label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Geografia
|
El Llac Sabine és un estuari d'aigua salada de 90.000-acre (36,000 ha) de la línia divisòria entre Texas i Louisiana. El llac, d'unes 14 milles (23 km) de llarg i 7 milles (11 km) d'ample, és format per la confluència dels rius Neches i Sabine. A través de la seva presa de corrent de 5 milles (8 km) de llarg, el Pas Sabine, el Llac Sabine drena unes 50.000 milles quadrades (100,000 km²) def Texas i Louisiana al Golf de Mèxic. Els territoris que fiten el llac són el Comtat de Jefferson (Texas), el Comtat d'Orange (Texas), i la Parròquia de Cameron (Louisiana). La ciutat de Port Arthur (Texas) i la ciutat de Groves (Texas) comparteixen de línia de costa amb el llac.
|
Arquitectura
|
El fistó (de feston francés, de festone italià, del llatí tardà festo, originàriament una garlanda festiva, d'un festum llatí, banquet) o garlanda és una decoració arquitectònica que figura una cadena vegetal en forma d'arc invertit. El disseny el van fer servir els antics grecs i romans i va formar en gran part la decoració principal d'altars, frisos i panells. El seu origen és probablement a causa de la representació en pedra de les garlandes de flors naturals, fruits, etc. que eren penjades sobre la llinda d'una entrada els dies de festa o suspeses al voltant de l'altar. L'adorn es va fer servir més avant en arquitectura neoclàssica i les arts decoratives, especialment ceràmica i el treball de plateria.
|
Història
|
Georges Duby (París, 7 d'octubre de 1919 – Ais de Provença, 3 de desembre de 1996) fou un historiador francès especialitzat en l'edat mitjana, enquadrat en l'anomenada tercera generació de l'Escola dels Annales.
|
Art
|
L'art lumínic (light art) és una forma d'art aplicat en el qual la llum és el mitjà principal de l'expressió artística. L'obra i el seu significat es troba en la interacció de la llum amb l'espai i l'espectador. Sorgeix a través de la manipulació de llums, colors i ombres. Poden ser provisionals o permanents i ocupen diferents espais com els interiors de les galeries, exposicions, museus i fins i tot a l'aire lliure. Es realitzen festivals de la llum en el qual aquesta transforma obres arquitectòniques i parts de la ciutat. Els artistes experimenten amb la llum i els seus colors de la manera més creativa. Naixeran dues tendències principals a l'hora de fer servir la llum: La primera serà utilitzant la materialitat física de les fonts de llum com a tals. Els llums d'incandescència, els tubs de neó i els tubs fluorescents seran els elements més utilitzats donat el seu ús generalitzat. Amb ells construiran murs extensos, escultures i objectes lumínics que impregnaran de la seva llum l'espai que els acull com el "Monument a V. Tatlin" de Dan Flavin de 1967. La segona són els objectes construïts en llum, figures geomètriques tridimensionalment percebudes, o espais tridimensionals percebuts bidimensionalment. Els "Afruns" -projeccions-de James Turrell consisteixen en construccions d'objectes tridimensionals en geometries simples, fetes en projeccions de llum sobre diferents superfícies. En aquest cas l'obra és un pur exercici cognitiu, la llum és el mitjà per materialitzar una "imatge" visual construïda mentalment com una figura tridimensional. Aquí l'espai no intervé en l'obra excepte per la utilització posicional dels plans respecte a el punt de l'observador. Es tracta d'un exercici de comprensió visual, un joc entre la llum i la perspectiva visual."La participació del propi subjecte espectador, amb les seves impressions dins de l'obra, és clau. El caràcter immersiu característic d'aquestes intervencions ens porta a plantejar-nos la necessitat de reactualitzar la manera en la qual es registren i cataloguen per les vies tradicionals. [...] Una instal·lació lumínica com la dels artistes Dan Flavin, Yayoi Kusama, James Turrell o Ann Verónica Janssens necessita la vivència in situ de l'espectador, la seva processualitat corporal, la seva imaginació i interpretació i la seva intervenció en la mateixa per completar-la".
|
Ciències de la salut
|
La cetosi és un estat de l'organisme que es produeix quan aquest no té suficients hidrats de carboni per produir energia i comença a utilitzar lípids per a obtenir ATP. Per tant, el problema de la falta d'hidrats de carboni (glucosa) a la cèl·lula pot ser degut o a la falta de glucosa a la sang, generat per una dieta sense hidrats de carboni, o a la falta d'insulina, que llavors, la glucosa no pot entrar a la cèl·lula i no es pot aprofitar. El procés fou descobert pel doctor Stephen Moody l'any 1969. Aquest estat metabòlic es caracteritza per tenir una elevada concentració de cossos cetònics, produïts pel fetge i els ronyons quan es cremen greixos amb la finalitat d'aconseguir energia. Aquests cossos cetònics són els productes de rebuig de l'oxidació de greixos, i són expulsats per l'orina i l'alè. Anteriorment a ser expulsats s'acumulen a la sang fent variar les seves propietats físiques, com per exemple el pH sanguini, el qual es torna més àcid. Com a conseqüència d'aquest estat metabòlic, l'individu experimenta una pèrdua de pes molt ràpida. La cetoacidosi és una forma severa de la cetosi, i acostuma a ser una conseqüència de la diabetis mellitus de tipus 1 (anomenada cetoacidosi diabètica) i consum excessiu d'alcohol (cetoacidosi alcohòlica).
|
Telecomunicacions
|
Doogee és una marca dedicada al disseny i desenvolupament de telèfons intel·ligents que funcionen sota el sistema operatiu Android, amb seu a Shenzhen, i és la tercera marca del grup de tecnologia mòbil KVD. Ha arribat a ser coneguda en diverses parts del món, sobretot per Internet, a més que és durant la temporada 2014-2015, patrocinador oficial de l'equip espanyol Vila-real Club de Futbol
|
Objectes astronòmics
|
Abnoba és el nom que rep l'Asteroide número 456 del cinturó d'asteroides. Fou descobert pels astrònoms Max Wolf i Friedrich Karl Arnold Schwassmann el 4 de juny del 1900 des de l'Observatori de Heidelberg-Königstuhl, a Heidelberg (Alemanya). El seu nom provisional era 1900 FH.
|
Geografia
|
Amara és una ciutat del comtat d'Ialomița, Muntènia (Romania). Es troba a la plana de Bărăgan a la vora del llac Amara, a les 7 km quilòmetres al nord de la capital del comtat, Slobozia. Amara va ser elevada a la condició de ciutat el 2004.
|
Estris
|
L'enclusa, a Mallorca encruia, és una de les eines fonamentals de la forja. Consisteix en una massa d'acer que té un cos central rectangular i dues punxes, dites bigòrnies, a cada extrem. Una de les bigòrnies és cònica i l'altra acostuma a ser en forma de piràmide quadrada. Estan construïdes en acer modelat o forjat i tenen la cara superior i les banyes lleugerament trempades, ja que és la part que rep més cops. Sobre de l'enclusa es dona forma als metalls calents, colpint-los amb martells, maces o malls. Els doblecs o corbes s'aconsegueixen picant els metalls sobre els cantells o corbes de les banyes. Les encluses són tan massives com és possible, perquè com més gran és la seva inèrcia, més eficientment fan que l'energia de les eines de cop es transfereixi a la peça de treball. En la majoria dels casos, l'enclusa s'utilitza com a eina de farga. Abans de l'arribada de la tecnologia de soldadura moderna, era l'eina principal dels treballadors del metall.La gran majoria de les encluses modernes estan fetes d'acer fos que ha estat tractat tèrmicament amb cimentació o inducció elèctrica. Les encluses econòmiques s'han fet de ferro colat i acer de baixa qualitat, però es consideren inadequades per a un ús seriós, ja que es deformen i no reboten quan són colpejades.
|
Humor
|
L'Església dels SubGenis és una "organització religiosa", que satiritza la religió, les teories de la conspiració, OVNIs i la cultura popular. Originàriament, començà a Dallas, Texas, L'Església dels Subgenis va guanyar fama durant els 1980 i 1990, amb uns 10.000 membres. El 1996, l'entitat legal SubGenius Foundation Inc, es va crear a Cleveland (Ohio), Estats Units d'Amèrica. El president de la Fundació és Dough Smith, conegut com a reverend Ivan Stang.
|
Matemàtiques
|
Carmen (Capi) Corrales Rodrigáñez (Madrid, 1956), és una matemàtica espanyola dedicada a la recerca i la docència.
|
Televisió
|
La Sexta noche o laSexta noche és un programa de debat polític, actualitat i successos, presentat per José Yélamo, Andrea Ropero i, ocasionalment, per Hilario Pino i Paula del Fraile (en absència de l'anterior), emès a La Sexta des del 26 de gener de 2013.
|
Jocs
|
Battlezone: Rise of the Black Dogs és un videojoc d'estratègia en temps real amb tancs llançat l'any 2000 per la Nintendo 64. El videojoc té algunes semblances al videojoc de la màquina recreativa del 1980, Battlezone.
|
Objectes astronòmics
|
HD 27894 b és un exoplaneta gegant gasós amb una massa de com a mínim dos terços la de Júpiter, o el doble de la de Saturn. La distància a l'estrella és un terç la de Mercuri respecte al Sol, i necessita quasi 18 dies en der una volta circular.
|
Ètica
|
Segrest té dues significacions. Un segrest és un delicte consistent a privar una persona il·legalment de la seva llibertat, usualment en retenir-la a un espai per demanar una compensació o obtenir uns diners (rescat). Les úniques persones que poden privar una persona del dret de moviment són els membres de la policia i altres cossos afins amb un ordre judicial. Actualment la majoria de segrestos tenen lloc a Colòmbia i Iraq, tot i que és un delicte present a tot el món. Un sinònim de confiscació jurídica: quan un reu perd temporàniament o definitivament la lliure disposició de béns seus per què van ser adquirits per una acció criminal o que han de servir de garantia per als eventuals indemnitats a pagar a la fi del procés, quan hi ha un risc que el reu podria fer-se insolvent i doncs incapaç de pagar.Una de les respostes psicològiques que poden derivar-se d'un segrest és l'anomenada síndrome d'Estocolm. Les persones amb síndrome d'Estocolm formen una connexió psicològica amb els seus captors i comencen a simpatitzar amb ells.
|
Història
|
L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, també coneguda per les seves sigles ARMH, és una associació espanyola constituïda al desembre de 2000. El seu objectiu principal és la localització de víctimes de la repressió durant la Guerra Civil Espanyola a la zona controlada pels revoltats. Entre les mateixes es troben persones que van ser assassinades, generalment per paramilitars de Falange, i els cossos de les quals, habitualment enterrats a fosses comunes, no van poder ser recuperats pels seus familiars.
|
Física
|
La permeabilitat és la capacitat que té un material de permetre a un flux que ho travessi sense alterar la seva estructura interna. S'afirma que un material és permeable si deixa passar a través d'ell una quantitat apreciable de fluid en un temps donat, i impermeable o no permeable si la quantitat de fluid és negligible. La velocitat amb la qual el fluid travessa el material depèn de tres factors bàsics: la porositat del material i la seva estructura; la viscositat del fluid considerat, afectada per la seva temperatura; la pressió al fet que està sotmès el fluid.Per ser permeable, un material ha de ser porós, és a dir, ha de contenir espais buits o porus que permetin un pas fàcil del fluid a través del material. Al seu torn, tals espais han d'estar interconnectats perquè el fluid disposi de camins per passar a través del material. D'altra banda, cal parlar d'una "permeabilitat intrínseca" (també cridada "coeficient de permeabilitat"); com a constant lligada a les característiques pròpies o internes del terreny. I d'una "permeabilitat real" o de Darcy, com a funció de la permeabilitat intrínseca més les de les característiques del fluid.
|
Arqueologia
|
Matèria: ceràmica Cronologia: 1800 - 1500 aC Procedència: Sant Miquel d'Olèrdola, sector 01, entrada al recinte.Aquest vas està format per 43 fragments trobats durant tres campanyes d'excavacions al conjunt històric d'Olèrdola, durant els anys vuitanta. En concret, es van descobrir a la zona anomenada intervallum (entre la muralla romana i la preibèrica), fora de context i per tant desconeixem quin ús tenien: domèstic o funerari? El vas és esfèric i té una forma acampanada i sinuosa, amb coll curt. L'exterior és de tons marrons (tant clars com foscs) i l'interior és gris. Mesura 184 mm d'alçada, amb una boca de 130 mm de diàmetre i 170 mm de diàmetre màxim, amb un gruix entre 5 i 9 mm. Presenta una decoració incisa feta amb la tècnica de punt i ratlla (boquique) i amb la tècnica d'incisió simple (en els traços curts). Té diversos motius; de la part superior a la inferior: una línia horitzontal amb un conjunt de traçats curts verticals, dos cinturons amb línies incises separats per un altre sense incisions, una ziga-zaga acompanyada de traços diagonals, dos motius reticulars separats per una banda de quatre traços horitzontals amb línies obliqües, cinc línies incises amb la tècnica de boquique i, a la part inferior, una sèrie de triangles inversos amb traçats diagonals seguint la mateixa tècnica. Per la seva forma i decoració, s'associa al complex campaniforme del grup regional Salomó. Aquest tipus de vasos es defineixen justament per aquesta decoració geomètrica incisa, i caracteritzen el que s'anomena el fenomen campaniforme, comprès entre el calcolític i l'edat del bronze (de mitjans del II mil·lenni aC a l'inici del III mil·lenni aC). Però per què s'anomenen així? Doncs pel fet que els vasos recorden una campana invertida, tot i que les formes i mides varien segons la utilitat del recipient. El seu origen és incert; es discuteix entre Portugal i l'Europa central. Però, sigui com sigui, el fenomen campaniforme es va expandir per altres àrees com els Països Baixos, la França mediterrània i atlàntica, la península Ibèrica i les illes Britàniques.
|
Epidèmies
|
Les estratègies d'immunització dirigides són procediments dissenyats per augmentar el nivell d'immunització de les poblacions i disminuir les possibilitats de brots epidèmics. Tot i que sovint s'usen en pràctiques sanitàries i en l'administració de vacunes per a prevenir brots epidèmics biològics, aquestes estratègies es refereixen en general a esquemes d'immunització en xarxes complexes de naturalesa biològica, social o artificial. La identificació de grups de risc i persones amb probabilitats de propagar la malaltia sovint té un paper important en aquestes estratègies.
|
Esoterisme
|
Joseph Paul Oswald Wirth (1860, Brienz, Cantó de Berna – 1943) era un ocultista i artista suís. Estudià esoterisme i simbolisme amb Stanislas de Guaita, del que fou secretari, i el 1889 va crear, sota el guiatge de de Guaita, un Tarot cartomàntic consistent només en els 22 arcans majors. Conegut com a "Arcanes du Tarot kabbalistique", o Tarot de Wirth, seguí els dissenys del Tarot de Marsella, tot i que hi ficà nombroses alteracions, incorporant el simbolisme ocult existent a les cartes. Aquest tarot és explicat i comentat en la seva obra El tarot dels imaginers de l'edat mitja, convertia en un clàssic. El tarot Wirth/de Guaita és molt rellevant en la història del tarot esotèric per ser el primer en una llarga llista de tarots ocultistes, cartomàntics i iniciàtics.
|
Ecologia
|
La Plataforma Intergovernamental en Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes o PIBSE (en anglès Intergovernmental Science-Policy Platform on Biodiversity and Ecosystem Services o IPBES) és un organisme intergovernamental independent, per enfortir la relació entre els àmbits científic i el legislatiu i polític sobre la biodiversitat i serveis dels ecosistemes per preservar-ne la seva conservació i fer-ne un ús sostenible, per tal d'assegurar un benestar humà i un desenvolupament sostenible a llarg termini. Es va establir a la Ciutat de Panamà, el 21 d'Abril 2012 per 94 governs. Tots els països membres de les Nacions Unides poden unir-se a la plataforma i els seus membres estan compromesos amb la construcció de la PIBSE com a òrgan intergovernamental líder per a l'avaluació de l'estat de la biodiversitat del planeta, els seus ecosistemes i els serveis essencials que presten a la societat. La PIBSE proporciona un mecanisme reconegut tant per les comunitats científica com per la política per sintetitzar, revisar, analitzar i avaluar críticament les informacions i els coneixements rellevants generats al món pels governs, les institucions acadèmiques, organitzacions científiques, organitzacions no governamentals, així com els pobles indígenes i les comunitats locals. Es tracta d'un grup creïble d'experts en la realització d'avaluacions de la informació i el coneixement d'una manera transparent. La PIBSE és única, ja que tindrà com a objectiu enfortir la capacitat per a l'ús efectiu de la ciència en la presa de decisions a tots els nivells. La PIBSE també tindrà com a objectiu atendre les necessitats dels acords ambientals multilaterals que estan relacionats amb la biodiversitat i els ecosistemes: ls Conveni sobre la Diversitat Biològica (CDB), la Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES), la Convenció sobre Espècies Migratòries (CMS), la Convenció de Ramsar sobre els Aiguamolls, la Convenció del Patrimoni Mundial (WHC) de la UNESCO, el Tractat Internacional sobre els Recursos Fitogenètics per a l'Alimentació i l'Agricultura (TIRFAA) i la Convenció de les Nacions Unides per la Lluita contra la Desertificació (UNCCD). La PIBSE es basarà en els processos existents que garanteixen la sinergia i la complementarietat en el treball de l'altre.El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) proporcionarà la Secretaria de la Plataforma, que operarà a partir de Bonn, a Alemanya.
|
Dret
|
Ius iudiciorum és una locució llatina que significa el dret de sentenciar. Segons Thomas Hobbes, el ius iudiciorium i el ius praescribendi regulas boni et mali (el dret de prescriure regles del bé i del mal) són els drets del que té la màxima potestat civil. En aplicació d'aquest principi, a Anglaterra, el rei no podia condemnar un lord sense consultar la cambra dels Lords. Segons Hugo Grotius és important distingir el dret de sentenciar del ius Magistratuum creandorom, destiutendorum, mutandorem, o el dret de nomenar, destituir i de mudar magistrats, dos drets molt diferents, que la gent poc instruïda sovint confon. A l'Església Catòlica el dret de sentenciar escau ex officio al papa en causes penals de dret canònic. Pot delegar aquest dret a membres inferiors del clergat, segons la posició en la jerarquia de l'imputat.
|
Informàtica
|
Google Translate és el servei de traducció automàtica de Google, que permet fer traduccions bidireccionals en 133 llengües, inclòs el català. Es poden traduir des de paraules i textos a webs senceres, amb una qualitat de traducció que, tot i que no està exempta d'errors, és notable. Permet afegir un botó al navegador i traduir a l'acte al català (o fins a més de 70 llengües ) la pàgina web que s'està veient en àrab, francès, alemany, espanyol, anglès, portuguès, italià, xinès (simplificat i tradicional), holandès, grec, coreà, japonès, rus, hindi, búlgar, croat, txec, danès, finès, noruec, polonès, esperanto, romanès, suec, filipí, hebreu, indonesi, lituà, serbo-croat (alfabet llatí i ciríl·lic), eslovac, eslovè, ucraïnès, vietnamita,... Si alguna traducció no és prou acurada, posant el cursor a sobre del paràgraf traduït, permet suggerir una traducció més correcta per anar millorant amb les aportacions de tots els usuaris les traduccions que fa. I també permet encastar l'eina de traducció en una web en català (o en una altra llengua) de manera que el visitant tingui la possibilitat de veure-la traduïda en una de les llengües anteriors. El 2022, va incorporar 24 idiomes nous, entre els quals el quítxua, el lingala i el mizo; no ho havia fet d'ençà de l'addició el 2010 d'uns altres 16.
|
Ètica
|
Rosalind Hursthouse (Bristol, 10 de novembre de 1943) és una filòsofa moral neozelandesa, d'origen anglès, que ha destacat per la seva obra sobre l'ètica de les virtuts.Hursthouse passà la infància a Nova Zelanda i estudià a l'Open University (a distància) d'Anglaterra. Fou cap del Departament de Filosofia a la Universitat d'Auckland del 2002 al 2005, i actualment hi segueix ensenyant. Tot i que ja havia publicat abans, Hursthouse va entrar a la filosofia mundial amb tres articles que publicà entre 1990 i 1991: "Accions aracionals", "Teoria de la virtut i avortament" i "Sobre la justícia de Hume". Hursthouse es considera deixebla d'Elizabeth Anscombe i de Philippa Foot, i ha estudiat i seguit molt intensament Aristòtil.
|
Ciències de la salut
|
El suport vital són les tècniques i tractaments d'emergència realitzades en una situació d'urgència mèdica per mantenir la vida del pacient després de la fallada d'un o més òrgans vitals. Els metges i tècnics d'emergències mèdiques són els encarregats de realitzar els procediments bàsics i avançats de suport vital. No obstant això ,el suport vital bàsic de vegades es proporciona en el lloc de l'emergència per part de familiars o vianants abans de l'arribada dels serveis d'emergència. En el cas de fallada cardíaca, la reanimació cardiopulmonar és iniciada per les persones properes al pacient el 25% de les vegades. Les tècniques de suport vital bàsic, com la realització de la Reanimació cardiopulmonar (RCP) en una víctima d'aturada cardíaca poden duplicar o fins i tot triplicar la possibilitat de supervivència del pacient. Altres tipus de suport vital bàsic inclouen proporcionar respiració en cas d'asfíxia, parar una hemorràgia o l'ús d'un desfibril·lador extern automàtic. L'objectiu del suport vital bàsic (SVB) és salvar vides en diferents situacions que requereixen atenció mèdica immediata. Aquestes situacions poden incloure, entre d'altres, una aturada cardíaca, un accident cerebrovascular, ofegament, asfíxia, lesions accidentals, greus reaccions al·lèrgiques (com un xoc anafilàctic), cremades, hipotèrmia, complicacions en el part, sobredosi de drogues i la intoxicació per alcohol. L'emergència més comuna que requereix suport vital bàsic és la hipòxia cerebral, la manca d'oxigen al cervell a causa d'una insuficiència cardíaca o respiratòria. Una víctima de la hipòxia cerebral pot morir entre 8 i 10 minuts si no se li apliquen procediments de suport vital bàsic. El suport vital bàsic és el nivell més baix de l'atenció d'emergència, seguit de suport vital avançat i cures crítiques o medecina intensiva.
|
Seguretat laboral
|
Les ulleres de seguretat (en anglès: Goggles (no s'ha de confondre amb Google) o safety glasses) són formes de protecció dels ulls que normalment tanquen o protegeixen la zona que és al voltant de l'ull per tal de prevenir que hi xoquin partícules, aigua o productes químics. Es fan servir en molts àmbits, incloent-hi els laboratoris de química i el treball de la fusta. També es fan servir molt sovint en diversos esports incloent la natació. Els goggles sovint es porten quan es fan servir eines motoritzades com les perforadores o les serres mecàniques de cadena.
|
Geologia
|
La cova de Govještica o Dugovještica, com l'anomena la població local, és una cavitat natural que es troba a 400 metres per sota de la cova de Banja Stijena, a la riba esquerra del riu Prača —afluent del Drina—, al municipi de Rogatica prop d'Hrenovica i a uns quaranta quilòmetres de Sarajevo, a Bòsnia i Hercegovina. Pel seu valor geomorfològic és considerada una meravella de la natura.
|
Cultura popular
|
L'ou de Pasqua és un símbol d'origen pagà que significa el 'renaixement' (vegeu Ishtar), adoptat pel cristianisme per a celebrar la Pasqua, com a símbol de la resurrecció de Jesús. La mona de Pasqua dels Països Catalans pot adoptar la forma d'un ou de xocolata en record d'aquesta tradició. Els ous de Pasqua més antics dels quals es té notícia es pintaven per a celebrar l'Any Nou del zoroastrisme, que queia en una data similar a l'actual festa.
|
Periodisme
|
El Periodisme de Precisió és un model de periodisme que té com a objectiu investigar, per iniciativa professional, un conjunt de dades més o menys difícils d'obtenir i més complexes de verificar o interpretar, amb les quals es posa en evidència una realitat oculta que no es volia revelar. És un nou estadi periodístic, que pretén posar l'accent en la revisió tècnica de la metodologia científica usada en qualsevol tipus de quantificació susceptible de transcendència periodística. Pretén aplicar diferents tècniques d'investigació basades en el mètode científic a la professió del periodisme, amb l'ànim de generar anàlisis rigorosos.
|
Enginyeria
|
La tonita és un explosiu utilitzat de vegades a finals del segle XIX i principis del XX. Consisteix en una barreja de pesos iguals de nitrat de bari i nitrocel·lulosa (cotó-pólvora).Els productes del cotó-pólvora perfectament detonant es poden expressar mitjançant la següent equació: 2C12 H14 O₄ (NO₃)₆ = 18CO + 6CO ₂ + 14H₂O + 12N. Per tant, no conté oxigen suficient per a la combustió completa del seu carboni. La producció de monòxid de carboni és perillosa en les operacions mineres en particular, per la qual cosa es proporciona oxigen addicional barrejant un compost de nitrats amb el guncotton (cotó-pólvora) . S'han utilitzat diversos nitrats (nitre, nitrat de potassi, nitrat de bari, nitrat d'amoni). L'explosiu va ser patentat el 1874 pels senyors Trench, Faure i Mackie. Les altes pressions de gas generades per la detonació de tonita van fer que s'utilitzés com a càrrega eclosiva d'algunes granades de mà primitives utilitzades a la Primera Guerra Mundial. El seu nom es va prendre del verb llatí tonat = "trona", i en llengua anglesa cal pronunciar-ho com "toe-nite" ("dit del peu") i no com "tonight" ("aquesta nit").
|
Agricultura
|
La mostassa, mostalla o mostarda (Brassica campestris) és una planta conreada o silvestre de les llavors de la qual s'obté la salsa també anomenada mostassa.
|
Ciències de la salut
|
L'espasme cadavèric, també conegut com a espasme post mortem, rigor instantani, rigidesa catalèptica o rigidesa instantània, és una forma rara de rigidesa muscular que es produeix en el moment de la mort i persisteix en el període de rigor mortis. L'espasme cadavèric es distingeix del rigor mortis perquè és un enduriment intens dels músculs, el qual no es pot desfer fàcilment; en el rigor mortis, en canvi, sí que és possible desfer l'enduriment. La causa és desconeguda, però normalment s'associa amb morts violentes en circumstàncies d'esforços físics extrems i amb emocions intenses.
|
Geografia
|
Murgeni és una ciutat del comtat de Vaslui, a l'oest de Moldàvia (Romania). Tenia una població de 7.674 habitants el 2002 i va adquirir la condició de ciutat el 2003. La ciutat administra sis pobles: Cârja, Floreni, Lățești, Sărățeni, Schineni i Raiu. Murgeni se situa a la cantonada sud-oriental de districte, a la cruïlla de les carreteres 24A i 26.
|
Aeronàutica
|
La Força Aèria de Xile, és la institució encarregada de la defensa de la sobirania aèria de Xile. Compta amb 11.500 efectius en servei actiu. La seva missió és defensar la República de Xile per mitjà del control i ús en benefici propi de l'espai aeri, participar en la batalla de superfície donant suport a forces pròpies i amigues, amb el propòsit de contribuir a l'assoliment dels objectius estratègics que la política nacional fixa a les Forces Armades de Xile. Manté una cobertura a tot el país, incloent l'Illa de Pasqua i l'Antàrtida Xilena.
|
Geografia
|
La província de Cordillera és una de les 15 províncies del Departament de Santa Cruz a Bolívia, i està dividida en set municipis: Lagunillas (la capital), Charagua, Cabezas, Cuevo, Gutiérrez, Camiri i Boyuibe. La província va ser creada el 1826, durant la presidència d'Antonio José de Sucre, al mateix temps que es creaven els cinc departaments en què va dividir-se la República. El 1743, mitjançant cèdula reial, se'n van establir els límits: la província s'estenia des del riu Pilcomayo fins el riu Paraguai. Rep el nom per les característiques de la seva topografia.
|
Sociologia
|
La memètica és el conjunt d'elaboracions teòriques relatives a la teoria de mems, en tant que unitats d'informació cultural (com ara pensaments, idees, pràctiques, rituals, hàbits, cançons...) que es repliquen i es transmeten d'una ment a una altra. Els mems es propaguen entre ells i formen part integral del teixit cultural, comportant-se, en el seu procés de transmissió, de manera semblant als virus. Si s'ajunten en un mateix conjunt simbòlic, passen a anomenar-se memplexos o mems complexos; aquests formen sistemes coherents i es transmeten amb major eficàcia.
|
Ciència militar
|
El casc Mk.VII o Mk.7 es el model actual de casc de combat de les forces armades britàniques, els quals són aprovisionats per la companyia de NP Aerospace. El casc es coneix oficialment con el casc de combat GS (General Service) Mark 7. Aquest casc, va reemplaçar la sèrie de cascos de combat Mk.6, amb la seva edició més moderna sent el Mk.6A, el qual es va introduir en 2005, i el model original va entrar en servei en 1982 (el Mk.6). El casc Mk.7 va entrar en servei, sent introduït de manera oficial en 2009 El casc Mk 7 es el casc de combat de dotació oficial de les Forces Armades britàniques; aquests sistemes de defensa individual estan subministrats per la companyia de NP Aerospace. Conegut oficial-ment com el GS Mark 7 combat helmet (casc de combat de servei general model 7). Aquest nou model de casc està rellevant del servei a models més antics, com poden ser els Mk.6, introduïts en 1986 (tant en el seu model original Mk 6, com en la modificació Mk 6A, introduït en 2005). El casc Mk 7 va ser introduït de manera oficla en Juny de 2009, com un UOR (Requeriment Operacional d'Urgència). El nou casc disposa de la mateixa protecció balística que el model Mk 6, però amb la gran diferència de que aquest model de casc, permet als soldats disparar a la vegada que es troben estirats al terra, sense que els extrems del casc destorbessin el seu camp de visió al xocar amb els ulls i el seu equipament de protecció corporal.El casc Mk 7és més lleuger que els seus predecessors, pesant només 1 kg, en comparació al 1,5 kg del Mk 6. Disposa també de millors sistemes de retenció i seguretat del casc. El model 7, es produït en un nou color, en tan, al contrari que el negre del Mk 6A o el verd oliva del Mk 6. El Mk 7 ha entrat en combat per primera vegada en la Guerra de l'Afganistan. La protecció balística es mesurada en V50 i en el Mk 7, ronda els 650 m/s. (V50 es la velocitat esperada de penetració. A aquesta velocitat, s'espera que la meitat (50%) dels projectils puguin penetrar el casc.) El casc Mk 7està començant a ser reemplaçat pel nou model de casc Revision Military Batlskin Cobra Plus, com a part del programa Virtus.En Ucraïna, en 2014, com a conseqüència de la falta d'equipament de protecció de les seves forces armades que participaven en la Guerra al Donbass, centenars de cascos Mk 7 van ser comprats al Regne Unit, i utilitzats per les forces Ucraïneses; juntament amb els models anteriors, els Mk 6 i Mk 6A. El Mk 7 va convertir-se en un casc extremadament popular dintre de les forces militars Ucraïneses, el que va generar una gran demanda en aquest model de casc.
|
Geografia
|
Aleksandra Víktorovna Potànina va ser una geògrafa i exploradora russa, coneguda per ser una de les primeres dones a ser admesa a la Societat Geogràfica de Rússia. Els viatges més importants de la seva carrera els va fer a l'Àsia Central. El cràter de Venus Potanina va ser batejat en honor d'Aleksandra Potànina.
|
Sociologia
|
Terminologització, terme utilitzat en terminologia, és el fenomen que consisteix en el transvasament d'unitats lèxiques des de la llengua comuna a un llenguatge d'especialitat. El fenomen contrari a la terminologització es diu desterminologització; quan termes d'especialitat s'adopten en el llenguatge comú.
|
Agricultura
|
Temperatura llindar de desenvolupament o zero biològic és la temperatura mínima a partir de la qual es dona el desenvolupament.En els éssers vius pareix existir una temperatura llindar inferior i una altra superior entre les quals la temperatura aportada per a completar-se un procés s'acumula en forma lineal. D'aquesta manera, mitjançant dades de temperatura, es pot saber en molts casos el moment en què es completarà una fase de desenvolupament de l'ésser viu. Normalment es calcula per als insectes, i així poder predir la seua població. Aquest són valors constants, els valors llindars canvien en cada estat de desenvolupament i amb la dietaGeneralment es determina baix condicions de laboratori. Per a això, l'organisme d'interés se sotmet a diferents temperatures constants i es registra el temps en què es desenvolupe sota cadascuna d'aquestes. Posteriorment, mitjançant l'equació de regressió lineal simple: Y = A + BX on: Y = taxa de desenvolupament (1/nombre de dies), X= temperatura S'estima la temperatura llindar (Tll = -a/b), que és el punt en què la recta creua l'eix de les abscisses, és a dir, es considera com a tal a la temperatura en què el desenvolupament és zero. Tenint en compte que la temperatura està variant contínuament i que aquestes variacions són aleatòries i depenen de l'estació de l'any, latitud, etc., s'ha ideat el sistema grau-dia (acumulació d'unitats de calor per damunt de certa temperatura, durant un període d'un dia) per a aconseguir establir relacions quantitatives que permeten establir relacions fenològiques amb major precisió que quan s'empra la variable "temps cronològic" o dies. Per a poder predir l'estat de desenvolupament a partir dels graus-dia, és necessari haver establert abans, a més del llindar mínim de desenvolupament, la integral tèrmica, definida com el nombre de graus-dia que han de ser acumulats perquè ocórrega un esdeveniment determinat (eclosió, mudes larvals o nimfals, pupació, emergència de l'adult, etc.). D'aquesta manera, es pot estimar quan tindrà lloc aqueix esdeveniment, acumulant graus-dia fins a aconseguir el valor de la seua integral tèrmica corresponent.L'efecte de la temperatura sobre el desenvolupament dels insectes s'ha utilitzat com a paràmetre de pronòstic de poblacions de plagues. Però cal assenyalar que hi ha altres factors del medi ambient que interfereixen directa i indirectament en el desenvolupament dels insectes, com la radiació solar, la humitat relativa, la precipitació, el fotoperíode i el vent. Per tant, la temperatura llindar no és constant, podent variar depenent de l'estat de desenvolupament i la dieta. Els requeriments d'unitats calor deixen de ser constants conforme la temperatura s'acosta a l'òptim i als llindars inferior i superior. A més, alguns organismes poiquiloterms poden regular d'alguna forma la seua pròpia temperatura corporal, la qual cosa podria afectar l'ús del model grau-dia. La relació entre temperatura i creixement, per a la majoria d'insectes, com animals ectoterms, correspon a un model lineal, que és suficientment exacte per a realitzar el càlcul de la temperatura llindar de desenvolupament. Malgrat això, en certes ocasions, la relació entre la temperatura i la taxa de desenvolupament no és lineal, per això, es fa necessària la utilització de models logístics, així com altres models matemàtics o termodinàmics.En poblacions d'insectes i plantes i en el desenvolupament de models que incorporen llindars i taxes basades en graus-dies, poden auxiliar com a consellers en el maneig del cultiu i en el control de plagues per a predir esdeveniments biològics, així com el moment oportú de control donat suport amb paranys de feromones per a reduir les despeses econòmiques. Per a finalitats de pronòstics d'una població el càlcul de grau-dia requereix de la revisió periòdica dels registres de la temperatura ambiental. El registre de grau-dia no substitueix el mostreig, aquest només ha de ser manejat com una guia i no com a única decisió per a l'ús de mètodes de control. Una aplicació agronòmica de l'efecte de la temperatura sobre plantes i insectes és el concepte d'unitats calor, que es basa en el requeriment de temperatura d'aquests organismes per al seu creixement, desenvolupament i maduresa, i suposa que la taxa o velocitat de desenvolupament és exactament proporcional a la temperatura, és a dir, que existeix una relació lineal entre ambdues. Sota qualsevol condició de temperatura constant es poden calcular les unitats calor (Uc) amb l'equació Uc = D(Tc-Tll), on Uc=unitats calor, D=nombre de dies necessaris per a completar l'etapa biològica, Tc= temperatura constant empleada, i la Tll=temperatura llindar de l'etapa biològica de l'espècie estudiada.
|
Art
|
La preservació d'obres d'art digital consisteix en una sèrie de procediments tècnics que garanteixen la pervivència i accessibilitat d'aquestes manifestacions artístiques en qualsevol circumstància futura. És una qüestió complexa degut a la naturalesa immaterial d'aquest tipus d'art i a la dependència de programaris i equips que ràpidament esdevenen obsolets i deixen de ser accessibles. L'evolució constant de l'entorn tecnològic en que són creades constitueix una amenaça per a les obres d'art digital. Entenem per art digital totes aquelles manifestacions artístiques creades amb tecnologia informàtica. Aquí s'inclouen disciplines com el videoart i l'art sonor en suport digital, el net.art o art creat a Internet així com l'ús amb finalitats artístiques de determinat programari per generar dissenys assistits per ordinador, imatges sintètiques o realitat virtual i, en general, tota obra d'art que estigui lligada intrínsecament a un aparell informàtic tant en el procés de creació com en la seva reproducció i difusió. Sovint categories com art digital, art electrònic, art multimèdia i art interactiu s'utilitzen indistintament com sinònims de l'art dels nous mitjans, una expressió que és la traducció del concepte en anglès “new media art”.
|
Sociologia
|
Ueno Chizuko (上野 千鶴子, , Ueno Chizuko?) (12 de juliol de 1948, Kanazawa, Ishikawa) és una filòsofa, sociòloga, professora i feminista japonesa.
|
Estris
|
Un percolador és un aparell de laboratori dissenyat per a dur a terme una extracció sòlid-líquid, especialment el de tipus discontinu.Els percoladors també s'usen com a utensilis domèstics. L'exemple més habitual són les cafeteres en les quals es realitza una extracció de substàncies dels grans de cafè amb aigua calenta.
|
Enginyeria
|
El Llançagranades automàtic Howa Tipus 96 (96式40mm自動てき弾銃, , 96-shiki 40-miri jidōtekidanjū?), es un llançagranades automàtic de disseny i producció japonesa, que està en producció des de 1996 per la mateixa companyia que el va dissenyar, Howa.
|
Psicologia
|
José María Ricarte Bescos (Lillo (Toledo), 1932 - Barcelona, 22 de juny 2010) va ser el primer catedràtic en creativitat publicitària de l'estat espanyol. Va ser catedràtic de Comunicació Audiovisual Publicitat, i professor emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona, publicitari, guionista de cinema professional, i també vocal en la secció segona del Jurat d'Autocontrol de la Publicitat. Va estudiar dret a la Universitat de Saragossa, on es llicencià el 1958, i el 1991 es doctorà a la Universitat Autònoma de Barcelona. En homenatge al magisteri del professor Ricarte des de la seva càtedra de Creativitat Publicitària a la UAB, el Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat II (UAB) i l'Associació Empresarial de Publicitat convoquen el Premi Nacional de Creativitat José María Ricarte la primera edició del qual fou l'any 2011.
|
Epidèmies
|
La sisena pandèmia de còlera (1899-1923) va ser un important brot de còlera a l'Índia, on va matar més de 800.000 persones i es va estendre a Orient Mitjà, nord d'Àfrica, Europa de l'Est i Rússia.
|
Indumentària
|
aussieBum és una marca australiana que fabrica banyadors per a homes. En els últims anys aussieBum ha augmentat també la seva línia de producció a altres peces de vestir, incloent roba interior, roba per al temps d'oci, roba esportiva i d'estar per casa que ha guanyat molts seguidors entre els homes coneixedors de la moda, rivalitzant amb marques com Calvin Klein i Dolce & Gabbana. La companyia és coneguda pels seus altament creatius productes, així com per la seva roba interior essencial; la qual conté vitamines adherides a la fibra i que són emeses a la pell, i la línia anomenada Wonderjock; roba interior dissenyada per ressaltar l'aparença dels genitals masculins, causant un gran enrenou en els mitjans de difusió de notícies arreu del món.Tots els productes d'aussieBum són fabricats a Austràlia amb el punt de producció completament fora de la seva seu al suburbi de Leichhardt a Sydney.
|
Geografia
|
Població absoluta: 127.708.050.
|
Sociologia
|
. La sociologia de la ciència i de la tècnica o estudis de ciència, tecnologia i societat (CTS) analitza el paper social, amb un especial interès en perspectives com la política, la cultura, l'economia i la societat, de la ciència i la tecnologia amb el fi de portar a terme una revisió crítica dels processos de concepció i disseny dels objectes tecnològics quotidians. Per a estudiosos com Maria del Carme Alemany, cal aquesta revisió del desenvolupament i ús social de la tecnologia perquè no acabi reforçant els estereotips de gènere: La reinterpretació de la tecnologia des de la teoria feminista s'estudia específicament a l'especialització estudis de gènere de la ciència i de la tècnica. Engeneral, un dels objectius principals de la sociologia de la ciència i de la tècnica és trencar amb la idea de "neutralitat" respecte a les teories i els artefactes. Parteix de que, després de les idees androcèntriques i racionalistes de la il·lustració, en un marc de globalització i postmodernitat, no hi ha un únic punt de vista veritable, absolut i universal de la realitat per a prendre una decisió econòmica ni per a encaminar els objectius d'una investigació científica. Ni tan sols el que s'accepta per consens té sempre en compte a tots els possibles implicats, que potser no intervenen a la decisió. Hi ha grups socials d'individus que atribueixen a un artefacte un cert significat i acaben sent rellevants a l'hora d'afegir els seus valors als productes finals. N'és un exemple el cas de les bicicletes: Els ciclistes, consumidors o usuaris de bicicletes, són un col·lectiu clarament identificat amb un grup de rellevància social. No obstant això, també ho són els “anti-ciclistes”, els quals atribueixen a la màquina un significat negatiu.
|
Filosofia
|
El cos fa referència a un concepte filosifoco-teològic, de prevalença platònica com a contraposició de l'ànima. Sant Joan Pau II desenvolupà la Teologia de Cos per evitar dos extrems: una visió negativa i una altra d'hedonista. Tanmateix, la distinció entre cos i ànima només pot pensar-se, atès que aquesta concepció antagonista on cos i ànima van separats faria impossible que l'home arribés a la seva plenitud. No s'estima només amb el cos ni només amb l'ànima. Estima la persona sencera, cos i ànima. És en el cos on l'home s'obre a l'encontre amb el món i hi descobreix una promesa de felicitat. El cos ha estat fet per Déu per ser un pont que uneixi les persones. Viccionari
|
Psicologia
|
L' economia de l'atenció és l'estudi de l'atenció com un recurs escàs, no il·limitat. A mesura que els continguts i les informacions creixen il·limitadament, és a dir que hi ha més oferta i que aquesta és econòmicament devaluada, el recurs més escàs i més valuós és l'atenció. Segons Matthew Crawford, "l'atenció és un recurs, la persona només té la que té". Això genera problemes en els mercats "en què l'oferta és abundant (i per tant econòmicament devaluada) i el recurs escàs esdevé el temps i l'atenció dels consumidors". En el món digital, en què la informació és sobreabundant, l'atenció és el principal filtre que té l'usuari a l'hora de seleccionar la informació.Segons Kevin Kelly, en un moment en què reproduir no costa gens, per captar l'atenció cal bastir el producte d'alguns intangibles, en concret: Immediatesa: accés prioritari, lliurament immediat. Personalització: molt adaptat al consumidor. Interpretació: suport i orientació per entendre'l i poder-lo usar ràpidament. Autenticitat: garanties que allò que s'ofereix és real i no un succedani. Accessibilitat: poder-hi accedir des d'on sigui u quan sigui. Realització: allò que és tangible o que suposa una experiència intensa reclama més l'atenció Mecenatge: que allò que la persona paga ho pagui perquè sent que ho ha de pagar, no perquè s'hi sent forçat Trobabilitat: allò que és fàcil de trobar reclama més l'atencióPer a Michael H. Goldhaber, la transformació que suposa l'economia de l'atenció en el món digital és radical. Aporta un nou concepte de riquesa, en la mesura que es valoritza allò que capta l'atenció. També té un impacte en el concepte de classes socials amb la irrupció, per exemple, d'estrelles i fans. És un canvi de paradigma, segons ell, respecte de l'era industrial. Yves Citton detecta una crisi de l'atenció provocada pel capitalisme: "l'atenció s'està convertint en la forma hegemònica del capital" i aborda la paradoxa de la cultura 2.0 en què malgrat la vocació participativa i democratitzadors, la saturació informativa que provoca és d'una gran asimetria, en què només en surten beneficiats els pocs que capten l'atenció. Citton els denomina la classe "vectorialista". Citton també adverteix dels perills d'aquesta tendència (la rellevància que té l'extrema dreta en captar l'atenció, entre d'altres) i propugna una ecologia de l'atenció i una ecosofia de l'atenció que, amb una mirada relacional, busqui solucions col·lectives i alternatives individuals. En aquest cas, creu que no han de ser tan radicals com la concentració (en un llibre) o la desconnexió absoluta com "l'atenció flotant", que "no és ni l'alerta ni el son, ni la connexió ni la desconnexió absoluta; és un tercer mode: miro el que passa, però amb certa distància, amb flotació", segons l'autor, "un espai intermedi entre el vacu de la desconnexió i el mode resposta-estímul". Rodney i Jones consideren que les activitats mediades per ordinador (i es pot estendre a altres dispositius digitals) exigeixen unes estructures d'atenció polifocals. Aquestes estructures d'atenció, que totes les persones tenen, es basen en l'equilibri entre el cos històric (tu i la teva ment), el món de lesinteraccions (les teves relacions amb els altres) i els discursos que trobem en un context (textos i mitjans de comunicació). Quan aquests elements se sincronitzen, treballem de manera eficient. El diluvi d'informacions a què ens aboca el món digital actual (xarxes, jocs, etc.) condueixen a l'escassedat dels recursos d'atenció. Segons aquests autors, cal una alfabetització en estratègies per mantenir l'atenció en la nova economia de l'atenció provocada per aquest context digital i això no és una activitat neutral: l'alfabetització digital suposa ser capaços d'avaluar críticament les persones i organitzacions que ens absorbeixen l'atenció.
|
Filosofia
|
Juliana Sokolová (19 de juliol de 1981, Košice, Eslovàquia) és una filòsofa i escriptora eslovaca. Juliana Sokolová passà una part de la seva infància a Misratah (Líbia). Feu estudis de filosofia a la Universitat de York (Anglaterra). La seva tesi tractà sobre la fenomenologia d'Emmanuel Lévinas. Visqué del 2005 al 2008 als Balcans, a Kosovo i a Sarajevo. Visqué també a Brighton, Londres i Berlín. El 2008 rebé una beca del govern britànic per fer recerca sobre la problemàtica de les imatges mediàtiques del sofriment al King's College de Londres. D'ençà el 2010, és professora-assistent de filosofia de l'art al departament de teoria i d'història de l'art de la facultat de belles arts de la Universitat Tècnica de Košice. Les seves recerques tracten sobre la filosofia de l'antiga Grècia (sobretot el cinisme), la teoria de l'arquitectura i del cinema. Treballa també sobre la qüestió de les llengües i la memòria col·lectiva en l'espai urbà, en particular a Košice. El 2012 fou comissària de l'exposició To není obraz, to je stín de Ján Durina i el 2013 de Meet me in the middle de Juka Araikawa.
|
Informàtica
|
El porta-retalls és una facilitat del programari, habitualment una eina del sistema operatiu, que es pot utilitzar per emmagatzematge temporal de dades de qualsevol format: text, imatges, etc. Llavors aquestes dades poden ser transferides a altres documents o aplicacions, a través d'operacions de copiar i enganxar. També s'utilitza per copiar i moure fitxers entre carpetes. Usualment el contingut del porta-retalls s'obté des de la funció de copiar o retallar, i es recupera amb la funció d'enganxar. El porta-retalls bàsic permet només una còpia. En altres paraules, no permet emmagatzemar múltiples fitxers, imatges, textos, etc.. La informació continguda al porta-retalls es perd si es reinicia el sistema. Existeixen aplicacions que implementen el seu propi porta-retalls, amb possibilitat d'emmagatzemar múltiples còpies d'informació. Com sovint en informàtica, de vegades s'utilitza l'anglès clipboard o el barbarisme portapapers.
|
Antropologia
|
La difusió dèmica és un model antropològic que intenta explicar els canvis culturals a partir de les migracions. S'oposa al difusionisme, que no inclou canvis de població sinó contacte entre comunitats diferenciades. Un dels seus màxims proponents fou Luigi Luca Cavalli-Sforza. Aquest model postula que un grup humà amb una tecnologia o idea determinada es desplaça de la seva zona d'origen i exporta amb ella la innovació a altres indrets. En aquesta nova ubicació, la població local és conquerida, assimilada, desplaçada o bé es produeix una barreja entre els dos pobles. El canvi cultural passa a ser autòcton de la nova zona, idèntic a l'original o amb variacions. Les llengües indoeuropees (des de l'Urheimat) o els conreus agrícoles poden ser explicats amb aquest model.
|
Química
|
La llei de Kohlrausch diu que a baixes concentracions les conductivitats molars dels electròlits forts (els electròlits que estan totalment dissociats, àcids i bases forts i sals) són expressades per la relació: Λ = Λ 0 − K ⋅ c {\displaystyle \Lambda =\Lambda ^{0}-K\cdot {\sqrt {c}}} K és un coeficient, coeficient de Kohlrausch, que depèn més de la naturalesa de l'electròlit (és a dir, si és de forma MA, o de la forma M₂A₂, etc.) que de la seva identitat específica, Λ és la conductivitat molar, Λ0 és la conductivitat molar a dilució infinita, o concentració zero, i c és la concentració en mol/dm³.Aquesta relació fou descoberta pel físic alemany Friedrich Kohlrausch (1840–1910) després d'una llarga sèrie de mesures entre 1874 i 1879. Per a electròlits dèbils es compleix la llei de dilució d'Ostwald.
|
Agricultura
|
Una fanecada, faneca de puny o faneca d'horta és una unitat de mesura d'àrea usada per a mesurar camps en algunes zones del País Valencià. Equival, arredonint al sistema decimal, a 833,3 m². És l'extensió de terra que hom calcula que es pot sembrar amb una faneca de gra; i és la dotzena part d'una hectàrea. La fanecada valenciana tradicional conté quatre quartons de 50 braces i equival a 831,0964 m².
|
Ciències ambientals
|
En l'àmbit de la biologia i l'ecologia, el terme abiòtic designa allò que no és biòtic, és a dir, que no forma part o no és producte dels éssers vius. A la descripció dels ecosistemes es diferencien els factors abiòtics, dels factors biòtics, que tenen l'origen als éssers vius. De la mateixa manera, a la descripció s'hauria de diferenciar als components abiòtics, que en el seu conjunt configurarien el biòtop, dels components biòtics, que en el seu conjunt formen la biocenosi. De manera anàloga es parla d'evolució abiòtica (prebiòtica) per a referir-se a les fases de l'evolució físico-química anterior a l'aparició dels éssers vius.Entre els factors abiòtics més rellevants hi ha els següents elements: Aigua. Aire. Clima. Llum Relleu. Sol. Sòl.
|
Física
|
En mecànica estadística, clàssica, el teorema d'equipartició és una fórmula general que relaciona la temperatura d'un sistema amb la seva energia mitjana. El teorema d'equipartició és també conegut com la llei d'equipartició, equipartició de l'energia, o simplement equipartició. La idea central de l'equipartició és que, en equilibri tèrmic, l'energia es reparteix en parts iguals entre les seves diverses formes, per exemple, l'energia cinètica mitjana en un moviment de translació d'una molècula ha de ser igual a l'energia cinètica mitjana en el seu moviment de rotació. De l'aplicació del teorema d'equipartició sorgeixen prediccions quantitatives. Igual que el teorema de virial, dona les energies cinètica i potencial totals del sistema a una donada temperatura, a partir de la qual és possible calcular la capacitat calòrica del sistema. No obstant això, equipartició també dona els valors mitjans dels components individuals de l'energia, tal com l'energia cinètica d'una partícula específica o l'energia potencial d'un ressort aïllat. Per exemple, el teorema prediu que cada molècula en un gas ideal té una energia cinètica mitjana de (3/2) k B T en equilibri tèrmic, on k B és la constant de Boltzmann i T és la temperatura. En forma més general, pot ser aplicat a qualsevol sistema clàssic en equilibri tèrmic, no importa com complex sigui el mateix. El teorema d'equipartició pot ser utilitzat per derivar la llei dels gasos ideals clàssica, i la Llei de Dulong-Petit per les calors específiques dels sòlids. També pot ser utilitzat per predir les propietats de les estrelles, encara les nanes blanques i estrelles de neutrons, atès que la seva validesa s'estén a situacions en què hi hagi efectes relativistes. Tot i que el teorema d'equipartició realitza prediccions molt precises en certes circumstàncies, això no és així quan els efectes quàntics són rellevants. L'equipartició és vàlida només quan l'energia tèrmica k B T és molt més gran que l'espaiat entre els nivells d'energia quàntics. Quan l'energia tèrmica és menor que l'espaiat entre nivells d'energia quàntics en un grau de llibertat en particular, l'energia mitjana i la capacitat calòrica d'aquest grau de llibertat són menors que els valors predits per l'equipartició. Es diu que aquest grau de llibertat està "congelat". Per exemple, la calor específica d'un sòlid disminueix a baixes temperatures, ja que diversos tipus de moviments es congelen, en lloc de romandre constants com prediu l'equipartició. Aquestes reduccions en les calors específiques van ser els primers símptomes que van notar els físics del segle xix en el sentit que la física clàssica era incorrecta i que era necessari avançar en el desenvolupament de noves teories físiques. La falla de l'equipartició en el camp de la radiació electromagnètica - també coneguda com a catàstrofe ultraviolada - va induir a Albert Einstein a suggerir que la llum exhibeix un comportament dual: com a ona i com a fotons, una hipòtesi revolucionària que va impulsar el desenvolupament de la mecànica quàntica i la teoria quàntica de camps.
|
Geografia
|
Les muntanyes de Ciucaș (en romanès: Munții Ciucaș, hongarès: Csukás-hegység) és una serralada de Romania. Es troba a la part nord del comtat de Prahova i es troba a la frontera amb el comtat de Brașov. El pic més alt és el Vârful Ciucaș (Pic Ciucaș), amb 1.954 metres; altres cims són Gropșoare a 1.883 metres, Tigăile Mari a 1.844 metres i Zăganu a 1.817 metres. La serralada consta de dues carenes: la carena Ciucaș – Bratocea en direcció sud-oest-nord-est i la carena Gropșoarele – Zăganu en direcció nord-oest-sud-est, unides per la sella formada pel pic Chirușca. La cresta de Ciucaș es troba al nord i comprèn el pic de Ciucaș, mentre que la cresta de Bratocea es troba al sud i té una longitud de més de 5 quilòmetres. Les capçaleres del riu Buzău, el riu Teleajen, el riu Tărlung i molts altres es troben en aquestes muntanyes. A Romania, les muntanyes de Ciucaș es consideren part dels Càrpats de Curvatura. Geològicament, segons les divisions dels Carpats, la serralada forma part dels Càrpats Moldava-Munteni, del grup més gran dels Carpats Orientals Exteriors. Limita al nord-est amb les muntanyes Tătaru a l'est, les muntanyes Întorsurii al nord, i les muntanyes Grohotiș a l'oest. El poble de Cheia és a prop de la muntanya.
|
Telecomunicacions
|
NetSim és un simulador de xarxa i eina d'emulació de xarxa emprat per a dissenyar i planificar xarxes de telecomunicacions. NetSim és un simulador d'events discrets estocàstics desenvolupat per la companyia Índia TETCOS en associació amb l'institut indi de ciències amb una primera versió el juny del 2004.
|
Història
|
Els Artàxides d'Ibèria o Artašesiani (en georgià არტაშესიანი) foren els membres d'una branca de la dinastia artàxida d'Armènia que va regnar en aquest país del 189 aC fins vers el 12 dC. La branca georgiana (o d'Ibèria) va regnar allí a partir del 90 aC i fins vers el 189.
|
Cultura popular
|
La forja és la tècnica emprada pel forjador o ferrer, consistent en donar forma als metall escalfats colpejant amb el martell. L'establiment on es forgen els metalls s'anomena farga. Més que més una forja conté una llar (el formal, fornall o fornell), per a escalfar els metalls (normalment d'acer o de ferro), una enclusa, i un cossi (en el qual es pot refredar ràpidament les peces forjades, per tant trempar-les). Les eines inclouen tenalles per agafar el metall calent, i martells per a colpejar-lo. Normalment es realitza treballant els metalls en calent, car en calent solen ser més plàstics, és a dir més deformables. La forja treballa el metall per deformació plàstica. Es distingeix del treball del metall retirant material (per broques, fresadores, torn, etc.), i del procés pel qual es dona forma al metall fos abocant-lo dins un motlle (fosa).Antigament aquesta tècnica era executada a cops de martell. El metall, era escalfat en la fornal, agafat amb ajut de tenalles de fornal i posat sobre l'enclusa on era colpit pel ferrer. Les operacions més comunes que es feien, eren: Adreçar o aplanar peces deformades. Estirar peces: A partir d'un material de certes dimensions, aquest és aprimat a cops. Reblar: Consisteix a fer cabotes a objectes o a unir peces per mitjà dels reblons. Foradar: és fer forats de mides considerables, amb ajut de punxons o motlles simples. Doblegar: És conformar una peça en angle. Corbar: Converteix una peça recta, en una corba. Per exemple una ferradura de cavall. Soldar: Antigament dues peces a soldar, eren escalfades juntes fins a temperatures prou altes perquè tornessin el metall pastós. S'ajuntaven sobre l'enclusa i es colpejaven suaument, i en sortien soldades.Més modernament, el forjament lleuger es fa amb ajut de màquines. La més emprada és el martinet o martell mecànic, mogut generalment amb motor elèctric, encara que també poden ser moguts amb energia pneumàtica. Per forjar peces grossos, s'empren premses hidràuliques i les peces són mogudes amb ajut de grues de pont.Si el forjament s'aplica a peces de sèrie, es realitza amb estampes. L'estampació es pot realitzar en fred o en calent i consisteix a deformar una peça entre dos motlles complementaris que són comprimits l'un vers l'altre amb la peça a estampar col·locada al mig. Aquesta operació, es fa sempre amb premses.
|
Arquitectura
|
El projecte tècnic és la sèrie de documents tècnics que inclouen completament la informació indispensable per a construir una òptima obra. També el podem definir com la tercera fase del procés tecnològic. Principalment, els documents tècnics que componen el projecte tècnic són quatre: La memòria tècnica, els plànols, el pressupost econòmic i el plec de condicions. És important que aquests quatre estiguin redactats en un llenguatge tècnic normalitzat, ja que d'aquesta manera a qualsevol persona li resultaran fàcil de comprendre.
|
Pedagogia
|
José García Molina (Barcelona, 29 de desembre de 1969) és un professor universitari i polític espanyol, secretari general de Podem Castella-la Manxa des de 2015. Va ser vicepresident segon del Govern de Castella-la Manxa entre 2017 i 2019.
|
Llengües
|
El mot anglès engrish es fa servir per indicar el llenguatge híbrid amb els típics errors d'anglès de persones que tenen una llengua d'Orient com a llengua materna, com ara el xinès, japonès o coreà. El resultat de traducció automàtica o amb diccionary pot ser incomprensible, absurd o involuntàriament humorístic. La paraula al·ludeix a la difficultat de persones de parla japonesa de diferenciar els fonemes «L» i «R». De vegades pot reflectir una actitud despectiva envers persones que intenten parlar una llengua que no és la seva.N'hi ha altres variants amb més o menys el mateix significat: Janglish, Jangrish, Japalish, Japanglish, Japanlish, Japenglish, Japglish, Japlish, Jenglish, Jinglish, Nihonglish i Niplish. És un fenomen comparable a altres hibriditzacions lingüístiques com el catanyol o l'spanglish. La paraula engrish o les variants, es fan servir per designar fenòmens molt diferents: anglès dolent anglès com es parla per japonesos anglès bastarditzat anglès aproximatiu de la propaganda comercial, per crear una sensació de modernitat un japonès amb massa manlleus d'anglès un manlleu de l'anglès una traducció còmica o estranya una traducció mot per mot, sense respectar la sintaxi de l'anglès …Mutatis mutandis això es produeix també en altres llengües intermediàries que eixen de la proximitat o la cohabitació de dues llengües. Vegeu també: Lunfardo, catanyol, spanglish, i anglish
|
Geografia
|
Roznov és una ciutat situada al comtat de Neamț, a l'oest de Moldàvia, a Romania. Roznov es va convertir en una ciutat el 2003. Es troba a 15 km al sud-est de Piatra Neamț a la carretera DN15 i es troba al ferrocarril Piatra Neamț - Bacău, a la part nord de la depressió Cracău – Bistrița i al riu Bistrița.La ciutat administra dos pobles, Chintinici i Slobozia. Segons el cens de 2011, té 8593 habitants, mentre que en el cens de 2002 tenia 8.726 habitants.
|
Informàtica
|
Crypto AG era una empresa suïssa especialitzada en seguretat de les comunicacions i informació. Va ser propietat en secret de l'Agència Central d'Intel·ligència Nord-americana (CIA) i el Servei Federal d'Intel·ligència d'Alemanya Occidental (BND) des de 1970 fins aproximadament el 1993, i la CIA continuà com a propietari únic fins al voltant del 2018. Amb seu a Steinhausen, l'empresa era un fabricant de màquines de xifratge consolidat i una gran varietat de dispositius de xifratge. La companyia tenia uns 230 empleats, amb oficines a Abidjan, Abu Dhabi, Buenos Aires, Kuala Lumpur, Masqat, Selsdon i Steinhausen, i feia negocis a tot el món. Els propietaris de Crypto AG eren desconeguts, suposadament, fins i tot per als gestors de la firma, i van tenir la seva propietat mitjançant accions del portador.L'empresa ha estat criticada per vendre productes amb portes del darrere per beneficiar les agències d'intel·ligència de nacionals nord-americanes, britàniques i alemanyes, l'Agència de Seguretat Nacional (NSA), Government Communications Headquarters (GCHQ) i la BND, respectivament. L'11 de febrer de 2020, The Washington Post, ZDF i SRF van revelar que Crypto AG era secretament propietat de la CIA en una associació altament classificada amb la informació d'Intel·ligència d'Oest, i les agències d'espionatge podrien trencar fàcilment els codis utilitzats per enviar missatges xifrats. L'operació es coneixia primer amb el nom en clau "Thesaurus" i després "Rubicon".
|
Pedagogia
|
La formació dirigida per un instructor; Instructor-led training (anglès) o ILT, és la pràctica de la formació i el material d'aprenentatge entre un instructor i els alumnes, ja sigui de forma individual o grupal. Els instructors poden impartir la formació en una aula, en format conferència o taller, però la seva activitat no es limita a la formació presencial, sinó que pot tenir lloc a través d'altres formats com el seminari web, el taller interactiu o videconferència oferint l’oportunitat que els participants participin i desenvolupin la pràctica virtualment. L’instructor ha de tenir habilitats de motivació i ensenyament, per tal d’utilitzar diferents mètodes per involucrar als alumnes i incloure diferents estils d’aprenentatge, així com cada cop més, habilitats en l'ús de les Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per integrar-les en els processos d'aprenentatge.Altres mètodes d’aprenentatge son l'aprenenatge en línia o (en anglès e-learning) que ofereix la possibilitat de realitzar cursos a distància a través del web al teu propi ritme; i l'aprenentatge combinat també anomenat b-learning, que combina elements de l'educació presencial i de l'ensenyament en línia. Cada tipologia d'aprenentatge té els seus punt forts i febles.
|
Astronomia
|
Llista dels accidents geològics del satèl·lit de Saturn Tità. Els noms oficials d'aquests accidents són molt recents, ja que la superfície del satèl·lit ha estat desconeguda fins a l'arribada de la sonda Cassini–Huygens. Alguns d'aquests trets geològics es coneixien amb noms informals, en la següent llista estan escrits amb els noms apropiats.
|
Agricultura
|
Bremia lactucae és una espècie d'oomicet fitopatogen que és l'agent causal d'una malaltia greu i important en l'enciam coneguda com el míldiu de l'enciam. A més de l'enciam pot atacar altres plantes asteràcies com la xicoira (Cichorium intybus) i l'escarola (Cichorium endivia), entre d'altres. També pot afectar plantes ornamentals com la sempreviva daurada (Xerochrysum bracteatum).
|
Ecologia
|
Conyza és un gènere de plantes amb flor dins la família de les asteràcies.
|
Telecomunicacions
|
Un gravador de DVD és un perifèric capaç de llegir i gravar en format DVD tot tipus de dades: àudio, vídeo i dades. Els discs DVD gravats poden ser reproduïts en qualsevol reproductor DVD.
|
Ecologia
|
La biodiversitat a Espanya és una de les més altes de la Unió Europea per la contribució del 18% de la Red Natura 2000, i la varietat de tipus d'hàbitats. Alhora, es troba sota l'amenaça natural del canvi climàtic que té lloc des de fa 20 milions d'anys més l'acció humana.La pèrdua, degradació i fragmentació de l'hàbitat, la desaparició dels usos ramaders i agrícoles tradicionals, la pesca abusiva, la urbanització descontrolada, el creixement d'infraestructures, la degradació del sòl, l'emissió de contaminants al medi i l'ús desmesurat dels recursos hídrics són els principals factors que posen en perill la conservació de la biodiversitat. A aquesta amenaça per falta de planificació se li uneixen factors externs globals com el canvi climàtic i la invasió d'espècies exòtiques. Entre els factors naturals destaca l'aridificació provocada pel tancament del Mediterrani entre els continents africà i europeu.
|
Periodisme
|
Andrzej Zaucha (Zakliczyn, 1967) és un conegut periodista i escriptor polonès, autor de nombrosos reportatges sobre Rússia i la guerra a Txetxènia. Des de 1997 ha estat corresponsal a Kíev i Moscou del diari polonès Gazeta Wyborcza, i és periodista de la ràdio privada RMF FM. El seu treball més conegut és Moscou. Nord-Ost (2003), un reportatge documental sobre la presa d'ostatges del teatre Dubrovka l'any 2002.
|
Informàtica
|
En informàtica, una estratègia evolutiva (ES, de les seves sigles en anglès) és un mètode computacional d'optimització basat en les idees de l'evolució. Pertany a la classe general de la computació evolutiva o a la metodologia dels algorismes evolutius. L'estratègia evolutiva treballa amb una població d'individus pertanyents al domini dels nombres reals, que evolucionen seguint processos de mutació i recombinació per assolir l'òptim de la funció objectiu. Cada individu de la població és un possible òptim de la funció objectiu. La representació de cada individu de la població consta de dos tipus de variables: les variables objecte i les variables estratègiques. Les variables objecte són els possibles valors que fan que la funció objectiu assoleixi l'òptim global i les variables estratègiques són els paràmetres mitjançant els quals es regeix el procés evolutiu; en altres paraules, les variables estratègiques indiquen de quina manera les variables objecte són afectades per la mutació. En una analogia més precisa, en les estratègies evolutives el genotip és el conjunt format per les variables objecte i les variables estratègiques. El fenotip, en canvi, són les variables objecte, car a mesura que varien, el rendiment de l'individu millora o empitjora.
|
Agricultura
|
Gloria A. Galeano Garcés (Medellín, 22 de abril de 1958 - Bogotá, 23 de març del 2016) va ser una agrònoma i botànica colombiana centrada principalment en l'estudi de la taxonomia de les plantes, fent èmfasi en la família de les palmes, a Colòmbia, especialment en Antioquia i l'Amazònia. Va investigar la flora i la vegetació de la regió del Chocó, on a més va dur a terme recerques sobre etnobotànica.Es va graduar com a enginyera agrònoma el 1983, a la Universitat Nacional de Colòmbia, a Medellín. Des d'octubre de 1984 es va vincular a l'Institut de Ciències Naturals de la Universitat. En 1996 va obtenir el Primer Premi en Ciències Exactes, Físiques i Naturals de la Fundació Alejandro Ángel Escobar. Es va doctorar en Ciències Biològiques a la Universitat d'Aarhus, Dinamarca, el 1997. Entre 2003 i 2006 exercí com a directora de l'Institut de Ciències Naturals. Va participar, entre d'altres, en el projecte de diccionari de noms comuns en castellà de les plantes a Colòmbia i en el de Llibres Vermells de Colòmbia de plantes en perill d'extinció.
|
Robòtica
|
Tau és una pel·lícula estatunidenca de ciència-ficció i thriller de 2018 dirigida per Federico D'Alessandro a partir d'un guió de Noga Landau. Està protagonitzada per Maika Monroe, Ed Skrein i Gary Oldman. Es va estrenar el 29 de juny de 2018 a la plataforma Netflix.
|
Astronomia
|
Ida Barney (New Haven, Connecticut, 6 de novembre de 1886 – 7 de març de 1982) va ser una astrònoma americana, coneguda principalment pels seus 22 volums d'astrometria sobre 150.000 estrelles. Va estudiar a l'Smith College i a la Universitat Yale i va treballar durant la major part de la seva carrera a l'Observatori de la Universitat Yale. Al 1952 va rebre el Premi d'Astronomia Annie Jump Cannon.
|
Lingüística
|
Les llengües tai són un subgrup de la família de llengües tai-kadai. Aquests idiomes corresponen als grups de l'ètnia tai, formant un grup etnolingüístic. Entre les llengües d'aquest subgrup cal mencionar el shan, parlat pel poble shan de Birmània, el zhuang del sud de la Xina, el lao, llengua oficial de Laos i el tailandès o "thai", llengua oficial de Tailàndia.
|
Dansa
|
La Companyia de Dansa Batsheva (en hebreu: להקת מחול בת-שבע) és una companyia de dansa de Tel Aviv (Israel) fundada per Martha Graham i la baronessa Batsheva de Rothschild en l'any 1964. L'inici de la companyia va estar marcat pel interès creixent a Israel per la dansa contemporània americana, principalment Martha Graham i Anna Sokolow. Les classes seguint la tècnica de Martha Graham es van començar a oferir llavors. Algunes d'aquestes classes eren ensenyades per Rina Schenfeld i Rena Gluck, que van ser les ballarines principals de la companyia durant molts anys. Batsheva de Rothschild va deixar de finançar la companyia l'any 1975, i aquesta va començar a perdre l'estètica que havia dominat la companyia durant els seus primers anys. Va ser durant aquest període de transició que la companyia va començar a incloure les obres d'artistes emergents i coreògrafs en el seu repertori. Poc després que Ohad Naharin fos nomenat director artístic en l'any 1990, va fundar la jove companyia, la Batsheva Ensemble per a ballarins amb edats entre els 18 i els 24 anys. Entre els seus graduats hi ha els coreògrafs Hofesh Shechter i Itzik Galili. El conjunt va fer una gira pel Regne Unit i va actuar en el Festival Internacional d'Edimburg en l'any 2012.
|
Astronomia
|
Spaceflight és la revista mensual de la British Interplanetary Society (BIS). Va ser publicat per primera vegada el 1956, un any abans del llançament de l'Sputnik 1, i des de llavors ha estat informant sobre temes d'exploració espacial. Spaceflight es publica mensualment amb cada volum de 12 números amb paginació contínua i un índex anual inclòs amb l'edició de desembre. Àmpliament utilitzat com una revista de referència autoritzada, Spaceflight s'ha reconegut durant molt de temps com una font principal d'informació sobre els programes espacials internacionals i l'exploració espacial comercialLes característiques regulars, escrites sovint pels implicats directament en una tecnologia o un projecte particular, cobreixen aspectes de la tecnologia espacial i de l'exploració, de l'astronomia, dels satèl·lits, l'espai comercial, de les activitats polítiques i dels programes educatius. La revista també inclou informes detallats de missions espacials. Spaceflight es pretén que sigui apropiat per a aquells professionals involucrats en el negoci d'espai i per als que tenen un interès general en la matèria. El 2008 la revista, editada per Clive Simpson, va ser el guanyador del premi Sir Arthur Clarke en la categoria de Millor informe de l'espai.
|
Periodisme
|
Flodoard de Reims (nascut a Épernay vers 894 - mort el 28 de març del 966 a Reims, Marne) fou un historiador, cronista i poeta francès d'expressió llatina de l'època carolíngia.
|
Ràdio
|
Roberto Deglané Rodríguez-Portocarrero, més conegut com a Bobby Deglané (Iquique, 18 de novembre de 1905 – Madrid, 20 d'agost de 1983) va ser un locutor xilè amb gran èxit a Espanya. Va arribar a la ràdio espanyola el 1934 com a animador dels combats de catch a Barcelona i a Madrid (Circo Price). Durant la Guerra Civil va treballar com a reporter gràfic, fent fotografies especialment a la batalla de Terol des del costat de l'exèrcit sublevat.Va ser el creador dels programes-espectacle en la radiofonia espanyola, especialment el mític Cabalgata fin de semana, des de 1951 i Carrusel Deportivo el 1954. Aquest any va rebre un Premi Ondas per la seva tasca d'animador de programes. Va participar també en pel·lícules com a Historias de la radio, de José Luis Sáenz de Heredia. El 1961 des dels micròfons de Radio España, va ser un dels principals artífexs de la caravana de socors a les víctimes de les greus inundacions que van ocórrer a Sevilla el 25 de novembre de 1961. Aquesta campanya va ser coneguda com a Operació Clavell. El Ministeri de Marina d'Espanya li atorgà la Creu del Mèrit Naval el 1965 El 1967 es va nacionalitzar ciutadà espanyol. Va morir a Madrid el 1983 a causa del procés limfàtic irreversible que sofria i està enterrat en la localitat d'Arenas de San Pedro.
|
Telecomunicacions
|
L'entropia de Shannon, (formulada per Claude Shannon) és una funció matemàtica que intuïtivament es correspon amb la quantitat d'informació continguda o lliurada per una font d'informació. Aquesta font pot ser un text escrit en un idioma determinat, un senyal elèctric, un fitxer d'ordinador o qualsevol (col·lecció de bytes). Des del punt de vista d'un receptor, com més informació diferent emet la font, més gran és l'entropia (o incertesa sobre el que emet la font), i viceversa. Com més informació rep el receptor sobre el missatge transmès, més disminueix l'entropia (incertesa) respecte aquest missatge, per raó d'aquest augment d'informació. La definició d'entropia de Shannon és tal que com més redundant sigui la font, menys informació conté. En absència de restriccions particulars, l'entropia és màxima per a una font en la que tots els símbols són igualment probables (equiprobables). Donada una variable aleatòria discreta X {\displaystyle X} , que pren valors en l'alfabet X {\displaystyle {\mathcal {X}}} i segueix una certa distribució p : X → [ 0 , 1 ] {\displaystyle p:{\mathcal {X}}\to [0,1]} : on Σ {\displaystyle \Sigma } denota la suma al llarg dels possibles valors de la variable aleatòria. La tria de base per log {\displaystyle \log } , el logaritme, varia en funció de l'apliació. Usant la base 2, s'obté l'entropia en bits (o en "shannons"), mentre que la base e dóna les "unitats naturals" nat, i la base 10 dóna unitats de "dits", "bans", o "hartleys". Una definició equivalent de l'entropia és l'esperança de la auto-informació d'una variable.
|
Sociologia
|
La sociologia de la religió és l'estudi dels comportaments, estructures socials, evolució i dels rols de les religions en les societats humanes. Intenta explicar la influència que la religió té en el comportament col·lectiu de l'home i viceversa, és a dir, les interaccions recíproques entre religió i societat.
|
Esoterisme
|
Ars Goetia (en llatí, probablement: «L'art de la Bruixeria»), sovint dit simplement Goecia, és la primera secció del grimori del segle XVII Lemegeton Clavicula Salomonis, o La clau menor de Salomó.
|
Festivals
|
En les epopeies homèriques, l'antiga Grècia es descriu com una societat patriarcal. Durant el desenvolupament de la ciutat al llarg del segle viii aC, es van establir dos grans grups socials basats en criteris d'exclusió: el «cercle de ciutadans», que excloïa els estrangers (metecs) i els esclaus, i el «club d'homes», que excloïa les dones. Aristòtil (Política, III, 1) va definir la ciutadania com la possibilitat de participar en el poder polític; la dona constituïa, així, el sector social més allunyat de la possibilitat de participar-hi, ja que, a diferència dels metecs i els esclaus, no podia convertir-se mai en ciutadana. Va caldre esperar l'època hel·lenística per veure grans figures femenines emergir en el món grec, ja en decadència després de la mort d'Alexandre Magne, tal és el cas de reines com Berenice, Arsínoe o Cleòpatra.
|
Administració
|
El qadà o kazâ (àrab: قضاء, qaḍāʾ, en plural أقضية, aqḍiya; turc otomà: kazâ) és una divisió administrativa històricament usada en l'Imperi Otomà i posteriorment en diversos dels estats que el succeïren. El terme prové del turc otomà i significa ‘(territori sota la) jurisdicció (d'un cadi)’; sovint és traduït com ‘districte’, ‘subdistricte’ (terme que també s'aplica a nàhiya) o ‘districte judicial’.
|
Estris
|
La mandolina és un estri de cuina emprat per llescar verdures, formatge, pernil, etcètera fàcilment a rodanxes uniformes de gruix. Hi ha diferents models capaços de tallar fina juliana o fins i tot primes llesques de ceba, nap, api, etcètera. Se li dona aquest nom perquè el moviment del canell d'un usuari especialitzat recorda com es mou el canell en un intèrpret de mandolina.
|
Arquitectura
|
El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures. El seu origen es remunta a l'antic Egipte i en l'arquitectura grega determina l'ordre d'una columna (dòric, jònic o corinti). Durant l'edat mitjana, contenia escenes bíbliques, ornaments que imitaven la natura, fulles d'acant i criatures llegendàries.
|
Objectes astronòmics
|
Jena és el nom que rep l'asteroide número 526, situat al cinturó d'asteroides. Fou descobert per l'astrònom Max Wolf des de l'Observatori de Heidelberg-Königstuhl, (Alemanya), el 27 d'octubre del 1899.
|
Història
|
Els Haro foren una família que va governar el senyoriu de Biscaia. Va prendre el nom del poble d'Haro, a la Rioja, repoblat pel senyor del territori Diego López I d'Haro cap a començaments del segle xii. El llinatge, inicialment independent, apareix com a vassall de Castella i Navarra des del segle x al XII. Cap al 1210 Castella s'imposa de forma definitiva. La família es va extingir en la seva branca principal i el senyoriu va anar a parar a l'infant Joan de Castella que era descendent de Llop Díaz de Haro IV el d'Alfaro. Joan va ser proclamat rei de Castella (Joan I de Castella) i el senyoriu es va unir a la corona castellana (1379). Una altra línia descendent de Llop Díaz de Haro III (1254-1289) va originar la branca dels marquesos del Carpio (1559) i després ducs (1699). Dos membres d'aquest llinatge varen governar a Nàpols: García de Haro y Guzmán, fill del cinquè marqués, va exercir com a virrei del 1653 al 1658; i Méndez de Haro-Guzmán y de Aragón-Cardona-Córdoba, fill de l'anterior, ho va ser del 1683 al 1687.
|
Informàtica
|
La història de la computació a Catalunya forma part de la història de la computació, però des d'un punt de vista focalitzat especialment en Catalunya i la resta de l'estat espanyol i la península Ibèrica, dins els quals el territori català (especialment Barcelona) va ser pioner en la implementació de les noves tecnologies informàtiques. Aquest article pretén abarcar des dels primers antecedents de la informàtica fins a l'actualitat, centrant-se en els seus antecedents i el procés d'informatització que va tenir lloc als anys 60 i 70.
|
Dret
|
La naturalització és l'adquisició de la ciutadania o nacionalitat d'un estat en específic per una persona que no n'era ciutadà al moment del seu naixement. La naturalització es realitza mitjançant una declaració voluntària de l'adquirent i una autorització de l'autoritat de l'estat i s'atorga ja sigui de manera discrecional o subjecta a diversos requeriments, entre els quals, la residència de l'estranger per un període mínim de temps en el territori de l'estat, és el fonament. Alguns estats requereixen que un nacional naturalitzat renunciï a qualsevol altra ciutadania que ostenti prohibint així la doble ciutadania. L'adquisició de la nacionalitat o ciutadania per naturalització difereix, és clar, de la nacionalitat adquirida al naixement, ja sigui per ius soli (dret de sòl, és a dir, nacionalitat per haver nascut en el territori de l'estat, sense importar la nacionalitat dels pares), o per ius sanguinis (dret de sang, és a dir, nacionalitat derivada de la nacionalitat dels pares, sense importar el territori de naixement). La naturalització es pot realitzar per residència o per carta de naturalització. L'adquisició de la nacionalitat per carta de naturalització difereix de la nacionalitat automàtica per opció—sovint adquirida mitjançant ius sanguinis per persones que en néixer ostentaven una altra nacionalitat—, ja que l'estat té la llibertat d'acceptar o no la sol·licitud de l'aspirant estranger.Per altra banda, l'adquisició de la nacionalitat per residència és més senzilla, tot i que en la majoria dels estats que l'atorguen es requereix la residència legal, continuada i immediata a la petició. Alguns estats afegeixen altres requeriments, com ara, ser capaços d'escriure, llegir i parlar la llengua de l'estat i obeir, sostenir i/o defensar les lleis o la constitució.
|
Biblioteconomia
|
L'Escola de Llibreria és una plataforma de formació per a la capacitació professional i el reciclatge en l'àmbit del comerç del llibre, creada el 2012 a través de la col·laboració entre el Gremi de Llibreters de Catalunya i la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona.L'Escola de Llibreria expedeix el diploma de postgrau de Llibreria, adreçat a qualsevol persona amb titulació universitària i a totes aquelles persones que, independentment de la seva formació inicial, tinguin un interès professional en l'àmbit de la llibreria. El primer curs de l'Escola de Llibreria, durant els anys 2012 i 2013, que comptà amb el suport i la col·laboració de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, s'inicià el diploma de postgrau de Llibreria, de 30 crèdits de durada, que oferia la formació bàsica per desenvolupar-se en l'àmbit de la llibreria. A partir del curs 2019-20, amb la vuitena promoció, el curs passa a programar-se biennalment. El curs 2020-2021 s'inicià una segona formació, de caràcter especialitzat: el títol d'expert en Gestió de Llibreria, de 15 crèdits, que es programa biennalment, adreçada a persones que ja treballen en el sector. El seu professorat el formen experts de cada matèria específica, tant professors universitaris com llibreters i altres professionals. La direcció de l'Escola de Llibreria recau en el professor de la Universitat de Barcelona Lluís Agustí.
|
Biblioteconomia
|
L'Istituto Centrale per il Catalogo Unico delle biblioteche italiane e per le informazioni bibliografiche (lit. en català: Institut Central pel Catàleg Únic), més conegut com ICCU, és un organisme públic italià, creat el 1975 pel Ministeri del Patrimoni Cultural i Ambiental. Té la funció de planificar i coordinar activitats de catalogació i documentació, amb la finalitat de crear un catàleg únic a totes les biblioteques d'Itàlia. Es va establir com a agència italiana del govern el 1975, com a evolució del Centro nazionale per il catalogo unico creat el 1951 amb la mateixa finalitat. Avui gestiona una xarxa anomenada Servizio bibliotecario nazionale (SBN); i és el responsable tècnic-científic per temes de drets d'autor del Ministeri de Cultura italià.
|
Art
|
Un políptic del Grec polu- "molts" i ptyc "plec") és un tipus de retaule (normalment pintura sobre taula) que consta de diverses caselles o plafons. Es fan servir diferents terminologies en funció del nombre de plafons integrats en una peça particular: "díptic" descriu una obra d'art de dues parts; "tríptic" descriu un treball de tres parts. Els conjunts de més de tres peces s'anomenen políptic. Els políptics típicament consten d'un plafó "central" o "principal" que és normalment el més gran del conjunt, i uns altres anomenats plafons de "costat", o "ales." A vegades, com en el cas del retaule de Gant i el Retaule d'Issenheim, els plafons articulats poden variar en les seves posicions per mostrar diferents "vistes" o "obertures" de la peça. Els políptics varen ser creats més comunament pels primers pintors del Renaixement, la majoria dels quals dissenyava els seus treballs per a ser retaules en esglésies i catedrals. El políptics com a format artístic va ser també bastant popular entre els impressors d'ukiyo-e del període Edo japonès. El terme políptic també pot atribuir-se a certs manuscrits medievals, especialment de treballs carolingis, en els quals les columnes de les pàgines s'emmarquen amb marges que s'assemblen a les pintures d'un políptic. Un altre significat de la paraula també es pot referir col·lectivament a totes les pintures multiplafó sense que siguin obres artístiques.
|
Telecomunicacions
|
Les Xarxes d'Àrea Estesa de Baix Consum (Low-Power Wide-Area Network) conegudes com a LPWAN (o també com a Xarxes de Baix Consum o LPN) són un tipus de xarxes de telecomunicacions dissenyades per tenir un llarg abast i una baixa taxa de bits per connectar objectes com sensors alimentats per bateries.Aquest tipus de xarxes, juntament amb les ja existents, tant de curt abast (WiFi o Bluetooth) i les xarxes de telefonia mòbil habilitaran el conegut com Internet de les coses
|
Ràdio
|
La redifusió de ràdio permet a estacions de ràdio (normalment de FM) obtenir programació de grans cadenes nacionals, a les quals normalment estan adscrites de forma permanent mitjançant un contracte previ.
|
Química
|
El 1916 es va posar en marxa l'Escola de Directors d'Indústries Químiques, gràcies a l'empenta del doctor Josep Agell, que fou capaç de trobar el recursos econòmics i el suport tant del Patronat de l'Escola Industrial com de la Diputació de Barcelona. L'any següent, l'escola va prendre el nom més ampli d'Institut de Química Aplicada. L'Institut de Química Aplicada fou un ensenyament tecnicoindustrial de la Mancomunitat de Catalunya. Feia formació per a les persones que s'haurien d'encarregar de la implantació i desplegament de les noves indústries químiques a Catalunya i, també, del desenvolupament de les que ja existeixen. El 10 de gener de 1915 se n'inauguren les classes i, setmanalment, es feien conferències relacionades amb temes de l'àmbit educatiu.El 1921, com a reconeixement de la seva tasca pedagògica i educativa, l'Institut va ocupar els locals del desaparegut Museu Social a l'Escola Industrial, rebent un suport econòmic més decidit de la Mancomunitat. Amb el cop d'estat de Primo de Rivera, el doctor Agell va ser destituït i l'escola fou reconvertida durant el directori militar en una secció de formació tècnica de l'Escola Industrial. Al costat de les circumstàncies polítiques, també contribuïren a agreujar la seva decadència les econòmiques generals. Finalitzada la guerra europea, la crisi va colpejar Espanya, particularment Catalunya, que s'havia beneficiat enormement de la neutralitat durant aquells anys amb la creació de noves indústries.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.