label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
---|---|
Biotecnologia
|
Yi So-yeon (Gwangju, Corea del Sud, 2 de juny de 1978) és una biotecnòloga i astronauta coreana. El 2008 es va convertir en la primera coreana i una de les primeres dones asiàtiques en viatjar a l'espai en participar en el programa rus Soiuz. Entre el 8 i el 19 d'abril d'aquest any va viure a la Estació Espacial Internacional on realitzà diversos experiments pel Korea Aerospace Research Institute.
|
Geografia
|
Abu-Yahya Zakariyyà ibn Muhàmmad ibn Mahmud al-Qazwiní, més conegut senzillament com al-Qazwiní (Qazvín (Pèrsia), 1203 - 1283) fou un notable cosmògraf i geògraf àrab.Va viure a Bagdad i Damasc i va visitar Sinjar i Janaba, a Pèrsia. Fou cadi de Wasit i d'al-Hilla sota el darrer califa de Bagdad al-Mústassim (1240-1258) i per aquest temps hauria viscut a Kufa; l'historiador i polític Alà-ad-Din Juwayní, mort el 1283, el va protegir. Fou el cosmògraf àrab més important i a la vegada fou astrònom, geògraf, geòleg, mineralogista, botànic, zoòleg i etnògraf, tot i que de fet es va limitar a compilar i difondre sense aportar cap fet nou o teoria nova. Va escriure dues grans obres, una cosmogràfica i una geogràfica: Ajàïb al-makhlukat wa-gharàïb al mawjudat, Meravelles de les coses creades i fets miraculosos de les coses existents, dedicada als fenòmens celestes, la lluna, el sol, les estrelles, els àngels, el calendari, els meteors, les mars, els rius, els terratrèmols i els tres regnes de la natura, l'animal, el vegetal i el mineral. Athar al-bilad wa-akhbar al-ibad, Monuments dels països i història dels seus habitants, sobre geografia.
|
Aeronàutica
|
El Initial Approach Fix (IAF per les seves sigles en anglès, o bé lit. en català referència d'aproximació inicial), en l'aviació, és el punt on comença el tram d'aproximació inicial de manera instrumental. Un procediment d'aproximació per instruments pot tenir més d'un Initial approach fix i/o un initial approach segment. La referència d'aproximació inicial és usualment una referència d'intersecció designada, VOR, NDB, o DME. La referència d'aproximació inicial pot ser col·locada amb el intermediate fix (IF per les seves sigles en anglès, o bé lit. en català referència intermèdia) de l'aproximació per instruments i en aquest cas que designi l'inici del segment intermedi de l'aproximació. Quan la referència d'aproximació inicial i la referència intermèdia es combinen no hi ha initial approach segment (lit. en català tram d'aproximació inicial).
|
Agricultura
|
El pugó dels cereals (Rhopalosiphum padi) és una espècie oligòfaga d'hemípter esternorrinc de la família Aphididae que s'alimenta de la saba dels cereals. És un dels pugons més problemàtcs de les zones cerealistes de les regions temperades, especialment als països nord-europeus. Aquesta espècie és el vector principal de nombrosos virus, entre aquests el virus del nanisme groc de l'ordi (BYDV: barley yellow dwarf virus), virus del nanisme groc del cereal (RPV: cereal yellow dwarf virus), virus de l'enrogiment de fulla de l'almesquera (FRLV: filaree red-leaf virus), virus de la fulla clapada del panís (MLFV: maize leaf fleck virus), virus de la franja necròtica de l'arròs (RYMV: rice stripe necrosis virus), la malaltia de la fulla groga de l'avena (AbaMV: oat yellow leaf disease) i virus del mosaic nanitzant del panís (MDMV: maize dwarf mosaic virus).
|
Psicologia
|
La núvia vestia de negre (títol original en francès: La Mariée était en Noir) és una pel·lícula francesa de François Truffaut estrenada el 1968. Truffaut és en plena escriptura del seu llibre-entrevista amb Alfred Hitchcock quan dirigeix La núvia vestia de negre . Ha estat doblada al català.
|
Ciències ambientals
|
El model Món3 (World3) és una modelització i simulació per ordinador que empra la tècnica de la dinàmica de sistemes per analitzar les interaccions entre població, producció industrial, límits i producció alimentària en els ecosistemes de la Terra. Va ser inicialment produït i utilitzat pel Club de Roma, que va publicar, a partir de les dades que es desprenien del model el llibre Els límits del creixement. Els principals creadors del estudi van ser Donella Prats, Dennis Prats, i Jørgen Randers.
|
Antropologia
|
El crani de Teshik-Tash, amb nom de catàleg Teshik Tash 1, és un crani, inclosa la mandíbula inferior, fòssil d'una nena de Home de Neandertal. Va ser trobat el 1938 per Alexey P. Okladnikov a la cova del mateix nom, a la serralada Bajsuntau (Uzbekistan) a l'Àsia Central, i l'antiguitat del qual se situa entorn als 70 000 anys.
|
Geografia
|
El Sucevița és un afluent dret del riu Suceava a Romania. Descarrega a la Suceava a Milișăuți. La seva longitud és de 41 km i la seva mida de conca és de 199 km².
|
Història
|
Catalan Historical Review és una revista acadèmica publicada per la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Conté articles escrits tant en català com en anglès. Fou creada per promoure la divulgació de la història de Catalunya en el món acadèmic internacional i obrir les portes de la historiografia dels Països Catalans a estudiosos d'altres països. Es publica amb una periodicitat anual i sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya (CC BY-NC-ND 3.0 ES). El 2020 fou inclosa a l'ERIH PLUS, l'índex més prestigiós de revistes acadèmiques d'humanitats i ciències socials.
|
Història
|
El saqueig de Tessalònica per pirates sarraïns el juliol del 904 fou un dels pitjors desastres que patí l'Imperi Romà d'Orient al segle x. Una flota musulmana sota el comandament de Lleó de Trípoli salpà de Síria amb l'objectiu de pillar Constantinoble. Tanmateix, les formidables defenses de la capital romana d'Orient dissuadiren els sarraïns d'atacar-la, així que es dirigiren per sorpresa cap a Tessalònica, segona ciutat de l'imperi. Aquesta maniobra agafà la marina romana d'Orient amb el peu canviat. Les fortificacions de Tessalònica estaven en mal estat, sobretot les muralles de mar. Després d'un breu setge, els sarraïns prengueren les muralles de mar i la ciutat caigué el 29 de juliol. El saqueig s'allargà durant una setmana, al cap de la qual els pirates tornaren a les seves bases del Llevant. La majoria dels captius, incloent-hi Joan Caminiates, que escrigué una crònica dels fets, foren intercanviats per presoners musulmans en mans romanes.
|
Dret
|
Un codicil és un document jurídic hereditari de tipus complementari, previst en alguns ordenaments jurídics, que té els seus orígens en el dret romà.
|
Art
|
L'Eisteddfod Nacional de Gal·les (Yr Eisteddfod Genedlaethol en gal·lès) és la màxima expressió de l'Eisteddfod, el festival gal·lès per excel·lència. L'Eisteddfod Nacional és el festival més gran de música i poesia competitives a Europa. Aquest Eisteddfod, festival d'arts i llengua gal·lesa, té una durada de vuit dies de competicions i actuacions en directe, enterament en gal·lès. Té lloc anualment a la primera setmana d'agost, i s'hi alternen localitats del nord i del sud de Gal·les (vegeu-ne la llista de localitzacions al llarg dels anys). Més de 6.000 persones competiren en l'Eisteddfod Nacional del 2006, amb més de 150.000 espectadors.
|
Arquitectura
|
Una planta, (del llatí planta), és la representació d'un cos (un edifici, un moble, una peça o qualsevol altre objecte) sobre un pla horitzontal. S'obté mitjançant una projecció paral·lela, perpendicular al pla projectant horitzontal, per punt, sense perspectiva. És una de les representacions principals del sistema dièdric, juntament amb l'alçat. També es denomina planta la representació de la secció horitzontal.
|
Multimèdia
|
Nora Ancarola (Buenos Aires, 1955) és una artista visual, gestora cultural i docent que viu i treballa a Barcelona des de l'any 1978. Tenia 21 anys quan va fugir de l'Argentina, l'any 1977, degut a les repressions després del cop d'estat al seu país. Després de viure a Madrid i a Sitges, finalment es va instal·lar a Barcelona. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, és docent a l'Escola Superior de Disseny i Art Llotja des del 1988. Des de l'any 1998 co-dirigeix MX ESPAI 1010, un espai d'art contemporani de Barcelona, junt amb Marga Ximenez, amb qui crea també Edicions 1010 l'any 2004. Nora Ancarola ha realitzat al llarg de la seva carrera professional estudis sobre tècniques, processos i expressions audiovisuals, així com teoria i pràctiques d'art contemporani. La seva obra destaca per l'ús de tècniques multidisciplinàries amb la finalitat d'explorar la interacció entre ficció i realitat, i com aquesta interacció respon a una intenció reflexiva del present. Allà on exposa la seva obra, ho fa integrant l'obra a l'espai i a la història de l'indret on l'exposa. En els seus últims projectes destaquen les col·laboracions amb altres artistes i agents culturals, i la participació a multitud d'exposicions. L'artista ha anat desenvolupant diferents projectes, dels quals destaquen Río de (la) Plata (1996), Constel·lacions (2000), Naranjitas de la Xina (2001), Trilogia de la privadesa, que comprèn Sibil·la, Domus Aurea i Antikeres, en col·laboració amb Marga Ximenez (2004-2010), Optimització combinatòria, en col·laboració amb Ulla Blanca Lima i Laia Manonelles (2016) i Polititzacions del malestar, en col·laboració amb Laia Manonelles i Daniel Gasol (2017). També és reconeguda per les videoinstal·lacions ubicades en diferents espais arreu del món: Correcció (1991), Madelaine (2003), Sibil·la (2004), Domus Aurea (2007) i Kenosi–Anti-Keres (2010); i pels videopoemes com per exemple Malefici (2005), Confabulacions (2006), Darrere el mur (2007) o Fissura (2008). Com a pintora, l'artista ha creat diverses obres, entre les quals destaquen Obscuritas mentis (1991), Correcció (1991-1992), Paisatge submergit (1992-1993), Berisso submergit (1995) i Entrellibres-Ales (2010). A més, ha publicat sota el segell Edicions 1010 els següents llibres d'artista: Confabulacions, amb poemes de Carlos Vitale i imatges i vídeo de Nora Ancarola (2006); Darrere el mur una paret, amb poemes de Koldo Izaguirre, imatges d'Erramun Landa i vídeo de Nora Ancarola (2007); i Fissura, amb poemes de Carles Hac Mor i Ester Xargay, imatges de Nora Ancarola i imatge de la contraportada de Marga Ximenez (2008). Gran part de l'obra d'Ancarola dels últims anys –Trilogia de la privadesa (Sibil·la, Domus Aurea i Antikeres), Polititzacions del malestar i Optimització combinatòria, principalment- orbita al voltant de la premissa “allò personal és polític” de la feminista Carol Hanisch, un concepte també desenvolupat per Kate Millett als anys seixanta. L'artista enfoca la tristesa, el dolor, la malaltia, la vellesa i la mort, reduïdes tradicionalment a l'espai domèstic, ocultes en el camp de la privadesa, i que s'han aïllat del marc social i polític. Segons exposa Laia Manonelles a l'article «La estética del cuidado; la creación como actitud y compromiso», a través del seu art, tot allò reduït al camp de la privadesa es visibilitza i es comparteix; es tracta de tornar a la societat allò que invisibilitza, i de retornar el caràcter col·lectiu al sofriment. També ens recorda que l'artista utilitza l'art com a via per exposar, reivindicar i repensar la politització del malestar.
|
Informàtica
|
La interfície natural d'usuari (en anglès natural user interface, NUI) és un tipus d'interfície d'usuari en la que s'interactua amb un sistema, aplicació, etcètera, sense utilitzar sistemes de comandament o dispositius d'entrada (tal com succeix a les interfícies gràfiques d'usuaris, que usen ratolins, teclats alfanumèrics, llapisos òptics, panells tàctils, joysticks, etcètera), i en el seu lloc, es fa ús de moviments gestuals del cos o d'alguna de les seves parts, com les mans, servint de comandament de control. En el cas de pantalles capacitives multitàctils, l'operació o control és per mitjà de la gemmes dels dits, en un o diversos contactes i també el control proper a la pantalla, però sense tocar-la. També existeix el control de sistemes operatius per mitjà de la veu humana, denominat control per reconeixement de la parla o reconeixement de veu, com per exemple Siri d'Apple, Google Now o OK Google. Un exemple de dispositiu amb NUI és el Xbox Kinect.
|
Indumentària
|
El yukata (浴衣) és un quimono fet de cotó. S'usa principalment per a l'estiu o estacions càlides. És molt més lleuger perquè no té la capa que cobreix normalment el quimono. Hi ha dos tipus de yukata: El primer és d'un estil simple i s'usa comunament per dormir o per als banys termals (onsen). El segon és un yukata més elaborat i serveix de vestimenta per a les festes de l'estiu.
|
Matemàtiques
|
En matemàtiques, la integral definida: ∫ a b f ( x ) d x {\displaystyle \int _{a}^{b}f(x)\,dx} és l'àrea de la regió del pla xy delimitada per la gràfica de f, l'eix x i les rectes x = a i x = b, tal qu el l'àrea sobre l'eix x suma en el total i l'àrea sota l'eix x resta del total. El teorema fonamental del càlcul estableix una relació entre les integrals definides i les primitives i introdueix una tècnica per avaluar les integrals indefinides. Si l'interval és infinit, la integral definida s'anomena integral impròpia i és definida usant els procediments de límits adquats. Per exemple: ∫ a ∞ f ( x ) d x = lim b → ∞ ∫ a b f ( x ) d x {\displaystyle \int _{a}^{\infty }f(x)\,dx=\lim _{b\to \infty }\int _{a}^{b}f(x)\,dx} La següent és una llista de les integral definides més comunes. Per una llista d'integrals indefinides, veure taula d'integrals.
|
Geografia
|
Eldfell ("muntanya de foc" en islandès) és un volcà d'Islàndia amb un con de 220 m, la darrera erupció del qual data de 1973. Està situat a la petita illa de Heimaey, al sud de l'illa principal del país. El calor de la seva activitat permet dotar d'energia a les cases de la població, ja que els voltants del volcà estan habitats des de com a mínim el segle IX (amb algunes evacuacions d'urgència al segle XX), amb unes 3.500 persones vivint-hi de forma regular.
|
Biblioteconomia
|
L'Aladí és el catàleg col·lectiu de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona. Aplega i permet identificar tota la informació documental que es troba a les 224 biblioteques i 10 bibliobusos de la Xarxa (dades a 31 de desembre del 2016). El fons de les biblioteques, amb més de 770.725 títols i 10.810.625 volums, és mutidisciplinar i inclou llibres, CD, DVD, revistes, recursos electrònics, registres de bases de dades electrònics, registres de bases de dades electròniques i buidats de revistes i publicacions periòdiques (dades a 31 de desembre de 2016). L'actualització és constant i reflecteix les noves incorporacions de documents a les biblioteques.
|
Ètica
|
Les Damas de Blanco és un moviment opositor cubà que reuneix a esposes i altres familiars de presos polítics del seu país. El moviment va sorgir l'any 2003 agrupant a les esposes i mares de les 75 persones que al març del mateix any van ser condemnades a penes de fins a 28 anys de presó per "atemptar contra l'Estat" i "soscavar els principis de la Revolució cubana", entre altres acusacions judicials. La seva figura més emblemàtica va ésser Laura Pollán, que va morir el 14 d'octubre de 2011.
|
Esoterisme
|
Josefa Tolrà i Abril (Cabrils, 1880 – 1959) fou una mèdium catalana, coneguda pels seus dibuixos fets en el moment del trànsit. La seva obra artística va sorprendre Joan Brossa, Modest Cuixart o Antoni Tàpies. El Museu Reina Sofia, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, Can Palauet (Mataró) i l'Institut d'Estudis Ilerdencs han exposat part de la seva obra. El 2015 es va incorporar obra seva a l'exposició temporal Del segon origen. Arts a Catalunya 1950-1977 que va tenir lloc al Museu Nacional d'Art de Catalunya, comissariada per Valentín Roma i Juan José Lahuerta.La vida l’obra de Josefa Tolrà i Abril ha estat investigada principalment per Pilar Bonet Julve i Sandra Martínez Pascual.
|
Ràdio
|
Teslascopi és el nom amb què es coneix un hipotètic aparell transceptor de senyals de ràdio, suposadament ideat pel científic serbo-estatunidenc Nikola Tesla, que permetria la comunicació amb formes de vida d'altres planetes. Tesla va esmentar la possibilitat de telecomunicacions interplanetàries en diversos dels seus escrits i intervencions públiques, però no hi ha cap prova que arribés a construir cap aparell d'aquestes característiques. El propi terme «teslascopi» és una creació posterior que Tesla no va emprar mai, i que apareix per primer cop en una fantasiosa biografia de l'inventor escrita el 1971 per l'escriptor New Age Arthur H. Matthews, titulada «The Wall of Light: Nikola Tesla and the Venusian Space Ship, the X-12».El 1896, Tesla va esmentar la comunicació interplanetària com una possible aplicació de les seves descobertes en el camp de la propagació de les ones electromagnètiques, però sense fer referència a cap aparell en concret. Diversos experiments duts a terme al seu laboratori de Colorado Springs a partir del 1899 van convèncer Tesla que havia detectat senyals de vida intel·ligent en forma de senyals electromagnètiques procedents o bé de Venus o bé de Mart. Concretament, estava investigant l'electricitat atmosfèrica mitjançant la recentment inventada bobina Tesla quan va detectar senyals «incompatibles» amb activitat electromagnètica a l'atmosfera terrestre, i les va atribuir a senyals d'origen extraterrestre. Tot i així, no hi ha cap prova que aquests planetes posseeixin vida intel·ligent, i les observacions de Tesla són compatibles amb les senyals emeses per tempestes elèctriques a Júpiter, per exemple. En motiu del seu setanta-cinquè aniversari, el 21 de juliol de 1931, la revista Time va publicar una entrevista amb l'inventor on va tornar a fer referència a la possibilitat de comunicació interplanetària:[he concebut] una manera de fer possible que l'home transmeti grans quantitats d'energia, milers de cavalls de potència, d'un planeta a l'altre, independentment de la distància que els separi. Sóc del parer que no hi ha res més important que la comunicació interplanetària. Estic conveçut que tard o d'hora es farà realitat. I la certesa que hi ha altres éssers humans a l'univers, treballant, patint, esforçant-se tal com ho fem nosaltres, tindrà un efecte màgic en la humanitat i sentarà les bases d'una germandat universal que sobreviurà a la pròpia humanitat.Malgrat la manca d'evidència que mai arribés a comunicar-se amb altres planetes o ni tan sols a crear cap «teslascopi», les freqüents al·lusions de Nikola Tesla a les seves experiències en aquest àmbit, juntament amb altres excentricitats, van contribuir a convertir-lo en una icona contra-cultural després de la seva mort.
|
Sociologia
|
Friedrich Pollock (Friburg de Brisgòvia, 22 de maig de 1894 - Montagnola, Ticino, Suïssa, 16 de desembre de 1970) va ser un sociòleg, economista i filòsof alemany adscrit a l'Escola de Frankfurt i cofundador de l'Institut de Recerca Social.
|
Arquitectura
|
Portland House és un gratacel de Westminster, Londres. Fa 101 metres d'alçada i té 29 pisos. Fou construït entre el 1959 i el 1963.
|
Astronomia
|
Publicia és un cràter amb coordenades planetocèntriques de 16.31 ° de latitud nord i 236.16 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 15.79 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el 28 de febrer de 2012 fa referència a Flavia Publicia, verge vestal romana.
|
Nàutica
|
El Great Eastern (Gran Oriental) va ser un vaixell britànic construït en ferro i botat el 1858. Tenia 211 metres d'eslora i era capaç de viatjar a 13 nusos (24 km/h) i transportar a 3500 persones. Quan va ser construït era cinc vegades més gran que qualsevol altre vaixell de la seva època. Tenia una hèlix i dues rodes de pales, i portava suficient carbó per viatjar des d'Europa fins a Austràlia sense reabastir-se. Va fracassar com creuer de línia però el 1866 va tendir amb èxit el primer cable transatlàntic operatiu.
|
Física
|
En matemàtica un camp vectorial és una construcció del càlcul vectorial, que associa un vector a cada punt de l'espai euclidià, de la forma φ : R n → R m {\displaystyle \varphi :\mathbb {R} ^{n}\to \mathbb {R} ^{m}} . Els camps vectorials s'utilitzen sovint en la física per a, per exemple, modelar la velocitat i la direcció d'un líquid mòbil a través de l'espai, o la intensitat i la direcció d'una certa força, tal com la força electromagnètica o la gravitatòria, ja que canvien punt a punt. En el tractament matemàtic rigorós, els camps vectorials es defineixen en varietats diferenciables com seccions de fibrat tangent de la varietat. Aquest és el tipus de tractament necessari per modelitzar l'espaitemps corbat de la Teoria general de la relativitat per exemple. Un camp vectorial sobre un subconjunt de l'espai euclidià X ⊂ R n {\displaystyle X\subset \mathbb {R} ^{n}} és una funció a valors vectorials: F : X → R n {\displaystyle \mathbf {F} :X\rightarrow \mathbb {R} ^{n}\,} Diem que F {\displaystyle \mathbf {F} } és un camp vectorial C k si com a funció és k vegades diferenciable amb continuïtat En X. Un camp vectorial es pot visualitzar com un espai X amb un vector n - dimensional unit a cada punt a X.
|
Televisió
|
Amazon Fire TV és un dispositiu de streaming fabricat per Amazon, venut també amb forma de dongle amb el nom de Fire TV Stick. De fet permet convertir un televisor antic amb connector HDMI en un Smart TV, sense la necessitat de fer servir un mòvil com fan altres dispositius. La seva primera versió va ser llançada al novembre de 2014 només en Estats Units i va anar evolucionant fins a Alexa, l'assistent virtual el 2016. Aquest mateix any, Jeff Bezos va decidir comercialitzar el producte a Espanya, encara que en la seva versió Basic. El producte es va començar a comercialitzar després de la pèrdua de vendes experimentada per la companyia en el tercer trimestre de l'any 2014. El llançament del Fire Phone aquest mateix any no va aconseguir fer créixer les vendes i es va presentar el Fire TV Stick com una alternativa per a totes les butxaques i poder d'aquesta manera aconseguir remuntar les vendes durant la temporada nadalenca. El Fire TV Stick es pot descriure com un dongle que es connecta a l'entrada HDMI del televisor,és a dir es tracta d'un adaptador HDMI (amb un cable USB opcional per connectar a una font d'alimentació), que, mitjançant una xarxa d'Internet sense fils, permet que els usuaris accedeixin a plataformes tan populars com Netflix, Youtube i Spotify, i a més a més, puguin executar al voltant de 4000 jocs i aplicacions entre d'altres opcions. Per aquests diferents serveis i el preu és d'uns 59,99 € (39,99 € per als usuaris Amazon Prime), el dispositiu es posiciona en el mercat com el principal rival de Chromecast. A diferència d'aquest últim,Fire TV Stick no necessita connectar-se a un smartphone, tablet o cap altre dispositiu per poder generar el senyal de vídeo, de manera que aquesta independència destaca sobre el Chromecast i el converteix en una molt millor opció.
|
Mitologia
|
En la mitologia japonesa Kunitokotatchi (国之常立神) és un dels dos déus nascuts d'una una canya que va sorgir del caos, sobirà etern de la Terra.
|
Jocs
|
És un videojoc de plataformes, desenvolupat per Sega per la consola de 8 bits Sega Master System protagonitzat per Alex Kidd. Va ser llançat per primera vegada en Japó el dia 1 de novembre de 1986, i distribuït posteriorment a Europa i Estats Units el 1987. És el primer joc dels sis creat per a aquest personatge, i el més popular de tots els llançats sobre Alex Kidd, en el qual el jugador controla a Alex Kidd i ha de superar 17 fases, salvant diversos obstacles, enemics, i recol·lectant objectes, per alliberar al planeta Àries de les mans del governant tirà Janken el gran.
|
Art
|
La pintura religiosa és la pintura que té com a tema les representacions dels textos sagrats, especialment dins dels tres monoteismes. A Europa es refereix sobretot a aquella que relata episodis de l'Antic o del Nou Testament, així com les vides dels sants i d'altres textos apòcrifs cristians. És un gènere àmpliament desenvolupat, que constitueix una part molt important de la producció artística dels pintors en determinades èpoques.
|
Cultura popular
|
El llom de porc, llom (sense complement), llomello, llomell o llomillo és constituït per cadascuna de les dues peces de la carn del porc situades a banda i banda de l'espinada i sota les costelles de l'animal. Després de l'especejament sol tenir una forma cilíndrica. És freqüent preparar-lo assecat a l'aire o en adob (llom en adob). També és freqüent prendre'l en forma d'entrepà.
|
Teologia
|
L'Esperit Sant, per al cristianisme, és una expressió bíblica referida a una complexa noció teològica mitjançant la qual es descriu una "realitat espiritual suprema", que ha estat objecte de controvèrsies i diverses interpretacions al llarg de la història en les diferents confessions cristianes i escoles teològiques. Se'n parla força, d'aquesta realitat espiritual, a molts passatges de la Bíblia, però sense donar-ne una definició única. Això fou el motiu d'una sèrie de controvèrsies que es produïren sobretot al llarg de tres períodes històrics: el segle iv com el segle trinitari per excel·lència, les crisis cismàtiques d'Orient i d'Occident entre els segles IX i xi i finalment les diferents revisions doctrinals nascudes de la reforma protestant. Hi ha quatre interpretacions que sostenen la naturalesa de l'Esperit Sant: Segons les interpretacions de caràcter modalista, l'Esperit Sant és una força o qualitat divina com a saviesa, bellesa, amor o bondat. L'unitarisme, si bé defensa diferències teològiques bàsiques amb el modalisme, comparteix aquesta visió d'un Esperit Sant impersonal que actua essent el Poder o la Força Activa de Déu. En qualsevol cas, tots dos corrents comparteixen la visió que l'Esperit Sant no és 'quelcom', sinó algú. Segons les interpretacions de caràcter arrià, l'Esperit Sant és una entitat espiritual o naturalesa angèlica de caràcter excels, molt propera a la divinitat, però diferent per la seva condició de criatura. Segons les interpretacions de caràcter triteista, l'Esperit Sant és un altre Déu, potser de caràcter inferior al Déu principal, però que comparteix amb ell la qualitat d'ésser no-creat. Les interpretacions de caràcter trinitari consideren l'Esperit Sant com una persona divina, noció amb què s'assumeix la divinitat de l'Esperit Sant, tot mantenint, tanmateix, la unicitat del principi diví. Aquesta doctrina és la doctrina defensada pel cristianisme catòlic, per l'ortodox i també per algunes denominacions protestants.Sobre la 'procedència' de l'Esperit Sant hi ha certa unanimitat entre les diferents confessions cristianes. Tret de la interpretació triteista, que assumeix l'Esperit Sant com un ésser no-creat i independent de Déu, les altres tres interpretacions consideren que procedeix de Déu, tot i que se'n diferencia en la forma. En el modalisme, procedeix com a força, en l'arrianisme com a criatura i en el trinitarisme com a persona. El trinitarisme aborda, a més a més, una qüestió addicional pròpia del seu marc teològic: distingeix entre la procedència del Pare i la procedència del Fill, qüestió coneguda com la filioque. Quant a les qualitats de l'Esperit Sant, els teòlegs cristians assumeixen que és portador de dons sobrenaturals molt diversos que poden ser transmesos a l'home. Si bé l'enumeració dels dons pot variar d'uns autors a uns altres i fins i tot entre diferents confessions, hi ha un ampli consens quant a la seva excel·lència i magnanimitat.
|
Física
|
Ramon Lapiedra (Almenara,Plana Baixa 1940) és un físic i professor valencià, catedràtic jubilat de Física Teòrica de la Universitat de València, membre de l'Institut d'Estudis Catalans, exrector de la Universitat de València, integrant del Consell Valencià de Cultura entre els anys 1998 i 2011, i expresident de Valencians pel Canvi.
|
Seguretat laboral
|
Una protecció ocular és una protecció per als ulls i, de vegades, per a la cara, dissenyat per reduir el risc de lesions o d'absorció de contaminants a través de la mucosa ocular. Entre els exemples de riscos que requereixen protecció ocular poden ser: impacte de partícules o restes, llum o radiació, exposició al vent, calor, aigua de mar o impacte d'algun tipus de pilota o element usat en esports. La protecció ocular es divideix generalment en categories, com poden ser: ulleres de protecció; ulleres, casc o escut de mà de soldadura; cascos o caputxes no rígides; caretes (amb respirador o sense).
|
Objectes astronòmics
|
Gliese 674 és una nana vermella. Està localitzada relativament a prop del Sol, a una distància d'uns 15 anys-llum, a la constel·lació d'Ara.
|
Sociologia
|
Günter Anders (Breslau, Prússia, 12 de juliol de 1902 - Viena, Àustria, 17 de desembre de 1992) fou un dels filòsofs i assagistes més destacats en llengua alemanya del segle xx. Fou un dels primers filòsofs que centraren la seva reflexió en els efectes profunds de la tecnologia i els mitjans de comunicació. Pacifista a ultrança, fou un dels fundadors i principals líders del moviment antiatòmic. Estigué casat (1929-1937) amb la filòsofa Hannah Arendt, de qui es divorcià posteriorment.
|
Ecologia
|
Sallie W. (Penny) Chisholm (Marquette, Michigan, 1947--) doctora en biologia marina per la Universitat d'Albany (Nova York). Treballa als departaments de Biologia i d'Enginyeria Civil i Ambiental del Massachusetts Institute of Technology i col·labora al Departament de Biologia de la Woods Hole Oceanographic Institution. Es va graduar a la Marquette Sènior High School a Michigan, Estats Units l'any 1965. Va assistir a Skidmore College i va obtenir un doctorat de SUNY Albany a 1974. Els seus primers treballs van ser sobre els processos del plàncton de nutrients i la manera en quina ells afecten el seu cicle de vida en temps diürn. Així va dirigir per començar utilitzant citometria de flux usades per mesurar les propietats de cèl·lules individuals. L'aplicació de flux citomètric a les mostres ambientals van portar Chisholm i els seus col·laboradors (R.J. Olson i S. M. Sosik) al descobriment que el plàncton petit (en particular Prochlorococcus i Synechococcus) representen una part molt més important de la productivitat marina del que es pensava anteriorment. Anteriorment, els oceanògrafs biològics s'havien centrat en les diatomees silícies com el fitoplàncton més important, representant el 10-20 gigatones de captació de carboni cada any. Els treballs de Chisholm van mostrar que encara major quantitat de carboni es posava en operació per la qual van confirmar la tesi que petites algues, exerceixen una funció important en el cicle del nitrogen global. Recentment Chisholm ha jutjat negativament l'ús de fertilització amb ferro com a fixació tecnològica per a un possible escalfament global antropogènic.
|
Matemàtiques
|
La notació de Newton de la derivada consisteix a col·locar un punt damunt del nom de la funció, d'això ell en va dir fluxió. La notació d'Isaac Newton es fa servir principalment a mecànica. Es defineix com: x ˙ = d x d t = x ′ ( t ) {\displaystyle {\dot {x}}={\frac {dx}{dt}}=x'(t)} x ¨ = d 2 x d t 2 = x ″ ( t ) {\displaystyle {\ddot {x}}={\frac {d^{2}x}{dt^{2}}}=x''(t)\,} I així. Tot i que clarament no és gaire útil per a derivades d'ordre elevat, a mecànica i altres temes d'enginyeria l'ús de derivades d'ordre molt alt és força limitat. Newton no va desenvolupar una notació estàndard per a la integració sinó que en va fer servir moltes de diferents; ara bé, la notació a bastament adoptada és la notació de Leibniz per a la integració. A física i a altres disciplines, la notació de Newton es fa servir principalment per a derivades temporals, com a oposada a la pendent o derivades de posició.
|
Ecologia
|
El Projecte Uruz tenia l'objectiu de reproduir els urs extingits (Bos p. primigenius). Uruz és l'antiga paraula germànica que significa ur. El Projecte Uruz va ser iniciat el 2013 per la True Nature Foundation. i presentat a TEDx DeExtinction, una conferència d'un dia organitzat per la Long Now Foundation amb el suport de TED i en col·laboració amb la National Geographic Society, per mostrar les perspectives de tornar a la vida d'espècies extingides. El moviment desextinció és encapçalat per la Long Now Foundation. Tècnicament, Bos primigenius no està completament extingit. La subespècie salvatge B. p. primigenius, indicus i africanus ho són, però l'espècie encara està representada pel bestiar domèstic. La majoria, o totes, de les característiques rellevants dels urs i, per tant, de l'ADN subjacent, necessàries per “reproduir” un tipus de bestiar semblant als urs es poden trobar a B. p. taurus. El bestiar domèstic es va originar a l'Orient Mitjà i també hi ha hagut introgressió d'urs europeus al bestiar domèstic a l'antiguitat. L'objectiu del Projecte Uruz és recopilar totes les dades rellevants i reunir les característiques dels urs dispersos i, per tant, l'ADN, en un animal. El projecte es diferencia d'altres projectes històrics i més recents de reproducció d'urs, ja que combina la genòmica i les regles clàssiques d'herència mendeliana per desenvolupar l'estratègia de cria més eficaç. Les races de bestiar fundadores primitives se seleccionen acuradament i es redueix al mínim el nombre de races de bestiar utilitzades.
|
Art
|
Llista de les exposicions temporals realitzades a l'Espai 10 i a l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró de Barcelona.
|
Dret
|
L'ordre de successió és el mètode que determina qui ha d'heretar un càrrec després de la mort, dimissió o deposició de la persona que l'ocupa actualment. En les monarquies, aquest ordre pot venir determinat per mètodes tan diversos com la successió agnàtica, la successió sàlica, el sistema de rota, l'elecció, la senioritat agnàtica, la primogenitura, l'ultimogenitura i fins i tot l'herència partible. En l'ordenament jurídic de Catalunya, el concepte d'ordre de successió també es fa servir en referència a les herències normals i corrents.
|
Heràldica
|
Una creu potençada (☩, unicode U + 2629) és una creu del tipus creu grega, és a dir, amb tots els braços iguals que acaben amb una creu en forma de tau. Està formada per dos feixos rectangulars idèntics que s'entrecreuen en angle recte amb serifs iguals a tots dos extrems. Es tracta d'una creu heràldica, una de les figures heràldiques d'honor.
|
Geologia
|
La geologia d'Europa és variada i complexa, i dona peu a l'àmplia varietat de paisatges del continent, que van des de les terres altes d'Escòcia fins a les planes ondulades d'Hongria. La característica més destacable d'Europa és el contrast entre l'Europa del Sud, que és plena d'altiplans i muntanyes, i una vasta plana septentrional, parcialment submergida, que s'estén des de la Gran Bretanya a l'oest fins als Urals a l'est. Aquestes dues meitats estan separades pels Pirineus i la serralada formada pels Alps i els Carpats. Les planes septentrionals estan limitades a l'oest pels Alps Escandinaus i les parts muntanyoses de les illes Britàniques, mentre que la fi de la regió muntanyosa meridional és marcada pel mar Mediterrani. El mar Cèltic, el mar del Nord, el mar de Barentsz i el complex del mar Bàltic són algunes masses d'aigua somes que submergeixen parts de les planes septentrionals.
|
Fiscalitat
|
Els tributs són ingressos de dret públic que consisteixen en prestacions pecuniàries obligatòries, imposades unilateralment per l'estat, exigides per una administració pública com a conseqüència de la realització del fet imposable a què la llei vinculi al ciutadà en el deure de contribuir. La seva finalitat principal és obtenir els ingressos necessaris per al sosteniment de la despesa pública, sense perjudici de la seva possibilitat de vinculació a altres fins. També destacar que és un subgrup dintre dels ingressos de dret públic de les administracions. Es diferencien dels ingressos de naturalesa privada, que també poden percebre les administracions, perquè les relacions que s'estableixen entre cobrador (o subjecte actiu), i pagador (o subjecte passiu), i les causes que els originen, neixen de normes que formen part del Dret públic i més concretament del tributari. Mentre que els ingressos privats, de les administracions o dels particulars, estan regulats pel dret privat (dret civil, dret mercantil, etc.) i es deriven de relacions o negocis privats. Es diferencien dels altres ingressos públics pel fet d'exigir-se de manera coactiva, però sense arribar a tenir caràcter sancionador.
|
Enginyeria
|
L'enginyeria electrònica és el conjunt de coneixements tècnics, tant teòrics com pràctics que tenen per objectiu l'aplicació de la tecnologia electrònica per a la resolució de problemes pràctics. L'electrònica és una branca de la física que tracta sobre el comportament i estudi del comportament de les càrregues elèctriques en els diferents materials i elements com els semiconductors. L'enginyeria electrònica és l'aplicació pràctica de l'electrònica, incorpora, a més dels coneixements teòrics i científics, altres de tipus tècnic i pràctic sobre els semiconductors així com sobre molts dispositius elèctrics a més d'altres camps del saber humà com serien el dibuix i les tècniques de planificació entre altres. Entre l'enginyeria electrònica i l'enginyeria elèctrica existeixen similituds fonamentals, car ambdues tenen com a base d'estudi el fenomen elèctric. No obstant això la primera s'especialitza en circuits de baix voltatge, com ara els semiconductors que tenen com a component fonamental el transistor, o el comportament de les càrregues en el buit com en el cas de les velles vàlvules termoiòniques i l'enginyeria elèctrica s'especialitza en circuits elèctrics d'alt voltatge com per exemple les línies de transmissió i les estacions elèctriques. Ambdues enginyeries posseeixen aspectes comuns com els fonaments matemàtics i físics, la teoria de circuits, l'estudi de l'electromagnetisme i la planificació de projectes. En diversos països, especialment els EUA, l'enginyeria electrònica es considera com una branca que està lligada a l'enginyeria elèctrica. L'Enginyer electrònic és la persona que ha realitzat estudis professionals d'aquesta enginyeria.
|
Astronomia
|
Caesonia és un cràter amb coordenades planetocèntriques de 42.91 ° de latitud nord i 263.07 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 104.23 km de diàmetre. El nom fa referència a Atia Balba Caesonia una noble romana, i va ser adoptat com a oficial per la UAI el 5 de febrer de 2014.
|
Dansa
|
La farandola és una dansa provençal d'origen antic, en la qual els ballarins, molts en nombre, formen una llarga cadena que avança serpentejant darrere d'un tocador de flabiol i tamborí. El seu compàs és de 6/8 i el moviment és viu. El 1724 es va editar un anunci al Mercure de France que anunciava l'èxit d'una contradansa nova "la farandoulle" sobre un aire provençal molt viu. Ha estat utilitzada pels compositors en diverses ocasions : a "Mireille" de Gounoud hi ha una farandola a cor, també en "L'Arlesiana" de Bizet una farandola per orquestra i a París es va representar el 1883 un ballet de T.Dubois titulat "La Farandole". Tot i ser original de Provença ha estat també popularitzada en localitats catalanes dels Pirineus Orientals.
|
Mitologia
|
La llegenda de la "Campana de Huesca" va nàixer a l'entorn de la problemàtica successòria que havia plantejat el Testament d'Alfons I d'Aragó (1131) i narra que el rei Ramir II d'Aragó decapità a 15 nobles que s'oposaren a la seva voluntat. La llegenda forma part de la cultura popular d'Aragó, especialment a la ciutat d'Osca.
|
Mitologia
|
En la mitologia nòrdica Billingr és el pare d'una jove desitjada per Odin. Segons les estrofes 96-102 del poema Hávamál de l'Edda poètica, la donzella digué a Odin que anés a trobar-la una nit, però quan tornava, es trobà el camí bloquejat per guerrers amb espases i torxes enceses. A l'alba descobrí que la jove havia marxat de casa, i havia deixat una gossa lligada al seu llit. D'aquesta manera fou frustrat el seu intent de posseir-la. L'episodi és narrat pel mateix Odin com un exemple de la suposada inconstància i l'engany de les dones. Es lamenta de la bogeria, de la nostàlgia i d'allò que és inaconseguible. Billingr era suposadament un jötun, i John Lindow al seu llibre Norse Mythology presenta els arguments per a aquesta possibilitat.
|
Història
|
Zhou de l'Oest (1046-771 aC) és el nom donat a la primera meitat de la Dinastia Zhou de l'antiga Xina. Va començar quan el Rei Wu de Zhou va enderrocar la Dinastia Shang a la batalla de Muye.
|
Geografia
|
Jean-Baptiste Gramaye o Grammaye (Anvers, 1579 - Lübeck, nord d'Alemanya, 1635) conegut a la República de les Lletres com a Joannes-Baptista Gramayus, és un historiador, diplomàtic i geògraf brabant en llengua llatina. Va ser professor a la Universitat de Lovaina.
|
Matemàtiques
|
La notació multi-índex és una notació matemàtica que simplifica les fórmules utilitzades en el càlcul multivariable, les equacions diferencials parcials i la teoria de les distribucions, generalitzant el concepte d’un índex enter en una N-pla ordenada d’índexs.
|
Ràdio
|
Un títol de transport és un mitjà de pagament pel servei de transport públic com autobusos, tramvies i alguns ferrocarrils. Per demostrar que s'ha fet el pagament la llei exigeix que les empreses locals de transport públic lliurin al passatger un rebut o títol de transport. Cada títol té un preu que varia segons el tipus de transport i la longitud del trajecte. El rebut és molt important, ja que serà reclamat per la companyia d'assegurances en cas d'accident.
|
Ciències de la salut
|
La Terminologia Histologica (TH) és un vocabulari d'indexació per al seu ús en la citologia i histologia. A l'abril de 2011, Terminologia Histologica va ser publicat en línia pel Federative International Programme on Anatomical Terminologies (FIPAT, Programa Internacional Federatiu sobre Terminologies Anatòmiques), el successor del FCAT. Va ser pensat per reemplaçar Nomina Histologica. La TH es va introduir el 1977, amb la quarta edició de la Nomina Anatomica.Va ser desenvolupat pel Federative International Committee on Anatomical Terminology (Comitè Internacional Federatiu de Terminologia Anatòmica).
|
Matemàtiques
|
Els factors invariants d'un mòdul sobre un anell principal apareixen en una de les formes del teorema d'estructura dels mòduls finitament generats sobre un anell principal. Si A {\displaystyle A} és un anell principal i M {\displaystyle M} és un A {\displaystyle A} -mòdul finitament generat, llavors M ≅ A r ⊕ A / ( a 1 ) ⊕ A / ( a 2 ) ⊕ ⋯ ⊕ A / ( a m ) {\displaystyle M\cong A^{r}\oplus A/(a_{1})\oplus A/(a_{2})\oplus \cdots \oplus A/(a_{m})} per alguns r ∈ Z 0 + {\displaystyle r\in \mathbb {Z} _{0}^{+}} i elements no-nuls a 1 , … , a m ∈ A {\displaystyle a_{1},\ldots ,a_{m}\in A} tals que a 1 ∣ a 2 ∣ ⋯ ∣ a m {\displaystyle a_{1}\mid a_{2}\mid \cdots \mid a_{m}} . L'enter no negatiu r {\displaystyle r} s'anomena el rang lliure o nombre de Betti del mòdul M {\displaystyle M} , mentre que els a 1 , … , a m {\displaystyle a_{1},\ldots ,a_{m}} són els factors invariants de M {\displaystyle M} , que són únics llevat d'unitats. Els factors invariants d'una matriu sobre un anell principal apareixen en la forma normal de Smith i proporcionen un mètode per calcular l'estructura d'un mòdul a partir d'un conjunt de generadors i les seves relacions.
|
Estris
|
Un barril de cervesa és un recipient destinat a contenir cervesa. Tradicionalment els barrils de fusta els fabricava un boter i s'empraven originalment per a transportar claus, arengs, salmó, vi, melassa, mantega, sabó, pólvora i líquids variats. Aquests mateixos barrils van ser els primers utilitzats per emmagatzemar cervesa. Més recentment els barrils de cervesa es construeixen d'alumini o acer i s'usen per emmagatzemar, transportar i servir la cervesa. També s'usen per altres begudes -alcohòliques o no, carbonatades o no- i en general, líquids que es guarden sota pressió. El terme barril en català té el sentit d'un contenidor de forma cilíndrica -i ens referirem a ell com a bota - mentre que en el món anglosaxó un barrel es refereix a una unitat de mesura i la paraula emprada per denominar el recipient és KEG o cask. Aquest article se centra en el recipient, tot i que està molt relacionat amb la unitat de mesura. Els bótes de cervesa actuals es fabriquen d'acer inoxidable o - menys freqüentment - d'alumini. El bota té un sol orifici en un extrem. D'aquí parteix un tub intern que arriba fins a l'altre extrem. L'orifici té una vàlvula automàtica de pressió que s'obre en acoblar una peça - punxar el barril - que permet extreure la cervesa, així com injectar per altra vàlvula del mateix orifici gas a pressió - usualment diòxid de carboni - per a impulsar la cervesa fora de la bota.
|
Art
|
Heinrich Christian Wilhelm Busch dit Wilhelm Busch (Wiedensahl, 15 d'abril del 1832 - Mechtshausen, 9 de gener del 1908) va ser un pintor, dibuixant i poeta alemany.Va començar estudiant la construcció de màquines, i després a les Acadèmies de Belles Arts de Düsseldorf, Antwerpen i Munic. Va ser conegut principalment per les seves històries satíriques en dibuixos, escrites en vers. La més famosa d'elles, Max i Moritz (Max und Moritz), es considera la precursora de les modernes tires còmiques.
|
Ciències de la salut
|
Herman Snellen (Zeist, 19 de febrer de 1834 - Utrecht, 18 de gener de 1908) va ser un oftalmóleg neerlandès que va crear el 1862 la prova de Snellen per estudiar l'agudesa visual dels seus pacients. Va assumir el càrrec de director de l'hospital holandès (Nederlandsch Gasthuis) per a pacients oftàlmics, precedit en el càrrec pel Dr. Frans Cornelis Donders.Des de la seva creació, s'han venut més còpies de la carta de Snellen que qualsevol altra carta. S'ha mantingut com un estàndard en els consultoris mèdics al segle 21
|
Agricultura
|
Alternaria radicina és un fitopatogen que infecta les pastanagues, la palmera (Phoenix dactylifera) i la patata.
|
Estris
|
El peveter és un recipient (moltes vegades semblant a un llum) en el qual es cremen substàncies aromàtiques (per exemple encens) per a perfumar o llevar-li l'olor a l'ambient. El nom procedeix de pevet, 'peuet, peu petit', i es deu al fet que els peveters portàtils solien posseir un pedestal o peu.
|
Matemàtiques
|
A continuació es mostra una llista de límits de funcions comunes. Noti's que a i b són constant respecte x.
|
Psicologia
|
Els trets en psicologia són disposicions comportamentals pre-configurades en l'herència dels individus i gairebé immodificables, almenys en condicions normals, i es consideren fixes. (Andres- Pueyo, A. 2013) A l'article es fa una evolució del terme al llarg de la història i sobre la perspectiva que tenen els diferents autors que han parlat sobre aquest constructe. Així doncs, també s'exposa la definició de Tret Psicològic i la diferència que guarda amb els diferents conceptes científics com l'Estat i el Tipus.
|
Química
|
El Registry of Toxic Effects of Chemical Substances (RTECS) és un registre d'efectes tòxics de substàncies químiques, és un registre d'informació de toxicitat compilant la bibliografia científica oberta. Fins a l'any 2001 va ser mantinguda pel National Institute for Occupational Safety and Health (NIOSH) i actualment és mantingut per l'empresa privada Elsevier MDL.
|
Telecomunicacions
|
EtherApe és una eina de programari lliure de codi obert per a analitzar/monitorar el trànsit d'una xarxa de dades, desenvolupada per a Unix. EtherApe és implementada sota la llicència GNU GPL.
|
Heràldica
|
El College of Arms o Herald's College (Col·legi d'Armes o Col·legi d'Heralds) és una empresa reial consistent en oficials d'armes professionals, amb jurisdicció sobre Anglaterra, Gal·les, Irlanda del Nord i alguns reialmes de la Commonwealth. Els heralds són nomenats pel sobirà britànic, i reben autoritat per actuar en nom seu en qüestions d'heràldica, la concessió de nous escuts d'armes, recerques genealògiques i la verificació de llinatges. Com a part de la Cort Reial del Regne Unit, el Col·legi s'autofinança, sense rebre finançament públic. Fundat el 1484 mitjançant un decret reial pel rei Ricard III, el Col·legi és una de les poques autoritats heràldiques oficials que queden a Europa. Al Regne Unit, a més existeix la Cort de Lord Lyon a Escòcia. El Col·legi té la seu a la City de Londres des de la seva fundació, situant-se actualment a Queen Victoria Street des de 1555. El College of Arms també és consultat durant la planificació de certes cerimònies, com les coronacions, funerals d'estat, el Servei de la Lligacama anual i l'Obertura Estatal del Parlament. Heralds del Col·legi acompanyen el Sobirà durant aquestes ocasions. El College està format per 13 oficials o heralds: Tres reis d'armes (kings of arms), sis heralds d'armes (heralds of arms) i quatre porsavants d'armes (pursuivants of arms). A més hi ha set oficials extraordinaris, que participen en les cerimònies però que no formen part del Col·legi. És presidit pel comte mariscal, un càrrec hereditari ostentat pel Duc de Norfolk, actualment Edward Fitzalan-Howard, 18è Duc de Norfolk.
|
Enginyeria
|
La declinació magnètica en qualsevol punt de la terra és l'angle comprès entre el camp magnètic terreste local i l'adreça del nord veritable. En altres paraules, és la diferència entre el nord geogràfic i l'indicat per una brúixola (denominat de vegades com a nord magnètic). La declinació és considerada de valor positiu quan el nord magnètic es troba a l'est del nord veritable, i viceversa quan es troba a l'oest. El terme variació magnètica és equivalent, i és emprat en algunes formes de navegació, entre elles l'aeronàutica. Les corbes d'igual valor de declinació magnètica es denominen corbes Isogòniques; entre elles, aquelles que posseeixen un valor nul es denominen corbes agòniques (una brúixola situada en una posició compresa en una corba agònica apuntarà necessàriament al nord veritable, ja que la seua declinació magnètica és nul·la).
|
Enginyeria
|
La Schu-mine 42 (Peu-Mina),també coneguda com a Schützenmine 42, era una mina antipersones dissenyada i produïda en l'alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial. Consistia únicament en una caixa de fusta, que contenia 200 grams de TNT i un detonador tipus ZZ-42. Si algú es posava sobre aquesta caixa, i exercia la suficient pressió, causava que un pin es mogués causant que el detonador s'activés. La mina era barata de produir, i va ser utilitzada en grans quantitats. Aquesta mina era un exemple de les primeres creades amb l'objectiu de no portar gaire metall, amb l'objectiu de que fos difícil per als detectors de mines detectar-les, i l'única part metàl·lica era una petita quantitat en el detonador de l'arma. Durant la Operació Overlord, l'exèrcit britànic va decidir utilitzar gossos entrenats en la cerca de mines per a trobar-les.
|
Arquitectura
|
La lluneta és un element arquitectònic característic d'edificis coberts per voltes. És la porció de paret que resulta de la intersecció de la volta amb la mateixa paret. En el cas de voltes amb arcs, la lluneta adquireix la forma semicircular; també pot tenir formes d'ordres agut, rebaixat, el·líptic, etc. La lluneta és particularment interessant en la història de l'art, ja que sovint s'ha decorat amb pintures al fresc o d'un altre tipus, o escultures. Per similitud de forma, es denomina també lluneta l'espai existent entre l'arquitrau d'una porta i un arc superior. Finalment, es denomina lluneta la taula semicircular disposada com a rematada d'un retaule. La decoració de les llunetes amb escultures es va difondre en el període romànic per França i Espanya. Successivament es estendre també per algunes regions d'Itàlia, com Verona i Pisa.
|
Ecologia
|
Eurioic en ecologia, del grec: eury- εὐρύς 'ample' + oik(o)- οἶκος 'casa', s'aplica a les espècies amb una àrea de distribució àmplia. En el cas dels organismes, principalment vegetals, eurioic significa que, dins d'un determinat tipus de clima, poden viure en amplis marges de condicions del medi, com per exemple, sobre les roques, sobre l'humus, en diferents altituds, en sòls humits i secs etc.
|
Filosofia
|
Palingenèsia és el concepte de regenerar-se o tornar a néixer que es troba en diferents camps com la filosofia, la teologia, la biologia o la política. El mot prové del grec: 'palin' (de nou) i 'genesis' (naixement). En filosofia, es refereix a la doctrina que afirma la regeneració o reaparició periòdica dels mateixos esdeveniments, de les mateixes ànimes i de la mateixa realitat com a conjunt, i equival a l'etern retorn. En teologia, la paraula pot referir-se a la reencarnació o al renaixement espiritual cristià simbolitzat pel baptisme. En biologia, és un terme equivalent a recapitulació, la hipòtesi avui refutada que afirma que les fases de desenvolupament d'un organisme passen pels mateixos canvis experimentats en la seva forma i estructura que en l'evolució de l'espècie. En teoria política, la palingenèsia és un component central de l'anàlisi del feixisme de Roger Griffin com a ideologia fonamentalment modernista.
|
Cultura popular
|
L'Escola Catalana de la Festa o Festcat eren quatre escoles d'estiu de cultura popular organitzades a Llívia, Esterri d’Àneu, Torroella de Montgrí i Horta de Sant Joan pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, al marc del conjunt d'activitats i programes formatius del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Tenien per objecte promoure la participació, la innovació, la normalització i la millora de la cultura popular i tradicional del país. Aquests objectius s'assoleixen mitjançant una acció global, bàsicament de caràcter formatiu, que tracta la cultura popular com a patrimoni del territori i com a motor de cohesió social i de la integració intercultural. A Llívia, la participació va caure de més 150 participants el 2011 cap a només vint el 2012 i va ser la darrera edició que va celebrar-s'hi. La Direcció de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Popular, que va reprendre les activitats del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional, va suprimir l'esdeveniment, per causa de les retallades i per manca de base social. Els altres cursos d'estiu, com Dansàneu, un curs de dansa tradicional, a Esterri d'Àneu, el de jocs tradicionals, a Tarrega i Anglesola, la música tradicional i molts altres continuen sent promoguts pel Departament reunits en un programa nou que s'intitula «Campus de Cultura Popular» al qual es coordinen i promouen diferents escoles d'estiu.
|
Llengües
|
El francità (occità: [fransi'ta], francès: francitan [fʁɑ̃si'tɑ̃]) és una varietat híbrida entre francès (varietat dominant) i occità (varietat dominada) que representa de fet l'estadi intermediari, i gairebé final, d'assimilació lingüística dels occitanòfons. Se'l considera sovint com una mena de francès regional.
|
Arquitectura
|
Un minaret (del francès minaret i aquest del turc minare, pres de l'àrab منارة, manāra, que significa ‘far’) és un element arquitectònic distintiu de les mesquites islàmiques. Consisteix en una torre, normalment adossada a una mesquita i de la qual sobresurt, des d'on el muetzí realitza la crida a l'oració o àdhan. Les mesquites dels moviments islàmics més conservadors com el wahhabisme els consideren innecessaris.
|
Física
|
La metrologia és la branca de la ciència i de la tecnologia dedicada, fonamentalment, a l'estudi del mesurament de les magnituds escalars i ordinals, la definició de les unitats de mesura i dels patrons de mesura. En el Sistema Internacional d'Unitats (SI) es consideren fonamentals les unitats de: longitud, massa, temps, intensitat de corrent, temperatura, intensitat lluminosa i quantitat de substància. La resta d'unitats es poden considerar derivades de les fonamentals, amb l'excepció de la unitat de mesura 1 (nombre ú) aplicable a les magnituds "adimensionals", en les que tots els exponents de les seves dimensions són zero.
|
Pedagogia
|
Les tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC) són les eines d'aprenentatge utilitzades a les escoles i universitats que fan servir les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Tot i que sembla indispensable integrar les noves eines de qualsevol manera, les TAC van guanyar protagonisme per la pandèmia de la covid en la qual l'ensenyament a distància per internet ha esdevingut un últim recurs, en substitució de l'ensenyament presencial provisionalment impossible. Molts universitats insereixen aquest grau en llur programa, com ara la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona que va ser un dels precursors.
|
Geologia
|
La vesignieïta és un mineral de la classe dels vanadats que rep el seu nom del francès Jean Paul Louis Vésignié (1870-1954). Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vesignieïta pertany a "08.BH: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 1:1" juntament amb els següents minerals: thadeuita, durangita, isokita, lacroixita, maxwellita, panasqueiraita, tilasita, drugmanita, bjarebyita, cirrolita, kulanita, penikisita, perloffita, johntomaita, bertossaita, palermoita, carminita, sewardita, adelita, arsendescloizita, austinita, cobaltaustinita, conicalcita, duftita, gabrielsonita, nickelaustinita, tangeita, gottlobita, hermannroseita, čechita, descloizita, mottramita, pirobelonita, bayldonita, paganoita, jagowerita, carlgieseckeita-(Nd), attakolita i leningradita.
|
Metodologia
|
La raó de Sharpe és una mesura de la prima d'una inversió. El 1994 va ésser redefinida per al seu propi autor, William Forsyth Sharpe, de la següent manera: la raó entre el valor esperat, la mitjana, de l'excés de rendiment de l'actiu i la desviació estàndard dels rendiments de l'actiu. L'excés de rendiment es calcula prenent com a referència un actiu model o objectiu, en teoria lliure de risc, com per exemple certes emissions de deute públic o índex de tipus d'interès, com podria ésser l'Euribor. La desviació estàndard és una mesura de la dispersió dels rendiments de l'actiu. Abans de la revisió de 1994, els rendiments de l'actiu de referència es consideraven constants. La Ràtio de Sharpe s'utilitza per conèixer si el rendiment d'una inversió compensa el risc d'aquesta inversió, és a dir, si el rendiment és funció del risc assumit. En comparar dues inversions, cadascuna amb el seu valor esperat de rendiment contra un mateix model, la que té la Ràtio de Sharpe més elevada proporciona un major rendiment per a un mateix nivell de risc.
|
Ecologia
|
No Cav és un terme periodístic utilitzat per indicar un gran moviment de protesta italià sorgit a segle XXI i format per associacions i grups de ciutadans units per les crítiques a les pedreres de marbre de Carrara als Alps Apuans. El terme "No Cav", abreviatura de "No Cave" ("No a les pedreres", en llengua italiana) va ser utilitzat per primera vegada en un article del diari Il Tirreno l'any 2014 per definir els activistes que havien participat en una manifestació del comitè Salviamo le Apuane.El símbol No Cav consisteix en una representació estilitzada en blanc i negre del viaducte de Vara del Ferrocarril Privat de Carrara travessat per una gran X vermella, a sobre de la qual les paraules "NO CAV" també vermelles, tot sobre fons blanc.Aquesta pancarta, el disseny gràfic del qual recorda el del moviment No TAV, va aparèixer només l'any 2020, durant un acte organitzat per l'ecologista Gianluca Briccolani, que l'any següent, juntament amb Claudio Grandi i altres, hauria fundat l'associació Apuane Libere.Aquest símbol i la definició de "No Cav" no són utilitzats ni acceptats per tots els grups del moviment i molts prefereixen definir-se amb termes més precisos.
|
Objectes astronòmics
|
Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic. Durant almenys una part de la seva vida, un estel brilla a causa de la fusió termonuclear d'hidrogen en heli que té lloc al seu nucli, alliberant energia que travessa el seu interior i després és irradiada cap a l'espai exterior. Una vegada l'hidrogen del seu exterior està a punt d'exhaurir-se, gairebé tots els elements més pesats que l'heli que ocorren naturalment es creen mitjançant la nucleosíntesi estel·lar durant la vida de l'estel i, per a alguns estels, mitjançant la nucleosíntesi de les supernoves quan aquestes exploten. Cap al final de la vida d'un estel, aquesta pot contenir matèria degenerada. Els astrònoms poden determinar-ne la massa, edat i metal·licitat (composició) observant el seu moviment a través de l'espai, la seva lluminositat i el seu espectre, respectivament. La massa total d'un estel és el determinant principal de la seva evolució i destí eventual. Les altres característiques d'un estel, incloent el diàmetre i la temperatura, canvien al llarg de la seva vida, mentre que el seu entorn influeix en la seva rotació i desplaçament. Un gràfic que enfronta la temperatura d'una estel amb la seva lluminositat, conegut com a diagrama de Hertzsprung-Russell (diagrama H-R), permet determinar l'edat i estat evolutiu d'una estel. Els estels emeten llum de tots els colors, la barreja dels quals fa que els vegem blancs. Tanmateix, en molts estels es poden apreciar certes tonalitats cromàtiques, sobretot les vermelles, com és el cas de Betelgeuse o bé d'Antares. El Sol és clarament groguenc. Això és perquè l'estel emet més llum groga que no pas d'altres colors. La vida d'un estela comença amb el col·lapse gravitatori d'una nebulosa composta sobretot per hidrogen, juntament amb heli i traces d'elements més pesats. Una vegada el nucli estel·lar és prou dens, l'hidrogen comença a esdevenir heli per la fusió nuclear i allibera energia en el procés. La resta de l'interior de l'estel transporta energia des del nucli per una combinació de processos de radiació i convecció. La pressió interna de l'estel prevé que aquesta col·lapsi per si mateixa. Quan el combustible d'hidrogen s'acaba, una estel amb, com a mínim, 0,4 vegades la massa del Sol s'expandeix per convertir-se en un gegant roig, a vegades fonent elements més pesants al nucli o a les capes de prop del nucli. Després, l'estel evoluciona cap a una forma degenerada i recicla una part de la seva matèria en l'entorn interestel·lar, contribuint en la formació d'una nova generació d'estels amb una proporció més alta d'elements pesants. Mentrestant, el nucli es converteix en un romanent estel·lar: una nan blanc, una estel de neutrons o (si és prou massiu) un forat negre. Les estels binaris i els sistemes de múltiples estels consisteixen en dues o més estels lligats per la gravetat i que generalment es mouen una al voltant de l'altra en òrbites estables. Quan aquests estels tenen una òrbita relativament acostada, la seva interacció gravitatòria pot tenir un impacte significatiu en la seva evolució. Els estels també poden formar part d'una estructura molt més grossa, com ara un cúmul estel·lar o una galàxia. L'estel més a prop de la Terra és el Sol, a l'entorn de la qual orbiten la Terra i un seguici d'objectes que conformen el sistema solar. Altres estels, la majoria de la Via Làctia, són visibles des de la Terra durant la nit, amb una aparença de punts lluminosos fixos al cel per la seva immensa distància des de la Terra. Des de l'antiguitat, els estels més prominents s'han agrupat en constel·lacions i asterismes, i els estels més brillants han rebut noms propis. Els catàlegs d'estels llisten les nomenclatures estel·lars. Al llarg de la història, els estels han estat també cabdals en la navegació astronòmica i l'orientació, així com l'epicentre de certs mites i doctrines com l'astrologia.
|
Filosofia
|
La saviesa o sapiència és un atribut de l'ésser humà, que li permet prendre decisions justes i perfectament equilibrades, i posar el coneixement en acció; és un caràcter que es desenvolupa amb l'aplicació de la intel·ligència a l'experiència pròpia, obtenint conclusions que ens donen un major enteniment, que al seu torn ens capaciten per a reflexionar, traient conclusions que ens donen discerniment de la veritat, sobre el que és bo i el que és dolent. La saviesa i la moral s'interrelacionen donant com a resultat un individu que actua amb bon judici. Algunes vegades es pren a la saviesa com una forma especialment ben desenvolupada de sentit comú. L'ideal del savi és posterior al de l'heroi, primerament es destaca aquelles persones fortes o enginyoses i més endavant es reivindica la potència intel·lectual, que troben en els cavallers de l'edat moderna la combinació d'ambdós vessants.Dins el món de les ciències de la informació, la saviesa constitueix el vèrtex de la piràmide constituïda, de menor a major complexitat, per dada, informació, coneixement i saviesa. En la sapiència es destaca el judici sa basat en el coneixement i l'enteniment; l'aptitud de valer-se del coneixement amb èxit, i l'enteniment per a resoldre problemes, evitar o impedir perills, aconseguir certes metes, o aconsellar a uns altres. És l'oposat a l'estupidesa, la ximpleria i la bogeria, i sovint es contrasta amb aquestes. Tomàs d'Aquino defineix la saviesa com "el coneixement cert de les causes més profundes de tot" (In Metaphysica, I, 2). Per això, per a ell, la saviesa té com a funció pròpia ordenar i jutjar tots els coneixements. íntimament La saviesa pren les seves referències del que es denomina memòria a llarg termini. En altres termes, el viscut ha d'haver-se experimentat amb suficient freqüència o intensitat com perquè no s'esborri del nostre record, s'insereixi en els esquemes del que considerem bo o dolent i es tingui en compte com a part dels processos de supervivència de l'individu.
|
Astronomia
|
La Mars Society és una organització sense ànim de lucre estatunidenca dedicada a la promoció de l'exploració humana i l'assentament del planeta Mart, impulsada per voluntaris de tot el món. Inspirada per les conferències "The Case for Mars" organitzades per The Mars Underground a la Universitat de Colorado Boulder, la Mars Society va ser fundada pel Dr. Robert Zubrin i altres el 1998 amb l'objectiu d'educar el públic, els mitjans de comunicació i el govern sobre els beneficis de l'exploració de Mart, la importància de planificar una missió d'humans a Mart a les properes dècades i la necessitat de crear una presència humana permanent al planeta vermell.
|
Geologia
|
Laurèntia o el crató nord-americà és un crató continental de grans dimensions que conforma la base geològica de Nord-amèrica. Al llarg de la seva història, Laurèntia ha estat un continent a part, com és el cas actualment, tot i que originalment també incloïa les regions cratòniques de Groenlàndia i el nord-oest d'Escòcia, conegut com a terrane de les Hèbrides. En altres moments, ha format part de continents més grossos i supercontinents. Al seu torn, se subdivideix en nombrosos terranes més petits establerts sobre una xarxa de cinturons orogènics del Proterozoic inferior. Es produí una sèrie de col·lisions entre petits microcontinents i illes oceàniques i Laurèntia que expandiren la massa d'aquesta última i s'hi fusionaren per formar el crató precambrià estable que encara perdura avui en dia.Deu el seu nom a l'escut Laurentià, a través de les muntanyes Laurentianes, que al seu torn foren anomenades en referència al riu Sant Llorenç.
|
Sociologia
|
La relació personal és el lligam que uneix dos o més individus i que constitueix la base de la vida en societat. És un vincle dinàmic que comença per la coneixença, augmenta en intimitat i freqüència, dicta les normes per a l'intercanvi i pot trencar-se per diferències de criteri o allunyament de les persones implicades. Algunes formes de relació estan regulades per la llei de cada país, detallant els deures i drets que en sobrevenen. La psicologia social estudia com es duen a terme les relacions i quines implicacions tenen per a la vida de cadascú.
|
Sociologia
|
En Medicina, la Semiologia clínica és el cos de coneixements que s'ocupa de la identificació de les diverses manifestacions patològiques (símptomes i signes) o dades, de com buscar-los (semiotècnia), com reunir-los en síndromes i com interpretar-los (clínica semiològica). El mètode de treball o procediments desenvolupats per a l'obtenció de les dades, (fonamentalment l'interrogatori i l'examen físic del pacient) es coneix com a mètode clínic.
|
Telecomunicacions
|
Cada cop son més els vídeos que circulen per la xarxa. La detecció de còpies de vídeo es basa a detectar a partir d'un vídeo exemple, quins vídeos han sigut copiats per tal de no violar el copyright del vídeo exemple. També considerem un vídeo copiat aquell gravat amb una càmera, podria ser un espectador, gravant una pel·lícula al cinema. S'ha de tenir en compte que els vídeos copiats poden ser modificats, per exemple, poden portar un logo, transformacions de color, bandes negres, disminució de la qualitat, més soroll, etc.
|
Biotecnologia
|
The Future of Food (en català "El futur del menjar") és un documental nord-americà de 2004 que fa una investigació en profunditat sobre patentats i sense etiquetar productes alimentaris alterats genèticament que han anat entrant silenciosament a les botigues de queviures nord-americanes des de la dècada passada. Mostra l'opinió d'agricultors en desacord amb la indústria alimentària i detalla l'impacte en les seves vides i aliments d'aquesta nova tecnologia i fa brillar una llum al mercat i forces polítiques que estan canviant el que mengem. El film critica el cost de la indústria alimentària globalitzada en les vides humanes del voltant del món i subratlla com companyies internacionals estan gradualment conduint als agricultors fora de les seves terres a molts països. La dependència potencial de manera global de la raça humana d'un nombre limitat d'empreses alimentàries globals és discutida, així com el seu risc incrementat de desastres ecològics com la Gran Fam Irlandesa (1845-1849), resultants de la perduda de biodiversitat a causa de la promoció d'una agricultura de monocultius esponsorizada per les corporacions. El fet d'incorporar tecnologia Terminator en llavors de plantes és qüestionat, expressant dades concernents sobre el potencial per expandir catàstrofes afectant les fonts d'aliments, així com els gens contaminats afecten altres plantes salvatges. Les històries legals reportades pel documental relaten com un nombre de grangers d'Amèrica del Nord han estat demandats per Monsanto; i s'entrevista el demandat del cas Monsanto Canada Inc. contra Schmeiser. El guió i la direcció del documental és de Deborah Koons, que també el va produir al costat de Catherine Butler i Deborah Koons. Va ser estrenat el 14 de setembre de 2005 a Nova York al Film Forum. Des de llavors s'ha editat en DVD, en format tant NTSC com PAL.
|
Pedagogia
|
Les credencials online per a l'aprenentatge són credencials digitals que s'ofereixen en lloc de les cartes de paper tradicionals per a una habilitat o propòsit educatius. Estan directament enllaçades al desenvolupament accelerat de les tecnologies de comunicació d'Internet, el desenvolupament de plaques digitals, passaports electrònics i cursos en línia oberts massius (MOOCs).
|
Televisió
|
Sir Arthur John Gielgud, OM, CH, (Londres, 14 d'abril de 1904 – Aylesbury, Buckinghamshire, 21 de maig de 2000) va ser un actor anglès. Nebot d'Ellen Terry, és considerat un dels principals intèrprets del segle xx (amb Lord Olivier i Sir Ralph Richardson) del teatre britànic, i shakesperià en particular. El 1994, el Globe Theatre de Londres va ser reanomenat el Gielgud Theatre, en honor seu.
|
Estris
|
El rodal o sotagot és un estri que es col·loca sota els gots i altres objectes similars perquè no es mullin o embrutin les estovalles, la taula o el taulell. La majoria de rodals són rodons o quadrangulars. Es poden dividir en dues tipologies diferents. La primera comprèn els rodals d'un sol ús, fets de cartró o paper, i en menor proporció, de plàstic. La segona categoria comprèn els rodals reutilitzables, que estan fets de materials més resistents com certs tipus de plàstic, suro, metalls o fibres vegetals. L'ús d'una o altra categoria és variable segons l'establiment o situació en què es faci servir; el criteri principal és la formalitat o informalitat del cas. També la formalitat de la situació fa variar el moment de col·locació del rodal. Si bé en un bar el rodal es col·loca en el mateix moment de servir la beguda, en els restaurants de categoria el rodal es troba present a taula des de l'inici de l'àpat i passa a formar part de la vaixella. Els rodals poden estar decorats amb una marca, en general de beguda o d'establiment. En marxandatge s'usen per a promocionar un establiment, una cadena franquiciada, un esdeveniment, etc. Els rodals estampats són objecte de col·leccionisme, i n'existeixen associacions en nombrosos països del món. Per exemple, la Societat Britànica de Col·leccionistes de Rodals va ser fundada el 1960, i organitza trobades periòdiques entre els socis, generalment a pubs, per a intercanviar rodals.
|
Mitologia
|
En la mitologia escandinava Audhumla (norrè occidental antic: Auðumla, Auðhumla) és la vaca gegant que va aparèixer en fondre's el gel en topar l'escalfor de Muspell amb el fred de Niflheim. De les seves mamelles en sortien quatre rajos de llet que alimentaven Ymir metre dormia. S'alimentava de llepar les roques de gebre, que eren salades i un dia va trobar colgat en Buri que, llepant, llepant, va trigar tres dies a desenterrar.
|
Psicologia
|
Un model mental és un mecanisme del pensament mitjançant el qual un ésser humà, o un altre animal, intenta explicar com funciona el món real. És un tipus de símbol intern o representació de la realitat externa que té un paper important en la cognició. La idea es creu que va ser originada per Kenneth Craik en el seu llibre publicat l'any 1943 titulat The Nature of explanation. Després de la primerenca mort de Craik en un accident, la idea no fou desenvolupada fins molt més tard. Abans de Craik, Georges-Henri Luquet ja havia desenvolupat aquesta idea del model mental: en el seu llibre Le dessin enfantin ('Les pintures dels nens'), publicat el 1927, argumentava que els nois construeixen de forma òbvia models interns, una visió que va influir, entre d'altres, en Jean Piaget.
|
Jocs
|
Un ninot de neu és una figura feta de neu condensada. La imatge del ninot de neu està connectada popularment amb el Nadal i lligada a la cultura occidental. La construcció d'un ninot de neu és un entreteniment hivernal per als nens a països on abunda aquest element. Un ninot de neu pot ser construït fent rodar una bola gran de neu per fabricar un "cos". S'hi posa una segona (i sovint una tercera) bola més petita damunt i la superior figurarà com el "cap". Els trets facials, com ara els ulls i la boca, es fan tradicionalment usant trossos de carbó o petites pedres, i també botons. També s'hi pot afegir un nas fent servir un tros de fruita o de verdura, com ara una pastanaga. Finalment, als laterals es col·loquen de vegades uns pals per a formar els braços.
|
Història
|
La dinastia Mitridàtica del Bòsfor fou la nissaga que va governar el Regne del Bòsfor després de la seva conquesta per Mitridates VI Eupator, del regne del Pont, el 107 aC, fins després de la meitat del segle iv. Especialment als darrers cent anys el tron sembla que fou ocupat algunes vegades per usurpadors probablement sàrmates. Escites, sàrmates i gots van donar suport als diversos pretendents i la història dinàstica fou agitada. La dinastia va obrir una segona branca amb Asandre del Bòsfor, cunyat del rei i probablement un col·lateral llunyà. El tron va partir una usurpació seriosa i perllongada amb Escriboni de Còlquida però els descendents d'Asandre foren reinstaurats pels romans. La dinastia es va acabar a la segona meitat del segle IV quan els huns van ocupar el país. Vegeu Regne del Bòsfor
|
Sociologia
|
Rafael Lluís Ninyoles i Monllor (València, 1943 - 25 d'octubre de 2019) fou un sociòleg valencià considerat un dels pares de la sociolingüística catalana, juntament amb Lluís Vicent Aracil i Boned, i introductor del camp al País Valencià.Estudià el batxillerat amb els jesuïtes al col·legi de Sant Josep, on conegué Alfons Cucó, Eliseu Climent i Lluís Vicent Aracil. Alhora es dedicà a l'estudi del piano, ja que la música fou un dels seus interessos predilectes. Després es llicencià en dret a la Universitat de València i el 1967 feu un estada als Estats Units finançada per una beca del govern nord-americà.Entre 1971 i 1991, va treballar com a professor de sociologia a la Facultat de Ciències Econòmiques de València. També va ser professor a Facultat de Sociologia de la Universitat d'Alacant. Va ser expert a la Diputació de València, però sobre tot va destacar la seua tasca com a responsable del Servei d'Investigació i Estudis Sociolingüístics de la Generalitat Valenciana, fins al moment de la seua jubilació. Des d'aquesta posició va crear i desenvolupar la base de dades sociolingüístiques més completa al País Valencià. Ell i Lluís Vicent Aracil van desmuntar el mite del bilingüisme i van introduir el concepte de diglòssia i conflicte lingüístic, així com el d'autoodi per a definir la situació lingüística de la llengua catalana amb la hipòtesi discutida que la situació sociolingüística dels Països Catalans del segle xvi al xix es caracteritzaria com a diglòssia sense bilingüisme, mentre que a partir del segle xx s'hauria transformat en diglòssia amb bilingüisme. També va publicar articles en diaris i revistes com Serra d'Or, Gorg, Cuadernos para el Diálogo o El País sobre el conflicte lingüístic al País Valencià, i va col·laborar amb el CEIC Alfons el Vell. El 2018 fou distingit amb la medalla d'honor de l'AVL
|
Dret
|
Lleonci (prefecte) (Leontius, Λεόντιος) fou un jurista bizantí, prefecte del pretori en temps de l'emperador Justinià I. Va publicar un edicte que es conserva a la col·lecció Edicta Praefectorum Praetorio, publicada per C. E. Zacaries el 1843.
|
Ràdio
|
TransMilenio és el sistema metropolità de transport massiu de la ciutat de Bogotà, Colòmbia. La seva construcció es va iniciar el 1998, durant l'alcaldia major d'Enrique Peñalosa i fou inaugurat el 4 de desembre de 2000, entrant en funcionament el 18 del mateix mes, amb les línies troncals de l'Avenida de Caracas (fins a l'Avenida de los Comuneros o Calle Sexta) i la Calle 80. Des de llavors s'han obert noves línies i n'hi ha d'altres que estan en procés de construcció.
|
Conflictes
|
Valverde del Fresno (Valverde do Fresno en la fala de Xàlima) és un municipi de la vall de Xàlima a la província de Càceres, a la comunitat autònoma d'Extremadura (Espanya). Limita a l'oest amb Penamacor (Portugal), al nord amb Navasfrías (província de Salamanca) i a l'est i sud amb Eljas, San Martín de Trevejo, Villamiel i Cilleros.
|
Cronometria
|
S'anomena rellotge atòmic a aquell rellotge que es basa en la freqüència d'una vibració atòmica. El primer rellotge atòmic es va construir el 1949 per l'Oficina Nacional de Normalització dels Estats Units (NIST) aplicant una característica observada en l'estudi de les ressonàncies magnètiques moleculars i atòmiques, que van resultar ser extremadament regulars. En aquest prototip es va utilitzar l'amoníac, però no es va obtenir una precisió gaire superior a la dels rellotges de quars.
|
Història
|
La reserva senyorial o domini era el conjunt de les millors terres d'un feu. Aquestes estaven reservades pel senyor feudal. A les reserves senyorials solia haver-hi el castell del senyor, així com els prats i els boscos propis del feu.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.