label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Ecologia
|
Esquerra Verda (neerlandès: GroenLinks, GL) és un partit polític neerlandès ecologista i d'esquerra. Les línies principals de la seva activitat política se centren en l'ecologisme, la tolerància i la justícia social. El president és Henk Nijhof, però el seu líder és Jesse Klaver. El partit fou fundat el 1990 amb la fusió de quatre partits considerats a l'esquerra del majoritari Partit del Treball: el Partit Comunista dels Països Baixos, el Partit Pacifista Socialista (conegut per les seves sigles PSP, que tenia el seu origen en el moviment pacifista), el Partit Polític dels Radicals, d'orientació ecologista (encara que originàriament era d'orientació cristiana progressista), i el Partit Popular Evangèlic (EVP, també cristià progressista). Entre els seus principis, GroenLinks es presenta com a hereva de la tradició dels partits d'esquerra amants de la llibertat. Els seus punts més importants són la defensa del medi ambient i la justícia distributiva. Conscient del fet que els recursos naturals són escassos, el partit aspira a una societat en equilibri ecològic, reduint el consumisme dels països occidentals. També aspira a un repartiment just del poder, el coneixement, el treball i els ingressos, tant als Països Baixos com a escala mundial.
|
Jocs
|
En un joc, un jugador és algú que hi participa. El terme "jugador" s'utilitza amb aquest mateix significat tant en la teoria dels jocs com en els jocs recreatius ordinaris. Normalment, en un joc hi participen com a mínim dos jugadors, però existeixen jocs per a un sol jugador, que es coneixen col·lectivament com a jocs en solitari (com ara diversos jocs de cartes i la gran majoria de videojocs). Segons el creador i dissenyador de jocs Tracy Fullerton, "per esdevenir un jugador, cal acceptar voluntàriament les regles i les restriccions d'un joc."
|
Televisió
|
L'Edició dels Premis Antena de Oro, concedits per la Federació d'Associacions de Professionals de Ràdio i Televisió el 24 de juny de 1972 en un acte al Palau de Congressos de Madrid presidit per Manuel Aznar Acedo però corresponents al 1971, va guardonar:
|
Geologia
|
Emil Ernst August Tietze (Breslau, 15 de juny de 1845 - Viena, 4 de març de 1931) va ser un geòleg. Nascut en el si d'una família benestant, el seu pare era un industrial del país. Estudià primer a la Universitat de Breslau i després a Tübingen les ciències naturals i la geologia. Després va tornar a Breslau, on va obtenir el seu doctorat sota la direcció de Ferdinand von Roemer.
|
Antropologia
|
L'humanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al segle xiv, i que va ser expandit per Europa durant els segles xv i xvi.Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del segle xvi, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement. L'erasmisme n'és un dels exponents més emblemàtics.
|
Biotecnologia
|
L' efecte lotus es refereix a les propietats d'auto-neteja que són el resultat de una molt alta repel·lència a l'aigua (ultrahidrofobicitat), exposat per les fulles de la flor de lotus. La partícules de terra de són recollides per gotetes d'aigua a causa de l'arquitectura micro i nanoscòpica de la superfície, que minimitza l'adhesió de les gotetes a la superfície. Propietats auto-netejadores es troben també a altres plantes, com: Tropaeolum (caputxina), Opuntia, Alchemilla, canya, i també sobre les ales d'alguns insectes.El fenomen de la super-hidrofobicitat va ser estudiat per primera vegada per Dettre i Johnson el 1964 en superfícies hidrofòbiques de cereals. El seu treball desenvolupat un model teòric basat en els experiments amb perles de vidre recobert amb telòmer parafina o PTFE. Les propietats d'autoneteja de les superfícies nano-estructurades micro super-hidròfobes han estat estudiades pels botànics alemanys Barthlott i Ehler el 1977, que descriu les propietats super-hidròfobes com auto-netejadores i descrit per primera vegada «l'efecte d'una flor de lotus». Alguns materials super-hidròfobs, com la per-fluoro-alquil i la per-fluoro-polièter, van ser desenvolupats per Brown el 1986 per a la manipulació de líquids químics i biològics. Altres aplicacions bio-tecnológiques han sorgit des de la dècada de 1990.
|
Enginyeria
|
L'error de quantificació o soroll de quantificació és, en dinàmica de sistemes, el senyal en temps discret i amplitud contínua introduïda pel procés de quantificació (un dels processos que intervenen en la conversió analògica-digital, que segueix al de mostreig i precedeix el de codificació) i que resulta d'igualar els nivells de les mostres d'amplitud contínua als nivells de quantificació més propers. Un cop quantificades les mostres podran ser codificades, ja que sempre es podrà establir una correspondència biunívoca entre cada nivell de quantificació i en nombre sencer. Per al cas del quantificador ideal es tracta de l'únic error que introdueix el procés. El soroll és en general, en camps diversos, una interferència o error afegit normalment pel simple fet de quantificar en condicions reals, errors de càlcul inevitables, etc.
|
Arquitectura
|
Albert Erbe (Weilburg, Hessen, 9 de setembre de 1868 - Essen, 29 de maig 1922) fou un arquitecte, urbanista i professor que principalment va ser actiu a l'estat d'Hamburg i la ciutat d'Essen a Alemanya.
|
Telecomunicacions
|
480p és el nom abreujat per una família de resolucions de pantalla de vídeo. La p és sinònim de progressive scan (exploració progressiva|), és a dir, no entrellaçada. El 480 denota una resolució vertical de 480 píxels d'alt de línies d'escombrat vertical, en general amb una resolució horitzontal de 640 píxels i una relació d'aspecte 4:3 (480 × 4⁄3 = 640) o una resolució horitzontal de menys de 854 píxels per una aproximada relació d'aspecte de 16:9 (480 × 16⁄9 = 853.333…). Atès que un nombre de píxels ha de ser un nombre enter, un Ample VGA en general apareix arredonit a 854 per assegurar la inclusió de tota la imatge. Els marcs es mostren progressivament en oposició a entrellaçat.
|
Estris
|
Una màscara d'oxigenoteràpia (sovint abreujada com a màscara d'oxigen) és un dispositiu que proporciona un mètode d'administrar oxigen des d'un dipòsit d'emmagatzematge als pulmons. Les màscares d'oxigenoteràpia només cobreixen el nas i la boca (mascareta nasal oral) o tota la cara (màscara de cara completa). Poden ser de plàstic, silicona o cautxú. En determinades circumstàncies, l'oxigen es pot subministrar a través d'unes ulleres nasals en lloc d'una màscara.
|
Química
|
En química, els epímers són diastereòmers que es diferencien en la configuració d'un únic centre estereogènic. Els epímers tenen una especial importància en la química dels carbohidrats. Per exemple, la D-glucosa i la D-manosa són epímers en C2, ja que només es diferencien en la configuració del segon àtom de carboni. Un cas especial d'epímer és el que resulta de la ciclació d'un carbohidrat. En aquest cas, si l'epímer es troba en el carboni que conté la funció hemiacetal, s'anomena anòmer.
|
Ciències de la salut
|
Els efectes d'àudio 3D són un grup d'efectes de so que manipulen el so emès per altaveus estèreo, altaveus de so envoltant, formacions d'altaveus, o auriculars. Aquest efecte s'aconsegueix posicionant virtualment fonts de so en qualsevol part de l'espai tridimensional, sigui darrere, damunt o sota el receptor. El processament d'àudio 3D és la convolució espacial d'ones de so en un domini utilitzant funcions de transferència relacionades amb el cap (Head-related transfer function). Les Head-related transfer function (HRTF) són una resposta que caracteritza com una orella capta un so des de punts diferents a l'espai, es poden utilitzar per sintetitzar un so binaural que sembli venir d'un determinat punt a l'espai. Utilitzant filtres HRTF es transformen les ones de so per replicar ones de so naturals, que són emeses des d'un punt en un espai 3D. Permeten enganyar al cervell utilitzant les orelles i els nervis auditius, que intenten col·locar els diferents sons en diferents llocs d'un espai 3D encara que només s'hagin reproduït per dos altaveus.
|
Mitologia
|
La mitologia siberiana agrupa les creences i relats de Sibèria abans de l'arribada dels russos. Està formada pel sincretisme dels mites de quatre grans pobles: els finnoúgrics, els mongols, els esquimals i poblacions anomenades paleosiberianes. Consideren que l'univers té forma d'ou. La seva closca topa entre el cel i la Terra, produint el vent, i al centre hi ha un arbre màgic, que serveix de pont entre els mons (com passa en la mitologia sumèria o germànica). També hi ha un riu que flueix a la seva vora. La Terra sorgeix de la competència de dues divinitats, germans o parella, segons els relats. Ells dos van ordenant-la, però cometen errors perquè no tenen un pla previ, cosa que explica les aventures dels herois per dotar-ne d'ordre el conjunt o esmenar-ne les errades més grosses. Per ajudar els humans, envien una àliga màgica, que serà el primer xaman, però posteriorment no s'ocupen d'ells com altres religions més centrades en el culte. Per això, l'objectiu principal dels humans serà restablir aquesta comunicació, bàsicament amb els viatges iniciàtics dels xamans.
|
Informàtica
|
La profunditat de color o bits per píxel és un concepte dels gràfics per ordinador que es refereix a la quantitat de bits d'informació necessaris per a representar el color d'un píxel en una imatge digital o en un framebuffer. A causa de la naturalesa del sistema binari de numeració, una profunditat de bits de n {\displaystyle n} implica que cada píxel de la imatge pot tenir 2 n {\displaystyle 2^{n}} possibles valors i per tant, representar 2 n {\displaystyle 2^{n}} colors distints. A causa de l'acceptació pràcticament universal dels octets de 8 bits com a unitats bàsiques d'informació en els dispositius d'emmagatzematge, els valors de profunditat de color solen ser divisors o múltiples de 8, a saber 1, 2, 4, 8, 16, 24 i 32, amb l'excepció de la profunditat de color de 15, usada per certs dispositius gràfics.
|
Història
|
Els didurs (llatí: diduri) foren un poble nòmada de l'interior de la Sarmàcia asiatica (segons Plini) a l'oest dels alondes. Ptolemeu els situa a la Ibèria asiàtica.
|
Arquitectura
|
Burlington House és un edifici situat Piccadilly, a la ciutat de Londres. Originàriament va ser una mansió pal·ladiana privada que va ser ampliada a mitjans del segle xix quan va ser adquirida pel govern britànic. L'edifici principal ocupa el costat nord del pati i hostatja la Royal Academy, mentre que altres societats científiques ocupen les altres dues ales. Aquestes societats són:: La Geological Society of London (Ala Piccadilly-oriental) La Societat linneana de Londres (ala oest) La Reial Societat Astronòmica (ala oest) La Societat d'Antiquaris de Londres (ala Piccadilly-occidental) La Reial societat de Química (ala oest)
|
Pedagogia
|
La Unitat Convivencial d'Acció Educativa (UCAE) neix a Catalunya el 27 de maig del 2010 amb la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència. Consisteix en un servei d'integració familiar adreçat a infants i adolescents que, a causa de les seves circumstàncies i/o característiques especials, tenen dificultats per accedir a l'acolliment ordinari, ja que requereixen una atenció més especialitzada. Les famílies acollidores són persones qualificades i amb titulació, formació i experiència relacionades amb l'educació, la infància i l'adolescència. Tenen com a objectiu respondre a la necessitat de trobar perfils amb les capacitats necessàries per acollir a nens i adolescents amb necessitats educatives o cures especials. Un acolliment pot ser d'un mínim de dos infants o adolescents i fins a un màxim de quatre menors tutelats per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). Cada UCAE té, almenys, un professional format (educador social, psicòleg, psiquiatre, entre altres), i, a més, per cada vint-i-cinc menors, s'hi troba un educador social que dona suport. Aquest, és un servei que encara està en procés d'implantació. Es poden trobar, entre d'altres, dos tipus d'acolliment: el simple i el permanent.
|
Matemàtiques
|
El MacTutor History of Mathematics archive (Arxiu MacTutor d'Història de les Matemàtiques) és un arxiu de la història de les matemàtiques allotjat en una pàgina web creada per i sota la cura de John J. O'Connor i Edmund F. Robertson, i patrocinada per la Universitat de Saint Andrews, d'Escòcia. Conté bibliografia nombrosa i detallada sobre matemàtiques, així com informació sobre els avenços en diverses àrees de les matemàtiques. Aquest lloc ha guanyat nombrosos premis.L'arxiu de la història de la matemàtica és part d'un projecte més ampli anomenat sistema MacTutor per a les matemàtiques (Mathematical MacTutor system en anglès), creat pels mateixos autors. Consisteix en una base de dades HyperCard d'uns 18 megabytes, amb unes 2000 fitxes. MacTutor abasta una àmplia gamma d'àrees de les matemàtiques, encara que el seu contingut s'ha polaritzat per l'interès i l'entusiasme dels seus autors, que s'han centrat en facetes on creuen que l'ordinador, i en particular les capacitats gràfiques del Macintosh, pot proporcionar resultats impossible d'obtenir d'altra manera. Així, a més dels temes de l'anàlisi matemàtica que es poden trobar a qualsevol programari de matemàtiques, MacTutor està especialment dedicat a la geometria, l'àlgebra (especialment la teoria de grups), la teoria de grafs, i la teoria de nombres, i té una base de dades de la història de les matemàtiques molt extensa. Inclou seccions sobre estadística, matrius i anàlisi complexa.
|
Arquitectura
|
Vadim Gueórguievitx Mel·ler (en rus: Вадим Георгиевич Меллер; 1884 -1962) va ser un pintor rus, artista avantguardista (Cubisme, Constructivisme), dissenyador i escenògraf. Vadim Mel·ler va néixer a Sant Petersburg. Era el fill d'un funcionari superior del Ministeri de la Justícia de la Rússia Imperial. El seu pare, Gueorgui Mel·ler, era un noble nascut suec, la seva mare, Helen Caruso, mig italiana i mig grega, procedia també d'una família noble. Després de graduar-se en Dret per la Universitat de Kíev, va adquirir una educació artística a l'Acadèmia de Belles Arts de Munic. Va ser en estret contacte amb el grup Der Blaue Reiter. Es va fer amic de Vassili Kandinski. Va començar a exposar les seves obres després de traslladar-se a París, on va formar part de la Societat d'Artistes Independents. Me·ller va estudiar igualment amb Antoine Bourdelle. El 1912-1914 va participar en exposicions junt amb Kazimir Malèvitx, Sonia Delaunay, Alexander Archipenko i Aleksandra Ekster: Salon des Indépendents, Salon de ressort i Saló de Tardor al costat de Pablo Picasso, Georges Braque i André Derain. Després de tornar a Kíev el 1917, va treballar en pintura monumental, disseny gràfic, i disseny de vestuari. La seva transició a l'escenografia com el camp principal de la seva activitat artística va ocórrer en els primers anys després de la revolució. A partir de 1919 - 1920, va treballar amb la ballarina Bronislava Nijinska, germana de Nizhinski, en el seu estudi de ballet clàssic. El 1922 Mel·ler va anar convidat al refundat Teatre Berezil. El 1925 Mel·ler va participar en l'exposició Arts Décoratifs et Industriels Modernes (art Déco) a París, on li van concedir una medalla d'or pel disseny interior del Teatre de Berezil. Va treballar en el disseny per a teatre a Ucraïna fins i el 1945. A partir de 1925 també va ensenyar a l'Acadèmia de l'Art de Kíev (Kkhi) junt amb Vladímir Tatlin i Alexander Bogomazov. El mateix any es va fer membre de la unió de l'Associació dels Artistes Revolucionaris d'Ucraïna junt amb David Burliuk (cofundador), Alexander Bogomazov (cofundador), Vassiliy Yermilov, Victor Palmov i Alexander Khvostenko-Khvostov. Mel·ler va treballar com a director temporal de l'Institut Monumental de la Pintura i de l'Escultura de l'Acadèmia d'Arquitectura de la República Socialista Soviètica d'Ucraïna (1946-1948), sent un artista principal de la comèdia teatre (1948 -1953) de la Música de Kíev i del Teatre Acadèmic d'Iv. Franko Kiev (1953-1959). Es va casar amb Nina Genke-Mel·ler. Vadim Mel·ler va morir a Kíev l'any 1962.
|
Televisió
|
La XXXIII Edició dels Premis Antena de Oro, entregats el 9 de juliol de 2005 al Cigarral del Santo Ángel Custodio (Toledo) encara que corresponents a 2004 foren els següents:
|
Dansa
|
Fred Astaire (Omaha, 10 de maig de 1899 - Los Angeles, 22 de juny de 1987) va ser un actor, cantant, coreògraf i ballarí de teatre i cinema estatunidenc. Se l'ha reconegut com un dels ballarins més influents en la història dels musicals de cinema i televisió. Va ser conegut pel sobrenom del príncep de la dansa i és sovint considerat crooner.La seva carrera teatral i la seva posterior carrera en el cinema va incloure un total de setanta-sis anys. Va protagonitzar més de 10 musicals de Broadway i West End, va rodar 31 pel·lícules musicals, quatre especials de televisió i nombrosos enregistraments. Com a ballarí, els seus trets destacats eren un estrany sentit del ritme, el perfeccionisme i la innovació. La seva companya de ball més destacada va ser Ginger Rogers, amb qui va fer deu musicals de Hollywood durant l'època del Cinema clàssic de Hollywood, incloent Top Hat (1935), Swing Time (1936) i Shall We Dance (1937). Entre les altres pel·lícules més populars d'Astaire, amb les quals va portar el gènere del claqué a un nou nivell, hi ha Holiday Inn (1942), Easter Parade (1948), The Band Wagon (1953), Funny Face (1957) i Silk Stockings (1957). L'American Film Institute va nomenar Astaire com la cinquena estrella masculina més destacada del cinema clàssic de Hollywood en una llista dels 25 actors i les 25 actrius més destacades de la història del cinema americà.
|
Agricultura
|
Fumigar és un mètode de control de plagues que omple completament una superfície amb plaguicides gasosos o líquids volàtils també anomenats agents fumigants per sufocar o enverinar les plagues que hi hagi. Es fa servir per al control de plagues en edificis (fumigació estructural), sòls, llavors, i altres productes com les pells de pelleteria. També es fa servir en béns econòmics que han d'ésser exportats o importats per prevenir la transferència d'organismes exòtics. Aquests mètode també afecta la mateixa estructura on viuen els paràsits com per exemple els corcs de la fusta i els tèrmits de la fusta seca. .
|
Història
|
Generacions és el títol del llibre de William Strauss i Neil Howe, que tracta sobre la idea de generació com a unitat cultural i que afirma que durant tota la història recent s'han anat succeint diferents arquetipus generacionals que expliquen el canvi de valors.
|
Cultura popular
|
La world music («música del món»), també anomenada música universal o música global, és un gènere musical contemporani creat amb la finalitat d'integrar en un concepte ampli tota la música tradicional o folklòrica, música popular, música ètnica i altres gèneres locals o característics d'algunes zones o cultures del món en concret que solen ser de difícil categorització pel gran públic. El concepte és força vague i pluridimensional i doncs controvertit, al món anglosaxó sovint s'utilitza per designar música d'altres llocs en altres llengües.El fenomen de la música universal es relaciona estretament amb el de la globalització i la diversitat cultural. La cantant mexicana Lila Downs és considerada com una de les màximes exponents d'aquest gènere. El terme es va originar al tombant del segle xx com una categoria de la comercialització i la classificació acadèmica de música tradicional no occidental.
|
Indumentària
|
La manta esperancera és una peça en forma de capa tradicional dels pagesos de l'illa de Tenerife (Illes Canàries, Espanya). La manta és sempre de color pastel o beix i té en la part inferior sense fregar la vora un seguit de franges alternes amb el fons beix de tonalitats blaves. La manta esperancera va tenir el seu origen en les situacions climatològiques de les zones altes, humides i boscoses de l'illa de Tenerife. Originalment eren mantes de llana a l'ús importades d'Anglaterra. Posteriorment va començar a usar-se com indumentària de l'home de camp. La manta esperancera rep el nom de la localitat de La Esperanza, per ser aquest el lloc de l'illa on més es feia servir a causa de les situacions climatològiques d'humitat aquesta zona de l'illa. No obstant això molts autors afirmen que la manta esperancera és una evolució del tamarco, penyora que era utilitzada pels guanxes (antics aborígens de l'illa) per també cobrir-se del fred i la humitat. Amb el pas del temps, la manta esperancera s'ha convertit en símbol de la indumentària tradicional de les Illes Canàries passant a ser usada per diversos grups folklòrics tradicionals de les illes com Los Sabandeños i Los Gofiones, entre altres.
|
Història
|
El Acciaiuoli foren una notable família de comerciants i banquers, originats a Brèscia i establerts a la segona meitat del segle xii a Florència. Van fundar una companyia que portava el nom Acciaiuoli a Nàpols, Barletta, Grècia, Llevant i Berberia, i a moltes ciutats europees. Quan el 1345 la República de Florència va perdre la guerra amb la República de Lucca finançada entre altres per la família) es va ressentir econòmicament i aviat es va haver de liquidar. Llavors es van vincular als Anjou de Nàpols al que ja havien servit i Niccolò Acciaiuoli va obtenir importants càrrecs del rei napolità a canvi de préstecs. Niccolò, com a senescal de la reina Joana, va dirigir les operacions contra el rei Frederic III de Sicília que van culminar amb la conquesta de Messina (1356), tot i la derrota posterior a l'escac d'Ognina, i l'entrada dels reis a Nàpols. La família va gaudir d'alguns càrrecs al Peloponès on tenien el favor de Caterina II de Valois, nominal emperadriu llatina d'Orient, i d'aquestes bases (Corint sobretot) van conquerir als catalans Livàdia, Platea, Tebes, Mègara i Sició el 1388, i es van apoderar d'Atenes el 2 de maig de 1388 després d'un setge. Van governar el ducat fins al 1395 en què els venecians el van annexionar al·legant el testament del primer duc, Neri I Acciaiuoli, i desconeixent els drets del seu fill bastard Antoni I Acciaiuoli pel qual exercia la regència la seva germana Francesca Acciaiuoli, senyora de Mègara i Sició. Antoni només va conservar la senyoria de Tebes. Després d'uns anys en què van governar quatre provedittori venecians (Albano Contarini 1395, Lorenzo Venier 1397, Ermolao Contarini 1399, i Niccolò Vitturi 1400) el 1402 Antoni I els va arrabassar el ducat gràcies a una aliança amb els otomans (els venecians es van mantenir a l'acròpoli fins al 1405), però després es va reconèixer feudatari de Venècia i li fou confirmada la possessió el 1405. El 1423 va recuperar Corint i el 1430 (per herència de Francesca) Mègara i Sició. Va morir el 1435 i la seva dona Maria Melisene va voler conservar el ducat però fou desterrada per la noblesa que va proclamar a un nebot valencià (fill d'un cosí germà) de nom Neri II Acciaiuoli que era un bastard igual com Antoni I. Neri II fou enderrocat al cap de poc temps (1439) per son germà Antoni II Acciaiuoli, conservant Tebes. Antoni II va morir als dos anys i Neri II va recuperar fàcilment el poder. El 1444 es va reconèixer vassall romà d'Orient i va cedir Tebes a Teodor Paleòleg (futur emperador) però el mateix any es va aliar amb els otomans que el 1446 li van retornar Tebes. A la seva mort el 1451 la seva dona Chiara Zorzi va exercir la regència en nom del fill Francesc I Acciaiuoli, regència a la qual va incorporar a Bartolomeo Contarini, el seu segon marit, el 1552. El 1455 fou enderrocada pel cosí germà del seu fill, de nom Francesc II Acciaiuoli i conegut abans com a Franco Acciaiuoli, fill d'Antoni II. El 1456 va fer matar Chiara a la que tenia empresonada a Mègara. Els otomans, que no volien aquesta mort, van assetjar a Francesc II a Atenes, i al cap de dos anys (1458) es va rendir a canvi de la senyoria de Tebes i Beòcia que els otomans li van prendre el 1460 i el van assassinar. Atenes fou incorporada al domini otomà el 1458. També foren els banquers d'Eduard III d'Anglaterra i del Papa. Va donar algunes personalitats com Donato Acciaiuoli, humanista i historiador (Florència 1429-Milà 1478) autor d'una vida de Carlemany en llatí, i el poeta, dramaturg i músic Filippo Acciaiuoli (Roma 1637-1700) que va escriure Girello (1668) i L'empio punito (1669). Entre les personalitats de la família, a més dels ja assenyalats, cal esmentar a: Acciaiolo Donato Acciaiuoli Filippo Acciaiuoli Francesco Acciaiuoli Giovanni Acciaiuoli Martinaccio Acciaiuoli Niccola Acciaiuoli Ottaviano Acciaiuoli Roberto Acciaiuoli Tommaso Acciaiuoli Angelo Acciaiuoli Angelo Acciaiuoli (bisbe) Antonio Acciauoli (també bisbe) Giovanni Acciaiuoli de Cefalònia Giovanni Acciaiuoli de Cesena Giovanni Acciaiuoli de Patres Niccolò Acciaiuoli (bisbe) Piero Acciaiuoli Vanni Acciaiuoli Angelo Acciaiuoli de Melfi Bartolomea Acciaiuoli senyora de Corint Donato Acciaiuoli Donato Acciaiuoli de Cassano Francesc Acciaiuoli Gugliarello Guidalotto Acciaiuoli Jacopo Acciaiuoli
|
Sociologia
|
El moviment nihilista va ser un moviment rus en la dècada del 1860 que va rebutjar totes les autoritats. Es deriva del llatí nihil, que significa «res». Després de l'assassinat del tsar Alexandre II el 1881, els nihilistes foren coneguts a tot Europa com a defensors de l'ús de la violència per tal d'aconseguir un canvi polític.
|
Arqueologia
|
El papir 52, Papir Rylands 52 o Papir Biblioteca Rylands P52 (Papyrus Ryl. Gr. 457, i John Rylands Library), també anomenat "El fragment de Sant Joan", és el manuscrit escrit en papir més antic conegut del Nou Testament fins al moment i està conservat a la biblioteca John Rylands, Manchester, Regne Unit.
|
Enginyeria
|
Un aparell de mesura o instrument de mesura és un objecte que s'utilitza per comparar magnituds físiques mitjançant un procés de mesura. Com a unitats de mesura s'utilitzen objectes i successos prèviament establerts com a estàndards o patrons, i de la mesura en resulta un número que és la relació entre l'objecte d'estudi i la unitat de referència. Els instruments de mesura són el mitjà amb què es duu a terme aquesta conversió. Tots els instruments de mesura estan subjectes a diversos graus d'error de l'instrument i a la incertesa de mesura. Dues característiques importants d'un instrument de mesura són la precisió i la sensibilitat.
|
Arquitectura
|
El concepte de pedra angular, pedra de base , pedra principal o pedra cantonera (del grec: Άκρογωνιεîς i llatí: Primarii Lapidis) designa la primera pedra en la construcció de la base d'una fonamentació de construcció i és important, atès que totes les altres pedres seran col·locades en referència a aquesta, cosa que determina la posició de tota l'estructura. També es refereix, en una edificació, a la pedra, usualment de grandària, que es col·locava en una cantonada per a donar-li rigidesa, sostenint o unint dos grans panys de paret. Pot estar embellida, i serveix en aquest cas no solament com a reforçament, sinó com a decoració. Amb el temps la pedra angular es va convertir en pedra cerimonial de la construcció, o rèplica, situada en un lloc destacat a l'exterior d'un edifici, amb una inscripció que indica la data de construcció de l'edifici i el nom de l'arquitecte, constructor o altres persones assenyalades. El ritu de posar una pedra angular és un component cultural important de l'arquitectura occidental i metafòricament en l'arquitectura sacra en general.
|
Conflictes
|
Es coneix amb el nom de conflicte territorial a la mar de la Xina meridional la reivindicació d'illots i arxipèlags per part de la República Popular de la Xina, la República de la Xina, el Vietnam, les Filipines, Malàisia i Brunei, de la zona meridional de la mar de la Xina, també anomenada d'altres maneres segons el punt de vista que s'agafi. Aquests illots i arxipèlags estan inhabitats, malgrat la presència de bases militars que, d'altra banda, juntament amb el comerç, són l'eix central del conflicte en qüestió.
|
Informàtica
|
Els ports GPIO (General Purpose Input/Output, en anglès Entrada/Sortida per a un Ús General) són un tipus de ports d'entrada/sortida molt utilitzats en el món dels microcontroladors, en particular en l'entorn de l'electronica de sistemes incrustats, des de llur aparició cap al començament dels anys 1980.
|
Psicologia
|
L'amnèsia dissociativa o amnèsia psicògena és un trastorn de la memòria caracteritzat per una pèrdua de memòria episòdica retrògrada sobtada, que es produeix durant un període que va des d'hores fins a anys. Més recentment, l'amnèsia dissociativa s'ha definit com un trastorn dissociatiu, caracteritzat per llacunes de memòria reportades retrospectivament. Aquestes llacunes comporten una incapacitat per recordar informació personal, generalment de caràcter traumàtic o estressant. A diferència del DSM-IV, al DSM-5 la fugida dissociativa ara s'inclou sota l'amnèsia dissociativa.A diferència del típic trastorn de la memòria (propi de l'amnèsia orgànica) una persona amb amnèsia psicògena és profundament incapaç de recordar informació personal sobre ella mateixa; hi ha una manca de coneixement conscient que afecta fins i tot l'autoconeixement més simple, com ara qui és. L'amnèsia psicògena es distingeix de l'amnèsia orgànica en el fet que no hi ha evidència de cap dany cerebral estructural o lesió cerebral, sinó que és l'estrès psicològic el que la precipita, per la qual cosa la concepció de l'amnèsia psicògena com a trastorn de memòria és controvertida.
|
Filosofia
|
En la filosofia de Nietzsche, l'apol·lini és l'impuls intel·lectual que representa l'ideal d'ordre, mesura i harmonia. En la seva anàlisi de la cultura grega i en general de la cultura occidental, Nietzsche assenyala l'oposició entre un element apol·lini i un de dionisíac, aquest definit com a voluntat de viure, oposició que ell resolgué amb l'afirmació del segon, és a dir de l'element dionisíac, entès com una afirmació de la vida, com una voluntat de viure.Aquests adjectius s'inspiren en la mitologia grega: Apol·lo i Dionís són dos fills de Zeus. Apol·lo és el déu del Sol, dels somnis i de la raó, mentre que Dionís és el déu del vi, l'èxtasi i l'embriaguesa. Els grecs no consideren als dos déus que siguin contraris o rivals, tot i que sovint les dues deïtats estan relacionades. Nietzsche introdueix la dicotomia apol·lini i dionisíac en la seva obra de joventut "L'origen de la tragèdia en l'esperit de la música" (1872).Nietzsche distingeix dos tipus de persones que pateixen. "Per una banda, els que pateixen una sobreabundància de vida, que volen un art dionisíac i també una comprensió i una visió tràgica de la vida. Per l'altre, els que pateixen d'un empobriment de la vida, que busquen, mitjançant l'art i el coneixement, la calma, el silenci, un mar de pau, la redempció de si mateix" Serien la visió dionisíaca i l'apol·línia respectivament.
|
Història
|
Ariobarzanes del Pont o Ariobarzanes III del Pont (en grec antic Ἀριoβαρζάνης) era rei del Pont. Va començar a regnar l'any 265 aC i va morir cap al 240 aC. Era fill i successor de Mitridates I del Pont. Quan encara governava el seu pare, els dos es van aliar als gàlates, als que van considerar utilitzables en la lluita contra Ptolemeu II Filadelf (vers 278 o 277 aC). Va aconseguir la possessió de la ciutat d'Amastris i es va tornar a enfrontar als gàlates fins que els habitants d'Heraclea del Pont el van rescatar, però al seu torn van ser atacats pels gàlates. El va succeir Mitridates II del Pont i no consta que emetés cap moneda.
|
Telecomunicacions
|
Agilitat freqüencial, en telecomunicacions, és la capacitat d'un sistema de telecomunicacions via ràdio-freqüència (per exemple radars) de canviar la freqüència d'operació amb l'única finalitat d'evitar efectes adversos com poden ser problemes atmosfèrics, interferències radioelèctriques voluntàries o involuntàries. L'agilitat freqüencial s'aplica al transceptor de ràdio per exemple emprant el sistema de multiplexació per divisió de freqüència.Cal diferenciar entre agilitat freqüencial i el salt de freqüència (frequency hopping): els sistemes de salt estan contínuament canviant de freqüència, són per exemple el sistema Bluetooth. En canvi, els sistemes d'agilitat, només canvien de freqüència en cas de necessitat, per exemple els sistemes radar i ZigBee.
|
Informàtica
|
El Simple-As-Possible (SAP) computer, o computador Més Senzill Possible, és una arquitectura de computadors dissenyada amb fins educatius i descrita al llibre Digital Computer Electronics d'Albert Paul Malvino i Jerald A. Brown. L'arquitectura SAP serveix com a exemple a Digital Computer Electronics per construir i analitzar sistemes lògics complexes amb electrònica digital. Al llibre els autors desenvolupen successivament tres versions d'aquest computador, anomenades SAP-1, SAP-2 i SAP-3, respectivament. La segona i la tercera es basen en la versió immediatament anterior i hi afegeixen noves funcionalitats computacionals, de control de flux i d'entrada/sortida. El SAP-2 i el SAP-3 són máquines de Turing completes. El conjunt d'instruccions de la versió final (SAP-3) està dissenyat perquè sigui compatible a nivell binari amb la família dels microprocessadors Intel 8080/8085. Per tant, les instruccions implementades en totes tres variants del computador SAP són, en cada cas, un subconjunt del repertori d'instruccions del 8080/8085.
|
Cronometria
|
Abraham-Louis Breguet o Bréguet (10 de gener de 1747 – 17 de setembre de 1823), va néixer a Neuchâtel, a Suïssa. Va fer diverses innovacions en l'art de la rellotgeria a França. Va estudiar rellotgeria a França i Gran Bretanya i va inventar diferents mètodes d'escapament, d'entre ells el Tourbillon (consistent en un balanç que oscil·la sobre un eix de rotació, regulant la velocitat del moviment i dividint-lo en parts iguals denominades oscil·lacions, produint el famós tic-tac que genera el temps compassat dels rellotges). També va millorar els mecanismes de rosca. Els seus rellotges de butxaca i de paret es consideren com uns dels més bonics i tècnicament aconseguits.Breguet va morir a París el 1823.
|
Ecologia
|
La biodiversitat global és la mesura de la biodiversitat al planeta Terra, i es defineix com la variabilitat total de les formes de vida. La biodiversitat mundial es veu afectada per l'extinció i l'especiació. La taxa d'extinció de fons, és a dir, la taxa d'extinció sense tenir en compte activitats humanes, varia molt entre els diferents tàxons. La biodiversitat ha crescut i s’ha reduït en el passat terrestre a causa de factors abiòtics com els esdeveniments d’extinció causats pels canvis geològics ràpids del clima. El canvi climàtic fa 299 milions d’anys va ser un d’aquests esdeveniments. Un refredament i assecat va provocar un catastròfic col·lapse de la selva tropical i, posteriorment, una gran pèrdua de diversitat, especialment dels amfibis.Els canvis d’hàbitat són el motor més important que afecta actualment la biodiversitat. L'activitat humana hi té actualment un gran impacte, prop del 40% dels boscos i els hàbitats lliures de gel s’han convertit avui en dia en terres de cultiu o pastures. Altres factors importants són la sobreexplotació, la contaminació, les espècies invasores i el canvi climàtic.
|
Física
|
Un microscopi confocal és un microscopi capaç d'obtenir imatges tridimensionals d'un objecte com, per exemple, d'una cèl·lula. Es basa en un principi similar al d'un microscopi de fluorescència, però s'utilitzen dos diafragmes confocals –és a dir, que té el mateix focus–, un situat davant de la mostra i l'altre darrere; d'aquesta manera es pot dirigir la il·luminació a un únic punt de la mostra. S'utilitza un làser com a font lluminosa, i amb la seva llum es va escombrant la mostra en tots els punts del volum de l'objecte, pla a pla. Es van creant moltes imatges bidimensionals que un ordinador interpreta i, posteriorment, acaba generant una imatge tridimensional completa. El principi del microscopi confocal va ser descrit per Marvin Minsky el 1953, però no va ser fins a finals dels anys 80 que van aparèixer models comercials, posant aquesta tècnica a disposició de nombrosos laboratoris. Actualment, la microscòpia confocal és molt utilitzada en biologia així com en ciències dels materials.
|
Filologia
|
L'Acadèmia Tahitiana (o Fare Vāna'a en tahitià o Académie Tahitienne en francès) és la institució oficialment reconeguda que fixa i regula les normes de la llengua tahitiana a la Polinèsia francesa. L'acadèmia es creà el 2 d'agost de 1972 per la iniciativa de John Martin i Martial Iorss, després que comencessin les gestions el 1965, en el si d'una línia per part d'algunes forces polítiques i socials de recuperació de la llengua i cultura tahitianes. El primer president de la institució fou Samuel Raapoto, que s'encarregà de la redacció i aprovació per part de l'acadèmia d'uns estatuts i d'un nom en tahitià. S'escollí Fare Vāna'a, que era el lloc on la gent gran instruïa la joventut a base de llegendes o genealogies dels capitosts. Una de les primeres accions de Fare Vāna'a fou la de crear el 1976 una comissió encarregada de redactar una gramàtica del tahitià. Yves Lemaitre, Paul Prevost, Alexandre Holozet, Samuel Raapoto, Raymond Pietri, Roland Sue i John Martin formaren aquesta comissió. El 1986 sortí publicada la gramàtica. L'acompanyaren als anys successius uns cursos de tahitià (Ta'u puta reo Tahiti) per a l'educació primària i uns altres per a l'educació secundària (Hei pua ri'i). L'any 1999 sortí publicat un diccionari tahitià-francès. Actualment l'acadèmia treballa en un diccionari francès-tahitià.
|
Física
|
En cinemàtica, l'acceleració d'una partícula que es mou al llarg d'una corba en l'espai, és la derivada de la seva velocitat respecte el temps. En moltes aplicacions, el vector acceleració es presenta con la suma del seus components normal i tangencial que son ortogonals entre si. El teorema de Siacci, formulat pel matemàtic italià Francesco Siacci, és la descomposició cinemàtica del vector acceleració en els seus components radial i tangencial. En general, els components radial i tangencial no son ortogonals entre si. El teorema de Siacci és particularment útil en els moviments que tenen moment angular constant.
|
Geografia
|
La mar de Sardenya (en sard Mare de Sardigna, en italià Mar di Sardegna) és l'àrea de la Mediterrània occidental situada al Mar Balear entre la costa oest de l'illa de Sardenya i l'arxipèlag Balear. El port principal és la ciutat de l'Alguer. És una denominació aplicada sobretot a la part de mar propera a les costes sardes, mentre que a la que banya les illes Balears no se sol utilitzar. Així doncs, habitualment no es considera que el port de Maó, per exemple, formi part de la mar de Sardenya.
|
Indumentària
|
Un fermall de pressió o també tancador de pressió segons la mida, generalment els més petits (que solen anar cosits), consisteix en un parell de discos, fets d'un metall o plàstic, que s'utilitza en lloc de botons per cordar les peces de roba quan es vol poder cordar-les i descordar-les amb més facilitat que amb els botons o per propòsits similars, en certes ocasions, com pot ser aguantar una peça sobre una altra, etc. Un llavi circular en un dels discs entra dins d'un solc en la part oposada de l'altre disc, per tancar-los cal prémer l'un contra l'altre aplicant una quantitat de força determinada. Els diferents tipus de fermalls de pressió poden ser mantinguts al teixit o a la pell, bé cosint-los (com és el cas dels més petits que es solen cosir) o bé reblant-los amb un punxó mascle-femella específic per al tipus de fermall o tancador utilitzat, picant el punxó amb un martell), amb una premsa o amb unes tenalles especials que permeten de tancar el rebló amb molt poca força. El fermall de pressió és força emprat en la roba occidental i és també sovint emprat en la roba per a nens, perquè faciliten als pares el vestir i desvestir.
|
Jocs
|
Bang! és el nom d'un joc de cartes creat per Emiliano Sciarra i publicat per Mayfair i DaVinci Games. Tot i que originalment és italià, les cartes són bilingües italià/anglès. És un joc ambientat en l'spaghetti western. L'any 2004 va ser guardonat amb el premi al millor disseny de cartes als Origins Awards lliurats anualment per The Academy of Adventure Gaming Arts & Design.
|
Ecologia
|
La tundra de les Illes de la Mar d'Escòcia és una ecoregió de tundra que inclou diversos grups insulars - Geòrgia del Sud i les Illes Sandwich del Sud, Illes Shetland del Sud i Illa Bouvet - al mar d'Escòcia, on l'Oceà Atlàntic Sud es troba amb l'oceà Antàrtic.Geòrgia del Sud recolza una rica tundra amb 50 espècies de plantes vasculars. Les illes més fredes, Òrcades del Sud i Illes Shetland del Sud només admeten molses simples, líquens i algues. Les illes no tenen animals de terra autòctons, però donen suport a una fauna marina que inclou aus i foques marines.
|
Jocs
|
El joc de la rodanxa és un joc infantil, amb característiques d'activitat esportiva, consistent en fer rodar un cèrcol per terra. El jugador impulsa el cèrcol i el fa rodar. Primerament amb la mà i seguidament amb algun estri que permeti mantenir el gir. L'objectiu del joc és perllongar el gir del cèrcol tant com sigui possible, malgrat les dificultats d'un terreny desigual. Hi ha varietats del joc que inclouen la realització d'algunes maniobres difícils amb el cèrcol. La joguina s'anomena rodanxa, rutlla, rutla o cèrcol. L'estri auxiliar pot ser un simple bastonet o una guia més elaborada en forma de forquilla a l'extrem d'un mànec. Des dels primers temps fins a finals de la Segona Guerra Mundial fer rodar el cèrcol havia estat un joc molt popular a Europa. Actualment es tracta d'un joc pràcticament desaparegut, que només practiquen els menuts als països poc desenvolupats.
|
Televisió
|
VH1 (Video Hits One) és un canal de televisió per cable estatunidenc, creat l'any 1985. Es va iniciar per a seguir amb l'èxit del seu canal germà MTV, també basat en els vídeos musicals, però dirigint-se a un públic més adult. Presentava programes i videoclips de música pop, hip hop, rap, rock i fins i tot heavy metal. VH1 compta amb cinc canals “germans” derivats: VH1 Classic, VH1 Country, VH1 MegaHits, VH1 Soul, i VH1 Uno, destinats, respectivament, als concerts de rock clàssic, música country, èxits dels anys 90 i principis del segon mil·lenni, música soul, i música de l'Amèrica Llatina, amb una barreja de pop, balades, tropical, salsa i merengue. LOGO, un canal de Viacom dirigit a la comunitat gai i lesbiana, va reemplaçar VH1 MegaHits l'any 2005, i l'any següent VH1 Country va canviar el nom a CMT Pure Country. VH1 té també versions internacionals: VH1 Alemanya, VH1 Austràlia, VH1 Brasil, VH1 Europa, VH1 Índia, VH1 Amèrica Llatina, VH1 Perú, VH1 Polònia, VH1 Regne Unit, VH1 Tailàndia, VH1 Indonèsia i VH1 França.
|
Objectes astronòmics
|
El núvol d'Smith és un núvol d'alta velocitat d'hidrogen gasós situat a la constel·lació de l'Àguila en les coordenades galàctiques l = 39°, b = −13°. El núvol va ser descobert en 1963 per Gail Bieger, el cognom de la qual de soltera era Smith, una estudiant d'astronomia a la Universitat de Leiden als Països Baixos. Usant el Telescopi de Green Bank de la National Science Foundation, els radioastrònoms van descobrir que el núvol d'Smith té una massa d'almenys un milió de masses solars i mesura 3.000 parsecs (9.800 anys llum) de llarg per 1.000 pc (3.300 anys llum) d'ample en projecció. El núvol està entre 11.100 pc (36 000 anys llum) i 13.700 pc (45.000 anys llum) de la Terra i té un diàmetre angular de 10 a 12 graus, aproximadament igual d'ampla que la constel·lació d'Orió, o prop de vint vegades el diàmetre del pleniluni, encara que el núvol no és visible a ull nu. Aparentment, el núvol s'està movent en direcció al disc de la Via Làctica a 73 ± 26 quilòmetres per segon. Es d'esperar que el núvol d'Smith es barrege amb la Via Làctia a 27 milions d'anys en algun punt del braç de Perseu. Els astrònoms creuen que xocarà amb el disc de la Via Làctia en un angle de 45°, i que el seu impacte podria produir una explosió de formació estel·lar o una supercapa d'hidrogen neutral.Projectant la trajectòria del núvol enrere en el temps, s'estima que va haver passat a través del disc de la Via Làctia fa prop de 70 milions d'anys. Per haver sobreviscut a la seva trobada prèvia, hom creu que està integrada dins un halo de matèria fosca massiu. El fet que sobrevisquera a aquesta prèvia trobada significa que és probable que siga molt més massiu del que es va creure anteriorment, i podria ser un candidat per ser una galàxia fosca.
|
Informàtica
|
En informàtica, la distància de Hamming entre dues cadenes de la mateixa longitud és el nombre de posicions diferents. Si considerem cadenes de bits, correspon al nombre de bits que s'han de canviar d'una cadena perquè passi a tenir el valor d'una altra cadena.
|
Geografia
|
Dimitrie Cantemir (1673-1723), també conegut per altres grafies, fou un soldat de Moldàvia, estadista i home de lletres. Va ser voivoda de Moldàvia dues vegades (març-abril de 1693 i 1710-1711). Durant el seu segon mandat, va aliar el seu estat amb Rússia en la seva guerra contra els senyors otomans de Moldàvia; La derrota de Rússia va obligar a la família Cantemir a l'exili i la substitució dels voivodes nadius pels fanariotes grecs. Cantemir va ser també un escriptor prolífic, de diverses maneres: filòsof, historiador, compositor, musicòleg, lingüista, etnògraf i geògraf. El seu fill Antiokh Kantemir, va ser ambaixador de Rússia a la Gran Bretanya i França, i un amic de Montesquieu i Voltaire, arribaria a ser conegut com el "pare de la poesia russa".
|
Geologia
|
Una catàstrofe geològica' és alguna de les condicions geològiques adverses susceptibles de causar danys o pèrdues personals i/o materials. Aquestes condicions de perillositat es poden definir com fenòmens immediats i fenòmens lents: Els fenòmens immediats inclouen: Allaus (neu, roca o neu i aire) i els seus Terratrèmols i fenòmens associats com tsunamis Incendis forestals (especialment a les àrees mediterrànies) causant desforestacions Tempestes magnètiques Esllavissades (Desplaçament lateral de materials o de vessant) Colades de fang (un flux semblant a una allau de fang de materials fins o humits, semblant a les esllavissades) Fluxos piroclàstics Despreniments, esllavissades de roca, (allaus de roques) i Debris flows Torrents (flash floods, rapid floods) Erupcions volcàniques, lahars i caiguda de cendresEls fenòmens graduals o lents inclouen: Cons de dejecció (p.e. a la sortida dels congostos o valls tributàries) Evolució de calderes (volcans) Assentaments del terreny causats per la consolidació de sòls compressibles o pel col·lapse de sòls (vegeu també compactació) Subsidències del terreny i dolines Liqüefacció (assentaments del terreny en àrees de sorra/llims saturades durant un terratrèmol) Migració de dunes de sorra Erosió de costa i torrents Surgències termalsAlgunes vegades els riscos són instigats per l'ésser humà degut als assentaments o construccions en llocs on no s'ha tingut en compte totes aquestes condicions.
|
Antropologia
|
Les fady, en la cultura malgaix, són una àmplia varietat de prohibicions culturals o tabús. Les persones, els llocs, les accions o els objectes poden ser objecte de fady, variant segons la regió de Madagascar. Es creu que aquests tabús són aplicats per poders sobrenaturals i estan particularment relacionats amb l'adoració dels avantpassats malgaixos. Encara que alguns se celebren arreu del país, altres poden ser específics de regions, pobles o fins i tot de famílies. Els fady formen part de la identitat malgaix i tenen un paper important en la formació de la comunitat i la identitat.Les prohibicions més comunes inclouen les que s'oposen a assenyalar una tomba, al fet que les dones embarassades mengin anguiles i que es descrigui a un nadó com a lleig. Quan es comença una nova iniciativa o negoci, s'ha de fer una ofrena ritual (joro) per demostrar que no és fady. Els que incompleixen una fady són rebutjats com a impurs (maloto) i per posar en perill l'equilibri espiritual de la comunitat, independentment que la infracció hagi estat deliberada o no. S'aconsella des del govern als estrangers, que respectin les fady locals i adeqüin el seu comportament dins el país en conseqüència.
|
Filosofia
|
Pereant qui ante nos nostra dixerunt (llatí) o en català que pereixin (o vagin al diable) aquells que digueren abans de nosaltres el que anàvem a dir és una locució llatina que Jeroni d'Estridó va atribuir al seu professor Eli Donat, tot i que el poeta Terenci ja l'hauria utilitzada. Jeroni va escriure: Nihil est dictum, quod non sit dictum prius: unde praeceptor meus Donatus, cum istum versiculum exponeret, «pereant» inquit «qui ante nos nostra dixerunt.» Traduït: res no es diu que no s'hagi dit anteriorment, com el meu professor Donat va dir amb aquest proverbi: Que se'n vagin al diable, etc. Va esdevenir un proverbi per a indicar, amb cert humor, que algú manlleva idees dels seus predecessors. S'utilitza quan algú que pensa haver fet un treball original descobreix a posteriori que algú altre ja havia dit o escrit el mateix. Persones acusades de plagi poden al·legar que, en el moment de fomular el seu pensament, no eren conscients de la font anterior.
|
Art
|
El Baptisme a l'església de Tanum és una pintura a l'oli sobre llenç realitzada per la pintora noruega Harriet Backer l'any 1892. Es conserva al Museu Nacional d'Art, Arquitectura i Disseny d'Oslo (Noruega). La pintura és una d'una sèrie d'interiors d'esglésies que Backer va realitzar, fins i tot també va fer un altre interior de la mateixa església, mostrant un costum tradicional de la zona, on les mares eren beneïdes abans d'assistir als serveis religiosos després de donar a llum. Va ser pintat en el mateix any i, possiblement, estava destinat a ser vist com un record del seu bateig. La paleta tènue posa l'accent en la diferència entre l'interior amb les dones que s'inclinen davant del clergue i l'explosió de colors que s'aprecia, literalment, «fora de l'església» a través de la finestra. Harriet estava influïda per una tradició pictòrica basada en el realisme, però després d'uns anys passats a París (1878-1888) la seva pintura es va tornar cap a un pre-impressionisme. Aquesta pintura mostra a una dona jove amb un nen en braços entrant a l'església Tanum en Bærum per al seu bateig. Una dona asseguda dins del temple torna la seva cara amb curiositat cap a la porta. Destaca la llum exterior provocada pel sol que entra en la penombra de l'església. La vista la presenta com si l'espectador estigués dins de l'edifici. Les pinzellades emprades per la pintora mostren des d'un realisme en el primer pla fins a l'impressionisme del tracte donat en els personatges i paisatge de l'exterior vist a partir de l'entrada. Harriet Backer va exhibir aquesta pintura en l'Exposició Mundial de Chicago el 1893.
|
Química
|
Els pictogrames de perill formen part del Sistema Mundial Harmonitzat de Classificació i Etiquetatge de Productes Químics o SMH (Globally Harmonized System of Classification and Labeling of Chemicals o GHS) de l'Organització de les Nacions Unides (ONU). Dos conjunts de pictogrames s'inclouen dins del SMH: un per a l'etiquetatge dels envasos i d'advertències de risc del lloc de treball, i un segon per al seu ús durant el transport de mercaderies perilloses. Sigui un o l'altre es tria en funció del públic objectiu, però els dos no s'utilitzen junts. Els dos conjunts de pictogrames utilitzen els mateixos símbols per als mateixos perills, encara que certs símbols no són necessaris per als pictogrames de transport. Els pictogrames de transport venen en una àmplia varietat de colors i poden contenir informació addicional, com un nom de subcategoria. Els pictogrames de perill són un dels elements clau per a l'etiquetatge dels envasos en el marc del SMH, juntament amb: una identificació del producte; una paraula d'advertència —«Perill» o «Precaució»— quan sigui necessari; indicacions de perill, que indiquen la naturalesa i grau dels riscos plantejats pel producte; indicacions de precaució, que indiquen com s'ha de manejar el producte per minimitzar els riscos per a l'usuari (així com a altres persones i al medi ambient en general); i identitat del proveïdor (que podria ser un fabricant o un importador).
|
Conflictes
|
La separació matrimonial és un estat a mig camí del matrimoni i el divorci. La separació cal demanar-la davant del Jutjat de Primera Instància mitjançant demanda judicial que presentarà un Procurador dels Tribunals assistit per Advocat. Els seus efectes són: Acaba el deure de convivència. Es liquida el règim econòmic matrimonial. Si hi ha fills, cal determinar la custòdia legal dels fills (que pot ser a favor d'un dels dos progenitors o, pot ser també, custòdia compartida. Això comportarà el règim de visites (si són menors), pensió per aliments si no tenen ingressos propis i, si escau, pensió compensatòria. L'atribució de l'habitatge familiar. La pèrdua dels drets hereditaris del cònjuge.La diferència amb el divorci consisteix que els divorciats sí que poden tornar-se a casar.
|
Informàtica
|
En informàtica, un cuc (en anglès worm) és un programari maliciós autoreplicant que no altera els arxius sinó que resideix en la memòria i es duplica a si mateix.Els cucs utilitzen les parts automàtiques d'un sistema operatiu que generalment són invisibles a l'usuari. És usual detectar la presència de cucs en un sistema quan, a causa de la seva incontrolada replicació, els recursos del sistema es consumeixen fins al punt que les tasques ordinàries del mateix són excessivament lentes o simplement no poden executar-se. Però també poden esborrar arxius.
|
Geografia
|
Comarnic (pronunciat en romanès: [koˈmarnik]) és una ciutat del comtat de Prahova, Muntènia, Romania, amb una població de 13.500 habitants. La ciutat administra quatre pobles: Ghioșești, Podu Lung, Poiana i Posada. La ciutat està situada al llarg del riu Prahova, a la part principal de la riba esquerra, però amb alguns dels pobles components a la riba dreta del riu.
|
Periodisme
|
Llibres del KO és una editorial espanyola fundada el 2011 a Madrid especialitzada en crònica periodística. Els seus socis originaris són Álvaro Llorca Zabala, Guillermo López Linares i Emilio Sánchez Mediavilla; més tard es van unir Alberto Sáez Silvestre i Javier Lafuente.
|
Administració
|
Raya o Raia és un terme usat en historiografia romanesa per a referir-se als antics territoris dels principats medievals de Valàquia i Moldàvia que eren sota l'administració directa de l'Imperi Otomà, en contraposició als principats que mantenien la seva autonomia interna sota la suzerania. El terme prové de rayah, un nom genèric per als subjectes no musulmans de l'Imperi Otomà. Tot i que estava poblada principalment per població cristiana, una raya era governada segons la llei otomana.
|
Informàtica
|
El Criteri de Nyquist, teorema de mostreig de Nyquist-Shannon, o teorema de mostreig de Whittaker-Nyquist-Kotelnikov-Shannon, o teorema de Nyquist, és un teorema fonamental de la teoria de la informació, que té un especial interès en l'àmbit de la telecomunicació. Va ser formulat en forma de conjectura per primera vegada per Felix Strecker a Siemens l'any 1930 i per Harry Nyquist el 1932, i va ser demostrat formalment per Claude E. Shannon el 1949.Aquest criteri tracta sobre el mostreig, que no s'ha de confondre amb la quantificació, procés que segueix al del mostreig en la digitalització d'un senyal i que al contrari del mostreig no és reversible (es produeix una pèrdua d'informació en el procés de quantificació fins i tot en el cas teòric ideal, que es tradueix en una distorsió coneguda com a error/soroll de quantificació i que estableix un límit teòric superior a la relació senyal-soroll). Dit d'un altra manera, des del punt de vista del teorema les mostres discretes d'un senyal són valors exactes que encara no han sofert ni acotaments ni truncaments sobre una precisió determinada, cosa que succeeix, perquè encara no han sigut quantificades. Aquest teorema anuncia que: "La freqüència de mostreig mínima que es requereix per a realitzar una gravació digital (de qualitat), ha de ser major que el doble de la freqüència de l'àudio del senyal analògic que s'intenta digitalitzar i/o gravar." En cas d'usar una freqüència inferior és possible obtenir un mostreig que no es correspon amb la mesura, mentre que si s'usa aquesta freqüència de mostreig es pot reproduir posteriorment i de forma unívoca el senyal a partir de les mostres preses. Si la freqüència més alta continguda en un senyal analògic x a ( t ) {\displaystyle x_{a}(t)\,\!} és F m a x = B {\displaystyle F_{max}=B\,\!} i el senyal es mostra a F s > 2 F m a x ≡ 2 B {\displaystyle F_{s}>2F_{max}\equiv 2B\,\!} , llavors x a ( t ) {\displaystyle x_{a}(t)\,\!} pot ser recuperat totalment a partir del seu mostreig usant la següent funció de interpolació: g ( t ) = sin 2 π B t 2 π B t {\displaystyle g(t)={\frac {\sin 2\pi Bt}{2\pi Bt}}\,\!} on x a ( n F s ) = x a ( n T ) ≡ x ( n ) {\displaystyle x_{a}\left({\frac {n}{F_{s}}}\right)=x_{a}\left(nT\right)\equiv x\left(n\right)} són les mostres de x a ( t ) {\displaystyle x_{a}\left(t\right)} . Cal notar que el concepte d'amplada de banda no necessàriament és sinònim del valor de la freqüència més alta en el senyal d'interès. Als senyals per als quals això sí que és cert se'ls anomena senyals de banda base, i no tots els senyals comparteixen tal característica (per exemple, les ones de radio en freqüència modulada). Si el criteri no és satisfet, existiran freqüències les quals el seu mostreig conicideix amb altres (l'anomenat aliasing).
|
Química
|
L'azadiractina és un compost químic amb fórmula molecular C35H44O16 pertanyent al grup del limonoides. És un metabòlit secundari present en les llavors de nim. Es tracta d'un tetranortriterpenoide altament oxidat que compta amb un gran nombre de grups funcionals amb oxigen. El seu nom prové del nom científic del nim, Azadirachta indica. Durant més de 22 anys, científics britànics van cercar un mètode de sintetitzar l'azadiractina, fins que van reeixir-lo el 2007.És un disruptor del creixement i té una considerable toxicitat per als insectes, de manera que es pot utilitzar com a insecticida natural si es vol reemplaçar algun dels compostos sintètics. És biodegradable i mostra una baixa toxicitat per als mamífers.
|
Mitologia
|
El Kalevala és un poema èpic de l'era romàntica escrit pel filòleg Elias Lönnrot a partir de la tradició popular finesa i careliana al segle xix. Es considera l'èpica nacional de Finlàndia i una de les obres literàries més importants escrites en aquesta llengua, a més de ser altament admirada també pels parlants d'altres llengües ugrofineses dels països Bàltics i Rússia. Es pot atorgar a l'obra el mèrit de, com a mínim parcialment, inspirar el desvetllament nacional del país que finalment es va traduir políticament com la declaració d'independència finesa de Rússia el 1917. El títol pot ser interpretat com les terres de Kaleva (-la/-lä és el sufixe finès que indica lloc). L'èpica consta de 22.795 versos, dividits en 50 cants, o runo en finès.
|
Química
|
Les anomalies que tenien les propietats col·ligatives dels electròlits i la conductivitat elèctrica que presentaven les seves dissolucions varen dur al químic suec Svante August Arrhenius a proposar una teoria de la dissociació electrolítica el 1887 que indicava que els electròlits, en dissolució aquosa o fusos, es dissocien parcialment en ions carregats elèctricament. Els electròlits es classifiquen en àcids, bases i sals. Segons Arrhenius: Els àcids són substàncies que en dissolució aquosa donen protons, cations hidrogen, H+, és a dir contenen hidrogen que es pot substituir per un metall o per un radical positiu per formar sals. Per exemple:HCl H+ + Cl- Les bases són substàncies que en dissolució aquosa donen anions hidròxid, OH-, això és, contenen un o més anions hidròxid que poden ser substituïts per radicals àcids negatius per formar sals. per exemple:NaOH Na+ + OH- Les sals són substàncies que en dissolució aquosa donen anions diferents de l'hidòxids, OH- i cations distints al protó, H+. En alguns casos, si a més del catió corresponent la sal també dona cations H+ és una sal àcida, com l'hidrogencarbonat de sodi, NaHCO₃ o l'hidrogensulfat de potassi, KHSO₄. I, en canvi, si a més dels anions dona anions hidroxil, OH-, és una sal bàsica, com per exemple el iodur bàsic de magnesi, MgIOH o el nitrat bàsic de bismut, BiNO₃(OH)₂.
|
Jocs
|
Un pogo stick o pal pogo és un dispositiu per saltar del terra en una posició dreta, a través de l'ajut d'una molla, o altres tecnologies noves, sovint utilitzat com a joguina, equipament d'exercici o instrument d'esports extrems. Va ser usat evolucionant a un esport extrem anomenat extrem pogo o "Xpogo". La construcció tradicional consisteix a dues peces cilíndriques de material resistent, com ara aliatges d'acer. De les dues peces, hi ha una que és buida en la seva secció. Normalment el cilindre buit és el superior, on hi ha un mànec per subjectar l'estri. A dintre del cilindre buit hi ha un cilindre massís. Aquest segon cilindre encaixa a l'interior de manera que pot pujar i baixar. El moviment lliure és limitat per una potent molla que uneix els dos cilindres. A la part inferior del cilindre buit hi ha uns reposapeus. El saltador col·loca els seus peus en els suports mentre va flexionant els genolls i acompanyant el mànec amb els canells. La intensitat de l'esforç muscular afegeix o resta energia en la molla. Quan la molla és a compressió plena, l'usuari és elevat per l'extensió de la molla, el qual és llançat cap amunt a l'aire. Aquest procés és repetit per mantenir un bot periòdic. El pogo saltarí pot ser dirigit per desplaçament del propi pes des de la línia central de l'eina en la direcció horitzontal desitjada produint així locomoció horitzontal.
|
Art
|
El bigoti, bigot o mostatxo són els pèls que creixen en la regió de la cara de sota el nas fins al llavi superior dels humans. Amb l'edat, en general, hi ha més pèls. Els homes tenen el bigoti més poblat. Les dones tenen menys pèls i se'l solen depilar o tenyir perquè no es noti ni es vegi. Hi ha homes que el rasuren o bé que el deixen llarg.
|
Informàtica
|
Un escàner de ports és un programa informàtic que analitza l'estat dels ports d'una màquina connectada a una xarxa de comunicacions. Detecta si un port està obert, tancat, o protegit per un tallafoc. S'utilitza per detectar quins serveis comuns està oferint la màquina i possibles vulnerabilitats de seguretat segons els ports oberts. També pot arribar a detectar el sistema operatiu que està executant la màquina segons els ports que té oberts. És usat per administradors de sistemes per analitzar possibles problemes de seguretat, però també és utilitzat per usuaris malintencionats que intenten comprometre la seguretat de la màquina o la xarxa. Existeixen diversos programes escanejadors de ports per la xarxa. Un dels més coneguts és el Nmap, disponible tant per Linux, OS X i Windows.
|
Periodisme
|
La Fundació Gabriel García Márquez per al Nou Periodisme Iberoamericà (FNPI) és una institució sense ànim de lucre creada per Gabriel García Márquez amb la finalitat de treballar per l'excel·lència del periodisme i la seva contribució als processos de democràcia i desenvolupament dels països iberoamericans i del Carib, a través de tallers i seminaris de formació i intercanvi entre periodistes, col·laboració entre xarxes i estímuls al desenvolupament professional.
|
Psicologia
|
S'anomena Efecte Flynn a l'augment continu del quocient intel·lectual (QI) en algunes regions del món. Va ser anomenat d'aquesta manera per Richard Herrnstein i Charles Murray en el seu llibre "The Bell Curve", segons el qual que cada dècada el QI augmenta en 3 punts respecte a l'anterior, tant en nens de pocs mesos a persones grans. A més a més està demostrat que cada generació és més intel·ligent que l'anterior, ja que presenta millors qualitats davant el pensament abstracte (o lateral).
|
Fiscalitat
|
Les finances de les comunitats autònomes han sigut objecte d'estudi especialment a partir de la situació estable de les competències transferides a les Comunitats Autònomes, destacant la competència en matèria de finances. La responsabilitat d'aquests recau especialment en les pròpies Comunitats Autònomes. Les comunitats autònomes compten amb la capacitat d'establir els seus pressupostos de manera independent dels poders de l'estat central (Pressupostos de les Comunitats Autònomes).El marc legal és establit a la Llei Orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) i els estatuts d'autonomia. La Constitució espanyola reconeix la capacitat d'endeutar-se de les comunitats autònomes. L'article 157 enumera els possibles recursos financers sense precisar el règim ni la coordinació respecte els ingressos de l'estat central.
|
Química
|
Llista d'especialitats del camp 23 (Química) de la Nomenclatura de la UNESCO:
|
Filologia
|
Antimo Esono Ndongo Maye (1954 - 1996), filòleg, escriptor i polític de Guinea Equatorial. Va néixer a Ebebiyín, a la part continental del país. La seva llengua materna era el fang i després va aprendre el castellà. Va cursar estudis universitaris de filologia als centres de la UNED de Guinea. Va participar activament en política, al partit Aliança Democràtica Progressista de Guinea Equatorial.
|
Agricultura
|
Una reforma agrària és un procés polític que té com a objectiu modificar de manera ràpida i profunda el règim de propietat i el sistema d'explotació de la terra, per tal d'ampliar el nombre de petits i mitjans propietaris i augmentar la producció agrària.
|
Química
|
El terme químic Terra és un terme històric que s'aplicà antigament a certes substàncies químiques, quan es pensava que eren elements. Aquest nom es prengué dels quatre elements clàssics de Plató. Les terres posteriorment se sabé que eren composts químics, encara que difícils de concentrar, com terres rares i alcalinoterris. Actualment, les terres són òxids metàl·lics, i el corresponents metalls han estat classificats en els grups corresponents: Terres rares i alcalinoterris. Viccionari
|
Arquitectura
|
Generació del 25 és una expressió, utilitzada per primer cop per l'arquitecte Carlos Flores López el 1961, que designa els joves arquitectes avantguardistes titulats a l'Escola d'Arquitectura de Madrid entre 1918 i 1925.
|
Pedagogia
|
L'aula d’acollida és un mètode educatiu per a donar resposta a les necessitats de l’alumnat nouvingut. Aquesta eina facilita l’atenció personalitzada i adequada per a aquest tipus d'alumnat. Aquesta estructura organitzativa garanteix l'adquisició d’una competència lingüística per part de l’alumnat, i ofereix un currículum adaptat per tal que aquest es vagi integrant a les aules ordinàries, vetllant, també, per les seves necessitats emocionals i personals.
|
Lingüística
|
Una etiqueta (en anglès hashtag, "hash", coixinet, i "tag", etiqueta) és una cadena de caràcters formada per una o diverses paraules concatenades i precedides per un coixinet (#). És, per tant, una etiqueta de metadades precedida d'un caràcter especial per tal que tant el sistema com l'usuari l'identifiquin de forma ràpida. S'utilitza en serveis web com ara Twitter, Instagram, identi.ca o en missatgeria basada en protocols IRC per assenyalar un tema sobre el qual gira certa conversa.
|
Psicologia
|
La psicologia cultural o psicologia de l'enfocament històric cultural és inaugurat per Lev Vygotski qui afirma que el procés de desenvolupament segueix al d'aprenentatge, el qual crea una àrea de desenvolupament potencial o zona de desenvolupament proper l'ajuda de la mediació social i instrumental. Per a Vygostki l'aprenentatge és un procés d'apropiació d'eines i desenvolupament d'estructures mentals que va més enllà de la simple transmissió de coneixement.
|
Estris
|
Un piló o soc és un tros de fusta, de soca, força gros i sovint tallat al quadrat, encara que es pugui de vegades trobar-lo amb formes cilíndriques, amb els dos caps paral·lels. Posat a terra o damunt tres o quatre petges, serveix per a capolar-hi o tallar-hi quelcom. S'utilitzava sovint a les carnisseries i al segle XXI també a les llars. El piló serveix sovint de suport. Era, per exemple, utilitzat com a reposacap al temps de la guillotina. És igualment una superfície plana utilitzada en cuina per a capolar carn. Pot també ser de ferro i servir al ferrador, al sabater. El piló de carnisser és una eina de treball destinada a la tallar la carn en carnisseria, igualment s'utilitza a les cuines domèstiques com a pla de treball i de preparació. Un soc és constituït d'un assemblatge de peces de fusta el fil de les quals és orientat verticalment, a una extremitat. S'entén per extremitat, la part visible del dalt de la fibra on es dibuixen les ulleres de creixement de l'arbre. L'essència de la fusta comunament emprada és el carpí, la densitat del qual és luna de les més fortes de les fulluts europeus. Per a garantir la soliditat i la durabilitat de l'assemblatge, els fabricants reforcen els seus pilons amb tirants d'acer i escaires disposades a cada angle. Un soc de carnisser sol fer-se amb l'ajuda d'un rascador. Aquesta eina derivada de l'ebenisteria i de l'escultura de la fusta, s'usa per a rascar la superfície de la fusta.
|
Agricultura
|
El quartó és una antiga unitat de mesura de superfície agrícola de valor molt variable segons les comarques, però en totes es correspon amb la quarta part, un quart, d'una unitat de mesura major. Al Pallars i la Conca de Tremp, el quartó és la quarta part del jornal i equivalent a 741 m². A la Garrotxa i Camprodon, és la quarta part de la quartera, i val 744 m². Al Gironès i a l'Empordà és la quarta part de la vessana, equivalent 546,85 m². Al pla de Llobregat, Igualada, Mataró, Penedès i Vilanova i la Geltrú, és la quarta part de la mujada, i igual a 1 224 m². A Mallorca, el quartó és la quarta part d'una quarterada, equivalent a 1 775,75 m². A l'antic Regne de València és la quarta part d'una fanecada, o sia, 207,77 m².
|
Mitologia
|
La llegenda de l'origen troià dels normands va ser creada per cronistes medievals ansiosos de donar als prínceps que regentaven Normandia un origen troià considerat de prestigi. L'objectiu dels inventors d'aquesta llegenda era donar una legitimitat històrica als prínceps normands i recolzar-los en la seva reivindicació de tenir un paper principal en el concert dels regnes d'Occident tot integrant-los més a l'Europa llatina i cristiana. Va ser desenvolupada en particular per tres autors: Dudon de Saint-Quentin, Guillaume de Jumièges i Benoît de Sainte-Maure. Però es va disputar ràpidament, sobretot per Saxo Grammaticus, i la seva empremta sobre la cultura històrica medieval va ser menys duradora que la de la llegenda de l'origen troià dels francs. En el marc de l'estudi del mite dels orígens troians, historiadors com Colette Beaune o Jacques Poucet van citar i analitzar aquesta llegenda en perspectiva comparativa.
|
Enginyeria
|
Fundada en 1920, l’École nationale supérieure d'électronique, informatique, télécommunications, mathématiques et mécanique de Bordeaux, també anomenada ENSEIRB-MATMECA, és una Grande école d’enginyeria de França. Està situada a Bordeus, França : Campus a Talença. L’ENSEIRB - MATMECA és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica. L'Escola lliura el diploma d'enginyer de ENSEIRB - MATMECA (Màster Ingénieur ENSEIRB - MATMECA).
|
Ecologia
|
És un sistema general de gestió agrícola i producció d'aliments que combina les millors pràctiques ambientals, un elevat nivell de biodiversitat, la presentació de recursos naturals, l'aplicació de normes exigents sobre benestar animal i una producció conforme a les preferències de determinats consumidors per productes doble, aportant per una banda, productes ecològics a un mercat específic i, de l'altra béns públics que contribueixen a la protecció de l'entorn, a el benestar animal i a el desenvolupament rural.
|
Telecomunicacions
|
En telecomunicacions, el terme fora de línia (off-line en anglès) té els següents significats: Referent a una operació o una unitat funcional, quan no està sota control directe del sistema al qual està associada. Les unitats fora de línia no estan disponibles per al seu ús immediat a sol·licitud del sistema, encara que poden ser operades independentment (com el navegador d'un ordinador que no es trobi connectat a internet). En referència a un equip, es diu que està fora de línia quan s'ha desconnectat del sistema, no es troba operatiu, i normalment té el seu font d'alimentació desconnectada, és a dir, està apagat. Es diu que algú està fora de línia quan es troba allunyat d'un ordinador que estigui connectat a Internet.
|
Psicologia
|
La malenconia postpart, tristesa de la maternitat, tristesa postpart, malenconia del tercer dia, és una reacció fisiològica normal, de tipus adaptatiu, consistent en una alteració lleu en l'estat d'ànim de la mare al postpart, generalment al tercer o quart dia després del part, que es manifesta amb inestabilitat en l'humor (desànim, inseguretat, mal geni, etc.) i una gran tendència al plor. Malgrat el nom, la depressió del tercer dia no és considerada una depressió pròpiament dita, sinó una alteració normal temporal que no provoca problemes majors a la mare ni al seu fill i marxa sola al cap d'unes hores o d'un parell de dies, tot i que de vegades pot durar fins a dues setmanes.No s'ha de confondre amb la depressió postpart, que és un tipus de depressió.
|
Periodisme
|
LuxLeaks (també coneguda com a Luxemburg leaks o filtracions de Luxemburg) és una investigació periodística realitzada pel Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació basada en informació confidencial sobre decisions fiscals preses entre 2002 i 2010 que van permetre ajustos dels preus de transferència globals, i que està connectada amb una directiva europea que afecta el règim fiscal de Luxemburg. Les filtracions van permetre, el novembre de 2014, posar a disposició del públic els noms de 376 empreses multinacionals involucrades en aquestes decisions fiscals, com ara Cargill, Citigroup, GlaxoSmithKline,Volkswagen, McGraw-Hill, British American Tobacco, Reckitt Benckiser, Timberland, General Electric, Credit Suisse, Pepsi, Ikea, Accenture, Burberry, Procter & Gamble, Heinz, JP Morgan, FedEx, Abbott Laboratories, Amazon, Deutsche Bank, Apple, Verizon, Vodafone, Gazprom, HSBC, Bradesco, Banco Itaú, Intelsat, Macquarie Bank.Les revelacions de LuxLeaks (que no són part de WikiLeaks) van atreure atenció i debat internacional sobre les pràctiques d'evasió fiscal a Luxemburg i a altres llocs. Al centre de l'escàndol es troba el President de la Comissió Europea Jean-Claude Juncker, aleshores primer ministre i ministre de finances de Luxemburg.
|
Pseudociència
|
La llei de l'atracció és la creença que els pensaments (conscients o inconscients) influïxen sobre les vides de les persones, argumentant que són unitats energètiques que retornaran a la persona una ona energètica semblant a l'emesa. La frase "llei de l'atracció" ha sigut usada per escriptors, teòsofs, autors, filòsofs. Segons los partidaris d'esta llei, això vol dir que els pensaments (emocions, creences, anhels, etc.) que té una persona, bé siguen conscients o inconscients, provoquen conseqüències afins a allò que es desitja. A este procés se'l descriu com a «vibracions harmonioses de la llei de l'atracció».
|
Història
|
Els Balcans i parts d'aquesta zona se situen alternativament al Sud-est, Sud, est d'Europa i Centre d'Europa. La identitat diferenciada i la fragmentació dels Balcans es deu en gran manera a la seva història comuna i sovint turbulenta en relació amb segles de conquesta de l'Imperi Otomà i a la seva geografia molt muntanyenca.
|
Geografia
|
El peu de muntanya o peu de mont, conegut també com a raiguer, samontà o piemont és la plana al peu de la muntanya, creada per dipòsit glacial, erosió, acumulació o tots els processos.
|
Art
|
Jules Bache (Nova York, 9 de novembre de 1861 - Palm Beach, 24 de març de 1944) Jules Bache Semon va ser un banquer estatunidenc d'origen alemany, col·leccionista d'art i filantrop.
|
Ètica
|
Es coneix com a experiment de Milgram una sèrie d'experiments de psicologia social portats a terme per Stanley Milgram, psicòleg de la Universitat Yale, descrits en un article publicat el 1963 a la revista Journal of Abnormal and Social Psychology sota el títol Behavioral Study of Obedience (Estudi del comportament de l'obediència) i resumits el 1974 al seu llibre Obedience to authority. An experimental view (Obediència a l'autoritat. Un punt de vista experimental ). La finalitat de la prova era mesurar la disposició d'un participant a obeir les ordres d'una autoritat encara que poguessin entrar en conflicte amb la seva consciència personal. Els experiments van començar el juliol de 1961, tres mesos després que Adolf Eichmann fos jutjat i sentenciat a mort a Jerusalem per crims contra la humanitat durant el règim nazi a Alemanya. Milgram va idear aquests experiments per respondre a la pregunta: Podria ser que Eichmann i el seu milió de còmplices en l'Holocaust només estiguessin seguint ordres? Podríem anomenar-los còmplices a tots? Milgram resumiria l'experiment al seu article "Els perills de l'obediència" el 1974 escrivint:
|
Ciència militar
|
L'aviació en la Primera Guerra Mundial va evolucionar ràpidament. Els globus d'observació lligats ja es van emprar en diverses guerres, i els observadors per a l'artilleria els utilitzaven amb freqüència. Alemanya va emprar zeppelins pel reconeixement sobre el mar del Nord i Bàltic, i també per a les incursions de bombardeigs estratègics a la Gran Bretanya i al Front Oriental. En la Primera Guerra Mundial va ser la primera vegada que es van utilitzar els avions a gran escala. Aproximadament vint anys després del primer vol de Clément Ader en 1890, encara hi havia moltes coses a millorar. A causa de la baixa potència dels motors de l'època, la càrrega útil que podia ser transportada per un avió era extremadament limitada. Els aparells eren construïts a partir de fusta i amb les ales de lli. Aquest equip rudimentari i la manca d'experiència dels enginyers aeronàutics van fer que aquest tipus d'aparells fossin estructuralment fràgils i no era estrany que es trenquessin durant el vol, especialment durant les violentes maniobres de combat. Al començament de la guerra, els avions ja es van usar militarment. Inicialment, s'utilitzen sobretot per al reconeixement. L'experiència apresa dels pilots i dels enginyers va portar al desenvolupament de molts tipus d'avions especialitzats, com caces, bombarders i avions d'atac a terra. Els millors pilots de combat (asos de l'aviació) van ser retratats com a cavallers moderns i molts es van convertir en herois populars. La guerra també va veure la designació d'oficials d'alt rang per a dirigir els esforços de les nacions bel·ligerants en la guerra aèria. Si bé l'impacte de l'aeronau en el curs de la guerra va ser principalment tàctica més que estratègica, també es va prefigurar la cooperació directa amb les forces de terra (sobretot en observació i correcció del foc d'artilleria), els primers passos de les funcions estratègiques de les aeronaus en les guerres futures.
|
Gestió
|
El consum és el fet de consumir béns i serveis amb l'objectiu de satisfer les necessitats o els desitjos dels consumidors, o per ser utilitzat en la producció per les empreses. En termes purament econòmics s'entén per consum l'etapa final del procés econòmic, especialment del productiu, definida com el moment que un bé o servei produïx alguna utilitat al subjecte consumidor. En aquest sentit hi ha béns i serveis que directament es destruïxen en l'acte del consum, mentre que amb uns altres el que succeïx és que el seu consum consisteix en la seva transformació en altre tipus de béns o serveis diferents. El consum, per tant, comprèn les adquisicions de béns i serveis per part de qualsevol subjecte econòmic (tant el sector privat com les administracions públiques). Significa satisfer les necessitats presents o futures i se'l considera l'últim procés econòmic. Constitueix una activitat de tipus circular mentre que l'home produeix per a poder consumir i el consum genera producció.
|
Biotecnologia
|
Un fagemidi és una barreja entre un fag filamentós (l'exemple típic són els fags M13) i un plasmidi.compost per un plasmidi al qual se li ha incorporat l'origen de replicació d'un fag filamentós (fags d'àcid desoxiribonucleic (ADN) monocatenari), com ara el fag M13 o F1. D'aquesta manera manté totes les utilitats dels plasmidis però a més té la capacitat de produir ADN monocatenari. L'obtenció d'ADN monobri ha estat molt important per a les tècniques de seqüenciació tot i que actualment es realitzen igualment amb ADN bicatenari. Així les aplicacions de l'ADN monocatenari es concentren actualment en la seva ocupació com ara sondes i en assajos de mutagènesi. Generalment es manegen com plasmidis, podent créixer-los en gran quantitat com a ADN bicatenari. Quan es desitja obtenir ADN monocatenari es coinfecta el cultiu bacterià amb un fag filamentós auxiliar, preferiblement defectiu. La proteïna II del fag reconeix la "regió intergènica" (origen de replicació de fag filamentós) inserida en el plasmidi, talla el bri (+) i la replica en "cercle-rodant". L'ADN monobri es recobreix de proteïnes i surt per extrusió (és un paràsit cel·lular, no un fag lític) de la cèl·lula. L'avantatge que això comporta per a la mutagènesi, rau en el fet que el fag M13 té capacitat per produir un miler de còpies sense lisar la cèl·lula. En aquest sentit és molt menys agressiu que els fags lambda. D'aquesta manera es pot clonar material genètic amb una elevada eficiència. El problema que tenen per a la seva confecció és que en ser el genoma de l'M13 salvatge tan optimitzat no es pot treure gaire elements o el resultat no serà viable. Així doncs, s'ha modificat una única zona d'ADN intergènic que no era imprescindible. S'hi ha posat l'operó lacZ' (té el pèptid de la β-galactosidasa) i cal utilitzar el vector amb una soca que tingui l'altre tros del gen perquè s'hi puguin diferenciar les colònies per color. infectades sense l'element d'inserció = blau. infectades amb l'element d'inserció = blanc, perquè l'insert trenca el marc de lectura del pèptid α.En el seu cicle hi ha la forma dsDNA (en la replicació) i ddDNA (en empaquetar). Òbviament només es pot treballar amb la segona forma, ja que la primera no disposa d'enzims de restricció per aplicar-hi.Alguns vectors derivats són l'M13rup18 i l'M13rup19 que tenen afegit un linker amb llocs de clonatge múltiples. La soca a utilitzar ha de ser Pro-F+lacZ'pro+: se li ha tret el gen de la prolina del seu lloc i se l'ha posat en el plasmidi F, donant lloc al plasmidi F'. A més en aquest plasmidi s'hi ha posat el gen lacZ' (el pèptid α de les β-galactosidasa). Es posa els bacteris en medi màxim (sense Pro) i només creixen les F+ perquè són les que poden sintetitzar Pro. A més, com que tenen el gen lacZ' permetrà un cop feta la infecció, veure quines colònies tenen l'insert i quines no com ja s'ha explicat abans.
|
Estris
|
Un blíster és un envàs de plàstic transparent i amb una cavitat en forma d'ampolla on s'allotja el producte, permetent al mateix temps presentar-lo i protegir-lo de cops durant les operacions de manipulació i transport. Els blísters se solen utilitzar per a productes de mida petita constituint en moltes ocasions per si mateixos una unitat de venda. Una làmina de cartró serveix de suport al producte, aprofitant-se sovint per inserir determinats missatges destinats a l'usuari: marca del producte, logotip, instruccions de maneig, precaucions d'ús, etc. La versió més corrent a les farmàcies és del tipus anomenat "push through", en què les cavitats es tanquen mitjançant una làmina de fulla fina d'alumini de 18 a 25 micres de gruix en estat H18. L'accés al producte es realitza pressionant la càpsula de manera que es trenqui l'alumini. La unió entre alumini i plàstic es realitza mitjançant una laca termosoldable aplicada sobre l'alumini. La generalització dels blísters ha vingut de la mà de la proliferació d'establiments de lliure servei (supermercats, hipermercats, grans o mitjanes superfícies, etc.). Així, determinats productes que abans es demanaven al taulell, ara s'exhibeixen a les prestatgeries, cubeta sobre penjats de ganxos. El blíster permet exposar ordenada i harmoniosament determinats articles que d'altra manera només es distingirien per la seva petita grandària i en augmentar la seva grandària es dificulta que s'amagui en algun butxaca per robar-lo. A més, els establiments aprofiten espais poc comercials com racons o parets per presentar-los al públic. Alguns productes que es venen en blíster són: Productes de papereria: bolígrafs, llapisos, tisores, gomes d'esborrar, paquets de retoladors, etc. Components elèctrics: endolls, cables, lladres, allargadors, etc. Productes de bricolatge: tacs, broca, cargols, escarpies, claus, etc. Articles de tocador: gomes per als cabells, fermalls, peces, etc. Joguines Productes farmacèutics: càpsules, píndoles, comprimits. Productes de computació: Memòria USB, adaptadors, cables, etc.
|
Agricultura
|
Fertilitat del sòl és un terme que es refereix a la capacitat productiva d'un sòl ja sia en l'agricultura o en els terrenys no conreats. Capacitat del sòl per mantenir el creixement de les plantes, és a dir, per proporcionar hàbitat vegetal i donar lloc a collites amb rendiments sostinguts i de qualitat.
|
Art
|
Art dramàtic són uns estudis de règim especial que als Països Catalans es poden estudiar a Barcelona, València, Terrassa, Palma i Vic. La seua duració és quatre anys i equivalen a una llicenciatura universitària (grau segons el pla Bolonya).
|
Conflictes
|
La manifestació Liebknecht-Luxemburg (denominació original en alemany Liebknecht-Luxemburg-Demonstration, abreviat com LL-Demo) és una manifestació organitzada anualment a Berlín en homenatge als líders socialistes Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht, assassinats el 15 de gener de 1919. Se celebra el diumenge del segon cap de setmana del mes de gener i transcorre habitualment entre la plaça de Frankfurter Tor (porta de Frankfurt) i el memorial dels socialistes ubicat al cementiri central de Friedrichsfelde (nom original: Zentralfriedhof Friedrichsfelde). El recorregut té aproximadament 6 kilòmetres. La commemoració anual a Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht té els seus orígens a la República de Weimar, durant la qual es va celebrar ininterrompudament entre el 1919 i el 1933. Amb la instauració del règim nazi, la manifestació fou prohibida i el memorial destruït. A partir del 1946, la commemoració es va reprendre primer dins de la zona d'ocupació soviètica i, a partir del 1949, dins de la ja instaurada República Democràtica Alemanya, amb caràcter d'acte estatal oficial. Amb la reunificació alemanya el 1990, diversos grups polítics d'esquerra en van assumir l'organització i es continua celebrant anualment. Amb la mort de Lenin el 1924, el Partit Comunista d'Alemanya (abreviatura en alemany: KPD) va reanomenar la commemoració, incloent-hi el nom del líder soviètic i passant a denominar l'acte com a manifestació Lenin-Liebknecht-Luxemburg (denominació original abreviada: LLL-Demonstration). Des de 1990, alguns convocants a la manifestació utilitzen encara aquesta denominació.
|
Dansa
|
Les danses més emblemàtiques dels EUA, els mateixos que reuneix una sèrie de característiques com la sensualitat, llibertat i elegància.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.