label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Cronometria
|
Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.
|
Indumentària
|
Es denomina trau, la incisió, generalment recta, feta en una peça de roba (camisa, jaqueta, abric, etc.) per tal de cordar-la fent-hi passar un botó. El botó i el trau configuren un tipus de tancament tèxtil. Els traus són forats practicats en la part oposada a la posició del botó de manera que passant aquest a través del trau queda tancada o fixada la peça. Perquè no s'obrin, els traus van rematats amb tela o més freqüentment amb fil. Per aconseguir puntades més gruixudes i donar-los bona presència, es recomana l'ús de fil de torçal o fil doble. Generalment, els traus es rematen a màquina i es recomana que la puntada sigui molt junta perquè no s'esfilagarsin.Algunes recomanacions per fer traus són: La mesura del trau ha de ser adequada a les dimensions del botó que ha d'estar disponible al moment de la seva confecció. Per a botons de forma irregular és aconsellable fer una prova sobre una altra tela abans d'obrir el trau. Els traus alineats en una peça han de tenir tots la mateixa mesura. Per assegurar el seu cosit, es recomana posar una entretela en les parts de la peça on ha d'anar col·locat el trau.
|
Aeronàutica
|
Un procediment d'aproximació frustrada és una maniobra que realitza un pilot quan una aproximació instrumental no es pot finalitzar en un aterratge. Normalment, el pilot al comandament és l'encarregat de determinar si l'aeronau ha aconseguit l'altura de decisió (en aproximacions de precisió) o el punt d'aproximació frustrada (en aproximacions de no precisió), quan la pista d'aterratge o el seu entorn no estan a la vista o quan no es pot realitzar un aterratge en condicions segures per qualsevol motiu. En aquest cas, l'aproximació instrumental s'ha d'interrompre per passar immediatament a executar la maniobra d'aproximació frustrada. El procediment d'aproximació frustrat normalment indica una adreça o una ruta a seguir i una altitud a la qual s'ha de pujar, i en general, amb unes instruccions de com mantenir-se a l'espera. El pilot haurà d'informar per ràdio al control de tràfic aeri de l'inici de l'aproximació frustrada tan aviat com li sigui possible. El control de tràfic aeri només pot donar justificant de recepció o modificar les instruccions d'aproximació frustrada, per exemple, donant vectors cap a un punt de referència. Posteriorment el control de tràfic aeri pot donar autorització per a un nou intent d'aproximació al mateix aeroport (tant si es a la mateixa pista d'aterratge, o canviar-ne a una altra) o en canvi, desviar a l'aeronau a un aeroport alternatiu.
|
Art
|
Solitud (en eslovac: Samota) és una pintura a l'oli de l'artista Miloš Alexander Bazovský de l'any 1957.
|
Psicologia
|
L'armari o més aviat ser a l'armari (anglès in the closet o closeted) és una metàfora sociològica que en la cultura LGTB fa referència a les persones que no han desvelat la seva orientació sexual o identitat de gènere. També s'utilitza en altres contexts per descriure una persona que amaga una part de la seva identitat per culpa de la pressió social. L'oposat és la sortida de l'armari, quan algú la desvela. La primera referència escrita de closeted en aquest sentit data del 1763.Ser a l'armari és una mica més que ser discret o privat, és un «patró d'amagament amb canvis a nivell vital» en el qual els individus gais, lesbianes, bisexuals, o transgènere amaguen la seva sexualitat o identitat de gènere en les àrees més importants de la seva vida, a la família, als amics i a la feina. La majoria assegura ser heterosexual quan se'ls pregunta directament. «El poder de l'armari per donar forma a la vida d'un individu és el que ha fet que l'homosexualitat s'hagi convertit en un tragèdia personal, social i política tan significativa als EUA del segle XX».«Abans la Primera Guerra Mundial les persones gais […] no parlaven de sortir del que avui anomenem l'armari gai, sinó més aviat de sortir 'dins' del que denominaven societat homosexual o món gai, un món ni tan petit, ni tan aïllat, ni… tan amagat com implica l'armari» . De fet, «emprar el terme 'armari' per referir-se a temps anteriors a les dècades de 1920 o 1930 podria resultar anacrònic». Als Estats Units les expressions «in the closet», «closet queen» (reina de l'armari) o «closet queer» daten de la dècada de 1950, quan es va incrementar la vigència de l'heterosexualitat de manera deliberada i agressiva. Les expressions «ser a l'armari» i «sortir de l'armari» van començar a emprar-se més o menys al mateix temps.
|
Arquitectura
|
La Mesquita Huasi (en xinès, 华寺清真寺; en pinyin, Huá Sì Qīng Zhēn Sì) és una mesquita construida a la Xina durant la dinastia Ming sota el regne de l'Emperador Chenghua (1465-1487). La seva construcció es va basar en l'arquitectura dels temples budistes i els palaus imperials d'aquest país. Va ser construïda per musulmans que vivien a la ciutat de Linxia, a la regió de Gansu. Durant la revolta de Ma Zhongying l'any 1928, corresponent al conflicte musulmà a Gansu, un incendi va destruir l'edifici. Abans de la seva reconstrucció l'any 1941 tenia capacitat per congregar 2.000 persones en el seu interior.
|
Periodisme
|
La contrainformació alternativa o simplement contrainformació és la informació transmesa per grups independents no vinculats, en principi, a un poder polític organitzat concret ni a un govern determinat, oferint informació no oficial sobre els problemes del món, en contraposició als mitjans de comunicació convencionals. Aquest tipus d'informació sol fer èmfasi en les reivindicacions de diferents moviments socials o de diferents ideologies. El terme contrainformació és utilitzat, principalment, en mitjans alternatius d'esquerres.
|
Mitologia
|
Artai és un personatge mític de la història gallega. Va ser el fill gran de Brigo, el primer poblador de Galícia. Les llegendes diuen d'ell que va ser el fundador del poble dels àrtabres, que poblaven la costa des de Betanzos fins al Cap Fisterra, i que va donar nom a la vila d'Arteixo. Va tenir una filla anomenada Celt, a qui se li atribueix ser la progenitora del poble celta.
|
Geografia
|
Mussuri (grec Μουσούροι AFI [mu'suri], normalment transliterat Mousouroi) és un municipi a l'interior de l'illa grega de Creta, a la prefectura de Khanià. El poble principal del municipi és Alikianos. El municipi també inclou Meskla, Lakki, Koufos, Psathogiannos, Fournes, Skines, Sebronas, Prases, Orthouni, Karanes i Vatolakos. Molts turistes passen per Mussuri tot anant a Omalós i el començament de la Gorja de Samarià.
|
Geologia
|
En petrologia el terme textura és l'aparença física, com ara la mida dels grans, la forma, arranjament i configuració dels materials tant a nivell macroscòpic com microscòpic. Les textures es poden qualificar i quantificar de moltes maneres. Una de les formes més comunes de quantificar textures és analitzant les distribucions de les mides dels grans.
|
Ciències ambientals
|
El sanejament ecològic, també conegut com a ecosan o eco-san, és un procés de sanejament d'aigües negres. Els sistemes ecosan permeten la recuperació de nutrients dels residus orgànics originats de les femta i l'orina humana, per a ser utilitzats en benefici de l'agricultura; contribuint així a conservar la fertilitat del sòl, assegurar la seguretat alimentària per les generacions futures, reduir al mínim la contaminació de l'aigua i recuperar la bioenergia. Asseguren que l'aigua es fa servir econòmicament i es recicla de manera segura en la mesura del possible per a finalitats tals com el reg o la recarrega d'aqüífers.Segons Esrey et al. (2003) sanejament ecològic pot definir-se com un sistema que: Prevé malalties i promou la salut. Protegeix el medi ambient i conserva l'aigua. Recupera i recicla els nutrients i matèria orgànica.John Jeavons sosté que "l'orina i la femta de cada persona contenen aproximadament els nutrients necessaris per produir aliments suficients per alimentar a aquesta persona".
|
Història
|
Carlos Martínez Shaw (Sevilla, 17 de juliol de 1943) és un historiador espanyol especialitzat en Història Moderna i acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.
|
Geologia
|
La petrografia és la branca de la geologia que s'ocupa de l'estudi i investigació de les roques, especialment pel que fa al seu aspecte descriptiu, la seva composició mineralògica i la seva estructura. Es complementa així amb la petrologia, disciplina que se centra principalment en la naturalesa i origen de les roques. Les roques es componen de diferents minerals i, segons l'estat d'aquests i les condicions de formació, es classifiquen en tres grans grups: ígnies, produïdes a conseqüència de processos magmàtics i eruptius; sedimentàries, originades per dipòsit de diferents minerals, i metamòrfiques, formades en l'interior de la Terra, on són sotmeses a fortes pressions i elevades temperatures que deixes una empremta indeleble en la seva estructura.
|
Pedagogia
|
Friedrich Karl Wilhelm Schneider (Colònia, 28 d'octubre de 1881 – Munic, 14 de març de 1974) fou un pedagog alemany catòlic, represaliat pel nazisme, i un dels impulsors de la pedagogia comparada.
|
Filosofia
|
L'erística és un mètode d'ensenyament dialògic usat per alguns filòsofs basat en la controvèrsia. No es tracta de descobrir la veritat, sinó de mostrar les incongruències lògiques de l'interlocutor per vèncer en el debat. Va sorgir entre els sofistes i va ser criticada fortament per Plató, el qual considerava que ajudava al plaer de la discussió per la discussió i que no buscava ni il·luminar l'oponent ni arribar a una conclusió sobre un problema real.
|
Ciències de la salut
|
El nutricionisme és un paradigma que pressuposa que els nutrients científicament identificats en els aliments són els que determinen el valor dels diferents aliments que formen la dieta. Des d'un altre punt de vista, expressa la idea que el valor nutricional del que es menja és la suma de tots els nutrients individuals, vitamines i altres components. Un altre aspecte del terme és la implicació que l'únic objectiu de menjar és promoure la salut del cos. El terme és molt pejoratiu, ja que implica que aquesta forma de considerar el menjar és simplista i perillosa. L'impulsor més fervent del terme, el periodista Michael Pollan, afirma que el valor nutricional del menjar és "més gran que la suma de les parts." El concepte, atribuït en principi a Gyorgy Scrinis, fou popularitzat per Michael Pollan. La clau de la concepció del nutricionisme, segons Pollan, és "la suposició àmpliament compartida encara no demostrada ... que la clau per entendre el menjar es troba en el nutrient". Atès que els nutrients són invisibles, cal confiar llavors en els experts nutricionistes perquè facin les eleccions pel que fa als aliments. Pollan sosté que atès que la ciència té una comprensió incompleta de com els aliments afecten el cos humà, el basar-se només en la informació sobre els nutrients ha portat a les persones i als forjadors de polítiques a prendre nombroses decisions errònies pel que fa a temes de nutrició. Pollan culpa els nutricionistes de molts dels problemes de salut relacionats amb la dieta del món occidental actual. Compara el nutricionista amb una religió, que descansa sobre "sacerdots" (científics nutricionistes i periodistes) que interpreten les ortodòxies més recents per a les masses. Igual que en moltes religions, el nutricionista ha dividit el món en components bons i dolents, si bé el que és bo o dolent pot canviar dramàticament amb el transcurs del temps. Pollan creu que el nutricionista té falles inherents a causa d'un biaix reductiu en la ciència pel que fa a aïllar i estudiar factors individuals en forma desconnectada dels seus contextos com ara dieta i cultura, factors que en nombroses oportunitats s'ha demostrat exerceixen un impacte molt important en els resultats a nivell nutricional. Tot i que els científics han intentat estudiar factors com ara la cultura, la dieta i els patrons de consum a llarg termini, les enormes dificultats existents per realitzar mesures precises que es relacionen amb components nutricionals individuals –i obtenir conclusions rellevants en el millor dels casos–, han donat lloc a resultats incomplets, mentre que en altres han donat lloc a resultats enganyosos –sinó perillosos–.
|
Conflictes
|
La disputa de Barcelona o controvèrsia jueva va ser un debat entre cristians i jueus fet a Barcelona el 1263 segons l'era cristiana, o l'any 5023 de l'era jueva. Va començar el divendres 20 de juliol i continuà els dies 23, 26 i 27. Per part jueva va argumentar el rabí Moixé ben Nakhman (Bonastruc ça Porta), que aleshores tenia 70 anys, i per part cristiana el convers Pau Crestià i Raimon de Penyafort, ambdós frares dominics. Les dues parts van creure's vencedores de la disputa.
|
Història
|
Ènnec (m. ca. 780) és considerat l'avantpassat epònim de la dinastia Ènnega, fundadora del regne de Pamplona. Apareix citat per l'historiador andalusí Ibn Hayyan com a pare d'Ènnec Aritza, primer rei de Pamplona. Al text hi consta el seu fill com Wennekoh ibn Wennekoh («Ènnec, fill d'Ènnec»). En canvi, les genealogies de Roda només recullen la successió a partir d'Ènnec Aritza i no esmenten res del seu pare. Es desconeix el patrònim d'Ènnec, hom afirma que podria atribuir-se-li el cognom Ximenes, atesa l'existència dels germans Ènnec i Garcia Ximenes, que l'encapçalen una segona llista de Roda sense títol de rei.Amb la seva esposa, de la qual es desconeix el nom, va tenir dos fills: Ènnec, mort el 851 o 852, i Fortuny, assassinat el 843. Probablement va morir vers el 780, data a partir de la qual la vídua, mare d'Ènnec i Fortuny, es casa amb Mussa ibn Fortun, membre de la família Banu Qassi, i que en naixerà Mussa ibn Mussa el 785.
|
Arqueologia
|
El tresor de Hoxne (pronunciat hɒksən) és el major tresor d'or i plata de l'antiga Roma descobert a Gran Bretanya, i la major col·lecció de [monedes d'or i plata dels segles IV i V, descoberta en tot l'Imperi Romà. Va ser trobat el 16 de novembre de 1992, al poble de Hoxne a Suffolk amb un detector de metalls. El tresor consta de 14.865 monedes romanes d'or, plata i bronze de finals del segle IV i principis del V, així com 200 peces de vaixella de plata i joies d'or. Aquests objectes es conserven en el Museu Britànic a Londres, on una part del tresor es troba en exhibició permanent. El 1993, el Treasure Valuation Committee ho va taxar en 1,75 milions de lliures.El tresor va ser enterrat en un armari de roure. Els objectes de metalls preciosos es van organitzar principalment per tipus en caixes de fusta més petits, uns altres en borses o embolicats en teixits. Les restes de la caixa i els accessoris, tals com a frontisses i panys, van ser descoberts en el lloc de les excavacions. A través de les monedes es va poder datar el tresor després de l'any 407, que coincideix amb la finalitat de Britània com a província romana. El propietari real del tresor i les raons per les quals aquest va ser enterrat són encara desconeguts, però estava embalat amb molta cura i el seu contingut sembla coherent amb els béns que una família adinerada podia haver posseït. Donada l'absència de grans peces d'argenteria i algunes joies més comunes de l'època, és probable que el tresor hagi estat només una part de la riquesa total del seu propietari. El tresor de Hoxne conté diversos objectes rars i importants, incloent una cadena d'or i pimenter de plata. Aquest tresor és també de gran rellevància arqueològica doncs va ser descobert per arqueòlegs professionals, els objectes semblaven estar intactes i en el seu lloc. Aquest descobriment va permetre atreure als caçadors de tresors equipats amb detectors de metalls i altres arqueòlegs, cosa que va causar un canvi en la llei sobre els tresors descoberts a Anglaterra.
|
Antropologia
|
Els ibo són gent del districte Calabar de Nigèria. En la seva antiga religió el déu suprem s'anomena Chuku ("gran esperit"); el qual va crear el món i tot allò de bo que conté, i és especialment associat amb la pluja, els arbres i les altres plantes. També és una deïtat solar. Ala és ocasionalment considerada la seva muller o la seva filla. Un cop Chuku va enviar un gos a la humanitat per dir-los que els cadàvers s'havien de cobrir amb cendres i posats a terra retornarien a la vida. El gos estava cansat i Chuku va decidir d'enviar una ovella en lloc seu; l'ovella va oblidar el missatge pel camí i va explicar que el que havien de fer era enterrar els cossos dels morts. Finalment el gos arribà però ningú no va creure la seva correcció i la mort es va instal·lar a la terra. Ala, filla o muller de Chuku, és una de les divinitats més importants. És la deessa tant de la fertilitat com de la mort, manant sobre l'inici i el final de la vida. Altres deïtats són Aha Njoku, una deessa de les grangeres.
|
Sociologia
|
Ágnes Heller (Budapest, 12 de maig de 1929 - Balatonalmádi, 19 de juliol de 2019) va ser una filòsofa hongaresa. Prominent pensadora marxista en un primer moment, més endavant es va situar en una posició socialdemòcrata, també se centra en la filosofia hegeliana, l'ètica i l'existencialisme. El desenvolupament del seu pensament evidencia una atenció acurada als esdeveniments de les últimes dècades i alhora revela un dinamisme constant de maduració.Ágnes Heller va créixer en el si d'una família jueva de classe mitjana. El seu pare, Pál Heller, encara que mai va romandre durant molt temps en un sol treball, durant la Segona Guerra Mundial va emprar les seves habilitats legals i el seu coneixement de l'alemany per ajudar la gent a reunir la documentació necessària per emigrar de l'Europa nazi. El 1944 el cap de família dels Heller va estar entre els 450 000 hongaresos jueus que van ser deportats al camp de concentració d'Auschwitz, on va morir abans que acabés la guerra. Ágnes Heller i la seva mare van aconseguir evitar la deportació per una sort d'atzar i sentit pràctic.Sobre la influència de l'Holocaust en el seu treball, Heller declara en la seva entrevista amb Csaba Polony, editora de la publicació Left Corbi : El 1947 Heller va començar a estudiar física i química a la Universitat de Budapest. Però aquest mateix any va canviar les ciències naturals per la filosofia arran d'assistir a les classes del filòsof marxista György Lukács sobre les interseccions de la filosofia i la cultura. En aquell moment Heller no entenia la terminologia filosòfica, però immediatament es va sentir fascinada per la coincidència entre els temes de la classe i les seves pròpies preocupacions i interessos sobre com viure en el món modern, especialment després de l'experiència de la Segona Guerra Mundial i l'Holocaust. En enfrontar-se amb la decisió existencial de triar entre marxisme i sionisme, Ágnes Heller va triar el marxisme i no va emigrar a Israel.
|
Biotecnologia
|
Les cèl·lules CHO (de l'anglès Chinese hamster ovary) són una línia cel·lular derivada d'ovari d'hàmster xinès (Cricetulus griseus) i el seu ús està molt estès en el camp de la biotecnologia com a cultius cel·lulars per a l'expressió i producció de proteïnes recombinants.
|
Mitologia
|
En la mitologia asteca Mixcóatl era el déu asteca de les tempestes i de la caça. El seu nom significa "serp de núvols". El simbolitza la Via Làctia. En alguns indrets de Tlaxcala se'l coneix com a Camaxtli.
|
Estris
|
Per al fong micorrizogen, vegeu Amanita muscaria. Un matamosques és un instrument manual per colpejar amb força mosques i altres insectes.
|
Informàtica
|
OpenBSD és un sistema operatiu lliure i multiplataforma semblant a UNIX basat en BSD. OpenBSD s'especialitza en la seguretat i la correctesa. Per això, els desenvolupadors n'analitzen el codi sovint i proactivament. El projecte el regeix Theo de Raadt. OpenBSD es distribueix sota la llicència BSD, igual que els altres BSD.
|
Agricultura
|
Keiferia lycopersicella és una arna que pot esdevenir plaga agrícola de cultius com el tomàquet tal com fa referència el seu epítet específic: lycopersicella (del nom científic de la tomaquera Solanum lycopersicum). És present a l'Amèrica del Nord continental i les illes d'Hispaniola, Bahames i Cuba a més de les illes Hawaii. Les larves s'alimenten de plantes dins la família solanàcia a més de la tomaquera, l'albergínia, patatera, Solanum carolinense, Solanum xanthii, Solanum umbelliferum i Solanum bahamese.
|
Informàtica
|
El cel shading o toon shading, de cartoon shading (i en francès ombrage de celluloïd), és un tipus de renderització o processat no fotorealístic dissenyat per a fer que els gràfics generats per ordinador semblin dibuixats i/o pintats a mà. El cel shading es fa servir per imitar l'estil dels còmics i dels dibuixos animats. És una addició relativament nova als gràfics d'ordinador, i molt comuna en certes pel·lícules i en videojocs de consola. Si bé el resultat del cel shading pot semblar ser simplista com el d'una animació dibuixada a mà, és un procés complex. El nom prové de les fulles transparents d'acetat, anomenades cels en anglès, que es pintaven a mà en la producció d'animacions 2D tradicionals, com els clàssics de Walt Disney; i shading és 'ombrejat' en anglès, el terme shader, del qual prové, s'utilitza en infografia per a definir els materials d'un objecte segons les característiques físiques que han d'emular (per exemple vidre, plàstic, fusta o metalls). Habitualment el render de les imatges creades amb aquest tipus de material s'ha de fer en dues fases, per una banda el color i l'efecte de volum (llums i ombres) si es vol utilitzar o el color sol en les produccions en què no es desitgin efectes volumètrics, i per altra banda la línia que dibuixa el perfil i la forma dels objectes, les dues parts s'uneixen posteriorment mitjançant tècniques de postproducció. Una de les primeres vegades que es va fer servir aquesta tècnica fou a la nova sèrie de Dr. Slump estrenada el 1997. En videojocs, un dels exemples més característics és la saga de Zelda des del 2002 (The Legend of Zelda: The Wind Waker) o una versió sofisticada d'aquests acabats és el del Prince of Persia del 2008. Els acabats resultants d'aquest tipus de renders són similars als que s'aconsegueixen mitjançant la tècnica del rotoscopi sobre les pel·lícules filmades, tècnica molt emprada en les primeres pel·lícules de la Walt Disney Company. Una de les últimes pel·lícules que han fer servir aquesta tècnica és la d'A Scanner Darkly (2006), amb Keanu Reeves, en la que es va fer servir un programa especial anomenat Rotoshop (de l'empresa Flat Black Films) per a agilitzar el procés.
|
Agricultura
|
Corrals dels Fantasmes és un conjunt arqueològic i etnològic situat a la rodalia del barranc homònim a Castielfabib, a la comarca del Racó d'Ademús (País Valencià). Situat a l'extrem nord-oriental del Racó d'Ademús –a la muntanya El Rodeno: junt amb els municipis aragonesos de Tormón i Tramacastiel-, conté també notables mostres d'arquitectura tradicional vernàcula vinculada al món agrari.
|
Filosofia
|
Xavier Rubert de Ventós (Barcelona, 1 de setembre de 1939) és un filòsof i professor universitari, catedràtic emèrit d'Estètica a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), escriptor i polític català.Participà en la resistència antifranquista com a membre del Front Obrer Català (FOC) i fou expulsat de la seva càtedra de la Universitat de Barcelona mitjançant un expedient administratiu per abandono de cátedra quan l'any 1975 hagué d'exiliar-se a París per amenaces dels falangistes. Molt actiu en la vida pública catalana, col·labora habitualment en diversos mitjans de televisió, ràdio i premsa escrita.El 1976, fundà amb Eugeni Trias el Col·legi de Filosofia, grup que renovà la filosofia catalana en la Transició democràtica espanyola i que alhora enllaçava amb la tradició republicana de Joaquim Xirau. Les seves obres, especialment centrades en l'àmbit de l'estètica en un primer període, i en la filosofia política a partir de 1982, gaudeixen de reconeixement internacional, com ho demostra el fet d'haver estat traduït al castellà, l'anglès, l'italià i l'alemany. Fou amic de la infància de Pasqual Maragall, amb qui milità a la clandestinitat al FOC. Ha estat membre del Partit dels Socialistes de Catalunya i diputat al Congrés (1982-1986) i al Parlament Europeu (1987-1994). El novembre de 2012 va signar un manifest públic en el qual donava suport a la candidatura de Convergència i Unió a les eleccions al Parlament de Catalunya. Fou un dels impulsors del Setè Congrés de l'International Council of Societies of Industrial Design. De 2004 a 2018 ha estat president delegat del jurat del Premi Internacional Catalunya.
|
Geografia
|
La mina Eureka és una mina, actualment abandonada, que es troba al poble de Castell-estaó (Pallars Jussà), a ambdues ribes del riu Flamisell. Tot i que mai es va arribar a explotar com a mina la infraestructura es va instal·lar sota un permís d'investigació i com a part de treballs d'investigació entre els anys 1962 i 1965, quan es van obrir les quatre galeries que avui podem reconèixer.
|
Estris
|
El làser d'electrons lliures, de l'anglès Free Electron Laser (FEL), és un tipus de làser que es basa en l'emissió de radiació per part d'un feix d'electrons relativistes (electrons amb una velocitat propera a la de la llum). El sistema consta bàsicament de tres processos: l'acceleració dels electrons mitjançant un accelerador de partícules, l'emissió de radiació sincrotró per part d'aquests electrons sota la influència d'un camp magnètic i l'amplificació de la radiació per tal d'aconseguir radiació coherent (també anomenada emissió estimulada), principal característica de la llum de qualsevol làser. El primer làser d'electrons lliures va ser posat en funcionament l'any 1977 a la universitat de Stanford sota la direcció de John Madey, tot i que estudis anteriors sobre la viabilitat i aplicacions de la radiació emesa per electrons relativistes ja havien estat estudiats per Hans Motz i els seus col·laboradors.
|
Filosofia
|
Una cultura de la violació és tota cultura, en una societat i època determinades, a la qual la violació és acceptada i normalitzada a la pràctica social i culturalment a causa d'actituds sobre el gènere i la sexualitat. Aquesta expressió és d'ús generalitzat des del 2012 per designar a qualsevol cultura que permet desacreditar, responsabilitzar o culpabilitzar les persones agredides, que representen el cos femení com a disponible ("violable", mentre que el d'un home no ho és) i la glamurització i la banalització de la violència. Aquesta cultura es perpetua i normalitza a través del llenguatge misogin. Països sencers a Europa i Amèrica del nord han estat acusats de ser cultures de violació.Aquesta cultura provoca que, tot i gaudir d'unes lleis escrites suposadament igualitàries, a la pràctica es promogui el masclisme i la violència envers les dones. Està tan arrelada a la societat catalana, entre d'altres, que es fa invisible i es legitima. Així, la violació i les agressions contra les dones en general, es permeten, consenteixen i normalitzen socialment i inclòs a l'àmbit judicial. Un altre tret distintiu d'aquesta cultura és el no reconeixement de que el violador pot ser qualsevol persona, que de fet solen ser pares de família, coneguts i estimats per les seves víctimes i veïnat, i no que es tracten de casos aïllats perpetrats per malalts mentals. A Catalunya, segons les estadístiques dels mossos d'esquadra, el 100% de violadors són homes.La cultura de la violació implica tot un sistema i totes aquelles persones que normalitzen el delicte. Ho és també tot sistema judicial patriarcal que negui el valor de la paraula a la dona, la qüestioni o la interpel·li des de la culpabilitat. Així, permet convertir en culpable la dona que ha patit l'abús i en canvi confraternitza amb els violadors: qüestiona la dona abans, durant i després de l'agressió amb l'única finalitat de justificar el violador.
|
Informàtica
|
El ròssec, en aritmètica, és el nom col·loquial utilitzat per descriure un recurs mnemotècnic en una operació aritmètica, principalment en l'operació suma. S'usa quan un dígit ha estat transferit d'una columna de dígits a una altra columna de més potència en un algoritme de càlcul. En el següent algoritme escrit de suma, el dígit 1 és el ròssec: 1 27 + 59 86 {\displaystyle {\begin{aligned}[rl]&\color {red}1\\&27\\+&59\\\hline &86\end{aligned}}} Explicació Per escriure la suma dels nombres 27 més 59, primer s'ordenen els seus dígits per columnes (desenes i unitats) començant des de les unitats (de dreta a esquerra). Primer se suma la columna de les unitats (7 + 9) i s'obté el nombre 16 (1 desena i 6 unitats). S'escriu només 6 sota de la columna d'unitats i ròssec una desena a la columna següent: la columna de les desenes. Aquest algorisme es fonamenta en la notació en base 10 que s'usa per escriure els nombres. El ròssec no és més que desplaçar a l'esquerra (multiplicar per 10, la base) l'excés que es produeix quan la suma de dos nombres d'una mateixa columna iguala o supera la base (en aquest cas 10).
|
Filosofia
|
Muriel Barbery (Casablanca, Marroc, 1969) és una escriptora francesa i professora de filosofia. Va estudiar a l'Escola Normal Superior i després fou professora a la UIMP de Saint-Lô. Actualment resideix al Japó.L'any 2000 va aparèixer la seva primera novel·la Una llaminadura (Une gourmandise) que és una crítica a la recerca d'un gust desconegut. Fou traduïda a 12 llengües.El 2006 publicava L'elegància de l'eriçó (en francès L'Élégance du hérisson) que fou la sorpresa editorial de l'any, amb més de 600.000 exemplars venuts i que ocupà durant 30 setmanes el número 1 de vendes.Aquesta novel·la ha rebut diversos guardons i ha estat traduïda a més de 50 llengües. En català ha estat traduïda per Edicions 62. Ha estat adaptada al cinema per Mona Achache (Le Hérisson, 2009). També ha estat traduïda al castellà la seva obra Rapsodia Gourmet per l'Editorial Seix Barral (2011) i La vida de los elfos (Seix Barrall, 2015). Al català trobem La vida dels Elfs (Edicions 62, 2015).
|
Ètica
|
Una injúria (del llatí iniuria, "ofensa" o "greuge inferit a una persona") és, en dret penal, un delicte contra l'honor o la bona fama, previst en algunes legislacions, i regulat de forma molt diversa, però reductible a tres sistemes principals: Sistema espanyol, que defineix la injúria com "l'acció o expressió que lesionen la dignitat d'una altra persona, menyscabant la seva fama o atemptant contra la seva pròpia estimació" (art. 208, Codi Penal d'Espanya). Adopten aquesta definició el Codi de Defensa Social de Cuba (art. 507), i els codis penals de Xile (art. 416), Nicaragua (art. 376), Panamà (art. 337 bis) i El Salvador (art. 410), i altres molt semblants com el de l'Argentina (art. 110), Bolívia (art. 583), Colòmbia (art. 337), Equador (art. 465) i Guatemala (art. 348). Sistema italià, que considera injúria "l'ofensa a l'honor o al decor d'una persona feta a la seva presència o per mitjà comunicacions a ella dirigides" (art. 594 del Codi Penal d'Itàlia), i difamació les ofenses fetes davant persones diferents de l'ofès. Sistema francès, que diferencia entre injúria-expressió ultratjant que no suposi imputació de fets i difamació, imputació d'un fet que atempti a l'honor o la consideració de la persona (art. 29 de la Llei de 29 de juliol de 1881). Segueixen aquest sistema els codis penals de Bèlgica (art. 448, 443) i República Dominicana (art. 376).
|
Telecomunicacions
|
Un contestador automàtic o millor responedor automàtic és un dispositiu que respon automàticament les trucades telefòniques i enregistra els missatges deixats per persones que han trucat a un determinat telèfon, quan la persona destinatària de la trucada no pot (o no vol) contestar al telèfon. A diferència de la bústia de veu, que és un sistema centralitzat o intercomunicat que realitza una funció similar, un contestador automàtic pot estar instal·lat a casa del client, al costat o bé incorporat al seu telèfon. Mentre els primers contestadors usaven una tecnologia de cinta magnètica, els aparells més moderns fan servir memòries solid state . Les cintes magnètiques són encara utilitzades en molts dispositius de baix cost encara que ja costa trobar-les a les botigues especialitzades.
|
Nàutica
|
El perxador o perxadora és la persona que condueix una barca amb l'ajuda d'una perxa, què no és més que un pal llarg d'aproximadament 4 o 5 metres i un diàmetre d'entre 6 i 10 centímetres. Aquesta eina és tradicionalment de canya, encara que també n'hi ha d'alumini. A més a més, es requereix un bon domini. Generalment s'utilitza aquesta tècnica en aigües poc profundes o pantanoses com ara l'albufera de València, al Delta de l'Ebre, etc.
|
Sociologia
|
Assimilació cultural és com s'anomena al procés d'integració d'un grup etno-cultural tal com els immigrants, grups ètnics minoritaris i altres dins del que es té establert com el comú a una comunitat més gran o dominant. La presumpció que aquests elements generals són la garantia de la convivència cultural dins d'un estat o territori, és la que motiva l'inici d'aquest procés. L'assimilació cultural s'oposa a la filosofia positiva (per exemple, el multiculturalisme), que reconeix i treballa per mantenir les diferències. En aquest procés, el grup que és absorbit i perd en general la seva originalitat de manera parcial o total com les seves maneres de parlar, el seu dialecte, les seves peculiaritats en la parla, les seves maneres de ser i altres elements de la seva identitat cultural quan entra en contacte amb la societat o cultura dominant. L'assimilació pot ser voluntària com és el cas en general dels immigrants o pot ser forçada com pot ser el cas de moltes ètnies minoritàries dins d'un estat determinat en processos de colonització. Processos d'assimilació cultural s'han presentat durant tota la història de la humanitat i molts han generat noves cultures. Per exemple, la Conquesta d'Amèrica per part de les potències europees dels segles xv a XIX va crear la majoria de les nacions americanes de l'actualitat. Un dels processos d'assimilació cultural contemporània més discutits és el de l'americanització que sol confondre's amb un més antic i ampli denominat l'occidentalització.
|
Informàtica
|
La instrumentació virtual és l'ús de programari personalitzat i maquinari modular de mesura perquè l'usuari pugui crear i definir els sistemes de mesura. No obstant aquest concepte va més enllà de mesurar fenòmens i també involucra el processament, anàlisi, emmagatzematge, distribució i desplegament de totes les dades i informació relacionada amb la mesura d'un o diversos senyals específics. Els sistemes d'instrumentació de maquinari tradicionals són predefinits. Els seus components, com multímetres digitals i oscil·loscopis, són totalment específics per a l'estímul, anàlisi o mesura de la funció. La idea és substituir i ampliar elements "maquinari" per d'altres "programari", i per a això s'empra un processador (normalment un PC) que executa un programa específic, programa que es comunica amb els dispositius per configurar-los i llegir-ne les mesures. Els avantatges de la instrumentació virtual són que permet d'automatitzar la presa de dades, el processament de la informació, la seva visualització, engegar el procés de forma remota, etc. Degut a la seva funció modificable, aquests sistemes són més limitats en versatilitat respecte als sistemes d'instrumentació virtual. La principal diferència entre instrumentació de maquinari i la instrumentació virtual és que el programari pot substituir una gran quantitat de maquinari. El programari permet al maquinari de ser reemplaçat per equips informàtics ja adquirits. Una analogia, per exemple, pot ser un convertidor digital que pot actuar com un complement de maquinari d'un oscil·loscopi virtual, un pontecioestat que permet l'adquisició de la resposta de freqüència i anàlisi de l'espectroscòpia d'impedància electroquímica amb instrumentació virtual. En definitiva, es pot definir el concepte d'instrumentació virtual com una capa de programari i maquinari que s'agrega a un ordinador de forma que permet l'usuari interaccionar amb la computadora com si estigués utilitzant el seu propi instrumental electrònic personalitzat.
|
Ecologia
|
Pyrococcus furiosus és una espècie extremòfila d'Archaea. Es pot classificar com a hipertermòfil perquè prospera millor a temperatures extremadament altes, més altes que les preferides per un termòfil. Destaca per tenir una temperatura òptima de creixement de 100 °C (una temperatura que destruiria la majoria dels organismes vius) i per ser un dels pocs organismes identificats com a posseïdors d'enzims aldehid ferredoxina oxidoreductasa que contenen tungstè, un element que es troba rarament en molècules biològiques.
|
Astronomia
|
Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (Avisos Mensuals de la Societat Real d'Astronomia) (MNRAS), és una de les més importants revistes científiques del món en astronomia i astrofísica. El primer nombre de MNRAS va ser publicat el 9 de febrer de 1827 (com Monthly Notices of the Astronomical Society of London, (Avisos Mensuals de la Societat Astronòmica de Londres) i s'ha publicat contínuament des de llavors. Va prendre el seu nom actual en el seu segon volum, després que la Societat Astronòmica de Londres es convertís en la Royal Astronomical Society (RAS). Al voltant de 1961 va ser publicada a l'interior del RAS fins al voltant de 1965, quan va començar a ser publicada per Blackwell Scientific Publications a nom de la RAS. Malgrat conservar el seu nom, la revista va deixar de publicar-se mensualment en la dècada de 1960 (passant a 36 nombres per any), i tampoc porta els avisos del RAS. MNRAS publica dos tipus d'articles: publicacions acadèmiques (anomenades en anglès papers), que poden ser de qualsevol extensió, i cartes, limitades a una extensió de cinc pàgines. Les cartes solien aparèixer en pàgines rosades en l'edició impresa, però ara només són publicades per complet en l'edició en línia. El control editorial del diari és exercit per la RAS a través d'una taula editorial professional d'astrònoms. Com a part del procés editorial, tots els articles són subjectes a revisió per un expert en la matèria.
|
Teologia
|
L'Associació Europea de Dones en la Investigació Teològica (ESWTR, per les sigles en anglès) és una xarxa d'estudioses de teologia, ciències religioses i àrees afins, a nivell acadèmic, creada el 1986 a Magliaso, Suïssa. L'ESWTR ha estat un fòrum important per al desenvolupament de les teologies feministes europees, té una llarga tradició ecumènica des de la seva fundació i està oberta al diàleg interreligiós. La societat està formada per més de 500 membres de diversos països europeus, incloent Espanya que disposa al voltant de 40 membres. Les sòcies es reuneixen com a mínim cada 2 anys en una conferència dedicada a un tema d'actualitat en teologia feminista. També s'organitzen trobades, amb periodicitat variable, de conferències regionals i nacionals, així com de grups de treball constituïts a partir de diverses línies temàtiques o disciplines acadèmiques afins. L'ESWTR edita una publicació pròpia de periodicitat anual: “L'Anuari de la societat europea de dones en la recerca teològica”, iniciat el 1993 en 3 idiomes: alemany, anglès i francès (des de la conferència de 2008 a Nàpols el francès ha estat substituït pel castellà). Aquesta publicació proporciona informació sobre el desenvolupament de la teologia feminista en els diferents països, així com articles sobre temes d'actualitat teològica enfocats majoritàriament des d'una perspectiva feminista.
|
Objectes astronòmics
|
HD 97048 o CU Cha és una estrella jove amb un disc de pols que encara no ha entrat en fase de formació de planetes.
|
Ciències de la salut
|
Un pacient expert és un pacient crònic que és capaç de responsabilitzar-se del seu problema de salut i tenir-ne autocura, identificant els símptomes i afrontant-los, i adquirint eines per a gestionar-ne l'impacte físic, emocional i social, de manera que hi pot conviure i pot millorar la qualitat de vida relacionada amb la salut. La paraula anglesa expert patient va ser utilitzada per primera vegada als Parlament del Regne Unit el 1999 per a referir a una iniciativa de ciutadans sans per ajudar a viure amb malalties cròniques. Un dels avantatges d'aquest apoderament dels pacients és que redueix tant les visites als Centres d'Atenció Primària i com els ingressos hospitalaris.Pacient expert Catalunya és un programa d'educació per a la salut que vol potenciar l'autocura, la corresponsabilitat i l'autonomia dels malalts amb patologia crònica en utilitzar la competència de pacients experts. Aquest programa és promogut pels professionals sanitaris en l'àmbit de l'atenció primària i salut comunitària i es porta a terme en la majoria dels centres sanitaris de Catalunya amb l'ajuda d'aquests pacients amb el suport de Canal salut de la Generalitat de Catalunya.
|
Televisió
|
Buck Henry (Nova York, 9 de desembre de 1930 - Cedars-Sinai Medical Center, 8 de gener de 2020) va ser un actor, director de cinema i de televisió, escriptor i guionista nord-americà.
|
Sociologia
|
Les pràctiques restauratives són un conjunt de respostes que ens permeten detectar, prevenir i resoldre conflictes succeïts entre les persones afectades per aquests, per tal de millorar la convivència. La ciència social de les pràctiques restauratives comprèn la investigació i la pràctica en diversos àmbits, tal com l'educació, la família, el treball, l'assessorament, la justícia penal, treball social i gestió organitzativa.Les pràctiques restauratives s'apliquen a qualsevol grup de persones que estiguin interessats a millorar la seva convivència i les seves relacions interpersonals. És un procés mitjançant el qual totes les parts mostren un interès a resoldre un conflicte de manera col·lectiva, ja que han d'estar oberts al diàleg, tindre una actitud participativa i fer front a les conseqüències que se l'hi derivin.Aquestes pràctiques ens permetran reforçar valors, com ara la igualtat en tots els integrants, l'escolta, la seguretat, la confiança, la responsabilitat compartida de la gestió del conflicte i la convivència mitjançant les connexions afectives.La hipòtesi fonamental de les pràctiques restaurativa és senzilla: els éssers humans són més feliços, més cooperatius, més productius i tenen una probabilitat major de fer canvis positius en el seu comportament quan les persones en l'autoritat fan coses amb ells, en lloc de contra ells o per a ells.Les pràctiques restauratives es basen en la justícia restaurativa.
|
Geografia
|
La pedrera Lengenbach (LGB) és una pedrera que es troba a la vall de Binn (Binntal), en plens Alps suïssos, a un quilómetre al sud-est de Fäld, al cantó de Valais.És un dipòsit de sulfurs i sulfosals rars, ben cristal·litzats, que contenen plom, tal·li, plata i coure. Es troba en dolomites del Triàsic, i és explotada des del segle XIX. Durant els mesos d'estiu les seves escombreres serveixen com a atracció tant per als turistes com per a molts col·leccionistes de minerals.En aquesta pedrera s'han identificat més d'un centenar i mig de minerals diferents, i 48 d'aquests tenen Lengenbach com a localitat tipus (a data del mes de juliol de 2016). La lengenbachita és un mineral de la classe dels sulfurs que rep el seu nom d'aquesta pedrera, on va ser descoberta.
|
Informàtica
|
Porta el teu propi aparell, en anglès bring your own device (BYOD) —també conegut com a bring your own technology (BYOT), bring your own phone (BYOP), i bring your own Personal Computer (BYOPC)— es refereix al mètode que permet que els empleats puguin portar els seus dispositius mòbils (portàtils, tauletes tàctils i telèfons intel·ligents) als seus llocs de treball, per tal d'utilitzar-los per accedir a la informació de l'empresa i als seus programes. Aquest mètode també s'utilitza en l'àmbit educatiu aplicat als estudiants qui utilitzen els seus dispositius per utilitzar programes com Kahoot!BYOD està entrant de forma molt significativa en l'àmbit empresarial, aproximadament el 75% de treballadors de mercats en creixement com Brasil i Rússia utilitzen aquesta tendència, i un 44% de mercats ja desenvolupats, els seus treballadors porten els seus dispostius a la feina. Les enquestes deixen entreveure que les empreses que aposten per aquest mètode, actualment ja són incapaces de tirar marxar enrere. Una altra enquesta mostra que al voltant del 95% dels treballadors declaren que com a mínim utilitzen un dispositiu personal per treballar.
|
Química
|
La pirotècnica és la tècnica de preparar explosius i focs artificials d’espectacle, d’utilitat o de guerra. El mot «pirotècnia» prové del mot grec piro-, forma prefixada del mot grec pỹr, pyrós, que significa 'foc', i de -tècnia, forma sufixada del mot grec tékhnē, que significa 'art, tècnica'.
|
Dansa
|
Chorégraphie, ou l'art de décrire la danse par caractères, figures et signes démonstratifs (en català, Coreografia, o l'art de descrire la dansa mitjançant caràcters, figures i signes demostratius), sovint anomenada Chorégraphie, ou l'art de décrire la danse o simplement Chorégraphie és un tractat de coreografia escrit per Raoul Auger Feuillet en 1699, tres segles més tard que el primer llibre de coreografia i amb notació coreogràfica al món (Llibre vermell de Montserrat), conegut per ser la font més antiga que incorpora el mot "coreografia". Al segle xviii però l'anterior mot, "orquesografia" (Vegeu Orchésographie), encara es preferia i de fet la seva traducció a l'anglès, en 1700, per John Weaver es diu Orchesography. Or the Art of Dancing (Orquesografia. L'art de la dansa) i en ell Weaver explica que la traducció "correcta" és Orchesography i no Choreography.Posteriorment a aquest tractat, de 1700 a 1708, l'autor va anar publicant reculls de balls de saló, danses i contradanses, incloent-ne algunes d'òperes (Jean-Baptiste Lully,Marin Marais) de l'època, descrites segons la notació de la Choréographie. Algunes d'aquestes obres van ser traduïdes a l'anglès o a l'alemany. La Chorégraphie inclou una notació específica usada per a la dansa barroca, abans d'existir la dansa clàssica, per André Lorin (Livre de contredance présenté au Roy, manuscrit, 1686) i Pierre Beauchamp a l'Acadèmia Reial de Dansa francesa almenys des dels anys 1680, que Pierre Rameau va modificar en 1725 i que va usar-se fins als anys 1780 aproximadament. A la mateixa època, un altre recopilador i anotador de dansa igualment important i influent fou el director i compositor de ballets Louis Pécour.
|
Arquitectura
|
Un penjant és el motiu ornamental en forma de floró penjant que està col·locat a la intersecció dels nervis de la clau d'una volta, a la dovella central d'un arc o qualsevol altre element arquitectònic. Els més comuns són els empleats als centres de les voltes a l'arquitectura gòtica flamígera. Als sostres d'estil mudèjar, normalment es compon d'un adorn penjant en forma de pinya, com per exemple, al Palau dels Reis Catòlics de l'Aljafería de Saragossa. És la solució practicada durant el renaixement i també s'empra durant el barroc, on els arcs es presenten sostinguts per columnes alternes, el penjant està col·locat entre els arcs suspesos sense suport de columna, com s'aprecien al claustre del Convent de Sant Domènec de Vic.
|
Informàtica
|
Els programes espia o spyware són aplicacions (programes informàtics) que recopilen informació sobre una persona o una organització sense que aquesta ho sàpiga. Un programa espia pot recol·lectar molts tipus diferents d'informació d'un usuari. Els més benignes poden intentar seguir el rastre dels diferents tipus de llocs web que l'usuari visita i enviar la informació a una agència de publicitat. Les versions més malicioses poden intentar desar el que l'usuari mecanografia per mirar d'interceptar claus o nombres de targetes de crèdit. En paraules senzilles, són programes espia aquells que vigilen el que les persones fan amb el seu ordinador amb el fi de robar dades personals i enviar-les a una altra persona a través d'Internet. Poden tenir accés al contingut i adreces del correu electrònic, a les claus d'accés, al contingut de tota mena de documents creats o descarregats, a adreces IP o DNS, al telèfon, al país, a les pàgines que es visita, quanta estona s'hi està en cada una d'aquestes i cada quant s'hi torna. Per a eliminar els programes espies, es poden utilitzar diversos programes, com per exemple l'Spy Sweeper o el Sin espias. També n'hi ha de gratuïts com l'Ad-aware o l'Spybot.
|
Arquitectura
|
Un aviari és una gran gàbia per tancar aus. Al contrari de les gàbies d'ocells, els aviaris permeten a les aus més espai per a volar. Aquests sovint contenen plantes i arbusts que aconsegueixen la simulació d'un hàbitat natural.
|
Geografia
|
El meridià de Greenwich és la línia imaginària sobre la superfície de la Terra que uneix els pols i passa per la localitat Greenwich, suburbi de Londres al Sud del riu Tàmesi, al Regne Unit.
|
Estris
|
Un escariador és una eina de tall que s'utilitza per obtenir forats polits i de precisió quan no és possible aconseguir-los amb una operació de trepat normal.
|
Física
|
Les equacions de Fresnel (o condicions de Fresnel), deduïdes per Augustin-Jean Fresnel, descriuen el comportament de la llum quan es mou entre medis òptics de diferent índex de refracció. Aquestes fórmules no es poden deduir de l'òptica geomètrica i només s'aconsegueixen a partir de les equacions de Maxwell.
|
Estris
|
Un artefacte és qualsevol distorsió percebuda o qualsevol altra error de dades o les dues coses alhora, causada per un instrument de mesura o d'observació, la qual cosa pot provocar una mala interpretació o resultats erronis. El terme es fa servir en camps de la ciència, medicina i processament de dades. Per exemple, en microscòpia, els artefactes es poden produir introduint objectes aliens durant el procés de mostres. Pel que fa a les ciències de la computació, és una error sensible causada per l'Algorisme de compressió amb pèrdua. Quant a la medicina, per exemple, hi ha artefactes que es produeixen per males representacions de les estructures del teixit que es veuen a les imatges mèdiques produïdes per modalitats com ara ultrasonografia, tomografia o projecció d'imatge per ressonància magnètica.
|
Telecomunicacions
|
Internet és una xarxa pública i global d'ordinadors que estan connectats entre si per mitjà del protocol d'Internet (Internet Protocol) i que comuniquen mitjançant la commutació de paquets. Internet és la unió de milions de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comercials i governamentals; és per això que a vegades se l'anomena «la xarxa de xarxes». Qualsevol conjunt de xarxes interconnectades serà una Internet, però d'Internet en majúscules només n'hi ha una. Sobre aquesta xarxa hi corren un conjunt de serveis als quals tothom pot accedir des de qualsevol part del món, mitjançant un aparell electrònic, com ara un ordinador. Un dels serveis que utilitza Internet com a mitjà de transmissió i que ha tingut més èxit és la World Wide Web (WWW, o "la Web"), fins al punt que és habitual la confusió entre els dos conceptes. La WWW és un conjunt de protocols que permet, de forma senzilla, la consulta remota d'arxius d'hipertext; i fou un desenvolupament posterior a Internet. Altres serveis també molt populars són l'enviament de correu electrònic (protocol SMTP), la transmissió d'arxius (FTP i P2P), les converses en línia (IRC), la missatgeria instantània i presencial (p. ex. XMPP), la transmissió de contingut i comunicació multimèdia-telefonia (VoIP), televisió (IPTV), els butlletins electrònics (NNTP), l'accés remot a altres dispositius (SSH i Telnet), i molts altres protocols que no segueixen un estàndard sinó que són privats, com per exemple els que puguin usar els jocs en línia.
|
Enginyeria
|
Un girocompàs és una brúixola que mira sempre al pol geogràfic usant un joc de discs o anells que giren molt ràpid (moguts elèctricament) i les forces de fricció per a aprofitar la rotació de la Terra. Els girocompassos s'usen àmpliament en els vaixells. Tenen dos avantatges principals sobre les brúixoles magnètiques: Apunten al nord geogràfic, és a dir, la direcció de l'eix de rotació de la Terra, i no al nord magnètic. No es veuen afectats pel metall del buc dels vaixells.
|
Jocs
|
La gallina o gallineta cega (dit també puput, i a les Balears: gallina orba, cucorba, o tast a Manacor, al Rosselló cotorba o cutorba, pare borratxo) és un joc infantil en el qual un jugador, amb els ulls embenats, ha d'atrapar algun dels participants i, en certes variants, endevinar qui és.
|
Agricultura
|
L'enclosure (literalment en català encerclament) és el tancament dels terrenys comunals (terra demanial) a favor dels terratinents que va tenir lloc al Regne Unit entre els segles xviii i xix, però amb una intensificació a partir del segle xvi. Aquesta llei va provocar que tots els grangers haguessin de pagar per gaudir del dret d'accés i us de les terres, i de la seva propietat. Pràcticament totes les van perdre. Els camperols que no van poder emigrar, van haver d'anar a treballar a les fàbriques en condicions roïnes i amb un salari mínim.Els acords per tancar terres podrien ser mitjançant un procés "formal" o "informal". El procés normalment es pot dur a terme de tres maneres. Primer hi va haver la creació de "tancats", extretes dels camps comuns més grans pels seus propietaris. En segon lloc, va haver-hi el tancament per part dels propietaris, que actuaven conjuntament, normalment petits agricultors o escuders, que conduïa al tancament de parròquies senceres. Finalment hi va haver tancaments per Actes del Parlament.La raó principal del tancament era millorar l'eficiència de l'agricultura. Tanmateix, també hi havia altres motius, com que el valor del terreny tancat augmentaria substancialment. Aquesta política va tenir conseqüències socials, amb moltes protestes per la retirada de drets dels plebeus. Els historiadors consideren que els disturbis de les enclosures són "la forma preeminent" de protesta social des de la dècada de 1530 fins a la dècada de 1640.
|
Sociologia
|
El satyagraha (en sànscrit: सत्याग्रह satyāgraha), traduït lliurement com la "força de l'ànima" o la "força de la veritat" és una particular filosofia i una pràctica dins de la categoria més àmplia generalment coneguda com a resistència no-violenta o resistència civil. El terme "satyagraha" va ser concebut i desenvolupat per Mohandas Gandhi. Ell va desplegar el satyagraha en el moviment d'independència de l'Índia, i també durant les seves lluites anteriors a Sud-àfrica. La teoria de la satyagraha influencià en la lluita de Nelson Mandela en Sud-àfrica sota l'apartheid, en les campanyes de Martin Luther King durant el moviment afroamericà pels drets civils en els Estats Units, i molts altres moviments similars per la justícia social. Una persona que pràctiques satyagraha és un satyagrahi.
|
Història
|
Thuggee és el nom amb el qual es va conèixer una organització criminal de l'Índia que va existir al 1830 liderada per Thug Behram qui va matar 931 persones. S'estima que en total l'organització va matar 3.000 persones.
|
Geologia
|
El paràmetre de xarxa fa referència a la distància constant entre les cel·les unitat que conformen una estructura cristal·lina, és a dir, la seva dimensió física. Les gelosies en tres dimensions tenen generalment tres constants de gelosia, conegudes com a, b i c. No obstant això, en el cas especial de les estructures cristal·lines cúbiques, totes les constants són iguals i es coneixen com a. De la mateixa manera, en les estructures cristal·lines hexagonals, les constants a i b són iguals i només ens referim a les constants a i c. Un grup de constants de xarxa es podria anomenar paràmetres de xarxa. Tanmateix, el conjunt complet de paràmetres de xarxa consisteix en les tres constants de xarxa i els tres angles entre elles. Per exemple, la constant de retícula del diamant és a = 3,57 Å a 300 K. L'estructura és equilàter, tot i que la seva forma real no es pot determinar només a partir de la constant de retícula. A més, en aplicacions reals, normalment es dóna la constant de xarxa mitjana. Prop de la superfície del cristall, la constant de gelosia es veu afectada per la reconstrucció superficial que resulta en una desviació del seu valor mitjà. Com que les constants de xarxa tenen la dimensió de longitud, la seva unitat SI és el metre. Les constants de gelosia solen ser de l’ordre de diversos ångströms (és a dir, dècimes de nanòmetre). Les constants de gelosia es poden determinar utilitzant tècniques com la difracció de raigs X o amb un microscopi de força atòmica. La constant reticular d'un cristall es pot utilitzar com a estàndard de longitud natural del rang de nanòmetres.
|
Jocs
|
El terme Pay to play (o també Pay-2-Play), formes en anglès per pagar per jugar, és un mètode de serveis en línia, específicament referit als jocs, que requereix que els usuaris paguin per jugar-lo. Usualment, fa referència als jocs MMORPG, on els jugadors han de pagar per mantenir actiu el compte, com és el cas de World of Warcraft, Final Fantasy XI, Ragnarok Online o Mu Online. Les millores de RuneScape o Virtonomics permeten de tenir comptes lliures sense pagaments o comptes pay-to-play amb una llarga llista d'avantatges. El terme també pot referir-se a algun joc com Habbo Hotel, on hi ha jocs dins el joc, i hom pot fer servir el mètode pay to play per entrar dins el joc, mentre aquests està en progrés.
|
Agricultura
|
La Xarxa Nacional de Sitges i Graners, o simplement Xarxa Nacional de Sitges, va ser un projecte desenvolupat durant la dictadura franquista de construcció de sitges i graners en la geografia espanyola.
|
Arquitectura
|
L'arquitectura prehistòrica de Galícia abasta les formes de construcció emprades pels habitants de Galícia des de fa 2 milions d'anys (prehistòria) fins a l'arribada dels romans i la consegüent romanització de Galícia.
|
Pedagogia
|
La pedagogia llibertaria és una corrent educativa que vol aconseguir un mètode d'aprenentatge en el qual les persones es desenvolupen lliurement, sense que ningú imposi cap tipus d'autoritat, ja que es considera que aquesta és un impediment per assolir l'objectiu: aconseguir persones lliures, responsables, justes, igualitàries i felices. Aquesta pedagogia va sorgir de l'experiència de diferents pedagogs que s'identificaven amb l'anarquisme, que pretén crear una societat justa, solidària i participativa. Per aquest motiu, les seves idees pedagògiques intenten ser acords amb aquestes màximes. El més important per als partidaris de la pedagogia llibertaria és que els individus decideixin, conscients de les seves limitacions, el que els interessa aprendre i com volen fer-ho sense que ningú hagi d'imposar ordres. Per fer-ho, posa a l'abast de l'individu tot allò que necessita per assolir els seus objectius d'aprenentatge. Aquestes alternatives per a la formació dels menuts neixen, normalment, dins de casa. Els pares acostumen a veure que l'educació tradicional no s'adequa al model de família i d'aprenentatge que tenien pensat pels seus petits. Per això, les iniciatives pedagògiques alternatives solen ser projectes privats engegats i sostinguts econòmicament pels mateixos pares i mares. Però un dels problemes dels projectes engegats pels pares és que acostumen a desaparèixer un cop els fills han crescut. En canvi, les escoles lliures públiques permeten que els projectes tinguin una continuïtat en el temps. Recentment, el model d'escola lliure pública ha començat a sortir a la llum. Sovint anomenades escoles vives, es nodreixen de moltes corrents pedagògiques diferents i acostumen a fugir de les etiquetes.
|
Geografia
|
Una illa maritimofluvial és una illa formada per sediments d'origen fluvial entre dos braços en la desembocadura d'un riu al mar, com l'illa de Buda, al delta de l'Ebre. Les illes maritimofluvials o sedimentàries es formen a la desembocadura i principalment en els deltes on predomina la potència fluvial sobre la marina. S'originen per la deposició o acreció de sediments, és a dir, per l'acumulació de sorres, graves, llims i argiles, que són arrossegats pel corrent del riu fins a la mar. Aquestes illes sovint formen part d'un delta, com els deltes de l'Ebre, el Ganges, el Mississipí, l'Orinoco, el Nil o el Paraná. L'illa de Marajó, a la desembocadura del riu Amazones, és l'illa sedimentària més gran de la Terra, amb una extensió de 40.100 km².
|
Informàtica
|
Bit de paritat és un mètode per a la detecció d'errors de transmissió o emmagatzemament de dades. Consisteix a afegir 1 bit per a cada paraula, on s'especifica si la quantitat de bits amb valor 1 de la paraula és parell o senar, és a dir, es fa la suma dels bits anteriors i es redueix a un bit. Aquest mètode detecta els errors, però no els corregeix (només en el cas que la paraula transmesa sigui de mida 1 bit). La paritat parell és un cas especial del control de redundància cíclica (CRC), on el bit de CRC es genera pel polinomi x +1.
|
Enginyeria
|
Una isohipsa és en meteorologia una línia d'igual altitud de geopotencial sobre una superfície donada, generalment una superfície isòbara, representada sobre un mapa meteorològic o sobre un gràfic. Es tracta doncs d'una Isolínia d'elevació expressada en unitats de mesura geopotencials (el metre geopotencial és aproximadament igual al metre). Sobre els mapes meteorològics, el seu valor està anotat en decàmetres geopotencials (exemple: 540 indica una altitud d'aproximadament 5400 metres). Remarcant els contorns de les isohipses, s'obté una imatge que mostra com es distribueixen aquestes altures a la zona d'interès. La superfície isohipsa que té una altitud geopotencial igual a zero representa la superfície de l'altura mitja oceànica. Aquesta noció s'ha utilitzat sota d'altres noms en cartografia, geologia, oceanografia i hidrologia: corba de nivell és la isolínia d'altitud per trobar la forma que pren el terreny ; isòbata és la isolínia de profunditat dels oceans o d'un estrat rocós subterrani.
|
Informàtica
|
El truncament en informàtica i matemàtica és l'operació que consisteix en limitar la longitud d'una cadena segons un criteri determinat (per exemple, el manteniment d'una longitud prefixada, correntment la del mot o registre).
|
Art
|
Artista del Poble de l'URSS (en rus Народный художник СССР, Narodni khudójnik SSSR) va ser un títol de distinció soviètic creat per Stalin el 16 de juliol de 1943, i instaurat mitjançant el Decret de la Presidència del Soviet Suprem de l'URSS de 16 de juliol de 1943 (registre del Soviet Suprem núm. 28 de 1943). Només podia ser concedit per la Presidència del Soviet Suprem de l'URSS, i la seva atribució era feta en representació del Ministeri de Cultura de l'URSS, el Comitè Estatal de Cinematografia de l'URSS i les direccions dels sindicats de pintors i cineastes de l'URSS. Als nomenats "Artistes del Poble de l'URSS" se'ls concedia el diploma de la Presidència del Soviet Suprem, així com la insígnia i el certificat corresponents. Era atorgat a aquells que es destaquessin en les arts plàstiques soviètiques, realitzant mèrits especials en el desenvolupament de la pintura, l'escultura, el grafisme, els monuments, les aplicacions decoratives o el teatre, així com en l'educació de les arts i dels joves artistes. La insígnia penja a la dreta del pit, i s'instal·la pel damunt de la resta de títols i ordes, al costat de la insígnia d'Heroi de la Unió Soviètica. Els primers cavallers van ser nomenats el 26 de juliol de 1944: Aleksandr Gueràsimov (pintor), Borís Ioganson (pintor), Serguei Merkúrov (escultor) i Vera Múkhina (escultora). El darrer cavaller va ser nomenat el 20 de desembre de 1991, i va ser el professor de l'Institut de Pintura, Escultura i Arquitectura Piotr Fomín.
|
Ciència militar
|
La Guerra boja és el nom donat a una guerra que oposa entre 1485 i 1488 un partit principesc, feudal i aristòcrata, semblant a la Lliga del Bé Públic, a Anna de Beaujeu, regenta de França després de la mort de Lluís XI de França i esperant la majoria del jove rei Carles VIII de França. És a l'origen de la unió de Bretanya a França, que sobrevindrà mig segle més tard. Del costat dels prínceps, es compten els ducs Renat II de Lorena, Francesc II de Bretanya, Lluís II d'Orleans - cosí del rei i futur Lluís XII de França - el príncep d'Aurenja (Orange), el comte i senyor d'Albret el comte d'Angulema. Odet d'Aydie, bastard d'Armanyac, comte de Comenge i governador de Guiena, i Comenge, sostingueren la revolta dels seus consells. Finalment, aquesta revolta contra la regenta va rebre el suport dels enemics estrangers del rei de França: Anglaterra, Catalunya-Aragó i Castella i Àustria-Borgonya.
|
Arqueologia
|
L'arqueologia medieval és l'estudi de la humanitat mitjançant el coneixement de la seva cultura material en relació al període de l'edat mitjana europea. Aquest període s'estén des del segle V fins a la fi del segle xv. Aquesta disciplina centra el seu interès en els segles de l'alta edat mitjana, des de la creació dels regnes germànics, fins a la fi de l'època carolíngia. També inclou l'estudi de la cultura material d'època islàmica. Així mateix s'interessa en el període plenament feudal que s'inicia després de l'any 1000. L'arqueologia medieval, d'altra banda, estudia les característiques dels llocs d'hàbitat rural (vilatges o poblats, masos), de les ciutats (arqueologia urbana), de les fortificacions, de les esglésies, monestirs i necròpolis, de les indústries o produccions artesanes (terrissa, molins, fargues). A més, darrerament han pres importància els treballs d'arqueologia del paisatge (o història del paisatge). Després d'uns inicis difícils, actualment l'arqueologia medieval ja és plenament reconeguda com una de les disciplines fonamentals en els estudis d'història medieval.Encara que es puguin cercar uns precedents més remots, a nivell europeu, cal destacar les primeres excavacions que es feren després de la Segona Guerra Mundial a Anglaterra, a Polònia, a Alemanya, a França o a Itàlia. A Catalunya el primer impulsor de l'arqueologia medieval va ser Manuel Riu. Sota la seva direcció (i la d'Albert del Castillo) es van excavar jaciments com el Mas A de Vilosiu, Caulès, Sant Sebastià del Sull, Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall, etc. Professors formats a la Universitat de Barcelona han emprès altres excavacions com l'Esquerda (Imma Ollich), el Mas B de Vilosiu (Jordi Bolòs) o Fabregada (M. Sancho). En un segon moment, Miquel Barceló va centrar les seves recerques en els estudis sobre l'arqueologia islàmica o andalusina, tant a les Illes Balears com a Catalunya. Ramon Martí, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha coordinat la realització de diverses excavacions de llocs de poblament alt-medieval. Al País Valencià, els treballs primerencs d'André Bazzana o de Pierre Guichard val ser importants amb vista a les recerques posteriors sobre el poblament andalusí. Actualment, han pres arreu molt de relleu els treballs de salvament duts a terme sovint per empreses que es dediquen a les excavacions arqueològiques. Pel que fa al Rosselló, podem destacar els treballs arqueològics duts a terme per Aymat Catafau o O. Passarrius (vilatge de Vilarnau).Cal destacar d'una manera especial la publicació de les actes dels diferents congressos d'arqueologia medieval i moderna i la publicació de la revista "Arqueologia Medieval. Revista Catalana d'Arqueologia Medieval", editada per ACRAM (Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval).
|
Física
|
La llei de Stefan-Boltzmann estableix que la irradiància, o intensitat d'energia total emesa per radiació, I {\textstyle I} , per part d'un cos negre és proporcional a la quarta potència de la temperatura absoluta, T {\textstyle T} , del cos negre.Matemàticament es pot expressar com: on σ {\textstyle \sigma } és la constant de Stefan-Boltzmann ( σ = 5 , 670 373 ( 21 ) × 10 − 8 W m 2 ⋅ K 4 {\displaystyle \sigma =5,670\,373\,(21)\times 10^{-8}\mathrm {\frac {W}{m^{2}\cdot K^{4}}} } ).La irradiància es mesura en el sistema internacional en W/m², i es defineix com la relació entre el flux energètic, o potència de radiació, respecte de la superfície sobre la qual incideix. La irradiància d'una superfície real és menor que la d'un cos negre, que és una substància hipotètica, a la mateixa temperatura i ve donada per: on ϵ {\textstyle \epsilon } és una propietat radiativa de la superfície denominada emissivitat o poder emissiu. Amb valors entre 0 i 1, aquesta propietat proporciona una mesura de l'eficiència amb què una superfície emet energia en relació amb un cos negre, el qual té ϵ = 1 {\textstyle \epsilon =1} . Això depèn marcadament del material de la superfície i de l'acabat, i de la temperatura. Així els metalls polits, tenen baixa emissivitat (argent polit 0,02-0,03; or polit 0,025; paper d'alumini 0,04; etc.) per la qual cosa són bons aïllants de la radiació; d'altres materials són molt bons emissors de radiació (gel 0,988-0,985; marbre blanc 0,95; aigua 0,95-0,963; etc.)
|
Telecomunicacions
|
Un Sensor BSI, o CMOS BSI, (de l'Inglés: Back-Side Illumination), són els termes abreujats que defineixen el Sensor CMOS amb il·luminació posterior. Es tracta d'un tipus de sensor digital d'imatge que utilitza una nova disposició dels elements fotosensibles per tal d'augmentar la quantitat de llum captada i així millorar el rendiment amb poca llum. El principi d'aquesta tecnologia consisteix a girar l'oblia, intercanviant la que en el sistema clàssic, era la part frontal, amb la posterior on hi ha els transistors, és a dir, la capa dels circuits conductors amb la capa dels elements fotosensibles, així en incidir la llum directament sobre aquesta última, s'obté una gran millora de sensibilitat, sobretot, en entorns amb poca llum. Aquesta tècnica inventada per OmniVision Technologies, es va utilitzar durant algun temps en entorns especialitzats, com càmeres de seguretat i sensors d'astronomia per a poca llum, però la seva construcció era una mica complexa i requeria algunes millores abans de poder ser utilitzada de forma general per al gran públic.Sony va ser la primera a reduir suficientment aquests problemes i els costos com per poder introduir al mercat un sensor BI CMOS EXMOR R de 5 megapíxels d'1,75 micres a un preu competitiu el 2009.
|
Psicologia
|
S'entén per coprofàgia la ingestió voluntària d'excrements. El terme prové de l' grec, κόπρος copros (excrements) i φαγειν phagein (menjar). En la naturalesa existeixen espècies animals que practiquen aquest acte, altres espècies normalment no ho fan, excepte sota condicions inusuals. Només en ocasions és practicada per humans, denominant coprofilia (una parafilia) o, si no té interès d'excitació sexual, ser una conducta de pica.Un animal copròfag és aquell que s'alimenta exclusivament o majoritàriament d'un aliment que enforteixi en excrements d'altres animals i normalment no pot subsistir utilitzant una altra font d'aliment. És un règim alimentari gairebé exclusiu dels insectes, especialment de larves de dípters i de coleòpters escarabèids. Molts animals consumeixen excrements (elefants, primats, rosegadors), però atès que ho fan de manera esporàdica no poden considerar-se copròfags. Tampoc són copròfags els insectes que viuen i es desenvolupen en els excrements depredant espècies copròfagues; es tracta d'espècies coprobies (que viuen als excrements). Els excrements contenen quantitats importants d'aliments semidigerits com a conseqüència de la poca eficàcia dels sistemes digestius, especialment dels herbívors. Aquest recurs és explotat amb èxit per nombrosos insectes que, a més, contribueixen a reciclar la matèria en els ecosistemes.
|
Ciència militar
|
Una torreta és un suport per a armes de foc amb blindatge que protegeix la tripulació i els mecanismes de l'arma i alhora permet encarar i disparar a múltiples direccions. Una torreta és usualment una plataforma rotativa que pot ser muntada en un edifici fortificat o estructura com ara bateries de costa, o sobre un tanc, vaixell de guerra, o avió.Les torretes poden armar-se amb una o més metralladores, canons automàtics, canons o llançamíssils. Pot ser tripulada o de control remot i sovint està blindada. Una torreta més petita ubicada sobre d'una altra més gran és anomenada cúpula. També es diu cúpula a les torretes que no porten armes però si mecanismes de visió, com en el cas de les emprades pels comandants dels tancs. La torreta ofereix protecció contra els impactes de projectils enemics i el clima, condicions i ambient on l'arma o la seva tripulació opera.
|
Informàtica
|
El sistema de control TANGO (en anglès TAco Next Generation Objects) és un sistema lliure i obert de control, orientat a objectes, que ofereix eines per al control de qualsevol tipus de maquinari o programari, que constitueix un sistema SCADA. És utilitzat principalment en el control d'acceleradors de partícules tipus sincrotró, però també en altres experiments científics i, en general, pot ser utilitzat en qualsevol mena de programari i/o maquinari, ja que es troba activament desenvolupat pel consorci, compost per diversos instituts de recerca. TANGO és un sistema distribuït de control. Funciona en una màquina aïllada igual que entre centenars. TANGO utilitza dos protocols de comunicació: ominorb com a implementació de CORBA com a protocol de xarxa i també Zeromq. La comunicació bàsica segueix el model client-servidor. Així com la comunicació entre clients i servidors pot ser síncrona, asíncrona o conduïda per esdeveniments. CORBA es fa servir per a la comunicació síncrona i asíncrona, mentre que Zeromq es fa servir per a la comunicació d'esdeveniments (des de la versió 8 de TANGO). TANGO està basant en els conceptes d'orientació a objectes i orientació a serveis. L'objecte model a TANGO suporta mètodes, atributs i propietats. Dins de TANGO tots els objectes venen representats per dispositius (devices).
|
Agricultura
|
Cryptorhynchus és un gènere de coleòpters polífags de la família dels curculiònids, subfamília Cryptorhynchinae. Algunes de les seves espècies són plagues, com per exemple Cryptorhynchus lapathi que ataca el pollancres i espècies afins.
|
Física
|
En matemàtiques, l'equació de d'Alembert és una equació diferencial ordinària no lineal de primer ordre. Rep el nom del matemàtic francès Jean le Rond d'Alembert. [No s'ha de confondre amb la Fórmula de d'Alembert, del mateix autor, que és una equació en derivades parcials hiperbòlica.] L'equació s'escriu: y = x f ( p ) + g ( p ) {\displaystyle y=xf(p)+g(p)} on p = d y / d x {\displaystyle p=dy/dx} . Després de diferenciar una vegada, i reordenar-ho d x d p + x f ′ ( p ) + g ′ ( p ) f ( p ) − p = 0 {\displaystyle {\frac {dx}{dp}}+{\frac {xf'(p)+g'(p)}{f(p)-p}}=0} L'equació anterior és lineal. Quan f ( p ) = p {\displaystyle f(p)=p} , l'equació de d'Alembert's es redueix a l'equació de Clairaut.
|
Objectes astronòmics
|
El Buit de Taure és una vasta regió d'espai, gairebé buida, situada entre el Supercúmul Perseu-Peixos i el Supercúmul de la Verge. El buit de Taure és únic a causa de la seva relativa proximitat a la Terra i perquè ajuda a definir el límit del Supercúmul Local, el de la Verge. Malgrat la seva proximitat a la Terra, el buit de Taure no està ben estudiat perquè està parcialment enfosquit per la Via Làctia quan es veu des de la Terra. En contrast amb el seu límit ambigu a la secció del cel enfosquit per la Via Làctia, el Buit Taure té un límit molt ben definit amb el Supercúmul Perseu-Peixos.
|
Ecologia
|
La carn de foca és la carn (incloent-hi el greix i els òrgans) obtinguda de les foques. És pobra en lípids i rica en proteïnes, ferro i àcids grassos omega 3, tot i que el contingut nutritiu exacte varia d'una espècie a l'altra. La caça de foques, sia per obtenir-ne la carn o per a altres aplicacions, suscita una forta polèmica. El consum de carn de foca ha estat relacionat amb l'expansió de la tuberculosi entre els pobles amerindis fa uns 6.000 anys. Els inuits tradicionalment se l'han menjat crua.
|
Arquitectura
|
En dret, economia, urbanisme, etc. el sòl és la superfície de la terra considerada com a suport sobre el qual es mouen els homes i els animals o sobre el qual s'assenten les coses El sòl així definit té en la legislació bàsica, la consideració de bé jurídic immoble. D'acord amb el Codi Civil d'Espanya, un bé és tot allò que pot ser o és objecte d'apropiació. Els béns es classifiquen en: Béns immobles : en general són els que no es poden traslladar d'un lloc a altre. L'art. 334 del «Libro Segundo del Código Civil» d'Espanya, fa una completa i detallada enumeració del que són els béns immobles tot incloent, pel que fa al sòl: els edificis i construccions a ell adherides, els arbres i tot allò que no pugui separar-se del sòl sense que es trenqui o malmeti d'una forma o altra, etc., fins i tot les concessions administratives de les obres públiques i les servituds i altres drets reals sobre els béns immobles. Béns mobles : en general són tots els no compresos en la definició dels béns immobles o tots els que poden ser traslladats d'un lloc a altre sense que pateixin alteració, ni el mateix bé moble, ni el bé immoble al qual estiguin vincul·lats. Com a exemples de béns mobles tenim: els automòbils, els animals domèstics, els mobles, els llibres, els quadres, els diners, les pensions, els títols representatius de préstecs, etc.El Dret civil català que pel que fa al sòl i altres béns el dret aplicable està compilat en el Llibre cinquè Arxivat 2013-03-31 a Wayback Machine. del Codi Civil de Catalunya, la definició de béns immobles és essencialment la mateixa però dit tot d'una altra manera Respecte als béns mobles són les coses que es poden transportar i els altres béns que les lleis no qualifiquen expressament com a immobles.
|
Geografia
|
Les àrees metropolitanes de Turquia (en turc: büyükşehir belediyeleri, literalment "municipi metropolità") són entitats administratives locals que equivalen a les províncies (il). Hi ha 81 províncies a Turquia (ıl) de les quals 30 a més de ser províncies també són les àrees metropolitanes, ja que aquestes concentren el 70% de la població de Turquia. Dins dels límits de les àrees metropolitanes, hi ha més d'un districte-governació.(ılçe) i cada governació té un municipi que depèn de l'àrea metropolitana. De fet, dues àrees metropolitanes (Istanbul i Kocaeli) inclouen la província sencera. Les altres àrees metropolitanes inclouen una part de l'àrea provincial i la majoria de la població provincial.
|
Pedagogia
|
L'Instituto-Escuela va ser creat el 1918 a Madrid, per l'aleshores Ministeri d'Instrucció Pública com un laboratori per preparar la reforma de l'educació segundaria a Espanya.Va ser un centre experimental al qual s'havia de provar mètodes pedagògics nous abans d'introduir-les a l'educació oficial. Era inspirat dels principis pedagògics de la Institución Libre de Enseñanza. Va ser un dels més importants organismes creats per la Junta per a l'Ampliació d'Estudis, al costat de la Residencia de Estudiantes, la Residencia de Señoritas, el Centro de Estudios Históricos i el Instituto Nacional de Ciències Físico-Naturales. Va ser tancat definitivamentel 1939 pel dictator Francisco Franco, que volia tornar a la vella pedagogia catòlica memorística i autoritària ex cathedra. Continua en l'actualitat com el Colegio Estudio.En el terreny de l'ensenyament, l'Instituto Escuela va ser pioner en l'aplicació de pedagogies renovadores i de caràcter actiu. Va incorporar la participació de l'alumnat en el mateix procés d'aprenentatge, la construcció activa dels materials didàctics, etc. L'objectiu era introduir, de forma gradual, reformes en l'ensenyament que abastessin la qüestió del batxillerat únic o múltiple, els plans d'estudi, els mètodes i pràctiques d'ensenyament de cada branca, la formació del caràcter, les relacions entre l'escola i l'entorn social. Va acollir entre el seu professorat estudiants de llicenciatura que aspiraven al magisteri de segon ensenyament amb la funció d'aprendre ensenyant. L'experiència de l'Instituto Escuela va tenir una doble repercussió de gran importància: en la beneficiosa cadena d'influència que va produir en Instituts de ciutats com Barcelona (Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya), Sevilla i València i en la seva projecció en part de la legislació educativa del primer bienni republicà. El 2018 es va organitzar a Madrid una exposició, Ciència e Innovació a les Aules. Centenari de l'Instituto-Escuela (1918-1939) al Museu Nacional de Ciències Naturals.
|
Ciències polítiques
|
El terme sobirania popular es va encunyar enfront del de sobirania nacional, que interpretava d'una forma restrictiva com la sobirania resident a la nació, terme de difícil definició que pot identificar-se amb més dificultat i restringir-se en la seva representació efectiva a les capes més elevades de la societat (sufragi censatari), mentre que el principi de la sobirania popular fa residir la sobirania en el poble, que estaria format per la totalitat del cos social, en especial pels més humils (el poble menut), i que només podria expressar-se mitjançant el sufragi universal. La Constitució francesa de 1793 va ser el primer text legal que va establir que "la sobirania resideix en el poble ..." . Jean Jacques Rousseau, en El contracte social, atribueix a cada membre de l'Estat una part igual de la que anomena l' "autoritat sobirana" . Aquesta és probablement la primera referència teòrica sobre la sobirania popular. D'acord amb les diverses tesis mantingudes fins ara, es pot definir com "que la residència legal i efectiva del poder de comandament d'un conjunt social es troba i s'exerceix en i per la universalitat dels ciutadans ", i particularment en els Estats democràtics. Així el sufragi universal es converteix en un dret fonamental i la condició ciutadana és igual per a tots amb independència de qualsevol altra consideració, llevat de les limitacions d'edat o judici. La constitució de l'Argentina inclou des de 1853 el "principi de la Sobirania del Poble" en el seu article 33, considerant, al costat de la forma republicana de govern, com a fonament dels drets i garanties constitucionals. La Constitució Espanyola de 1978, en l'article 1.2, afirma: "La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l'Estat".
|
Psicologia
|
José Luis Pinillos Díaz (Bilbao, País Basc, 11 d'abril de 1919 - Madrid, 4 de novembre 2013) va ser un psicòleg, considerat el pare de la psicologia científica espanyola i professor universitari basc.
|
Geografia
|
Mikhaïl Lomonóssov (rus: Михайло Васильевич Ломоносов) (Lomonosovo, 8 de novembre de 1711 (Julià) - Sant Petersburg, 4 d'abril de 1765 (Julià)), nom complet amb patronímic Mikhaïl Vassílievitx Lomonóssov, rus: Михаи́л Васи́льевич Ломоно́сов, fou un científic, escriptor i erudit rus que va fer importants contribucions a la literatura, l'educació i la ciència. Entre els seus descobriments es troba l'atmosfera de Venus. Va fer treballs en els camps de les ciències naturals, química, física, mineralogia, història, art, filologia, instruments òptics i d'altres. També va conrear la poesia, i va posar els fonaments del modern llenguatge literari rus.
|
Arquitectura
|
Álvaro Siza Vieira (nat a Matosinhos el 1933) és un dels arquitectes portuguesos més importants del segle xx. Va estudiar a l'Escola de Belas Artes de Porto entre 1949 i 1955. El seu primer disseny construït va ser l'any 1954. Va treballar per l'arquitecte Fernando Tavora entre 1955-58. Més endavant va treballar de professor en diversos centres. Li fou concedida la Medalla d'Or de l'Arquitectura atorgada pel Consell Superior del Col·legis d'Arquitectes d'Espanya l'any 1988. El 1992 va ser guardonat amb el premi Premi Pritzker, el 1998 li fou concedit al Meiji Memorial Hall de Tòquio (Japó), el premi Praemium Imperiale, i el 2001 el Wolf Prize de les Arts.
|
Astronomia
|
L'astronomia islàmica medieval fa referència als avanços en astronomia fets en el món islàmic sobretot entre els segles viii i xv. Aquest desenvolupament va ser escrit majoritàriament en àrab i va desenvolupar-se a l'Orient Pròxim, el nord d'Àfrica, l'Àndalus i l'Àsia Central. Més tard, es va estendre a l'Índia i l'Extrem Orient. Els estudis astronòmics van interessar tant a matemàtics, viatgers i religiosos com a les persones comunes, ja que l'islam i l'Alcorà tenen abundants referències al Sol, la Lluna i les estrelles. Van aparèixer observatoris públics i privats pertot arreu. L'astrologia era considerada una ciència i els sobirans tenien els seus astròlegs personals que guiaven moltes de les decisions d'estat. Basades en les observacions babilòniques, es van construir les anomenades Taules astronòmiques, en les quals es trobaven les posicions i el moviments dels cossos celestes. Aquestes observacions, juntament amb les realitzades per iranians, hindús i grecs, van dur a un nou càlcul dels moviments celestes i a una astronomia matemàtica molt evolucionada que van practicar al-Biruní i l'escola de Maragha, a Pèrsia, amb Nàssir ad-Dinturí. Aquests nous càlculs durien posteriorment a una revisió de l'astronomia de Ptolemeu.
|
Sociologia
|
Un fan, simpatitzant, afeccionat, aficonat, seguidor, admirador o fanàtic és una persona amb afecció pronunciada fins a extrema per a un artista, un esportiu, un grup o un club. Prové de l'anglès fanatic, que significa seguidor fanàtic. El terme s'utilitza en particular en l'esport, l'art i la política. La comunitat dels fans d'una persona o cosa es diu de vegades amb l'anglicisme fandom. Sovint s'associa amb la imatge d'«hordes d'adolescents cridant, plorant, desmaiant-se i perseguint els seus músics preferits a la sortida dels estadis o a les xarxes socials».Els fans poden organitzar-se en clubs de fans, crear una revista o fanzín, escriure contes i novel·les inspirats en el personatge admirat (fanficció). Els fans més extrems es diuen friquis.
|
Geografia
|
Sindan o Sandan fou un port de la costa occidental de l'Índia, esmentat per diversos geògrafs musulmans entre els quals Ibn Khurradàdhbih i Ibn Hàwqal i pels Hudud al-àlam. Era un port utilitzat pels mercaders musulmans que anaven a l'Índia i la població era una barreja d'indis i musulmans. Se l'identifica amb la Sanjam dels mapes portuguesos i la Saint John (St. John) de les cartes angleses, al sud de Daman i al nord de Thana.
|
Art
|
Un auteur (; francès: [otœʁ], lit.'autor') és un artista, com ara un director de cinema, que aplica de forma altament centralitzada i subjectiva el control de molts aspectes de l'obra col·laborativa; en altres paraules, una persona equivalent a un autor d'una novel·la o d'una obra de teatre. El terme comunament fa referència a cineastes o directors amb un estil o temàtica reconeixible.Alguns directors considerats auteurs serien; Wes Anderson, Woody Allen, Ingmar Bergman, Tim Burton, etc. D'espanyols entren a la llista; Luís Buñuel, Pedro Almodóvar i Albert Serra. L'auteurisme va començar amb la Crítica de cinema francesa de finals dels anys 40 com a sistema de valors que deriva de la crítica de cinema d'André Bazin i Alexandre Astruc—batejada la teoria d'auteur pel crític americà Andrew Sarris. El concepte va ser inventat per distingir els directors de la Nouvelle Vague dels directors de l'studio-system establert a Hollywood. Des de llavors s'ha estat aplicant també als productors de música popular així com als creadors de videojocs.
|
Cultura popular
|
Un èxit sorpresa o èxit revelació és un terme utilitzat en la indústria de l'entreteniment per a una pel·lícula d'èxit durant un llarg període, malgrat el fet de tenir relativament poca promoció o no tenir una llançament reeixit. També es fa servir en un sentit similar per a llançaments de música.
|
Ciència militar
|
L'Abwehr fou una organització d'intel·ligència militar (recopilació d'informació) alemanya entre 1921-44. El terme Abwehr (ˈapveːɐ̯), defensa en alemany) va ser utilitzat com una concessió a l'exigència dels Aliats que les activitats d'intel·ligència alemanyes posteriors a la Primera Guerra Mundial fossin només amb fins "defensius" només. Després del 4 de febrer de 1938, el seu nom complet fou Oficina d'Afers Exteriors / Oficina de Defensa de l'Alt Comandament de les Forces Armades (Amt Ausland/Abwehr im Oberkommando der Wehrmacht). Malgrat que el seu nom implica contraespionatge, l'Abwehr era una agència d'intel·ligència basada exclusivament en informes d'intel·ligència humana, sobretot d'informes de primera mà dels agents de camp i altres fonts. El cap de l'Abwehr depenia directament de l'Alt Comandament de les Forces Armades (Oberkommando der Wehrmacht, o OKW). Els resums d'intel·ligència (en el sentit d'"espionatge") i la disseminació d'aquesta eren prerrogativa de la Branca d'Operacions (a diferència de la Branca d'Intel·ligència) de l'OKW, i a través d'ella a les seccions d'intel·ligència d'avaluació de l'Exèrcit (Heer), la Marina (Kriegsmarine), i la Força Aèria (Luftwaffe). El quarter general de l'Abwehr se situava al 76/78 Tirpitzufer, Berlín, al costat de les oficines de la OKW.
|
Teologia
|
El Creacionisme de la Terra jove és una forma radical de creacionisme actualment defensada per les esglésies evangèliques d'Amèrica. Igualment l'Església Ortodoxa Russa a l'exili, estableix que la Terra va ser creada literalment en set dies, per Déu, en aproximadament 6000 anys, i afirmen que l'evolució de les espècies és un mite. Creuen que Adam i Eva van pecar, i van viure literalment en el Jardí de l'Edèn. La teoria de l'Antic-creacionisme de la terra és compartida per una gran part de l'opinió pública nord-americana, a diferència d'Europa, que adhereix fermament a l'evolució.
|
Conflictes
|
La coneguda com a controvèrsia dels correus electrònics de Hillary Clinton (en anglès: Hillary Clinton email controversy) és un escàndol polític que afectà directament l'ex-secretària d'Estat i ex-candidata a la Presidència del Govern dels Estats Units a les eleccions del 2016, Hillary Clinton. L'escàndol es va donar a conèixer públicament el març del 2015, quan es va saber que Hillary Clinton, durant el seu mandat com a Secretària d'Estat dels Estats Units, havia utilitzat exclusivament el servidor de correu electrònic privat de la seva família per a les comunicacions oficials, en lloc d'utilitzar el correu electrònic oficial del Departament d'Estat protegit pels servidors federals. Es va investigar si la seva conducta podria suposar una violació de regulacions estatals que requereixen que totes les comunicacions d'alts càrrecs siguin arxivades. D'altra banda, fent ús d'un servidor privat per als seus correus, Clinton es va exposar a hackers i va posar en risc informació del govern important i classificada. Atenent a les reclamacions dels republicans i als de la mateixa Clinton, que va demanar perdó i va insistir que es publiquessin per aclarir qualsevol dubte, el Departament d'Estat va desclassificar gairebé 300 correus, la majoria relatius a l'atemptat contra locals del Consolat dels EUA a Bengasi, a Líbia. Aquests correus electrònics ja havien sigut revisats pel Comitè de la Cambra de Representants que investigava l'atemptat de l'11 de setembre del 2012 en què va morir Chris Stevens, ambaixador dels EUA a Líbia, i tres ciutadans nord-americans.Així mateix, al juliol també es van publicar 3.000 pàgines pertanyents a uns 1.900 correus de l'exsecretària d'Estat i el 31 d'agost es van publicar 7.000 noves pàgines dels seus correus electrònics, entre els quals en destaca un d'enviat al fundador de WikiLeaks, Julian Assange.El cas va ser finalment desestimat pel FBI, que va anunciar que no emprendria accions legals contra Clinton.
|
Art
|
El mosaic del circ trobat a Bell-lloc del Pla (o Can Pau Birol) de Girona, és un dels paviments musius més interessants d' entre tots els que s'han conservat en terres gironines. Tot i la seva importància, encara no s'ha resolt de manera unànime la seva interpretació iconogràfica. L'anàlisi acurat del mosaic ha plantejat una multitud d'interrogants, i s'han suggerit diferents interpretacions per a intentar resoldre'ls. El primer interrogant ja sorgeix en la definició del tema representat. Alguns experts afirmen que es tracta d'una cursa concreta que es va dur a terme al Circ Màxim de Roma, d'altres asseguren que es tracta d'una representació simbòlica del que succeeix en una cursa de quadrigues, i d'altres consideren que la representació de la cursa no fa referència al gran circ romà. Des del 1994 es pot visitar al Museu d'Història de Girona.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.