label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Ciències polítiques
|
El Politar andorrà és una compilació dels costums d'Andorra realitzada pel sacerdot Antoni Puig l'any 1763, amb el títol complet Politar andorrà. De la antiquitat, govern i religió, dels privilegis, usos, preheminències, consuetuds i prerrogatives de la Vall d'Andorra .Amb caràcter general, es tracta d'una versió resumida del Manual Digest escrit per Antoni Fiter el 1748, realitzada amb el mateix objectiu de reivindicar la permanència de la independència d'Andorra. Com el Manual Digest, es custodiava a l'Armari de les Set Claus del govern andorrà.
|
Ciències de la salut
|
El Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC) és una organització constituïda el 1985 com a òrgan representatiu i executiu superior dels quatre col·legis oficials de veterinaris de Catalunya: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. El seu àmbit d'actuació compren el territori de Catalunya i té la seu a Barcelona. Entre les funcions del CCVC cal destacar la recollida, elaboració de les normes deontològiques de la professió i vetllar pel seu acompliment. També vetlla per l'ordenació de la professió veterinària i el seu vincle amb la societat, i fomenta la formació continuada dels professionals. Es coordina amb altres associacions estatals i internacionals relacionades amb la veterinària: Academia de Ciències Veterinaries de Catalunya (ACVC), Associació de Veterinaris Higienistes de Catalunya (AVHIC), Associació Catalana d’Història de la Veterinària (ACHV), Consejo de Colegios Veterinarios de España. Gestiona alguns programes nacionals com l’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia (AIAC).
|
Informàtica
|
Una prova de regressió (rarament anomenat proves de no-regressió, de l'anglès non-regression testing))és qualsevol classe de prova de programari que pretén trobar errades de regressió. Les errades de regressió es produeixen quan una funcionalitat del programari que havia funcionat deixa de fer-ho. Normalment les errades de regressió es produeixen com una conseqüència no desitjada de canvis en el programari. Els mecanismes habituals de proves de regressió consisteixen a tornar a efectuar proves que s'havien superat amb èxit per a comprovar que els resultats continuen essent satisfactoris. L'experiència demostra que, a mesura que el programari es desenvolupa, és comú que aquest tipus d'errades vagin sorgint. Les causes de l'aparició d'aquest tipus d'errades poden ser diverses. A vegades són degudes al fet que la correcció a una errada es perd a causa de la gestió del codi que es fa durant el cicle de vida del programari. Altres causes poden ser correccions febles de les errades (que no tenen en compte tota la casuística del problema) o bé redissenys de l'estructura que no tenen presents les causes de l'errada. En molts desenvolupaments de programari es considera una bona pràctica el fet que quan una errada es localitza i es corregeix també es desenvolupi una prova per tal de descobrir la reaparició d'aquesta errada. Aquesta prova s'inclou al conjunt de proves que s'efectuen de forma regular al programari. Les proves de regressió són una pràctica important de la metodologia de desenvolupament de programari anomenada programació extrema. En aquesta metodologia les proves de regressió s'efectuen a cada pas del cicle de vida del programari.
|
Ètica
|
Nicola Gratteri (Gerace, Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria 22 de juliol de 1958) és un magistrat i assaggista italià, des del 21 d'abril de 2016 és el Procurador de la República a Catanzaro. capital de la Regió de Calàbria.
|
Pedagogia
|
La síndrome de Down (SD) és un trastorn genètic causat per la presència d'una còpia extra del cromosoma 21, o una part d'aquest, en comptes dels dos habituals (trisomia del parell 21). Es caracteritza per la presència d'un grau variable de discapacitat intel·lectual i uns trets físics peculiars que li donen un aspecte recognoscible. És la causa més freqüent de discapacitat psíquica congènita i deu el seu nom a John Langdon Haydon Down que va ser el primer a descriure aquesta alteració genètica el 1866, encara que mai va arribar a descobrir les causes que la produïen. El juliol de 1958 un jove investigador, Jérôme Lejeune, va descobrir que la síndrome és una alteració en l'esmentat parell de cromosomes.Cadascuna de les cèl·lules de l'ésser humà posseeix en el seu nucli 23 parells de cromosomes. Cada progenitor aporta a la seva descendència la meitat de la informació genètica, en forma d'un cromosoma de cada parell. 22 d'aquests parells es denominen autosomes i l'últim correspon als cromosomes sexuals (X o Y). Tradicionalment els parells de cromosomes es descriuen i nomenen en funció de la seva grandària, del parell 1 al 22 (de major a menor), més el parell de cromosomes sexuals abans esmentat. El cromosoma 21 és el més petit, en realitat, pel que hauria d'ocupar el lloc 22, però un error en la convenció de Denver de l'any 1960, que va assignar la síndrome de Down al parell 21 ha perdurat fins als nostres dies, i aquesta nomenclatura s'ha mantingut per raons pràctiques.El cromosoma 21 conté aproximadament l'1% de la informació genètica d'un individu en una mica més de 400 gens, encara que avui dia només es coneix amb precisió la funció d'uns pocs.
|
Arquitectura
|
L'arquitectura africana correspon a una àmplia varietat d'estils arquitectònics. Al llarg de la història, els grups ètnics que poblaren Àfrica han tingut les seues tradicions arquitectòniques. En alguns casos, s'han pogut identificar amplis estils, com ara l'arquitectura saheliana a l'Àfrica occidental. Un tema comú en gran part de l'arquitectura africana tradicional és l'ús d'escalament fractal: parts menudes de l'estructura tendeixen a semblar-se'n a les parts més grans com, per exemple, un llogaret circular fet de cases circulars.Com la majoria de tradicions arquitectòniques d'altres indrets, l'arquitectura africana ha patit moltes influències exteriors des dels períodes més primerencs. L'arquitectura occidental també ha tingut un impacte en les zones costaneres des de finals del s. XV i, actualment, és una font d'inspiració important per a molts edificis, sobretot a les grans ciutats. L'arquitectura africana empra una àmplia varietat de materials. En les seues estructures es pot trobar palla, pals de fusta, fang, tova, terra piconada i pedra, amb una preferència de materials d'acord amb cada zona: Àfrica del Nord per la pedra i la tova; Àfrica occidental pel fang i la tova; Àfrica central per la fusta i altres materials peribles; Àfrica oriental, per materials variats; Àfrica meridional, per la pedra, la palla i la fusta. L'arquitectura africana vernacla també fa ús d'una àmplia varietat de materials. En aquest tipus d'arquitectura popular es poden identificar nou àmplies categories d'estructures habitacionals: 1. En forma de rusc; 2. Con en cilindre; 3. Con en els pols; 4. Testera sostrada; 5. Con piramidal; 6. Rectangle amb sostre arredonit i pendent als extrems; 7. Quadrat; 8. Cúpula o sostre pla en argila; 9. Quadrangular, al voltant d'un pati obert; 10. Con al terra.
|
Estris
|
L'aparell de Kipp, també denominat generador de Kipp, és un instrument usat per a la preparació de petits volums de gasos. El seu nom ve del seu inventor, Petrus Jacobus Kipp. Els seus usos més comuns són la preparació d'àcid sulfhídric mitjançant la reacció d'àcid sulfúric amb sulfur ferrós, preparació de diòxid de carboni mitjançant la reacció d'àcid clorhídric amb carbonat de calci, i d'hidrogen mitjançant la reacció d'àcid clorhídric amb un metall apropiat. L'aparell consisteix en tres cilindres apilats. El material sòlid (per exemple, sulfur ferrós) es col·loca en el cilindre del mitjà i l'àcid en el superior. Un tub s'estén del cilindre superior a l'inferior. El cilindre central té un tub amb una vàlvula utilitzada per a l'extracció del gas obtingut. Quan aquesta està tancada, la pressió del gas en el cilindre central augmenta, empenyent l'àcid de tornada al cilindre superior fins que deixa d'estar en contacte amb el material sòlid, i la reacció cessa.'aparell de Kipp, també denominat generador de Kipp, és un instrument usat per a la preparació de petits volums de gasos. L'aparell de Kipp és un instrument de laboratori que s'utilitza per generar un flux continu d'hidrogen mitjançant la reacció de l'àcid clorhídric amb el zinc, d'acord amb la següent estequiometria: 2 HCl + Zn → ZnCl₂ + H₂ Àcid clorhídric + Zinc → Clorur de zinc + hidrogen molecular lliure.
|
Arquitectura
|
RCR Arquitectes és un estudi d'arquitectura fundat l'any 1988 a Olot per Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta. La firma destaca pel seu estil essencial, que encaixa formes geomètriques amb la naturalesa o patrimoni originaris, i pels seus processos constructius artesanals.Algunes de les obres més celebrades de RCR Arquitectes són: els Espais per a l'Oci i la Cultura de Riudaura, actual centre cívic (1999), l'estadi d'atletisme Tossols d'Olot (2001), la llar d'infants Colors de Manlleu (2004), el parc de Pedra Tosca a les Preses (2005), els pavellons de les Cols (2005), els cellers Bell-lloc de Palamós (2009), l'espai públic de l'antic teatre La Lira de Ripoll (2011), el crematori de Hofheide (2013), el museu Soulages (2014) i la mediateca De Krook (2017). A més a més, també han dut a terme tasques docents a les dues escoles d'arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya, del 2007 ençà han dut a terme tallers de formació internacionals i el 2008 van crear la Fundació RCR Bunka per apropar l'arquitectura i les arts a la societat.Durant aquesta àmplia trajectòria l'estudi ha estat extensament guardonat internacionalment, ha incrementat l'equip fins a 25 persones i, segons el doctor en arquitectura Joan Busquets i Grau, ha esdevingut un representant de l'arquitectura catalana contemporània. Entre els nombrosos reconeixements rebuts en destaquen el Premi Nacional de Cultura en Arquitectura de la Generalitat (2005), el dels Officiers et Chevaliers de l'Ordre des Arts et des Lettres de la République Française (2008 i 2017), l'Honorary Fellows de l'American Institute of Architecture (2010), l'International Fellows del Royal Institute of British Architects (2012), la Medalla d'Or de l'Académie d'Architecture Française (2015) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2019). De tots els guardons en destaca especialment el premi Pritzker, atorgat als fundadors de RCR Arquitectes l'any 2017, considerat el més prestigiós a escala mundial.
|
Sociologia
|
Anahí Durand Guevara (Lima, 1 d'abril de 1978) és una sociòloga, catedràtica d'universitat i política peruana, que exerceix de ministra de la Dona i Poblacions Vulnerables del Perú en el govern de Pedro Castillo des del 29 de juliol de 2021.
|
Biotecnologia
|
El salt cromosòmic en biotecnologia és un mètode de clonatge, quan aquest és difícil de realitzar amb altres mètodes com el de chromosome walking. El salt cromosòmic es pot fer servir per aïllar clons a la distància que es desitgi (dins del rang de 100 - 300 kb) del cromosoma inicial. És un sistema útil per buscar un gen en particular. En el salts cromosòmics, l'ADN que interessa s'identifica, es talla en fragments amb un enzim de restricció i es circularitza (l'inici i el final de cada fragment s'uneixen per a fer un bucle circular).
|
Indumentària
|
Capçat és un petit lligament al final d'un cordó o corda amb el propòsit d'evitar que les fibres se separin. Avui dia se solen fer de plàstic o de llautó. En l'antiguitat fins i tot es realitzaven amb metalls preciosos com a ornaments, perquè es col·locaven al final dels llistons utilitzats per a lligar la roba; abans dels botons.
|
Filosofia
|
L'eternitat, en llenguatge comú, significa el temps infinit que no s'acaba mai o la qualitat, la condició o el fet de ser sempre present o etern. La filosofia clàssica, però, defineix l'eternitat com allò que és atemporal o que existeix fora del temps, mentre que la sempiternitat correspon a una durada infinita. Segons el teisme l'eternitat és un atribut exclusiu de Déu, que viu al marge de l'espai i del temps perquè no té cos, és el creador i no es regeix per les normes de l'univers. Alguns científics veuen en els nombres o en l'energia exemples d'eternitat dins el món físic, perquè els nombres no es van crear sinó que existeixen des de sempre com a idea abstracta, encara que l'ésser humà no els hagi fet servir. Igualment, l'energia no es crea ni es destrueix, només es transforma. Segons la teoria de la relativitat general diversos moments temporals poden coexistir, com a dimensions paral·leles, anul·lant la concepció lineal del temps usada des de l'època clàssica. Aquesta simultaneïtat o el temps cíclic dels orientals són propers a l'eternitat. Per simbolitzar l'eternitat s'usa un cercle, el signe d'infinit o l'Ouroboros, una serp que es menja la cua. En la mitologia grega, alguns càstigs són eterns, com el de Sísif i Prometeu. Aquesta concepció ha estat heretada per l'infern i el paradís de les religions monoteistes, que prometen condemnació eterna o salvació de l'ànima de la persona segons els seus actes (només el Purgatori té un caràcter temporal). Plató igualava l'eternitat al món de les idees, en oposició al món sensible, subjecte al canvi. Des d'aquest autor s'associa l'eternitat a l'abstracció i s'oposa a allò material. Aquest dualisme està fortament influït per la doctrina de l'ésser de Parmènides.
|
Aeronàutica
|
La fotografia de l'aviació és l'acte de prendre imatges d'avions, ja sigui en vol o en terra. Els tipus de fotografia de l'aviació inclouen fotografia terra-estàtica (ground-static), remota, a l'aire des de terra (ground-to-air), a l'aire des de l'aire (air-to-air). La fotografia de l'aviació militar, especialment a l'aire des de l'aire, requereix habilitats addicionals, ja que la fotografia i l'avió objectiu sovint volen a velocitats de més de Mach 1, mentre que de baix moderat a alt G.
|
Geografia
|
El Tercer Món és un terme creat pel nord-català Alfred Sauvy en el context de la Guerra Freda per definir els països no alineats, ni amb l'OTAN (amb els Estats Units, les nacions europees occidentals i els seus aliats representen el "Primer Món"), ni amb el bloc comunista (la Unió Soviètica, Xina, Cuba i els seus aliats representen el "Segon Món"). Aquesta terminologia va proporcionar una manera de categoritzar àmpliament les nacions de la Terra en tres grups en funció de les divisions socials, polítiques, culturals i econòmiques. Normalment el Tercer Món es veu que inclou molts països amb un passat colonial en l'Àfrica, Amèrica Llatina, Oceania i Àsia. Els països del tercer món, solen ser, des d'una òptica de la cultura occidental, subdesenvolupats. Es caracteritzen per tenir els PIB més baixos del planeta. Els estats del Tercer Món no són estats industrialitzats ni avançats tecnològicament en comparació amb els estats membres de l'OCDE; per tant, sovint s'utilitza com a sinònim el terme països subdesenvolupats. Alguns estats són caracteritzats així per la seva alta taxa d'analfabetisme i la seva deficiència econòmica i política. Les característiques comunes dels països del Tercer Món solen ser una base econòmica agrícola, una economia endeutada amb els països econòmicament més poderosos i una escassa infraestructura. Atès que el terme Tercer Món ha adquirit un caràcter despectiu, les Nacions Unides i altres institucions internacionals, prefereixen fer ús d'altres termes com ara Sud Global, països en vies de desenvolupament i països menys desenvolupats.
|
Telecomunicacions
|
BITNET era una antiga xarxa internacional d'ordinadors de centres docents i de recerca que oferia serveis interactius de correu electrònic i de transferència de fitxers utilitzant un protocol d'emmagatzematge i enviament segons els protocols Network Job Entry d'IBM. Es connectava a Internet a través d'una passarel·la de correu electrònic. Va ser fundada el 1981, sota els auspicis d'Ira Fuchs i Freeman Greydon de la City University of New York (CUNY). El primer enllaç va ser entre la CUNY i la Universitat Yale . Des d'un punt de vista tècnic, BITNET era diferent d'Internet perquè era una xarxa punt a punt tipus «emmagatzemar i després enviar». És a dir, que el correus i altres arxius són transmesos completament d'un servidor a un altre fins a la seva destinació final. BITNET esdevingué un acrònim de «Because It's Time Network» (perquè és temps de xarxa), encara que originalment volia dir «Because It's There Network» (perquè és allà la xarxa). La xarxa estava composta d'organismes educatius, però els mateixos protocols es feien servir per una gran xarxa interna d'IBM; aquesta xarxa va ser durant un temps més important que altres xarxes com ARPANET. Els enllaços BITNET van funcionar originalment a 9.600 bauds. Els protocols BITNET van acabar en ser portats a sistemes operatius no IBM. En el seu apogeu, el 1991, BITNET comprenia prop de 500 organismes i 3.000 nodes. La popularitat i l'ús de BITNET van disminuir amb l'adveniment de la TCP/IP i Internet a principis dels anys 1990. BITNET inclouia un servei de correu electrònic i programari Listserv, i això va ser abans que el World Wide Web, FTP i Gopher. Es podia igualment enviar arxius o missatges curts a altres usuaris (aquesta característica va ser aprofitada per BITNET Relay). La primera revista electrònica de BITNET anomenada VM COM, va sorgir d'un newsletter de la Universitat de Maine als Estats Units, i va ser àmpliament difosa a principis de 1984. Nou anys més tard, un estudiant de la mateixa Universitat de Maine publicarà la primera revista de la WWW. El 1984, dos estudiants de l'École des Mines de París (FREMP11 a BITNET), Bruno Chabrier i Vincent Lextrait, posen en servei el primer joc de rol multiusuari del món anomenat "MAD" de "Multi Access Dungeon". Aviat el 10% dels nodes BITNET de tot el món jugaven amb MAD, fins i tot administradors de BITNET, espantats per l'èxit del joc, demanaven a l'Escola de Mines que ho aturessin, després de dos anys de funcionament. MAD es va instal·lar en altres nodes en el món fins a la seva prohibició, arran de l'entusiasme que va ser l'objecte, que va portar a la saturació de BITNET. MAD estava escrit en REXX, i proposava molts laberints de diversos pisos, poblats per robots (PNJ - Personatges no jugadors), comunicant mòbils que duien irrespectuosament els noms dels professors de l'ENSMP . També va proporcionar una oportunitat d'interaccionar els uns amb els altres.
|
Llocs ficticis
|
Mirmanda és el nom d'una ciutat imaginària que la tradició situa al terme del municipi rossellonès de Terrats. Se li atribueix una antiguitat superior a Barcelona, i moltes llegendes, especialment d'encantaments i de fades, en parlen. Segons la tradició, la ciutat hauria estat domini de fades (les Encantades) i hauria estat destruïda per una brutal remuntada de l'aigua del mar. Invisible a ulls humans, la ciutat només podria ser vista per uns pocs pagesos, alguns dels quals haurien guanyat el favor de les fades, que els haurien fets molt rics. El lloc físic de Mirmanda se situaria a la riba dreta, torrent de la Cantarana amunt, després de les gorges; per la zona hi ha restes de monuments megalítics (com a la resta de la Catalunya del Nord [1]) cosa que, juntament amb els penya-segats d'argila roja ("xemeneies de les fades"), haurien inspirat la idea de la ciutat desapareguda. Mossèn Cinto evocà Mirmanda al cèlebre poema èpic Canigó, i Pere Vidal en (re)conta la llegenda de la ciutat a "Le Guide historique et pittoresque du département des Pyrénées Orientales" (1899). Mirmanda és també el títol d'una revista bilingüe de cultura de la Catalunya del Nord, que es publica des del 2006 i el nom d'un grup de pensament actiu amb gent del Nord i altres indrets del país (Grup Mirmanda).
|
Humor
|
L'Església Maradoniana és una religió creada per admiradors, seguidors i aficionats de l'exfutbolista argentí Diego Armando Maradona, els quals el consideren el millor jugador de la història. D'altres fonts l'han descrit com una religió paròdica o postmoderna.L'Església va ser fundada el 30 d'octubre de 1998 (28 des de Maradona) a la ciutat argentina de Rosario. Podria ser considerada com una tipologia de sincretisme o com una religió, dependent de la definició de religió que s'utilitzi. Alejandro Verón, un dels seus fundadors, va expressar: «Tinc una religió racional, que és l'Església Catòlica, i una religió al meu cor, que és Diego Maradona». Els partidaris de l'església Maradoniana, suposadament a totes les parts del món, han de comptar els anys des del naixement de Maradona, el 1960. L'Església s'ha estès en altres parts del món, com ara Espanya, Itàlia, Alemanya, Regne Unit, Japó, Afganistan, Perú, Brasil, Xile, Mèxic, Uruguai i els Estats Units, entre d'altres, congregant-se en espais oficials. A l'estat espanyol, per exemple, es creu que hi ha més de 9.000 fidels. En 2015 la iglesia contaba con 500 000 seguidores de todo el mundo. Adicionalment, la religió compta amb la seva pròpia Bíblia, anomenada «Yo soy el Diego de la gente» (Jo soc el Déu de la gent, en català). Els fidels també resen el «Diego nuestro».
|
Informàtica
|
La placa mare, placa base o targeta mare (en anglès motherboard) és la targeta de circuits impresos central a l'ordinador que conté el microprocessador, la memòria RAM del sistema, circuits electrònics de suport, la ROM i ranures especials (slots) que permeten la connexió de targetes adaptadores addicionals. Aquestes targetes solen realitzar funcions de control de perifèrics, com monitors, impressores, unitats de disc, etc.
|
Sociologia
|
Anomenem cavaller arquetípic aquell que trobem en la literatura cavalleresca escrita en llengua vulgar. Aquest cavaller respon a uns ideals que no tenen per què encaixar amb la realitat de l'època. Són el cas d'Artús, Lancelot o Tristany.Aquest cavaller és un cavaller idealitzat del qual la realitat va beure per tal d'inspirar-se i per donar una raó d'existir a la figura del cavaller real que trobem en l'edat mitjana, concretament a partir dels segles XI-XII. La literatura cavalleresca i, per tant, el cavaller arquetípic, confereixen un codi deontològic i un origen quasi mític al cavaller de carn i ossos. Tal com ens explica Jean Flori en el seu llibre "Caballeros y caballería en la Edad Media", el cavaller arquetípic de la literatura és un model a seguir que ajuda a crear la ideologia cavalleresca.Cal remarcar que el concepte de cavaller i de cavalleria, que no és sempre de fàcil definició, apareix al mateix temps que les literatures romàniques. El cavaller s'expressava en llengua vulgar i els escriptors, en la majoria de casos membres actius de la cort o antics cavallers, també escrivien les seves obres en aquesta llengua. Era una literatura feta per cavallers i dirigida als cavallers. Per altra banda, encara que el cavaller de les novel·les guardi relació amb el cavaller de la vida real i que molts cops existeixi entre aquests una corrent de retroalimentació, podem trobar clares diferències entre uns i altres:La figura del cavaller solitari. Aquesta figura és àmpliament conreada en la literatura però poc pràctica. Un cavaller solitari estava condemnant a mort. Calia la força del grup per tal de garantir la seva seguretat. El motor de l'honor. És cert que en la cavalleria l'honor formava part del corpus ideològic. Però en la literatura aquest és l'únic motor de l'heroi. En canvi, en la vida real, era habitual que els cavallers busquessin un enriquiment material. Val a dir que disposar de tot el material, inclòs el cavall, clarament necessari per esdevenir cavaller, era extremadament costós. L'amor. En el dia a dia, era habitual la pràctica de la violació entès com un dret del cavaller i, en última instància, de l'home. És la literatura cavalleresca la que introdueix la idea de l'amor noble. Per tant, en aquest cas, el cavaller arquetípic aconsegueix influenciar al cavaller real i modifica el seu comportament. El perdó a la vida. Aquesta pràctica és molt habitual en el cavaller novel·lesc però difícil de mantenir en el cavaller real. Un cop més, veiem com la literatura intenta donar un codi de comportament a la realitat, tot i que de vegades no ho aconsegueix. Però tal com ens adverteix Maurice Keen en el llibre “La caballería”, no ens podem basar en el model literari de cavaller per buscar la definició històrica. Keen insisteix en el fet que, fora de la literatura, la cavalleria era una disfressa.Així és com el cavaller de ficció arriba a influenciar directament la realitat. Al segle xv ens trobem amb veritables imitacions de les escenes narrades en les novel·les però això no pot fer que ens convertim en Don Quixot i confonguéssim ficció i realitat.
|
Humor
|
Andrés García de Bustamante Caballero (27 de maig de 1959, Ciutat de Mèxic) és un humorista mexicà, cèlebre pel seu programa de televisió El Güiri Güiri i per multitud de personatges de comèdia que va presentar allí mateix i en altres programes, com Los protagonistas. El seu humor característic és el Prop comedy en el qual fa ús de diversos artefactes d'attrezzo. Fill d'un immigrant català i d'una mexicana de San Luis Potosí. És germà de l'artista visual i intèrpret artística Maris Bustamante.
|
Art
|
Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc (París, França, 27 de gener de 1814 – Lausana, Suïssa, 17 de setembre de 1879) va ser un arquitecte francès, restaurador, teòric i docent afí al moviment medievalista del segle xix. Sent nomenat cap de l'Oficina de Monuments Històrics de França el 1846, va tenir un paper molt important en la recuperació i conservació del patrimoni històric d'aquest país. Se'l coneix principalment per haver recollit els postulats sobre l'arquitectura i la restauració de la seva època i haver formulat la teoria de la restauració estilística. Va exposar aquesta teoria de forma sistemàtica en una de les seves obres més celebrades, Dictionnaire raisonné de l'architecture, concretament en el volum VIII publicat el 1866. Però també la va exemplificar de forma pragmàtica en les seves restauracions, entre les quals es troben l'església de la Madeleine de Vézelay, la ciutat medieval de Carcassone o el castell de Pierrefonds.
|
Enginyeria
|
La fragilitat és la propietat d'un material de trencar-se amb facilitat. Tècnicament es defineix com la capacitat d'un material de fracturar-se amb escassa deformació, a diferència dels materials dúctils que es trenquen després de patir acusades deformacions plàstiques. El trencament fràgil té la peculiaritat d'absorbir relativament poca energia, a revera diferència del trencament dúctil, ja que l'energia absorbida per unitat de volum ve donada per: d E d e f d V = 1 2 ∑ i , j σ i j ε i j {\displaystyle {\frac {dE_{def}}{dV}}={\frac {1}{2}}\sum _{i,j}\sigma _{ij}\varepsilon _{ij}} Si un material es trenca pràcticament sense deformació les components del tensor deformació ε i j {\displaystyle \varepsilon _{ij}\;} resulten petites i la suma anterior resulta en una quantitat relativament petita.
|
Antropologia
|
Aquesta llista no pretén ser exhaustiva.La llista d'equívocs comuns és sobre les idees i creences errònies més comunes i esteses sobre temes importants que han estat comunicades per fonts fiables. Cada una ha estat discutida en publicacions. Les declaracions següents són correccions basades en fets coneguts.
|
Història
|
Ferran Garcia-Oliver Garcia (Beniopa, 1957) és un historiador i escriptor valencià, doctor en Història i catedràtic d'Història Medieval a la Universitat de València. Actualment també és membre del consell de redacció de la revista L'Espill. Ha publicat una novel·la i llibres de no ficció. L'any 2003 va publicar el llibre La vall de les sis mesquites, estudi sobre el treball i la vida a la Valldigna medieval. Amb el dietari escrit entre el 2004 i el 2005 El vaixell de Genseric, ha guanyat el Premi Carles Rahola d'assaig, 2006. L'any 2015 va guanyar el 44 Premi Octubre, en la modalitat d'assaig Premi Joan Fuster, amb el llibre Nació, ancestres i ADN. El 2020 va guanyar el IV Premi Carmelina Sánchez-Cutillas de novel·la i prosa creativa amb el llibre La bèstia en què cavalquem (editat per Aila Edicions, 2020).
|
Epidèmies
|
L'epidèmia de xarampió de Samoa del 2019 començar el setembre del 2019. El 6 de gener de 2020 hi havia més de 5.700 casos de xarampió i 83 morts, sobre una població de Samoa de 200.874. Més del 3% de la població estava infectada. La causa del brot es va atribuir a la disminució de les taxes de vacunació, passant del 74% el 2017 al 31-34% el 2018, tot i que les illes properes tenien taxes properes al 99%. Es va declarar l'estat d'excepció el 17 de novembre, ordenant el tancament de totes les escoles, mantenint els menors de 17 anys allunyats dels actes públics i la vacunació va esdevenir obligatòria. El 2 de desembre de 2019, el govern va imposar un toc de queda i va cancel·lar totes les celebracions i reunions públiques de Nadal. A totes les famílies no vacunades se'ls va ordenar que exhibissin una bandera o un drap vermell davant de casa per avisar els altres i ajudar en els esforços de vacunació en massa. Algunes famílies van afegir missatges com "Ajuda!" o "Vull viure!" .Els dies 5 i 6 de desembre, el govern va tancar-ho tot per portar als funcionaris a la campanya de vacunació. Aquest toc de queda va ser aixecat el 7 de desembre, quan el govern estimava que el programa de vacunació havia arribat al 90% de la població. El 14 de desembre, l'estat d'emergència es va ampliar fins al 29 de desembre.Finalment, a partir del 22 de desembre, s'estimava que el 94% de la població susceptible de ser infectada havia estat vacunada.
|
Biblioteconomia
|
Joana Escobedo Abraham (Barcelona, 22 de setembre de 1942) és una escriptora, filòloga i bibliotecària catalana.
|
Sociologia
|
David Held (Londres, 27 d'agost de 1951 - Durham, 2 de març de 2019) va ser un sociòleg anglès, professor de política i sociologia de l'Open University i catedràtic de ciència política en la càtedra Graham Wallace de ciències polítiques en la London School of Economics. Es va formar a Gran Bretanya, França i Estats Units. Fou cofundador de l'editorial Polity, especialitzada en temes de ciències socials i humanitats.
|
Enginyeria
|
Els sensors de nivell detecten el nivell de líquids, sòlids fluïditzats, materials granulars i pólvores que presentin una superfície superior lliure. Les superfícies de les substàncies esdevenen essencialment horitzontals en els seus contenidors (o altres límits físics) a causa de la gravetat, mentre que la majoria de sòlids en gra s'acumulen en un angle de repòs fins a un determinat angle màxim. La substància a mesurar-ne el nivell pot estar dins d'un recipient o pot estar en la seva forma natural (per exemple, un riu o un llac). La mesura del nivell pot ser de valor continu o puntual. Els sensors de nivell continu mesuren el nivell dins d'un interval específic i determinen la quantitat exacta de substància en un lloc determinat, mentre que els sensors de nivell puntual només indiquen si la substància es troba per sobre o per sota del punt de detecció. En general, aquests últims detecten nivells excessivament alts o baixos.
|
Agricultura
|
L'agronomia és una branca de la ciència que estudia els conreus i els sòls on creixen. Els agrònoms treballen per desenvolupar métodes que millorin l'ús del sòl i augmentar la producció d'aliments i d'altres conreus. Duen a terme la recerca en la rotació de conreus, el reg i el drenatge, el conreu de vegetals, la classificació de sòls, la fertilitat de sòls, el control de males herbes i en altres àrees.
|
Sociologia
|
L'economia col·laborativa és un model econòmic que es fonamenta sobre una xarxa d'individus i comunitats connectades d'igual a igual (P2P, de l'anglès peer-to-peer), en contraposició a les institucions centralitzades. Parteix de la compartició de béns comuns —espais i habilitats— a fi d'obtenir un benefici econòmic, monetari o no.Es basa habitualment en plataformes digitals que estableixen un marc on els usuaris poden interactuar entre ells o/i amb la mateixa plataforma. Els usuaris seleccionen el paper que desitgen en cada moment, o diversos rols simultàniament (per exemple: venedor i comprador) dins d'un sistema distribuït i dinàmic. Normalment, hi ha un mecanisme d'avaluació entre usuaris, mitjançant el qual adquireixen una reputació, i amb ella, la confiança necessària per seguir duent a terme l'activitat que desitgin. Actualment podem considerar que els trets fonamentals d'aquest sector es basen en un conjunt de propietats i característiques força definits. Normalment presenten una combinació significativa dels següents elements: Accés: es basen en l'accés lliure dels usuaris i les usuàries al servei i la informació que es genera, ja sigui per a l'ús, intercanvi, consum o producció entre ells. Participació: permeten la contribució, l'intercanvi o la producció entre iguals, de manera lliure i voluntària (en els millors casos protegint la privacitat o fins i tot anonimat de les persones). Motivació: fomenten la motivació individual, que pot incloure la dinerària (o al voltant d'un recurs, compensació en espècies o contraprestació), però també la col·lectiva envers uns valors compartits; la relació amb altres persones o la contribució a béns comuns. Apropiació: ofereixen o generen recursos compartits amb llicències clares de reutilització, ja sigui per a permetre obres derivades, o fins i tot una reutilització que generi noves oportunitats econòmiques i capital social (sense malmetre el bé compartit). Dades: fruit de la seva activitat i evolució, les dades que generen el projectes sobre la base de l'activitat dels participants són de lliure disposició, i en comptes d'usos no ètics o extractius (explotació, venda, etc.) estan disponibles com un bé comú més, fomentant la transparència. Governança: habiliten mecanismes participatius de presa de decisions -ja siguin centralitzats o distribuïts-, de manera que permeten fórmules de col·laboració en la direcció del projecte o fins i tot en la seva propietat col·lectiva.Des d'un punt de vista econòmic, el compliment d'alguns d'aquests criteris permeten incloure per una banda plataformes que basen el seu funcionament a extreure valor dels usuaris i monetitzar les seves interaccions, generen models de negoci on el rol principal és el del consumidor proactiu (plataformes que per tant es pot considerar s'emmarquen dins del concepte de consum col·laboratiu). Per una altra banda, també inclou com a exemples d'economia col·laborativa plataformes procomuns que compleixen amb més d'aquests criteris i el sentit original del terme col·laboració (dins el món digital) vinculat a iniciatives de programari lliure, coneixement lliure o projectes de xarxa oberta.
|
Sociologia
|
La popularitat és la qualitat de ser àmpliament conegut, usualment per motius positius. Les persones populars són un model per a altres, que coneixen aspectes de la seva vida i el seu caràcter, sovint estereotipat en un parell de trets de personalitat que són els que la gent identifica amb el personatge. Es relaciona estretament amb la fama i la reputació. En època contemporània les persones populars són sobretot artistes, famosos de televisió i líders de grup, especialment a l'adolescència. La popularitat desperta emocions positives en les altres persones, que es veuen reflectides en sentiments d'amistat i respecte, un prejudici positiu cap a allò que fa la persona popular i una activació del lòbul de l'ínsula del cervell. La popularitat d'una persona augmenta les seves possibilitats de tenir influència social. Viccionari
|
Història
|
La dinastia Zagüe o Zagwe governà a Etiòpia entre els anys 1137 i 1270, quan Yekuno Amlak derrotà i matà en batalla el darrer emperador Zagüe. Sembla que el nom Zagüe prové de la frase en gueez Ze-Agaw, que significa 'd'Agaw', i es refereix a la gent del poble agaw. El monarca més conegut n'és el rei Gebra Maskal Lalibela, a qui s'atribueix la construcció de les esglésies rupestres de Lalibela. La seua capital era la ciutat de Roha (actual Lalibela), a Lasta.
|
Objectes astronòmics
|
Benjamin Schumacher (?, S.XX) més conegut com a Ben Schumacher, és un físic teòric americà. Es va llicenciar al Hendrix College i es va doctorar en filosofia a la Universitat de Texas (Austin). Actualment treballa com a físic i mestre a la Universitat de Kenyon (universitat d'arts liberal en Ohio rural.), especialitzat en el camp emergent de la teoria d'informació quàntica, estudiant les sorprenents relacions entre la mecànica quàntica, la teoria de la informació, la computació, la termodinàmica i la física del forat negre.Va descobrir una manera d'interpretar estats quàntics com informació, així com una manera de comprimir la informació en un estat, i emmagatzemar la informació en un nombre inferior d'estats. Aquesta tècnica es coneix com a compressió de Schumacher. Aquest va ser l'anàleg quàntic del teorema de la codificació silenciosa de Shannon, i va ajudar a iniciar el camp conegut com a teoria de la informació quàntica. També se li atribueix l'invent del terme qbit juntament amb William Wootters de Williams College, consisteix en la computació quàntica similar a la computació tradicional. És autor de nombrosos articles científics i dos llibres: Physics in Spacetime: An introduction to Special Relativity (Física en l'espai temps: Introducció a la relativitat Espacial), sobre la Relativitat Especial, i Quantum Processes, Systems, and Information (Processos Quàntics, Sistemes i Informació), juntament amb Michael Westmoreland, sobre mecànica quàntica. Per les seves contribucions, va guanyar el Premi de Comunicació Quantum de 2002 (International Quantum Communication Award), el primer premi internacional en aquest camp, i va ser nomenat membre de l'American Physical Society (Societat de Física Americana). Ha passat anys sabàtics treballant en el Laboratori Nacional Los Alamos. També ha realitzat investigacions a l'Institut Isaac Newton de la Universitat de Cambridge, l'Institut Santa Fe, l'Institut Perimeter, la Universitat de Nou Mèxic, la Universitat de Montréal, la Universitat d'Innsbruck i la Universitat de Queensland.
|
Estris
|
Un cucurull, cucurutxo o cucurulla és una neula enrotllada formant una figura normalment cònica. Quan és realitzada amb una làmina de paper o de cartó és una paperina, papera, mesura o aluda.S'utilitza per a embalar qualsevol conjunt de coses menudes al seu interior. És molt usat per a aliments i emprat per a transportar fàcilment el contingut a la mà empomant per sota la paperina. Comunament els cucurulls de galeta de tipus neula contenen gelats i es diuen cornets i els de paper o cartó, caramels, fruita seca o qualsevol altre tipus d'aliment (sòlids en grànuls més o menys grossos, llavors com mongetes, pèsols, cigrons, dolços, etc).
|
Psicologia
|
La prova de Brazelton (Neonatal Behavioral Assessment Scale o NBAS en anglès) és una de les avaluacions a les quals poden ser sotmesos els nounats. L'escala de Brazelton és un instrument d'avaluació creat per T. Berry Brazelton, pediatre estadounidenc, el 1973. Els nens al néixer ja tenen desenvolupats alguns moviments, ja que han estat 9 mesos a la panxa, on han rebut molts estímuls diferents. L'escala consisteix en una sèrie de proves amb la finalitat d'amidar els principals reflexos, els canvis d'estats, la sensibilitat i la resposta a l'estimulació física i social, per tal d'avaluar les possibles necessitats d'estimulació primerenca que el nounat pugui tenir. Aquesta escala és considerada com una de les més indicades tant per la detecció de déficit com per la identificació de les capacitats emergents del nadó. També s'ha considerat útil per afavorir el vincle entre el nounat i els seus pares, millorant així el desenvolupament del nen. Aquesta tècnica acostuma a aplicar-se als tres, quatre dies després del naixement del nen.
|
Jocs
|
L'home pilota és una peça destacada del Museu de Joguets i Autòmats de Verdú. Es tracta d'un autòmat fabricat al nord d'Àustria, aproximadament el 1930. El museu va adquirir la peça procedent d'una col·lecció italiana. La joguina ha esdevingut la imatge representativa del museu, i fins i tot se li ha fet una cançó, l'Ska de l'home pilota, i d'altres activitats relacionades. La joguina té la seva pròpia pàgina en algunes xarxes socials, com el Facebook.
|
Química
|
El IUPAC International Chemical Identifier (InChI) és un identificador textual per a substàncies químiques, dissenyat per a proporcionar un estàndard i un sistema de lectura humana per codificar informació molecular i facilitar cercar tal informació en bases de dades i en els webs. Inicialment es va desenvolupar per la IUPAC i el NIST durant 2000–2005, el format i els algorismes no tenen propietari i el programari o software és de disposició lliure sota la llicència open source LGPL.Els identificadors descriuen les substàncies químiques en termes de capes d'informació — els àtoms i la seva connectivitat en enllaços químics, informació sobre els tautòmers, els isòtops, estereoquímica, i sobre la càrrega electrònica.
|
Història
|
Llinatge noble dels senyors de Foixà, al comtat d'Empúries.
|
Arquitectura
|
El calefactori és una cambra aparellada amb una llar de foc i alguns seients, de la qual solien disposar grans edificacions (monestirs, castells, palaus), a fi que els habitants poguessin escalfar-se. Solien ser utilitzades durant breus estones a excepció de la gent gran, que en feia un ús més prolongat.
|
Estris
|
Un cubell de la brossa o contenidor d'escombraries o simplement contenidor, és un recipient emprat per emmagatzemar escombraries que pot estar fet de metall o de plàstic. Els usats en l'interior de les cases tradicionalment es col·loquen a la cuina per desfer-se dels sobrants culinaris com ara peles de fruita o envasos de menjar.També existeixen papereres que s'usen en les oficines per desfer-se de (com suggereix el seu nom) de paper usat i altres residus d'oficina. La majoria de les cubells d'escombraries tenen tapes al capdamunt per evitar les olors que les escombraries sol emetre. Encara que la majoria s'ha d'obrir manualment, alguns disposen de pedals que obren la tapa quan es trepitgen. En les cubells d'escombraries d'interior s'hi sol posar una bossa d'escombraries que manté el mateix cubell net, facilita la retirada de les escombraries quan s'omple i permet desfer-se d'ella amb el menor contacte possible. Una pràctica habitual és posar diverses bosses a cada cubell d'escombraries, de manera que pugui buidar la cubell retirant la borsa sense haver de reemplaçar-la, abreujant el procés. Les escombraries solen deixar-se en aquests receptacles fins que s'omplen, moment en el qual es transfereixen via les anteriorment esmentades borses a un contenidor a l'exterior, o simplement a la vorera. Els contenidors de carrer solen ser de tres tipus: cubells (receptacles metàl·lics fets sovint de llauna o acer), contenidors (grans receptacles similars a cisternes) i contenidors amb rodes (cubs lleugers, normalment de plàstic, fàcils de moure). Tots ells són buidats pels escombriaires, que aboquen el seu contingut en un camió d'escombraries que porten fins a un abocador o incineradora per buidar. També hi ha el cubell de reciclatge, una versió de la cubell tradicional dissenyat per rebre objectes que poden ser reciclats per fabricar nous productes. Aquests cubs es classifiquen en diferents categories (normalment representades per colors) que determinen què pot dipositar-hi, per exemple vidre, paper, plàstics, etc. Els continguts d'aquest cubell es porten a una planta de reciclatge per ser processats. Certes zones públiques com els parcs tenen papereres situades al costat dels camins freqüentment transitats pels seus visitants. Això anima la gent a no llençar escombraries a terra, evitant així un desagradable ambient social insalubre i poc estètic. Els cubs situats a l'exterior o en zones públiques transitades solen subjectar-se al sòl oa una paret. Això dissuadeix els lladres i també redueix el vandalisme en dificultar el moviment i la manipulació dels contenidors, com tirar les escombraries a terra o usar-los com armes llancívoles. Alguns edificis d'habitatges tenen rampes d'escombraries per les que els seus residents poden desfer de les seves escombraries. Aquestes rampes solen donar a algun gran receptacle situat al soterrani.
|
Museologia
|
Georges-Henri Rivière (1897–1985) fou un museòleg francès, un dels principals impulsors de les noves pràctiques museològiques del segle xx, especialment pel que fa als museus etnogràfics.
|
Lingüística
|
El sistema de certificats oficials de llengua catalana és un sistema que consta de diverses proves que, superades, acrediten un determinat nivell de català. Els certificats s'expedeixen a Catalunya, el País Valencià (on s'anomenen certificats de valencià) i a les Illes Balears i, tot i no ser exactament iguals, tenen la mateixa validesa en tots els territoris i estan homologats (és a dir, que, per exemple, el Certificat D de català i el Grau superior de valencià són equivalents)L'únic requisit per efectuar aquestes proves és ser major de 16 anys. Els exàmens es convoquen una vegada cada any en diverses localitats i la possessió d'alguns certificats és obligatòria per alguns llocs de treball; per exemple, per ser professor d'institut a Catalunya es requereix el nivell C.
|
Fiscalitat
|
La Taxa Tobin és una proposta d'impost sobre les transaccions financeres (ITF), o sia, un impost sobre el flux de capitals en el món, suggerit a iniciativa de l'economista nord-americà James Tobin l'any 1971, qui va rebre el Premi Nobel d'Economia el 1981, la instauració a nivell internacional de la qual ha estat proposada i impulsada pel moviment ATTAC i per personalitats com Ignacio Ramonet. La seva implantació fou considerada amb motiu de la crisi econòmica de 2008-2010.El mateix Tobin ha considerat que s'ha abusat del seu nom i la seva idea. El 2011 s'ha tornat a demanar la creació d'un impost a les transaccions financeres, tant des d'autors polítiques i monetàries-Unió Europea-com des d'ONG com Oxfam.Els moviments per una globalització alternativa opinen que els ingressos que aquest impost produiria podrien ser una important font de finançament per combatre la pobresa al món, però altres, especialment els liberals de l'escola austríaca ho consideren una mesura intervencionista especialment perniciosa com que obstaculitzava el lliure comerç, perjudicant segons ells als països més pobres i presentant enormes dificultats de recaptació, gestió i utilització dels fons.Tècnicament la Taxa Tobin seria un impost, més que no pas una taxa per bé que s'ha generalitzat amb aquest nom per mimetisme amb altres llengües, Tobin Tax (anglès) i Taxe Tobin (francès).
|
Psicologia
|
L'Associació Empresarial de Publicitat, és un gremi d'agències de publicitat a Catalunya, creat per defensar els interessos del sector. El gremi va ser fundat a Barcelona el 1926 per quatre pioners de la publicitat catalana i espanyola: Josep Maria Fortuny, Enric Joval, Rafael Roldós Viñolas i Pere Prat Gaballí. Els primers estatuts es van fer públics l'any 1931. El 1998 va crear junts amb la Generalitat de Catalunya el festival internacional de publicitat «Drac Novell», l'únic del món dedicat als estudiants de publicitat i que uneix l'àmbit empresarial amb l'acadèmic. El «Premi Nacional de Creativitat José María Ricarte», organitzat en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona des de 2012 premia persones, empreses o entitats que per llur treball creatiu «han transformat la manera de pensar i viure de la gent» tot i respectar una dimensió humanista. El 2016 van instaurar el premi «Mestres de la Comunicació» junts amb la Fundació de la Comunicació i la Universitat Ramon Llull. El premi honra persones del món acadèmic o professional que han destacat en els sectors de la publicitat, les relacions públiques i el periodisme. Des de 2018 organitza el festival «Open Creatiu» al qual es pot presentar qualsevol projecte publicitari: del petit fullet d'una associació local cap a una campanya nacional.
|
Astronomia
|
El cel nocturn és l'aparença del cel durant la nit. El terme està generalment associat a l'astronomia, a l'observació de les estrelles, la Lluna i els planetes, que es fan visibles quan el Sol s'oculta. Els estudis sobre el cel nocturn han tingut un lloc en les cultures ancestrals i en les modernes. En el passat, per exemple, els agricultors observaven el cel nocturn com calendari o guia per realitzar les collites. Moltes cultures han realitzat, al llarg de la història, representacions de les constel d'estrelles, associant a llegendes i mitologias sobre les seves deïtats. Les creences històriques es basaven generalment en les relacions entre els cossos celestes o en els esdeveniments relacionats amb la Terra. Els estudis científics del cel nocturn i els cossos observats en ell tenen el seu lloc en la ciència de l'astronomia. La visibilitat dels cossos celestes en el cel nocturn és afectada per la contaminació lumínica. La presència de la Lluna en el cel, ha dificultat històricament l'observació astronòmica en augmentar la quantitat de llum ambiental, però amb el desenvolupament i la proliferació de les fonts de llum artificials aquest problema s'ha incrementat considerablement. Existeixen filtres especials que poden ajudar a alleujar aquesta circumstància, però tant per als astrònoms aficionats com per als professionals, la millor solució és buscar llocs allunyats de les grans ciutats i altres fonts lluminoses. .
|
Mitologia
|
La mitologia índia es refereix a un ampli cos de la literatura de l'Índia (essencialment la mitologia de l'hinduisme) que detalla les vides i els actes de personatges llegendaris, deïtats i d'encarnacions divines a la Terra. La denominació de "mitologia hindú" o "de l'Índia" no reflecteix la centralitat de les afiliacions religioses i espirituals dels textos, que persevera en l'actualitat per a la majoria dels hindús. Estan envoltades de llargs discursos religiosos que encara representen la font per a l'ètica i la pràctica hinduista. Entre els textos més importants hi ha els Purana, dels quals n'existeixen divuit de principals, així com les dues grans epopeies, el Ramayana i el Mahabharata (que inclou el Bhagavad Gita). Aquestes epopeies són escriptures molt religioses; les seves històries serveixen com a paràboles i fonts de devoció per als hindús d'avui dia.
|
Geografia
|
Lide (Λίδη) fou una muntanya de Cària prop de Pedasos, en la qual, en la guerra entre Cir II el Gran i els caris, van resistir els guerrers de Pedasos al general persa Harpagus, a la fortificació de mont Lide, fins que foren reduït (Hdt. 1.175, 8.104).
|
Història
|
Linda Nochlin (Nova York 31 de gener de 1931- 29 d'octubre de 2017) fou una historiadora de l'art, professora universitària i escriptora feminista.
|
Història
|
Els Orbelian (georgià: Orbeliani), senyors de Siunia, foren una família noble, documentada en inscripcions a Vaiots Tzor i Siunia, i documentada per Esteve Orbelian, un membre de la família, en la seva Història de la Siunia de 1297. Durant el segle xii, els Orbelian o Orbeliani eren una família feudal de les principals de Geòrgia, amb centre en la fortalesa d'Orbet'i a Abkhàzia o prop d'aquest territori. El 1177/8, el seu líder Ivane dirigia el clan al complet quan fou derrotat en la lluita de poder entre, d'una banda, el jove hereu del difunt David V de Geòrgia, el gendre i protegit d'Ivane, príncep Demetri o Demna de Geòrgia, i de l'altra, el germà del rei difunt Giorgi. Ivane va enviar el seu germà Lipartit i els seus nebots Elikum i Ivane als dominis ildeguízides amb capital a Tabriz, demanant ajut per a la seva causa, però l'exèrcit turc va fer tard, i quan va arribar Ivane ja havia estat cegat, la seva família estrangulada, i el jove Demetri cegat i castrat. Liparit va morir a l'exili. Un fill, Ivane, retornà a Geòrgia quan la situació es va refredar; els seus descendents, tot i que amb les seves propietats reduïdes, van esdevenir prominents a Geòrgia i ho van restar fins als temps soviètics. Honorat per l'atabeg ildeguízida de l'Azerbaidjan, un altre fill de nom Elikum es va quedar allí i esdevingué un importat oficial, convertint-se (nominalment, segurament sense cap autèntic sentiment) a l'islam i va morir en una de les guerres de l'atabeg. Va deixar vídua, que era germana d'un bisbe armeni de Siunia, i un fill jove, Liparit. Aquests aviat van convertir-se, involuntàriament, en la muller i el fillastre d'un musulmà notable de Nakhtxivan. El 1211, un exèrcit combinat georgià i armeni manat per Ivane Zakarian arrabassava el control de Siunia a l'estat de l'atabeg Ildegízida. Recordant els Orbeliani (el paper dominant dels quals a Geòrgia havia estat omplert pels Zakarian), Ivane va fer una recerca i va localitzar Liparit mercès al cunyat del bisbe, i el va establir com a senyor feudal de Vaiots Tzor. Reforçat per aliances de matrimoni i les seves relacions feudals amb els Khaghbakian o Proshian, entre d'altres, els Orbeliani van prosperar, construint o donant suport a una xarxa de monestirs esplèndids (el més notable dels quals és el de Noravank), recollint i conservant manuscrits importants, i altres inscripcions; cada monestir medieval a Vaiots Tzor té inscripcions que enregistren el seu patronatge. L'arribada del mongols imposava la necessitat d'actuar amb rapidesa. El 1251 i 1256, el príncep Smbat Orbelian, prudent i multilingüe, feia el pelegrinatge obligat a Karakorum, portant una joia esplèndida i benediccions divines, i va persuadir Mongke, fill de Genguis Khan, el governant mongol, de fer de Siunia i les seves esglésies un feu mongol exempt d'impostos sota el directe patronatge del gran kan (o com a mínim de la seva mare cristiana). La família expandia la seva influència, ajudada per una aparentment simpatia genuïna recíproca amb els mongols, com a mínim fins que aquestos es convertiren a l'islam. El 1286, l'erudit de la família, l'historiador Stepanos (Esteve Orbelian), feia el pelegrinatge al regne d'Armènia Menor a Cilícia i fou nomenat metropolità (arquebisbe) de la nova seu ampliada de Siunia. El feu es va dividir en tres de 1290 a 1300, i foren després reunits per Burtel Orbelian, que governava un principat que floria i fou finalment nomenat emir de les capitals mongoles de Sultaniya i Tabriz. Aquesta cooperació propera amb els governants mongols tenia el seu preu. Uns quants Orbeliani morien en les campanyes del kan lluny de casa, i un passava 12 anys captiu a Egipte abans de ser rescatat. Els Orbeliani sobrevisqueren a l'arribada de Tamerlà i les seves hordes de turcmans durant els anys 1380, però en l'esfondrament de l'imperi de Tamerlà i les lluites entre faccions que disputaven entre si, va suposar una real amenaça. Smbat Orbeliani, l'últim governant de la família a la Siunia, va escollir el costat equivocat i, després de la captura del seu baluard de Vorotnaberd (sud de Sisian) el 1410, va fugir a Geòrgia, on va morir. Els Orbeliani aconseguiren retenir propietats a Vaiots Tzor durant tot el segle xv, encara que molts n'emigraren amb als seus parents cap a Geòrgia.
|
Enginyeria
|
L'enginyeria geofísica és la branca de l'enginyeria que en el seu camp professional participa en la investigació, exploració, avaluació, explotació i aprofitament de recursos energètics, minerals i hidrològics, per a determinar-ne l'impacte ambiental i els riscos geològics. Així mateix, participa en estudis del sòl i del subsol per a la construcció d'obres d'enginyeria civil: preses, centrals hidroelèctriques, ponts, carreteres. També pot participar en altres obres d'infraestructura en els organismes estatals i privats relacionats amb: Recursos hidroelèctrics (embassaments), recursos minerals, petrolis, recursos energètics en general o a l'entorn de comunicacions i transports. A part de poder prestar els seus serveis en instituts de recerca o de docència.
|
Sociologia
|
Els Ñetas són una tribu urbana i una banda de carrer sorgida a Puerto Rico. Va nàixer com una agrupació de presos amb l'objectiu de protegir-se mútuament. En alguns països mantenen rivalitat amb altres bandes, com ara els Latin Kings, per controlar les zones més conflictives de l'Equador. Des del 2003 és una banda present a Espanya, on els seus membres són més joves. L'estiu de 2014 es va desmantellar la cúpula dels Ñetas de Madrid amb 38 detinguts.
|
Lingüística
|
Les llengües nyulnyulanes són una petita família de llengües aborígens australianes, estretament emparentades i parlades al nord-est d'Austràlia. Les llengües nyulnyulanes formen dues branques establertes sobre la base d'innovacions lèxiques i morfològiques. Occidental o nyulnyúlic:Nyulnyul, Bardi-Djawi, Dyaberdyaber, Nimanburru.Oriental o Dyukun:Jukun, Yawuru, Warrwa, Nyigina, Ngumbarl.
|
Història
|
La Dinastia Hồng Bàng, coneguda també com la Dinastia Lạc, és la primera dinastia que suposadament va governar al Vietnam (llavors conegut com a Văn Lang), fundada per Hùng Vương el 2879 aC i que va governar la regió durant uns 2000 anys, fins al 258 aC, quan el regne fou conquerit per An Dương Vương.Hi ha moltes llegendes al voltant, però poca informació històrica verificable se sap sobre aquesta dinastia. Durant milers d'anys al final de l'Edat de Pedra, la població van créixer i es van estendre per totes les parts del Vietnam. Els primers vivien a prop dels rius Hồng, Cả i Mã, i el seu territori incloïa els territoris meridionals moderns de la Xina fins a les ribes del riu Hồng al territori del nord de Vietnam. Segles de desenvolupament d'una civilització i una economia basades en el cultiu de l'arròs de regadiu van fomentar el desenvolupament d'estats tribals i assentaments comunals.
|
Telecomunicacions
|
Un dinode és cadascun dels elèctrodes que formen part d'un tub fotomultiplicador.Cada dinode es carrega més positivament que el seu predecessor, després de deixar l'òptica d'entrada els electrons arriben al primer dinode amb una energia d'algunes centenes d'electró volts, aquest petit corrent elèctric s'haurà amplificat habitualment a un milió al final del procés. Quan els electrons toquen el dinode provoquen un mecanisme a la seva superfície anomenat emissió secundària, aquest mecanisme s'assembla a l'efecte fotoelèctric però amb electrons com a partícula incident. Els electrons que arriben amb algunes centenes d'eV generaran algunes desenes d'electrons d'energia molt més feble, que per diferència de potencial entre el primer dinode i el segon s'acceleraran cap al segon dinode per tal de provocar un altre cop el mateix mecanisme. La diferència de potencial entre un dinode i el seu precedent acostuma a ser de 90 a 100 volts. En repetir-se aquest mecanisme al llarg dels diferents dinodes és possible multiplicar els 4 o 5 electrons inicials emesos pel fotocàtode i convertir-los en diversos milions, entre 10⁵ i 107 electrons per cadascun dels incidents.
|
Humor
|
Siné Hebdo és una revista satírica francesa creada pel dibuixant Siné, que va publicar-se entre el setembre de l'any 2008 i l'abril de 2010, abans d'esdevenir Siné Mensuel.La ideologia de la revista és d'una esquerra radical i anticapitalista, que l'ha dut a confrontar-se en polèmiques amb altres publicacions i periodistes, inclosos els seus companys de Charlie Hebdo, i especialment el seu director Philippe Val, a qui acusaven de fer el joc a Sarkozy i l'extrema dreta francesa. Philippe Val va deixar de ser director de Charlie Hebdo per passar a dirigir la cadena pública France Inter sota el mandat de Sarkozy. Entre els col·laboradors de la revista de Siné hi ha alguns dels humoristes i intel·lectuals més compromesos de França, com Guy Bedós, Jackie Berroyer, Michel Onfray, Noël Godin, Cristophe Aléveque, Didier Porte, o l'antic director i fundador de Charlie Hebdo Defeil de Ton. Pel que fa als dibuixants, es poden destacar, a part de Siné, prestigiosos dibuixants europeus com Tardi, Ronald Searle, Vuillemin, Philippe Geluck, Carali, Desclozeaux, o el català Kap.
|
Enginyeria
|
El Mareòmetre de Portugalete és un aparell pintoresc, semblant un rellotge, que serveix per mesurar les marees. Va ser instal·lat al final del Moll de Churruca (Portugalete) l'any 1883 i va ser un element imprescindible per a la navegació, ja que abans de la construcció del Moll de Ferro (1887) hi havia una terrible barra de sorra que provocava la impossibilitat de la navegació durant la baixamar. Actualment encara està en funcionament.
|
Arquitectura
|
L'Arquitectura anglosaxona va ser un període en la història de l'arquitectura d'Anglaterra i part de Gal·les, des de mitjan segle V fins a la conquesta normanda de 1066. Els edificis civils anglosaxons a Gran Bretanya van ser en general simples, construïts utilitzant principalment fusta i amb el sostre de palla. Cap exemple acceptat sobreviu "in situ". N'hi ha, tanmateix, moltes restes d'arquitectura d'esglésies anglosaxones. Almenys cinquanta són d'origen anglosaxó amb les principals característiques arquitectòniques, hi han moltes més que afirmen també pertànyer a aquesta època, encara que en alguns casos les parts anglosaxones són petites i estan molt alterades. Sovint és impossible distingir de forma fiable entre el treball previ i posterior a la conquesta del segle xi en els edificis, on la majoria de les parts són ampliacions o modificacions posteriors. L'esglésies de la torre rodona i de turriforme utilitzant la torre como nau, són els models distintius anglosaxons. Totes les esglésies que sobreviuen, excepte una església de fusta, són de pedra o maó, i en alguns casos mostren evidències de reutilització d'obres romanes. El caràcter arquitectònic dels edificis eclesiàstics anglosaxons va des de la influència de l'arquitectura cèltica en el primer període; la de l'arquitectura de la basílica paleocristiana; i el període anglosaxon posterior, una arquitectura caracteritzada per pilastres, arcs cecs, balustres i obertures amb eixos triangulars. A les últimes dècades del regne anglosaxó es va introduir des del continent l'art romànic, com en les addicions incorporades a l'Abadia de Westminster fetes des de 1050 en endavant, i per influència de l'arquitectura normanda. A les últimes dècades els historiadors de l'arquitectura s'han tornat menys segurs amb totes les característiques romàniques més petites no documentades posteriors a la data de la conquesta normanda de 1066. Encara que alguna vegada va ser comú, ha estat incorrecte durant algunes dècades utilitzar el terme simple de "saxó" per a qualsevol cosa anglosaxona que fos posterior al període inicial d'assentament a Gran Bretanya. Els primers edificis anglosaxons a Gran Bretanya van ser en general simples, construïts principalment amb fusta i amb sostre de palla. En general van preferir no establir-se dins de les antigues ciutats romanes, van construir ciutats petites a la vora dels seus centres d'agricultura, en els guals dels rius o situats de manera per fer-ho servir també com a ports fluvials.
|
Dansa
|
A totes (títol original: Bring It On) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Peyton Reed estrenada el 2000. Ha estat doblada al català
|
Telecomunicacions
|
ETSI EN 302 291 és una normativa de compatibilitat electromagnètica per a equipament de radiofreqüència operant a la banda del 13,56 MHz i amb els requeriments essencials de l'article 3.2 de la directiva europea de l'article 3.2.Quedará substituïda per la norma EN 300 330 de la directiva Directive 2014/53/EU que aplicarà a dispositius amb freqüències de 9 kHz a 25 MHz.
|
Filosofia
|
La Teoria dels sentiments morals (1759) és un llibre sobre ètica de l'economista i filòsof moral Adam Smith. Comença per l'exploració de totes les conductes humanes en les quals l'egoisme no sembla tenir un paper determinant, com assegurava Thomas Hobbes. El que s'exposa llavors és el procés de simpatia (o empatia), a través del qual un subjecte és capaç de posar-se en el lloc d'un altre, tot i que no n'obtingui benefici fent-ho. Amb aquest fet es busca criticar la concepció de l'utilitarisme tal com apareix en Hume. El desenvolupament de l'obra porta al descobriment del «espectador imparcial», la veu interior que dictaria la propietat o impropietat de les accions. Aquest espectador imparcial pot associar-se al concepte de superjo, de Sigmund Freud. Al llarg de l'obra l'autor explica l'origen i funcionament dels sentiments morals: el ressentiment, la venjança, la virtut, l'admiració, la corrupció i la justícia. El resultat és una concepció dinàmica i històrica dels sistemes morals, en oposició a visions més estàtiques com les determinades per les religions. En termes filosòfics, la naturalesa humana estaria dissenyada per avançar finalitats o causes finals que no necessàriament són coneguts pels subjectes, que es guien per les causes eficients.
|
Història
|
Guilarà o Guílara (finals del segle x - Barcelona, ~959) fou bisbe de Barcelona des d'abans del 937 a després del 951. La primera referència que hom té de Guilarà com a bisbe de Barcelona és indirecta, en una escriptura del 937 de donació del comte Sunyer I al Monestir de Sant Pere de Rodes, d'unes possessions al comtat de Girona que li havien provingut del bisbe barceloní Guilarà. Més endavant, el 944, Guilarà va rebre unes rendes marineres de Tortosa, de part del comte Sunyer i la seva esposa Riquilda de Tolosa, per a construir una Canongia on viurien els canonges de la seu. Però una de les actuacions amb més transcendència del bisbe Guilarà fou la cessió dels habitacles, a instàncies dels mateixos comtes Sunyer i Riquilda, per a la casa de religioses que posteriorment esdevindria el Monestir de Sant Pere de les Puel·les. Els comtes dotaren el monestir i en feren construir l'església que consagrà el bisbe Guilarà el 16 de juny de 945. Encara hi ha notícia posterior del bisbe en relació a la seva intervenció en la recuperació del castell d'Olèrdola el 950, de mans dels musulmans. Per aquesta raó, el castell i el terme d'Olèrdola van passar a la jurisdicció de la seu episcopal de Barcelona. No se sap ben del cert quant més va durar el seu mandat ni qui va ésser el seu successor immediat.
|
Telecomunicacions
|
Presentation Unit és el bloc elemental que conté cadascuna de les informacions digitals, encara sense comprimir, de video, àudio o dades en la Capa de Sistema. En aquesta capa es realitzen les operacions que condueixen a l'obtenció dels fluxos de senyal MPEG-2, que consisteixen en l'organització en paquets, de les dades comprimides i el posterior multiplexat de tots els senyals associats al programa. Access Unit és una subestructura lògica del "corrent elemental" (ES-Elementary Stream) formada per fluxos binaris de vídeo i àudio comprimits per facilitar l'accés la manipulació del flux de bits. És l'entitat més petita de dades que es pot atribuir als sistemes de sincronització de capa de compressió. En aquesta capa es realitzen les operacions de descodificació MPEG, recorrent als procediments generals de compressió de dades, i aprofitant a més, per a les imatges, la seva redundància espacial (àrees uniformes) i temporal (imatges successives), la correlació entre punts propers i la menor sensibilitat de l'ull als detalls fins de les imatges fixes. Ja en la Capa de Sistema es troben els “Empaquetadors P.E.S.”, que constitueixen el següent pas en la generació tant del múltiplex de programa com del múltiplex de transport MPEG-2. Es tracta de convertir cada “Elementary Stream (E.S.)” compost exclusivament per “Access Units”, en un “Packetised Elementary Stream (P.E.S.)”. Un P.E.S. està compost íntegrament per “PES-Packets”, com es mostra en la figura:
|
Televisió
|
La XXXIX Edició dels premis Antena de Oro 2011 se celebrà 5 de novembre de 2011 al casino d'Aranjuez.
|
Química
|
La llei dels volums de combinació va ser enunciada el 1808 pel químic francès Joseph Louis Gay-Lussac (1778-1850) a conseqüència de les experiències realitzades amb diferents reaccions químiques entre gasos. Diu així: Els volums de totes les substàncies gasoses que intervenen en una reacció química estan entre si en una relació constant i molt senzilla de nombres enters.
|
Cultura popular
|
Una norma no escrita és una restricció de conducta o al comportament imposada en una societat o a una organització, sense que aquesta sigui descrita oralment ni aparegui enlloc per escrit. Sovint existeix d'aquesta manera, sense que calgui dir-la ni escriure-la explícitament, perque forma part d'una lògica cultural implícita tàcitament i es considera que no cal. Una persona forastera a aquesta cultura pot sense adonar-se trencar la norma i provocar així la consciència i atenció envers ella dels altres. Algunes normes no escrites socials es troben per exemple en algunes normes d'algunes receptes tradicionals, com la paella. En organitzacions poden incloure jerarquies, cultura o normes de comportament a la interacció entre els seus membres. Algun exemple concret pot ser que, del capità d'un vaixell, s'espera que sigui l'últim a deixar-lo en cas d'un desastre; o que, si al Barça per Nadal un jugador fa més vacances que els altres, aleshores no juga el primer partit de l'any.
|
Informàtica
|
L'algorisme de Smith-Waterman és un dels algorismes més emprats per a l'alineament local de seqüències proteiques o nucleotídiques, i en permet determinar les regions de major similitud. La primera versió d'aquest algorisme va ser proposada per Temple Smith i Michael Waterman el 1981 i, de forma similar a l'algorisme de Needleman-Wunsch, es tracta d'un algorisme de programació dinàmica que garanteix que l'alineament trobat és òptim. Una implementació de l'algorisme de Smith-Waterman, SSEARCH, es troba disponible en el programa d'anàlisi de seqüències FASTA.
|
Dansa
|
Pina Bausch (alemany: Pina) (Solingen, 27 de juliol de 1940 - Wuppertal, 30 de juny de 2009) Philippine "Pina" Bausch fou una ballarina, coreògrafa, professora de dansa contemporània i directora del Tanztheater de Wuppertal. És una figura de culte de la dansa internacional, i potser la més rellevant de l'època contemporània. Fou deixebla de Kurt Jooss.Bausch és considerada una de les pioneres de la dansa teatre, per la seva manera de formar i dirigir intèrprets, i els espectacles que expressen emocions i diàlegs mitjançant el moviment, sons, vestuari i escenografia. En la dansa teatre, és la figura més destacada i ha influït en diversos artistes. També va ser de les primeres a coreografiar els desplaçaments i posicions a l'escenari dels actors en peces de teatre tradicional.Els seus espectacles més coneguts són la seva Consagració de primavera (1975) i especialment Cafè Müller (1978), que han estat representats, entre altres llocs, al Liceu de Barcelona. Morí el 30 de juny del 2009 a la ciutat alemanya de Wuppertal, a l'edat de 68 anys, després que li diagnosticaren un càncer cinc dies abans.
|
Jocs
|
Panini és una empresa amb seu a Mòdena, Itàlia, fundada pels germans Panini el 1961. La companyia produeix llibres, còmics, revistes, adhesius, cromos i altres articles a través de les seves filials especialitzades en col·leccionables i edició. Panini distribueix els seus propis productes i els de tercers.Panini manté una Divisió de Llicències per a comprar i revendre llicències i ofereix assessorament legal a particulars i editors interessats en la compra de drets i llicències de còmics, respectivament. Per mitjà de Panini Digital, l'empresa utilitza programari activat per veu per a capturar estadístiques de futbol, que després ven a agents, equips, mitjans de comunicació i creadors de videojocs. New Media opera les aplicacions en línia de Panini i genera ingressos a través de la venda de continguts i dades.
|
Indumentària
|
L'alba (en llatí, 'vestit blanc') o camis és una vestimenta litúrgica de l'església catòlica i l'església anglicana. Instituït com a hàbit litúrgic per a tots els ministres i ordes sacerdotals de l'església catòlica, l'alba és una túnica de roba blanca que cobreix tot el cos. Acostuma a cenyir-se amb un cordó. El Cærimoniale episcopum de 1984 instituí l'alba com a hàbit litúrgic bàsic de tots els ministres, per bé que l'església catalana optà per l'ús de la cogulla monàstica benedictina. L'alba substitueix la sotana i es pot revestir amb una estola, una casulla o una dalmàtica. Viccionari
|
Arquitectura
|
City Protocol és un marc de treball, de caràcter obert i global per facilitar una anàlisi estructurada de l'acompliment i millora en la sostenibilitat del medi ambient, la competitivitat econòmica, la qualitat de vida, i els serveis de la ciutat. Aquest nou enfocament, actualment en construcció, està basat en la idea d'incorporar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació junt amb les ciències naturals en el redisseny dels models de planificació i gestió dels serveis urbans. La iniciativa aglutina els esforços de companyies, ajuntaments, centres tecnològics, universitats i societat civil per modelar els serveis ciutadans del futur. Seguint l'exemple passat de l'Internet Protocol i de la Internet Society busca la definició d'una governança dels models de ciutat que permeti unificar i estandarditzar les TIC com a element transversal que generi sinergies i coneixement cooperatiu entre diferents àrees que fins ara han treballat al servei de les ciutats de forma independent, a fi d'obtenir més eficiència dels serveis públics, millorar la sostenibilitat ambiental, alhora que ofereix més oportunitats per a les persones i empreses. La iniciativa neix amb la implicació d'urbanistes, universitats i empreses de tot el món que comparteixen inquietuds i interessos en la recerca d'una nova visió de les ciutats del futur. Va realitzar el seu primer congrés a la ciutat de Barcelona el juliol de 2012, amb la participació de més de 200 professionals de 33 ciutats, 15 universitats i més de 40 institucions i empreses.
|
Ecologia
|
L'atmosfera terrestre és la capa fina de gasos dels quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar. Entre els gasos presents, destaquen amb aproximadament quatre cinquenes parts el nitrogen, amb una cinquena part l'oxigen, i amb quantitats més petites altres gasos (argó = 0,9 %, diòxid de carboni = 0,03 %, etc.). L'atmosfera és fonamental per la vida, ja que sense els gasos esmentats no hi hauria vida a la terra tal com la coneixem. L'aigua també és un component important de l'atmosfera, però té una concentració variable (<0,5 a 3,5 %). La mescla de gasos que constitueixen l'atmosfera s'anomena aire de forma genèrica. L'atmosfera té una massa d'uns 5 × 1018 kg, tres quartes parts de la qual se situen en els primers 11 km per sobre la superfície terrestre. En augmentar l'altitud, l'atmosfera esdevé cada cop més prima fins al punt que no hi ha un límit definit entre l'atmosfera i l'espai exterior. La línia de Karman, a 100 km per sobre la superfície de la Terra, és sovint considerada com la frontera entre l'atmosfera i l'espai exterior. L'estructura de l'atmosfera s'acostuma a dividir en diferents capes, cadascuna de les quals presenta una temperatura i una composició característiques.
|
Cronometria
|
Friedrich von Knauss (7 de febrer de 1724, Aldingen a Ludwigsburg—14 d'agost de 1789, Viena) va ser un rellotger i inventor alemany que va construir mecanismes de rellotgeria capaços, de manera elemental, de tocar instruments musicals, escriure frases curtes o realitzar altres tasques individuals especialitzades. El seu pare, Ludwig Knauss, també va ser rellotger. Friedrich va tenir un germà, Ludwig Johann, del qual se suposa que va nàixer l'any 1715 (o 1716).A partir de 1739, Friedrich va estar al servei de la cort del Gran Duc de Darmstadt i el 1749 es va fer "Hofmechanikus" o "mecànic de la Cort". El 1750, juntament amb el seu germà, va construir el famós "Kaiserliche Vorstellungsuhr", o Rellotge de la Representació Imperial. Uns dels seus invents més notoris, encara que no gaire reeixits, van ser quatre caps mecànics parlants, construïts el 1770. El seu escàs èxit es va deure al fet que, el 1779, l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg va posar com a tema per a un concurs per a mecànics i fabricants de òrgans, la construcció d'un cap parlant, especificant que la màquina fos capaç de pronunciar les cinc vocals.Durant l'any 1778, Knauss va ser reclutat com a capità de l'artilleria de Viena.
|
Mitologia
|
Una iakxi (en sànscrit: याक्षिणि, també coneguda com a iakxini i iakkhini en pali) és un ésser mític de la mitologia hindú, budista i jainista. Les iakxis són la versió femenina del iakxa masculí. Són les assistents de Kubera, el déu indi de la riquesa que governa al mític regne de l'Himàlaia d'Alaka, i són les guardianes del tresor amagat en la terra. Les iakxis es representen sovint belles i voluptuoses, amb els malucs amples i cintura estreta, espatlles amples, i pits exagerats i esfèrics. En Uddamareshvara Tantra, es descriuen trenta-sis iakxis, inclòs els seus mantres i prescripcions rituals. En Tantraraja Tantra apareix una llista similar de iakxes i de iakxis, on diu que aquests éssers són donadors del que es desitja. Encara que les iakxis solen ser benevolentes, també hi ha iakxis amb característiques malèvoles en el folklore indi.
|
Informàtica
|
El teclat QWERTY és una distribució de teclat, la més comuna actualment. Va ser dissenyat i patentat per Christopher Sholes el 1868 i venut a Remington el 1873. La primera línia de lletres del teclat comença, d'esquerra a dreta, amb la seqüència QWERTY, que dona nom a la distribució de tecles. L'explicació a aquest ordre aparentment caòtic la trobem en les primeres màquines d'escriure. Les màquines d'escriure mecàniques accionaven un petit martell (que imprimia la lletra corresponent) en prémer cada tecla. Si es premien dues o més tecles alhora, o molt seguides, els martells xocaven els uns contra els altres, i la màquina s'encallava. Per aquest motiu, Christopher Sholes, un lingüista, va estudiar quines eren les combinacions de tecles més freqüents, i va dissenyar una distribució de tecles on aquestes combinacions estiguessin separades, de manera que fos poc probable que s'haguessin d'utilitzar dues tecles juntes. A més a més, les tecles també estaven situades estratègicament de manera que fos habitual que, mentre una mà estava escrivint una tecla, la següent ja pogués estar preparada per escriure la següent. Els teclats actuals ja no tenen l'inconvenient que s'encallin les tecles si en prems dues de juntes, però el teclat QWERTY va arrelar força arreu del món, i, per costum, no s'ha canviat per cap altre. En aquest teclat, segons la tècnica de mecanografia més difosa, en posició de repòs, quatre dits de cada mà es col·loquen sobre la fila central de tecles. Per a poder trobar aquesta posició sense haver de mirar el teclat, les tecles corresponents als dits índex de cada mà (F i J) solen tenir algun tret distintiu al tacte. Aquesta disposició de teclat es va dur als teclats d'ordinador per a facilitar-ne l'entrada en les oficines, de manera que desplacessin les màquines d'escriure. D'aquesta forma, les persones encarregades de 'mecanografiar' documents seguien sabent manejar els nous teclats. Encara que aquesta distribució és molt usada en tot el món, hi ha països (com Alemanya) que intercanvien la tecla "Y" i la tecla "Z" perquè aquesta s'utilitza més sovint. A França i Bèlgica hi ha més canvis i les primeres 6 tecles alfabètiques tenen la seqüència AZERTY. Existeixen altres disposicions de teclat, basades en diferents estudis científics, els defensors dels quals al·leguen que són molt més eficients, encara que la seva efectivitat sigui discutible. Possiblement la més coneguda d'aquestes distribucions de teclat alternatives sigui el Teclat Simplificat Dvorak, patentat per August Dvorak el 1936. Encara que existeixen distribucions alternatives possiblement més efectives, els defensors del teclat Dvorak esmenten com aspecte important la comoditat a l'escriure. Es diu que té aquesta disposició, ja que es podia escriure la paraula typewriter (màquina d'escriure, en anglès) sense haver de saltar de línia. Independentment de l'efectivitat real d'aquesta distribució de teclat comparada amb altres, la veritat és que la distribució QWERTY va ser curosament triada per a superar nombroses competicions de velocitat d'escriptura de l'època.
|
Fiscalitat
|
Un impost és una quantitat de diners exigida per les administracions públiques als ciutadans i a les empreses d'una regió, territori o país, com a contribució a la despesa pública. L'impost és un tribut que es caracteritza per fer sorgir obligacions pecuniàries en favor del creditor tributari regit pel dret públic i no requereix cap contraprestació per part de l'administració. L'impost sorgeix exclusivament a conseqüència de la capacitat econòmica del contribuent. El camp de les ciències econòmiques que estudia els impostos són les finances públiques, mentre que el camp del dret, és el dret tributari. Els impostos estan dividits en directes i indirectes. Els impostos directes es dirigeixen a gravar directament al contribuent, el principal exemple és l'impost sobre la renda i el patrimoni. Els impostos indirectes, tanmateix, es transmeten als contribuents a través del marge de benefici afegit al cost del productor i l'efecte d'aquest queda reflectit en el preu final del producte. Els impostos indirectes graven sobre tots els béns adquirits pel consumidor.En teoria, els fons recaptats pels governs tornen al bé comú, per a inversions i cost de béns i serveis públics com ara la salut, la seguretat i l'educació. Però no hi ha cap relació entre els ingressos dels impostos i la seva finalitat -al contrari del que succeeix amb les taxes, els ingressos de les quals estan vinculades a la prestació d'un determinat servei o realització de determinats treballs. Encara que la llei obliga als governs a destinar part de la recaptació a uns certs serveis públics -de forma especial a l'educació i la salut- el pagament d'impostos no dona cap garantia al contribuent de qualsevol retorn a contrapartida.De vegades, a la base de l'establiment de l'impost es troben d'altres causes, com dissuadir la compra de determinat producte –per exemple, el tabac– o fomentar o descoratjar determinades activitats econòmiques. Així, es pot definir la figura tributària com una exacció pecuniària forçosa per als que estan en el fet imposable. La reglamentació dels impostos es denomina sistema fiscal o fiscalitat.
|
Matemàtiques
|
El poder d'una prova estadística és la probabilitat que la prova es rebutja quan la hipòtesi nul·la és falsa (és a dir, que no va a cometre un error de tipus II, o una decisió de fals negatiu). A mesura que augmenta el poder, les possibilitats d'un error de tipus II disminueix. La probabilitat que ocorri un error de tipus II es coneix com la taxa de falsos negatius (β). Per tant, el poder és igual a 1 - β, que també es coneix com la sensibilitat. L'anàlisi del poder pot ser utilitzat per calcular la mida de la mostra mínima requerida perquè pugui ser raonable de detectar un efecte d'una determinada grandària. L'anàlisi del poder també es pot utilitzar per a calcular la mida mínima que pugui ser detectada en un estudi amb una mida de mostra. A més, el concepte de poder s'utilitza per fer comparacions entre els diferents procediments de les proves estadístiques: per exemple, entre un paramètric i una prova no paramètrica de la mateixa hipòtesi.
|
Telecomunicacions
|
La Companyia Peninsular de Telèfons és una empresa telefònica creada el 28 de maig de 1894 a Barcelona amb l'auspici de capital britànic i l'impuls d'un grup d'inversors catalans encapçalats per E. Parellada Pallàs. Tres anys després, el 1897, hi havia tan sols 12.000 aparells de telèfon a Espanya.
|
Psicologia
|
Em dic Julia Ross (títol original en anglès: My Name Is Julia Ross) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Joseph H. Lewis i estrenada el 1945. Ha estat doblada al català.
|
Ecologia
|
L'estepa és un bioma que comprèn un territori pla i extens, de vegetació herbàcia, propi de climes extrems i escasses precipitacions. També se l'associa a un desert fred, per mor d’establir una diferència amb els deserts tòrrids. Aquestes regions es troben lluny del mar, amb clima àrid continental, una gran variació tèrmica entre estiu i hivern, i precipitacions que no arriben als 500 mm anuals. Predominen les herbes baixes i matolls. El sòl conté molts minerals i poca matèria orgànica; també hi ha zones de l'estepa amb un alt contingut en òxid de ferro, cosa que atorga una tonalitat rogenca a la terra.
|
Jocs
|
Butasan (també conegut com a Mr. Pig, Pig and Bombers o Psycho Pig UXB) és un joc d'arcade creat el 1987 per Jaleco. Poden jugar-hi 1 o 2 jugadors controlant un porc amb l'objectiu d'eliminar la resta de porcs que apareixen en una pantalla estàtica tot tirant-los-hi bombes. Les bombes apareixen aleatòriament a l'inici de cada pantalla i també poden ser recollides i llançades pels altres porcs contraris controlats per l'ordinador. Totes les bombes tenen un número que va comptant enrere, després del qual exploten independentment si han estat llençades o si un porc l'està manipulant en aquell mateix moment. Les bombes també exploten en entrar en contacte amb un altre porc cop un cop llençades i, abans d'aturar-se, poden rebotar pels marges de la pantalla. Al llarg del joc van apareixent diversos ítems que proporcionen avantatges al jugador que els recull, com ara un gas que fa que tots els altres personatges es dormin, una bola d'arròs per a córrer més ràpid o una armilla de protecció per a no perdre una vida quan es rebi un impacte de bomba. Cada pantalla/nivell comença amb el xiulet d'inici d'un porc que fa d'àrbitre i acaba quan han mort tots els porcs contrincants. L'àrbitre té cura d'anar reomplint la pantalla de més bombes a mesura que s'esgoten. En cada nivell poden anar apareixent nous tipus de porc contrincants amb un color distintiu i amb un comportament que els fa més difícils de ser eliminats (més ràpids, més agressius o bé necessiten més d'un impacte per a ser eliminats). Cada cert nombre de pantalles hi ha un mini-joc de bonificació consisteix a colpejar porcs que van apareixent/desapareixent aleatòriament d'uns forats, a l'estil del clàssic Whac-A-Mole. Algunes referències mencionaven que de fet es tractava de truges a les quals se'ls hi havia de fer petons.El joc va ser publicat en diversos sistemes de microordinadors domèstics com ara ZX Spectrum, MSX, Commodore 64 i Amstrad CPC per U.S. Gold amb el nom de Psycho Pig U.X.B.
|
Història
|
Zhongshan (中山國, Zhōngshān Guó en pinyin) fou un estat a la Xina, durant la dinastia Zhou que correspon amb força aproximació al territori de la moderna prefectura de Baoding, a Hebei. La capital fou Zhongshan, que a partir de la dinastia dels Han orientals i fins a la dinastia Tang fou un centre econòmic i capital dels Yan posteriors durant el regnat del seu primer emperador. Va quedar sota protecció de Wei durant el període dels Regnes Combatents i després va recuperar la independència per un temps. El seu cinquè rei fou Cuo que va regnar 15 anys; va succeir al seu pare, el duc Cheng, sobirà de Zhongshan i va expandir l'estat al que va portar al seu apogeu. Va fer la guerra a l'Estat de Yan, al nord, i a Zhao, al sud (Zhao va quedar pràcticament partit en dos zones una al nord i una al sud), i va deixar l'estat amb una extensió del doble de la que tenia abans. La seva tomba és un monument arqueològic situat a Sanji, Pingshan, a Hebei, prop de la ciutat de Lingshou (靈壽) al riu Hutuo. Va caure finalment en mans del regne de Zhao el 295 aC.
|
Aeronàutica
|
El Sistema d'aterratge instrumental (Instrumental Landing Sistem o ILS en anglès) és un sistema de navegació que ajuda els avions a aterrar automàticament en una pista. És definit per la Unió Internacional de Telecomunicacions com un servei proveït per una estació com:
|
Arquitectura
|
José Rafael Moneo Vallés, més conegut com a Rafael Moneo, (Tudela, 1937) és un arquitecte navarrès.
|
Informàtica
|
Jeremy Ruston és el creador de TiddlyWiki. Nascut el 1965 al comtat de Yorkshire, Regne Unit. El maig del 2007 va vendre la seva companyia Osmosoft Lted., de la que n'era fundador, a British Telephone, que al seu torn el contractà com a Cap d'Innovació en Codi obert
|
Filosofia
|
El terme materialisme designa una disposició d'esperit que consisteix a servir-se de la realitat tangible o "matèria" com a base del saber i el coneixement i, per extensió, d'una visió de la vida. Segons aquesta concepció, el món -i per extensió, l'univers- és constituït de matèria, la qual existeix objectivament fora de la consciència i independentment d'aquesta. La matèria és primària i la consciència i el pensament són propietats d'aquesta a partir d'un estat altament organitzat. El pensament és un nivell superior del coneixement humà, un procés en el qual es reflecteix la realitat objectiva. Des de la concepció materialista, es creu que, a més, la matèria no ha estat creada del no-res, que existeix l'eternitat i que el món i les seves regularitats són cognoscibles.
|
Ciència-ficció
|
Ra és un personatge de l'univers Stargate, interpretat per Jaye Davidson en la pel·lícula original.
|
Objectes astronòmics
|
HIP 79431 (LP 804-27 / NLTT 42226) és un estel a la constel·lació de l'Escorpió, visualment a 30 minuts d'arc de ν Scorpii. Molt tènue, té magnitud aparent +11'34, per la qual cosa no resulta visible a ull nu. El 2010 es va anunciar el descobriment d'un planeta extrasolar en òrbita al voltant d'aquest estel. HIP 79431 és una nana vermella de tipus espectral M3V amb una temperatura superficial de 3.191 ± 100 K. Les seves característiques físiques són molt similars a les d'Struve 2398 A, Gliese 687 o Gliese 832, però HIP 79431 s'hi troba a 49 anys llum del Sistema Solar, molt més allunyada que qualsevol dels estels anteriors. La seva massa estimada és de 0.49 masses solars i la seva metal·licitat —abundància relativa d'elements més pesats que l'heli— és major que en el Sol ([Fe/H] = +0.4 ± 0.1). No mostra una activitat cromosfèrica especialment alta.
|
Matemàtiques
|
Joan Manel Martí i Llufriu, també conegut com a Nel Martí, (Ciutadella, 1967) és un professor, escriptor i polític menorquí. És llicenciat en Ciències Biològiques i professor de matemàtiques a l'Institut d'Ensenyament Secundari M. Àngels Cardona de Ciutadella. Ha publicat varis llibres i escriu habitualment en la premsa menorquina i balear. Escriu principalment assaig i reflexió política. Es defineix com a agnòstic i laïcista. Políticament es defineix com a menorquinista d'esquerres, ecologista i sobiranista. És activista LGTBI.Va ser secretari general del Partit Socialista de Menorca entre 1997 i 1999, i coordinador general de Més per Menorca entre 2017 i 2019. De l'any 1999 al 2003 va ser regidor d'Educació a l'Ajuntament de Ciutadella (on va impulsar el Projecte Educatiu de Ciutat), i del 2003 al 2007 va exercir les responsabilitats de director insular, primer, i de conseller després, de Cultura, Educació i Joventut del Consell Insular de Menorca. També ha estat diputat del Parlament de les Illes Balears entre els anys 2011 i 2019.
|
Ciència militar
|
La presència de dones en l'àmbit militar s'ha donat al llarg de la història de la humanitat.La supremacia masculina ha estat associada a la guerra per estudis antropològics. Aquests consideren que el combat preindustrial requeria de combatents musculosos, cosa que és un factor anatòmic que afavoria als homes. Altrament, els antropòlegs contemporanis estan d'acord que l'anatomia no defineix la destinació de les persones. S'està d'acord que una conjunció de condicions culturals i naturals han fet que es seleccionaren unes especialitats determinades al sexe en moltes cultures perquè es donara aquesta supremacia masculina orientada a la guerra. Així i tot, també han existit sempre dones soldats.
|
Esoterisme
|
El wotanisme (nom derivat de Wotan, terme tradicional germànic utilitzat per al nom d'Odín) és una religió neopagana extremista que va ser fundada per David Lane sobre una base racial i ètnica, en oposició amb el mundialisme neopaganista assumit amb el pas del temps per les altres tradicions del etenisme germànic, en particular l'Odinisme i l' Ásatrú. El wotanisme és una religió especulativa en el plànol de la aproximació al concepte de genetisme neo-paganista. La religió wotanista conté elements de les tradicions paganes germàniques, amb característiques procedents del misticisme germànic, del misticisme nacionalsocialista i amb una doctrina teològica i cosmològica dualista d'origen neopagà. La majoria de grups odinistes i els asatru del món no són racistes, i han realitzat una tasca a les presons que fins i tot ha estat definida com a positiva per les autoritats penitenciàries, per la qual cosa Lane i els altres seguidors del wotanisme reneguen de l'asatrú i de l'odinisme. David Lane ho va explicar així: Prefereixo el nom de Wotanisme sobre Odinisme. Primer perquè W.O.T.A.N constitueix un acrònim perfecte per a dir: The Will Of The Aryan Nation (La Voluntat de la Nació Ària). En segon lloc perquè Odin només rep aquest nom a Escandinàvia, i es anomenat Wotan a la resta del continent europeu, així que és més apropiat dir Wotan en honor de la memòria dels nostres avantpassats. I finalment perquè és necessari separar-nos d'aquests infants, mentiders i universalistes, que van manllevar el nom d'Odín." David Lane va contribuir en la introducció del llibre de Ron McVan anomenat Creed of Iron, Wotansvolk Wisdom. El wotanisme ha estat prohibit en moltes presons dels EUA per ser considerat un grup particularment violent.
|
Química
|
L'energia reticular, o energia de xarxa, Ur, és l'energia alliberada en formar-se un mol d'un compost iònic sòlid a partir dels seus ions en estat gasós i a distància infinita. El procés es pot representar mitjançant l'equació química: m M ( g ) n + + n X ( g ) m − → U r M m X n ( s ) {\displaystyle mM_{(g)}^{n+}+nX_{(g)}^{m-}~{\xrightarrow {\qquad U_{r}\qquad }}~M_{m}X_{n}{(s)}} on Mn+ representa el catió metàl·lic amb n càrregues positives; i Xm– l'anió no metàl·lic amb m càrregues negatives.
|
Circ
|
La coulrofòbia és la fòbia o por irracional als pallassos. En discussions sobre causes de la coulrofòbia, els pacients estan d'acord que l'aspecte que més els atemoreix és el maquillat excessiu, sovint acompanyat del típic nas de color vermell i del color estrany del seu cabell que acompanyen la identitat del pallasso. Els afectats sovint adquireixen aquesta por després d'haver tingut alguna mala experiència amb algun d'ells, o d'haver-ne vist algun retrat sinistre als mitjans audiovisuals, especialment amb l'estereotip del pallasso malèfic. Inspirat en "Pennywise" el dolent de la saga de llibres i pel·lícules It. L'origen de la paraula es remunta als 1980s en anglès, com a neologisme derivat del grec kōlobatheron "xanques" + -phobia "mania".
|
Arqueologia
|
El mosaic de la Medusa és un sarcòfag romà de taller grec datat en la primera meitat del segle iii, de marbre, trobat trossejat el 1845 als terrenys de la pedrera del port de Tarragona, d'on fou retirat en 1856 per Bonaventura Hernández i Sanahuja i que actualment es troba al Museu Arqueològic de Tarragona. El tros que s'ha conservat mesura 4,6 per 2,4 metres de costat. En ell es veu el cap de la Medusa.
|
Astronàutica
|
L'RD-180 (Ракетный Двигатель-180, Raketni Dvígatel-180) és un motor de coet rus de dues toveres i dues cambres de combustió, derivat de l'RD-170 utilitzat en els coets Zenit. Com en l'RD-170, que té quatre cambres, les cambres de combustió de l'RD-180 comparteixen una única turbobomba. Els drets per utilitzar l'RD-180 foren adquirits pel Departament de Sistemes Espacials de General Dynamics (posteriorment comprat per Lockheed Martin) a principis de la dècada del 1990 per tal d'utilitzar-los en els Evolved Expendable Launch Vehicle (EELV) i el programa Atlas. Com que aquests programes foren dissenyats per dur a terme llançaments governamentals dels Estats Units a més de llançaments comercials, s'acordà que l'RD-180 fos coproduït per Pratt & Whitney. Fins ara, totes les unitats han estat produïdes a Rússia. Actualment, el motor és venut per una aliança d'empreses entre Pratt & Whitney i NPO Energomaix (el desenvolupador i constructor rus) anomenada RD AMROSS. L'RD-180 és alimentat amb una mescla de querosè i LOX i utilitza un cicle de combustió esglaonada a alta pressió extremament eficient. El motor (igual que el seu progenitor, l'RD-170) és únic pel fet que utilitza un precremador ric en LOX, a diferència dels típics dissenys rics en combustible dels EUA. La termodinàmica del cicle permet que un precremador ric en LOX sigui més potent per unitat de pes, però amb l'inconvenient que cal transportar oxigen gasós a alta pressió i temperatura a través del motor. Els moviments de les toveres són controlats per quatre actuadors hidràulics. És un motor molt gran i bastant robust.
|
Astronomia
|
Urania's Mirror (El Mirall d'Urània) o A view of the Heavens (Una vista dels cels), és un conjunt de 32 cartes estel·lars astronòmiques, publicades per primera vegada el novembre de 1824. Són il·lustracions basades en el llibre A Celestial Atlas d'Alexander Jamieson, però amb forats afegits que permeten passar la llum per veure les estrelles de les constel·lacions. Van ser gravades per Sidney Hall i es va dir que van ser dissenyades per «una dama», però posteriorment es van identificar com a treballs del reverend Richard Rouse Bloxam, un mestre ajudant del Rugby School.A la portada del llibre es mostra Urània, la musa de l'astronomia. Originalment, les cartes van aparèixer junt amb un llibre titulat A Familiar Treatise on Astronomy (Un tractat familiar sobre astronomia), escrit com acompanyament.Peter D. Hingley, l'investigador que va resoldre el misteri de qui va dissenyar les cartes 170 anys després de la seva publicació, les va considerar entre les cartes estel·lars més atractives de les moltes produïdes a principis del segle xix.
|
Història
|
Nicolás Leoz Almirón (Pirizal, Departament del President Hayes, 10 de setembre de 1928 - Asunción, 29 d'agost de 2019) va ser un dirigent esportiu paraguaià. La seva activitat més destacada va ser la d'exercir la presidència de la Confederació Sud-americana de Futbol durant sis períodes consecutius, entre l'1 de maig de 1986 i el 30 d'abril de 2013, moment en el qual va renunciar en veure's involucrat en un cas de corrupció. Actualment es trobava investigat pel Departament de Justícia dels Estats Units a causa d'un ampli cas de corrupció que inclou suborns frau i blanqueig de diners. Estava en tràmit la seva extradició als Estats Units.
|
Nàutica
|
Un llaüt o llagut és una barca de fusta, sovint amb aparell de vela llatina, però no obligatòriament. En l'actualitat moltes d'aquestes barques han estat motoritzades. Els llaüts sovint són propulsats amb rems.Al mar, s'hi anava amb tripulacions de cinc, set o nou homes, en llaguts oberts o cobertats, de menys de deu metres d'eslora, que aparellaven la vela llatina, per aprofitar el vent i la força dels rems per anar a calador o fugir de la maltempsada.Els llaguts eren construïts i reparats per mestres d'aixa i calafats. Al llarg del litoral hi havia petites drassanes a les platges on treballaven mestres d'aixa per construir tota mena de bastiments, d'una manera molt artesana i pròpia, resultat d'uns sabers i unes pràctiques transmeses de pares a fills. Es feien barques sòlides i molt marineres, sense plànols, amb una experiència acumulada que dotava l'ofici d'un estil recognoscible. Cap als anys vuitanta del segle xx, els polièsters i la construcció estandarditzada van començar a substituir la fusta com a matèria principal, canvis paral·lels a tota l'activitat marítima, resultats de noves necessitats i d'adaptacions a les noves tècniques.Actualment, el club més gran de la Costa brava és el Club Rem Pescadors de Lloret de mar amb més de 100 vogadors/res i 10 tripulacions diferents.
|
Lingüística
|
Les llengües iukaguirs o yukaghirs (/juka'giɾ/) són un conjunt de llengües pertanyents a les anomenades llengües paleosiberianes, parlades a Rússia. Les úniques dues llengües pertanyents a aquesta família que encara es parlen són: Iukaguir septentrional, també anomenat yukaghir, jukagir, odul, tundra, tundre o yukagir. Iukaguir meridional, també anomenat yukaghir, jukagir, kolym, kolyma, odul, yukagir o yukahir del sud.No són conegudes relacions amb altres llengües, encara que s'ha suggerit un parentiu amb les llengües uralianes. Totes les llengües de la família iukaguir són llengües amenaçades en perill d'extinció.
|
Química
|
Les següents llistes proporcionen informació sobre dades relatives als elements químics. Llista d'elements per nombre atòmic Llista de la configuració electrònica dels elements químics Llista de la densitat dels elements químics Llista de l'afinitat electrònica dels elements químics Llista del punt de fusió dels elements químics Llista del punt crític dels elements químics Llista de la calor de fusió dels elements químics Llista de la calor de vaporització dels elements químics Llista de la capacitat calorífica dels elements químics Llista de la pressió de vapor dels elements químics Llista de l'electronegativitat dels elements químics Llista de l'energia d'ionització dels elements químics Llista del radi atòmic dels elements químics Llista de la resistivitat elèctrica dels elements químics Llista de la conductivitat tèrmica dels elements químics Llista del coeficient de dilatació tèrmica dels elements Llista de la velocitat del so dels elements químics Llista de les propietats elàstiques dels elements químics Llista de la duresa dels elements químics Llista de l'abundància dels elements químics Llista dels estats d'oxidació dels elements químics
|
Arquitectura
|
Un iwan (del persa إيوان, eyvān, a través de l'àrab إيوان, iwān) o liwan (de l'àrab oral ليوان, līwān) és un element arquitectònic, molt present en l'arquitectura islàmica, que consisteix en un monumental porxo d'entrada en forma d'arc, més decoratiu que funcional. És originari de l'Orient Mitjà; el seu ús es va desenvolupar durant el període sassànida i va continuar sent un element essencial de l'arquitectura persa des d'aquella època. Un dels primers exemples n'és el palau d'Ardaixir I, que data dels volts de l'any 230. L'iwan, combinat amb el pla quadrat dels palaus aquemènides, ha donat un model de mesquita anomenat "iranià" (quatre iwans oberts sobre un pati), molt present a l'Iran i en altres països, com l'Uzbekistan i el Pakistan. Les madrasses, el model de les quals va néixer a l'Iran, també utilitzen aquest element i han permès la seva difusió a Síria, a Egipte i al Magrib. L'iwan també és present en altres tipus d'edifici, com ara hospitals i palaus.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.