label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Ciències de la salut
|
La bioestadística és l'aplicació dels mètodes estadístics en el camp de la biologia, medicina, veterinària o disciplines relacionads. Aquest mètode s'utilitza, per exemple, en el disseny d'experiments biològics i en la recollida, el resum i l'anàlisi de les dades dels experiments. És una part de la biometria.Permet realitzar inferències estadístiques sobre les característiques d'una població completa a partir d'una mostra. Les característiques de la població s'anomenen paràmetres i les de la mostra, estadístics. En la inferència estadística es poden diferenciar dues àrees: estimacions de paràmetres poblacionals i contrast d'hipòtesis. La teoria estadística de l'estimació permet predir, amb una determinada precisió, com es comporta un paràmetre de la població. S'utilitza la informació proporcionada per un estadístic calculat en una mostra d'individus extreta a l'atzar de la mateixa població. Per exemple, a la vista del percentatge de persones amb hipertensió arterial identificats en una mostra seleccionada a l'atzar entre els homes de 45 a 75 anys residents a, per exemple, Reus l'any 2009, es pot estimar, amb una certa precisió, quina és la prevalença d'hipertensió en aquesta població entre els homes de 45 a 75 anys. Els contrast d'hipòtesis permeten determinar si el valor d'un paràmetre poblacional és igual a un valor específic. Aquest mètode permet decidir, per exemple, si les diferències observades entre dos o més grups poden ser explicades només per l'atzar o si són degudes al fet que els grups provenen de poblacions amb un comportament diferent. Per exemple, si en un grup de malalts tractats amb un fàrmac es curen, al cap d'un mes, el 70% i en un grup similar però "tractat" amb un placebo es curen un 30%, aquest mètode de permet decidir amb un determinat error si les diferències observades en el percentatge de guaricions: Poden ser explicades per la influència de l'atzar (per exemple, el percentatge de guaricions és del 50% en la població d'on provenen les dues mostres però per pur atzar un grup presenta un percentatge del 70% i l'altre del 30%).És poc versemblant que siguin degudes a l'atzar.Els mètodes estadístics permeten decidir quina de les dues hipòtesi és la més versemblant. En realitat, el mètode només permet rebutjar, amb un cert error, la hipòtesi referent a què les diferències observades són degudes a l'atzar. Es considera a Pierre-Charles Alexandre Louis (1787-1872.) com a l'introductor dels mètodes numèrics en el camp de la medicina occidental. El 1812 Pierre-Simon de Laplace (1749-1827) va publicar Théorie analytique des probabilités. Va utilitzar aquesta metodologia per estudiar diversos fenòmens naturals i va arribar a tenir molta influència a principis del segle xix. El 1823 Louis va començar a publicar treballs en què va aplicar aquest mètode a gran varietat de temes, des de la perforació de l'intestí prim a la mort sobtada (José L Fresquet. Pierre Charles Alexandre Louis). A Louis se'l recorda, sobretot, per haver demostrat, en una sèrie d'articles de l'any 1828, que la sagnia no era eficaç per tractar la pneumònia.
|
Informàtica
|
Entrada és un terme de la informàtica i de l'enginyeria de processos i organització, utilitzat per expressar una aportació o un canvi provinent de l'exterior en un sistema o procès, que queda així modificat de manera activa. En el cas del procés de descripció d'un model, l'entrada està connectada amb el concepte de sortida, que seria tot el que es produeix o surt del sistema o procès. En la teoria de la informació, una entrada es refereix a la informació rebuda en un missatge, o bé al procés de rebre-la.En la interacció ésser humà-ordinador, l'entrada és la informació produïda per l'usuari amb el propòsit de controlar el programa. L'usuari comunica i determina quina mena d'entrades acceptaran els programes (per exemple, seqüències de control o de text escrites a màquina mitjançant el teclat i el ratolí). L'entrada prové també de dispositius de xarxes i emmagatzemament, per exemple, impulsors de discos.En la teoria del control i la teoria de l'equitat les entrades són els senyals que alimenten el sistema i les habilitats del treballador respectivament.
|
Matemàtiques
|
En matemàtiques, la constant de Favard, o constant de Akhiezer–Krein–Favard, d'ordre r està definida per: K r = 4 π ∑ k = 0 ∞ [ ( − 1 ) k 2 k + 1 ] r + 1 . {\displaystyle K_{r}={\frac {4}{\pi }}\sum \limits _{k=0}^{\infty }\left[{\frac {(-1)^{k}}{2k+1}}\right]^{r+1}.} La constant de Favard rep el nom del matemàtic francès Jean Favard, i dels soviètics Naum Akhiezer i Mark Krein.
|
Història
|
Angria fou una dinastia de la qual el primer membre sobirà fou Kanhoji Angria, cap de la flota maratha, el 1698, si bé la família s'havia iniciat a l'Índia 50 anys abans.
|
Periodisme
|
Els paparazzi (singular: (m) paparazzo, AFI papaˈrattso, o (f) paparazza) són els fotògrafs que fan fotos d'esportistes, artistes, polítics, i altres celebritats, en general, mentre aquests desenvolupen les seves activitats quotidianes. Els paparazzi tendeixen a ser treballadors independents, sense relació amb cap organització dels mitjans de comunicació dominants, i per fer una foto generalment s'aprofita generalment qualsevol oportunitat que es presenta. Molts experts consideren que el comportament dels paparazzi és un sinònim d'assetjament, i diversos projectes de llei contra l'aguait en molts països han tractat de reduir l'assetjament de les figures públiques i celebritats, sobretot pel que fa a fills menors d'edat. Moltes figures públiques i celebritats han expressat la seva preocupació pel grau en què els paparazzi envaeixen el seu espai personal, i la presentació i recepció de suport judicial per obtenir ordres d'allunyament contra els paparazzi augmenta a mesura que es produeixen plets i pronunciaments judicials contra ells.
|
Filosofia
|
Friedrich Heinrich Jacobi (Düsseldorf, 25 de gener de 1743 - Munic, 10 de març de 1819) va ser un filòsof alemany. El punt central de la filosofia de Jacobi era la necessitat d'anar més enllà del coneixement demostrable, més enllà del saber intel·lectual per arribar a un coneixement immediat de l'absolut. El pensament conceptual era sospitós i Jacobi oposava a aquest la primacia de la creença i del sentiment. Però, per a ell, la fe no equival necessàriament a la creença en realitats transcendents o ocultes, es tracta de certeses immediates, com ara l'existència del nostre ésser i d'altres éssers, certeses que fonamentarien el pensament discursiu. Després de treballar com a comerciant i conseller de finances dels ducats de Berg i Juliers, es va dedicar a la filosofia, convertint-se en President de l'Acadèmia de Ciències de Baviera, des del 1807 al 1813. A la casa de camp en Pempelfort, prop de Düsseldorf, rebia l'elit intel·lectual de l'Alemanya del seu temps. Especialment lligat a Johann Gottfried Herder, Johann Georg Hamann i Goethe. Deixeble de Jean-Jacques Rousseau, Jacobi va combatre vivament als hereus idealistes de Kant, particularment Johann Gottlieb Fichte i Friedrich Schelling. Un dels seus deixebles més destacats va ser Carl August von Eschenmayer, que també va polemitzar amb Schelling.
|
Filosofia
|
L'escola pluralista va ser una escola de filòsofs presocràtics que van intentar conciliar el rebuig de Parmènides al canvi amb el món aparentment canviant de l'experiència dels sentits. L'escola estava formada per Anaxàgores, Arquelau i Empèdocles. També es pot dir que va incloure els atomistes, Leucip i Demòcrit. Els pluralistes van rebutjar la idea que la diversitat de la natura es pugui reduir a un sol principi (monisme). Anaxàgores va plantejar que la natura contenia un nombre innombrable de principis, mentre que Empèdocles la reduïa a quatre elements (foc, aire, terra i aigua) que no es podrien reduir els uns als altres i que serien suficients per explicar el canvi i la diversitat.
|
Sociologia
|
L'espectre polític esquerra-dreta és un sistema per classificar posicions polítiques, ideologies i partits, fonamentat en assumptes d'igualtat social i jerarquia social. A més de posicions a l'esquerra i a la dreta, hi ha centristes o moderats que no són totalment alineats amb qualsevol dels extrems. Hi ha qui veu l'espectre polític esquerra-dreta correcte, mentre que altres el veuen massa simplista i refusen aquest mètode de classificar posicions polítiques, suggerint en comptes d'això algun altre sistema, com un bidimensional més que una descripció unidimensional. En aquest tipus d'espectre polític, la política d'ala esquerra i la política d'ala dreta són sovint presentades com oposades, tot i que un individu particular o el grup poden posicionar-se des de la dreta sobre un assumpte i posicionar-se des de l'esquerra en un altre; i algunes postures poden superposar-se i ser considerades d’esquerres o de dretes segons la ideologia. A França, on els termes es van originar, l'esquerra ha estat anomenada "el partit de moviment" i el correcte "el partit d'ordre".
|
Matemàtiques
|
A continuació es mostra una llista de fórmules que tenen a veure amb la constant matemàtica π.
|
Ciències de la salut
|
Un examen oftalmològic és un conjunt de diverses proves visuals que s'utilitzen per tal de verificar i mesurar possibles alteracions òptiques dels ulls i ser capaços d'implementar qualsevol mesura correctora.
|
Telecomunicacions
|
Els optoacobladors són components electrònics que aïllen elèctricament els circuits als quals estan connectats. Consten d'un encapsulat dintre del qual hi ha un RED (díode LED d'infrarojos) i un component receptor de llum com un fotodíode o fototransistor.
|
Filosofia
|
El micromasclisme és el masclisme normalitzat socialment. Així, es consideren micromasclismes tots els comportaments interpersonals, els comentaris verbals i les actituds exercides per homes o dones que contribueixen a la dominació i violència contra les dones en la vida quotidiana. A diferència d'altres formes de violència masclista que poden ser socialment condemnades i denunciades habitualment, aquestes pràctiques, més subtils, que reflecteixen i fomenten la desigualtat entre homes i dones, són legitimades per l'entorn social, com per exemple totes les relacionades amb el fet d'ignorar -o fins i tot menysprear- la menstruació o aprofitar-se'n del "treball de cura" de la dona. Es considera, a més, que conformen la base i donen lloc a una tendència que pot desenvolupar-se donant lloc a altres formes més agressives, ja considerades delicte, de maltractament emocional, psicològic, físic, sexual o econòmic. És a dir, que els micromasclismes són la base de la violència de gènere o violència masclista.
|
Pedagogia
|
Legibilitat és la facilitat amb la qual un lector pot reconèixer caràcters individuals dins d'un text. "La llegibilitat d'un cert tipus de lletra està relacionada amb les característiques inherents al seu disseny ... que es relacionen amb la capacitat de distingir una lletra de l'altra". Entre els aspectes del disseny dels tipus de lletra que afecten la llegibilitat s'hi poden incloure: la " x-height", la forma dels caràcters, el contrast del traç, la mida dels seus contra-espais, si té serifs o no i el seu gruix de traç. " La llegibilitat és diferent de la lecturabilitat, ja que la segona es defineix com: "la facilitat amb què un lector pot reconèixer paraules, frases i paràgrafs". De fet, tot i que la llegibilitat és un component molt important de la lecturabilitat, hi ha altres paràmetres tipogràfics que afecten a aquesta última, entre els més importants hi ha: l'elecció del tipus de lletra, la mida del punt, el kerning (gestió de la interlletra,), si és caixa alta/caixa baixa, l'espaiat, la longitud de la línia, l'interlineat i la justificació.
|
Matemàtiques
|
En matemàtiques, la constant de Gelfond és un nombre transcendent definit com el nombre d'Euler e elevat al nombre pi π: e π ≈ 23.14069263277926900572908636794854738026610624260021199344504640952434235 … . {\displaystyle e^{\pi }\approx 23.14069263277926900572908636794854738026610624260021199344504640952434235\dots \,.} Té aquest nom en honor del matemàtic rus Alexander Gelfond que el 1934 va provar-ne la transcendència mitjançant el teorema de Gelfond-Schneider. La seva fracció contínua no és ni finita ni perìòdica i és e π = [ 23 , 7 , 9 , 3 , 1 , 1 , 591 , 2 , 9 , 1 , 2 , 34 , . . . ] {\displaystyle e^{\pi }=[23,7,9,3,1,1,591,2,9,1,2,34,...]} , és a dir: e π = 23 + 1 7 + 1 9 + 1 3 + 1 1 + 1 1 + 1 591 + 1 2 + ⋱ {\displaystyle e^{\pi }=23+{\cfrac {1}{7+{\cfrac {1}{9+{\cfrac {1}{3+{\cfrac {1}{1+{\cfrac {1}{1+{\cfrac {1}{591+{\cfrac {1}{2+\ddots }}}}}}}}}}}}}}}
|
Psicologia
|
La psicologia popular és el conjunt de creences sobre la ment humana i la conducta de les persones sorgit del sentit comú, de tòpics o de la popularització d'algunes troballes de la psicologia professional. Es nodreix també de refranys, de llibres d'autoajuda i notícies dels mitjans de comunicació. Una llegenda urbana, els tests d'autoconeixement de revistes i webs o un mite conductual pertanyen a la psicologia popular, entre d'altres.
|
Química
|
Aquesta és una llista d'elements químics ordenada per nom, amb un codi de color per cada tipus d'element. Per cada element, es mostra el símbol químic, el nombre atòmic, la massa atòmica de l'isòtop més estable, i els números de grup i de període de la taula periòdica.
|
Arqueologia
|
El centaure de Royos és una petita estatueta de bronze datada de l'any 550 ae, que fou elaborada en els tallers de la regió del Peloponés en l'Antiga Grècia.
|
Cultura popular
|
La faiança de Delft (Delfts blauw) és un tipus de faiança (ceràmica) amb decoracions blaves, que s'ha fet tradicionalment a Delft (Països Baixos). Va aparèixer a finals del segle xvi com a alternativa barata a la porcellana xinesa blava i blanca. Ràpidament va esdevenir molt popular i va assolir el seu punt àlgid entre el 1650 i el 1750, quan Delft comptava amb un centenar de tallers de ceràmica. Als voltants del 1800, la indústria va sofrir molt a causa de la competència per part de ceràmica més barata de Staffordshire (Anglaterra). Actualment només queda un taller que fabriqui faiança de Delft. Existeixen altres tipus de ceràmica de Delft, com ara la faiança camperola de Delft (Boerendelfts), que és multicolor, i el blanc de Delft (Delfts wit).
|
Museologia
|
Enrique Juncosa (Palma, 1961) és un escriptor, crític d'art i museòleg balear. Com a museòleg, ha treballat com a subdirector de l'Institut Valencià d'Art Modern de València i del Museu Reina Sofia a Madrid. Entre 2003 i 2011 fou el director de l'Irish Museum of Modern Art, de Dublín. També ha comissariat exposicions sobre artistes com Rafel Joan o Joan Miró. Com a escriptor ha publicat set llibres de poemes i un recull de contes.
|
Pedagogia
|
La lectura crítica és una forma d'anàlisi del llenguatge que no interpreta el text de manera literal, sinó que implica un examen més profund de les afirmacions d'un text i allò que el recolzà i allò que pot servir com a contraargument. L'habilitat de reinterpretar i reconstruir per amenitzar i clarificar més allò que es llig és també un component de lectura crítica. La identificació d'ambigüitats possibles i errors en el raonament de l'autor, a més de l'habilitat d'adreçar-los comprensivament, és essencial en aquest procés. La lectura crítica, tal com l'escriptura acadèmica, requereix la connexió de raona probatòries amb els arguments corresponents.El lector necessita analitzar, sintetitzar i avaluar segons la seua pròpia experiència, l'objectiu que té, unes suposicions que tenen implicacions i la consideració que es poden tindre creences que no siguen encertades. Per a açò utilitza unes estratègies, com realitzar-se una sèrie de preguntes: quin és el problema i quina és la conclusió de l'autor sobre ell; quines són les raons de l'autor; si utilitza fets; si utilitza paraules per a emocionar) de tal manera que els lectors crítics pretenen conèixer més enllà de les paraules literals, per a conèixer les idees principals i secundàries.Per a avaluar un text es necessita tindre en compte si l'autor és clar amb la seua intenció, si allò que diu consisteix en una certesa, si expressa detalladament i amb precisió l'assumpte tractat, si tracta temes pertinents al tema principal, amb quina profunditat tracta el tema, si és consistent i/o si és imparcial.El pensament crític i la lectura crítica estan relacionats, ja que, tal com digué Daniel Kurland, la lectura crítica sembla precedir al pensament crític perquè solament quan s'ha entès un text en la seua totalitat, tasca realitzada amb la lectura crítica, es pot avaluar allò que s'hi afirma com a verdader, tasca del pensament crític.
|
Ciència militar
|
Un sistema de defensa aèria portàtil, anomenat MANPADS per les seves sigles en anglès (man-portable air-defense system), és un sistema de defensa antiaèria lleuger habitualment basat en un míssil superfície-aire i un llançador utilitzable per una persona o petit grup. Normalment són armes guiades i són una gran amenaça per a les aeronaus en vol baix, especialment els helicòpters.
|
Història
|
Miguel Candel Sanmartín (Barcelona, 3 de gener de 1945) és un filòsof, professor universitari i traductor català.
|
Matemàtiques
|
La teoria de la representació és una branca de les matemàtiques que estudia les estructures algebraiques abstractes representant els seus elements com a transformacions lineals d’espais vectorials i estudia mòduls sobre aquestes estructures algebraiques abstractes. En essència, una representació fa més concret un objecte algebraic abstracte descrivint els seus elements per matrius i les seves operacions algebraiques (per exemple, suma de matrius, multiplicació de matriu). La teoria de les matrius i dels operadors lineals es comprenen millor i, de vegades, simplifiquen els càlculs de teories més abstractes. Els objectes algebraics susceptibles d'aquesta descripció inclouen grups, àlgebres associatius i àlgebres de Lie. La més destacada (i històricament la primera) és la teoria de la representació de grups, en què els elements d’un grup es representen mitjançant matrius invertibles de manera que l’operació de grup sigui la multiplicació de matrius.La teoria de la representació és un mètode útil perquè redueix els problemes de l'àlgebra abstracta a problemes en l'àlgebra lineal, un tema ben entès. A més, l'espai vectorial sobre el qual es representa un grup (per exemple) pot ser infinit-dimensional i, permetent que sigui, per exemple, un espai de Hilbert, es poden aplicar mètodes d'anàlisi a la teoria de grups. La teoria de la representació també és important en física perquè, per exemple, descriu com el grup de simetria d’un sistema físic afecta les solucions d’equacions que descriuen aquest sistema.La teoria de la representació és generalitzada en els camps de les matemàtiques per dos motius. En primer lloc, les aplicacions de la teoria de la representació són diverses: a més del seu impacte en l'àlgebra, la teoria de la representació: il·lumina i generalitza l'anàlisi de Fourier mitjançant l'anàlisi harmònica, està connectat a la geometria mitjançant la teoria invariant i el programa Erlangen, té un impacte en la teoria de nombres a través de formes automòrfiques i el programa Langlands.En segon lloc, hi ha diversos enfocaments de la teoria de la representació. Els mateixos objectes es poden estudiar mitjançant mètodes de geometria algebraica, teoria de mòduls, teoria de nombres analítics, geometria diferencial, teoria d'operadors, combinatòria algebraica i topologia.L’èxit de la teoria de la representació ha provocat nombroses generalitzacions. Una de les més generals és la teoria de categories. Els objectes algebraics als quals s'aplica la teoria de la representació es poden veure com a tipus particulars de categories, i les representacions com a functors des de la categoria d'objectes fins a la categoria d'espais vectorials. Aquesta descripció apunta a dues generalitzacions òbvies: primer, els objectes algebraics es poden substituir per categories més generals; en segon lloc, la categoria objectiu dels espais vectorials es pot substituir per altres categories ben enteses.
|
Psicologia
|
Digital Signage (en català, Senyalització digital) es refereix a l'ús de continguts digitals emesos a través de pantalles com per exemple LCD, Plasma, LED, etc. Aquesta nova tecnologia substitueix cada vegada més els cartells tradicionals per a millorar la presentació i promoció de productes, per visualitzar tota mena d'informació o fins i tot per facilitar la interacció amb els continguts. Però no es tracta només de la presentació de continguts dinàmics en comptes d'estàtics. L'objectiu és crear una xarxa de sistemes audiovisuals amb continguts diàriament actualitzats. La combinació del maquinari, un software especial per al reproductor i la gestió de continguts, la connexió amb Internet o una altra tecnologia que permet l'actualització remota, com UMTS es diu: Digital Signage.
|
Robòtica
|
Sophia és un robot humanoide desenvolupat per l’empresa Hanson Robotics, amb seu a Hong Kong. Se li ha assignat un gènere femení. Ha estat dissenyada per aprendre i adaptar-se al comportament humà i treballar amb humans, i ha estat entrevistada a tot el món. Segons explica ella mateixa, Sophia va ser activada el 19 d'abril de 2015. No obstant això, el seu desenvoluoament va durar uns 30 anys.L'octubre de 2017 el govern de l'Aràbia Saudita li va concedir la ciutadania del país i la va nomenar ambaixadora cultural. Sophia és el primer robot al que se li assigna alguna mena de drets fins ara exclusius dels humans.
|
Informàtica
|
big.LITTLE és una arquitectura de computadors heterogènia desenvolupada per ARM Holdings, aquesta arquitectura es compon de dos tipus de processadors els big els quals són els més potents però en conseqüència també consumeixen més energia, i els LITTLE, els quals disposen de menys potència de computació però a la vegada també consumeixen menys energia. Amb aquesta arquitectura s'aconsegueix un multiprocessador que s'ajusta millor a la necessitat dinàmica de computació que una que tan sols faci servir l'escalat dinàmic de freqüència. Existeixen tres tipus de maneres de distribuir els nuclis en un multiprocessador big.LITTLE, en funció de la implementació del planificador del nucli del sistema operatiu.
|
Química
|
La petroquímica és un conjunt de tècniques que tenen per objecte l'obtenció de productes químics per síntesi de productes derivats del petroli. Hom pot classificar les tècniques petroquímiques en dos grans grups: processos d'obtenció de productes bàsics de síntesi i processos de fabricació de derivats dels productes bàsics anteriors. Dins el primer grup hom distingeix l'obtenció de l'hidrogen i del gas de síntesi, la fabricació d'olefines, d'acetilè, d'aromàtics i d'hidrocarburs de quatre carbonis. Per a l'obtenció d'hidrogen i de gas de síntesi hom parteix del gas natural als EUA i de la nafta a Europa i al Japó. Els processos emprats són els de reforming amb vapor d'aigua i el d'oxidació parcial. El reforming amb vapor d'aigua es fonamenta en la reacció catalítica (amb catalitzador de níquel) i endotèrmica de l'hidrocarbur en fase gasosa amb el vapor d'aigua a 760-870 °C. La reacció té lloc en dues etapes dins uns forns tubulars, i hom n'obté una mescla de CO i H2, el gas de síntesi. L'oxidació parcial és una reacció no catalítica que hom efectua a una temperatura de 1.100 a 3.800 °C i a una pressió de 14 a 40 atm, i en la qual la càrrega (gas natural, nafta o, ocasionalment, una fracció més pesant) entra en el forn per un cremador especial juntament amb oxigen i vapor d'aigua. La reacció és una combustió incompleta en la qual hom obté el gas de síntesi. Hom sotmet la mescla de CO i H2 a un procés de conversió per tal d'aconseguir les proporcions adequades de cadascun dels components segons la finalitat que hom li vulgui donar. Aquesta conversió és produïda per reacció catalítica del CO amb el vapor d'aigua a 260 °C i en presència d'un catalitzador de coure o de ferro. El CO₂ obtingut és eliminat per rentatge amb sosa càustica o amb amines. Per a l'obtenció de les olefines hom parteix de l'età o del propà (o bé d'una mescla d'ambdós) als EUA i de les naftes a Europa i al Japó. El procés d'obtenció és el craqueig tèrmic amb vapor d'aigua en un forn tubular de pas únic, a 800 °C i en fase gasosa. La reacció és fortament endotèrmica i hom dilueix la càrrega en vapor d'aigua que no intervé en la reacció. Dins el forn es produeixen reaccions de deshidrogenació i trencament molecular que donen un producte final amb una elevada proporció d'etilè si hom parteix de l'età, d'etilè i propilè si hom parteix del propà, i d'etilè, propilè i butandiè si hom parteix de les naftes. A la sortida del forn els gasos són refredats bruscament per tal d'interrompre la reacció i obtenir un rendiment elevat, i hom els renta per tal d'eliminar els components àcids. La separació té lloc per destil·lació fraccionada. Per a la fabricació de l'acetilè hom parteix del metà, el qual, en un forn de rebliment refractari (procés cíclic), en un forn amb cremador especial (procés d'oxidació parcial) o en un forn d'arc elèctric, es converteix en acetilè a temperatures que oscil·len entre els 1 400 i els 1 600 °C. A la sortida del reactor els gasos es refreden bruscament i hom recupera l'acetilè per absorció selectiva amb aigua o cetona. Existeixen algunes variants d'aquests procediments, que permeten d'obtenir conjuntament etilè i acetilè en les proporcions desitjades. A les refineries, hom obté aromàtics en les unitats de reforming catalític i en les unitats de fabricació d'olefines que empren naftes com a primeres matèries. En ambdós casos els aromàtics formen part d'unes mescles complexes d'hidrocarburs, de les quals cal separar-los per destil·lació azeotròpica, per destil·lació extractiva o per extracció. En el primer cas hom empra la metil etil cetona o el nitrometà, que formen un azeotrop amb els aromàtics, el qual hom destil·la pel cap d'una columna de destil·lació; en el segon cas hom destil·la una mescla d'aromàtics amb fenol o cresol; per a l'extracció hom empra diòxid de sofre o dietilenglicol en medi aquós. Un cop obtingudes les mescles aromàtiques, hom els separa per destil·lació fraccionada o per absorció. Hi ha també processos que permeten d'obtenir un aromàtic a partir d'un altre compost del mateix grup (metilació, hidrodesalquilació, transalquilació, isomerització, etc.). Hom troba els hidrocarburs de quatre carbonis en el gas natural i en els gasos de refineria (butans), com a subproducte en la fabricació d'olefines (butandiè) o bé com a efluents del craqueig tèrmic o catalític (butens). A Europa i al Japó hom obté el butandiè a les unitats d'obtenció d'olefines per destil·lació extractiva amb furfural, acetonitril o altres agents de destil·lació, o bé per absorció amb acetat de coure i amoni; als EUA hom l'obté per deshidrogenació catalítica del butè i del butà, per oxideshidrogenació dels butilens o per oxidació parcial amb aire. A partir de tots aquests productes bàsics hom obté nombrosos productes derivats per mitjà de procediments diversos. Del gas de síntesi hom obté el metanol per reacció del gas amb una proporció hidrogen/diòxid de carboni de 2,25, en presència d'òxid de crom i de zinc; l'amoníac per reacció catalítica de l'hidrogen amb nitrogen atmosfèric; el formol per deshidrogenació i oxidació parcial del metanol en presència d'un catalitzador d'argent o per oxidació del metanol en presència de molibdat de ferro, i la urea per reacció d'amoníac amb gas carbònic. De l'etilè hom obté l'etanol per absorció amb àcid sulfúric i hidròlisi posterior o bé per hidratació catalítica amb àcid fosfòric; l'acetaldehid per oxidació en fase líquida catalitzada amb clorur de pal·ladi i amb clorur cúpric com a oxidant; l'òxid d'etilè per reacció amb oxigen en presència d'un catalitzador d'argent; el clorur de vinil per cloració o oxicloració catalitzada per clorur cúpric; els polietilens d'alta i de baixa densitat per polimerització catalítica, i l'acrilonitril per reacció d'òxid d'etilè i cianhídric, en presència d'àlcalis, i deshidrogenació en presència d'alúmina. Del propilè hom obté l'òxid de propilè per tractament amb àcid hipoclorós i hidròlisi posterior; l'acroleïna per oxidació amb aire en presència d'òxid de coure i de molibdè; l'isopropanol per reacció amb sulfúric o per hidratació directa amb catalitzador homogeni; l'acetona per deshidrogenació de l'isopropanol en presència d'un catalitzador de coure; la glicerina per cloració i posterior saponificació amb sosa o per reacció de l'acetaldehid amb l'òxid de propilè (o bé a partir de l'acroleïna per reacció amb peròxid d'hidrogen o per tractament amb àcid hipoclorós i posterior saponificació); els butanols per síntesi oxo amb un catalitzador de cobalt-carbonil; el cumè per alquilació de benzè amb propilè i clorur alumínic o àcid fosfòric; el pilipropilè per polimerització catalítica, i l'acrilonitril per oxidació en presència de fosfomolibdat de bismut i urani. De l'acetilè hom obté el clorur de vinil per reacció amb clorur d'hidrogen en presència de carbó actiu impregnat de clorur mercúric; l'acrilonitril per addició de cianur d'hidrogen; l'acetaldehid per hidratació de l'acetilè; l'àcid acètic per oxidació de l'acetaldehid amb aire o oxigen en presència d'acetat de cobalt o de manganès, i l'anhídrid acètic per oxidació de l'acetaldehid amb acetats de coure, cobalt o manganès. Del butilè i del butandiè hom obté el cautxú sintètic SBR, copolímer del butandiè i l'estirè; el buna N, cautxú sintètic copolímer del butandiè i l'acrilonitril; el polibutandiè, polímer estereoespecífic del butandiè; l'hexametilendiamina a base de niló 66 i niló 6/10; l'isoprè a partir d'isobutè i formol, i el cautxú butil a partir del butilè. Els derivats aromàtics més importants són l'estirè, que hom obté per deshidrogenació de l'etilbenzè; el fenol, produït per oxidació del cumè; el ciclohexà, que hom obté per hidrogenació del benzè en presència d'un catalitzador de níquel o de platí; el nitrobenzè, producte de la nitració del benzè amb una mescla sulfonítrica; l'anilina, obtinguda per reducció del nitrobenzè o per reacció de fenol i amoníac; l'anhídrid ftàlic, que hom obté per oxidació del naftalè o de l'ortoxilè; l'àcid tereftàlic, produït a partir del toluè o de xilens per oxidació amb àcid nítric, i el dodecilbenzè, que hom obté per reacció del benzè i el tetrapropilè en presència de clorur d'alumini. Finalment, el fum d'estampa és el producte de la combustió incompleta de metà o olis en uns forns especials.
|
Ràdio
|
Un detector de bigotis de gat és un dispositiu que consta d'un filferro que fa contacte amb un cristall detector semiconductor. Dit artefacte reemplaçava de manera molt elemental als díode s detectors de cristall a les ràdios primitives.
|
Geologia
|
Els jaciments prehistòrics i coves decorades de la vall deñ Vesera és un conjunt de jaciments i coves que es troba distribuït al llarg de quaranta quilòmetres a la vall de la Vesera, entre Les Eyzies-de -Tayac-Sireuil i Montignac, al departament francès de la Dordonya.
|
Mitologia
|
Drakaina (en grec δράκαινα) en la mitologia grega és la femella del drac de vegades amb característiques humanes. Entre els exemples es troben Campe, Ceto, Delfine, Equidna, Escil·la, Lamia (o Sybaris), Poena, i Pitó (quan és representat com una dona).
|
Sociologia
|
En sociologia, l'estigma és una condició, atribut, tret o comportament que fa que el seu portador sigui inclòs en un marc social contra el que es genera una imatge negativa cap als seus membres i se'ls veu com culturalment inacceptables o inferiors. El concepte va ser encunyat el 1963 pel sociòleg nord-americà Erving Goffman, en el seu reconegut llibre del mateix títol, on precisa la noció sociològica del terme com fet de pertànyer a un grup social menystingut (grup ètnic, religió, nació, etc.), distingint entre les nocions anatòmica (abominació del cos) i psicològica (defectes del caràcter de l'individu).
|
Matemàtiques
|
En la història de la probabilitat s'ha de tenir en compte que la probabilitat té un aspecte dual: d'una banda la probabilitat o possibilitat de les hipòtesis donades i d'altra banda el comportament del procés estocàstic com són llançar monedes o daus a l'aire. L'estudi del comportament del procés estocàstic té el seu inici l'any 1654, quan Blaise Pascal i Pierre de Fermat inicien una correspondència en la qual es resolen correctament alguns problemes sobre jocs d'atzar. La probabilitat es distingeix de l'estadística. (Vegeu Història de l'estadística). Mentre que l'estadística tracta de les dades i les seves inferències, la probabilitat estocàstica tracta dels processos aleatoris estocàstics que hi ha darrere de les dades o sortides.
|
Informàtica
|
Alta disponibilitat (high availability) és un protocol de disseny del sistema i la implementació associada que assegura un cert grau absolut de continuïtat operacional durant un període donat (el que es mesura). Disponibilitat es refereix a la possibilitat de la comunitat d'usuaris per poder entrar, sotmetre nous treballs, actualitzar o alterar treballs existents o recollir els resultats de treballs previs. Si un usuari no pot accedir al sistema es diu que no està disponible. El terme temps d'inactivitat (caiguda) es fa servir per definir quan el sistema no està disponible.
|
Jocs
|
L'As és la carta amb el número u. La paraula as prové del llatí que era una moneda romana. També vol dir la cara del dau marcada amb un punt. A la carta as només hi ha un símbol. A la baralla espanyola hi ha quatre asos amb el símbols d'oros, d'espases, de bastos i de copes. A la baralla francesa l'as és una carta amb un dels símbols del colls i una A en loc d'un 1. Els colls són els cors (♥), els diamants (♦), les piques (♠), i els trèvols (♣). Històricament, l'as era el valor més baix dins de la baralla de cartes, i això segueix sent en molts en jocs. Encara que alguns jocs és la carta amb major puntuació. A la llista següent hi ha la puntuació de l'as en diferents jocs de cartes. Joc de la botifarra; és la segona amb més puntuació, val quatre punts. Brisca; és la carta amb més puntuació, val onze punts. Manilla; és la segona carta amb més valor. Blackjack; pot valer 1 o 11. Pòquer és la carta de major puntuació.La carta as, tècnicament representa el nombre més petit, però a molts jocs de cartes és la carta que té més valor. La causa és que durant la Revolució Francesa, l'as representava l'home únic i com a símbol en molts jocs el van posar a sobre del rei. Consideraven que si no podien enderrocar el rei, el subvalorarien en els seus jocs de cartes.
|
Art
|
El Tractat sobre la sublimitat (grec antic: Περὶ Ὕψους, Perì Hýpsous) és, juntament amb la Poètica d'Aristòtil, una de les obres més importants de l'estètica de l'antiguitat. D'autor anònim, el tractat és una llarga discussió sobre la sublimitat, l'estil retòric considerat elevat, que té el propòsit d'encanterinar l'audiència, tocant les sensacions i les emocions (pathos).
|
Biotecnologia
|
Un canó genètic canó gènic o una pistola genètica(en anglès:gene gun o un biolistic particle delivery system), és un aparell dissenyar originàriament per la transformació genètica de les plantes. Es tracta d'un aparell que injecta cèl·lules amb informació genètica. La càrrega útil és una partícula elemental de metalls pesants coberta amb ADN de plasmidi. D'aquesta tècnica sovint se'n diu biobalística o biolística. Aquest aparell és capaç de transformar qualsevol tipus de cèl·lula, incloses les de les plantes, i no està limitada a material genètic del nucli: també pot transformar orgànuls, inclosos els plàstids.
|
Esoterisme
|
La Confederación de Caballeros Comuneros Españoles, Sociedad de los Caballeros Comuneros o Hijos de Padilla va ser una organització secreta paramaçònica creada a Espanya el 1821 (tricentenari de la Guerra de les Comunitats de Castella) i clausurada el 1823 amb la seva divisió en dues altres societats.
|
Astronomia
|
El teorema de Vogt–Russell fou enunciat pels astrònoms Heinrich Vogt i Henry Norris Russell de manera independent. El teorema afirma que l'estructura d'una estrella en equilibri hidroestàtic i tèrmic amb tota l'energia derivada de reaccions nuclears, només està determinada per la seva massa i la distribució dels elements químics en el seu interior.És a dir, la massa i la composició química d'una estrella determinen la seva lluminositat, el seu radi, la seva estructura interna i la seva evolució. S'assumeix en general que la composició química de les capes exteriors d'una estrella és igual a la composició química amb què l'estrella va néixer. Per a la majoria de les estrelles de seqüència principal en general: 70% H per massa (X=0,7), 3% metalls (Z=0,03), i la resta He (Y=0,27). Quan la temperatura del nucli creix, la cadena PP i el cicle CNO comencen a actuar, alterant la composició química interior lentament. En l'exemple del Sol, l'hidrogen duraria 109 anys. Pel teorema de Vogt-Russell en canviar la massa o la composició química, canvia la lluminositat i el radi. Tot i que se'l coneix com a teorema no ha estat mai provat.
|
Química
|
La denominació higroscòpic (del grec ύγρος hygros 'humit, banyat', in, 'observar, mirar') es refereix a totes aquelles substàncies o materials que absorbeixen o cedeixen ràpidament l'aigua en forma de vapor o en forma líquida de l'ambient que les envolta. L'absorció de l'aigua pot donar lloc a diferents processos: Alguns dels compostos higroscòpics reaccionen químicament amb l'aigua com els hidrurs, els metalls alquins, els oxoàcids, els òxids de no metalls (P₂O₃, P₂O₅,…). Altres compostos sòlids, generalment sals, agafen aigua i la integren en la seva estructura cristal·lina formant els hidrats, en els quals l'aigua es presenta en una proporció estequiomètrica perfectament definida. Exemples: El sulfat de coure (II) forma tres hidrats: CuSO₄·5H₂O, CuSO₄·3H₂O, CuSO₄·3H₂O. Altres exemples de sals hidratades són: Sulfat de níquel (II) heptahidratat, NiSO₄·7H₂O, el perclorat de liti trihidratat, LiClO₄·3H₂O, el fluorur d'alumini monohidratat, AlF₃·H₂O, el dicromat de bari dihidratat, BaCr₂O₇·2H₂O, el clorur de crom (III) decahidratat, CrCl₃·10H₂O, el nitrat de magnesi hexahidratat, Mg(NO₃)₂·6H₂O, etc. Hi ha líquids com l'àcid sulfúric, H₂SO₄, que també absorbeixen aigua i es dilueixen. La fusta té la capacitat d'absorbir o desprendre humitat en funció d'on estigui situada i del clima. Quan absorbeix humitat, la fusta es bufa.
|
Geografia
|
El Puig de Sobirans és una muntanya de 2.786 m d'altitud situada al sector nord del Massís del Carlit, en el terme comunal d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, a la comarca de l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord. Està situat a la zona septentrional del terme comunal d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, en el contrafort nord-est del Carlit, al nord-oest del Tossal Colomer i damunt, a ponent de l'Estany de Sobirans. És destí freqüent de moltes de les rutes d'excusionisme del Massís del Carlit, sobretot les relacionades amb el cim del Carlit.
|
Informàtica
|
L'Algorisme de cadena de Lempel-Ziv-Markov o LZMA és un algorisme de compressió de dades en desenvolupament des de 1998. S'utilitza un esquema de compressió diccionari similar al LZ77, compta amb una alta relació de compressió i compressió de mida variable diccionari (de fins a 4 GB). S'utilitza en el format 7z de l'arxivador 7-Zip.
|
Jocs
|
La taxonomia de tipus de jugador és una classificació de jugadors de videojoc (gamers) que va ser realitzada el 1996 per Richard Bartle. La classificació descrita en Hearts. Clubs, Diamonds, Spades: Players Who suit MUDs, classifica el perfil de jugador segons la personalitat i comportament que mostren en jocs MUD (multi-user dungeons), encara que ara també refereix a jugadors de videojocs individuals. La taxonomia a l'inici separava els jugadors en Hearts, Clubs, Diamonds i Spades, però van modificar els noms per: Triomfador, Explorador, Socialitzador, i Competidor. Aquests apareixen d'un model de 2 eixos, on en l'eix X s'hi representa preferència per interaccionar més o menys amb altres jugadors. Com més a la dreta és defineixen com a jugadors més independents, i més a l'esquerra jugadors amb preferència de joc més comunitari, social. En l'eix Y s'hi representa preferència per interactuar. Un cop delitmitades les característiques dels eixos, podem dir on es troben delimitats els tipus de jugadors. En l'extrem nord-est s'hi troben els triomfadors, en el nord-oest els competidors, en el sud-est els exploradors i en el sud-oest els socialitzadors. El test conegut com a Bartle Test of Gamer Psychology basat en la psicologia de la taxonomia de Bartle va ser creat entre 1999–2000 per Erwin Andreasen i Brandon Downey, i contenia una sèrie de qüestions i un puntuació per les respostes. Tot i que la prova ha obtingut crítiques per la naturalesa del seu mètode de pregunta-resposta. El resultat de la prova és el "Bartle Quocient", el qual es calcula basantse en les respostes a una sèrie de 30 qüestions aleatòries a la prova. Per exemple, una persona pot marcar "100% Competidors, 50% Socialitzador, 40% Triomfador, 10% Exploador", el qual indica un jugador que prefereix lluitar contra els altres jugadors abans de qualsevol altra àrea d'interès. Les puntuacions són típicament abreujades per la primera lletra de cada categoria, per ordre del quocient. En l'exemple anterior, aquest resultat seria descrit com a "resultat" de CSTE.
|
Geografia
|
El Port de la Picada és una depressió del Pirineu axial, entre els trucs de Bargàs i de la Picada (2.530 msnm), a les muntanyes que separen els termes de Viella i Mitjaran (Val d'Aran) i de Benasc (Alta Ribagorça). Té 2.460 m d'alt.
|
Aeronàutica
|
El Hawker Siddeley HS 121 Trident (originalment De Havilland D.H.121 i Airco DH 121) fou un avió de passatgers britànic de curt i, posteriorment, mitjà abast. Fou el primer avió de passatgers trireactor amb els motors muntats a la part posterior del fuselatge, prop de la cua en T. El 1965, també es convertí en el primer avió de passatgers a dur a terme un aterratge per instruments en un vol amb passatgers de pagament.
|
Jocs
|
En els videojocs un Enemic Final (en anglès: Boss) és un personatge particularment desafiador, controlat per la computadora i que ha de ser vençut al final del segment d'un joc, ja sigui en un nivell, un episodi, o al final del joc. Els enemics finals apareixen en la majoria dels videojocs, especialment en els de primera i tercera persona que estan basats en nivells, en Videojocs de plataformes, RPGs, i en els shoot'em ups. En el disseny de joc tradicional, un enemic final és normalment un enemic que s'ha de superar per provocar el final d'un nivell, seqüència, punt de trama, i/o desafiament i el començament d'un de nou. La progressió s'atura fins que jugador pugui derrota aquest enemic i adonar-se de l'estructura de l'enemic final suprem del joc, normalment l'antagonista principal del videojoc i el cap dels enemics finals. Una batalla contar un enemic final s'anomena; batalla contra un enemic final.
|
Geologia
|
La thaumasita és un mineral de la classe dels sulfats que rep el nom del grec thaumasio, que vol dir 'sorprenent'. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la thaumasita pertany al "07.D - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans; amb NO₃, CO₃, B(OH)₄, SiO₄ o IO₃" juntament amb els següents minerals: darapskita, clinoungemachita, humberstonita, ungemachita, bentorita, charlesita, ettringita, jouravskita, sturmanita, carraraïta, buryatita, rapidcreekita, korkinoïta, tatarskita, nakauriïta, chessexita, carlosruizita, fuenzalidaïta i txeliabinskita.
|
Administració
|
La raó d'Estat és una expressió que significa assumir i actuar d'acord amb els interessos propis de l'Estat (per exemple, de la seva pervivència o enfortiment). Fou una expressió encunyada per Nicolau Maquiavel, per la qual l'Estat o els seus governants defensen els seus interessos fins i tot a risc de perjudicar els ciutadans o grups de persones que s'hi oposen. Els defensors de "la raó d'Estat" solen considerar que la defensa dels "interessos" de l'Estat legitima que aquest o els governants ignorin i violentin les pròpies lleis. Tal és l'argument esgrimit, per exemple, en certs assassinats selectius o en certs casos de terrorisme d'estat.
|
Sociologia
|
La deslocalització és el trasllat de les activitats de serveis o de producció cap a altres llocs fora de l'espai tradicional d'una empresa. De vegades s'utilitza la paraula anglesa offshoring. Els motius poden ser entre d'altres cost laboral, incentius fiscals o financers, normes socials o de medi ambient…Hi ha deslocalització quan es perd producció i ocupació industrial local com a conseqüència de la substitució per producció estrangera. Es pot fer, sigui per subcontractació especialitzada a empreses –jurídicament– independents, en anglès offshore outsourcing, sigui per la creació de filials de l'empresa, el que és aleshores una inversió directa a l'estranger, sigui pel tancament de línies de producció, la capacitat de les quals es concentra en altres fàbriques del mateix grup.La reducció contínua del cost i del temps del transport que va començar des del segle xix, va permetre cada vegada més desvincular el lloc de producció del lloc de consum. La deslocalització de manufactures va començar a mitjan segle xx. Va accelerar pels acords comercials i l'abolició progressiu de les barreres (arranzels, normes, estandards industrials, infraestructures de transport…) i altres obstacles proteccionistes al comerç lliure que van fer possible produir allà on econòmicament és més interessant. Va donar un impuls considerable al sector de la logística indispensable per garantir que el components o els productes arribéssin a temps. La deslocalització de serveis va seguir vers la fi del mateix segle, quan el desenvolupament de la telemàtica i d'internet va suprimir la necessitat d'una presència al mateix país. «Tots els serveis que es puguin fer a través d’un cable són susceptibles de ser deslocalitzats.» Concerneix, entre d'altres el manteniment d'aplicacions informàtiques, els centres d'atenció telefònica, la gestió, compres, el servei postventa, etc. quan el servei, mitjançant la xarxa telemàtica i internet, no necessita una presència al mateix país. S'hi va afegir des de principi del segle xxi la deslocalització de serveis d'enginyeria i de recerca científica.La deslocalització extrema pot crear els seus propis problemes de dependència quan per qualsevol raó hi ha una ruptura considerable de la producció o la cadena logística (catàstrofe natural, vaga, naufragi, pandèmia…). La crisi sanitària del 2020, per exemple, amb les decisions dels diferents governs de tancar fronteres, ha paralitzat els intercanvis comercials. Igual com la diminució del cost del transport va fomentar la deslocalització, l'aplicació del principi del «cost real» del transport, en integrar-hi el cost de totes les externalitats, com ara la reparació dels danys al medi ambient, un impost al diòxid de carboni etc. podrà ser-hi un fre. Vegeu també: Deslocalització web i deslocalització propera
|
Dansa
|
Valerie Elizabeth Bettis (Houston, 1919 - Nova York, 1982) fou una coreògrafa i ballarina de dansa clàssica i contemporània, coneguda pel gran públic especialment per la seva feina al teatre musical. També va coreografiar balls pel cinema, com diversos per la Rita Hayworth als anys 50. És reconeguda per la seva versatilitat, la seva presència viva a l'escena i la seva teatralitat.
|
Pedagogia
|
Miquel Ensenyat Riutort (Banbury, 30 d'octubre de 1969) és un polític mallorquí, diplomat en educació social i antic President del Consell Insular de Mallorca. Entre 2005 i 2015 fou batle d'Esporles pel PAS-PSM.
|
Esoterisme
|
El mestre Nasreddín o en Johà, protagonista d'històries curtes, sobretot de tradició oral, és un personatge mític dins la cultura popular dels països islàmics, encara que no exclusivament. Aquestes tradicions són encara molt vives en l'arc format des de la Xina i Mongòlia fins al Magrib. Se li donen diverses apel·lacions, segons el territori de què es tracti: Afanti a l'Àsia central, mul·là Nasrudín en l'àmbit cultural persa, Nasreddin Hoca en turc, Juhà en tot el món àrab (pronunciat Jehà al Màgrib, Gohà a Egipte…), Ġiħan a Malta, Giufà a Sicília, Giaffah a Sardenya, Giucà a Albània… Es troben monuments i estàtues representant-lo (i que pretenen demostrar la seva filiació històrica amb el país) tant a l'Uzbekistan com a Algèria; a Turquia, és considerat un veritable heroi nacional i s'organitzen visites a la "seva" vila natal i a la "seva" tomba. Cronològicament, en general, se'l situa entre els segles xiii i xv, tot i que hi ha històries en què se'l troba fora d'aquest període. Malgrat tot, les seves aventures s'expliquen per tot arreu d'una manera gairebé idèntica, la qual cosa les converteix en històries universals i intemporals, fent que formin part del patrimoni literari i cultural universal.
|
Biblioteconomia
|
El GEPA, acrònim de Garantia d'Espai per a la Preservació de l'Accés, és un magatzem cooperatiu destinat a conservar i preservar els documents de baix ús, garantint la seva preservació futura i la seva accessibilitat immediata quan alguna biblioteca ho requereixi. El GEPA funciona sota un model mixt, amb el 80 % de l'espai sota un règim cooperatiu i el restant destinat a la documentació en règim d'ús propi.Aquest servei de dipòsit cooperatiu s'adreça a totes les biblioteques membres del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CSUC), a més d'altres que siguin aprovades pels òrgans gestors. El GEPA es troba en un edifici situat al turó de Gardeny de Lleida, just a l'entrada a la ciutat per la N-II (pont nou). Aquest edifici, antiga caserna militar, és el tercer en forma d'H des de l'entrada al recinte de l'antic complex militar.
|
Sociologia
|
L' habilitat és el grau de competència d'un subjecte concret enfront d'un objectiu determinat. És a dir, en el moment en el qual s'ha arribat a l'objectiu proposat en l'habilitat, es considera que aquesta s'ha assolit a pesar que aquest objectiu s'hagi aconseguit d'una forma poc depurada i econòmica. Es considera l'habilitat com una aptitud innata o desenvolupada o diverses d'aquestes, i al grau de millora que s'aconsegueixi a aquesta o aquestes mitjançant la pràctica, se la denomina talent.
|
Matemàtiques
|
La llista de matemàtiques inclou moltes dones que han destacat en les matemàtiques, tot i que, com sol passar en les diverses disciplines científiques, es tracta d'un àmbit fortament masculinitzat.
|
Química
|
En ciències físiques, una propietat intensiva (o variable intensiva) és una magnitud física d'un sistema que no depèn de la mida del sistema o de la quantitat de matèria del sistema (és invariant d'escala). D'altra banda, una propietat extensiva (o variable extensiva) és aquella que sí que depèn de la mida o quantitat de matèria del sistema.Per exemple, la densitat és una propietat intensiva de la substància perquè no depèn de la quantitat que es tingui de dita substància; d'altra banda, la massa i el volum –que són mesures de la quantitat de substància– són propietats extensives. Moltes magnituds extensives poden convertir-se en intensives dividint-les per la quantitat de substància, la massa o el volum de la mostra, obtenint així valors per unitat de substància, de massa, o de volum respectivament.
|
Telecomunicacions
|
Mumble és una aplicació multiplataforma lliure de veu sobre IP especialitzada en la multiconferència. Els seus principals usuaris són jugadors, i és similar a programes privatius com TeamSpeak i Ventrilo. Usa una arquitectura client-servidor on els usuaris que volen parlar es connecten al mateix servidor.La meta del disseny de Mumble no és tant crear la utilitat per a jocs més elitista sinó fer-la la més social. La meta és recrear la sensació i la interacció d'una trobada LAN. Per això Mumble té una interfície de configuració molt simple i el major esforç d'enginyeria està en la seva gran qualitat de so i la seva baixa latència. Des de la versió 1.1.7 Mumble té suport natiu per al teclat amb display LCD Logitech G15.
|
Sociologia
|
La mobilitat social en sociologia és la qualitat de persones, famílies i grup «en virtut de la qual passen d'una posició social a una altra». Refereix a la capacitat, o no, d'un canvi de classe social en una societat particular. Generalment es sol concebre la mobilitat en termes de possibilitat d'ascensió, concepte polític segons el qual una persona amb formació i treballant, pot progressar al llarg de la seva carrera (mobilitat individual), o que els pares poden conduir els fills a una vida millor (mobilitat intergeneracional). La mundialització i les crisis successives des de l'inici del segle xxi fan que un grup creixent tem que en fi de carrera seran pitjors o que els fills tindran una situació econòmica pitjor.Les societats democràtiques contemporànies aspiren en teoria a un alt índex de mobilitat social ascendent per l'educació i el treball. A talent igual, pretenen que tothom té les mateixes oportunitats, independentment de la classe social dels pares, el que se sol anomenar com el «somni americà» o «l'ascensor social». Recerques empíriques mostren que aquest ideal és molt lluny de la realitat. Segons Nancy Isenberg, «un altre mite americà és el de creure que si treballes de valent pots tenir èxit, això no és veritat». L'economista Alan B. Krueger va identificar el que s'anomena Corba del Gran Gatsby, que estableix una correlació entre una major desigualtat social i una menor mobilitat social.
|
Ecologia
|
Els hemicriptòfits, en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer, del danès Christen Christiansen Raunkiær, establerta el 1934, són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus, normalment de plantes herbàcies, renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable. Deriva del grec antic hémi (« mig »), cryptos (« amagat ») i phyton (« planta »); en l'estació desfavorable, les parts vives de la plantes mig s'amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen o desapareixen i ajuden a la protecció dels borrons. Els hemicriptòfits es subdivideixen en cinc categories en funció de la seva aparença en l'estació favorable: Hemicriptòfits escaposos: Desenvolupen tiges aèries folioses durant l'època favorable, en són un exemple el fonoll (apiàcies) o la parraca (asteràcies). Hemicriptòfits esccandents: Són plantes enfiladisses, necessiten d'un suport per buscar la llum i desenvolupar les tiges. En són un exemple el gatmainó o la briònia. Hemicriptòfits cespitosos: Són plantes de tiges curtes i molt folioses, sovint formen gespes o extenses catifes. Generalment són espècies de les famílies de les poàcies (Poa pratensis, Festuca sp....) o ciperàcies (Cyperus rotundus, Carex humilis). Hemicriptòfits rosulats: Són aquells hemicriptòfits que desenvolupen una roseta basal. Aquesta pot romandre de forma més o menys persistent durant l'època desfavorable. En són un exemple el Plantage de fulla estreta o la margaridoia perenne. Hemicriptòfits reptants: Plantes que desenvolupen tiges sobre el terra, sovint formant estolons. En són un exemple la maduixera silvestre o el gram negre.
|
Ciència militar
|
Posicions de combat és un anunci fet a bord d'una nau de guerra per a indicar la tripulació que cal preparar-se per un combat o un dany imminent tant ràpid com es pugui. Quan es fa la crida a posicions de combat, la tripulació es prepara per fer combat. Els membres de la tripulació fora de servei o dormint es personen a les seves posicions i es prepararen per l'acció, les portes estanques i portes a prova de foc entre les mampares es tanquen i la seguretat s'incrementa entorn les àrees sensibles, com el pont i les sales de màquines. En anglès, el terme és «Action Stations» (marina britànica) «General Quarters» (marina dels EUA).
|
Ràdio
|
Los 40 Classic (estilitzat com LOS40 Classic) es una radiofórmula espanyola musical centrada en els èxits nacionals i internacionals des dels anys 80. Es propietat de PRISA Radio i emet des del finals de 2018, substituint a M80 Radio. Va ser presentada en societat el 2 de novembre de 2018 a la gala de LOS40 Music Awards i va començar les emissions el 21 de novembre de 2018 a las 18:40 hores a les freqüències de M80 Radio i algunes de Máxima FM.
|
Ciències ambientals
|
Un migrant mediambiental, refugiat climàtic o emigrant ambiental és una persona obligada a migrar o ser evacuada de la seva regió d'origen per canvis ràpids o a llarg termini del seu hàbitat local, la qual cosa inclou sequeres, desertificació, la pujada del nivell del mar (és a dir, les conseqüències del canvi climàtic). Segons diverses fonts, encara no és possible determinar correctament aquest tipus de migració forçosa, en tant que no s'ha definit una manera que permeti distingir als immigrants ambientals dels migrants econòmics o refugiats polítics.En la dècada de 1990 el nombre de refugiats ambientals era de devers 25 milions. El Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) calcula que existiran 150 milions de refugiats devers l'any 2050, fruit de les inundacions costaneres, l'erosió costanera i els trastorns agrícoles (150 milions significa l'1,5 % de la població mundial estimada per a l'any 2050, uns 10 mil milions).Malgrat els problemes de definició i l'absència de proves clares, la migració ambiental ha augmentat notablement en la primera dècada del segle xxi, convertint-se en tema de preocupació dels responsables polítics, científics socials i ambientals, els quals estan realitzant un exhaustiu intent de conceptualitzar les possibles ramificacions socials del canvi climàtic i en general de l'impacte ambiental.
|
Sociologia
|
La redundància lingüística és una repetició inútil de paraules en qualsevol comunicat o missatge que, de vegades, pot donar èmfasi a l'expressió, però normalment pot ser considerada com un pleonasme viciós. Per tant, el llenguatge, que és un canal de comunicació, per tal que arribe de manera més eficient un missatge es repeteixen informacions que són inútils. En el camp de la documentació, la redundància fa referència a una duplicació voluntària, per raons de seguretat, de les informacions d'un fitxer o d'una base de dades. En l'àmbit de la lingüística la redundància és un excés de caracterització a qualsevol nivell de la llengua: la frase la meua germana és xicoteta té quatre vegades el signe de femení.
|
Telecomunicacions
|
Un armari de cablejat o armari de xarxa és un armari tècnic que centralitza els elements d'una xarxa de telefonia o d'una xarxa informàtica. Normalment inclou dispositius com : una central d'alarma, un quadre elèctric acoblat amb un inversor, sistemes de vídeo ( televisió per cable i videovigilància ), encaminadors Ethernet, terminacions de fibra òptica, panells de connexió.
|
Jocs
|
El Pyssla és un joc d'entreteniment i de creació de treball manual que desenvolupa la creativitat i la psicomotricitat fina tant de l'infant com de l'adult (treball manual, doncs, de teràpia lúdica). Aquest joc es pot comprar en grans superfícies com Ikea.
|
Cronometria
|
Nicolau Calafat (Valldemossa, 1430 - Palma, 1500) fou un impressor, campaner i rellotger.Construí i dirigí la primera impremta mallorquina, fundada per Bartomeu Caldentei. El seu nom apareix als col·lofons dels primers llibres impresos a Mallorca, Tractatus de regulismandatorum de Jean Gerson (1485) i Devota contemplació i meditacions de la via sacra de Francesc Prats. És probable que fos ell mateix qui va fabricar la `premsa i els seus accessoris. Segons un document de 1489, obria les matrius de les lletres, fonia els metalls i treia els abecedaris. El 1487 imprimí una Gramàtica llatina de Juan Pastrana i un any després acabà d'estampar el Breviari mallorquí a dues tintes. Destacà també com a campaner i com a rellotger. Era l'encarregat de mantenir el rellotge públic de Ciutat i construí o perfeccionà els rellotges públics de Felanitx, Manacor i Artà. Està documentat com a fabricant de ballestes.
|
Cultura popular
|
Delfine o Delfina (en grec:Δελφύνη) és una criatura de la mitologia grega. Es descriu com un monstre o un dragó amb llengua de serp. Algunes vegades es diu que és la serp pitó, però normalment és un monstre diferent. Va ser escollida per la seva mare Gea per a guardar la font prop de la qual hi havia l'antic Oracle de Delfos i en algunes històries està acompanyada d'un drac mascle (Pitó o Tifó). De vegades es compara a Equidna, un monstre amb cap i tors de dona i la part inferior de serp, que és consort de Tifó. Una versió diferent explica que Delfine guardava els tendons de Zeus en una caverna de Cilícia arrencats per Tifó. Però Hermes i Pan van aconseguir eludir la seva vigilància i van tornar a Zeus la força dels seus tendons. Va ser morta per Apol·lo. El títol d'Apol·lo de "Delphinius" s'interpreta com per haver mort Delfina (o per mostrar als colonitzadors cretencs el camí cap Delfos muntat en un dofí.
|
Antropologia
|
Les mòmies incaiques són un seguit de mòmies trobades en llocs cerimonials al territori del que va ser l'Imperi Inca, i que són resultat de sacrificis humans. Sembla que els inques en els seus sacrificis religiosos ofrenaven normalment víctimes sustitutòries, com ara llames. L'Inca Garcilaso de la Vega i el jesuïta Blas Valera (1548-1598), expert en quechua i història del Perú, neguen que practiquessin sacrificis humans. María Concepción Bravo Guerreira diu que: Recents investigacions, fetes a la regió selvàtica sud-est del Perú, han comprovat en certes tribus la persistència actual del sacrifici ritual de donzelles (25/05/1997). Felipe Guamán Poma de Ayala, quan descriu al detall el calendari cívic–religiós dels inques, fa veure que els sacrificis humans es produïen entre els inques, no precisa l'època, de forma ordinària; així per exemple, a la festa Inti Raymi de juny (Nueva Crónica, 247), a la Chaqra Yapuy Killa (mes d'arar) d'agost (251) o a la Qhapaq Inti Raymi (festa del senyor Sol) (259). L'inca suprem és qui ordenava les normes d'aquests sacrificis (265, 273), i els tukuy rikuq (corregidors) i michuq (jutges) havien de retre comptes de la seva fidel execució (271). Sobre això, tot sembla indicar que sí que van existir sacrificis humans en forma ocasional com, per exemple, davant la presència de fenòmens aleatoris com el cas de grans terratrèmols, producte de la tectònica de plaques, comú a Perú, Equador, Xile i Argentina, deguda a la Placa de Nazca, que els inques atribuïen a la fúria o enuig dels apus. Confirmen les afirmacions, a més de confirmar la presència inca al nord de l'Argentina (Tucumán), la presència de la Mòmia Juanita, morta al voltant del 1450 a la falda de l'Ampato a Arequipa, Perú, la Mòmia Urpicha (Pichu Pichu), la Mòmia Sarita (Sara Sara), cinc mòmies trobades al nevat Misti i les Mòmies de Llullaillaco, trobades al nevat Llullaillaco, Salta, Argentina.
|
Geografia
|
El Temple de Salomó (hebreu: בית המקדש, Bet HaMikdaix), també conegut com el Primer Temple, va ser segons la Bíblia el primer temple jueu a Jerusalem. L'inici de les obres fou l'any 480 de la sortida dels hebreus d'Egipte (aproximadament a la dècada del 960 aC) i va ser acabat set anys més tard, va ser destruït pels babilonis el 586 aC. El temple reconstruït, que va estar dempeus entre el 516 aC i el 70 dC, va ser el Segon Temple. El 363 Julià l'Apòstata va aturar-se a davant de les ruïnes del Temple i seguint la seva política d'afavorir qualsevol altra religió diferent del cristianisme, va ordenar la reconstrucció del Temple. El fracàs de la reconstrucció del Temple s'acostuma a atribuir a un terratrèmol, freqüent a la regió, i a l'actitud ambivalent dels jueus sobre el projecte. El sabotatge és una possibilitat, com també ho és un incendi accidental.
|
Ciència militar
|
Un canó de tanc és, generalment, l'arma principal dels tancs. A diferència dels primers blindats, que duien diverses metralladores o canons, els tancs actuals gairebé sempre van equipats amb un sol canó com a arma principal. Els canons de tanc poden ser d'ànima estriada o llisa i, actualment, solen anar muntats a una única torreta giratòria.
|
Epidèmies
|
Una sindèmia o epidèmia sindèmica és l'agregació sinèrgica de dues o més epidèmies concurrents o seqüencials en una població amb interaccions biològiques que exacerben el pronòstic i la càrrega de la malaltia. El terme va ser desenvolupat per Merrill Singer a mitjans dels anys 1990. Les sindèmies es desenvolupen sota les diferències en salut de la població, causades per la pobresa, l'estrès o la violència estructurals, i són estudiades per epidemiòlegs i antropòlegs especialitzats i preocupats per la salut pública, la salut comunitària i els efectes de les condicions socials sobre la salut. L'enfocament sindèmic s'allunya de l'enfocament biomèdic de les malalties que aïlla, estudia i tracta les malalties com a entitats diferents separades d'altres malalties i independents dels contextos socials.
|
Sociologia
|
El signe lingüístic o paraula és un conjunt de sons o grafies (significant) que porten associat un contingut mental (significat), que comparteixen en els seus trets generals els parlants d'una llengua. Al llarg de la història, hi ha hagut diverses polèmiques sobre la naturalesa del signe, les més destacades en són: Si la naturalesa de la unió entre significant i significat és totalment arbitrària i convencional o si hi ha motivacions en l'estructura del món o del propi llenguatge. Si el significat és realment comú entre els parlants d'un idioma o només s'accepta per facilitar la comunicació. Si cal distingir-hi més components intermedis. Si el signe modela la realitat o si la realitat motiva el signe. Si el significat d'una paraula és comú a tots els éssers humans i, en canvi, els significants diferents es deuen només a l'existència de diversos idiomes.La lingüística té en el signe lingüístic un dels principals objectes d'estudi, però d'aquest també s'ocupen la semiòtica i la filosofia.
|
Psicologia
|
Un embaràs psicològic (també anomenat embaràs imaginari, embaràs utòpic o pseudociesis) es dona quan una dona creu estar embarassada sense estar-ho realment i presenta, a més, la majoria dels signes i símptomes gestacionals. És un problema psicològic en el qual el principal desencadenant sol ser el desig desmesurat de ser mare. La pseudociesis també pot donar-se en homes encara que amb una freqüència molt menor, i també en animals de companyia.
|
Informàtica
|
En lògica matemàtica i informàtica teòrica, un sistema abstracte de reescriptura és un formalisme que captura les nocions essencials i les propietats dels sistemes de reescriptura. En la seva forma més simple, un sistema abstracte de reescriptura és un conjunt (d'"objectes") juntament amb una relació binària, que hom acostuma a denotar per → {\displaystyle \rightarrow } ; aquesta definició es pot refinar si s'indexen (és a dir, si s'etiqueten) els subconjunts de la relació binària. Tot i la seva simplicitat, un sistema abstracte de reescriptura és suficient per descriure algunes propietats importants dels sistemes de reescriptura, com per exemple les formes normals, la terminació i diverses nocions de confluència. Històricament hi ha hagut diverses formalitzacions de la reescriptura en un context abstracte, cadascuna amb les seves característiques. Això és degut al fet que algunes nocions són equivalents. La formalització més comuna es deu a Gérard Huet (1980).
|
Telecomunicacions
|
Tècnica utilitzada en la modulació digital, bàsicament en les modulacions QPSK i MQAM, que aconsegueix millores en la robustesa ( disminució de l'error de símbol) i l'eficiència de la transmissió a partir de girar les constel·lacions de símbols originals en un angle determinat. La idea bàsica és que els símbols puguin reconstruir-se a partir del valor d'un únic eix de la constel·lació, de manera que si es perd el valor de l'altre eix durant la transmissió, encara puguem reconstruir el símbol transmès.
|
Història
|
Temehu és el nom d'una de les dues tribus en què estaven dividits els libis cap al 2000 aC. Atès el costum d'ornar-se el cap amb plomes d'estruç, hom s'ha aventurat a identificar-los amb els nasamons de les fonts grecoromanes.El 1962 aC va fer una expedició contra ells el faraó d'Egipte Amenemhet I.
|
Biotecnologia
|
El Centre per al Control i Prevenció de malalties (CDC) dels Estats Units de Nord-amèrica, específica quatre nivells de bioseguretat per al maneig d'agents biològics, els quals són coneguts com a Nivells de bioseguretat de l'1 al 4. La classificació de cada laboratori identifica el risc biològic que representen per a la salut els agents que aquí es manipulen.
|
Geografia
|
L'obra Núzhat al-muixtaq fi-khtiraq al-afaq —en àrab نزهة المشتاق في اختراق الآفاق, Nuzhat al-muxtāq fī-ẖtirāq al-āfāq, literalment «Passejada del desitjós de creuar els confins del món»—, més coneguda com a Llibre de Roger —en àrab كتاب روجر, Kitāb Rūjar— o, en llatí, com Tabula Rogeriana, literalment «Mapa de Roger», és una descripció i mapa del món escrita pel geògraf àrab Muhàmmad al-Idrissí l'any 1154. Al-Idrissí va treballar en els comentaris i il·lustracions del mapa durant quinze anys a la cort del rei normand Roger II de Sicilia, qui li havia encarregat el llibre l'any 1138.
|
Televisió
|
La televisió digital terrestre, o el seu acrònim TDT, és una implementació de tecnologia digital que forneix un nombre de cadenes de televisió (SDTV) més elevat o una millor qualitat d'imatge o totes dues coses alhora (EDTV, HDTV) i so (AC3, Dolby Digital) mitjançant ones de ràdio convencionals en comptes de transmissions per satèl·lit o cable. La tecnologia utilitzada és la DVB-T a Europa, la ATSC a Amèrica del Nord i la ISDB-T al Japó. A la resta del món les bormesyy encara es van definint. La TDT és el sol sistema que s'emet a Espanya per a mirar la televisió del 3 d'abril del 2010 ençà.
|
Art
|
Google Arts & Culture és una plataforma en línia amb la qual es pot accedir a imatges d'alta resolució d'obres d'art que es troben en museus que participen en aquesta iniciativa. Aquest projecte va partir l'1 de febrer de 2011 per Google, en cooperació amb 17 museus internacionals, incloent la Tate Gallery, de Londres; el Metropolitan Museum of Art, de la ciutat de Nova York; i Uffizi, a Florència.Aquesta plataforma permet els usuaris de fer un tomb virtual per les galeries dels museus, explorar-ne la informació física i contextual i compilar la seva pròpia col·leccó virtual. La característica "walk-through" del projecte utilitza la tecnologia Street View de Google. Cada museu participant selecciona una obra d'art per a poder ser capturada com una gigapixel image. El 3 d'abril de 2012, Google anuncà una expansió major de l'Art Project amb 151 museus de 40 països. Actualment la plataforma té més de 32.000 obres d'art de 46 museus, aquesta expansió inclou obres d'institucions com Art Gallery of Ontario, la White House, l'Australian Rock Art Gallery a Griffith University, el Museu d'Art Islàmic de Doha, i el Hong Kong Museum of Art. L'Art Project actualment està disponible en 18 idiomes
|
Jocs
|
Liubo (en xinès: 六博; en pinyin: liù bó; literalment 'sis pals') és un antic joc de taula xinès per a dos jugadors. Es creu que cada jugador tenia sis peces de joc que es movien al voltant dels punts del tauler distintiu de forma quadrada. Els moviments eren determinats pel llançament de sis pals que realitzaban la mateixa funció que els daus en altres jocs de taula.El joc va ser inventat a mitjan primer mil·lenni abans de Crist, fent-se molt popular durant la dinastia Han (202 aC -220 dC). Tanmateix després de la dinastia Han va davallar ràpid la seva popularitat, possiblement a causa de l'augment de la popularitat del joc del go, i amb el temps va arribar a ser gairebé completament oblidat. El coneixement del joc ha augmentat en els últims anys amb les descobertes arqueològiques dels taulers i l'equip de joc Liubo i en tombes antigues de la dinastia Han on s'han trobat pedres i maons amb imatges representant els jugadors de Liubo.
|
Estris
|
Una safata és una plataforma baixa dissenyada per transportar coses, especialment, begudes i serveis d'alimentació. La superfície de les safates és llisa, però amb les vores aixecades en tot el seu perímetre per evitar que els objectes rellisquin i caiguin d'aquestes. Es dissenyen en una gran varietat de formes, tot i que les més habituals són les rectangulars o les ovalades. De vegades, incorporen nanses destacades o retallades a les vores per manejar-les amb més comoditat. La safata pot fabricar-se amb diversos materials, incloent plata, llautó, ferro, fusta, i paper maixé. Alguns models tenen potes curtes o plegables per posar-les en una posició elevada. La safata és una eina característica del sector de l'hostaleria, tant d'un bar o cafeteria com d'un restaurant. En aquest cas, s'utilitza fonamentalment per al servei de banquets perquè en cas contrari, el més normal és servir els plats individualment. La forma de manejar la safata consisteix a transportar amb una de les dues mans servint els aliments i begudes amb l'altra mentre es manté en equilibri. Per evitar que caigui durant l'operació, és fonamental seguir algunes normes bàsiques: Posar al centre els materials més pesats o últims a retirar (en el cas de begudes, per exemple, les ampolles). Començar servint els productes situats en els laterals i acabar pels del centre.També s'usen per servir canapès i aperitius d'empeus oferint-los als convidats o posant-los sobre les taules.
|
Història
|
La família Köprülü va ser una família noble otomana originària d'Albània. La família va proporcionar sis (inclòs Kara Mustafa Paşa que era un fill adoptiu) grans visirs otomans, i diversos funcionaris de rang elevat. Mehmet Fuat Köprülü és un descendent actual, que destaca per ser un preeminent historiador de literatura turca. Els membres de la família continuen vivint a Turquia i els Estats Units.
|
Ciències de la salut
|
Els estudis de dieta total es consideren el millor sistema per estimar l'exposició de la població a contaminants químics a través de la ingesta d'aliments. Aquests estudis es dissenyen per calcular, en un territori, la ingesta mitjana d'alguns contaminants dels diferents grups de població, segons l'edat, el sexe i els hàbits de consum. Les dades obtingudes són útils per determinar si un contaminant pot suposar un risc per a la salut de la població estudiada. Els estudis de dieta total es diferencien dels programes de vigilància perquè: Quantifiquen la presència de contaminants en la dieta, no en aliments concrets. L'elecció i l'adquisició dels aliments analitzats es basa en els hàbits de consum de la població estudiada. L'objectiu és conèixer el nivell mitjà de concentració de contaminants per grups d'aliments, no valors concrets de cada producte.L'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana l'elaboració d'estudis de dieta total perquè és una de les principals fonts d'informació quantitativa sobre la ingesta de diferents contaminants químics i nutrients a la dieta. A més, els estudis de dieta total poden ser un indicador de la contaminació ambiental per substàncies químiques, i es poden fer servir per avaluar l'efectivitat de les mesures destinades a reduir l'exposició de la població a perills químics. Així mateix, les avaluacions sobre l'exposició a contaminants tenen molta importància a l'hora de prendre decisions fermes respecte a la regulació de les substàncies químiques i la seguretat dels aliments.
|
Dansa
|
Labanotation, notació Laban o cinetografia Laban és un sistema de notació per registrar i analitzar el moviment humà. Es va desenvolupar a partir de la feina de Rudolf Laban, qui el va descriure a Schrifttanz (“Dansa Escrita”) l'any 1928. Aquest treball inicial ha estat ampliat per teòriques de la dansa com Ann Hutchinson Guest, i notadores com l'hongaresa Maria Szentpál o l'anglesa Valerie Preston-Dunlop li han donat el prestigi guanyat. S'utilitza com a notació de dansa i altres disciplines que impliquen moviments corporals, com per exemple el teatre físic, el mim, el propi Anàlisi del Moviment de Laban, la robòtica i la simulació de moviments humans en general. Actualment, diverses organitzacions s'encarreguen d'establir els estàndards tècnics del sistema i a promoure'n la seva difusió. Per exemple, el Consell Internacional de Cinetografia Laban / Labanotation promou els estàndards i el desenvolupament de la notació Laban. L'Agència de Notació per a Dansa ha estat documentant coreografies en Labanotation ençà l'any 1940, i ara mateix recull la col·lecció de partitures en notació Laban més extensa del món. També s'encarreguen d'ensenyar-la i d'organitzar representacions de dances basades en les anotacions fetes en aquest sistema.
|
Sociologia
|
El terme minoria fa referència a un grup de població humana numèricament minoritari i amb certes creences i costums, que permeten identificar els seus membres entre tots els habitants de la comunitat a la qual pertanyen. Són una part menor dels individus que componen una nació, ciutat o comunitat i la seva especificitat pot venir donada per la raça, llengua, ideologia, religió, preferències sexuals, etcètera.En el cas de grups amb una adscripció nacional diferent es pot definir com a minoria nacional, una accepció àmpliament descrita en la legislació internacional.
|
Química
|
L'enllaç químic és el fenomen fisicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat. Per tant, per norma general, dos àtoms s'enllacen si l'energia assolida en la seva unió és inferior a la que tenia cadascun d'ells per separat. La gran majoria de les substàncies presents en la natura estan formades per conjunts d'àtoms vinculats entre si que, depenent dels tipus d'enllaços que presenten i les seves disposicions espacials, determinen les diferents propietats de les substàncies. Aquests fets atorguen una gran importància a l'estudi de l'enllaç químic, convertint-lo així en una de les disciplines més importants de la química. Com s'ha dit anteriorment, les espècies químiques realitzen unions entre si per a assolir estadis de major estabilitat, tot disminuint l'energia del sistema; aquesta estabilitat se sol donar quan el nombre d'electrons que posseeix un àtom en el seu últim nivell energètic és igual a vuit (ns²np⁶), estructura que coincideix amb la del gas noble més proper en la taula periòdica. A més, perquè aquest obtingui una total estabilitat, haurà de formar un enllaç amb una altra espècie. Així doncs, d'aquesta descripció podem obtenir dues conclusions: la primera, que els gasos nobles (tal com indica el seu nom) no requereixen enllaçar-se amb cap altra substància, ja que són electrònicament estables per si sols, d'aquesta manera, podem trobar àtoms d'heli (He), de neó (Ne), d'argó (Ar), de criptó (Kr) i de xenó (Xe) aïllats; i la segona, la més important i la que atorga el sentit a la disciplina de la química com a ciència bàsica és que tota la resta d'elements químics tendiran a relacionar-se i reaccionar amb d'altres per aconseguir una major estabilitat. L'objectiu fonamental de la química serà doncs l'estudi d'aquestes reaccions, així com aprofundir en la composició de la matèria i el seu comportament. L'enllaç químic és, per tant, la disciplina encarregada de descriure les característiques de les unions entre les espècies químiques i les seves conseqüències, tant a nivell microscòpic com macroscòpic.
|
Cultura popular
|
La tómbola és un joc d'atzar popular. Era un dels elements indispensables a les fires d'estiu, junt amb el "Pim Pam Pum", la roda de fira, els cavallets i la xurreria. El terme tómbola prové de l'Italià "tombolare", donar voltes, que és una derivació del verb "tombare", que significa caure, i es referia a la bola numerada dintre del tambor en el joc de la tómbola.Tómbola també s'utilitza per designar l'aparador on té lloc el joc i a on s'exposen els premis. Aquests normalment inclouen nines, articles de plàstic, pilotes de platja i altres productes cridaners.
|
Cronometria
|
El rellotge dels flamencs o gran rellotge de Barcelona va ser el rellotge de referència a la ciutat de Barcelona entre 1577 i 1864, o sigui, durant 287 anys. Va ser el cinquè de la sèrie de grans rellotges mecànics que tingué Barcelona a partir de 1396. Fou substituït el 1864 pel sisè, un nou rellotge construït pel rellotger suís Albert Billeter, que encara està en funcionament. El seu emplaçament original era dalt del campanar de les hores de la catedral de Barcelona, el que s'alça sobre la porta de Sant Iu. Se'l coneix com a rellotge dels flamencs perquè va ser encarregat pels consellers de la ciutat als rellotgers flamencs Simó Nicolau, de Purmerend, i Climent Osen, d'Utrecht. L'encàrrec data de 1575. El rellotge porta inscrita la data de 1576 i entrà en servei dalt del campanar de les hores de la catedral l'any següent, concretament el 27 de novembre de 1577, un cop ajustada tota la maquinària. A més de la data d'execució, el rellotge també ostenta els escuts de la ciutat i del rei. És una màquina de ferro de grans dimensions (base de 2,08 x 2,40 m. i alçada màxima de 4,4, m. pesava en origen 5,5 TM) probablement la més gran del món en el seu gènere: rellotge simple amb mecanismes únics de temps i soneria de quarts i hores. No tenia busques ni esfera. El 1685 se'n va modificar el mecanisme per a afegir-li un pèndol. El 1864 va ser desmuntat per baixar-lo del campanar de la catedral. Fou recuperat el 1892 i presentat com la peça més destacada de la reunió d'objectes relacionats amb la història de Barcelona que es formà al Museu d'art i arqueologia ubicat a l'antic arsenal (actual Parlament) de la Ciutadella. Novament desmuntat al final de la guerra civil espanyola, va ser recuperat i restaurat en la seva configuració original (sense pèndol) el 1975-77 per la càtedra de mecànica de l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, sota la direcció de Martí Vergés i Joaquim Agulló. El 1985 quedà instal·lat al Museu d'Història de Barcelona, on es troba actualment.
|
Ciència militar
|
Les operacions i missions de la Unió Europea en virtut de la seva Política comuna de seguretat i defensa poden ser de tres tipus: militars, civils o civils-militars.
|
Llengües
|
El portunyol riverense (castellà: portuñol riverense; portuguès: portunhol riverense), també conegut com a fronterer, fronteiriço (portuguès) o misturado, és un dialecte portunyol; és a dir, és format a partir del contacte del portuguès i del castellà (encara que de vegades és ininteligible per als parlants d'algun d'aquests dos idiomes). És parlat a la frontera entre l'Uruguai i el Brasil, i més específicament en la zona de les ciutats germanes de Rivera i Santana do Livramento. Aquest tram de la frontera es diu "Frontera de la Pau".
|
Informàtica
|
L'empaquetatge d'aplicacions consisteix a proporcionar les aplicacions en forma de paquets, als que se sol cridar en anglès software bundle o application bundle. Aquests paquets estan formats pels programes executables de l'aplicació, així com per totes les biblioteques de les que depèn i un altre tipus de fitxers (com imatges, fitxers d'àudio, traduccions i localitzacions, etc.), de manera que es proporcionen com un conjunt. Les biblioteques de les quals depèn el programa poden haver estat enllaçades tant de forma dinàmica com també estàtica. Per tant, l'usuari percep que el paquet com un conjunt que representa el programa per si mateix, quan en realitat inclou altres fitxers. L'empaquetatge d'aplicacions permet evitar els problemes de les dependències tant a l'hora d'instal·lar l'aplicació com a l'hora d'usar-la, ja que cada paquet porta amb si les seves dependències i la instal·lació o desinstal·lació de cap altre programari no afectarà les dependències de l'esmentat paquet. El principal avantatge de l'empaquetatge d'aplicacions és precisament que s'eviten els problemes de les dependències, i que l'aplicació es pot traslladar d'un computador a l'altre sense necessitat de reinstal·lar-la, ja que el paquet de l'aplicació conté tots els fitxers necessaris per executar-la. Tanmateix, com a desavantatge es presenta que aquests paquets ocupen molt més espai al disc, especialment si el paquet inclou les biblioteques. Un sistema operatiu destacat per tenir aplicacions proporcionades com paquets és Mac Os X. En aquest sistema operatiu, la major part de les aplicacions es proporcionen en paquets que inclouen tot el necessari per usar-les, si bé unes quantes se n'instal·len per altres mètodes. El motiu que Mac Os X hagi generalitzat la provisió d'aplicacions com paquets té com a objectiu facilitar que els usuaris instal·lin les aplicacions.
|
Ecologia
|
El mimetisme de Bates o mimetisme batesià és un dels dos tipus de característiques de mimetisme (l'altra és el Mimetisme de Müller). El mimetisme batesià és el fenomen pel qual dues o més espècies són similars en aparença, però només una d'elles està armada amb mecanismes de defensa enfront dels depredadors (espines, fiblons, productes químics tòxics, o fins i tot gust desagradable), mentre que el seu aparent doble no té aquestes característiques. La segona espècie no té cap altra defensa que la seva semblança amb la primera, cosa que li confereix protecció, donat que els depredadors associen la semblança amb una certa mala experiència prèvia. El mimetisme batesià rep el nom de Henry Walter Bates que el va estudiar en papallones de la conca del riu Amazones al segle xix.Aquest tipus de mimetissme s'observa, per exemple, en el cas de les mosques inofensives de les famílies Syrphidae i Bombyliidae que semblen abelles i vespes. En els vertebrats n'hi ha en serps de corall molt verinoses imitades per diverses espècies inofensives com Oxyrophus rhombifier i Lystrophis semicinctus.
|
Filosofia
|
Aaron Sloman (Que Que, Rhodèsia del Sud, 1936) és un filòsof que s'ha especialitzat en la cognició i la intel·ligència artificial. Seguint les idees de Kant sobre el paper de les matemàtiques i la lògica en el raonament va estudiar els components que afecten al raonament, especialment l'emoció, i com aquests poden afectar la seqüència lògica i fins i tot la percepció. Ho considera un element essencial de l'evolució de la intel·ligència en els éssers humans i mira d'entendre com funciona a partir d'intentar replicar-ho en màquines de manera que es reprodueixi a manera d'experiment. Sloman va néixer l'any 1936 a la població de Que Que (actualment conegut com a Kwekwe), Rhodèsia del Sud (actualment conegut com a Zimbabwe).
|
Llocs ficticis
|
Vice City és una ciutat fictícia a la saga Grand Theft Auto que sovint es localitza en la realitat com a Miami, Florida. Aquesta ciutat va sortir al videojoc, Grand Theft Auto: Vice City, però també sortia en un nivell al Grand Theft Auto (GTA1). Vice City, també apareix al Grand Theft Auto: Vice City Stories (GTA:VCS), i al joc de PlayStation Portable, similar al Liberty City del Grand Theft Auto: Liberty City Stories (GTA:LCS). Vice City és geogràficament similar a Miami (localitzat al sud-est dels Estats Units). Vice City gaudeix d'un clima subtropical amb sol tot l'any, ocasionalment hi ha tempestes. VC, al Grand Theft Auto: Vice City, la ciutat, està exposada a huracans, com a Miami; igualment passa al joc, els ponts estan tancats al públic com a l'Huracà Hermione que es va aproximar a la ciutat.
|
Art
|
Hanabira (del japonès 花弁, pètal) és una forma d'escarificació originària del Japó. Es tracta d'una cicatriu decorativa del mont de Venus. El terme significa «pètal» en llenguatge japonès i es refereix als patrons florals del tradicional monshō (紋章). L'escarificació hanabira es va introduir per primera vegada en la cultura de modificació del cos japonesa, però recentment s'ha popularitzat als països occidentals. Tot i que l'emblema pot ser un signe d'identitat i un símbol molt personal al Japó, l'adopció occidental en general es fa per raons purament estètiques. Els patrons o lletres desitjats es tallen a la pell amb un bisturí. Es fan petites incisions i molt juntes. La cicatrització de la ferida es retarda intencionadament perquè es desenvolupi una cicatriu visible després d'algun temps.La forma de la cicatriu sovint s'inspira en el tradicional monshō o mondokoro (紋 所), emblemes decoratius o símbols que identifiquen a una persona i que són únics per a aquest individu o la seva família. La majoria dels monshō són monocroms i mostren la representació estilitzada d'una planta, sovint elements florals o un animal en un cercle afilat. El hanabira també pot tenir la forma de kanji estilitzat.
|
Cronometria
|
José Rodríguez Losada o José Rodríguez de Losada (Iruela, Truchas, Lleó, 8 de maig del 1797 - Londres, 6 de març del 1870) va ser un rellotger espanyol de mitjan segle xix, que signava les seves obres J. R. Losada . Va ser un militar liberal, que es va exiliar a Londres. És famós per haver donat gratuïtament a l'Ajuntament de Madrid el Rellotge de Governació que presideix la Puerta del Sol de Madrid (1866), encara que alguns autors assenyalen que el rellotge no és obra de Losada. De la fama i tenacitat d'aquest lleonès hi ha diversos poemes realitzats i dedicats pel seu gran amic José Zorrilla.
|
Jocs
|
La chana és un joc o esport tradicional castellà que amb algunes variants en el nom o les normes es conserva en l'Alta Castella, especialment a la província de Palència. També pren les denominacions de cuerno, morrillo, ahita, tiesto o chana a morrillo, entre d'altres. Entre les localitats de diverses províncies que ho practiquen hi ha: Província de Burgos: Villanueva de Odra. Província de Palència: La pràctica d'aquest joc tradicional, actualment es practica en força localitats palentines Husillos, Villalcázar de Sirga, San Quirce del Río Pisuerga , Villanuño de Valdavia, Villamelendro, etc, tot i que algunes fonts asseguren que va abastar tota la província exceptuant la zona nord. En tots els casos, però, tan sols ho practicaven els homes i en cap cas les dones. Existeix un campionat a nivell de tota la província. Província de Zamora: Castroverde de Campos
|
Aeronàutica
|
TsAGI és la transcripció de l'abreviatura en rus d'Institut Central d'Aerohidrodinàmica (Центральный Аэрогидродинамический Институт (ЦАГИ) (rus)). És el centre d'investigació aeronàutica més important de Rússia. Fou fundat l'1 de desembre de 1918 a Moscou per Nikolai Jukovski (considerat el pare de l'aviació i de l'aeronàutica russa), juntament amb Andrei Túpolev i Serguei Txapliguin. Des del 1935 el centre es troba a Jukovski, als voltants de Moscou. Fou en aquesta institució on s'establiren les bases de la ciència aeroespacial russa i es desenvoluparen nombrosos avions i coets cèlebres, els més recents, el coet Enérguia i el transbordador espacial Buran. En l'actualitat el centre coopera amb els treballs de nombrosos instituts d'investigació de fama mundial.
|
Informàtica
|
La KEGG (Kyoto Encyclopedia of Gens and Genomes) (Enciclopèdia de gens i genomes de Kyoto) és un conjunt de bases de dades en línia de genomes, vies biològiques, malalties, fàrmacs i substàncies químiques. La KEGG s'utilitza per a la investigació bioinformàtica i l'educació, incloent l'anàlisi de dades en genòmica, metagenòmica, metabolòmica i altres estudis òmics de modelatge i simulació en la biologia de sistemes, i la investigació traslacional en el desenvolupament de fàrmacs.
|
Informàtica
|
La comanda Host que s'utilitza en Linux, serveix per trobar l'adreça IP del domini donat i també mostra el nom de domini per a la IP donada.La comanda Host és una utilitat CLI mínima i fàcil d'utilitzar per fer cerques DNS de traduir nombres de domini a adreces IP i viceversa. També es pot utilitzar per enumerar i verificar diversos tipus de registres DNS com NS i MX, provar i validar el servidor DNS de l'ISP i la connectivitat a Internet, registres de correu no desitjat i llistes negres, detecció i resolució de problemes del servidor DNS, entre altres. En aquest article, aprendrem a utilitzar la comanda de sistema principal con Alguns Exemples útils en Linux per fer cerques de DNS.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.