source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
vilaweb
|
JxCat creu que el pacte entre el PSOE i Unides Podem que han segellat aquest dilluns ‘allunya una solució real al conflicte catal'”. Segons que ha expressat JxCat a través d'un comunicat, l'acord programàtic entre les dues formacions per a un govern de coalició suposa una reedició del model autonòmic dels darrers quaranta anys. Una visió que, segons diuen, està a ‘les antípodes' de les reivindicacions d'una majoria de ciutadans de Catalunya, que considera que la solució al conflicte polític passa per un referèndum. Per aquests motius consideren que el pacte és ‘decebedor', que només busca una ‘Espanya forta i cohesionada' i auguren que no aportarà ‘cap solució real' a la situació política catalana. La formació manté el ‘no' a Pedro Sánchez i lamenta que la situació política catalana, que considera el principal problema polític i institucional de l'estat espanyol, només ocupi una frase dins del pacte entre les dues formacions. A més, consideren que l'acord ‘apuntala' l'estat autonòmic i avisen que això xoca amb les aspiracions democràtiques legítimes d'una majoria de la població catalana. De fet, consideren que la situació política catalana que inclou l'existència de presos polítics i exiliats hauria de ser un eix central de la preocupació de qualsevol pacte de govern entre forces que s'anomenen progressistes. ‘El pacte no suposa cap progrés, sinó que molts dels seus aspectes els podrien haver firmat partits espanyols fa una o dues dècades, fent palès un desconeixement profund de la realitat política i social de Catalunya. Per exemple, confiar que la celebració anual de conferències de presidents autonòmics o la delimitació competencial pot ser un avanç en la solució política és, en el millor dels casos, un sarcasme. A nivell europeu, per exemple, el pacte entre el PSOE i Unides Podem ni tan sols preveu que el català sigui oficial al Parlament Europeu, com sí que ho és el gal·lès a petició del govern britànic', conclouen.
|
[
"Quina impressió té Junts de l'acord entre els socialistes i Podem?",
"Què ha redactat per tractar-hi la qüestió?",
"I què hi diu?",
"Què els sembla, això, als membres de la coalició?",
"Què demanen en nom de molts catalans?",
"Per aconseguir què?",
"Què retreuen de l'acord?",
"Què li diu al president del govern espanyol?",
"Quina queixa comuniquen de l'escrit del PSOE i Podem?",
"Quin perill hi veuen?",
"Què pensen que hauria de ser preocupant per al govern?",
"Especialment si pacta quin tipus de govern?",
"Què assenyalen que, com a mínim, és irònic?",
"Què afegeixen sobre la llengua catalana?"
] |
{
"answer_end": [
131,
186,
328,
444,
519,
519,
629,
749,
938,
1103,
1287,
1329,
1744,
1882
],
"answer_start": [
0,
133,
133,
330,
385,
330,
521,
708,
708,
1001,
1113,
1212,
1561,
1777
],
"input_text": [
"Que allunya una solució real al conflicte.",
"Un comunicat.",
"Que l'acord programàtic entre les dues formacions per a un govern de coalició suposa una reedició del model autonòmic dels darrers quaranta anys.",
"Que és una visió que està a les antípodes de les reivindicacions d'una majoria de ciutadans de Catalunya.",
"Un referèndum.",
"Trobar una solució al conflicte polític.",
"Que només busca una Espanya forta i cohesionada.",
"Que no.",
"Que la situació política catalana només ocupi una frase.",
"Que això xoca amb les aspiracions democràtiques legítimes d'una majoria de la població catalana.",
"La situació política catalana que inclou l'existència de presos polítics i exiliats.",
"Un que s'anomena progressista.",
"Confiar que la celebració anual de conferències de presidents autonòmics o la delimitació competencial pot ser un avanç en la solució política.",
"Que el pacte entre el PSOE i Unides Podem ni tan sols preveu que sigui oficial al Parlament Europeu."
]
}
|
books
|
-Hi ha pas perill.
-Per tu faries, si de cas.
-Pla que podeu dir-ho.
-Vaja, adéu i bona perseverança.
-Adéu-siau, i grans mercès pel consell. I, a vós, per la feina, Pau.
I, mentre els dos vells es ficaven a l'hostal, ell va seguir la seva ruta fins part d'avall del poble, on va trencar, boscos a través i costes amunt, cap a la torre. Justament aquell dia no tenia feina i havia baixat a cercar-ne. I com que la que li havia ofert en Pitxela no l'havia de començar fins l'endemà passat, volia deixar enllestida la menjadora que havia guarnit a l'estable, amb el fi de tenir-ho tot a punt per al dia que el comte li complís la promesa de donar-li una ròssa per a la sínia que havia de posar-se al pou.
L'alegria el regirava de cap a peus i li encomanava ganes de córrer i de follejar com quan era criatura i veia al seu davant la vida riolera.
I era que també li veia, de riolera, ara com ara: la veia riolera i sobreexint de promeses, amb un enriolament que l'esponjava i l'entendria tot. Les primeres passes ja eren donades. Tenia feina i ganes de fer-la, set d'amor i fiances d'apaivagar-la.
|
[
"Què s'hi nega, a la conversa?",
"Com s'acomiada en Pau?",
"Què li agraeix l'altre?",
"Què li desitja?",
"On anaven els dos ancians?",
"On es dirigia en Pau?",
"Cap a on anava?",
"Per què hi anava?",
"Quan havia de posar-s'hi amb la que li va encomanar en Pitxela?",
"Què pensava fer, aleshores?",
"Amb quina intenció?",
"Quina?",
"Què li feia sentir tanta felicitat?",
"A què li recordava?",
"De què tenia ànim?"
] |
{
"answer_end": [
17,
100,
140,
170,
218,
274,
337,
401,
489,
557,
637,
703,
786,
845,
1096
],
"answer_start": [
1,
70,
103,
70,
176,
220,
220,
339,
405,
491,
491,
627,
705,
757,
1030
],
"input_text": [
"El perill.",
"Dient adéu i desitjant una bona perseverança.",
"Grans mercès pel consell.",
"Que tingui bona perseverança per la feina.",
"A l'hostal.",
"A la part d'avall del poble.",
"Cap a la torre.",
"Perquè justament aquell dia no tenia feina i havia baixat a cercar-ne.",
"L'endemà passat.",
"Volia deixar enllestida la menjadora que havia guarnit a l'estable.",
"Tenir-ho tot a punt per al dia que el comte li complís la promesa.",
"Donar-li una ròssa per a la sínia que havia de posar-se al pou.",
"El regirava de cap a peus i li encomanava ganes de córrer i de follejar.",
"A quan era criatura i veia al seu davant la vida riolera.",
"De fer feina, set d'amor i fiances d'apavaigar-la."
]
}
|
books
|
Adéu, Jerusalem! ¡Benaventurats els ulls qui han vist la teua claredat! ¡Primer que oblidar-te a tu, oblidarem nostre mà dreta! S'agafi nostra llengua al paladar si no ens recordem de tu i no et posem al principi de totes les nostres alegries!
D'aquí partírem cap a Betlem. Veiérem i adoràrem la menjadora on, segons el mot profètic, el bou conegué son posseïdor i l'ase conegué l'estable de son senyor; ço és, el lloc on Nostre Senyor Jesucrist no es dedignà de nèixer i on l'estel de Jacob, profetitzat, conduí els Reis de Tharsis i de les illes, de Sabà i de l'Aràbia, olorosa en flor i en fulla i en fum. Adoràrem el lloc, on sobre l'or humil d'unes palles, s'apilà el Munt de blat voltat de lliris. Tot el camp d'Efrata feia encara olor de pa. Aquest lloc és distant de Betlem, dues milles. Pujàrem a la muntanya de les Oliveres i besàrem la roca, on Jesucrist deixà marcada l'emprempta suprema de sos peus quan als cels se'n muntà, entre un núvol de Querubins, sobre les ales dels vents. Retornàrem encara a Jerusalem. Ens comanàrem a Déu qui prosperà les pelegrinacions d'Abraham. Demanàrem-li que es dignés ésser en els combats auxili, llum en el camí, refrigeri en el sol, abric en la pluja. Ens comanàrem a Sant Joan Baptista qui aparellà els camins del Senyor. Ens comanàrem als Àngels forts perquè, segons la promesa divinal, ens servessin en llurs mans, no fos cosa que el nostre peu trabuqués en les pedres del camí; i a tota la Cort celestial ens comanàrem. I extenguérem del front fins a la cinta, del muscle esquerre fins al dret, la diamantina armadura de la creu. Així, protegits, partirem, els peus alts, alt el cor i els ulls a l'Orient.
|
[
"De què s'acomiaden?",
"Què se'n destaca?",
"Com s'exemplifica que el record perdurarà?",
"Què significarà en tots els motius de felicitat?",
"On es dirigeixen?",
"Què hi ha, allà?",
"Per què és important dintre de la qüestió religiosa?",
"I què hi va fer l'estrella de Jacob?",
"Quina olor desprenia l'Efrata?",
"Què va fer Jesús a la pedra de les Oliveres?",
"I Joan Baptista?",
"Què demanen als àngels?",
"Per què?",
"Què més fan?",
"Amb quina finalitat?",
"Com marxen?"
] |
{
"answer_end": [
15,
71,
127,
242,
272,
402,
469,
532,
747,
936,
1270,
1365,
1429,
1581,
1599,
1657
],
"answer_start": [
0,
17,
72,
201,
244,
274,
404,
472,
704,
796,
1201,
1272,
1272,
1473,
1475,
1583
],
"input_text": [
"De Jerusalem.",
"La seua claredat.",
"Dient que primer que oblidar-lo a ell, oblidarien seva mà dreta.",
"El principi.",
"Cap a Betlem.",
"La menjadora on, segons el mot profètic, el bou conegué son posseïdor i l'ase conegué l'estable de son senyor.",
"Perquè és el lloc on Nostre Senyor Jesucrist no es dedignà de nèixer.",
"Conduí els Reis de Tharsis.",
"Olor de pa.",
"Deixà marcada l'emprempta suprema de sos peus quan als cels se'n muntà.",
"Aparellà els camins del Senyor.",
"Que els servessin en llurs mans.",
"Perquè no fos cosa que el seu peu trabuqués en les pedres del camí.",
"Extengueren del front fins a la cinta, del muscle esquerre fins al dret, la diamantina armadura de la creu.",
"Anar protegits.",
"Amb els peus alts, alt el cor i els ulls a l'Orient."
]
}
|
vilaweb
|
El ministre d'Afers Estrangers turc, Mevlüt Çavusoglu, ha assegurat que la Unió Europea comet ‘errors greus' en les seves relacions amb Turquia des del cop d'estat fallit del 15 de juliol. El govern turc critica que els estats Units i Europa hagin mostrat una preocupació exagerada per les mesures de repressió preses després del fallit motí militar i hagin expressat indiferència en relació amb el cop. Més de 240 persones van morir en l'intent de cop d'estat perpetrat per un grup de militars, que van requisar avions de combat, helicòpters i carros de combat, i van obrir foc contra civils en l'intent per prendre el poder. Més de 60.000 persones entre militars, membres del poder judicial, funcionaris públics i d'educació han estat detinguts, suspesos o són investigats des d'aleshores per la seva relació amb el motí. ‘La Unió Europea comet alguns errors greus', ha dit Mevlüt Çavusoglu, en una entrevista concedida a l'agència estatal de notícies Anatolia. ‘El suport entre la població per a l'accés a la Unió Europea vorejava el 50%, assumeixo que ara està entorn del 20%', ha afirmat. Les negociacions perquè Turquia accedeixi al bloc comunitari han tingut un avanç lent des del seu començament, el 2005, i molts dels principals països de la Unió Europea dubten que Ankara estigui llesta per accedir al club comunitari. De manera semblant, el suport dins de Turquia per a aquest objectiu també ha fluctuat. Aquest dimarts, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, es va reunir amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, a Sant Petersburg. A Occident alguns temen que els dos líders poguessin usar aquest acostament per pressionar Washington i la Unió Europea, fet que generaria tensions en el si de l'OTAN, aliança de la qual forma part Turquia. Çavusoglu ha assegurat que l'acostament entre Ankara i Moscou no pretén incomodar ni Europa ni els estats Units, però ha advertit Occident de la possibilitat que un dia pugui ‘perdre' Turquia. ‘No estem esmenant les nostres relacions amb Rússia per enviar un missatge a Occident', ha assenyalat Çavusoglu. ‘Si Occident perd un dia Turquia, no serà per les relacions turques amb Rússia, la Xina o el món islàmic, sinó per causa d'ells mateixos', ha conclòs.
|
[
"Qui és Mevlüt Çavusoglu?",
"Què ha comunicat?",
"Des de quan, en concret?",
"Què retreu Turquia als EUA i a Europa?",
"Quanta gent va perdre-hi la vida?",
"Com van organitzar-se els autors del cop?",
"Què pretenien?",
"Contra quanta gent relacionada amb el sistema públic s'ha pres mesures?",
"Quines dades ha aportat sobre la voluntat del poble respecte de l'ingrés a la UE?",
"Què en consideren alguns països membres?",
"Què va fer el president de Turquia dimarts?",
"Quina por hi ha des de l'altre costat del món?",
"Què n'ha comentat Çavusoglu?",
"Què assenyala a Occident que podria provocar aquest trencament?"
] |
{
"answer_end": [
53,
143,
187,
402,
460,
592,
625,
774,
1092,
1327,
1524,
1664,
1943,
2207
],
"answer_start": [
0,
37,
72,
189,
404,
434,
565,
627,
964,
1216,
1416,
1545,
1752,
2058
],
"input_text": [
"El ministre d'Afers Estrangers turc.",
"Que la Unió Europea comet errors greus en les seves relacions amb Turquia.",
"Des del cop d'estat fallit del 15 de juliol.",
"Que hagin mostrat una preocupació exagerada per les mesures de repressió preses després del fallit motí militar i hagin expressat indiferència en relació amb el cop.",
"Més de 240 persones.",
"Van requisar avions de combat, helicòpters i carros de combat, i van obrir foc contra civils.",
"Prendre el poder.",
"Contra més de 60.000 persones.",
"Que vorejava el 50%, i assumia que ara estava entorn del 20%.",
"Dubten que Ankara estigui llesta per accedir al club comunitari.",
"Es va reunir amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin.",
"Que els dos líders poguessin usar aquest acostament per pressionar Washington i la Unió Europea.",
"Que l'acostament entre Ankara i Moscou no pretén incomodar ni Europa ni els estats Units, però ha advertit Occident de la possibilitat que un dia pugui perdre Turquia.",
"Ells mateixos."
]
}
|
books
|
Des que arribaren es varen fer el amos de la situació. Quan encara la família Buxareu es mantenia en la més absoluta reserva, i només, de tant en tant, quan se'ls trobava en tombar un corriolet, feien un -Bones tardes- discretíssim, els quatre xicots, amb les consecutives reprensions i protestes de la seva mare, es ficaven per tot arreu i se les emprenien amb el més pintat. El que guanyava en ardidesa els seus germans era en Víctor, el segon: l'endemà de l'arribada va anar ja a cops de puny amb un xicot veí més gran que ell; i, amb una decisió extraordinària, va comprar anissos en una tenda que venen de tot.
Els quatre nens de la senyora Buxareu foren el primer lligam, els qui trencaren el glaç. Per a ells no existia obstacle de cap mena: passaren el llindar veí, jugaren amb altres nens i s'atiparen de confitures d'altri. Després foren les dones les qui entraren en moderada relació; i finalment en Víctor, que el segon diumenge, a la sortida de missa, ja parlà del temps, de la política i del seu negoci amb dos o tres senyors estiuejants.
Desprès, els Buxareu foren el bo i millor de la colònia: totes les senyores parlaven d'ells amb elogi desmesurat; els marits assentien prudentment; la canalla demostraven un goig extraordinari jugant amb els quatre petits Buxareu; i els nens de cada casa tenien especial predilecció per un dels quatre germans. La Lluïseta, encara que amb certa timidesa, va alternar amb tothom, va ballar, i va dir coses plenes de salvatge joventut i de blederia de pensionat. El que els homes adoraven més en la nova família, era la portentosa cabellera de la senyora Buxareu, la blancor de la seva pell, la finor deliciosa dels seus braços; encara que tot això ho cloïen amb aquestes quatre paraules: -És una dona espatarrant;- i, d'en Víctor, no sabien dir altra cosa sinó que era molt simpàtic.
Efectivament, la qualitat sobresortint d'en Víctor Buxareu era un do per a fer-se simpàtic a tothom. Tenia el bon encert d'endevinar la flaca de la gent; però era un bon encert instintiu. Ell no deia mai res desagradable. La seva amabilitat era dolça sense ser embafadora.
|
[
"Com eren els Buxareu?",
"Què feien de vegades?",
"Quan?",
"Com actuaven els quatre nois?",
"Quines respostes tenia la mare constantment, però?",
"Qui era el més àrdid?",
"Què va fer tot just arribar?",
"Què va anar a comprar?",
"Què eren tots quatre?",
"Veien cap impediment?",
"Què acostumaven a fer?",
"Qui els va tornar més calmats?",
"Com va acabar en Víctor?",
"En què van convertir-se els Buxareu?",
"Què en pensaven els nens?",
"Què se'n deia, al final, d'en Víctor?"
] |
{
"answer_end": [
124,
231,
231,
375,
312,
435,
529,
614,
676,
747,
832,
894,
1051,
1108,
1362,
1834
],
"answer_start": [
55,
55,
128,
233,
233,
377,
426,
426,
616,
705,
705,
834,
898,
1053,
1286,
1770
],
"input_text": [
"Es mantenien en la més absoluta reserva.",
"Un bones tardes discretíssim.",
"Quan se'ls trobava en tombar un corriolet.",
"Es ficaven per tot arreu i se les emprenien amb el més pintat.",
"Consecutives reprensions i protestes.",
"En Víctor.",
"Va anar ja a cops de puny amb un xicot veí més gran que ell.",
"Anissos.",
"El primer lligam.",
"No.",
"Passaren el llindar veí, jugaren amb altres nens i s'atiparen de confitures d'altri.",
"Les dones.",
"Ja parlà del temps, de la política i del seu negoci amb dos o tres senyors estiuejants.",
"En el bo i millor de la colònia.",
"Tenien especial predilecció per un dels quatre germans.",
"Que era molt simpàtic."
]
}
|
mitologia
|
La mulassa de Sant Feliu de Pallerols forma part de la faràndula de la mateixa població. És una bèstia negra amb llargues faldilles que arriben a terra, amb un mosaic a la part més baixa. El seu cap és extensible, amb dues orelles llargues, un pèl caragolades i una llengua molt característica. La seva estructura interna és de fusta. Durant les seves aparicions, és portada per una persona de la faràndula.
Apareix durant el dissabte, diumenge i dilluns de la festa major (pasqua granada), la festa petita (1 d'agost), per la festivitat del Corpus Christi i per esdeveniment puntuals, d'acord amb el protocol i la comissió de manteniment de la faràndula. La mulassa té un ball propi, amb cobla (ball de la mulassa), que balla cada dia que surt al carrer menys el dissabte de la festa major. La seva funció principal és la de fer espai entre el públic, espantant a la gent, sobretot els més petits, tot allargant el seu cap, perquè el ball dels cavallets i gegants pugui transcórrer sense complicacions.
La llegenda explica que la mulassa, juntament amb els cavallets i els gegants, va foragitar els musulmans. En lloc d'estirar-se-li el cap, treia una espasa.
|
[
"A què pertany la mulassa de Sant Feliu?",
"Què és?",
"Com va vestida?",
"Com té el cap?",
"I les orelles?",
"I la llengua?",
"De què està feta per dins?",
"Qui la fa moure en les celebracions?",
"Quan tenen lloc?",
"Com es diu la seva dansa?",
"Quan la fa?",
"Què es dedica a fer?",
"Com?",
"Què vol aconseguir?"
] |
{
"answer_end": [
87,
108,
186,
212,
259,
293,
333,
406,
584,
715,
790,
851,
923,
1002
],
"answer_start": [
0,
89,
89,
188,
188,
262,
295,
335,
408,
656,
667,
792,
792,
792
],
"input_text": [
"A la faràndula de la mateixa població.",
"És una bèstia negra.",
"Amb llargues faldilles que arriben a terra, amb un mosaic a la part més baixa.",
"Extensible.",
"Llargues i un pèl caragolades.",
"Molt característica.",
"De fusta.",
"Una persona de la faràndula.",
"El dissabte, diumenge i dilluns de la festa major, a la festa petita, a la festivitat del Corpus Christi i en esdeveniment puntuals.",
"El ball de la mulassa.",
"Cada dia que surt al carrer menys el dissabte de la festa major.",
"Fer espai entre el públic.",
"Espantant a la gent, sobretot els més petits, tot allargant el seu cap.",
"Que el ball dels cavallets i gegants pugui transcórrer sense complicacions."
]
}
|
mitologia
|
Els Fir Domnann són un poble de la història legendaria d'Irlanda, lligat als Fir Bolg.
El seu nom Fir Domnann és basat en l'arrel cèltica dumno-, que vol dir ‘profund' i ‘el món'. El sufix -on- sovint es troba en noms de divinitats gàl·liques i britàniques. El nom tribal dumnonii, trobat a Britània, significaria per tant ‘poble del déu del món'. L'irlandès antic fir vol dir ‘homes', i per tant Fir Domnann tindria el mateix significat que el nom tribal britànic, cosa que porta a la conjectura que aquestes tribus tenien un origen comú. Per exemple el model històric d'O'Rahilly proposa que els Domnann eren uns poble pre-goidèlic P-Celtic qui, amb els Galeóin, invadiren el sud-est de la costa d'Irlanda des de Britània. La teoria d'O'Rahilly dels P-Celtic precedents als goidelics a Irlanda no war àmpliament acceptada pels experts d'avui, però la idea d'una connexió entre les tribus britàniques i irlandeses del mateix nom encara es manté.
En la literatura irlandesa antiga els Fir Domnann es trobaven a Cóice Laigean (Leinster). Un poema datat del segle VII acredita el seu governant Mess-Telmann amb el reialme de la província i amb l'exercisi del poder des del lloc reial de Leinster a Dún Áilinne. El topònim Inber Domnann, ara a l'entrada de la badia de Malahide al nord del comtat de Dublín a la costa est d'Irlanda preserva el nom tribal. No obstant això, l'àrea amb una major associació de topònim amb els Fir Domnann es troba al nord-oest de Mayo: la Iorrais Domnann, de la qual l'actual baronia d'Iorras pren el seu nom, i els propers Mag Domnann i Dún Domnann.
|
[
"Què són els Fir Domnann?",
"Amb qui estan relacionats?",
"D'on prové la denominació?",
"Què significa?",
"On és comú de veure la terminació \"on\"?",
"A què es refereix dumnonii?",
"A quina conclusió fa arribar que l'anglès i l'irlandès hi atribueixin el mateix significat?",
"Què explica O'Rahilly?",
"I què van fer aquests?",
"Què no acaba de convèncer els estudiosos avui dia?",
"Què és força clar, però?",
"On diu la tradició literària d'Irlanda que eren els Fir Domnann?",
"De què tracta una composició poètica del VII, respecte això?",
"Què manté la referència d'Inber Domnann?",
"On és, actualment?"
] |
{
"answer_end": [
64,
85,
143,
178,
256,
346,
538,
642,
723,
843,
945,
1024,
1207,
1351,
1328
],
"answer_start": [
0,
16,
87,
122,
180,
258,
348,
552,
611,
725,
845,
947,
1037,
1209,
1209
],
"input_text": [
"Són un poble de la història legendaria d'Irlanda.",
"Amb els Fir Bolg.",
"De l'arrel cèltica dumno.",
"Profund i el món.",
"En noms de divinitats gàl·liques i britàniques.",
"Al poble del déu del món.",
"Que aquestes tribus tenien un origen comú.",
"Que els Domnann eren uns poble pre-goidèlic P-Celtic.",
"Invadiren el sud-est de la costa d'Irlanda des de Britània.",
"La teoria d'O'Rahilly dels P-Celtic precedents als goidelics a Irlanda.",
"La idea d'una connexió entre les tribus britàniques i irlandeses del mateix nom.",
"A Cóice Laigean.",
"Del seu governant Mess-Telmann amb el reialme de la província i amb l'exercisi del poder des del lloc reial de Leinster a Dún Áilinne.",
"El nom tribal.",
"A l'entrada de la badia de Malahide al nord del comtat de Dublín a la costa est d'Irlanda."
]
}
|
bios
|
Irene del Valle de la Sen, més coneguda pel seu nom artístic Irene La Sen, (Barcelona, 1984) és una poeta catalana en llengua castellana resident a Palma.
Molt activa en ambients de poesia underground, jam sessions i slams en diverses ciutats, ha protagonitzat també diverses improvisacions en viu. Ha col·laborat a més diverses edicions dels festivals d'art experimental R.E.A.L., COSMOPOÉTICA'10, Artmoda i PING!, al festival indie SOS 4.8, a la Noche del Poetry Slam Europeo de Madrid, al 1r Campionat de Poetry Slam Barcelona, al festival de poesia independent Inverso de 2010 i a l'acte de presentació de l'Anilla Cultural Latinoamérica-Europa al CCCB, així com en tertúlies organitzades per l'Institut d'Estudis Baleàrics. Col·labora en l'organització de Poetry Slam Punto Es i de Poetry Slam Mallorca, el qual va fundar en 2010 amb Annalisa Marí Pegrum.
Fora de la península ha participat en el SZIGET Festival i a l'European Poetry Slam Days de Berlín de 2009.
Irene La Sen és considerada una poeta d'estil dinàmic, aconseguit a través de diversos estils musicals que van des del blues o el jazz fins a la música electrònica. Les seves lletres s'inspiren en temes com la relació de l'ésser humà amb l'entorn, la soledat, la integritat, les relacions i les patologies humanes contemporànies, el dolor o les contradiccions, entre d'altres.
L'autora afirma que per ella és una necessitat transmetre el que escriu, i afirma que interpreta perquè sent com a veritat el que ha escrit. Veu la poesia com una via d'escapament de la rutina i la feina diàries, com un exercici de silenci o d'introspecció.
Fou la guanyadora del primer slam de poesia celebrat a Palma el juny de 2009.
|
[
"Qui és Irene del Valle de la Sen?",
"Com se la coneix?",
"De quin any és?",
"En quin idioma escriu?",
"En què treballa sobretot?",
"Què més ha fet sovint?",
"A quins festivals artístics ha participat diversos cops?",
"On més ha presentat feina seva?",
"En quines xerrades ha col·laborat?",
"Què va inaugurar amb Annalisa Marí?",
"Com se la defineix?",
"De què tracten les seves composicions?",
"Què explica l'autora del fet d'escriure?",
"Com entén la poesia?",
"Què va aconseguir l'estiu de 2009?"
] |
{
"answer_end": [
114,
73,
92,
136,
222,
297,
414,
656,
727,
859,
1022,
1344,
1417,
1602,
1680
],
"answer_start": [
0,
0,
61,
61,
155,
244,
299,
299,
658,
729,
969,
1134,
1346,
1487,
1604
],
"input_text": [
"És una poeta catalana.",
"Pel seu nom artístic Irene La Sen.",
"Del 1984.",
"En llengua castellana.",
"En ambients de poesia underground, jam sessions i slams.",
"Improvisacions en viu.",
"Als festivals d'art experimental R.E.A.L., COSMOPOÉTICA'10, Artmoda i PING!",
"Al festival indie SOS 4.8, a la Noche del Poetry Slam Europeo de Madrid, al 1r Campionat de Poetry Slam Barcelona, al festival de poesia independent Inverso de 2010 i a l'acte de presentació de l'Anilla Cultural Latinoamérica-Europa al CCCB.",
"En tertúlies organitzades per l'Institut d'Estudis Baleàrics.",
"Poetry Slam Mallorca.",
"Com una poeta d'estil dinàmic.",
"De temes com la relació de l'ésser humà amb l'entorn, la soledat, la integritat, les relacions i les patologies humanes contemporànies, el dolor o les contradiccions, entre d'altres.",
"Que per ella és una necessitat.",
"Com una via d'escapament de la rutina i la feina diàries, com un exercici de silenci o d'introspecció.",
"El primer slam de poesia celebrat a Palma."
]
}
|
mitologia
|
Minerva és una estàtua d'argila provinent del Temple d'Atena, trobada durant les excavacions arqueològiques de l'antiga ciutat d'Estàbia (l'actual Castellammare di Stabia) i conservada a l'Antiquarium stabiano.
L'estàtua data del segle iii aC i es va trobar l'any 1984, el mateix any en què es va descobrir el lloc del seu origen, és a dir una séquia votiva a Privati pertanyent a un temple probablement dedicat a Atena, com ho demostra la mateixa estàtua un cop restaurada (ja que estava reduïda a fragments), i es va conservar a l'interior de l'Antiquarium stabiano.
L'estàtua està feta d'argila marró amb dos motlles, un al davant i l'altre al darrere. Malgrat que estigui restaurada, encara hi ha indicis d'esquerdes i abrasions i està especialment malmesa a la base. La figura femenina que representa Minerva porta un quitó sense mànigues, amb un cinturó a la cintura i un apoptigma més llarg als malucs, mentre que l'ègida es veu al pit. Tota l'estàtua sembla reposar el seu pes sobre la cama esquerra, mentre la dreta està en acte d'avançar lleugerament endavant. La mà dreta es troba col·locada al maluc, mentre l'esquerra sosté un escut amb la cara de la Goòrgona al centre que reposa al terra aguantat amb una cama. El cap, lleugerament inclinat, està rematat per un casc amb polos i a sota es poden notar uns quants pèls, més visibles als costats de la cara: a. A les orelles es poden veure arracades, mentre que la cara, de forma ovalada, denota una certa cura en la seva realització. La part davantera de l'estàtua és completament llisa.
|
[
"Què és la Minerva?",
"D'on formava part?",
"Quan la van descobrir?",
"A quin lloc correspon ara?",
"On és la figura?",
"De quin lloc prové?",
"Què n'és una prova?",
"On va mantenir-se?",
"De quin material és?",
"Què hi queda, tot i el procés de reconstrucció?",
"Quina imatge dona la Minerva?",
"Què du?",
"Quina postura té?",
"Què fa amb les mans?",
"Què té al cap?"
] |
{
"answer_end": [
31,
60,
136,
171,
209,
367,
473,
567,
603,
770,
813,
908,
1069,
1145,
1291
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
111,
0,
291,
331,
513,
569,
656,
772,
806,
944,
1071,
1226
],
"input_text": [
"És una estàtua d'argila.",
"Del Temple d'Atena.",
"Durant les excavacions arqueològiques de l'antiga ciutat d'Estàbia.",
"A Castellammare di Stabia.",
"A l'Antiquarium stabiano.",
"A una séquia votiva a Privati.",
"La mateixa estàtua un cop restaurada.",
"A l'interior de l'Antiquarium stabiano.",
"D'argila marró.",
"Indicis d'esquerdes i abrasions i està especialment malmesa a la base.",
"De figura femenina.",
"Un quitó sense mànigues, amb un cinturó a la cintura i un apoptigma més llarg als malucs.",
"Tota l'estàtua sembla reposar el seu pes sobre la cama esquerra, mentre la dreta està en acte d'avançar lleugerament endavant.",
"La mà dreta es troba col·locada al maluc, mentre l'esquerra sosté un escut.",
"Un casc amb polos."
]
}
|
bios
|
Samanta Villar Fitó (Barcelona, 1975) és una periodista catalana.
Va néixer el 16 de setembre de 1975 a Barcelona, i és llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va realitzar un postgrau de direcció d'actors a la Universitat Ramon Llull i va estudiar interpretació dramàtica a l'Estudi d'Actors Nancy Tuñón de Barcelona.
Va començar treballant a TV3 com a ajudant de realització, i l'any 1998 va incorporar-se a Viladecans Televisió com a ENG i presentadora d'informatius. L'any següent ja presentava l'agenda cultural a Barcelona tv. Va sortir del canal local de Barcelona per incorporar-se a Televisió Espanyola a Catalunya. A TVE va presentar els informatius locals durant sis anys i va participar en equips informatius especials, com els que van informar de la mort del papa Joan Pau II.
El 2005 es va incorporar al programa España Directo com a reportera de la zona de Llevant, encara que el va presentar en alguna ocasió. Dos anys més tard, el 2007, va fitxar pel 3/24 com a presentadora dels informatius.
Des del setembre del 2008 treballa a la productora BocaBoca, on (el gener del 2009) va començar a presentar el programa 21 días, de Cuatro, al qual seguí Connexió Samanta, que dirigia i presentava. Més endavant, amb el programa 9 mesos amb Samanta, oferia un seguiment del seu propi embaràs, que concloïa amb el part dels seus fills bessons.
Ha publicat diversos llibres, entre els quals Madre hay más que una o La carga mental femenina, en què la reportera tracta sense embuts la duresa de la maternitat, els sacrificis que comporta i les dificultats de la conciliació amb la vida laboral.
Ha estat guardonada amb una Antena de Plata, una Antena d'Or i l'Ondas.
|
[
"Qui és Samanta Villar?",
"Quin any va néixer?",
"On?",
"Quina carrera va estudiar?",
"A quin centre universitari?",
"Quina formació postuniversitària va cursar?",
"Què va fer al Nancy Tuñón?",
"A quin canal va iniciar la seva trajectòria?",
"Què hi feia?",
"On va treballar un cop va deixar els canals barcelonins?",
"De què s'hi encarregava?",
"Quan va començar a participar a España Directo?",
"Quin programa de Cuatro era seu?",
"Quines obres ha escrit sobre les dificultats de ser mare?"
] |
{
"answer_end": [
64,
37,
37,
145,
186,
233,
345,
375,
404,
651,
758,
869,
1234,
1542
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
117,
117,
188,
265,
347,
347,
561,
653,
818,
1192,
1380
],
"input_text": [
"És una periodista catalana.",
"El 1975.",
"A Barcelona.",
"Periodisme.",
"A la Universitat Autònoma de Barcelona.",
"Un postgrau de direcció d'actors.",
"Va estudiar interpretació dramàtica.",
"A TV3.",
"Era ajudant de realització.",
"A Televisió Espanyola a Catalunya.",
"Va presentar els informatius locals durant sis anys i va participar en equips informatius especials.",
"El 2005.",
"Connexió Samanta.",
"Madre hay más que una i La carga mental femenina."
]
}
|
vilaweb
|
JxCat ha fet arribar a ERC, els comuns i la CUP una proposta per a la creació d'una comissió d'investigació sobre les activitats ‘irregulars o delictives' de persones vinculades a la família reial espanyola. Hi inclou els moviments que suposadament va fer Felipe VI per a forçar el trasllat de les seus socials de bancs i empreses després del referèndum de l'1-O. En la proposta, recorden que la mesa del congrés espanyol va vetar la creació d'una comissió d'investigació sobre les finances de Juan Carlos I després de les confessions que en va fer Corinna zu Sayn-Wittgenstein a l'ex-comissari José Manuel Villarejo. El vet tenia l'aval del PP, del PSOE i de Ciutadans. JxCat al·lega que el parlament ha de poder-ho investigar. En concret, proposa que s'examinin ‘els presumptes comptes irregulars de l'anterior cap de l'estat a Suïssa i a més paradisos fiscals' a nom de terceres persones, d'on prové aquest capital i més activitats delictives que es derivin de les declaracions de Corinna zu Sayn-Wittgenstein. A més, vol escrutar les ‘estructures de corrupció' vinculades a la família reial i a persones relacionades, com també les actuacions destinades a ‘forçar' el trasllat del domicili social de bancs i empreses després de l'1-O. JxCat diu que el parlament té l'obligació d'investigar si es van dur a terme aquestes activitats, tenint en compte que representa el poble de Catalunya i que pot crear comissions d'investigació sobre qualsevol aspecte d'importància pública que sigui d'interès de la Generalitat. La mesa del congrés va refusar de crear una comissió semblant agafant-se a un informe dels lletrats que recordava que la constitució espanyola garanteix la inviolabilitat del rei mentre exerceixi de cap de l'estat. El govern de Pedro Sánchez no va amagar, a més, el malestar que li havia causat el fet que el parlament reprovés el rei espanyol i demanés l'abolició de la monarquia. En resposta a allò que considerava una ‘greu deslleialtat constitucional', va presentar un recurs contra la moció al Tribunal Constitucional, malgrat que el consell d'estat no hi veia base legal. En l'exposició de motius de la proposta de creació de la comissió, JxCat es refereix a un reportatge publicat pel diari Ara segons el qual ‘la Zarzuela i la Moncloa es van unir per a forçar canvis de seus de bancs, grans empreses i multinacionals i estendre el pànic'. És un ‘¡A por ellos!' econòmic i financer liderat pel cap de l'estat espanyol, diu. També esmenta la sentència de l'Audiència de les Illes Balears del 17 de febrer de l'any passat, en què es considerava que Iñaki Urdangarin, cunyat de Felipe VI, havia usat la seva posició privilegiada com a membre de la família reial per a ‘cometre delictes de prevaricació i malversació de cabals públics'. En una conferència de premsa al parlament, el vice-president primer de la cambra, Josep Costa, ha dit que estava convençut que s'aprovaria la comissió amb el suport d'ERC, els comuns i la CUP. La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha avançat que segurament s'hi afegirien. ‘Estem d'acord a treballar per evidenciar que és un sistema caduc, que no té cap mena de sentit', ha dit.
|
[
"Què ha comunicat Junts a partits catalans d'esquerres?",
"Què hi figura?",
"Per a què?",
"Quin recordatori s'hi fa?",
"Sobre quins fets?",
"Quan?",
"Qui donava suport a no investigar-ho?",
"Què demana Junts?",
"Què més creu que cal investigar?",
"Com ho defensa?",
"Per què?",
"De quina manera ja va rebutjar una investigació semblant la mesa?",
"Què li va semblar al PSOE, però, aquest plantejament d'iniciar-ne una investigació?",
"En què més es reforça Junts?",
"I a quina sentència?",
"Què ha indicat Josep Costa sobre la proposta de Junts?"
] |
{
"answer_end": [
206,
265,
362,
471,
507,
616,
669,
980,
1220,
1335,
1516,
1696,
1973,
2363,
2756,
2949
],
"answer_start": [
0,
208,
222,
364,
393,
472,
618,
729,
1021,
1239,
1239,
1518,
1733,
2096,
2449,
2840
],
"input_text": [
"Una proposta per a la creació d'una comissió d'investigació sobre les activitats irregulars o delictives de persones vinculades a la família reial espanyola.",
"Moviments que suposadament va fer Felipe VI.",
"Per a forçar el trasllat de les seus socials de bancs i empreses després del referèndum de l'1-O.",
"Que la mesa del congrés espanyol va vetar la creació d'una comissió d'investigació.",
"Sobre les finances de Juan Carlos I.",
"Després de les confessions que en va fer Corinna zu Sayn-Wittgenstein a l'ex-comissari José Manuel Villarejo.",
"El PP, el PSOE i Ciutadans.",
"Que s'examinin els presumptes comptes irregulars de l'anterior cap de l'estat a Suïssa i a més paradisos fiscals a nom de terceres persones, d'on prové aquest capital i més activitats delictives que es derivin de les declaracions.",
"Les estructures de corrupció vinculades a la família reial i a persones relacionades, com també les actuacions destinades a forçar el trasllat del domicili social de bancs i empreses.",
"Diu que el parlament té l'obligació d'investigar si es van dur a terme aquestes activitats.",
"Perquè representa el poble de Catalunya i perquè pot crear comissions d'investigació sobre qualsevol aspecte d'importància pública que sigui d'interès de la Generalitat.",
"Agafant-se a un informe dels lletrats que recordava que la constitució espanyola garanteix la inviolabilitat del rei.",
"Una greu deslleialtat constitucional.",
"En un reportatge segons el qual la Zarzuela i la Moncloa es van unir per a forçar canvis de seus de bancs, grans empreses i multinacionals i estendre el pànic.",
"A aquella en què es considerava que Iñaki Urdangarin, cunyat de Felipe VI, havia usat la seva posició privilegiada com a membre de la família reial per a cometre delictes de prevaricació i malversació de cabals públics.",
"Que estava convençut que s'aprovaria la comissió amb el suport d'ERC, els comuns i la CUP."
]
}
|
books
|
Penseu en tot això i digueu-vos si hauríeu sabut estar gaire temps quiets en un balcó com un sant de fusta dins la seva fornícula; i feu-vos compte que només teniu tretze anys i que heu passat quasi tot el dia en forçosa reclusió i amb l'enteniment lligat i relligat per unes cadenes interminables de lletra avorrida, de les quals el cor desitja oblidar-se completament.
Però el temps és llarg, sobre tot quan només se tenen tretze anys. Hi ha lleure per a tantes coses!… I jo no el mirava pas de mal ull el balcó bondadós, que aclaria la meva cambra; i vaja, si no podia fer altra cosa més agradable, també m'hi deíxava caure i m'hi regalava a estones a estones, al darrera de les vidrieres, a l'hivern, i al bell defora quan la temperatura s'endolcia.
Cap a la vesprada, tot esperant la vetlla d'estudiant o en fent el quart de quàmquem, no solia trobar res millor. M'hi asseia amb tota avinentesa i, com aquell qui es prepara a escoltar una conversa, en la qual no ha de molestar-se a pendre part activa, esperava que les coses parlessen a la meva ànima reposada. Mirava melangiosament com el dia s'anava apagant; com, tal volta, un crepuscle amb rossors de rovell de teulada simulava barris fantàstics i lluminosos part d'allà del Mercadal; com els fanalers anaven punxant els fanals amb els llargs encenedors i brollava tot seguit la flameta del gas amatent i eixerida, causant un surt entre les ombres vergonyants… Oh que és dolç l'anar guaitant d'ací d'allà, amb l'enteniment caigut i descansat com un cap sobre un coixí! I ai! aquell repòs sabia més i més bó a proporció del coneixement que un hom tenia de la seva brevetat.
Atreien especialment la meva atenció els carros que solien passar en volts d'aquelles hores vespertines. I no cal estranyar-ho. No eren uns carros qualsevol com els que es troben cada dia pel camí ral; aquells, de què parlo, eren una enormitat dintre llur gènere i crec que ja fa molts anys que no en corren. Semblaven edificis amb rodes, i es diria que eren més apropiats a l'estabilitat que al moviment. Però ben bé que es movien, baldament que poc a poc, i atravessaven per Girona a corrues, fent trontollar les cases. Segurament n'hi havia que vitjaven durant setmanes com les naus, fent escala en hostals i fermes per a anar mudant el bestiar.
|
[
"Quina situació es revela d'una persona de tretze anys?",
"Quins són els lligams?",
"Com afecten el cor?",
"Com és el temps amb aquesta edat?",
"Què feia el narrador d'allò més planer?",
"Quina altra cosa més?",
"Què feia quan arribava el vespre?",
"Com qui?",
"Amb quina actitud observava el final del dia?",
"Què mirava, en concret?",
"Què li sembla dolç?",
"Què l'interessava especialment aquelles hores?",
"Com eren?",
"A què s'assemblaven?",
"Per on passaven?"
] |
{
"answer_end": [
266,
316,
369,
436,
601,
753,
1066,
1066,
1116,
1374,
1529,
1737,
1941,
1971,
2117
],
"answer_start": [
133,
236,
318,
371,
475,
555,
755,
869,
1068,
1068,
1422,
1634,
1762,
1943,
2094
],
"input_text": [
"Passar tot el dia en forçosa reclusió i amb l'enteniment lligat i relligat.",
"Unes cadenes interminables de lletra avorrida.",
"Amb el desig d'oblidar-se'n completament.",
"Llarg.",
"No el mirava pas de mal ull el balcó bondadós, que aclaria la seva cambra.",
"També s'hi deíxava caure i s'hi regalava a estones a estones, al darrera de les vidrieres, a l'hivern, i al bell defora quan la temperatura s'endolcia.",
"Esperava que les coses parlessen a la seva ànima reposada.",
"Com aquell qui es prepara a escoltar una conversa, en la qual no ha de molestar-se a pendre part activa.",
"Melangiosament.",
"Com un crepuscle amb rossors de rovell de teulada simulava barris fantàstics i lluminosos; com els fanalers anaven punxant els fanals amb els llargs encenedors i brollava tot seguit la flameta del gas amatent i eixerida.",
"L'anar guaitant d'ací d'allà, amb l'enteniment caigut i descansat com un cap sobre un coixí.",
"Els carros.",
"Una enormitat dintre llur gènere i creia que ja feia molts anys que no en corren.",
"A edificis amb rodes.",
"Per Girona."
]
}
|
books
|
El galant va quedar-se veient visions; i, com estava emprendat de la noia fins al capdamunt, insistí una i altra volta, oferí esperar tant com ella volgués, deixar-li fins anys de prova, per a veure si li naixia l'estimació que ella declarava amb lleialtat no sentir per ell… Però fou debades, car la Nieves permanesqué incommovible. Da- vant son fracàs, el senyor Reguera, acorat i despitat, recapacità. Tenia raó la gent del poble: allí hi havia gat amagat. Anà saltant de deducció en deducció per trobar la incògnita. ¿Que la damisel·la refusava els obres? Era que pretenia millor. Que refusava el millor? Era que mirava més en l'aire, encar. ¿Qui estava, en aquell lloc, més amunt que ell, que el metge?…Un nom resplendí, com si fos gravat amb caràcters de foc, en el cervell del senyor Reguera. En aquell punt una esgarrifanca l'anguilejà per l'espinada. Estaven a mitjans de curs: fins a l'estiu no podria sortir de dubtes; i resolgué esperar l'estiu amb paciència. Mes, en Banyeta estava a l'aguait, rient per sota el nas de les cabòries del senyor Reguera. I vet aquí que un dia li bufà a l'orella una inspiració de les seves. ¿ Per què no aconseguir a males el que no se li volia concedir a bones? A casa el Carolí no hi havia, en l'hora que hi anava el senyor metge, altres persones que l'àvia, enllitegada, i la Nieves; la caseta no tenia més que un veí, i encar apartat, i de dies era un encert que passés gent per aquells volts, perquè tothom era al tros o a la fàbrica… Una tarda, a l'entrar a cal Carolí, el senyor Reguera tancà la porta amb clau, i, al baixar a rebre'l la noia com tenia per costum sempre que el sentia, se li tirà al damunt traïdorament, tractant de subjectar-la entre sos braços. Un crit ofegat s'escapa de la gola de la sorpresa, i no gosà repetir-lo més vibrant per no alarmar a la pobra àvia, que, així com així, tampoc podia baixar a socórrer-la. Lluitaren en silenci, ell esbufegant, ella alçapremada per l'ira i la basarda, que li centuplicaven les forces. A la fi, pagué descloure la tenalla d'ossos que la oprimia, i, amb un esforç suprem, se desempallegà del brètol, expulsant-lo de si amb violència. Rebatut, caigué de costat a terra, pesadament, com un sac de sorra molla, mentre ella, d'un salt de daina, se plantava a la porta i, girant la clau, fugia al carrer més de pressa que s'està per dir-ho. Panteixant i escabellada, mentre prenia alè i s'allisa-va el cabell, el veié en mig de l'entrada com estabornit, i després, aixecant-se lentament sobre un braç, palpar-se el muscle i el colze malmesos… De por que la casualitat portés per allí un caçador que pogués veure-la en aquell estat, tornà a entrar i, repta, encirada tot ella, en actitud greu de Nèmesis, estirà el braç i, sens dir paraula, signà al vençut durament la porta. Ell tremola-va tot com una gota dargentviu…Fent una contracció dolorosa, se posà de genolls i, arrossegant, arrossegant, arribà fins prop d'ella. Tenia un aire lamentable de derrota i humiliació. Confegí penosament:
|
[
"Què va continuar fent el galant?",
"Què li feia sentir la noia?",
"Què li va proposar?",
"Amb quin objectiu?",
"Què va fer Reguera davant de la inutilitat de la proposta?",
"Què en deien els ciutadans?",
"Què es preguntava sobre la noia?",
"Què va sentir quan va recordar un nom?",
"A què el va animar en Banyeta?",
"Què va fer, llavors, un dia mente esperava la Nieves?",
"Què va passar?",
"Va aconseguir lliurar-se'n, ella?",
"On va sortir ràpidament?",
"Què temia?",
"Com va reaccionar, doncs?"
] |
{
"answer_end": [
37,
91,
185,
274,
403,
458,
707,
858,
1206,
1670,
1996,
2109,
2345,
2636,
2779
],
"answer_start": [
0,
0,
120,
93,
334,
405,
646,
708,
972,
1484,
1886,
1998,
2145,
2549,
2638
],
"input_text": [
"Veure visions.",
"N'estava emprendat fins al capdamunt.",
"Esperar tant com ella volgués, deixar-li fins anys de prova.",
"Veure si li naixia l'estimació que ella declarava amb lleialtat no sentir per ell.",
"Recapacitar.",
"Que allí hi havia gat amagat.",
"Que qui estava, en aquell lloc, més amunt que ell, que el metge.",
"Una esgarrifança.",
"Que per què no aconseguir a males el que no se li volia concedir a bones.",
"Tancà la porta amb clau i se li tirà al damunt traïdorament.",
"Lluitaren en silenci, ell esbufegant, ella alçapremada per l'ira i la basarda, que li centuplicaven les forces.",
"Sí.",
"Al carrer.",
"Que la casualitat portés per allí un caçador que pogués veure-la en aquell estat.",
"Tornà a entrar i, repta, encirada tot ella, en actitud greu de Nèmesis, estirà el braç i, sens dir paraula, signà al vençut durament la porta."
]
}
|
bios
|
Marta Madrenas i Mir (Girona, 1 de novembre de 1967) és una advocada i política catalana, actual alcaldessa de la ciutat de Girona, i des del 17 de gener de 2018 és diputada al Parlament de Catalunya de la XII legislatura per la coalició electoral Junts per Catalunya. Llicenciada en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, va ser presidenta del Col·legi Oficial d'Agents de la Propietat Immobiliaria de Girona del 2003 al 2010 i vicepresidenta del Consell Català del Col·legi Oficial d'Agents de la Propietat Immobiliaria entre el 2003 i el 2010.
Ha estat regidora de l'Ajuntament de Girona des de 2011 i tinent d'alcalde d'Urbanisme i Activitats amb l'alcalde Albert Ballesta i Tura. Durant l'alcaldia de Carles Puigdemont es va convertir en la seva persona de confiança.
L'any 2011, Puigdemont la va fitxar, com a independent, per anar de número tres a la llista de CiU a les eleccions municipals. En guanyar CiU per primer cop els comicis, es va convertir en segona tinent d'alcalde de Promoció Econòmica i Ocupació.
L'any 2016, amb la investidura de Carles Puigdemont com a President de la Generalitat, Albert Ballesta va passar a ser l'alcalde de Girona. A quasi tres mesos, aquest dimití deixant pas a Marta Madrenas que va assumir l'alcaldia. Arran de les càrregues policials contra el referèndum de l'1 d'octubre de 2017, va trencar relacions amb els representants estatals a la ciutat. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 fou escollida diputada amb la llista de Junts per Catalunya.
A les eleccions municipals de 2019, com a cap de llista de Junts per Catalunya - Girona, va aconseguir nou regidors i va revalidar el càrrec d'alcaldessa. Durant els primers mesos va governar en minoria, tot arribant a acords amb diferents grups municipals. L'1 de setembre de 2020 ERC va entrar al seu govern, que aconseguir la suma de 13 dels 27 regidors al ple de l'ajuntament.
|
[
"Qui és Marta Madrenas?",
"Quin any va néixer?",
"Quin càrrec ostenta avui?",
"Quan va començar a formar part del Parlament?",
"A quin partit representa?",
"Què va estudiar a la universitat?",
"Què va dirigir de 2003 a 2010?",
"Des de quan ha treballat a la batllia de Girona?",
"Qui la va animar a pertànyer a CiU el 2011?",
"Com a què?",
"A què es presentaven?",
"Com van quedar?",
"Quan va convertir-se en alcaldesa de Girona?",
"Per què va tallar la relació amb els representants de l'estat a Girona?",
"Quina posició ocupava entre els membres de Junts als comicis de 2019?"
] |
{
"answer_end": [
88,
52,
130,
186,
267,
329,
434,
610,
879,
879,
906,
949,
1256,
1401,
1592
],
"answer_start": [
0,
0,
53,
134,
162,
269,
331,
555,
793,
793,
793,
908,
1028,
1258,
1514
],
"input_text": [
"És una advocada i política catalana.",
"El 1967.",
"És alcaldessa de la ciutat de Girona.",
"El 17 de gener de 2018.",
"A Junts per Catalunya.",
"Dret.",
"El Col·legi Oficial d'Agents de la Propietat Immobiliaria de Girona.",
"Des de 2011.",
"Puigdemont.",
"Com a independent.",
"A les eleccions municipals.",
"Van guanyar.",
"L'any 2016.",
"Per les càrregues policials contra el referèndum de l'1 d'octubre.",
"Era cap de llista."
]
}
|
bios
|
Lliberada Ferrarons i Vives (Olot, 19 d'abril de 1803 - 21 de juny de 1842) va ésser una dona olotina, treballadora tèxtil, que va tenir visions i experiències místiques durant una llarga malaltia que la tingué tretze anys al llit. Ha estat proclamada venerable per l'Església Catòlica Romana i està en marxa el seu procés de beatificació.
Lliberada va néixer en una família pobra, cinquena dels vuit fills de Joan Ferrarons i Trias i Teresa Vives i Coll, i fou batejada com a Lliberada Margarida Rosa. Vivien al carrer de Sant Miquel d'Olot. El 1816 va morir el pare i Lliberada, que per la mort dels germans era la més gran, va començar a treballar, ja que la família no tenia altres recursos. Va ésser bobinadora a una fàbrica de teixits i filats de Sant Joan les Fonts, Roure, Fontcoberta i Batlló, on es desplaçava diàriament a peu, treballant entre dotze i catorze hores el dia.
En 1820, va treballar a la fàbrica de Domènec Jou, ja a Olot, com a debanadora i en feines de manipulació de cotó, i des de 1823, a la fàbrica d'Antoni Carbó. Llavors ja havia començat a estar malalta i va tenir algunes facilitats d'horari per aquesta causa; tenia un quist hidatídic que li provocava complicacions als sistemes circulatori, digestiu i respiratori. Pel maig de 1829, la malaltia s'agreujà i l'any següent s'hagué d'enllitar de manera definitiva fins al dia de la seva mort, tretze anys més tard.
Molt devota, s'havia fet terciària del Tercer Orde Carmelita i va tenir per darrer director espiritual Joaquim Masmitjà i de Puig. Segons els seus biògrafs, durant els anys de malaltia tingué visions sobrenaturals i assistí, en esperit, a diverses manifestacions litúrgiques celebrades a Olot, Madrid i Roma, les quals va descriure davant l'admiració de tothom. Va morir el 21 de juny de 1842, a la casa del número 11 del carrer de Sant Bernat, on vivia des del 1839.
La fama de santedat amb què morí motivà que pocs mesos després de la seva mort es recopilessin ja tot un seguit de notes i documents biogràfics i testimonials, que foren enviats a Roma per tal d'estudiar la possible causa de beatificació. El rector de Sant Esteve, Esteve Ferrer, es referí a ella com a serventa de Déu ja en 1898, quan s'erigí una làpida en honor seu. El 1942 van celebrar-se a Olot diversos actes religiosos en commemoració del centenari de la seva mort que comportaren incoar el procés canònic de beatificació.
El 19 de juny de 1966, i després de les oportunes proves testimonials i de verificació d'autenticitat, les seves restes foren traslladades en processó a l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot des del cementiri. El procés diocesà de beatificació i canonització es donà per acabat el 1973, i s'envià la corresponent documentació a la Sagrada Congregació per a la Causa dels Sants. El 22 de desembre de 2008, Benet XVI en reconegué les virtuts heroiques i fou declarada venerable.
|
[
"Qui fou Lliberada Ferrarons?",
"Quin any va néixer?",
"Què li va passar?",
"En quin moment?",
"Quina institució l'ha reconeguda?",
"Com era l'entorn familiar?",
"Per què va haver de treballar de ben jove?",
"A què es dedicava?",
"On?",
"On treballava quan va emmalaltir?",
"Què li passava?",
"Què li va ocórrer a mitjan 1829?",
"Quina relació tenia amb la religió?",
"On va acudir quan era malalta?",
"Què va passar després de la seva mort?",
"On es va traslladar el seu cos?"
] |
{
"answer_end": [
122,
75,
169,
230,
292,
380,
694,
715,
801,
1085,
1248,
1289,
1457,
1704,
2102,
2591
],
"answer_start": [
0,
0,
76,
128,
232,
340,
543,
696,
696,
1002,
1144,
1250,
1397,
1554,
1865,
2498
],
"input_text": [
"Va ésser una dona olotina, treballadora tèxtil.",
"El 1803.",
"Que va tenir visions i experiències místiques.",
"Durant una llarga malaltia que la tingué tretze anys al llit.",
"L'Església Catòlica Romana.",
"Pobre.",
"Perquè va morir el pare i per la mort dels germans era la més gran, i va començar a treballar, ja que la família no tenia altres recursos.",
"Va ésser bobinadora.",
"A una fàbrica de teixits i filats de Sant Joan les Fonts, Roure, Fontcoberta i Batlló.",
"A la fàbrica d'Antoni Carbó.",
"Tenia un quist hidatídic que li provocava complicacions als sistemes circulatori, digestiu i respiratori.",
"Que va empitjorar.",
"Era molt devota, s'havia fet terciària del Tercer Orde Carmelita.",
"A diverses manifestacions litúrgiques celebrades a Olot, Madrid i Roma.",
"Que es van recopilar tot un seguit de notes i documents biogràfics i testimonials, que foren enviats a Roma per tal d'estudiar la possible causa de beatificació.",
"A l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot."
]
}
|
mitologia
|
Wilusa o Wiluša era una ciutat (o potser un regne) de la regió de la Tròade que les fonts hitites de finals del segle XIII aC trobades a la ciutat d'Hattusa, diuen que formava part d'una confederació anomenada Assuwa.
També estava federada a Arzawa, una regió formada per, almenys, cinc regnes de vegades confederats entre ells i d'altres no: el Regne d'Arzawa, Mira, Hapalla, Riu Seha, i Wilusa. Wilusa se l'ha identificat amb l'homèrica Ílion. Ilios i Ilion (Ἴλιος, Ἴλιον), que són noms alternatius de Troia en la llengua grega antiga, estan relacionats etimològicament amb Wilusa. És un debat obert, ja que el nom de Troia es relaciona també amb Taruisa o Taruiša o *Tar'h'uisa, en llengua luvi, pel nom del déu hitita Taru/Tarhui. Jeroni d'Estridó va escriure un Cronicó, cap a l'any 380 on identifica Wilusa amb Troia.
El rei hitita Hattusilis I a la segona meitat del segle XVII aC va sotmetre Arzawa temporalment, però el regne no va tardar a recuperar la independència. Wilusa, també sotmesa segurament al mateix temps, va seguir dominada pels hitites com es testimonia pels regals enviats periòdicament des de Wilusa al rei hitita. El governant en temps de Subiluliuma I era Kukkuni, identificat amb el grec Cicne, rei de la ciutat de Colones a la Tròade i heroi de la Guerra de Troia, fill de Posidó, que segons la tradició va morir a mans d'Aquil·les.
Wilusa era aliada d'Arzawa en els darrers moments d'aquest regne. Al final de la guerra, extingit el Regne d'Arzawa, el rei hitita Mursilis II va fer un tractat amb el governant de Wilusa anomenat Alaksandu (Alexandre), que havia estat adoptat com a successor per Kukkuni, i es va restablir l'amistat entre els dos estats.
La guerra civil entre Mursilis III i Hattusilis III va produir, de fet, la independència de Wilusa, però al final del regnat d'Hattusilis III ja tornava a ser aliada de l'Imperi Hitita.
|
[
"Què fou Wilusa?",
"Què podia ser també?",
"A què pertanyia?",
"D'on prové la informació?",
"Què conformava Arzawa?",
"A què s'ha dit que pot correspondre Wilusa?",
"A què fa referència?",
"Quin altre terme pot al·ludir-hi?",
"Què va fer el monarca Hattusilis I?",
"Què va passar, però?",
"I va passar-li el mateix a Wilusa?",
"Amb quina diferència?",
"Què va ocórrer al final del conflicte bèl·lic?",
"Quin va ser el precedent del fet que Wilusa fos independent?"
] |
{
"answer_end": [
75,
50,
216,
163,
395,
444,
509,
656,
919,
976,
1026,
1059,
1684,
1784
],
"answer_start": [
0,
0,
168,
80,
242,
397,
446,
610,
824,
824,
978,
978,
1429,
1686
],
"input_text": [
"Era una ciutat de la regió de la Tròade.",
"Un regne.",
"A una confederació anomenada Assuwa.",
"De les fonts hitites de finals del segle XIII aC.",
"El Regne d'Arzawa, Mira, Hapalla, Riu Seha, i Wilusa.",
"A l'homèrica Ílion.",
"A Troia.",
"Amb Taruisa.",
"Va sotmetre Arzawa temporalment.",
"Que el regne no va tardar a recuperar la independència.",
"Sí.",
"Que va seguir dominada pels hitites.",
"Que el rei hitita Mursilis II va fer un tractat amb el governant de Wilusa i es va restablir l'amistat entre els dos estats.",
"La guerra civil entre Mursilis III i Hattusilis III."
]
}
|
vilaweb
|
Els partits del Botànic han expressat diferències sobre què cal fer amb el pressupost de la Generalitat, que molt probablement serà prorrogat. El síndic socialista a les Corts, Manolo Mata, ha dit després de la Junta de síndics que prorrogar el pressupost de la Generalitat ‘és una opció assenyada' perquè es ve d'un pressupost ‘expansiu' i no caldria crear noves figures impositives. A més, ha dit, li ‘estranyaria molt' que alguna comunitat autònoma pogués fer un pressupost sense conèixer el de l'estat espanyol. Aprofitant-ho, ha carregat contra els partits que van votar en contra dels comptes del govern espanyol i ha dit que ‘no només han aconseguit que anem a unes noves eleccions, sinó que a més ens deixen amb un pressupost que possiblement es prorrogaran'. El síndic de Compromís, Fran Ferri, ha dit que una pròrroga del pressupost, que ha qualificat de ‘bo, cent per cent botànics', estaria justificada, perquè el govern espanyol està en funcions i no se sap quins seran els ingressos per a 2020. Segons Ferri, una pròrroga no seria ‘gaire perjudicial' pels valencians. El que sí que és perjudicial pels valencians, ha dit, és no haver tingut un govern espanyol ‘estable' i un pressupost espanyol aprovat. Ferri ha dit que desconeix què farà el Consell, però ha afegit que això ‘aboca' a no saber quins ingressos tindrà la Generalitat i a prorrogar uns comptes que són ‘molt millors' que els de 2018, encara que desconeix què farà el Consell. La síndica de Unides Podem, Naiara Davó, ha dit que prorrogar-los ‘no seria una bona notícia', perquè ‘sempre és millor' fer uns comptes que puguin ajustar-se a les demandes i necessitats per a l'any següent, i aquesta hauria de ser ‘l'opció prioritària'. Davó ha alertat que una pròrroga no facilita introduir canvis, com en el cas de la nova Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Climàtica, i ha lamentat que el govern espanyol en funcions hagi ‘marejat' amb la reforma del finançament.
|
[
"Què ha passat entre els membres del Botànic?",
"Què se'n farà, de moment?",
"Qui és Manolo Mata?",
"Què n'ha comunicat?",
"Quin motiu hi dona?",
"Quin dubte ha plantejat?",
"A qui ha criticat?",
"Per què els assenyala?",
"Qui és Fran Ferri?",
"Què li sembla la pròrroga?",
"Què qualifica de perjudicial per a la ciutadania?",
"Sap quina decisió prendrà el Consell?",
"Qui és Naiara Davó?",
"Què en pensa ella?",
"Què critica del govern?"
] |
{
"answer_end": [
103,
141,
188,
298,
383,
514,
618,
766,
802,
1007,
1216,
1453,
1494,
1548,
1943
],
"answer_start": [
0,
72,
143,
177,
274,
385,
516,
621,
768,
792,
1082,
1424,
1455,
1483,
1851
],
"input_text": [
"Han expressat diferències sobre què cal fer amb el pressupost de la Generalitat.",
"Molt probablement serà prorrogat.",
"El síndic socialista a les Corts.",
"Que prorrogar el pressupost de la Generalitat és una opció assenyada.",
"Que es ve d'un pressupost expansiu i no caldria crear noves figures impositives.",
"Que li estranyaria molt que alguna comunitat autònoma pogués fer un pressupost sense conèixer el de l'estat espanyol.",
"Als partits que van votar en contra dels comptes del govern espanyol.",
"Perquè no només han aconseguit que vagin a unes noves eleccions, sinó que a més els deixen amb un pressupost que possiblement es prorrogaran.",
"El síndic de Compromís.",
"Que estaria justificada, perquè el govern espanyol està en funcions i no se sap quins seran els ingressos per a 2020.",
"No haver tingut un govern espanyol estable i un pressupost espanyol aprovat.",
"No.",
"La síndica de Unides Podem.",
"Que prorrogar-los no seria una bona notícia.",
"Que hagi marejat amb la reforma del finançament."
]
}
|
books
|
Aquell dia en el pati de la Creu de l'Hospital tot era llum i alegria, moviment i cridòria i rialles llargues i eixordadores. Els estudiants jugaven a geps. Una pilota espellifada brunzia pels aires, fent ajupir les testes i girar les cares. Quan ne tocava un, s'alçava tot un chor d'exclamacions i befes que no entelaven l'ardidesa dels estudiants, embriagats, per la delícia brivallesca del joc. El sol reviscolava els malalts i enardia els convalescents i feia lluïr les caixes de betum dels cira-botes, i els galons, visera i tots els metalls del municipal que volia posar ordre al mig d'un estol de xicots que a cada paraula que deia, l'ofegaven amb grans aplaudiments de mofa.
Vingué el mestre. La pilota va ser amagada en la foscor tèbia d'una butxaca. Tots els estudiants van llevar-se el capell amb serietat i respecte. I de tot aquell escampall de jovincels que formiguejaven pel pati, se'n feu una corrua atapeïda, darrera el doctor que pujà l'escala, entre el renou de sabates que's barrejava amb rialles contingudes i converses apagades.
Fins el mestre, aquell home de frontalera arrugada, bigoti clar i nas recte, sempre pessigat per lents d'or, semblava sentir l'enlluernament de aquell dia i en passar pel davant d'un llitet del recó, on hi ha nens, va aturar-se i digué, acaronant-ne un:
-¿Com te dius?
-Nen!…
-¿Com se diu ton pare?
|
[
"Com va ser aquell dia al pati?",
"Què feien els alumnes?",
"Com se sentien els nois per jugar a pilota?",
"Què els produïa el sol?",
"Què volia fer el municipal?",
"Com responien ells?",
"Què van fer quan va arribar el professor?",
"Quin gest van fer?",
"Què va produïr-se de tot l'enrenou?",
"Què se sentia?",
"Com era el professor?",
"Què sentia també?",
"Per on va passar?",
"Què va fer-li a un dels nens que hi havia?",
"I què va demanar-li?"
] |
{
"answer_end": [
124,
155,
396,
456,
610,
681,
758,
827,
924,
1049,
1126,
1205,
1249,
1303,
1319
],
"answer_start": [
0,
126,
322,
398,
551,
615,
683,
760,
829,
963,
1051,
1051,
1208,
1251,
1266
],
"input_text": [
"Tot era llum i alegria, moviment i cridòria i rialles llargues i eixordadores.",
"Jugaven a geps.",
"Àrdids i embriagats.",
"Reviscolava els malalts i enardia els convalescents.",
"Posar-hi ordre.",
"L'ofegaven amb grans aplaudiments de mofa.",
"Amagar la pilota.",
"Llevar-se el capell amb serietat i respecte.",
"Se'n feu una corrua atapeïda.",
"El renou de sabates que's barrejava amb rialles contingudes i converses apagades.",
"Un home de frontalera arrugada, bigoti clar i nas recte.",
"L'enlluernament de aquell dia.",
"Pel davant d'un llitet del recó.",
"El va acaronar.",
"Que com es deia."
]
}
|
bios
|
Maria Eugènia Alegret i Burgués (Barcelona, 1956) és una jurista catalana. Fou Presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya entre 2004 i 2010.
Va néixer a Barcelona el 1956. El 1978 va llicenciar en dret per la Universitat de Barcelona. Va començar la carrera judicial el 1980. Des de llavors, ha treballat a Llorca, Fraga i Sant Feliu de Llobregat, Barakaldo, Terrassa i Barcelona. Després d'asumir diversos càrrecs, el 2004 fou nomenada presidenta del TSJC.
Va col·laborar amb el Ministeri de Justícia d'Espanya en l'estudi dels avantprojectes de la Llei d'Enjudiciament Civil (2000) i amb l' Observatori de Dret Civil Privat de Catalunya per la reforma del Codi de Successions l'any 2004.
Després d'ocupar múltiples càrrecs l'any 2004 fou nomenada presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), tot substituint en Guillem Vidal Andreu.
És membre la conservadora Associació Professional de la Magistratura.
Va ratificar la decisió del Jutge de Pau de Canet de Mar de no casar dos homosexuals argumentant que un d'ells era de l'Índia. Es va posicionar en contra de la discriminació positiva de la Llei sobre violència de gènere.
|
[
"Qui és Maria Eugènia Alegret?",
"Quin any va néixer?",
"Quin càrrec va ocupar del 2004 al 2010?",
"Què va estudiar a la universitat?",
"Quan va començar a dedicar-s'hi?",
"A quins llocs ha exercit?",
"On va participar el 2000?",
"De què s'hi encarregava?",
"I el 2004?",
"A qui va reemplaçar en la presidència del TSJC?",
"De quina organització forma part?",
"Quin veredicte del Jutge de Pau va confirmar?",
"Com ho defensava?",
"De què va mostrar-se contrària?"
] |
{
"answer_end": [
73,
49,
154,
248,
289,
394,
598,
591,
653,
869,
939,
1025,
1066,
1160
],
"answer_start": [
0,
0,
75,
195,
250,
307,
473,
473,
473,
751,
871,
941,
1001,
1068
],
"input_text": [
"Una jurista catalana.",
"El 1956.",
"La presidència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.",
"Dret.",
"El 1980.",
"A Llorca, Fraga i Sant Feliu de Llobregat, Barakaldo, Terrassa i Barcelona.",
"Al Ministeri de Justícia d'Espanya.",
"De l'estudi dels avantprojectes de la Llei d'Enjudiciament Civil.",
"Amb l' Observatori de Dret Civil Privat de Catalunya.",
"A Guillem Vidal Andreu.",
"De l'Associació Professional de la Magistratura.",
"No casar dos homosexuals.",
"Argumentant que un d'ells era de l'Índia.",
"De la discriminació positiva de la Llei sobre violència de gènere."
]
}
|
mitologia
|
Alectrió (Grec antic: ἀλεκτρυών) significa "gall" en Grec Antic.
A la mitologia grega, Alectrió era un soldat jove que va ser assignat pel déu Ares per vigilar, fent guàrdia fora de la porta de la seva cambra, mentre aquest gaudia d'un amor il·lícit amb la deessa Afrodita. Tanmateix, Alectrió va adormir-se i el déu solar Hèlios els va descobrir a la matinada. Aleshores, Helios va alertar Hefest, marit d'Afrodita, de la infidelitat de la seva muller. Hefest, furiós, va anar a cercar-los i, per sorpresa, va caçar els amants amb una xarxa i els va mostrar a tots els altres déus, per avergonyir-los.
Ares, enfadat perquè Alectrió no havia fet bé la seva feina de vigilant, va castigar-lo convertint-lo en un gall. I és per aquest motiu que el gall és un animal que mai oblida anunciar l'arribada del sol de bon matí amb el seu cant. Alectrió va esdevenir símbol del gall i el déu dels pollastres i dels galls i, per tant, té cura de tots els pollastres i els galls.
Els termes Alectrió i Halció podrien relacionar amb el terme Halaka, una de les denominacions en persa antic per referir a l'astre sol. Als textos sagrats del zoroastrisme coneguts com a Vendidad es diu que l'ocell sagrat Parodars, anomenat pels homes kahrkatak, alçava el seu cant a la matinada; i al Bundehasb, el sol és anomenat Halaka, el gall, l'enemic de la foscor i del mal, els quals fugen abans del seu cant matiner.
Segons Llucià, Alectrió era considerat un efeb o "noi adolescent, que pertanyia a Ares, i que feia companyia al déu en les festes alcohòliques i n'era el seu amant".
|
[
"Què vol dir Alectrió?",
"Qui era?",
"On s'emmarca aquesta història?",
"Què li va demanar Ares?",
"Què hi feia, a dins?",
"Què li va passar, a Alectrió?",
"I qui va assabentar-se de la relació d'Ares i Afrodita?",
"A qui li ho va explicar?",
"Qui era?",
"Com va reaccionar?",
"Amb quina intenció?",
"Què va fer Ares a Alectrió?",
"Quina relació té l'animal amb la història?",
"Amb quin nom es poden associar Alectrió i Halció?",
"A què es refereix?"
] |
{
"answer_end": [
63,
114,
114,
208,
272,
307,
346,
397,
415,
581,
601,
715,
834,
1036,
1349
],
"answer_start": [
0,
87,
65,
87,
119,
274,
274,
373,
391,
454,
544,
603,
719,
969,
1301
],
"input_text": [
"Significa gall en Grec Antic.",
"Era un soldat jove.",
"En la mitologia grega.",
"Fer guàrdia fora de la porta de la seva cambra.",
"Gaudia d'un amor il·lícit amb la deessa Afrodita.",
"Que va adormir-se.",
"Hèlios.",
"A Hefest.",
"El marit d'Afrodita.",
"Va anar a cercar-los i, per sorpresa, va caçar els amants amb una xarxa i els va mostrar a tots els altres déus.",
"Per avergonyir-los.",
"Va castigar-lo convertint-lo en un gall.",
"Que el gall és un animal que mai oblida anunciar l'arribada del sol de bon matí amb el seu cant.",
"Amb Halaka.",
"Al gall, l'enemic de la foscor i del mal."
]
}
|
vilaweb
|
La policia espanyola va visitar tres vegades Abdelbaki es-Satti, l'ex-imam de Ripoll considerat el cervell del grup que va cometre els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils. Ho va avançar VilaWeb i avui ho ha manifestat públicament Hamid Barbach, secretari de la comunitat islàmica Annour de Ripoll, a la comissió d'investigació del parlament sobre aquells atemptats. Segons Barbach, en la tercera visita de la policia, van trucar des d'un número ocult i van avisar que farien un escorcoll a l'entitat. L'última visita va ser tan sols un mes abans del 17-A. Segons la informació de què disposa VilaWeb, el juliol del 2017, funcionaris de la policia espanyola van fer aquesta tercera visita i van demanar si hi havia hagut cap canvi en l'organigrama de l'oratori. Els van respondre que Es-Satti havia estat acomiadat i que havia dit que se n'anava al Marroc. Els policies espanyols no van fer cap comentari. Sabien que havia fugit. Posteriorment, el govern espanyol va reconèixer que Es-Satti era confident de la policia espanyola de feia anys. Reportatge: Cent hores perseguint Younes El rastre d'una dècada Es-Satti ja havia aparegut al sumari de l'anomenada operació Chacal, en què el gener del 2006 hi va haver cinc detinguts acusats d'haver reclutat mujahidins a Vilanova i la Geltrú per enviar-los a l'Irac. Una setmana després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, els sindicats de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, SUP i AUGC es van arribar a queixar que no s'hagués comunicat aquesta informació a les autoritats catalanes tot i tenir-la el Ministeri d'Interior i, per tant, la policia espanyola. Però el control d'Es-Satti ve d'abans: uns documents del jutge de l'Audiència espanyola Fernando Grande-Marlaska, publicats pel diari ABC el mes d'agost del 2017, revelaven que la policia va demanar el 2005 d'intervenir el seu telèfon per presumptes activitats de suport a gihadistes. I el jutge hi va accedir, perquè sospitava que treballava per al-Qaida. Marlaska deia que Es-Satti podia ‘actuar com a mitjancer a l'hora de donar suport logístic per a xarxes terroristes'. La policia judicial espanyola sospitava que Abdelbaki es-Satti tenia vincles amb Ansar al-Islam i el Grup Islàmic Combatent Marroquí, responsable de l'atemptat de l'11-M del 2004, a qui donava suport logístic. Segons els documents que la policia va fer arribar al jutge Marlaska, arran dels atemptats contra la Casa d'Espanya de Casablanca del 2003, que van causar quaranta-cinc morts, es va començar a seguir uns individus com a presumptes responsables dels atacs i que havien arribat a l'estat espanyol procedents de Síria. Seguint-ne el rastre, van topar amb Es-Satti, que els donava cobertura. Així, doncs, La policia espanyola va seguir el rastre d'Es-Satti durant més d'una dècada, fins a fer-lo confident. I va controlar-ne els moviments quan ja era imam a Ripoll, poc abans dels atemptats.
|
[
"Qui va anar a veure Abdelbaki es-Satti en tres ocasions?",
"Qui és?",
"Quina relació es creu que té amb els atemptats del 17-A?",
"On van produir-se?",
"Qui és Hamid Barbach?",
"Què explica que va fer la policia la tercera vegada?",
"Què van preguntar-hi?",
"Quina resposta van obtenir sobre on era Es-Satti?",
"Quina relació tenia amb l'estat?",
"Què va passar en l'operació Chacal?",
"Quina crítica van emetre diversos sindicats policials després dels fets?",
"Quina petició va quedar registrada en uns documents de la policia el 2005?",
"Què pensaven les forces espanyoles d'Abdelbaki es-Satti?",
"El tenien vigilat quan vivia a Ripoll?"
] |
{
"answer_end": [
63,
84,
153,
176,
302,
505,
765,
860,
1046,
1315,
1581,
1900,
2270,
2888
],
"answer_start": [
0,
45,
65,
131,
236,
372,
627,
767,
950,
1152,
1377,
1656,
2092,
2703
],
"input_text": [
"La policia espanyola.",
"L'ex-imam.",
"És considerat el cervell del grup que els va cometre.",
"A Barcelona i Cambrils.",
"El secretari de la comunitat islàmica Annour de Ripoll.",
"Van trucar des d'un número ocult i van avisar que farien un escorcoll a l'entitat.",
"Si hi havia hagut cap canvi en l'organigrama de l'oratori.",
"Que havia estat acomiadat i que havia dit que se n'anava al Marroc.",
"N'era confident de feia anys.",
"Hi va haver cinc detinguts acusats d'haver reclutat mujahidins a Vilanova i la Geltrú per enviar-los a l'Irac.",
"Que no s'hagués comunicat aquesta informació a les autoritats catalanes tot i tenir-la el Ministeri d'Interior.",
"Intervenir el seu telèfon per presumptes activitats de suport a gihadistes.",
"Que tenia vincles amb Ansar al-Islam i el Grup Islàmic Combatent Marroquí, responsable de l'atemptat de l'11-M del 2004.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Etilos o Ètil (en grec antic Οἴτυλος[a]) o Beitylos (Βείτυλος[b]) era una antiga ciutat de Lacònia a la banda oriental del golf de Messènia.
Segons Pausànies es trobava a 80 estadis de Talames i a 150 de Messa. Aquesta última distància és massa gran, ja que no hi ha dubte que Etilos ("Oitilos"), correspon a la moderna Vitilos. Sembla que Pausànies va cometre un error, ja que aquesta distància correspon a la ciutat de Taenabum. Homer menciona Etilos al "Catàleg de les naus", i segons Pausànies va ser una de les ciutats que en temps d'August van formar part de l'Eleutero-Lacònia. Encara es regia pels seus propis èfors al segle iii.
Pausànies va veure a Etilos un temple de Serapis i una estàtua de fusta (xóanon) de l'Apol·lo Carneios, situat a l'àgora. A la ciutat moderna de Vitilos queden restes de la muralla i una columna jònica utilitzada en una església, a més de diversos capitells, probablement restes del temple de Serapis.
Viccionari
|
[
"Què és Etilos?",
"On se situava?",
"Qui va escriure sobre Ètil?",
"Quina distància deia que hi havia respecte de Talames?",
"I de Messa?",
"Quina ciutat més recent es relaciona amb Etilos?",
"A quina altra ciutat es devia referir Pausànies, en lloc de Messa?",
"A quina obra apareix?",
"De qui és?",
"Què diu Pausànies que va comprendre la ciutat?",
"Quan?",
"Què va observar?",
"Què en queda?",
"De què són els capitells que es conserven?"
] |
{
"answer_end": [
98,
139,
157,
192,
209,
327,
429,
477,
477,
583,
583,
740,
839,
938
],
"answer_start": [
0,
0,
141,
141,
158,
258,
329,
431,
431,
481,
481,
638,
760,
791
],
"input_text": [
"Era una antiga ciutat de Lacònia.",
"A la banda oriental del golf de Messènia.",
"Pausànies.",
"80 estadis.",
"150.",
"Vitilos.",
"A Taenabum.",
"Al Catàleg de les naus.",
"D'Homer.",
"Part de l'Eleutero-Lacònia.",
"En temps d'August.",
"Un temple de Serapis i una estàtua de fusta de l'Apol·lo Carneios.",
"Restes de la muralla i una columna jònica.",
"Probablement restes del temple de Serapis."
]
}
|
mitologia
|
El zonda és un vent argentí, local, sec i càlid que bufa freqüentment i porta molta brutícia sobre les estribacions orientals dels Andes, a l'Argentina. Aquest vient neix en l'anticicló de l'oceà Pacífic, per la qual cosa s'inicia com un vent fred i humit. Posteriorment és desviat pel cicló de la Preserralada i entra en la zona d'altures superiors, xocant i generant pluges orogràfiques i nevades en el cim de la serralada. Més endavant, entra en el territori argentí (províncies de Mendoza, San Juan, Catamarca, Salta i La Rioja) en forma seca i baixa la serralada, augmentant la seva temperatura pel reescalfament adiabàtic o efecte foehn, generant temperatures de fins 40 °C.
Aquest vent beneficia la regió de Cuyo, ja que les nevades proporcionen disponibilitat d'aigua. El zonda es desenvolupa entre els mesos de maig i octubre.
Els seus efectes se senten en la província de la Rioja, Mendoza i de manera més forta a San Juan i a Catamarca, i en particlar en la ciutat de Tinogasta, on el vent se sent amb més força.
Segons la llegenda, Gilanco era un jove huarpe fort i àgil que mai fallava un tret amb el seu arc. Era admirat pel seu poble. Portat per la vanitat, pujava les muntanyes matant tots els animals al seu pas només per diversió; això irritava Yastay, divinitat protectora dels animals de les muntanyes, el qual es va aparèixer i li va dir que la Pacha Mama no tolerava més els seus actes i que si hi tornava rebria un gran càstig.
Després d'un temps, Gilanco va tornar amb les seves malifetes. Pacha Mama se li va aparèixer, deixant suspesa en l'aire la seva fletxa, i el va envoltar en remolins de pols arenosa. Va dir que havia estat molt despietat i cruel i rebria el seu càstig. Un gran remolí de vent el va aixecar pels aires i un vent calent va començar a llunyar-se de l'indret, arrossegant tot sobre el terra. Des de llavors, es diu, bufa el vent zonda quan algú desobeeix la Pacha Mama.
|
[
"Què és el zonda?",
"Per què es caracteritza?",
"On s'origina?",
"Com és en aquest moment?",
"Què li passa després?",
"Què hi causa?",
"En quin punt muntanyós?",
"Per quines parts argentines entra?",
"Com canvia quan descendeix?",
"A què es deu?",
"En quina època de l'any es produeix?",
"Qui fou Gilarco?",
"Què feia?",
"Qui el va amenaçar?",
"Com el va castigar Pacha Mama?",
"Quan bufa aquest vent, segons la llegenda?"
] |
{
"answer_end": [
27,
136,
203,
255,
349,
398,
424,
532,
599,
642,
834,
1121,
1217,
1449,
1631,
1914
],
"answer_start": [
0,
0,
153,
153,
257,
313,
351,
440,
549,
549,
777,
1044,
1044,
1173,
1514,
1838
],
"input_text": [
"És un vent argentí.",
"Perquè és local, sec i càlid, bufa freqüentment i porta molta brutícia sobre les estribacions orientals dels Andes.",
"En l'anticicló de l'oceà Pacífic.",
"Un vent fred i humit.",
"Que és desviat pel cicló de la Preserralada i entra en la zona d'altures superiors.",
"Pluges orogràfiques i nevades.",
"En el cim.",
"Per Mendoza, San Juan, Catamarca, Salta i La Rioja.",
"Augmenta la seva temperatura.",
"Al reescalfament adiabàtic o efecte foehn.",
"Entre els mesos de maig i octubre.",
"Gilanco era un jove huarpe fort i àgil que mai fallava un tret amb el seu arc.",
"Pujava les muntanyes matant tots els animals.",
"Yastay.",
"El va envoltar en remolins de pols arenosa.",
"Quan algú desobeeix la Pacha Mama."
]
}
|
books
|
La bolera li dóna una revolada, li diu ladron poc més o menos; fa son camí i tots els de la colla esclafen la rialla.
-Què li has dit? què li has dit?- pregunten al valent.
Ell respon, i se'n riu un; i els altres, com han anat al ball, riuen també.
Entengui's ara que aquesta colla és dels que s'han divertit més.
No els torna a succeir res; se miren a totes les dones que van passant esperant-ne una broma, tirant ulladetes a totes per a incitar-les, mes és en va.
Un d'ells fa un badall.
-Quina hora deu ser?
-De jorn. Jo ja voldria que fos més tard per anar a sopar.
-Jo també, perquè veig que aquí no hi ha la vida.
Sentades en els sillons hi ha dues dones disfressades. Són primetes, parlen baix.
Un jove amb el barret a l'orella i una gran tufa de cabells que de tant en tant ell aixeca, se les mira d'un tros lluny.
|
[
"Què produeix el que diu Iadron?",
"Què li demanen?",
"Com reaccionen els altres, en sentir-lo?",
"Què se'n pot comprendre?",
"Els va passar res de nou?",
"Què miren?",
"Què n'esperen?",
"Com se les miren?",
"Amb quina intenció?",
"Funciona?",
"Quina hora és en aquell moment?",
"Quin desig fa públic un d'ells?",
"Per a què?",
"Què en diu un altre?"
] |
{
"answer_end": [
117,
172,
248,
313,
341,
385,
407,
433,
451,
465,
520,
552,
569,
619
],
"answer_start": [
0,
120,
174,
250,
315,
343,
343,
343,
409,
409,
492,
522,
522,
572
],
"input_text": [
"Que tots els de la colla esclafin la rialla.",
"Que què li ha dit.",
"Riuen.",
"Que aquesta colla és dels que s'han divertit més.",
"No.",
"Totes les dones que van passant.",
"Una broma.",
"Tirant ulladetes.",
"Incitar-les.",
"No.",
"De jorn.",
"Que voldria que fos més tard.",
"Per anar a sopar.",
"Que ell també, perquè veu que allà no hi ha la vida."
]
}
|
mitologia
|
Ferècides d'Atenes (en llatí Pherecides, en grec antic Φερεκύδης) fou un dels més famosos antics logògrafs. Suides l'anomena Ferècides de Leros, ja que va néixer a l'illa de Leros, però va passar la major part de la seva vida a Atenes.
Suides el situa abans de la 75a olimpíada, o sigui cap al 480 aC, però Eusebi i el Cronicó Pascual a l'olimpíada 81, el 456 aC i Isidor el 460 aC. En tot cas va viure a la primera meitat del segle v aC i va ser contemporani d'Heròdot i d'Hel·lànic de Mitilene. Llucià de Samòsata el menciona com un dels casos de longevitat i diu que va viure uns 85 anys.
Suides va conservar una llista d'obres, unes atribuïdes a Ferècides de Leros i altres a Ferècides d'Atenes, que considera dos autors diferents. També diu que es considerava a Ferècides per part d'alguns autors com un recol·lector d'escrits òrfics, però aquest era Ferècides de Siros.
Segons Suides les seves obres portaven per títol:
Cap d'aquestes obres s'ha conservat.
La seva obra principal, a la que es refereixen nombrosos escolis i sobretot el Pseudo-Apol·lodor, que el va utilitzar a la seva Biblioteca (Βιβλιοθήκη), va ser una Història mitològica en deu llibres que és mencionada sota diversos títols degut a la diversitat de continguts. De vegades es diu Ιστορίαι (Històries) o Αὐτόχθονες (Autòctons), o Αρχαιολογίαι (Arqueologies, en el sentit de les coses antigues). A partir dels nombrosos extractes que es coneixen, es pot saber el tema de cada llibre. Començava amb una Teogonia, sobre l'origen dels déus, i a continuació, parlava dels herois i de les seves famílies, potser modificant les llegendes per adaptar-les al moment. El llibre estava escrit en dialecte jònic.
|
[
"Qui és Ferècides?",
"Com s'hi refereix Suides?",
"Per què?",
"On va viure majoritàriament, però?",
"A quina època considera Suides que va viure?",
"Què en diuen altres autors?",
"Què és segur?",
"Quant de temps va viure?",
"Què pensa Suides de Ferècides de Leros i d'Atenes?",
"Quin és el text cabdal de Ferècides d'Atenes?",
"De què està conformat?",
"Com se sap la temàtica de cadascun?",
"De què tracta l'inici?",
"I més endavant què apareix?",
"Què és possible que fes l'autor amb aquestes històries?",
"Què destacava de la llengua dels textos?"
] |
{
"answer_end": [
106,
143,
179,
234,
300,
381,
495,
590,
734,
1146,
1161,
1456,
1510,
1572,
1631,
1674
],
"answer_start": [
0,
108,
108,
152,
236,
236,
383,
570,
592,
963,
1123,
1370,
1458,
1458,
1529,
1633
],
"input_text": [
"Ferècides d'Atenes fou un dels més famosos antics logògrafs.",
"L'anomena Ferècides de Leros.",
"Perquè va néixer a l'illa de Leros.",
"A Atenes.",
"Cap al 480 aC.",
"El situen el 456 aC o el 460 aC.",
"Que va viure a la primera meitat del segle v aC i va ser contemporani d'Heròdot i d'Hel·lànic de Mitilene.",
"Uns 85 anys.",
"Que són dos autors diferents.",
"Una Història mitològica.",
"De deu llibres.",
"Pels nombrosos extractes que es coneixen.",
"De l'origen dels déus.",
"Parlava dels herois i de les seves famílies.",
"Adaptar-les al moment.",
"Que era dialecte jònic."
]
}
|
mitologia
|
El Gran rei d'Irlanda (en irlandès Ard Rí na hÉireann) fa referència als llegendaris reis del Pujol de Tara. També fa referència a posteriors reis que, segons el període, van ser o bé els reis més poderosos dels seus dies o en temps posteriors la més alta autoritat de les terres de l'illa d'Irlanda.
La llista tradicional dels anomenats amb el títol de «Gran rei» es remunta a milers d'anys, entre el segon mil·lenni abans de Crist, i les primeres entrades són força mítiques. No es té certesa en quin punt la llista comença a referir-se a individus històrics i tampoc en quin punt es pot anomenar aquests individus Gran rei en el posterior sentit de la paraula.
La majoria dels erudits creuen que la idea d'un «Gran rei» era una construcció pseudohistòrica del segle viii que va situar un rei de tota Irlanda en el cim de la fragmentada piràmide del regnat que existia en aquests temps.
Aquesta noció de Gran regne va actuar com a estímul per a una centralització més gran i va ser convertida en realitat política a la meitat del segle IX. Fins força recent el desenvolupament d'un rei d'Irlanda prenormand s'ha expressat en termes simplistes amb historiadors unionistes i nacionalistes que se n'alegren de retratar l'era prenormanda de l'illa com una jerarquia immutable de reis per als seus propis propòsits.
A la historiografia unionista el retrat dibuixat ha estat el d'una anarquia tribal, mentre que el de la historiografia nacionalista ha estat una harmonia utòpica. Historiadors moderns rebutgen ambdues representacions com a simplistes, presentant una història del regne irlandès com més complex i paral·lel al desenvolupament d'un regne nacional a qualsevol lloc d'Europa.
Els primers Grans reis irlandesos eren sagrats en caràcter. A la literatura narrativa primerenca un rei és un rei perquè es casa amb la deessa de la sobirania, està lliure de defectes, compleix la prerrogativa i evita els tabús simbòlics. D'acord amb els segles VII i VIII, la llei emmarca una jerarquia de regnat i relacions de vassall en progrés des del Rí (rei d'un petit i únic regne) a través del Ruiri (Un rí que era el rei de diversos regnes petits) fins a un Rí ruirech (Un rí que era rei d'una província). Cada rei governava directament sol els dominis del seu propi i petit regne i era responsable d'assegurar un bon govern exercitant regles de fe, convocant la seva pròpia assemblea popular, augmentant impostos, treballs públics, relacions externes, defensa, legislació d'emergència, compliment de la llei i promulgar enjudiciament legal.
Durant alguns segles, el títol de Gran rei era merament honorífic, sense cap tipus d'implicació legal entre el «Gran rei» i d'altres reis provincials, més que el reconeixement de «primer» entre iguals.
Aquesta situació va començar a canviar durant el regnat de Brian Boru, rei de Munster i primer «Gran rei» d'Irlanda que va governar efectivament sobre tota l'illa. És a partir d'aleshores quan els reis de les cinc províncies van començar a cobejar el títol, no solament com títol honorífic, sinó com a càrrec que comportava una autoritat política real sobre Irlanda.
Des d'aleshores, i fins a l'any 1172 en què es va produir la Invasió normanda d'Irlanda, diversos reis provincials van ostentar, amb una major o menor fortuna, el títol de «Gran rei». Entre ells es poden destacar els noms de Turlough O'Brien, Muirchertach O'Brien, Diarmait Mac Mail na mBo, Turlough O'Connor, Muirchertach MacLochlainn i Ruaidrí Ua Conchobair, que es va convertir en l'últim «Gran rei» d'Irlanda.
|
[
"Què és el Gran rei d'Irlanda?",
"A què pot al·ludir també?",
"Quant fa que es parla del grans reis?",
"Com són les primeres referències?",
"Què en pensen quasi tots els estudiosos?",
"Qui la va originar?",
"Què va aconseguir aquest mètode?",
"Què va suposar aquest fet?",
"Com s'ha entès la trajectòria monàrquica d'abans dels temps normands, fins fa poc?",
"Quin concepte en té la història unionista?",
"I els nacionalistes?",
"Què passa amb el punt de vista més modern?",
"Què proposen?",
"Quin sistema legal hi havia als segles VII i VIII?",
"Què significava aquest títol abans?",
"Què va passar des dels temps de Brian Boru fins els normands?"
] |
{
"answer_end": [
107,
299,
391,
476,
773,
810,
974,
1040,
1311,
1395,
1474,
1529,
1683,
2198,
2736,
3288
],
"answer_start": [
0,
109,
301,
436,
664,
664,
889,
889,
1042,
1313,
1408,
1476,
1476,
1924,
2536,
2738
],
"input_text": [
"Fa referència als llegendaris reis del Pujol de Tara.",
"A posteriors reis que van ser o bé els reis més poderosos dels seus dies o en temps posteriors la més alta autoritat de les terres de l'illa d'Irlanda.",
"Fa milers d'anys.",
"Força mítiques.",
"Que la idea d'un Gran rei era una construcció pseudohistòrica del segle viii.",
"Un rei de tota Irlanda.",
"Una centralització més gran.",
"La realitat política a la meitat del segle IX.",
"Com una jerarquia immutable.",
"El d'una anarquia tribal.",
"El d'una harmonia utòpica.",
"Que ebutgen ambdues representacions.",
"Una història del regne irlandès com més complex i paral·lel al desenvolupament d'un regne nacional a qualsevol lloc d'Europa.",
"Una jerarquia de regnat i relacions de vassall en progrés des del Rí a través del Ruiri fins a un Rí ruirech.",
"Era merament honorífic, sense cap tipus d'implicació legal entre el Gran rei i d'altres reis provincials, més que el reconeixement de primer entre iguals.",
"Que diversos reis provincials van ostentar, amb una major o menor fortuna, el títol de Gran rei."
]
}
|
vilaweb
|
Indignació a Portugal arran de la convocatòria de Vox de manifestar-se davant els ajuntaments de tot l'estat espanyol. El mapa de la convocatòria inclou Portugal com a part d'Espanya, encara que curiosament desapareixen les Illes i els territoris africans de Ceuta, Melilla i les Canàries. La televisió pública de Portugal ho ha recollit àmpliament afirmant que l'extrema dreta espanyola considera Portugal com a part del seu país i recordant que el 1936 aquesta era una aspiració de la Falange i que era compartida per Franco. Segons RTP: ‘Les reivindicacions de la dreta espanyolista d'annexar Portugal tenen una llarga prehistòria. Al començament de la guerra civil d'Espanya, Salazar va contribuir decisivament a salvar els colpistes, dirigits per Francisco Franco, quan la revolta obrera va derrotar la conjuració als nuclis urbans principals. El dictador portuguès va isolar immediatament l'ambaixador republicà, Claudio Sánchez-Albornoz, encaminant-se a curt termini cap a una ruptura de les relacions diplomàtiques. Tot i que no va poder reconèixer immediatament la Junta Militar de Burgos perquè no havia aconseguit de conquerir Madrid, es va comportar a escala internacional com una mena de representant informal d'aquella Junta, que li va fer guanyar el sobrenom sarcàstic de “ministre d'Afers Estrangers de Burgos”. Un dels primers objectius militars de Franco va ser ocupar Badajoz, a prop de la frontera portuguesa, per tal de rebre per allí una ajuda militar decisiva alemanya. L'Alemanya nazi, que prometia al comitè de Londres de mantenir-se neutral, no podia subministrar armes directament a Franco i les va registrar com a exportacions a Portugal. Malgrat l'enorme deute polític amb Salazar, la banda antirepublicana aviat va començar a proposar, com faria després de la guerra civil, d'annexar el país veí. Franco mai no va comentar-ho públicament, però va permetre la propaganda annexionista de la Falange, el partit feixista dirigit pel seu cunyat Serrano Suñer. Així, en la fase final de la guerra civil, la Falange ja va anunciar obertament la seva intenció de recuperar tot el territori espanyol fins als límits extrems de la seva “frontera occidental”, que aviat es va explicar que seria la costa oest de Portugal. Els mapes distribuïts per la Falange ignoraven l'existència de Portugal i representaven tota la península Ibèrica unida sota l'administració madrilenya. Franco, mentrestant, i malgrat el seu silenci oficial, no va perdre temps. Segons uns documents descoberts recentment per l'historiador espanyol Manuel Ros Agudo, fins i tot hi va haver una ordre de batalla, signada pel caudillo, d'ocupar Portugal al començament de la Segona Guerra Mundial –amb divisions destinades a marxar cap a Lisbona, Porto i més ciutats i amb rutes previstes per a l'avanç d'aquestes divisions. Però l'Alemanya nazi va dubtar sobre comprometre's amb un altre teatre de guerra, en el moment en què ja preparava el seu atac per sorpresa a la Unió Soviètica. Pel mateix motiu no va afavorir la presa de Gibraltar i va dir a Franco que no comptava amb el seu suport en vista de la previsible represàlia britànica.'
|
[
"Què ha passat a Portugal?",
"Per què?",
"En què afecta Portugal?",
"Què no hi és, però?",
"Què n'ha dit la televisió portuguesa?",
"Què va passar a l'inici de la guerra civil?",
"En quin moment?",
"Què va fer a Claudio Sánchez-Albornoz?",
"Què va suposar?",
"Quina va ser una de les primeres intencions del dictador espanyol?",
"Per què?",
"Què va fer el bàndol antirepublicà llavors?",
"Quin anunci va començar a emetre el feixisme cap al final de la guerra?",
"Quin document oficial hi ha referent a aquest fet?",
"Quina resposta alemanya va obtenir Franco, però?"
] |
{
"answer_end": [
21,
117,
182,
288,
494,
768,
847,
943,
1022,
1394,
1491,
1825,
2177,
2684,
2972
],
"answer_start": [
0,
0,
119,
119,
290,
635,
680,
849,
849,
1328,
1328,
1667,
2028,
2469,
2813
],
"input_text": [
"Que hi ha hagut indignació.",
"Per la convocatòria de Vox de manifestar-se davant els ajuntaments de tot l'estat espanyol.",
"En que el mapa de la convocatòria inclou Portugal com a part d'Espanya.",
"Les Illes i els territoris africans de Ceuta, Melilla i les Canàries.",
"Que el 1936 aquesta era una aspiració de la Falange.",
"Salazar va contribuir decisivament a salvar els colpistes, dirigits per Francisco Franco.",
"Quan la revolta obrera va derrotar la conjuració als nuclis urbans principals.",
"El va isolar immediatament.",
"La ruptura de les relacions diplomàtiques.",
"Ocupar Badajoz.",
"Per tal de rebre per allí una ajuda militar decisiva alemanya.",
"Proposar d'annexar el país veí.",
"La seva intenció de recuperar tot el territori espanyol fins als límits extrems de la seva frontera occidental.",
"Una ordre de batalla, signada pel caudillo, d'ocupar Portugal al començament de la Segona Guerra Mundial.",
"Va dubtar sobre comprometre's amb un altre teatre de guerra."
]
}
|
books
|
Quin xivarri pel carrer!… Les dones eren als portals, quina cusint roba, quina fent espardenya, quina trencant nous… igual que si fos festa!… I hi feia una alegria!… Mestre Quissu se la sentia entrar endins, endins, junt amb aquell aire tant tebió, ple d'olor un xic aspre del blat, que el feia acostar sovint a les parets i aixecar-hi la pota.
I trota que trotaràs carrer avall, quan en sent al passar per davant de câl Agutzil -una botiga d'adroguer, amb una cortina llistada de blau, que onejava suaument a l'aire,- s'encerta a sortir-ne la Linda -una gosseta perdiguera, fina i elegant, tota blanca i amb unes clapes color de xocolata, que per si soles valien més que el pelatge de tots els quissus dels voltants. De primer entuvi, la Linda començà a corre-li al davant, s'atura, parant-lo de lluny… després se li tira a sobre, li fa quatre galindaines a flor de nas i se'n torna corrents cap a dins.
Mestre Quissu va rebre una sotragada!… El llom enarcat, el coll dret, i el cap endarrera amb uns ulls plens d'admiració, quedà un moment parat. Però de sobte pegà nassada i com si ella fos un iman i ell un tros de ferro, arrencà galop estés cap a dintre de câl Agutzil.
Entrar-hi i rebre una puntada de peu en plena carcanada, va ser tot u.
El resultat un pànic immens, que el féu sortir carrer avall, més llest que no hi havia entrat, amb la cua estampida entre les cames i llençant esgarrifosos udols de dolor, mentre de tots indrets n'eixien gossos lladrant i quitxalla esvalotada.
Els gossos al veure que era ell, callaven i s'entornaven; la quitxalla, al veure'l corre, cridava més i l'apedregava.
No va parar fins a camp obert. Quan eixint del carrer es trobà sol en mig dels camps, s'aturà i aspirà amb tots sos pulmons una ratxada d'aire. En son mirar esverat es veia que encara no es donava compte del que havia sigut allò, però que es trobava en un estat lamentable. Humiliat, befat, escarnit, semblava que sentís tota la negror de l'existència, mentre sos ulls plorosos contemplaven el món amb mirada de fonda tristesa… Dubtà un moment i va rompre a caminar a l'atzar -el cap acotat, la cua caiguda.
Als seus voltants els blats es bressolaven flonjament; una munió d'orenetes suara arribades, hi volaven a flor, omplint l'espai d'una dolça remor de ploma, al lluny dugues guatlles es cridaven, i l'aire, aquell aire tant tebi, tant olorós, passava a suaus ratxades, refent-se pels blats, que s'inclinaven a son bes… I ell s'ho mirava tot, amb sos ullassos fondament tristos; semblava que sentís la pròpia misèria més aterrada per l'alegria que el voltava; i anava passant… com una llapissada fosca entre la glòria dels camps en primavera -esclafant amb ses potes brutes la florida dels marges, on una munió d'insectes, formigues i marietes, papallones i escarbatons fruïen de la vida i s'estimaven en plena llibertat.
|
[
"Què se sent al carrer?",
"On eren les senyores?",
"Què feien?",
"Com quan?",
"Què nota Mestre Quissu?",
"Cap a on va?",
"Qui troba?",
"Com és?",
"Què li fa?",
"I més endavant?",
"Què li passa a Mestre Quissu?",
"Quina reacció física té?",
"Què decideix?",
"Com va reaccionar, a causa de la por?",
"Què sentia?",
"Com ho veia tot?"
] |
{
"answer_end": [
23,
52,
115,
139,
214,
378,
549,
716,
773,
903,
941,
1047,
1173,
1416,
1959,
2489
],
"answer_start": [
0,
26,
26,
117,
166,
345,
519,
541,
718,
804,
905,
944,
1126,
1246,
1909,
2438
],
"input_text": [
"Xivarri.",
"Les dones eren als portals.",
"Quina cusint roba, quina fent espardenya, quina trencant nous.",
"Com quan és festa.",
"Se la sentia entrar endins, endins.",
"Carrer avall.",
"La Linda.",
"Una gosseta perdiguera, fina i elegant, tota blanca i amb unes clapes color de xocolata, que per si soles valien més que el pelatge de tots els quissus dels voltants.",
"Corre-li al davant.",
"Se li tira a sobre, li fa quatre galindaines a flor de nas i se'n torna corrents cap a dins.",
"Que va rebre una sotragada.",
"El llom enarcat, el coll dret, i el cap endarrera amb uns ulls plens d'admiració, quedà un moment parat.",
"Arrencà galop estés cap a dintre de câl Agutzil.",
"Va sortir carrer avall, amb la cua estampida entre les cames i llençant esgarrifosos udols de dolor.",
"Tota la negror de l'existència.",
"Amb sos ullassos fondament tristos."
]
}
|
vilaweb
|
Una noia sahrauí s'ha passat sis dies retinguda a la comissaria de l'aeroport del Prat per la negativa de l'estat espanyol a donar-li l'asil. Segons ha avançat el diari Ara, la jove, de només 18 anys, va viatjar fins a Algèria i d'allà va agafar un vol a Barcelona per fugir dels maltractaments i les amenaces del seu pare, que l'obligava a casar-se el proper 1 de gener. Només aterrar diumenge al Prat, la noia sahrauí va reclamar l'asil polític i aquí van començar els seus problemes. Gràcies a l'ajuda de diversos activistes i d'un gabinet d'advocats, avui s'ha revisat la seva sol·licitud –que finalment ha estat acceptada- i la jove ha evitat la deportació. ‘M'informen que ja l'han deixat lliure. Ara toca demanar asil al territori, almenys per apatrídia. Benvinguda Jadiya‘, ha celebrat el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós. Prèviament, Amorós s'havia fet ressò d'aquest cas i anunciava les gestions pertinents amb els ministeris de Treball i Interior espanyols per tal que reconsideressin el cas de la jove sahrauí. ‘Crec que ens en sortirem', vaticinava el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, que també havia informat al conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani. De fet, com a mesura de pressió, avui mateix hi havia convocada una concentració a la zona d'arribades de la T1 de l'Aeroport de Barcelona per acompanyar l'advocada de la noia del Sàhara Occidental en l'entrega del recurs. Tot i assegurar que la seva vida corria perill si retornava al Sàhara, l'estat espanyol havia denegat la primera petició d'asil. Si l'estat hagués tombat per segona vegada la sol·licitud, la jove sahrauí hagués estat deportada en el primer vol regular i l'única possibilitat passava, segons la seva advocada, per reclamar una mesura cautelar al Tribunal Europeu de Drets Humans. Finalment, no ha estat necessari i la jove Jadiya ha pogut deixar enrere sis dies de retenció a l'Aeroport de Barcelona.
|
[
"Què li ha passat a una noia del Sàhara?",
"Per què?",
"Qui n'informa dels fets?",
"Quants anys té?",
"Per què va anar a Barcelona?",
"A què la volia forçar?",
"Per què s'ha tornat a valorar el seu cas?",
"S'ha validat?",
"Què n'ha comunicat Oriol Amorós?",
"Qui és Amorós?",
"Què havia fet anteriorment per aquest cas?",
"Amb qui va contactar per referir-se a aquesta situació?",
"Qui és?",
"Què s'ha organitzat per protestar?",
"Què hi passarà mentrestant?",
"Quina actuació hi havia prevista per si Espanya l'hagués deportat?"
] |
{
"answer_end": [
86,
140,
172,
199,
322,
349,
553,
627,
856,
856,
1048,
1232,
1232,
1372,
1455,
1834
],
"answer_start": [
0,
0,
142,
174,
174,
311,
487,
560,
663,
794,
858,
1089,
1164,
1242,
1279,
1586
],
"input_text": [
"Que s'ha passat sis dies retinguda a la comissaria de l'aeroport del Prat.",
"Per la negativa de l'estat espanyol a donar-li l'asil.",
"El diari Ara.",
"18.",
"Per fugir dels maltractaments i les amenaces del seu pare.",
"A casar-se.",
"Per l'ajuda de diversos activistes i d'un gabinet d'advocats.",
"Sí.",
"Que l'informaven que ja l'havien deixat lliure, i que ara tocava demanar asil al territori, almenys per apatrídia.",
"El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania.",
"S'havia fet ressò d'aquest cas i anunciava les gestions pertinents amb els ministeris de Treball i Interior espanyols per tal que reconsideressin el cas de la jove sahrauí.",
"Amb Chakir el Homrani.",
"El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies.",
"Una concentració a la zona d'arribades de la T1 de l'Aeroport de Barcelona.",
"Que l'advocada de la noia del Sàhara Occidental entregarà el recurs.",
"Reclamar una mesura cautelar al Tribunal Europeu de Drets Humans."
]
}
|
books
|
I tot seguit va repassar l'enfilall d'amargors que el van dur a ésser el més destre a occir els óssos d'aquelles boscúries paoroses.
-¡Cal estalviar a Joanín aquest aprenentatge tan dur!
Guim era un home petit, prim, que tenia una veu petita i parlava fent una cantarella dolça i amigable. Sos ulls es movien desficiosos o restaven llargues estones mirant el cel. Com el seu fill Joanín, va fer de pastor de petit petit. Als dotze anys, quan guardava el ramat d'En Blasi, una nit va veure com un ós li prenia una ovella. La duia sota un braç i tot seguit va amagar-se entre les soques revingudes d'un bosc d'avets, avellaners i boixeres.
-L'os!… Llamp!…- I aquella nit aquell vailet no va dormir i quan li semblava veure una ombra bellugadissa agafava un tió encès i s'hi encaminava per fer-la fugir. -L'ós!… ¡Rellamp!…- exclamava plorant, temerós d'En Blasi que era un home cruel i geniüt i venjatiu.
A l'endemà, va anar al poble i demanà l'escopeta al senyor rector, un vellet que tot tremolava i que duia una sotana rogenca i apedaçada i que deia les matines tot passejant-se pel petit cementiri que voltava l'esglesieta de cloquer punxegut i negre.
-Mossèn Magí, m'ha sortit l'ós!… ¡Rellamp!… si em deixés l'escopeta!… ¡tan sols per fer-li por! Si no, En Blasi em tirarà al carrer!…
-Agafa-la! és ací rera la porta. Quan te caigui bé ne compraràs una de nova i me la tornes- va dir-li el vellet que havia deixat la seva arma a tots els pastors jovencells que li demanaven cada estiu. Amb aquella escopeta rovellada que restava rera de la porta hi havien après a tirar tots els pastors i el rector la tenia com un objecte del patrimoni de la parròquia. Era de tothom.
|
[
"Com era en Guim?",
"Quin to tenia?",
"Què feien els seus ulls?",
"Qui era el seu fill?",
"Què van fer tots dos quan eren menuts?",
"Què va ocórrer-li quan tenia dotze anys?",
"Com va afectar-lo?",
"Com era En Blasi?",
"Què va demanar el dia següent al rector?",
"Per què?",
"Què li va dir el rector?",
"Amb quina condició?",
"A qui més acostumava a deixar l'arma?",
"Com era l'escopeta?",
"De què havia servit a tots els nens?",
"Què es considerava?"
] |
{
"answer_end": [
241,
288,
362,
386,
419,
519,
695,
900,
967,
1248,
1296,
1377,
1486,
1518,
1588,
1654
],
"answer_start": [
187,
244,
290,
364,
364,
421,
657,
848,
902,
1197,
1288,
1289,
1389,
1488,
1488,
1591
],
"input_text": [
"Era un home petit, prim, que tenia una veu petita.",
"Parlava fent una cantarella dolça i amigable.",
"Es movien desficiosos o restaven llargues estones mirant el cel.",
"Joanín.",
"Van fer de pastor.",
"Que una nit va veure com un ós li prenia una ovella.",
"Aquella nit no va dormir.",
"Un home cruel i geniüt i venjatiu.",
"L'escopeta.",
"Tan sols per fer-li por.",
"D'agafar-la.",
"Que quan li caigués bé ne compraria una de nova i se la tornés.",
"A tots els pastors jovencells que li demanaven cada estiu.",
"Rovellada.",
"Amb ella havien après a tirar.",
"Patrimoni de la parròquia."
]
}
|
vilaweb
|
La Unió Europea ofereix diners i una acceleració del procés de liberalització de visats a Turquia en canvi que contingui ‘efectivament l'arribada de refugiats'. Els líders de la UE han avalat en una reunió a Brussel·les l'acord entre la Comissió Europea i el govern turc per a augmentar la cooperació, però el president del Consell, Donald Tusk, ha advertit que el pacte ‘només té sentit si conté efectivament l'arribada de refugiats'. Els 28 encara no han anunciat, amb tot, la xifra concreta d'ajut econòmic a Ankara, que es negociarà els dies vinents. ‘La protecció de les nostres fronteres exteriors és la principal prioritat avui', ha dit el polonès. El president del Consell ha volgut mostrar un ‘optimisme cautelós' després de la cimera de caps d'estat i de govern que s'ha fet a Brussel·les, on s'han adoptat ‘decisions importants per a ajudar a garantir les fronteres exteriors de la UE'. Els líders han celebrat ‘l'acord UE-Turquia per fer front a la crisi dels refugiats', que ha negociat la Comissió Europea amb el govern de Recep Tayyip Erdogan, i que encara no preveu xifres concretes d'ajut econòmic. Tant Tusk com el president de la CE, Jean-Claude Juncker, han remarcat, amb tot, que la cooperació és en canvi de més control fronterer. ‘Nosaltres us ajudem, vosaltres ens ajudeu, és així de simple', ha assegurat Tusk en referència a l'acord amb Turquia, remarcant que perquè Brussel·les compleixi cal que Ankara ofereixi una ‘resposta adequada i responsable' a la crisi dels refugiats. Juncker ha indicat, en aquest sentit, que hi ha un vincle entre l'acceleració de la liberalització dels visats i els passos en matèria de migració. ‘L'acord amb Turquia només té sentit si conté efectivament l'arribada de refugiats', ha dit Tusk. Segons Jean-Claude Juncker, el pacte ‘té per objectiu de garantir que els refugiats que són a Turquia continuïn a Turquia', i que el país no es converteixi en un passadís per a arribar cap a la UE. Els líders europeus també s'han compromès a reforçar els seus instruments de control de les fronteres, amb un cos més operatiu, segons Tusk, que pugui ‘retornar immigrants irregulars a iniciativa pròpia' i sigui ‘més actiu a les fronteres'.
|
[
"Què garanteix la UE a Turquia?",
"Amb quina condició?",
"Què ha validat la UE?",
"Què és el que no s'ha determinat encara?",
"Quin objectiu ha dit Donald Tusk que té la UE?",
"A quines conclusions s'ha arribat?",
"Quina problemàtica hi ha?",
"Quina insistència han comunicat Tusk i Juncker?",
"Amb quines paraules defineix Tusk el pacte?",
"Quina necessitat expressa referida a l'actuació de Turquia?",
"Què es pensa fer amb els refugiats que arriben a Turquia?",
"Per què?",
"Quina mesura aplicaran per enfortir el control fronterer?",
"Què esperen d'aquest cos?"
] |
{
"answer_end": [
97,
159,
300,
509,
654,
896,
981,
1251,
1358,
1502,
1872,
1946,
2074,
2187
],
"answer_start": [
0,
0,
161,
436,
555,
734,
942,
1116,
1253,
1317,
1778,
1778,
1948,
2055
],
"input_text": [
"Diners i una acceleració del procés de liberalització de visats.",
"Si conté efectivament l'arribada de refugiats.",
"L'acord entre la Comissió Europea i el govern turc per a augmentar la cooperació.",
"La xifra concreta d'ajut econòmic.",
"La protecció de les seves fronteres exteriors.",
"A decisions importants per a ajudar a garantir les fronteres exteriors de la UE.",
"La crisi dels refugiats.",
"Que la cooperació és en canvi de més control fronterer.",
"Nosaltres us ajudem, vosaltres ens ajudeu, és així de simple.",
"Que ofereixi una resposta adequada i responsable a la crisi dels refugiats.",
"Que continuïn a Turquia.",
"Perquè el país no es converteixi en un passadís per a arribar cap a la UE.",
"Un cos més operatiu.",
"Que pugui retornar immigrants irregulars a iniciativa pròpia i sigui més actiu a les fronteres."
]
}
|
bios
|
Francisca Simó Cruelles (Valldemossa,1834- Palma, 1922), coneguda professionalment com a Viuda de Virenque, exercí com a fotògrafa a Palma des de la segona meitat del segle XIX i fins a la seva mort.
Francisca es casà amb el pintor i fotògraf Jules Virenque el 13 de desembre de 1858 a la parròquia de Sant Miquel (Palma). Aquest s'havia establert a Palma cap a 1855, inaugurant un taller on feia retrats fotogràfics i a l'oli, així com restauracions pictòriques, al carrer Horts, 12, 13 i 14. Posteriorment, traslladaren el taller al carrer Muntaner, 11, on perdurà fins al tancament. Podem suposar que la parella treballava en equip, ja que poc després de la sobtada mort de Jules, el 29 de febrer de 1876, Francisca es posà al capdavant del taller fotogràfic que passà a anomenar-se Viuda de Virenque.
La parella tingué sis fills, entre els quals destaquen Clotilde (1869-1955) i Lluïsa (1871-1962), que treballaren al taller amb la mare i, possiblement, fins al 1936. A partir de 1877, trobem a la premsa referències sobre la qualitat del seu treball, de què en destaquen les formes nítides i l'harmonia dels clarobscurs, i realitzats en diferents mides. La seva tasca com a retratista fou ingent, de fet es poden trobar a les col·leccions mallorquines una gran quantitat de retrats: individuals, col·lectius i orles; masculins i femenins; fotomuntatges...Un dels aspectes més destacats fou la incorporació de millores tècniques i nous procediments que permetien la captació dels infants amb imatges més nítides per un procés de fixació més ràpid.
Un altre àmbit que treballà fou la reproducció d'objectes artístics com la custòdia que l'argenter Antonio Pomar realitzà per l'església parroquial de Sant Nicolau (Palma) o la col·lecció de fotografies de figures mallorquines (Santíssima Trinitat, Sant Crist o la Immaculada)que es podien adquirir a la Librería de Propaganda Católica i a les tendes dels carrers de Rotger, Cadena de Cort i Muntaner. I també la realització de fotografies a l'aire lliure, d'edificis i monuments, entre les quals podem destacar les del Claustre de Sant Francesc, l'any 1882, per encàrrec de la Societat Arqueològica Lul·liana, amb la intenció de procurar-ne la defensa. Un fet a destacar és que Francisca Simó, és la primera dona que trobem relacionada com a sòcia de la Societat Arqueològica Lul·liana (núm. 154), i en el fons d'aquesta entitat trobem una gran part del fons de negatius fotogràfics (2606 plaques catalogades i 25 pendents de catalogar) que es realitzaren en el taller des dels seus inicis, i també en trobem en el fons de positius fotogràfics. Si pensem en la sobtada mort de Jules Virenque, que només va treballar vint anys al taller, una gran part de les plaques conservades corresponen a la feina realitzada per Francisca i les seves filles, Clotilde i Lluïsa.
|
[
"Quin sobrenom rebia Francisca Simó?",
"Quan va néixer?",
"A què va dedicar-se?",
"A quina època?",
"Qui va ser el seu marit?",
"Què va fer a Palma, Virenque?",
"Què hi exposava?",
"Què es pot pensar sobre els treballs del taller?",
"Per què?",
"Quines de les seves filles van sobresortir artísticament?",
"Quines qualitats referides a la seva obra sortien a la premsa?",
"Quines novetats va aportar?",
"A què més va dedicar-se?",
"Quin altre tipus de retrat fotogràfic feia?",
"En què fou primerenca Simó?",
"Quin treball del taller pot atribuir-se a ella i a Clotilde i Lluïsa?"
] |
{
"answer_end": [
106,
55,
130,
198,
257,
388,
462,
634,
761,
889,
1157,
1550,
1619,
2031,
2338,
2816
],
"answer_start": [
0,
0,
108,
108,
200,
323,
379,
586,
586,
805,
990,
1360,
1552,
1956,
2206,
2598
],
"input_text": [
"Viuda de Virenque.",
"El 1834.",
"Era fotògrafa.",
"Des de la segona meitat del segle XIX i fins a la seva mort.",
"El pintor i fotògraf Jules Virenque.",
"Va inaugurar un taller.",
"Retrats fotogràfics i a l'oli, així com restauracions pictòriques.",
"Que la parella treballava en equip.",
"Perquè poc després de la mort de Jules, Francisca es posà al capdavant del taller fotogràfic.",
"Clotilde i Lluïsa.",
"Les formes nítides i l'harmonia dels clarobscurs, i realitzats en diferents mides.",
"Millores tècniques i nous procediments que permetien la captació dels infants amb imatges més nítides per un procés de fixació més ràpid.",
"A la reproducció d'objectes artístics.",
"D'edificis i monuments.",
"En ser la primera dona que trobem relacionada com a sòcia de la Societat Arqueològica Lul·liana.",
"Una gran part de les plaques conservades."
]
}
|
vilaweb
|
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat al parlament que el govern treballa per a evitar la vaga de facultatius de la xarxa sanitària concertada amb el Servei Català de la Salut. La vaga està convocada del 18 al 22 de febrer per Metges de Catalunya i afectarà més de 10.000 professionals de 53 hospitals d'aguts, 50 centres sociosanitaris i 25 de salut mental que gestionen la Unió Catalana d'Hospitals, el Consorci de Salut i Social de Catalunya i l'Associació Catalana d'Entitats per la Salut. ‘Ja hi som per a evitar la vaga, ja ens hem posat a treballar', ha defensat Torra en una compareixença a la cambra catalana per a informar dels serveis públics i de la les condicions laborals dels que hi treballen. Segons Torra, s'està fent un quadre de seguiment de les sobrecàrregues i un diagnòstic de cada empresa. El novembre passat, Metges de Catalunya va mantenir tota la setmana de vaga dels metges de la concertada. L'acord a què van arribar l'Institut Català de la Salut i el sindicat majoritari de metges per a aturar la protesta dels metges de l'assistència primària pública no els afectava, i per aquesta raó mantenen les reivindicacions. Els professionals de la concertada reclamen ara el mateix acord que es va tancar amb els de la pública. Precisament avui, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha tornat al parlament després de la baixa per maternitat. Metges de Catalunya manté per a la vaga del febrer, per tant, les demandes que sostenia el novembre passat: la reducció de la càrrega de treball i la millora de l'assistència, la millora de les condicions laborals, professionals i retributives del personal facultatiu dels centres de primària i dels hospitals concertats. Dèficit fiscal i dèficit social Durant la compareixença al parlament, Torra també ha posat en valor l'esforç del govern per tancar un acord amb els sindicats majoritaris per a evitar la vaga de treballadors públics que havien convocat per al 12 de desembre. El president de la Generalitat també ha advertit que el dèficit fiscal i en inversions en infraestructures que pateix Catalunya esdevé un ‘dèficit social' que afecta les persones. En un context en què el forat fiscal és d'entre 10.000 i 16.000 milions d'euros l'any, segons Torra, el pressupost només és una ‘eina molt important' però que només fa de ‘pedaç'. El president de la Generalitat ha argumentat que només la independència resoldrà aquest dèficit estructural.
|
[
"Qui és Quim Torra?",
"Què ha comunicat?",
"Quan tindrà lloc la protesta?",
"Qui ho organitza?",
"Quina incidència tindrà?",
"Qui s'encarrega d'aquests centres?",
"Quines han estat les paraules del president?",
"Què comenta que estan preparant?",
"Amb quin propòsit van pactar l'ISC i el sindicat majoritari de metges?",
"Es mantenen els motius de protesta?",
"Què demanen?",
"Què ha destacat Torra?",
"Què ha explicat sobre el dèficit fiscal?",
"Quin és el buit fiscal en xifres d'aquest àmbit?",
"Què ha aprofitat per comentar?"
] |
{
"answer_end": [
42,
194,
241,
265,
376,
511,
594,
830,
1099,
1163,
1703,
1919,
2141,
2228,
2430
],
"answer_start": [
0,
32,
196,
196,
268,
277,
513,
728,
938,
1135,
1383,
1775,
1963,
2143,
2323
],
"input_text": [
"El president de la Generalitat.",
"Que el govern treballa per a evitar la vaga de facultatius de la xarxa sanitària concertada amb el Servei Català de la Salut.",
"Està convocada del 18 al 22 de febrer.",
"Metges de Catalunya.",
"Més de 10.000 professionals de 53 hospitals d'aguts, 50 centres sociosanitaris i 25 de salut mental.",
"La Unió Catalana d'Hospitals, el Consorci de Salut i Social de Catalunya i l'Associació Catalana d'Entitats per la Salut.",
"Ja hi som per a evitar la vaga, ja ens hem posat a treballar.",
"Un quadre de seguiment de les sobrecàrregues i un diagnòstic de cada empresa.",
"Amb el d'aturar la protesta dels metges de l'assistència primària pública.",
"Sí.",
"La reducció de la càrrega de treball i la millora de l'assistència, la millora de les condicions laborals, professionals i retributives del personal facultatiu dels centres de primària i dels hospitals concertats.",
"L'esforç del govern per tancar un acord amb els sindicats majoritaris per a evitar la vaga de treballadors públics.",
"Que esdevé un dèficit social que afecta les persones.",
"Entre 10.000 i 16.000 milions d'euros l'any.",
"Que només la independència resoldrà aquest dèficit estructural."
]
}
|
bios
|
Raquel Casas Agustí (Vilanova i la Geltrú, 3 de febrer de 1974) és una poetessa i professora de llengua i literatura. És llicenciada en Filologia Hispànica i doctora en Literatura Espanyola del s. XX.
Ha publicat diversos llibres de poesia: Astrolabi (El Cep i la Nansa, 2006), Les randes del Paradís (Editorial Moll, 2007), La dona bilingüe (Viena Edicions, 2008), Estimar Nick Kamen (El Cep i la Nansa, 2020) i Vessar el càntir (Viena Edicions, 2020). La seva producció poètica ha estat guardonada amb els premis: Vila de Lloseta 2007, Betúlia de Poesia de Badalona 2008, Correlletres de Cassà de la Selva 2019, Josep M. López-Picó de Vallirana 2019, Joan Alcover Ciutat de Palma 2019. També ha escrit narrativa, Que no torni i altres contes (2008), recull que li valgué el premi de Narrativa Curta per Internet (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2007). El 2012 guanyà el premi de narrativa breu Can Jeroni, amb el conte El joc. L'any 2018 publicà Balcons que escupen mitges, un conjunt de més de setanta relats breus i críptics. És autora del bloc “Llengua de gat” que va rebre el Premi a millor bloc de literatura l'any 2016.
Ha estat professora a l'Institut Montgròs de Sant Pere de Ribes i actualment és professora de llengua i literatura a l'INS Dolors Mallafré i Ros de Vilanova i la Geltrú. Com a professora, ha estat guardonada amb el Premi Lletra a la millor experiència didàctica d'ensenyament–aprenentage de la Fundació Prudenci Bertrana (2019) amb Booktrailers, del paper a la pantalla.
|
[
"Qui és Raquel Casas?",
"Quan va néixer?",
"Què va estudiar a la universitat?",
"En quin camp va fer la tesi doctoral?",
"Ha escrit obres poètiques?",
"Com es titulen?",
"Ha estat premiada?",
"Quins premis ha rebut en poesia?",
"Quin guardó de prosa va rebre amb El joc?",
"Quan?",
"I què li va ser atorgat el 2016?",
"A quin centre de Sant Pere de Ribes va fer classe?",
"I quines imparteix ara?",
"A on?",
"L'han premiada per la seva docència?",
"Amb què?"
] |
{
"answer_end": [
118,
65,
157,
201,
241,
431,
516,
688,
934,
913,
1133,
1198,
1249,
1303,
1342,
1455
],
"answer_start": [
0,
0,
120,
160,
203,
203,
456,
482,
861,
861,
1037,
1135,
1201,
1201,
1305,
1305
],
"input_text": [
"És una poetessa i professora de llengua i literatura.",
"El 1974.",
"Filologia Hispànica.",
"En Literatura Espanyola del s. XX.",
"Sí.",
"Astrolabi, Les randes del Paradís, La dona bilingüe, Estimar Nick Kamen i Vessar el càntir.",
"Sí.",
"Vila de Lloseta 2007, Betúlia de Poesia de Badalona 2008, Correlletres de Cassà de la Selva 2019, Josep M. López-Picó de Vallirana 2019 i Joan Alcover Ciutat de Palma 2019.",
"El premi de narrativa breu Can Jeroni.",
"El 2012.",
"El Premi a millor bloc literatura.",
"A l'Institut Montgròs.",
"De llengua i literatura.",
"A l'INS Dolors Mallafré i Ros de Vilanova i la Geltrú.",
"Sí.",
"Amb el Premi Lletra a la millor experiència didàctica d'ensenyament–aprenentage de la Fundació Prudenci Bertrana."
]
}
|
books
|
-Bé, bé…- va rondinar el pare ficant-se la pipa a la butxaca. I, redreçant-se de sobte, me mirà de fit a fit tot arruixat.
-Som al ball i vols ballar: sí? Procura posar els peus plans. Per què hi venies a bordo! Ja t'ho vaig avisar.
I se'n va anar cridant:
-Arrissa la mitjana! Au! a la feina tothom!
-Ell ès mal carat i reganyós- reparà l'avi Mauva -però, sigu com sigu, t'estima per sobre ses nines des seus uis. De part de fora ès fel, i de dins ès mel. Gorda'l, pubilla; cuida'l, perquè es fa vell, Té es pèl de cara negre, però ja es cabeis li borregen. Quan l'hauràs perdut coneixeràs tot lo que val.
|
[
"Què va dir el pare?",
"Què feia mentrestant?",
"Què va fer tot seguit?",
"Què li diu sobre els peus?",
"Què deia a crits quan marxava?",
"Com va respondre Mauva?",
"Què n'aclaria, però?",
"Com el definia?",
"Què li demana, a la Pubilla?",
"Per què?",
"Per què ho diu?",
"Malgrat què?",
"Què diu que sabrà?",
"Quan?"
] |
{
"answer_end": [
29,
60,
121,
183,
299,
349,
413,
455,
482,
501,
557,
557,
605,
605
],
"answer_start": [
0,
0,
62,
155,
258,
302,
302,
415,
457,
475,
484,
503,
559,
559
],
"input_text": [
"Bé, bé.",
"Ficar-se la pipa a la butxaca.",
"El mirà de fit a fit tot arruixat.",
"Que procurés posar plans.",
"Arrissa la mitjana! Au! a la feina tothom.",
"Reparant que era mal carat i reganyós.",
"Que l'estimava per sobre ses nines des seus uis.",
"Com que de part de fora era fel, i de dins era mel.",
"Que el cuidés.",
"Perquè es feia vell.",
"Perquè ja es cabeis li borregen.",
"Que té es pèñ de cara negre.",
"Tot lo que val.",
"Quan l'haurà perdut."
]
}
|
mitologia
|
Terpsícore (designació de planeta menor : 81 Terpsichore) és un asteroide gran i molt fosc del cinturó principal, el número 81 de la sèrie. Probablement té una composició carbonosa molt primitiva. Va ser trobat pel prolífic descobridor de cometes Ernst Tempel el 30 de setembre de 1864. Rep el nom de Terpsichore, la musa de la dansa de la mitologia grega.
El 2011, les observacions fotomètriques del planeta menor van donar un període de 10,945±0,001 h amb una amplitud de 0,09±0,01 de magnitud. Aquest resultat és coherent amb determinacions anteriors. El 2009 es van observar dos esdeveniments d'ocultació estel·lar que van implicar aquest asteroide des de diversos llocs. Els acords resultants van coincidir amb una secció el·líptica suau amb unes dimensions de 134,0±4,0 km × 108,9±0,7 km.
Una estació espacial que orbita al voltant de 81 Terpsícore és l'escenari principal de la història de ciència-ficció The Dark Colony (Asteroid Police Book 1) de Richard Penn.
|
[
"Què és el Terpsícore?",
"A quin lloc és?",
"De què es creu que està fet?",
"Qui el va descobrir?",
"Qui fou?",
"Quan?",
"D'on ve la denominació de l'asteroide?",
"A què es refereix?",
"Quina informació van donar les investigacions del 2011?",
"Seguia la línia de les anteriors?",
"Què va passar el 2009?",
"Què va revelar l'observació?",
"Com es concreta aquest factor?",
"Per a què s'utilitzen unes instal·lacions properes al Terpsícore?"
] |
{
"answer_end": [
112,
138,
195,
259,
259,
285,
312,
355,
495,
553,
674,
742,
793,
927
],
"answer_start": [
0,
58,
140,
197,
197,
197,
287,
301,
357,
497,
555,
676,
716,
795
],
"input_text": [
"És un asteroide gran i molt fosc del cinturó principal.",
"Al número 81 de la sèrie.",
"D'una composició carbonosa molt primitiva.",
"Ernst Tempel.",
"Un prolífic descobridor de cometes.",
"El 30 de setembre de 1864.",
"De Terpsichore.",
"A la musa de la dansa de la mitologia grega.",
"Un període de 10,945±0,001 h amb una amplitud de 0,09±0,01 de magnitud.",
"Sí.",
"Es van observar dos esdeveniments d'ocultació estel·lar que van implicar aquest asteroide des de diversos llocs.",
"La coincidència amb una secció el·líptica suau.",
"Amb unes dimensions de 134,0±4,0 km × 108,9±0,7 km.",
"Per a l'escenari principal de la història de ciència-ficció The Dark Colony."
]
}
|
vilaweb
|
Els límits del territori de Catalunya Nord actual només tenen un sentit: són els límits de la República francesa. El territori que avui coneixem com a Catalunya Nord és un territori delimitat de manera artificial basant-se, només, en els límits dels estats i no pas d'acord amb els límits tradicionals de la regió ni cap altre criteri semblant. Sobre el mapa es pot veure, en color carabassa i delimitat per la línia blava de punts, el límit actual del departament dels Pirineus Orientals, és a dir, de Catalunya Nord. Però és ben senzill d'observar com aquests límits tenen poc a veure amb els límits tradicionals del nord. La línia vermella gruixuda pinta els límits tradicionals del Rosselló i de la Cerdanya, integrats en la Corona de Mallorca. Aquests límits van més enllà de la Catalunya Nord actual, ja que incorporaven també la Baixa Cerdanya, la Vall de Ribes i el Baridà occidental, avui part de l'Alt Urgell. I, en canvi, no incorporaven la Fenolleda, territori de parla occitana incorporat avui al departament dels Pirineus Occidentals. L'origen de tot plegat és el 7 de novembre de 1659, quan els reis d'Espanya i França van acordar que una part de Catalunya seria cedida a França, sense consultar les Corts catalanes, com era obligatori en l'època, i van amagar aquest pacte durant uns anys. Les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i la Cerdanya van ser incorporades a l'estat francès, però amb matisos. Així, la Cerdanya va ser dividida en dues parts, una de les quals, inclosa l'enclavament de Llívia, va quedar sota jurisdicció espanyola. El debat per la delimitació de la Cerdanya va causar fortes discussions entre els comissionats espanyols i francesos. Els francesos arribaren a acceptar de deixar Bellver a la part sota jurisdicció espanyola i, fins i tot, Puigcerdà, mentre es garantiren l'annexió de trenta-tres pobles cerdans. Llívia se salvà de formar-ne part, al·legant Miquel de Salbà i de Vallgornera, comissionat del rei espanyol, que el tractat dels Pirineus parlava de l'annexió dels ‘pobles' cerdans i que Llívia tenia la condició de ‘vila', de manera que no podia formar part de la zona francesa. El posterior tractat de Llívia va ratificar aquest peculiar acord. De l'acord van quedar exclosos també la Vall de Ribes i el Baridà, que sempre havien format part de la Cerdanya històrica i que ara, només per aquesta raó, formen part del Principat i no de Catalunya Nord. Durant molt temps, quan es feia la delimitació tradicional dels Països Catalans, Catalunya Nord quedava inclosa directament al Principat. Tot i això, cal tenir en compte que el segle XIII les Illes Balears i les Pitiüses, els comtats del Rosselló i la Cerdanya, el vescomtat de Carladès i la Senyoria de Montpeller van formar un regne unit, conegut com el Regne de Mallorca o de Mallorques.
|
[
"Quina lògica tenen les fronteres de Catalunya Nord?",
"Què no es té en compte?",
"Què es pot observar al mapa, fins la línia de color blau?",
"Quins límits estableix la línia en vermell?",
"Se surten de la zona de Catalunya Nord?",
"Per què?",
"D'on sorgeix aquesta divisió?",
"Quins territoris van passar a pertànyer a França?",
"Què va implicar la divisió de la Cerdanya?",
"Què va fer França?",
"Per què Llívia no va ser francesa, finalment?",
"I quins altres territoris més?",
"Què s'ha inclòs força temps quan es limitaven els Països Catalans de la manera tradicional?",
"Què passava al segle XIII respecte dels territoris pertanyents als Països Catalans?"
] |
{
"answer_end": [
112,
343,
488,
711,
805,
961,
1193,
1423,
1697,
1875,
2154,
2288,
2565,
2768
],
"answer_start": [
0,
114,
345,
625,
749,
749,
1049,
1306,
1449,
1699,
1877,
2223,
2429,
2603
],
"input_text": [
"Que són els límits de la República francesa.",
"Els límits tradicionals de la regió ni cap altre criteri semblant.",
"Sobre el mapa es pot veure, en color carabassa i delimitat per la línia El límit actual del departament dels Pirineus Orientals.",
"Els límits tradicionals del Rosselló i de la Cerdanya.",
"Sí.",
"Perquè incorporaven també la Baixa Cerdanya, la Vall de Ribes i el Baridà occidental, avui part de l'Alt Urgell i, en canvi, no incorporaven la Fenolleda.",
"De quan els reis d'Espanya i França van acordar que una part de Catalunya seria cedida a França.",
"Les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i la Cerdanya.",
"Fortes discussions entre els comissionats espanyols i francesos.",
"Van acceptar de deixar Bellver a la part sota jurisdicció espanyola i, fins i tot, Puigcerdà, mentre es garantiren l'annexió de trenta-tres pobles cerdans.",
"Perquè el tractat dels Pirineus parlava de l'annexió dels pobles cerdans i Llívia tenia la condició de vila, de manera que no podia formar part de la zona francesa.",
"La Vall de Ribes i el Baridà.",
"Catalunya Nord.",
"Que les Illes Balears i les Pitiüses, els comtats del Rosselló i la Cerdanya, el vescomtat de Carladès i la Senyoria de Montpeller van formar un regne unit."
]
}
|
bios
|
Teresa Escoda Badia va ser una líder veïnal allà on va viure, fundant més d'una associació veïnal.
Va néixer a Barcelona el 1940 i als vuit anys es va traslladar al Priorat, a La Vilella Alta, el poble del seu pare, que ella es va fer seu. Va anar a l'escola, però com que hi havia poca feina, als 16 anys va marxar a Barcelona, on va treballar en una empresa de llapis. Tornava al poble tots els estius, també de casada. Va quedar vídua als 38 anys, amb tres fills i dues filles.
Als 22 anys, ja casada, va viure a Montmeló i després a Mollet, on va portar una botiga d'objectes i mobles antics. Cap als anys setanta van participar activament en la lluita veïnal del poble. Van abocar la seva experiència a la barriada de Reus, que estava en construcció, on havien anat a viure. Van muntar de nou la botiga, que es va convertir en el punt de trobada per debatre sobre els problemes d'aquella zona que encara no tenia nom. L'any 1976 van crear l'Associació de Veïns i veïnes i van donar nom al barri. Com a mostra del desig de generar simbòlicament l'autoreconeixement col·lectiu com a comunitat, ella i un veí van proposar la paraula JU-RO-CA, que recollia les inicials dels tres promotors dels grups d'habitatges construïts. Juntament amb una altra dona jove de la Junta van crear una comissió de sanitat, que va esdevenir un espai de dones amb l'objectiu de resoldre un dels principals problemes de Juroca. Es van organitzar moltes mobilitzacions per aconseguir serveis al barri i elles van encapçalar la més forta, imaginativa i llarga, que demanava la urbanització d'una barrancada plena de canyars, porqueria i rates, on jugava la canalla, i en la qual es van implicar altres barris afectats. Quan va enviduar va haver de deixar la casa i la botiga del barri de Juroca.
Amb les seves filles i els seus fills es va instal·lar al barri de Sant Josep Obrer, on el 1981 va ser cofundadora i vicepresidenta de l'Associació de Veïns i veïnes. Va treballar en feines de neteja fins que va ser contractada com a cuidadora al centre psiquiàtric Institut Pere Mata de Reus i va estudiar per obtenir el títol d'auxiliar de psiquiatria. Va exercir el lideratge femení, també molt reconegut pel moviment obrer de Reus, a l'entorn de la lluita que va portar a l'equiparació del personal del centre amb el de l'Institut Català de la Salut.
|
[
"Qui fou Teresa Escoda?",
"Què va fer?",
"Quan va néixer?",
"Quan va començar a treballar?",
"On?",
"Quan va dedicar-se a la lluita pels veïns?",
"On havia marxat a viure?",
"Per a què van aprofitar la botiga?",
"Què va inaugurar el 1976?",
"Quin nom s'hi va donar finalment?",
"Què van promoure?",
"En quina obertura va col·laborar quan va mudar-se a Sant Josep Obrer?",
"En quina altra lluita social participava?",
"En quina altra s'emmarcava?"
] |
{
"answer_end": [
43,
97,
128,
344,
369,
673,
778,
921,
974,
1143,
1481,
1941,
2210,
2329
],
"answer_start": [
0,
20,
99,
294,
294,
597,
723,
780,
923,
1097,
1410,
1776,
2131,
2131
],
"input_text": [
"Una líder veïnal.",
"Va fundar més d'una associació veïnal.",
"El 1940.",
"Als 16 anys.",
"En una empresa de llapis.",
"Cap als anys setanta.",
"A Reus.",
"Per debatre sobre els problemes d'aquella zona que encara no tenia nom.",
"L'Associació de Veïns i veïnes.",
"JU-RO-CA.",
"Moltes mobilitzacions per aconseguir serveis al barri.",
"En la de l'Associació de Veïns i veïnes.",
"En el lideratge femení.",
"A la lluita que va portar a l'equiparació del personal del centre amb el de l'Institut Català de la Salut."
]
}
|
mitologia
|
El mussol d'Atena és, en la mitologia grega, l'au que acompanya Atena, deessa de la saviesa, les arts i les tècniques de la guerra, a més de la protectora de la ciutat d'Atenes i la patrona dels artesans; la deessa romana corresponent és Minerva. El mussol d'Atena ha estat utilitzat en la cultura occidental com a símbol de la filosofia.
D'acord amb la mitologia, Atena és fruit de la unió entre Zeus i Metis, deessa de la prudència. Zeus es va empassar Metis quan aquesta estava a punt de donar a llum a Atena, per indicació d'Urà i Gea, per evitar que cap altre déu fos tan poderós com Zeus. En l'instant en què la deessa donava a llum, Hefest va partir d'una destralada el cap de Zeus, i de la bretxa en va sortir Atena vestida amb una armadura i llançant un potent crit de guerra. El concepte analògic amb la saviesa prové de la idea del naixement de la deessa del cap del més important dels déus.
La observació de Hegel a Grundlinien der Philosophie des Rechts de die Eule der Minerva beginnt erst mit der einbrechenden Dämmerung ihren Flug («l'au de Minerva no emprèn el vol fins al crepuscle»), s'interpreta com que una època de la història no s'entén fins al seu final, de manera que la filosofia no ha d'entendre's com predictora ni, per tant, com prescriptora, ja que només aconsegueix l'enteniment dels fenòmens després d'haver-se produït aquests.
Atena era la deessa patrona d'Atenes, i les monedes en ús en l'era clàssica atenesa estaven encunyades amb la imatge d'un exemplar d'aquest mussol. De la mateixa Atena es diu que tenia «ulls de mussol», com a senyal de saviesa i perspicàcia. L'epítet homèric més comú per a Atena, glaucopis (γλαυκῶπις) comparteix la seva arrel amb la del nom grec del mussol, glaux (γλαύξ), i sol traduir-se per «ulls brillants», combinació de glaukos (γλαύκος) «brillant o platejat», posteriorment «blau o gris», i ôps (ὤψ) «ull», o de vegades «rostre», o també per «ulls de mussol». Respecte a aquest epítet, D'Arcy Wentworth Thompson assenyala en el seu glossari la foscor del terme, i intueix que podria referir-se a la lluna.
No obstant això, no tots els estrígids s'associen a la saviesa. Ascàlaf va ser transformat en mussol emigrant per Demèter per castigar-lo quan va acusar Persèfone, filla de la deessa, per haver menjat les llavors de magrana que li impedien tornar de forma permanent al món superior.
|
[
"Què és el mussol d'Atena?",
"Qui és Atena?",
"Quina relació té amb la ciutat grega?",
"Quina divinitat romana li correspon?",
"Quin significat ha estat atribuït a aquest ocell en la cultura d'Occident?",
"De qui descendeix la deessa?",
"D'on va néixer?",
"Com?",
"Quina característica la defineix per haver nascut del cap de Zeus?",
"Quina cita de Hegel es refereix al mussol?",
"Què significa?",
"Quina aplicació té en el camp filosòfic?",
"On sortia la figura de l'au?",
"Quina analogia de l'ocell s'establia amb Atena?",
"Què volia dir?",
"Què més té relació simbòlica entre tots dos elements?",
"A què podria fer referència aquesta designació, també?"
] |
{
"answer_end": [
69,
130,
176,
245,
337,
410,
724,
785,
902,
1102,
1178,
1359,
1507,
1562,
1601,
1726,
2074
],
"answer_start": [
0,
64,
64,
205,
247,
366,
596,
596,
787,
904,
904,
1125,
1401,
1509,
1529,
1603,
1930
],
"input_text": [
"És l'au que acompanya Atena.",
"La deessa de la saviesa, les arts i les tècniques de la guerra.",
"N'és la protectora.",
"Minerva.",
"S'ha utilitzat com a símbol de la filosofia.",
"De Zeus i Metis.",
"Del cap de Zeus.",
"Vestida amb una armadura i llançant un potent crit de guerra.",
"La saviesa.",
"L'au de Minerva no emprèn el vol fins al crepuscle.",
"Que una època de la història no s'entén fins al seu final.",
"Que no ha d'entendre's com predictora ni, per tant, com prescriptora, ja que només aconsegueix l'enteniment dels fenòmens després d'haver-se produït aquests.",
"A les monedes.",
"Els ulls de mussol.",
"Saviesa i perspicàcia.",
"L'epítet homèric més comú per a Atena, glaucopis, comparteix la seva arrel amb la del nom grec del mussol, glaux.",
"A la lluna."
]
}
|
mitologia
|
La Momerota és una de les peces més emblemàtiques del bestiari festiu i de foc de la ciutat de Mataró. Es tracta d'una figura amb cap de bou i cos de mulassa amb dos punts de foc a les banyes, on normalment cremen carretilles i titanis.
La Momerota va ser la primera figura que s'afegí a la Família Robafaves i els Nans amb els inicis de la democràcia, amb la idea de restituir bestiari que ja havia existit a Mataró. Es presentà oficialment el 25 de juliol de 1979, tot i que no passà a formar part del patrimoni festiu de la ciutat fins a l'any 1981. La testa va ser construïda per Boris Ruiz.
El folklorista Joan Amades i Gelats feia referència al seu Costumari català que a Mataró el terme momerota designava objectes estranys i extravagants, i suposava que hi havia hagut una figura amb aquest nom que empaitava la gent amb corredisses i foc, igual que a Canet de Mar.
La primera referència documental de què es té notícia és una publicació a El Clamor de la Marina del 19 de febrer de 1882 en què es parla de l'existència d'una momerota a Mataró, vinculada a la celebració del Carnestoltes.
La Momerota té un ball propi, compost per Assumpta Valls. Durant alguns anys, els Grallers de Mataró acompanyen la Momerota en les cercaviles i les dormides, però actualment els encarregats de fer-ho són la colla de Grallers de la Momerota. A les sortides de foc, la figura s'acompanya també dels Tabalers de la Momerota. La coreografia del ball, creada també per Montserrat Calsapeu, consisteix en una successió de saltirons i moviments en cercle que s'acceleren progressivament. Quan s'acaba el ball, els portadors li carreguen les banyes amb carretons i, aleshores, la Momerota aixeca el cap i apunta les autoritats, que acaben ruixades, si ho aguanten, per una gran pluja de foc.
Quant al vestuari, els portadors duen una boina negra, una bata ampla de ratlles fines blanques i marrons, una faixa marró, uns pantalons negres i unes espardenyes blanques amb betes negres.
|
[
"Què és la Momerota?",
"Com és?",
"Què s'hi acostuma a cremar?",
"En què va ser primerenca la Momerota?",
"Amb quina intenció?",
"Quan va incorporar-se al material de celebració de Mataró oficialment?",
"Què n'explicava Joan Amades del nom?",
"Quina sospita tenia?",
"A quin altre lloc ocorre això mateix?",
"On n'apareix informació registrada per primera vegada?",
"Quan?",
"Té una dansa tradicional?",
"Quin grup és responsable de la Momerota avui dia?",
"Què passa quan finalitza el ball?",
"Com van vestits?"
] |
{
"answer_end": [
101,
191,
235,
351,
416,
551,
745,
846,
872,
970,
995,
1125,
1336,
1779,
1970
],
"answer_start": [
0,
103,
179,
237,
249,
480,
596,
749,
749,
874,
931,
1097,
1155,
1578,
1781
],
"input_text": [
"És una de les peces més emblemàtiques del bestiari festiu i de foc de la ciutat de Mataró.",
"És una figura amb cap de bou i cos de mulassa amb dos punts de foc a les banyes.",
"Carretilles i titanis.",
"En ser la primera figura que s'afegí a la Família Robafaves i els Nans amb els inicis de la democràcia.",
"Restituir bestiari que ja havia existit a Mataró.",
"L'any 1981.",
"Que designava objectes estranys i extravagants.",
"Que hi havia hagut una figura amb aquest nom que empaitava la gent amb corredisses i foc.",
"A Canet de Mar.",
"A una publicació a El Clamor de la Marina.",
"El 19 de febrer de 1882.",
"Sí.",
"La colla de Grallers de la Momerota.",
"Els portadors li carreguen les banyes amb carretons i, aleshores, la Momerota aixeca el cap i apunta les autoritats, que acaben ruixades, si ho aguanten, per una gran pluja de foc.",
"Duen una boina negra, una bata ampla de ratlles fines blanques i marrons, una faixa marró, uns pantalons negres i unes espardenyes blanques amb betes negres."
]
}
|
vilaweb
|
El primer ministre flamenc, que també ostenta les competències d'Afers Estrangers, Geert Bourgeois, ha ordenat el retorn del delegat del govern flamenc a l'estat espanyol, segons que informa el diari De Standaard. Ara fa un mes, el ministre d'Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, va retirar l'estatus diplomàtic al delegat com a represàlia per les declaracions del president del Parlament de Flandes, Jan Peumans, en què criticava durament l'empresonament dels dirigents independentistes i qüestionava la qualitat de la democràcia espanyola. El delegat de Flandes no és simplement un delegat regional, sinó que és un membre del cos diplomàtic belga. ‘No té cap sentit mantenir-hi el nostre representant', diu Bourgeois a De Standaard. Així tot, el primer ministre aclareix que continuarà com a treballador de l'ambaixada, atès que l'oficina diplomàtica de Flandes a Madrid no ha estat tancada. ‘Quan enviem algú és per fer la seva feina del tot', diu. El primer ministre està decidit a ‘deixar clar als espanyols que la seva reacció és totalment infundada'. Bourgeois diu que ‘Peumans no ha comparat Espanya amb Bòsnia', com l'acusa l'estat espanyol, i a més ‘existeix la llibertat d'expressió i la separació de poders'. ‘Aquesta mesura és desproporcionada. Això mai no havia passat a la Unió Europea', exclama. Segons que creu Bourgeois, no hi ha cap motiu pel qual Flandes hagi de disculpar-se, però diu que no té cap problema per a donar ‘text i explicacions'. Així mateix, creu que cal trobar una solució, però que ‘la pilota és al seu camp'. ‘Espero que tot plegat s'aclareixi', diu.
|
[
"Qui és el primer ministre de Flandes?",
"De què s'encarrega també?",
"Quina ordre ha comunicat?",
"Què va passar-li, al delegat?",
"Qui és Borrell?",
"Per què el va sancionar?",
"Quina funció especial té aquest delegat?",
"Què ha assegurat Bourgeois?",
"Quina intenció té?",
"Quina qüestió acusatòria nega el primer ministre?",
"Què més n'explicita?",
"Com qualifica la decisió de Borrell?",
"Què ha dit sobre explicar els fets si fos necessari?",
"De què es mostra favorable?"
] |
{
"answer_end": [
98,
81,
170,
327,
268,
545,
653,
825,
1061,
1154,
1224,
1315,
1467,
1513
],
"answer_start": [
0,
0,
83,
214,
214,
229,
547,
750,
957,
1063,
1063,
1227,
1317,
1469
],
"input_text": [
"Geert Bourgeois.",
"De les competències d'Afers Estrangers.",
"El retorn del delegat del govern flamenc a l'estat espanyol.",
"Que Josep Borrell va retirar-li l'estatus diplomàtic.",
"El ministre d'Afers Estrangers espanyol.",
"Per les declaracions del president del Parlament de Flandes, en què criticava durament l'empresonament dels dirigents independentistes i qüestionava la qualitat de la democràcia espanyola.",
"Que és un membre del cos diplomàtic belga.",
"Que continuarà com a treballador de l'ambaixada.",
"Deixar clar als espanyols que la seva reacció és totalment infundada.",
"Que Peumans no ha comparat Espanya amb Bòsnia.",
"Que existeix la llibertat d'expressió i la separació de poders.",
"Com a desproporcionada, i exclamant que això mai havia passat a la Unió Europea.",
"Que no té cap problema per a donar text i explicacions.",
"De trobar una solució."
]
}
|
bios
|
María Consuelo García y Guardiola (Sitges, gener de 1898 - Barcelona, 1983) fou una periodista i escriptora catalana.
Consuelo va néixer a Sitges, ja que els seus pares portaven l'oficina de telègrafs de la població. Va estudiar Magisteri, i va mostrar interès per l'escriptura, que va conrear en diversos gèneres, com el periodisme i la novel·la. La seva afició als viatges, especialment a Mallorca, illa que coneixia prou bé, es va plasmar en l'obra Mallorquines, editada amb il·lustracions de F. Manchón (Barcelona: Gràfiques Hostench, 1929). En aquella època Consuelo era una dona moderna del seu temps, li agradava fer atletisme i nedar i tenia també inquietuds artístiques, com la pintura.
El 1935, l'Editorial Sintes li publicà la novel·la A la deriva i, poc després, quan s'inicià la Guerra Civil, publicà col·laboracions periodístiques al diari La Noche, on informà per mitjà d'entrevistes i reportatges sobre la Olimpíada Popular de Barcelona, les donacions de sang, l'estada de les criatures a La Casa del nen, l'arribada d'un vaixell rus... El seu germà va ser mobilitzat com a metge en el vaixell que va desembarcar el capità Bayo a Mallorca, a càrrec de l'equip de transfusions sanguínies, peripècia que l'autora va explicar en un reportatge titulat Despidiendo al Marqués de Comillas, publicat el 2 de setembre de 1936.
En general, els seus treballs periodístics ressaltaven sempre la tasca que portaven a terme les persones, i en bona part dels seus relats les dones tenien un paper protagonista. És curiós el fet que aquesta autora, col·laboradora al diari, aparegui en moltes ocasions fotografiada junt amb els protagonistes dels seus escrits. És molt possible que aquesta identificació tan clara amb el rotatiu acabés estabilitzant la seva relació laboral com a redactora, perquè l'any 1938 es va afiliar al sindicat de la UGT amb aquesta categoria tot i que amb un sou variable. Acabada la guerra va ser depurada com molts dels seus col·legues de professió i aleshores va haver de treballar en altres activitats allunyades del periodisme o bé signar les seves col·laboracions amb pseudònim.
La seva passió per viatjar la va conduir a treballar a Viatges Marsans, i la seva vinculació amb el periodisme va seguir a la revista Menage, a Ilustración femenina i a la revista Cinema, on feia ressenyes de pel·lícules, ressenyes que il·lustrava el conegut dibuixant Joaquim Muntanyola. Més endavant va treballar com a funcionària a l'Ajuntament de Barcelona, ocupació en la que es va jubilar. Va viure tota la seva vida amb la seva mare al mateix pis de Barcelona, però va acabar els seus dies en una residència geriàtrica.
|
[
"Qui va ser Consuelo García Guardiola?",
"Quan va néixer?",
"En què va formar-se?",
"Què li interessava?",
"A quins tipus de textos va dedicar-se?",
"En què es basava l'obra Mallorquines?",
"Com es definia Consuelo?",
"Què va fer quan va començar la guerra?",
"A què es dedicava el germà?",
"On el van destinar?",
"On va explicar-ne anècdotes Consuelo?",
"Quina posició donava a les dones en els seus escrits?",
"Com surt sovint en fotografies publicades en diaris?",
"A quina agrupació sindicalista va ser redactora?",
"Com havia de publicar molts cops els seus textos?",
"De què va treballar fins que va retirar-se?"
] |
{
"answer_end": [
116,
75,
238,
277,
346,
464,
606,
862,
1095,
1154,
1298,
1511,
1660,
1867,
2109,
2471
],
"answer_start": [
0,
0,
217,
242,
283,
348,
546,
775,
1053,
1053,
1053,
1443,
1513,
1751,
1989,
2413
],
"input_text": [
"Fou una periodista i escriptora catalana.",
"El gener de 1898.",
"En Magisteri.",
"L'escriptura.",
"Al periodisme i la novel·la.",
"En la seva afició als viatges, especialment a Mallorca.",
"Com una dona moderna del seu temps.",
"Publicà col·laboracions periodístiques al diari La Noche.",
"Era metge.",
"A Mallorca.",
"A Despidiendo al Marqués de Comillas.",
"Un paper protagonista.",
"Amb els protagonistes dels seus escrits.",
"A la UGT.",
"Amb pseudònim.",
"De funcionària a l'Ajuntament de Barcelona."
]
}
|
vilaweb
|
La manifestació d'aquest dijous a Brussel·les té un precedent clar en la manifestació convocada el 7 de març del 2009 també a la capital europea amb el nom de ‘Deu Mil a Brussel·les'. Aquell dia fred de final d'hivern no es van arribar a aplegar deu mil manifestants, tot i que el nom de la mobilitació era més aviat simbòlic. La societat civil catalana es començava a organitzar en iniciatives com aquesta, en un moment polític de desgast del govern tripartit presidit per José Montilla, amb protestes cada vegada més fermes contra el maltractament crònic en infrastructures i en finançament per part del govern espanyol… I això que encara quedava més d'un any per a la sentència del Tribunal Constitucional de l'estatut. En aquell moment, la iniciativa dels ‘Deu Mil a Brussel·les' va aconseguir aplegar unes tres mil o quatre mil persones, una quantitat significtiva i que va acabar arrossegant també representants de partits com CDC i ERC. A la capçalera, Enric Canela, portaveu de la iniciativa; Alfons López Tena, Núria Feliu… Van recórrer tres quilòmetres de carrers pròxims al barri europeu, però el ressò que va acabar tenint més enllà del nostre país fou limitat. En aquell moment, el missatge era més en clau interna, per dir que l'independentisme és europeista i per exigir als partits catalans compromisos clars cap a la independència. Avui, la internacionalització de l'independentisme és un fet. I el missatge és clarament enfocat a l'exterior: Desperta, Europa! Podeu llegir ací la crònica de la manifestació del 2009. I ací podeu veure el vídeo reportatge complet que en va fer VilaWeb TV
|
[
"Què s'ha convocat a Brussel·les?",
"Quan?",
"D'on sorgeix?",
"Quin lema tenia?",
"La referència del nombre de manifestants era real?",
"En quina època política es van produir els fets?",
"Què hi havia força sovint?",
"Quant de temps quedava per a l'emissió de la sentència estatutària?",
"Quanta gent va reunir la concentració?",
"I quins partits van participar-hi?",
"Quina incidència va tenir fora del nostre estat?",
"Què es pretenia transmetre sobre el moviment independentista català?",
"Què es va aprofitar per demanar als partits independentistes?",
"Avui dia, la qüestió independentista és tan interna?"
] |
{
"answer_end": [
45,
45,
117,
182,
325,
487,
621,
721,
841,
942,
1172,
1272,
1347,
1409
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
70,
268,
383,
408,
623,
723,
760,
1105,
1174,
1192,
1349
],
"input_text": [
"Una manifestació.",
"Aquest dijous.",
"De la manifestació convocada el 7 de març del 2009.",
"Deu Mil a Brussel·les.",
"No, era més aviat simbòlica.",
"En un moment polític de desgast del govern tripartit presidit per José Montilla.",
"Protestes cada vegada més fermes contra el maltractament crònic en infrastructures i en finançament per part del govern espanyol.",
"Més d'un any.",
"Unes tres mil o quatre mil persones.",
"CDC i ERC.",
"Limitada.",
"Que és europeista.",
"Compromisos clars cap a la independència.",
"No, avui la internacionalització de l'independentisme és un fet."
]
}
|
mitologia
|
Les Hiacíntides (en grec antic Ύακινθίδες) van ser, segons la mitologia grega, unes princeses atenenques filles d'Erecteu i de Praxítea. Es deien Protogènia i Pandora.
Quan l'exèrcit dels eleusins dirigit per Eumolp, s'apropava a Atenes, no hi havia, semblava, salvació possible. Les dues germanes es van oferir com a víctimes expiatòries per salvar la ciutat. Se les anomenava Hiacíntides perquè el sacrifici s'havia celebrat dalt d'un un turó que es deia Hiacint.
Apol·lodor transmet una altra versió: durant la guerra que Minos va lliurar contra l'Àtica, el país va ser devastat per la pesta i la fam. Els atenesos van consultar un antic oracle que els va exigir el sacrifici de les filles de Hiacint, un lacedemoni establert a Atenes, Anteida, Egleida, Litea i Ortea. Les Hiacíntides van ser sacrificades però no s'aconseguí cap resultat. Consultat altra vegada l'oracle, els va dir que donessin a Minos la indemnització que demanés. Van enviar una ambaixada a Minos i aquest els va ordenar que li enviessin cada nou anys set nois i set noies com a aliment pel Minotaure.
|
[
"Qui eren les Hiacíntides?",
"D'acord amb quina tradició?",
"Quins eren els seus noms?",
"Qui era el cap de la tropa d'Eleusis?",
"Què va passar quan anaven cap a Atenes?",
"Què van fer les Hiacíntides?",
"Amb quin propòsit?",
"Per què els és atribuït aquest nom?",
"Quina història explica Apol·lodor?",
"Va servir de res, el sacrifici?",
"Què es va fer, de nou?",
"Quina resposta va donar?",
"Què van oferir-li?",
"Què els va exigir?",
"Per a què?"
] |
{
"answer_end": [
104,
104,
166,
215,
278,
338,
359,
464,
703,
841,
874,
936,
970,
1046,
1074
],
"answer_start": [
0,
0,
137,
173,
168,
280,
298,
361,
466,
772,
843,
866,
938,
938,
995
],
"input_text": [
"Van ser princeses atenenques.",
"Segons la mitologia grega.",
"Protogènia i Pandora.",
"Eumolp.",
"Que no hi havia, semblava, salvació possible.",
"Es van oferir com a víctimes expiatòries.",
"Salvar la ciutat.",
"Perquè el sacrifici s'havia celebrat dalt d'un un turó que es deia Hiacint.",
"Que durant la guerra que Minos va lliurar contra l'Àtica, el país va ser devastat per la pesta i la fam. Els atenesos van consultar un antic oracle que els va exigir el sacrifici de les filles de Hiacint.",
"No.",
"Es va consultar altra vegada l'oracle.",
"Que donessin a Minos la indemnització que demanés.",
"Una ambaixada.",
"Que li enviessin cada nou anys set nois i set noies.",
"Pel Minotaure."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Antènor (en grec antic: Άντήνωρ; en llatí: Antenor) va ser un rei de Tràcia que participà en la Guerra de Troia, i que fou un dels millors consellers del Rei Príam. Després del conflicte, el mite el fa emigrar cap a la regió del Vèneto per fundar la ciutat de Pàdua.
Fill dels nobles dardanis Esietes i Cleomestra, Antènor es casà amb la princesa tràcia Teano, hereva dels reis Cisseu i Teleclea, amb qui tingué nombrosos fills, que també lluitaren a la Guerra de Troia:
Posteriorment van instal·lar-se a Troia, on Teano es feu sacerdotessa d'Atenea. Antènor fou aliat i conseller del rei Príam durant la guerra de Troia i es mostrà sempre partidari de negociar la pau amb els grecs, per això els troians en desconfiaven.
En altres temps, havia fet amistat amb alguns cabdills grecs, dels quals havia estat hoste. Abans de començar les hostilitats, Odisseu i Menelau van arribar a Troia en qualitat d'ambaixadors per tal de solucionar el conflicte de forma pacífica. L'assemblea de notables de la ciutat no sols no va autoritzar el retorn d'Helena al seu legítim marit, sinó que decidiren matar els dos ambaixadors. Aleshores Antènor, que abans del conflicte havia hostatjat Odisseu i Menelau a la seva cort, sortí en defensa seva i aconseguí salvar-los la vida. Antènor, molt criticat entre els nobles troians, no dubtava en explicar els seus arguments:
Partidari d'arribar a acords, volia aconseguir el fi de les hostilitats mitjançant un duel entre Paris i Menelau. Durant la caiguda de Troia, Odisseu va reconèixer un dels seus fills, Licàon, i el va fer passar entre les files dels aqueus per portar-lo a un lloc segur. Durant el saqueig, els grecs van penjar una pell de lleopard a la porta de la casa d'Antènor per indicar que s'havia de respectar.
En relats posteriors (d'acord amb Dares i Dictis), Antènor canvia de caràcter fins a convertir-se en un traïdor a la seva pàtria. Va ser el que obrí les portes de Troia a l'enemic, i el que ajudà a robar el Pal·ladi. Més tard, segons diverses versions de la llegenda, hauria reconstruït la ciutat de Troia, o s'hauria establert a Cirene, o hauria emprès la marxa en companyia dels seus fills a través de Tràcia, des d'on hauria arribat al nord d'Itàlia, fundant Patavium (actual Pàdua). Se'l considera l'avantpassat dels vènets.
A la Divina Comèdia de Dant, el cercle de l'infern reservat per als traïdors a la pàtria és anomenat Antenora, en "honor" seu.
|
[
"Qui fou Antènor?",
"Per què va ser conegut?",
"On va marxar després de la guerra?",
"Què hi va fer, allà?",
"Qui era la seva esposa?",
"De què estava a favor durant el conflicte de Troia?",
"Què havia passat abans que comencessin els temps hostils?",
"Què es va decidir en un consell noble?",
"Com va actuar Antènor?",
"Què va proposar per resoldre les diferències?",
"Què hi havia a la porta d'on vivia?",
"Què significava?",
"Què expliquen històries més tardanes sobre Antènor?",
"Quin nom apareix a la Commedia que hi fa referència?"
] |
{
"answer_end": [
102,
190,
262,
292,
386,
709,
992,
1141,
1288,
1494,
1744,
1781,
1911,
2437
],
"answer_start": [
27,
79,
192,
215,
350,
622,
841,
994,
1153,
1382,
1652,
1692,
1783,
2312
],
"input_text": [
"Va ser un rei de Tràcia.",
"Perquè participà en la Guerra de Troia i fou un dels millors consellers del Rei Príam.",
"Cap a la regió del Vèneto.",
"Fundar la ciutat de Pàdua.",
"La princesa de tràcia Teano.",
"De negociar la pau amb els grecs.",
"Que Odisseu i Menelau van arribar a Troia en qualitat d'ambaixadors per tal de solucionar el conflicte de forma pacífica.",
"No autoritzar el retorn d'Helena al seu legítim marit i matar els dos ambaixadors.",
"Salvant-los la vida.",
"Un duel entre Paris i Menelau.",
"Una pell de lleopard.",
"Que s'havia de respectar.",
"Que va convertir-se en un traïdor a la seva pàtria.",
"Antenora."
]
}
|
vilaweb
|
Lentament, l'estructura del nou Botànic va prenent forma. Malgrat que les qüestions programàtiques del pacte de govern encara no estan del tot lligades, la pressió d'Unides Podem ha fet efecte i, si no hi ha cap imprevist, Rubén Martínez Dalmau veurà assolit el seu objectiu de dirigir una Vice-presidència segona, que es trobarà just per darrere de la Vice-presidència primera, que tornarà a ostentar Mónica Oltra. Finalment, PSPV i Compromís han acceptat de cedir a la formació morada aquesta nova àrea i tot apunta que servirà de conselleria dedicada a les qüestions d'emergència climàtica i transició ecològica. A més d'aquesta Vice-presidència, Unides Podem també ostentarà una segona conselleria. No obstant això, la coalició haurà de resoldre les disputes internes per decidir si, finalment, aquesta conselleria recau en Podem o en Esquerra Unida, segona pota de l'aliança. Mentre les qüestions arquitectòniques van prenent forma, la mesa de negociació s'ha tornat a reunir amb l'objectiu de tancar d'una vegada un ‘què' que s'entravessa més del compte. Una de les qüestions que genera més discrepàncies és la fiscalitat, però la construcció del Botànic 2.0 avança. Si les previsions es compleixen, tot quedarà signat sobre el paper –inclosos els noms dels futurs càrrecs– abans del 12 de juny, quan es farà la investidura de Ximo Puig. Els negociadors ja han reservat diumenge, dia 9, per a una nova trobada. Ningú no dubta que aquest serà un cap de setmana llarg abans d'afrontar l'esprint final, que començarà dilluns.
|
[
"Què li passa a poc a poc al Botànic?",
"Se n'ha determinat completament el programa?",
"Què ha aconseguit però Unides Podem?",
"Qui serà el segon vicepresident?",
"I la primera?",
"Com s'han mostrat PSPV i Compromís?",
"Què n'han aclarit?",
"Quin altre càrrec tindrà Unides Podem?",
"Què necessitarà el pacte de govern, però?",
"Referides a què?",
"En quina temàtica hi ha més divisió?",
"Impedeix això que la planificació del Botànic tiri endavant?",
"Quan està previst que se signin els acords dels nous càrrecs?",
"Quan hi haurà una altra reunió?"
] |
{
"answer_end": [
56,
151,
377,
313,
414,
486,
614,
701,
771,
853,
1127,
1171,
1300,
1415
],
"answer_start": [
11,
58,
153,
223,
350,
427,
427,
650,
703,
720,
1061,
1061,
1173,
1344
],
"input_text": [
"Que va prenent forma.",
"No.",
"Assolir el seu objectiu de dirigir una Vice-presidència segona, que es trobarà just per darrere de la Vice-presidència primera.",
"Rubén Martínez Dalmau.",
"Mónica Oltra.",
"Han acceptat de cedir a la formació morada.",
"Que servirà de conselleria dedicada a les qüestions d'emergència climàtica i transició ecològica.",
"Una segona conselleria.",
"Haurà de resoldre les disputes internes.",
"A si aquesta conselleria recau en Podem o en Esquerra Unida.",
"En la fiscalitat.",
"No.",
"Abans del 12 de juny.",
"Diumenge, dia 9."
]
}
|
books
|
És que no vol assassinar-la? ¿És que intenta lluir-se rebolcant-la en plena carrera? Ah! de totes maneres no deixa de ser exposat el donar temps a repensar-se a un animalot així, d'enteniment tan vel·leïtós i de cames tan àgils!
Per fi, ara! Ha eixit un glop de fum de l'escopeta d'en Carxofa, sorgeix una rastellada de pols en el conreu; però una dècima de segon abans, la llebre ha pegat un bot fantàstic, i, quan la detonació arriba a les orelles dels caçadors, ella gemula altra volta, com un mal esperit, camps a través.
Els companys d'en Carxofa presenciaren llavors la desesperació més formidable que es pugui presenciar en aquest món i en l'altre. Causava pietat. Se'l veié rebotre la barretina per terra, fer acció d'estabellar-se el cap a cops de puny, de partir l'arma a trossos i llençar-la ben lluny com una eina inservible i deshonrosa… Després s'escabellonà, i, posant-se-la al muscle, culata en l'aire, a la funerala, emprengué la marxa, abatut, amb la barretina de gairell, sacsejant les espatlles com si hi dugués una muntanya de remordiment i malastrugança.
* * *
Vaig estar alguns anys sense tornar a Sant Pere Pescador. Un jorn l'enyorança va portar-m'hi una altra volta. «L'almirall de les aigües mortes», en saber-ho, va fer-me la seva visita oficial. Era el mateix home dret i ben plantat; però la decrepitud s'insinuava ja des dels cabells a la planta dels peus. En mi devia insinuar-se la vellesa. Ens contemplàrem sense dir un mot. La vida havia sigut ben dura per a tots dos! Passat aquest primer instant d'acorament, en Carxofa es posà a somriure de la mateixa faisó d'antany, amb aquella ganyota de plaga candorós que enjogassava els trets marcials de la seva fesomia nobilíssima.
|
[
"Com defineixen l'animal?",
"Què surt de l'arma?",
"Què hi queda pel camp?",
"Com havia reaccionat, però, la llebre un pèl abans?",
"I què ha fet després?",
"Què senten els col·legues d'en Carxofa?",
"Què produïa, aquest?",
"Per què?",
"Com va marxar?",
"Què semblava que portés?",
"Què va pensar en tornar a veure l'almirall?",
"Què es deixaria veure en ell mateix, segurament?",
"Com es van mirar l'un a l'altre?",
"Quina vida havien portat?",
"Què va fer en Carxofa, després d'aquest moment?"
] |
{
"answer_end": [
227,
279,
337,
406,
524,
627,
670,
849,
1014,
1075,
1386,
1422,
1457,
1502,
1575
],
"answer_start": [
161,
242,
294,
344,
465,
526,
656,
656,
934,
934,
1193,
1388,
1424,
1459,
1504
],
"input_text": [
"D'enteniment tan vel·leïtós i de cames tan àgils.",
"Un glop de fum.",
"Una rastellada de pols.",
"Ha pegat un bot fantàstic.",
"Gemulà altra volta, com un mal esperit, camps a través.",
"La desesperació més formidable que es pugui presenciar.",
"Pietat.",
"Perquè se'l veié rebotre la barretina per terra, fer acció d'estabellar-se el cap a cops de puny, de partir l'arma a trossos i llençar-la ben lluny com una eina inservible i deshonrosa.",
"Abatut, amb la barretina de gairell, sacsejant les espatlles.",
"Una muntanya de remordiment i malastrugança.",
"Que era el mateix home dret i ben plantat; però la decrepitud s'insinuava ja des dels cabells a la planta dels peus.",
"La vellesa.",
"Sense dir un mot.",
"Una vida ben dura.",
"Es posà a somriure."
]
}
|
mitologia
|
El Drac Farfolla, també conegut per Drac de la Sagrada Família, és una figura d'aspecte feréstec i feta per a un sol portador, que queda tapat per uns faldons de color morat. És propietat de l'Associació de Veïns de la Sagrada Família, que gestiona més peces d'imatgeria festiva i popular del barri.
La iniciativa de construir en Farfolla fou de la colla gegantera de la Sagrada Família, que en aquell moment pertanyia a l'associació de veïns. Volien una bèstia que s'identifiqués amb el barri i que pogués participar en els espectacles de foc. L'encarregaren a l'imatger Jordi Grau, del Taller el Drac Petit de Terrassa, que per fer-lo s'inspirà en un drac trobat al soterrani de la Sagrada Família, en un dels magatzems d'Antoni Gaudí, per bé que no és clar que l'hagués dissenyat el mestre. La peça original és un aplic de ferro que es col·locava a la paret i que subjectava un llum amb la llengua.
El drac Farfolla fou batejat el 25 d'abril de 1998, durant la festa major del barri, i l'apadrinaren els diables de la Satànica de Sant Andreu, els dimonis del grup de teatre del Foment Martinenc, en Tolc del Clot, el drac de Sant Josep de Calassanç, la Porca de Sant Antoni i la Víbria de Barcelona.
El Drac de la Sagrada Família té ball propi, que es presentà el 2008 davant les portes del temple gaudinià amb motiu del desè aniversari de la bèstia. El trobem sobretot en correfocs i espectacles pirotècnics del barri i de tota la ciutat, llançant foc per tot de punts repartits pel cos, sovint acompanyat pel ritme dels tabalers Trastokats, de les Fures de Can Baró.
|
[
"Què és el Drac Farfolla?",
"Quin altre nom rep?",
"De qui és?",
"De què més s'encarrega?",
"Qui va tenir la idea de crear en Farfolla?",
"Què desitjaven?",
"Qui la va crear?",
"En què va basar-se?",
"A qui pertanyia aquest lloc?",
"Quan va presentar-se el Farfolla?",
"En quina celebració?",
"Qui el va adoptar també?",
"Té una dansa, aquest drac?",
"Quan es va fer pública?",
"Per què?",
"On se'l pot veure especialment?"
] |
{
"answer_end": [
96,
62,
234,
298,
386,
543,
583,
699,
736,
952,
985,
1201,
1246,
1271,
1352,
1441
],
"answer_start": [
0,
0,
175,
175,
300,
444,
545,
572,
637,
902,
919,
902,
1203,
1203,
1233,
1354
],
"input_text": [
"És una figura d'aspecte feréstec.",
"Drac de la Sagrada Família.",
"De l'Associació de Veïns de la Sagrada Família.",
"De gestionar més peces d'imatgeria festiva i popular del barri.",
"La colla gegantera de la Sagrada Família.",
"Que s'identifiqués amb el barri i que pogués participar en els espectacles de foc.",
"Jordi Grau.",
"En un drac trobat al soterrani de la Sagrada Família.",
"A Antoni Gaudí.",
"El 25 d'abril de 1998.",
"Durant la festa major del barri.",
"Els diables de la Satànica de Sant Andreu, els dimonis del grup de teatre del Foment Martinenc, en Tolc del Clot, el drac de Sant Josep de Calassanç, la Porca de Sant Antoni i la Víbria de Barcelona.",
"Sí.",
"El 2008.",
"Pel desè aniversari de la bèstia.",
"En correfocs i espectacles pirotècnics del barri i de tota la ciutat."
]
}
|
vilaweb
|
L'escriptora Empar Moliner ha explicat el gest de cremar la constitució espanyola dilluns a la seva secció del programa ‘Els matins' de TV3. Era la primera vegada que en parlava després de la polèmica i dels atacs de mitjans espanyols i partits unionistes; en declaracions a ‘El matí de Catalunya Ràdio', ha dit que entenia que hi hagués gent que s'hagués sentit ofesa, i els ha demanat disculpes. Però també s'ha adreçat a polítics com Inés Arrimadas i Xavier Garcia Albiol, que l'han criticada públicament: ‘Jo els demanaria que es pronunciessin sobre això , perquè què és més important, la constitució o aquesta gent que no té llum? No em sento representada per aquest llibre, la veritat.' Ha fet també aquesta observació: ‘Ara diuen “ha cremat la constitució!”, però diria que la constitució m'ho permet.' Moliner ha afegit: ‘Entenc que la constitució ara és als mitjans de comunicació allò que era la família reial als anys noranta, quan qui feia qualsevol broma era “motiu de cese”, que deia en Núñez.' Així mateix ha lamentat la situació per TV3, perquè, tot i no tenir les mateixes opinions que la cadena i no formar part de la plantilla, sempre li han donat suport. L'escriptora diu que tota la polèmica no afectarà l'emissió de la seva secció, que avui, com cada matí, tindrà un nou capítol. TV3 ha informat en un comunicat que lamentava el contingut de la secció d'Empar Moliner durant el programa ‘Els matins'. Ha explicat que les imatges s'havien retirat de la web, ‘amb la garantia que no tornaran a ser emeses als mitjans de la CCMA'. Amb tot, podeu veure ací el vídeo:
|
[
"Qui és Empar Moliner?",
"A què s'ha referit?",
"Quan ha tingut lloc aquest fet?",
"A quin espai televisiu?",
"On ha parlat de l'assumpte?",
"Què ha expressat?",
"A qui ha assenyalat, però?",
"Per quin motiu?",
"Quina pregunta en fa ella?",
"Què diu de la constitució?",
"A què l'ha recordat, aquesta actitud?",
"Quina referència ha fet sobre la cadena de televisió en què van ocórrer els fets?",
"Ha comentat si seguiria amb normalitat al seu espai?",
"Què ha publicat TV3 sobre aquesta qüestió?",
"Quina mesura han adoptat?"
] |
{
"answer_end": [
26,
81,
89,
139,
303,
396,
474,
507,
635,
809,
987,
1173,
1300,
1421,
1477
],
"answer_start": [
0,
13,
39,
82,
257,
305,
398,
409,
510,
726,
830,
1009,
1175,
1302,
1423
],
"input_text": [
"Una escriptora.",
"Al gest de cremar la constitució espanyola.",
"Dilluns.",
"A la seva secció del programa Els matins de TV3.",
"A El matí de Catalunya Ràdio.",
"Que entenia que hi hagués gent que s'hagués sentit ofesa, i els ha demanat disculpes.",
"A polítics com Inés Arrimadas i Xavier Garcia Albiol.",
"Perquè l'han criticada públicament.",
"Que què és més important, la constitució o aquesta gent que no té llum.",
"Que ara diuen que ha cremat la constitució però que diria que la constitució li ho permet.",
"Al motiu de cese.",
"Ha lamentat la situació per TV3, perquè, tot i no tenir les mateixes opinions que la cadena i no formar part de la plantilla, sempre li han donat suport.",
"Sí.",
"Que lamentava el contingut de la secció d'Empar Moliner durant el programa Els matins.",
"Retirar les imatges de la web."
]
}
|
books
|
-Tant de bo de Déu!
-T'agradarà?
-Més que pa i mel.
-I per què?
-Perquè… net, mestressa… quan vós sou aquí, a sa cuina hi canten ets àngels en cos de camisa: amb sa flaire sola dets armaris, es més neulit s'hi retornaria, llampus!… I, quan vós no hi sou, no diré pas que ballem es goigs de Sant Prim, perquè de brossa per a atipar-se no en manca; però no ès això d'ara, ca! Vós porteu es dijous gras.
Rient rient, vaig acabar de baixar l'escala. Al peu d'ella m'esperava el pare, que, així que em tingué al seu costat, m'indicà, amb una braçada en rodó, la petita peça on érem, i va dir, entre majestuós i mofaire:
-La cambra capitana.
Figura't una lludriguera quadrada, tan baixa de sostre, que era impossible recórrer-la sense ajupir-se o vinclar el cos. L'única part on una persona podia estar dreta i amb el cap alt era la de sota el bolou, el qual servia d'entrada i de lluerna. Amb dues passes i mitja hauries amidat el pis de llarg a llarg. No obstant, com que ja la coneixia per haver-la visitada altres voltes, aquella cambra que tan pomposament m'acabaven de designar amb el nom de capitana, no me'n vaig pas agradar ni desagradar. Només vaig interessar-me pel moblatge. A l'un dels costats hi havia un coi molt ben paradet, amb el seu cobrellit ramejat, el seu llençol net de bugada, el seu coixí amb puntes i la seva cortineta d'indiana. En un altre costat hi havia un rentamans de ferro amb un càntir de llauna; un sofanet que amagava sota el seu seient enconxat aquell atuell que les persones fines usen i no anomenen; i, penjat a una llata amb un clau de ganxo, un mirall, que, si per lo petit no et permetia que t'hi contemplessis la cara sinó a trossos, en compensació et multiplicava les fesomies, de manera que, segons com te posaves, t'hi veies amb dos nassos o tres ulls. A la banda de proa hi havia un penja-robes encortinat, i en la de popa, en una balma que s'obria sobre una mena de sostremort, el meu equipatge, dues maletes, el portaestudis, l'ombrel·la, el tamboret de tres peus… No s'havien descuidat de res: fins hi havien posat la capsa de cartró del meu barret, un barret que el pare m'havia dut de Barcelona per Santa Anna, tan ple de flors i coloraines de mal gust, que encara no m'havia atrevit a estrenar-lo.
|
[
"Què passa quan hi és la mestressa?",
"I quan no?",
"Què li diu que porta?",
"Com va anar cap a baix?",
"Qui hi era allà?",
"Què l'assenyalà?",
"Com era?",
"Hi havia estat ja?",
"Quins elements li van cridar l'atenció?",
"Què hi havia a una banda?",
"I a l'altra?",
"Com s'hi podia veure un, segons l'enfocament?",
"Quin objecte hi havia al davant?",
"I al darrere?",
"S'havien oblidat alguna cosa?",
"Com era el barret que li havia regalat el pare?"
] |
{
"answer_end": [
156,
345,
399,
444,
478,
634,
755,
1018,
1179,
1348,
1586,
1791,
1846,
2006,
2036,
2198
],
"answer_start": [
78,
235,
374,
401,
446,
471,
636,
960,
1142,
1181,
1350,
1577,
1793,
1850,
2008,
2094
],
"input_text": [
"Que a sa cuina hi canten ets àngels en cos de camisa.",
"Que de brossa per a atipar-se no en manca.",
"Es dijous gras.",
"Rient, rient.",
"El pare.",
"La cambra capitana.",
"Una lludriguera quadrada, tan baixa de sostre, que era impossible recórrer-la sense ajupir-se o vinclar el cos.",
"Sí.",
"El moblatge.",
"Un coi molt ben paradet, amb el seu cobrellit ramejat, el seu llençol net de bugada, el seu coixí amb puntes i la seva cortineta d'indiana.",
"Un rentamans de ferro amb un càntir de llauna; un sofanet que amagava sota el seu seient enconxat aquell atuell que les persones fines usen i no anomenen; i, penjat a una llata amb un clau de ganxo, un mirall.",
"Amb dos nassos o tres ulls.",
"Un penja-robes encortinat.",
"El seu equipatge, dues maletes, el portaestudis, l'ombrel·la, el tamboret de tres peus.",
"No.",
"Ple de flors i coloraines de mal gust."
]
}
|
vilaweb
|
La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha fet una crida a preparar-se per a un nou ‘embat unilateral' com el referèndum de l'1-O. Segons ha defensat la presidenta de l'entitat, el nou punt d'inflexió ha de ser el definitiu que porti els catalans a la independència del país. Elizenda Paluzie sosté que és necessari tornar a situar la independència al centre del debat i aposta per fer-ho amb la promoció de campanyes de consum estratègic, l'aposta pels sindicats nacionals o el suport als candidats independentistes a les cambres de comerç. ‘Hem d'ocupar tots els espais de poder que tenim', ha destacat la màxima responsable de l'ANC. La presidenta de l'ACN, Elisenda Paluzie, considera que cal tornar a fer central el debat sobre la independència, ‘perquè és la independència de Catalunya qui donarà la llibertat als presos i exiliats'. Paluzie opina que és clau preparar-se per a la desconnexió ‘i no haver de dependre d'aquelles empreses que en moments decisius participen de les campanyes de pressió dels poders polítics espanyols'. En aquest sentit, l'ANC ha volgut aprofitar l'acte de la diada de Sant Jordi per donar suport als candidats independentistes a les cambres de comerç que el mes de maig concorren a les eleccions d'aquest òrgan. ‘És des d'una concepció de no deixar espais de poder als altres que ens enfortirem i estarem preparats pel proper embat', ha afegit. Un dels candidats a ocupar un càrrec dins la Cambra de Comerç és l'actor i empresari Joel Joan. Joan ha defensat que ‘cal anar assumint responsabilitats al país i no deixar-les en mans alienes'. Per un altre dels candidats, Joan Canadell, quan arribi el nou embat ‘l'objectiu és que la cambra sigui una veritable eina de país i una veritable estructura d'estat'.
|
[
"Qui és Paluzie?",
"A què ha animat?",
"A què ho equipara?",
"Com el planteja?",
"Què considera que cal fer de nou?",
"Quines propostes té per aconseguir-ho?",
"Quina finalitat estratègica hi veu?",
"Què creu que podria aconseguir una Catalunya independent ara mateix?",
"Com s'ha referit a les decisions d'algunes empreses?",
"Quin dia festiu han utilitzat per enviar un missatge a partidaris de la independència?",
"Qui són aquestes persones?",
"A què?",
"Què n'ha expressat un d'ells, Joel Joan?",
"I Canadell?"
] |
{
"answer_end": [
40,
104,
131,
276,
370,
542,
637,
839,
1039,
1165,
1165,
1189,
1577,
1745
],
"answer_start": [
0,
24,
79,
133,
287,
287,
544,
761,
842,
1059,
1059,
1139,
1480,
1579
],
"input_text": [
"La presidenta de l'ANC.",
"A preparar-se per a un nou embat unilateral.",
"Al referèndum de l'1-O.",
"Com el nou punt d'inflexió definitiu que porti els catalans a la independència del país.",
"Situar la independència al centre del debat.",
"La promoció de campanyes de consum estratègic, l'aposta pels sindicats nacionals o el suport als candidats independentistes a les cambres de comerç.",
"Ocupar tots els espais de poder que tenen.",
"Donar la llibertat als presos i exiliats.",
"Que no s'ha de dependre d'aquelles empreses que en moments decisius participen de les campanyes de pressió dels poders polítics espanyols.",
"La diada de Sant Jordi.",
"Candidats independentistes.",
"A les cambres de comerç.",
"Que cal anar assumint responsabilitats al país i no deixar-les en mans alienes.",
"Que l'objectiu és que la cambra sigui una veritable eina de país i una veritable estructura d'estat."
]
}
|
books
|
-Sí…- li varen respondre, mig rient.
-Ai, ai! És ben estràmbul això. Fos a vista dels amos, encara com aquell!… Veieu? Jo mai m'hi só pogut avesar a atipar-me a davant d'ells… No ho sé… Em fa una mena de recança, de temença. Sembla que hi estic encongit, desficiós, com si els fes un xic de mancament de xalar-me quan ells es xalen… Trobo que fa taujà, que fa dròpol per a un mosso… Mes, aquí a la cuina… nós amb nós, ja és altra cosa… No fa?
-Això qui ho sap dir bé és el pastor…- va saltar una mossa amb la boca plena. -Ell vos ho dirà si vol…
I les mirades d'homes i dones totes varen clavar-se sobre el jai, que fins aleshores no havia alçat el cap ni obert els llavis. Igual que si es despertès d'un ensopiment de rumiar, el pastor va aixecar la testa tota solcada d'arrugues, tota vestida de cabells blancs, i va dir aquestes paraules:
-Jo pens que això és una llei de vergonya. El que fa l'Úrsula, d'altres dones ja ho só vist… S'abscondeix un hom per a vestir-se i despullar-se. No volem ésser com les bestioles de Déu que mostren a la llum del dia les debilitats i les joies de la carn. Menjar és, pels mortals, plaer del cos, i ensenyar el plaer és cosa vergonyosa… Perxò hi ha ànimes santes que ho amaguen a la vista del proisme. Si poguessin passar-se del gust de la boca… qui sap si se'n passarien? Mes, el menjar és manament de vida, i com que criatura nada no se'n pot estar, al menys ho allunyen dels ulls del món com una misèria. Perquè misèria humana deu ésser per l'Úrsula el què pels altres és goig, i per no ofendre als demés cerca enterrar en la solitud aquesta llei de vergonyes.
|
[
"Què li van contestar?",
"Com?",
"Què li produeix a un atipar-se davant dels amos?",
"Com se sent?",
"Què pensa que implica per a un noi?",
"Quina situació troba diferent?",
"Què en diu una de les noies?",
"A qui observa tothom, tot seguit?",
"Què va fer, doncs?",
"Com la tenia?",
"Quin comentari fa?",
"Què diu del plaer?",
"I dels aliments?",
"Les criatures els poden rebutjar?",
"Què explica sobre Úrsula?"
] |
{
"answer_end": [
24,
35,
223,
264,
381,
434,
501,
610,
756,
812,
883,
1174,
1346,
1389,
1601
],
"answer_start": [
0,
0,
69,
225,
333,
383,
444,
548,
727,
727,
843,
1138,
1317,
1350,
1447
],
"input_text": [
"Que sí.",
"Mig rient.",
"Una mena de recança, de temença.",
"Encongit, desficiós.",
"Que fa taujà, que fa dròpol.",
"La de la cuina.",
"Que allò qui ho sap dir bé és el pastor.",
"Al jai.",
"Va aixecar la testa.",
"Tota vestida de cabells blancs.",
"Que pensa que allò era una llei de vergonya.",
"Que és cosa vergonyosa.",
"Que és manament de la vida.",
"No.",
"Que misèria humana deu ésser per ella el què pels altres és goig, i per no ofendre als demés cerca enterrar en la solitud aquesta llei de vergonyes."
]
}
|
mitologia
|
Uadjet, també anomenada Wadjet, Buto, Uto, Edjo, Udjo o Wadjit, fou una deessa de la mitologia egípcia amb forma de serp (específicament d'una cobra) sovint envoltant una tija de papir. Era la patrona de l'oracle en la ciutat del mateix nom (Buto o Per-Uadjet). La mateixa deessa antropomòrfica duia una corona vermella. L'etimologia del seu nom remet al color verd, del rejoveniment o la regeneració. Amb la seva corona vermella (corona del país del delta), Ouadjet simbolitzava el regne del nord, el Baix Egipte. Estava associada amb Nekhbet com a deïtat patrona dels faraons. La imatge d'Uadjet amb el disc solar s'anomena ureu. Estava molt present com a ornament de protecció en el panteó egipci així com l'ull d'Horus. La seva representació es pot observar sobre els sostres dels passadissos de les tombes reials, sobre les parets dels temples o sobre mobles fins a l'ocàs de l'Egipte faraònic. En la mitologia, Uadjet va ser la infermera del déu infantil Horus i va ajudar Isis, la seva mare, a protegir-lo del seu oncle, Seth. La semblança d'aquest mite amb la història grega de Leto i Apol·lo a Delos probablement va donar lloc a la posterior identificació d'Uadjet amb la titànide grega Leto.
|
[
"Qui va ser Uadjet?",
"Com més és coneguda?",
"Quin aspecte té?",
"De quin tipus?",
"Què fa, normalment?",
"Què duia?",
"Quina associació etimològica té la seva denominació?",
"Quina relació tenia amb els reis egipcis?",
"On tenia una forta presència?",
"I on apareixia representada, especialment?",
"Per què era vinculada a Horus?",
"Què tenia a veure amb Isis?",
"Com es deia aquest?",
"A quina altra llegenda s'assembla?",
"Què ha suposat?"
] |
{
"answer_end": [
102,
62,
120,
149,
184,
429,
400,
577,
699,
863,
966,
1026,
1032,
1108,
1200
],
"answer_start": [
0,
0,
68,
68,
68,
402,
321,
515,
632,
724,
917,
917,
1014,
1034,
1034
],
"input_text": [
"Fou una deessa de la mitologia egípcia.",
"Com a Wadjet, Buto, Uto, Edjo, Udjo o Wadjit.",
"Té forma de serp.",
"D'una cobra.",
"Envoltar una tija de papir.",
"Una corona vermella.",
"El color verd, el rejoveniment o la regeneració.",
"Era deïtat patrona dels faraons.",
"En el panteó egipci.",
"Sobre els sostres dels passadissos de les tombes reials, sobre les parets dels temples o sobre mobles.",
"Perquè va ser la seva infermera.",
"Era la seva mare i va ajudar a protegir-lo del seu oncle.",
"Seth.",
"Amb la de Leto i Apol·lo a Delos.",
"Probablement va donar lloc a la posterior identificació d'Uadjet amb la titànide grega Leto."
]
}
|
bios
|
Genoveva Puig i Vilà (Barcelona?, 1900 [nts 1] - Barcelona, 27 de maig del 1986) va ser escriptora, professora de música, cantant i compositora.
A causa de la viudetat de la seva mare, ja des de molt jove treballà de cosidora. Estudià música amb Jaume Pahissa (composició) i Juli Pons i amplià la formació amb el fisiòleg de la veu Enrique O'Neill [nts 2] de qui en va ser "alumna preferente" i a qui dedicà dues publicacions en homenatge i recordança.
Va ser autora de la lletra i la música d'un cert nombre de cançons, que cantava ella, i que publicà en diverses edicions. També va ser autora d'alguna peça més instrumental, de qualitat
Als anys 30 va fer diverses gires de concerts per Catalunya, a Madrid i a París, acompanyada pel seu mestre i amic [nts 3] Juli Pons, interpretant-hi composicions de la música universal, i altres escrites per l'un o per l'altra. El 1934 va ser elegida presidenta de l'"Asociación Cultural Femenina" de Barcelona.
Acabada la guerra civil es dedicà a l'ensenyament, i als anys 1957-1960 -pel cap baix- fou professora i directora tècnica de cant de l'"Instituto de Arte Lírico E. O'Neill" de Barcelona, on difongué les bondats del mètode O'Neill [nts 2] per a l'educació i recuperació de la veu. Una de les seves deixebles, Carme Tulón, ha adaptat els seus ensenyaments per a corregir disfonies per mal ús de la veu. Altres cantants deixebles de Genoveva Puig foren Montserrat Alavedra, Glòria Denicola, Elvira Lupo, Marta Morera, Maria Pujadas i Jaume Rovira.
Com a escriptora, publicà diversos reculls de poesia i un llibre de narrativa. Posà lletra a gairebé totes les seves cançons, i en Juli Pons li musicà el poema Les flors de Divendres Sant.
Va estar casada amb Àngel Tarrach i Barrabia de qui se'n divorcià l'any 1935.
Selecció
|
[
"Qui fou Genoveva Puig?",
"Quan va néixer?",
"A quin ofici va dedicar-se de ben jove?",
"Per què?",
"En què va formar-se?",
"Amb qui?",
"Què va compondre?",
"Les interpretava?",
"Què va fer a principis de segle?",
"A on?",
"Quina organització va liderar l'any 1934?",
"Què va fer després de la guerra?",
"A qui va tenir d'alumnes?",
"Quin tipus de textos literaris va escriure?",
"Qui va ser el seu marit?"
] |
{
"answer_end": [
143,
80,
226,
226,
242,
348,
521,
539,
686,
720,
952,
1075,
1500,
1579,
1735
],
"answer_start": [
0,
0,
192,
145,
228,
228,
455,
455,
641,
660,
870,
954,
1357,
1502,
1691
],
"input_text": [
"Va ser una escriptora, professora de música, cantant i compositora.",
"El 1900.",
"Treballà de cosidora.",
"A causa de la viudetat de la seva mare.",
"En música.",
"Amb Jaume Pahissa, Juli Pons i Enrique O'Neill.",
"La lletra i la música d'un cert nombre de cançons.",
"Sí.",
"Diverses gires de concerts.",
"Per Catalunya, a Madrid i a París.",
"L'Asociación Cultural Femenina de Barcelona.",
"Fou professora i directora tècnica.",
"A Montserrat Alavedra, Glòria Denicola, Elvira Lupo, Marta Morera, Maria Pujadas i Jaume Rovira.",
"Reculls de poesia i un llibre de narrativa.",
"Àngel Tarrach i Barrabia."
]
}
|
vilaweb
|
El diputat de la CUP Carles Riera ha exigit al conseller d'Interior, Miquel Buch, que triï si vol continuar essent el ‘braç executor' del Ministeri d'Interior espanyol o bé posar la conselleria i el cos dels Mossos d'Esquadra ‘al servei de la defensa dels drets democràtics del poble català'. Per a Riera, Buch ha de decidir si vol mantenir la posició de defensa del marc constitucional i estatutari i diu que ‘no hi ha punt intermedi'. ‘Si no tria el costat adequat en demanarem la dimissió', ha dit en una entrevista a l'ACN. Riera ha criticat la posició ‘equidistant' d'Interior respecte dels atacs ‘antidemocràtics' de l'extrema dreta. La CUP lamenta que els Mossos exerceixin més accions ‘preventives' i ‘repressives' al moviment independentista que no pas a l'extrema dreta. Riera ha recordat que a final de juliol la CUP ja va demanar una compareixença de Buch a la comissió corresponent del parlament per donar explicacions per la ‘manca' d'actuacions dels Mossos en relació amb els incidents feixistes. I ja ha avançat que continuarien insistint perquè es fes aquesta compareixença a la cambra catalana. El diputat ha lamentat que és un fenomen que va ‘a l'alça' i que és més organitzat i vinculat amb les ‘clavegueres de l'estat'. Segons Riera, l'extrema dreta creix perquè és avalada políticament pel PP i Ciutadans per ‘crear confrontació, fractura, conflicte i violència'. ‘L'estat vol aparèixer com a mediador necessari. Hem de respondre amb accions no violentes per no caure-hi', ha dit. Eliminar de manera ‘fulminant' l'extrema dreta Riera ha criticat que l'acció dels Mossos d'Esquadra i del Departament d'Interior sigui ‘més punitiva' amb el moviment independentista que amb l'extrema dreta. ‘L'extrema dreta actua explícitament de manera violenta i considerem que l'acció d'Interior no és justa', ha dit. Riera creu que l'acció de la policia catalana contra l'extrema dreta ‘ha de ser fulminant i en massa' i que el govern hauria d'eliminar-ne la presència al territori. La CUP demana a Interior que prengui posició Segons la CUP, la conselleria d'Interior aplica el marc jurídico-polític de l'estat a Catalunya amb un esquema ‘repressiu' que no reconeix el dret d'autodeterminació ni el dret de decidir. Per això, insten Buch i la policia catalana a prendre posició i a concretar si fan costat a la legalitat espanyola per aplicar-la, ‘com estan fent', o si volen que els agents dels Mossos estiguin ‘al servei de la defensa dels drets democràtics i el dret d'autodeterminació del poble català'.
|
[
"Qui és Carles Riera?",
"A qui s'ha dirigit?",
"Què li ha dit?",
"Què considera el portaveu de la CUP?",
"Hi veu un punt mig?",
"Amb què amenaça?",
"Què ha assenyalat, especialment, de la conselleria d'Interior?",
"Què sap greu al partit de Riera?",
"Quina petició va comunicar la CUP a l'estiu?",
"Per què l'apel·laven?",
"De què ha avisat Riera?",
"Per què creu que la dreta més conservadora és en auge?",
"Com considera que hauria de respondre la policia?",
"Què diu el partit independentista d'esquerres de l'estratègia d'Interior?",
"Què reclamen?"
] |
{
"answer_end": [
33,
67,
291,
399,
435,
492,
638,
779,
908,
1010,
1111,
1384,
1925,
2222,
2514
],
"answer_start": [
0,
21,
21,
293,
402,
437,
528,
640,
781,
842,
1014,
1241,
1824,
2035,
2224
],
"input_text": [
"El diputat de la CUP.",
"Al conseller d'Interior.",
"Que triï si vol continuar essent el braç executor del Ministeri d'Interior espanyol o bé posar la conselleria i el cos dels Mossos d'Esquadra al servei de la defensa dels drets democràtics del poble català.",
"Que Buch ha de decidir si vol mantenir la posició de defensa del marc constitucional i estatutari.",
"No.",
"Amb demanar-ne la dimissió.",
"La posició equidistant d'Interior respecte dels atacs antidemocràtics de l'extrema dreta.",
"Que els Mossos exerceixin més accions preventives i repressives al moviment independentista que no pas a l'extrema dreta.",
"Una compareixença de Buch a la comissió corresponent del parlament.",
"Per donar explicacions per la manca d'actuacions dels Mossos en relació amb els incidents feixistes.",
"Que continuarien insistint perquè es fes aquesta compareixença a la cambra catalana.",
"Perquè és avalada políticament pel PP i Ciutadans per crear confrontació, fractura, conflicte i violència.",
"De manera fulminant i en massa.",
"Que aplica el marc jurídico-polític de l'estat a Catalunya amb un esquema repressiu que no reconeix el dret d'autodeterminació ni el dret de decidir.",
"Que Buch i la policia catalana prenguin posició i concretin si fan costat a la legalitat espanyola per aplicar-la, com estan fent, o si volen que els agents dels Mossos estiguin al servei de la defensa dels drets democràtics i el dret d'autodeterminació del poble català."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Egina (en grec antic Αἴγινα) va ser una nimfa, filla del riu Asop i de Mètope.
Zeus es va enamorar d'ella, la va seduir transformat en una flama, la raptà i la dugué a l'illa d'Enone. El seu pare va recórrer tot el territori grec buscant-la, sense trobar-la. Sísif, que volia tenir una font d'aigua dalt de l'acròpoli de Corint, va explicar a Asop on podia trobar-la. Com a recompensa, Asop li va donar la font de Pirene. Més tard, Sísif va expiar aquesta traïció a l'Hades. Zeus va fulminar Asop amb el seu llamp i aquest va retornar al seu lloc d'origen. Des de llavors, el riu Asop porta carbó.
D'aquesta relació entre Zeus i Egina va néixer Èac, que va canviar el nom de l'illa d'Enone pel d'Egina, en honor de la seva mare.
Més tard, Egina va anar a Tessàlia on es casà amb Àctor. D'aquesta unió en va néixer un fill, Meneci, el pare de Pàtrocle.
|
[
"Qui fou Egina?",
"De qui descendia?",
"Qui va sentir molta passió per ella?",
"I què va fer?",
"Com?",
"A on se la va endur obligada?",
"Qui la va buscar per tot arreu?",
"Qui el va ajudar?",
"Què desitjava ella?",
"Què li va oferir Asop?",
"Què va passar-li a Asop?",
"Què va ocórrer-li al riu que du el seu nom?",
"Quin fill van tenir?",
"Què va fer per Egina?",
"Quin altre nen va néixer d'una altra unió?"
] |
{
"answer_end": [
72,
104,
132,
146,
171,
209,
267,
393,
354,
447,
582,
623,
675,
754,
856
],
"answer_start": [
27,
56,
106,
106,
134,
173,
211,
286,
286,
413,
502,
584,
625,
672,
766
],
"input_text": [
"Va ser una nimfa.",
"Del riu Asop i de Mètope.",
"Zeus.",
"La va seduir.",
"Transformat en una flama.",
"A l'illa d'Enone.",
"El seu pare.",
"Sísif.",
"Una font d'aigua dalt de l'acròpoli de Corint.",
"La font de Pirene.",
"Que Zeus el va fulminar amb el seu llamp i va retornar al seu lloc d'origen.",
"Des de llavors, porta carbó.",
"Èac.",
"Va canviar el nom de l'illa d'Enone pel d'Egina.",
"Meneci."
]
}
|
books
|
Diu que l'elefant arrabassat del bosc és terrible als primers temps; però una tàctica especial del domador, encaminada a provar-li el domini d'una potència superior a la seva, combinada amb un tracte assidu i carinyós, a fi i efecte de fer-li lo més dolç i agradable possible son captiveri, el porten a la resignació, acabant per trobar-s'hi bé, en son nou estat.
Don Eudald, opulent per sos cabals i poderós pel retruc del nom que duia, venia a ésser com l'elefant de la muntanya. Sinó que el poble començà a plantar-li cara. Més tard vingué l'enginyer amb ses catilinàries, a torbar-li la beatífica pau en què vegetava, mostrant-li com altre profeta Daniel, estampant a la paret, el terrible Mane, Thecel, Fares, que profetitzava sa ruina. Ell se revoltà contra sa planeta, confiant en la poderosa inèrcia de sa massa respectable. Tot fou inútil: anorreat per la força de les circumstàncies, capolat pels contratemps i pels desenganys, caigué amb estrèpit de son pedestal, i esvaït del tot son orgull, bon goig de rebre l'ajuda de la mateixa mà que havia menyspreat.
Però els domadors el cobrien d'atencions i de carinyos, i l'elefant, lassat de tan lluitar i fart dels trencacaps i angúnies que li havien amargat les hores, fent-li perdre la testa, no gaire forta ni avesada als contratemps de la vida, s'hi començava a trobar força bé, en sa nova situació.
De bon grat havia legalitzat els compromisos contrets en son nom per en Montbrió el dia de la caiguda del Cerdà, fent donació al poble de tots els drets certs i dubtosos que pogués tenir sobre l'empriu de Serra Calma, abans i després de la darrera sentència, mitjançant les condicions estipulades, sense les quals se reservava sa reivindicació. Coadjuvà a la instauració de la nova Junta de Govern del poble (que, per consell d'en Montbrió, i atenent a les especialíssimes circumstàncies per què atravessava el país, conservà el nom de Junta Revolucionària, quedant a la mira de lo que esdevingués), i fins accedí, sense repugnància, a les insinuacions de la seva filla de repartir bona part del bestiar de la darrera cria entre els veïns més mal parats pel desastre de Serra Calma i de condonar les anyades als masovers i parcers perjudicats per les darreres revoltes.
Encara havia anat més enllà: solemnement prometé aprofitar les vetlles de l'hivern per a estudiar i revisar els arrendaments amb tota consciència i modificar-los en tot allò que fos de llei.
D'aquesta manera, posat en pau amb sa consciència, i tastant les íntimes satisfaccions que sempre produeix el fer bé, tornava a ésser el gormand de la vida patriarcal, recobrant poc a poc l'aspecte sanitós del bon burgès que està bé amb els seus amics, donant-se a sos innocents entreteniments i tornant a sos passeigs per les galeries, amb tot l'aire campetxano i amb tota la mansuetud i bonhomia d'un elefant casolà.
-Som un vençut!- exclamava sovint, com per a justificar-se de ses condescendències; i ho deia amb aquella cara de bon Jan amb entretocs de guineu que li era característica i que deixava suposar que en el fons més era un vençut que un convençut.
Les coses havien reprès a Serra-Bruna son curs normal, tomant a renàixer la vida i la salut. Donya Dolors, lliure d'angúnies, millorava de dia en dia, i la Loreto, juganera i enfutimada com abans, semblava no talaiar-se de què era poncella ja a punt d'esclatar. Mossèn Isidro tornava a ésser l'animació de la família: fins havia reanusat ses palestres amb don Eudald amb motiu dels gossos i dels canaris. Però sa obra sèria era un plan de catequística que havia ideat i anava a posar en pràctica, amb plena aprovació del senyor Rector i de la família.
|
[
"Com és l'elefant dels boscos?",
"Què pot dominar-lo, però?",
"En què consisteix?",
"Amb què es mescla?",
"Quina és la finalitat?",
"Com acaba l'animal?",
"Qui semblava l'elefant?",
"Com va entrar en l'estat de resignació?",
"Com se sentia en el seu nou mode de vida?",
"Què va oferir amablement al poble?",
"Com era la situació en què es trobava el país?",
"Què va acceptar Eudald sense queixa?",
"Què va jurar, fins i tot?",
"Com el van transformar totes aquestes accions?",
"Havia tornat la normalitat a Serra-Bruna?",
"Què havia fet Mossèn Isidro amb Eudald?"
] |
{
"answer_end": [
67,
106,
174,
217,
289,
362,
480,
936,
1359,
1577,
1876,
2203,
2420,
2839,
3139,
3452
],
"answer_start": [
0,
8,
74,
74,
219,
291,
364,
849,
1306,
1474,
1804,
1968,
2260,
2475,
3086,
3348
],
"input_text": [
"Terrible als primers temps.",
"Una tàctica especial.",
"A provar-li el domini d'una potència superior a la seva.",
"Amb un tracte assidu i carinyós.",
"Fer-li lo més dolç i agradable possible son captiveri.",
"Resignat, acabant per trobar-s'hi bé, en son nou estat.",
"Don Eudald.",
"Anorreat per la força de les circumstàncies, capolat pels contratemps i pels desenganys.",
"Força bé.",
"Tots els drets certs i dubtosos que pogués tenir sobre l'empriu de Serra Calma.",
"Especialíssima.",
"A les insinuacions de la seva filla de repartir bona part del bestiar de la darrera cria entre els veïns més mal parats i de condonar les anyades als masovers i parcers perjudicats.",
"Aprofitar les vetlles de l'hivern per a estudiar i revisar els arrendaments amb tota consciència i modificar-los en tot allò que fos de llei.",
"Tornava a ésser el gormand de la vida patriarcal, recobrant poc a poc l'aspecte sanitós del bon burgès que està bé amb els seus amics, donant-se a sos innocents entreteniments i tornant a sos passeigs per les galeries, amb tot l'aire campetxano i amb tota la mansuetud i bonhomia d'un elefant casolà.",
"Sí.",
"Havia reanusat ses palestres."
]
}
|
books
|
Mentrestant la Xamosa va tornar, li posà al costat, sense badar boca, una galleda d'aigua amb un porró en fresc i, al cap de poca estona, li presentà una sopa escaldada amb un ou. Bon entrant: un plat, que valia per dos! Allò, doncs, no pintava pas malament. A la traça, la barjaula no havia pas penetrat els misteris, que ell temia haver-li descobert, i el rebuf l'havia corretgida del mal vici de xerrar i llagotejar. Millor per a ella, que així es guanyaria unes albixeres, que poc se les esperava. No, l'amo de Mas Baltrons no n'era de coquí amb els que sabien suportar-li els rampells i deixar- lo content.
Es recalçà de pit a la taula i es posà a menjar. Rica sopa! A bé que res no adoba tant la vianda com el brou de la bona gana, i ell menava una cassussa que ni que tingués gossos afamats al ventre. Bon senyal, perque, si el seu mal li hagués donat febre, no gastaria pas aquell delit; i mal sense febre, serp sense verí. Total, no seria res. Tot consistia en prescindir-ne de la falòrnia, tal com se fa amb un renyit: «ja pots passar i repassar pel meu davant tant com vulguis, per a tu no hi galibo.» I ni tan sols no recordar-se'n.
|
[
"Què va fer la Xamosa?",
"Què li va oferir?",
"Què més li va donar després?",
"Com era?",
"Feia bona pinta?",
"Què li havia produït el rebuf?",
"Era beneficiós per a ella?",
"Per què?",
"Com estava la sopa?",
"Què és el que més bé adoba la carn?",
"I com es trobava ell?",
"Era bon indicador?",
"Per què?",
"De què tractava tot plegat?"
] |
{
"answer_end": [
31,
111,
178,
219,
258,
419,
438,
476,
671,
737,
808,
820,
895,
999
],
"answer_start": [
0,
12,
115,
150,
222,
356,
421,
421,
662,
673,
741,
810,
810,
954
],
"input_text": [
"Va tornar.",
"Una galleda d'aigua amb un porró en fresc.",
"Una sopa escaldada amb ou.",
"Un plat que valia per dos.",
"Sí.",
"L'havia corretgida del mal vici de xerrar i llagotejar.",
"Sí.",
"Perquè així es guanyaria unes albixeres.",
"Rica.",
"El brou de la gana.",
"Menava una cassussa que ni que tingués gossos afamats al ventre.",
"Sí.",
"Perquè si el seu mal li hagués donat febre, no gastaria pas aquell delit.",
"De prescindir-ne de la falòrnia."
]
}
|
mitologia
|
Biblis (en grec antic Βυβλίς), va ser, segons la mitologia grega, filla de Milet i de Ciànea.
S'enamorà del seu germà bessó Caune, però aquest la rebutjà indignat i arribà a fugir de casa per no veure-la. Hi ha diferents versions de la llegenda però en totes, a causa de les seves llàgrimes es forma una font. Es creu que els fundadors e la ciutat de Biblos, a Fenícia, van triar aquest nom en record de la llegenda.
L'escriptor que fa un relat més elaborat sobre Biblis és Ovidi. Biblis s'adona que està enamorada del seu germà i malgrat els seus esforços inicials per convèncer-se a si mateixa que els seus sentiments són naturals, finalment accepta que són inapropiats. Incapaç de mantenir els seus sentiments en secret, envia a Caune una llarga carta d'amor a través d'un criat en la qual li dona exemples d'altres amors incestuosos entre déus. El germà marxa disgustat. Biblis creu que serà capaç d'aconseguir que ell la correspongui, però quan veu que Caune ha marxat cau en la desesperació, s'estripa les vestidures i embogeix. Per cercar-lo viatja per tota Grècia i Àsia Menor fins que finalment mori, esgotada pel viatge i el dolor. Com que no parava de plorar, acaba per convertir-se en una deu.
Parteni de Nicea cita dues versions de la llegenda de Biblis, l'una de les quals coincideix amb la narrada per Ovidi amb l'única diferència que acaba amb el suïcidi de la noia penjada del coll amb el seu cinturó. En l'altra versió, és Caune l'instigador de l'incest, mentre que Biblis el correspon amb amor fraternal; llavors Caune marxa abans de perdre el control sobre els seus desigs. Biblis, després d'una llarga cerca sense resultats, es treu el vestit i el fa servir per penjar-se. Conó va escriure una versió idèntica a aquesta de Parteni.
La narració d'Antoní Liberal descriu a Biblis desolada per l'amor no correspost cap al seu germà; quan Caune la rebutja, renuncia a nombroses propostes de matrimoni fetes per diferents pretendents i finalment intenta suïcidar-se llançant-se per un penya-segat, però és salvada per les hamadríades que la fan adormir i la transformen en una nimfa.
Viccionari
|
[
"Qui fou Biblis?",
"D'acord amb quina tradició?",
"Què li va passar?",
"Com es deia aquest?",
"Com va respondre-li?",
"Quantes variacions de la història hi ha?",
"Què és un fet comú, però?",
"Qui escriu més detalladament sobre aquest personatge?",
"Quin pensament té Biblis sobre el que sent pel germà?",
"Com es declara a Caune?",
"Què fa quan ell fuig?",
"Què li passa al final, després de buscar-lo?",
"A quines versions es refereix Pateni?",
"En aquesta darrera, per què fuig Caune?",
"Quin final explica Antoní Liberal, de Biblis?"
] |
{
"answer_end": [
92,
64,
123,
129,
203,
244,
308,
479,
671,
847,
1033,
1140,
1471,
1592,
2098
],
"answer_start": [
0,
0,
94,
94,
94,
205,
205,
417,
481,
673,
945,
1049,
1206,
1419,
1753
],
"input_text": [
"La filla de Milet i de Ciània.",
"Amb la mitologia grega.",
"Que s'enamorà del seu germà bessó.",
"Caune.",
"La rebutjà indignat i arribà a fugir de casa per no veure-la.",
"Hi ha diferents versions.",
"Que causa de les seves llàgrimes es forma una font.",
"Ovidi.",
"Que és inapropiat.",
"Li envia una llarga carta d'amor a través d'un criat en la qual li dona exemples d'altres amors incestuosos entre déus.",
"Cau en la desesperació, s'estripa les vestidures i embogeix.",
"Finalment mor, esgotada pel viatge i el dolor.",
"Una coincideix amb la narrada per Ovidi amb l'unica diferència que acaba amb el suïcidi de la noia i en l'altra versió és Caune l'instigador de l'incest.",
"Per no perdre el control sobre els seus desigs.",
"Que intenta suïcidar-se llançant-se per un penya-segat, però és salvada per les hamadríades que la fan adormir i la transformen en una nimfa."
]
}
|
books
|
-D'on venes, ara?- va preguntar la Malena.
-De cercar-me el sopar- va respondre ell.
I, agafant el sacot, va treure'n un conill.
-És dels pedrers del senyor comte: sabes?… Molts dies ne tinc ventura, dels pedrers. Abantes m'acontentava del peix que podia arreplegar per les gorgues del córrec i pels rabeigs de la riera; emprò l'altre dia vaig baixar a ciutat, vaig fer negoci, i vaig comprar-me aquesta escopetota, que em fa pla bon servei.
La Malena va mirar-lo estranyada. No ho entenia, allò de fer negoci. I ell, que ho va conèixer, va butxaquejar una estona, va treure's una embosta de troncs de cirerer i cor de pinya, i els hi va acostar als ulls perquè els pogués obirar.
-Con no sé què fer, m'entretinc, amb un sanagrills, a fer pipes i pipots: sabes?… I, con ne tinc forsa, baixo a ciutat i me'ls venc al marxant dels Quatre-cantons. Tot ajuda; entenes? Val més això que no pas anar a robar.
-Doncs mira't: al poble tothom està que només vius del que robes. I tothom te la porta votada; i n'hi ha que, si s'hi pusquessin adobar, prou t'enviarien a fer malves. Sobretot en Jan de can Bartra, que, d'ençà que veu que fujo d'ell com d'un mal gam, se dóna a les àligues. Emprò el que el té més foll és la feta del camp de dalt. Diu que amb deu vides que pusqués llevar-te no li pagaries el desingust. Perquè ell està que va ser cosa teva. I jo també hi estic. I trobo que vares fer mal fet, perquè en Jan és molt verinós, i qui l'hi fa l'hi paga.
|
[
"Què va demanar la Malena?",
"Què li va contestar ell?",
"Què va treure d'un sac?",
"D'on diu que era?",
"Hi tenia sort, normalment?",
"Què li posava content abans?",
"Què va aconseguir feia uns dies?",
"L'era útil?",
"Com se'l mirava la Malena?",
"Com va actuar ell?",
"Què li vol fer veure a la Malena?",
"Com respon ella?",
"Què explica que va dient en Jan?"
] |
{
"answer_end": [
41,
83,
127,
162,
212,
319,
414,
440,
474,
654,
901,
967,
1306
],
"answer_start": [
1,
44,
88,
130,
172,
214,
327,
380,
442,
511,
845,
904,
1235
],
"input_text": [
"Que d'on venia ara.",
"Que de cercar-se el sopar.",
"Un conill.",
"Dels pedrers del senyor comte.",
"Sí.",
"El peix que podia arreplegar per les gorgues del córrec i pels rabeigs de la riera.",
"Comprar-se aquesta escopetota.",
"Sí.",
"Estranyada.",
"Va butxaquejar una estona, va treure's una embosta de troncs de cirerer i cor de pinya, i els hi va acostar als ulls.",
"Que tot ajuda, i que val més això que no pas anar a robar.",
"Li diu que al poble tothom està que només viu del que roba.",
"Que amb deu vides que pusqués llevar-li no li pagaria el desingust."
]
}
|
mitologia
|
En Fort Farell, conegut també amb el nom del Gegant del Pi, és el més popular gegant de la mitologia catalana. Això es deu principalment a la fama que va assolir, puix que va anar absorbint llegendes que originàriament pertanyien a altres gegants.
Diuen que era nascut a Caldes de Montbui, a una masia que es deia Can Farell però de tan fort que era tothom li deia Fort Farell. Era tan alt i gros que de vegades feia servir un pi com a bastó per caminar, d'aquí li vingueren els sobrenoms.
És sabut que quan estava assedegat, s'acostava al riu Mogent i s'empassava tota l'aigua que duia d'un sol glop, de manera que riu avall feia l'efecte que s'havia assecat de sobte.
Era pagès i un dia, mentre sembrava, una persona li demanà per un camí i, de tan gros i fort com era, va aixecar els bous i l'arada per assenyalar-li'l.
S'explica que quan en Colom va anar a Barcelona de tornada del seu viatge de les Amèriques ho va fer acompanyat d'uns indis negres enormes que van deixar meravellats els Reis Catòlics. La gent catalana, però, va dir que no estava pas tan impressionada, ja que ben a la vora hi havia un home que era més gros que tots aquells indis. Com que els presents no s'ho creien, el van avisar i en arribar volien que pagués la taxa de llenya, atès que no hi havia deixat el pi, però ell se'n va desempallegar llençant-lo per sobre de la muralla sense cap esforç. Per demostrar com n'era de superior al negre portat per en Colom, el va agafar tot cridant: "Aparteu-vos, gent d'Amèrica, que allí on caurà tot ho aixafarà!", i a força de músculs el va llançar amb tanta força que el negre va arribar fins a les Amèriques.
Una altra llegenda explica que en assabentar-se que Barcelona, la ciutat Pubilla de Catalunya, havia caigut sota el poder dels moros es va enrabiar tant que va arrencar un pi de soca-rel i amb unes poques passes es va plantar davant de la ciutat. Tot seguit va demanar al moro que governava la ciutat, popularment conegut com el Gegant de la Ciutat, de lluitar-hi, i ho varen fer. El va guanyar d'un cop de pi ben clavat, i així va quedar alliberada la ciutat.
Hi ha una cançó molt popular que ho narra. La primera estrofa explica com s'acosta el Gegant del Pi a la ciutat i la segona com el Gegant de la Ciutat se n'escapa corrents per les teulades de Barcelona:
També diuen que abans de tornar a casa en Fort Farell va parar a descansar a Collserola i durant la nit, mentre dormia, va fer tant de fred que es va quedar petrificat. Si hom s'hi fixa, encara és possible veure-hi el seu perfil.
|
[
"Qui és Fort Farell?",
"Quin altre nom rep?",
"Per què la gent l'anomena Fort Farell?",
"Què feia quan tenia set?",
"A què es dedicava?",
"Què va portar Colom quan va tornar del viatge a Amèrica?",
"Van quedar sorpresos els catalans?",
"Per què?",
"Què va passar, aleshores?",
"Com va respondre ell?",
"Què va fer per fer veure que era més fort que el visitant de Colom?",
"Què diu una altra versió?",
"Quin repte va proposar-li al gegant moro?",
"Com el va vèncer?",
"On s'explica aquesta història?",
"Què té a veure amb Collserola?"
] |
{
"answer_end": [
109,
58,
376,
600,
679,
961,
1074,
1153,
1289,
1374,
1630,
1877,
1995,
2052,
2134,
2524
],
"answer_start": [
0,
0,
330,
490,
670,
823,
1008,
1008,
1155,
1219,
1376,
1632,
1879,
2013,
2093,
2296
],
"input_text": [
"És el més popular gegant de la mitologia catalana.",
"El Gegant del Pi.",
"De tan fort que era.",
"S'acostava al riu Mogent i s'empassava tota l'aigua que duia d'un sol glop.",
"Era pagès.",
"Uns indis negres enormes.",
"No.",
"Perquè ben a la vora hi havia un home que era més gros que tots aquells indis.",
"Que els presents no s'ho creien, el van avisar i en arribar volien que pagués la taxa de llenya, atès que no hi havia deixat el pi.",
"Se'n va desempallegar llençant-lo per sobre de la muralla sense cap esforç.",
"El va llançar amb tanta força que el negre va arribar fins a les Amèriques.",
"Que en assabentar-se que Barcelona, la ciutat Pubilla de Catalunya, havia caigut sota el poder dels moros es va enrabiar tant que va arrencar un pi de soca-rel i amb unes poques passes es va plantar davant de la ciutat.",
"Lluitar.",
"D'un cop de pi ben clavat.",
"A una cançó molt popular.",
"Que abans de tornar a casa en Fort Farell va parar a descansar a Collserola i durant la nit, mentre dormia, va fer tant de fred que es va quedar petrificat, i si hom s'hi fixa, encara és possible veure-hi el seu perfil."
]
}
|
vilaweb
|
La vice-presidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, ha avisat avui a Rajoy que al País Valencià es preparen ‘mobilitzacions més contundents' per la manca d'inversions. En aquest sentit, ha afirmat que l'infrafinançament és crònic i que Madrid mai ha fet inversions d'acord amb el pes poblacional del territori. ‘Som l'11% de la població de l'estat espanyol i per tant han d'arribar inversions en aquest percentatge. Quelcom que no ha passat mai', ha declarat en una entrevista a RNE. Oltra ha ressaltat que tant el PP com el PSOE són els culpables d'aquesta situació. La vice-presidenta ha denunciat que l'estat espanyol no el trenca la perifèria, en referència a l'independentisme català, sinó el pressupost general de l'estat. ‘Es trenca quan sistemàticament es maltracta un territori, i en el cas del territori valencià, això ja és insuportable', ha assegurat. Oltra ha recordat que les Corts han aprovat per unanimitat que el govern espanyol faci arribar al País Valencià les inversions que li pertoquen. A més, ha reclamat que es revisi el deute acumulat per culpa d'aquest finançament. La vice-presidenta també ha afirmat que el mandat parlamentari va acompanyat d'un front comú de la societat civil i el món empresarial.
|
[
"Qui és Mónica Oltra?",
"A qui s'ha adreçat avui?",
"Sobre què?",
"Quina queixa ha expressat?",
"Quin percentatge poblacional representen respecte de la resta d'Espanya?",
"A qui assenyala?",
"Quin fet considera que trenca les relacions a Espanya, precisament?",
"Com ha dit que afecta els valencians?",
"Quin acord ha aprofitat per mencionar?",
"Què ha exigit, també?",
"A quin es refereix?",
"Ha dit res més?",
"Què?",
"Quins sóns els factors que el componen?"
] |
{
"answer_end": [
61,
85,
177,
320,
367,
577,
738,
873,
1018,
1070,
1101,
1138,
1195,
1237
],
"answer_start": [
0,
49,
49,
179,
322,
495,
579,
740,
875,
1027,
1020,
1103,
1103,
1128
],
"input_text": [
"La vice-presidenta de la Generalitat Valenciana.",
"A Rajoy.",
"Sobre que al País Valencià es preparen mobilitzacions més contundents per la manca d'inversions.",
"Que l'infrafinançament és crònic i que Madrid mai ha fet inversions d'acord amb el pes poblacional del territori.",
"L'11%.",
"Tant el PP com el PSOE.",
"El pressupost general de l'estat.",
"D'una manera ja insuportable.",
"Que les Corts han aprovat per unanimitat que el govern espanyol faci arribar al País Valencià les inversions que li pertoquen.",
"Que es revisi el deute acumulat.",
"Al deute acumulat per culpa d'aquest finançament.",
"Sí.",
"Que el mandat parlamentari va acompanyat d'un front comú.",
"La societat civil i el món empresarial."
]
}
|
mitologia
|
Tirint (en grec antic Τίρυνς) era una de les més antigues ciutats gregues, situada a la plana d'Argòlida, a la via que portava cap a Epidaure, segons Pausànias. Habitada des del tercer mil·lenni, en l'època micènica estava fortificada. Homer la menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, i parla de les seves muralles (Τίρυνς τειχιόεσσα, l'amurallada Tirint). Es deia que havien estat construïdes pels ciclops. Pausànias (segle II) arribà a dir que causaven la mateixa admiració que les piràmides d'Egipte.
El seu nom s'atribueix per la mitologia a Tirins, fill d'Argos, i la seva fundació a Pretos, segons Estrabó i Pausànias. Segons la tradició més acceptada, Megapentes, fill de Pretos, la va cedir a Perseu, que la va transmetre al seu descendent, Electrió. La filla d'aquest, Alcmena, es va casar amb Amfitrió, que hauria estat coronat rei de Tirint, però el va expulsar Estènel, rei d'Argos; però el seu fill Hèracles va recuperar la ciutat.
Encara que la tradició la feia connectada amb els heràclides, va ser una ciutat dels aqueus, que la van conservar després de la conquesta del Peloponès pels doris. Tirint suposava un perill per a la veïna Argos, dominada pels doris. Cleòmenes I d'Esparta va derrotar els argius, però els esclaus de Cleòmenes van prendre possessió de Tirint i la van dominar durant molts anys, segons Heròdot. A la guerra contra Pèrsia, Tirint, va enviar un contingent que va lluitar a la Batalla de Platea. Després, Argos va conquerir la ciutat, probablement al mateix temps que Micenes, cap a l'any 469 aC. Van destruir completament la ciutat baixa, la ciutadella va quedar desmantellada (la ciutadella tenia el nom de Licimna en honor de Licimni, fill d'Electrió, que va morir allà a mans de Tlepòlem) i els habitants van ser expulsats cap a Epidaure i Halieis, a la vora d'Hermíone i els que no van poder fugir van ser enviats a Argos, segons Estrabó. A partir d'aquell moment la ciutat va quedar deshabitada, i quan Pausànias la va veure al segle II no quedava més que les restes de les muralles de la ciutadella i en direcció al mar, les anomenades "cambres" de les filles de Pretos.
Teofrast diu que els habitants de Tirint eren coneguts per la seva propensió a riure sempre, cosa que no els feia aptes pels negocis seriosos, segons recull també Ateneu de Nàucratis.
Es conserven les seves ruïnes al lloc anomenat Paleo Anapli. L'acròpoli va ser excavada des del 1884 per Heinrich Schliemann. Les muralles, de les quals es conserva una part, són de tècnica ciclòpia i estan datades vers el 1400 aC, amb una reconstrucció potser cap al 1200 aC i formaven un oval d'uns 300 metres de llarg per 60 i 100 d'ample. Queden restes del propileu, el mègaron o palau reial i alguna altra construcció.
|
[
"Què és Tirint?",
"D'on?",
"Què en deia Pausànias?",
"A quina obra homèrica surt?",
"Quin origen mitològic té la denominació?",
"Quina és la història més convincent que se n'explica?",
"A qui va pertànyer?",
"Era perillosa la ciutat per a Argos?",
"Qui hi havia?",
"Què va aconseguir Cleòmenes?",
"Què va passar a Tirint, però?",
"Quan van fer-se Argos amb la ciutat?",
"On van desterrar els habitants?",
"Què era característic dels ciutadans de Tirint?",
"Com és la fortalesa que l'envoltava?"
] |
{
"answer_end": [
73,
104,
159,
290,
573,
950,
1043,
1162,
1183,
1229,
1327,
1542,
1889,
2216,
2650
],
"answer_start": [
0,
0,
75,
236,
511,
632,
1014,
1116,
1116,
1185,
1231,
1345,
1742,
2142,
2435
],
"input_text": [
"Era una de les més antigues ciutats gregues.",
"De la plana d'Argòlida.",
"Que era a la via que portava cap a Epidaure.",
"A la Ilíada.",
"S'atribueix a Tirins, fill d'Argos.",
"Megapentes, fill de Pretos, la va cedir a Perseu, que la va transmetre al seu descendent, Electrió. La filla d'aquest, Alcmena, es va casar amb Amfitrió, que hauria estat coronat rei de Tirint, però el va expulsar Estènel, rei d'Argos; però el seu fill Hèracles va recuperar la ciutat.",
"Als aqueus.",
"Sí.",
"Els doris.",
"Derrotar els argius.",
"Que els esclaus de Cleòmenes van prendre possessió de Tirint i la van dominar durant molts anys.",
"Cap a l'any 469 aC.",
"Cap a Epidaure i Halieis, a la vora d'Hermíone i els que no van poder fugir van ser enviats a Argos.",
"La seva propensió a riure sempre.",
"Són de tècnica ciclòpia i estan datades vers el 1400 aC, amb una reconstrucció potser cap al 1200 aC i formaven un oval d'uns 300 metres de llarg per 60 i 100 d'ample."
]
}
|
bios
|
Gemma Romanyà i Valls (Capellades, 29 de setembre de 1945 - 5 de març de 2018) va ser una empresària del sector de les arts gràfiques i una important mecenes cultural catalana.
Originària de Capellades (Anoia), des del 1973 hi va dirigir la impremta Romanyà Valls SA, amb centre a Capellades i la Torre de Claramunt.
Alhora, des del 1988 patrocinà uns concerts de cambra presentats en un acurat programa sota el títol genèric de Concurs Paper de Música de Capellades. Poc després inicià la construcció de la Sala Paper de Música a Capellades, que s'inaugurà a l'octubre del 1991, que ha estat d'aleshores ençà l'escenari d'enregistraments musicals o concerts i tota mena d'altres activitats culturals, teatrals, poètiques i fins i tot cinematogràfiques. Més endavant, el 1992, promogué el Curs Internacional de Música de Cambra de Capellades, certamen anyal per a la promoció de joves intèrprets en què hi van anar participant any rere any professors i alumnes de procedència internaciona.
Col·laborà en l'edició dels àlbums gravats per l'orquestra Ensemble XXI i també va cedir-los l'estudi per al seu enregistrament. Per aquest motiu el curs 2010/11 va ser convidada d'honor al concert de presentació del CD Postales de verano, que formava part del programa de cinc concerts celebrats per Ensemble XXI amb motiu del seu desè aniversari.
També es va comprometre amb la recerca que l'equip d'investigació de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) du a terme al jaciment arqueològic de l'Abric Romaní, i ha participat tot sovint en el seu finançament.
També fou promotora i divulgadora a Capellades de l'Eurocongrés 2000.
El 1998 va rebre un dels Premis d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla, i el 2005 va guanyar, per unanimitat del jurat, el Premi al Patrocini i Mecenatge Empresarial a Espanya.
Estigué casada amb Miquel Pujol i Palol, que fou company seu també en l'activisme cultural, i tingué tres fills.
|
[
"Qui és Gemma Romanyà?",
"Quan va néixer?",
"A on?",
"A què va començar-se a dedicar el 1973?",
"Què va fer des del 1988?",
"Com es coneixien?",
"Què va tenir lloc una mica més endavant?",
"Quan?",
"Per a què ha servit el local?",
"Què va impulsar l'any 1992?",
"En què consisteix?",
"Quina mena de gent hi anava?",
"En quin projecte va participar?",
"Com més hi va ajudar?",
"Quina mostra d'agraïment li van oferir?",
"A quin àmbit de recerca estava vinculada?",
"Quins guardons va obtenir el 1998 i el 2005?"
] |
{
"answer_end": [
175,
78,
201,
266,
370,
466,
541,
578,
752,
841,
895,
988,
1061,
1117,
1228,
1528,
1833
],
"answer_start": [
0,
0,
177,
211,
317,
338,
468,
468,
508,
754,
786,
843,
990,
990,
1119,
1339,
1650
],
"input_text": [
"Va ser una empresària del sector de les arts gràfiques i una important mecenes cultural catalana.",
"El 29 de setembre de 1945.",
"A Capellades.",
"A dirigir la impremta Romanyà Valls SA.",
"Va patrocinar uns concerts de cambra.",
"Com el Concurs Paper de Música de Capellades.",
"La construcció de la Sala Paper de Música a Capellades.",
"L'octubre del 1991.",
"Ha estat d'aleshores ençà l'escenari d'enregistraments musicals o concerts i tota mena d'altres activitats culturals, teatrals, poètiques i fins i tot cinematogràfiques.",
"El Curs Internacional de Música de Cambra de Capellades.",
"En un certamen anyal per a la promoció de joves intèrprets.",
"Professors i alumnes de procedència internaciona.",
"En l'edició dels àlbums gravats per l'orquestra Ensemble XXI.",
"Va cedir-los l'estudi per al seu enregistrament.",
"El curs 2010/11 va ser convidada d'honor al concert de presentació del CD Postales de verano.",
"Amb la de l'equip d'investigació de l'IPHES al jaciment arqueològic de l'Abric Romaní.",
"El 1998 va rebre un dels Premis d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla, i el 2005 va guanyar, per unanimitat del jurat, el Premi al Patrocini i Mecenatge Empresarial a Espanya."
]
}
|
mitologia
|
Hestiaea, també coneguda com a Hestiaea d'Alexandria, va ser una erudita que va escriure un tractat sobre la Ilíada d'Homer que va discutir la qüestió de si la Guerra de Troia es va produir a prop de la ciutat, llavors anomenada Ilí, i que va ser citada per Demetri d'Escepsis. Cap dels seus treballs s'ha conservat.
Es creu que Hestiaea va viure a l'antiga ciutat grega d'Alexandria Troas, al Mar Egeu a la Turquia moderna o a Alexandria, Egipte.
Hestiaea es va adonar correctament que la planíce situada entre Troia i el Mar Mediterrani era un dipòsit de terra comparativament recent i, per tant, va qüestionar la visió homèrica que aquesta plana era el lloc on es va produir la Guerra de Troia. La seva opinió va influir en Demetri d'Escepsis, que la va citar com a font. Segons l'estudiós d'Homer, J. V. Luce, escrivint a Celebrant els paisatges d'Homer: Troia i Ítaca Revisitades, ni Hestiaea ni Demetri haurien acceptat la visió dels habitants d'Ili que la seva ciutat va marcar la ubicació de l'antiga Troia.
Estrabó esmenta Hestiaea en la seva "Geografia" (XIII.1.16, C599): "Demetri cita també a Hestiaea d'Alexandria com a testimoni, una dona que va escriure un treball sobre la "Ilíada" d'Homer i es va preguntar si la guerra es va produir al voltant de l'actual Ilí i la plana de Troia, que aquest últim situa entre la ciutat i el mar, perquè, va dir, que la plana que ara hi ha per davant de l'actual ciutat és un dipòsit posterior dels rius". També se li atribueix els comentaris medievals sobre la "Ilíada" i sobre "Treballs i dies" d'Hesíode per a una de les diverses explicacions de l'epítet poètic "Daurada Afrodita": "Hestiaea la gramàtica diu que a Egipte hi ha una plana anomenada Daurada on Afrodita és lloada". "Hestiaea the grammarian says that the plain where Aphrodite's temple stands is called Golden: that is why it is the 'temple of Golden Aphrodite'." A part d'aquestes tres cites curtes, avui en dia no sobreviu res del tractat d'Hestiaea sobre la "Ilíada".
|
[
"Qui fou Hestiaea?",
"Quin altre nom rep?",
"Què va fer?",
"De què tractava?",
"Com es deia en aquells temps Troia?",
"Qui s'hi va referir?",
"Ha sobreviscut cap document original seu?",
"On habitava, segons el que se'n sap?",
"En què es va fixar?",
"Qui és J. V. Luce?",
"Què n'opina?",
"A quina obra ho explica?",
"Qui més parla d'Hestiaea?",
"A on?",
"On més comenta les contribucions d'Hestiaea?"
] |
{
"answer_end": [
72,
52,
123,
209,
232,
276,
315,
389,
696,
812,
1014,
1014,
1040,
1063,
1634
],
"answer_start": [
0,
0,
54,
77,
154,
240,
278,
317,
448,
775,
775,
802,
1016,
1016,
1457
],
"input_text": [
"Una erudita.",
"Hestiaea d'Alexandria.",
"Va escriure un tractat sobre la Ilíada d'Homer.",
"De si la Guerra de Troia es va produir a prop de la ciutat.",
"Ilí.",
"Demetri d'Escepsis.",
"No.",
"A l'antiga ciutat grega d'Alexandria Troas.",
"Que la planíce situada entre Troia i el Mar Mediterrani era un dipòsit de terra comparativament recent i, per tant, va qüestionar la visió homèrica que aquesta plana era el lloc on es va produir la Guerra de Troia.",
"L'estudiós d'Homer.",
"Que ni Hestiaea ni Demetri haurien acceptat la visió dels habitants d'Ili que la seva ciutat va marcar la ubicació de l'antiga Troia.",
"A Celebrant els paisatges d'Homer: Troia i Ítaca Revisitades.",
"Estrabó.",
"En la seva Geografia.",
"Als comentaris medievals sobre la Ilíada i sobre Treballs i dies d'Hesíode per a una de les diverses explicacions de l'epítet poètic Daurada Afrodita."
]
}
|
mitologia
|
Els Gegants del Pi són portats per l'Associació d'Amics dels Gegants del Pi, una associació cultural creada el 1992 al barri del Pi de la Ciutat Vella (Barcelona) que assumeix totes les tasques que es desprenen del funcionament dels elements festius de la parròquia i és continuadora del treball des de 1960 havia dut a terme el Patronat dels Gegants del Pi.
Els gegants del Pi sempre han estat allotjats a la basílica del Pi i tenen una llarga història que comença el 1601. Primerament van estar al càrrec de la Junta d'Obres de la parròquia, que vetllava per la seva conservació. Les referències a les aparicions dels gegants a les festes del Corpus i altres solemnitats de la parròquia i de Barcelona són nombroses al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX, fins que el 1870 són tancats a les golfes del campanar de l'església del Pi. Durant la guerra civil espanyola van poder ser salvats de la crema de la basílica i, el 1959, van ser recuperats per un grup de feligresos del Pi interessats per les tradicions de Barcelona i, posteriorment, restaurats per Manel Casserras i Boix. El 12 de juny de 1960 tornen a ballar pels carrers de la ciutat.
El 1985, en la festa del 25è aniversari de la seva recuperació, són apadrinats pels seus eterns companys, els gegants de la Ciutat, i batejats com a Mustafà i Elisenda. Per les festes de la Mercè del 1986 s'estrena la còpia del gegant i el mateix dia de l'any següent, la de la geganta. Des de llavors, els gegants vells no han tornat a sortir més que per exposicions de gegants centenaris originals. Però des de l'any 2010, quan celebren el 50è aniversari de la seva recuperació, es preveu que tornin a sortir un cop l'any, per fer el seu ball just després del Pregó de les Festes de Sant Josep Oriol, les festes del barri del Pi.
L'Associació engloba els geganters del Pi, que són el motor que fa caminar i ballar els gegants, i els grallers i tabalers del Pi, que són els acompanyants inseparables dels gegants i que amb la seva música els donen la força i el ritme per ballar. L'Associació és qui fa possible la participació dels gegants en les festes de la ciutat i en festes i trobades que tenen lloc en altres indrets, a més de tenir cura de custodiar-los i conservar-los. Com a reconeixement històric, des de la seva creació el 1993 formen part del Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona.Al capdavant de l'Associació sempre hi ha hagut el seu president, Josep Lluís Esteras Iaio. El 2001, aprofitant el 400 aniversari dels gegants, l'entitat va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.
Coord.: 41° 23′ 7.52″ N, 2° 10′ 31.01″ E / 41.3854222°N,2.1752806°E / 41.3854222; 2.1752806
|
[
"Qui s'encarrega dels Gegants del Pi?",
"En què consisteix aquest grup?",
"Què fa?",
"Qui n'era responsable anteriorment?",
"Quan van encarregar-se'n ells?",
"On es guarden els gegants?",
"Quina és la data d'inici de la seva tradició?",
"Quan van ser molt populars a les celebracions parroquials?",
"Què va passar l'any 1870?",
"Van sobreviure a l'incendi de l'església durant la guerra?",
"Qui va tornar a fer-los populars?",
"Quan es va tornar a exhibir-los per la ciutat?",
"Quin nom els posen l'any 1985?",
"Què es fa des de 2010?",
"A part de fer-los dansar, què fan els geganters?",
"Què van obtenir pel 400 aniversari?"
] |
{
"answer_end": [
75,
150,
265,
357,
357,
425,
473,
756,
833,
916,
980,
1145,
1314,
1748,
2225,
2540
],
"answer_start": [
0,
35,
77,
268,
268,
359,
359,
582,
767,
835,
929,
1082,
1147,
1548,
2028,
2438
],
"input_text": [
"L'Associació d'Amics dels Gegants del Pi.",
"És una associació cultural del barri del Pi de la Ciutat Vella.",
"Assumeix totes les tasques que es desprenen del funcionament dels elements festius de la parròquia.",
"El Patronat dels Gegants del Pi.",
"El 1960.",
"A la basílica del Pi.",
"El 1601.",
"Al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX.",
"Que van ser tancats a les golfes del campanar de l'església del Pi.",
"Sí.",
"Un grup de feligresos del Pi.",
"El 12 de juny de 1960.",
"Mustafà i Elisenda.",
"Surten un cop l'any per fer el seu ball just després del Pregó de les Festes de Sant Josep Oriol.",
"Tenen cura de custodiar-los i conservar-los.",
"La Medalla d'Honor de Barcelona."
]
}
|
vilaweb
|
La manca de relleu generacional al camp és una realitat present al Principat. Tot i això, encara hi ha persones que, sense tenir una tradició familiar, escullen dedicar-se a la pagesia. En aquest sentit el paper de l'Escola de Pastors de Catalunya ha estat fonamental. Per dotzè any consecutiu, organitza un curs per formar joves que vulguin treballar al sector primari. Aquesta edició acollirà setze alumnes i es farà en una nova seu, al poble d'Enviny, a Sort. L'objectiu del curs, que comença el pròxim 2 de març, és garantir el relleu generacional del sector rural i apostar per un nou model d'explotació agrícola i ramadera basat en l'agroecologia. Això vol dir tornar a un sistema extensiu, de producció tradicional a petita escala i de gestió familiar que sigui sostenible amb l'entorn i el sector. Una pastora entre la ficció i la vida real La majoria dels alumnes no vénen de la tradició pagesa però tenen estudis de grau mitjà o superior en aquest sector. La formació, reconeguda pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, dura mig any. Els dos primers mesos són de formació teòrica i la resta es dediquen a fer pràctiques en nombroses explotacions del Principat, els responsables de les quals s'encarreguen de la tutorització dels alumnes. Des del 2009, l'Escola de Pastors de Catalunya que ofereix el curs juntament amb l'Associació Rurbans, ha format 159 alumnes i actualment el 55,3% treballen de manera professional al sector.
|
[
"Què passa avui dia a les feines de camp?",
"A on?",
"Què decideix alguna gent, però?",
"Quina organització hi ha estat decisiva?",
"Què ha promogut ara fa dotze anys?",
"Quants aprenents hi haurà aquest any?",
"On es durà a terme?",
"Què pretén fomentar?",
"Què significa?",
"Com és el perfil dels alumnes normalment?",
"Quin organisme avala aquest ensenyament?",
"En què consisteix el programa?",
"Qui són els tutors?",
"Quin altre equip col·labora amb l'Escola de Pastors?",
"Quin percentatge d'aprenents de tots els qui hi han passat treballen en aquest àmbit?"
] |
{
"answer_end": [
55,
76,
184,
267,
369,
408,
461,
652,
804,
964,
1051,
1192,
1269,
1372,
1460
],
"answer_start": [
0,
0,
78,
186,
269,
371,
371,
463,
654,
849,
966,
1067,
1166,
1271,
1285
],
"input_text": [
"Que hi ha manca de relleu generacional.",
"Al Principat.",
"Sense tenir una tradició familiar, escullen dedicar-se a la pagesia.",
"L'Escola de Pastors de Catalunya.",
"Un curs per formar joves que vulguin treballar al sector primari.",
"Setze.",
"En una nova seu, al poble d'Enviny, a Sort.",
"Un nou model d'explotació agrícola i ramadera basat en l'agroecologia.",
"Tornar a un sistema extensiu, de producció tradicional a petita escala i de gestió familiar que sigui sostenible amb l'entorn i el sector.",
"No vénen de la tradició pagesa però tenen estudis de grau mitjà o superior en aquest sector.",
"El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.",
"Els dos primers mesos són de formació teòrica i la resta es dediquen a fer pràctiques en nombroses explotacions del Principat.",
"Els responsables d'aquestes explotacions del Principat.",
"L'Associació Rurbans.",
"El 55,3%."
]
}
|
mitologia
|
Agatodaimon, Agatodemon o Agathos daimon (en grec: ἀγαθὸς δαίμων, Agatodaimon, en llatí: Agathodæmon) representa, en la mitologia grega, un daimon benèfic (o eudaimon) que acompanya durant tota la vida les persones i es manifesta quan cal. Com a esperit acompanyant personal, és similar a la del genius romà, i garanteix bona sort, salut i saviesa.
Agatodaimon era el cònjuge o company de Tique (en grec: Τύχη Ἀγαθή, bona fortuna).
Posteriorment, Agatodaimon va ser adaptat com un dimoni de fortuna en general, sobretot de l'abundància continuada del bon menjar i de la beguda d'una família. El cristianisme el va assimilar com una mena d'àngel de la guarda.
En la mitologia grega, era el «bon o noble esperit» dels camps de cereals i dels vinyers. També es va considerar com a esperit protector de l'estat i dels individus. Segons la llegenda, Sòcrates tenia un daimon semblant que sempre li acompanyava.
Tot i que es va observar poc en la mitologia grega (Pausànies va conjecturar que el nom era un epítet de Zeus), era prominent en la religió popular grega i s'acostumava a beure o vessar unes gotes de vi pur en el seu honor en cada banquet simpòsium o formal.
En el llibre de La Pau d'Aristòfanes, quan la Guerra va atrapar la Pau (en grec: Εἰρήνη, Eirene) en un pou profund, Hermes la va ajudar: «Ara, oh grecs, és el moment en què, alliberats de baralles i de combats, hem de rescatar la dolça Eirene i ajudar-la a sortir d'aquest pou... Aquest és el moment per a drenar una copa en honor d'Agatodaimon».
En les obres d'art, es representa en forma de serp o d'un home jove amb una cornucòpia que porta un bol en una mà, i una rosella i espigues de blat en l'altra. Hi ha un temple dedicat a ell a la carretera de Megalòpolis a Menalos, a Arcàdia.
En l'atmosfera sincrètica de l'antiguitat tardana, Agatodaimon estava lligat als amulets egipcis de la seguretat i de la bona fortuna: una joia tallada amb emblemes màgics porta les imatges de Serapis amb un cocodril, un lleó amb forma de Sol i una mòmia d'Osiris envoltat per la serp amb cap de lleó Cnum-Agatodaimon-Aion, amb Harpòcrates al darrere.
La mitologia egípcia el va associar amb el déu Shu (déu de l'aire).
Durant el període ptolemaic, Agatodeimon es va equiparar amb l'antic déu egipci del destí Sai, representat en la seva forma animal com una serp.
Manethó va escriure, en el Llibre de Sothis, que un mític déu anomenat Agatodemon va regnar en l'antic Egipte durant 56 anys i set mesos durant la primera dinastia divina d'Egipte com a tercer governant, després d'Hefest i d'Hèlios, i que el va succeir Cronos.
|
[
"Què és Agatodaimon?",
"Què fa?",
"A qui s'assembla?",
"Què assegura?",
"Què en va fer la religió cristiana?",
"Quina relació tenia amb l'agricultura?",
"Què més protegia?",
"En quina tradició era força venerat?",
"Què es feia per homenatjar-lo?",
"A quina obra apareix?",
"Quin aspecte té?",
"Què du, si té forma humana?",
"Amb què estava relacionat al món egipci?",
"Com eren?",
"En l'època ptolemaica, amb quina divinitat era comparat?",
"Quina era la seva imatge?"
] |
{
"answer_end": [
154,
238,
307,
347,
657,
747,
823,
1059,
1164,
1511,
1580,
1671,
1888,
2105,
2268,
2318
],
"answer_start": [
0,
0,
276,
311,
592,
659,
749,
1018,
1063,
1166,
1513,
1533,
1755,
1832,
2175,
2236
],
"input_text": [
"Un daimon benèfic.",
"Acompanya durant tota la vida les persones i es manifesta quan cal.",
"Al genius romà.",
"Bona sort, salut i saviesa.",
"El va assimilar com una mena d'àngel de la guarda.",
"Era el bon o noble esperit dels camps de cereals i dels vinyers.",
"L'estat i els individus.",
"En la religió popular grega.",
"S'acostumava a beure o vessar unes gotes de vi pur en el seu honor en cada banquet simpòsium o formal.",
"Al llibre de La Pau d'Aristòfanes.",
"En les obres d'art, es representa en forma de serp o d'un home jove.",
"Té una cornucòpia i porta un bol en una mà, i una rosella i espigues de blat en l'altra.",
"Amb els amulets egipcis de la seguretat i de la bona fortuna.",
"Com una joia tallada amb emblemes màgics porta les imatges de Serapis amb un cocodril, un lleó amb forma de Sol i una mòmia d'Osiris envoltat per la serp amb cap de lleó Cnum-Agatodaimon-Aion, amb Harpòcrates al darrere.",
"Amb l'antic déu egipci del destí Sai.",
"En la seva forma animal una serp."
]
}
|
books
|
Al sentir-se transplantat de la muntanya a la plana, s'ha marcit com flor boscana, a l'aire impur de ciutat…?
Mes no deuria ésser pas això perquè aleshores, més que víctima del realisme i del document, hauria mort víctima d'un canvi de clima vulgaríssim a què qualsevol està exposat. No. Les paraules enunciades en el panegíric denotaven una cosa molt més grossa, una peripècia més granada. I com que el panegirista era dels que dominen el mot, no es podia suposar que hagués dit una cosa per una altra.
Per ço és que, un cop finida la cerimònia, els més significats dels circumstants varen acostar-se a l'orador, a fi i efecte d'interrogar-lo sobre la intimitat de vida que entranyessin unes paraules que tanta expectació havien promogut entre l'auditori. El Secretari, literat naturalista i un dels més decidits campions del document viu i l'observació directa, no es podia pas pendre per home d'aquests versàtils que diuen les coses a la babalà. I com, demés de persona molt formal pel seu credo literari, era amic íntim del difunt, a voltes el seu col·laborador i en certa manera el seu deixeble, el que ell digués sobre en Dordal havia de passar a la categoria d'axiomàtic.
Així és que, al veure's objecte de la curiositat general, va contestar el Secretari:
-Veureu… Sino tots, la major part de vosaltres sabeu prou bé que, quan en Pau Dordal va baixar de la seva terra, aquí ja ens trobàvem en plena efervescència naturalista. Estudiar d'aprop el natural, arrencar-ne un tros de vida, fotografiar els tipus, estereotipar-ne les accions, estenografiar el llenguatge, era la pragmàtica llavors seguida i la que, per sort de les nostres lletres, encara es segueix avui. ¿Què més bellesa que la veritat, si la veritat les conté totes? Tant com l'art o més que l'art, era la vida el què ens proposàvem descobrir, per a fer una literatura que fos ciència al mateix temps… Un temperament vibrant, vigorós, personalíssim com el d'en Dordal no podia per menys que afiliar-se, enardit, a la doctrina. Però, què dic afiliar-se? Més que soldat de fila, ell seria, pels seus mèrits, el quefe de l'escola, el capitost. El lloc d'honor li corresponia, ja que cap de nosaltres es sentia amb prou braó per a sostenir una bandera tan gloriosa com feixuga. Ell era l'home predestinat. I posseït de l'altíssima missió que tàcitament li confiàvem, va abandonar de seguit els versos ruralistes, que solament li oferien una mesquina gloriola de Jocs Florals de muntanya. I ell -ja ho sabeu, senyors,- havia nascut per a més altes destinacions literàries que les de guanyar englantines… I veu's aquí que llavors començà a publicar els Quadrets de fora, saborosa mescla de la poesia pagesívola que havia conreada als primers temps del nou credo verista que amb tanta empenta es posava a professar. Pot dir-se, sense por a les objeccions, que el gènere nou encara li esqueia millor que altre. Portava aquell home dintre seu una facultat d'anàlisi, un instint d'observació punyenta fins al crudelisme, que li permetia penetrar, com la fulla d'un bisturí, en la carn viva de les escenes de luxúria i sang que havia vistes al seu poble. Però va arribar un moment en què aquelles escenes foranes i tremendes ja no el satisfeien prou. L'aire de somni o de misteri, de què algunes anaven impregnades, va acabar per fer-li nosa. No. Ell podia fer coses més altes. A n'en Dordal li calia un escenari més consistent, més prosaic, per dir-ho així… menys engalanat de flors i violes, menys propens als desvaris idealistes. I en aqueix estat de consciència literària va concebir la seva obra magistral Els Barris Baixos. Com va ésser? Com va succeir? Passejant-se un dia pels encontorns del Port vell, va veure una barriada estranyament pintoresca, habitada per la genteta de la riba. Oh, quins temes, quins quadres, quins espectacles més propis per a ésser novel·lats segons el cànon del naturalisme que imperava arreu! Allí tenia uns carrers, els més suspectes… aquí, unes botigues fosques com habitacles de bruixes… més enllà, les parets suades del moll… al capdamunt, la fortalesa fatídica… I tèrbols com els indrets mateixos, eren els personatges que li sortien al pas. Dones fluixes de roba i amb el cabell penjant… homes d'aire sospitós, que rondaven eternament per aquells barris… Aleshores en Dordal, va dir-se: -«Ja he descobert el meu món, el camp de batalla novellesc… Aquí tinc l'escenari que somniava. Aquests homes i aquestes dones seran els meus herois d'aquí endavant.» I veu's aquí, senyors, la gènesi de la famosa obra mestra… Més, desgraciadament per en Dordal, i desgraciadament per tots nosaltres, la història no acaba aquí. Perquè aleshores va passar que, habituat a n'aquell medi infecte, el nostre home no se'n va saber sortir, una volta acabada la novel·la. Sentia pels barris baixos, que li havien donada la glòria artística, una afició molt especial, meitat habitud, meitat agraïment, que el tenia encadenat a n'aquells llocs. Si el volíau trobar a qualsevol hora, l'havíau de cercar per allí… I un vespre, una nit d'hivern, hi va veure una escena de crim sagnant, que li va suscitar la idea d'un altre llibre. Dos homes patibularis disputant-se una dona, ganivet en mà. Era un episodi de lluita per la possessió, primitiu com l'alba de les edats, revestint la forma més popular i més moderna! Quina temptació per a un novel·lista! Cercar els antecedents del drama vist, estudiar-los, desenrotllar-los, fins a arribar al desenllaç de sang i mort… veu 's aquí el programa que es va fixar el literat. Més, per a pintar, amb coneixement de causa, les peripècies del terrible quadre, li calia aprofundir la vida, li calia respirar l'atmosfera de la intimitat No n'hi havia prou per un home conscienciós com ell, amb contemplar la malvestat des de fora. S'havia de ficar dins. Llavors va voler conèixer de prop els personatges que únicament havia vistos de lluny; llavors va penetrar en aquelles cases que únicament havia observades des del carrer; llavors va acabar per fer-se amic de l'heroïna, de la dona que havia estat causa de l'episodi sagnant. ¿Qui, sinó ella, amb les seves confidències, li hauria pogut donar la clau psicològica de la novel·la en projecte? En Dordal era fort, en Dordal era valent, sols en Dordal era capaç de viure en aquell món, per a complir l'obra d'observació profunda que li exigia la seva honradesa d'escriptor… Més, la desgràcia va voler que, amb tot i la seva robustesa, en aquell propi instant s'iniciés el decaiment orgànic del novel·lista que plorem. Fossin les misèries morals que sofriria, fossin els esforços que intentés per realitzar la seva obra, el cas és que en Dordal va començar a perdre els colors, a migrar-se, a emmalaltir-se. Com si ell mateix conegués que la causa del seu mal era la vida nova que portava, prou va provar de sortir-se'n, fins enduent-se'n a un altre medi social aquella dona que s'esforçava en redimir del passat. Però, no va aconseguir-ho. I entretant, la novel·la, mai prou documentada, no avançava un pas; i entretant el novel·lista s'anava consumint… fins que un dia dos amics aquí presents varen arrencar-lo de la malaria d'aquells indrets i dels braços d'aquella dona, que havien estat el seu abisme de perdició. Desventuradament era tard per a salvar-lo. La malaltia havia fet massa de pressa la seva obra destructora… I veu's aquí per què -va afegir el secretari general- he dit que el nostre home havia mort al peu del canó, víctima del seu amor al document humà. ¿No tenia el dever de proclamar-ho ben alt, en un discurs necrològic ?
|
[
"Què ha notat en marxar del camp a la plana?",
"Què va passar al final de la cerimònia?",
"Com era, aquest?",
"Què en va explicar el Secretari?",
"Com descriu l'ànim d'en Dordal?",
"Com l'enalteix?",
"Quina qualitat destaca del seu amic?",
"Quina obra seva menciona?",
"Quines característiques naturalistes n'assenyala?",
"Quina reflexió feia en Dordal d'aquella obra?",
"Quin fet el va animar a escriure una altra obra?",
"Com pensava constituir-la?",
"Com va relacionar-se amb els implicats?",
"Com és que va caure malalt?",
"Què van aconseguir fer per ell dos amics seus?",
"Com conclou que ha mort Dordal?"
] |
{
"answer_end": [
107,
612,
1099,
1432,
1938,
2568,
3113,
3588,
3869,
4454,
5106,
5442,
5818,
6670,
7137,
7435
],
"answer_start": [
0,
519,
951,
1284,
1873,
2455,
2874,
3548,
3754,
4258,
5022,
5329,
5769,
6482,
7028,
7290
],
"input_text": [
"Que s'ha marcit com flor boscana, a l'aire impur de ciutat.",
"Que els més significats dels circumstants varen acostar-se a l'orador.",
"Una persona molt formal pel seu credo literari, amic íntim del difunt, i a voltes el seu col·laborador i en certa manera el seu deixeble.",
"Que quan en Pau Dordal va baixar de la seva terra, aquí ja es trobàvem en plena efervescència naturalista.",
"Vibrant, vigorós, personalíssim.",
"Dient que ell havia nascut per a més altes destinacions literàries que les de guanyar englantines.",
"Una facultat d'anàlisi, un instint d'observació punyenta fins al crudelisme, que li permetia penetrar, com la fulla d'un bisturí, en la carn viva de les escenes de luxúria i sang que havia vistes al seu poble.",
"Els Barris Baixos.",
"Els temes, els quadres, els espectacles.",
"Que ja havia descobert el seu món, el camp de batalla novellesc… Allà tenia l'escenari que somniava. Aquests homes i aquestes dones serien els seus herois de llavors endavant.",
"Una escena de crim sagnant.",
"Cercant els antecedents del drama vist, estudiant-los, desenrotllant-los, fins a arribar al desenllaç de sang i mort.",
"Els va voler conèixer de prop.",
"Fossin les misèries morals que sofriria, fossin els esforços que intentés per realitzar la seva obra.",
"Arrencar-lo de la malaria d'aquells indrets i dels braços d'aquella dona.",
"Al peu del canó, víctima del seu amor al document humà."
]
}
|
books
|
Isabel, que havia començat l'aventura de per riure, estava també una mica esverada davant de l'assiduïtat del professor. Perquè Isabel es deia: -Aquest home se'm declararà. I què faig aleshores?- És positiu que en Melrosada no li feia gens de gràcia: li semblava impossible poder-lo estimar. I, si venia el moment de la declaració, què? Li donaria una carbassa rodona. I aleshores la seva amiga es faria càrrec de la comèdia jugada. ¿S'evadiria sense negar res ni prometre res? Demanaria temps per a pensar-s'hi? Li diria que sí des del primer moment?
Aquesta darrera pregunta l'omplia d'angúnia. No, de cap manera: ¿Què faria, ella, casada amb aquell home? És clar que ell l'estimaria, la contemplaria; però qui era, ell? Un professor de dibuix, un home humil, que estava arregladet, sí, però que no podia satisfer de cap manera les seves ambicions.
|
[
"Per què s'havia iniciat Isabel en aquesta empresa?",
"Què li produïa neguit?",
"Què en pensava?",
"Sentia cap atracció per Melrosada?",
"Pensava que podria estimar-lo?",
"Com respondria davant d'una proposició?",
"Qui se'n responsabilitzaria?",
"Quines preguntes es plantejava davant d'aquesta hipotètica situació?",
"Què li produïa l'última?",
"Quin gran dubte té?",
"Dubta l'amor per part d'ell?",
"Què més creu que faria Melrosada?",
"A què es dedicava ell?",
"Com era?",
"Quina negativa hi veia, llavors?"
] |
{
"answer_end": [
50,
119,
194,
249,
290,
367,
431,
551,
595,
657,
685,
702,
745,
760,
849
],
"answer_start": [
0,
52,
121,
196,
251,
295,
371,
433,
513,
616,
658,
658,
704,
704,
747
],
"input_text": [
"De per riure.",
"L'assiduïtat del professor.",
"Que aquell home es declararia i que què faria aleshores.",
"No.",
"No.",
"Amb una carbassa rodona.",
"La seva amiga.",
"¿S'evadiria sense negar res ni prometre res? Demanaria temps per a pensar-s'hi? Li diria que sí des del primer moment?",
"Angúnia.",
"Que què faria, ella, casada amb aquell home.",
"No.",
"La contemplaria.",
"Era professor de dibuix.",
"Un home humil.",
"Que no podia satisfer de cap manera les seves ambicions."
]
}
|
mitologia
|
Hebe (en grec antic Ἥβη), també anomenada Febe, és una antiga deessa, filla de Zeus i Hera.
El seu nom significa "jove" i se la representa com una dona que porta un vestit sense mànigues i una copa a la mà. Dins de la "família" dels Olímpics era la serventa o la "filla de la casa" i per això va ser anomenada patrona de la joventut (en els banquets grecs servien la taula joves copers bells). Abans del rapte de Ganimedes s'encarregava de servir nèctar i ambrosia a les altres divinitats, preparava el bany d'Ares i ajudava Hera a junyir el carro. Dansava amb les Muses i les Hores amb el so de la lira d'Apol·lo. Quan Hèracles es va reconciliar amb Hera, els déus van celebrar el casament de l'heroi amb Hebe. Aquest casament simbolitzava l'entrada d'Hèracles a la joventut eterna, característica de les divinitats. Hebe i Hèracles van tenir dos fills.
Va ser adorada a Atenes, on tenia un altar al Cinosargue, prop del d'Hèracles. Sota el nom de Ganimeda o Dia va ser també adorada en una arbreda sagrada a Sició i Fliünt.
El seu equivalent en la mitologia romana era Juventa. Hi havia la tradició de que els nois li oferissin una moneda quan vestissin per primer cop la toga dels adults (la toga viril). Era adorada des d'època molt antiga, ja que la seva capella al Capitoli existia abans que s'hi construís el temple de Júpiter. Un altre temple de Juventa, prop del Circ Màxim, va ser jurat pel cònsol Marc Livi Salinator després de la derrota d'Asdrúbal a la Batalla del Metaure, el 207 aC, i consagrat setze anys després.
|
[
"Qui era Hebe?",
"Quin altre nom té?",
"De qui descendia?",
"Què vol dir la seva denominació?",
"Com apareix caracteritzada?",
"Què explica la història que feia?",
"Què va significar la seva unió amb Heràcles?",
"On la veneraven a la ciutat Atenenca?",
"Quina deessa n'era l'alter ego en la tradició romana?",
"Què li feien els joves?",
"Com es coneixia aquesta vestimenta?",
"Des de quan va tenir una capella?",
"A banda del capitoli, on més tenia un centre de culte?",
"Qui el va jurar?",
"Quan?"
] |
{
"answer_end": [
68,
46,
90,
119,
205,
614,
782,
911,
1078,
1190,
1206,
1333,
1382,
1427,
1496
],
"answer_start": [
0,
0,
48,
92,
122,
423,
712,
855,
1026,
1080,
1080,
1252,
1335,
1335,
1384
],
"input_text": [
"És una antiga deessa.",
"Febe.",
"De Zeus i Hera.",
"Jove.",
"Com una dona que porta un vestit sense mànigues i una copa a la mà.",
"S'encarregava de servir nèctar i ambrosia a les altres divinitats, preparava el bany d'Ares i ajudava Hera a junyir el carro. Dansava amb les Muses i les Hores amb el so de la lira d'Apol·lo.",
"L'entrada d'Hèracles a la joventut eterna.",
"A un altar a Cinosargue.",
"Juventa.",
"Li oferien una moneda quan vestien per primer cop la toga dels adults.",
"Com a toga viril.",
"Des d'abans que s'hi construís el temple de Júpiter.",
"Prop del Circ Màxim.",
"El cònsol Marc Livi Salinator.",
"Després de la derrota d'Asdrúbal a la Batalla del Metaure, el 207 aC."
]
}
|
books
|
Encara que aquestes dues fossin les entremaliadures que la Isabel contava amb preferència, no eren les pitjors, ni menys les úniques: cada dia en feia alguna de grossa. La Isabel es desesperava, gemegava, sospirava: -Aquesta filla serà la meva mort!- Però no tenia coratge per a pendre cap determini seriós. El marit, quan llegia les afligides cartes de la muller, no en feia gaire cabal, coneixent com coneixia el seu natural impressionable i poqueta cosa. Creia tenir una filla una mica eixelebrada; però aquesta circumstància més aviat l'afalagava que el captenia. Déu l'en reguard, d'haver tingut una noia bleda!
Un dia, tanmateix, veient les coses de prop, canvià de parer. Les festes de Nadal que havia de passar alegrement al costat dels seus, foren emmetzinades per la visita del director d'un col·legi de nens.
El director li presentava un veritable memorial de greuges. Sembla que Lalí, de la galeria estant, pertorbava els jocs dels nois que es desenrotllaven a un pati proper. La seva dèria consistia a dominar tots els alumnes, fent-los fer les evolucions que ella comandava a crits. Algun cop el seu imperi era reconegut, i les coses marxaven passablement; però llavors que els infants no la volien creure, s'enfurismava de tal manera que encontinent començava a insultar-los i a llançar-los terra dels testos, provocant un rebombori indescriptible.
L'Ignasi, irritat, cridà la seva filla per renyar-la davant del director mateix. Lalí comparegué amb l'esguard serenament desvergonyit. Quan el seu pare es disposava a obrir la boca, el director li posà la mà damunt del braç.
|
[
"Com explicava Isabel aquestes històries de la seva filla?",
"Eren fets puntuals?",
"Per què?",
"Què en deia de la filla?",
"Què en pensava el pare, de les malifetes de la filla?",
"Va canviar d'opinió, però?",
"Per què?",
"Què explicava aquest senyor que feia?",
"I com es posava quan no se'n sortia?",
"Què produïa?",
"Com va reaccionar el pare?",
"Per què?",
"Quina resposta va tenir Lalí?",
"Què va passar quan el pare va voler parlar de nou?"
] |
{
"answer_end": [
89,
132,
167,
249,
566,
677,
818,
1095,
1323,
1362,
1402,
1443,
1498,
1588
],
"answer_start": [
11,
91,
134,
169,
308,
617,
679,
989,
1097,
1221,
1364,
1364,
1445,
1500
],
"input_text": [
"Amb preferència.",
"No.",
"Perquè cada dia en feia alguna de grossa.",
"Que seria la seva mort.",
"Més aviat l'afalagava que el captenia.",
"Sí.",
"Perquè les festes de Nadal que havia de passar alegrement al costat dels seus, foren emmetzinades per la visita del director d'un col·legi de nens.",
"Dominar tots els alumnes, fent-los fer les evolucions que ella comandava a crits.",
"S'enfurismava de tal manera que encontinent començava a insultar-los i a llançar-los terra dels testos.",
"Un rebombori indescriptible.",
"Cridà la seva filla.",
"Per renyar-la davant del director mateix.",
"Comparegué amb l'esguard serenament desvergonyit.",
"Que el director li posà la mà damunt del braç."
]
}
|
bios
|
Núria Pompeia Vilaplana i Boixons, més coneguda com a Núria Pompeia (Barcelona, 2 de maig de 1931 - Barcelona, 25 de desembre de 2016) fou una dibuixant, humorista gràfica o ninotaire i periodista en català i castellà i escriptora catalana en català.
Va néixer i es va criar en un pis de l'Esquerra de l'Eixample. Va cursar estudis d'art a l'Escola Massana de Barcelona. Va publicar les seves primeres vinyetes a Oriflama el 1969. Els seus dibuixos sovint palesen una clara intenció crítica amb la pròpia classe social, la burgesia, a més d'una crítica del masclisme imperant. A més de llibres d'humor gràfic, té publicades novel·les i narracions i ha col·laborat als mitjans de comunicació. La mateixa visió crítica, tractada a nivell literari, és l'eix de la seva obra narrativa.
Com a vinyetista, ha col·laborat en diferents diaris i revistes, tant nacionals com estrangers, com ara: Clij, Cuadernos de pedagogía, Diari de Barcelona, Triunfo, Cuadernos para el Diálogo, Sábado Gráfico, Por Favor, Vindicación Feminista, Dúnia, El Món, L'Hora, Oriflama, Emakunde, Linus, Charlie Hebdo i Brigitte. Va ser la redactora en cap de les revistes Por Favor i Saber. Com a periodista, també ha publicat cròniques culturals a La Vanguardia, ha escrit guions per a TVE i ha dirigit el programa Quart Creixent (1984, TVE de Catalunya).
El 2000 rebé la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit artístic, el 2003, la Rosa del Desert, premi a la trajectòria professional atorgat per l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya, i el 2007 la Creu de Sant Jordi.
|
[
"Qui va ser Núria Pompeia?",
"Quan va néixer?",
"On?",
"En què va formar-se?",
"A quin centre?",
"On van aparèixer els primers dibuixos?",
"Quin any?",
"Què acostumen a deixar veure les seves creacions?",
"En quines obres textuals va treballar?",
"On va treballar també?",
"Quin és el pilar de la producció escrita?",
"On ha dibuixat vinyetes?",
"De quin tipus?",
"Quins en poden ser alguns exemples?",
"Quin premi li van atorgar l'any 2000?"
] |
{
"answer_end": [
249,
134,
134,
337,
369,
421,
429,
575,
646,
690,
780,
845,
876,
1097,
1399
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
314,
314,
371,
371,
431,
577,
649,
692,
782,
800,
800,
1327
],
"input_text": [
"Fou una dibuixant, humorista gràfica o ninotaire i periodista en català i castellà i escriptora catalana en català.",
"El 2 de maig de 1931.",
"A Barcelona.",
"En art.",
"A l'Escola Massana de Barcelona.",
"A Oriflama.",
"El 1969.",
"Una clara intenció crítica amb la pròpia classe social, la burgesia, a més d'una crítica del masclisme imperant.",
"Llibres d'humor gràfic, novel·les i narracions.",
"Als mitjans de comunicació.",
"La mateixa visió crítica.",
"En diferents diaris i revistes.",
"Tant nacionals com estrangers.",
"Clij, Cuadernos de pedagogía, Diari de Barcelona, Triunfo, Cuadernos para el Diálogo, Sábado Gráfico, Por Favor, Vindicación Feminista, Dúnia, El Món, L'Hora, Oriflama, Emakunde, Linus, Charlie Hebdo i Brigitte.",
"La Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit artístic."
]
}
|
mitologia
|
Podaliri (en grec antic Ποδαλείριος, Podaleirios), va ser un heroi grec, fill del déu metge Asclepi i de Lampècia, o d'Epíone, segons altres genealogies.
Ell i el seu germà Macàon figuren com a pretendents d'Helena i per tant van participar en la guerra de Troia. Tots dos eren molt hàbils en l'art de sanar, i van participar, a més de com a guerrers, com a metges del bàndol grec. Mentre Macàon era un hàbil cirurgià, Podaliri era principalment metge. Se li atribueixen un gran nombre de guariments. A més va curar Acamant i Epeu, que s'havien ferit greument en el combat de boxa celebrat en els Jocs fúnebres en honor d'Aquil·les, i també va guarir Filoctetes, cosa que s'atribueix de vegades, segons les fonts, al seu germà Macàon.
Podaliri va sobreviure al seu germà, a qui va venjar. Va marxar de Troia, un cop conquerida, amb Calcant, Amfíloc, Leonteu i Polipetes. Va arribar a Colofó per camins terrestres. Quan va haver mort Calcant, marxà a Grècia i consultà l'oracle de Delfos per saber on s'havia d'establir, i aquest li aconsellà que anés a un lloc on no hagués de témer res si el cel li queia al damunt. Llavors s'adreçà a Cària, país molt muntanyós de l'oest d'Anatòlia, i s'hi va establir. La seva arribada a Cària s'explicava així: va ser llançat per una tempesta a les costes de Cària i Podaliri va ser salvat per un pastor de cabres que el va conduir davant del rei del país, Damet. La filla del rei, Sirne, havia caigut de dalt de la teulada, i el rei acceptà amb gratitud l'oferiment de Podaliri de sanar-la. Podaliri ho va fer, i la jove es va casar amb ell. Damet li va donar com a regal una península cària, on va fundar la ciutat de Sirnos, en honor de la seva dona. Un dels seus fills va ser el metge Hipòloc.
|
[
"Qui fou Podaliri?",
"Qui eren els seus pares?",
"Qui era el seu germà?",
"Què van fer conjuntament?",
"Què van fer a la guerra?",
"Què es creu que va inventar?",
"A qui va sanar?",
"I a qui més, possiblement?",
"Què va preguntar a l'oracle de Delfos?",
"Què li va respondre?",
"On va anar?",
"Com es diu que va arribar-hi?",
"Qui el va rescatar?",
"On el va dur?",
"Què va fer per ell?",
"Què va passar després?"
] |
{
"answer_end": [
71,
125,
179,
262,
380,
499,
530,
661,
1018,
1115,
1141,
1301,
1350,
1399,
1547,
1629
],
"answer_start": [
0,
58,
154,
154,
311,
419,
501,
507,
959,
959,
1117,
1205,
1248,
1331,
1401,
1529
],
"input_text": [
"Va ser un heroi grec.",
"El déu metge Asclepi i Lampècia, o Epíone.",
"Macàon.",
"Eren pretendent d'Helena i per tant van participar en la guerra de Troia.",
"Van participar, a més de com a guerrers, com a metges del bàndol grec.",
"Un gran nombre de guariments.",
"A Acamant i Epeu.",
"A Filoctetes.",
"On s'havia d'establir.",
"Li aconsellà que anés a un lloc on no hagués de témer res si el cel li queia al damunt.",
"A Cària.",
"Va ser llançat per una tempesta a les costes de Cària.",
"Un pastor de cabres.",
"Davant del rei del país, Damet.",
"Sanar la seva filla.",
"Que la jove es va casar amb ell, i Damet li va donar com a regal una península cària."
]
}
|
vilaweb
|
La batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha trencat el silenci sobre el referèndum de l'1 d'octubre. En una entrevista a El Periódico, ha dit que el 2 d'octubre caldria continuar treballant pel referèndum. A més, també s'ha referit als funcionaris, dient que no els posaria ‘en perill'. Alhora, però, ha dit que ella sempre és partidària de votar i de participar. No ha aclarit si aniria a votar l'1 d'octubre. De moment esperarà a veure els detalls que doni el govern dimarts sobre la consulta. Tanmateix, ha afegit: ‘Sembla difícil que en tan poc temps es donin totes les garanties per a fer un bon referèndum.' Per ella, el deure de tots els governants és evitar xocs institucionals. Així mateix, ha negat que el possible suport del seu partit a la convocatòria de la consulta afecti el pacte de govern amb el PSC a la capital catalana. Colau ha assegurat que la situació és complexa i que el referèndum és un objectiu difícil, de resultes de l'immobilisme del PP: ‘Entenc la impaciència d'alguns, perquè el blocatge del PP és exasperant, però tirar milles amb el referèndum no és eficaç. Junts pel Sí té pressa perquè no ha pogut complir el compromís electoral de proclamar la independència en divuit mesos.' També ha dit que li feia ‘gràcia' que l'independentisme considerés ambigua Catalunya en Comú. Segons ella, sempre han tingut una posició definida favorable al referèndum i estan orgullosos de la seva pluralitat ideològica. ‘Dir que Espanya és irreformable, que no hi ha res a fer ni ningú amb qui parlar, és una posició reaccionària', ha reblat. La batllessa ha dit que pel govern qüestions com el turisme, la fiscalitat, l'habitatge i la lluita contra la contaminació són secundàries i ha afegit que Catalunya no pot esperar a canviar la relació amb l'estat espanyol per a abordar-les. També ha demanat un nou govern d'esquerres obert a pactes transversals sobre aspectes concrets ‘que beneficiïn tots els catalans'.
|
[
"Qui és Ada Colau?",
"Què ha fet?",
"On s'ha referit a aquesta qüestió?",
"Quin posicionament ha deixat veure?",
"Quin dubte ha plantejat, però?",
"Quina creu que és la funció dels qui governen?",
"Considera que el seu suport tindria un efecte negatiu per arribar a acords amb el PSC?",
"Què pensa de la utilitat de la votació sense rumiar-la?",
"Per què creu que Junts vol que tingui lloc al més aviat possible?",
"Com defineix el punt de vista del seu partit?",
"Què li semblen les actituds conservadores?",
"Quins factors té el govern en un segon pla?",
"Què creu que no pot fer Catalunya?",
"Quina actitud espera d'una nova política d'esquerres?",
"Per a què?"
] |
{
"answer_end": [
36,
96,
138,
359,
610,
682,
813,
1087,
1207,
1431,
1554,
1694,
1795,
1891,
1925
],
"answer_start": [
0,
27,
98,
298,
504,
611,
684,
966,
1089,
1304,
1433,
1556,
1697,
1803,
1814
],
"input_text": [
"La batllessa de Barcelona.",
"Ha trencat el silenci sobre el referèndum de l'1 d'octubre.",
"En una entrevista a El Periódico.",
"Que ella sempre és partidària de votar i de participar.",
"Que sembla difícil que en tan poc temps es donin totes les garanties per a fer un bon referèndum.",
"Evitar xocs institucionals.",
"No.",
"Que entén la impaciència d'alguns, perquè el blocatge del PP és exasperant, però tirar milles amb el referèndum no és eficaç.",
"Perquè no ha pogut complir el compromís electoral de proclamar la independència en divuit mesos.",
"Com que sempre han tingut una posició definida favorable al referèndum i que estan orgullosos de la seva pluralitat ideològica.",
"Una posició reaccionària.",
"El turisme, la fiscalitat, l'habitatge i la lluita contra la contaminació.",
"No pot esperar a canviar la relació amb l'estat espanyol per a abordar-les.",
"Que estigui oberta a pactes transversals sobre aspectes concrets.",
"Per a què beneficiïn tots els catalans."
]
}
|
vilaweb
|
El Bundesbank, el banc central d'Alemanya, ha admès que és cada vegada més probable que l'economia del país entri en recessió tècnica aquest tercer trimestre del 2019. Segons el darrer butlletí mensual del banc, el PIB alemany pot tenir una lleugera contracció, que s'afegiria a la caiguda del 0,1% del segon trimestre. El principal responsable de la pèrdua d'activitat és la recessió persistent del sector industrial. Si es confirmen aquestes dades, l'economia alemanya, la més important d'Europa, entraria en recessió tècnica, és a dir, s'haurien encadenat dos trimestres seguits de caiguda de l'activitat. Seria la primera vegada en sis anys que es trobaria en aquesta situació; l'última va ser la concatenació d'una caiguda del 0,4 el darrer trimestre del 2012 i del 0,5 el primer del 2013. El Bundesbank reconeix que no es veu el final de la recessió del sector industrial alemany, fet que podria perjudicar gradualment alguns segments del sector de serveis. Alhora, avisa que l'aturada del creixement econòmic afectarà el mercat laboral del país. ‘El creixement de l'ocupació durant la primavera va ser molt més lent que en trimestres anteriors', diu. Malgrat tot, el banc considera que el resultat de la situació econòmica encara és incert i que dependrà en bona part de si hi ha una recuperació de les exportacions i, per tant, de la indústria, abans no se'n ressenti més l'economia domèstica. La setmana passada l'Oficina Federal d'Estatística va confirmar que l'economia d'Alemanya havia registrat una contracció del 0,1% entre l'abril i el juny, en contrast amb el primer trimestre de l'any, quan el PIB va créixer d'un 0,4%. L'oficina ho atribueix en part a l'evolució de la balança comercial internacional, perquè les exportacions van registrar una baixada més alta que no les importacions. D'una altra banda, la demanda interna va tornar a contribuir positivament en l'economia alemanya, perquè el primer trimestre el consum de les llars i de la despesa pública va augmentar. La caiguda de l'activitat el segon trimestre i el risc de recessió el tercer ha fet saltar les alarmes al govern d'Angela Merkel que, segons Der Spiegel, estudia un pla d'estímuls fiscals per a reactivar el creixement, mal que sigui a força d'augmentar el deute públic.
|
[
"Què és el Bundesbank?",
"I què ha declarat?",
"Com patiria el producte interior brut del país?",
"Quin és el motiu més preeminent que ha provocat la crisi?",
"En cas que les previsions fossin certes, quines serien les conseqüències per a l'estat germànic?",
"Per què es produiria?",
"Quan va ser el darrer cop que s'havia produït aquest fet?",
"Tornant a la situació actual, sap l'entitat bancària quan superarà la indústria aquesta caiguda?",
"Així doncs, què s'hi veurà també tocat?",
"I afirmen que la situació descrita és irreversible?",
"Des de quin organisme han aportat algunes dades negatives sobre la posició del país pel que fa al seu creixement econòmic?",
"Quines han estat?",
"Segons ells, quin ha estat el motiu?",
"Qui és que es planteja la introducció de mesures per aturar la davallada?"
] |
{
"answer_end": [
41,
166,
318,
417,
527,
607,
680,
885,
1051,
1246,
1635,
1635,
1802,
2207
],
"answer_start": [
0,
0,
168,
320,
419,
499,
609,
795,
964,
1158,
1421,
1421,
1637,
1990
],
"input_text": [
"El banc central d'Alemanya.",
"Que és cada vegada més probable que l'economia del país entri en recessió tècnica el tercer trimestre del 2019.",
"Podria tenir una lleugera contracció, que s'afegiria a la caiguda del 0,1% del segon trimestre.",
"La recessió persistent del sector industrial.",
"Que entraria en recessió tècnica.",
"Perquè s'haurien encadenat dos trimestres seguits de caiguda de l'activitat.",
"Sis anys enrere.",
"No.",
"El mercat laboral del país.",
"No.",
"L'Oficina Federal d'Estatística.",
"Que l'economia d'Alemanya havia registrat una contracció del 0,1% entre l'abril i el juny, en contrast amb el primer trimestre de l'any, quan el PIB va créixer d'un 0,4%.",
"L'evolució de la balança comercial internacional.",
"El govern d'Angela Merkel."
]
}
|
mitologia
|
Ponç de Pradievi (Alt Egipte?, segona meitat del segle III - Pradievi, Piemont, Itàlia, 303), segons la tradició, va ésser un militar de l'exèrcit romà i membre de la Legió Tebana. Convertit al cristianisme, fou mort per la seva fe. És venerat com a sant i màrtir per certes confessions cristianes, però amb un culte molt localitzat a Pradievi. Fou declarat patró de la ciutat, on es venera i on es conserven les suposades relíquies a l'església.
La majoria de les dades que se'n conserven semblen llegendàries, tot i ésser antigues. Podrien, però, correspondre a un sant màrtir local al qual s'atribuí la llegenda posterior, que el feia membre de la Legió Tebana. La coincidència de la data de la seva festivitat amb la del sant bisbe, real, Ponç de Cimiez i el lligam amb la Legió Tebana, molt difós a la regió, fa sospitar que es tracta d'un procés de desdoblament del personatge a partir del qual s'elaborà la llegenda.
La tradició el fa soldat a la Legió Tebana, composta per cristians de l'Alt Egipte i comandada per sant Maurici. Era, probablement, originari d'Egipte i, amb la legió, destinats a Helvècia, al territori d'Agaunum, l'actual Saint-Maurice (Valais). Probablement desembarquessin a Itàlia i Ponç, amb el també llegendari Constanci, va predicar el cristianisme per la regió compresa entre els rius Grana i Maira, on avui hi ha la ciutat de Pradievi.
Quan la legió fou massacrada a Agaunum, segons narra Euqueri de Lió a mitjan segle v, també fou decretada la mort dels legionaris que en formaven part i eren en altres parts. Ponç deuria ésser detingut cap al 303 i decapitat, segons aquesta llegenda.
Obresː
_
|
[
"Quan va néixer Ponç de Pradievi?",
"I qui fou?",
"De quina tropa va formar part?",
"Per quin motiu va morir?",
"A quin lloc se centra l'adoració a aquest personatge sagrat?",
"Quina altra relació té amb aquesta localitat?",
"I és allí on reposen les seves restes?",
"Se sap amb certesa si la seva existència va ser real o fictícia?",
"Amb qui més casaria la informació que se'n coneix sobre ell?",
"I amb quin altre membre eclesiàstic podria haver estat confós?",
"Per quin motiu?",
"Segons la llegenda, de quin lloc era originari Ponç?",
"I a on va exposar la seva fe cristiana?",
"Com havia arribat fins allà?",
"De quina forma es va produir el seu decés?"
] |
{
"answer_end": [
92,
151,
179,
231,
343,
445,
445,
510,
663,
882,
882,
1074,
1330,
1330,
1618
],
"answer_start": [
0,
94,
152,
181,
233,
304,
304,
447,
447,
665,
665,
924,
1252,
1078,
1544
],
"input_text": [
"A la segona meitat del segle III.",
"Un militar de l'exèrcit romà.",
"De la Legió Tebana.",
"Per la seva fe cristiana.",
"A Pradievi.",
"És el seu patró.",
"Sí.",
"No.",
"Amb un sant màrtir local.",
"Amb el sant bisbe Ponç de Cimiez.",
"Perquè la seva festivitat i la del sant bisbe coincideixen.",
"D'Egipte.",
"A la regió compresa entre els rius Grana i Maira.",
"Perquè amb la legió havien estat destinats a Helvècia i probablement van desembarcar a Itàlia.",
"Va ser decapitat."
]
}
|
bios
|
Milós Gras (Maria Dolors Gras Miquel, Igualada, 25 de desembre de 1947 - Barcelona, 31 de juliol de 2021), fou una escultora i ceramista igualadina de prestigi internacional, que va exposar la seva obra arreu del món.
Milós Gras es va formar a l'escola Massana de Barcelona, en l'especialitat de Ceràmica, Escultura i Joieria-Disseny, on va tenir com a professor Josep Llorens i Artigas, fet que sempre agraí especialment. Des de 1980 ja treballà en el seu propi taller, a Barcelona.
La seva obra abasta la ceràmica, amb què comencà la seva trajectòria artística, i també la pintura, l'escultura, la joieria i el mobiliari. I ha tractat i emprat una àmplia gamma de materials i processos, compromesa sempre amb la recerca creativa, una estètica refinada i gran perfecció formal. S'ha reconegut influïda per les figures estilitzades d'Alberto Giacometti i ha mostrat una admiració permanent per l'obra de Montserrat Gudiol. Les seves peces són alhora obres d'art, obres funcionals i objectes bellsː peces molt estudiades, volums purs, línies aèries i estilitzacions molt dinàmiques, amb una certa empremta futurista.
En els seus primers anys es dedicà específicament a la ceràmica, amb la creació de murals escultòrics de grans dimensions, alguns de més de 25 m2. El primer mural va ser per a l'empresa igualadina Vives Vidal. Després en va fer un d'homenatge a la sardana per a l'Ajuntament d'Igualada, ciutat on també hi ha el seu mural de la Font de la Carota, al carrer de Santa Anna, dedicat al poeta Jaume Boloix i Canela. Després s'orientà cap a la joieria i l'orfebreria i també al mobiliari escultòric.
Ha fet insígnies, trofeus i peces d'homenatge per a empreses i associacions: Llongueras, Fundación de la Mujer Emprendedora (FIDEM), Directius de l'Any, Escultura dedicada a l'homenatge del director de cinema Rovira Beleta, 150 litografies per a l'Institut Català de la Dona i objectes artístics per a moltes empreses.
Ha inrtervingut en diverses exposicions individuals i col·lectives a Europa, Amèrica, Japó i Xina. Va participar a l'Exposició Internacional del Museu de Le Lorc Beack de Los Ángeles (Califòrnia), per a la qual va ser seleccionada juntament amb altres quatre artistes de l'estat espanyol.
L'any 2011 prengué part en una mostra a l'Institut Cervantes de Tolosa, amb les seves escultures. El maig de 2012 presentà 27 peces de mobiliari-escultura a la galeria Cubiñá, en l'exposició Pinzellades del barroc.
La seva obra i el seu estil han acabat resultant recognoscibles i, així, en les seves creacions el públic hi pot identificar les traces del seu art personal.
|
[
"Quin era el nom complet de Milós Gras?",
"A què es va dedicar?",
"Fou reconeguda en altres indrets?",
"Quin cicle va estudiar?",
"I quan començà la seva trajectòria professional de forma autònoma?",
"A on?",
"Amb quin element va iniciar la seva carrera?",
"Tot i això, ha creat també altres tipus de treballs?",
"Quins artistes han influenciat la seva feina?",
"Com podrien definir-se els ítems que crea?",
"Quines van ser les obres amb què donà principi al seu camí professional?",
"I què hi va fer a la ciutat on va néixer?",
"I per a quines organitzacions ha creat diverses peces?",
"Pel que fa a la seva visibilitat com artista, a on ha tingut l'oportunitat de mostrar les seves produccions?",
"I ha deixat la seva empremta personal en tot allò que ha fabricat?"
] |
{
"answer_end": [
105,
136,
173,
334,
470,
483,
563,
623,
922,
998,
1238,
1402,
1929,
2028,
2591
],
"answer_start": [
0,
107,
107,
219,
424,
424,
485,
488,
780,
924,
1117,
1117,
1612,
1931,
2435
],
"input_text": [
"Maria Dolors Gras Miquel.",
"A l'escultura i la ceràmica.",
"Sí.",
"El de Ceràmica, Escultura i Joieria-Disseny.",
"El 1980.",
"A Barcelona.",
"Amb la ceràmica.",
"Sí.",
"Alberto Giacometti i Montserrat Gudiol.",
"Com obres d'art, obres funcionals i objectes bells.",
"Murals escultòrics de grans dimensions.",
"Un mural d'homenatge a la sardana.",
"Llongueras, Fundación de la Mujer Emprendedora (FIDEM), Directius de l'Any, i l'Institut Català de la Dona entre altres.",
"A Europa, Amèrica, Japó i Xina.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
L'experiment del Dr. Quatermass (títol original en anglès: The Quatermass Xperiment) és una pel·lícula britànica dirigida per Val Guest, estrenada el 1955. Es tracta del primer llargmetratge de cinema en el qual intervé el personatge de Bernard Quatermass, creat per Nigel Kneale per a la BBC; seguiran Quatermass 2 (1957) de Val Guest també i Quatermass and the Pit, (1967) dirigida per Roy Ward Baker. Ha estat doblada al català.
Un coet fa un aterratge més aviat caòtic en camp ras. Els militars arriben aviat al lloc, seguits pel famós físic Bernard Quatermass i els seus assistents, i una dona que resulta ser l'esposa d'un dels passatgers de l'artefacte espacial...
Descobreixen que dos dels tripulants del coet han desaparegut sense deixar rastre mentre el tercer pateix una commoció que li impedeix explicar res del que ha succeït.
El misteri comença a resoldre's quan els investigadors descobreixen restes orgàniques a la nau i Quatermass arriba a la conclusió que aquesta ha portat de tornada a la Terra una forma de vida que s'està fusionant amb tot ésser viu que troba al nostre planeta i que pot ser una amenaça per a la vida humana.
Encara que en l'època en què es va rodar la pel·lícula els efectes especials no eren molt sofisticats ni el seu pressupost massa elevat, el film va obrir una nova via en la ciència-ficció cinematogràfica en presentar la vida extraterrestre com una amenaça biològica. El tipus de mostre que presenta la pel·lícula, un ésser de morfologia canviant que evoluciona perillosament, recorda a l'obra de John W. Campbell Who goes there?, de 1938.
A part del guió, la pel·lícula presenta altres encerts, com el lleuger caire documental, segell de marca del director, que li proporciona una credibilitat més gran; la fotografia, tenebrosa i suggeridora, que contribueix a augmentar el suspens i l'actuació una mica teatral dels protagonistes, que proporciona una presència més gran a l'obra.
|
[
"Sobre quin film tracta el text?",
"Qui el va dirigir?",
"De quan data?",
"I per què destaca?",
"Més tard, en quines altres també va aparèixer?",
"I tot i haver estat una producció anglesa, es va adaptar a altres llengües?",
"Com comença l'argument?",
"A continuació, qui és que accedeix a aquell indret ràpidament?",
"I de què s'adonen?",
"I per què la persona que hi troben no els pot ajudar?",
"Amb les descobertes que van fent, quina és l'explicació que hi troben?",
"Es tracta d'un ésser potencialment perillós per als terrícoles?",
"Per quina raó aquesta producció despuntà en el seu temps?",
"A quina novel·la evoca la criatura que hi apareix?",
"I per quines característiques destaca la cinta?"
] |
{
"answer_end": [
102,
135,
154,
255,
366,
430,
484,
668,
753,
838,
1098,
1145,
1412,
1575,
1878
],
"answer_start": [
0,
85,
85,
156,
220,
404,
432,
486,
672,
754,
840,
982,
1147,
1414,
1586
],
"input_text": [
"L'experiment del Dr. Quatermass.",
"Val Guest.",
"Del 1955.",
"Perquè es tracta del primer llargmetratge de cinema en el qual va intervindre el personatge de Bernard Quatermass.",
"A Quatermass 2 i Quatermass and the Pit.",
"Sí.",
"Amb un coet que fa un aterratge més aviat caòtic en camp ras.",
"Els militars, el famós físic Bernard Quatermass i els seus assistents, i una dona que resulta ser l'esposa d'un dels passatgers de l'artefacte espacial.",
"Que dos dels tripulants del coet han desaparegut sense deixar rastre.",
"Perquè pateix una commoció.",
"Que el coet ha portat de tornada a la Terra una forma de vida que s'està fusionant amb tot ésser viu que troba al planeta.",
"Sí.",
"Perquè va presentar la vida extraterrestre com una amenaça biològica.",
"Who goes there?",
"El guió, el lleuger caire documental, la fotografia i l'actuació una mica teatral dels protagonistes."
]
}
|
bios
|
Remei Ribas Aguilera, coneguda com l'Àvia Remei, nasqué a Mataró. La seva passió per la cuina li ve de llarg. Començà a presentar-se a concursos de cuina per diversió i aconseguí diversos premis. Entre el 1990 i el 1999 intervingué en diferents programes de la televisió de Mataró; col·laborà en el programa Tocant Fusta, conduït per Espartac Peran, a Ràdio Argentona, i feu una demostració a TV3 de l'elaboració de la crema catalana. L'any 2000 participà en dos programes especials de Nadal, un a COM Ràdio i l'altre a RAC1, conduït per Ramon Pellicer. Durant el 2001 feu diverses demostracions, una de les quals fou a TV2, en què explicà com fer una gran cassola de conill amb cargols, i dues més, a TV3, sobre com fer un bon allioli i una mona de Pasqua casolana.
L'any 2001 publicà La cuina de l'Àvia Remei, que ja és tot un referent entre els llibres de cuina i que ha estat traduït al castellà. El Nadal del 2002 participà en el programa de TV3 La Columna, presentat per Júlia Otero, en què elaborà els plats típics de Nadal. El gener del 2003, fou entrevistada per Sílvia Cóppulo a COM Ràdio i feu recomanacions per a la dieta de després de les dates nadalenques. D'altra banda, des del 1998 participa en diferents programes menats per Martí Gironell, a Catalunya Ràdio, com ara El Pont de les Formigues, No Es Pot Aguantar i Interès General.
És col·laboradora habitual del programa Divendres de TV3.
|
[
"Amb quin nom es va fer famosa Remei Ribas?",
"Quina és la seva ciutat d’origen?",
"I què és el que adora fer?",
"És una afició recent?",
"Per quin motiu es va introduir en aquest món?",
"I va veure reconegut el seu treball d’alguna manera?",
"Quin any va fer la seva primera aparició en un mitjà audiovisual?",
"I en quina emissora va aparèixer durant aquella dècada?",
"A continuació, què va fer el 2000?",
"Un any després, de quina forma va continuar la seva tasca a la pantalla petita?",
"En quins canals?",
"Alhora, com s’anomena l’obra que va escriure?",
"I a quin espai anà un any després a cuinar menjar nadalenc?",
"Temps després, qui la va interrogar en un programa radiofònic?",
"I en quines altra emissora va estar també?"
] |
{
"answer_end": [
47,
64,
93,
108,
166,
194,
280,
367,
524,
595,
705,
810,
1030,
1098,
1276
],
"answer_start": [
0,
35,
66,
66,
110,
167,
196,
196,
435,
554,
554,
767,
901,
1032,
1171
],
"input_text": [
"Àvia Remei.",
"Mataró.",
"Cuinar.",
"No.",
"Per diversió.",
"Sí.",
"El 1990.",
"Ràdio Argentona.",
"Va participar en dos programes especials de Nadal, un a COM Ràdio i l'altre a RAC1.",
"Fent diverses demostracions.",
"A TV2 i TV3.",
"La cuina de l'Àvia Remei.",
"Al programa de TV3 La Columna.",
"Sílvia Cóppulo.",
"A Catalunya Ràdio."
]
}
|
mitologia
|
Acastos o Acast (en grec antic Ἄκαστος) va ser el fill de Pèlias, rei de Iolcos, i d'Anaxíbia (de vegades es diu que de Filòmaca). A la mitologia grega Acastos era un dels homes que van navegar amb Jàson i els argonautes. Hi va anar contra la voluntat del seu pare, que havia ideat el viatge només per desfer-se de Jàson, que representava un perill per al seu tron.
Al seu retorn del viatge amb la nau Argos, les seves germanes foren induïdes per Medea a esquarterar el seu pare Pèlias i bullir les seves restes. Quan Acastos ho va saber, va enterrar el seu pare, va exiliar Jàson i Medea (segons Pausànies també les seves germanes), es va convertir en rei i va instituir uns jocs en honor del seu pare.
Acastos tenia com hoste al seu palau Peleu, al qual havia purificat d'haver provocat la mort accidental del rei Eurició del Regne de Ftia, durant la cacera del senglar de Calidó. Mentre s'estava a la cort d'Acastos, la dona d'aquest, Hipòlita (o Astidàmia) es va enamorar de Peleu, però l'heroi la va rebutjar. Ressentida, Astidàmia va enviar un missatger a Antígona, esposa de Peleu i filla d'Eurició, explicant-li que Peleu anava a casar-se amb la filla d'Acastos, Estèrope, el que va fer que Antígona es pengés.
Considerant que la seva venjança no era suficient, Astidàmia va explicar llavors a Acastos que Peleu havia intentat violar-la. Tanmateix, Acastos no gosava matar un hoste al que acabava de purificar, i va convidar-lo a una cacera a la muntanya Pelió on Peleu, en un descans, es va adormir, Acastos li va treure la seva espasa i el va deixar sol i indefens. Acastos va ser atacat per uns centaures que gairebé el maten, però Quiró o Hermes li va tornar la seva espasa i va aconseguir escapar. Llavors va saquejar Iolkos, de vegades es diu que ajudat per Jàson i els Dioscurs. Va desmembrar Astidamia, marxant amb el seu exèrcit entre les seves restes. Acastos i Astidàmia estaven morts, per la qual cosa el regne va anar a parar al fill de Jàson, Tèssal.
Acastos i Astidàmia van tenir una altra filla a més d'Estèrope, Laodamia. Apol·lodor els atribueix una altra filla, Estènele, esposa de Meneci i mare de Pàtrocle.
Algunes versions expliquen que durant la guerra de Troia, Peleu, que estava indefens, ja que el seu fill Aquil·les era a la Tròade, va ser atacat per Acastos i expulsat del seu regne.
|
[
"Qui fou Acastos?",
"I què és el que diu la tradició hel·lènica sobre ell?",
"Per què el seu progenitor no va estar d'acord que s'hi embarqués?",
"A quina situació s'hagué d'enfrontar en tornar?",
"A qui va nomenar com a nou monarca?",
"En quin lloc vivia?",
"I a qui hi va acollir?",
"I qui es va encaterinar del seu convidat?",
"Quan aquest no la va acceptar, ella què va fer?",
"Quina conseqüència tingué això?",
"Per quin motiu Acastos abandonà l'invitat en un massís?",
"Per què aquest últim no va poder defensar-se?",
"No obstant això, com és que es va poder desfer del seu atacant?",
"Qui accedí al tron en morir la parella?",
"I quanta descendència s'explica que tingueren aquests dos?"
] |
{
"answer_end": [
93,
220,
320,
511,
656,
746,
746,
984,
1179,
1217,
1574,
1636,
1709,
1971,
2097
],
"answer_start": [
0,
131,
164,
366,
513,
704,
704,
883,
938,
1037,
1270,
1509,
1576,
1870,
1973
],
"input_text": [
"El fill de Pèlias, rei de Iolcos, i d'Anaxíbia.",
"Que era un dels homes que van navegar amb Jàson i els argonautes.",
"Perquè aquest havia ideat el viatge només per desfer-se de Jàson.",
"Al fet que les seves germanes havien estat induïdes per Medea a esquarterar el seu pare i bullir les seves restes.",
"A ell mateix.",
"A un palau.",
"A Peleu.",
"Hipòlita, la dona d'Acastos.",
"Va enviar un missatger a Antígona, esposa de Peleu, explicant-li que Peleu anava a casar-se amb la filla d'Acastos, Estèrope.",
"Que Antígona es pengés.",
"Perquè Astidàmia va li va explicar que Peleu havia intentat violar-la.",
"Perquè Acastos li havia tret la seva espasa.",
"Perquè Quiró o Hermes li havia tornat la seva espasa.",
"El fill de Jàson, Tèssal.",
"Tres filles."
]
}
|
vilaweb
|
El Tribunal Constitucional espanyol va suspendre ahir la declaració independentista aprovada pel Parlament de Catalunya. Una decisió que es va prendre per unanimitat en la reunió d'urgència que van fer els magistrats del TC per estudiar l'admissió a tràmit del recurs presentat pel govern espanyol. El text de la resolució del TC diu que es notificarà la decisió de suspendre la declaració a la presidenta del parlament, Carme Forcadell, al president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, a la resta de membres del consell executiu, a la mesa del parlament i al secretari general de la cambra. A tots els amenaça amb mesures ‘penals' si no atenen la suspensió. ‘Són advertits, així mateix, del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que impliqui desatendre o eludir la suspensió acordada, i de les eventuals responsabilitats, inclosa la penal, en què poguessin incórrer', diu el text de l'alt tribunal espanyol. Una vegada suspesa la declaració, el TC ha d'enviar la notificació al Parlament de Catalunya i al govern de la Generalitat perquè no s'aprovi ni s'apliqui cap llei ni cap actuació prevista al text. Si el parlament o el govern no en fessin cas, el govern espanyol actuaria. Ho va dir ahir el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, després del consell de ministres que va aprovar el recurs contra la declaració: ‘M'agradaria que l'últim pas que haguéssim de fer fos el d'avui. Que hi hagués rectificació. No acceptaré que uns senyors liquidin les normes de convivència. I si no es compleixen les resolucions i es vulnera llei, el govern actuarà amb fermesa i proporcionalitat. No tinguin dubtes que ho farà.'
|
[
"En quin organisme se centra el text?",
"Què és el que van anul·lar?",
"Estigueren tots els membres d'acord?",
"I a on ho havien estat debatent?",
"L'assemblea havia estat organitzada exclusivament per debatre la postura de l'equip de Rajoy?",
"A qui s'explica que faran saber aquest acord?",
"En cas que no facin cas d'aquesta directriu, quines serien les conseqüències a què s'atendrien?",
"Per tant, quines directrius els han fet arribar als polítics catalans des de la magistratura?",
"I ara quin és el següent pas, després d'haver desestimat la proclama d'autogovern?",
"I a quin altre òrgan?",
"Amb quin objectiu?",
"Qui va avisar-los de les possibles represàlies?",
"Què és el que ha explicat que desitja que feren per part de les institucions de Catalunya?",
"Què és el que no està dispost a consentir?",
"I torna a incidir en les sancions que s'imposarien en cas que es desobeïssin aquestes mesures?"
] |
{
"answer_end": [
35,
119,
165,
223,
297,
596,
663,
806,
1023,
1053,
1127,
1266,
1644,
1504,
1642
],
"answer_start": [
0,
0,
121,
121,
169,
299,
598,
666,
931,
931,
976,
1129,
1253,
1441,
1506
],
"input_text": [
"En el Tribunal Constitucional espanyol.",
"La declaració independentista aprovada pel Parlament de Catalunya.",
"Sí.",
"A una reunió d'urgència que van fer els magistrats del TC.",
"Sí.",
"A la presidenta del parlament, Carme Forcadell, el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, a la resta de membres del consell executiu, a la mesa del parlament i al secretari general de la cambra.",
"Mesures penals.",
"Que tenen el deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que impliqui desatendre o eludir la suspensió acordada.",
"Enviar la notificació al Parlament de Catalunya.",
"Al govern de la Generalitat.",
"Que no s'aprovi ni s'apliqui cap llei ni cap actuació prevista al text.",
"El president del govern espanyol, Mariano Rajoy.",
"Que rectifiquin.",
"Que uns senyors liquidin les normes de convivència.",
"Sí."
]
}
|
books
|
A la segona sessió del Centre de Defensa Social hi assistí -després es va saber que ho havia fet amb impúdiques mires escarnidores- un oncle d'En Quimet vingut de ciutat: aquest oncle era un veritable plaga. Duia un capell verd, a desgrat de sos cabells que, més que grisejar, groguejaven; duia una armilla fantasia; tenia el tic de tòrcer el nas cap a la dreta, fent una mena de petit renill; li guarnien les mans anells amb pedres falses; i portava un cigar-ventall, un paraigües-bastó, i una llapidera anunciadora d'unes aigües minerals. Aquest subjecte, en ésser al C. de D. S., va fixar-se també en la noia dolça i amorosa, i digué en veu baixa a En Quim: -Amb aquesta flàvia hi jugaria a fet!- Son nebot el mirà amb indignació, però la seva indignació, no va pas trigar a canviar de causa, i a barrejar-se amb l'astorament, quan veié que la noia dolça i amorosa adreçava constantment l'esguard als ulls mustigats i al bigoti tenyit de son oncle, i es proposava d'atraure'l, i de conversar-hi, i, successivament, d'enternir-lo amb petits reptes i enlleminir-lo amb innegables manyagueries.
En Quimet, encara que amb molta de cautela, començà de fer esbrinaments sobre si la filla petita del notari era coqueta. Tothom li va dir que de cap de les maneres. Els hereuets més florits, els joves tinents, algun foraster elegant, no havien pogut aconseguir que ella els mirés amb alguna atenció sostinguda. En Quimet respirà una mica, però encara li semblà més monstruosa la conducta d'aquella noia amb el seu oncle. A la fi, va dedicar-se a escriure una lletra al seu oncle -que se n'havia tornat a Barcelona- demanant-li, després de molta de fina retòrica, quin havia estat el secret del seu triomf.
Un dia En Quimet obrí palpitant la lletra de l'oncle, escrita en paper d'un bar de la Ronda de Sant Antoni. L'oncle, després de demanar que li trametessin per l'ordinari dues garibaldines d'una fàbrica molt bona que hi havia a la seva ciutat natal, i després de fer alguns comentaris irrespectuosos sobre la fracassada vocació sacerdotal d'En Quimet -a propòsit de la qual arribà a retreure un acudit de La Campana de Gràçia- notificava a En Quimet, que, tot seguit que va fixar-se en la noia dolça i amorosa, va reparar que seria d'aquelles més tranquil·les i menys amatents. Perquè de verament amoroses, deia ell, només hi ha que les que fan cara de mal geni; i les que fan cara d'amoroses és que són bledes. Però fins per les bledes hi ha truc. I el truc que l'oncle d'En Quimet havia adoptat, amb gran èxit, per a obtenir que la noia dolça i amorosa el mirés amb un creixent daler, era, senzillament, mirar la noia que seia al costat de la noia dolça i amorosa.
|
[
"Amb quin personatge comença la història?",
"I a on s'havia presentat aquest?",
"Vivia en un poble?",
"Com anava vestit?",
"I portava a sobre alguna mena de joia?",
"Com era la xicota a qui va veure el senyor?",
"I què és el que li afirmà al seu nebot sobre ella?",
"Què provocà això en el noi?",
"I per què se li dissipà aquest sentiment de seguida?",
"Qui era el pare d'aquesta noia?",
"Què volia descobrir en Quimet?",
"I com va ser que es tranquil·litzà?",
"Tot i això, per què va voler enviar una carta al seu tiet?",
"En la resposta de l'home, aquest atacà la professió del noi?",
"I finalment, quina li va dir que havia estat la seva tàctica perquè la filla del notari s'hagués fixat en ell?"
] |
{
"answer_end": [
152,
152,
169,
315,
439,
627,
697,
732,
997,
1214,
1214,
1432,
1699,
2050,
2665
],
"answer_start": [
0,
0,
132,
290,
394,
541,
541,
662,
700,
1095,
1095,
1260,
1516,
1809,
2449
],
"input_text": [
"Amb un oncle d'En Quimet.",
"A la segona sessió del Centre de Defensa Social.",
"No.",
"Amb una armilla.",
"Sí.",
"Dolça i amorosa.",
"Que amb aquesta flàvia hi jugaria a fet.",
"Que el mirés amb indignació.",
"Perquè la noia adreçava constantment l'esguard als ulls mustigats i al bigoti tenyit de son oncle, i es proposava d'atraure'l, i de conversar-hi.",
"El notari.",
"Si era coqueta.",
"Perquè els hereuets més florits, els joves tinents i algun foraster elegant, no havien pogut aconseguir que ella els mirés amb alguna atenció sostinguda.",
"Per saber quin havia estat el secret del seu triomf.",
"Sí.",
"Mirar la noia que seia al costat d'ella."
]
}
|
mitologia
|
Arquidam III (en llatí Archidamus, en grec antic Ἀρχίδαμος) fou rei d'Esparta el 20è dels europòntides, de l'any 360 aC al 338 aC. Era fill d'Agesilau II.
El seu primer acte conegut va ser intercedir davant el seu pare en favor de Esfòdries, pare del seu amic Cleònim, per evitar-li el càstig pel seu fracàs en la invasió d'Àtica l'any 378 aC, segons Xenofont. El 371 aC, malalt Agesilau II, va ser enviat en ajut dels espartans derrotats a la Batalla de Leuctra, als que va fer tornar a Esparta, després d'una mediació de Jàson de Feres.
El 367 aC amb ajut d'auxiliars enviats per Dionís el vell de Siracusa, va derrotar els arcadis i argius en el que es va anomenar "la batalla sense llàgrimes", ja que no va perdre cap soldat. El 366 aC Isòcrates va publicar la seva obra Arquidam, dedicada al príncep. El 364 aC el van enviar a Arcàdia que estava en guerra amb Èlida, i el 362 aC es va quedar a Esparta mentre Agesilau es reunia amb els aliats a Mantinea, i va defensar Esparta dels atacs d'Epaminondes, com diuen Xenofont, Diodor de Sicília i Plutarc.
El 356 aC va succeir al seu pare al tron. Va participar en la guerra sagrada ajudant a Filòmelos de Fòcida a ocupar Delfos. El 352 aC va esclatar la guerra contra Megalòpolis, i va obtenir alguns èxits però no es va aconseguir la dissolució de la Lliga. La guerra sagrada es va acabar el 346 aC i Arquidam III va anar aquest any a Fòcida al front de 1000 homes, suposadament a petició dels mateixos fòcids; però a l'arribada del rei Filip II de Macedònia va retornar al Peloponès.
El 338 aC va anar a Itàlia en ajut de Tàrent contra els lucans i va morir en batalla el mateix dia que Filip II obtenia la victòria a la batalla de Queronea. Esparta li va aixecar una estàtua a Olímpia que descriu Pausànies.
|
[
"Qui va ser Arquidam III?",
"Entre quines dates?",
"Com s’anomenà el seu pare?",
"A qui se sap que va defensar?",
"Es coneix cap altre procediment anterior a aquest a què hagués assistit?",
"De què va aconseguir salvar-lo?",
"A on hagué d’acudir en emmalaltir el seu progenitor?",
"Quatre anys després, a qui va haver de fer front?",
"Va sortir vencedor?",
"A quin altre lloc en conflicte va haver d'anar temps després?",
"Qui s’enfrontava en aquesta contesa?",
"Quan és que arribà al poder?",
"I a quina batalla va ser enviat per primer cop des que havia estat nomenat monarca?",
"Fins quan es va allargar aquesta baralla?",
"I a on es va produir el seu decés?"
] |
{
"answer_end": [
102,
130,
153,
240,
240,
342,
462,
642,
642,
870,
870,
1097,
1179,
1351,
1622
],
"answer_start": [
0,
60,
131,
155,
155,
182,
361,
539,
610,
806,
816,
1057,
1099,
1311,
1538
],
"input_text": [
"Rei d'Esparta el 20è dels europòntides.",
"Entre l'any 360 aC i el 338 aC.",
"Agesilau II.",
"A Esfòdries.",
"No.",
"Del càstig pel seu fracàs en la invasió d'Àtica l'any 378 aC.",
"A ajudar els espartans derrotats a la Batalla de Leuctra.",
"Als arcadis i argius.",
"Sí.",
"A Arcàdia.",
"Arcàdia i Èlida.",
"El 356 aC.",
"A la guerra sagrada.",
"Fins al 346 aC.",
"A Itàlia."
]
}
|
vilaweb
|
El grup Pepet i Marieta ha publicat un videoclip com a resposta a la denúncia de Vox acusant el cantant, Josep Bordes, d”exhibicionisme' durant un concert en el 86 aniversari de les Normes de Castelló. ‘Davant la retallada de llibertats i la persecució del cos, presentem “Que nos quiten lo bailao” una oda a la llibertat d'expressió amb què reivindiquem el cos humà com a font d'inspiració artística', explica el grup. Escolteu ací la cançó: ‘Que nos quiten lo bailao' és a més la primera entrega de ‘Cossos', un EP que publicaran progressivament durant els mesos vinents per a ‘denunciar els atacs a la llibertat d'expressió i el clar retrocés que suposen per a la creació artística'. ‘Tinc la consciència tranquil·la. No he comès cap il·legalitat. Algú vol treure rèdit polític d'una acció que forma part de la meua expressió artística dalt de l'escenari. Només he reivindicat la meva llibertat d'expressió', va explicar llavors a l'ACN, arran de la controvèrsia que ha generat la denúncia. Com fa habitualment des de fa anys als escenaris, Bordes es va despullar per ensenyar les natges –i ocultant els genitals entre les cames- durant uns breus instants de l'actuació. ‘Forma part d'un número simpàtic en una cançó i no hi ha cap intencionalitat sexual', va remarcar. Fins i tot, va dir, molts dels assistents, famílies i nens inclosos, es van apropar a la finalització del concert per felicitar-lo i fer-s'hi fotos. ‘Va transcórrer en un ambient distès, sense cap problema, ni paraula ni res que fes preveure que algú pogués desprestigiar un acte a favor de la llengua i cultura valencianes per treure'n un rèdit polític', va dir.
|
[
"Quin conjunt musical protagonitza el text?",
"Què és el que han creat?",
"A qui va dirigit?",
"Per quin motiu?",
"Com s’anomena el tema?",
"I com el defineixen?",
"De quin recull de cançons forma part?",
"Quan veurà la llum aquest?",
"Quin expliquen que serà l’objecte de les seves cançons?",
"S’ha creat cap mena de polèmica envers l’espectacle de Bordes?",
"En conseqüència, ell se sent angoixat?",
"Per què?",
"Durant el seu concert, què és el que va fer exactament?",
"Com va defendre ell aquesta actuació?",
"Quina va ser la resposta del públic a aquest acte?"
] |
{
"answer_end": [
23,
48,
84,
200,
298,
333,
516,
572,
685,
992,
719,
749,
1172,
1271,
1420
],
"answer_start": [
0,
0,
24,
49,
203,
272,
443,
501,
501,
687,
688,
688,
1044,
1174,
1293
],
"input_text": [
"El grup Pepet i Marieta.",
"Un videoclip.",
"A Vox.",
"Perquè aquests últims van acusar el cantant Josep Bordes d'exhibicionisme durant un concert en el 86 aniversari de les Normes de Castelló.",
"Que nos quiten lo bailao.",
"Com una oda a la llibertat d'expressió.",
"De l'EP Cossos.",
"Durant els mesos vinents.",
"Denunciar els atacs a la llibertat d'expressió i el clar retrocés que suposen per a la creació artística.",
"Sí.",
"No.",
"Perquè no ha comès cap il·legalitat.",
"Es va despullar per ensenyar les natges, i va ocultar els genitals entre les cames.",
"Dient que formava part d'un número simpàtic en una cançó i que no hi havia cap intencionalitat sexual.",
"Molts d'ells es van apropar a la finalització del concert per felicitar-lo i fer-s'hi fotos."
]
}
|
mitologia
|
El cavall de Troia va ser un enorme cavall de fusta, en el qual s'havien amagat els soldats grecs durant la Guerra de Troia, que els grecs van deixar, com una ofrena davant les portes de la ciutat assetjada de Troia.
Segons l'Eneida de Virgili, les forces gregues no podien entrar a Troia a causa de les altes muralles i els sistemes de defensa que la protegien des de feia deu anys. Els habitants de Troia, grans creients dels déus, havien de ser vençuts amb una trampa, elaborada per Ulisses. Les tropes gregues van retirar-se de la plana, i van deixar només un gran cavall de fusta davant les portes de la ciutat. Els habitants de Troia, en veure el cavall, van pensar que era un regal dels déus i van introduir-lo dins la ciutat. A la nit, els soldats amagats van sortir i van obrir les portes de la ciutat, de manera que van permetre que l'exèrcit grec envaís la ciutat. La frase timeo Danaos et dona ferentes ('tem els grecs fins i tot si porten obsequis') de Virgili, ha esdevingut una frase feta per a indicar regals enverinats.
Aquests fets succeeixen després del que explica la Ilíada d'Homer i abans del que succeeix a l'Odissea, del mateix Homer, ambdós escrits al segle viii aC. Entre el 29 aC i el 19 aC, Virgili va escriure l'Eneida inspirant-se en les dues obres homèriques.
El cavall de Troia surt mencionat dues vegades a l'Odissea:
Si bé és en el segon llibre de l'Eneida de Virgili en què n'hi ha la versió més extensa i familiar, hi ha la confusió popular de pensar que és en la Ilíada d'Homer on apareix el cavall de Troia, segurament pel fet que tracta de la Guerra de Troia, però d'episodis anteriors a la gesta d'Ulisses i el cavall. La tradició ha establert que, dins del cavall, hi havia quaranta guerrers i que un d'ells, Anticle, gairebé esguerra el pla en contestar preguntes de fora. Una història similar apareix al relat de La presa de Jaffa
En l'ús modern del llenguatge, un «cavall de Troia» ha esdevingut qualsevol estratagema que permeti introduir l'enemic dins d'un recinte protegit i teòricament segur. Molt més freqüentment, en informàtica, s'empra l'expressió «troià» per a designar (impròpiament, però, perquè el cavall originari no és troià, sinó l'enemic dels troians, de fet) un programa que es presenta com a útil o inofensiu per induir l'usuari a instal·lar-lo i fer-lo treballar, sovint amb conseqüències nefastes.
|
[
"Què fou el cavall de Troia?",
"Qui s'hi havia amagat a dintre?",
"A qui el van obsequiar?",
"A on s'explica aquesta tradició?",
"I per què l'exèrcit hel·lè hagué d'idear un cep?",
"Què és el que van fer?",
"Per quin motiu van fer això?",
"Aquests últims van caure en l'engany?",
"Un cop l'artefacte fou portat dintre del recinte, què va passar?",
"Quina dita sorgeix a partir d'aquest succés?",
"I en quina obra de renom es parla d'aquesta fita dels grecs més d'un cop?",
"Tot i això, segons el pensament popular, en quina obra és que aparegué per primer cop?",
"Va perillar en cap moment el pla dels atacants?",
"Pel que fa al parlar actual, què designa l'objecte de què parla el text?",
"I en quin altre camp també s'utilitza sovint, tot i que de manera errònia?"
] |
{
"answer_end": [
51,
97,
215,
243,
470,
615,
698,
732,
874,
1035,
1349,
1544,
1813,
2039,
2360
],
"answer_start": [
0,
19,
125,
217,
245,
495,
384,
617,
701,
876,
1291,
1451,
1659,
1874,
2041
],
"input_text": [
"Un enorme cavall de fusta.",
"Els soldats grecs.",
"A la ciutat assetjada de Troia.",
"A l'Eneida de Virgili.",
"Perquè no podien entrar a Troia a causa de les altes muralles i els sistemes de defensa que la protegien.",
"Van retirar-se de la plana i van deixar un gran cavall de fusta davant les portes de la ciutat.",
"Perquè els habitants de Troia eren grans creients dels déus i van pensar que el cavall era un regal d'ells.",
"Sí.",
"Que l'exèrcit grec va envair la ciutat.",
"Tem els grecs fins i tot si porten obsequis.",
"A l'Odissea.",
"A la Ilíada d'Homer.",
"Sí.",
"Qualsevol estratagema que permeti introduir l'enemic dins d'un recinte protegit i teòricament segur.",
"En informàtica."
]
}
|
books
|
Vaig arribar-hi, a la fi. L'ex-ermiteta semblava, de part de fora, un munt de desferra. Així i tot, En Vingut havia conseguit fer-ne un cau de relatiu eixopluc, amb tristes despulles de suburbi ciutadà; peces abonyegades de zinc, llates, sacs i trossos de persiana. En Vingut llegia un llibre àcrata quan jo el vaig sobtar. Duia una barbassa feréstega i un vestit de vellut, qui sap lo malmenat: els seus peus eren nus. La Roseta anava amb un mocador al cap, sota el qual hom l'endevinava despentinada: asseguda a terra, jugava amb un gat. En Vingut no semblà molt fèrvid en la seva salutació: la Roseta estava més animada. En canvi, a la Roseta, de cop i volta, l'avergonyí que jo la veiés colrada, descotillada, xarxona, mentre que En Vingut tenia l'orgull, la posa del solitari irreconciliable.
En Vingut havia dit un renec una mica desconcertat, en veure'm.
-Ves a cercar aigua a la font- va dir En Vingut a la seva companya. Volia allunyar-la, era evident.
-Com ho has sabut que érem aquí dalt? No hi ha racés contra les xafarderies. Havíeu fet recerques?
|
[
"A on va deixar-se caure el narrador?",
"Quina imatge donava l'exterior d'aquesta?",
"I qui era que l'havia transformat a la seva manera?",
"Com?",
"Què estava fent l'home quan el protagonista va fer la seva aparició en aquell lloc?",
"Quina roba portava?",
"I duia sabates?",
"Qui més hi havia allà?",
"I ella què era el que tenia sobre els cabells?",
"I què estava fent?",
"Qui és que es va mostrar més alegre amb l'arribada del personatge principal?",
"No obstant això, quin altre sentiment aflorí en ella?",
"A l'home li va passar el mateix?",
"I què és el que aquest li manà a la dona?",
"Per quin motiu?"
] |
{
"answer_end": [
48,
86,
159,
264,
322,
373,
418,
457,
457,
538,
622,
721,
796,
928,
960
],
"answer_start": [
0,
28,
88,
100,
266,
324,
396,
420,
420,
420,
540,
624,
723,
863,
930
],
"input_text": [
"A l'ex-ermiteta.",
"D'un munt de desferra.",
"En Vingut.",
"Amb tristes despulles de suburbi ciutadà; peces abonyegades de zinc, llates, sacs i trossos de persiana.",
"Llegir un llibre àcrata.",
"Un vestit de vellut.",
"No.",
"La Roseta.",
"Un mocador.",
"Jugar amb un gat.",
"La Roseta.",
"La vergonya.",
"No.",
"Que anés a cercar aigua a a font.",
"Perquè s'allunyés."
]
}
|
books
|
Ja havíem assolit el collet de Santa Bàrbara i no ens mancava sinó guanyar el turó, on desitjàvem plantar l'arbret, quan en Xaneta proferí un crit sord, i deslligant-se de nosaltres, es deixà caure d'anques en terra amb un moviment de consternació tràgica.
-Sa meua guinea! -exclamà. -Hem fet tard! Ens han pispat es parany! Vaig restar de pedra. No crec que, si m'haguessin dit que s'havia calat foc a casa, hagués tingut una sorpresa més dolorosa.
-Maleïda sigu sa meua planeta! -prosseguí en Xaneta, planyent-se amargament, amb veu tremolosa i retinguda. -Hai d'haver nascut en divendres, en es dia més curt de s'any. Me devien batejar amb sa mà esquerra. Mireu que sóc es pot de sa pega, jo!. Res no em surt bé, res! Ja puc estirar sa cama tant com vulgu, no arribo mai a sa passera: sempre caic a sa xomba… xuf!
-De que se les hau? -me va preguntar en Lluís amb estranyesa.
-De que me les hac? -va respondre en Xaneta, aixecant-se. -Heu-vos aquí les vostres estaries. Se'ns ha ben follat sa vaca prenys. Té, goita, si tens uis as carabassot ¿no veus dos caps allí? Ja us ho deia jo. Ens hem ben lluït!
|
[
"A on arribaren?",
"A on es dirigien?",
"Per què?",
"Què és el que va passar en aquell moment?",
"Aleshores, què va fer?",
"De forma còmica?",
"Què l'havia entristit?",
"Per quina raó el narrador es va quedar glaçat?",
"Què continuà exclamant el seu company?",
"Considerava que estava tenint molt mala sort?",
"Quin dels integrants del grup no sabia què era el que li passava a Xaneta?",
"Se sentia intrigat?",
"I qui li va contestar?",
"Què li va explicar?",
"Ho va fer de bones maneres?"
] |
{
"answer_end": [
44,
82,
114,
151,
215,
255,
323,
448,
501,
815,
862,
877,
922,
1007,
1105
],
"answer_start": [
0,
37,
47,
116,
121,
183,
258,
325,
451,
559,
818,
838,
880,
938,
880
],
"input_text": [
"Al collet de Santa Bàrbara.",
"Al turó.",
"Perquè desitjaven plantar l'arbret allí.",
"Que en Xaneta proferí un crit sord.",
"Que es deixà caure d'anques en terra.",
"No.",
"Que els hi havien pispat es parany.",
"Perquè en Xaneta havia tingut una sorpresa molt dolorosa.",
"Maleïda sigui sa meua planeta.",
"Sí.",
"En Lluís.",
"Sí.",
"En Xaneta.",
"Que se'ls hi havien follat sa vaca prenys.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
La Fundació Tàpies acaba d'inaugurar ‘Antoni Tàpies. Una biografia política‘, una exposició que mostra la militància política de l'artista mitjançant les seves obres. Per això, fins al febrer de l'any vinent, aplega una setantena de peces fetes entre 1946 i 1977. Procedents de préstecs de tot Europa, d'institucions, de col·leccionistes privats, de la família de Tàpies i de la fundació, rere aquesta setantena d'obres sempre hi ha una intenció política., Ho explica el comissari Carles Guerra, que també puntualitza que és una militància que preserva l'autonomia de l'obra. Una de les obres més destacades que es poden veure és la reconstrucció parcial del tríptic que Tàpies va presentar a la Documenta de Kassel de 1964, una de les fires d'art més importants d'aquell moment. També hi ha diverses obres fetes arran de la Caputxinada, la tancada d'estudiants del 1966 en què Tàpies va participar activament. Una de les més conegudes és ‘7 de novembre', una peça que habitualment es penja al Parlament de Catalunya i que evoca la trobada de les forces antifranquistes a l'església de Sant Agustí amb la voluntat de posar fi a la dictadura. A la mostra, també s'hi pot veure ‘Composició amb números', en record a la mort de l'anarquista Oriol Solé Sugranyes en mans de la Guàrdia Civil, i ‘A la memòria de Salvador Puig Antich', una obra feta mentre l'executaven. També hi ha ‘Homenatge a Federico García Lorca', una obra que l'any 1952 no va poder anar als Estats Units perquè les autoritats franquistes, molestes amb el títol, la van vetar. El comissari de l'exposició explica que ‘Antoni Tàpies. Una biografia política' reconstrueix les paradoxes que va viure un artista modern sota la dictadura franquista. La ràpida internacionalització de Tàpies a partir del començament de la dècada dels cinquanta va afegir una complexitat notable al treball. Per això, segons Guerra, l'obra exposada emergeix d'una doble censura de la qual Tàpies va ser víctima aquells anys: ‘Per un costat, la manca de llibertats de la dictadura, i per un altre, la censura respecte als continguts literaris o explícits que imposa l'art modern.' Però Tàpies va saber superar aquella doble censura i en va sortir una obra que és capaç de viatjar internacionalment i alhora ser receptacle dels desitjos de llibertat de molta gent, explica Guerra. A més, segons el comissari, l'actualitat de la mostra fa que mantingui la capacitat d'interpel·lar el visitant. També posa l'espectador en el repte de veure en la disfuncionalitat de la pintura una manera de fer política tan efectiva com la que podia havia fet l'artista amb la creació de cartells. Perquè si Antoni Tàpies va fer diversos cartells de contingut explícitament polític que no es poden veure a l'exposició, en el seu art la reivindicació sempre és més velada i conceptual: una pila de plats fan referència a la Caputxinada, un angle de 90 graus, a la mort de Puig Antic, uns solcs profunds en la pintura, com esgarrapades, a la repressió franquista. Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes
|
[
"Què ha fet recentment la Fundació Tàpies?",
"Què és?",
"Quan serà la cloenda de l'exhibició?",
"I quantes obres s'hi podran veure?",
"Des d’on s’han portat?",
"I amb quin propòsit és que van estar elaborades?",
"Quin càrrec hi té Carles Guerra?",
"Quina és la composició de més rellevància?",
"Quin esdeveniment va influir en alguns dels seus treballs?",
"Què més es pot visitar en aquest espai?",
"Com ha explicat Guerra que la mostra donarà a conèixer la vida del pintor?",
"I per què explica que el treball d'aquest es veié doblement reprimit?",
"No obstant això, quin va ser el resultat d'aquests temps difícils per a l'artista?",
"Els qui la visitin, també se sentiran com a part de l'exposició d'alguna manera?",
"I quines peces que va fer no s'hi exposaran?"
] |
{
"answer_end": [
76,
165,
238,
238,
387,
454,
494,
723,
909,
1412,
1710,
2123,
2305,
2620,
2741
],
"answer_start": [
0,
37,
177,
209,
264,
389,
457,
576,
780,
1142,
1544,
1862,
2124,
2330,
2629
],
"input_text": [
"Inaugurar Antoni Tàpies. Una biografia política.",
"Una exposició que mostra la militància política de l'artista mitjançant les seves obres.",
"El febrer de l'any vinent.",
"Una setantena.",
"De préstecs de tot Europa, d'institucions, de col·leccionistes privats, de la família de Tàpies i de la fundació.",
"Amb una intenció política.",
"N'és el comissari.",
"La reconstrucció parcial del tríptic que Tàpies va presentar a la Documenta de Kassel de 1964.",
"La Caputxinada.",
"Composició amb números, A la memòria de Salvador Puig Antich i Homenatge a Federico García Lorca.",
"Reconstruint les paradoxes que va viure un artista modern sota la dictadura franquista.",
"Per un costat, la manca de llibertats de la dictadura, i per un altre, la censura respecte als continguts literaris o explícits que imposa l'art modern.",
"Una obra que és capaç de viatjar internacionalment i alhora ser receptacle dels desitjos de llibertat de molta gent.",
"Sí.",
"Diversos cartells de contingut explícitament polític."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia norrena, els einherjar (plural de einheri; islandès modern: einherji, pl. einherjar), un mot que es podria adaptar al català com a éinheri (pl. éinheriar o éinheris), són els esperits dels guerrers que van morir durant la batalla. La paraula significa "guerrer destacat". La meitat d'ells és escortada des del camp de batalla per les valquíries fins a arribar a la fortalesa del Valhalla. L'altra meitat va a parar a Sessrúmnir, la llar de Freyja. Els Grimnismál ens descriuen la Valhǫll o Valhalla i ens diu que té 540 portes i que per cada una d'aquestes hi poden passar 80 homes alhora, mostrant-nos així la mida de les seves sales i de la quantitat d'hostes que s'hi allotgen.
Cada dia, els éinheriar es desperten quan canta el gall Gullinkambi, i marxen cap al camp de batalla d'Idavoll, al cor de l'Ásgard, per lluitar l'un contra l'altre en un gegantí feliç combat a mort. A l'ocàs, quan molts d'ells han mort, resuciten miraculosament i tornen al Valhalla, on Anðrimnir, el xef dels déus, els ha perparat un àpat amb la carn del Senglar Sæhrímnir, el qual reneix cada dia per tornar-lo a matar i així servir d'àpat cada dia, i de beguda beuen l'hidromel d'Heiðrún, una cabra que s'alimenta de les fulles de l'Yggdrasil i que de les seves mamelles, en raja hidromel per tots. Els éinheriar passen tot el vespre i tota la nit celebrant el banquet, servits per les valquíries, fins que cauen adormits per la beguda. Ells mai pateixen ressaca ni qualsevol efecte perjudicial d'embriagar-se cada dia.
Tots aquests anys d'entrenament fan dels éinheriar són per preparar-se per al Ragnarök. Esperen el dia en quan Odin els cridi per a fer-los lluitar al costat dels ansos contra les forces del Helheim, del Jötunheim i del Muspellheim.
|
[
"Què van ser els einherjar?",
"Segons quina cultura?",
"Com es traduiria el mot?",
"Part d'ells, a on anaren?",
"I els altres?",
"Pel que fa al fortí a què anà el primer grup, per qui és descrit?",
"I què expliquen que hi ha allà?",
"Són grans?",
"I a quina hora aixequen el cap les ànimes en aquell lloc?",
"A continuació, a on es dirigeixen?",
"I quin és el motiu?",
"Què és el que passa al sol post?",
"Allí quin és el menú que els espera?",
"I durant quanta estona ho festegen?",
"Per quin motiu és que són en aquest indret?"
] |
{
"answer_end": [
245,
38,
286,
403,
462,
514,
542,
604,
764,
827,
894,
979,
1070,
1435,
1606
],
"answer_start": [
0,
0,
247,
288,
405,
464,
464,
532,
697,
721,
768,
896,
961,
1299,
1520
],
"input_text": [
"Els esperits dels guerrers que van morir durant la batalla.",
"La norrena.",
"Com a guerrer destacat.",
"A la fortalesa de Valhalla.",
"A Sessrúmnir, la llar de Freyja.",
"Pels Grimnismál.",
"540 portes.",
"Sí.",
"Quan canta el gall Gullinkambi.",
"Al camp de batalla d'Idavoll, al cor de l'Ásgard.",
"Lluitar l'un contra l'altre en un gegantí feliç combat a mort.",
"Que molts d'ells han mort, resuciten miraculosament i tornen al Valhalla.",
"Un àpat amb la carn del Senglar Sæhrímnir.",
"Tot el vespre i tota la nit.",
"Per a preparar-se per al Ragnarök."
]
}
|
mitologia
|
Atles, o també Atlas, (en grec antic Ἀτλας), va ser un tità que, segons Hesíode, era fill de Jàpet i de Clímene, i segons Apol·lodor d'Artemita era germà de Meneci, Prometeu i Epimeteu, i la seva mare era Àsia. Algunes tradicions el fan fill d'Urà, i per tant, germà de Cronos. Pertany a la generació de déus anterior a la dels Olímpics. Hesíode diu que va participar com a líder dels titans en la lluita dels gegants i dels déus i Zeus li va imposar el càstig de portar el cel i la terra damunt les espatlles. Se situa el lloc on viu a l'extrem occidental del país de les Hespèrides, però de vegades es diu que vivia "entre els hiperboris".
Més endavant, la idea d'Atles es va modificar i se'l va considerar un home convertit en muntanya. S'explica que quan Perseu tornava de matar la Gorgona, va transformar Atlas en muntanya en ensenyar-li el cap de Medusa.
El seu nom fou donat a serralades de la Mauritània Tingitana, ara Marroc, on hi ha la serralada de l'Atles, i a altres d'Itàlia, de l'Arcàdia, i del Caucas.
Algunes tradicions tardanes consideren Atles un astrònom que va ensenyar als homes les lleis del cel, i per això va ser divinitzat.
Diverses fonts descriuen Atles com a pare de nombrosos fills, principalment filles, tinguts amb diverses deesses. Alguns d'aquests són assignats conflictivament o solapant identitats o parentius, segons les fonts:
Amb Hesperis:
Amb Plèione (o Etra):
Amb altres deesses no especificades:
___
Hi ha un altre Atles epònim de l'Atlàntida, fill de Posidó i de Clito, que, segons la tradició, va ser rei d'aquell continent desaparegut.
Viccionari
|
[
"Qui fou Atles?",
"De quina altra forma es pot dir?",
"Com s'anomenaren els seus pares?",
"Fou fill únic?",
"Segons altres mites, qui era son pare?",
"De quin període forma part?",
"En quin conflicte va batallar?",
"Segons qui?",
"Qui és que el va condemnar?",
"A què?",
"I a on se l'ubica?",
"Com va estar descrit posteriorment?",
"Per què?",
"Quins altres mites ronden la seva figura?",
"I amb qui tingué els descendents que li són atribuïts?"
] |
{
"answer_end": [
59,
20,
111,
184,
247,
336,
429,
429,
509,
509,
640,
738,
859,
1148,
1435
],
"answer_start": [
0,
0,
81,
115,
211,
278,
338,
338,
432,
432,
511,
642,
740,
1018,
1150
],
"input_text": [
"Un tità.",
"Atlas.",
"Jàpet i Clímene.",
"No.",
"Urà.",
"De la generació de déus anterior a la dels Olímpics.",
"En la lluita dels gegants i dels déus.",
"Hesíode.",
"Zeus.",
"A portar el cel i la terra damunt les espatlles.",
"A l'extrem occidental del país de les Hespèrides, i de vegades entre els hiperboris.",
"Com un home convertit en muntanya.",
"Perquè quan Perseu tornava de matar la Gorgona, va transformar Atlas en muntanya en ensenyar-li el cap de Medusa.",
"Unes que el consideren un astrònom que va ensenyar als homes les lleis del cel, i que per això va ser divinitzat.",
"Amb Hesperis, Plèione i altres deesses no especificades."
]
}
|
mitologia
|
Elohim (en hebreu אלוהים, plural d'Eloah) és un terme del judaisme que significa 'Déu', però és també la paraula per referir-se als altres déus, com ara els de Canaan. En la Bíblia hi apareix més de 2.500 vegades, la qual cosa el converteix en un dels més usats. Elohim és nom plural, però segons alguns no s'ha d'interpretar en un sentit politeista, sinó més aviat majestàtic quan es referix a Jehovà.
Elohim (אֱלׂהִים) seria el plural majestàtic, o el superlatiu de Déu (en hebreu El, אֵל, o Eloha, אֱלׂהַּ). El seria literalment "Déu", i com el plural derivat de El, Elohim comportaria el concepte de "déus" o de "àngels de déu".
En la Bíblia s'utilitzen diversos termes per a referir-se a Déu: El, Eloah i Elohim, a més usaven el nom propi Senyor. En l'Antic Testament es troba escrit:
Elohim, és traduït a la Bíblia en alguns textos en sentit plural (déus) quan fa referència als déus de les nacions, però amb sentit singular quan designa al Déu del poble d'Israel.
La paraula El és també el terme per "déu" en altres llengües semítiques relacionades incloent-hi l'ugarític. En el text ugarític anomenat Cicle de Baal, Elohim, fa referència als "setanta fills d'Ashera" Al panteó cananeu, els Elohim són els 70 fills del déu El, l'Ancià de dies (Olam) muntat en el lloc sant diví, o Muntanya Sefon (Jebel Aqra). Aquesta muntanya, que es troba a Síria, va ser considerada com una porta al cel. Els Elohim van ser governats originalment per El Elyon (Déu Altíssim), però més tard el seu imperi passar en mans del déu anomenat Hadad, que era conegut entre la gent comuna com "el mestre" ("Baal"). Reunits a la muntanya santa dels cels, el panteó (Elohim) actua com una sola persona. L'enemic dels Elohim és nyam ("el mar"), un monstre del caos mort per Baal. Cada fill va ser assignat a un poble específic, per exemple, Jahvè a Israel i Milcom a Moab.
|
[
"Quina és la traducció d'Elohim?",
"En quin llibre apareix aquest terme amb freqüència?",
"Quants cops?",
"Es tracta d'un terme en singular?",
"Tot i això, a què fa referència?",
"I quin seria el significat textual del terme?",
"A més d'aquest nom, quins altres substantius són usats a la Sagrada Escriptura per anomenar al Creador?",
"En quina de les divisions del text sagrat s'utilitza el terme de què parla el text?",
"I segons el nombre gramatical que s'hagi fet servir, també hi varia el significat?",
"En quina altra família lingüística aquest mot en singular té la mateixa accepció?",
"En quina d'aquestes llengües existeix un document en què es fa referència a aquesta paraula del judaisme?",
"Què és el que designa en aquest cas?",
"De qui descendeixen aquests?",
"I qui els va liderar en últim lloc?"
] |
{
"answer_end": [
86,
212,
212,
283,
401,
471,
716,
796,
969,
1078,
1232,
1174,
1232,
1597
],
"answer_start": [
0,
168,
168,
263,
285,
403,
633,
752,
790,
971,
1080,
1080,
1124,
1398
],
"input_text": [
"Déu.",
"En la Bíblia.",
"Més de 2.500.",
"No.",
"A Jehovà.",
"El superlatiu de Déu.",
"EI, Eloah i Elohim.",
"En l'Antic Testament.",
"Sí.",
"En les llengües semítiques.",
"En ugarític.",
"Els setanta fills d'Ashera.",
"Del déu EI.",
"El déu Hadad, que era conegut entre la gent comuna com el mestre."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Cloris (en grec antic Χλωρίς) va ser una divinitat, encarnació de la primavera, consagrada als jardins.
Bòreas i el seu germà Zèfir competien pel seu amor, però Zèfir va raptar-la i es va casar amb ella, i de la seua unió nasqué Carpo, una de les Hores. Els romans la identificaren amb Flora.
Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). Boston: Little, Brown and Co., 1867 (Vol. I, Vol. II i Vol. III).
|
[
"Què fou Cloris?",
"Què representava aquesta deessa?",
"I a quin element estava entregada?",
"Qui eren els que lluitaven per aconseguir que ella els estimés?",
"Els unia cap vincle a aquests?",
"Quin?",
"I qui fou el que va aconseguir contraure matrimoni amb la deïtat?",
"Per què?",
"Tots dos, van ser pares?",
"De qui?",
"Segons la mitologia romana, qui fou considerada?",
"D'on s'ha extret aquesta informació?",
"I de qui és aquesta obra?"
] |
{
"answer_end": [
77,
105,
129,
181,
158,
158,
229,
229,
261,
279,
318,
395,
395
],
"answer_start": [
0,
57,
107,
131,
131,
131,
188,
188,
233,
233,
281,
320,
320
],
"input_text": [
"Una divinitat.",
"La primavera.",
"Als jardins.",
"Bòreas i Zèfir.",
"Sí.",
"Eren germans.",
"Zèfir.",
"Perquè la va raptar.",
"Sí.",
"De Carpo, una de les Hores.",
"Flora.",
"Del Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology.",
"De William Smith."
]
}
|
bios
|
Roser Ros i Vilanova (Barcelona, 19 de febrer de 1950) és una pedagoga i narradora catalana. Llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i doctorada en pedagogia amb la tesi Les Rondalles d'animals : el cas del cicle de la guineu i el llop.
Va estudiar pedagogia i a segon curs va adonar-se que no li agradava i seguidament es va posar a treballar de mestra amb nens de parvulari. Tot i això va continuar estudiant a la nit. Després va viure durant tres anys a París, ja que va ser una exiliada política. Al cap d'uns anys va retornar i va continuar treballant a l'escola i es va unir a l'associació de mestres Rosa Sensat. També va treballar a la revista Infància de la qual s'ocupava de l'espai de literatura. Ella creu que amb tot això es va poder fer amiga dels contes. N'escrivia molts perquè els mestres els poguessin explicar als seus alumnes. A poc a poc va anar agafant interès i es va especialitzar en el territori dels contes.
Seguidament va deixar Rosa Sensat i es va dedicar a treballar a casa. Més tard va realitzar una tesi doctoral concretament de rondalles protagonitzades per les guineus i els llops i el que representen. Al cap d'un temps va crear una associació ANIN (associació de narradores i narradors). I per últim va tornar a crear una altra associació anomenada Tantàgora en la qual encara hi treballa. Aquesta associació fonamentalment treballa amb la literatura, fan espectacles, narracions de contes, formem a gent que tingui ganes d'aprendre com s'expliquen contes...
Algunes de les creacions de Roser Ros:
Fa tres anys que treballa com a mestra a la universitat Blanquerna, concretament a la facultat de Psicologia, Ciències de l'educació i de l'esport. Anteriorment aquí és on havia fet alguna de les moltes conferències que ha realitzat.
|
[
"Quan va néixer Roser Ros?",
"I quina és la seva professió?",
"Què va estudiar?",
"Té cap altre títol universitari?",
"Quin?",
"Com l'aconseguí?",
"Quina va ser la seva primera feina?",
"A quin altre lloc residí?",
"Per quin motiu?",
"En tornar, què va fer?",
"Què era el que li agradava crear?",
"D’aquesta manera, quin canvi va fer a la seva vida?",
"Temps després de doctorar-se, què va fundar?",
"Quina és la funció d’aquesta última?",
"I actualment, a on fa feina?"
] |
{
"answer_end": [
54,
82,
159,
184,
184,
262,
402,
489,
526,
733,
795,
1029,
1320,
1517,
1706
],
"answer_start": [
0,
55,
93,
160,
160,
162,
264,
448,
456,
528,
735,
961,
1190,
1290,
1560
],
"input_text": [
"El 19 de febrer de 1950.",
"Pedagoga i narradora.",
"Filosofia i Lletres.",
"Sí.",
"Doctorat en pedagogia.",
"Amb la tesi Les Rondalles d'animals: el cas del cicle de la guineu i el llop.",
"Mestra amb nens de parvulari.",
"A París.",
"Perquè va ser una exiliada política.",
"Va continuar treballant a l'escola, es va unir a l'associació de mestres Rosa Sensat i també va treballar a la revista Infància.",
"Contes.",
"Va deixar Rosa Sensat i es va dedicar a treballar a casa.",
"Una associació ANIN i una altra anomenada Tantàgora.",
"El treball amb la literatura, i hi fan espectacles, narracions de contes, i hi formen gent que tingui ganes d'aprendre com s'expliquen contes.",
"A la universitat Blanquerna, concretament a la facultat de Psicologia, Ciències de l'educació i de l'esport."
]
}
|
bios
|
Concepción Abellán i Carretero, més coneguda com a Conchi Abellán, (Mataró, 10 de juny de 1984) és una activista social i política catalana, afiliada a Podem. Actualment és coordinadora autonòmica de Podem Catalunya, diputada de la XII legislatura catalana del Parlament de Catalunya i responsable de Moviment Obrer de Podemos.
Estudià un grau de formació professional en perruqueria, ocupació que va exercir fins que va esdevenir diputada l'any 2019. Durant la seva adolescència i joventut va participar en diferents moviments socials al Bon Pastor i a Rubí, el seu activisme s'ha centrat en la lluita al dret a l'habitatge i per una vida digna. L'any 2014 començà a militar a Podem Catalunya. A les eleccions al parlament de Catalunya del 2017 fou número 10 en a candidatura de Catalunya en Comú-Podem per la circumscripció de Barcelona. Tot i no ser elegida (la llista tan sols obtingué 7 diputats), l'any 2019 va aconseguir l'acta de diputada gràcies a la renúncia d'Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet. El juny del 2020 fou elegida coordinadora autonòmica de Podem Catalunya, càrrec que compagina amb el de diputada de la XII legislatura i el de responsable de Moviment Obrer de Podemos. Participa en diverses comissions parlamentàries tals com la de joventut, esports i cultura, entre d'altres. El 2021 no es va tornar a presentar a les eleccions al Parlament.
És mare de dos fills.
|
[
"Amb quin nom és cèlebre Concepción Abellán?",
"I qui és?",
"En quina formació política milita?",
"Avui dia, quin n'és el seu càrrec?",
"I quina posició ocupa en l'òrgan legislatiu català?",
"En què es va formar?",
"I va treballar d'això?",
"Quan ho va deixar?",
"Per què?",
"La seva lluita comunitària, en quin moment va començar?",
"I en què s'han concretat els seus esforços?",
"Quin any s'incorporà a les files del partit?",
"I per quin motiu obtingué un escó cinc anys més tard?",
"I quina altra feina desenvolupa alhora dintre de l'organització d'esquerres?",
"Quins van ser els darrers comicis en què va estar inclosa en les llistes?"
] |
{
"answer_end": [
65,
139,
157,
215,
283,
384,
409,
451,
451,
536,
646,
694,
1006,
1142,
1365
],
"answer_start": [
0,
96,
141,
159,
217,
329,
373,
373,
373,
453,
561,
648,
904,
1008,
1301
],
"input_text": [
"Conchi Abellán.",
"Una activista social i política catalana.",
"Podem.",
"És coordinadora autonòmica de Podem Catalunya.",
"El de diputada.",
"En perruqueria.",
"Sí.",
"L'any 2019.",
"Perquè va esdevenir diputada.",
"En la seva adolescència i joventut.",
"En la lluita al dret de l'habitatge i per una vida digna.",
"El 2014.",
"Perquè hi van renunciar Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet.",
"El de coordinadora autonòmica.",
"Els de 2021."
]
}
|
vilaweb
|
Cafès, cabarets, salons de ball, music halls. Músics, artistes i intel·lectuals parisencs van aplegar-se als locals del barri de Montmartre, que va esdevenir l'epicentre cultural avantguardista, a final del segle XIX i començament del XX. El cartellisme –les il·lustracions, litografies i gravats anunciant els actes i reunions del barri– va esdevenir un trampolí per a difondre l'obra dels artistes que els feien. I un dels cartellistes més coneguts del moment va ser Henri de Toulouse-Lautrec. Ara el CaixaFòrum li dedica la primera gran exposició de la temporada: ‘Toulouse-Lautrec i l'esperit de Montmartre‘, que es podrà veure fins al 20 de gener. La mentalitat d'avantguarda dels artistes de Montmartre va connectar amb un jove Henri de Toulouse-Lautrec que, malgrat provenir d'una classe benestant i entendre l'art en el sentit més acadèmic, va voler dedicar-se en cos i ànima a la il·lustració i el cartellisme, les obres que el van fer reconegut mundialment. La seva creació artística i la contribució a la història de l'art van consistir a fer il·lustracions i cartells ‘com a autèntiques formes artístiques, sense jerarquitzar ni establir diferències entre aquestes formes d'art i la pintura', explica Philip Dennis Cate, comissari de l'exposició. Per copsar l'esperit del barri, la mostra presenta 345 obres procedents de col·leccions d'arreu del món. A banda Toulouse-Lautrec, també n'hi ha d'una vintena d'artistes de mentalitat semblant, que van pouar en l'esperit de Montmartre, com ara Édouard Manet, Jules Grün i Georges Tiret-Bognet. Cartell de Le Chat Noir, fet per Théophile Alexandre Steinlen. El batec artístic de Montmartre A final del 1881 Rodolphe Salis fundà a Montmartre el cabaret Le Chat Noir. El local, i els seus parroquians, sobretot artistes i escriptors afins al col·lectiu protodadaista i surrealista Les Arts Incohérents, van influir a l'hora de convertir el barri en un focus d'atenció de la vida artística i literària de l'avantguarda parisenca. En pocs anys el barri es va transformar en el centre literari i artístic de la ciutat. A final de segle ja hi havia més de cinquanta locals d'entreteniment: cabarets, cafès concert, sales de ball, music halls, etc. Irònicament, abans de convertir-se en una gran atracció turística internacional, Montmartre era anti-establishment i antiburgès, i les seves obres es presentaven en llocs pocs convencionals, com ara aquells locals d'entreteniment. Formalment, els artistes d'avantguarda van adoptar eines antiacademicistes com ara l'humor, la ironia, la sàtira, la caricatura, el teatre d'ombres i els titelles per criticar la societat del seu temps. Les il·lustracions de premsa, els cartells i en general la relació de l'art amb els procediments de reproducció seriada i la comunicació de masses són formes d'expressió distintives d'aquells artistes i d'aquells anys, tal com reflecteix l'exposició al CaixaFòrum.
|
[
"En quin pintoresc departament de París se situa el text?",
"Per què és que els bohemis es reunien allà?",
"Quan?",
"Quina especialitat artística els va fer coneguts?",
"I qui és que va destacar en aquest àmbit?",
"A on és que se celebra una exhibició amb les seves obres?",
"I quan és que acaba?",
"Per què l'artista no casava en un primer moment amb l'ambient del barri de la capital francesa?",
"I amb quins treballs es va fer famós?",
"Qui és el que explica el que van suposar aquestes composicions?",
"I quantes se n'hi podran veure?",
"Tornant al districte on l'artista va inspirar-se en les seves creacions, qui va ajudar a iniciar el moviment artístic?",
"Tot i això, sempre va ser considerada una zona de gran interès per als visitants?",
"Per quin motiu?",
"Finalment, quins trets diferenciaven els qui desenvoluparen el seu art durant aquell temps?"
] |
{
"answer_end": [
139,
193,
237,
413,
494,
565,
651,
847,
966,
1257,
1319,
1983,
2327,
2429,
2851
],
"answer_start": [
46,
46,
129,
239,
417,
469,
524,
653,
734,
968,
1291,
1648,
2200,
2213,
2443
],
"input_text": [
"A Montmartre.",
"Perquè va esdevenir l'epicentre cultural avantguardista.",
"A final del segle XIX i començament del XX.",
"El cartellisme.",
"Henri de Toulouse-Lautrec.",
"Al CaixaFòrum.",
"El 20 de gener.",
"Perquè provenia d'una classe benestant i entenia l'art en el sentit més acadèmic.",
"Amb la il·lustració i el cartellisme.",
"Philip Dennis Cate, el comissari de l'exposició.",
"345.",
"Rodolphe Salis.",
"No.",
"Perquè Montmartre era anti-establishment i antiburgès, i les seves obres es presentaven en llocs pocs convencionals, com ara aquells locals d'entreteniment.",
"Adoptaren eines antiacademicistes com ara l'humor, la ironia, la sàtira, la caricatura, el teatre d'ombres i els titelles per criticar la societat i tingueren unes formes d'expressió distintives que foren les il·lustracions de premsa, els cartells i en general la relació de l'art amb els procediments de reproducció seriada i la comunicació de masses."
]
}
|
bios
|
Margarita Borja Berenguer (Alacant, 1942) Margarita Ramón Borja-Berenguer coneguda com a Margarita Borja és una poetessa i dramaturga feminista espanyola. És autora i directora de teatre, productora i gestora cultural.
En 1992 va fundar el Teatre de les Sorámbulas. Va impulsar en 1996 i va coordinar fins a 2013 la Trobada de Dones d'Iberoamèrica en les arts escèniques en el Festival Internacional de Teatre de Cadis.
Ha escrit una desena d'obres teatrals.
En 1992 va fundar el Teatre de les Sorámbulas un grup creat per feministes de diverses generacions i professionals del teatre, la música i la plàstica que des de llavors dirigeix. En 1993 va debutar en el teatre amb Helénica, poemas para el Públic o, la seua primera producció, en la qual va recuperar passatges i suggeriments del públic, de García Lorca. En el collage textual va incloure també el poema de José María Parreño "Último yo". L'obra es va estrenar en el Cercle de Belles arts de Madrid, va recórrer diferents ciutats espanyoles i es va representar en el primer Simposi/Festival “Un Escenario Propio”, celebrat a Cincinnati, Ohio (Oct. 1994).
En 1995 amb Almas y Jardines i en el 2000 amb Las Flores del Yodo va seguir utilitzant la poesia com a font de textura dramàtica.
En 1999 va dirigir el projecte: Reescrituras sobre un paisatge a partir d'Eurípides, realitzat a l'Illa de Tabarca per encàrrec del XIV Festival Internacional de Música Contemporània.
L'any 2000 en la clausura del Congrés Internacional de Dones Poetes de Barcelona va presentar "Las Flores del Yodo" un homenatge a 34 poetesses del segle XX: Anna Ajmátova, Angela Figuera Aymerich, Ingeborg Bachmann, Wilsava Szymborska, Carolyn Forché, Sharon Olds, Grace Nichols, Teresa Espasa, Martha Tikkanen, Idea Vilariño, Neus Aguado, Cristina Peri Rossi, Noni Benegas, Juana Castro, Ana Rossetti, Maria Mercé Marçal, Alejandra Pizarnik, Aurora Luque, Juana de Ibarbourou, Chantal Maillard, María Negroni, Elsa López, Olga Lucas, Oblit García Valdés, Nicole Brossard, Cocha García, María Cinta Montagut, Luisa Castro, Guadalupe Gran, Esther Zarraluqui, Eli Tolaretxipi, Chus Pato i la pròpia Margarita Borja.
De 2003 a 2006 Oratorio del cubo. De 2005 a 2008 va crear Olimpia o la pasión de existir i l'opereta de la cruel Louisette, en coautoría amb Diana Raznovich.
En 2007 va dirigir al Congrés de Diputats la lectura dramatitzada Clara Campoamor i los debates del voto femenino en 1931, un treball que va merèixer el Premi Ana Tutor 2008.
En la seua obra i la seua pràctica quotidiana Margarita Borja s'ha posicionat en defensa dels drets de les dones i com a activista feminista. En 2009 va ser cofundadora de l'associació Clàssiques i Modernes associació per a la igualtat de gènere en la cultura, organització de la qual és vicepresidenta.
En conferències i debats denuncia la desigualtat entre homes i dones en les arts escèniques.
En 2016 va participar en el cicle de conferències Ni elles muses ni ells genis analitzant les figures de María Lejárraga i Gregorio Martínez Sierra.
Entre les lectures que van assentar genealogia en el seu pensament poètic Margarita Borja reconeix a la grega Corina, a la cordovesa al-Andalusí Nazhun Bint Al-Qala'i, a Joan de la Creu, Lorca, Emily Dickinson, T. S. Eliot, Adrienne Rich, Verónica Forrest Thomson, Anna Ajmátova, Wisława Szymborska, Marosa de Giorgio i Margaret Atwood.
Es planteja l'elaboració de l'estructura de l'espectacle com d'un "teixit", gràcies al qual cap una multiplicitat d'adreces de lectura i un respecte major a l'autonomia dels elements lligats.
En proposar com a punt de partida per a la creació escènica un text poètic, Margarita Borja està reivindicant l'herència del model d'escriptura escènica associat al teatre espanyol més avantguardista. Aquest va ser, abans de res, un teatre poètic, un teatre que es rebel·lava contra la barroeria del costumbrisme i del realisme de cartró pedra que dominava els escenaris espanyols dels anys mil nou-cents vint i trenta i propugnava la creació d'un univers irreal sobre l'escena, assenyala l'investigador i docent José A. Sánchez En la seua primera producció, Hel·lènica, Margarita Borja recuperava directament passatges i suggeriments del públic, de García Lorca. I en Ànimes i jardins la poesia és l'instrument amb el qual les Sorámbulas van indagar formes de l'escènic que permeten la superació de l'esterilitat i la incapacitat comunicativa que caracteritzen el teatre dels nostres dies, afegeix Sánchez.
|
[
"Qui és Margarita Borja?",
"A principis dels noranta, què va crear?",
"I què és?",
"Què va fer un any més tard?",
"A on es va representar per primer cop?",
"I li donà l'oportunitat de fer una gira per altres llocs?",
"A finals del segle XX en què va treballar?",
"I un any més tard quina obra va compondre?",
"A qui hi commemorava?",
"En quin òrgan institucional va aparèixer l'any 2007?",
"Per quina raó?",
"A més d'haver creat una agrupació en favor de la igualtat en el món artístic, de quina altra forma ha lluitat per aquesta causa?",
"I per què en algunes de les seves obres hi introduí la poesia?",
"Quin era l'objecte d'aquesta mena de representacions?",
"I què és el que aconseguí d'aquesta manera l'autora amb la seva obra Ànimes i jardins?"
] |
{
"answer_end": [
155,
266,
611,
737,
960,
1002,
1330,
1546,
1587,
2425,
2425,
2874,
3753,
3972,
4443
],
"answer_start": [
0,
221,
472,
641,
901,
901,
1247,
1431,
1525,
2304,
2304,
2621,
3554,
3755,
4218
],
"input_text": [
"Una poetessa i dramaturga feminista espanyola.",
"El Teatre de les Sorámbulas.",
"Un grup creat per feministes de diverses generacions i professionals del teatre, la música i la plàstica.",
"Va debutar en el teatre amb Helénica, poemas para el Públic o, la seua primera producció.",
"Al Cercle de Belles arts de Madrid.",
"Sí.",
"En la direcció del projecte: Reescrituras sobre un paisatge a partir d'Eurípides.",
"Las Flores del Yodo.",
"A 34 poetesses del segle XX.",
"Al Congrés de Diputats.",
"Perquè hi va dirigir la lectura dramatitzada Clara Campoamor i los debates del voto femenino en 1931.",
"A través de conferències i debats en què ha denunciat la desigualtat entre homes i dones en les arts escèniques.",
"Per reivindicar l'herència del model d'escriptura escènica associat al teatre espanyol més avantguardista.",
"Rebel·lar-se contra la barroeria del costumbrisme i del realisme de cartró pedra que dominava els escenaris espanyols dels anys mil nou-cents vint i trenta.",
"Que les Sorámbulas indaguessin formes de l'escènic que permetien la superació de l'esterilitat i la incapacitat comunicativa que caracteritzava el teatre."
]
}
|
vilaweb
|
El Regne Unit i la Comissió Europea han tancat un acord sobre les condicions del Brexit. El president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, i la primera ministra britànica, Theresa May, han arribat a punts en comú en tres qüestions clau: els drets dels ciutadans, el diàleg sobre Irlanda i la factura econòmica. Aquest principi d'acord l'hauran de validar els caps d'estat i de govern en la reunió de divendres vinent del Consell Europeu. Assentades les bases, ara podran començar les negociacions entre el Regne Unit i la UE en una segona fase del Brexit. ‘El resultat d'avui és per descomptat un compromís, és el resultat d'una llarga i intensa conversació entre els negociadors de la Comissió i del Regne Unit', ha dit Juncker en una conferència de premsa, juntament amb May. Els dos líders han reconegut la dificultat de la negociació. ‘Hem treballat extremadament fort i no ha estat fàcil. El que hem aconseguit suposa una millora representativa', ha valorat May. Els termes de l'acord Juncker ha explicat que els europeus residents al Regne Unit continuaran gaudint dels mateixos drets que tenen ara malgrat la sortida dels britànics de la UE. May ha afegit que l'acord final serà ‘just' per als contribuents britànics en l'àmbit econòmic. Pel que fa a la qüestió d'Irlanda del Nord, s'ha arribat a un compromís per a evitar una ‘frontera dura' entre la regió i Irlanda –una petició que havien fet dels republicans nord-irlandesos i de Dublín–. May també ha garantit que es mantindran els Acords de Divendres Sant de 1998, pels quals es va posar fi a tres dècades de violència a Irlanda del Nord.
|
[
"Sobre què han pactat les autoritats europees i britàniques?",
"Quins han estat els representants d'ambdues delegacions?",
"En quants aspectes bàsics han coincidit?",
"Quins?",
"Tot i això, l'aliança a què han arribat, per part de qui haurà de ser ratificada?",
"Quan ho faran?",
"Per tant, què és el que permetrà això?",
"Què és el que ha declarat el líder europeu?",
"Ha estat un procés feixuc?",
"Els dos participants hi estan d'acord en això?",
"Els acords que s'han assolit a què portaran, segons la delegada britànica?",
"Aquest acord afectarà d'alguna manera els ciutadans de la unió que visquin a la nació insular?",
"Qui ho ha explicat?",
"I què és el que ha comunicat la líder anglesa?",
"I en quin altre assumpte afirma que han assolit un acord?"
] |
{
"answer_end": [
0,
191,
243,
317,
391,
424,
562,
736,
845,
845,
974,
1155,
1155,
1251,
1324
],
"answer_start": [
0,
89,
193,
193,
319,
319,
446,
564,
786,
786,
847,
976,
998,
1157,
1253
],
"input_text": [
"",
"El president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, i la primera ministra britànica, Theresa May.",
"En tres.",
"Els drets dels ciutadans, el diàleg sobre Irlanda i la factura econòmica.",
"Dels caps d'estat i de govern.",
"DIvendres vinent.",
"Que comencin les negociacions entre el Regne Unit i la UE en una segona fase del Brexit.",
"Que el resultat a què han arribat és per descomptat un compromís, el resultat d'una llarga i intensa conversació entre els negociadors de la Comissió i del Regne Unit.",
"Sí.",
"Sí.",
"A una millora representativa.",
"No.",
"Juncker.",
"Que l'acord final serà just per als contribuents britànics en l'àmbit econòmic.",
"En la qüestió d'Irlanda del Nord."
]
}
|
vilaweb
|
La policia italiana va decomissar dilluns un arsenal de guerra en una ràtzia antiterrorista contra simpatitzant de l'extrema dreta al nord del país. L'operació és el resultat d'una investigació a ciutadans italians que haurien lluitat amb els rebels pro-russos contra soldats estatals la zona del Donbass, a Ucraïna. Del material intervingut el més sorprenent no van ser ni els fusells d'última generació ni les pistoles, sinó un míssil Matra Super 530F aire-aire de l'exèrcit de Catar, sense càrrega explosiva però en perfecte estat, segons va indicar el cos italià. Ara bé, Catar afirma que el míssil forma part d'un arsenal més ampli que es va vendre fa més de vint anys a un tercer país ‘amic'. En declaracions a la televisió Al Jazeera, el portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors qatarí, Lolwah Alkhater, va dir ahir que ‘les autoritats de Qatar han començat immediatament una investigació juntament amb les respectives autoritats italianes i les autoritats d'una altra nació amiga a la qual el míssil Matra va ser venut fa 25 anys'. Alkhater va detallar que el míssil formava part d'un acord que incloïa la venda de quaranta d'aquests míssils ‘a una nació amiga que desitja no ser anomenada en aquest punt de la investigació'. Precisament aquestes paraules han fet que pàgines web especialitzades en l'àmbit militar hagin identificat quina podria ser aquesta nació amiga: Espanya. La pista espanyola El 1994 Espanya va comprar 13 avions de combat Mirage F1 de segona mà a Catar. L'acord incloïa una quarantena de míssils Super 530 com l'intervingut a Itàlia. El 1996 l'exèrcit espanyol inicià un programa de modernització que deixava fora de servei els avions comprats al Golf dos anys abans. Sorgeix doncs el dubte: podria ser que un dels míssils Martra acabés al mercat negre al llarg del procés de desmantellament de les aeronaus i el seu armament? El govern de Madrid ho nega. En declaracions al web Defensa.com, el Ministeri de Defensa espanyol afirma que ‘els quaranta míssils adquirits a Qatar van ser desmilitaritzats en la seva totalitat per l'exèrcit de l'aire espanyol. Afegeix que ‘és responsabilitat de les autoritats italianes determinar, vistes les proves, el vertader origen del míssil. També recorda que es van fabricar més de 4.000 unitats d'aquest míssil per part de l'empresa francesa Matra i que més de deu forces aèries en van disposar.
|
[
"Què és el que van confiscar les forces de seguretat d'Itàlia?",
"Com ho van aconseguir?",
"De quina forma van saber de la seva existència?",
"Quina va ser la peça més impactant entre els elements que hi van trobar?",
"I què més hi van trobar?",
"Tornant al projectil d'origen qatarià, d'on provenia aquest?",
"Segons qui?",
"Quin representant del país ha sortit a donar explicacions?",
"Què ha establert?",
"Per què no ha indicat la nació concreta a què es va enviar aquesta arma?",
"No obstant això, de quin estat es podria tractar?",
"Per què hi ha aquesta possibilitat?",
"Com és que aquesta peça hauria acabat a Itàlia?",
"Què opinen des de les autoritats espanyoles?",
"I qui diuen que s'ha d'encarregar d'aquesta investigació?"
] |
{
"answer_end": [
62,
147,
315,
485,
420,
697,
698,
809,
1038,
1232,
1386,
1564,
1857,
1886,
2208
],
"answer_start": [
0,
0,
149,
317,
317,
576,
576,
699,
742,
1040,
1246,
1407,
1724,
1724,
1924
],
"input_text": [
"Un arsenal de guerra.",
"En una ràtzia antiterrorista contra simpatitzant de l'extrema dreta al nord del país.",
"A través d'una investigació a ciutadans italians que haurien lluitat amb els rebels pro-russos contra soldats estatals la zona del Donbass, a Ucraïna.",
"Un míssil Matra Super 530F aire-aire de l'exèrcit de Catar.",
"Fusells d'última generació i pistoles.",
"D'un arsenal més ampli que es va vendre fa més de vint anys a un tercer país amic.",
"Segons Catar.",
"El portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors, Lolwah Alkhater.",
"Que les autoritats de Qatar han començat immediatament una investigació juntament amb les respectives autoritats italianes i les autoritats d'una altra nació amiga a la qual el míssil Matra va ser venut fa 25 anys.",
"Perquè aquesta no desitja ser anomenada en aquest punt de la investigació.",
"Espanya.",
"Perquè el 1994 Espanya va comprar 13 avions de combat Mirage F1 de segona mà a Catar i l'acord incloïa una quarantena de míssils Super 530 com l'intervingut.",
"Perquè podria ser que un d'aquests míssils hagués acabat al mercat negre al llarg del procés de desmantellament de les aeronaus i el seu armament.",
"Ho neguen.",
"Les autoritats italianes."
]
}
|
mitologia
|
Lluna nova (en l'anglès original: The Twilight Saga: New Moon, o més coneguda per New Moon) és una pel·lícula de fantasia romàntica dels Estats Units de 2009 basada en la novel·la de Stephenie Meyer de 2006 Lluna nova. És la segona pel·lícula de la saga Crepuscle i la seqüela de Crepuscle (2008). Després de l'èxit de Crepuscle, Summit Entertainment va donar llum verda la seqüela el novembre de 2008. Està dirigida per Chris Weitz i la protagonitzen Kristen Stewart, Robert Pattinson i Taylor Lautner en els papers de Bella Swan, Edward Cullen i Jacob Black, respectivament. Melissa Rosenberg en va tornar a ser la guionista.
El rodatge va començar a Vancouver a finals de març de 2009 i a Montepulciano (Itàlia) a finals de maig de 2009. Es va estrenar el 20 de novembre de 2009 a la majoria de països. La pel·lícula va ser ben rebuda pels seguidors però va rebre, en general, crítiques negatives.
Ha estat doblada al català.
La pel·lícula reprèn els protagonistes de Crepuscle; és a dir, la Bella i l'Edward, l'adolescent i el vampir. Però aquesta vegada, la cronologia dels fets va més enllà i, a més d'incorporar nous personatges, porta al centre de l'acció a altres que en la primera pel·lícula tot just havien aparegut esbossats. La Bella i l'Edward, han aconseguit tirar endavant la seva peculiar relació, però un incident aïllat, que en circumstàncies normals no hagués comportat més conseqüències, desencadena una sèrie d'esdeveniments que amenaça la vida de la protagonista. El distanciament entre tots dos farà que la Bella reprengui l'amistat amb l'enigmàtic Jacob Black, qui, com l'Edward, amaga un secret ancestral.
|
[
"Què és Lluna nova?",
"Quan es va estrenar?",
"Es tracta d'una adaptació?",
"De quina obra?",
"Forma part d'una sèrie de films?",
"Com s'anomena el director d'aquesta entrega?",
"I els actors principals?",
"Quin és el nom dels seus personatges?",
"A on es va filmar?",
"Quant de temps va durar l'enregistrament?",
"I quin dia va sortir al públic?",
"El parer general va ser positiu?",
"Quins canvis s'introduïren en aquesta pel·lícula que no hi havia hagut en l'anterior?",
"Què és el que succeeix a la parella en la qual se centra el film?",
"I això que acabarà provocant?"
] |
{
"answer_end": [
133,
159,
219,
219,
265,
434,
504,
561,
716,
741,
783,
901,
1238,
1487,
1586
],
"answer_start": [
2,
94,
160,
160,
221,
405,
437,
440,
630,
630,
743,
808,
1062,
1240,
1489
],
"input_text": [
"Una pel·lícula de fantasia romàntica.",
"En 2009.",
"Sí.",
"De la novel·la de Stephenie Meyer Lluna nova.",
"Sí.",
"Chris Weitz.",
"Kristen Stewart, Robert Pattinson i Taylor Lautner.",
"Bella Swan, Edward Cullen i Jacob Black.",
"A Vancouver i a Montepulciano, a Itàlia.",
"Dos mesos.",
"El 20 de novembre de 2009.",
"No.",
"S'incorporaren nous personatges i es portà al centre de l'acció a altres que en la primera tot just havien aparegut esbossats.",
"Que un incident aïllat desencadena una sèrie d'esdeveniments que amenacen la vida d'ella.",
"Que la parella es distanciï i que la Bella reprengui l'amistat amb l'enigmàtic Jacob Black."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.