source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
bios
|
Lurdes Prims i Jané (Vallromanes, agost de 1964) fou alcaldessa de Vallromanes des del dia 18 de juny de 2009 fins al 30 de juny de 2012. Prims, del Partit Independents de Vallromanes (iVall), substituí en el càrrec Maria Cabot (CiU), que va ser alcaldessa des de les últimes eleccions municipals seguint l'acord de govern entre les dues formacions polítiques. El seu pare, Josep Prims, va ser regidor de Cultura de l'Ajuntament a les primeres eleccions democràtiques.
Va ser secretària i, posteriorment, presidenta del Grup de Teatre Xerrameca de Vallromanes, a més de representar una vintena d'obres de teatre amb els diferents grups amateurs de Vallromanes, Granollers i Barcelona. Professional en l'àmbit del màrqueting i administració d'empreses, va treballar durant 17 anys en una companyia multinacional anglesa. Va ser secretària general del Partit Independents de Vallromanes iVall, des del mes d'octubre del 2004 fins al 2012. Fou escollida alcaldable per iVall, en l'assemblea de l'1 de desembre de 2006. L'any 2003 es va presentar per primera vegada a les eleccions municipals i, des del març del 2004 fins que va obtenir el càrrec d'alcaldessa, va ser la segona tinent d'alcalde i regidora de l'equip de govern, portant les carteres de Promoció Econòmica, Mobilitat i Medi Ambient de l'Ajuntament de Vallromanes. Va ser vocal del Consell Plenari del Parc de la Serralada Litoral i va representar Vallromanes al Consorci de Turisme del Vallès Oriental. Fou destituïda com a alcaldessa el dia 30 de juny de 2012 després d'una moció de censura aprovada per CiU i MxV-Esquerra.
|
[
"Qui va ser Lurdes Prims?",
"Quant de temps va ser-ho?",
"De quin partit polític formava part?",
"A qui va rellevar?",
"De qui era filla?",
"Quin paper va tenir aquest?",
"Quin càrrec va tenir Lurdes al Grup de Teatre Xerrameca?",
"Amb qui més va interpretar peces teatrals?",
"En què és una experta?",
"Quant de temps va estar en la corporació anglesa?",
"De què va exercir entre el 2004 i el 2012?",
"Què va passar a principis de desembre de l’any 2006?",
"Què va fer Prims abans de ser batllessa del municipi?",
"A quina junta va formar part?",
"Per què va deixar de ser alcaldessa?"
] |
{
"answer_end": [
78,
136,
183,
227,
385,
467,
559,
683,
750,
818,
935,
1014,
1324,
1391,
1585
],
"answer_start": [
0,
64,
138,
193,
361,
374,
469,
561,
685,
752,
820,
937,
1092,
1326,
1465
],
"input_text": [
"Una alcaldessa de Vallromanes.",
"Des del dia 18 de juny de 2009 fins al 30 de juny de 2012.",
"Del Partit Independents de Vallromanes.",
"A Maria Cabot.",
"De Josep Prims.",
"Va ser regidor de Cultura de l'Ajuntament a les primeres eleccions democràtiques.",
"Va ser secretària i, posteriorment, presidenta.",
"Amb els diferents grups amateurs de Vallromanes, Granollers i Barcelona.",
"En l'àmbit del màrqueting i administració d'empreses.",
"17 anys.",
"Va ser secretària general del Partit Independents de Vallromanes iVall.",
"Fou escollida alcaldable per iVall.",
"Va ser la segona tinent d'alcalde i regidora de l'equip de govern, portant les carteres de Promoció Econòmica, Mobilitat i Medi Ambient de l'Ajuntament de Vallromanes.",
"A la del Consell Plenari del Parc de la Serralada Litoral.",
"Per una moció de censura aprovada per CiU i MxV-Esquerra."
]
}
|
bios
|
Raquel Micó Sánchez (* 29 de juliol de 1979, Alacant, País Valencià) és una pilotària professional alacantina a la modalitat del frontenis.
Als 8 anys va començar a jugar al frontenis amb els seus germans i els seus cosins a l'Escola Frontenis del CAM Villenense.Encara que de petita no en tenia grans aspiracions com per omplir planes senceres de diaris,va trobar la seva motivació en ésser millor persona i esportista així com tindre una vida digna que li podria oferir la formació, ja que hi venia d'una familia humil, la qual cosa va fer que treballara a la vegada que estudiava i entrenava.
Els seus primers títols els va obtindre a la categoria infantil, on assolí el Campionat de la Comunitat Valenciana conjuntament amb Milagros López. Ja com cadet començà a jugar amb la seva cosina Izaskun Hernando,amb la qual va representar al Club Atlético Montemar d'Alacant quan als 15 anys s'inicià en la modalitat internacional del frontenis.
El 1997, Raquel i Izaskun van guanyar el Subcampionat d'Espanya Absolut de Frontenis Femení, amb el CAM Villenense. A l'any següent a Mallorca va aconseguir el seu primer títol de Campiones d'Espanya Absolutes i aquí van establir un rècord de deu títols consecutius sota les indicacions del seu entrenador Julián Hernando (el seu oncle).
El 1999 es va traslladar a València per compaginar els seus estudis en la Llicenciatura d'Educació Física amb els entrenaments al Centre Especialitzat de Tecnificació Esportiva de Pilota (tutelats per Guillermo Rojas i Conrado Frías). Aquest any viatja a Buenos Aires (Argentina) per representar a Espanya en la Selecció de Pilota i aconsegueix juntament amb Izaskun, Sara i Sandra el Campionat del Món Sub-22. Dos anys més tard es proclama Campiona d'Europa per Clubs juntament amb Izaskun, durant 7 anys consecutius. Aquest mateix any va representar a Espanya en la Copa del Món Absoluta i aconsegueix junt Izaskun, Marina i Fani el tercer lloc. A l'any següent aconsegueix el Subcampionat del Món Absolut de la seva modalitat (juntament amb Izaskun, Arancha i Marina) a Pamplona i el Campionat per Equips.
El 2005 guanya el Subcampionat de la Copa del Món d'Elx i assolí el Subcampionat del Món de Mèxic . Els seus resultats i palmarès van fer que fos nomenada com la millor esportista femenina de l'any 2006 a la Diputació d'Alacant. No obstant va ser derrotada aquest mateix any al mondial a Mèxic D F amb Ikazkun.
Va estudiar un Màster en Gestió i Administració de l'Esport a la Universitat Complutense de Madrid.
Des de l'any 2009 fins al 2014 va formar parella amb Jennifer Sans i juntes han estat Campiones i Subcampiones d'Espanya i també Campiones de la Copa d'Europa. Es va proclamar juntament amb les seves companyes de Selecció (Miriam Aranaz, Elena Medina i Maria Medina), campiones de la copa del món absoluta de Frontó 30 metres, aconseguint així Espanya, per primera vegada en la història aquest títol tan preuat, l'any 2009.
|
[
"Qui és Raquel Micó Sánchez?",
"Quants anys tenia quan va debutar amb el frontenis?",
"A què volia aspirar?",
"Quina competició va guanyar quan era petita?",
"A quin club va pertànyer quan tenia quinze anys?",
"Per què va haver de mudar-se a València?",
"Amb qui va jugar a Argentina?",
"A quins campionats importants va participar en el 2001?",
"I el 2002?",
"Què va passar en l’any 2005?",
"Quina va ser la conseqüència?",
"Guanyaria Micó també el mundial a Mèxic el 2006?",
"Què va estudiar a la UCM?",
"Qui va ser la seva companya del 2009 fins al 2014?",
"I què va assolir amb Miriam Aranaz, Elena Medina i Maria Medina?"
] |
{
"answer_end": [
139,
184,
484,
711,
890,
1470,
1665,
1873,
2091,
2190,
2320,
2390,
2503,
2571,
2830
],
"answer_start": [
0,
141,
356,
597,
810,
1284,
1519,
1695,
1932,
2093,
2193,
2285,
2405,
2505,
2665
],
"input_text": [
"Una pilotària professional alacantina a la modalitat del frontenis.",
"8.",
"A ésser millor persona i esportista així com tindre una vida digna que li podria oferir la formació.",
"El Campionat de la Comunitat Valenciana.",
"Al Club Atlético Montemar d'Alacant.",
"Per compaginar els seus estudis en la Llicenciatura d'Educació Física amb els entrenaments al Centre Especialitzat de Tecnificació Esportiva de Pilota.",
"Amb Izaskun, Sara i Sandra.",
"Al Campionat d'Europa per Clubs i a la Copa del Món Absoluta.",
"Al Campionat del Món Absolut i al Campionat per Equips.",
"Guanya el Subcampionat de la Copa del Món d'Elx i assolí el Subcampionat del Món de Mèxic.",
"Que fos nomenada com la millor esportista femenina de l'any 2006 a la Diputació d'Alacant.",
"No.",
"Un Màster en Gestió i Administració de l'Esport.",
"Jennifer Sans.",
"Ser campiones de la copa del món absoluta de Frontó 30 metres."
]
}
|
mitologia
|
Samuel Butler (8 de febrer de 1612 − 25 de setembre de 1680) fou un escriptor i poeta anglès. De totes les seves obres, característiques de la literatura de la Restauració anglesa, destaca Hudibras, un llarg poema satíric i burlesc sobre el puritanisme.
Primer va ser clergue i més endavant jutge de pau. Abans de donar a conèixer les seves investigacions sobre poesia, va quedar lligat a la casa de la duquessa de Kent, que li va donar la llibertat de dedicar-se completament als seus estudis; més tard, va ocupar un lloc de treball a casa de Samuel Like, purità i partidari d'Oliver Cromwell.
Amb l'arribada de la restauració, es va convertir en secretari del lord president de Gal·les; en aquesta època, es va casar també amb una vídua, de nom Herbert. El 1663, es va publicar la primera part d'Hudibras i les dues següents ho van fer el 1664 i 1678. Carles II d'Anglaterra es va declarar un admirador de l'obra i va oferir al seu autor una pensió.
Butler va col·laborar amb George Villiers en la creació de The Rehearsal, peça satírica que ridiculitzava el drama heroic.
Tot i la popularitat d'Hudibras, Butler no va rebre el favor de la cort i es va morir el 1680 en la pobresa. Està enterrat a l'abadia de Westminster de Londres.
|
[
"Qui va ser Samuel Butler?",
"Quina és la seva obra més exitosa?",
"De què es tracta?",
"A què es va dedicar Butler abans de treballar en el món de l’escriptura?",
"On estava abans d’esdevenir poeta?",
"Com el va influenciar?",
"Després, a quina casa va treballar?",
"En què va esdevenir en la restauració?",
"Amb qui va contraure matrimoni?",
"Què va ocórrer el 1663?",
"Quan exposaria les altres?",
"A qui li va agradar molt el llibre?",
"En què va contribuir amb George Villiers?",
"Va esdevenir ric gràcies a Hudibras?",
"On podem trobar la seva tomba avui en dia?"
] |
{
"answer_end": [
92,
197,
252,
303,
419,
493,
555,
687,
754,
806,
852,
914,
1024,
1182,
1234
],
"answer_start": [
0,
94,
189,
254,
305,
387,
495,
595,
707,
756,
798,
854,
952,
1075,
1184
],
"input_text": [
"Un escriptor i poeta anglès.",
"Hudibras.",
"D'un llarg poema satíric i burlesc sobre el puritanisme.",
"Va ser clergue i jutge de pau.",
"A la casa de la duquessa de Kent.",
"Li va donar la llibertat de dedicar-se completament als seus estudis.",
"A la de Samuel Like.",
"En secretari del lord president de Gal·les.",
"Amb una vídua, de nom Herbert.",
"Es va publicar la primera part d'Hudibras.",
"El 1664 i 1678.",
"A Carles II d'Anglaterra.",
"En la creació de The Rehearsal.",
"No.",
"A l'abadia de Westminster de Londres."
]
}
|
bios
|
Elisabet Salom Pons (Maó, Menorca, 20 de gener de 1989), coneguda com a Bet Salom, és una gimnasta menorquina.
Va començar a practicar la gimnàstica als 12 anys, per a passar després al club Alaior Esportiu. Quan comptava amb 15 anys, fou internacional amb l'equip espanyol i participà en diversos Campionats del Món i Europeus. El 2007 es va traslladar a la residència Joaquim Blume de Madrid, en formar part del programa ADO. Va aconseguir la classificació per als Jocs Olímpics de Pequín 2008 el setembre de 2007 a Grècia. És la segona olímpica menorquina de la història.
L'any següent, el 2009, va decidir retirar-se per tal de concentrar-se en els seus estudis d'INEF. Després de retirar-se de la competició ha treballat com a entrenadora al club de gimnàstica rítmica BS Menorca Rítmica, una entitat esportiva de Maó, i a col·laborar en diferents activitats esportives. A més a més, treballa amb el Consell de Menorca i el Govern de les Illes Balears en la recerca de joves esportistes.
Al 2010 el Govern de les Illes Balears li concedí el Premi Ramon Llull, «en reconeixement a la seva trajectòria esportiva i per ser un exemple de treball, esforç, perseverança i esperit de superació, que la portaren a la participació als Jocs Olímpics de Pequín».
|
[
"A què es dedica Elisabet Salom Pons?",
"On va néixer?",
"Amb quin nom se la recorda?",
"Què va fer amb dotze anys?",
"A quin club va formar part en aquell moment?",
"On va poder participar als 15?",
"Per què va haver d’anar a viure a Madrid?",
"Què va assolir el setembre del 2007?",
"Era la primera vegada que anava una menorquina a uns JJOO?",
"Per quin motiu va deixar de competir?",
"On ha exercit d’entrenadora des de llavors?",
"Amb quina finalitat coopera amb el Consell de Menorca i el Govern de les Illes Balears?",
"Quin guardó va rebre en el 2010?",
"Per part de qui?",
"Per quina raó?"
] |
{
"answer_end": [
98,
55,
81,
160,
206,
327,
426,
515,
573,
672,
792,
991,
1063,
1063,
1255
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
111,
149,
208,
337,
428,
526,
599,
674,
889,
993,
993,
1043
],
"input_text": [
"A la gimnàstica.",
"A Maó.",
"Amb el de Bet Salom.",
"Va començar a practicar la gimnàstica.",
"Al Alaior Esportiu.",
"En diversos Campionats del Món i Europeus.",
"Perquè va formar part del programa ADO.",
"La classificació per als Jocs Olímpics de Pequín 2008.",
"No.",
"Per concentrar-se en els seus estudis d'INEF.",
"Al club de gimnàstica rítmica BS Menorca Rítmica.",
"Amb la recerca de joves esportistes.",
"El Premi Ramon Llull.",
"Del Govern de les Illes Balears.",
"Pel seu reconeixement a la seva trajectòria esportiva i pel seu exemple de treball, esforç, perseverança i esperit de superació."
]
}
|
books
|
En Llucià la mira. En conjunt no li sembla desplaent.
L'Angelina ja ha fet coneixença amb els veïns nous. De bon matí s'ha trobat a l'estanc amb la senyoreta prima. Totes dues venien de missa i compraven segells. L'estanquer ha dit:
-Senyoreta Montoriol: a casa d'aquesta senyoreta també l'han passada.
Un cop presentades d'aquesta faisó tan planera, davant d'un tema fàcil i passionant, la conversa ha començat resoltament. Hi han sortit les dues malalties, des dels primers senyals fins al període crític, des del període crític fins a aquest èxode curt, però emocionant, que acaben de realitzar en recerca d'aires purs i de solituds forestals. Entre totes dues han fet una patètica descripció de la ciutat sota el flagell de l'epidèmia tífica. L'estranger en restava bocabadat.
De seguida les dues verges madures han sentit la necessitat d'informar-se recíprocament de llur estat i condicions personals. Poc ha restat per dir. S'han separat amb la fermança que serien amigues.
|
[
"Què fa en Llucià?",
"Què opina?",
"A qui ha conegut Angelina?",
"On?",
"Amb qui s’ha topat?",
"Venien del mateix lloc?",
"I què feien allà?",
"Què li ha comentat l’estanquer a Angelina?",
"Ha estat gràcies a ell que s’han conegut?",
"Sobre què han parlat en un primer moment?",
"Què han comentat d’aquesta?",
"Per què havien marxat al camp?",
"Com va reaccionar l’estanquer?",
"A partir de llavors, què els interessava a cadascuna?",
"Havia començat una amistat?"
] |
{
"answer_end": [
17,
52,
104,
140,
163,
191,
211,
301,
423,
457,
555,
645,
779,
905,
978
],
"answer_start": [
0,
19,
54,
106,
106,
165,
192,
213,
303,
425,
425,
536,
747,
781,
930
],
"input_text": [
"La mira.",
"No li sembla desplaent.",
"Als veïns nous.",
"A l'estanc.",
"Amb la senyoreta prima.",
"Sí.",
"Comprar segells.",
"Que a casa d'aquesta senyoreta també l'han passada.",
"Sí.",
"Sobre les dues malalties.",
"Els primers senyals, el període crític i aquest èxode curt.",
"Per recercar aires purs i solituds forestals.",
"Restava bocabadat.",
"Informar-se recíprocament de llur estat i condicions personals.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Un tòtem és un objecte, ésser o animal sobrenatural, que en les mitologies d'algunes cultures es pren com a emblema de la tribu o de l'individu; aquest pot incloure una diversitat d'atributs i significats. En el totemisme, s'entén també com una relació simbòlica entre la natura i l'ésser humà. Són associats, així mateix, a les religions xamàniques.
Tot i que el terme totem deriva del llenguatge Ojibwe nord-americà, la creença en esperits tutelars i deïtats no es limita als pobles indígenes de les Amèriques, sinó que és comuna a diverses cultures del món. No obstant això, les persones tradicionals d'aquestes cultures tenen paraules per als seus esperits tutelats en les seves pròpies llengües, i no anomenen a aquests esperits o símbols "totems".
Les relacions espirituals i mútues entre els aborígens australians i els de les illes de l'estret de Torres i el món natural sovint es defineixen com totems. Molts grups indígenes s'oposen a utilitzar el terme "tòtem" de Ojibwe importades per descriure una pràctica prèvia i independent, encara que altres utilitzen el terme.
Generalment, es localitzen propers a la costa de l'oceà Pacífic d'Amèrica del Nord (Estats Units i Canadà). Molts van ser creats per tribus nadiues com els objiwa. Per les característiques duradores a la intempèrie, generalment han estat fets de fusta de cedre. La seva construcció va pràcticament desaparèixer en la dècada de 1920 i la dècada de 1930, i renasqueren en la dècada de 1950.
En la cúspide, molts d'aquests mostren un, dos o tres personatges que declaren el rang o estatus del cap de la localitat. Les representacions d'animals són part important de, bàsicament, cada escultura. Les virtuts dels animals, com a part de les creences nadiues i del totemisme, hi són incloses.
Entre algunes tribus indígenes i ameríndies, les qualitats dels animals reflecteixen o reflectien forces sobrenaturals i atribucions espirituals. Entre alguns dels animals reconeguts està l'os, el falcó, el peix, el bisó i el teixó.
|
[
"En què consisteix un tòtem?",
"I en què més?",
"Amb quines creences se’ls relaciona?",
"D’on prové el mot tòtem?",
"Aquest objecte és un aspecte particular només de les religions dels amerindis?",
"També es diuen tòtems a les altres civilitzacions?",
"Per què no?",
"En quins casos sí que utilitzen aquesta denominació?",
"On podem trobar avui en dia aquests objectes?",
"De què estan formats?",
"Quan es va reprendre la seva fabricació?",
"Què hi tenen gran part d’ells a la punta?",
"Per què destaquen aquests tòtems?",
"Què mostraven les característiques dels animals?",
"Quins s’han pogut observar?"
] |
{
"answer_end": [
143,
293,
349,
417,
559,
752,
699,
910,
1186,
1340,
1467,
1589,
1670,
1911,
1998
],
"answer_start": [
0,
206,
295,
351,
419,
578,
578,
754,
1093,
1296,
1342,
1469,
1591,
1812,
1913
],
"input_text": [
"En un objecte, ésser o animal sobrenatural, que en les mitologies d'algunes cultures es pren com a emblema de la tribu o de l'individu.",
"En una relació simbòlica entre la natura i l'ésser humà.",
"Amb les xamàniques.",
"Del llenguatge Ojibwe nord-americà.",
"No.",
"No.",
"Perquè tenen paraules per als seus esperits tutelats en les seves pròpies llengües.",
"En les relacions espirituals i mútues entre els aborígens australians i els de les illes de l'estret de Torres i el món natural.",
"A la costa de l'oceà Pacífic d'Amèrica del Nord (Estats Units i Canadà).",
"De fusta de cedre.",
"En la dècada de 1950.",
"Un, dos o tres personatges que declaren el rang o estatus del cap de la localitat.",
"Per les representacions d'animals.",
"Les forces sobrenaturals i atribucions espirituals.",
"L'os, el falcó, el peix, el bisó i el teixó."
]
}
|
books
|
De mica en mica va anar-se espigant el fill d'en Biel. I fins va esdevenir una criatura cepadeta i bellugadissa com una engingolada d'esquellerincs.
Cada dia, a l'hora baixa, el seu pare, bo i esperant que la vella enllestís el sopar, el feia asseure al pedrís del peu de la porta i li ensenyava pacientment la doctrina. I el que tenia més punt a fer-li aprendre eren els manaments de la Llei de Déu, endardallant-los-hi fins a fer-li'n capir el significat. Però el manament que li explicava amb més amor, esmerçant-hi tot el seu saber, era el que ens prohibeix matar els nostres semblants.
-Para-hi ment: sentes? L'home no pot voler-la en cap manera, la mort d'altri: ni la mort ni el més petit dany. Perquè el que mata o tan sols atempta contra la vida del proïsme… fixa-t'hi bé, fill meu!… és condemnat en aquest món i a l'altre: en aquest món per la justícia dels homes, que no el miraran mai més com a germà; a l'altre, per la justícia de Déu, que li farà sofrir càstigs horrorosos. I encara Déu el perdona, el pecador, con el pecat va seguit d'un bon penediment. Els homes no: no perdonen mai… mai de la vida!… entenes?… A tot fer, obliden la falta per un con temps; emprò, així que tornen a recordar-la, senten altre cop la rancúnia, i tornen a torturar el pecador amb retretes i malvolences. Ai de tu, doncs, el dia que caiguessis en un semblant mancament!
El menut Galderic escoltava el predicot amb aire de comprendre'l i amb el propòsit de retenir-lo a la memòria. I, durant les vetlles, tot era rumiar i fer preguntes al seu pare, amb l'intent d'aclarir els dubtes que se li acudien.
|
[
"Què li passava al Galderic?",
"En què es va convertir?",
"Què feia el seu pare amb ell cada vespre?",
"Què volia que sabés?",
"Quin d’aquests li semblava el més important?",
"Quin fet afirma que no és possible que vulgui l’ésser humà?",
"Per quin motiu?",
"Qui castiga als assassins a la Terra?",
"I al cel?",
"Però, quina és l’actitud de Déu?",
"És la mateixa que la de la humanitat?",
"Com actuen?",
"Com prestava atenció el fill del Biel?",
"A què es dedicava cada vespre?",
"Amb quin fi?"
] |
{
"answer_end": [
53,
111,
319,
399,
589,
667,
831,
873,
947,
1011,
1114,
1298,
1474,
1541,
1594
],
"answer_start": [
0,
55,
149,
323,
458,
614,
702,
833,
914,
990,
1069,
1138,
1365,
1479,
1530
],
"input_text": [
"Va anar-se espigant.",
"En una criatura cepadeta i bellugadissa.",
"El feia asseure al pedrís del peu de la porta i li ensenyava pacientment la doctrina.",
"Els manaments de la Llei de Déu.",
"El que ens prohibeix matar els nostres semblants.",
"La mort d'altri.",
"Perquè és condemnat en aquest món i a l'altre.",
"La justícia dels homes.",
"La justícia de Déu.",
"El perdona.",
"No.",
"Obliden la falta per un con temps; emprò, així que tornen a recordar-la, senten altre cop la rancúnia, i tornen a torturar el pecador amb retretes i malvolences.",
"Amb aire de comprendre'l i amb el propòsit de retenir-lo a la memòria.",
"A rumiar i a fer preguntes al seu pare.",
"Aclarir els dubtes que se li acudien."
]
}
|
bios
|
Marina Llansana i Rosich (Igualada, 28 de juny de 1976) és una filòloga, periodista i política catalana d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Ha estat diputada al Parlament de Catalunya des de l'any 2003 fins al 2010, i portaveu d'ERC entre el 2004 i el 2008.
Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (1998) i llicenciada en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra (2002). Una beca Erasmus li va permetre fer estudis de llengua occitana a la Universitat de Tolosa (1997).
Ha fet crítica literària al diari Avui i ha estat redactora del diari Regió 7. El 1999 es va incorporar a Catalunya Cultura, l'emissora cultural de Catalunya Ràdio. Ha realitzat programes culturals com Verdaguer a peu –amb motiu de l'Any Verdaguer- i Cercavila, un programa de cultura popular i tradicional dels Països Catalans.
Ha fet de guionista en programes realitzats, entre d'altres, per Gaspar Hernàndez i Jordi Llavina. Ha format part de l'equip de dramatúrgia de la companyia de teatre musical El Musical més petit, amb qui va estrenar l'any 2002 l'obra Molt soroll per Shakespeare.
Col·labora habitualment amb el diari Ara, que es començà a distribuir el 28 novembre de 2010.
El 2011 va anar a viure una temporada a Nova York. El 2015 es va incorporar a la junta d'Òmnium Cultural sota la presidència de Jordi Cuixart.
Ha format part de diferents entitats culturals de l'Anoia, com l'Associació Anoienca d'Ajut a l'Universitari (AAAU), la coral juvenil Xalest, el Col·lectiu Propatgesses i el Consell Municipal de Joves d'Igualada.
És membre de la colla castellera Moixiganguers d'Igualada des de la seva fundació, i en el camp de l'educació en el lleure ha estat responsable de la coral infantil Els Verdums i de l'escola Àuria.
És patrona de la Fundació Reeixida de suport a la llengua catalana.
Va ocupar llocs destacats a les llistes de les eleccions municipals d'Igualada els anys 1999 i 2003.
Fou escollida diputada al Parlament de Catalunya en les eleccions de 2003 i de 2006.
Considerada propera a Josep-Lluís Carod-Rovira, fou portaveu del partit independentista del 2004 al 2008.
|
[
"Qui és Marina Llansana?",
"Quins estudis universitaris va fer?",
"Què la va ajudar a fer una estada a Tolosa?",
"Quins càrrecs ha tingut en el periodisme?",
"Quin esdeveniment va passar el 1999?",
"Amb qui ha col·laborat Llansana en els seus programes televisius?",
"Quina obra teatral va fer en el 2002?",
"On va marxar l'any 2011?",
"I a quina associació cultural va formar part en el 2015?",
"Quin paper ha tingut a la comarca de l’Anoia?",
"I a Igualada?",
"Quan va estar en una posició important en les eleccions d’Igualada?",
"Gràcies a què va ser parlamentària?",
"Què va fer del 2004 al 2008?",
"Amb qui s’avenia?"
] |
{
"answer_end": [
139,
374,
505,
591,
637,
940,
1104,
1249,
1304,
1554,
1752,
1921,
2006,
2112,
2079
],
"answer_start": [
0,
265,
415,
514,
593,
843,
1039,
1200,
1251,
1343,
1556,
1822,
1923,
2056,
2008
],
"input_text": [
"Una filòloga, periodista i política catalana d'Esquerra Republicana de Catalunya.",
"Filologia Catalana i Periodisme.",
"Una beca Erasmus.",
"Ha fet crítica literària al diari Avui i ha estat redactora del diari Regió 7.",
"Es va incorporar a Catalunya Cultura.",
"Amb Gaspar Hernàndez i Jordi Llavina.",
"Molt soroll per Shakespeare.",
"A Nova York.",
"A Òmnium Cultural.",
"Ha format part de diferents entitats culturals, com l'Associació Anoienca d'Ajut a l'Universitari, la coral juvenil Xalest, el Col·lectiu Propatgesses i el Consell Municipal de Joves d'Igualada.",
"És membre de la colla castellera Moixiganguers i ha estat responsable de la coral infantil Els Verdums i de l'escola Àuria.",
"Els anys 1999 i 2003.",
"A les eleccions de 2003 i de 2006.",
"Fou portaveu d'ERC.",
"Amb Josep-Lluís Carod-Rovira."
]
}
|
books
|
-Oh! prou és ell! Ja és cosa vella. No sé com el seu marit es tan taujà. Per mor d'aquest senyor ros, tan amic del seu marit, ja s'han separat dues vegades. Què no ho sabia?
-Ai, filla! La primera notícia.
-Sí que és estrany!
-Tan cert com m'estic aquí!…
-No, ja ho crec, ja; però li dic que… No se n'amaga pas ella; es coneix que és de les de poc se m'endona! ¡Ai, pobra de mi, que se'm deu agafar el platillo! Ja torno!
(Surt la senyora Paula a una finestra)
|
[
"Què diu la primera dona que és ell?",
"Com és aquell home?",
"Entén la dona que sigui així?",
"Qui s’ha mort?",
"Com era?",
"Què ha causat aquesta pèrdua?",
"La segona dona està assabentada d’aquest tema?",
"Què creu la primera d’això?",
"Com actua l’exdona de l’home pagerol?",
"Per què se la caracteritza?",
"Per quina raó ha de marxar la senyora?",
"Cap a on va?",
"Com es diu?"
] |
{
"answer_end": [
34,
71,
71,
124,
124,
155,
204,
224,
315,
359,
420,
459,
459
],
"answer_start": [
5,
36,
36,
73,
73,
73,
175,
207,
276,
317,
361,
423,
423
],
"input_text": [
"Cosa vella.",
"Taujà.",
"No.",
"Un amic del marit.",
"Ros.",
"Que s'hagin separat dues vegades.",
"No.",
"Que és estrany.",
"No s'amaga.",
"Per ser de les de poc se m'endona.",
"Perquè se li deu agafar el platillo.",
"Cap a una finestra.",
"Paula."
]
}
|
books
|
-És inútil, no et cobraré res! ¡El que em sap greu és que t'he molestat i no sé com!
En Martí, home sempre esplèndid amb els humils, va enutjar-se en lloc d'agrair la gentilesa del seu amic de col·legi i gorgolà entre dents: -Avui tot em surt malament! ¡Així m'aixafessin aquí mateix! Així s'acabarien tants martiris!
El seu company resta confòs i fent-li una rialleta va pendre comiat d'En Martí, que li semblà un rampellut incomprensible i violent! Tot seguit posa el senyal de libre i uns nuvis estrangers van pujar a l'auto fent unes grans rialles.
En Martí penedit del seu enuig, va atansar-s'hi compadit del seu company, que havia maltractat, però tot seguit l'auto va perdre's entre el garbuix del tràfec eixordador de la ciutat i més enfellonit, s'encaminà devés el Continental i va asseure's a una taula arrecerada on havia passat moltes hores sentint els seus amics que passaven la vida tot esperant allà l'hora de dinar; al círcol, l'hora de sopar; al teatre, l'hora de dormir, i així esperant sempre els passaven els anys fins que la mort els triava per al seu feix i se'ls en duia sense que haguessin fet res per la pàtria o el proisme que hom pogués agrair tot llevant-se el capell al pas de la corrua funerària.
Tan bell punt fou assegut, un mosso va demanar-li què volia pendre mirant-lo de fit i passant un tovalló per damunt la taula. Després s'hi acostà un de la colla dels inútils, i fent-li grans alegrois li digué:
-Ola Martí! Que ja ets casat?
-No.
|
[
"Per què el Martí no vol que pagui el seu amic?",
"Com es defineix aquest personatge?",
"Però de quina manera reacciona en aquest cas?",
"Què li passa?",
"Per què vol que l’esclafin?",
"Quina és la resposta del seu antic company de col·legi?",
"Què pensa ara de Martí?",
"Qui puja ara al taxi?",
"Li sap greu el seu comportament amb el seu amic?",
"Cap a on es va endinsar?",
"I on va seure?",
"En quines altres ocasions havia estat allà?",
"Què va ocórrer quan es va asseure?",
"Què feia?",
"Quina pregunta li van fer un noi dels inútils?"
] |
{
"answer_end": [
84,
131,
189,
251,
316,
396,
449,
527,
583,
735,
812,
987,
1293,
1351,
1466
],
"answer_start": [
1,
85,
133,
204,
253,
318,
386,
488,
553,
649,
754,
801,
1227,
1277,
1353
],
"input_text": [
"Perquè li sabia greu haver-lo molestat.",
"Com un home sempre esplèndid amb els humils.",
"Va enutjar-se.",
"Que avui tot li surt malament.",
"Perquè així s'acabarien tants martiris.",
"Resta confòs i va pendre comiat fent-li una rialleta.",
"Que era un rampellut incomprensible i violent.",
"Uns nuvis estrangers.",
"Sí.",
"Cap al garbuix del tràfec eixordador de la ciutat.",
"A una taula del Continental.",
"Esperant a l'hora de dinar; al círcol, l'hora de sopar; al teatre, l'hora de dormir.",
"Un mosso va demanar-li què volia pendre.",
"El mirava de fit i passava un tovalló per damunt la taula.",
"Si ja era casat."
]
}
|
mitologia
|
La Universitat de Miskatonic és una universitat fictícia a la ciutat (també fictícia) d'Arkham, situada al comtat d'Essex, Massachusetts, a la regió de Nova Anglaterra. El seu lema és: "Ex Ignorantia Ad Sapientiam; Ex Luce Ad Tenebras" ("De la ignorància a la sabiduria, de la llum a les tenebres"). El nom prové del riu Miskatonic, també fictici, formant part del país de Lovecraft. Suposadament formaria part de la Ivy League. Va ser H. P. Lovecraft, qui començà a ambientar algunes de les seves històries en aquesta universitat inventada. Apareix per primera vegada a la sèrie de terror Herbert West–Reanimator escrita el 1922 per H.P. Lovecraft i posteriorment apareix com a part del rerefons d'algunes de les històries de terror còsmic que formen part dels anomenats Mites de Cthulhu escrits per múltiples autors, seguint les petjades d'H.P. Lovecraft.
La Universitat és famosa per la seva biblioteca, concretament per la col·lecció de llibres d'ocultisme: posseeix una de les suposades quatre còpies autèntiques del mític Necronomicon que han sobreviscut fins a l'actualitat. Més concretament un exemplar de la traducció llatina d'Olaus Wormius del segle xiii, ja que les edicions anteriors es consideren desaparegudes. Els altres tres exemplars estarien ubicats a les biblioteques de la Universitat de Buenos Aires, la Biblioteca Nacional de París i el Museu Britànic. Una ficció versemblant, que va generar rumors que afirmaven que Jorge Luis Borges havia falsejat una ficha del Necronomicon a la biblioteca de la Universitat de Buenos Aires quan era director. La Biblioteca de la Universitat de Miskatonic s'ubica en un edifici de tres plantes i conté més de 400.000 volums. Entre les seves col·leccions especials, d'accés restringit, hi ha importants exemplars de llibres dels Mites de Cthulhu. Parlem de títols com The Pnakotic Manuscripts o el llegendari De Vermis Mysteriis.
Fou fundada per Jeremiah Orne, el 1765, tot i que des de 1690 ja existia un Institut Arkham. El 1872 fou una de les primeres universitats que va obrir tots els seus departaments a les dones. L'any 1882 un meteorit cau a l'oest de la Universitat. Tres professors de Miskatonic són els primers d'arribar-hi i investigar-ho. El 2 de setembre de 1930 va partir de Boston l'Expedició Antàrtica Starkweather-Moore, de funest destí, organitzada per la Universitat de Miskatonic.
|
[
"Què és la Universitat de Miskatonic?",
"On estaria la institució universitària?",
"Quina és la traducció del seu emblema?",
"D’on sorgeix el seu nom?",
"Quin autor va ser el creador d’aquesta universitat?",
"A quina obra s’esmenta per primer cop?",
"Per què destaca la Universitat de Miskatonic?",
"Quin llibre hi hauria?",
"On es trobarien els altres?",
"Què va provocar aquesta novel·la?",
"Com és la biblioteca del centre universitari?",
"Qui la va crear?",
"Però, què hi havia ja a finals del s. XVII?",
"Què ocorre en el 1882?",
"Què va preparar la Miskatonic a finals del 1930?"
] |
{
"answer_end": [
56,
167,
298,
331,
540,
613,
960,
1165,
1374,
1549,
1652,
1917,
1979,
2132,
2295
],
"answer_start": [
0,
57,
169,
300,
429,
542,
858,
1082,
1226,
1376,
1569,
1888,
1928,
2079,
2210
],
"input_text": [
"Una universitat fictícia.",
"A la ciutat d'Arkham, situada al comtat d'Essex, Massachusetts, a la regió de Nova Anglaterra.",
"De la ignorància a la sabiduria, de la llum a les tenebres.",
"Del riu Miskatonic.",
"H. P. Lovecraft.",
"A la sèrie de terror Herbert West–Reanimator.",
"Per la seva biblioteca, concretament per la col·lecció de llibres d'ocultisme.",
"Un exemplar de la traducció llatina d'Olaus Wormius del segle xiii.",
"A les biblioteques de la Universitat de Buenos Aires, la Biblioteca Nacional de París i el Museu Britànic.",
"Rumors que afirmaven que Jorge Luis Borges havia falsejat una ficha del Necronomicon a la biblioteca de la Universitat de Buenos Aires.",
"Un edifici de tres plantes.",
"Jeremiah Orne.",
"Un Institut Arkham.",
"Un meteorit cau a l'oest de la Universitat.",
"L'Expedició Antàrtica Starkweather-Moore."
]
}
|
bios
|
Mone (1959–), nom amb què es coneix Montserrat Teruel Mir, és una cantant i actriu catalana.
Ha actuat com a actriu en diverses sèries com El cor de la ciutat i Porca misèria. A finals del 2006 va sortir al mercat el seu primer disc "Regal", en què hi ha onze cançons de les quals vuit han estat compostes i escrites per la mateixa Mone. A Catalunya se la coneix molt sobretot per interpretar el paper de l'Empar a la sèrie El cor de la ciutat. Ha participat en molts musicals i cada dimecres actua a la sala Luz de Gas, juntament Susana Ribalta, Inma Ortiz i Marian Barahona, formant el grup "Mujeres".
L'any 1981 va acompanyar a José María Bachelli a Dublín, al Festival d'Eurovisió.
Ha estat cantant de grups com Gatos Negros, ha fet cors i col·laboracions amb Gato Pérez, La Trinca, Albert Pla, Quimi Portet, Sopa de Cabra i Joan Isaac, entre altres.
Ha posat la seva veu a diversos anuncis i també a pel·lícules d'animació com "La bella i la bèstia" i "Mulan" -en les versions catalana i castellana- i a "El Príncep d'Egipte"-també en els dos idiomes-. Fora d'això s'ha prodigat d'una manera especial cantant en diferents programes televisius (" Jazz and Co", "Bojos pel ball", "100 anys de cançons", "Temps era temps", "La Marató", "La cosa nostra"...-TV3-, "Dones del rock" -La 2-, "Canciones de nuestra vida" -Antena 3-, "Un siglo de canciones" -Canal 9 i Telemadrid-…).
El 1992 va participar en cinquanta edicions del programa d'Àngel Casas "Loto Show", on diàriament interpretava una cançó en directe. Va ser llavors quan Josep Maria Flotats es va fixar en ella i li va oferir un paper a l'obra "Cal dir-ho?", un any més tard s'estrenava com a actriu amb la seva companyia al Teatre Poliorama. Després van venir moltes més obres de teatre musical ("Guys and Dolls", "Company", "T'estimo ets perfecte, ja et canviaré", "The Full Monty", "Gaudí", "Remena nena"..) sent la protagonista de "Mals d'amor d'una gata francesa" al Teatre Nacional de Catalunya.
El dia 22 de novembre estrenà l'obra de teatre Boscos endins, de la companyia Dagoll Dagom.
A partir del dia 10 de setembre, s'incorpora a la companyia "El Elenco" al musical Mamma Mia!, alternant-se amb Nina en el paper de Donna. Actua els dijous a les 20:30, i divendres, a la sessió de la nit, al Teatre BTM (Barcelona Teatre Musical).
|
[
"Qui és Montserrat Teruel Mir?",
"En quines sèries televisives ha participat?",
"Què va presentar el 2006?",
"Què fa cada dimecres?",
"Amb qui va anar a Eurovisió a Irlanda?",
"D’on va ser vocalista?",
"Però amb quins altres grups ha col·laborat?",
"També s’ha dedicat al doblatge?",
"En quins films ha treballat?",
"Quin paper va tenir en programes com Dones del rock?",
"Què va fer l’any 1992?",
"Què va assolir gràcies a aquest programa?",
"De quina peça teatral va esdevenir el personatge principal?",
"Quan va debutar Boscos endins?",
"A qui va interpretar a Mamma Mia!?"
] |
{
"answer_end": [
91,
174,
240,
519,
684,
728,
853,
927,
1036,
1377,
1461,
1618,
1961,
2023,
2192
],
"answer_start": [
0,
93,
176,
479,
604,
686,
730,
855,
897,
1070,
1379,
1512,
1872,
1963,
2088
],
"input_text": [
"Una cantant i actriu catalana.",
"En El cor de la ciutat i Porca misèria.",
"El seu primer disc Regal.",
"Actua a la sala Luz de Gas.",
"Amb José María Bachelli.",
"De Gatos Negros.",
"Amb Gato Pérez, La Trinca, Albert Pla, Quimi Portet, Sopa de Cabra i Joan Isaac, entre altres.",
"Sí.",
"En La bella i la bèstia, Mulan i El Príncep d'Egipte.",
"Cantant.",
"Va participar en cinquanta edicions del programa d'Àngel Casas Loto Show.",
"Que Josep Maria Flotats es fixés en ella i li oferís un paper a l'obra Cal dir-ho?",
"De Mals d'amor d'una gata francesa.",
"El dia 22 de novembre.",
"A Donna."
]
}
|
vilaweb
|
El president del Grup Demòcrata i ex-batlle de Barcelona, Xavier Trias, ha plantejat aquest dimecres un acord entre el PDECat, ERC i el PSC per guanyar a Ada Colau en les properes eleccions municipals. En declaracions a Rac 1, Trias ha apuntat que seran les bases del seu partit les que decidiran com afrontar les properes eleccions, però ha opinat que la millor solució passaria per fer algun tipus de coalició electoral prèvia que tingui prou força com per superar BComú. ‘Anem a fer la unió abans. Hem de fer els possibles per crear una base més àmplia', ha argumentat. Segons Trias, el líder del PSC, Jaume Collboni, està ‘infinitament' més a prop d'ell que de l'actual batllessa, tot i que estigui governant amb ella. Trias s'ha mostrat partidari de partits forts, i ha reivindicat el nucli del Grup Demòcrata amb Joaquim Forn al capdavant. Ara bé, tenint en compte el que va passar en les darreres eleccions municipals, ha considerat que ara toca ampliar la base i fer un acord previ per aconseguir un moviment que pugui obtenir un bon resultat, superior al que pugui aconseguir Colau. Ha recordat que a Barcelona, si un no aconsegueix 21 suports governa la llista més votada, encara que tingui 11 regidors. En tot cas, ha apuntat que aquesta serà una decisió que prenguin les bases del PDECat. ‘Però si m'escolten a mi jo crec que hem de fer els possibles per fer una base més àmplia', ha afegit. Ha negat que sigui possible un acord amb el PPC, amb Cs o amb la CUP, i ha constatat que es poden fer ‘acords importants i amplis amb ERC i amb el PSC', perquè hi ha ‘molts punts que els uneixen'. De fet, ha opinat que Collboni està ‘infinitament' més a prop d'ell mateix que de Colau, i ha remarcat que ell comparteix el model social de Pasqual Maragall i del PSC en general. Aquest acord per desbancar Colau de la batllia, ha continuat, ha de tenir com a plantejament bàsic que ‘no hi ha benestar sense creixement econòmic', i contrastar-lo amb el model de ‘decreixement econòmic' que propugna BComú.
|
[
"Qui és Xavier Trias?",
"Què ha proposat?",
"Amb quin objectiu?",
"Segons Trias, quin paper tenen les bases del PDECat?",
"Però què creu ell que és la millor opció?",
"Qui és Jaume Collboni?",
"Què opina d’ell?",
"De qui està a favor l'exalcalde de Barcelona?",
"Què ha provocat que vulgui fer un pacte amb més partits?",
"Què ha d’obtenir un partit per liderar el govern de Barcelona?",
"Aquest acord depèn d’ell?",
"Amb qui no veu viable fer coalició?",
"I amb qui sí?",
"Per què?",
"Què té en comú amb el PSC?"
] |
{
"answer_end": [
70,
139,
200,
332,
428,
619,
683,
768,
989,
1181,
1299,
1472,
1555,
1599,
1779
],
"answer_start": [
0,
58,
133,
227,
334,
587,
573,
723,
854,
1092,
1226,
1404,
1474,
1542,
1692
],
"input_text": [
"El president del Grup Demòcrata i ex-batlle de Barcelona.",
"Un acord entre el PDECat, ERC i el PSC.",
"Guanyar a Ada Colau en les properes eleccions municipals.",
"Decidiran com afrontar les properes eleccions.",
"Algun tipus de coalició electoral prèvia.",
"El líder del PSC.",
"Que està infinitament més a prop d'ell que de l'actual batllessa.",
"De partits forts.",
"El resultat de les darreres eleccions municipals.",
"21 suports o ser la llista més votada.",
"No.",
"Amb el PPC, amb Cs o amb la CUP.",
"Amb ERC i amb el PSC.",
"Perquè hi ha molts punts que els uneixen.",
"El model social de Pasqual Maragall i del PSC en general."
]
}
|
bios
|
Teresa Carbó Comas (Begur, 1908 - el Soler, 2010) va ser una militant de la Federació Comunista Catalanobalear, del Bloc Obrer i Camperol i del Partit Obrer d'Unificació Marxista, i una mestra esperantista molt vinculada a Palafrugell. També va ser organitzadora del Socors Roig i membre de la resistència antifranquista durant l'exili. Té un carrer dedicat a Palafrugell. El seu fons documental es conserva a l'Arxiu Municipal de Palafrugell.
Tot i que va néixer a Begur, de ben petita es va traslladar amb la família a Palafrugell, on va passar la infantesa i part de la joventut. El 1922, amb només 14 anys, va entrar a treballar en una fàbrica de taps de suro, i va començar a contactar amb l'obrerisme organitzat. Es va iniciar en l'esperantisme durant la dictadura de Primo de Rivera. Es va casar civilment l'any 1928 amb Esteve Morell, i ells dos varen ser fundadors de l'Akademio Enciclopedia d'Esperanto. Creada el febrer de 1929, era una escola esperantista a Barcelona, al barri de Sants on vivien, en el marc de la cooperativa La Flor de Maig.
Durant la guerra, en col·laboració amb l'organització Socors Roig, Teresa Carbó anava als hospitals i ajudava en diferents tasques (feia fitxes dels ferits del POUM, avisava a les famílies, s'ocupava de les donacions de roba...). Va portar una manta i menjar a Andreu Nin quan el van detenir després dels fets de maig del 1937. En assabentar-se de la seva detenció, es va presentar a la comissaria de policia de la Via Laietana. Tot i que coneixia el capità de la Guàrdia d'Assalt, va anar directament a la Brigada Criminal, on se'l va trobar darrere una porta tot sol. Així, va ser l'última militant del POUM en veure'l viu. Ella mateixa va estar tres mesos i mig detinguda, primer a l'hotel Falcón i després a la presó de dones. Curiosament, la directora d'aquesta presó, Isabel Peiró, també era militant del POUM, nomenada durant el mandat d'Andreu Nin com a conseller de Justícia, per la qual cosa la seva situació era prou bona. El seu marit, afiliat a la Unió General de Treballadors, també va ser detingut.
El 1939 es varen exiliar a França, a Tolosa de Llenguadoc. Allà, la Teresa va col·laborar amb la Resistència, hi ha constància que casa seva era un lloc d'estada pels membres que treballaven en la xarxa d'evasió. El seu marit Esteve Morell va ser arrestat per les S.S. i morí a un camp de concentració d'Alemanya. Ella va poder escapar-se'n gràcies al seu coneixement de la llengua auxiliar internacional esperanto.
Acabada la Segona Guerra Mundial, varen marxar amb el fill petit a l'Amèrica del Sud (el gran es va quedar a França). Varen viure al Departament de Santa Cruz (Bolívia) i a São Paulo (Brasil) i finalment varen tornar a França i es varen instal·lar a París. Després de la mort del general Franco, Teresa va tornar a viure a Palafrugell (anys setanta-vuitanta). L'any 1988 es va traslladar a una residència a Le Soler, prop de Perpinyà, on va morir el 17 d'octubre de 2010, als 101 anys.
|
[
"Qui va ser Teresa Carbó Comas?",
"A part de la política, a què més es dedicava?",
"On es va criar?",
"Quan va començar a treballar?",
"Què va crear juntament amb el seu marit?",
"En què consistia?",
"Quina tasca duia a terme en la Guerra Civil?",
"On va haver d’anar per donar subministraments a Andreu Nin?",
"Arribaria a estar ella empresonada?",
"Per què tenia una bona relació amb la dirigent de la presó?",
"Què va passar l’any 1939?",
"Quina finalitat tenia allà casa seva?",
"On va morir Esteve Morell?",
"Amb qui va fugir a Sud-amèrica?",
"Quan tornaria a Palafrugell?"
] |
{
"answer_end": [
335,
205,
581,
663,
912,
967,
1186,
1483,
1730,
1988,
2103,
2281,
2382,
2570,
2820
],
"answer_start": [
0,
0,
473,
583,
791,
877,
1056,
1286,
1682,
1800,
2070,
2180,
2283,
2520,
2743
],
"input_text": [
"Una militant de la Federació Comunista Catalanobalear, del Bloc Obrer i Camperol i del Partit Obrer d'Unificació Marxista. També va ser organitzadora del Socors Roig i membre de la resistència antifranquista durant l'exili.",
"Va ser mestra esperantista.",
"A Palafrugell.",
"El 1922, amb només 14 anys.",
"L'Akademio Enciclopedia d'Esperanto.",
"En una escola esperantista.",
"Anava als hospitals i ajudava en diferents tasques.",
"A la comissaria de policia de la Via Laietana.",
"Sí.",
"Perquè també era militant del POUM.",
"Es varen exiliar a França.",
"Era un lloc d'estada pels membres que treballaven en la xarxa d'evasió.",
"A un camp de concentració d'Alemanya.",
"Amb el fill petit.",
"Després de la mort del general Franco."
]
}
|
vilaweb
|
La portaveu del secretariat nacional de la CUP Maria Rovira ha assegurat avui que fins que a Catalunya no hi hagi un nivell de ‘mobilització i conflictivitat latent' i ‘desobedient' als carrers i a les institucions serà difícil assolir el referèndum d'autodeterminació. En una conferència de premsa després que s'hagi renovat el secretariat nacional, ha fet una crida a la mobilització permanent ‘en clau de ruptura' i ha constatat que les manifestacions després de la sentència de l'1-O van fer avançar més el procés que els darrers dos anys d'estratègia política de JxCat i ERC. De fet, Rovira ha carregat contra les dues formacions i ha lamentat que coincideixin en voler negociar amb l'estat espanyol sense posar damunt la taula el referèndum. Per això, ha dit que només amb l'acumulació de forces es podrà forçar a una taula de mediació internacional per negociar amb l'estat. ‘La principal estratègia del sobiranisme transversal és negociar amb l'estat i, tot i que tant ERC com JxCat difereixen, coincideixen en el fons, que és que la negociació és necessària i això va en contra del que nosaltres diem', ha lamentat Rovira. La dirigent de la CUP ha pronosticat que davant la crisi econòmica que pot arribar a Catalunya cal posar les condicions de vida, i els drets socials al ‘centre'. El nou secretariat nacional s'ha compromès en denunciar les accions del govern que ‘beneficiïn' els sectors benestants, en al·lusió a l'anomenada ‘llei Aragonès' i al pacte en matèria econòmica del PSOE i Unides Podem. També ha dit que cal posar el feminisme al centre com a ‘eix vertebrador per garantir vides dignes'. Rovira ha reclamat una ‘articulació de la unitat popular' per tal de desplegar estratègies de desobediència i assolir els objectius polítics. En clau interna, ha fet una crida a fomentar el municipalisme dins l'organització amb més debat. La conferència de premsa ha comptat amb la intervenció d'un dels nous membres del secretariat nacional el regidor de la CUP de Reus Edgar Fernández, que ha dit que el nou òrgan conté diversitat generacional, territorial i perfils que coneixen molt bé l'organització. Onze dels quinze membres provenen del món municipal. Tant Rovira com Fernández han constatat que el nou secretariat nacional compta amb la confiança de la militància per tirar endavant. Tot i això, s'han compromès en conèixer i arribar a aquella militància que no els ha donat suport i en fomentar el debat intern.
|
[
"Qui és Maria Rovira?",
"Què ha declarat?",
"A més, què ha promocionat?",
"On ho ha fet?",
"Opina que les concentracions sobre el veredicte de l’U d’Octubre han ajudat al procés?",
"Què no li sembla bé de Junts per Catalunya i d’Esquerra Republicana?",
"I quina és la solució perquè es pugui parlar del tema amb el Govern espanyol?",
"De què no està a favor?",
"Per què creu que ara el punt més important del Govern és l’aspecte social dels catalans?",
"Segons ella, què afavoreix les classes socials més altes?",
"Per quin motiu és important el feminisme?",
"Què demana també?",
"Qui més era davant la premsa?",
"Què ha explicat sobre la nova organització de la CUP?",
"En què coincideixen Maria Rovira i Edgar Fernández?"
] |
{
"answer_end": [
59,
268,
416,
385,
579,
746,
880,
1109,
1292,
1511,
1612,
1851,
2000,
2118,
2304
],
"answer_start": [
0,
47,
351,
270,
419,
543,
758,
968,
1132,
1322,
1513,
1773,
1853,
1980,
2173
],
"input_text": [
"La portaveu del secretariat nacional de la CUP.",
"Que fins que a Catalunya no hi hagi un nivell de mobilització i conflictivitat latent i desobedient als carrers i a les institucions serà difícil assolir el referèndum d'autodeterminació.",
"Una mobilització permanent en clau de ruptura.",
"En una conferència de premsa.",
"Sí.",
"Que vulguin negociar amb l'estat espanyol sense posar damunt la taula el referèndum.",
"L'acumulació de forces.",
"De la negociació.",
"Per la crisi econòmica que pot arribar a Catalunya.",
"La llei Aragonès i el pacte en matèria econòmica del PSOE i Unides Podem.",
"Per garantir vides dignes.",
"Fomentar el municipalisme dins l'organització amb més debat.",
"El regidor de la CUP de Reus Edgar Fernández.",
"Que conté diversitat generacional, territorial i perfils que coneixen molt bé l'organització.",
"Que el nou secretariat nacional compta amb la confiança de la militància per tirar endavant."
]
}
|
books
|
Immediatament us sobtava la temença de perdre'l, l'horrorosa convicció que si no tornava a cercar-vos us caldría restar allí per a sempre més, incapaços d'eixir per vosaltres mateixos d'aquell paratge encantat, de donar un pas enfora d'aquella presó sense murs ni reixes, on semblava que caminant de dret aconseguiríeu els estels.
Jo he anat amb en Carxofa a treure tenques d'aquell bertrol escondit. Era un matí d'hivern clar, tebi, dolç… Vàrem arrossegar la barcota per llots i sorrals, i començàrem a navegar per un canal ocult, enfonsat entre dues margenades de joncs. Una immensa onada d'ensopiment cobria la maresma: ni una gavina, ni un calandri, ni un d'aquests bitxacs encuriosits que tan sovint us contemplen gronxant-se sobre un tany, interrompia la quietud del paisatge simplista i malencònic. En Carxofa remava a petites estrebades, només amb el feixuc automatisme de les seves munyeques. Quasi feia calor. S'escoltava amb delícia el gotejar dels rems i el lleu xarbotar de l'aigua somoguda; es mirava amb enveja, submergits en transparències i besllums, els créixens i els herbais, les arrelamentes blanques i les boscúries de llots filiformes, que el corrent manyac feia llengotejar al fons del canal.
A poc a poc ens apropàrem a la malesa. El canal s'eixamplava, convertint-se ja en un braç de llacuna ensunyada. Envestíem un murallar de bogues, i les tiges que s'ajeien al pas de la nostra barca començaren a espesseir-se i rautar els fustatges sota els nostres peus.
A força d'estrabar i giragonsar, ens endinsàrem en un tortuós passadís de vegetació seca. Els rems no trobaven espai per a maniobrar, es travaven, i en Carxofa acabà per apuntalar-los en sec com si vogués en un mar de palla. Les halques ajagudes, retortes unes damunt les altres, formant cabdells, acabaren per oprimir els flancs del barquinyol, remorejant amb aspror. Més enllà es redreçaven ufanoses, altíssimes, compactes, obrint un solc tallat verticalment, com les parets d'un desmunt ferroviari. Aquella ruta estranya conduïa al cor de l'Amazona gran, el gorg més pregon, més inassolible, més rodejat de maleses, més misteriós, dels de l'encontrada. Allí en els jorns de mal temps, en les tardes grises i emplujades, en els captards de tràngol, hi veuríeu abatre els grans camallargs, les aus viatgeres que travessen la plana com un estol de creus fantàstiques, les voladúries de saltets i d'ànecs xiuladors, i algun solitari nòmada que ha perdut el rumb de l'espai i s'hi llança amb les ales revinclades, tallant el vent que se l'emmena.
|
[
"Què els feia temor?",
"Què pensaven que els ocorreria si no hagués tornat el protagonista?",
"On es trobaven?",
"Què havia fet el protagonista?",
"Per on havien circumnavegat?",
"Quins animals no es podien visualitzar?",
"Era una barca automàtica?",
"Què es percebia llavors?",
"Quines plantes es podien observar?",
"En què va esdevenir el canal més endavant?",
"Què travessaven?",
"Per què es van ensorrar amb l’embarcació?",
"Què va acabar d’encallar-los?",
"Com eren aquestes plantes més endins?",
"Quins animals podríem apreciar-hi en els dies plujosos?"
] |
{
"answer_end": [
47,
141,
209,
399,
530,
689,
900,
1003,
1157,
1327,
1360,
1617,
1829,
1945,
2398
],
"answer_start": [
0,
51,
143,
331,
491,
573,
806,
920,
1005,
1256,
1329,
1485,
1710,
1854,
2141
],
"input_text": [
"Perdre'l.",
"Que restarien allà per a sempre més.",
"En un paratge encantat.",
"Havia anat amb en Carxofa a treure tenques d'aquell bertrol escondit.",
"Per un canal ocult.",
"Ni una gavina, ni un calandri ni un d'aquests bitxacs encuriosits.",
"No.",
"El gotejar dels rems i el lleu xarbotar de l'aigua somoguda.",
"Els créixens i els herbais, les arrelamentes blanques i les boscúries de llots filiformes.",
"En un braç de llacuna ensunyada.",
"Un murallar de bogues.",
"Perquè s'endinsaren en un tortuós passadís de vegetació seca.",
"Les halques ajagudes.",
"Ufanoses, altíssimes, compactes, obrint un solc tallat verticalment.",
"Grans camallargs, aus viatgeres, saltets i ànecs xiuladors."
]
}
|
books
|
Com si això d'ésser desgraciat, per si sol, ja no fos prou immoral, hi ha desgraciats que agreugen llur situació i llur responsabilitat contant llur desgràcia al proïsme. D'això en diuen confidència, esplai, o altres paraules perfumades; en el fons, sol tractar-se d'encolomar als altres, almenys imaginativament, els tribulls i marfugues que ells passen. Afegiu a aquesta intenció repulsiva el fet que, generalment, els que conten no saben contar, es repeteixen, s'embussen, es graten, escuren la gorja, i de vegades us agafen, i fins de vegades us tiren capellans. Creieu-ho: els éssers de boca bàrbara i fèrtil en calamitats, que impúdicament refereixen la burxada d'un mal de queixal o la conxorxa de dos cunyats per a fer-los barallar amb la sogra, són l'atenuació de l'atenuació de l'atenuació del canibalisme.
El meu amic de la infantesa, Mateu Llistosella, era una d'aqueixes insuportables criatures que es dediquen a ésser plangudes tot el sant dia per veus inexpressives i mirades absents de coneguts, veïns i diverses persones que amb ells es troben fortuïtament, indefenses, en bandes on cal matar les hores, com en una cua d'estanc o en una barberia el dissabte al vespre. A més, en Mateu Llistosella era més greu que no pas els seus companys de vici. En Mateu Llistosella, com a narrador, era d'una subespècie que sol trobar-se més freqüentment entre els recitadors d'acudits i gràcies: era d'aquells narradors que bisen per sistema, és a dir, que, en haver pronunciat el mot final de la narració, la reprenen de cap a peus, sens dubte creient que dir les coses una sola vegada és un procediment massa alat i escassament mnemotècnic. Sortosament, en Llistosella se'n va haver d'anar de Barcelona quan tenia divuit anys, i, dissortadament, ha tornat fa dos anys. Ha tornat, pitjor que mai. Ha tornat vidu, però amb un fill que és la seva estampa, que l'adora, que se l'escolta embadalit, que accepta la seva funesta versió autobiogràfica, que la repeteix, i que també la conta dues vegades sense treva o solució de continuïtat. Trobeu el noi a la plataforma del tramvia i us conta una desgràcia del seu pare, dues vegades; finalment, entreu a seure, i us trobeu amb en Mateu Llistosella al costat que us torna a contar aquella desgràcia dues vegades més. El primer cop que això us passa, incautes, dieu, per a estroncar la seva narració incipient. -Sí, ara mateix el teu hereu me'n feia dos quartos.- En Mateu Llistosella excel·leix aleshores a rependre el fil de la narració amb un: - Doncs ja ho veus si esborrona. Perquè, francament, això de què…- O bé: -Arribo a pensar que és un somni, això que ja saps. (Al brètol no li ve d'aquí, reconèixer que ja ho sé.) Però no, no, és la pura veritat. Talment, me'l vaig fer aquell sangtraït, etc.-
|
[
"Segons el narrador, què és immoral?",
"Com empitjoren el seu estat els disgraciosos?",
"Amb quin nom es coneix això?",
"En què consisteix la confidència?",
"De quina manera se’ls caracteritza als que ho expliquen?",
"A qui defineix com l’atenuació de l’atenuació de l’atenuació del canibalisme?",
"Qui és Mateu Llistosella?",
"Com era?",
"Per què destacava?",
"Què vol dir que era un narrador que repeteix per sistema?",
"Quan va marxar de Barcelona?",
"I de quina forma el veu ara el protagonista?",
"Llistosella estima molt al seu fill?",
"Què narra aquest sobre el seu pare?",
"Quina frase recomana dir el personatge perquè Mateu no et conti la història del fill una altra vegada?"
] |
{
"answer_end": [
66,
169,
236,
354,
565,
815,
863,
1037,
1263,
1646,
1732,
1801,
1899,
2134,
2411
],
"answer_start": [
0,
68,
171,
171,
417,
578,
817,
846,
1193,
1401,
1661,
1776,
1803,
2041,
2268
],
"input_text": [
"Ésser desgraciat.",
"Contar llur desgràcia al proïsme.",
"Com confidència, esplai, o altres paraules perfumades.",
"En encolomar als altres els tribulls i marfugues que ells passen.",
"No saben contar, es repeteixen, s'embussen, es graten, escuren la gorja, i de vegades s'agafen, i fins de vegades tiren capellans.",
"Als éssers de boca bàrbara i fèrtil en calamitats, que impúdicament refereixen la burxada d'un mal de queixal o la conxorxa de dos cunyats per a fer-los barallar amb la sogra.",
"Un amic de la infantesa del protagonista.",
"Una d'aqueixes insuportables criatures que es dediquen a ésser plangudes tot el sant dia per veus inexpressives i mirades absents de coneguts, veïns i diverses persones.",
"Per ser més greu que no pas els seus companys de vici.",
"Que, en haver pronunciat el mot final de la narració, la reprenen de cap a peus, sens dubte creient que dir les coses una sola vegada és un procediment massa alat i escassament mnemotècnic.",
"Quan tenia divuit anys.",
"Pitjor que mai.",
"Sí.",
"Una desgràcia del seu pare, dues vegades.",
"Sí, ara mateix el teu hereu me'n feia dos quartos."
]
}
|
mitologia
|
Esmicre (en grec antic Σμίκρος), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Democle, un habitant de Delfos.
Democle va traslladar-se a Milet amb Esmicre, que només tenia tretze anys, però al tornar a Delfos, el pare va abandonar el noi a l'Àsia Menor. A Esmicre el va recollir un fill d'Eritarses, que guardava un ramat de cabres. Eritarses, davant del qual l'havien conduït, després d'interrogar-lo, l'adoptà com a fill seu. Un dia, Esmicre i el seu germà adoptiu van trobar un cigne i es van barallar per saber a qui dels dos pertanya. En aquell moment se'ls hi va aparèixer la deessa Leucòtea que els ordenà que demanessin als milesis la creació d'uns jocs gimnàstics en honor seu on poguessin participar els nens. Després Esmicre es va casar amb la filla d'un noble de Milet amb qui va tenir un fill, Brancos. Una altra tradició deia que una aparició havia recomanat al pare adoptiu d'Esmicre que el tractés amb la màxima consideració. Aleshores Eritarses el casà amb la seva filla, i ella va ser la mare de Brancos.
|
[
"De qui es tracta Esmicre?",
"En quina creença?",
"On va anar Democle amb Esmicre?",
"Quants anys tenia el fill?",
"Però què va ocórrer quan van marxar a Delfos?",
"Qui se'l va trobar?",
"Què feia en aquell moment?",
"Què va fer Eritarses amb Esmicre?",
"Amb què es van topar ell i el seu germà?",
"I per què van discutir?",
"Quina divinitat es va presentar?",
"Què els va manar?",
"Amb qui es va unir en matrimoni Esmicre?",
"Com és una altra versió de la seva vida?",
"Qui seria la seva muller llavors?"
] |
{
"answer_end": [
109,
86,
155,
184,
253,
299,
332,
427,
487,
539,
598,
719,
781,
941,
988
],
"answer_start": [
0,
0,
111,
144,
186,
255,
280,
334,
437,
490,
541,
599,
721,
817,
943
],
"input_text": [
"D'un fill de Democle.",
"En la mitologia grega.",
"A Milet.",
"Tretze.",
"El pare el va abandonar a l'Àsia Menor.",
"Un fill d'Eritarses.",
"Guardava un ramat de cabres.",
"L'adoptà com a fill seu.",
"Amb un cigne.",
"Per a qui dels dos pertanya.",
"La deessa Leucòtea.",
"Que demanessin als milesis la creació d'uns jocs gimnàstics en honor seu on poguessin participar els nens.",
"Amb la filla d'un noble de Milet.",
"Deia que una aparició havia recomanat al pare adoptiu d'Esmicre que el tractés amb la màxima consideració.",
"La filla d'Eritarses."
]
}
|
books
|
Les seves aspiracions a formar una llar pròpia, que mai foren impetuoses, als seus trenta anys eren del tot extingides: no engegaven ni una tènue fumera sentimental. Llavors que la solteria d'En Llucià semblà consolidada, l'Angelina cregué conèixer la seva planeta:: moriria exercint l'ofici de majordona, animada tot temps per una fervor fraternal.
Els dos germans s'avenien insuperablement. Llur concepció pràctica del món era idèntica. Si en manta qüestió metafísica potser no haurien estat d'acord, tampoc tractaven de posar-s'hi. Es complaïen mútuament sense cap esforç ni sacrifici.
Ell tenia els seus amics, amb els quals formava una penya a l'Ateneu i abonava sovint una llotja en qualsevol teatre. Els dies de festa solia llogar un cotxe per a donar un tomb pel passeig de Gràcia. Tres o quatre cops cada mes menjava fora de casa. No era insensible als encisos de les dones, però la seva sensibilitat només es revelava en avinenteses propícies: la prudència menava els seus passos.
Ella, ultra la seva afició al govern domèstic, sentia una autèntica passió vers la música. Tocava el violí amb discreció, acompanyada al piano per una amiga seva, vídua, sola i filarmònica tant com ella. Plegades assistien a gairebé tots els concerts que s'organitzaven a Barcelona. Per tradició de família, el juny, i el setembre, els dos germans passaven dues setmanes a una llur masia del Vallès. Ell, si n'era temps, també caçava una mica, sense extenuar-se. Ella feia provisió de patates i de fesols per a tot l'any. A tots dos els plaïa de debò aquell sojorn a pagès, i l'esperaven amb delit.
|
[
"Quin era el desig del Llucià",
"Per què ja no era possible?",
"A què es dedicava l’Angelina?",
"Estava motivada perquè treballaria amb el seu germà?",
"Es compenetraven bé?",
"Per quin motiu?",
"En què diferien?",
"Què feia el Llucià en el seu temps lliure?",
"Cada quant anava de restaurant?",
"Per la seva ruptura, ja no tenia gens d’interès per les dones?",
"Quina era l’afició d’Angelina?",
"Quin instrument sabia tocar?",
"Amb qui anava a recitals de música?",
"Però on marxaven el Llucià i l’Angelina al juny i al setembre?",
"Els hi agradava aquella vida?"
] |
{
"answer_end": [
94,
220,
304,
348,
391,
437,
501,
705,
838,
882,
1080,
1111,
1260,
1389,
1588
],
"answer_start": [
0,
166,
222,
267,
350,
393,
439,
589,
790,
840,
991,
1082,
1113,
1274,
1513
],
"input_text": [
"Formar una llar pròpia als seus trenta anys.",
"Perquè la solteria d'En Llucià semblà consolidada.",
"Era majordona.",
"Sí.",
"Sí.",
"Perquè llur concepció pràctica del món era idèntica.",
"En la qüestió metafísica.",
"Formava una penya amb els seus amics a l'Ateneu i abonava sovint una llotja en qualsevol teatre.",
"Tres o quatre cops cada mes.",
"No.",
"La música.",
"El violí.",
"Amb una amiga seva.",
"A una llur masia del Vallès.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Mot és el déu de l'Inframon i de la mort dins la mitologia ugarítica, i posteriorment a l'antiga Síria. El seu nom significa literalment "la mort".
Als textos antics d'Ugarit, era considerat l'enemic mortal del déu Baal. Quan Baal, déu de la tempesta, va baixar als inferns, segons el cicle religiós ugarític, va tenir un violent enfrontament amb Mot. Baal només se'n va lliurar gràcies a la intervenció de la deessa Anat.
Mot era també el déu del gra i de l'agricultura. Quan Anat va matar Mot per venjar la mort de Baal, tot el procés es descriu amb símils de la sega i de la molta. S'obvia la resurrecció perquè les seves restes se les mengen els ocells:
el va moldre en el molí, i pels camps el va sembrar,
la seva carn se la menjaren els ocells,
els seus membres van ser aliment dels pardals.
La mitologia ugarítica presenta també a Mot com el responsable de la sequera que va colpejar en repetides ocasions les regions del Llevant, mentre que Baal era el déu que pluja.
Viccionari
|
[
"Qui és Mot?",
"En quina creença?",
"Què vol dir Mot?",
"Com parlaven d’aquesta divinitat a Ugarit?",
"Qui és Baal?",
"On va anar?",
"I què va ocórrer?",
"Gràcies a qui es va salvar?",
"De què més era deïtat Mot?",
"Per què?",
"Per quin motiu el va assassinar Anat?",
"Què va ocórrer amb el cos de Mot?",
"Què li van fer?",
"Quin altre paper té Mot?",
"I quin era el de Baal?"
] |
{
"answer_end": [
40,
102,
146,
219,
250,
273,
350,
421,
470,
583,
521,
656,
709,
936,
974
],
"answer_start": [
0,
30,
104,
176,
221,
221,
252,
352,
423,
472,
472,
608,
615,
798,
938
],
"input_text": [
"El déu de l'Inframon i de la mort.",
"En la mitologia ugarítica i la de l'antiga Síria.",
"La mort.",
"Era considerat l'enemic mortal del déu Baal.",
"El déu de la tempesta.",
"Als inferns.",
"Va tenir un violent enfrontament amb Mot.",
"A la deessa Anat.",
"Del gra i de l'agricultura.",
"Perquè quan Anat el va matar, tot el procés es descriu amb símils de la sega i de la molta.",
"Per venjar la mort de Baal.",
"Els ocells se'l van menjar.",
"El va moldre en el molí, i pels camps el va sembrar.",
"És el responsable de la sequera que va colpejar en repetides ocasions les regions del Llevant.",
"El déu que pluja."
]
}
|
vilaweb
|
El líder d'ERC a l'ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, ha defensat avui gestionar la seguretat de la ciutat ‘sense generar alarma ni estimular actituds xenòfobes', i ha fet una apel·lació a la responsabilitat del consistori municipal. ‘Barcelona ha fet un gir Manuel Valls: llei i ordre. La policia és necessària, però són necessàries polítiques coherents i no política d'espectacle' ha dit el republicà en una entrevista a SER Catalunya recollida per Europa Press. En aquest sentit, ha assegurat que la política de l'espectacle genera que ‘apareguin portaveus d'extrema dreta per organitzar veïns en una determinada direcció.' Pel regidor, és necessària una revisió de la seguretat perquè, en la seva opinió, mentre que Barcelona ha canviat i evolucionat, no ho ha fet el model de seguretat, i ha assegurat que la delinqüència a Barcelona ‘té a veure amb la desigualtat.' Manters A més, ha asseverat que les persones manteres res tenen a veure amb un problema de seguretat, i ha retret a la batllessa, Ada Colau, que s'esforci en ‘acció directa' per eradicar manters i no a combatre la delinqüència. Maragall ha assegurat que el conseller Miquel Buch es va equivocar vinculant manters amb inseguretat: ‘No només va ser una vinculació errònia, sinó que forma part d'aquests missatges que genera incomprensió i xenofòbia', ha agregat. ‘La qüestió dels manters s'ha d'abordar de moltes maneres, l'última des d'una perspectiva de seguretat', i ha opinat que Barcelona no s'està prenent de manera seriosa les capacitats públiques de la gestió de l'espai. Open Arms També ha retret a Colau no haver exercit suficient lideratge reclamant l'acolliment de l'Open Arms, i ha lamentat que no fos més ‘proactiva.' A més, ha assegurat que la batllessa manté un perfil baix en el seu càrrec ‘i les mesures reals i to de govern el dona el component socialista', en relació al govern de BComú amb el PSC. Preguntat per la investidura de Pedro Sánchez, ha dit que ho veu com un ‘espectacle desafortunat' i que demostra una pèssima referència de qualitat democràtica. ‘Democràticament és molt poc acceptable. Tinc la impressió de que amb la gestió de la ‘no' investidura, el Govern de Pedro Sánchez està incomplint el mandat constitucional', ha conclòs. Sobre la Diada, Maragall ha dit que serà massiva, amb una participació immensa i que ‘acabarà desbordant totes les previsions negatives', en relació als retrets entre JxCat i ERC.
|
[
"Qui és Ernest Maragall?",
"Per què ha advocat?",
"Què ha reclamat?",
"Quins aspectes són imprescindibles a Barcelona?",
"On ha fet aquest discurs?",
"Què diu que causa la política de l’espectacle?",
"Què no ha evolucionat de Barcelona?",
"Amb quin tema relaciona la criminalitat?",
"Quina decisió ha recriminat a l’alcaldessa de Barcelona?",
"Qui va ser el que va originar la idea de relacionar manters amb delinqüència?",
"De què es tractaria aquesta idea?",
"De quina manera no s'està actuant a Barcelona?",
"Qui critica també a Ada Colau?",
"Segons l’organització, qui és el que pren les decisions de l’Ajuntament?",
"Com defineix la investidura de Pedro Sánchez en relació amb la democràcia?"
] |
{
"answer_end": [
59,
168,
239,
361,
470,
633,
797,
878,
1105,
1207,
1325,
1555,
1627,
1852,
2096
],
"answer_start": [
0,
61,
172,
242,
390,
490,
716,
801,
983,
1107,
1210,
1447,
1557,
1716,
1896
],
"input_text": [
"El líder d'ERC a l'ajuntament de Barcelona.",
"Per la seguretat de la ciutat sense generar alarma ni estimular actituds xenòfobes.",
"La responsabilitat del consistori municipal.",
"La policia i les polítiques coherents.",
"A SER Catalunya.",
"Que apareguin portaveus d'extrema dreta per organitzar veïns en una determinada direcció.",
"El model de seguretat.",
"Amb la desigualtat.",
"Que erradiqui manters i que no combati la delinqüència.",
"El conseller Miquel Buch.",
"D'incomprensió i de xenofòbia.",
"No s'està prenent de manera seriosa les capacitats públiques de la gestió de l'espai.",
"Open Arms.",
"El component socialista.",
"Com molt poc acceptable."
]
}
|
books
|
Vaig fer-ho i vaig pujar a coberta. Ens havíem forejat, però gairebé érem pels mateixos indrets del vespre anterior. Feia fred. El mar estava mogut i ombrívol. Les aigües, tan clares el dia abans, havien pres una obagor desagradosa, que em féu pensar en la dels ulls d'un hipòcrita enfosquits per tenebroses maquinacions. El cel estava cobert d'una nuvolada prima, que clarejava en alguns punts formant escateta rossa; i en una d'aquestes clarianes llumenava apagadament un parraquet d'arc de Sant Martí.
Vaig asseure'm a pendre xocolata, i, mentre en Pau me l'abocava a la xicra, vaig dir-li:
-Avui el dia no ès pas gaire bonic; però em sembla que el temps s'aixecarà. Els núvols són prims, l'arc de Sant Martí apunta…
-Això no ès s'arc de Sant Martí ni Déu. Això, mal com no s'ensorra!, ès sa bandera flamenca des vent- retopà en Pau interrompent-me. -Es cel està cremat de vent. Mal temps, mestressa.
-Voleu dir, Pau? No us en aneu, encara. Parlem un xic, home. M'agrada sebre la vostra opinió, perquè em sembla que en coses de mar sou una àliga.
|
[
"On va anar el protagonista?",
"Per on es trobaven?",
"Quin era l’estat del mar?",
"Com va estar l’aigua ahir?",
"I avui?",
"Què li va recordar?",
"Estava el cel clar?",
"Com estava?",
"Què es podia observar en un clap?",
"Què estava bevent el protagonista?",
"Quin comentari li va fer Pau?",
"Per què creu que el dia es farà clar?",
"Què diu Pau que és l’arc de Sant Martí?",
"També creu que millorarà el temps?",
"Per què l’interessa al personatge parlar amb Pau?"
] |
{
"answer_end": [
34,
115,
158,
195,
231,
320,
363,
394,
503,
537,
628,
718,
820,
902,
1048
],
"answer_start": [
0,
36,
128,
160,
160,
209,
322,
322,
421,
505,
542,
630,
721,
854,
944
],
"input_text": [
"A coberta.",
"Pels mateixos indrets del vespre anterior.",
"Estava mogut i ombrívol.",
"Clara.",
"Havia pres una obagor desagradosa.",
"L'obagor dels ulls d'un hipòcrita enfosquits per tenebroses maquinacions.",
"No.",
"Cobert d'una nuvolada prima, que clarejava en alguns punts.",
"Un parraquet d'arc de Sant Martí.",
"Xocolata.",
"Que avui el dia no ès pas gaire bonic.",
"Perquè els núvols són prims i l'arc de Sant Martí apunta.",
"Sa bandera flamenca des vent.",
"No.",
"Perquè li sembla que en coses de mar és una àliga."
]
}
|
mitologia
|
Halos o Alos (en llatí Halus o Alus, en grec antic Ἅλος o Ἄλος) era una antiga ciutat de Tessàlia al districte de Ftiotis que menciona Homer al "Catàleg de les naus", a la Ilíada.
Estrabó la situa prop de la costa i del mont Otris, sobre una plana anomenada Crocion (Crocium), però diu que la rodalia es deia Athamantion (Athamantium) en honor d'Atamant, suposat fundador de la ciutat. El riu Amfrisos, on Apol·lo va abeurar els bous d'Admetos de Feres, passava molt proper a la ciutat.
Heròdot diu que la ciutat va ser un dels llocs on el rei persa Xerxes va passar l'estiu del 480 aC quan va envair Grècia. Heròdot fa aquí una llarga explicació sobre un ritual que es feia durant un sacrifici humà. Es coneix el lloc on estava situada la ciutat, que va ser destruïda el 346 aC per Parmenió durant la Tercera Guerra Sagrada. La ciutat va ser refundada el 302 aC per Demetri Poliorcetes. Diversos escriptors mencionen la ciutat, com ara Plini el Vell i Pomponi Mela.
Se suposa que és la moderna Kefálosi, on es conserven les restes d'unes muralles.
Viccionari
|
[
"Què és Alos?",
"On es trobava?",
"A quina obra parlen sobre aquesta?",
"Què comenta Estrabó de la ciutat?",
"Per què la zona dels afores s’anomenava Athamantion?",
"Quin riu hi era a prop?",
"Què va fer Apol·lo allà?",
"Quin comentari fa Heròdot d’Alos?",
"En quin moment va anar-hi Xerxes?",
"Quan va ser arrasat el municipi?",
"En quin conflicte?",
"Però qui se’n va encarregar de reconstruir l’urbs?",
"Quins autors parlen sobre Halos?",
"De quina ciutat moderna es tracta Halos?",
"Què han pogut trobar de l’antiga civilització?"
] |
{
"answer_end": [
97,
121,
178,
265,
384,
486,
452,
585,
607,
778,
824,
886,
965,
1003,
1047
],
"answer_start": [
0,
86,
122,
180,
277,
386,
386,
487,
534,
748,
769,
826,
888,
967,
995
],
"input_text": [
"Una antiga ciutat de Tessàlia.",
"Al districte de Ftiotis.",
"A la Ilíada.",
"La situa prop de la costa i del mont Otris, sobre una plana anomenada Crocion.",
"Pel fudador de la ciutat.",
"L'Amfrisos.",
"Va abeurar els bous d'Admetos de Feres.",
"Que la ciutat va ser un dels llocs on el rei persa Xerxes va passar l'estiu del 480 aC.",
"Quan va envair Grècia.",
"El 346 aC.",
"En la Tercera Guerra Sagrada.",
"Demetri Poliorcetes.",
"Plini el Vell i Pomponi Mela.",
"De Kefálosi.",
"Les restes d'unes muralles."
]
}
|
mitologia
|
Bumba,també anomenat MBombo és el déu suprem en la mitologia bushongo a Kuba. És un esser gegant i blanc el qual va vomitar el sol, la lluna, la terra, les plantes, els animals, i en acabat la humanitat del no-res
La llegenda conta que, a l'inici Bumba estava sol a l'univers i l'obscuritat i l'aigua cobrien la Terra. Mbombo va començar a sentir un mal intens a l'estómac i va vomitar les estrel.les,el Sol i la Lluna. La calor del Sol va fer evaporar l'aigua de la Terra i es varen produir els núvols i,després les colines seques varen emergir de l'aigua.
Després, Bumba va tornar a regurgitar, aquest cop eixiren 9 animals:
Aquestos animals varen crear a la resta de criatures. La garsa va crear les aus i el cocodril les serps i iguanes. La cabra, Budi, va produir tots els animals banyuts, l'escarabat tots els insectes i Yo Bumba, tots els peixos.
Tres dels fills de Mbombo van dir llavors que acabarien de crear el món. El primer a intentar-ho, Nyonye Ngana, va vomitar formigues blanques, però va morir després. Per honorar-lo, les formigues es van endinsar a la terra per buscar terra fosca que l'enterrés i van transformar les arenes ermes a la superfície terrestre. La segona, Chonganda, va crear la primera planta, que al seu torn va donar lloc a tots els arbres, herbes i flors. I Chedi Bumba, el tercer fill, va fer l'últim ocell, l'estel.
Tsetse Bumba va causar problemes a la terra, de manera que Mbombo la va perseguir cap al cel on es va convertir en el llampec. Això va deixar a la gent sense foc, de manera que Mbombo els va mostrar com fer-ho a partir dels arbres. Un cop la creació va ser completa i pacífica, Mbombo la va lliurar a la humanitat i es va retirar als cels, deixant a Loko Yima per servir com a "déu sobre la terra".
La dona de les aigües, Nchienge, vivia a l'Est, i el seu fill, Woto, es va convertir en el primer rei dels Kuba.
|
[
"Qui és Bumba?",
"Com el descriuen?",
"De quina manera va crear els planetes i els éssers vius?",
"Segons el mite, abans de crear-ho tot, en quina situació estava?",
"Per culpa de què va escopir els cossos celestes?",
"Què va treure la segona vegada que va fer-ho?",
"A qui va concebre el cocodril?",
"Què van fer tres dels fills de Mbombo?",
"Què li va passar a Nyonye Ngana?",
"De què va ser creadora Chonganda?",
"Per què es va haver de convertir Mbombo en el llamp?",
"A causa d’aquest fet, què va haver d’ensenyar a la humanitat?",
"Com va actuar en acabar de crear la Terra?",
"Qui va esdevenir el primer monarca dels Kuba?",
"De qui era fill?"
] |
{
"answer_end": [
69,
104,
213,
275,
418,
679,
740,
925,
1018,
1225,
1479,
1584,
1751,
1864,
1820
],
"answer_start": [
0,
78,
99,
214,
319,
567,
709,
854,
952,
1188,
1354,
1481,
1632,
1816,
1753
],
"input_text": [
"El déu suprem en la mitologia bushongo.",
"Com un esser gegant i blanc.",
"Vomitant-los.",
"Estava sol a l'univers.",
"D'un mal intens a l'estómac.",
"9 animals.",
"A les serps i iguanes.",
"Van acabar de crear el món.",
"Va vomitar formigues blanques, però va morir després.",
"De la primera planta.",
"Per perseguir a Tsetse Bumba.",
"Com fer foc a partir dels arbres.",
"Es va retirar als cels, deixant a Loko Yima per servir com a déu sobre la terra.",
"Woto.",
"De la dona de les aigües, Nchienge."
]
}
|
mitologia
|
Vicent Mariner d'Alagó (València, 18 de febrer de 1571 (?) - Madrid, 1 de maig de 1642) fou un famós hel·lenista, humanista i traductor valencià.
Va estudiar a la Universitat de València, i va ser deixeble de l'hel·lenista Juan Mingues. Traslladat a Madrid el 1611, allí va ser mestre i instructor del duc de Lerma, a qui havia conegut quan aquest era virrei de València. En la cort va formar part d'algunes acadèmies erudites i va entaular relacions d'estreta amistat amb Lope de Vega i amb Quevedo. El 1633, el rei Felip IV sancionà el seu nomenament com a bibliotecari del Monestir de Sant Llorenç de l'Escorial, però no va aconseguir el càrrec de cronista del regne, ni altres a què també aspirava.
La seva obra de traducció és ingent. Va traduir nombroses obres clàssiques del grec al llatí i al castellà. També traduí l'obra d'Ausiàs March al llatí. En total es creu que va arribar a traduir més de 140.000 pàgines. Menció especial mereix la seva traducció al castellà de la Poètica i la Retòrica d'Aristòtil, i les traduccions al llatí de la Ilíada i l'Odissea. Malgrat la seva fama, gairebé cap de les seves traduccions no fou mai impresa; per això els estudiosos de la seva obra, tant de traducció com de creació, han de treballar sobre els trenta-quatre manuscrits conservats al convent dels Trinitaris de Madrid (d'on passaren a la Biblioteca Nacional) i en altres fons espanyols i estrangers.
|
[
"Qui va ser Vicent Mariner?",
"Sobre quins anys va viure?",
"On va fer els seus estudis?",
"Quines tasques va dur a terme a Madrid?",
"Què va aconseguir gràcies al virrei de València?",
"Què va autoritzar el rei Felip IV d’ell?",
"Tot i això, quines ocupacions no va assolir?",
"En quins idiomes va traduir?",
"I quina traducció a la inversa va fer?",
"Quantes pàgines es calculen que va traduir?",
"Quines obres traduïdes destaquen d’ell?",
"Van ser publicades les seves obres?",
"En què s’han de basar els que estudien la seva persona per apreciar els seus escrits?",
"On es troben gran part d’ells?",
"Hi ha textos seus fora d’Espanya?"
] |
{
"answer_end": [
144,
87,
186,
314,
499,
614,
701,
809,
854,
920,
1067,
1146,
1380,
1322,
1403
],
"answer_start": [
0,
0,
146,
237,
372,
510,
616,
740,
811,
856,
922,
1069,
1148,
1223,
1364
],
"input_text": [
"Un famós hel·lenista, humanista i traductor valencià.",
"Sobre el 1571 i el 1642.",
"A la Universitat de València.",
"Va ser mestre i instructor del duc de Lerma.",
"Formar part d'algunes acadèmies erudites i entaular relacions d'estreta amistat amb Lope de Vega i amb Quevedo.",
"El seu nomenament com a bibliotecari del Monestir de Sant Llorenç de l'Escorial.",
"La de cronista del regne, ni altres a què també aspirava.",
"Del grec al llatí i al castellà.",
"La d'Ausiàs March al llatí.",
"140.000.",
"La seva traducció al castellà de la Poètica i la Retòrica d'Aristòtil, i les traduccions al llatí de la Ilíada i l'Odissea.",
"No.",
"En trenta-quatre manuscrits i en altres fons.",
"Al convent dels Trinitaris de Madrid.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
El president de la Generalitat Carles Puigdemont ha dit que ‘haurà d'haver-hi diàleg, tant sí com no, i comptar amb vigilància i actitud de pressió clara des d'Europa' per trobar una solució al conflicte entre Catalunya i l'estat espanyol. En un míting a Amposta, ha assegurat que si la seva candidatura aconsegueix entrar al Parlament Europeu assumirà l'encàrrec de defensar el llegat de l'1-O en les institucions europees que, en la seva opinió, és la casa en la qual els catalans poden prosperar i créixer com a societat. ‘Catalunya serà europea o no serà', ha subratllat referint-se als valors de pau, democràcia i llibertat de la UE. En paral·lel, també ha assegurat que Europa serà catalana o no serà perquè, cada vegada que s'ha posat a prova la societat catalana, ha demostrat un grau de maduresa que és una de les millors cares d'Europa, al seu judici. ‘Val la pena lluitar' ‘En aquesta Europa ens reconeixem. Val la pena lluitar. A l'Europa que escolta volem sentir-nos còmodes', ha exclamat Puigdemont, destacant que el seu objectiu és defensar els drets i llibertats dels catalans. Segons Puigdemont, des que ell i els altres candidats de JxCat Toni Comín i Clara Ponsatí són a l'exili, han aconseguit explicar les ‘mancances democràtiques de l'estat i les raons per la qual és necessari tenir un estat'. ‘No volem cap estat que sigui el campió en incompliment de directives europees, i ara estem en un estat que acumula un munt d'incompliments i no passa res', ha lamentat. També ha argumentat la necessitat que JxCat sigui forta a la UE perquè ‘si en algun lloc de Catalunya no és necessari explicar-ho és a les Terres de l'Ebre', destacant la importància que la directiva europea de l'aigua garanteixi els totals ecològics i eviti la regressió del Delta, entre altres qüestions.
|
[
"Qui és Carles Puigdemont?",
"Què ha comentat sobre la disputa entre Catalunya i Espanya?",
"Què ha garantit que farà quan assoleixi ser eurodiputat?",
"On ha fet públic aquest discurs?",
"Com defineix les entitats europees?",
"Què ha comentat en relació amb els valors de la Unió Europea?",
"Per què ha comentat que Europa serà catalana o no serà?",
"Quina serà la seva finalitat al Parlament Europeu?",
"A part d’ell, qui més és un desplaçat?",
"Què han assolit gràcies a aquesta situació?",
"Com no vol Puigdemont que sigui el país que ens representi?",
"I com és el de l'actualitat?",
"A més, què comenta que és indispensable a la Unió Europea?",
"Per quin motiu?",
"En què pot ajudar el partit a aquesta zona?"
] |
{
"answer_end": [
48,
238,
394,
343,
523,
637,
845,
1092,
1197,
1315,
1395,
1471,
1550,
1643,
1792
],
"answer_start": [
0,
49,
264,
240,
395,
525,
653,
990,
1113,
1199,
1318,
1397,
1487,
1521,
1620
],
"input_text": [
"El president de la Generalitat.",
"Que haurà d'haver-hi diàleg, tant sí com no, i comptar amb vigilància i actitud de pressió clara des d'Europa per trobar una solució.",
"Assumirà l'encàrrec de defensar el llegat de l'1-O.",
"En un míting a Amposta.",
"Que és la casa en la qual els catalans poden prosperar i créixer com a societat.",
"Que Catalunya serà europea o no serà.",
"Perquè, cada vegada que s'ha posat a prova la societat catalana, ha demostrat un grau de maduresa que és una de les millors cares d'Europa.",
"Defensar els drets i llibertats dels catalans.",
"Els altres candidats de JxCat Toni Comín i Clara Ponsatí.",
"Explicar les mancances democràtiques de l'estat i les raons per la qual és necessari tenir un estat.",
"El campió en incompliment de directives europees.",
"Un que acumula un munt d'incompliments i no passa res.",
"Que JxCat sigui forta.",
"Perquè si en algun lloc de Catalunya no és necessari explicar-ho és a les Terres de l'Ebre.",
"En garantir totals ecològics i en evitar la regressió del Delta."
]
}
|
vilaweb
|
El president de la Generalitat i líder del PSPV, Ximo Puig, ha augurat que amb el pacte entre el PSOE i ERC per a la investidura de Pedro Sánchez ‘es comença a entreveure una solució en l'espai territorial d'Espanya'. ‘Tot es pot parlar i discutir, però evidentment hi ha un marc constitucional que respectar', ha recalcat sobre una possible consulta sobre el futur de Catalunya. Puig ha valorat positivament l'acord i ha confiat que el nou governo PSOE-Unides Podem sigui realitat a partir del 7 de gener, després del debat d'investidura al congrés espanyol. L'objectiu, ‘un govern progressista que respecti les lleis, com no pot ser d'una altra manera, des de la constitució i l'Estatut', ha defensat arran de les preguntes dels periodistes abans d'un passeig amb barca per l'Albufera. Sobre si la consulta a Catalunya dependrà del congrés espanyol o del parlament, ha advocat per mantenir el diàleg en la taula de negociació entre PSOE i ERC: ‘Davant una situació de conflicte, discrepància, se li pot dir com es vulga, només hi ha un camí en democràcia: el diàleg'. Aquest diàleg, ha insistit, ha de ser ‘s'obre la base de la normativa constitucional i l'ordenament jurídic, perquè la democràcia és precisament això'. ‘Ho vam dir sempre en uns altres temps quan hi havia violència: tot es pot parlar i discutir, però evidentment hi ha un marc constitucional que respectar', ha emfatitzat. També ha lloat l'acord entre socialistes i republicans per a ‘sortir de la situació de bloqueig a la qual havien portat la falta de generositat de les dretes', recordant que ‘PP i Ciutadans ja van dir des del primer moment que no anaven a ajudar a la governabilitat'. Per Puig, pactar amb ERC és la solució més ajustada al que van dir els ciutadans a les urnes el 10 de novembre, mentre que ‘les dretes volien matar d'avorriment a la societat per a veure si els tocava a ells governar'. Ha criticat així que algunes dretes pensen que els correspon la governabilitat com a patrimoni natural quan els ciutadans han demostrat ‘que volien un govern progressista i és el que tindran'. En clau valenciana, ha saludat el pacte PSOE-Compromís com ‘tremendament positiu' per situar el País Valencià en el programa de govern, arran del pacte del Botànic II que comparteixen aquests dos partits al costat d'Unides Podem. ‘Consolida, potència i dóna més força a l'acord valencià', ha asseverat, assegurant que el Consell ‘se sent absolutament còmplice' del futur govern de Sánchez. Sota aquest prisma, ha cridat a ‘assumir la realitat espanyola que està en la constitució, un país compost entre nacionalitats i regions, amb voluntat de conviure i cohabitar: Tenint en compte que som diferents en algunes coses i volem ser iguals en el fonamental, els drets i les oportunitats'.
|
[
"Quin càrrec té Ximo Puig?",
"Què comenta de l’acord entre el partit socialista i el d’Esquerra Republicana?",
"Quina és la seva posició sobre la situació de Catalunya?",
"Què li sembla el pacte entre PSOE i Unides Podem?",
"Quina és la finalitat d’aquesta coalició?",
"On ha sostingut la seva opinió?",
"Segons ell, quina és l’única solució per a aquesta disputa?",
"Sobre quines temàtiques hi han de parlar?",
"Per què aprova aquesta unió entre socialistes i republicans?",
"Veu bé negociar amb ERC?",
"Què ha jutjat dels partits de dretes?",
"Què ha expressat el poble a les urnes?",
"Al País Valencià també governa PSOE i Compromís?",
"Per tant, en què els beneficia això?",
"Com qualifica Puig Espanya?"
] |
{
"answer_end": [
58,
216,
378,
490,
689,
786,
1068,
1220,
1551,
1712,
1982,
2071,
2301,
2374,
2637
],
"answer_start": [
0,
60,
218,
380,
560,
691,
946,
1070,
1393,
1661,
1880,
1983,
2093,
2303,
2496
],
"input_text": [
"És el president de la Generalitat i líder del PSPV.",
"Que es comença a entreveure una solució en l'espai territorial d'Espanya.",
"Que tot es pot parlar i discutir, però que hi ha un marc constitucional que respectar.",
"L'ha valorat positivament i ha confiat que el nou governo sigui realitat.",
"Un govern progressista que respecti les lleis, com no pot ser d'una altra manera, des de la constitució i l'Estatut.",
"En un passeig amb barca per l'Albufera.",
"El diàleg.",
"La base de la normativa constitucional i l'ordenament jurídic.",
"Per a sortir de la situació de bloqueig a la qual havien portat la falta de generositat de les dretes.",
"Sí.",
"Que algunes d'aquestes pensen que els correspon la governabilitat com a patrimoni natural.",
"Que volien un govern progressista.",
"Sí.",
"Consolida, potència i dóna més força a l'acord valencià.",
"Com un país compost entre nacionalitats i regions, amb voluntat de conviure i cohabitar."
]
}
|
mitologia
|
El Negre vell o Negres vells són un tipus d'esperits de la religió umbanda. Són esperits que es presenten sota l'arquetip de vells africans que van viure en les senzala, majoritàriament com a esclaus que van morir en la tortura del cep o de vellesa, i que conten històries del temps de captivitat. Són considerats deïtats purificades: savis, tendres i pacients, donen amor, fe i esperança als "seus fills".
El Negre vell, en la religió umbanda, s'associa als ancestres africans, així com el caboclo està associat als indígenes i el <i>baiano</i> als emigrants del nord-est.
Els Negres vells són les entitats més conegudes nacionalment, fins i tot pels laics que sols han escoltat parlar d'aquestes religions afrobrasileres. El Negre vell es recorda també per l'instrument que normalment empra, la pipa.
Són esperits que pogueren, amb la seua edat avançada, viure per la seua saviesa, i malgrat la feresa de l'esclavisme demostren fe per suportar les amargors de la vida; és per això que són esperits guies savis.
Connectats generalment a la vibració d'Omolu, solen fumar en pipa i beneeixen amb branques de ruda. Les bafarades de tabac, segons la creença umbanda, netegen i harmonitzen les vibracions dels seus mèdiums i creients.
En la religió umbanda els Negres vells són homenatjats el 13 de maig, data en què se signà la Llei Áurea, l'abolició de l'esclavisme a Brasil.
Els punts cantats serveixen per a saludar la presència de les deïtats, afermar la seua força durant els treballs espirituals i embolcallar a tots els presents, però sobretot als mèdiums, per ajudar-los a concentrar-se.
Els noms d'alguns Negres vells dels quals es té notícia són Pare João, Pare Joaquim d'Angola, Pare José d'Angola, Pare Francisco, Vovó Maria Conga, Vovó Catarina. Pare Jacó , Pare Benedito, Pare Anastácio, Pare Jorge, Pare Luís, Mare Maria, Mare Cambina, Mare Sete Serras, Mare Cristina, Mare Mariana, Maria Conga, Vovó Rita, Vovó Joana, entre altres.
Els Negres vells es presenten amb noms que n'individualitzen l'actuació, com ara del Congo o Angola, palesant-ne la procedència.
Es presenten amb aquests cognoms, com s'esdevenia en l'època de l'esclavisme, en què els negres eren designats pel país d'on procedien:
entre altres noms com: _Guinea, Moçambic, de la Serra, de Bahia, etc...
|
[
"Què són els Negres vells?",
"Com són coneguts?",
"Què són gran part?",
"Què relaten?",
"De quina manera se’ls veu?",
"Amb què se’ls relaciona?",
"Són figures rellevants?",
"Què els va fer esdevenir en esperits guies savis?",
"Per què consideren bo els religiosos fumar pipa?",
"Quan són venerats els Negres vells?",
"Quina finalitat té els càntics?",
"Sabem com s'anomenen alguns Negres vells?",
"Com s’introdueixen alguns d’aquests esperits?",
"Quina és la procedència d’aquesta pràctica?",
"Hi ha algun exemple d’aquests cognoms?"
] |
{
"answer_end": [
74,
168,
248,
296,
333,
477,
634,
1011,
1229,
1299,
1532,
1943,
2016,
2150,
2273
],
"answer_start": [
0,
76,
170,
252,
298,
407,
574,
803,
1113,
1231,
1374,
1593,
1945,
2074,
2152
],
"input_text": [
"Un tipus d'esperits de la religió umbanda.",
"Sota l'arquetip de vells africans que van viure en les senzala.",
"Esclaus que van morir en la tortura del cep o de vellesa.",
"Històries del temps de captivitat.",
"Com a deïtats purificades.",
"Amb els ancestres africans.",
"Sí.",
"Poder viure per la seua saviesa, i demostrar fe per suportar les amargors de la vida.",
"Perquè les bafarades de tabac netegen i harmonitzen les vibracions dels seus mèdiums i creients.",
"El 13 de maig.",
"Saludar la presència de les deïtats, afermar la seua força durant els treballs espirituals i embolcallar a tots els presents.",
"Sí.",
"Amb noms que n'individualitzen l'actuació.",
"L'època de l'esclavisme.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Per primera vegada, des de que el Rector n'eixí per al cementiri, posava en Montbrió els peus en aquella estància, tan saturada de l'esperit senzill i bondadós del sant home.
¡Quina impressió més fonda rebé a l'entreobrir la porta! Per virtut d'un fenòmen que podriem dir-ne persistència de les sensacions familiars o simpatia sensitiva, percibí la imatge del seu oncle, clarament dibuixada dins de la cadira de braços, corbat sobre el reso o la feina. El veié alçar el cap i dirigir vers ell sa bondadosa fesomia, un poc fosca per la concentració del treball, més de sobte aclarida per una salutació carinyosa de dolça sorpresa.
La visió fou instantània, mes se'n reproduïen de consemblants cada volta que es fixava en els mobles i objectes que li eren familiars, percibint sempre el ressò de la seva veu, grave i lleugerament afònica. Després la imaginació li anà representant els darrers episodis de la seva vida, fins a les doloroses escenes de la seva mort. Allavors se descobrí i resà interiorment per aquella ànima que encara sentia aletejar, enyoradissa, entre aquelles quatre parets.
Més que per curiositat, per a sostraure's a les obsessions que se li anaven fent massa vives, començà el jove a examinar els volums de la llibreria. Inútilment, perquè allò també era un tros de l'ànima del difunt, quelcom que s'havia compenetrat de son ésser. I la impressió anava creixent a mida que s'acostava al setial del cantarano, efecte de què les obres més familiars, més fullejades i, per consegüent, més impregnades de sa essència, eren les que estaven més a l'alcanç de la seva mà. Ja no resistia: com el suro que va giravoltant entorn del bullidor que l'atrau, així ell també anava donant tombs an el setial, on son oncle havia passat immensitat d'hores de treball, i de meditació, fent balanç de ses tristeses i de ses esperances. Per fi es llançà als braços de la cadira, que el rebé amb aquell familiar cruixit amb què saludava son propietari, semblant-li a ell sentir quelcom de la dolça pressió de la paternal abraçada. Encara més: li semblà trobar-hi l'ànima tan tendra i pura de son oncle que compenentrant-se amb la seva, la inundava amb l'inefable consol.
|
[
"Des de quan feia que Montbrió no estava en aquella habitació?",
"Com era el lloc?",
"Què va sentir del seu tiet?",
"Gràcies a què?",
"Com el va visualitzar?",
"Què expressava la seva cara?",
"Cada quant se li anava apareixent al jove?",
"Com era la veu del difunt?",
"De què se’n va recordar el nebot?",
"Què va fer per ell?",
"Quins objectes va començar a inspeccionar?",
"I quins es podien apreciar al setial del cantarano?",
"Quines tasques havia dut a terme allà el religiós?",
"Què es va sentir quan Montbrió va seure?",
"Què va percebre en aquell escriptori?"
] |
{
"answer_end": [
113,
173,
369,
369,
492,
628,
763,
835,
961,
1048,
1240,
1533,
1835,
1918,
2100
],
"answer_start": [
0,
97,
338,
232,
371,
493,
630,
765,
837,
986,
1187,
1353,
1671,
1837,
2042
],
"input_text": [
"Des de que el Rector n'eixí per al cementiri.",
"Saturat de l'esperit senzill i bondadós del sant home.",
"La seva imatge.",
"A la persistència de les sensacions familiars o a la simpatia sensitiva.",
"Dins de la cadira de braços, corbat sobre el reso o la feina. Després el veié alçar el cap i dirigir vers ell.",
"Al principi concentració, i de sobte una salutació carinyosa de dolça sorpresa.",
"Cada volta que es fixava en els mobles i objectes que li eren familiars.",
"Grave i lleugerament afònica.",
"Dels darrers episodis de la seva vida, fins a les doloroses escenes de la seva mort.",
"Resà interiorment.",
"Els volums de la llibreria.",
"Les obres més familiars, més fullejades i, per consegüent, més impregnades de sa essència.",
"Havia passat immensitat d'hores de treball, i de meditació, fent balanç de ses tristeses i de ses esperances.",
"Un cruixit.",
"L'ànima tan tendra i pura de son oncle."
]
}
|
mitologia
|
Sant Eugeni de València (mort cap al 65) és una personalitat llegendària, que una tradició tardana, documentada en obres historiogràfiques dels segles xvi i xvii, pretenen que fos el primer bisbe de València.
La primera font que el cita va ser la pretesa crònica de Luci Flavi Dextre, fill de Pacià de Barcelona, que, en realitat, havia estat escrita al final del segle xvi pel jesuïta Jerónimo Román de la Higuera i publicada per primer cop en 1619. L'habilitat de la falsificació va ser que fos tinguda per molts autors com una obra autènticament antiga i escrita al segle v, per la qual cosa les seves afirmacions, la majoria sense cap fonament històric real, van passar a altres obres serioses fins al punt d'alterar greument la cronologia dels fets narrats i provocar que capítols catedralicis, consells municipals, etc., creient el que es deia, comencessin a retre culte o nomenessin patrons a sants inexistents, que van arrelar en la tradició popular. Cap a mitjan segle xvii i al segle xviii, altres autors van encarregar-se de demostrar la falsedat d'aquesta crònica i de les obres que s'hi inspiraren, però les tradicions, llegendes i culte iniciats ja havien arrelat prou i el poble va continuar considerant algunes d'aquestes històries com a autèntiques, fins a l'actualitat, tot i la seva inversemblança.
Segons la llegenda, creada per tal d'endarrerir els orígens dels bisbats espanyols fins als temps apostòlics, donant-li així més prestigi i preeminència sobre d'altres, Eugeni hauria estat deixeble de Sant Jaume el Major qui, en el seu suposat viatge de predicació a Hispània, el va nomenar cap de la comunitat cristiana de València.
Arran de les persecucions dels cristians de temps de Neró, cap a l'any 65, Eugeni s'hauria reunit amb altres bisbes ibèrics (llegendaris, com ell: Eteri de Barcelona, Nèstor de Palència, Capitó de Lugo, Arcadi de Logronyo, Agatodor de Tarragona, Basili de Cartagena, Elpidi de Toledo, Efraïm d'Astorga i Pius de Sevilla) a Peníscola per veure de trobar una solució al problema: les tropes romanes, comandades per Actus, van detenir-los tots quan estaven plegats i van executar-los, morint màrtirs.
La seva festivitat es va assenyalar per al 4 de març, coincidint amb la festivitat dels Sants Màrtirs del Quersonès, set màrtirs reals dels segles III-IV i que duen els mateixos noms que els llegendaris bisbes hispànics. De fet, la història del sant té un abast local i mai no ha estat reconeguda per l'Església, per la qual cosa, Eugeni de València no figura al santoral ni al Martirologi romà. Els noms que hi apareixen són els dels sants del Quersonès. A més, l'aparició tardana de la llegenda ha fet que, en aquest cas, no arrelés a la ciutat, on no ha tingut mai cap devoció popular ni un culte reconegut.
|
[
"Qui és Sant Eugeni de València?",
"Què volen que representi?",
"On se'l menciona per primer cop?",
"Quin problema hi ha amb aquest document?",
"Per què es va donar aquest error?",
"Quines conseqüències va tenir això?",
"Tot i les corroboracions, per quina raó encara es creu en la falsa història de Sant Eugeni?",
"Amb quina finalitat es van inventar aquest mite?",
"En teoria, qui hauria sigut Eugeni?",
"Amb qui es va topar a Peníscola en el 65?",
"Qui els va matar?",
"Quan se celebra Sant Eugeni?",
"Amb qui coincideix?",
"Aquest sant està recollit en algun llibre hagiogràfic?",
"Per què el Sants Màrtirs del Quersonès no tenen tanta fama a València?"
] |
{
"answer_end": [
72,
207,
283,
576,
576,
819,
1265,
1485,
1538,
1984,
2148,
2202,
2265,
2544,
2696
],
"answer_start": [
0,
100,
209,
209,
451,
578,
1001,
1318,
1487,
1711,
2030,
2150,
2193,
2379,
2546
],
"input_text": [
"Una personalitat llegendària.",
"El primer bisbe de València.",
"A la pretesa crònica de Luci Flavi Dextre.",
"Que en realitat no es tracta d'una obra antiga escrita al segle V com van creure molts autors durant molt de temps, sinó que va ser escrita a finals del segle XVI pel jesuïta Jerónimo Román de la Higuera.",
"Perquè la falsificació estava feta amb molta habilitat.",
"Que les seves afirmacions van passar a altres obres serioses fins al punt d'alterar greument la cronologia dels fets narrats i provocar que capítols catedralicis, consells municipals.",
"Perquè les tradicions, llegendes i culte iniciats ja havien arrelat prou i el poble va continuar considerant algunes d'aquestes històries com a autèntiques.",
"Endarrerir els orígens dels bisbats espanyols fins als temps apostòlics, donant-li així més prestigi i preeminència sobre d'altres.",
"Deixeble de Sant Jaume el Major.",
"Amb altres bisbes ibèrics.",
"Les tropes romanes, comandades per Actus.",
"El 4 de març.",
"Amb els Sants Màrtirs del Quersonès.",
"No.",
"Per l'aparició tardana de la llegenda."
]
}
|
bios
|
Emilia Caballero Álvarez (Alacant, 1942) és una advocada valenciana. Fou Síndic de Greuges del País Valencià de manera interina entre el 2006 i el 2009.
Advocada en exercici durant més de 20 anys en matèria penal i civil en defensa dels drets de les dones. Fundadora el 1986 de l'Associació de Dones Juristes i Advocades Themis, també de la Plataforma per la Igualtat del País Valencià i altres associacions, fòrums i plataformes per la lluita pels drets de la dona, tant an nivell valencià, espanyol com internacional.
El 2001 accedeix al càrrec de síndica adjunta al Síndic de Greuges del País Valencià a proposta del PSPV. La manca d'entesa entre els partits polítics valencians amb representació a les Corts Valencianes (Partit Popular i Partit Socialista) per a triar a un nou Síndic de Greuges després de la sortida de Bernardo del Rosal el 2006, obliga a Emilia Caballero accedir al càrrec de manera interina.
El Grup Parlamentari Popular, amb majoria absoluta al parlament valencià, va protagonitzar diversos intents per desplaçar a Emilia Caballero de la Sindicatura. El juny de 2008, els populars promouen una modificació del reglament de les Corts per tal d'establir la rotatorietat del càrrec de síndic interí i permetre l'accés al síndic adjunt a proposta del PP, Carlos Morenilla. La Modificació fou anul·lada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, i Caballero fou reposada en el càrrec.
Finalment, el març de 2009, populars i socialistes arriben a un acord per a triar un nou síndic, José Cholbi.
|
[
"A què es dedica Emilia Caballero?",
"D’on és?",
"Què va ser entre l’any 2006 i el 2009?",
"Quant de temps ha treballat a favor del dret de les dones?",
"Quines agrupacions va crear?",
"Per quina causa lluitaven?",
"Només ho reivindicaven nacionalment?",
"Quan va formar part del síndic de greuges del País Valencià?",
"Per quina raó va ser ella al final síndic de greuges?",
"Qui era el seu antecessor?",
"Quin partit volia fer fora del seu càrrec a Caballero?",
"Fins i tot, quina mesura van promoure per fer-ho possible?",
"El TSJ de la Comunitat Valenciana ho va aprovar?",
"Tornaria Emilia al seu lloc de treball?",
"Quan la substituiria José Cholbi?"
] |
{
"answer_end": [
56,
40,
151,
255,
385,
465,
518,
604,
896,
843,
1075,
1221,
1384,
1423,
1533
],
"answer_start": [
0,
0,
69,
153,
257,
386,
444,
520,
626,
761,
917,
1094,
1295,
1388,
1436
],
"input_text": [
"A l'advocacia.",
"D'Alacant.",
"Fou Síndic de Greuges del País Valencià.",
"Més de 20 anys.",
"L'Associació de Dones Juristes i Advocades Themis i la Plataforma per la Igualtat del País Valencià.",
"Pels drets de la dona.",
"No.",
"El 2001.",
"Per la manca d'entesa entre els partits polítics valencians per a triar a un nou Síndic de Greuges.",
"Bernardo del Rosal.",
"El Grup Parlamentari Popular.",
"Una modificació del reglament de les Corts per tal d'establir la rotatorietat del càrrec de síndic interí.",
"No.",
"Sí.",
"El març de 2009."
]
}
|
bios
|
Maria Antònia Simó i Andreu (Barcelona, 22 de maig de 1915 - 3 d'agost de 2007) va ser una alpinista catalana. Va viure molt de prop el naixement de l'aeronàutica a Catalunya i va ser una de les primeres escaladores del país, la qual va coronar la majoria de cims més alts de Catalunya i part d'Europa. Juntament amb el seu marit, Agustí Jolis, publicaren llibres, articles i guies d'escalada i excursionisme. Era filla natural d'Andreu Nin.
Maria Antònia Simó i el seu germà Carles consten com a fills d'Ismael Simó Blanch (1881-1941) i de Maria Andreu i Baiget (1881-1943), però eren fills naturals que el polític i traductor Andreu Nin va tenir amb Maria Andreu. Del 1928 fins a l'estiu del 1933, Maria Antònia i els germans, Carles i Maria Eugènia, van residir a Sabadell, on la seva mare tenia una escola al carrer de Corominas. A la capital vallesana Maria Antònia i Carles visitaven sovint l'aeròdrom de Ca n'Oriac –estrenat per Ferran Llàcer i Josep Canudas el 1925–. És aquí on Carles agafà afició per l'aeronàutica. Tots dos germans, en tornar a viure a Barcelona, visitaven cada diumenge l'aeròdrom Canudas del Prat de Llobregat. El 1934 Maria Antònia va conèixer Pepa Colomer –la primera pilot de Catalunya i tercera d'Espanya–, amb qui volà sovint i va mantenir una intensa amistat.
El 1936 es va diplomar en infermeria i començà a treballar a la Generalitat. Posteriorment, com a infermera, va ser destinada a col·laborar en els Preventoris d'Horta.
Ben aviat començà a destacar com a alpinista al costat de grans noms de l'época, com Jordi Panyella Renom, Josep Maria Colomer, Josep Aspachs, Raimon Extrems, Agustí Faus, Jaume Reñé, Lluís Solér, Guillaume i Ernest Mallafré i Planella, entre altres.
El 1947 es va casar amb Agustí Jolis i Felisart. Tots dos eren socis del Centre Excursionista de Catalunya des del 1942. La parella tenia afició per l'excursionisme i, amb el temps, van coronar els cims més alts del Pirineu i dels Alps. Al final dels anys quaranta, Maria Antònia es va dedicar a impartir cursets d'excursionisme i a preparar escaladors. Amb 51 anys va pujar al nord de l'Atles, al Marroc, i amb 70 anys va anar a fer tresc per sota l'Annapurna, a l'Himàlaia, l'any 1985. Ja gran, va participar en l'organització d'una trentena de ral·lis d'esquí de muntanya —en què formava part dels equips de control— i en curses de muntanya, on en algunes ocasions va haver d'ocupar un lloc de control força honorífic, el que hi havia pic de l'Aneto.
Juntament amb el seu marit Agustí, van publicar més de 15 llibres de muntanya de cims del Pirineu, Montserrat, el Pedraforca, la Cerdanya... i articles d'especialitat muntanyenca. Editats per La Vanguardia i amb text seu, aparegueren una sèrie de fascicles muntanyencs en què s'incloïen mapes. Alguns títols seus són: Alt Berguedà i Cardener (1950), La conquista de la montaña (1954), Cerdanya i Pocets-Maladeta (1957), Pallars-Aran (1961), Pedraforca (1969), Bergwelt Spaniens (1973) –editada en alemany–, Cerdanya (1985), Pica d'Estats-Monteixo (1993), etc.
El 1941, al Pedraforca, es traçà la via Maria Antònia - Estrems a Cabirols, en honor de Maria Antònia Simó.
|
[
"A què es va dedicar Maria Antònia Simó?",
"Per què se la coneix?",
"Què va fer amb Agustí Jolis?",
"En veritat, qui era el seu pare?",
"Què anaven a veure en freqüència ella i el seu germà a Sabadell?",
"Què va desencadenar aquestes visites?",
"Amb qui es toparia Maria Antònia al Prat de Llobregat?",
"En quina carrera es va graduar?",
"Quan va contraure matrimoni amb Agustí Jolis?",
"Què van fer juntament?",
"Què va assolir amb 51 anys?",
"Quina era la temàtica de les seves obres?",
"En què van col·laborar amb La Vanguardia?",
"Com s’anomena el presentat l’any 1961?",
"Què hi ha al Pedraforca com a homenatge seu?"
] |
{
"answer_end": [
100,
224,
408,
638,
921,
1024,
1187,
1332,
1762,
1950,
2119,
2647,
2737,
2908,
3135
],
"answer_start": [
0,
177,
303,
576,
834,
976,
1075,
1296,
1715,
1836,
2069,
2504,
2649,
2763,
3038
],
"input_text": [
"A l'alpinisme.",
"Per ser una de les primeres escaladores del país.",
"Publicaren llibres, articles i guies d'escalada i excursionisme.",
"El polític i traductor Andreu Nin.",
"L'aeròdrom de Ca n'Oriac.",
"Que Carles agafés afició per l'aeronàutica.",
"Amb Pepa Colomer.",
"En infermeria.",
"El 1947.",
"Coronar els cims més alts del Pirineu i dels Alps.",
"Pujar al nord de l'Atles, al Marroc.",
"Els cims del Pirineu, Montserrat, el Pedraforca, la Cerdanya... i temàtica d'especialitat muntanyenca.",
"En una sèrie de fascicles muntanyencs.",
"Pallars-Aran.",
"La via Maria Antònia - Estrems a Cabirols."
]
}
|
vilaweb
|
El diari francès Libération aventura que el regidor de l'Ajuntament de Barcelona Manuel Valls podria tornar a la política francesa com a ministre d'Interior, sota la presidènciad'Emmanuel Macron. L'objectiu seria aturar la resurrecció de la dreta tradicional, que ha repuntat en els darrers sondatges. Laurent Joffrin, director de la capçalera francesa, escriu que el partit de Macron travessa una crisi política que li podria fer perdre la majoria a l'assemblea francesa, de manera que necessita un cop d'efecte. Una de les possibilitats que Macron té sobre la taula és repescar Valls, antic primer ministre i ministre d'Interior, per la política francesa. Fa poc, Valls va dir a le Parisien que no renunciaria a ‘ser útil als francesos' i va refermar la seva lleialtat amb Macron: ‘Sempre he tingut un vincle amb el president. Veig que el seu lideratge a Europa, la qual cosa diu sobre el futur de la UE, de l'Aliança Atlàntica, dels grans desafiaments que té el món –del canvi climàtic a l'amenaça terrorista- el que diu sobre l'islamisme, el laïcisme, tot això reforça la meva decisió de fa tres anys'. Després de perdre les primàries del Partit Socialista per a ser candidat a la presidència de la República francesa, Valls va canviar de jaqueta per a seguir Macron amb el seu partit. A més, va dir a Le Monde que no ha ‘trencat amb la política francesa'. No estic en l'exili, no he desaparegut i he vingut regularment a París', va dir. El diari ja apuntava a un retorn a la política francesa analitzant l'augment de la seva presència a la premsa, on ha anat publicant articles i concedint entrevistes. De fet, quan va voler fer el salt a la política barcelonina va seguir la mateixa tàctica i va aparèixer regularment a la premsa fins que va anunciar la seva candidatura. Pel director del Libération, Valls faria oblidar ‘l'erràtic' Christophe Castaner, actual ministre d'Interior, ja que és ‘un polític experimentat i voluntariós, experimentat en l'oratòria i en el control de l'aparell policíac'. Així mateix, es pregunta si el retorn de l'ex-socialista serviria ‘de tranquil·litzar l'esquerra o, molt probablement, seduir la dreta'. I ell mateix contesta: ‘Confirmaria la hipòtesi inicial: es tracta, no de mirar cap a l'esquerra, que creu que no és cap amenaça, sinó d'impedir el renaixement del partit conservador.'
|
[
"Què ha publicat Liberátion sobre Manuel Valls?",
"Quina és la finalitat que torni a França?",
"De qui es tracta Laurent Joffrin?",
"Què comenta sobre l’estat del partit de Macron?",
"Quin càrrec va tenir Manuel Valls a l'estat francès?",
"Per tant, és una figura que podria millorar la situació?",
"Què va comentar l’ex-primer ministre a le Parisien?",
"En quins aspectes coincideix amb Macron?",
"D’on era membre abans?",
"Va comentar a Le Monde que ja no tenia interès per la política del seu país?",
"Què donava a entendre la seva tornada a França?",
"Quan va actuar de la mateixa manera?",
"Segons Joffrin, en què podria ajudar Manuel Valls?",
"Quines virtuts té?",
"Però, quina incògnita hi ha sobre el seu regrés?"
] |
{
"answer_end": [
194,
258,
352,
412,
630,
656,
781,
1105,
1228,
1359,
1551,
1776,
1886,
2003,
2140
],
"answer_start": [
0,
196,
302,
354,
550,
514,
666,
783,
1107,
1290,
1442,
1616,
1778,
1888,
2018
],
"input_text": [
"Que podria tornar a la política francesa com a ministre d'Interior, sota la presidènciad'Emmanuel Macron.",
"Aturar la resurrecció de la dreta tradicional.",
"Del director de la capçalera francesa Libération.",
"Que travessa una crisi política.",
"Va ser primer ministre i ministre d'Interior.",
"Sí.",
"Que no renunciaria a ser útil als francesos i va refermar la seva lleialtat amb Macron.",
"En els grans desafiaments que té el món i en el que diu sobre l'islamisme i el laïcisme.",
"Del Partit Socialista.",
"No.",
"L'augment de la seva presència a la premsa.",
"Quan va voler fer el salt a la política barcelonina.",
"En fer oblidar l'erràtic Christophe Castaner, actual ministre d'Interior.",
"És un polític experimentat i voluntariós, experimentat en l'oratòria i en el control de l'aparell policíac.",
"Si el seu retorn serviria de tranquil·litzar l'esquerra o, molt probablement, seduir la dreta."
]
}
|
vilaweb
|
Un estudi internacional realitzat en 21 països diferents i sobre 51.500 individus, coordinat per l'hospital del Mar, conclou que només un de cada 10 pacients amb trastorn d'ansietat rep el tractament adequat. Es calcula que la prevalença de l'ansietat és del 10% i que només el 27,6% d'aquests pacients van rebre algun tipus de tractament, i d'aquests, només el 9,8% dels casos es considera adequat. És a dir, que per trastorns de 12 mesos d'evolució, inclou un mínim de 4 visites al metge o un tractament psicoteràpic que inclogui un mínim de 8 visites. És el primer estudi que descriu ‘el buit' de tractament en trastorns d'ansietat en l'àmbit mundial. Segons l'investigador principal, Jordi Alonso, els trastorns d'ansietat són patologies que tendeixen a la cronicitat, a la comorbiditat i s'associen amb una discapacitat significativa. Alonso sosté que al conjunt dels 30 països de la Unió Europea van suposar un cost de 74.400 milions d'euros el 2010, i per tant, ho qualifica ‘d'important problema de salut pública'. Els trastorns d'ansietat afecten de manera variable en funció dels països. Es calcula que en entorns africans, afecten el 5,3% de la població, mentre que ho fa en un 10,4% en els entorns europeus. Les fòbies, l'ansietat social i l'ansietat per separació, debuten a una edat molt primerenca, dels 5 als 10 anys, mentre que altres trastorns d'ansietat, com el generalitzat, el trastorn de pànic i el trastorn d'estrès posttraumàtic tendeixen a aparèixer entre els 24 i els 50 anys, i tenen una variació transnacional molt més àmplia. La baixa proporció de pacients que reben un tractament adequat pel trastorn d'ansietat està motivat per diferents factors. En molts casos, no es percep la necessitat d'atenció, ni pel sistema de salut ni pel pacient. Només en el 41,3% dels casos, es percep necessitat de tractament, i quan l'ansietat no està combinada amb un altre tipus de trastorn, el percentatge es redueix al 26,3%. A propòsit d'això, s'hi sumen les debilitats del sistema de salut, els costos del tractament i l'estigma que generen. Fins i tot en els països amb alts ingressos, només un terç dels individus amb trastorns d'ansietat reben tractament. Només als Estats Units, les taxes de tractament són considerablement més altes. Alonso conclou que per millorar aquestes xifres, s'ha de promoure l'alfabetització sanitària i la sensibilització en països amb poca percepció de necessitat, normalment d'ingressos mitjans o baixos, i reduir la variabilitat que va associada al nivell de renda i ingressos del país. Per Alonso cal ‘encoratjar' els proveïdors de salut a seguir les pautes clíniques per tal de millorar la qualitat del tractament dels trastorns d'ansietat. L'estudi es publica a la prestigiosa revista científica ‘Depression and Anxiety‘.
|
[
"Què exposa una investigació de l’Hospital del Mar?",
"Quants estats hi han format part?",
"Quin percentatge d’afectats va rebre atenció mèdica?",
"I quin percentatge titlla aquesta atenció com apropiada?",
"Què significa el resultat?",
"En què és pionera aquesta investigació?",
"Com defineix Jordi Alonso els trastorns d’ansietat?",
"Què va assenyalar que es tracta d’un problema de salut pública?",
"A quin percentatge de la ciutadania només afecta a Àfrica?",
"Quins trastorns afecten els nens?",
"Quina és la causa principal per la qual la majoria dels malalts no reben cap teràpia?",
"Qui rep el tractament si l’ansietat no està lligada amb un altre desordre?",
"Quins altres factors tenen a veure amb l’aplicació del tractament?",
"Què proposa Alonso per millorar aquest problema?",
"On podem llegir aquest article?"
] |
{
"answer_end": [
207,
56,
338,
398,
553,
653,
838,
1021,
1164,
1332,
1770,
1940,
2058,
2537,
2775
],
"answer_start": [
0,
0,
209,
275,
400,
555,
688,
840,
1098,
1220,
1555,
1772,
1942,
2257,
2695
],
"input_text": [
"Que només un de cada 10 pacients amb trastorn d'ansietat rep el tractament adequat.",
"21.",
"El 27,6%.",
"El 9,8%.",
"Que per trastorns de 12 mesos d'evolució, inclou un mínim de 4 visites al metge o un tractament psicoteràpic que inclogui un mínim de 8 visites.",
"En descriure el buit de tractament en trastorns d'ansietat en l'àmbit mundial.",
"Com patologies que tendeixen a la cronicitat, a la comorbiditat i s'associen amb una discapacitat significativa.",
"Que al conjunt dels 30 països de la Unió Europea van suposar un cost de 74.400 milions d'euros el 2010.",
"Al 5,3%.",
"Les fòbies, l'ansietat social i l'ansietat per separació.",
"No percebre la necessitat d'atenció, ni pel sistema de salut ni pel pacient.",
"El 26,3% dels casos.",
"Les debilitats del sistema de salut, els costos i l'estigma que generen.",
"Promoure l'alfabetització sanitària i la sensibilització en països amb poca percepció de necessitat, i reduir la variabilitat que va associada al nivell de renda i ingressos del país.",
"A la revista científica Depression and Anxiety."
]
}
|
books
|
Després d'aquestes trifulgues vingueren les de l'ordre intern de la casa, i el cavall de batalla eren sempre les minyones. Ella volia una noia fiada que li servís per a tot, que no anés als balls i no tingués novi; però això era demanar massa, i el servei li durava una setmana a tot tirar. La preocupació de la minyona arribà a ser el mal de cap més gran: com que no tenia cap feina, es dedicava a torturar la pobra desgraciada que es llogava per a servir-la. En passar el compte, li mirava fins un quart de cèntim; s'empescava una sèrie de preguntes estranyes per fer-la cantar, la minyona li deia haver esmerçat mitja pesseta en oli i ella sospitava que fou aplicada a adquirir pastanagues. Els diumenges, si retardava cinc minuts a tornar a casa, en el cervell de Paulina ja s'hi havia format la imatge de vint-i-cinc drames passionals i cinquanta violacions.
Arribà a l'extrem d'espiar les minyones quan les enviava a casa la cosidora, la planxadora; els escorcollava el farcell de la roba; inquiria per entre els matalassos i en tots els recons que poguessin servir d'amagatall.
La tia Paulina es féu una dona impossible, i no cal dir que ningú hi aguantava, a casa seva.
Una de les víctimes de Paulina Buxareu fou l'advocat mallorquí. Es deia Timoteu Rosselló, i, com s'ha anunciat abans, no tenia mai cap assumpte d'importància. Anava a escalfar cadires a tots els convents de monges, i les bones dones li confiaven de vegades un assumptet que ell allargava infinitament. Perquè, encara que se les donés de molt piadós, tenia esperit d'aranya; i, com que només podia embolicar gent infeliç i desconeixedora del món, quan n'hi venia un a les mans el deixava sense suc. Però amb la tia Paulina li caigué un os dur de rosegar, perquè el que és ella no es deixava estafar un cèntim, i les consultes no tenien altre objecte que planyer-se de la vida amarga que li feien dur la Pepeta, la Marieta i l'Anneta, i totes les desgracies que s'anaven succeint en l'administració dels fregalls i la cassola.
En aquests temps de neguit la tia Paulina es tractà molt poc amb la seva germana. Hi anava sovint, però procurava ser diplomàtica. Després, quan s'anà trobant bé, tot fent les seves cosetes i vivint de les seves tristes preocupacions, la dolçor tornà a confortar-li l'ànima. Aleshores les relacions foren més cordials; i quan tenia un nebot malalt, o estaven amoïnats a casa la Elisa, desinteressadament anava a prestar el seu concurs.
|
[
"Què buscava la Paulina?",
"Per què li duraven poc les criades?",
"En què les repercutia que la tieta no tingués treball?",
"Quan anava a comprar la serventa, per quina raó li feia preguntes?",
"Què li venia al cap quan aquesta tardava molt?",
"Què examinava per veure si amagaven alguna cosa?",
"En què va esdevenir Paulina?",
"Qui era Timoteu Rosselló?",
"Què li contaven les religioses?",
"Com era en veritat?",
"Va tenir el mateix efecte amb la Paulina?",
"Què li explicava al mallorquí?",
"Amb qui no tenia molta relació la dona?",
"Quan es van avenir més?",
"En quines ocasions l’ajudava?"
] |
{
"answer_end": [
213,
289,
459,
599,
862,
1083,
1126,
1266,
1478,
1550,
1730,
2001,
2083,
2320,
2437
],
"answer_start": [
123,
215,
357,
517,
694,
956,
1085,
1178,
1337,
1488,
1676,
1789,
2003,
2134,
2324
],
"input_text": [
"Una noia fiada que li servís per a tot, que no anés als balls i no tingués novi.",
"Perquè era demanar massa.",
"Es dedicava a torturar-les.",
"Per fer-la cantar.",
"La imatge de vint-i-cinc drames passionals i cinquanta violacions.",
"El farcell de la roba, els matalassos i els recons.",
"En una dona impossible.",
"Un advocat mallorquí.",
"Li confiaven un assumptet que ell allargava infinitament.",
"Tenia esperit d'aranya.",
"No.",
"La vida amarga que li feien dur la Pepeta, la Marieta i l'Anneta, i totes les desgracies que s'anaven succeint en l'administració dels fregalls i la cassola.",
"Amb la seva germana.",
"Quan s'anà trobant bé.",
"Quan tenia un nebot malalt, o estaven amoïnats a casa la Elisa."
]
}
|
vilaweb
|
El Parlament de Catalunya ha aprovat avui una proposta de resolució conjunta impulsada per JxCat, ERC i la CUP que reclama l'alliberament immediat i l'arxivament de la causa dels independentistes detinguts el 23 de setembre. El text de la proposta de resolució emplaça la cambra a exigir el trasllat dels presos en centres penitenciaris catalans, d'acabar amb el règim d'aïllament d'alguns d'ells i de saber de quins fets són acusats. La iniciativa parlamentària també insta el parlament a denunciar i reprovar les filtracions del sumari i la criminalització pública que s'ha produït de les persones detingudes. Així mateix, la proposta de resolució, denuncia les ‘nombroses irregularitats i coaccions que han patit les famílies i els advocats' durant les detencions. En altres punts, la proposta de resolució aprovada reivindica que organismes, entitats o institucions internacionals i entitats de l'àmbit dels drets humans s'impliquin en la investigació de vulneració de drets que han patit els empresonats. S'expressa solidaritat amb el suport popular, amb els presos i les seves famílies i es denuncia el ‘greuge familiar i econòmic que aquesta situació està provocant a les famílies'. Finalment, es lamenta la ‘instrumentalització del delicte de terrorisme amb finalitats polítiques i la conseqüent criminalització del dret a la protesta i l'exercici legítim de la dissidència política'. JxCat, ERC i la CUP fan pinya La diputada de la CUP Maria Sirvent ha demanat la llibertat immediata dels detinguts i ha mostrat suport a les famílies i amics. Ha denunciat el règim d'aïllament que viuen algun dels presos i la intervenció de les comunicacions. En la mateixa línia, el diputat d'ERC José Rodríguez ha dit que es tracta d'un element més de ‘persecució i criminalització contra la dissidència' i ha demanat l'alliberament i la no judicialització. Per part de JxCat, Aurora Madaula, ha fet una crida als organismes internacionals perquè s'impliquin en la investigació per la vulneració dels drets humans dels empresonats. Entre la crítica i la crida a la prudència La portaveu de Cs, Lorena Roldán, ha criticat que els independentistes tornin a portar al ple del parlament una resolució que va ‘contra l'ordenament jurídic'. ‘Avui toca homenatjar els membres del CDR detinguts per presumpte terrorisme, això seria impensable en qualsevol parlament', ha sostingut. Una vegada més, ha demanat la compareixença del president de la Generalitat, Quim Torra, per aclarir els seus suposats vincles amb els CDR. El diputat del PSC Ferran Pedret ha demanat ‘prudència' i respectar la presumpció d'innocència al mateix moment que ha criticat que s'acusi l'estat espanyol de criminalitzar l'independentisme per les detencions. La portaveu dels comuns, Susanna Segovia, ha criticat que l'Audiència espanyola hagi utilitzat en el passat l'acusació de terrorisme per ‘perseguir la dissidència'. Ha dit que estan d'acord en refusar la presó provisional i reclamar el trasllat en presons catalanes però que no donaran suport a reclamar l'arxivament de la causa des del parlament perquè seria una ingerència. Finalment, el president del PP, Alejandro Fernández, ha criticat que des del Parlament ‘s'interefereixi' en una qüestió judicial.
|
[
"Què ha autoritzat el Parlament de Catalunya?",
"De qui ha estat aquesta iniciativa?",
"Què exigeix el text de la proposició?",
"Quina finalitat té aquesta proposta?",
"Què es reclama a més?",
"Quin fet acusen?",
"Què exposen en l’últim punt?",
"Com s’ha posicionat Maria Sirvent?",
"De quina forma qualifica José Rodríguez aquests empresonaments?",
"Què ha comentat Aurora Madaula?",
"Quina actuació ha retret Lorena Roldán?",
"Quina és la postura de Ferran Pedret?",
"Quin comportament ha denunciat Susanna Segovia de l’Audiència espanyola?",
"En què concorda?",
"I en què no?"
] |
{
"answer_end": [
223,
110,
433,
766,
1008,
1188,
1391,
1550,
1799,
2025,
2228,
2719,
2884,
2986,
3067
],
"answer_start": [
0,
26,
225,
625,
785,
1094,
1201,
1445,
1691,
1872,
2089,
2528,
2746,
2886,
2987
],
"input_text": [
"Una proposta que reclama l'alliberament immediat i l'arxivament de la causa dels independentistes detinguts el 23 de setembre.",
"De JxCat, ERC i la CUP.",
"El trasllat dels presos en centres penitenciaris catalans, d'acabar amb el règim d'aïllament d'alguns d'ells i de saber de quins fets són acusats.",
"Denunciar les nombroses irregularitats i coaccions que han patit les famílies i els advocats durant les detencions.",
"Que organismes, entitats o institucions internacionals i entitats de l'àmbit dels drets humans s'impliquin en la investigació de vulneració de drets que han patit els empresonats.",
"El greuge familiar i econòmic que aquesta situació està provocant a les famílies.",
"Lamenten la instrumentalització del delicte de terrorisme amb finalitats polítiques i la conseqüent criminalització del dret a la protesta i l'exercici legítim de la dissidència política.",
"Ha demanat la llibertat immediata dels detinguts i ha mostrat suport a les famílies i amics.",
"D'un element més de persecució i criminalització contra la dissidència.",
"Ha fet una crida als organismes internacionals perquè s'impliquin en la investigació per la vulneració dels drets humans dels empresonats.",
"Que els independentistes tornin a portar al ple del parlament una resolució que va contra l'ordenament jurídic.",
"Ha demanat prudència i respectar la presumpció d'innocència al mateix moment que ha criticat que s'acusi l'estat espanyol de criminalitzar l'independentisme per les detencions.",
"Que hagi utilitzat en el passat l'acusació de terrorisme per perseguir la dissidència.",
"En refusar la presó provisional i reclamar el trasllat en presons catalanes.",
"En reclamar l'arxivament de la causa des del parlament."
]
}
|
books
|
Un chor de lloances percudia l'ambient de la saleta. Es retreien dites i acudits d'altres infants; es feien comparances. La conversa prenia volada. Un jove que havia romàs en col·loqui a part amb una senyoreta molt il·lustrada (mecanògrafa, precisament), s'adonà que la seva actitud començava a desvetllar una atenció excessiva.
Abandonà polidament la seva interlocutora, i, girant-se vers Lalí, digué quatre frases sense solta. Era papissot. En sentir-lo, la boca de Lalí inicià un somriure burleta, que ràpidament va difondre's a tots els trets del seu rostre vivacíssim. La seva mare, que no cessava de vigilar-la, li adreçà unes mirades que volien dir: -Per l'amor de Déu, Lalí, calla! Calla! No em comprometis.- Tota la força expressiva i implorant d'aquelles mirades fou inútil. El jove continuava dient coses a Lalí i maldant per fer-la enraonar. Al capdavall ho aconseguí. La nena digué, signant-lo amb el dit per esvair tota llei de dubte: -Ai! Aquest jove parla aviciat!
|
[
"Què s’escoltava en una habitació?",
"Què deien?",
"La conversació anava creixent?",
"Qui parlaven a part?",
"Què va notar el noi?",
"Com va actuar a continuació?",
"Amb qui va parlar?",
"Quina va ser la reacció d’aquesta?",
"Qui no parava d’observar a la jove?",
"I què significava la mirada que li feia?",
"Va servir d’alguna cosa?",
"Com va prosseguir el jove?",
"Per què debatia amb ella?",
"Va assolir el jove el seu objectiu?",
"Què va dir Lalí d’ell?"
] |
{
"answer_end": [
51,
97,
146,
226,
327,
370,
427,
499,
616,
714,
783,
822,
852,
879,
979
],
"answer_start": [
0,
53,
121,
148,
255,
329,
372,
443,
574,
592,
717,
785,
793,
854,
881
],
"input_text": [
"Un chor de lloances.",
"Dites i acudits d'altres infants.",
"Sí.",
"Un jove i una senyoreta molt il·lustrada.",
"Que la seva actitud començava a desvetllar una atenció excessiva.",
"Abandonà polidament la seva interlocutora.",
"Amb Lalí.",
"Inicià un somriure burleta.",
"La seva mare.",
"Per l'amor de Déu, Lalí, calla! Calla! No em comprometis.",
"No.",
"Continuava dient coses a Lalí.",
"Per fer-la enraonar.",
"Sí.",
"Que parlava aviciat."
]
}
|
vilaweb
|
L'ex-president de la Generalitat del PP al País Valencià, Francisco Camps, s'ha desvinculat aquest dimecres de les decisions econòmiques sobre les campanyes electorals autonòmiques i municipals del 2007 i generals del 2008, a judici a l'Audiència espanyola per un presumpte finançament irregular. Durant la seva declaració com a testimoni, Camps ha afirmat que no participava ni era informat sobre el cost, l'organització i el finançament dels actes. L'ex-president també ha assenyalat que la tasca del secretari general del partit, Ricardo Costa, era la gestió del dia a dia de la formació, també econòmica. En ser preguntat sobre la declaració judicial de Costa en què ha assegurat que va informar el PP estatal de les presumptes irregularitats en el finançament de les campanyes l'expresident valencià ha dit que no va ser informat sobre això. Al llarg de la seva declaració, Camps ha insistit diverses vegades en què Costa duia la vida econòmica del partit i que tothom confiava en ell per a la gestió diària. En aquest sentit, ha manifestat que quan es varen filtrar les presumptes irregularitats sobre les campanyes dels populars va demanar a Ricardo Costa informació i que aquest li va assegurar que era tot correcte. L'ex-president ha afegit que li va dir que mostrés els llibre de comptabilitat, que es fessin auditories i que informés a la seu del PP a Madrid. Així mateix, Camps ha dit que la seva tasca era el govern i que pràcticament no participava en la gestió del partit. ‘Ni vaig participar, ni vaig estar implica ni em varen informar. Jo anava als actes perquè era el candidat i els tancava jo com a candidat', ha dit. Ha negat donar ordres per facturar els actes organitzats per les empreses de la trama Gürtel a nom de determinats empresaris, tal com han declarat alguns dels acusats en el judici. Així mateix, també ha negat haver-se reunit amb empresaris que havien de ser beneficiats amb adjudicacions del seu govern i ha dubtat que algun membre del seu executiu o del PP valencià ho fes. Sobre el perquè l'empresa d'Álvaro Pérez facturava actes a nom d'empresaris Camps ha dit: ‘Algú ens haurà d'explicar perquè durant nou anys han dit el contrari i han mentit a un jutge del TSJ', ha respost. Preguntat per com la trama Gürtel va començar a treballar amb el PP del País Valencià, Francisco Camps ha dit que en ser elegit candidat l'any 2002 en un acte d'Alacant va començar a veure Álvaro Pérez i que va ser enviat des de Madrid. Preguntat sobre qui va ser que va enviar Pérez, l'ex-president ha apuntat a qui era aleshores president del partit, Eduardo Zaplana.
|
[
"Qui és Francisco Camps?",
"De quin tema s’ha desentès?",
"Està sent aquest tema jutjat?",
"Segons l'exdirigent, sabia alguna cosa d’aquest assumpte?",
"Qui era el responsable d’això?",
"Tot i que Camps no sabia res, què va declarar Costa?",
"Quan es va posar Francisco en contacte amb Ricardo?",
"Què li va demanar que fes?",
"Per què diu que anava només als mítings?",
"Què han confirmat alguns investigats que va fer l’expresident de la Generalitat del PP al País Valencià?",
"Què posa en dubte sobre algun membre del PP de València?",
"Què ha estat passant durant 9 anys?",
"Com s’anomena aquesta investigació?",
"Quan va tractar Francisco amb algun d’aquests responsables?",
"Qui era llavors el dirigent del PP de la Comunitat Valenciana?"
] |
{
"answer_end": [
73,
222,
295,
449,
607,
845,
1173,
1369,
1635,
1816,
2010,
2216,
2303,
2419,
2586
],
"answer_start": [
0,
58,
111,
340,
451,
609,
1032,
1225,
1488,
1637,
1831,
2103,
2218,
2305,
2503
],
"input_text": [
"L'ex-president de la Generalitat del PP al País Valencià.",
"De les decisions econòmiques sobre les campanyes electorals autonòmiques i municipals del 2007 i generals del 2008.",
"Sí.",
"No.",
"Ricardo Costa.",
"Que va informar el PP estatal de les presumptes irregularitats en el finançament de les campanyes.",
"Quan es varen filtrar les presumptes irregularitats sobre les campanyes dels populars.",
"Que mostrés els llibre de comptabilitat, que es fessin auditories i que informés a la seu del PP a Madrid.",
"Perquè era el candidat i els tancava jo com a candidat.",
"Que va donar ordres per facturar els actes organitzats per les empreses de la trama Gürtel a nom de determinats empresaris.",
"Haver-se reunit amb empresaris que havien de ser beneficiats amb adjudicacions del seu govern.",
"S'ha estat dient el contrari i han mentit a un jutge del TSJ.",
"La trama Gürtel.",
"En ser elegit candidat l'any 2002.",
"Eduardo Zaplana."
]
}
|
vilaweb
|
La cap de llista del PP de Catalunya a les eleccions espanyoles, Cayetana Álvarez de Toledo, ha advertit els comandaments dels Mossos d'Esquadra que si són permissius amb les protestes que hi pugui haver com a reacció a la sentència que el Tribunal Suprem donarà a conèixer els propers dies sobre el judici contra el procés, hi haurà ‘conseqüències' com les que han hagut d'afrontar els responsables policials catalans per l'1-O. Cal recordar que la cúpula dels Mossos, amb el major Trapero al capdavant, seran jutjats el vint de gener de l'any vinent, acusats de rebel·lió. En una conferència de premsa després de reunir-se amb sindicats de diferents cossos, Álvarez de Toledo ha afirmat que els dirigents dels Mossos ‘s'estan pensant seriosament els passos a seguir' perquè han ‘comprovat l'enorme valor pedagògic de la llei', en referència als processos oberts per l'1-O. No obstant això, ha avisat que si hi ha incidents per descoordinació amb la Guàrdia Civil i la policia espanyola, ‘serà responsabilitat dels mateixos que l'1-O.' L'aspirant popular també ha carregat contra la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, que ahir dimecres va contactar amb la conselleria d'Interior després que el general de la Guàrdia Civil Pedro Garrido fes un discurs amb referències a l'1-O que va provocar que els representants dels Mossos s'aixequessin i marxessin de l'acte. Ha considerat ‘de pur sentit comú' el que va dir Garrido i ha afegit que haurien de ser els Mossos qui ‘haurien d'explicar per què es van absentar.' ‘Em sembla insòlit. No entenc per què la senyora Cunillera ha de demanar perdó als comandaments dels Mossos', a qui ha acusat de ‘sobreactuar'. Ábalos també amenaça El ministre espanyol de Foment en funcions, José Luis Ábalos, ha advertit aquest dijous que el govern espanyol no acceptarà ‘cap tipus de desobediència' en resposta a la sentència del procés independentista. ‘Evidentment, no acceptarem cap mena de desobediència. En cap cas', ha dit el també secretari d'Organització del PSOE en declaracions als mitjans durant la seva visita al Saló Nàutic Internacional de Barcelona. Preguntat sobre si tampoc no acceptaria la desobediència civil, ha respost que la llei no la distingeix i que això no és cap eximent: ‘Hi ha moltes maneres d'eludir la legalitat. Amb coartades de caràcter ideològic. Però afortunadament el dret positiu no té res a veure amb el dret natural, que donava tanta arbitrarietat perquè justificava la raó personal.'
|
[
"Qui és Cayetana Álvarez de Toledo?",
"Què no vol que facin els Mossos d’Esquadra?",
"I si actuen d’aquesta manera, amb què els ha amenaçat?",
"Qui és el cap d’aquest cos de força?",
"Què ocorrerà el 20 de gener?",
"Segons la número 1 del PP de Catalunya, per què els Mossos estan analitzant millor la seva forma d’actuar?",
"De qui seria la culpa si no es coordinessin amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional?",
"A quina política ha atacat?",
"Per què va haver de parlar Cunillera amb Interior?",
"Com qualifica Cayetana el discurs de Garrido?",
"Qui creu que són uns exagerats?",
"Qui és José Luis Ábalos?",
"Què ha anunciat sobre el Govern?",
"Qui ha opinat el mateix?"
] |
{
"answer_end": [
91,
323,
428,
503,
573,
827,
1036,
1142,
1386,
1444,
1679,
1762,
1854,
2027
],
"answer_start": [
0,
93,
325,
430,
448,
660,
892,
1037,
1126,
1388,
1537,
1702,
1764,
1910
],
"input_text": [
"La cap de llista del PP de Catalunya a les eleccions espanyoles.",
"Que no siguin permissius amb les protestes que hi pugui haver com a reacció a la sentència.",
"Amb les mateixes conseqüències que han hagut d'afrontar els responsables policials catalans per l'1-O.",
"El major Trapero.",
"La cúpula dels Mossos seran jutjats, acusats de rebel·lió.",
"Perquè han comprovat l'enorme valor pedagògic de la llei.",
"Dels mateixos que l'1-O.",
"A Teresa Cunillera.",
"Perquè el general de la Guàrdia Civil Pedro Garrido va fer un discurs amb referències a l'1-O que va provocar que els representants dels Mossos s'aixequessin i marxessin de l'acte.",
"De pur sentit comú.",
"Els comandaments dels Mossos.",
"El ministre espanyol de Foment en funcions.",
"Que no acceptarà cap tipus de desobediència.",
"El secretari d'Organització del PSOE."
]
}
|
books
|
A l'hora de costum me vaig ficar al llit, mes no pas per dormir-hi, no; al contrari, vaig restar amb un pam d'ulls oberts, i amb l'ànima abocada al pàmpol de les orelles. Sentia la més mínima remor que feien el pare i la mare dins la seva cambra, immediata a la meva, i m'imaginava llurs moviments amb la mateixa claretat que si els estés presenciant. Ara el pare encén un mistet i es posa a fumar segut a l'espona. Mentrestant la mare es desfà el pentinat i va deixant sobre la tauleta de nit les agulles de ganxo, que dringuen minúsculament sobre la pedra marbre. Després s'agenolla a resar… Xiu, xiu, xiu… La seva oració m'arriba com un vol de mosquits, que van i vénen, van i vénen… Ara ambdós se despullen… Sento quatre patacs; és que s'han llevat les botes. El llit cruix… Ja hi són. El pare bufa per apagar la candela; les crétues de la porta s'enfosqueixen; sento el lleu xauxinar del caramell, que l'home prudent acaba d'esmocar amb els dits… Bona nit, i bona hora.
Però, no s'adormen encara. Se les varen donar a conversar i, garla que garla. La meva agitació em pintava tan violenta la marxa del temps que vaig arribar a creure que caurien les dues de matinada abans que es fossin adormits. Quina manera de desvetllar-se! I que anava llarga la cosa. La mare no volia callar: torna que torna, dali que dali, amb un rum-rum de paraules contorbador. Feia una pausa i reprenia la verba. Sempre li restava quelcom al pap. I el pare escoltava i aprovava, fins que, a l'últim, després d'un sermó llarg d'ella, se li va girar d'esquena, tot dient amb la seva veu grossa mig ofegada per les robes del llit acotades a la boca: -Tens raó, Antonia, tens raó. Ja l'eixalarem.
|
[
"Quan va al llit el protagonista?",
"Podia dormir?",
"A qui podia apreciar?",
"Què fa el pare?",
"I la mare?",
"On deixa les agulles del cap?",
"Amb què compara el fill la manera de resar de la mama?",
"Què fan ara els progenitors?",
"Quin significat té les batacades que va sentir el fill?",
"Què fa el pare en estar al llit?",
"S’adormen els pares a l’instant?",
"Què fan?",
"Per què es pensava el personatge principal que aviat serien les dues del matí?",
"La mare estava muda?",
"Com va donar a entendre el papa a la seva dona que ja no volia parlar més?"
] |
{
"answer_end": [
40,
121,
245,
414,
514,
564,
655,
710,
762,
824,
1051,
1032,
1171,
1284,
1672
],
"answer_start": [
0,
42,
171,
352,
428,
459,
566,
687,
712,
790,
975,
1002,
1053,
1261,
1470
],
"input_text": [
"A l'hora de costum.",
"No.",
"Al pare i a la mare.",
"Encén un mistet i es posa a fumar segut a l'espona.",
"Es desfà el pentinat i va deixant sobre la tauleta de nit les agulles de ganxo.",
"Sobre la tauleta de pedra marbre.",
"Amb un vol de mosquits.",
"Se despullen.",
"Que s'han llevat les botes.",
"Bufa per apagar la candela.",
"No.",
"Conversen.",
"Perquè la seva agitació li pintava tan violenta la marxa del temps.",
"No.",
"Es va girar d'esquena i li va dir Tens raó, Antonia, tens raó. Ja l'eixalarem."
]
}
|
vilaweb
|
El secretari d'Estat dels Estats Units d'Amèrica, Mike Pompeo, i el del Tresor, Steven Munchin, han comparegut aquesta tarda per a explicar l'abast concret de les sancions que ja va anunciar el president Donald Trump com a resposta a l'atac iranià contra bases militars nord-americanes que es produí el proppassat dimecres. Els EUA imposen multes milionàries contra vuit alts càrrecs del govern iranià i contra empreses i fortunes del sector de la banca, el petroli, el transport marítim, la construcció, la mineria, el tèxtil i la fabricació a la potència persa. Pompeo ha informat que també s'hi exposarà qualsevol que hi faci negocis. Les sancions se sumen a les més de mil que el govern de Trump ja havia imposat a ciutadans, empreses i organitzacions de la potència persa a fi de danyar-ne l'economia i aconseguir que Teheran canviés el rumb de la seva política nuclear. Sobre l'avió ucraïnes que es va estavellar el mateix dia dels atacs poc després d'enlairar-se de l'Aeroport Internacional Imam Khomeini de Teheran, Pompeo ha declarat: ‘Creiem que és probable que l'avió fos abatut per un míssil iranià. Esperarem que la investigació ho esbrini abans de prendre una decisió' que ‘de ben segur, serà l'adequada'. I ha informat que ha mantingut converses amb els governs del Canadà i Ucraïna sobre l'assumpte. El govern iranià ha insistit, per contra, que no hi ha cap prova que el sinistre de l'avió tingués lloc per culpa de cap míssil. Avui, diversos mitjans internacionals han difós un vídeo on es pot veure com un objecte indefinit impacta contra l'avió minuts abans que aquest s'incendiï i caigui. Qüestionat per la premsa arran de l'assassinat de Qassem Soleimani, Pompeo ha assegurat que el general planificava una sèrie d'atacs ‘a gran escala contra els interessos dels EUA, incloent-hi ambaixades', i que no saben ‘exactament quin dia s'haurien executat, però eren atacs imminents'.
|
[
"Qui és Mike Pompeo?",
"I Steven Munchin?",
"Què han declarat?",
"Què signifiquen aquests càstigs?",
"A qui van dirigits?",
"Qui més podria ser sancionat?",
"Quantes n’ha posat ja Trump?",
"Amb quin objectiu?",
"Quin altre fet hi va haver aquell dia?",
"Què ha comentat sobre aquest incident Pompeo?",
"Què faran abans d’actuar?",
"Amb qui més ha conversat sobre aquest esdeveniment?",
"Com s’ha defensat el govern d’Iran?",
"Però quina prova corrobora que l’avió va ser batut?",
"Amb quin argument justifica Pompeo la mort de Qassem?"
] |
{
"answer_end": [
61,
94,
216,
285,
562,
636,
716,
874,
943,
1110,
1181,
1314,
1443,
1564,
1813
],
"answer_start": [
0,
0,
96,
191,
324,
564,
638,
700,
876,
1024,
1112,
1222,
1316,
1451,
1610
],
"input_text": [
"El secretari d'Estat dels Estats Units d'Amèrica.",
"El secretari del Tresor.",
"Han explicat l'abast concret de les sancions que ja va anunciar el president Donald Trump.",
"Una resposta a l'atac iranià contra bases militars nord-americanes.",
"A vuit alts càrrecs del govern iranià i a empreses i fortunes del sector de la banca, el petroli, el transport marítim, la construcció, la mineria, el tèxtil i la fabricació a la potència persa.",
"Qualsevol que hi faci negocis.",
"Més de mil.",
"Danyar-ne l'economia i aconseguir que Teheran canviés el rumb de la seva política nuclear.",
"Un avió ucraïnes es va estavellar.",
"Que és probable que l'avió fos abatut per un míssil iranià.",
"Esperaran que la investigació ho esbrini.",
"Amb els governs del Canadà i Ucraïna.",
"Que no hi ha cap prova que el sinistre de l'avió tingués lloc per culpa de cap míssil.",
"Un vídeo.",
"Que planificava una sèrie d'atacs a gran escala contra els interessos dels EUA, incloent-hi ambaixades."
]
}
|
mitologia
|
La Llista de personatges del Senyor dels Anells és la relació dels personatges que apareixen a El Senyor dels Anells.
Màblung (Mablung en la transcripció original anglesa) és un personatge literari creat per John Ronald Reuel Tolkien en la seva obra El Senyor dels Anells. Màblung és un soldat de Góndor, de la raça Dúnedain i muntaner de Ithilien. Descendia de gent que habitava antany a Ithilien, abans de la invasió. Entre aquests homes el senescal Denethor II escollia els seus avançats, que creuaven secretament l'Anduin per hostilitzar als orcs i altres enemics que rondaven entre els Ephel Dúath i el riu. Va ser un dels custodis, juntament amb Damrod, de Frodo i Sam en els prats de Ithilien mentre Faramir es batia amb els haradrim. Va explicar a Frodo i Sam els últims esdeveniments de la guerra contra Sauron. És també un dels que apunta amb un arc a Gollum mentre aquest atrapava peixos en la llacuna prohibida de Henneth Annûn. A més va comandar una tropa d'homes de Góndor i rohírrim que va derrotar els orcs, quan l'exèrcit aliat es dirigia a Morannon, en el mateix prat on dies enrere Faramir ho va fer amb els Haradrim.[cal citació]
|
[
"Què és la Llista de personatges del Senyor dels Anells?",
"De qui es tracta Màblung?",
"Quin càrrec té?",
"De quina subraça és?",
"A més, és el que protegeix el mont Ithilien?",
"Quins eren els seus avantpassats?",
"Quin paper tenia Derethor II?",
"Amb quina finalitat?",
"Quina relació va tenir el soldat amb Frodo i Sam?",
"Què els va contar?",
"Com va amenaçar a Gollum?",
"Què feia aquest mentrestant?",
"Què va dirigir Màblung?",
"Quan van vèncer als orcs?",
"Què passaria a aquell lloc dies després?"
] |
{
"answer_end": [
116,
271,
303,
324,
347,
397,
490,
611,
699,
819,
868,
939,
997,
1066,
1135
],
"answer_start": [
0,
118,
273,
273,
273,
349,
452,
464,
613,
742,
821,
849,
947,
1002,
998
],
"input_text": [
"La relació dels personatges que apareixen a El Senyor dels Anells.",
"D'un personatge literari de l'obra El Senyor dels Anells.",
"És un soldat de Góndor.",
"De la Dúndeain.",
"Sí.",
"La gent que habitava antany a Ithilien.",
"Escollia els seus avançats.",
"La d'hostilitzar als orcs i altres enemics que rondaven entre els Ephel Dúath i el riu.",
"Va ser un dels seus custodis en els prats de Ithilien.",
"Els últims esdeveniments de la guerra contra Sauron.",
"El va apuntar amb un arc.",
"Aptrapar peixos en la llacuna prohibida de Henneth Annûn.",
"Una tropa d'homes de Góndor i rohírrim.",
"Quan l'exèrcit aliat es dirigia a Morannon.",
"Faramir derrotaria als Haradrim."
]
}
|
vilaweb
|
«160 anys de desenvolupament en biologia evolutiva han demostrat que l'evolució és clau per a entendre la biodiversitat». Són paraules de Pau Carazo en la introducció del monogràfic Formes infinites. Escenaris evolutius per a desxifrar la biodiversitat, part central de l'últim número de la revista Mètode per a 2019. Carazo, investigador de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València, ha coordinat aquest número que explora diferents escenaris i situacions on les pressions selectives influeixen en la diversitat d'espècies que habiten el planeta. Obri el monogràfic Daniel Sol, investigador del CREAF, amb una panoràmica general sobre el futur de la biodiversitat a la Terra. Un grup d'investigadors de l'Institut Cavanilles encapçalats per Manuel Serra, ens presenten els resultats de la seua investigació sobre les sorprenents estratègies d'adaptació ambiental dels rotífers, organismes planctònics que habiten a les llacunes. El doctor en Biologia de la Universitat d'Oviedo Germán Orizaola ens descobreix el fascinant cas de les espècies que habiten la Zona d'Exclusió de Txernòbil, mentre que les investigadores de la Universitat de Zurich Yagmur Erten i Hanna Kokko analitzen la rellevància del càncer com a factor en la selecció natural. Per últim, Álvaro San Millán, del Servei de Microbiologia de l'Hospital Universitari Ramón y Cajal a Madrid, tracta des del punt de vista evolutiu una de les problemàtiques que més afectaran la nostra salut en el futur: l'adquisició de mecanismes de resistència als antibiòtics per part des bacteris. Aquest número compta, a més a més, amb una col·laboració molt especial: una llegenda de l'art contemporani valencià, l'artista albaidí Monjalés, que ha realitzat ex professo la sèrie d'obres titulada «Adveracions talesianes» per a il·lustrar els articles d'aquest monogràfic i la portada del número. «Focus verd», nova secció de Mètode El volum 4 de Mètode per a 2019 porta també una part de davant carregada de temes interessants: la comunicació creativa del canvi climàtic de Maxwell Boykoff; entrevistes a Elizabeth Rasekoala, enginyera química nigeriana guanyadora del Premi Nat 2019, i a John Butterworth, investigador del University College de Londres; un article de Cristina Junyent sobre Francesc Salvà, l'il·lustrat barcelonès que va fabricar un telègraf elèctric al segle XVIII, i una repassada a la presència de la Lluna en la literatura a càrrec de Xavier Duran. També comptem amb un document sobre la vida de Mileva Marić, física i matemàtica sèrbia que va ser la primera esposa d'Albert Einstein. En aquest número, Mètode estrena una nova secció, «Focus verd», on les fotografies de Roberto García-Roa, fotògraf de natura i investigador de l'Institut Cavanilles, ens descobriran moments únics de mons llunyans i propers. A ell l'acompanyen les signatures habituals de Mètode, a més d'una secció de llibres plena de novetats interessants. Regal per a subscriptors: La ciència a la taula, de Fernando Sapiña Els subscriptors de Mètode rebran juntament amb el número 103 un exemplar de La ciència a la taula, de Fernando Sapiña, l'últim volum de la col·lecció «Monografies Mètode». Si encara no estàs subscrit, però, pots aprofitar l'oferta de subscripció de 2020 i endur-te com a regal un lot de llibres de la col·lecció, entre ells La ciència a taula . Pots subscriure-t'hi ací. També pots aconseguir el llibre a través del Servei de Publicacions de la Universitat de València. Llig més articles al web de Mètode Què és Mètode?
|
[
"Qui va dir la primera frase mencionada?",
"En quin article?",
"Què explica aquesta lectura de Pau Carazo?",
"I Daniel Sol?",
"En què s’han basat els estudis del grup de Manuel Serra?",
"Què exposa el recercador de la Universitat d’Oviedo?",
"I les de la Universitat de Zuric?",
"On treballa Álvaro San Millán?",
"De quin tema parla?",
"Què més entra en aquesta publicació?",
"Com s'anomena?",
"Com es diuen els experts que es mencionen al número 4 de Mètode?",
"Qui és el fotògraf protagonista de Focus Verd?",
"A més, quin regal obtenen els membres de la revista?",
"Quins obsequis rebràs si t’inscrius ara la revista Mètode?"
] |
{
"answer_end": [
148,
252,
594,
723,
925,
1134,
1292,
1401,
1593,
1738,
1819,
2468,
2730,
3186,
3327
],
"answer_start": [
0,
122,
433,
601,
725,
978,
1136,
1305,
1403,
1595,
1740,
1931,
2656,
3015,
3188
],
"input_text": [
"Pau Carazo.",
"En Formes infinites. Escenaris evolutius per a desxifrar la biodiversitat.",
"Explorar diferents escenaris i situacions on les pressions selectives influeixen en la diversitat d'espècies que habiten el planeta.",
"Una panoràmica general sobre el futur de la biodiversitat a la Terra.",
"En sorprenents estratègies d'adaptació ambiental dels rotífers.",
"El fascinant cas de les espècies que habiten la Zona d'Exclusió de Txernòbil.",
"Analitzen la rellevància del càncer com a factor en la selecció natural.",
"Al Servei de Microbiologia de l'Hospital Universitari Ramón y Cajal a Madrid.",
"De l'adquisició de mecanismes de resistència als antibiòtics per part des bacteris.",
"Una llegenda de l'art contemporani valencià de l'artista albaidí Monjalés.",
"Adveracions talesianes.",
"Maxwell Boykoff, Elizabeth Rasekoala, John Butterworth, Cristina Junyent i Xavier Duran.",
"Roberto García-Roa.",
"Un exemplar de La ciència a la taula, de Fernando Sapiña, l'últim volum de la col·lecció Monografies Mètode.",
"Un lot de llibres de la col·lecció."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Licomedes (en grec antic Λυκομήδης), va ser rei dels dolops a l'illa d'Esciros, pare de Deidamia.
Era rei a l'època de la guerra de Troia. Tetis li confià el seu fill Aquil·les quan volia deslliurar-lo del seu destí, ja que sabia que si anava a assetjar Troia, hi moriria. Licomedes l'amagà al gineceu entre les seves filles, disfressat de dona. L'heroi es va enamorar d'una de les filles del rei, Deidamia, que li va donar un fill, Neoptòlem. Entre les dones es coneixia Aquil·les amb el nom de Pirra, Issa o Cercísera. A la fi va ser descobert per Ulisses.
També acollí Teseu quan era a l'exili després de la mort dels Palàntides, o de la mort d'Hipòlit, o per altres motius, segons els autors, i aquest li va demanar de refugiar-se a la seva cort. Licomedes va tenir por que el nouvingut no es guanyés el respecte i l'admiració dels seus súbdits i li usurpés el regne, o potser no li volia tornar les riqueses que li guardava en dipòsit. El va portar amb un pretext amistós al cim d'un penya-segat i el va matar a traïció tirant-lo de dalt a baix.
|
[
"Qui va ser Licomedes?",
"A qui va engendrar?",
"En quin moment històric era monarca?",
"Per què Tetis li va lliurar el seu fill?",
"Què li passaria a Aquil·les si ataqués Troia?",
"Com va encobrir Licomedes a Aquil·les?",
"Qui va conquistar al jove?",
"Com s’anomenaria el seu fill?",
"Quins noms d’incògnit tenia Aquil·les?",
"Qui es va adonar que en veritat no era una dona?",
"A qui més va refugiar el rei dels dolops?",
"Per què havia fugit?",
"De què tenia temor el monarca?",
"Per quin altre motiu es volia desfer d’ell?",
"Com el va matar?"
] |
{
"answer_end": [
105,
123,
164,
242,
298,
371,
433,
469,
546,
584,
623,
703,
897,
966,
1076
],
"answer_start": [
27,
64,
125,
166,
244,
300,
373,
425,
471,
548,
586,
610,
778,
899,
968
],
"input_text": [
"El rei dels dolops a l'illa d'Esciros.",
"A Deidamia.",
"En la guerra de Troia.",
"Perquè el volia deslliurar del seu destí.",
"Moriria.",
"El va disfressar de dona.",
"Deidamia.",
"Neoptòlem.",
"Pirra, Issa o Cercísera.",
"Ulisses.",
"A Teseu.",
"Per la mort dels Palàntides, o per la mort d'Hipòlit, o per altres motius.",
"Que no es guanyés el respecte i l'admiració dels seus súbdits i que li usurpés el regne.",
"No li volia tornar les riqueses que li guardava en dipòsit.",
"Tirant-lo de dalt a baix d'un penya-segat."
]
}
|
vilaweb
|
ICV i Podem han tancat un acord per a presentar-se en coalició a les eleccions espanyoles, que encara no han estat convocades però que es preveu que es facin a final d'any, segons que ha avançat El Periódico i han confirmat a l'ACN fonts dels dos partits. Els dirigents d'ICV, Joan Herrera, i de Podem, Pablo Iglesias, ja van anunciar fa unes setmanes que les dues formacions tenien la intenció de presentar-se juntes tant a les eleccions al Parlament de Catalunya com a les corts espanyoles. Es treballa amb la possibilitat que la marca electoral de les generals mantingui la fórmula ‘Catalunya Sí que es pot' del 27-S afegint Podem al principi. El programa electoral de la coalició per a les eleccions a les Corts inclourà el dret a decidir. Pablo Iglesias i la líder de Podem a Catalunya, Gemma Ubasart, es van reunir a Barcelona amb els coordinadors d'ICV, Joan Herrera i Dolors Camats. Llavors ja van explicar que l'objectiu era presentar-se junts i ‘donar el tomb' a Catalunya i a l'estat espanyol. Fa uns dies es va tancar l'acord de coalició per a les eleccions del 27-S sota la marca ‘Catalunya Sí que es Pot', que és pendent només de ratificació per part de Procés Constituent, i aquest divendres s'ha tancat l'acord per concórrer junts a les generals. Fonts de Podem parlen de ‘pre-acord' per a les eleccions espanyoles i asseguren que també inclou Procés Constituent, Barcelona en Comú i representants de la societat civil. També especifiquen que el nom electoral ‘Podem-Catalunya Sí que es Pot' es perfila com a marca a Catalunya. El pacte contempla també que el programa electoral reculli el dret de decidir i reconegui Catalunya com un subjecte polític sobirà. El full de ruta pactat que es presentarà el 27-S es basa en un procés constituent que permeti decidir tant l'encaix de Catalunya amb Espanya com el model econòmic i social. Tot plegat culminaria amb una constitució pròpia per a Catalunya i una república catalana, compatible amb la independència, amb la via federal o amb la confederal.
|
[
"Què han exposat ICV i Podem?",
"Quan podrien ser els següents comicis?",
"Qui és el capdavanter d’ICV?",
"Aquest pacte només seria presentat per a les eleccions estatals?",
"Quin lema volen mantenir?",
"Quin punt han afegit al programa?",
"De qui es tracta Gemma Ubasart?",
"Amb qui van quedar Pablo Iglesias i ella?",
"Quina és la seva finalitat?",
"Com es coneixen els pròxims sufragis?",
"Quan s’ha acordat la coalició d'ICV i Podem?",
"Com s’anomenarà aquest pacte?",
"A part del dret de decidir, què més han afegit?",
"Quina és la seva estratègia?",
"Què volen assolir?"
] |
{
"answer_end": [
89,
171,
289,
491,
610,
742,
805,
889,
1003,
1078,
1261,
1507,
1674,
1847,
2011
],
"answer_start": [
0,
63,
256,
319,
493,
647,
744,
744,
892,
1006,
1188,
1437,
1544,
1676,
1849
],
"input_text": [
"Un acord per a presentar-se en coalició a les eleccions espanyoles.",
"A final d'any.",
"Joan Herrera.",
"No.",
"Catalunya Sí que es pot.",
"El dret a decidir.",
"De la líder de Podem a Catalunya.",
"Amb els coordinadors d'ICV, Joan Herrera i Dolors Camats.",
"Presentar-se junts i donar el tomb a Catalunya i a l'estat espanyol.",
"Les eleccions del 27-S.",
"Aquest divendres.",
"Podem-Catalunya Sí que es Pot.",
"Reconèixer Catalunya com un subjecte polític sobirà.",
"Basar-se en un procés constituent que permeti decidir tant l'encaix de Catalunya amb Espanya com el model econòmic i social.",
"Una constitució pròpia per a Catalunya i una república catalana, compatible amb la independència, amb la via federal o amb la confederal."
]
}
|
bios
|
Raquel Gifre i Gelpí (Calella de Palafrugell, 13 de novembre de 1913 - 13 de gener de 1997) fou una empresària catalana. Va regentar durant molts anys la taverna Ca la Raquel de Calella de Palafrugell. Es va casar amb Francesc Barrera i Planas, conegut com a François.
Al local "Ca la Raquel" de Calella de Palafrugell, que va començar com a botiga de queviures tienda de ultramarinos per part d'un avantpassat del seu home, s'hi venia menjar, productes de drogueria, espardenyes, gel i un xic de tot.
L'any 1939, acabada la Guerra Civil, la Raquel i el seu marit, varen haver de marxar a un camp de concentració francès durant uns quants anys.
La Raquel, tot ajudant la seva sogra a la botiga, compaginava la feina de despatxar amb treballs de modista. Va anant convertint la botiga de queviures en una taverna; rellevant els taulells i el mobiliari de la botiga, els substituí per unes taules de fusta i quan va començar el boom del fenomen turístic a Calella, per iniciativa del seu fill Llibert (doncs es va quedar viuda molt jove) hi van muntar una barra, convertint així el local en una taverna amb cara i ulls. A causa dels impagaments, van decidir dedicar-se de ple a l'hostaleria l'any 1958.
La vida de Raquel va passar per diverses etapes; fou una de les primeres dones de la zona que es va treure el carnet de conduir. Es va iniciar al món de la conducció amb un Seat 600, que no va servir gairebé mai i el va regalar al seu fill Llibert. Davant del fracàs del cotxe, va comprar una moto Vespa. Un altre fracàs; el primer cop que la va agafar, es va encastar contra els plataners del davant de casa seva. Amb tot això, no voler conduir mai més. Ajudava en l'organització de totes les festes que es feien a Calella i col·laborava confeccionant les disfresses dels carnestoltes. Va escriure en una llibreta pensaments carregats d'amor, i d'odi contra la Guerra Civil, que la va separar del seu estimat durant molt de temps.
En una època en què el contraban de tabac estava a l'ordre del dia, la Raquel col·laborava de manera acèrrima amb els contrabandistes, estant a l'aguait de la Guàrdia Civil que patrullava vigilant pel poble. La taverna era parada obligada dels guàrdies per fer-hi el toc i tot fent la partida en una taula, no s'adonaven que a sota de la taula, hi havia els paquets de tabac camuflats.
La taverna es va convertir immediatament en segona residència del cantaire i acordionista Alejandro Ungé, conegut com en Lejandro de Calella. Hi anava als capvespres i a les nits a fer cantar els parroquians que hi anaven a sopar. La Raquel va aconseguir molta popularitat a Calella i es considera que el seu local era visita obligada de qui volia fer un bon àpat de torrades amb anxoves, trincar-se un bon cremat i gaudir d'una popular cantada d'havaneres. S'hi barrejaven turistes, gent del país i diverses personalitats.
Raquel Gifre es va jubilar l'any 1990 a l'edat de 76 anys, però no va deixar mai de freqüentar el seu local. Set anys més tard, el 13 de gener de 1997, a l'edat de 83 anys, morí de sobte, i després d'haver estat incinerada, les seves restes foren embarcades en un veler i escampades entre Roques Planes i el Golfet, en companyia de la seva família, un grapat d'amics i el grup d'havaneres Port Bo, que li van dedicar una última cantada.
|
[
"Qui va ser Raquel Gifre?",
"Quin bar va administrar gran part de la seva vida?",
"Qui era el seu marit?",
"Què es venia en un principi Ca la Raquel?",
"On es van refugiar Gifre i el seu home en la postguerra?",
"Amb què combinava l'empresària la seva feina de la botiga?",
"En què va esdevenir al final Ca la Raquel?",
"En què va ser capdavantera Raquel?",
"Què va passar quan va conduir la Vespa?",
"Quins escrits va fer sobre la Guerra Civil?",
"Per què va esdevenir en un objectiu per la Guàrdia Civil?",
"Qui hi anava molt a la taverna?",
"Quins menjars hi eren populars del bar?",
"Quan va deixar de treballar?",
"Després de la seva mort, on es van llençar les seves cendres?"
] |
{
"answer_end": [
119,
200,
234,
500,
620,
752,
811,
1328,
1614,
1875,
2139,
2423,
2732,
2900,
3157
],
"answer_start": [
0,
121,
202,
320,
514,
645,
754,
1201,
1479,
1788,
2001,
2319,
2553,
2843,
3033
],
"input_text": [
"Una empresària catalana.",
"La taverna Ca la Raquel de Calella de Palafrugell.",
"Francesc Barrera.",
"Menjar, productes de drogueria, espardenyes, gel i un xic de tot.",
"A un camp de concentració francès.",
"Amb treballs de modista.",
"En una taverna.",
"En ser una de les primeres dones de la zona que es va treure el carnet de conduir.",
"Es va encastar contra els plataners del davant de casa seva.",
"Pensaments carregats d'amor i d'odi.",
"Perquè col·laborava de manera acèrrima amb els contrabandistes.",
"El cantaire i acordionista Alejandro Ungé.",
"Les torrades amb anxoves i el cremat.",
"L'any 1990 a l'edat de 76 anys.",
"Entre Roques Planes i el Golfet."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia grega, Siringa (Sirinx en grec antic Σΰριγξ) era una nàiade d'Arcàdia filla del Ladó a qui agradava caçar amb arc.
El déu Pan la va trobar un dia quan baixava del mont Liceu, s'en va enamorar i va començar a perseguir-la fins que la nimfa es va llançar al riu Ladó. Allà, acorralada, va demanar ajuda a les seves germanes les nimfes, qui, commogudes, la van convertir en un canyar.
Quan Pan va arribar només va poder abraçar les canyes gronxades pel vent i la remor que produïen li va agradar tant que va decidir construir un nou instrument musical amb elles. Així va crear la siringa (anomenada així en record de la nimfa) que en català també s'anomena flabiol de canons o flauta de Pan (conjunt de diverses flautes paral·leles unides).
Es contava també que prop d'Efes, hi havia una cova on Pan hi havia deixat la primera siringa. En aquesta cova es provava la virginitat de les noies que afirmaven ser-ho. Se les tancava a l'interior i si eren realment verges, se sentien els sons harmoniosos de la siringa dins la cova. La porta s'obria tota sola i la donzella apareixia coronada amb branques de pi, símbol de Pan. Si no ho era, se sentien crits fúnebres i quan s'obria la cova al cap d'uns quants dies, la jove havia desaparegut.
|
[
"Qui és Siringa?",
"Quina era la seva afició?",
"Qui es va topar amb ella al mont Liceu?",
"Per què va anar darrere d’ella?",
"Què va fer la nimfa per a fugir?",
"En què la van transformar les seves germanes per ajudar-la?",
"Què va fer Pan amb la planta?",
"Quina va ser la conseqüència que li agradés el canyar?",
"Com es va anomenar?",
"Com s'anomena en català?",
"On s’hauria quedat la primera siringa?",
"Què es feia allà?",
"Què ocorria si les joves eren verges?",
"Com sortia la noia?",
"Quin era el final per a les que no ho eren?"
] |
{
"answer_end": [
85,
129,
189,
236,
280,
396,
451,
574,
600,
703,
847,
923,
1038,
1118,
1249
],
"answer_start": [
23,
61,
131,
191,
210,
300,
398,
473,
539,
640,
754,
849,
925,
1040,
1135
],
"input_text": [
"Una nàiade d'Arcàdia.",
"Caçar amb arc.",
"El déu Pan.",
"Perquè es va enamorar.",
"Es va llançar al riu Ladó.",
"En un canyar.",
"Va abraçar les canyes.",
"Construir un nou instrument musical amb elles.",
"Sirigna.",
"Flabiol de canons o flauta de Pan.",
"Prop d'Efes, en una cova.",
"Es provava la virginitat de les noies que afirmaven ser-ho.",
"Se sentien els sons harmoniosos de la siringa dins la cova.",
"Coronada amb branques de pi.",
"Desapareixien."
]
}
|
vilaweb
|
L'Audiència de Barcelona ha ordenat reobrir quatre causes que el jutjat d'instrucció número 7 havia arxivat sobre les càrregues de l'1-O que es van produir en quatre centres de votació, incloent els serveis centrals del departament d'Ensenyament, on hi havia la llavors consellera Clara Ponsatí. Les causes també fan referència al CEIP Marenostrum, a l'IES Jaume Balmes i a l'Institut Víctor Català. L'Audiència veu encertada l'obertura de peces separades però creu que no es poden arxivar sense una ‘completa investigació' de l'actuació policíaca, ‘que no pot ser parcial, limitada a cada centre, sinó global'. I això, continua, s'ha de fer des de la causa principal. A més, rebutja que el fet de no disposar d'imatges de les agressions patides pels denunciants comporti directament l'arxivament. L'Audiència estima així els recursos presentats per algunes víctimes, per l'Ajuntament de Barcelona i per la Generalitat, en contra del criteri de fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat. Al marge de considerar que ha ser en el marc de la causa general on es determini si l'actuació policíaca va ser proporcionada en funció de les ordres rebudes pels seus comandaments, argumenta també que el fet de no tenir imatges que demostrin explícitament les agressions denunciades per algunes persones no significa que no es produïssin. En el cas del CEIP Marenostrum, al passeig de Valldaura, hi ha dues denunciants que presenten fractures de turmell i de canell, ‘lesions de consideració que exigeixen una més complexa reflexió', i més quan les persones afectades estaven ocupant un espai públic per obstaculitzar el pas dels agents ‘sense que s'observi amb claredat una actitud positiva d'enfrontament a l'actuació policial'. Considera que l'arxivament, per tant, és ‘prematur'. Pel que fa als serveis centrals del departament d'Ensenyament, apunta que l'absència d'imatges no pot fer desaparèixer l'existència d'informes mèdics amb lesions. Els denunciants relaten retorciment de canells i colzes, introducció de dits al nas, cops de porra, cops de puny i puntades de peu. En el cas de Ponsatí, el propi jutge admet que les imatges mostren que els agents l'empenyen a un costat. En l'escrit referent a l'IES Víctor Català, al carrer Canyelles, l'Audiència constata que una dona assegura que va ser llençada i va xocar contra unes columnes. Potser no hi ha imatges d'aquest cas en concret, diu, però sí d'altres que mostren un ‘comportament violent' dels agents contra persones que no s'han identificat o no han volgut denunciar. Una altra de les causes que ara l'Audiència ordena reobrir és la que fa referència a l'IES Jaume Balmes, al carrer Pau Claris. D'altra banda, el Tribunal Suprem ha remès al jutjat número 7 la declaració de qui va ser el cap de la Policia Nacional a Catalunya l'1-O, Sebastian Trapote. El jutjat l'havia demanat per incorporar-la a la causa.
|
[
"Què ha exigit l’Audiència de Barcelona al jutjat d’instrucció número 7?",
"On van passar els fets?",
"Com es diuen institucions escolars estan involucrades?",
"Per què consideren que encara no es pot classificar el cas?",
"Com vol que sigui la indagació?",
"Què no implica l’arxivament del cas?",
"Qui ha presentat recursos judicials en contra la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat?",
"La falta de proves qualifica de fictici la violència de la policia?",
"Què va provocar aquesta represàlia a dues persones al CEIP Marenostrum?",
"Què estaven fent aquell dia?",
"Així doncs, és massa aviat per fitxar el cas?",
"Quins documents no es poden qualificar d’inexistents a causa de la manca d’evidències?",
"Quin fet es pot corroborar de Ponsatí?",
"Què s’ha pogut captar a l’IES Víctor Català?",
"Per què el jutjat número 7 volia el testimoniatge de Sebastian Trapote?"
] |
{
"answer_end": [
136,
245,
398,
547,
610,
796,
981,
1321,
1449,
1620,
1766,
1929,
2167,
2450,
2858
],
"answer_start": [
0,
137,
296,
400,
496,
676,
798,
1165,
1323,
1520,
1715,
1831,
2063,
2169,
2661
],
"input_text": [
"Reobrir quatre causes que el jutjat havia arxivat sobre les càrregues de l'1-O.",
"En quatre centres de votació i en el departament d'Ensenyament.",
"CEIP Marenostrum, IES Jaume Balmes i Institut Víctor Català.",
"Perquè cal fer una completa investigació de l'actuació policíaca.",
"Global.",
"El fet de no disposar d'imatges de les agressions patides pels denunciants.",
"Algunes víctimes, l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat.",
"No.",
"Fractures de turmell i de canell.",
"Estaven ocupant un espai públic per obstaculitzar el pas dels agents.",
"Sí.",
"Els informes mèdics amb lesions.",
"Que els agents l'empenyen a un costat.",
"Un comportament violent dels agents.",
"Per incorporar-lo a la causa."
]
}
|
mitologia
|
El Silbón (El Xiulador, en català) és un personatge popular dins la mitologia dels Llanos de l'Estat de Portuguesa (Veneçuela). Es tracta d'un home alt i prim, el qual duu a l'esquena un sac ple d'ossos humans, i amb un xiulet escruixidor i enganyós, car quan hom l'escolta proper és perquè està lluny, però si sona llunyà és perquè està prop. Si una persona té la desgràcia de creuar-se amb El Silbón, té poques possibilitat d'escapar-hi amb vida i seny.
Segons la llegenda, El Silbón al principi era un noi vigorós i audaç. En descobrir una situació estranya entre la seva dona i el seu pare (potser una violació, potser una infidelitat), el noi comença una baralla a mort amb el pare, baralla la qual acaba quan aconsegueix assassinar al pare atordint-lo amb un cop de pal en el cap i després escanyant-lo. L'avi del noi, escoltant-ne la baralla s'hi apropa, topant-se amb el funest espectacle. Després, apallissant al seu net, el qual net hi havia amarrat a un arbre, el maleïx per a sempre ("eso no se le hace a su padre... Maldito eres, pa´ toa´ la vida"). Quan el solta, li frega les ferides amb pebres picants i li engeggà un gos el qual el li mossegarà els talons fins a la fi dels temps. El sac d'ossos potser serien els del seu propi pare, encara que també hi poden ser els de les últimes víctimes, car El Silbón té el costum d'atacar els viatjers solitaris dels Llanos, xuclar el melic dels borratxos, etc.
|
[
"Qui és El Silbón?",
"En quina creença?",
"Com és aquest personatge?",
"Per què el seu siulet pren el pèl a la gent?",
"Què li passa a algú que se’l trobi?",
"Com diu el mite que era abans El Silbón?",
"Què va veure un dia?",
"Com va reaccionar?",
"Va matar al final al seu pare?",
"De quina manera ho fa?",
"Quina va ser la resposta de l’avi davant d’aquesta situació?",
"On el va lligar?",
"I què fa amb ell quan l’allibera?",
"Quin animal l’ataca?",
"Qui podria portar El Silbón a la seva bossa?"
] |
{
"answer_end": [
59,
126,
226,
342,
454,
524,
593,
686,
745,
808,
929,
970,
1117,
1196,
1308
],
"answer_start": [
0,
35,
128,
213,
344,
456,
526,
641,
688,
715,
810,
898,
1063,
1118,
1198
],
"input_text": [
"Un personatge popular.",
"En la mitologia dels Llanos de l'Estat de Portuguesa (Veneçuela).",
"Un home alt i prim, el qual duu a l'esquena un sac ple d'ossos humans i un xiulet.",
"Perquè hom l'escolta proper és perquè està lluny, però si sona llunyà és perquè està prop.",
"Té poques possibilitat d'escapar-hi amb vida i seny.",
"Un noi vigorós i audaç.",
"Una situació estranya entre la seva dona i el seu pare.",
"Comença una baralla a mort amb el pare.",
"Sí.",
"Atordint-lo amb un cop de pal en el cap i després escanyant-lo.",
"Apallisar al seu net.",
"A un arbre.",
"Li frega les ferides amb pebres picants.",
"Un gos.",
"Al seu pare o a les seves últimes víctimes."
]
}
|
books
|
La sala de dibuix, a estudi, era una peça llarga, molt llarga; una golfa de convent, espaiosa i alta de sostre. Per una banda donava a un terrat que hi venia a peu pla, i on alguns Padres, aficionats, hi tenien cries de canaris. Es veien aquestes tot al llarg de la paret, com ninxets quadrats, emblanquinades de dintre i tancades per fora amb tela metàl·lica. Al fons de les més properes, de tant en tant s'hi veien voleiar els airosos ocells, com encenalls d'or caragolant-se a l'aire; a voltes s'acostaven a la tela, amb son petit bec pinsaven un mosset d'escarola tendra, piulaven mirant entorn amb sos ullets rodons i esparvillats com caparrons d'agulla i fugien de dret cap al niu. I com contrastant amb aquest moviment, al fons d'aquell terrat, hi eixia d'entre les teulades la cúpula de l'església, com una colossal mitja taronja, coberta de teules verdes, aclofada pesadament sobre un macís de murs renegrits.
Per l'altra banda donava al carrer i aqui hi havia sempre estés a vista d'ocell l'enteixinat rogenc de les teules de tot aquell tros de ciutat, allunyant-se fins al mar; les unes de cara a llevant, les altres a ponent, alçapremant-se elles amb elles, com per enquibir-se més bé entre els grups que formaven, tirades a dret fil, les buidors que allà sota, on no es veia, formaven els carrers. I un se'ls imaginava plens d'ombra i humitat, allà al fons de tot. De tant en tant rompien la monotonia d'aquell to rogenc els quadros d'algun que altre terrat de construccions més modernes, on sovint s'hi veien voleiar, com tires de cotó fluix, les blanques bugades de marina, tot assecant-se al sol.
Dues coses tenia aquella sala seves i ben seves: la claror i la flaire. No sé si ho feia l'emblanquinat de les parets d'on en penjaven una munió de quadros amb sants i santes, amb guerrers i pastoretes. No sé si ho feia el ressol que del terrat dels canaris hi entrava a dojo, s'esquitllava per les parets i rebotia de les blancors dels papers als vidres dels quadros. El cert és que aquella peça tenia una claror especial, una mena de llum glaçada, però forta al mateix temps, que enlloc més he trobat, i que s'avenia com l'anell al dit amb aquella altra especialitat seva: amb aquella flaire de fusta, de llapis i gomes i somillos, tèbia i picantona, que tampoc he sentit mai més.
L'hora d'anar-hi era de dotze a una, quan la rateta de la gana començava a fer de les seves. Hi pujàvem escales amunt de dos en dos, i encara em sembla que sento el terratrèmol de l'arribada. Era un soroll infernal que esvalotava i tot als canaris del terrat veí. Corredisses, xiscles vergonyants i rialles encongides, tot s'ajuntava amb el patim-patam dels tableros contra la paret, als cops dels tamborets, que queien, als de les portes i finestrons que petaven… Valga que durava poc. Dos minuts després sols quedava el xiu-xiu de cent converses, fins que la veu de l'Hermano s'aixecava solemne i sonora, dominant-ho tot:
|
[
"Era gran l’habitació de dibuix?",
"Què hi havia al terrat que es podia apreciar?",
"On estaven col·locades?",
"Amb què comparen els vols dels canaris?",
"Com descriu la cúpula de l’edifici religiós?",
"Què es podia apreciar per la banda del carrer?",
"Quina direcció tenien les cases?",
"Què destacava d’aquell paisatge?",
"Quines característiques tenia aquella cambra?",
"Què podia causar-ho?",
"Com hi era la il·luminació?",
"A què li anava bé això?",
"Quin era el seu horari de dibuixar?",
"Com qualifica el terratrèmol de l’arribada?",
"Què desencadenava aquest aldarull?"
] |
{
"answer_end": [
61,
227,
271,
486,
917,
1061,
1136,
1500,
1683,
1888,
2089,
2264,
2331,
2525,
2843
],
"answer_start": [
0,
112,
229,
390,
727,
919,
999,
1378,
1613,
1685,
1982,
2091,
2296,
2431,
2783
],
"input_text": [
"Sí.",
"Cries de canaris.",
"Al llarg de la paret.",
"Amb encenalls d'or caragolant-se a l'aire.",
"Com una colossal mitja taronja, coberta de teules verdes, aclofada pesadament sobre un macís de murs renegrits.",
"L'enteixinat rogenc de les teules de tot aquell tros de ciutat.",
"Unes de cara a llevant, les altres a ponent.",
"Els quadros d'algun que altre terrat de construccions més modernes.",
"Claror i flaire.",
"L'emblanquinat de les parets o el ressol que del terrat dels canaris hi entrava a dojo.",
"Glaçada, però forta al mateix temps.",
"A l'altra especialitat seva: amb aquella flaire de fusta, de llapis i gomes i somillos, tèbia i picantona.",
"De dotze a una.",
"Com un soroll infernal que esvalotava.",
"El xiu-xiu de cent converses."
]
}
|
mitologia
|
Cinèsies (en llatí Cinesias, en grec antic Κινησίας "Kinesías") fou un poeta ditiràmbic atenenc.
Plató a Gòrgies, l'anomena, diu que era fill de Meles, un citarista, i diu que amb aquell instrument només molestava al públic. També assenyala que Cinèsies només es preocupava d'agradar els oients, i no d'educar-los. Aristòfanes el va satiritzar a Els ocells, Les assembleistes i Lisístrata. Ferècrates diu de Cinèsies que havia corromput la poesia àtica. Ateneu de Nàucratis diu que era tant alt i prim que Havia de portar per aguantar el seu cos una mena d'estaques fetes de fusta de til·ler, i per això Aristòfanes l'anomena φιλύρινον ("tros de til·ler").
Cinèsies es va presentar dues vegades com a acusador en dos processos on Lísies n'era el defensor. Lísies, en uns discursos avui perduts excepte el fragment que es refereix a això, diu que Cinèsies havia canviat l'ofici de poeta pel de delator o Sicofanta, que segurament li era més profitós.
Cinèsies és recordat pel seu paper en l'abolició dels cors al teatre, (Choragia) que havien decaigut des que va ser arcont Càl·lies III l'any 406 aC.
|
[
"Qui va ser Cinèsies?",
"Com era el seu nom en llengua llatina?",
"I com es pronunciava en la grega?",
"Qui era el seu pare segons Plató?",
"A què es dedicava ell?",
"Què comenta Plató que l'importava a Cinèsies?",
"A quines obres va ridiculitzar-lo Aristòfanes?",
"Què opina Ferècrates del protagonista del text?",
"Què adverteix Ateneu de Nàucratis del seu cos?",
"Quants cops va anar a un judici on Lísies també hi era?",
"Què afirma Lísies sobre això?",
"De què es coneix a Cinèsies?"
] |
{
"answer_end": [
95,
63,
63,
150,
164,
313,
388,
452,
591,
754,
912,
1018
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
97,
137,
225,
315,
390,
454,
657,
756,
950
],
"input_text": [
"Un poeta ditiràmbic atenenc.",
"Cinesias.",
"Kinesías.",
"Meles.",
"Era citarista.",
"Agradar els oients, i no educar-los.",
"A Els ocells, Les assembleistes i Lisístrata.",
"Que havia corromput la poesia àtica.",
"Que era tant alt i prim que Havia de portar per aguantar el seu cos una mena d'estaques fetes de fusta de til·ler.",
"Dues vegades.",
"Que Cinèsies havia canviat l'ofici de poeta pel de delator o Sicofanta.",
"És recordat pel seu paper en l'abolició dels cors al teatre."
]
}
|
vilaweb
|
El president de Rússia, Vladimir Putin, ha assegurat avui que el seu país no està buscant ‘una confrontació' amb els Estats Units, si bé ha advertit les autoritats nord-americanes que si emplacen nous míssils a Europa, Rússia instal·larà projectils apuntant ‘contra' el territori nord-americà. ‘No estem interessats en la confrontació i no la volem, especialment amb una potència global com els Estats Units', ha afirmat el president rus, en un discurs anual davant el Parlament rus. Putin ha acusat els Estats Units d'haver incomplert primer el tractat de reducció d'armes nuclears INF amb els seus assajos de míssils i amb l'emplaçament a Romania i Polònia de sistemes de llançament de míssils de creuer Tomahawk. ‘Els Estats Units van violar bastament les disposicions del Tractat INF i ho van fer fa temps', ha assegurat. ‘Vull reiterar-ho perquè és molt important: Rússia no es proposa ser la primera a desplegar aquests míssils a Europa', ha afirmat Putin. El mandatari rus ha advertit els Estats Units que si produeix i emplaça en Europa míssils de curt i mig abast, ‘empitjorarà de manera dràstica la situació de seguretat internacional i generarà greus riscos per a Rússia'. ‘En aquest cas estarem obligats a considerar mesures simètriques i asimètriques', ha assegurat. En aquest sentit, Putin ha dit que si els Estats Units emplaça nous míssils a Europa, ‘Rússia haurà de produir i desplegar armes que pugui usar no solament en contra dels territoris d'on provinguin amenaces directes sinó també contra els territoris on estiguen els centres d'adopció de decisions sobre ús de sistemes de míssils' que amenacen el territori rus. El mandatari rus ha considerat que les acusacions dels Estats Units a Rússia en relació al tractat INF formen part de la política antirrusa que promou l'elit política nord-americana, a la qual ha definit com ‘convençuda de la seva exclusivitat i superioritat sobre el món‘. ‘Estan en el seu dret de pensar el que vulguin, però segur que saben comptar, doncs que calculin primer l'abast i la velocitat dels nostres sistemes d'armes avançats. És tot el que demanem, que ho calculin, i solament després prenguin decisions que puguin provocar greus amenaces per al nostre país', ha assenyalat.
|
[
"Qui és Vladímir Putin?",
"Què ha dit que no cerca Rússia?",
"I de què ha avisat, però?",
"Vol batallar Rússia amb els EUA?",
"Què els ha recriminat Putin?",
"Què ha transgredit el país americà?",
"Què ha repetit Putin?",
"Per què ha insistit a tornar a dir-ho?",
"Què ocorrerà si els Estats Units posen aquestes armes al continent europeu?",
"Què ha dit Putin que durà a terme si això es fa efectiu?",
"De quines es tractarien?",
"On les estendria?",
"Per què creu Putin que els EUA els ha increpat?",
"Pensa Putin que els EUA es creuen els millors de l'univers?",
"Què els sol·licita?"
] |
{
"answer_end": [
38,
129,
292,
407,
714,
787,
961,
961,
1182,
1278,
1408,
1638,
1821,
1912,
2119
],
"answer_start": [
0,
24,
137,
295,
484,
717,
826,
826,
963,
1184,
1280,
1366,
1640,
1791,
1967
],
"input_text": [
"El president de Rússia.",
"Una confrontació amb els Estats Units.",
"Ha advertit les autoritats nord-americanes que si emplacen nous míssils a Europa, Rússia instal·larà projectils apuntant contra el territori nord-americà.",
"No.",
"D'haver incomplert primer el tractat de reducció d'armes nuclears INF amb els seus assajos de míssils i amb l'emplaçament a Romania i Polònia de sistemes de llançament de míssils de creuer Tomahawk.",
"Les disposicions del Tractat INF.",
"Que Rússia no es proposa ser la primera a desplegar aquests míssils a Europa.",
"Perquè és molt important.",
"Empitjorarà de manera dràstica la situació de seguretat internacional i generarà greus riscos per a Rússia.",
"Estaran obligats a considerar mesures simètriques i asimètriques.",
"Rússia haurà de produir i desplegar armes.",
"Als territoris d'on provinguin amenaces directes i també als territoris on estiguen els centres d'adopció de decisions sobre ús de sistemes de míssils que amenacen el territori rus.",
"Perquè creu que les acusacions formen part de la política antirrusa que promou l'elit política nord-americana.",
"Sí.",
"Que calculin primer l'abast i la velocitat dels seus sistemes d'armes avançats."
]
}
|
vilaweb
|
El diputat d'En Comú-Podem i secretari primer de la mesa del congrés espanyol, Gerardo Pisarello, s'ha mostrat ‘disposat a parlar' i no ha tancat la porta al govern de concentració sobiranista com a resposta a la sentència proposat pel president del parlament, Roger Torrent, en una entrevista a l'ACN. ‘Abans, però, hauríem d'estudiar com sortir de la judicialització arbitrària, regressiva i absurda que va provocar el PP i arribar a acords per avançar sobre justícia social i democràcia', ha comentat Pisarello en una entrevista al Via Lliure de Rac1. ‘Si aquestes dues coses estan damunt la taula estem disposats a parlar-ne', ha puntualitzat el diputat d'En Comú-Podem, que ha reconegut que l'objectiu principal de la formació és evitar uns nous comicis a l'estat espanyol. ‘Hem d'intentar evitar per totes les vies que hi hagi noves eleccions', ha reflexiona Pisarello, que ha assegurat que és ‘una bona notícia' que es comenci a parlar de programa. ‘Les dretes estan fent la seva feina i tenim la obligació de posar-nos d'acord per plantejar una alternativa', ha constatat el secretari primer de la mesa del congrés espanyol. ‘És una bona notícia que es comenci a parlar de programa però és insuficient parlar només d'acord programàtic. Creiem que la millor garantia per complir-lo és que siguem al govern', ha insistit Pisarello, que ha trencat una llança a favor del president espanyol en funcions. ‘Intento entendre l'enrocament de Sánchez. El partit socialista no està acostumat a governar amb coalició i li agradaria govern sol… però una cosa són els desitjos i una altra els fets tossuts', ha assenyalat el diputat d'En Comú-Podem, que finalment ha carregat contra les veus crítiques dins el PSOE i partidàries d'una aliança amb Cs. ‘M'estimo més no escoltar tant els policies dolents i centrar-me en la gent que aposta per fer coses', ha conclòs.
|
[
"Qui és Gerardo Pisarello?",
"A què s'ha obert?",
"I què no ha descartat?",
"Qui és aquest?",
"On s'ha comentat tot això?",
"Què ha dit Pisarello al Via Lliure de RAC1 que és necessari?",
"Què ha admès?",
"Què sosté que s'ha d'impedir?",
"Què pensa que és positiu que es faci ara?",
"Opina que amb això ja basta?",
"Entén per què Sánchez no vol formar un govern de coalició?",
"Contra qui ha atacat?",
"Què li agradaria fer més a Pisarello?"
] |
{
"answer_end": [
96,
130,
259,
274,
301,
553,
777,
848,
954,
1242,
1539,
1744,
1846
],
"answer_start": [
0,
79,
131,
232,
276,
304,
647,
780,
865,
1134,
1409,
1617,
1747
],
"input_text": [
"El diputat d'En Comú-Podem i secretari primer de la mesa del congrés espanyol.",
"A parlar.",
"No ha tancat la porta al govern de concentració sobiranista com a resposta a la sentència proposat pel president del parlament.",
"Roger Torrent.",
"En una entrevista a l'ACN.",
"S'hauria d'estudiar com sortir de la judicialització arbitrària, regressiva i absurda que va provocar el PP i arribar a acords per avançar sobre justícia social i democràcia.",
"Que l'objectiu principal de la formació és evitar uns nous comicis a l'estat espanyol.",
"Que hi hagi noves eleccions.",
"Que es comenci a parlar de programa.",
"No.",
"Sí.",
"Contra les veus crítiques dins el PSOE i partidàries d'una aliança amb Cs.",
"Centrar-se en la gent que aposta per fer coses."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Icari (en grec antic Ἰκάριος Icarios) va ser un heroi, fill d'Èbal, rei d'Esparta, i de Gorgòfone. De vegades se'l fa fill de Perieres, també casat amb Gorgòfone.
Icari i el seu germà Tindàreu tenien un germanastre, Hipocoont, que el seu pare havia tingut amb la nimfa Bàcia. Hipocoont, amb ajuda dels seus fills, expulsà els dos germans de Lacedemònia, que es van refugiar a la cort de Testi, a Etòlia. Van quedar-se allà fins que Hèracles va haver mort Hipocoont i els seus fills. Llavors Tindàreu va tornar a Esparta on va recuperar el poder, mentre que Icari es va quedar a Acarnània, on es va casar amb Policasta, filla de Ligeu, amb la que va tenir tres fills: una noia, Penèlope, i dos nois, Alizeu i Leucadi, epònim de l'illa de Lèucada.
Una altra tradició diu que Icari va tornar a Lacedemònia amb el seu germà i es casà amb una nàiade anomenada Peribea, amb la que va tenir cinc fills: Toant, Damasip, Imèusim, Aletes, Peribeu i una filla, Penèlope. Icari va oferir la seva filla com a premi a una cursa que va instituir per als seus pretendents, i Odisseu la va guanyar. Però també es diu que va ser Tindàreu, l'oncle de Penèlope, qui va acordar el matrimoni, en agraïment a Odisseu pel bon consell que li havia donat amb la proposta de lligar amb un jurament els pretendents d'Helena, de la qual Tindàreu era padrastre, per a evitar que lluitessin entre ells un cop ella hagués triat marit. Tant Tindàreu com Icari van demanar a Odisseu i Penèlope que es quedessin vora d'ells, però consultada Penèlope per Odisseu, van decidir marxar a Ítaca.
|
[
"Qui era Icari?",
"Qui eren els seus pares?",
"Qui es pensa que podria ser el seu pare també?",
"Com es deien els seus germans?",
"Què va portar a cap aquest últim?",
"On van anar Icari i Tindàreu?",
"Quant de temps van estar-hi?",
"On va dirigir-se Tindàreu?",
"I Icari?",
"Com es deia la descendència d'ell i Policasta?",
"Què conta una altra llegenda sobre el personatge?",
"Què va fer Icari amb la seva filla Penèlope?",
"Qui va ser el vencedor?",
"Qui es creia també que havia decidit que Penèlope es casaria amb Odisseu?",
"On va fer via la nova parella?"
] |
{
"answer_end": [
80,
124,
161,
252,
379,
429,
508,
546,
614,
742,
889,
1082,
1107,
1196,
1581
],
"answer_start": [
27,
65,
126,
190,
303,
381,
431,
510,
573,
619,
773,
891,
1084,
1109,
1522
],
"input_text": [
"Un heroi.",
"Èbal i Gorgòfone.",
"Perieres.",
"Tindàreu i Hipocoont.",
"Expulsà els dos germans de Lacedemònia.",
"A la cort de Testi, a Etòlia.",
"Fins que Hèracles va haver mort Hipocoont i els seus fills.",
"A Esparta.",
"Es va quedar a Acarnània.",
"Penèlope, Alizeu i Leucadi.",
"Que Icari va tornar a Lacedemònia amb el seu germà i es casà amb una nàiade anomenada Peribea.",
"Va oferir la seva filla com a premi a una cursa que va instituir per als seus pretendents.",
"Odisseu.",
"Tindàreu.",
"A Ítaca."
]
}
|
books
|
-Jesús, Maria, Josep!- exclamà mossèn Joan, fent-se enrera.-Què dius, ara!
-Que l'espanta, el nom? Doncs no en trobo, d'altre per a significar que em sento enemic, ara mateix, de tot lo que veig instituït en nostra terra. Dubto de que sàpiga explicar com me trobo foraster a casa, igual que d'aventurer que torna vell a les llars que abandonà de jove i no hi troba ni els amics, ni les costums, ni les institucions que hi deixà i el record dels quals li havia mantingut viu el desig de retorn. Com si portés sang d'altres generacions, com si em vivifiqués un alè distint del que avui corre, sento repugnàncies per tot el que predomina, i sols rastrejant per entre la pols de lo caigut i oblidat, trobo, mig adormida, substància assimilable, única cosa que em fa creure que verdaderament és aquesta la terra que, com en somnis, he vista. Per exemple: en mos estudis m'he trobat cohibit per la subjecció a plans d'ensenyança ridículs, prescripcions absurdes i reglamentacions de cartilla, com si, més que a estimular les joves intel·ligències, se tirés a fer avorribles les matèries, subjectant-les a pautes antipàtiques. Observarà que, a l'obtenir el títol acadèmic, suprem objectiu de nostres estudiants, son primer impuls es rebotre els llibres al foc com trastos ja inútils, com improperis d'un calvari ja passat. És perquè el valor científic, artístic o literari d'una personalitat no es funda en lo que sap, sinó en els títols que posseeix. I vagi a demanar ideals, vagi a exigir grandesa d'aspiracions a gent que porta infiltrada la idea de sa pròpia nul·litat, fins al extrem de creure que els antics i, en darrer cas, els estrangers han dit ja tot lo que hi havia que dir en matèries d'Art, de Ciències i de Lletres. Ells creuen complir glossant o copiant lo que els altres han fet, com si d'aquests les millors ensenyances fossin ses obres i no els medis de què s'han valgut per a produir-les.
Jo, a aquest escarransit esplet de ciència reglamentada, prefereixo cent voltes aquelles escoles antigues, filles d'una personalitat d'intel·ligència poderosa que lluitava contra la ignorància dels temps, ja treballant mig de frau sota les voltes dels solitaris monestirs, ja desenrotllant-se sots la protecció rumbosa d'un Mecenas potentat, sense acadèmies, títols ni graus, fent via segura, arrastrant darrera seu lleis i costums, influint en les èpoques i transfomant les societats en continuada evolució.
Societat que no lluita és societat morta i és l'alè de la mort que planeja sobre nosaltres. El poc moviment que es nota no és de vida: és el treball interessat dels que cuiden de què el cos social no ressussiti. Vegi nostra terra com és malmenada per un caciquisme burocràtic, venal, corromput i corruptor, que ha lograt enxiquir, fins quasi anular-lo, l'esperit social. Lo que en diem classes conservadores o directores no són més que agrupacions i entitats enfitades de benestar material i sol·lícites sols a què es mantigui l'ordre legal, o sia aquesta sèrie d'organismes corromputs, de convencionalismes infames, sostinguts per la voracitat dels uns, per la conveniència dels altres i per l'apatia dels més, causa generadora de l'esplet socialista que creix, com la corrupció de la sang és la causa de les erupcions de la pell. Tot això és lo que a mi m'arbora, i ho voldria acabar, enc que fos a canonades.
|
[
"Com es descriu a si mateix l'interlocutor que parla amb mossèn Joan?",
"De què exactament?",
"Sabria explicar per què se sent així?",
"Amb qui compara la seva situació?",
"Pot identificar-la com a seva, però?",
"Què solen fer els alumnes un cop aconsegueixen el seu diploma?",
"Per què pensa el protagonista que ho fan?",
"Diu que sembla que acompleixin quelcom reproduint el treball d'altres?",
"Com defineix aquest sistema educatiu?",
"Quin tipus d'educació s'estima més el personatge?",
"Com les exposa?",
"Què opina de la societat que no batalla?",
"Segons ell, com és la seva regió actualment?",
"I les classes altes com són?",
"Voldria que tot el mencionat deixés d'existir?"
] |
{
"answer_end": [
162,
220,
279,
492,
835,
1252,
1443,
1788,
1957,
2007,
2409,
2501,
2780,
2951,
3321
],
"answer_start": [
23,
147,
222,
222,
638,
1120,
1316,
1724,
1902,
1959,
1982,
2411,
2623,
2782,
3243
],
"input_text": [
"Com un enemic.",
"De tot lo que veu instituït en la seva terra.",
"No.",
"Amb l'aventurer que torna vell a les llars que abandonà de jove i no hi troba ni els amics, ni les costums, ni les institucions que hi deixà i el record dels quals li havia mantingut viu el desig de retorn.",
"Sí.",
"Son primer impuls es rebotre els llibres al foc.",
"Perquè el valor científic, artístic o literari d'una personalitat no es funda en lo que sap, sinó en els títols que posseeix.",
"Sí.",
"Com un escarransit esplet de ciència reglamentada.",
"Aquelles escoles antigues.",
"Com filles d'una personalitat d'intel·ligència poderosa que lluitava contra la ignorància dels temps, ja treballant mig de frau sota les voltes dels solitaris monestirs, ja desenrotllant-se sots la protecció rumbosa d'un Mecenas potentat, sense acadèmies, títols ni graus, fent via segura, arrastrant darrera seu lleis i costums, influint en les èpoques i transfomant les societats en continuada evolució.",
"Que és societat morta i és l'alè de la mort que planeja sobre nosaltres.",
"És malmenada per un caciquisme burocràtic, venal, corromput i corruptor, que ha lograt enxiquir, fins quasi anular-lo, l'esperit social.",
"No són més que agrupacions i entitats enfitades de benestar material i sol·lícites sols a què es mantigui l'ordre legal.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Maria Anna d'Àustria (Wiener Neustadt, 23 de desembre de 1634 - Madrid, 16 de maig de 1696) fou arxiduquessa d'Àustria, reina consort de la Monarquia Hispànica (1649-1665) i regent de la monarquia (1665-1675).
Nasqué el 23 de desembre de 1634 a la població austríaca de Wiener Neustadt, a 45 quilòmetres de Viena. Descendia dels Habsburg per les línies paterna i materna. Era filla de l'emperador germànic Ferran III i de la infanta Marianna d'Espanya. A més, tres dels seus avis eren també de la mateixa dinastia. Per via paterna era neta de l'emperador Ferran II i de Maria Anna de Baviera, i per via materna ho era dels monarques d'Espanya Felip III i Margarida d'Àustria.
Fou promesa del príncep d'Astúries Baltasar d'Habsburg, però aquest morí el 1646, i el 7 d'octubre de 1649 Marianna contragué matrimoni amb el pare del que havia estat el seu promès, el seu oncle Felip IV, un monarca que, havent enviudat i havent perdut el seu fill i hereu, optava així a una probable descendència masculina. D'aquesta unió nasqueren Margarida (Madrid,1651-Viena,1673), casada el 1666 amb l'emperador Leopold I, Maria Ambròsia (Madrid, 1655-1655), Felip Pròsper (Madrid, 1657-1661), Ferran Tomàs (Madrid, 1658-1659) i Carles (Madrid, 1661-1700), que fou monarca d'Espanya i es casà en primeres núpcies amb Maria Lluïsa d'Orleans i en segones núpcies amb Marianna del Palatinat-Neuburg.
Quan morí el seu marit el 1665, aquest deixà indicat en el seu testament que la seva esposa hauria d'exercir la regència del seu fill Carles, que llavors comptava quatre anys, fins a la seva majoria als catorze anys. La regència l'havia d'exercir conjuntament amb el president del Consell de Castella, el seu homòleg d'Aragó, l'Inquisidor General, l'arquebisbe de Toledo, el president del Consell d'Estat i un representant de la noblesa amb Grandesa d'Espanya. Felip IV ho preparà tot davant d'una reina inexperta en assumptes de govern i per evitar també l'acumulació de poder en un noble a manera de valido que neutralitzés Marianna.
Tot i els designis del seu marit en el testament, durant la primera etapa de regència, la reina confià en el seu confessor Juan Everardo Nithard, que l'havia acompanyada des d'Àustria quan es casà amb Felip IV, i el designà membre de la Junta de Govern el 1666. Durant aquest període es signa en 1667 el Tractat de Madrid, es produeix la Guerra de Devolució amb França, iniciada el 1667 i finida l'any següent en la pau d'Aquisgrà. El mateix any es reconeixia oficialment la independència de Portugal. Nithard, com a confessor, influí sobre Marianna. Aconseguí que la reina fes que el nomenessin Inquisidor general, però per la seva condició d'estranger i el fet de ser jesuïta, li feren guanyar molts enemics. El seu major detractor fou el fill bastard de Felip IV, Joan Josep d'Àustria, allunyat de la cort per la mateixa Marianna després de la mort de Felip IV sota el temor que li pogués arrabassar la corona a Carles. Joan Josep, conjuntament amb el Partit Aristocràtic, intentà dues vegades eliminar Nithard sense èxit i finalment es retirà a Aragó, des d'on intentarà marxar sobre Madrid el 1669. La reina es veié obligada a cedir davant les pressions i destituí el jesuïta, que es veié obligat a sortir de territori hispànic.
Després de la destitució de Nithard, el govern continuarà segons el testament de Felip IV fins a 1673, quan la reina es veurà necessitada d'una persona en qui recolzar-se i confiarà en Fernando de Valenzuela, cortesà de l'Alcàsser, que no recollia bones simpaties entre la noblesa.
El 1675 la reina renuncia a la regència i Carles II és proclamat oficialment rei. Malgrat tot, la seva mare continuà amb un govern de facto dos anys més, en què Valenzuela torna a la cort i és nomenant marquès de Villasierra, Gran d'Espanya i primer ministre el 1676. La noblesa en bloc s'hi oposà en l'anomenada Revuelta de los Grandes i amb Joan Josep d'Àustria tornaren a imposar-se sobre Marianna oferint al rei els seus serveis; Valenzuela es veurà exiliat a Filipines, i Marianna continua governant fins a 1677. Aquell mateix any és obligada a marxar a Toledo i Joan Josep es fa amb la situació aprofitant l'admiració que Carles sent pel seu germanastre; Marianna només podrà tornar a la cort, on després de la mort sobtada del germanastre del rei, tornarà a influir fins a la seva pròpia mort el 16 de maig de 1696.
|
[
"Qui era Maria Anna d'Àustria?",
"On va néixer?",
"Qui eren els seus pares?",
"Amb qui se suposava que anava a casar-se primer?",
"I amb qui va acabar unint-se?",
"Quins van ser els seus fills?",
"Què va deixar escrit Felip IV en les seves últimes voluntats per a la seva dona?",
"Amb qui havia de governar ella?",
"De qui es fiava ella?",
"Com va ser l'etapa de Nithard com a Inquisidor general?",
"Què va haver de fer al final la monarca amb Nithard?",
"Amb qui va comptar Maria Anna més endavant?",
"Què va ocórrer el 1675?",
"En quina rebel·lió es va manifestar l'aristocràcia en contra d'això?",
"Fins quan contribuirà a la corona Maria Anna?"
] |
{
"answer_end": [
196,
91,
451,
730,
880,
1218,
1595,
1839,
2160,
2725,
3196,
3480,
3612,
3868,
4353
],
"answer_start": [
0,
0,
372,
676,
783,
1002,
1380,
1597,
2103,
2567,
3120,
3358,
3532,
3800,
4193
],
"input_text": [
"Fou arxiduquessa d'Àustria, reina consort de la Monarquia Hispànica i regent de la monarquia.",
"A Wiener Neustadt.",
"L'emperador germànic Ferran III i la infanta Marianna d'Espanya.",
"Amb el príncep d'Astúries Baltasar d'Habsburg.",
"Amb el pare del que havia estat el seu promès, el seu oncle Felip IV.",
"Margarida, Maria Ambròsia, Felip Pròsper, Ferran Tomàs i Carles.",
"Que la seva esposa hauria d'exercir la regència del seu fill Carles fins a la seva majoria als catorze anys.",
"Amb el president del Consell de Castella, el seu homòleg d'Aragó, l'Inquisidor General, l'arquebisbe de Toledo, el president del Consell d'Estat i un representant de la noblesa amb Grandesa d'Espanya.",
"De Juan Everardo Nithard.",
"La seva condició d'estranger i el fet de ser jesuïta li feren guanyar molts enemics.",
"Es veié obligada a cedir davant les pressions i destituí el jesuïta.",
"Amb Fernando de Valenzuela, cortesà de l'Alcàsser.",
"Que la reina renuncia a la regència i Carles II és proclamat oficialment rei.",
"En l'anomenada Revuelta de los Grandes.",
"Fins a la seva pròpia mort el 16 de maig de 1696."
]
}
|
bios
|
Maria Rovira i Lastra, més coneguda com a Oye Sherman, (Barcelona, 2 de juny de 1990) és una humorista, escriptora i guionista catalana.
Va mostrar interès per l'escriptura i la poesia des de petita, escrivint els seus propis poemes des dels nou anys. Va estudiar a l'escola Súnion, on va fer el batxillerat humanístic i social. Seguidament va cursar un grau en comunicació audiovisual (itinerari de guió) a la Universitat Pompeu Fabra, que inclogué estada a la Università degli Studi Roma Tre.[cal citació]
Ha participat en diferents programes radiofònics, com la tertúlia de l'Estat de Gràcia, de Catalunya Ràdio, o L'irradiador, un programa de literatura d'iCat FM, on condueix la seva secció Sherman & Co. Pel que fa a la televisió, va formar part de la nit dels Òscars, un programa d'humor i d'actualitat emès a TV3, on conduïa una secció per a la qual protagonitzava diferents vídeos sarcàstics. Molt activa a les xarxes socials, especialment Twitter i Youtube, el seu videoblog "Es busca Oye Sherman", protagonitzat i dirigit per ella mateixa i Ariel F. Verba, va guanyar el premi VOC de l'any 2017 a la millor websèrie, i el Premi Pantalles 2018, dins dels premis de la revista digital Núvol a joves creadors. També realitza amb freqüència monòlegs de temàtica feminista, sovint en col·laboració amb l'humorista Ana Polo. En el terreny literari ha publicat poemes a Fred de pomes dolces, un recull dels guanyadors dels Premis Ciutat d'Olot de l'any 2010 en la categoria de poesia. També participa en el col·lectiu literari Gilles de Rai.
|
[
"Qui és Maria Rovira i Lastra?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Per quin nom és famosa?",
"Què l'apassionava des que era jove?",
"Què va redactar amb nou anys?",
"En què va formar-se al col·legi Súnion?",
"I a la Universitat Pompeu Fabra?",
"A quins espais de ràdio va col·laborar?",
"I en quin medi televisiu va participar?",
"Quins guardons ha rebut?",
"Per a què?",
"Què fa amb Ana Polo?",
"On ha redactat poesia?",
"On coopera també en l'àmbit literari?"
] |
{
"answer_end": [
135,
85,
85,
53,
198,
250,
327,
435,
630,
820,
1216,
1216,
1328,
1394,
1544
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
137,
200,
252,
341,
508,
710,
1068,
968,
1218,
1330,
1489
],
"input_text": [
"Una humorista, escriptora i guionista catalana.",
"A Barcelona.",
"El 2 de juny de 1990.",
"Per Oye Sherman.",
"L'escriptura i la poesia.",
"Els seus propis poemes.",
"En batxillerat humanístic i social.",
"Un grau en comunicació audiovisual (itinerari de guió).",
"A la tertúlia de l'Estat de Gràcia i L'irradiador.",
"A la nit dels Òscars, un programa d'humor i d'actualitat emès a TV3.",
"El premi VOC de l'any 2017 a la millor websèrie, i el Premi Pantalles 2018, dins dels premis de la revista digital Núvol a joves creadors.",
"Pel seu videoblog \"Es busca Oye Sherman\".",
"Monòlegs de temàtica feminista.",
"A Fred de pomes dolces.",
"En el col·lectiu literari Gilles de Rai."
]
}
|
books
|
Jo no sé què ho feia, però la veritat és que no podia apartar la vista d'aquella munió de noies esgrogueïdes que anaven escampant-se per tot arreu. Bo i a mida que avançaven cap a dins del cementiri, semblava que s'anessin desencongint.
Més que amb el seu amo mort, feien posat de pensar amb aquell bé de Déu de primavera que tenien davant dels ulls. Poques vegades de la vida s'hi devien haver trobat en un indret tan bonic com el que contemplaven en aquella hora d'impensada llibertat.
El cert és que totes estaven amb la boca oberta, ara admirant les verdes planúries que s'extenien al peu de la muntanya, ara enfonsant la vista en aquelles llunyàries de mar i cel que es perdien a l'infinit. Es veia ben bé que des dels estrets carrerons en què vivien, des dels foscos celoberts de les cases que habitaven, mai de la vida havien ni sols somniat que hi pogués haver al món una formosor com aquella.
-Ai, Déu, que és formós! ¡Ai, reina, que és bonic!- es deien les unes a les altres, amb la mateixa alegria commoguda del navegant que descobrís un món.
I com bressades per un desig de vida i moviment, fins les més tristes i apocades s'acabaven de desencongir. N'hi havia que s'agafaven pel braç, i de dues en dues o de tres en tres, es passejaven per davant dels carrers de nínxols, com si es passegessin pel Paradís. N'hi havia d'altres que reien, reien, amb les cares grogues, totes transfigurades per una mena. de beatitud. Fins n'hi havia que empaitades de ganes irresistibles de saltar i córrer, trescaven, adalerades, muntanya amunt.
-¡Quina manera d'assistir a un acte semblant!- em va dir un senyor estirat que anava al nostre acompanyament. -No troba que no està bé? I com que va veure que jo no responia a les seves reclamacions, distret potser en la contemplació d'aquelles criatures, va afegir al cap d'una estona:
|
[
"Quina cosa no podia deixar de mirar el narrador del text?",
"Cap on es dirigien aquestes?",
"Què li passava al senyor de les noies?",
"Era lleig el lloc on estaven?",
"Què contemplaven?",
"Com ho feien?",
"On clavaven la seva mirada després?",
"S'havien imaginat que pogués existir una bellesa així?",
"Com comentaven entre elles la formositat de l'indret?",
"Continuaven estant afligides la resta?",
"Com anaven avançant per l'indret?",
"Amb què es compara el paratge pel qual ronden?",
"De quina manera es mostraven rialleres?",
"Qui va parlar al protagonista?",
"Va contestar-li?"
] |
{
"answer_end": [
146,
198,
264,
464,
607,
607,
694,
900,
1052,
1160,
1233,
1318,
1427,
1650,
1740
],
"answer_start": [
45,
153,
245,
351,
488,
488,
609,
811,
902,
1103,
1162,
1235,
1320,
1589,
1680
],
"input_text": [
"Aquella munió de noies esgrogueïdes que anaven escampant-se per tot arreu.",
"Cap a dins del cementiri.",
"Era mort.",
"No.",
"Les verdes planúries que s'extenien al peu de la muntanya.",
"Amb la boca oberta.",
"En aquelles llunyàries de mar i cel que es perdien a l'infinit.",
"No.",
"Amb la mateixa alegria commoguda del navegant que descobrís un món.",
"No.",
"N'hi havia que s'agafaven pel braç, i de dues en dues o de tres en tres.",
"Amb el Paradís.",
"Amb les cares grogues, totes transfigurades per una mena. de beatitud.",
"Un senyor estirat que anava al seu acompanyament.",
"No."
]
}
|
mitologia
|
Guede Nibo (crioll haitià: Gede Nibo ) és un loa vodú, líder dels esperits dels morts. Antigament humà, Guede Nibo era un jove atractiu que va ser assassinat violentament. Després de la mort, va ser adoptat com a loa pel baró Samedi i Maman Brigitte El seu aspecte és el d'un dandi efeminat. Nibo porta un abric d'equitació negre. Quan posseeix un cos humà li inspira una sexualitat lasciva de tot tipus.
Guede Nibo és un loa rada al que es considera un gran sanador. Se'l representa portant una ampolla de rom blanc impregnat d'herbes medicinals i sovint també porta un bastó i fuma un cigar. Nibo és el patró especial dels que moren joves i, com a tal, es combina sovint amb el sant catòlic Gerard Majella, que està representat amb una calavera.
És un psicopomp, un intermediari entre els vius i els morts. Dóna veu als esperits morts que no han estat recuperats o que, en termes vodú, es troben "sota les aigües". És el guardià de les tombes d'aquells que van morir prematurament, especialment d'aquells dels quals es desconeix el lloc de descans final. Els seus cavalls ("cavalls", devots als que posseeix durant la cerimònia) poden donar veu als esperits morts els cossos dels quals no s'han trobat o que no han estat recuperats "des de sota les aigües".
El morat es considera el seu color sagrat, i les ofrenes habituals inclouen cabres negres, galls negres, calabaix, cigars, coco, plàtans fregits, festucs, arengades fumades, boles de sèsam dolces i rom blanc condimentat amb chiltepín.
Fins fa poc, els agricultors haitians interpretaven una cançó d'elogi a Guede Nibo cada novembre. Implicava empentes fàl·liques i altres gestos eròtics i s'anomenava "Massissi", un terme haitià per a un "mascle amb inclinació homoeròtica" .
|
[
"Qui és Guede Nibo?",
"Qui era abans de ser loa?",
"Com va morir?",
"Qui va acollir-lo després de passar a millor vida?",
"Com és la seva aparença?",
"Què li passa quan entra dins un ésser humà?",
"Com se'l plasma?",
"Amb qui es relaciona?",
"Quin altre paper té Nibo?",
"En què consta això?",
"Què vigila també?",
"Què poden fer els seus cavalls?",
"Quin és el seu color?",
"Què se li oferia?",
"Com es diu la cançó que els haitians li dedicaven?"
] |
{
"answer_end": [
86,
136,
171,
250,
330,
404,
594,
709,
765,
917,
1057,
1260,
1303,
1495,
1673
],
"answer_start": [
0,
88,
137,
173,
251,
332,
470,
657,
750,
750,
919,
1059,
1262,
1305,
1510
],
"input_text": [
"Un loa vodú, líder dels esperits dels morts.",
"Un jove atractiu humà.",
"Va ser assassinat violentament.",
"El baró Samedi i Maman Brigitte.",
"El seu aspecte és el d'un dandi efeminat i porta un abric d'equitació negre.",
"Li inspira una sexualitat lasciva de tot tipus.",
"Portant una ampolla de rom blanc impregnat d'herbes medicinals i sovint també porta un bastó i fuma un cigar.",
"Amb el sant catòlic Gerard Majella.",
"És un psicopomp.",
"És un intermediari entre els vius i els morts i dóna veu als esperits morts que no han estat recuperats o que es troben sota les aigües.",
"Les tombes d'aquells que van morir prematurament, especialment d'aquells dels quals es desconeix el lloc de descans final.",
"Donar veu als esperits morts els cossos dels quals no s'han trobat o que no han estat recuperats des de sota les aigües.",
"El morat.",
"Cabres negres, galls negres, calabaix, cigars, coco, plàtans fregits, festucs, arengades fumades, boles de sèsam dolces i rom blanc condimentat amb chiltepín.",
"Massissi."
]
}
|
mitologia
|
300 és una novel·la gràfica escrita per Frank Miller sobre la batalla de les Termòpiles, de la qual posteriorment se n'ha fet una adaptació cinematogràfica.
Els perses van venir de l'est amb una gran flota i un immens exèrcit;envaïen costes i cremaven pobles fins que Leònides va dir prou.
La història s'inicia quan un emissari persa arriba a la ciutat grega d'Esparta per demanar la rendició d'Esparta davant l'imminent atac de l'imperi persa que volia conquerir tota Grècia l'únic refugi per la raó i la justícia que hi havia en el món.
Però el gran rei Leònides I lluny d'acceptar la rendició d'Esparta va matar tots els emissaris tirant-los a un pou. Leònides va decidir portar els exèrcits d'Esparta a defensar les Termopiles per aturar l'atac persa, però a causa d'una festivitat religiosa Esparta no podia lluitar, i per això Leònides va haver d'enganyar als seus sacerdots dient que anava a passejar amb la seva guàrdia personal de 300 homes per poder portar un petit contingent a les Termopiles.
El primer dia van aguantar l'envestida persa sense problemes, ja que els espartans són un soldats infinitament superiors als guerrers perses menys equipats i amb una moral més baixa.
Val a dir que els espartans eren només 300 homes i els perses eren vora d'1.000.000 de guerrers per això tot i que per cada espartà morien gairebé 50 perses les poques baixes que patien eren nefastes per a l'exèrcit grec.
La nit del primer dia, en veure les immenses baixes del seu exèrcit, l'emperador persa Xerxes va enviar el millor que tenia: els immortals, els guerrers més poderosos de tot Asia.
Però no n'hi ha prou amb 10000 dels guerrers més poderosos d'Àsia per enfrontar-se als espartans a qui fins i tot els altres grecs miraven amb temor. Els immortals van arremetre contra els espartans però es van estavellar com una onada que trenca contra les roques, l'emperador persa comença a plantejar-se si ha estat bona idea faltar el respecte d'Esparta.
El segon dia els perses van intentar per tots els mitjans travessar el mur de daurats escuts que era la falange espartana, tot intent de victòria persa semblava inútil, però el quart dia un geperut deformatva trair als seus compatriotes embrutant l'impecable nom d'Esparta.
Efialtes es deia el traïdor, ell va mostrar als perses un camí segur pel qual podien arribar a la rereguard espartana. Els espartans rodejats i superats immensament en nombre ni tan sols llavors els va passar pel cap la idea de la rendició, Leònides va donar ànims als seus homes i va enfrontar-se al seu destí. Però els perses no tenien intenció de lluitar amb homes com homes, una pluja de fletxes afilades va caure sobre els 300 grecs que van morir com deien les velles tradicions d'Esparta: lluitant amb coratge en un camp de batalla.
La ciutat d'Esparta està situada al sud de Grècia i els seus territoris s'estenen per la petita península anomenada península del Peloponès mentre que l'imperi persa és un dels territoris més extensos que s'han conquerit a l'antiguitat. Els seus reialmes estan constituïts des del nord de Grècia l'actual Constantinoble i Bulgària passant per Turquia, Iraq, Iran, el nord d'Egipte, Israel, Afganistan, Pakistan i el nord de l'Índia.
Gràcies al temps guanyat per Leònides i els seus homes els altres exèrcits i flotes gregues van poder preparar-se, reforçar les muralles, evacuar les dones i els nens de les ciutats i reunir tot home capaç de portar una espasa per fer front a l'horda de l'est.
Si els perses haguessin conquerit Grècia no hi hagués hagut la separació cultural entre orient i occident i els perses haguessin conquerit tot Europa, ja que l'imperi omà encara era una petita ciutat al centre d'Itàlia.
|
[
"Què és 300?",
"Qui és l'autor?",
"Hi ha una pel·lícula d'això?",
"Amb qui comença la narració?",
"A on es dirigeix?",
"I què vol fer allà?",
"Com va reaccionar Leònides I davant l'arribada dels missatgers?",
"On es va dirigir la seva milícia?",
"Per què no podien contendre en aquells moments?",
"Quants soldats d'Esparta i Pèrsia hi havia?",
"Què els va ocórrer als combatents perses més forts quan van batallar amb els espartans?",
"Qui va violar la fidelitat dels espartans?",
"Com van cessar de viure aquests?",
"Quins són els límits de l'imperi persa?",
"Què hauria passat si Pèrsia hagués conquistat el territori grec?"
] |
{
"answer_end": [
87,
52,
155,
368,
368,
475,
653,
730,
820,
1283,
1854,
2250,
2674,
3193,
3605
],
"answer_start": [
0,
28,
89,
290,
316,
369,
539,
655,
756,
1202,
1479,
2136,
2602,
2913,
3456
],
"input_text": [
"Una novel·la gràfica sobre la batalla de les Termòpiles.",
"Frank Miller.",
"Sí.",
"Amb un emissari persa.",
"A la ciutat grega d'Esparta.",
"Demanar la rendició d'Esparta davant l'imminent atac de l'imperi persa que volia conquerir tota Grècia.",
"Va matar-los tots tirant-los a un pou.",
"A Termopiles.",
"Per una festivitat religiosa.",
"Els espartans eren només 300 homes i els perses eren vora d'1.000.000 de guerrers.",
"Es van estavellar.",
"Efialtes.",
"Una pluja de fletxes afilades va caure sobre els 300 grecs.",
"Els seus reialmes estan constituïts des del nord de Grècia l'actual Constantinoble i Bulgària passant per Turquia, Iraq, Iran, el nord d'Egipte, Israel, Afganistan, Pakistan i el nord de l'Índia.",
"Que no hi hagués hagut la separació cultural entre orient i occident i els perses haguessin conquerit tot Europa."
]
}
|
mitologia
|
Èsquines (en grec antic: Αἰσχίνης Aiskhínēs; en llatí: Aeschines) fou un filòsof i retòric atenenc fill d'un venedor d'embotits o segons d'altres de Lisànies i deixeble de Sòcrates. Hom l'acostuma a anomenar Èsquines socràtic, per diferenciar-lo del polític i orador Èsquines d'Atenes, molt més conegut. Era originari del dem d'Esfetos.
Segons Diògenes Laerci, era amic de Sòcrates a través la seva família, i el gran filòsof l'apreciava. Diògenes diu també que va ser Èsquines i no Critó el que es va oferir per ajudar a Sòcrates a escapar de la presó.
La major part de la seva vida la va passar en una gran pobresa, i Sòcrates li va aconsellar que procurés no manllevar diners i reduís les seves necessitats diàries. Després de la mort de Sòcrates, segons Ateneu de Nàucratis, va obrir una botiga de perfums amb diners prestats, però, arruïnat, es va veure obligat a marxar d'Atenes.
Segurament per necessitat, va seguir el que en aquell temps feien els filòsofs i va anar a Siracusa on l'amistat amb Aristip el va consolar del menyspreu de Plató. Va viure a l'illa fins a la caiguda de Dionís el Jove, quan va retornar a Atenes. Allà va considerar inútil competir amb els seus grans contemporanis i va obrir una acadèmia privada. Els deixebles de Plató es burlaven d'ell anomenant-lo "sofista" perquè cobrava per les classes que impartia. Va escriure diàlegs, com feia Plató, on Sòcrates era el principal orador. A la seva època es considerava que els va escriure amb molta precisió, explicant clarament les idees del mestre. Es creu que aquests diàlegs expressaven les seves pròpies experiències amb Sòcrates.
Han arribat fins avui els títols i alguns fragments de tres diàlegs que se li atribueixen, però sembla que no són autèntics.
Diògenes Laerci ha conservat els títols de set dels seus diàlegs, considerats autèntics. Per una indicació de Demetri de Falèron se sap que els diàlegs d'Èsquines eren plens d'ironia socràtica.
|
[
"Qui era Èsquines d'Esfetos?",
"Com era el seu nom en llengua llatina?",
"Qui era el seu pare?",
"Com el solen denominar?",
"Mantenia una bona relació amb Sòcrates?",
"En què va auxiliar Èsquines a Sòcrates?",
"Tenia molts diners Èsquines?",
"On va dirigir-se després de partir d'Atenes?",
"Quin amic va trobar allà?",
"Quant de temps va estar allà?",
"Què va fer en tornar a Atenes?",
"Per què els alumnes de Plató l'anomenaven \"sofista\"?",
"Què va redactar amb molta exactitud?",
"Es creu que tots els va escriure ell?",
"Què va comentar Demetri de Falèron sobre aquests?"
] |
{
"answer_end": [
98,
65,
157,
225,
381,
552,
616,
985,
1025,
1103,
1231,
1340,
1485,
1737,
1931
],
"answer_start": [
0,
0,
99,
182,
361,
462,
554,
847,
967,
1050,
1105,
1233,
1342,
1614,
1828
],
"input_text": [
"Un filòsof i retòric atenenc.",
"Aeschines.",
"Un venedor d'embotits o segons altres Lisànies.",
"Èsquines socràtic.",
"Sí.",
"A escapar de la presó.",
"No.",
"A Siracusa.",
"Aristip.",
"Fins a la caiguda de Dionís el Jove.",
"Va obrir una acadèmia privada.",
"Perquè cobrava per les classes que impartia.",
"Diàlegs.",
"No.",
"Que eren plens d'ironia socràtica."
]
}
|
bios
|
Àngels Montolio Andreu (L'Hospitalet, 6 d'agost de 1975) és una extennista catalana. Va iniciar la seva carrera tenistica al Centre de Tecnificació de la Federació Catalana de Tennis i va participar en tornejos internacionals des de l'any 1996. Es va retirar el 15 d'octubre de l'any 2003. El seu millor rànking mundial va ser vint-i-dosena al febrer de l'any 2002. És una de les esportives rellevants de la ciutat de l'Hospitalet. Actualment es dedica a la docència.
Va guanyar tres títols del circuit professional WTA. El 21 d'abril de 2001 va guanyar el seu primer títol WTA a l'Obert d'Estoril (Portugal) contra Eleva Bovina per 3-6,6-3 i 6-2. El 12 de maig de l'any 2001 va guanyar l'obert de Bol a Croàcia contra Mariana Diaz per 3-6, 6-2 i 6-4. El 13 d'abril de 2002 va guanyar l'obert d'Oporto, Portugal, contra Megui Serna 6-1, 2-6 i 7-5. Els anys 1999 i 2001 va perdre les finals dels oberts de Palermo, Itàlia, i Madrid, Espanya. Va guanyar l'Orange Bowl de l'any 1993. Ha estat cinc vegades campiona de Catalunya.
|
[
"Qui és Àngels Montolio Andreu?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"On va començar a jugar al tenis professionalment?",
"Quan va iniciar-se en l'àmbit internacional?",
"Quan va deixar la seva carrera tenística?",
"Quina és la seva millor marca mundial?",
"De què treballa avui en dia?",
"Què va aconseguir el 21 d'abril de 2001?",
"Amb qui va competir el 12 de maig del mateix any?",
"A on?",
"Què va obtenir a Oporto el 2002?",
"Quin títol ha guanyat cinc cops?"
] |
{
"answer_end": [
83,
56,
56,
182,
243,
288,
364,
466,
577,
731,
731,
811,
1024
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
85,
185,
245,
290,
432,
521,
648,
648,
752,
981
],
"input_text": [
"Una extennista catalana.",
"A l'Hospitalet.",
"El 6 d'agost de 1975.",
"Al Centre de Tecnificació de la Federació Catalana de Tennis.",
"L'any 1996.",
"El 15 d'octubre de l'any 2003.",
"Va ser vint-i-dosena al febrer de l'any 2002.",
"Es dedica a la docència.",
"El seu primer títol WTA.",
"Amb Mariana Diaz.",
"A l'obert de Bol a Croàcia.",
"L'obert d'Oporto, Portugal.",
"El de campiona de Catalunya."
]
}
|
mitologia
|
Pax és la divinitat que era la personificació de la pau, en la cultura romana. Fou reconeguda oficialment en temps de l'emperador August.
En relació amb la seva equivalent a la mitologia grega, la deessa Eirene, els romans la van considerar filla de Júpiter i Iustitia, el déu més important del panteó romà i la personificació de la justícia.
El poeta Virgili la va fer aparèixer als seus poemes amb una branqueta d'oliver
Se la representava amb figura femenina, portant una branqueta d'oliver, una cornucòpia i un ceptre. Va aparèixer per primera vegada en monedes després de la mort de Juli Cèsar.
L'emperador August va promoure el seu culte. Per honrar-la, a Roma es feia una festa cada 3 de gener. Malgrat això la Pax estava associada amb la primavera. També era invocada el 30 de març juntament amb Janus i Salus.
August i li va dedicar un altar, l'Ara Pacis, que està a la vora de la via Flamínia, a nord de la zona del camp de Mart, inaugurat el 9 de gener de l'any 30. L'any 75, Vespasià li va fer edificar un magnífic temple al fòrum, en commemoració de la pau aconseguida sobre els jueus després de la guerra.
Viccionari
|
[
"Qui era Pax?",
"A quina mitologia pertany?",
"Qui creien els romans que eren els seus pares?",
"Qui era la corresponent de Pax a Grècia?",
"Com sortia a les poesies de Virgili?",
"I com se la plasmava en general?",
"On se la pot trobar un cop mor Juli Cèsar?",
"Qui va fomentar la seva adoració?",
"Com ho va fer?",
"Era l'hivern l'estació de Pax?",
"Quin edifici va consagrar-li August?",
"On està situat?",
"Què es va construir al fòrum?",
"Què homenatjava?"
] |
{
"answer_end": [
55,
77,
268,
210,
422,
521,
598,
643,
700,
755,
863,
938,
1042,
1118
],
"answer_start": [
0,
0,
212,
153,
343,
423,
523,
600,
645,
702,
819,
852,
987,
1044
],
"input_text": [
"La divinitat que era la personificació de la pau.",
"A la romana.",
"Júpiter i Iustitia.",
"La deessa Eirene.",
"Amb una branqueta d'oliver.",
"Amb figura femenina, portant una branqueta d'oliver, una cornucòpia i un ceptre.",
"En monedes.",
"L'emperador August.",
"Fent una festa a Roma cada 3 de gener.",
"No.",
"Un altar, l'Ara Pacis.",
"A la vora de la via Flamínia, a nord de la zona del camp de Mart.",
"Un magnífic temple.",
"La pau aconseguida sobre els jueus després de la guerra."
]
}
|
vilaweb
|
Animació de carrer, música, dansa, espectacles, concerts, gastronomia… La Festa del Renaixement de Tortosa és una de les recreacions històriques més importants que es fan al sud d'Europa. El festival, que es farà fins diumenge, oferirà més de 60 espectacles i 100 actuacions cada dia. Una proposta que compta amb una oferta amplíssima i variada. Durant quatre dies, la ciutat transporta el seu nucli antic al segle XVI, quan Tortosa va viure una de les èpoques de més esplendor. Aleshores, aquesta ciutat del Baix Ebre era una de les principals ciutats de la Corona d'Aragó. Ara transformen els carrers i places per rememorar-ho. I ho fan amb la implicació absoluta de la ciutadania, que es vesteixen amb la indumentària corresponent a l'època i participen en les diverses activitats que hi ha per la ciutat. Durant quatre dies la ciutat s'omple de músics i rodamons, comediants i dames nobles, cavallers, menestrals i tafurs que porten l'esperit de l'època pels carrers de la vila. Es calcula que més de 3.000 persones participen en els actes d'alguna manera. Entre les coses que no us podeu prendre, hi ha la Gran Desfilada, diumenge, darrer dia de la Festa, on participen totes els grups, mostrant conjuntament tot allò que s'ha pogut veure durant els quatre dies de festa. I també la cerimònia d'obertura de portes i el ball de les famílies nobles. Com a novetats d'enguany, s'incorporaran espais com la plaça del Platge, al call jueu, escenari d'un dels espectacles; i altres zones, com la plaça Gerard Vergés i el carrer Montcada, per on passaran alguns espectacles itinerants, i el convent de Santa Clara. Al voltant de la Festa del Renaixement es creen altres produccions. Enguany, hi haurpa una quinzena d'espectacles de pagament i d'aforament limitat. Alguns, tan clàssics com La Taverna d'Enrico, de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, i la Cantina Cantorum, del Cor Flumine. Però també hi ha noves incorporacions, com la companyia francesa Le Théâtre des 33. Aquests dies hi actuaran companyies de Portugal, Itàlia, França i la República Txeca. L'organització ja comença a pensar, a més, en l'any que ve, celebrarà vint-i-cinc anys.
|
[
"Quines activitats se solen trobar en general a la Festa del Renaixement de Tortosa?",
"I què és aquesta festivitat?",
"Quant durarà?",
"Quantes representacions hi haurà?",
"En quin període se centra aquesta festa?",
"Quina rellevància té aquesta època amb Tortosa?",
"Com actua la gent a la Festa del Renaixement?",
"De què s'emplena la localitat?",
"Quanta gent hi col·labora?",
"Quin espectacle notori recomana el text?",
"Quin dia es fa?",
"Quins altres més?",
"Quines innovacions tindrà aquest any?",
"Serà tot gratis?",
"Quins països participaran també?"
] |
{
"answer_end": [
106,
186,
226,
283,
418,
573,
807,
925,
1043,
1125,
1159,
1351,
1611,
1760,
2065
],
"answer_start": [
0,
71,
188,
228,
366,
366,
643,
828,
983,
1061,
1102,
1277,
1353,
1690,
1981
],
"input_text": [
"Animació de carrer, música, dansa, espectacles, concerts i gastronomia.",
"Una de les recreacions històriques més importants que es fan al sud d'Europa.",
"Fins diumenge.",
"Més de 60 espectacles i 100 actuacions cada dia.",
"En el segle XVI.",
"Tortosa era una de les principals ciutats de la Corona d'Aragó.",
"Es vesteixen amb la indumentària corresponent a l'època i participen en les diverses activitats que hi ha per la ciutat.",
"De músics i rodamons, comediants i dames nobles, cavallers, menestrals i tafurs.",
"Es calcula que més de 3.000 persones.",
"La Gran Desfilada.",
"Diumenge, darrer dia de la Festa.",
"La cerimònia d'obertura de portes i el ball de les famílies nobles.",
"S'incorporaran espais com la plaça del Platge, al call jueu, escenari d'un dels espectacles; i altres zones, com la plaça Gerard Vergés i el carrer Montcada, per on passaran alguns espectacles itinerants, i el convent de Santa Clara.",
"No.",
"Portugal, Itàlia, França i la República Txeca."
]
}
|
vilaweb
|
L'Audiència de Barcelona ha ordenat al jutjat d'instrucció que arxivi les denúncies contra ‘El Jueves' per un presumpte delicte d'injúries a la policia espanyola, segons ha avançat Catalunya Ràdio i ha confirmat l'ACN. Les denúncies es van interposar després que el 5 d'octubre del 2017 el rotatiu publiqués diversos articles satírics a l'entorn de l'actuació del cos de seguretat espanyol en el marc del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre. El denunciant considerava que aquests articles, on, per exemple, s'indicava que els agents consumien cocaïna, integraven delictes d'injúries i d'odi, però les tres magistrades del tribunal provincial subratllen el caràcter humorístic de la publicació i emmarquen els articles en l'àmbit de l'exercici de la llibertat d'expressió. La fiscalia també demanava l'arxivament. El director d”El Jueves', Guille Martínez-Vela, ha dit en declaracions a l'ACN que era previsible aquest desenllaç, però que tot i això els denunciants han tirat endavant el procediment penal per l'efecte ‘intimidatori' que pot crear, per exemple, entre els usuaris de les xarxes socials a l'hora de criticar actuacions policials o d'altres estaments públics.'Nosaltres som professionals, i una mica aquestes situacions van amb el sou, però si ets un particular poden suposar un mal tràngol', ha explicat el director de la revista. Per això ha volgut subratllat que, finalment, la llibertat d'expressió és un dret fonamental que, com s'ha demostrat en aquest cas, està ben protegit. A la sentència les magistrades recorden que, segons el Consell d'Europa, el delicte d'odi es relaciona amb aquelles formes d'expressió que ‘propaguin, incitin, promoguin o justifiquin l'odi racial, la xenofòbia, l'antisemitisme i qualsevol altra forma d'odi fundada en la intolerància, inclosa la intolerància que s'expressi en forma de nacionalisme agressiu i etnocentrisme, la discriminació i hostilitat contra les minories, els immigrants i les persones nascudes de la immigració'. Així doncs, subratllen, el subjecte passiu protegit és la persona integrant d'un grup ‘de minories', al qual ‘no pertanyen les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat'. A més, recorden que el Codi Penal s'expressa en els mateixos termes i que, tenint en compte això, ‘el mateix tenor literal del precepte impedeix considerar la conducta' dels denunciats com a ‘integrant del discurs d'odi', perquè ‘en cap cas es pot considerar que el motiu fos racista, antisemita o per la ideologia, religió o creences o situació familiar dels seus membres, o per la pertinença dels seus membres a una ètnia, raça o nació, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, malaltia o discapacitat'. I afegeix: “Les referències de la revista ‘El Jueves' a la policia espanyola van ser per la seva actuació el Primer d'Octubre del 2017, i no contenien ni missatge d'odi ni càrregues d'hostilitat que incitin a la violència, ni tampoc existeix cap de les motivacions assenyalades legalment per a integrar el discurs de l'odi. És a dir, ni ‘promou l'odi ni la intolerància'. Les tres magistrades tampoc veuen en les publicacions denunciades delicte d'injúries. Coincideixen en aquest extrem amb la fiscalia, i recorden jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans per recordar que la llibertat d'expressió engloba no només les informacions o idees acollides favorablement, ‘sinó també les que fereixen, ofenen o importunen'. A banda, recorden que ‘El Jueves' és ‘un instrument de denúncia, de crítica social i política i manifestació de la creació artística', i per bé que admet que pot incloure continguts ‘que poden humiliar o poden ser grollers amb els membres de la Policia Nacional' no deixen de ser ‘una caricatura' igual com les que fa ‘d'altres institucions, polítics i personatges de la vida pública'. I aquí, com a punt clau, assenyalen que la intenció dels autors de la publicació ‘no és ni incitar a la violència ni denigrar, sinó fer humor per als seus lectors, com així considera també el fiscal'.
|
[
"Què ha manat l'Audiència de Barcelona?",
"A qui?",
"Per quin motiu?",
"Qui ha informat d'això?",
"Quan es van formalitzar les denúncies?",
"Com es mostraven els policies?",
"Què va dictaminar el tribunal provincial?",
"Qui és Guille Martínez-Vela?",
"Què ha comentat a l'ACN?",
"Com es defineix la infracció d'odi segons el Consell d'Europa?",
"Són els agents un grup minoritari?",
"Què no donava a entendre l'actitud de les persones condemnades davant aquesta situació?",
"Què no susciten els dibuixos de \"El Jueves\"?",
"Què s'ha dit de la intenció de la revista en general?",
"I quin és el propòsit dels creadors?"
] |
{
"answer_end": [
102,
58,
161,
217,
451,
561,
781,
870,
1182,
1990,
2159,
2713,
3085,
3577,
3992
],
"answer_start": [
0,
0,
103,
163,
219,
483,
608,
824,
872,
1552,
2016,
2259,
2726,
3444,
3855
],
"input_text": [
"Que arxivi les denúncies contra El Jueves.",
"Al jutjat d'instrucció.",
"Per un presumpte delicte d'injúries a la policia espanyola.",
"Catalunya Ràdio i l'ACN.",
"Després que el 5 d'octubre del 2017 el rotatiu publiqués diversos articles satírics a l'entorn de l'actuació del cos de seguretat espanyol en el marc del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre.",
"S'indicava que consumien cocaïna.",
"Subratlla el caràcter humorístic de la publicació i emmarca els articles en l'àmbit de l'exercici de la llibertat d'expressió.",
"El director d'El Jueves.",
"Que era previsible aquest desenllaç, però que tot i això els denunciants han tirat endavant el procediment penal per l'efecte intimidatori que pot crear, per exemple, entre els usuaris de les xarxes socials a l'hora de criticar actuacions policials o d'altres estaments públics.",
"Es relaciona amb aquelles formes d'expressió que propaguin, incitin, promoguin o justifiquin l'odi racial, la xenofòbia, l'antisemitisme i qualsevol altra forma d'odi fundada en la intolerància, inclosa la intolerància que s'expressi en forma de nacionalisme agressiu i etnocentrisme, la discriminació i hostilitat contra les minories, els immigrants i les persones nascudes de la immigració.",
"No.",
"Que el motiu fos racista, antisemita o per la ideologia, religió o creences o situació familiar dels seus membres, o per la pertinença dels seus membres a una ètnia, raça o nació, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, malaltia o discapacitat.",
"L'odi i la intolerància.",
"Que és un instrument de denúncia, de crítica social i política i manifestació de la creació artística.",
"No és ni incitar a la violència ni denigrar, sinó fer humor per als seus lectors."
]
}
|
books
|
Mirà amunt i avall de la carretera: de la banda de la ciutat, no venia una ànima; a l'altra part, allà avall de tot, s'hi veia una pic negre, un carruatge, segurament que feia via enllà. Lhereu pensà que era una sort que no s'obirés l'ordinari encara, puix així podria temperar-se una mica. Mes, en aquell punt, sortí de darrera les mates d'un marge proper un pagès vell, entorxant-se la faixa a la cintura. Al veure l'hereu assegut en el piló, li donà les bones tardes, i, com l'hagués vist des de son camp un altre diumenge quan se despedia de sa promesa, sospitant lo que havia passat, li preguntà rialler:
-Què potser esperaríeu la tartana?
I a la contesta afirmativa de l'hereu esclatà a riure, exclamant:
-Ja podeu esperar-la, com hi ha món!… Mireu-la allà baix de tot, que quasi bé ja no s'afigura…
L'hereu tingué una foguerada. Haver-lo deixat en un dia com aquell, bo i estant avisat, era no tenir vergonya!…
-Si feu una bona trotada potser encara l'aconseguireu en el primer hostal… -insinuà el pages.
Quin altre camí li quedava? Regirat per la malifeta, donà mercès a l'home i a bon pas se llançà carretera enllà.
Durant cinc o sis minuts encara veié el pic negre, però a cada punt més feble, més esborradís… allunyant-se… allunyant-se… Quan ja no el veié gens, esparverat de pensar que pogués haver de fer tota la caminada a peu, se posà a córrer…
|
[
"On va parar la seva mirada el protagonista del text?",
"Hi havia algú al poble?",
"I a l'altre costat què es podia observar?",
"On es dirigia aquest?",
"Què creia el personatge que era avantatjós?",
"Qui va aparèixer més tard?",
"D'on?",
"I què feia?",
"Va saludar el camperol a l'home?",
"On l'havia esguardat amb anterioritat el camperol?",
"Què va inquirir-li al noi?",
"Com va reaccionar l'agricultor davant la resposta positiva?",
"I el jove com va sentir-se en escoltar el que li va dir el senyor?",
"On va anar un cop va acomiadar-se de l'agricultor?",
"Què va fer quan va deixar de distingir el pic?"
] |
{
"answer_end": [
34,
80,
154,
185,
250,
370,
370,
406,
469,
556,
644,
698,
834,
1123,
1358
],
"answer_start": [
0,
36,
82,
142,
187,
291,
312,
357,
408,
408,
589,
645,
711,
1065,
1125
],
"input_text": [
"Amunt i avall de la carretera.",
"No.",
"Una pic negre, un carruatge.",
"Via enllà.",
"Que no s'obirés l'ordinari encara.",
"Un pagès vell.",
"De darrera les mates d'un marge proper.",
"S'entorxava la faixa a la cintura.",
"Sí.",
"Des de son camp un altre diumenge quan se despedia de sa promesa.",
"Si esperava la tartana.",
"Esclatà a riure.",
"Tingué una foguerada.",
"Carretera enllà.",
"Se posà a córrer."
]
}
|
mitologia
|
Els partenis (grec antic οἱ Παρθενίαι, Hoi Partheníai, literalment «fills de noies joves no casades» eren a la ciutat estat d'Esparta a l'antiga Grècia una classe de la població de rang inferior, els quals, segons Antíoc de Siracusa van partir per a fundar la ciutat de Tarent a la Magna Grècia, a la regió actual de Pulla, a Itàlia. Es tracta, doncs, dels joves nascuts fora de matrimoni durant la primera guerra messènica i que donen nom a la revolta dels partenis (708-706 aC), segons la tradició recollida per Estrabó i altres antics historiadors grecs. Diodor de Sicília diu que també s'anomenaven epeunactes.
Estrabó cita Antíoc de Siracusa que hauria escrit: «Antíoc diu que durant la guerra messènica els espartiates que no van participar en la guerra van ser declarats esclaus que es deien ilotes. Els nens nascuts durant l'expedició es deien partenis i no tenien cap dret civil. Els no toleraven aquesta discriminació. Com eren molts van complotar contra els ciutadans lliures.» El complot va ser descobert, van perdonats i després d'un oracle van ser enviats per crear la colònia de Tarent, sota l'égidi de Fàlant d'Esparta, on els cretencs i els bàrbars que s'hi van establir abans, les van donar la benvinguda.
Segons una altra tradició reportat per Dionís d'Halicarnàs els espartans haurien jurar de no tornar cap a casa abans d'obtenir la victòria. Com que la guerra es prolongava, això causava problemes demogràfiques i els guerrers haurien enviat cap a casa tots els joves, que encara no eren lligat pel jurament de tornar a casa i procrear-se quan més possible amb les joves. Una tercera versió vol que es tracta de la progenitura de les espartanes que durant la guerra van fornicar amb els seus esclaus.
|
[
"Què significava el mot \"partenis\"?",
"Qui eren?",
"D'on provenien en general?",
"I a quin lloc modern van marxar?",
"Per quin motiu?",
"A quina batalla van participar?",
"Quin altre nom tenien segons Diodor de Sicília?",
"Què va comentar Antíoc sobre els espartans que no van lluitar a la batalla messènica?",
"Qui eren els seus fills?",
"Contra qui van conspirar?",
"On van anar després que se sabés el que volien fer?",
"Qui va rebre'ls de forma positiva allà?",
"Què conta una altra versió sobre els espartiates?",
"Què els passava als nois que tornaven a casa seva?",
"I què diu una tercera interpretació de la història?"
] |
{
"answer_end": [
100,
194,
151,
332,
294,
466,
613,
805,
860,
986,
1134,
1222,
1362,
1592,
1721
],
"answer_start": [
0,
101,
101,
233,
233,
430,
558,
667,
807,
944,
989,
1136,
1224,
1436,
1594
],
"input_text": [
"Fills de noies joves no casades.",
"Una classe de la població de rang inferior.",
"De la ciutat estat d'Esparta a l'antiga Grècia.",
"A la regió actual de Pulla, a Itàlia.",
"Per a fundar la ciutat de Tarent a la Magna Grècia.",
"A la revolta dels partenis.",
"Epeunactes.",
"Van ser declarats esclaus que es deien ilotes.",
"Els partenis.",
"Contra els ciutadans lliures.",
"Van ser enviats per crear la colònia de Tarent, sota l'égidi de Fàlant d'Esparta.",
"Els cretencs i els bàrbars que s'hi van establir abans.",
"Que haurien jurat de no tornar cap a casa abans d'obtenir la victòria.",
"Encara no eren lligat pel jurament de tornar a casa i procrear-se quan més possible amb les joves.",
"Que es tracta de la progenitura de les espartanes que durant la guerra van fornicar amb els seus esclaus."
]
}
|
bios
|
Dolors Sala Vivé (Sant Sadurní d'Anoia, 1889 - 1978) fou una empresària catalana. Era filla i neta d'especialistes en vins tranquils de l'antiga Casa Sala, primera marca exportadora de vins de Sant Sadurní d'Anoia. La Dolors tenia amplis coneixements d'enologia. Va ser una enòloga "avant la lettre". Tenia tan ben identicats els productes de la vinya de Sant Sadurní, Subirats i Mediona, que els distingia en les cates a cegues.
Es va casar el 1914 amb en Pere Ferrer Bosch, fill petit dels Ferrer de la Freixeneda (Alt Penedès) conegut amb el renom de Freixenet, fundant l'empresa de vins escumosos que prendria aquest sobrenom. La Dolors Sala era qui dirigia la part tècnica de l'elaboració del cava mentre el seu marit viatjava arreu del món comercialitzant el producte i posant els fonaments de la marca que avui és la número 9 del Ranking Mundial de la Viticultura de qualitat.
Junts van iniciar l'elaboració del cava escumós seguint el mètode de la regió francesa de la Champagne, que emprava des de feia dos segles. A la bodega, els encarregats reconeixien el seu talent per a la degustació de vinc i també per aconseguir els millors assemblatges, i en particular els de tipus bruts i bruts natures reserva; ella va ser la primera cavista a treure al mercat un elaborat d'aquest tipus brut reserva en l'anyada 1930.
El 1935 el seu cava ja era conegut a Nova Jersey. Actualment és la primera empresa vitivinícola d'Espanya, que destaca en l'elaboració de vins tranquils. I és l'únic grup de l'Estat situat entre els deu primers del món.
Dolors Sala era una dona amb visió de futur. Plantejava el desenvolupament de l'empresa a llarg termini, alhora que assentava la producció sobre bases sòlides i dirigia la .rma amb mà ferma i idees innovadores. De creences cristianes, la movia l'afany d'aconseguir l'excel·lencia en la feina.
Després de quedar viuda i perdre el seu fill gran durant la Guerra Civil espanyola, es va dedicar en cos i ànima a l'empresa de la qual va ser la presidenta fins al dia de la seva mort. Poc temps abans va ser nomenada Enòloga d'honor per l'Associació d'Enòlegs Catalans.En memòria seva, els que la succeïren varen crear un cava nature de reserva, elaborat amb les seves vinyes de Mediona, que du per nom "Cuvée D.S." (Dolors Sala).
|
[
"Qui era Dolors Sala Vivé?",
"Quan va néixer?",
"On?",
"Quan va morir?",
"Estava formada en viticultura?",
"Amb qui va contraure matrimoni el 1914?",
"Amb quina famosa companyia estava relacionat ell?",
"De què s'encarregava la Dolors a l'empresa?",
"I el seu espòs?",
"Quin procediment de producció del cava van seguir?",
"Què va fer Sala el 1930?",
"A quina ciutat dels Estats Units va ser famós el seu cava a partir del 1935?",
"Com planejava Dolors l'evolució de la companyia?",
"Què va fer quan el seu marit i fill van morir a la Guerra Civil Espanyola?",
"Què van produir els seus hereus?"
] |
{
"answer_end": [
80,
52,
52,
52,
261,
474,
629,
702,
808,
986,
1322,
1372,
1647,
1961,
2267
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
215,
430,
457,
631,
703,
884,
1216,
1324,
1544,
1837,
2124
],
"input_text": [
"Una empresària catalana.",
"El 1889.",
"A Sant Sadurní d'Anoia.",
"El 1978.",
"Sí.",
"Amb en Pere Ferrer Bosch.",
"Amb Freixenet.",
"De la part tècnica de l'elaboració del cava.",
"Viatjava arreu del món comercialitzant el producte i posant els fonaments de la marca.",
"El mètode de la regió francesa de la Champagne.",
"Va ser la primera cavista a treure al mercat un elaborat d'aquest tipus brut reserva en l'anyada 1930.",
"A Nova Jersey.",
"A llarg termini.",
"Es va dedicar en cos i ànima a l'empresa.",
"Un cava nature de reserva, elaborat amb les seves vinyes de Mediona, que du per nom Cuvée D.S. (Dolors Sala)."
]
}
|
books
|
A tall de qui té les tresqueres ben conegudes, va anguilejar lleuger una estona entre arboços i brucs, i va acabar per posar-se a l'aguait darrera unes berdisses que venien a assenyalar la meitat de la ruta entre el poble i la torre del Barbut. Com que en aquell indret del camí s'escorria enclotat i mig cobert pel brancam que li feia de volta, podria fer la seva sense gaire por.
-¡Avui sí, que me les pagaràs totes plegades!- anava remugant entre si.
I, aclatat a terra, tot era guaitar avall per escorcollar les tenebres i parar l'orella per arreplegar tots els sorolls… La quietud era immensa; però en Jan, remogut per l'ardentor del vi i per la del seu mal intent, es sentia trasbalsat, i li semblava que a dintre el cervell hi tingués una farga en la qual un rengle de manyans maseguessin el ferro. Tot era una brasa. La raja que l'enardia li donava un tremolor ferm que el sotragava tot.
De sobte li va córrer entre carn i pell una onada de glaç: la Malena era ja a poques passes i s'acostava sense temença, espantant la basarda amb un lleu cantusseig. D'ençà que es veia segura de ser mare, res li feia una por gaire folla: semblava que la companyia de l'infant que havia de nàixer li donés alè. Per això, foragitat amb el cant el respecte a les tenebres, marxava confiada i amb petja segura.
Amb tot, com li passava sempre que tenia a prop algun perill, va semblar que flairés el que l'amenaçava, i es va aturar en sec, girant arreu la vista i eixamplant els narius, com perdiguer a la saga d'un rastre.
-Qui hi ha, ací?
Ningú va respondre. Només va sentir al seu davant una remor somorta, semblant a la d'un animal que s'entafora entre les mates.
|
[
"Coneix el personatge del text les rutes del lloc on transita?",
"Com camina?",
"I per on?",
"On va parar?",
"Podia fer el que volgués allà?",
"Per què?",
"Hi havia silenci?",
"Com es diu el protagonista?",
"Com es trobava emocionalment?",
"Per quin motiu?",
"Amb què compara el que té dins el seu cap?",
"Què va sentir pel cos abruptament?",
"Anava baixant el camí amb por la Malena?",
"Què va creure ella que olorava en un moment donat?",
"Va contestar algú quan ella va preguntar si hi havia algú pels voltants?"
] |
{
"answer_end": [
45,
68,
101,
243,
380,
380,
597,
610,
691,
691,
804,
953,
1119,
1405,
1549
],
"answer_start": [
0,
47,
47,
105,
245,
245,
474,
599,
604,
604,
695,
896,
955,
1364,
1514
],
"input_text": [
"Sí.",
"Lleuger.",
"Entre arboços i brucs.",
"A l'aguait darrera unes berdisses que venien a assenyalar la meitat de la ruta entre el poble i la torre del Barbut.",
"Sí.",
"Perquè aquell indret del camí s'escorria enclotat i mig cobert pel brancam que li feia de volta.",
"Sí.",
"Jan.",
"Trasbalsat.",
"Per l'ardentor del vi i per la del seu mal intent.",
"Amb una farga en la qual un rengle de manyans maseguessin el ferro.",
"Una onada de glaç.",
"No.",
"El que l'amenaçava.",
"No."
]
}
|
bios
|
Mercè Pàniker i Alemany (Barcelona, Barcelonès, 27 de febrer de 1920 - Barcelona, Barcelonès, 28 de gener de 2012) fou una empresària i activista social catalana.
Filla de Sri Ramuni Paniker Amah, empresari indi establert a Catalunya, i de la catalana Carme Alemany Sabadell, a més de germana del sacerdot i filòsof Raimon Panikkar i del filòsof Salvador Pàniker, i mare d'Albert Pèlach i Pàniker. Mercè Pániker cursà els seus estudis en un internat a prop de Bonn durant la Guerra Civil Espanyola. El 1943 es va llicenciar en ciències químiques per la Universitat de Barcelona i s'incorporà a l'empresa familiar fundada pel seu pare el 1922, Pániker SA.
Després de la mort del seu pare, el 1954, es va fer càrrec de la seva direcció fins al 1974. El 1950 va ser cofundadora de l'Asociación Química Española de la Industria del Cuero (AQEIC), que presidí durant alguns anys, i entre el 1975 i el 1977 fou la presidenta de la Unió Internacional de Societats de Químics i Tècnics de la Indústria de l'Adoberia (IULTCS). El 1974 va abandonar l'empresa familiar i, posteriorment, va fundar l'empresa Bil·liena Química SA, a Villena (Alt Vinalopó). També fou la presidenta de l'Associació de Químics de Catalunya i membre de la junta directiva de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC), representant del Consell Social de la Universitat de Barcelona i directiva de TYCSA.
Com a membre de l'Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament Industrial (ONUDI), cap al final de la seva vida professional, va realitzar missions d'assessorament industrial a l'Àfrica, Àsia i Amèrica. El 1976 s'afilià a Unió Democràtica de Catalunya i participa en diversos mítings de la formació durant les primeres eleccions democràtiques.
Fou una de les organitzadores del Primer Congrés de Dona i Economia i el 1992 fou cofundadora de FEMVISIO, entitat d'àmbit europeu dedicada a la promoció de la dona empresària, que participà en la Conferència de Pequín sobre la Dona (1995) i fou consultora de la Comissió Econòmica i Social de les Nacions Unides (ECOSOC). El 1998 creà, en record del seu pare, la Fundació Ramuni Paniker Trust a l'estat indi de Kerala, amb l'objectiu d'assistir estudiants amb talent i pocs mitjans econòmics en zones rurals.
Pàniker fou una de les dones pioneres a Catalunya, com a empresària i defensora dels drets de les dones, defensant sempre la importància de la independència econòmica de la dona i donant suport a les iniciatives que es van emprendre a Catalunya en favor de la petita i mitjana empresa. Va contribuir a recuperació de la democràcia i va donar suport en la creació i desenvolupament de l'Institut Català de la Dona de la Generalitat de Catalunya en els anys 80. La seva feina ha estat reconeguda nivell europeu pel Lobby Europeu de Dones, però també, per institucions mundials com les Nacions Unides.
|
[
"Qui era Mercè Paniker i Alemany?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Qui eren els seus pares?",
"I el seu fill?",
"En què va formar-se a la universitat?",
"Com es deia la companyia de la seva família?",
"Què va instituir amb algú més el 1950?",
"Què va dirigir del 1975 al 1977?",
"Quin càrrec va ocupar a l'Associació de Químics de Catalunya?",
"Què va decidir fer quan la seva etapa laboral arribava al seu fi?",
"Quin tipus d'institució era el seu projecte FEMVISIO?",
"Per què va constituir la Fundació Ramuni Paniker a l'Índia?",
"Què va advocar durant tota la seva vida?",
"Qui ha agraït el seu treball?"
] |
{
"answer_end": [
161,
114,
114,
274,
396,
577,
653,
841,
1016,
1207,
1591,
1909,
2242,
2528,
2841
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
163,
364,
507,
594,
748,
877,
1150,
1473,
1812,
2065,
2349,
2704
],
"input_text": [
"Una empresària i activista social catalana.",
"A Barcelona.",
"El 27 de febrer de 1920.",
"Sri Ramuni Paniker Amah i Carme Alemany Sabadell.",
"Albert Pèlach i Pàniker.",
"En ciències químiques.",
"Pániker SA.",
"L'Asociación Química Española de la Industria del Cuero (AQEIC).",
"La Unió Internacional de Societats de Químics i Tècnics de la Indústria de l'Adoberia (IULTCS).",
"El de presidenta.",
"Va realitzar missions d'assessorament industrial a l'Àfrica, Àsia i Amèrica.",
"Era una entitat d'àmbit europeu dedicada a la promoció de la dona empresària.",
"Per a assistir estudiants amb talent i pocs mitjans econòmics en zones rurals.",
"La importància de la independència econòmica de la dona i les iniciatives que es van emprendre a Catalunya en favor de la petita i mitjana empresa.",
"El Lobby Europeu de Dones i les Nacions Unides."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Oritia va ser una de les reines de les amazones, juntament amb les germanes Antíope i Hipòlita, succeint Marpesia quan aquesta va morir lluitant contra els bàrbars. Alguns autors la confonen amb Hipòlita, i de vegades es barregen les gestes de les dues.
El seu talent militar era destacat, el que va portar a que les amazones es convertissin en un poble temut i admirat. Això va portar terribles conseqüències, ja que el rei Euristeu, qui va encomanar a Hèracles les seves dotze tasques, també li va demanar com a prova que li portés les armes de la reina de les amazones, gesta que considerava impossible per la fama de guerreres imbatibles que havien aconseguit.
Hèracles i el seu exèrcit grec van penetrar en territori de les amazones mentre Oritia lluitava contra els reis frigis Otreu i Migdone i Príam, rei de Troia, de forma que van sorprendre Antíope sola i indefensa. El mateix Teseu, que formava part de l'expedició, la va raptar i la convertir en la seva esposa.
En rebre la notícia de la derrota i del segrest de sa germana, Oritia va jurar venjança, i va demanar ajuda a Sagil, rei d'Escítia. Es deia que les amazones decendien de pobles escites i que van abandonar les terres quan els seus marits van ésser assassinats. Els dos pobles conservaven una estreta alliança, i Sagil va enviar el seu propi fill Panasàgor, a venjar les seves aliades. Van envair l'Àtica, van infligir als grecs nombroses derrotes, arribant a ocupar Atenes i a assetjar l'Acròpoli, però Panasogoro les va abandonar en mig d'una batalla crucial, provocant que les amazones patissin una derrota gairebé definitiva.
Oritia va fugir Megara, on va morir de pena i d'impotència. Com que no va deixar descendència, havent jurat mantenir-se verge tota la vida, Pentesilea es va fer càrrec de dirigir les amazones, que majoritàriament van tornar a Escítia.
|
[
"Qui era Oritia?",
"Quines van ser les seves companyes?",
"A qui va substituir Oritia?",
"Amb qui es mesclen les històries d'Oritia?",
"Què va fer que les amazones es consideressin figures que fan por?",
"Per què va ser un problema això per a Hèracles?",
"Què feia Oritia quan Hèracles i la seva milícia van entrar a la regió de les amazones?",
"Qui hi havia allà solitària?",
"Qui va atrapar-la i obligar-la a casar-se amb ell?",
"Què va prometre Oritia quan va assabentar-se del que li va ocórrer a Antíope?",
"A qui va sol·licitar suport?",
"Què es comenta sobre l'origen de les amazones?",
"A qui va manar Sagil perquè vengés Oritia?",
"Què va causar que les amazones perdessin contra els grecs?",
"Qui va succeir a Oritia com a reina de les amazones?"
] |
{
"answer_end": [
74,
121,
140,
279,
386,
690,
848,
902,
999,
1088,
1131,
1259,
1383,
1627,
1820
],
"answer_start": [
27,
76,
123,
192,
281,
398,
692,
850,
904,
1001,
1092,
1133,
1312,
1385,
1769
],
"input_text": [
"Una de les reines de les amazones.",
"Antíope i Hipòlita.",
"A Marpesia.",
"Amb Hipòlita.",
"El talent militar d'Oritia.",
"Perquè el rei Euristeu li va demanar com a prova que li portés les armes de la reina de les amazones, gesta que considerava impossible per la fama de guerreres imbatibles que havien aconseguit.",
"Lluitava contra els reis frigis Otreu i Migdone i Príam, rei de Troia.",
"Antíope.",
"Teseu.",
"Venjança.",
"A Sagil, rei d'Escítia.",
"Que decendien de pobles escites i que van abandonar les terres quan els seus marits van ésser assassinats.",
"Al seu propi fill Panasàgor.",
"Que Panasogoro les va abandonar en mig d'una batalla crucial.",
"Pentesilea."
]
}
|
bios
|
Mercè Capdevila i Gaya (Barcelona, 25 de març del 1946) és una pedagoga, pianista i compositora catalana especialitzada en el camps de la música instrumental i electroacústica.
Començà a estudiar música a l'Acadèmia Marshall, i amplià coneixements al Conservatori del Liceu i al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on obtingué l'any 1968 la titulació superior. Posteriorment s'endinsà en el camp de la música electroacústica de la mà del mestre i compositor Gabriel Brncic, al Laboratori Phonos de Barcelona i perfeccionà l'aprenentatge de composició amb Josep Maria Mestres Quadreny, Coriún Aharonián, Carmelo Bernaola, Luis de Pablo i Luigi Nono, amb qui mantingué una llarga correspondència. També assistí a cursos teòrics sobre la música del segle XX impartits per Carles Guinovart. El 1976 va ser becada per la Universitat de Barcelona per assistir al Congrés de la Societat Internacional d'Estudis Musicals (ISME) a Montreux. L'any 1977 va ser nomenada professora de piano al Centre d'Estudis Musicals de Barcelona. L'any 1982 va començar impartir classes seguint el Mètode Martenot i el Willems. Artista interdisciplinària, en paral·lel havia estudiat Arts Plàstiques a l'escola Massana de Barcelona i amb el professor Edward Mosny al Kunsthand Werk Schule de Pforzheim (Alemanya).
Durant el curs 1993-1994 va ser compositora invitada a l'estudi d'Aaron Copland al School of Music Queens College, de la City University of New York. S'especialitzà en el camp de la creació electroacústica, per bé que també es dedicà a la música mixta i a la instrumental, i participà en muntatges multidisciplinaris que combinaven la música amb la llum, moviment, raigs làser i la veu en recitals poètics. Alguns dels artistes amb què treballà foren Eloi Puig, la pintora Gabriela Vargas, la videoartista Ester Xargay, la dramaturga Eva Hibernia, el poeta Carles Hac Mor, la directora teatral Glòria Rognoni, els compositors Oriol Graus, Eduardo Polonio, l'escriptor Guillermo Ayesa, el pianista Jean Pierre Dupuy, l'actor Javier Palma i Egill Friedlaisson. La seva llista de composicions comprèn més de cent obres entre les quals es troben composicions per a cinta magnetofònica, cinta i sintetitzadors; combinació d'instruments (de vent, corda i teclat) amb electrònica, manipulació de so en temps real, entre d'altres. Ha enregistrat dos discs amb composicions pròpies i ha participat en discos col·lectius. Les seves obres s'han divulgat internacionalment en nombrosos festivals i han estat interpretades, entre altres llocs, al Festival Varadero, a Cuba, a l'Europalia'85 de Bèlgica, al Festival Internacional de Música Contemporània d'Alacant i també al Festival de Musique Expérimentale de Bourges.
Fou membre fundadora de l'Associació de Música Electroacústica d'Espanya (AMEE) i formà part del patronat del Laboratori de Música Electroacústica PHONOS. És membre de l'Associació Catalana de Compositors.
|
[
"Qui és Mercè Capdevila i Gaya?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"A quins àmbits s'ha circumscrit musicalment?",
"On s'ha format?",
"Amb qui va estudiar composició al Laboratori Phonos de Barcelona?",
"Què li va ocórrer el 1976?",
"Qui va tenir com a mestre al Kunsthand Werk Schule de Pforzheim?",
"Qui va convidar-la al School of Music Queens College de Nova York?",
"A part de centrar-se en l'electroacústica quin altre camp va tractar?",
"Amb quines persones pertanyents a l'art va col·laborar?",
"Quin tipus de peces musicals va fer?",
"A quins festivals s'han representat?",
"Quina institució va constituir?",
"I a quina pertany actualment?"
] |
{
"answer_end": [
104,
55,
55,
175,
324,
658,
941,
1287,
1448,
1571,
2057,
2322,
2706,
2787,
2912
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
105,
177,
485,
798,
1155,
1325,
1450,
1707,
2059,
2413,
2708,
2863
],
"input_text": [
"Una pedagoga, pianista i compositora catalana.",
"A Barcelona.",
"El 25 de març del 1946.",
"En el camps de la música instrumental i electroacústica.",
"A l'Acadèmia Marshall, al Conservatori del Liceu i al Conservatori Municipal de Música de Barcelona.",
"Amb Josep Maria Mestres Quadreny, Coriún Aharonián, Carmelo Bernaola, Luis de Pablo i Luigi Nono.",
"Va ser becada per la Universitat de Barcelona per assistir al Congrés de la Societat Internacional d'Estudis Musicals (ISME) a Montreux.",
"Edward Mosny.",
"Aaron Copland.",
"La música mixta i la instrumental.",
"Amb Eloi Puig, la pintora Gabriela Vargas, la videoartista Ester Xargay, la dramaturga Eva Hibernia, el poeta Carles Hac Mor, la directora teatral Glòria Rognoni, els compositors Oriol Graus, Eduardo Polonio, l'escriptor Guillermo Ayesa, el pianista Jean Pierre Dupuy, l'actor Javier Palma i Egill Friedlaisson.",
"Composicions per a cinta magnetofònica, cinta i sintetitzadors; combinació d'instruments (de vent, corda i teclat) amb electrònica i manipulació de so en temps real, entre d'altres.",
"Al Festival Varadero, a Cuba, a l'Europalia'85 de Bèlgica, al Festival Internacional de Música Contemporània d'Alacant i al Festival de Musique Expérimentale de Bourges.",
"L'Associació de Música Electroacústica d'Espanya (AMEE).",
"A l'Associació Catalana de Compositors."
]
}
|
mitologia
|
Les nornes (antic nòrdic: norn, plural: nornir) de la mitologia escandinava són tres germanes anomenades Urd (el que ha succeït), Verdandi (el que està succeint) i Skuld (el que succeirà).
Viuen sota les arrels de l'Yggdrasil, l'arbre del cosmos (tot i que en alguns relats se'ns diu que viuen en el Bifröst), on teixeixen el tapís dels destins. La vida de cada persona és un fil en el seu teler, i la llargada del fil és la llargada de la vida d'una persona. Curiosament, Skuld també era el nom d'una valquíria.
D'aquesta manera, tot té el seu destí en la religió escandinava: fins i tot el déus tenen els seus fils, encara que les nornes no els els deixen veure. Aquesta subjecció dels déus a un poder que escapa al seu control i les repercussions que té això per a ells, els quals també tindran una fi, és un dels temes més importants dins la literatura que tracta sobre mitologia escandinava.
Les tres divinitats que teixeixen el destí existeixen en un nivell profund de la mitologia dels pobles indoeuropeus, tot i que, probablement, no són tan antigues com la tècnica de teixir. Es pot veure que les nornes de la mitologia escandinava tenen les seves homòlogues entre els grecs, amb les anomenades moires, i entre els romans, amb les anomenades parques.
En l'obra Macbeth de William Shakespeare, tres germanes anomenades Weird Sisters expliquen al protagonista el seu destí. Sembla que Weird és una paraula derivada de l'anglosaxó wyrd, la qual està relacionada amb Urd i designa també un concepte de la religió dels pobles germànics. També apareixen a la tetralogia Der Ring des Nibelungen, de Richard Wagner.
Tres personatges vagament basats en les nornes, i anomenats com elles, apareixen en el manga japonès Oh My Goddess.
Una ètnia, anomenada nornes, apareix en la sèrie fantàstica de Tad Williams Memory, Sorrow, and Thorn; no obstant això, no sembla que hi hagi relació aparent.
|
[
"Què són les nornes?",
"Com es diuen?",
"Què volen dir els seus noms?",
"On resideixen?",
"On es creu que poden habitar també?",
"I què fan a l'Yggdrasil?",
"Què signifiquen els filaments en el seu telar?",
"I la llargària?",
"Només els humans disposen d'aquests?",
"Quina qüestió transcendent es pot observar a la cultura escandinava?",
"Quin és l'origen d'aquestes tres deïtats?",
"Quins són els seus equivalents a Grècia i Roma?",
"En quins personatges de Macbeth es poden veure representades aquestes figures escandinaves?",
"A quines obres de Wagner es mostren també?",
"Quin còmic del Japó va inspirar-se en aquestes divinitats?"
] |
{
"answer_end": [
93,
169,
187,
225,
307,
344,
395,
458,
616,
895,
1012,
1258,
1379,
1615,
1731
],
"answer_start": [
0,
94,
105,
189,
247,
189,
346,
399,
531,
665,
897,
1102,
1260,
1541,
1617
],
"input_text": [
"Tres germanes.",
"Urd, Verdandi i Skuld.",
"El que ha succeït, el que està succeint i el que succeirà.",
"Sota les arrels de l'Yggdrasil.",
"En el Bifröst.",
"Teixeixen el tapís dels destins.",
"La vida de cada persona.",
"És la llargada de la vida d'una persona.",
"No.",
"Aquesta subjecció dels déus a un poder que escapa al seu control i les repercussions que té això per a ells, els quals també tindran una fi.",
"Existeixen en un nivell profund de la mitologia dels pobles indoeuropeus.",
"Tenen les seves homòlogues entre els grecs, amb les anomenades moires, i entre els romans, amb les anomenades parques.",
"En les Weird Sisters.",
"A la tetralogia Der Ring des Nibelungen.",
"Oh My Goddess."
]
}
|
vilaweb
|
El pròxim congrés del Bloc Nacionalista Valencià -un dels tres partits que formen Compromís- serà obert a la resta de la militància adherida a la coalició. Així s'ha aprovat en la reunió del Consell Nacional del Bloc, que s'ha celebrat avui a València. Els militants decidien sobre l'obertura del VIII Congrés del Bloc, que se celebrarà el juny de 2020. En declaracions als mitjans durant la celebració del Consell, el, diputat al congrés espanyol de Compromís, Joan Baldoví, i la coordinadora general del Bloc, Àgueda Micó, han negat que hi hagi divisió a la formació i han defensat l'obertura del VIII Congrés del Bloc a persones que no militen al partit per a consolidar el projecte de Compromís. Baldoví ha defensat que Compromís ‘ha demostrat que ha estat una eina útil en totes les administracions en les quals té representació' i ha animat a encarar el futur enfortint les eines per a ‘posar en relleu problemes fonamentals i que durant molt de temps han estat amagats, com el finançament o les inversions en transports' del País Valencià. Així, ha afirmat que Compromís ha fet ‘des de la humilitat i la virtut, que els problemes valencians siguin visibles i que formin part de l'agenda negociadora amb el PSOE'. En aquest sentit, ha assegurat que la coalició valenciana espera arribar a signar el pacte de govern amb els socialistes ‘perquè aquests problemes ancestrals se solucionin d'una vegada per sempre'. A més, ha valorat que la ‘potent' eina que és Compromís, ha apuntat que el Bloc ‘ha d'enfortir aquesta eina que ens fa transversals, que ens fa arribar a grans capes de la societat i ens permet estar en les institucions i transformar per a bé aquest país' i ha defensat que ‘allà on està Compromís ha millorat la vida dels valencians i les valencianes'. Preguntat per la negativa de set comarques a l'obertura del VIII Congrés del Bloc, a persones adherides directament a la coalició i que no formen part de la resta de partits, ha respost que ‘es trobarà la manera que tots estiguem còmodes'. En aquesta línia, ha assenyalat que en el seu moment el Bloc va ser una aliança de partits, i Compromís també ho és. I ha defensat que és sa que en les organitzacions hi hagi divergència. ‘El que és sa és que aquesta divergència també es recondueixi i que tots ens sentim còmodes en aquesta obertura', ha asseverat. Així, ha afirmat que Compromís no renunciarà mai als valors identitaris però ha admès que hi ha tota una sèrie de problemes que són universals i comparteixen totes les persones. ‘Hem d'aconseguir arribar a solucionar tots els problemes que són comuns a tots els ciutadans que treballen a la comunitat', ha afegit. ‘Consolidar Compromís' Per la seva banda, Micó ha reivindicat un ‘espai de reflexió per a construir una base política i organitzativa del nostre projecte que pugui donar solució als problemes de la gent i que pugui representar a la majoria de valencians. I ha afegit que volen un congrés que signifiqui consolidar Compromís, que és el seu projecte de govern. En aquesta línia, ha negat qualsevol divisió perquè ‘tota la gent del Bloc té clar que les persones adherides directament a Compromís necessiten eines de participació'. ‘Tots i totes tenim clar que cal buscar i millorar orgànicament la nostra coalició electoral', ha confirmat. No obstant això, ha explicat que és una decisió que ha de prendre el Consell Nacional, encara que s'ha mostrat segura que ‘si no és ara a través del propi congrés aconseguirem fer aquesta obertura del nostre projecte polític'.
|
[
"Quants grups polítics conformen Compromís?",
"A què podran assistir els membres d'aquesta coalició?",
"On s'ha autoritzat això?",
"Qui és Joan Baldoví?",
"I Àgueda Micó?",
"Què han desmentit?",
"I què han advocat?",
"Quines qüestions creu Baldoví que s'han d'accentuar?",
"Té esperança en què la coalició pugui firmar l'acord de govern amb el partit socialista?",
"Què se li ha inquirit?",
"I què ha contestat?",
"Què ha asseverat sobre Compromís?",
"Què ha reclamat Micó?",
"Quin motiu ha donat per a contradir que hi hagi una partició?",
"Què ha de portar a una conclusió el Consell Nacional?"
] |
{
"answer_end": [
91,
154,
216,
474,
523,
568,
698,
1045,
1340,
1853,
2010,
2399,
2895,
3168,
3364
],
"answer_start": [
50,
0,
156,
420,
478,
525,
571,
700,
1238,
1772,
1947,
2334,
2684,
3019,
3199
],
"input_text": [
"Tres.",
"Al pròxim congrés del Bloc Nacionalista Valencià.",
"A la reunió del Consell Nacional del Bloc.",
"El diputat al congrés espanyol de Compromís.",
"La coordinadora general del Bloc.",
"Que hi hagi divisió a la formació.",
"L'obertura del VIII Congrés del Bloc a persones que no militen al partit per a consolidar el projecte de Compromís.",
"El finançament o les inversions en transports del País Valencià.",
"Sí.",
"Sobre la negativa de set comarques a l'obertura del VIII Congrés del Bloc.",
"Que es trobarà la manera que tots estiguem còmodes.",
"Que Compromís no renunciarà mai als valors identitaris.",
"Un espai de reflexió per a construir una base política i organitzativa del seu projecte que pugui donar solució als problemes de la gent i que pugui representar a la majoria de valencians.",
"Ha negat qualsevol divisió perquè tota la gent del Bloc té clar que les persones adherides directament a Compromís necessiten eines de participació.",
"El buscar i millorar orgànicament la seva coalició electoral."
]
}
|
vilaweb
|
L'eficàcia és l'obsessió d'Amazon. El gegant del comerç electrònic cerca constantment fórmules per a lliurar les compres dels clients com més aviat millor. Fins ara, els magatzems eren el gran fre de la immediatesa. Productes mal classificats, caminades eternes dels treballadors entre prestatgeries… L'empresa que dirigeix Jeff Bezos s'ha decidit a resoldre-ho amb tecnologia innovadora: han desenvolupat uns robots –anomenats drives– que intervenen en la gestió i la preparació de les comandes. L'efecte ha estat rotund: l'eficàcia ha crescut d'un 20%. Però, ben bé, que són els drives? Uns robots més grans que una aspiradora autònoma que es mouen pels magatzems d'Amazon mitjançant sensors. Tenen la funció de localitzar els prestatges metàl·lics on hi ha els productes que conformen les comandes dels clients. Un cop localitzades, s'hi posen a sota i les transporten al punt on els treballadors enllesteixen les comandes. Gràcies a aquests robots, que ja operen al centre logístic de Castellbisbal, el nombre d'articles emmagatzemats per metre quadrat ha augmentat d'un 50%. A més, estalvien caminades i corredisses dels treballadors, que poden arribar a ser de set quilòmetres diaris. Amazon espera implantar aquesta tecnologia al centre del Prat de Llobregat a la tardor. Actualment només és en dinou magatzems: disset dels EUA, un de Polònia i el de Castellbisbal, on hi ha 350 robots i 2.000 prestatgeries. Al Prat hi ha 3.500 robots i 50.000 prestatgeries. Amazon ha anunciat avui que preveu de contractar 800 persones a Catalunya per l'augment de les comandes que creu que hi haurà arran de l'eficàcia dels robots. Ací podeu veure com funcionen els robots d'Amazon:
|
[
"Què és el que busca Amazon?",
"Què els impedia que això fos així?",
"Quins problemes hi havia?",
"Com s'han solucionat?",
"Quin nom tenen aquestes màquines?",
"Quin ha sigut el resultat d'aquesta implementació?",
"De què es tracten aquests aparells?",
"Quina és la seva missió?",
"Què fan després de trobar els estants?",
"Què ha crescut un 50% al magatzem de Castellbisbal?",
"Què economitzen els que feinegen allà?",
"Quina distància poden recórrer al dia?",
"On es vol instaurar també aquest sistema?",
"On podem trobar-lo de moment?",
"Per què pronostica Amazon que haurà de cercar 800 treballadors més a Catalunya?"
] |
{
"answer_end": [
154,
214,
299,
495,
435,
553,
693,
813,
925,
1078,
1138,
1189,
1265,
1371,
1624
],
"answer_start": [
0,
156,
216,
301,
389,
497,
569,
695,
815,
927,
1080,
1140,
1191,
1279,
1467
],
"input_text": [
"Fórmules per a lliurar les compres dels clients com més aviat millor.",
"Els magatzems.",
"Productes mal classificats i caminades eternes dels treballadors entre prestatgeries.",
"Amb tecnologia innovadora: han desenvolupat uns robots que intervenen en la gestió i la preparació de les comandes.",
"Drives.",
"L'eficàcia ha crescut d'un 20%.",
"Són uns robots més grans que una aspiradora autònoma que es mouen pels magatzems d'Amazon mitjançant sensors.",
"Localitzar els prestatges metàl·lics on hi ha els productes que conformen les comandes dels clients.",
"S'hi posen a sota i les transporten al punt on els treballadors enllesteixen les comandes.",
"El nombre d'articles emmagatzemats per metre quadrat.",
"Caminades i corredisses.",
"Poden arribar a ser de set quilòmetres diaris.",
"Al centre del Prat de Llobregat.",
"Només és en dinou magatzems: disset dels EUA, un de Polònia i el de Castellbisbal.",
"Per l'augment de les comandes que creu que hi haurà arran de l'eficàcia dels robots."
]
}
|
bios
|
Núria Montserrat Pulido (Barcelona, 8 de juny de 1978) és una bioenginyera catalana especialitzada en cèl·lules mare pluripotents i la generació de sistemes multicel·lulars complexos per entendre el desenvolupament de les malalties en humans. És professora de Recerca ICREA cap del grup de recerca "Pluripotency for organ regeneration" a l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). És membre també de diverses societats científiques com l'European Society of Cardiology], l'European Foundation for the Study of Diabetes o l'Spanish Network of Cell Therapy.
Les seves investigacions s'han dirigit a entendre com es generen totes les cèl·lules del nostre organisme a partir de cèl·lules mare embrionàries. Per dur a terme els seus projectes, al seu laboratori combina l'enginyeria de teixits, la bioimpressió en 3D o l'edició genètica. A més, s'interessa per comunicar la ciència a la societat i promoure les carreres científiques entre els joves, per la qual cosa sovinteja aparicions en mitjans de comunicació i en àmbits educatius.
Davant l'arribada del virus SARS-CoV-2, ha canviat el rumb de les seves investigacions, atès que el virus afecta especialment pulmons i ronyons. El seu equip ha identificat un fàrmac (APN01) que havia estat desenvolupat durant l'epidèmia del Sars de 2003 i que bloqueja el virus a les primeres fases de la infecció. Per aconseguir-ho ha infectat i tractat minironyons creats amb impressora 3D.
Va estudiar Biologia a la Universitat de Barcelona, on també va fer el seu màster i el doctorat europeu en Biologia. Ha gaudit també de beques postdoctorals, com les que va rebre de la Fundação para a Ciência e Tecnologia (Portugal, 2007) i la Beca Juan de la Cierva (Barcelona, 2008, amb Juan Carlos Izpisúa Belmonte). Arran dels seus estudis i recerques ha fet estades a Suïssa, França i més concretament al Salk Institute for Biological Studies sota la direcció de Juan Carlos Izpisúa Belmonte. Sota la seva direcció també, va treballar al Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, centrant la seva recerca en malalties rares, com l'anèmia de Fancone. No obstant, admet que un dels obstacles que s'han trobat en aquestes investigacions és la baixa eficiència, atès que de cada 1.000 cèl·lules que es poden extraure d'un pacient, una única cèl·lula podrà ser igual a una cèl·lula mare.
D'entre els seus èxits científics, en destaca la participació en el primer treball que descriu la generació d'organoides de ronyó, treball que va ser seleccionat per la revista Science com un dels 10 descobriments de l'any 2013.
L'equip que ella lidera a l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya va rebre el premi Íñigo Álvarez de Toledo a la recerca en nefrologia Bàsica atorgat per la Fundació Renal, pel treball «Fine tuning the extracelular environment accelerates the derivation of kidney organoids from human pluripotent stem cells».
|
[
"Qui és Núria Montserrat Pulido?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"En què se centra el seu treball?",
"A quin lloc exerceix com a mestra?",
"A quines institucions és partícip?",
"Cap a on s'han encaminat les seves recerques?",
"Què fa per poder dur a cap els seus estudis?",
"Per què sol comparèixer en diversos medis i escoles?",
"Per quin motiu va alterar la seva recerca quan va arribar la COVID?",
"En què s'ha format?",
"Amb qui va estar al Salk Institute for Biological Studies?",
"On va feinejar investigant malalties estranyes?",
"Quin triomf científic seu és notable?",
"Quin guardó va guanyar ella i un grup que dirigeix?"
] |
{
"answer_end": [
83,
54,
54,
241,
385,
560,
707,
837,
1036,
1181,
1452,
1928,
2064,
2453,
2695
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
84,
243,
387,
562,
709,
846,
1038,
1432,
1788,
1959,
2324,
2553
],
"input_text": [
"Una bioenginyera catalana.",
"A Barcelona.",
"El 8 de juny de 1978.",
"En cèl·lules mare pluripotents i la generació de sistemes multicel·lulars complexos per entendre el desenvolupament de les malalties en humans.",
"A l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC).",
"A l'European Society of Cardiology], l'European Foundation for the Study of Diabetes i l'Spanish Network of Cell Therapy.",
"S'han dirigit a entendre com es generen totes les cèl·lules del nostre organisme a partir de cèl·lules mare embrionàries.",
"Combina l'enginyeria de teixits, la bioimpressió en 3D o l'edició genètica.",
"Perquè s'interessa per comunicar la ciència a la societat i promoure les carreres científiques entre els joves.",
"Perquè el virus afecta especialment pulmons i ronyons.",
"En Biologia.",
"Amb Juan Carlos Izpisúa Belmonte.",
"Al Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona.",
"El primer treball que descriu la generació d'organoides de ronyó.",
"El premi Íñigo Álvarez de Toledo a la recerca en nefrologia Bàsica."
]
}
|
mitologia
|
Hetites o hitites (en hebreu "Fills d'Heth: חתי HTY i בני-חת BNY-HT ") foren el segon dels onze pobles de Canaan que els hebreus van trobar a Palestina. Eren suposats descendents d'Heth o Het, fill de Canaan fill d'Ham, i el Gènesi diu que van vendre terra a Abraham. Els onze pobles eren: els sidonites, el hetites, els jebusites, el guirgaixites, els hivites, els arquites, els sinites, els arvadites, els semarites i els hamatites (els sidonites eren descendents del fill primogènit de Canaan anomenats Sidó; el fill Het era l'ancestre dels Hetites). Vivien suposadament a la zona d'Hebron.
Al començament del segle XX els hetites es van identificar amb els hitites d'Anatòlia, sobre els que en aquell moment s'havien fet importants descobriments, i se'ls va anomenar hitites o Hitites bíblics. Si bé la hipòtesi sembla poc versemblant, alguns historiadors pensen que és possible que es tractés de grups hitites establerts a Canaan cap a l'any 1200 aC amb el moviment del Pobles del mar, o dels luvites que van fundar alguns regnes neohitites a Síria.
Salomó d'Israel els va imposar tribut com altres pobles cananeus. En temps del rei Joram tenia reis propis (esmentats per Elies a 2 Reis, VII, 6). Es mencionen per darrer cop al retorn dels jueus de la captivitat a Babilònia (Esdres. Llibre d'Esdres, IX, 1).
Alguns hetites bíblics són molt coneguts, com el desgraciat Uries l'hitita a qui el rei David va enviar al camp de batalla a morir, per a poder tenir la seva esposa Betsabé. Les referències de la Bíblia més conegudes semblen indicar que els hetites eren una més de les petites tribus dels territoris muntanyosos del Regne de Judà, al sud de Palestina. Alguns passatges suggereixen però que existia un país hitita que tenia un poder polític molt gran. Al Segon llibre dels Reis els arameus diuen que el rei d'Israel havia contractat als reis hitites i egipcis per atacar-los. El text fa referència als reis hitites i els dóna una categoria similar als faraons egipcis.
|
[
"Qui eren els hetites?",
"Què significa en hebreu \"hetites\"?",
"De qui es diu que provenen?",
"Què comenta el Gènesi sobre aquest poble?",
"Quines eren les onze poblacions de Canaan?",
"On se situaven?",
"Què va passar a principis del segle XX?",
"Com se'ls va denominar llavors?",
"Què opinen els experts d'aquesta teoria?",
"Qui va obligar als hetites a pagar un impost?",
"On s'esmenten per última vegada?",
"Qui és un famós hetita?",
"Què afirma la Bíblia sobre els hetites?",
"Què insinuen alguns trossos del llibre?",
"I què explica el Segon llibre dels Reis sobre ells?"
] |
{
"answer_end": [
151,
70,
218,
266,
433,
592,
679,
796,
1053,
1092,
1312,
1486,
1664,
1763,
1887
],
"answer_start": [
0,
0,
153,
222,
268,
554,
594,
753,
840,
1055,
1202,
1314,
1488,
1666,
1765
],
"input_text": [
"El segon dels onze pobles de Canaan que els hebreus van trobar a Palestina.",
"Fills d'Heth.",
"Eren suposats descendents d'Heth o Het, fill de Canaan fill d'Ham.",
"Que van vendre terra a Abraham.",
"Els sidonites, el hetites, els jebusites, el guirgaixites, els hivites, els arquites, els sinites, els arvadites, els semarites i els hamatites.",
"Vivien suposadament a la zona d'Hebron.",
"Que els hetites es van identificar amb els hitites d'Anatòlia.",
"Hitites o Hitites bíblics.",
"Que és possible que es tractés de grups hitites establerts a Canaan cap a l'any 1200 aC amb el moviment del Pobles del mar, o dels luvites que van fundar alguns regnes neohitites a Síria.",
"Salomó d'Israel.",
"Al retorn dels jueus de la captivitat a Babilònia (Esdres. Llibre d'Esdres, IX, 1).",
"Uries l'hitita a qui el rei David va enviar al camp de batalla a morir, per a poder tenir la seva esposa Betsabé.",
"Que eren una més de les petites tribus dels territoris muntanyosos del Regne de Judà, al sud de Palestina.",
"Que existia un país hitita que tenia un poder polític molt gran.",
"Al Segon llibre dels Reis els arameus diuen que el rei d'Israel havia contractat als reis hitites i egipcis per atacar-los."
]
}
|
bios
|
Dolors Hostalrich Fa (Barcelona, 1891 - 1979) fou una bibliotecària, traductora i editora catalana. Va ser alumna de la primera promoció de l'Escola Superior de Bibliotecàries (1915–1918).
Dolors provenia d'una família d'origen empordanès de classe mitjana benestant, propera als cercles intel·lectuals.
Durant la seva formació va estar molt propera a Eugeni d'Ors, llavors director interí i professor a l'Escola Superior de Bibliotecàries. L'any 1919, l'acompanyà a Portugal, on havia d'impartir algunes conferències.
La seva germana, Teresa, va ingressar també a l'Escola Superior de Bibliotecàries, un any més tard que ella.
Com la resta d'estudiants de les primeres promocions, va col·laborar amb els 'Quaderns d'Estudi i Minerva dirigits per Ors. Parlant de traduccions va col·laborar-hi amb un parell de versions publicades en les col·leccions: Guillem Tell (1916), el darrer drama de Schiller, i la comèdia en un acte Germà i germana (1918) de Goethe. També va signar treballs propis com Assaig d'una bibliografia històrica de psicologia general (febrer, 1917) i Windelband (maig, 1919).
D'altra banda, treballà de voluntària al Laboratori de Psicologia creat pel mateix Ors, juntament amb Carme Muntaner, Josep M. Capdevila, Joan Creixells i Joan Estelrich.
Treballà a la Biblioteca Popular d'Olot, inaugurada el 22 de setembre de 1918. Presidí els Jocs Florals de la ciutat, com corresponia a la dignitat del seu càrrec, i va participar en la segona Reunió de Bibliotecàries, l'any 1919. L'estiu d'aquell mateix any va obtenir la plaça de bibliotecària a l'Escola del Treball, a Barcelona, on va treballar fins a 1928, quan sol·licità l'excedència.
Es va casar aquell mateix any amb Josep Maria de Casacuberta, fundador de l'Editorial Barcino, on va treballar molts anys, esdevenint el principal suport per al seu marit en les tasques editorials.
Juntament amb ell, formà part dels cercles catalanistes i excursionistes, on coincidia amb Joan Coromines i Teresa Rovira, entre altres.
No tornà a exercir de bibliotecària, però es va mantenir vinculada a altres companyes de professió amb les que compartia idees i estones d'oci, com ara Teresa Rovira i Comas, Maria Teresa Boada Vilallonga, Maria Antonieta Cot Miralpeix, Carme Bastardes o les germanes Rossell.
Dolors Hostalrich Fa va morir a Barcelona al febrer de 1979.
|
[
"Qui era Dolors Hostalrich Fa?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Quins orígens tenia la seva família?",
"Amb qui va mantenir una bona relació a l'Escola Superior de Bibliotecàries?",
"Quin membre de la seva família va assistir també a aquest col·legi?",
"En què va participar Dolors quan encara estudiava?",
"Què va traduir allà?",
"On va feinejar també?",
"Qui eren els seus companys?",
"A quina biblioteca va estar treballant també?",
"Què va aconseguir el 1919?",
"Amb qui va contraure matrimoni?",
"A quines institucions va participar amb el seu marit?",
"Amb qui va mantenir el contacte tot i haver deixat la professió de bibliotecària?"
] |
{
"answer_end": [
98,
45,
45,
302,
439,
600,
733,
957,
1160,
1264,
1305,
1597,
1718,
1928,
2268
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
189,
304,
519,
628,
752,
1095,
1183,
1266,
1485,
1658,
1856,
1993
],
"input_text": [
"Una bibliotecària, traductora i editora catalana.",
"A Barcelona.",
"El 1891.",
"Dolors provenia d'una família d'origen empordanès de classe mitjana benestant, propera als cercles intel·lectuals.",
"Amb Eugeni d'Ors.",
"La seva germana, Teresa.",
"Va col·laborar amb els Quaderns d'Estudi i Minerva.",
"Va col·laborar-hi amb un parell de versions publicades en les col·leccions: Guillem Tell, el darrer drama de Schiller, i la comèdia en un acte Germà i germana de Goethe.",
"Treballà de voluntària al Laboratori de Psicologia.",
"Carme Muntaner, Josep M. Capdevila, Joan Creixells i Joan Estelrich.",
"A la Biblioteca Popular d'Olot.",
"La plaça de bibliotecària a l'Escola del Treball, a Barcelona.",
"Amb Josep Maria de Casacuberta.",
"Formà part dels cercles catalanistes i excursionistes.",
"Amb Teresa Rovira i Comas, Maria Teresa Boada Vilallonga, Maria Antonieta Cot Miralpeix, Carme Bastardes i les germanes Rossell."
]
}
|
mitologia
|
D'acord amb la mitologia grega, Mopsos (en grec Μόψος), va ser un endeví, fill d'Apol·lo (o de Raci) i de Manto.
S'atribueix a Mopsos la fundació de la ciutat de Colofó. Duia l'oracle d'Apol·lo al santuari de Claros, i va competir en l'art de l'endevinació amb un altre gran endeví d'aquell temps, Calcant, que aleshores tornava de la guerra de Troia. Mopsos va vèncer fàcilment, i Calcant es va suïcidar per vergonya. Un cop mort Calcant, Mopsos es va unir a Amfíloc que acompanyava Calcant, mentre els seus companys es dispersaven per Pamfília, Cilícia i Síria. Mopsos i Amfíloc van fundar la ciutat de Malos. Amfíloc va tornar a Argos, i Mopsos es quedà com a rei a la ciutat. Però en arribar a Argos, a Amfíloc no li va agradar la situació en què es trobava la ciutat i tornà a Malos, on va reclamar el poder a Mopsos. Mopsos no va cedir i es van batre en combat singular, on van morir tots dos.
|
[
"Qui era Mopsos?",
"Qui eren els seus pares?",
"Quina metròpoli es creu que va establir?",
"Amb qui va contendre en l'habilitat de l'endevinament?",
"Qui va guanyar?",
"Com va reaccionar Calcant al seu fracàs?",
"Què el va portar a posar fi a la seva vida?",
"A qui va acompanyar Mopsos?",
"Quina urbs van constituir els dos junts?",
"Qui va governar-la?",
"Què va fer Amfíloc davant aquesta conjuntura?",
"Què els va passar quan van batallar per la ciutat?"
] |
{
"answer_end": [
72,
111,
168,
305,
368,
404,
417,
467,
610,
678,
821,
898
],
"answer_start": [
32,
74,
113,
219,
352,
382,
382,
440,
564,
641,
705,
823
],
"input_text": [
"Un endeví.",
"Apol·lo (o Raci) i Manto.",
"Colofó.",
"Amb Calcant.",
"Mopsos.",
"Es va suïcidar.",
"La vergonya.",
"A Amfíloc.",
"Malos.",
"Mopsos.",
"Tornà a Malos, on va reclamar el poder a Mopsos.",
"Van morir tots dos."
]
}
|
books
|
En Bóta els dirigia una mirada breu i punyent. Després, amb la mà, insinuava un gest solemnial, que volia significar: -Tingueu calma: deixeu-me fer, que no les portarà pas totes a molí!
A fora, entre la bavor de la tarda quieta, sense una alenada de ventijol, els dansaires, emborniats de pols, puntejaven al so de les tenores encarades al cel el mateix que una bateria de trabucs.
L'egua del jutge de pau, a l'estable d'en Pujató (un trapella íntim d'en Gorgals alcalde i caporal de sometents), sola amb les gallines i borinots, experimentava així com una mena d'enyorança greu i fatídica per son pollí.
La llum minvava, i, a través del finestró enteranyinat, era obirador el cimal d'un canyer atapeït de pardals que es disputaven el jóc sorollosament.
La porta de la cort fou oberta d'una empenta, i el jutge entrà. La moixaina de consuetud, el copet a les anques, una fregatella als garrons amb un grapat de jaç, una estirada a la cingla; i ja, amb la serreta al morro, de pas en pas, l'egua travessà la vila estalonant l'amo.
En ser a la plaça, el jutge feia sonar la seva veu de botzina per no atropellar els balladors ni els escamots de vailets que els entrebancaven.
En front de la taverna d'en Roig un pagès va atansar-se al jutge.
-Gorgals, o Gorgals! ¿voleu escoltar dues paraules?
El jutge, posant la mà al morro de l'egua, va aturar-se en sec. El pagès desitjava parlar-li d'un negoci urgent.
En Gorgals comprengué que no era al mig de la plaça on calia enraonar de certes coses. Reculà unes passes i, fermant l'egua a l'anella de la porta del cafè, se n'entrà cap dins seguit de l'altre.
|
[
"Com era l'esguard d'en Bóta?",
"Què va al·ludir amb la mà?",
"Com era el dia?",
"Què van dur a terme els dansadors?",
"On era el cavall femella?",
"A qui pertany?",
"Amb qui estava l'animal?",
"Com se sentia?",
"Què es veia de lluny pel porticó ple de teranyines?",
"Què feien els ocells?",
"Qui va irrompre a l'estable?",
"Va seguir al seu amo?",
"Qui va apropar-se a l'home?",
"De què volia xerrar amb el senyor?",
"On va deixar l'euga abans d'endinsar-se al bar a parlar amb l'altre?"
] |
{
"answer_end": [
45,
94,
258,
343,
430,
405,
528,
603,
713,
752,
816,
1028,
1238,
1403,
1599
],
"answer_start": [
0,
56,
186,
260,
382,
382,
496,
530,
625,
674,
754,
988,
1207,
1356,
1514
],
"input_text": [
"Breu i punyent.",
"Un gest solemnial.",
"Era una tarda quieta, sense una alenada de ventijol.",
"Van puntejar al so de les tenores encarades al cel.",
"A l'estable d'en Pujató.",
"Al jutge de pau.",
"Amb les gallines i borinots.",
"Experimentava així com una mena d'enyorança greu i fatídica per son pollí.",
"El cimal d'un canyer atapeït de pardals.",
"Es disputaven el jóc sorollosament.",
"El jutge.",
"Sí.",
"Un pagès.",
"D'un negoci urgent.",
"A l'anella de la porta del cafè."
]
}
|
vilaweb
|
El portaveu de CiU a la Paeria, Toni Postius, ha tancat les portes a possibles acords estables amb l'batlle de Lleida, Àngel Ros, si aquest no fa un pas enrere en matèria lingüística després d'haver traspassat ‘totes les línies vermelles imaginables' i obrir un conflicte pel català inexistent fins ara a la ciutat, amb el pacte amb C's. Postius considera que el PSC ‘s'ha venut la llengua per aconseguir que el cartipàs municipal inclogui tres càrrecs eventuals, sous de tinent d'alcalde per a sis regidors de govern i l'ús sense restriccions del vehicle oficial'. Tot plegat, ascendeix fins a 800.000 euros per als propers quatre anys en concepte de sous, segons CiU. El portaveu convergent ha valorat positivament que el cartipàs municipal reculli la majoria d'esmenes pactades amb cinc grups de l'oposició. Així, l'organigrama municipal recull les propostes en clau de transparència, participació, creació de la Comissió de l'Horta, publicació de la informació i canvis en la Mesa de Contractació, llevat d'aquelles esmenes de caràcter econòmic i de fiscalització del vehicle oficial. Intent de pacte ‘in extremis' amb Ros Davant del pacte entre el PSC i Ciutadans, Postius ha revelat que CiU va tantejar Ros ‘in extremis' per intentar obrir la porta a una negociació de les seves demandes si ell es posicionava al costat del país en el procés i en favor de la llengua. ‘Ros s'hi va negar', ha afirmat, subratllant que el paer en cap ‘ha tingut sempre la possibilitat de virar cap a Espanya o cap a Catalunya i, finalment s'ha decantat cap a l'estat espanyol'. ‘Per tant', ha dit Postius, ‘exigim a l'alcalde de Lleida a no culpar CiU per justificar un acord espanyolista com el que ha acabat signant i que suposa un retrocés sense precedents en detriment de la llengua catalana, atès que l'acord pactat amb Ciutadans contempla el bilingüisme a la Paeria'. El grup municipal de CiU ha animat a la ciutadania de Lleida a manifestar-se en favor de la llengua catalana i del seu ús a l'Ajuntament de Lleida en la concentració prevista per demà dia 14 de juliol organitzada per l'ANC, Òmnium Cultura i la Plataforma per al Llengua. D'altra banda, Postius ha recordat que ‘ja fa mesos que vam deixar clar que mai pactaríem amb algú que està investigat per la Fiscalia Anticorrupció i que pot ser finalment imputat'. Aquesta premissa cobra més sentit encara ‘quan es detecta la lleugeresa dels principis i valors d'algú que es capaç de vendre's la seva llengua a canvi de mantenir uns càrrecs i privilegis'. Alhora, Toni Postius ha insistit en què a hores d'ara, l'alcalde de Lleida segueix sense fer pública, tal i com es va comprometre en el ple d'abril, la informació addicional requerida per Fiscalia Anticorrupció en relació als desplaçaments fora de Lleida i les dietes de l'equip de govern fora de la ciutat, després que des de la Paeria s'haguessin lliurat en un primer moment, les factures sol·licitades.
|
[
"Qui és Toni Postius?",
"I Àngel Ros?",
"A què s'ha negat Postius?",
"Què opina del PSC?",
"De quants diners s'està parlant?",
"Qui ha donat aquesta informació?",
"Què ha avaluat Postius de forma positiva?",
"Què aplega la representació municipal?",
"Què ha desvelat Postius amb l'acord del PSC i Ciutadans?",
"Per a fer el què?",
"Va acceptar Ros?",
"Per què demana Postius a l'alcalde que no s'acusi CiU?",
"A què ha encoratjat CiU als ciutadans lleidatans que vagin?",
"Què acaba tenint més lògica?",
"Què ha reiterat Postius?"
] |
{
"answer_end": [
44,
128,
336,
564,
656,
668,
809,
1087,
1226,
1372,
1392,
1859,
2061,
2355,
2812
],
"answer_start": [
0,
95,
32,
338,
566,
658,
670,
817,
1127,
1227,
1375,
1577,
1861,
2147,
2514
],
"input_text": [
"El portaveu de CiU a la Paeria.",
"El batlle de Lleida.",
"Ha tancat les portes a possibles acords estables amb l'batlle de Lleida, Àngel Ros, si aquest no fa un pas enrere en matèria lingüística després d'haver traspassat totes les línies vermelles imaginables i obrir un conflicte pel català inexistent fins ara a la ciutat, amb el pacte amb C's.",
"Que s'ha venut la llengua per aconseguir que el cartipàs municipal inclogui tres càrrecs eventuals, sous de tinent d'alcalde per a sis regidors de govern i l'ús sense restriccions del vehicle oficial.",
"Tot plegat, ascendeix fins a 800.000 euros per als propers quatre anys en concepte de sous.",
"CiU.",
"Que el cartipàs municipal reculli la majoria d'esmenes pactades amb cinc grups de l'oposició.",
"Les propostes en clau de transparència, participació, creació de la Comissió de l'Horta, publicació de la informació i canvis en la Mesa de Contractació, llevat d'aquelles esmenes de caràcter econòmic i de fiscalització del vehicle oficial.",
"Que CiU va tantejar Ros in extremis.",
"Per intentar obrir la porta a una negociació de les seves demandes si ell es posicionava al costat del país en el procés i en favor de la llengua.",
"No.",
"Perquè l'acord pactat amb Ciutadans contempla el bilingüisme a la Paeria.",
"A la concentració prevista per demà dia 14 de juliol.",
"El fet que ja fa mesos que van deixar clar que mai pactarien amb algú que està investigat per la Fiscalia Anticorrupció i que pot ser finalment imputat.",
"Que l'alcalde de Lleida segueix sense fer pública la informació addicional requerida per Fiscalia Anticorrupció en relació als desplaçaments fora de Lleida i les dietes de l'equip de govern fora de la ciutat."
]
}
|
vilaweb
|
La mobilització contra la reforma de les pensions que proposa el govern d'Emmanuel Macron no afluixa. Ja fa quinze dies que hi ha protestes. La SNCF ha anunciat que el trànsit encara estarà molt afectat per les vagues dels treballadors. Avui no ha sortit cap tren de l'estació de Perpinyà. A més, totes les TER han estat suspeses i el transport s'ha de fer amb autobús. Pel que fa al TGV, només un tren ha fet el trajecte entre Barcelona i París. D'altra banda, segons que informa Ràdio Arrels, el sindicat CGT Energia va reivindicar ahir una nova acció de sabotatge. Després d'haver tallat l'electricitat de milers de llars la setmana passada, aquesta vegada els sindicalistes van blocar comptadors elèctrics Linky a milers de clients d'Enedis. El Linky és el comptador intel·ligent que permet de controlar el consum elèctric. Si un client no està al dia dels pagaments, Endedis pot tallar la potència del domicili o abaixar-la. Això van desactivar ahir els militants CGT, com a protesta per la reforma de les jubilacions. També s'ha alterat el trànsit al mercat internacional Sant Carles, amb blocatges a les carreteres.
|
[
"Què ha oferit l'administració d'Emmanuel Macron?",
"Hi ha hagut manifestacions per aquesta?",
"Quant de temps porten així?",
"Què ha dit la SNCF?",
"Ha partit algun comboi de Perpinyà?",
"Què s'ha interromput?",
"Com s'ha de viatjar ara, llavors?",
"Què va reclamar la sindicatura CGT Energia?",
"Qui va comunicar aquest fet?",
"Què van fer els militants més endavant?",
"Com funciona Linky?",
"Va aturar CGT aquesta capacitat d'Endedis de baixar o treure l'energia?",
"Què s'ha capgirat també?"
] |
{
"answer_end": [
89,
89,
139,
235,
288,
329,
368,
566,
566,
744,
928,
972,
1089
],
"answer_start": [
23,
0,
102,
141,
237,
297,
332,
495,
462,
645,
746,
872,
1024
],
"input_text": [
"Una reforma de les pensions.",
"Sí.",
"Quinze dies.",
"Que el trànsit encara estarà molt afectat per les vagues dels treballadors.",
"No.",
"Totes les TER.",
"Amb autobús.",
"Una nova acció de sabotatge.",
"Ràdio Arrels.",
"Van blocar comptadors elèctrics Linky a milers de clients d'Enedis.",
"És el comptador intel·ligent que permet de controlar el consum elèctric; si un client no està al dia dels pagaments, Endedis pot tallar la potència del domicili o abaixar-la.",
"Sí.",
"El trànsit al mercat internacional Sant Carles."
]
}
|
mitologia
|
Joan II de Xipre (Nicòsia, 16 de maig del 1418 - Nicòsia, 28 de juliol del 1458) va ser rei de Xipre, i va mantenir els títols nominals dels desapareguts regnes d'Armènia i de Jerusalem, va ser també príncep titular d'Antioquia.
Fill del rei Janus de Xipre i de la seva segona esposa Carlota de Borbó-La Marca. El 3 de juliol del 1440 es va casar amb Amadea Paleòleg de Montferrat (1418 - 1440), filla del marquès Joan Jaume de Montferrat, sense descendència. La seva segona esposa, una parent llunyana de la primera, amb qui es va casar a Nicòsia el 3 de febrer del 1442 va ser Helena Paleòleg (1428 - 11 d'abril de 1458), filla de Teodor II Paleòleg, dèspota de Morea i de la seva esposa Cleòfa Malatesta. Teodor era un fill de l'emperador romà d'Orient Manuel II Paleòleg i d'Helena Dragaš i germà dels dos últims emperadors, Joan VIII i Constantí XI. Del seu segon matrimoni va tenir dues filles:
A la mort de Joan II, el seu únic fill supervivent legítim, Carlota, el va succeir en el tron. Durant el seu govern, Còricos, únic reducte xipriota a Anatòlia es va perdre contra els karamànides el 1448.
Joan tenia un fill il·legítim amb Marieta de Patres, Jaume, a qui va fer nomenar arquebisbe de Nicòsia sent encara molt jove (16 anys). Jaume va demostrar no ser l'arquebisbe ideal, i va ser desposseït del seu títol després d'assassinar el reial camarlenc. El seu pare finalment el va perdonar i va restaurar l'arquebisbat. Jaume i Helena eren enemics, que competien per la influència sobre Joan. Després que Helena va morir el 1458, semblava que Joan designaria com el seu successor a Jaume, però Joan va morir abans de poder fer-ho.
Ell era l'últim descendent home legítim directe de Ramon d'Antioquia o Poitiers, un fill de Guillem IX d'Aquitània.
|
[
"Qui era Joan II de Xipre?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Quan va morir?",
"Què va conservar?",
"Qui eren els seus pares?",
"Amb qui va contraure matrimoni Joan?",
"Qui va ser la seva segona dona?",
"Quants descendents va tenir amb aquesta?",
"Qui va substituir-lo com a monarca quan va passar a millor vida?",
"Què era Còricos?",
"Què va passar amb aquest?",
"A qui va designar Joan arquebisbe de Nicòsia?",
"Amb qui lluitava Jaume?",
"De quina figura directa provenia?"
] |
{
"answer_end": [
100,
80,
80,
80,
185,
309,
380,
594,
899,
994,
1059,
1095,
1207,
1500,
1719
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
104,
229,
311,
460,
855,
901,
1018,
1060,
1105,
1429,
1640
],
"input_text": [
"Un rei de Xipre.",
"A Nicòsia.",
"El 16 de maig del 1418.",
"El 28 de juliol del 1458.",
"Els títols nominals dels desapareguts regnes d'Armènia i de Jerusalem.",
"El rei Janus de Xipre i Carlota de Borbó-La Marca.",
"Amb Amadea Paleòleg de Montferrat.",
"Helena Paleòleg.",
"Va tenir dues filles.",
"Carlota.",
"Un únic reducte xipriota a Anatòlia.",
"Que es va perdre contra els karamànides.",
"A un fill il·legítim, Jaume.",
"Amb Helena.",
"De Ramon d'Antioquia o Poitiers."
]
}
|
mitologia
|
(105) Artemis és un asteroide del cinturó principal que va ser descobert per J.C. Watson el 16 de setembre de 1868, en Ann Arbor, Michigan.
Posteriorment ser nomenat Àrtemis, la deessa de la caça i de la Lluna en la mitologia grega.
S'han informat de diverses ocultacions estel·lars artemisianes. Es va observar una ocultació de l'estrella HD 197999 en 1982, que va donar una longitud de corda estimada de 110 km.
És un asteroide de tipus C, el que significa que és molt fosc i compost de material carbonós. Encara que es comparteix una òrbita similar a la família Phocaea dels asteroides de tipus S, la seva classificació no inclou al (105) Artemis.
En 1988, aquest objecte va ser detectat amb el radar de l'observatori d'Arecibo a una distància d'1,07 UA. La secció transversal de radar mesurat va ser de 1.800 km2.
Les mesures fotomètriques d'aquest asteroide dutes a terme el 2010 a l'Organ Mesa Observatory de Las Cruces, Nou Mèxic, va produir una corba de llum irregular amb un període de 37.150 ± 0,001 hores. Durant cada rotació, la brillantor varia 0,16 ± 0,01 en magnitud.
Basat en les dades de radar, la densitat estimada dels sòlids prop de la superfície de l'asteroide és de 3.0+0.9−0.8 g cm−3.
Les observacions més refinades per l'Observatori d'Arecibo, publicat en 2006, va mostrar una superfície complexa amb diferents albedo. L'anàlisi dels espectres de (105) Artemis mostra la presència de minerals hidratats en alguns angles de rotació, però no a altres.
Viccionari
|
[
"Què és Àrtemis?",
"Qui va trobar-lo per primer cop?",
"Quan?",
"I a on?",
"A quina divinitat es refereix aquest cos celeste?",
"Què va poder observar-se el 1982?",
"Quina llargada tenia?",
"De quina mena de planetoide es tracta?",
"I què vol dir aquesta classificació?",
"Amb què va ser trobat el 1988?",
"A quin interval?",
"Què va passar el 2010?",
"Quina informació va donar el radar sobre això?",
"Què va exposar l'Observatori d'Arecibo el 2006?",
"Què es pot veure a Àrtemis?"
] |
{
"answer_end": [
51,
88,
114,
138,
231,
357,
412,
440,
506,
730,
756,
1015,
1207,
1342,
1455
],
"answer_start": [
6,
56,
89,
116,
140,
297,
359,
414,
442,
651,
731,
818,
1083,
1209,
1344
],
"input_text": [
"Un asteroide del cinturó principal.",
"J.C. Watson.",
"El 16 de setembre de 1868.",
"A Ann Arbor, Michigan.",
"A Àrtemis, la deessa de la caça i de la Lluna en la mitologia grega.",
"Una ocultació de l'estrella HD 197999.",
"Va donar una longitud de corda estimada de 110 km.",
"És un asteroide de tipus C.",
"Que és molt fosc i compost de material carbonós.",
"Amb el radar de l'observatori d'Arecibo.",
"A una distància d'1,07 UA.",
"Que les mesures fotomètriques d'aquest asteroide dutes a terme a l'Organ Mesa Observatory de Las Cruces, Nou Mèxic, va produir una corba de llum irregular amb un període de 37.150 ± 0,001 hores.",
"Que la densitat estimada dels sòlids prop de la superfície de l'asteroide és de 3.0+0.9−0.8 g cm−3.",
"Una superfície complexa amb diferents albedo.",
"La presència de minerals hidratats en alguns angles de rotació."
]
}
|
books
|
Interiorment l'Angelina ja ha resolt que no intentarà ni tan sols presentar-se com un núvol gris en el fàcil panorama d'aquest prometatge. Ell i ella són persones adultes avesades a creure en l'autonomia llur.
Aprovarà amb tota la gràcia que pugui els actes i paraules del seu germà, i posarà un rostre placèvol a la seva futura cunyada.
Però un cop celebrat el matrimoni abandonarà la llar pairal: anirà a viure amb la tia Antònia, vídua sense fills que ha frisat sempre per gaudir la companyia de la seva neboda. La rebrà amb els braços oberts, i tot seguit li conferirà el govern de la casa. Això la distraurà una mica: potser alleujarà la seva pena.
Potser! Car la seva pena és ben difícil de remeiar. Sap ningú el nombre de lligams íntims i deliciosos que s'han creat entre la llar que ha d'abandonar i ella? Fa vint-i-vuit anys (d'ençà que morí la seva mare) que ella l'ha regida universalment. A ulls clucs seguiria tot el pis d'un cap a l'altre sense fregar tan sols una paret. Pel soroll coneix quina porta és la que acaba de batre, quin moble han mogut les minyones fent dissabte, quin atuell de cuina els ha caigut de les mans. Diria de cor les robes que hi ha dins de cada armari i dins de cada calaixera. La casa, per a ella, no té secrets ni sorpreses. La circumstància de pertànyer en propietat a En Llucià, venia, encara més, a confirmar l'Angelina en la seva idea de constància, de benaurada fixesa. Hi gaudia, sense saber-ho, una mòdica sensació de cel.
|
[
"Com es diu el personatge principal del text?",
"Què ha decidit?",
"Què acceptarà?",
"Com ho farà?",
"Es portarà bé amb la dona del seu germà?",
"D'on marxarà quan es casi la parella?",
"I on residirà?",
"Se'n farà càrrec l'Angelina de la residència?",
"Creu la noia que així se sentirà millor?",
"Sent pena per haver d'anar-se'n de casa dels seus pares?",
"Quant fa que va passar a millor vida la seva mare?",
"Està familiaritzada amb cada racó de la construcció?",
"Tenien criades que netejaven?",
"De qui era ara la casa?",
"Què li refermava això a ella?"
] |
{
"answer_end": [
23,
137,
282,
282,
336,
397,
431,
593,
652,
812,
864,
1265,
1089,
1321,
1415
],
"answer_start": [
0,
13,
210,
210,
284,
343,
399,
399,
595,
662,
814,
901,
901,
1267,
1267
],
"input_text": [
"Angelina.",
"Que no intentarà ni tan sols presentar-se com un núvol gris en el fàcil panorama d'aquest prometatge.",
"Els actes i paraules del seu germà.",
"Amb tota la gràcia que pugui.",
"Sí.",
"De la llar pairal.",
"Anirà a viure amb la tia Antònia.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Fa vint-i-vuit anys.",
"Sí.",
"Sí.",
"D'En Llucià.",
"La seva idea de constància, de benaurada fixesa."
]
}
|
bios
|
Francisca Pascual Domènech, en religió Francesca de la Concepció (Montcada, Horta Nord, 13 d'octubre de 1833 - 26 d'abril de 1903) fou una religiosa valenciana, fundadora de la congregació de le Germanes Franciscanes de la Immaculada. Ha estat proclamada venerable per l'Església Catòlica Romana.
Va néixer a Montcada en una família humil de pagesos. Aviat, va començar a treballar en una fàbrica de filats de seda, a València. Hi va poder comprovar la duresa de les condicions laborals per a les dones i, amb altres companyes de Montcada, van llogar un pis per a viure a la ciutat durant la setmana, evitant el desplaçament diari a peu.
Va sentir vocació religiosa i va intentar d'entrar a les Adoratrius, però no hi podia pagar la dot i ingressà al beateri valencià de les terciàries franciscanes. Veia, però, que havia de fer més per ajudar els necessitats i que la comunitat del beateri havia de portar un estil de vida més acord al carisma franciscà. Els proposà de fer una nova comunitat, una congregació que seguís la regla franciscana i s'ocupés de l'atenció a les necessitats materials i espirituals de les dones obreres. Idearen de tenir llars d'infants on tenir-ne cura mentre les mares treballaven, llocs on poder menjar a preus econòmics, escoles nocturnes i dominicals per a formar aquestes dones, hospitals per a curar de les més grans o les malaltes... Havien de dedicar-se, en particular, a formar nenes i joves, sobretot les que no tenien recursos, i a l'educació de sord-muts i cecs.
Les constitucions de la nova congregació foren aprovades per l'arquebisbe Mariano Benito Barrio y Fernández i el 27 de febrer de 1876 començaren la seva trajectòria amb el nom de Congregació de Religioses Terciàries Franciscanes de Sant Francesc d'Assís i de la Immaculada Concepció, que esdevindrà Congregació de Germanes Franciscanes de la Immaculada. El 9 d'abril de 1902, van obtenir l'aprovació pontifícia de les constitucions.
La congregació es va estendre per València, Alacant, Salamanca, Càceres i Terol i, quan Francesca de la Concepció morí, se n'havien d'obrir cases a Barcelona i Madrid. Morí al convent de Montcada, casa mare de la congregació, el 1903. Fou sepultada al mateix convent.
En 1990 se'n va obrir el procés per a la beatificació i el 2008 fou reconeguda com a serventa de Déu. El 30 de setembre de 2020, el papa Francesc proclamà l'heroïcitat de les seves virtuts, fent-la venerable.
|
[
"Qui era Francisca Pascual Domènech?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Quan va morir?",
"Qui la va declarar honorable?",
"A quin lloc de València va feinejar?",
"Per què no va poder ingressar a les Adoratrius?",
"I on va entrar llavors?",
"Què els va suggerir de fer?",
"Què van concebre?",
"En què s'havien d'aplicar especialment?",
"Qui va autoritzar tot això?",
"I com es va anomenar aquest projecte?",
"Per quins llocs va divulgar-se?",
"Com a què va ser distingida el 2008?"
] |
{
"answer_end": [
234,
131,
131,
131,
296,
427,
737,
799,
1130,
1366,
1502,
1611,
1786,
2103,
2305
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
236,
359,
669,
740,
957,
1132,
1370,
1504,
1638,
1937,
2261
],
"input_text": [
"Una religiosa valenciana, fundadora de la congregació de le Germanes Franciscanes de la Immaculada.",
"A Montcada, Horta Nord.",
"El 13 d'octubre de 1833.",
"El 26 d'abril de 1903.",
"L'Església Catòlica Romana.",
"En una fàbrica de filats de seda.",
"Perquè no hi podia pagar la dot.",
"Al beateri valencià de les terciàries franciscanes.",
"Una nova comunitat, una congregació que seguís la regla franciscana i s'ocupés de l'atenció a les necessitats materials i espirituals de les dones obreres.",
"Tenir llars d'infants on tenir-ne cura mentre les mares treballaven, llocs on poder menjar a preus econòmics, escoles nocturnes i dominicals per a formar aquestes dones i hospitals per a curar de les més grans o les malaltes.",
"A formar nenes i joves, sobretot les que no tenien recursos, i a l'educació de sord-muts i cecs.",
"L'arquebisbe Mariano Benito Barrio y Fernández.",
"Congregació de Religioses Terciàries Franciscanes de Sant Francesc d'Assís i de la Immaculada Concepció.",
"Per València, Alacant, Salamanca, Càceres i Terol i, quan Francesca de la Concepció morí, se n'havien d'obrir cases a Barcelona i Madrid.",
"Com a serventa de Déu."
]
}
|
bios
|
Maria Vila i Panadès (Gràcia, Barcelona, 29 d'agost de 1897 - Barcelona, 18 de desembre de 1963) va ser una primera actriu catalana. El 1919 es va casar amb Pius Daví i Segalés, també primer actor i director. Amb ell va crear una companyia de sòlida tradició de teatre en català. Va fer primers papers d'algunes obres de Josep Maria de Sagarra, i després de la Guerra Civil contribuí al retorn de la llengua catalana als escenaris.
Va néixer al número 125 del carrer Major de Gràcia (actualment Gran de Gràcia), filla dels actors Josep Maria Vilà i Maristany i Maria Panadès Ricart, i neta de l'actor Manuel Panadès. Fou inscrita amb els noms de Maria Manuela Cristina. Començà la seva carrera artística a l'edat de nou anys en la companyia dels seus pares, interpretant papers infantils. Continuà desenvolupant-ne sense distinció de caràcters, però sempre amb gran afició i entusiasme, altres de secundaris, tant còmics com dramàtics, de caràcter jove o d'edat, la qual cosa, sense cap dubte, va contribuir a formar l'actriu, adquirint en aquesta varietat d'interpretacions el domini complet que mostrà en l'escena.
Molt jove encara, el 1914, en morir la mare, es feu càrrec de la part de primera actriu en aquella companyia, amb repertori exclusivament castellà i mereixent ja la distinció dels públics. El 1917 formà part de la companyia que, en el teatre Novedades de Barcelona, dirigia l'insigne actor Enric Borràs, i assolí destacar-se com a primera figura per la seva impecable tasca en diverses representacions del repertori català.
En contraure matrimoni el 1919 amb Pius Daví, reingressaren tots dos com a primeres figures joves en la companyia castellana d'Enric Borràs, en la qual, al costat de prestigiosos artistes de l'escena castellana, recorregueren tota Espanya. La jove i ja reconeguda actriu aconseguí grans èxits a Madrid, València, Sevilla, Sant Sebastià, Cadis, Saragossa, Santander i Barcelona, amb obres clàssiques i modernes del teatre espanyol. Estrenà amb aplaudiments les produccions Antón Caballero; La seca; Pasa el lobo, i d'altres, i rebé molts elogis dels primers crítics de la capital.
En finalitzar el 1920, els esposos formaren la companyia Vila-Daví, que, també amb repertori castellà, recorregué les principals capitals de la península, amb un notable conjunt d'artistes de mèrit reconegut. Contractada el 1924 per l'Empresa de Teatre Català, tornà al Romea de Barcelona, i assolí un èxit sense precedents en presentar l'obra d'Àngel Guimerà La boja. Els seus triomfs seguiren en les obres i estrenes en què prengué part.
El 1927, i ja sense interrupció des d'aquesta data, el matrimoni Vila-Daví actuà amb la companyia d'aquest nom al teatre Romea, i va ésser classificada com la més completa i de millor conjunt de l'època. Així mateix, la jove Maria Vila fou reconeguda per crítics i literats com la primera actriu del teatre català contemporani, i la consideraren digna de figurar entre les grans actrius mundials, pel seu gran temperament artístic, la seva perfecta expressió, clara dicció, fi sentiment amb què interpretava els personatges -per difícils que en fossin els caràcters- que li eren confiats, donant a cadascun d'ells els moviments, modulacions de veu i arrancades còmiques o dramàtiques que requerissin, com va demostrar en diverses creacions. Se'n pot destacar, per la seva tasca admirable: Los emigrants, La caravana, La dona verge, Els fariseus, Els fills, La mentidera, La mare de Hamlet, La dolorosa, L'hostal de la Gloria, L'alegria de Cervera, Angélica Grelot; i en les traduccions: L'home que faltava, La Quimeta maca, La novicia de Santa Clara, El carrer, Els criminals, El procés de Mary Dugan, Shanghai i d'altres diverses, en un repertori molt extens.
En morir el seu marit Pius Daví, el 23 d'agost de 1956, Maria entrà a formar part com a primera actriu de la Companyia Maragall, titular del teatre Romea, i hi assolí èxits destacats en la interpretació de peces com La ferida lluminosa de Josep Maria de Sagarra. El 1960 el Circulo de Bellas Artes de Madrid li concedí la medalla d'argent, i pocs mesos després, al mateix any, li fou atorgada la medalla al Mèrit en el Treball.
|
[
"Qui era Maria Vila i Panadès?",
"Què va fundar amb el seu marit Pius Daví i Segalés?",
"Els seus familiars també eren actors?",
"Què va influir en la seva gestació com a artista?",
"Qui era responsable del grup teatral en el qual va endinsar-se el 1917?",
"Quins càrrecs van ocupar-hi ella i el seu marit el 1919?",
"Quines obres va debutar Vila allà?",
"Què van crear ella i el seu espòs en acabar el 1920?",
"Amb quina peça teatral va triomfar el 1924 al Romea de Barcelona?",
"Com a què va ser distingida per experts del món del teatre?",
"Per què es pensava que era mereixedora d'estar entre les millors intèrprets del món?",
"I com els representava aquests últims?",
"Quines van ser les seves obres més notables?",
"Què va fer quan Pius Daví va passar a millor vida?",
"Quins guardons va obtenir el 1960?"
] |
{
"answer_end": [
131,
278,
615,
1025,
1419,
1680,
2063,
2187,
2488,
2887,
3148,
3260,
3720,
3875,
4148
],
"answer_start": [
0,
141,
512,
670,
1306,
1541,
1972,
2121,
2330,
2778,
2889,
3069,
3302,
3722,
3985
],
"input_text": [
"Una primera actriu catalana.",
"Una companyia de sòlida tradició de teatre en català.",
"Sí.",
"El fet que continués desenvolupant papers sense distinció de caràcters, però sempre amb gran afició i entusiasme, altres de secundaris, tant còmics com dramàtics, de caràcter jove o d'edat.",
"L'insigne actor Enric Borràs.",
"Els de primeres figures joves.",
"Les produccions Antón Caballero; La seca; Pasa el lobo, i d'altres.",
"La companyia Vila-Daví.",
"Amb l'obra d'Àngel Guimerà La boja.",
"Com la primera actriu del teatre català contemporani.",
"Pel seu gran temperament artístic, la seva perfecta expressió, clara dicció, fi sentiment amb què interpretava els personatges que li eren confiats.",
"Els donava a cadascun d'ells els moviments, modulacions de veu i arrancades còmiques o dramàtiques que requerissin.",
"Los emigrants, La caravana, La dona verge, Els fariseus, Els fills, La mentidera, La mare de Hamlet, La dolorosa, L'hostal de la Gloria, L'alegria de Cervera, Angélica Grelot; i en les traduccions: L'home que faltava, La Quimeta maca, La novicia de Santa Clara, El carrer, Els criminals, El procés de Mary Dugan, Shanghai i d'altres diverses, en un repertori molt extens.",
"Entrà a formar part com a primera actriu de la Companyia Maragall, titular del teatre Romea.",
"El Circulo de Bellas Artes de Madrid li concedí la medalla d'argent, i pocs mesos després, al mateix any, li fou atorgada la medalla al Mèrit en el Treball."
]
}
|
vilaweb
|
La resolució del Parlament de Catalunya de reprovació de Felip VI no té efectes jurídics i no hi ha base perquè sigui impugnada. Aquest és el principal argument amb què els lletrats de la cambra catalana han defensat davant del Tribunal Constitucional la resolució que condemnava l'actuació del monarca durant el conflicte, per haver avalat la violència exercida pels agents de la policia espanyola l'1-O, i que també apostava per ‘l'abolició d'una institució caduca i antidemocràtica com la monarquia'. En l'escrit d'al·legacions, els lletrats raonen que la resolució és un vehicle per a manifestar una opinió o valoració sobre una actuació del cap de l'estat espanyol que el parlament té dret a fer. La constitució espanyola, subratlla l'escrit, no limita el debat polític i, en canvi, empara el dret de promoure i defensar qualsevol projecte polític, fins i tot aquells que no encaixin amb els postulats constitucionals vigents. El govern de Pedro Sánchez va portar al TC la resolució del parlament encara que el Consell d'Estat havia dictaminat que no hi havia base legal per a fer-ho. Després, l'alt tribunal va admetre el recurs per unanimitat. Sánchez actuava aleshores com ho havia fet Mariano Rajoy davant de qualsevol pronunciament parlamentari que tingués a veure amb el procés. No obstant això, la reprovació del rei es va aprovar en un altre context. De fet, el lletrat major de la cambra, Joan Ridao, argumenta en l'escrit d'al·legacions que la iniciativa ni tan sols va ser una moció de reprovació ni de control, sinó una via d'expressió política. També recorda que el Consell d'Estat va justificar que es tractava d'un judici de valor i cita pronunciaments del propi TC que coincideixen amb aquesta tesi. És més, el parlament defensa que la doctrina prèvia del TC sobre resolucions independentistes que considerava que sí que podien produir efectes jurídics ha de ser revisada. Si no és així, diu, s'exerciria un control sobre l'exercici de la lliure funció parlamentària d'impuls polític i s'estendria la jurisdicció del TC a un àmbit que li hauria de ‘quedar vetat' d'acord amb el ‘principi democràtic i el dret a promoure i defensar projectes polítics en seu parlamentària'. La resolució impugnada fou presentada pels comuns i aprovada a més amb els vots de JxCat i ERC. La CUP s'hi va abstenir. Dos dies abans no va prosperar una iniciativa similar de JxCat perquè els comuns s'hi van abstenir, amb l'argument que la redacció feia referència a la culminar democràticament la independència, i el fet que no votaven els diputats de JxCat afectats per la suspensió de Pablo Llarena. Tampoc ho feia Toni Comín. El parlament va esdevenir així la primera cambra en reprovar el monarca a l'estat espanyol.
|
[
"Què no té resultats legals segons el text?",
"Es pot interposar un recurs?",
"Per què s'ha volgut condemnar a Felip VI?",
"Davant de qui s'ha advocat tot això?",
"Què comenten els advocats en el document d'al·legacions?",
"Què recalca el text sobre la Constitució espanyola?",
"I què protegeix?",
"Què ha fet el gabinet de Pedro Sánchez tot i no poder recórrer la decisió?",
"Qui ha dit que no es podia apel·lar?",
"Qui és Joan Ridao?",
"Què ha remarcat sobre l'acord?",
"Què defèn el parlament?",
"Què passaria si no es revisés?",
"Quin motiu es va donar per a què no progressés una determinació semblant de JxCat?",
"En què s'ha convertit el parlament?"
] |
{
"answer_end": [
88,
127,
404,
404,
700,
774,
852,
1088,
1088,
1413,
1561,
1892,
2192,
2598,
2717
],
"answer_start": [
0,
89,
252,
129,
504,
702,
775,
932,
1002,
1372,
1403,
1729,
1894,
2330,
2627
],
"input_text": [
"La resolució del Parlament de Catalunya de reprovació de Felip VI.",
"No.",
"Per haver avalat la violència exercida pels agents de la policia espanyola l'1-O.",
"Del Tribunal Constitucional.",
"Que la resolució és un vehicle per a manifestar una opinió o valoració sobre una actuació del cap de l'estat espanyol que el parlament té dret a fer.",
"Que no limita el debat polític.",
"El dret de promoure i defensar qualsevol projecte polític.",
"Portar al TC la resolució del parlament.",
"El Consell d'Estat.",
"El lletrat major de la cambra.",
"Que la iniciativa ni tan sols va ser una moció de reprovació ni de control, sinó una via d'expressió política.",
"Que la doctrina prèvia del TC sobre resolucions independentistes que considerava que sí que podien produir efectes jurídics ha de ser revisada.",
"Que s'exerciria un control sobre l'exercici de la lliure funció parlamentària d'impuls polític i s'estendria la jurisdicció del TC a un àmbit que li hauria de quedar vetat d'acord amb el principi democràtic i el dret a promoure i defensar projectes polítics en seu parlamentària.",
"Perquè els comuns s'hi van abstenir, amb l'argument que la redacció feia referència a la culminar democràticament la independència, i el fet que no votaven els diputats de JxCat afectats per la suspensió de Pablo Llarena.",
"En la primera cambra en reprovar el monarca a l'estat espanyol."
]
}
|
books
|
Anàvem molt de pressa. El cami era rost i mal pujador. En Lluís va començar a queixar-se de dolor a la melsa i no ens podia seguir. Aleshores li vaig pendre el ramàs d'alzina, que era molt feixuc, i li vaig donar els meus farcells, que eren lleugerets. Em feia una llàstima, pobre xicot! Com pantejava! Amb tot i haver-lo alleujat de càrrega, s'anava endarrerint, s'havia d'aturar de tant en tant per a revenir-se, i, quan ens avançavem gaire, ens suplicava quasi plorant que no l'abandonéssim.
Això ens obligava a fer parades.
-Quin noi més ròssa! -rondinà en Xaneta de baix en baix a la meva orella durant una d'aquelles esperes. -Poc que el voldré mai més. No sé per què s'hi ha d'embolicar en coses d'homo un neulím de criatura, que encara necessita que sa mainadera el duga a coll. Uix! A cada quatre passos se li nuen ses canonades de sa freixura i li fan figa ets tendrumets. Es un fàstig això.
|
[
"Com caminaven els protagonistes del text?",
"I la ruta per on anaven com era?",
"Sobre què va rondinar en Lluís?",
"Podia continuar el camí, però?",
"Què va fer llavors el narrador?",
"Sentia pena pel Lluís?",
"Va millorar la caminada del Lluís amb l'ajuda del personatge?",
"Què va demanar en Lluís a la resta?",
"Com el va descriure en Xaneta?",
"Què diu que li passa a en Lluís cada quatre passes?"
] |
{
"answer_end": [
21,
53,
108,
130,
230,
286,
362,
493,
567,
881
],
"answer_start": [
0,
23,
55,
109,
132,
253,
303,
444,
528,
792
],
"input_text": [
"Molt de pressa.",
"Rost i mal pujador.",
"Va començar a queixar-se de dolor a la melsa.",
"No.",
"Li va pendre el ramàs d'alzina i li va donar els seus farcells.",
"Sí.",
"No.",
"Que no l'abandonessin.",
"Com un noi ròssa.",
"Se li nuen ses canonades de sa freixura i li fan figa ets tendrumets."
]
}
|
bios
|
Lourdes Beneria i Farré (Boí, 8 d'octubre de 1937) és una economista catalana. Catedràtica emèrita de la Universitat Cornell, és considerada una de les millors especialistes en estudis d'economia i gènere vinculats al desenvolupament i la globalització. Com a assessora experta en economia, ha col·laborat amb organismes internacionals com l'Organització Internacional del Treball (OIT) i el Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la Dona de les Nacions Unides.
Beneria va estudiar Econòmiques a la Universitat de Barcelona, a la Universitat de Nova York i a la Universitat de Colúmbia, on va obtenir el doctorat el 1975. Catedràtica a la Universitat Cornell (1987-2009), ha ensenyat a altres universitats estatunidenques i internacionals. El seu treball s'ha centrat en l'economia laboral i en particular sobre el treball de les dones, així com sobre qüestions de desenvolupament i globalització. Va treballar dos anys a la OIT (1977-79) i ha col·laborat sovint amb activitats de diverses organitzacions internacionals i programes de les Nacions Unides, especialment en el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament.
Entre les seves publicacions cal destacar els llibres La encrucijada de clase y género. Trabajo a domicilio, subcontratación y dinámica de la unidad doméstica en la Ciudad de México, (Colegio de Mexico/Fondo de Cultura Económica, 1994) i Género, Desarrollo y Globalitzación (Editorial Hacer, 2005). És també autora o editora d'altres llibres i de nombrosos articles publicats sobretot en anglès. L'article seu que ha estat citat més cops és «Mercados globales, género y el Hombre de Davos», publicat originalment a Feminist Economics (Vol. 5, No.3, 1999) i reproduït a revistes i llibres compilats a diversos països. Un dels temes que ha investigat és el de l'emigració internacional sobre el que ha publicat l'article «The Crisis of Care, International Migration, and Public Policy» a Feminist Economics (14(3) juliol 2008). És autora del llibre Gender, Development and Globalization. Economics as if all People Mattered (2015) i d'una segona edició ampliada escrita amb Gunseli Berik i Maria S. Floro traduïda al castellà, Género, Desarrollo y Globalización. Una visión desde la economia feminista (2018). Va ser Presidenta de la International Association for Feminist Economics el 2003-04.
El 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva contribució a la recerca econòmica.
|
[
"Qui és Lourdes Beneria i Farré?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"On té una càtedra?",
"En quin àmbit sobresurt?",
"Amb qui ha cooperat orientant econòmicament?",
"En què va formar-se acadèmicament?",
"En què s'ha circumscrit la seva feina?",
"Quant de temps va estar a l'OIT?",
"En quin projecte de l'ONU ha participat?",
"Quines obres notables va redactar?",
"Quina és la publicació seva que més s'ha esmentat?",
"De què quina qüestió va parlar a una crònica del 2008?",
"Què es va traduir de l'anglès a l'espanyol?",
"Per què li van donar la Creu de Sant Jordi el 2018?"
] |
{
"answer_end": [
77,
50,
50,
124,
252,
473,
506,
909,
941,
1140,
1415,
1631,
1966,
2201,
2420
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
79,
126,
254,
475,
753,
911,
954,
1142,
1538,
1759,
1968,
2335
],
"input_text": [
"Una economista catalana.",
"A Boí.",
"El 8 d'octubre de 1937.",
"A la Universitat Cornell.",
"És considerada una de les millors especialistes en estudis d'economia i gènere vinculats al desenvolupament i la globalització.",
"Amb organismes internacionals com l'Organització Internacional del Treball (OIT) i el Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la Dona de les Nacions Unides.",
"En Econòmiques.",
"En l'economia laboral i en particular sobre el treball de les dones, així com sobre qüestions de desenvolupament i globalització.",
"Dos anys.",
"En el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament.",
"La encrucijada de clase y género. Trabajo a domicilio, subcontratación y dinámica de la unidad doméstica en la Ciudad de México, i Género, Desarrollo y Globalitzación.",
"Mercados globales, género y el Hombre de Davos.",
"De l'emigració internacional.",
"El llibre Gender, Development and Globalization. Economics as if all People Mattered.",
"Per la seva contribució a la recerca econòmica."
]
}
|
vilaweb
|
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha comparegut avui vespre, una setmana després d'haver decretat l'estat d'alarma, per passar revista de l'evolució de la crisi de la Covid-19 durant aquesta setmana a l'estat espanyol. Un Sánchez visiblement abatut ha emès un discurs de gairebé mitja hora amb un to molt menys triomfalista que el de fa una setmana i s'ha centrat, sobretot, a enumerar les conseqüències de les mesures de l'estat d'alarma. S'ha negat al confinament total i al tancament dels epicentres peninsulars de la pandèmia, Catalunya i Madrid, desoint allò que avui li han demanat més de setanta científics de prestigi d'arreu de l'estat espanyol, i el que el president Torra fa una setmana que li demana. Tanmateix, ha reconegut que Madrid i, en menor mesura, Catalunya, són els focus més destacats d'afectats. Però Sánchez no se n'ha estat d'afirmar que les mesures que ha imposat el seu executiu són ‘les més dràstiques i les més dures d'Europa i del món'. ‘Hem aconseguit que l'impacte del virus no sigui uniforme a tot el territori', ha celebrat, tot afegint que ‘ningú del govern no polemitzarà amb cap administració'. Sánchez ha començat donant el condol als qui han perdut amics o familiars i agraeix el servei del personal sanitari i a la resta de treballadors. ‘Només han passat set dies, però aquests set dies ens han canviat de dalt a baix', ha dit. També ha afirmat que encara n'han de passar uns quants més per a poder notar els resultats de les mesures preses fa una setmana. I demana ‘més temps per a reforçar el sistema de salut', que, segons que ha avisat el president espanyol, està en risc per l'auge dels contagis, ‘que creixeran els dies vinents'. Ha acabat el discurs commogut en esmentar les morts que causa la pandèmia a l'estat espanyol i ha lamentat que hi hagi qui ‘consumeixi notícies enganyoses, acapari productes frenèticament' i no obeeixi a les restriccions, cosa que considera ‘indisciplina social'. També ha explicat que l'exèrcit espanyol continuarà amb les tasques de desinfecció.
|
[
"Qui és Pedro Sánchez?",
"Per què ha fet acte de presència?",
"Quan ho ha fet?",
"De què ha parlat?",
"Estava animat mentre enraonava?",
"Què no vol fer?",
"Quins són aquests?",
"Qui li ha pregat que ho faci, però?",
"Què ha admès Sánchez?",
"Què ha dit sobre les precaucions aplicades pel coronavirus?",
"A qui ha expressat les seves condolences?",
"Creu que ha de passar temps per a poder veure els efectes de les normes?",
"Quina pensa que és la situació de la sanitat ara?",
"Què li sap greu?",
"Què ha comentat sobre la milícia espanyola?"
] |
{
"answer_end": [
47,
232,
74,
453,
453,
544,
564,
726,
832,
980,
1221,
1512,
1657,
1913,
2039
],
"answer_start": [
0,
49,
49,
366,
234,
455,
502,
566,
739,
839,
1148,
1391,
1516,
1788,
1963
],
"input_text": [
"El president del govern espanyol.",
"Per passar revista de l'evolució de la crisi de la Covid-19 durant aquesta setmana a l'estat espanyol.",
"Avui vespre.",
"S'ha centrat, sobretot, a enumerar les conseqüències de les mesures de l'estat d'alarma.",
"No.",
"S'ha negat al confinament total i al tancament dels epicentres peninsulars de la pandèmia.",
"Catalunya i Madrid.",
"Més de setanta científics de prestigi d'arreu de l'estat espanyol i el president Torra.",
"Que Madrid i, en menor mesura, Catalunya, són els focus més destacats d'afectats.",
"Que són les més dràstiques i les més dures d'Europa i del món.",
"Als qui han perdut amics o familiars.",
"Sí.",
"Està en risc per l'auge dels contagis.",
"Que hi hagi qui consumeixi notícies enganyoses, acapari productes frenèticament i no obeeixi a les restriccions.",
"Que continuarà amb les tasques de desinfecció."
]
}
|
vilaweb
|
La portaveu de Catalunya en Comú-Podem, Jéssica Albiach, ha exigit al govern un decret de llistes d'espera per poder donar suport al pressupost. L'objectiu d'aquest decret és que la ciutadania tingui garantida l'atenció primària al cap de dos o tres dies: ‘Lluitem perquè la primària no sigui la porta d'entrada al sistema, sinó el centre', ha dit en una entrevista a Europa Press. Albiach ha afirmat que s'han revertit retallades en l'atenció hospitalària, però no en la primària i ha demanat de contractar 850 professionals. Ha explicat que s'ha avançat en la negociació, sobretot en el capítol d'ingressos –amb canvis en l'IRPF, successions i fiscalitat verda–, però no tant en el de despeses, i ha dit que, després de la negociació sobre la sanitat, arribarà la dels altres afers, com ara les llars d'infants i l'escola inclusiva, la dependència, l'habitatge, el transport i el feminisme. Sobre la reforma fiscal, han acordat de crear un nou tram d'IRPF per a rendes de més de 90.000 euros, que afectaria el 5% de la població i aportaria trenta milions d'euros, i de rebaixar la pressió fiscal sobre les rendes més baixes. També s'ha abordat de reduir bonificacions de l'impost de successions per a alguns trams encara no detallats. Albiach ha suggerit de rebaixar-les a partir de 500.000 o 600.000 euros perquè no afecti les vídues, i considera que el govern és receptiu en aquesta qüestió. També ha aplaudit la rebaixa del 30% de les taxes universitàries. La portaveu ha revelat que el govern ha traslladat als comuns que el pressupost passarà pel consell executiu a mitjan gener i que per tant la votació al parlament no arribarà segurament fins al març. Emergència climàtica Sobre la fiscalitat verda, ha subratllat que aborden impostos ja prevists en la llei catalana del canvi climàtic: sobre vehicles contaminants i sobre empreses contaminants i creuers i vaixells. Ha dit que la de creuers ha de penalitzar i sancionar les emissions i les aigües contaminants però que encara no s'ha concretat, com el d'empreses contaminants: ‘El govern hi està disposat, però encara no s'ha detallat.' Tanmateix, ha criticat que al govern li manca valentia per a implantar mesures reals que responguin a l'emergència climàtica. ‘Considerem que una de les primeres coses que hauria de fer és crear una vice-presidència climàtica', ha afegit, perquè la lluita contra el canvi climàtic sigui transversal en tots els departaments.
|
[
"Qui és Jéssica Albiach?",
"Què ha demanat al govern?",
"Quina finalitat tindria?",
"Què ha declarat a Europa Press?",
"Què ha asseverat sobre la sanitat?",
"I què ha sol·licitat, llavors?",
"Què ha comentat que vindrà després de debatre sobre el sistema sanitari?",
"Com quins?",
"Què s'ha decidit sobre els canvis relacionats amb la fiscalitat?",
"Sobre qui recauria aquesta alteració?",
"A partir de quants diners es baixarien els beneficis del tribut de successions?",
"Quan tindrà el consell executiu el còmput general?",
"Què ha recalcat Albiach sobre el medi ambient i els tributs imposats?",
"Què ha il·lustrat sobre aquests?",
"Què ha reprovat al govern?"
] |
{
"answer_end": [
55,
143,
254,
380,
480,
525,
783,
891,
993,
1029,
1308,
1585,
1875,
2036,
2222
],
"answer_start": [
0,
57,
145,
256,
382,
481,
699,
785,
893,
995,
1127,
1528,
1683,
1877,
2109
],
"input_text": [
"La portaveu de Catalunya en Comú-Podem.",
"Un decret de llistes d'espera per poder donar suport al pressupost.",
"Que la ciutadania tingui garantida l'atenció primària al cap de dos o tres dies.",
"Que lluiten perquè la primària no sigui la porta d'entrada al sistema, sinó el centre.",
"Que s'han revertit retallades en l'atenció hospitalària, però no en la primària.",
"Contractar 850 professionals.",
"Que, després de la negociació sobre la sanitat, arribarà la dels altres afers.",
"Com ara les llars d'infants i l'escola inclusiva, la dependència, l'habitatge, el transport i el feminisme.",
"Crear un nou tram d'IRPF per a rendes de més de 90.000 euros.",
"Afectaria el 5% de la població.",
"A partir de 500.000 o 600.000 euros.",
"A mitjan gener.",
"Que aborden impostos ja prevists en la llei catalana del canvi climàtic: sobre vehicles contaminants i sobre empreses contaminants i creuers i vaixells.",
"Que la de creuers ha de penalitzar i sancionar les emissions i les aigües contaminants però que encara no s'ha concretat, com el d'empreses contaminants.",
"Que li manca valentia per a implantar mesures reals que responguin a l'emergència climàtica."
]
}
|
mitologia
|
Inshushinak és un dels déus principals de la religió elamita. La seva importància va anar augmentant amb el temps per ser la Deïtat tutelar de Susa, una de les ciutats més importants d'Elam. Per aquest motiu el nom Inshushinak apareix afegit als noms i títols de diversos reis elamites, en la tradició oriental de lligar llinatge reial i protector diví, ja que els reis eren alhora representants divins i servidors del culte de les divinitats. Amb la simplificació progressiva del panteó, que va suposar l'assimilació de diverses figures en unes centrals, aquest déu va ocupar un lloc central en la tríada suprema, possiblement per similituds amb altres mitologies veïnes (segons la hipòtesi de la trifuncionalitat indoeuropea). En aquest procés, sembla haver absorbit la figura del déu Ninsusinak, tot i que localment podien tenir cultes separats. La figura del déu Inshushinak apareix en els documents elamites més antics, molt abans que altres noms propis de déus i mai va desaparèixer de les actes oficials fins a la caiguda total de la civilització elamita, fet que demostra una veneració continuada.
Aquesta història de contacte i absorció de deïtats i funcions explica que els seus atributs siguin ben variats. D'una banda és l'aliat dels reis a la guerra, i per tant garant de l'expansió i riquesa d'Elam. Per aquesta raó se'l denomina "rei dels déus", per analogia amb els càrrecs terrenals. La protecció als reis també s'estenia a temps de pau, i com a tal el seu nom apareix invocat en tractats legals, per validar-los, i com a protector d'empreses civils o documents històrics. Un segon vessant del déu era ser el senyor de l'inframón, déu de la foscor i dels morts, representat per la serp que l'acompanya, una criatura perillosa i propera a la terra, com en altres divinitats mesopotàmiques. Per influència egípcia, entre les funcions de déu dels morts podia adquirir la de jutge dels difunts.
El zigurat de Choqa Zanbil està dedicat a Inshushinak.
|
[
"Qui és Inshushinak?",
"Per què va créixer la seva transcendència?",
"On trobem inscrit el nom d'Inshushinak?",
"Per quin motiu es mostren així?",
"Què va implicar que es reduís la llista de deïtats?",
"Per què va tenir Inshushinak un paper principal?",
"Amb qui es creu que va integrar-se?",
"En quins textos sol sortir Inshushinak?",
"Què prova que se l'adorés perpetuadament?",
"Què exposa aquesta fusió de divinitats?",
"Per què rep el nom de \"rei dels déus\"?",
"Auxilia els monarques quan només hi ha guerra?",
"Què més empara?",
"Quina altra faceta tenia?",
"Quina tasca podia tenir com a senyor de l'inframon?"
] |
{
"answer_end": [
60,
147,
285,
442,
554,
671,
797,
923,
1104,
1216,
1399,
1453,
1588,
1677,
1906
],
"answer_start": [
0,
62,
208,
354,
444,
556,
747,
849,
969,
1106,
1330,
1401,
1531,
1590,
1830
],
"input_text": [
"Un dels déus principals de la religió elamita.",
"Per ser la Deïtat tutelar de Susa.",
"En els noms i títols de diversos reis elamites.",
"Perquè els reis eren alhora representants divins i servidors del culte de les divinitats.",
"L'assimilació de diverses figures en unes centrals.",
"Per similituds amb altres mitologies veïnes.",
"Amb el déu Ninsusinak.",
"En els documents elamites més antics.",
"Que mai va desaparèixer de les actes oficials fins a la caiguda total de la civilització elamita.",
"Que els seus atributs siguin ben variats.",
"Per analogia amb els càrrecs terrenals.",
"No.",
"Les empreses civils o documents històrics.",
"Era el senyor de l'inframón, déu de la foscor i dels morts.",
"La de jutge dels difunts."
]
}
|
mitologia
|
Guerar o Guerara (hebreu: גְּרָר, Gərār', ‘lloc d'allotjament') va ser una ciutat dels cananeus i després dels filisteus en un lloc situat potser «al sud» o «al país del sud» de Palestina. Sembla que Beerxeba es trobava a prop d'aquest territori.
Guerar va ser la ciutat on va emigrar Abraham amb la seva dona Sara. Abraham, per por que el rei de Guerar volgués a la seva dona, que era molt bonica, i el matés, va dir al rei Abimèlec que era sa germana. També el fill d'Abraham, Isaac, va viure a Guerar amb la seva dona Rebeca, i igualment va dir al rei que era sa germana. Segons la Hagadà tots els reis de Guerar són anomenats Abimèlec, que vol dir ‘el meu pare és rei' i que de fet seria un títol i no el seu nom. Es menciona a Picol, cap de l'exèrcit d'Abimèlec, que va anar des de Guerar a visitar Isaac, per signar un tractat d'amistat. Cap a l'any 1200 aC la ciutat va passar als filisteus i després del 1000 aC als israelites.
Jeroni d'Estridó la situa a uns 40 km d'Eleutheròpolis (Betogabra).
El lloc on se suposa que estava situada Guerar va ser descobert per Rowlands el 1843, situada entre les modernes Gaza i Khalasa que els àrabs anomenaven Djurf al-Geram (el ràpid de Guerar); les ruïnes de la ciutat eren anomenades Khirlat al-Gerar (Ruïnes de Guerar). És a uns 15 km al sud-est de Gaza.
|
[
"Què era Guerar?",
"Quin altre nom rebia?",
"On estava localitzada?",
"Quina altra ciutat era a la vora d'aquesta?",
"Quina figura bíblica va anar allà?",
"Qui viatjava amb ell?",
"Per què va informar el monarca Abimèlec que Sara era la seva germana?",
"Quin altre personatge va utilitzar aquesta història?",
"Qui va anar a veure Isaac a Guerar?",
"Segons Jeroni d'Estridó, on es troba la metròpoli?",
"Qui va esbrinar on era?",
"I on estava emplaçada?"
] |
{
"answer_end": [
121,
16,
188,
246,
293,
315,
453,
574,
810,
1003,
1081,
1193
],
"answer_start": [
0,
0,
122,
190,
248,
275,
317,
455,
733,
937,
1005,
1091
],
"input_text": [
"Una ciutat dels cananeus i després dels filisteus.",
"Guerara.",
"En un lloc situat potser al sud o al país del sud de Palestina.",
"Beerxeba.",
"Abraham.",
"La seva dona Sara.",
"Per por que el rei volgués a la seva dona, que era molt bonica, i el matés.",
"Isaac.",
"Picol, cap de l'exèrcit d'Abimèlec.",
"A uns 40 km d'Eleutheròpolis (Betogabra).",
"Rowlands.",
"Entre les modernes Gaza i Khalasa que els àrabs anomenaven Djurf al-Geram (el ràpid de Guerar)."
]
}
|
vilaweb
|
ERC està disposada a negociar la presidència de la Diputació de Barcelona a Junts per Catalunya. Així ho ha anunciat Pere Aragonès després de la reunió de l'executiva d'avui del partit, en què s'ha tractat la crisi entre totes dues formacions arran del pacte de JxCat amb el PSC a la Diputació de Barcelona. Un pacte que donaria la presidència de la Diputació al PSC. ‘Les victòries electorals s'han d'administrar amb generositat de país. I estem disposats no només a incorporar JxCat al govern de la Diputació, sinó a parlar de la presidència. No és una qüestió de cadires, sinó d'estratègia', ha dit Aragonès. Tant ERC com el PSC tenen 16 diputats a la Diputació de Barcelona, per 7 de Junts per Catalunya i 5 dels comuns. El dia límit per a arribar a un acord és dijous, quan es farà la votació de l'organ de govern. ‘La decisió és o PSC o ERC a la Diputació. Està a les seves mans', ha afegit Aragonès, que no ha fet referència a la proposta feta avui per JxCat de reversió d'acords amb el PSC en una trentena de municipis. JxCat demana a ERC una agenda de reversió dels acords amb el 155 en 34 municipis
|
[
"Què té pensat fer ERC?",
"Qui ha comentat això?",
"Quan?",
"De què s'ha parlat en aquesta assemblea?",
"Com considera Aragonès que s'ha de lidiar amb els triomfs electorals?",
"Quins escons van obtenir ERC i el PSC?",
"I JxCat?",
"I els comuns quants van aconseguir?",
"Quan és l'últim dia per a pactar?",
"A què no ha al·ludit Aragonès?"
] |
{
"answer_end": [
95,
130,
184,
306,
437,
677,
707,
723,
772,
1026
],
"answer_start": [
0,
97,
131,
186,
369,
612,
679,
708,
725,
887
],
"input_text": [
"Negociar la presidència de la Diputació de Barcelona a Junts per Catalunya.",
"Pere Aragonès.",
"Després de la reunió de l'executiva d'avui del partit.",
"De la crisi entre totes dues formacions arran del pacte de JxCat amb el PSC a la Diputació de Barcelona.",
"Amb generositat de país.",
"Tenen 16 diputats a la Diputació de Barcelona.",
"7.",
"5.",
"Dijous.",
"A la proposta feta avui per JxCat de reversió d'acords amb el PSC en una trentena de municipis."
]
}
|
vilaweb
|
‘La llei de transitorietat es defensa votant l'1 d'octubre”' Aquesta ha estat la reflexió compartida que han fet, en una entrevista a Catalunya Ràdio, el president del grup de JxSí, Lluís Corominas, i la diputada de la CUP Gabriela Serra. L'anticapitalista, a més, creu que s'haurà de donar una empenta més per fer valer el que diu aquesta llei després que s'aprovi amb mobilitzacions ciutadanes per defensar el resultat del referèndum. Tal com ha remarcat Serra, només ‘hi haurà llei de transitorietat si la gent la defensa; primer, votant l'1-O i després, defensant el resultat del referèndum al carrer'. ‘Sobretot votant l'1-O, és una qüestió de dignitat', ha reblat Corominas, que ha recordat que la participació serà la que legitimarà el caràcter vinculant del referèndum i això crida també a participar als contraris a la independència per defensar que no s'apliqui la llei de transitorietat i es convoquin eleccions autonòmiques, que és el que es preveu si l'1 d'octubre guanya el ‘no'. En el mateix sentit s'ha expressat el diputat de JxSí i dirigent d'ERC, Jordi Orobitg, a l'entrevista. Tant Serra com Corominas han volgut remarcar també que JxSí i la CUP no han volgut ‘imposar un biaix ideològic' en els termes de la llei de transitorietat, i s'han compromès a aparcar les seves diferències polítiques de model fins al Procés Constituent, on un espai participatiu permetria a partits i societat civil defensar que els seus plantejaments es debatin perquè formin part de la constitució catalana. ‘Aquesta és una llei instrumental, per anar d'un moment a l'altre. I la ideologia ja es farà en el moment que toqui', ha dit Corominas. Serra, per la seva part, ha insistit en el caràcter transitori de la norma i ha apuntat també al procés participatiu com un element clau, de base i vinculant. On no hi ha acord encara entre JxSí i la CUP és en el calendari per a l'aprovació de les lleis del referèndum i de transitorietat. Serra ha recordat que si fos per la CUP, es tirarien endavant de la manera més ràpida i immediata. ‘Hi ha un repte i un pols amb l'Estat, i nosaltres pensem que al ple amb el qual començarem la setmana que ve s'haurien d'aprovar les lleis', ha dit Serra. Corominas, per la seva part, diu que tots els escenaris s'estan valorant i que aquests dos textos legislatius es podrien tramitar de diverses maneres i aprovar-se al ple ordinari del 6 i 7 de setembre ‘o bé convocar-ne un de monogràfic'.
|
[
"Qui és Lluís Corominas?",
"I Gabriela Serra?",
"Què han dit a Catalunya Ràdio?",
"Què més s'haurà de dur a terme segons Serra?",
"Què ha subratllat?",
"De quina manera es pot advocar per ella?",
"I de quina altra més?",
"De què ha advertit Corominas?",
"Què suposa això?",
"En quin context podrien haver-hi votacions autonòmiques?",
"Què no han volgut fer JxSí i la CUP?",
"I què han promès ambdós partits?",
"En què ha perseverat Serra?",
"Què ha comentat sobre la CUP?",
"I què ha afirmat Corominas sobre aquesta llei?"
] |
{
"answer_end": [
197,
237,
237,
435,
524,
546,
604,
776,
935,
992,
1251,
1349,
1800,
2030,
2424
],
"answer_start": [
151,
201,
0,
239,
437,
526,
547,
660,
777,
900,
1152,
1255,
1643,
1933,
2124
],
"input_text": [
"El president del grup de JxSí.",
"La diputada de la CUP.",
"Que la llei de transitorietat es defensa votant l'1 d'octubre.",
"S'haurà de donar una empenta més per fer valer el que diu aquesta llei després que s'aprovi amb mobilitzacions ciutadanes per defensar el resultat del referèndum.",
"Que només hi haurà llei de transitorietat si la gent la defensa.",
"Votant l'1-O.",
"Defensant el resultat del referèndum al carrer.",
"Que la participació serà la que legitimarà el caràcter vinculant del referèndum.",
"Crida també a participar als contraris a la independència per defensar que no s'apliqui la llei de transitorietat i es convoquin eleccions autonòmiques.",
"Si l'1 d'octubre guanya el no.",
"Imposar un biaix ideològic en els termes de la llei de transitorietat.",
"S'han compromès a aparcar les seves diferències polítiques de model fins al Procés Constituent.",
"En el caràcter transitori de la norma i el procés participatiu com un element clau, de base i vinculant.",
"Que si fos per la CUP, es tirarien endavant de la manera més ràpida i immediata.",
"Que tots els escenaris s'estan valorant i que aquests dos textos legislatius es podrien tramitar de diverses maneres i aprovar-se al ple ordinari del 6 i 7 de setembre o bé convocar-ne un de monogràfic."
]
}
|
books
|
La nit s'era estesa arreu, i la Malena no va poder obirar les dues llàgrimes que, creixent i botint-se a les parpelles d'en Biel, varen acabar per davallar-li, pesades, galtes avall. No les va veure, però va endevinar-les pel sanglot que es va escapar de la gola del minyó, qui eixugant-se-les d'una revolada, va dir apressadament, com si, assedegat de confessar-se, les paraules se li desbordessin dels llavis:
-Sí, que vaig ser-ho jo. I prou greu me sap, perquè conec que tenes tota la raó, de trobar que vaig fer mal fet. ¡Sabessis les llàgrimes que em costa, aquell cop de sangs!… Sóc així, jo: faig el mal i després me'n penedeixo. Con ja no hi sóc a temps: sabes? Això va ser el que em va passar amb el Picotí, i això és el que m'ha passat amb el camp de dalt. I tot per tu: comprenes?… Perquè, si no haguessin estat els intents de casori, que tenia en Jan, no l'hauria feta, semblant diabletud. Emprò això em tenia foll. I encara m'hi té: sabes? Me fa por que tu acabis per agemolir-te. I aleshores sí, que en seria, de dolent!… Si la feta del Picotí va fer-me anar a presidi, l'exemplar que faria és ben cert que em portaria al pal.
Hi havia un to d'amenaça tan ferm, en les paraules d'en Biel, que la Malena va esferir-se'n i va fer acció d'apartar-se. I ell, que va notar-ho, va agafar-la per la mà i va estirar-la suaument, mentres una onada tèbia li recorria tota la còrpora i un mal pensament li feia perdre el món de vista. Però ella es va esmunyir d'una estrabada, i, bo i fent acció de fugir, va dir-li, amb aire de reny:
|
[
"Quina cosa no va veure la Malena?",
"Com va descobrir que en Biel plorava?",
"Què va fer ell ràpidament amb les llàgrimes?",
"Com va començar a parlar ell?",
"Li va donar la raó a la Malena?",
"En què?",
"Com es descriu a si mateix?",
"A qui va fer-li mal fet de la mateixa manera?",
"I quin indret ha afectat també?",
"Per què ha actuat així?",
"Quins motius dona en Biel?",
"Com se sentia llavors i ara?",
"Per què?",
"Com va reaccionar la Malena davant el seu discurs?",
"Va intentar allunyar-se ella quan en Biel va subjectar-li la mà?"
] |
{
"answer_end": [
181,
272,
308,
410,
491,
523,
635,
715,
765,
779,
900,
944,
992,
1260,
1507
],
"answer_start": [
29,
205,
274,
310,
464,
493,
585,
670,
717,
767,
793,
902,
953,
1141,
1262
],
"input_text": [
"Les dues llàgrimes que, creixent i botint-se a les parpelles d'en Biel, varen acabar per davallar-li, pesades, galtes avall.",
"Pel sanglot que es va escapar de la gola del minyó.",
"Va eixugar-se-les d'una revolada.",
"Apressadament, com si, assedegat de confessar-se, les paraules se li desbordessin dels llavis.",
"Sí.",
"De trobar que va fer mal fet.",
"Fa el mal i després se'n penedeix.",
"A en Picotí.",
"Al camp de dalt.",
"Per ella.",
"Que si no haguessin estat els intents de casori, que tenia en Jan, no l'hauria feta, semblant diabletud.",
"Foll.",
"Perquè li fa por que ella acabi per agemolir-se.",
"Va esferir-se'n i va fer acció d'apartar-se.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Infeliços! Igual que els peixos heu saltat de la paella per a caure a les brases. Renegant d'un amo que us empobria amb una mà i amb l'altra us donava almoina, vos heu entregat a un altre amo que us roba amb totes dues, que us diu que no hi ha Déu ni llei perquè no us talaieu de les que ell vos imposa, que us parla de llibertat per a què no vegeu el dogal que us cenyeix el coll.
I vosaltres el seguiu a ulls clucs, a aquest home, que no creu en el vostre Déu i que ni tan sols porta la vostra sang a les venes. I vosaltres, que mil voltes hau maleït ei Govern que us lleva els fills per a dur-los a guerrejar contra qui no us ha fet cap mal, vos heu fet soldats de sou, abandonant les vostres dones i fills a la misèria, i els vostres camps a les males herbes. I ell vos ha fet tastar la ganduleria, a vosaltres, fills del treball; vos ha imbuït instints de rampinya, que vostres passats no havien conegut, i us ha conduït fins a les portes del crim, tot dient-vos que era això un acte de justícia. Igual que els cans, li caçàveu les llebres a canvi dels ossos que us tirava.
¡Ja l'heu vist, ara mateix, el vostre quefe, caigut a les plantes de qui no té més forces que una consciència honrada i la virtut de parlar clar i català, pesi a qui pesi! Mes, enteneu-ho bé: jo l'he castigat, a aquest brètol, per mon compte i raó, per lo que m'ha faltat a mi a aquesta casa, on tantes vegades hi havia mort la gana i deixat la mengia de la misèria, no per lo que us hagi faltat a vosaltres, que d'això no me n'havia pas comissionat ningú, ademés de què tampoc és tota seva la culpa, perquè ben sabut és que mentres hi hagi ases no mancarà qui s'estalviï d'anar a peu.
Doncs ara us diré per què us he cridat, i us ho diré ben clar i ben alt perquè em sentiu tots. Vos he cridat per a dir-vos: «Malvats i lladres!». I us ho dic jo, que no m'he mossegat la llengua per a defensar-vos quan vos creia honrats, i us ho dic a la cara, sol i desarmat, contra la boca de vostres fusells. Si algun de vosaltres gosa fer-me tornes, que surti.
|
[
"Creu el narrador que les persones a qui es dirigeix són beneites?",
"Amb quins animals les compara?",
"A qui han abandonat?",
"Què feia aquest?",
"Per quin altre l'han substituït?",
"Van darrere d'aquest?",
"Són familiars d'aquest nou senyor?",
"Per què no estan a favor de l'estat?",
"I en què s'han convertit ara?",
"Què han negligit en el procés?",
"Què els ha inculcat aquest home i que no tenien els seus avantpassats?",
"Per què l'ha damnejat l'interlocutor?",
"Per què creu que l'home no és responsable de tot el que ocorre?",
"Per quin motiu el protagonista els ha demanat que vinguessin?",
"De quina manera ho fa saber?"
] |
{
"answer_end": [
9,
80,
99,
158,
380,
431,
512,
643,
671,
762,
908,
1444,
1663,
1809,
1974
],
"answer_start": [
0,
11,
82,
82,
160,
382,
468,
542,
645,
673,
764,
1271,
1550,
1760,
1904
],
"input_text": [
"Sí.",
"Amb peixos.",
"A un amo.",
"Els empobria amb una mà i amb l'altra els donava almoina.",
"Per un altre que els roba amb totes dues, que els diu que no hi ha Déu ni llei perquè no es talaiessin de les que ell els imposa, que els parla de llibertat per a què no vegin el dogal que els cenyeix el coll.",
"Sí.",
"No.",
"Perquè els lleva els fills per a dur-los a guerrejar contra qui no els ha fet cap mal.",
"En soldats de sou.",
"Han abandonat les seves dones i fills a la misèria, i els seus camps a les males herbes.",
"Instints de rampinya.",
"Per lo que l'ha faltat a ell a aquesta casa, on tantes vegades hi havia mort la gana i deixat la mengia de la misèria.",
"Perquè ben sabut és que mentres hi hagi ases no mancarà qui s'estalviï d'anar a peu.",
"Per a dir-los: \"Malvats i lladres!\"",
"Ho diu a la cara, sol i desarmat, contra la boca dels seus fusells."
]
}
|
vilaweb
|
Xavier Espot ha criticat les entitats bancàries i els comuns perquè considera que no fan res per ajudar a millorar la situació del mercat de pisos de lloguer. Arran de la darrera reunió de la Taula de l'Habitatge, ha retret que tant la banca com els comuns no acceptin d'aplicar les mesures que podrien ajudar a llevar pressió al mercat. En el cas de les entitats financeres, la crítica és que no hagin respost a la petició de l'executiu de posar al mercat els habitatges que tenen buits, a preus raonables. Aquests pisos són en poder dels bancs mitjançant les execucions de les hipoteques que no es van poder pagar i de les promocions immobiliàries en què el propietari no va poder pagar els crèdits. La banca manté que el nombre de pisos buits que tenen en cartera és molt petit i per tant la mesura no tindria cap impacte. A més dels bancs, l'altra eina és a les mans dels comuns, perquè són les administracions les que poden facilitar que es construeixin edificis destinats al lloguer. El cap de govern pensa que cal incentivar els propietaris i els promotors eliminant les cessions que han de fer a les administracions locals quan els pisos vagin destinats a arrendament a preus assequibles. A més, en aquests casos poden fer rebaixes tributàries. Si es comencen a construir habitatges de lloguer l'executiu pensa que el mercat es regularà tot sol. Espot també retreu als comuns que no siguin capaços de donar dades cadastrals ni de saber quants pisos hi ha i en quina situació d'ocupabilitat es troben.
|
[
"A qui ha reprovat Xavier Espot?",
"Per què?",
"Què ha recriminat?",
"De què es queixa en concret als bancs?",
"Per què no estan ocupats?",
"Què opinen les entitats financeres d'això?",
"Per què són responsables d'això també els comuns?",
"De quina manera pensa Espot que s'ha d'impulsar als arrendadors d'immobles i promotors?",
"Què passarà si s'edifiquen pisos de lloguer?",
"Què més ha criticat Espot als comuns?"
] |
{
"answer_end": [
60,
157,
336,
506,
700,
824,
988,
1195,
1352,
1507
],
"answer_start": [
0,
61,
214,
338,
508,
702,
826,
990,
1253,
1354
],
"input_text": [
"A les entitats bancàries i els comuns.",
"Perquè considera que no fan res per ajudar a millorar la situació del mercat de pisos de lloguer.",
"Que tant la banca com els comuns no acceptin d'aplicar les mesures que podrien ajudar a llevar pressió al mercat.",
"De que no hagin respost a la petició de l'executiu de posar al mercat els habitatges que tenen buits, a preus raonables.",
"Per les execucions de les hipoteques que no es van poder pagar i les promocions immobiliàries en què el propietari no va poder pagar els crèdits.",
"Que el nombre de pisos buits que tenen en cartera és molt petit i per tant la mesura no tindria cap impacte.",
"Perquè són les administracions les que poden facilitar que es construeixin edificis destinats al lloguer.",
"Eliminant les cessions que han de fer a les administracions locals quan els pisos vagin destinats a arrendament a preus assequibles.",
"Que el mercat es regularà tot sol.",
"Que no siguin capaços de donar dades cadastrals ni de saber quants pisos hi ha i en quina situació d'ocupabilitat es troben."
]
}
|
mitologia
|
La guineu de nou cues (九尾狐) o esperit guineu (狐狸精), és una entitat guineu mitològica procedent de la Xina, freqüent en la mitologia de l'Àsia Oriental.
Al folklore de l'Àsia Oriental, les guineus són vistes com a esperits familiars que posseeixen poders màgics. Aquestes guineus són descrites com a nocives, generalment enganyen a les persones, amb la capacitat de camuflar-se com una bella persona que intenta seduir els altres, ja sigui només per jugar-li una broma o per devorar el seu cos o el seu esperit. Té diferents variants: Huli jing a la mitologia xinesa, Kyūbi no kitsune a la japonesa i Kumiho a la coreana. El disseny del Pokémon Ninetales es basa en aquesta criatura mitològica.
Les guineus de nou cues apareixen comunament al folklore, literatura i mitologia xinesa, en la qual, segons el conte pot ser un bon o un mal presagi. El tema d'esperits guineus provinent de la cultura xinesa finalment es va transmetre i va introduir a les cultures japoneses i coreanes.
Durant la dinastia Han, el desenvolupament d'idees sobre transformacions interespècies va tenir lloc a la cultura xinesa. La idea que els éssers no humans en arribar a certa edat podrien assumir una forma humana està present en obres com el Lunheng de Wang Chong (27-91). Quan aquestes tradicions es van desenvolupar, la capacitat de transformació de la guineu també va prendre forma.
El popular culte a la guineu durant la dinastia Tang s'esmenta en un text titulat Hu Shen (déus guineus) d'aquesta manera:
|
[
"Què és la guineu de nou cues?",
"D'on és?",
"Quin altre nom rep?",
"Quina percepció reben al continent asiàtic?",
"Com és la seva actitud?",
"Com es diuen a la cultura xinesa?",
"I a la japonesa?",
"I a Corea com s'anomenen?",
"Quin personatge de Pokémon es va inspirar en aquesta figura?",
"On es mostren aquests animals?",
"Què es va promoure a la tradició xinesa en l'època Han?",
"Què es pot observar al \"Lunheng\" de Wang Chong?",
"Què va ocórrer quan aquestes creences sobre l'animal van impulsar-se?",
"On es menciona la seva veneració?"
] |
{
"answer_end": [
84,
105,
44,
260,
509,
565,
597,
619,
692,
781,
1101,
1243,
1364,
1470
],
"answer_start": [
0,
85,
0,
152,
262,
511,
567,
600,
621,
694,
981,
1103,
1253,
1366
],
"input_text": [
"Una entitat guineu mitològica.",
"De la Xina.",
"Esperit guineu.",
"Són vistes com a esperits familiars que posseeixen poders màgics.",
"Són descrites com a nocives, generalment enganyen a les persones, amb la capacitat de camuflar-se com una bella persona que intenta seduir els altres, ja sigui només per jugar-li una broma o per devorar el seu cos o el seu esperit.",
"Huli jing.",
"Kyūbi no kitsune.",
"Kumiho.",
"Ninetales.",
"Al folklore, literatura i mitologia xinesa.",
"Les idees sobre transformacions interespècies.",
"La idea que els éssers no humans en arribar a certa edat podrien assumir una forma humana.",
"Que la capacitat de transformació de la guineu també va prendre forma.",
"En un text titulat Hu Shen (déus guineus)."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.