source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
mitologia
|
Santa Apol·lònia de Barcelona és un personatge llegendari, santa inexistent com un desdoblament a partir de la llegenda de Santa Apol·lònia d'Alexandria.
Una tradició barcelonina, transmesa per Joan Amades, explica una versió diferent de la llegenda de la santa d'Alexandria, totalment descontextualitzada de la realitat, de la història. Avui dia, però, la llegenda i el culte a aquesta santa inexistent han quedat oblidats.
Diu la tradició que santa Apol·lònia era natural de Barcelona i monja dominica. De jove havia estat casada amb un home molt geniüt i violent que la tractava amb brutalitat; per això, tipa del maltractament, es va fer monja al convent de Montsió, sense explicar a ningú la seva història. Una nit se li va aparèixer Crist carregat amb una creu tan feixuga que amb prou feines es podia mantenir dret. Ella va dir d'ajudar-lo, a la qual cosa va respondre Jesús: "Apol·lònia, Apol·lònia, com vols ajudar-me a portar la creu si no pots amb la teva?" La santa va comprendre el sentit de les paraules del Senyor i l'endemà mateix va deixar el convent i va tornar al costat del seu marit, disposada a sacrificar-se. El marit, com a benvinguda, li va ventar una pallissa que li va fer saltar tots els queixals i les dents i va acabar matant-la.
Per això, Apol·lònia, com la santa original, era venerada contra el mal de queixal i era patrona de les dones maltractades.
|
[
"Qui és Santa Apol·lònia de Barcelona?",
"De quina història prové?",
"Qui va donar a conèixer el costum de Barcelona relacionat amb aquesta llegenda?",
"La història que narra és exactament igual que la de la santa d'Alexandria?",
"Se segueix venerant i conservant la tradició d'aquesta santa que no existeix?",
"D'on diu la llegenda que procedia santa Apol·lònia?",
"Per quin motiu va decidir convertir-se en monja?",
"On va exercir aquest paper?",
"Què li va passar allà?",
"Què li va dir Jesús quan ella va expressar-li que el volia ajudar?",
"Apol·lònia va entendre el que volien dir aquelles paraules?",
"Què va decidir el dia següent?",
"Com la va rebre el marit?",
"A partir d'aquest fet, per quin motiu se li ret culte a Apol·lònia?",
"I de què és patrona?"
] |
{
"answer_end": [
75,
152,
205,
336,
423,
486,
647,
669,
821,
967,
1028,
1130,
1258,
1342,
1382
],
"answer_start": [
0,
59,
154,
207,
338,
425,
505,
632,
712,
884,
969,
1031,
1132,
1270,
1345
],
"input_text": [
"Un personatge llegendari, santa inexistent.",
"De la llegenda de Santa Apol·lònia d'Alexandria.",
"Joan Amades.",
"No.",
"No.",
"De Barcelona.",
"Perquè de jove havia estat casada amb un home molt geniüt i violent que la tractava amb brutalitat.",
"Al convent de Montsió.",
"Una nit se li va aparèixer Crist carregat amb una creu tan feixuga que amb prou feines es podia mantenir dret.",
"Apol·lònia, Apol·lònia, com vols ajudar-me a portar la creu si no pots amb la teva?",
"Sí.",
"Va deixar el convent i va tornar al costat del seu marit, disposada a sacrificar-se.",
"La va apallissar, li va fer saltar tots els queixals i les dents i va acabar matant-la.",
"Contra el mal de queixal.",
"De les dones maltractades."
]
}
|
books
|
Les dones s'asseien a la moda turca, aclofant les anques en terra i encreuant les cames. Nosaltres, els homes, ens ajaçàvem a tot plaer, rabejant-nos amb la sorra fresca, estenent-hi els membres i acabant per adoptar les actituds més pròpies, segons les aficions de cada qual, ja per a contemplar les estrelles, ja per a ullejar el mar, ja per a sotjar les fesomies de les nostres alegres companyones. L'únic que es tombava de boca terrosa era en Retort, que no s'interessava pel mar, pel cel ni per les noies, i que sens dubte d'aquella manera trobava més bon jaient per a l'ensacada d'ossos que portava dintre la pell.
De seguida les dones se posaven a articulejar elles amb elles. No podien pas aguantar més temps al pap l'arreplec de notícies que havien estat remugant durant el dia. Que si en Pau Morros se casa amb la Reixaca; que si ell és un infeliç; que si ella és una bandarra; que si el senyor Guillem festeja la dona d'en Cresta; que si en Baldiró s'ha barallat amb la seva sogra; que si en Faluga s'ha jugat la barcada; que si naps, que si xerevies; que dali, que tomba-li… Era precís deixar-les desfogar.
Després l'avi Sàssola començava a moure fressa.
-Això no ès viure… ¡Llampus, quina rampa en es clatell!…Sí… ja podeu riure, ja ¿Que us penseu que no hi heu d'arribar mai, a veis? Pena de mort hi teniu. Vaja, jo no m'hi puc estar, amb es cap baix; no puc! M'esmaluco, m'enrampo, m'ofego… Si aquesta mala pua de Rosó tingués cor de cristià, no em deixaria patir així.
-I ara, l'avi! Ja hi som? ¿Ja em cerqueu es cos?
|
[
"Com estaven posicionades les dones?",
"Com es descriu aquest estil de seure?",
"I els homes com estaven?",
"Com es descriu aquesta forma d'ajeure?",
"Què més feien?",
"Quines accions es mencionen com a exemple?",
"Què feia en Retort mentrestant?",
"Què donava entendre amb això?",
"Què feien les dones entre sí?",
"Sobre què?",
"Què comentaven sobre en Pau Morros?",
"I sobre el senyor Guillem?",
"Com justifica el narrador que parlessin tant?",
"De què es queixa l'avi Sàssola?",
"Què diu que li passa per ser vell?"
] |
{
"answer_end": [
35,
87,
135,
194,
275,
400,
453,
619,
682,
786,
886,
940,
1117,
1222,
1404
],
"answer_start": [
0,
10,
100,
100,
195,
243,
402,
444,
621,
684,
788,
888,
1087,
1119,
1374
],
"input_text": [
"S'asseien a la moda turca.",
"Aclofant les anques en terra i encreuant les cames.",
"S'ajeien a tot plaer.",
"Rabejant-se amb la sorra fresca, estenent-hi els membres.",
"Acabar per adoptar les actituds més pròpies segons les aficions de cada qual.",
"Contemplar les estrelles, ullejar el mar i sotjar les fesomies de les seves alegres companyones.",
"Era l'únic que es tombava de boca terrosa.",
"Que no s'interessava pel mar, pel cel ni per les noies i que trobava més bon jaient per a l'ensacada d'ossos que portava dintre la pell.",
"Es posaven a parlar de seguida.",
"Notícies que havien estat remugant durant el dia.",
"Si se casa amb la Reixaca, que ell és un infeliç i ella una bandarra.",
"Que festeja la dona d'en Cresta.",
"Dient que era precís deixar-les desfogar.",
"D'una rampa al clatell.",
"S'esmaluca, s'enrampa i s'ofega."
]
}
|
mitologia
|
Daniel de Barcelona (Barcelona, s. IV?) fou un personatge llegendari: segons una tradició era un cristià mort màrtir. Era venerat com a sant a Barcelona. Probablement, prové de la confusió amb Sant Daniel de Pàdua, sant real celebrat el mateix dia.
Segons la llegenda recollida per Joan Amades i d'altres, Daniel havia nascut a Barcelona i era cristià. No se cita cap moment històric i deu haver estat en temps romans (s. IV?) o musulmans (s. VIII-IX). En descobrir-se, durant unes persecucions, fou detingut i lligat a la cua d'un cavall, que l'arrossegà fins a la mort. El recorregut del cavall anà de la font de la Plaça de Santa Anna, al final del Portal de l'Àngel, fins al carrer de Santa Anna, on va morir.
El seu cos va ser sebollit a la Col·legiata de Santa Anna, on es venerà fins al segle xix. La devoció popular el considerava advocat per tenir notícies de persones allunyades i per reconciliar matrimonis desavinguts. En la novena que s'hi feia, els fidels feien cada dia, durant nou dies, una volta al clos de muralles de la ciutat, de Canaletes a Santa Anna, tot pregant un seguit d'oracions. Era costum que algunes persones deleguessin en coixos pidolaires aquesta novena, a canvi d'una caritat; d'aquí venia la dita que "Tots els coixos van a Santa Anna".
La devoció i el culte al suposat màrtir desaparegueren després de 1835; el sepulcre d'alabastre, gòtic del segle xiv, desaparegué durant la Guerra Civil Espanyola.
Probablement, la creació de la figura és un desdoblament de Sant Daniel de Pàdua, que tenia la festa el 3 de gener, dia que se celebrava Sant Daniel a Barcelona.
|
[
"Qui va ser Daniel de Barcelona?",
"Va existir de veritat?",
"Com a què se li retia culte?",
"Amb quin altre personatge és probable que s'hagi confós?",
"Qui va recopilar la seva història?",
"Segons ells, quina era la seva procedència?",
"En quins moments es creu que es situa?",
"Què s'explica que li va passar a Daniel de Barcelona?",
"Quina va ser la ruta que va fer el cavall?",
"On va morir?",
"On va ser enterrat?",
"Fins quan se li va retre culte?",
"Per què era conegut?",
"Què feien els seguidors en la novena que es celebrava?",
"Quan es festejava Sant Daniel a la ciutat comtal?"
] |
{
"answer_end": [
116,
68,
152,
247,
304,
337,
451,
570,
699,
712,
771,
803,
929,
1106,
1597
],
"answer_start": [
0,
0,
118,
154,
249,
249,
353,
453,
572,
671,
714,
776,
805,
931,
1497
],
"input_text": [
"Un cristià mort màrtir.",
"No.",
"Era venerat com a sant a Barcelona.",
"Amb Sant Daniel de Pàdua, sant real celebrat el mateix dia.",
"Joan Amades i d'altres.",
"Barcelona.",
"En temps romans (s. IV?) o musulmans (s. VIII-IX).",
"En descobrir-se durant unes persecucions, fou detingut i lligat a la cua d'un cavall, que l'arrossegà fins a la mort.",
"Anà de la font de la Plaça de Santa Anna, al final del Portal de l'Àngel, fins al carrer de Santa Anna.",
"Al carrer de Santa Anna.",
"A la Col·legiata de Santa Anna.",
"Fins al segle xix.",
"La devoció popular el considerava advocat per tenir notícies de persones allunyades i per reconciliar matrimonis desavinguts.",
"Feien cada dia durant nou dies una volta al clos de muralles de la ciutat pregant un seguit d'oracions.",
"El 3 de gener."
]
}
|
books
|
-Quina desgràcia hem tingut amb aquest noi! Hi penso més estones!
-La nostra única alegria és la noia. Mira que n'és d'eixerida! Amb quatre dies ha après de vestir-se, de parlar, de viure com la filla d'un marquès.
-Això sí que és cert… ha anat molt de pressa.
-Sembla que et dolgui.
-No em dol que ella hagi estat llesta pe apendre… em dol no ser-ho tant com ella… He restat endarrerida, comprens?
-No del tot.
-Vull dir que no faig res com cal que ho faci una senyora. La Natàlia no ha cessat d'advertir-me torts, durant tretze mesos. No allargo la mà amb prou solta, ni porto el capell amb gràcia, ni sé tenir converses fines davant de la gent… A les botigues no sé comprar; al cotxe no sé seure… En fi, un desastre!… Necessitava la miss com el pa que menjo…
Rosa ha dit tot això amb un sarcasme tristíssim. En Jordi ha romàs silenciós.
|
[
"En Jordi i la Rosa es consideren afortunats amb el noi?",
"És un tema que la Rosa rumia sovint?",
"Com se senten amb la noia?",
"Com la descriu en Jordi?",
"Quines coses és capaç de fer actualment?",
"Com veuen el seu aprenentatge?",
"Què conclou el Jordi per la forma de parlar de la Rosa?",
"Què respon ella al respecte?",
"Quina cosa diu que l'entristeix?",
"En Jordi li dona la raó?",
"Com diu la Rosa que no és capaç de comportar-se?",
"Qui li ha avisat d'això?",
"Per quant de temps?",
"Quins exemples posa la Rosa de la seva manca de comportament de senyora?",
"Què feia en Jordi mentre la Rosa explicava aquests fets?"
] |
{
"answer_end": [
42,
64,
101,
127,
213,
259,
282,
332,
387,
410,
469,
514,
535,
698,
838
],
"answer_start": [
1,
44,
67,
103,
129,
237,
262,
285,
334,
400,
426,
471,
471,
537,
811
],
"input_text": [
"No.",
"Sí.",
"Feliços.",
"Com a eixerida.",
"Ha après de vestir-se, de parlar, de viure com la filla d'un marquès.",
"Molt ràpid.",
"Que sembla que li dolgui.",
"Que no li dol que ella hagi estat llesta pe apendre.",
"No ser tant ràpida aprenent com ella i restar endarrerida.",
"No.",
"Com una senyora.",
"La Natàlia.",
"Durant tretze mesos.",
"No allarga la mà amb prou solta, ni porta el capell amb gràcia, ni sap tenir converses fines davant de la gent, a les botigues no sap comprar i al cotxe no sap seure.",
"Va romandre silenciós."
]
}
|
bios
|
Joana Barceló Martí (Ciutadella, 5 de setembre de 1959) és una llicenciada en geografia i història, inspectora de Consum i política menorquina del PSIB.
Llicenciada en geografia i història per la Universitat de les Illes Balears, ha treballat des de 1985 com a Inspectora de Consum de l'ajuntament de Ciutadella.
Ha estat diputada al Parlament de les Illes Balears des de les eleccions de 1991. Des de 1999 fins al 2008 fou la presidenta del Consell Insular de Menorca.
Fou elegida el 1999 i reelegida en el càrrec el 2003 i el 2007. La primera legislatura governà amb coalició amb el Partit Socialista de Menorca i Esquerra de Menorca. La segona i la tercera, només amb el PSM, ja que Esquerra de Menorca perdé la seva representació al Consell Insular.
Dia 12 de setembre de 2008, renuncià a la presidència del Consell de Menorca, per passar a ocupar el càrrec de Consellera de Treball i Formació de les Illes Balears i portaveu del Govern de les Illes Balears. El dia 17 de setembre assumí el càrrec de Consellera de Treball i Formació de les Illes Balears. fins que, dia 5 de febrer de 2010, Francesc Antich decidir treure del Govern Balear a tots els consellers de UM, Joana Barceló va passar a ocupar la Conselleria de Turisme del Govern de les Illes Balears. Posteriorment ha estat secretària segona de la Mesa del Parlament de les Illes Balears.
|
[
"Qui és Joana Barceló Martí?",
"Quina és la seva formació?",
"Quin és el seu càrrec des de 1985?",
"De què ha exercit al Parlament de les Illes Balears?",
"Des de quan?",
"I què va fer del 1999 al 2008?",
"Ha estat escollida com a presidenta del Consell Insular altres anys?",
"Amb quins partits va governar la primera vegada?",
"Per què la segona i tercera vegada va exercir el seu càrrec amb el PSM exclusivament?",
"Què va passar al 2008?",
"Per què?",
"Quan va ser nomenada Consellera de Treball i Formació de les Illes Balears?",
"Fins quan?",
"Quin càrrec va tenir Joana Barceló a partir d'aquí?",
"I més endavant?"
] |
{
"answer_end": [
151,
228,
311,
364,
393,
468,
532,
635,
752,
830,
961,
1058,
1171,
1263,
1351
],
"answer_start": [
0,
153,
230,
313,
313,
395,
470,
534,
637,
754,
754,
963,
1060,
1173,
1265
],
"input_text": [
"Una llicenciada en geografia i història, inspectora de Consum i política menorquina del PSIB.",
"És Llicenciada en geografia i història per la Universitat de les Illes Balears.",
"Inspectora de Consum de l'ajuntament de Ciutadella.",
"Ha estat diputada.",
"Des de les eleccions de 1991.",
"Fou la presidenta del Consell Insular de Menorca.",
"Sí.",
"Amb el Partit Socialista de Menorca i Esquerra de Menorca.",
"Perquè Esquerra de Menorca perdé la seva representació al Consell Insular.",
"Renuncià a la presidència del Consell de Menorca.",
"Perquè va passar a ocupar el càrrec de Consellera de Treball i Formació de les Illes Balears i portaveu del Govern de les Illes Balears.",
"El dia 17 de setembre de 2008.",
"Fins el 5 de febrer de 2010.",
"La Conselleria de Turisme del Govern de les Illes Balears.",
"Ha estat secretària segona de la Mesa del Parlament de les Illes Balears."
]
}
|
bios
|
Sara Pi (Barcelona, 1986) és una cantant catalana.
Nascuda en una família de músics, va començar a estudiar solfeig i piano amb 6 anys i cant als 12. De seguida va participar en bandes de soul, funk, reggae i rhythm & blues. El 2008 va començar a treballar amb el productor Érico Moreira, amb qui va fer el disc autoeditat de soul Burning. Durant una setmana van ser número 1 a iTunes. Després va actuar en sales com el Palau de la Música i Sidecar, festivals com el Festival Cruïlla i a la Marató de TV3 del 2013.
El 2013 va començar a treballar per la discogràfica Octubre de Sony i va llançar Wake Up, que era una reedició actualitzada de Burning amb tres temes inèdits. Va incrementar la seva presència en sales i festivals. El 2015 va tornar amb Érico Moreira per fer el disc Break The Chains. Va fer concerts a Calela de Palafrugell, Vic, Sant Cugat, Barcelona o Girona. El 2019 va participar al Festival Vinyasons.
|
[
"Qui és Sara Pi?",
"Com era el seu entorn familiar?",
"Quina va ser la seva formació en l'àmbit musical?",
"A quines agrupacions es va unir ràpidament?",
"Amb quin productor va iniciar la seva feina?",
"Quin any?",
"Què van fer?",
"A quina plataforma musical va aconseguir una posició destacada?",
"Per quant de temps?",
"On va fer actuacions?",
"Què va iniciar el 2013?",
"Va fer alguna publicació aquest mateix any?",
"Quina?",
"Quin treball va fer el 2015 juntament amb Érico Moreira?",
"A on va actuar posteriorment?"
] |
{
"answer_end": [
49,
83,
148,
223,
287,
287,
338,
384,
384,
513,
582,
603,
672,
797,
920
],
"answer_start": [
0,
51,
85,
150,
225,
225,
233,
340,
340,
394,
515,
515,
585,
729,
799
],
"input_text": [
"Una cantant catalana.",
"Era una família de músics.",
"Va començar a estudiar solfeig i piano amb 6 anys i cant als 12.",
"A bandes de soul, funk, reggae i rhythm & blues.",
"Amb Érico Moreira.",
"El 2008.",
"El disc autoeditat de soul Burning.",
"A iTunes.",
"Durant una setmana.",
"En sales com el Palau de la Música i Sidecar, festivals com el Festival Cruïlla i a la Marató de TV3 del 2013.",
"Va començar a treballar per la discogràfica Octubre de Sony.",
"Sí.",
"Wake Up, que era una reedició actualitzada de Burning amb tres temes inèdits.",
"El disc Break The Chains.",
"A Calela de Palafrugell, Vic, Sant Cugat, Barcelona, Girona i el 2019 va participar al Festival Vinyasons."
]
}
|
vilaweb
|
El consell de govern ha aprovat la declaració d'emergència climàtica a les Illes Balears i es compromet a prioritzar la lluita contra l'escalfament global de manera clara i transversal. Aquesta acció de govern pretén d'involucrar el conjunt de l'administració. Per això, totes les conselleries hi han fet aportacions i suggeriments, amb l'objectiu d'avançar en la lluita contra el canvi climàtic. La declaració d'emergència climàtica sorgeix de la necessitat d'establir polítiques reals i eficaces capaces de minimitzar el canvi climàtic sobre la base de l'Acord de París de la Convenció de les Nacions Unides, el qual estableix, entre més objectius, limitar l'augment de la temperatura del planeta en 1,5 °C i haver descarbonitzat l'economia a mitjan segle XXI. S'ha de tenir en compte que les Illes Balears, per la seva condició de territori insular, són més vulnerables als efectes del canvi climàtic, com l'increment de la temperatura mitjana, la disminució de la precipitació i l'augment d'esdeveniments extrems, com ara les onades de calor i les pluges intenses. Aquests factors comporten un risc per als sectors de l'aigua, el territori, el turisme i la salut, i també per al medi natural, l'energia i el sector primari. Per tant, segons que ha explicat el govern, cal assolir una reducció ràpida i significativa de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Per aconseguir-ho, hi ha d'haver una coordinació efectiva entre totes les administracions, a més de la implicació de la ciutadania i del teixit empresarial. Més del 80% de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle a les Illes es concentra en dos grans sectors: la mobilitat i la producció d'electricitat. Per això, el govern té previst de posar en marxa una agenda de canvis normatius i polítiques públiques que permetin d'avançar cap a una transició energètica real i justa.
|
[
"Què s'ha anunciat des del consell del govern?",
"Quines mesures han dit que prendran?",
"Amb qui volen comptar?",
"De quina manera han participat les conselleries?",
"A partir de quin fet han considerat oportú declarar l'emergència climàtica?",
"Què proposa l'Acord?",
"Per què les Illes Balears noten més les conseqüències del canvi climàtic?",
"Quines en són un exemple?",
"Quins àmbits es veuen més afectats?",
"Què és necessari segons el govern?",
"S'ha de fer amb urgència?",
"Què es requereix per poder realitzar-ho?",
"Quins àmbits són els que més acumulen emissions de gasos amb efecte d'hivernacle?",
"Quines solucions proposa el govern per combatre-ho?",
"Cap on es vol arribar amb això?"
] |
{
"answer_end": [
88,
184,
259,
331,
609,
761,
903,
1067,
1226,
1369,
1369,
1526,
1679,
1783,
1850
],
"answer_start": [
0,
91,
186,
271,
397,
555,
791,
877,
1069,
1238,
1238,
1371,
1528,
1691,
1730
],
"input_text": [
"Que sha aprovat la declaració d'emergència climàtica a les Illes Balears.",
"Es comprometen a prioritzar la lluita contra l'escalfament global de manera clara i transversal.",
"Amb el conjunt de l'administració.",
"Hi han fet aportacions i suggeriments.",
"De la necessitat d'establir polítiques reals i eficaces capaces de minimitzar el canvi climàtic sobre la base de l'Acord de París de la Convenció de les Nacions Unides.",
"Limitar l'augment de la temperatura del planeta en 1,5 °C i haver descarbonitzat l'economia a mitjan segle XXI.",
"Per la seva condició de territori insular.",
"L'increment de la temperatura mitjana, la disminució de la precipitació i l'augment d'esdeveniments extrems, com ara les onades de calor i les pluges intenses.",
"Els sectors de l'aigua, el territori, el turisme i la salut, el medi natural, l'energia i el sector primari.",
"Una reducció ràpida i significativa de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.",
"Sí.",
"Hi ha d'haver una coordinació efectiva entre totes les administracions, a més de la implicació de la ciutadania i del teixit empresarial.",
"La mobilitat i la producció d'electricitat.",
"Posar en marxa una agenda de canvis normatius i polítiques públiques.",
"Cap a una transició energètica real i justa."
]
}
|
vilaweb
|
Arriba a les llibreries la novel·la del jamaicà Marlon James, ‘Una breu història de set assassinats', traduïda per Ramon Monton i publicada per Bromera. Ens endinsem en un relat èpic de la història recent de Jamaica, una època inestable i perillosa i les seves conseqüències sagnants, des dels barris pobres de Kingston dels 70 fins al crac dels 80 a Nova York o la Jamaica més radicalitzada dels 90. Llegiu-ne un fragment. El 1976, just abans de les eleccions generals a Jamaica i de l'actuació de Bob Marley al concert «Somriu, Jamaica», que pretenia alleugerir les tensions polítiques, set homes armats amb metralletes irrompen a la casa del cantant. L'atac gairebé posa fi a les vides de Marley, la seva dona i el seu mànager, i fereix molts altres. Marley va poder actuar, però l'endemà del concert va deixar el país. Gonçal López-Pampló, director Literari de Bromera, explica: «La novel·la ‘Una breu història de set assassinats', del jamaicà Marlon James, ens ofereix un mosaic vibrant, a estones violent i a estones poètic, però sempre irònic, al voltant de la història recent de Jamaica, amb Bob Marley –referit com el Cantant– com una de les seues figures fonamentals. Amb uns diàlegs realistes i directes i una narració subtil, plena de girs, que manté un ritme extraordinari –i que ens recorda referents audiovisuals com ‘The Wire'–, ens trobem davant d'una de les aportacions clau d'un dels escriptors caribenys més importants de l'actualitat.» «Amb ‘Una breu història de set assassinats', Marlon James va obtenir el premi Man Booker en l'edició de 2015. Aquest guardó, recentment obert a tots els autors en llengua anglesa d'arreu del món, és un dels més prestigiosos del panorama internacional. Bona prova d'això és la nòmina de guanyadors, on trobem, entre altres, John Banville, Iris Murdoch, Ian McEwan, Margaret Atwood, William Golding o J. M. Coetzee.»
|
[
"Quin llibre ha sigut publicat?",
"Qui n'és l'autor?",
"Quin gènere és?",
"Qui ha fet la traducció d'aquesta obra?",
"I la publicació?",
"De què tracta el llibre?",
"Quin fet polític estava tenint lloc en 1976?",
"Com era el nom de l'espectacle que Bob Marley va fer aquell mateix any?",
"Amb quina intenció es va fer aquest acte?",
"Quin succés va tenir lloc abans d'això?",
"Va sobreviure el cantant?",
"Com descriu Gonçal López-Pampló el llibre?",
"A quina altra obra creu que s'assembla?",
"Quin premi va rebre Marlon James?",
"Quins autors han sigut premiats en altres ocasions?"
] |
{
"answer_end": [
100,
60,
100,
127,
151,
399,
479,
538,
587,
652,
776,
1285,
1342,
1565,
1869
],
"answer_start": [
0,
0,
24,
102,
130,
153,
424,
424,
485,
589,
654,
823,
1293,
1502,
1730
],
"input_text": [
"Una breu història de set assassinats.",
"El jamaicà Marlon James.",
"Una novel·la.",
"Ramon Monton.",
"Bromera.",
"És un relat èpic de la història recent de Jamaica, una època inestable i perillosa i les seves conseqüències sagnants, des dels barris pobres de Kingston dels 70 fins al crac dels 80 a Nova York o la Jamaica més radicalitzada dels 90.",
"Faltava poc per les eleccions generals de Jamaica.",
"Somriu, Jamaica.",
"Per alleugerir les tensions polítiques.",
"Set homes armats amb metralletes irrompen a la casa del cantant.",
"Sí.",
"Com un mosaic vibrant, a estones violent i a estones poètic, però sempre irònic, al voltant de la història recent de Jamaica, amb Bob Marley com una de les seues figures fonamentals, amb uns diàlegs realistes i directes i una narració subtil, plena de girs, que manté un ritme extraordinari.",
"The Wire.",
"El premi Man Booker en l'edició de 2015.",
"John Banville, Iris Murdoch, Ian McEwan, Margaret Atwood, William Golding o J. M. Coetzee."
]
}
|
vilaweb
|
Pere Aragonès ha considerat ‘absolutament descartat' un futur govern compartit amb el PSC com a possible escenari postelectoral. En una entrevista a TV3 el vice-president de l'executiu ha afirmat que entre el seu partit i el dels socialistes catalans hi ha ‘una divisió molt clara' que des de la seva opinió és ‘insalvable', provocada per projectes polítics ‘antagònics'. Aragonès ha lamentat que ‘fins i tot' la mesa de diàleg i negociació s'ha aconseguit ‘forçant el PSOE', no perquè el PSC ‘ho hagi volgut en l'àmbit de Catalunya'. També ha considerat que cal fer entendre als socialistes espanyols que la negociació ha de passar per un referèndum i ha dit que, per això, cal ‘un govern coherent que defensi el dret a decidir i l'autodeterminació'. Sobre l'anunci del president de la Generalitat, Quim Torra, de convocatòria electoral després de l'aprovació del pressupost, Aragonès li ha agraït el gest després de subratllar la importància de tirar endavant els comptes públics. Però ha admès que dins l'independentisme hi ha ‘visions diferents', per la qual cosa ha considerat que ‘és bo potser passar per les urnes i que es vegi el grau de suport de la ciutadania'. Un cop constatat aquest suport, Aragonès ha convidat a traçar una ‘estratègia unitària' que ha considerat ‘imprescindible'. Finalment, Aragonès s'ha referit a les crítiques de Foment del Treball al pressupost de la Generalitat per al 2020, que s'ha presentat avui. Ha lamentat que ‘els que han estat reclamant' uns comptes públics –com, ha dit, Foment– ara ‘diguin que no'. ‘Potser hi ha uns altres interessos, com ara que no hi hagi aquesta aposta clara per la redistribució de la riquesa i perquè les grans fortunes i les grans herències facin una major contribució', ha opinat. ‘Però cal tenir en compte que el camí de la desigualtat no és un camí per a una Catalunya de futur, tampoc des d'un punt de vista econòmic', ha dit.
|
[
"Què ha refusat amb contundència Pere Aragonès?",
"On ho ha comunicat?",
"Com ha definit la relació que hi ha entre el seu partit i el PSC?",
"Quines raons aporta?",
"Com explica amb tristesa que va tenir lloc un intercanvi d'idees i negociacions?",
"Què creu que és necessari que facin els partits socialistes d'Espanya?",
"Què implica això?",
"Qui és Quim Torra?",
"Què ha fet públic?",
"Com creu Aragonès que és el panorama dins l'independentisme?",
"Què proposa arrel d'això?",
"De quina manera proposa abordar aquesta situació?",
"El Foment del Treball ha rebut positivament el pressupost de la Generalitat del 2020?",
"Quines conclusions extreu Aragonès?",
"Quina situació considera que seria negativa per a Catalunya?"
] |
{
"answer_end": [
127,
152,
323,
370,
533,
650,
750,
810,
837,
1049,
1170,
1294,
1410,
1739,
1891
],
"answer_start": [
0,
129,
185,
293,
372,
541,
606,
771,
752,
988,
988,
1204,
1331,
1547,
1759
],
"input_text": [
"Un futur govern compartit amb el PSC com a possible escenari postelectoral.",
"En una entrevista a TV3.",
"Dient que hi ha una divisió molt clara que des de la seva opinió és insalvable.",
"Dient que tenen projectes polítics antagònics.",
"Que s'ha aconseguit forçant el PSOE, no perquè el PSC ho hagi volgut en l'àmbit de Catalunya.",
"Fer-los entendre que la negociació ha de passar per un referèndum.",
"Que hi hagi un govern coherent que defensi el dret a decidir i l'autodeterminació.",
"El president de la Generalitat.",
"Una convocatòria electoral.",
"Hi ha visions diferents.",
"Passar per les urnes i que es vegi el grau de suport de la ciutadania.",
"Traçant una estratègia unitària imprescindible.",
"No.",
"Creu que potser hi ha uns altres interessos, com ara que no hi hagi aquesta aposta clara per la redistribució de la riquesa i perquè les grans fortunes i les grans herències facin una major contribució.",
"Que hi hagués desigualtat, també des d'un punt de vista econòmic."
]
}
|
mitologia
|
King Kong és una pel·lícula americana dirigida per John Guillermin i produïda per Dino De Laurentiis, estrenada el 1976. És un remake de King Kong, pel·lícula realitzada el 1933 per Merian C. Cooper i Ernest B. Schoedsack. Ha estat doblada al català.
En els anys 1970, la societat Petrox envia Fred Wilson (Charles Grodin) a la recerca de la misteriosa "Skull Island" (illa del Crani), qui contindria un jaciment important de petroli. El professor Jack Prescott (Jeff Bridges), persuadit que l'illa amaga un monstre prehistòric, s'infiltra a bord del vaixell però és ràpidament desemmascarat. Wilson decideix no obstant això deixar-lo com a fotògraf de l'expedició. Durant el viatge, la tripulació salva una nàufraga, Dwan (Jessica Lange), que s'enamora aviat de Jack.
El vaixell arriba a l'illa, amagada en una espessa boira. Després d'un primer contacte tens amb els indígenes, sobretot després d'haver interromput una cerimònia, l'expedició recupera el vaixell però els autòctons agafen Dwan per sacrificar-la al seu Déu Kong, un goril·la gegantí i humanoide que la porta al seu cau. Prescott es llança de seguida sobre el seu rastre. Aprofitant el combat entre el goril·la i una serp gegant, Jack aconsegueix alliberar Duane. Fred Wilson decideix llavors capturar el monstre amb fins promocionals per a la companyia. Capturen Kong i el porten cap a la civilització.
A Nova York, King Kong s'escapa i marxa a buscar Dwan. Acorralat per l'exèrcit, trobarà la jove i el portarà al cim del World Trade Center. Jack no triga a comprendre per què Kong l'ha portat allà dalt: les dues voltes s'assemblen a dues muntanyes que hi ha a l'illa. Atrapat, el monstre s'enfronta a helicòpters militars però, mortalment ferit, cau de la torre per estampar-se avall.
|
[
"Què és King Kong?",
"Qui s'encarrega de la direcció?",
"A quin any va ser l'estrena?",
"Es tracta de la pel·lícula original?",
"Té doblatge a la llengua catalana?",
"Quin paper interpreta Charles Grodin?",
"Què hi va a fer a l'illa del Crani?",
"Per què el professor Jack Prescott entra al vaixell d'amagat?",
"El descobreixen?",
"El fan fora de l'equip?",
"A qui es troben durant la travessia?",
"Què li passa a la Dwan després d'arribar a l'illa i interrompre una cerimònia dels indígenes?",
"Com era aquest déu?",
"Què fa Wilson un cop rescaten la Duane?",
"Per què King Kong puja a dalt de tot del World Trade Center després d'emportar-se a la Dwan?"
] |
{
"answer_end": [
39,
68,
121,
148,
251,
324,
435,
560,
593,
666,
740,
1030,
1063,
1370,
1638
],
"answer_start": [
2,
40,
104,
123,
225,
296,
271,
437,
531,
595,
668,
891,
1015,
1198,
1385
],
"input_text": [
"Una pel·lícula americana.",
"John Guillermin.",
"El 1976.",
"No.",
"Sí.",
"El de Fred Wilson.",
"És enviat per la societat Petrox per a que hi faci recerca sobre un jaciment de petroli de gran importància.",
"Perquè li atrau la idea de que l'illa amaga un monstre prehistòric.",
"Sí.",
"No.",
"A una nàufraga anomenada Dwan.",
"Els autòctons l'agafen per sacrificar-la al seu Déu Kong.",
"Un goril·la gegantí i humanoide.",
"Captura el monstre amb fins promocionals per a la companyia i el porten cap a la civilització.",
"Perquè les dues voltes s'assemblen a dues muntanyes que hi ha a l'illa."
]
}
|
mitologia
|
D'acord amb la mitologia grega, Crotop (en grec antic Κρότωπος) va ser un rei d'Argos, fill d'Agènor. Va tenir dos fills, Estenelau i Psàmate
Psàmate havia estat amant d'Apol·lo i del déu va tenir un fill, Linos, que va abandonar així que va néixer, per por al seu pare. Linos va ser recollit per uns pastors però més tard els seus gossos el van devorar. Psàmate no podia amagar el dolor de la pèrdua del seu fill i explicà a Crotop tota la història. Ell s'enfadà, i no va creure que el pare havia estat Apol·lo. Va manar que ajusticiessin la seva filla i la va fer enterrar viva. Apol·lo, irritat per les morts del seu fill i de la seva amant, envià a l'Argòlida un monstre terrible anomenat Pena, i l'oracle indicà que només cessaria si es tributaven honors divins a Psàmate i a Linos. Un cop passat el flagell, Crotop s'hagué d'exiliar i s'instal·là a Mègara.
Ovidi explica que després de mort, Apol·lo el va precipitar al Tàrtar i el va posar entre els grans criminals.
|
[
"Qui va ser Crotop?",
"A quina mitologia pertany?",
"Qui era el seu pare?",
"Quina va ser la seva descendència?",
"Què havia sigut Psàmate?",
"Què va fer amb el seu fill Linos?",
"Per què?",
"Qui va trobar a Linos?",
"Què li va passar més endavant?",
"Què va fer Psàmate quan va morir el seu fill?",
"Com va reaccionar Crotop?",
"Què va decidir fer amb la seva filla?",
"Quines mesures va prendre Apol·lo quan van morir Linos i Psàmate?",
"Què va fer Crotop després que s'acabés la calamitat?",
"Què narra Ovidi sobre Apol·lo?"
] |
{
"answer_end": [
85,
38,
100,
141,
177,
248,
269,
308,
353,
449,
511,
579,
786,
861,
972
],
"answer_start": [
0,
0,
87,
102,
142,
188,
188,
271,
314,
355,
451,
513,
581,
788,
863
],
"input_text": [
"Un rei d'Argos.",
"A la grega.",
"Agènor.",
"Estenelau i Psàmate.",
"Amant d'Apol·lo.",
"El va abandonar així que va néixer.",
"Per por al seu pare.",
"Uns pastors.",
"Els seus gossos el van devorar.",
"No podia amagar el dolor de la pèrdua del seu fill i explicà a Crotop tota la història.",
"Ell s'enfadà i no va creure que el pare havia estat Apol·lo.",
"Va manar que l'ajusticiessin i la va fer enterrar viva.",
"Envià a l'Argòlida un monstre terrible anomenat Pena i l'oracle indicà que només cessaria si es tributaven honors divins a Psàmate i a Linos.",
"Es va exiliar i s'instal·là a Mègara.",
"Que després de mort va precipitar a Crotop al Tàrtar i el va posar entre els grans criminals."
]
}
|
mitologia
|
Daeva (daēuua, daāua, daeva) és el terme en idioma avèstic per a designar un tipus particular d'entitat sobrenatural amb característiques desagradables.
En els Gathas, els textos més antics de l'Avesta o llibre sagrat del zoroastrisme, els daevas són "déus dolents" o "falsos déus". Aquest significat és evident en el persa antic del segle v aC. Per l'Avesta primitiu, els daevas són criatures nocives que promouen el caos i el desordre. En la tradició posterior i en el folklore, són personificacions de tots els mals imaginables.
Els sis arcadimonis, ajudants del principi del mal o Ahriman, s'oposen als sis Ameixa Spenta (Esperits Benèfics o arcàngels) i figuren en les epístoles de Zadspram (WZ 35.37) i el Gran Bundahishn (GBd. 34,27):
En el llibre Gran Bundahishn 34,27 s'hi afegeixen dos arc-dimonis més, que no són però, en oposició a Ameixa Spenta:
A més dels sis arcadimonis altres nombroses figures apareixen en les Escriptures i la tradició:
Altres entitats inclouen:
Els més destructius són Astiwihad, el dimoni de la mort que posa el dogal de la mortalitat al voltant del coll dels homes en néixer, i Az, que fins i tot pot destruir la saviesa innata de l'home fent-lo incapaç de discernir entre la veritat i la falsedat.
|
[
"Què és Daeva?",
"Què són els Gathas?",
"Com defineixen el concepte de daevas?",
"En quin idioma es percep aquesta significació?",
"En la versió més antiga de l'Avesta com es defineixen els daevas?",
"I en històries més recents i en el folklore?",
"Qui són els sis arcadimonis?",
"De què estan en contra?",
"En quins textos apareixen?",
"On apareixen dos arc-dimonis addicionals en contraposició a Ameixa Spenta?",
"Quins altres éssers es mencionen en les Escriptures i textos tradicionals?",
"Qui és Astiwihad?",
"Què fa?",
"I què fa Az?",
"De quina manera?"
] |
{
"answer_end": [
151,
234,
281,
345,
436,
530,
592,
656,
741,
857,
1118,
1036,
1112,
1175,
1235
],
"answer_start": [
0,
153,
153,
283,
346,
438,
532,
532,
659,
742,
1005,
1005,
1005,
1116,
1116
],
"input_text": [
"El terme en idioma avèstic per a designar un tipus particular d'entitat sobrenatural amb característiques desagradables.",
"Els textos més antics de l'Avesta o llibre sagrat del zoroastrisme.",
"Com a déus dolents o falsos déus.",
"En el persa antic del segle v aC.",
"Com a criatures nocives que promouen el caos i el desordre.",
"Com a personificacions de tots els mals imaginables.",
"Els ajudants del principi del mal o Ahriman.",
"Dels sis Ameixa Spenta (Esperits Benèfics o arcàngels).",
"En les epístoles de Zadspram (WZ 35.37) i el Gran Bundahishn (GBd. 34,27).",
"En el llibre Gran Bundahishn 34,27.",
"Astiwihad i Az.",
"El dimoni de la mort.",
"Posa el dogal de la mortalitat al voltant del coll dels homes en néixer.",
"Pot destruir la saviesa innata de l'home.",
"Fent-lo incapaç de discernir entre la veritat i la falsedat."
]
}
|
vilaweb
|
‘Per què ens humilien fent-nos sentir com si demanéssim caritat?'. Aquesta és la pregunta que va fer ahir al vespre Ferran Bayo, un autònom de 56 anys de Barcelona, a Mariano Rajoy al programa ‘La Sexta Noche', en què una quinzena de ciutadans feien preguntes al candidat del PP. Bayo li va recordar que els ciutadans catalans pagaven imposts igual que els de la resta de l'estat espanyol i que, en canvi, rebien un tracte de menyspreu per part del govern espanyol, especialment de ministres com ara Montoro, a l'hora de rebre els diners per als serveis públics. Rajoy li ha respost que no hi estava d'acord, i que el govern espanyol no prenia decisions contra els interessos dels catalans. Ha dit que el seu partit havia votat contra la reforma del model de finançament, tot i que, segons el seu criteri, el repartiment dels recursos públics a l'estat es fa seguint bases ‘bastant raonables'. Amb tot, ha assegurat que calia canviar el sistema de finançament –per llei, s'havia d'haver fet el 2014– i que espera poder fer la reforma ‘per consens' el 2016. Ha acusat la Generalitat de no gestionar correctament els seus recursos i ha assegurat que si avui les farmàcies catalans cobren les factures de l'administració és gràcies a la solidaritat de tots els espanyols. ‘Catalunya no pot anar als mercats perquè ningú no li presta diners i no pot pagar els proveïdors i té un dèficit que no pot cobrir, i el conjunt dels espanyols és solidari i per això paguem els farmacèutics –ha dit–. Quan Catalunya té un venciment de deute, com que no l'hi renoven, qui hi va és l'estat. Aquesta és la solidaritat del conjunt de l'estat.' En referència a la Generalitat, ha afegit: ‘De vegades, a la vida, cal mirar-se a si mateix. El govern a Catalunya podria haver fer alguna cosa més de la que fa. Donar sempre la culpa al de fora i dir que ell ho fa tot bé però no té diners perquè els hi prenen és una manera curiosa de veure les coses.' Finalment, ha dit que no negociaria la independència de Catalunya: ‘No em dedico a la política perquè es trenqui el meu país.'
|
[
"Quina qüestió va plantejar Ferran Bayo?",
"Qui és ell?",
"A qui li va fer la pregunta?",
"On?",
"En què consistia el programa?",
"Quin fet va mencionar Bayo a Rajoy?",
"Rajoy li va donar la raó?",
"Què ha mencionat sobre el seu partit?",
"Quan té previst fer canvis en aquest sistema?",
"A qui ha responsabilitzat d'una mala gestió dels recursos?",
"Com explica que les farmàcies catalanes puguin cobrar factures de l'administració?",
"Per què diu que Catalunya no pot anar als mercats?",
"Quina reflexió fa?",
"Què destaca de forma sarcàstica de la forma d'actuar del govern de Catalunya?",
"Què ha dit sobre la independència de Catalunya?"
] |
{
"answer_end": [
127,
163,
180,
209,
278,
561,
607,
770,
1055,
1128,
1267,
1400,
1717,
1927,
2054
],
"answer_start": [
0,
116,
78,
116,
181,
280,
563,
691,
1006,
1057,
1131,
1270,
1670,
1719,
1941
],
"input_text": [
"Per què ens humilien fent-nos sentir com si demanéssim caritat?",
"Un autònom de 56 anys de Barcelona.",
"A Mariano Rajoy.",
"Al programa La Sexta Noche.",
"Una quinzena de ciutadans feien preguntes al candidat del PP.",
"Que els ciutadans catalans pagaven imposts igual que els de la resta de l'estat espanyol i que, en canvi, rebien un tracte de menyspreu per part del govern espanyol a l'hora de rebre els diners per als serveis públics.",
"No.",
"Que havia votat contra la reforma del model de finançament.",
"El 2016.",
"A la Generalitat.",
"Gràcies a la solidaritat de tots els espanyols.",
"Perquè ningú no li presta diners i no pot pagar els proveïdors i té un dèficit que no pot cobrir.",
"Que de vegades cal mirar-se a sí mateix.",
"Donar sempre la culpa al de fora i dir que ell ho fa tot bé sense tenir diners perquè els hi prenen.",
"Que no la negociaria i que no es dedica a la política perquè es trenqui el seu país."
]
}
|
vilaweb
|
La secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem espanyol ha sentenciat contra un recurs presentat per un grup de diputats i ex-diputats de JxSí i la CUP del Parlament de Catalunya contra l'ordre de dissolució de la cambra amb l'aplicació de l'article 155 de la constitució espanyola, que va anar seguida de la convocatòria imposada de les eleccions del 21-D. VilaWeb ha tingut accés a la sentència del Suprem, que a més condemna el grup de diputats i ex-diputats de la cambra a pagar les costes judicials del procés. El tribunal sosté que l'ex-president espanyol Mariano Rajoy va substituir el president de la Generalitat després de la destitució de Carles Puigdemont i que, com a tal, tenia la capacitat de dissoldre el parlament i convocar eleccions, prevista a l'estatut. A més, la sentència diu que hi ha dos recursos contra el 155 –un del parlament i un de Podem– interposats al Tribunal Constitucional espanyol i que haurà de ser aquest tribunal que resolgui sobre la constitucionalitat de l'ús del 155. El TC encara no s'hi ha pronunciat. El Suprem refusa que s'hagi vulnerat l‘article 23.2 de la constitució espanyola, relatiu al dret de participació i de representació política, tal com sostenia el recurs, i dóna la raó a l'advocacia de l'estat espanyol i a la fiscalia, que hi havia presentat al·legacions. Tanmateix, no argumenta per què l'aplicació que va fer-se del 155 no vulnera aquest dret. A més, remarca que la convocatòria de les eleccions del 21-D va complir tots els requisits legals i que tots els partits polítics van concórrer-hi. També diu que els resultats no van qüestionar-se i que van donar lloc a la investidura d'un nou president de la Generalitat. No obstant això, el recurs feia referència a la vulneració de què van ser víctimes els diputats que van perdre l'escó amb la dissolució del parlament del 27 d'octubre. El recurs van presentar-lo conjuntament Germà Gordó, Roger Torrent, Antoni Balasch, David Bonvehí, Montserrat Candini, Magdalena Casamitjana, Antoni Castellà, Violant Cervera, Adriana Delgado, Chakir El Homrani, Maria Assumpció Laïlla, Àngels Ponsa, David Rodríguez, Maria Rosell, Maria Dolors Rovirola, Benet Salellas, Marc Sanglas, Jordi-Miquel Sendra, Teresa Vallverdú i Montserrat Vilella. Blindatge del parlament JxCat i ERC volen blindar el parlament amb la reforma del reglament que s'elabora durant aquesta legislatura. Els partits independentistes pretenen reforçar les garanties d'inviolabilitat i integritat de la cambra establint que la dissolució només pugui fer-la el president de la Generalitat, ‘d'acord amb la llei'. La proposta vol protegir la cambra contra les constants amenaces dels partits de la dreta espanyola de tornar a aplicar l'article 155. Aquesta mesura –criticada pel PSC, el PP i Cs– es recull al reglament de l'Assemblea d'Extremadura, en la qual s'inspira la proposta dels partits independentistes.
|
[
"Qui ha fet una sentència?",
"En contra de què?",
"Qui ho ha presentat?",
"Què li va seguir?",
"Què més inclou la sentència del Tribunal Suprem?",
"Què afirma el Tribunal Suprem sobre Mariano Rajoy?",
"On estava planejat això?",
"Què nega el Tribunal Suprem?",
"Amb qui està d'acord?",
"Dona arguments de com no es transgredeix aquest dret amb el 155?",
"Què més afirma?",
"Què comenta sobre els resultats?",
"A què anava enfocat el recurs?",
"Quines intencions tenen els grups independentistes?",
"Per què va sorgir aquesta iniciativa?"
] |
{
"answer_end": [
97,
309,
206,
385,
542,
778,
800,
1213,
1306,
1433,
1581,
1706,
1874,
2608,
2743
],
"answer_start": [
0,
84,
105,
311,
412,
544,
713,
1073,
1245,
1356,
1442,
1589,
1725,
2404,
2610
],
"input_text": [
"La secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem espanyol.",
"Un recurs presentat per un grup de diputats i ex-diputats de JxSí i la CUP del Parlament de Catalunya contra l'ordre de dissolució de la cambra amb l'aplicació de l'article 155 de la constitució espanyola.",
"Un grup de diputats i ex-diputats de JxSí i la CUP del Parlament de Catalunya.",
"La convocatòria imposada de les eleccions del 21-D.",
"Condemna el grup de diputats i ex-diputats de la cambra a pagar les costes judicials del procés.",
"Que va substituir el president de la Generalitat després de la destitució de Carles Puigdemont i que, com a tal, tenia la capacitat de dissoldre el parlament i convocar eleccions.",
"A l'estatut.",
"Que s'hagi vulnerat l‘article 23.2 de la constitució espanyola, relatiu al dret de participació i de representació política.",
"Amb l'advocacia de l'estat espanyol i la fiscalia.",
"No.",
"Que la convocatòria de les eleccions del 21-D va complir tots els requisits legals i que tots els partits polítics van concórrer-hi.",
"Que no es van qüestionar i que van donar lloc a la investidura d'un nou president de la Generalitat.",
"A la vulneració de què van ser víctimes els diputats que van perdre l'escó amb la dissolució del parlament del 27 d'octubre.",
"Reforçar les garanties d'inviolabilitat i integritat de la cambra establint que la dissolució només pugui fer-la el president de la Generalitat d'acord amb la llei.",
"Per protegir la cambra contra les constants amenaces dels partits de la dreta espanyola de tornar a aplicar l'article 155."
]
}
|
mitologia
|
Artai és un personatge mític de la història gallega. Va ser el fill gran de Brigo, el primer poblador de Galícia. Les llegendes diuen d'ell que va ser el fundador del poble dels àrtabres, que poblaven la costa des de Betanzos fins al Cap Fisterra, i que va donar nom a la vila d'Arteixo. Va tenir una filla anomenada Celt, a qui se li atribueix ser la progenitora del poble celta.
L'historiador gallec del segle xix Benito Vicetto, a la seva obra Historia de Galicia (1865-1873), en fa una definició romàntica: «la figura d'Artai és la primera, després de la de Brigo, que descobrim entre la boira del temps. Figura bella en l'antiguitat, tanmateix la personificació completa de la raça més pura de les nostres muntanyes, la raça àrtabra». Segons Vicetto, «Artai es va distingir des de ben jove per les seves rellevants qualitats. De nen, superava les profunditats dels rius nedant amb una velocitat admirable. D'home es llançava al mar des de les penyes de la costa amb la més gran de les intrepideses, i evitava la fúria de les onades bramadores d'una manera admirable. En tots els perills, en totes les desgràcies que passaven a les ribes del nostre mar d'onades traïdores, Artai era una mena de Providència que tot ho podia remeiar, salvant als que, víctimes de la seva imprudència o ignorància, s'endinsaven massa pels arenals de la costa. Les seves gestes dignes d'aplaudiment i d'admiració se les ha de buscar a les ribes de l'oceà, on hi passava els dies nedant o pescant. En la primera cosa no hi havia ningú que l'avantatgés, ni en la segona cosa tampoc, ja que a ningú com a Artai se li donava millor omplir les cistelles de vímet amb els peixos més exquisids». Encara segons Vicetto, Artai va ser també l'introductor de la navegació a Galícia, ja que «va ser l'inventor de les primeres barques que hi va haver a les costes de Galícia, que estaven fetes de vímet i folrades de cuir».
Artai és un nom masculí gallec vigent avui en dia. D'origen celto-galaic, a Espanya hi havia un total de 173 persones amb aquest nom l'1 de gener de 2015, distribuïdes entre Galícia (142: 61 a A Coruña, 17 a Lugo, 15 a Ourense i 49 a Pontevedra), Barcelona (7), Madrid (6) i 18 més repartides per altres províncies. L'edat mitjana era de 7,8 anys.
|
[
"Qui és Artai?",
"Qui era el seu pare?",
"Què diu la tradició que va fer Artai?",
"Quina extensió tenia?",
"Va tenir descendència Artai?",
"Què se li ha assignat?",
"Qui és Benito Vicetto?",
"Com descriu a Artai?",
"Per què diu que destacava Artai des de la seva joventut?",
"Quines eren durant la seva infantesa?",
"I de més gran?",
"Amb què compara a Artai?",
"Tenia traça per la pesca?",
"De què va ser també l'iniciador?",
"En quines zones d'Espanya es pot trobar el nom d'Artai?"
] |
{
"answer_end": [
51,
112,
186,
246,
321,
379,
430,
737,
829,
909,
1070,
1235,
1670,
1754,
2209
],
"answer_start": [
0,
53,
114,
151,
288,
288,
381,
609,
757,
831,
911,
1177,
1572,
1696,
1969
],
"input_text": [
"Un personatge mític de la història gallega.",
"Brigo, el primer poblador de Galícia.",
"Que va ser el fundador del poble dels àrtabres.",
"Poblaven la costa des de Betanzos fins al Cap Fisterra.",
"Sí.",
"Se li atribueix ser la progenitora del poble celta.",
"Un historiador gallec del segle xix.",
"Com una figura bella en l'antiguitat, tanmateix la personificació completa de la raça més pura de les seves muntanyes, la raça àrtabra.",
"Per les seves rellevants qualitats.",
"Nedava pels rius amb una velocitat admirable.",
"Es llançava al mar des de les penyes de la costa de forma intrèpida i evitava la fúria de les onades d'una manera admirable.",
"Amb una mena de Providència que tot ho podia remeiar.",
"Sí.",
"De la navegació a Galícia.",
"A Galícia (142: 61 a A Coruña, 17 a Lugo, 15 a Ourense i 49 a Pontevedra), Barcelona (7), Madrid (6) i 18 més repartides per altres províncies."
]
}
|
books
|
El jorn s'anava encenent, i amunt del cel els estels s'apagaven. Hom sentí la remor del forrellat del temple; i darrera el sagristà, que va obrir per a difondre solemnialment el toc d'oració en el silenci matinal, va entrar la primera vella eixoplugada dins una caputxa negra, tota encorbada i trèmola.
En Joan va deixondir-se i va deixar tebis els llençols, lliures de la martiritzadora cremuja, i es vestí prop del llit de capsal ufanós que l'havia reposat del capolament que dóna tota una jornada d'anar cavalcant per mals viaranys. I baixà per una escaleta estreta i fosca, després d'obrir el finestró de bat a bat.
Menjà quelcom, tot garlant amb la minyona de l'hostal, i altre cop cavalcà el mul calmós que de tant en tant sacsejava la pell per a fer fugir les mosques de fibló roent.
-Ara tornem-los-hi a maiar fins a mig dia… ja en pagarà el delme d'aquesta feta! Tantes de hores cruixeix… Que va?.. és un païs tan trencat!- deia aquell home de figura esllanguida, rematada graciosament per una vermella barretina de xeixa.
L'estel darrer fuig del cel després d'una darrera tremolor d'agonia, la lluna és esblaimada, i una clarícia rogenca brolla de l'altre cantó de les muntanyes, i els ocells es deixondeixen, sacsejant el caparró que tenien sota l'ala, i es llencen a l'espai, esclatant en joioses cantúries: és el bon dia que endrecen al sol ixent, a les flors curulles de rosada i als homes que amb l'aixada al muscle van de vers els conreus sense respondre'ls, sorruts i mig adormits.
En Joan veia petit l'hostal que havien deixat. Ara s'esmunyien per un carrerany que anguilejava en una rebolleda d'alzines amarades i quietes, i sentia una dolcesa als ulls i una rialla als llavis perque la seva ànima s'era emocionada en el desvetllament dels records que li comportava la natura en ses intimitats matinals. Mirava asserenat aquelles muntanyes alteroses que, així com si'n fessin ofrena al Creador, la una enlairava un bosc amb aromes de flors eixutes, l'altre, unes roques gegantines, com un graó de Déu, i la més llunyana, una sufragània, niu de pregàries rústiques que volaven cap al cel engentilides per l'encens i els salms. Aquella ermita de cloquer petit era la tant coneguda d'en Joan, i allí nasqué la primera harmonia arrencada a aquell violí que li havia fet conèixer el bé de Déu de la glòria.
Ara, retut per les emocions, fadigat per l'estudi i malalt d'esperit, torna a sa casa pairal amb tota la il·lusió que li ve de les recordances de sa infantesa llunyana. Allí a la ciutat pròspera de la seva raça, encara hi ha caliu d'entusiasme en els que van sentir-lo. Però ell feia cinc anys que era lluny de la seva terra, sorprenent gernacions d'ànima i oïda subtil, extasiant-les amb son art perfecte fins que a la fi, de cop i volta, semblaven folles d'entusiasme… i ell, llavors, lliurava un sospir pregon, i fent acatament en l'aire tèrbol dels teatres, mig escoltava la torrentada dels picaments de mans, i mig veia la màgica voleiadissa de mocadors que s'agitaven. Tot el món li deia: -Joan el miracler… A ell però, com a d'altres taumaturgs, cada dia l'agullonava més un sofriment ferest. Cada nit havia de fer el miracle amb aquelles quatre cordes eternament tivants entre el cordal i les clavilles; en veia l'exigència en tots els ulls, i, llavors, sol, isolat en els escenaris amples, davant el silenci que es feia al seu voltant per a escoltar-lo, devegades sentia un calfred agònic i unes vehements ganes de fugir corrent…, i pel seu magí passava falaguera la idea d'una malaltia que l'alliberés de fer els «miracles» que tothom esperava… La idea de la por anava creixent cada dia en son esperit malmenat, i ja en els darrers concerts féu una munió d'estranyeses que eren comentades com a extravagàncies d'un home de gran talent i ple d'originalitat. Feu retirar de tots els teatres on tocava els guàrdies que es posaven a cada cantó del marc de l'escenari. Li feien una enveja terrible… i el distreien. Després, va fugir de les converses abans de sortir en públic, primer, prohibint l'entrada al recambró a tots, amics, coneguts, crítics i admiradors, després, no sortint dels hotels fins que l'avisaven que havia tocat el timbre per començar. Trencant les adulacions eternes dels admiradors, recordava que un metge li havia dit: -Els miracles us maten, aquestes manies son morboses! Teniu de reposar!-
|
[
"Quin moment del dia era?",
"Quina va ser la primera persona en arribar al temple?",
"Qui es va aixecar i es va posar la roba al costat del seu llit?",
"De què havia descansat?",
"Amb qui va parlar mentre menjava?",
"Què va fer després?",
"Com es descriu el físic de l'home?",
"Com està el paisatge quan el narrador menciona que apareix la lluna clareja?",
"Com se sentia en Joan a la matinada?",
"Com descriu les muntanyes que anava veient?",
"Li era familiar l'ermita amb campanar?",
"Quant feia que havia marxat del seu lloc de procedència?",
"Amb quin nom era conegut el Joan?",
"Per què sentia pressió?",
"Què va provocar aquesta por en les últimes actuacions?"
] |
{
"answer_end": [
63,
301,
421,
534,
673,
708,
1030,
1188,
1821,
2143,
2319,
2645,
3033,
3458,
4180
],
"answer_start": [
0,
214,
303,
408,
620,
677,
938,
1101,
1499,
1823,
2145,
2596,
2996,
3121,
3576
],
"input_text": [
"Començava a fer-se de dia.",
"Una vella eixoplugada dins una caputxa negra, encorbada i trèmola.",
"En Joan.",
"De tota una jornada d'anar cavalcant per mals viaranys.",
"Amb la minyona de l'hostal.",
"Cavalcà el mul calmós.",
"Amb una figura esllanguida, rematada graciosament per una vermella barretina de xeixa.",
"Una clarícia rogenca brolla de l'altre cantó de les muntanyes.",
"Sentia una dolcesa als ulls i una rialla als llavis perque s'emocionava amb els records que li portava la natura a la matinada.",
"Deia que eren alteroses, com si fessin ofrena al Creador. Una enlairava un bosc amb aromes de flors eixutes, l'altre unes roques gegantines com un graó de Déu, i la més llunyana, una sufragània, niu de pregàries rústiques que volaven cap al cel engentilides per l'encens i els salms.",
"Sí.",
"Cinc anys.",
"Joan el miracler.",
"Havia de tocar cada nit i notava els ulls expectants de tothom quan estava als escenaris, la qual cosa el feia sentir que volia marxar a tota pressa.",
"Va fer moltes estranyeses que es van considerar extranyes pròpies d'algú amb molt de talent i originalitat, com treure els homes de seguretat que hi havia a l'escenari perquè el distreien i evitar parlar els moments previs abans d'actuar, prohibint l'entrada al recambró a tothom i sense sortir dels hotels fins que l'avisaven de que havia de començar el concert."
]
}
|
books
|
-Mori!
-¡Balleu, balleu, ninetes, la dansa del senglar!
I el flabiol esvaïa les lilaines que feia moure les barretines vermelles damunt la blancor de la nevada. Les noies rosses, lluminoses, es veien fosques davant la neu tant blanca.
L'Andreu, amb el cor espinat per les penes que el tornaven a torturar, va mirar de dalt estant aquella plaça curulla d'alegria i les llàgrimes floriren en sos ulls.
-Visca l'Esparver!
-Visca!
-Apa, noi! com us estimen! -va dir el metge per trencar aquell mutisme, i com que l'Andreu no va dir res, el senyor Celestí va girar-se i quedà tot sorprès de veure'l plorant silenciosament, tot apenat.
-Què us passa? Esteu mig mort. ¡Pugeu a l'animal!
L'Andreu no podia respondre i movia el cap d'un cantó a l'altre, entossudit.
-Pujeu, Andreu!
|
[
"Què diu la primera persona?",
"Què diu la segona persona que facin les noies?",
"Què va fer el flabiol?",
"Què provocava això?",
"A on?",
"Com descriu les noies?",
"Com era el seu aspecte en contrast amb el paisatge nevat?",
"Com es trobava l'Andreu?",
"Què observava?",
"Quina reacció li provocava?",
"Què s'aclamava?",
"Què va comentar el metge?",
"A qui li va impactar veure a l'Andreu llagrimejant?",
"Què li va dir en veure'l en aquell estat?",
"L'Andreu va accedir?"
] |
{
"answer_end": [
6,
54,
88,
128,
159,
189,
233,
304,
361,
398,
417,
470,
616,
679,
755
],
"answer_start": [
1,
9,
58,
58,
58,
161,
161,
235,
306,
306,
401,
428,
533,
631,
680
],
"input_text": [
"Mori!",
"Que ballin la dansa del senglar.",
"Esvaïa les lilaines.",
"Movia les barretines vermelles.",
"Damunt la blancor de la nevada.",
"Rosses i lluminoses.",
"Es veien fosques davant la neu tant blanca.",
"Tenia el cor espinat per les penes que el tornaven a torturar.",
"La plaça plena d'alegria.",
"Li van començar a sortir llàgrimes.",
"A l'Esparver.",
"Apa, noi! com us estimen!",
"Al senyor Celestí.",
"Li va preguntar què li passava, que semblava mig mort i que pugés a l'animal.",
"No."
]
}
|
mitologia
|
Iofont (Ἰοφῶν Iofon) era el fill legítim de Sòfocles i Nicòstrata i un distingit poeta tràgic.
Ja en vida del seu pare va escriure tragèdies que presentava a les competicions dramàtiques, i va obtenir una brillant victòria (ἐνίκησε λαμπρῶς). Es diu que va arribar a competir contra el seu pare. Si que se sap que va quedar segon en un concurs en què Eurípides havia quedat primer i tercer Ió de Quios l'any 428 aC. Encara era important el 405 aC, quan Aristòfanes va presentar Les granotes, on parla de Iofont i diu que és l'únic bon escriptor de tragèdies que queda, però dubta de si podrà mantenir la seva reputació sense l'ajuda del seu pare, que feia poc que havia mort, insinuant que Iofont rebia ajuda del seu pare en la composició de les obres, o potser que publicava les últimes obres inèdites del seu pare amb el seu propi nom. Va ser coneguda la discussió entre Iofont i el seu pare Sòfocles. Quan el pare tenia 90 anys, Iofont va dir que estava privat de la raó i que per tant no podia administrar els seus béns. Els jutges van absoldre Sòfocles quan aquest els va llegir una part de la seva obra Èdip a Colonos demostrant la seva lucidesa. Després pare i fill es van reconciliar, i Iofont va posar a la tomba del seu pare una inscripció on es feia referència a l'Èdip a Colonos.
De totes les seves obres només se'n conserven algunes línies. Va escriure unes 50 tragèdies de les que Suides menciona:
Els dos darrers corresponen segurament a dues parts d'una sola tragèdia anomenada Αὐλῳδυί.
|
[
"Qui era Iofont?",
"Les obres del seu pare van ser reconegudes?",
"Iofont i el seu pare van ser rivals en algun moment dins l'àmbit de l'escriptura?",
"En quina posició va quedar Iofont en una competició on Eurípides va guanyar?",
"I qui va quedar en tercera posició?",
"A quin any va ocórrer?",
"Què va publicar Aristòfanes el 405 aC?",
"Què explica allà?",
"Què li havia passat recentment al pare?",
"Què donava a entendre Aristòfanes amb aquestes puntualitzacions?",
"Quina altra cosa suggeria?",
"Quan el pare d'Iofont tenia 90 anys que deia d'ell?",
"Com va demostrar el seu pare que estava en bones condicions?",
"Iofont i Sòfocles es van perdonar?",
"Què en queda del que va escriure Iofont?"
] |
{
"answer_end": [
93,
222,
293,
379,
400,
414,
489,
644,
673,
750,
835,
1022,
1150,
1190,
1351
],
"answer_start": [
0,
95,
242,
295,
350,
382,
436,
477,
624,
675,
752,
903,
1024,
1160,
1291
],
"input_text": [
"El fill legítim de Sòfocles i Nicòstrata i un distingit poeta tràgic.",
"Sí.",
"Sí.",
"En segona.",
"Ió de Quios.",
"L'any 428 aC.",
"Les granotes.",
"Parla de Iofont i diu que és l'únic bon escriptor de tragèdies que queda, però dubta de si podrà mantenir la seva reputació sense l'ajuda del seu pare.",
"Havia mort.",
"Insinuava que Iofont rebia ajuda del seu pare en la composició de les obres.",
"Que potser publicava les últimes obres inèdites del seu pare amb el seu propi nom.",
"Va dir que estava privat de la raó i que per això no podia administrar els seus béns.",
"Llegint una part de la seva obra Èdip a Colonos.",
"Sí.",
"Només algunes línies."
]
}
|
vilaweb
|
El candidat de Podem a la presidència del govern espanyol, Pablo Iglesias, ha negat que ell hagués dit mai que el referèndum de Catalunya era una línia vermella a l'hora de negociar. Ahir al vespre, en una entrevista a La Sexta, la periodista Ana Pastor li va recordar les paraules que havia pronunciat sobre aquesta qüestió l'endemà del 20-D. —Pablo Iglesias Nosaltres entenem que la cosa més sensata per a Catalunya és que hi hagi un referèndum. I en una negociació no hi ha línies vermelles. Això no vol dir que renunciem a res. —Ana Pastor És una expressió seva, del mes de desembre, de no fa tant, això de les línies vermelles. —P. I.: Vostè sap que no. És una expressió atribuïda. —A. P.: No, no. En una conferència de premsa posterior a les eleccions, el 21 de desembre. —P. I.: Segur que no. —A. P: Li van preguntar: ‘És una línia vermella?' I vostè va dir: ‘Sí.' —P. I: Crec que no, crec que nosaltres no hem utilitzat mai el terme ‘línia vermella'. I no passa res de reconèixer que no l'hem fet servir mai. —A. P: Ho és o no ho és? —P. I.: Ja he dit, per tercera vegada, que en una negociació no hi ha línies vermelles. Podeu veure-ho en el minut 30.45 d'aquest vídeo. Efectivament, l'endemà del 20-D, Iglesias va respondre afirmativament la pregunta sobre si el referèndum a Catalunya era una línia vermella. Vegeu-ho en aquest vídeo, on es contraposa amb la resposta que va donar a la mateixa pregunta en el debat televisiu de quatre candidats d'ara fa una setmana:
|
[
"Qui és Pablo Iglesias?",
"Què ha dit que no ha afirmat?",
"On ho ha comunicat?",
"Qui li estava entrevistant?",
"En quin moment concret li va fer aquesta pregunta?",
"Com veu Pablo Iglesias la consulta per la independència de Catalunya?",
"Estan oberts a negociar al seu partit?",
"Què diu Ana Pastor sobre la frase de la línia vermella?",
"Iglesias li dona la raó?",
"Ana Pastor insisteix en el fet que sí que va dir aquesta expressió?",
"Quan?",
"Què respon Iglesias quan insisteix que sí que va dir aquesta frase?",
"I quan li torna a preguntar Ana Pastor si el referèndum era una línia vermella?",
"Apareix en un vídeo Iglesias pronunciant la frase de la línia vermella?",
"Què demostra això?"
] |
{
"answer_end": [
57,
181,
227,
302,
343,
447,
531,
633,
687,
778,
778,
1017,
1130,
1346,
1457
],
"answer_start": [
0,
59,
199,
199,
243,
345,
451,
534,
643,
690,
705,
881,
1052,
1181,
1351
],
"input_text": [
"El candidat de Podem a la presidència del govern espanyol.",
"Que el referèndum de Catalunya era una línia vermella a l'hora de negociar.",
"En una entrevista a La Sexta.",
"Ana Pastor.",
"L'endemà del 20-D.",
"Creu que és la cosa més sensata per a Catalunya.",
"Sí.",
"Que és una expressió de Pablo Iglesias del mes de desembre.",
"No.",
"Sí.",
"En una conferència de premsa posterior a les eleccions, el 21 de desembre.",
"Que ells no han utilitzat mai el terme línia vermella i que no passa res de reconèixer que no l'han fet servir mai.",
"Que en una negociació no hi ha línies vermelles.",
"Sí.",
"Es contraposa amb la resposta que va donar a la mateixa pregunta en el debat televisiu de quatre candidats."
]
}
|
mitologia
|
D'acord amb la mitologia grega, les danaides (en grec antic Δαναΐδες) van ser les cinquanta filles del rei Dànau que va tenir amb diferents dones i que el van acompanyar quan marxà d'Egipte per por dels cinquanta fills del seu germà Egipte, advertit per un oracle.
Es va establir a Argos on van fer cap els seus cinquanta nebots per dir-li que volien casar-se amb les seves cinquanta filles. Dànau hi va accedir, però no va creure en la reconciliació. Per les noces, Dànau va oferir un gran banquet i va regalar una daga a cadascuna de les seves filles, i els va fer prometre que durant la nit matarien els seus marits. Totes ho van fer així, excepte Hipermnestra, que salvà Linceu que l'havia respectada. Dànau, davant d'això la va fer confinar sota vigilància. Les germanes homicides van tallar el cap de les seves víctimes i van retre honors fúnebres als cossos davant d'Argos, mentre enterraven els caps a Lerna. Zeus va ordenar que fossin purificades dels seus assassinats, i així ho van fer Hermes i Atena. Més endavant, Dànau va permetre la unió de Linceu i Hipermnestra, i va intentar tornar a casar les seves filles, però es van presentar pocs pretendents. Dànau va decidir celebrar uns jocs i va oferir les seves filles com a premis. Els pretendents quedaven eximits de portar regals de casament. Així les noies es van casar amb joves del país, amb qui van engendrar l'estirp dels dànaus, que va substituir la dels pelasgs.
Més endavant Linceu venjà els seus germans matant el sogre i les cunyades. Enviades al Tàrtar, varen ser condemnades a traginar cubells amb la inútil missió d'omplir una tina sense fons. Apol·lodor i Gai Juli Higí donen la llista dels cinquanta noms, però no és coincident.
|
[
"Què eren les danaides?",
"Què van fer?",
"Qui el va avisar?",
"On va marxar el rei Dànau?",
"Va accedir a unir en matrimoni a les seves cinquanta filles amb els seus cinquanta nebots?",
"Què seguia sense tenir clar?",
"Què va proporcionar Dànau a les danaides al casament?",
"Què va fer que prometessin?",
"Quina va ser l'única que no ho va complir?",
"Per què?",
"Com va respondre Dànau?",
"Més tard Dànau va voler unir en matrimoni a les seves filles?",
"Com va organitzar-ho?",
"Quin va ser el resultat?",
"Què va fer Linceu al cap d'un temps?"
] |
{
"answer_end": [
145,
239,
263,
287,
411,
450,
552,
618,
663,
704,
761,
1124,
1305,
1432,
1507
],
"answer_start": [
32,
32,
241,
265,
291,
392,
452,
501,
620,
651,
706,
1013,
1166,
1312,
1434
],
"input_text": [
"Les cinquanta filles del rei Dànau que va tenir amb diferents dones.",
"Van acompanyar Dànau quan marxà d'Egipte per por dels cinquanta fills del seu germà Egipte.",
"Un oracle.",
"A Argos.",
"Sí.",
"La reconciliació amb el seu germà.",
"Un gran banquet i una daga a cadascuna.",
"Que durant la nit matarien els seus marits.",
"Hipermnestra.",
"Perquè Linceu l'havia respectada.",
"La va fer confinar sota vigilància.",
"Sí.",
"Va decidir celebrar uns jocs i va oferir les seves filles com a premis, on els pretendents quedaven eximits de portar regals de casament.",
"Les noies es van casar amb joves del país, amb qui van engendrar l'estirp dels dànaus, que va substituir la dels pelasgs.",
"Venjà els seus germans matant el sogre i les cunyades."
]
}
|
books
|
Altrament hauria sigut difícil que haguéssim pogut passar tots dos alhora, perquè el lloc on ens havíem aturat estava embarassat d'esparcines, cadenes i rodells que no deixaven més que estrets caminals. Quan se porta molta farda de coberta se forma cobertada, que consisteix en una estiba tapada amb draps o estores, per damunt de la qual transiten els mariners, pujant-hi i baixant-ne per unes escales posades a cada testa d'ella; mes, com en aquell viatge la Santa Rita no duia fora de la bodega altra càrrega que una dotzena o una dotzena i mitja de rodells de cèrcols, no s'havien pogut estibar de la manera acostumada i s'eren jaquits ací i allà en els punts en què menys destorb feien per a la maniobra. D'aquí resultava que, si bé es podia anar de cap a cap del bastiment a peu pla, no es trobaven gaires places desembarassades.
Vaig deixar, doncs, que el pare em precedís. Arribat que fou al bolou, que és una obra que s'aixeca en forma de caixa davant de l'arbre de mitjana, n'obrí la corredora i el portaló, i davallà a dins en un santiamén. Jo, seguint-lo, me vaig ficar també dins aquell cau. Anava baixant graó a graó, i ja només treia enfora el cap i els braços, quan vaig sentir una veu infantívola que em saludava amb marcat accent blanenc:
-Bon dia, senyora Anneitta.
Vaig entregirar-me, i allà, sobre coberta, dintre un barracó arrambat a la banda d'estribord, vaig llambregar la cara emmascarada d'en Miquelet Cadernera, el noi de bordo, que estava pelant patates entremig de dos fogons ablamats que li cairejaven de foc les fesomies.
-Hola, Cadernera!… ets tu?…- vaig cridar. -Què fas?
-Endego sa minestra. Mireu: pelo patates…
-És a dir que ets el cuiner de bordo?
|
[
"Per què no podien creuar els dos al mateix temps aquella zona?",
"Quan es crea una cobertada?",
"Què és?",
"Qui hi passa per sobre?",
"De quina manera?",
"Que portava la Santa Rita en aquella travessia?",
"Què havia provocat això?",
"S'hi cabia?",
"Hi havia prou llocs lliures?",
"On va entrar el personatge que explica la història amb el seu pare?",
"Qui va entrar primer?",
"Què va passar mentre descendien?",
"Quines paraules va pronunciar?",
"A qui va veure el narrador quan es va girar?",
"Què estava fent?"
] |
{
"answer_end": [
201,
258,
315,
361,
430,
571,
708,
788,
834,
1050,
879,
1255,
1283,
1438,
1646
],
"answer_start": [
10,
203,
249,
249,
317,
441,
573,
732,
790,
836,
836,
1105,
1258,
1285,
1607
],
"input_text": [
"Perquè el lloc estava embarassat d'esparcines, cadenes i rodells que no deixaven més que estrets caminals.",
"Quan se porta molta farda.",
"Una estiba tapada amb draps o estores.",
"Els mariners.",
"Pujant-hi i baixant-ne per unes escales posades a cada testa d'ella.",
"Una dotzena o una dotzena i mitja de rodells de cèrcols.",
"No s'havien pogut col·locar de la manera habitual i s'asseien on menys molestaven per fer maniobres.",
"Sí.",
"No.",
"Al bolou.",
"El seu pare.",
"El narrador va sentir una veu infantívola que li saludava amb un marcat accent blanenc.",
"Bon dia, senyora Anneitta.",
"A en Miquelet Cadernera.",
"Endegar sa minestra i pelar patates."
]
}
|
mitologia
|
Sant Eteri de Barcelona (mort cap al 65) és una personalitat llegendària, que una tradició tardana, documentada en obres historiogràfiques dels segles xvi i xvii, pretenen que fos el primer bisbe de Barcelona.
La primera font que el cita va ser la pretesa crònica de Luci Flavi Dextre, fill de Pacià de Barcelona, que, en realitat, havia estat escrita al final del segle xvi pel jesuïta Jerónimo Román de la Higuera i publicada per primer cop en 1619. L'habilitat de la falsificació va ser que fos tinguda per molts autors com una obra autènticament antiga i escrita al segle v, per la qual cosa les seves afirmacions, la majoria sense cap fonament històric real, van passar a altres obres serioses fins al punt d'alterar greument la cronologia dels fets narrats i provocar que capítols catedralicis, consells municipals, etc., creient el que es deia, comencessin a retre culte o nomenessin patrons a sants inexistents, que van arrelar en la tradició popular. Cap a mitjan segle xvii i al segle xviii, altres autors van encarregar-se de demostrar la falsedat d'aquesta crònica i de les obres que s'hi inspiraren, però les tradicions, llegendes i culte iniciats ja havien arrelat prou i el poble va continuar considerant algunes d'aquestes històries com a autèntiques, fins a l'actualitat, tot i la seva inversemblança.
Segons la llegenda, creada per tal d'endarrerir els orígens del bisbat de Barcelona fins als temps apostòlics, donant-li així més prestigi i preeminència sobre d'altres, Eteri hauria estat deixeble de Sant Jaume el Major, amb qui hauria arribat a Barcino cap a l'any 37. Abans de marxar a predicar per la resta d'Hispània, sant Jaume el va nomenar cap de la comunitat cristiana de la ciutat. Eteri hauria instal·lat la seu a l'indret on l'apòstol havia predicat, l'actual lloc on és l'Església dels Sants Just i Pastor.
Arran de les persecucions dels cristians de temps de Neró, cap a l'any 60, Eteri s'hauria reunit amb altres bisbes ibèrics (llegendaris, com ell: Nèstor de Palència, Capitó de Lugo, Arcadi de Logronyo, Agatodor de Tarragona, Eugeni de València, Basili de Cartagena, Elpidi de Toledo, Efraïm d'Astorga i Pius de Sevilla) a Peníscola per veure de trobar una solució al problema: les tropes romanes, comandades per Actus, van detenir-los tots quan estaven plegats i van executar-los, morint màrtirs.
La seva festivitat se celebra el 4 de març, coincidint amb la festivitat dels Sants Màrtirs del Quersonès, set màrtirs reals dels segles III-IV de qui el falsificador havia tret els noms. De fet, la història del sant té un abast local i mai no ha estat reconeguda per l'Església, per la qual cosa, Eteri de Barcelona no figura al santoral ni al Martirologi romà. Els noms que hi apareixen són els dels sants del Quersonès.
A més, l'aparició tardana de la llegenda ha fet que, en aquest cas, no arrelés a la ciutat, on no ha tingut mai cap devoció popular ni un culte reconegut.
|
[
"Qui és Sant Eteri de Barcelona?",
"Quan va morir aproximadament?",
"On se'l menciona per primera vegada?",
"Qui era el pare de Luci Flavi Dextre?",
"Qui era realment l'autor de la crònica?",
"L'obra falsa es va considerar autèntica per molts escriptors?",
"Què va provocar que s'agafessin moltes frases que no tenien base històrica vertadera?",
"Es va intentar desmentir la història?",
"Què va provocar que la població seguís creient-la?",
"Per què la història volia situar a temps més antics l'inici del bisbat de Barcelona?",
"De qui era aprenent Eteri?",
"Per què es va reunir amb altres bisbes del territori ibèric?",
"Com van acabar?",
"Quan es festeja a Sant Eteri?",
"Aquest sant està acceptat per l'Església?"
] |
{
"answer_end": [
208,
40,
284,
312,
415,
577,
918,
1111,
1266,
1487,
1539,
1961,
2334,
2441,
2697
],
"answer_start": [
0,
0,
210,
267,
319,
452,
596,
960,
1118,
1319,
1489,
1839,
2216,
2336,
2573
],
"input_text": [
"Una personalitat llegendària que una tradició tardana pretén que fos el primer bisbe de Barcelona.",
"Cap al 65.",
"A la pretesa crònica de Luci Flavi Dextre.",
"Pacià de Barcelona.",
"El jesuïta Jerónimo Román de la Higuera.",
"Sí.",
"Que es passessin a altres obres serioses i alteressin greument la cronologia dels fets narrats, amb la qual cosa es va començar a retre culte o a nomenar patrons a sants inexistents.",
"Sí.",
"Les tradicions, llegendes i culte iniciats ja havien arrelat prou i ja es tenia tot per autèntic.",
"Per donar-li més prestigi i preeminència sobre d'altres.",
"De Sant Jaume el Major.",
"Per les persecucions dels cristians de temps de Neró.",
"Van morir en mans de les tropes romanes i es van convertir en màrtirs.",
"El 4 de març, coincidint amb la festivitat dels Sants Màrtirs del Quersonès.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
La ministra principal d'Escòcia, Nicola Sturgeon, ha fet una sèrie de nomenaments i canvis de responsabilitats dins del govern arran de la renúncia de Derek Mackay a principis d'aquest mes. El més significatiu és el nomenament de Kate Forbes com a secretària de finances, que és la primera dona que assumeix aquest càrrec i, amb vint-i-nou anys, és el membre més jove del gabinet d'ençà de la restitució de l'autogovern. El diputat Ben Macpherson assumeix el càrrec de secretari de finances públiques i política migratòria, i substitueix Forbes en aquesta cartera. Els dos són membres amb una projecció ascendent dins de la política escocesa. També s'ha renovat el càrrec de secretari d'Europa i de desenvolupament internacional, amb Jenny Gilruth al capdavant a partir d'ara. Tindrà el repte de crear els llaços idonis després de l'escenari post-Brexit. Per la seva part, Fiona Hyslop assumeix la secretaria d'Economia, Treball Just i Cultura, fet que fa que set dels dotze membres del gabinet siguin dones. A més, dos veterans del partit tindran encara més responsabilitats dins del govern. Fergus Ewing, serà responsable de turisme, a més d'economia rural, i Michael Russell, a més de secretari per la constitució i afers europeus, ho serà també d'afers exteriors. La renúncia de Derek Mackay a principis de mes, es va produir arran que sortissin a la llum centenars de missatges que el polític escocès s'havia intercanviat amb un noi de setze anys oferint-se a portar-lo a un partit de rugbi o sortir a sopar. Les eleccions escoceses estan previstes pel 6 de maig de 2021 i per tant, el nou govern finalitzarà el seu mandat en poc més d'un any.
|
[
"Qui és Nicola Sturgeon?",
"Quins procediments ha dut a terme?",
"Per quin motiu?",
"Quin és el canvi més destacat?",
"Per què?",
"Quina posició ha obtingut Ben Macpherson?",
"Qui estava abans d'ell?",
"Qui dirigirà el secretariat d'Europa i de desenvolupament internacional?",
"De què s'encarregarà?",
"Quin càrrec ha obtingut Fiona Hyslop?",
"Què implica això?",
"Què farà Fergus Ewing?",
"I Michael Russell?",
"Quin fet va motivar que Dereck Mackay abandonés el seu càrrec?"
] |
{
"answer_end": [
48,
126,
188,
270,
419,
522,
563,
775,
853,
943,
1007,
1158,
1266,
1512
],
"answer_start": [
0,
33,
127,
190,
230,
432,
526,
662,
777,
873,
873,
1093,
1162,
1268
],
"input_text": [
"La ministra principal d'Escòcia.",
"Una sèrie de nomenaments i canvis de responsabilitats dins del govern.",
"Arran de la renúncia de Derek Mackay a principis d'aquest mes.",
"El nomenament de Kate Forbes com a secretària de finances.",
"Perquè és la primera dona que assumeix aquest càrrec i el membre més jove del gabinet.",
"La de secretari de finances públiques i política migratòria.",
"Forbes.",
"Jenny Gilruth.",
"De crear els llaços idonis després de l'escenari post-Brexit.",
"La secretaria d'Economia, Treball Just i Cultura.",
"Que set dels dotze membres del gabinet siguin dones.",
"Serà responsable de turisme i d'economia rural",
"Secretari per la constitució i afers europeus i també d'afers exteriors.",
"Que sortíssin a la llum centenars de missatges que el polític escocès s'havia intercanviat amb un noi de setze anys oferint-se a portar-lo a un partit de rugbi o sortir a sopar."
]
}
|
vilaweb
|
La CUP defensa que cal ‘tensar i redimensionar el conflicte' amb l'estat espanyol després de la Diada i de la sentència del Tribunal Suprem de l'1-O per crear les ‘condicions' per a entrar en la fase resolutiva de la qüestió. En una entrevista a SER Catalunya, el diputat de la CUP Carles Riera ha dit que tensar el conflicte era ‘l'única manera de desblocar la situació' perquè l'estat espanyol no estava disposat a negociar. També ha fet una crida a treballar per ‘estratègies compartides' i que els partits, les entitats i els agents socials sumin i permetin de generar una ‘onada mobilitzadora igual o superior al 3-O' i, sobretot, ‘aguantar-la'. Aquesta ‘resposta sostinguda' al carrer ha d'aconseguir una ‘agenda de ruptura democràtica amb l'estat espanyol', segons Riera. Per la CUP, la resposta a la sentència del Suprem és un moment ‘molt important' per a ‘accelerar el procés', i ha d'incloure una proposta concreta de l'exercici de l'autodeterminació. ‘Ha de ser un moment de preparació, i en aquest moment es poden donar situacions que permetin de fer grans passos endavant', ha afegit. A més, considera que cal construir una ‘unitat independentista' al voltant de la idea de ‘ruptura', i no pas de transició, com considera que es va fer l'octubre del 2017. Negociar el pressupost D'una altra banda, Riera ha confirmat que la CUP ja no està en contra de negociar el pressupost que presenti a la tardor el govern català, però sí que desitja saber si el govern ‘té uns objectius clars'. ‘Hem de posar-nos d'acord en un rumb, marcar una línia per aconseguir-lo, i defensar els drets socials i la sobirania del parlament davant l'estat', i ha continuat: ‘Si no ens posem d'acord cap a on volem anar, difícilment ens posarem d'acord en altres qüestions com el pressupost' que, segons la CUP, han d'estar ‘al servei d'un canvi'. Ara, ha admès que ara mateix eren ‘en un punt zero', atès que el govern no ha presentat encara el pressupost i que no s'hi havien reunit, tot i que els consta que el vice-president Pere Aragonès començarà a convocar les reunions al setembre. Riera ha advertit que, durant el temps en què la CUP ha exercit d'oposició, ‘ha quedat clar que l'aposta estratègica del govern i dels partits que el sustenten no va enlloc, ni el seu conservadorisme autonòmic ni el diàleg o negociació amb l'estat', perquè ‘no hi ha diàleg, i l'acció autonòmica pateix un blocatge de competències'. Ha destacat, no obstant això, que la CUP estava disposada ‘a fer un pas endavant i assumir el nou cicle amb propostes i assumint les responsabilitats' que calgués, però a partir ‘d'uns mínims' que han de donar-se i que impliquen tenir clar ‘el rumb'. Segons Riera, la CUP està d'acord amb els qui consideren que ‘ja n'hi ha prou de retòrica i de simbolismes', i entén que s'ha de reprendre el camí de ‘la unilateralitat'. ‘El problema és que a l'altra banda no tenim ningú que digui que està disposat a parlar d'un referèndum o de treure el peu del pedal de la repressió.' Riera ha advertit JxCat i ERC que seria un error ‘que la repressió provoqués que l'objectiu' tornés a ser de ‘reivindicar “llibertat, amnistia i estatut d'autonomia”, tal com es feia en sortir de la dictadura franquista, i deixar de parlar d'autodeterminació per aconseguir la independència'.
|
[
"Què promou la CUP?",
"Per què?",
"Qui és Carles Riera?",
"Què va comentar?",
"Què ha animat a fer?",
"Quina és la meta d'aquesta reacció que tindria lloc als carrers?",
"Com veu la CUP la situació després de la resolució del Suprem?",
"Creuen que es pot avançar de forma significativa en aquest succés?",
"Quin concepte puntualitza que ha de ser el central quan es forma un conjunt a favor de la independència?",
"Com es posiciona la CUP vers el pressupost de la governació catalana?",
"Què creuen que cal fer?",
"En quin moment diuen que es troben actualment?",
"Per què?",
"Amb qui coincideix en opinió la CUP?",
"Què considera Riera que no seria encertat?"
] |
{
"answer_end": [
148,
224,
294,
425,
649,
763,
886,
1097,
1220,
1495,
1644,
1886,
1971,
2768,
3274
],
"answer_start": [
0,
149,
261,
261,
433,
651,
779,
1001,
1106,
1312,
1497,
1835,
1864,
2675,
2983
],
"input_text": [
"Que cal tensar i redimensionar el conflicte amb l'estat espanyol després de la Diada i de la sentència del Tribunal Suprem de l'1-O.",
"Per crear les condicions per a entrar en la fase resolutiva de la qüestió.",
"El diputat de la CUP.",
"Que tensar el conflicte era l'única manera de desblocar la situació perquè l'estat espanyol no estava disposat a negociar.",
"A treballar per estratègies compartides i que els partits, les entitats i els agents socials sumin i permetin de generar una onada mobilitzadora igual o superior al 3-O i aguantar-la.",
"Ha d'aconseguir una agenda de ruptura democràtica amb l'estat espanyol.",
"Com a un moment molt important per a accelerar el procés.",
"Sí.",
"El de ruptura.",
"Diu que ja no està en contra de negociar el pressupost que presenti a la tardo, però sí que desitja saber si el govern té uns objectius clars.",
"S'han de posar d'acord en un rumb, marcar una línia per aconseguir-lo, i defensar els drets socials i la sobirania del parlament davant l'estat.",
"En un punt zero.",
"Perquè el govern no ha presentat encara el pressupost i no s'hi havien reunit.",
"Amb els qui consideren que ja n'hi ha prou de retòrica i de simbolismes.",
"Que la repressió provoqués que l'objectiu tornés a ser de reivindicar llibertat, amnistia i estatut d'autonomia i deixar de parlar d'autodeterminació per aconseguir la independència."
]
}
|
bios
|
Isabel Pons i Iranzo (Barcelona, 28 de gener de 1912 – Rio de Janeiro i Brasil, 3 de juny de 2002) va ser una dissenyadora, il·lustradora, pintora i professora catalano-brasilera.
Va cursar cursos de pintura i dibuix a l'Escola de Belles Arts de Barcelona del 1925 al 1930. Durant el mateix període, va estudiar a l'Escola Industrial de Sabadell, amb Joan Vila i Cinca i Antoni Vila i Arrufat, entre d'altres. Entre 1930 i 1940 va treballar a l'estudi del pintor Carlos Vazquez i al Reial Cercle Artístic de Barcelona.
L'any 1931 va participar en el concurs de pintura Montserrat vist pels pintors catalans organitzat pel Cercle Artístic de Sant Lluc. Les obres dels artistes que hi concorregueren es van exposar al Palau de les Arts Decoratives de Barcelona entre el desembre de 1931 i el febrer de 1932.
Al voltant de 1935, realitzà il·lustracions per a llibres del poeta Federico García Lorca. Després de la Guerra Civil, consta entre els participants de l'Exposició Nacional de Belles Arts que es va fer a Barcelona l'any 1942, en la qual va presentar un retrat de Marguerite Gautier, protagonista de La dama de les camèlies, de la de Madrid de l'any següent, on va exposar dos dibuixos, i en la de l'any 1945, en la qual va presentar tres pastels titulats Cabeza de estudio, Maternidad i Intermedio.
El 1945 es va traslladar a Rio de Janeiro i el 1957 va ensenyar gravat a l'Escola d'Arts Visuals del Parque Lage (EAV / Parque Lage). Va naturalitzar-se brasilera el 1958 i va estudiar amb Rossini Pérez i Johnny Friedlaender a l'Estudi de Gravat del Museu d'Art Modern de Rio de Janeiro (MAM / RJ), el 1959.
Relacionada amb les entitats artístiques del país, s'integrà a la Comissió Nacional de Belles Arts (1964-67) i participà en exposicions com la Biennal de São Paulo, en la qual aconseguí el premi de gravat, el 1961.
Després de catorze anys de no exposar a sales catalanes, el 1975 presentà una important mostra a Barcelona. Té obra representada a diversos museus de Rio de Janeiro, al de la Universitat de São Paulo i a diversos museus de ciutats d'arreu del món, com Nova York, Cleveland, La Paz i Madrid, entre d'altres.
A Catalunya, conserven obra d'Isabel Pons i Iranzo el Museu de Montserrat i el Museu d'Història de la Ciutat de Girona.
|
[
"Qui va ser Isabel Pons i Iranzo?",
"Quina va ser la seva formació?",
"Amb qui va cursar els seus estudis a l'Escola Industrial de Sabadell?",
"Quina va ser la seva feina des de l'any 1930 fins el 1940?",
"En quin certamen va ser participant el 1931?",
"Per qui va treballar el 1935?",
"Què va exposar a l'Exposició Nacional de Belles Arts l'any 1942?",
"I al 1945?",
"Quan es va mudar a Rio de Janeiro?",
"Què va fer allà?",
"De què va formar part?",
"Va rebre algun guardó?",
"Quan va tornar a presentar obres a Catalunya?",
"En quines parts del món es poden trobar treballs seus en exposició?",
"On es poden veure obres d'ella a Catalunya?"
] |
{
"answer_end": [
180,
347,
410,
519,
652,
897,
1130,
1305,
1348,
1604,
1723,
1819,
1936,
2135,
2255
],
"answer_start": [
0,
182,
302,
412,
521,
808,
927,
1196,
1307,
1359,
1666,
1726,
1830,
1938,
2137
],
"input_text": [
"Una dissenyadora, il·lustradora, pintora i professora catalano-brasilera.",
"Va cursar cursos de pintura i dibuix a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i també va estudiar a l'Escola Industrial de Sabadell.",
"Amb Joan Vila i Cinca i Antoni Vila i Arrufat, entre d'altres.",
"Va treballar a l'estudi del pintor Carlos Vazquez i al Reial Cercle Artístic de Barcelona.",
"En el concurs de pintura Montserrat vist pels pintors catalans organitzat pel Cercle Artístic de Sant Lluc.",
"Per Federico García Lorca.",
"Un retrat de Marguerite Gautier, protagonista de La dama de les camèlies.",
"Tres pastels titulats Cabeza de estudio, Maternidad i Intermedio.",
"El 1945.",
"Va ensenyar gravat a l'Escola d'Arts Visuals del Parque Lage (EAV / Parque Lage), va naturalitzar-se brasilera el 1958 i va estudiar amb Rossini Pérez i Johnny Friedlaender a l'Estudi de Gravat del Museu d'Art Modern de Rio de Janeiro (MAM / RJ).",
"S'integrà a la Comissió Nacional de Belles Arts.",
"Sí.",
"El 1975.",
"A diversos museus de Rio de Janeiro, al de la Universitat de São Paulo, a Nova York, Cleveland, La Paz i Madrid, entre d'altres.",
"Al Museu de Montserrat i al Museu d'Història de la Ciutat de Girona."
]
}
|
bios
|
Chiqui Martí (Barcelona, 1971) és una artista catalana de dansa eròtica i striptease, un gènere que ella anomena "strip-art". Fa 1,64 metres i les seves mesures corporals són 87-62-92.
A 14 anys va començar a ballar en desfidades de modes i perruqueria. És autodidacta com a ballarina i ben aviat va començar a treballar en diverses sales de festes. També va arribar a treballar a la sala El Molino del Paral·lel barceloní abans del seu tancament.
Posteriorment la seva popularitat s'incrementà arran de les seves aparicions televisives.
El dia 12 de juny de 2004, Chiqui Martí va patir un greu accident laboral mentre actuava en la discoteca Radical a Torrijos (Castella). El seu cos es va desplomar mentre realitzava el seu espectacle de striptease des de 4 metres d'alçada i va caure d'esquena. Fou traslladada urgentment a l'Hospital Virgen de la Salud de Toledo, on fou ingressada amb pronòstic reservat. Durant uns mesos va perdre la mobilitat de les seves cames i va haver de sotmetre's a un llarg i voluntariós procés de rehabilitació, que acabà amb la seua recuperació en pocs mesos.
|
[
"A què es dedica Chiqui Martí?",
"Com qualifica, ella, aquesta modalitat?",
"Com és el seu cos?",
"Com va començar la seva trajectòria?",
"Com va aprendre dansa?",
"On actuava?",
"Com va assolir un gran èxit?",
"Què va passar el 12 de juny de 2004?",
"Què va ocórrer, exactament?",
"A quina clínica van tractar-la?",
"La van internar?",
"Quines conseqüències va tenir aquest incident?",
"Què va haver de fer per a recobrar-se?",
"Quant de temps va trigar a millorar?"
] |
{
"answer_end": [
84,
124,
183,
252,
284,
446,
536,
672,
796,
866,
908,
968,
1042,
1091
],
"answer_start": [
0,
86,
126,
185,
254,
287,
448,
538,
674,
798,
798,
910,
971,
910
],
"input_text": [
"És una artista catalana de dansa eròtica i striptease.",
"Com strip-art.",
"Fa 1,64 metres i les seves mesures corporals són 87-62-92.",
"Amb 14 anys, quan va començar a ballar en desfidades de modes i perruqueria.",
"De manera autodidacta.",
"En diverses sales de festa, i també va arribar a treballar a la sala El Molino del Paral·lel barceloní abans del seu tancament.",
"Arran de les seves aparicions televisives.",
"Chiqui Martí va patir un greu accident laboral mentre actuava en la discoteca Radical a Torrijos, a Castella.",
"Que el seu cos es va desplomar mentre realitzava el seu espectacle de striptease des de 4 metres d'alçada i va caure d'esquena.",
"A l'Hospital Virgen de la Salud de Toledo.",
"Sí.",
"Va perdre la mobilitat de les seves cames durant uns mesos.",
"Va haver de sotmetre's a un llarg i voluntariós procés de rehabilitació.",
"Pocs mesos."
]
}
|
books
|
-Ja que no has volgut fer la pols a les senyores de Roses- mormolà el bon home al reparar que jo em mirava aquella capsa, -potser a Valéncia gastaràs més coratge. Allí no ho saben pas, si sempre has dut mantellina i si ta mare no n'emprava sinó de blanca. Vui que donis el cop; vui que vegin que la pubilla Saura ès una senyora amb tots els ets i úts: m'entens?…
-Bé, bé: ja en parlarem, d'això.
-Com, que en parlarem? ¡Vuit duros que em costa, i no haver-te'l pogut veure posat!
-Doncs no patiu més: teniu.
Vaig agafar la capsa, en vaig treure el barret, i allí mateix me'l vaig posar.
-Vaja, què tal m'escau?- vaig dir asseient-me al sofà.
El pare entrebadà la seva bocassa, encantant-se i manejant el cap amunt i avall com aquell qui no se sap acabar la seva, admiració. Se coneixia que cercava un mot de lloança i que no en trobava cap de prou granat; i, després d'haver pres alè dues o tres vegades sense assolir la paraula a què l'havia d'aplicar, atalaià per la clariana del bolou la figura trencadella d'en Vadô Set-trossos, i va cridar, amb un clam de l'ànima:
-Veniu-me aquí, Vadô! Baixeu!… ¡Mireu's-em això! Què us en sembla?
|
[
"Què va xiuxiuejar el primer interlocutor?",
"Per què?",
"Quin és el seu objectiu?",
"Era un home o una dona, el que parlava?",
"Què va respondre l'altra persona?",
"Es va enfadar, l'home?",
"I què li va dir?",
"I doncs, què va fer la protagonista?",
"Què va demanar?",
"On seia?",
"Com va reaccionar el seu progenitor?",
"Què sentia?",
"Trobava algun compliment per fer-li?",
"I doncs, què va fer?",
"Què va proferir?",
"Quina pregunta li va fer?"
] |
{
"answer_end": [
161,
254,
361,
78,
395,
479,
479,
585,
640,
640,
761,
772,
854,
1031,
1136,
1136
],
"answer_start": [
0,
163,
256,
59,
363,
396,
396,
508,
587,
612,
642,
642,
774,
859,
1035,
1119
],
"input_text": [
"Que ja que no havia volgut fer la pols a les senyores de Roses, potser a Valéncia gastaria més coratge.",
"Perquè allí no ho saben pas, si sempre ha dut mantellina i si sa mare no n'emprava sinó una de blanca.",
"Que doni el cop i que vegin que la pubilla Saura ès una senyora amb tots els ets i uts.",
"Un home.",
"Que ja en parlarien, d'això.",
"Sí.",
"Que vuit duros li costava, i no haver pogut veure-li posat.",
"Va agafar la capsa, en va treure el barret i allí mateix se'l va posar.",
"Com li esqueia.",
"Al sofà.",
"Entrebadà la seva bocassa, encantant-se i manejant el cap amunt i avall com aquell qui no se sap acabar la seva.",
"Admiració.",
"No.",
"Atalaià per la clariana del bolou la figura trencadella d'en Vadô Set-trossos.",
"Que hi anés el Vadô, que baixés a mirar-ho.",
"Que què li semblava."
]
}
|
books
|
Però el bander va endevinar-li l'intent, i, segant-li l'aventatge, li va engaltar l'escopeta, engegant-li un tret sense cap mena d'avís.
-Ara les pagaràs totes plegades, escapat de galera!
I ventura va tenir, en Biel, d'amagar-se darrera una roca; perquè, si no, hi hauria deixat la pell.
Aleshores, qui va veure's en perill va ser el bander, puix que en Biel, en una flamarada d'ira, va engegar també la seva arma. I, encara que va errar el tret, l'esverament del seu enemic i el temps que va perdre carregant de nou van donar-li'n, a ell, per a esmunyir-se darrera un barder i endinsar-se a salt de guilla per les fosquedats dels boscos del comte.
Però, enardit per la brega, el bander es va llançar com foll al seu seguici, cercant l'ocasió en què pogués engaltar-li l'arma. Bosc endins i rost amunt, varen brincar llarga estona a salt de mata, estrompassant xaragalls i esbarzers, i anguilejant entre l'espessor com esperitats. En la seva fuita, en Biel es sentia ja penedit d'haver plantat cara al bander, i, malgrat el seu esverament, no sabia estar-se de rumiar. I el que rumiava era que potser el millor que li podria escaure seria que el seu perseguidor el deixés al seti d'una escopetada, per a acabar d'un cop amb la vida que duia. Però al mateix temps sentia temença de morir, abandonant, en fer-ho, tota esperança de ser de la Malena.
I per això fugia… i per això, de tant en tant, quan duia bon aventatge, es girava tot ell i plantava cara, amb el desig d'esporuguir el bander i fer-lo recular per sa saor, sense que li donés treballs d'engegar novament l'arma. Perquè la seva temor més grossa era que, si arribava a veure's estalonat, se li posés un tel als ulls, perdés el món de vista i fes un estropici com el que havia fet abans amb el Picotí.
Aquest pensament va estremir-lo de cap a peus. Primer la mort que arribar a una cosa semblant!
|
[
"Qui és el primer personatge que apareix?",
"I què va fer?",
"Què li deia, mentrestant?",
"Quina sort va tenir en Biel?",
"Què hauria passat si no hagués trobat aquest entaforall?",
"Com és que es van intercanviar els papers?",
"Va tocar-lo, en escopetejar?",
"Què va permetre aquest error?",
"Què feia, l'enemic, a causa d'estar entusiasmat per aquesta picabaralla?",
"Què van realitzar incessantment?",
"Com estava en Biel?",
"Què cavil·lava?",
"Però què passaria, si perdia la vida?",
"Què feia, mentre s'escapava?",
"Quina era la seva gran por?",
"Què preferia abans que passés això?"
] |
{
"answer_end": [
39,
135,
188,
246,
287,
414,
446,
648,
776,
930,
1068,
1241,
1346,
1574,
1761,
1856
],
"answer_start": [
0,
0,
137,
189,
189,
289,
416,
416,
650,
778,
932,
1070,
1243,
1348,
1576,
1810
],
"input_text": [
"Un bander.",
"Va endevinar-li l'intent, i, segant-li l'avantatge, li va engaltar l'escopeta, engegant-li un tret sense cap mena d'avís.",
"Que les pagaria totes plegades.",
"Va amagar-se darrera una roca.",
"S'hi hauria deixat la pell.",
"Perquè el Biel, en una flamarada d'ira, va engegar també la seva arma.",
"No.",
"Que el temps perdut en carregar de nou va donar-li'n, a el bander, per a esmunyir-se darrere un barder i endinsar-se a salt de guilla per les fosquedats dels boscos del comte.",
"Es va llançar com foll al seu seguici, cercant l'ocasió en què pogués engaltar-li l'arma.",
"Varen brincar llarga estona a salt de mata, estrompassant xaragalls i esbarzers, i anguilejant entre l'espessor com esperitats.",
"Es sentia penedit d'haver plantat cara al bander, i, malgrat el seu esverament, no sabia estar-se de rumiar.",
"Que potser el millor que li podria escaure seria que el seu perseguidor el deixés al seti d'una escopetada, per a acabar d'un cop amb la vida que duia.",
"Que abandonaria tota esperança de ser de la Malena.",
"De tant en tant, quan duia bon aventatge, es girava tot ell i plantava cara, amb el desig d'esporuguir el bander i fer-lo recular per sa saor, sense que li donés treballs d'engegar novament l'arma.",
"Que, si arribava a veure's estalonat, se li posés un tel als ulls, perdés el món de vista i fes un estropici com el que havia fet abans amb el Picotí.",
"La mort."
]
}
|
mitologia
|
Arió (Arion, Αρίων) va ser un personatge mitològic, un músic i bard grec nascut a Metimna, a Lesbos, i establert a Corint (segle VII aC). Va obtenir permís del seu amo Periandre, tirà de Corint, per recórrer la Magna Grècia i Sicília per guanyar diners cantant. Participà a Sicília en un certamen poètic, en el qual obtingué el primer premi. En el viatge de tornada, els mariners que el duien es posaren d'acord per robar-li el que havia guanyat i després llançar-lo al mar. Apol·lo se li va aparèixer en un somni, vestit de citarista, el va advertir que es protegís contra els enemics, i li va prometre el seu ajut. Quan Arió va ser atacat pels mariners, els pregà que abans el deixessin cantar per darrera vegada; hi accediren, i mentre cantava s'acostaren a la nau uns dofins enviats per Apol·lo. Llavors, confiant en el déu, saltà per la borda i un dels dofins el recollí i se l'emportà nedant fins a terra, on, quan va arribar, va oferir un sacrifici a Apol·lo i marxà cap a Corint. Allà explicà al tirà Periandre el que li havia passat. Quan la nau va arribar a port, Periandre va demanar als mariners on era Arió. Ells van respondre que s'havia ofegat durant el viatge, però Arió es va presentar i els mariners van ser executats. Apol·lo, en memòria dels fets, va transformar en constel·lacions la lira d'Arió i el dofí que el va salvar.
Periandre, probablement, va ser qui li va dedicar un monument a Tenaros, que existia encara en temps d'Heròdot i Pausànies.
Es considera que Arió va ser l'inventor de la poesia ditiràmbica i del terme ditiràmbic.
|
[
"Qui era Arió?",
"En quins temps va existir?",
"Què va poder fer, gràcies a l'autorització de Periandre?",
"En quina prova va aconseguir ser el triomfador?",
"Què li va passar en regressar?",
"Qui el va avisar del que passaria?",
"Què va demanar, Arió, quan el van abordar?",
"Qui va acudir en la seva ajuda?",
"Què va succeir a continuació?",
"A qui va narrar-li, Arió, els fets transcorreguts?",
"Com va actuar, Periandre?",
"I què van explicar els mariners?",
"Quin càstig van rebre els navegants?",
"Què va crear, Apol·lo, per a commemorar aquest episodi?",
"I Periandre?",
"Qui va veure, possiblement, aquest obelisc?",
"De què es creu que va ser precursor, Arió?"
] |
{
"answer_end": [
121,
136,
260,
340,
473,
615,
714,
798,
986,
1041,
1119,
1175,
1235,
1343,
1416,
1467,
1556
],
"answer_start": [
0,
0,
138,
262,
342,
475,
617,
732,
800,
988,
1043,
1121,
1115,
1237,
1345,
1345,
1469
],
"input_text": [
"Un personatge mitològic, un músic i bard grec nascut a Metimna, a Lesbos, i establert a Corint.",
"Al segle VII aC.",
"Va poder recórrer la Magna Grècia i Sicília per guanyar diners cantant.",
"En un certamen poètic de Sicília.",
"Els mariners que el duien es posaren d'acord per robar-li el que havia guanyat i després llançar-lo al mar.",
"Apol·lo.",
"Que el deixessin cantar per darrera vegada.",
"Uns dofins enviats per Apol·lo.",
"Arió saltà per la borda i un dels dofins el recollí i se l'emportà nedant fins a terra, on, quan va arribar, va oferir un sacrifici a Apol·lo i marxà cap a Corint.",
"Al tirà Periandre.",
"Quan la nau va arribar al port, va demanar als mariners on era Arió.",
"Que Arió s'havia ofegat durant el viatge.",
"Van ser execuatats.",
"Va transformar en constel·lacions la lira d'Arió i el dofí que el va salvar.",
"Va dedicar un monument a Tenaros.",
"Heròdot i Pausànies.",
"De la poesia ditiràmbica i del terme ditiràmbic."
]
}
|
books
|
En Jan ho havia dit sempre: -Dels dos bessons: l'un per la pàtria, l'altre per mi!
Al primer que anà a la guerra, tot just arribat a la trinxera, una bala li travessà el front, aquell front que a en Jan li semblava prometedor com una auba. Tota una vida per a servir només de aturall a una bala, com si fós un sac ple de sorra o un tronc d'arbre. Al menys hagués mort matant o tant sols ferint un soldat enemic!
Una nit sense estels, una d'aquestes nits que el cor és ple de sobressalt, que les remors se senten massa i el pensament delira, en Jan, que tant havia sembrat en sa llar l'amor patri, tot sospirant pregonament agafà el segon bessó pel muscle i amb veu tremolosa i els ulls baixos va dir-li: -Fill meu! tu ets el darrer i et vull per a mi… fuig!
Tenebres enllà, muntanyes amunt, lleugers com ocells de nit van marxar. La remor del riu els ofegava la fressa dels passos; l'un darrera l'altre, pujaven cap al cel, cobert d'una nuvolada atapeïda, feréstega. Caçadors d'isarts, ben tost assoliren la serralada al cim de la qual passava la fita que dividia dues nacions. En Jan i el seu fill van mirar acorats la muntanyada entre la fosca. Va semblar-los que un centinella els reptava irat, immòbil.
Un besar ressona al cim i dugues ombres es separen, l'una devalla per l'Espanya, l'altra per la França: de sobte s'aturen… aquella fita els sembla més alta, més vivent, més humana… sembla l'avi.
-Pàtria, perdona'm… sia per vos, pare!
-Un per a tu… el darrer per a mi!
|
[
"Com es diu el noi?",
"Què proclamava, habitualment?",
"Què li va passar al primer que va anar a combatre?",
"Què considera que és injust?",
"Com hagués preferit que morís?",
"Com era la foscor?",
"Què va fer en Jan?",
"Van escapar-se?",
"Com es descriu aquesta escapolida?",
"Què hi havia a la cresta de la muntanya?",
"Sentien alegria?",
"Què albiraven?",
"Quina sensació tenien els dos?",
"Es van fer un petó abans de dividir-se?",
"Quins dos països separava, la fita?",
"Quina impressió tenen quan es deturen?",
"Què expressa en Jan?",
"I l'altre, què li respon?"
] |
{
"answer_end": [
6,
81,
238,
345,
410,
539,
757,
828,
965,
1076,
1145,
1145,
1205,
1257,
1309,
1400,
1440,
1474
],
"answer_start": [
0,
0,
83,
240,
347,
412,
541,
758,
758,
986,
1078,
1078,
1147,
1207,
1259,
1330,
1402,
1441
],
"input_text": [
"Jan.",
"Que dels dos bessons, l'un per la pàtria i l'altre per ell.",
"Que tot just arribat a la trinxera, una bala li travessà el front, aquell front que a en Jan li semblava prometedor com una auba.",
"Que ha tingut tota una vida per a servir només de aturall a una bala, com si fós un sac ple de sorra o un tronc d'arbre.",
"Matant o ferint un soldat enemic.",
"Sense estels, una d'aquelles nits que el cor és ple de sobressalt, que les remors se senten massa i el pensament delira.",
"Agafà el segon bessó pel muscle i amb veu tremolosa i els ulls baixos va dir-li que ell era el darrer i el volia per a ell, que fugís.",
"Sí.",
"Tenebres enllà, muntanyes amunt, lleugers com ocells de nit; la remor del riu els ofegava els passos; l'un darrera l'altre, pujaven cap al cel, cobert d'una nuvolada atapeïda, feréstega.",
"La fita que dividia dues nacions.",
"No.",
"La muntanya entre la fosca.",
"Que un centinella els reptava, irat.",
"Sí.",
"Espanya i França.",
"Que aquella fita sembla més alta, més vivent i més humana, sembla l'avi.",
"Demana a la pàtria que el perdoni i que sia pel seu pare.",
"Que un per al Jan i el darrer per a ell."
]
}
|
bios
|
Núria Arias (Tortosa, 1965) és una artista catalana. Llicenciada en Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Des del 1997 fins al 2000 va assistir als cursos monogràfics de gravat a l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona. És una artista multidisciplinària, treballa en camp del gravat, la pintura amb tinta i el vídeo. L'any 2000 va presentar a l'Antic Ajuntament de Tarragona l'exposició de gravat “Homo mòbil”, que va itinerari a l'Escola d'Art de Tortosa i al Cercle de Belles Arts de Lleida.
L'artista ha estructurat la seva producció pictòrica en tres temes: el cos humà, entre la vida i la mort i paisatges. Treballs que formen part d'un projecte que l'artista està realitzant i que ha titulat “Desenterreu el meu cor de Wounded Knee. Obrint la biblioteca el cor”. Els seus paisatges tenen una clara influència orientalista en blanc i negre, amb algunes notes e color.
Les obres que integren la primera sèrie, “El cos humà”, formalment no són unitàries. No és aquesta la seva intensió, li interessa més la carrera simbòlica i la relaciona íntimament amb la segona sèrie, “Entre la vida i la mort”, en la qual ens dona una visió molt forta de l'existència humana. D'altra banda, tenim el “cos còsmic”, una figura femenina de llarga cabellera en posició fetal que fa la impressió d'estar girant en l'espai. En un segon nivell hi trobem, les figures masculines que es mouen “entre la vida i la mort”, figures en actitud de derrota amb el cap abaixat que avancen cap al buit, cap a la no-existència, però també figures en moviment, plenes de vida.
De la seva producció videogràfica destaquem A través del espejo/ A través del mirall, treball que forma part de l'exposició “El d_efecte barroc” al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (2010) i posteriorment presentada al Centre d'Art Contemporani de Quito, Equador (2011). Una mostra que tenia com a tema el mite de la identitat hispànica sintetitzada en la cultura barroca i les seves derivacions. També, destaquem, Naturagente. Entrevista al mamo Lwntana, dins del marc de la Universitat de Sabers Ancestrals (UDSA) (2015, Colòmbia). Dos treballs que ens parlen dels seus objectius, de la seva recerca en la producció visual i plàstica, que està unida, com hem dit, a la seva consciència política i social.
|
[
"Qui és Núria Arias?",
"Què va estudiar?",
"On va freqüentar entre el 1997 i el 2000?",
"En quins àmbits opera?",
"Què va exhibir el 2000?",
"En quines qüestions es centra la seva obra?",
"A quina iniciativa pertanyen aquestes tasques?",
"Formen un conjunt, les produccions d'El cos humà?",
"Però quina idea té, Núria?",
"Què és el cos còsmic?",
"I en l'estadi inferior?",
"Quina filmació seva es ressalta?",
"On es va exhibir, també?",
"Que es representava en aquesta obra?",
"Quina altra producció va ser rellevant?",
"Què evidencien aquests audiovisuals?"
] |
{
"answer_end": [
51,
109,
221,
318,
495,
613,
770,
959,
1168,
1310,
1549,
1743,
1831,
1957,
2070,
2267
],
"answer_start": [
0,
53,
111,
223,
320,
497,
615,
876,
961,
1170,
1312,
1551,
1551,
1833,
1959,
2096
],
"input_text": [
"Una artista catalana.",
"Belles Arts a la Universitat de Barcelona.",
"Als cursos monogràfics de gravat a l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona.",
"En el gravat, la pintura amb tinta i el vídeo.",
"L'exposició del gravat Homo mòbil a l'Antic Ajuntament de Tarragona, que va itinerari a l'Escola Art de Tortosa i al Cercle de les Belles Arts de Lleida.",
"En el cos humà, entre la vida i la mort i els paisatges.",
"Al projecte que està realitzant i ha titulat Desenterreu el meu cor de Wounded Knee. Obrint la biblioteca el cor.",
"No.",
"Li interessa més la carrera simbòlica i la relaciona íntimament amb la segona sèrie, Entre la vida i la mort, en la qual ens dona una visió molt forta de l'existència humana.",
"Una figura femenina de llarga cabellera en posició fetal que fa la impressió d'estar girant en l'espai.",
"Hi trobem les figures masculines que es mouen entre la vida i la mort, figures en actitud de derrota amb el cap abaixat que avancen cap al buit, cap a la no-existència, però també figures en moviment, plenes de vida.",
"A través del espejo/ A través del mirall, treball que forma part de l'exposició El d_efecte barroc\" al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.",
"Al Centre d'Art Contemporani de Quito, a Equador.",
"El mite de la identitat hispànica sintetitzada en la cultura barroca i les seves derivacions.",
"Naturagente. Entrevista al mamo Lwntana, dins del marc de la Universitat de Sabers Ancestrals.",
"Els seus objectius i la recerca en la producció visual i plàstica, que està unida a la seva consciència política i social."
]
}
|
bios
|
Carme Pinós i Desplat (Barcelona, Catalunya, 1954) és una arquitecta i professora universitària catalana. Després d'assolir el reconeixement internacional amb Enric Miralles amb projectes com el cementiri d'Igualada (1991) va fundar el seu propi estudi.
Ha donat classes a la Kunstakademie de Düsseldorf, la Columbia University de NY o la Harvard University.
Entre els seus projectes destaquen les Oficines Cube I i Cube II a Guadalajara (Mèxic), l'Edifici de Departaments de la Universitat d'Econòmiques de Viena, el CaixaForum de Saragossa o el conjunt de la plaça de la Gardunya, l'Escola Massana i la façana posterior del mercat de la Boqueria a Barcelona. El ministeri espanyol de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana li va concedir el Premio Nacional d'Arquitectura 2021.
Va néixer el 23 de juny de 1954 a la ciutat de Barcelona. La seva infància va ser determinant per a les seves eleccions a la seva vida adulta: el seu pare, Tomás Pinós, metge i director de patología digestiva a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, la va tenir amb seixanta anys. Mentre ella estudiava arquitectura a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona pel mandat del seu pare, va ajudar a la seva mare a dirigir la finca agricola que tenien a Balaguer (Lleida). Aquesta experiència ha influenciat en la seva concepció paisatjistica a l'hora de projectar edificis que s'adeqüen al caracter particular de cada lloc.
A l'escola d'arquitecura va conèixer a Enric Miralles (1955-2000), el seu marit i soci per més d'una dècada.
De la seva etapa inicial amb Miralles, a part del Cementiri d'Igualada, les obres més reconegudes són: L'Escola la Llauna, Badalona (1991), el Centre Social a Hostalets de Balenyà (1992), el Camp Olímpic de Tir amb Arc, Barcelona (1991), el Pabellón Pedro Ferrándiz (1993), el Centre Social La Mina (1993) i l'Escola-Habitatge a Morella (1993). Per aquesta última obra van rebre el Premi Nacional d'Arquitectura en 1995.
Després d'aconseguir el reconeixement internacional, funda el seu propi estudi en 1991 sota el nom d'Estudi Carme Pinós, que enlaira després de guanyar el concurs per fer el Passeig Marítim de Torrevella (1996).
Entre els seus projectes actuals més destacats es troben el Pla General del centre històric de Saint-Dizier (França), on també s'estan donant a terme diverses intervencions a l'espai públic; la construcció de la Torre Cube a Guadalajara (Mèxic); el centre cultural i d'exposicions CaixaForum de Saragossa (Espanya); i el conjunt compost per la plaça de la Gardunya, l'Escola Massana, un edifici d'habitatges i la façana posterior del mercat de la Boqueria a Barcelona (Espanya). L'any 2012 crea la firma de mobiliari Objects by Estudi Carme Pinós, una col·lecció de productes a preus accessibles, amb materials d'alta qualitat, versàtils i de fàcil muntatge.
En 2021, el Museu ICO de Madrid, amb la seva "aposta, però donar visibilitat a grans exponents de l'arquitectura contemporània", li va dedicar una gran exposició, que comprèn els trenta anys de la seva carrera.Va ser la primera exposició que es va fer d'una arquitecta a Espanya.
Algunes de les seves obres més representatvies són:
|
[
"A què es dedica Carme Pinós i Desplat?",
"Té la seva particular oficina?",
"Què van aconseguir, de manera conjunta, Carme Pinós i Enric Miralles?",
"On ha exercit com a professora?",
"Quines iniciatives ressalten?",
"Amb quin premi se la va obsequiar?",
"Quin factor de la seva infantesa va influir les seves decisions posteriors?",
"Com és que va formar-se com a arquitecta?",
"Què més feia, alhora que era universitària?",
"En quin sentit la va concernir aquesta rutina?",
"Amb qui va coincidir mentre estudiava?",
"Quins projectes van dur a terme, plegats?",
"Gràcies a quina construcció van obtenir el Premi Nacional de Cultura l'any 1995?",
"Com va anomenar el seu negoci?",
"Què va formar el 2012?",
"Què se li va brindar el 2021?"
] |
{
"answer_end": [
104,
252,
215,
357,
659,
777,
1072,
1180,
1265,
1417,
1526,
1871,
1947,
2068,
2818,
3029
],
"answer_start": [
0,
106,
106,
254,
359,
661,
837,
1074,
1074,
1267,
1419,
1528,
1836,
1949,
2640,
2820
],
"input_text": [
"És una arquitecta i universitària catalana.",
"Sí.",
"D'assolir el reconeixement internacional amb projectes com el cementiri d'Igualada.",
"A la Kunstakademie de Düsseldorf, la Columbia University de NY i la Harvard University.",
"Les Oficines Cube I i Cubbe II a Guadalajara, l'Edifici de Departaments de la Universitat d'Econòmiques de Viena, el CaixaForum de Saragossa o el conjunt de la plaça de la Gardunya, l'Escola Massana i la façana posterior del mercat de la Boqueria a Barcelona.",
"Amb el Premio Nacional d'Arquitectura 2021, concedit pel ministeri espanyol de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.",
"Que el seu pare, Tomás Pinós, metge i director de patología digestiva a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, la va tenir amb seixanta anys.",
"Ho va manar el seu pare.",
"Ajudava la seva mare a dirigir la finca agricola que tenien a Balaguer.",
"En la seva percepció paisatjistica a l'hora de projectar edificis que s'adeqüen al caracter particular de cada lloc.",
"Amb Enric Miralles, el seu marit i soci per més d'una dècada.",
"L'escola de la Llauna a Badalona, el Centre Social a Hostalets de Balenyà, el Camp Olímpic de Tir amb Arc a Barcelona, el Pabellón Pedro Ferrándiz, el Centre Social La Mina i l'Escola-Habitatge a Morella.",
"A l'Escola-Habitatge a Morella.",
"Estudi Carme Pinós.",
"La firma de mobiliari Objects by Estudi Carme Pinós, una col·lecció de productes a preus accessibles, amb materials d'alta qualitat, versàtils i de fàcil muntatge.",
"Una gran exposició que comprèn els trenta anys de la seva carrera."
]
}
|
bios
|
Sefa Ponsatí i Brancós (la Bisbal d'Empordà, 1942) és una educadora catalana, especialment en l'àmbit de la cinematografia.
De joveneta anà a Barcelona a estudiar belles arts, disseny, teatre i cinema. Es va iniciar com a conductora de tallers de cinema i va escriure articles de cine a la revista Imagen i sonido del 1963 al 1975. El 1968 va entrar a formar part de Col·lecció Cinematogràfica Catalana (COCICA), dirigida per Miquel Porter i Moix i Guillemette Huerre Boca. L'exemple del cineclub infantil Faroun Film de Mont-real la va inspirar el 1970 a fundar el col·lectiu audiovisual Drac Màgic.
Durant la dècada del 1990 va estar a Praga, Mont-real, París i Londres, contactant amb gen dedicada al cinema d'animació i al cinema infantil. El 1990 va organitzar la I Mostra de Cinema d'Animació Infantil en homenatge a Hermínia Tyrlová, i el seu èxit la impulsa el 1992 a fundar Cinètic, associació especialitzada en difondre el cinema d'animació a les escoles per tal que els nens aprenguin el llenguatge de les imatges. El 1993 va ingressar al Centre Internacional del Film per a la Infància i la Joventut (CIFEJ) i a l'Associació Internacional Film Animació (ASIFA).
Als XI Premis de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya va rebre el premi a la millor contribució personal o col·lectiva que incrementi el patrimoni cinematogràfic de Catalunya "per la seva contribució a la difusió del cinema d'animació i l'educació cinematogràfica entre els infants i els joves". Posteriorment també ha organitzat exposicions al Museu del Cinema de Girona i al Museu del Joguet de Catalunya a Figueres.
El 2019 fou nomenada "Bisbalenca de l'any".
|
[
"A què es dedica Sefa Ponsatí i Brancós?",
"En quins àmbits va formar-se?",
"A on?",
"Quina va ser la seva primera feina?",
"On va integrar-se l'any 1968?",
"Qui ho presidia?",
"En què es va basar per crear el projecte Drac Màgic?",
"Què era el Drac Màgic?",
"On va residir durant els anys noranta?",
"Per quin motiu?",
"Què va administrar?",
"De quins col·lectius va formar part?",
"Per quina raó va ser guardonada?",
"Qui li va atorgar la recompensa?",
"On ha gestionat exhibicions, des d'aleshores?",
"Com va ser designada, l'any 2019?"
] |
{
"answer_end": [
122,
200,
200,
330,
411,
472,
599,
599,
671,
742,
1024,
1172,
1477,
1477,
1600,
1644
],
"answer_start": [
0,
124,
124,
202,
332,
332,
476,
554,
601,
601,
744,
1026,
1174,
1174,
1479,
1602
],
"input_text": [
"És una educadora catalana, especialment en l'àmbit de la cinematografia.",
"Amb belles arts, disseny, teatre i cinema.",
"A Barcelona.",
"Com a conductora de tallers de cinema i va escriure articles de cine a la revista Imagen i sonido.",
"A la Col·lecció Cinematogràfica Catalana (COCICA).",
"Miquel Porter i Moix i Guillemette Huerre Boca.",
"En el cineclub infantil Faroun Film de Mont-real.",
"Un col·lectiu audiovisual.",
"A Praga, Mont-real, París i Londres.",
"Per contactar amb gent dedicada al cinema d'animació i al cinema infantil.",
"La I Mostra de Cinema d'Animació Infantil en homenatge a Hermínia Tyrlová i el Cinètic, una associació especialitzada en difondre el cinema d'animació a les escoles per tal que els nens aprenguin el llenguatge de les imatges.",
"Del Centre Internacional del Film per a la Infància i la Joventut i de l'Associació Internacional Film Animació.",
"Per la millor contribució personal o col·lectiva que incrementi el patrimoni cinematogràfic a Catalunya i per la seva contribució del cinema d'animació i l'educació cinematogràfica entre els infants i els joves.",
"La Generalitat de Catalunya, als XI Premis de Cinematografia.",
"Al Museu del Cinema de Girona i al Museu del Joguet de Catalunya a Figueres.",
"Bisbalenca de l'any."
]
}
|
mitologia
|
Le charroi de Nîmes (en cat. els carros de Nimes o el comboi de carros de Nimes) és una cançó de gesta francesa del cicle de Guillem que narra la conquesta de Nimes per part de Guillem. Es considera de la primera meitat del segle xii i consta de 1.486 versos decasíl·labs repartits en 57 laisses assonants. Argumentalment és continuada per La Prise d'Orange. Es conserva en 8 manuscrits cíclics (i un de fragmentari), que contenen, ordenades segons el desenvolupament de l'argument, diverses obres del cicle de Guillem.
Tornant d'una cacera, Guillem s'adona que Lluís, a qui ell havia ajudat a guanyar la corona, ha repartit feus entre tots els seus vassalls, però l'ha oblidat, cosa que li retreu indignat. Rebutjant els intents de reparació de Lluís, Guillem decideix anar a conquerir el seu propi feu al "Regne d'Espanya", ocupat per sarraïns. Guillem reuneix cavallers, entre ells els seus nebots Bertran i Guielin, i emprèn la marxa vers Nimes. Pel camí troben un vilà amb un carro on carrega un barril de sal. En aquesta trobada se'ls acudeix de muntar un comboi de carros, aparentment carregats amb barrils de mercaderies per comerciar però en realitat amb barrils on s'amaguen els cavallers, per entrar a Nimes amb una estratègia de cavall de Troia. Amb aquesta estratègia aconsegueixen entrar a la ciutat i conquerir-la vencent el rei Otran i el seu germà Harpin.
La cançó de gesta no es basa en absolut en cap fet històric, tot i que Guillem sí que va participar en batalles contra els sarraïns, com la Batalla de l'Orbieu.
La cançó de gesta reflecteix en la seva part inicial el problema contemporani real d'un rei feble i indecís, que ja es reflectia en Li coronemenz Looïs, davant d'uns vassalls poderosos. També els conflictes que es creen quan els feus esdevenen hereditaris i els segons fills no tenen terres. A l'inici, Lluís ofereix a Guillem diversos feus, el senyor dels quals ha mort deixant fills petits, i Guillem els refusa per no desheretar aquests fills. També li ofereix la meitat del seu regne, que Guillem refusa per no afeblir el regne. Finalment, Lluís va a conquerir Nimes amb molts cavallers que no tenen feus (bacheliers).
La part de la conquesta de Nimes està dominada per una sèrie d'escenes còmiques amb les peripècies del comboi de carros guiat per cavallers que no saben fer-ho i on els personatges es posen en situacions una mica ridícules, per exemple, vestint roba de comerciant i no de cavallers. La part on es descriu la batalla final, aquesta sí pròpia de cavallers, és relativament curta.
|
[
"Què és le charroi de Nîmes?",
"Com es tradueix a la llengua catalana?",
"Quan es creu es va compondre?",
"Com està construïda?",
"Qui va seguir creant la trama?",
"On es preserva?",
"Per quin motiu s'enfada, Guillem?",
"I què determina que ha de fer?",
"Amb qui se'n va?",
"Com sorgeix la idea d'accedir a Nimes ocults en bocois?",
"A què recorda aquesta maniobra?",
"I doncs, què assoleixen?",
"Aquesta cantarella es fonamenta de fets reals?",
"Però va existir, Guillem?",
"Què pretén reproduir la conposició?",
"Com són les narracions sobre la invasió de Nimes?"
] |
{
"answer_end": [
184,
80,
233,
305,
357,
518,
706,
845,
948,
1256,
1256,
1371,
1432,
1532,
1824,
2533
],
"answer_start": [
0,
0,
186,
236,
307,
359,
520,
753,
847,
950,
1200,
1258,
1373,
1373,
1534,
2157
],
"input_text": [
"Una cançó de gesta francesa del cicle de Guillem que narra la conquesta de Nimes per part de Guillem.",
"Els carros de Nimes o el comboi de carros de Nimes.",
"Durant la primera meitat del segle xii.",
"Amb 1.486 versos decasíl·labs repartits en 57 laisses assonants.",
"La Prise d'Orange.",
"En 8 manuscrits cíclics (i un de fragmentari), que contenen, ordenades segons el desenvolupament de l'argument, diverses obres del cicle de Guillem.",
"Perquè en tornar d'una cacera, s'adona que Lluís, a qui ell havia ajudat a guanyar la corona, ha repartit feus entre tots els vassalls, però l'ha oblidat.",
"Anar a conquerir el seu propi feu al Regne d'Espanya, ocupat pels sarraïns.",
"Amb els cavallers, entre ells els seus nebots Bertran i Guilein.",
"Pel camí troben un vilà amb un carro on carrega un barril de sal i se'ls acudeix de muntar un comboi de carros, aparentment carregats amb barrils de mercaderies per comercia però en realitat amb barrils on s'amaguen els cavallers.",
"A l'estratègia de cavall de Troia.",
"Entrar a la ciutat i conquerir-la, vencent el rei Otran i el seu germà Harpin.",
"No.",
"Sí, i va participar en batalles contra els sarraïns, com la Batalla d'Orbieu.",
"El problema contemporani real d'un rei feble i indecís davant d'uns vassalls poderosos i els conflictes que es creen quan els feus esdevenen hereditaris i els segons fills no tenen terres.",
"Són una sèrie d'escenes còmiques amb les peripècies del comboi de carros guiat per cavallers que no saben fer-ho i on els personatges es posen en situacions una mica ridícules, per exemple, vestint roba de comerciant i no de cavallers; en canvi, la part on es descriu la batalla final és pròpia de cavallers."
]
}
|
mitologia
|
La Deessa Yemayà és una Orixa femenina del panteó del poble ioruba. Yemayà és originaria de Nigèria i el seu culte fou traslladat al continent americà, en el període del tràfic d'esclaus, juntament amb les altres religions africanes tradicionals i els seus costums.
El 2 de febrer té lloc la seva celebració en tots els països americans de l'Atlàntic sud. En aquest dia, persones de cultes tals com l'Africanisme, el Candomblé i la Umbanda (inclosa la Quimbanda) van cap al mar portant barques amb ofrenes.
Els esclaus africans, en convertir-se a la religió catòlica, van seguir amb la pràctica del sincretisme, i van sincretitzar a Yemayà, la Deessa ioruba del mar, amb la Mare de Déu de l'Esglesia catòlica.
Yemayà, va esdenir la patrona dels navegants, dels mariners i dels pescadors (aquest sincretisme religiós també es va donar a Brasil), d'aquesta manera els europeus creien que els esclaus africans s'havien convertit, però ignoraven que els esclaus continuaven amb el culte a Yemayà, una Orixa que regna en els mars i en tot el que hi ha en ells, és la protectora de la llar, i de la família, dels vaixells, i dels pescadors, i és la propietària dels fruits del mar. Aquest sincretisme va alterar molt la imatge de Yemayà, però mai va acabar d'alterar-la del tot, doncs encara es conserven imatges tradicionals o amb sincretisme lleu.
En la seva forma original, aquesta Orixa africana és venerada des de remots temps per milions d'africans. Després del sincretisme la van representar com una dona blanca, amb un vestit de color blau cel (o blanc en alguns casos) de llargs cabells negres, i llançant perles amb les seves mans. En alguns casos, també es conserva la imatge tradicional, una dona amb atributs femenins destacats, alletant a un nen, representant l'amor i la protecció materna sobre els seus fills, i sobre tots els que la invoquen. En uns altres, com en el candomblé brasiler, se la sol representar com una dona afroamericana amb un vestit típic del candomblé, portant un mirall i una corona, o també com una sirena, una criatura mitològica marina.
Algunes ofrenes que posseeix són miralls de peixos i flors amb plomes celestials), ventalls (de qualsevol classe, usualment posseeixen plomes blanques o tenyides de celeste), pintes, corones (símbol que Iemanjá és propietària i senyora del mar), ancores, rems, timó, estels marins, conchillas, buzios (es tracta de caragols consagrats als orishes) i tots els objectes propis del mar.
Les seves ofrenes són lliurades en els temples afroamericans, i consten de ferramentas (es tracta dels objectes que són afins a Yemayà), menjars (com la mazamorra), velones i vés-les siguin de parafina o de cera d'abella de la mel (celestes o simplement blanques), flors blanques o celestes, perfums i colònies, fruites (especialment síndries, les quals són tallades en forma de flor i es col·loca blat de moro blanc bullit amb julivert), bijuteria, etc.
|
[
"Què és la Deessa Yemayà?",
"D'on és nativa?",
"I com és que ara la podem trobar a Amèrica?",
"Quin dia se la lloa?",
"Quins rituals es fan al llarg del jorn?",
"Com és que es dirigeixen a l'oceà?",
"De què és benefactora?",
"Què desconeixien, els catòlics, d'aquesta pràctica?",
"A quan es remunta el culte a l'Orixa autèntica?",
"Com va caracteritzar després de l'arribada dels europeus?",
"La figura original com és?",
"I en la tradició del Brasil?",
"De quines donacions compta?",
"On es deixen els obsequis?",
"I de què es fonamenten?"
] |
{
"answer_end": [
66,
99,
264,
354,
505,
708,
786,
1174,
1448,
1634,
1852,
2069,
2453,
2515,
2908
],
"answer_start": [
0,
68,
102,
266,
356,
507,
710,
710,
1344,
1450,
1636,
1854,
2071,
2455,
2455
],
"input_text": [
"Una Orixa femenina del panteó del poble ioruba.",
"De Nigèria.",
"Perquè el seu culte fou traslladat al continent americà, en el període del tràfic d'esclaus, juntament amb les altres religions africanes tradicionals i els seus costums.",
"El 2 de febrer.",
"Persones de cultes tals com l'Africanisme, el Candomblé i la Umbanda (inclosa la Quimbanda) van cap al mar portant barques amb ofrenes.",
"Perquè els esclaus africans, en convertir-se a la religió catòlica, van seguir amb la pràctica del sincretisme, i van sincretitzar a Yemayà, la Deessa ioruba del mar, amb la Mare de Déu de l'Esglesia catòlica.",
"Dels navegants, dels mariners i dels pescadors.",
"Que els esclaus continuaven amb el culte a Yemayà, una Orixa que regna els mars i en tot el que hi ha en ells, és la protectora de la llar, i de la família, dels vaixells i dels pescadors, i és la propietària dels fruits del mar.",
"A remots temps.",
"Com una dona blanca, amb un vestit de color blau cel (o blanc en alguns casos) de llargs cabells negres, i llançant perles amb les seves mans.",
"Una dona amb atributs femenins destacats, alletant a un nen, representant l'amor i la protecció materna sobre els seus fills, i sobre tots els que la invoquen.",
"Se la sol representar com una dona afroamericana amb un vestit típic de candomblé, portant un mirall i una corona, o també com una sirena, una criatura mitològica marina.",
"De miralls de peixos i flors amb plomes celestials, ventalls, pintes, corones, ancores, rems, timó, estels marins, conchillas, buzios i tots els objectes propis del mar.",
"En els temples afroamericans.",
"De ferramentas, menjars, velones i vés-les siguin de parafina o de cera d'abella de la mel, flors blanques o celestes, perfums i colònies, fruites, bijuteria, etc."
]
}
|
books
|
-Que no veus que està morta? Adéu!…Fins a demà… -I caminà de pressa, allunyant-se.
La Nieves romangué dreta, com una estàtua, durant un minut llarg. Al traspassar la llinda, li caigué a la mà una gota. Mirà enlaire. Tot estava sereníssim, i allà, en la llunyania, titil·lava, pàl·lid com una espurna d'or rebaixat, l'estel de la tarda. La gota caiguda en la mà de la Nieves era una llàgrima. Temps a venir, ne plorà moltes. En Pasqualet s'havia girat per a ella com una mitja. No que no lestimés. Ella ho veia clarament, que se l'estimava, que només de clavar-li ella la mirada el feia tremolar i perdre l'esma: però ell no se l'estimava com abans, amb aquella claredat, amb aquella senzillesa, amb aquella dolçor ingènua d'algun dia; ara la noia sentia entre ells un quelcom foraster, una influència maligna que ho entenebria tot, que omplia aquelles relacions de rampells, de fredors, de recriminacions, de malesvolences, inexplicables en bona lògica… «Es l'altre que es revenja…» -pensava la pobra xicota. I una i altra volta estava temptada de dir-li tot a l'estimat, d'obrir-li els ulls respecte al traïdor; però la detenia sempre la promesa feta de callar, el que podia ocórrer, el mateix silenci sospitós que havia guardat fins aleshores… En efecte: ¿com excusar-lo, aquell silenci que s'havia convertit per a ella en un parany que li privava tota defensa franca i airosa?
I, entretant, el verí anava fent la seva obra destructora en el cor de l'amic.
|
[
"Què pregunta la primera persona que parla?",
"Com defugeix?",
"Com es diu el personatge?",
"Com es va quedar?",
"Què va notar?",
"Plovia?",
"I doncs, què era el que li havia caigut?",
"Va sentir que els sentiments d'en Pasqualet havien canviat?",
"De quina manera l'apreciava, abans?",
"I què percebia, la Nieves, ara?",
"Què reflexionava?",
"Per què es delia?",
"Per quin motiu no ho feia?",
"I per què més?",
"En Pasqualet intuïa alguna cosa, d'aquest emmudiment?",
"I a ella com l'afectava haver de fer mutis?",
"Què passava a mesura que transcorrien els dies?"
] |
{
"answer_end": [
28,
81,
92,
147,
200,
237,
390,
647,
733,
952,
1007,
1111,
1161,
1183,
1244,
1379,
1457
],
"answer_start": [
0,
0,
83,
83,
149,
216,
336,
424,
612,
735,
954,
1009,
1113,
1113,
1185,
1257,
1380
],
"input_text": [
"Que si no veu que està morta.",
"Caminant de pressa i allunyant-se.",
"Nieves.",
"Dreta, com una estàtua, durant un minut llarg.",
"Una gota que li caigué a la mà.",
"No.",
"Una llàgrima.",
"Sí.",
"Amb claredat, senzillesa, amb la dolçor ingènua d'algun dia.",
"Sentia entre ells un quelcom foraster, una influència maligna que ho entenebria tot, que omplia aquelles relacions de rampells, de fredors, de recriminacions, de malesvolences, inexplicables en bona lògica.",
"Que era l'altre que es revenjava.",
"Per dir-li tot a l'estimat i obrir-li els ulls respecte al traïdor.",
"Perquè havia fet la promesa de callar.",
"Pel que podia ocórrer.",
"Si.",
"S'havia convertit en un parany que li privava de tota defensa franca i airosa.",
"Que el verí anava fent la seva obra destructora en el cor de l'amic."
]
}
|
bios
|
Anna Tortajada Orriols (Sabadell, 24 de maig de 1957) és una escriptora catalana i traductora de l'alemany al català o castellà. Va treballar molts anys com a traductora i lectora d'alemany per a diferents editorials i, posteriorment, va començar a publicar els seus propis llibres.
Nascuda a Sabadell el 24 de maig de 1957 i actualment residint a Barcelona, Anna Tortajada des de ben petita jugava a escriure contes. És escriptora i traductora de l'alemany al català i castellà. Les seves obres han sigut traduïdes al castellà, català, alemany, italià, portuguès, japonès i anglès.
Va decidir cursar el batxillerat de ciències perquè a les lletres tenia clar que s'hi dedicaria, i així podia tenir coneixements de les Ciències. Tot i això, la seva assignatura preferida va ser el llatí, assignatura que li va despertar l'amor de la traducció. Arran d'aquesta vocació va anar quatre anys a viure a München (Alemanya) on va cursar la carrera de Filologia Hispànica.
Actualment resideix a Barcelona i, a part de dedicar-se a l'escriptura i a la traducció, també fa tallers d'escriptura, activitats de lectura, col·labora a activitats que s'organitzen a biblioteques i llibreries (l'Hora del conte) i conferències, tallers a centres d'ensenyament i tertúlies.
L'any 2000 publica la seva primera obra de producció pròpia amb l'editorial Barcanova: Cruïlla de mons, una novel·la històrica.[cal citació]
Amb més d'una vintena de llibres publicats des de llavors, ha fet novel·la històrica rigorosa i documentada, contes infantils i novel·les juvenils i, fins i tot, ha publicat una obra de teatre per a nens, amb una visió molt diferent entre unes i altres. També té afició als contes tradicionals i les rondalles.
Molts dels seus llibres es fan servir com a llibre de lectura en escoles de Catalunya i Andorra. És per això que sovint fa visites i xerrades als centres d'ensenyament per parlar amb els lectors i promoure el gust per la lectura. També dona conferències sobre història antiga i fa tallers de lectura i d'escriptura.
A més de fer de traductora, escriptora i fer conferències i tallers, Anna Tortajada també ha fet col·laboracions periòdiques en mitjans de comunicació, premsa, ràdio i televisió.
Avui dia fa col·laboracions esporàdiques amb altres mitjans de comunicació.
|
[
"Qui és Anna Tortajada Orriols?",
"Com ha sigut la seva trajectòria professional?",
"En la seva infància ja tenia passió per la literatura?",
"A quines llengües s'han adaptat els seus llibres?",
"Per quin motiu no va estudiar el batxillerat humanístic?",
"Quina era la matèria que més li agradava?",
"On la va dur aquesta inclinació?",
"Què realitza, a més d'escriure llibres i fer interpretacions?",
"Com es va titular el seu primer text?",
"Amb quin segell editorial?",
"Quins gèneres narratius ha escrit?",
"Què més la delecta?",
"On es llegeixen les seves obres?",
"Amb quin objectiu realitza col·loquis?",
"Amb què ha contribuit?"
] |
{
"answer_end": [
129,
283,
418,
583,
729,
788,
965,
1257,
1390,
1390,
1603,
1709,
1806,
1939,
2204
],
"answer_start": [
0,
131,
361,
482,
585,
731,
846,
1002,
1259,
1259,
1459,
1654,
1711,
1808,
2096
],
"input_text": [
"Una escriptora catalana i traductora de l'alemany al català o castellà.",
"Va treballar molts anys com a traductora i lectora d'alemany per a diferents editorials i, posteriorment, va començar a publicar els seus propis llibres.",
"Sí.",
"Al castellà, al català, a l'alemany, a l'italià, al portuguès, al japonès i a l'anglès.",
"Perquè tenia clar que es dedicaria a les lletres, i així podia tenir coneixements de les Ciències.",
"Llatí.",
"A München (Alemanya) on va cursar la carrera de Filologia Hispànica.",
"Tallers d'escriptura, activitats de lectura, col·labora a activitats que s'organitzen a biblioteques i llibreries i conferències, tallers a centres d'ensenyament i tertúlies.",
"Cruïlla de mons, una novel·la històrica.",
"Amb Barcanova.",
"Novel·la històrica rigorosa i documentada, contes infantils i novel·les juvenils i una obra de teatre per a nens.",
"Els contes tradicionals i les rondalles.",
"En escoles de Catalunya i Andorra.",
"Per parlar amb els lectors i promoure el gust per la lectura.",
"Amb mitjans de comunicació, premsa, ràdio i televisió."
]
}
|
bios
|
Matilde Valeriana Ridocci Garcia (Xàtiva, 12 de setembre de 1843 - 24 de juliol de 1922) fou una pedagoga, escriptora i pintora valenciana.
De família de comerciants italians instal·lats a Xàtiva, va estudiar Magisteri a la Normal Femenina de València, on aconsegueix el títol de mestra elemental. Exerceix a l'escola pública de Teulada i d'ací passa a treballar de segona mestra a l'Escola Superior Normal de València (1869), lloc de treball que hagué d'abandonar per motius familiars. Entre 1878 i 1893, després d'haver superat una oposició, treballa de mestra de l'Escola superior de xiquetes de Xàtiva, i el 1899 obtingué una plaça en l'Escola Normal Femenina de València, com a professora numerària, per oposició. És nomenada directora del centre l'any següent. El 1917 permuta amb la professora Carmen Cervera Torres i es trasllada a la Normal Femenina de Castelló on impartirà l'assignatura de Matemàtiques fins que es jubili. Fou, doncs, directora de la Normal femenina entre 1900 i 1909, uns anys força conflictius pels debats establerts entre església-estat al voltant de l'expulsió dels ordes religiosos del territori espanyol i que gaudiren d'un especial relleu a València. Del seu pas per la direcció de la Normal destaca la important adquisició de material científic, amb un complet laboratori de fotografia a disposició de les alumnes, o l'aprovació, per part del Claustre per ella presidit, de posar en pràctica mesures pedagògiques renovadores: avaluació contínua, diari de classe, millora dels estudis de Magisteri ampliant-los a quatre anys.
D'ideologia cristiana, que es reflecteix en els textos científics, on adopta postures creacionistes, pot considerar-se innovadora en tant que defensa un ensenyament experimental, basat en la pràctica. Intervingué en l'Assemblea Pedagògica, celebrada a la Universitat de València el 1895, on fou premiada; i col·laborà amb la premsa de Dénia (El Eco de la Marina) i de València (El Noticiero, 1903 i La Verdad, 1905). Va escriure diferents llibres de pedagogia i d'ensenyament, alguns dels quals esdevingueren llibres de text. Una de les seues obres més populars, Nociones de higiene para las escuelas Normales, que va publicar el 1875, participaria en la Secció espanyola de l'Exposició Universal de Chicago de 1893, en la Secció “Treballs de la dona”. A més de l'obra pedagògica, cal remarcar que cultivà la pintura, el dibuix i la poesia, i que conformà així un tipus de dona intel·lectual amb una formació científica i artística no gaire freqüent en les darreries del segle XIX a terres valencianes.
La seua reputació li va permetre obtindre una audiència amb Alfons XII arran de la qual es va equiparar a les mestres amb els mestres quant a sou. A banda d'això, cultivà també la pintura, el dibuix i la poesia. Actualment, el carrer de Xàtiva on va nàixer porta el seu nom i en ell hi ha una placa commemorativa que li van dedicar les seues alumnes i companyes.
|
[
"Qui va ser Matilde Valeriana Ridocci Garcia?",
"D'on era originària la seva família?",
"Però on residien?",
"De què va formar-se?",
"On va feinejar?",
"I on va exercir com a tal?",
"Quina escola va presidir?",
"Què va passar l'any 1917?",
"Per quin motiu van ser controvertits els anys que va presidir l'Escola?",
"Què va aconseguir com a dirigent del centre?",
"Què evidencien els seus escrits tècnics?",
"Amb què ha participat?",
"En quins altres àmbits va conrear-se?",
"Era habitual, això, en les dones de la seva època?",
"Què li va atorgar aquest èxit?",
"Com l'han homenatjat a la seva ciutat?"
] |
{
"answer_end": [
138,
195,
195,
251,
418,
675,
765,
932,
1184,
1559,
1760,
1976,
2400,
2562,
2634,
2925
],
"answer_start": [
0,
140,
140,
197,
298,
487,
617,
767,
934,
1186,
1561,
1762,
2314,
2404,
2564,
2776
],
"input_text": [
"Una pedagoga, escriptora i pintora valenciana.",
"D'Itàlia.",
"A Xàtiva.",
"De Magisteri a la Normal Femenina de València.",
"A l'escola pública de Teulada i d'ací passa a treballar de segona mestra a l'Escola Superior Normal de València.",
"A l'Escola superior de xiquetes de Xàtiva i a l'Escola Normal Femenina de València.",
"L'Escola Normal Femenina de València.",
"Permutà amb la professora Carmen Cervera Torres i es traslladà a la Normal Femenina de Castelló, on va impartir l'assignatura de Matemàtiques fins que es va jubilar.",
"Pels debats establerts entre església-estat al voltant de l'expulsió dels ordres religiosos del territori espanyol i que gaudiren d'un especial relleu a València.",
"Una important adquisició de material científic, amb un complet laboratori de fotografia a disposició de les alumnes, o l'aprovació, per part del Claustre per ella presidit, de posar en pràctica mesures pedagògiques renovadores: avaluació contínua, diari de classe, millora dels estudis de Magisteri ampliant-los a quatre anys.",
"Que tenia una ideologia cristiana, però adopta postures creacionistes, i pot considerar-se innovadora en tant que defensa un ensenyament experimental, basat en la pràctica.",
"Intervingué en l'Assamblea Pedagògica, celebrada a la Universitat de València el 1895, on fou premiada; i col·laborà amb la premsa de Dénia i de València.",
"En pintura, dibuix i poesia.",
"No.",
"Obtindre una audiència amb Alfons XII arran de la qual es va equiparar a les mestres amb els mestres quant a sou.",
"El carrer de Xàtiva on va nàixer porta el seu nom i en ell hi ha una placa commemorativa que li van dedicar les seues alumnes i companyes."
]
}
|
mitologia
|
Fidipides o també Filípides (en llatí Pheidippides o Philippides en grec antic Φειδιππίδης o Φιλιππίδης)[a] fou un missatger grec que ha passat a la història per la seva capacitat de córrer i per portar bones notícies.
Pel que se sap, Fidipides era un hemeròdrom[b] que els atenencs van enviar a
Esparta l'any 490 aC per demanar ajut contra els perses quan aquests van desembarcar a Marató. Va arribar al seu destí, a 225 quilòmetres de distància, només dos dies després de sortir. Els espartans, encara que es van commoure amb la petició, van declarar que no podien proporcionar l'ajut immediatament degut a inconvenients religiosos ja que era el novè dia del mes i no podien marxar fins que la lluna fos plena. Heròdot va escriure la història 30 o 40 anys després d'aquest fet, i per tant Fidipides havia de ser una figura històrica.
Després de la batalla de Marató, de nou segons Heròdot, una gran part de l'exèrcit atenenc va tornar a la ciutat dirigits per Milcíades, marxant uns 40 quilòmetres amb el pes de l'armadura. Els soldats grecs van arribar a temps per veure que la flota persa, després de la derrota, s'allunyava, no sense haver intentat un atac contra la ciutat d'Atenes amb una maniobra per superar les línies gregues que preveien superar el cap Súnion per mar.
La llegenda que més endavant s'explicava, la de la cursa de Fidipides des de Marató a Atenes, no l'explica Heròdot, sinó que va aparèixer per primera vegada en una obra de Plutarc del segle i, sobre la glòria dels atenesos. Plutarc afirma que un hemeròdrom amb armadura completa hauria corregut des de Marató fins a Atenes, i quan va arribar hauria pronunciat la famosa frase "hem vençut" (en grec antic Νενικήκαμεν, "Nenikèkamen") i després hauria mort a causa l'esforç. Segons Plutarc, l'historiador Heràclides Pòntic anomenava a aquest missatger Tersip, mentre que la majoria dels historiadors l'anomenaven Eucles.
Llucià de Samòsata, escriptor i retòric d'origen sirià que va viure durant el segle II, relata la mateixa llegenda, tot testificant que el nom del corredor no era Eucles, sinó Fidipides.
En memòria d'aquests fets, el filòleg Michel Bréal, va proposar a Pierre de Coubertin, el fundador dels Jocs Olímpics a l'any 1896 la celebració d'una cursa amb el nom de Marató, la primera que es va celebrar. L'any 1908 es va establir la longitud de la cursa de 42,195 quilòmetres, i és la prova que sempre clausura els Jocs Olímpics d'estiu.
|
[
"Qui va ser Fidipides?",
"Amb quin altre nom és conegut?",
"Per què és conegut?",
"Què se n'explica, d'ell?",
"Quant va trigar en arribar a aquesta ciutat?",
"I estava molt lluny?",
"Per quin motiu els espartans no van poder auxiliar-lo instantàniament?",
"Qui va relatar aquests fets?",
"I què evidencia, això?",
"D'acord amb Heròdot, què va esdevenir-se en acabar-se el conflicte de Marató?",
"Què van poder copsar, per poc, grecs?",
"On va manifestar-se, per primer cop, aquest mite?",
"Què relata Plutarc?",
"Quins altres noms se li atribueixen a l'emissari?",
"Qui va ser Llucià de Samòsata?",
"Què li va suggerir, l'intel·lectual Michel Bréal a Pierre de Coubertin?",
"Quina distància té?"
] |
{
"answer_end": [
129,
27,
217,
389,
480,
446,
711,
778,
834,
1024,
1278,
1502,
1750,
1896,
2083,
2293,
2366
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
219,
391,
391,
482,
713,
713,
836,
1026,
1280,
1504,
1752,
1898,
2085,
2295
],
"input_text": [
"Un missatger grec.",
"Filípedes.",
"Per la seva capacitat de córrer i per portar bones notícies.",
"Que va ser un hemeròdrom que els atenencs van enviar a Esparta l'any 490 aC per demanar ajut contra els perses quan aquests van desembocar a Marató.",
"Només dos dies.",
"Sí.",
"Degut a inconvenients religiosos, ja que era el novè dia del mes i no podien marxar fins que la lluna fos plena.",
"Heròdot, 30 o 40 anys després.",
"Que Fidipides havia de ser una figura històrica.",
"Va explicar que una gran part de l'exercit atenenc va tornar a la ciutat dirigits per Milcíades, marxant uns 40 quilòmetres amb el pes de l'armadura.",
"Com la flota persa, després de la derrota, s'allunyava, no sense haver intentat un atac contra la ciutat d'Atenes amb una maniobra per superar les línies gregues que preveien superar el cap Súnion per mar.",
"En una obra de Plutarc del segle i, sobre la glòria dels atenesos.",
"Que un hemeròdrom amb armadura completa hauria corregut des de Marató fins a Atenes, i quan va arribar hauria pronunciat la famosa frase \"hem vençut\" i després hauria mort a causa de l'esfoç.",
"Tersip i Eucles.",
"Un escriptor i retòric d'origen sirià que va viure durant el segle II i relata la mateixa llegenda, tot testificant que el nom del corredor no era Eucles, sinó Fidipides.",
"La celebració d'una cursa amb el nom de Marató, en memòria d'aquests fets i la primera que es va celebrar.",
"42,195 quilòmetres."
]
}
|
mitologia
|
Open Season: Scared Silly és una pel·lícula d'animació generada per ordinador, realitzada per David Feiss, produïda per Sony Pictures. Es va estrenar als Estats Units el 18 d'octubre de 2015.
Elliot està explicant una història sobre la foguera sobre la llegenda de Wewus Wampus Werewolf que viu a Timberline National Forest. Domesticated Boog està espantat per la història i decideix "pollastre" del seu viatge d'acampada anual a l'estiu fins que sap que l'home llop no ha estat. Determinat per ajudar Boog a superar els seus temors, Elliot, Weenie i els seus amics del bosc s'uneixen per espantar la por de Boog i descobrir el misteri del Wampus Wewus Werewolf.
A més, Shaw, ara guia turístic, testifica a una criatura invisible al bosc i demana a Gordy que li permeti la temporada oberta i Shaw està decidit a caçar a Boog i a Elliot i atrapar a l'home llop. Per a això, recluta als seus vells amics Ed i Edna. Mentrestant, Elliot es descontenta i atrapa a l'home llop només després que Boog s'enfureixi amb ira.
Un malson nostre, el Sr. Weenie, creu que ell és l'home llop. A Dead Bear Gulch, Elliot i Mr. Weenie són atrapats per l'home llop que revela a Shaw, però Boog i els seus amics van saltar al rescat. Shaw és derrotat (en el qual es revela que és al·lèrgic als avispals) i és arrestat per suplantar un monstre i crear un pànic general, i la temporada oberta es tanca permanentment.
Al final, l'home llop torna a ser real, però Elliot el fa amic d'ell mentre s'uneix al campament. L'endemà al matí, Bobbie i Bob tornen a la R.V. i Bobbie li diu al Sr. Weenie que avui és el seu aniversari. El senyor Weenie diu a l'audiència: "Així que tothom va viure feliços sempre, inclòs el Sr. Weenie. The End."
Abans que es produeixin els crèdits, l'home llop vol que Boog es torni una dama d'home llop una vegada més, però Boog es nega.
|
[
"Què és Scared Silly?",
"Qui l'ha creada?",
"Quan es va inaugurar?",
"Com comença el film?",
"A qui li fa por aquesta narració?",
"I doncs, què conclou que ha de fer?",
"Com decideixen solidaritzar-se les seves amistats?",
"Què fa Shaw?",
"Qui acaba caçant a la bèstia?",
"Què s'esdevé a Dead Bear Gulch?",
"Què resulta a l'acabament?",
"A qui es dirigeix, al final, el Sr. Weenie?",
"I què expressa?",
"S'acaba aquí, la pel·lícula?"
] |
{
"answer_end": [
77,
133,
190,
323,
372,
478,
661,
911,
970,
1392,
1599,
1635,
1710,
1836
],
"answer_start": [
13,
13,
135,
192,
325,
325,
480,
663,
926,
1077,
1394,
1601,
1601,
1711
],
"input_text": [
"Una pel·lícula d'animació generada per ordinador.",
"L'ha realitzada David Feiss i l'ha produïda Sony Pictures.",
"El 18 d'octubre de 2015.",
"Amb Elliot explicant una història sobre la foguera sobre la llegenda de Wewus Wampus Werewolf que viu a Timberline National Forest.",
"Domesticated Boog.",
"Decideix \"pollastre\" del seu viatge d'acampada anual a l'estiu fins que sap que l'home llop no ha estat.",
"S'uneixen per espantar la por de Boog i descobrir el misteri del Wampus Wews Werewolf.",
"Testifica una criatura invisible al bosc i demana a Gordy que li permeti la temporada oberta i Shaw està decidit a caçar a Boog i a Elliot i atrapar l'home llop i, per això, recluta als seus vells amics Ed i Edna.",
"Elliot.",
"Elliot i Mr. Weenie són atrapats per l'home llop que revela a Shaw, però Boog i els seus amics salten al rescat i Shaw és derrotat i arrestat per suplantar un monstre i crear un pànic general, i la temporada oberta es tanca permanentment.",
"L'home llop torna a ser real, però Elliot el fa amic d'ell mentre s'uneix al campament i l'endemà al matí, Bobbie i Bob tornen a la R.V. i Bobbie li diu al Sr. Weenie que avui és el seu aniversari.",
"A l'audiència.",
"Que tothom va viure feliços sempre, inclòs el Sr. Weenie.",
"No, abans que es produeixin els credits, l'home llop vol que Boog es torni una dama d'home llop una vegada més, però Boog es nega."
]
}
|
vilaweb
|
El candidat de la CUP a les eleccions del 27-S, Antonio Baños, considera que seria ‘absolutament ridícul' que la UE expulsés una Catalunya independent atès que ha fet tants esforços perquè Grècia no se n'anés. S'ha referit així a Rac 1 a les declaracions del president de l'ANC, Jordi Sànchez, que va admetre que un estat català restaria transitòriament fora d'Europa. De tota manera, Baños ha insistit que la CUP optava per sortir de la UE perquè ara mateix representava la cara més cruel i més feudal del capitalisme. Sobre la compareixença del president de la Generalitat al parlament, ha dit que no li sorprenia que Artur Mas fes servir la cambra ‘per fer un míting més', perquè ho feien tots els polítics. ‘La reflexió que ens fotran fora és bastant curiosa tenint en compte que en lloc de fotre fora Grècia pels incompliments, ja ha fet tres rescats i més de mig bilió d'euros gastats perquè no se'n vagi', ha fet veure Baños. També ha dit que hauria estat ‘molt paradoxal' de veure els esforços dels contribuents ‘donant diners a cabassos conculcant la voluntat popular del poble grec' i en canvi s'expulsés Catalunya ‘a la primera'. ‘És absolutament ridícul', ha expressat. Dit això, ha remarcat que la CUP anava en contra d'aquesta UE, perquè no era aquella Europa ‘màgica' del 86, sinó la que no respectava la voluntat popular de Grècia. ‘No té cap mena de clemència amb el patiment dels ciutadans, amb uns càrrecs que no són democràtics, ni sancionables, ni destituïbles i a més el parlament no pot prendre decisions. No volem entrar en aquesta Europa, no ens la creiem', ha explicat. Baños ha insistit una vegada més que la CUP no es presentava per investir més presidents autonòmics i ha reiterat que sí que negociarien la creació d'un govern de concentració amb Junts pel Sí, però sempre que optessin per una ‘situació de ruptura immediata' amb l'estat espanyol, amb les polítiques d'austeritat i amb les polítiques ‘antipopulars' de la UE. La CUP, però, no hi prendrà part, però forçarà, en la mesura que tingui força, que posin fi a les ‘dilacions'. ‘Tenim pressa perquè la gent passa gana', ha assenyalat. Tot això dependrà, ha dit, de la força que tingui la CUP i de les negociacions dins de la llista de Junts pel Sí mateix, perquè caldrà preguntar als candidats si l'acord per al 27-S ‘es perllonga o es compleix' després. Sobre la compareixença d'Artur Mas al parlament, Baños ha apuntat que la CUP sempre havia considerat que tots els polítics feien servir la cambra ‘per fer un míting electoral' en lloc de legislar, i no s'ha sorprès que el president ‘l'utilitzés un dia més per fer un míting més'. Al seu parer, el parlament és una institució ‘infrautilitzada des del punt de vista democràtic i popular'.
|
[
"Qui és Antonio Baños?",
"Què ha expressat?",
"A què responien aquestes explicacions?",
"Amb què ha emfatitzat, Baños?",
"Què ha manifestat respecte a la presència del cap del govern al parlament?",
"I pel que fa al conflicte grec?",
"Què ha dit, literalment?",
"Què ha rellevat, tot seguit?",
"Per què ha expressat que no els agrada aquesta Europa?",
"Quina condició posa per tractar amb Junts pel Sí?",
"Què intentarà la CUP?",
"Com és que és urgent?",
"Quin condicionant hi ha perquè tot això sigui possible?",
"Què opina de la cambra?"
] |
{
"answer_end": [
61,
208,
367,
518,
709,
1140,
1180,
1346,
1594,
1953,
2064,
2121,
2341,
2728
],
"answer_start": [
0,
48,
210,
369,
520,
711,
1141,
1182,
1348,
1698,
1955,
2067,
2123,
2623
],
"input_text": [
"El candidat de la CUP a les eleccions del 27-S.",
"Que considera que seria absolutament ridícul que la UE expulsés una Catalunya independent atès que ha fet tants esforços perquè Grècia no se n'anés.",
"A Jordi Sànchez, que va admetre que un estat català restaria transitòriament fora d'Europa.",
"Amb que la CUP optava per sortir de la UE perquè ara mateix representava la cara més cruel i més feudal del capitalisme.",
"Que no li sorprenia que Artur Mas fes servir la seva cambra per fer un míting més, perquè ho feien tots els polítics.",
"Ha dit que la reflexió que els fotran fora és bastant curiosa tenint en compte que en lloc de fotre fora Grècia pels incompliments, ja ha fet tres rescats i més de mig bilió d'euros gastats perquè no se'n vagi, i també ha dit que hauria estat molt paradoxal de veure els esforços dels contribuents donant diners a cabassos conculcant la voluntat pròpia del poble grec i, en canvi, s'expulsés Catalunya a la primera.",
"Que és absolutament ridícul.",
"Que la CUP anava en contra d'aquesta UE, perquè no era aquella Europa màgica del 86, sinó la que no respectava la voluntat popular de Grècia.",
"Perquè no té cap mena de clemència amb el patiment dels ciutadans, amb uns càrrecs que no són democràtics, ni sancionables, ni destituïbles i a més el parlament no pot prendre decisions.",
"Que optessin per una situació de ruptura immediata amb l'estat espanyol, amb les polítiques d'austeritat i amb les polítiques antipopulars de la UE.",
"Que posin fi a les dilacions.",
"Perquè la gent passa gana.",
"La força que tingui la CUP i de les negociacions dins de la llista de Junts pel Sí mateix, perquè caldrà preguntar als candidats si l'acord per al 27-S es p0erllonga o es compleix.",
"Que és una institució infrautilitzada des del punt de vista democràtic i popular."
]
}
|
books
|
-Noi, des d'això del còlera, estic en gran; el pare em deixa fumar davant seu…
-Quina sort! Jo el que voldria és que durés i no s'obrís la Universitat.
-Sí que fóra ganga! L'any vinent simultanejaríem…
-I aquest any simultanejaríem… eh? Però ca! el meu pare fóra capaç de voler-me enviar a Saragossa a estudiar…
-Home, millor; quant més lluny del guetu.
-Sí; allí tinc un oncle i una tia més rapatanis… allò fóra pitjor que el còlera. No hi aniria pas.
-Oh! si t'ho manava…
-Si m'ho arribés a manar, fingiria rampes i m'embrutaria de tinta perquè es pensés que l'havia agafat de valent…
-Tens raó, noi; és un acudit ben caio!
|
[
"Què li permet el progenitor del noi?",
"Des de quan?",
"I l'altre, què desitja?",
"Què passaria si això es complís?",
"On el vol destinar el seu pare?",
"Li sembla bé, a l'altre?",
"Què li diu?",
"Hi té família a Saragossa?",
"Qui?",
"Ell hi vol anar?",
"Amb quina situació ho compara?",
"En cas que l'enviés a Saragossa, intentaria no anar-hi?",
"Com?",
"I a l'altre li sembla bona idea?"
] |
{
"answer_end": [
77,
27,
151,
202,
312,
354,
354,
403,
403,
453,
435,
587,
587,
626
],
"answer_start": [
44,
1,
92,
155,
239,
315,
314,
357,
357,
437,
405,
477,
477,
590
],
"input_text": [
"Fumar davant seu.",
"Des d'allò del còlera.",
"Que durés i no s'obrís la Universitat.",
"Que l'any següent els dos simultanejarien.",
"A estudiar a Saragossa.",
"Sí.",
"Que millor; quant més lluny del guetu.",
"Sí.",
"Un oncle i una tia.",
"No.",
"Amb el còlera.",
"Sí.",
"Fingiria rampes i s'embrutaria de tinta perquè es pensés que l'havia agafat de valent.",
"Sí."
]
}
|
books
|
-Però, senyora meva, li prometo que pica en ferro fred.
-Què ferro fred! què ferro fred!…
-Sí, Paulina: cregui'm. Jo li agraeixo molt, però no em vingui amb aquestes coses, pobre de mí! No veu que he fet tard?
-Miri, Melrosada: si no es posa més racional m'incomodaré.
-Però escolti: per què vol que em casi, jo? A veure! ¿Per què s'ha ficat dins del cap una cosa tan impossible?
-Impossible!…
-Sí, senyora, sí.
-Miri, Melrosada: vostè no en sap res, de tot això. Deixi'm fer a mi…
|
[
"Com es dirigeix a la persona?",
"Què li assegura?",
"La Paulina s'ho creu?",
"En Melrosada li dona les gràcies per alguna cosa?",
"Però què li demana, seguidament?",
"I quina pregunta li fa?",
"La Paulina està perdent la paciència?",
"I com l'adverteix?",
"Què li pregunta, en Melrosada?",
"La Paulina respon amb sarcasme?",
"I en Melrosada es reitera?",
"Què li acaba dient, la Paulina?",
"I què li mana?"
] |
{
"answer_end": [
19,
54,
89,
133,
184,
209,
268,
267,
312,
393,
411,
481,
480
],
"answer_start": [
1,
21,
56,
114,
135,
186,
210,
211,
269,
380,
394,
413,
464
],
"input_text": [
"Com a senyora meva.",
"Que pica en ferro fred.",
"No.",
"Sí.",
"Que no li vagi amb aquestes coses, pobre d'ell.",
"Si no veu que ha fet tard.",
"Sí.",
"Amb que si no es posa més racional s'incomodarà.",
"Que per què vol que es casi i per què se li ha ficat dins del cap una cosa tan impossible.",
"Sí.",
"Sí.",
"Que ell no en sap res, de tot això.",
"Que li deixi fer a ella."
]
}
|
bios
|
Neus Garriga Turón (Malgrat de Mar, 18 d'octubre de 1978) és una regatista de vela catalana. Va participar en els Jocs Olímpics de Sydney 2000 (on va aconseguir el 4t lloc a la Classe Europa) i en els d'Atenes de 2004, convertint-se en l'única regatista espanyola que ha acudit a dues edicions dels Jocs Olímpics.
Al llarg de la seva carrera, Garriga ha entrenat majoritàriament al Club Nàutic El Balís, als afores de Barcelona.
Va començar a navegar als 8 anys a la classe optimist, i formaria part de la Selecció Catalana de Vela durant tres anys (1991-1993).
Als 15 anys, va decidir passar-se a la classe olímpica Europe, seguint els passos del seu germà gran, i seria en aquest moment quan malgrat la seva juventut, va entrar a formar part de l'Equip Preolímpic Espanyol de Vela.
L'any 1996 va fer de sparring de qui va ser la seva entrenadora en iniciar-se en la vela. Així, va entrenar amb Helen Montilla per a la preparació dels Jocs Olímpics d'Atlanta de 1996. Aquesta experiència li va permetre viure de prop una preparació Olímpica.
El seu primer podi internacional va arribar al 1997, en el Campionat d'Europa Juvenil de la classe Europe a Tönsberg, Noruega, aconseguint la Medalla de Plata, resultat que li donaria el passaport per figurar com a Esportista d'Alt Nivell en el BOE. La seva brillant evolució encara en categoria Juvenil, va fer que li fos atorgada una Beca d'estada interna en la Residència Blume de Barcelona entre els anys 1997 a 1999.
L'any 1999, va aconseguir la medalla de Plata en la Universiada de Palma a la classe Europe.
En els seus primers Jocs Olímpics, Sydney 2000, va aconseguir el 4t lloc i el Diploma Olímpic, sent en aquest moment, la representant més jove de l'Equip Espanyol de Vela. Allà, va obtenir el millor resultat de la seva carrera en el sisè lloc superant la resta de competidores, però una bandera negra en l'última de les onze curses la va penalitzar, deixant-la en quart lloc, amb un total de 61 punts.
Quatre anys més tard, va participar també en els JJOO d'Atenes 2004, convertint-se en l'única regatista espanyola que ha acudit a dues edicions dels Jocs Olímpics a la Classe Europe.
Després de l'olimpíada d'Atenes, Neus es va retirar de la seva carrera esportiva, per centrar-se en la finalització dels seus estudis.
Actualment, treballa com a Ortodoncista, compaginant-ho amb la seva labor d'assessora tècnica de l'Equip de Regates del Club de Vela de Blanes i amb la pràctica de la vela en classe creuer RC. (Equip Maltesers 2008 i Equip Stelle Olimpiche 2009-2010)
|
[
"Qui és Neus Garriga Turón?",
"De quins concursos importants va formar part?",
"Quin reconeixement li ha atorgat aquesta col·laboració?",
"On s'ha preparat?",
"Quina edat tenia quan va començar a practicar aquest esport?",
"Quan va integrar-se en l'Equip Preolímpic Espanyol de Vela?",
"Què va passar l'any 1996?",
"Qui va ser la seva preparadora?",
"Com la va beneficiar aquesta vivència?",
"Quan va aconseguir la seva primera victòria?",
"Què li va possibilitar aquest succés?",
"Quin altre benefici va obtenir?",
"Què va obtenir en els Jocs Olímpics de Sydney?",
"Per quin motiu va ser sancionada?",
"Com és que es va retirar de les competicions?",
"I a què es dedica, actualment?"
] |
{
"answer_end": [
91,
217,
312,
427,
482,
782,
872,
967,
1041,
1201,
1291,
1463,
1834,
1932,
2276,
2469
],
"answer_start": [
0,
93,
93,
314,
429,
562,
784,
874,
969,
1043,
1043,
1293,
1558,
1836,
2143,
2278
],
"input_text": [
"Una regatista de vela catalana.",
"Als Jocs Olímpics de Sydney 2000 i als d'Atenes de 2004.",
"S'ha convertit en l'única regatista espanyola que ha acudit a dues edicions dels Jocs Olímpics.",
"Majoritàriament al Club Nàutic El Balís, als afores de Barcelona.",
"8 anys.",
"Als 15 anys, quan va decidir passar-se a la classe olímpica Europe, seguint els passos del seu germà gran, i va ser en aquest moment quan malgrat la seva joventut, va entrar a formar-ne part.",
"Va fer de sparring de qui va ser la seva entrenadora en iniciar-se en la vela.",
"Helen Montilla.",
"Va poder viure de prop una preparació olímpica.",
"L'any 1997, en el Campionat d'Europa Juvenil de la classe Europe a Tönsberg, Noruega, aconseguint la Medalla de Plata.",
"El passaport per figurar com a Esportista d'Alt Nivell en el BOE.",
"Li van atorgar una Beca d'estada interna en la Residència Blume de Barcelona entre els anys 1997 a 1999.",
"Va aconseguir el 4t lloc i el Diploma Olímpic, sent en aquest moment, la representant més jove de l'Equip Espanyol de Vela, i també va obtenir el millor resultat de la seva carrera en el sisè lloc superant la resta de competidores.",
"Per una bandera negra en l'última de les onze curses, que la va deixar en quart lloc.",
"Per centrar-se en la finalització dels seus estudis.",
"Treballa com a Ortodoncista i ho compagina amb la seva labor d'assessora tècnica de l'Equip de Regates del Club de Vela de Blanes i amb la pràctica de la vela en classe creuer RC."
]
}
|
vilaweb
|
Aquesta setmana Twitter ha anunciat quatre canvis que el revolucionaran enguany. Aprofitant un esdeveniment al CES 2020, a Las Vegas, ha anunciat que permetrà de decidir qui pot respondre a cada piulet. La directora de gestió de productes, Suzanne Xie, ha explicat que afegiran una funció per a ‘participants de la conversa', que oferirà quatre opcions: global, grup, panell i declaració. Xie ha recalcat que la xarxa social és ‘en procés de fer una investigació sobre aquesta funció' durant el primer trimestre d'enguany per llançar-la més endavant, al final de l'any, segons que ha recollit The Verge. Per això, de moment, només un petit grup d'usuaris podran accedir-hi. L'anunci arriba quan ja és disponible a escala mundial la funció d'ocultar respostes dels piulets, que permet que els usuaris gestionin les seves converses. Restriccions graduals L'opció ‘global‘ permet que qualsevol usuari pugui respondre als piulets. És a dir, és Twitter tal com l'hem conegut fins ara quant als comptes públics, en què tothom pot respondre a un piulet. L'altra opció, més restrictiva, s'anomena ‘grup‘. En aquesta només hi podrà respondre a qui l'usuari segueix i alhora menciona específicament en el piulet. Una tercera alternativa, anomenada ‘panell‘, farà que únicament puguin respondre-hi els qui hi són mencionats específicament. L'última opció serà la ‘declaració‘, que no permetrà que ningú hi respongui. Una mesura polèmica? Aquests canvis permetran de combatre els odiadors i els comptes falsos a Twitter, però alhora poden limitar la llibertat d'expressió de què sempre ha gaudit. Fins ara, en aquesta xarxa social es pot respondre a tothom de manera lliure, sense restriccions prèvies. A Twitter és habitual de veure que la participació en una conversa pot canviar la qüestió tractada d'entrada, o fins i tot el to de la conversa, fins a arribar a desviar-se'n completament i acabar en discussions interminables. Per això la companyia ja va avançar que treballava en més opcions sobre qui pot respondre o veure converses específiques, i que també provava canvis relacionats amb la interacció per veure si ajuden a tenir una conversa més saludable.
|
[
"Què ha comunicat la plataforma de Twitter?",
"Què s'ha proclamat a Las Vegas?",
"Qui és Suzanne Xie?",
"Què ha declarat?",
"Què més ha destacat?",
"Quan s'ha conegut la notícia?",
"Amb què es fonamentarà l'opció \"global\"?",
"En què es basarà l'alternativa \"grup\"?",
"I la \"panell\"?",
"Què comportarà la configuració \"declaració\"?",
"Quina única opció tenia, Twitter, fins ara?",
"Quines contradiccions hi ha en aquestes modificacions?",
"Quin problema hi ha, freqüentment, en aquesta plataforma?",
"Quin és l'objectiu?"
] |
{
"answer_end": [
79,
201,
251,
387,
568,
829,
925,
1201,
1327,
1404,
1045,
1583,
1916,
2151
],
"answer_start": [
0,
81,
203,
203,
389,
674,
853,
1047,
1203,
1329,
927,
1427,
1691,
2046
],
"input_text": [
"Quatre canvis que el revolucionaran enguany.",
"Que Twitter permetrà de decidir qui pot respondre a cada piulet.",
"La directora de gestió de productes.",
"Que afegiran una funció per a participants de la conversa, que oferirà quatre opcions: global, grup, panell i declaració.",
"Que la xarxa social és en procés de fer una investigació sobre aquesta funció durant el primer trimestre d'enguany per llançar-la més endavant, al final de l'any.",
"Quan ja és disponible a escala mundial la funció d'ocultar respostes dels piulets, que permet que els usuaris gestionin les seves converses.",
"Permetrà que qualsevol usuari pugui respondre als piulets.",
"Només hi podrà respondre a qui l'usuari segueix i alhora menciona específicament en el piulet.",
"Farà que únicament puguin respondre-hi els qui hi són mencionats específicament.",
"No permetrà que ningú hi respongui.",
"La global, en què tothom pot respondre a un piulet.",
"Permetran de combatre els odiadors i els comptes falsos a Twitter, però alhora poden limitar la llibertat d'expressió de què sempre ha gaudit.",
"La participació en una conversa pot canviar la qüestió tractada d'entrada, o fins i tot el to de la conversa, fins a arribar a desviar-se'n completament i acabar en discussions interminables.",
"Tenir una conversa més saludable."
]
}
|
vilaweb
|
L'ex-cap de govern Antoni Martí ha sol·licitat la baixa com a militant de Demòcrates, el partit que va fundar, per passar a ser-ne simpatitzant. La derrota a les comunals a Escaldes-Engordany i el pacte de govern amb els Liberals han estat detonants de la decisió. Martí va enviar divendres una carta a l'actual president de la formació i cap de govern, Xavier Espot, sense especificar-ne els motius. Si es manté com a simpatitzant, podrà assistir a reunions i congressos del partit, però sense dret de vot. Tampoc no podrà ocupar cap càrrec. La petició arriba pocs dies després de la derrota del partit taronja a les comunals del 15 de desembre a Escaldes-Engordany. Això, afegit a la voluntat de l'actual direcció demòcrata de continuar enfortint el pacte amb els Liberals, aliança que Martí no veu amb bons ulls, pot haver desfermat la decisió. Recordem que, a banda Canillo i Escaldes-Engordany, a la resta de parròquies on es van presentar els Demòcrates anaven amb el Partit Liberal. El 2011 Martí va fundar la formació, que el va dur a ser cap de govern durant dos mandats. Més tard en cedí el lideratge a Xavier Espot, que es va imposar a les eleccions generals de l'abril. La pugna interna de les darreres comunals a Escaldes, amb partidaris i detractors de l'aliança amb els Liberals –que a Escaldes no es va fer efectiva–, ha obert escletxes a la formació. Després de la baixa de Martí, podrien venir la d'alguns altres membres de Demòcrates que li han mostrat suport tots aquests anys.
|
[
"Qui és Antoni Martí?",
"Què ha demanat?",
"N'és el creador?",
"Quins han sigut els causants?",
"A qui va dirigir l'escrit amb la resolució?",
"Quins beneficis tindrà com a simpatitzant?",
"Però què se li impossibilita?",
"Quan es va conèixer la notificació?",
"Quin objectiu tenen, ara mateix, els demòcrates?",
"L'ex-cap de govern hi està d'acord?",
"Amb qui es va aliar, majoritàriament, el partit democràtic?",
"Durant quant de temps va presidir, Martí?",
"I què va fer, Espot, en adquirir el poder?",
"Com és que han sorgit conflictes dins el partit?",
"Què pot passar ara que Martí ha dimitit?"
] |
{
"answer_end": [
31,
143,
143,
263,
366,
482,
541,
666,
774,
814,
988,
1079,
1180,
1366,
1496
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
145,
265,
401,
401,
543,
674,
776,
848,
990,
1081,
1182,
1368
],
"input_text": [
"L'ex-cap de govern.",
"La baixa com a militant de Demòcrates per passar a ser-ne simpatitzant.",
"Sí.",
"La derrota a les comunals a Escalades-Engordany i el pacte de govern amb els Liberals.",
"A l'actual president de la formació i cap de govern, Xavier Espot.",
"Podrà assistir a reunions i congressos del partit.",
"No tindrà dret a vot ni podrà ocupar cap càrrec.",
"Pocs dies després de la derrota del partit taronja a les comunals del 15 de desembre a Escaldes-Engordany.",
"Continuar enfortint el pacte amb els liberals.",
"No.",
"Amb el Partit Liberal.",
"Durant dos mandats.",
"Es va imposar a les eleccions generals de l'abril.",
"Per la pugna interna de les darreres comunals a Escaldes, amb partidaris i detractors d'aliança amb els Liberals, que a Escaldes no es va fer efectiva.",
"Que alguns altres membres de Demòcrates que li han mostrat suport durant tots aquests anys també podrien demanar la baixa."
]
}
|
books
|
Era ben fosc quan tornà en Ferràn amb els novicis, de la boscúria. La Verge era al presbiteri. Semblava una visió entre les negrors del temple.
-Ja ha arribat la Verge!…- feu una veu.
I tots els novicis entraren al temple. I restaren silenciosos movent la testa corpresos, embadalits, davant d'aquella joia, que els havia costat tres anys de privacions duríssimes, d'aquella joia que'ls havia costat dolor i desig, i per això era més vestida d'amor i d'il·lusió.
Va entrar en Ferràn, tremolós de goig. Al esguardar-la d'aprop arrugà el front, obrí els ulls esfereït, reculà. Foll d'ira, amb el martell que hi havia a terra va donar colps amb tota sa força a la cara de l'imatge, dient amb veu eixordadora:
-Sacrilegi!… sacrilegi! profanació! És una perduda!
L'estol de religiosos va agitar-se esgarrifat. Alguns fugiren, esglaiats entre la fosca i d'altres, més serens, van agafar-lo. I quan el tingueren subjectat, d'aquella imatge tota de marbre, sols ne quedava el cos. La testa rodolava per terra amb la cara desfeta; les mans enllaçades en positura de pregària, fetes a miques, eren trepitjades…
|
[
"Era de dia quan va arribar en Ferran?",
"Qui l'acompanyava?",
"D'on venien?",
"On estava la Verge?",
"Quina sensació tenien?",
"Què va dir un clam desconegut?",
"On van accedir els aprenents?",
"Què van fer, un cop dins?",
"Com estava en Ferran?",
"Què va fer en mirar la Verge de prop?",
"I a continuació?",
"Què cridava?",
"Què van fer els eclesiàstics?",
"Com havia quedat la figura de la Verge?"
] |
{
"answer_end": [
33,
49,
65,
93,
142,
182,
221,
413,
500,
573,
704,
757,
883,
1099
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
67,
95,
144,
184,
225,
463,
502,
575,
706,
760,
918
],
"input_text": [
"No.",
"Els novicis.",
"De la boscúria.",
"Al presbiteri.",
"Que semblava una visió entre les negrors del temple.",
"Que ja havia arribat la Verge.",
"Al temple.",
"Restaren silenciosos movent la testa corpresos, embadalits, davant d'aquella joia, que els havia costat tres anys de privacions duríssimes, d'aquella joia que'ls havia costat dolor i desig.",
"Tremolós de goig.",
"Arrugà el front, obrí els ulls esfereït i reculà.",
"Amb el martell que hi havia a terra va donar colps amb tota sa força a la cara de l'imatge, foll d'ira.",
"Sacrilegi! Sacrilegi! profanació! És una perduda!",
"Es van agitar esgarrifats i alguns fugiren, esglaiats entre la fosca i d'altres, més serens, van agafar-lo.",
"Sols ne quedava el cos: la testa rodolava per terra amb la cara desfeta; les mans enllaçades en positura de pregària, fetes a miques, eren trepitjades."
]
}
|
mitologia
|
Sorgina. Nom basc per a la bruixa. Les llegendes les situen com a assistents de la deessa Mari en la seua lluita per fer pagar cara la mentida. Com a personatges històrics, les i els "sorginak" es reunien les nits dels divendres en una campa anomenada sovint "akelarre" (campa del boc) o "eperlanda" (prat de la perdiu) per a celebrar rituals magicoeròtics hui foscos, que han passat tristament a la història a causa de la cruel persecució amb què la Inquisició cristiana va sotmetre els seus participants. No confondre amb endeví/na que rep el nom de azti.
Etimologia. Joxemiel Barandiaran proposa que deriva de sorte + -gin, significant per tant "llançadora de sorts". No obstant és més probable que derive de sor- + -gin: creador(a). També es pot interpretar com la comare actual.
|
[
"Quin nom apareix?",
"D'on és originari?",
"Què en diu la tradició?",
"S'ajuntaven de dia?",
"Quins vespres es reunien?",
"On?",
"I què feien?",
"Es conserven, aquests cultes?",
"Per què?",
"Quina denominació tenen els endevinaires?",
"Què planteja Joxemiel Barandiaran?",
"I què connota, això?",
"És l'única proposta?",
"Què és, el més possible?",
"Què denota aquesta última opció?",
"Per acabar, quina altra accepció se li pot assignar?"
] |
{
"answer_end": [
7,
33,
142,
213,
228,
299,
367,
408,
505,
556,
625,
669,
723,
723,
735,
782
],
"answer_start": [
0,
0,
35,
144,
144,
144,
144,
335,
335,
507,
570,
613,
671,
671,
671,
737
],
"input_text": [
"Sorgina.",
"Del País Basc.",
"Que eren assistents de la deessa Mari en la seua lluita per fer pagar cara la mentida.",
"No.",
"Els divendres.",
"En una campa anomenada sovint akelarre o eperlanda.",
"Celebraven rituals magicoeròtics hui foscos.",
"No.",
"Per la cruel persecució amb què la Inquisició cristiana va sotmetre els seus participants.",
"Azti.",
"Que deriva de sorte + -gin.",
"Llançadora de sorts.",
"No.",
"Que derive de sor- + -gin.",
"Creador(a).",
"La de comare actual."
]
}
|
books
|
Travessà un fondal on creixien pollancres i falgueres; una alenada humida li besà el rostre.
Algun cop s'aturava per escoltar les passes del pastor. El cor li anava de pressa: semblava que li glatís a la gorja.
Llavors que l'alba aclaria el camí, les emocions d'En Joan se simplificaven força. La rara embriaguesa que li havia encomanat la tenebra, s'esvaïa sobtadament. L'espionatge esdevenia més fàcil. Caminava amb una joiosa descurança. S'ajupia per beure en les fonts, gosava llançar rocs a unes granotes cantants en un safaretx.
A quarts de set entraven a la vila de Granollers. El vailet sentí una impensada angúnia: la gent no descobriria la seva missió persecutòria? Tot i això, la seguia complint sense defalliments. Voltaren una colla de carrers. El pastor s'aturà un moment en una fleca: en sortí de seguida amb mitja lliura de pa. Després comprà a casa l'adroguer alguna cosa que, de lluny, hom no podia endevinar. Encara féu parada en una taverna. A peu dret esmorzà i begué deu cèntims de vi. El vailet, del carrer estant, no el deixava d'ull.
|
[
"Què traspassava?",
"Quines plantes hi havia?",
"Què va notar?",
"Per quin motiu es deturava?",
"Com tenia les pulsacions?",
"S'estava fent de dia?",
"Com l'afectava, a en Joan, que s'estigués fent de dia?",
"Com se sentia?",
"Què es tornava més senzill?",
"Quins moviments feia?",
"On anaven?",
"A quina hora?",
"Per quin motiu es va afligir, el noi?",
"Va continuar, igualment?",
"On va detenir-se l'home que seguia?",
"Què va comprar?",
"I a l'adrogueria?",
"Què va fer al bar?",
"Va deixar de vigilar-lo, l'espia?"
] |
{
"answer_end": [
18,
53,
91,
147,
209,
245,
292,
369,
403,
533,
583,
583,
675,
725,
798,
842,
926,
1006,
1057
],
"answer_start": [
0,
0,
55,
93,
149,
211,
211,
294,
371,
405,
535,
535,
585,
676,
758,
758,
844,
928,
1008
],
"input_text": [
"Un fondal.",
"Pollancres i falgueres.",
"Com una alenada humida li besava el rostre.",
"Per escoltar les passes del pastor.",
"De pressa.",
"Sí.",
"Les emocions se simplificaven força.",
"La rara embriaguesa que li havia encomanat la tenebra, s'esvaïa sobtadament.",
"L'espionatge.",
"Caminava amb una joiosa descurança, s'ajupia per beure en les fonts, gosava llançar rocs a unes granotes cantants en un safaretx.",
"A la vila de Granollers.",
"A quarts de set.",
"Per si la gent descobria la seva missió persecutòria.",
"Sí.",
"En una fleca.",
"Mitja lliura de pa.",
"Alguna cosa que, de lluny, hom no podia endevinar.",
"Esmorzà a peu dret i begué deu cèntims de vi.",
"No."
]
}
|
bios
|
Monika Zgustová (Praga, 22 de març de 1957) és una escriptora i traductora txeca.
Estudià literatura comparada als Estats Units i actualment viu a Catalunya. Ha traduït nombrosos títols del txec i del rus al català. Les seves traduccions d'autors tan reconeguts com Bohumil Hrabal, Vaclav Havel, Jaroslav Hašek, Milan Kundera són impecables. Ha traduït una seixantena de llibres del txec i del rus al català i al castellà. Les seves traduccions li han merescut diversos reconeixements com el Premi de les Lletres Catalanes 1991, l'"European Translation Prize", 1994, o el Premi Ciutat de Barcelona 1995, el "Premio de traducción Ángel Crespo" 2010 entre d'altres. Com a escriptora ha publicat diverses novel·les; amb la darrera, La nit de Vàlia, li han atorgat el Premi Amat-Piniella2014. Ha col·laborat en diferents publicacions periòdiques com ara: El País, La Vanguardia, Ara, La Maleta de Portbou...
De les seves obres destaquen: La dona silenciosa (2005), finalista del Premio Nacional de Narrativa i escollida per La Vanguardia i El Periódico com un dels cinc millors llibres de l'any, i Jardí d'hivern (2009). El recull Contes de la lluna absent (2010) va rebre el Premi Mercè Rodoreda i amb la novel·la La nit de Vàlia (2013), inspirada en una història verídica al gulag soviètic, va rebre el Premi Joaquim Amat-Piniella 2014.
|
[
"Qui és Monika Zgustová?",
"Quina formació va rebre?",
"On resideix, a hores d'ara?",
"De quins escriptors rellevants n'ha fet adaptacions?",
"Quantes obres ha versionat?",
"De quines llengües?",
"Quins guardons importants se li han atorgat?",
"Té obra pròpia?",
"Amb quin relat ha aconseguit ser premiada?",
"Amb quins diaris ha cooperat?",
"Quins reconeixements va tenir la seva novel·la La dona silenciosa?",
"Amb quina narració va aconseguir el Premi Mercè Rodoreda?",
"I el Premi Joaquim Amat-Piniella?",
"En què es basa aquesta última novel·la?"
] |
{
"answer_end": [
80,
127,
156,
325,
378,
421,
662,
711,
787,
900,
1090,
1192,
1333,
1287
],
"answer_start": [
0,
82,
130,
216,
342,
342,
423,
664,
681,
789,
934,
1117,
1211,
1211
],
"input_text": [
"Una escriptora i traductora txeca.",
"Literatura comparada als Estats Units.",
"A Catalunya.",
"Bohumil Hrabal, Vaclav Havel, Jaroslav Hašek o Milan Kundera.",
"Una seixantena de llibres.",
"Del txec i del rus al català i al castellà.",
"El Premi de les Lletres Catalanes, l'\"European Translation Prize\", el Premi Ciutat de Barcelona o el \"Premio de traducción Ángel Crespo\", entre d'altres.",
"Sí, ha publicat diverses novel·les.",
"Amb La Nit de Vàlia.",
"Amb el País, La Vanguardia, Ara o La Maleta de Portbou.",
"Va ser finalista del Premio Nacional de Narrativa i escollida per La Vanguardia i El Periódico com un dels cinc millors llibres de l'any.",
"Amb el recull Contes de la lluna absent.",
"Amb La nit de Vàlia.",
"En una història verídica al gulag soviètic."
]
}
|
vilaweb
|
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha considerat que cal ‘plantar-se com a país' davant l'acció judicial i política de l'estat espanyol per ‘censurar' el debat al parlament. Després que el Tribunal Constitucional espanyol advertís Forcadell d'eventuals conseqüències si desobeïa la prohibició de debatre al Parlament les conclusions de la comissió del procés constituent, la presidenta ha fet una defensa aferrissada del ‘dret' dels diputats i de la cambra a parlar i debatre de tot. ‘Volen coartar la llibertat d'expressió dels diputats', ha deplorat durant la conferència ‘El Parlament com a focus mediàtic' que ha pronunciat en el marc del Fòrum de la Comunicació del Consell de l'Audiovisual de Catalunya. ‘Cal garantir la llibertat d'expressió dia rere dia, sense censures ni autocensures al parlament, als mitjans i arreu', ha defensat Forcadell. La presidenta ha afirmat que la cambra s'ha convertit en el ‘centre mediàtic de la política catalana' i ha destacat la tasca ‘imprescindible' que porten a terme els mitjans de comunicació. En aquest sentit, ha destacat que ‘la democràcia necessita una informació plural i lliure'. ‘Si en una societat democràtica no podem permetre la censura a la premsa, tampoc podem permetre que la pateixin els representants polítics de la ciutadania', ha assenyalat la presidenta, que ha lamentat que des de ‘certes institucions de l'estat' es vulgui ‘coartar' la llibertat d'expressió i el dret d'iniciativa dels diputats i que, a més, ha dit, es pretengui que ‘la mesa faci una tutela prèvia en funció del contingut de les iniciatives, quan aquesta no és la seva funció'. ‘Què pretenen? Portar-nos a l'autocensura? Volen que els representants polítics de la ciutadania tinguem por a parlar de segons quins temes?‘, s'ha preguntat Forcadell. ‘Això és el que alguns voldrien que succeís al Parlament, que es deixés de debatre sobre allò que els molesta', ha assegurat. ‘I aquí, com a país, ens hem de plantar', ha reiterat Forcadell, que ha afegit que ‘no es pot coartar la llibertat de debat al parlament, com no es pot coartar la dels mitjans'. La tasca comunicativa del parlament Durant la seva intervenció, Forcadell ha destacat la tasca que fa el parlament per a transmetre la seva activitat a la ciutadania i als mitjans de comunicació. Una de les eines de transmissió d'aquesta informació és el Canal Parlament, pioner a l'estat espanyol, que el darrer any ha registrat més de 3,7 milions de visualitzacions. La presència a les xarxes socials també s'ha consolidat amb grans xifres, com el compte de Twitter de la institució, que amb més de 135.000 seguidors és el més seguit entre les cambres legislatives de l'estat espanyol i entre els de les europees subestatals.
|
[
"Qui és Carme Forcadell?",
"Què ha asseverat?",
"Com la va amenaçar el Tribunal Constitucional?",
"Quina idea ha mantingut, ella?",
"I doncs, què li sap greu?",
"Què més ha argumentat?",
"I pel que fa a la cambra?",
"Què considera essencial?",
"Per què?",
"Què ha afirmat que li sap greu?",
"I què ha qüestionat?",
"Què més ha asseverat?",
"I doncs, quina missió té, el Parlament?",
"Com?",
"Quin altre mitjà és efectiu, també?"
] |
{
"answer_end": [
44,
183,
381,
493,
620,
862,
1051,
1144,
1330,
1623,
1766,
2096,
2292,
2465,
2724
],
"answer_start": [
0,
29,
185,
383,
495,
721,
864,
1071,
1145,
1336,
1625,
1794,
2134,
2294,
2467
],
"input_text": [
"La presidenta del Parlament.",
"Que cal plantar-se com a país davant l'acció judicial i política de l'estat espanyol per censurar el debat al parlament.",
"Amb eventuals conseqüències si desobeïa la prohibició de debatre al Parlament les conclusions de la comissió del procés constituent.",
"La defensa aferrissada del dret dels diputats i de la cambra a parlar i debatre de tot.",
"Que vulguin coartar la llibertat d'expressió dels diputats.",
"Que cal garantir la llibertat d'expressió dia rere dia, sense censures ni autocensures al parlament, als mitjans i arreu.",
"Ha afirmat que s'ha convertit en el centre mediàtic de la política catalana i ha destacat la tasca imprescindible que porten a terme els mitjans de comunicació.",
"Que la democràcia tingui una informació plural i lliure.",
"Perquè si en una societat democràtica no es pot permetre la censura a la premsa, tampoc es pot permetre que la pateixin els representants polítics de la ciutadania.",
"Que des de certes institucions de l'estat es vulgui coartar la llibertat d'expressió i el dret d'iniciativa dels diputats i que, a més, es pretengui que la mesa faci una tutela prèvia en funció del contingut de les iniciatives, quan aquesta no és la seva funció.",
"Si pretenen portar-los a l'autocensura, o volen que els representants polítics de la ciutadania tinguin por a parlar de segons quins temes.",
"Que això és el que alguns voldrien que succeís al Parlament, que es deixés de debatre sobre el que els molesta, però aquí, com a país, s'han de plantar, ja que no es pot coartar la llibertat de debat al parlament, com no es pot coartar la dels mitjans.",
"La de transmetre la seva activitat a la viutadania i als mitjans de comunicació.",
"Amb el Canal Parlament, pioner a l'estat espanyol, que el darrer any ha registrat més de 3,7 milions de visualitzacions.",
"La presència a les xarxes socials, que també s'ha consolidat amb grans xifres, com el compte de Twitter de la institució, que amb més de 135.000 seguidors és el més seguit entre les cambres legislatives de l'estat espanyol i entre els de les europees subestatals."
]
}
|
books
|
Set dies anaren navegant per aquella vasta serenor de la llum i de l'aigua -llum diamantina, aigua de crestall,- quan petita i llunyana, sobre la planície equòrea, que començava a tremolar amb folleig d'onades, veieren una figura així com d'home assegut, dalt d'un penyal. I més enfora d'ell, havia-hi una vela, ampla com una xarxa la qual era penjada entre dues forques, aletejant i drapejant, a l'aura i al respir del mar desert. I semblant era que aquest home fos per les ondes bressolat, com una nau desemparada. Altres monjos deien que no era home allò, sinó que era un gran aucell. I d'altres pensaven que era una barca menuda. I l'abad, oint tantes coses i tal desavinença, els respongué i els va dir: -Deixeu-vos de raons, mos fills, i endreçeu allà la barca a aquell lloc que veim i sabrem què cosa és aquella.- I quan hi foren prop, veieren que allò era un home tot nuu i hòrridament pelós, i deformat dels altres homes, el qual estava assentat sobre una gran pedra. Les onades de la mar l'anaven tapant i destapant, i l'aigua-sal, per l'horror dels flancs peluts, regalimava. El drap, banderejant al pàlpit de l'oratge, vigorosament atupava els monjos, pels ulls i pel front. Molt se meravellaven tots d'allò que veien; i Sant Brandan començà a parlar i va dir: -En nom de Déu totpoderós i en nom de Jesucrist son Fill, i en nom de l'arcàngel Sant Rafel qui encadenà el dimoni en el desert, jo't conjur perquè em digues qui ets tu, i per quina causa aquí estàs. Semblant m'és que fas aquí molt aspra penitència i que gran mèrit ne deus haver. Dígues-me si ets viu o si ets mort i fins a quan aquí te cal estar.- Aquell monstre humà, enrocat i inundat pel ritme altern de les onades respongué en eixa manera: -Jo som mort i no viu. Jo som Judas de Karioth qui mon pare vaig occiure a cops de pedra, i tinguí ma mare per muller, més no ho sabia, i vaig jaure amb ella llarg temps i n'haguí d'ella molts fills. I fui gran mercader i falsejava totes les mercaderies, i atresorava diners i donava diners a usura, i draps i blat. I fui gran lladre i encara fui apòstol de Jesucrist, el qual me féu reboster de sa companyia i guardador de totes coses que li donava hom. I per ço que pogués mantenir mos fills que a una altra part tenia, Jesucrist m'atorgà potestat de pendre el deume de tota cosa, i que a mos fills lo trametés; i jo ho feia així. I per ço com Maria Magdalena féu tan pròdiga despesa de l'ungüent, amb el qual ungí el cos del Crist, embaumant-li el cap i els peus, un cap-al-vespre, en casa de Simó el llabrós on portà el dit ungüent que li havia costat tres cents diners d'argent, que havia contats un per un sobre el taulell del perfumer, jo en fui molt despagat i dolent pel deume que me'n pertanyia i no podia haver. I no em sabia resignar a la pèrdua d'aquest deume; i fiu resolució de cobrar-lo i fiu pensament de trair mon Senyor Jesucrist i lliurar-lo per trenta diners, i així cobraria el deume dels tres cents diners, el qual havia perdut en la despesa del dit ungüent. Mai no haguera cregut que aquest afer finàs de tan mala manera, ni que gens de mal n'hi hagués pogut esdevenir. Jo em feia aquest pensament: «Bé sabrà Ell, per la sua gran saviesa i virtut, esquivar-se gentilment de llurs mans». Aquest pensament m'enganà. D'on, quan jo viu de cert que Jesús era condemnat de tot en tot per Pilat i que tenia de pendre passió i mort, fellonia n'haguí i tristor greu de ço que li era esdevingut per ma causa. I llancí aquells trenta diners qui ja'm cremaven les mans, i, altes veus, vaig proclamar ma culpa. Veient que aquesta confessió no em donava conhort, així com home irat qui fuig a mal senyor, desesperat de perdonança, comprí una corda i a un arbre em pengí, així com hom amb els lladres acostuma. Aquesta, mica-mica de consol que veieu que tenc, no el tenc per mon mèrit, sinó per especial mercè que Déu m'ha feta; ni aquest roc és per mi lloc de penitència i càstic, sinó lloc de perdó i d'alguna apariència de refrigeri, la qual cosa Déu obra envés de mi cascun diumenge, segons la multitud de les seues misericòrdies. Avui és diumenge, i per això, m'haveu trobat aquí. I m'apar que quan estic dalt d'eixa seca, som en el paradís. Aquesta pedra rònega em dona més consolacions que no m'en donarien tots els delits mundanals junts, com ara, delicat menjar, jugar, ballar, cantar i bon beure i amb belles dones folgar i trobar tresors davall terra i ésser sublimat en honor i senyoria. I tot ço és per la grandíssima paüra que tinc de les cruels penes i dels turments que sofresc i que esper sofrir, ai las! aquesta nit mateixa, i tota la setmana qui ve, fins a l'altre diumenge i totes les festes de Nostre Senyor Jesucrist i de la seua Mare dolça. Per amor d'Ella, Ell fa moltes gràcies a tot hom, ço és, als vius i als morts. D'on sapiau que jo m'estic dalt d'aqueixa seca cascuna dominica i cascun Nadal fins al jorn festiu de l'Epifania; i al jorn sant de la Pasqua fins al compliment de la Cincogesma i en les quatre festes de Santa Maria, la qual és font flum i mar de pietat; ço és, el jorn de la sua Nativitat, i de la sua Anunciació, i de la sua Purificació i de la sua Assumpció; i encara, el dia de Tots Sants. I jatsia que sigui en aquesta figura que em veieu, sabreu que jo crem tot i som així com a plom roent en la fornal. I quan no som aquí, damunt aquesta seca, de jorn i de nit estic en el negre cor d'aquella muntanya negra, que veieu que endola de fum la festa de la llum. I encara sabreu que en aquella muntanya hi està Leviathan amb tots els seus cavallers i tots pateixen penes diverses. Jo hi era en aquell lloc quan fou engolit el monjo, vostre germà, qui amb vosaltres navegar solia. I quan va caure en l'infern, l'infern va fer demostració d'alegria gran; perquè el foc s'arborà més i eixí més fum i s'escampà la bavarada més pudenta. I així es fa cada vegada que hi entren les ànimes dels pecadors i el gran dragó bocabadant les devora. Ja sabeu, doncs, qui som i perquè aquí m'estic i m'hi tenc d'estar fins al jorn del judici, i en quina manera som infernat i cruciat amb Pilat i amb el rei Herodes, i amb Anàs i amb Caifàs els quals amb mi pateixen i em fan pagar el traïment que fiu del cos de Nostre Senyor Jesucrist. Per tal com sé que vosaltres sou amics de Déu, de part de Déu, us conjur, el qual és honrat Senyor omnipotent i redemptor del món, que us digneu pregar a Ell per mi, per ço que em vulgui deixar estar aquí fins demà; que els dimonis no em puguin menar a la llur heretat, que amb tan vil preu perdurablement he comprada.- Sant Brandan així li respongué: De ço que tu em pregues sia ço que Déu vol. Anit tu no sentiràs ninguna altra pena, fins a demà, al llevant del sol.- I encara més li demanà Sant Brandan: -Vulles-me dir ¿per què estàs damunt aquesta pedra? I ¿de què et val aquest drap qui et venta? Ni ¿per què ací estan aquestes dues forques de ferro?- Judas per semblant manera respongué: -Aquesta pedra és el guardó d'una bona obra que fiu. Aquesta pedra és aquella que jo vaig posar en un clot, ple de fang, que hi havia en mig d'un camí, per ço que sense perill hi poguessin posar els peus aquells qui passaven pel camí; això fiu ans que fos apòstol de Déu. Aquest drap que és aquí i em venta de lluny, és perquè jo en doní un de consemblant, a un pobre mesell, quan jo era camarlenc del Senyor, i per ço com el drap no era meu, més sí era del Senyor i dels apòstols, m'està una mica lluny; i el vent que fa no em refrigera, ans el seu bandereig m'assota sovint. Les forques de ferro que veieu són aquelles que vaig donar als preveres del temple de Salomó per… - Així parlava Judas quan la llum minvant del jorn qui sobre la mar s'aclucava, sobtosament s'entenebrí amb una espessa voladúria d'ales. Del lleig esbart nocturn, la pedra i el precit qui estava dalt la pedra, en foren de tot en tot coberts. La multitud alada, tota quanta, s'arremolinava entorn de Judas, i deia fort i amb veu de plant: -Allunya't de pressa de nosaltres, o servent de Déu, i del lloc on estàs; car, nosaltres per causa de la teua proximitat, no ens podem acostar a aquest companyó nostre, el qual és damunt aquesta seca, ni ens en podem anar, si tu no t'en vas prest. I no som gosats de comparèixer davant la faç del nostre Senyor Llucifer si no li presentem son gran amic Judas, el qual traí el Senyor dels Senyors. Ver és que tu ens has frustrada l'ocasió de fer presa en ell i de donar-li els cops de dent i mossegades que havem en costum de donar-li. No li sies aquesta nit ajut ni valença, jatsia que ell t'ho haja pregat.- L'abad féu de resposta: -Jo no el defens, però el Senyor havia consentit que ell aquesta nit tingués gràcia, i fos de vosaltres defensat de qualsevulla pena i mal que li vulguésseu fer. - I talment contestaren-li els dimonis: -¿Com pots tenir voluntat d'aidar-lo, enc que te n'haja conjurat en nom del Senyor, sabent que ell traí al Senyor?- L'abad digué amb imperiosa comanda: -En nom del Senyor Jesucrist jo us conjur que no li fasseu cap mal aquest vespre.- Sant Brandan tota aquella nit perseverà en oració; i els dimonis no gosaren tocar-lo. Passada la nit, a sol ixent, el sant abad comanà a sos monjos que arborassin i metessin vela alçada. I tan tost com recomençaren el camí, d'una gran multitud de dimonis, semblants a minyons, petits i tenebrosos, la faç de l'abim fou coberta. I tots cridaven i deien amb veu molt dura: -Veste'n en mala ventura, enemic nostre, servent de Déu. Maleït sia ton viatge; i la teua arribada i el teu departiment, i maleïts sien tots els teus camins per terra i per mar. Tots aquests blasmes et deim per ço com el nostre príncep, aquesta nit passada, fortament s'és enujat i ens ha fet turmentar molt asprament per ço com no li hem portat aquest maleït catiu, que la teua preguera defensava. I el sant abad així els respongué: -A mi no em podeu noure. Aquell qui us maleesca, sia beneït.- Respongueren-li els dimonis: -Sàpies que serà doblat el patir d'aquest Judas malaurat, durant set dies, per ço com tu li has valgut aquesta nit passada.- I l'abad talment respongué: -No teniu tal potestat ni vosaltres ni el vostre príncep; ans serà ço que Déu voldrà. Per la supèrbia vostra i per les vostres menaces us man, en nom del Senyor Jesucrist, a vosaltres i al vostre príncep, que no el fasseu patir més del que acostumau.- Així, manant el sant pare, i els dimonis repugnant, la barca s'allunyava, fins que es feren fonedisses, en la remota blavor, la pedra i Judas qui era dalt la pedra, al qual amb insolent gatzara i soroll a l'infern se'n menaven. I Sant Brandan seguia navegant cap al migdia, lloant Déu devotament.
|
[
"Quants jorns feia que tripulaven?",
"Què albiraren?",
"Què hi havia al seu voltant?",
"Entre quins altres objectes hi havia disputa?",
"Van decidir apropar-s'hi?",
"I què va resultar ser?",
"Com és que els religiosos estaven fascinats?",
"Què va articular Sant Brandan?",
"I què li va rebatre, l'home desconegut?",
"Com es va presentar?",
"A què s'havia dedicat?",
"Què li va autoritzar el mateix Jesucrist?",
"Quin és l'assumpte que va acabar fatal?",
"Què pensava, mentrestant?",
"Què va esdevenir, a causa d'aquest incident?",
"Per quin motiu explica que es troba en aquest lloc?",
"Quins dies està a sobre la roca?",
"I els altres dies on s'està?",
"Què els demana als monjos?",
"Per què s'està al roc amb el tros de roba?",
"Què expressava l'aglomeració al voltant de Judas?",
"Quina resolució va anunciar l'abad?",
"Van marxar, els monjos?"
] |
{
"answer_end": [
74,
271,
430,
632,
818,
975,
1229,
1620,
6511,
1917,
2172,
2350,
3111,
3228,
3737,
4061,
5163,
5552,
6511,
7463,
8508,
8969,
10568
],
"answer_start": [
0,
113,
275,
517,
710,
823,
977,
1233,
1623,
1742,
1919,
2241,
2504,
3142,
3257,
3857,
4771,
5281,
6194,
6889,
7806,
8853,
10273
],
"input_text": [
"Set.",
"Una figura així com d'home assegut, dalt d'un penyal.",
"Hi havia una vela, ampla com una xarxa la qual era penjada entre dues forques, aletejant i drapejant, a l'aura i al respir del mar desert.",
"Altres monjos deien que no era un hime, allò, sinó que era un gran aucell, i d'altres pensaven que era una barca menuda.",
"Sí.",
"Un home nuu i hòrridament pelós, i deformat dels altres homes, el qual estava assentat sobre una gran pedra.",
"Perquè les onades de la mar l'anaven tapant i destapant, i l'aigua-sal, per l'horror dels flancs peluts, regalimava; el drap, banderejant al pàlpit de l'oratge, vigorosament els atupava.",
"En nom de Déu totpoderós i en nom de Jesucrist son Fill, i en nom de l'arcàngel Sant Rafel qui encadenà el dimoni en el desert, jo't conjur perquè em digues qui ets tu, i per quina causa aquí estàs; semblant m'es que fas aquí molt aspra penitència i que gran mèrit ne deus haver, digues-me si ets viu o si ets mort i fins a quan aquí te cal estar.",
"Li va explicar la seva història i els motius que l'havien dut allà.",
"Va dir que era Judas de Karioth qui son pare va occiure a cops de pedra, i tingué sa mare per puller, més no ho sabia, i va jaure amb ella llarg temps i n'hi haguí d'ella molts fills.",
"Fou un gran mercader i falsejava totes les mercaderies, i atresorava diners i donava diners a usura, i draps i blat, i fou gran lladre i encara fou apòstol de Jesucrist, el qual el féu reboster de sa companyia i guardador de totes les coses que li donava hom.",
"Podia pendre el deume de tota cosa, i que a sos fills lo trametés; i ell ho feia així.",
"Portà l'ungüent casa de Simó el llabrós, que lli havia costat tres cents diners d'argent, que havia contats un per un sobre el taulell del perfumer, ell en fou molt despagat i dolent pel deume que li'n pertanyia i no podia haver, i no se sabia resignar a la pèrdua del deume; i fiu resolució de cobrar-lo i fiu pensament de trair son Senyor Jesucrist i lliurar-lo per trenta diners, i així cobraria el deume dels tres cents diners, el qual havia perdut en la despesa del dit ungüent.",
"Que bé sabria Ell, per la sua gran saviesa i virtut, esquivar-se gentilment de llurs mans.",
"D'on, quan ell vivia de cert que Jesús era condemnat de tot en tot per Pilat i que tenia de pendre passió i mort, fellonia n'hagué i tristor greu de ço que li era esdevingut per sa causa; i llançà aquells trenta diners qui ja li cremaven a les mans, i, altes, veus, va proclamar sa culpa, i veient que aquesta confessió no li donava conhort, així com un home irat qui fuig a mal senyor, desesperat de perdonança, comprà una corda i a un arbre es penjà, així com hom amb els lladres acostuma.",
"Diu que aquest roc no és per ell lloc de penitència i càstic, sinó lloc de perdó i d'alguna apariència de refrigeri, la qual cosa Déu obra envés d'ell cascun diumenge, segons la multitud de les seues misericòrdies.",
"Cascuna dominica i cascun Nadal fins al jorn festiu de l'Epifania; i al jorn sant de la Pasqua fins al compliment de la Concogesma i en les quatre festes de Santa Maria, la qual és font flum i mar de pietat; ço és, el jorn de la sua Nativitat, i de la sua Anunciació, i de la sua Purificació i de la sua Assumpció; i encara, el dia de Tots Sants.",
"En el negre cor d'una muntanya negre, on veien que endola de fum la festa de la llum; i on hi està Leviathan amb tots els seus cavallers i tots pateixen penes diverses.",
"Que es dignin a pregar a Ell per ell, per ço que es vulgui deixar estar aquí fins demà; que els dimonis no el puguin menar a la llur heretat, que amb tan vil preu perdurablement ha comprada.",
"La pedra és el guardó d'una bona obra que feu i aquella que va posar en un clot, ple de fang, que hi havia en mig d'un camí, per ço que sense perill hi poguessin posar els peus qui pasaven pel camí i això fou ans que fos apòstol de Déu; el drap és perquè en donà un de consemblant, a un pobre mesell, quan era camarlenc del Senyor, i per ço com el drap n o era seu, més sí era del Senyor i dels apòstols i li està una mica lluny, i el vent que fa no el refrigera, ans el seu bandereig l'assota sovint.",
"Que s'allunyés de pressa d'ells, o servent de Déu, i del lloc on estàs; car, ells per causa de la seua proximitat, no es poden acostar a aquell companyó seu, el qual és damunt aquesta seca, ni se'n poden anar, si ell no s'en va prest; i no són gosats de comparèixer davant la faç del nostre Senyor Llucifer si no li presenten son gran amic Judas, el qual traí el Senyor dels Senyors; ver és que ell els ha frustrada l'ocasió de fer presa en ell i de donar-li els cops de dent i mossegades que haven per costum de donar-li; que no li fos aquesta nit ajut ni valença, jatsia que ell li ho haja pregat.",
"Que en nom del Senyor Jesucrist els conjurava que no li fassen cap mal aquell vespre.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Per esdeveniments que no són del cas, he tingut de viure llarga temporada lluny de Barcelona: això ha fet que deixés de freqüentar algunes de les meves relacions.
La família Buxareu ha estat una d'aquestes. Fa quatre o cinc anys que no visito la seva casa. Darrerament vaig informar-me de la mort de Paulina, víctima d'una recent epidèmia, quan finia l'estiueig en un poble de la província de Girona.
He sabut que en Melrosada ha renyit amb els parents de la seva dona: Paulina morí sense haver fet testament, i el pobre don Gaspar ha continuat sent professor de dibuix. Alguns dies el veig al Continental. Està desmillorat i envellit que fa llàstima. Guaita amb tristor el seu doble de cervesa, i no abandona mai una punta de cigarreta que s'acaba.
En Víctor Buxareu ha guanyat molts diners amb la guerra. Quan el trobo em saluda rialler, fent grans demostracions d'afecte; però no s'atura mai a parlar-me.
A qui he deixat de saludar és a la Lluïseta: no sé si és que ja no em coneix, o si ho fa veure. S'ha engreixat molt, i té tres criatures.
La mort de Paulina va revifar-me una sèrie de records, divertits per a mi, còmics i sentimentals. Jo volia homenatjar d'alguna manera aquella dolça vida femenina, que ja s'ha aclucat sense deixar rastre de cap mena. Poc podia pensar Paulina Buxareu, quan em feia víctima de la seva oratòria, que restés dins de la meva ànima un tan agradable perfum de la seva persona.
|
[
"On diu ha residit durant un bon temps?",
"Quina conseqüència ha tingut, aquest fet?",
"Com quina?",
"Què en sabia, però, d'aquesta família?",
"On coincideixen, ell i don Gaspar, sovint?",
"I quin aspecte diu que té?",
"Què hi fa, al bar?",
"I en Víctor Buxareu, què ha aconseguit?",
"Com es comporta quan es veuen?",
"A qui diu que li gira la cara?",
"Per què?",
"Què n'explica, d'ella?",
"Què va ocasionar-li, el defalliment de la Paulina?",
"Què és el que la Paulina no s'hagués pogut esperar?"
] |
{
"answer_end": [
92,
161,
205,
569,
605,
650,
748,
805,
906,
951,
1002,
1044,
1142,
1413
],
"answer_start": [
38,
38,
163,
257,
571,
607,
652,
750,
750,
908,
908,
1004,
1046,
1262
],
"input_text": [
"Lluny de Barcelona.",
"Que deixés de freqüentar algunes de les seves relacions.",
"Com la família Buxareu.",
"Que la Paulina havia mort víctima d'una recent epidèmia, quan finia l'estiueig en un poble de la província de Girona, que en Melrosada ha renyit amb els parents de la seva dona, que Paulina morí sense haver fet testament, i el pobre de don Gaspar ha continuat sent professor de dibuix.",
"Al Continental.",
"Desmillorat i envellit que fa llàstima.",
"Guaita amb tristor el seu doble de cervesa, i no abandona mai una punta de cigarreta que s'acaba.",
"Ha guanyat molts diners amb la guerra.",
"El saluda rialler, fent grans demostracions d'afecte; però no s'atura mai a parlar-li.",
"A la Lluïseta.",
"Perquè no sap si és que ja no el coneix, o si ho fa veure.",
"Que s'ha engreixat molt i ha tingut tres criatures.",
"Una sèrie de records, divertits, còmics i sentimentals.",
"Que restés dins la seva ànima un tan agradable perfum de la seva persona."
]
}
|
mitologia
|
Pàntou (en grec antic Πάνθοος, Pánthoos), va ser, segons la mitologia grega, un dels ancians troians companys de Príam, com ho eren Antènor, Antímac, Ucalegont i Timetes, que es reunien vora les portes Escees a Troia per aconsellar al rei sobre els afers de la guerra.
Pàntou va tenir tres fills, Hiperènor, Euforb i Polidamant. La seva dona era Frontis. S'explicava que Pàntou era originari de Delfos i que estava consagrat al culte d'Apol·lo. Quan es va produir la primera caiguda de Troia per obra d'Hèracles, Príam havia enviat uns homes a consultar l'oracle de Delfos. Quan van tornar, els delegats van portar Pàntou, per tal de mantenir les relacions amb Delfos. Una variant deia que un dels enviats de Príam s'havia enamorat de Pàntou i el va raptar i el va conduir per la força a Troia. Príam, per compensar Pàntou l'havia fet sacerdot d'Apol·lo a Troia. Va morir quan van prendre la ciutat.
|
[
"Qui fou Pàntou?",
"D'acord amb quina creença?",
"Quins altres confidents tenia, Príam?",
"On s'ajuntaven?",
"Amb quina finalitat?",
"Pàntou va tenir descendència?",
"Com es deien els seus hereus?",
"Amb qui va contraure matrimoni?",
"D'on es creu que era Pàntou?",
"I a quina devoció es va lliurar?",
"Què va passar després de la primera derrota de Troia?",
"Què n'explica una altra versió?",
"Com va retribuir Príam a Pàntou?",
"Quan va perdre la vida?"
] |
{
"answer_end": [
118,
75,
169,
216,
267,
327,
327,
353,
401,
443,
667,
793,
861,
898
],
"answer_start": [
0,
0,
77,
175,
175,
269,
269,
329,
355,
408,
445,
669,
795,
863
],
"input_text": [
"Un dels ancians troians companys de Príam.",
"Amb la mitologia grega.",
"Antènor, Antímac, Ucalegont i Timetes.",
"Vora les portes Escees a Troia.",
"Per aconsellar al rei sobre els afers de la guerra.",
"Sí.",
"Hiperènor, Euforb i Polidamant.",
"Amb Frontis.",
"De Delfos.",
"A Apol·lo.",
"Príam va enviar uns homes a consultar l'oracle de Delfos i, quan va tornar, els delegats van portar a Pàntou, per tal de mantenir les relacions amb Delfos.",
"Que un dels enviats de Príam s'havia enamorat de Pàntou i el va raptar i el va conduir per la força a Troia.",
"El va fer sacerdot d'Apol·lo a Troia.",
"Quan van prendre la ciutat."
]
}
|
books
|
Érem frugals: en el meu hi portava una llenca de pernil sense greix ni rancior, un tros de pa blanc i la carabassa vinera; ell treia del seu una embostada de peres cuixetes, ben madures, quasi lloques, i un imposant crostonàs de pa del seu, florit i negre, que engrunava amb els dits talment com si hagués sigut una terrossa.
Tot el que ens voltava, els fullatges, els rocs, les molses, els tronquets i les pelies, la virosta i la sorra, eren nets, esbandits, purificats per l'aigua dels núvols i per les rosades matinals. I aquesta impressió de bugadeig recent, junt amb l'alegria del cel, també escombrat i esterrejat pel ventijol salabrós que ens enviaven, tot just, les platges llevantines, ens obria una gana d'elefant.
En Busqueta enlairava molt sovint la carabassa. Tapava el forat amb el dit gros (no gaire), i, amb una voluptuositat impolítica, dirigia el raig del vi a la punta del nas. El regueró de sobre els llavis li servia d'escorriall. Tenia un ull cluc i l'altre en èxtasi; i, mentre xerricava ferm, la seva terrible nou del coll, d'home escardalenc, li saltironava a batzegades acompassadament, com l'èmbol d'una bomba.
Servint de fons a la figura del rústec bevedor, pel cim dels arboços, s'obirava la plana. Ara, sense boira, s'estenia al lluny del lluny, anegant-se en l'aire llumínic un poc encalcinat: una veritable orgia de matisos.
Més properes, es veien les luxuriants arbredes dels rierals; masses profundes d'ombres blaves fistonades d'un verd tendrívol escantellat de sol. Després, més enllà, un immens mosaic de camps llaurats, de fencs, de rostolls, d'aulets i de rouredes, esfumant-se, esfumant-se… fins a esdevenir, a l'horitzó, una franja grisenca on flotaven vagaroses tintes de cobalt i rosa. I els masos, pobles i viles de la Selva espurnejaven el conjunt de brills somorts de nacre: perles fines sobre setí.
Allò feia venir ganes de cantar, i en Busqueta entonava, amb veu nasal, tot fent l'ullet, una cançó grotesca d'un rector i una majordona. Els gossos s'eixorivien.
|
[
"Què diu que eren?",
"Què duien?",
"Què hi havia al seu voltant?",
"I com estava?",
"Com és que tenien molta gula?",
"Què feia, en Busqueta?",
"Com era el seu beure?",
"Què advertien?",
"I més a prop?",
"Com es descriuen?",
"I a la llunyania, quina natura hi havia?",
"Com era la perspectiva?",
"Què semblen les cases?",
"Per què es delien?",
"Què realitzava en Busqueta?",
"I els quissos?"
] |
{
"answer_end": [
12,
324,
436,
521,
723,
771,
1136,
1355,
1417,
1500,
1616,
1727,
1844,
1877,
1982,
2007
],
"answer_start": [
0,
14,
326,
438,
523,
725,
994,
1138,
1357,
1418,
1502,
1631,
1731,
1846,
1881,
1984
],
"input_text": [
"Frugals.",
"En un hi portava una llenca de pernil sense greix ni rancior, un tros de pa blanc i la carabassa viera; l'altre tenia una embostada de peres cuixetes, ben madures, quasi lloques, i un imposant crostonàs de pa del seu, florit i negre, que engrunava amb els dits talment com si hagués sigut una terrossa.",
"Fullatges, rocs, molses, tronquets, pelies, virosta i sorra.",
"Net, esbandit, purificat per l'aigua dels núvols i per les rosades matinals.",
"Per la impressió de bugadeig recent, junt amb l'alegria del cel, també escombrat i esterrejat pel ventijol salarós que els enviaven i, tot just, les platges llevantines.",
"Enlairava molt sovint la carabassa i tapava el forat amb el dit gros, i, amb una voluptuositat impolítica, dirigia el raig del vi a la punta del nas.",
"La seva terrible nou del coll, d'home escardalenc, li saltironava a batzegades acompassadament, com l'èmbol d'una bomba.",
"Pel cim dels arboços s'obirava la plana que ara, sense boira, s'estenia al lluny del lluny, anegant-se en l'aire llumínic un poc encalcinat: una veritable orgia de matisos.",
"Les luxuriants arbredes dels rierals.",
"Com unes masses profundes d'ombres blaves fistonades d'un verd tendrívol escantellat de sol.",
"Un immens mosaic de camps llaurats, de fencs, de rostolls, d'aulets i de rouredes, que s'esfumaven.",
"Una franja grisenca on flotaven vagaroses tintes de cobant i rosa.",
"Perles fines sobre setí.",
"Per cantar.",
"Entonava, amb veu nasal, tot fent l'ullet, una cançó grotesca d'un rector i una majordona.",
"S'eixorivien."
]
}
|
books
|
En Vadô Set-trossos no va manifestar sobre aquest punt la seva opinió; però va amoixar-se entre dos dits les aletes del nas d'una manera que indicava una reserva plena de pensaments, i, tot seguint el pare, me va endreçar dues llargues mirades: l'una decantant el cap sobre el muscle dret, i l'altra decantant-lo sobre el muscle esquerre, mentre els braços li fugien en ziga-zaga per davant del cos, cercant l'escala, i les cames se li ressagaven amb fallança.
Després d'haver desat el barret, amb el propòsit de no lluir-lo sinó en altres ocasions semblants, me vaig ajeure en el sofà. ¡Que bé s'hi estava! Com que m'havia llevat tan de matí, la son m'aclucava els ulls. La barca marxava amb un moviment suau que l'alçava i abatia lentament de popa a proa i la feia cruixir d'una manera quasi imperceptible, deixant sentir una nota fina, que, amb la seva prolongació llarguíssima i el seu desmai peresós, descrivia musicalment la bonança que ens acompanyava. La son m'anava envaint. Aquella cambreta petita i tranquila, que surava sobre les aigües allunyant-se de la terra, tenia una mena de poesia que lligava dolçament amb la de les imatges somnioses que començaven a flotar per la meva pensa. Insensiblement vaig esmunyir-me de la realitat. Viatjava cap a un món desconegut, cap a un país fantàstic; i… així em vaig adormir. I no et creguis que hagués fet petar només una becaina, no: va ser una matinada de dues hores llargues.
Un cop desperta i ben esparvillada, me vaig rentar, i tira cap a coberta. Ja havíem sortit del golf i navegàvem per enfora. El mar era d'un blau igual i puríssim, que contrastava simpàticament amb el ros daurat dels arenys i del roquer, d'on ens anàvem apartant. El terral havia caigut, i en son lloc regnava un garbí massa novell per a tenir gaires forces, però que les adquiria majors a manera que desplegava per l'espai la seva volada serena. De moment en moment la nostra marxa s'apressava. El cap de Creus fugia, arronçant-se, arronçant-se… Les blavors puríssimes s'eixamplaven.
|
[
"Com va mostrar, en Vadô Set-trossos, la seva disconformitat?",
"On va dirigir els esguards?",
"Què feia, la resta del cos?",
"Què va fer abans d'asseure's?",
"Hi estava còmoda?",
"Com és que tenia ganes de dormir?",
"Com es movia l'embarcació?",
"Com era l'habitació en la qual s'estava?",
"Què li va passar, involuntàriament?",
"Com va agafar el son?",
"Quanta estona va dormir?",
"Què va fer, en llevar-se?",
"On eren?",
"Com era el paisatge?",
"Quin ocell va veure?",
"De què s'allunyen?"
] |
{
"answer_end": [
181,
337,
459,
585,
606,
670,
958,
1195,
1243,
1327,
1431,
1505,
1555,
1694,
1789,
1977
],
"answer_start": [
0,
207,
339,
461,
588,
608,
672,
984,
1197,
1245,
1389,
1433,
1507,
1557,
1734,
1928
],
"input_text": [
"Va amoixar-se entre dos dits les aletes del nas d'una manera que indicava una reserva plena de pensaments.",
"Una decantant el cap sobre el muscle dret, i l'altra decantant-lo sobre el muscle esquerra.",
"Els braços li fugien en ziga-zaga per davant del cos, cerecant l'escala, i les cames se li ressagaven amb fallança.",
"Va desar el barret, amb el propòsit de no lluir-lo sinó en altres ocasions semblants.",
"Sí.",
"Perquè s'havia llevat molt de matí.",
"Marxava amb un moviment suau que l'alçava i abatia lentament de popa a proa i la feia cruixir d'una manera quasi imperceptible, deixant sentir una nota fina, que, amb la seva prolongació llarguíssima i el seu desmai peresós, descrivia musicalment la bonança que els acompanyava.",
"Petita i tranquila, tenia una mena de poesia que lligava dolçament amb la de les imatges somnioses que començaven a flotar per la seva pensa.",
"Va esmunyir-se de la realitat.",
"Viatjant cap a un món desconegut, cap a un país fantàstic.",
"Dues hores llargues.",
"Es va rentar i va tirar cap a coberta.",
"Ja havien sortit del golf i navegaven per enfora.",
"El mar era d'un blau igual i puríssim, que contrastava simpàticament amb el ros daurat dels arenys i del roquer, d'on s'anaven apartant.",
"Un garbí.",
"Del cap de Creus."
]
}
|
vilaweb
|
L'ex-duc de Palma Iñaki Urdangarin ha reconegut avui que va decidir crear la societat Aizoon, propietat d'ell i de la seva esposa, la infanta Cristina, per recomanació de l'assessor fiscal Miguel Tejeiro i per tenir avantatges fiscals en el cobrament de factures a Nóos. D'aquesta manera, no cobrava directament un salari o una factura com a autònom o persona física, sinó com a persona jurídica, cosa que li reportava millors condicions tributàries. Això no obstant, ha dit que la seva esposa no era responsable de la creació ni la gestió de l'empresa, sinó que la va implicar per ‘temes personals'. En el segon dia d'interrogatori per part del fiscal, Urdangarin també ha afegit que Nóos era un dels principals clients d'Aizoon, i que entre el 2004 i el 2005 ell va facturar a l'entitat sense ànim de lucre un total de 710.000 euros per l'assessorament en l'organització del Valencia Summit i la Illes Balears Forum. No ha concretat quan cobrava per hora facturada, però ha dit que aproximadament com un consultor d'Esade. Urdangarin també ha volgut aclarir que l'Institut Nóos era una entitat sense ànim de lucre, però que com a associació de professionals tenia dret a tenir beneficis, sempre que els reinvertís en l'objecte social de l'entitat. Tot i així, ha dit que no feia cap pas sense consultar-ho a la Casa Reial, i que el març del 2006 quan van sorgir preguntes parlamentàries sobre la seva presència a la direcció de Nóos, José Manuel Romero Moreno, comte de Fontao i advocat del rei Juan Carlos, li va recomanar que els ducs de Palma i el secretari de les infantes, Carlos García Revenga, sortissin de l'estructura de l'entitat. Així ho van fer, però ha admès que va seguir vinculat indirectament a projectes que ell havia iniciat i estava ‘en còpia' en molts correus electrònics sobre la matèria, encara que no hi participava. Concretant sobre projectes sospitosos, ha explicat que Juan Pablo Molinero procedia de la consultora PricewaterhouseCoopers i tenia l'exclusiva de buscar un patrocinador per a l'antic equip ciclista Banesto. Quan es van conèixer van decidir treballar plegats, però la gestió principal la va seguir fent Molinero, que era qui parlava amb el comptable de Nóos, Marco Antonio Tejeiro, sobre la facturació, de la qual l'ex-duc de Palma se n'ha desentès completament. Urdangarin va ser qui va posar en contacte Molinero amb les autoritats balears. Sobre els projectes a València, ha explicat que es va reunir amb l'ex-batllessa de la ciutat, Rita Barberá, per parlar del Valencia Summit, però també ha admès que van parlar de la Copa Amèrica de vela i dels fallits Jocs Europeus, i no ha quedat clar si també en va parlar amb l'ex-president de la Generalitat, Francisco Camps. Com en el primer dia d'interrogatori, bona part de les seves respostes han estat ‘no ho sé', ‘no ho recordo' o ‘aquest tema no el portava jo'. En alguna ocasió fins i tot el fiscal s'ha estranyat que no recordés, per exemple, que Diego Torres era el gerent de Nóos. A més, el fiscal ha volgut remarcar diverses imprecisions o contradiccions entre la declaració d'avui i la que va fer davant del jutge d'instrucció.
|
[
"Qui és Iñaki Urdangarin?",
"Què ha determinat?",
"Com rebia els pagaments?",
"Com el beneficiava, això?",
"Què ha asseverat, pel que fa a la seva muller?",
"Què ha assegurat en el segon jorn de qüestionaris?",
"Ha dit els diners que guanyava?",
"Què ha fet palès?",
"N'era conscient, la seva família política?",
"Què els va aconsellar el defensor del rei emèrit?",
"Què va fer, però?",
"Què va indicar sobre Juan Pablo Molinero?",
"Què ha afirmat, respecte a les iniciatives de València?",
"Com han sigut la majoria de contestacions?",
"Ha divergit amb les seves rèpliques?"
] |
{
"answer_end": [
34,
269,
395,
449,
599,
917,
1023,
1248,
1323,
1641,
1840,
2303,
2615,
2855,
3127
],
"answer_start": [
0,
0,
289,
373,
451,
601,
919,
1025,
1250,
1436,
1643,
1881,
2385,
2752,
2987
],
"input_text": [
"L'ex-duc de Palma.",
"Que va decidir crear la societat Aizoon, propietat d'ell i de la seva esposa, la infanta Cristina, per recomanació de l'assessor fiscal Miguel Tejeiro i per tenir avantatges fiscals en el cobrament de factures a Nóos.",
"Com una persona jurídica.",
"Li reportava millors condicions tributàries.",
"Ha dit que no era responsable de la creació ni la gestió de l'empresa, sinó que la va implicar per temes personals.",
"Que Nóos era un dels principals clients d'Aizoon, i que entre el 2004 i el 2005 ell va facturar a l'entitat sense ànim de lucre un total de 710.000 euros per l'assessorament en l'organització del Valencia Summit i la Illes Balears Forum.",
"No, però ha dit que aproximadament com un consultor d'Esade.",
"Que l'Institut Nóos era una entitat sense ànim de lucre, però que com a associació de professionals tenia dret a tenir beneficis, sempre que els reinvertís en l'objecte social de l'entitat.",
"Sí.",
"Que sortissin de l'estructura de l'entitat.",
"Va seguir vinculat indirectament a projectes que ell havia iniciat i estava en còpia en molts correus electrònics sobre la matèria, encara que no hi participava.",
"Que procedia de la consultora PrincewaterhouseCoopers i tenia l'exclusiva de buscar un patrocinador per a l'antic equip ciclista Banesto; que quan es van conèixer van decidir treballar plegats, però la gestió principal la va seguir fent Molinero, que era qui parlava amb el comptable de Nóos sobre la facturació, de la qual l'ex-duc de Palma se n'ha desentès completament.",
"Que es va reunir amb l'ex-batllesa de la ciutat, Rita Barberá, per parlar del Valencia Summit, però tambñe ha admès que van parlar de la Copa Amèrica de vela i dels fallits Jocs Europeus.",
"No ho sé, no ho recordo o aquest tema no el portava jo.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
L'Àliga de Cardona és una figura antropomorfa que forma part de la imatgeria de Cardona. L'actuació va sempre lligada a la presència de la imatge de la Mare de Déu del Patrocini, patrona de la vila, a qui honora amb la seva dansa.
La figura actual (2013) es basa en un grafit d'uns 20 centímetres d'alçada d'una àliga antropomorfa, que es va trobar a la segona planta del Palau de Graells durant la restauració de l'edifici. l'any 1998. Segons els experts, podria tractar-se de la representació més antiga d'una àliga festiva trobat a Catalunya.
Existeix poca documentació sobre l'àliga que es feia ballar a Cardona. El més antic data del 1674, amb la celebració de les primeres festes de la Mare de Déu del Patrocini. L'altre document és del 1690 i és un albarà de la tresoreria comunal que recull un pagament per fer una reparació a l'àliga. Després del paper del 1690 no existeixen documents que parlin de l'Àliga.
La construcció de l'àliga l'ha realitzat el mestre geganter cardoní Toni Mujal. El projecte s'ha finançat gràcies a una operació de micro-mecenatge i aportacions fetes per l'Ajuntament i la gent del poble. L'Àliga de Cardona ha estat apadrinada per l'Àliga de Barcelona, en una acció que s'emmarca dins el conveni de col·laboració signat entre les dues poblacions per commemorar el 300 aniversari de la fi de la Guerra de Successió. Ha realitzat el seu primer ball el 7 de setembre del 2013, en els actes inclosos a la Festa Major. La música també és nova i és realitzada pel també cardoní Xavier Ventosa.
|
[
"Què és l'Àliga de Cardona?",
"Amb què es relaciona?",
"En què es va inspirar la seva creació?",
"Què han afirmat els estudiosos?",
"De quan és el testimoni més antic d'aquesta àliga?",
"I què trobem del 1690?",
"Trobem l'àliga en menicons posteriors?",
"Qui l'ha dissenyada?",
"Com s'ha pagat la construcció de la figura?",
"Quina relació té amb l'Àliga de Barcelona?",
"Per quin succés?",
"Quan es va estrenar la seva dansa?",
"Què se celebrava?",
"Qui ha compost les melodies?"
] |
{
"answer_end": [
87,
229,
423,
544,
717,
842,
916,
996,
1122,
1187,
1349,
1408,
1448,
1522
],
"answer_start": [
0,
89,
231,
437,
617,
719,
844,
918,
998,
1124,
1124,
1351,
1351,
1450
],
"input_text": [
"És una figura antropomorfa que forma part de la imatgeria de Cardona.",
"Amb la presència de la imatge de la Mare de Déu del Patrocini, patrona de la vila, a qui honora amb la seva dansa.",
"En un grafit d'uns 20 centímetres d'alçada d'una àliga antropomorfa, que es va trobar a la segona planta del Palau de Graells durant la restauració de l'edifici.",
"Que podria tractar-se de la representació més antiga d'una àliga festiva trobat a Catalunya.",
"Del 1674, amb la celebració de les primeres festes de la Mare de Déu del Patrocini.",
"Un albarà de la tresoreria comunal que recull un pagament per fer una reparació a l'àliga.",
"No.",
"El mestre geganter cardoní Toni Mujal.",
"Gràcies a una operació de micro-mecenatge i aportacions fetes per l'Ajuntament i la gent del poble.",
"L'Àliga de Cardona ha estat apadrinada per l'Àliga de Barcelona.",
"Pel conveni de col·laboració signat entre les dues poblacions per commemorar el 300 aniversari de la fi de la Guerra de Successió.",
"El 7 de setembre del 2013.",
"La Festa Major.",
"El també cardoní Xavier Ventosa."
]
}
|
vilaweb
|
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha anunciat després de l'últim consell de ministres d'enguany que la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya serà el 17 de gener. Després de l'aplicació de l'article 155 i la subseqüent intervenció de la Generalitat, Rajoy tenia la competència de convocar el nou parlament. En aquesta sessió constitutiva, els diputats elegits el 21-D hauran de triar el nou president de la cambra i la resta de membres de la mesa. Una volta feta la primera sessió, s'obrirà un termini de deu dies hàbils perquè el nou president del parlament proposi la investidura d'un candidat a la presidència de la Generalitat. Rajoy tenia fins al 23 de gener per a convocar el nou parlament. En conferència de premsa, el president espanyol ha fet un balanç de l'any 2017 i ha demanat al nou govern de Catalunya que no torni a posar a prova l'estat, perquè es tornarà a ‘aplicar la llei per a protegir la constitució i tots els espanyols'. En aquest sentit, ha dit que la Generalitat ha de prioritzar les polítiques ‘dins de la llei' i ha de ser capaç de dialogar ‘amb tots els catalans i la resta d'Espanya.' Preguntat sobre la possible investidura telemàtica de Carles Puigdemont, Rajoy ha fet befa i ha dit: ‘És absurd pretendre ser president d'una comunitat vivint a l'estranger. Imaginis que jo estigués ubicat a Lisboa.' A més, ha dit que és de sentit comú no proposar un candidat que és ‘un fugitiu de la justícia', perquè només la proposta atempta contra els valors de la democràcia. El president espanyol ha posat molt d'èmfasi en la situació política i econòmica de Catalunya, que ha definit d'inestable i incerta. Un context que considera que l'ha provocat la ‘deriva unilateral' del govern de Carles Puigdemont. Segons Rajoy, el 155 ha aconseguit mitigar el ‘deteriorament econòmic', però ara cal que la nova Generalitat s'involucri en la recuperació.
|
[
"Qui és Mariano Rajoy?",
"Què ha comunicat?",
"Quina autoritat tenia, Rajoy?",
"Què es durà a terme en aquest acte?",
"I després?",
"Què ha requerit al recent govern català?",
"I doncs, què creu que ha de fer la Generalitat?",
"Què n'opina de la proclamació en línia de Carles Puigdemont?",
"Què més ha afegit?",
"Què ha ressaltat?",
"Qui creu que n'és el culpable?",
"Què ha assolit amb el 155?",
"Però, què és primordial?"
] |
{
"answer_end": [
47,
184,
328,
469,
653,
965,
1136,
1310,
1517,
1650,
1749,
1821,
1889
],
"answer_start": [
0,
0,
273,
330,
471,
746,
985,
1137,
1354,
1519,
1652,
1751,
1823
],
"input_text": [
"El president del govern espanyol.",
"Que la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya serà el 17 de gener.",
"La de convocar el nou parlament.",
"Els diputats elegits el 21-D hauran de triar el nou president de la cambra i la resta de membres de la mesa.",
"S'obrirà un termini de deu dies hàbils perquè el nou president del parlament proposi la investidura d'un candidat a la presidència de la Generalitat.",
"Que no torni a posar a prova l'estat, perquè es tornarà a aplicar la llei per a protegir la constitució i tots els espanyols.",
"Ha de prioritzar les polítiques dins de la llei i ha de ser capaç de dialogar amb tots els catalans i la resta d'Espanya.",
"N'ha fet befa i ha dit que és absurd pretendre ser el president d'una comunitat vivint a l'estranger.",
"Que és de sentit comú no proposar un candidat que és un fugitiu de a justícia, perquè només la proposta atempta contra els valors de la democràcia.",
"La situació política i econòmica de Catalunya, que ha definit d'inestable i incerta.",
"El govern de Carles Puigdemont amb la deriva unilateral.",
"Mitigar el deteriorament econòmic.",
"Que la nova Generalitat s'involucri en la recuperació."
]
}
|
books
|
-Coratge, Saura!
-Marianna… Marianna!…
Jo volia contestar i no podia. -Aquí! aquí!- El crit, entelat, s'extingia abans de sortir de la meva gola. M'havia incorporat sobre els genolls. -Aquí! aquí!- El pare s'abalançà als meus braços, m'agafà per sota les aixelles i m'aixecà en sopols, prement-me contra el seu pit i estampant amb boca esbufegosa un petó sota la meva barba, mentre el meu cap se tombava desmaiadament endarrera: un petó que era tal volta el primer que he rebut dels seus llavis. -Filla!- I vaig sentir la commoció del seu ample pit, atrontollat pels sanglots.
De seguida es posà en marxa, caminant a embornades sobre el pont balandrejador de la nau, emportant-se-me'n a coll a través del xàfec. El seu respir xiulava en les meves orelles. Jo quasi no sabia on érem ni lo que em passava. Pugem, baixem, fluctuem entre les tenebres… A l'últim, topem amb un cos dur, percebo una celístia penosament visible, reparo algunes ombres, i m'atalaio de que som arribats als bancs galliners de popa.
Allí el pare se'm descarregà restant assegut al meu costat, amb un braç enrotllat a la meva cintura. L'infeliç panteixava de fatiga i esclafia sorollosos sanglots.
-Déu! Déu!- anava dient a borbolls. -Quanta desgràcia!… Déu! Déu! ¿Per què m'haveu empaitat així? Tota la vida m'he escarrassat, he lluitat… per tu, Marianna!… perquè les meves suades eren seda sobre el teu cos, pedres fines en les teves arracades… Un flam d'alegria sortit dels teus ulls m'ho pagava tot. ¿Què se li'n dóna, a la vella atzavara, de deixugar-se fins a morir, si el seu lluc se n'aprofita i treu una floreta més?… Morir! No hi pensava. Avant! Arreconem dobles de quatre per a la noia. Déu! ¡Això és massa!… I tu… ¡malvinatge el teu cap verd!… ¡t'havia d'haver garrotejat, abans que embarcar-te! I tanta desgracia! Deu! Deu! ja es veu, que ens voleu perdre!
|
[
"Com es diuen els personatges?",
"Què se li demana que tingui, la Saura?",
"Podia respondre?",
"Com va aixecar-se?",
"Qui el va trobar?",
"I què va fer en veure-la?",
"Què va sentir per primera vegada?",
"Què va notar la filla quan estava en braços del seu pare?",
"Què va fer, l'home, una vegada va tenir la filla agafada?",
"I la nena què percep?",
"Se la va treure de sobre el seu progenitor?",
"Com es sentia?",
"S'ha esforçat per la seva filla?",
"Per quin motiu?",
"Què afirma que hauria hagut de fer abans d'enviar-la a la mar?"
] |
{
"answer_end": [
26,
16,
68,
182,
232,
427,
494,
575,
710,
1004,
1105,
1168,
1327,
1474,
1778
],
"answer_start": [
10,
1,
39,
146,
198,
198,
429,
505,
577,
712,
1006,
1107,
1268,
1268,
1729
],
"input_text": [
"Saura i Mariana.",
"Coratge.",
"No.",
"Sobre els genolls.",
"El pare.",
"S'abalançà als seus braços, l'agafà per sota les aixelles i l'aixecà en sopols, prenent-la contra el seu pit i estampant amb boca esbufegosa un petó sobre la seva barba, mentre el seu cap es tombava desmaiadament endarrere.",
"Un petó.",
"La commoció del seu ample pit, atrontollat pels sanglots.",
"Es posà en marxa, caminant a embornades sobre el pont balandrejador de la nau, emportant-se-la a coll a través del xàfec.",
"Sent el respir del seu pare xiulant en les seves orelles i quasi no sap on eren ni lo que li passava; pugen, baixen, fluctuen entre tenebres i a l'últim topen amb un cos dur, percep una celístia penosament visible, repara algunes ombres i s'atalaia de que son arribats als bancs galliners de popa.",
"Sí, però restà assegut al seu costat, amb un braç enrotllat a la seva cintura.",
"Panteixava de fatiga i esclafia sorollosos sanglots.",
"Sí.",
"Perquè les seves suades eren seda sobre el seu cos, pedres fines en les seves arracades, un flam d'alegria sortit dels seus ulls li pagava tot.",
"Diu que hauria d'haver-la garrotejat."
]
}
|
books
|
Estimadíssim Ramon: acabo de rebre la teva, de tan enyorada, ja no esperada lletra, de la qual dedueixo amb ver goig que, donant per clos el període de tos estudis complementaris, que en dius, i de tes corribandes científiques, comences a sentir la necessitat de fixar ton esperit i d'instal·lar-te definitivament en ta pairal, a l'objecte de remugar i donar sentit pràctic al cabal de coneixements que ton geni inquiet i ton afany de veure i d'investigar t'ha d'haver proporcionat. Molt me plauen tes resolucions, i plau-me, més que totes, la de segellar-los amb una visita al pobre vellet que, malgrat tos llargs desviaments, no t'ha perdut mai de vista. I plauen-me, no perquè pensi poder auxiliar-te amb profitosos consells, sinó perquè em sembla que ella significa una sanitosa evolució en el curs de la teva vida, evolució que per força m'ha d'ésser grata, des del moment que et porta cap aquí.
Sí, fill meu! O jo no entenc res del cor humà o ta anunciada visita, més que el caràcter de consulta, revesteix el de reparació. Ta epístola traspua, a més d'aquella bondat ingènita del teu cor, un cert deix de penediment que no pot haver-lo dictat més que la consciència de l'apartament en què has viscut del que tants anys t'ha fet de pare.
Quan aquest, que al Cel siga, morí, me féu especial encàrrec de vetllar ton pervenir i influir, amb les escasses llums que Déu m'ha donat, en l'elecció de ta carrera. Així ho vaig intentar, tu ho saps bé, mes tots mos esforços s'estavellaren contra aquest teu geni de marranet que dit sigui sense ofensa de ningú, has heretat de part de ta mare. Mon somni daurat era fer de tu un eclesiàstic, i, si bé ton cap i ta posició eren malaguanyats per un capellà de missa i olla com un hom mateix, justament això m'animava a enjoncar-te amb una carrera que et portés a les altures de la jerarquia, a on tant de bé podies fer a la Religió. Jo ja't veia tot un doctor un… ¿qui sap, Mare de Déu, a on hauries pogut arribar?
Amb tal propòsit jo et citava Misser Joan de Montbrió, germà del meu besavi, que fou trenta anys doctoral de Tarragona i que tants volums deixà escrits: De jure civili cum ecclessiastica potestate concordia. De advocato puniendo qui falsum stylum citat, i altres. En mes mans he tingut encara una carta del secretari del ministre Calomarde, qui, en nom de son senyor, li oferia la mitra d'Osca, dignitat que es negà a acceptar. I a Fra Dionís, abat de Sant Benet de Bages, i a Fra Climent, que ho fou de Besalú, i més recentment a l'oncle, Doctor Sebastià, la sotana del qual tant brillava en el Foro de Barcelona i de qui en ma infantesa no en sentia parlar sinó amb admiració.
|
[
"De quin tipus d'escrit es tracta?",
"A qui va dirigida?",
"Ha sigut una sorpresa rebre aquesta carta?",
"Què en conclou de l'escriptura obtinguda?",
"Amb quin propòsit?",
"Què afirma que li satisfà, a la persona que escriu la carta?",
"Quina sensació afirma que té?",
"Què ha notat en la carta rebuda?",
"Què li va encomanar, aquest, abans de defallir?",
"Què va passar, però?",
"Quina intenció tenia l'escriptora?",
"Amb qui havia parlat sobre aquest tema?",
"Qui expressa que li va escriure una epístola?",
"I què s'hi expressava?",
"Va assumir aquesta responsabilitat?",
"A qui més se li va proposar?"
] |
{
"answer_end": [
82,
18,
82,
326,
481,
655,
899,
1242,
1409,
1588,
1874,
2109,
2297,
2384,
2384,
2513
],
"answer_start": [
0,
0,
20,
20,
328,
483,
657,
1030,
1244,
1411,
1590,
1958,
2222,
2222,
2222,
2222
],
"input_text": [
"D'una lletra.",
"A en Ramon.",
"Sí.",
"Que en Ramon dona per clos el període de ses estudis complementaris i de ses corribandes científiques, i comença a sentir la necessitat de fixar son esperit i d'instal·lar-se definitivament en sa pairal.",
"Per remugar i donar sentit pràctic al cabal de coneixements que son geni inquiet i son afany de veure i d'investigar li ha d'haver proporcionat.",
"Les seves resolucions i la de segellar-los amb una visita al pobre vellet que, malgrat sos llargs desviaments, no l'ha perdut mai de vista.",
"Que ella significa una sanitosa evolució en el curs de la seva vida, evolució que per força li ha de ser grata, des del moment que el porta cap allà.",
"A més de la bondat ingènita del seu cor, un cert deix de penediment que no pot haver-lo dictat més que la consciència de l'apartament en què ha viscut del que tants anys li ha fet de pare.",
"Que vetllés per son pervenir i influir, amb les escasses llums que Déu li havia donat, en l'elecció de sa carrera.",
"Que ho va intentar, mes tots seus esforços s'estavellaren contra aquell seu geni de marranet que havia heretat de part de sa mare.",
"Fer d'ell un eclesiàstic, i, si bé son cap i sa posició eren malaguanyats per un capellà de missa i olla com un hom mateix, justament això l'animava a enjoncar-lo amb una carrera que el portés a les altures de la jerarquia, a on tant de bé podia fer a la Religió.",
"Amb Misser Joan de Montbrió, germà del seu besavi, que fou trenta anys doctoral de Tarragona i que tants volums deixà escrits.",
"El secretari del ministre Calomarde.",
"En nom de son senyor, li oferia la mitra d'Osca.",
"No.",
"A Fra Dionís, abat de Sant Benet de Bages, a Fra Climent, que ho fou de Besalú i a l'oncle, Doctor Sebastià."
]
}
|
vilaweb
|
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha dit avui en una entrevista a Onda Cero que ni els escons ni els vots no serveixen per a ‘legitimar suposadament una operació il·legal', perquè la llei ‘està per sobre de les altres consideracions'. Rajoy ha advertit que el seu govern portarà al Tribunal Constitucional espanyol tots els passos que el parlament sorgit del 27-S pugui fer cap a la independència i ha acusat el president Mas i les formacions sobiranistes de no tenir voluntat de diàleg, sinó ‘de monòleg'. També ha pronosticat que el possible govern que formi Junts pel Sí tindrà forts problemes d'estabilitat perquè encabirà representants d'opcions i corrents polítics oposats. ‘És una barreja que no pot unir res', ha dit. Una aliança de partits unionistes Ha admès que aquesta última setmana de campanya era molt important i que tenia moltes esperances que els partits sobiranistes no aconseguissin majoria absoluta al parlament. Si les forces independentistes no obtenen majoria absoluta –ha dit–, el PP i el seu govern treballaran per una aliança amb més partits no independentistes per formar govern. ‘Si fos possible de construir una alternativa contra aquell qui vol liquidar Espanya, seria una cosa sensata i raonable', ha dit. Segons ell, una declaració d'independència o l'inici d'un procés constituent per part del parlament no tindrien valor jurídic. ‘Aniríem al Tribunal Constitucional i punt', ha reblat. Malgrat que el president espanyol i el PP sempre han defensat que havien de governar les llistes més votades en unes eleccions, ha manifestat que aquesta vegada era partidari de fer una excepció: ‘Realment sóc partidari que governi sempre la llista més votada, però en aquesta ocasió la llista més votada porta al programa la liquidació de la constitució, la supressió de la sobirania nacional i la desaparició d'Espanya com l'hem coneguda; per tant, en aquest cas és una excepció i si fos possible construir una alternativa seria una cosa sensata.'
|
[
"Qui és Mariano Rajoy?",
"Quina ràdio l'ha enquestat?",
"Què ha asseverat?",
"Per quin motiu?",
"Què ha fet palès?",
"Per què ha inculpat a Mas i els sobiranistes?",
"Què ha anticipat?",
"Per què?",
"I què ha assumit?",
"Què passarà si els partits separatistes no aconsegueixen els vots necessaris?",
"Què ha exposat?",
"Què passaria si es proclamés l'autodeterminació?",
"I on haurien de comparèixer?",
"Què ha afirmat, per acabar?"
] |
{
"answer_end": [
47,
90,
186,
248,
411,
520,
625,
693,
947,
1121,
1251,
1378,
1434,
1985
],
"answer_start": [
0,
34,
0,
109,
250,
414,
522,
522,
775,
949,
1123,
1253,
1253,
1564
],
"input_text": [
"El president del govern espanyol.",
"A Onda Cero.",
"Que ni els escons ni els vots no serveixen per a legitimar suposadament una operació il·legal.",
"Perquè la llei està per sobre de les altres consideracions.",
"Que el seu govern portarà al Tribunal Constitucional espanyol tots els passos que el parlament sorgit del 27-S pugui fer cap a la independència.",
"Per no tenir voluntat de diàleg, sinó de monòleg.",
"Que el possible govern que formi Junts pel Sí tindrà forts problemes d'estabilitat.",
"Perquè encabirà representants d'opcions i corrents polítics oposats.",
"Que aquesta última setmana de campanya era molt important i tenia moltes esperances que els partits sobiranistes no aconseguissin majoria absoluta al parlament.",
"Que el PP i el seu govern treballaran per una aliança amb més partits no independentistes per formar govern.",
"Que si fos possible de construir una alternativa contra aquell qui vol liquidar Espanya seria una cosa sensata i raonable.",
"No tindria valor jurídic.",
"Al Tribunal Constitucional.",
"Que realment era partidari que governés sempre la llista més votada, però en aquesta ocasió la llista més votada porta al programa la liquidació de la constitució, la supressió de la sobirania nacional i la desaparició d'Espanya com l'han coneguda i, per tant, en aquest cas era una excepció i si fos possible construir una alternativa seria una cosa sensata."
]
}
|
mitologia
|
Cerció (en grec antic Κερκυών), va ser, segons la mitologia grega, un bandit eleusí, fill de Posidó o d'Hefest i d'una filla d'Amficcíon, o també fill de Brancos i de la nimfa Argio. Era rei d'Eleusis.
Tenia l'amagatall a la ruta d'Eleusis a Mègara, lloc on aturava els viatgers i els forçava a lluitar amb ell. Prometia que si algú el guanyava li donaria el tron d'Eleusis. Com que era molt fort, ningú el vencia, i quan havia guanyat els seus oponents, els matava. Però Teseu va passar per aquell camí. Molt més hàbil en la lluita que Cerció, el va aixecar enlaire, i llançant-lo molt violentament contra terra, el va esclafar. Després Teseu va reclamar el tron d'Eleusis.
En la ruta de Mègara a Eleusis hi havia un lloc anomenat "la palestra de Cerció", on el malvat atacava les seves víctimes. Cerció va tenir una filla, Àlope, que va ser estimada per Posidó.
La tradició coneix un altre Cerció, fill de l'arquitecte Agamedes, que quan van ser trobats robant el tresor de Hirieu i el pare va morir, fugí cap a Atenes.
|
[
"Qui va ser Cerció?",
"D'acord amb quina creença?",
"Qui es creu que eren els seus pares?",
"I l'altra versió, qui afirma que eren els seus progenitors?",
"On regnava?",
"En quina zona s'ocultava?",
"I què més feia en aquest indret?",
"Què assegurava als visitants?",
"Aconseguien derrotar-lo?",
"I què feia amb les seves víctimes?",
"Qui va arribar un dia?",
"I què va ocórrer de manera extraòrdinaria?",
"Teseu va requerir el regnat d'Eleusis?",
"Què és la palestra de Cerció?",
"Cerció va tenir descendència?",
"Quin altre Cerció hi ha?"
] |
{
"answer_end": [
83,
65,
136,
181,
200,
248,
310,
373,
465,
465,
503,
628,
673,
796,
830,
1020
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
138,
183,
202,
202,
312,
375,
417,
467,
467,
630,
675,
798,
864
],
"input_text": [
"Un bandit eleusí.",
"Amb la mitologia grega.",
"Posidó o Hefest i una filla d'Amficcíon.",
"Brancos i la nimfa Argio.",
"A Eleusis.",
"A la ruta d'Eleusis a Mègara.",
"Aturava els viatgers i els forçava a lluitar amb ell.",
"Que si el guanyaven els donaria el tron d'Eleusis.",
"No.",
"Quan les havia guanyat, les matava.",
"Teseu.",
"Que Teseu era molt més hàbil en la lluita que Cerció i el va aixecar enlaire, el va llançar molt violentament contra el terra i el va esclafar.",
"Sí.",
"El lloc on el malvat atacava les seves víctimes.",
"Sí.",
"El fill de l'arquitecte Agamedes, que quan van ser trobats robant el tresor de Hirieu i el pare va morir, fugí cap a Atenes."
]
}
|
books
|
L'hospitalitat, però, hagué d'ésser de més durada del que hom preveia. Plovia viciosament, sense conhort; les terres es convertien en bassals rogencs. La terrible humitat obrava com un aperitiu per als estómacs dels pobres desnonats de la cova, i ells, amb estupendes embranzides, arrabassaven i engolien tota llei de menges i de vins; en allò hi trobaven un cert conhort, i l'oblit momentani de llur trista situació de reclosos per força.
Però, al capdavall, el reboster del convent no tingué altre remei que anar a trobar el Prior i parlar-li del perill que comportava per a la subsistènçia de tots plegats aquell sanfoniment pertinaç dels hostes; el convent, incomunicat, no podria resistir per gaire més estona aquella violenta allau de golafreria; aviat la santa casa, que sempre fou estalviadora, estaria més buida i freturosa que un badall de gentilhome espanyol.
El prior va compendre que era arribada l'hora d'un gran determini. Féu, dones, venir els lladres a la seva presència; i va dir-los, amb cristiana sinceritat, el com i el què d'una situació tan aflictiva, però els lladres no entenien pas certes elegants frases llatines amb les quals el docte prior al·ludia a l'inajornable problema, ni els eufemismes graciosos amb els quals procurava de palesar una resolució enèrgica, baldament cortés en l'expressió. Fins i tot, un dels lladres començà de mostrar en el rostre els efectes incipients d'un son benigne. El prior, aleshores, es revestí d'empenta gràfica i popular, i dant un tust vigorós a la seva taula, va proferir aquesta sentència:
-Si això dura gaire, acabarem morint-nos de fam tots plegats! Amb això, germans, no hi ha més cera que la que crema: o tots frares o tots lladres!-
* * *
Això us vinc a dir jo, admirades amigues. Als concerts hi anem alguns a sentir música i d'altres hi van a festejar. Ambdues coses són finíssimes moixaines de l'esperit. Però en el concert vinent, al qual assistirem de bell nou -vosaltres amb els vostres capets volubles, i ulls que alternativament intimiden els jovençans i els prometen delícies, i boquetes atrafegades, i jo amb la meva maturitat melangiosa i encara indefensa-, o bé vosaltres escoltareu la música, o bé jo, a la meva edat, i amb algun cabell blanc (prematur), no tindré més remei que festejar.
|
[
"Què és el que no anticipaven?",
"Feia un bon dia?",
"Què feien els que estaven dins l'amagatall?",
"Com se sentien en alimentar-se?",
"Què es va sentir obligat a fer, el bescuiter?",
"Què passarà, si no hi posen remei?",
"Quins actes va dur a terme el prior?",
"Ho comprenien, els delinqüents?",
"Es va enfadar el prior?",
"Què va determinar per fer-los-ho entendre?",
"Per quin motiu es diu que s'assisteix a les actuacions?",
"Què tenen en comú les dues accions?",
"Però què passarà a la propera interpretació?"
] |
{
"answer_end": [
69,
149,
334,
438,
751,
869,
1073,
1322,
1524,
1703,
1825,
1878,
2272
],
"answer_start": [
0,
71,
151,
336,
440,
753,
871,
1075,
1425,
1526,
1753,
1827,
1880
],
"input_text": [
"Que l'hospitalitat tingués tanta durada.",
"No.",
"Amb estupendes embranzides, arrabassaven i engolien tota llei de menges i de vins.",
"Hi trobaven un cert conhort, i l'oblit momentani de llur trista situació de reclosos per força.",
"Va haver d'anar a trobar el Prior i parlar-li del perill que comportava per a a subsistènçia de tots plegats aquell sanfoniment pertinaç dels hostes, ja que el convent, incomunicat, no podria resistir per gaire més estona aquella violenta allau de golafreria.",
"Que aviat la santa casa estaria més buida i freturosa que un badall de gentilhome espanyol.",
"Féu venir els lladres a la seva presència; i va dir-los, amb cristiana sinceritat, el com i el què d'una situació tan aflictiva.",
"No.",
"Sí.",
"Que si això durava gaire, acabarien morint-se de fam tots plegats; que no hi havia més cera de la que cremava: o tots frares o tots lladres.",
"Per sentir la música i per festejar.",
"Són moixaines de l'esperit.",
"Que ells aniran amb els seus capets volubles, i ulls que alternativament intimiden els jovençans i els prometen delícies, i boquetes atrafegades, i ell, amb la seva maturitat melangiosa i encara indefensa, o bé ells escoltaran música, o bé ell, a la seva edat, i amb algun cabell blanc, no tindrà més remei que festejar."
]
}
|
bios
|
María Irene Beneyto Jiménez de Laiglesia (València, 14 de maig de 1945), més coneguda com pel nom de Mayrén Beneyto, és una empresària i política valenciana. Va ser regidora de l'Ajuntament de València sota diferents alcaldes i dins de diferents partits.
Nasqué a la ciutat de València l'any 1945. Beneyto començà la seua activitat professional en CLEOP, per a després crear la seua pròpia empresa, "La Rocca". En arribar la transició democràtica, Beneyto s'implica ràpidament en la política, formant part del grup fundador del Partit Liberal a València. Quan aquest partit s'integrà en la Unió de Centre Democràtic, Mayrén Beneyto també. Va formar part de les llistes d'UCD a les eleccions municipals de València de 1979, obtenint l'acta de regidora. Amb la desintegració d'UCD, va deixar la política, dedicant-se a obres benèfiques. En aquells anys va ser nomenada presidenta d'UNICEF al País Valencià, càrrec que deixà quan va tornar a la política municipal de la mà d'Unió Valenciana. Va aconseguir l'acta de regidora a les eleccions municipals de València de 1991, quan va ser nomenada regidora de servicis socials i turisme gràcies al pacte PP-UV. En les eleccions del 1995 va tornar a repetir com a regidora, tot i que l'any 1997 es desvinculà d'UV per passar-se al Partit Popular. L'any 1995 va ser nomenada presidenta del Palau de la Música de València. Després, en 2011, va ser nomenada Regidora de Cultura. Des del 2013 està casada amb Ramón Almazán, professor de la Universitat de València i President de la Filharmònica de València. L'any 2015 manifestà el seu desig de deixar l'Ajuntament, després de més de vint anys. Un any més tard, Beneyto es va donar de baixa del Partit Popular per a, segons ella, no perjudicar la imatge del partit, ja que ha estat implicada en la trama de blanqueig de diners del PP de la ciutat.
|
[
"Qui és María Irene Beneyto Jiménez de Laiglesia?",
"Amb quin sobrenom se la reconeix?",
"Quins càrrecs públics ha tingut?",
"A què va dedicar-se primerament?",
"A partir de quin moment històric va començar a formar part de la política?",
"On es va afiliar?",
"Amb quin altre partit es va unificar, més tard?",
"Què va esdevenir l'any 1979?",
"I què va passar amb la descomposició d'UCD?",
"Quina institució va presidir?",
"Quan va abandonar aquesta funció?",
"Quines col·locacions ha tingut?",
"Amb qui va contraure matrimoni?",
"A què es dedica?",
"Per quin motiu va abandonar el PP?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
156,
115,
253,
409,
491,
553,
637,
750,
833,
903,
987,
1416,
1460,
1544,
1752,
1835
],
"answer_start": [
0,
0,
158,
298,
411,
448,
555,
639,
752,
835,
835,
989,
1418,
1447,
1633,
1705
],
"input_text": [
"Una empresària i política valenciana.",
"Amb el de Mayrén Beneyto.",
"Ha sigut regidora de l'Ajuntament de València sota diferents alcaldes i dins de diferents partits.",
"Començà la seva activitat professional en CLEOP, per a després crear la seua pròpia empresa, \"La Rocca\".",
"En la transició democràtica.",
"Al grup fundador del Partit Liberal a València.",
"Amb la Unió de Centre Democràtic.",
"Va formar part de les llistes d'UCD a les eleccions municipals de València, obtenint l'acta de regidora.",
"Beneyto va deixar la política i va dedicar-se a obres benèfiques.",
"UNICEF al País Valencià.",
"Quan va tornar a la política municipal de la mà d'Unió Valenciana.",
"Va aconseguir l'acta de regidora a les eleccions municipals de València de 1991; en les eleccions del 1995 va tornar a repetir com a regidora; l'any 1955 va ser nomenada presidenta del Palau de la Música de València i el 2011 va ser nomenada Regidora de Cultura.",
"Amb Ramón Almazán.",
"És professor de la Universitat de València i President de la Filharmònica de València,",
"Per a no perjudicar la imatge del partit.",
"Perquè va estar implicada en la trama de blanqueig de diners del PP de la ciutat."
]
}
|
bios
|
Diana Coromines i Calders (Barcelona, 1978) és una periodista, traductora, editora i diplomàtica catalana. És editora de BonPort, una editorial de llibres digitals. Publica regularment a la revista cultural Núvol i a Racó Català.
Va estudiar Comunicació Audiovisual. El 2011 es va doctorar en Traducció i Interpretació a la Universitat Pompeu Fabra amb una tesi sobre la traducció de la ironia en l'obra de l'escriptor alemany Günter Grass. Amb Montserrat Alabau i Laia Morena va animar el Grup del Llibre, una cooperativa per la difusió de la literatura en català. Membre fundadora del Grup Koiné, el març de 2016 va ser una de les promotores i signants del manifest «Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent» del Grup Koiné.
Va ser tècnica d'assumptes públics de la delegació del govern de la Generalitat de Catalunya a Dinamarca i els països nòrdics, amb seu a Copenhaguen durant l'etapa àlgida del procés independentista català. Anteriorment va ser també tècnica al Diplocat. Va ser-ne acomiadada per l'aplicació de l'article 155 a Catalunya i el tancament de les delegacions de la Generalitat a l'estranger l'any 2017. Posteriorment, Coromines ha destacat entre els extreballadors de la Generalitat del mandat de Carles Puigdemont per haver criticat públicament les decisions del govern arran de la suspensió dels efectes de la Declaració d'Independència i, en particular, de la seva superior a Copenhaguen, la delegada Francesca Guardiola.
Es va presentar com a candidata a les primàries a l'alcaldia de Barcelona on va quedar en cinquena posició a la primera volta i va ser triada com a número tres de la candidatura Barcelona és capital amb Jordi Graupera.
|
[
"A què es dedica Diana Coromines i Calders?",
"De què treballa actualment?",
"Amb quines plataformes col·labora?",
"Quina formació va rebre?",
"A quin tema va fer referència la seva tesi?",
"Què va crear amb Montserrat Alabau i Laia Morena?",
"Quina responsabilitat va tenir amb Grup Koiné?",
"Quins altres comandaments va tenir?",
"Com és que la van destituir?",
"Per quin motiu s'ha distingit a partir d'aquest succés?",
"Qui era la seva capatassa?",
"De què va ser postulant?",
"Quin nivell va aconseguir?",
"I on la van escollir com a tercera?"
] |
{
"answer_end": [
107,
165,
230,
350,
441,
566,
766,
1019,
1163,
1452,
1485,
1560,
1612,
1704
],
"answer_start": [
0,
109,
167,
232,
269,
443,
568,
768,
1021,
1180,
1419,
1487,
1487,
1615
],
"input_text": [
"És periodista, traductora, editora i diplomàtica.",
"És editora de BonPort, una editorial de llibres digitals.",
"Amb la revista cultural Núvol i amb el Racó Català.",
"Va estudiar Comunicació Audiovisual i el 2011 es va doctorar en Traducció i Interpretació a la Universitat Pompeu Fabra.",
"A la traducció de la ironia en l'obra de l'escriptor alemany Günter Grass.",
"El Grup del Llibre, una cooperativa per la difusió de la literatura en català.",
"En va ser membre fundadora i el març del 2016 va ser una de les promotores i signants del manifest «Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent».",
"Va ser tècnica d'assumptes públics de la delegació del govern de la Generalitat de Catalunya a Dinamarca i els països nòrdics, i va ser també tècnica al Diplocat.",
"A causa de l'aplicació de l'article 155 a Catalunya i el tancament de les delegacions de la Generalitat a l'estranger l'any 2017.",
"Per haver criticat públicament les decisions del govern arran de la suspensió dels efectes de la Declaració d'Independència i, en particular, de la seva superior a Copenhaguen.",
"La delegada Francesa Guardiola.",
"De l'alcaldia de Barcelona.",
"Va quedar en cinquena posició a la primera volta.",
"En la candidatura Barcelona és capital amb Jordi Graupera."
]
}
|
bios
|
Núria Peris (Mataró, 26 de juny de 1972) és una il·lustradora i dibuixant de còmic catalana, amb gran influència del manga. Ha treballat per a diverses editorials barcelonines, a més de la nord-americana Dark Horse Comics, i actualment per a Estudio Fénix, una empresa de serveis editorials de Barcelona.
Núria Peris va estudiar Belles arts a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en 1996. Des de 1992 va combinar els seus estudis amb treballs com a dibuixant, entintadora i colorista a Estudio Fénix, on actualment és coordinadora del seu departament d'il·lustració per a col·leccions de croms i productes de marxandatge basats en llicències com a Dr. Slump o Mazinger Z.
En 1995 va publicar el seu primer còmic, Akuma, amb Camaleón Ediciones i sobre guions de Roque González, al que van seguir títols com El vuelo de Skuhm (Planeta DeAgostini), amb Ismael Ferrer, o Dragon Fall (Heliopolis).
En 1996 es va associar amb Roger Ibáñez per constituir el Studio Kishi No Hito.
En 2003, Dark Horse Comics va publicar als Estats Units una història curta titulada The Lost Lightsaber en el número 19 de Star Wars Tales, amb Núria Peris com a dibuixant, a la qual van seguir el one-shot Karas, co-publicat per Tatsunoko Production, i dos volums del còmic de ciència-ficció Gear School.
En 2009, l'editorial Grupo SM va publicar "Memòries de Idhún, el còmic: La Resistència - Búsqueda (1ª Parte)", el primer lliurament de l'adaptació al còmic de la novel·la Memòries d'Idhún de Laura Gallego García. L'adaptació porta 11 lliuraments publicats a dia d'avui i està previst que es completi amb la lliura número 19, totes elles dibuixades i acolorides per Estudio Fénix, amb Núria Peris com a directora de l'equip artístic.
|
[
"Per què és coneguda Núria Peris?",
"On ha feinejat?",
"I on labora presentment?",
"En què va formar-se?",
"Amb què va compaginar la seva formació?",
"Quina posició té ara en Estudio Fénix?",
"Quina va ser la seva primera publicació?",
"I a continuació?",
"Què va crear amb Roger Ibáñez?",
"Què va ocórrer el 2003?",
"Què va estrenar, l'any 2009, Grupo SM?",
"Per quin motiu és rellevant aquesta publicació?",
"De què es compon aquesta versió?",
"Quin paper té, Núria Peris, en aquest projecte?"
] |
{
"answer_end": [
124,
223,
305,
372,
513,
634,
789,
905,
985,
1158,
1400,
1503,
1670,
1723
],
"answer_start": [
0,
126,
227,
307,
403,
500,
686,
694,
907,
987,
1292,
1292,
1505,
1617
],
"input_text": [
"Perquè és una il·lustradora i dibuixant de còmic catalana, amb gran influència del manga.",
"A diverses editorials barcelonines i a la nord-americana Dark Horse Comics.",
"A Estudio Fénix, una empresa de serveis editorials de Barcelona.",
"En Belles arts a la Universitat de Barcelona.",
"Amb treballs com a dibuixant, entintadora i colorista a Estudio Fénix.",
"És coordinadora del seu departament d'il·lustració per a col·leccions de croms i productes de marxandatge.",
"El còmic Akuma, amb Camaleón Ediciones i sobre guions de Roque González.",
"Va publicar El vuelo de Skuhm i Dragon Fall.",
"El Studio Kishi No Hito.",
"Dark Horse Comics va publicar als Estats Units una història curta titulada The Lost Lightsaber en el número 19 de Star Wars Tales, amb Núria Peris com a dibuixant.",
"Memòries de Idhún, el còmic: La Resistència - Búsqueda (1ª Parte).",
"Perquè és el primer lliurament de l'adaptació al còmic de la novel·la Memòries d'Idhún de Laura Gallego García.",
"Porta 11 lliuraments publicats a dia d'avui i està previst que es completi amb la lliura número 19, totes elles dibuixades i acolorides per Estudio Fénix.",
"És directora de l'equip artístic."
]
}
|
mitologia
|
El cavaller negre (títol original en anglès: The Black Knight) és una pel·lícula britànica dirigida per Tay Garnett i estrenada el 1954. Ha estat doblada al català.
L'acció té lloc a Camelot. Un sarraí s'alia amb el rei Marc de Cornualla per a fer fora el rei Artús. Mentrestant John, un jove i intrèpid ferrer, somnia en fer-se cavaller per poder casar-se amb Linet, la filla del comte de Yeonil. Aquest, però, desaprova aquesta relació. Un dia els sorprèn junts i John es veu obligat de fugir i amagar-se. Poc després, uns vikings assalten el castell, assassinant el comte i la seva família. Un dia, apareix a Anglaterra un cavaller negre que jura venjar la mort del comte i els seus.
|
[
"Què és El cavaller negre?",
"Quin és el seu nom inicial?",
"Qui en va ser el productor?",
"Quan va debutar?",
"On es desenvolupa la història?",
"Quins dos personatges creen una aliança?",
"Amb quina finalitat?",
"Qui és en John?",
"El pare de la noia consenteix aquest amor?",
"Què passa quan els descobreix conjuntament?",
"Qui possessiona la fortalesa de Yeonil?",
"Quin crim cometen?",
"Què irromp, seguidament, al Regne Unit?",
"De què vol responsabilitzar-se?"
] |
{
"answer_end": [
90,
61,
115,
135,
190,
237,
265,
396,
437,
506,
552,
592,
640,
685
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
165,
192,
192,
267,
398,
439,
508,
508,
594,
594
],
"input_text": [
"Una pel·lícula britànica.",
"The Black Knight.",
"Tay Garnett.",
"El 1954.",
"A Camelot.",
"Un sarraí i el rei Marc de Cornualla.",
"Fer fora el rei Artús.",
"Un jove i intrèpid ferrer que somnia en fer-se cavaller per poder casar-se amb Linet, la filla del comte de Yeonil.",
"No.",
"En John es veu obligat de fugir i amagar-se.",
"Uns vikings.",
"Assassinen el comte i la seva família.",
"Un cavaller negre.",
"De venjar la mort del comte i els seus."
]
}
|
mitologia
|
La mitologia hopi és la pròpia dels hopi, un poble nadiu nord-americà. No constitueix un corpus de creences tan arrelat com altres cultures però es poden detectar una sèrie de narracions i concepcions del món que la conformen. A més a més, la barreja amb missioners cristians va fer-los adoptar figures religioses europees.
El déu suprem és Tawa, un Déu del Sol que va crear el Primer Món a partir de l'espai infinit. Altres versions indiquen que va crear Sotuknang i aquest va crear l'Àvia Aranya, deessa que donà origen a l'Univers. Una altra divinitat important és Masauwu, déu de la mort, que va permetre el pas cap al Quart Món (el present). El panteó principal el completen Coyote, déu o geni enganyador, els bessons de la guerra o kachinas i el déu del blat de moro.
Els humans habitaven en un món primigeni, però van pecar contra els déus, entregant-se a la promisucuitat sexual i l'agressivitat. Per això l'Àvia Aranya va conduir els elegits cap a un segon món i va destruir el primer. La natura perversa de l'home va provocar que el procés es repetís, fins a arribar al quart món o món present.
Aquest quart món podria haver sigut la resta d'un gran Diluvi universal o estar per sobre del tercer. Els humans haurien escalat un bambú gegant situat al Gran Canyó per fugir de la destrucció anunciada. En aquesta migració un déu, Pahana, va marxar cap a l'est i ha de tornar passats uns segles (en un mite anàleg a l'asteca). Diverses llegendes i símbols han passat de generació en generació hopi per reconèixer Pahana quan torni.
|
[
"Què són els hospi?",
"Tenen una mitologia ferma?",
"I doncs, en què es basa?",
"Qui es considera que és el Creador?",
"Què en diuen, però, altres tradicions?",
"Qui és Masauwu?",
"Què és el Quart Món?",
"Qui forma part del temple primordial?",
"Com van arribar, els humans, en aquest Quart Món?",
"Quin creuen que va ser l'origen del present?",
"Com s'estima que van escapar-se, els homes?",
"De què volien evadir-se?",
"Quina divinitat va escapar-se, també?",
"Es creu que retornarà?"
] |
{
"answer_end": [
69,
139,
322,
416,
533,
632,
645,
772,
1103,
1205,
1307,
1307,
1366,
1400
],
"answer_start": [
36,
71,
71,
324,
418,
568,
623,
647,
774,
1105,
1207,
1207,
1309,
1309
],
"input_text": [
"Un poble nadiu nord-americà.",
"No.",
"En una sèrie de narracions i concepcions del món que la conformen i, a més a més, la barreja amb missioners cristians va fer-los adoptar figures religioses europees.",
"Tawa, un Déu del Sol que va crear el Primer Món a partir de l'espai infinit.",
"Que va crear Sotuknang i aquest va crear l'Àvia Aranya, deessa que donà origen a l'Univers.",
"El déu de la mort, que va permetre el pas cap al Quart Món.",
"El present.",
"Coyote, déu o geni enganyador, els bessons de la guerra o kachinas i el déu del blat de moro.",
"Primer habitaven en un món primigeni, però van pecar contra els deus, entregant-se a la promisucuitat sexual i l'agressivitat; llavors, l'Àvia Aranya va conduir els elegits cap a un segon món i va destruir el primer, però la natura perversa de l'home va provocar que el procés es repetís fins a arribar al quart món.",
"Podria haver sigut la resta d'un gran Diluvi universal o estar per sobre del tercer.",
"Haurien escalat un bambú gegannt situat al Gran Canyó.",
"De la destrucció anunciada.",
"Pahana.",
"Sí."
]
}
|
books
|
En Carxofa escollí dues tenques, les més famoses del bertrol; les tirà dins la veta, submergí les altres, virà en rodó, i ens entornàrem per la mateixa ruta.
Les tenques anaven botant, envilordant-se, cobrint-se de la terra que el refrec de les nostres sabates havia deixat en el sòl de la veta. Jo les vaig veure agonitzar entre convulsions i estremituds de ganyes. En feien sofrir, però en Carxofa em guinyava un ull i les signava amb la punta de la barba, tot remant. Allò venia a ser un solemne compromís. Aquelles tenques, ofrenades a la meva amistad, en l'olla d'en Carxofa esdevindríen la més alta exquisidesa: serien dignes del paladar dels déus.
En Carxofa era un desgraciat tirador. Això a penes ho sabia ningú. El secret d'en Carxofa per a mantenir un prestigi de què no era pas mereixedor, consistia a tirar sempre sobre segur.
Per més ànecs que passessin a tret de la seva espingarda, ell no es prenia pas la molèstia d'apuntar. Esperava sobtar-los rabejant-se en les aigües arrecerades o, el que més, tirar-los quan la tramuntana els feia baborotejar damunt les tanques de tamarius, que era, si fa o no fa, com afusellar-los penjats d'una antena. Anant amb altres caçadors podien ocórrer dos casos: o tenia testimonis de la peripècia, o no en tenia; o estava prop d'un company, o estava lluny, isolat. I ell ja procurava que això darrer esdevingués sovint. En el primer cas feia veure que no l'interessava mica el matar o deixar de matar, i, per deferència, procurava que l'altre disparés abans. Si estava solt, només engegava quan no podia fallar.
|
[
"Què va elegir en Carxofa?",
"I què en va fer?",
"Van retornar-se'n?",
"Com es comportaven els peixos?",
"Patien?",
"Quina actitud tenia, en Carxofa, davant d'aquest turment?",
"Què en resultarà dels peixos?",
"La gent sabia que en Carxofa era un cretí?",
"I com aconseguia tenir una bona imatge?",
"Com, per exemple?",
"Amb què compara aquesta mort?",
"I quan no estava sol, què podia passar?",
"Què preferia, ell?",
"Quan estava amb algú com es comportava?",
"I si estava aïllat?"
] |
{
"answer_end": [
60,
104,
156,
294,
365,
469,
653,
720,
838,
1095,
1159,
1314,
1369,
1508,
1561
],
"answer_start": [
0,
0,
122,
158,
296,
367,
510,
655,
722,
840,
1015,
1161,
1292,
1371,
1510
],
"input_text": [
"Les dues tenques més famoses del bertrol.",
"Les tirà dins la veta i submergí les altres.",
"Sí.",
"Anaven botant, envilordant-se, cobrint-se de la terra que el refrec de les seves sabates havia deixat en el sòl de la veta.",
"Sí.",
"Li guinyava un ull i les signava amb la punta de la barba, tot remant.",
"En l'olla d'en Carxofa esdevindríen la més alta exquisidesa: serien dignes del paladar dels déus.",
"No.",
"Tirava sempre sobre segur.",
"Si passaven ànecs a tret de la seva espingarda, ell no es prenia pas la molèstia d'apuntar: esperava sobtar-los rabejant-se en les aigües arrecerades o, el que més, tirar-los quan la tramuntana els feia baborotejar damunt les tanques de tamarius.",
"Amb afusellar-los penjats d'una antena.",
"Que o tenia testimonis de la peripècia, o no en tenia; o estava prop d'un company, o estava lluny, isolat.",
"Estar lluny i isolat.",
"Feia veure que no l'interessava mica el matar o deixar de matar, i, per deferència, procurava que l'altre disparés abans.",
"Només engegava quan no podia fallar."
]
}
|
vilaweb
|
El coronel Diego Pérez de los Cobos ha negat davant del Tribunal Suprem espanyol que els cossos de policia estatals fessin càrregues durant l'1-O. La declaració del coronel es va allargar tant dimarts que van haver de continuar l'endemà al matí. En respostes a la fiscal Consuelo Madrigal, ha afirmat que no van fer actuacions ‘contra cap votant pacífic' i tampoc contra nens, gent gran ni persones amb discapacitat. ‘Només contra les persones que miraven d'impedir l'accés al local', ha assegurat. Durant la seva declaració com a testimoni, ha defensat ‘l'ús exquisit de la proporcionalitat' dels agents de la Guàrdia Civil i la policia espanyola, i ha descrit que es van trobar un escenari de ‘situacions de violència molt greu' contra els agents. Seguint el relat de la fiscalia, el coronel ha relatat que als col·legis hi havia ‘muralles humanes' on hi havia ‘grups perfectament organitzats'. Pérez de los Cobos pateix per a justificar la brutalitat policíaca i Marchena l'auxilia Pérez de los Cobos ha insistit que l'actitud dels ciutadans l'1-O estava encaminada a evitar l'actuació de la policia. El lletrat de Junqueras i Romeva, Andreu van den Eynde, li ha recordat que consta en un informe entregat a un jutjat de Barcelona que parlés de resistència ‘passiva' als col·legis electorals. El coronel ha puntualitzat que això era el que es trobaven quan arribaven però en la ‘majoria de casos' aquesta actitud canviava a ‘resistència activa' quan arribaven els agents. ‘Conformaven un bloc humà, distribuïen tasques i alguns assumien el paper de fustigació als policies amb insults, agressions i llançament d'objectes', ha descrit el coronel. ‘El nombre de gent que va anar a votar no té interès, el més important és l'actitud', ha afirmat. Pérez de los Cobos ha reconegut que no es van plantejar demanar auxili a l'exèrcit. Podeu veure el vídeo íntegre del primer dia de la compareixença de Diego Pérez de los Cobos: La declaració de Pérez de los Cobos ha continuat en la sessió de l'endemà. Vegeu-la a continuació: Diari d'un judici polític: El perill real de Pérez de los Cobos i el martiri d'Enric Millo
|
[
"Què ha denegat Diego Pérez de los Cobos?",
"On ha deposat?",
"Quants dies ha durat la convocatòria?",
"Què ha asseverat?",
"Envers qui van actuar, doncs?",
"Què ha sostingut, com a assistent?",
"Què ha narrat?",
"Per quin aspecte s'angoixa?",
"Què ha emfatitzat?",
"Què s'especificava, però, al document?",
"Com s'ha defensat Pérez de los Cobos?",
"Com diu que actuaven els protestants?",
"Què ha asseverat?",
"Van considerar de reclamar ajut militar?"
] |
{
"answer_end": [
146,
146,
244,
415,
497,
748,
895,
964,
1103,
1295,
1474,
1649,
1746,
1830
],
"answer_start": [
0,
0,
147,
246,
418,
499,
750,
898,
986,
1105,
1297,
1476,
1651,
1748
],
"input_text": [
"Que els cossos de policia estatals fessin càrregues durant l'1-O.",
"Davant del Tribunal Suprem espanyol.",
"Dos.",
"Que no van fer actuacions contra cap votant pacífic ni contra nens, gent gran ni persones amb discapacitat.",
"Només contra les persones que miraven d'impedir l'accés al local.",
"Ha defensat l'ús exquisit de la proporcionalitat dels agents de la Guàrdia Civil i la policia espanyola, i ha descrit que es van trobar un escenari de situacions de violència molt greu contra els agents.",
"Que als col·legis hi havia muralles humanes on hi havia grups perfectament organitzats.",
"Per a justificar la brutalitat políciaca.",
"Que l'actitud dels ciutadans l'1-O estava encaminada a evitar l'actuació de la policia.",
"Que es tingués una resistència passiva als col·legis electorals.",
"Que es trobaven una resistència passiva quan arribaven però en la majoria de casos aquesta actitud canviava a resistència activa quan arribaven els agents.",
"Conformaven un bloc humà, distribuïen tasques i alguns assumien el paper de fustigació als policies amb insults, agressions i llançaments d'objectes.",
"Que el nombre de gent que va anar a votar no té interès, que el més important és l'actitud.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
L'endemà del segon aniversari del referèndum d'autodeterminació, VilaWeb organitza un debat sobre la repressió contra l'independentisme, la qual no és cap excepció sinó una constant en les nostres vides. Per això, demà, dimecres 2 d'octubre, comptarem amb la presència de l'escriptora Núria Cadenes, l'activista Tamara Carrasco i el president de l'Associació Memòria contra la Tortura, Ramon Piqué, en un acte que es farà a les set del vespre a l'Auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i que serà conduït pel director de VilaWeb, Vicent Partal. Núria Cadenes, els articles de la qual podeu llegir cada dijous, va ser detinguda el 1988, quan tenia divuit anys, acusada de ser membre de Terra Lliure. Ella va negar sempre l'acusació però va ser condemnada sense proves a vuit anys de presó, dels quals en va complir quatre. Va sortir en llibertat l'octubre de 1992. Uns mesos abans, el 6 juny, Ramon Piqué va ser detingut i torturat en el marc de l'operació Garzón, que va comportar la detenció de 45 independentistes arreu dels Països Catalans. Li van aplicar la llei antiterrorista i va ser torturat. Al cap dels anys, el Tribunal d'Estrasburg va condemnar l'estat espanyol per no haver investigat les denúncies de tortures fetes pels detinguts. Tamara Carrasco, finalment, va ser detinguda l'abril del 2018, acusada de terrorisme i de formar part dels CDR. Va ser obligada a viure confinada a Viladecans fins al 30 de maig d'enguany, sense haver passat per cap judici. L'acte és exclusiu per als subscriptors de VilaWeb, i l'aforament de l'auditori del CCCB ja és ple. Tots els lectors de VilaWeb el podran seguir en directe i en obert des de les 19.00.
|
[
"Què ha planificat VilaWeb?",
"Per què?",
"Qui hi participarà?",
"A què es dediquen?",
"On es durà a terme?",
"Qui el dirigirà?",
"Per quin motiu, Núria Cadenes, va estar en un centre peniteciari?",
"Quants anys s'hi va estar, finalment?",
"Què li va ocórrer a Ramon Piqué el 6 de juny de 1992?",
"Com és que aquesta llei va portar problemes a la justícia espanyola?",
"I Carrasco, per què va ser arrestada?",
"Quina penitència va tenir?",
"Havia estat sentenciada?",
"Qui podrà assistir a l'activitat?",
"En queden entrades per a acudir-hi presencialment?",
"Com es podrà mirar, però?"
] |
{
"answer_end": [
135,
202,
397,
397,
504,
562,
839,
839,
1118,
1263,
1375,
1452,
1487,
1539,
1587,
1672
],
"answer_start": [
65,
65,
242,
242,
402,
511,
564,
755,
883,
1120,
1265,
1377,
1377,
1489,
1545,
1589
],
"input_text": [
"Un debat sobre la repressió contra l'independentisme.",
"Perquè no és cap excepció, sinó una constant en les nostres vides.",
"Núria Cadenes, Tamara Carrasco i Ramon Piqué.",
"Núria Cadenes és escriptora, Tamara Carrasco és activista i Ramon Piqué és el president de l'Associació Memòria contra la Tortura.",
"A l'Auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.",
"El director de VilaWeb, Vicent Partal.",
"Va ser acusada de ser membre de Terra Lliure i ella va negar sempre l'acusació però va ser condemnada sense proves a vuit anys de presó.",
"Quatre.",
"Li van aplicar la llei antiterrorista i va ser detingut i torturat en marc de l'operació Garzón.",
"Per no haver investigat les denúncies de tortures fetes pels detinguts, segons el Tribunal d'Estrasburg.",
"La van acusar de terrorisme i de formar part dels CDR.",
"Va ser obligada a viure confinada a Viladecans durant uns mesos.",
"No.",
"Els subscriptors de VilaWeb.",
"No.",
"En directe i en obert des de les 19.00."
]
}
|
books
|
L'afortunada família que habitava el famós casal de Serra-Bruna no era pas nombrosa. Se composava del matrimoni, don Eudald de Serra-Bruna i Donya Dolors de Salvanera, i dues filles. La major, la Montserrat, era una xamosa nina d'uns divuit anys, espigada i graciosa com un plançó de pi, de faccions grandioses i simples dins un oval perfecte i de cutis d'una morenor finíssima, transparentant la puresa de sa muntanyenca sang. Quan se li parlava, baixava modosament sos ulls grossos i foscos, que al contestar aixecava apaciblement, concentrant-s'hi allavores tota la seva ànima amb una malícia inconscient i senzilla, inundant-se sa fesomia d'un perfum de flor boscana i d'un cert misticisme bíblic, que portava a la memòria les verges de què ens parlen els sants Llibres.
Sa germana, la Loreto, comptava amb prou feines catorze anys, i ses faccions, no ben desenrotllades encara, no prometien tanta correcció de formes com les de la Montserrat. Tirava, no obstant, a major estatura i a no menor esplendidesa de formes, encara que de moment era esprimatxada i desgarbada com un aligot. De temperament mogut i fressós i arrauxada com un bordegàs, sa mare li repetia a cada moment: -Vejam quin serà el dia que posaràs seny!
Aquesta, donya Dolors, aparentava uns trenta vuit anys. Era de bona presència i aire sanitós, per més que un ull observador li notava, malgrat l'exuberància de ses carns fresques, un quelcom que el feia malfiar de tan bones apariències. Efectivament, patia sovint de migranyes, i sa naturalesa era bon xic treballada per les sangries de la família i qui sap si per interns disgustos d'aquells que justament per no eixir a la superfície caven més fondo que els demés. Era de caràcter apacible i igual, excel·lent mare de família i model de mestresses feineres i endreçades. Tot passava per ses mans en el govern interior de la casa: no sols el que tocava directament a la família, sinó tot lo concernent a la bona marxa i administració de les petites indústries anexes a la categoria de mestressa catalana. Fins era ella qui havia cuidat sempre de les reformes de la casa, remonta de mobles i habitacions i construcció de jardins, en lo que havia demostrat un gust exquisit, posant-se sempre a l'altura de sa posició i dels gustos del temps sense excessos ni adefessis de transcendència. En tot això tenia carta blanca de son marit.
|
[
"Aquest text parla d'una gran unitat familiar?",
"On vivien?",
"Per qui estava formada?",
"Com es deia la filla gran?",
"Com se la defineix?",
"Quin comportament tenia?",
"I la germana petita, com es deia?",
"Quina edat tenia?",
"Es preveia que seria tan educada com la seva germana?",
"Com se'n diferenciava, però?",
"Com era el seu caràcter?",
"Què li reprenia, de manera constant, la seva mare?",
"De quina manera es defineix la mare?",
"Quin dolor sofria?",
"Per què?",
"De quina naturalesa estava feta?",
"Quin paper tenia a casa seva?",
"Però ho havia de consultar amb el seu home, primer?"
] |
{
"answer_end": [
83,
63,
181,
206,
426,
700,
796,
835,
946,
1020,
1118,
1222,
1459,
1500,
1689,
1795,
2196,
2354
],
"answer_start": [
0,
0,
85,
183,
183,
428,
775,
775,
775,
948,
1088,
1148,
1224,
1461,
1461,
1691,
1797,
2311
],
"input_text": [
"No.",
"Al casal de Serra-Bruna.",
"Pel matrimoni, don Eudald de Serra-Bruna i Donya Dolors de Salvanera, i dues filles.",
"Montserrat.",
"Com una xamosa nina d'uns divuit anys, espigada i graciosa com un plançó de pi, de faccions grandioses i simples dins un oval perfecte i de cutis d'una morenor finíssima, transparentant la puresa de sa muntanyesca sang.",
"Quan se li parlava, baixava modosament sos ulls grossos i foscos, que al contestar aixecava apaciblement, concentrant-s'hi allavores tota la seva ànima amb una malícia inconscient i senzilla, inundiant-se sa fesomia d'un perfum de flor boscana i d'un cert miticisme bíblic.",
"Loreto.",
"Catorze anys.",
"No.",
"Tirava a major estatura i a no menor esplendidesa de formes.",
"Mogut i fressos.",
"Que a veure quin seria el dia que posaria seny.",
"De bona presència i aire sanitós, per més que un ull observador li notava, malgrat l'exhuberància de ses carns fresques, un quelcom que el feia malfiar de tan bones aparences.",
"Migranyes.",
"Perquè sa naturalesa era bon xic treballada per les sangries de la família i qui sap si per interns disgustos d'aquels que justament per no eixir a a superfície caven més fondo que els demés.",
"Era apacible i igual, excel·lent mare de família i model de mestresses feineres i endreçades.",
"Tot passava per ses mans en el govern de la casa i era ella qui havia cuidat sempre de les reformes de la casa, remonta de mobles i habitacions i construcció de jardins, en lo que havia demostrat un gust exquisit.",
"No."
]
}
|
mitologia
|
Les Sirenes (Grec Antic: singular: Σειρήν, Seirḗn; plural: Σειρῆνες, Seirênes), en la mitologia grega, eren criatures perilloses, que atreien als mariners amb la seva encantadora música i veus cantores per provocar el naufragi a les costes rocoses de les seves illes. També podien encantar els vents. Els poetes romans els van col·locar en unes petites illes anomenades Sirenum scopuli. En algunes tradicions racionalitzades posteriors, la geografia literal de l'illa "florida" d'Anthemoessa, o Anthemusa, es va fixar de vegades al cap Peloros en altres de les illes conegudes com la Sirenuse, prop de Paestum, o a Capri. Totes aquestes ubicacions tenen en comú que estan envoltades de penya-segats i roques.
Es creia que les sirenes semblaven una combinació de dona i ocell de diverses formes diferents. A l'art grec primitiu, es representaven com ocells amb grans caps de dona, plomes d'aus i peus escamosos, i més tard es van representar com a figures femenines amb potes d'ocells, amb ales o sense, tocant diversos instruments musicals, especialment arpes i lires. Al segle VII, el Liber Monstrorum diu que eren dones des del cap fins al melic, i en lloc de potes tenien cues de peix. Al segle X, la Suïda diu que de pit amunt tenien forma de pardals i, a sota, eren dones o, alternativament, que eren ocellets amb rostre de dona. A l'edat mitjana, la figura de la sirena s'havia transformat en la figura de la sirena perdurable. Originalment, les sirenes es mostraven com a mascles o dones, però la sirena masculina va desaparèixer de l'art cap al segle V aC.
|
[
"D'acord amb les creences gregues, com es definien les Sirenes?",
"Amb quin objectiu?",
"Quin altre poder tenien?",
"On les situaven els versadors italians?",
"I algunes de les llegendes més tardanes?",
"Quina característica compartien aquests indrets?",
"Com es concebien aquests éssers?",
"Quina figura tenien en la pintura predecessora grega?",
"Com van evolucionar aquestes il·lustracions?",
"Com les defineix el Liber Monstrorum?",
"I la Suïda?",
"Quan es va regularitzar la imatge que en tenim actualment?",
"Les sirenes sempre han sigut figures només femenines?",
"I com és que avui dia les imaginem com a dones?"
] |
{
"answer_end": [
201,
266,
299,
385,
620,
707,
803,
909,
1067,
1187,
1333,
1432,
1494,
1564
],
"answer_start": [
0,
0,
268,
301,
387,
622,
709,
805,
913,
1069,
1189,
1335,
1434,
1496
],
"input_text": [
"Criatures perilloses, que atreien als mariners amb la seva encantadora música i veus cantores.",
"El de provocar el naufragi a les costes rocoses de les seves illes.",
"Podien encantar els vents.",
"En unes petites illes anomenades Sirenum scopuli.",
"En la geografia literal de l'illa florida d'Anthemoessa, o Anthemusa, al cap Peloros i en altres illes conegudes com la Sirenuse o a Capri.",
"Estan envoltats de penya-segats i roques.",
"Com una combinació de dona i ocell de diverses formes diferents.",
"Primer com ocells amb grans caps de dona, plomes d'aus i peus escamosos.",
"Es van representar com a figures femenines amb potes d'ocells, amb ales o sense, tocant diversos instruments musicals, especialment arpes i lires.",
"Com dones des del cap fins al melic, i en lloc de potes tenien cues de peix.",
"Diu que de pit amunt tenien forma de pardals i, a sota, eren dones o, alternativament que eren ocellets amb rostre de dona.",
"Durant l'edat mitjana.",
"No.",
"Perquè la sirena masculina va desaparèixer de l'art cap al segle V aC."
]
}
|
mitologia
|
Hermafrodit (Hermaphroditus, Ἑρμαφρόδιτος) nom compost d'Hermes i Afrodita i sinònim de ἀνδρογύνης, γύνανδρος, ἡμίανδρος fou un personatge mitològic. Inicialment un home amb fal·lus, símbol de la fertilitat, però que després fou modificat a la mitologia per esdevenir un ésser de doble sexe amb el cap, pit i cos de femella i les parts sexuals d'home. Ovidi el fa fill d'Hermes i Afrodita i net d'Atles.
Segons algunes tradicions, la seva conversió en un ésser androgin es va produir arran de la fusió amb la nimfa Salmacis quan ella va intentar violar-lo.
Hermafrodit és un personatge de la mitologia grega. Era fill d'Afrodita i d'Hermes, en honor dels quals va rebre el seu nom, una barreja dels dels seus pares. Però Afrodita, en sentir-se culpable d'adulteri, es va separar del seu fill i el va deixar al mont Ida, a la regió de Frígia, a cura de les nimfes de la muntanya, per qui va ser criat.
Amb el pas del temps, el nen es va convertir en un jove de gran bellesa. Un bon dia, Hermafrodit va decidir sortir a recórrer les terres gregues. Anant de camí a Cària, a Halicarnas, l'excés de calor d'aquell dia assolellat el va fer aproximar-se a un llac per refrescar-se, al qual es va llançar a nedar nu. La nàiade Salmacis -o Salmàcide-, esperit d'aquell llac, en notar la seva presència i observar el seu cos nu, va sentir una atracció immediata cap a ell i no va tardar a despullar-se i apropar-se-li per tractar de conquerir-lo, però el jove es va resistir.
Tot i així, la nimfa, poc després, des de la font propera a la qual Hermafrodit s'havia apropat, Salmacis es va abraçar a ell fortament, el va arrossegar al fons, i, mentre forcejava amb ell, va suplicar als déus que no separessin els seus cossos, dient: " Te debats en va, home cruel! Déus! Feu que res no pugui separar-lo mai de mi ni separar-me d'ell". Els déus, atenent la seva súplica, li van concedir el seu desig i ambdós cossos es van fusionar per sempre en un sol ser, de doble sexe.
Hermafrodit va suplicar als seus pares, els déus, que tot jove que es banyés en aquell llac corregués la seva mateixa sort. D'aquesta forma, el llac arrabassaria la virilitat a tot aquell que s'hi banyés, cosa que els déus li van concedir.
Aquest mite ha donat origen a l'ús de l'expressió Hermafrodit, per descriure les persones intersexuals. Diverses espècies mítiques van derivar d'aquesta doble sexualitat, com els maclians, citats per Plini o Joan Amades, un poble on cada persona està dividida en vertical i té una meitat amb cos d'home i una segona meitat de dona.
|
[
"D'on prové l'apel·latiu d'Hermafrodit?",
"Qui va ser?",
"Com era primerament?",
"Com va evolucionar?",
"D'acord amb Ovidi, qui era la seva família?",
"Com se suposa que es va transformar en una criatura hermafrodita?",
"Per quin motiu el va abandonar la seva mare?",
"I què va passar amb Hermafrodit?",
"Com va conèixer a Salmacis?",
"Ho va aconseguir?",
"Què va passar seguidament?",
"Les divinitats van fer complir el seu anhel?",
"I Hermafrodit què va demanar?",
"Li van fer realitat aquesta pretensió?"
] |
{
"answer_end": [
74,
148,
206,
350,
402,
555,
818,
899,
1436,
1465,
1713,
1958,
2198,
2198
],
"answer_start": [
0,
0,
150,
150,
352,
404,
716,
716,
1047,
1320,
1467,
1823,
1960,
2084
],
"input_text": [
"És el nom compost d'Hermes i Afrodita.",
"Un personatge mitològic.",
"Un home amb fal·lus, símbol de la fertilitat.",
"Esdevingué un ésser de doble sexe amb el cap, pit i cos de femella i les parts sexuals d'home.",
"Era fill d'Hermes i Afrodita i net d'Atles.",
"Arran de la fusió amb la nimfa Salmacis quan ella va intentar violar-lo.",
"Perquè es va sentir culpable d'adulteri.",
"Afrodita el va deixar al mont Ida, a la regió de Frígia, a cura de les nimfes de la muntanya, per qui va ser criat.",
"Anant de camú a Cària, l'excés de valor d'aquell dia assolellat el va fer aproximar-se a un llac per refrescar-se, al qual es va llançar a nedar nu, i la nàiade Salmacis, esperit d'aquell llac, va notar la seva presència i observar el seu cos nu, va sentir una atracció immediata cap a ell i no va tardar a despullar-se i apropar-se-li per tractar de conquerir-lo.",
"No.",
"La nimfa, poc després, des de la font propera a la qual Hermafrodit s'havia aprovat, Salmacis es va abraçar a ell fortament, el va arrossegar al fons, i, mentre forcejava amb ell, va suplicar als déus que no separessin els seus cossos.",
"Sí.",
"Que tot jove que es banyés en aquell llac corregués la seva mateixa sort i, d'aquesta forma, el llac arrabassaria la virilitat a tot aquell que s'hi banyés.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Tota aqueixa canalla de què parlo, s'afigura que, si hi tornava a haver els frares, amb les mateixes condicions que abans, els jornalers treballarien més barato, ells seguirien respectats dels frares i tot, se'ls diria don fulano, l'aristocràcia no els tractaria a puntades de peu com abans…
Jo, per tots aquests polls reviscolats, m'alegraria de que tornessen les antigues formes de govern amb totes aquelles coses algun temps venerades, i avui dia rebutjos de sostre mort.
Tota aquesta gent, que no sap més que son ofici, li dirà a vostè, amb molta formalitat, que la religió és indispensable per contenir als ignorants; i quan parlen d'ignorants se pensen que parlen d'altres i no d'ells.
Aquests hòmens de bé parlen del poble com si ells n'estessin a cent llegües.
Si venen vi, hi tiren aigua; si acanen tela, l'estiren tant com poden; si venen carbó, hi barregen pedres; si pesen, ho fan amb balances desiguals; mes no tinguin por que deixin de queixar-se mai de la immoralitat i de la mala fe del temps present.
En mig de grans trastorns públics, disfressen son egoisme dient que ells sols se cuiden de casa seva i que lo mateix hauria de fer tothom. M'agradaria veure un home d'aquests quan se li estés cremant la casa, per creuar-me de braços davant d'ell i dir-li amb molta calma:
-Veig que les seves màximes són molt bones, i no em cuido més que de casa meva.
Com són gent que mai s'han cuidat més que de lo que a ells exclusivament els interessa, no han tingut certes passions incompatibles amb els caràcters fredament calculadors, i no creuen en cap gènero de virtut. La seva desmoralització passa a sos fills, davant dels quals no reparen en fer burla de tot acte extraordinari d'abnegació, de patriotisme, d'independència, i els acostumen a interpretar-ho tot del modo menos favorable a la humanitat.
Se queixen amargament dels perjudicis del progrés material; però tots viatgen en vapor, gasten gas, tenen accions de ferrocarrils, i, per mica que puguin, funden una societat de crèdit o de segurs, a menos que s'hagin d'acontentar amb fer-se assegurar la casa, la collita i el bestiar.
Se lamenten de la corrupció de les grans ciutats; però no tingueu por que se'n vagin a viure a fora, si no és per escapar d'una bullanga o del còlera, i mai veuen arribada l'hora de tornar-se'n.
Se queixa de que el govern permeti la publicació d'escrits indecents e immorals, mes per això permet que sa filla llegeixi els anuncis del diari, i els parrafets en què es dòna compte de tot allò que pot despertar idea del vici o del crim, i mai s'ha pres la molèstia d'averiguar si la funció que fan al teatre és o no perillosa per sa filla.
|
[
"Què conjecturen els joves?",
"I el narrador, què n'opina?",
"Què assegura dels religiosos?",
"I tot i així, què afirmaran?",
"Però qui són, realment, els incultes?",
"Com diu que xerren de la vila?",
"Quins actes contradictoris fan?",
"Però tot i així, de què es planyen?",
"Com aconsegueixen dissimular el seu narcisisme?",
"Què desitja el narrador?",
"Què afirma sobre els eclesiàstics?",
"Quina conseqüència té aquest caràcter?",
"Sobre què protesten?",
"I per què són hipòcrites?",
"Per què més fan el ploricó?",
"Quines accions contradiuen les seves paraules?",
"Per acabar, de quina altra manera divergeixen?"
] |
{
"answer_end": [
290,
473,
522,
621,
690,
767,
915,
1016,
1155,
1368,
1578,
1813,
1873,
2099,
2149,
2294,
2534
],
"answer_start": [
0,
292,
475,
475,
567,
692,
769,
769,
1018,
1157,
1370,
1580,
1815,
1815,
2101,
2101,
2296
],
"input_text": [
"Que si hi tornava a haver els frares, amb les mateixes condicions que abans, els jornalers treballarien més barato, ells seguirien respectats dels frares i tot, se'ls diria don fulano i l'aristocràcia no els tractaria a puntades de peu com abans.",
"L'alegraria de que tornessen les antigues formes de govern amb totes aquelles coses algun temps venerades, i avui dia rebutjos de sostre mort.",
"Que no saben més que son ofici.",
"Que la religió és indispensable per contenir als ignorants.",
"Ells mateixos.",
"Com si ells n'estessin a cent llegües.",
"Si venen vi, hi tiren aigua; si acanen tela, l'estiren tant com poden; si venen carbó, hi barregen pedres; si pesen, ho fan amb balances desiguals.",
"De la immoralitat i de la mala fe del temps present.",
"Diuen que ells sols se cuiden de casa seva i que lo mateix hauria de fer tothom.",
"Veure un home d'aquests quan se li estés cremant la casa, per creuar-se de braços davant d'ell i dir-li amb molta calma que veu que les seves màximes són molt bones, i no es cuida més que de casa seva.",
"Que com que són gent que mai s'han cuidat més que de lo que a ells exclusivament els interessa, no han tingut certes passions incompatibles amb els caràcters fredament calculadors, i no creuen en cap gènero de virtut.",
"Que passa a sos fills, davant dels quals no reparen en fer burla de tot acte extraordinari d'abnegació, de patriotisme, d'independència, i els acostumen a interpretar-ho tot del modo menos favorable a la humanitat.",
"Sobre els perjudicis del progrés material.",
"Perquè tots viatgen en vapor, gasten gas, tenen accions de ferrocarrils, i, per mica que puguin, funden una societat de crèdit o de segurs, a menos que s'hagin d'acontentar amb fer-se assegurar la casa, la collita i el bestiar.",
"Per la corrupció de les grans ciutats.",
"Se'n van a viure fora per escapar d'una bullanga o del còlera, i mai veuen arribada l'hora de tornar-se'n.",
"Es queixen de que el govern permeti la publicació d'escrits indecents e immorals, mes per això permet que sa filla llegeixi els anuncis del diari, i els parrafets en què es dòna compte de tot allò que pot despertar idea del vici o del crim."
]
}
|
books
|
La tardor al meu poble s'emporta tantes de coses i tanta de gent que és per a mi l'epoca de l'any més desconhortadora. Per tot arreu ressonen tristos adéus.
Els estudiants prenen comiat de llurs families per a marxar a ciutat, a la freda reclusió de les aules, després d'haver-se amarat de sol, de llibertat i d'alegria durant les vacacions. Ah, que de pressa ha passat el bon temps! Adéu, simpàtics jovenets, adéu!… Els estiuejants, que animaven la nostra marina amb llurs figures aristocràtiques, amb llurs vestits vaporosos, amb llurs virolades ombrel·les, que s'obrien com grosses flors sobre les platges lluminoses, se'n van cap a la gran urbs llunyana. Cada dia en passen tartanades, i els nostres carrers van restant més i més deserts. Adéu, adéu!… Tal volta una fulla seca s'atura, palpitant, sobre els vidres de la meva finestra, i, terrosa i balba com una mà de mort, tusta amb tremoloses estremituds… trap, trap… Adéu, adéu! L'estiu agonitza i cada fulla, que cau i voleia davant meu, me sembla una de les seves mans que em saluda melangiosament. Ah, tinc una por del fred i de les llargues nits! Se'n va lestació joiosa que amb ses miriades de mans verdes aplaudia les glòries del sol; se'n va l'estació piadosa, benvolguda dels vellets i dels malalts. Adéu, adéu!… El vent corna sota el ràfec de la meva teulada, dins els nius buits de les orenetes; i les orenetes s'allunyen amb vol aterrat a través de la boira baixa, amb una xiscladissa llòbrega. Adéu, adéu, adéu!…
Certament, la tardor és el temps dels tristos adéus. Però quan era petit, amb el cor ple de l'esperança d'una vida, que semblava inacabable, no en feia cas de totes aqueixes persones i coses, que s'acomiaden. Millor que se n'anessin els estudiants i els banyistes: així seria més llibert el camp de les meves entremaliadures. El fred no em feia por: era el delit, era la gana, era el somni fantasiós de la nit dels Reis… Venia un temps nou, amb nous jocs, amb noves diversions, amb promeses de coses no conegudes encara. Visca!
|
[
"Quina estació de l'any entristeix al protagonista?",
"Per quin motiu?",
"Què fan els col·legials?",
"Quin paper tenen els estiuejadors?",
"On marxen?",
"Com es preveu la tardor?",
"A què li recorden les fulles que descendeixen?",
"Què tem?",
"Com defineix l'estiu?",
"Què fa la ventolera?",
"I els ocells?",
"Sempre ha tingut aquesta sensació quan arriba la tardor?",
"Què considerava quan era més jove?",
"Com concebia l'hivern?"
] |
{
"answer_end": [
155,
155,
340,
619,
657,
910,
1056,
1106,
1263,
1361,
1461,
1689,
1806,
2001
],
"answer_start": [
0,
0,
157,
417,
417,
756,
936,
1058,
1108,
1278,
1365,
1535,
1691,
1808
],
"input_text": [
"La tardor.",
"Perquè al seu poble s'emporta tantes de coses i tanta de gent, per tot arreu ressonen tristos adéus.",
"Prenen comiat de llurs families per a marxar a ciutat, a la freda reclusió de les aules, després d'haver-se amarat de sol, de llibertat i d'alegria durant les vacacions.",
"Animen la seva marina amb llurs figures aristocràtiques, amb llurs vestits vaporosos, amb llurs virolades ombrel·les, que s'obrien com grosses flors sobre les platges lluminoses.",
"A la gran urbs llunyana.",
"Amb una fulla seca que s'atura, palpitant, sobre els vidres de la seva finestra, i, terrosa i balba com una mà de mort, tusta amb tremoloses estremituds.",
"A una de les seves mans que el saluda melangiosament.",
"El fred i les llargues nits.",
"Com una estació joiosa que amb ses miriades de mans verdes aplaudeix les glòries del sol, com l'estació piedosa i benvolguda dels vellets i dels malalts.",
"Corna sota el ràfec de la seva teulada, dins els nius buits de les orenetes.",
"S'allunyen amb vol aterrat a través de la boira baixa, amb una xiscladissa llòbrega.",
"No.",
"Que era millor que se n'anessin els estudiants i els banyistes, ja que així seria més libert el camp de les seves entremaliadures.",
"Com un delit, una gana, un somni fantasiós de la nit dels Reis; venia un temps nou, amb nous jocs, amb noves diversions, amb promeses de coses no conegudes encara."
]
}
|
mitologia
|
Floovant és una cançó de gesta francesa, composta a mitjan segle xii. S'allarga uns 2.500 versos. Es conserva en un únic manuscrit, conservat a Montpeller, i també n'hi ha un altre fragment de 192 versos.
Floovant, fill gran de Clodoveu IV, irritat contra el seu preceptor, es venja fent-li rapar la barba, cosa que en aquella època constituïa una greu injúria. Clodoveu, en un principi, pensa fer-li tallar el cap en càstig de la seva culpa, però per fi, més assossegat, el desterra del seu regne durant set anys.
Floovant durant el desterrament té nombroses aventures, i escapa de molts perills mercès a l'amor de dues princeses: Florette (filla del rei d'Alsàcia) i la sarraïna Maugalie (filla de Galien, emir dels Perses). Es casa amb la segona i dona la primera en matrimoni al fidel Richier. S'afanya després a socórrer al seu pare, presoner d'un exèrcit enemic, i el succeeix en el tron.
És de les poques cançons de gesta protagonitzades per herois que es remunten a l'època merovíngia. Habitualment, els personatges de la majoria de cançons són d'època carolíngia.
Un dels punts interessants d'aquest poema és el testificar l'existència d'una epopeia merovíngia que s'hauria format al redós de les personalitats de Clodoveu i Dagobert II; aquest últim hauria pres, en el poema, el nom de Floovant. D'aquestes aventures ja n'existia una narració en una crònica del segle viii: les Gesta Dagoberti.
En realitat, Dagobert és un segle posterior a Clodoveu, i Clodoveu no tingué cap fill anomenat Floovant. Però en la gesta Dagoberti es narra que Dagobert, enfadat amb un alt funcionari de la cort, li feu tallar la barba i per això hagué de fugir. Aquest relat s'hauria utilitzat com a base per a la cançó de gesta. Gaston Paris va voler veure en el nom de Floovant un nom originari Hlodoving que significaria '"descendent de Clodoveu", però aquesta tesi fou discutida per Pio Rajna.
Aquest poema va deixar abundant petjada en les literatures escandinaves (Flovent saga), en l'holandesa, etc. També el cita Bertran de Paris en el seu sirventès-ensenhamen al joglar Gordó.
|
[
"Què és Floovant?",
"Quan es va crear?",
"Quina llargària té?",
"Com ha persistit?",
"Qui va ser Floovant?",
"Com va revenjar-se del seu pare?",
"I Clodoveu com el castiga?",
"Quan Floovant és deportat, qui el salva de les dificultats?",
"Amb qui contrau matrimoni?",
"I què en fa amb Florette?",
"Què passa, més tard, amb el seu pare?",
"Per què és rellevant aquesta composició?",
"De quina etapa acostumen a ser els protagonistes d'aquests cants?",
"Què més té, de significatiu, aquesta poesia?",
"Quin altre relat explicava aquestes peripècies?",
"Veritablement com va ser aquesta família?",
"D'on prové l'apel·latiu de Floovant, segons Gaston Paris?",
"En quines tradicions literàries ha deixat empremta?"
] |
{
"answer_end": [
39,
68,
96,
203,
239,
360,
513,
725,
748,
796,
893,
992,
1071,
1304,
1403,
1508,
1838,
1995
],
"answer_start": [
0,
0,
70,
98,
205,
205,
362,
515,
727,
751,
798,
895,
994,
1073,
1306,
1405,
1720,
1888
],
"input_text": [
"Una cançó de gesta francesa.",
"A mitjan segle xii.",
"Uns 2.500 versos.",
"En un únic manuscrit, conservat a Montpeller, i també en un altre fragment de 192 versos.",
"El fill gran de Clodoveu IV.",
"Li fa rapar la barba, cosa que en aquella època constituïa una greu injúria.",
"Primer pensa fer-li tallar el cap, però per fi, més assossegat, el desterra del seu regne durant set anys.",
"Les princeses Florette (filla del rei d'Alsàcia) i la sarraïna Maugalie (filla de Galien, emir dels Perses).",
"Amb Maugalie.",
"La dona en matrimoni al fidel Richier.",
"Floovant el va a socórrer perquè és presoner d'un exèrcit enemic, i el succeeix en el tron.",
"Perquè és de les poques cançons de gesta protagonitzades per herois que es remunten a l'època merovíngia.",
"De la carolíngia.",
"Que pretén testificar l'existència d'una epopeia merovíngia que s'hauria format al redós de les personalitats de Clodoveu i Dagobert II i, aquest últim hauria pres, en el poema, el nom de Floovant.",
"Una crònica del segle viii: les Gesta Dagoberti.",
"Dagobert és un segle posterior a Clodoveu, i Clodoveu no tingué cap fill anomenat Floovant.",
"De Hlodoving, que significaria descendent de Clodoveu.",
"En les literatures escandinaves (Flovent saga) i en l'holandesa."
]
}
|
bios
|
Sílvia Muñoz d'Imbert (Barcelona, 3 de setembre de 1973) és una historiadora, crítica d'art i comissària independent catalana i actual directora del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. Actualment és membre del Ple del Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona; del Consell assessor del Museu de Montserrat (MDM); de l'Associació Catalana de Crítics d'Art (ACCA), de l'Associació Internacional de Crítics d'Art (AICA).
Ha fet diversos estudis sobre la cultura catalana de la postguerra, dedicant especial atenció al capítol dels Salons d'Octubre, a partir de la seva tesi doctoral titulada Víctor M. d'Imbert i Anita Solà Galí. Història d'una promoció cultural a la Barcelona de postguerra (1940-1960). Ecosistema de les arts a través dels promotors dels Salons d'Octubre i Edicions de la Rosa Vera.
Com a comissària d'exposicions ha dut a terme, entre d'altres, Jordi Fornas, pintor, Museu de Montserrat; Arnau Puig. Pensar la imatge; el Cicle d'exposicions sobre Josep Guinovart a la Fundació Privada Espai Guinovart d'Agramunt durant el 2012; Donacions, 2000-2012; Capses secretes. Joan Ponç, 1975-1980; Tapissos i llibres d'artista; Trilogia de la privadesa, i Porta}Zush.1961-1979. Ha participat en diverses publicacions com a documentalista, editora i escriptora i ha estat col·laboradora del diari El Punt Avui (2002-2007) i d'altres publicacions periòdiques com Art Notes, El Temps d'Art i Revista de Catalunya. Actualment col·labora periòdicament a Serra d'Or i Bonart. L'any 2009 va rebre el Premi ACCA en la categoria d'exposicions d'art contemporani, atorgat per l'Associació Catalana de Crítics d'Art, juntament amb la Fundació Suñol pel comissariat de l'exposició Porta}Zush.1961-1979.
|
[
"A què es dedica Sílvia Muñoz d'Imbert?",
"Què lidera?",
"De quines comunitats forma part?",
"En quina temàtica ha centrat les seves investigacions?",
"En quin fet, específicament?",
"Com la va encapçalar?",
"Quines exhibicions ha organitzat?",
"De quina manera ha format part d'edicions variades?",
"Amb quins fascicles ha cooperat?",
"I avui dia amb quines institucions treballa?",
"Ha sigut guanyadora d'algun guardó?",
"Quin?",
"Quan?",
"Quin consorci li va procurar aquest accèssit?"
] |
{
"answer_end": [
125,
193,
439,
507,
602,
820,
1207,
1290,
1440,
1499,
1583,
1583,
1534,
1668
],
"answer_start": [
0,
0,
195,
441,
441,
612,
822,
1209,
1293,
1442,
1503,
1503,
1501,
1501
],
"input_text": [
"És historiadora, crítica d'art i comissària independent.",
"El Consell Nacional de la Cultura i les Arts.",
"Del Ple del Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona, del Consell assessor del Museu de Montserrat, de l'Associació Catalana de Crítics d'Art i de l'Associació Internacional de Crítics d'Art.",
"En la cultura catalana de la postguerra.",
"En el capítol dels Salons d'Octubre, a partir de la seva tesi doctoral.",
"Víctor M. d'Imbert i Anita Solà Galí. Història d'una promoció cultural a la Barcelona de postguerra (1940-1960). Ecosistema de les arts a través dels promotors dels Salons d'Octubre i Edicions de la Rosa Vera.",
"ordi Fornas, pintor, Museu de Montserrat; Arnau Puig. Pensar la imatge; el Cicle d'exposicions sobre Josep Guinovart a la Fundació Privada Espai Guinovart d'Agramunt durant el 2012; Donacions, 2000-2012; Capses secretes. Joan Ponç, 1975-1980; Tapissos i llibres d'artista; Trilogia de la privadesa, i Porta}Zush.1961-1979.",
"Com a documentalista, editora i escriptora.",
"Amb El Punt Avui, Art Notes, El Temps d'Art i Revista de Catalunya.",
"Amb Serra d'Or i Bonart.",
"Sí.",
"El Premi ACCA en la categoria d'exposicions d'art contemporani.",
"El 2009.",
"L'Associació Catalana de Crítics d'Art, juntament amb la Fundació Suñol."
]
}
|
books
|
-Sí, sí-barbotejà el xicot abaixant el cap. -Vós també, ho sabeu. No hi remenarà més cassoles.
-Aviat que et vento un revés!- digué el vell. -I ara! No el cregus, pubilla: aquest marrec avui ho veu tot amb vidres de multiplicar. Més valdria que callessis i dormissis, castanyola: has perdut s'oremus. Mira, aquí ve en Pau. No deu pas estar tan mal parat com això.
La remor anava en augment.
En Pau duia el braç en suport dintre un mocador, del qual li sortia un tros de mà embenada. Caminava a poc a poc i procurava escapolir-se d'en Vadò Set-trossos, que el seguia amatent com per ajudar-lo, i que en realitat no li causava sinó molèsties amb les topades que li donava amb sos membres esgarriadissos i son cos esbalandrat.
Ambdós s'assegueren a prop meu. En Pau estava groc i embotornat, i no podia arribar a obrir els ulls, de la pruïtja que li feien al caure en ells les gotes de la gran suor que li amarava la cara.
-Vés-te'n a jeure as teu pallet, home- li va dir en Vadò.
|
[
"Què digué el noi?",
"I l'home com el va amenaçar?",
"Era jove la persona que el va advertir?",
"Què més va dir, dirigint-se a la noia?",
"Quin sobrenom li posa?",
"Quin consell li dona al jove?",
"Qui s'acosta mentres està parlant?",
"Què s'agreujava?",
"Quina peculiaritat presentava en Pau?",
"I què eixia del fulard?",
"Com es movia?",
"I de qui volia alliberar-se?",
"Per què?",
"Quin malestar li provocava?"
] |
{
"answer_end": [
93,
139,
139,
227,
278,
299,
321,
389,
438,
481,
503,
550,
639,
722
],
"answer_start": [
1,
96,
126,
142,
229,
229,
301,
364,
391,
391,
483,
483,
483,
599
],
"input_text": [
"Que sí i que ell també ho sap, que no hi remenarà més cassoles.",
"Li va dir que el ventaria un revés.",
"No.",
"Que no el cregués, que aquell marrec ho veia tot amb vidres de multiplicar.",
"Castanyola.",
"Que més valdria que callés i dormís, que ha perdut s'oremus.",
"En Pau.",
"La remor.",
"Duia el braç en suport dintre un mocador.",
"Un tros de mà embenada.",
"A poc a poc.",
"D'en Vadò Set-trossos.",
"Perquè el seguia amatent com per ajudar-lo, i en realitat no li causava sinó molèsties.",
"Li donava topades amb sos membres esgarriadissos i son cos esbalandrat."
]
}
|
bios
|
Rosa Casamitjana Menja (Badalona, 1881 - Santa Coloma de Gramenet, 1956) fou una empresària catalana. Va néixer a Badalona però quan es va casar va anar a viure a Santa Coloma de Gramenet, on era coneguda com la Roseta de Ca l'Amàlia (en referència a la seva sogra).
Amb el seu marit i altres familiars, als vint anys va fundar la fàbrica de gasoses La Colomense. Va obrir també altres negocis: una peixateria, una carboneria i una bacallaneria.
Per vendre i per comprar viatjava a tota la comarca del Vallès amb un carro a cavall. Abans de la guerra del 36, a la tarda ja sortia a vendre a pobles propers els productes de la peixateria que sobraven del matí. Anava a Montcada, al Mas Rampinyo i a Ripollet. Aquesta dinàmica va propiciar que durant la guerra, a partir de les seves pròpies coneixences i relacions personals, pogués intercanviar productes autòctons amb gent d'altres pobles. D'aquesta manera contrarestava la falta de comestibles que hi havia i moltes persones no van haver de patir tant.
Els diumenges, mentre el seu marit, en Pere Altimira - Peret, era a portar maduixetes als millors restaurants de Barcelona –Can Culleretes, Casa Leopoldo, Set Portes...– i després anava al Liceu a escoltar òpera al galliner, la Rosa Casamitjana agafava les regnes de la tartana i duia els senyors de Santa Coloma a Barcelona. Era el temps que Santa Coloma començava a ser un poble d'estiueig.
Va tenir catorze criatures, parint ajupida enmig de dues cadires. Amb la seva experiència, va ajudar els parts de moltes amigues.
A Santa Coloma de Gramenet la recorden com una dona emprenedora, molt comunicativa i hospitalària amb les persones nouvingudes del sud d'Espanya. Va morir als 75 anys.
Els nets i netes, rebesnets i rebesnetes han heretat el seu esperit obert, disposat a l'esforç i al sacrifici, generós i emprenedor.
|
[
"Qui va ser Rosa Casamitjana Menja?",
"Per què es va traslladar a Santa Coloma de Gramanet?",
"Com l'anomenaven allà?",
"Qui era l'Amàlia?",
"Què va crear?",
"Quina edat tenia en formar el negoci de les gasoses?",
"Qui més va contibuir-hi?",
"Com es movia per negociar?",
"Què feia en els temps previs a la Guerra Civil?",
"Quines poblacions visitava?",
"Què li va permetre, aquesta quotidianitat, quan estaven en guerra?",
"I què equilibrava, així?",
"Què feia el dia del Senyor?",
"Com és que va assistir als naixements dels fills de les seves amistats?",
"Com la defineixen els gramenencs?"
] |
{
"answer_end": [
100,
187,
233,
265,
444,
362,
362,
530,
706,
706,
889,
1003,
1329,
1526,
1672
],
"answer_start": [
0,
102,
128,
212,
267,
304,
267,
446,
532,
660,
708,
891,
1005,
1398,
1528
],
"input_text": [
"Una empresària catalana.",
"Perquè es va casar.",
"Roseta de Ca l'Amàlia.",
"La seva sogra.",
"La fàbrica de gasoses La Colomense, una peixateria, una carboneria i una bacallaneria.",
"Vint anys.",
"El seu marit i altres familiars.",
"Amb un carro o a cavall.",
"A la tarda sortia a vendre a pobles propers els productes de la peixateria que sobraven al matí.",
"Moncada, el Mas Rampinyo i Ripollet.",
"Que a partir de les seves pròpies coneixences i relacions personals pogués intercanviar productes autòctons amb gent d'altres pobles.",
"La falta de comestibles que hi havia i moltes persones no van haver de patir tant.",
"Mentre el seu marit Peret era a portar maduixetes als millors restaurants de Barcelona i després anava al Liceu a escotlar òpera al galliner, ella agafava les regnes de la tartana i duia els senyors de Santa Coloma a Barcelona.",
"Perquè va tenir catorze criatures parint ajupida enmig de dues cadires i, amb la seva experiència, va poder ajudar altres parts.",
"Com una dona emprenedora, molt comunicativa i hospitalària amb les persones nouvingudes del sud d'Espanya."
]
}
|
bios
|
Montserrat Aparici i Isern (Barcelona, 1 de desembre de 1938) és una mezzosoprano catalana.
Va estudiar cant i piano al Conservatori Municipal de Música de Barcelona a partir dels 10 anys, i més tard repertori musical amb el mestre Josep Sabater i Sust. Després va ampliar la seva tècnica vocal amb Conxita Badia.
Una veu de mezzosoprano càlida, extensa i rica en vibracions i colors, son característiques seves. Una gran personalitat interpretativa, fort temperament dramàtic i una acusada musicalitat completen la figura de la cantant.
El 19 de juny de 1959 cantà amb gran èxit Carmen al teatre Fortuny de Reus. Va debutar al Liceu el 16 de novembre de 1961 a La Gioconda i la seva següent aparició al gran teatre va ser el 21 de novembre de 1962 a Il trovatore en la seva quarta i darrera representació.
Va desenvolupar una bona part de la seva carrera al Liceu, on va interpretar les parts de mezzosoprano de títols com Aida, Il Trovatore, La Gioconda, Rigoletto, Tassarba, Canigó, El Giravolt de Maig, Maria del Carmen, Amaya, La Vida Breve, Un Ballo in Maschera, Assassinio nella Catedrale, Nabucco, La Forza del Destino, Andrea Chenier i Madame Butterfly.
Fou la contralt escollida per Pau Casals el 1962 per interpretar El Pessebre al Festival de Prada en unes memorables audicions. Va interpretar l'oratori a Barcelona, Madrid, Toledo, Montserrat, Cuixà i pràcticament a totes les ciutats del país i de l'estranger; l'última fou el 23 i 25 de desembre de 1989, al costat de Montserrat Caballé, en el concert extraordinari del Mil·lenari de Catalunya.
El 1969 va guanyar a Treviso el Concurs de Veus Rossinianes, la qual cosa li va permetre cantar Il barbiere di Siviglia en la versió revisada i dirigida per Alberto Zedda. L'any 1971 va gravar I Lombardi al costat de Plácido Domingo amb Philips, a Londres.
Va participar en els festivals d'òpera de Madrid, Les Palmas, València, Saragossa, Màlaga, Maó, etc. Va actuar als primers teatres d'òpera d'Europa cantant Aida, Carmen, Il Trovatore, Cavalleria Rusticana, a Alemanya (Berlin Occidental i Oriental, Hamburg, Munic), França (Paris i Niça), Holanda (Amsterdam, Rotterdam, La Haia), Aida a Niça, Munic i al Hollandfestival, Un Ballo in Maschera, Norma, Il Barbieri di Siviglia i Carmen, a Itàlia.
Al mateix temps, va desenvolupar una important tasca concertística interpretant lieders clàssics, música espanyola, cant popular catalana, música antiga i espirituals negres. Intervingué en l'estrena mundial de l'òpera Attilio Regolo de Johann Adolph Hasse al Händelfestival de Göttingen. Va cantar a l'Angelicum de Milà i a Teheran el Requiem de Verdi i La Resurrecció de Händel a Como i Milà.
A finals dels 90 va interpretar a Cöttingen i Hannover concerts de música espanyola i àries d'òpera francesa. Amb motiu del Centenari de Manuel de Falla va donar concerts amb música del mestre a Holanda i Bèlgica. Al 2001, amb motiu del Centenari de Giuseppe Verdi, va interpretar àries de les seves òperes a Busseto (Itàlia), ciutat on nasqué el Mestre.
Un cop retirada dels escenaris, va exercir de professora de cant i va dirigir el Grup de Joves Intèrprets d'Òpera de Catalunya. Posteriorment va ocupar la càtedra de Cant a la prestigiosa Acadèmia Marshall de Barcelona.
|
[
"Qui és Montserrat Aparici i Isern?",
"On va formar-se?",
"Com es defineix el seu cant?",
"I la seva individualitat?",
"Què va ocórrer el 19 de juny de 1959?",
"Com va estrenar-se al Liceu?",
"Va tornar-hi?",
"On va realitzar, principalment, la seva professió?",
"Què hi va representar?",
"Què va esdevenir el 1962?",
"On va representar aquesta composició?",
"Per quin motiu va ser rellevant, la darrera?",
"Com la va beneficiar el Concurs de Veus Rossinianes?",
"Què va enregistrar amb Plácido Domingo?",
"On va actuar?",
"Quina altra missió tenia, alhora?",
"Va seguir cantant?",
"A què es va dedicar quan es va jubilar de les actuacions?"
] |
{
"answer_end": [
90,
312,
411,
536,
612,
673,
805,
864,
1163,
1291,
1425,
1560,
1732,
1794,
2260,
2435,
3010,
3230
],
"answer_start": [
0,
92,
314,
413,
538,
614,
676,
807,
807,
1165,
1293,
1427,
1562,
1734,
1819,
2262,
2437,
3012
],
"input_text": [
"Una mezzosoprano catalana.",
"Va estudiar cant i piano al Conservatori Municipal de Música de Barcelona a partir dels 10 anys, més tard repertori musical amb el mestre Josep Sabater i Sust i després va ampliar la seva tècnica vocal amb Conxita Badia.",
"És una veu de mezzosopran càlida, extensa i rica en vibracions i colors.",
"Té una gran personalitat interpretativa, un fort temperament dramàtic i una acusada musicalitat.",
"Cantà amb gran èxit Carmen al teatre Fortuny de Reus.",
"Amb La Gioconda el 16 de novembre de 1961.",
"Sí.",
"Al Liceu.",
"Les parts de mezzosoprano de títols com Aida, Il Trovatore, La Gioconda, Rigoletto, Tassarba, Canigó, El Giravolt de Maig, Maria del Carmen, Amaya, La Vida Breve, Un Ballo in Maschera, Assassinio nella Catedrale, Nabucco, La Forza del Destino, Andrea Chenier i Madame Butterfly.",
"Fou la contralt escollida per Pau Casals per interpretar El Pessebre al Festival de Prada en unes memorables audicions.",
"A Barcelona, Madrid, Toledo, Montserrat, Cuixà i pràcticament a totes les ciutats del país i de l'estranger.",
"Perquè va ser al costat de Montserrat Caballé, en el concert extraordinari del Mil·lenari de Catalunya.",
"Li va permetre cantar Il barbiere di Siviglia en la versió revisada i dirigida per Alberto Zedda.",
"I Lombardi.",
"Als festivals d'òpera de Madrid, Les Palmas, València, Saragossa, Màlaga i Maó; i va actuar als primers teatres d'òpera d'Europa cantant Aida, Carmen, Il Trovatore, Cavalleria Rusticana, a Alemanya, França i Holanda; Aida a Niça, a Munic i al Hollandfestival i Un Ballo in Maschera, Norma, Il Barbieri di Siviglia i Carmen a Itàlia.",
"La de desenvolupar una important tasca concertística interpretant lieders clàssics, música espanyola, cant popular catalana, música antiga i espirituals negres.",
"Sí.",
"Va exercir de professora de cant, va dirigir el Grup de Joves Intèrprets d'Òpera de Catalunya i va ocupar la càtedra de Cant a la prestigiosa Acadèmia Marshall de Barcelona."
]
}
|
mitologia
|
Zână (plural zâne; zînă i zîne, d̦ână i d̦âne en grafies antigues) és l'equivalent romanès del grec càrites o fada madrina. Són el contrari de monstres com la Muma Pădurii. Aquests personatges apareixen portant bondat en contes de fades i resideixen principalment al bosc. La zână es pot considerar l'equivalent romanès de les fades i de l'elf germànic. Varia de mida i aparença, tot i que poden polimorfitzar-se fins al punt de camuflar-se al seu entorn per protegir-se i protegir-lo. Poden aparèixer obertament al bosc i atreure els viatgers a seguir-los per ajudar-los a trobar el camí. També es poden amagar al bosc i guiar tranquil·lament aquells que necessiten ajuda a través de senyals i deixant "pa ratllat" pel bosc.
La paraula zână prové de la deessa romana Diana (igual que la xana astur-lleonesa). Ella és la que té tota la bellesa i és la que la regala.
Zână també s'utilitza en l'argot romanès actual per referir-se a una noia atractiva.
|
[
"Què és Zână?",
"Amb quines criatures es contrariegen?",
"Com compareixen aquests éssers?",
"I on viuen?",
"Quins consemblants té la zână?",
"La forma física sempre és la mateixa?",
"Quina capacitat tenen?",
"Es mostren a plena llum?",
"Per quin motiu acaparen els visitants?",
"De quina altra manera poden auxiliar?",
"Quin origen té la denominació zână?",
"Qui és?",
"Quina altra designació procedeix de Diana?",
"Quina connotació té, Zână, popularment?"
] |
{
"answer_end": [
122,
171,
236,
271,
352,
378,
484,
520,
588,
724,
773,
865,
808,
950
],
"answer_start": [
0,
124,
173,
173,
273,
354,
390,
486,
486,
590,
726,
726,
768,
867
],
"input_text": [
"L'equivalent romanès del grec càrites o fada madrina.",
"Amb monstres com la Muma Pădurii.",
"Portant bondat en contes de fades.",
"Principalment al bosc.",
"Les fades romaneses i l'elf germànic.",
"No.",
"Poden polimorfitzar-se fins al punt de camuflar-se al seu entorn per protegir-se i protegir-lo.",
"Sí.",
"Per ajudar-los a trobar el camí.",
"A través de senyals i deixant pa ratllat pel bosc.",
"Prové de la deessa romana Diana.",
"La que té tota la bellesa i la que la regala.",
"La xana astur-lleonesa.",
"S'usa per a referir-se a una noia atractiva."
]
}
|
vilaweb
|
El Consell Directiu de Fira de Mollerussa ha acordat cancel·lar de la Fira de Sant Josep, prevista del 19 al 22 de març, a causa del coronavirus. Així ho ha anunciat el president de l'ens firal i alcalde de la ciutat, Marc Solsona, que ha assenyalat que les limitacions a esdeveniments amb més de 1.000 persones que ha decretat el Govern, fan que no es reuneixen els condicionants per fer possible la fira en els termes que teníem previstos. Solsona ha remarcat que no és una decisió volguda però si necessària per garantir la salut i tranquil·litat de la ciutadania. És la primera vegada en 148 anys d'història que se suspèn aquest certamen de referència al camp català que l'any passat va registrar xifres de 175.000 visitants en 4 dies. Marc Solsona ha explicat que les limitacions motivades pel risc de contagi del coronavirus no han fet possible celebrar la Fira de Sant Josep d'aquest any. També per un tema de qualitat firal cap a l'expositor i els visitants, ha afegit l'alcalde, que també ha volgut transmetre un missatge de tranquil·litat. En aquest sentit, ha assegurat que treballaran amb l'objectiu d'implementar totes les mesures de fidelització a l'expositor per reunir les garanties suficients per tal que les properes fires no registrin danys per aquesta decisió. L'alcalde també ha volgut deixar clar que Sant Josep no és una fira ajornable en el calendari, perquè precisament el calendari, és el que li dóna el valor en el temps i fer-la en unes altres dates seria comfe ‘r-se trampes al solitari'. Per tot plegat, i davant el risc que haver celebrat una fira amb aquests condicionants hauria provocat una imatge negativa per la mateixa, s'ha decidit cancel·lar-la. A més a més, hi ha la incertesa que els propers dies encara es puguin prendre mesures més restrictives en relació a l'epidèmia i a una setmana vista del certamen firal, no es registra tanta afectació pel que fa al muntatge.Fira de Mollerussa està treballant en el càlcul de les pèrdues econòmiques que suposa la cancel·lació de Sant Josep, la fira motor de l'ens firal, i a falta de poder-les concretar, està clar que això condicionarà tot l'any firal.
|
[
"Què ha concertat el Consell Directiu de la Fira de Mollerussa?",
"Per quin motiu?",
"Per quins dies estava pensada?",
"Qui és en Marc Solsona?",
"Què ha anunciat?",
"Què ha emfatitzat?",
"Durant quants anys seguits s'ha celebrat aquesta fira?",
"Quanta gent la va visitar l'any anterior?",
"Què ha asseverat, l'alcalde?",
"Com és que aquesta celebració no es pot posposar?",
"En cas d'haver-se dut a terme, quina conseqüència perjudicial tindria?",
"Quin escepticisme s'hi suma?",
"Què s'està intentant valorar, doncs?",
"Què pot passar, si no ho resolen?"
] |
{
"answer_end": [
88,
144,
119,
230,
440,
566,
670,
738,
1279,
1516,
1683,
1907,
2053,
2136
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
166,
218,
442,
568,
626,
1050,
1281,
1536,
1685,
1908,
2055
],
"input_text": [
"Cancel·lar la Fira de Sant Josep.",
"Pel coronavirus.",
"Del 19 al 22 de març.",
"El president de l'ens firal i l'alcalde de la ciutat.",
"Que les limitacions a esdeveniments amb més de 1.000 persones que ha decretat el Govern, fan que no es reuneixen els condicionants per fer possible la fira en els termes que tenien previstos.",
"Que no és una decisió volguda però sí necessària per garantir la salut i tranquil·litat de la ciutadania.",
"Durant 148.",
"175.000, en 4 dies.",
"Que treballaran amb l'objectiu d'implementar totes les mesures de fidelització a l'expositor per reunir les garanties suficients per tal que les properes fires no registrin danys per aquesta decisió.",
"Perquè és precisament el calendari el que li dóna el valor en el temps, i fer-la en unes altres dates seria com fer trampes al solitari.",
"Hauria provocat una imatge negativa per la mateixa.",
"Que en els propers dies encara es puguin prendre mesures més restrictives en relació a l'epidèmia i a una setmana vista del certamen firal, no es registra tanta afectació pel que fa al muntatge.",
"Les pèrdues econòmiques que suposa la cancel·lació de Sant Josep, que és la fira motor de l'ens firal.",
"Que condicionarà tot l'any firal."
]
}
|
mitologia
|
Un shinigami (死神, déu de la mort) és una personificació de la mort a la mitologia japonesa.
Últimament estan cobrant protagonisme a la cultura japonesa, principalment als manga i anime fantàstics, encara que els seus rols i poders varien molts dels uns als altres. Les seves principals aparicions són a les sèries Bleach, Death Note, Yu Yu Hakusho i Soul Eater, encara que apareixen en altres sèries com a Inu-Yasha.
Els shinigamis a Bleach són els encarregats d'enviar les ànimes a la Societat de les ànimes i deixar-les descansar en pau alhora lluitar i purificar els hollows (ànimes malignes) que en menjar-se una ànima la fan desaparèixer.
Els shinigamis viuen al Seiterei. Hi ha tretze divisions de shinigamis que estan regits per les normes dictades per la càmara central dels 46. Cada divisió té un capità i un subcapità.
L'uniforme reglamentari consisteix en un hakama negre, un doble kimono blanc i negre i un cinturó de tela blanc, del qual penja la zampakuto de cada shinigami en forma de katana.
Els capitans de les divisions porten també un haori blanc amb la xifra en japonès de la seva divisió a l'esquena dins un rombe. Els subcapitans també tenen un distintiu: una banda de tela blanca amb una placa de fusta amb la xifra i l'emblema de la seva divisió.
Els capitans en teoria són els més poderosos i amb nivell espiritual més alt de la seva divisió. També han de ser capaços d'alliberar la seva zampakuto en forma final (bankai).
A Death Note els shinigamis que hi apareixen viuen en un món lúgubre i es passen el dia apostant en lloc de fer la seva feina que és escriure el nom d'alguns humans en els seus "quadern de mort" (death note). Quan maten a un humà (és a dir, que escriuen el seu nom al quadern), adquireixen l'esperança de vida restant de l'humà. Per tant un shinigami pot arribar a ésser immortal, tot i que s'esmenta que hi ha maneres de matar-los. S'ha d'aconseguir que el shinigami s'enamori d'un humà i llavors ha d'utilitzar el seu quadern per salvar la vida de l'humà que estima, si ho fa el shinigami morirà.
L'aspecte físic, és el d'un monstre humanoide amb ales negres. La cara del shinigami Ryuk (un dels personatges principals) pot ser que recordi la d'un "pallasso boig", duu un cinturó negre amb una calavera (on hi duu penjat el seu segon "quadern de mort").
|
[
"Què és un shinigami?",
"D'acord amb quina creença?",
"Gràcies a quines il·lustracions recents ha tornat a agafar rellevància?",
"Tots es caracteritzen de la mateixa manera?",
"Quines són les representacions més fonamentals?",
"Quin paper tenen els shinigamis a Bleach?",
"Què són els hollows?",
"On habiten els shinigamis?",
"I com s'organitzen?",
"Com és el vestuari?",
"I el dels governants i subgovernants?",
"Quina característica tenen els capitans?",
"Com es caracteritzen els shinigamis de Death Note?",
"Què obtenen quan lleven la vida a un ésser humà?",
"Com es poden assassinar els shinigamis?",
"Com és la seva aparença?"
] |
{
"answer_end": [
90,
90,
195,
263,
415,
642,
595,
676,
827,
1006,
1269,
1446,
1655,
1775,
2045,
2108
],
"answer_start": [
0,
0,
92,
197,
265,
417,
570,
644,
678,
829,
1008,
1271,
1448,
1657,
1786,
2047
],
"input_text": [
"Una personificació de la mort.",
"Amb la mitologia japonesa.",
"Als manga i anime fantàstics.",
"No.",
"A les sèries Bleach, Death Note, Yu Yu Hakusho i Soul Eater, encara que també apareixen en altres sèries com a Inu-Yasha.",
"Són els encarregats d'enviar les ànimes a la Societat de les ànimes i deixar-les descansar en pau alhora lluitar i purificar els hollows que en menjar-se una ànima la fan desaparèixer.",
"Les ànimes malignes.",
"Al Seiterei.",
"Hi ha tretze divisions de shinigamis que estan regits per les normes dictades per la càmera central dels 46, i cada divisió té un capità i un subcapità.",
"En un hakama negre, un doble kimono blanc i negre i un cinturó de tela blanc, del qual penja la zampakuto de cada shinigami en forma de katana.",
"Els capitans hi afegeixen un haori blanc amb la xifra en japonès de la seva divisió a l'esquena dins un rombe, i els subcapitans porten una banda de tela blanca amb una placa de fusta amb la xifra i l'emblema de la seva divisió.",
"Són els més poderosos i amb nivell espiritual més alt de la seva divisió, i també han de ser capaços d'alliberar la seva zampakuto en forma final.",
"Viuen en un món lúgubre i es passen el dia apostant en lloc de fer la seva feina que és escriure el nom d'alguns humans en els seus quaderns de mort.",
"L'esperança de vida restant de l'humà.",
"S'ha d'aconseguir que s'enamori d'un humà i llavors ha d'utilitzar el seu quadern per salvar la vida de l'humà que estima i si ho fa el shinigami morirà.",
"És un monstre humanoide amb ales negres."
]
}
|
bios
|
Isabel de Villamartín i Thomas (A Guarda, Pontevedra, 1837 - la Garriga, 1877) va ser una poeta i dramaturga catalana que escrivia en les llengües catalana i castellana.
Nascuda a Galícia de mare empordanesa, es va traslladar a Catalunya a la infantesa, on va residir a Barcelona i Girona. Va desenvolupar la seua obra literària en català i castellà i va ser participar plenament en la vida literària de mitjan segle xix. Va guanyar la Flor Natural dels primers Jocs Florals de Barcelona el 1859 amb el romanç Clemència Isaura, i també la Viola el 1861 amb Lo flor de Cristo. El romanç que li va portar la Flor Natural cantava Clemència Isaura, la fundadora dels Jocs Florals de Tolosa, les originals, al s. XV.
El seu primer poema publicat va ser en castellà: Pembé-haré. Oriental (1856, Girona). Obres seues en català van ser incloses en els volums Los trobadors nous (1858) i Los trobadors moderns (1859), dues antologies poètiques de la Renaixença. També va participar en el Calendari Català. Va publicar el poema La desposada de Déu (1862) en català, i Horas crepusculares (1865) i La envidia y la caridad (1872) en castellà.
Com a dramaturga, tingué una peça a punt d'estrenar-se al Circo Barcelonés el 1859.
Va morir a la Garriga el 2 d'octubre de 1877, als quaranta anys, a causa d'una apoplexia cerebral.
|
[
"Qui fou Isabel de Villamartín i Thomas?",
"En quins idiomes componia?",
"Com va ser la seva infància?",
"Va formar part de l'àmbit literari de l'època?",
"Quin relat va dur-la a guanyar la Flor Natural?",
"I amb Lo flor de Cristo quin premi va rebre?",
"Quina va ser la seva primera poesia publicada?",
"On?",
"Quins poemaris van formar part de reculls poètics renaixentistes?",
"Quin any es van publicar?",
"On va col·laborar?",
"Quin vers va escriure en llengua catalana?",
"I en llengua castellana?",
"Què més va escriure, a part de poesia i narrativa?",
"Per quin motiu va defallir?",
"Quina edat tenia?"
] |
{
"answer_end": [
117,
168,
288,
420,
707,
574,
796,
796,
951,
907,
995,
1054,
1129,
1213,
1312,
1312
],
"answer_start": [
0,
122,
170,
352,
422,
530,
712,
712,
798,
851,
953,
997,
1058,
1131,
1215,
1215
],
"input_text": [
"Una poeta i dramaturga catalana.",
"En català i castellà.",
"Va néixer a Galícia i es va traslladar a Catalunya a la infantesa, on va residir a Barcelona i Girona.",
"Sí.",
"El romanç Clemència Isaura, dedicat a la fundadora dels Jocs Florals de Tolosa, les originals, al segle XV.",
"La Viola.",
"Pembé-haré.",
"A Girona.",
"Los trobadors nous i Los trobadors moderns.",
"El 1858 i el 1859.",
"En el Calendari Català.",
"La desposada de Déu.",
"Horas crepusculares i La envidia y la caridad.",
"Teatre.",
"Per una apoplexia cerebral.",
"Quaranta anys."
]
}
|
books
|
-Sant, sant, sant, senyor Déu dels exèrcits…-
I llurs veus es fonien en l'estrèpit de les ventades, que al ressonar en la volta buida, feien tremolar el fiam dels dos ciris, amb moviments espalmats que dansaven en les ombres…
Així vingué la nit, i en la fosca del món, els udols del vent tornaren més formidables; els gemecs de les campanes més esfereïdors; les teules cruixien sobre els llits plens d'insomni; totes les cases semblava que tremolessin, com si anessin a ser arrencades i llençades a l'espai. Era un soroll infernal, tot plegat, com si en la fosca, un ribot gegant fes encenalls de la crosta del món.
En son llit, la Madrona vetllava sense gosar a moure's ben arrupida sota els llençols… Tenia por, sentia en son cor el trossejament del que pert el seu,… però al mateix temps tenia un altra pena més fonda, un dolor més gran; i era la pena del seu home, el turment que tancava aquell cos, que jeia allà al seu costat, quiet com ella, sense fer soroll, potser per no despertar-la.
I tots dos callaven, però cap dormia, presentint a l'altre despert. I les ventades seguien i quan passava el vent, gemegava al lluny aquell remoreig etern dels camps flagelats, potser fets trossos.
Qui sap si dorm! pensava la Madrona al veure'l tant quiet, -però tot d'un plegat sentia com movia un peu, frenèticament, nerviosament, sota el llençol.
-Que no dorms?- li preguntava allavors amb veu molt baixa…
-Sí que dormia… sols que… m'he despertat…- I tornava el silenci i tots dos sentien ben clar que s'enganyaven.
-Sents? Ja torna!- feia ell al cap d'una estona; i quan la ratxada havia passat, -res!… res!… ni una panotxa… ni un gra no en collirem!… Menjar pels bous; i res més.-
I la Madrona hauria jurat que plorava.
|
[
"Què entonava el cant?",
"Feia aire?",
"Quins moviments provocava el vent?",
"Què va passar en arribar la negror?",
"Què semblava que hi hagués, amb aquest brogit?",
"Què feia, mentrestant, la Madrona?",
"Però quina era la seva desolació més forta?",
"Estava despert?",
"Què considerava la Madrona?",
"Com va saber que estava desvetllat?",
"Què li va demanar xiuxiuejant?",
"I què li va respondre el marit?",
"Els dos eren conscients de la mentida?",
"Què deia l'home quan passava el vent?",
"Què li va semblar a la Madrona?"
] |
{
"answer_end": [
98,
98,
224,
506,
614,
767,
965,
1061,
1250,
1343,
1402,
1444,
1512,
1678,
1718
],
"answer_start": [
0,
46,
72,
226,
508,
616,
770,
995,
1193,
1253,
1346,
1405,
1404,
1533,
1681
],
"input_text": [
"Sant, sant, sant, senyor Déu dels exèrcits.",
"Sí.",
"Ressonaven en la volta buida, feien tremolar el fiam dels dos ciris, amb moviments espalmats que dansaven en les ombres.",
"Els udols del vent es tornaren més formidables; els gemecs de les campanes més esfereïdors; les teules cruixien sobre els llits plens d'insomni; totes les cases semblava que tremolessin, com si anessin a ser arrencades i llençades a l'espai.",
"Un ribot gegant fent encenalls de la crosta del món.",
"Vetllava sense gosar moure's ben arrupida sota els llençols, tenia por i sentia en son cor el trossejament del que pert el seu.",
"La pena del seu home, el turment que tancava aquell cos, que jeia allà al seu costat, quiet com ella, sense fer soroll.",
"Sí.",
"Que potser dormia.",
"Va sentir com movia un peu, frenèticament nerviosament, sota el llençol.",
"Si dormia.",
"Que sí que dormia, però que s'havia despertat.",
"Sí.",
"Que no tindrien ni una panotxa, que ni un gra no en collirien; menjar pels bous i res més.",
"Que plorava."
]
}
|
books
|
El menjadoret de Paulina és, aquesta nit, ple de batecs invisibles. La llum malva deixa endevinar tot just els objectes. El canari canta frisós dins la gàbia, i no vol adormir-se de cap manera. Paulina ha deixat les plates gairebé intactes. La cambrera ha insinuat tímidament:
-Senyoreta: que no es troba bé?
-No és res, no és res- ha contestat Paulina; -ja podeu anar a sopar.
Paulina ha pres una pera de confitura, i l'ha mastegada d'esma sense trobar-li cap gust. Després ha plegat el tovalló i ha begut un glopet d'aigua.
-Déu meu, Déu meu!- exclama Paulina. -Però és possible? Com s'ha atrevit a dir-m'ho? I jo no he sabut contestar-li res? Però és que ha perdut el seny? és que s'ha tornat boig? ¿De quina manera la nostra amistat ha pogut convertir-se en una cosa que jo no sospitava mai?
|
[
"Com està la sala d'estar de la Paulina durant la vesprada?",
"De quin color és la il·luminació?",
"Quin ocell té?",
"Què fa?",
"Com és que la donzella s'ha preocupat?",
"Què li ha preguntat?",
"I què li ha respost la Paulina?",
"Què ha menjat la Paulina?",
"Amb quina actitud?",
"I què ha fet quan ja s'havia alimentat?",
"Què ha clamat, després?",
"Què es pregunta?",
"Per què es renya a ella mateixa?",
"Creu que el comportament de l'altra persona ha sigut estrambòtic?",
"Què es pregunta, per últim?"
] |
{
"answer_end": [
66,
119,
130,
192,
275,
308,
376,
415,
465,
524,
544,
610,
645,
701,
795
],
"answer_start": [
0,
68,
121,
121,
194,
241,
309,
378,
378,
467,
526,
564,
611,
646,
702
],
"input_text": [
"Plena de batecs invisibles.",
"Malva.",
"Un canari.",
"Canta frisós dins la gàbia, i no vol adormir-se de cap manera.",
"Perquè Paulina ha deixat les plates gairebé intactes.",
"Si es trobava bé.",
"Que no era res i que ja podia anar a sopar.",
"Una pera de confitura.",
"Ho ha mastegat d'esma sense trobar-li cap gust.",
"Ha plegat el tovalló i ha begut un glopet d'aigua.",
"Déu meu, Déu meu.",
"Que si era posible i com s'ha atrevit a dir-li-ho.",
"Perquè no ha sabut contestar-li res.",
"Sí.",
"Que de quina manera la seva amistat ha pogut convertir-se en una cosa que ella no sospitava mai."
]
}
|
books
|
Avui que és Sant Marcel tots els pagesos de la rodalia fan cap al cim de la muntanya on hi ha una creu de ferro petita i rovellada que omple tota la boscúria d'un averany santificador. Mossen Albert, el rector de l'esglesieta que s'alça humil en el mont més encinglerat de la contrada, ja revestit, obre el llibre i escampa oracions que'l vent mena devers els amples horitzons que'l volten. Els pagesos es lleven les barretines i escolten les paraules que diu el capellà i que no entenen.
-Ara pregarem pels difunts d'enguany- fa el sacerdot, cercant una plana en el llibre envellit.
Les mirades es claven a terra i les frontaleres s'arruguen. La barba punxaguda de l'avi de can Lau esdevé tremolosa; pels ulls de la pagesa fornida rodola una llàgrima, tribut a aquell nin que morí de la distenta, fent-li remeis de pastors i veïnes sense que l'hagués vist el metge.
-Bé dona, no ploreu, còm ho fariem tants a casa? Ventura que Déu de tant en tant se'n duu un a ca seu!
Mossen Albert exten la mirada per aquelles immensitats plenes de pau i silenci i beneeix el terme amb el salpasser ple d'aigua beneïda.
Llavors venia l'ofrena. Cada cap de casa rebia de mans de Mossen Albert un pa beneït dels que havien fet aquell any a can Bruixa; i a en Ció, l'hereu del mas Negre, li tocà el pa més gran, que volia dir que l'any vinent ell havia de fer tots els pans per les altres masies. En Ció que estava embadalit esguardant l'Angeleta, no va poder agafar aquell pa tant gran i li caigué als peus. La noia va esclafir una rialla que's perdé entre les remors que de tant en tant feien les fulles seguidores del vent que saltava pels cimals i timberes. El xicot, que estava corprès de l'Angeleta, va apretar les dents amb malícia, i es tornà roig de ràbia mentres sentia que'l cor li tustava les costelles com el batall d'una campana infernal. Sense dir res a ningú plegà el pa i va marxar pel camí que cada jorn feia per a desemboscar el bosc d'alzines revellides.
|
[
"Quin dia és?",
"Què fan els camperols?",
"On exerceix Mossen Albert?",
"Els agricultors comprenen els psalms?",
"Què diu que han de fer, el Mossen?",
"Com es comporten els rabassers?",
"Què li passa al major de can Lau?",
"I a la camperola?",
"Com és que va defallir l'infant?",
"Què li diuen per intentar consolar-la?",
"I el sacerdot quina acció du a terme?",
"En què consistia la donació?",
"Qui va rebre el tostorro més gros?",
"Quina obligació tenia la persona que rebia la major panada?",
"Què li va passar a en Ció, a causa de la seva distracció?",
"La seva enamorada va deixar anar una carcallada?",
"Com es va sentir en Ció?",
"I doncs, què va fer?"
] |
{
"answer_end": [
23,
183,
284,
487,
541,
642,
699,
796,
865,
968,
1105,
1234,
1293,
1378,
1490,
1643,
1834,
1956
],
"answer_start": [
0,
0,
185,
391,
489,
584,
644,
702,
762,
867,
970,
1106,
1238,
1271,
1380,
1492,
1645,
1836
],
"input_text": [
"Sant Marcel.",
"Fan cap al cim de la muntanya on hi ha una creu de ferro petita i rovellada que omple tota la boscúria d¡un averany santificador.",
"A l'esglesieta que s'alça humil en el mont més encinglerat de la contrada.",
"No.",
"Que ara pregaran pels difunts d'enguany.",
"Claven les mirades a terra i arruguen les frontaleres.",
"La seva barba punxeguda esdevé tremolosa.",
"Pels seus ulls rodola una llàgrima, tribut a aquell nin que morí de la distenta.",
"Perquè li van fer remeis de pastors i veïnes sense que l'hagués vist el metge.",
"Que no plori, que no s'ho podrien fer amb tants a casa, que és ventura que Déu de tant en tant se'n dugui un a ca seu.",
"Exten la mirada per aquelles immensitats plenes de pau i silenci i beneeix el terme amb el salpasser ple d'aigua beneïda.",
"Cada cap de casa rebia de mans de Mossen Albert un pa beneït dels que havien fet aquell any a can Bruixa.",
"En Ció, l'hereu del mas Negre.",
"L'any següent havia de fer tots els pans per les altres masies.",
"No va poder agafar aquell pa tant gran i li caigué als peus.",
"Sí.",
"Estava corprès, va apretar les dents amb malícia, i es tornà roig de ràbia mentres sentia que'l cor se li tustava les costelles com el batall d'una campana infernal.",
"Plegà el pa sense dir res a ningú i va marxar pel camí que cada jorn feia per a desemboscar el bosc d'alzines revellides."
]
}
|
vilaweb
|
Un home de 62 anys ha estat agredit en un polígon de Sant Feliu de Llobregat mentre es dirigia amb altres persones cap a la Marxa de la Llibertat. L'afectat, que no vol revelar la seva identitat, ha estat colpejat per un individu amb un bat de beisbol i ha hagut de ser atès a l'Hospital Moisès Broggi. No li han hagut de fer cap punt, però està en observació. Segons que explica ell mateix a VilaWeb, es dirigia amb tren a Martorell amb altres persones per unir-se a la Marxa per la Llibertat, però un tall a la via els ha obligat a baixar a Sant Feliu de Llobregat. Han continuat el trajecte caminant i, en un polígon del municipi, un home que circulava amb moto a poca velocitat els ha començat a increpar. L'home li ha retret els insults. Ha estat aleshores, segons que explica, que l'agressor ha provat de donar-li un cop de puny amb la mà esquerra, però no l'ha tocat i s'ha desequilibrat. A continuació, ha baixat de la moto –una superscooter de gran cilindrada–, ha tret un bat de beisbol del maleter i li ha etzibat un cop al crani. L'agressor ha pujat a la moto i se n'ha anat, però el grup de persones que acompanyava la víctima, també de seixanta anys, n'ha apuntat la matrícula, que servirà per a posar una denúncia. L'home ha anat a l'Hospital Moisès Broggi, on ha estat atès d'urgència i en aquests moments es troba en observació.
|
[
"A qui han apallissat?",
"On?",
"Cap a on s'encaminava?",
"Se sap el nom de la víctima?",
"Amb quin objecte l'han colpit?",
"En quin centre l'han tractat?",
"L'han hagut de suturar?",
"Segons el relat de l'home, com han anat a parar a Sant Feliu de Llobregat?",
"Com han decidit seguir la ruta?",
"Com ha començat el conflicte?",
"Què ha intentat, doncs, l'assaltant?",
"Quin model de ciclomotor tenia?",
"I què ha fet, l'atacant, en descendir del vehicle?",
"S'ha escapat?",
"Què han fet, però, els companys de l'accidentat?",
"El ferit segueix a la clínica?"
] |
{
"answer_end": [
35,
76,
145,
194,
251,
301,
334,
566,
602,
741,
894,
969,
1040,
1086,
1228,
1344
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
147,
147,
254,
303,
361,
568,
568,
743,
911,
896,
1042,
1093,
1230
],
"input_text": [
"A un home de 62 anys.",
"En un polígon de Sant Feliu de Llobregat.",
"Cap a la Marxa de la Llibertat.",
"No.",
"Amb un bat de beisbol.",
"A l'Hospital Moisès Broggi.",
"No.",
"Es dirigia amb tren a Martorell amb altres persones per unir-se a la Marxa per la Llibertat i un tall a la via els ha obligat a baixar a Sant Feliu de Llobregat.",
"Caminant.",
"En un polígon del municipi, un home que circulava amb moto a poca velocitat els ha començat a increpar i l'home li ha retret els insults.",
"De donar-li un cop de puny amb la mà esquerra, però no l'ha tocat i s'ha desequilibrat.",
"Una superscooter de gran cilindrada.",
"Ha tret un bat de beisbol del maleter i li ha etzibat un cop al crani.",
"Sí.",
"Han apuntat la matrícula, que servirà per a posar una denúncia.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Irene Montalà (Barcelona, 18 de juliol de 1976) és una actriu catalana.
Irene Montalà va néixer a Nou Barris, Barcelona. És filla de l'actriu Mercè Montalà. Té estudis d'interpretació amb Txiqui Berrando i Manuel Lillo. També té estudis de cant i flamenc. El seu idioma matern és el català, però ha estudiat també espanyol, anglès i francès (nivell superior).[cal citació] Va començar la seva carrera com a actriu a televisió en sèries de televisió catalana com Poblenou.
El 2004 va aparèixer de forma episòdica en la sèrie Cuéntame cómo pasó, on va interpretar el personatge de Mila (fotògrafa, xicota de Toni Alcántara). Tres anys més tard va tornar a la televisió amb la sèrie de Telecinco RIS Científica, que no va ser renovada pels seus baixos índexs d'audiència. El 2008, va fitxar per Herederos, a TVE, l'exitosa sèrie de la cadena pública, en la qual va coincidir amb grans actors com Concha Velasco o Carme Elias. També ha aprticipat en altres sèries com Mirall trencat (TV3 - 2002), on interpretava el paper de Sofia, la filla de la protagonista; també a Mar de fons (TV3 - 2006/2007), on interpretava el paper de Judith, la dolenta de la sèrie; entre d'altres.
Però quan realment Montalà es va donar a conèixer va ser en fitxar per El Internado, l'exitosa sèrie de misteri d'Antena 3, l'any 2009. Hi interpretava el paper de Rebeca, una professora que al principi semblava molt calmada, però va resultar ser una caça-nazis. El seu paper es basava en l'acció i en els seus moments en una bonica relació d'amor amb Martín (Ismael Martínez, amb qui també havia participat a RIS Científica). El 2010 va acabar la sèrie i així el seu paper. El 2010 va fitxar per la nova sèrie d'Antena 3 El Barco, que va estrenar el gener del 2011. El seu paper era el de Julia Wilson, la científica del vaixell.
A més de participar en sèries de TV, també ha actuat en diverses pel·lícules, algunes de les quals són: Les dones de l'anarquista, Body Armour, Andalusia, Tot està a l'aire, La teva vida en 65', Arran de terra, Rottweiller, Núvols d'estiu, El millor que li pot passar a un croissant, Una casa de bojos o Faust 5.0, entre d'altres. Moltes d'elles en francès.
També ha treballat en obres de teatre, entre les quals Primera Plana, Fedra, Lulú o El Criat. La seva llarga carrera com a actriu va ser reconeguda l'any 2004 amb el Premi Turia a l'Actriu Revelació per Núvols d'estiu.
|
[
"Qui és Irene Montalà?",
"Qui és la seva mare?",
"Quina formació ha aquirit?",
"Quines llengües parla?",
"Amb quina telenovel·la catalana va debutar?",
"I quin paper va aconseguir a TVE?",
"Què va passar amb RIS Científica?",
"En quina filmació va participar el 2008?",
"Amb qui va cooperar?",
"I a TV3, a quins personatges ha donat vida?",
"Quan va assolir el gran èxit?",
"A qui va donar vida?",
"Amb qui tenia una història romàntica a la sèrie?",
"En quin altre telefilm havien coincidit?",
"En quina cèlebre telenovel·la va intervenir el 2010?",
"A qui protagonitzava?"
] |
{
"answer_end": [
72,
157,
256,
342,
472,
623,
769,
923,
923,
1172,
1308,
1435,
1549,
1598,
1739,
1803
],
"answer_start": [
0,
123,
159,
258,
375,
474,
625,
771,
771,
925,
1174,
1310,
1437,
1534,
1649,
1696
],
"input_text": [
"Una actriu catalana.",
"L'actriu Mercè Montalà.",
"Té estudis d'interpretació, de cant i de flamenc.",
"El català, l'espanyol, l'anglès i el francès.",
"Amb Poblenou.",
"El de Mila: fotògrafa i xicuta de Toni Alcántara a la sèrie Cuéntame cómo pasó.",
"Que no va ser renovada pels seus baixos índexs d'audiència.",
"En Herederos.",
"Amb grans actors com Concha Velasco o Carme Elias.",
"A Sofia, a la sèrie de Mirall trencat; a Judith, a Mar de fons, entre d'altres.",
"Quan va fitxar per El Internado, l'exitosa sèrie de misteri d'Antena 3, l'any 2009.",
"A Rebeca, una professora que al principi semblava molt calmada, però va resultar ser una caça-nazis.",
"Amb Martín (Ismael Martínez).",
"A RIS Científica.",
"En El Barco.",
"A Julia Wilson, la científica del vaixell."
]
}
|
mitologia
|
Hieropoii (en grec antic ἱεροποιοί) o supervisors del temple i dels ritus sagrats, eren, a Atenes, uns comissionats per vigilar la correcta realització dels diversos sacrificis que se celebraven.
Aristòtil els divideix en tresorers (ταμίαι "tamíai") i custodis (ναοφύλακες "naophylakes") i exercien unes funcions diferents dels sacerdots. Els custodis, tenien per funció, pagats per l'estat, de fer també la δερματικόν ("dermatikón"), recuperar i conservar les pells de les víctimes sacrificades.
Els ἱεροποιοὶ κατ᾽ἐνιαυτὸν ("hieropoioi kat'eniautón, hieropoii cada any) s'anomenaven per sorteig anualment i participaven en tots els sacrificis estatals, generalment en les celebracions religioses, inclosos els festivals quinquennals, amb l'única excepció de la Panatenea. encara que existeix una inscripció que diu que a l'hecatombe de l'any 410 aC, es van pagar més de cinc mil dracmes als hieropoii per les seves tasques a les Panatenees.
Altres hieropoii estaven assignats a temples concrets i a deïtats específiques i alguns d'ells eren elegits altra vegada per a festivals particulars. Probablement aquests eren els anomenats ἐπιμήνιοι (epiménoi", permanents) per diferenciar-los dels elegits anualment. Demòstenes diu que considerava un gran honor haver estat elegit entre tots els atenencs com un dels tres hieropoii per als festivals en honor de les Eumènides. La nominació en aquest cas corria a càrrec de l'Areòpag. Entre els festivals on exercien els hieropoii es mencionen els dedicats a Apol·lo a Delfos, les Braurònia dedicats a Àrtemis, les Bendídia i els dedicats a Asclepi. Per aquestes funcions de supervisors, alguns autors els anomenaven sacerdots sacrificadors.
|
[
"Qui eren els Hieropoii?",
"Quina altra denominació reben?",
"On treballaven?",
"Com els subdivideix Aristòtil?",
"Quin paper tenien els custodis?",
"Com s'escollien els hieropoii?",
"De què formaven part?",
"D'on eren exclosos, però?",
"Tot i aquesta teoria, quin document s'ha trobat que la contradiu?",
"De què els responsabilitzaven?",
"Com els anomenaven, a aquests últims, per a distingir-los dels hieropoii?",
"Quina declaració va fer Demòstenes?",
"Qui l'havia seleccionat?",
"En quines celebracions s'ha demostrat la presència dels hieropoii?",
"Com els designaven, altres intel·lectuals, per aquest paper de controladors?"
] |
{
"answer_end": [
194,
81,
97,
260,
495,
605,
733,
771,
940,
1090,
1165,
1368,
1425,
1590,
1682
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
196,
339,
497,
497,
735,
735,
942,
1092,
1210,
1370,
1427,
1592
],
"input_text": [
"Uns comissionats per vigilar la correcta realització dels diversos sacrificis que se celebraven.",
"Supervisors del temple i dels rius sagrats.",
"A Atenes.",
"En tresorers i custodis.",
"Havien de fer la dermatikón, recuperar i conservar les pells de les víctimes sacrificades, i eren pagats per l'estat.",
"Per un sorteig anual.",
"De tots els sacrificis estatals, generalment en les celebracions religiosos i inclosos els festivals quinquennals.",
"De la Panatenea.",
"Una inscripció que diu que a l'ecatombe de l'any 410 aC, es van pagar més de cinc mil dracmes als hieropoii per les seves tasques a les Panatenees.",
"De temples concrets, de deïtats específiques i alguns eren elegits altra vegada per a festivals particulars.",
"Epiménoi, que vol dir permanent.",
"Que considerava un gran honor haver estat elegit entre tots els atenencs com un dels tres hieropoii per als festivals en honor de les Eumènides.",
"Areòpag.",
"A les dedicades a Apol·lo a Delfos, les Braurònia dedicats a Àrtemis, les Bendídia i les dedicades a Asclepi.",
"Sacerdots sacrificadors."
]
}
|
books
|
Era indubtable que havia entrat en una casa d'hisendats, on la vida seria fàcil i el treball lleuger.
Pàssà una mesada. No us podria pas dir quin de tots dos estava més cofoi: si l'amo de la poltra, o la poltra de l'amo. La bèstia havia format un alt concepte d'aquell pagès que li servia el pinso amb les seves pròpies mans i que, àdhuc a la nit, la vigilava per una trapa oberta en el trespol, a través de la volta.
Li havia comprat una serreta nova, una sella abacial que recobria amb una pell de moltó, i unes alforges de vellut; i no la feia llaurar ni rodar la sínia, ni batre, ni tirar el carro.
A la primavera, amb la rebrollada de les sangs, l'ociositat i la bona teca, l'egua s'enjogassà poc o molt. Perfectament: això es curava menant-la a cavall: ja era de preveure.
Li posaren una manta als lloms, i (oh, el mirament per les seves entranyes somogudes!) l'amo es disposà a guiar-la a peu, mudat com per a una festa. L'acomiadaren les noies, i l'haurien guarnida el mateix que una núvia si no hi hagués intervingut severament el pare.
A la vesprada, na Cisa, na Mercè i na Gracieta esperaven, assegudes a l'era, el retorn de l'egua. En veure-la arribar, lenta i lassa, pujant el camí de la masia, es redreçaren anhelants i encuriosides. A les tres verges, recloses en aquella casa, en mig de la bravada de fortitud de la terra i del bestiar, el pròleg d'una maternitat qualsevulla les interessava i pertorbava.
Amb l'esguard inquisidor, varen resseguir l'egua des dels ulls a les illades, estranyant-se de trobar-la tal com havia partit, sense un relleix del seu sacrifici i del seu goig.
|
[
"Segons el narrador, què era inqüestionable?",
"Qui se sentia satisfet?",
"Com tractava el camperol a l'euga?",
"Què li havia regalat?",
"La feia treballar?",
"Què li va passar, a la poltra, quan va arribar el bon temps?",
"Per quin motiu?",
"Com es guaria aquest comportament?",
"Què li van col·locar a l'esquena?",
"S'havia arreglat el propietari?",
"Què volien fer les nenes, abans de donar comiat?",
"Esperaven amb anhel la seva tornada?",
"Com es van comportar quan van albirar-la?",
"Per què les impressionava tant?",
"Com és que es van sorprendre en analitzar la poltra?"
] |
{
"answer_end": [
100,
219,
416,
532,
601,
708,
708,
757,
809,
926,
1044,
1142,
1246,
1420,
1598
],
"answer_start": [
0,
120,
221,
418,
536,
603,
603,
710,
779,
866,
930,
1046,
1144,
1248,
1422
],
"input_text": [
"Que havia entrat en una casa d'hisendats, on la vida seria fàcil i el treball lleuger.",
"L'amo de la poltra i la poltra de l'home.",
"Li servia el pinso amb les seves pròpies mans i, àdhuc a la nit, la vigilava per una trapa oberta en el trespol, a través de la volta.",
"Una serreta nova, una sella abacial que reobria amb una pell de moltó i unes alforges de vellut.",
"No.",
"S'enjogassà poc o molt.",
"Per la rebrollada de les sangs, l'ociositat i la bona teca.",
"Menant-la a cavall.",
"Una manta.",
"Sí.",
"Guarnir-la el mateix que una núvia.",
"Sí.",
"Es redreçaren anhelants i encuriosides.",
"Perquè les tres verges, recloses en aquella casa, en mig de la bravada de fortitud de la terra i del bestiar, el pròleg d'una manternitat qualsevulla les interessava i pertorbava.",
"Perquè van trobar-la tal com havia partit, sense un relleix del seu sacrifici i del seu goig."
]
}
|
vilaweb
|
El govern de la Generalitat ha contractat la construcció de tres hospitals de campanya a València, Alacant i Castelló. Entre tots, tindran una capacitat total de 1.100 llits, dels quals mig miler seran disponibles d'aquí a quinze dies. Així ho ha anunciat el president Ximo Puig, després d'una videoconferència mantinguda amb la consellera de Sanitat, Ana Barceló. Puig ha destacat que l'objectiu d'aquesta mesura és ‘dotar de la màxima seguretat a tot el sistema sanitari valencià'. ‘Fins ara, els recursos són suficients per a atendre la demanda assistencial, però cal tenir planificats tots els escenaris per a anticipar-nos a les necessitats', ha assegurat. Els tres hospitals de campanya se situaran al costat d'un hospital de referència en les tres capitals de província. Els nous llits es distribuiran de la següent manera: cinc-cents a València, quatre-cents a Alacant i dos-cents a Castelló. A més, ja hi ha acords tancats amb empreses hoteleres per a incrementar el nombre de llits assistencials. Els primers acords són a València i a Alacant. Els hospitals de campanya operaran conjuntament amb cada hospital de referència gràcies als seus sistemes de comunicacions. Segons la Generalitat, els nous centres comptaran amb els serveis següents: unitat d'aïllament, zona de quarantena, zona de banys i serveis separats per sexes, zona de recepció, zona de triatge, zona de descans personal mèdic. ‘Són hospitals de campanya dissenyats per al seu funcionament durant grans períodes de temps' i posseeixen ‘les mateixes prestacions que un hospital de construcció a causa de la gran qualitat de materials emprats que permeten aïllar l'interior de l'exterior'. Estan formats per contenidors desplegables connectats entre si mitjançant túnels i que seran del tot aïllats de l'exterior, segons el govern.
|
[
"Què ha ajustat la Generalitat?",
"Quin aforament tindran en total?",
"Quants es podran utilitzar d'aquí a dues setmanes?",
"Qui ho ha exposat?",
"Què ha emfatitzat?",
"I què ha afirmat?",
"On es construiran les clíniques?",
"Quants catres hi haurà a cada capital?",
"Quina altra mesura s'ha pres?",
"Com treballaran aquestes noves instal·lacions?",
"Què ha explicat la Generalitat?",
"Com han estat definits aquests nous sanatoris?",
"I amb què s'ha afirmat que compten?",
"Com s'han construit?"
] |
{
"answer_end": [
117,
173,
234,
278,
482,
660,
776,
899,
1005,
1176,
1403,
1498,
1663,
1805
],
"answer_start": [
0,
119,
131,
236,
365,
485,
662,
778,
901,
1054,
1178,
1405,
1501,
1665
],
"input_text": [
"La construcció de tres hospitals de campanya a València, Alacant i Castelló.",
"1.100 llits.",
"Mig miler.",
"El president Ximo Puig.",
"Què l'objectiu d'aquesta mesura és dotar de la màxima seguretat a tot el sistema sanitari valencià.",
"Que fins ara, els recursos han sigut suficients per a atendre la demanda assistencial, però cal tenir planificats tots els escenaris per a anticipar-se a les necessitats.",
"Al costat d'un hospital de referència en les tres capitals de la província.",
"Cinc-cents a València, quatre-cents a Alacant i dos-cents a Castelló.",
"S'ha acordat amb empreses hoteleres per a incrementar el nombre de llits assistencials.",
"Gràcies als sistemes de comunicacions dels hospitals de referència.",
"Que els nous centres comptaran amb els serveis següents: unitat d'aïllament, zona de quarentena, zona de banys i serveis separats per sexes, zona de recepció, zona de triatge i zona de descans personal mèdic.",
"Com hospitals de campanya dissenyats per al seu funcionament durant grans períodes de temps.",
"Amb les mateixes prestacions que un hospital de construcció a causa de la gran qualitat de materials emprats que permeten aïllar l'interior de l'exterior.",
"Amb contenidors desplegables connectats entre si mitjançant túnels que seran del tot aïllats de l'exterior."
]
}
|
vilaweb
|
La Generalitat Valenciana reivindicarà la setmana que ve en el fòrum sobre el corredor mediterrani a Brussel·les, concretament els dies 3 i 4 d'octubre, la necessitat d'aquesta infrastructura a l'altura de València, ja que, segons ha denunciat, el govern espanyol ha exclòs qualsevol menció a la ciutat en un estudi en el qual concreta el llistat de projectes per a aquesta infraestructura. Així ho ha avançat la consellera d'Infrastructures, María José Salvador, en un esmorzar informatiu en el qual ha estat acompanyada pel secretari valencià d'aquest ram, Josep Vicent Boira, on ha explicat que la delegació valenciana, encapçalada per Boira, abordarà la qüestió sobre nodes urbans. En concret, la titular d'Infrastructures ha reprovat que el govern de l'estat espanyol no faci esment en el seu document al túnel de Serradora, ni a la Font de Sant Lluís ni tampoc prevegi cap advertiment sobre el trànsit de la V-30 ni sobre l'heterogeneïtat de circulació que pateix València, però en canvi sí que valora la M-30 i la congestió a Madrid. De fet, ha recordat que la Generalitat ja havia criticat el silenci de l'executiu espanyol sobre el corredor mediterrani al País Valencià i havia demanat una reunió amb el Ministeri de Foment al setembre però no n'han tingut resposta. ‘Queda palès que per a aquest govern el País Valencià és invisible', ha lamentat Salvador. Per aquest motiu, ha avançat que la seva intenció a Brussel·les serà traslladar en un to reivindicatiu als estats membre de la UE, operadors i usuaris la urgència de projectes a València per a evitar que la ciutat es converteixi “en un coll d'ampolla” pel trànsit. Recordenació de la xarxa ferroviària En concret, Boira defensarà la urgència de posar en marxa la reordenació de la xarxa ferroviària valenciana per a evitar congestió en la circulació i problemes que suposen que València ‘no pugui funcionar', ha dit De fet, ha advertit que si la infrastructura no arriba en un futur, ‘el col·lapse arribarà de seguida'. Ha manifestat que per a la Generalitat el més raonable seria el túnel passant per la ciutat de València, que podria ser d'amplada internacional, perquè els trens de rodalia poguessin funcionar per aquesta via i dedicar així el túnel de Serradora a mercaderies que enllaçarien amb la ZAL del Port de València i l'estació intermodal de la Font de Sant Lluís. Això permetria, segons que ha explicat, la separació de trànsit de manera que les mercaderies anirien directament al port i a les factories com Ford i els viatgers anirien pel túnel. Tot i això, Boira ha criticat l'absència de projectes per a la xarxa ferroviària valenciana a l'altura de València a l'informe d'Espanya sobre el corredor mediterrani i ha comparat la situació de la ciutat amb altres europees. Ha indicat que en el govern francès ha pressupostat 2.500 milions per a obres d'aquesta infrastructura a Marsella, a executar per a desembre del 2023 fins a 2030, i de 4.600 milions a Lió, mentre que l'executiu italià s'ha compromès en 4.300 milions amb Torí, sense data de començament de l'obra.
|
[
"Què reclamarà la Generalitat Valenciana?",
"Per què es protesta?",
"Qui és María José Salvador?",
"Amb qui ha anat?",
"I què ha fet palès?",
"Què ha recriminat Salvador?",
"I què ha memoritzat?",
"Per quin motiu s'ha afligit?",
"I doncs, quin propòsit té a Bèlgica?",
"I Boira què defendrà?",
"Què ha fet saber?",
"Quina seria la solució més lògica?",
"Quin benefici se'n trauria d'aquest muntatge?",
"Què ha retret, però?"
] |
{
"answer_end": [
214,
389,
462,
577,
684,
1039,
1274,
1365,
1630,
1874,
1985,
2342,
2525,
2752
],
"answer_start": [
0,
216,
410,
464,
579,
686,
1049,
1276,
1385,
1681,
1891,
1987,
2344,
2539
],
"input_text": [
"La necessitat de la infraestructura del corredor mediterrani a Brusel·les a l'altura de València.",
"Perquè el govern espanyol ha exclòs qualsevol menció a la ciutat en un estudi en el qual concreta el llistat de projectes per a aquesta infraestructura.",
"La consellera d'Infraestructures.",
"Amb el secretari valencià d'aquest ram, Josep Vicent Boira.",
"Que la delegació valenciana, encapçalada per Boira, abordarà la qüestió sobre nodes urbans.",
"Que el govern de l'estat espanyol no faci esment en el seu document al túnel de Serradora, ni a la Font de Sant Lluís ni tampoc prevegi cap advertiment sobre el trànsit de la V-30 ni sobre l'heterogeneïtat de circulació que pateix València, però en canvi sí que valora la M-30 i la congestió a Madrid.",
"Que la Generalitat ja havia criticat el silenci de l'executiu espanyol sobre el corredor mediterrani al País Valencià i havia demanat una reunió amb el Ministeri de Foment al setembre però no n'han tingut resposta.",
"Perquè queda palès que per a aquest govern el País Valencià és invisible.",
"El de traslladar en un to reivindicatiu als estats membres de la UE, operadors i usuaris la urgència de projectes a València per a evitar que la ciutat es converteixi en un coll d'ampolla pel trànsit.",
"La urgència de posar en marxa la reordenació de la xarxa ferroviària valenciana per a evitar congestió en la circulació i problemes que suposen que València no pugui funcionar.",
"Que si la infraestructura no arriba en un futur, el col·lapse arribarà de seguida.",
"Un túnel que passés per la ciutat de València, que podria ser d'amplada internacional, perquè els trens de rodalia poguessin funcionar per aquesta via i dedicar així el túnel de Serradora a mercaderies que enllaçarien amb la ZAL del Port de València i l'estació intermodal de la font de Sant Lluís.",
"Es separaria el trànsit de manera que les mercaderies anirien directament al port i a les factories com Ford i els viatgers anirien pel túnel.",
"L'absència de projectes per a la xarxa ferroviària valenciana a l'altura de València a l'informe d'Espanya sobre el corredor mediterrani."
]
}
|
mitologia
|
Europa és l'asteroide núm. 52 de la sèrie. Fou descobert per Hermann Mayer Salomon Goldschmidt a París el 4 de febrer del 1858.
(52) Europa té un diàmetre de 289 quilòmetres. Pren el nom d'Europa de la mitologia grega. És el setè asteroide més gran de volum i el sisè més gran de massa (després de Ceres, Vesta, Pal·les, Higiea, i Interàmnia) i conté una mica menys d'un 2% de la massa del cinturó principal sencer.
Orbita a la vora de la família d'asteroides d'Higiea, però no n'és membre. Els estudis d'espectroscopi han trobat evidència d'olivines i piroxè a la superfície.
Aquest asteroide no s'hauria de confondre amb el satèl·lit de Júpiter també anomenat Europa.
Viccionari
|
[
"Què és Europa?",
"Qui el va percebre per primera vegada?",
"Des de quina ciutat?",
"Quin any?",
"Quant mesura aquest asteroide?",
"A què fa referència la seva denominació?",
"Qui el precedeix en volum de massa?",
"A què fa referència el 2%?",
"Per on es mou?",
"Forma part d'aquest grup, però?",
"Quins materials es poden trobar al seu exterior?",
"Com s'ha demostrat, això?",
"Té un nom únic?",
"A què fa referència l'altra denominació d'Europa?"
] |
{
"answer_end": [
41,
94,
102,
126,
173,
217,
342,
414,
489,
489,
575,
575,
668,
668
],
"answer_start": [
0,
43,
43,
43,
133,
175,
260,
345,
416,
416,
491,
491,
577,
577
],
"input_text": [
"L'asteroide núm. 52 de la sèrie.",
"Hermann Mayer Salomon Goldschmidt.",
"Des de París.",
"El 1858.",
"Té un diàmetre de 289 quilòmetres.",
"A l'Europa de la mitologia grega.",
"Ceres, Vesta, Pal·les, Higiea, i Interàmnia.",
"A la massa que conté del cinturó principal sencer.",
"A la vora de la família d'asteroides d'Higiea.",
"No.",
"Olivines i piroxè.",
"Gràcies als estudis d'espetroscopi.",
"No.",
"A un satèl·lit de Júpiter."
]
}
|
bios
|
Clara Moraleda i Torrodellas (Barcelona, 14 de gener de 1994), és una actriu, cantant, escriptora i youtuber catalana, coneguda en aquest darrer medi amb el pseudònim Leopolda Olda, popularment "Leo".
Va iniciar la seva carrera artística professional interpretant el paper de July en el film Atrocious (2010), del director Fernando Barreda Luna. Després dels anys dedicats als estudis secundaris, i a la formació com a cantant, va interrompre la carrera universitària de Traducció i Interpretació per dedicar-se a la seva vocació artística, que desenvolupa en diferents àmbits.
Com a actriu de musicals, ha interpretat els papers de Montserrat i de Saïd (nen) en la tercera reposició de Mar i Cel (2014), el de La Maca en Fang i setge (2016), el de Fanny en Scaramouche (2016), pel qual va ser nominada finalista en l'apartat de millor actriu de repartiment de l'edició de 2017 dels Premios del Teatro Musical, i el de Thea en El despertar de la primavera (2019).
En teatre de text, ha representat el paper d'Angélique Diderot en l'obra El Llibertí (2018), i diversos personatges en una original adaptació de petit format de l'obra del novelista escocès James Matthew Barrie "Peter Pan" (2019), lluny de la popular versió d'animació de Walt Disney.
Com a actriu de doblatge, va participar en el del film Mara i el Senyor de foc (2017), en el personatge de Larissa. També ha treballat posant veu a anuncis comercials per a la ràdio.
En la seva faceta de youtuber com a Leopolda Olda, pseudònim sorgit d'un desesperat intent de trobar un nom que no estigués ja registrat al portal d'internet Youtube, va iniciar un canal de vídeos en català, que li ha proporcionat una gran popularitat entre els adolescents pels temes que hi tracta, amb humor i desmitificació, pròxims a les inquietuds d'aquest col·lectiu. Com a extensió de la seva activitat com a Leopolda Olda, el 2017 va publicar el llibre Excuses barates (editorial Columna), ampliant amb un estil original alguns dels temes dels vídeos, i afegint-ne d'altres.
Continuant la seva vocació literària, ja com a Clara Moraleda, publica el 2020 el llibre "El teu nom" (editorial Columna), recopilació de relats breus que queda finalista del premi Josep Pla de narrativa del mateix any, al qual es va presentar amb el pseudònim Cleta Torrodellas.
|
[
"Per què és coneguda Clara Moraleda i Torrodellas?",
"Quin sobrenom utilitza a la pàgina web de vídeos?",
"Com va debutar en l'àmbit televisiu?",
"Quin grau va començar a estudiar?",
"Ho va acabar?",
"Per quin motiu?",
"En quines obres musicals ha participat?",
"I respecte a peces teatrals?",
"Com es caracteritza l'obra de Peter Pan en què va participar Moraleda?",
"On més ha posat paraules?",
"D'on va emergir el sobrenom de Leopolda Olda?",
"Quin ha sigut el seu públic principal?",
"Per què?",
"En què es basa el seu llibre Excuses barates?",
"Quina obra ha escrit amb el seu nom real?",
"De quin gènere forma part?",
"Quin reconeixement va tenir aquest últim llibre?"
] |
{
"answer_end": [
117,
200,
344,
496,
496,
539,
962,
1247,
1247,
1430,
1597,
1705,
1804,
2013,
2116,
2165,
2293
],
"answer_start": [
0,
100,
201,
428,
428,
428,
578,
964,
1083,
1365,
1468,
1599,
1599,
1806,
2015,
2078,
2105
],
"input_text": [
"Per ser actriu, cantant, escriptora i youtuber.",
"El de Leopolda Olda, popularment \"Leo\".",
"Va interpretar el paper de July en el film Atrocious, del director Fernando Barreda Luna.",
"Traducció i Interpretació.",
"No.",
"Per dedicar-se a la seva vocació artística.",
"A la tercera reposició de Mar i Cel, a Fang i setge, a Scaramouche i a El despertar de la primavera.",
"A El Llibertí i Peter Pan.",
"Es tracta d'una original adaptació de petit format de l'obra del novelista escocès James Matthew Barrie, lluny de la popular versió d'animació de Walt Disney.",
"A anuncis comercials per a la ràdio.",
"D'un desesperat intent de trobar un nom que no estigués ja registrat al portal d'internet Youtube.",
"Els adolescents.",
"Pels temes que hi tracta, amb humor i desmitificació, pròxims a les inquietuds d'aquest col·lectiu.",
"És una extensió de la seva activitat com a Leopolda Olda, ampliant amb un estil original alguns dels temes dels vídeos, i afegint-ne d'altres.",
"El llibre El teu nom.",
"És una recopilació de relats breus.",
"Va quedar finalista del premi Josep Pla de narrativa, al qual es va presentar amb el pseudònim Cleta Torrodellas."
]
}
|
mitologia
|
L'oracle d'Abes (en llatí Abae, en grec antic Ἄβαι) a la Fòcida era un dels oracles d'Apol·lo més antics de Grècia i era molt apreciat dels focis. Era a poca distància de la ciutat d'Abes, a la via que anava a Hiàmpolis.
Abans de la invasió dels perses els foceus van guanyar una batalla sobre el tessalis i van obtenir un botí de 4000 escuts que van dedicar la meitat a l'oracle, al temple d'Apol·lo a Abes, i l'altra part la van portar a Delfos.
Aquest oracle va ser molt famós i Cressos de Lídia el va anar a consultar però la resposta no li va agradar. Abans de la invasió persa, el temple estava profusament adornat amb imatges i exvots i tenia tresors importants. El general persa Mardoni també el va consultar. Va ser destruït dues vegades pel foc. La primera vegada pels perses quan van marxar contra la Fòcida l'any 480 aC i una segona vegada pels beocis l'any 346 aC.
La ciutat d'Abes tenia d'autogovern en consideració al seu oracle. Adrià hi va construir un petit temple al costat de l'antic, ja derruït, on hi va posar tres estàtues de bronze d'Apol·lo, Leto i Àrtemis, possiblement recuperades de l'antic temple. De l'antic temple de l'oracle en temps de Pausànias només en quedaven parets.
|
[
"Com s'interpreta l'oracle d'Abes a la Fòrcida?",
"Quina civilització el tenia molt en compte?",
"On es situa?",
"De quina manera van beneficiar-se amb 4000 escuts els foecus?",
"A què van destinar els diners?",
"Qui el va voler qüestionar?",
"En va sortir content?",
"Com havia sigut, el santuari, a priori de l'entrada dels perses?",
"Qui el va interpel·lar, també?",
"Quan es va incendiar aquest temple?",
"Com és que era un municipi amb autonomia?",
"Què va edificar Adrià?",
"D'on van sortir aquestes figures?",
"Què es va conservar de la construcció original?"
] |
{
"answer_end": [
114,
145,
219,
342,
446,
521,
555,
668,
716,
877,
943,
1081,
1125,
1203
],
"answer_start": [
0,
0,
147,
221,
308,
448,
448,
557,
670,
756,
878,
945,
1032,
1127
],
"input_text": [
"Com un dels oracles d'Apol·lo més antics de Grècia.",
"La dels focis.",
"A poca distància de la ciutat d'Abes, a la via que anava a Hiàmpolis.",
"Van guanyar una batalla sobre el tessalis.",
"La meitat a l'oracle, al temple 'Apol·lo a Abes i l'altra part la van portar a Delfos.",
"Cressos de Lídia.",
"No.",
"Estava profundament adornat amb imatges i exvots i tenia tresors importants.",
"El general persa Mardoni.",
"La primera vegada l'any 480 aC, quan els perses van marxar contra la Fòcida i la segona vegada el 346 aC, a causa dels beocis.",
"Perquè així ho havia considerat el seu oracle.",
"Un petit temple al costat de l'antic, ja derruït, on hi va posar tres estàtues de bronze d'Apol·lo, Leto i Àrtemis.",
"Possiblement es van recuperar de l'antic temple.",
"Només les parets."
]
}
|
bios
|
Mariona Carulla i Font (Barcelona, 8 de març de 1944) és una empresària i promotora cultural catalana. Ha treballat a Gallina Blanca, Agroalimen, la Junta de la Sagrada Família, i va sanejar i refundar el Palau de la Música Catalana.
Llicenciada en econòmiques per la Universitat de Barcelona i Alta Direcció d'Empresa de l'IESE, va començar la seva trajectòria professional a Gallina Blanca i va ser membre del consell d'administració d'Agrolimen fins el 2009, dues empreses fundades pel seu pare, Lluís Carulla i Canals. Ha participat en l'impuls de diverses institucions culturals. Va ser vicepresidenta de la Junta de la Sagrada Família. També ha estat presidenta del Concurs Internacional de Música Maria Canals des del 2006 i del Patronat de la Fundació del Centre Excursionista de Catalunya des del 2016.
Va ser vicepresidenta del Palau de la Música des del 1994. El 2009 es posà al capdavant del Palau de la Música Catalana per dur a terme un procés de sanejament i refundació de l'entitat després d'una causa judicial oberta contra Fèlix Millet i Tusell, en la qual ha declarat com a testimoni. El 2010 fou elegida presidenta de l'Orfeó Català. El 2014 i el 2018 va ser reelegida al capdavant de l'Associació Orfeó Català-Palau de la Música.
|
[
"A què es dedica Mariona Carulla i Font?",
"On ha feinejat?",
"Quina formació va rebre?",
"On va ser la seva primera feina?",
"Quina relació va tenir amb Agrolimen?",
"Qui va crear aquests dos negocis?",
"En què ha col·laborat?",
"Quin càrrec va tenir dins la Junta de la Sagrada Família?",
"I on més va tenir aquesta tasca?",
"Què va presidir?",
"Què va ocórrer el 2009?",
"Per quina raó?",
"De quina manera va deposar?",
"Què va liderar a partir del 2010?"
] |
{
"answer_end": [
101,
232,
328,
391,
460,
521,
583,
640,
869,
810,
931,
1062,
1102,
1249
],
"answer_start": [
0,
103,
234,
330,
394,
342,
523,
585,
812,
642,
871,
871,
998,
1104
],
"input_text": [
"És empresària i promotora cultural.",
"A Gallina Blanca, Agroalimen, la Junta de la Sagrada Família, i va sanejar i refundar el Palau de la Música Catalana.",
"Es va llicenciar en econòmiques per la Universitat de Barcelona i Alta Direcció d'Empresa de l'IESE.",
"A Gallina Blanca.",
"En va ser membre del consell d'administració fins el 2009.",
"El seu pare, Lluís Carulla i Canals.",
"En l'impuls de diverses institucions culturals.",
"En va ser vicepresidenta.",
"En el Palau de la Música.",
"El Concurs Internacional de Música Maria Canals i el Patronat de la Fundació del Centre Excursionista de Catalunya.",
"Es posà al capdavant del Palau de la Música Catalana.",
"Per dur a terme un procés de sanejament i refundació de l'entitat després d'una causa judicial oberta contra Fèlix Millet i Tusell.",
"Com a testimoni.",
"L'Orfeó Català i l'Associació Orfeó Català-Palau de la Música."
]
}
|
vilaweb
|
Almenys catorze persones s'han mort i vuit-cents seixanta-cinc han resultat ferides després que els agents de les forces de seguretat obrissin foc contra manifestants a la ciutat xiïta de Karbala, al centre de l'Irac, segons han explicat avui a Reuters responsables mèdics i dels serveis de seguretat. A la ciutat de Nasiriya, al sud del país, s'han mort tres manifestants a conseqüència de les greus ferides sofertes per les càrregues policíaques contra les protestes antigovernamentals, segons han explicat responsables mèdics. El Departament de Salut de Karbala ha rebaixat el balanç de les protestes a cent vint-i-dos persones ferides, de les quals seixanta-sis són agents de les forces de seguretat. Per la seva banda, el cap de la policia de Karbala ha negat en un comunicat que hagin mort manifestants per trets de les forces de seguretat i ha assegurat que només ha mort una persona en un incident no relacionat amb les manifestants. A més, ha dit que les imatges d'agents de les forces de seguretat disparant contra manifestants que s'han fet virals a Internet en les últimes hores són falses i que han estat difoses per incitar els manifestants. Els iraquians van prendre ahir els carrers per quart dia consecutiu en una segona onada de protestes per denunciar la corrupció i la mala gestió del govern que encapçala el primer ministre iraquià, Adel Abdul Mahdi. El balanç de les protestes d'ençà que van començar les mobilitzacions el primer d'octubre s'eleva a dos-cents cinquanta morts. Una comissió d'investigació governamental que va indagar sobre la primera onada de protestes va concloure amb un balanç de cent quaranta-nou civils morts per l'ús excessiu de la força per part de les forces de seguretat i per l'ocupació de munició real contra els manifestants. En aquest informe, la comissió va assenyalar que més del 70% de les morts van ser causades per trets al cap o el pit i va responsabilitzar els comandaments de les forces de seguretat per aquest ús excessiu de la força contra les protestes. La primera onada de protestes va patir una aturada de dues setmanes abans de reprendre el 25 d'octubre. L'onada de mobilitzacions, impulsada pel malestar per la crisi econòmica i la corrupció, ha emergit després de gairebé dos anys de relativa estabilitat a l'Irac, que va estar sotmès de 2003 a 2017 la presència de tropes estrangeres, a més de patir una guerra civil i la posterior el posterior domini parcial del seu territori per part del grup terrorista Estat Islàmic. Les forces de seguretat van llançar gasos lacrimògens contra estudiants de col·legi i d'universitat que van desafiar l'advertència del primer ministre i es van sumar als milers de persones que van protestar a Bagdad contra el govern. En les imatges d'aquestes càrregues es veu als militars colpejant als estudiants d'institut amb porres en dos districtes de Bagdad. El Ministeri de Defensa ha condemnat en un comunicat aquest incident i ha dit que aquests soldats no representen l'exèrcit iraquià en el seu conjunt, encara que no ha aclarit si seran sancionats. El popular clergue xiïta Moqtada al-Sadr, que dóna suport al bloc parlamentari més gran i va contribuir a la conformació del govern de coalició que encapçala Abdul Mahdi, va demanar ahir la celebració d'eleccions anticipades després de l'anunci del govern d'imposar un toc de queda a la capital del país.
|
[
"Quants accidentats hi ha hagut?",
"Com ha esdevingut aquesta situació?",
"Quantes baixes hi ha hagut a Nasiriya?",
"Per quin motiu?",
"Quina estimació ha fet el Departament de Salut de Karbala?",
"Què ha declarat el capdavanter de les forces policials?",
"Què ha assegurat?",
"Per quin motiu hi ha reivindicacions?",
"Quantes víctimes es calcula que hi ha hagut des que van començar les querelles?",
"Què ha causat la defunció de tanta gent?",
"Què més s'ha donat a conèixer?",
"Què es va esdevenir a Irac entre el 2003 i el 2017?",
"Com va actuar la policia?",
"Què ha declarat el Ministeri de Defensa?"
] |
{
"answer_end": [
83,
216,
372,
528,
703,
940,
1154,
1352,
1497,
1775,
2015,
2489,
2723,
3051
],
"answer_start": [
0,
0,
302,
302,
530,
705,
942,
1156,
1372,
1499,
1777,
2277,
2491,
2857
],
"input_text": [
"Almenys catorze morts i vuit-cents seixanta-cinc ferits.",
"Quan els agents de les forces de seguretat han obert foc contra manifestants de la ciutat xiïta de Karbala, al centre de l'Irac.",
"Tres.",
"A conseqüència de les greus ferides sofertes per les càrregues policíaques contra les protestes antigovernamentals.",
"Que hi havia cent vint-i-dos persones, de les quals seixanta-sis són agents de les forces de seguretat.",
"Ha negat que hagin mort manifestants per trets de les forces de seguretat i ha assegurat que només ha mort una persona en un incident no relacionat amb les manifestants.",
"Que les imatges d'agents de les forces de seguretat disparant contra manifestants que s'han fet virals a Internet en les últimes hores són falses i que han estat difoses per incitar els manifestants.",
"Per denunciar la corrupció i la mala gestió del govern que encapçala el primer ministre iraquià.",
"Dos-cents cinquanta.",
"L'ús excessiu de la força per per part de les forces de seguretat i per l'ocupació de munició real contra els manifestants.",
"Que més del 70% de les morts van ser causades per trets al cap o el pit i es responsabilitza els comandaments de les forces de seguretat per aquest ús excessiu de la força contra les protestes.",
"Va estar sotmès a la presència de tropes estrangeres, va patir una guerra civil i la posterior el posterior domini parcial del seu territori per part del grup terrorista Estat Islàmic.",
"Van llançar gasos lacrimògens contra estudiants de col·legi i d'universitat que van desafiar l'advertència del primer ministre i es van sumar als milers de persones que van protestar a Bagdad contra el govern.",
"Ha condemnat aquest incident i ha dit que aquests soldats no representen l'exèrcit iraquià en el seu conjunt."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.