source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
vilaweb
|
Espanya podria tornar a incomplir l'objectiu de dèficit públic, en tres dècimes aquest any i en set més el que ve, segons el dictamen sobre el pressupost del govern espanyol per al 2016 que la Comissió Europea ha aprovat finalment dilluns. Brussel·les ha advertit que els comptes de l'executiu del PP ‘corren el risc d'incomplir' els objectius previstos i ha demanat ‘a les autoritats espanyoles que executin rigorosament el pressupost del 2015 i adoptin les mesures necessàries' per a ‘garantir que el del 2016 compleix plenament'. Segons els càlculs de l'executiu comunitari, el dèficit aquest any serà del 4,5% del PIB, en comptes del 4,2% acordat, i del 3,5%, en comptes del 2,8%. L'anàlisi de la Comissió Europea també indica que el deute del govern espanyol serà més elevat del que preveu Madrid. En concret, la CE assegura que el deute respecte al PIB arribarà al 99% el 2015 i al 99,5% el 2016, en comparació amb el 98,7% i el 98,2% projectat per l'executiu de Mariano Rajoy. ‘La Comissió opina que l'esborrany de pla pressupostari d'Espanya té el risc d'incomplir les provisions del Pacte d'Estabilitat i Creixement', assegura l'informe de Brussel·les, que remarca que el govern espanyol fa ‘assumpcions una mica optimistes' sobre el creixement del PIB i no concreta les ‘mesures específiques' per a reduir la despesa. ‘La Comissió convida les autoritats a implementar estrictament el pressupost del 2015 i prendre les mesures necessàries en el procés nacionals pressupostari per garantir que els comptes del 2016 compleixen amb el Pacte d'Estabilitat i Creixement', indica l'anàlisi de Brussel·les. Concretament, la Comissió vol que es presenti un pla pressupostari ‘actualitzat com més aviat possible', però admet que això serà feina, ja, del govern que surti de les eleccions del 20 de desembre. Un dels elements que aixeca més dubtes a la CE és la situació dels comptes de les comunitats autònomes, per a les quals demana ‘mesures totalment especificades'. ‘No hi ha influència política' La Comissió Europea ha confirmat la previsió de desviament del dèficit que ja havia anunciat la setmana passada el comissari d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici, i que a última hora no es va aprovar en el col·legi de comissaris. El vice-president econòmic Valdis Dombrovksis ha negat cap mena d'influència política i ha indicat que els nombres finalment aprovats avui dilluns, els mateixos que es van presentar la setmana passada, són objectius. ‘Evidentment que estem en contacte amb les autoritats espanyoles, però aquest informe de la Comissió es basa en dades objectives i en l'anàlisi dels nostres experts. No hi ha influència política en la nostra decisió', ha remarcat el vicepresident Valdis Dombrovskis. El comissari d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici, també ha volgut remarcar que els informes es basen en fets i ‘mai no han estat una qüestió ideològica'. El socialista francès ha defensat que han estat ‘les autoritats espanyoles, les que han demanat de presentar els comptes abans' del termini, per a tenir un dictamen previ a les eleccions.
|
[
"Què pot saltar-se de nou, l’estat espanyol?",
"On s’ha exposat aquesta conclusió?",
"Quan se li ha donat el vistiplau?",
"Què ha sol·licitat Brussel·les en conseqüència?",
"Des del govern s’ha fet un càlcul realista de la quantitat de diners que haurà de retornar?",
"Quin percentatge assolirà el 2015?",
"I el 2016?",
"Quin és el que s’havia previst des del govern per al 2015?",
"I per al 2016?",
"A què insta al govern espanyol, la CE?",
"Qui es veurà obligat a redactar el pla pressupostari?",
"Quan se celebraran les votacions per a escollir un nou partit representant del govern?",
"Què és el que més preocupa a la Comissió?",
"Qui és el comissari d'Afers Econòmics d’aquesta institució?",
"I qui ocupa el càrrec de vicepresident?"
] |
{
"answer_end": [
62,
185,
238,
531,
801,
882,
901,
982,
982,
1573,
1787,
1806,
1910,
2161,
2275
],
"answer_start": [
0,
115,
186,
356,
685,
815,
885,
903,
903,
1329,
1635,
1774,
1808,
2113,
2230
],
"input_text": [
"L'objectiu de dèficit públic.",
"Al dictamen sobre el pressupost del govern espanyol per al 2016.",
"Dilluns.",
"Que les autoritats espanyoles executin rigorosament el pressupost del 2015 i adoptin les mesures necessàries per a garantir que el del 2016 compleix plenament.",
"No.",
"El 99%.",
"El 99,5%.",
"El 98,7%.",
"El 98,2%.",
"A implementar estrictament el pressupost del 2015 i prendre les mesures necessàries en el procés nacionals pressupostari per garantir que els comptes del 2016 compleixen amb el Pacte d'Estabilitat i Creixement.",
"El govern que surti de les eleccions.",
"El 20 de desembre.",
"La situació dels comptes de les comunitats autònomes.",
"Pierre Moscovici.",
"Valdis Dombrovksis."
]
}
|
mitologia
|
D'acord amb la mitologia grega, Damastes, anomenat també Procust (en grec antic, Προκρούστης) i Polipèmon, fou un bandit que vivia al camí de Mègara a Atenes.
Damastes (o Procust) tenia dos llits de mida diferent: un de llarg i l'altre curt. Obligava els viatgers a estirar-se en un. Si eren de molta estatura, els posava al llit petit i, perquè hi cabessin, els tallava els peus. Els baixets els posava al gran i els estirava els membres violentament fins que s'hi adaptaven. Teseu el va matar en la seva última aventura, quan anava de Trezè (la seva ciutat natal, al Peloponès) a Atenes. Per fer-ho, el va reptar a comprovar si el seu cos cabia en algun dels llits. En estirar-se Damastes, Teseu el lligà i li tallà primer els peus, i després, el cap.
Higí el fa fill de Neptú, i comenta que, per alguns autors, hi havia un sol llit i que l'utilitzava amb els viatgers de la mateixa manera.
|
[
"Damastes és un personatge històric?",
"Quins altres noms rebia?",
"Qui era?",
"On habitava?",
"Què posseïa?",
"Com eren?",
"A què forçava a la gent que era alta?",
"I què els feia?",
"I a la gent de baixa estatura?",
"Com els torturava?",
"Qui va posar fi a la vida de Damastes?",
"Com el va enganyar?",
"I què va fer per assassinar-lo?",
"Qui era el pare de Damastes?",
"Quina versió alternativa s’explica de la història?"
] |
{
"answer_end": [
40,
105,
157,
157,
212,
240,
379,
379,
411,
475,
494,
666,
752,
778,
891
],
"answer_start": [
0,
32,
107,
125,
180,
186,
284,
339,
381,
414,
477,
602,
668,
754,
782
],
"input_text": [
"No.",
"Procust i Polipèmon.",
"Un bandit.",
"Al camí de Mègara a Atenes.",
"Dos llits de mida diferent.",
"Un era llarg i l'altre curt.",
"A posar-se al llit petit.",
"Perquè hi cabessin, els tallava els peus.",
"Els posava al gran.",
"Els estirava els membres violentament fins que s'hi adaptaven.",
"Teseu.",
"El va reptar a comprovar si el seu cos cabia en algun dels llits.",
"Li tallà primer els peus, i després, el cap.",
"Neptú.",
"Que hi havia un sol llit i que l'utilitzava amb els viatgers de la mateixa manera."
]
}
|
bios
|
Maria Gumfaus Culi (Santa Coloma de Gramenet, 5 de març de 1922 - Terrassa, 1998), fou una empresària catalana de l'àmbit de la torneria de fusta.
Filla de Josep Gumfaus, natural de Navarcles, que es dedicava al comerç de fusta, i d'Ignàsia Culí Serra, de Santa Coloma, en va heretar la capacitat directiva i d'organització, l'ambició necessària per tirar endavant i el valor de l'esforç i la constància amb esperit positiu. La família s'instal·là entorn de 1925 a Sant Pere de Torelló, on hi havia quaranta-cinc torneries i prop de tres-cents torners i torneres.
Nascuda en un entorn pràcticament rural, tot i que només va aprendre a cosir i de lletra, no va deixar mai de llegir per formar-se contínuament. Es va casar amb Pere Font –torner- i, als anys quaranta del segle XX, plegats, van muntar un negoci a Sant Pere de Torelló, al carrer del Doctor Casas. Quan ell sortia a vendre, ella servia les comandes, pintava les peces de fusta tornejada, organitzava el magatzem, tractava la compra de les matèries primeres: avellaner, boix, faig, pollancre, etc. Fabricaven de tot, però especialment jocs d'escacs de boix.
De seguida es va fer càrrec de la direcció de l'empresa i en duia l'organització i l'administració, era qui feia tractes amb els clients, contractava personal, duia la comptabilitat Va tenir 12 criatures. Entre embarassos, lactàncies i nits sense dormir, Maria Gumfaus va optar per atorgar al negoci un estil industrial. Contractava personal, hi incorporava nova tecnologia -amb màquines semiautomàtiques, algunes inventades a casa seva-, i era una bona negociadora. D'un taller familiar en va generar una indústria.
L'empresa va tenir successives ampliacions al llarg de la seva història. L'última, desafortunada. El canvi de localització de Sant Pere de Torelló a Ripoll va coincidir amb la crisi energètica del 1973. Van haver de tancar les portes. Un any després però, una Maria Gumfaus d'edat avançada, lluny de defallir, obriria una nova empresa en el sector tèxtil.
|
[
"D’on era la Maria Gumfaus Culi?",
"Quan va venir al món?",
"I on va perdre la vida?",
"Quan?",
"Qui era el seu pare?",
"I la seva mare?",
"S’assemblava a ella?",
"En què?",
"Era una persona molt curiosa la Maria?",
"Amb qui es va unir en matrimoni?",
"Com es guanyaven la vida?",
"Què creaven?",
"Ella va liderar la companyia?",
"Quanta descendència va tenir?",
"La Maria va arribar a obrir una segona empresa?"
] |
{
"answer_end": [
81,
81,
81,
81,
169,
251,
423,
423,
707,
734,
832,
1118,
1175,
1324,
1992
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
147,
229,
231,
270,
654,
709,
747,
1060,
1131,
1303,
1894
],
"input_text": [
"De Santa Coloma de Gramenet.",
"El 5 de març de 1922.",
"A Terrassa.",
"El 1998.",
"Josep Gumfaus.",
"Ignàsia Culí Serra.",
"Sí.",
"En la capacitat directiva i d'organització, l'ambició necessària per tirar endavant i el valor de l'esforç i la constància amb esperit positiu.",
"Sí.",
"Amb Pere Font.",
"Van muntar un negoci.",
"De tot, però especialment jocs d'escacs de boix.",
"Sí.",
"12 criatures.",
"Sí."
]
}
|
books
|
ESTARIA.= Lentitud i pèrdua de temps en fer les coses. Fer estaries: perdre temps, cançonejar.
ESTASSAR.= Tallar i ajaure la bosquina.
ESTINTOLAR.= Posar quelcom de manera que una altra cosa ho sostingui en una posició determinada. És verb actiu i reftexiu. Castellà: apoyar. Punt d'estintolament: castellà, apoyo, punto de apoyo. Estintolador: castellà, apoyo.
ESTOSSAR.= Atuir, pegar fortament. Literalment: rompre la tossa o sigui el clatell.
ETS (dialectal).= Article masculí plural.
FALLANCA. = Ajupiment d'anca. Contracció de falla anca. S'usa molt en el joc de trenca porrons. No s'ha de confondre amb fallança.
|
[
"Què significa estaria?",
"El mot forma part d’una locució verbal?",
"Quina?",
"Quin verb n’és sinònim?",
"Estassar vol dir amassar?",
"Què vol dir?",
"Què significa estintolar?",
"Quin tipus de verb és?",
"Com es pot traduir al castellà punt d'estintolament?",
"Algú que estossa està colpejant?",
"Quin verb n'és sinònim?",
"Què significa el mot amb literalitat?",
"En quin context apareix el mot fallanca?",
"Hi ha alguna paraula que s’hi assembli, però vulgui dir una cosa diferent?"
] |
{
"answer_end": [
53,
81,
81,
93,
133,
133,
230,
256,
329,
395,
378,
444,
582,
617
],
"answer_start": [
0,
55,
55,
55,
95,
95,
135,
135,
276,
362,
362,
397,
488,
584
],
"input_text": [
"Lentitud i pèrdua de temps en fer les coses.",
"Sí.",
"Fer estaries.",
"Cançonejar.",
"No.",
"Tallar i ajaure la bosquina.",
"Posar quelcom de manera que una altra cosa ho sostingui en una posició determinada.",
"Un d'actiu i reftexiu.",
"Com a punto de apoyo.",
"Sí.",
"Atuir.",
"Rompre la tossa o sigui el clatell.",
"En el joc de trenca porrons.",
"Sí."
]
}
|
books
|
-El mateix!
-Què t'ha passat? Que fas de xofer?
-És molt llarg d'explicar. Un dia que vagi amb calma…
-No vull que em tractis de vostè! ¡El teu pare estava en bona posició!
-Doncs jo ara estic millor que ell.
-Que no vas acabar la carrera?
-Sí, no res! fóra molt llarg d'explicar!
-Mira, si no et sap greu servir-me (perquè havem anat plegats al col·legi), jo ara anava a dir-te si podies venir aquesta tarda a les tres!
-A les tres tinc viatge; a dos quarts de quatre sí que puc venir.
-Molt bé. Aleshores parlarem. Ara, sigues puntual!
|
[
"Quin càrrec li pregunta l’un a l’altre si està ocupant?",
"L’altre què li respon?",
"Li diu que li contarà un altre dia?",
"Què li demana a continuació l’interlocutor?",
"I a qui esmenta?",
"Què diu sobre ell?",
"Què afirma l’altre?",
"L’interlocutor li pregunta si va finalitzar els seus estudis?",
"L’altre vol relatar-li?",
"Per què?",
"Què li proposa l’interlocutor?",
"Quan?",
"Pot quedar a aquella hora?",
"Per què?",
"Quan podrà, en canvi?"
] |
{
"answer_end": [
47,
73,
100,
134,
171,
171,
207,
238,
280,
279,
419,
419,
444,
444,
485
],
"answer_start": [
13,
49,
75,
103,
137,
137,
174,
210,
241,
253,
282,
357,
422,
422,
446
],
"input_text": [
"El de xofer.",
"Que és molt llarg d'explicar.",
"Sí.",
"Que no el tracti de vostè.",
"Al seu pare.",
"Que estava en bona posició.",
"Que ell ara està millor.",
"Sí.",
"No.",
"Perquè fóra molt llarg d'explicar.",
"Si podia venir aquesta tarda.",
"A les tres.",
"No.",
"Perquè té viatge.",
"A dos quarts de quatre."
]
}
|
books
|
-Mira, Ignasi: jo estic boig, estic malalt; no sé què em passa!… No sé què fer. No sé si la senyoreta Buxareu és el dimoni que em vol perdre, o és el meu àngel de la Guarda. No sé si estic enamorat o no n'estic: aquesta vídua Avellana, que no conec, tan aviat m'atrau d'una manera irresistible, com em sembla que no té res que veure amb mi.
-Vaja, Gaspar, vaja: no n'hi ha per tant, no n'hi ha per tant; calma…
-Mira: jo vaig entrar com a professor de dibuix a casa els Buxareu… Oh! ¡Tant de bo que no hi hagués posat mai els peus! Aquesta tia Paulina m'ha fet un desgraciat. I, per altra banda (no ho sé, no ho sé! què vols que et digui), allí no em falta res: la família m'estima, m'omplen d'atencions. A mi em sembla que abuso d'ells, que no faig el paper que em pertoca. La tia Paulina s'ha ficat dintre els meus secrets: no em deixa; m'ho fa dir tot. Jo no sé per què s'ha entossudit a voler que jo em casi. Jo, que no tinc un no per a ningú; que m'he deixat regalar i festejar; que indignament he cobrat uns diners que no m'havia guanyat; que… ¡no sé què dir-te, Ignasi! Jo era un home tranquil, egoista: no pensava ja en les dones… I ara, he canviat: ara em sembla que la meva vida ha estat una equivocació; que hauria d'haver treballat per una dona, per uns fills; i la idea del matrimoni encara em tempta… Ai, Ignasi, ja ho veus! sóc un pobre home, amb la meva falta de medis; un trist professor sense recursos. No tinc dret a tenir aquestes pretensions de casar-me amb una vídua jove, una dona d'una educació superior a la meva, que quan la vegi em sentiré torbat, que no sabré què dir, i que la vida amb ella em serà un turment; perquè jo, ja ho saps, no tinc tracte, no sé fer certes coses, em torno vermell, sóc un desgraciat…
|
[
"Amb qui parla en Gaspar?",
"Li diu que ha perdut la raó?",
"Què li passa amb la senyora Buxareu?",
"I amb la vídua Avellana?",
"L’Ignasi l’intenta relaxar?",
"Com va establir relació amb la família Buxareu, en Gaspar?",
"Qui li fa la vida impossible, allà?",
"D’altra banda, se sent valorat?",
"En Gaspar sent que ell se n’aprofita?",
"A quina idea s’ha aferrat la Paulina?",
"Ell s’hi ha negat?",
"Abans ell tenia interès en les dones?",
"I ara el té?",
"Què li manca, això no obstant?",
"Sent que no hauria de somiar a contraure matrimoni?"
] |
{
"answer_end": [
13,
28,
172,
339,
409,
477,
574,
703,
736,
911,
946,
1137,
1313,
1419,
1493
],
"answer_start": [
1,
15,
80,
212,
342,
412,
532,
579,
705,
856,
913,
1077,
1139,
1339,
1421
],
"input_text": [
"Amb l'Ignasi.",
"Sí.",
"Que no sap si és el dimoni que el vol perdre, o és el seu àngel de la Guarda.",
"Que tan aviat l'atrau d'una manera irresistible, com li sembla que no té res que veure amb ell.",
"Sí.",
"Entrant com a professor de dibuix a casa seva.",
"La tia Paulina.",
"Sí.",
"Sí.",
"A la que ell es casi.",
"No.",
"No.",
"Sí.",
"Medis i recursos.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia catalana, el Millet o Molet era una mena de follet minúscul de forma poc determinada que es deixava endur pel vent per volar, sobretot en la mena de remolins que es formen en la tardor.
El millet tenia la capacitat d'embarassar les fadrines que rebessin una ventada amb el follet de cara.
Llavors la dona desgraciada infantava un ésser deforme amb molt de caps, cames i braços anomenat Mola que així que naixia fugia tan ràpid com podia o fins i tot hi havia vegades en què tornava a entrar al cos del qual havia sortit.
A més, amb la mola naixia un nadó escanyolit i malaltís amb totes les probabilitats de morir.
Les Moles eren considerades éssers portadors de mala sort i calia no veure'ls. Provocaven destrosses i desgràcies allà on apareixien. L'única manera que existia per deslliurar-se'n era tancar-los dins d'un forn de forner i cremar-lo a altes temperatures. Després d'això calia destruir el forn i tirar-lo a terra, ja que el forn quedava absolutament inservible per a cuinar-hi aliments. Es podria fer servir per altres usos com per coure terrissa, però mai per cuinar.
|
[
"A quina cultura pertany el Millet?",
"Amb quin altre nom és reconegut?",
"Què era?",
"Quina particularitat tenia?",
"I quina habilitat?",
"Com era el nadó?",
"I com es deia?",
"I la dona l’havia de cuidar?",
"Per què?",
"Què podia passar, també?",
"La Mola venia al món sola?",
"Qui l’acompanyava?",
"La Mola generava infortunis?",
"Com es podia eliminar?",
"El forn perdia la seva utilitat, després d’això?"
] |
{
"answer_end": [
35,
43,
75,
140,
303,
392,
406,
452,
452,
535,
570,
592,
763,
884,
1015
],
"answer_start": [
0,
26,
38,
101,
202,
313,
393,
411,
411,
453,
537,
544,
631,
765,
886
],
"input_text": [
"A la catalana.",
"El de Molet.",
"Una mena de follet minúscul.",
"Que es deixava endur pel vent per volar.",
"D'embarassar les fadrines que rebessin una ventada amb el follet de cara.",
"Un ésser deforme amb molt de caps, cames i braços.",
"Mola.",
"No.",
"Perquè així que naixia fugia tan ràpid com podia.",
"Que tornés a entrar al cos del qual havia sortit.",
"No.",
"Un nadó escanyolit i malaltís.",
"Sí.",
"Tancant-la dins d'un forn de forner i cremar-la a altes temperatures.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Mercè Tomàs-Salvany i Claramunt , també coneguda com a Mercè Tomàs, va ser una pintora catalana activa a principis del segle XX i germana de la també pintora Consol Tomàs i Salvany.
El seu pare era Tomàs Tomàs i Salvany nascut a Valls i la seva mare Magdalena Claramunt i Escoda natural d'Igualada. Neboda de l'escriptor Joan Tomàs i Salvany i del polític Josep Tomàs i Salvany. La família vivía a Vallcarca i els Penitents al carrer Nostra Senyora del Coll, 30 torre.
De la poca informació que es té de Mercè Tomàs es desprèn que la seva activitat es va desenvolupar a la ciutat de Barcelona durant les primeres dècades del segle xx. Igualment, es pot observar que la seva trajectòria artística va estar estretament lligada a la de la seva germana, com ho demostra el fet que en les poques notícies que se n'han trobat apareixen exposant conjuntament.
Les dues van aprendre de la mà dels pintors Joan Baixas, que oferia classes d'art només per a dones, i Arcadi Mas i Fondevila, amb qui van perfeccionar la tècnica artística. Consten per primer cop formant part de la primera edició de les exposicions femenines que va organitzar la Sala Parés de Barcelona entre 1896 i 1900, on la premsa va lloar «sus vibrantes escenarios a pleno sol». També estan entre els participants de l'exposició de pintura i dibuix que va presentar l'Acadèmia Baixas de Barcelona a finals de 1904.
D'altra banda, segons l'article que la revista La Actualidad que els va dedicar l'abril de 1910, probablement en aquelles dates van exposar individualment per primer cop a la Sala Parés, exhibint una quarantena de pintures de flors, paisatges, jardins barcelonins i algunes figures. La crítica del moment va lloar-ne les qualitats que habitualment es destacaven d'una pintora («elegancia, delicadeza») però va deixar palesa una sòlida formació artística i una certa personalitat estilística. L'article també reproduïa quatre de les obres exposades, una de les quals, titulades Camí del bosc s'identifica com a obra de Mercè Tomàs. La revista Feminal també els va dedicar un article monogràfic en el qual feia un judici més neutral, ressaltant la seva gran destresa en els estudis del natural i la seva independència creativa respecte als pintors de paisatge contemporanis. Per la seva banda, la crítica de La Vanguardia va ressaltar dos olis de la pintora, Camí del bosc i Al març. En paral·lel, en aquell mateix moment van expoar en altres espais de la galeria els escultors Eusebi Arnau i Gerard Benlliure.
L'abril de 1912, a la mateixa Sala Parés, les dues germanes van exposar de nou en solitari dinou obres de temàtica diversa, de les quals la premsa va elogiar altre cop el seu bon ofici i un bon tractament de la llum i del color. Van repetir l'any 1916 i se'n van fer ressò les revistes Mundo Gráfico de Madrid i Feminal, que va publicar una fotografia de les dues germanes a la sala d'exposicions i d'una obra titulada Interior.
L'any 1917, la revista Feminal de nou els dedicava un article, escrit per Joaquim Ciervo i amb fotografies de Francesc Serra, en què les pintores es veien pintant a l'aire lliure, i les assenyalava com a pintores de paisatge. Les posava com a exemple de pintores amb una formació sòlida i de les obres de Mercè en destacava la lluminositat.
|
[
"Qui era la Mercè Tomàs?",
"A quina època va exercir?",
"Va compartir l’ofici amb algú més de la seva família?",
"Amb qui?",
"Qui eren els seus progenitors?",
"A quin municipi va criar-se la Mercè?",
"El seu recorregut en el món de l’art va estar vinculat amb el de la seva germana?",
"Com ho sabem?",
"Qui els va instruir?",
"On van exhibir la seva obra el 1896?",
"I més tard?",
"A quina publicació se'n va parlar, de l'obra de les germanes, el 1910?",
"Quins artistes contemporanis s’esmenten al text?",
"Les germanes van repetir a la Sala Parés entre el 1912 i el 1916?",
"Què va dir d’elles Ciervo el 1917?"
] |
{
"answer_end": [
95,
127,
180,
180,
278,
423,
748,
851,
978,
1175,
1373,
1470,
2482,
2735,
3252
],
"answer_start": [
0,
96,
130,
130,
182,
379,
666,
696,
853,
1027,
1239,
1375,
2357,
2484,
2951
],
"input_text": [
"Una pintora catalana.",
"A principis del segle XX.",
"Sí.",
"Amb la seva germana Consol Tomàs i Salvany.",
"Tomàs Tomàs i Salvany i Magdalena Claramunt i Escoda.",
"A Vallcarca i els Penitents.",
"Sí.",
"Perquè en les poques notícies que se n'han trobat apareixen exposant conjuntament.",
"Joan Baixas i Arcadi Mas i Fondevila.",
"A la Sala Parés de Barcelona.",
"A l'Acadèmia Baixas de Barcelona.",
"A la revista La Actualidad.",
"Els escultors Eusebi Arnau i Gerard Benlliure.",
"Sí.",
"Les assenyalava com a pintores de paisatge, les posava com a exemple de pintores amb una formació sòlida i de les obres de Mercè en destacava la lluminositat."
]
}
|
vilaweb
|
El conseller Lluís Puig ha arribat a les nou del matí al Palau de Justícia de Brussel·les on s'ha fet la vista oral sobre l'euroordre d'extradició a l'estat espanyol que va presentar Pablo Llarena per un delicte de malversació. Després d'haver escoltat les al·legacions de la defensa i la fiscalia belga durant tres hores, el tribunal de primera instància ha decidit aquest dilluns fer un recés i continuar la vista en un mes. Durant l'audiència l'equip jurídic de Puig ha argumentat que l'exconseller patiria una vulneració de drets fonamentals si fos extradit a Espanya i que el delicte de malversació pel qual se'l reclama no és equivalent en la legislació belga. La fiscalia continua defensant la seva entrega. L'advocat de Puig, Gonzalo Boye, ha assegurat a la sortida de la vista que el jutge belga no adoptarà una decisió sobre l'euroordre el mateix dia 30 de març. La defensa de Puig també ha al·legat que no es compleix el principi de doble incriminació per poder fer l'extradició. Segons els seus advocats, el delicte de malversació a Bèlgica no és equivalent al d'Espanya perquè la legislació belga el considera d'àmbit administratiu i no penal. També es planteja demanar al tribunal belga que faci una pregunta prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, però no ha confirmat quins aspectes de l'euroordre li generen dubtes legals. ‘Jo no ho limitaria a una sola pregunta', ha declarat l'advocat Gonzalo Boye. Llarena va presentar l'euroordre contra Puig al mateix moment que presentava les del president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín, però, a diferència d'aquests, la setmana passada el jutge va decidir de no congelar-la perquè ell no és eurodiputat. En el cas de Puigdemont i Comín, el jutge romandrà a l'espera que el Parlament Europeu es pronunciï sobre el suplicatori per retirar-los la immunitat. Ahir Puig va explicar que difícilment podrà ser a l'acte del Consell de la República a Perpinyà de dissabte vinent perquè, encara que el tribunal refusés l'euroordre està convençut que la fiscalia hi presentarà un recurs. Amb això, li mantindran l'única mesura cautelar que li apliquen: no abandonar Bèlgica durant el procediment judicial.
|
[
"Qui és Lluís Puig?",
"On s'ha desplaçat?",
"Per quina raó?",
"Qui ha presentat arguments durant tres hores?",
"Quan es continuarà abordant aquest tema?",
"Què perjudicaria Puig?",
"Qui el defensa, a ell?",
"En quin context ha fet afirmacions Boye?",
"Què ha dit?",
"Què impedeix, segons ell, l'entrega de Puig?",
"Com és vista la malversació a Bèlgica?",
"A més de Puig, a qui més va acusar Llarena?",
"Quin càrrec tenen ells que Puig no tingui?",
"Què ha de passar perquè el judici de Puigdemont i Comín continuï?",
"A quin esdeveniment no hi podrà assistir, Puig?"
] |
{
"answer_end": [
23,
89,
226,
321,
425,
571,
746,
785,
871,
989,
1155,
1572,
1689,
1840,
1956
],
"answer_start": [
0,
24,
90,
228,
323,
488,
715,
742,
742,
873,
1017,
1434,
1580,
1691,
1842
],
"input_text": [
"Un conseller.",
"Al Palau de Justícia de Brussel·les.",
"Perquè s'hi ha fet la vista oral sobre l'euroordre d'extradició a l'estat espanyol que va presentar Pablo Llarena per un delicte de malversació.",
"La defensa i la fiscalia belga.",
"En un mes.",
"Que fos extradit a Espanya.",
"Gonzalo Boye.",
"A la sortida de la vista.",
"Que el jutge belga no adoptarà una decisió sobre l'euroordre el mateix dia 30 de març.",
"Que no es compleix el principi de doble incriminació per poder fer l'extradició.",
"Com un delicte d'àmbit administratiu i no penal.",
"Al president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín.",
"El d'eurodiputat.",
"Que el Parlament Europeu es pronunciï sobre el suplicatori per retirar-los la immunitat.",
"A l'acte del Consell de la República a Perpinyà."
]
}
|
vilaweb
|
El responsable d'Educació de Ciutadans i portaveu del partit al parlament de les Illes, Xavier Pericay, ha dimitit de tots els càrrecs, segons que han confirmat a Europa Press fonts del partit. Deslliga la decisió del tomb a la dreta de Ciutadans, que ha decidit de no facilitar la investidura del president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez. ‘Crec que no cal pactar amb Sánchez, per la qual cosa estic en la línia majoritària del partit', ha dit també a l'agència EFE. El fins ara responsable de l'àrea d'Educació va perdre el març passat les primàries de Ciutadans a les Illes contra l'antic secretari de l'Agrupació de Palma de Ciutadans, Marc Pérez Ribas, que s'hi va imposar per dinou punts. Pericay va comunicar la setmana passada la decisió de dimitir de tots els càrrecs al cap de la formació, Albert Rivera. ‘Des que va haver-hi les primàries a les Balears em vaig fixar un període de reflexió que tenia a veure amb el fet de si continuava en la política o no. Rivera em va demanar que continués en el Comitè Executiu', ha assenyalat. Així i tot, ha assegurat que, encara que l'hagi afectat, no comparteix les raons per les quals l'ex-portaveu adjunt de Ciutadans en el congrés i secretari de Programes i Àrees Sectorials, Toni Roldán, va dimitir. ‘Aquest era un bon moment per a prendre la decisió. Estic content amb la manera com ho hem fet en l'educació, hem fet una tasca que ha estat reconeguda aquests anys. Ara torno als meus negocis, que és escriure', ha subratllat Pericay, que ha mostrat una ‘satisfacció personal' amb la feina feta.
|
[
"Qui és Xavier Pericay?",
"Què ha fet?",
"Què nega que hagi estat la causa del seu moviment?",
"Ell estava d’acord amb els seus companys en aquest aspecte?",
"On ho ha comunicat, això?",
"Què li va passar a Pericay a les darreres eleccions?",
"Qui el va vèncer?",
"Quan va revelar que volia deixar els seus càrrecs, Pericay?",
"A qui li va dir?",
"Quan havia començat a plantejar la seva renúncia?",
"Ha abandonat pel mateix motiu que Roldán?",
"Qui era Roldán?",
"Pericay considera que ha marxat en un moment adequat?",
"En quin àmbit considera que ha fet contribucions importants, el seu partit?",
"A més de ser polític, quina professió té Pericay?"
] |
{
"answer_end": [
102,
135,
340,
451,
481,
579,
671,
791,
828,
981,
1269,
1256,
1321,
1379,
1479
],
"answer_start": [
0,
88,
194,
357,
453,
483,
553,
710,
718,
831,
1087,
1152,
1271,
1322,
1436
],
"input_text": [
"El responsable d'Educació de Ciutadans i portaveu del partit al parlament de les Illes.",
"Ha dimitit de tots els càrrecs.",
"El tomb a la dreta de Ciutadans, que ha decidit de no facilitar la investidura del president del govern espanyol en funcions.",
"Sí.",
"A l'agència EFE.",
"Les va perdre.",
"L'antic secretari de l'Agrupació de Palma de Ciutadans, Marc Pérez Ribas.",
"La setmana passada.",
"Al cap de la formació, Albert Rivera.",
"Des que va haver-hi les primàries a les Balears.",
"No.",
"El portaveu adjunt de Ciutadans en el congrés i secretari de Programes i Àrees Sectorials.",
"Sí.",
"En l'educació.",
"És escriptor."
]
}
|
mitologia
|
Miquel Peix i Crespí (Vinyoles d'Orís, 1927 - Sabadell, 18 de juliol de 2007) fou un sacerdot, professor i escriptor català.
Entrà al seminari de Cervera per a preparar-se pel sacerdoci com a claretià, amb tres o quatre anys més que la resta dels seus companys. Era considerat aplicat, formal, assenyat i molt alt. De l'any 1942 al 1946 continuà els estudis d'Humanitats a Alagó i Barbastre. Durant els dos anys següents a Vic els del noviciat. De 1947 al 1950 Filosofia a Solsona, Teologia a Valls del 1950 al 1955. Els anys 1951 i 1952 fou professor al col·legi de Sabadell. Va ser ordenat sacerdot el 1955 a Valls, cursà l'any de pastoral a Baltar i, a finals del mateix any, fou destinat a Canadà on exercí l'apostolat durant tretze anys. Després, el 1969, passà a Guinea Equatorial i el 1970 al Camerun. L'any 1980 tornà a Catalunya.
El 1978 l'Editorial Alpha publicà la seva traducció de la Ilíada, en hexàmetres impecables.
La traducció gaudeix de gran varietat rítmica. El llenguatge presenta formes diverses: dialectalismes, arcaismes i mots expressius típics del llenguatge poètic. S'observen poques incongruències en el trasllat, alguns detalls s'allunyen de la literalitat però no minven la comprensió final del text. Se li pot retreure que, en algunes ocasions, la forma sintàctica eclipsa el ritme i, l'expressió espontània de l'original, queda minvada, en detriment d'aconseguir un llenguatge literari excepcional, malgrat cert to arcaïtzant.
Els avantatges de la traducció de Miquel Peix queden recompensats perquè es tracta d'una traducció capdavantera i remarcable per al conjunt de les lletres catalanes, tant per la qualitat mètrica, com per l'esforç d'abastar un estil èpic en la llengua pròpia.
El 1984 va acabar una transcripció al català modern d'Amic i Amat (Llibre d'amic e amat) de Ramon Llull.
Entre altres obres religioses va brindar nombroses traduccions poètiques i creacions literàries i una lloable traducció de l'Autobiografia del Pare Claret.
|
[
"D’on era en Miquel Peix?",
"On va morir?",
"Qui va ser?",
"On es va formar?",
"Com es descriu el Miquel?",
"On va ser entre 1942 i 1946?",
"I a partir de 1947?",
"Quan va obtenir el títol de sacerdot?",
"A quin país de l’estranger es va traslladar més endavant?",
"Quant de temps hi va ser?",
"I més tard on va anar?",
"Va retornar al seu país d’origen?",
"Quina obra literària va adaptar a un altre idioma?",
"A quin?",
"Amb quina altra obra ho va fer?"
] |
{
"answer_end": [
81,
77,
123,
185,
313,
390,
480,
608,
700,
741,
807,
837,
903,
1622,
1782
],
"answer_start": [
0,
0,
78,
125,
262,
315,
445,
577,
654,
692,
743,
809,
873,
1531,
1725
],
"input_text": [
"De Vinyoles d'Oris.",
"A Sabadell.",
"Un sacerdot, professor i escriptor català.",
"Al seminari de Cervera.",
"Com a aplicat, formal, assenyat i molt alt.",
"A Alagó i Barbastre.",
"A Solsona.",
"El 1955.",
"A Canadà.",
"Tretze anys.",
"A Guinea Equatorial i al Camerun.",
"Sí.",
"La Ilíada.",
"Al català.",
"Amb Amic i Amat."
]
}
|
bios
|
Maria Llimona i Benet (Barcelona, 1894 - Barcelona, 1985) va ser una escultora catalana.
Maria Dolors Llimona va néixer al carrer Diputació de Barcelona, filla del també escultor Josep Llimona i Bruguera i de Mercè Benet i Salas, natural de Terrassa, i germana del pintor Rafael Llimona i Benet. Maria va iniciar-se en l'art en una edat tardana (1937) i va estudiar amb Rodolfo Castagnino a Itàlia.
Va participar en l'Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona de l'any 1942 amb dos caps femenins, Juventud i Mujer. En el catàleg de la mostra consta amb el cognom del seu marit, el pintor Domènec Carles i Rosich, amb qui exposà sovint de forma conjunta. L'escultura Joventut, de bronze, es conserva actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya, que la va adquirir directament de l'exposició.
Entre 1939 i 1949 va treballar en el conjunt escultòric per als jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar, format per cinc sirenes de bronze situades a l'escalinata. Domènec Carles era l'assessor principal del propietari, Raul de Roviralta.
L'any 1950 consta entre els participants de l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid, on va presentar un bronze, Retrat de la Senyora M. M., i una font per a jardí.
Dos anys més tard, va rebre l'encàrrec de fer una escultura per al monument en homenatge a Salvador Andreu, l'urbanitzador de la muntanya del Tibidabo. L'escultura original, del 1927, era obra d'Eusebi Arnau i era una figura de cos sencer i dempeus de l'homenatjat feta en bronze, que es va requisar i fondre el 1936, al principi de la Guerra Civil. Maria Llimona va fer una musa, una dona jove ajaguda esculpida en marbre per Vicenç Damian, que l'actual propietari del parc d'atraccions va enretirar del seu emplaçament original. El 2007 fou restablert al costat de la font de la placeta propera a l'Hotel Florida.
Musa, 1952 (Parc d'atraccions del Tibidabo).
Maria Llimona i Vicenç Damian amb l'escultura al taller.
Gran part de la seva obra se centra en el nu femení, el retrat i l'escultura religiosa, amb un estil proper al noucentisme, més que no pas el seu pare. Entre la seva obra destaca un monument al Doctor Andreu i un Conjunt de sirenes als jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar. Té obra exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya, així com al Monestir de Montserrat, al Museu Comarcal de la Garrotxa i en d'altres col·leccions catalanes i estrangeres.
Va formar part del cercle de dones intel·lectuals i artistes de la pintora russa Olga Sacharoff a Catalunya, entre les quals hi havia les pintores Soledad Martínez, Marie Laurencin, Dagoussia i Ángeles Santos, l'escultora Lluïsa Granero o les escriptores Clementina Arderiu i Elisabeth Mulder.
|
[
"La Maria Llimona va néixer i morir al mateix municipi?",
"Quin any va néixer?",
"I morir?",
"A què es va dedicar?",
"Quins altres artistes hi havia a la seva família?",
"Ella va inclinar-se cap al món de l’art ja des que era petita?",
"Qui la va acompanyar en la seva etapa de formació?",
"Amb qui es va unir en matrimoni?",
"Quin encàrrec va fer pel municipi de Lloret de Mar?",
"Què se li va demanar que fes, més endavant?",
"I ella què hi va representar?",
"On es va col·locar l’escultura l’any 2007?",
"Quines temàtiques va tractar la Maria a les seves escultures?",
"A quin col·lectiu va pertànyer?"
] |
{
"answer_end": [
57,
57,
57,
87,
295,
344,
388,
616,
906,
1362,
1634,
1826,
2016,
2493
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
58,
154,
296,
354,
558,
818,
1212,
1562,
1743,
1930,
2386
],
"input_text": [
"Sí.",
"EL 1894.",
"El 1985.",
"Va ser escultora.",
"L'escultor Josep Llimona i Bruguera i el pintor Rafael Llimona i Benet.",
"No.",
"Rodolfo Castagnino.",
"El pintor Domènec Carles i Rosich.",
"Un conjunt escultòric per als jardins de Santa Clotilde.",
"Una escultura per al monument en homenatge a Salvador Andreu, l'urbanitzador de la muntanya del Tibidabo.",
"Una musa, una dona jove ajaguda esculpida en marbre.",
"Al costat de la font de la placeta propera a l'Hotel Florida.",
"El nu femení, el retrat i l'escultura religiosa.",
"Al cercle de dones intel·lectuals i artistes de la pintora russa Olga Sacharoff a Catalunya."
]
}
|
bios
|
Gloria Miñana Roman (Elx, Baix Vinalopó, 22 de març de 1913 - agost de 1991) fou una pediatra valenciana. Va ser la primera pediatra i la primera dona que va conduir un cotxe a Elx.
Quatre dies després de néixer Gloria Miñanava, sa mare, Ventura Román Calvo, va morir per complicacions del part, amb 23 anys. Ventura Román es va donar a conèixer tant a Alacant com a Elx pels seus articles periodístics, en què defensava el socialisme i la militància activa de les dones. El pare de Gloria, Francisco Miñana Antón, va morir també molt jove, amb 28 anys, i es va tornar a casar en segones noces amb Tonica, una de les germanes de la seua primera dona. Gloria va viure la infància i l'adolescència amb els avis materns i amb les tietes, cosa que va marcar decisivament el seu destí. L'avi de Gloria, Pascual Román Antón, fou maçó i un dels líders socialistes més apreciats en la ciutat d'Elx, ja que també fou el primer alcalde de la ciutat quan es va proclamar la Segona República. Pascula Román va inculcar en la seua neta Gloria l'afany per obtenir la millor formació possible i tots els dies l'avi tenia amb la seua neta sessions de lectura –la Bíblia, El Quixot, Diego Corrientes i una infinitat d'autors.
Gloria va iniciar en aquell ambient familiar els estudis de batxillerat per lliure, i s'examinà a Alcoi perquè Elx no tingué institut propi fins a l'any 1932. Mentre feia el batxillerat va conèixer qui seria el seu marit, Francisco García Agulló, membre d'una família molt catòlica. Els dos iniciaren estudis de medicina, ella a Madrid i ell a València. Estudis que quedaren interromputs per la Guerra Civil i que acabarien en els primers anys de la postguerra. Gloria va acabar en Madrid la llicenciatura junt a unes altres quatre dones que apareixien a l'orla i va optar per l'especialitat de pediatria, procediment per altra banda molt habitual entre les llicenciades en medicina del seu temps. Tornà a Elx com la primera dona que va exercir i a qui seguiria poc temps després María Sanchiz Dolz. Per necessitats del treball, Gloria fou també la primera dona que va conduir un cotxe a Elx i, a més de la seua consulta privada, va treballar gratuïtament a l'Hospital de la Gota de Llet que atenien unes monges i, molts anys després, va alternar la consulta privada amb el seu treball a l'Ambulatori de San Fermín.
Fou una dona amb una immensa capacitat, tant intel·lectual –durant la carrera no va pagar matrícula gràcies a les qualificacions–, com en la seua activitat quotidiana: pintava, solucionava qualsevol avaria de sa casa i li quedava temps per a confeccionar als seus tres fills els jerseis i les bufandes que necessitaren. Com és lògic, a Elx es va guanyar un respecte immens, fins al punt que el seu marit era “el marit de doña Gloria” o els seus fills “la filla de doña Gloria”. Com que la seua família era d'arrels socialistes, Gloria es va batejar després de la guerra, coincidint quasi amb el final dels estudis. És difícil saber si fou per convicció, per solidaritat conjugal o perquè els temps no permetien alta cosa. Gloria va saber respectar tant el seu marit com la seua pròpia tradició familiar. Quan pogué votar, va votar els seus. Amb 63 anys, i tres anys després de la mort del seu marit, va patir una trombosi que va acabar en invalidesa. Va morir el 1991 i el seu és un exemple de coratge i de vàlua.
|
[
"On va néixer la Gloria?",
"A quin mes?",
"I a quin mes va morir?",
"Quina va ser la seva professió?",
"Va ser pionera en aquest àmbit?",
"I en què més?",
"Qui va ser la seva progenitora?",
"Era coneguda?",
"Per què?",
"Amb qui es va criar la Gloria?",
"Quin altre dels seus familiars va ser un personatge reconegut?",
"La Gloria es va formar a l'institut d'Alcoi?",
"De qui es va fer parella?",
"Era molt llesta la Glòria?",
"Què va provocar que s'afeblís en la darrera etapa de la seva vida?"
] |
{
"answer_end": [
76,
76,
76,
104,
132,
181,
257,
370,
470,
733,
889,
1366,
1454,
2454,
3274
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
77,
106,
135,
229,
309,
309,
651,
781,
1209,
1395,
2325,
3225
],
"input_text": [
"A Elx, al Baix Vinalopó.",
"Al març.",
"A l'agost.",
"Pediatra.",
"Sí.",
"En conduir un cotxe a Elx sent dona.",
"Ventura Román Calvo.",
"Sí.",
"Pels seus articles periodístics, en què defensava el socialisme i la militància activa de les dones.",
"Amb els avis materns i amb les tietes.",
"L'avi de Gloria, en Pascual Román Antón.",
"No.",
"De Francisco García Agulló.",
"Sí.",
"Una trombosi."
]
}
|
bios
|
Titaÿna és el pseudònim de Élisabeth Sauvy (Mas Richemont, Vilanova de Raò, 22 de novembre de 1897 - San Francisco, 13 d'octubre de 1966) fou una periodista i reportera francesa, germana gran d'Alfred Sauvy.
Élisabeth Sauvy és una de les poques dones de França que ha rebut l'estatut de gran reporter durant els années folles. A la recerca de sensacions fortes i d'exotisme, va recórrer el món de 1925 a 1939, i va informar del seus viatges amb texts insòlits.
Originària del Rosselló, es va inspirar en llegendes catalanes pel seu sobrenom de Titaÿna. Era germana de sociòleg Alfred Sauvy. Faminista de primera hora, rebel i mundana, portava els cabells curts a l'estil garçon i es va convertir en portaveu de tots aquells que reclamaven respecte i llibertat. Periodista i gran reportera a Vu, Voilà, L'Intransigeant o Paris-Soir, va escriure sobre la història del món i va entrevistar Mustafa Kemal, Mussolini, Hitler, Primo de Rivera o Romanetti, el cap dels maquis corsos. Va fer equip amb Édouard Helsey, era admirada pels grans noms del periodisme francès com Pierre Mac Orlan o Henri Béraud fins al punt que el seu biògraf, Benoît Heimermann li dona el sobrenom de "Reine du Tout-Paris". Apassionat de l'aviació, ella mateixa pilotava un avió. Malgrat la seva vida frenètica de viatges en avió i aventura, també és una novel·lista reeixida i realitzadora de documentals. Les seves històries de grans reportatges i aventures sovint són comparades a les d'Albert Londres, Joseph Kessel i Blaise Cendrars. és autora de nombroses obres de viatges i d'exploració, i de desembre de 1928 a octubre de 1929 fou directora de la revista Jazz, del la que en fou redactor en cap Carlo Rim.
El 1941 va marxar de París i es va establir a la Costa Blava, on v començar a traduir La Terre du voleur que li havia confiat el seu amic i editor Pierre Trémois. Ella s'interessa per aquest text i s'hi va dedicar completament fins al punt de enviar-lo a Jean Giono per sol·licitar un prefaci que l'autor va accedir a escriure i en la qual se celebra la qualitat literària i poètica de la traducció. « No conec el llenguatge original de l'obra. Qualsevol que sigui Titaÿna l'utilitza per traduir és ric, brillant, simple i coincideix exactament amb el tema (...) No sé si tota la poesia roman. Sé que la poesia és allà. »
Sota l'ocupació, va prendre partit per la col·laboració amb la França de Vichy i va escriure articles antisemites per La France au travail i Les Nouveaux Temps. Després de l'Alliberament de França fou jutjada, desposseïda de la nacionalitat francesa i confiscats els seus bens. Es va retirar voluntàriament a San Francisco després de la mort del seu marit a finals de desembre de 1946. S'hi quedarà fins a la fi dels seus dies. Va contactar amb Giovanni Scopazzi, home de lletres d'origen italià arribat als Estats Units en la dècada del 1920. Va treballar en la llibreria més prestigiosa de la ciutat situada a Unions Square. Van viure plegats fins a la mort de Titaÿna el 13 d'octubrefr 1966.
La seva biografia fou escrita per Benoît Heimermann en 1997 i reeditada en 2011 per Arthaud. Una de les seves obres principals, Une femme chez les chasseurs de têtes fou reeditada en 2016 (éditions Marchialy), acompanya d'un inèdit, Mes mémoires de reporter, la història autobiogràfica de la seva vida aventurera apareguda inicialment en forma de fulletó a la revista Vu entre desembre de 1937 i gener de 1938.
|
[
"Qui s'identificava amb el nom Titaÿna?",
"I ella qui va ser?",
"Què va fer l’Élisabeth a partir de 1925?",
"D’on va treure el pseudònim de Titaÿna?",
"Com es descriu l’Élisabeth?",
"Què en destaca del seu aspecte físic?",
"Per quins mitjans de comunicació va treballar?",
"I quin va dirigir?",
"Quina obra va adaptar a un altre idioma?",
"Més endavant, va posicionar-se a favor del nazisme?",
"Això va tenir conseqüències per a ella?",
"Quines?",
"On es va traslladar llavors?",
"Es va escriure un llibre sobre la vida de Titaÿna?"
] |
{
"answer_end": [
42,
177,
408,
552,
633,
677,
830,
1638,
1789,
2385,
2583,
2583,
2629,
3093
],
"answer_start": [
0,
27,
375,
486,
591,
635,
761,
1606,
1750,
2307,
2468,
2468,
2585,
3002
],
"input_text": [
"Élisabeth Sauvy.",
"Una periodista i reportera francesa.",
"Recórrer el món.",
"De llegendes catalanes.",
"Com una faminista de primera hora, rebel i mundana.",
"Que portava els cabells curts a l'estil garçon.",
"Per Vu, Voilà, L'Intransigeant i Paris-Soir.",
"La revista Jazz.",
"La Terre du voleur.",
"Sí.",
"Sí.",
"Que després de l'Alliberament de França fou jutjada, desposseïda de la nacionalitat francesa i confiscats els seus bens.",
"A San Francisco.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
En el Gènesi, capítol cinquè, desè i onzè, Sem (hebreu: שֵׁם בן-נוֹחַ, Xēm ben Nōah; àrab: سام بن نوح, Sām ibn Nūh) era fill de Noè, que el va tenir quan ja havia complert cinc-cents anys. Va ser pare de:
Va sobreviure al Diluvi universal gràcies a l'Arca de Noè, on Jahvè va manar a Noè que hi dugués la seva esposa, i els seus fills amb les seves esposes.［Gn 6:9-22］ Tradicionalment es considera que Sem i els seus descendents, anomenats semites, van poblar l'actual Àsia.
Segons la Tradició jueva, Sem va ser el rei de (Jeru-)Salem, conegut pel títol de Malquicédeq (מַלְכִּיצֶדֶק, ‘rei de justícia'). Segons aquesta tradició, tant Isaac com Jacob van aprendre de Sem la història d'abans del Diluvi.
A Arfaxad l'engendrà dos anys després del Diluvi, a l'edat de cent anys i després va viure cinc-cents anys en els quals naixeren els altres germans.
Segons la tradició egípcia, Sem va ser el faraó Semsem de la Dinastia I i va matar Nimrod, fill de Cuix. Segons el Llibre de Jasher també va assassinar a Esaú, descendent seu.
Viccionari
|
[
"Quin llibre esmenta el text?",
"Quines parts, concretament?",
"Qui hi apareix?",
"I qui era?",
"Quina edat tenia el seu progenitor quan va néixer?",
"Quin episodi bíblic va viure Sem?",
"On era quan es va esdevenir?",
"Per què?",
"Amb quin mot es designa als successors de Sem?",
"Cap a on es creu que es devien distribuir?",
"Quin càrrec hauria ocupat Sem?",
"I qui hauria estat el seu deixeble?",
"Quina edat tenia Sem quan va néixer Arfaxad?",
"Va tenir més fills?",
"Què es diu de Sem a l’Egipte?"
] |
{
"answer_end": [
12,
43,
47,
133,
189,
240,
358,
358,
449,
475,
536,
672,
776,
852,
957
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
44,
118,
207,
241,
251,
371,
410,
477,
607,
705,
779,
854
],
"input_text": [
"El Gènesi.",
"Els capítols cinquè, desè i onzè.",
"Sem.",
"El fill de Noè.",
"Cinc-cents anys.",
"El Diluvi universal.",
"A l'Arca de Noè.",
"Perquè Jahvè va manar a Noè que hi dugués la seva esposa, i els seus fills amb les seves esposes.",
"El de semites.",
"Cap a l'actual Àsia.",
"El de rei de (Jeru-)Salem.",
"Tant Isaac com Jacob.",
"Cent anys.",
"Sí.",
"Que va ser el faraó Semsem de la Dinastia I i va matar Nimrod, fill de Cuix."
]
}
|
bios
|
Assumpció Estivill Rius (Reus, Baix Camp, 1949) és una bibliotecària i professora universitària catalana. És llicenciada en filologia hispànica (1973), graduada per l'Escola de Bibliotecàries (1976), màster en història contemporània i doctora per la School of Library and Information Science de la Universitat de Pittsburgh (1990).
El 1976 comença la seva carrera professional com a bibliotecària a la Biblioteca Josep M. Figueras del Centre d'Estudis d'Història Contemporània. L'any següent i fins al 1982, treballà a la Secció de Reserva de la Biblioteca de Catalunya. L'any 1978 s'inicia com a docent a l'Escola de Bibliologia, actual Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona, de la qual ha estat cap d'estudis, sotsdirectora i degana. Hi exerceix la docència fins a 2011 i es jubila definitivament el març de 2019. Durant els seus anys en actiu a la Facultat, va orientar la seva docència a la catalogació, gestió de les publicacions en sèrie i l'organització dels serveis tècnics.
És autora de L'Escola de Bibliotecàries, 1915-1939 (1992) i de nombrosos articles i monografies especialitzats en l'àmbit de la història de la professió bibliotecària i les biblioteques a Catalunya, la catalogació de tota mena de recursos, els sistemes integrats de gestió bibliotecària i l'ús de metadades, polítiques i presentació de col·leccions patrimonials a la xarxa. També és responsable de la traducció al català de les Regles angloamericanes de catalogació, de les RDA i d'altres textos normatius internacionals. Ha estat editora de la revista BiD: textos universitaris de Biblioteconomia i Documentació i ha format part dels comitès editorials d'altres revistes en l'àmbit de la biblioteconomia i la documentació. Va ser membre del Comitè Permanent de la Secció de Catalogació de la Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries (1991-2001).
|
[
"Quina professió ha exercit Assumpció Estivill Rius?",
"En què es va llicenciar en 1973?",
"En quina acadèmia va obtenir el doctorat?",
"Quan va entrar a treballar a la Biblioteca Josep M. Figueras?",
"En quina àrea de la Biblioteca de Catalunya va treballar des de 1977 fins a 1982?",
"Quan va començar a treballar com a professora a l'Escola de Bibliologia de la Universitat de Barcelona?",
"Com es diu aquesta institució avui dia?",
"Quines temàtiques va abordar en la seva etapa d’ensenyança allà?",
"Quin llibre va escriure el 1992?",
"En quines temàtiques s'ha centrat l'Assumpció en les seves publicacions?",
"Què més ha redactat?",
"Què conté la revista BiD?",
"Ha participat en la creació d’altres publicacions de temàtica similar?",
"Durant quin període de temps ha estat integrant de la Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries?"
] |
{
"answer_end": [
104,
143,
323,
430,
569,
629,
713,
1019,
1078,
1393,
1541,
1633,
1743,
1894
],
"answer_start": [
0,
106,
235,
332,
478,
571,
606,
854,
1021,
1081,
1395,
1543,
1636,
1745
],
"input_text": [
"La de bibliotecària i professora universitària.",
"En filologia hispànica.",
"A la Universitat de Pittsburgh.",
"El 1976.",
"En la Secció de Reserva de la Biblioteca de Catalunya.",
"L'any 1978.",
"Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona.",
"La catalogació, la gestió de les publicacions en sèrie i l'organització dels serveis tècnics.",
"L'Escola de Bibliotecàries, 1915-1939.",
"La història de la professió bibliotecària i les biblioteques a Catalunya, la catalogació de tota mena de recursos, els sistemes integrats de gestió bibliotecària i l'ús de metadades, polítiques i presentació de col·leccions patrimonials a la xarxa.",
"La traducció al català de les Regles angloamericanes de catalogació, de les RDA i d'altres textos normatius internacionals.",
"Textos universitaris de Biblioteconomia i Documentació.",
"Sí.",
"Del 1991 al 2001."
]
}
|
bios
|
Maria Giralt i Castells (Barcelona, 22 d'agost de 1958) és una activista LGBTI i feminista catalana, directora de la televisió online Gayles.tv. L'any 2019 va rebre la Medalla al treball President Macià que atorga la Generalitat de Catalunya. Va estudiar Psicologia i es va llicenciar en màrqueting i estudis de mercat.
Als 18 anys, juntament amb unes 4.000 persones més, va participar en la primera manifestació de l'orgull gai que es va organitzar a Barcelona, que va tenir lloc el juny de 1977. Poc abans havia impulsat amb altres dones el Col·lectiu de Lesbianes, el primer de la ciutat i de l'estat espanyol, nascut dins de l'organització homosexual Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), que posteriorment van abandonar per a reivindicar un feminisme radical i treballar pels drets de les persones LGBTI.
Quan tenia 20 anys va treballar durant uns mesos com a discjòquei al Daniel's, el primer bar per a lesbianes de la ciutat, obert el 1975.
Com a empresària ha desenvolupat diversos projectes, com una marca de roba interior creada el 2008 i dirigida a lesbianes o The L Cruise, un creuer per a lesbianes. És una de les fundadores de l'associació Gender and LGTB Lab, amb la qual, a través d'Aequalis, analitzen la gestió de les diversitats LGBTI a les empreses. L'any 2013 va crear Gayles.tv, una televisió online en castellà i anglès dirigida al col·lectiu LGBTI. També és vicepresidenta de l'Associació Catalana d'Empreses LGTBI (ACEGAL), entitat impulsora del Pride Barcelona i de l'eix comercial Gaixample.
|
[
"Quin és el nom sencer de la Maria?",
"Quina és la seva data de naixement?",
"Quin és el seu càrrec actual?",
"Quina distinció li van atorgar el 2019?",
"En quines matèries es va formar?",
"En quina protesta va prendre part quan tenia 18 anys?",
"Quina agrupació va fundar amb unes companyes?",
"En quina altra entitat s’integrava, aquesta agrupació?",
"Per quina raó més endavant se’n van separar?",
"Quina ocupació tenia Maria Giralt i Castells als 20 anys?",
"Què era el Daniel’s?",
"Quan es va inaugurar?",
"Quines iniciatives comercials ha posat en marxa la Maria?",
"Quina és la finalitat de l'associació Gender and LGTB Lab creada per ella?",
"Quines són les llengues principals de transmissió de contingut de Gayles.tv?"
] |
{
"answer_end": [
23,
55,
143,
202,
318,
428,
567,
692,
816,
895,
939,
954,
1119,
1277,
1350
],
"answer_start": [
0,
0,
101,
145,
243,
320,
498,
540,
614,
818,
887,
941,
956,
1121,
1289
],
"input_text": [
"Maria Giralt i Castells.",
"El 22 d'agost de 1958.",
"És directora de la televisió online Gayles.tv.",
"La Medalla al treball President Macià.",
"En Psicologia, màrqueting i estudis de mercat.",
"En la primera manifestació de l'orgull gai.",
"El Col·lectiu de Lesbianes.",
"En l'organització homosexual Front d'Alliberament Gai de Catalunya.",
"Per a reivindicar un feminisme radical i treballar pels drets de les persones LGBTI.",
"Era discjòquei.",
"El primer bar per a lesbianes de la ciutat.",
"El 1975.",
"Una marca de roba interior creada el 2008 i dirigida a lesbianes o The L Cruise, un creuer per a lesbianes.",
"Analitzar la gestió de les diversitats LGBTI a les empreses.",
"El castellà i l'anglès."
]
}
|
bios
|
Pepita Pardell Terrade (Barcelona, 16 de març de 1928 - 11 de juliol de 2019) era una animadora, dibuixant, il·lustradora i pintora catalana. Es tracta d'una de les primeres dones que es va dedicar al món de l'animació a Catalunya i a tot l'Estat.
Filla d'un mecànic aficionat a la pintura i neta d'un forjador, Pepita Pardell va sentir des de petita la vocació artística. Va rebre les primeres lliçons de dibuix del reconegut artista Antoni Comerma, amic de la família. Una formació que va completar entre els anys 40 i 50 del segle xx a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona, coneguda com a l'Escola de la Llotja. Allà va rebre formació de professors com Gerard Carbonell o Pasqual Capuz. L'any 1944 va començar la seva carrera en el món de l'animació, quan va entrar a treballar a la productora Balet y Blay per formar part de l'equip de Garbancito de la Mancha (1945), el primer llargmetratge d'animació de l'Estat i la primera pel·lícula de dibuixos animats en color d'Europa, dirigida per Artur Moreno. Als estudis Balet y Blay també va participar en el rodatge d'Alegres vacaciones (1948) i Los sueños de Tay-pi (1952).
Del 1951 fins al 1962 treballa com a il·lustradora, fent còmics de temàtica romàntica per a l'Editorial Toray. L'any 1962 passa a treballar per a la productora d'animació Estudios Buch-Sanjuán. Posteriorment animarà per a les productores Publivisión, Pegbar Productions, Equip i Cine Nic. Al llarg de la seva dilatada carrera va treballar per a directors com Robert Balser i Jordi Amorós, el qual sempre la va reconèixer com la seva mestra.
Com a autora, destaca el disseny i l'animació del curtmetratge La doncella guerrera (Julio Taltavull, 1975), restaurat per la Filmoteca de Catalunya el 2015 i que formà pat part de l'exposició Del trazo al píxel. Más de cien años de animación española, exhibida pel CCCB el desembre de 2015.
També va treballar en llargmetratges com Despertaferro (1990), el primer d'animació en català, sèries de televisió com Mofli, el último koala (1986) i produccions internacionals com El león, la bruja y el armario (1979), Yogi's Space Race (1978) o The Charlie Brown and Snoopy Show (1983).
El 2016 la Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya, ANIMAC, li va atorgar el premi Trajectòria en reconeixement al seu treball. El 2018 l'Acadèmia del Cinema Català la va nomenar Membre d'Honor.
El 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi "per la singularitat del seu treball en el món de l'animació, com a integrant de l'equip que va dur a terme el primer llargmetratge a l'Estat espanyol en aquest camp i la primera pel·lícula de dibuixos animats en color d'Europa". El 2019 va rebre el Premi Vila de Gràcia 2018 en la categoria Premi d'honor a títol individual "per la seva trajectòria en el món de l'animació".
Va morir a Barcelona l'onze de juliol de l'any 2019 a l'edat de 91 anys.
L'any 2019 la Gran Enciclopèdia Catalana va incloure una referència de la Pepita Pardell.
|
[
"Quan va néixer la Pepita Pardell Terrade?",
"I morir?",
"Qui va ser?",
"En què va ser pionera?",
"Qui va ser el seu primer mestre de dibuix?",
"On va rebre formació artística entre 1940 i 1950?",
"Quina productora de cinema va contractar-la el 1944?",
"Per quina pel·lícula va treballar Pepita Pardell?",
"Quina ocupació va tenir dins de l'Editorial Toray?",
"Amb quina productora de cinema va treballar des del 1962?",
"I en quines altres va treballar més tard?",
"En quina obra recuperada per la Filmoteca s'aprecia la seva feina?",
"Quina distinció li va ser atorgada en honor a la seva carrera professional?",
"I de part de l'Acadèmia del Cinema Català?",
"Quants anys tenia quan va perdre la vida?",
"En quina obra va ser esmentada, la Pepita Pardell?"
] |
{
"answer_end": [
77,
77,
140,
218,
449,
576,
810,
918,
1236,
1319,
1414,
1651,
2291,
2358,
2846,
2937
],
"answer_start": [
0,
0,
78,
142,
373,
471,
691,
811,
1149,
1238,
1321,
1568,
2150,
2293,
2775,
2848
],
"input_text": [
"El 16 de març de 1928.",
"L'11 de juliol de 2019.",
"Una animadora, dibuixant, il·lustradora i pintora catalana.",
"En dedicar-se al món de l'animació sent dona.",
"El reconegut artista Antoni Comerma.",
"A l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona.",
"Balet y Blay.",
"Garbancito de la Mancha.",
"Il·lustrar per a còmics de temàtica romàntica.",
"Amb Estudios Buch-Sanjuán.",
"Amb Publivisión, Pegbar Productions, Equip i Cine Nic.",
"En La doncella guerrera.",
"El premi Trajectòria.",
"Ser nomenada Membre d'Honor.",
"91.",
"En la Gran Enciclopèdia Catalana."
]
}
|
bios
|
Felisa Melendo Alonso (ca. 1916 - Madrid, ca. 1999) fou una dirigent comunista valenciana.
Era secretària d'organització de la Unió de Xiques d'Alacant durant la guerra. Probablement, germana d'Ataulfo Melendo, jove responsable del PCE alacantí. En una assemblea d'Unió de Xiques el 1938 va cridar les dones a col·laborar amb l'esforç bèl·lic, va criticar que els sindicats no oferiren una ajuda eficaç a les dones que es volien incorporar al treball, va reclamar igual salari a igual treball i va demanar ajuda al govern.
Va escriure nombrosos articles en la premsa, en especial als periòdics comunistes Nuestra Bandera i Juventud, en què animava les joves a col·laborar amb les autoritats, a capacitar-se i a incorporar-se al treball. En un text, va lloar la crida del govern a la incorporació de les dones al treball, perquè demostrava que no es considerava a les dones com a éssers inferiors als homes (Nuestra Bandera, 5 d'octubre de 1937); en un altre, va reclamar el dret de les dones a treballar i a desenvolupar qualsevol professió des d'on lluitar contra el feixisme i construir una futura Espanya (Nuestra Bandera, 11 de novembre de 1937).
Des de la Unió de Xiques es va interessar, a més, per la formació intel·lectual, física i professional de les joves, i per la creació de cases-bressol per als fills i les filles de les treballadores. En octubre de 1937 fou nomenada responsable del Secretariat Femení de la Federació Provincial de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) i fou integrant de l'Aliança Juvenil Antifeixista. Va intervenir en mítings de l'Agrupació de Dones Antifeixistes en la província, on animava a la lluita antifeixista. En juliol de 1938, es va incorporar a l'executiva nacional de les JSU i es va traslladar a Madrid.
Després de la fi de la guerra, es va exiliar a l'URSS, on estudià a l'escola Plániemaya amb altres quadres polítics del Partit Comunista d'Espanya. Va morir probablement el 1999, a Madrid.
|
[
"Qui era Felisa Melendo Alonso?",
"Quina posició ocupava, durant el conflicte bèl·lic, dins d'una agrupació d'Alacant?",
"A què va incitar les dones, la Felisa des de l'agrupació?",
"A qui va sol·licitar assistència?",
"Què denotava, segons ella, la invitació de l'estat a què les dones s'incorporessin al mercat laboral?",
"On va expressar aquesta idea la Felisa?",
"Contra què havien de combatre les dones, segons ella?",
"Amb quin propòsit?",
"On ho va dir, això?",
"Per quines temàtiques es va sentir atreta la Felisa?",
"Quin càrrec va ocupar a les JSU?",
"A quina organització fan referència aquestes sigles?",
"De quina altra organització va ser membre?",
"Des de quins esdeveniments incitava a l'antifeixisme?",
"Per què va anar a viure a la capital d'Espanya?",
"On va refugiar-se un cop acabada la Guerra Civil Espanyola?",
"Allà va rebre una formació?"
] |
{
"answer_end": [
89,
169,
342,
521,
905,
944,
1076,
1107,
1149,
1349,
1490,
1490,
1540,
1657,
1756,
1811,
1845
],
"answer_start": [
0,
91,
246,
495,
749,
737,
959,
1050,
1079,
1151,
1370,
1448,
1493,
1542,
1678,
1758,
1789
],
"input_text": [
"Una dirigent comunista valenciana.",
"La de secretària.",
"A col·laborar amb l'esforç bèl·lic.",
"Al govern.",
"Que no es considerava a les dones com a éssers inferiors als homes.",
"A Nuestra Bandera, 5 d'octubre de 1937.",
"Contra el feixisme.",
"El de construir una futura Espanya.",
"A Nuestra Bandera, 11 de novembre de 1937.",
"Per la formació intel·lectual, física i professional de les joves, i per la creació de cases-bressol per als fills i les filles de les treballadores.",
"El de responsable del Secretariat Femení de la Federació Provincial.",
"A les Joventuts Socialistes Unificades.",
"De l'Aliança Juvenil Antifeixista.",
"En mítings de l'Agrupació de Dones Antifeixistes.",
"Perquè es va incorporar a l'executiva nacional de les JSU.",
"A l'URSS.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Com el dia assenyalat no havia de poder anar per a les joies, el segon pujà a advertir-ho a la promesa, i el dijous promesa i pare anaren a veure a l'hereu. Aquest era més mort que viu, però encara somrigué a la minyona amb un esblaimat somrís de felicitat, al veure-la.
S'encertà a anar-hi el metge, i el pare d'ella, a l'eixir de la cambra, l'aturà en un recó.
-Perdoni, senyor… ¿Vol dir que aquest noi se pot casar?
-Casar? -féu el metge amb un pam d'ulls.- I ara! Qui pensa en aquests disbarats?
-Es que es tenen paraula amb la meva filla…
-Alabat sia Déu! ¿No veieu que està a les acaballes de la malaltia? ¡Fora que sigueu tots assassins!…
El metge se n'anà; pare i filla es quedaren i aquell vespre tornà a haver-hi consell vora el foc.
L'endemà de matí l'amo de la casa entrà al cambró de son fill…
Estava tot torbat, tot neguitós… L'hereu ho va notar.
|
[
"Qui va ascendir?",
"A fer què?",
"Quin dia de la setmana van anar a visitar el promès?",
"Qui?",
"Què li passava al jove?",
"Es va mostrar malhumorat?",
"Contràriament, quina va ser la seva reacció en veure la noia?",
"Com se sentia?",
"Qui més va visitar l'hereu?",
"Què li va consultar el progenitor de la promesa?",
"El metge es va sorprendre d'aquella idea?",
"Per què li preguntava el progenitor?",
"El doctor considerava que el jove estava sa?",
"Llavors com estava?",
"Què es va celebrar a la nit?"
] |
{
"answer_end": [
75,
102,
155,
155,
184,
256,
256,
256,
299,
418,
499,
542,
610,
610,
744
],
"answer_start": [
62,
71,
106,
116,
131,
186,
191,
237,
271,
303,
419,
500,
562,
562,
694
],
"input_text": [
"El segon.",
"A advertir-ho a la promesa.",
"El dijous.",
"La promesa i el pare.",
"Que era més mort que viu.",
"No.",
"Somrigué a la minyona amb un esblaimat somrís de felicitat.",
"Feliç.",
"El metge.",
"Si aquell noi es podia casar.",
"Sí.",
"Perquè tenien paraula amb la seva filla.",
"No.",
"A les acaballes de la malaltia.",
"Un consell vora el foc."
]
}
|
mitologia
|
La religió dels gals és el nom de ritus i creences dels antics gals. Constitueix una barreja d'elements provinents del politeisme celta amb assimilacions de la religió romana i va perdurar fins al triomf del cristianisme a la regió. Al segle v, concretament, es van prohibir tot els rituals gals per pagans però van continuar sent practicats en la clandestinitat fins ben entrada l'edat mitjana, sota formes de religiositat popular. El coneixement d'aquesta religió prové de troballes arqueològiqus, inferències de la mitologia comparada i testimonis forans (especialment romans), ja que no es conserven escrits que descriguin mites o pràctiques gal·les com a font primària. Algunes d'elles van ser cristianitzades i difoses per reculls com la Llegenda àuria.
Una dificultat afegida a la manca de fonts directes escrites és la diversitat de noms per referir-se als mateixos déus: conviuen teònims locals amb apel·latius per evitar pronunciar el nom directament (un tabú associat al poder diví d'aquest) i amb les assimilacions de divinitats romanes, de manera que de vegades és difícil saber si es tracta de dvinitats diferents o de variants d'un mateix culte.
El panteó gal estava presidit per Lug, inventor de les arts, que va donar nom a la ciutat de Lió. Va prendre trets dels déus grecs Apol·lo i romà Mercuri. També estava molt estès el culte a Cernunnos, déu lligat a la vida salvatge i que provindria directament d'algun déu menor de la religió protoindoeuropea que hauria crescut en importància, especialment a la regió nord de la Gàl·lia. La deessa Epona simbolitzava la relació amb els cavalls, de gran importància a tota Europa, apart de la fertilitat i el pas a l'altre món després de la mort. Va ser adorada pels soldats romans, que la van sumar als déus d'origen. Teutatès guardava l'essència de cada tribu gal·la. Existeixen altres divinitats celtes venerades en alguna part concreta de la Gàl·lia.
En diversos llocs es troben referències a l'adoració de tres figures femenines, mig deesses mig abstraccions, anomenades "mares", que sempre es representen com una tríada i que serveixen per invocar la màgia associada a la vida civilitzada. Aquesta màgia es complementària de la de la natura coneguda pels druides i es lliga al lloc de culte, normalment un poble o ciutat, que conté una representació específica d'aquestes mares. Els druides constitueixen l'escalafó més alt de la classe sacerdotal, de gran importància a la cultura celta. Transmeten uns sabers esotèrics lligats a la comunicació amb les forces de l'entorn i els déus. La majoria de pràctiques es feia al voltant de llocs sagrats com rius o arbres però també es comptava amb temples específics, que reben el nom de fanum.
Se celebraven les quatre grans festes celtes: Samhain o inici d'any, Imbolc al febrer per garantir bones collites durant l'any, Beltane al maig per als rituals de canvi d'estació i Lugnasad a l'agost per repartir els béns i dur a termes les principals cerimònies civils (judicis, casaments, inici d'obres...). Apart es duien a terme ritials per peticions específiques (com adversitats meteorològiques) o per celebrar reunions polítiques entre cabdills de relleu.
|
[
"Què s'entén per la religió dels gals?",
"Quines influències engloba?",
"Fins quan va estar establerta al territori?",
"Quan es va interrompre?",
"Per quina raó?",
"Van perdre's completament?",
"Com sabem de l'existència de la religió dels gals?",
"Amb quins problemes es troben els investigadors de la temàtica?",
"Com és que les mateixes divinitats reben moltes denominacions diferents?",
"Per quina raó s'intentava esquivar el nom de la divinitat?",
"Quin déu estava al capdamunt de la jerarquia?",
"Quin altre era important?",
"I quina divinitat femenina també ho era?",
"Què són les mares a les quals es fa referència en el text?",
"I quines festivitats s'esmenten?"
] |
{
"answer_end": [
67,
174,
231,
306,
306,
362,
557,
878,
1048,
1002,
1198,
1360,
1639,
2085,
2973
],
"answer_start": [
0,
69,
177,
233,
233,
307,
433,
760,
880,
908,
1161,
1316,
1549,
1971,
2704
],
"input_text": [
"Els ritus i creences dels antics gals.",
"Elements provinents del politeisme celta amb assimilacions de la religió romana.",
"Fins al triomf del cristianisme a la regió.",
"Al segle v.",
"Perquè es van prohibir tot els rituals gals per pagans.",
"No.",
"A través de troballes arqueològiqus, inferències de la mitologia comparada i testimonis forans.",
"Amb la manca de fonts directes escrites i amb la diversitat de noms per referir-se als mateixos déus.",
"Perquè conviuen teònims locals amb apel·latius per evitar pronunciar el nom directament i amb les assimilacions de divinitats romanes.",
"Per un tabú associat al poder diví d'aquest.",
"Lug.",
"Cernunnos.",
"Epona.",
"Tres figures femenines, mig deesses mig abstraccions, que sempre es representen com una tríada.",
"Samhain, Imbolc, Beltane i Lugnasad."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Acteó (en grec Άκταίων -αίονος, Aktaion, i Ἀκτέων -έωνος; en llatí Actæōn -ŏnĭs[a]) és un caçador, fill d'Aristeu i Autònoe a Beòcia, que va patir la ira d'Àrtemis per una ofensa.
El centaure Quiró el va formar en l'art de la caça i va morir destrossat pels seus propis gossos, dels que en tenia cinquanta, i tant Ovidi com Gai Juli Higí en donen els seus noms. La causa d'aquest fet s'explica de dues maneres diferents. En una versió del mite, Àrtemis estava banyant-se nua als boscos propers a la ciutat beòcia d'Orcomen quan Acteó es va topar amb ella i es va quedar mirant-la, fascinat per la seva bellesa. Quan Àrtemis el veié el va transformar en un cérvol i va manar que els seus gossos de caça que el matessin. Els gossos el van matar i devorar. Més tard, Quiró els trobà vagant pel bosc i construí una estàtua en honor del seu amo.
Altres versions del mite estableixen que l'ofensa va venir de vantar-se de ser millor caçador que Àrtemis, tal com expressa Eurípides a Les Bacants:
Apol·lodor el Gramàtic, per la seva banda afirma que Acteó era rival de Zeus per als favors de Sèmele i el déu el va matar perquè havia demanat la seva mà. Diodor de Sicília considera que Acteó volia casar-se amb Àrtemis. Pausànias diu que va veure prop d'Orcomen la roca on Acteó s'havia aturat a descansar i des d'on havia vist la deessa nua mentre es banyava, però creu que els gossos van matar Acteó per un atac de bogeria. Una tradició de la ciutat d'Orcomen, que recull Pausànias, deia que l'esperit d'Acteó rondava vora la roca i que un oracle va manar als habitants de la ciutat que recollissin les seves restes i les enterressin, i que fixessin una imatge de ferro de l'heroi damunt de la roca que encara existia en temps de Pausànias. Els habitants d'Orcomen oferien cada any sacrificis en aquell lloc.
Acteó va ser també un fill de Melissos, net d'Àbron, que es va escapar d'Argos cap a Corint per por de la tirania de Feidon. Arquies de Corint se'n va enamorar i se'l va voler emportar, però a la lluita entre Arquies i Melissos el que va morir fou Acteó. Melissos va presentar una queixa a la celebració dels Jocs Ístmics pregant als deus que el vengessin, i es va tirar des d'una roca. Posteriorment Corint va patir una pesta i una sequera i l'oracle va dir que havien de propiciar Posidó i venjar Acteó. Arquies va fugir a Sicília on va fundar Siracusa, segons diuen Plutarc, Pausànias, Tucídides i Estrabó.
|
[
"Qui era Acteó?",
"Què va haver de suportar?",
"De qui havia estat deixeble Acteó?",
"Quina és la injúria que Acteó va cometre contra Àrtemis?",
"En què el va convertir ella?",
"I què va fer llavors?",
"És així com va perdre la vida Acteó?",
"Qui va topar-se amb els gossos?",
"Segons una variació de la història, quina acció d'Acteó va provocar la deessa?",
"Qui va parlar d'Acteó?",
"I, segons ell, amb qui tenia enemistat Acteó?",
"Qui més va escriure sobre Acteó?",
"I per últim?",
"Quin matís va fer aquest sobre la mort d'Acteó?",
"A quin altre personatge fa referència el nom d'Acteó?",
"A qui va captivar?"
] |
{
"answer_end": [
124,
205,
257,
606,
689,
744,
779,
822,
973,
1075,
1093,
1237,
1324,
1443,
1868,
1989
],
"answer_start": [
0,
161,
207,
472,
638,
692,
746,
781,
868,
1017,
1059,
1173,
1239,
1380,
1830,
1955
],
"input_text": [
"Segons la mitologia grega, era un caçador.",
"La ira d'Àrtemis.",
"Del centaure Quiró.",
"Mirar Àrtemis mentre estava banyant-se nua.",
"En un cèrvol.",
"Manar que els seus gossos de caça que el matessin.",
"Sí.",
"Quiró.",
"Vantar-se de ser millor caçador que Àrtemis.",
"Apol·lodor el Gramàtic.",
"Amb Zeus.",
"Diodor de Sicília.",
"Pausànias.",
"Que els gossos van matar Acteó per un atac de bogeria.",
"A un fill de Melissos.",
"A Arquies de Corint."
]
}
|
bios
|
Maria Matilde Almendros i Carcasona (Manresa, Bages, 10 d'octubre de 1922 - Barcelona, 14 de setembre de 1995) fou una actriu i locutora de ràdio catalana. Va començar a fer teatre, mentre estudiava a l'escola d'Arts i Oficis i treballava en una fàbrica de sabates. El 1940 va fer la primera aparició radiofònica a EAJ 51 Ràdio Club Manresa, mentre debutava com a primera actriu del Teatre Apolo.
Casada de ben jove, abandonà temporalment la seva carrera professional per traslladar-se a viure a Barcelona. A partir de l'any 1943 va tornar als escenaris i tornar a actuar al Teatre Romea, on va participar l'any 1952 a l'obra L'amor viu a dispesa de Josep Maria de Sagarra, juntament amb Maria Vila i Emília Baró. Degut al seu èxit, l'any 1953 ingressà a la companyia titular del teatre. Al costat de Màrius Cabré esdevingué la protagonista dels drames d'Àngel Guimerà, en especial Terra baixa, que es representà arreu de Catalunya. Després formà una companyia pròpia dedicada al repertori tradicional català.
El mateix any, 1943, s'incorporà al grup teatral de Ràdio Barcelona, sota la direcció del mestre Armand Blanch. A finals de la dècada dels quaranta, va conèixer el cap de programes de Radio Nacional de España a Barcelona, Joan Viñas i Bona, que la va convèncer per fer teatre a Radio Nacional i, des de l'any 1954, li va proporcionar col·laboracions com a locutora de Radio Nacional de España a Catalunya. Entre els programes amb més èxit destaquen, el magazine musical Fantasía amb Federico Gallo i Jorge Arande, i el programa diari De España para los Españoles, emès des del 1964 fins al 1978, on presentava peces musicals sol·licitades pels familiars d'emigrants espanyols a l'estranger, sobretot a Europa, i molt sovint acompanyades de missatges o lectures de cartes emotives.
Considerada com una de les precursores de les primeres emissions de ràdio en català després de la Guerra Civil espanyola, participà en la fundació Ràdio 4 on fou la primera veu que s'escoltà en l'emissió inaugural de la mateixa ràdio, el 13 de desembre de 1976. Va participar en els programes Temps obert, La veu de la sardana, Paraula i pensament o Lliçons de catalá. Per altra banda, gràcies a la seva qualitat de veu, dicció i habilitats interpretatives va desenvolupar una notable carrera com a actriu de doblatge en castellà.
Molt coneguda popularment, intervingué a la sèrie de televisió Doctor Caparrós protagonitzada per Joan Capri, emesa a Televisió Espanyola en les desconnexions del circuit català. La sèrie tingué gran èxit a Catalunya i rebé un Premi Ondas l'any 1980 com a Millor Programa Nacional de Televisió.
A les eleccions generals espanyoles de 1977 es presentà a la província de Barcelona pel Pacte Democràtic per Catalunya, però no sortí escollida.
Durant la seva carrera professional, va rebre nombrosos premis i guardons, entre els quals destaquen el Premi Ondas com a millor de locutora de ràdio l'any 1969 i la Creu de Sant Jordi l'any 1990, com a reconeixement a la seva carrera professional.
Després d'una llarga malaltia, va morir a Barcelona el 15 de desembre de 1995. Com a homenatge pòstum, a Barcelona es troben uns jardins a l'interior d'una illa del barri de l'esquerra de l'Eixample anomenats Jardins de Maria Matilde Almendros en honor seu.
|
[
"Quan va néixer la Maria Matilde Almendros?",
"I morir?",
"A què es va dedicar?",
"En la seva etapa de formació, quin ofici exercia?",
"A quina sala va actuar per primera vegada com a protagonista?",
"Per què va interrompre la seva carrera?",
"Quan la va reprendre?",
"Amb quines actrius va treballar a L'amor viu a dispesa?",
"De quin autor en va representar diverses obres?",
"I quina obra la portà de gira per Catalunya?",
"Quin contacte va fer als anys quaranta?",
"Quina oportunitat li va oferir en l'àmbit radiofònic?",
"En què va ser pionera?",
"A quins espais radiofònics va aparèixer?",
"Quines distincions va rebre la Maria?"
] |
{
"answer_end": [
110,
110,
154,
264,
395,
505,
553,
712,
868,
931,
1249,
1414,
1911,
2158,
2957
],
"answer_start": [
0,
0,
111,
182,
349,
397,
507,
617,
788,
870,
1122,
1306,
1791,
2053,
2799
],
"input_text": [
"El 10 d'octubre de 1922.",
"El 14 de setembre de 1995.",
"Fou una actriu i locutora de ràdio catalana.",
"Treballava en una fàbrica de sabates.",
"Al Teatre Apolo.",
"Per traslladar-se a viure a Barcelona.",
"A partir de l'any 1943.",
"Amb Maria Vila i Emília Baró.",
"D'Àngel Guimerà.",
"Terra Baixa.",
"El cap de programes de Radio Nacional de España a Barcelona, Joan Viñas i Bona.",
"Col·laboracions com a locutora de Radio Nacional de España a Catalunya.",
"En fer emissions de ràdio en català després de la Guerra Civil espanyola.",
"A Temps obert, La veu de la sardana, Paraula i pensament o Lliçons de català.",
"El Premi Ondas com a millor de locutora de ràdio l'any 1969 i la Creu de Sant Jordi l'any 1990."
]
}
|
vilaweb
|
El judici per decidir la propietat de les 111 obres d'art de la Franja que es troben al Museu de Lleida es farà al jutjat número 1 de Barbastre el 16 i 17 de maig de 2019. Així ho va decidir el jutge després de la vista prèvia d'aquest dijous. Està previst que s'allargui dos dies ja que se citarà una vintena de persones entre testimonis i pèrits. El jutge ha acceptat la majoria de les proves documentals sol·licitades així com la declaració al judici del bisbe de Lleida, Salvador Giménez-Valls, el bisbe de Barbastre-Montsó, Ángel Pérez Pueyo, i també l'anterior bisbe de Barbastre, Alfonso Milián, entre d'altres testimonis. El jutge ha acceptat la petició del bisbat de Barbastre-Montsó que va demanar a la vista prèvia que el bisbe de Lleida, Salvador Giménez Valls, declari en el judici per decidir la propietat de les 111 obres d'art de la Franja que es troben al Museu de Lleida. El Consorci del Museu de Lleida no ha fet públiques encara les seves peticions. Segons fonts del bisbat de Barbastre, la part catalana hauria demanat també la declaració al judici del bisbe de Barbastre-Montsó, Ángel Pérez Pueyo, i el jutge ho hauria concedit. Barbastre també aportarà com a testimoni l'anterior bisbe, Alfonso Milián, que hauria signat un acord amb Piris en què reconeixeria que les parròquies aragoneses eren les propietàries de les 111 peces. De fer, l'advocat del bisbat de Barbastre-Montsó, Joaquín Guerrero, ja va assegurar aquest dijous que hi ha 24 documents signats davant el nunci i reconeixements del bisbat de Lleida dient que aquestes peces son de les parròquies d'on procedeixen. Lamentava també el fet que, un cop coneguda la demanda, Piris digués que 83 de les peces eren de Lleida. Antecedents El Bisbat de Barbastre-Montsó va interposar el 13 de febrer una demanda civil contra el Bisbat de Lleida i el Consorci del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal per exigir a la Generalitat i al mateix bisbat que lliurin els 111 béns artístics. Són peces originàries de parròquies de la Franja de Ponent, que fins al 1995 havien format part de la Diòcesi de Lleida, fins que aquesta es va dividir. La denúncia es va fer després que el 31 d'octubre de 2017 no s'arribés a cap acord en un acte de conciliació celebrat al jutjat de Lleida i al qual no va assistir cap representant del consorci. Abans s'havia intentat resoldre el conflicte per la via eclesiàstica però la part lleidatana no ha fet cas les tres resolucions vaticanes que donen la raó a l'Aragó.
|
[
"Què es vol determinar?",
"On es farà el procediment judicial?",
"Quina duració tindrà?",
"Per quina raó?",
"Què ha aprovat el jutge?",
"I què més?",
"Què és Barbastre-Montsó?",
"Qui actua en la seva defensa?",
"I què ha afirmat Guerrero?",
"Què li sap greu?",
"Què va passar al mes de febrer?",
"Amb quin objectiu?",
"On eren els objectes en un inici?",
"Quan van deixar de pertànyer a la congregació religiosa?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
103,
143,
170,
242,
628,
836,
692,
1419,
1599,
1704,
1876,
1958,
2018,
2111,
2111
],
"answer_start": [
0,
104,
144,
172,
349,
630,
651,
1361,
1411,
1601,
1718,
1877,
1960,
2020,
2024
],
"input_text": [
"La propietat de les 111 obres d'art de la Franja que es troben al Museu de Lleida.",
"Al jutjat número 1 de Barbastre.",
"El 16 i 17 de maig de 2019.",
"Perquè així ho va decidir el jutge després de la vista prèvia d'aquest dijous.",
"La majoria de les proves documentals sol·licitades així com la declaració al judici del bisbe de Lleida, Salvador Giménez-Valls, el bisbe de Barbastre-Montsó, Ángel Pérez Pueyo, i també l'anterior bisbe de Barbastre, Alfonso Milián, entre d'altres testimonis.",
"La petició del bisbat de Barbastre-Montsó que va demanar a la vista prèvia que el bisbe de Lleida declari en el judici.",
"El bisbat.",
"Joaquín Guerrero.",
"Que hi ha 24 documents signats davant el nunci i reconeixements del bisbat de Lleida dient que aquestes peces son de les parròquies d'on procedeixen.",
"Que, un cop coneguda la demanda, Piris digués que 83 de les peces eren de Lleida.",
"Que el Bisbat de Barbastre-Montsó va interposar el 13 de febrer una demanda civil contra el Bisbat de Lleida i el Consorci del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal.",
"El d'exigir a la Generalitat i al mateix bisbat que lliurin els 111 béns artístics.",
"A les parròquies de la Franja de Ponent.",
"En 1995.",
"Perquè aquesta es va dividir."
]
}
|
books
|
-Però, bé… ¿quin és aquest llibre misteriós que revel·la en nostres dies països ignorats, plens de tresor per a tothom desconeguts?- va interrompre un dels oients.
-Demano un compàs d'espera… Tot és sabrà…- va replicar serenament l'empordanès com si trobés íntima delectació en la curiositat excitada dels concurrents. -Al cap de tres mesos i mig o quatre, tornava a ésser a l'Empordà, i el pare em sortia a rebre. -Pare, lo del llibre és tot veritat. He vist aquell món feréstec ple d'alzines, retratat a la novel·la, i la pintura no pot ésser més exacta del començament a la fi. Es impossible trobar enlloc unes muntanyes més riques ni una població més pobra. En mig d'aquella riquesa per explotar, hi viu la gent més miserable de la terra. Més s'estimen morir de fam que treure profit d'aquelles immenses suredes, espeses, impenetrables i embrollades, com si mai hi hagués posat els peus ningú. Els propietaris les tenen abandonades d'anys i panys, per natural deixadesa i per por als bandolers que infesten el país. Per un bossí de pa es poden adquirir extensions inacabables de terrer en aquell món desconegut, cobert de boscatge inextricable… Jo hi aniré, pare, jo hi aniré a fer-me'ls meus. Amb una dotzena de minyons resoluts que me'n duré d'aquí, imposaré respecte als bandolers, aclariré aquells boscos, i amb la primera pelada que es faci a les sureres, n'hi haurà prou per a pagar les terres que hagi comprat… I el programa es va acomplir al peu de la lletra, i des de fa vint-i-un any sóc mestre i senyor d'una gran part d'aquell immens territori que un llibre em va descobrir!
-¿I encara no es pot saber de quin llibre es tracta?- va fer un de la penya, desesperat.
-¿No he dit que era la novel·la més famosa d'aquest món? Doncs si es tracta de la novel·la més famosa, ¡quina altra ha d'ésser sinó el Quijote!
-El Quijote?- va exclamar tothom.
|
[
"Què va preguntar algú?",
"En fer-ho, va tallar el discurs d'algú altre?",
"Qui va interrompre?",
"D'on era la persona que donava el discurs?",
"Què semblava que sentís?",
"Qui li donava la benvinguda quan tornava a la seva terra d'origen?",
"Què li va assegurar que havia contemplat, al seu progenitor?",
"Quins dos elements contrastants convivien en aquell territori?",
"Els seus habitants, què preferien abans que aprofitar-se dels seus recursos naturals?",
"Quin tipus de bosc hi havia, allà?",
"I estava sent cuidat pels titulars dels terrenys?",
"Què temien?",
"Quin era el pla del protagonista?",
"Amb què pagarà els terrenys?",
"Ho ha aconseguit?",
"A través de quina obra havia conegut aquell territori?"
] |
{
"answer_end": [
131,
163,
162,
242,
318,
414,
518,
661,
854,
816,
951,
1019,
1197,
1421,
1591,
1823
],
"answer_start": [
1,
133,
133,
207,
207,
321,
453,
582,
744,
800,
899,
977,
1150,
1317,
1425,
1785
],
"input_text": [
"Quin era aquell llibre misteriós que revel·lava en nostres dies països ignorats, plens de tresor per a tothom desconeguts.",
"Sí.",
"Un dels oients.",
"De l'Empordà.",
"Íntima delectació.",
"El pare.",
"Aquell món feréstec ple d'alzines, retratat a la novel·la.",
"Unes muntanyes riques i una població pobra.",
"Morir de fam.",
"La sureda.",
"No.",
"Els bandolers que infesten el país.",
"Anar-hi i fer-se'ls seus.",
"Amb la primera pelada que es faci a les sureres.",
"Sí.",
"Del Quijote."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Feres (en grec antic Φέρης) va ser un fill de Jàson i de Medea.
La seva mare el va matar, al mateix temps que al seu germà Mèrmer. A la ciutat de Corint hi havia un culte als "fills de Medea" i s'explicava aquesta història: Jàson i Medea van viure un temps a Corint acollits pel rei Creont, fins al dia en què Creont va voler casar la seva filla Creüsa amb Jàson, i va decretar que Medea fos desterrada. Ella va aconseguir endarrerir un dia la seva marxa i va aprofitar-lo per a venjar-se. Va impregnar amb verí un vestit i l'envià a Creüsa per mitjà dels seus fills, dient que no li guardava rancor. Quan la princesa es va posar el vestit, la roba es va incendiar i Creüsa es va cremar, igual que el seu pare que va anar a socórrer-la. El palau també va acabar consumit per les flames. Unes versions diuen que els dos fills de Medea també van cremar o bé, i aquesta és la versió més estesa, que Medea matà Feres i Mèrmer quan va marxar de Corint, ja que eren fills de Jàson, l'infidel.
Viccionari
|
[
"Qui eren els progenitors de Feres?",
"Qui el va assassinar, a ell?",
"I a qui més?",
"A quin municipi es venerava els germans?",
"Quina relació hi havia hagut entre els progenitors i el municipi, segons una llegenda?",
"A què va forçar a Jàson, el monarca?",
"I va expulsar a Medea?",
"Medea va tornar mal per mal?",
"Com?",
"Creüsa es va abrigar amb la roba que li havia regalat Medea?",
"Què li va passar llavors?",
"I al monarca?",
"Per què?",
"Els germans també van perdre la vida a causa de l'incendi?",
"Quina altra explicació es dona de la seva mort?"
] |
{
"answer_end": [
89,
115,
156,
218,
292,
389,
429,
515,
593,
666,
713,
736,
762,
877,
1012
],
"answer_start": [
27,
91,
104,
158,
251,
318,
393,
431,
517,
628,
668,
694,
715,
814,
878
],
"input_text": [
"Jàson i Medea.",
"La seva mare.",
"Al seu germà Mèrmer.",
"A Corint.",
"Hi van viure un temps.",
"A casar-se amb la seva filla Creüsa.",
"Sí.",
"Sí.",
"Va impregnar amb verí un vestit i l'envià a Creüsa per mitjà dels seus fills.",
"Sí.",
"Que la roba es va incendiar i Creüsa es va cremar.",
"El mateix.",
"Perquè va anar a socórrer-la.",
"Sí.",
"Que Medea matà Feres i Mèrmer quan va marxar de Corint, ja que eren fills de Jàson, l'infidel."
]
}
|
books
|
Un cop ben avinguts, salvàrem el perill en un moment, deixant endarrera les seques baladreres.
Després vàrem entrar en un esparagol ombradís on el tràngul gairebé no s'hi sentia i s'hi respirava un aire suau, agradosament enflairat de marisc. Allí vàrem descansar una petita estona, i començàrem a pescar. En Volivarda s'apoderà del famós volantí d'en Canari, l'escà amb caragolins que li presentàrem trencats, i de seguida l'anà amollant a la mar fins que el plom fregà tot just les sapes del fons. Fou un moment d'emoció. ¡Amb quin afany ens abocàrem a la banda, desitjosos de veure com els peixos se tirarien a l'ormeig!
L'aigua era puríssima, i estava impregnada d'una claror verdosa que permetia distingir fins i tot els més petits brins de l'herba negrenca que encatifava el sòl marí.
Al cap d'un moment en Paiús em tocà el braç, dientme : -Ara, ara!- I llavors, tal com s'aixeca a l'entorn d'un vianant que travessa un xopoll un núvol de mosques i d'espia dimonis que estaven amagats entremig dels joncs i boves, vaig veure sortir dels herbatges submarins una munió de peixets virolats i bellugadissos, que s'alçaven a l'entorn del volantí. Bullien, anguilejaven, pujaven, baixaven i morrejaven atrevidament l'esquer, precipitant-s'hi a fortes embornades i disputant-se els trossets que podien arrencar de l'ham. -¡Redéu, que n'hi han!- exclamava en Canari. Però en Volivarda feia mala cara i deia : -Això es gurrama, peiximinuti… No n'ajarem cap. Són criaturetes, i nosaltres hem d'anar pes veis.-
Seguint els consells d'en Volivarda, donàvem de tant en tant algun cop de rem per canviar de lloc. En Paiús s'impacientava. -¿De què redimontri ens deu venir, aquesta malastrugança?- anava mormolant. I de sobte exclamà: -¡Ja ho sé, vatua! Avui no m'hai senyat.- Va mullar-se els dits, submergint-los en el mar, com aquell que els fica a la pica de l'aigua beneita, i es senyà devotament. -¡A veure si rompem s'embruix conxos!
|
[
"On van accedir els protagonistes?",
"Què es podia olorar?",
"Allà hi van reposar?",
"I què més van fer a continuació?",
"De què es va apropiar en Volivarda?",
"Què volien admirar els companys?",
"El mar era transparent?",
"Quin company es va dirigir al narrador?",
"I què va advertir el narrador?",
"Què feien els animals?",
"N’hi havia molts?",
"En Volivarda tenia mal aspecte?",
"Els peixos eren aptes per a ser pescats?",
"Per què?",
"Què va fer en Paiús per revertir la mala sort?"
] |
{
"answer_end": [
140,
241,
263,
304,
358,
623,
753,
834,
1146,
1318,
1341,
1397,
1503,
1503,
1892
],
"answer_start": [
95,
180,
243,
283,
306,
525,
624,
791,
1020,
1148,
1322,
1365,
1438,
1438,
1630
],
"input_text": [
"En un esparagol ombradís.",
"Marisc.",
"Sí.",
"Pescar.",
"El famós volantí d'en Canari.",
"Com els peixos se tirarien a l'ormeig.",
"Sí.",
"En Paiús.",
"Una munió de peixets virolats i bellugadissos, que s'alçaven a l'entorn del volantí.",
"Bullien, anguilejaven, pujaven, baixaven i morrejaven atrevidament l'esquer, precipitant-s'hi a fortes embornades i disputant-se els trossets que podien arrencar de l'ham.",
"Sí.",
"Sí.",
"No.",
"Perquè eren criaturetes i ells havien d'anar pes veis.",
"Es senyà devotament."
]
}
|
vilaweb
|
La vice-presidenta de la Generalitat i consellera d'Igualtat, Mónica Oltra, ha explicat que s'ha modificat la llei valenciana contra la violència sobre la dona per a adaptar-la al conveni d'Istambul, de manera que s'amplia l'atenció a les dones que sofreixen qualsevol tipus de maltractament i s'inclouen nous supòsits de violència. Oltra ha indicat que l'ampliació de la norma, realitzada a través de la Llei de Mesures, respon a una de les grans demandes del moviment feminista i ‘afecta tant al concepte del que és violència contra les dones com a les manifestacions d'aquesta, així com el concepte del que és l'agressor, que s'àmplia als nous supòsits de violència'. D'aquesta manera, la violència contra les dones, en qualsevol de les seves manifestacions, passa a ser considerada una violació dels drets humans i s'inclouen, com a tal, nous conceptes, com els matrimonis forçosos o les pràctiques d'avortaments o esterilitzacions forçoses així com qualsevol imposició o abús sexual, amb independència de si es té o no relació de parella amb l'agressor, ha precisat l'administració en un comunicat. Tots aquests tipus de violència podran ser atesos per les professionals de la xarxa de Centres Dona 24 hores, que existeixen en diferents punts del País Valencià. La vicepresidenta també ha assenyalat que a partir d'ara, en el cas de les treballadores públiques que siguin víctimes de violència masclista, serà suficient comptar amb un certificat acreditatiu d'atenció especialitzada realitzat per un organisme públic competent en matèria de violència sobre la dona per a poder sol·licitar el trasllat, la baixa o l'adaptació de la seva jornada laboral. Una altra de les novetats és que, entre les mesures a impulsar per part de les administracions públiques per a informar i sensibilitzar sobre aquest tema, s'inclouen els programes de prevenció de la violència i de la promoció de nous models de masculinitat igualitària, ‘mitjançant el qüestionament de rols de gènere estereotipats i masclistes', ha indicat. Així mateix, la llei estableix que la Generalitat no podrà contribuir al sosteniment econòmic, per qualsevol formula de col·laboració, d'aquells mitjans de comunicació que incloguin publicitat masclista i de prostitució. La vice-presidenta ha destacat que l'adaptació de la llei al Conveni d'Istambul suposa un ‘gran avanç', ja que a més de ser jurídicament vinculant, ‘implica reconèixer la violència contra les dones més enllà del marc de les relacions sentimentals, passant a descriure'l com un problema social'. Pacte contra la violència masclista Oltra ha destacat que aquesta modificació normativa suposa un nou avanç en el marc del Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista, que ja porta dos anys en funcionament, i que ‘ha suposat un marc d'acord i de diàleg no sols entre les diferents forces polítiques, sinó de la societat en el seu conjunt'. L'acord té un període de compliment de cinc anys i, en el seu segon aniversari, ja compta amb el 82 per cent de les 293 mesures inicials en marxa, segons ha informat la vice-presidenta, qui ha explicat que s'ha decidit introduir algunes noves per a atendre la realitat del dia a dia, com és el cas de la citada Estratègia. En aquests moments, ja hi ha 166 mesures que estan realitzades o en execució permanent, 74 que estan en procés i 53 pendents de desenvolupament, ha desglossat Oltra, qui també ha indicat que en aquests dos anys 1.022 entitats i 12.108 particulars han subscrit el Pacte a través de la web. La vice-presidenta ha incidit en què el Pacte és un document viu i, com a tal, inclou noves fórmules per a lluitar contra les diferents formes de violència masclista que existeixen en la societat actual. En aquest sentit, ha recordat que aquest any passat es va decidir crear un grup de treball sobre com lluitar contra la violència sexual des de la perspectiva de l'educació afectivo-sexual. El Pacte també ha creat un altre nou grup per a dissenyar la figura de l'acompanyament a dones víctimes de violència masclista amb diversitat funcional, que és un col·lectiu doblement vulnerable i que requereix d'un suport específic en aquesta mena de situacions. Així mateix, ha recordat que un altre dels objectius que s'han marcat des del govern per a aquesta legislatura és l'aprovació d'una nova llei d'Igualtat, que naixerà d'un procés participatiu, obert i horitzontal, i que treballarà sobre la base de la igualtat d'oportunitats entre homes i dones, una ‘premissa bàsica en la lluita contra la violència masclista'.
|
[
"Qui és Mónica Oltra?",
"Què afirma que s’ha rectificat?",
"Amb quin objectiu?",
"Per quina via s’ha fet?",
"El canvi l'havia sol·licitat algú?",
"Quines noves nocions engloba la normativa?",
"Quin factor ja no serà determinant?",
"Qui s’escoltarà a les víctimes?",
"Què es demanarà a les empleades del sector públic que pateixin discriminació per raó de sexe?",
"Per fer què?",
"Segons aquesta llei, a què no podrà donar suport el govern del País Valencià?",
"A què s'ha acoblat la normativa?",
"Això implica una evolució?",
"L’acord és un escrit estàtic?",
"Amb quin objectiu s’ha format un equip, dins del Pacte?"
] |
{
"answer_end": [
74,
159,
198,
420,
479,
987,
1057,
1212,
1569,
1656,
2235,
2316,
2339,
3561,
4041
],
"answer_start": [
0,
62,
160,
354,
333,
819,
989,
1104,
1305,
1570,
2016,
2268,
2268,
3534,
3890
],
"input_text": [
"La vice-presidenta de la Generalitat i consellera d'Igualtat.",
"La llei valenciana contra la violència sobre la dona.",
"El d'adaptar-la al conveni d'Istambul.",
"A través de la Llei de Mesures.",
"Sí.",
"Els matrimonis forçosos o les pràctiques d'avortaments o esterilitzacions forçoses així com qualsevol imposició o abús sexual.",
"Si es té o no relació de parella amb l'agressor.",
"Les professionals de la xarxa de Centres Dona 24 hores.",
"Un certificat acreditatiu d'atenció especialitzada realitzat per un organisme públic competent en matèria de violència sobre la dona.",
"Sol·licitar el trasllat, la baixa o l'adaptació de la seva jornada laboral.",
"A aquells mitjans de comunicació que incloguin publicitat masclista i de prostitució.",
"Al Conveni d'Istambul.",
"Sí.",
"No.",
"El d'acompanyar a dones víctimes de violència masclista amb diversitat funcional."
]
}
|
books
|
-Aquí tenim un joc de cartes…
-Hi deu haver trampa!- diu la de l'entresol, que vol fer l'eixerida.
-Dona!… és clar… no hay juego sin trampa.
-D'aquestes cartes… vostè faci el favor de pensar-se'n una.
-No, jo no!- diu el nebot, que és a qui s'ha dirigit. -La senyora.
-Ai, no, no!… fóra capaç d'embruixar-me- respon la veïna fent la brometa.
-Ba, dona!… doncs vostè, senyor Mariano!- afegeix el senyor Vintró.
-Pensi-se-la vostè, home, que ho farà millor.
-Vamos, el papà…- diu el noi presentant-li les cartes fent un vano.
-Ja està pensada.
Naturalment, el noi l'endevina. El senyor Vintró aplaudeix i tots els demés també.
Dóna gust veure al bon home amb l'afició que s'ho mira: llàstima que tingui al costat la veïna del davant, que mai li calla amb la brometa de la Marguerideta… i dient a la senyora Tona que vigili. Ell prou li diu: -Escolti, dona! No pot fer net.
|
[
"Quin objecte presenta algú?",
"Algú creu que hi ha engany?",
"Qui?",
"Han d'escollir un element de la baralla?",
"Qui no ho vol fer?",
"A qui li cedeix el torn?",
"Aquesta accedeix a fer-ho ella?",
"És la mare del nebot?",
"Què diu?",
"Ho fa amb to de mofa?",
"A qui li suggereixen que ho faci, seguidament?",
"Qui ho diu?",
"Qui l'acaba escollint?",
"I què fa el mag?",
"Mentrestant, un senyor contempla l'escena amb atenció?"
] |
{
"answer_end": [
28,
50,
73,
199,
226,
266,
324,
324,
340,
340,
381,
409,
542,
574,
681
],
"answer_start": [
1,
31,
53,
142,
201,
201,
268,
309,
268,
309,
354,
384,
458,
544,
627
],
"input_text": [
"Un joc de cartes.",
"Sí.",
"La de l'entresol.",
"Sí.",
"El nebot.",
"A la senyora.",
"No.",
"No.",
"Que fóra capaç d'embruixar-la.",
"Sí.",
"Al senyor Mariano.",
"El senyor Vintró.",
"El papà.",
"L'endevina.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
Els cinc partits amb representació en el congrés espanyol per Alacant han coincidit a posar la reforma del sistema de finançament com l'element clau de la legislatura, ja que, segons han coincidit a afirmar alguns d'ells, resulta lesiu per als interessos del País Valencià i de la demarcació. En el transcurs d'un debat en la SER, els candidats de PP, PSPV, Ciutadans, Compromís i Unides Podem han reconegut la necessària modificació d'un model que està pendent de reforma d'ençà del 2014. El ministre de Ciència, Pedro Duque, cap de llista del PSPV per Alacant, ha reconegut que el sistema de finançament és ‘lesiu' per als valencians i per això s'ha compromès a iniciar el canvi del model de finançament, no obstant això, ha incidit en la necessitat d'aconseguir un nombre d'escons amb el qual ‘l'aritmètica' en el congrés espanyol permeti ‘grans majories'. Ha incidit que d'ençà del 2014, hauria d'haver-se revisat el model i ha enlletgit al PP que ‘aleshores sí que hi havia majories parlamentàries' per a dur-ho a terme. Enfront d'això, el candidat del PP, César Sánchez, ha demanat ‘no oblidar' la ‘gran manifestació' promoguda pel consell del Botànic a València per a reclamar el millor finançament i ha acusat els socialistes d'oblidar-se d'aquesta reclamació solament un mes després, quan va arribar al govern Pedro Sánchez. ‘Els ciutadans han de pensar que riem d'ells', ha lamentat Sánchez que ha recordat que un millor finançament és clau per a implementar polítiques en matèria d'educació i mesures socials, així com infraestructures. La candidata de Ciutadans, Marta Martín, ha dit sentir-se ‘fluixejada' i ha donat la ‘culpa' al bipartidisme perquè ha estat ‘donant llargues' i ‘queixant-se' quan han tingut, al seu judici, la possibilitat de modificar el model: ‘Ens estaven prenent el pèl'. Per la seva banda, des d'Unides Podem, Txema Guijarro, ha incidit en el fet que PIB valencià és inferior a la mitjana i que, malgrat això, el País Valencià segueix aportant al sistema. Ha plantejat el problema del ‘dèficit en inversions' i ha sostingut que la solució ‘passa per la renegociació' en la qual ha de tindre's en compte ‘una condonació parcial o total del deute per a escometre les inversions'. Finalment, des de Compromís, Ignasi Candela, ha recordat que el sistema actual és hereu dels models del PP de 2002 i del PSOE en 2009 i que són ‘absolutament lesius'. ‘Estem farts de ser ciutadans de segona', ha afirmat i ha assegurat que ‘en política com en la vida, fa més el que vol que el que pugues‘, i ha opinat que s'han d'implementar mecanismes de compensació. Candela ha plantejat a la resta de candidats per Alacant un gran acord per a exigir al pròxim govern espanyol el canvi de finançament i un mecanisme de compensació, però la seva proposta llançada en el debat no ha estat recollida per cap dels seus homòlegs.
|
[
"De quines agrupacions polítiques parla el text?",
"Què han convingut?",
"Per quina raó?",
"En quin context s’han trobat?",
"Què han confessat?",
"Qui és Pedro Duque?",
"Com ha catalogat al sistema tal com és ara?",
"Què ha remarcat?",
"Quina tasca s’hauria d’haver dut a terme a partir del 2014?",
"Què ha retret al PP?",
"Què no vol que es passi per alt, César Sánchez?",
"I, per la seva banda, què ha retret al PSOE?",
"Qui representa el partit de Ciutadans?",
"I d'Unides Podem?",
"I de Compromís?"
] |
{
"answer_end": [
69,
166,
291,
329,
488,
525,
635,
858,
488,
1024,
1205,
1332,
1587,
1861,
2258
],
"answer_start": [
0,
70,
168,
293,
331,
490,
563,
724,
434,
929,
1062,
1208,
1548,
1827,
2226
],
"input_text": [
"Dels cinc partits amb representació en el congrés espanyol per Alacant.",
"Que cal posar la reforma del sistema de finançament com l'element clau de la legislatura.",
"Perquè resulta lesiu per als interessos del País Valencià i de la demarcació.",
"En un debat en la SER.",
"La necessària modificació d'un model que està pendent de reforma d'ençà del 2014.",
"El ministre de Ciència.",
"Com a lesiu.",
"Ha incidit en la necessitat d'aconseguir un nombre d'escons amb el qual l'aritmètica en el congrés espanyol permeti grans majories.",
"La de reformar el model.",
"Que aleshores sí que hi havia majories parlamentàries per a dur-ho a terme.",
"La gran manifestació promoguda pel consell del Botànic a València per a reclamar el millor finançament.",
"Que s'oblidessin d'aquesta reclamació solament un mes després, quan va arribar al govern Pedro Sánchez.",
"Marta Martín.",
"Txema Guijarro.",
"Ignasi Candela."
]
}
|
mitologia
|
(60558) Echeclus és un planeta menor del Sistema Solar exterior, descobert pel Spacewatch en 2000 i inicialment classificat com un asteroide amb la designació provisional 2000 EC98. Observat en 2001 per Rousselot i Petit en l'observatori Besançon a França no va mostrar evidències d'activitat com a cometa, però a la fi de desembre de 2005 se li va detectar una coma. A principis de 2006 el CSBN li va donar la designació cometaria 174P/Echeclus.
Rep el seu nom del centaure Echeclus (en grec modern Έχεκλος) de la mitologia grega,
Echeclus és el segon cometa, després de Quiró, que és un altre centaure, que va ser anomenat com un asteroide.
A més de Quirón i Echeclus, existeixen altres tres objectes nomenats tant com a asteroides com a estels: (7968) Elst–Pizarro (133P/Elst–Pizarro), (4015) Wilson-Harrington (107P/Wilson-Harrington), i (118401) LINEAR (176P/LINEAR).
El 30 de desembre de 2005, quan distava 13,1 ua del Sol, es va observar que es desprenia un tros bastant gran de Echeclus, causant un gran núvol de pols. Els astrònoms han especulat sobre si aquest núvol de pols va ser causada per un impacte o per una mescla explosiva de substàncies volàtils.
Echeclus sembla que va tenir una explosió novament el juny de 2011 quan estava a 8,5 UA del Sol.
Echeclus aconseguirà el seu periheli en 2015.
Els centaures tenen vides dinàmiques curtes a causa de la seva forta interacció amb els planetes gegants. S'estima que Echeclus té una vida-mitjana orbital de prop de 610 kiloanys.
|
[
"Què és Echeclus?",
"Quan va ser observat per primera vegada?",
"Com va ser anomenat a partir de 2006?",
"A què fa referència el seu nom?",
"Què és Quiró, a banda de ser un personatge mitològic?",
"Hi ha cossos que s’inclouen dins de dues categories diferents?",
"Quines categories?",
"A quins cossos es refereix el text?",
"Quin dia de desembre hi va haver un fet rellevant?",
"I de quin any?",
"Què va passar?",
"Què es va generar en conseqüència?",
"Quines possibilitats han exposat els científics?",
"Es va tornar a produir un fet similar més endavant?",
"Per què es caracteritzen aquest tipus de planetes?"
] |
{
"answer_end": [
63,
97,
445,
530,
641,
746,
746,
871,
994,
898,
1025,
1025,
1165,
1233,
1414
],
"answer_start": [
8,
65,
368,
447,
532,
643,
643,
748,
873,
873,
873,
996,
1027,
1167,
1310
],
"input_text": [
"Un planeta menor del Sistema Solar exterior.",
"En 2000.",
"174P/Echeclus.",
"Al centaure Echeclus de la mitologia grega.",
"El primer cometa que va ser anomenat com un asteroide.",
"Sí.",
"Asteroides i estels.",
"A (7968) Elst–Pizarro (133P/Elst–Pizarro), (4015) Wilson-Harrington (107P/Wilson-Harrington), i (118401) LINEAR (176P/LINEAR).",
"El 30 de desembre.",
"De 2005.",
"Que es va desprendre un tros bastant gran de Echeclus.",
"Un gran núvol de pols.",
"Si aquest núvol de pols va ser causada per un impacte o per una mescla explosiva de substàncies volàtils.",
"Sí.",
"Per tenir vides dinàmiques curtes a causa de la seva forta interacció amb els planetes gegants."
]
}
|
books
|
«Home, vostès no diuen mai res de la carretera de Sant Andreu, que és un fàstic. En particular hi ha un tros de trenta cins metres (els vaig comptar), tan ple de sots, que no sols fa vergonya, sinó que pot ser causa de moltes desgràcies»
«Home, fa avui disset dies que a les nou en punt s'apagà el fanal de la cantonada del carrer dels Canvis. No sé si deu estar embussat el conducto o què; però lo cert és que ningú l'adoba. Digui'n alguna coseta»
«Home, ara tiren a terra una casa vella de davant de la meva, i en un tronc d'un arbre del jardí hi varen trobar una niuada de nou rates grossíssimes. Posi-ho en el diari, que és curiós. Ah! Escolti: els manobres ne van matar cinc i en va quedar una de mal ferida.»
«Home, en un any el número 14721 ha sortit premiat 5 vegades en la rifa dels Empedrats i el 14722 fa quinze anys que no ha sortit.»
En època d'eleccions, ell no para ni assossega. El veuran anar d'aquí, d'allí, animant als tebis, entusiasmant als calents, escalfant als reacios, comprometent a tots i repartint candidatures per tot a on arriba sa influència.
Per Nadal ell és el cap de colla que juga un bitllet enter de Madrid. Roda tot Barcelona buscant còmplices per veure si els toca la grossa, i fins escriu cartes a amics que té en certs poblets perquè s'hi interessin. Ell dóna recibos firmats a tots quants contribueixen a fer el computo i és el primer que mira el parte telegràfic que dóna raó del primer premi.
|
[
"Què reprotxa el protagonista?",
"I com és aquesta via?",
"Què en destaca?",
"Quan va passar l’avaria que esmenta a continuació?",
"I de què tractava?",
"Per què assenyala que podria haver-se causat?",
"Instiga a algú altre a parlar-ne al respecte?",
"Què s’ha enderrocat prop de la seva llar?",
"I què hi han descobert?",
"Quin dècim de loteria ha guanyat nombroses vegades?",
"I quin fa molt que no ho fa?",
"Quin esdeveniment de l’any s’esmenta seguidament?",
"On és, el protagonista, per les festes de desembre?",
"A quin sorteig participa?",
"Ho fa sol?"
] |
{
"answer_end": [
61,
79,
236,
319,
342,
389,
447,
509,
598,
775,
844,
867,
1162,
1212,
1360
],
"answer_start": [
1,
34,
81,
239,
287,
344,
426,
456,
513,
722,
802,
847,
1074,
1163,
1216
],
"input_text": [
"Que no diuen mai res de la carretera de Sant Andreu.",
"És un fàstic.",
"Un tros de trenta cins metres, tan ple de sots, que no sols fa vergonya, sinó que pot ser causa de moltes desgràcies.",
"Fa avui disset dies.",
"S'apagà el fanal de la cantonada del carrer dels Canvis.",
"Pel fet d'estar embussat el conducto.",
"Sí.",
"Una casa vella.",
"Una niuada de nou rates grossíssimes.",
"El número 14721.",
"El 14722.",
"Les eleccions.",
"A Barcelona.",
"A la grossa.",
"No."
]
}
|
bios
|
Marina Albiol Guzmán (Grau de Castelló, 1982) és una política valenciana d'EUPV. Fou elegida eurodiputada al Parlament Europeu en les eleccions de 2014 per Esquerra Unida del País Valencià (EUPV).
Nascuda en Grau de Castelló l'any 1982, Marina Albiol és diplomada en fisioteràpia i magisteri.
Des del 2000 és militant del PCPV i d'Esquerra Unida del País Valencià, de la que des del 2003 n'és membre del Consell Polític d'Esquerra Unida. Entre 2003 i 2007 va ser coordinadora de Joves d'Esquerra Unida del País Valencià. També és membre de la Comissió Política del PCPV i de la Plataforma per la III República.
Fou escollida diputada per la circumscripció de Castelló a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007 per la coalició Compromís pel País Valencià, que abandonà junt als seus companys d'EUPV per passar-se al grup de diputats no adscrits en el marc de la crisi de la coalició.
Repetidament ha acusat de corrupció a Carlos Fabra (ja que aquest hauria defraudat a Hisenda quasi 1 milió d'euros i no pot justificar l'origen de 3.713.796 euros) i critica la construcció d'un aeroport a Castelló de la mà també de Carlos Fabra, de dubtosa utilitat. Aquestos fets li valgueren una denúncia per injúries, presentada per Carlos Fabra, denúncia que finalment seria desestimada.
També ha denunciat l'existència de contractes irregulars de la Generalitat que beneficien a l'arquitecte Santiago Calatrava Valls, en concret ella mateixa va taure a la llum el suposat sobrecost del projecte del Centre de Convencions de Castelló pel qual Calatrava hauria cobrat 2'7 milions d'euros i que no ha començat a construir-se.
En novembre de 2010 fou escollida per encapçalar la llista d'EUPV per la província de Castelló a les eleccions a les Corts Valencianes de 2011. Com a diputada, s'ha convertit en una de les principals portaveus de la lluita contra la pràctica de la fracturació hidràulica a Castelló i contra les prospeccions petrolieres en la zona.
En 2011 va participar en la II Flotilla Rumb a Gaza i en 2013 en les Brigades que va organitzar UNADIKUM a Gaza.
En 2014 va ser triada en quart lloc en la candidatura de la coalició l'Esquerra Plural en les eleccions al Parlament Europeu de 2014 per a la VII Legislatura en què es va mostra crítica amb la política migratòria de la Unió Europea i la construcció de l'Europa fortalesa, i contrària a l'intent de cop d'estat de Juan Guaidó a Veneçuela.
|
[
"D’on és la Marina Albiol?",
"I quan va néixer?",
"Per què és coneguda?",
"A quin càrrec va ascendir el 2014?",
"Quins estudis reglats té?",
"De què és integrant des de 2003?",
"I quin càrrec té dins de la secció que agrupa els joves del partit?",
"El 2007 va ser exclosa de l’òrgan legislatiu valencià?",
"Què li ha recriminat a Carlos Fabra?",
"Quina ha estat la conseqüència d’aquesta observació?",
"Quin altre problema ha posat sobre la taula?",
"Quines reivindicacions lidera?",
"De quina iniciativa humanitària va prendre part el 2011?",
"Per què va ser escollida en 2014?",
"Què reprovava?"
] |
{
"answer_end": [
45,
45,
79,
151,
291,
436,
519,
759,
1133,
1208,
1410,
1947,
2000,
2194,
2332
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
81,
254,
329,
438,
611,
1055,
1156,
1281,
1777,
1949,
2062,
2195
],
"input_text": [
"De Grau de Castelló.",
"El 1982.",
"Per ser una política valenciana d'EUPV.",
"Al d'eurodiputada al Parlament Europeu.",
"Fisioteràpia i magisteri.",
"Del Consell Polític d'Esquerra Unida.",
"El de coordinadora.",
"No.",
"La construcció d'un aeroport a Castelló de la mà també de Carlos Fabra.",
"Una denúncia per injúries.",
"L'existència de contractes irregulars de la Generalitat que beneficien a l'arquitecte Santiago Calatrava Valls.",
"La lluita contra la pràctica de la fracturació hidràulica a Castelló i contra les prospeccions petrolieres en la zona.",
"De la II Flotilla Rumb a Gaza.",
"Per la candidatura de la coalició l'Esquerra Plural en les eleccions al Parlament Europeu.",
"La política migratòria de la Unió Europea i la construcció de l'Europa fortalesa."
]
}
|
books
|
Mossèn Joan rebé resignat l'esplèndida herència de son company, i quan, terminada la segona ensenyança de son nebot i posats en regla els assumptes del patrimoni, resolgué retirar-se de nou a la parròquia de sa propietat, se n'emportà la Feliça per majordona.
Al principi no anava pas tan malament, perquè, si bé la Feliça sempre havia sigut del puny estret, no es propassava, sens dubte per no conèixer encara prou el gènit del seu amo, i això fins a cert punt era, com ja insinuà en Pascal, un fre que salvava al rector d'anar la major part de l'any sense calces, com bon segur hi hauria anat, donat son caràcter després, complaent i caritatiu fins a la innocència. Però, més endavant, l'avarícia i ganyoneria de la majordona s'accentuaren tant, que li arribà a portar sèrios disgustos, no per les privacions personals que li duia -que aquestes ja les acceptava com un cilici voluntari,- sinó per les pertorbacions i els compromisos que li ocasionava. Els parents i amics, així com els principals feligresos, les relacions amb els quals eren tan del gust de mossèn Joan, deixaven de freqüentar la Rectoria, no tant per no veure la mala cara de la majordona, com per a evitar disgustos i conflictes al pobre sacerdot, quals desitjos de complaure i obsequiar a sos hostes es veien deslluïts per les mesquineses i poca prudència de la Feliça.
Aquests contratemps i aislament que li portaven, feien sofrir molt a mossèn Joan, qui de bona gana hauria sacrificat la majordona en obsequi de ses bones relacions amb sos parents i feligresos; però aquell no la deixis patir del legatari era una barrera infranquejable per a sa pobresa d'esperit. Sofria, callava i… anava tirant.
En honor de la veritat cal afegir que llevat d'aquelles coses que representaven un gasto, no és que li manqués res al senyor Rector de Vall de Pedres, que era cuidat, apedaçat, espolsat i portat com una ampolla per sa majordona. Però es veu que aquesta, alliçonada per son primer amo i preveient que mossèn Joan no tenia hereu a qui llegar-la, tractava, com vulgarment se diu, de fer-se ella mateixa el jaç. Al menys així ho murmuraven males llengües.
Ja es compendrà que el pobre Montbrió tindria lloc aviat de certificar que no era mancada de fonament la predicció d'en Pascal. Ho notà al matí amb la misèria de l'esmorzar, i se n'acabà de convèncer al dinar. Durant aquest, mossèn Joan estava enraonador, animant la conversa, que versava sobre sos temes familiars: l'estat eclesiàstic, comparat amb l'estat matrimonial, i sobre si son nebot concebia millor la Bellesa des d'un punt de vista purament ideal, o bé, com deia ell, amb faldilles i arrufats. Semblava com si tingués un especial empenyo en distreure el jove de l'àpat coquinament patriarcal que la Feliça havia posat damunt la taula. Però quan veié que en lloc de la polla que esperava i en la qual sens dubte confiava per a salvar tan desairada situació, compareixia aquella amb un plat de mandonguilles amb suc, fetes Déu i ella sabien com, no pogué contenir més son disgust.
|
[
"Què li va ser donat a Mossèn Joan?",
"Què va arreglar?",
"I on es va aïllar seguidament?",
"Amb qui?",
"Quins trets de la personalitat de la Feliça es van agreujar?",
"Per què li molestaven?",
"Qui havia deixat de visitar-lo?",
"On?",
"I per quina raó?",
"Què desvirtuava l'actitud de la Feliça?",
"El sacerdot persistia amb resignació?",
"Vivia en l'escassedat?",
"La Feliça tenia cura d'ell?",
"Quina intenció tenia la dona?",
"Com era el dinar que un dia va cuinar-li al mossèn i el seu acompanyant?"
] |
{
"answer_end": [
62,
161,
220,
258,
746,
952,
1107,
1107,
1217,
1340,
1670,
1821,
1899,
2078,
2767
],
"answer_start": [
0,
118,
163,
222,
688,
748,
954,
1073,
1109,
1200,
1639,
1672,
1823,
2016,
2675
],
"input_text": [
"L'esplèndida herència de son company.",
"Els assumptes del patrimoni.",
"A la parròquia de sa propietat.",
"Amb la Feliça.",
"L'avarícia i ganyoneria.",
"Per les pertorbacions i els compromisos que li ocasionava.",
"Els parents i amics, així com els principals feligresos.",
"A la Rectoria.",
"Per a evitar disgustos i conflictes al pobre sacerdot.",
"Els desitjos de complaure i obsequiar a sos hostes.",
"Sí.",
"No.",
"Sí.",
"Fer-se ella mateixa el jaç.",
"Coquinament patriarcal."
]
}
|
vilaweb
|
Un dels arguments que fan anar la fiscalia i la Guàrdia Civil per a acusar la intendenta dels Mossos d'Esquadra Teresa Laplana de sedició pels fets del 20-S és que va negar-se a atendre les peticions que li feien els policies espanyols i que la seva actitud va permetre que la manifestació davant la seu d'Economia es fes més grossa. El testimoni del tinent de la Guàrdia Civil que ha declarat avui al judici contra Laplana, Trapero, Puig i Soler a l'Audiència espanyola hi ha volgut insistir; aquell dia era adscrit a la unitat de policia judicial que feia els escorcolls, i va parlar amb Laplana. Però ha volgut forçar tant la seva declaració incriminatòria envers Laplana, fent trampa amb els horaris d'aquell matí, que l'advocada de Laplana, Olga Tubau, l'ha acabat enxampant. Deia el tinent que a les 9.15 havia parlat amb Laplana, a una hora en què encara hi havia relativament poca gent davant d'Economia. D'aquesta manera pretenia demostrar que era fals l'argument de Laplana i dels Mossos segons el qual una intervenció d'antiavalots era inviable i no recomanable per la quantitat de gent que hi havia aplegada. Però Tubau l'ha caçat: —Olga Tubau: Vostè diu que va parlar amb Teresa Laplana a les 9.15. —Tinent: Sí. —En el registre horari de les càmeres del departament, Laplana va entrar a les 9.54. És possible que no arribés a les 9.15? —És possible. De fet, a veure… Les hores, o sigui, els fets és més fàcil, però les hores… Sí que sé que la conversa la tenim… Quan escric que a les 9.15 tenim la conversa vinculo com estava el carrer amb la conversa de la intendenta. No que a les 9.15 hi hagués quatre-centes persones, sinó que hi eren just abans d'haver parlat amb Laplana. A més, aquest tinent de la Guàrdia Civil ha dit avui, a diferència del que va fer durant la instrucció, que va informar Laplana que hi havia armes llargues dins els vehicles a les 10.30, i no a migdia, com havia dit ell mateix anteriorment i altres testimonis. Vegeu aquest fragment de l'interrogatori: Diari d'un judici polític: Tres patriotes espanyols en una reunió conspirativa uns quants dies abans del 20-S
|
[
"Qui és la intendenta del cos policial català?",
"Per què la incriminen?",
"A qui més han portat a judici?",
"La persona que ha comparegut, ha parlat amb honestedat?",
"En què ha mentit?",
"Qui ho ha descobert?",
"A quina hora afirma la persona compareixent que va conversar amb Laplana?",
"Què intenta evidenciar amb aquesta afirmació?",
"Quina dada la contradiu, això no obstant?",
"Llavors, segons el testimoni, a les 9.15 hi havia molta gent?",
"En quin moment n'hi havia?",
"Quin càrrec té l'home que està testimoniant?",
"Què afirma haver-li dit a Laplana?",
"Coincideix amb el que havia dit en una altra ocasió?",
"I amb el que havien dit altres persones?"
] |
{
"answer_end": [
126,
235,
446,
717,
717,
779,
835,
1119,
1308,
1633,
1689,
1731,
1876,
1950,
1950
],
"answer_start": [
75,
62,
382,
599,
676,
723,
781,
913,
1226,
1583,
1644,
1691,
1732,
1865,
1893
],
"input_text": [
"Teresa Laplana.",
"Per negar-se a atendre les peticions que li feien els policies espanyols.",
"A Trapero, Puig i Soler.",
"No.",
"En els horaris d'aquell matí.",
"L'advocada de Laplana, Olga Tubau.",
"A les 9.15.",
"Que era fals l'argument de Laplana i dels Mossos segons el qual una intervenció d'antiavalots era inviable i no recomanable per la quantitat de gent que hi havia aplegada.",
"Que en el registre horari de les càmeres del departament, Laplana va entrar a les 9.54.",
"No.",
"Just abans d'haver parlat amb Laplana.",
"És tinent de la Guàrdia Civil.",
"Que hi havia armes llargues dins els vehicles a les 10.30.",
"No.",
"Tampoc."
]
}
|
bios
|
Maria Teresa Fort i Playà (Barcelona, 16 d'abril de 1931 – Vilanova i la Geltrú, 25 de desembre de 2018) fou una mestra i psicòloga catalana compromesa amb la renovació pedagògica a Catalunya i l'educació de les persones de sectors socials desafavorits.
Nascuda al barceloní barri del Clot en el sí d'una família d'origen pagès, estudià durant els primers anys de postguerra i ben aviat va veure que la docència era el seu futur. Entre 1944 i 1949 va estudiar a l'Escola Normal de Barcelona i amb 18 anys aconseguí el títol de professora.
El 1949 començà a exercir a l'escola rural de la Nou de Berguedà, on s'hi va estar sis anys. El 1955 passà a exercir a l'escola Laietània de Barcelona i el 1956 entrà en contacte amb les escoles renovadores, formant part de l'equip fundador de l'escola Talitha, juntament amb Maria Teresa Codina. Aquesta escola va impulsar la renovació pedagògica de Catalunya i va marcar una manera d'educar vinculada a l'entorn i al país.
De profunda fe catòlica es va apropar a l'escoltisme, on acabaria sent comissària itinerant de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya als anys 70 i liderà la iniciativa de la branca Solc a l'entitat.
A finals dels anys 50 s'apropà als discapacitats intel·lectuals i als joves que sortien de la presó. El 1959 s'integra al Centre de Pedagogia Terapèutica de Terrassa impulsat per Josep Maria Jarque. Allà s'adonà que per aprofundir en la pedagogia com a teràpia necessitarà estudiar psicologia, cosa que comença a fer a la Universitat Autònoma. A la Universitat va tenir com a professor un cunyat de Xesco Boix, de qui en seria terapeuta.
No va ser aliena a l'Escola de Mestres Rosa Sensat, que va iniciar Marta Mata el 1965. Va ser allà on Magí Aranda li proposa anar a Vilanova i la Geltrú per dirigir l'Escola Sant Miquel, que acollia nens i nenes amb necessitats educatives greus i permanents. Amb tot, finalment es va decidir que no fos ella la directora perquè no estaven d'acord amb la seva línia de treball. Tot i aquest contratemps va decidir quedar-s'hi a treballar, sempre amb els discapacitats profunds i utilitzant els jocs com a eina educativa. L'escola Sant Miquel es va anar fent petita i el 1983 es va inaugurar l'Escola Margalló, un centre pilot a la comarca del Garraf per la implantació dels criteris sobre educació especial aprovats pel Departament d'Educació de la Generalitat. El 1990 abandonà l'escola Margalló i es traslladà a treballar a la Fundació Ave Maria de Sitges, on s'hi va estar fins a la jubilació, el 1996.
Morí a Vilanova i la Geltrú el 25 de desembre de 2018.
|
[
"Quin és el nom complet de la Maria?",
"D'on era?",
"Quin any va néixer?",
"I morir?",
"A què es va dedicar?",
"On es va formar?",
"Amb quina edat va graduar-se?",
"On va iniciar-se com a docent?",
"A quin centre educatiu innovador es va incorporar posteriorment?",
"A quin moviment social es va associar?",
"En quins col·lectius es va centrar a la dècada dels 50?",
"En quina nova disciplina es va començar a formar?",
"Quina relació tindria en un futur amb Xesco Boix?",
"Quin centre va estar a punt de dirigir?",
"I on va treballar fins al final de la seva carrera professional?"
] |
{
"answer_end": [
25,
106,
106,
106,
133,
492,
539,
605,
801,
1018,
1264,
1507,
1601,
1923,
2497
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
107,
450,
495,
541,
702,
966,
1165,
1364,
1564,
1690,
2364
],
"input_text": [
"Maria Teresa Fort i Playà.",
"De Barcelona.",
"El 1931.",
"El 2018.",
"Fou mestra i psicòloga.",
"A l'Escola Normal de Barcelona.",
"Amb 18 anys.",
"A l'escola rural de la Nou de Berguedà.",
"A l'escola Talitha.",
"A l'escoltisme.",
"Als discapacitats intel·lectuals i als joves que sortien de la presó.",
"Psicologia.",
"En seria terapeuta.",
"L'Escola Sant Miquel.",
"A la Fundació Ave Maria de Sitges."
]
}
|
mitologia
|
Cal·lip de Siracusa (Callippus, Κάλλιππος) fou un atenenc deixeble de Plató i amic de Dion o Dió de Siracusa. Un altre deixeble de Plató.
Va acompanyar Dió en el seu retorn a Siracusa, però aviat va formar una conspiració contra el seu amic que fou descoberta per la germana de Dió. Es va poder justificar però va haver d'accelerar els plans i va assassinar Dió. durant un festival dedicat a Persèfone (vers 355 o 353 aC) i va usurpar el govern de Siracusa amb ajuda d'un grup de mercenaris, però només el va conservar uns tretze mesos.
Els partidaris de Dió es van revoltar però foren derrotats. Una mica després, Hipparè o Hiparí (Hipparenos o Hipparinos) germà de Dionisi el jove, va arribar amb una flota i va derrotar Cal·lip, que va haver de fugir (352 aC). Al front dels seus mercenaris va passar per diverses ciutats sicilianes algunes de les quals va saquejar, però no es va poder mantenir en cap.
Llavors, unit a Leptines, va creuar a Itàlia amb els mercenaris i va assetjar Rhegium que estava ocupada per una guarnició de Dionisi el jove; la guarnició fou derrotada i es va retornar la llibertat a la ciutat i Cal·lip va assolir el govern de Rhegium. Va tractar malament els mercenaris i no va poder satisfer les seves peticions. Finalment fou assassinat pels seus propis amics Leptines i Polipercó, suposadament amb la mateixa espasa amb què havia assassinat Dió (vers 350 aC).
|
[
"Qui era Cal·lip de Siracusa?",
"I el seu mestre?",
"Amb qui tenia afinitat?",
"On va anar, amb ell?",
"Cal·lip va fer una confabulació per a trair-lo?",
"Per què va haver de posar-la en marxa ràpidament?",
"En quin context va matar Dió?",
"Part del poble es va alçar contra Cal·lip?",
"Finalment, qui el va vèncer?",
"Cal·lip va morir, això no obstant?",
"Què va fer en el camí de retorn?",
"Va acabar conquerint alguna urbs?",
"Quina?",
"El nou monarca va ser mort?",
"Per qui?"
] |
{
"answer_end": [
57,
75,
108,
183,
240,
341,
401,
574,
730,
753,
868,
1160,
1160,
1265,
1309
],
"answer_start": [
0,
58,
78,
138,
190,
245,
344,
537,
615,
711,
794,
973,
1121,
1241,
1255
],
"input_text": [
"Un atenenc.",
"Plató.",
"Amb Dion o Dió de Siracusa.",
"A Siracusa.",
"Sí.",
"Perquè fou descoberta per la germana de Dió.",
"Durant un festival dedicat a Persèfone.",
"Sí.",
"Hipparè o Hiparí, germà de Dionisi el jove.",
"No.",
"Va passar per diverses ciutats sicilianes algunes de les quals va saquejar.",
"Sí.",
"Rhegium.",
"Sí.",
"Pels seus propis amics Leptines i Polipercó."
]
}
|
vilaweb
|
L'ex-diputat de la CUP i impulsor d'En Peu de Pau David Fernàndez ha declarat com a testimoni al judici contra el procés a petició de la defensa d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. A preguntes del lletrat Benet Salellas, David Fernàndez ha dit que era perfectament conscient que el referèndum del Primer d'Octubre havia estat prohibit i que va desobeir a consciència: ‘Si l'autodeterminació és delicte, em declaro obertament culpable i reincident. Perquè mentre continuï essent delicte, continuaré desobeint i reincidint fins que el dret d'autodeterminació no sigui un delicte, sinó un dret democràtic.' Vegeu-ho ací: Fernàndez ha descrit una actitud ‘deliberadament pacífica i determinadament no violenta' dels prop de 4.000 manifestants que van ser el 20-S a la seu de la CUP del carrer de Casp de Barcelona. L'ex-diputat ha criticat al Suprem que hi hagués un ‘setge policial' durant vuit hores a la seu del partit sense cap mandat judicial i que la policia s'endugués ‘propaganda del partit', a més de quaranta barrets i material d'una campanya contra la privatització de l'aigua. ‘És la situació més arbitrària, antijurídica i anòmala que he viscut mai com a representant polític', ha criticat. A més, ha defensat que gràcies a la seva ajuda i d'altres militants es va fer un passadís tant per a allunyar els cotxes de la policia espanyol com perquè un comandament pogués acostar-se a la seu per comprovar que no hi havia cap policia dins. El fiscal Jaime Moreno li ha preguntat si durant les concentracions que hi va haver entre el 20 de setembre i la votació del Primer d'Octubre la resistència contra l'actuació policíaca va ser absolutament pacífica, i Fernàndez ha defensat el pacifisme general del sobiranisme. ‘Ara, en un context d'excepcionalitat com el que es va viure el Primer d'Octubre, és obvi que van passar moltes coses. Però és centrar-nos en allò marginal, contingent i espontani. No hi ha una sola planificació violenta, en cap espai sobiranista de Catalunya, que el Primer d'Octubre cridés a respondre amb els criteris que esteu enumerant, tot al contrari.' L'última de les parts que ha participat en l'interrogatori ha estat l'acusació popular, representada per Vox, que ha preguntat si als tallers d'En Peu de Pau van participar militants d'Arran o de l'esquerra abertzale. David Fernàndez ha manifestat que no volia contestar a les preguntes de Vox i ha demanat al president del tribunal, Manuel Marchena, si això invalidaria les respostes anteriors. Marchena ha contestat que el president d'un tribunal no ha de resoldre consultes jurídiques. Per no córrer el risc, Fernàndez ha contestat a la pregunta. Ací podeu veure el vídeo íntegre de la declaració de David Fernàndez:
|
[
"A quin partit polític tenia un càrrec, David Fernàndez?",
"I què va fundar?",
"On ha comparegut recentment?",
"Qui li ha demanat que ho fes?",
"Amb qui ha dialogat?",
"Ha afirmat que va infringir la llei a propòsit?",
"Què vol aconseguir amb aquest comportament?",
"Ell afirma que els qui van participar en la protesta eren agressius?",
"Quantes persones en van prendre part?",
"Què ha reprovat?",
"Què van confiscar, els agents de seguretat?",
"Com cataloga aquests fets?",
"Nega que hi hagués algun brot de violència en les protestes?",
"I que fossin molt importants o estiguessin previstos?",
"Quin partit polític ha qüestionat la presència de membres de partits d’esquerra?",
"Fernàndez ha ofert una resposta?"
] |
{
"answer_end": [
65,
49,
120,
206,
246,
393,
628,
765,
765,
1022,
1110,
1211,
2106,
1928,
2325,
2657
],
"answer_start": [
0,
25,
66,
121,
208,
248,
514,
655,
735,
838,
973,
1113,
1755,
1843,
2177,
2598
],
"input_text": [
"A la CUP.",
"En Peu de Pau.",
"Al judici contra el procés.",
"La defensa d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.",
"Amb el lletrat Benet Salellas.",
"Sí.",
"Que el dret d'autodeterminació no sigui un delicte, sinó un dret democràtic.",
"No.",
"Prop de 4.000.",
"Que hi hagués un setge policial durant vuit hores a la seu del partit sense cap mandat judicial i que la policia s'endugués propaganda del partit.",
"Propaganda del partit, a més de quaranta barrets i material d'una campanya contra la privatització de l'aigua.",
"Com una situació arbitrària, antijurídica i anòmala.",
"No.",
"No.",
"VOX.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Laia Estrada i Cañón (Tarragona, 19 de setembre de 1982) és una professora, política i escriptora catalana. És llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat de Girona i va cursar un màster en Estudis Territorials i de la Població a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ha participat en moviments feministes, en defensa de la salut pública - forma part del grup de defensa de la sanitat pública de Tarragona - i pel dret a l'habitatge.
Filla del sindicalista José Estrada Cruz, va créixer al barri de Sant Pere i Sant Pau. És sòcia del Casal Popular Sageta de Foc, de Ràdio Terra i de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana. És militant de l'Esquerra Independentista des del 2008, primer formant part d'Endavant, on va participar en diverses comissions nacionals, i més tard, el 2012, de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP). Ha col·laborat amb la Universitat Comunista dels Països Catalans (UCPC) impartint algunes classes.
Fou regidora a l'Ajuntament de Tarragona per la CUP des del 2015 i fins al març de 2021, des d'on destapà el cas de corrupció INIPRO sobre presumptes irregularitats en la contractació de serveis públics amb fins partidistes i en què hi ha imputat l'exalcalde Fèlix Ballesteros i altres alts càrrecs municipals. Encapçalà, amb Edgar Fernández, la llista de la CUP a la circumscripció de Tarragona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021, resultant electa.
Ha col·laborat en diversos llibres col·lectius, com En defensa d'Afrodita (Tigre de Paper, 2013), Les dones als orígens de Torreforta (Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver, 2014), Perspectives (Espai Fàbrica, 2015), Llums i Taquígrafs. Atles de la corrupció, el frau i la impunitat als Països Catalans (Pol·len, 2016), i Terra de ningú. Perspectives feministes sobre la independència (Pol·len, 2017).
El 13 de maig de 2021, el jutjat d'instrucció número 6 de Tarragona dictà una ordre de crida i cerca contra ella després que no comparegués a la citació de desembre del 2020 i de gener del 2021. Estrada fou acusada de desordres públics en la manifestació a Taragona del 21 de desembre del 2018, en protesta contra el Consell de Ministres del Govern espanyol, presidit per Pedro Sánchez, que fou traslladat en aquella única ocasió de Madrid a Barcelona. A l'endemà, la magistrada del jutjat d'instrucció deixà sense efectes l'ordre davant la incompatibilitat que, a parer seu, li suposava citar a declarar una persona aforada en tant que des del febrer era diputada del Parlament de Catalunya. No obstant, davant la prèvia interpel·lació feta per la magistrada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), aquest darrer respongué que estava plenament autoritzada per a finalitzar la instrucció. Finalment, el 9 de juliol de 2021 el TSJC arxivà la causa argumentant que la jutgessa instructora de Tarragona només aportava com a indicis l'atestat dels Mossos, en el qual es recull que Estrada «va moure una tanca» perquè la protesta pogués passar per davant del Palau de Justícia de Tarragona.
|
[
"Qui és la Laia Estrada?",
"Què va estudiar?",
"De quines reivindicacions socials ha pres part?",
"Qui era el seu pare?",
"On es va criar?",
"De quin partit polític és membre?",
"Com va començar-hi?",
"Ha fet de mestra?",
"Quin càrrec públic ha ocupat?",
"A quin municipi?",
"Què va denunciar?",
"Va ser escollida per a ser diputada?",
"Ha participat en alguna publicació?",
"Per què la van denunciar?",
"Finalment, la investigació va ser suspesa?"
] |
{
"answer_end": [
106,
276,
442,
484,
529,
690,
735,
948,
1001,
990,
1173,
1413,
1461,
2124,
2791
],
"answer_start": [
0,
108,
278,
444,
486,
649,
705,
851,
950,
963,
1039,
1261,
1415,
2026,
2734
],
"input_text": [
"Una professora, política i escriptora catalana.",
"Ciències Ambientals i un màster en Estudis Territorials i de la Població a la Universitat Autònoma de Barcelona.",
"De moviments feministes, de la defensa de la salut pública i del dret a l'habitatge.",
"El sindicalista José Estrada Cruz.",
"Al barri de Sant Pere i Sant Pau.",
"D'Esquerra Independentista.",
"Formant part d'Endavant.",
"Sí.",
"El de regidora.",
"A Tarragona.",
"El cas de corrupció INIPRO sobre presumptes irregularitats en la contractació de serveis públics amb fins partidistes.",
"Sí.",
"Sí.",
"Per desordres públics en la manifestació a Taragona del 21 de desembre del 2018.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Maria del Rio i Montfort[n 1] (Igualada, 25 de març del 1917 - 6 de març del 2006) va ser una professora de música, directora de coral i compositora igualadina.
Estudià música a Igualada amb la professora Remei Palahí i Valentín i a Barcelona a l'Acadèmia Ainaud, on aconseguí el professorat de piano amb excel·lent i distinció. Després cursà harmonia i composició amb Joan Just i Bertran. Ensenyà música a Igualada, on assolí excel·lent reputació com a professora. Amb la seva germana Mercè i altres companyes fundà al maig del 1939 el Cor Parroquial de Santa Maria d'Igualada (avui, Coral de Santa Maria d'Igualada) i el dirigí des d'aleshores fins a l'any 2000, quan traspassà el càrrec a la subdirectora Coni Torrent, també professora. Compaginà aquesta tasca, i la pedagogia musical, amb la direcció d'altres corals com les del Casal d'Avis i les dels col·legis Mare del Diví Pastor, Escolàpies i Caputxins d'Igualada, així com les corals parroquials de Capellades i Vilanova d'Espoia, i la direcció orquestral del grup de teatre Art i Alegria.
Va compondre dues misses (In honorem Divini Pastoris Matris i In honorem Sancti Hieronymi, per a coral a tres veus), una Salve Regina, motets, Goigs a llaor de sant Sebastià, compatró del barri de Capdevila d'Igualada (amb lletra de Josep Poch) Goigs a llaor de la Mare de Déu del Carme que es venera a la parròquia de St. Martí de Carme, (1964, amb lletra d'Antoni Malats). També va fer obres per a piano i per a cant coral, sobretot de música sacra, i les sardanes Cantaires d'Igualada (1990) i Cinquantenari 1939-1989 (1988, enregistrada[n 2]).
Morí a la seva Igualada natal, als 89 anys. Havia estat homenatjada pels músics i cantors d'Igualada en les festes de Santa Cecília (1988) i amb el nomenament d'"Igualadina de l'Any" el 1989 per la dedicació a la música i a l'ensenyament, i per haver difós el nom de la ciutat per mitjà del cant coral. El 30 d'agost del 1994 l'Ajuntament d'Igualada li atorgà la Medalla de la Ciutat. En recordança de la seva antiga directora, la coral de Santa Maria li dedica un concert memorial amb freqüència anual.
|
[
"De qui parla el text?",
"On va néixer?",
"I quan?",
"Quan va morir?",
"Qui era?",
"Qui va ser la seva instructora al seu municipi natal?",
"A quina escola de la capital catalana va anar després?",
"Ella mateixa va esdevenir mestre?",
"Va ser valorada per la seva tasca en aquest àmbit?",
"Què va crear?",
"Va liderar altres agrupacions musicals?",
"Quines?",
"També va ser compositora?",
"Va morir jove?",
"Quina distinció va rebre el 1994?"
] |
{
"answer_end": [
24,
82,
82,
82,
159,
217,
262,
415,
464,
577,
989,
989,
1074,
1642,
1983
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
83,
161,
231,
390,
417,
466,
740,
740,
1050,
1600,
1903
],
"input_text": [
"De la Maria del Rio i Montfort.",
"A Igualada.",
"El 25 de març del 1917.",
"El 6 de març del 2006.",
"Una professora de música, directora de coral i compositora igualadina.",
"Remei Palahí.",
"A l'Acadèmia Ainaud.",
"Sí.",
"Sí.",
"El Cor Parroquial de Santa Maria d'Igualada.",
"Sí.",
"Altres corals com les del Casal d'Avis i les dels col·legis Mare del Diví Pastor, Escolàpies i Caputxins d'Igualada, així com les corals parroquials de Capellades i Vilanova d'Espoia.",
"Sí.",
"No.",
"La Medalla de la Ciutat."
]
}
|
vilaweb
|
La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, i el vice-president d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, s'han reunit amb el president de la Generalitat, Quim Torra. Tots dos li han demanat que treballi per coordinar una unitat estratègica entre els partits i els actors socials per oferir una resposta conjunta a la sentència del Tribunal Suprem espanyol. ‘És evident que afrontarem molt millor la sentència si hem refet la unitat estratègica i estem tots d'acord en l'objectiu: la independència amb unitat estratègica', ha dit Paluzie. Aquestes reunions formen part de la ronda contactes que ha començat el president del govern per mirar de coordinar una resposta de l'independentisme i els partidaris de l'autodeterminació a la fi del judici de l'1-O. Paluzie ha explicat a la premsa que havia comentat amb el president el full de ruta que l'ANC va aprovar a Tarragona i que referma que la via unilateral és la més realista. ‘El referèndum acordat sempre seria una opció, perquè rebaixaria els costos de transició, però no el veiem realista i no ens podem quedar plegats de braços quan l'estat no ens considera un subjecte polític, no respecta el dret d'autodeterminació i vulnera drets fonamentals', ha dit a Torra. La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, i el vice-president, Pep Cruanyes, reunits amb el president de la Generalitat, Quim Torra. Paluzie ha insistit que l'ANC es refermava en la via unilateral, però conscient que aquesta via seria ‘dura i complexa', i que caldria ‘preparar-se analitzant punts fort i punts febles'. Marcel Mauri ha subratllat que Òmnium no proposarà mesures perquè l'entitat no té un full de ruta concret, sinó que s'arromangaran per contribuir a la ‘unitat estratègica', imprescindible per a ‘combatre la repressió' de l'estat, ha dit. ‘Davant una situació de tanta gravetat, calen respostes àmplies, contundents i fermes que expressin el sentir general del país. El 80% dels catalans estan en contra que hi hagi presos polítics, de la repressió i volen exercir l'autodeterminació', ha subratllat. Preguntat si avalarien la convocatòria d'unes eleccions anticipades com a resposta a la sentència, ha dit: ‘Si això és un element que és de consens, ens semblarà perfecte; si no, doncs no ens ho semblarà.'
|
[
"Qui és Elisenda Paluzie?",
"I Marcel Mauri?",
"Amb qui s'han trobat?",
"Què li han sol·licitat?",
"Amb quin objectiu?",
"Què ha afirmat Paluzie?",
"A què va donar el vistiplau l'ANC?",
"Quina idea transmet l'esmentat document?",
"Què no creuen que sigui possible, en canvi?",
"Quina categoria li nega el govern espanyol al govern català?",
"I també atempta contra les llibertats fonamentals?",
"La proposta de l'ANC és de fàcil recorregut?",
"És necessari avaluar-ne els aspectes positius i negatius?",
"Per quina raó calen reaccions exhaustives, rotundes i determinades?",
"Estan a favor d’una convocatòria de votacions anticipades?"
] |
{
"answer_end": [
64,
117,
166,
292,
369,
550,
885,
940,
1057,
1147,
1215,
1486,
1552,
1918,
2259
],
"answer_start": [
0,
68,
119,
180,
293,
371,
837,
837,
943,
1060,
1190,
1391,
1494,
1793,
2054
],
"input_text": [
"La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana.",
"El vice-president d'Òmnium Cultural.",
"Amb el president de la Generalitat.",
"Que treballi per coordinar una unitat estratègica entre els partits i els actors socials.",
"El d'oferir una resposta conjunta a la sentència del Tribunal Suprem espanyol.",
"Que és evident que afrontaran molt millor la sentència si han refet la unitat estratègica i estan tots d'acord en l'objectiu: la independència amb unitat estratègica.",
"Al full de ruta.",
"La de què la via unilateral és la més realista.",
"El referèndum acordat.",
"El de subjecte polític.",
"Sí.",
"No.",
"Sí.",
"Per expressar el sentir general del país.",
"Si això és un element que és de consens, els semblarà perfecte; si no, doncs no els ho semblarà."
]
}
|
mitologia
|
Eclipsi (en l'anglès original: The Twilight Saga: Eclipse, anomenada normalment Eclipse), és una pel·lícula de fantasia romàntica dels Estats Units de 2010 basada en la novel·la Eclipsi de 2007 de Stephenie Meyer i en la novel·la curta de 2010 La segona vida de Bree Tanner. És la tercera entrega la saga Crepuscle, després de Crepuscle i Lluna nova. Està dirigida per David Slade i la protagonitzen Kristen Stewart, Robert Pattinson i Taylor Lautner com a Bella Swan, Edward Cullen i Jacob Black, respectivament. Melissa Rosenberg, guionista de les dues pel·lícules anteriors, va tornar a ser-ne la guionista. El rodatge va començar el 17 d'agost de 2009 a Vancouver i es va acabar a finals d'octubre d'aquell mateix any. Bryce Dallas Howard va substituir Rachelle Lefevre com a Victoria.
La pel·lícula es va estrenar mundialment el 30 de juny de 2010 als cinemes i va ser la primera de la saga en ser estrenada als IMAX. La pel·lícula va rebre crítiques mixtes.
Ha estat doblada al català.
Bella Swan torna a trobar-se envoltada de perills, mentre Seattle es veu assolada per una onada de misteriosos assassinats i una maliciosa vampira prossegueix la seva recerca de revenja. Al mig de tot això, Bella es veu obligada a escollir entre el seu amor per Edward Cullen i la seva amistat amb Jacob.
Repartiment principal
|
[
"El text parla d’un film?",
"De quin?",
"De quin gènere és?",
"El film va ser creat a partir d'un llibre?",
"Eclipsi pertany a una sèrie de pel·lícules?",
"Com es titulen les precedents?",
"Qui encapçala la realització de la pel·lícula?",
"I quins actors hi apareixen?",
"Qui ha escrit l’argument de la pel·lícula?",
"I les altres que formen part de la sèrie?",
"On s’ha gravat, Eclipsi?",
"Quan va debutar a la pantalla gran?",
"Ha estat adaptada al català?",
"Quina ciutat apareix a la pel·lícula?",
"Quin dilema té la protagonista?"
] |
{
"answer_end": [
107,
107,
119,
185,
314,
349,
380,
450,
609,
576,
667,
864,
990,
1114,
1295
],
"answer_start": [
0,
0,
90,
90,
275,
316,
351,
383,
514,
514,
611,
790,
964,
992,
1179
],
"input_text": [
"Sí.",
"D'Eclipsi.",
"De fantasia.",
"Sí.",
"Sí.",
"Crepuscle i Lluna nova.",
"David Slade.",
"Kristen Stewart, Robert Pattinson i Taylor Lautner.",
"Melissa Rosenberg.",
"També.",
"A Vancouver.",
"El 30 de juny de 2010.",
"Sí.",
"Seattle.",
"Que es veu obligada a escollir entre el seu amor per Edward Cullen i la seva amistat amb Jacob."
]
}
|
mitologia
|
Menedem (en grec antic: Μενέδημος, en llatí: Menedemus) fill de Clístenes, fou un filòsof grec nadiu d'Erètria, de la família dels teopròpides, però de naixement pobre. Va treballar en diversos oficis.
Quan en un servei militar fou enviat a Mègara va escoltar a Plató i va abandonar l'exèrcit per dedicar-se a la filosofia (aquest extrem per raons cronològiques, és dubtós, ja que Plató hauria mort sent Menedem un infant, però sí que pot haver estat acadèmic de l'Acadèmia platònica). Diògenes Laerci diu que va seguir Asclepíades de Flios a Mègara, a l'escola d'Estilpó. Fos com fos va retornar a Erètria on va establir una escola de filosofia que va anomenar erètrica.
També va participar en la política local i va arribar a dirigent de l'estat. Va estar al capdavant d'ambaixades a Ptolemeu (segurament Ptolemeu Ceraune de Macedònia), Lisímac de Tràcia i Demetri Poliorcetes, del qual va aconseguir una reducció del tribut. Els darrers anys de la seva vida va visitar Xipre on regnava Nicocreon. Fou aliat d'Antígon II Gònates al que va agrair públicament en nom de la ciutat d'Erètria, la seva victòria sobre els gals.
Sospitós de voler entregar Erètria a Macedònia, segons una versió va fugir i es va refugiar al santuari d'Amfiarau a Oropos, però els beocis el van obligar a marxar i va anar a la cort d'Antígon on va morir poc després; segons un altre relat Erètria va caure en mans d'Antígon i Menèdem el va anar a visitar per demanar-li de restablir la llibertat de la ciutat i com que no ho va aconseguir es va suïcidar quan tenia 74 anys, vers el 275 aC.
Es va casar dues vegades. Es va divorciar de la seva primera dona per casar-se amb una més distingida, quan va arribar a la direcció de l'estat. Amb la seva dona Oròpia (que no ser sap si fou la primera o la segona) va tenir tres filles.
De la seva filosofia només es coneix que era propera a la filosofia megàrica. No va deixar cap escrit.
|
[
"Qui era el pare de Menedem?",
"I qui va ser Menedem?",
"A quin llinatge pertanyia?",
"On va ser destinat?",
"A qui va conèixer allà?",
"Aquesta dada és veraç?",
"Per què?",
"Quina opció és més probable?",
"Després, va tornar d'on havia vingut?",
"I què hi va fundar allà?",
"Quin és el càrrec públic més gran que va assolir?",
"Qui va ser el seu còmplice?",
"Segons una història, Antígon va apoderar-se d’Erètria?",
"Menedem va tenir descendència?",
"S’ha conservat la seva obra?"
] |
{
"answer_end": [
73,
110,
142,
247,
267,
484,
483,
483,
606,
645,
747,
1030,
1400,
1803,
1906
],
"answer_start": [
0,
75,
112,
202,
248,
248,
324,
423,
573,
585,
672,
1000,
1344,
1783,
1883
],
"input_text": [
"Clístenes.",
"Un filòsof grec nadiu d'Erètria.",
"Al dels teopròpides.",
"A Mègara.",
"A Plató.",
"No.",
"Per raons cronològiques, perquè Plató hauria mort sent Menedem un infant.",
"Que fos acadèmic de l'Acadèmia platònica.",
"Sí.",
"Una escola de filosofia.",
"El de dirigent de l'estat.",
"Antígon II Gònates.",
"Sí.",
"Sí.",
"No."
]
}
|
bios
|
Rosa Roig Boqué (Reus 1898 - 1972), coneguda popularment com l'Allera, va ser una reusenca ben recordada per l'activitat que exercia de gran, venedora de castanyes a la cantonada de l'Antic Banc d'Espanya, actualment el Museu de Reus, a la plaça de Catalunya d'aquella ciutat.
També va ser coneguda com una activa militant (es deia que es passejava per Reus amb una o dues pistoles) del POUM en els primers mesos de la guerra civil, com el seu marit, l'ulldemolinenc Ramon Nebot Alabart. Activista en els dies de la revolució en campanyes de solidaritat amb aquells que lluitaven al front, molt centrada en les ajudes als milicians, als refugiats, especialment la canalla, o als hospitals de sang, i lloada per la premsa més vinculada al PSUC, lloes que van desaparèixer a partir de la persecució que, després dels Fets de Maig, es va desfermar contra els poumistes.
Detinguda immediatament amb l'ocupació de Reus per part de les tropes franquistes va ser empresonada primer a les Oblates de Tarragona i després a la Presó de Dones de les Corts, a Barcelona, va perdre el marit, afusellat pels franquistes. Alliberada, va tornar a Reus i es va dedicar a vendre castanyes, ofici pel qual és recordada. De l'Allera s'expliquen encara històries i anècdotes. La més coneguda és el seu tracte amb els veïns: per un acord amb el Banc d'Espanya, deia, ella no deixava diners i el Banc no vendria mai castanyes. Però més sovint és recordada com una persona generosa, disposada a oferir una paperina de castanyes a qui tenia gana i que complementava el seu negoci amb petites rifes. Es diu que les primeres castanyes que torrava no les posava a la venda, sinó que les regalava als vells asilats a les Germanetes dels pobres. Fora de temporada, venia alls (d'aquí el seu renom) a les escales de les Pescateries Velles, darrere la Prioral de Sant Pere, on hi havia un mercat.
L'any 2017 l'Allera va aparèixer com a figureta de caganer que van treure uns reusencs.
|
[
"D'on era la Rosa Roig Boqué?",
"On desenvolupava la seva activitat com a comerciant de castanyes?",
"Amb quin grup polític estava vinculada?",
"Qui era el seu cònjuge?",
"En què consistien les iniciatives solidàries en què participava Rosa Roig Boqué?",
"Quin canvi va experimentar la seva reputació després dels Fets de Maig?",
"Què va succeir amb Rosa Roig després de l'entrada a Reus per part de les forces franquistes?",
"On?",
"Què va passar amb el seu cònjuge durant aquest període?",
"Què va fer Rosa Roig després de recobrar la llibertat?",
"Encara se'n continua parlant, d'ella?",
"Què solia explicar-li a la gent?",
"Quin tret de la personalitat de la Rosa es destaca?",
"A qui lliurava les primeres castanyes que rostia?",
"Amb què comerciava Rosa Roig Boqué quan no era temps de castanyes?",
"És per això que se l'anomena l'Allera?"
] |
{
"answer_end": [
34,
204,
391,
486,
696,
865,
967,
1057,
1105,
1170,
1253,
1402,
1457,
1714,
1745,
1767
],
"answer_start": [
0,
142,
277,
433,
488,
700,
867,
949,
1059,
1107,
1201,
1303,
1404,
1574,
1716,
1735
],
"input_text": [
"De Reus.",
"A la cantonada de l'Antic Banc d'Espanya.",
"Amb el POUM.",
"Ramon Nebot Alabart.",
"En ajudar als milicians, als refugiats, especialment la canalla, o als hospitals de sang.",
"Va deixar de ser lloada.",
"Que va ser detinguda immediatament i empresonada.",
"Primer a les Oblates de Tarragona i després a la Presó de Dones de les Corts, a Barcelona.",
"Que va ser afusellat pels franquistes.",
"Va tornar a Reus i es va dedicar a vendre castanyes.",
"Sí.",
"Que, per un acord amb el Banc d'Espanya, ella no deixava diners i el Banc no vendria mai castanyes.",
"La seva generositat.",
"Als vells asilats a les Germanetes dels pobres.",
"Amb alls.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
La regulació d'accés, circulació i estacionament de vehicles de motor a Formentera ha entrat en vigor avui i es prolongarà fins al 31 d'agost, segons han explicat la presidenta del Consell, Alejandra Ferrer i el conseller insular de Mobilitat, Rafael González, els quals han qualificat de ‘dia històric' la jornada d'avui. Segons han recordat en roda de premsa, el nombre màxim autoritzat de vehicles durant els dos mesos d'estiu serà de 20.000, després que en el passat estiu s'arribés a 22.000 en un sol dia. La presidenta del Consell ha assenyalat que aquest projecte es va començar el 2014, quan la societat de Formentera va demandar una regulació en l'entrada de vehicles i que s'evités la saturació de carreteres en els mesos centrals de l'estiu. A més, han recordat que el passat gener el parlament de les Illes va aprovar la Llei per a la sostenibilitat mediambiental i econòmica de Formentera, amb el que es va atorgar al Consell la competència de delimitar el nombre de vehicles que podrien circular per l'illa durant el període d'aquesta regulació. Un altre factor important, han argumentat des de la institució insular, és el paper de les navilieres, que han col·laborat amb la iniciativa recordant als passatgers que han de tenir aquesta autorització i, en cas contrari, explicant-los com poden aconseguir-la durant la travessia. Entre altres detalls, el consell ha indicat que l'acreditació és gratuïta per a residents a les Illes i que les multes per no disposar del permís requerit poden oscil·lar entre els 1.000 i els 10.000 euros. Per la seva banda, González ha explicat que s'informarà els conductors sense autorització perquè regularitzin la seva situació i només es multarà en última instància. Així mateix, ha destacat que al carrer Almadrava de la Savina s'ha instal·lat una càmera de lectura de matrícules, connectada a una base de dades de vehicles autoritzats. Així, saltarà un avís si es detecta un vehicle no autoritzat. El Consell de Formentera ha editat i repartit 6.000 tríptics en zones d'informació turística i en els ports pitiüsos i s'ha gravat un vídeo explicatiu. La informació sobre aquesta regulació es pot consultar el web de reserves ‘formentera.eco‘.
|
[
"Quina és la durada de la normativa d'admissió, circulació i aparcament de vehicles de motor a Formentera?",
"Quin límit s'ha establert per a aquesta temporada d'estiu?",
"Quan es va posar en marxa la mesura per controlar l'entrada de vehicles a l'illa de Formentera?",
"Què va passar aquell any?",
"Quina decisió es va prendre respecte a Formentera per part de l'òrgan legislatiu de les Illes Balears al principi d'aquest any?",
"A qui se li ha concedit la competència per establir la quantitat de vehicles que poden transitar per l'illa durant el període de control d'accés?",
"Quin rol han tingut les empreses de navegació en aquesta mesura?",
"Què succeeix si un passatger intenta accedir a Formentera sense disposar del permís requerit?",
"Què s'ha implementat per supervisar l'entrada de vehicles no autoritzats a Formentera?",
"Què passa si el sistema de captura de matrícules detecta la presència d'un vehicle que no compleix amb les autoritzacions requerides a Formentera?",
"Què ha publicat el Consell?",
"I on els ha distribuït?",
"Què més s'ha fet?",
"Com es diu la pàgina on es pot trobar informació relativa a aquesta regulació?"
] |
{
"answer_end": [
141,
444,
593,
751,
901,
1058,
1341,
1715,
1886,
1948,
2010,
2066,
2100,
2192
],
"answer_start": [
0,
323,
511,
586,
753,
914,
1132,
1569,
1746,
1888,
1950,
1985,
2069,
2102
],
"input_text": [
"D'avui i fins al 31 d'agost.",
"De 20.000.",
"El 2014.",
"Que la societat de Formentera va demandar una regulació en l'entrada de vehicles i que s'evités la saturació de carreteres en els mesos centrals de l'estiu.",
"L'aprovació de la Llei per a la sostenibilitat mediambiental i econòmica de Formentera.",
"Al Consell.",
"Han col·laborat recordant als passatgers que han de tenir aquesta autorització i, en cas contrari, explicant-los com poden aconseguir-la durant la travessia.",
"Que se l'informarà perquè regularitzi la seva situació i només es multarà en última instància.",
"Al carrer Almadrava de la Savina, una càmera de lectura de matrícules, connectada a una base de dades de vehicles autoritzats.",
"Que salta un avís.",
"6.000 tríptics.",
"En zones d'informació turística i en els ports pitiüsos.",
"S'ha gravat vídeo explicatiu.",
"Formentera.eco."
]
}
|
bios
|
Lluïsa Prat Gaballí (Barcelona, 1896 - Sóller, 1977) va ser una pedagoga catalana.
Filla del matemàtic Pere Prat -catedràtic de matemàtiques de l'Institut Balmes- i d'Adelaida Gaballí, i germana de l'escriptor i publicista Pere Prat, Lluïsa va viure en l'ambient típic de la burgesia catalana.
Va estudiar magisteri. I ben aviat, el 1925, aconsellada pel seu pare, va fundar l'Acadèmia Prat en un pis de la Rambla del Prat, número 19, de Barcelona, davant del cinema "Bosque". El 1932 Lluïsa Prat va traslladar l'escola a una torre espaiosa amb jardí del carrer de Sant Eusebi, 4, al barri de Sant Gervasi. Lluïsa Prat inauguraria dues altres escoles, a l'Hospitalet de Llobregat i a Sarrià. Però quan van entrar les tropes nacionals, el 26 de gener del 1939, van haver de tancar.
Fins a mitjans de setembre d'aquell any no es van poder reprendre les classes i només les de primària. A més de dona emprenedora, Lluïsa era, en l'àmbit personal, dolça i afable, el que es coneixia com la perfecta casada. Ara bé, es va casar tres vegades i tres vegades va enviudar.
Del primer marit, Nicolás Rodriguez, va néixer el seu únic fill, que seguiria els passos de la seva mare al capdavant de l'escola privada catalana no confessional. Partidària d'una pedagogia avançada i progressista, era tan important el lideratge de Lluïsa Prat que el seu fill Lluís va canviar-se l'ordre dels cognoms, situant el de la mare en primer lloc.
Si bé va acabar havent de penjar fotografies de Franco a les aules per ordre dels inspectors, ja durant la dictadura a l'Acadèmia hi havia servei de psicologia, s'hi ensenyava educació sexual, s'organitzaven debats, editaven revistes i emetien pel·lícules sobre temes prohibits pel franquisme.
Persona inquieta i creativa, Lluïsa escrivia obres de teatre que ella mateixa protagonitzava a l'Orfeó Gracienc. Era, a més, autora de nombrosos poemes i havia estudiat música.
La seva neta Núria continua al capdavant de les Escoles Prat. Va morir el 1977 a Sóller, d'on era originari el seu tercer marit.
|
[
"On va néixer la Lluïsa?",
"I morir?",
"Quina va ser la seva professió?",
"El seu pare era una persona coneguda?",
"Qui més de la seva família ho era?",
"Quina carrera va fer la Lluïsa?",
"Després va crear la seva pròpia escola?",
"A quin edifici es va instal·lar el 1932?",
"Per què va haver de clausurar les seves acadèmies?",
"Quan va passar això?",
"Quin caràcter tenia la Lluïsa?",
"Quin arquetip complia?",
"Què demostra el caràcter innovador de la seva escola?",
"Era escriptora, també, la Lluïsa?",
"Les escoles que va fundar encara existeixen avui dia?"
] |
{
"answer_end": [
52,
52,
81,
162,
232,
315,
390,
605,
779,
779,
958,
1001,
1714,
1776,
1953
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
83,
187,
294,
365,
477,
692,
692,
911,
960,
1422,
1745,
1893
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"A Sóller.",
"Va ser pedagoga.",
"Sí.",
"El seu germà, l'escriptor i publicista Pere Prat.",
"Magisteri.",
"Sí.",
"Al carrer de Sant Eusebi, 4, al barri de Sant Gervasi.",
"Perquè van entrar les tropes nacionals.",
"El 26 de gener del 1939.",
"Era dolça i afable.",
"El de perfecta casada.",
"El fet que ja durant la dictadura a l'Acadèmia hi havia servei de psicologia, s'hi ensenyava educació sexual, s'organitzaven debats, editaven revistes i emetien pel·lícules sobre temes prohibits pel franquisme.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Amb les balançades, alguns pilots de rodells s'eren deslligats i es desencastellaven, caient a peces, que rodolaven per la coberta. Ja feia estona que en Vadô Set-trossos, en Pau Ternal i en Cadernera, regalimant per tots els plecs de la roba d'aigua amb què anaven vestits, se movien en mig d'aquell desordre, maldant per recompondre les estibes; però no en podien sortir, perquè, quan les fermaven d'un cap, se'ls afluixaven d'un altre, i, quan acabaven d'assegurar la d'ací, ja la d'allí s'assorollava i la de més enllà es començava d'esgavellar.
El pare va cridar, des de la canya: -Fora! Via rodells a mar! Coberta neta!- I, reparant que no el creien a l'acte, repetí el manament.
-Malaguanyat bé de Déu!- vaig sentir que exclamava en Pau.
-No llencem res nostre- respongué filosòficament en Vadô posant-se a la tasca.
Els altres dos el secundaren, i en poca estona restà la coberta desembarassada.
Vaig aixecar-me per seguir amb la vista aquells feixos de cèrcols de castanyer que suraven en les revoltes aigües. ¿A on anirien a parar? Segurament serien escopits a la costa, i tal vegada servirien a un terrassanet per a reforçar son pobre botam esventat. Era una almoina ben involuntària per la nostra part; però la volguí acompanyar amb un sentiment de caritat, besant de cor la mà que ens prenia aquelles coses i desitjant que fossin de bon profit a qui les rebés.
Érem davant per davant de Lloret, la gentilíssima vila que ha pres son nom del llor que enflaira ses hortes i jardins. Tota molla, blanquejava amb sordes lluïssors d'argent, i son vidrim perlejava. Com una joia en un estoig obert, presentalla de nuviatge que la terra sembla oferir al mar, descansa en una fresca i arramada vall que les penyes de la costa deixen obirar, entrebadant llur cortina feréstega. Lo mal és que de tant en tant el nuvi es desvetlla i, revolcant-se en son llit immens, allarga la barroera grapa per cerciorar-se de que el joiell no s'aparta de son capçal; i aquesta és la pena dels lloretencs, que a voltes han vist amenaçada alguna de llurs cases. Que Déu els do bonança i els multipliqui les hores de primavera, que són les que més escauen a llur bell sojorn.
|
[
"Hi havia moviment?",
"I què provocava?",
"Es desmuntaven?",
"I s'aspergien?",
"Per on?",
"Quins personatges hi havia?",
"Estaven molls?",
"Què intentaven fer?",
"Ho aconseguien?",
"Qui va exclamar un ordre?",
"Què va dir en Vadô?",
"Els seus companys li van fer cas?",
"Al protagonista el va envair un sentiment de solidaritat?",
"On eren?",
"Per què s'anomenava així, el municipi?",
"Quina era l'angoixa dels habitants d'aquell lloc?"
] |
{
"answer_end": [
18,
84,
100,
130,
130,
200,
273,
346,
372,
684,
822,
852,
1268,
1406,
1491,
2046
],
"answer_start": [
0,
0,
65,
86,
106,
132,
202,
275,
348,
550,
745,
824,
1162,
1374,
1400,
1957
],
"input_text": [
"Sí.",
"Alguns pilots de rodells s'eren deslligats i es desencastellaven.",
"Sí.",
"Sí.",
"Per la coberta.",
"En Vadô Set-trossos, en Pau Ternal i en Cadernera.",
"Sí.",
"Recompondre les estibes.",
"No.",
"El pare.",
"Que no llencessin res seu.",
"Sí.",
"Sí.",
"Per davant de Lloret.",
"Pel llor que enflaira ses hortes i jardins.",
"Que a voltes havien vist amenaçada alguna de llurs cases."
]
}
|
books
|
(Tota la parentela se'ls posa entremig.)
Vàries veus. -Bona nit.-Boranit.-Estigui bo.-Estigui bona. -D'aquí a demà.-Si a Déu plau.
Ells dos (aprofitant el soroll). -Sí? -Sí. -Sí? -Sí. -Sí? -Sí.
Coro general. -Bona niiiiiit!
* * *
És un altre vespre. Al mateix siti. Els mateixos personatges.
Ell (cremadís). -Però no em negarà que aquell subjecte ha passat avui dos cops per sa casa i vostè s'estava al balcó.
Ella. -Però, si ell hi passa, què hi faré, jo?
Ell. -És que hi ha passar i passar; i com a l'hivern sempre se'l veia al seu costat…
Ella. -Bé; no l'hi veuen pas mai, ara. Si vostè m'estimés com jo, no pensaria tan mal. Jo sí que d'allò… però vostè… Això que vostè diu fóra suposar que no l'estimo.
|
[
"Era de nit?",
"Què es deien les persones per acomiadar-se?",
"La següent escena té lloc la mateixa nit?",
"I al mateix lloc?",
"I hi ha la mateixa gent?",
"Què vol ell que ella admeti?",
"Què qüestiona ella?",
"Quin matís fa ell?",
"I quina observació?",
"Ella diu que ja no es troben?",
"I creu que ell l'estima menys que ella a ell?",
"Per què?",
"Què fan pensar, els comentaris d'ell?"
] |
{
"answer_end": [
63,
130,
250,
266,
292,
410,
458,
493,
542,
581,
629,
629,
708
],
"answer_start": [
41,
41,
232,
252,
268,
294,
412,
459,
497,
544,
583,
583,
661
],
"input_text": [
"Sí.",
"Bona nit, boranit, estigui bo, estigui bona, d'aquí a demà i si a Déu plau.",
"No.",
"Sí.",
"Sí.",
"Que aquell subjecte ha passat avui dos cops per sa casa i ella s'estava al balcó.",
"Que, si ell hi passa, què hi farà, ella.",
"Que hi ha passar i passar.",
"Que a l'hivern sempre se'l veia al seu costat.",
"Sí.",
"Sí.",
"Perquè si ell l'estimés com ella, no pensaria tan mal.",
"Que ella no l'estima."
]
}
|
bios
|
Xènia Tostado Caballero (Igualada, 27 d'agost de 1981) és una actriu catalana.
Els seus inicis com a a actriu van ser amb les sèries Javier ya no vive solo i Paco y Veva. El personatge de Vanesa a la sèrie Sin tetas no hay paraíso (2008-2009) li va donar molta popularitat.
Va estudiar en una escola de teatre d'Igualada fins als 18 anys, quan va decidir traslladar-se a Madrid per seguir estudiant. Als 21 anys va obtenir un paper per a la sèrie de televisió Javier ya no vive solo. En aquesta sèrie va actuar amb actors com Emilio Aragón, Emilio Gutiérrez Caba o Fernando Guillén Cuervo, amb el qual posteriorment coincidiria a Sin tetas no hay paraíso.
Després d'una aturada de sis anys com a actriu protagonista, un nou projecte la va rellançar, el seu paper com "La Vane" a Sin tetas no hay paraíso. En aquesta sèrie és Vanessa, amiga de Catalina, la protagonista. Vanessa és una jove a la qual la seva amiga Jéssica inicia en el món del narcotràfic i la prostitució. A causa d'això acaba convertint-se en una drogoaddicta. Després de la sèrie, s'embarca en la producció 23 F: Història d'una traïció el 2009. El 2011 participa en la sèrie de Telecinco Piratas. en què dona vida a la sensual Victoria Falcón, a més d'intervenir en quatre episodis de la sèrie Física o Química d'Antena 3 interpretant a Dafne, la cap d'Àlma al bar Rodeo. Més tard entra a formar part del repartiment de Bandolera, també d'Antena 3, com a Lupe.
Des de gener de 2015 fins a abril d'aquest mateix any interpretava a Lorda Maldonado a la sèrie d'Antena 3 Amar es para siempre. A causa de la seva maternitat, va deixar la sèrie i es va traslladar a viure a Fuerteventura. El seu personatge, Lourdes Maldonado, moria després d'un part complicat.
Des de 2005, és parella del també actor Rodolfo Sancho, a qui va conèixer durant el rodatge de la pel·lícula Cuba libre. El 7 de març de 2015 va néixer la seva primera filla, anomenada Jimena.
|
[
"Quan va néixer Xènia Tostado Caballero?",
"A quines produccions va debutar com a intèrpret?",
"Quin rol va assumir a la sèrie Sin tetas no hay paraíso?",
"On va formar-se abans d’anar a viure a la capital espanyola?",
"Amb qui va treballar a la sèrie Javier ya no vive solo?",
"Què succeeix al personatge de Vanessa a Sin tetas no hay paraíso?",
"En quin projecte va participar durant l'any 2009?",
"I durant el 2011?",
"Quin personatge va encarnar a la sèrie Física o Química?",
"A quina sèrie d'Antena 3 va interpretar el personatge de Lupe?",
"Quin paper va interpretar durant l’any 2015?",
"Per què va abandonar aquesta producció?",
"A quin lloc es va mudar Xènia Tostado?",
"Des de quan té promès?",
"Quan va néixer la seva primogènita?"
] |
{
"answer_end": [
54,
169,
230,
398,
588,
971,
1112,
1164,
1311,
1428,
1549,
1608,
1651,
1780,
1899
],
"answer_start": [
0,
79,
171,
274,
400,
805,
1029,
1114,
1213,
1342,
1430,
1559,
1611,
1726,
1847
],
"input_text": [
"El 27 d'agost de 1981.",
"A Javier ya no vive solo i Paco y Veva.",
"El de Vanesa.",
"A Igualada.",
"Amb Emilio Aragón, Emilio Gutiérrez Caba i Fernando Guillén Cuervo.",
"Que s'inicia en el món del narcotràfic i la prostitució.",
"En la producció 23 F: Història d'una traïció.",
"En la sèrie de Telecinco Piratas.",
"A Dafne.",
"A Bandolera.",
"El de Lorda Maldonado.",
"A causa de la seva maternitat.",
"A Fuerteventura.",
"Des de 2005.",
"El 7 de març de 2015."
]
}
|
books
|
Tota una hora durava el salmeig d'aquest únic vers, acompanyat amb el batement de les innumerables ales melodioses. I semblava a Sant Brandan singlotant aquell cant com un plant. En tal punt, el sant abad digué a sos fills: -Menjau ara qui n'haveu lloc, i que el vostre cos sia pascut i sadollat, que ja les ànimes vostres de gràcia divinal són peixides.- I havent sopat i dites completes, ana-se'n a dormir, però la son nocturnal, volàtil i muda, papellona negra, rat pennat fosc, voleiava sota els estels, llunyana de sos ulls. I Sant Brandan s'alçà del jaç i s'agenollà en oració. A hora de matines, cridà els monjos i signant sos llavis, començà el res matinal: -Domine labia mea aperies (Senyor, obrireu mos llavis).-
Melodiosament somniaven els aucells dormits, i llurs ales a penes trémoles, feien una dolça remor, com una corda de salteri, o com una campana aèria, percudida pels dits fluids de l'esperit del vent. La cançó vaga dels aucells feia així: Laudate Dominum omnes angeli eius, laudate eum omnes virtutes eius (Alabau al Senyor tots els seus Àngels; alabau-lo totes ses Virtuts).
A l'hora clara, els àngels desperts alçaren al cel l'esclat argentí de la joiosa aucellada: Timor Domini sit super nos et super timentes te, Domine, initium sapientia timor Domini (La temor de Déu sia sempre damunt nosaltres i damunt tots aquells qui us temen, o Senyor: la temor de Déu, començ de sabiduria).
Una hora durà aquella albada angelical. A tercia, el vers melodiós, clar i encrespat, com una blanca escuma sonora, feia així: Salmegeu el nostre Déu, salmegeu el nostre rei, salmegeu amb saviesa. I a l'hora nona, quan la claror començà a mancar i les ombres fosques declinaven, cantaven aquells esperits, flobies de neu, música dispersa: Illuminet Dominus vultum suum super nos et misereatur nostri (Il·lumini el senyor la seva faç sobre nosaltres, i de nosaltres haja misericòrdia).
I a hora undècima, l'hora del recolliment de les abelles dins el rusc, i dels aucells en les branques i dels estels en la rossa assemblea del firmament, cantaven els àngels, conhortant-se en la fraternitat de l'enyorament de l'exili: Ecce quam bonum et quam iucundum habitare fratres in unum (Vet aquí com és cosa bona i dolça que els germans visquin tots units).
I d'aquesta manera, els dits aucells, de jorn i de nit, retien alabances a Déu Nostre Senyor.
|
[
"Quant de temps durava el recital?",
"A què recordava aquella melodia?",
"Què va dir el capellà?",
"I què va fer en acabar?",
"Com era l'ensomni?",
"L'endemà, a qui va reunir?",
"I què els va recitar?",
"Què significaven les paraules en llatí?",
"Qui més descansava?",
"Creaven una melodia?",
"Com es tradueixen les paraules dels querubins?",
"Aquella cantada també va durar uns seixanta minuts?",
"A qui cantaven?",
"Quan s'aïllaven, els insectes i les aus?",
"Les aus veneraven la divinitat?"
] |
{
"answer_end": [
50,
177,
353,
407,
446,
619,
664,
720,
766,
949,
1406,
1446,
1581,
1962,
2349
],
"answer_start": [
0,
118,
192,
356,
414,
584,
603,
667,
723,
923,
1098,
1408,
1535,
1893,
2277
],
"input_text": [
"Tota una hora.",
"A Sant Brandan singlotant.",
"Menjau ara qui n'haveu lloc, i que el vostre cos sia pascut i sadollat, que ja les ànimes vostres de gràcia divinal són peixides.",
"Se'n va anar a dormir.",
"Volàtil i muda.",
"Els monjos.",
"El res matinal.",
"Senyor, obrireu mos llavis.",
"Els aucells.",
"Sí.",
"La temor de Déu sia sempre damunt nosaltres i damunt tots aquells qui us temen, o Senyor: la temor de Déu, començ de sabiduria.",
"Sí.",
"Al seu Déu, al seu rei.",
"A hora undècima.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Ponç fou, segons una tradició tardana sense fonament, el primer bisbe de Girona, anterior al també llegendari Sant Narcís de Girona. La tradició neix de la de Vicenç, Oronci, Víctor i Aquilina màrtirs de Cimiez que una llegenda ubicava a Girona; a partir d'ella, el sant bisbe Ponç de Cimiez també donà lloc a un altre bisbe local. Segons aquesta tradició, era fill de la ciutat i en fou el primer bisbe de la neixent comunitat cristiana, al final del segle iii. Durant la persecució de Dioclecià, portada a terme pel també llegendari prefecte Rufí, en 304, Ponç i un diaca seu, Víctor, fugiren i s'amagaren en una cova propera a la ciutat, a Juià, a l'altra banda del Ter. Des d'allí, continuava atenent els cristians de la diòcesi; en saber que Oronci i Vicenç havien estat martiritzats, n'ordenà recollir els seus cossos per portar-los a Itàlia, on estarien segurs. Mentre ho feien, Víctor i Ponç foren detinguts. Poc després, amb altres cristians (alguns santorals diuen que eren 300), foren executats i moriren màrtirs.
Les primeres referències documentades es troben molt tard, en publicacions del començament del segle xvii, que reprodueixen els errors de les falsificacions dels falsos cronicons i, sobretot, de l'obra de Jerónimo Román de la Higuera. La justificació de l'existència del sant era que Narcís de Girona, l'existència del qual es donava per segura (quan en realitat era un sant llegendari creat per desdoblament a l'Edat mitjana), havia d'haver estat consagrat per un bisbe, per la qual cosa, havia d'existir prèviament algú que fos el cap de la diòcesi de Girona. El nom se l'adjudicà Esteve Corbera, tot i que dubta que realment fos bisbe de Girona, adduint el testimoni d'altres autors que no cita, que atribueixen al bisbe Ponç de Cimiez que havia estat prèviament bisbe de Girona. Francesc Dorca i Enrique Flórez, al contrari que en casos similars de tradicions arrelades que analitzaren científicament i rebutjaren com a falses, foren partidaris de l'existència real de Ponç de Girona, i exposaren els arguments per provar-la, basant-se en unes actes de martiri probablement falses.
La tradició del culte a Sant Ponç a Girona, o l'existència d'una capella dedicada, que era un dels arguments per defensar l'existència del bisbe gironí, venen en realitat del culte a Sant Ponç de Cimiez introduït pels francs als segles VIII-IX.
|
[
"Qui és considerat el primer epíscop de Girona?",
"Aquesta dada ha estat corroborada?",
"Quins altres personatges relacionats es vinculen a la ciutat de Girona?",
"Ponç era gironí de naixement, segons el relat?",
"A quin segle se situa la seva història?",
"Segons la llegenda, on es van ocultar Sant Ponç i el seu diaconus durant la persecució de Dioclecià?",
"Què va fer Sant Ponç quan es va assabentar de la mort dels màrtirs Oronci i Vicenç?",
"Qui va ser fet captiu juntament amb Sant Ponç?",
"Els van matar?",
"Quina explicació es donava per tal de demostrar l’existència de Ponç?",
"Sant Narcís va existir?",
"Qui va assignar-li el nom a aquest primer epíscop mític?",
"En què assegurava basar-se?",
"Quina era la postura de Francesc Dorca i Enrique Flórez sobre la veracitat d’aquest bisbe?",
"D'on provenia la tradició de la veneració a Sant Ponç a Girona?"
] |
{
"answer_end": [
79,
52,
244,
378,
461,
672,
847,
915,
1023,
1585,
1451,
1622,
1722,
2012,
2354
],
"answer_start": [
0,
10,
133,
332,
381,
463,
734,
869,
917,
1260,
1309,
1587,
1674,
1808,
2111
],
"input_text": [
"Ponç.",
"No.",
"Vicenç, Oronci, Víctor i Aquilina màrtirs de Cimiez.",
"Sí.",
"Al final del segle iii.",
"En una cova propera a la ciutat, a Juià, a l'altra banda del Ter.",
"N'ordenà recollir els seus cossos per portar-los a Itàlia.",
"Víctor.",
"Sí.",
"Que Narcís de Girona, l'existència del qual es donava per segura, havia d'haver estat consagrat per un bisbe, per la qual cosa, havia d'existir prèviament algú que fos el cap de la diòcesi de Girona.",
"No.",
"Esteve Corbera.",
"En el testimoni d'altres autors que no cita.",
"Foren partidaris de l'existència real de Ponç de Girona.",
"Del culte a Sant Ponç de Cimiez introduït pels francs als segles VIII-IX."
]
}
|
mitologia
|
El Cinosarges (grec antic: Κυνόσαργες, «Kynósarges») va ser un temple d'Hèracles, un bosquet circumdant i un gimnàs públic a Atenes, a l'antiga Grècia, conegut per ser el lloc on es reunien els filòsofs cínics. Estava situat als afores de la muralla de l'antiga Atenes, a la riba sud del riu Ilissos, prop de la porta de Diomeia. No se sap la seva localització exacta, però es pensa que era a la zona sud d'Atenes.
L'origen d'aquest nom s'explicava per una llegenda sobre un gos blanc o àgil. Etimològicament la paraula està formada pels mots κυνός («kynós», genitiu de κύων 'gos') i ἀργός («argós», 'blanc', 'brillant' o 'àgil'). Una història que recull Suides explica que una vegada, quan un atenenc anomenat Dídim feia un sacrifici als déus, un gos blanc (o àgil) li va robar l'ofrena. Alarmat, Dídim va consultar un oracle, que el va tranquil·litzar dient-li que edifiqués un temple a Hèracles al lloc on el gos havia deixat l'ofrena.
Heròdot esmenta un temple en aquell lloc l'any 490 aC que es va convertir en un famós santuari, on al culte a Hèracles s'hi havia associat el de la seva mare Alcmena, de la seva esposa Hebe i del seu nebot i ajudant Iolau. A la vora s'hi va construir un gimnàs, dirigit sobretot als nothoi, els fills il·legítims. El lloc es va fer famós per Antístenes, el deixeble de Sòcrates i fundador de l'escola cínica, i s'explica que el nom dels cínics derivava de Cinosarges.
|
[
"Què era el Cinosarges?",
"Era utilitzat per pensadors?",
"De quina corrent?",
"On era?",
"S'ha localitzat amb exactitud el lloc del Cinosarges?",
"Quina història amaga el nom?",
"Segons aquesta, qui estava fent un ritual als déus?",
"I qui el va interrompre?",
"Què va fer, l'animal?",
"Què li va aconsellar l'oracle?",
"Qui va parlar de l'existència d'un lloc de culte real en aquell espai?",
"A quina època?",
"Va ser popular el temple?",
"A qui s'hi adorava, allà dins?",
"Qui era el públic de la instal·lació esportiva que hi havia a prop?",
"Qui va contribuir a fer conegut aquest entorn?"
] |
{
"answer_end": [
131,
209,
209,
328,
367,
491,
743,
787,
787,
937,
979,
992,
1033,
1160,
1251,
1346
],
"answer_start": [
0,
152,
194,
211,
330,
415,
691,
745,
745,
832,
939,
980,
993,
1035,
1162,
1253
],
"input_text": [
"Un temple d'Hèracles, un bosquet circumdant i un gimnàs públic a Atenes.",
"Sí.",
"La cínica.",
"Als afores de la muralla de l'antiga Atenes, a la riba sud del riu Ilissos, prop de la porta de Diomeia.",
"No.",
"La d'un gos blanc o àgil.",
"Un atenenc anomenat Dídim.",
"Un gos blanc o àgil.",
"Li va robar l'ofrena.",
"Que edifiqués un temple a Hèracles al lloc on el gos havia deixat l'ofrena.",
"Heròdot.",
"L'any 490 aC.",
"Sí.",
"A Hèracles, a la seva mare Alcmena, a la seva esposa Hebe i al seu nebot i ajudant Iolau.",
"Els nothoi, els fills il·legítims.",
"Antístenes, el deixeble de Sòcrates i fundador de l'escola cínica."
]
}
|
books
|
Mentrestant en Cadernera s'havia anat acostant cap a mi, asseient-se gairebé sobre la meva roba. Cercava la meva companyia, però el pobrissó no deia res. De tant en tant fitava en els meus ulls les seves nines, plenes de condol, i brandava el cap en silenci o sospirava fondament. La meva mà se va trobar amb una de les seves i encaixàrem.
-Fill meu, quina mà més freda que tens!
-Oh! això rai!- va fer ell regraciant-me amb una apretadeta.
Jo li vaig tornar aquella mostra de bon afecte, i romanguérem agafats. De vegades, amb el moviment de la barca, la farda que ens servia de respatller se n'anava de gairell o s'esllengava endavant, molestant-nos, i havíem d'arreglar-la. Aleshores, naturalment, les nostres mans se desjunyien; mes així que, enllestida la feina, ens ajèiem de nou, elles se cercaven d'esma i es tornaven a enllaçar. Aquest contacte era per a ambdós un consol, un remei contra la por. Les nostres ànimes porugues se confortaven acostant-se, així com en una gàbia dos àucells malalts s'escalfen mútuament, estarrufats i ajuntadets en una mateixa barrella.
D'aquesta manera estiguérem temps i més temps. En Pau i en Vadô no es movien ni es posticaven, testos en llurs seients, muts, girats de cara a estribord, donantnos l'esquena. Jo seguia comptant els regalims que vessaven del treu; i era tan impertinent la meva dèria, que, quan fatigada d'aquell morbós treball tancava les parpelles per desmerèixer-me'n, la mà se me n'anava a comptar els nusos dels dits d'en Cadernera.
|
[
"Qui s'havia apropat al protagonista?",
"I parlava amb ell?",
"Què mirava a estones?",
"I balancejava la testa?",
"O què feia, si no?",
"Tot seguit es van donar la mà?",
"En Cadernera la tenia gelada?",
"Què li va fer en Cadernera al protagonista?",
"Va ser correspost?",
"On eren?",
"Per quina raó es donaven la mà?",
"Com eren els esperits d'ambdós?",
"Quina metàfora fa?",
"Aquella situació va durar poc?",
"Qui els acompanyava?",
"En Pau i en Vadô contemplaven la parella?"
] |
{
"answer_end": [
55,
152,
209,
246,
279,
338,
406,
439,
487,
612,
904,
933,
1074,
1121,
1169,
1249
],
"answer_start": [
0,
97,
154,
231,
258,
281,
340,
396,
441,
512,
838,
906,
906,
1076,
1123,
1202
],
"input_text": [
"En Cadernera.",
"No.",
"Els seus ulls.",
"Sí.",
"Sospirar fondament.",
"Sí.",
"Sí.",
"Regraciar-lo amb una apretadeta.",
"Sí.",
"A la barca.",
"Perquè aquest contacte era per a ambdós un consol, un remei contra la por.",
"Porucs.",
"Que les seves ànimes porugues se confortaven acostant-se, així com en una gàbia dos àucells malalts s'escalfen mútuament, estarrufats i ajuntadets en una mateixa barella.",
"No.",
"En Pau i en Vadô.",
"No."
]
}
|
bios
|
Maria Antònia París i Riera (Vallmoll, Alt Camp, 28 de juny de 1813 - Reus, 17 de gener de 1885) fou una religiosa catalana, fundadora de la congregació de les Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes. Ha estat proclamada venerable per l'Església Catòlica Romana.
Va néixer a Vallmoll, on la seva mare, Teresa Riera, vídua en avançat estat de gestació i amb una altra filla de tres anys, s'havia refugiat fugint dels francesos que envaïen aquelles terres durant la guerra de la Independència. Va ser educada en un ambient cristià amb la seva germana Teresa París. Als 14 anys va sentir vocació religiosa i el 1841 va entrar a la Companyia de Maria-Lestonnac, i va ser postulant durant 9 anys.
Va iniciar-se com a novícia el 1850 (amb el nom de Maria Antònia París de Sant Pere) i es va posar en contacte amb Antoni Maria Claret i Clarà, fundador dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria, coneguts com a Claretians, a qui va seguir a Cuba quan en fou nomenat bisbe, abandonant la Companyia de Maria el 1852. Allí va decidir portar a terme una tasca missionera i docent d'acord amb el seu concepte de pràctica evangèlica. El 1853 va obrir a la capital cubana una escola de nenes blanques i negres, rebel·lant-se contra la legislació vigent que prohibia l'assistència d'infants de les dues ètnies a la mateixa escola. També acollí a la seva escola nenes pobres de franc.
Va enviar les seves propostes al Papa Pius IX, i el 25 d'agost de 1855 va fundar a Santiago de Cuba l'orde de Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes, d'acord amb la idea de Maria Antònia París i d'Antoni Maria Claret de difondre el missatge cristià per terres d'Amèrica com a missioners. El 1859 va tornar a Catalunya i va fundar un noviciat a Tremp, i el 1867 constituí l'orde a Reus, amb el nom d'Institut de Maria Immaculada de l'Ensenyança. Es traslladà a Reus amb una part de les novícies de Tremp i instal·là l'institut al camí de Tarragona i es dedicà a l'ensenyament gratuït de noies pobres. La revolució de 1868, que a Reus va ser especialment radical, va respectar el convent d'aquestes monges que encara estava en construcció. Maria Antònia París i les germanes van abandonar durant uns dies la ciutat, però eren respectades perquè donaven classes gratuïtes a les nenes pobres, cosa que era beneficiosa per a la societat, i van poder retornar ràpidament al seu Institut. A Reus a la congregació se la coneix com les monges del camí de Tarragona o les monges de l'ensenyança. Consolidada la comunitat a Reus, Maria Antònia París va fundar diverses institucions a Carcaixent i a Vélez-Rubio, i va organitzar una altra casa a Cuba, a Baracoa. Maria Antònia París va morir a Reus el 1885 i va ser enterrada a la cripta de l'església del convent d'aquella població.
La seva obra escrita comprèn: Autobiografía, Relación a Caixal, Recuerdos y notas, Diario, Puntos para la reforma de la Iglesia, El misionero apostólico, a banda de les constitucions i estatuts de la congregació i les cartes.
En 1968 es va obrir el procés per a la seva beatificació. El 23 de desembre de 1993, Joan Pau II proclamà l'heroïcitat de les seves virtuts, fent-la venerable. Les Missioneres Claretianes estan presents actualment a Argentina, Brasil, Bèlgica, Colòmbia, Congo, Corea, Cuba, Espanya, Estats Units, Filipines, Hondures, India, Itàlia, Japó, Mèxic, Panamà, Polònia, Santo Domingo, Veneçuela, El Salvador, Ucraïna, Camerun, Indonèsia... on a més de l'educació d'infants, fan tasques d'assistència social, organitzen llars d'acollida de joves i residències d'avis. La ciutat de Reus li ha dedicat un carrer.
|
[
"Qui va ser Maria Antònia París i Riera?",
"Quina comunitat religiosa va crear?",
"Per què la seva família era a Vallmoll?",
"Quan va experimentar l'anhel religiós, la Maria Antònia?",
"A quin orde religiós es va unir llavors?",
"Amb qui va anar a Cuba?",
"Què hi va fer, allà?",
"Quina normativa va transgredir?",
"Què hi va crear, allà, el 1855?",
"Amb quin objectiu?",
"Va retornar al seu país natal?",
"Més endavant, a Reus, què hi va fer?",
"Com és que els qui van protestar l'any 1868 no les van atacar?",
"Quan va perdre la vida Maria Antònia París?",
"Va escriure llibres?",
"Encara continua existint l'ordre que va fundar?"
] |
{
"answer_end": [
123,
214,
505,
617,
671,
960,
1217,
1336,
1555,
1693,
1724,
1850,
2387,
2701,
3003,
3218
],
"answer_start": [
0,
125,
278,
578,
620,
794,
1143,
1219,
1440,
1557,
1695,
1760,
2007,
2658,
2779,
3165
],
"input_text": [
"Una religiosa catalana.",
"La congregació de les Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes.",
"Perquè la seva mare s'hi havia refugiat fugint dels francesos que envaïen aquelles terres durant la guerra de la Independència.",
"Als 14 anys.",
"A la Companyia de Maria-Lestonnac.",
"Amb Antoni Maria Claret i Clarà, fundador dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria.",
"Obrir a la capital cubana una escola de nenes blanques i negres.",
"La que prohibia l'assistència d'infants de les dues ètnies a la mateixa escola.",
"L'orde de Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes.",
"La de difondre el missatge cristià per terres d'Amèrica com a missioners.",
"Sí.",
"El 1867 constituí l'orde a Reus, amb el nom d'Institut de Maria Immaculada de l'Ensenyança.",
"Les respectaven perquè donaven classes gratuïtes a les nenes pobres, cosa que era beneficiosa per a la societat.",
"El 1885.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Catalina Mas i Monfredi, coneguda com a Caterina Mas i Porcell, esmentada també amb el nom italianitzat de Catterina i sovint amb el cognom Mas-Porcell (Barcelona, ca. 1820, ibídem, 4 d'abril de 1887), fou una soprano catalana que va fer-se un lloc entre les cantants més reconegudes de l'època i una de les estrelles del Gran Teatre del Liceu de Barcelona durant quatre dècades (1838-1878).
Va néixer a Barcelona al voltant de 1820, segons la inscripció de defunció del 1887, que indica que tenia 67 anys en morir.
Molts especialistes parlen d'ella com a "soprano catalana", però també és possible que fos mallorquina. Va cantar al Teatre Principal de Palma diverses vegades, dirigida pel mestre Joan Goula, que des del 1866 es va fer càrrec d'aquest teatre, però la seva carrera la va desenvolupar bàsicament al Liceu de Barcelona. L'any 1838 va interpretar Gli Arabi nelle Gallie de Pacini, Zelmira de Rossini, La straniera de Bellini, Il Conte d'Essex de Mercadante, La Caritea de Mercadante, Gemma di Vergy de Donizetti, Zampa d'Hérold, Il giuramento de Mercadante. Diverses d'aquestes representacions n'eren les estrenes. Després de cada concert sempre rebia crítiques positives. Aben-Abulema (pseudònim de Joan Cortada i Sala) va escriure al Diario de Barcelona del 28 de maig de 1839: "la Sra Mas canta amb gust, la seva veu és molt agradable, sent el que cal i fa sentir als que l'escolten. En la seva línia és una cantant que agrada i amb raó".
Va contraure matrimoni amb el compositor, tenor i director d'orquestra Francesc Porcell i Guàrdia l'any 1836. La seva filla Isolina Porcell i Mas, nascuda a Barcelona en 1837, va ser també cantant del Liceu, com a comprimària. Va morir de tuberculosi el 23 de setembre de 1865.
Caterina Mas va morir de càncer interino el 4 d'abril de 1887 a Barcelona.
|
[
"Quins altres noms rebia la Catalina Mas i Monfredi?",
"Qui va ser?",
"Va ser molt popular?",
"Quan va venir al món?",
"I quan va perdre la vida?",
"Es creu que podria haver estat originària de Mallorca?",
"On va actuar nombroses vegades?",
"I on més?",
"En quines obres va participar durant l’any 1838?",
"Solia ser ben valorada?",
"Quin crític en va parlar?",
"Com es deia realment, aquest individu?",
"Què va dir sobre la Caterina?",
"Ella es va casar?",
"Per quina raó va morir?"
] |
{
"answer_end": [
62,
226,
294,
432,
475,
618,
675,
832,
1069,
1184,
1268,
1233,
1398,
1552,
1806
],
"answer_start": [
0,
202,
231,
392,
434,
587,
620,
760,
834,
1128,
1186,
1186,
1294,
1455,
1733
],
"input_text": [
"El de Caterina Mas i Porcell.",
"Una soprano catalana.",
"Sí.",
"Al voltant de 1820.",
"El 1887.",
"Sí.",
"Al Teatre Principal de Palma.",
"Al Liceu de Barcelona.",
"A Gli Arabi nelle Gallie de Pacini, Zelmira de Rossini, La straniera de Bellini, Il Conte d'Essex de Mercadante, La Caritea de Mercadante, Gemma di Vergy de Donizetti, Zampa d'Hérold i Il giuramento de Mercadante.",
"Sí.",
"Aben-Abulema.",
"Joan Cortada i Sala.",
"Que cantava amb gust, la seva veu era molt agradable, sentia el que calia i feia sentir als que l'escoltaven.",
"Sí.",
"Per un càncer interino."
]
}
|
vilaweb
|
El govern espanyol ha fet tancar la delegació de la Generalitat a Brussel·les i ha enviat tots els treballadors ‘a casa fins a nova ordre' mitjançant un burofax. En l'escrit, enviat des del ministeri d'Afers Estrangers, i fet arribar a la delegació a través de l'ambaixada espanyola a Bèlgica, es recorda que la seu roman sota la ‘tutela' del govern espanyol. Poc abans, els treballadors havien rebut l'ordre del govern espanyol perquè impedissin la reunió prevista entre el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, i el de la Generalitat, Carles Puigdemont a les oficines de la delegació. Fa un mes de les eleccions del 21-D en què va guanyar l'independentisme, però l'article 155 es continua aplicant i la Moncloa ha fet saber al personal de la delegació de Brussel·les que resta sota les seves ordres i que aquesta reunió, en què Torrent i Puigdemont han de parlar de la investidura, no es pot dur a terme. La trobada amb Puigdemont s'havia de fer a les onze del matí i una hora més tard Torrent s'havia de reunir amb Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí. El portaveu de Carles Puigdemont, Joan Maria Piqué, ha explicat en declaracions als mitjans que el president del parlament ha cercat un lloc alternatiu per a la reunió. Serà a la seu de l'European Free Alliance, a Brussel·les mateix, a les dotze del migdia. Segons Piqué, no hi ha cap motiu per a impedir la trobada entre Puigdemont i Torrent a la seu de la Generalitat. També ha recordat al govern espanyol que la reunió és en territori belga i no espanyol. En aquest sentit, ha avançat que estudiaran totes ‘les implicacions legals' que pugui tenir aquesta decisió. Torrent ja ha hagut de pagar-se els vols de la seva butxaca perquè els partits unionistes van amenaçar-lo que si ho pagava la institució podria considerar-se malversació de fons públics. Fonts de la presidència del parlament han explicat que Torrent vol defensar els drets de tots els 135 diputats electes, inclosos els que hi ha a l'exili i a la presó, i tenir-hi un diàleg ‘franc, continuat i tranquil'. A més, Torrent abordarà amb Puigdemont i els consellers Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí la situació política prèvia a la investidura de Puigdemont.
|
[
"Què ha clausurat el govern de l'estat espanyol?",
"Quina és la vinculació entre la representació de la Generalitat i el govern espanyol?",
"Què s'ha hagut de cancel·lar també?",
"Quan van tenir lloc les votacions a Catalunya?",
"I quin va ser el resultat?",
"Quin era l'objectiu de la trobada organitzada entre els presidents?",
"Què ha dit Joan Maria Piqué al respecte?",
"A quin espai es farà, finalment?",
"Què ha assegurat Piqué?",
"I quina evidència ha assenyalat?",
"Per tant, què pretenen investigar?",
"Quina despesa no ha estat finançada per la Generalitat?",
"Per quina raó?",
"De qui voldria garantir els drets el president del Parlament?",
"Amb qui parlarà?"
] |
{
"answer_end": [
77,
358,
569,
637,
673,
920,
1258,
1323,
1460,
1548,
1657,
1718,
1844,
1964,
2198
],
"answer_start": [
0,
309,
371,
602,
615,
822,
1091,
1260,
1349,
1462,
1550,
1659,
1719,
1846,
2065
],
"input_text": [
"La delegació de la Generalitat a Brussel·les.",
"La representació de la Generalitat roman sota la tutela del govern espanyol.",
"La reunió prevista entre el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, i el de la Generalitat, Carles Puigdemont.",
"Fa un mes.",
"Va guanyar l'independentisme.",
"Parlar de la investidura.",
"Que el president del parlament ha cercat un lloc alternatiu per a la reunió.",
"A la seu de l'European Free Alliance, a Brussel·les mateix.",
"Que no hi ha cap motiu per a impedir la trobada entre Puigdemont i Torrent a la seu de la Generalitat.",
"Que la reunió és en territori belga i no espanyol.",
"Totes les implicacions legals que pugui tenir aquesta decisió.",
"La dels vols.",
"Perquè els partits unionistes van amenaçar-lo que si ho pagava la institució podria considerar-se malversació de fons públics.",
"De tots els 135 diputats electes.",
"Amb Puigdemont i els consellers Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí."
]
}
|
vilaweb
|
L'assemblea del PDECat ha rebutjat relaxar el quadre d'incompatibilitat de càrrecs institucionals i de partit i els consellers Miquel Buch i Damià Calvet no podran ser a l'executiva amb responsabilitats orgàniques. L'estructura del partit s'havia d'adaptar a l'anomenat pacte dels Lledoners, però la votació ha estat un primer revés per a la nova direcció que sortirà del congrés. L'executiva de Marta Pascal defensava que es mantingués el règim tal com estava, i ahir a la nit hi va haver un intens debat en comissió. Aquest matí s'ha traslladat al plenari, on hi poden participar tots els associats inscrits. Segons fonts presents a la votació, un 59% no ha volgut flexibilitzar el sistema. El plenari també ha aprovat mantenir la via unilateral al preàmbul dels estatuts per aconseguir la independència. La votació ha estat molt ajustada, i s'ha imposat aquesta opció amb un 47,9% a favor, segons fonts presents. La direcció de Pascal havia proposat treure'n la referència per evitar problemes amb el registre dels estatuts al ministeri de l'Interior. Però l'esmena que advocava per mantenir l'esment ha arribat viva fins al plenari i ha prosperat. Es mantindrà com estava: treballar per assolir l'objectiu de la república ‘sense renunciar a la via unilateral.' Les dues ponències principals, la ideològica i l'organitzativa, han estat aprovades per una àmplia majoria. El 99,30% i el 92,89%, respectivament, hi han votat a favor.
|
[
"A què s'ha negat el PDECat?",
"Quina conseqüència té això?",
"A què s'havia d'ajustar, la forma del partit?",
"Què ho ha impedit?",
"Què va passar ahir?",
"I avui?",
"Quin percentatge respecte al total de votants no ha accedit a adaptar el sistema?",
"Què s'ha autoritzat a la sessió?",
"Aquesta opció ha guanyat amb diferència?",
"Quin enunciat perdurarà?",
"Què més s'ha acceptat?",
"Amb quins percentatges a favor?"
] |
{
"answer_end": [
109,
213,
290,
379,
517,
609,
691,
805,
840,
1264,
1371,
1432
],
"answer_start": [
0,
112,
215,
292,
464,
519,
611,
693,
807,
1152,
1265,
1373
],
"input_text": [
"A relaxar el quadre d'incompatibilitat de càrrecs institucionals i de partit.",
"Que els consellers Miquel Buch i Damià Calvet no podran ser a l'executiva amb responsabilitats orgàniques.",
"A l'anomenat pacte dels Lledoners.",
"La votació.",
"Que hi va haver un intens debat en comissió.",
"Que s'ha traslladat al plenari, on hi poden participar tots els associats inscrits.",
"Un 59%.",
"Mantenir la via unilateral al preàmbul dels estatuts per aconseguir la independència.",
"No.",
"Treballar per assolir l'objectiu de la república sense renunciar a la via unilateral.",
"Les dues ponències principals, la ideològica i l'organitzativa.",
"El 99,30% i el 92,89%, respectivament."
]
}
|
vilaweb
|
Junts per Catalunya ha presentat sense ERC al registre del parlament la proposta de resolució per a restituir les Instituciones catalanes i la legtimitat de Carles Puigdemont com a president i per a denunciar la intervenció de l'estat espanyol amb l'article 155 i condemnar la repressió. L'aprovació d'aquesta proposta al parlament és el pas previ a la investidura del president, que és un dels principals aspectes que han negociat Junts per Catalunya i ERC aquestes últimes setmanes. ERC està d'acord amb el contingut del text presentat i el subscriu, segons fonts consultades per VilaWeb, que indiquen que abans de registrar la proposta i sotmetre-la a debat i votació volen tancar l'acord global. I això passarà la setmana vinent, en un dia que concretarà el president del parlament, Roger Torrent. La proposta de resolució manifesta ‘el rebuig més absolut a l'aplicació de l'article 155 i els seus efectes sobre les institucions democràtiques catalanes'. També denuncia ‘la deriva autoritària de l'estat espanyol', la ‘destitució il·legal i il·legítima del president de la Generalitat i el seu govern i proclama la seva voluntat i el compromís de restaurar la institució de la presidència de la Generalitat de Catalunya'. A més, constata que Puigdemont fou escollit per la majoria absoluta del parlament el 10 de gener del 2016 i va superar una qüestió de confiança el 29 de setembre, que ha estat avalat arran del resultat de les eleccions del 21-D per ser el candidat a la presidència aquesta legislatura i que continua comptant amb la majoria per a poder-li ratificar la confiança com a president. Finalment, la resolució ‘exigeix que cessin les ingerències del govern de l'estat davant de les instàncies jurisdiccionals i el Tribunal Constitucional que pretenen impedir la materialització d'aquesta voluntat democràtica dels representants del poble de Catalunya'. La negociació ha avançat en molts aspectes però s'ha encallat en els fonamentals aquestes últimes hores. Per exemple, sobre el paper de Puigdemont, el mecanisme per a elegir el president autonòmic, la manera com es relacionaria amb el president, la distribució de les competències i les relacions entre Vice-presidència i el Departament de la Presidència. Esquerra vol una vice-presidència reforçada amb les competències de portaveu del govern, la secretaria de Comunicació i el CTTI, tal com avançava ‘L'última‘, i això significaria buidar de competències el Departament de Presidència, que correspon a Junts per Catalunya i, per tant, no ho accepta. A més, el grup de Puigdemont vol que la vice-presidència l'ocupi Oriol Junqueras, en la mateixa línia que el president de la Generalitat sigui Jordi Sànchez. L'objectiu de Junts per Catalunya amb aquests nomenaments és ‘visualitzar el conflicte' perquè tot fa pensar que el jutge Pablo Llarena no els deixarà pas sortir de la presó per ocupar el càrrec. En la reunió d'ahir, segons fonts presents, Esquerra no va confirmar que fos Junqueras el candidat a vice-president i deixà oberta la porta que l'ocupés un altre dirigent republicà, una possibilitat que no agrada a JxCat, perquè aleshores previsiblement seria la persona més destacada de l'executiu autonòmic. I aquí es van aturar ahir les converses, amb retrets mutus de deslleialtat, tot i que cap de les parts no descarta que es puguin reprendre aviat. La votació de la resolució JxCat voldria que la proposta de resolució formés part de l'ordre del dia del ple que el president del Parlament, Roger Torrent, previsiblement convocarà avui per a la setmana vinent, a petició de Cs.
|
[
"Què ha posat sobre la taula JxCat?",
"Quin objectiu té el document?",
"I per a què és necessària la seva autorització?",
"Esquerra Republicana dona suport a l'escrit?",
"De què acusa l'estat, l'escrit?",
"Què assevera sobre Puigdemont?",
"I què reclama?",
"El debat ha evolucionat?",
"En tots els àmbits?",
"Quins han quedat pendents de definir?",
"Què desitja ERC?",
"Què implicaria això?",
"Això ho permetrà JxCat?",
"Què no va especificar ahir Junqueras?",
"Com es van criticar, els partits?"
] |
{
"answer_end": [
93,
286,
378,
551,
1018,
1604,
1871,
1915,
1976,
2227,
2356,
2459,
2523,
2994,
3263
],
"answer_start": [
0,
69,
288,
485,
960,
1234,
1606,
1873,
1873,
1978,
2229,
2389,
2430,
2879,
3189
],
"input_text": [
"La proposta de resolució.",
"Restituir les Instituciones catalanes i la legtimitat de Carles Puigdemont com a president, denunciar la intervenció de l'estat espanyol amb l'article 155 i condemnar la repressió.",
"Per a la investidura del president.",
"Sí.",
"De la seva deriva autoritària.",
"Que fou escollit per la majoria absoluta del parlament el 10 de gener del 2016 i va superar una qüestió de confiança el 29 de setembre, que ha estat avalat arran del resultat de les eleccions del 21-D per ser el candidat a la presidència aquesta legislatura i que continua comptant amb la majoria per a poder-li ratificar la confiança com a president.",
"Que cessin les ingerències del govern de l'estat davant de les instàncies jurisdiccionals i el Tribunal Constitucional que pretenen impedir la materialització d'aquesta voluntat democràtica dels representants del poble de Catalunya.",
"En molts aspectes, sí.",
"No.",
"El paper de Puigdemont, el mecanisme per a elegir el president autonòmic, la manera com es relacionaria amb el president, la distribució de les competències i les relacions entre Vice-presidència i el Departament de la Presidència.",
"Una vice-presidència reforçada amb les competències de portaveu del govern, la secretaria de Comunicació i el CTTI.",
"Buidar de competències el Departament de Presidència.",
"No.",
"Que fos Junqueras el candidat a vice-president.",
"Amb retrets mutus de deslleialtat."
]
}
|
books
|
Fra Genís, és el frare novici que té cura de la capella del convent. El seu zel per totes les coses de l'església arriba a la dolor. Avui que fan la festa del Sant Patró s'ha llevat de bon matí, ha passat per l'hort per arreplegar un ram de flors i guarnir l'altar. Allà passa belles estones guarnint els pitxers i arrenglerant els ciris de la credença. La simetria dels canalobres el tortura, i puja i baixa de l'altar i mira i remira, i fins amb la roba de l'hàbit pren la mida perquè tots els ciris estiguin a igual distància.
Mentre faran la celebració de l'ofici reblert de lentituds i solemnitats, Fra Genís patirà sempre, vigilant els domassos que ha posat perquè no voleïn amb el vent, la catifa perquè no s'arrugui, els altars netejats perquè no s'empolsin, i pensarà estemorit en aquells mancaments imprevistos; un ciri que es torça, un escolà distret que no toca la campaneta a l'hora, un missal que cau; tot això era per Fra Genís una dissort aclaparant.
Fra Genís de tant mirar en la fosca tenia els ulls més grans. De tant restar submís en el recolliment del temple, parlava sempre baix, de tant témer fer remor, caminava sempre de puntetes. Era una ànima que vivia dins l'església, com una imatge baixada d'un altar, com una flama humana que tingués per llàntia capçadora el temple del convent.
Fora del temple, els claustres eren el seu lloc preferit. Quan al matí arribava a la sagristia i veia que la claror hi entrava tímidament, com si tingués por de fer remor, se n'anava als claustres i esperava el dia, tot passejant i sentint caure els cants dels ocells en el silenci solitari d'aquell lloc de plàcides venturances, i veia el gat adormit i moure's les fulles i brandar les flors, i els jorns de pluja forta sentia aquella remor que tant s'assembla a una oració fervent. Allí pregava entre rastelleres d'arbres fruiters; ell, oferia el fruit de son cor, i els arbres, el fruit de la terra; les orenetes xisclaven en els nius penjats en les coronises, i el pou, eternament callat, xuclava de les pregoneses de les roques aquella aigua gemada i lluminosa que es veia al fons emmirallat al cel.
Així esperava l'hora d'anar a tocar la campaneta matinera i xiscladora que voleiava en les blavors del cel. Fra Genís estirava la corda amb la il·lusió que feia descloure els llavis dels dorments per pregar fervorosament.
|
[
"Qui és Fra Genís?",
"Quina festivitat se celebra avui?",
"S'ha aixecat tard Fra Genís?",
"I què ha fet?",
"Què voldrà controlar mentre es faci l'acte?",
"Fra Genís tenia una mirada àmplia?",
"I com es comunicava?",
"Quin espai habitava?",
"I més enllà d'aquest, on li agradava ser?",
"Què hi feia, allà?",
"Contemplava un felí?",
"La vegetació s'estava quieta?",
"Què s'intercanviava amb els fruiters?",
"On hi havia aus?",
"De quin instrument s'encarregava de fer sonar fra Genís?"
] |
{
"answer_end": [
67,
169,
193,
264,
765,
1027,
1100,
1195,
1366,
1638,
1661,
1702,
1911,
1972,
2163
],
"answer_start": [
0,
133,
133,
170,
530,
967,
1029,
1156,
1310,
1482,
1642,
1664,
1844,
1913,
2115
],
"input_text": [
"El frare novici que té cura de la capella del convent.",
"La festa del Sant Patró.",
"No.",
"Ha passat per l'hort per arreplegar un ram de flors i guarnir l'altar.",
"Els domassos que ha posat perquè no voleïn amb el vent, la catifa perquè no s'arrugui, els altars netejats perquè no s'empolsin.",
"Sí.",
"Parlava sempre baix.",
"L'església.",
"Als claustres.",
"Esperava el dia, tot passejant i sentint caure els cants dels ocells en el silenci solitari d'aquell lloc de plàcides venturances.",
"Sí.",
"No.",
"Ell, oferia el fruit de son cor, i els arbres, el fruit de la terra.",
"En els nius penjats en les coronises.",
"La campaneta."
]
}
|
mitologia
|
La tríada de Tebes o tríada tebana és un conjunt compost per una família de tres déus de la mitologia egípcia adorats a l'antiga ciutat de Tebes. Les tres divinitats són: Amon (l'ocult), Mut (la mare), esposa d'Amon, i llur fill Khonsu (el viatger).
Una característica del panteó egipci era el costum d'agrupar els déus en tríades: normalment una parella amb un fill; a Heliòpolis per exemple hi hagué el culte a Isis, Osiris i el seu fill Horus; la creació començà amb el déu del sol, els seus fills el déu de l'aire Shu i la seva dona la reina de la humitat Tefnut. Els fills de Shu i Tefnut eren Geb, déu de la terra, i la seva dona Nut. Els seus fills Osiris i Isis eren els pares d'Horus.
A la regió de Tebes, la tríada era la d'Amon, la seva dona Mut i el seu fill Khonsu.
El culte d'Amon arribà a una gran importància amb l'expulsió dels hikses, a finals de la dinastia XVII pels prínceps provinents originàriament d'Uaset (Tebes). Per això la ciutat de Tebes i el déu Amon van quedar lligats.
Tant la dinastia XVIII com la dinastia XXV de l'Imperi Nou d'Egipte afavoriren aquesta tríada. Aquests déus foren els principals objectes de culte de Karnak, tot i que hi hagué altres temples i santuaris dedicats a ells a tot Egipte, com el de Deir el-Hagar, proper a l'oasi de Dakhla.Amenofis I, el faraó que feu construir Karnak, es representava sovint entre aquests déus.
|
[
"Què és la tríada de Tebes o tríada tebana?",
"Quins déus en formen part?",
"Les divinitats se solien agrupar de tres en tres, en la cultura egípcia?",
"Qui acompanyava a la divinitat solar?",
"Shu qui era?",
"I a ell qui l'acompanyava?",
"Aquesta parella va tenir descendència?",
"Amb qui es va unir Geb?",
"Quin conjunt de déus eren adorats a Tebes?",
"Quin va ser el moment àlgid d'aquesta veneració?",
"Qui el va protagonitzar?",
"Què explica això?",
"En quines èpoques històriques es fomentava aquest culte?",
"A quin santuari va ser especialment rellevant?",
"Exclusivament a aquest?",
"A quin altre també es va venerar la tríada?"
] |
{
"answer_end": [
109,
235,
330,
566,
521,
566,
602,
639,
777,
881,
929,
999,
1094,
1157,
1233,
1258
],
"answer_start": [
0,
146,
250,
447,
501,
501,
568,
599,
694,
779,
882,
939,
1001,
1096,
1159,
1169
],
"input_text": [
"Un conjunt compost per una família de tres déus de la mitologia egípcia.",
"Amon, Mut i Khonsu.",
"Sí.",
"Els seus fills.",
"El déu de l'aire.",
"La seva dona la reina de la humitat Tefnut.",
"Sí.",
"Amb Nut.",
"Amon, la seva dona Mut i el seu fill Khonsu.",
"L'expulsió dels hikses, a finals de la dinastia XVII.",
"Els prínceps provinents originàriament d'Uaset.",
"Que la ciutat de Tebes i el déu Amon quedessin lligats.",
"En les dinasties XVIII i XXV de l'Imperi Nou.",
"Al de Karnak.",
"No.",
"Al de Deir el-Hagar."
]
}
|
bios
|
Zoraida Burgos i Matheu (Tortosa, 10 de març de 1933) és una escriptora i bibliotecària catalana. És també grafòloga, pintora i restauradora d'objectes d'art.
Diplomada en biblioteconomia per la Universitat de Barcelona, ha exercit principalment de bibliotecària. Ha estat, durant molts anys, l'única veu femenina de la literatura de les Terres de l'Ebre i forma part —juntament amb Jesús Massip, Manuel Pérez Bonfill i Gerard Vergés, entre altres— de la generació de la postguerra catalana a Tortosa. La seva trajectòria literària s'inicia l'any 1970 amb l'obtenció del premi Màrius Torres pel poemari D'amors, d'enyors i d'altres coses i amb la inclusió de part de la seva obra poètica en nombroses antologies. A partir de Vespres (1978) la seva producció es pot entendre de forma unitària, juntament amb Cicle de la nit (1982), Reflexos i Blaus (1993), pel qual obté el premi Guerau de Liost de poesia, l'any 1992.
La seva obra en prosa s'inicia l'any 1971 amb la publicació d'una sèrie de llibres de narrativa infantil a l'editorial Joventut —Les perdiuetes de les potes vermelles, Les culleretes de lluna, El mussol que va obrir els ulls de dia i La negreta Safu i el Narcís— i l'any 1993 obté el guardó Josep Pin i Soler de narrativa per L'obsessió de les dunes.
En els darrers anys participa en els volums col·lectius Verdaguer i Manyà, vides creuades (2002) i El brogit de l'Ebre. 15 narradors donen veu al riu (2003).
L'any 2012 guanya el premi de poesia Vila de Lloseta amb Absolc el temps. El 2018, la seva obra Convivència d'aigües (LaBreu Edicions) és guardonada amb el Premi de la Crítica de poesia catalana. En paraules del Jurat del premi, "Convivència d'aigües és una obra d'art commovedora perquè reuneix en un sol volum l'esforç de tota una vida. Els seus poemes donen fe de l'evolució d'una veu insòlita però ben reconeixible des de l'ímpetu dels primers versos fins a l'equilibri de la maduresa, que li permet navegar entre les grans contradiccions de la vida, la recerca de la identitat i els seus miratges".
|
[
"D'on és la Zoraida?",
"Quins cognoms té?",
"A què es dedica principalment?",
"Què més fa, a banda d'això?",
"A quina acadèmia es va formar?",
"Què l'ha fet especial des d'una perspectiva literària?",
"Quan va començar a ser reconeguda com a escriptora?",
"Els seus llibres estan relacionats entre sí?",
"Què va publicar el 1982?",
"I el 1993?",
"Quan va començar a cultivar la narració?",
"I com?",
"Quin reconeixement va rebre en aquest àmbit, també l'any 1993?",
"Ha pres part d'obres cojuntes?",
"Quina distinció va rebre l'any 2018?"
] |
{
"answer_end": [
53,
23,
96,
157,
219,
500,
637,
791,
829,
854,
959,
1022,
1239,
1324,
1621
],
"answer_start": [
0,
0,
54,
98,
159,
264,
502,
713,
807,
831,
918,
918,
1183,
1269,
1501
],
"input_text": [
"De Tortosa.",
"Burgos i Matheu.",
"És escriptora i bibliotecària.",
"És també grafòloga, pintora i restauradora d'objectes d'art.",
"A la Universitat de Barcelona.",
"Que ha estat l'única veu femenina de la literatura de les Terres de l'Ebre i forma part de la generació de la postguerra catalana a Tortosa.",
"L'any 1970 amb l'obtenció del premi Màrius Torres pel poemari D'amors, d'enyors i d'altres coses.",
"Sí.",
"El Cicle de la nit.",
"Reflexos i Blaus.",
"L'any 1971.",
"Amb la publicació d'una sèrie de llibres de narrativa infantil.",
"El guardó Josep Pin i Soler de narrativa.",
"Sí.",
"El Premi de la Crítica de poesia catalana."
]
}
|
books
|
-I per què?
-Per què?.. Vos ho sabeu per què. No gastem pòlvora en salves; no estic per romansos. Heu menjat un plat de sopa amb un ou; bon profit; no us en comptaré res; no vull la vostra moneda; però… fora escàndol… guilleu.
-Si no em doneu altres raons, no em moc- replicà en Jeroni, recolzant-se a la taula i descansant la barba sobre els punys.-Això és un estab]iment públic. Tinc dret d'estar-hi. He tractat un sopar de deu sous. L'espero.
- Així estem? -va fer l'hosteler, redreçant-se, brandant el cap i plegant els curts i gruixuts braços sobre el pitarràs.-Voleu, doncs, escàndol? Voleu que cridi la ronda i us faci agafar per atacs a la moral?
En Jeroni, de pàl·lid que estava, tornà groc com una metzina.
-Jo atacs a la moral!-exclamà amb amarguesa.-Quasi no he badat boca dins aquesta casa. Si suara m'ha escapat un renec, aquí n'he sentits a cents quan he entrat. I què? No és pas una església això. No m'he mogut d'aquesta taula, he menjat quietament, no m'he ficat a cap conversa… I doncs? Què voleu? De què podeu queixar-vos?
|
[
"Un dels personatges afirma que no està per brocs?",
"Quin àpat ha fet l’altra?",
"Se’l vol cobrar?",
"Li demana que marxi?",
"L’altre accepta?",
"Què li demana a canvi de marxar?",
"Com es diu ell?",
"Per què té la llibertat de quedar-se on és?",
"Què està esperant?",
"El menestral l’amenaça?",
"Amb què?",
"Quina és la reacció d’en Jeroni?",
"Sent que ha comès el tipus d’injúria de què se l’acusa?",
"Per què?",
"Amb quin espai relaciona el silenci?"
] |
{
"answer_end": [
96,
134,
195,
225,
266,
266,
285,
401,
444,
654,
653,
715,
802,
802,
912
],
"answer_start": [
75,
98,
171,
218,
228,
228,
268,
350,
403,
567,
591,
655,
717,
762,
804
],
"input_text": [
"Sí.",
"Un plat de sopa amb un ou.",
"No.",
"Sí.",
"No.",
"Que li doni altres raons.",
"Jeroni.",
"Perquè és un establiment públic.",
"Un sopar de deu sous.",
"Sí.",
"Amb fer-lo agafar per atacs a la moral.",
"Es torna groc com una metzina.",
"No.",
"Perquè Quasi no ha badat boca dins aquesta casa.",
"Amb una església."
]
}
|
bios
|
Rosa Maria Colom Bernat (Bunyola, 21 de gener de 1909 - Ginebra, 2 de juliol de 1987) fou una escriptora i política d'ERB vinculada amb les Illes Balears, França i Suïssa.
Filla d'Antoni Colom Creus i Maria Bernat Morey. Va néixer i es va criar a Bunyola; l'any 1929 es va casar amb el francès E. Pau Cabod Monard. D'idees progressistes, durant la República va formar part d'Esquerra Republicana Balear des d'on va reivindicar millores en la situació de les dones. A Bunyola va protagonitzar un dels mítings que se celebrà a començaments de 1936 favorable al Front Popular. El mateix any va participar en la celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora. Fou empresonada l'any 1937, però gràcies a la seva condició de ciutadana francesa, adquirida en haver-se casat amb Pau, fou alliberada i conduïda a un vaixell d'aquella nacionalitat que estava a la badia de Palma, i va desembarcar a Portvendres (França), on va viure l'ocupació nazi.
Després de la Segona Guerra Mundial va establir-se a Saint-Symphorien-sur-Coise (França), des d'on passà a Ginebra. Allà, Rosa va participar activament de les activitats culturals i literàries de l'entitat Casa Nostra, fundada el 1962 i que reunia els emigrants de parla catalana residents a Suïssa.
Narradora i poetessa va participar en diversos certàmens literaris. El 1975 li fou publicada la narració «Coses de ma terra»; però gairebé tota la seva obra resta inèdita.
Des de finals dels anys 60 tornà a Mallorca freqüentment on col·laborà en publicacions com «Cort».
Va morir a Ginebra el 2 de juliol de 1987.
|
[
"On va néixer la Rosa Maria Colom Bernat?",
"Quan?",
"Va morir a Catalunya?",
"Quan?",
"Per què és coneguda?",
"Amb qui es va unir en matrimoni?",
"De quin partit va ser membre?",
"Quan la van detenir?",
"Va poder sortir de la presó?",
"On va marxar?",
"Quin esdeveniment històric va viure en primera persona?",
"On va traslladar-se més tard?",
"I després?",
"Va prendre part i crear moltes iniciatives culturals?",
"Quin llibre va escriure?",
"Va poder visitar al seu municipi natal abans de morir?"
] |
{
"answer_end": [
85,
85,
85,
85,
170,
313,
402,
692,
800,
919,
948,
1038,
1064,
1142,
1374,
1478
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
86,
267,
358,
666,
786,
803,
897,
950,
1040,
1066,
1318,
1422
],
"input_text": [
"A Bunyola.",
"El 21 de gener de 1909.",
"No.",
"El 2 de juliol de 1987.",
"Per ser una escriptora i política d'ERB vinculada amb les Illes Balears, França i Suïssa.",
"Amb el francès E. Pau Cabod Monard.",
"D'Esquerra Republicana Balear.",
"L'any 1937.",
"Sí.",
"A Portvendres.",
"L'ocupació nazi.",
"A Saint-Symphorien-sur-Coise.",
"A Ginebra.",
"Sí.",
"Coses de ma terra.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Isolina Porcell i Mas (Barcelona, 1837 - ibídem, 23 de setembre de 1865) fou una actriu i soprano catalana.
Fou filla del músic Francesc Porcell i Guàrdia, nascut a Palma de família catalana, i de la cantant Caterina Mas i Monfredi, coneguda com a Caterina Mas-Porcell. Isolina va debutar amb 17 anys, l'any 1854, i va continuar cantant fins al 1862, habitualment al costat de la seva mare.
Al Gran Teatre del Liceu apareix el seu nom per primer cop en la temporada 1859-1860, debutant el dia 1 d'octubre de 1859 en L'assedio di Leida, d'Errico Petrella. Aquella temporada va participar en Il trovatore, I lombardi i La traviata, de Verdi, Lucia di Lammermoor, de Gaetano Donizetti i Saffo, de Giovanni Pacini. La temporada següent va participar en diverses òperes, entre les repeticions i les que interpretava de nou: Nabucco, de Verdi, i La muta di Portici (versió italiana de La Muette de Portici), de Daniel Auber. La temporada 1861-1862 va incloure en el seu repertori La favorita (en italià), de Donizetti, i Rigoletto, de Verdi. La temporada següent va afegir-hi Giuditta, d'Achille Peri, en la seva estrena al Liceu, La sonnambula, de Vincenzo Bellini, I due Foscari i Ernani, de Verdi. En la temporada 1863-1864, darrera temporada en la qual cantaria al Liceu, va participar, pel que fa a obres noves per a ella, en l'estrena al teatre de Jone, d'Errico Petrella, en la Norma, de Bellilni, Il giuramento, de Saverio Mercadante, Il ritorno di Columella, de Vincenzo Fioravanti i L'elisir d'amore, de Donizetti.
Va morir de tuberculosi el 23 de setembre de 1865. El seu pare li va dedicar un vals i una simfonia, anomenats Isolina. La seva mare va reaparèixer al Liceu, després de la mort de la filla, el 5 de desembre del mateix any interpretant Gli Ugonotti, de Giacomo Meyerbeer.
|
[
"Qui va ser l'Isolina Porcell i Mas?",
"D'on era el seu progenitor?",
"I qui era la seva progenitora?",
"Amb quina edat va començar a fer música públicament?",
"Ho feia sola?",
"A quina sala va actuar?",
"Quan?",
"Amb quina obra?",
"Quines altres obres va interpretar?",
"I més tard?",
"I entre 1861 i 1862?",
"Quan va pujar a l'escenari del Liceu per última vegada?",
"Va perdre la vida poc després?",
"Quan?",
"Què es va crear en honor a ella?"
] |
{
"answer_end": [
106,
170,
231,
300,
389,
475,
512,
553,
709,
917,
1034,
1268,
1568,
1568,
1618
],
"answer_start": [
0,
108,
112,
270,
351,
391,
477,
513,
555,
711,
919,
1195,
1519,
1519,
1570
],
"input_text": [
"Una actriu i soprano catalana.",
"De Palma.",
"La cantant Caterina Mas i Monfredi.",
"Amb 17 anys.",
"No.",
"Al Gran Teatre del Liceu.",
"El dia 1 d'octubre de 1859.",
"Amb L'assedio di Leida, d'Errico Petrella.",
"Il trovatore, I lombardi i La traviata, de Verdi, Lucia di Lammermoor, de Gaetano Donizetti i Saffo, de Giovanni Pacini.",
"Nabucco, de Verdi, i La muta di Portici (versió italiana de La Muette de Portici), de Daniel Auber.",
"La favorita (en italià), de Donizetti, i Rigoletto, de Verdi.",
"En la temporada 1863-1864.",
"Sí.",
"El 23 de setembre de 1865.",
"Un vals i una simfonia."
]
}
|
mitologia
|
Agravain és un personatge de la matèria de Bretanya. És un cavaller de la Taula Rodona germà de Galvany presentat com valent però arrogant. A mesura que avancen els textos artúrics la seva imatge és més negativa, ja que és el responsable de revelar l'amor secret i adúlter de la Reina Ginebra i Lancelot malgrat els advertiments d'altres cavallers. Un dels primers epítets que l'acompanyen és "el de mà dura".
Agravain odia Lancelot, a qui enveja, i per això decideix revelar l'adulteri al seu oncle i junts planegen una trampa per descobrir en el moment els encontres dels amants. En els textos més tardans, aquest odi és atiat per Mordred. En altres passatges sembla que l'origen és l'enveja que té per no ser respectat l'ordre de naixença i els privilegis que li correspondrien, fet que el fa tornar venjatiu. Apareix com un home ressentit capaç d'usar paraules irades A les obres modernes apareix com assassí de la seva mare.
La seva mort canvia segons les obres de referència, en algunes d'elles és Lancelot qui el mata escapant de la trampa o bé tractant de rescatar la reina quan la fan presonera.
|
[
"Qui és Agravain?",
"Quin paper hi té?",
"Què se'n diu d'Agravain en termes de personalitat?",
"I com evoluciona al llarg dels textos artúrics?",
"Per què?",
"Quin àlies se li atribueix?",
"Amb qui té enemistat Agravain?",
"Per quina raó?",
"Quin acte condemnable comença a elaborar Agravain?",
"Qui promou l'animadversió d'Agravain cap a Lancelot en textos posteriors?",
"Per quin motiu Agravain se sent recelós de Lancelot?",
"Com es descriu el comportament d'Agravain en relació amb aquesta enveja?",
"A qui es diu que va matar, Agravain?",
"I qui assassina Agravain en algunes versions?"
] |
{
"answer_end": [
51,
86,
138,
211,
303,
408,
432,
446,
580,
640,
780,
871,
928,
1024
],
"answer_start": [
0,
53,
104,
140,
213,
349,
410,
424,
459,
582,
642,
813,
872,
982
],
"input_text": [
"Un personatge de la matèria de Bretanya.",
"És un cavaller de la Taula Rodona.",
"Que és valent però arrogant.",
"La seva imatge és més negativa.",
"Perquè és el responsable de revelar l'amor secret i adúlter de la Reina Ginebra i Lancelot.",
"El de mà dura.",
"Amb Lancelot.",
"Perquè l'enveja.",
"Planeja una trampa per descobrir en el moment els encontres dels amants.",
"Mordred.",
"Perquè no és respectat l'ordre de naixença i els privilegis que li correspondrien.",
"Es diu que apareix com un home ressentit capaç d'usar paraules irades.",
"A la seva mare.",
"Lancelot."
]
}
|
mitologia
|
Els cavalls en la mitologia nòrdica són l'animal més important, tant en les eddas i les sagues com en les representacions i els cultes. Gairebé sempre tenen nom i estan associats als déus Æsir i Vanir, els herois o els seus enemics en la mitologia nòrdica. Són més que un simple mitjà de transport, car es troben al centre de nombrosos ritus de fecunditat i fertilitat en relació amb el déu Freyr. Estretament associats a la cosmogonia dels antics germanoescandinaus i un profund simbolisme d'inspiració xamànica, s'encarreguen de portar els morts a Valhalla com a psicopomps, de tirar el carro del Sol i la Lluna i d'il·luminar el món amb la crinera. Estan relacionats amb nombrosos elements vitals, com ara la llum, l'aire, l'aigua i el foc. Els mascles tenen un paper força preponderant sobre les egües.
Aquesta importància en els textos fundadors i les sagues reflecteix el gran valor del cavall en els pobles nòrdics, com ho atesten igualment els rituals relacionats amb el seu sacrifici, el consum de la seva carn o l'ús de parts del seu cos, que suposadament ofereixen protecció i fertilitat. Els seus ossaments són instruments de màgia negra en les sagues. La demonització i la lluita contra les tradicions i els rituals eqüestres, com ara la hipofàgia, fou un element fonamental de la cristianització de les regions de religió nòrdica (Germània, Escandinàvia i Islàndia).
|
[
"Quin rol exerceixen els equins en la mitologia nòrdica?",
"Amb quines divinitats es relacionen?",
"A qui transporten, els cavalls?",
"Cap on?",
"Quines altres funcions compleixen?",
"Quins són els elements vitals?",
"Els cavalls i les egües tenen una mateixa condició física?",
"Quins fets denoten la veneració dels nòrdics cap a aquests animals?",
"Què consideraven que els aporten aquestes accions?",
"Quin ús els donen als seus ossos?",
"Com ho sabem?",
"Aquest culte es va integrar en el procés de cristianització dels territoris nòrdics?",
"Què es va fer, contràriament?",
"A quins territoris es va fer, això?"
] |
{
"answer_end": [
62,
200,
547,
558,
650,
742,
805,
1047,
1098,
1163,
1163,
1343,
1238,
1379
],
"answer_start": [
0,
136,
514,
548,
577,
684,
744,
948,
1053,
1100,
1119,
1165,
1165,
1317
],
"input_text": [
"Són l'animal més important.",
"Amb Æsir i Vanir.",
"Als morts.",
"Cap a Valhalla.",
"Tiren el carro del Sol i la Lluna i il·luminen el món amb la crinera.",
"La llum, l'aire, l'aigua i el foc.",
"No.",
"El seu sacrifici, el consum de la seva carn o l'ús de parts del seu cos.",
"Protecció i fertilitat.",
"D'instruments de màgia negra.",
"Per les sagues.",
"No.",
"Es va demonitzar i lluitar contra les tradicions i els rituals eqüestres.",
"A Germània, Escandinàvia i Islàndia."
]
}
|
books
|
-Sempre et captrenques!- va dir la Margarida i van empendre el camí amb la molinera i garlant, garlant de festeigs i casoris, van arribar al mercat, es posaren assegudes enrera mateix dels cistells d'aviram i, allà, esperaven les parroquianes que a cada mercat els compraven allò més triat dels seus galliners.
Dia de mercat. Dia de festa. ¡Dia de grans rialles i cridòries! L'hora d'esmorzar és esperada. Les taules dels hostals són llargues, confidencials i sorolloses, com les d'un bateig de primer fill de casa forta. El porró es buida sempre enlairat i bullint de tantes mans com passa. És l'arma de la alegria, l'amic de la rialla triomfal i el testimoni de totes les vendes.
-Noi!!!… porta el fil negre que tinc set!
-Vinga el porró! ¡a veure si aquesta s'aixereix! ¡Jo també tinc el noi emputifat i menjo, dona! sempre es capmassa aquesta!
-Com ne vols d'aquelles dues oques?
-Com les de l'altre dia! dos duros en barra, dues pessetes besones i una de senzilla.
|
[
"De què tenia tendència l'altre, segons la Margarida?",
"Parlaven mentre marxaven?",
"Sobre què?",
"On van anar a parar?",
"On van seure?",
"I què van posar a la venta?",
"El dia de mercat hi havia diversió?",
"Quin moment del dia s'anhela?",
"On?",
"Com es defineixen, aquests espais?",
"Quin objecte hi té protagonisme?",
"I com és definit?",
"A qui el demana, algú?",
"I per a què el vol, algú altre?",
"De què es fa compravenda, mentrestant?"
] |
{
"answer_end": [
44,
102,
124,
147,
206,
309,
374,
405,
470,
470,
590,
680,
723,
772,
968
],
"answer_start": [
0,
86,
95,
126,
149,
261,
311,
375,
406,
406,
522,
592,
682,
724,
848
],
"input_text": [
"De captrencar-se.",
"Sí.",
"Sobre festeigs i casoris.",
"Al mercat.",
"Enrera mateix dels cistells d'aviram.",
"Allò més triat dels seus galliners.",
"Sí.",
"L'hora d'esmorzar.",
"A les taules dels hostals.",
"Com a llargues, confidencials i sorolloses.",
"El porró.",
"Com l'arma de la alegria, l'amic de la rialla triomfal i el testimoni de totes les vendes.",
"Al noi.",
"Per veure si aquella aixereix.",
"De dues oques."
]
}
|
books
|
I, vaja, no ho semblava pas que somniés. Va palpar la terra al seu costat i en sentí clarament les aspreses: els grans de sorra, les brosses… I les ferides? No li dolien prou i massa? Per estranyes que fossin les coses, que li passaven, no eren un somni. Era cert, doncs, que veia les entramenes de les ànimes. Fitre, quin cas! I era cert també que tothom li traüllava el pensament, redefitre! Com dubtar-ho després d'unes proves tan fortes com les que havia rebut i duia encara marcades a les costelles?
Estava cansat i li convenia dormir. Va posar-se en marxa a la recerca d'una balma, on fer nit a cobert de la serena. Roda que roda, no n'atalaiava cap enlloc. Cruixit d'ossos i ranquejant més i més a cada pas, arribà per fi a un pradell, dins el qual, entre salzes i pollancres, hi havia un petit edifici protegit per un porxet davanter. Ben mirat, aquell porxet podia servir-li d'alberg tan bé com una cova; i s'hi anà atansant.
|
[
"De què no feia l'efecte?",
"Què va tocar?",
"I notar?",
"Tenia nafres?",
"Què li demostrava tot això?",
"Per tant, què era veritat?",
"Encara en desconfiava, d'aquest fet?",
"Com se sentia?",
"Què volia trobar?",
"Quin ús li volia donar a la cova?",
"En trobava alguna?",
"Com estava físicament?",
"On va anar a parar llavors?",
"Què hi va trobar, allà?",
"Era aquell un espai apropiat per a passar la nit?"
] |
{
"answer_end": [
39,
73,
107,
183,
253,
309,
464,
518,
586,
620,
662,
713,
741,
841,
912
],
"answer_start": [
9,
41,
76,
142,
184,
255,
394,
505,
541,
562,
622,
664,
715,
729,
854
],
"input_text": [
"Que somniés.",
"La terra al seu costat.",
"Les aspreses.",
"Sí.",
"Que per estranyes que fossin les coses, que li passaven, no eren un somni.",
"Que veia les entramenes de les ànimes.",
"No.",
"Cansat.",
"Una balma.",
"Volia fer-hi nit a cobert.",
"No.",
"Cruixit d'ossos i ranquejant més i més a cada pas.",
"A un pradell.",
"Un petit edifici protegit per un porxet davanter.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha fet una defensa de les mobilitzacions ciutadanes la tardor del 2017, durant la seva declaració al judici contra el procés. Cuixart ha fet palesa la naturalesa política del judici i s'ha reivindicat com a pres polític. A més, s'ha desdit de les afirmacions de la seva primera declaració davant Llarena dient que aquelles paraules eren ‘per a sortir de la presó al preu que fos'. Avui ho ha deixat ben clar: ‘Aquesta ja no és la meva prioritat, jo sóc un pres polític.' Després de cinc-cents dies de presó, Cuixart diu que la seva prioritat és denunciar l'atac als drets fonamentals. La defensa memorable de Jordi Cuixart davant l'interrogatori del fiscal Us oferim el vídeo íntegre de la declaració de Jordi Cuixart durant el judici contra el procés i els presos polítics des del Tribunal Suprem espanyol: Cuixart només ha respost a les preguntes de la fiscalia i la seva defensa, però no a les de l'advocacia de l'estat ni de Vox. Les respostes de Cuixart ha estat tan celebrada que Òmnium ha fet 1.500 socis nous durant la declaració. Després de Cuixart, declara Carme Forcadell i així es clourà la fase d'interrogatoris. El fiscal perd els nervis amb les respostes de Cuixart sobre la violència a l'escola Ramon Llull Calendari del judici Actualment ens trobem en fase d'interrogatoris. Segons el calendari previst durant el judici, avui han d'acabar les declaracions dels processats. Demà declararan com a testimonis Joan Tardà, Artur Mas, Soraya Saenz de Santamaría, Cristóbal Montoro, Mariano Rajoy, Marta Pascal, Núria de Gispert, Eulàlia Reguant i Antonio Baños. També hi era citat el president del parlament, Roger Torrent, però ja ha avisat que no hi aniria perquè hi ha sessió de control parlamentari al govern. Guia del judici contra el procés: tot allò que cal saber-ne
|
[
"Qui encapçala Òmnium?",
"Quina categoria s'ha atribuït a ell mateix?",
"De què s'ha desentès?",
"Ja no té el mateix objectiu que en un passat?",
"Quin té, ara?",
"A qui ha contestat, Cuixart?",
"I ignorat?",
"Les paraules de Cuixart han agradat?",
"Quina ha estat la conseqüència?",
"Qui seguirà a Cuixart?",
"Algú s'ha alterat durant l'acte?",
"Qui?",
"Per quin motiu?",
"Quina fase del procés judicial culmina avui?",
"I què passarà el dia següent?",
"Qui no hi podrà assistir?"
] |
{
"answer_end": [
45,
266,
350,
517,
630,
929,
980,
1029,
1085,
1130,
1200,
1200,
1271,
1437,
1620,
1772
],
"answer_start": [
0,
231,
275,
361,
518,
856,
931,
982,
1007,
1087,
1175,
1175,
1175,
1341,
1439,
1622
],
"input_text": [
"Jordi Cuixart.",
"La de pres polític.",
"De les afirmacions de la seva primera declaració davant Llarena.",
"No.",
"Denunciar l'atac als drets fonamentals.",
"A la fiscalia i la seva defensa.",
"A l'advocacia de l'estat i Vox.",
"Sí.",
"Que Òmnium ha fet 1.500 socis nous durant la declaració.",
"Carme Forcadell.",
"Sí.",
"El fiscal.",
"Per les respostes de Cuixart sobre la violència a l'escola Ramon Llull.",
"Les declaracions dels processats.",
"Que declararan com a testimonis Joan Tardà, Artur Mas, Soraya Saenz de Santamaría, Cristóbal Montoro, Mariano Rajoy, Marta Pascal, Núria de Gispert, Eulàlia Reguant i Antonio Baños.",
"El president del parlament, Roger Torrent."
]
}
|
vilaweb
|
ERC i JxCat han presentat avui al congrés espanyol una sol·licitud de compareixença del ministre d'Afers Estrangers espanyol, Josep Borell, per donar explicacions sobre l'espionatge de l'estat espanyol a les delegacions a l'exterior de la Generalitat. Els dos grups han tornat a presentar conjuntament la petició perquè sigui tractada en el proper ple després d'haver-ho fet també a la diputació permanent. El portaveu d'ERC al congrés, Gabriel Rufián, ha criticat que Borell hagi ‘espiat els republicans catalans però també a diplomàtics d'altes països', ha dit que això és ‘gravíssim' en democràcia. Rufián ha titllat Borrell com ‘el pitjor ministre de la democràcia espanyola' i ha dit que fa un ‘mal enorme' al PSOE, al govern espanyol i a la diplomàcia. Laura Borràs, portaveu de JxCat, ha justificat la sol·licitud de compareixença perquè els sembla ‘lamentable' que es pugui espiar la feina que es fa a les delegacions catalanes a l'exterior. Ha denunciat que Borrell té una obsessió amb l'independentisme català. Borràs s'ha preguntat amb quins permisos i per quin motiu s'han produït els espionatges que denuncien. ERC pressiona el PSOE i Unides Podem D'altra banda, Rufián ha celebrat que representants del PSOE i Unides Podem es reuneixin avui perquè ‘tota l'estona que estan reunits no el passen a les xarxes socials o als platós de televisió llençant-se els plats pel cap'. Ha instat les dues formacions a donar fruits i avançar. Ha recordat que ERC aposta pel diàleg perquè el ‘bucle no porta enlloc'. ‘Nosaltres demanem que facin la seva feina de polítics i acordin un govern', ha afirmat. En la mateixa línia, Borràs ha lamentat que el PSOE no acceptés el juliol el govern de coalició i ha recordat que els resultats del 28-A els obliguen a dialogar.
|
[
"Quins partits esmenta el text?",
"Què han fet?",
"Amb quin motiu?",
"Què ha retret Rufián?",
"Ho considera una infracció lleu?",
"Com s'ha referit a Borrell?",
"A qui afecta l'actuació de Borrell, segons ell?",
"Què li sembla vergonyós a Borràs?",
"I de què ha acusat Borrell?",
"Què s'ha qüestionat a continuació?",
"De què s'ha alegrat Rufián?",
"I per què?",
"A què ha animat al PSOE i Unides Podem?",
"A què els anima la formació de Rufián?",
"Estan forçats a enraonar entre ells, segons Borràs?"
] |
{
"answer_end": [
11,
138,
250,
554,
600,
679,
757,
948,
1019,
1122,
1385,
1385,
1441,
1590,
1765
],
"answer_start": [
0,
12,
140,
407,
556,
602,
682,
759,
950,
1021,
1176,
1255,
1387,
1517,
1703
],
"input_text": [
"ERC i JxCat.",
"Han presentat avui al congrés espanyol una sol·licitud de compareixença del ministre d'Afers Estrangers espanyol, Josep Borell.",
"Donar explicacions sobre l'espionatge de l'estat espanyol a les delegacions a l'exterior de la Generalitat.",
"Que Borell hagi espiat els republicans catalans però també a diplomàtics d'altes països.",
"No.",
"Com el pitjor ministre de la democràcia espanyola.",
"Al PSOE, al govern espanyol i a la diplomàcia.",
"Que es pugui espiar la feina que es fa a les delegacions catalanes a l'exterior.",
"De tenir una obsessió amb l'independentisme català.",
"Amb quins permisos i per quin motiu s'han produït els espionatges que denuncien.",
"Que representants del PSOE i Unides Podem es reuneixin avui.",
"Perquè tota l'estona que estan reunits no el passen a les xarxes socials o als platós de televisió llençant-se els plats pel cap.",
"A donar fruits i avançar.",
"Que facin la seva feina de polítics i acordin un govern.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Julia Sevilla Merino (València, 1940), és una jurista i feminista valenciana, professora honorífica del Departament de Dret Constitucional, Ciència Política i de l'Administració de la Universitat de València, i membre de l'Institut Universitari d'Estudis de la Dona i va ser lletrada durant anys a les Corts Valencianes. Mare de dos fills i dos filles, és una destacada activista per la igualtat.
Es va llicenciar i doctorar en Dret per la Universitat de València, sent posteriorment professora ajudant a la Facultat de Dret fins que en desembre de 1979 va guanyar la plaça per oposició, com a professora adjunta de Teoria de l'Estat de l'antiga Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i primera professora titular de Dret Constitucional de les universitats espanyoles. L'any 1983 fou nomenada Lletrada de les Corts Valencianes, sent la primera dona en ocupar tal càrrec. En 1993 va ser adjunta del Síndic de Greuges.
Ha estat compromesa amb la societat valenciana i ha lluitat per la igualtat efectiva entre homes i dones. Va fundar la Federació de Dones Progressistes de la Comunitat Valenciana, que va presidir, igual que va contribuir a fundar la Xarxa Feminista de Dret Constitucional, sent actualment membre de la Federació Espanyola del Lobby Europeu de Dones (CELEM). Va ser precursora en l'acadèmia espanyola dels estudis constitucionalistes amb perspectiva de gènere.
La seua activitat investigadora s'ha centrat en la participació política de les dones, la discriminació per raó de gènere i la representació paritària, i ha estat reconeguda com una dona precursora en els estudis constitucionalistes amb perspectiva de gènere. La seua contribució científica ha estat clau en la conceptualització del gènere com a categoria d'anàlisi jurídica constitucional amb l'objectiu d'avançar cap a una societat més plural, democràtica i igualitària.
Va rebre la Medalla de la Universitat de València el 17 de desembre de 2018. La 'laudatio' la va llegir la ministra i vicepresidenta del Govern d'Espanya Carmen Calvo.
|
[
"Qui és la Júlia Sevilla?",
"Quin paper va tenir dins de l'òrgan legislatiu valencià?",
"Ha tingut descendència?",
"Què va estudiar?",
"On?",
"Va fer-se mestra d'aquesta disciplina?",
"En què va ser pionera?",
"Amb la seva posició com a lletrada, també va obrir camí a altres dones?",
"Quina entitat va crear?",
"I què més?",
"En què ha fet recerca?",
"En què ha estat capdavantera, a més a més?",
"I quina innovació ha ajudat a fer en l'àmbit jurídic?",
"Amb quin propòsit?",
"Quin reconeixement va rebre el 2018?"
] |
{
"answer_end": [
76,
319,
351,
432,
463,
524,
776,
878,
1104,
1197,
1536,
1644,
1775,
0,
1934
],
"answer_start": [
0,
268,
321,
397,
428,
465,
696,
778,
1032,
1123,
1386,
1540,
1646,
0,
1859
],
"input_text": [
"Una jurista i feminista valenciana.",
"En va ser lletrada.",
"Sí.",
"Dret.",
"A la Universitat de València.",
"Sí.",
"Va ser la primera professora titular de Dret Constitucional de les universitats espanyoles.",
"Sí.",
"La Federació de Dones Progressistes de la Comunitat Valenciana.",
"La Xarxa Feminista de Dret Constitucional.",
"En la participació política de les dones, la discriminació per raó de gènere i la representació paritària.",
"En els estudis constitucionalistes amb perspectiva de gènere.",
"La de la conceptualització del gènere com a categoria d'anàlisi jurídica constitucional.",
"A",
"La Medalla de la Universitat de València."
]
}
|
books
|
-Res!
-Mano jo a casa! Què tens?
La dona va obrir els ulls esfereïda i volgué parlar i de seguida aquella pesantor de cap i aquell atuïdor soroll d'oïdes va ensopir-la.
-Margarida! ¡Si no em respons me la pagaràs!
-Quel, no em renyis! ¡Tindré un fill sense llengua!
-Què dius?- va fer En Quel alçant-se d'un bot com una fera esfereïda.
-Jo ho sé… Si vols que em mati?… ¡Així no naixerà!
-Calla!… Calla!…- va cridar l'home ple d'esglai, apartant-se d'ella horroritzat i vençut.
-Què en farem d'un fill sense llengua?
-Margarida!… Això són manies! ¡Estàs prenys i criatureges!… Anem a donar un tom; l'aire et farà aclarir el magí! No hi pensis!… no hi pensis!…- va dir-li el seu marit amoixant-la, fent un gran sospir i lluitant per a foragitar la terrible idea que la seva muller li havia endinsat en sa pensa com una sageta fatídica enverinada per la torturadora superstició.
|
[
"Què assevera un dels interlocutors?",
"En conseqüència, què reclama que li expliqui l'altre?",
"L'altre és un home?",
"Com reacciona davant l'exigència de l'altre?",
"Canvia d'humor de cop?",
"Per què?",
"Com es diu, ella?",
"El seu interlocutor l'amenaça?",
"Com es deia, ell?",
"Què li demana, ella?",
"I què assegura seguidament?",
"En Quel se sorprèn?",
"Està espantat, ell?",
"Què va proposar de fer, en Quel?",
"Mentrestant, ell intenta treure's aquell pensament del cap?"
] |
{
"answer_end": [
21,
31,
68,
84,
167,
167,
179,
212,
219,
233,
264,
334,
466,
595,
808
],
"answer_start": [
7,
23,
33,
33,
87,
87,
170,
182,
215,
215,
236,
267,
405,
576,
718
],
"input_text": [
"Que mana ell a casa.",
"Que què té.",
"No.",
"Obre els ulls esfereïda i vol parlar.",
"Sí.",
"Perquè de seguida aquella pesantor de cap i aquell atuïdor soroll d'oïdes l'ensopeixen.",
"Margarida.",
"Sí.",
"Quel.",
"Que no la renyi.",
"Que tindrà un fill sense llengua.",
"Sí.",
"Sí.",
"Donar un tom.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
La portaveu de JxCat al congrés espanyol, Laura Borràs, ha dit que les conseqüències de l'acord ERC-PSOE podrien condicionar un avançament de les eleccions a Catalunya. ‘El que seria estrany és que hi hagués un soci que vol donar estabilitat al govern espanyol i, en canvi, vulgui generar inestabilitat al si del govern català', ha dit en una entrevista a Rac1. Borràs ha assegurat, en una altra entrevista a RNE, que el president de la Generalitat, Quim Torra, participarà en la taula de negociació entre governs en funció dels ‘termes' del pacte entre republicans i socialistes. Segons Borràs, no es pot anar a una ‘cita a cegues' ni a ‘cronificar el conflicte'. Sánchez, pendent de la decisió d'ERC i de la reunió entre Torra i Aragonès Borràs ha dibuixat dos escenaris que poden portar a un avançament electoral. D'una banda, una inhabilitació de Torra sense una sentència ferma per la decisió de demà de la Junta electoral espanyola. I d'altra banda, la possibilitat que sempre hi ha dins d'un govern d'abocar a un avançament electoral quan hi ha ‘una fractura i una falta de confiança entre socis'. ‘Que això pugui passar no vol dir que hagi de passar. Haurem de veure en quins termes es produeix tot i de quina manera el que acaba passant condiciona aquest escenari electoral', ha afegit. La CUP diu que facilitar la governabilitat a l'estat espanyol no aportarà solucions Si Torra és inhabilitat, possibilitat que Borràs consideraria ‘escàndol majúscul i una aberració democràtica', s'hauria de sotmetre a la votació d'una qüestió de confiança dels representants dels ciutadans, ‘els únics que el poden apartar del seu càrrec'. Sobre la confiança entre Torra i Aragonès, que s'han reunit aquest matí, Borràs ha afirmat que la confiança entre els dos ‘està vigent' però ha afegit que es veuran les conseqüències que pot tenir l'acord ERC-PSOE i ‘si es trenca la confiança en funció de les decisions que es prenguin'. A la reunió entre president i vice-president, Torra ha avisat Aragonès que el pacte ERC-PSOE no té el vist-i-plau del govern. Pel que fa al fet que l'acord ERC-PSOE preveu una consulta ciutadana sobre els acords assolits a la taula de negociació entre governs, Borràs ha considerat que no és bo referir-se a ‘qüestions simples amb eufemismes' que, segons diu, pretenen complicar les coses. D'altra banda, Borràs ha parlat sobre la immunitat de Carles Puigdemont gràcies a la seva condició d'eurodiputat i l'acte a Perpinyà que el Consell per la República va anunciar. Segons que ha dit, la data concreta no està tancada, però la voluntat és fer-lo aviat. ‘Podria ser al gener', ha dit.
|
[
"Qui és Laura Borràs?",
"Què ha afirmat?",
"Qui és el dirigent de la Generalitat?",
"I en què prendrà part?",
"De què depèn que hi participi o no?",
"Què ha il·lustrat Borràs?",
"Quin és el primer?",
"I el segon?",
"Aquestes possibilitats són segures?",
"Què caldrà comprovar?",
"Quin altre partit s'ha pronunciat al respecte?",
"Borràs trobaria lògic que es privés Torra del seu càrrec?",
"Quina relació tenen Torra i Aragonès?",
"Amb quin tipus de mots o expressions no s'han d'abordar els temes senzills?",
"Què se celebrarà al primer mes de l'any?"
] |
{
"answer_end": [
54,
167,
460,
513,
579,
815,
937,
1103,
1157,
1282,
1379,
1489,
1771,
2266,
2608
],
"answer_start": [
0,
42,
418,
362,
474,
740,
817,
939,
1106,
1159,
1296,
1380,
1636,
2185,
2429
],
"input_text": [
"La portaveu de JxCat al congrés espanyol.",
"Que les conseqüències de l'acord ERC-PSOE podrien condicionar un avançament de les eleccions a Catalunya.",
"Quim Torra.",
"En la taula de negociació entre governs.",
"Dels termes del pacte entre republicans i socialistes.",
"Dos escenaris que poden portar a un avançament electoral.",
"Una inhabilitació de Torra sense una sentència ferma per la decisió de demà de la Junta electoral espanyola.",
"La possibilitat que sempre hi ha dins d'un govern d'abocar a un avançament electoral quan hi ha una fractura i una falta de confiança entre socis.",
"No.",
"En quins termes es produeix tot i de quina manera el que acaba passant condiciona aquest escenari electoral.",
"La CUP.",
"No.",
"De confiança.",
"Amb eufemismes.",
"L'acte a Perpinyà que el Consell per la República va anunciar."
]
}
|
mitologia
|
La Cuca de la Mola és una criatura mitològica de Mallorca de la qual es deia que vivia a la muntanya de la Mola, al terme de Sóller. Es tracta d'un drac la història del qual és recollida a les Rondalles Mallorquines i el record del qual encara és present avui en dia.
La llegenda de la Cuca de la Mola fou recollida de Mossèn Alcover a la vila de Sóller, de la boca de Catalina Castanyer Oliver i de Josep Rutlan, que la coneixia de la seva àvia. Diu la història que a una petita cova de la dita muntanya hi vivia la Cuca, que sortia quan tenia gana i devorava a tothom que podia aplegar, i si no trobava gent menjava les mateixes roques de la Mola. Sant Jordi va conèixer els estralls que causava aquest drac, i se n'hi va anar per derrotar-la. Després d'un combat, Sant Jordi derrotà la Cuca i desaparegué, i així la vila de Sóller es va alliberar del temor de la bèstia.
El protagonisme de Sant Jordi amb aquesta llegenda deu estar relacionat amb el fet que és fill adoptiu de Sóller i ja apareix en una crònica del segle xvi. Per altra banda, hom pensa que la llegenda de la Cuca de la Mola pot tenir els seus orígens en la cuca fera i la tarasca provençal.
El record de la rondalla perviu entre el poble de Sóller, i així la colla de dimonis Esclatabutzes passeja en els seus correfocs una bèstia de foc que representa la Cuca de la Mola, la qual fou creada el 2011 en commemoració del XV aniversari dels Esclatabutzes.
|
[
"A quin territori pertany l'ésser mitològic de què parla el text?",
"I a quin entorn està associat?",
"Què és l'ésser?",
"A quina compilació apareixia, la seva llegenda?",
"Quin rondallaire la va recol·lectar?",
"Qui li va explicar?",
"Com se la sabien, ells?",
"Amb què s'alimentava la Cuca?",
"I si no hi havia ningú?",
"Qui va decidir enfrontar-se a la bèstia?",
"La va vèncer?",
"Com és que Sant Jordi és l'heroi de la història?",
"Amb quines altres criatures pot estar relacionada, la Cuca?",
"On desfila?",
"Quan es va fer, la seva figura?"
] |
{
"answer_end": [
57,
131,
152,
215,
333,
412,
445,
587,
648,
744,
807,
1028,
1160,
1342,
1370
],
"answer_start": [
0,
19,
133,
174,
268,
355,
414,
514,
591,
650,
746,
874,
1030,
1227,
1291
],
"input_text": [
"A Mallorca.",
"A la muntanya de la Mola, al terme de Sóller.",
"Un drac.",
"A les Rondalles Mallorquines.",
"Mossèn Alcover.",
"Catalina Castanyer Oliver i Josep Rutlan.",
"Per la seva àvia.",
"Amb tothom que podia aplegar.",
"Menjava les mateixes roques de la Mola.",
"Sant Jordi.",
"Sí.",
"El seu protagonisme deu estar relacionat amb el fet que és fill adoptiu de Sóller i ja apareix en una crònica del segle xvi.",
"Amb la cuca fera i la tarasca provençal.",
"Als correfocs.",
"El 2011."
]
}
|
vilaweb
|
De vegades l'hemeroteca reserva declaracions de personatges polítics que, rellegides temps més tard, agafen una força desmesurada. És el cas de la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que el 3 de gener del 2013 –quan era portaveu del govern–, després d'una reunió del consell de ministres, va pronunciar exactament la mateixa frase que ara ha valgut una denúncia d'incitació a la sedició al regidor de la CUP Joan Coma. Són aquestes: ‘Per fer la truita s'han de trencar els ous.' Ho recorda la publicació digital Setembre en aquest article i ací us n'oferim el vídeo. Aquestes declaracions de Sáenz de Santamaría eren una resposta als periodistes que volien saber quan s'hauria enllestit la reforma de l'administració local i autonòmica anunciada per l'executiu. La reforma, que segons Sáenz de Santamaría havia de servir per a estalviar uns 8.000 milions d'euros en dos anys, requeria un esforç del grup socialista per a aprovar-la: ‘I jo demano a tots, i especialment al PSOE, un esforç de generositat i d'entesa, perquè cal canviar les coses. I, si se'm permet l'expressió una mica d'estar per casa, per fer una truita cal trencar ous.' L'interrogatori esperpèntic de Joan Coma: ‘Què vol dir trencar els ous'? El coneixement de Santamaría sobre aquesta expressió quotidiana contrasta amb les preguntes del fiscal Vicente González Mota, que va interrogar Joan Coma. ‘Els ous no es trenquen sols, implica l'ús de la violència o no?', li va demanar. I després encara va insistir: ‘Aquest trencament significa l'ús de la força?' Coma li va respondre que mai no faria apologia de la violència i que l'expressió, ‘que tothom coneix a Catalunya', era només una metàfora. Joan Coma va ser interrogat el 28 de desembre a l'Audiència espanyola per la seva intervenció en un plenari de l'Ajuntament de Vic en què es parlava de la declaració del 9-N del parlament. Vegeu-ne el vídeo ací.
|
[
"Què fa l'hemeroteca de tant en tant?",
"Quin exemple d'aquest succés exposa, el text?",
"Quin càrrec tenia en el moment de fer la declaració?",
"L'afirmació que va dir llavors coincideix amb la que ha fet algú altre més recentment?",
"Qui?",
"Què van dir ambdós?",
"A qui li ho deia, això, Santamaría?",
"Quin objectiu tenia la modificació?",
"I què es necessitava per tal d'autoritzar-la?",
"Va ser en aquest context que va deixar anar l'expressió?",
"En el cas de Joan Coma, es va interpretar que l'expressió implicava una exaltació de la violència?",
"I què més van considerar que involucrava?",
"Joan Coma va confessar que eren certes, aquelles associacions?",
"Què va afirmar, contràriament?",
"Quan va haver de declarar, Joan Coma?"
] |
{
"answer_end": [
129,
210,
269,
446,
446,
507,
789,
903,
960,
1165,
1459,
1553,
1618,
1693,
1740
],
"answer_start": [
0,
131,
212,
318,
318,
448,
596,
791,
905,
965,
1397,
1509,
1556,
1564,
1695
],
"input_text": [
"Reserva declaracions de personatges polítics que, rellegides temps més tard, agafen una força desmesurada.",
"El cas de la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría.",
"Era portaveu del govern.",
"Sí.",
"El regidor de la CUP Joan Coma.",
"Que per fer la truita s'han de trencar els ous.",
"Als periodistes que volien saber quan s'hauria enllestit la reforma de l'administració local i autonòmica anunciada per l'executiu.",
"Estalviar uns 8.000 milions d'euros en dos anys.",
"Un esforç del grup socialista.",
"Sí.",
"Sí.",
"L'ús de força.",
"No.",
"Que mai no faria apologia de la violència i que l'expressió era només una metàfora.",
"El 28 de desembre."
]
}
|
vilaweb
|
El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, ha anunciat aquest dijous que plega per presentar-se a les eleccions federals alemanyes amb el partit socialdemòcrata. Schulz, que ha liderat l'Eurocambra des del 2012 i en dues legislatures diferents, marxa pel pacte de la gran coalició entre populars i socialistes europeus, que preveu el repartiment de la presidència amb dos anys i mig per a cada formació. L'alemany s'havia resistit a dimitir, però al final ha fet el pas. Ara el grup popular té la presidència de les tres institucions europees: la Comissió, amb Jean-Claude Juncker, la del Consell, amb Donald Tusk, i ara la del Parlament. ‘No em presentaré a un tercer mandat com a president del Parlament Europeu', ha dit Schulz, en una compareixença en alemany, anglès i francès. Schulz ha admès que ‘no ha estat una decisió fàcil' i que per a ell ha estat ‘un honor ser president de l'Eurocambra'. L'alemany ha dit que ha ‘intentat reforçar la credibilitat i la visibilitat de la política europea i la influència del Parlament Europeu, directament escollit' pels ciutadans. Schulz ha remarcat que el seu compromís amb el projecte europeu es manté ‘intacte' però que ara lluitarà per la UE ‘des del nivell estatal'. ‘Però els meus valors no canvien', ha indicat. Schulz ha dit que Alemanya, com a estat més gran de la Unió Europea, té ‘una responsabilitat especial' en la construcció europea. El polític serà el cap de llista dels socialdemòcrates a Rin del Nord-Westfàlia a les eleccions de l'any vinent. La marxa de Schulz deixa ara via lliure al partit popular europeu per encapçalar el Parlament Europeu. Eurodiputats conservadors com la irlandesa Mairead McGuiness o l'ex-primer ministre eslovè Alojz Peterle ja han confirmat la seva intenció de presentar-se al càrrec. Quan va arribar al càrrec, l'any 2012, Schulz es va mostrar predisposat a acceptar l'ús del català a l'Eurocambra, una petició que els eurodiputats li han recordat en diverses ocasions durant el seu mandat però que mai ha acabat realitzant. Possible candidat socialista a la cancelleria Els mitjans de comunicació d'Alemanya fa temps que especulen amb Schulz com el possible rival de la presidenta Àngela Merkel. Tanmateix, el debat sobre el lideratge a l'SDP encara no s'ha tancat. El president del partit i actual ministre d'Economia, Sigmar Gabriel, i el batlle d'Hamburg, Olaf Scholz, es perfilen com els seus principals competidors per encapçalar la candidatura.
|
[
"Qui presideix el Parlament Europeu?",
"Què ha comunicat?",
"Quan ha fet aquestes declaracions?",
"Des de quin any estava a la presidència de l'Europarlament?",
"Per quina raó plega?",
"Ha sigut fàcil prendre aquesta determinació?",
"Continua compromès amb el programa europeu?",
"Quina obligació té Alemanya, segons Schulz?",
"Per què?",
"Qui és Mairead McGuiness?",
"I Alojz Peterle?",
"Què han afirmat ambdós?",
"Quina era la posició de l'expresident de l'Eurocambra respecte al català?",
"Es va acabar duent a terme, però?",
"Qui és l'alcalde d'Hamburg?"
] |
{
"answer_end": [
49,
168,
76,
218,
326,
841,
1167,
1401,
1401,
1679,
1723,
1783,
1898,
2024,
2372
],
"answer_start": [
0,
36,
36,
170,
253,
790,
1085,
1291,
1291,
1619,
1682,
1619,
1785,
1900,
2340
],
"input_text": [
"Martin Schulz.",
"Que plega per presentar-se a les eleccions federals alemanyes amb el partit socialdemòcrata.",
"Aquest dijous.",
"Des del 2012.",
"Pel pacte de la gran coalició entre populars i socialistes europeus.",
"No.",
"Sí.",
"Té una responsabilitat especial en la construcció europea.",
"Perquè és l'estat més gran de la Unió Europea.",
"Una eurodiputada conservadora.",
"L'ex-primer ministre eslovè.",
"La seva intenció de presentar-se al càrrec.",
"Es va mostrar predisposat a acceptar l'ús del català a l'Eurocambra.",
"No.",
"Olaf Scholz."
]
}
|
vilaweb
|
Vox és el principal beneficiat de la repetició electoral. El partit de Santiago Abascal ha duplicat de sobres el nombre de diputats: de 24 a 52. Vox, com el PP, ha tret rèdit de l'enfonsament de Ciutadans i s'ha erigit en tercera força al congrés espanyol. Aquest augment es reflecteix molt bé en aquest mapa que pinta els municipis on el partit d'extrema dreta s'ha imposat. Paral·lelament, es pot observar com el Principat, el País Basc, Navarra i una part de Galícia es mantenen al marge de l'onada ultra. Consulteu els resultats electorals ací Al Principat el creixement no ha estat tan elevat com a la resta de l'estat espanyol: tan sols d'un 3%. Al País Basc encara ha estat menor, del 0,2%, a Navarra del 0,8% i a Galícia del 2,6%. En tots tres territoris el partit d'ultradreta no ha obtingut cap diputat. Vox ha arreplegat més de tres milions de vots a tot l'estat espanyol, el 15% del total. Això és un 5% més que a l'abril. Llavors va ser víctima de la llei d'Hondt i 600.000 vots –la majoria de circumscripcions petites– no es van traduir en escons. Però ara l'augment de suport ha fet que obtingués representació en demarcacions on a l'abril li havien faltat pocs milers de vots. Són zones de Castella i Lleó, Castella i la Manxa, Andalusia i especialment a la comunitat de Madrid, on es pinta un cinturó verd al voltant de la ciutat.
|
[
"Qui ha sortit guanyant de la segona volta?",
"Quants vots més han guanyat?",
"Gràcies a quin fet?",
"Quin altre partit s'ha beneficiat d'aquesta enfonsada?",
"En quina posició està ara mateix Vox?",
"En quins territoris la dreta no ha tingut gran representació?",
"Quin percentatge de representació han obtingut?",
"Vox ha aconseguit algun diputat en aquestes comunitats?",
"Quants votants han obtingut a tot Espanya?",
"Quin percentatge representa aquest número?",
"El nombre de votants ha augmentat des de la primavera?",
"Què els va anar en contra en aquell moment?",
"Quants vots van aconseguir?",
"I ara, en quins territoris han tingut èxit?"
] |
{
"answer_end": [
56,
143,
204,
204,
255,
507,
737,
812,
882,
900,
933,
976,
1060,
1346
],
"answer_start": [
0,
58,
145,
145,
145,
376,
548,
739,
814,
814,
902,
935,
902,
1062
],
"input_text": [
"Vox.",
"El doble.",
"A l'enfonsament de Ciutadans.",
"El PP.",
"És la tercera força al congrés espanyol.",
"El Principat, el País Basc, Navarra i una part de Galícia.",
"Al Principiat un 3%, al País Basc un 0,2%, a Navarra el 0,8% i a Galícia un 2,6%.",
"No.",
"Més de tres milions.",
"El 15% del total.",
"Sí.",
"La llei d'Hondt.",
"600.000.",
"Castella i Lleó, Castella i la Manxa, Andalusia i especialment a la comunitat de Madrid."
]
}
|
mitologia
|
Llop Fortun, també conegut com a Jaun Zuria (basc Senyor Blanc) és el mític primer Senyor de Biscaia que va vèncer les tropes lleoneses o asturianes en la també mítica batalla de Padura, perseguint als invasors fins a arribar l'Arbre Malato, en el qual va establir la frontera de Biscaia.
Hi ha diverses llegendes quant al seu origen, coincidint totes que era ros, d'ulls clars i descendent de reis. Dues de les llegendes diuen que era fill d'una princesa escocesa, que, exiliada a Mundaka, va tenir un fill de Sugaar l'escurçó o amb senyor de Busturia. Unes altres diuen que era fill d'una princesa de Mundaka i d'un senyor normand. Una altra versió diu que Jaun Zuria era un príncep hereu irlandès anomenat Lemor MacMorna. En un accident de cacera va matar el rei, el seu pare, raó per la qual va perdre el tron i va ser obligat a exiliar-se en una petita embarcació, arribant a Mundaka amb dos dels seus servents. Allí va ser rebut pel rei basc Lekobide, amb la filla del qual es va casar. Les tropes asturianes van atacar Biscaia, i Lemor va lluitar contra elles, vencent-les a Padura. Per això va rebre el nom de Jaun Zuria.
Actualment, buscant els orígens de la llegenda, i una explicació per a l'abundància de rossos d'ulls clars en aquesta part de Biscaia, alguns autors, com Jon Bilbao, creuen que Jaun Zuria era en realitat un membre d'un grup de vikings que s'havien assentat an la ria de Mundaka, mentre altres, com Jon Juaristi pensen que podia ser un noble d'un grup d'exiliats saxons que van fugir de la seva terra en ser desplaçats pels vikings.
En el segle xv, el senyor Lope García de Salazar va adaptar una història del Libro dos Linhagems de Pedro de Barcellos, fent de Jaun Zuria un noble escollit pels biscaïns per a dirigir-los en la seva lluita contra els lleonesos en la mítica batalla d'Arrigorriaga. Després de la batalla, van decidir nomenar-lo Senyor de Biscaia. Al morir en la batalla el Senyor de Durango, i casar-se Jaun Zuria amb la seva filla, va passar a ser també Senyor del Duranguesat, al que va atorgar furs. A la seva mort va heretar el Senyoriu el seu fill Nuño (Nunso) López, que va ser capturat pels sarraïns estant al servei del Comte de Castella. El va alliberar el seu fill Ennec Esquerra bescanviant-lo per un notable sarraí que havia capturat, però ambdós van discutir, resultant en un judici de Déu en el qual el pare va resultar mort. Va passar a ser Senyor de Biscaia Ennec I Esquerra. Segons Salazar, va canviar les Encartaciones als reis de Lleó per altres territoris que havia conquistat, dotant-les també de furs. I fou el primer a titular-se comte de Biscaia.
|
[
"Qui és Llop Fortun?",
"Quin sobrenom tenia?",
"Què significa en euskera?",
"Què va delimitar?",
"La seva provinença és clara?",
"Per què?",
"En quin fet concorden totes elles?",
"Quins són els seus possibles progenitors, segons les llegendes?",
"A qui va assassinar?",
"Va ser un acte deliberat?",
"Què va passar llavors?",
"Qui és Jon Bilbao?",
"Quina és la seva hipòtesi?",
"Quina lectura fa Lope García de Salazar de Jaun Zauria?",
"Què va passar després de la lluita?",
"Segons Salazar, en què va ser pioner Llop Fortun?"
] |
{
"answer_end": [
185,
43,
63,
287,
333,
333,
398,
723,
765,
765,
843,
1294,
1407,
1825,
1890,
2614
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
187,
289,
289,
295,
400,
725,
725,
780,
1265,
1284,
1578,
1827,
2571
],
"input_text": [
"El mític primer Senyor de Biscaia que va vèncer les tropes lleoneses o asturianes en la també mítica batalla de Padura.",
"Jaun Zuria.",
"Senyor Blanc.",
"La frontera de Biscaia.",
"No.",
"Perquè hi ha diverses llegendes quant al seu origen.",
"Que era ros, d'ulls clars i descendent de reis.",
"Dues de les llegendes diuen que era fill d'una princesa escocesa, que, exiliada a Mundaka, va tenir un fill de Sugaar l'escurçó o amb senyor de Busturia. Unes altres diuen que era fill d'una princesa de Mundaka i d'un senyor normand. Una altra versió diu que Jaun Zuria era un príncep hereu irlandès anomenat Lemor MacMorna.",
"Al rei.",
"No.",
"Va perdre el tron i va ser obligat a exiliar-se.",
"Un autor.",
"Que Jaun Zuria era en realitat un membre d'un grup de vikings que s'havien assentat an la ria de Mundaka.",
"Fa d'ell un noble escollit pels biscaïns per a dirigir-los en la seva lluita contra els lleonesos en la mítica batalla d'Arrigorriaga.",
"Van decidir nomenar-lo Senyor de Biscaia.",
"En titular-se comte de Biscaia."
]
}
|
bios
|
Maria Rosa Palacín i Peiró (Barcelona, 29 d'abril de 1968) és una científica catalana. És professora d'investigació al Institut de Ciència de Materials de Barcelona, del Consell Superior d'Investigacions Científiques.
Llicenciada en Ciències Químiques per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1991, amb Premi Extraordinari de Llicenciatura, amb l'especialitat de Química Inorgànica i Màster en Ciència de Materials (1993) per la mateixa Universitat, es va doctorar en Ciència de Materials l'any 1995. La seva tesi doctoral realitzada a l'ICMAB-CSIC, i dirigida per Pedro Gómez-Romero) va rebre la menció de Premi Extraordinari de Doctorat el curs 1995-1996. Entre 1995-96 va fer una estada post-doctoral al Laboratori de Reactivitat i Química dels Sòlids de la Universitat de Picardia Jules Verne (Amiens, França) sota la direcció de Jean-Marie Tarascon i entrà com a científica titular a l'ICMAB l'any 1999.
Actualment,[Quan?] és sots-directora de l'ICMAB, vicepresidenta de l'Associació Internacional de Materials per Bateries i, entre 2010 i 2017 fou codirectora d'ALISTORE-ERI, un Institut Virtual Europeu d'Investigació en materials per a bateries. Ha estat escollida per ser inclosa a l'Exposició Científiques Catalanes 2.0 de l'Associació Catalana de Comunicació Científica.
La seva carrera investigadora s'ha focalitzat en els materials per bateries recarregables, havent treballat en sistemes avui dia ja comercials, com les bateries d'ió Li o Ni d'altres com les bateries d'ió sodi, i més recentment d'altres alternatives emergents com les bateries de Ca, amb l'objectiu de controlar la microestructura dels materials dels elèctrodes i els electròlits, entendre els mecanismes d'oxidació-reducció que s'hi esdevenen i maximitzar el rendiment electroquímic d'aquestes bateries.
M. Rosa Palacín ha posat èmfasi en desenvolupar escenaris de cooperació fèrtils entre la investigació bàsica orientada i la indústria, i sovint ha realitzat investigacions sota contractes industrials directes. Ha publicat més de 140 articles en revistes, que han rebut nombroses cites. És coautora de 7 capítols de llibres, co-inventora de diverses patents, algunes d'elles de propietat conjunta amb la indústria.
|
[
"Qui és Maria Rosa Palacín i Peiró?",
"D'on és?",
"Es dedica a la recerca?",
"A quina facultat va estudiar?",
"Ha rebut algun esment?",
"Quin?",
"Té o ha tingut algun càrrec de direcció?",
"On?",
"En què se centren les seves investigacions?",
"Quina finalitat tenen els seus estudis més recents?",
"Què creu Rosa que és important en la investigació?",
"Ha investigat per encàrrec?",
"Ha escrit en alguna revista?",
"I en llibres?"
] |
{
"answer_end": [
85,
58,
216,
505,
662,
662,
1158,
1158,
1377,
1792,
1927,
2002,
2047,
2116
],
"answer_start": [
0,
0,
87,
218,
507,
507,
915,
915,
1288,
1501,
1794,
1931,
2004,
2080
],
"input_text": [
"Una científica catalana.",
"De Barcelona.",
"Sí.",
"A la Universitat Autònoma de Barcelona.",
"Sí.",
"La menció de Premi Extraordinari de Doctorat el curs 1995-1996.",
"Sí.",
"A l'ICMAB, a l'Associació Internacional de Materials per Bateries i a l'ALISTORE-ERI.",
"En els materials per bateries recarregables.",
"Controlar la microestructura dels materials dels elèctrodes i els electròlits, entendre els mecanismes d'oxidació-reducció que s'hi esdevenen i maximitzar el rendiment electroquímic d'aquestes bateries.",
"Desenvolupar escenaris de cooperació fèrtils entre la investigació bàsica orientada i la indústria.",
"Sí.",
"Sí.",
"També."
]
}
|
vilaweb
|
L'Índia i la Xina hauran de resoldre el perllongat enfrontament militar que està tenint lloc en una regió de l'Himàlaia mitjançant el diàleg, segons ha dit aquest dimecres el dalai lama, descartant la possibilitat d'una guerra perquè seria destructiva per a ambdues parts. Els exèrcits d'Índia i la Xina han estat set setmanes de lluita en l'altiplà de Doklam, reclamada per Bhutan, país aliat d'Índia. Les tropes índies es van endinsar a Doklam a mitjans de juny per frenar les obres d'ampliació d'un camí militar que estava construint la Xina i que suposaria per al seu Exèrcit la consolidació d'una posició més còmoda en el nord-est. Pequín ha exigit a l'Índia que abandoni la zona. No obstant això, les converses entre tots dos països no han produït cap avenç, la qual cosa ha augmentat els temors que puguin caure en un conflicte. Des de la fi de la guerra que van lluitar el 1962 i que va acabar amb la derrota d'Índia, cap dels dos Estas ha estat capaç de definir la frontera. Això ha provocat constants reclamacions per intrusions mútues als territoris de l'altre. El Dalai Lama, que viu exiliat a l'Índia després de fugir d'un fracassat aixecament contra el Govern xinès al Tibet, ha dit que no hi hauria vencedors en cas que s'iniciés una guerra i que les converses són l'única opció. ‘Aquest ha de ser un segle de diàleg', ha recalcat el Nobel de la Pau i ha afegit que plantejar l'assumpte en termes de ‘victòria d'una banda i derrota per una altra és un pensament caduc'. ‘La destrucció del teu veí, és la teva pròpia destrucció. L'única via està en les converses', ha manifestat.
|
[
"Quins països han entrat en conflicte?",
"On està tenint lloc la batussa?",
"Què ha dit el líder espiritual del Tibet?",
"Com ho han de fer?",
"Seria positiu entrar en batalla?",
"Qui exigeix el territori de Dohlam?",
"Quan van entrar-hi els soldats de l'Índia?",
"Per quin motiu?",
"Què ha reclamat Pequín a l'Índia?",
"Han arribat a algun acord?",
"El problema fronterer és actual?",
"El líder espiritual tibetà viu al seu país natal?",
"Què ha exposat?",
"Li han atorgat algun guardó?",
"Quin?"
] |
{
"answer_end": [
119,
119,
185,
140,
271,
381,
463,
544,
684,
834,
982,
1188,
1293,
1364,
1364
],
"answer_start": [
0,
51,
0,
0,
187,
340,
403,
403,
637,
686,
836,
1073,
1073,
1073,
1073
],
"input_text": [
"L'Índia i la Xina.",
"En una regió de l'Himàlaia.",
"Que l'Índia i la Xina hauran de resoldre el perllongat enfrontament militar que està tenint lloc en una regió de l'Himàlaia.",
"Mitjançant el diàleg.",
"No.",
"Bhutan.",
"A mitjans de juny.",
"Per frenar les obres d'ampliació d'un camí militar que estava construint la Xina.",
"Que abandoni la zona.",
"No.",
"No.",
"No.",
"Que no hi hauria vencedors en cas que s'iniciés una guerra i que les converses són l'única opció.",
"Sí.",
"El Nobel de la Pau."
]
}
|
bios
|
Ester Formosa i Plans (Barcelona, 10 de novembre del 1961), reconeguda artísticament com a Ester Formosa, és una actriu i cantant en l'àmbit de la cançó d'autor i la poesia, professora de veu creativa i cant.
Ester Formosa és filla del poeta Feliu Formosa i de l'actriu Maria Plans. Artísticament i en la seva faceta com a actriu, Ester Formosa va tenir la seva pròpia companyia, amb la qual va actuar al Teatre Lliure, en obres com "Estrés d'amor" (1994) o "Adéu per sempre" (1995). També va actuar en sèries de televisió a TV3 com Nissaga de poder (en el personatge de Pietat). Fou molt popular amb el seu personatge "La Canyí" creat el 1988 i mantingut amb èxit durant algunes temporades en gira per Espanya en diferents espectacles teatrals ("Doncs què voleu que hi faci", el 1989, "Jo no em quedo per vestir sants", el 1990, "Con diez cañones por banda", el 1992). El 1996 deixa el teatre definitivament per a dedicar-se a la cançó i a la docència.
Pel que fa a la seva faceta musical com a intèrpret, la cantant ha col·laborat entre altres artistes amb Francesc Pi de la Serra, Sílvia Comes, Toti Soler, Adolfo Osta, Marisa Sannia, Elena Ledda, Quilapayún, Maurici Villavecchia, Amelia Muge o Ángel Pereira.
Als seus projectes s'acompanya de músics amb els quals crea atmosferes especials damunt l'escenari, donant valor a la interpretació i a la lletra de les cançons escollides en el seu repertori, conjugant diferents gèneres però amb un clar component literari, endinsant-se també en la cançó tradicional mediterrània o en la cançó sud-americana o la poesia, expressant-se en diferents llengües, ja sigui en català, castellà, francès, italià, portuguès o sard, entre d'altres, però sempre en una interpretació intimista, creant un diàleg espontani entre veu i música, una complicitat que es transmet a l'espectador.
L'octubre del 2007, Ester Formosa canta amb la cantant italiana Marisa Sannia a l'espectacle compartit amb el títol Ria' Ria' Ester Formosa & Marisa Sannia caminen pel fons de la mar, estrenat al Festival Temporada Alta de Girona, projecte que quedà interromput per la mort de l'artista italiana l'abril del 2008.
El 28 de febrer del 2009 enregistra el seu primer disc en directe Formosa per Formosa. Ester canta Feliu en concert dins la programació del Festival Barnasants 2009, a la Sala Luz de Gas de Barcelona, disc que s'edita a finals del 2009.
Del 25 de març al 4 d'abril del 2010 estrena al Teatre Círcol Maldà de Barcelona el seu espectacle conjunt amb Miquel Gòrriz: "Berlín. Tribut a l'òpera de tres rals" de Bertold Brecht i Kurt Weill, amb direcció de Maurici Villavecchia i amb Horacio Fumero i Mathew Simon en la formació musical.
Del 26 d'octubre al 6 de novembre del 2011 presenta el seu espectacle "Thank you Satan" al Teatre Lliure de Gràcia a Barcelona, amb un repertori d'adaptacions en català de cançons de Léo Ferré i temes inèdits de l'escriptor Joan Casas i Fuster, autor també de les adaptacions de Ferré, amb música de Maurici Villavecchia, Horacio Fumero i Matthew Simon, amb qui Ester Formosa comparteix escenari un cop més, enregistrant-se el concert per a un nou disc en directe que s'edita el 2012.
El 2012 presenta el seu nou espectacle conjunt amb Adolfo Osta, que porta per títol "La vida, anar tirant" i és dedicat a la cançó d'autor i la poesia. També el 2012 inicia una col·laboració amb el duet sard de cançó popular Elva Lutza, enregistrant el tema "Complas de Purim" en el primer disc del duet i cantant cançons sefardites en un espectacle conjunt per diversos escenaris.
El 2012 Ester Formosa fixa la seva residència a Sardenya, on segueix col·laborant amb els Elva Lutza, amb els quals publica el disc "Cancionero" el 2018.
|
[
"Qui és Ester Formosa i Plans?",
"Encara és viva?",
"Com se la coneix també?",
"Qui són els seus pares?",
"Ester tenia un grup teatral?",
"On van fer actuacions?",
"Va aparèixer en sèries televisives, l'Ester?",
"Quina?",
"Amb quin personatge va guanyar popularitat?",
"I amb quins artistes ha actuat en l'àmbit musical?",
"Què genera a les seves actuacions a través de la música?",
"Què va fer a principis de l'any 2009?",
"I el 2011?",
"Quan va actuar amb Adolfo Costa?",
"On viu actualment?"
] |
{
"answer_end": [
207,
58,
104,
281,
379,
419,
529,
579,
630,
1213,
1313,
2226,
2799,
3220,
3597
],
"answer_start": [
106,
0,
60,
209,
332,
332,
485,
485,
581,
955,
1215,
2141,
2673,
3158,
3541
],
"input_text": [
"És una actriu i cantant en l'àmbit de la cançó d'autor i la poesia, professora de veu creativa i cant.",
"Sí.",
"Com a Ester Formosa.",
"El poeta Feliu Formosa i l'actriu Maria Plans.",
"Sí.",
"Al Teatre Lliure.",
"Sí.",
"Nissaga de poder.",
"La Canyí.",
"Amb Francesc Pi de la Serra, Sílvia Comes, Toti Soler, Adolfo Osta, Marisa Sannia, Elena Ledda, Quilapayún, Maurici Villavecchia, Amelia Muge i Ángel Pereira, entre d'altres.",
"Atmosferes especials.",
"Va enregistrar el seu primer disc en directe Formosa per Formosa.",
"Presenta el seu espectacle Thank you Satan al Teatre Lliure de Gràcia a Barcelona.",
"El 2012.",
"A Sardenya."
]
}
|
vilaweb
|
Divendres Vox va denunciar una agressió d'un grup de ‘feministes radicals' a Son Servera, al nord-est de Mallorca. Alguns mitjans de comunicació ho van recollir, però s'ha demostrat que era un muntatge del partit d'extrema dreta dirigit per Jorge Campos. Tot indica que una militant s'ho va inventar, perquè cap centre d'assistència sanitària de la zona ni l'hospital de Son Espases no ho han acreditat, i la denunciant s'ha limitat a aportar a la Guàrdia Civil un informe mèdic de la suposada afectada, la seva filla, que era del mes de febrer passat. Però el dirigent de Vox a les Balears, Jorge Campos, el president de la formació ultra, Santiago Abascal, i fins i tot Xavier Pericay, diputat i portaveu de Ciutadans a les Illes, van encendre ràpidament el foc denunciant l'agressió a Twitter. Campos va arribar a descriure l'atac de ‘brutal agressió del feminisme' i va demanar que la presidenta Armengol en demanés disculpes. L'agressió ha estat tan desacreditada que fins i tot Vox ha hagut de desmentir-la i ha criticat durament la denunciant. Se senten víctimes d'un engany per part d'aquesta persona, diuen ara. Jorge Campos és un vell conegut de la mentida i l'engany. Defensor de l'anticatalanisme, sempre s'ha mostrat enemic de la llengua pròpia de les Illes i contrari a la llibertat d'expressió. La sentència de l'Audiència espanyola contra Valtònyc, ratificada pel Suprem espanyol, va sorgir precisament d'una denúncia interposada per ell mateix –aleshores president de Círculo Balear, associació gonella i ultraespanyolista creada el 1999– per una cançó que porta per títol ‘Circo Balear'. El dirigent de Vox ja ha anunciat que vol derogar la llei de normalització lingüística aprovada l'any 1986 pel parlament. Al capdavant de Círculo Balear va defensar el TIL de Bauzá, que pretenia d'eliminar el català a les aules i que va ser fortament contestat per la societat illenca. Aquesta associació d'extrema dreta va defensar també el manteniment del monument franquista de Sa Feixina, a Palma. El dirigent de l'extrema dreta espanyola a les Illes sempre s'ha mostrat partidari de qui considera entitats germanes, com la Fundació Denaes para la Defensa de la Nación Española, amb la qual ha participat a força actes, o la també ultra Convivencia Cívica Catalana. El seu historial és ben farcit. Campos ha donat suport a manifestacions amb banderes falangistes on hi ha hagut agressions o s'ha fotografiat amb coneguts personatges feixistes de les Illes. Contrari a l'Estatut d'Autonomia aprovat l'any 1983, també s'ha mostrat crític amb el PP balear, excepte en l'època de José Ramon Bauzá, a qui va oferir un lloc quan va deixar el partit.
|
[
"Què ha demandat Vox?",
"Al final, què resulta que era?",
"Com se sap que ha estat una mentida per part d'aquest partit?",
"De quan era el document mèdic de la demandant?",
"Qui va exposar aquest suposat atemptat en el Twitter?",
"Què va exigir el portaveu de Vox de les Illes Balears?",
"Quina mesura ha hagut de prendre Vox finalment?",
"De què està en contra Campos?",
"Va ser ell el culpable pel qual Valtònyc és ara investigat?",
"D’on formava part aleshores?",
"Què va exposar?",
"I quin memorial va protegir?",
"Amb quins partits se sent més afí?",
"On se l’ha pogut observar?",
"S’avé amb el PP de les Illes Balears?"
] |
{
"answer_end": [
88,
228,
402,
551,
795,
929,
1049,
1308,
1460,
1555,
1692,
2006,
2274,
2465,
2562
],
"answer_start": [
0,
167,
255,
404,
558,
871,
931,
1121,
1310,
1421,
1606,
1892,
2008,
2308,
2520
],
"input_text": [
"Una agressió d'un grup de feministes radicals a Son Servera.",
"Un muntatge del partit d'extrema dreta.",
"Perquè cap centre d'assistència sanitària de la zona ni l'hospital de Son Espases no ho han acreditat.",
"Del mes de febrer passat.",
"Jorge Campos, Santiago Abascal i Xavier Pericay.",
"Que la presidenta Armengol en demanés disculpes.",
"Ha hagut de desmentir l'agressió i ha criticat durament la denunciant.",
"Del catalanisme, de la llengua pròpia de les Illes i de la llibertat d'expressió.",
"Sí.",
"Del Círculo Balear.",
"Que vol derogar la llei de normalització lingüística.",
"El monument franquista de Sa Feixina, a Palma.",
"Amb la Fundació Denaes para la Defensa de la Nación Española i amb la ultra Convivencia Cívica Catalana.",
"A manifestacions amb banderes falangistes o amb coneguts personatges feixistes de les Illes.",
"No."
]
}
|
books
|
A pesar de la fressa atabaladora del temporal, se sentia el crit de -Hissa! hissa!-; perquè no el proferien solament els que treballaven, sinó tot el poble alhora, que, no podent contribuir d'altra manera al salvament, l'estimulava i s'hi afegia almenys amb la seva veu. I l'-Hissa! hissa! hissa!- sonava més fort a manera que la barca, objecte dels generals esforços, s'acostava a la riba. I quan, a l'atracar, la quilla prengué els primers pals, i els tripulants brandaren en l'aire llurs gorres en senyal de xardorós regraciament… Reina del Cel!… aleshores aquell crit de treball, aquell -Hissa! hissa!-, fou repetit amb un accent de victòria que s'emportava l'ànima. Era un himne grandiós, corprenedor. Els elements l'orquestraven amb llurs trompes i baixons de gegant. Pujava, creixia… fonia la música terrible de la naturalesa dintre un sentiment excels. Jo m'havia oblidat de mi mateixa… Els cabells se m'enriçaven.
-Visca!- clamà l'avi Mauva, pàl·lid com un mort i amb un reguerany de llàgrimes a cada galta.
I tots agitàrem els braços i esclatarem en una salutació, que en la meva boca no fou sinó un aliret histèric, agut, inarticulat. Ah! Segurament la nostra veu no pogué pas arribar a la bona gent a qui anava endreçada, ni, enc que l'haguessin sentida, podien ells figurar-se que els vinguessin aplaudiments d'uns mísers navegants mig perduts en la revoltura, però, sigui com vulgui, mai un poble ha sigut saludat amb més ver i generós entusiasme.
Mentrestant Blanes fugia, fugia…
-Si ara atraquéssim, no ens mancaria pas ajuda- insinuà en Pau.
|
[
"Què es podia apreciar enmig de la tempesta?",
"Qui exclamava això?",
"Quan van començar a cridar-ho més alt?",
"Com van actuar els navegants en abordar el vaixell?",
"De quina manera vociferaven ara la paraula hissa?",
"Què acompanyaven aquests càntics?",
"Què li passava al cabell de la protagonista?",
"En quin estat es trobava Mauva?",
"Estava plorant?",
"Com va cridar la protagonista?",
"Estava segura que els tripulants els havien sentit?",
"Com es titlla a si mateixos?",
"Què era la primera vegada?",
"Què passava mentre?",
"Què dona a entendre Pau?"
] |
{
"answer_end": [
83,
155,
389,
532,
669,
772,
921,
970,
1015,
1144,
1232,
1372,
1460,
1486,
1557
],
"answer_start": [
0,
85,
271,
391,
550,
707,
895,
932,
944,
1046,
1150,
1267,
1374,
1462,
1495
],
"input_text": [
"El crit de Hissa! hissa!.",
"Els que treballaven i tot el poble.",
"A manera que la barca s'acostava a la riba.",
"Brandaren en l'aire llurs gorres en senyal de xardorós regraciament.",
"Amb un accent de victòria que s'emportava l'ànima.",
"Trompes i baixons de gegant.",
"Se li enriçava.",
"Pàl·lid com un mort.",
"Sí.",
"Amb un aliret histèric, agut, inarticulat.",
"No.",
"Com a mísers navegants mig perduts en la revoltura.",
"Que un poble ha sigut saludat amb més ver i generós entusiasme.",
"Blanes fugia.",
"Que si ara atraquessin, no els mancaria pas ajuda."
]
}
|
bios
|
Lluïsa Clols (Valls, 1947) és una pintora catalana.
Les seves obres han estat exposades al seu Valls natal, Reus, a Vilanova i a Tarragona. Va començar a pintat des de ben petita amb una capsa de pintures que va heretar d'una germana de la seva mare, i que amb aquestes pintures, quan té dotze anys fa la seva primera obra que encara conserva. Quan estudia batxillerat en un internat de Barcelona, és la responsable de dissenyar els cartells de les activitats que es fan al centre. A casa seva, moltes vegades dibuixa d'amagat, ja que els seus pares la idea que Lluïsa vulgui dedicar-se a l'art no els fa cap gràcia, raó per la qual fa el batxillerat de ciències. Malgrat aquesta opció, l'any 1964 ingressa a l'Acadèmia Valls de Barcelona, dirigida pel pintor Nolasc Valls i Martí, professor, entre d'altres, de Modest Cuixart i Antoni Tàpies. L'any següent es matricula a l'Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona. El 1969 guanya la Beca Amigó Cuyàs, considerada la més destacada distinció que es pot obtenir en aquesta Escola, i que encara continua vigent. És la primera noia, conjuntament amb Assumpta Solsona, a obtenir aquesta distinció; el mateix any també és distingit Esteban Terrades. Amb el premi fa un viatge de dos mesos per Andalusia, Extremadura i Castella. Dels seus anys a Belles Arts guarda un especial record de Jaume Muxart, un professor al qual agrada ajudar els alumnes, orientant-los i deixar-los lliures perquè pintin com vulguin. En acabar els estudis de belles arts es casa i torna a Valls. Continua pintant dia rere dia i participa en algunes exposicions col·lectives. Poc interessada a exposar, fa la seva primera mostra individual l'any 1975 a la sala d'art Gents de Tarragona. Cap a l'any 1976 a l'estiu fa una mostra a la Sala municipal de Sant Roc de Valls, i a la tardor, a la Galeria de Vilanova, Vilanova i la Geltrú. Cap al 1989 participa en una mostra col·lectiva a l'Exposició d'Artistes Vallencs d'Avui a la Sala Lila de Valls. L'any següent, 1990 rep un encàrrec per part de la seva ciutat i com a reconeixement del seu art. Fa una obra en homenatge als castellers de Valls per a la Galeria de Vallencs Il·lustres de l'Ajuntament d'aquesta població.
Per raons personals Lluïsa Cols deixa d'exposar durant un temps però, no deixa de pintar, fins que al maig del 2008 fa una mostra en la qual exposa una selecció de les obres dels seus darrers anys. Amb el títol “Observar o ser observats”. Alguns dels quadres estan compostos com els retaules, amb múltiples escenes, escenes de la quotidianitat, i de com transcorre la vida diària. En totes les escenes la figura que hi destaca és la dona la qual la mostra tal com és, és a dir, sense idealitzar-la.
Les obres que presenta cap als anys setanta i vuitanta remeten a un món misteriós amb personatges enigmàtics, espais poc definits, espais poc definits, presència d'ocells, etc. Elaborats amb veladures, transparències, amb fortes pinzellades. Les seves obres mostren la soledat de l'individu, la necessitat d'escapar de quelcom, d'anar a la recerca de la llibertat. Amb aquest desig d'escapar, els personatges comencen a volar. Les obres de caràcter expressionista que tant formalment com temàticament es corresponen amb les línies de les tendències que a gran part d'Europa són presents a finals dels anys setanta i començaments dels vuitanta.
|
[
"A què es va dedicar Lluïsa Clols?",
"On s’han pogut apreciar els seus quadres?",
"Què va fer amb 12 anys?",
"Per què havia de pintar d’amagades?",
"Tot i això, què va passar en el 1964?",
"Què va fer la pintora gràcies a la Beca Amigó Cuyàs?",
"Va continuar creant després d’acabar els seus estudis?",
"On fa exposicions l’any 1976?",
"De què tracta la pintura que li van encarregar l’any 1990?",
"Per què va deixar Lluïsa de fer mostres de les seves obres?",
"Quan ho reprendria?",
"Què exposaria en Observar o ser observats?",
"Quin símbol ressalta?",
"Com són els treballs de Clols dels anys 70 i 80?",
"Què ensenyen?"
] |
{
"answer_end": [
41,
138,
322,
615,
738,
1285,
1560,
1865,
2127,
2267,
2400,
2583,
2701,
2873,
3066
],
"answer_start": [
0,
52,
280,
495,
687,
1209,
1469,
1721,
1996,
2204,
2294,
2402,
2585,
2703,
2945
],
"input_text": [
"A la pintura.",
"A Valls, Reus, a Vilanova i a Tarragona.",
"La seva primera obra.",
"Perquè la idea que Lluïsa vulgui dedicar-se a l'art no els fa cap gràcia als seus pares.",
"Ingressa a l'Acadèmia Valls de Barcelona.",
"Fa un viatge de dos mesos per Andalusia, Extremadura i Castella.",
"Sí.",
"A la Sala municipal de Sant Roc de Valls i a la Galeria de Vilanova, Vilanova i la Geltrú.",
"D'un homenatge als castellers de Valls.",
"Per raons personals.",
"El maig del 2008.",
"Retaules, amb múltiples escenes, escenes de la quotidianitat, i de com transcorre la vida diària.",
"Una dona la qual la mostra tal com és, és a dir, sense idealitzar-la.",
"Remeten a un món misteriós amb personatges enigmàtics, espais poc definits, espais poc definits, presència d'ocells.",
"La soledat de l'individu, la necessitat d'escapar de quelcom, d'anar a la recerca de la llibertat."
]
}
|
vilaweb
|
ERC farà, l'últim cap de setmana de juny a la Farga de l'Hospitalet de Llobregat, la conferència nacional en què marcarà el full de ruta del partit per als anys vinents. Si en l'última conferència, el 2013, la prioritat era fer efectiu el dret de decidir que demanava la ciutadania, enguany la prioritat serà una altra: recuperar consensos al voltant del dret de decidir i materialitzar la República quan aparegui una nova ‘finestra d'oportunitat', diuen fonts de la direcció. Tanmateix, la proposta de ponència feta per la direcció no ha acabat de convèncer alguns militants, perquè en el text no s'explicita prou que la via unilateral també pugui ser una opció en els plans de la formació republicana. Segons que explica la direcció del partit a VilaWeb, hi ha una predisposició a incloure aquestes esmenes en el text que es votarà. ‘Cal començar a entendre que el procés cap a la República Catalana serà clarament multilateral, des del punt de vista social, econòmic, polític i institucional. És necessari, doncs, anar més enllà del debat binari, estèril i contraproduent de la ‘unilateralitat versus bilateralitat', diu la ponència en l'únic fragment on apareix la paraula que ha generat aquest debat dins la formació. ‘No diem que no, però comparteixo que es pot redactar millor i es pot explicitar millor que la unilateralitat també forma part d'aquest procés', explica una font de l'executiva nacional. Les assemblees territorials de Barcelona, el Camp de Tarragona i Girona han aprovat de presentar esmenes en aquest sentit. En el cas de Catalunya Central, proposen d'ampliar el concepte de ‘multilateralitat' incloent-hi la no-renúncia explicitada en el concepte ‘unilateral'. En aquest cas, no és una esmena de modificació sinó d'addició. ‘Tenim una predisposició total a transaccionar totes aquestes esmenes per arribar al dia 30 amb un text de consens', diuen des del port de control d'ERC. De fet, la comissió redactora ja ha acceptat les esmenes i demà començarà la segona fase, que és la de negociació amb les persones que les han presentades. El dia de la conferència nacional es votarà el text final amb les esmenes que s'hagi acordat d'incloure en el text, i si n'hi ha més sobre les quals no s'ha pogut arribar a cap acord, es votaran a banda en el plenari. Canvi de nom de la ponència? També hi ha esmenes que demanen de canviar el títol de la ponència –'Fem República'–, perquè defensen que ja s'ha arribat a la República. En el cas de l'assemblea de Catalunya Central, una esmena proposa ‘Som i fem República' com a títol alternatiu, però no és clar que la comissió redactora accepti de modificar-lo. Sí que es faran molts canvis en el redactat per a reforçar la perspectiva de gènere: un bon gruix de les 1.450 esmenes presentades –el 2013 n'hi va haver 198– van en aquest sentit. La direcció diu que entoma aquestes demandes i que faran els canvis.
|
[
"Què durà a terme Esquerra Republicana l’última setmana de juny a Hospitalet de Llobregat?",
"Quin era el seu missatge en el 2013?",
"I la d’aquest any?",
"Per què hi ha alguns membres que no els hi acaba d’agradar el discurs?",
"Què exposa la proposta que es comprengui del procés?",
"Què es vol que s’expliqui millor?",
"Qui vol que es presenti una rectificació d’aquesta?",
"Què suggereix la de Catalunya Central?",
"Els redactors hi estan d’acord d’aquest afegiment?",
"Què passarà el dia de la conferència?",
"Per què també es vol canviar el nom del dictamen?",
"Quina ha estat la proposta de Catalunya Central?",
"Es faran poques modificacions del text?",
"Quantes correccions s’han brindat?",
"Van ser més que les del 2013?"
] |
{
"answer_end": [
105,
281,
447,
702,
994,
1365,
1531,
1684,
1959,
2173,
2442,
2554,
2666,
2753,
2781
],
"answer_start": [
0,
173,
283,
488,
836,
1224,
1410,
1533,
1911,
2059,
2306,
2444,
2623,
2708,
2709
],
"input_text": [
"La conferència nacional.",
"Fer efectiu el dret de decidir que demanava la ciutadania.",
"Recuperar consensos al voltant del dret de decidir i materialitzar la República quan aparegui una nova finestra d'oportunitat.",
"Perquè en el text no s'explicita prou que la via unilateral també pugui ser una opció en els plans de la formació republicana.",
"Que serà clarament multilateral, des del punt de vista social, econòmic, polític i institucional.",
"Que la unilateralitat també forma part d'aquest procés.",
"Les assemblees territorials de Barcelona, el Camp de Tarragona i Girona.",
"Ampliar el concepte de multilateralitat incloent-hi la no-renúncia explicitada en el concepte unilateral.",
"Sí.",
"Es votarà el text final amb les esmenes que s'hagi acordat d'incloure en el text.",
"Perquè defensen que ja s'ha arribat a la República.",
"Som i fem República.",
"No.",
"1.450.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Ressegueixi la muntanya i ho veurà: aquí els boscos morint de plètora, més enllà les serres repelades mostrant els ossos descarnats, que coberts un temps d'atapeïda gleva, foren hermosos vergers. Enlloc un camí transitable: per tot l'apatia, la incúria, i, com és natural, la pobresa, quan no la misèria.
-¡Però si això s'ha vist sempre, si això és la muntanya! ¿Què es creu que aquí és com per avall, que la primavera dura tot l'any? Aquí l'hivern tot s'ho menja, el bon temps dura pocs mesos i no dóna lloc als esplets de la terra.
-Està en un error, don Eudald: hi ha climes molt més freds que aquest, a on hi veurà l'agricultura més floreixent que la nostra. Ademés, ja he dit que hauríem de convènce'ns de què nostre país és més a propòsit pel desenrotllo de la riquesa pecuària que de la purament agrícola.
-Bah, bah, bah!- féu don Eudald, que no sabia per a on eixir-se'n. -Bé n'anomena prous, de pobles; però no em convenceria pas. Jo tinc la missió de transmetre a mos fills el patrimoni tal com l'he rebut de mos pares i això ho compliré amb l'ajuda de Déu. Per lo demés, aquí tenim un adagi molt antic que diu: «Cols plantava l'avi…»
-Un altre erro- interrompé en Ramon, -o, mellor, dos erros en un sol concepte. En primer lloc, no és cristiana la màxima que limita sa obligació a llegar íntegra a sos fills l'herència que ha rebut de sos pares; i si el senyor Rector pot explicar-li la paràbola evangèlica d'aquell senyor que entregà a varis de sos criats un taleguet d'or a cada un i que lo mateix recrimina a aquell que l'hi retornà intacte que a aquell altre que el dissipà, alabant únicament al que li retornà augmentat. També és un altre error inconcebible l'adagi que diu «Cols plantava l'avi, cols planto jo savi», amb lo qual se vol suposar que no devem separar-nos de lo que feren nostres passats. És evident que si aquells haguessin practicat sempre aquesta doctrina, avui aniríem nosaltres encara vestits de fulles de figuera. Aquest adagi no pot ésser molt antic, perquè repugna al caràcter de nostra raça, que practicà idees molt progressives. En alguns llocs de la muntanya, avui erms i abandonats, he reconegut jo restos de cellers, que denoten una explotació vinícola en gran escala. En altres pot veure encara senyals d'estacions pecuàries que fa vergonya de comparar-les amb les que avui s'hi troben; explotacions mineres desaparegudes, regadius abandonats, etc., etc., proven eloqüentment un grau d'avençament del que avui no en tenim sisquera idea.
|
[
"Com estan les arbredes?",
"I les serralades?",
"Què no hi havia?",
"Com justifica Eudald aquesta situació del camp?",
"Quin és el culpable?",
"Ramon hi està d’acord?",
"Què exposa?",
"En quina indústria es basa el seu estat?",
"Sabia Eudald per on seguir el seu discurs?",
"Per a ell, quina és la seva obligació?",
"Segons Ramon, quin és el primer error que exposa Eudald?",
"I el segon?",
"Què transmet el refrany?",
"Què es pot apreciar avui en dia a les muntanyes?",
"Què assenyalen aquests llocs deixats?"
] |
{
"answer_end": [
69,
131,
222,
361,
463,
564,
661,
811,
878,
1028,
1355,
1732,
2029,
2386,
2479
],
"answer_start": [
36,
81,
196,
306,
435,
535,
565,
671,
813,
940,
1224,
1637,
1950,
2069,
2400
],
"input_text": [
"Morint de plètora.",
"Repelades mostrant els ossos descarnats.",
"Un camí transitable.",
"Que això s'havia vist sempre.",
"L'hivern.",
"No.",
"Que hi ha climes molt més freds que aquest, a on hi veurà l'agricultura més floreixent que la seva.",
"En la pecuària.",
"No.",
"Transmetre a sos fills el patrimoni tal com l'ha rebut de sos pares.",
"La màxima que limita sa obligació a llegar íntegra a sos fills l'herència que ha rebut de sos pares.",
"L'adagi que diu Cols plantava l'avi, cols planto jo savi.",
"Repugna al caràcter de nostra raça.",
"Restos de cellers, senyals d'estacions pecuàries que fa vergonya de comparar-les amb les que avui s'hi troben; explotacions mineres desaparegudes, regadius abandonats.",
"Un grau d'avençament del que avui no en tenen sisquera idea."
]
}
|
books
|
-Veu? Jo vaig tenir…
-I el meu gendre… vamos, anem dient el promès de la gran… me diu… (perquè, no es pensi, per això de certes malalties és un botavant) sempre em diu: «-Cregui'm…-» Ai, em fan un fàstic, aquestes senyorotes arrossegant el vestit d'aquest modo! Ara digui: ¿no fa consciència?
A la noia n'hi hem fet tres, un de bo i dos així, per tot dur.
Ell sempre: «-Dona, no gasti! Dona, no gasti; quan serem casats ja n'hi faré jo, de vestits!» Jo: «-Tòful, deixa'm fer.» Es diu Tòful. Però, ara que hi caic, si vostè l'ha de conèixer! ¿No es recorda d'un pesador de mar que per anys estava a davant del forn dels Coloms? Un de gras, ben plantat, que per aquelles festes majors de tot el pla feia tronar i ploure?
-Ah! Sí? Es fill d'aquell?
|
[
"De quin gendre parla una de les protagonistes?",
"Com el designa?",
"Sobre quin tema?",
"Què li comenta sempre?",
"Què li repugna a la senyora?",
"Què li pregunta a l’altre personatge?",
"Quants vestits li han fet a la jove?",
"Com són dos?",
"Al gendre li agrada pagar?",
"Què farà quan es casi amb la filla gran?",
"La mare vol que el deixi en pau?",
"Com s’anomena el gendre?",
"Qui seria el seu pare?",
"Com era el seu progenitor físicament?",
"L’altra protagonista coneix a Tòful?"
] |
{
"answer_end": [
77,
152,
152,
182,
260,
292,
320,
354,
449,
447,
476,
489,
626,
717,
744
],
"answer_start": [
22,
109,
109,
155,
183,
262,
293,
312,
356,
402,
450,
477,
541,
627,
719
],
"input_text": [
"Del promès de la gran.",
"Com un botavant.",
"Sobre certes malalties.",
"Que el cregui.",
"Aquestes senyorotes arrossegant el vestit d'aquest modo.",
"Que si fa consciència.",
"Tres.",
"Per tot dur.",
"No.",
"Farà ell els vestits.",
"Sí.",
"Tòful.",
"Un pesador de mar que per anys estava a davant del forn dels Coloms.",
"Gras i ben plantat.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Sol tenir a casa seva un test amb bàlsam del seu, que serveix per tots els talls de veïns, parents i coneguts. Mes no sols té el bàlsam, sínó que sap mil remeis casolans i els ofereix gratis, tant si els hi demanen com no.
Sap fer el remei que ell ne diu Larruà i en regala ampolles plenes; sap de memòria en Raspail, sap fer grues i té una recepta, feta d'un frare, que és infal·lible per a curar penellons.
Home servicial com ell, no hi és en la terra.
A voltes el sentiran parlar de persones molt encopetades. Algú s'afigurarà que les anomena sense haver-hi tingut tractes i sols per a donar-se importància: doncs s'equivoquen: en això si acàs exagera, no ment.
Jo vaig averiguar casualment que la duquesa de N. li estava molt agraïda i l'estimava molt perquè una vegada va remoure mig món per a fer-li venir de Paris un gerro de porcel·lana igual a un altre que ella tenia despariat; i més endavant li va atrassar una dida tan bona, que s'ha quedat a la casa de cambrera, i al cap de set anys que la tenen, n'estan tan contents, que no saben a on posar-la.
Per aquests i altres mèrits té més coneixences i simpaties de les que a primera vista podrien atribuir-se-li.
En la temporada de còlera que acabem de passar, ell ha fet de sa butxaca caldo per veïns pobres, n'ha recomanat molts a juntes benèfiques, ha fumigat, ha enramat carrers, ha anat a buscar el combregar, ha vetllat malalts, ha vestit morts i ha pagat caixes.
Perquè aquest home, encara que lleugerot i tarambana, té un fondo d'honradès que el fa apreciable.
Un dia de bullanga, per cert, va donar un solemne fart de llenya a un minyonàs que en feia dos com ell, perquè, aprofitant-se del pànic universal, se n'emportava, sense saber lo que era, un sac de cagaferro abandonat a la porta d'un clavetaire.
I té una senyal al front, que no se n'hi anirà mai més, d'un dia que volgué aturar dos cavalls desbocats en el passeig de Gràcia. ¡Prou que l'ensenya a tothom!
|
[
"Què acostuma a tenir a casa el protagonista?",
"A part d’això, sobre què més té coneixements?",
"Com se’n diuen dos d’aquests?",
"Per a què serveix la recepta del religiós?",
"Com es defineix el remeier?",
"Hi ha gent que es pensa que aquest senyor no té ni idea?",
"Per què la duquessa de N. li tenia molt d’afecte?",
"Per quin motiu el curandero s’ha hagut de gastar molts de diners?",
"Què ha fet per ajudar a la gent?",
"Com és aquest home?",
"I per quin motiu el fa una persona considerable?",
"Per quina raó li va donar una bona quantitat de llenya a un noi?",
"Què el va motivar a agafar aquell sac?",
"Sabia que no era fusta?",
"Per què el sanador té una cicatriu al front?"
] |
{
"answer_end": [
48,
169,
316,
407,
453,
575,
886,
1266,
1426,
1480,
1525,
1733,
1733,
1733,
1876
],
"answer_start": [
0,
111,
223,
334,
409,
513,
694,
1171,
1219,
1428,
1482,
1557,
1639,
1631,
1774
],
"input_text": [
"Un test amb bàlsam del seu.",
"Sobre mil remeis casolans.",
"Larruà i Raspail.",
"Per a curar penellons.",
"Com un home servicial.",
"Sí.",
"Perquè una vegada va remoure mig món per a fer-li venir de Paris un gerro de porcel·lana igual a un altre que ella tenia despariat.",
"Per la temporada de còlera que acaben de passar.",
"Ha fet caldo per veïns pobres, n'ha recomanat molts a juntes benèfiques, ha fumigat, ha enramat carrers, ha anat a buscar el combregar, ha vetllat malalts, ha vestit morts i ha pagat caixes.",
"Lleugerot i tarambana.",
"Perquè té un fondo d'honradès.",
"Perquè s'estava emportant un sac de cagaferro.",
"El pànic universal.",
"No.",
"Perquè un dia volgué aturar dos cavalls desbocats."
]
}
|
mitologia
|
Oshún (també transcrit com Oxúm, Ochún en altres variants) és un orisha important ( déu, semidéu, sant ) de la mitologia ioruba, que regna sobre l' amor, els rius, la salut, la diplomàcia, la fertilitat. També és venerada en cultes afroamericans de derivació africana.
A la Santeria cubana, Oshún és sobretot l'orisha de l'amor, el matrimoni i la maternitat. A l' amalmaga del sincretisme religiós Oshún s'identifica amb la Patrona de Cuba, la "Mare de Déu de la Caritat del Coure". Sempre alegre, l'anuncien les tintinades de campanes i les seves cinc polseres. També se l'invoca per ajudar les dones en problemes de part i amor. Oshún (també anomenada Venus africana ) havia salvat la humanitat un cop advertint a Olófin (Déu), de manera que aquesta poderosa deessa també es diu missatgera d'Olofin.
Un conte tradicional explica que el 1606, dos indis i un esclau negre van anar a la badia a recollir sal, però es van adonar que les condicions meteorològiques no els ho permetien. Només al cap d'uns quants dies van poder sortir cap a les salines. Durant la navegació van veure un objecte blanc flotant i amb una sorpresa extrema es van adonar que era una imatge de la Mare de Déu, que sostenia Jesús, col·locada sobre una tauleta, sobre la qual hi havia escrita la frase "yo soy la Virgen de la Caridad". En poc temps, es va fundar un santuari dedicat a la Mare de Déu a la localitat del Cobre, a uns 16 km de Santiago de Cuba.
A part dels atributs anteriors, al Brasil és l'orisha de la riquesa i el benestar . La divinitat se sincretitza amb diverses Our Ladies, a Bahia com Nostra Senhora das Candeias o Nossa Senhora dos Prazeres ; al sud del Brasil, la sincretització amb Nossa Senhora da Conceição és molt estesa, mentre que al centre-est i sud-est s'associa amb voltes amb la denominació de Nossa Senhora o amb Nossa Senhora Aparecida .
El seu nom deriva del riu "Rio Osun ", que desemboca a Yorubaland (actual Nigèria ). La mitologia i la religiositat ioruba presenten Oshún com a responsable de les forces cosmològiques, de l' harmonia, de l'atracció i sobretot de les forces de l' aigua ; a més, és omnipresent i omnipotent. Seguint els dictats de l'antiga tradició, Oshún era l'única dona enviada per Déu per crear el món, per això se l'anomena “la dolça Mare de tots nosaltres”.
|
[
"Qui és Oxúm?",
"De què és deïtat?",
"On és un personatge rellevant?",
"Com l’anomenen?",
"Per quin motiu li preguen?",
"Com va ajudar als éssers humans?",
"Per això, quin altre nom rep?",
"Què conta una llegenda ambientada en el 1606?",
"Què van apreciar marxant d’allà?",
"Què resulta que era?",
"On s’edificaria aquella ermita?",
"Quin paper té Oshún al Brasil?",
"Com es diu al sud-est de l’estat?",
"Quin és l’origen del seu mot?",
"Per què l’esmenten també com la dolça Mare de tots nosaltres?"
] |
{
"answer_end": [
127,
202,
439,
481,
629,
722,
800,
981,
1104,
1202,
1396,
1512,
1844,
1884,
2292
],
"answer_start": [
0,
129,
359,
421,
563,
671,
716,
802,
1050,
1132,
1322,
1431,
1748,
1847,
2180
],
"input_text": [
"Una orisha important de la mitologia ioruba.",
"De l' amor, els rius, la salut, la diplomàcia, la fertilitat.",
"A Cuba.",
"La Mare de Déu de la Caritat del Coure.",
"Per ajudar les dones en problemes de part i amor.",
"Advertint a Olófin.",
"Missatgera d'Olofin.",
"Que dos indis i un esclau negre van anar a la badia a recollir sal, però es van adonar que les condicions meteorològiques no els ho permetien.",
"Un objecte blanc flotant.",
"Una imatge de la Mare de Déu, que sostenia Jesús.",
"A la localitat del Cobre.",
"És l'orisha de la riquesa i el benestar.",
"Nossa Senhora o amb Nossa Senhora Aparecida.",
"Del riu Rio Osun.",
"Perquè era l'única dona enviada per Déu per crear el món."
]
}
|
vilaweb
|
El govern espanyol ha avisat explícitament a la batllessa de Barcelona, Ada Colau, de les repercussions legals que podria tenir ‘facilitar' la realització del referèndum de l'1-O. La vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha alertat Colau que no ha de posar ‘en dificultats els funcionaris només tenen dret de fer la seva feina dins de la legalitat, i que la fan de la millor manera possible'. Fonts de l'executiu de Rajoy han apuntat després que en cas de facilitar el referèndum i incomplir les resolucions del TC, l'Ajuntament de Barcelona s'hauria d'enfrontar a les mateixes responsabilitats legals que altres ajuntaments que actuïn en aquesta direcció. ‘No hi haurà distincions' i si s'incompleix la llei, apunten aquestes fonts, la resposta serà ‘la mateixa' que a altres consistoris, independentment del seu color polític. El govern espanyol reacciona d'aquesta manera a les manifestacions d'aquest dilluns de la batllessa de Barcelona, que va assegurar que l'ajuntament posaria ‘totes les facilitats' perquè els ciutadans puguin participar al referèndum de l'1-O. La vice-presidenta del govern espanyol ha fet referència a aquesta qüestió durant la reunió del grup parlamentari del PP al congrés. Soraya Sáenz de Santamaría ha afirmat que els comuns són objecte ara de les mateixes ‘pressions' que els independentistes han exercit fins ara –ha dit- sobre funcionaris i alcaldes. Segons Sáenz de Santamaría, aquesta ‘pressió' sobre els ‘comuns' és fruit de la seva ‘ambigüitat' i ‘equidistància', però no s'ha de sotmetre ‘els treballadors públics i funcionaris dels ajuntaments i de la Generalitat a cap tipus de tensió ni a haver d'adoptar cap tipus de decisió que pugui suposar cap tipus d'intranquil·litat'. Fonts del seu executiu han apuntat, en aquest sentit, que qualsevol actuació que impliqui una vulneració de les sentències i decisions del Tribunal Constitucional pot ser objecte de repercussions legals, sigui quina sigui l'administració que les protagonitzi, i també si ho fa l'Ajuntament de Barcelona. Més informació: Pablo Iglesias rectifica i ara diu que cal facilitar el referèndum de l'1-O
|
[
"Qui és Ada Colau?",
"De què l’ha advertit el Govern central?",
"Qui és Soraya Sáenz?",
"Què li ha reprotxat?",
"Com designa el treball els funcionaris?",
"Amb què es trobarà Colau si afavoreix el referèndum?",
"Com ho sabem?",
"Hi haurà alguna altra repercussió segons el partit del municipi?",
"Què ha desencadenat aquesta resposta del govern d'Espanya?",
"Què va afirmar l’alcaldessa de Barcelona?",
"Quan ha parlat d’aquest tema Soraya Sáenz?",
"Quina declaració ha fet?",
"Com defineix aquesta actitud insistent?",
"Segons ella, a qui no pot obligar a participar?",
"Què pot desencadenar conseqüències judicials?"
] |
{
"answer_end": [
81,
178,
246,
374,
417,
628,
628,
854,
968,
1096,
1229,
1411,
1528,
1695,
1947
],
"answer_start": [
45,
0,
180,
248,
322,
469,
420,
684,
856,
943,
1098,
1258,
1441,
1530,
1803
],
"input_text": [
"La batllessa de Barcelona.",
"De les repercussions legals que podria tenir facilitar la realització del referèndum de l'1-O.",
"La vice-presidenta del govern espanyol.",
"Que no ha de posar en dificultats els funcionaris només tenen dret de fer la seva feina dins de la legalitat.",
"De la millor manera possible.",
"Amb responsabilitats legals.",
"Per fonts de l'executiu de Rajoy.",
"No.",
"Les manifestacions d'aquest dilluns de la batllessa de Barcelona.",
"Que l'ajuntament posaria totes les facilitats perquè els ciutadans puguin participar al referèndum de l'1-O.",
"Durant la reunió del grup parlamentari del PP al congrés.",
"Que els comuns són objecte ara de les mateixes pressions que els independentistes han exercit fins ara sobre funcionaris i alcaldes.",
"Com fruit de la seva ambigüitat i equidistància.",
"Als treballadors públics i funcionaris dels ajuntaments i de la Generalitat.",
"Qualsevol actuació que impliqui una vulneració de les sentències i decisions del Tribunal Constitucional."
]
}
|
mitologia
|
(1866) Sisyphus és un asteroide que pertany al grup dels asteroides Apol·lo que té aproximadament 8,5 km de diàmetre, sent el major dels asteroides que creuen l'òrbita de la Terra. La seva grandària és comparable a l'objecte Chicxulub l'impacte del qual va poder haver provocat l'extinció dels dinosaures.
Va ser descobert el 5 de desembre de 1972 per Paul Wild des de l'observatori de Berna-Zimmerwald a Suïssa i el seu nom fa referència a Sísif, fundador i rei d'Éfira en la mitologia grega.
Sisyphus passarà a una distància de 0,11581 unitats astronòmiques (17.324.944 km) de la Terra el 24 de novembre de 2071 i aconseguirà una magnitud aparent màxima aproximada de 9,3 el 26 de novembre de 2071. Quan va ser descobert la seva magnitud màxima va ser de 9,0 el 25 de novembre de 1972. És un dels asteroides propers a la Terra més brillants.
En 1985, aquest objecte va ser detectat pel radar del radiotelescopio de Arecibo a una distància de 0,25 ua. La secció equivalent de radar mesurada va ser de 8 km². Durant les observacions de radar se li va trobar un petit satèl·lit, encara que la seva existència no va ser confirmada fins a desembre de 2007.
Altres asteroides de gran grandària propers a la Terra són Ganimedes (32 km), El Quixot (19 km), Eros (17 km) i Eric (10,8 km).
|
[
"Què és Sisyphus?",
"D’on forma part?",
"És dels planetoides més grans que estan per la trajectòria de la Terra?",
"Amb quin altre cos és similar?",
"De què és responsable el Chicxulub?",
"Quan es va apreciar per primera vegada Sisyphus?",
"Per qui?",
"D’on prové el seu nom?",
"Quan s’aproximarà a la Terra?",
"Quina magnitud màxima tindrà?",
"Quina era l’any 1972?",
"Què va passar el 1985?",
"I el 2007?",
"Com s’anomenen altres asteroides grans que estan a prop del planeta?",
"De quant és Eros?"
] |
{
"answer_end": [
31,
75,
179,
234,
304,
347,
361,
492,
613,
699,
786,
951,
1152,
1270,
1263
],
"answer_start": [
7,
32,
80,
181,
225,
306,
306,
414,
494,
614,
723,
844,
1009,
1154,
1251
],
"input_text": [
"Un asteroide.",
"Del grup dels asteroides Apol·lo.",
"Sí.",
"Amb el Chicxulub.",
"De l'extinció dels dinosaures.",
"El 5 de desembre de 1972.",
"Per Paul Wild.",
"De Sísif, fundador i rei d'Éfira en la mitologia grega.",
"El 24 de novembre de 2071.",
"De 9,3.",
"De 9,0.",
"Va ser detectat pel radar del radiotelescopio de Arecibo a una distància de 0,25 ua.",
"Es va confirmar l'existència d'un petit satèl·lit.",
"Ganimedes, El Quixot, Eros i Eric.",
"De 17 km."
]
}
|
books
|
-Però, home, qui ho havia de dir.
-No me'n parli, que ho veig i em sembla impossible. Figuri's vostè que no fa un mes el vaig veure, un dia d'encant, tan sa i guapo com vostè i jo.
-I a mi què em dirà?… Calculi que quan va començar la guerra sortírem tots dos en la columna del general Llauder… ¿Com vol que no m'hagi deixat de pedra?…
-Con que, ell ha servit?
-Li diré: nosaltres fórem dels mobilitzats i ens feren córrer món amb la filosa a l'espatlla. Precisament en una d'eixes expedicions conegué el difunt a la que després fou la seva dona.
-A la viuda?
-Sí, senyor: en aquell temps tenia taula de torrat a la fira de Riudevitlles. I per senyes que alguns maldients suposaven si tenia o no tenia amb un mestre que se n'anà amb la primera carlinada…
A tot això, diu el celebrant des de l'altar:
-Requiescat in pace…
I continuen els assistents al funeral:
|
[
"Què es pregunta el primer personatge?",
"Per què el segon personatge vol que no li comenti res d’aquest tema?",
"Quan va ser l'últim cop que es va topar amb el difunt?",
"Com estava?",
"On va coincidir amb el primer personatge?",
"De quina manera es va quedar en assabentar-se de la mort del seu company?",
"El segon home sabia que el mort havia participat en aquesta unitat militar?",
"Què hi van haver de fer els dos voluntaris allà?",
"Gràcies a això, amb qui va coincidir el finat?",
"En què ha esdevingut ara la seva muller?",
"Què posseïa la senyora al mercat de Riudevitlles?",
"Amb qui hauria estat embolicada en aquella època?",
"Què li va passar al professor?",
"On es trobava el sacerdot al funeral?",
"I què va pronunciar?"
] |
{
"answer_end": [
32,
84,
131,
179,
293,
334,
359,
453,
545,
571,
636,
715,
753,
798,
819
],
"answer_start": [
1,
35,
86,
133,
203,
295,
337,
371,
455,
512,
573,
655,
702,
767,
767
],
"input_text": [
"Que qui ho havia de dir.",
"Perquè li sembla impossible.",
"No fa un mes.",
"Sa i guapo.",
"En la columna del general Llauder.",
"De pedra.",
"No.",
"Córrer món amb la filosa a l'espatlla.",
"A la que després fou la seva dona.",
"En la viuda.",
"Una taula de torrat.",
"Amb un mestre.",
"Se n'anà amb la primera carlinada.",
"A l'altar.",
"Requiescat in pace."
]
}
|
vilaweb
|
El vice-president del govern, Pere Aragonès, ha assegurat que si el govern no pot aprovar el pressupost al parlament Catalunya s'abocarà al ‘col·lapse'. En la seva intervenció al congrés regional de la Federació de les Terres de l'Ebre d'ERC, Aragonès ha remarcat que disposar d'uns nous comptes enguany és una qüestió de ‘responsabilitat amb la ciutadania', en un moment polític ‘molt complex' amb ‘atacs institucionals des de totes les bandes'. Aragonès ha presentat el suport als comptes per part del govern i els comuns com l'exemple de la fórmula que han de seguir en el futur els ‘grans acords de país'. ‘Tenim una oportunitat de posar el dia tots els serveis públics del país', ha remarcat. El coordinador general d'ERC ha defensat també la via de la negociació amb l'estat espanyol perquè deixi enrere la via penal i la repressió. El vice-president ha afirmat que el temporal que ha assotat les Terres de l'Ebre aquesta setmana s'ha de convertir en un ‘punt d'inflexió' en el compromís per posar les Terres de l'Ebre ‘al mapa'. En aquest sentit, s'ha compromès a mobilitzarà tres vies de recursos per fer front, no només a l'emergència que ha causat el temporal, sinó també a actuacions a mig i llarg termini per poder afrontar el futur en millors condicions. ‘Rascarem de tots els departaments i posarem al dia els equipaments danyats', ha dit. Ha assegurat que es treballarà amb la Taula de Consens del delta de l'Ebre. Així mateix, ha afirmat que cal ser exigents amb el govern espanyol, administració competent sobre costes i el riu Ebre, perquè posi els recursos necessaris per restaurar el medi i lluitar contra el fenomen del canvi climàtic. En la mateixa línia, ha apel·lat a la Unió Europea perquè es comprometi també a finançar la transformació ecològica que requereix aquest fenomen i fer front a grans desastres.
|
[
"Qui és Pere Aragonès?",
"Què ha asseverat?",
"Com defineix el fet d’habilitar uns nous comptes per a aquest any?",
"Com es troba la situació política?",
"On ho ha comentat Aragonès?",
"Què creu dels seus comptes?",
"Quina possible circumstància tenen ara?",
"Per què també contempla la possibilitat de parlar amb l’estat espanyol?",
"En què ha d'esdevenir les Terres de l’Ebre, gràcies al temporal Glòria?",
"De què s'ha encarregat el vicepresident?",
"Amb qui col·laborarà per fer-ho possible?",
"Segons ell, amb què s’ha de ser rigorós?",
"Amb quina finalitat?",
"A qui ha esmentat més tard?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
43,
151,
357,
445,
263,
608,
696,
837,
1034,
1266,
1428,
1549,
1655,
1707,
1772
],
"answer_start": [
0,
45,
243,
359,
153,
448,
610,
698,
839,
1054,
1354,
1443,
1538,
1657,
1690
],
"input_text": [
"El vice-president del govern.",
"Que si el govern no pot aprovar el pressupost al parlament Catalunya s'abocarà al col·lapse.",
"Com una qüestió de responsabilitat amb la ciutadania.",
"Molt complexa amb atacs institucionals des de totes les bandes.",
"Al congrés regional de la Federació de les Terres de l'Ebre d'ERC.",
"Que són l'exemple de la fórmula que han de seguir en el futur els grans acords de país.",
"La de posar el dia tots els serveis públics del país.",
"Perquè deixi enrere la via penal i la repressió.",
"En un punt d'inflexió en el compromís per posar les Terres de l'Ebre al mapa.",
"De l'emergència que ha causat el temporal i d'actuar a mig i llarg termini per poder afrontar el futur en millors condicions.",
"Amb la Taula de Consens del delta de l'Ebre.",
"Amb el govern espanyol, l'administració competent sobre costes i el riu Ebre.",
"Amb la de posar recursos necessaris per restaurar el medi i lluitar contra el fenomen del canvi climàtic.",
"A la Unió Europea.",
"Perquè es comprometi també a finançar la transformació ecològica."
]
}
|
mitologia
|
La Cucafera de Begues és un element de bestiari festiu de Begues (Baix Llobregat).
Alexandre Nolla (actor, escultor i pintor), un estiuejant que a primers del segle venia a passar els estius a Begues, va pensar a construir un animal fantàstic, com els que alegraven les festes populars d'arreu de Catalunya. Només en un mes va fer un animal de catrópedra que calien set persones a l'interior per poder moure'l. Ramon Bech va escriure l'Himne a la cuca fera de Begues i Josep Maria Torrens en feu la música. La Cuca Fera de Begues va sortir per primera vegada els dies 1 i 2 de setembre de l'any 1934 amb motiu de les Festes de Pau i Germanor. Va recórrer el poble pels carrers encara no asfaltats que destrossaren les petites rodes de ferro i deixaren la bèstia tan desgavellada que no se'n va tornar a sentir parlar. No va ser fins a l'any 1976 que va sorgir la idea de ressuscitar la Cuca Fera d'abans de la guerra i els del club de futbol Begues van proposar a Santiago Maluquer que col·laborés en la reconstrucció d'un animal fantàstic i amb l'ajuda d'algunes fotografies i dibuixos que li van servir de guia, va reproduir de la manera més fidel possible l'escultura de Nolla. Finalment el dia 24 de juliol la Cuca Fera va renéixer després de 42 anys d'oblit. Des d'aleshores cada any per la festa major, la Cuca Fera surt al carrer i és l'acte més esperat i que més gent congrega tant de fora com del mateix municipi. També és convidada a assistir a altres festes majors properes.
|
[
"De què es tracta la Cucafera de Begues?",
"Qui va ser Alexandre Nolla?",
"Què se li va ocórrer a Begues?",
"Què va construir en un mes?",
"Quantes persones es necessitaven per fer-lo moure?",
"Qui va compondre la lletra de l’Himne de la cuca fera de Begues?",
"I la melodia?",
"Quan va aparèixer per primera vegada la Cucafera?",
"Per què l’animal es va trencar?",
"Què va causar?",
"Quan tornaria a sortir la Cuca Fera?",
"Qui va restaurar a la bèstia?",
"Gràcies a quins objectes ho va poder fer?",
"Quants anys feia que no apareixia la Cuca Fera?",
"És una figura popular actualment?"
] |
{
"answer_end": [
64,
125,
242,
354,
409,
465,
505,
599,
740,
816,
895,
1039,
1179,
1262,
1421
],
"answer_start": [
0,
83,
165,
308,
355,
411,
469,
507,
643,
741,
818,
949,
1040,
1211,
1309
],
"input_text": [
"D'un element de bestiari festiu de Begues.",
"Un actor, escultor i pintor.",
"Construir un animal fantàstic.",
"Un animal de catrópedra.",
"Set.",
"Ramon Bech.",
"Josep Maria Torrens.",
"Els dies 1 i 2 de setembre de l'any 1934.",
"Perquè els carrers encara no estaven asfaltats.",
"Que no se'n tornés a sentir parlar.",
"L'any 1976.",
"Santiago Maluquer.",
"Gràcies a algunes fotografies i dibuixos.",
"42.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Christina Ochoa (Barcelona, 25 de gener de 1985)Christina Ochoa (nascuda Cristina López Ochoa; Barcelona, 25 de gener de 1985) és una actriu espanyola, divulgadora científica i escriptora. És coneguda, sobretot, per ser l'actriu protagonista de les sèries Blood Drive i Valor.
Ochoa és reneboda Severo Ochoa Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1959, i la filla del reconegut escultor espanyol Víctor Ochoa. Ha passat la seva vida, envoltada pels membres de la comunitat científica i artística.
Ochoa va començar a treballar en teatre i televisió. Entre d'altres, va participar a I Hate My Teenage Daughter, Modern Family, i a Espanya, a La que se avecina, així com a diverses pel·lícules, incloent-hi Cats Dancing on Jupiter.
És la fundadora i propietària de QE Produccions, responsable curtmetratge Queda amb Mi, de l'any 2011, que va guanyar diversos premis en festivals de cinema, tant en l'àmbit internacional i com als Estats Units.
L'any 2014, Ochoa va interpretar a Karen Morales a la sèrie Matador de Robert Rodríguez. Ha interpretat el personatge de Renn al drama Animal Kingdom des de l'any 2016 fins a l'any 2018.[cal citació]
L'any 2017 es va convertir en l'actriu principal de la sèrie Blood Drive de NBC Universal i SyFy.[cal citació] El 20 de febrer de 2018, Ochoa va interpretar a Ashley Morales a la sèries de ficció A Million Little Things de la cadena ABC. Ochoa va abandonar la sèrie després d'una temporada i 13 episodis el 31 de gener de 2019.
Ochoa ha escrit articles per a diverses publicacions. La seva primera publicació va aparèixer en la revista Vogue Espanya. De manera regular publica articles de difusió a H, en els que se centra en la descripció de perfils de personalitats i ressenyes de llibres. També publica una columna cinematogràfica mensual a El Imparcial.
Ochoa és l'amfitriona del podcast educatiu Know Brainer, i ha estat l'amfitriona i ponent principal de diversos congressos científics i programes com el col·legi de preparació del programa de MESA, Bitesize TV Chaotic Awesome, i NERD ALERTA de Els Joves Turcs.[cal citació]
Forma part de la Comissió de Los Angeles per a la Ciència per a la Societat, que promou la ciència i la cultura científica en la societat, i que patrocina la Fira de la Ciència i l'Enginyeria d'Intel (ISEF). Va exercir de comentarista per a la ISEF del 2017.
Va continuar amb els estudis de biologia marins avançats a la Universitat James Cook, a Austràlia, on es va dedicar a l'estudi dels elasmobranquis, una subclasse que inclou taurons i rajades.
|
[
"Qui és Cristina López Ochoa?",
"De qui és família?",
"On va debutar en la seva carrera?",
"En quina sèrie va treballar a Espanya?",
"Quina empresa va crear?",
"En quin projecte va formar part en el 2014?",
"Quin paper va obtenir el 2017 en Blood Drive?",
"Quan deixaria la sèrie A Million Little Things?",
"Per a quina publicació va escriure per primera vegada?",
"En què es basen els seus escrits de H?",
"D’on és convidadora?",
"De quin programa és membre?",
"Quina finalitat té?",
"Què va estudiar Ochoa?",
"En què es va especialitzar?"
] |
{
"answer_end": [
189,
414,
554,
663,
782,
1034,
1219,
1473,
1596,
1737,
2064,
2154,
2216,
2385,
2484
],
"answer_start": [
0,
279,
503,
631,
735,
947,
1147,
1289,
1529,
1598,
1805,
2079,
2137,
2338,
2437
],
"input_text": [
"Una actriu espanyola, divulgadora científica i escriptora.",
"De Severo Ochoa Premi Nobel de Medicina o Fisiologia i de l'escultor espanyol Víctor Ochoa.",
"En teatre i televisió.",
"En La que se avecina.",
"QE Produccions.",
"En la sèrie Matador de Robert Rodríguez.",
"El d'actriu principal.",
"El 31 de gener de 2019.",
"Per a la revista Vogue Espanya.",
"En la descripció de perfils de personalitats i ressenyes de llibres.",
"Del podcast educatiu Know Brainer, i de diversos congressos científics i programes com el col·legi de preparació del programa de MESA, Bitesize TV Chaotic Awesome, i NERD ALERTA de Els Joves Turcs.",
"De la Comissió de Los Angeles per a la Ciència per a la Societat.",
"Promoure la ciència i la cultura científica en la societat.",
"Biologia marins.",
"En els elasmobranquis."
]
}
|
bios
|
Aina Montaner Rotger (Palma, 1944 - 10 de maig de 2004) és una filòloga mallorquina.
El 1966 es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona. Començà la seva vida professional com a professora de llengua espanyola i llatí a Barcelona. El 1971 tornà a Mallorca i va intervenir en la nova estructuració de la Llibreria Tous a Palma, centre innovador, que va esdevenir un lloc de trobada del col·lectiu intel·lectual i artístic de l'illa.
El 1976 participà en el Congrés de Cultura Catalana i prengué part en l'elaboració de diverses ponències en l'àmbit de la llengua catalana. Aquest mateix any, va reprendre la tasca docent a l'institut Antoni Maura de Palma. Durant l'any 1978 va ser col·laboradora del programa Giravolt, emès en català per TV2 des dels antics estudis Miramar de Barcelona. Des de 1978 fins al 2004 va treballar a l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears en tasques d'assessorament lingüístic, tot ocupant el càrrec de cap del Servei d'Assessorament Lingüístic i Documentació de la Vicepresidència i Conselleria de Relacions Institucionals.
Durant aquests anys, ha simultaniejat aquesta feina amb l'ensenyament de la llengua catalana a l'Institut Balear d'Administració Pública (IBAP). Cal destacar la seva feina com a traductora del castellà al català de texts legislatius i la labor a favor de la divulgació i la modernització del llenguatge administratiu, com també a favor de la redacció de documents administratius per aconseguir-ne la llegibilitat.
El 2004 va rebre el Premi Ramon Llull per la seva trajectòria de servei a l'Administració autonòmica des que fou instaurada, a la qual va fer contribucions decisives i fonamentals en el camp de l'assessoria lingüística.
|
[
"Qui va ser Aina Montaner?",
"D’on és originària?",
"Què va estudiar?",
"De què va exercir posteriorment?",
"Què faria en marxar a Mallorca?",
"En què es convertiria la Llibreria Tous?",
"Què va ocórrer en el 1976?",
"Quan tornaria Montaner a exercir de professora?",
"Quin treball tindria del 1978 fins al 2004?",
"Amb què ho ha combinat?",
"Per què la seva persona és important en la traducció?",
"I en la temàtica administrativa?",
"Què se li va concedir l’any 2004?",
"Per quin motiu?",
"Què hi va aportar?"
] |
{
"answer_end": [
83,
55,
127,
238,
346,
451,
591,
640,
1095,
1233,
1329,
1509,
1548,
1611,
1729
],
"answer_start": [
0,
0,
85,
159,
260,
321,
453,
453,
809,
1097,
1242,
1330,
1511,
1528,
1612
],
"input_text": [
"Una filòloga mallorquina.",
"De Palma.",
"Filologia clàssica.",
"De professora de llengua espanyola i llatí.",
"Intervenir en la nova estructuració de la Llibreria Tous a Palma.",
"En un lloc de trobada del col·lectiu intel·lectual i artístic de l'illa.",
"Participà en el Congrés de Cultura Catalana i prengué part en l'elaboració de diverses ponències en l'àmbit de la llengua catalana.",
"El 1976.",
"El de cap del Servei d'Assessorament Lingüístic i Documentació de la Vicepresidència i Conselleria de Relacions Institucionals.",
"Amb l'ensenyament de la llengua catalana a l'Institut Balear d'Administració Pública.",
"Per la traducció del castellà al català de texts legislatius.",
"Per la labor a favor de la divulgació i la modernització del llenguatge administratiu, com també per la redacció de documents administratius per aconseguir-ne la llegibilitat.",
"El Premi Ramon Llull.",
"Per la seva trajectòria de servei a l'Administració autonòmica.",
"Contribucions decisives i fonamentals en el camp de l'assessoria lingüística."
]
}
|
vilaweb
|
La batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha fet una crida per Facebook per a trobar testimonis i proves documentals de la mort d'una gossa a trets d'un agent de la Guàrdia Urbana. Colau ha dit que farien tant com poguessin per esclarir què va passar i com, i també per evitar que es repeteixi, ‘millorant els protocols d'actuació que calgui'. La policia carrega contra els animalistes que es manifestaven per la mort d'una gossa a trets d'un urbà Segons Colau, la investigació continua oberta, però no tenen imatges dels fets, només dels moments posteriors. En aquest sentit, ha remarcat que ella no podia ‘especular ni prejutjar res basant-se en imatges o missatges que circulen per les xarxes'. ‘Cal esclarir primer què va passar, amb proves sobre la taula, i segons quina sigui la veritat, prendre les mesures pertinents. I així ho farem.' ‘No serveix com a prova documental un testimoni que relata que va presenciar els fets i que circula per les xarxes socials', ha dit Colau. Per això, ha instat els testimonis a posar-se en contacte amb l'ajuntament o interposar directament una denúncia al jutjat. Ha explicat que ja havien fet una primera reunió amb les entitats que defensen els drets dels animals i han acordat de començar a treballar de seguida per millorar els protocols. D'altra banda, ha dit que les diligències de la investigació les portava la Unitat Deontològica d'Afers Interns de la Urbana. També s'ha contactat amb una veterinària independent per fer l'autòpsia de l'animal. Es rastregen les càmeres de l'entorn per mirar de trobar-ne imatges. ‘Tenim la responsabilitat i ens comprometem a esclarir els fets. I a fer-ho amb total transparència. Per això us demanem la vostra ajuda', ha insistit Colau, que ha assegurat que el govern de Barcelona es prenia molt seriosament els drets dels animals. Llegiu ací la publicació:
|
[
"Qui és l’alcaldessa de la ciutat comtal?",
"Què ha demanat per Facebook?",
"Qui l’hauria matat?",
"Què ha anunciat Colau?",
"Quina altra finalitat tenen aquestes evidències?",
"A qui va atacar la policia?",
"De què s’han aconseguit fotos?",
"Què ha comentat respecte a això la batllessa?",
"Què cal saber primer de tot?",
"Què no és vàlid per a corroborar els fets?",
"Per això, quines mesures aconsella als que estaven presents?",
"A quina conclusió ha arribat gràcies a la seva reunió amb els grups animalistes?",
"Qui estava al càrrec en la indagació d’aquest esdeveniment?",
"Què han revisat per comprovar si hi havia proves?",
"Què ha asseverat Ada d’aquesta situació?"
] |
{
"answer_end": [
36,
135,
175,
252,
338,
434,
554,
693,
729,
978,
1102,
1281,
1407,
1561,
1814
],
"answer_start": [
0,
38,
113,
183,
256,
341,
492,
574,
696,
841,
990,
1104,
1298,
1494,
1725
],
"input_text": [
"Ada Colau.",
"Testimonis proves documentals de la mort d'una gossa.",
"Un agent de la Guàrdia Urbana.",
"Que farien tant com poguessin per esclarir què va passar i com.",
"Evitar que es repeteixi, millorant els protocols d'actuació que calgui.",
"Als animalistes que es manifestaven per la mort d'una gossa a trets.",
"Dels moments posteriors als fets.",
"Que ella no podia especular ni prejutjar res basant-se en imatges o missatges que circulen per les xarxes.",
"Què va passar.",
"Un testimoni que relata que va presenciar els fets i que circula per les xarxes socials.",
"Posar-se en contacte amb l'ajuntament o interposar directament una denúncia al jutjat.",
"Començar a treballar de seguida per millorar els protocols.",
"La Unitat Deontològica d'Afers Interns de la Urbana.",
"Les càmeres de l'entorn per mirar de trobar-ne imatges.",
"Que el govern de Barcelona es prenia molt seriosament els drets dels animals."
]
}
|
books
|
-Els nostres cors s'han parlat públicament, esquinçant-se per fi el vel que ocultava el misteri; nostres futurs destins estan ja trenats pel darrer nus; nostre pacte, que tenia ja la sanció dels homes, ha rebut avui la consagració del ministre de Déu. Estàs contenta, videta meva?
-Contenta hauria d'estar, perquè es veuen realitzats tots els més fervents desitgs de la meva vida. Els meus somnis daurats van prenent el cos de la realitat; mes no sé per què tinc el cor oprimit, i els ulls sempre a punt de vessar.
-Explícam, doncs, això, hermosa. ¿Seria que tems l'avenir o que et reca la perduda llibertat del cor?
-No temo l'avenir en la teva companyia, però sí el temo per si ella un dia em mancava; i mai havia pensat tant en què pogués mancar-me, sinó quan he vingut a assolir-la. Tampoc enyoro la llibertat del cor, que de temps la tinc perduda, ja que era ell més esclau abans, forçat a beure's les pròpies amargures, que ara que, podent treure sos esclats a la llum del sol, es complau en reblar els claus de sos grillons. Lo cert és que les llàgrimes que en temps de les grans penes retenia en el fons del cor, ara que toco el compliment dels meus desigs… ara no puc aturar-les: veus?
-Escolta'm, filla, i respon-me de veritat: ¿creus avui en el meu amor com ahir hi creies?
-Oh, sí!
-¿Estàs segura de tu mateixa, fins al punt de respondre de la llegitimitat dels teus sentiments envers mi?
-Ni sabria com dubtar-ne.
|
[
"Com han actuat els seus cors?",
"Què ha unit els destins de les dues persones?",
"Què han obtingut per fi de Déu?",
"Per quina raó està contenta la dona?",
"Què s’han acomplit?",
"Tot i això, què sent?",
"Per què creu l’home que ella sent això?",
"Què li fa por a la minyona?",
"Per quina raó no troba a faltar la llibertat del cor?",
"Està plorant?",
"De què són els seus plors?",
"Quina pregunta li fa la seva parella?",
"Aquesta li respon afirmativament?",
"Què espera l’home d’ella?",
"La noia dubta?"
] |
{
"answer_end": [
42,
151,
250,
379,
438,
477,
616,
702,
884,
1193,
1187,
1284,
1292,
1399,
1425
],
"answer_start": [
1,
97,
202,
282,
381,
440,
516,
618,
787,
1032,
1032,
1216,
1286,
1296,
1402
],
"input_text": [
"S'han parlat públicament.",
"El darrer nus.",
"La consagració del seu ministre.",
"Perquè es veuen realitzats tots els desitgs més fervents de la seva vida.",
"Els seus somnis daurats.",
"Que té el cor primit.",
"Perquè tem l'avenir o perquè li reca la perduda llibertat del cor.",
"Si li mancava la seva companyia un dia.",
"Perquè el cor era més esclau abans.",
"Sí.",
"De les grans penes que retenia en el fons del cor.",
"¿Creus avui en el meu amor com ahir hi creies?",
"Sí.",
"Que estigués segura de si mateixa, fins al punt de respondre de la legitimitat dels seus sentiments envers ell.",
"No."
]
}
|
mitologia
|
Hiàmpolis (en llatí Hyampolis, en grec antic Ὑάμπολις) era una antiga ciutat de la Fòcida que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.
Pausànias i Estrabó diuen que havia estat fundada pels hiantes després de ser expulsats de Beòcia pels cadmeons. Era a la via que anava d'Orcomen a Opunt i a l'entrada d'una vall que formava el pas entre Lòcrida i Fòcida cap a Beòcia. La seva situació estratègica la va fer protagonista d'alguns fets de la història grega.
Durant les Guerres mèdiques, en aquest pas, els foceus van obtenir una important victòria sobre els tessalis, segons Heròdot, que també diu que la ciutat va ser destruïda per l'exèrcit de Xerxes I de Pèrsia al voltant de l'any 480 aC, però es va refer. L'any 371 aC, Jàson de Feres quan marxava per la Fòcida mentre tornava de Beòcia després de la batalla de Leuctra, va ocupar (Ὑαμπολιτῶν "Hiampoliton"), probablement Cleones, una vila del territori de Hiàmpolis, segons diu Xenofont. L'any 347 aC es va lliurar a la rodalia de la ciutat una batalla entre beocis i foceus, explica Diodor de Sicília. Es diu que Filip II de Macedònia va destruir la ciutat, però com que Pausànias menciona l'àgora, el teatre i l'edifici on es reunia el senat, segurament devia destruir només les fortificacions. De totes maneres va continuar habitada, i se la menciona durant les guerres romanes a Grècia. Adrià hi va construir una estoa. Pausànias parla d'un temple d'Artemisa, la principal deïtat de la ciutat. Plini el Vell i Claudi Ptolemeu la situen erròniament a Beòcia.
En resten algunes ruïnes a poca distància al nord de la ciutat de Vogdháni, principalment restes de les muralles (bastant completes al costat oest); són a uns 3 km de l'antic puig Abae (al nord-oest). Al sud la vall de Khúbavo on hi ha una font que surt de la roca i vessa l'aigua a una construcció antiga, que probablement es troba en el seu lloc original.
Estrabó diu que hi havia una altra ciutat del mateix nom a Fòcida, a la vora del mont Parnàs.
|
[
"Què era Hiàmpolis?",
"On s’esmenta?",
"Qui l’hauria establert, segons Pausànias i Estrabó?",
"On estava situada?",
"Per què va destacar la ciutat?",
"Què explica Heròdot que on van vèncer els foecus als tessalis?",
"I qui va arrasar amb Hiàmpolis?",
"Va morir llavors la polis?",
"Qui hauria viscut a Hiàmpolis?",
"On?",
"Què va ocórrer el 347 aC?",
"Com sabem que Filip II de Macedònia va derruir només les muralles de la ciutat?",
"Què hi va fer edificar allà Adrià?",
"Què podem trobar al nord de Vogdháni de Hiàmpoli?",
"On es trobaria l’altra localitat amb el mateix nom?"
] |
{
"answer_end": [
89,
145,
209,
380,
468,
594,
676,
721,
933,
920,
1042,
1263,
1390,
1642,
1980
],
"answer_start": [
0,
90,
147,
260,
382,
470,
596,
658,
737,
838,
956,
1071,
1359,
1530,
1888
],
"input_text": [
"Una antiga ciutat de la Fòcida.",
"Al Catàleg de les naus a la Ilíada.",
"Els hiantes.",
"A la via que anava d'Orcomen a Opunt i a l'entrada d'una vall que formava el pas entre Lòcrida i Fòcida cap a Beòcia.",
"Per la seva situació estratègica.",
"En les Guerres mèdiques.",
"Xerxes I de Pèrsia.",
"No.",
"Jàson de Feres.",
"A Cleones, una vila del territori.",
"Es va lliurar a la rodalia de la ciutat una batalla entre beocis i foceus.",
"Perquè Pausànias menciona l'àgora, el teatre i l'edifici on es reunia el senat.",
"Una estoa.",
"Les restes de les muralles.",
"A Fòcida, a la vora del mont Parnàs."
]
}
|
bios
|
Hortènsia Graupera Monar (Barcelona, 1950) és unanedadora de salvament i socorrisme, entrenadora i dirigent esportiva.
S'inicià en la natació de competició, però l'any 1966 debutà en salvament i socorrisme. Membre del Club Natació Catalunya, competí en aquest esport entre el 1967 i el 1971. Participà en diversos campionats del món de salvament i socorrisme. El 1968 guanyà la medalla d'or en la prova de 150 m en embarcació i la medalla de bronze per equips. L'any 1969 aconseguí el podi en diverses proves del Campionat del Món i s'adjudicà el títol de campiona del món individual i per equips. El 1970 aconseguí la medalla de plata per equips. El 1971 abandonà la competició per fer d'entrenadora. El 1974, ja retirada, va formar part del Comitè Organitzador del Mundial de Salvament i Socorrisme que es va celebrar a Barcelona, i el 1983 es va incorporar al Comitè Tècnic de la Federació Espanyola d'aquest esport, del qual va ser presidenta entre 1987 i 1991. Va preseidir la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme entre el 1992 i el 2008. També va ser pionera en convertir-se en una de les primeres dones a obtenir la categoria d'àrbitre internacional de la Federació Internacional de Salvament i a formar part del seu comitè arbitral. En els anys noranta va pertànyer als Comitès Tècnics de natació sincronitzada de diverses federacions, i va destacar el seu càrrec com a secretària del Comitè Tècnic de la Lliga Europea de Natació (LEN) a partir de 1994. També va formar part del comitè organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 i el Mundial de Barcelona 2003 en la competició de sincronitzada, i com a jutgessa d'aquest esport va estar en tres Jocs Olímpics (Sydney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008) i dos Mundials (Fukuoka 2001 i Melbourne 2007). Des de l'any 2000 és membre de l'Associació Catalana de Dirigents de l'Esport, del 2011 al 2013 fou la responsable en matèria de gènere del Consell Català de l'Esport i en l'àmbit professional també va ser directora de la Residència Joaquim Blume i cap de secció de Residències del Consell Català de l'Esport. Rebé la medalla d'argent de les federacions espanyoles de natació i de salvament i socorrisme, la insígnia d'argent de la FC de Natació, el pin d'or de la LEN i la medalla de bronze del Reial Orde al Mèrit Esportiu. El 2011 rebé el Premi a la Dona Dirigent Esportiva de la UFEC.
|
[
"Qui és Hortènsia?",
"Què va passar l’any 1966?",
"D’on formava part de l'any 1967 al 1971?",
"Què va assolir en el 1968?",
"I el 1970?",
"Què es va organitzar a Barcelona en el 1974?",
"Què va presidir Graupera del 1987 al 1991?",
"En què va ser capdavantera?",
"Quin treball va ocupar al Comitè Tècnic de la LEN?",
"On va participar en el 2003?",
"Formaria part d’uns JJOO?",
"De quins?",
"Què va dur a terme entre el 2011 i el 2013?",
"Quins premis de plata se li va atorgar?",
"Qui li va concedir el Premi a la Dona Esportiva?"
] |
{
"answer_end": [
117,
205,
290,
459,
646,
800,
964,
1247,
1451,
1586,
1726,
1726,
2083,
2220,
2362
],
"answer_start": [
0,
162,
207,
360,
598,
702,
843,
1052,
1354,
1476,
1470,
1470,
1854,
2085,
2309
],
"input_text": [
"Unanedadora de salvament i socorrisme, entrenadora i dirigent esportiva.",
"Debutà en salvament i socorrisme.",
"Del Club Natació Catalunya.",
"La medalla d'or en la prova de 150 m en embarcació i la medalla de bronze per equips.",
"La medalla de plata per equips.",
"El Mundial de Salvament i Socorrisme.",
"El Comitè Tècnic de la Federació Espanyola.",
"En obtenir la categoria d'àrbitre internacional de la Federació Internacional de Salvament i en formar part del seu comitè arbitral.",
"El de secretària.",
"En el Mundial de Barcelona.",
"Sí.",
"Els de Barcelona, els de Sydney, els d'Atenes i els de Pequín.",
"Fou la responsable en matèria de gènere del Consell Català de l'Esport i en l'àmbit professional també va ser directora de la Residència Joaquim Blume i cap de secció de Residències del Consell Català de l'Esport.",
"La medalla d'argent de les federacions espanyoles de natació i de salvament i socorrisme i la insígnia d'argent de la FC de Natació.",
"La UFEC."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.