source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
vilaweb
|
Els grups de l'oposició han demanat aquest dimarts la dimissió del ministre d'Economia, Luis de Guindos, per la designació de l'exministre d'Indústria, José Manuel Soria, per ocupar un alt càrrec del Banc Mundial, malgrat que aquest havia hagut d'abandonar el càrrec per haver mentit respecte a la seva implicació en empreses que apareixien als Papers de Panamà. El portaveu del PSOE, Pedro Saura, que ha afirmat que les explicacions del ministre ‘no se sostenen' i ha assegurat que el cas demostra que De Guindos ‘no és digne' d'ocupar el càrrec de ministre d'Economia. Ha recordat que Soria va haver de renunciar per les seves ‘mentides' i ha assegurat que ‘l'única explicació al nomenament' és que es tractava ‘d'una recompensa al favor' que Soria va fer al govern de Rajoy en retirar-se abans del període electoral. ‘Si Soria no era idoni per estar al govern, tampoc ho és per representar Espanya als organismes internacionals', ha dit abans d'insistir que De Guindos ha de donar aquestes explicacions davant el ple.El líder de Podem, Pablo Iglesias, també ha criticat durament De Guindos i li ha demanat la renúncia. Iglesias ha preguntat al ministre si va mentir sobre el concurs que va nomenar Soria, i ha posat en dubte que el procés de designació fos transparent i marcat per criteris ‘tècnics', sinó que —segons Iglesias— va ser una decisió per criteris polítics. ‘Si es demostra que en aquesta comissió vostè ha mentit ha de dimitir ipso facto', ha conclòs. El portaveu de C's a la Comissió, Toni Roldán, també ha demanat que ‘algú' del govern espanyol assumeixi la ‘responsabilitat' política per la designació de Soria. ‘No sé si ha de ser la vicepresidenta, vostè o el senyor Rajoy', ha dit. Roldán també ha posat en dubte la naturalesa del concurs que va fer el Ministeri d'Economia per nomenar Soria i ha recordat que el govern espanyol ha posat en qüestió la imatge exterior de l'Estat amb la designació d'una persona que tenia empreses offshore a Panamà i que va mentir a l'opinió pública. La portaveu d'ERC a la Comissió d'Economia, Ester Capella, ha assegurat que la designació de Soria va estar envoltada d'un ‘cúmul de mentides' per part del govern espanyol, començant per la naturalesa del concurs amb què va ser elegit. ‘El cas Soria és un exemple més de la mentida d'aquest govern', ha conclòs. En aquest sentit ha acusat el PP de mantenir en marxa el ‘tren de la corrupció' i ha demanat a De Guindos que en baixi ‘a temps'. El portaveu del PDC, Ferran Bel, ha recordat que Soria va plegar per haver mentit a l'opinió pública sobre la seva aparició als Papers de Panamà, fet que també l'invalidaria per representar l'Estat al Banc Mundial. ‘Han perdut tota la credibilitat', ha sentenciat Bel, que ha preguntat a De Guindos si Rajoy tenia coneixement de la designació de Soria. ‘La paradoxa de la marca Rajoy és que a Espanya els presidents que posen les urnes els volen asseure a les banquetes dels acusats, i els exmembres de governs que posen societats a paradisos fiscals els volen asseure a les cadires del Banc Mundial', ha conclòs Bel.
|
[
"Qui ha sol·licitat la renúncia de Luis de Guindos?",
"Quin càrrec ocupa?",
"I per quin motiu han fet aquesta petició?",
"De què acusen aquest últim?",
"Sobre les paraules amb què es defenia el popular, què n'han dit els socialistes?",
"Per quin motiu indiquen que se li volia atorgar aquest càrrec a l'anterior ministre?",
"I quina raó donen per expressar la seva disconformitat amb això?",
"Des de quina altra organització política han desacreditat el ministre?",
"I què és el que li ha exigit el líder d'aquest partit al secretari del Govern d'Espanya?",
"Com considera el cap de Podem que va ser l'ascens de Soria?",
"Qui més ha expressat la necessitat rebre explicacions sobre aquest fet?",
"Segons ells, qui ho ha de fer?",
"I què explica que ha provocat aquesta situació per part de l'executiu?",
"Des d'algun grup independentista s'han unit també a les crítiques?",
"I què han recriminat els republicans als del grup popular?",
"Finalment, qui ha subratllat que l'equip de Rajoy ha fet que desaparegués tota mena de confiança en el seu govern?"
] |
{
"answer_end": [
103,
103,
212,
361,
463,
818,
939,
1092,
1120,
1372,
1630,
1703,
2005,
2149,
2398,
2716
],
"answer_start": [
0,
64,
24,
126,
363,
571,
820,
1020,
1039,
1122,
1469,
1632,
1705,
2007,
2319,
2449
],
"input_text": [
"Els grups de l'oposició.",
"És el ministre d'Economia.",
"Perquè de Guindos ha designat l'exministre d'Indústria, José Manuel Soria, per ocupar un alt càrrec del Banc Mundial.",
"D'haver mentit respecte a la seva implicació en empreses que apareixien als Papers de Panamà.",
"Que no se sostenen.",
"Perquè es tractava d'una recompensa al favor que Soria va fer al govern de Rajoy en retirar-se abans del període electoral.",
"Perquè diuen que si Soria no era idoni per estar al govern, tampoc ho és per representar Espanya als organismes internacionals.",
"Des de Podem.",
"La renúncia.",
"Per una decisió per criteris polítics.",
"El portaveu de C's a la Comissió, Toni Roldán.",
"La vicepresidenta, el ministre d'Economia o el senyor Rajoy.",
"Que s'hagi posat en qüestió la imatge exterior de l'Estat.",
"Sí.",
"Que mantinguin en marxa el tren de la corrupció.",
"El portaveu del PDC, Ferran Bel."
]
}
|
mitologia
|
Lamedont (en grec antic Λαμέδων) va ser, segons la mitologia grega, un rei de Sició, descendent d'Egialeu. El seu pare és Coró, i el seu germà Còrax.
Còrax havia mort sense fills, i el reialme de Sició va passar a mans d'Epopeu. Però Epopeu va caure mort en el combat contra Licos, quan aquest va anar a rescatar la seva neboda Antíope. Quan Epopeu va morir, el va succeir Lamedont, germà de Còrax. Amb Lamedont es va acabar a Sició l'estirp d'Egialeu. La seva filla Zeuxipe es va casar amb Sició, al qual havia demanat ajuda per lluitar contra els aqueus. Sició estava casat amb Feno, una atenesa filla de Clici. Per això l'atenès Ianisc descendent de Clici, va regnar més tard a Sició.
|
[
"Qui fou Lamedont?",
"En quina cultura va existir?",
"Com s’anomenà el seu progenitor?",
"I aquest tingué un altre fill?",
"Quin fou el seu nom?",
"I per què aquest últim no va traspassar el regnat als seus descendents?",
"Qui va accedir al tron, llavors?",
"Com és que el va perdre temps més tard?",
"Per què van lluitar?",
"Després de la seva mort, qui el va succeir?",
"I què és el que va finalitzar amb ell al poder?",
"Va tenir descendència?",
"I amb qui va contreure matrimoni aquesta?",
"Tenia una altra dona aquest?",
"I això quin fet explica?"
] |
{
"answer_end": [
83,
66,
126,
148,
148,
227,
227,
280,
335,
381,
451,
474,
496,
584,
686
],
"answer_start": [
0,
0,
107,
107,
107,
150,
150,
229,
234,
337,
399,
453,
453,
557,
557
],
"input_text": [
"Un rei de Sició.",
"En la grega.",
"Coró.",
"Sí.",
"Còrax.",
"Perquè va morir sense tenir-ne.",
"Epopeu.",
"Perquè va caure mort un el combat contra Licos.",
"Perquè Licos havia anat a Sició a rescatar la seva neboda Antíope.",
"Lamedont.",
"L'estirp d'Egialeu a Sició.",
"Sí.",
"Amb Sició.",
"Sí.",
"Que l'atenès Ianisc regnés més tard a Sició, perquè era descendent de Cicli, mare de la companya de Feno."
]
}
|
books
|
L'aire fresc del matí passava a poc a poc per damunt les muntanyes. Les fulles es movien lentament atansant-se les unes a les altres, com si es donessin el bon dia a cau d'orella. La cantadissa d'ocells s'anava escampant alegroia damunt les gotes de rosada que brillaven amb la claror del sol ixent. Les fruites que penjaven feixugues, torçant les branques que esperaven una mà collidora, es somovien suaument en l'aire flairós del matí. La Margarida tota endiumenjada anava de pressa mirant de tant en tant al seu voltant, com si tingués por d'ésser seguida o sotjada. Duia el cistell ple d'aviram amb les potes lligades i les testes escotorides eixint de la cistella. Era dimarts i anava a mercat. Damunt del gall de cresta encesa, de les gallines entenimentades, i les polles gentils, que tot ho miraven amb els ulls negres i rodons com els caps de les agulles de picar, la Margarida duia un ram de flors boscanes, gaies, flairoses i vives de color.
Al bell mig del camí d'anar a vila hi havia una capelleta; la gent d'aquella rodalia deia que la fadrina que hi deixava una toia de flors abans de finir l'any, era maridada. La Margarida en arribar a l'oratori llucà amb gran rapidesa el seu voltant i ben convençuda que ningú no la veia, va agafar el ram i el féu passar penosament entre els ferros atapeïts de la reixa. Va agenollar-se, va dir de pressa un Pare-Nostre i tota confosa i emocionada marxà sense gosar mirar al seu voltant. Caminava més de pressa que abans, temerosa de fer remor i que el silenci matinal li fes sentir una veu que la cridés. I en tot veia una mirada esbrinadora; una gota de pluja que penjava plena de claror d'una fulla de roure, li semblava un ull encuriosit que la sotgés; una alenada de vent que feia esdevenir remorosa la pinareda, li semblava un xtss… xtss! avisador que li deia: atura't!- ¡Sentia escridassar el seu cor dins del pit; l'emoció contorbadora d'haver deixat la toia al Sant després de tant de temps de dubtar, la joia d'haver-la deixada sense que ningú l'hagués vist i un xic de penediment d'haver-la deixada per la por que el Sant no la fes maridar amb un altre xicot que no fos el que ella volia! Tot es revoltava: por, alegria, recel! Volia i dolia, i, com si sentís al seu darrera passos que l'encalcessin, a cada respir caminava més depressa, fins que de sobte, es posà a córrer ran de la vorada dels gatells, freixes i verns que creixien vora el rec.
|
[
"En quin moment del dia comença la història?",
"I se situa en un paratge natural?",
"Com s’anomena la protagonista?",
"Caminava a pas lent?",
"Per què sembla que anava tan ràpidament?",
"Què portava a sobre?",
"I a on es dirigia?",
"Quina altra cosa hi havia en el cabàs?",
"Abans d’arribar a la localitat on es dirigia, on es va aturar?",
"Quina era la llegenda que corria sobre aquell lloc?",
"I ella va posar les flors allà?",
"Com se n’anà d’allà?",
"Temia que algú la ves?",
"Per quin motiu estava tan exaltada?",
"I què era el que li feia por que passés sobre el mite de l’ermita?"
] |
{
"answer_end": [
21,
334,
450,
484,
568,
646,
698,
951,
1010,
1125,
1322,
1473,
1708,
1962,
2151
],
"answer_start": [
0,
22,
438,
438,
438,
570,
684,
700,
953,
1012,
1127,
1401,
1441,
1877,
2023
],
"input_text": [
"Al matí.",
"Sí.",
"Margarida.",
"No.",
"Perquè té por d'ésser seguida o sotjada.",
"Un cistell ple d'aviram amb les potes lligades i les testes escotorides.",
"Al mercat.",
"Un ram de flors boscanes, gaies, flairoses i vives de color.",
"A una capelleta.",
"Que la fadrina que hi deixava una toia de flors abans de finir l'any, era maridada.",
"Sí.",
"Més de pressa del que anava abans.",
"Sí.",
"Per haver deixat la toia al Sant després de tant de temps de dubtar.",
"Que el Sant no la fes maridar amb un altre xicot que no fos el que ella volia."
]
}
|
vilaweb
|
El govern ha acusat el ministre d'Interior espanyol en funcions, Jorge Fernández Díaz, de ser darrere els escorcolls que ha fet la Guàrdia Civil en alguns ajuntaments del Principat. La consellera de Presidència i portaveu del govern, Neus Munté, ha dit en una conferència de premsa: ‘L'autor intel·lectual dels escorcolls d'avui és el senyor Fernández Díaz.' I ha trobat que no era pas cap fet sorprenent, sinó al contrari: ‘No és cap novetat, perquè estem acostumats a la manca de rigor i de respecte per la presumpció d'innocència.' Ha assegurat que una operació anticorrupció, després de la publicació de les converses entre Fernández Díaz i l'ex-director d'Antifrau, no té cap credibilitat. Munté ha volgut deixar clar que el govern tenia tot ‘el respecte' per la feina i la ‘independència de la justícia'. Tanmateix, ha demanat que es tingui el mateix respecte per la ‘presumpció d'innocència', car alguns mitjans de comunicació han filtrat l'operació abans els agents de la Guàrdia Civil no arribessin als consistoris. Per això ha dit: ‘Es busca l'escàndol, la foto, les portades i certs titulars.' Malgrat tot, el govern ha mostrat ‘tranquil·litat absoluta' perquè no és pas la primera vegada que s'obren casos i escorcolls que ‘acaben en no res'. La reacció de CDC Unes hores abans, el responsable de règim intern i comunicació de CDC, Francesc Sánchez, s'havia pronunciat també sobre els escorcolls: ‘Hi ha ganes de fer mal al partit i el procés.' Sánchez ha assegurat que mentre no sigui destituït el ministre d'Interior espanyol en funcions, Jorge Fernández Díaz, qualsevol actuació policíaca ‘tindrà ombra de sospita'. I ha criticat que després de tres anys d'investigació els agents s'hagin presentat als consistoris ‘tres dies abans del congrés de Convergència' muntant un ‘circ mediàtic'. CDC –ha dit– té ‘absoluta tranquil·litat i certesa' sobre l'actuació dels seus batlles, inclòs Carles Puigdemont quan era el de Girona.
|
[
"A quin membre de l'executiu espanyol ha culpat la Generalitat de Catalunya?",
"I per què?",
"Qui ha sortit a fer declaracions?",
"Què ha expressat, en primer lloc, sobre el ministre?",
"Es mostra estupefacta per aquesta situació?",
"Per quina raó?",
"I què ha indicat que ha deixat de tenir sentit que es porti a terme?",
"Què ha implorat que no es passi per alt?",
"Per quin motiu ho ha fet?",
"Què explica que cercava la premsa amb això?",
"Tot i això, per què afirma que l'equip de la Generalitat no està alterat pel que està succeint?",
"Quin altre polític havia intervingut anteriorment per valorar aquesta mateixa situació?",
"I què és el que ha expressat sobre l'actuació del govern central?",
"I quan és que tornarà a creure en les forces de seguretat enviades per part de l'executiu espanyol?",
"Finalment, què ha recriminat durament?"
] |
{
"answer_end": [
85,
180,
281,
358,
404,
534,
693,
898,
1023,
1104,
1253,
1407,
1456,
1629,
1803
],
"answer_start": [
0,
0,
182,
234,
361,
361,
535,
822,
822,
1025,
1105,
1273,
1344,
1457,
1631
],
"input_text": [
"Al ministre d'Interior espanyol en funcions, Jorge Fernández Díaz.",
"Per ser darrere els escorcolls que ha fet la Guàrdia Civil en alguns ajuntaments del Principat.",
"La consellera de Presidència i portaveu del govern, Neus Munté.",
"Que és l'autor dels escorcolls d'avui.",
"No.",
"Perquè estan acostumats a la manca de rigor i de respecte per la presumpció d'innocència.",
"Una operació anticorrupció.",
"La presumpció d'innocència.",
"Perquè alguns mitjans de comunicació han filtrat l'operació abans els agents de la Guàrdia Civil no arribessin als consistoris.",
"L'escàndol, la foto, les portades i certs titulars.",
"Perquè no és pas la primera vegada que s'obren casos i escorcolls que acaben en no res.",
"El responsable de règim intern i comunicació de CDC, Francesc Sánchez.",
"Que hi havia ganes de fer mal al partit i al procés.",
"Quan sigui destituït el ministre d'Interior espanyol.",
"Que després de tres anys d'investigació els agents s'hagin presentat als consistoris tres dies abans del congrés de Convergència muntant un circ mediàtic."
]
}
|
vilaweb
|
‘Avui hem sortit definitivament de dubtes i han caigut totes les caretes'. Ernest Maragall ha assumit que és pràcticament impossible que sigui batlle de Barcelona per la intenció d'Ada Colau de governar amb el PSC i el suport de Manuel Valls. En una dura conferència de premsa, Maragall ha dit que aquest matí Colau ‘ha deixat d'enganyar-nos' i ha reconegut que la idea d'un tripartit era un instrument tàctic ‘per a guanyar temps i espai per a anunciar el que ha anunciat'. ‘Ha fet evident descaradament que l'únic important és el tron', ha dit. Tanmateix, Maragall ha deixat oberta la possibilitat de ser batlle perquè les bases de Barcelona en Comú encara han de decidir què farà el partit. Per a Maragall, és una llàstima haver trigat tant abans que Colau no hagi explicat els seus plans. A més, ha dit que ‘el que s'ha dit avui respecte de les negociacions no té res a veure amb la realitat de com han anat les coses'. Tot seguit, ha atacat la direcció de Barcelona en Comú i Colau, que ha diferenciat de la seva base social i votants. ‘Els hem proposat un projecte nítid de ciutat, i no han donat cap resposta. Els hem proposat un govern 50-50, i no han donat cap resposta. Els hem proposat un lideratge compartit, i no han donat cap resposta. L'única paraula sobre la taula és “alcaldia”‘, ha carregat. El candidat d'ERC ha criticat el redactat de la pregunta a les bases, que ha dit que és lluny d'un ‘plantejament honest'. Les dues opcions que els militants poden votar són o un acord de govern amb PSC, investint l'Ada Colau com batllessa; o un acord de govern a parts iguals amb ERC, investint l'Ernest Maragall com batlle. A més, Colau ha demanat públicament el bot per a la primera opció. Ha recordat que cap plantejament d'aliança amb el PSC no tindria sentit sense ‘la temptació del senyor Valls' i ha avançat que el suport no serà només a la investidura, sinó que comportarà una aliança a llarg termini. ‘És evident i notori, ho comprovarem amb tota nitidesa. És un pacte polític d'una àmplia magnitud', ha dit. Vegeu la seva intervenció ací:
|
[
"Ernest Maragall ha afirmat haver-se sentit enganyat?",
"I per què indica que no podrà arribar a liderar l’ajuntament de la capital catalana?",
"A on ha fet aquestes declaracions?",
"Contra qui s’ha posicionat?",
"Per quin motiu?",
"En què considera que se centra únicament la de Barcelona en Comú?",
"Tot i això, per què no descarta totalment la possibilitat de ser l’alcalde?",
"I què lamenta?",
"Què més ha criticat el d’ERC?",
"Per què?",
"I en què s’ha reafirmat sobre el que considera són les vertaderes intencions de Colau?",
"Quina és la seva opinió sobre el programa de Barcelona en Comú?",
"Quins són els dos escenaris possibles entre els quals poden triar els ciutadans a les urnes?",
"Qui és que s’ha decantat de cara als votants pel primer?",
"Finalment, el polític d’Esquerra opina que l’aliança entre aquesta última i els socialistes s’estendria en el temps?"
] |
{
"answer_end": [
90,
241,
276,
473,
473,
545,
692,
791,
986,
1248,
1294,
1430,
1633,
1700,
1918
],
"answer_start": [
0,
75,
243,
278,
278,
475,
558,
694,
936,
1042,
1250,
1310,
1432,
1642,
1814
],
"input_text": [
"Sí.",
"Per la intenció d'Ada Colau de governar amb el PSC i el suport de Manuel Valls.",
"A una conferència de premsa.",
"Contra Colau.",
"Perquè considera que ha reconegut que la idea d'un tripartit era un instrument tàctic per a guanyar temps i espai per a anunciar el que ha anunciat.",
"En el tron.",
"Perquè les bases de Barcelona en Comú encara han de decidir què farà el partit.",
"Haver trigat tant abans que Colau no hagués explicat els seus plans.",
"La direcció de Barcelona en Comú i Colau.",
"Perquè explica que els han proposat un projecte nítid de ciutat, i no han donat cap resposta; els hem proposat un govern 50-50, i no han donat cap resposta; i els han proposat un lideratge compartit, i no han donat cap resposta.",
"En què l'única paraula que té sobre la taula és alcaldia.",
"Que és lluny de ser un plantejament honest.",
"Un acord de govern amb PSC, investint l'Ada Colau com batllessa, o un acord de govern a parts iguals amb ERC, investint l'Ernest Maragall com batlle.",
"Colau.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Beot (en grec antic Βοιωτός), segons la mitologia grega, fou un heroi, fill d'Itonos, rei de Tessàlia (o, segons altres, de Posidó), i de Melanipe (o Arne). Se'l fa també pare d'Ògig. En la tradició que el fa fill de Posidó i Melanipe, té un germà bessó, Èol.
El seu avi, Èol fill d'Hel·len, va saber que Melanipe estava embarassada i quan van néixer els bessons la va deixar cega i la va tancar a la presó. Va abandonar els nets a la muntanya, on van ser alletats per una vaca i recollits després per uns pastors. Mentrestant, Metapont, rei d'Itàlia, no podia tenir descendència amb la seva esposa Teano. El rei va amenaçar de repudiar-la en vista de la seva esterilitat. Teano va demanar als pastors que li donessin uns nens que pogués fer passar per fills seus, i ells li van oferir Èol i Beot, als que va presentar al seu marit com si fossin seus. Més endavant teano va tenir dos fills i va pensar en eliminar els dos nens estrangers que havia introduït a casa seva de manera imprudent, i sobretot perquè per la seva bellesa eren els preferits del seu marit. Un dia en què el seu marit havia anat a oferir un sacrifici a Diana, Teano va revelar als seus fills el secret del naixement d'Èol i Beot, i els va demanar que els matessin durant una cacera. Els joves van lluitar i Èol i Beot van vèncer amb l'ajuda de Posidó. Es van refugiar amb els pastors que els havien acollit i allà Posidó els va explicar que eren els seus fills i que la seva mare estava presonera. La van alliberar i Metapont s'hi va casar, després d'haver repudiat Teano pel seu engany.
És considerat epònim i fundador de la Beòcia i el seu germà, d'Eòlia.
|
[
"Què va ser Beot?",
"I qui eren els seus pares?",
"Els seus progenitors tingueren més descendència?",
"Qui?",
"Què va passar quan aquests van arribar al món?",
"I a on els va deixar sols l’home a continuació?",
"Qui els va rescatar?",
"Alhora, quina parella no podia tenir fills?",
"Què va fer ella per no ser rebutjada pel monarca?",
"I quins infants van ser els elegits?",
"Metapont sabia que aquests no eren legítims?",
"Què va fer la seva muller en tenir descendència posteriorment?",
"Qui va ajudar els germans perquè guanyessin el combat?",
"Què els va indicar el déu?",
"I en haver-la rescatat, amb qui es va esposar?"
] |
{
"answer_end": [
69,
146,
253,
258,
406,
443,
513,
604,
763,
796,
850,
1253,
1322,
1468,
1511
],
"answer_start": [
0,
71,
184,
239,
260,
408,
421,
515,
606,
765,
786,
1132,
1255,
1386,
1439
],
"input_text": [
"Un heroi.",
"Itonos, rei de Tessàlia, o segons altres de Posidó, i de Melanipe.",
"Sí.",
"Èol.",
"El seu avi va deixar cega la seva mare i la va tancar a la presó.",
"A la muntanya.",
"Uns pastors.",
"Metapont, rei d'Itàlia, i la seva esposa Teano.",
"Va demanar als pastors que li donessin uns nens que pogués fer passar per fills seus.",
"Èol i Beot.",
"No.",
"Va revelar als seus fills el secret del naixement d'Èol i Beot, i els va demanar que els matessin durant una cacera.",
"Posidó.",
"Que eren els seus fills i que la seva mare estava presonera.",
"Amb Metapont."
]
}
|
bios
|
Raquel García-Tomás (Barcelona, 1984) és una compositora catalana especialitzada en creació interdisciplinar. Doctorada al Royal College of Music de Londres. El 2020 va guanyar el Premio Nacional de música en la modalitat de composició, que concedeix el ministeri d'Educació, Cultura i Esports.
Va estudiar l'especialitat de composició musical a l'ESMUC. Ha col·laborat com a compositora i videocreadora amb el director d'escena berlinès Matthias Rebstock en la creació de Büro für postidentisches Leben, estrenada al Festival Grec i a la Neuköllner Oper de Berlín. Ha estat compositora convidada del cicle de música contemporània Sampler Sèries de L'Auditori de Barcelona la temprada 2015-2016, amb l'obra Blind Contours no. 1, amb la interpretació de l'Oslo Sinfonietta. El setembre de 2019 va guanyar el Premi Interdisciplina dels I Premis Alícia de l'Acadèmia Catalana de la Música amb l'òpera amb llibret humorístic d'Helena Tornero Je suis narcissiste, que va estrenar amb èxit al Teatro Españolde Madrid. La temporada 2019-2020 va ser compositora resident a Residències Musicals de la Fundació Catalunya – La Pedrera.
Al llarg de la seva carrera, la seva música ha estat interpretada a sales com L'Auditori, el Palau de la Música Catalana, el Teatre Lliure, el Teatre Nacional de Catalunya, el Palau de la Música de València, l'Auditorio de Zaragoza, el Teatro Español, els Teatros del Canal, La Casa Encendida o l'Auditorio 400 del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. En l'àmbit internacional, les seves obres s'han interpretat a Berlin, Dresden, Karlsruhe, Stuttgart, Amsterdam, Luxemburg, Budapest, Viena, Orleans, Lió, Basilea, Lausana, Porto, Edimburg, Nagoya, El Cairo, Rosario, Buenos Aires i especialment a Londres, on va residir sis anys.
|
[
"A on va néixer Raquel García-Tomàs?",
"Quina és la seva professió?",
"A quina institució es va formar?",
"Quin guardó va obtenir l'any 2020?",
"Qui li va atorgar?",
"Què va elaborar juntament amb un reconegut artista musical alemany?",
"I a on es va poder veure aquesta obra per primer cop?",
"I a quin teatre fou invitada a participar amb una de les seves composicions?",
"Què hi va interpretar?",
"I en l'àmbit català, amb quin reconeixement la van premiar?",
"Per quin treball?",
"A quin espai l'havia estat representant?",
"I en quin espai treballà com a artista de manera fixa durant tot un any?",
"En l'àmbit nacional, en quins indrets s'han representat les seves composicions?",
"I en altres països?"
] |
{
"answer_end": [
37,
56,
156,
235,
293,
503,
564,
694,
727,
885,
957,
1010,
1123,
1481,
1736
],
"answer_start": [
0,
38,
110,
158,
177,
355,
473,
566,
566,
773,
804,
890,
1012,
1125,
1483
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"Compositora.",
"Al Royal College of Music de Londres.",
"El Premio Nacional de música en la modalitat de composició.",
"El ministeri d'Educació, Cultura i Esports.",
"Büro für postidentisches Leben.",
"Al Festival Grec i a la Neuköllner Oper de Berlín.",
"A L'Auditori de Barcelona.",
"L'obra Blind Contours no. 1.",
"Amb el Premi Interdisciplina dels I Premis Alícia de l'Acadèmia Catalana de la Música.",
"L'òpera amb llibret humorístic d'Helena Tornero Je suis narcissiste.",
"Al Teatro Españolde Madrid.",
"A les Residències Musicals de la Fundació Catalunya – La Pedrera.",
"A L'Auditori, el Palau de la Música Catalana, el Teatre Lliure, el Teatre Nacional de Catalunya, el Palau de la Música de València, l'Auditorio de Zaragoza, el Teatro Español, els Teatros del Canal, La Casa Encendida i l'Auditorio 400 del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.",
"A Berlin, Dresden, Karlsruhe, Stuttgart, Amsterdam, Luxemburg, Budapest, Viena, Orleans, Lió, Basilea, Lausana, Porto, Edimburg, Nagoya, El Cairo, Rosario, Buenos Aires i Londres."
]
}
|
books
|
Cap a mitja nit el vent es va apaivagar… a sobre la teulada s'hi va sentir el goteig d'un ruixat… les ratxes es varen anar fent més clares i poc a poc tot es va anar aquietant.
I va quedar un silenci llarg, inmens… ple de feresa… que quasi feia més angúnia que el soroll d'abans. Al lluny, molt lluny, un gos udolava…
Per tres o quatre vegades la Madrona es va creure que tornava el vent… hauria jurat que el sentia vibrar en aquell silenci que venia del de fora, poblat de veus estranyes, i escoltava… escoltava, aixecant el cap del coixí per a assolir millor les veus incomprensibles de la nit… però no sentia més que els bataments del seu cor i bull de la seva sang que li xiulava en les orelles, i es deixava anar altra volta sobre el coixí, capolada, rendida…
Quina hora deu ser! es preguntava. A l'últim s'ha adormit! es deia mirant al seu home,- i tornava: deu ser tard! -Com deu estar el camp!… Déu meu, quina desgracia!
Un badall li va descloure la boca… el cap li pesava… i no volia dormir… tenia por de tornar a sentir aquell bramul de fera… No, no volia adormir-se… Després volia acompanyar al seu home, quan se'n anés al camp… volia aconsolar-lo de sobre el camp destrosat, com ell l'havia aconsolada a ella, de sobre el llit de mort de sa mare…
I amb l'idea fixa de no deixar-se dominar per la son, començà a veure una claror alegre… es trobà al rec un dia de sol, fent anar el picador amunt i avall… amunt i avall… però tenia una pena molt fonda… que no sabia ben bé el que era… quelcom d'un soroll molt gran, que se n'hi havia endut al seu home però que potser tornaria… i plorava, plorava en mig de l'alegria dels camps més verds, més vius que mai…
I de sobte veia venir a l'avi Teiu, amb el feix a coll, fent tantines sota el pes dels anys i de la fusta seca…
-I doncs, l'avi!… vos sempre amb la llenya…
-Què hi vols fer noia! I s'allunyava poc a poc caminet enllà… I darrera d'ell, la Seca, la Mort… una ossamenta pelada, l'escarnia ballant un ball desenfrenat…
La va despertar un pardal, saltant per la teulada.
|
[
"Quan es van calmar les ventades?",
"I plovia?",
"Va anar calmant-se el temps?",
"I com va esdevenir l’ambient?",
"Què se sentia a gran distància?",
"Qui creia que les bufades anaven a començar de nou?",
"Per què?",
"Tot i això, què era el que realment estava percebent?",
"Què feia en adonar-se d’això?",
"Què era el que no volia que li passés?",
"Per quina raó?",
"A on volia anar més tard?",
"Finalment s'adormí?",
"A on es va situar el seu somni?",
"I a qui hi va veure?"
] |
{
"answer_end": [
39,
96,
175,
228,
316,
387,
462,
698,
744,
999,
1051,
1138,
2006,
1664,
1700
],
"answer_start": [
0,
41,
98,
177,
280,
344,
389,
597,
602,
984,
984,
1078,
1259,
1606,
1666
],
"input_text": [
"Cap a mitja nit.",
"Sí.",
"Sí.",
"Amb un silenci llarg, inmens, ple de feresa.",
"Un gos udolar.",
"La Madrona.",
"Perquè hauria jurat que el sentia vibrar en aquell silenci que venia del de fora.",
"Els bataments del seu cor i bull de la seva sang que li xiulava en les orelles.",
"Es deixava anar altra volta sobre el coixí.",
"Que s'adormís.",
"Perquè tenia por de tornar a sentir aquell bramul de fera.",
"A acompanyar al seu home, quan se'n anés al camp.",
"Sí.",
"En els camps verds, més vius que mai.",
"A l'avi Teiu."
]
}
|
bios
|
Ester Bonet Solé (Barcelona, 30 de desembre de 1950) és una filòloga i lingüista catalana. Des del 2020 ocupa el càrrec de presidenta de la Societat Catalana de Terminologia de l'Institut d'Estudis Catalans.
Llicenciada en Educació Física i Filologia Catalana, i amb un Màster en Lingüística aplicada per la Universitat de Barcelona, s'ha dedicat professionalment a la terminologia esportiva, camp en què ha desenvolupat activitats de recerca, assessorament i formació.
Inicià la seva relació amb la lexicologia i la terminologia esportiva l'any 1986, coincidint amb la designació olímpica de Barcelona. Aleshores, va participar en la redacció del Diccionari de l'esport (1989) i va coordinar la publicació dels vint-i-nou diccionaris d'esports olímpics del TERMCAT. Coneixedora de primera mà de la neologia que es produeix dia a dia en l'àmbit esportiu, ha assessorat el TERMCAT des de la seva fundació, el 1985, i ha dirigit el Servei Lingüístic de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) des del 1991.
També forma part del consell de redacció des del 2009 i és coordinadora editorial de la revista Terminàlia, que publica la Societat Catalana de Terminologia, de la qual és membre i ha format part de la seva Junta Directiva, ocupant diversos càrrecs. De fet, en els seus orígens com a Associació Catalana de Terminologia (ACATERM) va ser membre fundacional. Des del seu compromís amb la llengua catalana també ha estat una de les signants del manifest del Grup Koiné a favor del català com a llengua oficial.
Bonet també és especialista en l'anàlisi del discurs a partir de la perspectiva de gènere. En aquest sentit, ha estat una de les impulsores del projecte Viquidones, a través del qual es busca reduir el biaix de gènere a la Viquipèdia, intentant corregir la subrepresentació de les dones en aquesta enciclopèdia. El març del 2016 va introduir l'article 500.000 a la Viquipèdia catalana. Amb una entrada dedicada a la pintora noruega Oda Krohg, aconseguint assolir el repte que s'havien traçat els viquipedistes catalans. Va ser vocal i posteriorment, a partir de 2019, secretària d'Amical Wikimedia D'ençà del 10 d'abril de 2021 és vocal de Wikimedia España.
|
[
"Quan va néixer Ester Bonet?",
"A què es dedica?",
"Quina tasca institucional desenvolupa?",
"A quin centre d'estudis superiors va estudiar?",
"I en quin camp es va centrar laboralment?",
"Què va fer en 1986?",
"Quina eina lingüística va ajudar a escriure?",
"I en quines altres obres va veure’s involucrada?",
"Pel que fa a aquesta darrera organització, quina hi ha estat la seva tasca des que es va crear?",
"A principis de la dècada dels noranta, quin grup va començar a administrar?",
"En quins altres espais continua treballant?",
"Quin documentar va signar per a la defensa de la llengua catalana?",
"Com s'anomena la iniciativa en favor del sexe femení que va encoratjar?",
"En què consisteix?",
"Quina altra fita va aconseguir en aquest mateix portal?"
] |
{
"answer_end": [
52,
80,
206,
332,
391,
550,
670,
765,
903,
1017,
1125,
1525,
1760,
1837,
1911
],
"answer_start": [
0,
53,
104,
208,
334,
470,
604,
678,
855,
916,
1019,
1376,
1636,
1680,
1839
],
"input_text": [
"El 30 de desembre de 1950.",
"A la filologia i la lingüística.",
"És la presidenta de la Societat Catalana de Terminologia de l'Institut d'Estudis Catalans.",
"A la Universitat de Barcelona.",
"En la terminologia esportiva.",
"Iniciar la seva relació amb la lexicologia i la terminologia esportiva.",
"El Diccionari de l'esport.",
"En els vint-i-nou diccionaris d'esports olímpics del TERMCAT.",
"L'assessorament.",
"El Servei Lingüístic de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC).",
"En el consell de redacció i la revista Terminàlia.",
"El manifest del Grup Koiné.",
"Viquidones.",
"En buscar reduir el biaix de gènere a la Viquipèdia, intentant corregir la subrepresentació de les dones en aquesta enciclopèdia.",
"Hi va introduir l'article 500.000."
]
}
|
mitologia
|
La Quarta guerra samnita fou un conflicte entre els pobles del sud encapçalats per Tàrent, sota el lideratge de Pirros d'Epir, i Roma. Va durar del 282 aC al 272 aC.
El 282 aC els tarentins van formar una lliga contra Roma, en la que Samni hi va entrar, sota la direcció suprema de Pirros. Els samnites no van tenir molta activitat a la guerra i fins després de la batalla d'Heraclea no van enviar el primer contingent (279 aC). El 278 aC a la batalla d'Asculum els samnites van mostrar el seu valor però tot seguit Pirros va sortir cap a Sicília. Quan el 274 aC Pirros va tornar fou derrotat per Curius a Benevent. Els samnites, tarentins i els altres aliats (lucans i brucis) no podien fer front a Roma. El 272 aC, després de la caiguda de Tàrent en mans dels romans, els samnites, els lucans i els brucis es van sotmetre i van demanar la pau. El cònsol Espuri Carvili Màxim Ruga i Luci Papiri Cursor van celebrar els triomfs sobre els samnites. Una revolta de la tribu samnita dels caracens el 269 aC fou ràpidament sufocada.
|
[
"Què va ser la quarta guerra samnita?",
"En mans de qui estava el comandament de la lluita?",
"Quants anys va durar?",
"Com s’originà el conflicte?",
"Quina regió s’hi va introduir?",
"I com s’anomenava el líder?",
"Aquest poble va estar realment actiu durant la contesa?",
"I en quin moment hi van destinar la seva primera armada?",
"Què va passar un any més tard?",
"Tot i això, a on va anar el seu cap?",
"En unir-se aquest de nou a la batalla, què va passar?",
"Amb qui no van poder acabar?",
"Per tant, quina ciutat va passar a mans dels vencedors?",
"I què feren aquells que havien perdut?",
"Tot i això, posteriorment, quin poble s’intentà revelar amb poc èxit?"
] |
{
"answer_end": [
89,
133,
164,
222,
252,
288,
343,
418,
499,
546,
614,
704,
768,
844,
1027
],
"answer_start": [
0,
91,
135,
166,
176,
254,
290,
346,
429,
500,
548,
616,
717,
770,
948
],
"input_text": [
"Un conflicte entre els pobles del sud encapçalats per Tàrent.",
"De Pirros d'Epir i Roma.",
"Deu.",
"Amb la formació d'una lliga dels tarentins contra Roma.",
"Samni.",
"Pirros.",
"No.",
"Després de la batalla d'Heraclea.",
"Que va mostrar el seu valor a la batalla d'Asculum.",
"A Sicília.",
"Que fou derrotat per Curius a Benevent.",
"Amb Roma.",
"Tàrent.",
"Es van sotmetre i van demanar la pau.",
"Els samnites."
]
}
|
mitologia
|
Belzebú o Beelzebub (més adequadament Ba‘al Zevûv o Ba‘al Zəvûv, en hebreu בעל זבוב, amb moltes variants) era el nom que els monoteistes hebreus donaven a la deïtat filistea Baal adorada en èpoques bíbliques a la ciutat d'Ekron, la qual posteriorment seria assimilada a la tradició cristiana.
El nom del qual s'ha fet derivar Belzebú en la tradició juedeo-cristiana és Ba‘al Zevûv, que significa literalment "El Senyor de les Mosques"; aquest nom hauria estat usat pels hebreus com una manera de burla envers els adoradors de Baal, basant-se en el fet que en els temples de Baal la carn dels sacrificis es deixava podrir, per la qual cosa aquells llocs estaven infestats de mosques. Però el nom podria derivar també de Ba‘al tsebal, literalment "El Senyor de la Gran Morada", la qual s'hauria assimilat a l'infern.
En un sentit o un altre la burla canviava amb un gir de pronúncia l'atribució que els creients donaven a la deïtat: Baal Sebaoth, en hebreu "El Senyor dels Exèrcits".
En la seva representació al·legòrica l'aparença de Belzebú és de vegades colossal; té el rostre inflat, coronat amb una cinta de foc, cornut, negre i amenaçador, pelut i amb ales de ratapinyada.
En la literatura cristiana es va usar per a designar un dimoni, d'acord amb el costum de representar deïtats alienes en forma maligna. Segons l'autor, és un altre nom de Satanàs, o un dimoni menor.
L'escriptor anglès i Premi Nobel de literatura William Golding va escriure una extraordinària novel·la al·legòrica de la condició de l'home: obligat a construir un ordre, caigut en la confusió, la temptació i el mal, i rescatat en el final dels temps per Déu: Senyor de les mosques, el nom de Belzebú, que en la novel·la és representat plàsticament pel cap d'un porc salvatge, clavat en una pica en una clariana d'un bosc, i cortejat per milers de mosques que revolegen al seu voltant mentre es va podrint. Al relat bíblic, el dimoni assumeix diversos noms que corresponen a diferents manifestacions de la seva maldat i de les temptacions de pecat que ens ofereix de manera incessant. En la tradició judeocristiana hi ha des del dimoni dels diners, Mammó, fins al que produeix olors fètides, Belial. Amb freqüència és denominat Satanàs, i també Llucifer, i tants altres noms i especialitzacions en el mal com va crear, amb fins didàctics, la imaginació dels predicadors. Aquest semidéu rarament vagava per la Terra; sempre es va mantenir distant. Es diu que al seu temple violava nenes que eren portades per esclaus.
|
[
"Què fou Belzebú?",
"En quin moment se li va retre culte?",
"I més tard?",
"D’on prové aquest nom?",
"I què és el que vol dir?",
"I per quin motiu van triar aquesta denominació?",
"Quin altre origen és possible que tingués?",
"De totes maneres, de quina forma anomenaven els adeptes el déu?",
"Com és la imatge que li és atribuïda a la deïtat?",
"Qui el representa d’una forma diferent?",
"I com?",
"A quin altre ésser podria estar representant?",
"Qui va incloure la figura de la divinitat en la seva obra?",
"I de quina manera hi indica que és la seva forma física?",
"Es tracta d'una ànima bondadosa?",
"I era comú veure'l per un lloc terrenal?"
] |
{
"answer_end": [
178,
207,
291,
380,
434,
681,
774,
943,
1175,
1239,
1239,
1373,
1675,
1750,
1992,
2389
],
"answer_start": [
0,
155,
229,
293,
369,
436,
683,
815,
982,
1177,
1177,
1312,
1375,
1635,
1882,
2346
],
"input_text": [
"El nom que els monoteistes hebreus donaven a la deïtat filistea Baal.",
"En èpoques bíbliques.",
"A la tradició cristiana.",
"De Ba‘al Zevûv.",
"El Senyor de les Mosques.",
"Perquè hauria estat com una manera de burla envers els adoradors de Baal, basant-se en el fet que en els temples de Baal la carn dels sacrificis es deixava podrir, per la qual cosa aquells llocs estaven infestats de mosques.",
"Ba‘al tsebal, que és literalment El Senyor de la Gran Morada.",
"Baal Sebaoth.",
"De vegades colossal, amb el rostre inflat, coronat amb una cinta de foc, cornut, negre i amenaçador, pelut i amb ales de ratapinyada.",
"La literatura cristiana.",
"Com un dimoni.",
"A Satanàs o un dimoni menor.",
"L'escriptor anglès i Premi Nobel de literatura William Golding.",
"Amb el cap d'un porc salvatge.",
"No.",
"No."
]
}
|
mitologia
|
Amasra (del grec Amastris Ἄμαστρις, gen. Ἀμάστριδος) és una petita ciutat portuària de la mar Negra situada a la província de Bartın, Turquia. La ciutat és actualment molt apreciada per les seves platges i el seu entorn natural, que ha fet del turisme una de les activitats més importants per als seus habitants. L'alcalde n'és Emin Timur (CHP).
Amastris era una antiga ciutat de Paflagònia, a la riba del riu Amastris. Segons Estrabó, ocupava una península, i a cada costat de l'istme hi havia un port.
Inicialment la ciutat s'anomenava Sesamos (Σήσαμος), i amb aquest nom la menciona Homer al "Catàleg dels troians" a la Ilíada, on diu que Pilemenes va guiar un contingent amb tropes d'aquesta ciutat i d'altres del seu regne a la guerra de Troia per ajudar el rei Príam.
Va rebre el seu nom de la neboda del rei persa Darios III, Amastris d'Heracleia, casada amb el tirà Dionís d'Heraclea, i després, en enviduar, casada amb Lisímac de Tràcia. Estrabó diu que l'any 300 aC quan Amastris d'Heracleia es va separar de Lisímac, va unir en un sinecisme les ciutats de Sesamos, Citoros, Cromna i Teion per fundar la ciutat d'Amastris, encara que Teion se'n va separar poc després. Les altres ciutats es van mantenir juntes, i Sesamos n'era l'acròpoli, i sembla que el nom de la ciutat que hi havia a la península havia estat Sesamos. Pomponi Mela parla de Sesamos i Cromna com a ciutats de Paflagònia i en canvi no menciona Amastris.
Lucul·le la va ocupar durant les Guerres Mitridàtiques. Quan Plini el Jove era governador de Bitínia va fer una descripció d'Amastris en una carta a l'emperador Trajà. Diu que era una bonica ciutat amb un espai obert molt llarg vora d'un corrent d'aigua que s'anomenava riu, però que era brut i pudent. Plini va obtenir permís de l'emperador per cobrir aquest clavegueram. Una moneda del temps d'aquest emperador anomena "Metròpolis" a la ciutat. Va existir fins al segle VII.
|
[
"Què és Amasra?",
"A on es localitza?",
"Per què és famosa avui dia?",
"I com s'hi guanyen la vida els ciutadans?",
"En temps antics, a quina regió pertanyia?",
"Quina va ser la seva denominació en un primer moment?",
"I a on apareix nomenada d'aquesta manera?",
"I què se n'explica?",
"L’àlies actual, d’on prové?",
"Qui explica la creació d’aquesta vila?",
"I com va ser?",
"Quina personalitat de l’època va obviar la ciutat que ens escau en els seus documents?",
"I qui sí que en va fer una caracterització en un escrit que va enviar?",
"Què hi deia sobre la metròpoli?",
"I què és el que va aconseguir amb la missiva?"
] |
{
"answer_end": [
99,
141,
227,
311,
390,
545,
629,
772,
853,
1131,
1131,
1430,
1598,
1733,
1803
],
"answer_start": [
0,
56,
143,
233,
346,
504,
504,
559,
774,
947,
947,
1332,
1488,
1600,
1735
],
"input_text": [
"Una petita ciutat portuària de la mar Negra.",
"A la província de Bartın, Turquia.",
"Per les seves platges i el seu entorn natural.",
"Amb el turisme.",
"A Paflagònia.",
"Sesamos.",
"Al Catàleg dels troians a la Ilíada.",
"Que Pilemenes va guiar un contingent amb tropes d'aquesta ciutat i d'altres del seu regne a la guerra de Troia per ajudar el rei Príam.",
"De la neboda del rei persa Darios III, Amastris d'Heracleia.",
"Estrabó.",
"Quan Amastris d'Heracleia es va separar de Lisímac, ja que va unir en un sinecisme les ciutats de Sesamos, Citoros, Cromna i Teion i va fundar la ciutat.",
"Pomponi Mela.",
"Plini el Jove.",
"Que era una bonica ciutat amb un espai obert molt llarg vora d'un corrent d'aigua que s'anomenava riu, però que era brut i pudent.",
"Permís de l'emperador per cobrir aquell clavegueram."
]
}
|
vilaweb
|
El cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Corea del Nord, el general Pak Jong Chon, ha informat que els dos recents assajos efectuats en el Centre de Llançament de Coets de Sohae, l'últim d'ells avui, estan relacionats amb un sistema defensiu destinat a ‘contenir l'amenaça nuclear' dels Estats Units. ‘Les valuoses dades i l'experiència que hem obtingut en aquesta investigació defensiva s'aplicaran al desenvolupament d'una altra arma estratègica per a contenir i reprimir, amb fermesa i fiabilitat les amenaces nuclears nord-americanes', ha declarat en comentaris recollits per l'agència oficial de notícies nord-coreana, KCNA. Les proves, afegeix el general, estan destinades a consolidar un ‘equilibri de poder' que garanteixi ‘la veritable pau', així com el progrés i el futur de Corea del Nord. ‘A través d'aquesta competència els Estats Units i altres forces hostils haurien d'abstenir-se a l'hora de dur a terme alguna acció provocadora abans de finals d'any', ha afegit el general abans de reiterar que les Forces Armades del país estan llestes per executar qualsevol decisió que el líder suprem de Corea del Nord, Kim Jong-un, adopti sobre aquesta qüestió. La prova ha tingut lloc a Sohae, el desmantellament de la qual van acordar el 12 de juny del 2018 Kim, i el president nord-americà, Donald Trump. De fet, imatges captades posteriorment pel ‘think tank' nord-americà 38 North van mostrar que les autoritats nord-coreanes haurien començat a desmantellar part d'aquestes instal·lacions. L'assaig d'avui té lloc després d'un altre dut a terme la setmana passada en el mateix lloc amb la intenció de, segons que van informar les autoritats nord-coreanes poc després, ‘enfortir la posició estratègica del país'. En aquest cas, experts en míssils consultats per l'agència de notícies Reuters han apuntar que era un assaig ‘en estàtic' d'un motor de coet -combustible sòlid o líquid-. D'haver-se tractat del llançament d'un míssil, els seus veïns Corea del Sud o el Japó ho haurien detectat amb rapidesa. Aquest propulsor podria ser emprat en la primera fase del llançament d'un míssil intercontinental, segons alguns observadors consultats per l'agència oficial de notícies sud-coreana Yonhap. Altres experts van considerar que podria tractar-se d'un propulsor líquid per al llançament de satèl·lits.
|
[
"Quin càrrec ocupa Pak Jong Chon?",
"I què ha declarat?",
"Què expressa que han aconseguit amb la recerca que han fet?",
"I això per a què els serà útil?",
"A on ha dit aquestes paraules?",
"Per a què són les provatures segons ell?",
"I què més?",
"A conseqüència d'aquestes accions, de quina manera considera que respondran altres nacions adversàries?",
"En fer al·lusió a l'exèrcit nord-coreà, què ha expressat?",
"Tornant a l'acció que han dut a terme en aquesta jornada, a on s'ha fet?",
"I què és el que han aclarit des de fonts estatunidenques?",
"Quan havia estat l'anterior testatge d'aquest tipus?",
"Amb quin propòsit?",
"Es va tractar de la projecció d'un projectil?",
"Per tant, què va ser?"
] |
{
"answer_end": [
80,
298,
386,
536,
627,
748,
798,
988,
1164,
1197,
1497,
1572,
1719,
1889,
2307
],
"answer_start": [
0,
67,
301,
305,
539,
629,
750,
800,
978,
1166,
1166,
1501,
1501,
1721,
1816
],
"input_text": [
"És el cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Corea del Nord.",
"Que els dos recents assajos efectuats en el Centre de Llançament de Coets de Sohae estan relacionats amb un sistema defensiu destinat a contenir l'amenaça nuclear dels Estats Units.",
"Valuoses dades i experiència.",
"Per al desenvolupament d'una altra arma estratègica per a contenir i reprimir, amb fermesa i fiabilitat les amenaces nuclears nord-americanes.",
"A l'agència oficial de notícies nord-coreana, KCNA.",
"Per a consolidar un equilibri de poder que garanteixi la veritable pau.",
"El progrés i el futur de Corea del Nord.",
"Abstenint-se a l'hora de dur a terme alguna acció provocadora abans de finals d'any.",
"Que està llest per executar qualsevol decisió que el líder suprem de Corea del Nord, Kim Jong-un, adopti sobre aquesta qüestió.",
"A Sohae.",
"Que les autoritats nord-coreanes haurien començat a desmantellar part de les instal·lacions de Sohae.",
"La setmana passada.",
"Enfortir la posició estratègica del país.",
"No.",
"Un assaig en estàtic d'un motor de coet, amb combustible sòlid o líquid, D'haver-se tractat del llançament d'un míssil, o un propulsor líquid per al llançament de satèl·lits."
]
}
|
vilaweb
|
La Sala Penal del Tribunal Suprem ha rebutjat investigar el líder de Ciutadans, Albert Rivera, per incitació a l'odi per penjar al seu Twitter una notícia de El Mundo on s'assenyalaven nou mestres de l'escola de Sant Andreu de la Barca i els titllava de ‘mestres separatistes'. La notícia es titulava ‘Els 9 mestres de la infàmia'. La querella -presentada per Josep Asensio- considerava que l'actuació de Rivera constituïa un delicte d'odi. La sala ordena arxivar les actuacions –tal com també li sol·licitava la Fiscalia- perquè considera que les expressions de Rivera estan emparades en la llibertat d'expressió. La sala considera que enllaçar al seu Twitter la notícia de El Mundo no és delicte i suposa una ‘simple manifestació' del dret fonamental a la llibertat d'expressió. A més, reconeix que el comentari el fa un diputat i en referència a un assumpte ‘d'importància i actualitat'. ‘El contingut de les frases no revela cap contingut agressiu ni es constata odi', recull la interlocutòria. Els magistrats remarquen que les referències que feia Rivera eren ‘molt genèriques' i no encaixen amb els supòsits del delicte d'odi. El Suprem també va rebutjar a l'abril una querella presentada també per Josep Asensio com a membre de la Coordinadora d'AdvoCATs per Catalunya, que demanava investigar per prevaricació la magistrada Carmen Lamela per haver assumit causa contra el procés. La querella s'havia presentat al Suprem perquè, en condició de diputat al Congrés, Rivera està aforat.
|
[
"Qui és Albert Rivera?",
"I des d'on s'han oposat a què es porti a terme una cerca sobre ell?",
"Per quin motiu hauria estat?",
"Què és el que havia fet?",
"Com era l'encapçalament de la nota?",
"I qui havia denunciat a Rivera?",
"Per quin motiu?",
"Tot i això, per què s'ha decidit desistir-la?",
"Com justifiquen la seva decisió?",
"Què més indiquen sobre aquesta polèmica?",
"Des de l'òrgan de la jurisprudència, què opinen sobre les paraules que va usar el polític en fer referència a la crònica?",
"Sobre què incideixen per demostrar-ho?",
"Des d'aquesta mateixa institució, què més havien declinat anteriorment?",
"A qui demanava escodrinyar?",
"I com és que era des d'aquesta dependència que es van fer càrrec de la causa contra el president de la formació taronja?"
] |
{
"answer_end": [
93,
93,
116,
276,
330,
373,
439,
613,
779,
889,
997,
1131,
1275,
1345,
1489
],
"answer_start": [
57,
0,
46,
117,
278,
332,
332,
441,
615,
781,
891,
999,
1133,
1171,
1388
],
"input_text": [
"El líder de Ciutadans.",
"Des de la Sala Penal del Tribunal Suprem.",
"Per incitació a l'odi.",
"Penjar al seu Twitter una notícia de El Mundo on s'assenyalaven nou mestres de l'escola de Sant Andreu de la Barca i els titllava de mestres separatistes.",
"Els 9 mestres de la infàmia.",
"Josep Asensio.",
"Perquè considerava que l'actuació de Rivera constituïa un delicte d'odi.",
"Perquè la sala considera que les expressions de Rivera estan emparades en la llibertat d'expressió.",
"Exposant que consideren que enllaçar al seu Twitter la notícia de El Mundo no és delicte i suposa una simple manifestació del dret fonamental a la llibertat d'expressió.",
"Que el comentari el fa un diputat i que es tracta d'un assumpte d'importància i actualitat.",
"Que el contingut de les frases no revela cap contingut agressiu ni es constata odi.",
"En què les referències que feia Rivera eren molt genèriques i no encaixen amb els supòsits del delicte d'odi.",
"Una querella presentada també per Josep Asensio com a membre de la Coordinadora d'AdvoCATs per Catalunya.",
"A la magistrada Carmen Lamela.",
"Perquè en condició de diputat al Congrés, Rivera hi està aforat."
]
}
|
mitologia
|
Perpètua de Gaià és una figura llegendària, originada segurament per explicar l'advocació de l'Església de Santa Perpètua de Gaià i donant lloc a una duplicació de personalitat hagiogràfica. En aquest cas, però, es tracta d'una llegenda totalment fantasiosa, sense cap fonament històric i amb trets típics del folklore. Segons Joan Amades, la santa era venerada el 12 de setembre, però no figura en cap santoral ni martirologi.
Perpètua va néixer al castell de Gaià, que en prengué el nom, i era filla del senyor del castell. De gran bellesa, va atreure molts pretendents, però ella es volia consagrar a la vida religiosa i els refusà. Un d'ells, molt ric i arribat d'un país llunyà, quedà fascinat per la seva virtut i, malgrat el refús, es quedà a viure prop d'ella, per imitar-la en la seva vida cristiana.
Quan Perpètua quedà òrfena va repartir el seu patrimoni entre els pobres. El cavaller va fer el mateix i donà la seva fortuna als necessitats. El cavaller tornà a la seva terra per vendre les seves terres i, en tornar, trobà que Perpètua havia ingressat al monestir de Vallbona de les Monges. Quan el cavaller va donar en caritat tot el que tenia se li va aparèixer el diable i li va prometre que li donaria tot l'or que volgués si passats set anys li lliurava la seva ànima. El cavaller va pactar amb el diable, ja que preferia tenir quelcom per repartir entre els desfavorits i ajudar-los.
Quan estava a punt d'acabar-se el termini donat pel dimoni, el cavaller va anar a veure Perpètua al monestir de Vallbona i li explicà el cas. Ella se'n va compadir i l'acompanyà, i quan el diable arribà per endur-se l'ànima del cavaller ella li mostrà la creu i el diable marxà esporugit i amb les mans buides.
El cavaller es feu monjo al monestir de Poblet i la monja visqué a Vallbona i morí en llaor de santedat, essent-hi venerada a la seva mort. El castell prengué llavors el nom actual.
|
[
"Qui va ser Perpètua de Gaià?",
"Per quin motiu va sorgir?",
"I va existir?",
"Quan se celebrava la seva festivitat?",
"Qui ho indica?",
"A què va donar nom ella?",
"Com era físicament?",
"Es va casar mai?",
"Tot i això, qui va mudar-se allà on habitava la dona a causa dels seus encants?",
"Què va decidir ella en morir els seus pares?",
"L'home, decidit a imitar-la, què va fer?",
"En regressar, de què s’adonà?",
"I què li va passar llavors al batallant?",
"En assabentar-se la monja del que havia fet, com va respondre?",
"Finalment, en què es va convertir ell?"
] |
{
"answer_end": [
42,
129,
257,
379,
379,
488,
541,
634,
767,
882,
1014,
1101,
1321,
1711,
1737
],
"answer_start": [
0,
0,
212,
340,
320,
428,
526,
543,
543,
810,
884,
1018,
1103,
1402,
1713
],
"input_text": [
"Una figura llegendària.",
"Per explicar l'advocació de l'Església de Santa Perpètua de Gaià.",
"No.",
"El 12 de setembre.",
"Joan Amades.",
"Al castell de Gaià.",
"De gran bellesa.",
"No.",
"Un dels seus pretendents.",
"Repartir el seu patrimoni entre els pobres.",
"Va donar la seva fortuna als necessitats i tornà a la seva terra per vendre les seves terres.",
"Que Perpètua havia ingressat al monestir de Vallbona de les Monges.",
"Que se li va aparèixer el diable i li va prometre que li donaria tot l'or que volgués si passats set anys li lliurava la seva ànima, i ell ho va pactar.",
"Se'n va compadir i l'acompanyà, i quan el diable arribà per endur-se l'ànima del cavaller ella li mostrà la creu i el diable marxà esporugit i amb les mans buides.",
"En monjo."
]
}
|
vilaweb
|
Jordi Sànchez ha tancat una llista per a la direcció de la Crida Nacional per la República que marca distàncies amb el PDECat i incorpora els pesos pesants de JxCat, independents i el batlle de Montblanc, Pep Andreu, d'ERC. Com a futur president de la Crida, Sànchez forma un tàndem electoral amb Toni Morral a la secretaria general, i ha confegit una direcció de dinou membres amb el propòsit de representar els diversos sectors que conviuen dins l'organització, que es constitueix dissabte. Hi ha la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, que alhora apunta com a número dos la llista de Joaquim Forn per Barcelona a les municipals. També la diputada de JxCat Gemma Geis, que ha tingut un paper molt actiu en el procés fundacional i en la definició de les bases organitzatives de la Crida, i Ferran Mascarell, una altra de les veus visibles del procés de constitució. Els membres del PDECat són pocs i significativament triats: Albert Batet, portaveu de JxCat al parlament i dirigent molt pròxim a Carles Puigdemont; Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat i home fort de Josep Rull; i Miquel Àngel Escobar, ex-delegat de la Generalitat a Barcelona i dirigent molt afí a Jordi Turull. També hi ha Montserrat Morante, l'únic membre de l'actual direcció executiva del PDECat. En espera que el PDECat decideixi el seu encaix amb el moviment de Carles Puigdemont i Sànchez, el president del partit, David Bonvehí, va advertir que si cap membre del PDECat formava part del govern de la Crida seria ‘a títol individual'. En aquesta candidatura, hi ha també la consellera de Cultura, Laura Borràs, del seu nucli més pròxim al president de la Generalitat, Quim Torra. A més de Morral, que és un dirigent de la màxima confiança de Sànchez, l'ex-president de l'ANC també hi ha inclòs Assumpció Castellví, que va ser al secretariat de l'entitat sobiranista. També van formar part de l'ANC i ara integren la candidatura Jordi Pairó, Marcel Padrós i Irene Negre, alhora ex-militant d'ERC. Completen la llista l'ex-diputada d'ERC Àngels Cabasés, l'ex-consellera socialista Marina Geli, l'experta en relacions internacionals Maria do Carmo Marques-Pinto i l'enginyer Josep Ferrer, a més d'un seguit d'independents, com ara l'advocat Joaquim Jubert i la periodista Pilar Calvo. Una segona llista Al congrés de dissabte, però, els fundadors hauran de votar dues llistes. Tal com ha avançat VilaWeb, se n'ha presentada una altra formada pel jurista Héctor López Bofill, candidat de Junts per Altafulla a les municipals; l'historiador Xavier Díez; la directora general de Protecció Civil de la Generalitat, Isabel Ferrer; l'escriptor Oriol Izquierdo; l'històric dirigent ecologista Santi Vilanova; el politòleg Joan Ramon Colomines i Companys; Rosario Palomino, membre l'Associació Catalans d'Arreu; i el periodista Gerard Sesé, ex-militant d'ERC, entre més. Tot i que inicialment no volien disputar la presidència ni la secretaria general a Sànchez i Morral, finalment han presentat dos candidats als màxims càrrecs de l'organització perquè ho requeria el reglament del congrés. D'aquesta manera, l'advocat i economista Jordi Ferrés opta a la presidència i, l'escriptor Oriol Izquierdo, a la secretaria general. Els fundadors de la Crida votaran en dues urnes: d'una banda, el president i el secretari general, que es trien en bloc; i, d'una altra, els dinou membres de la direcció. En aquest últim cas, guanyaran els dinou més votats, encara que provinguin de candidatures diferents.
|
[
"Què ha fet Jordi Sànchez?",
"Quina és la intenció?",
"Quin càrrec ostentarà ell?",
"I amb qui ha creat una aliança política?",
"I quantes persones ha designat per conformar l'administració de l'organisme?",
"Qui hi ha entre aquestes?",
"Quina és l'altra formació política que hi té representació?",
"Com s'anomenen els militants d'aquesta que formen part del grup de Sànchez?",
"Qui és el cap d'aquest partit?",
"I què va dir sobre els seus afiliats pel que fa a aquest llistat?",
"Quines altres personalitats s'hi han adherit?",
"Serà aquest, no obstant això, l'únic equip que es presentarà a l'assemblea del cap de setmana que ve?",
"Qui conforma l'altre?",
"Encara que no pretenien disputar el poder de Sànchez, per quin motiu han hagut d'accedir a aquestes votacions també?",
"Per tant, quins càrrecs s'hauran d'escollir en aquests comicis?"
] |
{
"answer_end": [
90,
125,
266,
332,
377,
813,
904,
1234,
1427,
1532,
2279,
2371,
2857,
3078,
3382
],
"answer_start": [
0,
24,
224,
259,
336,
493,
873,
873,
1293,
1389,
1534,
2281,
2401,
2859,
3213
],
"input_text": [
"Ha tancat una llista per a la direcció de la Crida Nacional per la República.",
"Marcar distàncies amb el PDECat.",
"El de president.",
"Amb Toni Morral.",
"Dinou.",
"La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, la diputada de JxCat Gemma Geis, i Ferran Mascarell.",
"PDECat.",
"Albert Batet, Damià Calvet, Miquel Àngel Escobar, i Montserrat Morante.",
"David Bonvehí.",
"Que si cap membre del PDECat formava part del govern de la Crida seria a títol individual.",
"Laura Borràs, Morral, Assumpció Castellví, Jordi Pairó, Marcel Padrós, Irene Negre, Àngels Cabasés, Marina Geli, Maria do Carmo Marques-Pinto, Josep Ferrer, i un seguit d'independents, com ara Joaquim Jubert i Pilar Calvo.",
"No.",
"El jurista Héctor López Bofill, l'historiador Xavier Díez, la directora general de Protecció Civil de la Generalitat, Isabel Ferrer, l'escriptor Oriol Izquierdo, l'històric dirigent ecologista Santi Vilanova, el politòleg Joan Ramon Colomines i Companys, Rosario Palomino, membre l'Associació Catalans d'Arreu, i el periodista Gerard Sesé, ex-militant d'ERC, entre més.",
"Perquè ho requeria el reglament del congrés.",
"El president i el secretari general i els membres de la direcció."
]
}
|
bios
|
Sílvia Soler i Guasch (Figueres, 5 d'octubre de 1961) és una periodista i escriptora catalana.
El 1985 es va llicenciar en Ciències de la informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Exercí la seva primera feina a Ràdio Ciutat, de Badalona, on viu. Al llarg de la seva trajectòria laboral ha fet de redactora de programes de ràdio i de col·laboradora en diferents mitjans de comunicació com Catalunya Ràdio, entre els anys 1987-2003, Televisió de Catalunya i el diari Ara. Va ser guionista d'El matí de Josep Cuní de Catalunya Ràdio. Entre els programes en què ha treballat hi ha Diccionari dalinià, per commemorar l'Any Dalí; Estimada Rodoreda, Les Hores d'en Pla o Els Matins de TV3.
Ha compaginat l'acivitat periodística amb lla creació literària i la seva obra novel·lística s'ha traduït a múltiples idiomes: anglès, castellà, italià, francès i portuguès.
L'any 1984 va rebre el premi de narració Recull Francesc Puig i Llensa de Blanes, per l'obra Semblava de vidre. El 2003 obtingué el Premi andorrà Fiter i Rossell per l'obra Mira'm als ulls. Amb l'obra Petons de diumenge guanyà el 41è Premi Prudenci Bertrana de Novel·la l'any 2008.
És germana de Blanca i Toni Soler i Guasch i filla de la poeta Carme Guasch.
|
[
"Quan va néixer Sílvia Soler i Guasch?",
"A què es dedica?",
"Quina carrera va estudiar?",
"A on?",
"En quin lloc començà la seva carrera professional?",
"Durant els seus anys en actiu, quines altres tasques va desenvolupar?",
"Com quins?",
"I com s'anomenen les emissions en què va participar?",
"A quin altre vessant va dedicar-se professionalment?",
"I a quines llengües han estat traduïts els seus escrits?",
"Quin va ser el primer guardó que va obtenir?",
"Gràcies a quin relat?",
"I quins altres dos reconeixements li van estar atorgats?",
"Per quines publicacions?",
"Pel que fa a l'àmbit familiar, qui és la seva mare?"
] |
{
"answer_end": [
53,
84,
148,
187,
245,
392,
477,
690,
755,
864,
946,
976,
1135,
1135,
1223
],
"answer_start": [
0,
54,
103,
103,
189,
255,
342,
540,
692,
758,
866,
877,
978,
986,
1193
],
"input_text": [
"El 5 d'octubre de 1961.",
"Al periodisme i l'escriptura.",
"Ciències de la informació.",
"A la Universitat Autònoma de Barcelona.",
"A Ràdio Ciutat, de Badalona.",
"Redacció de programes de ràdio i ha col·laborat en diferents mitjans de comunicació.",
"Catalunya Ràdio, Televisió de Catalunya i el diari Ara.",
"Diccionari dalinià, Estimada Rodoreda, Les Hores d'en Pla i Els Matins de TV3.",
"A lla creació literària.",
"A anglès, castellà, italià, francès i portuguès.",
"El premi de narració Recull Francesc Puig i Llensa de Blanes.",
"Semblava de vidre.",
"El Premi andorrà Fiter i Rossell i el 41è Premi Prudenci Bertrana de Novel·la.",
"Mira'm als ulls i Petons de diumenge.",
"La poeta Carme Guasch."
]
}
|
bios
|
Adela Piera Escofet (Barcelona, 3 d'abril de 1910 - Barcelona, 7 de desembre de 2008) va ser una gimnasta i pionera de l'esport femení a Catalunya.
L'Adela Piera va entrar en contacte amb l'activitat física a través del gimnàs Garcia Alsina, un dels primers gimnasos de Barcelona que oferiren activitats per a noies, propietat de la família Garcia Alsina. Practicà des de ben aviat la gimnàstica, la natació, el rem, l'excursionisme i l'esquí, aquest darrer esport com a sòcia del Centre Excursionista de Catalunya. També impartí classes de gimnàstica al Garcia Alsina i a diverses escoles de Barcelona fins que es jubilà a la dècada de 1970. En un principi no pertanyia a cap club i sempre anava amb una colla d'amigues del gimnàs. L'any 1945 es casà amb Eliodor Orfila, vidu de Josefina García i Alsina, amb què Adela habia mantingut una gran amistat. Aleshores es va fer sòcia del Centre Excursionista de Catalunya, i començà a practicar també l'esquí. Després de la Guerra Civil Espanyola es posà a treballar al gimnàs García Alsina i a través del mateix gimnàs contactà amb diverses escoles per a donar classes de gimnàstica per a nenes; entre d'altres escoles, va treballar a les Carmelites de Gràcia, a les Dames Negres, Teresianes de Ganduixer, i al col·legi Estela. Va ser una de les primeres mestres professionals de la gimnàstica escolar a Catalunya. Va continuar fent classes fins que es va jubilar amb 70 anys.
El 2008 l'Institut Barcelona Esports li va lliurar el premi Dona i Esport Mireia Tapiador 2007. Aquest premi va ser un reconeixement a la seva persona, i amb ella a tota una generació de dones que es van dedicar a desenvolupar una professió aleshores poc valorada i en permanent equilibri entre la moral repressiva del moment i l'ideal d'obrir finestres i camins per formar dones lliures i actives. L'Adela se'n va sortir sempre d'una manera airosa gràcies a la seva capacitat de comprensió i al coneixement que tenia de les necessitats físiques de les alumnes. El premi recompensa la seva dedicació pedagògica.
|
[
"A on va morir Adela Piera?",
"A què es va dedicar?",
"I com va introduir-se en aquest món?",
"A qui pertanyia aquest espai?",
"Quina mena d'esports va començar a desenvolupar des de la infantesa?",
"Quina altra professió va desenvolupar?",
"Amb qui va contreure matrimoni?",
"A continuació, a què es va afiliar?",
"I en quin altre esport es va estrenar?",
"Què va fer ella en acabar el conflicte bèl·lic a Espanya?",
"Gràcies a això, en quins col·legis impartí també lliçons?",
"Quan va deixar la feina com a instructora?",
"Quin guardó va rebre?",
"Per quin motiu li van donar?",
"Per què és que va destacar i va poder obrir-se camí en aquest àmbit?"
] |
{
"answer_end": [
85,
105,
240,
354,
442,
621,
770,
917,
954,
1036,
1273,
1422,
1518,
1574,
1984
],
"answer_start": [
0,
86,
148,
217,
356,
516,
744,
854,
919,
956,
1037,
1362,
1424,
1520,
1823
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"A la gimnàstica.",
"A través del gimnàs Garcia Alsina.",
"A la família Garcia Alsina.",
"La gimnàstica, la natació, el rem, l'excursionisme i l'esquí.",
"La d'ensenyant de gimnàstica.",
"Amb Eliodor Orfila.",
"Al Centre Excursionista de Catalunya.",
"En esquí.",
"Es posà a treballar al gimnàs García Alsina.",
"A les Carmelites de Gràcia, les Dames Negres, Teresianes de Ganduixer, i al col·legi Estela.",
"Quan es va jubilar amb 70 anys.",
"El premi Dona i Esport Mireia Tapiador 2007.",
"Com un reconeixement a la seva persona.",
"Per la seva capacitat de comprensió i el coneixement que tenia de les necessitats físiques de les alumnes."
]
}
|
bios
|
Dolo Beltrán (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 10 de setembre de 1974) és una actriu, lletrista i cantant catalana. Entre el 2000 i el 2013 va ser coneguda com a vocalista del grup Pastora. En la seva faceta de lletrista ha compost cançons per a Ana Torroja i Edurne. També ha aparegut en alguns anuncis d'Evax[cal citació] i, el 2018, en la campanya El català, llengua comuna, de Plataforma per la Llengua.
Tot i que és de Sant Boi, ha viscut molt de temps a Barcelona, on va conèixer la seva parella i pare del seu fill el 2011.
Va començar a fer teatre de petita i als 14 ja va pujar als escenaris per primera vegada. Aquestes són les peces teatrals on ha actuat:
L'any 2000 es va incorporar, de lletrista i cantant, al grup Pastora, que el 1996 havien creat, com a duo de música i arts visuals, els germans Pauet i Caïm Riba, fills del cantautor Pau Riba. Cap al 2013 van fer una aturada i més endavant es van separar perquè en Pauet volia deixar la música i en Caïm volia emprendre un projecte en solitari. Després de la separació, Dolo (sense cognom a partir d'aleshores) va estrenar carrera en solitari el 2017 amb l'àlbum Copilotos, on va incloure una cançó en català.
|
[
"A on va néixer Dolo Beltrán?",
"Quan?",
"Quina és la seva professió?",
"De quin col·lectiu va formar part durant més d'una dècada?",
"Quina era la seva posició en aquest?",
"Quines reconegudes cantants han interpretat les seves creacions?",
"Ha sortit en espais publicitaris?",
"Quins?",
"A quina ciutat ha passat gran part de la seva vida?",
"Ha tingut descendència?",
"En quin moment es va iniciar en les arts dramàtiques?",
"Com s'anomenen els creadors del conjunt musical de què va formar part?",
"I per què aquest es va dissoldre?",
"I a continuació, com a solista, quin nom va adoptar?",
"Quin va ser el primer treball que va publicar en aquesta etapa?"
] |
{
"answer_end": [
76,
76,
111,
194,
194,
272,
320,
412,
475,
527,
571,
834,
1016,
1115,
1145
],
"answer_start": [
0,
0,
77,
122,
168,
196,
274,
274,
440,
477,
537,
726,
866,
1018,
1084
],
"input_text": [
"A Sant Boi de Llobregat.",
"El 10 de setembre de 1974.",
"Actriu, lletrista i cantant.",
"Del grup Pastora.",
"La vocalista.",
"Ana Torroja i Edurne.",
"Sí.",
"En els anuncis d'Evax i en la campanya El català, llengua comuna, de Plataforma per la Llengua.",
"A Barcelona.",
"Sí.",
"De petita.",
"Pauet i Caïm Riba.",
"Perquè en Pauet volia deixar la música i en Caïm volia emprendre un projecte en solitari.",
"Dolo.",
"Copilotos."
]
}
|
mitologia
|
Nèmesi (Nemesis, Νέμεσις) fou, segons la mitologia grega, una divinitat, filla de Nix (o de Zeus i de Temis, o d'Erebe i Oceà, segons altres genealogies), i generalment descrita com la filla de la nit. També rebia el sobrenom d'Adrastea ("La indefugible").
Personificació de la venjança, representava també la justícia divina, l'equilibri, la fortuna i el càstig de les culpes. Era la personificació de la reverència per la llei. Heròdot la descriu com una divinitat fatal que dirigia els afers humans per restaurar-ne l'equilibri.
Fou objecte de culte generalitzat i tenia santuaris en diversos indrets, entre els quals destacava el de Rhamnous, a l'Àtica. També tenia un altar al Capitoli de Roma, on la consideraven sobretot una divinitat guerrera i era invocada pels exèrcits abans de començar la campanya.
Com a divinitat se li atribueix un mite: estimada per Zeus, Nèmesi vol evitar caure en braços del déu, i pren mil formes diferents, per acabar transformant-se en oca. Però Zeus es transforma en cigne i s'uneix amb ella. Nèmesi va pondre un ou, que els pastors van recollir i van donar a Leda. D'aquest ou en van sortir Helena i els Dioscurs.
Nèmesi personifica la "venjança divina", que de vegades castiga el crim, com les Erínies, però la concepció més freqüent és que Nèmesi s'encarrega d'eliminar qualsevol desmesura, com per exemple l'excés de felicitat dels mortals, l'orgull dels reis, i coses semblants. Tot allò que sobresurt de la seva condició, tant per a bé com per a mal, està exposat a les represàlies dels déus perquè pot trastocar l'ordre del món, i posa en perill l'equilibri universal. Per això, Cressus, massa feliç pel seu poder i les seves riqueses, és conduït per Nèmesi a lluitar contra Cir, que l'acaba portant a la ruïna.
Al santuari de Rhamnous Nèmesi hi tenia una estàtua que havia esculpit Fídies d'un bloc de marbre de Paros que havien portat els perses per fer-ne un trofeu quan haguessin conquerit Atenes. Massa segurs de la seva victòria, no van conquerir la ciutat. La Nèmesi de Rhamnous va ser invocat per l'exèrcit d'Atenes a Marató.
|
[
"Qui va ser Nèmesi?",
"De quina altra forma era coneguda?",
"A què feia referència aquesta divinitat?",
"Quina era la seva tasca?",
"Segons qui?",
"Pel que fa als temples on era alabada, quin n'era el principal?",
"A quin altre lloc la tenien representada?",
"I en aquest cas, quina mena de deessa era?",
"Segons la llegenda que sorgeix a partir de la seva figura, en què es va convertir?",
"Per què?",
"Això li va servir d'alguna cosa?",
"I contra què s'explica que lluita ella?",
"A qui va afectar això?",
"I a qui més?"
] |
{
"answer_end": [
71,
236,
428,
530,
530,
645,
698,
750,
976,
976,
1029,
1420,
1755,
2007
],
"answer_start": [
0,
202,
257,
453,
430,
568,
658,
679,
811,
852,
978,
1248,
1624,
1757
],
"input_text": [
"Una divinitat.",
"Com a Adrastea.",
"A la venjança, la justícia divina, l'equilibri, la fortuna, el càstig de les culpes, i la reverència per la llei.",
"Dirigir els afers humans per restaurar-ne l'equilibri.",
"Segons Heròdot.",
"El de Rhamnous.",
"Al Capitoli de Roma.",
"Guerrera.",
"En oca.",
"Per evitar caure en braços de Zeus.",
"No.",
"Contra qualsevol desmesura, com l'excés de felicitat dels mortals, l'orgull dels reis, i coses semblants.",
"A Cressus.",
"Als perses."
]
}
|
vilaweb
|
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat al congrés que no aturarà la venda d'armes a Aràbia Saudita, tal com ha fet Alemanya. Segons Sánchez, és una decisió adoptada per ‘responsabilitat' i en defensa dels interessos dels treballadors de Navantia. Durant la seva compareixença a petició pròpia, ha recordat que aquests són contractes contrets per l'anterior executiu al 2015 i prorrogats els anys 2016 i 2017. ‘Són contractes en vigor que compleixen la normativa aplicable i que no entren en conflicte amb les sancions de la ONU', ha exposat abans de recordar que el seu deure és ‘vetllar per la seguretat jurídica i donar certesa a les obligacions de l'estat'. Sánchez ha fet l'anunci malgrat que ha assegurat que ell ‘comparteix' el ‘rebuig, la consternació i la repulsa' pel ‘terrible assassinat' del periodista Jamal Khaixoggi. Ha defensat la necessitat d'una investigació per esclarir els fets i que ‘caigui tot el pes de la llei sobre els responsables d'aquest crim'. ‘Amb tot, la gravetat no pot impedir que actuem amb responsabilitat', ha dit el president espanyol, que ha afirmat que manté la venda d'armes a Aràbia Saudí ‘defensant els interessos dels espanyols i amb l'obligació de posar la vista a llarg termini'. ‘Cal entendre les prioritats de la gestió pública', ha afirmat abans de recordar que ‘en ocasions aconseguir els ideals porta més temps que el que un desitja'. Per aquest motiu ha apel·lat al consens del congrés per assolir grans acords en política internacional en defensa de ‘l'interès general'. ‘Hi ha una prioritat més immediata, que són els treballadors de Navantia i els seus familiars', ha sentenciat Segons Sánchez, la normativa espanyola de venda d'armes és equiparable als estàndarsds europeus i l'estat actua en aquest terreny ‘seguint altres instruments aplicables' com la posició comuna de la UE, que introdueix criteris estrictes a seguir, el document OSCDE sobre armes petites, i les directrius dels fòrums internacionals de no proliferació.
|
[
"Qui és Pedro Sánchez?",
"I què ha explicat?",
"Com argumenta la seva posició?",
"Quan explica que es va arribar a aquest acord?",
"A través de què?",
"I per què són confiables?",
"Quin fet ha condemnat?",
"Com ho ha expressat?",
"Què creu que s’hauria d’activar pel que fa a aquest fet?",
"I com indica que s’haurien de castigar els culpables?",
"No obstant això, aquest succés modificarà el pla inicial d’enviament d’armament del Govern?",
"Creu que els objectius de l’executiu s’assoliran de forma ràpida?",
"Per tant, què ha demanat?",
"I què és el que té preferència per al seu equip ara mateix?",
"I quines pautes explica que se segueixen en aquest procés armamentístic?"
] |
{
"answer_end": [
47,
120,
267,
429,
395,
562,
851,
851,
919,
993,
1151,
1405,
1458,
1654,
2002
],
"answer_start": [
0,
34,
147,
316,
316,
431,
683,
683,
853,
920,
995,
1299,
1407,
1545,
1655
],
"input_text": [
"El president del govern espanyol.",
"Que no aturarà la venda d'armes a Aràbia Saudita.",
"Indica que és una decisió adoptada per responsabilitat i en defensa dels interessos dels treballadors de Navantia.",
"Al 2015.",
"Contractes.",
"Perquè estan en vigor, compleixen la normativa aplicable i no entren en conflicte amb les sancions de la ONU.",
"L'assassinat del periodista Jamal Khaixoggi.",
"Assegurant que ell comparteix el rebuig, la consternació i la repulsa.",
"Una investigació per esclarir els fets.",
"Amb tot el pes de la llei.",
"No.",
"No.",
"Consens al congrés.",
"Els treballadors de Navantia i els seus familiars.",
"La normativa espanyola de venda d'armes, que és equiparable als estàndarsds europeus, la posició comuna de la UE, el document OSCDE sobre armes petites, i les directrius dels fòrums internacionals de no proliferació."
]
}
|
vilaweb
|
El cap de Podem, Pablo Iglesias, ha fet públiques deu consideracions abans de la reunió del Consell Ciutadà de la seva formació que ha d'abordar la crisi interna a la formació. En un escrit al seu Facebook, Iglesias – que es troba de baixa paternal i només participarà a la cita per telèfon – assegura que Iñigo Errejón ‘no és un traïdor' sinó que ‘ha de ser un aliat de Podem'. ‘La indignació davant la manca de respecte als nostres espais col·lectius és natural i lògica', escriu, ‘però hem d'afrontar la situació amb maduresa i responsabilitat'. Després de dues setmanes de dures crítiques, Iglesias assegura ara que cal ser ‘generosos i responsables'. ‘La nostra feina és ser útils a la ciutadania', i això passa per ‘provar de construir una confluència el més àmplia possible', sosté. El dirigent de Podem creu que ‘Carmena no és el que va ser' però representa ‘el més útil que hi ha per impedir que la dreta reconquereixi el poder municipal a Madrid'. Errejón ja ha avançat que no té intenció d'assistir al conclau per intentar afavorir un acord que eviti l'enfrontament directe entre la seva candidatura i la de Podem als comicis del 26 de maig. El que va ser contrincant d'Iglesias a les primàries va abandonar l'escó el passat 22 de gener fruit de les crítiques que va rebre per haver anunciat que concorreria a les eleccions de la Comunitat de Madrid sota les sigles de Més Madrid, la marca política de la batllessa Manuela Carmena. Iglesias prova de redreçar ara la crisi interna però no s'estalvia les crítiques, assegura que el partit ‘d'Íñigo i de Manuela' és un plantejament erroni”, critica que Errejón actués ‘en secret, per sorpresa i sense comptar amb els espaus col·lectius', i assegura que tot plegat li sembla incompatible amb formar part de Podem i els seus espais col·lectius. Amb tot, considera legítim que ‘hi hagi companys que abandonin la nostra formació' i cal assumir aquest fet ‘amb naturalitat i maduresa'. ‘Carmena no és el que va ser' Als últims punts del seu escrit, Iglesias assegura que ‘ara Podem ha de tenir un debat assossegat i la direcció interina de la nostra organització madrilenya ha de baixar aquest debat als cercles', i ‘també s'ha de parlar amb altres actors de la societat civil i per descomptat amb el partit d'Íñigo i de Manuela'. ‘Carmena no és el que va ser, però representa el més útil que hi ha per impedir que la dreta reconquereixi el poder municipal a Madrid', sosté, i ‘cal saludar i escoltar qualsevol iniciativa que defensi el municipalisme transformador'. ‘Tan de bo Manuela volgués comptar amb nosaltres en aquesta tasca respectant-nos com a partit i projecte col·lectiu', conclou, però ‘hi ha una cosa molt més important que nosaltres mateixos, i és que la dreta no torni a Madrid'. Crisi a Podem: quatre moments clau del divorci entre Errejón i Iglesias
|
[
"Quin càrrec ocupa Pablo Iglesias?",
"I què ha exposat?",
"Com ha fet aquestes declaracions?",
"A quin polític ha defensat?",
"Què ha indicat que entén?",
"Com creu que s’han de comportar enfront d’aquesta crisi en la formació?",
"Quina explica que és la seva tasca com a organització?",
"Per què ha defensat Manuela Carmena?",
"Errejón acudirà a l’assemblea organitzada pel partit d’Iglesias?",
"Quan és que va deixar ell aquesta formació?",
"I ara en quin equip està?",
"Què opina Iglesias sobre aquest grup polític?",
"I sobre la marxa del seu exsoci?",
"Què és el que ha de fer, segons ell, el partit que lidera en aquests moments?",
"Està obert a debatre amb la presidenta de Más Madrid?"
] |
{
"answer_end": [
31,
127,
215,
377,
481,
655,
701,
956,
1020,
1247,
1390,
1596,
1694,
2165,
2645
],
"answer_start": [
0,
17,
177,
293,
379,
594,
657,
790,
958,
1153,
1153,
1443,
1599,
2002,
2520
],
"input_text": [
"És el cap de Podem.",
"Deu consideracions abans de la reunió del Consell Ciutadà de la seva formació.",
"Amb un escrit al seu Facebook.",
"A Iñigo Errejón.",
"La indignació davant la manca de respecte als seus espais col·lectius.",
"Amb generositat i responsabilitat.",
"Ser útils a la ciutadania.",
"Perquè diu que representa el més útil que hi ha per impedir que la dreta reconquereixi el poder municipal a Madrid.",
"No.",
"El passat 22 de gener.",
"En el de Més Madrid.",
"Que és un plantejament erroni.",
"Critica que actués en secret, per sorpresa i sense comptar amb els espaus col·lectius.",
"Ha de tenir un debat assossegat i la direcció interina a Madrid ha de baixar aquest debat als cercles.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Maria Xirau Rumbado (Màlaga, 1898 – Figueres, 1973) fou una fotògrafa catalana, considerada una de les primeres documentades a Figueres. Els seus pares —Matilde Rumbado de Luna, de Màlaga, i de Lluís Xirau Planadevall, de Figueres— s'havien casat a Màlaga, on nasqué Maria i els seus dos germans, Lluís i Pepe. Quan cresqueren, anaren a viure a la ciutat del pare, on conegué el fotògraf Jaume Tort, nascut el 1894 a Tossa de Mar i establert a Figueres des de 1917.
A mitjans de la dècada de 1920, es casà amb Tort i s'incorporà a l'estudi fotogràfic del carrer Monturiol, on treballà fins a l'esclat de la guerra civil espanyola. Les fotografies anaven signades amb el nom comercial de Fotografia Tort, de manera que Xirau mai firmà les seves obres. Quan Tort treballava fora de Figueres, era Xirau qui s'encarregava dels retrats d'estudi. De fet, una fotografia de 1928 captà Maria Xirau amb bata de treball davant del local, que amb els anys anaren ampliant. A més de la dedicació per la fotografia, el matrimoni oferí projeccions de cinema al carrer Ample i al mateix estudi de Figueres, on empraren el sistema de cinema amateur Pathé Baby.
El matrimoni tingué tres filles: Maria (que treballà com a retocadora de fotografia), Matilde (aparelladora, ceramista i interiorista) i Conxa. Arran dels bombardejos de la guerra civil, Xirau es refugià al mas de la Guàrdia, entre Llers i Terrades, des d'on anava a Figueres per treballar a l'estudi. Enmig de la guerra, Tort, que era simpatitzant franquista, va ser enviat a fer trinxeres; i l'estudi i els decorats foren cremats, cosa que impedí la conservació de gran part del seu fons fotogràfic. Un cop finalitzat el conflicte armat, no pogueren refer el negoci i la parella se separà. De gran, Xirau es mudà a Barcelona amb les tres filles fins que retornà a l'Empordà. Morí a Figueres el 1973 després d'uns anys per causa de la malaltia d'Alzheimer.
L'obra de Maria Xirau formà part el 2020 de l'exposició Pintar, crear, viure. Dones artistes a l'Alt Empordà (1830-1939) al Museu de l'Empordà.
|
[
"A on va néixer Maria Xirau?",
"I per què és reconeguda la seva figura?",
"De qui va ser filla?",
"Va residir sempre a la ciutat on va néixer?",
"Qui va ser el seu marit?",
"A què es dedicava ell?",
"I a quin lloc va començar a faenejar aleshores Xirau?",
"Per quin motiu cap de les instantànies de l'artista portaren el seu nom?",
"Quina tasca hi desenvolupava en aquell lloc de vegades?",
"Existeix cap imatge en què ella aparegués?",
"Quina altra activitat oferien els dos?",
"La parella va tenir descendència?",
"A on es refugià la dona en esclatar el conflicte bèl·lic a Espanya?",
"Quan aquest va acabar, què va passar amb els cònjuges?",
"I quan va morir?"
] |
{
"answer_end": [
53,
137,
219,
365,
516,
400,
573,
751,
841,
928,
1045,
1178,
1395,
1737,
1847
],
"answer_start": [
0,
54,
139,
313,
370,
378,
500,
633,
753,
851,
964,
1147,
1291,
1649,
1824
],
"input_text": [
"A Màlaga.",
"Perquè va ser una de les primeres fotògrafes documentades a Figueres.",
"De Matilde Rumbado de Luna i de Lluís Xirau Planadevall.",
"No.",
"Jaume Tort.",
"A la fotografia.",
"A l'estudi fotogràfic del carrer Monturiol.",
"Perquè les fotografies anaven signades amb el nom comercial de Fotografia Tort.",
"Els retrats d'estudi.",
"Sí.",
"Projeccions de cinema.",
"Sí.",
"Al mas de la Guàrdia, entre Llers i Terrades.",
"Que no van poder refer el negoci i es van separar.",
"El 1973."
]
}
|
bios
|
Magdalena Bonet Fàbregues (Palma, 1854 - segle XX) fou una política republicana i artista que s'ha relacionat amb el republicanisme, el feminisme i els moviments obrers.
Magdalena havia nascut al si d'una família de republicans federals, son pare era menestral i sa mare filla de teixidors. Les primeres notícies de Magdalena són de 1870. Només amb 16 anys ja feia mítings i publicava escrits a la premsa republicana. Era una gran lectora i dels seus escrits es dedueix que tenia almenys estudis primaris i probablement havia rebut una educació superior a les al·lotes de la seva època. També es pot suposar que a casa havia rebut valors republicans.
Es pot suposar que era ella la noia que fou expulsada del col·legi del carrer Verí el febrer de 1870 perquè, polemitzant amb la mestra, havia defensat a classe les idees racionalistes. Al llarg del mateix any 1870 publica sis articles al periòdic republicà El Iris del Pueblo, titulats «El desestanc religiós», «Impossibilitat de la monarquia a Espanya», «Desperta Espanya i mira el teu futur»...
La seva fama de ser el martell femení del fanatisme religiós s'emfasitzà a la premsa republicana i travessà la mar. Fou lloada com a exemple de dona lliurepensadora i de lluitadora pel matrimoni civil per diferents periòdics republicans peninsulars. Es mogué entre el republicanisme federal i un socialisme utòpic que preveia l'emancipació de la dona.
L'any 1883 Magdalena era la presidenta de la junta organitzadora del Congrés Feminista de Mallorca, lligat a la Unió Obrera Balear, que tenia com a objectiu millorar el futur de la dona mitjançant la instrucció i cridava a abandonar els prejudicis que negaven l'ús de la tribuna pública a les dones.
La iniciativa de les feministes mallorquines havia aixecat una onada de solidaritat arreu de l'Estat i diverses associacions de dones i homes lliurepensadors prometien l'assistència al Congrés i enviaven col·laboracions periodístiques. Això degué alarmar el conservadorisme confessional mallorquí. La campanya de desprestigi contra les organitzadores del Congrés per part d'influents sectors catòlics obligà a suspendre'l. A partir del 1904, morts el seu marit i son pare, perdem absolutament el rastre de Magdalena i dels seus fills. Segurament es traslladaren a viure fora de Mallorca.
|
[
"Qui va ser Magdalena Bonet?",
"Amb quines accions ha estat associada?",
"Qui eren els seus progenitors?",
"Amb quina edat es té constància que ja s'havia introduït en el món de la política?",
"Quin nivell de formació es creu que havia rebut?",
"De quina escola havia estat acomiadada?",
"Per què?",
"Durant aquest mateix període, en quina publicació col·laborà?",
"Quin era l'encapçalament d'alguns d'aquests escrits?",
"Per què va ser amplament reconeguda?",
"I la seva ideologia, dintre de què s'emmarcava?",
"Quin esdeveniment va crear a la seva illa?",
"Quin era el propòsit d'aquesta assemblea?",
"Per què la van haver de cancel·lar?",
"Quan és que es van deixar de tenir notícies sobre ella i la seva tasca?"
] |
{
"answer_end": [
89,
168,
289,
372,
585,
733,
834,
926,
1044,
1248,
1361,
1498,
1610,
2121,
2215
],
"answer_start": [
0,
90,
238,
291,
442,
651,
691,
836,
865,
1164,
1298,
1402,
1466,
1998,
2123
],
"input_text": [
"Una política republicana i artista.",
"El republicanisme, el feminisme i els moviments obrers.",
"Son pare era un menestral i sa mare filla de teixidors.",
"Amb 16 anys.",
"Estudis primaris i probablement una educació superior a les al·lotes de la seva època.",
"De la del carrer Verí.",
"Perquè polemitzant amb la mestra havia defensat a classe les idees racionalistes.",
"En el periòdic republicà el Iris del Pueblo.",
"El desestanc religiós, Impossibilitat de la monarquia a Espanya, i Desperta Espanya i mira el teu futur.",
"Per ser un exemple de dona lliurepensadora i lluitadora pel matrimoni civil.",
"Entre el republicanisme federal i un socialisme utòpic.",
"El Congrés Feminista de Mallorca.",
"Millorar el futur de la dona mitjançant la instrucció.",
"Es van veure obligades per la campanya de desprestigi contra les organitzadores del Congrés per part d'influents sectors catòlics.",
"El 1904."
]
}
|
books
|
-Per pietat! que són a la casa del Senyor!…
I En Martí, plorant d'alegria, corria carrers enllà abrassant el seu fill i dient-li: -Fill meu!… Fill meu!… ara sí que tindràs pare!… ¡M'has salvat! m'has salvat! fill del cor!
I així arribà a casa de la mare del seu fill, esbufegant i plorós trucà a la porta humil d'aquell piset alt i petit on tot el matí la dona que estimava, havia romàs cargolada per la tristor i sacsejada pel plor. Duia la cabellera estesa i els ulls plens d'ànima; les seves nines eren amarades d'una beutat espiritual corprenedora. Era com una màrtir que sofria en el silenci d'una resignació superba. -Jo no sóc prou per ell! ¡Son pare el mana!- i lluny de tota rancúnia, son cor es retorcia de dolor.
En sentir la porta, va anar per obrir i En Martí quan sentí la remor dels passos que s'atansaven, va cridar ple d'emoció: -Sóc En Martí!- i la dona sentint uns grius de fred, obri de sobte encuriosida. En Martí se li agenollà amb el seu fill i trèmolós d'emoció exclamà: -¡Sóc teu per a sempre! Perdona'm!
I la dona de cor, que havia plorat hores llargues de solitud, tenia els ulls espremuts i com que no tingués llàgrimes per a plorar d'alegria, li donà per riure esbojerradament; i aquella rialla fresca, sonora i triomfal restà per sempre més viva i esponerosa en el cor venturós d'En Martí!
L'ANIMA PUNIDA. (Contalla)
Elsa, la dona encís, ha volgut anar tota sola per la mar. El vent ha inflat les veles com si a la petita nau hi anés un marí coratjós i bregat. Elsa ha casat l'escota, ha servat el timó i ha posat el vaixell proa a vent; s'han obert dos braços d'escuma, i la petita nau, fent cabussons victoriosos s'ha allunyat, i Elsa reia esbojarradament, i rient rient, les veles es feien petites, tan petites, que de terra estant ja no es veien.
|
[
"Què exclamava el Martí?",
"I a qui estrenyia entre els seus braços?",
"A on es va dirigir?",
"Com se sentia?",
"I com era la casa de la muller?",
"Com havia passat ella l’estona?",
"Què semblava que era?",
"I llavors, què va cridar ella amb desesperació?",
"Estava patint?",
"En arribar ell allà, com estava?",
"I què li va dir a la dama quan la va veure?",
"Què li implorava?",
"De quina manera va respondre ella?",
"Pel que fa a la rondalla, a on està Elsa, la protagonista?",
"Ha aconseguit que la barca es posi en marxa?"
] |
{
"answer_end": [
42,
117,
266,
287,
337,
432,
621,
666,
722,
844,
1017,
1028,
1205,
1403,
1658
],
"answer_start": [
1,
46,
222,
229,
238,
341,
553,
624,
668,
764,
926,
926,
1030,
1347,
1491
],
"input_text": [
"Que per pietat, que eren a la casa del Senyor.",
"Al seu fill.",
"A casa de la mare del seu fill.",
"Esbufegat i plorós.",
"Un piset alt i petit.",
"Cargolada per la tristor i sacsejada pel plor.",
"Una màrtir que sofria en el silenci d'una resignació superba.",
"Que no era prou per ell, i que son pare el manava.",
"Sí.",
"Ple d'emoció.",
"Que era seu per a sempre.",
"Que el perdonés.",
"Amb un riure esbojarrat.",
"Al mar.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Akerbeltz o Aker (de la llengua basca: Aker: boc i Beltz: negre) és un esperit en la mitologia popular del poble basc. Viu a l'interior de la terra i té molts esperits menors com a serfs. Al cristianisme, Akerbeltz va ser identificat amb el dimoni que presidia els aquelarres o reunions de les bruixes.
Avui dia, en canvi, es pensa que Akerbeltz era una antiga deïtat que era el protector dels animals. El boc també va ser adorat en altres països europeus i no només en el País Basc. Algunes creences sobre aquesta criatura mitològica han durat fins als nostres dies.
Pierre de Lancre, un inquisidor que va anar a la recerca de suposades bruixes a Lapurdi i a la Baixa Navarra, va escriure un llibre anomenat "Tableu de l'Inostance", allí va escriure un testimoni d'una suposada bruixa en el qual ella assegurava que: "Akerbeltz té la cara d'un home, gran i aterridor ". Una altra bruixa també va dir que la deïtat tenia dues cares: "una al front i l'altra a l'esquena".
En paraules d'altres inquisidors, Akerbeltz era similar a un enorme gos o un bou gran que és malèvol i mentider. Aquest últim cas podria estar relacionat amb el mite de l' Aatxe (una altra criatura de la mitologia basca). Segons els inquisidors, la missa negra la qual estava presidida per Aker, era una paròdia de la missa catòlica durant la qual els devots li oferien ous, pa i diners a la deïtat.
Durant la missa abans esmentada, Aker donava un sermó en el qual incitava a les bruixes i bruixots a la maldat i després s'organitzava una bacanal en què se servia carn humana. Continuava la celebració, Aker i els seus seguidors ballaven a el so d'un txistu (instrument basc semblant a la flauta) i finalment, les bruixes realitzaven els seus encanteris.
Els folkloristes diuen que Akerbeltz era similar a algunes deïtats antigues com Dionís, en termes d'excessos, i Pan, en termes sexuals.
José Miguel de Barandiarán, que va investigar i va recopilar la cultura basca, va dir que Akerbeltz era similar a Mari (un altre esperit de la mitologia basca) perquè tenien algunes característiques en comú.
Hi havia algunes altres creences que diuen que ell era el protector dels animals i de les cases, i tenia poder per curar els animals i era la representació de la fertilitat. Era habitual que la gent de camp al País Basc tinguessin una cabra negra o boc negre en el seu estable per protegir la resta dels animals.
L'origen de la paraula Akelarre (Aker = boc; Larre = prat) prové d'un prat que es troba a l'entrada de les Coves de Zugarramurdi (Navarra).
|
[
"Què és l'Akerbeltz?",
"Segons qui?",
"A on es troba?",
"Quina concepció tenien d'aquesta ànima en la religió cristiana?",
"Actualment, què és considerada?",
"En quins llocs se'l va honrar?",
"Com s'anomena l'explorador que va escriure una obra en què apareixen aquests espectres?",
"Què se'n diu sobre ells?",
"I com el descriuen altres exploradors?",
"Quin ritu es diu que dirigia?",
"Què era?",
"I quins actes s'hi celebraven?",
"Amb quines altres divinitats ha estat comparada la figura d'Aker?",
"Què expliquen sobre ell diferents doctrines?",
"Com s'explica aquest fet?"
] |
{
"answer_end": [
78,
117,
147,
301,
401,
482,
1083,
969,
1082,
1265,
1369,
1724,
1980,
2242,
2381
],
"answer_start": [
0,
65,
119,
188,
303,
403,
568,
734,
971,
1193,
1217,
1371,
1726,
2070,
2244
],
"input_text": [
"Un esperit.",
"Segons la mitologia popular del poble basc.",
"A l'interior de la terra.",
"Era identificat com el dimoni que presidia els aquelarres o reunions de les bruixes.",
"Una antiga deïtat que era la protectora dels animals.",
"Al País Basc i en altres països europeus.",
"Pierre de Lancre.",
"Que l'Akerbelt tenia la cara d'un home, gran i aterridor; i que tenia dues cares, una al front i l'altra a l'esquena.",
"Similar a un enorme gos o un bou gran que és malèvol i mentider.",
"La missa negra.",
"Una paròdia de la missa catòlica durant la qual els devots li oferien ous, pa i diners a la deïtat.",
"Primer Aker donava un sermó en el qual incitava a les bruixes i bruixots a la maldat, se seguia amb una bacanal en què se servia carn humana, continuava amb Aker i els seus seguidors ballant a el so d'un txistu i finalment, les bruixes realitzaven els seus encanteris.",
"Dionís, Pan i Mari.",
"Que era el protector dels animals i de les cases, i que tenia poder per curar els animals i era la representació de la fertilitat.",
"Perquè era habitual que la gent de camp al País Basc tinguessin una cabra negra o boc negre en el seu estable per protegir la resta dels animals."
]
}
|
bios
|
Herminia Benito Durante, coneguda artísticament com a Eva Lyberten (Barcelona, 20 de desembre de 1958) és una actriu catalana, destacada sobretot per les seves interpretacions des de mitjan anys setanta en una trentena de pel·lícules de fort contingut pornogràfic, de les quals sobresurten títols tan significatius com Viciosas al desnudo (1980), La caliente niña Julietta (1981), Los amores impuros de Sybille (1981) o En busca del polvo perdido (1982), entre altres.
Filla d'una família obrera, des de la seva infància, la incipient actriu manifesta una viva inclinació pel món de la faràndula, la qual cosa la porta a participar amb set anys en la posada en escena d'una petita obra de teatre en el col·legi nacional de la Ronda de la Torrasa, on estudia per aquella època. Amb quinze anys, es matricula en una escola d'Art Dramàtic de la capital i, una mica més tard, rep classes de ball i jazz en una acadèmia barcelonina. Poc després, roda fins i tot un anunci publicitari a França, on, segons les seves pròpies manifestacions, arriba amb 300 pessetes de l'època i la idea de recórrer Europa en autoestop.
De retorn a Espanya, coneix Luis Sagnier de Sentmenat, Comte de Múnter, gràcies al qual aconsegueix un petit paper en la pel·lícula Deseo (Alfonso Balcázar, 1976), en la que interpreta a una adolescent (Carmen) que balla de guateque en guateque.
Entre 1975 i 1976, intervé com a actriu secundària en bon part dels films rodats a Barcelona, així com en la sèrie La saga dels Rius, emesa per TVE la temporada de 1976 a 1977, alhora que apareix en portades de revistes com Interviú o Lib.
Després de rodar la seva següent pel·lícula, l'actriu es trasllada a Eivissa, on es dedica especialment a les seves dues grans aficions: la pintura i la poesia. També en aquells dies, contreu matrimoni amb el periodista Luis Cantero.
A la volta de l'illa, és triada entre centenars d'aspirants vedette del musical Crazy Horse, considerat per la crítica especialitzada com un dels espectacles eròtics més reeixits de la Transició espanyola Però, després d'un any d'actuacions, abandona la funció per a incorporar-se al nodrit grup d'actors i actrius que protagonitzen les pel·lícules classificades «S» –el que venia a significar que tant la seva temàtica com el contingut podien ferir la «sensibilitat» d'alguns espectadors– de l'època, dirigides en la seva majoria pel cineasta Ignasi F. Iquino.
A la fi de 1978, es trasllada a Itàlia, on estudia a l'Institut de Teatre. Ja de nou a Madrid, inicia una relació sentimental amb Carlos Serrat, amb qui funda una cooperativa per produir l'obra Alicia en el país de las maravillas,que resulta un fracàs per a tots dos.
Amb la decadència de l'anomenat «cinema de destape» des de principis dels anys 80, decideix anar adaptant-se a l'ambient del cinema convencional el que la porta a actuar en algunes pel·lícules, entre les que destaquen especialment Sal gorda (Fernando Trueba, 1984), on interpreta el paper de Brígida, el thriller Escapada final (Carlos Benpar, 1985), així com el documental Picasso, ocho historias de amor (Luis Mamerto López-Tapia, 1992).
El 2020 es va estrenar al teatre amb Una de Raquel Cors, obra del Teatre Lliure on es fa una reflexió sobre la imatge eròtica.
|
[
"Quin és el pseudònim d’Herminia Benito?",
"A on va néixer?",
"Per quina mena de films és coneguda?",
"Quan va començar a interessar-se per l'ambient artístic?",
"I quina edat tenia quan va fer el seu primer paper?",
"A on es va començar a formar professionalment?",
"A quin indret va participar en el rodatge d'un espai propagandístic?",
"Quan tornà a establir-se aquí, en quin projecte va actuar?",
"A partir d’aquell moment només treballà amb papers protagonistes?",
"A quina illa es va mudar temps després?",
"De nou a la península, en quin espectacle va participar?",
"A quin altre país va viure llavors?",
"En tornar a la capital espanyola, quina empresa va obrir?",
"Per què va haver de reinventar-se professionalment?",
"I ha treballat en algun altre tipus d’art escènica?"
] |
{
"answer_end": [
66,
102,
263,
595,
695,
849,
987,
1249,
1450,
1674,
1923,
2432,
2623,
2806,
3157
],
"answer_start": [
0,
0,
103,
497,
597,
777,
941,
1112,
1358,
1598,
1832,
2394,
2469,
2662,
3102
],
"input_text": [
"Eva Lyberten.",
"A Barcelona.",
"Per les de fort contingut pornogràfic.",
"A la seva infància.",
"Set anys.",
"A una escola d'Art Dramàtic de la capital.",
"A França.",
"A la pel·lícula Deseo.",
"No.",
"A Eivissa.",
"En el musical Crazy Horse.",
"A Itàlia.",
"Una cooperativa per produir l'obra Alicia en el país de las maravillas.",
"Per la decadència de l'anomenat cinema de destape.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Les eumènides -Ευμενίδες (grec)- és la darrera obra de L'Orestea d'Èsquil. Les erínnies, que no es poden anomenar i per això s'utilitza l'eufemisme eumènides ('benèvoles'), són les dees de la venjança que persegueixen Orestes per la mort de la seva mare Clitemnestra. L'escena es desenvolupa al santuari de Delfos, temple principal d'Apol·lo, i després segueix a Atenes. Segons Carles Riba, traductor de l'obra al català, "Les Eumènides són un drama que es juga entre els déus".
Les eumènides és l'obra final de L'Orestea, en què Orestes, Apol·lo i les Erínnies compareixen davant un jurat d'atenesos a l'Areòpag per decidir si l'assassinat de Clitemnestra per part del seu fill, Orestes, el fa mereixedor del turment que li han infligit.
La Pítia del temple de Delfos és qui fa la introducció. Allà es troba Orestes, que ve a Delfos amb la intenció de rentar la seva culpa per haver mort la seva mare Clitemnestra. Adormides al costat seu, hi ha les terribles i innombrables erínnies: les eumènides, deïtats ctòniques que vengen el parricidi i el matricidi. Ell, per instigació de la seva germana Electra i del déu Apol·lo, ha mort la seva mare, Clitemnestra, que va assassinar el seu pare, el rei Agamèmnon, qui alhora havia mort la seva filla Ifigènia. Orestes troba refugi en el nou temple d'Apol·lo a Delfos, i el déu, incapaç d'alliberar-lo de la molesta ira de les fúries, l'aconsella que fugi a Atenes, sota la protecció d'Hermes, per sotmetre's al judici de la dea Atena. Mentrestant, el déu llança un conjur sobre les fúries que el persegueixen, per retardar-les.
Apareix el fantasma de Clitemnestra assassinada, que desperta les dorments erínnies, instant-les que continuïn perseguint Orestes. La primera aparició en escena de les erínnies és terrible: canten alhora a mesura que es desperten el δέσμιος ὔμνος désmios hymnos, un cant que encadena màgicament l'objectiu de castigar Orestes amb el seu destí, sense que hi puguin intervenir els déus. I busquen l'olor de la sang que les portarà a seguir el rastre d'Orestes. A Atenes Orestes és jutjat per l'areòpag on també hi han presents els déus, sobretot Apol·lo i Atena. Orestes, després del debat dels jutges, en resulta absolt per empat, i no per majoria i marxa joiós cap a Argos.
|
[
"Què és les eumènides?",
"I què són aquests éssers?",
"I a on se situa la història en un primer moment?",
"A quin lloc continua seguidament?",
"Ha estat adaptat aquest volum a la llengua catalana?",
"Tornant a l'escrit, quin és l'argument principal?",
"Per quin motiu arriba Orestes a aquell lloc?",
"Quins éssers són a la seva vora?",
"Què són?",
"Com és que l'home va assassinar sa progenitora?",
"En fer-ho, a on va fugir?",
"I a on li diu la divinitat que escapi?",
"Però per què no deixen de turmentar-lo?",
"I com ho fan aquestes?",
"Quan aconsegueix arribar a la capital, és alliberat del seu càstig?"
] |
{
"answer_end": [
73,
200,
341,
369,
420,
737,
914,
984,
1057,
1145,
1312,
1409,
1703,
1957,
2202
],
"answer_start": [
0,
75,
268,
343,
371,
479,
739,
916,
986,
1059,
1256,
1316,
1574,
1705,
2033
],
"input_text": [
"La darrera obra de L'Orestea d'Èsquil.",
"Les dees de la venjança.",
"Al santuari de Delfos, el temple principal d'Apol·lo.",
"A Atenes.",
"Sí.",
"Orestes, Apol·lo i les Erínnies compareixen davant un jurat d'atenesos a l'Areòpag per decidir si l'assassinat de Clitemnestra per part del seu fill, Orestes, el fa mereixedor del turment que li han infligit.",
"Per rentar la seva culpa per haver mort la seva mare Clitemnestra.",
"Les terribles i innombrables erínnies.",
"Les eumènides, deïtats ctòniques que vengen el parricidi i el matricidi.",
"Per instigació de la seva germana Electra i del déu Apol·lo.",
"Al nou temple d'Apol·lo a Delfos.",
"A Atenes.",
"Perquè apareix el fantasma de Clitemnestra assassinada, que desperta les dorments erínnies, instant-les que continuïn perseguint-lo.",
"Cantant alhora a mesura que es desperten el δέσμιος ὔμνος désmios hymnos, un cant que encadena màgicament l'objectiu de castigar-lo amb el seu destí, sense que hi puguin intervenir els déus.",
"Sí."
]
}
|
books
|
La Isabel fa un xiscle, pensant que el professor és un desvergonyit, i el pobre Melrosada cau a terra com un sac: tot això ràpidament, en un obrir i tancar d'ulls. La Isabel demana auxili, i tots els que restaven a la saleta surten al corredor, i, esglaiats, veuen el professor estès i la vídua desesperada.
El que passà en aquella reunió íntima de Paulina Buxareu no és perquè jo ho descrigui. A Isabel li vingué un veritable atac de nervis. Les bessones es feren càrrec de la vídua, li descordaren el vestit, i la calmaren amb un sens fi de til·les.
Paulina era transverberada per vint-i-cinc espases de malvestat. Amb l'ajuda d'en Perearnau, diposità en Melrosada damunt del llit on ella dormia. (No s'atreví a dipositar-lo en el llit de la minyona.) Don Gaspar, al cap d'una estoneta, va tornar en si. Feia uns gemecs de desesperació que partien l'ànima. Isabel havia pres un cotxe. El matrimoni i les bessones i les cosines eren ja qui sap a on. El professor només restava a la casa de Paulina, vençut, afadigat. Amb una migranya terrible, amb el polç fluix, el coll descordat i els ulls plens de llàgrimes; Paulina no sabia què dir. Remenava una tassa de te; i en Melrosada, arrencant una veu tènue, acompanyava el soroll de la cullereta amb aquestes lamentacions:
|
[
"Què va fer la Isabel?",
"Per què?",
"Què és el que succeí en aquell moment?",
"Va ser un procés lent?",
"Aleshores, què va fer ella?",
"Qui va anar a ajudar-la?",
"I què es van trobar?",
"A on tingueren lloc aquests fets?",
"Què és el que va provocar la situació en la protagonista?",
"Qui la va assistir a continuació?",
"I a on van posar Melrosada?",
"Va recuperar la consciència?",
"Abans que despertés, qui havia sortit?",
"I com es va quedar ell allà en adonar-se que no hi eren?",
"Qui era la seva única companyia?"
] |
{
"answer_end": [
22,
67,
112,
162,
187,
243,
306,
364,
441,
483,
697,
804,
949,
1111,
1137
],
"answer_start": [
0,
0,
69,
114,
164,
189,
191,
308,
395,
443,
552,
754,
859,
951,
1018
],
"input_text": [
"Un xiscle.",
"Perquè pensava que el professor era un desvergonyit.",
"Que el pobre Melrosada va caure a terra com un sac.",
"No.",
"Demanar auxili.",
"Tots els que restaven a la saleta.",
"Al professor estès i la vídua desesperada.",
"A la reunió íntima de Paulina Buxareu.",
"Un veritable atac de nervis.",
"Les bessones.",
"Damunt del llit on dormia Paulina.",
"Sí.",
"El matrimoni i les bessones i les cosines.",
"Vençut, afadigat, amb una migranya terrible, amb el polç fluix, el coll descordat i els ulls plens de llàgrimes.",
"Paulina."
]
}
|
mitologia
|
Egipi (en grec antic Αἰγυπιός) va ser segons la mitologia grega un fill d'Anteu i Bulis.
La seva llegenda la transmet Antoní Liberal, i diu que Egipi tenia com a amant una vídua anomenada Timandra. Neofró, el germà (o potser el fill) de Timandra no veia bé aquesta relació, i va seduir Bulis. Després va fer de manera que Bulis s'allités amb el seu fill, creient tots dos que estaven amb els seus amants. Egipi s'adormí, i quan la seva mare Bulis va veure el crim que acabava de cometre, va voler arrencar-li els ulls. El fill es va despertar i va demanar ajuda als déus. Zeus se'n va compadir i va transformar tota la família en ocells. A Egipi el transformà en voltor negre, a Neofró en aufrany, a Bulis en un cabussó, un ocell que segons es creia només s'alimentava d'ulls de peix, de serps o d'altres ocells, i Timandra va ser convertida en mallerenga. Es deia que des d'aquell moment mai s'han tornat a veure junts aquests ocells.
|
[
"Qui foren els progenitors d'Egipi?",
"En quina cultura sorgeix aquesta figura?",
"Quina persona va difondre el seu mite?",
"Qui indica que era l'estimada d'aquest?",
"Algú es va oposar a aquesta unió?",
"Qui?",
"És clar el parentiu que tenia amb la dona?",
"Què va fer, llavors, per a separar-los?",
"I quin va ser el següent pas?",
"Qui va ser que es va adonar, en primer lloc, del que havien fet?",
"Com va reaccionar?",
"De quina forma va aconseguir salvar-se Egipi?",
"Qui el va ajudar?",
"I com ho va fer?",
"En quins?"
] |
{
"answer_end": [
87,
63,
132,
196,
272,
272,
245,
291,
353,
486,
517,
593,
593,
636,
855
],
"answer_start": [
0,
0,
89,
118,
198,
198,
198,
246,
293,
405,
405,
519,
519,
572,
638
],
"input_text": [
"Anteu i Bulis.",
"En la grega.",
"Antoní Liberal.",
"Una vídua anomenada Timandra.",
"Sí.",
"Neofró.",
"No.",
"Seduir Bulis.",
"Que Bulis s'allités amb el seu fill.",
"Bulis.",
"Va voler arrencar-li els ulls a Egipi.",
"Demanant ajuda als déus.",
"Zeus.",
"Transformant tota la família en ocells.",
"A Egipi en voltor negre, a Neofró en aufrany, a Bulis en un cabussó, i a Timandra en mallerenga."
]
}
|
bios
|
Maria Teresa Mir i Ros, que escriu amb el nom de casada de Maria Wallace (Platja d'Aro, 1936), és una escriptora i poeta catalana, que viu des de fa molts anys a Irlanda, on ha desplegat una remarcable carrera literària reconeguda amb un centenar llarg de premis literaris i reconeixements.
Va néixer en plena Guerra Civil, en una família que treballaven al camp. A l'edat de deu anys, va fugir de la misèria de la postguerra emigrant amb la família a Xile. Als divuit torna per establir-se a Sant Feliu de Guíxols. Des de llavors es va acostumar a viatjar per França, Alemanya, Anglaterra, i finalment per Irlanda, on s'estableix el 1969, per casar-se i planta noves arrels.
De manera autodidacta va esdevenint escriptora i poeta. Molt aviat, Maria Teresa es va sentir identificada amb Irlanda, amb el caràcter celta, sensible, creatiu, que té tendència a la malenconia, al desànim, fins i tot a la depressió; i amb el paisatge, que convida a aquests sentiments. Aquests sentiments la van portar primer a la pintura i més tard a la literatura.
El 2004 va obtenir una beca i es va llicenciar en literatura espanyola i llatinoamericana. L'any següent, va fer un màster en literatura angloirlandesa. Amb els anys, s'ha convertit en una prolífica escriptora irlandesa i que des de fa uns anys no ha parat de guanyar premis. Entre ells, ha aconseguit el 2006 el prestigiós Hennessy Literary Award com a "millor escriptora emergent", competint amb cinc irlandesos "de llengua nativa". El poema amb què va guanyar aquest premi nacional de poesia d'Irlanda es titula That hand has pinted plate behind glass (Aquell plat pintat a mà darrere del vidre). És la història d'Orfeu i Eurídice "aplicada a l'actualitat, un treball producte completament de la imaginació, a pesar que sempre es comença amb una petita espurna de realitat personal".
El 2010, l'autora catalanoirlandesa donà a conèixer per primera vegada a Catalunya, en edició bilingüe, la seva poesia escrita en anglès a La segona ombra / Second shadow.
|
[
"Qui és Maria Teresa Mir?",
"A on va néixer?",
"I a quin lloc resideix?",
"A què es dedicaven els seus pares?",
"Per què se n'anà a Amèrica Llatina?",
"Quan va regressar a Espanya?",
"A quins indrets va estar des d'aquell moment?",
"Va aprendre el seu ofici per si sola?",
"Què és el que la va atrapar del país on viu ara?",
"I a on va abocar ella totes aquestes sensacions?",
"En quina carrera es va graduar?",
"Són els únics estudis superiors amb què compta?",
"Quin guardó de renom va rebre?",
"Gràcies a quina obra?",
"Sobre què tracta?"
] |
{
"answer_end": [
129,
93,
169,
362,
457,
514,
614,
730,
962,
1043,
1134,
1196,
1392,
1599,
1678
],
"answer_start": [
0,
0,
135,
291,
386,
458,
516,
676,
744,
964,
1075,
1136,
1333,
1333,
1560
],
"input_text": [
"Una escriptora i poeta catalana.",
"A Platja d'Aro.",
"A Irlanda.",
"Al camp.",
"Per fugir de la misèria de la postguerra.",
"Als divuit anys.",
"A França, Alemanya, Anglaterra i Irlanda.",
"Sí.",
"El caràcter celta, sensible, creatiu, que té tendència a la malenconia, al desànim, i a la depressió; i el paisatge, que convida a aquests sentiments.",
"En la pintura i la literatura.",
"En literatura espanyola i llatinoamericana.",
"No.",
"El Hennessy Literary Award.",
"El poema That hand has pinted plate behind glass.",
"La història d'Orfeu i Eurídice."
]
}
|
mitologia
|
El Museu Arqueològic d'Egina és un museu que es troba a l'illa grega d'Egina.
El fundà al 1828 Ioannis Kapodistrias, el primer governador de la Grècia moderna independent. Les col·leccions s'allotjaren primer en un orfenat però molts dels objectes es dugueren a Atenes al 1837. Després, la col·lecció s'albergà en diversos edificis fins que al 1980 es va construir l'edifici actual, situat al jaciment arqueològic de Kolona. Està previst un proper trasllat al primitiu orfenat on era en origen.
El museu conté una col·lecció de períodes compresos entre la prehistòria i l'època romana i en destaquen els trobats a Kolona. Es divideix en tres sales. Una n'exposa ceràmica del període prehistòric —que inclou moltes troballes de l'hel·làdic mitjà i del període micènic— i les altres dues exposen objectes d'èpoques històriques. D'aquests en destaquen una sèrie d'escultures dels s. VII-V a, que es trobaven als temples d'Apol·lo i d'Afea, que inclouen esfinxs i relleus. També és molt important una inscripció referent al temple d'Afea.
A l'atri hi ha una col·lecció de làpides d'època romana amb relleus.
Ceràmica micènica
Esfinx d'època clàssica que es trobava al temple d'Apol·lo
Figura d'Hèracles reconstruïda que es trobava al frontó del temple d'Afea
Peces de ceràmica del s. VII ae
|
[
"De quina galeria parla el text?",
"A on està situat?",
"Quan va ser creat?",
"Per qui?",
"Més tard, a quin lloc es portaren les troballes?",
"Tot es va deixar allà?",
"Quin any es va aixecar l'edificació del centre d'art que ha arribat fins els nostres dies?",
"Tot i això, a quin lloc es preveu que s'enviïn els objectes que hi estan exposats?",
"Els assortiments que hi ha, de quan daten?",
"Quins són els més importants?",
"Com està distribuït el recinte?",
"Què es pot veure en cadascuna d'elles?",
"I pel que fa als darrers elements que es mencionen, quins sobresurten?",
"I què més?",
"A part d'això, quins altres tresors d'època antiga s'hi poden observar?"
] |
{
"answer_end": [
28,
76,
94,
115,
222,
268,
381,
493,
584,
620,
647,
824,
935,
1033,
1286
],
"answer_start": [
0,
29,
78,
78,
172,
172,
341,
425,
495,
587,
622,
649,
826,
969,
1035
],
"input_text": [
"Del Museu Arqueològic d'Egina.",
"A l'illa grega d'Egina.",
"El 1828.",
"Ioannis Kapodistrias.",
"A un orfenat.",
"No.",
"El 1980.",
"Al primitiu orfenat on eren en origen.",
"De períodes compresos entre la prehistòria i l'època romana.",
"Els trobats a Kolona.",
"En tres sales.",
"En una ceràmica del període prehistòric, i en les altres objectes d'èpoques històriques.",
"Una sèrie d'escultures dels s. VII-V a, que es trobaven als temples d'Apol·lo i d'Afea.",
"Una inscripció referent al temple d'Afea.",
"Una col·lecció de làpides d'època romana amb relleus, ceràmica micènica, una esfinx d'època clàssica que es trobava al temple d'Apol·lo, una figura d'Hèracles reconstruïda que es trobava al frontó del temple d'Afea, i peces de ceràmica del s. VII ae."
]
}
|
mitologia
|
Arkham es una ciutat ficticia creada per l'escriptor Howard Phillips Lovecraft situada a l'estat nord-americà de Massachusetts, a la regió de Nova Anglaterra. Fou fundada l'any 1692 i anexionada el 1699. Té una població de 22.562 habitants. És una ciutat fosca i una part integral de la configuració del país de Lovecraft creat per Howard Phillips Lovecraft, i que apareix en moltes de les seves històries i les d'altres escriptors dels Mites de Cthulhu. La ubicació exacta d'Arkham és indeterminada, encara que és probable que estigui prop tant Innsmouth i Dunwich. No obstant això, es pot suposar a partir de les històries de Lovecraft que és a certa distància al nord de Boston, probablement al Comtat d'Essex, Massachusetts.
Moltes ubicacions d'aquesta ciutat serveixen d'escenari a diversos relats de Lovecraft. La Mansió Wilmarth, per exemple, situada al carrer Saltonshall, 118 O, apareix al relat "The Whisperer in Darkness", publicat el 1931. En aquesta ciutat hi trobem la Universitat de Miskatonic. El seu campus ocupa una gran part de la localitat. Existeixen dos diaris locals, l'Arkham Gazette es publica des de 1880 i el Arkham Advertiser, fou fundat el 1920.
|
[
"Què és Arkham?",
"Qui la va idear?",
"I a on la col·loca?",
"Quan va sorgir?",
"Quantes persones hi viuen allà?",
"Hi ha un ambient alegre?",
"A què pertany?",
"I en quins llocs se’n parla d’aquest indret?",
"Se sap el punt concret en què es troba?",
"On és possible que sigui?",
"Què se’n pot extreure dels relats de l’autor?",
"I és aquí on succeeixen alguns dels esdeveniments que explica en les seves obres?",
"Concretament, quin edifici d’aquesta localitat apareix en una de les ficcions?",
"I com s’anomena la novel·la?",
"I quin és el nom d’altres edificacions de la vila?"
] |
{
"answer_end": [
29,
78,
157,
181,
239,
260,
357,
453,
499,
565,
727,
815,
932,
932,
1153
],
"answer_start": [
0,
7,
79,
159,
204,
241,
255,
263,
455,
512,
584,
729,
817,
817,
952
],
"input_text": [
"Una ciutat ficticia.",
"L'escriptor Howard Phillips Lovecraft.",
"A l'estat nord-americà de Massachusetts, a la regió de Nova Anglaterra.",
"L'any 1692.",
"22.562.",
"No.",
"Al país de Lovecraft creat per Howard Phillips Lovecraft.",
"En moltes de les històries de Howard Phillips Lovecraft i les d'altres escriptors dels Mites de Cthulhu.",
"No.",
"Prop d'Innsmouth i de Dunwich.",
"Que és a certa distància al nord de Boston, probablement al Comtat d'Essex, a Massachusetts.",
"Sí.",
"La Mansió Wilmarth.",
"The Whisperer in Darkness.",
"La Universitat de Miskatonic, i dos diaris locals, l'Arkham Gazette i el Arkham Advertiser."
]
}
|
books
|
Tiros i música.
Els de l'esquerra van a la dreta: els de la dreta a l'esquerra; i els dos protagonistes passen del capdavall al capdamunt.
Més parells de versos, més escopetades, més cops de bombo, més anar i venir.
I, entretant, el dimoni aixeca el cap als balcons, procurant que els forats de la careta li vinguin dret als ulls, alça la bacina i, com un mortal pobre, pregunta: «-¿Que no tenen voluntat?»
La premsa de Barcelona ha donat a entendre que no s'havia commogut d'entusiasme amb el ball d'En Serrallonga.
Cada u pot dir lo que li sembli de les coses; mes ¿és possible que una diversió tan antiga, tan local, tan barata i tan senzilla, no hagi sigut de l'agrado d'aquelles persones que sempre estan lamentant-se de que es van perdent la senzillesa antigua, les tradicions locals, les festes que costaven pocs diners?
Jo em represento el goig que els nostres antepassats haurien de trobar per força en aqueix manso espectacle en aquell temps ditxós del culot i la calça curta; quan el nois duien sivelles al barret i els homes a les sabates, i es viatjava en galera, lo qual tenia l'aventatge de donar lloc a què un, tant si volia com si no, s'hagués de enterar de tots els barrancs i fangueres i camps i vinyes d'altre que pel camí es trobaven. De vegades, fins feien el viatge sens ser robats, circumstància que per sa estranyesa era objecte de mil variades conversacions, i a l'arribar a un poble de festa major, ¿qui no es dalia per veure el ball d'En Serrallonga? ¿Qui no el trobava bo, divertit, xocant i quasi quasi patriòtic, en el sentit més auster d'aquesta paraula?
I ara no agrada!
El ball d'En Serrallonga me transporta a aquells temps ditxosos en què eren vassalls penjables i tallables els que avui venen vinagre amb un don com un temple, i s'esgargamellen per fer-nos creure que tot lo nou és dolent. El ball d'En Serrallonga vol dir que, aquells temps lamentats, la gent trobava gust en lo que avui fa asco. Vol dir convents i demés, mals usatges, carrers sense llums, províncies sense camins ni correus, i llumeneres de quatre brocs; vol dir que l'ociós era persona i el laboriós canalla, davant la llei. Vol dir penjats i degollats, esquarterats, llengües traspassades; vol dir mona i serp i gat, dins de la bota criminal…¿I voleu que no m'alegri de veure'l?
|
[
"De quins fets s'havien fet ressò els periòdics a la Ciutat Comtal?",
"Com explicaven que es movien els qui ballaven?",
"Sembla que no els havia provocat cap emoció l'espectacle?",
"Es tractava d'una dansa contemporània?",
"A més de ser una vella tradició, quines eren les seves altres característiques?",
"I què era el que sorprenia el narrador?",
"Per què?",
"Quina és la postura del narrador vers aquesta festivitat?",
"Amb quines robes s'abillaven en aquella època?",
"I amb quin transport anaven?",
"En aquests trajectes, era comú que els assaltessin?",
"Tot i això, què els agradava observar en anar a la vila?",
"Com consideraven que era aquesta ballada en aquell moment?",
"A on viatja el narrador gràcies a aquest?",
"I com explica que ha canviat el sentiment de la població?"
] |
{
"answer_end": [
515,
137,
515,
607,
645,
826,
827,
935,
1050,
1075,
1383,
1478,
1586,
1762,
1933
],
"answer_start": [
407,
16,
407,
568,
584,
568,
567,
828,
987,
1054,
1256,
1385,
1479,
1604,
1827
],
"input_text": [
"Del ball d'En Serrallonga.",
"Els de l'esquerra anaven a la dreta, els de la dreta a l'esquerra, i els dos protagonistes passaven del capdavall al capdamunt.",
"Sí.",
"No.",
"Local, barata i senzilla.",
"Que no hagués agradat.",
"Perquè aquelles persones sempre estaven lamentant-se de que es van perdent la senzillesa antiga, les tradicions locals i les festes que costaven pocs diners.",
"De goig.",
"Els nois amb sivelles al barret i els homes a les sabates.",
"Amb galera.",
"Sí.",
"El ball d'En Serrallonga.",
"Bona, divertida, xocant i quasi quasi patriòtica.",
"A aquells temps ditxosos en què eren vassalls penjables i tallables els que avui venen vinagre amb un don com un temple.",
"Que en aquells temps la gent trobava gust en lo que avui fa asco."
]
}
|
vilaweb
|
L'Ajuntament de Barcelona demana a Airbnb i a Wimdu que retirin els anuncis de més de mil pisos turístics il·legals detectats de principis d'estiu a la capital. Aquesta és una de les mesures que ha centrat la Taula de Plataformes de Lloguer Vacacional que s'ha reunit avui amb representants de Booking, Airbnb, Apartur, Homeaway, Rentalia. Després de la posada en comú, la tinenta de batllia Janet Sanz ha detallat que els serveis de l'ajuntament han detectat mil anuncis il·legals a Airbnb i cinc-cents a Wimdu de pisos que podrien publicitar-se en totes dues operadores. La plataforma nord-americana, amb qui el consistori ha firmat un acord de cessió de dades, ja havia retirat els anuncis de 2.500 habitatges d'ús turístic irregular abans de l'estiu. En la que ha estat la primera trobada amb representació política en la qual ha participat Airbnb, el consistori ha afinat els ‘mecanismes de col·laboració tecnològics i compromisos per evitar l'oferta il·legal a la ciutat', en paraules de la tinenta de batllia. Sanz ha reivindicat l'acció del govern dirigit per Ada Colau en assegurar que, després de dos anys de pla de xoc contra els pisos turístics sense autorització, ‘els avenços són evidents'. Segons la regidora, un dels passos endavant més significatius en la lluita contra la publicitat d'allotjament turístic il·legal és el fet que plataformes com Airbnb o Booking demanin obligatòriament el número de llicència als usuaris que vulguin oferir un pis. ‘Avui una persona sense número de registre de llicència ho té molt més difícil per publicitar a plataformes que fins fa un any podia fer-ho', ha explicat la tinenta de batllia. Els esforços del consistori i de les operadores s'hauran de centrar d'ara endavant a verificar si el codi introduït és correcte. De moment, el conveni de cessió de dades firmat amb la plataforma nord-americana no s'ampliarà a cap més companyia. Segons Sanz, el consistori treballa separadament amb cada operadora segons les característiques de cadascuna i no totes tenen el volum d'oferta il·legal que contenia Airbnb, que ja ha retirat quatre mil anuncis en un any. L'estoc permanent de sis mil habitatges d'ús turístic il·legal detectats fa tres anys a Barcelona ja ‘s'ha eliminat' i ara els esforços conjunts se centren a controlar el flux i aconseguir ‘tallar de soca-arrel' tot comportament irregular per evitar que es consolidi en un pis irregular, ha dit el regidor de Turisme, Comerç i Mercats, Agustí Colom. Extrapolar la taula de Barcelona a més municipis catalans D'altra banda, les plataformes han aprofitat la reunió per a demanar que les mesures acordades amb l'Ajuntament de Barcelona s'extrapolin a la resta de municipis de Catalunya amb oferta de pisos turístics, perquè la llei que en regula l'activitat és d'àmbit català i tots hi estan igual de subjectes. Sanz s'ha compromès a traslladar la petició a la Generalitat de Catalunya per tal d'evitar que les operadores hagin d'obrir un procés bilateral amb cada govern municipal.
|
[
"Què ha fet el govern de Colau?",
"A on s'ha pres la decisió?",
"Els delegats de quines companyies d'habitatge turístic hi han estat presents?",
"Qui ha representat el consistori de la ciutat?",
"I què és el que ha explicat que han trobat des de la institució?",
"En el cas de la primera empresa esmentada, quants d'aquests habitacles ja havien estat eliminats?",
"Quines mesures s'han enllestit en aquesta comissió?",
"La tinenta de batllia creu que s'estan fent millores significatives en aquest camp des de les institucions de la localitat?",
"Quina de les accions que s'han pres considera més profitosa?",
"Què s'ha aconseguit d'aquesta manera?",
"En quina d'aquestes plataformes es va identificar un major nombre d'habitatges en situació irregular?",
"I en què es focalitzen ara des de l'Ajuntament per posar fi a aquesta situació?",
"En aquesta mateixa assemblea, què han demanat els representants de les empreses de pisos turístics?",
"Per quina raó?",
"Des de la batllia han accedit a comunicar-ho a les institucions autonòmiques?"
] |
{
"answer_end": [
159,
251,
338,
446,
571,
753,
977,
1203,
1464,
1641,
2108,
2458,
2692,
2817,
2892
],
"answer_start": [
0,
161,
206,
370,
392,
573,
755,
1017,
1205,
1466,
1999,
2229,
2533,
2724,
2819
],
"input_text": [
"Demanar a Airbnb i a Wimdu que retirin els anuncis de més de mil pisos turístics il·legals detectats de principis d'estiu a la capital.",
"A la Taula de Plataformes de Lloguer Vacacional.",
"Booking, Airbnb, Apartur, Homeaway, Rentalia.",
"La tinenta de batllia, Janet Sanz.",
"Mil anuncis il·legals a Airbnb i cinc-cents a Wimdu de pisos que podrien publicitar-se en totes dues operadores.",
"2.500.",
"Mecanismes de col·laboració tecnològics i compromisos per evitar l'oferta il·legal a la ciutat.",
"Sí.",
"Que plataformes com Airbnb o Booking demanin obligatòriament el número de llicència als usuaris que vulguin oferir un pis.",
"Que avui una persona sense número de registre de llicència ho tingui molt més difícil per publicitar a plataformes que fins fa un any podia fer-ho.",
"Airbnb.",
"En controlar el flux i aconseguir tallar de soca-arrel tot comportament irregular.",
"Que les mesures acordades amb l'Ajuntament de Barcelona s'extrapolin a la resta de municipis de Catalunya.",
"Perquè la llei que en regula l'activitat és d'àmbit català i tots hi estan igual de subjectes.",
"Sí."
]
}
|
books
|
No tardà gaire a manifestar clarament les seves fonts de cultura. Eren aquestes, en bona part, les novel·les de Georges Ohnet i el Mensajero del Sagrado Corazón de Jesús. Era una apassionada dels versos, i confessà que plorava cada cop que llegia les poesies d'En Cases i Amigó.
Em preguntà, amb gran interès, què és el que feia i el què escrivia, si estava enamorat; i, finalment, em digué que havia estat molt amiga d'una parenta meva que és monja en un convent de les Indies Orientals.
Jo confesso que la tia Paulina em va desconcertar, de primer moment: em semblà una mena de cacatua intolerable; però així mateix he de confessar que vaig ser molt injust, perquè la seva veu no era antipàtica, sinó tot al contrari, i ben aviat la impressió de disgust va convertir-se en una muda joiositat.
A mi, el que més gràcia em feia, eren les seves pretensions de directora espiritual; i sobre aquest punt vaig fer-li alguna objecció (no gens seriosa naturalment), que fou subratllada pels somriures i els escarafalls, una mica excessius, de la Maria de la Mercè.
Aleshores, la tia Paulina, veient que jo podia dubtar del que ella em deia, va escarrassar-se encisadorament.
Digué que ella, entre la joventut, s'hi trobava com el peix a l'aigua i que una donzella fresca i plena d'il·lusions li semblava un àngel, i que era el que l'acostava més a una mena de glòria celestial. Estava en la creença que els homes érem unes males bèsties perquè destruiem aquestes ànimes lilials; cosa que ocasionà la protesta sorollosa d'en Víctor. La tia Paulina es calmà, i confessà que no volia dir tant.
Segons les seves afirmacions, no hi havia donzella que al punt de conèixer-la no li confiés tots els secrets; i moltes vegades, pels seus prudentíssims consells i per la seva experiència, s'havia decidit la sort d'una família.
Jo, amb una ardidesa potser inconvenient, i segur, per les meves observacions, del seu estat de solteria, vaig preguntar-li si mai havia estat enamorada de cap home.
Aquí la tia Paulina em contestà aquestes paraules: -Sóc dona i tinc cor.- Naturalment que jo no vaig insistir més.
|
[
"Quins llibres apassionaven la tia Paulina?",
"I amb quins poemes s'emocionava?",
"Què volia saber ella sobre el narrador?",
"La dona a qui li explicà que coneixia?",
"Amb aquesta conversa, què va pensar en un primer moment el personatge principal sobre Paulina?",
"No obstant això, va canviar de parer?",
"Què era el que el feia dubtar de la forma de pensar de la senyora?",
"En fer-li saber, qui va reaccionar de forma nerviosa?",
"Què va notar la tia Paulina?",
"I com va definir que eren les noies joves?",
"Què en pensava, d'altra banda, sobre el sexe masculí?",
"Qui va protestar en sentir això?",
"Qui va dir la tia que se li acostava a la recerca d'assessorament?",
"Finalment, quina altra comanda li va fer el narrador?",
"I havia estat així?"
] |
{
"answer_end": [
169,
277,
366,
487,
599,
793,
878,
1056,
1132,
1369,
1470,
1523,
1770,
1975,
2048
],
"answer_start": [
0,
219,
279,
382,
489,
601,
795,
882,
1069,
1168,
1371,
1472,
1525,
1811,
1977
],
"input_text": [
"Les novel·les de Georges Ohnet i el Mensajero del Sagrado Corazón de Jesús.",
"Amb els d'En Cases i Amigó.",
"El que feia, el que escrivia i si estava enamorat.",
"A una parenta seva que és monja en un convent de les Indies Orientals.",
"Que era una cacatua intolerable.",
"Sí.",
"Les seves pretensions de directora espiritual.",
"La Maria de la Mercè.",
"Que ell podia dubtar del que ella li deia.",
"Fresques i plenes d'il·lusions que semblaven àngels i que eren el s'acostava més a una mena de glòria celestial.",
"Que eren unes males bèsties perquè destruïen les ànimes lilials de les donzelles.",
"En Víctor.",
"Les donzelles.",
"Si mai havia estat enamorada de cap home.",
"Sí."
]
}
|
books
|
-Déu te'l torni, Jeroni -mormolà amb una rialleta, tot apuntant-se un dit al front. -Vet aquí que porten aquestes enrabiades. Ja ho diuen: qui perd ço del seu perd el seny. Fitre! ara conec que he estat a punt de tomar-me boig; i de boig m'acreditaria, si posés fe en unes falòrnies tan extravagants. No, no vull ni tan sols pensar- hi. Si no poden ésser! I ca!
I, com més anà caminant i asserenant-se, més i més s'afermà en la convicció d'haver sofert una al·lucinació ridícula, que no calia recordar, com no fos per acudir a cal sagnador a fer-se treure la mala sang. I, puja que puja costes amunt per guanyar cims i baixa que baixa vessants avall per assolir fondalades, arribà de bona hora a la plana i a mitja tarda entrava a la vila de Figueres.
Bella població! I… manoi, quina gentada pels carrers! Però, ai pobre Jeroni! No tornava pas a perdre l'enteniment? Què redimontri era allò, que estava mirant? Quina trasmudança havia sofert la naturalesa humana? Seria possible? Ell pla se'n feia creus i recreus. Els ulls de totes les persones, que trobava, eren a faisó d'objectius de llanterna màgica i s'hi pintaven amb imatges resplendents o tenebroses els pensaments, que discorrien pel dedins de les ànimes, fins i tot els més recòndits i vergonyants. Fitre, allò del somni, allò d'aquella dèria del sant! Calia posar-ho en quarentena. Bah; serien fums de la mala sang. Però qui sap? Com no donar crèdit a un testimoni tan clar dels propis sentits? Era cas de riure o de plorar? Cosa més estranya!
|
[
"Amb qui conversa Jeroni?",
"De què s'ha adonat?",
"Com creu que es podria confirmar aquest fet?",
"Intenta treure's aquesta idea del cap?",
"Què és el que està fent?",
"I durant el passeig, de què està segur?",
"Li agradaria tornar-ho a reviure?",
"Per quins llocs travessa?",
"I per quins altres?",
"I a quina localitat apareix?",
"Li sembla bonica?",
"Sent que torna a perdre el seny?",
"Per què?",
"Finalment, què considera que és el que ha viscut?",
"Tot i això, n'està segur que no hagi estat una visió real?"
] |
{
"answer_end": [
82,
226,
299,
335,
401,
478,
501,
599,
649,
750,
766,
866,
1259,
1282,
1457
],
"answer_start": [
1,
180,
228,
301,
365,
365,
440,
570,
617,
707,
752,
812,
1016,
1261,
1380
],
"input_text": [
"Amb ell mateix.",
"Que ha estat a punt de tornar-se boig.",
"Si posés fe en unes falòrnies tan extravagants.",
"Sí.",
"Caminar i asserenar-se.",
"Que ha sofert una al·lucinació ridícula.",
"No.",
"Per costes.",
"Per vessants.",
"A Figueres.",
"Sí.",
"Sí.",
"Perquè els ulls de totes les persones, que trobava, eren a faisó d'objectius de llanterna màgica i s'hi pintaven amb imatges resplendents o tenebroses els pensaments, que discorrien pel dedins de les ànimes, fins i tot els més recòndits i vergonyants.",
"Un somni.",
"No."
]
}
|
bios
|
Teresa Rioné Llano (Sant Just Desvern, 23 de març del 1965), exatleta catalana, és plusmarquista de les proves de 100 i 200 metres llisos.
Va participar en els Jocs Olímpics de Los Angeles l'any 1984 amb tan sols dinou anys, esdevenint la primera espanyola a passar d'una eliminatòria d'una prova de velocitat a unes semifinals olímpiques amb una marca d'11"55 i quarta de la seva sèrie. Aquell mateix dia a la tarda, va ser eliminada a les semifinals d'aquell campionat, ja que va ser cinquena de la seva sèrie i només es classificaven les quatre primeres de cadascuna. A més de participar en els 100 metres llisos, Teresa Rioné va córrer la prova dels 200 metres llisos. Igual que als 100mll, va superar l'eliminatòria que li donava pas a la semifinal, on va ser eliminada mentre arribava sisena a la meta, amb una marca de 23"78. Gràcies a aquests bons resultats, la Reial Federació Espanyola d'Atletisme va concedir-li el premi a la millor atleta de l'any 1984. Al cap de vuit anys, el 1988, va participar en els Jocs Olímpics de Seül.
Va pertànyer al Club Gimnàstic Barcelonès i anteriorment al Club Esportiu Universitari, dirigida pel seu entrenador Jordi Campmany, que encara continua entrenant atletes al Club Atlètic Vic. Fou tres vegades campiona d'Espanya de 100mll, dues vegades de 200mll i tres vegades de 60m en pista coberta, i establí els rècords estatals d'aquestes proves, que han costat de superar. També fou campiona de Catalunya de 100mll. (1982, 1983, 1984) i 200mll (1982, 1983). Internacional per Espanya, disputà els Campionats d'Europa en pista coberta (1984, 1985), a més dels Jocs Olímpics de Los Angeles (1984). Guanyà la medalla d'or en relleus 4 × 100 m als Campionats Iberoamericans celebrats a Barcelona (1983).
Quan va finalitzar la seva carrera atlètica, va dedicar-se al món del periodisme, del 1988 al 1990 va presentar a TV3 el programa Esports flash i l'informació esportiva al Telenotícies i, posteriorment, va entrar a treballar per a l'empresa Nike com a directora de màrqueting per a Europa i Àsia (Senior Corp. Communications Manager). Des de febrer 2018 és vicepresidenta de comunicació de la companyia farmacèutica Grifols (Global Communications Vicepresident).
|
[
"Quan va néixer Teresa Rioné?",
"A què es va dedicar?",
"De quin certamen va formar part abans de complir els vint anys?",
"I en què es va convertir en aquell moment?",
"En quines dues competicions d'aquest esdeveniment va prendre part?",
"Va arribar a la final en cap cas?",
"Tot i això, què va rebre per les bones marques que va obtenir?",
"A quines altres Olimpíades anà temps després?",
"I de quins equips va formar part?",
"Quin campionat va guanyar dos cops?",
"A més de les cites olímpiques, en quina altra competició fora de l'àmbit nacional va participar?",
"I quin any és que es va fer amb la primera posició d'uns jocs celebrats a la Ciutat Comtal?",
"En deixar l'esport professional, quines tasques va desenvolupar?",
"Quines emissions va conduir?",
"Actualment, quin càrrec ocupa?"
] |
{
"answer_end": [
59,
69,
223,
338,
671,
774,
964,
1038,
1126,
1300,
1591,
1743,
2020,
1929,
2168
],
"answer_start": [
0,
0,
139,
225,
571,
418,
833,
966,
1040,
1231,
1503,
1641,
1745,
1844,
2080
],
"input_text": [
"El 23 de març del 1965.",
"A l'atletisme.",
"Dels Jocs Olímpics de Los Angeles.",
"En la primera espanyola a passar d'una eliminatòria d'una prova de velocitat a unes semifinals olímpiques.",
"En els 100 metres llisos i en els 200 metres llisos.",
"No.",
"El premi a la millor atleta de l'any 1984.",
"A les de Seül.",
"Del Club Gimnàstic Barcelonès i del Club Esportiu Universitari.",
"El campionat d'Espanya de 200 mll.",
"En el Campionat d'Europa en pista coberta de 1984 i 1985.",
"El 1983.",
"Va ser periodista i directora de màrqueting.",
"A TV3 el programa Esports flash i l'informació esportiva al Telenotícies.",
"La vicepresidència de comunicació de la companyia farmacèutica Grifols."
]
}
|
bios
|
Marta Pérez i Sierra (Barcelona, 7 de juliol del 1957) és una escriptora catalana.
Va estudiar filologia catalana i ha treballat com a professora. És coautora de llibres de text i de guies didàctiques de llengua i literatura d'E.P. El seu primer llibre de poesia Sexe Mòbil Singular (SMS) (Viena Ed., 2002) va tenir molt de ressò als mitjans de comunicació, per exemple a l'Avui, El Periódico i La Vanguardia, i al 2013 es va tornar a publicar il·lustrat, SMS - Il·lustrat (Cims, 2013) com a resultat de la iniciativa interactiva “Il·lustra un poema de mps”, on 30 creatius plàstics van il·lustrar els poemes. L'exposició d'aquestes il·lustracions en diferents espais (bars, biblioteques, centres cívics, escoles d'art, etc.) va donar lloc a un vernissatge poètic itinerant arreu de Catalunya.
Gran dinamitzadora cultural va dirigir i coordinar des de l'any 2014 fins el 2019, el projecte cultural "CONTRAPUNT POÈTIC" a Sant Feliu de Llobregat que aglutinava, al voltant de la poesia, diferents classes d'art com poden ser la música, pintura, dansa, etc. Actualment, a Barcelona, dirigeix i coordina “PINZELLADES POÈTIQUES” cicle cultural a La Sin Nombre Galery, on posa en valor la complicitat de la poesia literària i de la poesia gràfica.
Ha cocreat deferents espectacles poètic, els tres últims:
- “Ostatge” amb la cantautora Lidia Uve
- “Claus a la llimona” amb la ballarina Aida González Olvera i la músic Valeria Feigan.
- "T'obro la meva veu sota dels núvols – Poemes de Felícia Fuster", en motiu del seu centenari, amb la ballarina Aida González Olvera i la músic Valeria Feigan.
En el seu blog 4lletres.cat manté un espai “T'he llegit” on comenta novel·la i poesia.
|
[
"A on va néixer Marta Pérez?",
"Quina és la seva professió?",
"A què s'ha dedicat també?",
"En el desenvolupament de quines obres de caràcter educatiu va participar?",
"Amb quin altre gènere literari ha treballat també?",
"Com es va anomenar la seva primera obra d'aquest tipus?",
"I què va suposar el gran reconeixement que va obtenir aquest volum?",
"De quin projecte va formar part aquesta acció?",
"I a on es van poder veure aquestes estampes?",
"Què és el que van crear d'aquesta manera?",
"Què va conduir Pérez durant cinc anys?",
"Què s'hi incloïa?",
"Avui dia, a quina localitat treballa?",
"En quina iniciativa?",
"Pel que fa a la poesia, en la creació de quines exhibicions ha format part?"
] |
{
"answer_end": [
54,
72,
145,
230,
262,
288,
454,
557,
725,
792,
917,
1053,
1078,
1138,
1494
],
"answer_start": [
0,
55,
116,
147,
232,
232,
263,
420,
610,
610,
822,
877,
1055,
1055,
1242
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"L'escriptura.",
"A la docència.",
"En llibres de text i guies didàctiques de llengua i literatura d'E.P.",
"Poesia.",
"Sexe Mòbil Singular (SMS).",
"Que es tornés a publicar il·lustrat.",
"De la iniciativa interactiva Il·lustra un poema de mps.",
"En diferents espais com ara bars, biblioteques, centres cívics i escoles d'art.",
"Un vernissatge poètic itinerant arreu de Catalunya.",
"El projecte cultural CONTRAPUNT POÈTIC.",
"Diferents classes d'art com poden ser la música, la pintura, la dansa, etc.",
"A Barcelona.",
"En el cicle cultural PINZELLADES POÈTIQUES.",
"Ostatge, Claus a la llimona, i T'obro la meva veu sota dels núvols – Poemes de Felícia Fuster."
]
}
|
vilaweb
|
La reunió que el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, i el líder de Podem, Pablo Iglesias, han mantingut al congrés espanyol ha acabat sense acord, segons que han informat les dues formacions, que han intercanviat retrets i s'han acusat mútuament de pretendre imposar les seves posicions. La trobada ha durat una hora i tres quarts i és la cinquena que han mantingut en les últimes setmanes. Segons Podem, Sánchez ha transmès a Iglesias que portarà l'estat espanyol a unes noves eleccions si no disposa dels suports necessaris per a la investidura al mes de juliol. La portaveu del PSOE, Adriana Lastra, ho ha negat rotundament i ha acusat Podem de no donar resposta a les seves propostes en matèria programàtica, i ha advertit que els votants d'esquerres no entendrien que ambdues formacions no arribin a un acord. Tot plegat a dues setmanes de la data fixada pel debat d'investidura, el 22 de juliol. La trobada ha estat infructuosa malgrat que Sánchez s'hi ha presentat amb un document de trenta-vuit pàgines que segons el PSOE havia de fer possible l'encaix programàtic entre les dues formacions. Un document que és l'eix del discurs que Sánchez desplegarà el dia 22 al congrés i que no menciona en cap ocasió el procés d'independència. L'escull continua essent el mateix que en les últimes setmanes: la demanda de Podem de constituir un govern de coalició. Lastra ha criticat que Iglesias prioritzi aquesta qüestió per sobre de l'acord programàtic. El PSOE rebutja de ple l'entrada de Podem al govern adduint, entre altres, a la posició de Podem respecte al referèndum a Catalunya, malgrat que Iglesias es va mostrar disposat aquest dilluns en una entrevista a Telecinco a oferir garanties a Pedro Sánchez respecte al seu ‘lideratge' sobre l'estratègia a Catalunya. Lastra, però, ha insistit que els membres de Podem es va posicionar en contra de la suspensió dels com a diputats de Junqueras, Turull, Rull i Sànchez a la primera reunió de la mesa del congrés. El PSOE, en canvi, va posicionar-se a favor de la mà del PP i Cs. Segons Lastra, l'actitud de Podem no és la bona per ‘arribar a bon port'. Després de la reunió, l'entorn d'Iglesias ha acusat el PSOE d'actuar ‘com si tingués majoria absoluta' i adverteix que ‘no és seriós anar a una investidura sense haver aconseguit els suports i amenaçar amb una repetició electoral'. Segons Podem, ‘no és coherent buscar per igual el suport a l'esquerra i a la dreta' perquè ‘la gent mereix certeses i garanties'. Iglesias: ‘Tard o d'hora rectificaran' En unes declaracions al passadís del congrés, el mateix Iglesias s'ha mostrat convençut que ‘tard o d'hora convencerem el PSOE que ha de ser flexible' perquè ‘el plantejament que el govern ha de ser de partit únic va en direcció contrària al que ha votat la ciutadania i tard o d'hora rectificaran'.
|
[
"Quins polítics s'han trobat per deliberar?",
"Han arribat a cap pacte?",
"Ha estat, per tant, un diàleg tens?",
"Quanta estona s'ha allargat?",
"I és el primer cop que fan una assemblea d'aquest tipus?",
"Quines són les intencions de Sánchez, tal com explica el partit d'Iglesias?",
"Qui ha contradit aquestes paraules?",
"I què ha explicat que estranyaria als electors dels dos grups?",
"Llavors, la jornada ha estat profitosa per a algun d'ells?",
"Quin imprès havien redactat els socialistes amb la intenció d'arribar a bon port?",
"I què és el que exigeix el partit morat?",
"Per què discrepen en aquest punt?",
"L'equip de Sánchez, amb quines altres formacions coincideix en aquest tema?",
"Per què considera Pablo Iglesias que el PSOE no està sent consistent?",
"I creu que tenen possibilitats de fer canviar d'opinió els socialistes?"
] |
{
"answer_end": [
95,
152,
293,
337,
396,
570,
633,
820,
940,
1105,
1366,
1591,
2036,
2427,
2663
],
"answer_start": [
0,
131,
178,
295,
340,
398,
572,
594,
909,
953,
1311,
1460,
1972,
2344,
2559
],
"input_text": [
"El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, i el líder de Podem, Pablo Iglesias.",
"No.",
"Sí.",
"Una hora i tres quarts.",
"No.",
"Portar l'estat espanyol a unes noves eleccions si no disposa dels suports necessaris per a la investidura al mes de juliol.",
"La portaveu del PSOE, Adriana Lastra.",
"Que ambdues formacions no arribessin a un acord.",
"No.",
"Un document de trenta-vuit pàgines.",
"Constituir un govern de coalició.",
"Per la seva posició respecte al referèndum a Catalunya.",
"PP i Cs.",
"Perquè està buscant per igual el suport a l'esquerra i a la dreta.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Consol Tura i Soteras (Mataró, 1946 és una directora de càsting i dissenyadora de vestuari catalana. El 1968 es va graduar en disseny industrial i d'interiors a l'Escola Massana, i fins 1971 es dedicà al disseny de roba. Començà a treballar al cinema de la mà de Carles Riart i de Bigas Luna, qui posteriorment seria la seva parella sentimental i de treball. El 1976 va debutar com a dissenyadora de vestuari, de càsting i fins i tot com a actriu a Tatuatge, a Bilbao (1978) i Caniche (1979), les tres primeres pel·lícules de Bigas Luna.
Fou la directora de càsting de les pel·lícules de Bigas Luna, encara que també treballà a Mater amatíssima (1980) de Joan Antoni Salgot. Fou dissenyadora de vestuari a Últimas tardes con Teresa (1983) i Victòria! La gran aventura d'un poble (1984) i a Reborn i Angoixa (1987), però després abandonà el disseny de vestuari per centrar-se en el càsting de Jamón, jamón (1992), Huevos de oro (1993); La teta i la lluna (1994), Son de mar (2001) i Jo sóc la Juani (2006), totes de Bigas Luna. També treballà per altres directors com Antonio Chavarrías (Una ombra al jardí, 1988), Rosa Vergés (Boom boom, 1989), Jaime Camino (El llarg hivern, 1991), Marc Recha (Pau i el seu germà, 2000) o Santiago Zannou (El truco del manco, 2008).
També s'ha encarregat de la direcció de càsting a sèries de televisió com Arnau de Lluís Maria Güell (1993) o La febre d'or de Gonzalo Herralde (1993), pel·lícula i minisèrie amb la que va guanyar un dels premis a millor tècnica als XI Premis de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya. Posteriorment ha treballat a sèries de gran èxit com Polseres vermelles (2011-2013), Merlí (2015-2018) i Merlí: Sapere aude.
|
[
"Qui és Consol Tura?",
"A on va néixer?",
"En quin any va acabar els seus estudis superiors?",
"I quina va ser la seva primera professió?",
"Temps després, a on va feinejar?",
"I amb quin dels seus companys va mantenir una relació?",
"En quins films estrenà la seva faceta artística com a actora?",
"Què va dirigir temps després?",
"I entre 1983 i 1987, quina va ser la seva tasca en diverses pel·lícules?",
"Posteriorment, per quin motiu va deixar de banda aquesta labor?",
"Per qui estaven dirigides?",
"Amb quins altres cineastes va compartir projectes?",
"S’ha vist involucrada en una altra mena d’emissions audiovisuals?",
"Amb quin reconeixement la van guardonar?",
"I en quines conegudes propostes ha participat en els darrers anys?"
] |
{
"answer_end": [
99,
35,
158,
219,
250,
344,
491,
598,
813,
1004,
1025,
1238,
1336,
1558,
1683
],
"answer_start": [
0,
0,
101,
181,
221,
221,
359,
538,
675,
820,
1006,
1027,
1267,
1453,
1560
],
"input_text": [
"Una directora de càsting i dissenyadora de vestuari catalana.",
"A Mataró.",
"En 1968.",
"El disseny de roba.",
"Al cinema.",
"Amb Bigas Luna.",
"Tatuatge, Bilbao i Caniche.",
"El càsting de les pel·lícules de Bigas Luna.",
"El disseny de vestuari.",
"Per centrar-se en el càsting de Jamón, jamón, Huevos de oro, La teta i la lluna, Son de mar i Jo sóc la Juani.",
"Per Bigas Luna.",
"Antonio Chavarrías, Rosa Vergés, Jaime Camino, Marc Recha i Santiago Zannou.",
"Sí.",
"Amb un dels premis a millor tècnica als XI Premis de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya.",
"En Polseres vermelles, Merlí i Merlí: Sapere aude."
]
}
|
books
|
Ara En Martí en aquella solitud ho veia ben clar. La fredor dels somriures li glaçava el cor, la serenitat de les paraules i les mirades el desolava. La seva promesa era una excel·lent companya d'esport, una deliciosa beutat gràcil i encisera, una joia per viure reblerta d'elegàncies entre les mirades d'una societat que l'admirés. Era una regina a la qual calia festejar per a assolir la llibertat que duu el matrimoni i arribar al casori que és la victòria que tota dona escaient ha d'atènyer. En Martí, simpàtic, ric i elegant complia els requisits necessaris i fou acceptat.
En Martí, assedegat d'amor, volia una caseta petita i plena de ventures, on trobés aquelles mirades lluminoses que entren en la foscor del cor i fonen la tenebra de la tristesa, on les rialles esclatessin i una dona bella, jove i sana, l'estimés lluny de tothom. Regalimava la dolor dins el cor d'En Martí. A cada recordança, hi queia una gota de foscor. Son pit esdevingué una tenebra, son cos afeblit s'anà ajupint a la poltrona, i en l'obagor de ses nines, es veia la seva ànima contorbada i muda. Sofria una tortura constant. Plorava amb l'ànima. Ses llàgrimes queien dins del seu cor, i ell, immòbil, romania heroi rosegat per la dolor punyidora i cruel. I així, sentí morir dintre seu l'alegria vivificant que duia sempre recolzada en son cor, així s'aturà per sempre la cançó que duia als llavis i sa boca mig oberta exhalava sentors de sofriment.
|
[
"Com s’anomena el protagonista?",
"Estava acompanyat?",
"Què era el que l’entristia?",
"Com era la seva parella?",
"Com era la vida que ella desitjava?",
"I segons els seus estàndards, era una prioritat contreure matrimoni amb algú?",
"I per què va triar en Martí?",
"Ell n’estava enamorat?",
"Com li hauria agradat que fos la seva llar?",
"I què és el que s’esperava que hi hagués en aquella casa?",
"Ell estava trist en aquell moment?",
"Què és el que l’afligia encara més?",
"Estava patint de forma incessant?",
"Què sentia que passava en el seu interior?",
"I quina cosa va acabar perdent?"
] |
{
"answer_end": [
12,
31,
148,
242,
284,
495,
578,
606,
651,
841,
885,
933,
1108,
1168,
1328
],
"answer_start": [
4,
4,
94,
150,
244,
333,
497,
580,
580,
608,
843,
887,
1081,
1131,
1248
],
"input_text": [
"Martí.",
"No.",
"La serenitat de les paraules i les mirades.",
"Una excel·lent companya d'esport i una deliciosa beutat gràcil i encisera.",
"Reblerta d'elegàncies.",
"Sí.",
"Perquè era simpàtic, ric i elegant, i complia els requisits necessaris.",
"Sí.",
"Petita i plena d'aventures.",
"Mirades lluminoses que entren en la foscor del cor i fonen la tenebra de la tristesa, rialles i una dona bella, jove i sana que l'estimés lluny de tothom.",
"Sí.",
"Cada recordança.",
"Sí.",
"Que ses llàgrimes queien dins del seu cor.",
"L'alegria vivificant que duia sempre recolzada en son cor."
]
}
|
bios
|
Marina Geli i Fàbrega (Sant Gregori, 12 de setembre de 1958) és una metgessa i política catalana, militant del Moviment d'Esquerres (MES). Va ser la consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya durant la VII i VIII legislatures (2003-2010) en qualitat de membre del Partit dels Socialistes de Catalunya, del que fou militant entre 1996 i 2014.
Llicenciada en medicina per la Universitat de Barcelona i especialista en medicina interna, és membre del Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) i de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques.
Després de treballar com a metgessa adjunta a l'Hospital Josep Trueta de Girona (1981-1989), s'especialitzà en malalties infeccioses, en la sida, en la prevenció comunitària i en la disminució psíquica. Va ser responsable mèdica del Centre Joan Riu – Consorci Sant Gregori (1981-1990), de l'Associació Pro Persones amb Disminució (1990-1995) i de l'Associació Comunitària Antisida de Girona (1991-1995).
Va entrar en política com a regidora de l'Ajuntament de Sant Gregori en qualitat d'independent dins de la llista del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), lloc que va ocupar entre 1984 i 1992. En aquest mateix període també va ser membre del Consell Comarcal del Gironès. Va ser militant del PSC des de 1996 fins al 2014.
Ha estat diputada al Parlament de Catalunya des de 1995 fins al seu nomenament com a consellera (2003). L'any 2000 es va fer càrrec de la primera secretaria de la federació del PSC a les comarques de Girona. En l'anomenat "govern alternatiu" de Pasqual Maragall va ser responsable de Salut de la Generalitat el desembre de 2003. En ser nomenada consellera va abandonar el seu escó al Parlament de Catalunya seguint la decisió conjunta dels nous consellers que eren també parlamentaris, per tal de renovar el grup parlamentari.
A les eleccions de l'any 2010 va ser escollida de nou diputada i forma part del Grup Parlamentari Socialista del Parlament de Catalunya.
El 16 de gener del 2014, juntament amb Núria Ventura i Joan Ignasi Elena, Marina Geli va votar Sí a demanar al Congrés dels Diputats la potestat de fer una consulta sobre la independència de Catalunya, trencant així la disciplina de vot; la resta dels seus companys de partit van votar No, amb l'excepció d'Àngel Ros, qui va deixar la seva acta de diputat per evitar confrontar-se amb la direcció del PSC. Poc després de la votació, el portaveu del Partit dels Socialistes de Catalunya al Parlament de Catalunya, Maurici Lucena, va demanar als tres diputats díscols que entreguessin la seva acta de diputat, com havia fet Ros; en cas contrari, es reservaven el dret d'expulsar-los de la formació. Des del seu naixement l'any 2014, formà part del corrent crític del PSC, Moviment Catalunya. El 27 de novembre de 2014 abandonà la militància del PSC però mantingué el seu escó al Parlament de Catalunya. El 30 de novembre fundà amb altres exmilitants, el partit Moviment d'Esquerres (MES). Els seus antics companys de partit al Parlament, lamenten que mantingui el seu escó com a diputada no adscrita.
A les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 es va presentar amb Junts per Catalunya del president Carles Puigdemont, als darrers llocs de la llista per Barcelona.
|
[
"Qui és Marina Geli?",
"A on va néixer?",
"A quina formació política va estar afiliada durant més de quinze anys?",
"Quins estudis universitaris té?",
"Quan va començar a treballar en l’àmbit de la salut?",
"A on?",
"I quines organitzacions va dirigir?",
"Quin va ser el seu primer càrrec en una institució d’afers públics?",
"En quins anys?",
"Quines altres tasques similars ha desenvolupat?",
"Durant el mandat de Maragall, quin departament va conduir?",
"I per què va ser que en un determinat moment va portar la contrària a les bases del seu partit?",
"Què va provocar aquesta situació?",
"Amb l’ajuda d’altres personalitats, quina organització va crear?",
"Finalment, quins van ser els darrers comicis en què va ser candidata?"
] |
{
"answer_end": [
96,
60,
348,
405,
629,
629,
928,
1010,
1139,
1476,
1597,
2170,
2540,
2919,
3154
],
"answer_start": [
0,
0,
272,
350,
538,
538,
741,
942,
970,
1166,
1478,
1934,
2340,
2835,
3033
],
"input_text": [
"Una metgessa i política catalana.",
"A Sant Gregori.",
"Al Partit dels Socialistes de Catalunya.",
"Medicina.",
"El 1981.",
"A l'Hospital Josep Trueta de Girona.",
"El Centre Joan Riu – Consorci Sant Gregori, l'Associació Pro Persones amb Disminució i l'Associació Comunitària Antisida de Girona.",
"El de regidora de l'Ajuntament de Sant Gregori.",
"Entre el 1984 i el 1992.",
"Va ser membre del Consell Comarcal del Gironès, diputada al Parlament de Catalunya, i va estar a càrrec de la primera secretaria de la federació del PSC a les comarques de Girona.",
"El de Salut.",
"Perquè va votar Sí a demanar al Congrés dels Diputats la potestat de fer una consulta sobre la independència de Catalunya.",
"Que hagués d'entregar la seva acta de diputada.",
"El partit Moviment d'Esquerres (MES).",
"Les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia gal·lesa, Bleiddwn (del gal·lès blaidd, «llop») apareix en la quarta branca de les Quatre Branques del Mabinogi, i és un dels tres fills de Gwydion i Gilfaethwy. Com a càstig per la violació de Goewin, Math fab Mathonwy va desterrar els seus nebots, convertint-los en una parella de cérvols durant un any, després en porcs senglars i finalment en llops. Van tenir tres fills al llarg dels tres anys d'encanteri: Hyddwn (cervatell), Hychtwn (porquet) i Bleiddwn (llobató). Bleiddwn és fill dels llops. Finalment, Math el va transformar en humà i el va anomenar Bleiddwn («llobató»).
Dôn, filla de Mathonwy, era la matriarca d'una família. El seu marit mai es designa específicament.
Math fab Mathonwy és un mag i governant de Gwynedd (el nord de Gal·les). Els seus peus han de ser cuidats per una verge, excepte quan està en la guerra. Gilfaethwy, el nebot de Math, s'enamora de Goewin, l'encarregada de cuidar els peus de Math, i el germà de Gilfaethwy, Gwydion, enganya a Math per anar a la guerra contra Pryderi perquè Gilfaethwy pugui tenir accés a ella. Gwydion mata a Pryderi en un combat individual, i Gilfaethwy viola a Goewin.
Math es casa amb Goewin per salvar-la de la vergonya i encanta a Gwydion i Gilfaethwy, transformant-los en una parella de cérvols durant un any, i els obliga a tenir un fill (Hyddwn, «cervatell»). Abans de recuperar de nou la forma humana, experimenten dues transformacions més, en parella de porcs senglars durant un any i en parella de llops durant un altre any. Durant aquest temps, van tenir dos fills més, Hychtwn (porquet) i Bleiddwn (llobató).
Math transforma en humans els fills dels seus nebots, que es convertiran en fidels campions.
|
[
"Qui és Bleiddwn?",
"Segons què?",
"Per què els seus pares havien estat embruixats?",
"Quanta descendència van tenir?",
"I quina criatura era l'ésser que ens escau?",
"Qui el va convertir en un home de carn i ossos?",
"I com s'anomenava la filla de qui el va fer humà?",
"I a què es dedicava aquest?",
"De quina part del cos del conjurador havia de tenir cura una donzella?",
"Quin és l'únic moment en què això no era necessari?",
"Qui es va enamorar de la dona que estava a càrrec d'això?",
"I com va aconseguir arribar fins a ella?",
"No obstant això, amb qui va acabar per contreure matrimoni la poncella?",
"Per quin motiu?",
"I de quina altra forma el seu nou marit va castigar els culpables?"
] |
{
"answer_end": [
177,
177,
369,
427,
487,
585,
621,
770,
818,
850,
943,
1073,
1175,
1204,
1561
],
"answer_start": [
26,
0,
132,
371,
469,
529,
599,
699,
772,
772,
852,
947,
1152,
1125,
1152
],
"input_text": [
"Un dels tres fills de Gwydion i Gilfaethwy.",
"La mitologia gal·lesa.",
"Com a càstig per la violació de Goewin.",
"Tres fills.",
"Un llobató.",
"Math.",
"Dôn.",
"A la màgia i la governança de Gwynedd.",
"Dels peus.",
"Quan estava a la guerra.",
"Gilfaethwy.",
"Perquè el seu germà, Gwydion, enganya a Math per anar a la guerra contra Pryderi.",
"Amb Math.",
"Perquè aquest la salvés de la vergonya d'haver estat violada per Gilfaethwy.",
"Fent que experimentessin tres transformacions i obligant-los a tenir fills."
]
}
|
mitologia
|
Tresant (en grec antic τρέσσαντος) era la paraula que s'aplicava als espartans que havien estat castigats amb l'atímia o pèrdua d'alguns o tots dels seus drets de ciutadania.
No se sap molt bé com s'aplicava aquesta sanció, i en tot cas no estava ben especificat per les lleis i depenia més de l'opinió dels ciutadans. En general sembla que tots els que es negaven a seguir els costums nacionals deixaven de ser considerats homoioi o ciutadans de ple dret, segons diu Xenofont. No obstant, qui no donava la seva contribució a la sissítia o menjars col·lectius, perdia també els drets com a ciutadà.
El màxim grau d'infàmia requeia sobre el τρέσας ("trésas", covard), el que fugia del camp de batalla o tornava a casa sense l'exèrcit, com va fer Aristodem després de la batalla de les Termòpiles, segons Heròdot, tot i que en aquest cas va ser conseqüència de l'opinió pública, i va poder treure's el qualificatiu amb noves destreses personals. Els espartans que es van lliurar a l'enemic atenenc a la batalla d'Esfactèria van ser castigats amb una mena d'atímia que els impedia presentar-se als càrrecs públics i no podien realitzar cap compra ni venda lícita. Segons Tucídides després van recuperar els seus drets.
A Esparta, els homes solters tenien un cert grau d'infàmia i eren privats d'alguns honors quan els arribava la vellesa. Se'ls excloïa de participar en algunes festes i eren obligats a cantar cançons difamatòries contra ells mateixos. No es permetia a cap home considerat tresant de casar-se amb cap espartana, i quan arribaven a vells havien de sofrir el mateix tracte que els solters i pagaven una multa com els solters. Segons Diodor de Sicília ningú els donava llum per al seu foc ni ningú no parlava amb ells.
Encara que un tresant a Esparta estava sotmès a dures condicions, no es pot comparar amb l'atímia dels atenencs, que perdien totalment el dret a la ciutadania, sinó que era més aviat un estat d'infàmia. L'atímia d'un covard espartà no era com la d'Atenes, que significava la mort civil, perquè podien actuar fins a cert punt com a ciutadans, encara que patint sempre el menyspreu dels que el veien.
|
[
"Què fou Tresant?",
"Existeix àmplia informació sobre aquesta condemna?",
"Tot i això, per què estava regida?",
"Què els passava a aquells que no obeïen les tradicions de l'imperi?",
"A qui més li prenien aquestes llibertats?",
"I quin era el pecat més gran que es podia arribar a cometre?",
"Com s'anomenà un dels que ho va fer?",
"En quina contesa?",
"Com va poder escapar del càstig?",
"A quines altres persones va afectar aquesta mena de pena?",
"De quina forma?",
"En aquesta mateixa societat, quin altre col·lectiu era apartat de la vida pública, escarnit i humiliat?",
"En quin altre cas es produïa la mateixa situació?",
"Tot i això, aquesta pena era equiparable a les sancions que s'imposaven a Atenes?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
173,
222,
317,
455,
597,
732,
754,
794,
942,
1061,
1159,
1448,
1636,
1841,
2127
],
"answer_start": [
0,
175,
279,
319,
490,
599,
702,
734,
879,
944,
944,
1216,
1450,
1730,
1933
],
"input_text": [
"La paraula que s'aplicava als espartans que havien estat castigats amb l'atímia o la pèrdua d'alguns o tots dels seus drets de ciutadania.",
"No.",
"De l'opinió dels ciutadans.",
"Que deixaven de ser considerats homoioi o ciutadans de ple dret.",
"A qui no donava la seva contribució a la sissítia o menjars col·lectius.",
"Fugir del camp de batalla o tornar a casa sense l'exèrcit.",
"Aristodem.",
"La batalla de les Termòpiles.",
"Amb noves destreses personals.",
"Els espartans que es van lliurar a l'enemic atenenc a la batalla d'Esfactèria.",
"Els van impedir presentar-se als càrrecs públics i no podien realitzar cap compra ni venda lícita.",
"Els homes solters.",
"En cas que l'home fos tresant.",
"No.",
"Perquè a Atenes l'Atímia significava la mort civil, i un espartà podia actuar fins a cert punt com a ciutadà, encara que patint sempre el menyspreu dels que el veien."
]
}
|
bios
|
Lydia Martina Zimmermann Kuoni (Barcelona, 30 de desembre de 1966) és una actriu, directora i editora de cinema, empresària, autora, activista, cinematogràfica i acadèmica espanyola.
Lydia Zimmermann és filla dels suïssos Yves Zimmermann, dissenyador gràfic, i Bignia Silvia Zimmermann-Kuoni, antropòloga i dissenyadora tèxtil. Els seus pares es van conèixer als Estats Units i es van traslladar a Espanya. També va viure a Austràlia, Canadà, Haití, Suïssa i els Estats Units. El 2012, Zimmermann estava treballant en un guió d'una pel·lícula que tenia previst començar a rodar al Canadà el 2012. La seva parella és Isaac Pierre Marcel Racine, també cineasta, qui va rodar el 1998 Remedios de Cuba: Scuba Drive en la que ella va traballar com a editora, i al curtmetratge del 2014 Troya va treballar com a productora executiva i assessora del director. El seu fill, Nilo Mur, també és cineasta, i també va actuar, juntament amb Racine, i va produir el seu curtmetratge de 2007 Forse Domani.
A més, Zimmermann imparteix classes a l'European Film Actor School, al Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra com a professor associat que ofereix cursos de direcció i guionisme i presentant els treballs durant conferències celebrades a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, així com al Ciné Institute a Jacmel, Haití. És una de les fundadores de la companyia de producció de cinema amb seu a Zuric Artisan Films GmbH i forma part del consell d'administració del Ramuni Paniker Trust, un grup de Barcelona que té com a objectiu proporcionar suport econòmic a joves amb talent i encara subcontractats a Kerala. Ha estudiat amb Jonathan Demme, Lindsay Kemp, i Cesc Gelabert, ha dirigit amb Sergi Belbel Després de la pluja i una adaptació a l'escenari de la pel·lícula de Sergio Cabrera La estrategia del caracol pel grup de teatra Comicastros, i ha acabat un M.A l'Escola Superior d'Arts de Zuric.
Zimmermann és probablement més conegut pel seu debut en la direcció Aro Tolbukhin, dins la ment de l'assassí (2002), codirigida amb Agustí Villaronga i Isaac Pierre Marcel Racine, en la que també va tenir un cameo no acreditat, i per la qual va aparèixer, juntament amb Racine i Villaronga, a Versión española, dirigida per Félix Piñuela i retransmesa per Televisió Espanyola, l'1 d'abril de 2005 i a Sala 33, dirigida per Àlex Gorina i Macià i retransmesa per TV3, el 18 de dsembre de 2010. També ha exercit, entre d'altres activitats, el cuidador de la pel·lícula d'Agustí Villaronga El niño de la luna) (1989), el seu debut com a actriu, així com els papers d'una planyívola a la adaptació cinematogràfica d'Antoni Aloy de la novel·la de Henry James The Turn of the Screw (1898) titulada Presence of Mind, mare del curtmetratge de Gemma Ventura del 2009 sobre Carl Jung The Jung Files i una vegada més a la pel·lícula Elisa K del 2010, dirigida per Jordi Cadena i Casanovas i Judith Colell en la qual figura entre els reconeixements, i d'Ana de Pombo a la sèrie de televisió d'Agustí Villaronga de 2013, Carta a Eva emesa per La 1. Va aparèixer el 27 de novembre de 2014 al programa Àrtic de Betevé. Va codirigir amb Agustí Villaronga el documental televisiu Fe retrasmés per RTVE com a part de la sèrie 50 años de el 10 de desembre de 2009, i va treballar com a operadora de càmara durant la producció de la pel·lícula de Mariano Barroso Mi hermano del alma (1994) i Barcelona, abans que el temps ho esborri (2011) dirigida per Mireia Ros.
El videoart de Zimmermann, que tracta temes que van de la pel·lícula Andrei Rublev d'Andrei Tarkovsky, de 1966, la encarnació de Maria de Blanca Portillo durant una adaptació escènica de la novel·la The Testament of Mary (2012) de Colm Tóibín dirigida per Agustí Villaronga, el Cercle Artístic de Sant Lluc, i el dissenyador de moda Jesús del Pozo a lel quadre de Théodore Géricault El rai de la Medusa (1818-1819), així com la seva altra obra, un homenatge de 2012 a Maria Mercè Marçal titulada Ferida arrel: Maria-Mercè Marçal i les persones d'Elisabeth Kübler-Ross i Robert Capa, amb el suport del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts i de Banc Sabadell, ha aparegut al Centre d'Art Santa Mònica i al Cercle Artístic de Sant Lluc. RAI i TV3 es van emetre dues pel·lícules de televisió dirigides per ella, La dona de gel (2003) i Perfecta pell (2005), i també ha escrit un guió basat en la col·lecció de relats breus de Paul Auster The Red Notebook titulada Correspondència. També va participar en el reconeixement a la pel·lícula Volverás d'Antonio Chavarrías.
A l'abril de 2003, Zimmermann, juntament amb Villaronga i Racine, van guanyar el Premi Ariel a millor guion original i van ser nominada al premi Ariel al millor director als premis per Aro Tolbukhin, dins la ment de l'assassí (2002). El gener de 2011 fou nominada al Gaudí a la millor actriu secundària pel seu paper a Elisa K (2010), i, el setembre de 2002, fou nominada a la Conquilla d'Or a la millor pel·lícula al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià per Aro Tolbukhin, dins la ment de l'assassí (2002). El seu curtmetratge de 1995 titulat Wake també va guanyar el premi al millor director al Festival de Curtmetratges de St Kilda i el premi a la millor pel·lícula al Zinebi i una menció especial al Premi del Jurat del Festival de Cinema de Girona.
|
[
"Qui és Lydia Martina Zimmermann?",
"Com s'anomenen els seus pares?",
"A quins llocs ha residit al llarg de la seva vida?",
"A què es dedica el seu company sentimental?",
"I quin és el nom del noi que la parella va tenir?",
"I a quins llocs treballa com a docent el noi?",
"De quines empreses del sector ha format part?",
"Amb quina pel·lícula es va estrenar com a directora?",
"I com a actriu?",
"Quina emissió televisiva de la televisió espanyola va ajudar a conduir?",
"A on s'ha mostrat el seu curtmetratge experimental?",
"I en quines emissores han aparegut algunes de les seves obres?",
"Quin va ser el primer guardó que va rebre?",
"I a quin important reconeixement va optar l'any 2011?",
"Finalment, en quina altra cerimònia va rebre un reconeixement especial?"
] |
{
"answer_end": [
181,
291,
475,
658,
874,
1144,
1512,
2041,
2565,
3209,
4210,
4284,
4634,
4814,
5307
],
"answer_start": [
0,
183,
328,
597,
853,
991,
1348,
1926,
2418,
3129,
3470,
4212,
4542,
4776,
5063
],
"input_text": [
"Una actriu, directora i editora de cinema, empresària, autora, activista, cinematogràfica i acadèmica espanyola.",
"Yves Zimmermann i Bignia Silvia Zimmermann-Kuoni.",
"A Espanya, Austràlia, Canadà, Haití, Suïssa i els Estats Units.",
"Al cinema.",
"Nilo Mur.",
"A l'European Film Actor School i al Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu.",
"D'Artisan Films GmbH i Ramuni Paniker Trust.",
"Aro Tolbukhin, dins la ment de l'assassí.",
"Amb El niño de la luna.",
"El documental televisiu Fe.",
"Al Centre d'Art Santa Mònica i al Centre Artístic de Sant Lluc.",
"A RAI i TV3.",
"El Premi Ariel.",
"Al Gaudí.",
"Al Festival de Cinema de Girona."
]
}
|
bios
|
María Fernanda De Ori, coneguda com a María Fernanda D'ori (València, 2 de novembre de 1937), és una actriu valenciana.
Actriu eminentment teatral i amb una trajectòria igualment sòlida en televisió, les seues aparicions en cinema han estat molt més puntuals. Va estar casada amb el director d'escena Mario Antolín.
Considerada una de les grans dames de l'escena a Espanya, primera actriu durant deu anys del Teatre Nacional María Guerrero i guardonada amb el Premi Mayte de Teatre, dues vegades amb el Premio Nacional de Teatro, altres dues amb el Premi Miguel Mihura (1988 i 2001) i una vegada el Premi Memorial Margarita Xirgu (1973).
Comença la seva activitat artística en el T.E.U. i debuta professionalment amb l'obra Maribel i l'estranya família de Miguel Mihura.
Poden destacar-se, entre les obres en les quals ha intervingut:
Debuta en la pantalla gran amb la pel·lícula El alcalde de Zalamea (1954), una adaptació del clàssic de Calderón de la Barca dirigida per José Luis Gutiérrez Maeso. No obstant això, la seua carrera cinematogràfica no tindrà excessiva continuïtat, havent rodat en total nou títols al llarg de quaranta anys:
En 1988 va ser nominada com a millor actriu protagonista als Premis Goya pel seu paper en Camins de guix.
És considerada com una de les pioneres de la televisió a Espanya. El seu rostre era ja habitual en la pantalla de Televisió espanyola als pocs mesos de la inauguració de la primera cadena de l'estat. Des de 1957 participava a diversos espais dramàtics rodats a la llavors seu de TVE, situada en el Passeig de l'Havana de Madrid. Aquest mateix any protagonitzava una de les primeres sèries de TV espanyoles: Els Tele-Rodríguez, d'Arturo Ruiz Castillo, al costat de Mario Antolín, així com l'adaptació de la novel·la Oliver Twist, de Charles Dickens, a les quals seguiria la primera temporada de Palma y Don Jaime, al costat d'Antonio Casal.
En els anys seixanta i setanta intervé en nombrosos espais de teatre televisat emesos a través de Teatro de siempre o Estudio 1, que li permet interpretar de Tirso de Molina, Miguel Mihura, Carlos Arniches…Especialment recordada fou la seua interpretació del paper de Benigna en l'obra Misericordia de Benito Pérez Galdós, co-protagonitzada al costat de José Bódalo i emesa en Estudio 1 el 25 d'abril de 1977. Tots dos actors repetien personatge interpretat en teatre cinc anys abans.
També va protagonitzar un altre clàssic de la televisió: l'obra de terror El televisor (1974), dirigida per Narciso Ibáñez Serrador dins de la sèrie Historias para no dormir i en la qual interpreta a l'abnegada esposa d'un embogit Narcíso Ibáñez Menta.
Entre 1979 i 1981 es va posar al capdavant del repartiment del programa infantil La mansión de los Plaff. Amb posterioritat ha intervingut en la sèrie Dime que me quieres (2001) en Antena 3.
|
[
"Qui és María Fernanda De Ori?",
"Quan va néixer?",
"En quin àmbit ha centrat les seves actuacions?",
"Tot i això, en quines altres àrees ha treballat?",
"Com s’anomenava el seu marit?",
"Quins reconeixements li van ser lliurats?",
"A on va iniciar la seva trajectòria com a actriu?",
"I quina va ser la primera representació teatral en què va participar?",
"En quantes pel·lícules va treballar?",
"De quina emissora va formar part des dels inicis d’aquesta?",
"En aquest període, en quin treball va obtenir el paper principal?",
"En quins altres canals va sortir?",
"Quina de les seves adaptacions va ser de les més emblemàtiques?",
"Era el primer cop que juntament amb el seu company donaven vida a aquesta obra?",
"I quina va ser la seva tasca en una emissió creada per a nens?"
] |
{
"answer_end": [
118,
92,
146,
258,
314,
629,
686,
769,
1114,
1446,
1673,
2015,
2209,
2371,
2730
],
"answer_start": [
0,
0,
120,
147,
260,
442,
638,
689,
1017,
1314,
1577,
1888,
2094,
2121,
2626
],
"input_text": [
"Una actriu valenciana.",
"El 2 de novembre de 1937.",
"En el teatre.",
"A la televisió i el cinema.",
"Mario Antolín.",
"El Premi Mayte de Teatre, el Premio Nacional de Teatro, el Premi Miguel Mihura i el Premi Memorial Margarita Xirgu.",
"Al T.E.U.",
"L'obra Maribel i l'estranya família de Miguel Mihura.",
"En nou.",
"A la Televisió espanyola.",
"A la sèrie Els Tele-Rodríguez.",
"Teatro de Siempre i Estudio 1.",
"La interpretació del paper de Benigna en l'obra Misericordia de Benito Pérez Galdós.",
"No.",
"Va estar al capdavant del repartiment."
]
}
|
vilaweb
|
Unes cent cinquanta dones van manifestar-se ahir, Dia Internacional pel Dret de l'Avortament, per a exigir la despenalització de l'avortament a Andorra. Les manifestants van recórrer els sis quilòmetres que separen la parròquia d'Encamp i la capital, Andorra la Vella, tot cridant lemes en favor de la legalització de la interrupció voluntària de l'embaràs. Entre les participant, a banda les andorranes, hi havia representants d'associacions feministes i en favor de les dones de Perpinyà, el Marroc, Itàlia i l'Argentina. ‘Les dones no tenim drets ni ens en volen donar', manifestava al començament de la marxa Vanessa M. Cortés, presidenta d'Stop Violències. Va subratllar que es tracta d'una qüestió de salut pública. Les dones van aturar-se davant l'església de Sant Pere Màrtir, d'Escaldes-Engordany, on van deixar perxes a terra i van llançar ‘píndoles avortives'. El coprincipat, en joc Aquests darrers anys, la qüestió de l'avortament ha estat present al debat públic i polític andorrà. Les associacions feministes i el Partit Socialdemòcrata defensen que la interrupció voluntària de l'embaràs es despenalitzi, si més no, en els supòsits de violació, perill per a la mare o malformació del fetus. La clau de la volta rau en el fet que el copríncep episcopal, l'arquebisbe d'Urgell Joan-Enric Vives, ha amenaçat més d'una vegada de renunciar si es legalitza. El fet que el coprincipat sigui indivís originaria una crisi institucional, perquè el copríncep francès, el president de França Emmanuel Macron, també hauria de plegar. Precisament, el president francès no va defugir el debat quan va visitar Andorra fa dues setmanes, i va dirigir-se directament a les feministes: ‘En tant que home i ciutadà sempre he defensat el dret de les dones de disposar del seu cos. En tant que president de la República Francesa, elegit pel poble francès, he fet de la igualtat home-dona la gran causa del quinquenni.' Però a continuació va recordar que s'adreçava als andorrans en tant que copríncep, garant de la independència de la nació. ‘Qui seria jo per dir-vos què heu de fer? Vosaltres, que elegiu democràticament els representants que han d'aprovar les lleis', va demanar-se. I va afegir: ‘Sabeu què en penso. Sabeu què faig allà on sóc dipositari de la sobirania popular. Us pertany a vosaltres, quan hi ha eleccions, d'obtenir la majoria que us permetrà de procedir a les evolucions en les quals creieu.'
|
[
"Qui va sortir al carrer?",
"Per quin motiu?",
"Quin tram van realitzar?",
"I què era el que clamaven?",
"Qui hi va acudir?",
"Amb quina declaració van iniciar la trobada?",
"Qui ho va fer?",
"A on van fer una parada?",
"Per quin motiu?",
"El tema pel qual es manifestaven havia estat debatut últimament a les institucions?",
"Qui és que està a favor que es legalitzi?",
"I qui no?",
"Què és el que podria acabar provocant aquesta situació?",
"El polític va fer cap declaració sobre aquesta polèmica?",
"I va imposar el seu punt de vista per sobre dels altres?",
"Qui va explicar que tindria el dret de decidir-ho?"
] |
{
"answer_end": [
48,
151,
267,
356,
522,
612,
660,
783,
870,
994,
1119,
1366,
1535,
1911,
2176,
2408
],
"answer_start": [
0,
26,
153,
269,
358,
524,
574,
722,
732,
895,
996,
1245,
1368,
1550,
1931,
2180
],
"input_text": [
"Unes cent cinquanta dones.",
"Per a exigir la despenalització de l'avortament a Andorra.",
"Els sis quilòmetres que separen la parròquia d'Encamp i la capital, Andorra la Vella.",
"La legalització de la interrupció voluntària de l'embaràs.",
"Andorranes i representants d'associacions feministes i en favor de les dones de Perpinyà, el Marroc, Itàlia i l'Argentina.",
"Les dones no tenim drets ni ens en volen donar.",
"Vanessa M. Cortés, la presidenta d'Stop Violències.",
"Davant l'església de Sant Pere Màrtir.",
"Per deixar perxes a terra i llançar píndoles avortives.",
"Sí.",
"Les associacions feministes i el Partit Socialdemòcrata.",
"El copríncep episcopal, l'arquebisbe d'Urgell Joan-Enric Vives.",
"Una crisi institucional, i que el president de França també hagués de plegar.",
"Sí.",
"No.",
"Els andorrans."
]
}
|
bios
|
María Ángeles Aguilera Pérez, més coneguda com a Marián Aguilera (Montgat, Maresme, 12 de març de 1977), és una actriu de cinema i televisió catalana.
Abans de dedicar-se a la interpretació es va donar a conèixer al recollir a Empúries el foc olímpic arribat des de Grècia, que havia de recórrer tot el país, en els actes previs als Jocs Olímpics de Barcelona del 1992. Ja des de jove havia fet diferents cursos i tallers tant d'expressió corporal com de ball, jazz, expressió oral o mim. Més endavant, Marián va seguir completant la seva formació amb altres cursos de teatre musical, solfeig, dansa contemporània i similars.
L'actriu va debutar al cinema, de la mà del director Jaime Camino, que li va oferir un paper en la seva pel·lícula El llarg hivern, l'any 1992, on va treballar al costat d'actors com Asunción Balaguer i Adolfo Marsillach. El 1997 va participar en la pel·lícula de Rosa Vergés Tic Tac, i, l'any 1999 va actuar amb Emma Suárez a La ciutat dels prodigis, a les ordres de Mario Camus. L'actriu té una filmografia extensa, entre la qual destaquen títols com Honolulu Baby, Tuno negro, No debes estar aquí, El misterio de Wells, Las huellas que devuelve el mar, Tánger, Seres queridos, El prado de las estrellas, Lo más importante de la vida es no haber muerto o El último fin de semana, entre molts d'altres.
També ha protagonitzat alguns curtmetratges com Mucha mierda, Otra vida o Ficción real. Quant a la televisió, el seu debut va tenir lloc l'any 1997 amb la sèrie Al salir de clase, en la qual va romandre fins a l'any 1999. En els anys 2001 i 2002 també va formar part del repartiment d'Esencia de poder, i de l'any 2005 al 2010 va encarnar a la "Sílvia", a Los hombres de Paco. També ha participat en altres sèries, algunes d'elles de manera episòdica. Així, l'hem vist a Código Fuego, El inquilino, Homicidios, Todos los hombres sois iguales o Paraíso.
Pel que fa al teatre, ha treballat a algunes obres, com És així si us ho sembla, La enfermedad de la juventud o Mi primera vez. Cal destacar també que va ser la protagonista d'un videoclip d'Alejandro Sanz, el del tema "El alma al aire". Entre els seus premis i reconeixements, té una nominació al Fotogramas de Plata pel seu paper a la sèrie Los hombres de Paco.
|
[
"Amb quin nom es coneix a María Ángeles Aguilera?",
"Quan va néixer?",
"I a què es dedica?",
"Tot i això, en un primer moment per què es va fer coneguda?",
"Quina mena de formacions va fer?",
"Com s'anomena el film en què va actuar per primer cop?",
"Quin any va ser l'estrena?",
"Durant la dècada dels noranta, en quins altres projectes cinematogràfics va participar?",
"Entre totes les pel·lícules en què va formar part de l'elenc, quines van ser les més importants?",
"En quina altra mena de cintes ha treballat?",
"Com quins?",
"Pel que fa a la pantalla petita, en quines emissions ha aparegut?",
"En quin altre àmbit artístic se l'ha pogut veure?",
"I pel que fa a l'aspecte musical?",
"I a quins premis va optar?"
] |
{
"answer_end": [
64,
103,
140,
272,
624,
756,
768,
976,
1328,
1373,
1416,
1881,
1933,
2119,
2200
],
"answer_start": [
0,
0,
105,
151,
370,
626,
635,
848,
1007,
1330,
1336,
1418,
1883,
2011,
2121
],
"input_text": [
"Marián Aguilera.",
"El 12 de març de 1977.",
"A l'actuació.",
"Perquè va recollir a Empúries el foc olímpic arribat des de Grècia.",
"D'expressió corporal, ball, jazz, expressió oral, mim, teatre musical, solfeig, dansa contemporània i similars.",
"El llarg hivern.",
"El 1992.",
"A Tic Tac i a La ciutat dels prodigis.",
"Honolulu Baby, Tuno negro, No debes estar aquí, El misterio de Wells, Las huellas que devuelve el mar, Tánger, Seres queridos, El prado de las estrellas, Lo más importante de la vida es no haber muerto i El último fin de semana.",
"En curtmetratges.",
"Mucha mierda, Otra vida i Ficción real.",
"Al salir de clase, Esencia de poder, Los hombres de Paco, Código Fuego, El inquilino, Homicidios, Todos los hombres sois iguales i Paraíso.",
"En el teatre.",
"Va ser la protagonista d'un videoclip d'Alejandro Sanz, el del tema El alma al aire.",
"Als Fotogramas de Plata."
]
}
|
mitologia
|
Tirteu d'Esparta (en grec antic Τυρταίος) fou un poeta grec del segle vii aC.
Es creu que va néixer a l'Àsia Menor, a Milet, i Plató va reivindicar que hauria nascut a Atenes, però se'l considerà un poeta espartà pel to autoritari quan parla de l'estament militar d'Esparta i els ensenya el seu ofici, no deixen gaires dubtes sobre el seu origen. La generació de Tirteu va lluitar per mantenir sota control espartà el ric territori de Messènia que s'havia sublevat, i que conquerit a l'últim terç del segle VIII aC era la base de l'economia espartana. Aquesta crisi va desembocar en la pèrdua de les possessions messèniques i en la que es coneix com la Segona guerra messènica, on Tirteu va combatre circa l'any 650 aC. Aquesta crisi va inspirar la totalitat de la producció poètica de Tirteu, al menys la que es coneix.
Va escriure en grec jònic imitant l'estil homèric, ric en dorismes cinc llibres d'elegies que, com les de Cal·lí d'Efes, presenten un contingut i una forma molt determinats per l'èpica. Segons els alexandrins, va escriure una obra titulada Εύνομία ("Eunomia" Bona llei) de la que se'n conserven alguns fragments, una llarga elegia que recapitulava la història d'Esparta i exaltava la constitució espartana insistint en el paper dels déus en la seva concepció, i exhortant els ciutadans a la concòrdia i a mantenir-la íntegra per al bé comú. Una altra obra seva era Ἐμβατήρια ("Embateria"), cants marcials en anapest probablement cantats durant les marxes acompanyats de l'aulos. També va escriure Πολιτεία λακεδαιμονίοις ("Politeia lakedemoniois"), un elogi dels valors civils i religiosos de la constitució de Licurg. Suides diu que tant la Πολιτεία, com les Ὑποθῆκαι ("Hypotekai"), els seus preceptes, estaven escrits en versos elegíacs. De totes aquestes obres en queden només un total de 230 versos on també es pot llegir l'elogi de la mort en batalla per la pàtria, la descripció del combatent valerós i l'exaltació de la constitució espartana.
Les elegies de Tirteu, de gran elevació i de to ferm i sever, caracteritzen l'elogi del valor guerrer i de la vigorosa afirmació de l'ideal moral de la pàtria espartana i de les celebracions de la mort. A diferència d'Homer, que exalta el valor individual, Tirteu parla del valor col·lectiu; la ciutat imposa als seus ciutadans obediència i sacrifici civil pel bé de la pàtria. L'heroisme que proposa no es fonamenta en fites personals, sinó en accions disciplinades de les tropes, accions requerides per la nova tàctica dels hoplites. Per aquests motius els seus cants de guerra o peons van tenir gran fortuna a tot Grècia i els cantaven a les escoles i als campaments. No hi ha grans dons poètics, però els seus versos elementals susciten sentiments de virtut, s'empraren també per alimentar el patriotisme a la batalla i el sacrifici per la pàtria.
Una llegenda explicada per Licurg i ampliada després per Pausànies, diu que els espartans acatant l'oracle, van demanar als atenencs que els proveïssin d'un general que els dirigís en batalla contra els messenis. Els atenesos, per burla i per evitar el creixement de la influència espartana, els van enviar Tirteu, un mestre d'escola, nascut a Afidna, Àtica, coix i borni, el cap més ineficient que van poder trobar i que va ser enviat amb menyspreu. Aviat Tirteu es guanyà el favor dels espartans amb els seus bons consells, que gràcies a les seves elegies el van convertir en un heroi.
|
[
"Qui va ser Tirteu d’Esparta?",
"Es coneix amb exactitud el seu lloc d’origen?",
"Per tant, quina procedència se li va atribuir?",
"Per què?",
"Durant la seva època, per quin motiu van haver de batallar?",
"Quina importància tenia per a ells aquesta regió?",
"La situació què va fer esclatar?",
"Tot i això, de què van servir aquestes batalles per al poeta?",
"Quin escrit li és atribuït?",
"Sobre què tracta?",
"Va ser aquest l’únic volum que se li atribueix?",
"Avui dia, què es conserva del que va escriure?",
"Amb quin altre autor difereix?",
"I per què la seva obra es va estendre arreu del territori grec?",
"Segons una antiga tradició, a on va ser destinat?"
] |
{
"answer_end": [
77,
174,
212,
300,
443,
550,
676,
792,
1068,
1226,
1541,
1823,
2261,
2594,
3136
],
"answer_start": [
0,
78,
181,
176,
347,
415,
552,
720,
1007,
1043,
1362,
1761,
2174,
2228,
2823
],
"input_text": [
"Un poeta grec del segle vii aC.",
"No.",
"Espartana.",
"Pel to autoritari quan parlava de l'estament militar d'Esparta i els ensenyava el seu ofici.",
"Per mantenir sota control espartà el ric territori de Messènia.",
"Era la base de l'economia espartana.",
"La Segona guerra messènica.",
"D'inspiració.",
"Una obra titulada Εύνομία.",
"Sobre la història d'Esparta i la constitució espartana.",
"No.",
"Un total de 230 versos.",
"Amb Homer.",
"Perquè parlava del valor col·lectiu, i l'heroisme que proposava no es fonamentava en fites personals, sinó en accions disciplinades de les tropes, accions requerides per la nova tàctica dels hoplites.",
"A la batalla contra els messenis."
]
}
|
vilaweb
|
Article actualitzat i corregit amb aquesta notícia: La Comissió Europea evita de pronunciar-se sobre Catalunya La Comissió Europea ha entrat en la campanya del 27-S. Avui el portaveu de la institució, Margaritis Schinas, ha dit que en cas que Catalunya s'independitzés quedaria fora de la UE: ‘Si una part d'un estat membre deixa de ser una part d'aquest estat per una independència, els tractats no s'aplicaran en aquest territori.' Amb tot, ha explicat que aquest territori independent es convertiria en un país tercer respecte de la UE i que podria sol·licitar-hi l'ingrés. Schinas ha recordat que la posició de la Comissió Europea sobre les conseqüències de la independència d'una part dels estats membres de la UE no ha canviat: ‘És la posició que la Comissió té des del 2004 i avui hi continua creient. És una posició que s'ha expressat unes quantes vegades.' ‘Volen condicionar les eleccions' Albert Royo, secretari general del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, en declaracions a Catalunya Ràdio, ha restat importància a les paraules de Schinas: ‘Són pronunciaments per a condicionar les eleccions i desincentivar el vot a favor de la independència.' ‘No beneficia ningú' El cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, ha pronosticat que Europa acabaria prioritzant el seu benefici a l'hora de decidir si una Catalunya independent roman dins de la UE: ‘No s'ha de valorar si un estat hi va més o menys a favor, sinó a qui beneficia que Catalunya no sigui membre de la UE. A ningú.' Romeva també ha subratllat que ni cap dirigent ni cap estat no han negat mai el dret de Catalunya de decidir el seu futur. I ha afegit: ‘A vegades és més interessant allò que no es diu que no pas allò que es diu.'
|
[
"La Comissió Europea ha compartit alguna opinió sobre Catalunya?",
"Qui és Margaritis Schinas?",
"Què ha afirmat?",
"Com ho ha argumentat?",
"Què passaria a ser aquesta zona independent?",
"Què podria reclamar?",
"La Comissió Europea ha modificat la seva opinió respecte la independència d'una part dels països que formen part de la UE?",
"Des de quan mantenen aquesta postura?",
"L'han pronunciat repetidament?",
"Qui és Albert Royo?",
"Què ha dit?",
"En quin mitjà ho ha compartit?",
"Quina previsió fa Raül Romeva?",
"Quin aspecte considera que s'ha de tenir en compte?",
"Què ha destacat que s'hagi dit per part de directius i estats?"
] |
{
"answer_end": [
110,
219,
291,
431,
538,
575,
732,
807,
863,
977,
898,
1012,
1367,
1487,
1620
],
"answer_start": [
52,
171,
201,
294,
459,
488,
577,
735,
809,
900,
867,
900,
1223,
1370,
1499
],
"input_text": [
"No.",
"El portaveu de la institució.",
"Que Catalunya quedaria fora de la UE si s'independitzés.",
"Dient que si una part d'un estat membre deixa de ser una part d'aquest estat per una independència, els tractats no s'aplicaran en aquest territori.",
"Un país tercer respecte de la UE.",
"Podria sol·licitar l'ingrés a la UE.",
"No.",
"Des del 2004.",
"Sí.",
"El secretari general del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya.",
"Que volen condicionar les eleccions.",
"A Catalunya Ràdio.",
"Que Europa acabaria prioritzant el seu benefici a l'hora de decidir si una Catalunya independent roman dins de la UE.",
"Que no s'ha de valorar si un estat hi va més o menys a favor, sinó a qui beneficia que Catalunya no sigui membre de la UE.",
"Que no han negat mai el dret de Catalunya de decidir el seu futur."
]
}
|
books
|
Llunyanes, molt llunyanes brollen dues fogaines i després se senten dos trets i més cap ençà fan altre tant.
El pastor sent passes. És el moliner que arriba. S'emporten en Joan…
Allí al molí van eixugar-lo, van vestir-lo i li feren pendre vi i olorar vinagre. Una dolor clavada a la mà esquerra va fer-lo reviscolar.
Sentí gust de terra i l'anguileig de la sang que li baixava del braç. Ja'l tenien net i embenat, i encara se sentien frisosos els espetecs de les escopetades…
El pare d'en Joan també va llevar-se. Ben cregut que hi havia foc, aiguat o lladres, sortí a la finestra dient:
-Si no fos pecat desitjar un mal… fins me'n alegraria del que deu passar! ben segur que'l noi hi passarà una bona estona. A ell li agraden tant les coses estranyes!
I abans d'encaminar-se cap el lloc de la dissort disparà la escopeta de canó llarg.
|
[
"A quina distància es troben dues llars de foc enceses?",
"Què s'escolta a continuació?",
"Quin so percep el pastor?",
"A qui pertanyen?",
"Què ve a fer?",
"Què li van fer al Joan al molí?",
"Què li va fer reaccionar?",
"Quines sensacions va experimentar?",
"Com es percebien els esclats de les escopetes?",
"Com estava en Joan en aquells moments?",
"Qui es va aixecar amb el soroll dels trets?",
"Què creia que passava?",
"Se sent bé amb el que li està passant al noi?",
"Per què creu que el noi estarà gaudint?",
"Què va fer abans d'anar cap al lloc on es troba el noi?"
] |
{
"answer_end": [
47,
77,
130,
156,
177,
260,
317,
387,
476,
414,
514,
561,
710,
753,
837
],
"answer_start": [
0,
50,
109,
132,
158,
180,
262,
319,
418,
389,
478,
516,
591,
712,
755
],
"input_text": [
"Molt lluny.",
"Dos trets.",
"Passes.",
"Al moliner.",
"Emportar-se en Joan.",
"Van eixugar-lo, van vestir-lo i li feren pendre vi i olorar vinagre.",
"Una dolor clavada a la mà esquerra.",
"Sentí gust de terra i l'anguileig de la sang que li baixava del braç.",
"Frisosos.",
"Net i embenat.",
"El pare d'en Joan.",
"Que hi havia foc, aiguat o lladres.",
"Sí.",
"Perquè diu que li agraden molt les coses estranyes.",
"Va disparar amb la escopeta de canó llarg."
]
}
|
books
|
De debò que queia fort aquell sol de primavera. Prou que el sentia en Jan, que amb el càvec a les mans, cop darrera cop, des de les cinc que les hi decantava. Aterrava un marge que separava el seu camp del camp veí, una peça que al casar-se feia poc li havia pervingut com a dot de la seva dona, la Munda de cal Ram. I era dur d'enderrocar aquell condemnat margenot; tant de temps com li havia anat passant pel damunt, l'havia apissonat tant fort que semblava que fos de pedra. Però en Jan, hala, cop de càvec ve, cop de càvec va…
-Mala feina, Janot- li deia l'un tot passant; -i amb aquesta soleiada!…
-Vols dir que l'aterraràs?- li feia l'altre, -de mon record sempre hi ha estat aquest marge aquí!… i amb tanta pedra com hi ha… basto a dir-te que suaràs, Janot!…
Ell s'arronsava d'espatlles i contestava: -Els marges sols serveixen per fer mal: us casquen les llavors al camp i us malmenen la sembra… Que és dur? Ja ho sé que ho és de dur… però tant se val: pot costar més, pot costar menys, però ell caurà… Vull dir jo que hi ha força, hi ha braó!…
I en un esplet de joventut i força, enlairava el càvec, prenia embranzida i l'enfonzava a la roca que s'anava esberlant a bocins.
I tanta com ne tenia de força aleshores… Des de feia un quan temps la vida s'estenia al seu davant, ample i alegre com un cel sense núvols; a l'aterrar el marge es sentia bullir sota els peus aquella terra seva, on de petit, a l'ombra d'aquella figuera que encara hi verdejava, havia vist al seu avi, vell i sec, però fort de mena, ventant d'ací d'allà grapades de llavor, mentre per altra banda el seu pare passava amunt i avall del camp, una mà a l'esteva i a l'altra les regnes, seguint a grans gambades, entre el doll abundós de terra roja que l'arada llençava, el pas atrafegat d'una euga blanca; es recordava de que allí mateix, ja més gran, al recollir les eines, mentre els grills començaven a tritllejar i l'estesa dels camps s'emboirava en la calma de l'hora baixa, havia pensat moltes vegades en el dia de demà, tot sentint a l'altra banda del marge la veu d'ella, de la Munda, que mig burleta mig commosa, li anava dient:
-T'has de casar, Janot, t'has de casar!…
-I amb qui, Mundeta, amb qui!- li va fer ell un dia.
|
[
"Amb quina intensitat brillava el sol?",
"Quina estació de l'any menciona?",
"Qui notava especialment la calor mentre treballava?",
"Què hi havia com a limitació entre el seu camp i el del veí?",
"Com l'havia obtingut?",
"Qui era la seva muller?",
"En Jan tenia dificultats a l'hora de derruir el marge?",
"Tenia intencions de rendir-se?",
"Els que el veien treballar li transmetien bons ànims?",
"Com defineix el Jan els límits?",
"Té la intenció de seguir picant les pedres malgrat que sigui una tasca àrdua?",
"Quins sentiments li provocava el marge?",
"Quins pensaments havia tingut allà quan va ser una mica més adult?",
"Qui li parlava des de l'altre costat mentre pensava?",
"Què li responia el Jan a la Mundeta quan li deia que havia de contraure matrimoni?"
] |
{
"answer_end": [
46,
46,
157,
214,
294,
315,
476,
529,
765,
902,
1181,
1783,
2004,
2070,
2187
],
"answer_start": [
0,
0,
48,
168,
216,
282,
319,
478,
531,
809,
904,
1323,
1785,
2006,
2117
],
"input_text": [
"Amb molta força.",
"La primavera.",
"En Jan.",
"Un marge.",
"Com a dot de la seva dona.",
"La Munda de cal Ram.",
"Sí.",
"No.",
"No.",
"Dient que sols serveixen per fer mal, ja que casquen les llavors al camp i malmenen la sembra.",
"Sí.",
"Li portava records d'infantesa on apareixen el seu avi i el seu pare treballant la terra d'aquell mateix camp.",
"Sobre el dia de demà.",
"La Munda.",
"Que no sabia amb qui."
]
}
|
vilaweb
|
El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha comparegut per a explicar per què el govern espanyol ha denegat protecció policíaca al president de la Generalitat, Quim Torra, que avui ha anat a Brussel·les a oferir una conferència conjunta amb el president Carles Puigdemont. Des del dia 14 el departament ha topat amb ‘un seguit de negatives' del ministeri per assignar escortes a les sortides internacionals perquè segons Buch, hi ha hagut un canvi de criteri. Per això ha programat una trobada amb representants del ministeri pel dia 4 de març per a tractar la problemàtica, En clau de crítica, Buch ha dit no entendre el canvi de criteri, i que tampoc no els donen cap explicació. ‘Ens van comunicar un canvi en el modus operandi, que a partir d'ara haviem de fer les peticions per una altra via. Abans ho fèiem a través de l'oficina interpolicial i ara a través d'un correu electrònic. Però en cap cas ens van comunicar un canvi de criteri', s'ha queixat Buch. Fonts del ministeri de l'Interior espanyol han explicat a VilaWeb que han actuat com sempre i que mai no han autoritzat escortes per a presidents de la Generalitat. Segons diuen, només l'autoritzarien si hi hagués una clara situació de perill al país de destí. Que les úniques autoritats que porten habitualment escorta quan viatgen són el president del govern espanyol i el ministre d'Interior. També asseguren que d'ençà que Grande-Marlaska és ministre, no s'ha autoritzat seguretat personal per al president i pels consellers catalans, però Buch ha desmentit tal afirmació, ja que en els darrers mesos sí que havien actuat amb normalitat.
|
[
"Qui és Miquel Buch?",
"Quin és el motiu de la seva conferència de premsa?",
"On es troba Quim Torra en aquests moments?",
"Què hi va a fer?",
"Per què hi ha hagut prohibicions per assignar guàrdies a les sortides transfrontereres?",
"Què s'ha fet al respecte?",
"Què opina Buch sobre la variació de criteri?",
"De quina manera s'ha alterat la forma de fer les sol·licituds?",
"Com han de procedir ara?",
"Què diuen des del ministeri de l'Interior sobre proporcionar seguretat als presidents de la Generalitat?",
"En quin cas donarien permís?",
"Quines personalitats del govern sí que duen seguretat quan es desplacen amb avió?",
"Des de quan no es permeten escortes pel president i els membres del consell de Catalunya?",
"Buch està d'acord amb aquest apunt?",
"Quines raons dona?"
] |
{
"answer_end": [
36,
167,
199,
268,
455,
570,
677,
793,
883,
1123,
1219,
1354,
1497,
1535,
1600
],
"answer_start": [
0,
25,
157,
157,
285,
457,
572,
733,
795,
960,
1139,
1225,
1376,
1504,
1504
],
"input_text": [
"El conseller d'Interior.",
"Per a explicar per què el govern espanyol ha denegat protecció policíaca al president de la Generalitat, Quim Torra.",
"A Brusel·les.",
"Una conferència conjunta amb el president Carles Puigdemont.",
"Perquè segons Buch hi ha hagut un canvi de criteri.",
"Buch ha programat una trobada amb representants del ministeri pel dia 4 de març per a tractar la problemàtica.",
"Que no ho entén i que tampoc no els donen cap explicació.",
"A partir d'ara han de fer-les per una altra via.",
"Abans ho feien a través de l'oficina interpolicial i ara a través d'un correu electrònic.",
"Que han actuat com sempre i que mai no han autoritzat escortes per a presidents de la Generalitat.",
"Si hi hagués una clara situació de perill al país de destí.",
"El president del govern espanyol i el ministre d'Interior.",
"Des que Grande-Marlaska és ministre.",
"No.",
"Dient que en els darrers mesos sí que havien actuat amb normalitat."
]
}
|
vilaweb
|
Diversos membres del consell nacional d'EUiA han demanat la celebració d'un consell extraordinari per revocar la direcció executiva i el coordinador general, Joan Josep Nuet, que anirà de número 4 amb ERC al 28-A. Proposen també que al mateix consell extraordinari, que s'hauria de celebrar abans de l'inici de la campanya electoral el 12 d'abril, es debati l'elecció d'una direcció alternativa a l'actual fins a la pròxima assemblea nacional d'EUiA. Consideren una ‘contradicció' que el coordinador general d'EUiA, formació que va aprovar concórrer al 28-A en coalició amb els comuns, formi part de les llistes d'ERC als mateixos comicis. ‘És evident que no podem entrar en campanya electoral amb els comuns i el coordinador general fent campanya per ERC', ha denunciat el responsable de política institucional d'EUiA i secretari de la comissió nacional, Toni Salado. Salado ha apuntat que la formació està ‘segrestada' per part de la direcció i que es ‘bloca' el debat que creuen que hauria de tenir la formació. ‘No es pot allargar més en el temps perquè està paralitzant l'acció política d'EUiA', argumenten. ‘Necessitem una direcció que estigui completament compromesa i bolcada en fer campanya amb els comuns', ha reivindicat el responsable de política institucional, que creu que ni la ciutadania ni la militància entén perquè Nuet concorre amb una organització que no és la seva. Per a aquests membres del consell nacional d'EUiA, entre els quals hi ha Joan Mena, hi ha una incompatibilitat ‘política' manifesta, que és que Nuet concorri amb ERC i no amb els comuns, com va avalar la formació, i també una incompatibilitat ‘jurídica', ja que segons els estatuts, aquells que competeixen a una llista que no ha avalat l'organització ‘són baixa'. ‘Continuen mantenint càrrecs i a més, bloquegen i paralitzen el debat que ha de tenir EUiA', ha carregat Salado. Encara en la mateixa línia ha recordat que EUiA ‘no ha fet cap debat sobre la concurrència amb ERC' i que el debat que va fer el consell nacional es va centrar en si anava a les llistes dels comuns. Salado ha explicat que els membres del consell nacional havien fet la petició el 30 de març però que “no va ser atesa” tot i que asseguren que ‘complien els requisits', amb signatures, i que tot i això la mesa del consell els ho va negar. Aquest cop faran arribar la petició formal per carta, que han entregat aquest dijous al migdia a Correus.
|
[
"Què han reclamat alguns dels que formen part del consell nacional d'EUiA?",
"Amb quin objectiu?",
"Què farà Joan Josep Nuet?",
"Quan creuen que hauria de tenir lloc aquesta assamblea extraordinària?",
"Quin altre tema s'hauria de tractar?",
"Per quin motiu?",
"Qui ha fet aquesta afirmació?",
"Com ha qualificat aquesta coalició?",
"I què diu que provoca?",
"Quin tipus de lideratge considera que seria ideal?",
"Quin aspecte considera que la població general i els militants del partit no comprenen?",
"Què veuen els que formen part del consell nacional d'EUiA?",
"De quina altra contradicció parlen?",
"Què ha compartit Salado sobre la sol·licitud que van fer els que formen part del consell nacional el 30 de març?",
"Com presentaran ara la sol·licitud formal?"
] |
{
"answer_end": [
97,
173,
213,
346,
450,
756,
867,
944,
1013,
1214,
1386,
1573,
1641,
2232,
2356
],
"answer_start": [
0,
57,
158,
233,
233,
451,
640,
869,
869,
1114,
1232,
1388,
1604,
2065,
2304
],
"input_text": [
"La celebració d'un consell extraordinari.",
"Per revocar la direcció executiva i el coordinador general, Joan Josep Nuet.",
"Anirà de número 4 amb ERC al 28-A.",
"Abans de l'inici de la campanya electoral el 12 d'abril.",
"L'elecció d'una direcció alternativa a l'actual fins a la pròxima assemblea nacional d'EUiA.",
"Perquè consideren una contradicció que el coordinador general d'EUiA formi part de les llistes d'ERC i que estigui fent campanya d'aquest partit.",
"Toni Salado, el responsable de política institucional d'EUiA i secretari de la comissió nacional.",
"Com a segrestada.",
"Bloca el debat que creuen que hauria de tenir la formació.",
"Un que estigui completament compromès i bolcat en fer campanya amb els comuns.",
"Que Nuet concorri amb una organització que no és la seva.",
"Que hi ha una incompatibilitat política manifesta, que és que Nuet concorri amb ERC i no amb els comuns.",
"D'una jurídica.",
"Que no va ser atesa tot i que asseguren que complien els requisits.",
"Per carta."
]
}
|
bios
|
Múnia de Barcelona és un personatge llegendari, creació hagiogràfica popular similar a les santes Lliberada i Vilgefortis, probablement per explicar les imatges de Crist del tipus Crist Majestat.
El folklorista Joan Amades recull una tradició segons la qual el 28 de febrer era la festivitat de santa Múnia. Aquesta era una jove barcelonina, nascuda al desaparegut carrer de la Basea (a l'actual Via Laietana), d'una gran bellesa. Molt devota, volia consagrar-se a Déu i refusava les propostes de matrimoni. Per desfer-se definitivament dels seus pretendents, va pregar a Déu que la deslliurés de la seva bellesa i la "fes tornar ben lletja i repulsiva". Atenent el seu prec, "a tornar-se d'un color tan bru que gairebé era negra, li cresqué la barba fins als genolls i tota ella es feu tan peluda que semblava més una bèstia que una persona”. Els pretendents, en veure-la, s'indignaren contra ella de tal manera que l'agafaren i la clavaren en una creu, matant-la.
Es convertí així en una màrtir per conservar la seva virginitat i, per tant, com a tal era venerada. És una llegenda calcada a les més difoses de les santes Lliberada i Vilgefortis.
La representació iconogràfica habitual era la del Crist en majestat: una dona amb llarga barba, vestida amb una túnica fins als peus, crucificada.
Les majestats, en particular al període romànic, eren imatges de Crist crucificat, vestit amb túnica i mant i en una actitud serena i triomfant sobre la mort. L'abandonament d'aquest tipus escultòric, substituït pel Crist despullat i sofrent, va fer que la imaginació popular interpretés la figura no com la de Crist, sinó com la d'una dona (pels vestits llargs) amb barba, sorgint així llegendes per explicar-ne l'origen.
|
[
"Què és la Múnia de Barcelona?",
"Amb quin propòsit es va crear?",
"Qui és Joan Amades?",
"Què ha compilat?",
"Qui era santa Múnia?",
"Quin caràcter tenia?",
"Quina petició va fer a Déu per a lliurar-se'n dels seus candidats?",
"Va contestar Déu a les seves pregàries?",
"Com va ser el seu nou aspecte?",
"Com van reaccionar els candidats quan va aparèixer davant d'ells?",
"Què va provocar això?",
"A quines altres històries s'assembla molt?",
"Com es representaven les majestats a l'era romànica?",
"Quina va ser la nova forma de representar la figura?",
"Què va provocar això?"
] |
{
"answer_end": [
121,
194,
222,
306,
429,
506,
653,
674,
841,
964,
1065,
1146,
1452,
1536,
1716
],
"answer_start": [
0,
123,
196,
196,
308,
431,
508,
655,
677,
844,
966,
1067,
1295,
1454,
1511
],
"input_text": [
"Un personatge llegendari, creació hagiogràfica popular similar a les santes Lliberada i Vilgefortis.",
"Probablement per explicar les imatges de Crist del tipus Crist Majestat.",
"Un folklorista.",
"Una tradició segons la qual el 28 de febrer era la festivitat de santa Múnia.",
"Aquesta era una jove barcelonina, nascuda al desaparegut carrer de la Basea (a l'actual Via Laietana), d'una gran bellesa.",
"Era molt devota, volia consagrar-se a Déu i refusava les propostes de matrimoni.",
"Que l'alliberés de la seva bellesa i la fes tornar ben lletja i repulsiva.",
"Sí.",
"Es va tornar d'un color tan bru que gairebé era negra, li cresqué la barba fins als genolls i tota ella es feu tan peluda que semblava més una bèstia que una persona.",
"S'indignaren contra ella de tal manera que l'agafaren i la mataren clavant-la en una creu.",
"Es convertí així en una màrtir per conservar la seva virginitat i, per tant, com a tal era venerada.",
"A les de les santes Lliberada i Vilgefortis.",
"Eren imatges de Crist crucificat, vestit amb túnica i mant i en una actitud serena i triomfant sobre la mort.",
"Per Crist despullat i sofrent.",
"Va fer que la població interpretés la figura com la d'una dona amb barba, sorgint així llegendes per explicar-ne l'origen."
]
}
|
mitologia
|
Lluís Segalà i Estalella (Barcelona, 21 de juny de 1873- Barcelona, 17 de març de 1938) fou un hel·lenista i filòleg català.
Estudià filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona, i es doctorà, d'ambdues carreres, a la Universitat de Madrid. El 1895 va ser nomenat professor auxiliar de la Universitat de Barcelona, i el 1899 obtingué la càtedra de grec a la Universitat de Sevilla, que ocupà fins al 1906 en què succeí al seu mestre Josep Balari i Jovany a la càtedra de Barcelona. Allí hi tingué deixebles com Lluís Nicolau d'Olwer, Pere Bosch i Gimpera o Gaziel. Va ser professor de llengua i literatura llatines a l'Escola de Bibliotecàries i, entre 1921 i 1930, en va ser el director.
Fou director de les col·leccions de textos clàssics traduïts al castellà (i en algun cas al català i altres llengües) "Biblioteca de autores griegos y latinos", "Colección de Autores Clásicos, Griegos y Latinos, con la Construcción Directa y la Traducción Interlineal" (iniciada el 1909), i, a Madrid, una "Biblioteca de Clásicos, griegos y Latinos", des de 1930.
Va iniciar, el 1918 una "Col·lecció de Literatures Antigues", amb traduccions al català, editada pel Consell de Pedagogia.
Destaca la seva labor de traductor d'obres clàssiques gregues, en especial les homèriques. De la Ilíada en traduí al català el cant primer, i la Col·lecció Bernat Metge n'anunciava als seus inicis la traducció completa. Les seves traduccions al castellà de la Ilíada i de l'Odissea han estat les més difoses en aquest idioma, de forma continuada, durant tot el segle xx.
L'any 1936, al començar la guerra civil fou apartat de la Universitat, acusat de "desafecte" al règim republicà. Tot i que els seus col·legues iniciaren gestions perquè se li restituís la càtedra, això no es produí.
El 17 de març de 1938 en un dels intensos bombardeigs sistemàtics que aquells dies sofrí la ciutat de Barcelona de mans de l'aviació feixista italiana, que col·laborava amb els sublevats feixistes espanyols, Lluís Segalà hi trobà la mort, en esfondrar-se la casa on vivia.
|
[
"Qui va ser Lluís Segalà i Estalella?",
"Quina va ser la seva formació?",
"Quin títol va obtenir el 1895?",
"I quin reconeixement va rebre el 1899?",
"Quins van ser els seus aprenents?",
"Quins càrrecs va tenir a l'Escola de Bibliotecàries?",
"Quin tipus de compendis de llibres va dirigir?",
"Quins eren els títols?",
"Què va començar el 1918?",
"Qui es va encarregar de l'edició?",
"Es va dedicar a alguna tasca de traducció?",
"En quina es va centrar més específicament?",
"Quin impacte van tenir les seves traduccions de la Ilíada i la Odissea en llengua castellana?",
"Quin impacte va tenir la guerra civil en la seva trajectòria laboral?",
"Com va morir Segalà?"
] |
{
"answer_end": [
123,
251,
325,
392,
575,
699,
818,
1050,
1152,
1186,
1249,
1277,
1557,
1773,
2046
],
"answer_start": [
0,
125,
253,
329,
494,
577,
701,
819,
1065,
1085,
1188,
1188,
1408,
1559,
1775
],
"input_text": [
"Un hel·lenista i filòleg català.",
"Va estudiar filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona, i es doctorà d'ambdues carreres a la Universitat de Madrid.",
"El de professor auxiliar de la Universitat de Barcelona.",
"La càtedra de grec a la Universitat de Sevilla.",
"Lluís Nicolau d'Olwer, Pere Bosch i Gimpera i Gaziel.",
"Va ser professor de llengua i literatura llatines, i entre 1921 i 1930, en va ser el director.",
"De textos clàssics traduïts al castellà (i en algun cas al català i altres llengües).",
"Biblioteca de autores griegos y latinos, Colección de Autores Clásicos, Griegos y Latinos, con la Construcción Directa y la Traducción Interlineal (iniciada el 1909), i, a Madrid, una Biblioteca de Clásicos, griegos y Latinos.",
"Una Col·lecció de Literatures Antigues, amb traduccions al català.",
"El Consell de Pedagogia.",
"Sí.",
"En obres clàssiques gregues homèriques.",
"Han estat les més difoses en aquest idioma de forma continuada durant tot el segle xx.",
"Fou apartat de la Universitat acusat de desafecte al règim republicà i no va poder recuperar la càtedra.",
"En un dels bombardeigs a Barcelona per part de l'aviació feixista italiana, després de que s'enfonsés la casa on vivia."
]
}
|
vilaweb
|
El ple de l'Ajuntament de Calataiud, a l'Aragó, va tombar la setmana passada una proposició presentada pel PSOE per a retirar la medalla d'or que la ciutat va concedir al dictador Franco. Hi va haver deu vots contraris, vuit de regidors del PP i dos del PAR, i l'abstenció dels tres membres de Ciutadans, que va facilitar que la moció no reeixís. Albert Rivera va justificar que no s'hi donés suport, perquè deia no volien participar en l'obertura ‘d'un debat sobre la memòria històrica'. Rivera va dir, textualment: ‘Volem que la transició sigui el punt de partida, no s'han de fer esmenes a la totalitat.' I va afegir que la posició del seu partit era ‘acceptar la memòria de la transició, quan hi va haver un acord entre tots els espanyols', segons el qual ‘no hi havia ni vencedors ni vençuts'. Arran d'aquestes declaracions, el Gran Wyoming, el popular presentador de televisió del programa ‘El intermedio' de La Sexta, li va respondre amb una contundent intervenció: ‘Que jo sàpiga els alemanys i els italians també escriuen la seva història i no per això conserven noms de carrers ni medalls que homenatgin Mussolini o a Hitler. Respecte la transició, demano disculpes al senyor Rivera però no recordo en quin moment es va acordar que les famílies dels afusellats per Franco no poguessin enterrar dignament els seus éssers estimats. Però és possible que no ho recordi perquè el senyor Rivera tingui mala memòria, o estigui equivocat i no sàpiga què va passar a la transició. O el que és més greu: que ho sàpiga i ho tergiversi.' I va acabar: ‘Resulta curiós que qui es proclama capdavanter dels nous temps, de la regeneració política i la lluita contra la corrupció no es fixi en la corrupció moral que suposa per un país tenir milers de ciutadans enterrats en vorals i a polítics que es diuen defensors de les víctimes de la violència menyspeant-les.'
|
[
"Què va rebutjar l'assamblea de l'Ajuntament de Calataiud?",
"En què consistia?",
"Quins van ser els resultats de les votacions?",
"Què va comportar el resultat dels militants de Ciutadans?",
"Com va raonar Albert Rivera no ser a favor de la moció?",
"Què diu que vol que sigui l'element iniciador de la discussió?",
"Creu que s'han de fer rectificacions?",
"I quina va dir que era la postura del seu partit?",
"Opina Rivera que hi ha un guanyador en el debat de la transició?",
"Qui és el Gran Wyoming?",
"Què va respondre a les declaracions d'Albert Rivera?",
"I què va respondre referent a la transició?",
"Com descriu la forma de recordar els fets del Rivera?",
"Com recorda el Gran Wyoming que s'autodenomina Albert Rivera?",
"Què li crida l'atenció d'ell?"
] |
{
"answer_end": [
111,
186,
303,
345,
487,
565,
605,
743,
797,
923,
1134,
1338,
1533,
1672,
1857
],
"answer_start": [
0,
77,
188,
261,
347,
489,
567,
608,
745,
830,
799,
1136,
1345,
1569,
1550
],
"input_text": [
"Una proposició presentada pel PSOE.",
"En retirar la medalla d'or que la ciutat va concedir al dictador Franco.",
"Hi va haver deu vots contraris, vuit de regidors del PP i dos del PAR, i l'abstenció dels tres membres de Ciutadans.",
"Va facilitar que la moció no reeixís.",
"Perquè deia no volien participar en l'obertura d'un debat sobre la memòria històrica.",
"La transició.",
"No.",
"Acceptar la memòria de la transició quan hi va haver un acord entre tots els espanyols.",
"No.",
"El presentador de televisió del programa El intermedio de La Sexta.",
"Que els alemanys i els italians també escriuen la seva història i no per això conserven noms de carrers ni medalls que homenatgin Mussolini o a Hitler.",
"Que no recorda en quin moment es va acordar que les famílies dels afusellats per Franco no poguessin enterrar dignament els seus éssers estimats.",
"És possible que no ho recordi perquè tingui mala memòria o estigui equivocat i no sàpiga què va passar a la transició. O el que és més greu: que ho sàpiga i ho tergiversi.",
"Com a capdavanter dels nous temps, de la regeneració política i la lluita contra la corrupció.",
"Que no es fixi en la corrupció moral que suposa per un país tenir milers de ciutadans enterrats en vorals i a polítics que es diuen defensors de les víctimes de la violència menyspeant-les."
]
}
|
bios
|
Carme Enrich i Llevada va ser una pintora catalana activa a Barcelona a finals del segle XIX i principis del XX.
Està documentada per primera vegada l'any 1892, quan va participar a l'Exposició Nacional d'Indústries Artístiques i Internacional de Reproduccions, organitzada per l'Ajuntament de Barcelona, junt amb altres pintores catalanes com Emília Coranty, Anna Martí o Pilar Noguera. Hi va exhibir un dibuix a llapis de format mitjà que representava un gerro.
Quatre anys més tard, prenia part en la tercera edició d'aquesta Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques, aquesta vegada amb una aquarel·la de flors, i ho faria novament en la del 1898, en la qual va mostrar un oli titulat La finestra de la pubilla. Els catàlegs d'aquestes dues exposicions la referencien residint a Barcelona.
Va ser també una de les artistes habituals de les quatre exposicions «femenines» que la Sala Parés va organitzar a finals del segle XIX. Va ser present a les del 1896, 1897, en la qual va presentar una obra titulada Guitarrista, 1899 i la darrera, del 1900. Aquestes exposicions, que estaven inspirades en la que el 1893 s'havia fet a Chicago, van tenir un impacte important en la vida artística i cultural de la ciutat, tant per l'interès que va mostrar la premsa de l'època com per l'afluència de públic que van tenir, però principalment perquè van oferir un espai de difusió a les artistes catalanes. L'any 2021 la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar va organitzar una exposició d'homenatge a aquestes mostres.
Consta també entre els participants d'una exposició col·lectiva de dibuixos i pintures que es va fer a l'Acadèmia Baixas de Barcelona el 1904, en la qual també hi van exposar les pintores Consol Burch, Àngela Boada, Mercè Artés, Rosa Baixas, Mercè Iglesias, les germanes Anna i Clotilde Murillo, Mercè de Prat, Ana Pujol, Consol i Mercè Tomàs i Montserrat Torres.
|
[
"Qui va ser Carme Enrich i Llevada?",
"Quan es van tenir registres d'ella per primer cop?",
"Per quin motiu?",
"Amb qui va participar?",
"Quina obra va presentar?",
"Què va presentar en l'exposició que es va fer quatre anys després?",
"I a la del 1898?",
"Quins quatre events va dirigir la Sala Parés a les darreries del segle XIX?",
"Carme Enrich va participar a totes?",
"Com es deia la peça que va exposar el 1897?",
"Quina referència van prendre aquests events?",
"Què va implicar per Barcelona?",
"Qui va retre homenatge a les obres exposades en aquestes exposicions?",
"Què inclou aquesta exhibició?",
"Quines artistes hi van participar?"
] |
{
"answer_end": [
111,
159,
260,
386,
462,
622,
722,
937,
1058,
1029,
1144,
1404,
1531,
1674,
1895
],
"answer_start": [
0,
113,
149,
305,
388,
464,
644,
848,
939,
970,
1060,
1146,
1406,
1533,
1571
],
"input_text": [
"Una pintora catalana activa a Barcelona a finals del segle XIX i principis del XX.",
"A l'any 1892.",
"Perquè va participar a l'Exposició Nacional d'Indústries Artístiques i Internacional de Reproduccions.",
"Amb altres pintores catalanes com Emília Coranty, Anna Martí o Pilar Noguera.",
"Un dibuix a llapis de format mitjà que representava un gerro.",
"Una aquarel·la de flors.",
"Un oli titulat La finestra de la pubilla.",
"Les exposicions femenines.",
"Sí.",
"Guitarrista.",
"En l'exposició que el 1893 s'havia fet a Chicago.",
"Van tenir un impacte important en la vida artística i cultural de la ciutat, tant per l'interès que va mostrar la premsa de l'època com per l'afluència de públic que van tenir, però principalment perquè van oferir un espai de difusió a les artistes catalanes.",
"La Casa Museu Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar.",
"Una exposició col·lectiva de dibuixos i pintures que es va fer a l'Acadèmia Baixas de Barcelona el 1904.",
"Les pintores Consol Burch, Àngela Boada, Mercè Artés, Rosa Baixas, Mercè Iglesias, les germanes Anna i Clotilde Murillo, Mercè de Prat, Ana Pujol, Consol i Mercè Tomàs i Montserrat Torres."
]
}
|
books
|
Quan en Ferràn fou a la cambra i va veure la estàtua, va cloure fortament els ulls i reculà escruixit. L'escultura era la Mercè nua!…
Sentí que les il·lusions li fugien i va posar-se a plorar. Aquella dona que estimava bojament, com es mostrava davant els homes! Ell que la creia un àngel, que per viure accedia a vestir-se de blanc i a restar quieta fent de model, potser pregant devegades sense moure'ls llavis, pregant pels seus pares, jaents darrera la llosa d'un ninxo que rebia la mirada del sol i la flaire de la mar! Ell que l'havia somiada creienta i bona com ell, i tot somiant, l'havia besada amb recança per por de fer-la impura! Quins plors feia, pobre Ferràn, aclucat d'ulls davant d'aquella estàtua freda, humida, que duia en la mirada el caliu de la pensa potenta de tota una humanitat!…
La seva mare amb esglai, va dur-lo a casa el metge. La pobra vídua tenia por que's tornés boig. Parlava sol i s'amagria com un tísic.
-D'altres dones més enllotades han assolit després resplendors de virtut excelsa! Cal que la Mercè s'encamini, sí; jo soc responsable si no es salva, perque soc l'únic que puc corretgir-la!- es deia, i entre l'empenta de sa estimació i l'obligació que imposava a sa conciència li digué que l'amava. Amb quina suavitat en Ferràn li parlava de coses quietes i dolces; de records de l'infantesa, de miracles de Sants, de impresions místiques de la Naturalesa. Però la Mercè joguinejava cruelment amb ell. Avui, a l'estudi, semblava mirar-lo i somriure amb dolcesa esperançadora, i quan anaven pel carrer plegats el feia migrar entre menyspreus i befes, dites cridant. La gent es girava i ell al seu costat abaixava les parpelles. Aquella dona tan gentil estimava l'escultor, i si tenia tractes amb en Ferràn era per fer-li gelosia… i en Fèlix l'estimava molt… però només per la seva sublimitat plàstica!
|
[
"Qui era a l'habitació?",
"Quan va tancar els ulls amb força?",
"Què va descobrir?",
"Com va reaccionar?",
"Quins sentiments tenia per la Mercè?",
"Què el va sorprendre?",
"Quina imatge tenia d'ella fins llavors?",
"Què havia somiat?",
"Com es trobava en Ferran en front de l'escultura?",
"Com descriu l'escultura?",
"Què va fer la mare del Ferran quan el va veure en aquell estat?",
"Per què?",
"De què se sent responsable en Ferran?",
"Com el tractava la Mercè?",
"L'escultor estimava la Mercè com ella l'estimava?"
] |
{
"answer_end": [
30,
82,
131,
191,
227,
262,
572,
640,
713,
801,
854,
936,
1126,
1601,
1837
],
"answer_start": [
0,
33,
103,
134,
193,
193,
263,
576,
642,
689,
804,
856,
1020,
1400,
1665
],
"input_text": [
"En Ferran.",
"Quan va veure la estàtua.",
"Que l'escultura era la Mercè nua.",
"Va sentir que les il·lusions li fugien i va posar-se a plorar.",
"L'estimava bojament.",
"Com es mostrava davant els homes.",
"La creia un àngel, que per viure accedia a vestir-se de blanc i a restar quieta fent de model, potser pregant devegades sense moure'ls llavis, pregant pels seus pares, l'havia somiada creienta i bona com ell.",
"Que la besava amb recança per por de fer-la impura.",
"Plorava aclucat d'ulls.",
"Freda, humida i que duia en la mirada el caliu de la pensa potenta de tota una humanitat.",
"Va dur-lo a casa el metge.",
"Tenia por que's tornés boig, ja que parlava sol i s'amagria com un tísic.",
"De que la Mercè s'encamini, ja que creu que és l'únic que pot corretgir-la.",
"Jugava cruelment amb ell. A l'estudi, semblava mirar-lo i somriure amb dolcesa esperançadora, i quan anaven pel carrer plegats el feia migrar entre menyspreus i befes, dites cridant.",
"No."
]
}
|
bios
|
Lourdes Ciuró i Buldó (Reus, 3 de juny del 1971) és una política i advocada sabadellenca, consellera de Justícia del Govern de la Generalitat de Catalunya des del 26 de maig de 2021, en representació de Junts per Catalunya. Anteriorment havia estat diputada per Barcelona al Congrés dels Diputats i regidora a l'Ajuntament de Sabadell per Junts per Sabadell. Des de juliol de 2018 forma part de l'executiva nacional del seu partit.
Ciuró es llicencià en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 1994, any en el qual començà a exercir l'advocacia. Entre el 2007 i el 2011 va ser regidora de l'Ajuntament de Sabadell per Convergència i Unió, càrrec que deixà en mans de Jordi Font Renom en ser elegida diputada a les eleccions generals del 2011. Al Congrés ha format part de la Comissió d'Igualtat i ha estat portaveu de les comissions de Justícia, Interior, Habitatge i Igualtat. En l'XI Legislatura va impulsar una iniciativa aprovada per unanimitat de tots els grups parlamentaris per a aconseguir el reconeixement definitiu de les víctimes de la talidomida per l'Estat. A les eleccions generals espanyoles de 2015 i 2016 va renovar el seu escó sota les sigles Democràcia i Llibertat.
El 2017 anà a les llistes de Junts per Catalunya per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2017. El febrer del 2018 es feu públic que es presentaria com a candidata a l'alcaldia de Sabadell a les eleccions municipals del 2019. Inicià la precampanya el maig del mateix any, amb un acte en presència d'Elsa Artadi.
El maig de 2021 fou proposada com a consellera de justícia al Govern de Pere Aragonès.
En la seva vida personal, Ciuró és aficionada al patinatge.
|
[
"Qui és Lourdes Ciuró i Buldó?",
"A quin partit pertany?",
"Quins altres càrrecs polítics havia tingut prèviament?",
"Quin càrrec ocupa des de l'any 2018?",
"Quins van ser els seus estudis superiors?",
"Quan van ser els seus inicis com a advocada?",
"Quin càrrec va tenir des de l'any 2007 fins al 2011?",
"Per què va deixar-ho l'any 2011?",
"Quines funcions va tenir al Congrés?",
"Quin projecte va portar endevant?",
"Què va fer a les votacions generals d'Espanya els anys 2015 i 2016?",
"I el 2017?",
"Quan va anunciar que seria aspirant a alcalde de Sabadell a les votacions del 2019?",
"Quin càrrec se li va suggerir el maig de 2021?",
"Quins interessos té en la seva vida privada?"
] |
{
"answer_end": [
154,
222,
357,
430,
505,
559,
652,
756,
892,
1085,
1199,
1314,
1444,
1617,
1677
],
"answer_start": [
0,
183,
224,
359,
432,
506,
561,
654,
758,
894,
1087,
1201,
1316,
1532,
1619
],
"input_text": [
"Una política i advocada sabadellenca, consellera de Justícia del Govern de la Generalitat de Catalunya.",
"A Junts per Catalunya.",
"Diputada per Barcelona al Congrés dels Diputats i regidora a l'Ajuntament de Sabadell per Junts per Sabadell.",
"Forma part de l'executiva nacional del seu partit.",
"Es llicencià en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona.",
"L'any 1994.",
"Va ser regidora de l'Ajuntament de Sabadell per Convergència i Unió.",
"Perquè va ser ser elegida diputada a les eleccions generals del 2011.",
"Ha format part de la Comissió d'Igualtat i ha estat portaveu de les comissions de Justícia, Interior, Habitatge i Igualtat.",
"Un que tenia l'objectiu d'aconseguir el reconeixement definitiu de les víctimes de la talidomida per l'Estat.",
"Va renovar el seu escó sota les sigles Democràcia i Llibertat.",
"Va anar a les llistes de Junts per Catalunya per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2017.",
"El febrer de 2018.",
"El de consellera de justícia al Govern de Pere Aragonès.",
"És aficionada al patinatge."
]
}
|
books
|
En lluita amb si mateix, en Ramon, sempre volent i dolent, sentia mancar-li totes ses energies i nàixer-li tots ses escrúpols en quant se veia sol amb aquella virginal aparició. Mancant-li la llibertat que li donava la presència d'altri, de desplegar sa verba festiva, estudiava fins els menors replecs de sa fesomia, semblant-li veure el celobert cada vegada que, amb una de ses innocents tonteries, lograva fer-li descloure els llavis i marcar-se els sotets de ses xamoses galtes. La trobava perfecta encarnació de sos somnis de jovenesa.
I ella, encongida, sentint-se baix la inquisitorial observació del jove, ni s'atrevia a alçar la vista de la feina de ganxet que tenia entre els dits.
De sobte interrompé el silenci, dient amb afectada naturalitat:
-¿Creuria, Montserrat, que anit l'he somniada?
-De debò?- féu ella, sense canviar de postura i mostrant ses dents com pinyonets menuts i apretats.
-Sí, l'he somniada… i… he somniat que l'estimava.
Aquí aixecà ella el cap i tirà sobre el jove sa mirada apacible, com una ullada de sol de primavera, mentre que ses galtes, fresques i daurades, se tenyien del color de sa pagesívola senzillesa. Animat el jove, es féu més atrevit i afegí:
-He somniat més encara.- La veu li tremolava lleugerament i per moments s'engrandien les roses de les galtes d'ella: -He somniat… que vostè també m'estimava.
¡Beneït sia el Senyor, que ha permés que ses criatures percibeixin, en aquesta trista vida, de tant en tant, alguna alenada del Paradís! Perquè l'amor que no està tacat per l'alè del món, té quelcom de les sublims delectacions dels predestinats. La donzella no tornà raó: mes ell, veient-la transformar-se, interpretà a son plaer el caient de sa cara embadalida i copsà a ple cor les corrents de dolça simpatia que de tot son ser s'irradiaven.
|
[
"Com era el caràcter d'en Ramon normalment?",
"Quan li faltaven les forces?",
"Qualsevol altra persona li feia sentir que podia parlar amb llibertat?",
"Què feia amb la noia, en comptes d'això?",
"Quins sentiments li provocava?",
"Com reaccionava ella?",
"Per què?",
"Què li va dir en Ramon a la noia?",
"Què més va afegir quan ella li va contestar sense canviar de posició?",
"Com va reaccionar ella amb aquesta afirmació?",
"Què va provocar aquesta reacció en el jove?",
"Què li passava a la jove mentre en Ramon li deia això?",
"Què agraeix en Ramon a Déu?",
"Com descriu l'amor?",
"Què va concloure en Ramon mirant la jove encara que ella no digués res?"
] |
{
"answer_end": [
57,
176,
267,
316,
539,
690,
690,
802,
951,
1146,
1348,
1307,
1485,
1594,
1792
],
"answer_start": [
25,
59,
178,
269,
318,
541,
541,
757,
803,
953,
1148,
1252,
1351,
1487,
1596
],
"input_text": [
"Sempre volent i dolent.",
"Quan se veia sol amb aquella virginal aparició.",
"Sí.",
"Estudiava fins els menors replecs de sa fesomia.",
"Li semblava veure el celobert cada vegada que la feia riure i se li marcaven els sotets a les seves galtes. La trobava perfecta encarnació de sos somnis de jovenesa.",
"No s'atrevia a alçar la vista de la feina de ganxet que tenia entre els dits.",
"Perquè notava com el jove l'observava atentament.",
"Que l'havia somniat aquella nit.",
"Va dir que havia somniat que l'estimava.",
"Va aixecar el cap i va mirar el jove amb una mirada apacible mentre les seves galtes canviaven de color.",
"Es va atrevir a afegir que havia somniat que ella també l'estimava.",
"Per moments s'engrandien les roses de les galtes.",
"Permetre que les seves criatures percibeixin en aquesta trista vida, de tant en tant, alguna alenada del Paradís.",
"Diu que no està tacat per l'alè del món, que té quelcom de les sublims delectacions dels predestinats.",
"Quan la va veure transformar-se, va interpretar que els dos sentien una dolça simpatia l'un per l'altre."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Andròmaca (en grec antic Άνδρομάχη) era la filla d'Eeció i va ser esposa d'Hèctor de Troia. El seu nom significa «batalla d'un home».
Va néixer a Tebes de Mísia, ciutat governada pel seu pare. Aquesta ciutat, abans de començar el novè any de la guerra de Troia, va ser saquejada per Aquil·les, que va matar el pare d'Andròmaca i els seus set germans.
De ben jove, fou promesa amb el príncep Hèctor, hereu del rei Príam de Troia, i es traslladà a la ciutat troiana, on nasqué el seu fill Astíanax. Durant la guerra de Troia, el seu espòs fou mort per Aquil·les i el seu fill assassinat pel fill d'Aquil·les, Neoptòlem, (segons algunes versions, Neoptòlem perdonà Astíanax). Neoptòlem obtingué Andròmaca com a botí de guerra i se la quedà com a esclava juntament amb el seu cunyat Helen. De les relacions d'Andròmaca i Neoptòlem, en nasqueren Molós, (rei de l'Epir i ascendent, segons Alexandre el Gran, d'Olímpia d'Epir), Píel i Pèrgam. La fertilitat Andròmaca, que era només concubina, va despertar la gelosia de la reina, Hermíone, la qual va intentar matar els seus fills. Després que Neoptòlem morís a mans d'Orestes en un viatge a Delfos per consultar l'oracle, Andròmaca va aconseguir salvar la seva vida gràcies a la intervenció de Peleu, pare d'Aquil·les i avi de Neoptòlem. Quan el seu amo morí, Andròmaca aconseguí la llibertat i es casà amb Helen. Tingueren un fill anomenat Cestrinus. Segons L'Eneida de Virgili, s'instal·laren a Brutint (actual Albània), on acolliren uns dies Enees i la seva gent que viatjaven cap al Laci. Quan Helen va morir, sembla que Andròmaca va acompanyar el seu fill Pèrgam fins a Mísia, on aquest va fundar una ciutat que portà el seu nom, Pèrgam. El noi va edificar un temple en honor de la seva mare. La tradició explica que Andròmaca era una dona alta, bruna i de caràcter dominant.
Viccionari
|
[
"Qui era Andròmaca?",
"Quina és la seva ciutat de procedència?",
"Què va passar abans que es complissin nou anys de la guerra de Troia?",
"Quines conseqüències hi va haver?",
"Amb qui es va comprometre Andròmaca?",
"On va marxar i va tenir el seu fill Astíanax?",
"Què va passar amb la seva família en temps de la guerra de Troia?",
"Què va aconseguir Neoptòlem com a premi de la guerra?",
"Qui va néixer de la unió d'Andròmaca i Neoptòlem?",
"Per què la reina Hermíone tenia enveja d'Andròmaca?",
"Què va intentar fer, moguda per l'enveja?",
"Amb qui es va casar Andròmaca quan el seu amo passà a millor vida?",
"Què van fer a Brutint juntament amb Cestrinus, el fill que van tenir?",
"Quin fill d'Andròmaca va formar una ciutat amb el seu mateix nom?",
"Com es descriu a Andròmaca tradicionalment?"
] |
{
"answer_end": [
117,
187,
319,
376,
454,
522,
643,
811,
961,
1058,
1100,
1383,
1562,
1712,
1850
],
"answer_start": [
27,
161,
220,
289,
391,
458,
524,
700,
813,
963,
1040,
1309,
1451,
1620,
1769
],
"input_text": [
"La filla d'Eeció i l'esposa d'Hèctor de Troia.",
"Tebes de Mísia.",
"La ciutat de Tebes de Mísia va ser saquejada per Aquil·les.",
"Van morir el pare d'Andròmaca i els seus set germans a mans d'Aquil·les.",
"Amb el príncep Hèctor, hereu del rei Príam de Troia.",
"A la ciutat troiana.",
"El seu espòs fou mort per Aquil·les i el seu fill assassinat pel fill d'Aquil·les, Neoptòlem.",
"Obtingué Andròmaca com a botí de guerra i se la quedà com a esclava juntament amb el seu cunyat Helen.",
"Molós, Píel i Pèrgam.",
"Perquè era molt fèrtil.",
"Va intentar matar els seus fills.",
"Amb Helen.",
"Es van establir allà i van acollir uns dies Enees i la seva gent que viatjaven cap al Laci.",
"Pèrgam.",
"Com a una dona alta, bruna i de caràcter dominant."
]
}
|
bios
|
Angélica González, més coneguda pel nom artístic d'Angélica Liddell, (Figueres, 1966) és una dramaturga i actriu catalana.
Nascuda l'any 1966 a Figueres (Alt Empordà), es llicencià en Psicologia i Art dramàtic. A partir de 1988, va començar la seva carrera com a dramaturga. Dins dels autors teatrals contemporanis, sorgits a partir dels anys 80, Angélica Liddell és un dels noms més valorats. En 1993, Angélica Liddell funda Atra Bilis Teatro. El seu teatre fuig de tota dramatúrgia convencional, amb dialèctiques impossibles i produccions que es troben entre l'expressionisme punyent, la crítica social, la puresa, l'escatologia i la recerca del significat a través del dolor i la subversió.
Sobre aquesta autora, Ana Vidal Egea ha escrit una tesi doctoral ("El tetro de Angélica Liddell (1988-2009)"
Les tres darreres formen una trilogia relacionada amb Xina. La va iniciar, sense proposar-s'ho amb “ Maldito sea el hombre que confía en el hombre: Un proyecto de alfabetización”, que tracta de la innocència destrossada, amb dues nenes de contes de fades, amb cases de joguines, acròbates xinesos, conills, llops...“Todo el cielo sobre la tierra (El síndrome Wendy)”,és una obra on barreja elements, en principi, tan diversos com les dures conseqüències de la Revolució Cultural, Neverland (lílla de Peter Pan) i Utoya (Noruega) i, finalment, “Ping Pang Qiu “, és un docudrama amb quatre actors i un gos, en el context del que va significar el Llibre Roig de Mao i la Revolució Cultural. Aquestes dues darreres obres van rebre crítiques molt favorables al Festival d'Avinyó de 2013.
|
[
"Qui és Angélica González?",
"Quin és el seu nom d'artista?",
"On va néixer?",
"Quins van ser els seus estudis superiors?",
"Quan va iniciar la seva trajectòria dramàtica?",
"És una autora de teatre actual ben considerada dins dels que van aparèixer als anys 80?",
"Què va crear el 1993?",
"Com es defineix el seu estil teatral?",
"Qui ha fet una tesi doctoral sobre Angélica Liddell?",
"Com es titula la tesi?",
"En quin país se centra en la triologia que va crear la dramaturga?",
"De què tracta l'obra titulada \"Maldito sea el hombre que confía en el hombre: Un proyecto de alfabetización\"?",
"I \"Todo el cielo sobre la tierra (El síndrome Wendy)\"?",
"En què consisteix \"Ping Pang Qiu\"?",
"Les seves últimes creacions van ser rebudes positivament l'any 2013?"
] |
{
"answer_end": [
121,
67,
166,
209,
273,
392,
443,
692,
758,
802,
861,
1115,
1331,
1489,
1584
],
"answer_start": [
0,
0,
123,
168,
211,
275,
394,
445,
694,
716,
803,
904,
1118,
1346,
1491
],
"input_text": [
"Una dramaturga i actriu catalana.",
"Angélica Liddell.",
"A Figueres, Alt Empordà.",
"Es llicencià en Psicologia i Art dramàtic.",
"A partir de 1988.",
"Sí.",
"Atra Bilis Teatro.",
"Fuig de tota dramatúrgia convencional, amb dialèctiques impossibles i produccions que es troben entre l'expressionisme punyent, la crítica social, la puresa, l'escatologia i la recerca del significat a través del dolor i la subversió.",
"Ana Vidal Egea.",
"El teatro de Angélica Liddell (1988-2009).",
"En la Xina.",
"Sobre la innocència destrossada, amb dues nenes de contes de fades, amb cases de joguines, acròbates xinesos, conills, llops, etc.",
"És una obra on barreja elements, en principi, tan diversos com les dures conseqüències de la Revolució Cultural, Neverland (lílla de Peter Pan) i Utoya (Noruega).",
"És un docudrama amb quatre actors i un gos, en el context del que va significar el Llibre Roig de Mao i la Revolució Cultural.",
"Sí."
]
}
|
books
|
-Tu, bordissot escarransit!
-Sí- vaig dir: -ès un tracte que hem fet suara suara.
-Essent així,- argüí en Vadô Set-trossos rient i fent cortesies exagerades -es noi de bordo se'ns ha passat mestre i tots l'havem de respectar. Pau, ajupir-se i fora! A qui no té costats, sa roba li cau; però, amb uns costats tan bons, en Cadernera pot posar-se totes ses calces de bordo. Pau, dóna-li es porró per refrescar a sa salut de sa núvia.
-Està bé- va respondre en Pau Ternal transigint. -¡Maleïda sigu sa meva sang si no sé respectar sa gent que s'ho mereixen, enc que sigu en sa persona d'un poiós i malparit com aqueix ventafocs! Però ens ha de divertir una mica. Que begu de fantasma!
-Bona, bona!- va cridar en Cadernera pegant un bot. -Jo faré sa fantasma i em beuré tot es vi d'una tirada. Podeu xerrar per ses butxaques. Però… ei! no val a tocar-me! Si en vesso una gota, mateu-me!
|
[
"Com es va dirigir en Cadernera a en Pau de forma despectiva?",
"Li va contestar?",
"Com defineix en Pau l'acord que han fet?",
"De quina altra manera s'anomena a en Cadernera?",
"Què diu aquest que cal fer ara?",
"Quina expressió afegeix?",
"Considera que ell que té una situació favorable?",
"Què li ordena a en Pau?",
"En Pau va accedir?",
"Està disposat a respectar a les persones que s'ho mereixen?",
"Fins i tot en casos on no li caigui bé algú?",
"Com insulta al que no li cau bé?",
"Què creu que és important fer tot i així?",
"Què diu en Cadernera que farà?",
"Quina condició posa?"
] |
{
"answer_end": [
27,
41,
80,
156,
224,
284,
369,
429,
478,
552,
623,
623,
657,
787,
880
],
"answer_start": [
1,
29,
44,
83,
158,
249,
292,
371,
432,
482,
482,
570,
625,
695,
821
],
"input_text": [
"Dient-li bordissot escarransit.",
"Sí.",
"Dient que l'han fet suara suara.",
"Vadô Set-trossos.",
"Que es noi de bordo se'ls ha passat mestre i tots l'han de respectar.",
"A qui no té costats, sa roba li cau.",
"Sí.",
"Que li doni es porró per refrescar a sa salut de sa núvia.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Dient que és un poiós, malparit i ventafocs.",
"Divertir-se.",
"Que es beurà tot es vi d'una tirada.",
"Que si vessa una gota, en Pau l'ha de matar."
]
}
|
bios
|
Maria Veses (Tarragona, 1979) és una fotògrafa catalana, Diplomada en Ciències Empresarials per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (2002) i tècnica superior en Fotografia Artística a l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona (2009), ha treballat com a fotoperiodista per al Diari de Tarragona i per a La Montagne (França, 2010-2014). Al seu àlbum del web Capsa de Sabates, Veses ens diu: “Sóc de Tarragona. He viscut aquí. Algun any he viscut fora: un any a Barcelona, un any a Escòcia, a Glasgow. He estudiat moltes coses, al final he estudiat fotografia i m'encanta la meva feina, però és dur. M'agrada fer fotos i crec que he estat buscant durant molt de temps què és el que volia fer i ho he trobat”.
El 208 realitza la seva sèrie “Pícnic”, una obra en la qual juga amb el títol i l'escena representada. Hi veiem dues noies molt pudoroses en el que es pot entendre com una típica escena campestre, que estan gaudint d'un dia de pícnic: les estovalles, el cistell, el menjar, la beguda, fins i tot les flors, tots els detalls. La idea de jugar amb els títols, amb la seva ambigüitat, continua amb el següent treball, “Scasens” (2009), una paròdia de les bodes i, la vegada un títol en relació amb el Festival de Fotografia de Tarragona, l'SCAN.
El 2010 fa una mostra individual, “La princesa Cavaller”, convocatòria Art Emergent 2010, Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, Tarragona. Maria Veses ens presenta uns història en què hi ha un intercanvi dels tradicionals rols atribuïts a l'home o a la dona. Aquest mateix any participa en un treball col·lectiu juntament amb Andrea Eidnhammer i Salva Borrega: “De pas” (2010, que s'inclou al calendari d'exposicions de l'SCAN. Patrocinats pel Teler de Llum i dins de la seva programació de “L'art a la ciutat”, van muntar un improvisat estudi fotogràfica l'estació d'autobusos de Tarragona.
El 2011 pren part en la V Convocatòria d'Arts Plàstiques “Mulier, mulieris”, al Museu de la Universitat d'Alacant. El 2012 participa de nou en un projecte de l'EADT, Arxiu Segona natura, en el qual hi ha representats joves fotògraf de l'escola. Un treball de recerca, documentació i reflexió sobre el territori a través de la fotografia en els darrers 12 anys, que es va presentar al Museu d'Art Modern de Tarragona.
|
[
"Qui és Maria Veses?",
"Quina va ser la seva formació?",
"A quins mitjans ha realitzat tasques de fotoperiodisme?",
"On explica Veses que ha residit?",
"Ha tingut estudis diferents?",
"Se sent satisfeta amb la seva activitat laboral?",
"Quina part negativa comparteix, però?",
"Què es pot veure a la seva creació anomenada Pícnic?",
"Quina relació s'estableix entre la creació i el nom que li atorga?",
"Manté aquest joc en alguna altra obra?",
"Què es representa a Scasens?",
"Què il·lustra en l'obra anomenada La princesa Cavaller presentada l'any 2010?",
"Amb qui col·labora i aconsegueix que el resultat s'afegeixi al calendari d'exposicions de l'SCAN?",
"En què participa el 2011?",
"Com és el treball en què col·labora, anomenat Arxiu Segona natura?"
] |
{
"answer_end": [
55,
237,
318,
502,
561,
587,
600,
1034,
812,
1135,
1252,
1524,
1693,
1972,
2218
],
"answer_start": [
0,
57,
239,
395,
504,
539,
564,
727,
751,
1036,
1144,
1254,
1544,
1859,
1974
],
"input_text": [
"Una fotògrafa catalana.",
"Està diplomada en Ciències Empresarials per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (2002) i és tècnica superior en Fotografia Artística per l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona (2009).",
"Al Diari de Tarragona i a La Montagne.",
"A Tarragona, a Barcelona, a Escòcia i a Glasgow.",
"Sí.",
"Sí.",
"Que és una feina dura.",
"Dues noies molt pudoroses en el que s'entén com una típica escena campestre, que estan gaudint d'un dia de pícnic on es mostren tots els elements: les estovalles, el cistell, el menjar, la beguda, fins i tot les flors.",
"Juga amb el títol i l'escena representada.",
"Sí.",
"És una paròdia de les bodes i, la vegada un títol en relació amb el Festival de Fotografia de Tarragona, l'SCAN.",
"Una història en què hi ha un intercanvi dels tradicionals rols atribuïts a l'home o a la dona.",
"Amb Andrea Eidnhammer i Salva Borrega.",
"En la V Convocatòria d'Arts Plàstiques “Mulier, mulieris”, al Museu de la Universitat d'Alacant.",
"En ell hi ha representats joves fotògraf de l'escola, i constitueix un treball de recerca, de documentació i reflexió sobre el territori a través de la fotografia en els darrers 12 anys."
]
}
|
vilaweb
|
La ronda del disc ‘Som mar' ha portat els Txarango a tocar per tot arreu: Palestina, el Japó, la Xina… però no han arribat fins a Cuba. Per això aquest vespre ho intentaran fer des del Sant Jordi Club de Barcelona amb el suport d'un dels músics més destacats de l'escena d'aquest país: Chucho Valdés. L'espectacle, que es fa en el marc del Festival Internacional de Jazz de Barcelona, es diu ‘Som mar. De Barcelona a l'Havana' i serà una fusió de ritmes caribenys i jazz. Però els Txarango i Chucho Valdés no actuaran sols sinó que comptaran amb el suport de la Barcelona Big Latin Band. L'espectacle, que ja fa molts dies que té les entrades esgotades, és una clausura de luxe de la ronda ‘Som mar', que ha portat als Txarango a fer desenes de concerts. Després d'aquesta actuació, el grup del Ripollès s'agafa un període sabàtic i després començaran a preparar un nou disc, que ja serà el tercer de la formació. Més enllà del concert amb els Txarango, aquest cap de setmana ha estat complet per Chucho Valdés, que és el padrí del Festival Internacional de Jazz de Barcelona. Divendres va presentar el seu nou projecte a l'Auditori de Sant Cugat, on actua per primera vegada amb els seus fills: el bateria de jazz Jessie Valdés i Leyanis, pianista clàssica. Demà clourà el cap de setmana de tripleta amb un altre concert a l'Hospitalet de Llobregat. Aquesta vegada actuarà en solitari, només acompanyat del seu piano, i oferirà un recital de música clàssica, temes tradicionals cubans i grans èxits de jazz.
|
[
"Quin CD ha permès que els Txarango facin concerts a molts llocs?",
"A quin lloc no han anat encara?",
"Com miraran d'aconseguir-ho?",
"Dins de quin event tindrà lloc aquest concert?",
"I com es titula?",
"Quins estils el caracteritzaran?",
"Qui més participarà amb els Txarango i Chucho Valdés?",
"Queden entrades disponibles?",
"És l'últim concert de la gira Som mar que faran els Txarango?",
"Què faran posteriorment?",
"Serà el segon CD que fan?",
"Quin paper té Chucho Valdés dins del Festival Internacional de Jazz de Barcelona?",
"On va exposar el seu nou treball divendres passat?",
"Qui més hi va participar?",
"Com serà l'espectacle que farà a l'Hospitalet de Llobregat?"
] |
{
"answer_end": [
72,
134,
299,
383,
426,
470,
586,
652,
753,
874,
912,
1075,
1146,
1238,
1507
],
"answer_start": [
0,
103,
136,
301,
301,
392,
472,
588,
654,
755,
876,
997,
1077,
1148,
1259
],
"input_text": [
"Som mar.",
"A Cuba.",
"Ho intentaran fer des del Sant Jordi Club de Barcelona amb el suport d'un dels músics més destacats de l'escena d'aquest país: Chucho Valdés.",
"En el Festival Internacional de Jazz de Barcelona.",
"Som mar. De Barcelona a l'Havana.",
"Una fusió de ritmes caribenys i jazz.",
"La Barcelona Big Latin Band.",
"No.",
"Sí.",
"S'agafaran un període sabàtic i després començaran a preparar un nou disc.",
"No.",
"N'és el padrí.",
"A l'Auditori de Sant Cugat.",
"Els seus fills: el bateria de jazz Jessie Valdés i Leyanis.",
"Actuarà en solitari, només acompanyat del seu piano, i oferirà un recital de música clàssica, temes tradicionals cubans i grans èxits de jazz."
]
}
|
vilaweb
|
JxCat, ERC i la CUP poden negociar fins a l'últim minut el redactat final de la resolució de resposta a la sentència contra el procés. Però, de moment, proven d'esquivar el vet del Tribunal Constitucional sense desobeir-lo frontalment. Amb la mesa del parlament en el punt de mira de la fiscalia espanyola, i després d'haver estat advertida del perill d'incórrer en un delicte de desobediència, la iniciativa s'ha acabat convertint en un torcebraç entre la cambra i el Tribunal Constitucional per la llibertat d'expressió. El TC va suspendre una part de la proposta en què els grups reiteraven el dret d'autodeterminació, la reprovació de la monarquia i la sobirania de Catalunya, les tres qüestions sobre les quals el parlament ja no pot pronunciar-se, segons el TC. Els tres grups independentistes poden pactar la manera de recuperar aquest punt fins demà a la tarda poc abans de la votació, però de moment han presentat esmenes diferents per a fer-ho, tot i que marcades per un mateix patró. L'última ha estat la d'ERC. I com ja ho van fer la CUP i JxCat, les seves esmenes també eviten una desobediència oberta al TC. L'argúcia de l'esmena d'ERC és introduir un redactat on es ‘rebutja' la suspensió del TC i s'esmenta tot seguit com a referència l'incís censurat pel TC, que diu que el parlament ‘reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades, la reprovació de la monarquia, la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític'. Aquesta és la mateixa fórmula que han defensat la CUP i JxCat en les esmenes que ja van presentar a la resolució. ERC hi afegeix la consideració que l'actuació del TC ‘és contrària als drets fonamentals de llibertat d'expressió, llibertat ideològica i participació política'. Malgrat la similitud de les tres esmenes, els grups independentistes no han estat capaços de consensuar-ne una de conjunta, cosa que va portar ERC a criticar els moviments ‘individuals i partidistes' de la CUP i JxCat a l'hora d'abordar una iniciativa que havia de ser, des del començament, la resposta institucional dels independentistes al parlament contra la sentència del Tribunal Suprem. Els partits independentistes miren d'evitar una desobediència oberta al TC al parlament Mentrestant, el contingut de les esmenes complica una nova impugnació del govern espanyol i del TC. De fet, la Moncloa no va recórrer contra un altre punt de la resolució que també denunciava la ‘censura que el Tribunal Constitucional pretén imposar al Parlament de Catalunya, clarament incompatible amb l'autonomia i la inviolabilitat de la cambra'.
|
[
"Quins partits poden tractar d'arribar a un acord sobre la resposta al veredicte del procés?",
"Què intenten mentrestant?",
"Qui observa atentament l'òrgan rector del parlament de Catalunya?",
"De què havia estat avisada anteriorment la mesa del parlament?",
"En què s'ha transformat la proposta?",
"Quina part de la iniciativa no va aprovar el tribunal constitucional?",
"Té permís el parlament per posicionar-se en aquests temes segons el TC?",
"Fins quan els tres partits poden acordar una forma de recuperar aquest apartat?",
"Què han fet fins ara?",
"Què les caracteritza?",
"Quina ha sigut la darrera?",
"Què es manifesta al text d'Esquerra Republicana de Catalunya?",
"Quins altres partits ho han fet de la mateixa manera?",
"Els grups a favor de la independència han pogut arribar a una reforma conjunta?",
"Quin apartat de la resolució de les esmenes va eludir la Moncloa?"
] |
{
"answer_end": [
133,
234,
305,
393,
521,
679,
766,
892,
953,
993,
1021,
1541,
1655,
1941,
2649
],
"answer_start": [
0,
135,
236,
309,
395,
523,
681,
768,
899,
909,
995,
1135,
1543,
1819,
2408
],
"input_text": [
"JxCat, ERC i la CUP.",
"Esquivar el vet del Tribunal Constitucional sense desobeir-lo frontalment.",
"La fiscalia espanyola.",
"Del perill d'incórrer en un delicte de desobediència.",
"En un torcebraç entre la cambra i el Tribunal Constitucional per la llibertat d'expressió.",
"La que reiterava el dret d'autodeterminació per part dels grups, la reprovació de la monarquia i la sobirania de Catalunya.",
"No.",
"Fins demà a la tarda poc abans de la votació.",
"Han presentat esmenes diferents per a fer-ho.",
"Estan marcades per un mateix patró.",
"La d'ERC.",
"Rebutja la suspensió del TC i s'esmenta tot seguit com a referència l'incís censurat pel TC, que diu que el parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades, la reprovació de la monarquia, la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític.",
"La CUP i JxCat.",
"No.",
"El que denunciava la censura que el Tribunal Constitucional pretén imposar al Parlament de Catalunya, clarament incompatible amb l'autonomia i la inviolabilitat de la cambra."
]
}
|
vilaweb
|
L'advocat general del TJUE Evgeni Tanchev proposa multar l'estat espanyol pel retard en la transposició de la normativa de la UE sobre crèdits hipotecaris, que l'Estat havia de fer com a molt tard abans del 21 de març del 2016. En les conclusions fetes públiques avui, l'advocat opina que l'estat espanyol no va adoptar dins dels terminis marcats les disposicions ‘legals, reglamentàries i administratives necessàries' per donar compliment a la directiva europea. A més, demana que s'imposi a l'estat espanyol una multa coercitiva diària de gairebé 106.000 euros, amb efecte a partir de la data del pronunciament de la sentència i fins que es comuniqui a la Comissió Europea les mesures necessàries per complir amb la norma europea. Les opinions particulars dels advocats generals del TJUE no són vinculants però en la majoria de casos són secundades pel tribunal quan es dicta sentència. Segons recull el text de les conclusions, l'estat espanyol no ha negat el fet que no haver comunicat dins del marge cap mesura de transposició de la directiva europea. A la vista a Luxemburg, l'estat espanyol va alegar que es preveia que la llei nacional de transposició s'aprovés el 14 de febrer del 2019. Finalment, la nova llei de crèdit immobiliari, la reforma hipotecària que inclou canvis i transposa la norma europea, va ser aprovada pel congrés espanyol el dia 20 del mes passat a Madrid. Amb tot, la llei no entrarà en vigor fins al juny. Així, el retard en la transposició serà de tres anys, ja que havia d'aplicar-se com a tard el març del 2016. Avisos previs La Comissió Europea va avisar l'estat espanyol en diverses ocasions abans de portar-la davant de la justícia europea, on mesos més tard, el 27 d'abril del 2017, va acabar interposant un recurs per ‘l'incompliment' de l'estat membre en la transposició de la directiva. La normativa La normativa sobre hipoteques es va adoptar el febrer del 2014 per ‘millorar els mesures de protecció dels consumidors'. La llei preveu que els ciutadans disposin d'una ‘informació més clara i comprensible' de les hipoteques gràcies a la introducció d'una ‘fitxa europea d'informació normalitzada' que ha de permetre comprendre millor els riscos dels contractes així com comparar ofertes i escollir el producte que millor respongui a les seves necessitats.
|
[
"Qui és Evgeni Tanchev?",
"Què ha exposat?",
"Quina era la data límit que tenia l'Estat?",
"Què ha criticat en la compareixença d'avui?",
"Què reclama?",
"Quan hauria de fer-se efectiva aquesta multa?",
"Té pes el que pensin els lletrats generals del Tribunal de Justícia de la Unió Europea?",
"Qui dona suport al seu criteri, però?",
"Què ha expressat Espanya en l'escrit dels resultats?",
"Quan va ratificar l'última llei de crèdit immobiliari el congrés espanyol?",
"Quan està previst que sigui efectiva?",
"Espanya havia sigut advertida amb anterioritat per la Comissió Europea abans de reclamar un judici a escala europea?",
"Quin objectiu tenia la normativa hipotecària del febrer de 2014?",
"Què pretenen que estigui a disposició de la població?",
"Com funcionaria?"
] |
{
"answer_end": [
41,
154,
226,
462,
562,
731,
807,
887,
1055,
1384,
1435,
1676,
1960,
2065,
2296
],
"answer_start": [
0,
27,
156,
228,
471,
510,
733,
733,
889,
1207,
1395,
1560,
1841,
1962,
2066
],
"input_text": [
"L'advocat general del TJUE.",
"Proposa multar l'estat espanyol pel retard en la transposició de la normativa de la UE sobre crèdits hipotecaris.",
"Com a molt tard abans del 21 de març del 2016.",
"Ha dit que en la seva opinió l'estat espanyol no va adoptar dins dels terminis marcats les disposicions legals, reglamentàries i administratives necessàries per donar compliment a la directiva europea.",
"Que s'imposi a l'estat espanyol una multa coercitiva diària de gairebé 106.000 euros.",
"A partir de la data del pronunciament de la sentència i fins que es comuniqui a la Comissió Europea les mesures necessàries per complir amb la norma europea.",
"No.",
"En la majoria de casos les seves opinions són secundades pel tribunal quan es dicta sentència.",
"No ha negat el fet que no haver comunicat dins del marge cap mesura de transposició de la directiva europea.",
"El dia 20 del mes passat a Madrid.",
"El juny.",
"Sí.",
"Millorar els mesures de protecció dels consumidors.",
"Una informació més clara i comprensible de les hipoteques.",
"Introduïnt una fitxa europea d'informació normalitzada que ha de permetre comprendre millor els riscos dels contractes així com comparar ofertes i escollir el producte que millor respongui a les seves necessitats."
]
}
|
bios
|
Gemma Abant i Condal (Sabadell, Vallès Occidental, 25 de març de 1989) és una ciclista catalana d'elit que ha destacat en la pràctica del bicitrial, tant en la modalitat del biketrial com en la del trial, havent-ne guanyat 8 campionats mundials individuals, 11 per equips, 2 d'Europa i altres títols destacats. Actualment, compagina l'activitat esportiva amb la seva formació universitària i, al mateix temps, fa de monitora al Trial Parc de Sabadell (situat al Parc de Catalunya), una de les principals escoles de bicitrial arreu del món.
La seva germana bessona, Mireia, també és una destacada ciclista que ha seguit una trajectòria paral·lela a la seva, fins al punt que, sovint, ocupen el primer i el segon lloc a les competicions. Segons el "Llibre d'Or de l'Esport Català", publicat el 2008 per la UFEC, Gemma i Mireia Abant són dues dels cinc corredors de bicitrial més destacats de tots els temps (al costat d'Ot Pi, César Cañas i Dani Comas).
Filla del comerciant de bicicletes sabadellenc Josep Abant (president de la BAC fins al 2009), Gemma tingué contacte des de sempre amb el món de la bicicleta i del trial (de petita en va tenir fins i tot una moto), a causa de l'afició del pare per aquests esports. Ben aviat va mostrar interès pels esports en general, arribant a practicar futbol, bàsquet, karate, gimnàstica i bicicleta de muntanya entre d'altres.
L'any 2001 va provar el bicitrial i descobrí que hi tenia una facilitat innata, decidint de seguida començar-hi a competir al costat de la seva germana. Des del moment del seu debut en competició, les bessones Abant han anat seguint una trajectòria ascendent que les ha dutes al cim d'aquest esport a nivell mundial. A tall d'anècdota, la semblança entre les dues és tan gran que, per tal d'evitar confusions a les zones, varen decidir que la Mireia competiria amb arracades i la Gemma, sense.
El 2008, Gemma Abant va aconseguir fer un doblet inèdit, en guanyar els mundials de les dues modalitats (Biketrial i Trial) en un mateix any. El 2010 va guanyar per primer cop la Copa del Món.
El 2015, després de guanyar el Campionat de Catalunya en categoria femenina, Abant va anunciar que abandonava els campionats internacionals i que es prenia una temporada sabàtica per entrenar a Brisbane, Austràlia.
El global de títols de biketrial (normativa BIU) i trial (normativa UCI) aconseguits per Gemma Abant és el següent:
Gemma Abant ha format part de les següents seleccions estatals i nacionals:
Al llarg de la seva carrera, Gemma Abant ha rebut reconeixements de tota mena per part d'entitats diverses. Cal destacar-ne els següents:
Gemma Abant ha aparegut sovint als mitjans informatius. A banda de les notícies relacionades amb la seva activitat esportiva, ha estat objecte de reportatges destacats als diaris El Mundo Deportivo, Sport, El Mundo i El 9 Esportiu. També ha estat protagonista de reportatges televisius a TV3, Canal Català, la Xarxa de Televisions Locals i TVE. Ha aparegut també en diversos reportatges sobre competicions emesos per televisions d'arreu del món, especialment al Japó.
|
[
"Qui és Gemma Abant i Condal?",
"On va néixer?",
"En què ha sobresortit?",
"Quines competicions ha guanyat?",
"Quines altres activitats fa a part d'esport?",
"La seva germana està a un nivell similar en l'àmbit del ciclisme?",
"A quina obra literària apareixen?",
"Què es diu de les dues germanes?",
"Qui és el pare de la Gemma?",
"Va ser per la seva influència que va conèixer de prop tot el que té relació amb la bicicleta?",
"Quines altres disciplines esportives va provar?",
"En quin àmbit tenia un do especial?",
"Quins premis va aconseguir del 2008 al 2010?",
"Per què el 2015 va comunicar que deixava de competir?",
"En quins mitjans ha estat honorada?"
] |
{
"answer_end": [
102,
70,
203,
309,
450,
734,
904,
950,
1045,
1215,
1366,
1446,
2053,
2269,
3067
],
"answer_start": [
0,
0,
74,
205,
311,
540,
736,
736,
952,
952,
1217,
1368,
1862,
2055,
2727
],
"input_text": [
"Una ciclista catalana d'elit.",
"A Sabadell.",
"En la pràctica del bicitrial, tant en la modalitat del biketrial com en la del trial.",
"8 campionats mundials individuals, 11 per equips, 2 d'Europa i altres títols destacats.",
"Està cursant els seus estudis universitaris i, al mateix temps, fa de monitora al Trial Parc de Sabadell.",
"Sí.",
"Al Llibre d'Or de l'Esport Català.",
"Que la Gemma i la Mireia Abant són dues dels cinc corredors de bicitrial més destacats de tots els temps (al costat d'Ot Pi, César Cañas i Dani Comas).",
"Josep Abant, president de la BAC fins al 2009 i comerciant de bicicletes a Sabadell.",
"Sí.",
"Futbol, bàsquet, karate, gimnàstica i bicicleta de muntanya entre d'altres.",
"En el bicitrial.",
"El 2008 va aconseguir fer un doblet inèdit, en guanyar els mundials de les dues modalitats (Biketrial i Trial) en un mateix any i el 2010 va guanyar per primer cop la Copa del Món.",
"Perquè es volia prendre una temporada sabàtica per entrenar a Brisbane, Austràlia.",
"En reportatges destacats als diaris El Mundo Deportivo, Sport, El Mundo i El 9 Esportiu. També ha estat protagonista de reportatges televisius a TV3, Canal Català, la Xarxa de Televisions Locals i TVE. Ha aparegut també en diversos reportatges sobre competicions emesos per televisions d'arreu del món, especialment al Japó."
]
}
|
vilaweb
|
L'Assemblea Feminista de València denuncia que una vintena d'activistes feministes van ser identificades ahir per la policia espanyola després d'una marxa nocturna no mixta per València. En un comunicat, l'Assemblea informa que la policia va fer les identificacions ‘per estar a la via pública' i emparada per la Llei de Seguretat Ciutadana. L'entitat deixa clar que la manifestació va transcórrer ‘amb tranquil·litat i total normalitat pels carrers del centre de la ciutat i el dispositiu policíac en cap moment va intervenir-hi'. El recorregut va incloure una seguda davant de la discoteca Indiana, on recentment s'ha produït una violació grupal a una noia de 18 anys als banys del local. Des de l'Assemblea consideren els fets ‘un exemple més de repressió policíaca i política cap al moviment feminista i un intent d'atemorir les manifestants que, en la nit d'ahir, precisament reivindicaven la necessitat de sentir-se lliures i segures en tots els espais de la ciutat'. A més, recorden que aquestes identificacions arbitràries ja s'han produït en altres ocasions i que, encara avui, tenen multes per participar en piquets informatius legals durant la jornada de vaga feminista del 8 de març de 2018 i 2019, que sumen un total de 12.000 euros i també estan emparades en la llei mordassa. Marxa contra les violències masclistes Pel que fa a la marxa, va aplegar més de 400 manifestants a la plaça de Sant Valero, al barri de Russafa, segons l'organització. Sota el lema ‘Prenem la nit', tenia per objectiu denunciar les violències masclistes, amb especial èmfasi a les agressions que es donen sota l'empara de la nit o contexts d'oci. Després de recórrer diversos carrers de Russafa, la marxa va aturar-se davant la discoteca Indiana al carrer sant Vicent –local on el passat mes de setembre es va produir una violació grupal, en què la víctima no va ser en cap moment auxiliada ni va rebre el suport del personal de la discoteca–. Allà es va dur a terme una seguda i les feministes van cridar consignes i missatges en contra de les agressions masclistes. Durant aquesta acció, un grup de policies nacionals va situar-se en tot moment davant les portes de la discoteca, custodiant el recinte. A continuació, la marxa va continuar fins a endinsar-se als carrers del barri del Carme, on es van dur a terme diverses accions: a la plaça del doctor Collado, es van llegir el nom i l'edat de les vora noranta víctimes mortals de la violència masclista el 2019, incloent-hi nois i noies assassinades aquest any pel masclisme. A la plaça del Tossal, la marxa va culminar amb una actuació del Cor Feminista Dona Veu i de membres de la Jove Muixeranga de València.
|
[
"Què exposa amb indignació l'Assemblea Feminista de València?",
"Amb quin motiu diuen que les autoritats les van identificar?",
"Com descriuen que va ser la mobilització?",
"Segons l'associació, va haver d'actuar la policia en algun moment?",
"Quina parada es va fer durant la manifestació?",
"Què va passar allà?",
"Com qualifica això l'Assemblea?",
"Exposen que aquest tipus de control policial han tingut lloc altres vegades?",
"Quines sancions acumulen fins ara?",
"Quina llei les protegeix?",
"Quantes persones van assistir a la manifestació?",
"Quin eslògan tenia?",
"En quins temes se centrava?",
"En quina zona es va moure la manifestació abans d'arribar a la discoteca Indiana?",
"Quines activitats es van dur a terme un cop van entrar a la zona del barri del Carme?"
] |
{
"answer_end": [
185,
340,
473,
530,
599,
689,
972,
1066,
1245,
1289,
1387,
1487,
1635,
1735,
2655
],
"answer_start": [
0,
204,
342,
367,
532,
579,
691,
981,
1087,
1248,
1330,
1459,
1459,
1637,
2251
],
"input_text": [
"Que una vintena d'activistes feministes van ser identificades ahir per la policia espanyola després d'una marxa nocturna no mixta per València.",
"Per estar a la via pública, i estava emparada per la Llei de Seguretat Ciutadana.",
"Expliquen que va transcórrer amb tranquil·litat i total normalitat pels carrers del centre de la ciutat.",
"No.",
"Una seguda davant de la discoteca Indiana.",
"Recentment s'ha produït una violació grupal a una noia de 18 anys als banys del local.",
"Consideren els fets un exemple més de repressió policíaca i política cap al moviment feminista i un intent d'atemorir les manifestants que reivindicaven la necessitat de sentir-se lliures i segures en tots els espais de la ciutat.",
"Sí.",
"Tenen multes per participar en piquets informatius legals durant la jornada de vaga feminista del 8 de març de 2018 i 2019, que sumen un total de 12.000 euros.",
"La llei mordassa.",
"Més de 400.",
"Prenem la nit.",
"En denunciar les violències masclistes, amb especial èmfasi a les agressions que es donen sota l'empara de la nit o contexts d'oci.",
"Pels carrers de la Russafa.",
"A la plaça del doctor Collado es van llegir el nom i l'edat de les vora noranta víctimes mortals de la violència masclista el 2019, incloent-hi nois i noies assassinades aquest any pel masclisme. A la plaça del Tossal, la marxa va culminar amb una actuació del Cor Feminista Dona Veu i de membres de la Jove Muixeranga de València."
]
}
|
vilaweb
|
Aquest mes d'agost els dos principals partits espanyols han tornat a posar damunt la taula la possibilitat d'una reforma constitucional, quan manca poc més d'un mes per a les eleccions del 27 de setembre. Però les expectatives d'un canvi significatiu en relació amb l'encaix territorial de Catalunya a l'estat espanyol són pràcticament inexistents, tenint en compte les declaracions dels responsables del PP i del PSOE d'aquests dos darrers dies. Si dimecres era Mariano Rajoy qui va tancar de cop la porta a una disposició específica per a Catalunya que demanava Duran, ahir va ser el PSOE qui va avisar que cap comunitat autònoma no tindria un tracte diferenciat. El portaveu del PSOE al congrés espanyol, Antonio Hernando, va assegurar que eren partidaris de reformar la constitució en un sentit federal, de manera que actualitzés la norma, la modernitzés i l'adaptés als nous temps. I va afegir: ‘La nostra opció passa per millorar la situació de totes les comunitats sense diferències'. Hernando va remarcar que aquesta era la via dels socialistes i va explicar que aviat la concretarien en un informe que preparaven a partir del manifest de Granada, que ja descartava que Catalunya tingués el dret d'autodeterminació. I un dia abans, el PP, després d'haver anunciat que impulsaria una reforma constitucional, va marcar amb traç gruixut la línia vermella: no es podrà discutir la unitat d'Espanya ni la sobirania nacional, va dir Mariano Rajoy. ‘Mentre jo sigui president, no parlaré de cap manera de la liquidació de la sobirania nacional. Crec que allò que és Espanya ho decideixen tots els ciutadans i no una part', va declarar. També aquests darrers dies el secretari polític de Podem, Íñigo Errejón, ha fet declaracions públiques sobre el dret de decidir dels catalans, que ha dit que Catalunya havia de poder decidir el seu futur i que s'hauria de respectar l'opinió que expressés. També que això s'hauria de poder fer amb un referèndum com el d'Escòcia. Així i tot, també ha precisat que ara per ara això era impossible, tenint en compte ‘la correlació de forces' a l'estat espanyol i el marc constitucional.
|
[
"Quins grups polítics han proposat fer canvis en la constitució?",
"Queda molt per les votacions del 27 de setembre?",
"En quin tema se centren les reformes que volen proposar?",
"Preveuen possibilitats que tirin endavant?",
"En què es basen?",
"Quina va ser la resposta de Rajoy a la proposició de Duran?",
"Què va dir d'altra banda el PSOE?",
"Qui n'és el portaveu al congrés d'Espanya?",
"De quina manera va dir que estaria a favor de fer canvis a la constitució?",
"On va dir que detallaria aquesta solució?",
"En aquest text es considerava el dret a autodeterminar-se de Catalunya?",
"Què va afirmar Mariano Rajoy amb contundència en relació amb els canvis en la constitució?",
"Què pensa Íñigo Errejón sobre que els catalans puguin decidir sobre la seva independència?",
"De quina manera proposa que es podria dur a terme?",
"Què ha matisat sobre això?"
] |
{
"answer_end": [
135,
203,
318,
347,
445,
569,
664,
724,
885,
1154,
1222,
1448,
1891,
1964,
2119
],
"answer_start": [
19,
137,
210,
210,
210,
463,
583,
666,
708,
1055,
1096,
1247,
1695,
1903,
1978
],
"input_text": [
"Els dos principals partits espanyols.",
"No.",
"En l'encaix territorial de Catalunya a l'estat espanyol.",
"No.",
"En les declaracions dels responsables del PP i del PSOE d'aquests dos darrers dies.",
"Li va tancar de cop la porta.",
"Que cap comunitat autònoma no tindria un tracte diferenciat.",
"Antonio Hernando.",
"En un sentit federal, de manera que actualitzés la norma, la modernitzés i l'adaptés als nous temps.",
"En un informe que preparaven a partir del manifest de Granada.",
"No.",
"Que no es podrà discutir la unitat d'Espanya ni la sobirania nacional.",
"Ha dit que Catalunya havia de poder decidir el seu futur i que s'hauria de respectar l'opinió que expressés.",
"Amb un referèndum com el d'Escòcia.",
"Que ara per ara això era impossible, tenint en compte la correlació de forces a l'estat espanyol i el marc constitucional."
]
}
|
books
|
Son retrat moral és més complexe, ja que no és possible fixar-li cap genialitat ben determinada. Pagès de naixença, i per sos interessos, no demostrava cap afició a l'agricultura. Tenia totes les finques arrendades a parts o a arrendament cotat. Veritat és que a la casa pairal hi havia afectes totes les terres bosques i pastorims, a més d'alguns quintans i hortes que menava per compte propi, lo que portava un regular rem a la casa; mes per això tenia en Basi, el mosso gros, que donava cap a tot, actuant al propi temps de majordom i ajuda de cambra del senyor, de qual persona cuidava en tot quant sortia de l'esfera d'acció de la mestressa, des d'aclarir-li els comptes fins a fer-li la barba i arranar-li els ulls de poll.
Ses aficions a la lectura se reduïen a passar-se pels ulls (frase pròpia) els diaris La Esperanza, de Madrid, i el Brusi, de Barcelona. Rebia la revista de l'Institut Agricola de Sant Isidro, del qual era soci fundador; mes, com si no era agricultor pràctic, menos ho era teòric, els números anaven estivant-se en les lleixes de l'estudi, molts d'ells mostrant encara la faixa virginal.
Tampoc era aficionat a la caça ni a la pesca. De jove havia agafat algun cop l'escopeta; mes des de què un dia, pillant-lo una nevada, s'encadarnà, sempre més li guardà aversió. Del joc no en parlem: no li agradava amb interès ni sense ell, perquè l'encaparrava.
Donats aquests antecedents, és un verdader problema endevinar en què passava el temps el bon senyor, perquè hi ha que advertir que matinejava més que ningú. Se llevava sempre abans que el sol; però, quan havia ajudat la missa a mossèn Isidro i quan havia esmorzat son plat de sopa primer i un parell d'ous més tard, ja havia acabat la feina fins a l'hora de dinar. Després, una horeta de migdiada, en tot temps, i esperar l'hora del correu. Al vespre, resar, sopar i al llit després d'una estona de sobretaula, fins a un altre dia.
|
[
"Per què diu el narrador que és difícil de definir el caràcter de l'home?",
"Quina era la seva ocupació des de sempre?",
"Mostrava interés per l'agricultura?",
"Com estaven les seves propietats?",
"Què més contribuïa als seus ingressos?",
"Qui era en Basi?",
"Què solia llegir?",
"Quin era el seu rol a la revista de l'Institut Agricola de San Isidro?",
"Li agradava caçar i pescar?",
"Des de quan va començar a detestar la caça?",
"Quina opinió tenia del joc?",
"Era el primer en llevar-se?",
"Quan ho feia?",
"Què deixava enllestit abans de l'hora de dinar?",
"Quins eren els seus rituals abans d'anar a dormir?"
] |
{
"answer_end": [
95,
114,
178,
244,
434,
728,
920,
948,
1161,
1293,
1378,
1535,
1571,
1743,
1889
],
"answer_start": [
0,
97,
118,
180,
261,
455,
730,
872,
1117,
1163,
1295,
1488,
1537,
1579,
1821
],
"input_text": [
"Perquè no és possible fixar-li cap genialitat ben determinada.",
"Pagès.",
"No.",
"Totes les finques estaven arrendades a parts o a arrendament cotat.",
"A la casa pairal hi havia afectes totes les terres bosques i pastorims, a més d'alguns quintans i hortes que menava per compte propi.",
"Era el mosso gros, que donava cap a tot, actuant al propi temps de majordom i ajuda de cambra del senyor, de qual persona cuidava en tot quant sortia de l'esfera d'acció de la mestressa, des d'aclarir-li els comptes fins a fer-li la barba i arranar-li els ulls de poll.",
"Els diaris La Esperanza, de Madrid, i el Brusi, de Barcelona. També rebia la revista de l'Institut Agricola de Sant Isidro.",
"N'era el soci fundador.",
"No.",
"Quan un dia el va atrapar una nevada i s'encadarnà.",
"No li agradava amb interès ni sense ell, perquè l'encaparrava.",
"Sí.",
"Abans que sortís el sol.",
"Havia ajudat la missa a mossèn Isidro i havia esmorzat son plat de sopa primer i un parell d'ous més tard.",
"Resar, sopar i al llit després d'una estona de sobretaula."
]
}
|
books
|
-Vamos… ara passarem a un altre- diu el màgic. -Aquí tenim una bola: la veuen bé?
-Sí, vamos, sí…- s'encarrega de dir el pobre senyor Vintró.
-Que farem el quinto, en acabat?- diu el senyor que canta les boles.
-Ca!… no tindrem temps… Calli, calli!
-Bueno, aquesta bola ara me la menjaré… Ja està.
-Fill, no t'empassis el paper, que fa mal,- surt una senyora d'edat.
-No tingui por. Bueno: ara, picant amb la vareta de les virtuts, sortirà aqui dintre… Bufi vostè… aqui està…
-Veiam, obre la boca ara…- diu la veïna avispada.
Es veu una gran remenadissa dins la boca del noi. Fa soroll amb la llengua i obre després la boca per ensenyar-la a tothom.
-Ja ho veiem, ja ho veiem!
-Bueno, ara la senyora em farà el favor de deixar-me el mocador.
|
[
"Què va anunciar el mag?",
"Què va ensenyar?",
"Què va respondre el senyor Vintró?",
"De quina manera?",
"Què va preguntar l'home que canta les boles?",
"Disposaven de temps suficient?",
"Què li va ordenar el que va dir que no hi havia suficient temps?",
"Què va dir el mag que faria amb la bola?",
"Què va respondre-li una senyora gran al respecte?",
"Amb quines paraules va calmar el mag a la senyora?",
"Què va fer a continuació?",
"Què va demanar després a la senyora?",
"Quina va ser la resposta de la senyora?",
"El mag va fer-li cas?",
"Què va demanar a la senyora després que tothom pogués veure el que va fer?"
] |
{
"answer_end": [
31,
81,
140,
140,
174,
233,
248,
287,
339,
381,
451,
463,
500,
648,
740
],
"answer_start": [
1,
48,
83,
83,
143,
212,
212,
250,
299,
368,
383,
383,
477,
526,
678
],
"input_text": [
"Que faria un altre truc.",
"Una bola.",
"Que sí.",
"Amb pocs ànims.",
"Si en acabar farien el quinto.",
"No.",
"Que callés.",
"Que es menjaria la bola.",
"Que no s'empassés el paper perquè feia mal.",
"Dient que no tingués por.",
"Va picar amb la vareta.",
"Que bufés.",
"Va dir-li que obrís la boca.",
"Sí.",
"Que li deixés el mocador."
]
}
|
bios
|
Judit Subirachs Burgaya (Barcelona, Barcelonès, 11 de març de 1959) és una historiadora de l'art catalana. És filla de l'escultor Josep Maria Subirachs i germana del dibuixant de còmics Roger Subirachs.
Estudià Història de l'Art i es doctorà en aquesta especialitat per la Universitat de Barcelona. Va treballar a l'Institut Amatller d'Art Hispànic entre els anys 1980 i 1983 i fou coordinadora general del Centre d'Història Contemporània de Catalunya entre 2001 i 2004, on treballà com a funcionària del Cos Superior de la Generalitat de Catalunya (1985-2004). Des del 2004 és la conservadora de l'obra del seu pare Josep M. Subirachs. També és assessora del Museu de Montserrat.
Ha participat en diverses publicacions científiques i centres d'estudis. Així, ha estat membre del consell de redacció de la revista Afers. Fulls de Recerca i Pensament (Catarroja, País Valencià); del Centre d'Estudis Historiogràfics (CEH), secció del Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la Universitat de Barcelona, i va fundar i participar en el consell de redacció d'El Contemporani. Revista d'Història (Barcelona). També ha col·laborat a publicacions periòdiques, com ara Afers. Fulls de Recerca i Pensament, Avui, El Propileu, Revista de Catalunya, Acta numismàtica, Anuari Verdaguer, El Contemporani i Serra d'Or, entre d'altres.
Com a historiadora de l'art, s'ha especialitzat en l'escultura del segle xix i començaments del XX i en l'obra de Josep M. Subirachs, havent participat en diversos congressos i col·loquis o donant conferències a Barcelona, Escaldes-Engordany (Principat d'Andorra), Esplugues de Llobregat, Igualada, Mataró, Molins de Rei, Olot, Rubí, Sabadell, Terrassa, Tona, Vic i Vilanova i la Geltrú. També ha estat comissària d'exposicions a Barcelona, Escaldes-Engordany, Mataró, Montserrat, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Boi de Llobregat, Saragossa, Sitges, Terrassa i Vilafranca del Penedès.
|
[
"Qui és Judit Subirachs Burgaya?",
"Quins membres de la seva família són coneguts?",
"Quina és la seva formació?",
"On va treballar fins al 1983?",
"Quin rol va tenir al Centre d'Història Contemporània de Catalunya?",
"De què ha sigut funcionària?",
"Quin càrrec ocupa des del 2004?",
"I a quin museu col·labora?",
"Ha publicat mai dins l'àmbit científic?",
"A quina revista va participar com a redactora?",
"De quina revista en va ser la creadora i membre de l'equip de redacció?",
"A quines altres va participar de forma habitual?",
"Quina es la seva especialització en l'àmbit d'Història de l'art?",
"On ha fet xerrades?",
"I on ha treballat com a encarregada de presentacions?"
] |
{
"answer_end": [
105,
201,
297,
375,
469,
548,
635,
679,
752,
819,
1082,
1331,
1465,
1719,
1916
],
"answer_start": [
0,
107,
203,
299,
378,
474,
562,
637,
681,
760,
1016,
1116,
1333,
1467,
1727
],
"input_text": [
"Una historiadora de l'art catalana",
"El seu pare és l'escultor Josep Maria Subirachs i el seu germà és el dibuixant de còmics Roger Subirachs.",
"Va estudiar Història de l'Art i es va doctorar en aquesta especialitat per la Universitat de Barcelona.",
"A l'Institut Amatller d'Art Hispànic.",
"Fou coordinadora general entre 2001 i 2004.",
"Del Cos Superior de la Generalitat de Catalunya.",
"És la conservadora de l'obra del seu pare Josep M. Subirachs.",
"Al Museu de Montserrat, com a assessora.",
"Sí.",
"A la revista Afers.",
"D'El Contemporani.",
"A Afers, Fulls de Recerca i Pensament, Avui, El Propileu, Revista de Catalunya, Acta numismàtica, Anuari Verdaguer i Serra d'Or, entre d'altres.",
"En l'escultura del segle xix i començaments del XX i en l'obra de Josep M. Subirachs.",
"A Barcelona, Escaldes-Engordany (Principat d'Andorra), Esplugues de Llobregat, Igualada, Mataró, Molins de Rei, Olot, Rubí, Sabadell, Terrassa, Tona, Vic i Vilanova i la Geltrú.",
"A Barcelona, Escaldes-Engordany, Mataró, Montserrat, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Boi de Llobregat, Saragossa, Sitges, Terrassa i Vilafranca del Penedès."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia grega, les mènades (en grec antic Μαινάδες) (en singular, mènade Μαινάδα), són éssers femenins divins estretament relacionats amb el déu Dionís (o Bacus), déu suposadament originari de Tràcia i Frígia. Les primeres mènades van ser les nimfes que es van encarregar de la criança de Dionís, i que posteriorment van ser posseïdes per ell, que els va inspirar una bogeria mística. Això les contraposa a les bacants o basàrides, dones mortals que emulen les mènades, que es dediquen al culte orgiàstic de Dionís. No hi ha unanimitat, però, en aquestes accepcions. En moltes fonts mènades i bacants són sinònims, entenent-se per bacant l'accepció llatina de mènade.
Literalment, mènades es pot traduir per "les que desvariegen" o "les dones posseïdes". Hom les coneixia com a dones en estat salvatge i de vida alienada amb les quals era impossible raonar. Se'n deia que vagaven en bandes rebels o Thíasoi pels vessants de les muntanyes. Els misteris de Dionís, el déu del vi, i la intoxicació, les portaven a un frenesí extàtic. Es permetien dosis importants de violència, vessament de sang, sexe, autointoxicació i mutilació. Són representades pictòricament sovint abillades amb corones de fulles de vinya, vestides amb pells de cervató, portant el tirs (del grec Thýrsos) una vareta amb una pinya a la punta i adornada amb heura o fulles de vinya, i dansant amb abandó salvatge a la naturalesa primària. De vegades eren representades nues o amb vestits transparents que no amagaven la seva nuesa. Tocaven la flauta o el tamborí i es lliuraven a danses desenfrenades. Se suposa també que arribaven a practicar en el seu èxtasi l'esparagmos, o esquinçament de les seves víctimes en trossos, per després ingerir-ne la carn crua (antropofàgia).
En el relat mític de la mort d'Orfeu, les mènades trossegen Orfeu quan aquest rebutja el culte a Dionís en favor del culte a Apol·lo, identificat amb el sol. Segons altres fonts, ho fan per l'afront de la seva misogínia, substituïda per homosexualitat. D'una manera similar, en la tragèdia Les Bacants d'Eurípides, aquestes esquarteren el rei tebà Penteu quan prohibeix el culte a Bacus i en nega la divinitat.
Diversos autors, (entre ells Nietzsche, en El naixement de la tragèdia, i Julio Cortázar, en Las ménades), veuen en el mite de la mort d'Orfeu la confrontació permanent existent entre els principis apol·lini i dionisíac, entre la serenitat i l'orgia, entre la racionalitat i l'abandó als instints, i és Orfeu, l'inventor de la lira, la medicina i altres arts, el que provoca la seva pròpia destrucció a mans de les forces de la natura per ell deslligades.
Les mènades intervenen en diverses tradicions a més de la d'Orfeu, com ara la de Licurg, o la de Penteu, o la de les Miníades.
|
[
"Què són les mènades?",
"D'on era Dionís?",
"Quina era la funció de les mènades?",
"Què va passar més endavant?",
"Com?",
"Què són les bacants o basàrides?",
"De quina manera es diferencien de les mènades?",
"Quines traduccions se li poden otorgar a les mènades?",
"Quina era la seva forma de viure?",
"Amb què s'apassionaven?",
"Quines accions estaven autoritzades en aquells moments?",
"Com apareixien il·lustrades les mènades?",
"Quina pràctica solien fer amb les seves víctimes?",
"Com interpreten alguns autors la mort d'Orfeu?",
"En quines altres històries apareixen les mènades?"
] |
{
"answer_end": [
159,
216,
303,
350,
391,
476,
522,
761,
945,
1037,
1135,
1507,
1736,
2460,
2745
],
"answer_start": [
23,
153,
218,
311,
325,
415,
398,
676,
763,
947,
1039,
1137,
1579,
2164,
2620
],
"input_text": [
"Són éssers femenins divins estretament relacionats amb el déu Dionís.",
"És suposadament originari de Tràcia i Frígia.",
"Encarregar-se de la criança de Dionís.",
"Van ser posseïdes per ell.",
"Els va inspirar una bogeria mística.",
"Dones mortals que emulen les mènades.",
"Es dediquen al culte orgiàstic de Dionís.",
"Mènades es pot traduir per \"les que desvariegen\" o \"les dones posseïdes\".",
"Eren dones en estat salvatge i de vida alienada amb les quals era impossible raonar, que vagaven en bandes rebels o Thíasoi pels vessants de les muntanyes.",
"Amb els misteris de Dionís, el déu del vi, i la intoxicació.",
"Dosis importants de violència, vessament de sang, sexe, autointoxicació i mutilació.",
"Sovint abillades amb corones de fulles de vinya, vestides amb pells de cervató, portant el tirs, una vareta amb una pinya a la punta i adornada amb heura o fulles de vinya, i dansant amb abandó salvatge a la naturalesa primària. De vegades eren representades nues o amb vestits transparents que no amagaven la seva nuesa.",
"L'esparagmos o esquinçament de les seves víctimes en trossos, per després ingerir-ne la carn crua.",
"Com la confrontació permanent existent entre els principis apol·lini i dionisíac, entre la serenitat i l'orgia, entre la racionalitat i l'abandó als instints.",
"En la de Licurg, la de Penteu, o la de les Miníades."
]
}
|
vilaweb
|
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha fet una intervenció agressiva amb Pedro Sánchez en del debat sobre la moció de censura, en què ha utilitzat els presos polítics i Catalunya com a arma llançívola. Així ho ha expressat Rajoy: ‘Ordenarà a la fiscalia que retiri les acusacions contra les persones processades pel Tribunal Suprem després dels esdeveniments que tots sabem? Això és important, senyor Sánchez! No em miri així!', ha dit. I ha afegit: 'És una pregunta obligada a fer a qui vol ser president del govern. Assumirà les peticions del senyor Torra, del president de la Generalitat, i dels diputats que li donen suport? Les assumirà? És important. Donarà suport al dret d'autodeterminació com li demanen alguns o no? No parlin tant, que això són conviccions. Si no té clar això el senyor Sánchez tenim un problema. Manté la seva paraula explicitada en una entrevista el gener d'aquest any en què afirma ‘no es pot anar amb una moció de censura contra Rajoy amb els que pretenen trencar Espanya'? Manté la seva paraula?' Sánchez ha respost Rajoy vantant-se d'haver negociat i aprovat el 155 conjuntament amb el PP. ‘Que vostè em digui que som traïdors a la pàtria, quan el PSOE va negociar amb vostè els extrems del 155 i quan els batlles del PSC van defensar que no simposés la via unilateral a Catalunya… Ens quedarem amb els retrets?' I ha afegit que vol parlar amb Quim Torra com a president de la Generalitat ‘per a reconstruir els ponts amb el govern de la Generalitat', malgrat el fet d'aprofitar per atacar de nou el president.
|
[
"Qui és Mariano Rajoy?",
"Amb qui ha dialogat de forma bel·licosa?",
"Sobre quin tema?",
"Quins aspectes ha mencionat per a atacar?",
"Què li recrimina Mariano Rajoy a Pedro Sánchez?",
"Com considera Rajoy que és la pregunta que li fa a Sánchez?",
"Què planteja a Sánchez sobre les demandes de Torra?",
"Per quin tema pregunta a Sánchez si estarà a favor?",
"Què creu que no és necessari fer en referència a aquest tema?",
"Per què?",
"Què li recrimina a Sánchez si mostra falta de claredat?",
"De quina manera respon Sánchez a les acusacions de Rajoy sobre si pensa el mateix que va dir al gener?",
"Què li pregunta com a reflexió Sánchez a Rajoy?",
"Què diu Sánchez que li agradaria fer?",
"Amb quina intenció?"
] |
{
"answer_end": [
47,
99,
138,
213,
439,
529,
640,
737,
753,
779,
835,
1357,
1357,
1434,
1495
],
"answer_start": [
0,
34,
34,
100,
244,
464,
531,
670,
670,
739,
739,
1042,
1328,
1359,
1436
],
"input_text": [
"El president del govern espanyol.",
"Amb Pedro Sánchez.",
"Sobre la moció de censura.",
"Els presos polítics i Catalunya.",
"Si ordenarà a la fiscalia que retiri les acusacions contra les persones processades pel Tribunal Suprem després dels coneguts esdeveniments, que és important.",
"Obligada a fer a qui vol ser president del govern.",
"Si les assumirà i la dels diputats que li donen suport.",
"Pel dret d'autodeterminació.",
"Que no parlin tant.",
"Perquè són conviccions.",
"Que tenen un problema.",
"Dient amb orgull que precisament el PSOE va negociar amb el PP els extrems del 155 i quan els batlles del PSC van defensar que no simposés la via unilateral a Catalunya.",
"Si es quedarien amb els retrets.",
"Parlar amb Quim Torra com a president de la Generalitat.",
"Per a reconstruir els ponts amb el govern de la Generalitat."
]
}
|
vilaweb
|
La Creu Roja proporciona estufes, estris de primera necessitat, material escolar i assistència psicològica a més de cinc-centes famílies de més de 24 municipis de la Vega Baixa afectats per la gota freda del mes de setembre passat. Aquesta assistència és possible ‘gràcies a la col·laboració desinteressada d'empreses i persones particulars que han fet aportacions econòmiques a la Creu Roja en aquests últims mesos en solidaritat amb aquesta emergència', ha destacat el president provincial a Alacant, Francisco Galvañ. Tota aquesta tasca, que va començar al final del passat mes d'octubre, és també fruit de la coordinació amb els ajuntaments de les localitats afectades i en el qual s'han fet valoracions a les unitats familiars damnificades per la catàstrofe, ha explicat la Creu Roja en un comunicat. Amb l'arribada de l'hivern, l'organització complementa aquesta ajuda amb el lliurament de calefactors i estufes en determinats habitatges on manquen. A més, ha reforçat els seus equips d'atenció social i logística per a fer front a aquesta necessitat, contractant més personal i reforçant l'acció voluntària a la Vega Baixa. Destaca especialment el suport emocional a persones que han requerit assistència psicològica per ansietat, estrès i trauma. Una psicòloga de Creu Roja organitza sessions individuals i grupals per a qui demandi aquest servei. La psicòloga de Creu Roja María Casanova ha destacat que ‘s'han identificat casos d'ansietat en joves que mostren l'obsessió de mirar el temps en aplicacions mòbils i pels canvis meteorològics'. Fruit d'aquesta identificació han sorgit propostes d'accions pedagògiques que es desenvoluparan en instituts i centres educatius de la Vega Baixa on puguin detectar-se aquestes situacions. La Creu Roja ha quantificat les necessitats d'ajuda que pot oferir en més de 900.000 euros, per la qual cosa calen encara més fons que permetin d'aconseguir de fer front a totes les necessitats.
|
[
"Què productes o serveis va donar La Creu Roja a moltes famílies?",
"De quantes localitats?",
"Quin fet va provocar la situació desfavorable de la població?",
"En quin moment va passar?",
"Qui més va participar en aquest moviment d'ajuda a la població?",
"Qui ha donat aquesta informació?",
"Quan es va iniciar aquesta feina?",
"Qui més en va ser partícip?",
"Amb quin altre donatiu completa aquesta aportació La Creu Roja?",
"S'ha comptat amb més treballadors i voluntaris a la Vega Baixa?",
"Quin servei es distingeix de forma especfícia?",
"Segons la psicòloga María Casanova, amb quina situació s'han trobat entrevistant-se amb gent jove?",
"Què ha provocat aquest descobriment?",
"On es duran a terme?",
"Quin és l'import que es preveu per a poder proporcionar aquests serveis?"
] |
{
"answer_end": [
136,
176,
203,
230,
453,
519,
590,
672,
954,
1113,
1253,
1548,
1624,
1696,
1830
],
"answer_start": [
0,
107,
128,
128,
232,
456,
521,
592,
834,
963,
1131,
1356,
1551,
1592,
1740
],
"input_text": [
"Estufes, estris de primera necessitat, material escolar i assistència psicològica.",
"De més de 24 municipis de la Vega Baixa.",
"La gota freda.",
"El setembre passat.",
"Empreses i persones particulars que han fet aportacions econòmiques a la Creu Roja.",
"El president provincial a Alacant, Francisco Galvañ.",
"El passat mes d'octubre.",
"Els ajuntaments de les localitats afectades.",
"Amb el lliurament de calefactors i estufes en determinats habitatges on manquen.",
"Sí.",
"El suport emocional a persones que han requerit assistència psicològica per ansietat, estrès i trauma.",
"S'han identificat casos d'ansietat en joves que mostren l'obsessió de mirar el temps en aplicacions mòbils i pels canvis metereològics.",
"Han sorgit propostes d'accions pedagògiques.",
"En instituts i centres educatius de la Vega Baixa.",
"Més de 900.000 euros."
]
}
|
books
|
Doncs, a més de les circumstàncies especials que ens rodegen i que per si soles sobren per a entristir mon esperit, hi ha encara aquest no sé què de paorós que es respira en l'atmosfera i que fa pressentir temps encara més difícils que els presents. El primer símptoma de què tenim la tempestat a sobre, l'han donat els destacaments de Civils i Rurals que teníem guardant el poble, i que, com les aurenetes a la primera fredorada, han desaparegut de cop. Al rebre el papà aquesta notícia, va tenir mitja obeïna.
* * *
Serra-Bruna, 1 d'octubre de 1868.
Avui he estat al poble i he notat cert enrenou que m'ha sorprès. He vist fesomies noves i he sorprès mirades que relluïen amb expressions de malícia. ¡Aquest poble, abans tan pacífic i senzill, com és desconegut!
He visitat a mossèn Joan. Pobre home! Si el veiessis, el trobaries envellit de deu anys. Estava més afectat que mai i m'ha dit:
-Filla meva, tenim la tempestat damunt; abans no m'hauria donat cuidado, perquè aquest poble era un país de benaventurats; però avui… ¡què sé jo!… ¿No podríeu pas allunyar-vos, fins a veure això en què la dóna?
|
[
"Com defineix la narradora la situació en què es troben?",
"Com li fa sentir?",
"Quin factor li fa pensar que han d'arribar situacions més complicades que les actuals?",
"Quin fet ha sigut el que ha anunciat aquestes complicacions que s'aproximen?",
"Amb quin fet natural ho compara?",
"Què li ha atordit del poble?",
"En quins aspectes nota diferent el poble?",
"A quina persona ha vist?",
"Quin aspecte té?",
"Quin ànim mostrava el mossèn?",
"Quines paraules va pronunciar?",
"Era una situació que ja l'havia angoixat anteriorment?",
"Per què?",
"Se sent segur ara?",
"Quina suggerència fa?"
] |
{
"answer_end": [
60,
114,
248,
453,
453,
615,
764,
789,
852,
880,
931,
964,
1014,
1038,
1103
],
"answer_start": [
7,
20,
116,
250,
316,
552,
617,
765,
765,
854,
894,
933,
933,
1016,
1040
],
"input_text": [
"Una amb circumstàncies especials.",
"Entristeix son esperit.",
"Hi ha un no sé què de paorós que es respira en l'atmosfera.",
"Els destacaments de Civils i Rurals que tenien guardant el poble i que han desaparegut de cop.",
"Amb les aurenetes que desapareixen de cop a la primera fredorada.",
"Cert enrenou que ha notat.",
"Ha vist fesomies noves, ha sorprès mirades que relluïen amb expressions de malícia i recorda com abans el poble era tan pacífic i senzill.",
"Al mossèn Joan.",
"D'haver envellit deu anys.",
"Estava més afectat que mai.",
"Filla meva, tenim la tempestat damunt.",
"No.",
"Perquè el poble era un país de benaventurats.",
"No.",
"Que s'allunyés fins que es vegi com avança tot."
]
}
|
bios
|
Elisabet Sadó Garriga, coneguda esportivament com Beth Sadó, (Barcelona, 22 de setembre de 1981) és una jugadora i entrenadora d'esquaix catalana.
Membre del Can Mèlich Club, en categoria júnior va arribar a ser la número u del rànquing europeu i va guanyar el British Junior Open Squash en diverses categories, sub-14 (1995), sub-16 (1997) i sub-19 (1999). En categoria universitària va ser campiona d'Espanya i per equips amb la Universitat Autònoma de Barcelona el 2000. En categoria absoluta, va guanyar onze Campionats de Catalunya (1997-2000, 2002-08) i set d'Espanya (1999, 2000, 2005-09). Amb el Can Mèlich Club va aconseguir disset Campionats de Catalunya per equips (1996-2012) i setze d'Espanya (1996-2009, 2011 i 2012). Resident a Astúries des de 2013, també va guanyar diversos Campionats d'Astúries, essent polèmica l'entrega de premis del Campionat de 2019. Juntament amb altres jugadores, va denunciar públicament la Federació asturiana d'esquaix de sexisme ja que va regalar a les guanyadores de la competició un set de neteja femenina i un vibrador. Internacional amb la selecció espanyola, va participart a set Campionats del Món i a quinze d'Europa. També va ser seleccionadora espanyola femenina en categoria júnior i absoluta entre 2009 i 2010.
Entre d'altres distincions, va rebre el premi Fair Play de la Federació Europea d'Esquaix el 2003.
|
[
"Qui és Elisabet Sadó Garriga?",
"Amb quin altre nom és referida dins l'àmbit esportiu?",
"De quina associació va formar part?",
"Quina va ser la seva classificació dins el grup d'edat més jove?",
"I en el grup universitari?",
"En quin grup va guanyar diversos campionats de Catalunya i d'Espanya?",
"Quins van ser els seus éxits amb el Can Mèlich Club?",
"On viu des de 2013?",
"Va ser campiona en alguna competició d'aquella zona?",
"Què va passar a la competició del 2019, però?",
"Per quin motiu?",
"Amb quins fets ho va argumentar?",
"Fora d'Espanya, a quines altres competicions va anar?",
"Quin altre càrrec va tenir entre 2009 i 2010?",
"Quin reconeixement va obtenir el 2003?"
] |
{
"answer_end": [
145,
59,
173,
356,
472,
595,
730,
763,
812,
871,
973,
1066,
1168,
1265,
1364
],
"answer_start": [
0,
23,
147,
175,
358,
474,
597,
732,
765,
771,
873,
905,
1082,
1176,
1295
],
"input_text": [
"Una jugadora i entrenadora d'esquaix catalana.",
"Beth Sadó.",
"Del Can Mèlich Club.",
"Va arribar a ser la número u del rànquing europeu i va guanyar el British Junior Open Squash en diverses categories, sub-14 (1995), sub-16 (1997) i sub-19 (1999).",
"Va ser campiona d'Espanya i per equips amb la Universitat Autònoma de Barcelona el 2000.",
"En categoria absoluta.",
"Va aconseguir disset Campionats de Catalunya per equips (1996-2012) i setze d'Espanya (1996-2009, 2011 i 2012).",
"A Astúries.",
"Sí.",
"Va ser polèmica l'entrega de premis.",
"Juntament amb altres jugadores, va denunciar públicament la Federació asturiana d'esquaix de sexisme.",
"Comentant que la Federació asturiana d'esquaix va regalar a les guanyadores de la competició un set de neteja femenina i un vibrador.",
"A set Campionats del Món i a quinze d'Europa.",
"Va ser seleccionadora espanyola femenina en categoria júnior i absoluta.",
"El premi Fair Play de la Federació Europea d'Esquaix."
]
}
|
bios
|
Maria Assumpció Balaguer i Golobart (Manresa, 8 de novembre de 1925 – Cercedilla, 23 de novembre de 2019) fou una actriu catalana de teatre, televisió i de cinema.
Va estudiar declamació amb Marta Grau, a l'Institut del Teatre de Barcelona. Anant de teatre en teatre per Espanya, com a actriu principal de la companyia teatral Lope de Vega, de Manuel Tamayo, va conèixer l'home de la seva vida, Francisco Rabal, amb qui es va casar el 1951. Amb Paco Rabal van muntar una companyia pròpia que va fer algunes gires per Espanya i Amèrica.
Va participar en la primera pel·lícula del seu fill Benito, El hermano bastardo de Dios, però no va ser fins a la mort de Paco Rabal, el 2001, que va tornar als escenaris. Amb 75 anys, va sorprendre com a actriu de revista al musical "Follies", de Mario Gas. Un dels últims papers va ser a "Merlí", on feia d'àvia de la família Rubio. Va protagonitzar el documental Una mujer sin sombra (2013), en què feia balanç de la seva vida.
El 2012 va rebre un premi Max de Teatre com a millor actriu de repartiment a “Follies”. L'any 2013 fou distingida amb la Creu de Sant Jordi. El desembre de 2015 es va anunciar el seu nomenament com a membre d'honor de l'Acadèmia de Cinema Català. Va morir el 23 de novembre de 2019, a Cercedilla, als 94 anys.
|
[
"Qui va ser Maria Assumpció Balaguer i Golobart?",
"On va néixer?",
"Quina va ser la seva formació?",
"La seva feina consistia en actuar sempre al mateix teatre?",
"Per a qui treballava?",
"Com es va trobar amb el que seria el seu marit?",
"Com es diu ell?",
"Quin any van contraure matrimoni?",
"Què van fundar entre els dos?",
"A quin llargmetratge va aparèixer Maria Assumpció Balaguer?",
"A quin any va actuar de nou al teatre?",
"Què va passar aquell any?",
"Què va fer amb 75 anys?",
"En quina producció televisiva va aparèixer el 2013?",
"Quins guardons ha obtingut?"
] |
{
"answer_end": [
164,
107,
241,
280,
359,
433,
412,
441,
536,
625,
708,
679,
795,
931,
1214
],
"answer_start": [
0,
0,
166,
243,
282,
243,
373,
373,
443,
538,
672,
649,
710,
873,
969
],
"input_text": [
"Una actriu catalana de teatre, televisió i de cinema.",
"A Manresa.",
"Va estudiar declamació amb Marta Grau, a l'Institut del Teatre de Barcelona.",
"No.",
"Per la companyia teatral Lope de Vega, de Manuel Tamayo.",
"Anant de teatre en teatre per Espanya.",
"Francisco Rabal.",
"El 1951.",
"Una companyia pròpia que va fer algunes gires per Espanya i Amèrica.",
"A la primera del seu fill Benito, El hermano bastardo de Dios.",
"El 2001.",
"Va morir el seu marit Paco Rabal.",
"Va ser actriu de revista al musical \"Follies\", de Mario Gas.",
"En el documental Una mujer sin sombra.",
"El 2012 va rebre un premi Max de Teatre com a millor actriu de repartiment a “Follies”, l'any 2013 fou distingida amb la Creu de Sant Jordi, i el desembre de 2015 es va anunciar el seu nomenament com a membre d'honor de l'Acadèmia de Cinema Català."
]
}
|
bios
|
Clara Segura i Crespo (Sant Just Desvern, 6 de maig de 1974) és una actriu catalana de cinema, teatre i televisió. L'any 2016 rebé el premi Nacional de Cultura del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.
Llicenciada en Art Dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona, va obtenir el títol de Solfeig i Cant Coral pel Conservatori Superior de Música del Liceu, de Barcelona, i va fer fins a 6è de piano. També ha cursat estudis de dansa i cant. L'any 2005 va ser guardonada amb el Premi Margarida Xirgu per l'obra Ets aquí?, de Javier Daulte, i el 2010 va rebre el Premi Gaudí a la Millor interpretació femenina secundària, per Les dues vides d'Andrés Rabadán.
En teatre, ha treballat principalment sota la direcció d'Oriol Broggi en obres com ara 28 i mig (2013), Incendis (2012 – 2013), Electra (2010), Antígona (2006), Refugi (2003) i Jordi Dandin (1999). Ha participat també a Intimitat (2007), La felicitat (2006), i Ets aquí? (2005), dirigides per Javier Daulte, i en altres muntatges com ara El somni d'una nit d'estiu (2002), dirigida per Àngel Llàcer, La filla del mar (2000), dirigida per Josep Maria Mestres, i El alcalde de Zalamea (2000), sota la direcció de Sergi Belbel. També ha participat en diverses pel·lícules: Una pistola a cada mà, de Cesc Gay; Els nens salvatges, de Patricia Ferreiro; Les dues vides d'Andrés Rabadán, de Rubén Ventura, i Mar adentro, d'Alejandro Amenábar. Un dels seus treballs més populars ha estat a la sèrie Porca misèria. També ha participat en produccions televisives com ara Descalç sobre la terra vermella, de Francesc Escribano, i Las manos del pianista, de Sergio G. Sánchez.
|
[
"Qui és Clara Segura i Crespo?",
"On va néixer?",
"Quin reconeixement va obtenir el 2016?",
"Quina va ser la seva formació?",
"Quin guardó va obtenir el 2005?",
"Amb quin treball?",
"I quin altre guardó va obtenir el 2010?",
"Amb quina obra?",
"En l'àmbit teatral, per a qui ha treballat majoritàriament?",
"Quins són alguns dels seus treballs?",
"I en quines obres de Javier Daulte ha participat?",
"En quines altres produccions teatrals ha participat?",
"Ha aparegut en algun llargmetratge?",
"En quina producció ha tingut més reconeixement?",
"Quines altres aparicions televisives ha fet?"
] |
{
"answer_end": [
113,
60,
208,
449,
508,
547,
628,
665,
736,
863,
973,
1190,
1401,
1471,
1630
],
"answer_start": [
0,
0,
115,
210,
451,
451,
551,
551,
667,
705,
865,
977,
1198,
1403,
1479
],
"input_text": [
"Una actriu catalana de cinema, teatre i televisió.",
"A Sant Just Desvern.",
"El premi Nacional de Cultura del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.",
"És llicenciada en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona, va obtenir el títol de Solfeig i Cant Coral pel Conservatori Superior de Música del Liceu, de Barcelona, i va fer fins a 6è de piano. També ha cursat estudis de dansa i cant.",
"El Premi Margarida Xirgu.",
"Ets aquí?, de Javier Daulte.",
"El Premi Gaudí a la Millor interpretació femenina secundària.",
"Les dues vides d'Andrés Rabadán.",
"Per Oriol Broggi.",
"28 i mig (2013), Incendis (2012 – 2013), Electra (2010), Antígona (2006), Refugi (2003) i Jordi Dandin (1999).",
"Intimitat (2007), La felicitat (2006), i Ets aquí? (2005).",
"El somni d'una nit d'estiu (2002), dirigida per Àngel Llàcer, La filla del mar (2000), dirigida per Josep Maria Mestres, i El alcalde de Zalamea (2000), sota la direcció de Sergi Belbel.",
"Sí.",
"Porca misèria.",
"Descalç sobre la terra vermella, de Francesc Escribano, i Las manos del pianista, de Sergio G. Sánchez."
]
}
|
mitologia
|
Norumbega, o Nurembega és un assentament llegendari al nord-est d'Amèrica del Nord que apareixia a molts dels primers mapes des de l'any 1500 fins a la colonització americana. Es deia que les cases tenien pilars d'or i que els habitants portaven quarts de perles en llurs caps.
Jean Allefonsce en 1542 va informar que havia fet costa al sud de Terranova i havia descobert un gran riu. Sovint apareixia en els següents mapes d'Amèrica del Nord, al sud d'Acadia, en el que ara és Nova Anglaterra. La ciutat de Bangor (Maine) va abraçar la llegenda al segle xix, nomenant la seva sala municipal "Sala Norumbega". El 1886, l'inventor Joseph Barker Stearns va construir una mansió anomenada "Norumbega Castle", que encara es troba a la US Route 1 a Camden (Maine), amb vistes a la badia de Penobscot.
A finals del segle XIX Eben Norton Horsford va vincular el nom i la llegenda de Norumbega a suposats assentaments nòrdics al riu Charles, i va construir la Torre Norumbega en la confluència de Stony Brook i el Charles a Weston (Massachusetts), on creia que era situat Fort Norumbega. En honor de les generoses donacions de Horsford a Wellesley College, li fou dedicat un edifici anomenat Norumbega Hall en 1886 i celebrat en un poema per John Greenleaf Whittier.
La paraula "Norumbega" era pronunciada originàriament Oranbega en el mapa d'Amèrica de Giovanni da Verrazzano de 1529, i es creu que la paraula deriva d'alguna de les llengües algonquianes parlades a Nova Anglaterra. Podria significar "lloc tranquil entre els ràpids" o "tram tranquil d'aigua".
Avui, el mite es reflecteix en llocs com la muntanya Norumbega (anteriorment Muntanya Brown) al Parc Nacional d'Acàdia
|
[
"Què és Norumbega?",
"Com es descriuen els habitatges d'allà?",
"I els habitants?",
"Qui va descobrir un riu immens el 1542?",
"On?",
"En quina zona de Nordamèrica solia ubicar-se als mapes?",
"Què hi ha actualment allà?",
"Quina metròpoli va acceptar la llegenda al segle xix?",
"Quin nom va rebre la seva sala municipal?",
"Què va crear Joseph Barker Stearns el 1886?",
"Què va fer Eben Norton Horsford els últims anys del segle XIX?",
"Es pensava que a Weston es trobava Fort Norumbega?",
"Com va ser homenatjat Horsford?",
"De quin idioma s'intueix que prové la paraula \"Norumbega\"?",
"On es reprodueix aquesta història actualment?"
] |
{
"answer_end": [
174,
216,
276,
383,
353,
459,
493,
558,
608,
704,
1038,
1078,
1257,
1474,
1672
],
"answer_start": [
0,
176,
223,
278,
278,
385,
444,
495,
495,
610,
796,
1016,
1149,
1380,
1554
],
"input_text": [
"Un assentament llegendari al nord-est d'Amèrica del Nord que apareixia a molts dels primers mapes des de l'any 1500 fins a la colonització americana.",
"Es deia que tenien pilars d'or.",
"Es deia que portaven quarts de perles en llurs caps.",
"Jean Allefonsce.",
"Al sud de Terranova.",
"Al sud d'Acadia.",
"Nova Anglaterra.",
"La ciutat de Bangor (Maine).",
"Sala Norumbega.",
"Una mansió anomenada \"Norumbega Castle\".",
"Va vincular el nom i la llegenda de Norumbega a suposats assentaments nòrdics al riu Charles, i va construir la Torre Norumbega en la confluència de Stony Brook i el Charles a Weston (Massachusetts).",
"Sí.",
"Li fou dedicat un edifici anomenat Norumbega Hall en 1886 i celebrat en un poema per John Greenleaf Whittier.",
"D'algun dels algonquians parlats a Nova Anglaterra.",
"En llocs com la muntanya Norumbega (anteriorment Muntanya Brown) al Parc Nacional d'Acàdia."
]
}
|
vilaweb
|
El govern de la Xina no ha dubtat a amenaçar directament els manifestants d'Hong Kong amb l'ús de la força. El portaveu de l'oficina d'afers d'Hong Kong i Macau del govern xinès, Yang Guang, ha fet una compareixença de premsa bel·ligerant en què ha advertit que la contenció de Pequín no podia confondre's amb debilitat. ‘Ens agradaria avisar tots els criminals que no han de malinterpretar la situació i confondre la nostra contenció amb debilitat', ha dit. L'endemà d'una vaga general sense precedents a Hong Kong, la Xina ha dit que tenia un exèrcit poderós capaç de mantenir el territori sota control. Guang ha insistit que el govern de Pequín combatria els ‘violents' que portaven Hong Kong ‘al perillós abisme'. ‘Ens agradaria deixar clar al petit grup de criminals sense escrúpols i violents i a les forces que hi ha darrere que qui juga amb foc es crema', ha amenaçat. Segons Pequín, les protestes contra la llei d'extradició les organitza un grup de radicals i vincula la participació multitudinària a la vaga general a ‘ciutadans benintencionats que han estat enganyats i pressionats'. Ahir, la policia va fer servir gasos lacrimògens per dispersar els manifestants i va detenir 148 persones, la xifra més gran en un mateix dia d'ençà que van començar les protestes a Hong Kong. A Hong Kong, un grup d'activistes vestits de negre ha comparegut per anunciar que continuarien les protestes. Han exigit que s'arxivi definitivament la llei d'extradició, que no es tractin les protestes com a ‘disturbis', que es retirin els càrrecs contra els detinguts i que comenci un procés de reforma política.
|
[
"Qui ha advertit directament els participants de les mobilitzacions a Hong Kong?",
"De quina manera?",
"Qui ha fet un comunicat públic al respecte?",
"Què ha comunicat amb contundència?",
"De quina manera defineix els manifestants?",
"Tenen pensat fer vaga general a Hong Kong?",
"Què ha respost la Xina al respecte?",
"Les autoritats de la capital xinesa es mostren segurs de la seva força?",
"Cap a on diu Guang que es dirigeixen tots els que participen en les mobilitzacions de Hong Kong?",
"De quina manera han intimidat als manifestants?",
"Contra què es manifesten a Hong Kong?",
"Qui creu el govern de Pequín que ha dirigit les mobilitzacions?",
"I com defineix a la resta de població que els ha seguit?",
"Quines accions va dur a terme la policia a les mobilitzacions?",
"Què han expressat una part dels participants amb vestimenta de color negre?"
] |
{
"answer_end": [
85,
106,
225,
319,
361,
515,
604,
716,
716,
861,
933,
967,
1094,
1201,
1602
],
"answer_start": [
0,
0,
108,
179,
322,
459,
459,
606,
628,
719,
892,
877,
970,
1102,
1302
],
"input_text": [
"El govern de la Xina.",
"Amb l'ús de la força.",
"El portaveu de l'oficina d'afers d'Hong Kong i Macau del govern xinès, Yang Guang.",
"Que la contenció de Pequín no podia confondre's amb debilitat.",
"Com a criminals.",
"Sí.",
"Que té un exèrcit poderós capaç de mantenir el territori sota control.",
"Sí.",
"Cap al perillós abisme.",
"Dient que qui juga amb foc es crema.",
"Contra la llei d'extradició.",
"Un grup de radicals.",
"Com a ciutadans benintencionats que han estat enganyats i pressionats.",
"Va fer servir gasos lacrimògens per dispersar els manifestants i es van detenir 148 persones.",
"Han anunciat que continuarien les protestes, han exigit que s'arxivi definitivament la llei d'extradició, que no es tractin les protestes com a disturbis, que es retirin els càrrecs contra els detinguts i que comenci un procés de reforma política."
]
}
|
bios
|
Fernanda Wilhelmina Maria Albertina Schoonheyt (coneguda com a Fanny Schoonheyt) (Rotterdam, 15 de juny de 1912 - 23 de desembre de 1961), va ser una resistent holandesa durant la Guerra Civil espanyola, on va lluitar al bàndol dels republicans. Per les seves accions de combat i la seva habilitat amb les armes va ser coneguda, en articles de premsa, con la "reina de la metralladora".
Fanny era l'única filla del comerciant Jules Alphons Schoonheyt i de Johanne Gehring, d'Isselhorst (Westfàlia), propietària d'un estudi de costura. Va començar la seva carrera professional com a secretària al diari holandès Nieuwe Rotterdamsche Courant, tot i que, per manca d'oportunitats en aquest mitjà, el 1934 va decidir traslladar-se a Barcelona com a corresponsal estrangera. Aviat va unir-se a les formacions d'esquerra i antifeixistes, es va afiliar al PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) i va participar en l'organització de l'Olimpiada Popular. Durant l'alçament militar del 19 de juliol de 1936 a Barcelona va participar en els assalts a les casernes militars dels dies immediats posteriors i tot seguit va marxar cap al front amb el Grup Thaelmann, abans que arribessin les Brigades internacionals.
Acabada la guerra a Espanya, va traslladar-se a la República Dominicana. Allà va néixer la seva única filla el 1940. El 1947 fou deportada. Després va viure a Curaçao on va treballar com a fotògrafa amb el nom de Fanny Lopez. El 1957 va retornar als Països Baixos, on morí el 1961 d'un atac de cor.
|
[
"Qui va ser Fernanda Wilhelmina Maria Albertina Schoonheyt?",
"Amb quin altre nom se l'identificava?",
"On va néixer?",
"Quin era el seu sobrenom?",
"Per quin motiu?",
"Quins eren els seus pares?",
"Quins van ser els seus inicis laborals?",
"Per què es va mudar a Barcelona el 1934?",
"De què va treballar allà?",
"Quines vinculacions polítiques va tenir?",
"Què va fer a l'aixecament militar del 19 de juliol del 1936?",
"Què va fer un cop finalitzada la guerra a l'estat espanyol?",
"Fins quan va viure a la República Dominicana?",
"On va exercir com a fotògrafa més endavant?",
"Quin va ser el seu últim lloc de residència?"
] |
{
"answer_end": [
244,
80,
137,
385,
385,
533,
639,
768,
768,
895,
1208,
1281,
1348,
1408,
1507
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
312,
246,
387,
535,
652,
694,
776,
954,
1210,
1239,
1350,
1436
],
"input_text": [
"Una resistent holandesa durant la Guerra Civil espanyola, on va lluitar al bàndol dels republicans.",
"Fanny Schoonheyt.",
"A Rotterdam.",
"La reina de la metralladora.",
"Per les seves accions de combat i la seva habilitat amb les armes.",
"El comerciant Jules Alphons Schoonheyt i de Johanne Gehring, d'Isselhorst (Westfàlia), propietària d'un estudi de costura.",
"Treballant de secretària al diari holandès Nieuwe Rotterdamsche Courant.",
"Per manca d'oportunitats en el diari Nieuwe Rotterdamsche Courant.",
"Com a corresponsal estrangera.",
"Va unir-se a les formacions d'esquerra i antifeixistes i es va afiliar al PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya).",
"Va participar en els assalts a les casernes militars dels dies immediats posteriors i tot seguit va marxar cap al front amb el Grup Thaelmann, abans que arribessin les Brigades internacionals.",
"Va traslladar-se a la República Dominicana.",
"Fins el 1947.",
"A Curaçao.",
"Els Països Baixos."
]
}
|
vilaweb
|
El president del grup parlamentari d'ERC, Sergi Sabrià, exigeix que la negociació amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez no s'acompanyi de més repressió. ‘No es poden produir situacions com la d'aquesta setmana en què el Tribunal de Comptes, el més polititzat de l'estat espanyol, que és molt dir, agafi i persegueixi 29 persones per l'1-O mentre passen totes aquestes negociacions, quan sabem que això podria no produir-se', ha afirmat avui en una atenció als mitjans. El Tribunal de Comptes espanyol cita el govern de Puigdemont per les despeses de l'1-O Sabrià insisteix que ERC no té gens de pressa sinó que la prioritat és arribar a un acord sòlid: ‘Tant ens és deu dies com un mes, dos o el temps que calgui'. També ha advertit que si no s'ofereixen solucions polítiques, ERC votarà que no a Sánchez i ‘ningú ens podrà fer culpables d'unes terceres eleccions', ha assegurat. Sabrià ha defensat que ‘l'única opció viable, però la més difícil políticament en alguns moments és seure a negociar' i ha assenyalat que no ho poden fer amb un calendari de repressió al costat. No podem estar asseguts en una taula de negociacions i que 29 persones rebin una citació del Tribunal de Comptes', s'ha queixat el vicesecretari general de Comunicació d'Esquerra. També ha insistit que la prioritat per als republicans no són les dates sinó el contingut i arribar a acords i ha recalcat: ‘Si el PSOE té pressa que vingui amb respostes a les nostres demandes'. Entre les condicions per facilitar la investidura de Sánchez com a president espanyol, els republicans reclamen que s'obri un diàleg entre governs per resoldre políticament el conflicte i que no hi hagi condicions, és a dir, sense vetar parlar d'autodeterminació i amnistia. La primera trobada formal entre ERC i PSOE en les negociacions va ser dijous. El president del grup parlamentari d'ERC ha assenyalat que ‘si es genera diàleg, parlar del conflicte i començar a buscar-hi solucions, no hi haurà terceres eleccions', però que si s'han de convocar, ha dit, no seran la seva responsabilitat. ¡La governabilitat d'Espanya no és un tema que incumbeixi a ERC, nosaltres volem solucions polítiques a un problema polític', ha resolt. No és important qui se seu a la taula, però l'acord hauria de ser entre presidents Sabrià ha agraït a la portaveu de JxCat al congrés espanyol, Laura Borràs, que aquest divendres rectifiqués després de titllar l'actitud del vicepresident del govern, Pere Aragonès, de deslleial en apuntar que la presència del president de la Generalitat, Quim Torra, no seria necessària en una eventual taula de diàleg entre governs. ‘Borràs es va equivocar en les seves paraules i és una bona notícia que rectifiqui', ha valorat el dirigent republicà, que ha explicat que aquest divendres va parlar amb la líder de JxCat per ‘compartir com avancen les negociacions perquè és un camí que ens agradaria fer junts amb la resta de l'independentisme i això vol dir moltes converses'. Encara sobre aquest diàleg que reclama la Generalitat amb la Moncloa i la controvèrsia per qui s'hauria de seure a la taula, Sabrià considera que és una polèmica falsa que algú ha volgut crear i que s'ha d'acabar. Torra va defensar que un diàleg entre governs implica que els presidents es reuneixin, després que Aragonès assenyalés que ‘no és descartable però tampoc necessari' que hi assistís el president. ¡Volem una taula de govern a govern, entre la Moncloa i la Generalitat. No és important en el dia a dia d'aquesta negociació qui se seu a la taula i qui són els representants. El que és segur és que si s'arribés a un acord, la rúbrica hauria de ser entre presidents', ha afirmat Sabrià.
|
[
"Qui és Sergi Sabrià?",
"Què reclama?",
"Què diu que no es pot repetir?",
"On ho ha comunicat?",
"Per què el Tribunal de Comptes ha sol·licitat reunir-se amb Puigdemont?",
"Què ha dit amb èmfasi Sabrià?",
"Quines conseqüències anuncia que hi haurà si no s'arriba a cap acord polític?",
"Quina ha descrit que és l'alternativa per excel·lència però a la vegada la més complicada?",
"Quins impediments diu que no hi poden haver?",
"Què els importa més a ERC?",
"Quines condicions proposen per no convocar eleccions per tercera vegada?",
"Com va definir Laura Borràs a Pere Aragonès aquest divendres?",
"Què ha valorat Sabrià positivament?",
"Què diu Torra que cal perquè hi hagi una conversa entre governs?",
"Qui creu Aragonès que hi hauria de ser durant el diàleg?"
] |
{
"answer_end": [
54,
163,
392,
479,
567,
663,
875,
1008,
1199,
1375,
1982,
2611,
2730,
3258,
3634
],
"answer_start": [
0,
0,
166,
437,
481,
568,
733,
892,
1012,
1273,
1876,
2339,
2614,
3173,
3440
],
"input_text": [
"El president del grup parlamentari d'ERC.",
"Que la negociació amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez no s'acompanyi de més repressió.",
"Que el Tribunal de Comptes agafi i persegueixi 29 persones per l'1-O mentre passen totes les negociacions.",
"En una atenció als mitjans.",
"Per les despeses de l'1-O.",
"Que ERC no té gens de pressa sinó que la prioritat és arribar a un acord sòlid.",
"Que ERC votarà que no a Sánchez i que ningú els podrà fer culpables d'unes terceres eleccions.",
"Seure a negociar.",
"Tenir un calendari de repressió al costat on 29 persones poden rebre una citació del Tribunal de Comptes.",
"El contingut i arribar a acords.",
"Que es generi diàleg, que es parli del conflicte i que es busquin solucions.",
"Va titllar de deslleial l'actitud del vicepresident del govern, Pere Aragonès, en apuntar que la presència del president de la Generalitat, Quim Torra, no seria necessària en una eventual taula de diàleg entre governs.",
"Que Borràs rectifiqués.",
"Que els presidents es reuneixin.",
"No és important qui se seu a la taula i qui són els representants, però si s'arribés a un acord, hauria de ser entre presidents."
]
}
|
vilaweb
|
L'Ajuntament de València obrirà aquest dimarts a les 0.00 el termini per participar en el sorteig de 360 places per veure la mascletà des d'un punt de vista privilegiat, el balcó municipal. En total, se sortejaran 10 entrades dobles per cada mascletà de les falles d'aquest 2019. Tothom que vulgui participar en el sorteig s'ha d'apuntar a la web de l'Ajuntament. Ho podrà fer fins a les 23.59 del 18 de febrer. Els únics requisits que demana el consistori valencià és que les persones siguin majors d'edats i estiguin empadronades a la ciutat de València. El sorteig final tindrà lloc el 20 de febrer. I llavors l'Ajuntament donarà a conèixer els afortunats amb les entrades a través d'un correu electrònic. A més, el 21 de febrer farà públic el resultat a la web del consistori. Aquell dia també se sabrà les comissions falleres que tindran el privilegi de gaudir de la mascletà des del balcó. D'ençà que Joan Ribó va arribar a l'alcaldia de València va decidir obrir les portes del consistori a la ciutadania. Per això, des de fa quatre anys els hi dóna accés per aquestes dates tan especials pels valencians. Normalment, el sorteig desperta un gran interès.
|
[
"Què iniciarà l'Ajuntament de València?",
"A quina hora?",
"Com és considerat el balcó municipal?",
"Quantes admissions es rifaran?",
"Per a què seran vàlides?",
"Com es pot entrar en la rifa?",
"Qui pot entrar en la rifa?",
"Quina és la data límit?",
"I l'hora?",
"Hi ha alguna condició per poder participar en la rifa?",
"Quina o quines?",
"Quan es realitzarà la rifa?",
"Com es notificarà als guanyadors?",
"Quan es publicaran els resultats a la web del consistori?",
"Què més es notificarà aquell dia?"
] |
{
"answer_end": [
188,
57,
188,
232,
278,
362,
322,
410,
410,
555,
555,
601,
707,
779,
894
],
"answer_start": [
0,
0,
134,
200,
200,
280,
280,
364,
364,
412,
412,
557,
613,
716,
781
],
"input_text": [
"El termini per participar en el sorteig de 360 places per veure la mascletà des del balcó municipal.",
"A les 0.00.",
"Com un punt de vista privilegiat.",
"10 entrades dobles.",
"Per cada mascletà de les falles del 2019.",
"A través de la web de l'Ajuntament.",
"Tothom.",
"El 18 de febrer.",
"Fins a les 23.59.",
"Sí.",
"Que les persones siguin majors d'edat i estiguin empadronades a la ciutat de València.",
"El 20 de febrer.",
"A través d'un correu electrònic.",
"El 21 de febrer.",
"Se sabrà les comissions falleres que gaudiran de la mascletà des del balcó."
]
}
|
vilaweb
|
Una treballadora de l'aeroport de Palma pot ser multada amb fins a 200.000 euros i la retirada del carnet d'accés a l'aeroport per haver parlat en català a un guàrdia civil, segons que publiquen el Diario de Mallorca i l'Ara Balears. Després d'haver hagut de tornar a passar per l'arc de seguretat, la treballadora va parlar en català a l'agent, que va exigir que ho fes en castellà. Ella s'hi va negar i el policia la va denunciar per haver posat ‘en perill la seguretat aèria' dient que no havia volgut passar per l'arc de seguretat. Per la seva banda, la dona va presentar una denúncia per un presumpte cas de discriminació lingüística i per delicte d'odi contra l'agent al jutjat d'instrucció número 3 de Palma. Els fets es remunten a finals de juny, quan la treballadora va ser escorcollada per un dels treballadors de seguretat privada de l'aeroport i va poder accedir a les instal·lacions després d'haver passat per segona vegada per l'arc de seguretat, atès que el primer cop havia reaccionat erròniament. Tanmateix, de seguida una parella de guàrdies civil li van demanar que els acompanyés, que els ensenyés el DNI i la targeta d'Aena. La dona ho va fer i la van fer tornar a passar per l'arc de seguretat. Llavors, un dels agents li va dir que ‘tot està correcte' i que podia accedir a l'aeroport. En aquell moment, l'afectada afirma que es va acomiadar en català i que l'agent es va exaltar molt. ‘A l'agent de l'autoritat se li ha de parlar en espanyol o no es pot entrar', li va dir. Tot seguit, la dona va respondre que ella tenia el dret de parlar l'idioma que vulgui. ‘Ell em diu que espanyol o no entro, així que no em deixa passar i s'inventa que no he passat el control de seguretat', explica en la denúncia, on afegeix que és una excusa i una falsedat per a retenir-la.
|
[
"Qui és possible que rebi una sanció?",
"Quants diners serien?",
"Quina altra conseqüència hi hauria?",
"Per quin motiu tindria lloc aquesta sanció?",
"On es va fer pública aquesta notícia?",
"En quin moment va dirigir-se la treballadora a l'agent en català?",
"Què li va ordenar ell?",
"Com va reaccionar ella?",
"Quines mesures va prendre l'agent de seguretat?",
"I la dona?",
"A on va dirigir la demanda?",
"Per què la dona havia hagut de passar dos cops per l'arc de seguretat?",
"Qui va acudir per comprovar que tot era correcte?",
"Un cop la dona va mostrar-los el DNI, la targeta d'Aena i va passar de nou per l'arc va rebre permís per accedir a les instal·lacions de l'aeroport?",
"Com explica la treballadora a la demanda la reacció negativa de l'agent quan ella es va acomiadar en català?"
] |
{
"answer_end": [
55,
80,
126,
172,
232,
344,
382,
402,
478,
673,
714,
1012,
1099,
1307,
1789
],
"answer_start": [
0,
0,
40,
48,
174,
234,
299,
384,
384,
536,
555,
858,
1025,
1036,
1585
],
"input_text": [
"Una treballadora de l'aeroport de Palma.",
"Podria arribar fins a 200.000 euros.",
"Retirar-li el carnet d'accés a l'aeroport.",
"Haver parlat en català a un guàrdia civil.",
"Al Diario de Mallorca i a l'Ara Balears.",
"Després d'haver hagut de tornar a passar per l'arc de seguretat.",
"Que parlés en castellà.",
"S'hi va negar.",
"La va denunciar per haver posat en perill la seguretat aèria.",
"Va presentar una denúncia per un presumpte cas de discriminació lingüística i per delicte d'odi contra l'agent.",
"Al jutjat d'instrucció número 3 de Palma.",
"Perquè el primer cop havia reaccionat erròniament.",
"Una parella de guàrdies civil.",
"Sí.",
"Creu que és una excusa i una falsedat per a retenir-la."
]
}
|
vilaweb
|
La plataforma ‘Primàries Barcelona' engegada per Jordi Graupera ha aconseguit fins ara 25.000 signatures de barcelonins que demanen crear unes primàries entre les forces sobiranistes i crear una llista unitària de cara a les eleccions municipals de 2019. Una vegada s'unifiquin, es farien unes votacions per decidir quin candidat hauria de ser l'alcaldable per Barcelona en un procés en què s'hi podria presentar qualsevol persona, estigui o no vinculat a un partit. Una vegada fetes les primàries, el projecte engegat per Graupera marcava que qualsevol dels candidats que superés el 15% dels vots tindria dret a formar part de la llista. L'objectiu és que, sumant totes les forces independentistes sota una única llista, es pugui aconseguir la batllia de Barcelona en les properes eleccions municipals, previstes per al juny de 2019. La plataforma anuncia que si s'arriba a les 30.000 signatures es començaran els contactes formals amb partits i entitats sobiranistes perquè accedeixin a formar part d'aquest projecte. En el moment de la presentació, tan sols Demòcrates de Catalunya va mostrar-se interessat pel procés, mentre que la resta de formacions van demanar parlar de projectes de ciutat. L'impulsor de Primàries Barcelona és el periodista i filòsof Jordi Graupera, qui després d'anunciar la seva idea també va avisar que tenia la voluntat de presentar-se en aquestes primàries independentistes amb la voluntat d'aconseguir la batllia i evitar que Barcelona en Comú revalidi la victòria o frenar una possible victòria de Ciutadans. Graupera recorda que cada candidat hauria de comptar amb un projecte de ciutat al darrera i que una vegada hi hagués alcaldable sobiranista, tots els candidats amb una plaça a la llista haurien de treballar per elaborar un programa en què hi hagi iniciatives de totes les forces i ideologies representades. La recollida de signatures va arrencar ara fa poc més d'un mes, el 20 de març, després d'una conferència del periodista al Teatre Victòria que va generar una gran expectació i llargues cues pel públic que hi volia accedir. De fet, Graupera va arribar a fer dos passis de la mateixa conferència en una sola tarda per tal que tothom interessat pogués escoltar-la.
|
[
"Quin nom rep la iniciativa iniciada per Jordi Graupera?",
"Quanta gent de Barcelona ha signat?",
"Quina petició fan?",
"Què passaria després que es creés aquesta llista?",
"Hi podria participar tothom?",
"Hauria de pertànyer a algun partit en concret?",
"Quin requisit havia de tenir un aspirant per incloure's a la llista?",
"Quina és la meta d'aquesta llista conjunta?",
"Quina xifra de firmes tenen l'objectiu d'aconseguir?",
"Què procés es posarà en marxa llavors?",
"Quin únic partit va sentir-se atret per aquest projecte al principi?",
"Què van proposar la resta?",
"Quin objectiu va dir Jordi Graupera que tenia després de compartir la seva proposta?",
"Amb quina intenció?",
"Quins requisits ha de complir cada aspirant segons Graupera?"
] |
{
"answer_end": [
63,
119,
253,
370,
430,
465,
637,
802,
896,
1018,
1120,
1197,
1404,
1540,
1847
],
"answer_start": [
0,
64,
64,
255,
279,
391,
467,
639,
835,
835,
1020,
1052,
1260,
1332,
1542
],
"input_text": [
"Primàries Barcelona.",
"25.000.",
"Volen crear unes primàries entre les forces sobiranistes i crear una llista unitària de cara a les eleccions municipals de 2019.",
"Es votaria per decidir quin candidat hauria de ser l'alcalde de Barcelona.",
"Sí.",
"No.",
"Havia de superar el 15% dels vots.",
"Sumar les forces independentistes i aconseguir l'alcaldia de Barcelona en les properes eleccions municipals.",
"30.000.",
"Es començaran els contactes formals amb partits i entitats sobiranistes perquè accedeixin a formar part d'aquest projecte.",
"Demòcrates de Catalunya.",
"Que es parlés de projectes de ciutat.",
"Presentar-se en aquestes primàries independentistes.",
"Aconseguir la batllia i evitar que Barcelona en Comú revalidi la victòria o frenar una possible victòria de Ciutadans.",
"Cada candidat hauria de comptar amb un projecte de ciutat al darrera i que haurien de treballar per elaborar un programa en què hi hagi iniciatives de totes les forces i ideologies representades."
]
}
|
books
|
Ara et diré una cosa que tal volta et semblarà estranya: patia molt, però quasi no em preocupava de la mort ni de res d'importància. Vaig pensar en una pila de futeses: en un vestit que em feia la modista per al qual li mancaria roba; en una recepta de ratafia que m'havia dictat l'organista de Roses: aiguardent, ginebrons, nou moscada, set dies a sol i serena; en una cotorra molt baladrera del veïnat: talment la sentia parlar: -Ramona, Ramona!… Un pobre: porta un xavo! També em vingueren a la memòria una porció de versos d'un romanso que m'havien llegit quan era petita i del qual no m'havia recordat mai més de la vida. Els recitava i tornava a recitar de cor endins. M'anava enfebrant. Els ulls se m'aclucaven, i veia tot de gotetes lluminoses que davallaven engrandint-se, engrandint-se, fins que una gota sola m'acotxava de cap a peus. Aleshores m'esparvillava amb un surt, però de seguida; tornava a ensopir-me, cada vegada més profundament. Sentia totes les paraules, tots els gemecs i sorolls; més, de tal manera identificats o barrejats amb els somnis de la meva febre, que encara avui no sabria com destriar-los. Havia acabat per caure en un deliri que consistia en la dèria de desembullar els boixets d'un coixí de puntes: estira d'aquí, estira d'allí, ara desfés aquest nus, ara despassa aquella baga, ja seguint un fil, ja l'altre… una feina sense fi. I aquells boixets tenien les fesomies de la nostra gent, amb unes carasses deformes: l'un era l'avi Mauva, que amb sos cabells blancs formava un embolic inextricable; l'altre en Pau Ternal, amb un braç embenat i embotit, que es trobava per tot arreu i no es podia tocar sense que esclatés un gemec o una blasfèmia; les cames d'en Vadô Set-trossos estaven enteixinades d'una manera incomprensible; i en Cadernera es perdia sota una troca de nusos. I jo anava maldant, hala, hala… El coixí era enorme: descansava per un cap a la meva falda, i per l'altre al cim d'una paret altíssima, tallada en esbiaix, pel qual anava esmunyint-se. Relliscava, i se m'enduia presa entre els embulls de l'encoixinada com un altre d'aquells boixets palpitants que amb llurs ais m'omplien les orelles. Els fils m'encetaven la carn. Un esforç… apa!… i el coixinàs s'alzinava, i la meva cadira també… i tornem a la tasca.
|
[
"Què diu el narrador que semblarà estrany?",
"Com qualifica les coses en les quals pensava?",
"Quina és la primera cosa que menciona?",
"I de qui era la recepta de ratafia en la qual pensava?",
"En quin animal pensava també?",
"I en quins textos?",
"Com reaccionava el seu cos?",
"Recuperava la son després de sentir un ensurt?",
"En quin estat entrava finalment?",
"Com descriu la forma de les costures dels coixins?",
"Quina és la primera persona que menciona?",
"Quina de les persones que menciona tenia un braç amb una banda?",
"Què estava cusit de forma complicada?",
"Com descriu la mida del coixí?",
"Era còmode?"
] |
{
"answer_end": [
131,
167,
233,
300,
403,
575,
844,
951,
1237,
1453,
1475,
1589,
1765,
1951,
2191
],
"answer_start": [
0,
133,
169,
235,
363,
474,
675,
846,
1128,
1372,
1455,
1537,
1685,
1849,
2002
],
"input_text": [
"Que patia molt però quasi no es preocupava de la mort ni de res d'importància.",
"Com una pila de futeses.",
"Un vestit que li feia la modista per al qual li mancaria roba.",
"De l'organista de Roses.",
"En una cotorra molt baladrera del veïnat.",
"En una porció de versos d'un romanso que l'havien llegit quan era petita.",
"S'anava enfebrant, els ulls se l'aclucaven i veia tot de gotetes lluminoses que davallaven engrandint-se fins que una gota sola l'acotxava de cap a peus.",
"Sí.",
"En un deliri que consistia en la dèria de desembullar els boixets d'un coixí de puntes.",
"Diu que tenien les fesomies de la seva gent, amb unes carasses deformes.",
"L'avi Mauva.",
"En Pau Ternal.",
"Les cames d'en Vadô Set-trossos.",
"Era enorme, arribava a la seva falda per una banda i per l'altre al cim d'una paret altíssima.",
"No."
]
}
|
bios
|
Mamen García (Ontinyent, 1947) és una artista valenciana que ha desenvolupat la seva carrera professional en teatre, televisió i música. És la mare del pianista Albert Sanz.
L'actriu ha participat en nombroses sèries com o Escenas de matrimonio, on interpretava a Brígida, així com La que se avecina, Cuéntame cómo pasó, Maniàtics, Socarrats, Les Moreres o Check-in hotel. A més ha participat en altres produccions televisives com Si yo fuera presidente, Corazón, La tarde i A media voz.
En teatre, ha format part del repartiment de Crisis de identidad, El diluvio que viene, Terapias, Norine, El hombre de La Mancha, Memory: de Hollywood a Broadway, Alarmas y excursiones i Zorba el griego, entre altres espectacles.
En 2010, va protagonitzar al costat de Jordi Ballester el curtmetratge GRP del director Vicente Bonet. Anteriorment, en 2004, protagonitza el curtmetratge El Señor Café y la Señorita Sacarina, dirigit per Carlos Carbellido i produït per la Universitat Jaume I.
L'artista no sols ha triomfat en cinema, teatre i televisió, sinó que també ha aconseguit l'èxit en el món de la cançó. Intèrpret i lletrista és a més productora dels àlbums Y yo también a ti i Marzo. Va ser vocalista del grup Patxinger Z. En 2010, va editar un nou disc titulat El Cofrecito.
Com a actriu de teatre i comèdia musical, ha merescut en dues ocasions el premi d'interpretació als Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana, en 2000 a la millor actriu pel seu paper de Leonor a Naturaleza y propósito del universo i en 2006 a millor actriu de repartiment per la psiquiatra Berta Bornikoff a Terapias. En el 2021 li van donar el Premi Berlanga a la Trajectòria Professional.
|
[
"Qui és Mamen García?",
"On va néixer?",
"Qui és el seu fill?",
"En quina saga televisiva ha aparegut?",
"Quin personatge era a Escenas de matrimonio?",
"Quines altres aparicions televisives ha realitzat?",
"Quines han sigut les seves aparicions dins l'àmbit teatral?",
"Ha participat en alguna filmació de curta duració?",
"Quina és la més antiga?",
"Qui en va ser el director?",
"I el productor?",
"En quin altre àmbit artístic ha destacat Mamen García?",
"Quins càrrecs ha tingut dins el món de la música?",
"Ha obtingut cap guardó en reconeixement de la seva feina?",
"Quin és el més recent?"
] |
{
"answer_end": [
135,
30,
172,
371,
271,
486,
716,
909,
909,
940,
978,
1097,
1270,
1679,
1679
],
"answer_start": [
0,
0,
137,
174,
223,
373,
488,
718,
835,
873,
873,
979,
1099,
1272,
1608
],
"input_text": [
"És una artista valenciana que ha desenvolupat la seva carrera professional en teatre, televisió i música.",
"A Ontinyent.",
"El pianista Albert Sanz.",
"A Escenas de matrimonio, La que se avecina, Cuéntame cómo pasó, Maniàtics, Socarrats, Les Moreres o Check-in hotel.",
"Brígida.",
"Ha aparegut a Si yo fuera presidente, Corazón, La tarde i A media voz.",
"Ha format part del repartiment de Crisis de identidad, El diluvio que viene, Terapias, Norine, El hombre de La Mancha, Memory: de Hollywood a Broadway, Alarmas y excursiones i Zorba el griego, entre altres espectacles.",
"Sí.",
"El Señor Café y la Señorita Sacarina.",
"Carlos Carbellido.",
"La Universitat Jaume I.",
"En el món de la cançó.",
"Ha sigut intèrpret, lletrista, productora dels àlbums Y yo también a ti i Marzo, vocalista del grup Patxinger Z i editora d'un nou disc titulat El Cofrecito.",
"Sí.",
"El Premi Berlanga a la Trajectòria Professional, obtingut al 2021."
]
}
|
bios
|
Pilar Sancho i Espigulé (Girona, 1948) és una pedagoga que ha estat inspectora d'educació i política. Fou la cinquena persona que accedí a l'alcaldia de Llagostera i la segona dona amb aquest càrrec. Viu a Llagostera des del 1973.
Diplomada en Magisteri i llicenciada en filologia anglesa, va treballar dos anys de mestra a Andalusia fins que el 1971 va entrar al col·legi públic de Llagostera, que va dirigir del 1986 al 1990. N'era directora el 1989, l'any que l'Ajuntament de Llagostera va arrencar l'arbre centenari del darrere de l'escola. Des del 1991 al 1996 fou inspectora d'educació de la Delegació Territorial d'Ensenyament a Girona.
A les eleccions municipals del 1995 es presentà de número 2 per Convergència i Unió. Entre la seva tasca com a regidora de Cultura hi va haver el canvi de l'emplaçament de la Festa Major del 1996, que va passar del Passeig de Barcelona a l'Avinguda de l'Esport. El 1996 va recuperar la Fira Agrícola de Sant Bartomeu.
Quan l'alcalde, Narcís Casas, va morir de malaltia als 61 anys, el 23 de novembre del 1996, ella esdevingué l'alcaldessa accidental fins que el 4 de desembre esdevingué l'alcaldessa. El gener del 1997 va crear una inèdita junta de portaveus per informar l'oposició.
A les eleccions municipals del 1997 es presentà per alcaldessa per CiU i guanyà les eleccions. Durant aquest mandat es van debatre qüestions com la deixalleria municipal, la ubicació de l'institut, el local polivalent o la construcció de la línia de Fecsa de les Gavarres. A les properes eleccions no es presentà. Del 200 al 2003 va ser delegada territorial del Departament d'Ensenyament a Girona. El 2003 es tornà a presentar a l'alcaldia, però aquest cop no guanyà. El 2006 renuncià a presentar-se com a alcaldessa.
|
[
"Qui és Pilar Sancho i Espigulé?",
"En quines posicions va destacar dins el món de la política?",
"On resideix actualment?",
"Quina és la seva formació?",
"Quina va ser la seva feina fins l'any 1971?",
"Quin rol va tenir a partir d'aquest any?",
"Què va passar el 1989?",
"Quin càrrec fora de Llagostera va tenir fins l'any 1996?",
"Amb quin partit va ser candidata a les votacions municipals del 1995?",
"Quines accions va dur a terme en el seu rol de regidora de Cultura?",
"Per què va convertir-se en alcaldessa el 1996?",
"Amb quin partit va guanyar les votacions aquest mateix any?",
"Quins temes va tractar mentre va ser alcaldessa?",
"A quin any va tornar a ser candidata com a alcaldessa però no va ser escollida?",
"Quan va decidir no optar més a aquesta posició?"
] |
{
"answer_end": [
100,
198,
229,
288,
393,
426,
543,
642,
727,
960,
1143,
1321,
1499,
1694,
1744
],
"answer_start": [
0,
102,
200,
231,
290,
343,
444,
545,
644,
729,
962,
1228,
1323,
1626,
1696
],
"input_text": [
"Una pedagoga que ha estat inspectora d'educació i política.",
"Fou la cinquena persona que accedí a l'alcaldia de Llagostera i la segona dona amb aquest càrrec.",
"A Llagostera.",
"És diplomada en Magisteri i llicenciada en filologia anglesa.",
"Va treballar com a mestra a Andalusia.",
"Va entrar al col·legi públic de Llagostera i el va dirigir del 1986 al 1990.",
"Va ser l'any que l'Ajuntament de Llagostera va arrencar l'arbre centenari del darrere de l'escola.",
"Fou inspectora d'educació de la Delegació Territorial d'Ensenyament a Girona.",
"Amb Convergència i Unió.",
"Hi va haver el canvi de l'emplaçament de la Festa Major del 1996, que va passar del Passeig de Barcelona a l'Avinguda de l'Esport, i va recuperar la Fira Agrícola de Sant Bartomeu.",
"Perquè l'alcalde Narcís Casas va morir de malaltia.",
"Amb CiU.",
"Qüestions com la deixalleria municipal, la ubicació de l'institut, el local polivalent o la construcció de la línia de Fecsa de les Gavarres.",
"Al 2003.",
"A l'any 2006."
]
}
|
books
|
L'Adelaida arrabassa l'embolcall de les mans d'En Llucià. Hi ha una adreça que diu, amb totes les lletres:
«A l'Il·lustre Senyor D. Llucià Montoriol, degà del Col·legi de Procuradors.»
-Això és que ja t'has posat en ridícul.
Aquestes paraules de l'Adelaida concentraven de tal manera l'amargor de l'instant, que la resta del dia, malgrat de les temptatives d'En Llucià, fou un seguit d'hores acerbes.
L'estiu és arribat. La senyora Montoriol planteja d'una manera clara el problema de l'estiueig, i de seguida la seva solució. Ella, amb la cambrera anirà a Viladrau, a la casa que tenen llogada els seus pares. El senyor Montoriol ha de romandre a Barcelona, vigilant els afers. Per curar de la seva persona i de la casa li serà concedida la cuinera, la Genoveva.
-Què li diràs, ara?- pensa En Llucià. No li manquen objeccions a fer, contra aquest projecte. S'estima més no dir-les: badar boca és caure en una discussió. Fa dies que En Llucià experimenta la necessitat física d'evitar discòrdies conjugals: tem l'argumentació incisiva de la seva muller de la mateixa manera que certes naturaleses temen les conflagracions atmosfèriques. Quan ella comença un argument, ell de bon grat correria al dormitori més recòndit de la casa per sebollir el seu cap en la tofa impenetrable dels matalassos.
|
[
"Què li treu l'Adelaida a En Llucià?",
"Què es pot llegir?",
"Què li diu l'Adelaida a En Llucià després de veure el que posa?",
"Amb quina actitud?",
"Va mantenir-la al llarg de la jornada?",
"En Llucià va intentar posar-hi remei?",
"Va tenir èxit?",
"Quina estació de l'any comença?",
"Quins plans té la senyora Montoriol?",
"Què ha de fer el senyor Montoriol?",
"Qui l'ajudarà?",
"Pensa en contradir a l'Adelaida?",
"Per què?",
"De què intenta fugir amb totes les seves forces?",
"Quina seria la seva reacció si la seva dona iniciés una discussió?"
] |
{
"answer_end": [
57,
185,
308,
308,
401,
401,
401,
421,
611,
679,
764,
883,
921,
1007,
1295
],
"answer_start": [
0,
58,
187,
227,
227,
314,
314,
403,
529,
613,
681,
804,
860,
935,
1139
],
"input_text": [
"Un embolcall.",
"Una adreça que es dirigeix a l'Il·lustre Senyor D. Llucià Montoriol, degà del Col·legi de Procuradors.",
"Que ja s'havia posat en ridícul.",
"Amb amargor.",
"Sí.",
"Sí.",
"No.",
"L'estiu.",
"Ella, amb la cambrera anirà a Viladrau, a la casa que tenen llogada els seus pares.",
"Ha de romandre a Barcelona, vigilant els afers.",
"La cuinera, la Genoveva.",
"No.",
"Perquè no vol entrar en una discussió.",
"Discòrdies conjugals.",
"Marxaria corrents al dormitori més recòndit de la casa per amagar el seu cap entre els matalassos."
]
}
|
vilaweb
|
Representants de totes les universitats públiques catalanes i l'associació LAUDE d'exrectors han refermat el compromís de la comunitat universitària en la ‘defensa de la democràcia i els drets civils'. En un acte a la UPF, s'ha recordat la lluita per les llibertats que van fer les universitats durant el franquisme i s'ha denunciat ‘el retrocés' que s'ha viscut, segons el seu punt de vista, els darrers anys. En declaracions a l'ACN, el president de LAUDE, Josep Ferrer, ha explicat que a més de fer arribar a l'opinió pública que les universitats no estan al marge de la situació actual, l'acte d'aquest dilluns, coincidint amb el 53è aniversari de la Caputxinada, vol ‘convèncer' als rectors actuals que la situació té ‘prou transcendència perquè no hi falti ningú'. Ferrer ha recalcat que ‘lamentablement' les universitats han de tornar a defensar les llibertats i ha lamentat que els equips rectorals no ho considerin prioritari, ja que s'estan donant, segons Ferrer, situacions ‘massa semblants'. Ha posat d'exemple que, per primera vegada des de l'època franquista, s'ha demanat una expulsió del cos de funcionaris, en el cas dels encausats per formar part de la sindicatura electoral de l'1-O. El moviment, que sorgeix després que els diferents claustres aprovessin una moció en defensa dels drets civils i la democràcia, vol doncs, convèncer els rectors actuals que cal la mobilització de tota la comunitat universitària, és a dir, ex-rectors, rectors, institucions i comunitat acadèmica, per impulsar aquesta lluita. Ferrer creu que les institucions han adoptat una actitud ‘estrictament acadèmica' i han donat prioritat a la docència i a la recerca els darrers anys, i que no veuen necessari ‘el protagonisme' de les institucions universitàries perquè ja hi ha altres canals d'expressió i reclamació de la democràcia. Per Ferrer però, no és suficient. En aquest sentit, l'ex-rector de la UPC assegura que ‘molts ens temem que no podrem parar aquí', ja que creu que amb la celebració dels judicis i les sentències futures ‘ens sentirem interpel·lats' s'hauran de tornar a organitzar protestes i mobilitzacions. Gairebé 800 persones ja han signat el manifest que denuncia la ‘vulneració reiterada' dels drets civils a Catalunya com una ‘amenaça' a la democràcia del país'. L'acte ha comptat amb la participació d'Agustí Colomines, Gabriel Ferraté, Carles Castellanos, Blanca Serra, Jordi Palou-Loverdos, Mireia Boya, Imma Tubella, Tània Verge, i ha acabat amb la intervenció del Secretari d'Universitats i Recerca, Francesc Xavier Grau.
|
[
"Qui ha promogut la defensa de la democràcia i els drets civils?",
"On s'ha celebrat l'event?",
"Què han portat a la memòria?",
"I què han criticat?",
"Qui és Josep Ferrer?",
"Què ha afirmat l'ACN?",
"Què ha destacat que han de fer de nou les universitats?",
"Què li sap greu dels rectors?",
"Per què?",
"Quin cas ha utilitzat com a referència?",
"Des de quan no passava una cosa així?",
"De què volen persuadir als rectors?",
"A què s'ha donat preferència els últims anys segons Ferrer?",
"Per què creu l'ex-rector de la UPC que no poden aturar-se?",
"Quines personalitats destacades han participat de l'event?"
] |
{
"answer_end": [
200,
221,
315,
409,
471,
769,
867,
934,
1002,
1202,
1122,
1526,
1677,
2120,
2545
],
"answer_start": [
0,
202,
223,
318,
436,
411,
771,
870,
870,
1004,
1028,
1331,
1528,
1882,
2283
],
"input_text": [
"Representants de totes les universitats públiques catalanes i l'associació LAUDE d'exrectors.",
"A la UPF.",
"La lluita per les llibertats que van fer les universitats durant el franquisme.",
"El retrocés que segons ells s'ha viscut els darrers anys.",
"El president de LAUDE.",
"Va dir que l'acte d'aquest dilluns pretèn fer arribar a l'opinió pública que les universitats no estan al marge de la situació actual i convèncer als rectors actuals perquè no hi falti ningú.",
"Defensar les llibertats.",
"Que no ho considerin prioritari.",
"Perquè segons Ferrer s'estan donant situacions massa semblants.",
"La petició d'expulsió del cos de funcionaris en el cas dels encausats per formar part de la sindicatura electoral de l'1-O.",
"Des de l'època franquista.",
"Mobilitzar tota la comunitat universitària per impulsar aquesta lluita.",
"A la docència i a la recerca.",
"Perquè creu que amb la celebració dels judicis i les sentències futures se sentiran interpel·lats i s'hauran de tornar a organitzar protestes i mobilitzacions.",
"Agustí Colomines, Gabriel Ferraté, Carles Castellanos, Blanca Serra, Jordi Palou-Loverdos, Mireia Boya, Imma Tubella, Tània Verge i el Secretari d'Universitats i Recerca, Francesc Xavier Grau."
]
}
|
books
|
Ben preparats amb aquests raonaments, que anaven assaonats amb observacions i reflexions de bon sentit, entrà de ple en l'objecte de la convocatòria. Els explicà que don Eudald, que havia obrat sempre per un mal entès punt d'honra, cansat de guerra havia, obert els ulls a la raó i escoltat els consells de tota la família i dels que li volien bé. Que l'havia revestit a ell de plens poders per a proposar un arreglo, que acte seguit els llegí en mig d'un silenci sepulcral, i que en resum venia a dir:
-Cal reconèixer que: hi ha faltes graves i leves de part i altra, i que els agravis i els perjudicis són mutus. Partint d'aquesta suposició, s'imposa l'oblit de tot lo esdevingut aquests darrers temps: qui es cregui ofès que perdoni a truco d'ésser ell també perdonat. Per a donar l'exemple de concòrdia, don Eudald no sols perdona els agravis personals i materials, sinó que renuncia, per a si i per a tots els seus, els drets guanyats per virtut d'aquella sentència de trista recordança.
Una forta remor de satisfacció estremí les files d'aquella atapeïda massa. L'altre continuà:
-En aquesta renúncia a favor del poble, s'hi comprèn no sols els drets de senyoriu, als quals don Eudald reconeix que sols hi tenia un dret molt dubtós o quasi prescrit, sinó també els drets de gallorsa, que mai el poble li havia disputat. Tot ho cedeix don Eudald, en compensació dels perjudicis que aquest ha rebut d'ell.
Aquí la satisfacció ja esclatà en entusiastes crits de joia.
-En canvi, el poble- continuà l'orador, forçant la veu per a dominar la situació, -en canvi el poble o, millor dit, els veïns, ja que es tracta d'un dret individual, deuran cedir, en benefici del comú, el dret de rompuda, aquest dret tan mal entès i tan perniciós, que a la llarga acabaria amb la riquesa de l'empriu. Vos està bé?
|
[
"Com va acccedir a l'acte l'orador?",
"De qui va parlar?",
"Com el va defensar?",
"De què l'havia fet encarregat a ell?",
"A l'escrit que va llegir davant de tothom es menciona que s'han comès errors?",
"Què suggereix que es faci?",
"Don Eudald està disposat a perdonar?",
"Quins danys en concret?",
"Quina altra cosa afirma que té intenció de fer?",
"Com va reaccionar la gent que escoltava el que es llegia?",
"A qui afavoreix la cessió dels drets de senyoriu?",
"Com defineix don Eudald l'únic que tenia?",
"Què contrarresta el fet que don Eudald cedeixi tot?",
"Què haura de fer el poble?",
"Què diu que provocaria a llarg termini?"
] |
{
"answer_end": [
148,
176,
346,
416,
613,
770,
868,
868,
991,
1066,
1124,
1254,
1408,
1691,
1787
],
"answer_start": [
0,
150,
150,
348,
504,
644,
772,
808,
808,
993,
1087,
1147,
1326,
1563,
1673
],
"input_text": [
"Ben preparat amb raonaments que anaven assaonats amb observacions i reflexions de bon sentit.",
"De don Eudald.",
"Dient que havia obert els ulls a la raó i escoltat els consells de tota la família i dels que li volien bé.",
"De proposar un arreglo.",
"Sí.",
"Que s'oblidi de tot lo esdevingut i que s'hagi ofès que perdoni per ser ell també perdonat.",
"Sí.",
"Els agravis personals i materials.",
"Renuncia, per a si i per a tots els seus, els drets guanyats per virtut d'aquella sentència de trista recordança.",
"Amb una forta remor de satisfacció.",
"Al poble.",
"Com a molt dubtós o quasi prescrit.",
"Els perjudicis que el poble ha rebut d'ell.",
"Haurà de cedir el dret de rompuda.",
"Acabaria amb la riquesa de l'empriu."
]
}
|
vilaweb
|
Un segment del pont Morandi, sobre el qual passa la carretera A10 per la ciutat de Gènova, s'ha esfondrat aquest dimarts deixant un balanç provisional de com a poc 35 morts. El pont Morandi, que travessa el riu Polcevera al nord del centre de la ciutat es va trencar de sobte mentre estaven passant els vehicles. El pont és molt conegut perquè bona part del tràfic d'entrada a Itàlia passa per allí. El cap del Departament de Protecció Civil, Angelo Borrelli, va confirmar que almenys 30 cotxes i diversos camions estaven al pont quan aquest es va ensorrar. Les causes d'aquest col·lapse són encara desconegudes. L'agència de notícies italiana Ansa assenyala que segons els primers indicis l'accident podria haver estat causat per un ‘fracàs estructural' de l'obra. El pont Morandi, conegut així pel nom del seu enginyer, va ser construït entre 1963 i 1967 sobre el riu Polcevera, l'estuari del qual es troba al port de Gènova. Té una longitud de 1.182 metres i es troba entre 45 i 55 metres sobre el sòl. L'any 2016 es va fer una renovació a fons del mateix però el debat sobre si estava en condicions ha sacsejat Itàlia Diversos experts havien avisat dels problemes estructurals que tenia. Especialment ho va fer el professor associat d'estructures de formigó de la Facultat d'Enginyeria de Gènova, Antonio Brencich. En un article publicat el 2016 per ingegneri.info, l'especialista destacava ‘una valoració incorrecta dels efectes de la contracció del formigó que produïa un pla de carretera no horitzontal.' Malgrat això preguntat pels mitjans italians, el director general d'Autostrade per l'Itàlia, el grup privat que opera les autopistes italianes, Giovanni Castellucci, va dir després de la tragèdia que ‘no tenia cap document que esmentés cap perill' al pont. El debat sobre si el pont estava en bones condicions o no i sobre si la infrastructura havia estat mal plantejada ha saltat a la premsa italiana i als mitjans polítics del país. Segons el diari italià Il Fatto Quotidiano, en el moment de l'accident s'estaven fent operacions de reforma. Es tractava d'una consolidació de lloses, guiat, funcions de coberta i operació de reemplaçament de barrera bidireccional. Les obres, amb un cost de més de 20 milions d'euros, es van iniciar el 3 de maig i s'havien d'haver realitzat en un any.
|
[
"Quin accident hi ha hagut?",
"De quin tram parla el text?",
"A quina ciutat pertany?",
"Hi ha hagut víctimes?",
"Què creua el pont Morandi?",
"Com va ocórrer l'enfonsament?",
"Se saben els motius?",
"Quina teoria hi ha al respecte?",
"Quina és la data de construcció del pont Morandi?",
"Com és la seva llargària?",
"Ha sigut reformat en algun moment?",
"Algú era conscient dels defectes que hi havia als fonaments de la construcció?",
"Què va dir el director general d'Autostrade després de l'enfonsament, però?",
"Què explica el diari Il Fatto Quotidiano sobre el moment de l'enfonsament?",
"Quina era la durada prevista de les reformes?"
] |
{
"answer_end": [
105,
27,
89,
172,
252,
311,
611,
764,
856,
959,
1047,
1190,
1767,
2054,
2298
],
"answer_start": [
0,
0,
49,
121,
174,
174,
558,
613,
766,
928,
1006,
1122,
1558,
1947,
2179
],
"input_text": [
"S'ha esfondrat un tram del pont Morandi.",
"Del pont Morandi.",
"A Gènova.",
"Sí.",
"El riu Polcevera al nord del centre de la ciutat.",
"Es va trencar de sobte mentre estaven passant els vehicles.",
"No.",
"Que l'enfonsament podria haver estat causat per un fracàs estructural de l'obra.",
"Va ser construït entre 1963 i 1967.",
"1.182 metres.",
"Sí.",
"Sí.",
"Que no tenia cap document que esmentés cap perill al pont.",
"Que en el moment de l'accident s'estaven fent obres de reforma.",
"S'havien d'haver realitzat en un any."
]
}
|
mitologia
|
En la Bíblia, Tubal (en hebreu תּוּבַל בן-לֶמֶך Tuval ben Lemech) va ser qui va matar Caín, el primer fill dels primers humans: Adam i Eva. Per això és sovint conegut com a Tubal-Caín.
Segons el llibre del Gènesi, capítol quart,［Gen 4:17-22］ Tubal era fill de Lèmec i la seva segona dona Sil·là. La seva germana es deia Naamà i tenia com a germanastres a Jabal (el primer home que conduïa ramats de bestiar) i Jubal (el primer que va tocar el fabiol i la cítara), fills del seu pare amb la seva primera esposa, Adà. Tots plegats eren descendents de Caín, el primogènit d'Adam.
Tubal era conegut per ser forjador d'estris de coure i ferro.
Segons la Bíblia, un avantpassat de Tubal anomenat Caín va ser maleït pel déu Jahvè per haver matat el seu germà Abel.［Gen 4:1-16］ Jahvè el va condemnar a fugir del país dels seus pares Adam i Eva i a vagar errant sense que trobés cap terreny que li donés fruits per subsistir. Déu, a més, va posar-li una marca a Caín per advertir que qui el matés ho pagaria amb un càstig set vegades més penós.
El judaisme apòcrif explica com Tubal -molts anys després de l'assassinat d'Abel- estava cuidant els ramats del seu pare Lèmec. Desconfiat, Tubal va explicar-li al seu pare que estava angoixat perquè creia que algú els voldria robar animals. L'ancià Lèmec estava gairebé cec però va agafar unes fletxes i una fona i pedres i va acompanyar el seu fill Tubal al camp a cuidar dels ramats.
Aleshores, el seu avantpassat Caín va arribar a visitar-los i les esposes de Lèmec van dir-li que els homes eren al camp, amb els ramats. Quan Caín s'acostava a la zona, Tubal i Lèmec van veure una silueta que s'acostava i van témer que fos una bèstia o un lladre de bestiar. Aleshores, Tubal i Lèmec van disparar les seves armes i aquell cos va caure a l'instant a terra. Tot seguit, pare i fill van aproximar-se al cadàver de l'animal però van observar incrèduls que havien matat el seu avantpassat Caín.
Fou llavors quan Lèmec -enfurismat- va assassinar a cops el seu fill Tubal. Però aleshores, la maledicció de Jahvè va caure sobre Lèmec; la terra va esberlar-se i va engolir el seu pare Metuixael, el seu avi Mehuiael i el seu besavi Irad.
|
[
"Qui va ser Tubal segons la Bíblia?",
"Quins eren els seus germans?",
"Qui era l'avantpassat comú de tots ells?",
"Per quin fet era distingit Tubal?",
"Per què el déu Jahvè va condemnar Caín?",
"En què consistia la maledicció?",
"On es parla de Tubal?",
"Per què es diu que estava preocupat?",
"A qui li va dir?",
"Com va respondre quan li va explicar Tubal com es trobava?",
"Qui va aparèixer després al poble però no els va trobar?",
"Què va passar quan Caín va arribar a on es trobaven Tubal i el seu pare?",
"Quina va ser la reacció d'ells un cop es van apropar al cos mort?",
"Què va fer llavors Lèmec?",
"Quines conseqüències hi va haver després?"
] |
{
"answer_end": [
138,
462,
575,
637,
761,
1034,
1073,
1276,
1228,
1421,
1559,
1794,
1928,
2004,
2167
],
"answer_start": [
0,
296,
516,
577,
657,
770,
1036,
1068,
1068,
1278,
1423,
1561,
1808,
1930,
2011
],
"input_text": [
"Qui va matar Caín, el primer fill d'Adam i Eva.",
"La seva germana es deia Naamà i tenia com a germanastres a Jabal i Jubal.",
"Caín, el primogènit d'Adam.",
"Per ser forjador d'estris de coure i ferro.",
"Per haver matat el seu germà Abel.",
"Vagar errant sense que trobés cap terreny que li donés fruits per subsistir i rebre una marca per part de Déu que advertia que qui el matés ho pagaria amb un càstig set vegades més penós.",
"Al judaisme apòcrif.",
"Perquè creia que algú els voldria robar animals.",
"Al seu pare.",
"Va agafar unes fletxes, una fona i pedres i va acompanyar el seu fill al camp a cuidar dels ramats.",
"El seu avantpassat Caín.",
"Tubal i Lèmec van veure la silueta de Caín i van témer que fos una bèstia o un lladre de bestiar, així que van disparar amb les seves armes i el van matar.",
"Van observar incrèduls que havien matat el seu avantpassat Caín.",
"Eñ va assassinar a cops.",
"La maledicció de Jahvè va caure sobre Lèmec, la qual va provocar que la terra s'esquerdés i engolís el seu pare Metuixael, el seu avi Mehuiael i el seu besavi Irad."
]
}
|
books
|
-He dit prou!- Va repetir En Martí donant un cop a la taula que féu trontollar la vaixella.
-Què vols dir? No t'entenc!- digué son company tot confòs.
-M'has ben lluït! Aquesta em faltava avui!- va dir En Martí passant-se la mà per sa frontalera arrugada per la pena.
-Què vols dir?
-No res, no res! M'has ben lluït!… Anem!
-Menja! No has menjat res!
-Anem!
-Menja una mica!
-Prou! ¿Què ets l'administrador del meu ventrell?- i alçant-se tot enfellonit d'una revolada va asseure's al seient de l'auto darrera mateix del lloc ocupat pel xofer. En Miquel Pons tot consirós va agafar el volant i amb una veu tímida va dir: -On vol anar?
|
[
"Què va exclamar en Martí?",
"Com va acompanyar aquesta expressió?",
"El seu company el va entendre?",
"Què va respondre en Martí?",
"Quin sentiment expressava quan es fregava el front amb la mà?",
"Com li va respondre el seu company?",
"En Martí li va donar explicacions?",
"Quina frase li va repetir?",
"Què li va ordenar després?",
"El seu company va fer el que li va dir?",
"Què li va dir en comptes d'això?",
"En Martí va fer el que li demanava el seu company?",
"El company va insistir que mengés?",
"Què li va qüestionar en Martí?",
"Què va fer, llavors?"
] |
{
"answer_end": [
13,
90,
149,
210,
266,
282,
323,
316,
323,
350,
350,
357,
374,
424,
541
],
"answer_start": [
1,
1,
93,
152,
195,
269,
284,
284,
300,
325,
325,
352,
359,
376,
426
],
"input_text": [
"He dit prou!",
"Donant un cop a la taula que féu trontollar la vaixella.",
"No.",
"M'has ben lluït! Aquesta em faltava avui!",
"Pena.",
"Dient que què volia dir.",
"No.",
"M'has ben lluït!",
"Que marxessin.",
"No.",
"Que mengés.",
"No.",
"Sí.",
"Si era l'administrador del seu ventre.",
"Es va alçar enfurismat i d'una revolada va asseure's al seient de l'auto darrera del lloc ocupat pel xofer."
]
}
|
mitologia
|
En el Gènesi, capítol desè, Arfaxad (hebreu: אַרְפַּכְשָׁד בן-שֵׁם, Arpakhšad ben Šēm; àrab: ارفکشاد بن سام, Arfakxād ibn Sām) és el fill de Sem i va ser pare de Xèlah a l'edat de trenta-cinc anys. Després va viure quatre-cents tres anys, en què engendrà altres fills i filles que apareixen al Llibre de Jasher com Anar i Axcol.
Al Llibre dels Jubileus s'anomenen dos fills més d'Arfaxad, Ura i Kesed. Els fills d'aquests dos van ser els fundadors d'Ur Kasdim: I Ur, fill de Kesed, va construir la ciutat d'Ara dels caldeus, i va anomenar-la amb el seu nom.
Tradicionalment es consideren descendents d'Arfaxad els caldeus, mesopotamis del golf Pèrsic, hebreus, israelites, àrabs, beduïns, Moabites, Jordans, palestins, sabaeans i altres grups del Pròxim Orient. En algunes versions de la Bíblia, el seu fill és Cainà, que seria pare de Xèlah. Actualment els erudits tendeixen a considerar-ho un error i aquest Cainà seria una confusió de Quenan, fill d'Enoix.
Al Llibre de Judit es menciona un Arfaxad, i es diu que era rei dels medes a Ecbàtana. Va construir muralles al voltant de la ciutat per defensar-la dels atacs de Nabucodonosor II, de trenta-cinc metres d'alt i vint-i-cinc d'ample. Però Nabucodonosor es va enfrontar a Arfaxad i el va vèncer, destruint el seu exèrcit. Arfaxad va aconseguir de fugir a les muntanyes, però el rei el va trobar i el va travessar amb les seves fletxes.
|
[
"Qui és Arfaxad?",
"On apareix?",
"Quina va ser la seva longevitat?",
"On es menciona l'altra descendència que va tenir?",
"Quins van ser alguns d'aquests fills?",
"Quins fills apareixen al Llibre dels Jubileus?",
"Què va fer la descendència d'aquests dos fills?",
"Què va fer Ur?",
"Qui es creu que provenen d'Arfaxad?",
"A on es diu que és pare de Cainà?",
"I de qui és pare Cainà?",
"A quin llibre apareix Arfaxad?",
"Qui era?",
"De què es va encarregar?",
"Va aconseguir guanyar a Nabucodonosor?"
] |
{
"answer_end": [
168,
35,
238,
311,
328,
401,
460,
557,
761,
817,
842,
1002,
1046,
1140,
1278
],
"answer_start": [
28,
0,
207,
207,
247,
330,
403,
464,
575,
763,
812,
961,
995,
1048,
1198
],
"input_text": [
"El fill de Sem i pare de Xèlah.",
"En el capítol desè del Gènesi.",
"Quatre-cents tres anys.",
"Al Llibre de Jasher.",
"Anar i Axcol.",
"Ura i Kesed.",
"Van ser els fundadors d'Ur Kasdim.",
"Va construir la ciutat d'Ara dels caldeus i va anomenar-la amb el seu nom.",
"Els caldeus, mesopotamis del golf Pèrsic, hebreus, israelites, àrabs, beduïns, Moabites, Jordans, palestins, sabaeans i altres grups del Pròxim Orient.",
"En algunes versions de la Bíblia.",
"De Xèlah.",
"Al de Judit.",
"Es diu que era rei dels medes a Ecbàtana.",
"Va construir muralles al voltant de la ciutat per defensar-la dels atacs de Nabucodonosor II.",
"No."
]
}
|
mitologia
|
Carnos, o també Carneu, (en grec antic Κάρνος), va ser, segons la mitologia grega, un endeví originari d'Acarnània. Segons diu la poeta Praxil·la era un fill de Zeus i Europa. Va ser criat per Leto i Apol·lo, i va ser més endavant un amant d'Apol·lo. Però és possible que aquest Carnos sigui un altre personatge.
Va arribar davant de l'exèrcit dels Heràclides quan aquests es disposaven a envair el Peloponès. Un dels Heràclides, Hípotes, el va prendre per un espia i el va matar. En aquell moment es va declarar una epidèmia a l'exèrcit. Al consultar l'oracle va dir que la pesta era deguda a la còlera d'Apol·lo, provocada per la mort del seu sacerdot. Els dirigents de l'exèrcit van condemnar a l'exili durant deu anys a Hípotes, i l'epidèmia va cessar. Els Heràclides van instituir un culte a Apol·lo "Carneu".
|
[
"Qui va ser Carnos?",
"Quin altre nom tenia?",
"A quina mitologia pertany?",
"Qui eren els seus pares?",
"Quins van ser els cuidadors de Carnos?",
"En què va convertir-se després?",
"Es té plena certesa d'aquest fet?",
"Quin territori estaven a punt de conquerir quan va aparèixer a l'excèrcit dels Heràclides?",
"Qui era Hípotes?",
"Què va fer?",
"Què va passar immediatament després d'aquest fet?",
"Quina explicació va donar l'oracle respecte a la pesta que havia sorgit?",
"Com van castigar els líders de l'excèrit a Hípotesi?",
"Què van fer els Heràclides per retre homenatge a Carnos?"
] |
{
"answer_end": [
114,
22,
81,
174,
207,
249,
311,
408,
437,
479,
537,
613,
731,
813
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
116,
176,
211,
211,
313,
410,
430,
481,
539,
655,
757
],
"input_text": [
"Un endeví originari d'Acarnània.",
"Carneu.",
"A la grega.",
"Zeus i Europa.",
"Amb Leto i Apol·lo.",
"En un amant d'Apol·lo.",
"No.",
"El Peloponès.",
"Un dels Heràclides.",
"Va prendre Carnos per un espia i el va matar.",
"Es va declarar una epidèmia a l'exèrcit.",
"Va dir que la pesta era deguda a la còlera d'Apol·lo.",
"El van condemnar a l'exili durant deu anys.",
"Van instituir un culte a Apol·lo Carneu."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.