source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
---|---|---|---|
vilaweb
|
El parlament d'Israel va aprovar ahir a la nit la seva dissolució perquè el primer ministre i guanyador de les eleccions, Benjamin Netanyahu, no ha pogut arribar a un acord sobre la formació de govern, de manera que el país celebrarà noves eleccions el 17 de setembre. La votació a la Knesset s'ha saldat amb 74 vots a favor i 45 en contra, de manera que s'inicia el procés per a la convocatòria d'unes eleccions, segons ha informat el diari israelià ‘The Jerusalem Post'. Netanyahu ha informat abans de la votació a la bancada del seu partit, el Likud, que no havia aconseguit un acord amb el líder de Yisrael Beitenu, Avigdor Lieberman, sobre un projecte de llei que obligaria els ultraortodoxos a complir amb el servei militar de dos anys de l'exèrcit israelià. Netanyahu necessitava els cinc escons de Yisrael Beitenu per formar un govern amb els ultraortodoxos, que s'oposen al projecte que dóna suport Lieberman sobre el reclutament. El projecte, redactat quan Lieberman estava al capdavant de la cartera de Defensa, estableix quotes anuals per al reclutament d'ultraortodoxos. En cas de no complir-les, s'aplicarien sancions a les ‘yeshives' o escoles talmúdiques en què estudiïn. ‘L'estat d'Israel va a noves eleccions per la negativa del Likud d'acceptar la nostra proposta', ha dit Lieberman després d'arribar al ple del parlament. ‘És una rendició total del Likud als ultraortodoxos. No serem socis en un Govern de la llei jueva', ha conclòs. Per la seva banda, Netanyahu ha carregat durament contra Lieberman i ha dit que ha blocat la formació de govern ‘perquè vol uns pocs vots més, que no aconseguirà'. ‘És increïble', ha manifestat, abans d'assenyalar que el líder de Yisrael Beitenu és ‘un esquerrà' que ‘fa caure governs de dretes', segons el diari israelià ‘Haaretz'.
|
[
"Què va comunicar el parlament israelià?",
"Per què?",
"Qui és?",
"Què implica que no s'hagi pogut pactar?",
"Quan?",
"Quin ha estat el motiu de desacord?",
"Quina necessitat tenia Netanyahu per tirar-ho endavant?",
"Què planteja el projecte?",
"Què passa si no es duen a terme?",
"Què ha anunciat Lieberman?",
"Què ha volgut deixar clar?",
"Com ha respost Netanyahu?",
"Què ha contestat sobre Beitenu?",
"Quin mitjà fa públiques aquestes declaracions?"
] |
{
"answer_end": [
65,
200,
140,
249,
267,
763,
865,
1082,
1186,
1301,
1452,
1616,
1749,
1785
],
"answer_start": [
0,
0,
73,
142,
234,
473,
765,
940,
1023,
1188,
1285,
1473,
1618,
1634
],
"input_text": [
"La seva dissolució.",
"Perquè el primer ministre i guanyador de les eleccions no ha pogut arribar a un acord sobre la formació de govern.",
"Benjamin Netanyahu.",
"Que el país celebrarà noves eleccions.",
"El 17 de setembre.",
"Un projecte de llei que obligaria els ultraortodoxos a complir amb el servei militar de dos anys de l'exèrcit israelià.",
"Cinc escons de Yisrael Beitenu.",
"Quotes anuals per al reclutament d'ultraortodoxos.",
"S'aplicarien sancions a les yeshives o escoles talmúdiques en què estudiïn.",
"Que l'estat d'Israel va a noves eleccions per la negativa del Likud d'acceptar la seva proposta.",
"Que no seran socis en un Govern de la llei jueva.",
"Ha dit que ha blocat la formació de govern perquè vol uns pocs vots més, que no aconseguirà.",
"Que és un esquerrà que fa caure governs de dretes.",
"El diari israelià Haaretz."
]
}
|
vilaweb
|
Primàries Barcelona ha acordat impulsar una candidatura de ‘blocatge' de cara a les pròximes eleccions espanyoles del 10 de novembre. Així s'ha decidit a través d'una consulta interna en què han participat 3.000 persones. Dels vots vàlids, un 94'1% són favorables a la llista de blocatge i un 5'9%, en favor de promoure l'abstenció en aquestes eleccions. La plataforma que lidera Jordi Graupera proposa crear una llista a través d'unes primàries obertes ‘a tota la ciutadania i partits independentistes'. I una de les idees centrals de candidatura seria votar ‘no' a qualsevol investidura a la presidència del govern espanyol i votar en contra del pressupost estatal. Altres punts de la candidatura són que es definiria com a independentista, que consultaria via votació electrònica les votacions del ple del congrés i que destinaria les subvencions que reben els grups amb representació a la cambra baixa a un ‘fons antirrepresiu” al servei dels ‘represaliats independentistes'. El portaveu de Primàries Barcelona, Jordi Graupera, ha afirmat que la llista de blocatge també és ‘una oportunitat per promoure una cultura del ‘no' a l'autoritarisme i a l'intent de l'estat de subjugar el poble de Catalunya, sense els incentius perversos que els partits polítics tradicionals encarnen'. Alhora, ha insistit que sempre mantindran ‘la mà estesa a tothom que accepti els principis fonamentals de primàries: democratització i independència de Catalunya'. Per la seva banda, el coordinador de l'assemblea de Primàries Barcelona, Arnau Pont, ha afirmat que és una invitació ‘explícita' a totes les forces independentistes i , en particular, a les que han mostrat interès en el bloqueig. I els ha fet una crida a asseure's a negociar aquesta candidatura “oberta”. ‘Unitat sí, però amb primàries', ha conclòs.
|
[
"Què ha decidit Primàries Barcelona?",
"Quan se celebren?",
"Per mitjà de quin mètode s'ha determinat?",
"Quins han estat els resultats?",
"Qui és el representant del grup?",
"Quina seria una de les intencions principals?",
"En quina ideologia s'emmarcaria?",
"On ha dit que enviaria ajudes econòmiques sobretot?",
"Quina actitud volen mostrar amb el blocatge?",
"Quina altra insistència ha comunicat?",
"Quins són?",
"Qui és Arnau Pont?",
"A qui veu que es dirigeix aquesta agrupació?",
"En concret?",
"A què ha animat Pont?"
] |
{
"answer_end": [
113,
132,
220,
353,
394,
666,
741,
978,
1282,
1400,
1447,
1532,
1613,
1677,
1753
],
"answer_start": [
0,
80,
134,
222,
355,
507,
668,
823,
1016,
1285,
1362,
1468,
1522,
1522,
1681
],
"input_text": [
"Impulsar una candidatura de blocatge de cara a les pròximes eleccions espanyoles.",
"El 10 de novembre.",
"D'una consulta interna en què han participat 3.000 persones.",
"Dels vots vàlids, un 94'1% són favorables a la llista de blocatge i un 5'9%, en favor de promoure l'abstenció.",
"Jordi Graupera.",
"Votar no a qualsevol investidura a la presidència del govern espanyol i votar en contra del pressupost estatal.",
"En l'independentisme.",
"A un fons antirrepresiu al servei dels represaliats independentistes.",
"Promoure una cultura del no a l'autoritarisme i a l'intent de l'estat de subjugar el poble de Catalunya, sense els incentius perversos que els partits polítics tradicionals encarnen.",
"Que sempre mantindran la mà estesa a tothom que accepti els principis fonamentals de primàries.",
"La democratització i independència de Catalunya.",
"El coordinador de l'assemblea de Primàries Barcelona.",
"A totes les forces independentistes.",
"A les que han mostrat interès en el bloqueig.",
"A asseure's a negociar aquesta candidatura oberta."
]
}
|
mitologia
|
La vagina dentata és un mite present en diverses cultures que indica que la dona primordial (o a vegades, una dea) té dents a la vagina, de manera que castra l'home que intenta tenir-hi relacions sexuals. La simbologia d'aquest mite és múltiple: d'una banda, és un avís contra la violació o la promiscuïtat però, de l'altra, situa la dona com a ésser perillós i fins i tot demoníac.
En aquest sentit, s'assimila a altres mites negatius sobre la dona, que tempta amb el sexe amb fatals conseqüències per a l'home, com la gorgona grega, l'Eva bíblica i d'altres. És un precedent d'altres estereotips femenins com la femme fatale i una sublimació de la por masculina a la castració. De fet, neix d'atribuir poders perversos a la dona lligats a la seducció: si la dona té capacitat per seduir l'home amb la promesa de relacions sexuals, pot anul·lar la seva voluntat o treure-li (simbòlicament o física) els atributs que el fan home. En aquesta concepció es basen alguns tabús sobre la sexualitat femenina, lligats sovints a la religió.
La imatge gràfica pot tenir relació també amb l'analogia amb certes espècies animals, que sacrifiquen el mascle després de l'apariament, com la mantis religiosa o algunes espècies d'aranyes (per això, en els mites, les dents vaginals apareixen com a pròpies d'animals, i en són les més freqüents les d'insectes i peixos, lligats a la humitat i al sexe). També ve del fet que, en contacte amb la vagina, el penis esdevé flàccid, en perd la força, i per analogia es parlava de l'afebliment i manca de masculinitat postcoital (les cites medievals sobre la tristesa en acabar l'acte sexual anirien en aquesta línia).
Ressons del mite es troben en la comparació dels genitals femenins amb la boca; per això, es parla de llavis, per exemple i perquè té una certa obertura i tancament, a diferència d'altres orificis del cos. Està a més humida, i la bava de la boca i els colors rosats de l'entrada s'assimilen a la carn labial.
La vagina dentata apareix en diverses obres de la cultura popular, incloent-hi l'Hyperion de Dan Simmons, American Gods de Neil Gaiman i d'altres. També s'ha produït una revisió del mite per part d'alguns corrents del postfeminisme, com Riot Grrrl.
|
[
"Què és la vagina dentata?",
"Què explica?",
"Què fa amb les dents?",
"Quin rerefons té?",
"Què fan veure altres històries força semblants a aquesta?",
"Quines en poden ser un exemple?",
"De què es podrien considerar l'origen?",
"Quina assignació rep la dona en aquests contextos?",
"Quina possibilitat obre, doncs, la seva insinuació?",
"Amb què s'acostumen a relacionar aquestes idees?",
"D'on és possible que surti aquesta representació?",
"Com ara?",
"D'on més podria sorgir la idea?",
"Per què s'equipara constantment amb la boca?",
"A quins exemples de composicions se'n poden trobar referències?"
] |
{
"answer_end": [
57,
135,
203,
381,
511,
559,
678,
752,
928,
1031,
1168,
1222,
1555,
1953,
2100
],
"answer_start": [
0,
0,
115,
205,
401,
401,
561,
680,
754,
930,
1033,
1094,
1387,
1676,
1955
],
"input_text": [
"És un mite present en diverses cultures.",
"Que la dona primordial té dents a la vagina.",
"Castra l'home que intenta tenir-hi relacions sexuals.",
"D'una banda, és un avís contra la violació o la promiscuïtat però, de l'altra, situa la dona com a ésser perillós i fins i tot demoníac.",
"Que la dona tempta amb el sexe amb fatals conseqüències per a l'home.",
"La gorgona grega, l'Eva bíblica i d'altres.",
"D'altres estereotips femenins com la femme fatale i una sublimació de la por masculina a la castració.",
"Poders perversos ligats a la seducció.",
"Anul·lar la seva voluntat o treure-li els atributs que el fan home.",
"A la religió.",
"De l'analogia amb certes espècies animals, que sacrifiquen el mascle després de l'apariament.",
"Com la mantis religiosa o algunes espècies d'aranyes.",
"Del fet que, en contacte amb la vagina, el penis esdevé flàccid, en perd la força, i per analogia es parlava de l'afebliment i manca de masculinitat postcoital.",
"Perquè es parla de llavis, per exemple i perquè té una certa obertura i tancament, a diferència d'altres orificis del cos. Està a més humida, i la bava de la boca i els colors rosats de l'entrada s'assimilen a la carn labial.",
"A l'Hyperion de Dan Simmons, American Gods de Neil Gaiman i d'altres."
]
}
|
books
|
D'aleshores ençà que cada mes pren dues o tres festes el tren cap a Manacor, es posa davant del camp, i pinta. Pinta amb beatitud. El pintar és un sacerdoci, i aquest sacerdoci, exercit els dies de festa, encara té major solemnitat. Entre pinzellada i pinzellada, N'Antoni Bauzà somia, somia, i de vegades dorm. És que la seva mateixa solemnitat l'ha corprès.
De vegades algun d'aquests esperits malaltissos posseïts per l'angúnia moderna, li diu:
-Però i vostè, don Antoni, ja fa una mala fi de temps que té davant ets ulls sa mateixa tela. Frissau, homo, frissau! -
N'Antoni Bauzà eleva un sospir:
-Ah,- diu. -jo vos promet que si fos libre…! Si no fossin ses troques i es plissar volantes! Sap que n'hi passaria de gust cara a cara amb sa naturalesa per tot es temps que convendria! Però fiet, es negoci no té entranyes. No puc anar an es camp sinó una festa per altra. I llavô, sabeu què passa? Mai no trob es camp de blat així com l'havia deixat sa darrera vegada. No pot pensar com el me desfiguren! Ara el llauren, ara el sembren, ara és verd, ara és ros, ara el seguen, ara fan garberes. Me crega que em fan perdre ses oracions. Bon Jesús! per més que vagi an es camp faré poques feines mentres no el me deixin reposar! -
|
[
"Què fa cada mes l'Antoni?",
"Amb quina intenció?",
"Com?",
"Què és aquest acte?",
"Quan és més magnífic?",
"Què fa entre cada cop de pinzell l'Antoni?",
"Què li ha provocat l'esplendidesa?",
"Què li diu un dels fantasmes malalts?",
"Què fa Antoni abans de contestar?",
"Quins desitjos planteja per tal de sentir-se en pau amb la natura?",
"Quanta estona?",
"De què es queixa?",
"Què implica?",
"Algun cop pot veure el paisatge tal com ho va fer anteriorment?",
"Com veu que canvia de forma el terreny de blat?",
"A què se sent resignat si no deixen estar la natura?"
] |
{
"answer_end": [
75,
109,
129,
156,
231,
310,
358,
565,
598,
752,
784,
822,
871,
968,
1094,
1226
],
"answer_start": [
0,
21,
111,
131,
131,
233,
312,
360,
568,
601,
701,
786,
786,
899,
899,
1148
],
"input_text": [
"Pren dues o tres festes el tren cap a Manacor.",
"Es posa davant del camp, i pinta.",
"Amb beatitud.",
"Un sacerdoci.",
"Quan és exercit els dies de festa.",
"Somia, somia, i de vegades dorm.",
"L'ha corprès.",
"Que ja fa una mala fi de temps que té davant ets ulls sa mateixa tela. Frissau, homo, frissau!",
"Eleva un sospir.",
"Si fos libre, si no fossin ses troques i es plissar volantes.",
"Per tot es temps que convendria.",
"De que es negoci no té entranyes.",
"Que no pot anar an es camp sinó una festa per altra.",
"No.",
"Diu que ara el llauren, ara el sembren, ara és verd, ara és ros, ara el seguen, ara fan garberes.",
"A fer poques feines."
]
}
|
bios
|
Assumpció Casals i Rovira (Barcelona, 17 de gener de 1896 − Barcelona, 23 de gener de 1975) va ser una primera actriu catalana, filla de l'actor Enric Casals i Molas (+ Vilafranca del Penedès, 1919) i Carme Rovira i Peris.
Des de petita va viure el teatre intensament. Als 14 anys actuà al Teatre Romea al drama Lo ferrer de tall, de Pitarra. Al 2 de gener de 1913 es va casar a Manacor amb el també actor Joaquim Torrents i Ferrers de qui es va divorciar el desembre de 1935. Va debutar el 1921 amb l'obra La vida bohèmia, d'Amichatis i Joaquim Montero. Va esdevenir primera actriu a la companyia d'Enric Borràs. Va treballar al costat de totes les grans figures escèniques de la seva època: Margarida Xirgu, Rafael Calvo, Josep Santpere i Pei, etc. Va ser una de les actrius predilectes d'Àngel Guimerà, del qual en va estrenar algunes peces, com Jesús que torna (1917), i va fer algunes pel·lícules al cinema espanyol, com Los ángeles de seda y oro (1918) i Al margen de la ley (1935).
Després d'una estada als teatres Cómico i Reina Victoria de Madrid, als anys trenta, el 1935 va viatjar a l'Amèrica del Sud en una gira teatral. El 1938 es va exiliar a França i va passar després a Cuba i finalment a Mèxic, on va representar obres per a l'Agrupació Catalana d'Art Dramàtic, vinculada a l'Orfeó Català de Mèxic, dirigit aleshores per Avel·lí Artís i Balaguer. També va intervenir en alguns films mexicans.
No va tornar a Catalunya fins a finals dels anys 40, amb companyia pròpia i interpretant en català al Teatre Victòria (Barcelona) La Pepa se'ns vol casar, d'Alexandre Puig, i Refugi de pecadors, de Lluís Elias (1949). Va continuar actuant al Teatre Romea de Barcelona durant els anys seixanta i part dels setanta.
Va estar casada, en segones nupcies, amb el tenor i actor de cinema Josep Riera i Goula (conegut com a Josep Goula (1898-1977).
Cinema
Teatre
|
[
"Qui fou Assumpció Casals?",
"Quan va néixer?",
"Qui van ser els seus pares?",
"Des de quan va interessar-se per l'espectacle?",
"A quina obra va fer una representació quan era preadolescent?",
"Quan va contraure matrimoni?",
"Amb qui?",
"A quina primera obra va actuar l'any 1921?",
"D'on va ser la primera intèrpret?",
"Amb qui va coincidir?",
"De quin autor interpretava força obres?",
"Quan va marxar al continent americà?",
"A quin país va actuar en un orfeó català i a pel·lícules?",
"Quan va tornar a terres catalanes?",
"Fins quan va treballar al Teatre Romea?",
"Qui va ser el seu segon marit?"
] |
{
"answer_end": [
126,
91,
222,
267,
341,
376,
432,
522,
612,
749,
843,
1113,
1410,
1463,
1724,
1814
],
"answer_start": [
0,
0,
128,
223,
269,
343,
343,
477,
555,
614,
751,
1075,
1205,
1412,
1630,
1726
],
"input_text": [
"Una primera actriu catalana.",
"El 1896.",
"Enric Casals i Molas i Carme Rovira i Peris.",
"Des de petita.",
"A Lo Ferrer de tall, de Pitarra.",
"El 2 de gener de 1913.",
"Amb Joaquim Torrents i Ferrers.",
"A La vida bohèmia.",
"De la companyia d'Enric Borràs.",
"Amb Margarida Xirgu, Rafael Calvo, Josep Santpere i Pei, etc.",
"D'Àngel Guimerà.",
"El 1935.",
"A Mèxic.",
"A finals dels anys 40.",
"Fins part dels setanta.",
"Josep Riera i Goula."
]
}
|
vilaweb
|
L'ex-president de Nissan Carlos Ghosn ha fugit del Japó, on s'investiga la seva suposada implicació en delictes de corrupció, i ha arribat al Líban, d'on provenen els seus avantpassats. Ho ha anunciat ell mateix en un comunicat en què diu sentir-se víctima d'una ‘persecució política' i critica el sistema judicial nipó. Aquesta fugida és un nou tomb d'un cas que va començar el 19 de novembre de 2018, quan va ser detingut a l'aeroport de Tòquio. Les autoritats japoneses l'acusen de quatre delictes, entre els quals ocultació de fons i l'enriquiment il·lícit mitjançant pagaments a intermediaris del Llevant. Una vegada detingut va ser destituït com a president de Nissan. Ghosn, de 65 anys, que sempre ha negat qualsevol delicte, estava en llibertat condicional a l'espera de judici, però ha decidit d'esquivar qualsevol procés anant al Líban, un dels tres països de què té nacionalitat –amb França i el Brasil. ‘Ara sóc al Líban i ja no seré ostatge del fals sistema judicial japonès, en què existeix presumpció de culpabilitat, la discriminació és palpable i es neguen els Drets Humans bàsics', ha explicat en el comunicat en què anuncia el seu trasllat. Segons que diu, no es tracta d'una fugida de la justícia: ‘He fugit de la injustícia i de la persecució política. Ara per fi puc comunicar-me lliurement amb els mitjans, cosa que confio a començar a fer la setmana vinent.' El seu advocat, Junichiro Hironaka, s'ha desmarcat de la decisió i ha dit que és ‘inexcusable'. A més, ha aclarit que té en el seu poder els tres passaports de Ghosn, tal com es va establir en el plec de condicions per a la concessió de la llibertat condicional, que també va fixar una fiança de 9 milions de dòlars. Fonts de seguretat libaneses citades per la cadena de televisió nipona NHK han assegurat que una persona que s'assemblava a Ghosn va arribar a l'aeroport de Beirut a bord d'un avió privat i amb una altra identitat. Les autoritats d'immigració del Japó no tenen constància en els registres de la sortida de Ghosn amb el seu nom. Una portaveu de l'ambaixada libanesa a Tòquio ha assegurat que la seva oficina ‘no va rebre cap informació' prèvia al viatge, que també ha enxampat per sorpresa França. La seva secretària d'Economia, Agnès Pannier-Runacher, ha assegurat a France Inter que estan ‘molt sorpresos' per la notícia, de la qual es van assabentar pels mitjans.
|
[
"Qui va ser president de Nissan?",
"D'on ha marxat?",
"De què se l'acusa?",
"On ha anat?",
"Què ha expressat ell?",
"Què n'indiquen les forces nipones?",
"Què ha determinat Ghosn en marxar al Líban?",
"De què ha dit haver-se escapat?",
"Què ha comunicat la seva defensa?",
"Quin requisit més hi havia?",
"Quina informació ha aparegut a la televisió japonesa?",
"Hi figura en algun lloc la sortida de l'ex-president?",
"De què informa una representant de l'ambaixada del Líban a la capital japonesa?",
"A quin altre lloc el van veure?",
"Qui és Agnès Pannier-Runacher?",
"Què ha anunciat?"
] |
{
"answer_end": [
37,
55,
124,
147,
319,
609,
845,
1272,
1644,
1698,
1913,
2026,
2152,
2195,
2250,
2364
],
"answer_start": [
0,
25,
60,
128,
186,
448,
792,
1219,
1383,
1550,
1700,
1915,
2028,
2158,
2197,
2228
],
"input_text": [
"Carlos Ghosn.",
"Del Japó.",
"De la seva suposada implicació en delictes de corrupció.",
"Al Líban.",
"Diu sentir-se víctima d'una persecució política i critica el sistema judicial nipó.",
"L'acusen de quatre delictes, entre els quals ocultació de fons i l'enriquiment il·lícit mitjançant pagaments a intermediaris del Llevant.",
"Esquivar qualsevol procés.",
"De la injustícia i de la persecució política.",
"Que té en el seu poder els tres passaports de Ghosn, tal com es va establir en el plec de condicions per a la concessió de la llibertat condicional.",
"Una fiança de 9 milions de dòlars.",
"Que una persona que s'assemblava a Ghosn va arribar a l'aeroport de Beirut a bord d'un avió privat i amb una altra identitat.",
"No.",
"Que la seva oficina no va rebre cap informació prèvia al viatge.",
"A França.",
"La seva secretària d'Economia.",
"Que estan molt sorpresos per la notícia, de la qual es van assabentar pels mitjans."
]
}
|
bios
|
Pilar Espuña Domènech (Barcelona, 19 de juny de 1928- 6 de maig de 2010) fou una treballadora de banca coneguda sobretot pel seu activisme feminista i per ser militant obrera cristiana.
Va néixer Barcelona l'any 1928. Als 16 anys es va incorporar a l'empresa Banesto i en les seves oficines va treballar fins a la jubilació el 1988. Va entrar a l'Hermandad Obrera de Acción Católica (HOAC) el 1966. Aquest mateix any va ésser escollida pels seus companys de treball, enllaç sindical de banca i a partir d'aquest moment sempre va romandre compromesa en la defensa dels drets dels treballadors de la seva empresa.
Va formar part de la Coordinadora de Banca i va militar en el moviment assembleari. El 1966 va entrar al moviment feminista. El 1967 va assumir la responsabilitat diocesana de difusió de l'HOAC i el 1969 va ser la primera dona elegida presidenta de l'HOAC de Barcelona, càrrec que va tornar a exercir a principis dels anys vuitanta.
El 1972 va entrar a la Fraternitat Jesús-Caritas, de la qual va ésser responsable regional a Catalunya. Al final de la dictadura, va participar en el grup polític clandestí UCL (Unión Comunista de Liberación). El 1983 va entrar al MCC (Moviment Comunista de Catalunya) i quan aquest es va fusionar amb la Lliga Comunista Revolucionària, es va incorporar al nou partit Revolta. També, l'any 1987, va ésser fundadora i presidenta del grup Dona i Presó, del Moviment Feminista, i es va vincular a la lluita a favor de la millora de les condicions de vida a les presons.
El 7 de juliol de 1982 el seu fons personal va ingressar a l'Arxiu Nacional de Catalunya, en concepte de donació, on es conserva des de llavors.
El fons conté la documentació reunida per Espuña; destaca la documentació generada en funció de la seva activitat política i associativa, principalment la relacionada amb el moviment obrer i amb diverses organitzacions sindicals (UGT, USO, CCOO, CNT) vinculada al sector de la banca (eleccions sindicals, convenis, acords, fullets i altres publicacions). També, i en aquest sentit, cal destacar la documentació relacionada amb l'oposició al franquisme, des de diferents partits polítics (PSUC, MCC, PCC, Esquerra Comunista), des d'associacions eclesials (Fraternitat Jesús-Caritas i Hermandad Obrera de Acción Católica) i des de diversos moviments socials d'oposició (col·lectius de dones, associacions de veïns de diferents barris de Barcelona, etc.). El fons conserva, a més, nombroses publicacions periòdiques d'origen eclesiàstic i de temàtica obrera.
|
[
"Qui va ser Pilar Espuña?",
"Quan va néixer?",
"Per què es va donar a conèixer?",
"A quina agrupació va accedir el 1966?",
"Què feia per la companyia?",
"Quin any va endinsar-se en el feminisme?",
"Quan la van escollir per a la presidència de l'HOAC?",
"Era el primer cop que una dona ocupava el càrrec?",
"A quina agrupació política va col·laborar al final del franquisme?",
"A quin partit va pertànyer més endavant?",
"En quina altra lluita social estava involucrada?",
"Què hi ha en el seu fons que va recollir l'Arxiu Nacional de Catalunya?",
"Quines altres dades són rellevants?",
"Què més conté?"
] |
{
"answer_end": [
102,
72,
184,
397,
610,
735,
880,
867,
1153,
1320,
1510,
2010,
2323,
2511
],
"answer_start": [
0,
0,
103,
333,
519,
696,
808,
808,
1049,
1282,
1422,
1657,
2039,
2410
],
"input_text": [
"Fou una treballadora de banca.",
"El 1928.",
"Pel seu activisme feminista i per ser militant obrera cristiana.",
"A l'Hermandad Obrera de Acción Católica.",
"Defensar els drets dels treballadors.",
"El 1966.",
"El 1969.",
"Sí.",
"A la Unión Comunista de Liberación.",
"Al nou partit Revolta.",
"En la millora de les condicions de vida a les presons.",
"La documentació generada en funció de la seva activitat política i associativa, principalment la relacionada amb el moviment obrer i amb diverses organitzacions sindicals vinculada al sector de la banca.",
"Aquelles relacionades amb l'oposició al franquisme, des de diferents partits polítics, des d'associacions eclesials i des de diversos moviments socials d'oposició.",
"Nombroses publicacions periòdiques d'origen eclesiàstic i de temàtica obrera."
]
}
|
vilaweb
|
Després de la tempesta ve la calma, com era previsible. El batlle de València, Joan Ribó, i la portaveu municipal del PSPV, Sandra Gómez, han començat un procés de distensió que es podria interpretar com el començament del desglaç de les negociacions a la batllia de València. La necessitat de començar a avançar posicions ja és quasi urgent: només falten tretze dies per al ple d'organització. Després de setmanes de turbulències, Ribó ha explicat que la intenció és reprendre les negociacions i entre aquesta setmana i la que ve València ja podrà celebrar un acord de govern. Totes dues formacions són conscients que el temps s'acaba. La previsió de Ribó era de tancar l'acord aquesta setmana. Però ha valorat positivament la reunió de portaveus i de la junta de govern local. Ambdues poden contribuir a un acostament entre el PSPV i Compromís. L'encaix entre els models de govern que vol la coalició valencianista i el model Botànic que defensen els socialistes ha entrebancat el futur acord de govern. Les negociacions es van encallar quan els socialistes van demanar una vice-batllia per a Gómez, inspirada en la vice-presidència de Mònica Oltra al govern del Botànic. Un càrrec que Joan Ribó fins ara sempre ha refusat de crear, perquè diu que el govern municipal i el Botànic no necessàriament han de tenir estructures coincidents.
|
[
"Què ve quan passa la tempestat?",
"Qui és Joan Ribó?",
"I Sandra Gómez?",
"Què han iniciat tots dos?",
"Com es pot entendre?",
"Quina qüestió és imminent?",
"Quant de temps queda per al ple?",
"Quin propòsit ha deixat veure Ribó?",
"Quina idea tenia?",
"A què poden ajudar totes dues formacions?",
"Què ha dificultat un futur enteniment?",
"Quan va aturar-se el diàleg?",
"Quina línia seguia?",
"On?",
"Aquesta posició ha convençut sempre Ribó?"
] |
{
"answer_end": [
34,
88,
136,
173,
275,
341,
393,
576,
694,
845,
1004,
1100,
1150,
1172,
1233
],
"answer_start": [
0,
56,
92,
56,
151,
277,
343,
432,
637,
779,
847,
1006,
1072,
1115,
1174
],
"input_text": [
"La calma.",
"El batlle de València.",
"La portaveu municipal del PSPV.",
"Un procés de distensió.",
"Com el començament del desglaç de les negociacions a la batllia de València.",
"La necessitat de començar a avançar posicions.",
"Tretze dies.",
"Reprendre les negociacions i entre aquesta setmana i la que ve València ja podrà celebrar un acord de govern.",
"Tancar l'acord aquesta setmana.",
"A un acostament entre el PSPV i Compromís.",
"L'encaix entre els models de govern que vol la coalició valencianista i el model Botànic que defensen els socialistes.",
"Quan els socialistes van demanar una vice-batllia per a Gómez.",
"La vice-presidència de Mònica Oltra.",
"Al govern del Botànic.",
"No."
]
}
|
mitologia
|
La font de Pirene era una font que es trobava a l'Acrocorint, l'acròpoli de Corint, segons diu Pausànias, que la descriu, i explica que estava guarnida amb marbre blanc. Diu que hi havia unes habitacions, com a coves, des d'on sortia l'aigua cap a la font a l'aire lliure, molt bona per a beure. Diu també que els corintis hi submergien el bronze candent en aquesta aigua per temperar-lo.
En aquesta font, Bel·lerofont va trobar al cavall Pegàs que hi estava bevent. La font portava el nom de la nàiade Pirene, que va unir-se a Posidó i va ser mare de dos fills, Leques i Cèncrias, els herois epònims dels dos ports de Corint. Però Àrtemis va matar involuntàriament el seu fill Cèncrias, i Pirene, amb un profund dolor, va posar-se a plorar tan intensament, que es va transformar en font, a l'Acrocorint. Els corintis havien construït un petit santuari al costat on deixaven coques de mel en temps de sequera i al començament de l'estiu. Aquesta font estava també consagrada a les muses.
Pausànias explica que "la font, diuen que va ser el regal d'Asop a Sísif, fundador de Corint. Sísif sabia que Zeus havia raptat Egina, filla d'Asop, però es va negar a donar informació al déu abans que aquest no regalés un brollador a Acrocorint".
|
[
"Què era la font de Pirene?",
"Qui en parla?",
"De quin material estava ornamentada?",
"Què sortia de les perforacions que hi havia?",
"Per a què feien servir també la font els habitants?",
"Què va observar-hi Bel·lerofont?",
"D'on venia la denominació de la font?",
"Què va fer aquesta?",
"Qui eren aquests?",
"Què li va passar a Cèncrias?",
"Com va reaccionar Pirene?",
"Què hi van establir els corintis a prop?",
"Quan hi feien ofrenes?",
"Quina història mitològica n'explica Pausànias?"
] |
{
"answer_end": [
60,
104,
168,
294,
387,
465,
509,
580,
625,
686,
787,
862,
936,
1234
],
"answer_start": [
0,
84,
124,
170,
296,
389,
467,
493,
563,
627,
690,
805,
805,
988
],
"input_text": [
"Una font que es trobava a l'Acrocorint.",
"Pausànias.",
"De marbre blanc.",
"L'aigua.",
"Per submergir el bronze candent en aquesta aigua per temperar-lo.",
"El cavall Pegàs que hi estava bevent.",
"De la nàiade Pirene.",
"Va unir-se a Posidó i va ser mare de dos fills, Leques i Cèncrias.",
"Els herois epònims dels dos ports de Corint.",
"Que Àrtemis el va matar involuntàriament.",
"Va posar-se a plorar tan intensament, que es va transformar en font.",
"Un petit santuari.",
"En temps de sequera i al començament de l'estiu.",
"Que la font, diuen que va ser el regal d'Asop a Sísif, fundador de Corint. Sísif sabia que Zeus havia raptat Egina, filla d'Asop, però es va negar a donar informació al déu abans que aquest no regalés un brollador a Acrocorint."
]
}
|
bios
|
Soledad Sevilla Portillo (València, 1944) és una artista valenciana. Ha treballat pintura, escultura, fotografia i instal·lacions. La seva obra s'inicià amb pintures treballades a partir de trames abstractes lineals, i ha anat derivant a instal·lacions on treballa una abstracció atmosfèrica i espacial.
Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi. Les seves primeres produccions en els anys seixanta es van emmarcar en l'abstracció geomètrica i el minimalisme pictòric. De postures constructivistes, entre 1969 i 1971 forma part del Seminari anomenat «Generació automàtica de formes plàstiques», al Centre de Càlcul de Madrid. Al principi de la dècada dels 80 cursà estudis a la Universitat Harvard. El 1993 rebé el Premi Nacional d'Arts Plàstiques i el 2007 la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts.
Va viure molts anys a Barcelona i actualment resideix a Granada.
El treball amb la geometria va ser la base normativa de la seva pintura a la dècada de 1970. A la dècada següent, i mentre estudiava a la Universitat Harvard, començà a treballar la sèrie Las meninas. Es tracta d'una reinterpretació dels espais i les atmosferes de la pintura de Diego Velázquez del mateix títol, que Soledad Sevilla treballà a partir de l'aplicació d'estructures reticulars. Quan tornà dels Estats Units realitzà diverses instal·lacions, a les quals continuava donant molta presència al caràcter pictòric, com a Leche y sangre. A la sèrie La Alhambra tornà a reinterpretar una obra, en aquest cas els espais del palau nassarita, a partir de l'estudi de la geometria i la retícula. La instal·lació Fons et Origo volia recrear els reflexos de la llum sobre l'aigua dels patis de la Alhambra. Des d'aquesta obra, la llum es convertí en central en el seu treball. Una altra peça que reprengué el treball amb la llum va ser la projecció que realitzà el 1992 al Castillo de Vélez Blanco, a Almeria. La projecció donà visibilitat al pòrtic renaixentista de l'edifici, que actualment està al Museu Metropolitan de Nova York. Totes aquestes instal·lacions mantenen una relació profunda amb les sèries pictòriques. En peces de la dècada del 2000 va treballar la figura de la finestra com a espai pictòric i també les textures de materials com la fusta i el metall.
Hi ha obra seva a diversos museus i col·leccions, com ara el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, el Museu de Belles Arts de Bilbao, la Künstmuseum Malmö, el Museu Marugame Hirai d'Art Espanyol Contemporani del Japó o el Parlament Europeu, entre molts d'altres.
Pàgina web de l'artista: http://www.soledadsevilla.com/
|
[
"Qui és Soledad Sevilla?",
"De quin any?",
"De quines disciplines s'ha ocupat?",
"Amb quins projectes va començar?",
"On va formar-se inicialment?",
"De què formaven part les seves obres de l'època dels seixanta?",
"A quina activitat participa entre 1969 i 1971?",
"A quin centre universitari va formar-se als anys vuitanta?",
"Quins guardons va obtenir el 1993 i el 2007?",
"Quin projecte desenvolupava mentre era a Harvard?",
"En què consistia?",
"Què més era una nova interpretació?",
"Quina era la idea de Fons et Origo?",
"On s'exhibeix l'obra lumínica de 1992 al Castillo de Vélez Blanco?",
"A quins altres centres es poden trobar produccions seves?"
] |
{
"answer_end": [
67,
41,
129,
215,
355,
477,
603,
707,
811,
1077,
1268,
1476,
1683,
2010,
2514
],
"answer_start": [
0,
0,
69,
131,
304,
357,
509,
636,
709,
994,
1066,
1423,
1576,
1815,
2250
],
"input_text": [
"És una artista valenciana.",
"De 1944.",
"De la pintura, escultura, fotografia i instal·lacions.",
"Amb pintures treballades a partir de trames abstractes lineals.",
"A l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi.",
"De l'abstracció geomètrica i el minimalisme pictòric.",
"Al Seminari anomenat Generació automàtica de formes plàstiques.",
"A Harvard.",
"El 1993 rebé el Premi Nacional d'Arts Plàstiques i el 2007 la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts.",
"Las meninas.",
"Es tracta d'una reinterpretació dels espais i les atmosferes de la pintura de Diego Velázquez del mateix títol, que Soledad Sevilla treballà a partir de l'aplicació d'estructures reticulars.",
"La Alhambra.",
"Recrear els reflexos de la llum sobre l'aigua dels patis de la Alhambra.",
"Al Museu Metropolitan de Nova York.",
"Al Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, al Museu de Belles Arts de Bilbao, a la Künstmuseum Malmö, al Museu Marugame Hirai d'Art Espanyol Contemporani del Japó o al Parlament Europeu, entre molts d'altres."
]
}
|
vilaweb
|
El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, confia a ser reelegit en el càrrec, tot i la negativa de la CUP a fer-ho possible. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Mas ha dit que, ‘si tot va bé', serà el pròxim president. ‘No admeto que ens diguin que nosaltres siguem el govern de les retallades; som el govern que ha administrat les retallades imposades per Madrid de la millor manera que ha sabut', ha declarat. Tanmateix, ha admès: ‘Amb el resultat que hem obtingut, necessitem alguns diputats més per a fer les coses: hem d'administrar aquesta situació.' Ací podeu escoltar l'entrevista: La negociació amb la CUP encara no ha començat, ha dit: ‘Em vull entendre amb ells. Hem de parlar civilitzadament entre tots els qui perseguim el mateix objectiu. Ara començaran les converses.' Però també ha deixat anar aquest avís: ‘Cal parlar amb la CUP del full de ruta, però han d'entendre que hi pot influir d'acord amb la seva proporció; ha d'entendre que hi pot influir, i ho ha de fer, sabent que Junts pel Sí té un milió i mig de vots i ells tres-cents mil.' I encara: ‘L'adversari és tan poderós que no podem deixar el mínim desacord a Catalunya en allò que és essencial.' Sobre l'encausament per haver promogut la votació del 9-N, Mas ha dit: ‘Legalment, no vaig desobeir. Políticament, hi va haver una rebel·lió democràtica contra l'estat.' Ha adduït que el Constitucional espanyol no va especificar quines actuacions en concret del 9-N suspenia i ha definit així l'actuació de l'estat espanyol: ‘Això és la reacció d'un estat orgullós, amb l'orgull ferit, rabiós, maldestre, incapaç de dialogar, que farà tant com pugui per veure si també em pot liquidar a mi', ha exclamat. Així mateix, ha admès que una inhabilitació tindria conseqüències legals mentre Catalunya romangui subjecta a l'ordenament jurídic espanyol.
|
[
"Qui és Artur Mas?",
"Què ha explicat en un espai radiofònic?",
"Quina queixa ha fet pública?",
"Com se'n defensa?",
"Què ha reconegut?",
"Quines consideracions ha fet sobre la CUP?",
"Què els demana?",
"Què pensa de l'oposició?",
"Què ha mencionat sobre la seva implicació en el 9-N?",
"Com justifica la situació?",
"Envers què?",
"Com valora la resposta del govern espanyol?",
"Ha pensat en implicacions legals davant d'una destitució?",
"Sota quina condició?"
] |
{
"answer_end": [
53,
231,
307,
424,
570,
765,
1071,
1184,
1286,
1339,
1354,
1677,
1764,
1831
],
"answer_start": [
0,
138,
234,
233,
437,
661,
837,
1083,
1187,
1259,
1259,
1464,
1705,
1705
],
"input_text": [
"El president de la Generalitat en funcions.",
"Que, si tot va bé, serà el pròxim president.",
"Que els diguin que ells siguin el govern de les retallades.",
"Declarant que són el govern que ha administrat les retallades imposades per Madrid de la millor manera que ha sabut.",
"Que amb el resultat que han obtingut, necessiten alguns diputats més per a fer les coses.",
"Que es volia entendre amb ells, que han de parlar civilitzadament entre tots els qui persegueixen el mateix objectiu.",
"Que han d'entendre que hi pot influir d'acord amb la seva proporció; i ho ha de fer, sabent que Junts pel Sí té un milió i mig de vots i ells tres-cents mil.",
"Que és tan poderosa que no poden deixar el mínim desacord a Catalunya en allò que és essencial.",
"Que legalment no va desobeir.",
"Com que, políticament, hi va haver una rebel·lió democràtica.",
"Envers l'estat.",
"Com la reacció d'un estat orgullós, amb l'orgull ferit, rabiós, maldestre, incapaç de dialogar, que farà tant com pugui per veure si també el pot liquidar a ell.",
"Sí.",
"Que Catalunya romangui subjecta a l'ordenament jurídic espanyol."
]
}
|
books
|
I digué tot seguit a Sant Brandan: -Germà amic, servent de Déu; aquesta és la illa amorosa, que haveu cercada per molt temps, dies i nits, i mesos i anys; i per la qual heu endurat enyorances i fatics, perills i malanances. No la poguéreu trobar tan aviat, per tal com Déu volia, primerament, mostrar-vos diverses coses secretes i meravelloses, que Ell obrà en les partides del Ponent, per terra i per mar, de les quals algunes ja n'heu vistes. Però no és res ço que heu vist en esguard de ço que encara us roman a veure, quan sereu passats d'aquest món. Ara tornau-vos-ne arrera amb la vostra nau, cap al monestir d'on eixíreu. Allà compliu la vostra penitència, en honor del vostre Salvador qui us la guardonarà amb perpètues eternitats. Benaventurada l'hora que nasquéreu en aquest món; puix per mercè de Déu graciosa, sou estats en la Terra de promissió dels Sants, en aquell hort de delícies que Déu donà al prohom Adam, comanant-li que fruís de tota cosa a son franc arbitre i voler, exceptat un bell arbre carregat de pomes. El mateix jorn que Déu el meté en el paradís terrenal, el prohom Adam ja pecà, trencant el manament; puix més tost volgué abellir-se al prec que li feia sa muller, la profemna Eva, els quals no més mig jorn en el paradís s'estaren, ço és, tot un mati fins a hora de nona; i no pus. Arribada és l'hora del vostre departiment i retorn al monestir d'on eixíreu. Allà estareu fins a tant que Déu us cridi per via de mort. Molts anys, i encara molts segles després de la vostra fi, serà recontada aquesta gesta vostra i pelegrinació a la illa venturosa, que als vostres successors serà donada, quan començaran les persecucions de cristians per l'Antecrist. Jo som un dels Àngels de Déu; i m'ha tramès per ço que us veiés, i vosaltres a mi em veiésseu i per ço que us digués que partísseu.- I com una boira, blanca i flonja, l'Àngel s'esvaní.
Prengué Sant Brandan amb sos monjos el camí més dret de retorn i en quaranta jorns, arribava la nau a la illa monàstica. Tots eren sans i saus i bells i grassos i més joves que quan partiren. Tant tost com foren pervenguts a la ribera, començaren a cantar alegrement el salm: Lauda, Jerusalem, Dominum; lauda Deum tuum Sion (Alaba, o Jerusalem, al Senyor; alaba, o Sion, ton Déu).
|
[
"Com va adreçar-se a Sant Brandan?",
"Què li va dir?",
"Quant de temps?",
"Per què es diu que no va poder identificar-la abans?",
"Per ensenyar-li què?",
"Què representa el que ha vist respecte al que encara ha de veure quan mori?",
"On li ordena que marxi de nou?",
"A quin mite es fa al·lusió per parlar de la Terra?",
"Quin temps ha arribat?",
"Què s'explicarà quan hagi passat molt de temps després de la seva mort?",
"Com es defineix el qui li parla?",
"Com va marxar aquest?",
"Quant va tardar Brandan en arribar al convent?",
"Com havien canviat?",
"Quin cant van emprendre quan van arribar a la riba?"
] |
{
"answer_end": [
62,
124,
153,
278,
357,
553,
614,
924,
1389,
1579,
1712,
1867,
1988,
2059,
2192
],
"answer_start": [
2,
36,
92,
224,
257,
445,
555,
822,
1314,
1450,
1684,
1817,
1869,
1990,
2061
],
"input_text": [
"Com a germà amic, servent de Déu.",
"Que aquella era la illa amorosa, que havia cercada per molt temps.",
"Dies i nits, i mesos i anys.",
"Perquè era tal com Déu volia.",
"Diverses coses secretes i meravelloses, que Ell obrà.",
"Res.",
"Al monestir.",
"Al d'Adam.",
"L'hora del seu departiment i retorn al monestir d'on eixí.",
"Aquesta gesta vostra i pelegrinació a la illa venturosa.",
"Com un dels Àngels de Déu.",
"Com una boira, blanca i flonja.",
"Quaranta jorns.",
"Tots eren sans i saus i bells i grassos i més joves que quan partiren.",
"Lauda, Jerusalem, Dominum; lauda Deum tuum Sion."
]
}
|
books
|
Després d'aquest dia no es cregui que jo m'apartés de la Lluïseta. No n'hi havia cap necessitat: el perill havia desaparescut d'una manera absoluta, i jo podia apreciar més que mai la nostra amistat transparent i sereníssima.
Tot el que succeí entre nosaltres està ja contat. Això fou el màxim moment sentimental: després, una tranquil·litat agradable. En Víctor dubtà, per un instant, de si jo estaria enamorat de la seva germana; la Maria de la Mercè s'ho va arribar a creure; encara que ben aviat s'esvaïren en ells aquests dubtes i aquestes creences.
Aclarit aquest punt, es veurà que la meva amistat amb els Buxareu no amagava cap interès sentimental. Potser va refermar les meves simpaties el fet que observava entre la gent de la colònia: aquella mena de conjura infundada i ridícula contra les adorables persones. Era fatal que succeís: pagaven ells, com haurien pogut pagar uns altres. Són coses que passen a l'istiu, entre gent desenfeinada, quan apreta la calor i s'enverinen totes les misèries espirituals. Ja podies anar allà on volguessis, que sempre senties el mateix: que si la senyora Buxareu anava massa escotada; que si l'altre dia va egenollar-se a missa, i se li varen veure les cames; que si la Lluïseta tenia una conversa massa lliure; que si la deixaven anar massa sola. Aquest massa, que en les boques de les bones dames burgeses adquireix unes proporcions incommensurables i monstruoses, era repetit sense fi. Tals converses m'indignaven, i més d'un cop vaig tenir paraules agres i violentes amb algú que em va ferir amb la seva impertinència o la seva grolleria.
Varen passar, d'una bufada, els dolços dies de setembre. En Víctor, des que s'adonà que era possible que jo estimés la seva germana, em va mirar amb un posat d'home gran, com si hi hagués un abisme d'anys entre ell i jo; i, encara que no minvés la seva cordialitat, va desaparèixer una mica aquell to confidencial dels primers temps. La conversa amb en Víctor no podia tenir per a mi gaires atractius: es repetiren els temes; hi hagué dies que em vaig avorrir extraordinàriament. Però, malgrat això, cada dia l'apreciava més: em semblava un home d'una noblesa excepcional.
|
[
"Es va allunyar de la Lluïseta?",
"Des de quan?",
"Per què?",
"Com valorava l'amistat que tenien?",
"Com la defineix?",
"Quin dubte tenia en Víctor?",
"Qui sí que n'estava més convençuda?",
"Què va passar però?",
"Què sospitava que va enfortir la seva amabilitat pel que veia en els altres?",
"Quina mena de rumors explica que hi corrien?",
"Què li passa a la paraula massa quan ho diuen algunes senyores?",
"Com va marxar el final de l'estiu?",
"Com va canviar l'actitud d'en Víctor cap a ell?",
"Què va comportar a l'hora de parlar amb ell?",
"El valorava, però?"
] |
{
"answer_end": [
65,
65,
95,
198,
224,
430,
477,
553,
820,
1293,
1412,
1645,
1759,
2068,
2114
],
"answer_start": [
21,
0,
67,
151,
154,
353,
432,
490,
657,
1058,
1295,
1590,
1647,
1924,
2070
],
"input_text": [
"No.",
"Després d'aquest dia.",
"Perquè no n'hi havia cap necessitat.",
"La podia apreciar més que mai.",
"Transparent i sereníssima.",
"Si no ell estaria enamorat de la seva germana.",
"La Maria de la Mercè.",
"Que ben aviat s'esvaïren en ells aquests dubtes i aquestes creences.",
"Aquella mena de conjura infundada i ridícula contra les adorables persones.",
"Que si la senyora Buxareu anava massa escotada; que si l'altre dia va egenollar-se a missa, i se li varen veure les cames; que si la Lluïseta tenia una conversa massa lliure; que si la deixaven anar massa sola.",
"Que adquireix unes proporcions incommensurables i monstruoses.",
"Varen passar els dies d'una bufada.",
"El mirava amb un posat d'home gran.",
"Que hi havia dies que es va avorrir extraordinàriament.",
"Sí, cada dia més."
]
}
|
books
|
El sol era força baix. El vent anava mancant, mancant… Les nostres veles queien esllanguides sobre els arbres, sacsejades de tant en tant per un estuf moridor. Els sardinalers encara no plegaven pas les llurs, però ja no els servien més que d'una petita ajuda i es veien obligats a vogar. Anaven a prima i passaven pel nostre costat, saludats a crits per en Pau Ternal i en Miquelet Cadernera, que s'eren abocats a la borda.
-Adéu-siau i bona sort!
-Sa sardina corre cap a garbí! ¡N'ajareu a coves, però pareu ment en ses roasses!
-Hola, lleig! ¡No vogus tan de fort, que vas a riscos d'esmalucar-te!
-Alerta, que us cau sa barretina, l'avi!
-Vatua es gaiató de Sant Cristòfol nano! ¡Mireu que ès una mort, això de deixatar s'aigua, tanta que n'hi ha!
-¡Us cansareu molt, manejant aquestes cueres tan grosses!
|
[
"Quina posició tenia el sol?",
"Què li passava al vent?",
"I a les veles?",
"Havien recollit els sardinalers?",
"Què feien?",
"Qui els ben rebia?",
"On eren aquests?",
"Què es desitja?",
"On es diu que va el peix?",
"De què hi ha perill?",
"Què pot passar-li a l'ancià?",
"Què veuen?",
"Què es considera d'allò més perillós?",
"Què sembla esgotador?"
] |
{
"answer_end": [
21,
53,
109,
208,
332,
392,
423,
447,
478,
599,
640,
676,
731,
808
],
"answer_start": [
0,
23,
55,
160,
289,
334,
358,
438,
450,
546,
603,
643,
684,
754
],
"input_text": [
"Era força baix.",
"Que anava mancant, mancant.",
"Que queien esllanguides sobre els arbres.",
"Encara no.",
"Anaven a prima i passaven pel seu costat.",
"En Pau Ternal i en Miquelet Cadernera.",
"Abocats a la borda.",
"Bona sort.",
"Cap a garbí.",
"D'esmalucar-se.",
"Li pot caure sa barretina.",
"Es gaiató de Sant Cristòfol.",
"Deixatar s'aigua.",
"Manejart aquelles cueres tan grosses."
]
}
|
bios
|
Anna Maria Ravell i Barrera (Arenys de Mar, 1819 - Argentona, 1893) va ser una religiosa de la família franciscana, fundadora de l'Institut de Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció. Va ser proclamada serventa de Déu per l'Església catòlica.
Nascuda a Arenys de Mar el 5 de maig de 1819 en el si d'una família fervorosament cristiana i de devoció franciscana. El seu pare, farmacèutic, es traslladà a Mataró per tal que els seus set fills (sis dels quals eren noies) poguessin estudiar-hi. Hi va viure i va adonar-se que, cap al 1835, un vuitanta per cent de les joves eren analfabetes, naixent llavors el desig de posar remei a aquesta situació i d'ensenyar.
El 1847, ingressa a la comunitat religiosa de la Sagrada Família de Bordeus a Mataró i comença la seva carrera com a ajudant mestra al col·legi La Concepció del Masnou. Per causes internes de la congregació, abandonà el lloc per exercir magisteri de nenes i dones en altres escoles; el 1852, s'examinà i aprovà les oposicions de mestra d'Instrucció primària. A partir d'aleshores ensenyà en diverses escoles i ingressà a l'Orde Tercer de Sant Francesc.
Després d'uns anys de silenci i meditació de la seva vocació, juntament amb tres companyes que compartien la seva idea d'apartar la dona de la marginació, comencen a viure el seu objectiu: viure l'Evangeli en pobresa, castedat i obediència, i donar resposta evangèlica als drets humans dels homes. El seu cosí, Pascual Ravell, catedràtic del Seminari de Barcelona, li obre una porta quan presenta al poble de la Garriga les seves idees i s'hi estableix com a mestra de nenes, ja que en aquell moment no hi havia cap escola per a elles: el 1857, Anna Maria i les seves companyes obren l'escola en una casa pobra i deixada i hi comencen la labor educativa.
Ramon Boldú i Nogués, franciscà exclaustrat al servei de la diòcesi de Barcelona va participar plenament des del primer moment amb els ideals i principis d'Anna Maria Ravell, començant a treballar junts per lluitar contra la descristianització de la joventut i decidint de formar una congregació religiosa que s'hi dediqués, en el marc del Tercer Orde Franciscà. El 3 de març de 1859, Anna M. Ravell i les seves tres companyes, Dolors Roca, Maria Parcerisas i Margarita Candelich, funden la societat civil Col·legi de la Concepció, obligant-se a viure en comunitat durant deu anys, ja que la legislació vigent prohibia de fundar noves congregacions religioses; l'agost vestien l'hàbit de les terceres de Sant Francesc, optant així pel carisma franciscà per a l'obra. Un any després, passat el noviciat, demanaren al comissari provincial franciscà d'ésser admeses a la professió de la regla. Així, el 30 d'octubre de 1859, a la parròquia de Sant Esteve de la Garriga, va néixer l'Institut de Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció, fundat per Ravell i Boldú. El reconeixement diocesà del seu institut es va fer quan l'Estat obrí la possibilitat a noves congregacions religioses; el 12 de març de 1869 el bisbe de Barcelona dona el decret d'aprovació de l'institut.
Després de tres anys de magisteri en la seva escola privada, el 1860 Ravell pren possessió de l'escola pública de la Garriga, a petició de l'Ajuntament, però el 1870 és destituïda del càrrec per haver-se negat a acatar la constitució de 5 de juny de 1869, que en el seu article 21, proclamava la llibertat de cultes i prohibia l'admissió de novícies en els nous instituts, actitud contrària a la de l'Església Catòlica. La separació de l'escola pública desemboca en l'expansió del seu institut; en pocs anys, sota el seu lema "Tota fundació religiosa començada amb senzillesa i santa pobresa té segura la seva fermesa", Ravell obre dotze cases. El 1883 envia les seves filles a les missions del Marroc i cinc anys més tard es dediquen a la cura dels malalts a l'Hospital Espanyol de Tànger.
L'Església reconeix la seva obra i el papa Lleó XIII concedeix el decret de lloança a la fundació el juliol de 1891. A les set del matí del 4 de juny del 1893, a Argentona, Anna M. Ravell morí, amb 74 anys i 34 de vida religiosa.
L'Institut de Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció ha promogut que s'iniciés la causa de beatificació de la fundadora, presentada a la diòcesi de Barcelona.
|
[
"Qui fou Anna Maria Ravell?",
"Què va constituir?",
"Quan va néixer?",
"Què va observar, un cop a Mataró?",
"Quina vocació li va despertar?",
"Quan va passar les oposicions?",
"Quina decisió va prendre amb tres col·legues amb les mateixes idees?",
"Qui li dona suport quan es queda a fer classes a nenes a la Garriga?",
"Quin any es posa en marxa l'escola?",
"Amb qui més obre el Col·legi de la Concepció, més endavant?",
"Què van fer sorgir el 1859?",
"Què aconsegueix Ravell el 1860?",
"Per què van treure-li el càrrec?",
"Quina era la seva frase?",
"Què li atorgà el papa?",
"Què ha impulsat l'Institut?"
] |
{
"answer_end": [
114,
194,
299,
598,
671,
1008,
1411,
1600,
1779,
2311,
2823,
3182,
3476,
3676,
3946,
4211
],
"answer_start": [
0,
0,
255,
503,
600,
956,
1188,
1424,
1662,
2166,
2678,
3119,
3216,
3572,
3849,
4079
],
"input_text": [
"Va ser una religiosa de la família franciscana.",
"L'Institut de Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció.",
"El 5 de maig de 1819.",
"Que un vuitanta per cent de les joves eren analfabetes.",
"Posar remei a aquesta situació i ensenyar.",
"El 1852.",
"Viure l'Evangeli en pobresa, castedat i obediència, i donar resposta evangèlica als drets humans.",
"El seu cosí, Pascual Ravell, catedràtic del Seminari de Barcelona.",
"El 1857.",
"Amb Dolors Roca, Maria Parcerisas i Margarita Candelich.",
"L'Institut de Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció.",
"Prendre possessió de l'escola pública de la Garriga.",
"Per haver-se negat a acatar la constitució de 5 de juny de 1869, que proclamava la llibertat de cultes i prohibia l'admissió de novícies en els nous instituts, actitud contrària a la de l'Església Catòlica.",
"Tota fundació religiosa començada amb senzillesa i santa pobresa té segura la seva fermesa.",
"El decret de lloança a la fundació.",
"Que s'iniciés la causa de beatificació de la fundadora."
]
}
|
vilaweb
|
El president del parlament, Roger Torrent, ha demanat de recuperar la iniciativa política per a tornar a construir de nou i poder avançar cap a ‘un nou horitzó, un país millor, més just i més lliure'. En l'acte d'arribada de la Flama del Canigó, que ha de permetre l'encesa de les fogueres de tot el país, ha encoratjat els catalans a ser constructius amb vista a un futur millor. Pel president, la flama aplega tothom i per això creu que cal treballar perquè no s'apagui. Durant la recepció, la vice-presidenta d'Òmnium Cultural, Marina Llansana, ha llegit una carta de Jordi Cuixart escrita a la presó, en què ha assenyalat que la flama ha permès d'ensenyar ‘a trencar les barreres imposades per l'estat'. Carme Forcadell, per la seva banda, ha escrit enguany el missatge de la Flama. Per Torrent, la Flama representa ‘l'anhel d'assolir la llibertat, com a ciutadans i com a nació' i per això representa el foc que ‘crema i sempre il·lumina l'horitzó de llibertat'. Diu que és un element que connecta directament amb les tradicions i els costums que han precedit i amb la renovació de cada any que insta a renovar també ‘el compromís amb allò que volem ser'. Per això considera que hi ha la responsabilitat de mantenir la flama perquè no s'apagui. Ha defensat que ‘no només hem de resistir' sinó que cal fer arribar ‘la flama arreu dels Països Catalans'. L'acte de rebuda de la Flama del Canigó s'ha fet avui al Parlament de Catalunya. Cap a les dotze del migdia un grup de nens i nenes i voluntaris d'Òmnium Cultural l'han entrada a l'auditori. En la carta del seu president, diu que ni 612 dies de presó, ni 52 sessions de judici, ni tan sols la sentència que pugui venir li faran renunciar a transformar la societat. Per això ha assegurat que continuaria treballant pels drets humans i construint un futur de justícia i llibertat amb la cultura al centre de tot. És el segon Sant Joan que Jordi Cuixart no pot presidir l'acte.
|
[
"Qui és Roger Torrent?",
"Què ha sol·licitat?",
"A quin acte ha assistit?",
"Què aconsegueix la Flama, segons Torrent?",
"Què hi ha fet públic un membre d'Òmnium?",
"Qui ha estat?",
"Com ha participat Forcadell?",
"Quina simbologia atribueix Torrent a la Flama?",
"Amb què diu que té relació directa?",
"A què diu que crida l'actualització anual?",
"Què creu que s'hauria de fer?",
"On s'ha celebrat?",
"Què diu l'escrit de Cuixart?",
"Què ha volgut deixar clar?"
] |
{
"answer_end": [
41,
199,
319,
418,
603,
584,
785,
966,
1064,
1158,
471,
1436,
1720,
1866
],
"answer_start": [
0,
28,
201,
381,
493,
473,
708,
787,
968,
1100,
430,
1357,
1548,
1731
],
"input_text": [
"El president del parlament.",
"Recuperar la iniciativa política per a tornar a construir de nou i poder avançar cap a un nou horitzó, un país millor, més just i més lliure.",
"En el d'arribada a la Flama del Canigó.",
"Aplega tothom.",
"Una carta de Jordi Cuixart escrita a la presó.",
"La vice-presidenta, Marina Llansana.",
"Ha escrit enguany el missatge de la Flama.",
"L'anhel d'assolir la llibertat, com a ciutadans i com a nació i per això representa el foc que crema i sempre il·lumina l'horitzó de llibertat.",
"Amb les tradicions i els costums que han precedit.",
"A renovar també el compromís amb allò que volen ser.",
"Treballar perquè no s'apagui.",
"Al Parlament de Catalunya.",
"Que ni 612 dies de presó, ni 52 sessions de judici, ni tan sols la sentència que pugui venir li faran renunciar a transformar la societat.",
"Que continuaria treballant pels drets humans i construint un futur de justícia i llibertat amb la cultura al centre de tot."
]
}
|
mitologia
|
La mòmia: La tomba de l'emperador drac (en anglès i versió original: The Mummy: Tomb of the Dragon Emperor) és una pel·lícula estatunidenca, alemanya i canadenca del 2008, dirigida per Rob Cohen i amb guió de Miles Millar i Alfred Gough. És la continuació de La mòmia i The Mummy Returns, i tornen a encarregar-se de la producció Bob Ducsay, Sean Daniel, Stephen Sommers i James Jacks. La pel·lícula ha estat produïda per la companyia cinematogràfica Alphaville Films i va començar a rodar-se el 27 de juliol de 2007 a Mont-real i després a la Xina. En principi, es comptava amb la col·laboració de Rachel Weisz, però a causa de la seva agenda l'actriu va rebutjar l'oportunitat.
A la tercera entrega de la saga, Brendan Fraser torna a encarnar l'explorador Rick O'Connell, que s'haurà d'enfrontar al ressuscitat emperador Qin (Jet Li), en un conte èpic que comença a les tombes de l'antiga Xina i acaba als gelats cims de l'Himàlaia. En aquesta nova aventura, Rick té per companys el seu fill Alex (el nouvingut Luke Ford), la seva esposa Evelyn (Maria Bello) i el germà d'aquesta, Jonathan (John Hannah). La família O'Connell haurà de detenir a una mòmia que acaba de despertar-se d'una maledicció llançada fa 2.000 anys abans que esclavitzi al món sencer.
Condemnats per una bruixa traïdora (Michelle Yeoh) a romandre en mort aparent per a l'eternitat, el despietat emperador xinès Drac i els seus deu mil guerrers han esperat a la seva àmplia tomba de fang, oblidats de tots, durant cents d'anys, qual exèrcit de terracota. Però quan enganyen el jove aventurer i arqueòleg Alex O'Connel perquè desperti del seu son etern al temible governant, no li queda més remei que demanar ajuda a les úniques persones que saben més que ell sobre els no morts: els seus pares.
El monarca torna a la vida amb tot el seu poder i els nostres protagonistes descobreixen aviat que el seu afany de dominació no ha fet més del que creix en tots aquests anys. Servint-se de poders sobrenaturals inimaginables, l'Emperador Mòmia travessarà l'Extrem Orient amb la seva legió sense que ningú pugui detenir-lo... llevat que els O'Connell trobin la forma de fer-ho.
|
[
"Què és La mòmia: La tomba de l'emperador drac?",
"Quina és la llengua original?",
"Qui en són els encarregats principals?",
"Hi ha una pel·lícula prèvia?",
"Quina empresa se n'ha ocupat?",
"Quins llocs surten?",
"Qui interpreta Brendan Fraser?",
"Qui és el seu enemic?",
"Qui és al costat d'O'Connell?",
"Què han de capturar?",
"Què ha fet l'exèrcit xinès i el seu cap?",
"A qui recorre?",
"I qui són?",
"Què fa la mòmia?",
"Llevat que ho eviti qui?"
] |
{
"answer_end": [
161,
107,
236,
287,
467,
548,
772,
826,
1105,
1222,
1645,
1750,
1766,
2088,
2142
],
"answer_start": [
0,
0,
108,
238,
386,
470,
713,
745,
961,
1107,
1356,
1529,
1689,
1943,
2092
],
"input_text": [
"És una pel·lícula estatunidenca, alemanya i canadenca.",
"L'anglès.",
"És dirigida per Rob Cohen i amb guió de Miles Millar i Alfred Gough.",
"Sí, La mòmia i The Mummy Returns.",
"Alphaville Films.",
"Mont-real i la Xina.",
"L'explorador Rick O'Connell.",
"El ressuscitat emperador Qin.",
"El seu fill Alex, la seva esposa Evelyn i el germà d'aquesta, Jonathan.",
"Una mòmia que acaba de despertar-se d'una maledicció llançada fa 2.000 anys.",
"Han esperat a la seva àmplia tomba de fang i han enganyat el jove aventurer i arqueòleg Alez O'Connel perquè desperti del seu son etern al temible governant.",
"A les úniques persones que saben més que ell sobre els no morts.",
"Els seus pares.",
"Travessarà l'Extrem Orient amb la seva legió sense que ningú pugui detenir-lo.",
"Els O'Connell."
]
}
|
bios
|
Núria Quadrada i Damont (Mataró, setembre de 1946) és una ballarina, mestra i professora de danses tradicionals catalanes i del Mediterrani. Va ser cofundadora del grup El Sac, Taller d'expressió (1973) i, dins aquesta entitat, va participar els primers anys del Seminari de Dansa Catalana del Sac que esdevindria el Sac de Danses, col·lectiu sense ànim de lucre dedicat a la investigació, difusió i ensenyament de danses tradicionals catalanes. El 1978 va impulsar el col·lectiu El Sac Ambulant, enfocat a la formació i difusió de les danses gregues i mediterrànies, i hi va mantenir l'activitat fins al 2018. Destaca la seva contribució en la recuperació i transmissió de balls de parella de festes del Pirineu així com danses tradicionals del Priorat. Durant tota la seva trajectòria ha col·laborat amb el ballarí Joan Serra i Vilamitjana en la creació de materials pedagògics sobre danses catalanes, i també ha estat molt vinculada al folklorista Jaume Arnella.
El 2019 va rebre la creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva trajectòria professional.
Nascuda a Mataró el setembre de 1946, Núria Quadrada és filla de Jesús Quadrada i Calvó, comerciant de fil i viatger, conegut per haver escrit algunes novel·les de viatges. Des de ben petita, als 4 anys, va començar a ballar pel seu compte, a casa, i va ser influïda per una cosina seva que feia ballet clàssic. Més gran, a l'adolescència, ballava sardanes als Lluïsos, ja que a Mataró no hi havia esbart dansaire. Amb la seva colla sardanista va guanyar diversos concursos de revesses. Paral·lelament, va interrompre els estudis a quart de batxillerat per apuntar-se a un curs de formació per al magisteri a Barcelona, on hi conegué en Joan Serra i Vilamitjana.
|
[
"Qui és Núria Quadrada?",
"Quan va néixer?",
"Què va fundar?",
"Què va fer-hi al principi?",
"Com es coneixeria més endavant aquest grup?",
"En què consistia?",
"Quina altra associació va promoure?",
"Què s'hi feia?",
"Amb quins artistes ha treballat força?",
"Quin guardó va obtenir el 2019?",
"De quina ciutat és natural?",
"Per què era famós el seu pare?",
"Què va aconseguir amb el seu grup de sardanes quan era adolescent?",
"A quina formació va conèixer Joan Serra?"
] |
{
"answer_end": [
139,
50,
195,
297,
330,
444,
495,
566,
964,
1004,
1110,
1229,
1543,
1719
],
"answer_start": [
0,
0,
141,
206,
228,
314,
454,
480,
755,
966,
1058,
1096,
1380,
1628
],
"input_text": [
"És una ballarina, mestra i professora de danses tradicionals catalanes i del Mediterrani.",
"El 1946.",
"El grup El Sac, Taller d'expressió.",
"Participar del Seminari de Dansa Catalana del Sac.",
"El Sac de Danses.",
"En un col·lectiu sense ànim de lucre dedicat a la investigació, difusió i ensenyament de danses tradicionals catalanes.",
"El Sac Ambulant.",
"Formar i difondre de les danses gregues i mediterrànies.",
"Amb Joan Serra i Vilamitjana i Jaume Arnella.",
"La creu de Sant Jordi.",
"De Mataró.",
"Per haver escrit algunes novel·les de viatges.",
"Va guanyar diversos concursos de revesses.",
"A un curs de formació per al magisteri a Barcelona."
]
}
|
vilaweb
|
La sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem espanyol ha desestimat els recursos presentats per les defenses d'Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Jordi Sànchez, de manera que manté la suspensió de funcions públiques de tots cinc dictada pel jutge Pablo Llarena. Els va suspendre com a diputats d'acord amb l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal, una vegada la interlocutòria de processament per rebel·lió era ferma i tenien decretada la presó provisional. Els advocats van recórrer contra la decisió perquè consideraven que el terme ‘individus rebels' no es podia aplicar als presos polítics, atès que hi havia resolucions del Tribunal Constitucional espanyol que l'aplicaven a membres de bandes armades. Però segons la sala, una vegada estudiada la doctrina del TC, el concepte no es pot aplicar només a delictes comesos per bandes armades. Els magistrats que revisen les decisions de Llarena defensen que la suspensió no és ‘discrecional', sinó que és prevista a la llei. Els tres magistrats que integren la sala d'apel·lacions han rebutjat els recursos i mantenen que tots cinc presos han de continuar suspesos de les seves funcions, una situació que també afecta Carles Puigdemont. De moment, ni el parlament ni el govern no els consideren per suspesos, tot i que confirmen que han deixat de cobrar com a diputats. ERC i JxCAT no es posen d'acord sobre com cal procedir en aquesta qüestió. En la resolució, els magistrats defensen que la ‘gravetat dels fets és evident' i ‘autoritzaria una motivació implícita'. També diuen que aquesta no és cap reacció desproporcionada de l'estat espanyol i que els recurrents són autors de fets ‘greus' que pretenien, ‘amb l'auxili de previsibles actes de violència', alterar els límits territorials de l'estat espanyol i la Unió Europea. Per a la sala, el Suprem ha actuat en tot moment segons els fets imputats i la valoració inicial d'aquests, i culpa els processats de la violència viscuda a Catalunya: ‘Van incitar o com a mínim provocar episodis de violència o de tumult.' Les defenses també posaven de manifest la importància dels drets suspesos. La sala reconeix aquesta importància, però diu que la suspensió com a diputats és ‘proporcionada' als fets que els atribueixen haver comès. ‘Com ha dit el TC, els fets ataquen la mateixa essència de l'estat democràtic', recull la interlocutòria, que insisteix a argumentar la rebel·lió. En la resolució, recorden que Llarena ja va dir que la mesura seria limitada en el temps i no hi ha impediments processals perquè, mentre duri la suspensió temporal de funcions, el seu lloc al parlament estigui ocupat per altres integrants de les respectives candidatures. ‘Per tant, està molt allunyat de qualsevol pretensió d'indicar al parlament quina ha de ser la seva actuació', defensa la sala. Podeu llegir la resolució sencera:
|
[
"Què ha decidit la sala d'apel·lacions?",
"De quina institució forma part?",
"Què significa aquesta decisió?",
"Qui ho havia establert ja?",
"Per què havien protestat les defenses?",
"Què acorden els magistrats?",
"A qui més comprèn?",
"Esquerra Republicana i Junts per Catalunya aconsegueixen acostar opinions?",
"De què s'acusa els imputats?",
"De què més?",
"Què assenyalen els advocats?",
"Què diu el TC sobre els esdeveniments?",
"Què va comunicar Llarena prèviament?",
"Què pot passar mentre se suspenguin les funcions dels acusats?"
] |
{
"answer_end": [
179,
51,
248,
280,
738,
1007,
1219,
1427,
1813,
2053,
2127,
2346,
2504,
2687
],
"answer_start": [
0,
0,
181,
195,
491,
877,
1093,
1354,
1632,
1924,
2054,
2270,
2433,
2507
],
"input_text": [
"Desestimar els recursos presentats per les defenses d'Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Jordi Sànchez.",
"Del Tribunal Suprem espanyol.",
"Que es manté la suspensió de funcions públiques de tots cinc.",
"El jutge Pablo Llarena.",
"Perquè consideraven que el terme individus rebels no es podia aplicar als presos polítics, atès que hi havia resolucions del Tribunal Constitucional espanyol que l'aplicaven a membres de bandes armades.",
"Que la suspensió no és discrecional, sinó que és prevista a la llei.",
"A Carles Puigdemont.",
"No.",
"De ser autors de fets greus que pretenien, amb l'auxili de previsibles actes de violència, alterar els límits territorials de l'estat espanyol i la Unió Europea.",
"D'incitar o com a mínim provocar episodis de violència o de tumult.",
"La importància dels drets suspesos.",
"Que ataquen la mateixa essència de l'estat democràtic.",
"Que la mesura seria limitada en el temps.",
"Que el seu lloc al parlament estigui ocupat per altres integrants de les respectives candidatures."
]
}
|
vilaweb
|
La militància d'ERC ha avalat avui amb una majoria àmplia que els republicans no donin suport a la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol si abans de la votació no arriben a un acord amb el PSOE per a abordar el conflicte entre Catalunya i l'estat espanyol en una mesa de negociació. ‘El diàleg ha de ser entre iguals, entre els governs', ha dit la portaveu del partit, Marta Vilalta, a la conferència de premsa en què ha anunciat el resultat de la consulta. Un 94,6% dels militants han donat suport al sí a la pregunta: ‘Està d'acord a rebutjar la investidura de Pedro Sánchez si prèviament no hi ha un acord per a abordar el conflicte polític amb l'estat a través d'una mesa de negociació?' Uns 8.500 militants d'ERC tenien dret a vot en aquesta consulta electrònica no vinculant, que ha tingut una participació del 70%. El no ha obtingut només el 5,4% dels vots. Vilalta ha insistit que cal una negociació i un diàleg de govern a govern. ‘Pot ser un primer pas per a caminar cap a una solució democràtica entre Catalunya i l'estat espanyol', ha dit. ‘No ens fa res ser els que obrim camí, sabem que si aconseguim aquesta mesa de negociació altres formacions s'afegiran a aquest acord. És el que demana la societat catalana', ha afegit. Vilalta ha reiterat les condicions exposades ahir per Pere Aragonès, coordinador nacional del partit i vice-president del govern, en un article a La Vanguardia. Aragonès concretava que la taula de negociació que ERC fa temps que proposa per a desencallar el conflicte s'hauria de sustentar en quatre potes: un diàleg de reconeixement i entre iguals, que sigui sincer i sense condicions, amb un calendari clar i amb garanties de compliment. Aragonès també va proposar que tots els pactes que surtin de la taula de negociació se sotmetin a votació dels catalans. ‘No hi ha res més validador que les urnes‘, deia. L'equip negociador designat per ERC –Marta Vilalta, Gabriel Rufián i Josep Maria Jové– es reunirà ben avait amb els representants del PSOE per a continuar explorant un possible acord que faciliti l'abstenció dels republicans a la investidura de Sánchez, fet que permetria que el govern entre el PSOE i Unides Podem tirés endavant.
|
[
"Què ha validat ERC?",
"Sempre que s'hi doni quina condició?",
"Què volen tractar?",
"Com s'hi ha referit Vilalta?",
"Quants han votat a favor?",
"En nombre de persones, quantes podien votar?",
"Quants l'han utilitzat?",
"Què veu Vilalta que pot suposar el diàleg entre tots dos partits?",
"Què diu que volen els catalans?",
"Quins requisits exposa Aragonès sobre aquesta?",
"Què més demana sobre els acords?",
"Qui formarà part de les negociacions, per part d'Esquerra?",
"Amb qui pensen negociar?",
"Quina facilitat busquen?",
"Què implicaria?"
] |
{
"answer_end": [
163,
220,
308,
409,
718,
782,
847,
1069,
1263,
1703,
1824,
1962,
2014,
2128,
2205
],
"answer_start": [
0,
16,
164,
310,
485,
719,
766,
892,
1118,
1426,
1705,
1876,
1876,
1963,
2072
],
"input_text": [
"Que els republicans no donin suport a la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol.",
"Si abans de la votació no arriben a un acord amb el PSOE.",
"El conflicte entre Catalunya i l'estat espanyol en una mesa de negociació.",
"Ha dit que el diàleg ha de ser entre iguals, entre els governs.",
"Un 94,6% dels militants.",
"Uns 8.500 militants d'ERC.",
"El 70%.",
"Que pot ser un primer pas per a caminar cap a una solució democràtica entre Catalunya i l'estat espanyol.",
"Una mesa de negociació.",
"Que hauria de ser un diàleg de reconeixement i entre iguals, que sigui sincer i sense condicions, amb un calendari clar i amb garanties de compliment.",
"Que se sotmetin a votació dels catalans.",
"Marta Vilalta, Gabriel Rufián i Josep Maria Jové.",
"Amb els representants del PSOE.",
"L'abstenció dels republicans a la investidura de Sánchez.",
"Que el govern entre el PSOE i Unides Podem tirés endavant."
]
}
|
books
|
-Planti-se-les al clatell!- respongué en Ramon, girant el cap des del replà, i es dirigí a l'estable per a embridar el cavall, que ja estava ensellat i a punt de marxa.
La Feliça, que li anava seguint les petjades, corregué afanyosa per a tenir-li l'estrep, mes ell la repel·lí amb un regany.
Al passar el portal se parà en sec. Verdaderament feia goig de posar-se en camí amb un temps com el que es presentava, doncs per la part de Llevant venia un tall d'aigua espantós. La majordona comprengué sa vacilació, i, com per a donar-li ànim, temerosa de què tornés enrera, li deia:
-Lo que és ara rai, prou està ben esbargit el temps, i, sinó, vegi per allí com ix la Marieta de l'ui blau.(*)
Sentir-la en Ramon i regirar el cavall tirant-li a sobre, tot fou obra d'un moment. Valga-li la llestesa amb què es ficà a dintre, que, sinó, la bolca als peus de la bèstia. Però, fora ja de tino, començà a increpar-la amb mil penjaments, tutejant-la sense cap mena de consideració.
-Vina- li cridava, -veia fastigosa, que te la pintaré a l'esquena, amb la punta del fuet, la Marieta de l'ui blau. Surt, pallonga, escanyavicaris, que et donaré una racció de xinxons d'aquells què no es descanvien. Ah! fes que m'hi pugui adobar, que ja els esquitxaràs aquests que arrecones a costes de la salut del teu amo, estiracordetes!…
I altres coses que no es poden escriure.
La majordona semblava desesperar-se al sentir-se tan maltractada: s'estirava els cabells i picava de peus com una ximple.
|
[
"Què va contestar Ramon?",
"Des d'on ho va dir?",
"I on anava?",
"Per què?",
"Com estava l'animal?",
"Què feia la Feliça?",
"Què va decidir?",
"Com va reaccionar ell, però?",
"Què podia fer sentir el fet de sortir en aquell moment?",
"Què li va dir la majordona per encoratjar-la?",
"Què va passar en sols un instant?",
"Com va actuar contra ella?",
"Com la va amenaçar?",
"Què més li va dir?",
"Què es diria que li va passar a la majordona quan el va sentir?",
"De què?"
] |
{
"answer_end": [
46,
75,
100,
125,
167,
213,
256,
291,
372,
685,
772,
927,
1061,
1354,
1391,
1420
],
"answer_start": [
1,
28,
48,
79,
116,
169,
169,
258,
329,
473,
690,
887,
974,
1315,
1356,
1356
],
"input_text": [
"Planti-se-les al clatell!",
"Des del replà.",
"A l'estable.",
"Per a embridar el cavall.",
"Ensellat i a punt de marxa.",
"Li anava seguint les petjades.",
"Córrer afanyosa per a tenir-li l'estrep.",
"La repel·lí amb un regany.",
"Goig.",
"Lo que és ara rai, prou està ben esbargit el temps, i, sinó, vegi per allí com ix la Marieta de l'ui blau.",
"Sentir-la en Ramon i regirar el cavall tirant-li a sobre.",
"Començà a increpar-la amb mil penjaments.",
"Li cridava veia fastigosa, que se la pintaria a l'esquena, amb la punta del fuet.",
"Altres coses que no es poden escriure.",
"Que va despertar-se.",
"De sentir-se tan maltractada."
]
}
|
bios
|
Francesca Guardiola i Sala (Santpedor, Bages, 1963) és una filòloga i política catalana.
És llicenciada en Filologia i Literatura catalana per la Universitat de Barcelona i té un Màster en Gestió cultural també per la Universitat de Barcelona, amb stage de formació complementària a la City University de Londres, on va acabar els seus estudis. Part d'aquest mestratge el completa un programa a Berlín i Groningen. També va obtenir un Postgrau en Arts Teatrals a The Arts Educational Schools, el 1998 a Londres.
Té més de 30 anys d'experiència a l'administració pública i durant els darrers 11 anys s'ha especialitzat professionalment en Relacions Internacionals, tant al Parlament com al Govern de Catalunya, des d'un punt de vista institucional i també de projecció econòmica. L'any 2016 fou directora de Relacions Institucionals a l'Agència per a la Competitivitat de l'Empresa. El 2015 va ser nomenada directora general de Relacions Exteriors a la Secretaria d'Afers Exteriors i de la Unió Europea del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, i fins al 2011 havia estat subdirectora de la mateixa direcció general.
Ha participat i ha estat membre del Consell d'Administració de l'Agència de Suport a l'Empresa Catalana, en representació de la Secretaria d'Afers Exteriors i de la Unió Europea, durant els anys 2013 fins al 2015. Entre els anys 2006 i 2011 va ser cap de Relacions Institucionals del Parlament de Catalunya. Francesca Guardiola cessa, a petició pròpia, com a delegada de la Generalitat de Catalunya als Països Nòrdics amb efectes des del 22 de març de 2021.
Està casada des de 2013 amb el polític Ramon Camp i Batalla.
|
[
"Qui és Francesca Guardiola?",
"De quin any?",
"Quina formació universitària té?",
"A on la va cursar?",
"On va marxar d'estada mentre estudiava el Màster en Gestió cultural?",
"On més va estudiar?",
"Quina altra formació va completar a la capital anglesa?",
"Quant de temps ha treballat en el sector públic?",
"A què s'ha dedicat l'última dècada?",
"Quin càrrec ocupava el 2015?",
"Què va fer entre 2013 i 2015?",
"Què va deixar el març del 2021?",
"Ho fa per voluntat pròpia?",
"Qui és el seu marit?"
] |
{
"answer_end": [
87,
51,
138,
170,
312,
413,
510,
569,
777,
1066,
1352,
1557,
1557,
1657
],
"answer_start": [
0,
0,
89,
89,
173,
345,
415,
512,
572,
882,
1140,
1448,
1448,
1598
],
"input_text": [
"És una filòloga i política catalana.",
"Del 1963.",
"Filologia i Literatura catalana.",
"A la Universitat de Barcelona.",
"A la City University de Londres.",
"A Berlín i Groningen.",
"Un Postgrau en Arts Teatrals.",
"Més de 30 anys.",
"A les Relacions Internacionals, tant al Parlament com al Govern de Catalunya, des d'un punt de vista institucional i també de projecció econòmica.",
"Directora general de Relacions Exteriors a la Secretaria d'Afers Exteriors i de la Unió Europea del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.",
"Va participar i va ser membre del Consell d'Administració de l'Agència de Suport a l'Empresa Catalana, en representació de la Secretaria d'Afers Exteriors i de la Unió Europea.",
"La delegació de la Generalitat de Catalunya als Països Nòrdics.",
"Sí.",
"El polític Ramon Camp i Batalla."
]
}
|
bios
|
Maria del Mar Arnús de Urruela (Badalona, 5 de juliol de 1945) és una historiadora i crítica d'art catalana.
Va néixer a Badalona el 5 de juliol de 1945, filla d'Alberto Arnús i de Moraleda i de Mercedes de Urruela i Sanllehy. És rebesneta dels banquers Evarist Arnús i Manuel Girona, i besneta de Domènec Sanllehy, alcalde de Barcelona entre 1906 i 1908. Durant la seva vida ha residit habitualment a Barcelona, tret dels mesos d'estiu, que es desplaça fins a la vila de Comillas, a Cantàbria. Es va casar el 19 de juliol de 1966 amb Francisco de Sert i Welsch (a la Torre Arnús, a Badalona), que posteriorment va esdevenir comte de Sert, amb qui ha tingut tres fills.
És llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona. Exerceix com a crítica d'art, i com a tal és membre de l'Associació Catalana de Crítics d'Art (ACCA) i de l'Associació Internacional de Crítics d'Art (AICA). A més, és investigadora i divulgadora de l'art; amb la seva tasca s'han posat en valor diversos pintors i arquitectes moderns i contemporanis, d'entre els quals destaca la figura del pintor Josep Maria Sert i Badia. Durant la seva carrera professional, ha comissariat nombroses exposicions d'artistes catalans per a museus i centres d'art; en són exemples les següents:
Ha col·laborat en l'àmbit de la investigació i la selecció del material de l'exposició «Thesaurus» per a La Caixa (1985) i de la col·lecció «Hotel Arts» (Barcelona, 1991-1992). Així mateix, amb els arquitectes Oriol Bohigas i Federico Correa, els seminaris «El Modernisme: Comillas, Barcelona, Viena» (1990) i «Arquitectura i el seu entorn» (1997) a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander. És destacable la seva tasca a la població de Comillas, on ha dut a terme exposicions, la recuperació d'espais emblemàtics i on ha destacat la tasca d'Antonio López y López, que la va convertir en una vila modernista. També és autora d'alguns documentals com: A la recerca del jardí de la llatinitat (Barcelona, Fundació La Caixa, 1985); El Pavelló de la República Espanyola (Oviedo i Barcelona, 1992); En Comillas (Barcelona, Fundació La Caixa, 2005); «La dragona de Shangai» (La Vanguardia. Cultura/s, Barcelona, 2010); i «El laberinto de la memoria» (La Vanguardia. Cultura/s, Barcelona, 2011), de la ponència: «Intervenir en Gaudí: el desastrós exemple de la Sagrada Família», pronunciada al Centre d'Estudis Gaudinistes (1995); i del seminari «Eivissa, punt de confluència», sobre l'obra de l'arquitecte Josep Lluís Sert (Fundació Miró, Palma, 2002), amb motiu del seu centenari. També ha escrit el manifest «Gaudí en alerta roja» (Barcelona, FAD, 2008) i publicat l'assaig Comillas, preludio de la modernidad (Barcelona, Triangle, 2000).
Sempre ha buscat amb afany salvaguardar el patrimoni artístic, de respectar els drets d'autor dels artistes i defensar les obres dels arquitectes de l'especulació immobiliària; en aquesta línia, ha estat impulsora de la reconstrucció del Pavelló de la República a París, de l'any 1937, com a Centre Cultural de l'Àrea Olímpica a la Vall d'Hebron (Barcelona, 1992), i és membre de les plataformes Disbarat a la Colònia Güell (2002) i La Rotonda (2011).
|
[
"Qui és Maria del Mar Arnús?",
"Quin any va néixer?",
"On vivia?",
"Amb qui va contraure matrimoni?",
"Quin títol té aquest?",
"Què va estudiar Arnús?",
"A part de la crítica d'art i de formar part de diverses associacions, a què es dedica?",
"En quin tipus d'activitats ha participat?",
"Per exemple?",
"En quins projectes va col·laborar juntament amb Bohigas i Correa?",
"On ha fet grans contribucions?",
"Quins documentals ha dut a terme?",
"Quin interès ha tingut sempre?",
"De quin edifici ha vetllat la restitució?"
] |
{
"answer_end": [
107,
62,
411,
561,
638,
705,
943,
1235,
1442,
1674,
1729,
2227,
2894,
3064
],
"answer_start": [
0,
0,
356,
495,
535,
670,
897,
1113,
1150,
1444,
1676,
1893,
2719,
2914
],
"input_text": [
"És una historiadora i crítica d'art catalana.",
"El 1945.",
"A Barcelona.",
"Amb Francisco de Sert i Welsch.",
"Era comte de Sert.",
"Història de l'Art.",
"És investigadora i divulgadora de l'art.",
"En nombroses exposicions d'artistes catalans per a museus i centres d'art.",
"Ha col·laborat en l'àmbit de la investigació i la selecció del material de l'exposició Thesaurus per a La Caixa i de la col·lecció Hotel Arts.",
"Als seminaris El Modernisme: Comillas, Barcelona, Viena, i Arquitectura i el seu entorn, a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander.",
"A Comillas.",
"Alguns com: A la recerca del jardí de la llatinitat; El Pavelló de la República Espanyola; En Comillas; La dragona de Shangai; i El laberinto de la memoria.",
"Salvaguardar el patrimoni artístic, respectar els drets d'autor dels artistes i defensar les obres dels arquitectes de l'especulació immobiliària.",
"Del Pavelló de la República a París, com a Centre Cultural de l'Àrea Olímpica a la Vall d'Hebron."
]
}
|
vilaweb
|
L'ex-president de la constructora Comsa, Jordi Miarnau, i dos dels presumptes implicats en la trama de Petromiralles per defraudar l'IVA, Josep Maria Talarn i Antonio Rodríguez Estepa, apareixen en els ‘papers de Panamà', segons ‘El Confidencial', mitjà de comunicació que forma part el Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació i que ara han fet públiques totes les dades que es van filtrar del bufet Mossack-Fonseca. També hi consten els hereus de l'empresari Leopoldo Rodés i la família Puig, que han justificat el paper de les societats per la seva activitat industrial i han assegurat a ‘El Confidencial' que no hi han inclòs patrimoni personal. En canvi, fonts de l'empresa Comsa s'han desvinculat de la societat de Miarnau i han dit que sempre va operar com una eina del patrimoni familiar, els fons de la qual van ser regularitzats el 2006. Segons els ‘papers de Panamà', Jordi Miarnau Banús, pare de l'actual president de Comsa, surt com a beneficiari de la societat Taradale Developments, creada a les Illes Verges. Miarnau va liquidar aquesta societat deu anys després de deixar el grup i va regularitzar els seus fons el 2006. En la documentació, apareix un altre promotor immobiliari Jordi Robinat, antic soci de George Soros, com a apoderat de Bromela LTD. Pel que fa els presumptes implicats a la trama de Petromiralles Josep Maria Talarn i Antonio Rodríguez Estepa, el primer controlava World Internacional Business Corporation i el segon World Impex Trading Corporation. Ambdues societats estaven domiciliades a les Seychelles amb xarxes societàries en altres països, segons ‘El Confidencial', i comptaven amb un capital de 50.000 dòlars. A partir d'aquestes dues societats es controlaven sis societats instrumentals més, algunes amb participacions creuades. Segons el mitjà digital, la xarxa de societats es van constituir el 13 de març del 2013, mesos abans de les detencions de l'Audiència Nacional. L'any passat el jutge Eloy Velasco va embargar 15 milions a Hong Kong. També hi consta la família Puig, que va crear Sky Blue Finance Limited, constituïda a les Illes Verges per a la importació a Hong Kong i que es va constituir el 2000 només per a aquesta activitat, que es va allargar quatre anys. En aquest sentit, segons la versió familiar recollida per ‘El Confidencial', només va desenvolupar una activitat comercial i no va servir per gestionar patrimoni i fons familiars. Finalment, els hereus de l'empresari Leopoldo Rodés apareixen a la documentació per haver invertit en una empresa argentina -Le Shop- a través de la societat LSARH Holding LTD, constituïda a les Illes Verges, tot i que mai va contenir patrimoni familiar, es va declarar fiscalment i no es va fer servir per evadir impostos, segons la família Rodés.
|
[
"Qui és Jordi Miarnau?",
"I Josep Maria Talarn i Antonio Rodríguez Estepa?",
"Qui n'informa, de tota la trama?",
"On surten tots tres?",
"Qui més hi figura?",
"Què ha dit alguna gent de Comsa?",
"Quin altre càrrec relacionat amb la immobiliària hi consta?",
"De què s'ocupaven Talarn i Rodríguez Estepa?",
"On tenien el compte bancari?",
"Quants diners hi tenien?",
"Quan van conformar el filat?",
"Què al·leguen els Puig?",
"Per què es denuncien els successors de Rodés?",
"Què argumenten aquests?"
] |
{
"answer_end": [
54,
183,
246,
220,
505,
807,
1221,
1497,
1594,
1665,
1874,
2409,
2618,
2758
],
"answer_start": [
0,
58,
222,
41,
430,
672,
1150,
1282,
1499,
1624,
1812,
2018,
2411,
2630
],
"input_text": [
"L'ex-president de la constructora Comsa.",
"Dos dels presumptes implicats en la trama de Petromiralles per defraudar l'IVA.",
"El Confidencial.",
"Als papers de Panamà.",
"Els hereus de l'empresari Leopoldo Rodés i la família Puig.",
"S'han desvinculat de la societat de Miarnau i han dit que sempre va operar com una eina del patrimoni familiar.",
"Jordi Robinat.",
"El primer controlava World Internacional Business Corporation i el segon World Impex Trading Corporation.",
"A les Seychelles amb xarxes societàries en altres països.",
"50.000 dòlars.",
"El 13 de març del 2013.",
"Que només va desenvolupar una activitat comercial i no va servir per gestionar patrimoni i fons familiars.",
"Per haver invertit en una empresa argentina a través de la societat LSARH Holding LTD, constituïda a les Illes Verges.",
"Que mai va contenir patrimoni familiar, es va declarar fiscalment i no es va fer servir per evadir impostos."
]
}
|
bios
|
Alba Casera Florejachs (Barcelona, 18 de febrer de 1981), és una actriu catalana. És coneguda pels seus papers en diverses sèries de televisió espanyoles i catalanes, com Palomitas (Telecinco, 2012), Crackòvia (2013–14) o Polònia (des de 2012), les dues últimes produïdes per TV3.
Treballa amb el teatre des de mitjan anys 2000. Al principi sobretot en gires de companyies teatrals. Durant els anys 2010, Florejachs ha aparegut en diversos escenaris i cinemes de Barcelona, inclosos Losers (2014-2015) a la Sala Villarroel el 2014-15 i L'avar de Molière el 2016, i Distància de Roger Torns el 2018, on va fer de Dolors, a la Sala Beckett. L'obra es va relacionar amb les polèmiques actuals sobre el suposat adoctrinament del sistema educatiu català. Paral·lelament, ha participat en diverses produccions de sèries de televisió diferents per a canals de televisió espanyols i catalans, principalment Polònia (des de 2012) i el seu programa germà Crackòvia (2013–14). A Crackòvia, Florejachs ha imitat, entre altres a la motociclista Laia Sanz,
A Polònia, Florejachs representa diversos papers, sovint de persones quotidianes que es veuen exposades als capricis dels polítics imitats. Interpreta una mare de família catalana on Marc Rodríguez interpreta el pare de la família. També ha imitat famosos com Rossy de Palma i Susana Díaz.
A la tardor del 2018, Florejachs, juntament amb Gemma Lligadas, dirigiran el programa El got d'aigua a TV3, on els concursants d'oratòria poden guanyar un viatge a Califòrnia. Simultàniament ha continuat al teatre, on ha alternat papers dramàtics i humorístics.
|
[
"Qui és Alba Casera?",
"Quan va néixer?",
"On ha sortit?",
"Com ara?",
"Des de quan fa teatre?",
"A quins llocs ha actuat del 2010 endavant?",
"Amb què es va associar la darrera composició?",
"De qui ha fet a Crackòvia?",
"I a Polònia?",
"Què va fer el 2018?",
"Amb qui?",
"A quin canal?",
"En què consisteix?",
"Quin tipus d'actuacions fa sobre els escenaris?"
] |
{
"answer_end": [
80,
56,
166,
243,
327,
637,
748,
1041,
1331,
1439,
1433,
1439,
1507,
1593
],
"answer_start": [
0,
0,
82,
82,
281,
383,
639,
966,
1043,
1333,
1333,
1407,
1407,
1509
],
"input_text": [
"És una actriu catalana.",
"El 1981.",
"A diverses sèries de televisió espanyoles i catalanes.",
"Com Palomitas, Crackòvia o Polònia.",
"Des de mitjan anys 2000.",
"A diversos escenaris i cinemes de Barcelona, inclosos Losers a la Sala Villarroel el i L'avar de Molière, i Distància de Roger Torns, a la Sala Beckett.",
"Amb les polèmiques actuals sobre el suposat adoctrinament del sistema educatiu català.",
"De la motociclista Laia Sanz, entre altres.",
"Sovint de persones quotidianes que es veuen exposades als capricis dels polítics imitats, d'una mare de família catalana, de Rossy de Palma i Susana Díaz.",
"Dirigir el programa El got d'aigua a TV3.",
"Amb Gemma Lligadas.",
"A TV3.",
"En que els concursants d'oratòria poden guanyar un viatge a Califòrnia.",
"Dramàtiques i humorístiques."
]
}
|
mitologia
|
Crànau (en grec antic Κραναός), va ser, segons la mitologia grega, un dels primers reis de l'Àtica. Era "fill del sòl", i va succeir Cècrops. Com que Erisícton, fill de Cècrops va morir molt jove i sense fills, el reialme passà a Crànau quan Cècrops encara era viu, perquè, un cop mort el seu hereu, es va considerar que Crànau era el més poderós dels ciutadans.
Durant el seu regnat, els habitants del país es deien crànaus, i la ciutat d'Atenes, Crànae. Es va casar amb Pèdias, filla de Mines, lacedemoni, i va tenir tres filles: Crànae, Cranecme i Atis. Quan va morir Atis sense haver-se casat, es va donar el seu nom al país, que deixà de dir-se Crànae per dir-se Àtica.
Crànau va donar una de les seves filles en matrimoni a Amficcíon, un dels fills de Deucalió. Però el seu gendre l'expulsà del país i ocupà el tron. La tomba de Crànau es podia visitar a Atenes.
|
[
"Qui era Crànau?",
"D'acord amb quina tradició?",
"Què representava?",
"Qui hi havia abans d'ell?",
"Qui era Erisícton?",
"Què li va passar?",
"Qui va fer-se càrrec del regne, doncs?",
"Per què?",
"Com es deien els qui hi vivien?",
"I Atenes?",
"Quantes descendents va tenir?",
"Quina denominació va rebre el país en morir Atis?",
"A qui va donar la mà d'una de les noies?",
"Què va fer-li aquest?"
] |
{
"answer_end": [
98,
98,
118,
140,
176,
209,
236,
361,
424,
454,
555,
673,
766,
821
],
"answer_start": [
0,
0,
100,
100,
142,
142,
211,
211,
363,
385,
456,
557,
675,
675
],
"input_text": [
"Va ser un dels primers reis de l'Àtica.",
"Amb la mitologia grega.",
"El fill del sòl.",
"Cècrops.",
"El fill de Cècrops.",
"Que va morir molt jove i sense fills.",
"Crànau.",
"Perquè es va considerar que era el més poderós dels ciutadans.",
"Crànaus.",
"Crànae.",
"Tres: Crànae, Cranecme i Atis.",
"Àtica.",
"A Amficcíon, un dels fills de Deucalió.",
"L'expulsà del país i ocupà el tron."
]
}
|
bios
|
Abigail Prat Gil (Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 8 de juliol, 1965), és una arpista catalana.
Filla de Joan Prat de los Mozos, metge traumatòleg, natural de Barcelona, i de Josefina Gil Pérez, de l'Hospitalet de Llobregat. Està casada amb l'arquitecte figuerenc Josep Gorgot Palau, i és mare de tres fills. Inicià els seus estudis d'arpa al Conservatori del Liceu amb na Hermínia Gràcia. Va acabar la carrera als 16 anys. Segueix estudiant a Montpeller on va rebre la medalla d'or al finalitzar els estudis superiors. Va rebre classes privades del mestre Gérard Devos, a París. Becada pel Ministeri de Cultura espanyol i per la Diputació de Girona, va estudiar amb la professora Adelheid Blovsky-Miller, a la "Hochschule für Musik" de Viena obtenint al final de la carrera un Cum Laude. Actualment, estudia psicologia a la Universitat Oberta de Catalunya UOC. Comparteix la seva tasca de solista amb la de professora d'arpa a La Flauta Màgica de Figueres, al Conservatori Superior de Música del Liceu i de pedagogia de l'arpa al Conservatori Superior d'Aragó. També és professora d'arpa a la JONC i a la JOF. Ha creat el mètode: La música com a llengua materna.
La seva experiència en orquestra és molt extensa: membre de la JONDE, solista de l'Òpera de Noruega a Oslo des de l'any 1988 fins a l'any 1996; col·laboracions amb les orquestres simfòniques de Trondheim, Barcelona, Sofia, Dresden, Bergen, Oslo, Viena, Ràdio Televisió Austríaca i també amb l'orquestra de l'Òpera Estatal de Viena i la Filharmònica de Viena, la del Gran Teatre del Liceu entre altres, dirigides per directors tan prestigiosos com M.W. Chung, Neville Marriner, Antoni Ros Marbà, John Rutter, Edmon Colomer, Philippe Entremont, Heinz Fricke, Peter Maag, Pinchas Steinberg, Georges Prêtre i M. Barbacini entre altres.
Com a solista ha actuat amb la "Michiana Symphonie Orchestra" de Michigan; "New England Simphonic Ensemble, Orquestra Franz Liszt" de Budapest; amb el "Wiener Streichquartett" i el "Wiener Ensemble" (formacions de cambra integrades per membres solistes de la Filharmònica de Viena); amb l'orquestra "Segle XXI", amb l'orquestra Solistes de Barcelona, amb el Cor Vivaldi i amb nombroses formacions de cambra d'Espanya, Noruega, Estats Units i Àustria. Ha actuat als Festivals de Torroella de Montgrí, Peralada, Grec, Fénétrange, entre altres, i en sales tan emblemàtiques com el "Konzerthaus" i el "Musikverein" de Viena o el Carnegiehall de Nova York, Palau de la Música Catalana. També ha realitzat gravacions en directe per a TV3, Catalunya Ràdio, Ràdio 4, RAC 1, Ràdio 2, Channel 5 de Boston, la Televisió Mexicana i la Ràdio i Televisió Austríaca.
En el camp de la música de cambra destaca la formació estable amb el flautista Albert Mora amb qui forma duo des del 1996. També ha treballat en altres formacions com amb els flautistes Sighenori Kudo, Xavier Relats i Bernat Castillejo, amb el guitarrista i compositor Toti Soler, amb el trompetista Josef Hofbauer, amb el quintet Aeolus i amb el trio 90, entre d'altres. Ha gravat 4 CDs. Dos amb el trompetista Josef Hofbauer de Viena –Trompete und Harfe i Dezember–, un amb el flautista Albert Mora –A night at the opera–, i un d'arpa sola amb les peces més característiques per aquest instrument. També ha participat en la gravació d'un CD de música antiga de la Música de la Catedral de Girona, i amb diferents produccions de "Tot sona".
Ha donat recitals i concerts de cambra a Espanya, Àustria, Noruega, Eslovàquia, França, Alemanya, Mèxic i EUA. En diverses ocasions ha participat com a jurat en concursos d'arpa al "Thayer" de Nova Anglaterra i al concurs permanent de Joventuts Musicals d'Espanya i també en oposicions d'entrada a la JONDE i l'ESMUC.
|
[
"Qui és Abigail Prat?",
"Quin any va néixer?",
"On va iniciar la seva formació?",
"On va continuar formant-se més endavant?",
"Què li va estar atorgat en completar-la?",
"On va instruir-la Gérard Devos?",
"Per a què va obtenir una beca?",
"A què es dedica?",
"On més imparteix classes?",
"A quines orquestres ha participat?",
"Què ha fet en solitari?",
"En quins mitjans de comunicació ha tocat?",
"Quants discos té?",
"A quins països ha fet actuacions de cambra?"
] |
{
"answer_end": [
98,
73,
369,
522,
522,
582,
746,
1064,
1113,
1568,
2249,
2650,
3039,
3503
],
"answer_start": [
0,
0,
313,
428,
428,
524,
584,
866,
1066,
1312,
1800,
2481,
3024,
3394
],
"input_text": [
"És una arpista catalana.",
"El 1965.",
"Al Conservatori del Liceu.",
"A Montpeller.",
"La medalla d'or.",
"A París.",
"Per estudiar a la Hochschule für Musik de Viena.",
"É solista i professora d'arpa a La Flauta Màgica de Figueres, al Conservatori Superior de Música del Liceu i de pedagogia de l'arpa al Conservatori Superior d'Aragó.",
"A la JONC i a la JOF.",
"A les de Trondheim, Barcelona, Sofia, Dresden, Bergen, Oslo, Viena, Ràdio Televisió Austríaca i també l'orquestra de l'Òpera Estatal de Viena i la Filharmònica de Viena, la del Gran Teatre del Liceu entre altres.",
"Ha actuat amb la Michiana Symphonie Orchestra de Michigan; New England Simphonic Ensemble, Orquestra Franz Liszt de Budapest; amb el Wiener Streichquartett i el Wiener Ensemble; amb l'orquestra Segle XXI, amb Solistes de Barcelona, amb el Cor Vivaldi i amb nombroses formacions de cambra d'Espanya, Noruega, Estats Units i Àustria.",
"A TV3, Catalunya Ràdio, Ràdio 4, RAC 1, Ràdio 2, Channel 5 de Boston, la Televisió Mexicana i la Ràdio i Televisió Austríaca.",
"Quatre.",
"A Espanya, Àustria, Noruega, Eslovàquia, França, Alemanya, Mèxic i EUA."
]
}
|
mitologia
|
Miró (Myron, Μύρων fou un escultor grec un dels més importants, esmentat també com a gravador.
Va néixer a Elèuteres a Beòcia vers el 480 aC. Pausànies el fa atenenc perquè Elèuteres (Eleutherae) havia estat admesa a la ciutadania atenenca. Fou deixeble d'Agelades i contemporani de Fídies. Va florir vers el 431 aC (olimpíada 87) al començament de la guerra del Peloponès.
Tenia un gran poder expressiu per tota mena de formes. Primer per les figures humanes i després per animals que fou el primer gran artista que va representar acuradament (Plini el Vell diu Primus hic nmultiplicasse veritatem videtur, numerosior quam Polycletus). La multiplicitat de les formes va anar en detriment de la proporció i de l'expressió intel·lectual. Tot i la seva grandesa no era un escultor amb excessius detalls a les seves obres i mirava més l'efecte general.
Quintilià esmenta els seus busts com especialment admirables.
Quasi tots els seus treballs foren en bronze, de la variat dèlic (Políclet en canvi preferia el bronze d'Egina).
La seva obra més coneguda fou el Discobolus, del que els van fer nombroses còpies al seu temps moltes de les quals es conserven. Llucià descriu el Discòbol: Μῶν τὸν δισκεύοντα, ἢν δ᾽ ἐγώ, φῂς, τὸν ἐπικεκνφότα κατὰ τὸ χῆμα τῆς ἀφέσεως, ἀπεστραμμένον εἰς τὸ δισκοφόρον, ἠρέμα ὀκλάζοντα δῷ ἑτερῷ, ἐοικότα ξυναστησομένῳ μετὰ τῆς βολῆς; οὐκ ἐκεῖνον, ? δ᾽ ὅς, ἐπεὶ καὶ Μύρωνος ἔργον εν καὶ τοῦτο ἔστιν, ὁ δισκθβόλος ?ν λέγεις..
Altres obres són:
Va gravar també en metall, i una patera és esmentada per Marcial.
Petroni diu que va morir en extrema pobresa. El seu fill Lici fou un reconegut artista.
A l'antologia grega hi ha almenys 36 epigrames sobre Miró que donen alguns detalls de la seva obra.
Viccionari
|
[
"Qui va ser Miró?",
"Què més feia?",
"D'on és natural?",
"De quin any és?",
"Com és que es considera ciutadà atenenc?",
"Què el caracteritzava?",
"Què acostumava a representar?",
"Què va anar substituint la variació de les formes?",
"Què prioritzava?",
"Qui elogia les seves obres?",
"Quin era el material amb el qual treballava generalment?",
"Quina va ser l'obra més emblemàtica?",
"Se'n van fer reproduccions?",
"Sobre quin material gravava?",
"En quines condicions va morir, segons Petroni?"
] |
{
"answer_end": [
62,
93,
125,
140,
239,
427,
481,
735,
848,
910,
976,
1068,
1106,
1491,
1575
],
"answer_start": [
0,
0,
95,
95,
142,
374,
429,
637,
737,
850,
912,
1025,
1055,
1466,
1532
],
"input_text": [
"Fou un escultor grec dels més importants.",
"També era gravador.",
"D'Elèuteres, Beòcia.",
"Vers el 480 aC.",
"Perquè Elèuteres havia estat admesa a la ciutadania atenenca.",
"Que tenia un gran poder expressiu per tota mena de formes.",
"Primer figures humanes i després animals.",
"La proporció i l'expressió intel·lectual.",
"L'efecte general.",
"Quintilià.",
"El bronze dèlic.",
"El Discobolus.",
"Sí.",
"Sobre el metall.",
"En extrema pobresa."
]
}
|
mitologia
|
Manannán mac Lir és una deïtat aquàtica en la mitologia irlandesa. És el fill de Lir (en irlandès el nom és "Lear" que vol dir "mar"; "Lir" és el genitiu de la paraula). És vist com un psicopomp i està estretament lligat amb l'Altre Món. És comunament associat amb Tuatha Dé Danann, encara que la majoria dels experts consideren que Manannán pertany a una raça més antiga de deïtats. Té fortes associacions amb l'Altre Món. Manannán apareix àmpliament en la literatura irlandesa, apareix també en llegendes escoceses i manx. És l'equivalent de la deïtat gal·lesa Manawydan fab Llŷr.
Segons el llibre «Leabbar Ghabbalá» seria un guerrer dels Tuatha Dé Danann, descendent d'Elatha i possiblement rei dels Fomorés:
Manannán és presentat com a rei d'Emain Ablach (que significa "Illa de les Pomes"), sovint identificada com "Terra Promesa", "Illa de les Dones" o Avalon per la seva semblança. A nivell geogràfic se la sol identificar amb l'Illa de Man, però és probable que l'illa hagi pres el nom després basant-se en la tradició. A més Mac Lir governa sobre els mars circumdants d'Emain Ablach.
Manannán es va casar amb Fand, una dona del poble dels Danann qui posteriorment seria identificada com a "reina de les fades". Ella l'enganyaria amb l'heroi del cicle d'Ulster, Cu Chulainn. Una altra dona amb qui es diu que va estar casat va ser amb Aife (o Aiofe) i després de la seva mort la pell va ser utilitzada per crear el sac o bossa màgica de Mac Lir.
De vegades es diu que Mac Lir va estar casat o va tenir un romanç amb Áine, la deessa solar de l'amor. En altres ocasions, Manannán se'l presenta com a pare d'Áine, Niamh i Clíodhna.
Mac Lir és un poderós bruixot, posseeix una capa que canvia de color segons en el paisatge en què es trobi, mimetitzant-se. Posseeix un casc que enlluerna als seus enemics, una cuirassa invulnerable, una bossa màgica feta de pell de grua que conté molts tresors, també posseeix l'espasa Frecraid o Fragarach (que significa "la que respon") amb un tall capaç de traspassar qualsevol malla o armadura i posseeix un vaixell que solca el mar sense necessitat de tenir rems ni veles.
Ell té el grau de "Feth Fiada" o "Amo de la Boira" que utilitza quan vol amagar-se a si mateix o alguna cosa.
|
[
"Què és Manannán mac Lir?",
"D'acord amb quina tradició?",
"Qui és el pare?",
"A què es refereix la paraula en irlandès?",
"A què és vinculat?",
"Què pensen els estudiosos sobre la relació amb Tuatha Dé Danann?",
"A quin tipus d'obres surt?",
"Com és caracteritzat?",
"Què se'n diu de l'illa que governa?",
"Quin referent geogràfic li és atribuït?",
"Què es creu sobre la denominació d'aquesta illa?",
"Qui era la seva esposa?",
"Com era reconeguda?",
"Amb qui el va trair?",
"Qui diuen que va ser l'amant de Lir?",
"Quin significat té l'arma que duu el déu?"
] |
{
"answer_end": [
39,
65,
84,
168,
236,
382,
523,
758,
856,
947,
1026,
1122,
1218,
1268,
1555,
1976
],
"answer_start": [
0,
17,
67,
81,
197,
238,
424,
712,
740,
889,
934,
1093,
1118,
1220,
1454,
1906
],
"input_text": [
"És una deïtat aquàtica.",
"Amb la mitologia irlandesa.",
"Lir.",
"Al mar.",
"Amb l'Altre Món.",
"Que Manannán pertany a una raça més antiga de deïtats.",
"En la literatura irlandesa i també en llegendes escoceses i manx.",
"Com a rei d'Emain Ablach.",
"Que és l'Illa de les Pomes, la Terra Promesa, l'Illa de les Dones.",
"L'illa de Man.",
"Que és probable que l'illa hagi pres el nom després basant-se en la tradició.",
"Fand.",
"Com a reina de les fades.",
"Amb l'heroi del cicle d'Ulster.",
"La deessa solar de l'amor.",
"La que respon."
]
}
|
bios
|
Susana Seivane Hoyo (Barcelona, 25 d'agost de 1976) és una gaiteira gallega. Pertany a una família reconeguda dins del món dels gaiteiros i artesans de Galícia, propietària del taller Obradoiro de Gaites Seivane.
Va començar la seva marxa musical als 3 anys de la mà del seu pare Álvaro Seivane. Nascuda a Barcelona, als 9 anys es va traslladar juntament amb la seva família a Cambre. Allí va entrar en contacte amb mestres gaiters com Ricardo Portela i Nazario González Iglesias (Moxenas), que juntament amb el seu propi avi, Xosé Manuel Seivane Rivas, van influenciar en el desenvolupament de la seva carrera. Des dels 10 anys va començar a oferir concerts arreu de Galícia, alhora que estudiava solfeig i piano, formant part de diferents agrupacions musicals tradicionals. Al 20 anys va actuar com a artista invitada a un concert de Milladoiro como artista invitada.
El seu primer disc "Susana Seivane" el va editar en 1999. va ser produït per Rodrigo Romaní, un dels membres fundadors de Milladoiro. El seu segon treballo "Ànima de Buxo" decideix produir-lo ella mateixa. Hi compta amb la col·laboració d'artistes de de reconegut prestigi, entre ells el propi Rodrigo Romaní o Kepa Junquera. El 2001 fou escollida com un dels cinc finalistes dels Indie Awards, atorgats per l'Associació de Música Independent dels Estats Units (AFIM), en la categoria de millor artista de Músiques Contemporànies del Mon.
Ha fet gires per diversos països d'Europa (França, Països Baixos, Espanya, Escòcia, Portugal, Alemanya, Itàlia…) i americà (Buenos Aires, Río de la Plata, Estats Units). El seu últim treball Susana Seivane e amigos (Enavies) va ser editat en 2015 i és fruit d'un concert en directe de l'any 2012 a la Corunya. Recull 16 peces musicals.
Està casada amb el boxador Xesús Ferreiro Cachorro i tenen dos fills.
|
[
"Qui és Susana Seivane?",
"Per què és conegut el seu cercle familiar?",
"Què regenten?",
"Quan va iniciar-se en la música?",
"Qui la va animar?",
"A qui va conèixer quan es van mudar tots a Cambre?",
"Quina incidència van tenir en Susana?",
"Què feia amb 10 anys?",
"Què va passar el 1999?",
"Qui participa en el seu segon projecte?",
"A quins premis de música independent va ser convocada?",
"Com va quedar?",
"A quines zones europees ha fet concerts?",
"I a Amèrica?"
] |
{
"answer_end": [
75,
159,
211,
257,
294,
479,
610,
774,
926,
1194,
1263,
1263,
1521,
1577
],
"answer_start": [
0,
77,
87,
213,
213,
296,
416,
612,
870,
1004,
1196,
1204,
1409,
1409
],
"input_text": [
"És una gaiteira gallega.",
"Perquè forma part del món dels gaiteiros i artesans de Galícia.",
"El taller Obradoiro de Gaites Seivane.",
"Als 3 anys.",
"El seu pare, Álvaro Seivane.",
"A mestres gaiters com Ricardo Portela i Nazario González Iglesias.",
"Van influenciar en el desenvolupament de la seva carrera.",
"Oferia concerts arreu de Galícia, alhora que estudiava solfeig i piano, formant part de diferents agrupacions musicals tradicionals.",
"Que va editar el seu primer disc.",
"Artistes de de reconegut prestigi, entre ells el propi Rodrigo Romaní o Kepa Junquera.",
"Als Indie Awards de 2001.",
"Entre els cinc finalistes.",
"A França, Països Baixos, Espanya, Escòcia, Portugal, Alemanya i Itàlia.",
"A Buenos Aires, Río de la Plata i Estats Units."
]
}
|
bios
|
Anna Calvera Sagué (Barcelona, 1954 - 4 de febrer de 2018) fou una dissenyadora gràfica i una pensadora i investigadora en el camp del disseny gràfic. Per la seva tasca i la seva dedicació ha esdevingut un referent en la teoria i la història del disseny.
Calvera es va graduar en disseny gràfic (Elisava, Llotja 1975) i es va doctorar en Filosofia a la Universitat de Barcelona; posteriorment va ampliar els estudis a la Universitat de Bolonya. Inicialment va treballar com a dissenyadora gràfica, en els àmbits de la identitat corporativa, el disseny editorial o l'interiorisme, però ben aviat es va interessar per la investigació històrica i teòrica i es va dedicar a la recerca i a la docència.
Exercí com a professora d'Història i Teoria del Disseny i d'Estètica a la Universitat de Barcelona, però la seva carrera docent també va estar lligada a altres universitats i escoles de disseny, tant a Barcelona –Elisava, Massana, Eina i Llotja–, com a Europa –la Bauhaus-Universität Weimar, l'École Nationale Supérieure des Arts Décoratifs (ENSAD) de París, la Fachhochschule Augsburg, la Université Lumière Lyon 2 i el Politecnico di Milano–, també a Llatinoamèrica –UAM de Mèxic DF, ISDI de l'Havana, USP de Sao Paulo...– i últimament Japó –Osaka.
A més del seu currículum acadèmic i de la seva tasca docent i investigadora, destaca el seu treball institucional, impulsant projectes, organitzant congressos i donant suport a diferents entitats i iniciatives que han estat fonamentals per a la professió; així, va formar part de l'ADG/FAD i de l'Associació de Dissenyadors Professionals de Barcelona (ADP), que presidí entre el 2010 i el 2012; va ser una de les fundadores del Grup de Recerca en Història de l'Art i el Disseny Contemporanis (GRACMON) de la UB, i també fundadora de la Fundació Història del Disseny i membre de la Design History Society, de Londres. A més, ha estat membre de la Junta de l'European Academy of Design (EAD) i també del Comitè promotor de la International Conferences on Design History and Design Studies (ICDHS).
Al llarg de la seva carrera professional, ha participat en congressos (Milá, 2000), ha col·laborat en projectes d'investigació (Sheffield Hallam, 2006), ha comissariat exposicions i coordinat recerques diverses. Calvera considerava el disseny una forma d'humanisme i alhora va dedicar el seu esforç a dotar-lo del rigor científic que el fes equiparable a totes les altres disciplines que s'imparteixen a la universitat. En les conferències que pronuncià o els articles que va publicar al llarg de la seva carrera exposà la importància de la història per entendre el disseny gràfic i destacà el paper que juga com a factor econòmic.
Calvera va publicar un bon nombre de llibres i articles i és autora d'obres considerades de referència obligada en el camp de les arts i el disseny, entre les quals:
|
[
"Qui és Anna Calvera?",
"Quan va néixer?",
"En què va convertir-se?",
"Què va estudiar?",
"Va marxar fora per continuar-se formant?",
"A què es va dedicar en un principi?",
"Quin interès va sorgir-li, però?",
"De quines disciplines va impartir classes?",
"A quins centres va ensenyar, a banda de la UB?",
"I on més, fa poc?",
"A part de l'acadèmia, en què sobresurt?",
"Què ha fet, en aquest sentit?",
"De quina agrupació va ser presidenta?",
"De quina comissió internacional ha format part?",
"Què pensava del disseny?",
"En quin fet insistia quan participava a conferències?"
] |
{
"answer_end": [
149,
58,
253,
347,
443,
578,
651,
766,
1219,
1247,
1362,
1503,
1618,
2036,
2311,
2677
],
"answer_start": [
0,
0,
151,
255,
379,
445,
580,
698,
698,
1223,
1249,
1326,
1541,
1874,
2259,
2467
],
"input_text": [
"Fou una dissenyadora gràfica i una pensadora i investigadora en el camp del disseny gràfic.",
"El 1954.",
"En un referent en la teoria i la història del disseny.",
"Es va graduar en disseny gràfic i es va doctorar en Filosofia.",
"Sí.",
"Al disseny gràfic, en els àmbits de la identitat corporativa, al disseny editorial o a l'interiorisme.",
"La investigació històrica i teòrica.",
"D'Història i Teoria del Disseny i d'Estètica.",
"A Elisava, Massana, Eina i Llotja, a la Bauhaus-Universität Weimar, a l'École Nationale Supérieure des Arts Décoratifs (ENSAD) de París, a la Fachhochschule Augsburg, a la Université Lumière Lyon 2 i al Politecnico di Milano, a la UAM de Mèxic DF, a ISDI de l'Havana i a USP de Sao Paulo.",
"A Osaka.",
"En el treball institucional.",
"Ha impulsat projectes, organitzat congressos i donat suport a diferents entitats i iniciatives que han estat fonamentals per a la professió.",
"L'Associació de Dissenyadors Professionals de Barcelona.",
"Del Comitè promotor de la International Conferences on Design History and Design Studies.",
"Que era una forma d'humanisme.",
"En la importància de la història per entendre el disseny gràfic i el paper que juga com a factor econòmic."
]
}
|
bios
|
Dolors Làzaro Palau (Gràcia, Barcelona, 23 de desembre de 1934 - 21 de març de 2020) va ser una arqueòloga, excursionista i espeleòloga catalana.
Sòcia des de ben jove del Club Excursionista de Gràcia (CEG), es va formar a l'Escola de la Llotja i a l'Escola Massana. I es va diplomar en Arqueologia Hispànica a la Universitat de Barcelona. Va participar en nombroses excavacions arqueològiques per arreu de Catalunya, sota la direcció del Museu Arqueològic de Barcelona. Fou membre fundadora de la Societat Catalana d'Arqueologia i directora del Museu Municipal Josep Castellà Real dels Prats de Rei, a l'Anoia, des d'on va coordinar diverses tasques arqueològiques a la comarca de l'Anoia. Molt implicada en les activitats del Centre Excursionista de Gràcia, especialment en les seccions d'excursionisme i espeleologia, durant vint-i-cinc anys fou membre de la seva junta directiva, ostentant la vicepresidència des de l'any 1996 al 1999. Fou directora de la publicació de l'entitat Mai Enrere, degana de les revistes de Gràcia, entre els anys 2002 i 2016, compartint la direcció amb Cinta Barrero entre el 2002 i el 2007.
Durant la seva trajectòria vital, Làzaro estigué implicada en múltiples iniciatives i grups de treball en l'àmbit de la història local i la defensa de la identitat. Així, col·labora amb el grup "1850" de defensa de la identitat i els símbols històrics de Gràcia, que fou vila independent de Barcelona entre 1850 i 1897. També fou membre del Taller d'Història de Gràcia i directora de l'Escola d'Art Gràcia, de dibuix, pintura i ceràmica. Totes aquestes activitats les combinava amb la seva dedicació a l'empresa familiar, un establiment de barri dedicat al sector del vidre. Pel que fa a l'àmbit patriòtic, s'implicà amb l'associació Memorial 1714 del Fossar de les Moreres. Fou vicepresidenta del Centre d'Agermanament Occitano-Català, i també vicepresidenta de l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana.
|
[
"Qui és Dolors Làzaro?",
"Quan va néixer?",
"De quin grup de barri formava part des de ben aviat?",
"On va estudiar?",
"I què va fer a la universitat?",
"Com va col·laborar amb el Museu Arqueològic llavors?",
"Quin centre va inaugurar?",
"De quin centre anoienc va assumir la direcció?",
"Quants anys va dedicar al centre d'escursionisme del seu barri?",
"Quin càrrec en va ocupar del 1996 al 1999?",
"Què més va dirigir?",
"A quin sector més va dedicar-se?",
"Com es deia l'associació de Gràcia que se n'ocupava, d'això?",
"En què consistia el negoci de la família?"
] |
{
"answer_end": [
144,
84,
200,
265,
338,
469,
529,
610,
882,
938,
994,
1287,
1385,
1697
],
"answer_start": [
0,
0,
146,
208,
267,
340,
471,
471,
691,
821,
940,
1124,
1289,
1562
],
"input_text": [
"Va ser una arqueòloga, excursionista i espeleòloga catalana.",
"El 23 de desembre de 1934.",
"Del Club Excursionista de Gràcia.",
"A l'Escola de la Llotja i a l'Escola Massana.",
"Es va diplomar en Arqueologia Hispànica.",
"Va participar en nombroses excavacions arqueològiques per arreu de Catalunya.",
"La Societat Catalana d'Arqueologia.",
"Del Museu Municipal Josep Castellà Real dels Prats de Rei.",
"Va ser membre de la seva junta directiva durant vint-i-cinc anys.",
"La vicepresidència.",
"La publicació de l'entitat Mai Enrere.",
"En el de la història local i la defensa de la identitat.",
"El grup 1850.",
"En un establiment de barri dedicat al sector del vidre."
]
}
|
vilaweb
|
El president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, diu que la seva postura contrària a l'autodeterminació no canviarà encara que l'independentisme aconsegueixi més del 50% dels vots en unes eleccions. En una entrevista a Onda Cero, Sánchez ha citat com a exemple el Quebec i ha dit que la llei de claredat —aprovada el 2000 després com a resposta moviment independentista— estableix ‘unes majories absolutismes per a poder accedir a processos d'independència'. La llei de claredat, aprovada per les dues cambres del Canadà, estableix que l'independentisme havia de tenir una clara majoria en un referèndum. Els encarregats de definir aquella majoria havia de ser la Cambra del Canadà, no el Parlament del Quebec. Sánchez, a més, ha tret legitimitat als referèndums dient que ‘aquest tipus de referèndums, identitaris, com el que planteja l'independentisme a Catalunya redueixen la democràcia a una qüestió binària: sí o no'. A més, ha mirat de desacreditar el Brexit dient que el referèndum no era vinculant i que es va resoldre amb un 51%. ‘No em sembla que sigui del tot democràtic', ha dit. Davant la pregunta directa de si la independència tampoc no seria viable si els seus partidaris arribessin al 60% en unes eleccions, Sánchez ha defugit la qüestió. ‘El que cal fer és tractar que el nombre d'independentistes a Catalunya es redueixi', ha dit. La seva fórmula per aconseguir-ho és no centrar el debat en la independència, sinó en la convivència interna de Catalunya. Decret contra l'IdentiCAT Durant l'entrevista, ha anunciat que el seu consell de ministres aprovarà avui un decret per lluitar contra la ‘república digital' catalana, en referència a l'IdentiCAT que impulsa el conseller Puigneró, perquè ‘no hi ha independència offline ni online'. Segons Sánchez, el decret ‘garanteix que el desenvolupament digital estigui garantit per l'estat' i obligarà totes les administracions de l'estat a utilitzar servidors ubicats a Europa, i no a ‘paradisos digitals'. Es tracta, segons Sánchez, d'evitar un ‘ús espuri' de les dades ‘com tenim una intuïció que està fent la Generalitat'. Jordi Puigneró: ‘L'IdentiCAT pot servir per a votar, no ens n'amaguem'
|
[
"Qui és Pedro Sánchez?",
"Què ha comunicat respecte de la independència?",
"A quin mitjà s'hi ha referit?",
"Amb quina situació estrangera n'ha fet una comparació?",
"Quina llei menciona?",
"En què consisteix?",
"Quin organisme se'n va ocupar, al Canadà?",
"Com veu les votacions del cas català?",
"Què critica del Brexit?",
"Com ha respost davant de la hipòtesi que s'arribés al 60%?",
"Quina necessitat hi veu?",
"I què proposa?",
"Quina decisió del consell de ministres ha fet pública?",
"A quina eina es refereix?",
"Què argumenta Sánchez?"
] |
{
"answer_end": [
59,
209,
258,
282,
315,
469,
693,
933,
1102,
1266,
1360,
1483,
1650,
1679,
1979
],
"answer_start": [
0,
46,
211,
242,
285,
296,
617,
723,
942,
1104,
1268,
1362,
1511,
1590,
1766
],
"input_text": [
"El president del govern espanyol en funcions.",
"Que la seva postura contrària a l'autodeterminació no canviarà encara que l'independentisme aconsegueixi més del 50% dels vots en unes eleccions.",
"A Onda Cero.",
"Amb el Quebec.",
"La llei de claredat.",
"Estableix unes majories absolutismes per a poder accedir a processos d'independència.",
"La Cambra del Canadà.",
"Diu que aquest tipus de referèndums, identitaris redueixen la democràcia a una qüestió binària: sí o no.",
"Que el referèndum no era vinculant i que es va resoldre amb un 51%, cosa que no li sembla que sigui del tot democràtica.",
"Ha defugit la qüestió.",
"Tractar que el nombre d'independentistes a Catalunya es redueixi.",
"No centrar el debat en la independència, sinó en la convivència interna de Catalunya.",
"L'aprovació d'un decret per lluitar contra la república digital catalana.",
"A l'IdentiCAT.",
"Que el decret garanteix que el desenvolupament digital estigui garantit per l'estat i obligarà totes les administracions de l'estat a utilitzar servidors ubicats a Europa, i no a paradisos digitals."
]
}
|
bios
|
Emília Sureda i Bimet (Palma, Mallorca 1865- Portopí, 4 de novembre de 1904) fou una poetessa mallorquina. És autora d'una curta obra poètica, encara enquadrada dins els motlles romàntics, que fou recollida pòstumament al volum Poesies mallorquines (1905).
Va néixer a Palma el 1865 en una família benestant i culta. Era filla de Joan Sureda Villalonga, un banquer de Mallorca, i de Celerina Bimet, d'ascendència francesa, i neta de Joan Sureda Ripoll, pertanyent a la primera generació d'arquitectes mallorquins. El seu germà, Joan Sureda Bimet, i la seva dona, la pintora Pilar Montaner, estigueren interessats també en la cultura literària i l'art.
Emília Sureda estudià en un col·legi francès i després continuà la seva formació de manera autodidacta amb moltes lectures, en una època en què les dones no podien accedir a la universitat. Alternà llargues estades a Son Cladera, a Sa Pobla, amb d'altres a Valldemossa i a Portopí, defugint la frivolitat de la vida social palmesana i atreta per la vida rural, que li oferia llibertat i autenticitat. Començà la seva carrera de poetessa escrivint en castellà, però el seu contacte amb altres escriptors i escriptores de l'Escola Mallorquina, com Miquel Costa i Llobera, Mateu Obrador i Maria Antonia Salvà van fer que ̹̹̘s'encaminés cap a la utilització del català com a llengua per a les seves obres.
Participà i fou premiada en els Jocs Florals de Barcelona de 1899 amb el seu poema La vida pagesa, i amb un accèssit als Jocs Florals de Mallorca de 1904 amb la seva composició La lluna no és morta. A pesar de la genialitat dels seus poemes, té una escassa producció poètica, dispersa en diferents publicacions, que després de la seva mort fou recollida pel seu amic Mateu Obrador en el volum de 1905 Poesies mallorquines, que ell mateix prologà. Aquest volum incloïa 33 composicions seves i l'homenatge d'alguns escriptors contemporanis de les Illes Balears. La seva obra, que segueix una estètica romàntica, parteix de fórmules populars i tradicionals i segueix el mestratge de Costa i Llovera, Joan Alcover i Miquel dels Sants Oliver. Pel que fa a la temàtica destaca la idealització de la vida pagesa, un cert reflex autobiogràfic i les reflexions filòsofiques que fets aparentment trivials li suscitaven.
Un cop morta, els amics i escriptors coetanis li feren homenatge; Maria Antònia Salvà, Miquel Ferrà, Miquel Costa li escrigueren poemes i Joan Alcover li dedicà l'elegia Morí jove.
|
[
"Qui és Emília Sureda?",
"Quan va néixer?",
"Què va compondre?",
"En quin moviment es podia emmarcar?",
"On va aparèixer?",
"Com era la família en què va néixer?",
"Amb quins membres compartia el gust per la cultura?",
"Com va formar-se Emília?",
"Quin tipus de vida li cridava més l'atenció?",
"Quins autors mallorquins la van inspirar en l'ús del català per escriure?",
"Quin concurs literari va guanyar el 1899?",
"Amb quina obra?",
"Qui va recuperar les seves obres una vegada morí?",
"En què consistia el compendi?",
"Quins temes eren recurrents en la seva producció?"
] |
{
"answer_end": [
105,
105,
141,
187,
248,
315,
650,
754,
1011,
1352,
1419,
1451,
1734,
1912,
2262
],
"answer_start": [
0,
0,
107,
107,
119,
257,
514,
652,
987,
1117,
1354,
1366,
1596,
1801,
2092
],
"input_text": [
"Fou una poetessa mallorquina.",
"El 1865.",
"Una curta obra poètica.",
"En el romàntic.",
"Al volum Poesies mallorquines.",
"Benestant i culta.",
"Amb el seu germà, Joan Sureda Bimet, i amb la seva dona, la pintora Pilar Montaner.",
"En un col·legi francès i després de manera autodidacta.",
"La vida rural.",
"Escriptors i escriptores de l'Escola Mallorquina, com Miquel Costa i Llobera, Mateu Obrador i Maria Antonia Salvà.",
"Els Jocs FLorals de Barcelona.",
"Amb el seu poema La vida pagesa.",
"El seu amic Mateu Obrador.",
"En 33 composicions seves i l'homenatge d'alguns escriptors contemporanis de les Illes Balears.",
"La idealització de la vida pagesa, un cert reflex autobiogràfic i les reflexions filòsofiques que fets aparentment trivials li suscitaven."
]
}
|
books
|
-Què mana?
-¿Vol fer el favor de deixar-me la minyona perquè m'acompanyi les nenes a costura?
-Prou. Vés, Catarina.
-Ja li asseguro que tenim un dia!…
Donya Esperança treu el cap per la finestra del pis de sobre i pregunta:
-Què tal? Doncs que ja els té aquí a casa?
-No, senyora, no encara, fins a les onze!… Ja li asseguro jo que estem…
-Cregui'm, senyora Socors: ¡no es descuidi d'allò de la donació!
-Oh! ca! ca! Miri…
La senyora Socors va parar de repent. Havia alçat el cap per casualitat i de la finestra de cada pis havien desaparegut, com visions vàries, mestresses i criades, que, fregant candeleros de llautó amb un guant, pelant patates, fent mitja o esmocant peix, ja miraven si, amb la mà a l'orella, i abaixant el cap tant com podien, fóra possible treure en clar, per lo que sentissin, lo que ocasionava el tràfec que aquell dia hi havia al primer pis.
|
[
"Per a què es demana la minyona?",
"On?",
"Què li és ordenat a Caterina?",
"Com es tracta Esperança?",
"Què fa?",
"Què demana?",
"Què li respon Socors?",
"Quina hora l'indica?",
"En què insisteix Esperança?",
"Què li va semblar a Socors que havien marxat quan va mirar cap a dalt?",
"Què estaven fent?",
"Què observaven amb atenció?",
"Com?",
"On es produïen els fets?"
] |
{
"answer_end": [
82,
92,
114,
166,
211,
265,
290,
307,
402,
584,
676,
844,
748,
867
],
"answer_start": [
13,
43,
101,
151,
151,
151,
268,
268,
340,
423,
544,
544,
544,
802
],
"input_text": [
"Perquè acompanyi les nenes.",
"A costura.",
"Que hi vagi.",
"Com a donya.",
"Treure el cap per la finestra del pis de sobre.",
"Si ja els tenia aquí a casa.",
"Li diu que no, que no encara.",
"Les onze.",
"Que no es descuidi d'allò de la donació.",
"Com visions vàries, mestresses i criades.",
"Fregant candeleros de llautó amb un guant, pelant patates, fent mitja o esmocant peix.",
"Lo que ocasionava el tràfec aquell dia.",
"Amb la mà a l'orella, i abaixant el cap tant com podien.",
"Al primer pis."
]
}
|
books
|
Per fi arribà el moment. La tia Paulina anava endavant, i va fer-li l'ullet de seguida.
-Ai, Melrosada! Vostè per aquí? Quina casualitat! No es coneixen?…
I Paulina féu la presentació.
Isabel feia una mica de goig, anava molt ben arreglada i molt estirada, es donava uns aires de persona distingida, i parlava amb una afectació espantosa. A en Melrosada li semblà molt més que acceptable; i de moment, oblidant la idea pessimista que havia format de la seva pròpia persona, li lluïren els ulls d'amable desig, i quedà tan dolçament ridícul, tan tendrament, cumplimentós, que la Paulina pensà -Això és peix al cove.
Isabel es mantingué en una discreta reserva, que desconcertà en Melrosada, i de seguida una flama li encengué el rostre, i es quedà amb la paraula a la boca. La tia Paulina s'esverà una mica; però pensava :-Això ja sol passar, en aquests casos.- I procurà parlar, i dir força coses, perquè en Melrosada s'anés refent a poc a poc.
Isabel mirava en Melrosada amb un ull esquerp. La tia Paulina no sabia ben bé si aquesta actitud de la seva amiga era menyspreu o desig de ser conquistada i oferint la resistència convenient.
|
[
"Què va venir?",
"Què feia Paulina?",
"Com?",
"Què li pregunten a Melrosada?",
"Qui dona a conèixer la gent?",
"Què produïa Isabel?",
"Quin aspecte feia?",
"Què semblava?",
"Quin efecte va tenir sobre Melrosada?",
"Com va reaccionar?",
"Quina reflexió feia Paulina?",
"Què va fer, llavors?",
"Amb quina intenció?",
"Com l'observava Isabel?"
] |
{
"answer_end": [
23,
75,
86,
118,
183,
213,
255,
298,
387,
569,
858,
896,
943,
990
],
"answer_start": [
0,
25,
58,
89,
157,
185,
185,
257,
339,
339,
773,
773,
861,
946
],
"input_text": [
"El moment.",
"Anava endavant, i va fer-li l'ullet.",
"De seguida.",
"Vostè per aquí?",
"Paulina.",
"Una mica de goig.",
"De molt ben arreglada i molt estirada.",
"Una persona distingida.",
"Li semblà molt més que acceptable.",
"Li lluïren els ulls d'amable desig, i quedà tan dolçament ridícul, tan tendrament, cumplimentós.",
"Que això ja sol passar, en aquest casos.",
"Procurà parlar, i dir força coses.",
"Que en Melrosada s'anés refent a poc a poc.",
"Amb un ull esquerp."
]
}
|
vilaweb
|
L'ANC ha activat un cercador d'empreses compromeses amb l'autodeterminació, després d'haver organitzat 92 fires i 115 col·loquis a tot Catalunya per animar els catalans a abandonar els ‘oligopolis estatals'. Forma part de la iniciativa ‘Consum estratègic‘, impulsada per la comissió de l'ANC Fem República i pilotada per l'empresari David Fernàndez, amb la intenció de ‘enfortir una economia catalana molt més deslligada de les pressions polítiques' i que s'abandonin ‘empreses de tipus oligopolístic que van participar obertament en la campanya de la por' contra l'independentisme. Ho han explicat, en conferència de premsa, tant Fernàndez com la presidenta de l'entitat independentista, Elisenda Paluzie. Les empreses que hi formen part s'han adherit voluntàriament al projecte i han estat ‘verificades' per l'ANC, que ha avaluat qüestions com el respecte al medi, el cooperativisme, l'economia circular, la responsabilitat social, l'adopció de tecnologia 4.0 i el respecte i promoció de la llengua catalana ‘com a part inseparable de la realitat del país'. Paluzie i Fernàndez han evitat de donar xifres de les empreses que consten en el registre i dels particulars que s'han fet ‘consumidors estratègics', perquè el cercador tot just s'havia activat oficialment avui. També han insistit a no anomenar ‘llistat' aquest registre, perquè diuen que els ‘consumidors estratègics' han de posar al cercador els seus interessos i altres ítems per tal de poder consultar les empreses registrades. Al cercador, s'hi ha de posar el codi postal per delimitar un territori i es pot discriminar les empreses per l'àmbit –electricitat, gas, telefonia, entitats financeres, per exemple– i com per altres aspectes –cooperativa, web en català, economia circular, etcètera. Paluzie ha explicat, a més, que onze empreses fortament ‘implicades' en la iniciativa ‘Consum estratègic' havien registrat 148.000 altes durant els vuit mesos que fa que dura aquesta iniciativa. Per la seva banda, Fernàndez ha animat els ciutadans que ‘estiguin a l'altura del moment' i siguin ‘partícips de la construcció d'una economia catalana lluny de les aliances de l'statu quo‘. ‘Consum estratègic' s'emmarca en l'estratègia de l'ANC Eines de país, que ha aconseguit que Joan Canadell donés la sorpresa a les eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona i ara en sigui el nou president.
|
[
"Què ha posat en marxa l'ANC?",
"Què ha fet prèviament arreu del territori català?",
"Dintre de quin projecte s'emmarca?",
"Qui n'és el responsable?",
"Quina finalitat hi ha al darrere?",
"Qui és Paluzie?",
"Com s'hi han sumat les companyies?",
"Què ha tingut especialment en compte l'ANC?",
"Què han recalcat?",
"Per què?",
"Com funciona l'eina?",
"Quants ingressos hi ha hagut des de l'inici del projecte?",
"A què encoratja Fernàndez a la ciutadania?",
"Quin nou càrrec ostentarà Canadell?"
] |
{
"answer_end": [
74,
144,
255,
348,
581,
705,
779,
1058,
1330,
1490,
1757,
1952,
2143,
2352
],
"answer_start": [
0,
76,
208,
208,
354,
645,
707,
810,
1272,
1272,
1492,
1865,
1973,
2237
],
"input_text": [
"Un cercador d'empreses compromeses amb l'autodeterminació.",
"Organitzar 92 fires i 115 col·loquis.",
"De Consum estratègic.",
"L'empresari David Fernàndez.",
"Enfortir una economia catalana molt més deslligada de les pressions polítiques i que s'abandonin empreses de tipus oligopolístic que van participar obertament en la campanya de la por contra l'independentisme.",
"La presidenta de l'entitat independentista.",
"Voluntàriament.",
"El respecte al medi, el cooperativisme, l'economia circular, la responsabilitat social, l'adopció de tecnologia 4.0 i el respecte i promoció de la llengua catalana com a part inseparable de la realitat del país.",
"No anomenar llistat aquest registre.",
"Perquè diuen que els consumidors estratègics han de posar al cercador els seus interessos i altres ítems per tal de poder consultar les empreses registrades.",
"Al cercador, s'hi ha de posar el codi postal per delimitar un territori i es pot discriminar les empreses per l'àmbit i per altres aspectes.",
"148.000 altes.",
"Que estiguin a l'altura del moment i siguin partícips de la construcció d'una economia catalana lluny de les aliances de l'statu quo.",
"La presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona."
]
}
|
bios
|
Tània Balló Colell (Barcelona, 1977) és directora i productora de cinema i televisió, guionista i escriptora espanyola. És impulsora del projecte transmèdia Las Sinsombrero, juntament amb Serrana Torres i Manuel Jiménez Núñez, sobre les pensadores i artistes pertanyents a la Generació del 27.
Balló va estudiar al Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya (CECC) i va realitzar el postgrau sobre Documental, Recerca i desenvolupament de la Universitat de Nova York. En 2011, va realitzar el curs d'especialista en Història i Estètica de la Cinematografia de la Universitat de Valladolid i el Taller de Documental de Televisió Espanyola.
En 2003, amb el col·lectiu de realitzadors "Discusión 14", va signar el documental 200 Km. sobre la marxa dels treballadors acomiadats de Sintel a Madrid, que va ser seleccionat pel Festival de Sant Sebastià, el Festival de Cinema d'Espanya de Tolosa de Llenguadoc, el Festival de Bogotà i el Festival Internacional de San Francisco. Dos anys després, en 2005, va treballar com a directora de producció en una altra obra col·lectiva: el llargmetratge Entre el dictador y yo, en la qual sis directors van realitzar una peça de nou minuts sobre el seu record personal de la figura del general Francisco Franco.
Com a productora, en 2012 Balló va fundar al costat de Serrana Torres Intropía Media, empresa responsable de Las Sinsombrero. Posteriorment també va fundar Nina Produccions per a desenvolupar projectes d'impacte, com el documental Milicianes sobre el batalló femení de Mallorca durant la guerra civil espanyola, en una multiplicitat de formats.
El 2013 Balló va ser productora delegada al llargmetratge argentí de ficció Infancia clandestina del director Benjamín Ávila. La pel·lícula està protagonitzada per Ernesto Alterio, Natalia Oreiro, César Troncoso, Cristina Banegas i va comptar amb la coproducció d'Espanya i Brasil. Es va estrenar al Festival de Canes en la secció Quinzena de Realitzadors, i va estar nominada als Premis Goya com a Millor Pel·lícula Hispanoamericana. Dos anys després i al costat de Serrana Torres i Manuel Jiménez-Núñez va codirigir i produir el webdoc Las Sinsombrero en col·laboració amb Televisió Espanyola. L'objectiu d'aquest projecte era recuperar, divulgar i perpetuar el llegat de les artistes oblidades de la Generació del 27 conegudes com Las Sinsombrero, i després del seu èxit, Balló va publicar en 2016 el llibre Las Sinsombrero. Sin ellas la historia no está completa editat pel Grup Planeta.
El 2016 va produir Oleg y las raras artes, amb Serrana Torres i Marta Andreu, un documental dirigit pel cineasta Andrés Duque sobre el pianista rus Oleg Karavaitxuk. El protagonista de la pel·lícula és un excèntric, sensible i prodigiós personatge que va tocar el piano per a Stalin i va compondre bandes sonores per a pel·lícules i obres de teatre. Aquest any es va estrenar en la Secció Oficial Voices del Festival Internacional de Cinema de Rotterdam als Països Baixos i va obtenir el premi a la Millor Pel·lícula en la 10a Edició del Festival Punto de Vista de Navarra. A l'any següent, en 2017, va editar al costat de l'historiador Gonzalo Berguer Querido diario: hoy ha empezado la guerra, un llibre que treu a la llum els diaris escrits durant la guerra civil espanyola de la jove barcelonina Pilar Duaygües Nebot. També en 2017 va dirigir i va escriure el curtmetratge Mamáguerra que mostra la guerra civil espanyola des de la perspectiva de la maternitat recollida en el diari de Carmen Manso.
El 2018 fou comissària al costat de Gonzalo Berguer de la mostra No pasarán, organitzada per l'Oficina de Drets Humans i Memòria de l'Ajuntament de Madrid i dedicada als madrilenys que es van enfrontar als franquistes quan el Govern de la Segona República va abandonar la capital en 1936.
|
[
"Qui és Tània Balló Colell?",
"Quin any va néixer?",
"Quina iniciativa va engegar?",
"De què tracta?",
"On va formar-se?",
"Què més va fer?",
"Quins reconeixements van estar atorgats al seu documental dels acomiadaments de Sintel?",
"A quina producció sobre Franco va col·laborar?",
"Quina empresa va inaugurar per a iniciatives d'impacte?",
"On va participar el 2013?",
"A què van nominar la producció?",
"Què pretenia Las Sinsombrero?",
"A quin projecte va col·laborar el 2016?",
"Què va obtenir al Festival Internacional de Cinema de Rotterdam?",
"A quina obra tracta la maternitat en temps de la guerra civil?",
"De quin treball va formar part sobre els madrilenys que van fer front als franquistes el 1936?"
] |
{
"answer_end": [
118,
36,
172,
292,
360,
469,
974,
1249,
1462,
1692,
2029,
2345,
2529,
3060,
3451,
3778
],
"answer_start": [
0,
0,
120,
157,
294,
294,
701,
1003,
1377,
1596,
1955,
2134,
2488,
2838,
3349,
3499
],
"input_text": [
"És una directora i productora de cinema i televisió, guionista i escriptora espanyola.",
"El 1977.",
"Las Sinsombrero.",
"De les pensadores i artistes pertanyents a la Generació del 27.",
"Al Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya.",
"El postgrau sobre Documental, Recerca i desenvolupament de la Universitat de Nova York.",
"Va ser seleccionat pel Festival de Sant Sebastià, el Festival de Cinema d'Espanya de Tolosa de Llenguadoc, el Festival de Bogotà i el Festival Internacional de San Francisco.",
"Al llargmetratge Entre el dictador y yo.",
"Nina Produccions.",
"Al llargmetratge argentí de ficció Infancia clandestina.",
"Als Premis Goya com a Millor Pel·lícula Hispanoamericana.",
"Recuperar, divulgar i perpetuar el llegat de les artistes oblidades de la Generació del 27 conegudes com Las Sinsombrero.",
"A Oleg y las raras artes.",
"El premi a la Millor Pel·lícula en la 10a Edició del Festival Punto de Vista de Navarra.",
"Al curtmetratge Mamáguerra.",
"De la mostra No pasarán."
]
}
|
mitologia
|
Metó d'Atenes (en grec antic Μέτων Méton) fou un matemàtic, astrònom, astròleg, geòmetra, i enginyer grec que va viure a Atenes al segle V aC. És conegut pel seu cicle metònic de 19 anys que va introduir al 432 aC al calendari lunisolar de l'Àtica com mètode per al càlcul de dates. Metó va trobar que 19 anys solars són gairebé igual a 235 mesos lunars i a 6.940 dies. Va ser un dels primers astrònoms grecs a fer observacions astronòmiques exactes. Treballant amb Euctemó, va observar el solstici d'estiu el 27 de juny del 432 aC, que significava el Cap d'any pels atenesos.
Metó apareix breument com un personatge a l'obra d'Aristòfanes Els ocells. Va sobre l'escenari duent instruments de topografia i és descrit com un geòmetra que "pretén mesurar les planes aèries i dividir-les en carrers". No es conserva cap de les seves obres.
Metó es va allistar a l'exèrcit atenenc poc abans que aquest marxés cap a l'expedició de Siracusa el 413 aC. Com que coneixia perfectament el futur i la desgràcia de l'expedició, per haver consultat les estrelles, va intentar per tots els mitjans no embarcar. Plutarc diu que igual que Metó, Sòcrates també s'havia oposat a aquesta guerra contra Sicília, ja que el seu "geni familiar" li hauria predit el fatal desenllaç.
Per a evitar el seu destí, Metó va fingir que s'havia tornat boig i va cremar casa seva. Plutarc diu que ho va fer millor que Odisseu, que va dir que estava boig per no anar a la guerra de Troia. Però el mateix Plutarc explica després, que Metó no va fingir bogeria, sinó que la seva casa s'havia cremat de nit, i va anar corrents a l'àgora molt afligit, demanant que en atenció als béns perduts i a la desventura que correria la guerra, alliberessin el seu fill del servei, que havia estat nomenat cap d'una trirrem. Claudi Elià diu que els arconts van alliberar finalment Metó i el seu fill de les seves obligacions militars.
|
[
"Qui va ser Metó?",
"A quina època va viure?",
"Per què se'l reconeix?",
"Què va descobrir?",
"En què fou capdavanter?",
"Quan era el Cap d'any dels ciutadans d'Atenes?",
"A quina composició surt?",
"Com se'l caracteritza?",
"Quan va ingressar a les tropes atenenques?",
"En què va esforçar-se?",
"Qui més s'hi oposava?",
"Què va fer Metó?",
"Què en diu Plutarc?",
"Què implorava Metó?",
"Com l'havien designat, al fill?"
] |
{
"answer_end": [
105,
141,
281,
368,
449,
575,
650,
796,
944,
1095,
1257,
1346,
1569,
1732,
1775
],
"answer_start": [
0,
110,
143,
283,
370,
487,
577,
652,
837,
946,
1097,
1259,
1470,
1573,
1710
],
"input_text": [
"Fou un matemàtic, astrònom, astròleg, geòmetra, i enginyer grec.",
"Al segle V aC.",
"Pel seu cicle metònic de 19 anys que va introduir al 432 aC al calendari lunisolar de l'Àtica com mètode per al càlcul de dates.",
"Que 19 anys solars són gairebé igual a 235 mesos lunars i a 6.940 dies.",
"A fer observacions astronòmiques exactes.",
"El solstici d'estiu.",
"A l'obra d'Aristòfanes Els ocells.",
"Va sobre l'escenari duent instruments de topografia i és descrit com un geòmetra que pretén mesurar les planes aèries i dividir-les en carrers.",
"Poc abans que l'exèrcit marxés cap a l'expedició de Siracusa el 413 aC.",
"A, per tots els mitjans, no embarcar.",
"Sòcrates.",
"Va fingir que s'havia tornat boig i va cremar casa seva.",
"Que Metó no va fingir bogeria, sinó que la seva casa s'havia cremat de nit.",
"Que en atenció als béns perduts i a la desventura que correria la guerra, alliberessin el seu fill del servei.",
"Com a cap d'una trirrem."
]
}
|
books
|
En canvi l'hereu Bartra sortia gairebé a fill per any, i en Biel i la Malena havien de veure com el seu enemic es gaudia de les dolçors de la paternitat, que a ells els eren negades.
-Un fill, bon Déu!- clamaven, entre parenostres i avemaries, en enlairar llurs pregàries cel amunt.
-Un fill, bon Déu!- repetien en veure's isolats, sense una ànima que compartís amb ells alegries i penes, sense un amic ni un parent que els consolés en les afliccions o els animés en els entrebancs i trencacolls que, en llur caminada vida enllà, els dificultaven els passos.
Perquè, d'ençà que eren casats i semblaven rabejar-se en l'abundor, l'enveja i la calúmnia havien anat fent prou camí per a deixar-los sols, condemnats a no estrompassar sinó de tard en tard, gairebé d'amagatotis, la ratlla de les terres que menaven, com si la torre del Barbut fos un llatzeret i ells uns leprosos que no poguessin tenir cap tracte de tu a tu amb llurs semblants.
Els vells entrants a la rectoria que, per respecte al senyor rector, aparentaven abans fer bona cara a en Biel, havien anat davallant a la fossa; i els dos o tres que ara quedaven, ja no eren ni tu ni vós.
I tampoc ho era el mateix capellà, que, atuït per les xacres, amb prou feines tenia habilior per a fer les pràctiques menys carregoses del seu ministeri. El maleït ofec fins el privava d'arribar-se, de cent en quaranta, a donar una estona de conversa als seus amics.
Però, si el sacerdot no podia pujar a la torre, els de la torre no deixaven de baixar algun cop, bé que amagant-se de la gent, a tall de criminals que deixen la presó per una estona.
Aquelles escapades eren per a ells un consol, puix que a la rectoria hi trobaven sempre bona cara, fins per part de la Llogaia, la xaruga majordona que, mal gènit i rondinaire de natural, era tot dolçor, tota bondat, amb el rector i els que l'estimaven.
Amb tot, fins aquell consol va estroncar-se'ls, als de la torre. Un diumenge, en sortir de la missa matinal, que acabava de dir el vicari, varen trobar la Llogaia, que, plena de desatent, anava a cercar el senyor metge.
-I doncs? Què tenim, de nou?…
|
[
"Qui tenia molta descendència?",
"Amb quina freqüència tenia un infant?",
"Qui contemplava l'hereu?",
"Se l'estimaven?",
"Què no podien obtenir ells?",
"Què demanaven?",
"En Biel i la Malena se sentien acompanyats?",
"Què els mancava?",
"Per quina raó?",
"Qui havia mort?",
"Eren cordials amb en Biel?",
"Per què?",
"Qui no tenia forces?",
"I qui descendia d'una fortificació?",
"Ho feien amb gust?"
] |
{
"answer_end": [
53,
53,
152,
110,
181,
211,
387,
495,
698,
1084,
1050,
1007,
1298,
1508,
1640
],
"answer_start": [
0,
24,
57,
97,
124,
183,
303,
389,
559,
940,
940,
978,
1146,
1413,
1596
],
"input_text": [
"L'hereu Bartra.",
"Un per any.",
"En Biel i la Malena.",
"No.",
"Les dolçors de la paternitat.",
"Un fill.",
"No.",
"Un amic o un parent que els consolés en les afliccions o els animés en els entrebancs i trencacolls.",
"Perquè, d'ençà que eren casats i semblaven rabejar-se en l'abundor, l'enveja i la calúmnia havien anat fent prou camí per a deixar-los sols.",
"Els vells entrants a la rectoria.",
"Sí.",
"Per respecte al senyor rector.",
"El capellà.",
"Els de la torre.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Natàlia Ridao i Sais (Palafrugell, 9 d'abril de 1978) és una patinadora artística sobre rodes. Als 18 anys marxà a Barcelona a estudiar medicina i durant tres anys va combinar els estudis amb el patinatge. Després d'assolir la medalla de plata al mundial 1999 es va retirar per seguir els estudis de medicina. Actualment és metge adjunt de Medicina Física i Rehabilitació a l'Hospital de Sabadell.
Patina amb el Club Patinatge Artístic Palafrugell fins 1997, amb Anna Camarero com a entrenadora. El 1998 competeix amb el Club Patí Sentmenat i l'any següent, amb el Club Patí Lloret, ambdues ocasions amb Judith Damesón d'entrenadora.
Inicia les competicions oficials als 8 anys en categoria benjamí. Durant tota la trajectòria amb el Club de Palafrugell comparteix pista, entrenadora, amistat i competició directe amb Sandra Rodríguez Duque. Inicia les competicions a nivell Catalunya i Espanya als 9 anys (categoria Aleví) i des d'aleshores fins al final de la meva carrera esportiva (categoria Sènior 1999) competeix i assoleix medalla cada any en totes les competicions a nivell Catalunya i Espanya. El 1989 va rebre el títol de millor esportista de Palafrugell en la nit de l'Esport. El 1990 van rebre el Premi Peix Fregit de l'Any. El 1994 va rebre l'homenatge de l'esport de la vila en la Nit de l'Esport Palafrugellenc.
|
[
"Qui és Natàlia Ridao?",
"Quan va néixer?",
"Què va fer quan va ser major d'edat?",
"Quin premi va guanyar el 1999?",
"Quina decisió va prendre després?",
"A què es dedica ara?",
"On entrenava fins l'any 1997?",
"I els dos anys posteriors?",
"A qui té al costat durant tota l'etapa al Palafrugell?",
"Què aconseguia cada temporada a totes les competicions de Catalunya i d'Espanya?",
"Què li va estar oferit el 1989?",
"I el 1990?",
"Què li van fer el 1994?",
"A quina celebració?"
] |
{
"answer_end": [
93,
53,
204,
259,
308,
396,
457,
581,
840,
1101,
1186,
1235,
1288,
1325
],
"answer_start": [
0,
0,
95,
206,
206,
310,
398,
496,
700,
926,
1103,
1188,
1237,
1237
],
"input_text": [
"És una patinadora artística sobre rodes.",
"El 9 d'abril de 1978.",
"Marxà a Barcelona a estudiar medicina i durant tres anys va combinar els estudis amb el patinatge.",
"La medalla de plata al mundial 1999.",
"Retirar-se per seguir els estudis de medicina.",
"És metge adjunt de Medicina Física i Rehabilitació a l'Hospital de Sabadell.",
"Al Club Patinatge Artístic Palafrugell.",
"El 1998 competeix amb el Club Patí Sentmenat i l'any següent, amb el Club Patí Lloret.",
"A Sandra Rodríguez Duque.",
"Medalla.",
"El títol de millor esportista de Palafrugell en la nit de l'Esport.",
"El Premi Peix Fregit de l'Any.",
"L'homenatge de l'esport de la vila.",
"A la Nit de l'Esport Palafrugellenc."
]
}
|
mitologia
|
Urtzi (També ortzi) és un terme basc que pot representar tant un vell substantiu comú pel cel, com el nom per un déu precristià del cel.
L'existència d'una figura mitològica basca, Urtzi, ha estat qüestionada en nombroses ocasions. L'argument que Urtzi sigui un déu de cel basc està basat en dos arguments principals.
El primer argument principal és que el basc té nombrosos termes meteorològics i del calendari que contenen formes de l'arrel ortzi (amb les variants urtz, ortz, orz i ost), per exemple:
Això ha dirigit a una interpretació moderna popular de Urtzi com a déu de cel. També ha de ser esmentat que la paraula basca moderna per cel, zeru, és un préstec del llatí caelum i que la paraula urtzi o ortzi ja no s'utilitza.
El segon argument es basa en el relat del segle XII, el Còdex Calixtí, d' Aymeric Picaud, un pelegrí francès, que va registrar diverses paraules i expressions basques. Va escriure sobre Urtzi: et Deus uocant Urcia ("i nomenen Déu com Urcia".) Atès que el material restant registrat per Picaud sembla ser molt precís, això té un cert pes.
Tot i això, no hi ha llegendes relacionades amb aquest déu i Picaud continua sent l'única referència explícita fins ara. Això havia conduït a la teoria alternativa que aquest podria haver estat un terme genèric per a "cel" i que Picaud podria haver simplement "assenyalat el cel" buscant la paraula per a Déu i se li havia proporcionat la paraula per a "cel". Aquesta explicació es recolza fins a cert punt en la inesperada terminació en cas absolutiu -a a Urcia, que ni en protobasc ni en basc modern apareix en els noms propis. Fins ara cap teoria ha estat capaç de convèncer plenament.
Amb el modern interès ressorgit pels noms bascos, Urtzi s'ha utilitzat com a nom de pila masculí:
|
[
"Quin altre nom rep Urtzi?",
"D'on prové aquest mot?",
"Què designa?",
"Se sap del cert si Urtzi era una deïtat?",
"Quina és la primera raó per la qual es pensa que ho era?",
"Com s'anomena al cel avui dia, en euskera?",
"D'on prové aquest mot?",
"L'antic ha caigut en desús?",
"En segon lloc, quina obra fa pensar que Urtzi era un déu?",
"Qui en va ser l'autor?",
"Com es tradueix, el que va dir sobre Urtzi?",
"És Picaud l'únic autor que recull l'existència d'aquesta divinitat?",
"Una altra versió desmenteix aquesta interpretació de la cita de Picaud?",
"Què fa pensar això?",
"Urtzi és utilitzat com a nom d'home?"
] |
{
"answer_end": [
19,
36,
135,
230,
448,
650,
682,
730,
974,
820,
974,
1189,
1428,
1598,
1755
],
"answer_start": [
0,
0,
20,
137,
232,
583,
646,
689,
732,
788,
900,
1131,
1191,
1430,
1696
],
"input_text": [
"El d'ortzi.",
"Del País Basc.",
"Tant el cel com un déu precristià del cel.",
"No.",
"Que el basc té nombrosos termes meteorològics i del calendari que contenen formes de l'arrel ortzi.",
"Zeru.",
"Del llatí caelum.",
"Sí.",
"El Còdex Calixtí.",
"Aymeric Picaud.",
"I nomenen Déu com Urcia.",
"Sí.",
"Sí.",
"La inesperada terminació en cas absolutiu -a a Urcia, que ni en protobasc ni en basc modern apareix en els noms propis.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Agènor (en grec Ἀγήνωρ, en llatí Ăgēnōr) va ser un rei de Fenícia, fill de Posidó i de Líbia. A través del seu avi, Èpaf, i la seva besàvia, Io, descendia directament de Zeus. Tenia un germà bessó, Belos. Mentre Belos regnava a Egipte, Agènor ho feia a Síria, on regnava sobre Tir i Sidó.
Era casat amb Telefaassa, i amb ella va tenir tres nois, Cadme, Fènix i Cílix, i una noia, Europa. Després del rapte d'Europa per Zeus, envià els seus fills a trobar-la i els prohibí que tornessin sense ella. Els nois es posaren en marxa, però a mesura que la recerca anava resultant infructuosa, van anar fundant ciutats, en les quals es van establir, a Cilícia, a Tebes, i a Tasos. Fènix s'establí a Fenícia.
Les tradicions diuen coses diferents sobre els fills d'Agènor. Eurípides parla de Cílix, Fènix i Tasos. Pausànies només esmenta Tasos, i Herodot parla de colònies fenícies establertes a l'illa de Tasos i d'una colònia fundada a l'illa de Thera per Cadme. Diodor de Sicília parla d'una altra colònia fundada per Cadme a l'illa de Rodes. Aquestes llegendes són tradicions locals que recordaven els establiments fenicis en aquells territoris.
De vegades, l'esposa d'Agènor no és Telefaassa, sinó Argíope. I de vegades ho és la seva neboda Antíope, filla de Belos.
|
[
"Agènor és un personatge històric?",
"Qui és?",
"I els seus pares?",
"A banda de Posidó, quin poderós déu té com a familiar?",
"Era Agènor fill únic?",
"Com es deia el seu germà?",
"A quin país era rei?",
"I Agènor?",
"Tenia muller Agènor?",
"Van tenir fills?",
"Quants?",
"Què li va passar a la seva filla?",
"Els germans d'Europa la van cercar?",
"Mentrestant, van crear metròpolis?",
"A quina altra persona s'ha esmentat com a muller de l'Agènor?"
] |
{
"answer_end": [
33,
92,
119,
201,
230,
230,
261,
285,
340,
371,
413,
450,
484,
637,
1227
],
"answer_start": [
0,
68,
94,
121,
203,
203,
239,
263,
316,
344,
353,
395,
415,
560,
1167
],
"input_text": [
"No.",
"Un rei de Fenícia.",
"Posidó i Líbia.",
"Zeus.",
"No.",
"Belos.",
"A Egipte.",
"A Síria.",
"Sí.",
"Sí.",
"Quatre.",
"Que va ser raptada per Zeus.",
"Sí.",
"Sí.",
"A Argíope."
]
}
|
mitologia
|
Atena Varvakeion és una estàtua d'època romana d'Atena Pàrtenos que forma part de la col·lecció del Museu Arqueològic Nacional d'Atenes. Generalment és considerada la reproducció més fidel de l'estàtua crisoelefantina feta per Fídies i els seus ajudants, erigida al Partenó. La data de la seva creació és entre el 200 i el 250.
L'estàtua fa 1,05 metres d'alt, aproximadament una dotzena part de l'altura estimada de l'original. Fou esculpida en marbre del Pentèlic, i són visibles rastres de pintura vermella i groga. Atena vesteix un peple a sobre duu l'ègida, decorada amb serps i amb el gorgoneion al centre. Porta un casc àtic amb les proteccions de les galtes cap amunt; té tres crestes, al centre hi ha un esfinx i als costats Pegàs. A la mà esquerra hi ha restes sobre el costat de l'escut, que aguanta el gorgoneion; les restes d'escut amb l'oikouros ophis (serp sagrada) s'identifiquen amb Erictoni d'Atenes, fundador llegendari de la ciutat. La mà dreta estesa se subjecta en una columna amb una figura alada de Niké; falta el cap d'aquesta imatge més petita. Niké vesteix també un peple i està girada una mica cap a la figura principal. L'estàtua es troba sobre una base rectangular.
Pausànies i Plini el Vell descriuen algunes diferències amb l'original. La base original estava decorada amb un fris amb el naixement de Pandora, mentre que a la còpia és plana. Pausànies també descriu una llança que no té la còpia. L'escut tampoc no té l'amazonomàquia al davant que va descriure Plini. La presència de la columna és mencionada per molts autors amb l'argument de si l'original necessitava un suport similar, tot i que moltes reconstruccions l'ometen (per exemple, al Partenó de Nashville).
L'estàtua s'anomena així pel lloc del seu descobriment el 1880, prop del lloc original de l'Escola Varvakeion.
|
[
"Què és Atena Varvakeion?",
"On és?",
"En quina obra està basada?",
"De quan és l'Atena Varvakeion?",
"Quina mida té?",
"És més petita que l'obra de Fídies?",
"I de quin material està feta?",
"En origen era una escultura acolorida?",
"Quin personatge apareix en l'obra?",
"I quin altre?",
"Quins autors van parlar sobre l'Atena Varvakeion?",
"Què en van dir?",
"Què hi havia al peu de l'escultura de Fídies?",
"I en l'Atena Varvakeion?",
"Quina arma estava representada a l'obra de Fídies?",
"L'Atena Varvakeion també en té una?"
] |
{
"answer_end": [
46,
135,
273,
326,
358,
426,
464,
516,
531,
1097,
1265,
1265,
1339,
1371,
1426,
1426
],
"answer_start": [
0,
68,
149,
275,
328,
360,
428,
468,
518,
952,
1195,
1195,
1267,
1267,
1373,
1397
],
"input_text": [
"Una estàtua d'època romana.",
"Al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.",
"En l'estàtua crisoelefantina feta per Fídies i els seus ajudants, erigida al Partenó.",
"D'entre el 200 i el 250.",
"Fa 1,05 metres d'alt.",
"Sí.",
"De marbre del Pentèlic.",
"Sí.",
"Atena.",
"Niké.",
"Pausànies i Plini el Vell.",
"Van descriure algunes diferències amb l'original.",
"Un fris amb el naixement de Pandora.",
"Una base plana.",
"Una llança.",
"No."
]
}
|
mitologia
|
Criseida (en grec antic Χρυσηίς), és, segons la mitologia grega, la filla del sacerdot d'Apol·lo anomenat Crises, de la ciutat de Crisa, a la Tròade. El seu nom vertader és Astínome.
Va ser raptada pels grecs en una incursió contra la ciutat de Tebes, a Mísia, quan es trobava a casa d'Ifíone, germana del rei Eeció, i entregada a Agamèmnon com la seva part del botí. El seu pare va acudir a reclamar-la al rei, però aquest no va accedir. Llavors Crises va pregar a Apol·lo que enviés als grecs una epidèmia que els forces a tornar la seva filla, i el déu el va escoltar. Els grecs van obligar a Agamèmnon a restituir a Criseida, però aquest va exigir a canvi el lliurament de Briseida, originant amb això la còlera d'Aquil·les. Una tradició més tardana diu que Crises va retornar voluntàriament Criseida a Agamèmnon perquè aquest l'havia tractada bé. Criseida va tenir amb ell dos fills, Crises i Ifigenia.
La tradició diu que Criseida tenia dinou anys en ser raptada, que era rossa, prima i de baixa estatura. En canvi Briseida era morena, alta, de pell blanca i elegant. Aquestes descripcions resumeixen els dos tipus de bellesa femenina.
|
[
"Qui era Criseida?",
"Quin pseudònim utilitzava el seu pare?",
"A què feia referència aquest nom?",
"Com es deia en realitat, però?",
"Què li va passar a Criseida?",
"A qui va ser lliurada?",
"Crises la va anar a buscar?",
"Va aconseguir recuperar-la?",
"Com es va venjar Crises?",
"La divinitat el va desatendre?",
"Per qui volia intercanviar a Criseida, Agamèmnon?",
"Aquesta idea va ser ben acollida?",
"Per qui?",
"Què diu una altra història?",
"Com era Criseida físicament?"
] |
{
"answer_end": [
96,
112,
135,
181,
250,
340,
410,
437,
570,
570,
685,
727,
727,
850,
1010
],
"answer_start": [
0,
65,
106,
150,
183,
319,
368,
380,
439,
549,
572,
652,
687,
729,
908
],
"input_text": [
"Segons la mitologia grega, la filla del sacerdot d'Apol·lo.",
"Crises.",
"A la ciutat de Crisa.",
"Astínome.",
"Que va ser raptada pels grecs en una incursió contra la ciutat de Tebes.",
"A Agamèmnon.",
"Sí.",
"No.",
"Va pregar a Apol·lo que enviés als grecs una epidèmia que els forces a tornar la seva filla.",
"No.",
"Per Briseida.",
"No.",
"Per Aquil·les.",
"Que Crises va retornar voluntàriament Criseida a Agamèmnon perquè aquest l'havia tractada bé.",
"Rossa, prima i de baixa estatura."
]
}
|
books
|
El bon senyor respirava sempre per les ferides, i mossèn Joan, que el coneixia prou, volgué portar-lo fins al cap d'allà, sens dubte amb l'esperança de què, fent-li traure totes ses armes, li seria després més fàcil rendir-lo.
-Escolti, don Eudald- li digué amb sa fina mitja rialla: -¿voldria dir-me quina opinió té formada de mon nebot?
-El seu nebot?- digué don Eudald, posat ja a la rossoladora. -Vostè no el coneix? Vaja, és impossible que, vostè l'home de costums tan severes i de virtuts tan ràncies, l'home de la pura doctrina cristiana, no tingui formada, de l'hereu Montbrió, una opinió ben diferent de la que ens ha exposat. ¡És l'home que es titula a si mateix revolucionari, que es proposa enderrocar la societat i que sempre té a la boca l'execració de tot lo existent! ¿I vol vostè, portar-me'l a casa, perquè m'ho tiri tot en orris en quatre dies, amb sos plans sense cap ni centener? Vaja, confessi, mossèn Joan, que el tal nebodet li ha donat més de quatre disgustos amb ses idees esbojarrades.
-Confesso- respongué mossèn Joan amb calma -que m'han preocupat molt les idees atrevides i les proposicions radicals d'en Ramon; però així mateix dec declarar que un cop familiaritzat amb elles i vençuda la repugnància que sa mateixa novetat havia de produir en qui, com jo, ha sigut educat en altra escola tal volta massa esclusivista, he reflexionat amb més calma sobre les mateixes, veient-me obligat a reconèixer que tenen un fons innegable de raó.
-I ara!- féu don Eudald, novament sorprès d'aquella sortida del vell Rector. -I ara! ¿Vostè també revolucionari?
-Jo no som revolucionari- contestà mossèn Joan humilment, -ni escauria en qui, com jo, té ja una cama a la sepultura! Jo sols dec reconèixer, amb els molts anys que porto de ministeri, que l'èxit no ha pas coronat els afanys dels qui treballem per mantenir la societat en el bon camí.
La llibertat, la igualtat i la fraternitat són principis eterns de la llei de Déu refrendats amb la Sang de Crist i proclamats per tots els Sants Pares; i, no obstant, cada dia veiem a la joventut desertar de nostres banderes per a córrer vers uns altres principis, enlluernada per unes altres llibertat, igualtat i fraternitat de cartró, cobertes de talc i oripells
|
[
"Amb qui tenia relació mossèn Joan?",
"On va voler conduir-lo?",
"Què desitjava?",
"Com es deia el bon senyor?",
"Mossèn Joan es va dirigir a ell amb expressió de preocupació?",
"Què li va preguntar?",
"Com s'identifica a si mateix el nebot?",
"Què tem que faci el nebot si el convida a la seva llar?",
"Què vol don Eudald que reconegui l'altre?",
"Mossèn Joan ho fa?",
"Diu que ha acabat per entendre les idees del seu nebot?",
"Don Eudald es mostra desconcertat?",
"Què li pregunta?",
"El mossèn diu que sí?",
"Quins valors formen part de la normativa divina?"
] |
{
"answer_end": [
83,
120,
225,
247,
282,
338,
686,
862,
1011,
1140,
1464,
1541,
1578,
1635,
1945
],
"answer_start": [
0,
85,
122,
228,
227,
285,
637,
787,
901,
1013,
1159,
1466,
1551,
1579,
1864
],
"input_text": [
"Amb el bon senyor.",
"Fins al cap d'allà.",
"Que, fent-li traure totes ses armes, li fos després més fàcil rendir-lo.",
"Don Eudald.",
"No.",
"Que quina opinió tenia formada de son nebot.",
"Com a revolucionari.",
"Que li tiri tot en orris en quatre dies.",
"Que el tal nebodet li ha donat més de quatre disgustos amb ses idees esbojarrades.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Si també és revolucionari.",
"No.",
"La llibertat, la igualtat i la fraternitat."
]
}
|
books
|
-Desditxat de vostè si arriba a guanyar!- exclamà, per fi, el jove, veient que era inútil maldar contra aquella intel·ligència tan apàtica com obtusa, que sols semblava trobar energies dintre ses pròpies obcecacions.
No és per a explicar el desagrado amb què el bon senyor rebé semblants rebufades, a les quals no estava poc ni molt acostumat. L'opinió general dels presents, obertament contra d'ell declarada, acabà d'enfurismar-lo; i encara que, coneixent-ho, en Montbrió procurà amansir-lo, tirant-lo segons sa costum a broma, lo cert és que no logrà congraciar-se més amb ell.
Qui ho pagà, de moment, fou donya Dolors, que aquell mateix, vespre, en la solitud de la cambra, ne rebé l'envestida. Se vegé acusada de donar ales al desvergonyiment del foraster i fins d'aquissar-lo com a un gos contra d'ell, que ja començava a estar de ses impertinències cuit fins als ulls. La senyora, ofesa de suposicions tan miserables, volgué fer-li entendre que lo que havia sentit era l'opinió de tothom, sinó que ningú tenia l'atreviment de plantar-li a la cara com ho havia fet en Montbrió, i que més devia agrair-li que criticar-li sos consells desinteressats. Tot inútil. L'únic que en tragué en clar, perquè així ho manifestà, fou que ja tenia presa la gran resolució; que ell també faria tronar i ploure. ¡Vaia si ho faria!
-I com?
-Doncs empenyent el plet, que amb el temps que dorm ja comença a semblar cosa de broma! Sí, senyora, sí: el plet, això que vos dóna tanta quimera, això rosegareu. Posaré en joc les meves influències, que no són pas petites, i veureu si tapo la boca de tants ximples que sembla que em tinguin per un ningú. I en aquell poca solta, que amb els seus radicalismes i amb les seves extravagàncies sembla tenir embadalit a tothom, donant ales a la brivalla del poble, ja li faré posar palla a l'orella.
|
[
"Què va deixar anar el noi?",
"De què s'havia adonat?",
"Com era aquesta saviesa?",
"Què feia l'efecte que només aconseguia?",
"Com va respondre el senyor davant d'aquests comentaris?",
"S'ho veia venir?",
"Com el punt de vista de la resta, en general?",
"Què va provocar-li?",
"Aconseguí Montbrió tranquil·litzar-lo?",
"A qui va reprendre?",
"Què li va retreure?",
"Com s'ho va prendre ella?",
"Què li va explicar?",
"Va servir d'alguna cosa?",
"Amb què amenaça ell?"
] |
{
"answer_end": [
66,
126,
149,
215,
297,
342,
409,
432,
579,
621,
760,
923,
1082,
1165,
1594
],
"answer_start": [
1,
42,
104,
104,
238,
259,
344,
344,
465,
581,
699,
876,
877,
1155,
1555
],
"input_text": [
"Desditxat de vostè si arriba a guanyar!",
"Que era inútil maldar contra aquella intel·ligència.",
"Tan apàtica com obtusa.",
"Energies dintre ses pròpies obcecacions.",
"Amb desagrado.",
"No estava poc ni molt acostumat.",
"Era contra d'ell.",
"Acabà d'enfurismar-lo.",
"No.",
"A Donya Dolors.",
"Que donava ales al desvergonyiment del foraster.",
"Es va ofendre.",
"Que lo que havia sentit era l'opinió de tothom, sinó que ningú tenia l'atreviment de plantar-li a la cara com ho havia fet en Montbrió.",
"No.",
"Amb tapar la boca de tants ximples."
]
}
|
mitologia
|
Amficcíon (en grec antic Ἀμφικτύων), va ser un rei de l'Àtica, el fill segon de Deucalió de Phtia i de Pirra.
Es va casar amb una filla de Crànau, rei d'Atenes, i va expulsar el seu sogre per quedar-se el tron Una altra tradició diu que va expulsar el seu cunyat Colè, que llavors era el rei. Amficcíon va regnar durant deu anys, i va ser deposat per Erictoni. Segons alguns autors, Amficcíon va ser el que va donar el nom a la ciutat d'Atenes, i la consagrà a la deessa Atena. També sota el seu mandat va arribar Dionís a la ciutat.
De vegades se li atribueix la institució de l'Amfictionia, lliga política i religiosa que comprenia l'assemblea dels dotze pobles més importants de Grècia amb seu a Delfos. Sembla que abans de rei d'Atenes va ser rei de les Termòpiles, que era també un dels llocs de reunió de l'assemblea.
Anficcíon va tenir un fill, Itonos, que al seu torn en va tenir d'altres que van tenir un paper en les llegendes beòcies. Una filla seva va ser mare de Cerció. Un dels seus descendents va ser Locros, epònim dels locris.
Pausànies diu que segons Queril d'Atenes, Triptòlem era un seu net.
|
[
"Qui era Amficcíon?",
"Qui eren els seus pares?",
"Qui era la seva esposa?",
"Qui era Crànau?",
"Què va fer-li Amficcíon?",
"Què en diu una altra llegenda?",
"Qui el va fer fora a ell deu anys després?",
"Què es diu que va fer Amficcíon?",
"Amb què se'l relaciona sovint?",
"Què podria haver governat abans?",
"On es mencionen els seus descendents?",
"A qui va gestar una de les seves descendents?",
"Qui va ser Locros, un altre familiar?",
"Amb quin altre personatge el relaciona Pausànies?"
] |
{
"answer_end": [
61,
108,
145,
159,
209,
291,
359,
476,
591,
768,
944,
982,
1042,
1110
],
"answer_start": [
0,
37,
110,
139,
163,
210,
293,
361,
534,
707,
824,
946,
984,
1044
],
"input_text": [
"Va ser un rei de l'Àtica.",
"Deucalió de Phtia i Pirra.",
"Una filla de Crànau.",
"El rei d'Atenes.",
"Va expulsar el seu sogre per quedar-se el tron.",
"Que va expulsar el seu cunyat Colè, que llavors era el rei.",
"Erictoni.",
"Donar el nom a la ciutat d'Atenes, i consagrar-la a la deessa Atena.",
"Amb la institució de l'Amfictionia.",
"Termòpiles.",
"En les llegendes beòcies.",
"A Cerció.",
"Epònim dels locris.",
"Amb Triptòlem."
]
}
|
vilaweb
|
El 97% dels empresaris que han participat en la multiconsulta de la Cambra de Comerç de Barcelona veu positiu per a l'economia i el teixit empresarial que l'acord entre els governs català i espanyol inclogui un referèndum d'autodeterminació. El 80% dels participants també ha avalat que la cambra doni suport a la via unilateral si no hi ha una altra opció. En concret, la pregunta és si creuen que si en un procés electoral els partits independentistes superen el 50% dels vots, i l'estat espanyol no permet un referèndum d'independència, la cambra hauria de donar suport a la via unilateral. Aquestes conclusions s'extreuen dels primers resultats parcials de la multiconsulta que va posar en marxa l'organisme el passat 21 de gener. Les preguntes romandran obertes encara però la Cambra ha volgut fer públics els resultats parcials perquè es desprenen ‘conclusions prou sòlides', tot i que no concreta el nombre de participants. En línies generals, el 56% creu que la cambra no ha de donar suport a l'acord entre el PSOE i Unides Podem perquè no ha de col·laborar amb el govern espanyol. Un 30% ha respost que sí que hauria de donar-hi suport mentre duri la legislatura i un 14% creu que no ho hauria de fer però perquè no és bo per a la seva empresa. També la majoria, el 88%, ha donat suport a que la Cambra demani la nul·litat del procés contra els presos polítics, mentre que un 8% considera que la institució no s'ha de pronunciar sobre aquest tema, un 3% aposta per acatar la sentència i un 1% creu que s'hauria de demanar l'amnistia. D'altra banda, un 93% veu convenient que la cambra plantegi a organismes internacionals que la solució al conflicte català passi per una solució basada en el concepte ‘dos models, dos estats'. Les preguntes, actives des del 21 de gener, s'emmarquen en el sistema de consultes impulsat per la Cambra de Comerç de Barcelona per conèixer l'opinió dels empresaris.
|
[
"Quin percentatge de participants de la consulta veu favorable un referèndum?",
"En què consistiria aquesta votació?",
"Què ha votat la majoria?",
"Davant de quina situació, es refereix la pregunta?",
"D'on provenen aquestes dades?",
"Quan va començar?",
"Per què s'han publicat si encara no s'han tancat les consultes?",
"Quin altre fet ha decidit el 56%?",
"Per què?",
"Quin percentatge n'és a favor mentre governin?",
"Què considera la resta?",
"Què s'ha decidit sobre la situació dels presos?",
"I els altres, què en diuen?",
"Quina petició a l'àmbit internacional veu factible el 93%?",
"A partir de què surten les preguntes?"
] |
{
"answer_end": [
221,
240,
356,
538,
677,
733,
880,
1037,
1088,
1171,
1252,
1369,
1541,
1734,
1864
],
"answer_start": [
0,
211,
242,
358,
594,
594,
735,
951,
951,
1090,
1174,
1260,
1382,
1558,
1736
],
"input_text": [
"El 97%.",
"En l'autodeterminació.",
"Que la cambra doni suport a la via unilateral si no hi ha una altra opció.",
"Si en un procés electoral els partits independentistes superen el 50% dels vots, i l'estat espanyol no permet un referèndum d'independència.",
"Dels primers resultats parcials de la multiconsulta.",
"El passat 21 de gener.",
"Perquè es desprenen conclusions prou sòlides.",
"No donar suport a l'acord entre el PSOE i Unides Podem.",
"Perquè no ha de col·laborar amb el govern espanyol.",
"Un 30%.",
"Que no ho hauria de fer però perquè no és bo per a la seva empresa.",
"La majoria, el 88%, ha donat suport a que la Cambra demani la nul·litat del procés contra els presos polítics.",
"Un 8% considera que la institució no s'ha de pronunciar sobre aquest tema, un 3% aposta per acatar la sentència i un 1% creu que s'hauria de demanar l'amnistia.",
"Que la solució al conflicte català passi per una solució basada en el concepte dos models, dos estats.",
"Del sistema de consultes impulsat per la Cambra de Comerç de Barcelona."
]
}
|
bios
|
Concepció Bordalba i Simón, coneguda també amb el nom italianitzat Concetta Bordalba, (Barcelona, 13 de setembre de 1862 - Barcelona, 6 de juny de 1910) fou una soprano catalana.
Debutà a Gènova el 1887 amb Don Carlo, de Verdi. Actuà a Europa i a Amèrica. La temporada 1890-1891 va actuar al Teatro Real de Madrid, en una companyia d'òpera italiana. La temporada 1901-1902 va actuar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Excel·lí en Lohengrin, de Wagner, i Mefistofele, d'Arrigo Boito.
Va ser professora del Conservatori Superior de Música del Liceu, on va tenir com a alume destacada a la soprano Elvira de Hidalgo, entre altres.
Concepció Bordalba va néixer a Barcelona el 13 de setembre de 1862. Va iniciar els seus estudis als catorze anys al Conservatori del Liceu, on es va presentar amb la òpera d'Obiols Laura Debelarn, que el compositor havia escrit pels alumnes del Liceu.
Després d'aquest debut es va traslladar a Milà, on va estudiar amb el mestre espanyol Federico Blasco. La seva presentació a Itàlia va tenir lloc al Teatro Carlo Felice de Gènova el 1887 amb Don Carlo, de Verdi, i a Venècia amb Il Trovatore. Va recórrer els principals teatres d'Itàlia, Espanya, Portugal i Amèrica.
Al març de 1889 es va presentar als Estats Units i posteriorment va tornar a Roma, Florència i Moscou cantant amb Massini òperes com Les Huguenots i Aida. Van seguir viatges a Guatemala, Màntua i per suposat presentacions a Madrid i Barcelona.
Dins del seu repertori destacà en obres com Mefistofele i Lohengrin, la qual l'Elsa fou considerada per la crítica com una de les seves millors interpretacions. Les característiques de la seva veu eren uns aguts molt potents, suavitat melodiosa en el registre mig, dolçor i delicadesa en l'emissió i en el dir i, sobre tot, un gran talent dramàtic.
|
[
"Qui va ser Concepció Bordalba?",
"Quin altre nom rep?",
"Quan va néixer?",
"On va començar la seva carrera?",
"Amb quina peça?",
"Per quins contintents va fer interpretacions?",
"On va cantar el 1890-1891?",
"I el 1901-1902?",
"On va impartir classes?",
"Havia estudiat allà?",
"On va formar-se amb Federico Blasco?",
"A quin país va viatjar el 1889?",
"Quines composicions va representar a Itàlia i a Rússia?",
"Quines actuacions seves són les més rellevants?",
"Què la caracteritzava?"
] |
{
"answer_end": [
177,
84,
152,
226,
226,
254,
313,
420,
550,
770,
985,
1248,
1353,
1603,
1791
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
179,
179,
228,
256,
350,
487,
700,
907,
1200,
1265,
1444,
1605
],
"input_text": [
"Fou una soprano catalana.",
"Concetta Bordalba.",
"El 1862.",
"A Gènova.",
"Amb Don Carlo, de Verdi.",
"Per Europa i Amèrica.",
"Al Teatro Real de Madrid.",
"Al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.",
"Al Conservatori Superior de Música del Liceu.",
"Sí.",
"A Milà.",
"Als Estats Units.",
"Òperes com Les Huguenots i Aida.",
"Les d'obres com Mefistofele i Lohengrin, la qual l'Elsa fou considerada per la crítica com una de les seves millors interpretacions.",
"Uns aguts molt potents, suavitat melodiosa en el registre mig, dolçor i delicadesa en l'emissió i en el dir i, sobre tot, un gran talent dramàtic."
]
}
|
bios
|
Teresa Bartomeu Granell (Reus, 1889 - Reus, 1969) fou una esquiadora també coneguda com a Rossa Tissy o bé l'amiga Blanca de les Dames de Carner.
La pràctica esportiva a la muntanya es va fer finalment accessible per a les dones de finals del segle xix. La primera especialitat a aparèixer va ser l'excursionisme, lligat en els seus inicis a la recuperació de tradicions i costums populars. Posteriorment, durant la primera dècada del segle xx, va ser l'esquí el que va sorgir i en aquesta pràctica esportiva, com també en d'altres, les dones estrangeres van tenir un paper important arran dels bons resultats que obtenien per de la seva extensa pràctica i per tant millor experiència. Feia anys que en alguns països europeus les dones no només practicaven alguns esports sinó que, a més a més, hi competien. A Catalunya tot això va arribar més tard.
El 1911 va ser possible la primera prova femenina d'esquí a Catalunya. Posteriorment les curses d'esquí s'organitzarien d'acord amb la Fédération Internationale des Sociétés Pyrénnélistes. En les proves de 1916, Rosa Puig i Maria Rosich van ser les guanyadores i, l'any següent, Teresa Bartomeu Granell va guanyar el premi de la secció d'Esports de Muntanya, del Centre Excursionista de Catalunya. Des que va aconseguir la seva primera victòria podríem dir que Teresa Bartomeu no va parar de sumar-ne competició darrera competició. Aquell 1917, la cursa de 400 metres la guanyà Eva Illing, amb un temps d'1'40” 2/5 i Teresa Bartomeu quedà en segon lloc amb un temps de 2'20”. També hi va haver proves de luges (tipus de trineus), i en la cursa de 125 metres, Montserrat Fargas es classificà en primer lloc, amb un temps de 30” 3/5 i Teresa Bartomeu en el segon, amb un temps de 43” 4/5.
Amb la consecució d'aquests bons resultats de les esportistes catalanes, Eva Illing, Teresa Bartomeu Granell, Núria Armangué Feliu i Rosa Torras -que va participar com a tennista en les Olimpíades de París de 1924-, entre altres, van ser alguns dels noms que van obrir de bat a bat les portes dels esports de neu a altres dones. Tot i que de manera competitiva, els primers èxits de les esquiadores catalanes arribaran molts anys després, aquests vindran encapçalats per Montserrat Corominas Vila, campiona d'Espanya d'eslàlom, eslàlom gegant i combinada i el 1978 guanyà la Marxa Beret d'esquí de fons en la distància de vuit quilòmetres.
A banda de la seva carrera esportiva, va tenir una certa formació artística a l'Escola Anglesa de Sant Jordi, com demostra la seva participació a l'Exposició d'art de Barcelona de l'any 1920, en la qual va presentar una sèrie d'objectes de cuir repujat, un braçalet d'argent repujat i una copa de vidre esmaltat.
|
[
"Qui va ser Teresa Bartomeu?",
"Quan va nèixer?",
"Quins sobrenoms rebia?",
"Quan van poder competir les dones en els esports de muntanya?",
"Quina va ser la primera activitat?",
"Quan va desenvolupar-se l'esquí?",
"Per què van ser força importants les participants que venien de fora?",
"Quan va tenir lloc la primera competició femenina d'esquí en territori català?",
"Amb quina agrupació van acordar-se les de més endavant?",
"Què va obtenir Teresa Bartomeu el 1917?",
"Què se'n diu de Teresa, de llavors ençà?",
"Quines van ser algunes de les millors competidores que van inaugurar la participació femenina en l'esport de neu?",
"Qui va ser Montserrat Corominas Vila?",
"A banda, on va cursar formació artística Bartomeu?",
"A quina activitat va participar el 1920?",
"Amb què?"
] |
{
"answer_end": [
68,
49,
144,
252,
312,
476,
684,
920,
1038,
1247,
1381,
2065,
2340,
2486,
2568,
2689
],
"answer_start": [
0,
0,
69,
146,
254,
406,
533,
851,
922,
1040,
1249,
1738,
2209,
2378,
2501,
2501
],
"input_text": [
"Fou una esquiadora.",
"El 1889.",
"Rossa Tissy o l'amiga Blanca de les Dames de Carner.",
"A finals del segle xix.",
"L'excursionisme.",
"Durant la primera dècada del segle xx.",
"Pels bons resultats que obtenien per de la seva extensa pràctica i per tant millor experiència.",
"El 1911.",
"Amb la Fédération Internationale des Sociétés Pyrénnélistes.",
"El premi de la secció d'Esports de Muntanya, del Centre Excursionista de Catalunya.",
"Que no va parar de sumar-ne competició darrera competició.",
"Eva Illing, Teresa Bartomeu Granell, Núria Armangué Feliu i Rosa Torras.",
"La campiona d'Espanya d'eslàlom, eslàlom gegant i combinada que el 1978 guanyà la Marxa Beret d'esquí de fons.",
"A l'Escola Anglesa de Sant Jordi.",
"A l'Exposició d'art de Barcelona.",
"Amb una sèrie d'objectes de cuir repujat, un braçalet d'argent repujat i una copa de vidre esmaltat."
]
}
|
bios
|
Rosa Monfort Ribalta (Castelló de la Plana, 1920 - 2004) fou una actriu i cantant castellonenca.
Filla de Primitivo Monfort Bayot i Pepita Ribalta. Des de ben menuda ja li agradava cantar, i escoltar la ràdio era la seua major afició. Autodidacta, feu el seu debut a la plaça Major de Castelló als dotze anys amb Pepito García, amb qui interpretà el pasdoble Carmen, la cigarrera. Després d'aquest primerenc debut actuà al Teatre Principal en un homenatge que se li tributà a Durruti amb molt bona crítica de la premsa local.
A partir de 1936, Rosita es convertí en l'artista jove local més sol·licitada quan faltaven actrius o cantants de repartiment en alguna sarsuela, revista o peça teatral que es representava al Teatre Principal, perquè era admirada com a cantant i actriu. Convencé la seua mare per examinar-se a València i aconseguir el carnet professional d'artista que exhibia orgullosa, perquè fou una de les primeres joves castellonenques a obtenir-lo per poder treballar en tota mena de companyies artístiques i poder eixir de gira.
El 1939 realitzà una gira per l'illa de Mallorca amb l'espectacle Gimenoff y Rosita Monfort, la muñequita del varieté con sus estilos modernos. Al títol l'acompanyava una nota informativa: « A este espectáculo pueden asistir todas las personas por ser altamente moral». Obtingué un èxit notable amb aquest espectacle que passejà després per la resta de teatres de l'estat espanyol, sempre acompanyada de sa mare. Miguel de Molina la contractà per formar part de la seua companyia durant sis mesos.
Actuà com a artista convidada en una festa celebrada en una villa privada a Benicàssim amb la presència del general Aranda i també a l'antiga Pèrgola, en l'espectacle que s'oferí a Franco durant la seua estada a Castelló, el maig de 1958. Rosita comentava que només volia cantar, no li importava per a qui actuara, sempre posava el mateix entusiasme, ja fóra per a Durruti, per al general Aranda o per a Franco. La política no li interessava, només el teatre, la sarsuela i la música.
La seua afició a l'escena i la seua versatilitat li permeteren actuar com a tiple còmica en sarsueles del grup castellonenc Mastro Breton; dama de caràcter en obres de teatre (es recorda la seua Doña Brígida de Don Juan Tenorio); solista en espectacles de varietés; vocalista d'orquestra de ball, amb les orquestres Rossell i Planas; veu aguda en la Coral Polifònica Castellonenca d'Educació i Descans, a més d'autora de les lletres d'algunes de les cançons que interpretava: Noche de Nostalgia, Velero de mis amores, entre altres.
Els últims anys abans de morir aconseguí el seu somni, tornar a les ciutats i als teatres on actuà i triomfà els anys de postguerra. L'última actuació la dugué a terme al Teatre Principal de Castelló en un homenatge que se li reté al mestre Felip el 1973. La seua afició al món artístic la dugué a treballar com a taquillera en un cinema fins a la jubilació.
|
[
"Qui va ser Rosa Monfort?",
"Quan va néixer?",
"Què li divertia fer quan era petita?",
"Quina va ser la seva primera actuació?",
"A qui va retre homenatge en una interpretació al Teatre Principal?",
"Què li va passar del 1936 endavant?",
"Què va fer el 1939?",
"Va ser exitosa?",
"Què va implicar?",
"Qui li va oferir pertànyer al seu grup artístic?",
"Davant de qui va actuar en una celebració a la Pèrgola?",
"Quan va ser?",
"Què deia l'artista sobre aquest fet?",
"Quins interessos explicava que s'hi sobreposaven als polítics?",
"Què feia a la Polifònica Castellonenca d'Educació i Descans?",
"On va actuar per darrer cop?"
] |
{
"answer_end": [
95,
56,
233,
379,
483,
734,
1094,
1362,
1426,
1525,
1731,
1781,
1954,
2027,
2430,
2760
],
"answer_start": [
0,
0,
148,
248,
414,
526,
1046,
1316,
1316,
1459,
1544,
1698,
1783,
1956,
2363,
2694
],
"input_text": [
"Fou una actriu i cantant castellonenca.",
"El 1920.",
"Cantar, i escoltar la ràdio era la seua major afició.",
"La que va fer a la plaça Major de Castelló amb Pepito García, amb qui interpretà el pasdoble Carmen, la cigarrera.",
"A Durruti.",
"Que es convertí en l'artista jove local més sol·licitada quan faltaven actrius o cantants de repartiment en alguna sarsuela, revista o peça teatral que es representava al Teatre Principal.",
"Una gira per l'illa de Mallorca.",
"Sí.",
"Que pogués passejar-lo després per la resta de teatres de l'estat espanyol.",
"Miguel de Molina.",
"Davant de Franco.",
"El maig de 1958.",
"Que només volia cantar, no li importava per a qui actuara, sempre posava el mateix entusiasme, ja fóra per a Durruti, per al general Aranda o per a Franco.",
"El teatre, la sarsuela i la música.",
"La veu aguda.",
"Al Teatre Principal de Castelló."
]
}
|
books
|
Ningú no respirava. I vaig sentir el feble gemec de la pobra mare. -Menut! menut!… menut meu!- I després res: les palpitacions del meu cor repercutint els meus membres i com sonant per tot arreu convertides en rellotge de l'univers.
Gràcies a Déu, va ser més la por que el mal. A la traça, el meteor, encara que molt a prop de les barques, no va tocar-les; i els valents pescadors, refets del primer espant, tornaren bravament a la lluita, vogant cap a una petita cala que els venia de dret. Aquella caleta estava amagada per les calimes; però ells sabien prou on l'havien de trobar entre les penyes de llevant. No la tenien gaire lluny: nosaltres també l'endevinàvem. Arrencàren com fletxes tirades a l'hora envers un mateix fitó, i penetraren en la blanca boirada. Un cop en terra, eren salvats.
-Santa Anna els hi ha allargat un plec de sa seua caputxa- va dir un vellet al·ludint al nom de punta de Santa Anna que porta el cap de la llarga muntanyola.
La mànega, que tan bella angoixa ens havia feta passar, seguí encara rodant per la cala com qui cerca la perduda. Després va arrumbar-se majestuosament a pendre terra pel recó de llevant, i es submergí en la broma, entre la qual tot just s'afigurava, esblaimada, esvaint-se a trossos a trossos. I, puja que pujaràs, s'enfilà costes amunt, estirant o arronçant la trompa; segons els alts i baixos que trobava; i aixecant sota d'ella, en l'ambient espès, una mena de polsaguera com la que mou en un camí un animal que morroaterrat hi rebufa, assolí la cima, s'acarrerà per la carena i tramuntà per un collet.
Vaig cercar les altres dues, de les quals m'havia distret fins aleshores, i ja no en vaig descobrir sinó una. La seva pariona se'n seria anada qui sap a on, o s'hauria desfet sense jo adonar-me'n. Sigui com vulgui, no en restava més que una a la vista, i no hi estigué gaire estona. En mig de sa marxa atzarosa, se li segà la trompa, separant-se-n'hi un tros del capdavall, que es fongué fantàsticament en l'aire; i aleshores, la part superior, com sentida de la dolor d'aquell escapçament, s'arronçà amb rapidesa, igual que una banya de caragol que s'és tocada amb el dit, i la bomba s'aixafà, encongint-se en una balma dels núvols.
|
[
"Què se sentia?",
"De qui?",
"I més endevant?",
"Què semblava que feien?",
"Degut a qui no va ser tan greu?",
"Va impactar el meteor a les naus?",
"Què van fer els qui pescaven?",
"Es podia veure la platja on van anar?",
"Com van dirigir-s'hi?",
"Qui diu un ancià que els havia ajudat?",
"Fins on va arribar la mànega?",
"Què va produir?",
"On va marxar la pariona?",
"Què va passar en la marxa?",
"Què va passar-li a la bomba?"
] |
{
"answer_end": [
48,
65,
138,
231,
276,
355,
438,
667,
730,
873,
1293,
1431,
1718,
1895,
2156
],
"answer_start": [
20,
34,
95,
110,
233,
290,
359,
492,
669,
799,
956,
1272,
1673,
1846,
2139
],
"input_text": [
"El feble gemec.",
"De la pobra mare.",
"Les palpitacions del seu cor.",
"Que sonaven per tot arreu convertides en rellotge de l'univers.",
"A Déu.",
"No.",
"Tornaren bravament a la lluita.",
"Sí.",
"Com fletxes tirades a l'hora envers un mateix fitó.",
"Santa Anna.",
"Costes amunt.",
"Una mena de polsaguera.",
"Qui sap a on.",
"Que se li segà la trompa.",
"Que s'aixafà."
]
}
|
bios
|
Montserrat Planella i Poletti (Barcelona, 1878 - 23 d'abril de 1932) va ser una pintora catalana de finals del segle xix i principis del xx. Filla de Macari Planella i Roura i d'Àurea Poletti i Roura, es va formar als tallers dels pintors Francesc Amigó i Ricard Martí i Aguiló.
Procedia d'una nissaga d'artistes del segle xix. El seu pare era mestre d'obres i va publicar diferents escrits sobre art i arquitectura, entre els quals destaquen un estudi sobre el monestir de Santa Maria de Ripoll a La Il·lustració Catalana (1884), en el qual defensava la restauració del conjunt. Destaquen també el seu oncle, l'antiquari, pintor, restaurador i col·lecionista Alexandre Planella i Roura, que al seu torn heretava la tradició familiar de la botiga de materials artístics que havia obert l'escenògraf Nicolau Planella Travé al carrer ample de Barcelona (avi de Montserrat). Igualment, el seu besavi Bonaventura Planella i Conxello era un escenògraf de renom a la ciutat.
L'any 1904 es va casar amb Eduard Padrós i Margenat, conegut comerciant de Barcelona, amb qui va tenir tres fills (Montserrat, Lluís i Eduard). Vivien al passeig de Sant Joan de Barcelona, al número 53, segons consta en alguns dels catàlegs d'exposicions en què va participar.
L'any 1921 va enviudar i Montserrat va reprendre la seva activitat artística. L'any següent el pintor Frederic Masriera i Vila li feia un retrat a l'oli de bones dimensions, vestida de dol.
Va morir als 54 anys a la seva casa del passeig de Sant Joan el dia de Sant Jordi de 1932.
Les primeres notícies que es tenen de la seva trajectòria artística fan referència a la participació a finals del segle XIX en les exposicions femenines d'art que va organitzar la Sala Parés entre 1896 i 1900.
Amb posterioritat no està documentada fins al 1918, potser a causa del seu matrimoni. Entre aquest any i el 1922 va participar en les exposicions d'art que es feien anualment al Palau Municipal de Belles Arts de Barcelona, organitzades per la Junta Municipal d'Exposicions, mostrant sobretot pintura de flors. Així, per exemple, a l'edició de 1918 hi presentava l'obra Flors de primavera, a les sales dels artistes independents i dins de la secció d'arts aplicades. A la del 1919 mostrava la pintura Clavells vermells i blancs, amb els artistes del Cercle Artístic de Sant Lluc, el 1920 Peonias i el 1921 Branques florides.
L'any 1926 va participar en la Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid, amb l'oli Claveles i el maig de 1928 va exposar individualment a les Galeries Laietanes de Barcelona. El 1929 va estar present a l'Exposició Internacional de Barcelona. A La Veu de Catalunya explicaven que "La coneguda pintora barcelonina presenta més d'un quadre en el qual destaquen unes belles mimoses entre uns brocats de seda magistralment pintats, tres belles composicions de gran originalitat". En aquesta mateixa exposició també s'hi van poder veure obres de les artistes Lluïsa Vidal, Maria Lluïsa Güell o Margarida Sans Jordi, entre altres. En aquest període va oferir l'única exposició individual que es coneix, a les Galeries Laietanes de Barcelona (1928).
La seva pintura, de la qual s'ha dit que té influències impressionistes, mostra una bona formació acadèmica, amb un bon ofici. Utilitzava una paleta de color àmplia amb una pinzellada solta i empastada. De la documentació i de les poques obres que se'n coneixen es desprèn que principalment va fer pintura de flors, un tema molt reiterat en les pintores del segle xix, del qual un dels seus mestres, Ricard Martí, n'era especialista.
|
[
"Qui fou Montserrat Planella?",
"Quin any va néixer?",
"On va aprendre?",
"Quina publicació destacable tenia el seu pare?",
"Quins altres membres de la família pertanyien al món de l'art?",
"Amb qui va contraure matrimoni el 1904?",
"Què li va passar el 1921?",
"Quin dia va morir?",
"Quines van ser les primeres aparicions artístiques de Montserrat?",
"Quin gènere artístic va exposar al Palau Municipal de Belles Arts del 1918 al 1922?",
"Quina en podria ser un exemple?",
"En quina activitat va col·laborar a la capital de l'estat el 1926?",
"Va tenir presència a la Internacional de la ciutat comtal de l'any 1929?",
"Què se'n deia un famós diari català?",
"A on va organitzar la presentació individual inèdita de l'any 1928?",
"Què feia servir per pintar?"
] |
{
"answer_end": [
139,
68,
277,
522,
967,
1020,
1322,
1525,
1735,
2045,
2124,
2437,
2606,
2839,
3106,
3309
],
"answer_start": [
0,
0,
201,
328,
580,
969,
1246,
1436,
1527,
1850,
2066,
2361,
2541,
2608,
2990,
3235
],
"input_text": [
"Va ser una pintora catalana de finals del segle xix i principis del xx.",
"El 1878.",
"Als tallers dels pintors Francesc Amigó i Ricard Martí i Aguiló.",
"Un estudi sobre el monestir de Santa Maria de Ripoll a La Il·lustració Catalana.",
"L'oncle, l'avi i el besavi.",
"Amb Eduard Padrós i Margenat.",
"Que va enviudar i va reprendre la seva activitat artística.",
"El dia de Sant Jordi de 1932.",
"Les d'exposicions femenines d'art que va organitzar la Sala Parés entre 1896 i 1900.",
"Sobretot pintura de flors.",
"L'obra Flors de primavera.",
"En la Exposición Nacional de Bellas Artes.",
"Sí.",
"Que hi presentava més d'un quadre en el qual destacaven unes belles mimoses entre uns brocats de seda magistralment pintats, tres belles composicions de gran originalitat.",
"A les Galeries Laietanes de Barcelona.",
"Una paleta de color àmplia amb una pinzellada solta i empastada."
]
}
|
bios
|
Anita Blanch (Sagunt, 26 de juliol de 1910 — † Ciutat de Mèxic; 23 d'abril de 1983), va ser una actriu nascuda a Espanya de nacionalitat mexicana. Nominada en tres ocasions al premi Ariel de l'acadèmia mexicana de cinema.
Ana María Blanch Ruiz neix a Sagunt, el 26 de juliol de 1910, des de xiqueta ella i la seua germana, la també actriu Isabelita Blanch tenen inquietuds artístiques. Arriba a Mèxic en 1923 al costat d'Isabel, qui treballava per a la companyia de Don Jacinto Benavente, des de llavors va decidir radicar al país nord-americà, on rep classes de dansa i actuació, debuta en teatre en la companyia de Manuel Tamez i a finals dels anys 1920 funda la companyia de les germanes Blanch que durant molts anys va fer del teatre Ideal en la Ciutat de Mèxic la seua seu permanent. Ana s'especialitzava en comèdia i va muntar diverses obres reeixides com: Quien te quiere a ti (1928), El sexo débil (1930), Don Juan Tenorio (1935), Arsénico y encaje antiguo (1942) i El escándalo (1947).
En cinema Anita va debutar en la cinta de culte Luponini de Chicago (1935), li van seguir participacions excel·lents entre d'altres, ¡Ay, qué tiempos, señor Don Simón! (1941), El ventall de Lady Windermere (1944) i La barraca (1945), per la qual aconsegueix una nominació com a millor actriu en els incipients premis Ariel. Malgrat l'èxit de la barraca, Ana sofreix un vet per treballar en cinema per part del sindicat de productors, a causa de la seua relació sentimental amb el líder del sindicat de treballadors de la indústria cinematogràfica Salvador Carrillo amb el qual tenien diferències. Quan el problema sindical es va arreglar, l'actriu que s'havia refugiat en el teatre, torna als sets cinematogràfics i treballa en cintes com La noche avanza (1952), del cineasta Roberto Gavaldón, Maldita ciudad (1954) d'Ismael Rodríguez, El mil amores (1954) de Rogelio A. González, Tlayucan (1962) de Luis Alcoriza, Los días del amor (1972), Renzo, el gitano (1973), Los perros de Dios (1974), Fe, Esperanza y Caridad (1974), Presagio (1975) i El testamento (1981), que va representar la seua última pel·lícula.
A partir de la dècada de 1960 Anita actua amb major freqüència en televisió, debutant en produccions d'Ernesto Alonso, qui li estava molt agraït a causa que ella i la seua germana li van donar la seua primera oportunitat com a actor. Entre les telenovel·les en les quals va participar van destacar: La cobarde (1962), Vidas cruzadas (1963), Maximiliano y Carlota (1965), El derecho de nacer (1966), La tormenta (1967), No creo en los hombres (1969), Velo de novia (1971), Las fieras (1972), El carruaje (1972), El milagro de vivir (1975), Mundos opuestos (1976), Mamá Campanita (1978) i En busca del paraíso (1982).
Després d'estar internada durant dos mesos al centre mèdic de la Ciutat de Mèxic, a causa de complicacions de salut, Anita mor víctima d'una aturada cardíaca el 23 d'abril de 1983.
|
[
"Qui fou Anita Blanch?",
"Quin any va néixer?",
"A quina ciutat?",
"On va marxar el 1923?",
"En què va formar-se?",
"Quina empresa va obrir amb la seva germana?",
"On acostumaven a organitzar les obres?",
"Per quina branca es va decantar Ana?",
"Amb quina obra aconsegueix la primera menció als Ariel?",
"Per què la seva participació en obres es veu dificultada?",
"On surt quan ja no hi ha més discrepàncies?",
"Quina va ser l'última aparició fílmica?",
"Què fa sobretot a partir dels anys seixanta?",
"A quin gènere pertanyien les produccions televisives en què va aparèixer?",
"Com es deien?"
] |
{
"answer_end": [
145,
83,
257,
408,
579,
697,
787,
820,
1317,
1559,
2058,
2104,
2181,
2390,
2720
],
"answer_start": [
0,
0,
222,
386,
548,
656,
656,
789,
1210,
1319,
1592,
2038,
2106,
2340,
2340
],
"input_text": [
"Va ser una actriu nascuda a Espanya de nacionalitat mexicana.",
"El 1910.",
"A Sagunt.",
"A Mèxic.",
"En dansa i actuació.",
"La companyia de les germanes Blanch.",
"Al teatre Ideal en la Ciutat de Mèxic.",
"Per la comèdia.",
"Amb La barraca.",
"Per la seua relació sentimental amb el líder del sindicat de treballadors de la indústria cinematogràfica Salvador Carrillo.",
"A La noche avanza; Maldita ciudad; El mil amores; Tlayucan; Los días del amor; Renzo, el gitano; Los perros de Dios; Fe, Esperanza y Caridad; Presagio i El testamento.",
"El testamento.",
"Actua en televisió.",
"Al de la telenovel·la.",
"La cobarde, Vidas cruzadas, Maximiliano y Carlota, El derecho de nacer, La tormenta, No creo en los hombres, Velo de novia, Las fieras, El carruaje, El milagro de vivir, Mundos opuestos, Mamá Campanita i En busca del paraíso."
]
}
|
vilaweb
|
‘Desobediència rebel', així justifica el govern espanyol l'aplicació de l'article 155 en contra de la Generalitat. Segons l'argumentari que ha publicat la Moncloa, el govern de Carles Puigdemont ha incomplert de manera sistemàtica i conscient els pronunciaments i els requeriments del Tribunal Constitucional, cosa que ha afectat greument l'interès general d'Espanya. En el text no s'especifiquen les mesures concretes de l'aplicació del 155, però el govern espanyol explica que la Generalitat s'ha situat fora de la legalitat espanyola i que és per això que es veu obligat a restablir l'ordre constitucional a Catalunya. En aquest sentit, la Moncloa relata que el Tribunal Constitucional ha dictat la nul·litat de totes les mesures i accions relacionades amb el procés impulsades pel govern i el parlament. Segons el govern espanyol, aquesta desobediència reiterada atempta greument contra l'interès general de l'estat. ‘Les pretensions secessionistes van motivant un deteriorament seriós del benestar social i econòmic de Catalunya', diu. A més, considera que el procés independentista ha fracturat la societat catalana i ha posat en perill la convivència, cosa que ‘ha posat en risc les condicions per al creixement econòmic'. La Moncloa insisteix en la restauració de la legalitat constitucional a Catalunya, però també menciona l'estatut. ‘Preservar l'autogovern és protegir l'autonomia', defensa. Segons l'argumentari, la Generalitat ha deixat de ser el govern dels catalans per esdevenir un òrgan en mans de ‘l'ideari independentista'. En aquest sentit, el govern espanyol espera que l'aplicació del 155 serveixi perquè les institucions siguin neutrals i col·loquin ‘els drets de tothom per sobre de les idees'. Arran del trasllat d'empreses, la Moncloa incideix en els efectes que té el procés sobiranista en la recuperació econòmica. Segons el text, el procés genera incerteses i desconfiança de manera que es desincentiven les inversions i es desmotiva el turisme. A més, afegeix que una Catalunya independent quedaria fora de la Unió Europea i seria un 30% més pobre. La fiscalia general de l'estat, que dirigeix José Manuel Maza, ha recollit l'argumentari de la Moncloa i ha anunciat que tenia preparada una querella per rebel·lió contra Carles Puigdemont si declara la independència de Catalunya.
|
[
"Quin motiu dona el govern estatal per validar el 155?",
"Contra qui s'ha emès?",
"Què en figura al comunicat de la Moncloa?",
"Quina conseqüència n'assenyalen?",
"Sota quin pretext s'actua amb el 155?",
"Què considera que provoca aquesta actitud de desvinculació respecte de l'estat?",
"I què diu que pateixen els catalans?",
"De què acusa la Generalitat?",
"En què confia el govern central?",
"En què es basa la Moncloa per assenyalar les conseqüències econòmiques de l'independentisme?",
"Què més diu que és improductiu per al creixement econòmic?",
"Quina incidència concreta produeix?",
"Com diu que seria Catalunya si fos independent?",
"I pertanyeria a la Unió Europea?",
"Què té previst la fiscalia?",
"En quin cas?"
] |
{
"answer_end": [
85,
113,
308,
366,
620,
1039,
1157,
1541,
1717,
1841,
1973,
1973,
2077,
2077,
2267,
2308
],
"answer_start": [
0,
57,
115,
115,
368,
921,
1041,
1403,
1561,
1719,
1843,
1843,
1982,
1982,
2079,
2216
],
"input_text": [
"La desobediència rebel.",
"Contra de la Generalitat.",
"Que el govern de Carles Puigdemont ha incomplert de manera sistemàtica i conscient els pronunciaments i els requeriments del Tribunal Constitucional.",
"Que ha afectat greument l'interès general d'Espanya.",
"Restablir l'ordre constitucional a Catalunya.",
"Un deteriorament seriós del benestar social i econòmic de Catalunya.",
"La fractura de la societat i el perill de la convivència.",
"D'haver deixat de ser el govern dels catalans per esdevenir un òrgan en mans de l'ideari independentista.",
"Que l'aplicació del 155 serveixi perquè les institucions siguin neutrals i col·loquin els drets de tothom per sobre de les idees.",
"En el trasllat d'empreses.",
"La generació d'incerteses i desconfiança del procés.",
"La desincentivació de les inversions i la desmotivació del turisme.",
"Un 30% més pobre.",
"No.",
"Una querella per rebel·lió contra Carles Puigdemont.",
"En el cas que declarés la independència de Catalunya."
]
}
|
books
|
-I bé, com està això?
-Tan mal com vulguis- respostà el Rector, posant-se més sèrio. -Això ja no és pas aquell poblet de bosquerols, de costums patriarcals. Aquella ignorància paradisíaca d'altres dies se n'és ben fugida: ara estem sots l'anarquia més desfrenada. Dius que no em volen pas mal: també ho crec, que la meva persona els hi mereix encara algun respecte, però és ben cert que la meva jerarquia els hi fa nosa, i tiren a anorrear-la. Fins me tenen segrestat, amb guardes de vista. ¿Què no els has trobat, els meus escarcellers? Per quin miracle has pogut passar?
-Sí- contestà en Montbrió. -M'he topat amb dos infeliços que semblaven vetllar un mort. - I, sense donar més importància a aquell incident, continuà:
-I a Serra-Bruna com està allò?
-Oh! No me'n parlis, que, allò fa plorar! Ja deus saber lo d'ahir al mati. Déu meu! Ni que m'ho haguessin jurat, hauria cregut mai a ningú d'aquí capaç de semblants atreviments. Veritat és que els més desanimats són quasi tots forasters, però, així i tot… De llavors ençà, poc més ne sé. Jo vaig intentar, a la tarda, forçar mon captiveri, però vaig desistir davant de la força, per temor de provocar un sacrilegi; però avui volia intentar-ho de nou, petés com petés. M'horroritzo de pensar com estaran aquelles pobres dones, veient la casa sitiada i atacada, com si fóssim als temps dels moros. I que t'asseguro que hi ha desanimats que porten intencions les més depravades.-
|
[
"Què respon el Rector quan li pregunten com estava la situació?",
"Amb quin to?",
"Què diu que ja no és aquell lloc?",
"Què diu que ha marxat d'allí?",
"Què hi impera en aquests moments, diu?",
"Què creu que pensen d'ell?",
"Però què considera que pot molestar-los?",
"De què es queixa?",
"Què el sorprèn de Montbrió?",
"Per què pregunta?",
"Quina resposta rep?",
"De què es queixa Montbrió?",
"En coneix cap cosa més?",
"Què diu que va provar?",
"De què tenia temor?"
] |
{
"answer_end": [
62,
83,
155,
220,
262,
364,
419,
489,
571,
753,
795,
931,
1041,
1093,
1168
],
"answer_start": [
0,
22,
86,
157,
222,
294,
366,
444,
538,
724,
723,
839,
1011,
1043,
1134
],
"input_text": [
"Que tan mal com vulgui.",
"Més sèrio.",
"Aquell poblet de bosquerols, de costums patriarcals.",
"Aquella ignorància paradisíaca d'altres dies.",
"L'anarquia més desfrenada.",
"Que la seva persona els hi mereix encara algun respecte.",
"La seva jerarquia.",
"Que fins el tenen segrestat, amb guardes de vista.",
"Que hagi pogut passar.",
"Per Serra-Bruna.",
"Que allò fa plorar.",
"De semblants atreviments.",
"No.",
"Forçar son captiveri.",
"De provocar un sacrilegi."
]
}
|
mitologia
|
La saga Crepuscle: A trenc d'alba (2a part) (en l'anglès original: The Twilight Saga: Breaking Dawn – Part 2, normalment coneguda com a Breaking Dawn: Part 2) és una pel·lícula dramàtica de fantasia dels Estats Units de 2012 dirigida per Bill Condon i basada en la novel·la de 2008 Trenc d'alba de Stephenie Meyer. És la segona de dues parts de l'adaptació de la novel·la i la cinquena i última entrega de la saga Crepuscle, després de la primera part d'Albada el 2011. Els tres membres del repartiment principal, Kristen Stewart, Robert Pattinson i Taylor Lautner, van reprendre els seus papers i Mackenzie Foy va interpretar Renesmee Cullen. El repartiment també el van formar Billy Burke, Peter Facinelli, Elizabeth Reaser, Kellan Lutz, Nikki Reed, Jackson Rathbone, Ashley Greene, Michael Sheen i Dakota Fanning.
Es va estrenar el 16 de novembre de 2012. La pel·lícula, malgrat les crítiques negatives, va ser un èxit comercial amb gairebé 830 milions de dòlars de taquilla, el més taquiller de la saga.
Ha estat doblada al català.
La Bella conclou la seva transformació a vampir i ara ha de familiaritzar-se amb la seva nova condició. Amb el naixement de la Renesmee, la família Cullen s'ha de protegir davant l'amenaça dels Volturi, ja que hi ha una llei per als vampirs que prohibeix a tots els clans convertir nens.
Cam Gigandet (James), Rachelle Lefevre i Bryce Dallas Howard (Victoria), Edi Gathegi (Laurent), Jodelle Ferland (Bree Tanner) i altres actors de pel·lícules anteriors van fer cameos durant els crèdits finals.
El setembre de 2016, el copresident de Lionsgate Patrick Wachsberger va afirmar que una seqüela era «una possibilitat» però que només es faria si Stephenie Meyer ho volia. El 8 d'agost de 2017, Variety va informar que el president de Lionsgate Jon Feltheimer tenia interès en fer sèries derivades de la saga Crepuscle i volia explorar-ne la idea.
|
[
"Com es diu el film?",
"I en anglès?",
"A quin gènere pertany?",
"Qui n'és el director?",
"Qui és l'autora del llibre en el qual es basa?",
"Quina pel·lícula de la saga és?",
"Quins són els actors principals?",
"Com es diu l'actriu que fa de Renesmee?",
"I els que representen la resta de personatges?",
"Què va aconseguir aquesta producció en concret?",
"S'ha traduït en català?",
"Com comença?",
"Quin problema tenen?",
"Per què?",
"Què va dir un dels dirigents de Lionsgate el 2016?",
"Què es plantejava un altre dirigent?"
] |
{
"answer_end": [
43,
158,
198,
249,
313,
423,
564,
642,
815,
1006,
1034,
1138,
1237,
1322,
1703,
1850
],
"answer_start": [
0,
0,
159,
159,
159,
315,
470,
598,
644,
907,
1008,
1036,
1140,
1173,
1533,
1751
],
"input_text": [
"La saga Crepuscle: A trenc d'alba (2a part).",
"The Twilight Saga: Breaking Dawn – Part 2.",
"Al drama de fantasia.",
"Bill Condon.",
"Stephenie Meyer.",
"La cinquena.",
"Kristen Stewart, Robert Pattinson i Taylor Lautner.",
"Mackenzie Foy.",
"Billy Burke, Peter Facinelli, Elizabeth Reaser, Kellan Lutz, Nikki Reed, Jackson Rathbone, Ashley Greene, Michael Sheen i Dakota Fanning.",
"Ser la més taquillera de la saga.",
"Sí.",
"La Bella conclou la seva transformació a vampir i ara ha de familiaritzar-se amb la seva nova condició.",
"Que amb el naixement de la Renesmee, la família Cullen s'ha de protegir davant l'amenaça dels Volturi.",
"Perquè hi ha una llei per als vampirs que prohibeix a tots els clans convertir nens.",
"Que una seqüela era una possibilitat però que només es faria si Stephenie Meyer ho volia.",
"Fer sèries derivades de la saga Crepuscle."
]
}
|
mitologia
|
Hellraiser 3 (títol original: Hellraiser III: Hell on Earth) és una pel·lícula estatunidenca de terror dirigida per Anthony Hickox estrenada l'11 de setembre de 1992. És el tercer film de la saga començada amb Hellraiser i el primer dirigida fora del Regne Unit. Va ser escrita per Peter Atkins i Tony Randel, director de Hellbound: Hellraiser II. Ha estat doblada al català.
En una fosca botiga d'art, un jove milionari anomenat J.P. Monroe compra un tòtem de pedra ple de figures en relleu entre les quals estan la cara de Pinhead. Poc després, Joey Summerskill (Terry Farrell), una ambiciosa periodista de TV, presencia en la guàrdia d'un hospital l'espantosa mort d'un jove la carn del qual és estripada per unes sinistres cadenes enfonsades en el seu cos. Acompanyant al jove es trobava una noia anomenada Terry (Paula Marshall). Parlant amb ella Joey entén que la causa d'aquesta mort ha estat una caixa negra que la periodista va trobar en el cos del jove. Joey convida a Terry a viure amb ella i junts comencen a buscar l'origen de la caixa. Primer es dirigeixen a la botiga d'art, on un home de la zona els diu que aquesta botiga porta tancada més d'un mes. Forcen la porta i esbrinen que la caixa ha arribat allí des de l'hospital psiquiàtric Channard. Investigant, sorgeix el nom de Kirsty Cotton i des d'allà esbrinen la història anterior de la caixa.
|
[
"Què és Hellraiser 3?",
"Qui n'és el director?",
"Quan va sortir?",
"Qui la va escriure?",
"S'ha traduït en català?",
"Com comença?",
"Què li passa a una periodista?",
"Qui fa de Joey?",
"Qui era amb el mort?",
"Qui l'interpreta?",
"Què descobreix Joey quan conversa amb ella?",
"Què decideixen tots dos plegats?",
"On van?",
"De què s'adonen?",
"Amb qui més està relacionat l'objecte?"
] |
{
"answer_end": [
102,
130,
165,
308,
374,
532,
677,
579,
816,
833,
915,
1048,
1088,
1261,
1363
],
"answer_start": [
0,
61,
103,
263,
348,
376,
547,
547,
761,
811,
835,
964,
1050,
1167,
1276
],
"input_text": [
"És una pel·lícula estatunidenca de terror.",
"Anthony Hickox.",
"L11 de setembre de 1992.",
"Peter Atkins i Tony Randel.",
"Sí.",
"En una fosca botiga d'art, un jove milionari anomenat J.P. Monroe compra un tòtem de pedra ple de figures en relleu entre les quals estan la cara de Pinhead.",
"Que presencia en la guàrdia d'un hospital l'espantosa mort d'un jove.",
"Terry Farrell.",
"Terry.",
"Paula Marshall.",
"Que la causa d'aquesta mort ha estat una caixa negra.",
"Buscar l'origen de la caixa.",
"A la botiga d'art.",
"Que la caixa ha arribat allí des de l'hospital psiquiàtric Channard.",
"Amb Kirsty Cotton."
]
}
|
bios
|
Magdalena Rigo i Vanrell (Campos, 25 de setembre de 1969) és una exciclista mallorquina que es proclamà campiona d'Espanya el 1986.
El seu primer triomf important va ser en el campionat de Balears de muntanya celebrat a Galilea, on als dotze anys es proclamà campiona. El 1984 la Federació Balear de Ciclisme la va seleccionar per al campionat d'Espanya de fons en carretera disputat a Barcelona i en el qual Magdalena Rigo va quedar en cinquè lloc.
El 1985, amb setze anys, fitxà per l'equip Seat Orbea de Sant Sebastià (Guipúzcoa) i en el campionat d'Espanya celebrat a Astúries quedà subcampiona. La campiona fou la mallorquina Maria Mora Cirer, també de Campos. A més, aquell any pogué participar amb la selecció espanyola en el Mundial d'Itàlia. Un any després, el 1986, es proclamà campiona d'Espanya de fons en carretera a Múrcia. Poc després, amb denou anys, decidí retirar-se temporalment del ciclisme professional.
El 1993 tornà a la competició i fitxà per un bon equip, el Saunier Duval. Així, el 1994, guanyà a Alcázar de San Juan la medalla de bronze en el campionat d'Espanya de puntuació.
També aconseguí el bronze en el velòdrom de Son Moix en una prova de la Copa d'Espanya i en ruta va guanyar el Cinturó de Bilbao.
El 1996 es va retirar definitivament.
|
[
"Qui és Magdalena Rigo i Vanrell?",
"Quan va néixer?",
"Què va aconseguir?",
"Quin any?",
"On va guanyar la primera competició rellevant?",
"Amb quina edat?",
"Quin grup la va fitxar el 1984 per a la competició estatal de fons de carretera?",
"Com va quedar?",
"A qui representava als setze anys?",
"En quina posició va quedar a la competició d'Astúries?",
"On va competir aquell any?",
"Quan ho va deixar?",
"Què va guanyar un any després de la seva tornada?",
"Quan va abandonar el ciclisme?"
] |
{
"answer_end": [
89,
59,
124,
132,
229,
269,
397,
450,
522,
600,
751,
925,
1104,
1272
],
"answer_start": [
0,
0,
60,
94,
134,
134,
271,
336,
461,
537,
668,
853,
927,
1236
],
"input_text": [
"Una exciclista mallorquina.",
"El 25 de setembre de 1969.",
"Proclamar-se campiona d'Espanya.",
"El 1986.",
"A Galilea.",
"Amb dotze anys.",
"La Federació Balear de Ciclisme.",
"En cinquè lloc.",
"A l'equip Seat Orbea de Sant Sebastià.",
"Subcampiona.",
"Al Mundial d'Itàlia.",
"Als denou anys.",
"La medalla de bronze en el campionat d'Espanya de puntuació.",
"El 1996."
]
}
|
vilaweb
|
Castelló estrena aquest cap de setmana un nou cicle d'arts escèniques que busca donar cabuda en la producció teatral sense text. Es tracta del MUT!, el primer festival de dansa, teatre i circ que acull la ciutat i que es caracteritza per comptar amb dotze espectacles sense cap tipus de diàleg. Les propostes, que abracen tot el cap de setmana, són de companyies de procedència ben diversa perquè en aquest cas la llengua no és cap impediment. Els encarregats d'inaugurar el MUT! seran els integrants de Xarxa Teatre amb ‘Papers!', un espectacle que reflexiona sobre els immigrants que arriben a Europa sense documentació. També es podrà veure ‘Handle with care', de Diana Gadish, que investiga la forma d'estar del cos i que va ser estrenat a la fira de Tàrrega d'enguany. ‘Pelat', de l'artista Joan Català és una arriscada proposta que esborra les fronteres entre la dansa, el circ, el teatre i la ‘performance'. Des de França arribarà ‘Silencis', una proposta de dansa i humor que convida al públic a respirar a un ritme lent i profund. Però la programació no s'acaba aquí i també es podrà veure ‘El hombre que perdía los botones', de la companyia Circ Pànic i ‘Inànimes', un espectacle transporta el públic cap a un món introspectiu i dibuixa una història fantàstica i visceral, i alhora delicada i poètica. El festival s'acabarà diumenge amb la companyia La Trócola i la seva obra ‘Potted', que parteix de la premissa de la innovació artística per a crear un espectacle únic. Finalment, MUT! tancarà amb ‘Iceberg', de l'artista català Leandre.
|
[
"Què comença Castelló a finals de setmana?",
"Quin objectiu té?",
"Com es diu?",
"En què és capdavanter?",
"D'on provenen les funcions?",
"Per què?",
"Qui encetara l'acte?",
"Amb quina funció?",
"En què consisteix?",
"Com es pot definir l'obra que presenta Joan Català?",
"I Silencis?",
"I Inànimes?",
"Quan es tancarà l'activitat?",
"Quina obra ho farà?",
"De qui és?"
] |
{
"answer_end": [
69,
127,
147,
293,
389,
442,
516,
530,
621,
913,
1038,
1310,
1342,
1518,
1547
],
"answer_start": [
0,
39,
129,
149,
295,
366,
444,
504,
521,
774,
938,
1164,
1312,
1481,
1509
],
"input_text": [
"Un nou cicle d'arts escèniques.",
"Donar cabuda en la producció teatral sense text.",
"MUT.",
"En que és el primer festival de dansa, teatre i circ que acull la ciutat, sense cap tipus de diàleg.",
"Tenen procedència ben diversa.",
"Perquè en aquest cas la llengua no és cap impediment.",
"Els integrants de Xarxa Teatre.",
"Amb Papers.",
"En una reflexió sobre els immigrants que arriben a Europa sense documentació.",
"Com una arriscada proposta que esborra les fronteres entre la dansa, el circ, el teatre i la performance.",
"Com una proposta de dansa i humor que convida al públic a respirar a un ritme lent i profund.",
"Com un espectacle transporta el públic cap a un món introspectiu i dibuixa una història fantàstica i visceral, i alhora delicada i poètica.",
"Diumenge.",
"Iceberg.",
"De l'artista català Leandre."
]
}
|
bios
|
Neus Carbonell i Camós (Barcelona, 1965) és una escriptora, assagista, psicoanalista i professora universitària catalana. És llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1988), doctora en Literatura Comparada per la Universitat d'Indiana (EUA, 1992) i llicenciada en Psicologia per la Universitat Oberta de Catalunya. També és investigadora del Centre Dona i Literatura. Forma part del consell de redacció de la revista Lectora. Revista de Dones i Textualitat. Ha publicat un estudi crític sobre La plaça del Diamant (Empúries, 1994), un manual de literatura comparada (1998), coeditat una antologia de textos de crítica feminista (1998), la novel·la Alguna cosa més que tu, guanyadora del Premi Valldaura de 1998, La dona que no existeix. De la Il·lustració a la Globalització (UB, 2003) i Cultura i subjectivitat (Editorial UOC, 2013), entre d'altres. Forma part de l'equip clínic del Centre L'Alba. Ha publicat articles sobre literatura comparada, teoria de la traducció i teoria feminista en revistes especialitzades. Ha estat professora a la Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació de la Universitat de Vic i a la Universitat Oberta de Catalunya.
|
[
"Qui és Neus Carbonell?",
"Quan va néixer?",
"Què va estudiar a la UB?",
"En què va doctorar-se?",
"En què va formar-se a la UOC?",
"On fa recerca?",
"A quin mitjà participa?",
"De quina obra ha fet una anàlisi?",
"Quin tipus de material didàctic ha produït?",
"Amb quina obra va aconseguir el Premi Valldaura de 1998?",
"A quin centre hospitalari treballa?",
"Sobre quines matèries ha escrit articles?",
"En quins llocs?",
"On ha impartit classes?"
] |
{
"answer_end": [
122,
42,
160,
232,
340,
393,
483,
540,
592,
737,
924,
1016,
1044,
1189
],
"answer_start": [
0,
0,
124,
201,
276,
342,
395,
485,
485,
663,
878,
926,
926,
1046
],
"input_text": [
"És una escriptora, assagista, psicoanalista i professora universitària catalana.",
"El 1965.",
"Filologia Catalana.",
"En Literatura Comparada.",
"En Psicologia.",
"Al Centre Dona i Literatura.",
"A la revista Lectora. Revista de Dones i Textualitat.",
"De La plaça del Diamant.",
"Un manual de literatura comparada.",
"Amb la novel·la Alguna cosa més que tu.",
"Al Centre L'Alba.",
"Sobre literatura comparada, teoria de la traducció i teoria feminista.",
"En revistes especialitzades.",
"A la Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació de la Universitat de Vic i a la Universitat Oberta de Catalunya."
]
}
|
bios
|
Amparo Iturbi Báguena (València, 12 de març de 1898 - Beverly Hills, 22 d'abril de 1969) va ser una pianista valenciana. Germana de José Iturbi, acompanyà el seu germà en l'aventura americana, fent diverses aparicions en pel·lícules de Hollywood.
Amparo Iturbi va nàixer a València. Era la germana petita del cèlebre pianista i director d'orquestra José Iturbi. Va debutar a Barcelona a l'edat de 15 anys. L'any 1925 va donar el seu primer concert important a l'estranger; concretament a la Salle Gaveau de París. Posteriorment va acompanyar el seu germà en una gira conjunta per Itàlia, Suïssa, Bèlgica, els Països Baixos i Anglaterra. També va fer d'acompanyant de la cèlebre soprano catalana Maria Barrientos. El seu debut als Estats Units d'Amèrica va tenir lloc l'any 1937.
Tingué una única filla, també anomenada Amparo, d'un breu matrimoni, la qual va dirigir una companyia de flamenco d'anomenada internacional.
Va morir a Beverly Hills, el 22 d'abril de 1969, a causa d'un tumor cerebral.
Amparo va aparèixer com a invitada en diverses pel·lícules musicals de la MGM, fent d'ella mateixa i en companyia del seu germà:
També va participar en la banda sonora de Three Daring Daughters (1948). Aparentment sempre a l'ombra del seu germà, Amparo només va aparèixer en aquestes pel·lícules tocant el piano en companyia de José Iturbi.
Els dos germans van guanyar fama pels seus duos pianístics. Van fer aparicions televisives al Show de Jimmy Durante l'any 1955 i a The Bell Telephone Hour l'any 1962. Va deixar molts enregistraments com a solista o formant duo amb el seu germà. L'any 1999 va eixir al mercat un CD amb el títol Celebrated Artistry-Mozart/Jose & Amparo Iturbi.
|
[
"Qui fou Amparo Iturbi?",
"Quan va néixer?",
"Qui era el seu germà?",
"On va aparèixer, gràcies a ell?",
"D'on és natural?",
"A què es dedicava José?",
"Amb quants anys va començar a tocar públicament Amparo?",
"On va oferir el primer concert rellevant?",
"Per on va viatjar amb José?",
"Amb qui va coincidir?",
"Qui era?",
"Va tenir cap fill Amparo?",
"On va morir?",
"De quina pel·lícula era la banda sonora en què va tocar?",
"Per què eren famosos sobretot ella i el germà?",
"Quin disc van treure?"
] |
{
"answer_end": [
119,
88,
143,
245,
281,
360,
404,
512,
635,
711,
711,
801,
944,
1191,
1397,
1680
],
"answer_start": [
0,
0,
121,
145,
247,
305,
362,
406,
514,
637,
667,
779,
920,
1133,
1339,
1595
],
"input_text": [
"Va ser una pianista valenciana.",
"El 12 de març de 1898.",
"José Iturbi.",
"A pel·lícules de Hollywood.",
"De València.",
"Era pianista i director d'orquestra.",
"Amb 15.",
"A la Salle Gaveau de París.",
"Per Itàlia, Suïssa, Bèlgica, els Països Baixos i Anglaterra.",
"Amb Maria Barrientos.",
"Una cèlebre soprano catalana Maria Barrientos.",
"Sí, una filla.",
"A Beverly Hills.",
"De Three Daring Daughters.",
"Pels seus duos pianístics.",
"Celebrated Artistry-Mozart/Jose & Amparo Iturbi."
]
}
|
books
|
Una porta s'esbatana i apareix Lalí. Diu: -Aquesta noia de la qual vostè parlava suara sóc jo. Jo sóc Lalí, i desitjo dir-li a soles quatre paraules.
La mare, es retira com si acabés de rebre un manament inexorable. Al cap de dos minuts li diuen que ja pot entrar. Aleshores En Jaume Rosell fa aquest raonament:
-El que m'acaba de comunicar la seva filla és tan greu, que em veig obligat a canviar de parer. Fóra convenient casar-los. Sí, fóra convenient. Però no de seguida. No: cal que prèviament fem un assaig: cal que provem fins a quin punt el meu germà sent vocació d'home honrat. Li aconsello que tanqui la seva filla en un pensionat. Mentrestant jo exhortaré En Jordi perquè reprengui el bon camí. Si d'aquí a un any la seva conducta és honesta i la seva salut és satisfactòria, els casarem. Aprova aquest pla, senyora?
|
[
"Què s'obre?",
"I qui arriba?",
"Es presenta?",
"Què vol fer?",
"Què fa la seva progenitora?",
"Quant de temps passa fins que no li diuen que entri de nou?",
"Qui parla llavors?",
"El que li ha dit Lalí és important?",
"En Jaume encara pensa el mateix que abans de parlar amb ella?",
"Que creu que cal fer, ara?",
"Immediatament?",
"Què vol demostrar primer?",
"On proposa que vagi la Lalí?",
"Quant de temps hauran d'esperar?",
"I llavors?"
] |
{
"answer_end": [
20,
35,
106,
148,
168,
264,
312,
369,
409,
436,
515,
588,
643,
801,
801
],
"answer_start": [
0,
21,
43,
108,
150,
217,
266,
315,
375,
375,
459,
517,
590,
709,
709
],
"input_text": [
"Una porta.",
"Lalí.",
"Sí.",
"Dir-li a soles quatre paraules.",
"Es retira.",
"Dos minuts.",
"En Jaume Rosell.",
"Sí.",
"No.",
"Casar-los.",
"No.",
"Fins a quin punt el meu germà sent vocació d'home honrat.",
"A un pensionat.",
"Un any.",
"Els casaran."
]
}
|
mitologia
|
El demiürg (en grec significa "artesà"), en la filosofia idealista de Plató, és considerat un déu creador del cosmos i autor de l'univers sensible[cal citació]. En la filosofia gnòstica és l'entitat inferior a Déu que, sense ser necessàriament creadora[cal citació], és impulsora de l'univers que atrapa en la matèria les ànimes que són part de Déu. Al judaisme hel·lènic i al cristianisme no gnòstic s'utilitzà la paraula demiürg com a creador, aplicada a Déu. Els cristians hel·lènics (Filó, Pau de Tars, i pares de l'església alexandrins) eren els qui utilitzaven aquest terme, especialment aquests últims
El concepte platònic del demiürg és reprès pel gnosticisme, identificant-lo amb Jehovà com al creador de la matèria. Però el que en el platonisme era imperfecció, en el gnosticisme es transforma en maldat. L'Univers era pels gnosticistes una gradació, des del més subtil (Déu) fins al més baix (la matèria). Així el demiürg com a creador i ordenador del món material, es converteix en encarnació del mal, empresonant als homes i encadenant-los a les passions materials.
L'Esperit és l'única part de la divinitat que correspon a l'ésser humà, el qual lliura una "batalla" permanent contra el cos i la matèria, transformant així la terra en infern, entenent per "infern" no el concepte de l'Hades o de l'inframón sinó el lloc més allunyat de Déu. Tan sols la sophia, la saviesa, la gnosi, arriba per amor des del subtil fins a la terra per alliberar l'ésser humà de l'esclavitud de la matèria. La salvació no és una qüestió de creença o de pietat divina, sinó que es converteix en una revelació, sols possible per aquells que encara no han perdut del tot la poca divinitat que tots els sers humans posseïxen.
|
[
"Què vol dir \"demiürg\"?",
"En quin idioma?",
"Com el considera Plató?",
"I el corrent gnòstic?",
"Quines religions assignaven aquest mot a Déu?",
"Qui recupera les consideracions de Plató?",
"En què es diferencien aquests dos paradigmes?",
"Com consideren els gnòstics l'Univers?",
"I al demiürg?",
"A què engrillona als homes?",
"En què es converteix la terra?",
"Que pot tornar la llibertat als humans?",
"La salvació és una qüestió de fe?",
"I què han de mantenir les persones per poder salvar-se?"
] |
{
"answer_end": [
39,
39,
146,
213,
460,
667,
813,
859,
1012,
1077,
1254,
1499,
1541,
1714
],
"answer_start": [
0,
0,
41,
161,
350,
609,
609,
815,
917,
922,
1218,
1354,
1501,
1680
],
"input_text": [
"Artesà.",
"En grec.",
"Com un déu creador del cosmos i autor de l'univers sensible.",
"Com l'entitat inferior a Déu.",
"El judaisme hel·lènic i el cristianisme no gnòstic.",
"El gnosticisme.",
"Que el que en el platonisme era imperfecció, en el gnosticisme es transforma en maldat.",
"Com una gradació.",
"En encarnació del mal.",
"A les passions materials.",
"En infern.",
"La sophia, la saviesa i la gnosi.",
"No.",
"La divinitat que tots els sers humans posseïxen."
]
}
|
books
|
Va llançar-se avant, eixí de la selva i anava a saltar a dintre el vall madral. Allí, al caire del marge, es deturà balandrejant, commós pel balanceig intern d'un dubte vivíssim. Encara hi era a temps. Avant o enrera? Si veia la seva esposa, li comprovaria al cor les infidelitats… n'estava segur… i la mataria… també n'estava segur.
Aleshores es girà espantat de si mateix, i fugí, fugí… No, no volia matar ningú. No es volia recordar del mal, que li haguessin causat els éssers enllaçats a la seva existència i que li havien dedicada alguna amor, per migrada que fos. Gràcies, gràcies encara! Ell no mereixia més, ni tant tampoc! Volia amar-los; no en volia recordar sinó el bé rebut; bandejat del seu paradís, volia continuar amant-los, oh l'únic consol en l'absència i la dissort! Sí, fugiria lluny, lluny… que mai pogués profanar-los amb la seva mirada. Lluny, lluny!… Era ell el dolent, el digne de càstig. Adéu, mare, filla, esposa!… Adéu, llar benvolguda! Adéu, flaires, llums i aures amables de l'Empordà… adéu!
|
[
"On va dirigir-se?",
"D'on va sortir?",
"On va aturar-se?",
"Com se sentia?",
"Què constataria si veia la seva dona?",
"Què li va produir pensar-ho?",
"Per què?",
"Quina justificació pensa?",
"Amb què se'n volia quedar, dels altres, només?",
"De què creu que això el pot reconfortar?",
"On pensa marxar?",
"Què aconseguiria, d'aquesta manera?",
"Què creu que es mereix ell mateix?",
"De què s'acomiada?"
] |
{
"answer_end": [
19,
37,
115,
177,
280,
373,
413,
568,
686,
784,
804,
859,
913,
1015
],
"answer_start": [
0,
21,
80,
130,
218,
334,
393,
415,
649,
744,
787,
791,
876,
915
],
"input_text": [
"Avant.",
"De la selva.",
"Al caire del marge.",
"Commós pel balanceig intern d'un dubte vivíssim.",
"Les infidelitats.",
"Girar-se espantat de si mateix.",
"Perquè no volia matar ningú.",
"Que no es volia recordar del mal, que li haguessin causat els éssers enllaçats a la seva existència i que li havien dedicada alguna amor, per migrada que fos.",
"Sinó el bé rebut.",
"De l'absència i la dissort.",
"Lluny.",
"Mai poder profanar-los amb la seva mirada.",
"Càstig.",
"De la mare, filla, esposa, llar benvolguda, flaires, llums i aures amables de l'Empordà."
]
}
|
mitologia
|
La Víbria de Tarragona és una víbria que des del 1993 fa part del bestiari popular de Tarragona. Forma part del Seguici Popular.
Tot i que no s'ha pogut afirmar anterioritat històrica a Tarragona, va ser incorporada el 1993, perquè queda un clàssic del bestiari popular català. Va ser el més jove element de foc del seguici, fins que el 2014 es va incorporar el griu.
És portada per membres de la Colla de Diables Voramar que actua al complet a les Festes de Santa Tecla. La Víbria també surt al carrer per carnaval, la Nit de Sant Joan i per la festa del seu barri, Sant Pere al Serrallo. Porta uns cascavells que representen les diferents associacions de veïns de la ciutat. Tres bastaixos, tres encenedors i vuit músics l'acompanyen amb el Ball de la víbria de Tarragona, una adaptació (1992) per Roser Olivé d'una dansa del renaixement anversès escrita per Tielman Susato. Llença foc per set punts.
El 2011 va guanyar el segon premi al Festival del Bestiari de Catalunya. El 2014, l'artista Enrique Santiago va crear una estampa retallable, que permet muntar la seva pròpia miniatura de la víbria.
L'any 2006 es va crear la Víbria petita o "Vibrieta", que es una rèplica de la Víbria però en petit perquè els més menuts puguin portar aquest element a la Santa Tecla petita.
|
[
"Què és la Víbria de Tarragona?",
"A què pertany?",
"Hi ha proves que demostrin una pertinença prèvia a Tarragona?",
"Per què es va incorporar el 1993, però?",
"Què es considerava fins al 2014?",
"Què va passar a partir de llavors?",
"Qui l'exhibeix?",
"A quines celebracions?",
"I a quines més?",
"Què duu?",
"Qui li fan costat?",
"Com?",
"D'on sorgeix?",
"Què deixa anar, la víbria?",
"Què va obtenir el 2011?",
"Què es va fer el 2006?"
] |
{
"answer_end": [
95,
127,
195,
276,
341,
366,
421,
470,
589,
676,
736,
774,
876,
902,
975,
1155
],
"answer_start": [
0,
97,
139,
197,
278,
325,
368,
368,
472,
591,
678,
678,
741,
878,
904,
1103
],
"input_text": [
"És una víbria que des del 1993 fa part del bestiari popular de Tarragona.",
"Al Seguici Popular.",
"No.",
"Perquè queda un clàssic del bestiari popular català.",
"El més jove element de foc del seguici.",
"Es va incorporar el griu.",
"La Colla de Diables Voramar.",
"A les Festes de Santa Tecla.",
"Al carnaval, a la Nit de Sant Joan i a la festa del seu barri, Sant Pere al Serrallo.",
"Porta uns cascavells que representen les diferents associacions de veïns de la ciutat.",
"Tres bastaixos, tres encenedors i vuit músics.",
"Amb el Ball de la víbria de Tarragona.",
"És una adaptació per Roser Olivé d'una dansa del renaixement anversès escrita per Tielman Susato.",
"Foc.",
"El segon premi al Festival del Bestiari de Catalunya.",
"La Víbria petita o Vibrieta."
]
}
|
bios
|
Alba Camarasa i Baixauli (Guadassuar, 1987) és una poeta valenciana. És diplomada en Educació Social i Postgrau per la Universitat de València i en psicopedagogia per la Universitat Oberta de Catalunya.
Des de jove escriu relats i poesia en tallers i premis locals i comarcals. L'any 2008 guanya el Premi Bancaixa – Universitat de València de Poesia i el Premi de poesia Jordi de Sant Jordi de La Vall d'Uixó. L'any 2012 és antologada al volum Tibar l'arc: Una mirada a la poesia valenciana actual (Tria llibres, 2012). També el 2012 publica La farina que admeta en Editorial Germania.
Poc després d'acabar els seus estudis d'Educació Social trasllada per motius laborals la seua residència a Reus. Allà treballa i estudia Psicopedagogia i té fills. Segueix escrivint poesia, participant ocasionalment en recitals poètics, i en altres iniciatives de caràcter cultural. Actualment treballa en l'àmbit de joventut.
El 23 d'abril de 2021 rep el guardó Poesia en català del 46é premi Vila de Martorell amb el poemari Runes, que publicarà Viena Edicions l'any vinent.
L'obra de l'escriptora s'inclou en aquesta antologia, entre altres:
|
[
"Qui és Alba Camarasa?",
"Quan va néixer?",
"Què va estudiar?",
"Quina formació més va cursar?",
"A què es dedica des que era petita?",
"On?",
"Què va obtenir el 2008?",
"I quin altre?",
"Què li passa el 2012?",
"Quina altra obra surt al mercat aquell any?",
"On marxa un cop va acabar els seus primers estudis?",
"Què hi fa?",
"Com va continuar la seva trajectòria literària?",
"A què es dedica ara?",
"Quin premi va guanyar el 2021?"
] |
{
"answer_end": [
67,
43,
100,
201,
237,
276,
349,
408,
497,
562,
697,
748,
867,
911,
997
],
"answer_start": [
0,
0,
69,
69,
203,
203,
278,
278,
410,
520,
586,
691,
750,
869,
913
],
"input_text": [
"És una poeta valenciana.",
"L'any 1987.",
"Educació Social.",
"Un Postgrau i psicopedagogia.",
"A escriure relats i poesia.",
"En tallers i premis locals i comarcals.",
"El Premi Bancaixa – Universitat de València de Poesia.",
"El Premi de poesia Jordi de Sant Jordi de La Vall d'Uixó.",
"Que és antologada al volum Tibar l'arc: Una mirada a la poesia valenciana actual.",
"La farina que admeta.",
"A Reus.",
"Estudia Psicopedagogia i té fills.",
"Segueix escrivint poesia, participant ocasionalment en recitals poètics, i en altres iniciatives de caràcter cultural.",
"Treballa en l'àmbit de juventut.",
"Poesia en català del 46é premi Vila de Martorell."
]
}
|
vilaweb
|
El Consell Nacional de Catalunya en Comú ha avalat el document estratègic que marca el full de ruta amb el 56% de vots a favor. La resta del vot ha quedat repartit entre el 19,5% que hi ha votat en contra i el 24% que s'hi ha abstingut. El document aposta per una constitució catalana en el marc plurinacional com a via per superar l'actual marc estatutari. Així mateix, el text aprovat també proposa un pacte de claredat al parlament que inclogui un referèndum vinculant i que obri un ‘nou pacte d'estat'. El portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, ha defensat que la constitució catalana s'ha de fer de manera participativa i que requereix una reforma de la Constitució. En una atenció als mitjans de comunicació, Mena ha explicat que la proposta dels comuns és una ‘carta de voluntats dels catalans que d'alguna manera reconegui Catalunya com a subjecte polític i com a nació i que blindi les competències'. Així mateix, també ha afegit que la constitució catalana ha de blindar els drets socials. Per la seva banda, el coordinador general de Catalunya en Comú, Ramón Arnabat, ha defensat que la constitució catalana s'ha de fer ‘de forma participativa i no ha de ser elaborada per les elits'. Poder impulsar aquesta constitució catalana també requereix, segons els comuns, una reforma de la constitució espanyola, un nou sistema de finançament i una hisenda pròpia. L'altra proposta dels comuns en l'àmbit nacional és un pacte de claredat impulsat pel parlament. Segons el document aprovat, ‘una proposta que possibiliti un pacte d'àmplies majories a Catalunya i obri el camí cap a un nou pacte d'estat'. Segons defineix el text aprovat, els pilars d'aquesta proposta haurien de ser: reconèixer el dret del poble de Catalunya a ser consultat de forma vinculant sobre el futur polític per la via del referèndum; la necessitat de majories qualificades per tirar endavant qualsevol modificació en l'estatus polític de Catalunya; incentivar la via de l'acord bilateral a l'hora d'impulsar qualsevol tipus de referèndum; i la mobilització ciutadana. Mentre no s'aconsegueixin aquests objectius, els comuns aposten per reclamar les transferències i millores pendents de l'autogovern. Arnabat ha admès que el partit era conscient que hi havia una ‘tensió' en l'eix que estableix l'estratègia en l'àmbit nacional però ha afegit que ‘dins els matisos i les discrepàncies' s'ha arribat a un consens per aprovar el document. Els sis punts de la proposta dels comuns per a una constitució catalana en una Espanya federal i republicana
|
[
"Què ha validat el Consell Nacional de Catalunya?",
"Amb quin percentatge positiu?",
"Què ha passat amb l'altre percentatge?",
"De què tracta la proposta?",
"Quines referències electorals fa?",
"Amb quin objectiu?",
"Qui és Joan Mena?",
"Què ha dit sobre la constitució de Catalunya?",
"Com veu l'oferta dels comuns?",
"Qui és Ramón Arnabat?",
"Què n'assenyala ell?",
"Quines necessitats hi veuen tots dos?",
"Què més inclou el document?",
"Quins fonaments tindria aquesta?",
"Respecte a les possibles diferències a l'hora de pactar, què ha dit Arnabat?"
] |
{
"answer_end": [
99,
126,
235,
356,
471,
505,
550,
673,
911,
1080,
1197,
1370,
1609,
2049,
2418
],
"answer_start": [
0,
41,
128,
237,
371,
401,
507,
541,
718,
1022,
1067,
1199,
1372,
1644,
2184
],
"input_text": [
"El document estratègic que marca el full de ruta.",
"Amb el 56%.",
"Ha quedat repartit entre el 19,5% que hi ha votat en contra i el 24% que s'hi ha abstingut.",
"De l'aposta per una constitució catalana en el marc plurinacional com a via per superar l'actual marc estatutari.",
"Proposa un pacte de claredat al parlament que inclogui un referèndum vinculant.",
"Obrir un nou pacte d'estat.",
"El portaveu de Catalunya en Comú.",
"Que s'ha de fer de manera participativa i que requereix una reforma de la Constitució.",
"Com una carta de voluntats dels catalans que d'alguna manera reconegui Catalunya com a subjecte polític i com a nació i que blindi les competències.",
"El coordinador general de Catalunya en Comú.",
"Que la constitució catalana s'ha de fer de forma participativa i no ha de ser elaborada per les elits.",
"Una reforma de la constitució espanyola, un nou sistema de finançament i una hisenda pròpia.",
"Una proposta que possibiliti un pacte d'àmplies majories a Catalunya i obri el camí cap a un nou pacte d'estat.",
"Reconèixer el dret del poble de Catalunya a ser consultat de forma vinculant sobre el futur polític per la via del referèndum; la necessitat de majories qualificades per tirar endavant qualsevol modificació en l'estatus polític de Catalunya; incentivar la via de l'acord bilateral a l'hora d'impulsar qualsevol tipus de referèndum; i la mobilització ciutadana.",
"Que dins els matisos i les discrepàncies s'ha arribat a un consens per aprovar el document."
]
}
|
vilaweb
|
La mesa del Senat espanyol ha decidit aquest dilluns no permetre al Partit Demòcrata Català tenir grup parlamentari propi a la cambra durant aquesta legislatura. La decisió ha estat adoptada amb el vot en contra dels quatre membres del PP a la mesa, l'abstenció dels dos del PSOE i el vot a favor del representant del PNB. El vice-president del senat, el popular Pedro Sanz, ha recordat que el reglament requereix deu senadors per formar grup parlamentari, que poden quedar-se en sis durant la resta de la legislatura. PDC té quatre parlamentaris i havia recorregut a sis d'altres formacions per intentar formar grup propi: ‘Això més aviat semblava un grup mixt', ha explicat Sanz. Finançament dels grups En el grup mixt, PDC perdrà bona part del finançament del senat per als grups. En l'anterior legislatura, CDC, que llavors disposava de vuit membres, va percebre 22.424,27 euros el mes, és a dir, 268.800 euros anuals –gairebé un milió d'euros en quatre anys–, en concepte de subvenció general de funcionament que reben tots els grups parlamentaris. El PP rebia de part seva 252.553,37 euros mensuals; el PSOE, 122.999,21; Podem ingressava 47.994,17; ERC, 22.424,27 euros, i el PNB, 20.719,61 euros el mes. El grup mixt rebia 25.833 euros, que s'havien de repartir tots els components, de diferents partits polítics. A aquesta assignació se suma una ajuda per a transport, que va des dels 3.419,87 euros als 6.839,74 euros el mes segons la mida del grup, a més d'una subvenció finalista per pagar assessors. CDC va percebre aleshores en concepte de transport la quantitat mínima mensual establerta i 3.562,5 euros també el mes per a assessorament.
|
[
"Què ha acordat el Senat?",
"Qui s'hi havia oposat?",
"Què havia fet el PSOE?",
"I el PNB?",
"Qui és Pedro Sanz?",
"Com s'ha pronunciat davant de la situació parlamentària?",
"Quants diners va rebre CDC en la legislatura prèvia?",
"Per què?",
"Quant corresponia al PP?",
"I al PSOE?",
"Quant obtenia Podem?",
"I ERC?",
"Quant pertocava al PNB?",
"Quant més va ingressar el CDC?"
] |
{
"answer_end": [
160,
248,
279,
321,
373,
680,
889,
1052,
1104,
1125,
1153,
1175,
1209,
1650
],
"answer_start": [
0,
162,
162,
162,
323,
624,
784,
965,
1054,
1054,
1127,
1127,
1179,
1512
],
"input_text": [
"No permetre al Partit Demòcrata Català tenir grup parlamentari propi a la cambra durant aquesta legislatura.",
"Els quatre membres del PP a la mesa.",
"Abstenir-se.",
"Votar a favor.",
"El vice-president del senat.",
"Que més aviat semblava un grup mixt.",
"22.424,27 euros el mes.",
"Perquè és la subvenció general de funcionament que reben tots els grups parlamentaris.",
"252.553,37 euros mensuals.",
"122.999,21.",
"47.994,17.",
"22.424,27 euros.",
"20.719,61 euros.",
"En concepte de transport la quantitat mínima mensual establerta i 3.562,5 euros també el mes per a assessorament."
]
}
|
books
|
I d'aquelles pobres dones d'allà baix, que vostres marits i fills, al comando d'un brètol foraster, assetgen amb l'odi al cor, com el gat a la rata, ¿què teniu que dir-ne, vosaltres que sabeu bé que sos ulls ploraven amb els vostres i ses mans s'afanyaven a curar les pròpies ferides que el seu patró inconsiderablement vos obria?
Els sanglots creixien, prenent accents d'arrepentiment. Aquelles dones, que abans es creien dignes sols de llàstima, comprenien ara que també hi tenien el seu tant de culpa en el sofriment de ses desditxes.
-Perdó! Perdó!- clamaven moltes d'elles, encara per terra, mentre el cavaller procurava sortir-se del rotllo, tot dient, amb sa habitual tranquil·litat:
-Alceu-vos, bones dones, que jo res vos haig de perdonar, ja que a mi en res m'haveu ofès. Els pecats contra el cel, el Rector vos els perdonarà si els hi confesseu; dels demés, si no els heu comès, no hi ha que parlar-ne: qui l'hagi feta que la pagui. Jo no vinc pas com a enemic del poble; vinc sols en defensa de les persones a qui estimo. A manca d'altra autoritat, jo seré el defensor dels desvalguts. Vinc sense armes, com veieu, perquè la justícia de Déu no en necessita. Jo la imposaré, la raó, a les bones, si la gent de bona voluntat ajuda; i si no, a les males, i allavors tots ne plorareu.
I tirà pausadament carrer avall, seguit de tota la gentada. A la sortida del poble es parà de nou, i, girant-se vers la multitud, cridà amb veu ferma i pausada:
|
[
"A qui acorralaven els homes?",
"A qui obeïen ells?",
"Com es tornaven els plors de les noies?",
"Què pensaven abans elles?",
"Què han entès ara?",
"Què exclamaven?",
"Qui parlava amb elles?",
"Cal que elles es disculpin amb ell?",
"Per quin motiu?",
"Amb qui haurien de parlar, segons l’home?",
"Com a representant de qui ve ell?",
"Porta una pistola?",
"Per què no?",
"Cap a on va anar després?",
"Quan va aturar-se?"
] |
{
"answer_end": [
125,
98,
385,
446,
536,
577,
689,
747,
780,
855,
1032,
1114,
1168,
1324,
1390
],
"answer_start": [
0,
43,
331,
387,
448,
538,
554,
691,
692,
782,
944,
1098,
1098,
1293,
1353
],
"input_text": [
"A aquelles pobres dones d'allà baix.",
"A un brètol foraster.",
"Prenien accents d'arrepentiment.",
"Que eren dignes sols de llàstima.",
"Que també hi tenien el seu tant de culpa en el sofriment de ses desditxes.",
"Perdó! Perdó!",
"El cavaller.",
"No.",
"Perquè a ell en res l'havien ofès.",
"Amb el Rector.",
"De les persones a qui estima.",
"No.",
"Perquè la justícia de Déu no en necessita.",
"Carrer avall.",
"En arribar a la sortida del poble."
]
}
|
bios
|
Amèrica Cardunets i Tallada (Barcelona, 2 de maig de 1900 - 9 de gener de 1991 ) va ser una ceramista i esmaltadora de vidre catalana.
Es va iniciar en el dibuix i la pintura de la mà del seu pare, el dibuixant Alexandre Cardunets, la seva mare era Caritat Tallada i Comella (+1944). Cap el 1919 va estudiar dibuix a l'Acadèmia Baixas del carrer del Pi de Barcelona, junt amb les germanes Núria i Euda Solé i Ventura, amb qui formaria una gran amistat. Les tres van ampliar estudis a l'Escola Superior dels Bells Oficis de Barcelona cap al 1920, matriculant-se en l'assignatura d'arts de la terra i esmalt sobre vidre que impartia el ceramista Francesc Quer i amb Josep Aragay en les classes de tècnica.
També va assistir a l'Institut Català de les Arts del Llibre, on va estudiar enquadernació amb el professor S. Ventura, i va completar els seus estudis viatjant per Espanya, França, Bèlgica i Suïssa.
L'any 1917 es va donar a conèixer exposant a les Galeries Laietanes junt amb el seu professor Francesc Quer i el 1921 hi va exposar vidres esmaltats i ceràmica conjuntament amb les germanes Solé, també com a alumnes del mestre. Aquell mateix any figurava entre els donants del museu del Foment de les Arts Decoratives, de la qual el seu pare era soci protector, tal com consta a la memòria de l'entitat d'aquell any.
Aquesta exposició conjunta de les tres dones a les Galeries Laietanes, amb el seu mestre, es va anar repetint cada dos anys com a mínim fins al 1929. El 1925 les tres van participar a l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives de París, on Amèrica va presentar una col·lecció de vidre esmaltat al foc que la crítica va elogiar i que li va permetre obtenir la medalla d'or. El mateix any exposaven a l'Ateneu Gironí junt amb Alexandre Cardunets. De nou consten exposant les tres en l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929.
En casar-se amb Ricardo Novarese, va abandonar la seva carrera artística per fer-se càrrec de la seva família.
L'any 1968 va donar al Museu Nacional d'Art de Catalunya un cartell d'una exposició de dibuixos de Francesc Xavier Gosé de l'any 1899.
La Biblioteca Nacional de España conserva un fotogravat amb el seu ex-libris.
|
[
"Qui fou Amèrica Cardunets?",
"Quan va néixer?",
"Qui la va introduir en el món de l'art?",
"On va formar-se?",
"Al costat de qui?",
"On va decidir ampliar els seus coneixements?",
"A quina activitat treballava el vidre i la ceràmica?",
"A quin altre centre va aprendre a enquadernar?",
"Per quins països va anar aprenent?",
"Quan va oferir una presentació pública?",
"Qui l'acompanyava?",
"De què va formar part el 1921?",
"A quin important acte va col·laborar amb les Solé l'any 1925?",
"Quina obra li va fer guanyar un premi?",
"Què va oferir el 1968 al MNAC?"
] |
{
"answer_end": [
133,
80,
230,
334,
416,
532,
617,
794,
902,
946,
1011,
1221,
1558,
1694,
2097
],
"answer_start": [
0,
0,
135,
284,
296,
453,
564,
710,
826,
904,
904,
1014,
1471,
1505,
1964
],
"input_text": [
"Va ser una ceramista i esmaltadora de vidre catalana.",
"El 2 de maig de 1900.",
"El seu pare, el dibuixant Alexandre Cardunets.",
"A l'Acadèmia Baixas.",
"Amb les germanes Núria i Euda Solé i Ventura.",
"A l'Escola Superior dels Bells Oficis de Barcelona.",
"L'assignatura d'arts de la terra i esmalt sobre vidre.",
"A l'Institut Català de les Arts del Llibre.",
"Per Espanya, França, Bèlgica i Suïssa.",
"L'any 1917.",
"El seu professor Francesc Quer.",
"Dels donants del museu del Foment de les Arts Decoratives.",
"A l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives de París.",
"Una col·lecció de vidre esmaltat al foc.",
"Una exposició de dibuixos de Francesc Xavier Gosé de l'any 1899."
]
}
|
books
|
En Salvador Puntí era el digne company d'en Melrosada; i, més que el seu parent jesuïta i més que ningú, podia inspirar confiança al professor enamorat.
En Salvador Puntí era un espiritista serè i convençut. Anticlerical terrible, no se li escapava, però, cap paraula despectiva ni cap protesta contra els capellans: molt al contrari, a la dispesa hi havia dos clergues, i ell els tractava amb el més gran respecte i amabilitat.
Segur de posseir la veritable doctrina, era condescendent amb tothom i no es ficava amb ningú; i, si algun cop li feien broma de les seves conviccions especials, somreia serenament, i en el fons de la seva ànima perdonava l'indiscret.
De jovenet havia estimat amb passió una cosidora eixelebrada. Un dia va veure que la cosidora li era infidel: en Puntí va resignar-se. I quan, després de molt temps, la malvestat va oprimir aquella dona, ell va donar-li participació en els seus estalvis; participació que encara continuava oferint amb veritable filantropia.
Després d'aquest desengany, havia estat cast i no havia pensat mai en el matrimoni. Complia estrictament els seus deures d'empleat municipal, i no tenia altres vicis que pendre cafè els diumenges, anar a veure melodrames al Paral·lel, i, com a grans extraordinaris, dinar al Petit Pelayo i sentir l'òpera des del quint pis del Liceu.
Un cop la setmana, sortia misteriosament després de sopar, i no deia mai on encaminava els seus passos; encara que dos estudiants de Balaguer, que feien la carrera de medicina, descobriren que en Salvador Puntí anava a una sessió d'espiritisme o a fer el bé, com diuen els iniciats.
En Puntí era un home convençut de la seva valor limitada, i ho fiava tot a la misericòrdia divina. Mai promovia cap discussió, ni contradeia els seus companys, ni afirmava res amb aplom. Comprenia fins a quin punt la gent estava distanciada de la seva manera de pensar i de sentir. Algun cop inicià converses de proselitisme amb en Melrosada; però veia clarament que el professor no hi volia saber res, amb els esperits.
|
[
"Qui era en Salvador Puntí?",
"Quina convicció tenia?",
"Tot i això, criticava els homes d’Església?",
"Com es relacionava amb ells?",
"De què estava convençut?",
"De qui s’havia enamorat feia temps?",
"Ella va tractar-lo bé?",
"Tot i això, en Puntí va ajudar-la després?",
"Es va arribar a casar l’home?",
"Quins eren els seus únics divertiments?",
"Quan se n’anava cap a un lloc amb secretisme?",
"Qui sabia on anava realment?",
"Quin lloc era aquest?",
"Què no feia en Puntí en cap ocasió?",
"Quin tema havia tractat alguna vegada amb el seu parent?"
] |
{
"answer_end": [
53,
278,
315,
427,
467,
724,
772,
987,
1071,
1321,
1425,
1566,
1566,
1791,
1947
],
"answer_start": [
0,
208,
231,
317,
429,
664,
726,
801,
989,
1073,
1323,
1427,
1500,
1705,
1888
],
"input_text": [
"El digne company d'en Melrosada.",
"Era anticlerical.",
"No.",
"Amb el més gran respecte i amabilitat.",
"De posseir la veritable doctrina.",
"D'una cosidora eixelebrada.",
"No.",
"Sí.",
"No.",
"Pendre cafè els diumenges, anar a veure melodrames al Paral·lel, i, com a grans extraordinaris, dinar al Petit Pelayo i sentir l'òpera des del quint pis del Liceu.",
"Un cop la setmana, després de sopar.",
"Dos estudiants de Balaguer.",
"Una sessió d'espiritisme.",
"Promoure cap discussió, ni contradir els seus companys, ni afirmar res amb aplom.",
"El proselitisme."
]
}
|
bios
|
Dolores Corella Piquer (Castelló de la Plana, 1966), és una científica i investigadora valenciana, Doctora en Farmàcia i catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de València, la seua recerca és pionera en el naixement i desenvolupament del camp de la Genòmica nutricional.
Va nàixer a Castelló de la Plana i va realitzar els seus estudis primaris i secundaris a Onda, posteriorment es va llicenciar en farmàcia en 1989 per la Universitat de València, amb Premi Extraordinari de llicenciatura, i també Premi Extraordinari de Doctorat, a més és llicenciada en Ciència i Tecnologia dels Aliments. Va completar la seua formació als Estats Units.
Ha estat pionera a Espanya en la integració de la genòmica en la investigació epidemiològica, creant en 1998 la primera Unitat de Investigació en Epidemiologia Genètica Molecular a la Universitat de València de la que n'és directora; des de 2006 dirigeix el grup del CIBER Fisiopatologia de l'Obesitat i Nutrició . L'any 2009 va esdevindre catedràtica de la Facultat de Medicina de la Universitat de València. Des de l'any 1989 va fer carrera d'investigadora biomèdica a l'Institut de Recerques Citològiques de València, dirigit per Santiago Grisolía, centrant-se en la genòmica aplicada a la prevenció de malalties cardiometabòliques, especialitzant-se en l'estudi de les interaccions gen-ambient. Des de l'any 2011 és coordinadora a la Universitat de València de la Xarxa Espanyola d'Universitats Saludables.
Està centrada en la integració de l'exposòmica, la fenòmica, la genòmica, l'epigenòmica, la transcriptòmica, la metabolòmica, la bioinformàtica i altres òmiques de la investigació de les malaties cardiometabòlicas com en l'envelliment saludable.
Dels nombrosos premis rebuts destaquen e 2017 el Premi Memorial Gregorio Marañón a la millor científica en alimentació, de la Reial Acadèmia de Gastronomia i el Premi Internacional Hipòcrates el mateix any. L'any 2018 va rebre el premi Jaume I en l'apartat d'Investigació Mèdica.
Ha publicat més de 325 articles en revistes internacionals i dirigit més de 20 tesis doctorals.
|
[
"Qui és Dolores Corella?",
"Quin any va néixer?",
"En què va doctorar-se?",
"Quina plaça té a la Universitat de València?",
"Com es defineix la investigació que fa?",
"Quin reconeixement va rebre al final dels estudis doctorals?",
"On va marxar per formar-se més?",
"Per què és reconeguda?",
"Què va constituir?",
"Quan li va ser oferida la càtedra?",
"On va investigar des del 1989?",
"En quin àmbit se circumscrivia la seva dedicació allà?",
"De què s'encarrega del 2011 endavant?",
"Quins guardons destacables ha obtingut?"
] |
{
"answer_end": [
97,
51,
118,
201,
299,
560,
668,
762,
877,
1078,
1189,
1367,
1479,
2005
],
"answer_start": [
0,
0,
53,
121,
203,
336,
623,
670,
764,
985,
1080,
1098,
1369,
1727
],
"input_text": [
"És una científica i investigadora valenciana.",
"El 1966.",
"En Farmàcia.",
"És catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública.",
"Com a pionera en el naixement i desenvolupament del camp de la Genòmica nutricional.",
"El Premi Extraordinari de Doctorat.",
"Als Estats Units.",
"Perquè ha estat pionera a Espanya en la integració de la genòmica en la investigació epidemiològica.",
"La primera Unitat de Investigació en Epidemiologia Genètica Molecular a la Universitat de València.",
"L'any 2009.",
"A l'Institut de Recerques Citològiques de València.",
"En l'estudi de les interaccions gen-ambient.",
"És coordinadora a la Universitat de València de la Xarxa Espanyola d'Universitats Saludables.",
"El Premi Memorial Gregorio Marañón a la millor científica en alimentació, de la Reial Acadèmia de Gastronomia, el Premi Internacional Hipòcrates i el premi Jauime I en l'apartat d'Investigació Mèdica."
]
}
|
vilaweb
|
El nou govern conservador britànic de Theresa May ha renunciat a exercir la presidència de torn de la Unió Europea que li corresponia assumir al país en la segona meitat de 2017, a partir de l'1 de juliol, després del ‘Brexit'. ‘La primera ministra ha suggerit que el Regne Unit ha de renunciar al seu presidència rotatòria del Consell, actualment prevista per a la segona meitat de 2017, tenint en compte que prioritzarem les negociacions per a abandonar la Unió Europea', ha explicat una portaveu de l'executiu de Maig. La primera ministra va comunicar ahir a la nit la decisió en una telefonada al president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha confirmat a Europa Press el seu portaveu, Preben Aamann. ‘Els estats membre discutiran i decidiran ara qui substituirà el Regne Unit l'any que ve', ha precisat. Els ambaixadors permanents davant de la UE dels estats membre mantindran una discussió este mateix dimecres sobre esta qüestió, ha confirmat. Davant dels rumors que el Regne Unit cediria el seu presidència després del Brexit, cosa que s'ha confirmat ara, s'ha especulat fins ara que Malta prorrogaria el seu presidència de torn –que assumirà en el primer semestre de 2017– o bé l'assumiria el següent país al qual li tocava, després del Regne Unit, és a dir, Estònia o fins i tot que la compartisquen Malta i Estònia. El govern belga, qui va exercir la seua última presidència de la UE en el segon semestre del 2010, just després d'Espanya, ha manifestat la seua disponibilitat a assumir el torn del Regne Unit. La primera ministra britànica ha explicat que el govern britànic necessita ‘preparar acuradament les negociacions per a abandonar la UE abans d'activar l'article 50' del Tractat de Lisboa per a iniciar el procés de divorci, ha explicat la portaveu de May. ‘Donald Tusk ha garantit a la primera ministra que ajudarà a fer que este procés ocórrega de la forma més tranquil·la com siga possible', ha precisat el seu portaveu. Tusk va traslladar a May este dimarts que es necessita ‘un Brexit tranquil, ordenat, una cosa així com un divorci púrpura', segons ha confirmat ell mateix a través del seu compte de Twitter. Els governs europeus han demanat al Regne Unit que active com més prompte millor l'article 50 per a iniciar el procés de divorci, a partir del qual haurà un termini de dos anys per a negociar l'eixida del país del bloc i han deixat clar moltes vegades que no haurà negociació possible sobre el futur de les relacions entre les dues parts si Londres no activa abans el procés de divorci.
|
[
"Qui lidera el govern anglès?",
"Què ha decidit?",
"En quin moment polític?",
"Què n'aclareix una representant en nom de May?",
"Com ho va fer saber May a Donald Tusk?",
"Qui és Tusk?",
"Què està previst?",
"Quan es reuniran els membres de la UE per debatre-ho?",
"Quins rumors corren sobre la substitució del càrrec?",
"Què ha comentat Bèlgica?",
"Quina necessitat es diu que tenen ara els britànics?",
"Quina actuació assegura Tusk?",
"Com veu que hauria de ser el trencament?",
"A quina plataforma ho ha publicat?",
"De què han avisat les gerències europees?"
] |
{
"answer_end": [
49,
114,
226,
520,
643,
643,
793,
935,
1325,
1519,
1743,
1912,
2066,
2133,
2520
],
"answer_start": [
0,
38,
73,
228,
522,
598,
706,
809,
1064,
1327,
1521,
1778,
1944,
1944,
2135
],
"input_text": [
"Theresa May.",
"Ha renunciat a exercir la presidència de torn de la Unió Europea.",
"Després del Brexit.",
"Que havia suggerit que el Regne Unit ha de renunciar al seu presidència rotatòria del Consell, prevista per a la segona meitat de 2017, tenint en compte que prioritzarien les negociacions per a abandonar la Unió Europea.",
"En una telefonada.",
"El president del Consell Europeu.",
"Que els estats membre discutiran i decidiran ara qui substituirà el Regne Unit l'any que ve.",
"Aquest mateix dimecres.",
"Que Malta prorrogaria el seu presidència de torn o bé l'assumiria el següent país al qual li tocava després, és a dir, Estònia o fins i tot que la compartisquen Malta i Estònia.",
"La seua disponibilitat a assumir el torn del Regne Unit.",
"Preparar acuradament les negociacions per a abandonar la UE abans d'activar l'article 50 del Tractat de Lisboa per a iniciar el procés de divorci.",
"Que ajudarà a fer que este procés ocórrega de la forma més tranquil·la com siga possible.",
"Tranquil, ordenat, una cosa així com un divorci púrpura.",
"A Twitter.",
"Que no haurà negociació possible sobre el futur de les relacions entre les dues parts si Londres no activa abans el procés de divorci."
]
}
|
books
|
En Canari era allí que ens esperava. Estava de quatre grapes davant del gussi, enseuant els pals, i em va saludar amb una mitja rialleta de simpatia.
Els mariners vells, que prenien la fresca al peu de les penyes, a l'ombra de les blavoses atzavares, ens contemplaven satisfets, articulejant ells amb ells i assenyalant-nos amb els brocs de llurs pipes. Les dones, que adobaven xarxa, aixecaven llurs caps de la feina, i cridaven, trufejant -¡Pareu ment que no eixugueu tot es peix de sa mar! A veure si ageu alguna roassa!
Nosaltres no els contestàvem. Canteu, canteu, ninetes. Altra feina teníem! Estàvem atrafegats passant revista a l'embarcació. «-¿Ja heu tapat es dui? -A on és, sa sàssola? -Tampoc trobo s'arjau des timó.- Mireu, València: aquest estrop es petarà a ses primeres embranzides.» Movíem un esvalot!… I, a tot això, en Valéncia ens ensenyava lo que li demanàvem, responia a les advertències i reia com si li fessin pessigolles.
Un xicot que acabava de capbussar-se des d'una roca forana se'ns acostà nedant a grans braçades. -Me vols, Volivarda?- va cridar, aclucat d'ulls, després d'escopir l'aigua, que se li escorria dels cabells i se li ficava a la boca. -Apa!- li va contestar lacònicament en Volivarda.
De seguida el nedador eixí a la sorra, debategant de dents, tremolant i esbufegant. Amb unes quantes fregades de mà s'eixonà la mullena que li regalava per braços i cames, se va posar la camisa i unes calces de vellut de cotó, que es fermà per damunt dels muscles amb unes vetes que li servien d'elàstics, i ja estigué a punt de marxa. Nosaltres havíem anat varant sense esperar-lo, però va estar llest de sobres. Així que donàrem fusa, s'arrapà a la popa, saltà a dins de la barca, s'apoderà d'un rem, i fou el primer d'armar.
|
[
"Qui hi havia enfront de la barca?",
"Com va donar la benvinguda al narrador?",
"Per qui eren observats?",
"I a on eren aquests?",
"A més dels pescadors, hi havia algú més pendent d'ells?",
"Qui?",
"Elles sabien que anaven a sortir a pescar?",
"Què feren abans d'anar-se'n amb l'embarcació els protagonistes?",
"Quines parts són les que van comprovar?",
"I qui era que els guiava mentre acabaven de condicionar-ho tot?",
"Aleshores, qui és que es va apropar?",
"Per què?",
"Aquest li contestà positivament?",
"I què va fer a continuació el noi que just havia arribat?",
"I quan estigueren tots preparats, partiren amb el vaixell?"
] |
{
"answer_end": [
77,
148,
267,
267,
492,
492,
523,
649,
727,
909,
1042,
1064,
1226,
1562,
1754
],
"answer_start": [
0,
100,
150,
150,
354,
354,
443,
600,
653,
730,
947,
947,
1179,
1228,
1564
],
"input_text": [
"En Canari.",
"Amb una mitja rialleta de simpatia.",
"Pels mariners vells.",
"Al peu de les penyes, a l'ombra de les blavoses atzavares.",
"Sí.",
"Les dones.",
"Sí.",
"Passar revista a l'embarcació.",
"Es dui, sa sàssola i s'arjau des timó.",
"En València.",
"Un xicot que acabava de capbussar-se des d'una roca forana.",
"Per preguntar a Volivarda si el volia.",
"No.",
"Va eixir a la sorra, es va eixonar la mullena que li regalava per braços i cames, i se va posar la camisa i unes calces de vellut de cotó, que es fermà per damunt dels muscles amb unes vetes que li servien d'elàstics.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Salvi Trifó (llatí: Salvius Tryphon) fou un líder i rei dels esclaus revoltats a Sicília al final del segle II aC.
El seu nom era Salvi i es va destacar entre els esclaus per les seves capacitats d'endevinació. Com havia fet abans Eunus amb la màgia i la interpretació dels somnis, feia servir tècniques haruspicials per a consolidar el seu carisma com a cap del moviment de revolta dels esclaus. Per això quan aquests es van revoltar el van aclamar com a rei (103 aC). Va fer honor al nomenament i en poc temps va reunir un exèrcit de 20.000 homes a peu i 2.000 a cavall que van assetjar Morgàntia.
El propretor Publi Licini Nerva va atacar per sorpresa el campament dels esclaus i el va ocupar però després fou derrotat per Salvi, que amb aquest fet va assumir tota la pompa de la reialesa. Va administrar justícia vestit amb toga pretexta, rodejat de lictors, i va agafar el nom de Trifó probablement per alguna vinculació amb Diodot Trifó, usurpador del tron selèucida (140 aC-138 aC). Va elegir com a centre del regne la fortalesa de Triocala; el líder dels esclaus revoltats a l'oest de l'illa, Atenió, se li va sotmetre.
La revolta s'havia estès tant que el senat va enviar com a propretor a Luci Licini Lucul·le (103 aC) amb 1.700 homes; Trifó els hi va presentar batalla en camp obert; dirigia les forces Atenió que encara que un temps abans havia estat empresonat, fou alliberat i va lluitar amb gran valentia resultant malferit; els esclaus foren derrotats i van tenir moltes baixes i Trifó es va haver de retirar a Triocala, que Lucul·le per incapacitat o altres raons no va poder o saber conquerir (102 aC) i va haver de tornar derrotat. El va succeir Gai Servili.
Poc temps després va morir Trifó de mort natural i el va succeir Atenió, i després d'uns mesos de resistència finalment el regne dels esclaus fou esborrat pel cònsol Mani Aquil·li el Jove (101 aC).
|
[
"Qui va ser Salvi Trifó?",
"Per quin motiu era conegut entre els captius?",
"Com va aconseguir que aquests el seguissin en el seu pla de fer esclatar una revolució?",
"En fer-ho, què va assolir?",
"Què va fer en obtenir el poder?",
"Per quin motiu?",
"Amb quin incident va acabar de consolidar el seu tro?",
"Qui nom va adoptar aleshores?",
"On va situar l'eix de la seva nació?",
"Com és que van haver de lluitar de nou?",
"A qui va situar al capdavant del batalló?",
"Qui va perdre la contesa?",
"Llavors, a on va escapar el monarca?",
"En qui va recaure el domini d'aquelles terres?",
"I aquest va saber mantenir-ne el control?"
] |
{
"answer_end": [
114,
209,
395,
459,
571,
598,
791,
890,
1047,
1293,
1320,
1467,
1535,
1749,
1865
],
"answer_start": [
0,
138,
282,
397,
470,
512,
600,
865,
990,
1128,
1246,
1440,
1496,
1678,
1753
],
"input_text": [
"Un líder i rei dels esclaus revoltats a Sicília al final del segle II aC.",
"Per les seves capacitats d'endevinació.",
"Perquè va fer servir tècniques haruspicials per a consolidar el seu carisma com a cap del moviment.",
"Que els esclaus l'aclamessin rei.",
"Va reunir un exèrcit de 20.000 homes a peu i 2.000 a cavall.",
"Perquè assetgessin Morgàntia.",
"Amb la derrota al propretor Publi Licini Nerva, que havia atacat per sorpresa el campament dels esclaus i l'havia ocupat.",
"Trifó.",
"La fortalesa de Triocala.",
"Perquè la revolta s'havia estès tant que el senat va enviar com a propretor a Luci Licini Lucul·le amb 1.700 homes, i ell els hi va presentar batalla.",
"Atenió.",
"Els esclaus.",
"A Triocala.",
"Atenió.",
"No."
]
}
|
books
|
(Aquest quadre, i els quatre subsegüents formaven el fragment que meresqué el premi Copa d'or en els jocs florals de Barcelona, l'any 1899)
La boira, d'espessa que era, talment se tallava: una llum tènue i difusa permetia amb prou feines veure on se posava el peu; a vuit passos els objectes eren sols siluetes esblaimades que es retallaven sobre un fons perdut: més enllà, res. Això era part del munt del grau de la Guixosa, allà on comencen els rocalls a perdre's per sota la gleva grassa dels primers relleixos de Serra Calma.
Un escamot de persones estona ha trescava grau amunt. Era comanat pel senyor de Serra-Bruna, qui, fardat amb una bufanda de dins la qual ne treia els ulls sota una gorra de pell, i muntant una bona mula sense brida, que tirava un mosso pel ronsal, anava a pendre possessió de sos drets a l'empriu, tan gloriosament guanyats un mes enrera, per sentència ferma del tribunal Contencioso Administrativo.
L'acompanyaven en Jaume Pòbul, Jutge de Pau, portador del document possessori, qui devia representar la força del dret en aquella jornada. Els demés eren quatre individus i un cabo de la Guàrdia Rural, cos de flamant creació, espècie de llaminadura amb què el darrer govern d'Isabel volgué engalipar els pagesos quan sentia que el terreno començava ja a mancar-li sota els peus… Aquests representarien el dret de la força; i uns i altres eren els encarregats de traure-li del foc, al bo de don Eudald, les castanyes que els terralloners del poble, aixecats en creuada, en tal dia com avui, Sant Antoni de juny, de temps immemorial senyalat per a pujar les ramades a la muntanya volien disputar-li, enc que fos a queixalades, com deia son capitost el Cerdà, l'altra bona peça que oficiava de redemptor dels infeliços, als quals feia bestretes al mòdic interès mensual d'un ralet per duro.
Ben considerat, ja hi posava el coll, també, don Eudald. ¡Mireu que passejar sos anys i xacres per aquelles altures a tals hores de la matinada, amb aquella blanor de broma que li rosava l'abric, amb aquella fosquedat que quasi no bastava a mitigar la lluna al ple, i respirant les emanacions salabroses de la boirada, que era d'aquelles que, com diem a muntanya, els gossos no s'obiren la cua!… I tot per arribar primer a la jaça de Cortils, guanyant per mà els del poble.
Quan collaven a la Guixosa, ja la lluna havia cedit la preeminència als primers resplendors del llustre matinal: una darrera i curta pitrada els posà a flor de la broma caiguda, sobre la qual tragueren els caps com els nedadors a flor d'aigua, dominant sa superfície que s'estenia al lluny llisa i mate, com la d'una mar morta, sense vibracions ni reflux de cap mena, sota un cel d'un blau intens en què encara brillava algun que altre estel tot batent-se en retirada. Les serres més alteroses apareixien com illots i motes desagafats del massiu de Serra Calma i ses derivacions. De les profunditats d'aquella massa gasosa, en sortien remors mig apagades, com per l'opacitat d'un medi ambient sense vida. Les aigües de les torrenteres, al rodolar per sos llits de pedra, formaven un confós brogit com de llunyana ressaga, dominada per esclats de veus humanes, corrandes de flabiols i repics d'esquelles i campanes, afònics ressons de festa que semblaven eixir de sota terra, com els de la llegenda de Lloret Selvatge, que anyalment remembren als esfereïts pagesos la sacrílega orgia d'aquelles sarauistes que no es deturaven ni per respecte al Sant Sagrament. Bels d'ovella i bramuls de vaca repetits i esficiosos, recordaven els estranys bruels que encara avui ressonen sota les llotoses aigües de les llacunes de Pals.
|
[
"L'ambient era clar?",
"Era possible observar el paratge?",
"Per què?",
"Quin lloc era aquest?",
"I qui hi estava pujant?",
"L’individu que dirigia el grup, qui era?",
"I què és el que es dirigia a fer?",
"Amb qui més anava?",
"I quina era la funció d’aquests?",
"De qui l’haurien de defensar?",
"Les condicions meteorològiques eren òptimes durant el trajecte?",
"I per què feren el camí en aquestes condicions?",
"En fer-se de dia, millorà l’oratge?",
"Com eren les muntanyes que començaren a apreciar-se?",
"I quins aiguamolls s’estenien per aquella zona?"
] |
{
"answer_end": [
187,
263,
263,
424,
582,
621,
826,
1130,
1445,
1626,
2135,
2259,
2688,
2870,
3611
],
"answer_start": [
143,
189,
189,
379,
530,
584,
597,
930,
1309,
1377,
1876,
2214,
2292,
2761,
3568
],
"input_text": [
"No.",
"No.",
"Perquè amb prou feines es podia veure on se posava el peu.",
"El grau de la Guixosa.",
"Un escamot de persones.",
"El senyor de Serra-Bruna.",
"Pendre possessió de sos drets a l'empriu.",
"Amb Jaume Pòbul, Jutge de Pau, quatre individus i un cabo de la Guàrdia Rural.",
"Traure-li del foc les castanyes al bo de don Eudald.",
"Dels terralloners del poble.",
"No.",
"Per arribar primer a la jaça de Cortils.",
"Sí.",
"Com illots i motes desagafats.",
"Les llacunes de Pals."
]
}
|
bios
|
Maria Magdalena Heras i Fortuny (Terrassa, 29 de juny de 1953 - Terrassa, 3 d'agost de 2014) fou una cardiòloga catalana.
Del 1972 al 1978 va cursar els estudis de Medicina a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va fer la residència en Cardiologia a l'Hospital Clínic de Barcelona. Doctorada en medicina a la Universitat de Barcelona el 1986.
Del 1987 al 1989 va treballar com a Research Fellow al laboratori de recerca de l'aterosclerosi a la Mayo Clinic de Rochester (Minnesota) als Estats Units. Fins al 2011 va ser cap de secció de Cardiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona. Màster en Direcció de Serveis Integrats per ESADE, va ser una de les primeres dones catalanes a ser promoguda a la categoria de Fellow a les societats científiques American Heart Association, American College of Cardiology i European Society of Cardiology.
Del 2004 al 2009 va ser membre de la junta executiva de l'associació Acute Cardiac Care Association de la European Society of Cardiology. Com a tal, va dirigir la posada en marxa de l'examen Europeu per l'obtenció del títol d'especialista en el tractament de les malalties cardíològiques agudes, motiu pel qual, el 2013, li va ser concedit el premi ACCA Award per la Societat Europea de Cardiologia.
Des del 2010 fins a la seva mort va ser editora en cap de la Revista Española de Cardiología Sota la seva direcció, la revista va aconseguir tenir el factor d'impacte més alt (3,342 punts) de totes les revistes mèdiques que es publiquen en castellà.
Va ser professora associada de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, coordinadora de la xarxa de recerca cardiovascular Heracles, membre de l'executiva de la Societat Espanyola de Cardiologia, co-directora del Màster de Cures Cardiològiques Agudes de l'Institut Internacional de Cardiologia, de la Universitat Catòlica de Múrcia i coordinadora d'àrea en el projecte Wikisca.
En el camp de la recerca, va liderar nombrosos estudis de laboratori i clínics multicèntrics sobre diversos aspectes cardiològics, alguns dels quals foren finançats per la Marató de TV3. Les línies de recerca promogudes van ser els registres de cardiopatia isquèmica a Espanya, la malaltia isquèmica en la dona, les diferències en la presentació clínica entre ambdós sexes i influència de l'estat hormonal en la dona, i el rebuig vascular en el trasplantament arterial i la regeneració cardíaca amb cèl·lules mare.
Va publicar 26 capítols de llibres de cardiologia i més de 300 articles científics en revistes especialitzades, alguns en col·laboració amb el doctor Valentí Fuster. En el camp de la divulgació científica, va col·laborar en diverses ocasions en el programa Cardioactualidad de la cadena Cardio-TV, així com a la revista Corazón y Salud de la Fundación del Corazón.
Va morir de càncer de pulmó a Terrassa, el 3 d'agost del 2014. Entre les múltiples personalitats del món científic i cultural que van assistir a les seves exèquies, cal destacar el president de la Sociedad Española de Cardiología, de Valentí Fuster, i del sociòleg Salvador Cardús i Ros el qual va dir unes paraules. La mort de la doctora Heras va desencadenar la publicació de diversos articles glossant la seva vàlua com a persona i com a professional, així com les seves contribucions a la cardiologia clínica en les seves tres vessants: clínica, docent i investigadora. La seva mort va ser notícia en diversos mitjans, destacant l'obituari publicat pel diari anglès The Independent, a la Vanguardia, i els in memoriam publicats a les pàgines web de la European Society of Cardiology, de la Sociedad Interamericana de Cardiología i de la Sociedad Española de Cardiología.
|
[
"Quan va néixer Maria Magdalena Heras i Fortuny?",
"A què es va dedicar?",
"En quines institucions es va formar com a metge?",
"I a quin centre barceloní va liderar el departament en què se centrava la seva especialitat?",
"Va exercir en alguna clínica a l’estranger?",
"En què va ser pionera?",
"En l’àmbit europeu, de quina agrupació mèdica va formar part?",
"I per quin motiu va obtenir un guardó durant aquesta època?",
"Quina publicació sanitària d’abast nacional va impulsar amb la seva labor?",
"Va seguir relacionada amb l’àmbit educatiu durant la seva trajectòria?",
"I pel que fa a la investigació, en quins aspectes es va centrar?",
"De quina altra forma s’encarregà de difondre els seus coneixements?",
"Quina va ser la causa del seu decés?",
"Qui va anar al seu funeral?",
"La seva defunció tingué gran repercussió mediàtica?"
] |
{
"answer_end": [
92,
111,
376,
323,
540,
881,
1019,
1281,
1531,
1924,
2439,
2804,
2833,
2969,
3679
],
"answer_start": [
0,
93,
139,
255,
386,
677,
883,
1021,
1316,
1533,
2113,
2441,
2806,
2869,
3380
],
"input_text": [
"El 29 de juny de 1953.",
"A la cardiologia.",
"A la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Barcelona.",
"A l'Hospital Clínic.",
"Sí.",
"En ser una de les primeres dones catalanes a ser promoguda a la categoria de Fellow a les societats científiques American Heart Association, American College of Cardiology i European Society of Cardiology.",
"De l'Acute Cardiac Care Association de la European Society of Cardiology.",
"Perquè va dirigir la posada en marxa de l'examen Europeu per l'obtenció del títol d'especialista en el tractament de les malalties cardíològiques agudes.",
"La Revista Española de Cardiología.",
"Sí.",
"En els registres de cardiopatia isquèmica a Espanya, la malaltia isquèmica en la dona, les diferències en la presentació clínica entre ambdós sexes i influència de l'estat hormonal en la dona, i el rebuig vascular en el trasplantament arterial i la regeneració cardíaca amb cèl·lules mare.",
"Amb la publicació de 26 capítols de llibres de cardiologia i més de 300 articles científics en revistes especialitzades, i amb la col·laboració en el programa Cardioactualidad de la cadena Cardio-TV, així com a la revista Corazón y Salud de la Fundación del Corazón.",
"Un càncer de pulmó.",
"Múltiples personalitats del món científic i cultural.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Cratí d'Atenes (en grec antic Κρατῖνος Kratinos) fou un poeta còmic grec de la vella comèdia que va viure 97 anys, principalment en el segle V aC. Hauria nascut el 519 aC, i va morir no massa després del 422 aC. Se suposa que la seva primera victòria en competicions literàries va ser cap el 437 aC, quan ja tenia uns 80 anys, però havia escrit obres molts abans (i probablement va guanyar el seu primer premi vers el 450 aC). Era famós per les seves virulentes sàtires contra les figures públiques de la seva època, com ara Pèricles, o la seva concubina Aspasia. Va satiritzar també els poetes tràgics i lírics a Εὐνεῖδαι (Euneides). Aristòfanes, de qui era contemporani, va alabar les seves obres, però també el va criticar i satiritzar, ja que Cratí era un borratxo. Però Cratí va escriure Πυτίνη (la botella), on parlava de la seva personalitat d'alcohòlic, dubtosa entre les Muses i Melopea (borratxera) Aquesta obra va guanyar el primer premi, el 423 aC. En tercer lloc van quedar Els núvols d'Aristòfanes. En total va obtenir nou premis.
Els seus drames atribuïts, dels que no se'n conserva cap, són: Γλαῦκος, Θράσων, Ἥρωες, Ἰίαδες, Κρήσσαι, Ψηφίσματα, i Ἀλλοτριογνώμονες. Altres presenten alguna dificultat: Ἀρχίλοχοι (448 aC), Βουκόλοι, Δηλιάδες, Διδασκαλίαι, Δραπετίδες, Ἐμπιπράμενοι o Ἰδαῖοι, Εὐνεῖδαι, Θρᾷτται, Κλεοβουλῖναι, Δάκωνες, Μαλθακοί, Νέμεσις, Νόμοι, Ὀδυσσεῖς, Πανόπται, Πυλαία, Πλοῦτοι, Πυτινη, Σάτυροι, Σερίφιοι, Τροφώνιος, Χειμαζόμενοι (425 aC), Χείρωνες, i Ὧραι.
|
[
"Qui va ser Cratí d'Atenes?",
"Quant temps se li atribueix que va existir?",
"Durant quina època?",
"Quin any va arribar al món?",
"I quan va traspassar?",
"Pel que fa a les lletres, en quin moment es creu que va aconseguir la primera posició en un concurs d'aquest tipus?",
"Tot i això, ja s'havia consagrat com a escriptor anteriorment?",
"Per tant, és possible que guanyés cap campionat amb anterioritat?",
"Per què era conegut?",
"Quin altre còmic amb què compartí temps va aclamar les seves creacions?",
"Llavors, per quina raó també va ser objecte de les seves difamacions?",
"Què va crear, sobre aquesta condició?",
"I quants guardons va assolir al llarg de la seva carrera?",
"Quina part de la seva obra no es pot consultar avui dia?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
92,
113,
145,
170,
210,
298,
362,
424,
515,
698,
768,
860,
1043,
1101,
1101
],
"answer_start": [
0,
97,
98,
147,
175,
212,
327,
366,
427,
635,
635,
770,
1013,
1045,
1045
],
"input_text": [
"Un poeta còmic grec de la vella comèdia.",
"97 anys.",
"Principalment en el segle V aC.",
"El 519 aC.",
"No massa després del 422 aC.",
"Cap el 437 aC.",
"Sí.",
"Sí.",
"Per les seves virulentes sàtires contra les figures públiques de la seva època.",
"Aristòfanes.",
"Perquè Cratí era un borratxo.",
"Πυτίνη (la botella).",
"Nou.",
"Els seus drames.",
"Perquè no se'n conserva cap."
]
}
|
bios
|
Mercè Martí Inglada (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 9 de setembre de 1968) és una pilot d'aviació.
Va estudiar a Sant Feliu, a l'Escola de la Mare de Deu de la Mercè, i després al Col·legi Bon Salvador, conegut popularment com Les franceses. Tot seguit, al 1985, marxà als Estats Units per fer COU i formar-se com a pilot. Allà hi obtingué les llicències de pilot privat, comercial, instrumental i de bimotor i l'any 1989 va començar a pilotar avionetes. Va obtenir també als EUA les llicències d'instructor de vol i fundà una escola de pilots a Kentucky. De tornada a Espanya treballà com a copilot en una important companyia de càrrega i dos anys més tard s'incorporà a treballar a la companyia de passatgers Spanair.
El 1994 fou la primera pilot de l'Estat espanyol que participà en el Campionat de la Volta al Món en avioneta, en una travessa de 33.550 km. que va recórrer en 92 horas y 27 minuts a bord d'una Cessna C-210P, i també fou la primera dona que guanyà el títol, fent de copilot del suec Eric Barck. El 1996 va ser subcampiona de la Race of the Americas, de més de 30.000 km de circumvalació al continent americà, en una Mooney 203, juntament amb la pilot Carol Jensen. També obtingué la medalla de bronze en els primers Jocs Mundials de l'Aire (1997), celebrats a Turquia, en què volà al llarg de 21.000 km. per tot Europa en una Piper Twin Comanche PA-30. El 1998 organitzà la Dicovery Flight, una expedició que sobrevolava l'Àfrica Occidental en un avió Fairchaild del 1940 que resseguia les passes dels pioners. Obtingué el seté lloc en la carrera The Great Hawaiian Air Race de 2002. El mateix any quanyava el Campionat de la US Air Race, Marion Race Air Trophy, a bord d'una Piper Lance. Ostenta tres rècords del món de velocitat en rutes per Àsia i Amèrica del Nord. El 2007 participà en la Ruta Aeropostal, des de Tolosa de Llenguadoc fins a Saint Louis (Senegal), en homenatge a Antoine de Saint-Exupéry. El 2003 organitzà el Vol del Centenari, en què participà amb un biplà Bucker de 1930, en commemoració del primer vol de la història. El 2010 participà al Royal Aero Club of England Air Race 2010, amb una Piper Twin Comanche i l'any següent competí a la The Great Bahames Air Race 2011, amb una Piper Lance, i hi assolí el tercer lloc.
Ha compaginat la seva faceta esportiva amb l'empresarial. Així, l'any 2000 va crear la seva pròpia companyia aèria, Infinit Air, amb base a l'aeroport de Sabadell, dedicada inicialment a l'organització d'activitats esportives i vols turístics, i també a treballs de vigilància, observació i fotografia. Ha preparat expedicions, ha dictat conferències, ha col·laborat com a presentadora en diversos programes de ràdio i televisió o en revistes com Avión Revue i Aviación General y Deportiva. També ha ajudat en la promoció i desenvolupament del circuit de curses de Fórmula 1 Air Race 1 i ha començat a volar en avions acrobàtics per competir en la categoria de Fórmula 1 a les carreres de Reno.
Al 1996 fou honorada al Memory Lane de l'International Forest of Friendship a Atchison, Kansas, ciutat natal d'Amelia Earhart, per la seva Volta al Món. A l'abril de 1998 va rebre la distinció Rosa de la ciutat, de Sant Feliu de Llobregat; el 2003, la Medalla d'or de la Federació Aeronàutica Internacional (FAI). I fou mereixedora del Premi Viatge de l'Any de la Societat Geogràfica Espanyola (SGE) el març de 2004.
|
[
"Quina és la professió de Mercè Martí?",
"A quins centres educatius va anar?",
"I a on va cursar els seus estudis de preparació per a la universitat?",
"Fou en aquest mateix indret on inicià la seva carrera en l’aviació?",
"I què va crear en aquests país?",
"Com s’anomena la primera aerolínia comercial en què treballà?",
"En què va ser pionera durant la dècada dels noranta?",
"I en aquest període, en quin esdeveniment internacional va obtenir la tercera posició?",
"Per què va arranjar una ruta en avioneta per la zona oest del continent africà?",
"I com va aconseguir batre diverses marques mundials?",
"A qui va commemorar amb una travessia que començà a França i acabà en un país de la costa oest d’Àfrica?",
"I en quin altre viatge commemoratiu participà?",
"Pel que fa a l’àmbit corporatiu, quines altres tasques ha desenvolupat?",
"I en la implantació de quina contesa col·laborà?",
"Amb quins guardons ha estat reconeguda?"
] |
{
"answer_end": [
107,
211,
307,
418,
564,
728,
986,
1276,
1539,
1797,
1937,
2070,
2575,
2857,
3368
],
"answer_start": [
0,
109,
273,
333,
527,
566,
730,
1201,
1383,
1719,
1799,
1939,
2274,
2765,
2969
],
"input_text": [
"Pilot d'aviació.",
"A l'Escola de la Mare de Deu de la Mercè a Sant Feliu, i després al Col·legi Bon Salvador.",
"Als Estats Units.",
"Sí.",
"Una escola de pilots.",
"Spanair.",
"En ser la primera pilot de l'Estat espanyol que participà en el Campionat de la Volta al Món en avioneta, i també en guanyar el títol.",
"En els primers Jocs Mundials de l'Aire.",
"Per resseguir les passes dels pioners.",
"En rutes de velocitat per Àsia i Amèrica del Nord.",
"A Antoine de Saint-Exupéry.",
"En el Vol del Centenari.",
"La creació de la seva pròpia companyia aèria, i treballs de vigilància, observació i fotografia.",
"En el circuit de curses de Fórmula 1 Air Race 1.",
"El Memory Lane de l'International Forest of Friendship a Atchison, la distinció Rosa de la ciutat, de Sant Feliu de Llobregat, la Medalla d'or de la Federació Aeronàutica Internacional, i el Premi Viatge de l'Any de la Societat Geogràfica Espanyola."
]
}
|
books
|
-Això és la mare!
I va anar a remoure la palla entre els pallers; les llocades fugien adalerades, les oques alçaven el bec en l'aire i el gos d'atura la mirava amb temença.
-Jaumet!… oh, Jaumet!- Cansada de cercar entre la palla i de desfer pallers, va romandre una bella estona cavilant. S'agafava els cabells i els estirava, se mossegava els llavis i cloia les mans, i els pollets bequejaven al seu voltant i el vent la daurava amb el boll de l'era.
-Jaumet… oh Jaumet!… Jaumet, maco!… Jaumet!
El gollut va comparèixer tot ranquejant i fent baballes.
-Jaumet, fill meu! Jaumet, on és la nena?- va dir-li abraçant-lo fortament entre sanglots que ofegaven; i el gollut abaixava el cap i mirava de reüll i plorava, de sentir plorar.
La Roser, desesperada, va agenollar-se davant del gollut i va besar-li els peus i li demanà perdó dels mals tractes que li havia fet de petita, i el gollut que sempre estava callat i trist, en veure's besat sobtadament, sentí per primera volta en sa vida l'enfolliment de l'alegria, ell que es corsecava de gelosia quan feien festes al gos o tenien la gata a la falda. En l'ànima atrofiada d'aquell homenàs, va entrar-hi la primera emoció, i volia parlar i reia i plorava i picava de peus.
-Jaumet, ja veus que t'estimo, diga'm on és la nena.
El gollut estremint-se de goig, restava amb la boca oberta i els ulls negats, sense dir res. La seva ànima neixia davant d'una estimació.
|
[
"Què va exclamar en Jaumet?",
"I a on es va dirigir la Roser?",
"Què va provocar amb això?",
"A qui buscava?",
"Com es va sentir durant la seva recerca?",
"Estava nerviosa?",
"Finalment, va trobar-lo?",
"Com va aparèixer?",
"Quina pregunta li va fer llavors la dona?",
"Llagrimejava mentre parlava amb ell?",
"I el noi?",
"Com va continuar la conversa llavors?",
"Aleshores, quin sentiment desconegut per a ell va experimentar?",
"Això que li va provocar?",
"Tot i això, què li seguia demanant la mare?"
] |
{
"answer_end": [
17,
64,
171,
228,
213,
367,
520,
551,
594,
655,
712,
874,
1013,
1220,
1273
],
"answer_start": [
1,
18,
66,
174,
196,
289,
453,
496,
554,
580,
659,
732,
878,
1101,
1223
],
"input_text": [
"Això és la mare.",
"A remoure la palla entre els pallers.",
"Que les llocades fugissin adalerades, les oques alcessin el bec en l'aire i el gos d'atura la mirés amb temença.",
"Al Jaumet.",
"Cansada.",
"Sí.",
"Sí.",
"Tot ranquejant i fent baballes.",
"Que on era la nena.",
"Sí.",
"També.",
"La Roser li demanà perdó dels mals tractes que li havia fet de petita.",
"Alegria.",
"Que volgués parlar i riure, i que plorés i piqués de peus.",
"Que li digués on era la nena."
]
}
|
books
|
Don Eudald continuava a les fosques, per més que badava els ulls i també la boca.
-Amb tot- continuà mossèn Joan, -vostès compendran que jo posés gran afecció en mon nebot, a qui havia fet de pare durant molts anys. Aquest afecte no s'ha pas extingit, ans al contrari, pot dir-se que ha augmentat amb la separació en què, per força de les circumstàncies, hem viscut. Ell ha conservat bona memòria de mi, perquè, malgrat son eixelebrament i sa vehemència de caràcter, és tot cor. Som, doncs, jo encara el representant de la família Montbrió, i com a tal és que em trobo avui aquí.
Un moment de pausa. Don Eudald ja no podia obrir més ulls ni més boca, i, no obstant, no capia encara on s'encaminaven les elucubracions del vell Rector, per més que aquest se clarejava bastant.
Semblava impossible que ell, que precisament havia cobrat tanta inquina contra el jove Montbrió, pel gran ascendent que havia lograt, no sols sobre sa pròpia família, sinó sobre la comarca, no podent sostraure's a un greu sentiment d'enveja al veure que el minyó, amb sos atractius de joventut, talent, estudis i especials dots de caràcter s'havia convertit en una espècie d'ídol de tothom, no hagués atinat mai en què ell tenia filles, una d'elles anant pels vint anys, prou guapa i vistosa per a ésser obirada per un jove i prou esparpillada per a saber endevinar qui li feia l'aleta. No obstant, res d'això havia comprès aquell benaventurat, amb admiració del propi mossèn Joan que, mig fora del món, no era pas cap espasa en matèries d'amor.
Per això quedava encara a les fosques. Obcecat sempre pel temor de què allò havia d'acabar amb un atac a la seva caixa i no veient les necessitats de la parròquia aparèixer per cap cantó, en sa petitesa d'esperit arribà a sospitar si es tractaria d'algun apuro del jove Montbrió, d'algun compromís de son patrimoni, resultat de sos plans descabellats, i que per a salvar-lo, baix el protectorat de son oncle, es dirigia a buscar una sòlida fermanca en les ben proveïdes arques de Serra-Bruna. Era per les matèries de bossa on li despuntava la malícia, ja fos efecte de la lectura de les gasetilles del Brusi, a on sempre se n'hi veuen de fresques, ja per son contacte amb els timadors de Barcelona, que tan sovint el prenien per anima vilis en sos projectes d'expoliació.
Mossèn Joan, veient que no se li allargava cap mà piadosa per a ajudar-lo a fer el salt mortal, se decidí a donar-lo sol:
|
[
"Don Eudald tenia cap llum encès?",
"Amb qui parlava?",
"Per qui sentia aquest molta estima?",
"Per què?",
"Havia desaparegut aquesta emoció vers el noi?",
"Per tant, qui va declarar que era l’eclesiàstic?",
"Eudald mostrava una aparença de sorpresa?",
"Se sabia com anava a respondre a allò que havia comunicat el religiós?",
"Què en pensava el senyor sobre el xicot?",
"Per quin motiu?",
"I què és el que li retreia?",
"Què era el que li feia por de la visita del sacerdot?",
"I quina cosa no va considerar?",
"Què és el que sí va sospesar?",
"I per què quan hi havia diners pel mig sortia a la llum la part més insidiosa de l'amo?"
] |
{
"answer_end": [
35,
112,
171,
214,
250,
539,
649,
732,
870,
963,
1298,
1639,
1707,
1835,
2291
],
"answer_start": [
0,
83,
92,
146,
216,
479,
600,
666,
775,
820,
775,
1560,
1642,
1734,
2014
],
"input_text": [
"No.",
"Amb mossèn Joan.",
"Per son nebot.",
"Perquè li havia fet de pare durant molts anys.",
"No.",
"El representant de la família Montbrió.",
"Sí.",
"No.",
"Li tenia molta inquina.",
"Pel gran ascendent que aquest havia lograt, no sols sobre sa pròpia família, sinó sobre la comarca.",
"Que no hagués atinat mai en què ell tenia filles i una d'elles anant pels vint anys, prou guapa i vistosa per a ésser obirada per un jove.",
"Que allò acabés en un atac a la seva caixa.",
"Que la parròquia tingués necessitats.",
"Que es tractaria d'algun apuro del jove Montbrió, d'algun compromís de son patrimoni.",
"Per efecte de la lectura de les gasetilles del Brusi, o per son contacte amb els timadors de Barcelona, que tan sovint el prenien per anima vilis en sos projectes d'expoliació."
]
}
|
mitologia
|
Luci de Britània —Lucius— (Gal·les, s. II) fou un suposat rei britó que va escriure una carta al Papa Eleuteri on li demanava assistència per a la conversió del seu poble al cristianisme. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes, probablement degut a la confusió amb Sant Luci de Coira.
Segons la tradició transmesa per Godofred de Monmouth a Historia Regum Britanniae, era fill del rei Coïl. Va escriure una carta al Papa Eleuteri (hi ha llegendes que diuen que fou en 156, però la data ha de ser errònia, ja que Eleuteri fou papa del 175 al 189), en què li demanava ajut per a la conversió del seu poble al cristianisme: el papa li va enviar religiosos (Beda diu que eren Fugà i Duvià) i el poble i ell mateix es van convertir i van ésser batejats, romanent cristians segons els ensenyaments rebuts, almenys fins al temps de Dioclecià.
Els missioners van convertir els temples pagans en esglésies i fundaren les primeres diòcesis britàniques: York fou la seu del Regne d'Alba (l'actual Escòcia) i Deira; Londres de Logres i Cornualla (Gran Bretanya), i Caerleon de Càmbria (actual Gal·les). Els missioners anaren a Roma i tornaren a la Gran Bretanya amb més predicadors per difondre millor la nova fe.
No hi ha cap prova ni testimoni contemporanis d'un rei d'aquest nom. L'aparició al Liber Pontificalis, del segle vi, es considera un error de transcripció. No obstant això, la història del "primer rei cristià d'Anglaterra" ha acabat arrelant. Probablement, l'error s'origina en el rei d'Osroene, tolerant amb els cristians, Luci Eli Megas Abgar IX, rei de Britio (actual Birtha, Turquia), que hi regnava el 179. La confusió faria pensar que Britio es referia a Britannia o que el rei era Brito (britó).
Ha estat identificat amb el rei gal·lès Lleurwg-ab-Coel -ab- Cyllin, conegut per Lleufer Mawr (La gran llum) i per Lles, que es diu que va demanar ajut a Roma per instruir espiritualment al seu poble i va rebre quatre mestres: Dyfan, Ffagan, Medwy, i Elfan i que hauria fundat la seu de Llandaff. Nombroses llegendes es van publicar més tard en relació al tema.
La canonització popular del sant es pot deure, a banda de a la llegenda de l'evangelització del país, a la identificació amb el sant real Luci de Coira, en un cas de desdoblament.
Per explicar-ho millor, la tradició diu que Luci, després d'ésser a Britània, anà a predicar a Suïssa, evangelitzant els Grisons.
|
[
"Qui va ser Luci de Britània?",
"Per què es posà en contacte amb el sant pare?",
"Quin altre venerable és considerat erròniament?",
"I això què ha causat?",
"Com s’anomenava el pontífex a qui va acudir?",
"De quina manera va respondre aquest?",
"Què és el que es va aconseguir d’aquesta manera?",
"A on es van construir els temples sagrats?",
"Qui ho va fer?",
"I què més van crear?",
"Quines eren?",
"Tot i això, la figura d’aquest monarca és totalment verídica?",
"A on radica l’equivocació?",
"I amb quins altres monarques podria estar relacionada aquesta errada?",
"Llavors, com s’explica que la figura de Lucius hagués estat beatificada?"
] |
{
"answer_end": [
67,
186,
302,
302,
448,
671,
766,
915,
915,
960,
1108,
1288,
1631,
1923,
2264
],
"answer_start": [
0,
72,
247,
188,
410,
640,
707,
855,
855,
916,
962,
1221,
1464,
1724,
2086
],
"input_text": [
"Un suposat rei britó.",
"Per demanar-li assistència per a la conversió del seu poble al cristianisme.",
"Sant Luci de Coira.",
"Que sigui venerat com a sant per diverses confessions cristianes.",
"Eleuteri.",
"Enviant-li religiosos.",
"Que el poble i el rei es convertissin i fossin batejats.",
"En els temples pagans.",
"Els missioners.",
"Les primeres diòcesis britàniques.",
"York, Londres i Caerleon.",
"No.",
"En el rei d'Osroene, tolerant amb els cristians, Luci Eli Megas Abgar IX, que era rei de Britio i que hi regnava el 179.",
"El rei gal·lès Lleurwg-ab-Coel -ab- Cyllin, i Lles.",
"Perquè s'identifica amb el sant real Luci de Coira, en un cas de desdoblament."
]
}
|
mitologia
|
Ardalió d'Alexandria (Alexandria, Egipte, segle III - ca. 306) fou un actor, potser un personatge llegendari. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Ardalió era un actor, nascut a Alexandria en una família pagana. Durant una actuació, en la que es parodiava la nova religió cristiana i feia burla dels seus ritus, va tenir una revelació i es va convertir. Començà llavors una vida exemplar, repartint els seus béns entre els necessitats i predicant, fins que al mateix teatre va proclamar la seva fe. Les autoritats el van fer empresonar i torturar perquè abandonés la seva actitud; en negar-se, Ardalió va ser executat en una graella de ferro roent, durant el regnat de Galeri Maximià.
La seva història és idèntica a la d'altres sants, com Genís de Roma o Filemó d'Arsinoe. Probablement, a partir d'una història real, es van crear diverses figures hagiogràfiques que la desenvoluparen.
És venerat com a sant a les esglésies orientals, on és el sant patró d'actors, pallassos, comediants, còmics, etc. La seva festivitat és el 14 d'abril.
|
[
"Quan va néixer Ardalió d'Alexandria?",
"I a on?",
"Qui va ser?",
"En quines religions se li ret culte?",
"Provenia d'una casa de tradició catòlica?",
"Doncs, com és que es va introduir en el cristianisme?",
"Què va fer llavors amb totes les seves pertinences?",
"Va amagar les seves creences?",
"I en quin lloc les va anunciar?",
"Quines represàlies va patir a causa de la seva fe?",
"Finalment, com va morir?",
"A la història de quins altres màrtirs s'assembla aquest relat?",
"Com s'explica aquest fet?",
"En els llocs en què el veneren, a quins individus representa?",
"Quin dia se celebra la seva figura?"
] |
{
"answer_end": [
62,
62,
108,
167,
232,
374,
456,
516,
519,
601,
669,
793,
905,
1015,
1057
],
"answer_start": [
0,
0,
63,
110,
191,
234,
376,
479,
479,
521,
616,
707,
707,
907,
1022
],
"input_text": [
"Al segle III.",
"A Alexandria, Egipte.",
"Un actor, potser un personatge llegendari.",
"En diverses confessions cristianes.",
"No.",
"Perquè durant una actuació en la que es parodiava la nova religió cristiana i feia burla dels seus ritus va tenir una revelació.",
"Les va repartir entre els necessitats.",
"No.",
"Al teatre on havia tingut una revelació.",
"Les autoritats el van fer empresonar i torturar.",
"Executat en una graella de ferro roent.",
"A la de Genís de Roma i Filemó d'Arsinoe.",
"Perquè a partir d'una història real, es van crear diverses figures hagiogràfiques que la desenvoluparen.",
"A actors, pallassos, comediants i còmics.",
"El 14 d'abril."
]
}
|
books
|
-Rafel! Fill del meu cor!-contestà ella en el mateix to, aixecant els braços en l'aire.
Aleshores, de cap als darreres i de cap als dalts de la casa, de les galeries i els terrats, sentirem venir una xiscladissa esglaiadora. No hi havia dubte, la gent s'adonava de les horrors del cel. Ja hi érem. Les temors tenien fonament. Allò era el principi de la fi. El cor se'm glaçà, les cames se'm flectaren… i em vaig estintolar d'esma en un tocom.
No sabia el que em passava. I la Munda, la criada, no estava menys trastornada que jo. Les seves mirades s'amaraven de la meva pavor i les meves de la seva, i ambdós ens esguardàvem amb una intensitat creixent, erts, immòbils. No ens podíem dir res, ni ens calia. Els nostres pensaments se palpaven ells amb ells, esgarrifant-se de trobar-se iguals.
|
[
"Què va exclamar la dona?",
"Estava relaxada?",
"I a on eren?",
"Què van escoltar en aquell moment?",
"D’on provenia el soroll?",
"Se sabia amb certesa el que estava passant?",
"La meteorologia era dolenta?",
"I quines coses s’estaven fent realitat?",
"De què havia arribat l’hora?",
"Com va afectar això al narrador?",
"Entenia el que li estava succeint?",
"Qui és que compartia el seu malestar?",
"Quin era el seu sentiment vers allò que estava ocorrent?",
"De quina forma van aguaitar el que venia?",
"Sobre què parlaren?"
] |
{
"answer_end": [
39,
86,
148,
223,
223,
284,
284,
324,
355,
441,
469,
528,
598,
668,
705
],
"answer_start": [
1,
26,
88,
88,
88,
225,
244,
298,
326,
357,
443,
473,
530,
602,
670
],
"input_text": [
"Rafel, fill del meu cor.",
"No.",
"A la casa.",
"Una xiscladissa esglaiadora.",
"De cap als darreres i de cap als dalts de la casa, de les galeries i els terrats.",
"Sí.",
"Sí.",
"Les temors.",
"Del principi de la fi.",
"El cor se li glaçà, les cames se li flectaren i es va estintolar d'esma en un tocom.",
"No.",
"La Munda, la criada.",
"Pavor.",
"Amb una intensitat creixent, erts i immòbils.",
"Sobre res."
]
}
|
vilaweb
|
Els lletrats del parlament s'han vist forçats a explicar per què van qüestionar que Quim Torra pogués continuar essent president si no és diputat en el recurs presentat al Tribunal Suprem. Després que VilaWeb hagi publicat el recurs, els serveis jurídics de la cambra han difós una nota d'aclariment per a justificar que van assenyalar que és possible d'interpretar que la condició de diputat s'ha de mantenir mentre es desenvolupi el càrrec, amb l'objectiu de convèncer el tribunal de la necessitat de suspendre la retirada de l'escó de Torra per a no generar ‘inseguretat jurídica'. Segons el lletrat Antoni Bayona, autor de la nota d'aclariment i del recurs, aquest ‘dubte interpretatiu' introduït no vol dir que ell mateix ho interpreti així, sinó que assenyala ‘la possibilitat que es pugui fer aquesta lectura' d'acord amb l'estatut. El ple del parlament que comença demà votarà el recurs, que amenaçava de generar una nova tempesta política després que la cambra retirés dilluns passat l'escó a Torra. JxCat no vol votar a favor de la presentació del recurs tal com està redactat. De fet, va ser la mesa del parlament qui va aprovar la presentació del recurs, que elaboren els serveis jurídics, i els membres de JxCat no en van veure el contingut abans que es presentés al Suprem, com és habitual. Però el TS va emplaçar el parlament a aprovar el recurs en el ple com a requisit indispensable. I la votació, un cop conegut que el recurs qüestionava el manteniment de Torra com a president, ha obert un nou front de disputa després que el parlament retirés l'escó a Torra, en un moment en què Cs i el PP diuen que ja no és president de la Generalitat, i després de l'anunci del president que convocarà eleccions un cop s'aprovi el pressupost. Els lletrats es refermen que Torra no deixaria de ser president de la Generalitat encara que perdés l'escó com a diputat, com ja havien argumentat anteriorment. De fet, neguen haver-se contradit en el recurs, perquè el ‘dubte interpretatiu' introduït no implica que el recurs defensi el contrari del que van concloure els serveis jurídics en l'informe específic sobre la qüestió que van fer el 13 de gener. És a dir, que mantenen que Torra pot ser president per més que perdi l'escó, tot i el qüestionament introduït en el recurs.
|
[
"Qui ha hagut d'explicar el motiu pel qual posaren en dubte la possibilitat que Torra encara tingués el poder de la Generalitat?",
"Per què van fer aquestes afirmacions?",
"I a través de què ho han fet?",
"Com han divulgat els juristes els seus comentaris?",
"I de quina manera van justificar-hi la seva posició?",
"I quina era la intenció d'aquest escrit?",
"Per què?",
"Què explica el creador de l'escrit explicatiu i l'apel·lació?",
"I quina formació política no hi està d'acord amb el que s'hi exposa?",
"Els integrants d'aquest partit havien tingut accés al contingut abans que aquest fos lliurat a l'alt tribunal?",
"I va ser per aquest motiu que l’òrgan judicial no hi va donar el vistiplau?",
"Per tant, en què ha derivat la situació en l’assamblea legislativa autonòmica?",
"Quines organitzacions no consideren legítim el càrrec del cap de la Generalitat?",
"No obstant això, quines han estat les conclusions dels procuradors sobre el futur d'aquest?",
"I creuen haver divergit anteriorment en aquest terme?"
] |
{
"answer_end": [
128,
145,
187,
441,
441,
543,
583,
838,
1086,
1286,
1399,
1577,
1656,
1869,
1956
],
"answer_start": [
0,
0,
65,
234,
234,
443,
461,
585,
1009,
1096,
1305,
1401,
1599,
1749,
1918
],
"input_text": [
"Els lletrats del parlament.",
"Perquè no és diputat.",
"En un recurs presentat al Tribunal Suprem.",
"A través d'una nota d'aclariment.",
"Dient que és possible d'interpretar que la condició de diputat s'ha de mantenir mentre es desenvolupi el càrrec.",
"Convèncer el tribunal de la necessitat de suspendre la retirada de l'escó de Torra.",
"Per a no generar inseguretat jurídica.",
"Que aquest dubte interpretatiu introduït no vol dir que ell mateix ho interpreti així, sinó que assenyala la possibilitat que es pugui fer aquesta lectura d'acord amb l'estatut.",
"JxCat.",
"No.",
"Sí.",
"En un nou front de disputa.",
"Cs i PP.",
"Que Torra no deixaria de ser president de la Generalitat encara que perdés l'escó com a diputat.",
"No."
]
}
|
books
|
Cenyits el lloms amb cíngols de fortalesa, i el pit davall l'escut de la creu, férem molta via, i al jorn qui feia cinquanta de la partença nostra, arribàrem a la ribera del Tigris. Oloràrem el rastre de miracle del temps antic, la bona olor del fetge del peix que excloïa el dimoni, ço és saber, aquell fetge del peix cremat su-baix del llit nupcial per la mà de Tobies, admès a la copulació dels Patriarques la segona nit de continència, su-baix d'aquell llit que Rafael abrigava invisiblement i gelosa, per ço que no fos profanat, amb ses dues ales arcangèliques, segons llargament és recontat en el llibre del dit Tobias. Aquest riu haguérem de travessar, nedant, per entrar en la terra dels Perses. Un camp s'hi estenia, ample i llis, que en llengua d'ells havia nom d'Asia. Allà fou que el braç del Galileu, per ministeri de Mercuri, màrtir, nafrà de mort Julià l'Apòstata.
Passat aquest camp, entràrem a una ciutat, Kitissefodo per nom, on dormen el son de pau Ananias, Azarias i Misael, qui foren llençats al foc i no es cremaren, segons que bellament reconta el profeta Daniel. Menjàrem aquí, en temor de Déu, i sacrificàrem, volenters, l'holocaust d'un himne. Quatre mesos vàrem despendre per travessar la Pèrsia a peu, i arribar a terres d'India. Una casa de pinta en ampla oberta trobàrem avinent i entràrem, amb aquestes humils paraules: «La pau sia en aquesta casa i en tots aquells qui habiten en la casa!» Ningú ens respongué. Era deserta i hi sojornàrem tres dies. Al dia quart, compareixen terriblement armats un home i una dona. Amb posat de reverència humil ens hi acostàrem… Ells fugiren, i al cap de poc temps retornaren amb un exèrcit d'Etíops. N'hi havia més de tres mil. Voltaren la casa i li calaren foc, per ço que ens cremessin de viu en viu. Nosaltres invocàrem a Jesucrist: «O Vós, qui escampàreu tota la sang per extingir la flama eterna, salvau-nos!» Ardidament saltàrem del setge impetuós d'aquell incendi, però caiguérem en llurs mans. Tancaren-nos en la foscúria mal olent d'una presó. Assentats en tenebres i en ombra de mort, no hi havia qui ens portés ni pa ni aigua. El dejuni ens assecà i la fosca ens engroguí. Després d'alguns dies, creient ells que seríem morts, obriren la presó; i en veure'ns, orant, agenollats en oració, ens tragueren, ens assotaren i ens deixaren anar. Vuitanta jorns passàrem sense menjar res. Testimoni ara en donem i sabeu que el testimoni és ver.
|
[
"Els protagonistes professaven la religió cristiana?",
"Anaven amb parsimònia?",
"I a on es dirigien?",
"Quant temps tardaren a culminar el camí fins allà?",
"Quina aroma desprenia aquell indret?",
"Finalment, a quin continent van entrar?",
"Què és el que hi va passar allí temps enrere, segons el narrador?",
"A quina localitat van arribar llavors?",
"Quines morts s'havien produït aquí?",
"Quina va ser la seva destinació següent?",
"En ser-hi, a quin lloc van accedir?",
"Hi van trobar algú allà?",
"Més tard, en ser descoberts, qui els va capturar?",
"A on els portaren?",
"I per què els van alliberar?"
] |
{
"answer_end": [
77,
94,
180,
180,
282,
778,
878,
942,
1037,
1256,
1319,
1454,
1968,
2019,
2316
],
"answer_start": [
0,
79,
148,
98,
182,
626,
774,
880,
923,
1170,
1232,
1422,
1647,
1970,
2152
],
"input_text": [
"Sí.",
"No.",
"A la ribera del Tigris.",
"Cinquanta dies.",
"A fetge del peix que excloïa el dimoni.",
"A Asia.",
"El braç del Galileu, per ministeri de Mercuri, màrtir, nafrà de mort Julià l'Apòstata.",
"A Kitissefodo.",
"Les d'Ananias, Azarias i Misael.",
"India.",
"A una casa.",
"No.",
"Un exèrcit d'Etíops.",
"A una presó.",
"Perquè creient que serien morts, els van veure orant i agenollats en oració."
]
}
|
vilaweb
|
Avui els ciutadans de l'Antiga República Iugoslava de Macedònia voten en referèndum si el seu país pren oficialment el nom de Macedònia del Nord. El plebiscit sorgeix d'un acord entre Macedònia i Grècia per a tancar la disputa històrica entre tots dos respecte de la denominació oficial que ha de tenir aquesta república. El juny, els governs de Zoran Zaev, de Macedònia, i d'Alexis Tsipras, de Grècia, van signar el pacte per fer realitat la votació. Malgrat que és consultiva, el seu resultat podria ser clau en un procés que es preveu que sigui complicat, perquè necessita canvis en la constitució del país eslau. Zaev i el seu govern, socialdemòcrata, han fet campanya a favor del ‘sí'. El ‘no', en canvi, és defensat, entre més, pel cap de l'estat, Gjorge Ivanov, perquè era contrari a l'acord amb Grècia. Tot i això, Ivanov va anunciar aquesta setmana que, directament, no participarà en la votació. Les enquestes preveuen la victòria del ‘sí'. Però amb això no n'hi ha prou, perquè cal que més d'un 50% dels votants registrats hi participin, cosa que no és clara. Si se supera aquesta fase, serà el parlament qui haurà d'aprovar amb una majoria de dos terços de la cambra el canvi constitucional que requereix. Un conflicte històric La República de Macedònia va declarar la independència el 1991, en la descomposició de l'antiga Iugoslàvia. Va ser aleshores quan Grècia va argumentar que el nom del veí del nord era el mateix que la seva pròpia regió de Macedònia i que això creava ambigüitat sobre cada territori. El motiu de la disputa ve de lluny i es remunta a la història antiga, quan tot plegat formava part d'una mateixa província romana anomenada Macedònia, establerta l'any 168 aC.
|
[
"Qui acudirà aquesta jornada a les urnes?",
"Per què?",
"A què es deu aquesta consulta?",
"Quan es va materialitzar aquest?",
"Es tracta d'una consulta aprovatòria?",
"Tot i això, el resultat tindria possibilitats de ser determinant?",
"Quina és la posició de les institucions de l'estat?",
"Qui hi està en contra?",
"Com es creu que es resoldrà aquesta elecció?",
"Això donarà per fet la modificació del nom?",
"Per quin motiu?",
"En cas que el recompte sigui positiu per al canvi, quin serà el següent pas?",
"Quin any obtingué aquest país l’autogovern?",
"I com és que va esclatar una discussió entre aquest i la República Hel·lènica?",
"No obstant això, en quin moment començaren les tensions entre ambdós territoris?"
] |
{
"answer_end": [
83,
144,
320,
450,
477,
510,
689,
767,
949,
980,
1047,
1216,
1302,
1520,
1590
],
"answer_start": [
0,
5,
146,
322,
452,
452,
617,
691,
906,
951,
956,
1071,
1240,
1348,
1522
],
"input_text": [
"Els ciutadans de l'Antiga República Iugoslava de Macedònia.",
"Per votar en referèndum si el seu país pren oficialment el nom de Macedònia del Nord.",
"A un acord entre Macedònia i Grècia per a tancar la disputa històrica entre tots dos respecte de la denominació oficial que ha de tenir aquesta república.",
"El juny.",
"No.",
"Sí.",
"A favor del sí.",
"El cap de l'estat, Gjorge Ivanov.",
"Amb la victòria del sí.",
"No.",
"Perquè cal que més d'un 50% dels votants registrats hi participin.",
"El parlament haurà d'aprovar amb una majoria de dos terços de la cambra el canvi constitucional que requereix.",
"El 1991.",
"Perquè Grècia va argumentar que el seu nom era el mateix que la seva pròpia regió de Macedònia i que això creava ambigüitat sobre cada territori.",
"A la història antiga."
]
}
|
books
|
Ja no vaig pensar més en el sometent. No hi havia temps de res. Sis o set llaguts de sardinals acabaven de sortir d'un freu, i es trobaven en mig del triangle que es podia imaginar entre les mànegues. Dues s'havien engolat a l'ensenada, recorrent sa boca com esmaperdudes. L'altra era més a terra. Corria com per trencar el camí de les barques, acostant-se, creixent, agegantant-se… Semblava que el sostre de núvols s'enlairava per deixar-li pas. El mar se botia sota la trompa, entorn de la qual els ruixins formaven una corona vaporosa. L'ombra del meteor se projectava sobre nosaltres, i l'aire s'enfosquia, s'enfosquia…
Mentrestant els llaguts venien, botant, amb les proes embigotades d'escuma, tots junts, aplegats per la por. Els vogadors treballaven com en cap regata. Se doblegaven a la una sobre llurs rems, i després s'alçaven tan alts com eren, repenjant-s'hi a l'enfonsar-los en les negrenques aigües. Els patrons, drets a popa, governaven amb una atenció que es descobria en tot llur posat. Un d'ells duia a braç un infantó d'uns quatre o cinc anys, que se li arrapava al coll amb un moviment de terror: un noiet ja vestit d'home, amb calcetes i barretinola, bufó, grassonet.
|
[
"El narrador seguia donant voltes al mateix?",
"Quantes embarcions observava?",
"Què els havia passat?",
"I a on eren?",
"N’hi havia cap a la cala?",
"I quantes eren a prop de la costa?",
"I què hi havia al voltant d'aquesta?",
"L'aigua l'esquitxava al seu pas?",
"Què s'endevinava que hi havia damunt d'ells?",
"Estaven apareixent clars en el cel?",
"I què és el que veia que estava arribant?",
"Estaven calmats?",
"Qui eren els que posaven totes les seves forces per seguir avançant?",
"I qui els guiava amb ímpetu?",
"Què va observar el narrador que portava un dels capitans?"
] |
{
"answer_end": [
36,
123,
123,
199,
235,
296,
445,
537,
587,
622,
654,
731,
913,
1003,
1062
],
"answer_start": [
0,
64,
64,
125,
201,
273,
383,
447,
539,
591,
624,
636,
733,
915,
1005
],
"input_text": [
"No.",
"Sis o set.",
"Que acabaven de sortir d'un freu.",
"En mig del triangle que es podia imaginar entre les mànegues.",
"Sí.",
"Una.",
"Un sostre de núvols que s'enlairava per deixar-li pas.",
"Sí.",
"L'ombra del meteor.",
"No.",
"Els llaguts.",
"No.",
"Els vogadors.",
"Els patrons.",
"Un infantó d'uns quatre o cinc anys."
]
}
|
bios
|
Giovanna Rossi-Caccia (Barcelona, 16 de desembre de 1818 - Itàlia?, 11 de juny de 1892) fou una soprano italocatalana. Va ser la primera soprano que va cantar al Gran Teatre del Liceu en la primera representació operística que tingué lloc el 17 d'abril de 1847 amb Anna Bolena de Donizetti.
Va ser batejada a l'Església del Pi, filla d'un capità d'infanteria, Juan Nash, i de Mariana Rossi, segona buffa del Teatre Principal de Barcelona. Tot i que va rebé els noms de «Manuela, Juana y Joaquina» i que de vegades va ser coneguda com a Manuela, finalment va decidir-se pel nom artístic de Giovanna Rossi, posteriorment Rossi-Caccia, i així és com apareix al primer programa del Liceu. El cognom del pare va desaparèixer en casar-se per primer cop, amb el farmacèutic Alphone Bonnevin. Després el seu cognom artístic va assolir la forma Rossi-Caccia, quan després de quedar viuda, es va casar amb l'escultor Carlo Caccia, sembla que a Milà.
Als deu anys, es va traslladar a París amb la seva mare, que la introdueix en l'òpera italiana i tres anys més tard li fa començar els estudis vocals amb Marco Bordogni i Adelina Dalmani-Nani. Aviat cantarà a l'Ajuntament de París al costat de Rubini, Tamburini i Grisi. Els crítics ja van saber apreciar l'excel·lència de la petite merveille de la seva veu. El 10 d'agost de 1836 debuta a l'Opéra-Comique com a Anna en La Dame blanche. El 1840 va fer un reeixit debut a La Scala de Milà com a Imogene a Il pirata. És a Milà on coneix a l'escultor Carlo Caccia amb qui es casa. Retorna a l'Opéra-Comique on estrena el paper de Carlo a La Part du diable.
Les primeres actuacions a Lisboa, van constituir la base dels èxits de la seva carrera artística posterior. Després d'una tanda d'èxits a París i Amsterdam, el Liceu la va contractar. Al Liceu hi va cantar prop de cent funcions en les tres temporades que hi va aparèixer, de vegades fent papers que no eren ben bé per a ella, com la quinzena de vegades que va cantar el paper del transvestit Pierotto (mezzosoprano) de l'òpera, també de Donizetti, Linda di Chamounix, a part de la seva intervenció en un curiós Terzettino funebre amb música de Mercadante, que es va cantar en dues úniques representacions de Don Juan Tenorio de Zorrilla que el teatre va oferir el dia de difunts del 1847 i l'endemà.
El 1853 va cantar al Teatro San Carlo de Lisboa, on va aparèixer a Lucrezia Borgia, Linda di Chamounix, Anna Bolena, I martiri i una òpera composta expressament per a ella de Mignon.
|
[
"A on va néixer Giovanna Rossi-Caccia?",
"Quina mena de cantant d'òpera va ser?",
"En què va sobresortir?",
"Qui eren els seus pares?",
"El seu nom, amb el qual va ser coneguda, era el seu en realitat?",
"I d'on va sorgir el llinatge amb què es consagrà com a artista?",
"A on va conèixer el món de la lírica?",
"I què hi feia allí?",
"Qui van ser els seus primers mentors en aquest àmbit?",
"A quin lloc es va estrenar com a soprano?",
"A on va veure per primer cop l’home de qui adoptà el seu nom de família?",
"I quina va ser la ciutat en què conreà els seus successos posteriors?",
"En tornar a la Ciutat Comtal, en quin teatre va començar a treballar?",
"Quantes obres va representar allà?",
"Més tard, en quines peces va aparèixer en una sala de la capital portuguesa?"
] |
{
"answer_end": [
87,
103,
183,
389,
597,
919,
1034,
995,
1131,
1345,
1500,
1700,
1776,
1821,
2475
],
"answer_start": [
0,
88,
119,
328,
439,
793,
940,
940,
1056,
1299,
1455,
1594,
1702,
1778,
2294
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"Soprano.",
"En què va ser la primera soprano que va cantar al Gran Teatre del Liceu.",
"Juan Nash i Mariana Rossi.",
"No.",
"Del casament amb l'escultor Carlo Caccia.",
"A París.",
"S'hi havia traslladat amb la seva mare.",
"Marco Bordogni i Adelina Dalmani-Nani.",
"A l'Opéra-Comique.",
"A Milà.",
"Lisboa.",
"El Liceu.",
"Prop de cent.",
"Lucrezia Borgia, Linda di Chamounix, Anna Bolena, I martiri i una òpera composta expressament per a ella de Mignon."
]
}
|
books
|
Després de passat el Pont de Pedra, ens ficàrem a sota les voltes dels Esparters i enllà, enllà, sempre sota voltes… unes voltes baixes i desiguals, clapades de grisos cendrosos, roigs de fulla seca i verds de pared rònega. No s'acabarien mai? Vaig atalaiar pel flanc de la gentada i no els vaig veure la fi.
Sempre voltes i més voltes… Causaven un efecte semblant al d'aquells aparadors, que tenen un mirall a banda i banda, els quals reflecteixen l'un dintre l'altre en una successió interminable l'espai i els objectes d'entremig, donant la visió d'un aparador sense límits. Talment així semblava que aquelles arcades se reflectissin i evoquessin unes amb altres. El res hi retrunyia i s'hi propagava basardosament. Miserere, miserere nobis.
Sigui com vulgui, a la fi eixiren a cel descobert, mes no puc pas recordar per quina carrers ens embrancàrem. Jo marxava quasi d'esma, seguint la processó, que s'acorruava per les ramblies sense desviar- se mai, en no ésser que li barrés el pas algun pilot d'entenebrats. En aquest cas feia una girada per apartarse'n. I recordo que en trobàrem en diferents paratges. Fins i tot en vaig veure de tombats per les llosanes dels balcons. Però cap no m'impressionà tan sinistrament com un, que estava trabucat sobre el ràfec d'una casa baixa, ressortint-ne de mig pit en amunt a tall de gàrgola, reganyant un front esbardellat i unes barbasses enflorades de rovell de teulada. Encara respirava, i amb les sacsejades del panteig removia dues teules que s'anaven desllorigant i deixaven caure una polseta de calçobre. Haguérem d'arrambar-nos a la voravia oposada per tal d'evitar que ens toqués alguna de les gotes de sang negra, que a l'infeliç se li escolaven de la nafra del front.
|
[
"Quin lloc explica el narrador que havien deixat enrere?",
"I a on van anar a parar?",
"Com eren aquestes cobertes?",
"I de quins colors?",
"Hi havia molta gent al seu voltant?",
"Què era el que no s'acabava mai?",
"I a què s'assimilava aquesta mena de sostre?",
"Què era el que s'expandia en aquesta estructura?",
"Explica el narrador que aconseguiren sortir-ne?",
"I sap per quins carrerons passaren llavors?",
"El protagonista era conscient d'on anava?",
"I què és el que els va guiar?",
"Quina cosa era la que els aturava en alguns moments?",
"En van veure només un cop?",
"Quin d'ells va ser el que va espantar més el narrador?",
"Com van poder deixar-lo enrere?"
] |
{
"answer_end": [
34,
80,
147,
222,
281,
335,
576,
717,
794,
853,
878,
899,
1015,
1111,
1416,
1722
],
"answer_start": [
0,
36,
117,
149,
244,
309,
337,
667,
763,
796,
855,
858,
957,
990,
1185,
1557
],
"input_text": [
"El Pont de Pedra.",
"A sota les voltes dels Esparters.",
"Baixes i desiguals.",
"Grisos cendrosos, roigs de fulla seca i verds de pared rònega.",
"Sí.",
"Les voltes.",
"A uns aparadors, que tenen un mirall a banda i banda, els quals reflecteixen l'un dintre l'altre en una successió interminable l'espai i els objectes d'entremig, donant la visió d'un aparador sense límits.",
"El res.",
"Sí.",
"No.",
"Tampoc.",
"La processó.",
"Algun pilot d'entenebrats.",
"No.",
"Un que estava trabucat sobre el ràfec d'una casa baixa, ressortint-ne de mig pit en amunt a tall de gàrgola, reganyant un front esbardellat i unes barbasses enflorades de rovell de teulada.",
"Arrambant-se a la voravia oposada."
]
}
|
vilaweb
|
El candidat de Més Compromís a les eleccions del 10-N, Joan Baldoví, ha tancat la campanya aquest migdia amb una crida a ‘valencianitzar' la política a Madrid. Ha dit que es pot exportar la manera de fer política del Botànic i ha demanat el vot als ‘emprenyats i desencantats' a votar la coalició de Compromís amb el partit d'Íñigo Errejón. ‘Hem vingut a il·lusionar i sumar perquè una altra manera de negociar i acordar és possible', ha dit, fent una crida a la gent que es planteja no anar a votar diumenge. Baldoví també s'ha mostrat indignat per la resolució aprovada a l'Assemblea de Madrid pel PP, Cs i Vox que insta el govern espanyol a il·legalitzar els partits independentistes. ‘Volen prohibir les idees, com pensen els altres', ha dit. La co-portaveu de Compromís i vice-presidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, ha elogiat la manera de fer política de la coalició i ha reivindicat la trajectòria de Compromís, fent front a la corrupció del PP i a l”emergènia social i democràtica'. En aquest sentit, s'ha mostrat orgullosa de les polítiques socials del Botànic. Per la seva banda, Errejón ha advertit que la democràcia ‘està en joc' i ha alertat del perill de l'auge de l'extrema dreta, ‘amb la complicitat vergonyosa de PP i Ciutadans'. Ha apel·lat també a la gent decebuda amb els partits polítics a fer un vot progressita el 10-N per a tancar la porta a Vox i evitar el blocatge al congrés espanyol. Per últim, ha elogiat els acords d'esquerres a València i a la Generalitat: ‘L'exemple valencià és un exemple de política miraculosa'. Ha afegit que el govern espanyol ha de fer costat a la Generalitat i a les seves reivindicacions.
|
[
"Quina posició ocupa Joan Baldoví?",
"Què s'ha encarregat de concloure?",
"Com ho ha fet?",
"De quina forma ha explicat seria possible?",
"I a qui ha convidat a votar per la seva formació?",
"Amb qui han format una aliança?",
"Quin ha explicat que és el seu objectiu?",
"A quin col·lectiu s'ha dirigit amb aquestes darreres paraules?",
"D’altra banda, què ha criticat?",
"Per quina raó?",
"Qui ha alabat la feina d'aquesta agrupació política?",
"Altrament, de què ha avisat el líder de Más Madrid?",
"I sobre què ha cridat l'atenció?",
"I per què ha animat els decebuts amb la política a acudir a les urnes i apostar per l'esquerra?",
"En acabar, què és el que ha aclamat?"
] |
{
"answer_end": [
67,
90,
158,
224,
339,
339,
441,
508,
686,
745,
877,
1146,
1250,
1415,
1491
],
"answer_start": [
0,
55,
69,
160,
227,
285,
341,
435,
510,
688,
747,
1076,
1147,
1252,
1417
],
"input_text": [
"La de candidat de Més Compromís a les eleccions del 10-N.",
"La campanya.",
"Amb una crida a valencianitzar la política a Madrid.",
"Exportant la manera de fer política del Botànic.",
"Als emprenyats i desencantats.",
"Amb el partit d'Íñigo Errejón.",
"Il·lusionar i sumar perquè una altra manera de negociar i acordar és possible.",
"A la gent que es planteja no anar a votar diumenge.",
"La resolució aprovada a l'Assemblea de Madrid pel PP, Cs i Vox que insta el govern espanyol a il·legalitzar els partits independentistes.",
"Perquè diu que el que volen és prohibir les idees, com pensen els altres.",
"La co-portaveu de Compromís i vice-presidenta de la Generalitat, Mónica Oltra.",
"Que la democràcia està en joc.",
"Sobre el perill de l'auge de l'extrema dreta, amb la complicitat vergonyosa de PP i Ciutadans.",
"Per a tancar la porta a Vox i evitar el blocatge al congrés espanyol.",
"Els acords d'esquerres a València i a la Generalitat."
]
}
|
mitologia
|
Eubul (en llatí: Eubulus, en grec antic: Εὔβουλος), fill d'Eufrànor, nascut a Atenes a la demos de Cètia, era un poeta còmic grec que va florir, segons Suides, cap a l'any 376 aC, a la 101 olimpíada.
Practicava la comèdia mitjana, com es llegeix a l'Etymologicum Magnum, tot i que Suides l'enquadra entre la vella comèdia i la mitjana.
Les seves obres eren sobre temes mitològics i alguns d'ells eren paròdies de passatges de poetes tràgics, especialment d'Eurípides. Sovint ridiculitzava a persones destacades de la vida cultural i política del seu temps, com ara Cídies, Filòcrates, Cal·limedó i altres. De vegades ridiculitzava grups de persones, com els tebans. El seu llenguatge era simple i elegant i d'un grec molt pur, imitat per poetes posteriors com Ofelió i Èfip d'Atenes.
Suides diu que va escriure 104 obres, de les quals es conserven uns cinquanta títols i uns cent cinquanta fragments. Les principals són:
grec antic: Ἀγκυλίων, Ἀγχίσης, Ἀμάλθεια, Ἀνασωζωζόμενοι, Ἀντιόπη, Ἄστυτοι, Αὔγη, Βελλεροφόντης, Γανυμήδης, Γλαῦκος, Δαίδαλος, Δαμαλίας, Δευκαλιων, Διονύσιος, Διόνυσος, o Σεμέλη ? Διόνυσος, Δόλων, Εἰρήνη Εὐρ?πη, Ἠχὼ, Ἰξίων, Ἴων, Καλαθηφόροι, Καμπυλίων, (dubtosa), Κατακολλώμενυς (dubtosa), Κερκῶπες, Κλεψύδρα, Κορυδαλός, Κυβευταί, Λάκωνες ἣ Λ´δα, Μήδεια, Μυλωθρίς, Μυσοί, Νάννιον, Ναυσικάα, Νεοττίς, Ξοῦθος, Ὀδυσσεύς, ἢ Παρνόπται, Οἰδίπους, Οἰνόμαος ἢ Πέλοψ, Ὀλβία, Ὀρθάνης, Πάμφιλος, Παννυχίας, Παρμενίσκος, Πλαγγών, Πορνοβοσκός, Προκρίς Προσουσία, ἢ Κύκνος, Στεφανοπώλιδες, Σφιγγοκαρίων, Τιτθαί, Τιτᾶνες, Φοίνιξ, Χάριτες, Χρυσιλλα, i Ψάλτρια.
|
[
"A on va néixer Eubul?",
"Com s'anomenava el seu pare?",
"I a què es va dedicar?",
"Quan va fer-se conegut per la seva tasca?",
"En quin període es va situar la seva obra?",
"Així i tot, qui dissentia sobre això?",
"Per quin motiu?",
"Què hi tractava Eubul en les seves composicions?",
"I en altres casos?",
"A qui li agradava escarnir també en els seus escrits?",
"Com s'anomenaven alguns d'ells?",
"En quin col·lectiu va centrar les seves crítiques en altres casos?",
"Com era la seva expressió lingüística?",
"Més tard, quins altres aedes l'emularen?",
"Quin és el gruix de comèdies que han arribat fins als nostres dies?"
] |
{
"answer_end": [
104,
67,
129,
198,
229,
334,
334,
379,
466,
555,
604,
664,
725,
782,
899
],
"answer_start": [
0,
0,
106,
134,
200,
271,
281,
336,
380,
468,
468,
606,
666,
722,
784
],
"input_text": [
"A Atenes, a la demos de Cètia.",
"Eufrànor.",
"A la comèdia grega.",
"Cap a l'any 376 aC, a la 101 olimpíada.",
"En el de la comèdia mitjana.",
"Suides.",
"Perquè l'enquadra entre la vella comèdia i la mitjana.",
"Temes mitològics.",
"Paròdies de passatges de poetes tràgics, especialment d'Eurípides.",
"A persones destacades de la vida cultural i política del seu temps.",
"Cídies, Filòcrates i Cal·limedó.",
"En els tebans.",
"Simple i elegant i d'un grec molt pur.",
"Ofelió i Èfip d'Atenes.",
"Uns cinquanta títols i uns cent cinquanta fragments."
]
}
|
books
|
Tres campanades argentines vibren i es perden al lluny en la majestuosa calma de la serra. Els jugadors fineixen la partida. Tant els que han guanyat com els que han perdut, traguegen del vi comú i van a ajuntar-se amb els del lladoner. Lentament, mandrosament, uns i altres acoblats, tot posant-se els gecs i les bruses, pugen la rampa de l'església, i s'hi endinsen arrossegant els peus.
El menjador de l'hostalot és desert. El vidre blau dels porrons reflecteix la parra i les carabasseres del celobert; les cartes simulen una escampadissa de teules revellides; les mosques s'aquieten aferrant-se, goludes, a les engrunes de pa blanc; i el gat es situa a l'ampit de la finestra, lluca mandrós al defora, s'arrupeix i s'adorm.
Tots els parroquians ouen, entretant, la missa, refrigerant-se en l'ambient penombrós de la petita nau, uns dient parenostres i altres pesant figues.
Sols a vegades, de tard en tard, n'hi resta un, a l'hostal; un que es desentén de la comminació de la campana sonora. Roman de colzes a la taula, enlleït i sòpit. S'entreté aixafant les cendres de les pipes i cigars amb el dit xic i esgrafiant-les amb l'ungla, ajuntant els bassiots de vi, combinant les palletes i llobins, que havien servit per als jugadors, en belles agrupacions decoratives; o bé inicia un solitari, o bé, aixecant-se els pantalons, s'esgratinya el ventre de la cama.
Des del banc on seu, obira una llenca del camí que puja per darrera de l'hostal. Sovint una noia ressagada travessa el greser refulgent, amarat de sol. Porta la caputxa plegada sota el braç, i tresca ferm, fent retrunyir el sol amb l'empremta de les seves espardenyes noves. Llavors el mal cristià es redreça, s'aboca a la finestra seguint-la amb l'esguard; un esguard cobejós que s'emmotlla en el turmell de la minyona i en el balandreig de la faldilla de percalina, sota els plecs de la qual trontollen exuberàncies bàrbares.
|
[
"Què és el que sona en la llunyania?",
"I què s'està acabant?",
"Qui són els que celebren?",
"A continuació, a on es dirigeixen?",
"A quin lloc està el protagonista?",
"I hi troba algú allà?",
"Quin animal hi veu?",
"A on són els fidels?",
"I què hi fan allà?",
"Arriba de sobte molta gent a l’alberg?",
"Ell gaudeix de la seva estona en aquell lloc?",
"Com hi passa el temps?",
"De tant en tant, a qui observa?",
"Per on passa?",
"I què es queda sempre observant el noi?"
] |
{
"answer_end": [
54,
123,
172,
350,
425,
425,
680,
775,
877,
937,
1040,
1365,
1502,
1502,
1833
],
"answer_start": [
0,
91,
91,
125,
390,
390,
640,
729,
833,
879,
997,
1042,
1367,
1455,
1642
],
"input_text": [
"Tres campanades argentines.",
"La partida.",
"Els jugadors que ha guanyat i els que han perdut.",
"A l'església.",
"Al menjador de l'hostalot.",
"No.",
"Un gat.",
"A la missa.",
"Uns diuen el parenostre i altres pesen figues.",
"No.",
"Tampoc.",
"Aixafant les cendres de les pipes i cigars amb el dit xic i esgrafiant-les amb l'ungla, ajuntant els bassiots de vi, combinant les palletes i llobins, que havien servit per als jugadors, en belles agrupacions decoratives, inicia un solitari, o s'aixeca els pantalons i s'esgratinya el ventre de la cama.",
"A una noia ressagada.",
"Pel greser refulgent.",
"El turmell de la minyona i el balandreig de la faldilla de percalina."
]
}
|
books
|
-Sembla mentida…- diu amb contristada veu de nas. -Aquella fira, aquella Audiència, aquelles sonates dels cegos en el claustro, ¿què s'han fet?…
I, entre sospir i sospir, hi enfonsava una costella.
-Però, senyor Badó!- li objecta un jovenet que en la casa practica el comerç d'elàstics i lligacames. -Jo crec que quant vostè cita es troba en son lloc com abans.
-Què saps tu, d'abans, cap sense judici?- replica el senyor Badó, ressentit. -De què en dius fira?… Quantes noies has vist enfirades?… Es necessita un capital per comprar una toia; vuit quartos han tingut l'atreviment de demanar davant meu per un manadet de roses que a casa de l'herbolari se'n troben de més fresques… I ¿què en direm, de l'Audiència?… Aquells antics procuradors de número que empleaven cana i mitja de percala en el llaç del corbatí i que estrenaven la segona perruca el dia d'ingressar en el col·legi; aquells homes plens de formalitat i de ciència, que entraven en les sales de justícia, causant respecte als mateixos senyors de l'Acuerdo; què s'han fet, repetesc?… Busca'ls i ho veuràs: jovenets, xitxarelos, que en la seva vida han sapigut lo que era un client passat Bòria avall… Luego fica't en els salons: aquells quadros de reis, tan vells que ni es coneixia el color de la pintura ni la fusta del marc, allí s'estan fent tertúlia, ells amb ells, en un quarto retirat de la casa, llimpiats de pols i de terenyines, dugues coses que els moderns no poden sofrir, i que sense embarg imprimien cert caràcter grave als monuments de l'antigüetat, en temps dels nostres pares… Pues ¿i els agutzils? Aquelles calces curtes, aquells espasins amb penjarolles, aquells respectables barrets de tres picos que eren com la vela d'un barco, aquella gravetat que els dies de visita de càrceles era terror dels xicots que feien campana; a on són?… Vés i veu-los al present, i un agutzil és un home com qualsevol altre. No basta: torna-te'n a la galeria i vulgues veure l'orquesta dels cegos, aquella orquesta que en altre temps i semblant diada sonava unes tocates graves com la lectura d'un apuntament… Avui tot lo contrari: polca d'aquí valset d'allà, i molta vanitat de peces d'òpera, que en el teatre ja son molt dubtoses ¿què seran tocades a la porta d'una capella, dins el santuari de la justícia?… Noi, creu-me a mi: això s'acaba sens més remei…
I era una veritat com un temple, perquè el senyor Badó, que tenia l'habilitat de molts xerraires de menjar i parlar a un temps, havia dat compte del sopar per si sol, sense cuidar del seu aprenent, que l'escoltava amb un pam de boca oberta.
-Bé: ¿i com ho vol fer-ho si els cegos d'ara són així?- digué el xicot tement per l'última fulla d'escarola.
-Vegin de fer alguns altres cegos a l'antiga que tinguin més desarrollada la consciència de la seva importància en tal siti i en semblant diada. De lo contrari, aqueixa costum es perdrà, com totes les costums bones es perden a Barcelona.
L'aprenent féu un signe afirmatiu veient que per de prompte s'havia perdut la bona costum de que ell sopés tots els dies. El marxant d'elàstics i lligacames estava prou preocupat contemplant la decadència de la seva pàtria, per reparar en la petitesa d'un aprenent que se'n va al llit sense sopar.
I a fe que al bon home li sortia la raó per les butxaques. Les bones pràctiques es perden, avui dia, ni més ni menos que els diners, és a dir, sense que ningú se n'aprofiti. Ve el dia de Nadal, i ja és cosa estranya que es mengi gall.
|
[
"Com parla el senyor Badó?",
"Què enyora?",
"Qui li porta la contrària?",
"Sobre què li pregunta l'home, en primer lloc, al noi?",
"I per què està indignat?",
"Quin és el següent tema sobre el qual es queixa?",
"Com indica que eren els qui hi treballaven anteriorment?",
"Amb què continuen les seves calúmnies?",
"Per quin motiu?",
"Què és el que també troba a faltar el senyor?",
"Amb què més discrepa?",
"I què és el que anuncia sobre això?",
"Com li rebat el jove?",
"I per què el senyor insisteix en la importància de no deixar que es perdi?",
"I què és el que no va poder fer aquella nit el minyó per haver estat conversant?"
] |
{
"answer_end": [
48,
143,
360,
460,
625,
713,
1035,
1191,
1401,
1579,
2095,
2322,
2635,
2910,
3032
],
"answer_start": [
1,
51,
199,
363,
497,
681,
715,
1165,
1193,
1558,
1926,
2295,
2566,
2819,
2912
],
"input_text": [
"Amb veu de nas.",
"La fira, l'Audiència, i les sonates dels cegos en el claustro.",
"Un jovenet que en la casa practica el comerç d'elàstics i lligacames.",
"De què en diu ell fira.",
"Perquè diu que es necessita un capital per comprar una toia, i han tingut l'atreviment de demanar vuit quartos davant d'ell per un manadet de roses.",
"L'Audiència.",
"Hi havia els antics procuradors de número empleaven cana i mitja de percala en el llaç del corbatí i estrenaven la segona perruca el dia d'ingressar en el col·legi; i homes plens de formalitat i de ciència, que entraven en les sales de justícia, causant respecte als mateixos senyors de l'Acuerdo.",
"Amb els salons.",
"Perquè els quadros de reis que hi estaven fent tertúlia, ells amb ells, ara són a un quarto retirat de la casa, llimpiats de pols i de terenyines.",
"Els agutzils.",
"Amb l'orquesta dels cegos.",
"Que s'acaba sens més remei.",
"Dient que no es podia fer res perquè els cegos d'ara són així.",
"Perquè a Barcelona es perden totes les costums bones.",
"Sopar."
]
}
|
mitologia
|
William Henry Pratt (Camberwell, Londres, 23 de novembre de 1887 − Midhurst, Sussex, 2 de febrer de 1969), conegut amb el nom artístic de Boris Karloff, fou un actor britànic famós pels seus papers en pel·lícules de terror.
Fill d'Edward John Pratt Jr i la seva tercera dona Eliza Sarah Millard, el futur actor va néixer a Camberwell, Londres, i cresqué a Enfield.
Orfe des de molt jove, va estudiar a l'Enfield Grammar School abans de traslladar-se a la Uppingham School, la Merchant Taylors' School, i de forma eventual a la Universitat de Londres.
La primera meta de Karloff era unir-se al servei diplomàtic; el seu germà, Sir John Henry Pratt, va arribar a convertir-se en un famós i distingit diplomàtic. El 1909, Pratt va viatjar al Canadà, on canvià de nom. Per raons de salut, no va combatre en la Primera Guerra Mundial.
Una vegada arribat a Hollywood, Califòrnia, Karloff va participar en nombroses pel·lícules mudes, abans d'aparèixer com el monstre de Frankenstein a Frankenstein (1931), la pel·lícula que el va convertir en estrella i que va rodar gràcies al fet que Béla Lugosi va rebutjar el paper.
Un any després va interpretar un altre dels seus personatges més representatius: Imhotep, a La mòmia.
La seva alçada i l'èxit de Frankenstein el van encasellar en el gènere de terror, en el qual va realitzar nombroses pel·lícules per a la Universal Pictures, encara que va participar en altres gèneres com a La patrulla perduda, de John Ford, el 1934.
Karloff va interpretar al monstre de Frankenstein dues vegades més: La núvia de Frankenstein (1935) i El fill de Frankenstein (1939), amb Lugosi com al boig Igor. Precisament va coincidir amb Lugosi en dos altres títols importants: The Black Cat (1934) i El corb (1935). Són conegudes les llargues sessions de maquillatge amb col·lodió i cotó a les quals va haver de sotmetre's sota la direcció del maquillador Jack Pierce, i l'incòmode vestit i les sabates de plataforma que li van causar uns danys a l'esquena que va arrossegar la resta de la seva vida.
Malgrat els papers que el van fer famós, Karloff va ser reconegut en la seva vida real com un home generós, sobretot amb els nens.
En els seus últims anys va actuar diverses vegades a la televisió. Boris Karloff va morir de pneumònia en el King Edward VII Hospital, Midhurst, Sussex, a l'edat de 81 anys.
Va ser guardonat amb dues estrelles en el llegendari Passeig de la Fama, en el 1737 Vine Street (per les seves pel·lícules) i el 6664 Hollywood Boulevard (per la televisió). Se'l considera un dels grans actors clàssics del cinema de terror, al costat de Lon Chaney Jr. (l'home llop) i Béla Lugosi (Dràcula).
|
[
"Amb quin nom es va fer famós William Henry Pratt?",
"I a què es va dedicar?",
"En quin gènere cinematogràfic va destacar?",
"A on es va criar?",
"I a on va acabar els seus estudis superiors?",
"A què es volia dedicar primerament?",
"A on es va introduir en el món cinematogràfic?",
"Amb quin film va obtenir un gran reconeixement?",
"I com és que va poder interpretar el personatge principal?",
"Posteriorment, amb quin paper obtingué també gran rellevància?",
"Per què el gruix de filmacions en què va participar foren de por?",
"Durant els rodatges, quina peça de la vestimenta li va provocar una lesió permanent?",
"I com era ell personalment, fora de càmeres?",
"Quina va ser la causa del seu decés?",
"I amb quins reconeixements va ser premiat?"
] |
{
"answer_end": [
151,
165,
222,
363,
549,
610,
926,
1045,
1112,
1214,
1296,
2020,
2151,
2325,
2398
],
"answer_start": [
0,
153,
157,
346,
388,
551,
830,
928,
979,
1114,
1216,
1912,
2063,
2220,
2327
],
"input_text": [
"Boris Karloff.",
"A l'actuació.",
"El de terror.",
"A Enfield.",
"A la Universitat de Londres.",
"A la diplomàcia.",
"A Hollywood, Califòrnia.",
"Amb Frankenstein.",
"Perquè Béla Lugosi va rebutjar el paper.",
"El d'Imhotep, a La mòmia.",
"Perquè la seva alçada i l'èxit de Frankenstein el van encasellar en aquest gènere.",
"Les sabates de plataforma.",
"Generós, sobretot amb els nens.",
"La pneumònia.",
"Amb dues estrelles en el llegendari Passeig de la Fama."
]
}
|
vilaweb
|
El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha amenaçat de tornar a aplicar l'article 155 si ho considera l'executiu de Rajoy. En declaracions a l'agència EFE, Millo s'ha posicionat en contra de tornar a obrir el Diplocat quan hi hagi un nou govern i ha dit que el nou executiu tampoc no podrà ‘gastar diners públics amb finalitats il·legals'. ‘Per tornar a aplicar aquest article, no cal tornar a cessar a tothom, es pot aplicar focalitzadament, amb una cirurgia més fina, en funció de les necessitats que hi hagi. No és el nostre objectiu, però no es pot descartar', ha dit. Segons Millo, l'aplicació del 155 de la constitució espanyola demostra que ‘quan algú l'ataca', l'estat espanyol ‘es defensa amb contundència'. ‘Vull pensar que no hi tornarà a haver la temptació d'un nou govern d'emprendre accions en el mateix sentit. Però si això passa, la reacció serà exactament la mateixa', ha dit. El delegat del govern espanyol diu que ‘hi ha dues coses molt importants que no tornaran a passar' quan es conformi un govern. La primera és que ‘la Generalitat no emprendrà projectes que tinguin trencar amb la legalitat democràtica vigent com a finalitat, perquè el nou govern ja sap a quines conseqüències porta'. La segona, segons Millor, és que ‘no es tornaran a gastar diners públics amb finalitats il·legals, perquè les mesures de control plantejades per a garantir que la tresoreria de la Generalitat es dediqui a què s'ha de dedicar són anteriors a l'aplicació de l'article 155'.
|
[
"Quin càrrec ocupa Enric Millo?",
"Què ha advertit?",
"Amb quin mitjà de comunicació ha parlat?",
"A quin fet ha explicat que s’oposa?",
"I aquesta nova formació, què és el que tindrà prohibit?",
"Creu que s’haurien de destituir tots els càrrecs en cas que s’hagueren de tornar a adoptar les mesures amb què el govern central respongué a la declaració d’independència?",
"Com es faria?",
"I què és el que avisa que van demostrar amb l’aplicació d’aquest estatut?",
"Què espera sobre el nou executiu?",
"I com ha dit que seria la seva actuació en cas que es tornés a repetir?",
"A continuació, què indica que no podrà fer el nou executiu autonòmic?",
"Per què?",
"I quina ha estat l’altra advertència?",
"En quins termes s'emparen en aquest cas, segons ha dit Millo?"
] |
{
"answer_end": [
55,
138,
171,
261,
355,
426,
527,
732,
841,
900,
1166,
1224,
1324,
1496
],
"answer_start": [
0,
44,
140,
173,
264,
358,
428,
590,
735,
848,
911,
1168,
1227,
1326
],
"input_text": [
"És el delegat del govern espanyol a Catalunya.",
"Que tornaria a aplicar l'article 155 si ho considerés l'executiu de Rajoy.",
"Amb l'agència EFE.",
"A tornar a obrir el Diplocat quan hi hagi un nou govern.",
"Gastar diners públics amb finalitats il·legals.",
"No.",
"Focalitzadament, amb una cirurgia més fina, en funció de les necessitats que hi hagi.",
"Que quan algú l'ataca, l'estat espanyol es defensa amb contundència.",
"Que no hi hagi la temptació d'emprendre accions en el mateix sentit.",
"Exactament la mateixa.",
"Emprendre projectes que tinguin trencar amb la legalitat democràtica vigent com a finalitat.",
"Perquè el nou govern ja sap a quines conseqüències porta.",
"Que no es tornin a gastar diners públics amb finalitats il·legals.",
"En el fet que les mesures de control plantejades per a garantir que la tresoreria de la Generalitat es dediqui a què s'ha de dedicar són anteriors a l'aplicació de l'article 155."
]
}
|
mitologia
|
Aràcnid és una pel·lícula de terror dirigida per Jack Sholder i estrenada l'any 2001. La pel·lícula va ser produïda per Castelao Producciones i la desapareguda Fantastic Factory, totes dues del Grup Filmax, amb el suport de Televisió de Catalunya i Vía Digital. El rodatge va tenir lloc a Barcelona i a Veracruz (Mèxic). Ha estat doblada al català.
En una illa de Sud del Pacífic, una avioneta es veu obligada a realitzar un aterratge d'emergència. En ella viatja una expedició secreta per a investigar un suposat virus mortal que està delmant a la població local. Encapçalada per l'escèptic aventurer Valentine, l'expedició està formada pel prestigiós Professor Samuel León, el seu ajudant Susana i la pilot Loren mercer, una antiga membre de l'exercite que espera trobar allí al seu germà, desaparegut en una missió secreta. Molt prompte començaran a ocórrer estranys successos. Quan l'expedició científica comença a recorres l'altre costat de l'illa, descobrirà horroritzada que la zona està habitada per enormes aranyes mutants de procedència extraterrestre, i amb un voraç instint assassí.
Viccionari
|
[
"Què és Aràcnid?",
"Com s’anomena el seu realitzador?",
"I quan es va projectar per primer cop al cinema?",
"Quines companyies cinematogràfiques van participar en el rodatge?",
"I a on es va filmar?",
"Hi ha una versió en alguna llengua cooficial d'Espanya?",
"Pel que fa a l’argument, en quin lloc s’inicia el film?",
"I què és el que hi passa?",
"Qui hi va en aquesta aeronau?",
"Qui són els personatges principals?",
"Aquesta última, qui desitja tornar a veure en aquesta expedició?",
"Què li havia passat?",
"No obstant això, què els succeeix de sobte?",
"Què van a investigar?",
"I què hi troben allà?"
] |
{
"answer_end": [
35,
61,
84,
260,
319,
347,
379,
447,
485,
721,
790,
825,
879,
952,
1093
],
"answer_start": [
0,
8,
64,
86,
262,
321,
349,
381,
449,
565,
700,
778,
827,
881,
954
],
"input_text": [
"Una pel·lícula de terror.",
"Jack Sholder.",
"L'any 2001.",
"Castelao Producciones i Fantastic Factory, totes dues del Grup Filmax, i la Televisió de Catalunya i Vía Digital.",
"A Barcelona i a Veracruz, Mèxic.",
"Sí.",
"En una illa de Sud del Pacífic.",
"Que una avioneta es veu obligada a realitzar un aterratge d'emergència.",
"Una expedició secreta.",
"L'escèptic aventurer Valentine, el prestigiós Professor Samuel León, el seu ajudant Susana i la pilot Loren mercer.",
"El seu germà.",
"Que havia desaparegut en una missió secreta.",
"Els comencen a ocórrer estranys successos.",
"L'altre costat de l'illa.",
"Enormes aranyes mutants de procedència extraterrestre i un voraç instint assassí."
]
}
|
vilaweb
|
El Consell Nacional del PDECat ha aprovat amb un 85% dels vots ‘transitar' cap a un partit nou sota les sigles de JxCat, i que tingui una estructura ‘única' liderada per Carles Puigdemont. L'òrgan ha avalat aquest matí la proposta d'encaix que la direcció va presentar ahir, i que s'ha votat en conjunt. Hi ha hagut certa tensió al debat quan crítics propers al manifest Segon Origen –que demana una assemblea ‘urgent' per a integrar el partit a JxCat– han alçat la veu en contra de la gestió de David Bonvehí del procés participatiu i la proposta d'encaix. Consideren que hi ha hagut poc temps per a debatre-la i han demanat –sense èxit– que se n'ajornés la votació. Afins al president del PDECat i membres de l'executiva –com Lluís Guinó o Lluís Font, diputats de JxCat– n'han sortit en defensa. El president del grup parlamentari de JxCat, Albert Batet, ha pres la paraula al debat per a demanar que s'aprovés la proposta de la direcció. Finalment, l'executiva ja té l'aval per a seguir negociant amb JxCat i la Crida, amb l'aspiració que el PDECat sigui una ‘peça clau' dins del nou partit. La clau serà com conflueix aquest diàleg intern, on també s'hi impliquen actors com ara la Crida. L'executiva de Bonvehí, reunida de forma extraordinària ahir al matí, va prendre els cinc acords que el Consell Nacional ha avalat avui, a l'edifici AXA de Diagonal: continuar apostant perquè l'acció política es faci a través del PDECat; que el projecte del partit aspiri a ser una ‘peça clau' de JxCat; que el Partit Demòcrata transiti a JxCat, entès com a ‘projecte ampli'; que la formació de Bonvehí reconeix el lideratge de Puigdemont; i reafirmar l'objectiu d'aconseguir la independència ‘efectiva' de Catalunya. Al Consell Nacional hi han assistit la portaveu del govern, Meritxell Budó, els consellers Miquel Buch, Jordi Puigneró i Àngels Chacón; el president del grup parlamentari de JxCat, Albert Batet; les diputades Mònica Sales i Imma Gallardo; la senadora i ex-coordinadora general del partit Marta Pascal; els diputats a Madrid Josep Lluís Cleries, Ferran Bel i Genís Boadella; a més d'altres electes municipals del PDECat; i de la JNC. No hi han assistit el conseller Damià Calvet ni l'ex-president Artur Mas.
|
[
"Quin òrgan del Partit Demòcrata esmenta el text?",
"I què és el que han fet?",
"I qui en serà el màxim responsable?",
"Des d’on havia arribat aquesta iniciativa?",
"Quan?",
"L’assemblea s’ha desenvolupat en un ambient tranquil?",
"Per quina raó?",
"Per què no hi estan d’acord?",
"Per tant, què han sol·licitat?",
"Qui sí que ha manifestat el seu acord amb la proposta dels de Puigdemont?",
"I en mans de qui ha estat el discurs en què es requeria el suport a aquest projecte?",
"Què és el que s’ha aconseguit?",
"Quants pactes s'han tancat en la sessió?",
"Quines personalitats han acudit a l’acte?",
"Qui ha faltat?"
] |
{
"answer_end": [
30,
119,
187,
273,
273,
337,
556,
611,
666,
796,
939,
1020,
1328,
2142,
2216
],
"answer_start": [
0,
0,
121,
189,
189,
304,
304,
558,
612,
668,
798,
941,
1193,
1711,
2144
],
"input_text": [
"El Consell Nacional.",
"Aprovar transitar cap a un partit nou sota les sigles de JxCat.",
"Carles Puigdemont.",
"Des de la direcció.",
"Ahir.",
"No.",
"Perquè crítics propers al manifest Segon Origen han alçat la veu en contra de la gestió de David Bonvehí del procés participatiu i la proposta d'encaix.",
"Perquè consideren que hi ha hagut poc temps per a debatre.",
"Que s'ajornés la votació.",
"Afins a ell i membres de l'executiva, com ara Lluís Guinó o Lluís Font, diputats de JxCat.",
"Del president del grup parlamentari de JxCat, Albert Batet.",
"L'aval per a seguir negociant amb JxCat i la Crida.",
"Cinc.",
"La portaveu del govern, Meritxell Budó; els consellers Miquel Buch, Jordi Puigneró i Àngels Chacón; el president del grup parlamentari de JxCat, Albert Batet; les diputades Mònica Sales i Imma Gallardo; la senadora i ex-coordinadora general del partit Marta Pascal; els diputats a Madrid Josep Lluís Cleries, Ferran Bel i Genís Boadella; i altres electes municipals del PDECat i de la JNC.",
"El conseller Damià Calvet i l'ex-president Artur Mas."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.