source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
bios
|
Renée Doria (Perpinyà, 13 de febrer de 1921 – Coulommiers, 6 de març de 2021) fou una soprano de coloratura catalana.
Nascuda en una família musical, va estudiar piano, solfeig i harmonia i posteriorment cant amb Umberto Valdarmini; també va fer classes amb la llegendària Ninon Vallin. Fou alumna igualment de Maria Barrientos, Lucien Muratore i Vanni-Marcoux.
Va començar a cantar en públic a l'edat de divuit anys i el seu debut oficial va ser el 1942 a Marsella en el rol de Rosina, a El barber de Sevilla, de Rossini. Després de cantar Die Entführung aus dem Serail, a Cannes, dirigida per Reynaldo Hahn, i els tres personatges femenins principals (Olympia, Giulietta i Antonia) de Les contes d'Hoffmann, a Estrasburg, amb el famós baix-baríton Vanni Marcoux, debutà a París com a Lakmé al Théâtre de la Gaîté Lyrique el 1943. Amb aquest mateix paper, que esdevindria el seu paper fetitxe, va debutar el 20 d'octubre de 1946 a l'Opéra Comique. Canta a l'Òpera de París l'any 1947, en el rol de la Reina de la Nit, de La flauta màgica. I des d'aleshores se succeïren els diversos papers de les grans òperes: Leila, de Les pêcheurs de perles; Mireille; Marguerite, a Faust: Julieta, a Romeu i Julieta; Ophélie, a Hamlet; Manon; Thaïs; Norina, a Don Pasquale; Lucia, a Lucia di Lammermoor; Fiordiligi, a Così fan tutte; Gilda, a Rigoletto, i Violetta a La traviata, entre d'altres.
A partir de 1944, va contribuir en moltes emissions líriques de la ràdio nacional francesa i de les ràdios estrangeres. “En aquell moment no gravàvem i vaig haver de cantar en directe. Va ser impressionant...”
Actuà en tots els grans escenaris de França i també a Algèria (Alger i Orà), així com a Bèlgica, Holanda, Suïssa i Itàlia. Va cantar en més de 2.500 representacions durant una carrera a l'escenari de més de quaranta anys; va cantar 76 rols a l'escenari i 125 a les emissions de ràdio, i va enregistrar discos al llarg de cinquanta anys. S'acomiadà dels escenaris el 1981, tot i que continuà cantant en concerts i enregistrant discos.
Doria va fer molts enregistraments, gairebé sempre aquelles obres que cantava a l'escenari o en concert. L'any 1948, quan ja tenia en repertori els quatre personatges femenins dels Contes d'Hoffmann, va ser la nina Olympia a la primera versió gravada d'aquests Contes.
De 1949 a 1952, E.M.I.-Pathé-Marconi li va proposar molts enregistraments, que no sempre podia atendre. L'any 1953, a la Schola Cantorum, per a la firma Caecilia, enregistrà un vast programa de melodies franceses: Gounod, Massenet, Debussy, Ravel, a continuació, en versions antològiques, El Barber de Séville, Les Pêcheurs de perles, La Bohème, Madame Butterfly, Les Noces de Jeannette, Les Huguenots, Lakmé...
L'any 1955 va signar un contracte amb Philips per inaugurar el catàleg líric d'aquesta firma, amb la Veuve Joyeuse, La Vie Parisienne (Gran Premi del Disc), The Land of Smiles, una selecció de Manon, amb Alain Vanzo i Adrien Legros (1956). A partir de 1959, amb Véga-Decca, van venir les integrals en stéréo de Mireille, Thaïs i Rigoletto. A continuació, l'any 1978, en primícia mundial, enregistrà la integral de la Sapho de Massenet.
El 1998, amb el seu marit, Guy Dumazert i el seu amic Carlo Ciabrini va participar en la creació de la companyia Malibran-Music. El 1978 va fer el seu darrer enregistrament d'òpera complet, però encara continuà gravant fins al 1993. El seu enregistrament complet de Thaïs de Massenet, dirigit per Jésus Etcheverry, ha estat reeditat en CD.
|
[
"Qui va ser Renée Doria?",
"A la seva família també li agradava la música?",
"Qui li van ensenyar música?",
"Què va passar en el 1942?",
"On es va estrenar a la capital francesa?",
"On va participar des de 1944?",
"A quin país africà va treballar?",
"Quan es va retirar?",
"Però, on va seguir cantant?",
"Quin era el seu paper als Contes de Hoffmann?",
"Quina tasca va dur a terme el 1953?",
"Què va enregistrar amb Philips?",
"Amb qui es va casar?",
"Què va dur a terme amb ell i Carlo Ciabrini?",
"Va ser l’any 1978 quan va deixar de gravar?"
] |
{
"answer_end": [
118,
150,
362,
523,
824,
1504,
1657,
1966,
2028,
2252,
2511,
2844,
3186,
3274,
3378
],
"answer_start": [
0,
120,
152,
421,
767,
1386,
1596,
1933,
1968,
2161,
2403,
2722,
3147,
3147,
3276
],
"input_text": [
"Una soprano de coloratura catalana.",
"Sí.",
"Umberto Valdarmini, Ninon Vallin, Maria Barrientos, Lucien Muratore i Vanni-Marcoux.",
"Va debutar a Marsella en el rol de Rosina, a El barber de Sevilla, de Rossini.",
"Al Théâtre de la Gaîté Lyrique.",
"En moltes emissions líriques de la ràdio nacional francesa i de les ràdios estrangeres.",
"A Algèria.",
"El 1981.",
"En concerts i enregistrant discos.",
"La nina Olympia.",
"Enregistrà un vast programa de melodies franceses.",
"La Veuve Joyeuse, La Vie Parisienne.",
"Amb Guy Dumazert.",
"Van participar en la creació de la companyia Malibran-Music.",
"No."
]
}
|
bios
|
Laura Martín Pérez (21 de juny de 1997) és una jugadora d'escacs catalana que té el títol de Mestre FIDE Femení des del 2016. És jugadora del Club Escacs Llinars.
A la llista d'Elo de la FIDE del gener de 2020, hi tenia un Elo de 2070 punts, cosa que en feia la jugadora número 25 (en actiu) de l'estat espanyol. El seu màxim Elo va ser de 2113 punts, a la llista d'agost de 2016.
L'abril de 2011, al Campionat de Catalunya d'Edats jugat a Vila-seca, fou subcampiona a la categoria sub-14 amb 6 punts de 9 (el campió fou Xavier Martínez Pla). El març de 2013, al Campionat de Catalunya d'Edats jugat a Vila-seca, fou tercera a la categoria sub-16 amb 6½ punts de 9 (el campió fou Marc Pozanco). En aquella data ja estava al top 10 del rànquing femení català. El desembre de 2015 fou subcampiona del Campionat de Catalunya d'Escacs Actius d'Edats a la categoria sub-20 amb 6 punts de 8 (el campió fou Xavier Martínez Pla). El juny de 2016 fou campionat absoluta de l'Obert de Llinars amb 7½ punts de 9, mig punt per davant dels segons classificats, Jose Antonio Herrera Reyes i Antonio Garcia Cano.
L'abril de 2017 fou campiona de Catalunya femení a Santa Coloma de Gramenet amb 4½ punts de 5, mig punt més que l'Elena Casset Bello segona classificada. Amb aquests resultat, es classifica pel Campionat de Catalunya absolut de 2017.
El 2019 esdevingué novament Campiona de Catalunya femenina, a Vila-seca.
|
[
"Qui és Laura Martín?",
"Quin càrrec té?",
"De quin equip forma part actualment?",
"Què es va poder observar a la llista d’Elo de la FIDE del començament de l’any 2020?",
"Quina va ser la màxima puntuació que va arribar?",
"En quina competició va quedar en segona posició?",
"I quan va quedar en tercera?",
"Què va assolir el desembre de 2015?",
"Amb quina quantitat de punts?",
"Quin certamen va guanyar?",
"Per quant ho va fer?",
"On va esdevenir campiona de Catalunya femení?",
"Qui hi va quedar segona?",
"Gràcies a aquest fet, què va aconseguir Martín?",
"Quan tornaria a guanyar per segona vegada el campionat de Catalunya femení?"
] |
{
"answer_end": [
73,
111,
161,
240,
350,
481,
639,
867,
884,
982,
1000,
1173,
1250,
1330,
1404
],
"answer_start": [
0,
78,
126,
163,
313,
398,
560,
759,
846,
922,
961,
1114,
1147,
1252,
1332
],
"input_text": [
"Una jugadora d'escacs catalana.",
"El de Mestre FIDE Femení.",
"Del Club Escacs Llinars.",
"Que hi tenia un Elo de 2070 punts.",
"2113 punts.",
"En el Campionat de Catalunya d'Edats.",
"En el Campionat de Catalunya d'Edats.",
"Ser subcampiona del Campionat de Catalunya d'Escacs Actius d'Edats a la categoria sub-20.",
"Amb 6 punts.",
"L'Obert de Llinars.",
"Amb 7½ punts.",
"A Santa Coloma de Gramenet.",
"Elena Casset Bello.",
"Classificar-se pel Campionat de Catalunya absolut de 2017.",
"El 2019."
]
}
|
bios
|
Montserrat Carulla i Ventura (Barcelona, 19 de setembre de 1930 – Barcelona, 24 de novembre de 2020) va ser una actriu catalana; va estar casada amb Felip Peña, fou mare de la també actriu Vicky Peña i el director Roger Peña, i àvia de l'actriu Miranda Gas Peña.
Començà fent teatre amateur i estudià alguns cursos a l'Institut del Teatre de Barcelona al final dels anys 1940. Fins al 1960 no començà a treballar en el teatre professional amb Soparem a casa, El fiscal Recasens i l'adaptació de Romeo i Julieta de Josep Maria de Sagarra. Marxà dues temporades a Madrid i tornà a Barcelona el 1964. Des d'aleshores va participar en nombroses obres de teatre, en films i en algunes sèries de televisió, com Secrets de família (1995), Dones d'aigua (1997) o El cor de la ciutat (2000) de Televisió de Catalunya o Hospital Central de Telecinco.
També va cursar Història de l'Art a la Universitat de Barcelona de 1970 a 1976 i va fer de dobladora al català i castellà en films estrangers. L'any 1992 fou guardonada amb el Premi Margarida Xirgu. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1999 la Medalla d'Or al Mèrit Artístic. També és Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya l'any 2008. El colofó de guardons al mèrit artístic el va rebre a la Gala Gaudí, celebrada el 3 de febrer del 2013 a Barcelona, on va ser guardonada amb el Premi Gaudí d'Honor per la seva trajectòria artística.
L'any 2009 va ser encarregada de realitzar el pregó de les Festes de la Mercè, conjuntament amb la seva filla Vicky Peña, amb un emotiu discurs en el qual les dues actrius van retre homenatge el teatre català de postguerra. Fora de l'àmbit professional, va mantenir una forta implicació amb el moviment independentista català, al qual donava suport mitjançant xerrades a diferents actes públics d'entitats com l'Assemblea Nacional Catalana.
Lista de les obres segons IMDb:
|
[
"A què es va dedicar Montserrat Carulla?",
"Quan moriria?",
"La seva família també es dedicaria al món de l’espectacle?",
"Quan s’hi va iniciar?",
"Quines obres teatrals va interpretar a partir dels 60?",
"En quines sèries catalanes va treballar?",
"I espanyoles?",
"Què va estudiar a la UB?",
"Quina altra professió va tenir?",
"Què va obtenir en el 1992?",
"Quins altres guardons se li atorgarien?",
"Quan va tenir un paper actiu a les Festes de la Mercè?",
"Quin missatge va tenir el seu pregó?",
"Amb qui el va fer?",
"Com col·laborava per la causa independentista?"
] |
{
"answer_end": [
118,
100,
261,
375,
536,
774,
839,
904,
982,
1038,
1352,
1465,
1610,
1508,
1827
],
"answer_start": [
0,
0,
161,
263,
377,
614,
614,
847,
922,
984,
1040,
1388,
1510,
1399,
1642
],
"input_text": [
"Va ser actriu.",
"El 24 de novembre de 2020.",
"Sí.",
"A finals dels anys 1940.",
"Soparem a casa, El fiscal Recasens i l'adaptació de Romeo i Julieta de Josep Maria de Sagarra.",
"Secrets de família, Dones d'aigua i El cor de la ciutat.",
"Hospital Central.",
"Història de l'Art.",
"Va ser dobladora.",
"El Premi Margarida Xirgu.",
"La Creu de Sant Jordi, la Medalla d'Or al Mèrit Artístic, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i el Premi Gaudí d'Honor.",
"L'any 2009.",
"Retre homenatge el teatre català de postguerra.",
"Amb la seva filla Vicky Peña.",
"Mitjançant xerrades a diferents actes públics d'entitats com l'Assemblea Nacional Catalana."
]
}
|
vilaweb
|
‘Són tres pàgines per a governar Espanya quatre anys sis partits. No cal dir res més', ha dit el president de Ciutadans, Albert Rivera, sobre la proposta d'última hora de Compromís per a desblocar la negociació i fer possible la investidura d'un nou president espanyol. 'És quelcom que ni tan sols mereix ser valorat', ha reblat Rivera en la compareixença després d'haver-se reunit amb Felipe VI. ‘Si el PSOE l'accepta , i aconsegueixen majoria, nosaltres estarem a l'oposició', ha dit Rivera, que s'ha presentat com l'únic capaç de dialogar i arribar a consensos en els últims quatre mesos. Però en aquest cas ha donat pràcticament per fetes unes noves eleccions, fent una crida fins i tot a l'electorat a tenir en compte com s'han comportat els partits durant els tres mesos de negociació amb vista a decidir sobre el vot. Compromís havia fet una maniobra d'última hora per a evitar la convocatòria d'unes noves eleccions espanyoles, aprofitant la reunió que tenia avui amb Felipe VI en la ronda de consultes que fa el rei espanyol. Joan Baldoví ha presentat l‘Acord del Prado', inspirat en l'Acord del Botànic en què es va fonamentar el pacte entre PSOE, Compromís i Podem que va fer possible el govern de canvi al País Valencià. Podem ha aplaudit la mesura, i ha emplaçat el PSOE a moure fitxa. I els socialistes s'han afanyat, conscients que hi ha poc temps i que s'obria una petita escletxa per a evitar unes eleccions que ningú no veu clares. El portaveu del PSOE al congrés, Antonio Hernando, ha comparegut per anunciar que veieu amb bons ulls la gran majoria dels trenta punts del document de Compromís, al qual han donat categoria de base sobre la qual fonamentar la solució a l'ancoratge de la negociació. Hernando ha dit que subscrivien vint-i-set dels trenta punts, i que només introduirien matisos en tres. Però perquè la investidura de Pedro Sánchez pugui tirar endavant, a més del vot favorable de PSOE, Podem i Compromís, caldria com a mínim l'abstenció de Ciutadans. Per a convèncer Ciutadans, els socialistes havien proposat un govern de Pedro Sánchez integrat per membres del PSOE i per ‘persones independents de diferent trajectòria', és a dir, proposa a uns i altres que puguin proposar personatges pròxims a ells per a formar part del pròxim executiu. I una altra proposta, que recorda la que va fer Artur Mas quan cercava a la desesperada el suport de la CUP a la investidura: Pedro Sánchez se sotmetria a una qüestió de confiança el juny del 2018. A canvi, els socialistes demanen que els qui subscriguin l'acord es comprometin a aprovar dos pressupostos per a donar estabilitat parlamentària. Ciutadans ha menystingut el document fins i tot tenint en compte que feia desaparèixer cap referència a un referèndum o consulta a Catalunya o al dret de decidir. La qüestió territorial queda indicada en el punt 27, que diu: ‘Abordar les crisis territorials de l'estat des d'una perspectiva democràtica i avançar cap a un model federal'. Podem ja ha dit que veia bé la proposta; tampoc la veu pas malament En Comú Podem, ni tan sols la dissolució del dret de decidir en el punt 27. Però el seu portaveu, Xavier Domènech, ha criticat la proposta que ha fet després el PSOE, pel fet de demanar un xec en blanc sobre dos pressupostos i la incorporació de Ciutadans a l'acord. Aquest és el document dels trenta punts de Compromís: El document vegeu el PDF
|
[
"Què ha comentat Rivera sobre la proposició de Compromís?",
"Quin és l’objectiu?",
"Si el partit de Sánchez ho aprova, ells hi estaran d’acord?",
"Com es titlla a ell mateix?",
"No obstant això, què proposa convocar?",
"Qui volia evitar aquesta opció?",
"Què ha exposat Baldoví?",
"Qui hi està d’acord amb aquest pacte?",
"Què ha expressat Hernando sobre el plantejament de Compromís?",
"Què ha d’ocórrer perquè Pedro Sánchez pugui governar?",
"Quina ha estat l’estratègia el partit socialista per persuadir a Ciutadans?",
"Quina és la condició que ha posat la CUP pel seu suport?",
"Tot i que Compromís ha esborrat l’opció de referèndum, Ciutadans ho aprova?",
"De què tracta el punt 27 del document?",
"Per quin motiu ha criticat Domènech l'oferta del PSOE?"
] |
{
"answer_end": [
180,
268,
492,
590,
704,
934,
1079,
1260,
1611,
1983,
2154,
2471,
2780,
2955,
3290
],
"answer_start": [
0,
168,
397,
486,
592,
825,
1035,
1233,
1483,
1821,
1985,
2277,
2619,
2782,
3130
],
"input_text": [
"Que són tres pàgines per a governar Espanya quatre anys sis partits. Que no cal dir res més.",
"Deblocar la negociació i fer possible la investidura d'un nou president espanyol.",
"No.",
"Com l'únic capaç de dialogar i arribar a consensos en els últims quatre mesos.",
"Unes noves eleccions.",
"Compromís.",
"L'Acord del Prado.",
"Podem.",
"Que veu amb bons ulls la gran majoria dels trenta punts del document de Compromís.",
"Tenir el vot favorable de PSOE, Podem i Compromís, i l'abstenció de Ciutadans.",
"Havien proposat un govern de Pedro Sánchez integrat per membres del PSOE i per persones independents de diferent trajectòria.",
"Que se sotmeti Pedro Sánchez a una qüestió de confiança el juny del 2018.",
"No.",
"D'abordar les crisis territorials de l'estat des d'una perspectiva democràtica i avançar cap a un model federal.",
"Pel fet de demanar un xec en blanc sobre dos pressupostos i la incorporació de Ciutadans a l'acord."
]
}
|
vilaweb
|
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha defensat que desconeixia el que passava a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet quan el governava el socialista Bartomeu Muñoz i s'ha mostrat tranquil perquè ‘no hi ha cap element de finançament irregular' del PSC sobre la taula en els fets que es jutgen aquests dies dins del ‘cas Pretòria'. En declaracions a TV3, Iceta ha expressat la ‘tristor' i la ‘sorpresa' que li està suposant conèixer el que va passar i ha dit que té ‘ganes que la justícia faci net', tot i afirmar que no està seguint gaire el judici perquè no s'hi sent part implicada. Ha afirmat que no tenia cap sospita sobre els fets perquè si s'hagués tingut ‘s'haurien corregit'. En tot cas, ha dit que els dirigents socialistes van ser ‘apartats' de la formació quan va esclatar el cas. D'altra banda, ha posat la ‘mà al foc' per l'ex-ministre socialista Narcís Serra i s'ha mostrat convençut que ‘no s'ha endut un euro a casa', en al·lusió a la investigació per la seva gestió com a president de Catalunya Caixa. Insisteix que hi ha diàleg entre la Generalitat i Madrid Iceta ha insistit que ‘hi ha diàleg' entre els governs català i espanyol però ha lamentat que ‘no es posen d'acord'. Ha afegit que desconeix qui són els interlocutors però ha asseverat que sap que existeixen aquests contactes. ‘Sé que estan parlant, però qui ho fa i en quins termes no', ha declarat. El socialista ha confiat que ‘sempre hi ha temps de parlar moltes coses' i ha apel·lat a ‘restablir la confiança mútua', cosa que veu difícil si el govern insisteix en el referèndum i l'estat se centra exclusivament en el compliment de la llei. D'altra banda, i en clau de partit, no ha descartat un nou vot diferenciat del PSC amb la resta de companys del grup parlamentari del PSOE, tot i que ha insistit que l'objectiu és l'acord mutu.
|
[
"Qui és Miquel Iceta?",
"Què ha sostingut?",
"Quin polític és l’afectat?",
"Per què no estava inquiet sobre aquesta situació?",
"Com es diu la investigació?",
"Com se sent el primer secretari del PSC respecte a això?",
"Per quina raó no està assabentat de la situació del judici?",
"Què hauria fet si hagués sabut d'aquesta situació?",
"Què va passar amb els directius en sortir a la llum el cas?",
"Segons Miquel Iceta, qui assegura que no ha fet res?",
"A més, de què es queixa?",
"Sap qui són els que mantenen aquestes relacions?",
"Què recalca?",
"Per què no ho veu possible?",
"Què ha exposat sobre el PSC?"
] |
{
"answer_end": [
41,
128,
175,
262,
340,
412,
594,
693,
801,
883,
1202,
1253,
1507,
1631,
1715
],
"answer_start": [
0,
43,
129,
178,
256,
365,
516,
596,
707,
818,
1030,
1204,
1463,
1477,
1669
],
"input_text": [
"El primer secretari del PSC.",
"Que esconeixia el que passava a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.",
"El socialista Bartomeu Muñoz.",
"Perquè no hi ha cap element de finançament irregular del PSC.",
"Cas Pretòria.",
"Trist i sorprès.",
"Perquè no s'hi sent part implicada.",
"S'haurien corregit els fets.",
"Van ser apartats de la formació.",
"Narcís Serra.",
"Que no es posen d'acord entre la Generalitat i Madrid.",
"No.",
"Restablir la confiança mútua.",
"Perquè si el govern insisteix en el referèndum i l'estat se centra exclusivament en el compliment de la llei.",
"Un nou vot diferenciat."
]
}
|
books
|
-Res desitjo més- li he dit jo -però ¿a on anirem amb la mamà malalta i el papà que no val gaire més?
* * *
Serra-Bruna, 6 d'octubre.
* * *
Ahir, al llegir el papà una carta, tirà la gorra per terra amb desespero, cridant: -¡Ja s'han desfermat altra volta els dimonis de l'infern!- La carta era de la tia monja, explicant que han sigut llançades del convent, veient-se precisades a refugiar-se a una torreta de les Corts de Sarrià, que els hi oferí interinament una bona persona. Demana hospitalitat, cercant entre nosaltres la pau que allí han perdut. ¡Buscar la pau a casa; que fa temps que no la coneixem!
Avui hem sentit tritllejar al poble, i aquells ressons de festa colpejaven mon cor com tocs de funeral. Què diries que repicaven? Doncs la solemne entrada al poble del Cerdà, acompanyat d'en Gori, en Filassa, el Sabaté i altres que eren presos o fugits des de la feta de Sant Antoni. Els hi donava escolta d'honor un escamot d'homes armats de Vall-llosell, al comando d'un que li diuen el Sastret. Diu que són voluntaris de la llibertat.
Els terralloners els han rebut amb palmes; acte seguit s'han apoderat de la casa del comú, destituint l'alcalde, el jutge, el campaner i fins l'enterramorts. S'han constituït en Junta Revolucionaria, essent-ne president ell, el Cerdà, que fa discursos a la plaça, cridant: -¡Abajo lo existente! ¡Viva la libertad!
|
[
"Quin és el problema principal del protagonista?",
"Quina és la data de la història?",
"I la localització?",
"Què va fer que el pare tirés el barret?",
"De qui era?",
"Què li contava?",
"Què volia d’ells?",
"Amb què compara el protagonista les campanades del poble?",
"Per què sonaven?",
"Amb quin anava el Cerdà?",
"Qui els hi anava obrint el pas?",
"Com es deia el seu cap?",
"Són militars?",
"Què han fet en arribar al poble?",
"Què va anunciar el Cerdà a la plaça?"
] |
{
"answer_end": [
101,
132,
132,
212,
310,
430,
499,
711,
782,
891,
964,
1005,
1045,
1203,
1360
],
"answer_start": [
32,
108,
108,
146,
282,
312,
480,
609,
739,
773,
893,
966,
1007,
1090,
1272
],
"input_text": [
"Que no saben on aniran amb la mamà malalta i el papà que no val gaire més.",
"El 6 d'octubre.",
"Serra-Bruna.",
"Llegir una carta.",
"De la tia monja.",
"Que han sigut llançades del convent, veient-se precisades a refugiar-se a una torreta de les Corts de Sarrià.",
"Hospitalitat.",
"Amb tocs de funeral.",
"Per l'entrada al poble del Cerdà.",
"Amb en Gori, amb en Filassa, amb el Sabaté i amb altres que eren presos o fugits des de la feta de Sant Antoni.",
"Un escamot d'homes armats de Vall-llosell.",
"El Sastret.",
"No.",
"S'han apoderat de la casa del comú, destituint l'alcalde, el jutge, el campaner i fins l'enterramorts.",
"¡Abajo lo existente! ¡Viva la libertad!."
]
}
|
mitologia
|
Buxèntum (en llatí: Buxentum), anomenada també pel seu nom grec Pixunt (grec antic: Πυξοῦς, Pyxûs), era una ciutat de la costa oest de Lucània, situada al golf de Policastro (antigament anomenat golf de Laos).
Era una colònia grega que va ser fundada possiblement l'any 470 aC per colons de Règion enviats pel tirà Mícit, successor d'Anaxilau, segons Diodor de Sicília i Estrabó. Però per les monedes existents se sap que ja hi havia una ciutat grega abans d'aquesta data, probablement una colònia de Siris. La nova colònia no va durar gaire temps i quan la regió va ser conquerida pels romans hi van establir l'any 197 aC una colònia que es va completar el 194 aC. Segons Titus Livi, el 186 aC va caldre una nova arribada de colons perquè la població no s'havia consolidat. Era una ciutat de poca importància sense més mencions a la història, però que va obtenir el rang municipal.
L'any 501 apareix com a seu d'un bisbe. Es correspon amb la població moderna de Policastro Bussentino (Salern), a la vora del riu Busento i prop del promontori anomenat Capo degli Infreschi. El nom apareix des del segle xi. Es conserven algunes ruïnes i un parell d'inscripcions del regnat de Tiberi.
|
[
"Què va ser Buxèntum?",
"On es troba?",
"Quin nom té actualment aquesta zona?",
"Com més es podia anomenar a la ciutat?",
"Quan es va establir?",
"Per qui?",
"Qui corrobora aquesta història?",
"Però, qui hi podia haver viscut abans?",
"Qui va envair als grecs?",
"Què va passar en el 186 aC?",
"Per quina raó?",
"Va ser una ciutat rellevant?",
"Què va passar l’any 501?",
"De quina ciutat moderna es tracta Buxèntum?",
"Quan es va començar a mencionar aquest terme?"
] |
{
"answer_end": [
142,
173,
208,
70,
276,
320,
378,
506,
593,
732,
773,
842,
921,
984,
1105
],
"answer_start": [
0,
144,
163,
0,
236,
264,
306,
411,
550,
685,
723,
775,
883,
923,
1074
],
"input_text": [
"Una ciutat de la costa oest de Lucània.",
"Al golf de Policastro.",
"Golf de Laos.",
"Com Pixunt.",
"L'any 470 aC.",
"Per colons de Règion enviats pel tirà Mícit.",
"Diodor de Sicília i Estrabó.",
"Una colònia de Siris.",
"Els romans.",
"Va caldre una nova arribada de colons.",
"Perquè la població no s'havia consolidat.",
"No.",
"Apareix com a seu d'un bisbe.",
"De Policastro Bussentino.",
"Al segle xi."
]
}
|
bios
|
Júlia Cruells i Comas (Sor Magdalena) (Aiguafreda, Vallès Oriental, 22 de febrer de 1864 - Basilé, Guinea Espanyola, 18 de setembre de 1943) va ser una missionera catòlica catalana.
Era filla de Segismon Cruells i Bruy i de Maria Dolors Comas i Vilaró, i va tenir quatre germans, dels qui va obtenir el consentiment per entrar en religió.
El 22 de novembre de 1888 va entrar al postulantat de les Missioneres de la Immaculada Concepció, el 25 d'abril de 1889 va prendre l'hàbit, el 15 de desembre de 1890 va realitzar la primera professió, el 16 de maig de 1896 va realitzar la professió solemne i va morir el 18 de setembre de 1943 a Basilé amb fama de santedat. Va prendre el nom de Magdalena en religió.
Va anar a les Missions de la Guinea Espanyola en 1893, i va estar tretze anys a Corisco i quatre a Elobey Grande, després a Santa Isabel i Basilé. El seu primer habitatge va ser la caseta de nipa, primer Col·legi Missió de les Mares a Santa Isabel.
Un mes aproximat abans del seu pas a millor vida Juan Fontán y Lobé, director general del Marroc i Colònies que abans havia estat Governador General de la Guinea Espanyola i gran apreciador de les Missioneres, li va comunicar que li havia estat atorgada la gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica, igual que a la M. Concepción Chávarri i a la M. María Jacobé Orduna juntament amb l'Orde de Carles III a la M. General Rosario Rifá. A les Mares se'ls atorgava com a benemèrites Missioneres espanyoles, i a Sor Magdalena en prova d'admiració per haver complert els cinquanta anys de Colònia. Tanmateix, va morir un mes després, el 18 de setembre de 1943, sense haver-la pogut recollir.
És tia-àvia de Josep-Apel·les Santolaria de Puey i Cruells, conegut popularment com el Padre Apeles.
|
[
"A què es va dedicar Júlia Cruells?",
"On va néixer?",
"Com es deien els seus pares?",
"Per què tenen un paper fonamental els seus germans?",
"Què va passar el 22 de novembre de 1888?",
"I la primera quinzena de 1890?",
"Amb quin nom se la coneixia?",
"A quin país hi va exercir?",
"On es va allotjar per primera vegada?",
"Qui era Juan Fontán y Lobé?",
"Què li va concedir a Sor Magdalena?",
"A qui més?",
"Quan va morir?",
"Va poder adquirir el premi abans?",
"Quin altre religiós és familiar seu?"
] |
{
"answer_end": [
171,
140,
251,
337,
435,
538,
705,
752,
954,
1127,
1253,
1386,
1607,
1638,
1739
],
"answer_start": [
0,
0,
182,
255,
339,
479,
664,
707,
854,
1005,
1166,
1189,
1557,
1582,
1640
],
"input_text": [
"Va ser una missionera catòlica.",
"A Aiguafreda, Vallès Oriental.",
"Segismon Cruells i Bruy i de Maria Dolors Comas i Vilaró.",
"Perquè va obtenir d'ells el consentiment per entrar en religió.",
"Va entrar al postulantat de les Missioneres de la Immaculada Concepció.",
"Va realitzar la primera professió.",
"Amb el de Magdalena.",
"A la Guinea Espanyola.",
"La caseta de nipa, primer Col·legi Missió de les Mares a Santa Isabel.",
"El director general del Marroc i Colònies que abans havia estat Governador General de la Guinea Espanyola.",
"La gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica.",
"A la M. Concepción Chávarri i a la M. María Jacobé Orduna juntament amb l'Orde de Carles III a la M. General Rosario Rifá.",
"El 18 de setembre de 1943.",
"No.",
"Josep-Apel·les Santolaria de Puey i Cruells, conegut popularment com el Padre Apeles."
]
}
|
books
|
El sol era ben alt quan la Francisca emprenia el camí de la vila. Abans ha hagut de donar les sopes al menut, l'esmorzar al Zidro, la perolada als garrins, un braçat de meuca a les vaques i una untura d'oli de llangardaix al costellam del sogre, qui s'imaginava tenir una pulmonia. A més s'és clenxinada. Asseguda en una cadira mitjana, amb un tros d'espill que no espilla afermat a un esvoranc de la paret, un platic de llauna curull d'aigua a terra, i un pam de cordó negre i unes quantes agulles de ganxo a la falda, ha començat a passar-se l'escarpidor per la cabellera. Ha enllestit de seguida. A força d'aigua i estrebades s'és fet un monyo com el puny, i la seva testa xopa ha pres un aire eixerit de mostela.
Ara li manca agafar un parell de pollastres. Surt al pas de la porta bo i netejant l'escarpidor. Del cabell arrabassat en fa una troca que una alenada de migjorn li pren dels dits, enduent-se-la cap a l'era. El gat l'obira, s'agemoleix i l'aborda joganer, com si l'embull fos un ratolí.
L'aviram és a pasturar les cols del quintanot que enfronta la masia. La Francisca treu d'un sac una embostada d'ordi i comença a apel·lar l'aviram. Li ha fallat la primera envestida, i tot l'estol escapa catasquejant i batent les ales. Comença aleshores una persecució furient. Un dels pollastres, acorralat contra el llenyer, ha caigut de bell antuvi a mans de la Francisca; l'altre gamba feixes avall com un mal esperit. Un cadellot que dormitava en el paller, entusiasmat d'aquella peripècia, empaita el fugitiu; mes la seva mestressa, desagraïda, li arruella un boscall. Per fi, el pollastre, sense bleix, amb el bec esbalellat d'acalorament, s'ajoca en una rasa, entre el fullam d'una carabassera. La Francisca els porta, un a cada mà, dient-los improperis; i ja dins de la masia, els encreua de potes, agarrotant-los amb la trinxa d'uns faldillots esparracats, una pura filagarsa que arrabassa amb les dents. Es muda el gipó, es posa unes mitges blaves, i es calça unes espardenyes, les gracioses espardenyes de vetes negres, que ella encreua i nua en la fermesa de son turmell d'heroïna rural.
|
[
"Quan va començar a caminar la Francisca?",
"A qui ha alimentat abans de marxar?",
"Amb què s’ha raspallat el cabell?",
"Ha tardat molt?",
"Què s’ha fet?",
"Què li faltava per sortir de casa?",
"Amb què juga el gat?",
"On es troben les gallines?",
"Com fa per atreure les aus?",
"Què provoca això?",
"Com aconsegueix agafar-ne una?",
"Qui s’uneix a aquest embolic?",
"Com aconsegueix la mestressa agafar a l’altre animal?",
"Què els fa perquè no es moguin?",
"Què es posa abans de fer camí?"
] |
{
"answer_end": [
64,
187,
573,
598,
658,
760,
971,
1072,
1150,
1238,
1378,
1518,
1705,
1869,
1991
],
"answer_start": [
0,
66,
520,
575,
629,
717,
791,
1004,
1073,
1152,
1282,
1427,
1587,
1769,
1919
],
"input_text": [
"Quan el sol era ben alt.",
"Al menut, al Zidro, als garrins i a les vaques.",
"Amb l'escarpidor.",
"No.",
"Un monyo.",
"Un parell de pollastres.",
"Amb el cabell arrabassat de l'escarpidor.",
"A les cols del quintanot que enfronta la masia.",
"Treu d'un sac una embostada d'ordi i comença a apel·lar l'aviram.",
"Que tot l'estol escapa catasquejant i batent les ales.",
"Ha caigut de bell antuvi a mans de la Francisca.",
"Un cadellot.",
"L'altre pollastre s'ajoca en una rasa, entre el fullam d'una carabassera.",
"Els encreua de potes, agarrotant-los amb la trinxa d'uns faldillots esparracats.",
"Es muda el gipó, es posa unes mitges blaves, i es calça unes espardenyes."
]
}
|
vilaweb
|
El president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín han presentat una demanda contra la Junta electoral espanyola davant del Tribunal Suprem per vulneració de drets fonamentals per haver-los impedit de ser eurodiputats. La demanda és contra l'acord de la Junta electoral de rebutjar la promesa d'acatament de la constitució espanyola per imperatiu legal de Puigdemont i Comín de manera no presencial, així com contra la decisió de declarar vacants els seus escons, de suspendre les prerrogatives que els corresponien pel seu càrrec i de comunicar al Parlament Europeu que no havien arribat a adquirir la condició d'eurodiputat. Vegeu ací la demanda: En la demanda, Puigdemont i Comín reclamen la nul·litat dels acords i que es resolgui que s'han vulnerat els seus drets a accedir a càrrecs públics en condicions d'igualtat i a la igualtat de tracte, llibertat ideològica i llibertat d'expressió. També demanen que es comuniqui al Parlament Europeu la seva designació com a eurodiputats i obtenir les corresponents credencials. Entre els arguments de la demanda contra l'acord contra el rebuig de la promesa per imperatiu legal de la constitució espanyola que es va fer a través de l'advocat Gonzalo Boye, destaca que la Junta no fonamenta la seva decisió en doctrines o jurisprudències i que gairebé no para atenció als drets fonamentals i interessos en joc. El document assenyala que la Junta electoral és ‘conscient' que l'acatament de la constitució espanyola de manera presencial és ‘un requisit de compliment impossible' i que Puigdemont i Comín van comparèixer al congrés espanyol el 17 de juny davant la Junta electoral a través de procurador i advocat per fer-ho, però que això no va ser acceptar i es van declarar vacants els seus escons. Argumenten, a més, que la interpretació per la qual l'acatament de la constitució ha de ser presencial ni tan sols compleix el principi de legalitat, ja que no és un requisit establert per la LOREG. La Junta electoral utilitza per a sostenir la seva interpretació que l'article 224.2 de la llei diu que ja promesa s'ha de fer ‘davant' de la Junta electoral espanyola. Això, segons ells, implica el caràcter presencial, però el fet és que en molts altres articles també s'utilitza la preposició ‘davant' sense que exigeixi la presència física dels interessats. Com a exemples, la demanda detalla un llistat de senadors que van jurar o prometre la constitució de manera no presencial sense estar malalts ni impedits físicament. El requisit de presencialitat, a més, ‘s'imposa sabent que simultàniament altres autoritats de l'estat faran tot el que calgui per a impedir el compliment en els termes que, il·legalment, amb desconsideració absoluta pel dret de sufragi, imposa la Junta electoral'. Dues versions de l'acord que deixa vacants els escons D'altra banda, sobre l'acord que declara vacants els escons dels eurodiputats independentistes, diu que és encara més breu i mancat de fonamentació jurídica. A més, destaca que la Junta electoral va redactar dues versions diferents de l'acord, una pels mitjans de comunicació i una altra pel Parlament Europeu, que inclou una diferència ‘jurídicament molt substancial', ja que afegeix un paràgraf on diu que els candidats no tenen la condició d'eurodiputats. Això, segons diu la demanda, és contradictori amb la condició de vacant, ja que si no tenen la condició d'eurodiputat, senzillament no tenen cap escó que es pugui deixar vacant. A més, segons la normativa europea, un escó queda vacant ‘quan el mandat d'un diputat al Parlament Europeu expira a causa de la seva dimissió, a la seva mort o a l'anul·lació del mandat', fet que, segons la interpretació de la Junta electoral, no ha passat. També subratlla que el dia 13 de juny Puigdemont i Comín van ser proclamats diputats electes per part de la Junta electoral espanyola i que, un dia després, es va publicar la resolució al BOE, però que no es va comunicar la designació al parlament pel rebuig a acatar el càrrec de manera no presencial. És per aquest motiu que l'escrit apunta que la Junta electoral utilitza l'acatament de la constitució espanyola com a ‘pretext' perquè Puigdemont i Comín no siguin eurodiputats. Entre altres coses, a més, la demanda explica que ‘el requisit d'acatament de la constitució espanyola pels diputats al Parlament Europeu escollits a la circumscripció d'Espanya vulnera la unitat de representació dels diputats al Parlament Europeu', ja que pressuposa que els eurodiputats escollits a Espanya en són representants. El Tractat de Lisboa, en canvi, estableix que el Parlament Europeu és una cambra representativa de tota la ciutadania de la Unió Europea, no de cada estat.
|
[
"Què han fet Puigdemont i Comín?",
"Per quin motiu?",
"Què exigeixen?",
"Quin és un dels raonaments que exposen?",
"Què demostra la demanda?",
"Què ja no és una exigència per la Llei Orgànic del Règim Electoral General?",
"Què comporta l’article 224.2?",
"Però, què passa en altres?",
"Què opinen del pacte sobre els eurodiputats independentistes?",
"Per a qui serien les dues versions que va fer la junta electoral?",
"Per què?",
"Per quin motiu denuncien que és paradoxal?",
"Què dicta la legislatura europea?",
"Per quina raó no es va fer pública la proclamació de Puigdemont i Comín?",
"Què consideren que vulnera la unitat dels eurodiputats?"
] |
{
"answer_end": [
145,
223,
899,
1362,
1631,
1950,
2170,
2311,
2955,
3108,
3256,
3434,
3622,
3995,
4423
],
"answer_start": [
0,
119,
670,
1032,
1364,
1753,
2017,
2172,
2814,
2964,
3077,
3258,
3443,
3851,
4202
],
"input_text": [
"Han presentat una demanda contra la Junta electoral espanyola davant del Tribunal Suprem.",
"Per vulneració de drets fonamentals per haver-los impedit de ser eurodiputats.",
"Reclamen la nul·litat dels acords i que es resolgui que s'han vulnerat els seus drets a accedir a càrrecs públics en condicions d'igualtat i a la igualtat de tracte, llibertat ideològica i llibertat d'expressió.",
"Que la Junta no fonamenta la seva decisió en doctrines o jurisprudències i que gairebé no para atenció als drets fonamentals i interessos en joc.",
"Que la Junta electoral és conscient que l'acatament de la constitució espanyola de manera presencial és un requisit de compliment impossible i que Puigdemont i Comín van comparèixer al congrés espanyol davant la Junta electoral.",
"L'acatament presencial de la constitució.",
"Caràcter presencial.",
"També s'utilitza la preposició davant sense que exigeixi la presència física dels interessats.",
"És encara més breu i mancat de fonamentació jurídica.",
"Una pels mitjans de comunicació i una altra pel Parlament Europeu.",
"Perquè en la del Parlament Europeu afegeix un paràgraf on diu que els candidats no tenen la condició d'eurodiputats.",
"Perquè si no tenen la condició d'eurodiputat, senzillament no tenen cap escó que es pugui deixar vacant.",
"Que un escó queda vacant quan el mandat d'un diputat al Parlament Europeu expira a causa de la seva dimissió, a la seva mort o a l'anul·lació del mandat.",
"Pel rebuig a acatar el càrrec de manera no presencial.",
"El requisit d'acatament de la constitució espanyola pels diputats al Parlament Europeu escollits a la circumscripció d'Espanya."
]
}
|
vilaweb
|
L'Onze de Setembre ja s'acosta i això es nota pel ritme de les inscripcions a la Via Lliure a la República Catalana. Dels cent trenta-cinc trams que tindrà, vint-i-nou ja són plens. Set són del començament, al carrer de Rosselló-Pòrcel, al barri de Sant Andreu, i a l'altra punta de la via, al parc de la Ciutadella, n'hi ha quinze. A la plaça de les Glòries també s'han registrat moltes inscripcions i ja hi ha set trams completats. Segons que va informar l'ANC ahir, des que es van obrir les inscripcions fa dues setmanes ja s'hi han registrat 110.000 persones. Tot amb tot, la majoria dels altres trams encara és buida, i l'ANC fa una crida perquè la gent s'hi inscrigui com més aviat millor. ‘No hi pot faltar ningú, l'hem de fer més grossa que mai', diu Josep Sabaté, coordinador de la mobilització. La via d'enguany es dividirà en deu eixos, que es corresponen als àmbits de la campanya de mobilització de l'ANC i Òmnium amb vista al 27-S. Els trams plens, els de cada cap, pertanyen als eixos de la ‘democràcia' i ‘la cultura i l'educació'. El del mig, el de la plaça de les Glòries, correspon al de la ‘justícia social'. En aquest mapa podeu veure els cent trenta-cinc trams i el volum d'inscripcions que té cada un: A continuació podeu tornar a veure el vídeo amb que l'ANC promou la participació a la Diada: A continuació podeu tornar a veure el vídeo amb què l'ANC promou la participació a la Diada:
|
[
"Quin esdeveniment és a prop?",
"Com ho sabem?",
"Quantes zones hi ha?",
"I quines estan del tot ocupades?",
"On són 7?",
"I quants n’hi ha pel parc de la Ciutadella?",
"Està buit el tram de Glòries?",
"Quan va poder començar a inscriure’s?",
"Quina quantitat de gent ho ha fet?",
"Per què fa un reclam l’ANC?",
"Qui s’ha pronunciat de l’organització?",
"Com es dividirà aquest any la Via LLiure a la República Catalana?",
"Quines són les àrees que estan al complet?",
"Què es pot observar al mapa?",
"Quin vídeo presenta l’ANC?"
] |
{
"answer_end": [
30,
115,
144,
180,
260,
331,
432,
523,
562,
694,
803,
846,
1046,
1223,
1316
],
"answer_start": [
0,
33,
117,
145,
182,
264,
333,
469,
507,
625,
721,
805,
946,
1129,
1227
],
"input_text": [
"L'Onze de Setembre.",
"Pel ritme de les inscripcions a la Via Lliure a la República Catalana.",
"Cent trenta-cinc trams.",
"Vint-i-nou.",
"Al començament, al carrer de Rosselló-Pòrcel, al barri de Sant Andreu.",
"Quinze.",
"No.",
"Fa dues setmanes.",
"110.000 persones.",
"Perquè la gent s'hi inscrigui com més aviat millor.",
"Josep Sabaté, coordinador de la mobilització.",
"En deu.",
"La democràcia i la cultura i l'educació.",
"Els cent trenta-cinc trams i el volum d'inscripcions que té cada un.",
"Un que promou la participació a la Diada."
]
}
|
mitologia
|
El fixisme és una teoria segons la qual tot allò que existeix, incloent-hi els éssers vius, no ha variat amb el pas del temps i s'observa, el dia d'avui, en la mateixa forma que ha presentat en el passat i que continuarà mostrant en el futur. Així, el fixisme descriu la natura com una realitat definitiva i acabada en la qual els éssers vius constitueixen formes inalterables. El fixisme s'oposa a l'evolucionisme.
El fixisme va íntimament lligat al creacionisme, una teoria paral·lela segons la qual l'univers va ser creat per Déu, tal com és en l'actualitat.
Els defensors del creacionisme de La Terra Jove daten la creació de l'univers en una època relativament pròxima, tot just fa uns quants milers d'anys. L'arquebisbe anglicà James Ussher va calcular l'edat de la Terra, utilitzant el llibre del Gènesi com a principal font d'informació. Segons Ussher, la Terra va ser creada l'any 4004 aC, el 25 d'octubre a les nou del matí.
A la Grècia clàssica del segle i alguns pensadors presocràtics, com Anaximandre de Milet (segle vi aC), havien intuït la idea d'evolució dels éssers vius. Tot i així, en el pensament occidental les teories fixistes varen gaudir de molt bona reputació fins ben entrat el segle xix.
Carl von Linné (1707-1778), el reconegut botànic suec que va asseure les bases de la taxonomia moderna, va ser un dels primers a desenvolupar formalment el fixisme, mantenint que les espècies havien estat creades de manera separada i independent i negant la possibilitat d'un origen comú dels éssers vius. Cal dir, però, que a mesura que Linné va avançar en el seu treball va reconsiderar les seves idees fixistes, àdhuc arribà a suprimir certs textos en les darreres edicions de la seva obra.
El zoòleg i naturalista Georges Cuvier (1769-1832), impulsor de l'anatomia comparada i de la paleontologia, va ser un altre dels científics il·lustres que es van posicionar a favor del fixisme. Cuvier va ser el pare de la teoria fixista coneguda com a catastrofisme, formulada per explicar la diversitat dels organismes i de les troballes fòssils que contradeien el fixisme.
Segons Cuvier la Terra havia estat poblada per col·leccions independents d'organismes vius, producte de diversos actes creadors els quals alternaven amb períodes de grans catàstrofes, com el diluvi universal de la Bíblia, durant els quals la major part de les espècies existents desapareixien.
En la primera meitat del s. XIX es van produir les polèmiques més airades entre fixistes i evolucionistes, fins que el fixisme va ser desbancat per l'aparició del darwinisme.
El fixisme és una teoria sense fonament científic que no suporta una anàlisi rigorosa. Actualment hi ha moltes proves de l'evolució a documentar... que desmunten qualsevol teorització de caràcter fixista. una art d'aquestes proves es generen a partir de la investigació en camps com l'estratigrafia o la paleontologia.
En aquest sentit resulten igualment determinants els estudis sobre l'edat de la Lluna, impulsats en un primer moment pels geòlegs James Hutton i Lyell. Aquests estudis porten a estimacions molt allunyades de les proposades per l'arquebisbe Usher (4.600 m.a. segons les tècniques modernes de datació).
|
[
"En què consisteix el fixisme?",
"Per tant, com defineix la naturalesa?",
"Quina és la idea contrària a aquesta?",
"I amb quina està relacionada?",
"Segons una de les figures més importants del fixisme, quan van constituir la Terra?",
"Fins quan van ser els ideals fixistes rellevants a Europa?",
"Qui va ser Carl von Linné?",
"Què va assegurar?",
"Quin principi va crear Cuvier del fixisme?",
"Assegurava que els éssers vius de la Terra havien estat procreats per diferents creadors?",
"Què va ocórrer a principis del segle XIX?",
"Quina teoria va acabar de desplaçar-la?",
"Per què el fixisme no és una hipòtesi corroborada?",
"Quines ciències han ajudat a descavalcar-lo?",
"A més, ha estat gràcies al treball de Hutton i Lyell?"
] |
{
"answer_end": [
241,
376,
414,
463,
933,
1214,
1318,
1520,
1975,
2212,
2484,
2552,
2757,
2871,
3023
],
"answer_start": [
0,
249,
378,
416,
846,
1102,
1216,
1320,
1904,
2085,
2379,
2486,
2554,
2759,
2890
],
"input_text": [
"En una teoria segons la qual tot allò que existeix no ha variat amb el pas del temps i s'observa, el dia d'avui, en la mateixa forma que ha presentat en el passat i que continuarà mostrant en el futur.",
"Com una realitat definitiva i acabada en la qual els éssers vius constitueixen formes inalterables.",
"L'evolucionisme.",
"Amb el creacionisme.",
"L'any 4004 aC, el 25 d'octubre a les nou del matí.",
"Fins el segle xix.",
"Un botànic suec que va asseure les bases de la taxonomia moderna.",
"Que les espècies havien estat creades de manera separada i independent i negant la possibilitat d'un origen comú dels éssers vius.",
"El catastrofisme.",
"Sí.",
"Es van produir les polèmiques més airades entre fixistes i evolucionistes.",
"El darwinisme.",
"Perquè acualment hi ha moltes proves de l'evolució a documentar que desmunten qualsevol teorització de caràcter fixista.",
"L'estratigrafia o la paleontologia.",
"Sí."
]
}
|
books
|
-No és indigne que permetin edificar així en aquests carrers? Aquí no hi ha consciència civil: aquí no hi ha res. Tots els que han estat regidors de vint anys ençà, podien ésser penjats sense injustícia. Saps quina gràcia tindria, a hores d'ara, aquest suburbi, si fos fet de casetes de dos pisos voltades de jardí? Jo recordo prou un petit aplec de neules que escriu sobre la ciutat-jardí. No és qüestió d'escriure, sinó d'apedregar regidors, d'insultar arquitectes, d'incendiar barriades bunyol!…
-Per l'amor de Déu, Llucià! Ja saps les atrocitats que estàs dient?
La pobre Angelina està una mica esverada: això li sembla alguna cosa més que un retorn d'energies. El Llucià d'abans era incapaç de cap violència de llenguatge: enraonava amb una placidesa impertorbable. És cert que de tant en tant deia una facècia; però sense verí, perfectament soluble en totes les atmòsferes. Les seves dites d'ara eren tot una altra cosa: ofenien i esgarrapaven sense cap mirament.
I, tanmateix, en el fons de les seves alarmes, l'Angelina s'alegrava de les exaltacions del seu germà: sentint la seva veu plena i vibrant, aquell aclaparament dels dies crítics li apareixia lluny, sense regrés possible.
|
[
"Què li sembla malament a Llucià?",
"Què diu que no hi ha?",
"Qui vol que sigui castigat?",
"Com li agradaria que fos el veïnat?",
"Què vol fer amb els consellers?",
"I amb els arquitectes?",
"Hi està d’acord l’Angelina?",
"Per què està espantada?",
"El Llucià abans era violent?",
"Com discutia?",
"Com eren abans les seves paraules?",
"I ara?",
"Tot i això, a l’Angelina també li agradava aquesta actitud?",
"Per quin motiu?",
"Feia molt que no parlava així?"
] |
{
"answer_end": [
60,
93,
202,
315,
442,
466,
565,
664,
726,
769,
832,
968,
1071,
1108,
1189
],
"answer_start": [
1,
62,
114,
204,
391,
444,
500,
567,
666,
728,
771,
880,
970,
1046,
1110
],
"input_text": [
"Que permetin edificar així en aquests carrers.",
"Consciència civil.",
"Tots els que han estat regidors de vint anys ençà.",
"Fet de casetes de dos pisos voltades de jardí.",
"Apedregar-los.",
"Insultar-los.",
"No.",
"Perquè això li sembla alguna cosa més que un retorn d'energies.",
"No.",
"Amb una placidesa impertorbable.",
"Sense verí.",
"Ofenien i esgarrapaven sense cap mirament.",
"Sí.",
"Per sentir la seva veu plena i vibrant.",
"Sí."
]
}
|
books
|
-Anem!
Amb un pas seguit, l'euga s'allunyava del poble. I les ballades cada cop se sentien més confoses. L'Andreu seguia l'animal cada volta més cap cot. Allunyada la seva ànima del desfici de la cacera i del goig enlluernador del poble que va festejar-lo amb entusiasme, tornà altre cop a atuir-se amb el penediment corsecador. Potser si el senglar l'hagués ferit, tornaria a casa seva amb la confiança que torna a Déu el pecador que porta les nafres d'una penitència plena de dolors. Ara, la nit passada al ras, el fred, la fam, la set i la lluita paorosa amb la fera acorralada i vençuda amb una rauxa de voluntat d'heroi, li semblava poc per a guanyar-se l'estimació de la seva muller.
La fadiga de la pujada els feia estar silenciosos. El metge esguardava amb paüra dalt de la carena el poble que veia a cada respir més petit. De sobte arribaren a ses oïdes la cridòria dels dansaires i les rialles de les fadrines.
-Visca l'Andreu!
-Visca!
-Mori el senglar!
|
[
"Amb quina exclamació va començar a trotar l’egua?",
"D’on marxaven?",
"Com perseguia l’Andreu el porc senglar?",
"Com es trobava?",
"Què el tornava a commoure?",
"De quina manera es presentaria a casa si l’animal l’hagués malferit?",
"De què va patir durant la caça del porc senglar?",
"Com va matar-lo?",
"Per a què li semblava poca cosa?",
"Per quin motiu estaven en silenci?",
"On estava el metge?",
"Què feia?",
"Què va escoltar l'Andreu de cop i volta?",
"Què deien sobre ell?"
] |
{
"answer_end": [
44,
54,
152,
287,
327,
484,
580,
624,
688,
739,
788,
797,
919,
944
],
"answer_start": [
0,
26,
105,
154,
272,
336,
491,
558,
626,
690,
741,
741,
832,
921
],
"input_text": [
"Amb anem!",
"Del poble.",
"Cap cot.",
"Allunyada la seva ànima del desfici de la cacera i del goig enlluernador del poble.",
"El penediment corsecador.",
"Amb la confiança que torna a Déu el pecador que porta les nafres d'una penitència plena de dolors.",
"De fred, de fam i de set.",
"Amb una rauxa de voluntat d'heroi.",
"Per a guanyar-se l'estimació de la seva muller.",
"Per la fadiga de la pujada.",
"Dalt de la carena.",
"Esguardava el poble.",
"La cridòria dels dansaires i les rialles de les fadrines.",
"Que visca."
]
}
|
vilaweb
|
L'escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó va ser la setena degana de la Institució de les Lletres Catalanes, entre el 2016 i el passat mes de març, quan Margarida Aritzeta en va prendre el relleu. I aquest divendres els escriptors i la Institució li van voler retre un sentit homenatge, amb un acte a l'antic mas de Vil·la Joana, a Collserola, on hi ha el museu que Barcelona dedica a mossèn Cinto Verdaguer. L'acte era previst de fer-se al patí, envoltat gairebé totalment per la vegetació però el vent va aconsellar de traslladar-lo a l'interior de l'edifici, a una sala on es van encabir amb dificultats el centenar llarg de persones presents, majoritàriament del gremi de l'escritura i del món de la lectura. Només començar l'acte, presidit per la consellera de Cultura, l'actual degana va ironitzar recordant la tramuntana de Figueres, on Isabel-Clara Simó va viure tants anys i on va conèixer el seu company de vida, el periodista i editor Xavier Dalfó. Aritzeta es va preguntar si el vent també volia retre reconeixement a la dona forta que l'havia presidit en la institució. Abans l'actual director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Ponsatí-Murlà, va voler posar de relleu que l'escriptora alcoiana va exercir de degana de la Institució durant els mesos difícils del 155 i li agrair que mantingués el rumb i preservés l'essència d'una entitat fundada el 1937, en l'anterior republica. A part dels parlaments institucionals varen pendre la paraula persones pròximes a Isabel-Clara Simó que varen voler llegir fragments de la seua obra. Entre elles l'actual diputada i ex-directora de la Institució i consellera de cultura Laura Borràs o el director de TV3, Vicent Sanchis. També van prendre la paraula Bel Olit, que va llegir un punyent fragment de ‘La presidenta' i que va portar la salutació de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i d'Escola Valenciana, Raimon, que va rescatar un text sobre un jutge ‘ara que estem veient més jutges que mai', l'actriu Montserrat Carulla, que va introduir el famós ‘M'aclame a tu' de Vicent Andrés Estellés, Gerard Quintana, que va desvetllar que en la seva novel·la ella és el personatge que signa llibres, Xavier Bru de Sala o Elena Batlle, de l'editorial Gregal que acaba d'editar el darrer llibre de l'autora, un recull de textos breus. La filla d'Isabel-Clara, Cristina, va ser l'encarregada de tancar l'acte posant veu a la seva mare, que té dificultats d'expressió. Tot i amb això l'escriptora no s'hi va poder estar, fent gala del seu tarannà de dona directa i forta, de prometre als assistents que els enterraria a tots, per si algú pensava que allò eren unes absoltes. Entre rialles, abraçades i complicitats, com el ram de flors grogues en record dels presos que li va lliurar Magda Oranich, els assistents van tornar a l'aire lliure, al pati que estava preparat en principi per a fer l'acte, on el grup també alcoià VerdCel va fer un petit concert, ple de complicitat amb l'escriptora. Al final Isabel-Clara Simó, amb més de cinquanta llibres publicats a l'esquena, es va dedicar a saludar tothom i a fer-se fotografies amb tanta gent com li ho demanava. Dins, per a tancar l'acte ja s'havia encarregat de deixar clar qui és amb dos visques que en definitiva la defineixen: a la literatura i als Països Catalans.
|
[
"Qui va ser Isabel-Clara Simó?",
"Què s’ha fet aquest divendres en honor seu?",
"On?",
"Per què no es va poder fer al pati del mas?",
"Van poder entrar tots els invitats?",
"Sobre què va fer broma Aritzeta a l’acte sobre Simó?",
"A qui va conèixer allà l’exdegana?",
"Per què Ponsatí-Murlà li va donar les gràcies?",
"Qui més hi va participar en l’esdeveniment?",
"Què hi va exposar Montserrat Carulla?",
"I Gerard Quintana?",
"De quina manera va participar-hi la filla d’Isabel-Clara?",
"Què li va atorgar Oranich a l’alcoiana?",
"Qui va organitzar un concert al pati?",
"A la fi, Isabel-Clara Simó va poder dirigir-se a tots els invitats?"
] |
{
"answer_end": [
105,
283,
326,
558,
643,
837,
956,
1349,
1691,
2072,
2172,
2405,
2767,
2925,
3131
],
"answer_start": [
22,
197,
264,
407,
533,
773,
826,
1148,
1444,
1976,
2074,
2307,
2686,
2769,
2964
],
"input_text": [
"La setena degana de la Institució de les Lletres Catalanes.",
"Un sentit homenatge.",
"A l'antic mas de Vil·la Joana.",
"Pel vent.",
"Sí.",
"Sobre la tramuntana de Figueres.",
"Al seu company de vida, el periodista i editor Xavier Dalfó.",
"Per mantindre el rumb de la Institució i preservés l'essència.",
"L'actual diputada i ex-directora de la Institució i consellera de cultura Laura Borràs i el director de TV3, Vicent Sanchis.",
"Va introduir el famós M'aclame a tu de Vicent Andrés Estellés.",
"Va desvetllar que en la seva novel·la Isabel-Clara Simó és el personatge que signa llibres.",
"Va er l'encarregada de tancar l'acte posant veu a la seva mare.",
"Un ram de flors grogues en record dels presos.",
"El grup alcoià VerdCel.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu policíac del Primer d'Octubre, ha dit avui al jutjat d'instrucció 7 de Barcelona que si els Mossos d'Esquadra haguessin ‘comunicat la seva determinació d'impedir' el referèndum, el govern l'hauria desconvocat. Segons De los Cobos, la policia catalana va tenir una actitud deslleial amb els cossos de seguretat de l'estat i per això van haver d'actuar. Però ha defensat que ho van fer de manera proporcional i mirant d'evitar tants danys com fos possible. Que per aquesta raó no van actuar a gaire escoles, ha dit, i que ho van fer amb els mitjans menys lesius. Segons fonts jurídiques, en la seva declaració com a testimoni per videoconferència, De los Cobos ha donat moltes voltes sobre la mateixa qüestió, no ha concretat la seva responsabilitat en el dispositiu policíac i ha volgut donar les culpes a la policia catalana. El magistrat instructor l'ha interrogat durant unes dues hores. Preguntat per la decisió d'intervenir a les escoles de Barcelona, ha dit que ho van fer quan van veure que els Mossos no complien allò acordat. Per això van actuar abans que la policia catalana els ho requerís. La trentena d'escoles les van escollir prèviament els caps operatius, no pas ell, ha defensat. Tot i que el comissari dels Mossos Ferran López va enviar-li un correu electrònic a les nou del matí del mateix dia 1 demanant-li la col·laboració en tres-centes escoles de tot Catalunya, Pérez de los Cobos ha dit que no li van fer gaire cas i van continuar als centres que ells ja tenien prèviament localitzats. De fet, l'operatiu genèric es va preparar basant-se en les instruccions de la fiscalia, tot i que posteriorment aquestes ordres van ser modificades per la interlocutòria de la magistrada del TSJC Mercedes Armas. El coordinador policíac va parlar dues vegades per telèfon amb Armas durant aquell matí.
|
[
"Qui és Diego Pérez de los Cobos?",
"Quin paper va tenir a l’U d'Octubre?",
"Què ha opinat al jutjat?",
"Què ha comentat sobre la seva postura?",
"Com s’excusa que la Guàrdia Civil no va operar en algunes escoles?",
"Què s’ha destacat en la declaració de Diego?",
"Quin ha estat el seu missatge?",
"Ha durat més de tres hores el seu testimoniatge?",
"Quan diu que van haver de prendre part de la situació?",
"La Guàrdia Civil es va avançar a l'actuació dels Mossos d'Esquadra?",
"Però què va passar aquell matí?",
"Com va actuar Pérez de los Cobos?",
"En un principi, com estava preparat el dispositiu?",
"I qui el va canviar?",
"Van conversar aquests dos aquell dia?"
] |
{
"answer_end": [
55,
113,
292,
404,
588,
857,
908,
972,
1116,
1183,
1466,
1591,
1679,
1803,
1892
],
"answer_start": [
0,
31,
115,
315,
405,
670,
860,
910,
974,
1118,
1290,
1468,
1601,
1681,
1805
],
"input_text": [
"El coronel de la Guàrdia.",
"Va ser coordinador del dispositiu policíac.",
"Que si els Mossos d'Esquadra haguessin comunicat la seva determinació d'impedir el referèndum, el govern l'hauria desconvocat.",
"Va tenir una actitud deslleial amb els cossos de seguretat de l'estat.",
"Que van haver d'actuar de manera proporcional i mirant d'evitar tants danys com fos possible.",
"Que ha donat moltes voltes sobre la mateixa qüestió, no ha concretat la seva responsabilitat en el dispositiu policíac.",
"Donar les culpes a la policia catalana.",
"No.",
"Quan van veure que els Mossos no complien allò acordat.",
"Sí.",
"El comissari dels Mossos Ferran López va enviar-li un correu electrònic a les nou del matí del mateix dia 1 demanant-li la col·laboració en tres-centes escoles de tot Catalunya.",
"No li van fer gaire cas i van continuar als centres que ells ja tenien prèviament localitzats.",
"Estava basat en les instruccions de la fiscalia.",
"La interlocutòria de la magistrada del TSJC Mercedes Armas.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Pau de Tricastin (Reims, Gàl·lia, segle iv - Saint-Paul-Trois-Châteaux, començament del s. V) fou un personatge llegendari, de qui es diu que fou bisbe de Tricastin, vila a la qual donaria el seu nom actual. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Només sabem que un bisbe anomenat Pau signa les actes del concili de Valença de 374, amb Emilià. S'ha suposat, a partir d'aquí, i potser pel fet que l'antiga Augusta Tricastinorum passés a dir-se Saint-Paul-Trois-Châteaux, que hauria estat bisbe d'aquesta diòcesi, tot i que la llista documentada de bisbes no comença fins al segle vi.
A partir d'això, i de l'existència d'una tomba atribuïda a Pau a la catedral de Tricastin, s'elaborà una llegenda pietosa que n'explicava la vida. Pau era originari de Reims, en una família cristiana i ja de jove va mostrar molta religiositat. Als 18 anys es va casar amb una jove noble, però tots dos van acordar de mantenir-se castos. Una invasió de bàrbars va fer que fugissin cap al sud, tots dos i la mare d'ell: arribaren a Lió i decidiren de cercar un lloc solitari per fer-hi vida eremítica. Baixant pel Roine en direcció a Arle i en arribar a Saint-Rémy, s'instal·laren en una muntanya veïna.
Retirats tots tres, Pau treballava com a jornaler a un camp per obtenir recursos. Un dia, un grup d'habitants de Tricastin, que havien tingut una revelació i que el coneixien perquè la seva vida virtuosa havia començat a ésser coneguda, li digueren que venien a cercar-lo perquè fos el seu bisbe. Pensant que no era l'indicat o que se'n burlaven, els va dir que acceptaria el càrrec quan la vara que tenia florís: a l'instant, la vara es va cobrir de flors i fulles i, admirat, Pau va acceptar la seu episcopal.
La seva esposa es retirà a un convent d'Arle, on morí santament. Pau anà a Tricastin i hi ocupà la seu, essent ordenat alhora prevere i bisbe. El seu bisbat fou bo per a la ciutat i els seus habitants. Participà en el concili de Valença en 374. Governà la seu durant quaranta anys i morí en començar el segle v.
Sobre la seva suposada tomba s'aixecà una basílica funerària, avui catedral de Trois Châteaux. Les seves restes, però, foren destruïdes durant les guerres dels hugonots, en 1535.
|
[
"De qui es tracta Pau de Tricastin?",
"Què sabem d’aquesta persona?",
"Com va passar a anomenar-se Augusta Tricastinorum?",
"Per això, es dona per fet que va ser bisbe d’aquí?",
"No obstant això, quan es va començar a enregistrar els bisbes?",
"Què conta el mite sobre l’origen de Pau de Tricastin?",
"Què va passar en el seu matrimoni?",
"Per què van haver de marxar al sud de França?",
"On es van quedar?",
"Què va desencadenar que fos Pau bisbe?",
"Què havia de passar per ser-ho?",
"Va florir la canya?",
"On va morir la dona del bisbe?",
"Quant de temps va estar Pau al càrrec?",
"Quin edifici hi ha sobre el seu nínxol?"
] |
{
"answer_end": [
164,
362,
488,
530,
601,
845,
938,
993,
1203,
1500,
1617,
1670,
1780,
1997,
2122
],
"answer_start": [
0,
267,
397,
364,
532,
750,
847,
940,
1142,
1287,
1552,
1619,
1717,
1962,
2029
],
"input_text": [
"D'un personatge llegendari, de qui es diu que fou bisbe de Tricastin.",
"Que signa les actes del concili de Valença de 374, amb Emilià.",
"Saint-Paul-Trois-Châteaux.",
"Sí.",
"Al segle vi.",
"Era originari de Reims, en una família cristiana i ja de jove va mostrar molta religiositat.",
"Van acordar de mantenir-se castos.",
"Per unainvasió de bàrbars.",
"A Saint-Rémy.",
"Una revelació d'un grup d'habitants de Tricastin.",
"Que la vara que tenia florís.",
"Sí.",
"A un convent d'Arle.",
"Quaranta anys.",
"La catedral de Trois Châteaux."
]
}
|
books
|
-Mus has mort sa noa! Criminal!
-Mal llamp te mati!
-Gireu-li la ganya!
En Janet va escometre aquell home que es defenia com una fera acorralada. Les dones li tiraven grapats de sorra i els homes amb samalés, arxaus, sassoles, cametes i fitores van atansar-s'hi atiats per la rencúnia.
-Bon cop de fitora!
-Mala negada! doneu-li fondo amb un roc as coll!
-Curriu! curriu! que es maten!
El desconegut sagnós i esparracat, esbufegant, va fugir platja enllà, seguit d'una cridòria de infern.
-Agafeu-lo que mus ha mort sa nostra reina!
I l'home corria adalerat posant-se les mans al cap i dient plorós: - Gemma meva!… ets morta!… morta!… Aixís va assolir la pinada i allí, amparat per les soques, fugia davant de les pedres que li tiraven i que feien saltar l'escarrotxa dels pins i fugir els ocells. Una pedra va tocar-lo i l'home caigué estabornit, i els pescadors esglaiats van fugir cap a la platja.
|
[
"A qui han matat?",
"Què vol una persona que li facin a l’assassí?",
"Es va dirigir Janet a ell?",
"Què feia?",
"Com l’atacaven les senyores?",
"I els homes?",
"Una altra persona vol que li peguin una pedrada al coll?",
"Com estava l’assassí?",
"De quina forma va actuar a continuació?",
"Qui el va seguir?",
"El fugitiu estava afectat?",
"Com es deia la morta?",
"On va anar a parar l’home?",
"Què el protegia allà?",
"Al final el van ferir amb una roca?"
] |
{
"answer_end": [
20,
70,
105,
144,
183,
244,
353,
419,
454,
487,
598,
632,
661,
735,
846
],
"answer_start": [
1,
53,
72,
94,
146,
184,
307,
386,
421,
442,
533,
602,
635,
662,
798
],
"input_text": [
"A una noa.",
"Que li girin la ganya.",
"Sí.",
"Es defenia com una fera acorralada.",
"Li tiraven grapats de sorra.",
"Amb samalés, arxaus, sassoles, cametes i fitores.",
"Sí.",
"Sagnós i esparracat.",
"Va fugir platja enllà.",
"Una cridòria de infern.",
"Sí.",
"Gemma.",
"A una pinada.",
"Les soques.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Tots callaren. La veu de una veïna es filtrà entre la branquissada de la boscúria que voltava la batllia; i el cruixir de la clivilla que posava més tivant la prima feia aclucar els ulls d'en Joan.
-Quina munyeca, eh! i no se li enrampen els dits!
El violinista per a esvaïr aquell bum-bum innoscent, que neixia pel seu entorn, va agafar altra volta l'arquet enriquit de mareperla i tocà «La Filadora». Aleshores, quin renou! quina cridoria! quin rebombori! Quan va tocar per tercera vegada, tota la casa estava plena de gent de la rodalia. Fins els carboners van entrar en aquell menjador tan ample, i aleshores atapeït d'una alegria boja.
-Noi, en saps… però molt… i mai he sentit cap cego que toqués com tu… en bona fè!- deia el pare, palplantat.
-També'n sabreu vos agafant l'arc i fent-lo anar amunt i avall com una serra; veureu!
El pare, agenollat, feu lliscar l'arquet damunt les cordes i el seu fill les anava petjant contra el negre batidor, a l'ensems que inclinava el violí d'un cantó a l'altre fent-lo brandar com una barca, i amb aquests moviments el violí destriava una harmoniosa cançó popular que'ls arribà al cor. Quan el pare finia, tota la casa tremolava.
-Ara jo,- feu sa mare, engelosida.
Més crits i rialles i una altra veu que deia:
|
[
"A qui va sentir quan tothom estava en silenci?",
"Què causava que tanqués els ulls Joan?",
"Per què va tornar a tocar el músic?",
"Què va tocar?",
"Què va passar el tercer cop que la va tocar?",
"Qui hi era també?",
"Per què estava el pare sorprès?",
"Quina és la contestació del violinista?",
"Què va fer el pare de Joan amb l’arc?",
"Què feia mentre el noi?",
"Com movia l’instrument?",
"Quin tipus de cançó van tocar?",
"Què va passar en acabar?",
"La mare tenia gels?",
"També ho volia fer?"
] |
{
"answer_end": [
81,
196,
367,
401,
539,
599,
748,
826,
894,
950,
1036,
1109,
1174,
1209,
1197
],
"answer_start": [
0,
108,
248,
383,
458,
541,
641,
751,
836,
877,
952,
1040,
1132,
1176,
1176
],
"input_text": [
"A una veïna.",
"El cruixir de la clivilla que posava més tivant la prima.",
"Per esvair aquell bum-bum innoscent, que neixia pel seu entorn.",
"La Filadora.",
"Tota la casa estava plena de gent de la rodalia.",
"Els carboners.",
"Perquè en sabia molt i mai havia sentit cap cego que toqués com ell.",
"Que també ell sabria agafant l'arc i fent-lo anar amunt i avall com una serra.",
"El feu lliscar damunt les cordes.",
"Anava petjant les cordes contra el negre batidor.",
"D'un cantó a l'altre com una barca.",
"Una cançó popular.",
"Tota la casa tremolava.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Altrament, a Suïssa la vida és fàcil. Tothom t'ajuda a viatjar. Pots preguntar interminablement sense perill de trobar una mala resposta. Pots equivocar-te de tren o de vaixell sense por d'enfellonir cap funcionari. Abunden les indicacions trilingües. No cal guardapols i ningú en porta. De més a més, pots vestir-te com et plagui, que ningú et mirarà amb estranyesa. Si al barret hi vols dur herbes i plomes, les hi duus. Si vols penjar-te al pit un mostruari de medalles, te l'hi penges. En els vaporets i en els trens veus parelles, en viatge de noces, que s'afalaguen davant de tothom: ningú s'esvera ni hi para cap atenció impertinent.
A bord d'un vaporet, travessant el llac de Thoune, un bon home va obrir un estoig de pell que duia penjat al coll, fent sospitar una ullera de llarga vista. En tragué un clarinet, i començà a preludiar un aire dolç, enyorívol. Els viatgers el miraven sense sorpresa. Ningú va sentir necessitat de fer comentaris enutjosos. L'home del clarinet seguí sonant-lo mentre en tingué ganes.
|
[
"Com es qualifica la vida de Suïssa?",
"Per què?",
"La gent sol respondre’t de mala manera?",
"Per quin motiu no passaria res si puges a un tren que no és el que et pertoca?",
"Com estan els senyals?",
"Què no sol portar la gent?",
"Se sol jutjar per la teva manera de vestir?",
"Què es pot apreciar en els trens?",
"Els passatgers s’escandalitzen dels seus petoneigs?",
"On succeeixen ara els esdeveniments?",
"Quina ruta està fent el vehicle?",
"Què portava un home del coll?",
"Tothom pensava que serien unes ulleres?",
"Però, què era?",
"Com van reaccionar els tripulants?"
] |
{
"answer_end": [
36,
62,
136,
214,
250,
286,
366,
554,
639,
660,
690,
754,
796,
819,
906
],
"answer_start": [
0,
38,
64,
138,
216,
252,
288,
490,
536,
641,
648,
692,
740,
798,
868
],
"input_text": [
"Fàcil.",
"Perquè tothom t'ajuda a viatjar.",
"No.",
"Perquè cap funcionari s'enfelloniria.",
"En tres idiomes.",
"Guardapols.",
"No.",
"Parelles, en viatge de noces.",
"No.",
"A bord d'un vaporet.",
"Està travessant el llac de Thoune.",
"Un estoig de pell.",
"Sí.",
"Un clarinet.",
"El miraven sense sorpresa."
]
}
|
books
|
-Quina calda!- digué el vailet, mentre els bous bevien a la pica del costat del pou, rabejant-se en la frescor de l'aigua, tot just pouada…
-I la que farà!…- digué ella amb el braç dret estès senyalant al lluny… -I goita quina boirada!…- i d'un bot s'enfilà al mur de l'era. Un petit alè de vent que passà li feu moure les faldilles… Ell, atret pel misteriós encís que entorn s'esbandia aquella figura petita i esprimatxada, tota retallada sobre el fons blau, s'hi anà acostant com embadalit… Els bous bevien a poc a poc.
Allà sota, al fons del sot, la boira restava encalmada com una fumera espessa… Sols de tart en tart s'aclaria en diferents indrets, agambolant-se com si una mà invisible la regirés per dins, i llavors, assota sa blancor un xic agrisada, hi verdejaven les clapes dels sembrats, entre la rojor adamascada dels rostolls humits, estesos al fons d'aquella lletosa blancor, com una immensa taca de sang.
Hi hagué un llarc silenci… tots dos restaven immòbils, com subjectes al vol de sos pensaments, i mentre llurs pits aspiraven a voluptuoses ratxades el baf de terra que pujava del sot, llurs mirades vagaven indecises, perdudes per l'immensitat…
-Goita, el sol!…- murmurà ella al cap d'una estona, de baix en baix, com dient-s'ho a si mateixa…
-El sol!- repetí ell més baix encara i com d'esma… I llurs mirades es fixaren allà baix, totes dugues juntes, aparellades…
Fou una claror més viva, un esclat vibrant, i esqueixant glopades de boira, el sol va reventar en flames.
* * *
Amb un ¡adéu! l'Andreu va pendre comiat… Es posà al cap dels bous i la carreta va arrencar. Un moment ressonà el trontoll de les rodes damunt les lloses de l'era; després, al trencar entre els pallers que vetllaven escampats al costat de la masia, sa remor quedà ofegada en el tou de palla que encatifava la terra.
El camí feia una gran S vorejant la carena; de primer s'endinsava per una fondalada, tornava després al lluny pel davant de la masia i s'allunyava finalment cap a l'esquerra, sempre baixant, fins a arribar al pla. I per allí, cap a la fondalada, la carreta anava baixant, socatrejant d'un cantó a l'altre, grinyolant pausadament. Els bous, encarcarats sota el jou que aguantava la llança de la carreta, brandaven a compàs ses masses ventrudes, les testes acotades, les gropes anguloses i fermes, onejant sobtadament a cada passa. Sobre la carreta, l'arada es bressava d'un cantó a l'altre, al plaer dels sotracs… l'Andreu anava endavant… I el sol batent de llisquentes caldejava la fondalada; en tots els boscos de l'entorn el cant de les cigales s'esllanguia com un immens frisament, i sota les mates de boix que amagaven el marge, llençaven una alenada de fresca, que reanimava al passar.
|
[
"Segons el jove, feia calor?",
"On es refrescaven els braus?",
"Què s’aproximava?",
"On va muntar la noia per apreciar millor el temps?",
"Què feia mentre la bouada?",
"Com estava la neula?",
"Què es podia observar de tant en tant?",
"Com van actuar els nois davant d’aquesta situació?",
"Què va mormolar ella?",
"Com va canviar el paisatge?",
"Què va dir l’Andreu per acomiadar-se?",
"Com era la senda?",
"On va cruixir el carro?",
"Com estaven els animals?",
"Què portava el noi dins del vehicle?"
] |
{
"answer_end": [
30,
138,
234,
273,
520,
576,
845,
973,
1194,
1408,
1536,
1854,
2140,
2306,
2400
],
"answer_start": [
0,
32,
158,
238,
493,
550,
601,
947,
1164,
1385,
1497,
1812,
2038,
2142,
2342
],
"input_text": [
"Sí.",
"A la pica del costat del pou.",
"Una boirada.",
"Al mur de l'era.",
"Beure a poc a poc.",
"Encalmada.",
"Les clapes dels sembrats i els rostolls humits.",
"Van restar immòbils.",
"Goita, el sol!.",
"Hi havia una claror més viva,",
"¡Adéu!.",
"Feia una gran S vorejant la carena.",
"A la fondalada.",
"Tenien les testes acotades, les gropes anguloses i fermes.",
"L'arada."
]
}
|
books
|
-Ai, Déu ens dongui un passament petit, però amb pau i harmonia- saltà la dona del quefe, que s'havia anat acostant poc a poc…
I callaren tots… sense moure's, amb posat de fonda preocupació…
En tant, a la placeta, fermada a l'acàcia, l'euga de Torre-guillera remugava son tou de palla, tot esquivant-se les mosques amb son aire indiferent…
* * *
Aquell dia, en Pere i l'Antonet, a cavall de l'egua, varen sortir de Vilavella a sol ben post. Bon tros abans d'arribar a Sant Antoni de la Vall, era ja nit tancada.
-Que farà lluna, avui?- digué l'Antonet, quan l'ombra s'espesseïa.
-Conto que sí- va respondre en Pere, mirant en la intensa blavor que tot ho esbarzerava. I varen callar tots dos… la sobtada marxa del senyor vell i la nena els havia capficat… la conversa del quefe amb el mosso havia estat per en Pere com una revelació de que no s'equivocava, de que aquella pena que havia endevinat en la mirada del malalt era certa… Totes les veus que fins allavors havien corregut formaven en son magí com un fons sobre del quin els fets d'aquella tarda es destacaven, i ara sí, ara n'estava segur de que tot allò del manefla de l'Andreu no eren cabòries… de que allí hi havia alguna cosa molt fonda i molt trista.
I anaven fent camí; les petjades de l'euga sonaven acompassadament en la immensa quietud que arreu s'esbandia; de tant en tant, els vailets sentien el xerricar de dents de les rates-pinyades que eixint de l'ombra es capbussaven en ràpids giravolts al seu davant i es fonien al lluny, voltant d'un vol llis… I semblava que l'ombra devingués més espessa. El cel era ple d'estrelles i els vailets sentien en son front un ventet fi i humitós que s'esbandia d'ample a ample per l'estesa dels camps endormiscats.
Essent dalt de Penya-blanca, va sortir la lluna.
-Tela!- digué en Pere, senyalant-la amb el braç estès… i tornà a callar. No se'n sabia avenir: tanta alegria per l'arribada i que hagués acabat d'aquella manera! Quantes angúnies devia tancar aquella nit tant calma!… i per una banda veia el tren allunyant-se corrent sempre, emportant-se'n en son alè de foc al senyor vell, malhumorat, a la nena, vestida de blanc, amb aquell llacet blau, tota trista, i per altra banda veia allà a l'esquerra seva el pa d'ombra que feia la fondalada de câl Boscàs, i li semblava que entre el tren que fugia i l'ombra immòbil, s'hi alçava quelcom fatal i terrible que vagava com una ànima en pena, per la calma de la nit.
|
[
"Què vol la dona de Déu?",
"Quina va ser la resposta de la gent?",
"Què feia l’egua?",
"D’on van marxar el Pere i l’Antonet?",
"Quan es va fer de nit?",
"Quina pregunta va fer Antonet?",
"El Pere creia que sí?",
"Què els preocupava?",
"Què li havia anat bé al Pere?",
"Què sabia ara amb certesa?",
"Com caminava l’animal?",
"Què percebien a vegades?",
"En quin moment va aparèixer la lluna?",
"Per què estava feliç Pere?",
"Qui anava dins del tren?"
] |
{
"answer_end": [
88,
189,
338,
424,
510,
551,
614,
754,
855,
1154,
1281,
1405,
1769,
1931,
2116
],
"answer_start": [
0,
127,
234,
358,
441,
512,
579,
693,
756,
1079,
1235,
1326,
1722,
1866,
1990
],
"input_text": [
"Que els dongui un passament petit, però amb pau i harmonia.",
"Callaren tots... sense moure's, amb posat de fonda preocupació.",
"Remugava son tou de palla, tot esquivant-se les mosques amb son aire indiferent.",
"De Vilavella.",
"Abans d'arribar a Sant Antoni de la Vall.",
"Que farà lluna, avui?.",
"Sí.",
"La sobtada marxa del senyor vell i la nena.",
"La conversa amb el quefe.",
"Que tot allò del manefla de l'Andreu no eren cabòries.",
"Acompassadament.",
"El xerricar de dents de les rates-pinyades.",
"Essent dalt de Penya-blanca.",
"Per l'arribada.",
"El senyor vell i la nena."
]
}
|
vilaweb
|
La vila de Montblanc participa, juntament amb Bellprat, Cervera i la Pobla de Segur, en la Xarxa de Viles del Llibre de Catalunya. És un projecte que s'inspira en les ‘book towns' britàniques, i que pretén aconseguir el desenvolupament econòmic i social per mitjà de la literatura. En aquestes viles, doncs, s'hi recuperen antics espais per convertir-los en llibreries de segona mà, s'hi dissenya un programa d'activitats literàries i, una vegada l'any, s'hi fa un festival literari. Aquest cap de setmana el festival es fa a Montblanc i el centre històric de la població serà un punt de trobada de lectors, autors, editors, llibreters i artistes del llibre. Els carrers s'ompliran de llibres nous i vells, d'activitats culturals i, com que s'acosta Sant Jordi, un bon reguitzell d'escriptors hi faran cap. Entre els més destacats, hi ha Màrius Serra, Najat El Hachmi i Martí Gironell, tres autors que acaben de publicar llibre. L'oferta es completa amb un mercat editorial a la plaça de Sant Miquel, tallers d'escriptura, il·lustració i edició i un espai dedicat a la poesia a la Font Major, on es faran recitals diversos. També hi haurà espectacles literaris repartits per tot de racons de la vila. Entre els més destacats, el recital que Cesk Freixas dedicarà a Pedrolo, un mapatge inspirat en Victus, d'Albert Sánchez Piñol, i una versió de la llegenda de Sant Jordi inspirada en poemes de Salvat-Papasseit. Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a la nostra guia de cap de setmana.
|
[
"De què forma part Montblanc?",
"Amb quins municipis més?",
"En què consisteix la Xarxa de Viles del Llibre de Catalunya?",
"Què es restauren?",
"Amb quina finalitat?",
"Què més s’organitza?",
"On hi ha un esdeveniment aquest cap de setmana?",
"Qui s'hi reunirà?",
"Com estaran els carrers?",
"Per què també hi haurà molts autors?",
"Se sap qui d’aquests assistirà?",
"Què hi podrem trobar a la plaça de Sant Miquel?",
"I a la Font Major?",
"En què consistirà l’actuació de Cesk Freixas?",
"I la de la llegenda de Sant Jordi?"
] |
{
"answer_end": [
129,
83,
280,
336,
381,
482,
535,
657,
729,
805,
884,
999,
1091,
1272,
1410
],
"answer_start": [
0,
0,
85,
282,
313,
383,
484,
538,
659,
733,
807,
929,
1001,
1201,
1331
],
"input_text": [
"De la Xarxa de Viles del Llibre de Catalunya.",
"Amb Bellprat, Cervera i la Pobla de Segur.",
"En un projecte que s'inspira en les book towns britàniques, i que pretén aconseguir el desenvolupament econòmic i social per mitjà de la literatura.",
"Antics espais.",
"Per convertir-los en llibreries de segona mà.",
"Un programa d'activitats literàries i un festival literari.",
"A Montblanc.",
"Lectors, autors, editors, llibreters i artistes del llibre.",
"Plens de llibres nous i vells i d'activitats culturals.",
"Perquè s'acosta Sant Jordi.",
"Sí.",
"Un mercat editorial.",
"Tallers d'escriptura, il·lustració i edició i un espai dedicat a la poesia.",
"En una dedicació a Pedrolo.",
"Una versió d'aquesta inspirada en poemes de Salvat-Papasseit."
]
}
|
bios
|
Mercè Salas Pujol (Reus 1893 - Saragossa 1919) va ser una soprano catalana.
El seu pare, Bonaventura Salas, era mestre, i aviat va veure les aficions musicals de la noia. Amb sis anys estudiava solfeig, i als set començava a treballar amb el violí i el piano. L'any 1904, amb 11 anys, va actuar al Teatre Fortuny com a cantant, en un entreacte, Abans havia participat en el cor de la parròquia de Sant Francesc on havien observat les seves capacitats pel cant. Va interpretar al Centre de Lectura i al mateix Teatre Fortuny l'any 1906 fragments de la sarsuela Marina d'Emilio Arrieta, Sonámbula de Mazzo i de l'òpera Lucia di Lammermoor de Donizetti amb gran entusiasme per part del públic. Repetí les seves intervencions a Tarragona, amb aquestes i altres cançons, amb èxit de públic, i on el governador civil va organitzar-li una festa al seu estatge oficial. El mateix 1906 va actuar al "Círculo Español" de Barcelona i la premsa barcelonina va parlar de la seva habilitat com a tiple. Va tenir de professor el senyor Santos Sarabia, que havia estat mestre al Conservatori de Milà. Va actuar el 1913 i el 1914 al Teatre Principal de València i al Teatre Novetats de Barcelona, on interpretà el paper de Rosina a el Barber de Sevilla, l'òpera de Rossini, amb un gran èxit. Va captivar el públic amb les seves facultats artístiques en escena i sobretot amb les seves extraordinàries capacitats vocals. Va fer una gira per Madrid, Bilbao i València, i en aquesta última ciutat va cantar El Barber de Sevilla amb el baríton Titta Ruffo, considerat el més gran de la seva generació. Va recórrer tot l'estat amb òperes i sarsueles, i va rebutjar, el 1917, contractes a Sud Amèrica perquè tenia por als atacs dels submarins en els viatges per mar, ja que s'estava en plena Gran Guerra. El 1917 va actuar a Reus amb un èxit clamorós. El 1918 va morir el seu pare a Pamplona, que acompanyava els seus cants amb la flauta. Va seguir de gira per Europa, fins que va morir a Saragossa el 1919 als 26 anys a causa d'una febre tifoide.
|
[
"Qui va ser Mercè Salas?",
"De què es va adonar el seu pare?",
"Què va fer als set anys?",
"Què va fer en el 1904?",
"Havia cantat alguna vegada?",
"Què va entonar l’any 1906?",
"On va repetir aquesta actuació?",
"Qui va ser el seu mestre?",
"Quin personatge va encarnar l’any 1913 i 1914?",
"Per què li va agradar tant l’actuació al públic?",
"A quines ciutats va estar en escena després?",
"Amb qui va treballar a València?",
"Per quina raó mai va arribar a actuar a Sud Amèrica?",
"Quin paper tenia el seu pare en les seves representacions?",
"Quina va ser la causa de la seva mort?"
] |
{
"answer_end": [
74,
169,
258,
326,
410,
649,
764,
1035,
1235,
1401,
1448,
1534,
1742,
1914,
2023
],
"answer_start": [
0,
76,
205,
260,
345,
461,
691,
989,
1085,
1275,
1403,
1440,
1631,
1829,
1946
],
"input_text": [
"Una soprano catalana.",
"De les aficions musicals de la noia.",
"Va començar a treballar amb el violí i el piano.",
"Va actuar al Teatre Fortuny com a cantant.",
"Sí.",
"Fragments de la sarsuela Marina d'Emilio Arrieta, Sonámbula de Mazzo i de l'òpera Lucia di Lammermoor de Donizetti.",
"A Tarragona.",
"Santos Sarabia.",
"El de Rosina a el Barber de Sevilla.",
"Per les seves facultats artístiques en escena i sobretot per les seves extraordinàries capacitats vocals.",
"A Madrid, Bilbao i València.",
"Amb el baríton Titta Ruffo.",
"Perquè tenia por als atacs dels submarins en els viatges per mar.",
"Acompanyava els seus cants amb la flauta.",
"Una febre tifoide."
]
}
|
mitologia
|
Llàtzer (hebreu: אלעזר, Elʿāzār, Eleazar) és el nom del protagonista de la paràbola de Llàtzer i el ric Epuló, narrada a l'Evangeli segons Lluc. Tot i que és un personatge fictici, és venerat com a sant en diverses confessions cristianes.
L'Evangeli segons Lluc diu:
A l'Evangeli de Lluc, 16:19–31, Jesús parla de Llàtzer, un pidolaire leprós que s'estava a la porta de la casa d'un home molt ric (la tradició posterior li va donar el nom d'Epuló o Dives (Riquesa)) que, tot i la seva riquesa, mai no donava res a Llàtzer. Tots dos van morir i el pobre va rebre al Cel la seva recompensa, tenint un lloc al banquet de l'Eternitat, mentre que el ric va ser castigat i només podia amortir el seu turment de foc amb l'aigua que li donava Llàtzer.
Fresc a Sant Climent de Taüll, s. XI (Barcelona, MNAC)
Quadre de Jacopo de Ponte, 1559 (Viena, Kunstshistorisches Museum)
Llàtzer a les portes d'Epuló, gravat de Jacob Matham a partir del quadre de Sebastian Vrancx (1605)
Gravat de Gustave Doré amb la paràbola de Llàtzer i el ric
Llàtzer és l'únic personatge d'una paràbola del Nou Testament que té nom, per la qual cosa, tot i que es tracta d'un personatge imaginari, la tradició el va personificar i va ser venerat com un sant realment existent. També es va creure que Crist no explicava una paràbola, sinó que narrava un fet real.
Es va considerar protector dels malalts de lepra. Del seu nom, els hospitals destinats als leprosos —i, en general, els hospitals— van rebre el nom de llatzarets.
L'epítom de l'home ric, Epuló, ve possiblement del Sant Pere Crisòleg (380-451), arquebisbe de Ravenna (433-449)
En alguns comentaris exegètics medievals, s'identificava aquest Llàtzer amb Llàtzer de Betània, l'amic de Crist a qui va ressuscitar. Aquesta interpretació depèn de si el Llàtzer de Betània (Joan 12:10), és Simó el leprós de Betània (Mateu 26:6). El teòleg alemany Sepp considerava que la paràbola de Llàtzer era una paròdia en contra de Caifàs i el seu sogre. L'abat francès Drioux identifica els cinc germans del ric com els cinc fills del gran sacerdot Anàs, que van ser esmentats per l'historiador jueu Flavi Josep.
|
[
"Qui és Llàtzer?",
"Qui explica aquesta paràbola?",
"És un personatge verídic?",
"Com descriu Jesús a Llàtzer?",
"On es trobava?",
"On va anar Llàtzer en morir?",
"Però, què li va passar a Epuló?",
"Qui només li podia calmar el seu sofriment?",
"De quin any és la gravadura de Jacob Matham?",
"Per què destaca Llàtzer?",
"En què va esdevenir gràcies a la seva personificació?",
"Quin paper té?",
"D’on prové el nom Epuló?",
"Amb qui es relacionava abans Llàtzer?",
"Què explica Sepp d’aquesta paràbola?"
] |
{
"answer_end": [
109,
143,
179,
342,
396,
587,
664,
742,
965,
1097,
1241,
1377,
1594,
1737,
1964
],
"answer_start": [
0,
72,
155,
299,
343,
523,
631,
667,
866,
1025,
1164,
1329,
1492,
1605,
1852
],
"input_text": [
"El nom del protagonista de la paràbola de Llàtzer i el ric Epuló.",
"Lluc.",
"No.",
"Com un pidolaire leprós.",
"A la porta de la casa d'un home molt ric.",
"Al Cel.",
"Va ser castigat.",
"Llàtzer.",
"De 1605.",
"Perquè és l'únic personatge d'una paràbola del Nou Testament que té nom.",
"En un sant.",
"És el protector dels malalts de lepra.",
"Del Sant Pere Crisòleg, arquebisbe de Ravenna.",
"Amb Llàtzer amb Llàtzer de Betània, l'amic de Crist a qui va ressuscitar.",
"Que era una paròdia en contra de Caifàs i el seu sogre."
]
}
|
vilaweb
|
El director de TV3, Vicent Sanchis, ha declarat avui que la reprovació al seu nomenament per part del parlament li planteja una situació ‘molt incòmode' però que no ha pensat pas plegar. ‘Quan es crea una contradicció al Parlament, a mi també me la creen', ha dit en declaracions a RAC 1. Però diu que la polèmica li treu ‘poc temps' i defensa que té la ‘confiança' del consell de govern de la CCMA, que ‘encara no s'ha pronunciat'. I diu que el partit que ara parla ‘en nom de la gran professionalitat i pluralitat' –en referència a ICV- va canviar en època del tripartit el director general de la CCMA amb un procediment que ‘no és el que ara preconitza'. ‘Que no es facen tantes trampes i que em jutgen per com tracte la pluralitat', ha reblat. Sanchis diu: 'Jo dic que només acataré i obeiré les instruccions del Parlament davant de qualsevol altra instància i ara resulta que el Parlament va contra les seves pròpies instruccions sobre la corporació'. Afegeix que està d'acord amb la legislació del parlament i que no es vol deixar marejar per ‘maniobres polítiques lícites' entre majories parlamentàries que, afirma, volen controlar el consell. ‘Si no els agrada la seva pròpia llei, doncs que la canvien'. Fins i tot ha dit que alguns dels que ahir el van reprovar després li van trucar dient que aguanti. ‘De veres, senyor Basté, que no es pot imaginar de qui parle. I no és només un partit' Entrevista de VilaWeb a Vicent Sanchis: ‘No m'esperava la rebuda que he trobat a TV3'
|
[
"Qui és Vicent Sanchis?",
"Què ha anunciat?",
"Abandonarà?",
"Què ha exposat a RAC 1?",
"L’ocupa molt de temps aquest tema?",
"Amb qui confia?",
"La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha dit alguna cosa al respecte?",
"Com el defineix la ICV?",
"Què opina sobre aquest?",
"Com ho va fer?",
"Per què vol que el jutgin?",
"Què passa ara amb el Parlament?",
"Està d’acord amb la seva forma de legislar?",
"Amb què no vol que el molestin?",
"De qui va rebre ahir trucades?"
] |
{
"answer_end": [
34,
152,
185,
287,
333,
398,
431,
538,
603,
656,
734,
954,
1013,
1149,
1293
],
"answer_start": [
0,
36,
153,
187,
289,
336,
388,
433,
517,
593,
659,
863,
957,
1016,
1224
],
"input_text": [
"El director de TV3.",
"Que la reprovació al seu nomenament per part del parlament li planteja una situació molt incòmode.",
"No.",
"Que quan es crea una contradicció al Parlament, a ell també se la creen.",
"No.",
"Amb el consell de govern de la CCMA.",
"No.",
"Com el partit que ara parla en nom de la gran professionalitat i pluralitat.",
"Va canviar en època del tripartit el director general de la CCMA.",
"Amb un procediment que no és el que ara preconitza.",
"Per com tracte la pluralitat.",
"Va contra les seves pròpies instruccions sobre la corporació.",
"Sí.",
"Amb maniobres polítiques lícites entre majories parlamentàries que volen controlar el consell.",
"Dels que ahir el van reprovar."
]
}
|
mitologia
|
Els petwo (en fonts més antigues de vegades s'escriu Petro, [a] i alternativament es coneix com a dompete), són una família d'esperits loas de la religió vodú. Es consideren volàtils i "calents", en contrast amb els loas rada, que es consideren de temperament dolç i "frescos".
Els petwo es consideren un dels nanchons ('nacions') dels esperits loa. Diversos comentaristes han descrit els Petwo com un "panteó" de divinitats. Juntament amb els rada, són un dels dos principals grups de loas adorats pels practicants de Port-au-Prince .
Es considera que els esperits petwo són volàtils i temperats, presenten característiques amargues, agressives i contundents. En això contrasten amb els rada, que es consideren de caràcter dolç i fiables. Els petwo es mantenen especialment separats dels rada, col·locant els seus altars en diferents parts de l'ounfo (temple) i, temporalment, invocant-los en diferents etapes d'un ritual. L'antropòloga Karen McCarthy Brown va suggerir que el contrast entre ambdues "famílies" reflectia l'enfrontament entre "dos grups socials arquetípics", com per exemple membres de la família i externs o de locals i forans.
A causa de la seva naturalesa, els petwo són tractats amb cura pels practicants del vodú. Es consideren especialment eficaços per fer les coses, sobretot quan es tracta d'assumptes relacionats amb els diners.
Una oferta habitual per als petwo és el rom que s'ha barrejat amb cafè, pebre picant, sang i pólvora. Els ritmes de tambor seleccionats per als ritus de Petwo es caracteritzen pel seu so ràpid i dur. També s'hi fan servir petites explosions de pólvora, cruixits de fuets i xiulets de policia.
Desmangles pensava que els petwo no eren deïtats portades al Carib per africans esclaus, sinó que van sorgir a l'illa d'Hispaniola arrel de les condicions de l'esclavitud. Per altra banda, investigacions posteriors van suggerir que derivaven dels panteons d'esperits del poble Kongo de l'Àfrica Central Occidental.
Com a esperits associats a la ira i la ràbia, van arribar a estar vinculats a la revolució haitiana .
Ezili Dantò és una loa petwo.
Ogou és un loa que no encaixa perfectament ni com a petwo ni com a rada. Encara que porta armes, que estan associades amb els petwo, se'l veu com el defensor dels valors dels rada.
|
[
"Què són els petwo?",
"Com se’ls representa?",
"Quina relació té amb els loa?",
"És una figura rellevant del vudú?",
"Quins personatges són el contrari d’ells?",
"On es troben els petwos?",
"Què explica Brown sobre la diferència d’aquests dos esperits?",
"Per quina cosa és útil la família petwo?",
"Què se sol oferir-los?",
"Com és la música per a les seves cerimònies?",
"On creu Desmangles que provenen aquests esperits?",
"Però, que assenyalen els estudis d’avui en dia?",
"Quina relació tenen amb Haití?",
"Qui és Exili Dantò?",
"Ogou també és un petwo?"
] |
{
"answer_end": [
158,
194,
348,
534,
695,
855,
1079,
1359,
1461,
1560,
1786,
1970,
2071,
2102,
2175
],
"answer_start": [
0,
160,
278,
427,
664,
744,
929,
1242,
1361,
1464,
1656,
1846,
1972,
2074,
2104
],
"input_text": [
"Són una família d'esperits loas de la religió vodú.",
"Volàtils i calents.",
"Es consideren un dels seus nanchons.",
"Sí.",
"Els rada.",
"Es mantenen especialment separats dels rada, col·locant els seus altars en diferents parts de l'ounfo.",
"Que el contrast entre ambdues famílies reflectia l'enfrontament entre dos grups socials arquetípics.",
"Per fer les coses, sobretot quan es tracta d'assumptes relacionats amb els diners.",
"Rom que s'ha barrejat amb cafè, pebre picant, sang i pólvora.",
"Es caracteritza pel seu so ràpid i dur.",
"De l'illa d'Hispaniola.",
"Que derivaven dels panteons d'esperits del poble Kongo de l'Àfrica Central Occidental.",
"Van arribar a estar vinculats a la revolució haitiana.",
"Un loa petwo.",
"No."
]
}
|
bios
|
Francesca Llopis (Barcelona, 1956) és una artista visual catalana especialitzada en pintura i vídeo art. Formada a l'escola EINA, la seva carrera s'inicià als anys 80 a Barcelona. Actualment, desenvolupa la seva activitat entre Barcelona, Japó i Corea. Recentment, ha fet instal·lacions per Òmnium Cultural en el festival Llum de Barcelona, en el festival Big Draw al museu Picasso i amb l'Ajuntament de Barcelona amb la instal·lació Llum! al castell de Montjuïc, entre d'altres.
Es matricula a l'escola EINA el 1976 on coincideix amb Dani Freixes, América Sánchez, Albert Ràfols-Casamada, Maria Girona i Manel Esclusa, entre d'altres. Entre el 1979 i el 1981 comparteix estudi d'interiorisme amb Josep Maria Civit i Toni Auquer i obté una beca de residència artística al Teater Studio dins del Pałac Kultury de Varsòvia. El cop d'estat significa un punt d'inflexió a la seva obra. Va començar a exposar el seu treball l'any 1981.
Entre el 1983 i el 1986 fa diverses exposicions. Història d'una temptació a MedaMOTHI a Montpeller, Barcelona trasbalsada al Metrònom i Els dits gèlids a la galeria Maeght, a Barcelona, i Tráfico de efectos a la galeria Montenegro de Madrid. El 1988 fa residència d'artista a l'Accademia di Roma i a l'Écolle des Beaux Arts de Nimes.
El 2002 presenta la seva primera videoinstal·lació 2 habitacions amb vistes, un retrat social de Barcelona. El 2004 a ETC tracta l'absència de les dones artistes en la història de l'art. El 2009 comença una nova etapa pictòrica. El 2015 exposa Dealers of memory al Japó, que consta de dues intervencions: la videoinstal·lació Apunts per un iceberg, a l'escola de Kurokawana i la instal·lació Llibre de llàgrimes al temple de Myoken. També al Japó fa l'acció Traction action a partir d'unir la humanitat amb l'Univers a través de l'infinit amb petjades de pigment rosa dels caminants de la ciutat. El 2017 presenta la instal·lació Llum! amb neó i vidre al Castell de Montjuïc de Barcelona, com una reflexió sobre la memòria històrica, la performance us & the state of things a Köln, Barcelona i altres llocs, i Big Draw al Museu Picasso de Barcelona amb Insecta'm i Enjardina't.
Les seves obres estan basades i tenen com a focus principal els seus viatges i la natura, treballant la pintura, el dibuix i les vídeo instal·lacions i col·laborant sovint amb altres artistes com Barbara Held i Robert Wyatt. El seu recorregut i obra pictòrica comença amb l'arquitectura i les influències del neoexpressionisme dels anys 80, els quals li serveixen per a poder representar la cultura urbana. Les seves influències venen, sobretot, de l'expressionisme abstracte.
Conserven obra de Francesca Llopis el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, el Museu de Terrassa el Museu d'Art de Sabadell. i el Museu d'Art Modern de Tarragona (Esperant els Déus).
|
[
"De qui es tracta Francesca Llopis?",
"Quan va començar la seva trajectòria?",
"En quins festivals ha participat últimament?",
"Quan va iniciar els seus estudis superiors?",
"Quin ajut va rebre el 1981?",
"On va presentar les seves exhibicions del 1983 al 1986?",
"Què va fer l’any 1988?",
"Què va ocórrer l’any 2002?",
"Per què és important el 2009 per a Llopis?",
"De què tracta Dealers of memory?",
"I Llum!?",
"Quina obra va presentar al Museu Picasso?",
"En què es basa el seu treball?",
"Què la va inspirar?",
"On podem trobar gran part de les seves obres?"
] |
{
"answer_end": [
103,
166,
364,
516,
820,
1171,
1263,
1315,
1492,
1696,
1997,
2141,
2231,
2618,
2782
],
"answer_start": [
0,
130,
253,
480,
652,
931,
1173,
1265,
1452,
1509,
1879,
2073,
2143,
2368,
2620
],
"input_text": [
"D'una artista visual catalana especialitzada en pintura i vídeo art.",
"Als anys 80.",
"En el festival Llum de Barcelona i en el festival Big Draw.",
"El 1976.",
"Una beca de residència artística al Teater Studio dins del Pałac Kultury de Varsòvia.",
"A Montpeller, a Barcelona i a Madrid.",
"Fa residència d'artista a l'Accademia di Roma i a l'Écolle des Beaux Arts de Nimes.",
"Presenta la seva primera videoinstal·lació.",
"Perquè comença una nova etapa pictòrica.",
"De dues intervencions: la videoinstal·lació Apunts per un iceberg, a l'escola de Kurokawana i la instal·lació Llibre de llàgrimes al temple de Myoken.",
"D'una memòria històrica.",
"Insecta'm i Enjardina't.",
"Els seus viatges i la natura.",
"El neoexpressionisme i l'expressionisme asbtracte.",
"Al Museu d'Art Contemporani de Barcelona, al Museu de Terrassa el Museu d'Art de Sabadell. i al Museu d'Art Modern de Tarragona."
]
}
|
vilaweb
|
Junts per Catalunya ha anunciat que no dóna suport a la investidura de Pedro Sánchez perquè ‘no es donen les circumstàncies' davant de la ‘vulneració de drets' als tres diputats d'aquesta formació que són presos polítics i als quals la mesa del congrés espanyol ha suspès els seus drets polítics. Així ho ha apuntat en una conferència de premsa la portaveu de JxCat, Laura Borràs, qui després de lamentar que el seu partit no pugui votar ‘en bloc' amb els seus set escons per la suspensió dels seus tres companys. Borràs ha advertit també que no hi haurà ‘més xecs en blanc' a Sánchez per part d'aquesta formació. ‘Els xecs en blanc nosaltres ja els hem concedit, no els concedirem més. Ho vam fer en la moció de censura i un any després estem en la situació en la qual ens trobem', ha dit Laura Borràs després de mantenir una reunió amb la portaveu socialista, Adriana Lastra. Segons que ha explicat, Lastra no li ha demanat explícitament l'abstenció, però sí que no bloquin la investidura perquè ‘no hi ha una altra alternativa' al govern de Pedro Sánchez. Això no obstant, en cap moment no han parlat ‘de condicions concretes'. Totes dues portaveus s'han emplaçat a ‘continuar parlant', ha comentat Laura Borràs, encara que sense fixar cap cita per a la setmana vinent. La portaveu parlamentària ha insistit que Sánchez ‘no pot fer-se el desentès' davant el conflicte polític i que el seu grup es manté en la posició que ja tenia: poder dialogar. ‘Fins ara mateix el que hem obtingut és una negativa permanent', ha lamentat. Una de les principals reivindicacions de Junts per Catalunya és aixecar la suspensió de drets als diputats presos. ‘Estem dient que volem votar en grup i hi ha tres vots que, si no es modifica la situació, no podran ser vots negatius sinó abstencions', ha afirmat la diputada. A més, ha insistit que els tres diputats ja han deixat clar que no volen renunciar a les seves actes. Per facilitar la investidura, Laura Borràs manté que no hi pot haver vulneració de drets dels diputats presos i també demana reactivar el diàleg sobre el conflicte a Catalunya. ‘Necessitem que hi hagi algú a l'altra banda per poder dialogar', ha subratllat.
|
[
"Què ha comunicat Junts per Catalunya?",
"Quina raó donen?",
"Quina és la causa d’aquesta decisió?",
"Quina política ha fet aquest comunicat?",
"Què ha dictat que deixaran de fer?",
"Quan ho ha exposat?",
"Què li ha exigit la socialista Lastra?",
"Però, quin tema no han tractat?",
"Com han quedat les dues polítiques?",
"Què ha retret Borràs a Sánchez?",
"El PSOE està disposat a dialogar?",
"Què reclama JxCat?",
"Per què això és un problema?",
"Els presos polítics volen votar?",
"Quines condicions posa Laura Borràs per donar suport a Sánchez?"
] |
{
"answer_end": [
84,
124,
295,
379,
685,
876,
990,
1129,
1188,
1378,
1526,
1641,
1803,
1905,
2082
],
"answer_start": [
0,
85,
125,
297,
615,
783,
902,
1076,
1131,
1273,
1381,
1528,
1643,
1812,
1907
],
"input_text": [
"Que no dóna suport a la investidura de Pedro Sánchez.",
"Que no es donen les circumstàncies.",
"La vulneració de drets als tres diputats d'aquesta formació que són presos polítics i als quals la mesa del congrés espanyol ha suspès els seus drets polítics.",
"La portaveu de JxCat, Laura Borràs.",
"Concedir xecs en blanc.",
"Després de mantenir una reunió amb la portaveu socialista, Adriana Lastra.",
"Que no bloquin la investidura.",
"De condicions concretes.",
"Que continuarien parlant.",
"Que no es pot fer el desentès davant el conflicte polític.",
"No.",
"Aixecar la suspensió de drets als diputats presos.",
"Perquè volen votar en grup i hi ha tres vots que, si no es modifica la situació, no podran ser vots negatius sinó abstencions.",
"Sí.",
"No haver vulneració de drets dels diputats presos i reactivar el diàleg sobre el conflicte a Catalunya."
]
}
|
bios
|
Josepa Naval i Girbés (Algemesí, Ribera Alta, 11 de desembre de 1820 - 24 de febrer de 1893) va ser una dona seglar, consagrada a la instrucció i educació cristiana de les joves del seu poble. Per la seva tasca exemplar, és venerada com a beata per l'Església catòlica.
Va néixer a Algemesí en una família de camperols, filla de Francesc Naval i Josepa Maria Girbés, primera de cinc fills. Batejada com a Maria Josepa, de gran era coneguda com a Pepa o Senyora Pepa. Va estudiar a l'escola de l'Ensenyança, que depenia de la Catedral de València. La seva mare morí quan ella tenia tretze anys, i a partir de llavors s'ocupà de la llar i l'educació dels seus germans.
De jove va consagrar la seva castedat a Déu i va començar una vida d'oració i perfecció evangèlica, dedicant-se a fer obres de caritat i apostolat, ajudant a la parròquia. Sota la direcció espiritual del rector Gaspar Silvestre, a banda de tasques de manteniment a la parròquia, Josepa s'ocupava d'ensenyar els pobres que no podien anar a escola; donava consells i orientava persones per reconciliar-los, ajudava les mares en la formació cristiana dels fills, etc. La seva tasca més important era, però, l'educació i formació de les joves: perquè tinguessin possibilitats de viure pel seu compte, quan tenia 28 anys va obrir a casa seva una escola gratuïta de brodat, ja que en sabia molt. El taller era, a més, una escola de catequesi i convivència cristianes.
Es va fer membre de l'Orden Tercer de la Mare de Déu del Carme i de Santa Teresa de Jesús, i tenia una gran devoció per Sant Joan de la Creu. Va excel·lir en la caritat envers els orfes, marginats i malalts, i durant l'epidèmia de còlera que hi hagué a Algemesí en 1885 va arriscar la seva vida per ajudar els malalts. Va morir al seu poble natal el 24 de febrer de 1893.
Sebollida a l'església de Sant Jaume d'Algemesí, on havia estat batejada i on havia treballat tota la vida, va ser venerada per la seva santedat. Inspirat per la seva obra, Bernat Asensi i Cubells (1889 - 1962), també d'Algemesí, va fundar la congregació de les Missioneres de la Divina Providència i va promoure la beatificació de Josepa Naval, a més d'escriure'n la biografia.
El 25 de setembre de 1988 fou beatificada a Roma per Joan Pau II. Està obert el seu procés de canonització.
La diòcesi de València en celebra la festivitat litúrgica el 6 de novembre i el primer diumenge posterior a aquesta data. El 2005 s'erigí el primer temple dedicat a la beata, a Santo Domingo.
|
[
"Qui va ser Josepa Naval i Gibés?",
"Per què és una figura rellevant per l'Església?",
"D’on és?",
"Amb quin nom la coneixien?",
"Què va passar quan va morir la seva mare?",
"Quan va començar a tenir una vida devota?",
"Quina era la tasca que duia a terme?",
"Per tant, en què es basava el seu treball?",
"Què va inaugurar als 28 anys?",
"A quina consagració es va unir?",
"A qui va ajudar allà?",
"Quan va morir?",
"On està enterrada?",
"Qui va impulsar la beatificació de Josepa?",
"Quan va esdevenir-ho?"
] |
{
"answer_end": [
191,
268,
290,
465,
665,
765,
1125,
1205,
1333,
1518,
1635,
1799,
1848,
2145,
2228
],
"answer_start": [
0,
193,
270,
419,
547,
667,
896,
1132,
1264,
1429,
1571,
1748,
1801,
1974,
2180
],
"input_text": [
"Una dona seglar, consagrada a la instrucció i educació cristiana de les joves del seu poble.",
"Per la seva tasca exemplar.",
"D'Algemesí.",
"Com a Pepa o Senyora Pepa.",
"S'ocupà de la llar i l'educació dels seus germans.",
"De jove.",
"Mantenia la parròquia, ensenyava els pobres que no podien anar a escola; donava consells i orientava persones per reconciliar-los, ajudava les mares en la formació cristiana dels fills.",
"En l'educació i formació de les joves.",
"Una escola gratuïta de brodat.",
"A l'Orden Tercer de la Mare de Déu del Carme i de Santa Teresa de Jesús.",
"Als orfes, marginats i malalts.",
"El 24 de febrer de 1893.",
"A l'església de Sant Jaume d'Algemesí.",
"Bernat Asensi i Cubells.",
"El 25 de setembre de 1988."
]
}
|
mitologia
|
Tonatiuh és el Déu del foc entre els indígenes nàhuatl.
La cerimònia dedicada a aquesta divinitat formava part dels ritus magnífics i solemnes amb què se celebrava la mort dels asteques que havien sucumbit al camp de batalla. Els cantaires, amb el cap adornat de tires de cuir ennegrit, es col·locaven en fila en una gran plaça, llançant gemecs i entonant cants fúnebres acompanyant-se amb teponaxtles (tambors). Les vídues dels herois sortien llavors de casa seva vestides amb la túniques (ayatl) dels seus marits i amb els cinturons d'aquests (maxtli) penjant dels seus colls; es posaven també en fila i ploraven al so dels instruments i ballaven a reculons i palmetejant.
Els nens, amb els adorns que els guerrers solien portar als nassos oa la boca, acompanyaven les seves mares i es lamentaven amb elles. Venien després els ploraners, que eren rebuts pels cantaires al so dels instruments de música i amb crits i udols.
Al cap de quatre dies, es fabricaven uns ninots de fusta que representaven als difunts, i després de recobrir-los amb paper de maguey, se'ls posava una túnica i un cinturó i se'ls aplicaven ales de esparver perquè poguessin volar davant del sol. S'adornaven el cap amb plomes, es penjaven arrecades a les orelles i se'ls exposava en una espaiosa sala anomenada Tlacochcalco. Allí acudien les vídues i oferien al ninot, que representava el seu marit, un plat de Tlacatlacuali o aliment humà, galetes a les quals es donava el nom de papalotlaxcalli o galetes adormidores, i farina de blat de moro deslluïda en una mica d'aigua. Els cantaires retornaven als seus lúgubres salmòdies acompanyats del huehuetl. Estava prohibit als que en tals cerimònies prenien part, rentar-se o canviar-se de roba fins que no estiguessin del tot acabades.
Finalitzat el cant, els concurrents es fregaven el cap amb escorces d'arbre reduïdes a pols, la qual cosa els donava un aspecte repulsiu. Aleshores les vídues presentaven la seva última ofrena de neuhtli (beguda indígena), cobrint el terra de roses i cremant aromes i perfums. Com a número final del programa s'encenia una gran foguera, s'hi llançaven els ninots, i mentre aquests cremaven les vídues ploraven i gemegaven al voltant de la pira. Abans de retirar-se, els més ancians dels sacerdots feien un breu discurs, dient:
El dol durava vuit dies, durant els quals els estava prohibit a la vídues rentar-se i pentinar-se. Aquestes cerimònies es renobaven al final de cada campanya de l'exèrcit asteca.
|
[
"Qui és Tonatiuh?",
"En quines ocasions s’executava una cerimònia en el seu honor?",
"Què hi cantaven?",
"Quin instrument tocaven?",
"Com anaven les vídues dels difunts?",
"Què feien en aquesta cerimònia?",
"Quin paper tenien els nens?",
"Què confeccionaven 4 dies després?",
"Per què a les figures se li col·locaven unes ales?",
"Què havien de presentar les vídues al Tlacochcalco?",
"Què se’ls prohibia als participants del ritual?",
"Què havien de fer els integrants en acabar de cantar?",
"I després les vídues?",
"Quin era l’acte final?",
"Què no havien de fer les vídues mentre durés el dol?"
] |
{
"answer_end": [
54,
224,
370,
401,
577,
673,
808,
1011,
1169,
1549,
1717,
1851,
2035,
2203,
2384
],
"answer_start": [
0,
56,
226,
347,
413,
579,
675,
925,
1097,
1255,
1630,
1760,
1898,
2037,
2287
],
"input_text": [
"El Déu del foc entre els indígenes nàhuatl.",
"Quan se celebrava la mort dels asteques que havien sucumbit al camp de batalla.",
"Llançaven gemecs i entonaven cants fúnebres.",
"Teponaxtles.",
"Amb la túniques dels seus marits i amb els cinturons d'aquests penjant dels seus colls.",
"Es posaven també en fila i ploraven al so dels instruments i ballaven a reculons i palmetejant.",
"Acompanyaven les seves mares i es lamentaven amb elles.",
"Uns ninots de fusta que representaven als difunts.",
"Perquè poguessin volar davant del sol.",
"El ninot, un plat de Tlacatlacuali, galetes, i farina de blat de moro deslluïda en una mica d'aigua.",
"Rentar-se o canviar-se de roba.",
"Es fregaven el cap amb escorces d'arbre reduïdes a pols.",
"Presentaven la seva última ofrena de neuhtli, cobrint el terra de roses i cremant aromes i perfums.",
"S'encenia una gran foguera, s'hi llançaven els ninots, i mentre aquests cremaven les vídues ploraven i gemegaven al voltant de la pira.",
"Rentar-se i pentinar-se."
]
}
|
mitologia
|
Navadurga (en sànscrit:नवदुर्गा, navadurgā, "nou Durga") és la manifestació de la deessa Durga en nou formes diferents.
Aquestes nou formes són:
Les deesses Navadurga s'adoren juntes a la tardor, durant el festival Navaratri (‘nou nits'), un període de festivitats d'acord amb el calendari hindú.
Durga, la deessa mare dels hindús i una forma de Deví i Shakti, es creu que es manifesta de diverses formes.
Navadurga seria l'aspecte més sagrat de la deessa.
D'acord amb la tradició hinduista, hi ha tres formes en què Durga es manifesta: Mahasaraswati, Mahalakshmi i Mahakali, que són energies actives (shakti) dels déus Brama, Vixnú i Xiva respectivament (sense els seus consorts, aquests déus perdrien tot poder i no podrien ni tan sols aixecar un dit).
Aquestes tres formes de Durga es manifesten en dues formes cadascuna, i així sorgeixen les nou encarnacions, que col·lectivament reben el nom de Navadurga (que significa Nou deesses Durga).
A Índia, Navadurga és la kula devata (‘deïtat familiar') de molts GSB (Gauda Saraswata Bráhmanas), en els estats indis de Goa i Majarashtra.
Hi ha molts temples de les Navadurga en Goa, tals com:
|
[
"Què és Navadurga?",
"Quan s’honren?",
"Què és el festival Navaratri?",
"De qui es tracta Durga?",
"Quina és la seva relació amb Navadurga?",
"Quantes aparences té?",
"Com s’anomenen?",
"En què consisteixen?",
"Quins són els noms dels déus Brama?",
"Què els passaria a aquestes deïtats sense els seus companys?",
"D’on apareixen les nou manifestacions?",
"Què vol dir Navadurga?",
"Quin paper tenen aquestes divinitats a l’Índia?",
"Específicament, a on?",
"Quin significat té GSB?"
] |
{
"answer_end": [
118,
224,
295,
359,
455,
535,
574,
625,
639,
753,
862,
943,
1014,
1084,
1042
],
"answer_start": [
0,
145,
196,
297,
406,
492,
492,
537,
610,
627,
755,
864,
945,
1002,
1011
],
"input_text": [
"La manifestació de la deessa Durga en nou formes diferents.",
"A la tardor, durant el festival Navaratri.",
"Un període de festivitats d'acord amb el calendari hindú.",
"De la deessa mare dels hindús i una forma de Deví i Shakti.",
"És l'aspecte més sagrat de la deessa.",
"Tres.",
"Mahasaraswati, Mahalakshmi i Mahakali.",
"En energies actives dels déus Brama.",
"Vixnú i Xiva.",
"Perdrien tot poder i no podrien ni tan sols aixecar un dit.",
"Aquestes tres formes de Durga es manifesten en dues formes cadascuna.",
"Nou deesses Durga.",
"És a kula devata de molts GSB.",
"En els estats indis de Goa i Majarashtra.",
"Gauda Saraswata Bráhmanas."
]
}
|
books
|
Dones bojes de Riells que a l'aigua aneu a mirar-se, no us hi encanteu massa temps, que us tornareu dones d'aigua.
¿Però, ves què li feia a n'ella tornar-se dona d'aigua, mentre es pogués contemplar els cabells crespats i negres, les galtes entre morenes i roges, els llavis sagnants i molsuts, el coll grassó i el pit reinflat? Totes les paraules de desig que li deien els bosquerols li anaven venint a la memòria, com una corrua de mals esperits… I aleshores ella va començar a treure's el mocador del cap, el mocador del coll, després va desfer-se els primers gafets del gipó i, quan ja anava a destrenar-se les cues per a contemplar-se en tot l'esclat natural de la seva rústega boniquesa… va sentir un crit esfereïdor que la va deixar aturdida…
-Guilleemaaa!…
Era la veu del seu pare que la cridava des del peu del cingle.
A corre-cuita, la mossa es va arranjar com va poder, es va lligar els cabells, es va posar el mocador al cap, i cames ajudeu-me cap al casalot.
-On ets anada? No sé on et fiques…- li varen fer el pare i l'àvia en arribant…
Ella va donar qualsevol excusa, i en tot el sant dia va fer la farina blana per estalviar renys i preguntes. Però l'endemà així que es va veure sola, altre cop va esquitllar-se cap avall enduent-se'n pinta i escarpidor per a pentinar-se al torrent. Ni una regina davant d'un trèmol ha fruït mai tant com fruïa la Guillema davant del sot d'aigua que li servia d'espill. Primer es desfeia les trenes, permetent que la tofa li penjés; després es passava l'escarpidor per deixar els cabells ben esclarits; acabat se'ls allisava amb la pinta, com si urdís seda per a teixir; al capdavall venia el trenar-se les cues i fer-se el monyo, aguantant-se els lligams entre les dents i fins estarrufant-se uns quants cabells sobre el front, el mateix que les damisel·les de ciutat. La vida sencera hauria passat encaterinada davant del sot d'aigua si al millor de l'encantament no hagués sentit aquella veu que l'estemordia:
|
[
"Què fan algunes dones de Riells?",
"Com era Guillema?",
"De què se’n recordava?",
"Què va fer llavors?",
"S’anava a despullar?",
"Quin fet ho va impedir?",
"Qui la cridava?",
"Què va fer la noia?",
"I on es va dirigir?",
"Amb qui estava el pare?",
"Com es va justificar?",
"Per què va procedir a fer farina tot el dia?",
"Tornaria demà al riu?",
"Què feia en arribar allà?",
"Quin tipus de pentinat es feia?"
] |
{
"answer_end": [
51,
327,
414,
578,
692,
748,
788,
936,
970,
1049,
1081,
1158,
1298,
1587,
1679
],
"answer_start": [
0,
122,
329,
449,
582,
667,
765,
843,
938,
1008,
1051,
1085,
1160,
1420,
1621
],
"input_text": [
"Van a l'aigua a mirar-se.",
"Tenia els cabells crespats i negres, les galtes entre morenes i roges, els llavis sagnants i molsuts, el coll grassó i el pit reinflat.",
"De les paraules de desig que li deien els bosquerols.",
"Va començar a treure's el mocador del cap, el mocador del coll, després va desfer-se els primers gafets del gipó.",
"Sí.",
"Un esfereïdor.",
"El seu pare.",
"Es va arranjar com va poder, es va lligar els cabells, es va posar el mocador al cap.",
"Al casalot.",
"Amb l'àvia.",
"Va donar qualsevol excusa.",
"Per estalviar renys i preguntes.",
"Sí.",
"Es desfeia les trenes, després es passava l'escarpidor per deixar els cabells ben esclarits; acabat se'ls allisava amb la pinta.",
"Trenes i monyo."
]
}
|
bios
|
Francisca Benabent Fuentes (Callosa de Segura, 13 de febrer de 1942) és una política valenciana, germana de Manuel Benavent Fuentes diputada a les Corts Valencianes en la III i IV Legislatures.
Estudià dret però no va acabar la carrera. Militant de la Unió General de Treballadors, formà part del comitè d'empresa de Telefónica, on treballava com a assistent tècnica sanitària. Alhora va militar al PSPV-PSOE, partit en què fou responsable de Sanitat i Participació de la Dona en la secció alacantina. També ha estat professora col·laboradora a l'Escola Universitària d'Infermeria d'Alacant i assessora jurídica d'UGT en transports i telecomunicacions.
Fou escollida diputada a les eleccions a les Corts Valencianes de 1991 i 1995. Ha estat vicepresidenta de la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat (1991-1995) i secretària de la Comissió de Política Social i Ocupació (1995-1999)
A les eleccions municipals espanyoles de 1999 va ser escollida regidora de l'Ajuntament d'Alacant. Tanmateix, en juny de 2002 fou despullada de les seves competències per trencament de la disciplina de vot en absentar-se de la votació sobre les antenes de telefonia mòbil. Finalment, en setembre de 2002 el Comitè d'Ètica del PSOE va decidir expulsar-la del partit, juntament amb la també regidora alacantina María Elena Contreras, per haver signat tres anys abans un contracte privat per repartir-se el sou de la dedicació exclusiva que li corresponia a una d'elles.
|
[
"A què es dedica Francisca Benabent?",
"De quina ciutat és?",
"Qui és el seu germà?",
"Va acabar els seus estudis universitaris?",
"De quin sindicat va formar part?",
"Quin càrrec tenia a Telefònica?",
"A part de la UGT, d’on era memrbe també?",
"De què va treballar a l’Escola Universitària d'Infermeria d'Alacant?",
"Què va passar entre el 1991 i el 1995?",
"Quin paper tenia Benabent?",
"I entre el 1995 i el 1999?",
"Què va esdevenir en el 99?",
"Per què va ser rellevada de les seves funcions a mitjans del 2002?",
"Qui més van fer fora del PSOE aquell any?",
"Per quin motiu?"
] |
{
"answer_end": [
84,
68,
131,
235,
280,
376,
408,
590,
730,
845,
927,
1025,
1199,
1358,
1494
],
"answer_start": [
0,
0,
97,
194,
237,
282,
378,
508,
653,
732,
860,
928,
1038,
1212,
1337
],
"input_text": [
"A la política.",
"De Callosa de Segura.",
"Manuel Benavent Fuentes.",
"No.",
"De la Unió General de Treballadors.",
"El d'assistent tècnica sanitària.",
"Del PSPV-PSOE.",
"De professora col·laboradora.",
"Fou escollida diputada a les eleccions a les Corts Valencianes.",
"Vicepresidenta de la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat.",
"Secretària de la Comissió de Política Social i Ocupació.",
"Regidora de l'Ajuntament d'Alacant.",
"Pel trencament de la disciplina de vot en absentar-se de la votació sobre les antenes de telefonia mòbil.",
"A la regidora alacantina María Elena Contreras.",
"Per haver signat tres anys abans un contracte privat per repartir-se el sou de la dedicació exclusiva que li corresponia a una d'elles."
]
}
|
vilaweb
|
Fins el 20 de gener el Museu Picasso de Barcelona exposa la mostra ‘Picasso descobreix París', que tracta sobre l'impacte que va tenir en els primers viatges que va fer a París. S'hi exposen dinou peces impressionistes i simbolistes d'artistes com ara Cézanne, Degas, Gauguin i Toulouse-Lautrec. ‘Amb aquesta exposició volem mostrar què va veure i com va influir directament en la seva pintura', diu la comissària de la mostra, Malén Gual. Picasso va anar a París per primera vegada l'any 1900, quan una obra seva es va exhibir a l'Exposició Universal. Tal com explica Gual, el pintor ja coneixia una mica què s'hi feia, gràcies a Cases, Rusiñol i les revistes que es rebien als Quatre Gats i a l'Escola de la Llotja. Tanmateix, veure directament l'art dels impressionistes, postimpressionistes i simbolistes el va colpir molt. Entre les peces exposades, hi ha Les cinc banyistes, de Cézanne, que pertanyia a la col·lecció personal de Picasso; Les planxadores, de Degas, una obra meravellosa del 1890; un Manet, un Gauguin, dos dibuixos de Toulouse-Lautrec i una sèrie de dibuixos de Pierre Cécile Puvis de Chavannes, molt interessants perquè es relacionen directament amb un dibuix de Picasso. La selecció d'obres de Barcelona s'ha fet a partir d'una crítica de Felicien Fagus amb motiu de l'exposició ‘Picasso i Iturrino' l'any 1901, i també a partir d'obres seves que fan referència a uns altres artistes. Aquesta exposició és fruit d'un intercanvi entre el Museu d'Orsay, el Museu Picasso de París i el Museu Picasso de Barcelona. Concretament, el de Barcelona ha deixat al d'Orsay 52 obres que ara mateix es mostren a París en l'exposició ‘Picasso. Blau i rosa‘. I al Museu Picasso de París li ha deixat vuit obres mestres, com ara Ciència i Caritat, una de les peces cabdals del període de formació de l'artista, on es poden veure els esbossos de l'obra.
|
[
"Quina exposició hi ha ara al Museu Picasso de Barcelona?",
"Fins quan?",
"Quina és la temàtica?",
"Com són les obres?",
"Quina és la finalitat de l’exhibició?",
"Quan va anar Picasso a França?",
"Com sabia el que es portava?",
"Què el va influenciar?",
"Quin quadre hi ha de Cézanne?",
"Quants hi ha de Toulouse-Lautrec?",
"Com s'han escollit les peces?",
"Qui hi ha participat en aquest projecte?",
"Què ha prestat el Museu Picasso de Barcelona al d’Orsay?",
"I al Museu Picasso de París?",
"Com per exemple?"
] |
{
"answer_end": [
93,
93,
176,
232,
426,
493,
716,
826,
891,
1056,
1323,
1533,
1594,
1727,
1754
],
"answer_start": [
20,
0,
95,
178,
296,
440,
575,
729,
855,
1002,
1195,
1409,
1549,
1668,
1729
],
"input_text": [
"Picasso descobreix París.",
"Fins el 20 de gener.",
"L'impacte que va tenir en els primers viatges que va fer a París.",
"Impressionistes i simbolistes.",
"Mostrar què va veure Picasso i com va influir directament en la seva pintura.",
"L'any 1900.",
"Gràcies a Cases, Rusiñol i les revistes que es rebien als Quatre Gats i a l'Escola de la Llotja.",
"Veure directament l'art dels impressionistes, postimpressionistes i simbolistes.",
"Les cinc banyistes.",
"Dos.",
"A partir d'una crítica de Felicien Fagu amb motiu de l'exposició Picasso i Iturrino.",
"El Museu d'Orsay, el Museu Picasso de París i el Museu Picasso de Barcelona.",
"52 obres.",
"Vuit obres mestres.",
"Ciència i Caritat."
]
}
|
mitologia
|
Clamosa és un nucli de població del Sobrarb, situat al Prepirineu, 21 km al SSO de La Fova, municipi al qual pertany. L'entorn és d'una gran bellesa paisatgística i molt solitari, però el poble és de difícil accés amb més de 10 km de pista sovint tortuosa.
Clamosa és un poble d'origen militar, car es troba damunt d'un tossal rocallós i tenia un castell, probablement del segle x, damunt una roca sobre el poble. Actualment Clamosa s'alça a la vora de l'embassament del Grau.
Al segle XIV el poble de Clamosa es trobava sota la Baronia d'Entença i al segle xv va passar al poder de Jaume II d'Urgell. La primera notícia sobre el nombre de cases o de focs és del 1488. Al segle XV n'hi havia 10 focs.
Moltes de les cases es troben en estat de ruïna. Destaca l'església de l'Assumpció, d'estil barroc del segle xviii, però poc queda ja del castell del segle xi. El nucli de Pui de Cinca és 2,6 km més al sud, també a la vora de l'embassament.
A Clamosa es dona un fenomen misteriós anomenat "las Lumbretas de Clamosa". Segons la llegenda les ànimes de la gent morta encara fan processons religioses amb llums certes nits.
|
[
"Què és Clamosa?",
"On està?",
"Com és aquella zona?",
"És fàcil arribar-hi?",
"Per què?",
"Quina és la seva procedència?",
"Com ho sabem?",
"Quina acumulació d’aigua hi ha a prop?",
"D'on formava part Clamosa al s. XIV?",
"Quina és la primera informació que hi tenim?",
"Està en bon estat el poble?",
"Com és l’església d’allà?",
"Quina vila es troba a 2,6 km?",
"Quin esdeveniment ocorre a Clamosa?",
"De què tracta?"
] |
{
"answer_end": [
43,
65,
178,
213,
255,
293,
354,
475,
546,
667,
748,
799,
895,
1016,
1119
],
"answer_start": [
0,
32,
118,
180,
185,
257,
286,
414,
477,
602,
701,
750,
861,
942,
1018
],
"input_text": [
"Un nucli de població del Sobrarb.",
"Al Prepirineu.",
"D'una gran bellesa paisatgística i molt solitari.",
"No.",
"Perquè té més de 10 km de pista sovint tortuosa.",
"Militar.",
"Perquè es troba damunt d'un tossal rocallós i tenia un castell.",
"L'embassament del Grau.",
"De la Baronia d'Entença.",
"El nombre de cases o de focs és del 1488.",
"No.",
"D'estil barroc.",
"Pui de Cinca.",
"Las Lumbretas de Clamosa.",
"Que les ànimes de la gent morta encara fan processons religioses amb llums certes nits."
]
}
|
mitologia
|
La marca del llop (títol original: Blood and Chocolate) és una pel·lícula fantàstica dirigida per Katja Von Garnier. Ha estat estrenada el 2007. Està basada en un llibre homònim d'Annette Curtis Klause. Ha estat doblada al català.
Vivian, jove vampir, és l'únic supervivent de la seva família massacrada pels humans. Acceptada ara en un altre clan dirigit per un fantasma de nom Gabriel, viu a Bucarest, a Romania, on treballa en una xocolateria. Estant promesa de Gabriel, s'enamora d'Aiden, un jove dibuixant que ha anat a Romania per fer recerques sobre els vampirs per a una novel·la. El seu clan l'obliga llavors a escollir entre el seu desig de sucumbir a aquest amor prohibit i la seva lleialtat cap a ells.
Destacar que la banda original de la pel·lícula, composta per Reinhold Heil, incorpora igualment un títol del grup de metall simfònic Within Temptation.
|
[
"Què és La marca del llop?",
"Qui és la directora?",
"Quan va debutar?",
"En què consta?",
"Podem veure la pel·lícula en català?",
"Qui és la protagonista?",
"Per què la seva figura és rellevant?",
"Qui l’han acollit?",
"On viu ara?",
"Quin és el seu lloc de treball?",
"De qui s’enamora Vivian?",
"Per què està aquest noi a Romania?",
"Quin és el dilema de la vampiressa?",
"Qui ha creat la banda sonora del film?",
"I per quin motiu destaca aquesta?"
] |
{
"answer_end": [
85,
116,
144,
202,
230,
251,
316,
387,
414,
446,
492,
588,
714,
791,
867
],
"answer_start": [
0,
75,
118,
146,
204,
232,
253,
318,
389,
416,
448,
487,
590,
716,
793
],
"input_text": [
"Una pel·lícula fantàstica.",
"Katja Von Garnier.",
"El 2007.",
"En un llibre homònim d'Annette Curtis Klause.",
"Sí.",
"Vivian.",
"Perquè és l'únic supervivent de la seva família massacrada pels humans.",
"Un altre clan dirigit per un fantasma de nom Gabriel.",
"A Bucarest, a Romania.",
"Una xocolateria.",
"D'Aiden.",
"Per fer recerques sobre els vampirs per a una novel·la.",
"Ha d'escollir entre el seu desig de sucumbir a aquest amor prohibit i la seva lleialtat cap a ells.",
"Reinhold Heil.",
"Perquè incorpora igualment un títol del grup de metall simfònic Within Temptation."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia asteca Huitzilopochtli (pronunciat Uitzilopoxtlli) és un dels déus originals dels asteques quan eren una tribu seminòmada. En nauhatl el seu nom significa "el colibrí esquerre", tanmateix, segons Laurette Sejourne, en l'idioma esotèric nauhatl, el nombre també es pot traduir, com a "el que ve del sud".
Nota: en els mapes asteques, el sud és a l'esquerra, i és on es trobava el paradís.
Segons la tradició, Huitzilopochtli va néixer de Coatlicue, la mare terra, que es va embarassar amb una bola de plomes que va caure del cel. Els seus 400 germans en notar l'embaràs de la seva i a instàncies de la seva germana Coyolxauhqui, varen decidir executar-la per amagar la seva deshonra, però Huitzilopochtli va néixer i en va matar la majoria. Va vèncer i matar Coyolxauhqui qui va quedar desmembrada en caure, però la seva mare el va reprendre de tal violència, de manera que Huitzilopochtli va agafar el cap de la seva germana i el va llançar al cel, convertint-se en la lluna, essent Huitzilopochtli el sol.
Com a déu tribal d'una tribu guerrera, era un déu eminentment guerrer, quan els asteques varen prendre els déus de les altres cultures nahuas, com la Tolteca, varen elevar el seu dés al nivell dels grans déus de mesoamèrica, com Tlàloc, Quetzalcoatl i Tezcatlipoca.
Així, en el centre de la seva ciutat, Tenochtitlan, varen construir un temple amb dos altars, un dedicat a Tlàloc i l'altre a Huitzilopochtli. Sobre el petit temple primitiu, cada 52 anys se li afegia una altra construcció, cada vegada més grossa. En les ruïnes actuals s'hi poden veure les diferents etapes, com capes de ceba.
A aquests déus se'ls oferien sacrificis humans de captius presos en combat. Quatre sacerdots sostenien al captiu de cada extremitat i un cinquè feia una incisió amb el seu ganivet esmolat d'obsidiana i extreia el cor. El presoner estava completament cobert de gris, que era el color del sacrifici, i potser estava drogat, ja que els crits es consideraven de mal gust en el cas del sacrifici a Huitzilopochtli.
El propòsit dels sacrificis a Huitzilopochtli consistia a donar-li vigor, perquè pogués subsistir en la seva comtessa diària i aconseguir que el sol tornés a sortir l'endemà.
En la mitologia asteca, els guerrers que morien en batalla, els que morien sacrificats i les dones que morien en el part, estaven destinats al paradís, i possiblement (els relats no són molt clars en aquests aspecte), renéixer en aquesta terra com a papallones. Per això es considerava un honor ser sacrificat per Huitzilopochtli.
|
[
"Qui és Huitzilopochtli?",
"Què vol dir el seu nom?",
"Qui era la seva mare?",
"I qui la volien matar quan es van assabentar del seu embaràs?",
"Com va actuar Huitzilopochtli en néixer?",
"Per què Coatlicue el va renyar?",
"Quina va ser la resposta del fill?",
"Quin tipus de divinitat és?",
"On hi havia un edifici en el seu honor?",
"Què passava cada 52 anys?",
"Què se’ls oferien a aquestes divinitats?",
"Com ho feien?",
"En quin estat estaven els sacrificats?",
"Quin objectiu tenien?",
"Per què era ben vist ser una ofrena?"
] |
{
"answer_end": [
106,
318,
477,
669,
754,
873,
963,
1092,
1430,
1535,
1663,
1833,
1937,
2099,
2531
],
"answer_start": [
23,
139,
424,
545,
704,
828,
875,
1062,
1295,
1432,
1617,
1693,
1835,
2027,
2226
],
"input_text": [
"Un dels déus originals dels asteques.",
"El colibrí esquerre o el que ve del sud.",
"Coatlicue, la mare terra.",
"Els seus 400 germans.",
"Va matar la majoria dels seus germans.",
"Per la seva violència.",
"Va agafar el cap de la seva germana i el va llançar al cel.",
"Un déu guerrer.",
"En el centre de la seva ciutat, Tenochtitlan.",
"Se li afegia una altra construcció, cada vegada més grossa al petit temple primitiu.",
"Sacrificis humans.",
"Quatre sacerdots sostenien al captiu de cada extremitat i un cinquè feia una incisió amb el seu ganivet esmolat d'obsidiana i extreia el cor.",
"Completament coberts de gris i potser estaven drogats.",
"Donar-li vigor a Huitzilopochtli.",
"Perquè els que morien sacrificats estaven destinats al paradís, i possiblement renéixer en aquesta terra com a papallones."
]
}
|
mitologia
|
Irene de Lecce, Erina o Irene de Magedo (Lupiae, actual Lecce, Pulla, s. I?) és una personalitat envoltada de llegendes, de la que no es conserven dades certes, llevat d'una vida antiga extreta del Menologi de Basili II, ja del segle X i, per tant, molt posterior a la seva vida. Probablement, es tracta d'un personatge llegendari. És venerat, tot i així, com a santa per tota la cristiandat.
Segons aquesta tradició, Irene, anomenada també Erina, era filla del noble Licini, que, zelós de la bellesa de la seva filla, als sis anys la va fer tancar en una torre, vigilida sempre per tretze servents. La llegenda diu que Déu infongué a la noia la doctrina cristiana i Sant Timoteu, deixeble de Sant Pau de Tars, la batejà. El seu pare, pagà i enrabiat, va voler matar-la i la feu lligar a un cavall encabritat, però miraculosament se'n salvà, mentre que el pare morí arran d'una mossegada del cavall.
La jove pregà i el seu pare ressuscità, que es convertí, amb tres mil pagans més, al cristianisme. El governador de Lupiae, Ampeli, intentà fer-la abjurar i, en no voler ella, la feu torturar i decapitar.
Altres versions de la vida modifiquen la llegenda i diuen que Irene nasqué a Magedo (Pèrsia) i que era filla d'un rei, i que abans d'ésser batejada es deia Penèlope. Després de molts miracles, fou executada per ordre del rei Sapor, cap al 272.
Venerada des d'antic, ja al segle V hi havia a Constantinoble dues esglésies dedicades a la santa, una de les quals encara es conserva. Santa Irene fou patrona de Lecce fins al 1656, quan fou substituïda, arran d'un miracle, per Sant Oronci.
Sant'Irene (Lecce).
Hagia Eirene, a Istanbul, fundada al s. V
Santa Irene de Constantinoble.
|
[
"Qui és Irene de Lecce?",
"Què se sap d’ella?",
"És un personatge sant?",
"Qui podria haver sigut Irene segons la llegenda?",
"Per què la va empresonar en una torre?",
"Qui la va fer cristiana?",
"Licini era cristià?",
"Com volia exterminar-la?",
"Però, per quina causa va morir ell?",
"Què va causar la resurrecció del pare?",
"Qui va matar a la jove?",
"Depèn de la història, on podia haver nascut?",
"Com va morir?",
"Què hi havia ja al s. V en honor d'Irene?",
"Quan va deixar de ser patrona de Lecce?"
] |
{
"answer_end": [
159,
235,
391,
474,
561,
720,
739,
808,
898,
997,
1103,
1197,
1335,
1446,
1530
],
"answer_start": [
0,
131,
332,
418,
459,
667,
722,
722,
842,
900,
999,
1105,
1298,
1371,
1485
],
"input_text": [
"Una personalitat envoltada de llegendes, de la que no es conserven dades certes.",
"Una vida antiga extreta del Menologi de Basili II del segle X.",
"Sí.",
"Filla del noble Licini.",
"Perquè estava zelós de la bellesa de la seva filla.",
"Sant Timoteu.",
"No.",
"Lligant-la a un cavall encabritat.",
"Arran d'una mossegada del cavall.",
"Que ell i tres mil pagans més es convertissin al cristianisme.",
"El governador de Lupiae, Ampeli.",
"A Magedo (Pèrsia).",
"Executada.",
"Dues esglésies dedicades a ella a Constantinoble.",
"El 1656."
]
}
|
bios
|
Raquel Sans i Duran (Barcelona, 1974) és una periodista catalana. Llicenciada en Ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1996, ha desenvolupat la major part de la seva carrera professional a Televisió de Catalunya en l'àrea d'Informatius.
Va iniciar-se professionalment en la ràdio i la televisió en els mitjans locals de la seva ciutat. Va fer el salt a l'àmbit català el 1995 com a redactora i copresentadora del programa Dret a parlar de TVE-Catalunya, programa de Ramon Miravitllas. L'any següent es va incorporar a Televisió de Catalunya, on va treballar al Surti com surti, Un dia a la vida (1997, amb Josep Maria Bachs), La revista de la tarda (també el 1997), La revista i De vacances (1998 – 1999) i va presentar el Telenotícies matí durant el 2000. Amb L'altre món es va incorporar a Catalunya Ràdio el 2001, fins que va tornar a TVC per presentar el Telenotícies migdia (2002 – 2006).
El 2006 es va incorporar com a presentadora del Telenotícies vespre de TVC, amb Ramon Pellicer. El gener del 2011 agafà la baixa per maternitat i fou substituïda per la periodista Ariadna Oltra. El setembre del mateix any es reincorporà al Telenotícies vespre. A part del Telenotícies ha presentat altres programes de TVC, com ara El paisatge favorit de Catalunya (2009).
Del 2007 al 2009 va ser professora de periodisme a la Universitat Ramon Llull.
Des del gener del 2014 és corresponsal de Televisió de Catalunya a Washington DC, en substitució d'Antoni Bassas.
Al setembre de 2017 es reincorpora com a presentadora del Telenotícies de TV3.[cal citació]
|
[
"A què es dedica Raquel Sans?",
"Què va estudiar?",
"On ha treballat majoritàriament?",
"On es va estrenar?",
"Quan va començar a treballar en català?",
"Què va fer l’any 1996?",
"A quins programes va participar el 1997?",
"I el 2000?",
"Qui seria el seu company als Telenotícies vespre de TVC?",
"Per què no va treballar durant el 2011?",
"Quan tornaria?",
"Quins anys va exercir de docent?",
"Quin càrrec va ocupar a partir del 2014?",
"Per què?",
"Quan va tornar a Catalunya?"
] |
{
"answer_end": [
55,
106,
243,
366,
407,
608,
696,
787,
1020,
1069,
1185,
1346,
1457,
1489,
1568
],
"answer_start": [
0,
66,
157,
269,
368,
368,
610,
739,
934,
1022,
1022,
1298,
1377,
1442,
1491
],
"input_text": [
"Al periodisme.",
"Ciències de la informació.",
"A Televisió de Catalunya.",
"En la ràdio i la televisió en els mitjans locals de la seva ciutat.",
"El 1995.",
"Es va incorporar a Televisió de Catalunya, on va treballar al Surti com surti.",
"A Un dia a la vida i a La revista de la tarda.",
"Va presentar el Telenotícies matí.",
"Ramon Pellicer.",
"Perquè agafà la baixa per maternitat.",
"El setemebre del 2011.",
"Del 2007 al 2009.",
"Corresponsal de Televisió de Catalunya a Washington DC.",
"Per la substitució d'Antoni Bassas.",
"Al setembre de 2017."
]
}
|
vilaweb
|
L'acord de lliure comerç entre la Unió Europea i el Canadà, conegut com a CETA, s'ha signat avui a Brussel·les. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, el president del Consell d'Europa, Donald Tusk, el primer ministre d'Eslovàquia i president rotatori de la Unió Europea, Robert Fico, i el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, han estat els encarregats de formalitzar-ho. Ara el CETA ha ser ratificat pel Parlament Europeu, el gener vinent, però també per tots els parlaments dels estats membre de la UE. L'acord es va estar a punt d'enfonsar aquesta setmana, després de set anys de negociacions. La regió belga de Valònia va negar-se a donar-hi el seu vistiplau. El parlament de la part francòfona de Bèlgica en va criticar l'opacitat, sobretot en els apartats d'importacions agrícoles i els tribunals d'arbitratge que intervenen en els contenciosos entre empreses i estats. Tanmateix, després d'introduir-se ‘algunes clarificacions' en els documents annexes, el vet es va aixecar. Sense canvis de contingut Jean-Claude Juncker, en declaracions als mitjans de comunicació, ha assegurat avui que ‘no hi ha hagut canvis en el contingut' de l'acord. I ha definit la signatura com ‘un gran dia per a la Unió Europea'. El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, també s'ha pronunciat: ‘El pacte representa molt més que un pas positiu en les nostres relacions bilaterals'.
|
[
"Què és CETA?",
"On s’ha firmat?",
"Qui s’ha encarregat de fer-ho oficial?",
"Quin càrrec té Donald Tusk?",
"I Justin Trudeau?",
"Quin és el següent pas amb aquest pacte?",
"Quan serà en teoria?",
"Quant fa que s’ha estat negociant aquest projecte?",
"Per què gairebé no es fa?",
"Què va desaprovar la part francòfona de l’estat belga?",
"Quan van canviar d’opinió?",
"Però, què ha afirmat avui Juncker?",
"Com ha dictat la firma?",
"Qui és el capdavant de l’Eurocambra?",
"Què ha opinat de l’acord?"
] |
{
"answer_end": [
78,
110,
394,
216,
349,
527,
463,
619,
686,
898,
1005,
1170,
1237,
1288,
1398
],
"answer_start": [
0,
80,
112,
170,
306,
396,
408,
529,
621,
688,
911,
1007,
1174,
1239,
1290
],
"input_text": [
"L'acord de lliure comerç entre la Unió Europea i el Canadà.",
"A Brussel·les.",
"Jean-Claude Juncker, Donald Tusk, Robert Fico, i Justin Trudeau.",
"És el president del Consell d'Europa.",
"És el primer ministre canadenc.",
"Ha ser ratificat pel Parlament Europeu, però també per tots els parlaments dels estats membre de la UE.",
"El gener vinent.",
"Set anys.",
"Perquè la regió belga de Valònia va negar-se a donar-hi el seu vistiplau.",
"L'opacitat, sobretot en els apartats d'importacions agrícoles i els tribunals d'arbitratge que intervenen en els contenciosos entre empreses i estats.",
"Després d'introduir-se algunes clarificacions en els documents annexes.",
"Que no hi ha hagut canvis en el contingut de l'acord.",
"Com un gran dia per a la Unió Europea.",
"El president del Parlament Europeu.",
"Que representa molt més que un pas positiu en les nostres relacions bilaterals."
]
}
|
mitologia
|
Tràsies (en grec antic Θρασύας Thrasyas) va ser un eminent herbolari, fabricant i venedor de drogues, citat per Teofrast. Va néixer a Mantinea a Arcàdia i va ser tutor d'Alèxies. Va descobrir una droga tant eficaç que podia fer que el desenllaç final fos fàcil i sense dolor. Utilitzava suc de cicuta, de cascall i d'altres herbes semblants en dosis molt petites que pesaven menys d'una dracma. No existia res que pogués neutralitzar aquest verí, que conservava el seu poder durant molt de temps sense perdre les seves propietats. Teofrast afegeix que Tràsies agafava la cicuta "no de qualsevol lloc" sinó de llocs freds i ombrejats. El seu deixeble Alèxies va ser també un expert en la preparació de verins.
Va viure abans de l'època de Teofrast, probablement al segle iv aC. Podria ser la mateixa persona que va escriure un llibre amb fórmules mèdiques, que és esmentat per Escriboni Llarg (De Compos. Medicam. 100.208) i Aeci (2.4. 57, 3.50.65, pp. 415, 426).
|
[
"Qui va ser Tràsies?",
"Qui el nomena?",
"On va néixer?",
"Qui va ser el seu alumne?",
"Què va inventar?",
"Quins eren els seus ingredients?",
"Quines quantitats usaven?",
"Com eren?",
"Hi havia algun antídot?",
"Aconseguia la cicuta arreu?",
"D’on sinó?",
"Alèxies va aprendre bé d’ell?",
"Era contemporani de Teofrast?",
"Què podria haver redactat?",
"Qui comenta sobre aquesta obra?"
] |
{
"answer_end": [
100,
120,
152,
177,
274,
340,
362,
393,
445,
600,
632,
707,
746,
854,
928
],
"answer_start": [
0,
102,
122,
155,
179,
276,
331,
355,
395,
531,
601,
634,
709,
777,
856
],
"input_text": [
"Un eminent herbolari, fabricant i venedor de drogues.",
"Teofrast.",
"A Mantinea a Arcàdia.",
"Alèxies.",
"Una droga tant eficaç que podia fer que el desenllaç final fos fàcil i sense dolor.",
"Suc de cicuta, de cascall i d'altres herbes semblants.",
"Molt petites.",
"Pesaven menys d'una dracma.",
"No.",
"No.",
"De llocs freds i ombrejats.",
"Sí.",
"No.",
"Un llibre amb fórmules mèdiques.",
"Escriboni Llarg i Aeci."
]
}
|
books
|
-Però, Paulina, m'era simpàtic, i potser l'hauria estimat…
-Però si el coneguessis, en Melrosada! si el coneguessis! És tan bo, tan carinyós, tan pacient!… tracta d'una manera als nens!… Potser Déu us beneiria. Ves a saber, Isabel: potser…
-O Paulina! Això no! Aixó…
-Però, Isabel, per Déu! no hi ha res impossible; i tu ets jove, encara; i ell…
-No, no, Paulina! Jo no sé per què em parles d'aquestes coses!…
La xocolata estava al punt; l'ensaïmada calentona. L'últim trosset va escurar completament la xicra de Paulina. Isabel havia finit ja l'ensaïmada i romania una remica de xocolata al fons, que la dama va ingerir amb una enèrgica inspiració, acariciant la xicra amb els llavis molsudets. Després les dues dames fregaren l'índex i el polze amb aquella misèria de paper fi que donen. La Paulina pagà per totes dues, i sortiren, amb el paraigua estès, fent saltironets per evadir els xifolls i amb molt de compte per a no relliscar.
|
[
"Amb qui parla el primer interlocutor?",
"Què li diu d’algú altre?",
"De qui li parla la Paulina, en canvi?",
"Què li diu d’ell?",
"Com descobrim que es diu el primer interlocutor?",
"La Paulina suggereix que es podrien casar en Melrosada i la Isabel?",
"La Isabel s’hi nega?",
"Ella és una dona gran?",
"Estaven a punt de menjar un àpat dolç?",
"Quin?",
"La Isabel estava menjant amb ganes?",
"En acabat es van netejar les mans?",
"Qui va saldar el compte?",
"Era un dia assolellat?",
"Com ho intuïm?"
] |
{
"answer_end": [
30,
57,
96,
184,
230,
230,
362,
337,
459,
459,
648,
788,
820,
896,
896
],
"answer_start": [
1,
16,
60,
60,
211,
187,
347,
318,
410,
410,
602,
696,
790,
824,
824
],
"input_text": [
"Amb la Paulina.",
"Que l'era simpàtic i potser l'hauria estimat.",
"D'en Melrosada.",
"Que és tan bo, tan carinyós, tan pacient i tracta d'una manera als nens.",
"Isabel.",
"Sí.",
"Sí.",
"No.",
"Sí.",
"Xocolata i una ensaïmada calentona.",
"Sí.",
"Sí.",
"La Paulina.",
"No.",
"Perquè sortiren amb el paraigua estès i fent saltironets per evadir els xifolls."
]
}
|
vilaweb
|
El portaveu d'Esquerra al parlament, Sergi Sabrià, ha intervingut al ple per reivindicar la dignitat dels polítics independentistes que ahir van ser empresonats per ordre del Tribunal Suprem espanyol del jutge Pablo Llarena, a més dels exiliats. ‘El dia d'ahir durarà anys i anys. La dignitat mostrada pels companys els acompanyarà per sempre més i l'agraïment per a ells serà etern, però la vergonya perseguirà als que creuen, cofois, que estan guanyant, i als que callen indiferents', ha dit. ‘Els torturarà una pregunta: què feien davant aquesta monstruositat?', ha demanat a la bancada de Ciutadans i del PSC. Sabrià ha afirmat que la democràcia a l'estat espanyol és ‘suspesa' i en una referència als comuns ha dit que no hi ha espai per a l'equidistància. ‘Som davant un estat fora de control que persegueix qualsevol forma de dissidència', ha denunciat. El portaveu republicà ha fet una intervenció contundent contra l'estat espanyol i l'anomenat règim del 78: ‘L'edifici és tocat de mort. S'esfondra. L'estat espanyol fa fallida i entra en un estat de descomposició'. Ha insistit que és una qüestió de democràcia i ha afegit que ha signat ‘la seva sentència de mort' pel seu abús de poder i d'autoritarisme. Sabrià ha advertit la resta de grups i el poble espanyol que poden ser també víctimes de l'autoritarisme de l'estat espanyol. Ha explicat que l'independentisme li és molest perquè en destapa les vergonyes Per últim, ha llençat un missatge d'esperança: ‘No ens faran abaixar el cap, com no ens ho faran fer les porres del senyor Enric Millo d'ahir', ha dit en referència a les càrregues dels Mossos d'Esquadra contra els manifestants. ‘Mentre els nostres companys són a la presó, uns altres fan el ridícul internacional perseguint els exiliats; mentre uns representen la dignitat d'un país en peus, vostès no troben M. Rajoy. Avui persones bones són a l'exili i a presó, i els lladres campen al carrer. Han viscut en una impunitat que s'ha acabat', ha dit. ‘Visca la democràcia, visca la llibertat, visca la república i visca el poble de Catalunya', ha sentenciat.
|
[
"Qui és Sergi Sabrià?",
"Què ha fet a l’assemblea?",
"Qui va manar l’empresonament dels polítics independentistes?",
"Segons Sabrià, qui s’ha de sentir avergonyit?",
"Què ha preguntat a Ciutadans i al PSC?",
"Què diu de la democràcia espanyola?",
"Quin missatge ha enviat per al de Comú?",
"Com defineix Espanya?",
"Per què ha anunciat que la democràcia morirà?",
"Qui es pot veure afectat per aquest tipus de govern?",
"Segons ell, per quina raó desagrada el moviment independentista?",
"A qui ha fet al·lusió en la seva última declaració?",
"Per quin fet?",
"Què denuncia d’Espanya?",
"Finalment, què ha aclamat?"
] |
{
"answer_end": [
49,
160,
223,
484,
612,
681,
760,
859,
1074,
1340,
1420,
1571,
1648,
1916,
2078
],
"answer_start": [
0,
51,
149,
349,
495,
614,
684,
762,
969,
1216,
1342,
1468,
1565,
1841,
1972
],
"input_text": [
"El portaveu d'Esquerra al parlament.",
"Ha intervingut per reivindicar la dignitat dels polítics independentistes que ahir van ser empresonats.",
"El jutge Pablo Llarena.",
"Els que creuen cofois, que estan guanyant, i els que callen indiferents.",
"Que què feien davant aquesta monstruositat.",
"És suspesa.",
"Que no hi ha espai per a l'equidistància.",
"Com un estat fora de control que persegueix qualsevol forma de dissidència.",
"Perquè l'estat espanyol fa fallida i entra en un estat de descomposició.",
"La resta de grups i el poble espanyol.",
"Perquè en destapa les vergonyes.",
"A Enric Millo.",
"Per les càrregues dels Mossos d'Esquadra contra els manifestants.",
"Que persones bones són a l'exili i a presó, i els lladres campen al carrer.",
"Visca la democràcia, visca la llibertat, visca la república i visca el poble de Catalunya."
]
}
|
mitologia
|
El Lleó de Barcelona és un element del bestiari popular català que forma part del Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona.
La seva primera referència data de 1424 al Llibre de les Solemnitats de Barcelona, però no és dins el 1601 amb motiu de les festes de canonització de Sant Ramon de Penyafort que el trobem referenciat pròpiament com a gran figura amb carcassa i coronada. El trobem documentat al llarg del segle xvii i el segle xviii gaudint d'un reconegut prestigi popular pels seus brams i actuacions.
La seva representació corresponia al Gremi dels blanquers, amb seu a la Basílica del Pi, i quan sortia ho feia acompanyat de personatges amb màscares de lleó. Hi ha constància de la seva participació en la Processó per la beatificació de Sant Josep Oriol de 1801 i a les festes amb motiu de la pau de la Guerra dels Set Anys al 1837. També tenia una participació assídua a la processó de la Parròquia del Pi fins al 1870.
Desapareguda ja la figura, en el procés de Recuperació de la Imatgeria Festiva de la Barcelona Vella el Lleó de Barcelona reapareix l'any 1993 de la mà de l'Associació d'Amics dels Gegants del Pi, entitat que s'encarrega del seu manteniment i de fer-lo sortir. La nova figura és obra de Manel Casserres i Boix. Com a membre del Seguici Popular de Barcelona, el lleó disposa de ball i música pròpia.
|
[
"Què és el Lleó de Barcelona?",
"A què pertany?",
"De quan és la primera informació que tenim d'ell?",
"On apareix aquesta informació?",
"Com està caracteritzat a les festes de Sant Ramon de Penyafort?",
"Què passa durant els segles XVI i XVII?",
"Per què és cèlebre el Lleó de Barcelona?",
"Com anava caracteritzat el seu seguici durant les actuacions?",
"On va participar l'any 1801?",
"I el 1837?",
"Desapareix en algun moment de la història?",
"Quan torna a aparèixer?",
"Gràcies a qui?",
"Qui va crear el nou Lleó de Barcelona?",
"El Lleó de Barcelona té la seva pròpia melodia?"
] |
{
"answer_end": [
62,
123,
164,
206,
377,
509,
509,
668,
773,
843,
958,
1075,
1192,
1242,
1330
],
"answer_start": [
0,
67,
125,
125,
249,
379,
454,
602,
670,
670,
933,
960,
1055,
1194,
1291
],
"input_text": [
"Un element del bestiari popular català.",
"Al Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona.",
"De 1424.",
"Al Llibre de les Solemnitats de Barcelona.",
"Com a gran figura amb carcassa i coronada.",
"Que el trobem documentat gaudint d'un reconegut prestigi popular.",
"Pels seus brams i actuacions.",
"Amb màscares de lleó.",
"A la Processó per la beatificació de Sant Josep Oriol.",
"A les festes amb motiu de la pau de la Guerra dels Set Anys.",
"Sí.",
"L'any 1993.",
"A l'Associació d'Amics dels Gegants del Pi.",
"En Manel Casserres i Boix.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Els dos vellets a cada tempestat es barallaven. Tant si era a l'hivern com si era a l'estiu, en sentir el primer murmuri del tro llunyà el vellet es volia llevar, i l'ermitana, que tenia mig any menys que el seu marit, el reptava com si fos un nin.
-No et llevis que estàs encadarnat!
-No caldria sinó!
-Ets vell i t'has de cuidar!
-Avui em toca a mi! ho saps? ¡Jo sóc l'ermità!
-Però jo toco amb més força!
-Que saps tu de bogar les campanes! ¡Jo amb un cop de picall faig anar la tamborinada allà on vull!
-¡Doncs fes-la anar a can Merla què no volen donar res!
-Calla! mal esperit! ¡Una ermitana que es venja! Donotes! Mala pesta!
|
[
"De qui parla el text?",
"Que els passava?",
"Què feia l'ermità quan sentia un soroll?",
"Sempre ho feia?",
"La dona era més gran que ell?",
"I més jove?",
"Quant més?",
"Què feia ella quan l'ermità es volia llevar?",
"Què li deia?",
"I què li responia ell?",
"Quina obligació tenen?",
"L'ermitana creu que té més esma que ell?",
"Ell està d'acord?",
"Què diu que fa amb un sol colp?",
"Acaben fent les paus?"
] |
{
"answer_end": [
15,
46,
161,
161,
217,
217,
217,
247,
284,
302,
442,
406,
442,
506,
633
],
"answer_start": [
0,
0,
93,
48,
165,
165,
165,
136,
249,
285,
332,
379,
408,
445,
508
],
"input_text": [
"De dos vellets.",
"Que a cada tempestat es barallaven.",
"Es volia llevar.",
"Sí.",
"No.",
"Sí.",
"Mig any.",
"El reptava com si fos un nin.",
"Que no es llevés que estava encadarnat.",
"Que no caldria sinó.",
"Bogar les campanes.",
"Sí.",
"No.",
"Fa anar la tamborinada allà on vol.",
"No."
]
}
|
bios
|
Maria Francesca Theodora Eroles i Eroles, Mariquita Tennant (Pla de Sant Tirs, Alt Urgell, 9 de novembre de 1807 - Windsor, Anglaterra, 1860) va protegir dones maltractades a mitjans del s. XIX a Windsor.
Va ser la filla gran d'Anton Eroles i Sancho de Cal Tirs i de Rosa Eroles i Navarro de Cal Marquet, tots dos del Pla de Sant Tirs. El seu pare va ser comandant dels miquelets d'Organyà entre 1821 i 1823 i va combatre, sota les ordres del general Espoz i Mina, aleshores Capità General de Catalunya, les tropes reialistes del Baró d'Eroles. Quan el general va haver d'exiliar-se a Londres a finals de 1823 per la invasió dels cent mil fills de Sant Lluís, Antonio Eroles el va seguir amb la dona i els quatre fills: Mariquita, Isidro, Antonio i Rosa.
L'exili els va durar onze anys, però abans, el 1830 el pare, aleshores ascendit a Coronel, i el germà Isidro, com a oficial, van participar en l'expedició liberal als Prineus promoguda pel general Espoz i Mina que va fracassar. Un any després, el desembre de 1831 la seva germana Rosa es va casar a l'església de St. Pancras, Londres, amb Francis Beaufort Edgeworth, fill d'un il·lustrat terratinent irlandès i el febrer de 1833, la Mariquita es va casar, també a St. Pancras, amb David Reid, fill d'un ric cerveser. Els dos matrimonis van anar a conviure a una casa de Florència, però el novembre de 1833, després de tirar-se per la finestra a conseqüència d'un atac epilèptic, en David va morir. Tampoc no va sobreviure la nena que els va néixer poc després, la Mary, única criatura que la Mariquita va dur al món al llarg de la seva vida. De tornada amb la seva germana i el seu cunyat a Londres, la Mariquita, ben coberta financerament pels Reid, va ajudar els pares i germans a tornar a Catalunya el 1834 i va finançar els estudis de Dret a Barcelona de l'Isidro. Poc després va trobar un segon pretendent, Robert Tennant, un llicenciat a Cambridge amic del seu cunyat Francis, que es va fer pastor anglicà. Es van casar el 1838 i van tornar a Florència. La Mariquita es va convertir a l'anglicanisme i va assumir amb convicció la tasca d'ajudar el marit, que va morir de sobte el juliol de 1842.
De tornada altra vegada a Londres es va relacionar amb el polític William Gladstone per publicar el llibre de sermons del seu difunt segon marit i, ajudada pels Reid, la família del primer marit, va anar a viure a The Limes, un gran casalot del segle xvi a Clewer, Windsor, junt a l'església de St. Andrew. Allà, en col·laboració amb el rector Thomas Carter, el 1849 va omplir casa seva de ‘dones desvalgudes' i quan van passar de 18, amb l'ajut financer de Gladstone, que acabava de fundar amb el bisbe d'Oxford l'Associació Penitenciària de l'Església Anglicana ‘per a l'acolliment de dones esgarriades', van fundar una ‘Casa de la Mercè' a Clewer Hill de ‘magdalenes'. La Mariquita en va ser la directora durant quatre anys i va plegar adduint motius de salut. Aleshores el rector Carter va muntar l'orde de San Joan Baptista de religioses no contemplatives, i la va substituir per una vídua, Harriet Monsell, que en va ser la primera mare superiora.
A partir de 1854 viu en un pis de Windsor, porta una oficina de captació de noies maltractades a prop dels pubs, manté el contacte amb la seva germana Rosa i els seus sis fills que viuen a Edgeworthstown, Irlanda, i l'estiu del 1858 participa en una festa d'homenatge al seu nebot gran, William Edgeworth, que els arrendataris d'Edgeworthstown li van oferir després d'haver estat ferit a la guerra de l'Índia. Després d'un parell d'ensurts greus amb la salut dels que semblava recuperada, el febrer de 1860 la Mariquita va morir i està enterrada en el cementiri que envolta l'església de St. Andrew.
El 21 de novembre del 2005, l'alcalde de Windsor i Maidenhead (Anglaterra) va col·locar, a The Limes una placa blava en honor seu que hi diu: ‘Mariquita Tennant va viure aquí i aquí va començar el seu treball d'ajudar les dones pobres de Windsor.'
|
[
"Quan va néixer Maria Francesca Theodora Eroles i Eroles?",
"Encara és viva?",
"Per quin motiu és coneguda?",
"A on?",
"Qui eren els seus pares?",
"I els seus germans?",
"Van estar exiliats?",
"Durant quants anys?",
"Qui va ser el seu primer marit?",
"Què li va passar a en David?",
"Què va estudiar el germà de Mariquita, Isidro?",
"Què va la Mariquita fer l'any 1849?",
"Va tenir algun càrrec de direcció?",
"Per què el va deixar?",
"On és la seva tomba?"
] |
{
"answer_end": [
142,
142,
194,
204,
304,
755,
787,
787,
1248,
1453,
1824,
2568,
2885,
3961,
3712
],
"answer_start": [
0,
0,
143,
143,
206,
661,
757,
757,
1187,
1364,
1769,
2519,
2770,
2831,
3621
],
"input_text": [
"El 9 de novembre de 1807.",
"No.",
"Perquè va protegir dones maltractades a mitjans del s. XIX.",
"A Windsor.",
"Anton Eroles i Sancho i Rosa Eroles i Navarro.",
"Isidro, Antonio i Rosa.",
"Sí.",
"Onze.",
"En David Reid.",
"Va tirar-se per la finestra a conseqüència d'un atac epilèptic i va morir.",
"Dret.",
"Va omplir casa seva de dones desvalgudes.",
"Sí.",
"Per motius de salut.",
"Al cementiri que envolta l'església de St. Andrew."
]
}
|
mitologia
|
Hel·lenotami (en grec antic Ἑλληνοταμίαι) equivalent a tresorers, eren uns magistrats d'Atenes a l'antiga Grècia nomenats per rebre les contribucions dels estats aliats.
El primer hel·lenotami va ser nomenat l'any 477 aC quan Atenes, a conseqüència de la victòria del general Pausànies a la Batalla de Platea, va obtenir el comandament dels estats aliats de la Lliga de Delos durant la seva lluita contra els perses. Els diners pagats pels aliats, inicialment fixat en 460 talents, eren dipositats a Delos, que era el lloc de reunió i discussió dels interessos comuns; els hel·lenotami rebien els diners i n'eren els guardians.
El càrrec es va conservar quan el diner va ser transferit a Atenes a proposta de Samos segons Plutarc i Diodor de Sicília, però quan Esparta va conquerir Atenes es va abolir. A la caiguda del govern oligàrquic no es van restablir, i no hi massa informació sobre les seves funcions.
De les inscripcions es pensa que n'eren deu, el mateix nombre que els estrategs, i se suposa que eren escollits un per cada tribu grega en la mesura que les circumstàncies ho permetien. De vegades n'apareix un onzè, que es pensa que era el paredra, o assessor dels hel·lenotami. Eren, a Atenes, els funcionaris financers més importants després dels tresorers d'Atena. Dels diners recaptats es retirava una seixantena part per la deessa, i de la resta en disposaven els hel·lenotami per a les necessitats de la guerra. Quan el perill dels perses va passar, els diners els van utilitzar per a les seves pròpies guerres, i per l'ampliació d'Atenes.
El moment de pagar l'impost era a la primavera, després de les festes de les Dionísia, quan prenien possessió els pritans. Com que els atenencs van tendir a considerar els diners com a propis els hel·lenotami pagaven també amb aquests diners el Teoricon, uns fons destinats als ciutadans pobres perquè poguessin assistir als grans festivals, cosa que va provocar la irritació dels aliats.
|
[
"A què equival el mot Hel·lenotami?",
"Qui foren?",
"De quin any és el primer de tots ells?",
"Estaven en guerra en aquella època?",
"De què s'encarregaven els hel·lenotami?",
"Què va passar amb Atenes i Esparta?",
"Després d'això, els tresorers van mantenir la seva funció?",
"Quants integrants es creu que formaven part d'aquest grup?",
"A què es destinaven la major part dels recaptes?",
"I el restant?",
"Quan s'efectuaven els aranzels?",
"Què es pagava també amb aquests diners?",
"Què era?",
"A qui no agradava això?"
] |
{
"answer_end": [
64,
168,
220,
415,
626,
788,
857,
953,
1345,
1426,
1602,
1809,
1896,
1944
],
"answer_start": [
0,
0,
170,
208,
417,
761,
628,
910,
1259,
1347,
1556,
1748,
1798,
1898
],
"input_text": [
"A tresorers.",
"Uns magistrats d'Atenes a l'antiga Grècia nomenats per rebre les contribucions dels estats aliats.",
"De l'any 477 aC.",
"Sí.",
"Rebien els diners pagats pels aliats i n'eren els guardians.",
"Que Esparta va conquerir Atenes.",
"No.",
"Deu.",
"A la deesa Atena.",
"A les necessitats de la guerra.",
"A la primavera.",
"El Tericon.",
"Uns fons destinats als ciutadans pobres perquè poguessin assistir als grans festivals.",
"Als aliats."
]
}
|
vilaweb
|
El comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Eduard Sallent, ha explicat que el dispositiu policíac pel partit Barça-Madrid estarà format per mil mossos i dos mil vigilants de seguretat privada. Sallent ha indicat que ‘el pitjor escenari' que es planteja el cos és una invasió del camp i ha apuntat que ‘no és probable però sí possible'. Si es produís aquest fet, el protagonisme recauria en la seguretat privada però el cos policial intervindria si per a detenir i denunciar els manifestants si la situació esdevé ‘especialment greu'. El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha reiterat que es garantirà la celebració del partit i que la decisió d'endarrerir-lo va ser ‘equivocada' i no es va prendre per motius de seguretat. Tsunami Democràtic: Tota la informació sobre la convocatòria del 18 de desembre durant el Barça-Madrid El dispositiu s'ha dissenyat tenint en compte tres factors, ha explicat Buch. Es tracta d'un partit d'alt risc perquè és un Barça-Madrid, hi ha un nivell d'alerta per ‘amenaça terrorista' de quatre sobre cinc i el Tsunami Democràtic ha convocat una mobilització al voltant del Camp Nou. El dispositiu està organitzat en dues fases. En la primera els esforços es concentraran a la rodalia de l'estadi per assegurar l'entrada i sortida de l'equip arbitral, els equips i el públic. Quan s'acosti el moment d'inici del partit l'èmfasi es farà al perímetre del camp i els voltants. Histèria a Madrid amb el Tsunami del Camp Nou
|
[
"Qui és Eduard Sallent?",
"Què ha comentat?",
"Què creu que és el pitjor que pot passar?",
"Ho veu impossible?",
"Què ocorreria si això passes?",
"Sota quina condició interferiria la policia?",
"Com es diu el conseller d'Interior?",
"Què ha promès?",
"En què diu que van errar?",
"Quins són els tres punts en què s'han basat per conformar el dispositiu policial?",
"En quants nivells està coordinat?",
"Quin és el primer?",
"I el darrer?"
] |
{
"answer_end": [
58,
192,
284,
335,
411,
533,
571,
626,
679,
1112,
1157,
1304,
1402
],
"answer_start": [
0,
60,
194,
287,
337,
417,
535,
560,
629,
827,
1114,
1159,
1306
],
"input_text": [
"El comissari en cap dels Mossos d'Esquadra.",
"Que el dispositiu policíac pel partit Barça-Madrid estarà format per mil mossos i dos mil vigilants de seguretat privada.",
"Una invasió del camp.",
"No.",
"Que el protagonisme recauria en la seguretat privada.",
"Si la situació esdevingués especialment greu.",
"Miquel Buch.",
"Que es garantirà la celebració del partit.",
"En endarrerir-lo.",
"Que és un Barça-Madrid, que hi ha un nivell d'alerta per amenaça terrorista de quatre sobre cinc i que el Tsunami Democràtic ha convocat una mobilització al voltant del Camp Nou.",
"En dos.",
"Els esforços es concentraran a la rodalia de l'estadi per assegurar l'entrada i sortida de l'equip arbitral, els equips i el públic.",
"Quan s'acosti el moment d'inici del partit l'èmfasi es farà al perímetre del camp i els voltants."
]
}
|
vilaweb
|
Els presidents de Foment del Treball, Pimec i el secretari general de Fepime, Josep Sánchez Llibre, Josep González i César Sánchez, han escenificat avui a fi del conflicte de gairebé dues dècades per la representativitat empresarial d'aquestes entitats a òrgans mixtes amb l'administració pública. Totes les parts han qualificat la signatura d'històrica però no han pogut evitar mostrar desavinences en la interpretació del text en la roda de premsa posterior a la firma de l'acord. El document estipula que les patronals han de mantenir unitat d'acció i tenir una representació institucional paritària ‘a tots els efectes' i estableix una distribució, sense perjudici d'aquests dos conceptes, segons la qual Foment representa el 58% de l'empresariat i Pimec el 42%, uns percentatges que s'aniran acostant a la paritat de manera progressiva. És en aquest punt en el qual els presidents de Foment del Treball i de Pimec han mostrat diferències en la interpretació del text. Per Sánchez Llibre, aquest 58% de representativitat representa ‘la fortalesa i la musculatura de les patronals' i comportarà, que la organització que presideix rebi, per exemple, més subvencions. ‘Hi ha una patronal que és Foment i Fepime i que nosaltres definim com la gran patronal de Catalunya i això ho denota el percentatge', ha dit Sánchez Llibre. En canvi, González ha mostrat una opinió diferent i ha defensat que la ‘paritat' s'aplicarà a tots els efectes de representativitat institucional, i això també en el cas de les ajudes públiques. El president de Pimec ha atribuït el percentatge superior que el cinquè punt de l'acord estableix per a Foment a un ‘respecte' per una ‘entitat que té una antiguitat'. Fonts del Departament de Treball, que ha exercit de mediador en tot el procés, han reiterat que, a efectes pràctics, les dues patronals estaran representades de forma paritària en les institucions. L'acord, assolit amb la mediació de Treball, té una durada de deu anys i implica la renúncia de Fepime com a organització empresarial més representativa, així com el reconeixement de la seva vinculació a Foment del Treball. Fins ara, Foment del Treball tenia un 60% de la representativitat, Pimec un 25% i Fepime, la patronal de les petites i mitjanes empreses inscrita dins Foment, un 15%. Pimec, però, va passar a reclamar un 50% de la representativitat i que es tinguessin en compte el nombre d'afiliats i no el pes de les empreses, tal com demanava Foment.
|
[
"Qui ha participat en la resolució del problema de Pimec i Fepime amb l'administració pública?",
"Quant havia durat aquesta brega?",
"Es creu que és un fet històric?",
"Tot i això, estan del tot conforme amb la resolució?",
"On han exposat aquesta disconformitat?",
"Què diu el text?",
"Quin percentatge s'estableix per a Foment?",
"I per a Pimec?",
"Aquests números es quedaran sempre igual?",
"És aquest el motiu de les desavinences?",
"Quants de temps ha de durar aquest dictamen?",
"Gràcies a qui s'ha pogut assolir?",
"Quin percentatge de representació tenia el Foment del Treball abans de l'acord?",
"I Pimec?",
"Què va reclamar, però?"
] |
{
"answer_end": [
296,
195,
353,
428,
481,
623,
750,
765,
840,
971,
1958,
1931,
2177,
2191,
2422
],
"answer_start": [
0,
155,
298,
354,
359,
483,
709,
753,
767,
843,
1888,
1888,
2112,
2179,
2279
],
"input_text": [
"Els presidents de Foment del Treball, Pimec i el secretari general de Fepime, Josep Sánchez Llibre, Josep González i César Sánchez.",
"Gairebé dues dècades.",
"Sí.",
"No.",
"En la roda de premsa posterior a la firma de l'acord.",
"El document estipula que les patronals han de mantenir unitat d'acció i tenir una representació institucional paritària a tots els efectes.",
"El 58%.",
"El 42%.",
"No.",
"Sí.",
"Deu anys.",
"A Treball.",
"un 60%.",
"Un 25%.",
"Un 50% de la representativitat i que es tinguessin en compte el nombre d'afiliats i no el pes de les empreses."
]
}
|
bios
|
Flora Sanabra i Villarroya (Valls, Alt Camp, 31 de maig de 1945) és una política catalana nascuda a Valls i instal·lada de ben jove a Igualada. Militant de Convergència Democràtica de Catalunya, fou diputada de CiU al Parlament de Catalunya per la província de Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999. Fou secretària tercera de la Mesa del Parlament entre 1984 i el 16 de juny de 1993 i després Portaveu de CiU a la Comissió de Política Cultural. Va ser ponent de dues lleis, la Llei d'Arxius i la Llei de Biblioteques.
Era directora i mestra d'escola abans d'entrar en política. Fou mestra de pàrvuls a Salomó (Tarragonès) el 1966-1967 i l'any 1967-72 a la Joncosa del Montmell quan s'inaugurà l'escola. Ha estat directora de les escoles públiques Riera, de Reus (1965-1966), i Joan Maragall, de Vilanova del Camí (1972-78). També ha estat vocal de l'assemblea local del Congrés de Cultura Catalana. Dins de l'Administració de l'Estat ha estat directora de Treball (1995-1996), sotsdirectora general de Formació Professional (1996-1998), directora de l'Institut de Seguretat i Higiene en el Treball (1998-1999) i consellera laboral a l'ambaixada espanyola als Estats Units (1999).
Va ser regidora de cultura de l'ajuntament d'Igualada i l'any 2003 fou cap de llista de CiU a Igualada, obtenint 6 regidors que van ser insuficients per guanyar a l'alcalde Jordi Aymamí. Ha estat consellera nacional de CDC per la comarca de l'Anoia.
El 1999 va rebre el premi Gumersind Bisbal i Gutsems. Actualment jubilada, és secretària de l'Associació d'Antics Diputats del Parlament.
El seu fill, Antoni Castells i Sanabra, va ser candidat al Parlament de Catalunya l'any 2010 per Solidaritat Catalana per la Independència.
|
[
"Qui és Flora Sanabra i Villarroya?",
"Quan va néixer?",
"On?",
"On va viure des de petita?",
"A quins comicis va participar com a representant de CiU?",
"De quins anys?",
"Quin càrrec va ocupar entre el 1984 i 1993?",
"I més tard?",
"Quines normes es va encarregar de presentar?",
"De què va treballar abans de dedicar-se a la política?",
"A quins llocs va estar com a professora i administradora?",
"A què es va dedicar quan va estar a l’Administració de l’Estat?",
"Va vèncer al batlle Jordi Aymamí el 2003?",
"Quin guardó va obtenir el 1999?",
"A què es va presentar el seu fill el 2010?"
] |
{
"answer_end": [
80,
64,
64,
142,
312,
345,
429,
490,
563,
623,
869,
1218,
1412,
1529,
1753
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
108,
195,
273,
347,
430,
492,
565,
625,
946,
1283,
1477,
1615
],
"input_text": [
"Una política.",
"El 31 de maig de 1945.",
"A Valls, Alt Camp.",
"A Igualada.",
"A les eleccions al Parlament de Catalunya.",
"De 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999.",
"El de secretària tercera de la Mesa del Parlament.",
"El de Portaveu de CiU a la Comissió de Política Cultural.",
"La Llei d'Arxius i la Llei de Biblioteques.",
"De directora i mestra d'escola.",
"A Salomó, a la Joncosa del Montmell, a les escoles públiques Riera i a Joan Maragall.",
"Ha estat directora de Treball, sotsdirectora general de Formació Professional, directora de l'Institut de Seguretat i Higiene en el Treball i consellera laboral a l'ambaixada espanyola als Estats Units.",
"No.",
"El premi Gumersind Bisbal i Gutsems.",
"Al Parlament de Catalunya per Solidaritat Catalana per la Independència."
]
}
|
mitologia
|
George Chapman (Hitchin, 1559 - Londres, 12 de maig de 1634) fou un poeta, dramaturg i traductor anglès.
Va estudiar al Trinity College d'Oxford, on va rebre una bona formació en clàssics grecollatins, tot i que no va obtenir-hi cap grau. VA atènyer un gran coneixement del grec que va servir-li per a les seves traduccions posteriors d'Homer, però també va rebre coneixements de filosofia estoica d'Epictet i Sèneca. El 1576 es traslladà a Londres sota la protecció de sir Thomas Walsignham, el príncep de Gal·les i el Comte de Somerset, iniciant una afortunada carrera literària. Va forjar una amistat íntima amb Edmund Spenser, Christopher Marlowe, Ben Jonson i l'arquitecte Inigo Jones, que projectà la seva tomba a St. Giles in the Fields. Alguns passatges de les seves obres suggereixen que va haver de viatjar per diversos països europeus i participar de la campanya d'Holanda.
A la seva lírica s'hi mostra com un precursor dels poetes metafísics: L'ombra de la nit (1593) i El banquet dels sentits d'Ovidi (1595). D'altres poemes són De Guiana, Carmen Epicum (1596), en què es narra l'exploració de sir Walter Raleigh a la Guaiana. Va concloure Hero i Leandro (1598), un poema mitològic que deixà inacabat Christopher Marlowe. Se sol considerar Chapman com el "poeta rival" que apareix als sonets de Shakespeare.
Començà a ser famós quan estrenà amb èxit obres teatrals escrites per a la Companyia de l'Almirall sota la direcció de Philip Henslowe, en aquestes obres fon l'escola llatina de Plaute i Terenci amb l'herència de la Commedia dell'Arte, també hi apareix, abans fins i tot que a Ben Jonson, la caracterització mitjançant la teoria dels quatre humors que havia tornat a posar de moda el doctor Juan Huarte de San Juan. Altres comèdies seves són An Humorous Day's Mirth (1697), Tots bojos (1599), El senyor d'Olive (1606), L'uixer gentilhome (1606) i Dia de maig (1611).
Les seves grans tragèdies s'inspiren en l'estil de Christopher Marlowe i tracten sobretot temes de la història de França: Bussy d'Ambois (1607), La conspiració i tragèdia de Carles, duc de Byron (1608), La venjança de Bussy d'Ambois (1613) i La tragèdia de Chabot (1639). Les tragèdies sobre Bussy d'Ambois formen un cicle força interessant: el protagonista és un home fogó i enamoradís, qui no el venç ni tan sols la mort, atès que, tot i que és assassinat al final de la primera obra, a la segona apareix com un fantasma i insta el seu germà perquè el vengi.
També escrigué obres en col·laboració amb altres autors: Cap a l'est! (1605), escrita amb Ben Jonson i John Marston, que conté referències satíriques als escocessos i va fer que Marston i Chapman fossin empresonats, i Ben Jonson anà a la presó voluntàriament per acompanyar-los-hi.
Quant a la seva tasca com a traductor, és autor de versions de poetes grecs i llatins, i alguns sonets de Francesco Petrarca. El 1598 va començar la traducció de la Ilíada, que acabà el 1612 i va aparèixer el 1616 juntament amb l'Odissea al The Whole Works of Homer, bo i constituint la primera traducció completa a l'anglès de les obres d'Homer.
|
[
"Qui va ser George Chapman?",
"On va néixer?",
"Quan va morir?",
"Què va aprendre al Trinity College d’Oxford?",
"Per a què va ser-li útil saber la llengua grega?",
"Qui l’empara a Londres el 1576?",
"De qui va ser amic?",
"Quins poemes es consideren precedents de la poesia metafísica?",
"Què es relata a l’obra De Guiana, Carmen Epicum?",
"I quina de Christopher Marlowe va finalitzar per ell?",
"Quina hipòtesi es mostra a les peces teatrals que va presentar amb la Companyia de l’Almirall?",
"Quins treballs seus se centren en els annals francesos?",
"Què narra Bussy d’Ambois?",
"Amb quins autors va col·laborar?",
"Quan va acabar de traduir la Ilíada?"
] |
{
"answer_end": [
103,
60,
60,
200,
342,
537,
689,
1013,
1138,
1233,
1668,
2151,
2447,
2564,
2921
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
105,
239,
418,
582,
885,
1022,
1140,
1346,
1888,
2160,
2449,
2865
],
"input_text": [
"Un poeta, dramaturg i traductor anglès.",
"A Hitchin.",
"El 12 de maig de 1634.",
"Va rebre una bona formació en clàssics grecollatins.",
"Per a les seves traduccions posteriors d'Homer.",
"Sir Thomas Walsignham, el príncep de Gal·les i el Comte de Somerset.",
"D'Edmund Spenser, Christopher Marlowe, Ben Jonson i l'arquitecte Inigo Jones.",
"L'ombra de la nit i El banquet dels sentits d'Ovidi.",
"L'exploració de sir Walter Raleigh a la Guaiana.",
"Hero i Leandro.",
"La teoria dels quatre humors.",
"Bussy d'Ambois; La conspiració i tragèdia de Carles, duc de Byron; La venjança de Bussy d'Ambois i La tragèdia de Chabot.",
"El protagonista és un home fogó i enamoradís, qui no el venç ni tan sols la mort, atès que, tot i que és assassinat al final de la primera obra, a la segona apareix com un fantasma i insta el seu germà perquè el vengi.",
"Amb Ben Jonson i John Marston.",
"El 1612."
]
}
|
vilaweb
|
L'ex-primer ministre d'Escòcia Alex Salmond continua volen demostrar una voluntat d'aproximació i d'enteniment amb el procés d'independència de Catalunya. Salmond, que havia mantingut com a primer ministre escocès un distanciament i una certa fredor amb el procés català, després del 27-S ha fet públics uns quants missatges adreçats als catalans; l'últim, en una entrevista a TV3, en què ha dit: ‘Ara hi ha un mandat democràtic per a aconseguir un procés pactat. A més dels partits que volen la independència també n'hi ha partits que volen fer un procés i consultar la gent. La via del referèndum acordat seria la millor opció'. Salmond ha afegit: ‘El que haurien de fer els observadors internacionals no és pas donar suport al sí o al no, sinó donar suport a un procés pel qual la gent de Catalunya pugui decidir, i que sigui el que sigui el que decideixi, Catalunya sigui acceptada en la família democràtica europea.' I recomana: ‘A Escòcia diem que mantingueu la calma i continueu endavant. La lluita segueix. No correu ni prengueu decisions precipitades. Hi ha eleccions al desembre a Espanya, i és significativa la debiliat del PP. Jo diria als catalans que les dificultats de Madrid són les oportunitats de Catalunya'.
|
[
"Qui és Alex Salmond?",
"Què vol provar?",
"Havia tingut aquesta actitud abans?",
"A qui s’ha dirigit en una reunió concertada amb TV3?",
"Què creu que hi ha a part de partits independentistes?",
"Quina pensa que és l’elecció idònia a triar en aquest cas?",
"Què opina que haurien de defensar els agents internacionals?",
"I què no haurien d’acomplir?",
"Què suggereix la nació escocesa?",
"Quan és el pròxim plebiscit espanyol?"
] |
{
"answer_end": [
43,
153,
270,
380,
575,
628,
921,
740,
994,
1098
],
"answer_start": [
0,
31,
155,
272,
464,
577,
631,
631,
935,
1061
],
"input_text": [
"L'ex-primer ministre d'Escòcia.",
"Una voluntat d'aproximació i d'enteniment amb el procés d'independència de Catalunya.",
"No.",
"Als catalans.",
"Partits que volen fer un procés i consultar la gent.",
"La via del referèndum acordat.",
"Un procés pel qual la gent de Catalunya pugui decidir, i que sigui el que sigui el que decideixi, Catalunya sigui acceptada en la família democràtica europea.",
"Donar suport al sí o al no.",
"Que mantinguin la calma i continuin endavant.",
"Al desembre."
]
}
|
mitologia
|
Leotíquides (en llatí Leotychides, en grec antic Λεωτυχίδης, o Λευτυχίδης) (545 aC - 469 aC) fou un rei espartà de la casa dels euripòntides, que va regnar del 491 aC al 469 aC aproximadament
Va pujar al tron en ser deposat Demarat, amb el suport de Cleòmenes I i de l'oracle de Delfos. Va acompanyar a Cleòmenes a Egina i el va ajudar a agafar els ostatges que abans, per la intervenció de Demarat no havia pogut agafar, segons diu Heròdot.
Poc després, potser l'any 490 aC, va morir Cleòmenes i llavors els eginetes es van queixar a Esparta de l'entrega dels ostatges a Atenes i el govern espartà va decidir enviar a Leotíquides a l'illa per donar satisfaccions, però a proposta d'un espartà anomenat Teàsides es va decidir que abans d'anar a Egina, Leotíquides passaria per Atenes per recollir els ostatges. Els atenencs, que sabien que els hostatges eren del partit oligàrquic d'Egina, es van negar a entregar-los al·legant que els havien fet arribar allà dos reis i que ara només en venia un per recollir-los. Leotíquides va haver de retornar a Esparta sense complir l'encàrrec.
El 479 aC, quan Xerxes I de Pèrsia va fugir després de la Batalla de Mícale, Leotíquides va agafar el comandament de la flota grega a Egina (cosa no habitual en un rei espartà) i va avançar cap a Delos i després de rebre missatgers de Quios i Samos, es va dirigir a aquesta illa per ajudar els jònics en la seva planejada revolta contra els perses. Quan va arribar, l'exèrcit persa va fugir cap a Mícale, i es va estacionar allí amb els vaixells a la costa. Els grecs també van anar a la zona i van desembarcar i va seguir la batalla de Mícale en la que els perses van ser derrotats, com diuen Heròdot i Diodor de Sicília.
Després d'això amb un exèrcit va marxar sobre Tessàlia per castigar a les ciutats que havien ajudat als perses i va derrotar els aliats perses sotmetent tota Tessàlia, però no es va poder resistir als suborns dels aleuades, i per això el van portar a judici al seu retorn, i fou deposat i enviat a l'exili a Tegea (469 aC) on va morir.
Els espartans van arrasar seva casa fins als fonaments. Com que el seu fill Zeuxidam havia mort abans de la seva deposició, el va succeir el seu net Arquidam II. Amb una segona esposa havia tingut una filla de nom Lampito, que es va casar amb Arquidam.
|
[
"Qui va ser Leotíquides?",
"Quan va governar?",
"Quan va ser proclamat rei?",
"Qui va advocar per Leotíquides?",
"Per què no va triomfar a l’hora de subjectar els presoners?",
"Què va ocórrer amb la mort de Cleòmenes?",
"Com va reaccionar el règim d’Esparta?",
"Què va haver de fer primerament?",
"Qui va suggerir això?",
"Van lliurar els atenencs als captius?",
"Per què?",
"Què va passar el 479 aC?",
"On va escapar la milícia persa?",
"Com va vèncer Leotíquides als perses?",
"Qui el va substituir com a monarca?"
] |
{
"answer_end": [
140,
191,
231,
285,
420,
578,
663,
809,
809,
917,
1013,
1285,
1487,
1873,
2203
],
"answer_start": [
0,
146,
192,
233,
287,
476,
581,
665,
665,
811,
918,
1084,
1433,
1820,
2167
],
"input_text": [
"Un rei espartà de la casa dels euripòntides.",
"Del 491 aC al 469 aC aproximadament.",
"En ser deposat Demarat.",
"Cleòmenes I i l'oracle de Delfos.",
"Per la intervenció de Demarat.",
"Que els eginetes es van queixar a Esparta de l'entrega dels ostatges a Atenes.",
"Va decidir enviar a Leotíquides a l'illa per donar satisfaccions.",
"Passar per Atenes per recollir els ostatges.",
"Un espartà anomenat Teàsides.",
"No.",
"Al·legaven que els havien fet arribar allà dos reis i que ara només en venia un per recollir-los.",
"Leotíquides va agafar el comandament de la flota grega a Egina i va avançar cap a Delos.",
"A Mícale.",
"Sotmetent tota Tessàlia.",
"El seu net Arquidam II."
]
}
|
bios
|
Jil Love (Tarragona, segle XX) nom artístic de Jordina Salabert, és una artista i artivista catalana. La seva obra consisteix en actuacions artístiques i intervencions per a despertar consciència social sobre els drets humans, l'ecologia, els drets dels animals i els drets LGBT. El seu treball implica la resistència noviolenta en espais públics a través del cos humà i, de vegades, mitjançant la nuesa.
Jordina Salabert va néixer a Tarragona i va anar a viure a Barcelona als 16 anys per a cursar estudis de cinema. Posteriorment, Love va treballar a Madrid com a relacions públiques d'un club nocturn, apareixent també en televisió i cinema com a actriu i model.
Lover es va donar a conèixer el setembre del 2012 durant les mobilitzacions de Rodea el Congreso a Madrid quan es va treure la roba al carrer i les fotografies de la seva acció es van estendre per tot el món. El 2014, Love va aparèixer agenollada amb les mans i els peus lligats, amb una bossa de plàstic al cap i una cartell on hi deia «El meu nom és Catalunya» davant del Parlament de Catalunya. La foto va aparèixer a la recopilació de The Wall Street Journal's Year in Photos 2014, amb imatges significatives de tot el món. El setembre de 2014, Love es va cobrir amb cinta adhesiva com una mòmia en contra de l'anomenada Llei mordassa. El mateix any, Love es va cobrir de pintura roja per a protestar contra les curses de braus.
A principis del 2014, la multinacional energètica Cairn Energy va ser criticada per part de nombroses organitzacions arran de la intenció de perforar el golf de València per a buscar-hi petroli. Love va organitzar manifestacions a Madrid i a Eivissa, on es mostrava amb altres activistes cobertes de negre.
El març de 2015, Love va aparèixer davant del al consolat mexicà de Los Angeles amb els noms escrits a la pell dels quaranta-tres estudiants mexicans desapareguts a l'estat de Guerrero. Love és la fundadora del col·lectiu Jil Love Revolution. Segons Love, «La
L'any 2019, Jil Love va reaparèixer a Barcelona en una de les manifestacions contra la sentència del judici al procés independentista català. Va desfilar seminua únicament amb els pits i el pubis coberts amb les fotografies dels presos polítics condemnats. L'abillament es completava amb unes manilles al canell dret, adhesius amb els lemes «Spain is Pain» i «Freedom Means Choice» en diferents parts del cos, maquillatge que simulava ferides i un cartell reivindicatiu.
|
[
"Qui és Jil Love?",
"Com es diu realment?",
"De què es componen les seves peces artístiques?",
"Com les duu a terme?",
"Per què va traslladar-se a Barcelona amb setze anys?",
"Quan va començar a fer-se famosa?",
"Què va fer en aquestes?",
"Què va portar a terme el 2014?",
"On va mostrar-se la foto d’aquest acte?",
"Quina acció va executar més tard?",
"Per què en una altra ocasió va tacar-se de vermell?",
"Què va constituir Love com a reprovació de Cairn Energy?",
"Com va comparèixer en la delegació mexicana el 2015?",
"I el 2019 a Barcelona?",
"Quines divises portava damunt seu?"
] |
{
"answer_end": [
102,
65,
280,
405,
518,
773,
809,
1064,
1152,
1306,
1399,
1650,
1892,
2223,
2376
],
"answer_start": [
0,
0,
104,
282,
448,
668,
718,
877,
1066,
1196,
1308,
1423,
1708,
1968,
2225
],
"input_text": [
"Una artista i artivista catalana.",
"Jordina Salabert.",
"D'actuacions artístiques i intervencions per a despertar consciència social sobre els drets humans, l'ecologia, els drets dels animals i els drets LGBT.",
"Amb la resistència noviolenta en espais públics a través del cos humà i, de vegades, mitjançant la nuesa.",
"Per a cursar estudis de cinema.",
"Al setembre del 2012 durant les mobilitzacions de Rodea el Congreso a Madrid.",
"Es va treure la roba al carrer.",
"Va aparèixer agenollada amb les mans i els peus lligats, amb una bossa de plàstic al cap i una cartell on hi deia \"El meu nom és Catalunya\" davant del Parlament de Catalunya.",
"A The Wall Street Journal's Year in Photos 2014.",
"Es va cobrir amb cinta adhesiva com una mòmia en contra de l'anomenada Llei mordassa.",
"Per a protestar contra les curses de braus.",
"Manifestacions a Madrid i a Eivissa.",
"Amb els noms escrits a la pell dels quaranta-tres estudiants mexicans desapareguts a l'estat de Guerrero.",
"Va reaparèixer en una de les manifestacions contra la sentència del judici al procés independentista català seminua amb els pits i el pubis coberts amb les fotografies dels presos polítics condemnats.",
"\"Spain is Pain\" i \"Freedom Means Choice\"."
]
}
|
books
|
Tots guaitàrem a l'entorn, aleshores. ¡Mare de Déu, i que era tard! ¡Com havia passat, el temps! Ja l'ombra de les muntanyes s'estenia fins qui sap on de la mar. El garbí havia caigut. La flama en la qual en Paiús encenia el cigar no oscil·lava gens ni mica, i la cerilla va cremar fins que, llençada a l'aigua, s'hi apagà espetarrellejant. L'onatge s'era aplanat, esborrat, fos… ¡Quina calma! Quina quietud! La color blanquinosa que pren l'aigua morta de les ensenades s'anava dilatant mar en fora com un tel invasor; i en aquell tel llis i enxarolat s'emmirallaven serenament les penyes, poc abans combatudes per la ressaga, i llurs herbatges, encara xops, hi vessaven una gotellada harmoniosa. De les muntanyes properes davallava l'olor dels tomanyins i de les flors boscanes, que amb la fresca del vespre solen exhalar un alè més sentós. El sol, des de darrera d'una boirina rovellada, deixava caure, a tall de rosses pestanyes d'un ull que s'acodorm, la serrellada dels seus raigs, que cobria tot el Montseny. El cel començava a verdejar. ¡Quina calma! ¡Quina quietud! La tarda es desmaiava a poc a poc amb un somrís de pau, amb un deix de galvana placèvola que s'apoderava de la immensitat.
|
[
"Va quedar-se vigilant la gent del voltant?",
"Era d’hora en el dia?",
"Què cobria l’ombrada de la serralada?",
"Què li havia passat al vent del sud-est?",
"I la flamarada d’en Paiús?",
"Com es va extingir aquesta?",
"Estava tranquil·la la mar?",
"Es descriu aquesta com viva?",
"Quina coloració tenia?",
"I com s’anava estenent?",
"Què es reflectia allà?",
"I què regalimava?",
"Què descendia del massís?",
"I què emeten les últimes?",
"De quin color està el cel?"
] |
{
"answer_end": [
36,
66,
160,
183,
257,
339,
408,
452,
452,
517,
588,
695,
778,
840,
1042
],
"answer_start": [
0,
58,
97,
162,
185,
259,
341,
409,
409,
470,
521,
659,
697,
760,
1015
],
"input_text": [
"Sí.",
"No.",
"S'estenia fins qui sap on de la mar.",
"Havia caigut.",
"Que no oscil·lava gens ni mica.",
"La cerilla va cremar fins que, llençada a l'aigua, s'hi apagà espetarrellejant.",
"Sí.",
"No.",
"Blanquinosa.",
"Mar en fora com un tel invasor.",
"Les penyes.",
"Una gotellada harmoniosa.",
"L'olor dels tomanyins i de les flors boscanes.",
"Un alè més sentós.",
"Començava a verdejar."
]
}
|
mitologia
|
Titivillus o Tutivillus va ser un dimoni que durant l'edat mitjana es creia que treballava en nom de Belfegor, Llucifer o Satanàs per introduir errors en la feina dels copistes.
Segons alguns historiadors, Cessari d'Heisterbach va ser el que va descriure per primera vegada la figura de Titivillus, però la primera referència escrita de va ser en el Tractatus de Penitentia, c. 1285, de John Galensis (Joan de Gal·les).
També ha estat descrit com el dimoni que recorda i que produeix, principalment durant el servei religiós i el temps d'oració, la xerrada ociosa, la mala pronunciació i la murmuració o omissió de paraules, perquè pugui imputar a l'Infern als pecadors i als quals ofenen.
Igualment se l'ha anomenat el «dimoni patró dels escribes», ja que proporciona una fàcil excusa per als errors que s'arrosseguen en els manuscrits, ja que van copiant els uns als altres. Marc Drogin assenyala en el seu manual de Medieval Calligraphy: It's history and technique que «durant l'últim mig segle, totes les edicions de l'Oxford English Dictionary han inclòs alguna referència de pàgina incorrecta amb un primer esment de Titivillus a peu de pàgina».
Al Monestir de Santa María de Las Huelgas de Burgos hi ha un retaule de c. 1485, atribuïda a Diego de la Cruz, on sobre el mantell protector de la Verge de la Misericòrdia apareixen dos diables, un dels quals porta un farcell de llibres a l'esquena, que segons el professor Joaquín Yarza Luaces representaria a Titivillus.
Titivillus va adquirir un ampli paper com a figura subversiva en la comèdia, mitjançant comentaris satírics sobre les vanitats humanes, en teatres de misteri de finals de l'edat mitjana anglès, com el Iudicium que finalitza el Cicle de Towneley.
En un tractat devocional anglès anònim del segle xv, Myroure of Oure Ladye, Titivillus es presenta a si mateix com (I.xx.54): «El meu nom és Tytyvyllus ...» i parla amb errors, menjant-se síl·labes i paraules senceres.
|
[
"Qui era Titivillus?",
"Quin altre nom tenia?",
"Amb qui es pensava que col·laborava?",
"Amb quina finalitat?",
"Qui va ser el primer a retratar-lo?",
"Què opinen altres historiògrafs?",
"On l'esmentaria aquest últim autor?",
"Com se’l defineix?",
"Quan sol fer-ho?",
"Per quin motiu?",
"Per què se’l designa també com el “dimoni patró dels escribes”?",
"Què comenta Marc Drogin sobre la criatura?",
"Què es mostra al vel de la Verge de la Misericòrdia del Monestir de Santa María de Las Huelgas de Burgos?",
"Com va aconseguir tenir el rol de personalitat que tira a terra l’ordre establert?",
"Com s’introdueix ell a Myroure of Oure Ladye?"
] |
{
"answer_end": [
40,
23,
129,
176,
297,
418,
418,
623,
623,
688,
875,
1150,
1345,
1609,
1938
],
"answer_start": [
0,
0,
45,
130,
206,
178,
304,
420,
447,
625,
700,
877,
1152,
1475,
1721
],
"input_text": [
"Un dimoni.",
"Tutivillus.",
"Es creia que treballava en nom de Belfegor, Llucifer o Satanàs.",
"Per introduir errors en la feina dels copistes.",
"Cessari d'Heisterbach.",
"Que va ser John Galensis (Joan de Gal·les).",
"En el Tractatus de Penitentia, c. 1285.",
"Com el dimoni que recorda i que produeix la xerrada ociosa, la mala pronunciació i la murmuració o omissió de paraules.",
"Durant el servei religiós i el temps d'oració.",
"Perquè pugui imputar a l'Infern als pecadors i als quals ofenen.",
"Perquè proporciona una fàcil excusa per als errors que s'arrosseguen en els manuscrits, ja que van copiant els uns als altres.",
"Que durant l'últim mig segle, totes les edicions de l'Oxford English Dictionary han inclòs alguna referència de pàgina incorrecta amb un primer esment de Titivillus a peu de pàgina.",
"Dos diables.",
"Mitjançant comentaris satírics sobre les vanitats humanes.",
"Es presenta a si mateix com \"El meu nom és Tytyvyllus ...\" i parla amb errors, menjant-se síl·labes i paraules senceres."
]
}
|
books
|
Vaig sopar amb una gana endiastrada, vaig enraonar despreocupadament de l'aurora boreal i de la guerra, vaig riure… Qualsevol cosa em duia la rialla als llavis. I la gent de casa també reien amb una facilitat i un delit inacostumats. Segurament es sentien alleujats de males cabòries com jo mateix. Ells també devien haver patit, potsefer que no tant com jo, però, qui sap? Mai més no em deixaria combregar amb unes rodes de molí tan estomagoses.
Amb aquesta disposició d'esperit vaig retirar-me a la meva cambra i, resades les meves oracionetes, vaig ficar-me al llit; però, estava massa sobreexcitat per a poder conciliar el son i, volta d'ací, volta d'allà, escolta que escolta el silenci, guaita que guaita la fosca, varen tornar-me els dubtes i les esgarrifances i la por. Per què m'havia de tranquil·litzar del fet insòlit d'una aurora boreal? No podia ésser un presagi? Fins aleshores havia procurat tranquil·litzar-me amb l'observació de com la naturalesa romania inalterable, i ara, que s'alterava ¿no era més cas d'espantar-me'n que de fundar-hi esperances? Un no-res, un nom, aurora boreal, m'havia il·lusionat. I què? Qui sabia verament en què consistia aquella roentor? Qui sabia que hauria passat durant la nostra nit en les regions del sol invisibles als nostres ulls? Qui m'assegurava que l'endemà l'astre del dia s'alcés sobre el nostre horitzó? Després d'uns senyals tan pavorosos com havia presenciat ¿no tenia més motius avui que ahir per a témer les pròximes tenebres profetitzades? O Déu meu! I jo que havia blasmat la profecía, de cor endins! Jo que m'havia unit a les rialles dels incrèduls!… M'havia lliurat a un goig mofaire semblant al d'aquells que es burlaven de Noè quan construïa l'arca. I el diluvi va venir, i els va dragar… i les tenebres venien, venien… Misericòrdia, Senyor! Quants de pecats pesaven sobre meu! Tothom em considerava innocent i candorós… i quin pou de malicia i de pecat era jo! El dia del judici em coneixerien, quan el meu nom d'infant seria pronunciat entre els dels vells facinerosos. Misericòrdia, Senyor!
|
[
"Què va fer el protagonista del text?",
"Es mostrava rialler per qualsevol qüestió?",
"I els que vivien amb ell?",
"Com riallejaven aquests?",
"Com es trobava ell emocionalment?",
"Què diu que no durà a terme?",
"On va anar?",
"Quan va dormir?",
"I va poder descansar?",
"Per què?",
"Què va retornar-li a la ment després d'una estona?",
"Què l'havia calmat fins fa poc?",
"Es preguntava què significava l’aurora polar?",
"De què tenia por després de veure aquesta claror rogent?",
"Tot i creure la gent que era càndid, com era ell realment?"
] |
{
"answer_end": [
114,
159,
190,
232,
297,
447,
514,
570,
632,
632,
778,
985,
1184,
1505,
1931
],
"answer_start": [
0,
116,
161,
161,
234,
376,
482,
518,
572,
572,
636,
879,
1081,
1365,
1849
],
"input_text": [
"Va sopar amb una gana endiastrada, va enraonar despreocupadament de l'aurora boreal i de la guerra i va riure.",
"Sí.",
"També.",
"Amb una facilitat i un delit inacostumats.",
"Alleujat de males cabòries.",
"No es deixarà combregar amb unes rodes de molí tan estomagoses.",
"A la seva cambra.",
"Resades les seves oracionetes.",
"No.",
"Perquè estava massa sobreexcitat per a poder conciliar el son.",
"Els dubtes i les esgarrifances i la por.",
"L'observació de com la naturalesa romania inalterable.",
"Sí.",
"De les pròximes tenebres profetitzades.",
"Com un pou de malicia i de pecat."
]
}
|
books
|
Després anàrem al jardinet. Hi havia fruiters florits i algunes roses. Estava tot molt ben cuidat. Al cap d'una estona tornàrem al menjador. Paulina parlà de la seva neboda, casada recentment, d'en Víctor… d'una pila d'incidents familiars…
La Paulina volgué que prengués xocolata, i jo no em vaig fer pregar. Des del menjador es dominava una bella vista. Paulina lloà la situació de la seva casa:
-Diguin el que vulguin, això és sa: aquí es respira millor que en un piset. Pots sortir a passejar amb el vestit de casa i ningú et diu res.
S'empal·lidí la conversa. Paulina reposava en un sofà. El seu marit la guaitava abstret, com si no s'adonés de la meva presència. Jo vaig acomiadar-me, i vaig adonar-me que la meva visita els havia proporcionat una bona estona. Em varen pregar que anés a dinar-hi un dia, i Paulina em digué moltes vegades que jo era un amic de debò i que no tenia de fer cap compliment.
|
[
"On va dirigir-se el protagonista del text amb altres personatges?",
"Què van trobar allà?",
"Es notava que estava ben polit?",
"On van marxar més tard?",
"De què va xerrar la Paulina?",
"Què va oferir-li ella al narrador?",
"De què va presumir la Paulina?",
"Amb què la compara?",
"Què diu que es pot fer sense cap problema?",
"Com va evolucionar el diàleg?",
"Què feia l'espòs de la Paulina?",
"Què havia aportat la presència del narrador a la Paulina i el seu marit?",
"Què van demanar-li aquests?"
] |
{
"answer_end": [
26,
69,
97,
139,
238,
279,
395,
471,
536,
562,
625,
764,
808
],
"answer_start": [
0,
28,
71,
99,
141,
240,
355,
433,
473,
538,
593,
692,
766
],
"input_text": [
"Al jardinet.",
"Fruiters florits i algunes roses.",
"Sí.",
"Al menjador.",
"De la seva neboda, casada recentment, d'en Víctor i d'una pila d'incidents familiars.",
"Xocolata.",
"De la situació de la seva casa.",
"Amb un piset.",
"Sortir a passejar amb el vestit de casa.",
"S'empal·lidí.",
"La guaitava abstret.",
"Una bona estona.",
"Que anés a dinar-hi un dia."
]
}
|
books
|
-Ai carat! I si al turó no hi hagués ningú? -replicà en Lluís.
-Que tenim pa a s'ui, noi tit? -va fer en Xaneta. -Has vistos mai caps d'homo sense que ets homos hi fossin a sota?
-Doncs, t'erres -tornà en Lluís. Allò no són caps: són rocs i arbrissa. N'afino els branquinyols i els ramells de fulla, que tremolen amb el vent. Ho vols veure com no són caps?
I dir això, ajupir-se, collir una pedra i etzibar-la dret al turó fou tot u. En Xaneta, que se li havia abalançat al braç per emparar- li l'acció, restà espantat i, ajupint-se, ajupint-se, va seguir amb vista esparverada la trajectòria de la pedra; i quan la pedra topà en terra i de rebot anà a ferir un de aquells boldrons sospitosos, el xicot s'aculà d'esglai fins al sòl. Però al mateix instant, com si s'hagués disparat un resort al seu dessota, s'alzinà de cop, pegà un salt i, amb les seves gàbies a la mà, s'arrencà a córrer a tall de soldat, que assalta una trinxera, tot cridant: -As turó, as turó!
No cal dír si el seguírem entusiasmats. Arribà al cim, ventà un cop de peu despectiu i rancuniós , a les dues mates, que l'havien enganyat i, eixancarrant-se al bell mig de la muntanyola, com fent- se-la seva amb l'actitud i la paraula, exclamà:
-Es parany és nostro. Ni es rei, ni s'emperador, ni es Sant Pare de Roma mos en poden treure.
|
[
"Es pregunta en Lluís si hi ha alguna persona al pujol?",
"Què li contesta en Xaneta sobre els possibles homes d'allà?",
"Què creu el Lluís que hi ha al monticle?",
"Què observa ell?",
"Què els passa a aquests?",
"Què va portar a terme un cop va deixar de parlar?",
"Com va reaccionar Xaneta?",
"Quan va caure ell?",
"Què va fer després, però?",
"On va dirigir-se?",
"Què va portar a cap quan va ascendir finalment a la muntanya?",
"Quines paraules va cridar?"
] |
{
"answer_end": [
61,
178,
249,
298,
324,
432,
604,
731,
906,
955,
1081,
1305
],
"answer_start": [
11,
95,
196,
251,
259,
357,
434,
608,
733,
871,
1006,
1203
],
"input_text": [
"Sí.",
"Si ha vist mai caps d'homo sense que ets homos hi fossin a sota.",
"Rocs i arbrissa.",
"Els branquinyols i els ramells de fulla.",
"Que tremolen amb el vent.",
"Va ajupir-se, collir una pedra i etzibar-la dret al turó.",
"Restà espantat i, ajupint-se, ajupint-se, va seguir amb vista esparverada la trajectòria de la pedra.",
"Quan la pedra topà en terra i de rebot anà a ferir un de aquells boldrons sospitosos.",
"S'alzinà de cop, pegà un salt i, amb les seves gàbies a la mà, s'arrencà a córrer a tall de soldat.",
"As turó.",
"Ventà un cop de peu despectiu i rancuniós , a les dues mates.",
"Es parany és nostro. Ni es rei, ni s'emperador, ni es Sant Pare de Roma mos en poden treure."
]
}
|
mitologia
|
Sophia Schliemann, nascuda Sophia Engastromenou (Σοφία Εγκαστρωμένου) (12 de gener de 1852 - 27 d'octubre de 1932), va ser la segona esposa de l'arqueòleg alemany Heinrich Schliemann durant la seva excavació de les ruïnes de Troia. És coneguda per una fotografia on hi apareix amb les joies posades del Tresor de Príam.
Sophia Engastromenou va néixer a Atenes en el si d'una família mercantil benestant. El seu oncle, el bisbe Theokletos Vimpos, va ser contractat per Heinrich Schliemann per ajudar-lo amb el grec i després va encarregar-li de trobar una "dona grega de pèl negre i amb esperit homèric" per convertir-se en la seva esposa. Van presentar a Schliemann la fotografia de tres dones diferents i va acabar triant a Sophia, de disset anys. Es van casar el 24 de setembre de 1869 i van tenir dos fills, Andròmaca (1871-1962) i Agamèmnon (1878-1954).
Sophia només va estar breument present durant les excavacions de Hisarlik el 1873, durant les quals va ser agredida per un capatàs. Va abandonar el lloc al cap d'un mes per la mort inesperada del seu pare, Georgios Engastromenou. Més endavant Schliemann va falsificar els registres per exagerar el paper de Sophia en les excavacions. Sophia també va ser inclosa a la versió oficial de la troballa del Tresor de Príam, la qual suposadament va amagar les joies embolicades al seu mantó per evitar-ne el saqueig dels treballadors turcs. Després de la mort del seu marit, el 1890, Sophia va continuar donant conferències sobre la seva obra i va organitzar reunions a la seva residència atenenca, l'Iliou Melathron. Va editar l'autobiografia de Schliemann i la va publicar el 1892.
Sophia va passar la resta de la seva vida com a membre de l'alta societat atenenca i va patrocinar iniciatives benèfiques. El 1902, després de presenciar el sofriment dels soldats grecs durant la guerra amb Turquia, ella i un grup de dones de la societat van engegar la construcció d'un hospital per a persones que patien tuberculosi a Goudi, Atenes. Va formar part del seu consell d'administració des de 1919 fins a la seva mort el 1932. Des de llavors la institució s'ha convertit en l'Hospital General de Malalties Toràciques de Sotíria, el centre mèdic pulmonar més gran de Grècia.
|
[
"Qui era Sophia Schliemann?",
"Quin nom tenia abans de casar-se?",
"Quan va néixer?",
"Quan va morir?",
"Per quin motiu és rellevant ella?",
"A què es dedicaven a casa seva?",
"Qui era Theokletos Vimpos?",
"Qui va requerir els seus serveis?",
"Què va encomanar-li aquest a Vimpos?",
"Què li van mostrar a Heinrich Schliemann perquè escollís una?",
"Què va ocórrer-li a Sophia a Hisarlik?",
"Quan es va descobrir el Tresor de Príam, què va fer Sophia amb aquest?",
"Què va fer després que el seu espòs passés a millor vida?",
"Què va impulsar quan la batalla entre Turquia i Grècia va començar?",
"Què se n’ha fet de l’edifici actualment?"
] |
{
"answer_end": [
230,
47,
114,
114,
318,
402,
444,
487,
637,
703,
988,
1390,
1548,
1984,
2219
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
232,
320,
404,
427,
524,
603,
858,
1192,
1392,
1767,
2074
],
"input_text": [
"La segona esposa de l'arqueòleg alemany Heinrich Schliemann durant la seva excavació de les ruïnes de Troia.",
"Sophia Engastromenou.",
"El 12 de gener de 1852.",
"El 27 d'octubre de 1932.",
"Perquè és coneguda per una fotografia on hi apareix amb les joies posades del Tresor de Príam.",
"Va néixer en el si d'una família mercantil benestant.",
"El seu oncle.",
"Heinrich Schliemann.",
"Trobar una dona grega de pèl negre i amb esperit homèric per convertir-se en la seva esposa.",
"La fotografia de tres dones diferents.",
"Va ser agredida per un capatàs de les excavacions de Hisarlik.",
"Va amagar les joies embolicades al seu mantó per evitar-ne el saqueig dels treballadors turcs.",
"Va continuar donant conferències sobre la seva obra i va organitzar reunions a la seva residència atenenca.",
"La construcció d'un hospital per a persones que patien tuberculosi a Goudi, Atenes.",
"S'ha convertit en l'Hospital General de Malalties Toràciques de Sotíria, el centre mèdic pulmonar més gran de Grècia."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Còrit (en grec antic Κόρυθος) va ser el fill del príncep Paris de Troia i la nimfa Enone.
Els reis de Troia, Príam i Hècuba, tingueren un nadó que abandonaren degut a una profecia. Aquest nen, Paris, fou adoptat per un pastor i cresqué sa i fort als vessants del Mont Ida de la regió de Frígia. Passaren els anys i el jove Paris s'enamorà de la nimfa orèada Enone, amb qui es casà i tingueren un fill que anomenaren Còrit.
Un dia, Paris fou reconegut pel rei de Troia Príam com a fill seu i convidat a viure a la ciutat de la Tròade amb la família reial. Aleshores abandonà l'esposa Enone i el fill Còrit.
Anys més tard, durant la Guerra de Troia i segons algunes versions, Còrit fou enviat per Enone a lluitar en el bàndol grec i contra el seu propi pare. També hi ha narracions que expliquen que Enone va enviar el seu fill a Troia, on va enamorar-se de la bella Helena (nova esposa del seu pare Paris) i va intentar seduir-la. Paris en veure-ho, i no reconeixent el seu propi fill, el va assassinar per gelosia.
|
[
"Qui era Còrit?",
"A quina cultura pertanyia?",
"Qui eren Príam i Hècuba?",
"Per què van renunciar al seu fill?",
"Qui era aquest nadó?",
"Qui el va acollir?",
"On va viure?",
"Amb qui va contraure matrimoni?",
"Són Paris i Enone els pares de Còrit?",
"Qui va identificar a Paris com el seu descendent?",
"Què va fer Paris quan Príam va invitar-lo a residir amb ell?",
"Què conta una interpretació diferent sobre la batalla de Troia i la relació que Còrit va tenir amb aquesta?",
"I què diu una altra?",
"Com va actuar Paris en observar això?"
] |
{
"answer_end": [
115,
32,
150,
206,
225,
252,
320,
407,
448,
515,
631,
782,
955,
1040
],
"answer_start": [
27,
0,
117,
152,
208,
227,
255,
342,
410,
458,
458,
633,
784,
957
],
"input_text": [
"El fill del príncep Paris de Troia i la nimfa Enone.",
"A la grega.",
"Els reis de Troia.",
"Per una profecia.",
"Paris.",
"Un pastor.",
"Als vessants del Mont Ida de la regió de Frígia.",
"Amb la nimfa orèada Enone.",
"Sí.",
"El rei de Troia Príam.",
"Abandonà l'esposa Enone i el fill Còrit.",
"Que Còrit fou enviat per Enone a lluitar en el bàndol grec i contra el seu propi pare.",
"Que Enone va enviar el seu fill a Troia, on va enamorar-se de la bella Helena (nova esposa del seu pare Paris) i va intentar seduir-la.",
"No reconeixent el seu propi fill, el va assassinar per gelosia."
]
}
|
bios
|
Mercedes Fernandez Martorell (Barcelona, 25 de novembre de 1948) és una antropòloga catalana que ha escrit llibres i articles en llengua castellana, en què formula un projecte antropològic sobre com els humans autoproduïm el nostre significat i els processos i conflictes que es generen en les pràctiques socioculturals ideades per aquests. És professora titular del Departament d'Antropologia Social i Cultural de la Universitat de Barcelona.
Mercedes Fernandez Martorell, és llicenciada en Història Moderna i Doctora en Antropologia Social per la Universitat de Barcelona.
Des de l'any 1980 és professora titular d'antropologia a la Universitat de Barcelona. Imparteix cursos sobre Antropologia Urbana (treballa sobre el com de la construcció i recreació de les màquines socials en contexts urbans) i l'antropologia i el Feminisme (treballa sobre l'esdevenir i els processos d'elaboració de la individualitat). Dos temes dels que ha publicat diverses obres. Ha impartit conferències i cursos a Espanya i França.
Dirigeix l'Observatori sobre la Construcció i Recreació del Significat dels Humans OCRSH a la Universitat de Barcelona.
A partir de les obres Muerte en dos tiempos (1980) i Estudio Antropológico: Una comunidad judía (1983) estableix i analitza com de forma interna els pobles construeixen i recreen la seva particular historicitat, inclusivament en entorns multiculturals. Va determinar que els conceptes "poder i cultura" eren inseparables.
Escriu Antropología de la convivencia (1997), i La semejanza del mundo (2008) des d'una aproximació crítica a l'antropologia estructuralista, comparativista i del parentiu.
Manifesta que no hi ha antropologia sense història, sense filosofia, sense ciència. L'antropologia pensa i treballa sobre el que estableixen com a realitat els pobles i individus per aconseguir sobreviure i perviure com a espècie. El paper de l'antropologia consisteix en l'estudi de quines "presons" (com les entén Gilles Deleuze) vam idear els humans per viure en societat i com aquestes són, a més, motor de l'esdevenir.
Forma part de la línia d'intel·lectuals propers al corrent crític i feminista que es va expressar a partir del Maig del 68. Planteja que l'antropologia, des dels seus inicis i en menor o major mesura, és sexista i androcèntrica. Amb Subdivisión sexuada del grupo humano (1986) va formular com la diferència de sexe s'utilitza com a instrument de desigualtat i respon a una construcció sociocultural, ja que la biologia és, en si, discurs cultural, i que l'origen del capitalisme va tenir lloc quan els homes, que en el règim feudal produïen el que necessitaven i donaven una part al seu senyor, van acceptar posar-se al servei dels patrons en condicions miserables a canvi de tenir un salari i una dona.
|
[
"Qui és Mercedes Fernández-Martorell?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Quins temes ha tractat en les seves publicacions?",
"A què es dedica actualment?",
"Quins estudis té?",
"Com són les classes que dona?",
"De quina institució es fa càrrec?",
"Què investiga a “Muerte en dos tiempos” i “Estudio Antropológico: Una comunidad judía”?",
"Què examina amb les obres “Antropología de la convivencia” i “La semejanza del mundo”?",
"Com es defineix l’antropologia?",
"Quina és la seva funció?",
"A quin col·lectiu pertany Fernández-Martorell?",
"Què va exposar a la seva obra “Subdivisión sexuada del grupo humano”?",
"Segons ella, d’on procedeix el concepte de plutocràcia?"
] |
{
"answer_end": [
92,
64,
64,
339,
442,
541,
911,
1132,
1385,
1627,
1858,
2051,
2175,
2451,
2755
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
97,
341,
474,
661,
1014,
1134,
1456,
1713,
1860,
2053,
2282,
2507
],
"input_text": [
"Una antropòloga catalana.",
"A Barcelona.",
"El 25 de novembre de 1948.",
"Formula un projecte antropològic sobre com els humans autoproduïm el nostre significat i els processos i conflictes que es generen en les pràctiques socioculturals ideades per aquests.",
"És professora titular del Departament d'Antropologia Social i Cultural de la Universitat de Barcelona.",
"És llicenciada en Història Moderna i Doctora en Antropologia Social.",
"Imparteix cursos sobre Antropologia Urbana (treballa sobre el com de la construcció i recreació de les màquines socials en contexts urbans) i l'antropologia i el Feminisme (treballa sobre l'esdevenir i els processos d'elaboració de la individualitat).",
"De l'Observatori sobre la Construcció i Recreació del Significat dels Humans OCRSH a la Universitat de Barcelona.",
"Com de forma interna els pobles construeixen i recreen la seva particular historicitat, inclusivament en entorns multiculturals.",
"L'antropologia estructuralista, comparativista i del parentiu.",
"L'antropologia pensa i treballa sobre el que estableixen com a realitat els pobles i individus per aconseguir sobreviure i perviure com a espècie.",
"Consisteix en l'estudi de quines presons (com les entén Gilles Deleuze) vam idear els humans per viure en societat i com aquestes són, a més, motor de l'esdevenir.",
"Al de la línia d'intel·lectuals propers al corrent crític i feminista que es va expressar a partir del Maig del 68.",
"Va formular com la diferència de sexe s'utilitza com a instrument de desigualtat i respon a una construcció sociocultural.",
"Va tenir lloc quan els homes, que en el règim feudal produïen el que necessitaven i donaven una part al seu senyor, van acceptar posar-se al servei dels patrons en condicions miserables a canvi de tenir un salari i una dona."
]
}
|
vilaweb
|
La Unió Europea ha homenatjat avui la figura de l'ex-conseller d'Alemanya Helmut Kohl, l'arquitecte de la reunificació del país. L'acte ha estat proper a un funeral d'estat, inèdit en la història de la comunitat europea. Els principals líders europeus, encapçalats per Angela Merkel, Emmanuel Macron i Theresa May, hi han estat presents, a més de l'ex-president dels Estats Units Bill Clinton. L'acte s'ha fet a la sala de plens del Parlament Europeu a Estrasburg. Al centre s'ha instal·lat la capella ardent de Khol, que va morir el 16 de juny. Merkel, la seva successora al capdavant de la CDU, ha admès que va tenir friccions amb Khol: ‘Però, sense ell, la meva vida hauria estat diferent. Li devem moltes coses que avui donem per descomptat, i ens correspon ara preservar el seu llegat', ha afegit. ‘M'inclino davant vostè en senyal de gratitud i d'humilitat'. Per la seva banda, Macron ha explicat: ‘Pels de la meva edat, Kohl és art i part de la història d'Europa. Sense aquesta experiència vital no estaríem aquí, no podríem estar fent el que estem fent. Va actuar amb coratge, amb valor. Van ser accions històriques'. El president francès ha descrit l'ex-canceller com ‘un interlocutor clau, un aliat vital, un incansable creador de ponts… però per a França, per sobre de tot, era un amic'. També ha intervingut Clinton: ‘El segle XXI a Europa va començar sota el seu comandament. ‘L'adorava perquè volia crear un món sense dominadors, on la cooperació podria llançar millors resultats que el conflicte i on la diversitat seria capaç de prendre millors decisions que els dictadors individuals'. Els altres dirigents que han parlat han estat el president de l'Eurocambra, Antonio Tajani; el de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker; el del Consell Europeu, Donald Tusk; l'ex-president espanyol Felipe González; i el primer ministre rus, Dmitri Medvedev. Les restes de Khol seran enterrades en un funeral a la catedral d'Speyer. L'acte d'homenatge ha acabat amb l'Oda a l'alegria, l'himne oficial de la UE.
|
[
"Què ha honorat la UE?",
"Qui era?",
"Per què se’l coneix?",
"Qui ha assistit a l’esdeveniment?",
"On ha tingut lloc?",
"Què s’ha posat en mig d’allà?",
"Quin dia va passar a millor vida?",
"Quin càrrec té Merkel?",
"Van tenir una bona relació?",
"Creu que igualment s’ha de protegir tot el que va fer?",
"Pensa Macron que Kohl ha sigut un personatge important a Europa?",
"Com el defineix?",
"Per quin motiu l'apreciava Clinton?",
"Qui més ha intervingut?",
"On serà inhumat?"
] |
{
"answer_end": [
85,
85,
127,
392,
463,
516,
544,
595,
637,
801,
969,
1297,
1442,
1862,
1936
],
"answer_start": [
0,
48,
48,
129,
394,
465,
512,
546,
546,
748,
884,
1126,
1299,
1603,
1864
],
"input_text": [
"La figura de Helmut Kohl.",
"L'ex-conseller d'Alemanya.",
"Per ser l'arquitecte de la reunificació del país.",
"Angela Merkel, Emmanuel Macron, Theresa May i l'ex-president dels Estats Units Bill Clinton.",
"A la sala de plens del Parlament Europeu a Estrasburg.",
"La capella ardent de Khol.",
"El 16 de juny.",
"És la seva successora al capdavant de la CDU.",
"No.",
"Sí.",
"Sí.",
"Com un interlocutor clau, un aliat vital, un incansable creador de ponts; però per a França, per sobre de tot, era un amic.",
"Perquè volia crear un món sense dominadors.",
"El president de l'Eurocambra, Antonio Tajani; el de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker; el del Consell Europeu, Donald Tusk; l'ex-president espanyol Felipe González; i el primer ministre rus, Dmitri Medvedev.",
"En un funeral a la catedral d'Speyer."
]
}
|
bios
|
Ángeles Marco (València, 1947-Ibídem, 2008) és una escultora espanyola.
Va estudiar en la Facultat de Belles arts de Sant Carles fins a 1966, i va obtenir el doctorat en 1987 per la Universitat Politècnica de València, en la qual serà professora des de 1989. Durant dues dècades va compaginar la docència amb la creació escultòrica. El ferro es va convertir al llarg del temps en el seu material preferit encara que també va treballar el cautxú, el cristall o la cera. Va estar, notablement, influenciada pel minimalisme, el constructivisme i l'art conceptual.
Va obtenir el Premi Alfons Roig de la Diputació de València en 1988 i en aquest mateix any l'IVAM (Institut Valencià d'Art Modern) li va dedicar una de les seves grans exposicions "El taller de la memòria" a la qual seguiria, en 2001 "Trípodes oblics i cons" a la Universitat Politècnica de València.
És un dels grans referents de l'escultura moderna al País Valencià i a Espanya. Personal i innovadora, va obrir camins i nous llenguatges tant en la seva obra com en la seva labor pedagògica, generant influència en tota una generació de joves escultors.
Va aconseguir donar un gran impuls a l'art escultòric, deixant bona mostra del seu mestratge en la Diputació de València i Alacant, la Caixa d'Estalvis de València, el Museu d'art contemporani de Madrid, l'IVAM, el Museu de Belles arts de Màlaga, la Universitat Literària i la Universitat Politècnica de València, on es troben col·leccions de les seves obra.
Va realitzar exposicions individuals en Arc (Fira Internacional d'Art Contemporani), el Centre del Carmen, el museu d'Art Contemporanéo de Madrid i en la galeria Leonarte de València.
Va morir en 2008 a 61 anys, a València.
"(...) les propostes que fijarón l'atenció entorn del treball d'Ángeles Marco es basaven en petites peces escenogràfiques l'accentuació de les quals perspectiva alterava la percepció visual i conceptual de l'espai en el qual s'inserien però, bàsicament a partir del passat any, el seu treball començaria a evolucionar cap a un plantejament més ambiciós d'aquesta equivocidad perceptiva i simbòlica, a través de peces que concretaven camps d'evocació formal i funcional més extensos o, millor dit, que obrien en aquests camps situacions d'inestabilitat i contradicció."
|
[
"Qui era Ángeles Marco?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"On va formar-se?",
"I on va aconseguir el títol de doctorat?",
"Va feinejar-hi allà?",
"Quines matèries van ser les que més va escollir per a crear escultures?",
"En quins estils van inspirar-se les seves obres?",
"Quina distinció va assolir el 1988?",
"De quina manera va contribuir al món artístic valencià i espanyol?",
"On pot observar-se part del seu llegat escultòric i educatiu?",
"En quins llocs va exposar també com a artista en solitari?",
"Amb quina edat va morir?",
"Com eren les obres que van generar interès?",
"Com van transformar-se les seves produccions?"
] |
{
"answer_end": [
70,
43,
43,
128,
217,
245,
467,
559,
628,
1114,
1428,
1657,
1685,
1934,
2265
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
72,
144,
179,
333,
469,
561,
862,
1116,
1475,
1659,
1706,
1952
],
"input_text": [
"Una escultora espanyola.",
"A València.",
"El 1947.",
"A la Facultat de Belles arts de Sant Carles.",
"A la Universitat Politècnica de València.",
"Sí.",
"El ferro, el cautxú, el cristall i la cera.",
"El minimalisme, el constructivisme i l'art conceptual.",
"El Premi Alfons Roig de la Diputació de València.",
"Va obrir camins i nous llenguatges tant en la seva obra com en la seva labor pedagògica, generant influència en tota una generació de joves escultors.",
"A la Diputació de València i Alacant, la Caixa d'Estalvis de València, el Museu d'art contemporani de Madrid, l'IVAM, el Museu de Belles arts de Màlaga, la Universitat Literària i la Universitat Politècnica de València.",
"Arc (Fira Internacional d'Art Contemporani), el Centre del Carmen, el museu d'Art Contemporanéo de Madrid i en la galeria Leonarte de València.",
"Amb 61 anys.",
"Es basaven en petites peces escenogràfiques l'accentuació de les quals perspectiva alterava la percepció visual i conceptual de l'espai en el qual s'inserien.",
"A partir del passat any, el seu treball començaria a evolucionar cap a un plantejament més ambiciós d'aquesta equivocidad perceptiva i simbòlica, a través de peces que concretaven camps d'evocació formal i funcional més extensos o, millor dit, que obrien en aquests camps situacions d'inestabilitat i contradicció."
]
}
|
books
|
El cadàver que negrejava, ja rodola per damunt la sorra humida; ara puja, ara baixa, s'atura, com si dubtés entre passar la nit al ras o restar en terra ferma o no deixar el bres de l'onada i la remor somiosa de l'aigua. ¡És Elsa morta!… servant encara tota la delícia de la seva elegància i tot l'encís de la seva bellesa augusta. Reposa en la sorra amb la lassitud de la mort! La fredor de sa carn jove, corglaça; la mirada morta en ses seves nines obertes i cegues a tota clarícia, fa defallir. Fulguren les brillantors de ses dents entre sos llavis muts eternament; sols la cabellera, encara vivent, oneja amb gentilesa dins l'aigua que la remou amb suavitat com si fes una manyaga amorosa. ¡Elsa és morta i la seva ànima resta al costat del seu cos!
Així que ve la mort, l'esperit, amb la força de les flames i del fum, puja!… ¡L'ànima de la divina Elsa era tan pesant que anà al fons de la mar! Quina feresa, quina foscor d'espluga, quina gebror de cavorca i quina paor entre les roques del fons que semblaven gegants adormits per la fatilleria diabòlica. Elsa tota arrupida i plorosa, pietosament va cridar els dofins que passaven travessant les onades, cossant els peixos d'argent, i els dofins enternits, tots tristos i endolats i seriosos varen escoltar l'ànima atuïda de la gentil donzella.
-Dofins!… Porteu-me a terra!- va suplicar planyívolament.
Els dofins submisos, resignats i amatents, van dur el cadàver devés la terra i el deixaren damunt l'onada blana prop del rompent de la platja de Sabanell.
Ara que és a la platja i ve la nit, l'animeta d'Elsa, poruga i desolada, tremola de fred i mira temerosa la solitud que a poc a poc es torna tenebrosa i freda. ¡L'ànima d'Elsa, vetlla el seu cos, encara joiosa de la seva beutat corprenedora, vetlla la seva gerdor gloriosa, encara galejant i escotorida! ¡Ha passat la mort sense desfer ses perfeccions exquisides, sense esgarriar ses harmonies reblertes de gràcia! ¿I si la nit no fos tan bondadosa amb ella? I si el sol de l'endemà la descobreix plena de rosada? -Un aixopluc!- demana Elsa, i cerca endebades. Tot és planúria i l'aixopluc no es troba. Allà es veu un llumet! ¡quin goig!… ¡un llumet que viu en mig la foscor solitària, és tot un racés, tot un raig d'esperança per al pobre desvalgut! L'ànima d'Elsa hi va adalerada, i… era una cuca de llum que amb el seu foc sense caliu il·luminava les herbes.
|
[
"Per on roda el cos mort que menciona el text?",
"De quina manera es mou?",
"Qui és la persona difunta?",
"Està descomposta?",
"Què fa perdre l’ànim?",
"On roman l’esperit de l’Elsa?",
"On va arribar aquest?",
"Per què?",
"Com es descriuen les pedres d’allà?",
"Com es trobava l’Elsa?",
"A qui va dirigir-se?",
"On van portar-la?",
"De què s’alegra la noia?",
"Què comença a buscar un cop pensa que el sol li farà malbé la pell?",
"Què és la claror que ha vist abans?"
] |
{
"answer_end": [
62,
219,
235,
330,
496,
753,
899,
899,
1060,
1090,
1159,
1513,
1755,
2074,
2321
],
"answer_start": [
0,
64,
222,
238,
416,
696,
833,
833,
982,
1062,
1104,
1360,
1676,
1974,
2118
],
"input_text": [
"Per damunt la sorra humida.",
"Com si dubtés entre passar la nit al ras o restar en terra ferma o no deixar el bres de l'onada i la remor somiosa de l'aigua.",
"Elsa.",
"No.",
"La mirada morta en ses seves nines obertes i cegues a tota clarícia.",
"Al costat del seu cos.",
"Al fons de la mar.",
"Perquè era pesant.",
"Semblaven gegants adormits per la fatilleria diabòlica.",
"Arrupida i plorosa.",
"Als dofins que passaven travessant les onades.",
"Van dur el cadàver devés la terra i el deixaren damunt l'onada blana prop del rompent de la platja de Sabanell.",
"De la seva corprenedora del seu cos.",
"Un aixopluc.",
"Una cuca de llum."
]
}
|
bios
|
Isabel Solà Matas (Barcelona, 24 de maig de 1965 - Port-au-Prince, Haití, 2 de setembre de 2016), coneguda com a Isa, va ser una religiosa catalana, missionera i cooperant a Guinea Equatorial i Haití.
Als dinou anys va decidir de dedicar la vida a ajudar els altres i va ingressar en la Congregació de Religioses de Jesús-Maria. Va estudiar magisteri i infermeria i va viure molt de temps a l'estranger, dedicada a la cooperació al desenvolupament: durant catorze anys a Guinea Equatorial i des de 2008 a Haití.
Arran del terratrèmol d'Haití del 2010, va crear un centre d'atenció i rehabilitació de mutilats, anomenat Projecte Haití, amb un taller de fabricació de pròtesis ortopèdiques, el Taller Sant Josep, destinat a qui no podia pagar les pròtesis en un centre mèdic i que en fes possible la reintegració a una vida normal. A més d'obtenir recursos per al taller, Solà portava pròtesis usades d'Espanya per a reciclar-les. Per aquest projecte era coneguda com la monja dels peus. També va impulsar la construcció d'un dispensari, d'un centre de formació professional per a amputats, un programa de microcrèdits i la creació d'un camió medicalitzat i va denunciar la gairebé nul·la inversió del govern d'Haití en educació i sanitat i la desforestació del país provocada per la tala sense control.
Per difondre el projecte i obtenir ajuts, va fer servir les xarxes socials: un blog i vídeos a Youtube. El 2011, Solà escrivia:
Va ser assassinada a trets a Port-au-Prince, on havia anat com a mestra i on va promoure centres escolars en els barris de les perifèries de la capital, col·laborant amb altres congregacions religioses. Mentre conduïa al centre de la capital haitiana, fou víctima d'un atracament i assassinada a trets per dos desconeguts que anaven en una moto i li van robar la bossa que portava. És enterrada a Haití.
|
[
"Qui era Isabel Solà Matas?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Amb quina edat va entrar a la Congregació de Religioses de Jesús-Maria?",
"En què es va formar?",
"Quant de temps va residir a Guinea Equatorial?",
"I a Haití?",
"Després del sisme del país del 2010, què va fundar?",
"Com es deia?",
"Què hi havia dins?",
"Quin objectiu tenia?",
"A més del centre, què més va instaurar?",
"Com va divulgar el seu pla de treball?",
"On va impulsar que es fessin més col·legis?",
"Com va morir?"
] |
{
"answer_end": [
199,
96,
96,
327,
363,
488,
510,
608,
633,
687,
828,
1153,
1376,
1581,
1774
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
201,
329,
366,
489,
512,
610,
635,
711,
986,
1302,
1457,
1633
],
"input_text": [
"Una religiosa catalana, missionera i cooperant a Guinea Equatorial i Haití.",
"A Barcelona.",
"El 24 de maig de 1965.",
"Amb dinou anys.",
"En magisteri i infermeria.",
"Catorze anys.",
"Des de 2008.",
"Un centre d'atenció i rehabilitació de mutilats.",
"Projecte Haití.",
"Un taller de fabricació de pròtesis ortopèdiques.",
"Estava destinat a qui no podia pagar les pròtesis en un centre mèdic i que en fes possible la reintegració a una vida normal.",
"Un centre de formació professional per a amputats, un programa de microcrèdits i la creació d'un camió medicalitzat.",
"Va fer servir les xarxes socials.",
"A Port-au-Prince, en els barris de les perifèries de la capital.",
"Mentre conduïa al centre de la capital haitiana, fou víctima d'un atracament i assassinada a trets per dos desconeguts que anaven en una moto."
]
}
|
books
|
-Nostres! -vàrem cridar, corrent enfollits. El nostre aspecte amenaçador espantà els ocells i volgueren empendre la fuita. Ja era tard. Aquelles beines grogues lluentes de tendror s'eren aferrades a llurs plomes, i travaven llurs membres. Pobres ocellets! Alguns, amb la palla traïdora entravessada de llarg a llarg de les desplegades ales, que ja no es podien tancar, restaven penjats a les branques mateixes, que havien pres per reposador; altres queien pesadament en terra com fruita ventissa; altres esvoletegaven arran del sòl i fugien a tomballons, aixecant-se, recaient i arrossegant-se com qui s'entrebanca amb la pròpia faldamenta dels seus vestits. En férem un bell arreplec.
Quan els tinguérem nets de vesc i engabiats, no ens sabíem avenir d'ésser posseïdors de tanta de riquesa i de tanta de vida. -Renoi, hi ha un mascle de set llunes, mireu! -ens va dir en Xaneta, indicant-nos-el amb el dit. -Mà, quin mascle! -Quina cua! Això és un ròssec de seda. No ens llegué d'encantar-nos gaire. Tres pinsans, vinguts no sé de quins indrets s'havien llançat a larbret ràpids com una dardada. Encara no els havíem agafats, ja un verdum feia l'aleta sobre el ram, es posava dalt d'una palla, fugia amb ella i, en mig del seu vol pressut, es desplomava de cap i volta al peu del turó. I, d'ençà de llavors ja no puc posar ordre ni concert en els meus records. Plovien ocells; no ens donaven temps de refer la pallada. I tots tres vinga córrer adalerats, posseïts de l'embriac de la caça.
|
[
"Què feien els protagonistes mentre exclamaven?",
"Per què van atemorir-se les aus?",
"Van alçar el vol?",
"Què portaven a sobre?",
"Què els passava a alguns?",
"On romanien?",
"Els altres què acomplien?",
"I la resta?",
"Com van actuar els personatges principals?",
"Com es van sentir quan els animals estigueren pulcres i ficats dins un gabial?",
"Quin tipus d’ocell troba en Xaneta primer?",
"I el següent que hi ha quin és?",
"Quins van aparèixer més tard?",
"Què va fer un verdum que va sorgir de sobte?",
"Per què no podien els homes tornar a fer la palla?"
] |
{
"answer_end": [
42,
91,
121,
237,
367,
409,
495,
553,
684,
809,
878,
963,
1072,
1285,
1418
],
"answer_start": [
11,
44,
73,
136,
256,
369,
442,
497,
659,
686,
811,
938,
1001,
1097,
1362
],
"input_text": [
"Corrien enfollits.",
"Pel seu aspecte amenaçador.",
"Sí.",
"Aquelles beines grogues lluentes de tendror.",
"Tenien la palla traïdora entravessada de llarg a llarg de les desplegades ales, que ja no es podien tancar.",
"A les branques mateixes.",
"Queien pesadament en terra com fruita ventissa.",
"Esvoletegaven arran del sòl i fugien a tomballons.",
"En feren un bell arreplec.",
"No se sabien avenir d'ésser posseïdors de tanta de riquesa i de tanta de vida.",
"Un mascle de set llunes.",
"Un ròssec de seda.",
"Tres pinsans.",
"Feia l'aleta sobre el ram, es posava dalt d'una palla, fugia amb ella i, en mig del seu vol pressut, es desplomava de cap i volta al peu del turó.",
"Perquè plovien ocells i no els donaven temps de refer-la."
]
}
|
mitologia
|
Licimni (en grec antic Λικύμνιος, Likimnios) segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Electrió, rei de Micenes i un dels fills de Perseu, i d'una esclava frígia anomenada Mèdia.
Licimni va passar la seva infantesa a Micenes, amb el seu pare. Durant la guerra que els tafis van mantenir contra Electrió, encara era un nen, i va ser l'únic dels fills que escapà de la matança. Quan Electrió va morir, víctima accidental d'Amfitrió, marxà amb aquest i amb Alcmena, de la que era germanastre, cap a Tebes, després de ser expulsats del seu regne. Allà es va casar amb Perimede, germana d'Amfitrió, i amb ella va tenir diversos fills.
Va ser pare d'Eonos, mort més tard a Lacònia pels fills d'Hipocoont, incident que va provocar més tard l'expedició d'Hèracles contra Esparta, i també d'Argeu i de Melas, que van acompanyar Hèracles a la guerra d'Ecàlia contra Èurit i van morir en el combat. Hèracles havia promès a Licimni que li tornaria el fill. Va cremar el cadàver d'Argeu i li va portar l'urna amb les seves cendres, per complir la paraula donada.
Quan va morir Hèracles, Licimni prestà ajut als Heraclides en la guerra contra Euristeu. Després s'uní a Hil·los en la primera i desastrosa expedició contra el Peloponès, de la qual s'hagueren de retirar. Els habitants d'Argos el van convidar, com també a un dels fills d'Hèracles, Tlepòlem, a establir-se a la seva ciutat, i allí Licimni va morir en una baralla a causa d'una bastonada de Tlepòlem, o potser de forma accidental, quan aquest darrer volia colpejar un bou (o un esclau) amb una branca d'oliver.
|
[
"Qui era Licimni?",
"Qui eren els seus pares?",
"On va viure quan era petit?",
"Quina batalla va sobreviure quan era menut?",
"Qui va matar a Electrió?",
"Què va fer Licimni amb aquest i Alcmena?",
"A on?",
"Amb qui va contraure matrimoni?",
"Van tenir descendència?",
"Qui va assassinar el seu fill Eonos?",
"Què va causar aquest fet?",
"Què va ser dels seus altres descendents, Argeu i Melas?",
"Què va fer Hèracles amb el cos d’Argeu?",
"En quina batalla va participar amb Hil·los?",
"Com va passar a millor vida?"
] |
{
"answer_end": [
89,
188,
235,
385,
440,
472,
512,
583,
639,
708,
781,
897,
1028,
1230,
1569
],
"answer_start": [
0,
91,
190,
254,
387,
411,
442,
559,
607,
641,
710,
785,
899,
1158,
1392
],
"input_text": [
"Un heroi grec.",
"Electrió, rei de Micenes, i una esclava frígia anomenada Mèdia.",
"A Micenes.",
"La que els tafis van mantenir contra Electrió.",
"Amfitrió.",
"Marxà.",
"A Tebes.",
"Amb Perimede.",
"Sí.",
"Els fills d'Hipocoont.",
"L'expedició d'Hèracles contra Esparta.",
"Van acompanyar Hèracles a la guerra d'Ecàlia contra Èurit i van morir en el combat.",
"Va cremar el cadàver i li va portar l'urna amb les seves cendres.",
"En la primera i desastrosa expedició contra el Peloponès.",
"En una baralla a causa d'una bastonada de Tlepòlem, o potser de forma accidental, quan aquest darrer volia colpejar un bou (o un esclau) amb una branca d'oliver."
]
}
|
vilaweb
|
Aquest cap de setmana arriba la sisena edició de Mercat de Mercats. Enguany reuneix 23 parades de mercats de Barcelona, 20 productors de proximitat i qualitat, 10 cellers de vins i caves de Catalunya, 14 bars i restaurants de mercat i de la ciutat, 20 xefs a l'aula gastronòmica, 14 més a la zona de tapes i 15 estrelles Michelin a la Plaça de la Catedral de Barcelona. A més, s'estrena la iniciativa del ‘país convidat', que s'inagura amb Perú, amb el cuiner Gastón Acurio i la seva ‘Pandilla de la leche de tigre', que explicaran i elaboraran en directe plats representatius de la cuina peruana. Les parades de mercat que hi seran presents procedeixen dels mercats de La Boqueria, Santa Caterina, Felip II, Lesseps, La Llibertat i de Galvany. Enguany, alguns d'aquests paradistes oferiran un “Producte estrella” acompanyat d'una recepta, que s'ofereix al visitant amb voluntat de posar en valor el gran protagonista d'aquesta trobada: el producte. Com en edicions anteriors, els productes agroalimentaris artesans fets a Catalunya tindran un espai destacat a la fira, amb productors i elaboradors de les diferents D.O. i D.O.P. de Catalunya. Les demostracions culinàries de l'Aula gastronòmica comptaran amb alguns dels grans xefs: Oriol Rovira, Nandu Jubany, Oriol Balaguer, Eduard Xatruc, Mateu Casañas, Oriol Castro, Xavier Franco, Carles Gaig, Ever Cubilla, Mey Hoffman, Marc Gascons, Jordi Herrera o Raúl Balam, entre més. L'Aula tast canvia de format, i no només s'hi farà els tast de vins, sinó que també s'hi podrà assistir a degustacions de tot tipus de productes. Mercat de Metcats és una festa gastronòmica que trasllada el millor dels mercats de la ciutat al carrer per reivindicar la qualitat dels seus productes. Està organitzat per l'Institut Municipal de Mercats de l'Ajuntament de Barcelona, i en la darrera edició va tenir més de 265.000 visitants.
|
[
"Què se celebra?",
"Quan serà?",
"Quants negocis es congreguen?",
"A on?",
"Quin país estranger vindrà a l'esdeveniment?",
"Es cuinaran receptes de la nació peruana?",
"Qui les durà a terme?",
"D’on provenen els comerços?",
"Què regalaran?",
"Per què ho faran?",
"Què es consagrarà als aliments catalans fets a mà?",
"Quins famosos cuiners participaran?",
"De quines activitats es podran gaudir amb l’Aula tast?",
"Com es descriu a Mercat de Mercats?",
"Quantes persones van assistir l’últim cop que es va portar a cap?"
] |
{
"answer_end": [
66,
66,
329,
368,
444,
596,
596,
743,
838,
948,
1142,
1428,
1574,
1727,
1867
],
"answer_start": [
0,
0,
68,
330,
370,
387,
446,
598,
754,
840,
977,
1144,
1430,
1576,
1813
],
"input_text": [
"La sisena edició de Mercat de Mercats.",
"Aquest cap de setmana.",
"23 parades de mercats de Barcelona, 20 productors de proximitat i qualitat, 10 cellers de vins i caves de Catalunya, 14 bars i restaurants de mercat i de la ciutat, 20 xefs a l'aula gastronòmica, 14 més a la zona de tapes i 15 estrelles Michelin.",
"A la Plaça de la Catedral de Barcelona.",
"Perú.",
"Sí.",
"El cuiner Gastón Acurio i la seva Pandilla de la leche de tigre.",
"Dels mercats de La Boqueria, Santa Caterina, Felip II, Lesseps, La Llibertat i de Galvany.",
"Un Producte estrella acompanyat d'una recepta.",
"Per a posar en valor el gran protagonista d'aquesta trobada: el producte.",
"Un espai destacat a la fira, amb productors i elaboradors de les diferents D.O. i D.O.P. de Catalunya.",
"Oriol Rovira, Nandu Jubany, Oriol Balaguer, Eduard Xatruc, Mateu Casañas, Oriol Castro, Xavier Franco, Carles Gaig, Ever Cubilla, Mey Hoffman, Marc Gascons, Jordi Herrera o Raúl Balam, entre més.",
"S'hi farà els tast de vins i també s'hi podrà assistir a degustacions de tot tipus de productes.",
"Com una festa gastronòmica que trasllada el millor dels mercats de la ciutat al carrer per reivindicar la qualitat dels seus productes.",
"Més de 265.000."
]
}
|
mitologia
|
Jean Frappier (Cars, Gironda, 22 d'abril de 1900 – París, 29 d'agost de 1974) fou un romanista i medievalista francès.
Frappier va estudiar a la Universitat de Bordeus, feu els exàmens d'agregació i esdevingué professor d'ensenyament secundari. L'any 1936 defensà les tesis d'habilitació Étude sur "La Mort le Roi Artu". Roman du XIIIe siècle. Dernière partie du "Lancelot" en prose (París 1936, reeditada el 1961, 1972) i l'edició de La Mort le roi Artu. Roman du XIIIe siècle (París 1936, reeditada 1956, 1964, Ginebra 1996). Des de 1937 i fins a 1948 fou professor a la Universitat d'Estrasburg; i fins a 1969 professor a la Sorbona.
Jean Frappier fou, des de 1972, president de l‘Association internationale des études françaises. També fou un dels fundadors, el 1948, de la Société Internationale Arthurienne i de la Société Rencesvals. Des de 1959 fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona; des de 1974 fou membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans.
|
[
"Qui era Jean Frappier?",
"On va néixer?",
"Quan va morir?",
"On va rebre la seva educació?",
"De què va treballar després dels seus estudis?",
"Què va fer el 1936?",
"Quins anys va estar com a mestre a la Universitat d’Estrasburg?",
"I a la Sorbona?",
"Què va dirigir el 1972?",
"Què va constituir amb altra gent el 1948?",
"A quina institució va pertànyer el 1959?",
"I quan va ser soci de l’Institut d’Estudis Catalans?"
] |
{
"answer_end": [
117,
77,
77,
167,
243,
477,
597,
635,
732,
839,
927,
997
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
119,
119,
245,
528,
599,
637,
734,
841,
929
],
"input_text": [
"Un romanista i medievalista francès.",
"A Cars, Gironda.",
"El 29 d'agost de 1974.",
"A la Universitat de Bordeus.",
"De professor d'ensenyament secundari.",
"Defensà les tesis d'habilitació Étude sur \"La Mort le Roi Artu\". Roman du XIIIe siècle. Dernière partie du \"Lancelot\" en prose i l'edició de La Mort le roi Artu. Roman du XIIIe siècle.",
"Des de 1937 i fins a 1948.",
"Fins a 1969.",
"L‘Association internationale des études françaises.",
"La Société Internationale Arthurienne i la Société Rencesvals.",
"A la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.",
"El 1974."
]
}
|
vilaweb
|
El batlle de València i candidat de Compromís a la reelecció, Joan Ribó, ha dit que el govern de la ciutat no pot ser ‘moneda de canvi' en les negociacions entre els partits per a formar el nou Consell. En una entrevista a l'agència Efe, ha dit que no posaria línies vermelles al repartiment d'àrees per a repetir el pacte de la Nau amb el PSPV i València en Comú. ‘Sis ulls hi veuen més que no dos i entre els uns i els altres compensem els nostres defectes i estridències', ha dit. No preveu que pugui guanyar el bloc de dretes perquè no hi ha cap enquesta que ho indiqui. A més, està convençut que aconseguirà una majoria folgada i que serà reelegit batlle. També ha dit que reclamaria la llei de capitalitat a la Generalitat i el soterrament de les vies i la condonació del deute de la Marina al govern espanyol. Ribó ha defensat la política de mobilitat que ha fet aquesta legislatura perquè, a parer seu, han fet de València una ciutat més sostenible. ‘Volem arribar a un acord de programa i sobre aquesta base volem treballar', ha afegit. Ha demanat el vot per continuar el ‘procés de canvi' a la ciutat. Entre els objectius de la legislatura vinent, ha destacat un parc d'habitatges de lloguer assequible públic o amb part de recursos privats, avançar en aspectes socials i mantenir les polítiques de sostenibilitat, que vol dir fer més parcs, reduir la contaminació atmosfèrica, lumínica i acústica i treballar per una alimentació sostenible. També s'ha compromès a elaborar una ordenança de convivència.
|
[
"Qui és Joan Ribó?",
"Què ha comentat?",
"Amb qui ha concertat una reunió?",
"I què ha declarat amb ells?",
"Creu que podria sortir vencedor el bàndol més conservador?",
"Per què no?",
"Què dona per descomptat?",
"Què demanarà al govern català i l’Estat?",
"Què ha advocat?",
"Per quin motiu?",
"Per què vol que l’escullin per a governar?",
"Quin propòsit té per al pròxim mandat?",
"A què es refereix amb aquestes accions per a preservar la biodiversitat?",
"Què més ha promès que farà?"
] |
{
"answer_end": [
71,
201,
236,
363,
529,
573,
659,
815,
889,
956,
1110,
1323,
1450,
1512
],
"answer_start": [
0,
62,
203,
203,
484,
530,
582,
667,
817,
890,
1046,
1112,
1282,
1452
],
"input_text": [
"El batlle de València i candidat de Compromís a la reelecció.",
"Que el govern de la ciutat no pot ser moneda de canvi en les negociacions entre els partits per a formar el nou Consell.",
"Amb l'agència Efe.",
"Que no posaria línies vermelles al repartiment d'àrees per a repetir el pacte de la Nau amb el PSPV i València en Comú.",
"No.",
"Perquè no hi ha cap enquesta que ho indiqui.",
"Que aconseguirà una majoria folgada i que serà reelegit batlle.",
"Reclamarà la llei de capitalitat a la Generalitat i el soterrament de les vies i la condonació del deute de la Marina al govern espanyol.",
"La política de mobilitat que ha fet aquesta legislatura.",
"Perquè, a parer seu, han fet de València una ciutat més sostenible.",
"Per continuar el procés de canvi a la ciutat.",
"Ha destacat un parc d'habitatges de lloguer assequible públic o amb part de recursos privats, avançar en aspectes socials i mantenir les polítiques de sostenibilitat.",
"Vol dir fer més parcs, reduir la contaminació atmosfèrica, lumínica i acústica i treballar per una alimentació sostenible.",
"Una ordenança de convivència."
]
}
|
books
|
-I que vôs assé?
-Anar a l'art, homo que vòs que fassa?… sempre as meu costat!- afegí la Monja estranyada de la pregunta.
-Aixís vos assé artista!-
Gemma de sobte prengué un posat d'esperitada i obrí els ulls i es quedà esguardant en Tem amb aquella fixesa paorosa que tenia a la pinada. La Monja va estremir-se i el seu marit va romandre tot confós… La desconeguda va restar com esglaiada; sentia anguilejar per son cos el calfred d'una nova dissort, i tremolosa, tapant-se els ulls va agenollar-se, exclamant entre sanglots i sospirs:
-Artista no! Artista no!
La Monja i en Tem van respirar davant aquell sentiment que els feia sabedors de què tenia aquella noia amb son posat tràgic.
-No seràs artista, no! Vindràs amb mi a l'art… vôs fer d'espardenyera? de modista? vôs trenar cànem?
I la italiana senyalava que volia fer el que feia la Monja en la postal que tirava l'art; i agafà la singla que hi havia penjada en un clau de la paret emblanquinada i se la posava per a fer-los entendre que volia anar amb ells a tirar l'art cada matí.
-Artista no? i dôs que fas ara sinó l'artista de l'art?
-Artista no!- exclamà altre cop la noia esfereïda.
|
[
"On marxava la Monja?",
"Es va sorprendre que li preguntessin què estava fent?",
"Com va reaccionar la Gemma quan es va mencionar el mot relacionat amb l'art?",
"A qui va mirar?",
"Com el va observar?",
"I com van reaccionar la Monja i el seu espòs en veure el que passava?",
"Com se sentia la Gemma?",
"Quines paraules va cridar?",
"Tenia idea la parella de per què va actuar la noia així?",
"Quina nacionalitat té la jove?",
"Per què va prendre la cinta dels dos?",
"Va repetir el mateix que abans amb por?"
] |
{
"answer_end": [
94,
120,
208,
237,
286,
349,
450,
561,
685,
811,
1039,
1146
],
"answer_start": [
17,
0,
122,
211,
211,
288,
351,
484,
562,
788,
880,
1097
],
"input_text": [
"A l'art.",
"Sí.",
"Prengué un posat d'esperitada i obrí els ulls.",
"En Tem.",
"Amb aquella fixesa paorosa que tenia a la pinada.",
"La Monja va estremir-se i el seu marit va romandre tot confós.",
"Va restar com esglaiada, sentia anguilejar per son cos el calfred d'una nova dissort.",
"Artista no! Artista no!",
"Sí.",
"Italiana.",
"Per a fer-los entendre que volia anar amb ells a tirar l'art cada matí.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
Espanya incomplirà l'objectiu de dèficit públic marcats per la Comissió Europea aquest any i també el vinent. Les previsions econòmiques d'hivern publicades aquest dilluns per Brussel·les indiquen que, amb un dèficit del 3,5% pel 2017 i del 2,9% pel 2018, el govern espanyol es desviarà quatre i set dècimes de l'objectiu, que eren del 3,1% i el 2,2%, respectivament. De fet, l'informe de la CE fins i tot empitjora les dades publicades el gener, quan preveia que Espanya tanqués aquest any amb un dèficit del 3,3%. La Comissió Europea assegura que els riscs estan relacionats amb ‘la incertesa sobre l'impacte de les recents mesures fiscals' que ha pres l'executiu de Mariano Rajoy. L'informe amb les previsions econòmiques de la Comissió Europea assenyala Espanya com un estat que ha crescut ‘més ràpid que no la mitjana de l'eurozona' i que fins i tot ‘ha superat les expectatives'. Però el text avisa que “els vents de cua” que han contribuït a accelerar el creixement en els darrers trimestres seran menors a partir d'ara i el creixement ‘es desaccelerarà tot i seguir sent robust'. En aquest sentit, la CE creu que el PIB espanyol augmentarà en un 2,3% aquest any i un 2,1% el vinent, unes xifres menys optimistes que les del ministeri d'Economia, que situen el creixement al 2,5% i el 2,4%. Pel que fa a la desocupació, Brussel·les diu que ‘continuarà baixant', tot i que lamenta que en l'últim trimestre del 2016 el percentatge de joves desocupats va créixer. En les previsions, la CE apunta a un atur del 17,7% pel 2017 i del 16% pel 2018. Sobre el deute, Brussel·les diu que “s'estabilitzarà al 100% del PIB”.
|
[
"Què no complirà l’estat espanyol?",
"Quina xifra hauria d’haver aconseguit?",
"I quina té?",
"Quantes dècimes separen l'Estat de la meta?",
"Què diu l’escrit de la Comissió Europea?",
"Quin objectiu econòmic tenia llavors per a Espanya?",
"Què afirma sobre aquests perills?",
"Ha incrementat Espanya la seva economia?",
"Tot i això, què adverteix el document?",
"Pensa la CE que el producte interior brut pujarà els pròxims anys?",
"Creu el ministeri d’Economia que pujarà el mateix?",
"Què es comenta sobre el futur de l’atur?",
"Quins números tindrem el 2017 i 2018?"
] |
{
"answer_end": [
108,
366,
254,
321,
445,
514,
682,
793,
1086,
1189,
1296,
1367,
1547
],
"answer_start": [
0,
110,
202,
256,
376,
447,
516,
684,
886,
1106,
1191,
1298,
1487
],
"input_text": [
"L'objectiu de dèficit públic marcats per la Comissió Europea aquest any i també el vinent.",
"Un 3,1% pel 2017 i un 2,2% pel 2018.",
"Un 3,5% pel 2017 i un 2,9% pel 2018.",
"Quatre i set dècimes.",
"Empitjora les dades publicades el gener.",
"Preveia que Espanya tanqués aquest any amb un dèficit del 3,3%.",
"Que estan relacionats amb la incertesa sobre l'impacte de les recents mesures fiscals que ha pres l'executiu de Mariano Rajoy.",
"Sí.",
"Que els vents de cua que han contribuït a accelerar el creixement en els darrers trimestres seran menors a partir d'ara i el creixement es desaccelerarà tot i seguir sent robust.",
"Sí.",
"No.",
"Brussel·les diu que continuarà baixant.",
"Un atur del 17,7% pel 2017 i del 16% pel 2018."
]
}
|
vilaweb
|
L'Audiència de Palma ha donat cinc dies a Iñaki Urdangarin perquè ingressi en la presó que ell triï. El Tribunal Suprem espanyol el va condemnar ahir a cinc anys i deu mesos per la seva implicació en el cas Nóos. El seu ex-soci, Diego Torres, també haurà d'ingressar a la presó abans de dimarts. Torres, que fou condemnat a vuit anys per l'Audiència, va veure com ahir el Suprem li rebaixava substancialment la pena: cinc anys i vuit mesos. El cunyat de Felipe VI ha arribat a Palma en un vol provinent de Ginebra, on resideix habitualment. S'ha presentat a l'Audiència a les dotze del migdia i ha recollit l'ordre d'entrada a presó sense fer declaracions. Un grup de concentrats l'ha escridassat a la sortida del tribunal. El jutge no ha imposat a Urdangarin mesures cautelars i per tant pot tornar a Ginebra, tot i l'ordre d'ingrés a presó. L'ex-president de les Illes Jaume Matas, que fou condemnat a més de tres anys, ha decidit no comparèixer davant de l'Audiència i ingressarà per decisió pròpia a la presó d'Aranjuez. L'ex-president tenia temps fins les dues per a presentar-se davant del jutge. Els condemnats encara poden presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional espanyol que podria suspendre l'execució de les penes, tot i que en condemnes superiors als cinc anys no ho sol fer. Finalment també poden demanar l'indult per evitar la presó.
|
[
"Segons l’Audiència de Palma, quant de temps té Iñaki Urdangarín per anar al càrcer?",
"I per què hi va?",
"Qui l’ha sentenciat?",
"Quant de temps haurà de complir?",
"Qui és Diego Torres?",
"Estarà encarcerat també?",
"Quin càstig va rebre primer?",
"A quina quantitat es va reduir?",
"Quina relació té Urdangarín amb Felipe VI?",
"A quina hora ha comparegut a l’Audiència?",
"Què no ha aplicat el magistrat?",
"Qui és Jaume Matas?",
"Va presentar-se a judici?",
"Quina opció tenen els acusats per a recórrer?",
"En quins casos no és possible aquesta apel·lació?"
] |
{
"answer_end": [
86,
211,
144,
173,
241,
277,
333,
439,
463,
592,
777,
882,
969,
1240,
1302
],
"answer_start": [
0,
101,
101,
101,
213,
229,
296,
351,
441,
541,
724,
843,
922,
1103,
1242
],
"input_text": [
"Cinc dies.",
"Per la seva implicació en el cas Nóos.",
"El Tribunal Suprem espanyol.",
"Cinc anys i deu mesos.",
"El seu ex-soci.",
"Sí.",
"Fou condemnat a vuit anys.",
"A cinc anys i vuit mesos.",
"És el seu cunyat.",
"A les dotze del migdia.",
"Mesures cautelars.",
"L'ex-president de les Illes.",
"No.",
"Poden presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional espanyol que podria suspendre l'execució de les penes.",
"En condemnes superiors als cinc anys."
]
}
|
bios
|
Míriam Cano (Molins de Rei, 1982) és escriptora i periodista. Viu a Barcelona.
El seu primer poemari va ser Buntsandstein (2013). A més, ha estat publicada a les antologies II Festival de Poesia des dels Balcons (2014) i Assumiràs la Veu (2014). La seva segona obra poètica va ser Ancoratge (2016). La seva primera obra narrativa és el recull de contes Cremen cels (2017) compartit amb Martí Sales i Antònia Vicens. Ha traduït al català una selecció de poemes d'Emily Dickinson (2017) i Cartes a un amic alemany, d'Albert Camus (2019). El seu darrer poemari és Vermell de Rússia (2020).
També ha exercit de crítica cinematogràfica i musical en diverses publicacions culturals en línia i ha col·laborat en diversos programes de ràdio centrats, sobretot, en la música de cinema. A més, col·labora a Catorze. Cultura Viva, a NacióDigital, i "El Violí Vermell" de Catalunya Música. Des de 2016 fins a 2018 va exercir de crítica literària al programa Els experts d'iCat i des de 2019 al programa L'irradiador de la mateixa emissora radiofònica. Entre els darrers projectes, cal destacar la publicació del poemari Nàufrags, un espectacle de Lluís Danés i Roca que es va representar el gener de 2016 al Mercat de les Flors. Ha guanyat el premi de poesia Martí Dot l'any 2012 amb el seu poemari Buntsandstein (2013). També ha participat en el recull de contes Cremen cels (2017). El 2020 publica el poemari Vermell de Rússia.
Com ha traductora s'ha encarregat de la versió catalana de "Bluets" de Maggie Nelson i "La casa de Mango Street" de Sandra Cisneros, ambdues publicades per l'Altra Editorial.
És codirectora de l'Escola Bloom de Barcelona.
|
[
"Qui és Míriam Cano?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"On resideix actualment?",
"Quin és el primer recull de poemes que va redactar?",
"I el segon?",
"Quines obres poètiques va traduir al català?",
"En quins llocs ha escrit també la seva opinió?",
"Amb quins programes radiofònics coopera en l'àmbit musical i cinematogràfic?",
"Què va fer des del 2016 fins al 2018?",
"Quina és l'última peça poètica que ha escrit?",
"On va interpretar-se?",
"Quin guardó va obtenir el 2012 per Buntsandstein?",
"Quines altres obres ha traduït a la llengua catalana?",
"A què es dedica en l'actualitat?"
] |
{
"answer_end": [
60,
33,
33,
77,
121,
291,
528,
685,
877,
965,
1117,
1216,
1301,
1550,
1639
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
62,
79,
247,
417,
588,
688,
879,
1041,
1159,
1218,
1419,
1594
],
"input_text": [
"Una escriptora i periodista.",
"A Molins de Rei.",
"El 1982.",
"A Barcelona.",
"Buntsandstein.",
"Ancoratge.",
"Una selecció de poemes d'Emily Dickinson i Cartes a un amic alemany, d'Albert Camus.",
"En diverses publicacions culturals en línia.",
"Amb Catorze. Cultura Viva, a NacióDigital, i amb \"El Violí Vermell\" de Catalunya Música.",
"Va exercir de crítica literària al programa Els experts d'iCat.",
"Nàufrags.",
"Al Mercat de les Flors.",
"El premi de poesia Martí Dot.",
"\"Bluets\" de Maggie Nelson i \"La casa de Mango Street\" de Sandra Cisneros.",
"És codirectora de l'Escola Bloom de Barcelona."
]
}
|
vilaweb
|
El conseller d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha anunciat en aquesta entrevista de VilaWeb que el departament crearà un cos d'inspectors propi, a l'empara del que dictamina la llei d'educació de Catalunya. Segons Bargalló, els directors de centre són els líders pedagògics de cada escola, però els inspectors ho haurien de ser de cada zona. Aquest és el fragment de l'entrevista on ho diu. —Parleu de deixar a les mans de les escoles el projecte lingüístic. No és arriscat? Tot allò que ha passat arran del referèndum en alguns centres és un avís que un grup petit de pares pot originar molt malestar. —La garantia que es respectarà el paper de llengua vehicular del català som nosaltres, el departament. Els nostres inspectors. Si el projecte lingüístic no és bo serem nosaltres que ho detectarem. Si no es compleix i no dóna resultats serem nosaltres que ho detectarem. En qualsevol cas la culpa serà nostra. —Però ara la inspecció és de l'estat… —Crearem un cos d'inspecció propi, tal com la llei d'educació de Catalunya ens permet de fer. I evidentment els inspectors treballaran d'una manera diferent. Ara massa sovint fan feines burocràtiques i nosaltres volem inspectors que siguin líders pedagògics. A l'escola el director ha de ser el líder pedagògic, però els inspectors han de vetllar per la coherència dels projectes en una zona. I la transparència també hi ajudarà. S'ha explicat poc, però d'ençà d'aquest setembre els centres tenen l'obligació de penjar a la web els projectes pedagògic i lingüístic. Les famílies, els alumnes, tothom sabrà quin és aquest projecte i podrà alertar, amb molta més força i raó, si no es compleix.
|
[
"Què ha comunicat el conseller d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya?",
"Què el protegirà?",
"On s'ha avisat d'això?",
"Què diu Bargalló sobre aquests revisors?",
"Pensa l'entrevistador que és perillós que els col·legis s'encarreguin del vessant lingüístic?",
"Què considera que és la votació de l'1-O?",
"Segons l'altre interlocutor, què assegura que es compleixi que el català sigui vehicular?",
"S'inculparà el departament si el pla no surt com s'espera?",
"Quin tipus d'agents que inspeccionen volen?",
"Com són actualment?",
"De què han de tenir cura aquests treballadors?",
"Què s'exigeix a les escoles des de setembre?"
] |
{
"answer_end": [
154,
216,
216,
351,
485,
612,
739,
921,
1218,
1160,
1352,
1525
],
"answer_start": [
0,
122,
0,
218,
353,
486,
614,
741,
1163,
1119,
1278,
1415
],
"input_text": [
"Que el departament crearà un cos d'inspectors propi.",
"El que dictamina la llei d'educació de Catalunya.",
"En aquesta entrevista de VilaWeb.",
"Que els inspectors haurien de ser els líders pedagògics de cada zona.",
"Sí.",
"Un avís que un grup petit de pares pot originar molt malestar.",
"Ells, el departament i els seus inspectors.",
"Sí.",
"Volen inspectors que siguin líders pedagògics.",
"Massa sovint fan feines burocràtiques.",
"Han de vetllar per la coherència dels projectes en una zona.",
"Tenen l'obligació de penjar a la web els projectes pedagògic i lingüístic."
]
}
|
books
|
Està bé. Descansa calentona i tranquila. No ha de passar mal de cap per a res, ni per al dinar, perquè no l'ha de coure fins que arribi amb el peix el llagut de son pare. Només l'enneguita una mica el pensar que se n'haurà d'anar a casa sense camisa; però, un cop porti les faldilles i el sac, la falla no es coneixerà pas. Per vestir-se s'haurà de ficar en algun amagatall, perquè, com que no té llençol per a abrigar-se, podria veure's en una vergonya si algú passés per aquells voltants. Amagatalls rai!… Per altra part, en dies de bonança no sol acudir a aquell esperagol cap altra barca que la del seu pare… I veu-te-la allà que va venint a llargues bordades, a llargues bordades. La nina no pot confondre amb cap altra la vela que tantes voltes ha apedaçat. L'obira amb alegria, com si veiés l'ala d'un àngel familiar. Aquell llagut és la companyia, l'amor i tot lo que desitja. Així que atraqui, ella serà servida al seu pler, pèrquè un de sos germans anirà en quatre gambades a cercar-li la roba que necessita. ¡Què és joliua, quan s'acosta, lliscant per un mar tranquil, la barca que s'enyorava! La nina la va seguint amb la vista; i, quan en una bordada la vela lluminosa se li amaga darrera de les penyes, li sembla que s'és eclipsat un astre i que el mar s'ha entristit.
Mentrestant no li manca pas entreteniment. En tant que espera la barca, s'entreté contemplant com se retraten en el mirall tremolós de l'aigua els núvols i les gavines que naveguen pel cel. Plau-li també mirar-hi sa cara tendra i bonica de donzella de setze anys. No es recorda de quan temps fa que no se l'havia vista. Té tot el semblant d'una dona, però és més formosa que abans… força més. Sa pell conserva la tendror d'abans, però més ufanosa. Les nines grosses i negres de sos ulls, verament escampen claror per sota el pòrtic de seda amb què les ombregen les pestanyes. Quan bada una mica la boca i entre sos llavis encesos llampega sa blanca dentadura, llavors… sobretot llavors… és quan son rostre resulta més bonicoi.
|
[
"Com es troba la protagonista del text?",
"Per què no s'ha de preocupar per a menjar?",
"Què és l'únic que l'amoïna?",
"On haurà de posar-se la roba?",
"Per què?",
"Com arriba l'embarcació del seu pare?",
"Com l'observa?",
"Què és per ella aquest vaixell?",
"Per què creu que la complaurà?",
"Què passa quan la lona del bastiment s'oculta rere les roques?",
"Està avorrida la noia?",
"Com passa el temps?",
"Què veu també a l'aigua?",
"I com és?",
"Quan sol ser més bella la seva cara?"
] |
{
"answer_end": [
39,
169,
249,
373,
489,
663,
783,
883,
1017,
1281,
1324,
1471,
1545,
1729,
2008
],
"answer_start": [
0,
41,
171,
324,
375,
543,
764,
825,
885,
1144,
1283,
1326,
1473,
1603,
1859
],
"input_text": [
"Està bé, descansa calentona i tranquila.",
"Perquè no l'ha de coure fins que arribi amb el peix el llagut de son pare.",
"El pensar que se n'haurà d'anar a casa sense camisa.",
"En algun amagatall.",
"Perquè, com que no té llençol per a abrigar-se, podria veure's en una vergonya si algú passés per aquells voltants.",
"A llargues bordades.",
"Amb alegria.",
"La companyia, l'amor i tot lo que desitja.",
"Pèrquè un de sos germans anirà en quatre gambades a cercar-li la roba que necessita.",
"Li sembla que s'és eclipsat un astre i que el mar s'ha entristit.",
"No.",
"Contemplant com se retraten en el mirall tremolós de l'aigua els núvols i les gavines que naveguen pel cel.",
"Sa cara tendra i bonica de donzella de setze anys.",
"Té tot el semblant d'una dona, però és més formosa que abans, orça més; sa pell conserva la tendror d'abans, però més ufanosa.",
"Quan bada una mica la boca i entre sos llavis encesos llampega sa blanca dentadura."
]
}
|
vilaweb
|
ERC considera un ‘incompliment flagrant de l'acord amb el PSOE' l'ajornament unilateral de la taula de negociació que avui ha anunciat el govern espanyol. En un comunicat, ERC veu com una ‘irresponsabilitat absoluta' la decisió de l'executiu de Pedro Sánchez i adverteix que no hi ha ‘temps per perdre' perquè encara queden molts mesos per les eleccions, anunciades per a després de l'aprovació del pressupost. ‘No té cap sentit esperar a la constitució d'un nou govern de la Generalitat, perquè la via política cal obrir-la ja, és urgent i és imprescindible', diu ERC. Per això, exigeix que en la reunió entre presidents de dijous vinent es fixi una data perquè la taula entre governs es reuneixi ‘de manera imminent'. Hores després, el govern espanyol ha rectificat l'anunci i ha dit que manté la disposició a celebrar la taula de diàleg entre governs abans de les eleccions catalanes. Tanmateix, no en concreta la data i omet que, segons l'acord, s'hauria d'haver reunit a molt estirar quinze dies després de la constitució del govern espanyol, termini ja exhaurit. Llegiu l'acord entre el PSOE i ERC, íntegre Al comunicat, ERC corresponsabilitza el PSOE, Podem i JxCat i els insta a ‘reflexionar i a fer el favor de tornar a treballar pel diàleg', que segons el partit implica reunir la taula de negociació, tal com marca el pacte d'investidura de Sánchez. Al text, ERC diu que sap que ‘alguns no la volen perquè no se la senten seva i altres no la volen perquè s'hi han vist obligats', però recorda que forma part d'un acord signat i insisteix que no convocar la taula de negociació serà un incompliment flagrant. Podeu llegir a continuació el comunicat íntegre d'ERC: «Esquerra Republicana denuncia l'incompliment de l'acord amb el PSOE per la mesa de negociació entre governs i exigeix una data de reunió pels propers dies Ajornar la mesa de negociació entre el govern espanyol i el Govern català és un incompliment flagrant de l'acord entre Esquerra Republicana i el PSOE per la investidura. I, a més, és una irresponsabilitat absoluta. No tenim temps per perdre. Queden molts mesos per les eleccions i no té cap sentit esperar a la constitució d'un nou Govern de la Generalitat, perquè la via política cal obrir-la ja, és urgent i és imprescindible. Ja sabem que alguns no la volen perquè no se la senten seva i altres no la volen tampoc, perquè l'han fet perquè s'hi han vist obligats, però és un acord signat i si no es compleix serà un incompliment flagrant per Esquerra Republicana. Esquerra Republicana fa una crida a la responsabilitat del moment històric, fa una crida tant al PSOE com a JxCat i a Podemos a reflexionar i a fer el favor de tornar a treballar pel diàleg i això passa per reunir la mesa de negociació ja, com marca el pacte d'investidura. Per tant, exigim que en la reunió entre Presidents de la setmana que ve es fixi una data perquè la mesa entre governs es reuneixi de manera imminent.» Sergi Sabrià, president del grup parlamentari d'Esquerra Republicana, ja ha dit aquest matí que l'ajornament forçat pel PSOE és un ‘incompliment flagrant de l'acord' entre els dos partits per a investir Sánchez i una ‘irresponsabilitat absoluta' i ha denunciat que el diàleg és urgent i cal una data imminent per a l'inici de les converses, ja que ‘no hi ha temps per perdre'.
|
[
"Què ha notificat el govern d’Espanya?",
"Què ha dit ERC en una nota?",
"Què comenta que no és necessari?",
"Per què?",
"Què sol·licita?",
"Ha corregit el govern espanyol el que ha mencionat abans?",
"Se sap quan serà la conversa entre els diferents governs?",
"Què insisteix ERC?",
"A qui ho demana?",
"Què afirma ERC al document sobre la presa de possessió de Sánchez?",
"Què suposa retardar la deliberació entre el govern d'Espanya i el català?",
"És important obrir el camí al diàleg segons ERC?",
"A què ha instat el partit republicà?",
"Qui és Sergi Sabrià?",
"Pensa el mateix que el seu partit pel que fa a aquest endarreriment?"
] |
{
"answer_end": [
153,
258,
487,
558,
655,
776,
921,
1251,
1251,
1410,
1999,
2258,
2686,
2990,
3297
],
"answer_start": [
64,
155,
412,
489,
580,
735,
790,
1114,
1114,
1327,
1831,
2196,
2497,
2922,
2995
],
"input_text": [
"L'ajornament unilateral de la taula de negociació que avui ha anunciat.",
"Que veu com una irresponsabilitat absoluta la decisió de l'executiu de Pedro Sánchez.",
"Esperar a la constitució d'un nou govern de la Generalitat.",
"Perquè la via política cal obrir-la ja, és urgent i és imprescindible.",
"Que en la reunió entre presidents de dijous vinent es fixi una data.",
"Sí.",
"No.",
"A reflexionar i a fer el favor de tornar a treballar pel diàleg.",
"Al PSOE, Podem i JxCat.",
"Que alguns no la volen.",
"Un incompliment flagrant de l'acord entre Esquerra Republicana i el PSOE per la investidura.",
"Sí.",
"A la responsabilitat del moment històric i a reflexionar i a fer el favor de tornar a treballar pel diàleg.",
"El president del grup parlamentari d'Esquerra Republicana.",
"Sí."
]
}
|
books
|
En Temme brandà el cap en senyal d'aprovació.
Setembre. Vinyes costaneres. Les pomposes raïmades groguegen amb llustre de mel entre el flamareig dels verds pàmpols. En Bonosi Ramoneda, assegut sota una figuera amb la seva dona i els seus fills, sona un flabiol que acaba de fer-se amb una branca de saüquer desmollada. La xicalla salta i aplaudeix, i la dona i els dos nois grans somriuen. L'ermita de Santa Cristina blanqueja entre les capçades d'un frondós pinar que davalla fins a emmirallar-se en les aigües xarolades d'un mar adormit a redós de la costa, blau i oratjat de dolces brises més enfora. Cap a llevant i cap a ponent, penyals grisos i daurats fins allà d'enllà. Al peu mateix de la vinya, una platja ideal, d'un to tan delicadament rosat, que les nimfes, en eixir del bany, podrien ajeure-s'hi nues i sense temor d'ésser descobertes per cap ull indiscret, perquè la color de llurs cossos gentils es confondria amb la de les fines arenes.
En Bonosi sona que sona. Ell i els seus, a la vetlla dels raïms que s'assaonen, celebren la festa del diumenge amb plàcid descans. Sona que sona alegrement. De sobte fa un gest d'agradosa sorpresa, es fica el flabiol a la butxaca i diu als seus fills:
|
[
"Com va moure la testa en Temme?",
"A quina època se situa la història del text?",
"I a on?",
"N'hi ha moltes?",
"Com són?",
"On està en Bonosi Ramoneda?",
"Amb qui?",
"I què fa ell?",
"Com reacciona la família?",
"Com es descriu la capella de Santa Cristina?",
"I la pineda?",
"Què hi ha a l'est i l'oest?",
"I al vinyar?",
"Per què es diu que les nimfes podrien estirar-se despullades a la costa rosada sense preocupar-se?",
"Què festegen Bonosi i els seus éssers estimats?"
] |
{
"answer_end": [
44,
54,
73,
96,
163,
209,
243,
260,
388,
464,
558,
676,
721,
952,
1064
],
"answer_start": [
0,
46,
56,
75,
75,
165,
185,
165,
319,
390,
433,
604,
678,
705,
954
],
"input_text": [
"En senyal d'aprovació.",
"Al setembre.",
"A les vinyes costaneres.",
"Sí.",
"Groguegen amb llustre de mel entre el flamareig dels verds pàmpols.",
"Assegut sota una figuera.",
"Amb la seva dona i els seus fills.",
"Sona un flabiol.",
"La xicalla salta i aplaudeix, i la dona i els dos nois grans somriuen.",
"Blanqueja entre les capçades d'un frondós pinar.",
"Davalla fins a emmirallar-se en les aigües xarolades d'un mar adormit a redós de la costa.",
"Penyals grisos i daurats fins allà d'enllà.",
"Una platja ideal.",
"Perquè la color de llurs cossos gentils es confondria amb la de les fines arenes.",
"La festa del diumenge."
]
}
|
mitologia
|
Els quatre fills d'Horus són Imset, Hapi (no Hapy, el déu del Nil), Duamutef i Kebechsenef, fills del déu egipci Horus el Vell (Haroeris) i de la deessa Isis. Provenen segurament de la mitologia autòctona de la zona de Buto, al delta del Nil (Baix Egipte). Aquests déus van néixer sobre una flor de lotus blau, símbol del renaixement i la resurrecció, aleshores Ra, el déu solar, ordenà a Sobek, el déu cocodril que els rescatés de les aigües de Nun. També van ajudar Ra a matar la serp Apofis, durant la setena hora del viatge que el déu realitza per l'Inframón, al Llibre de l'Amduat.
Cadascun d'aquests déus menors protegia i simbolitzava un dels quatre vasos canopis on es desaven les vísceres dels difunts durant la momificació, per això també se'ls anomena "déus canopis":
La primera menció d'ells apareix als Textos de les Piràmides, a l'època de l'Imperi Antic. Els quatre déus són amics del faraó i l'ajuden a arribar al cel mitjançant unes escales. Estan quasi sempre representats per animals i els vasos canopis que protegeixen tenen tots el cap del faraó difunt. Només a la darreria de la dinastia XVIII es comença esculpir els déus en les seves formes animals a les tapes dels vasos directament. També tenen una relació directa amb els rituals funeraris i, especialment, amb els sortilegis del Llibre dels Morts. Els quatre fills d'Horus estaven protegits per les grans deesses, una per a cadascú, i en representaven la forma femenina, dins la dualitat habitual de la mitologia egípcia (mascle-femella, nit-dia, vida-mort, bé-mal, guerra-pau, etc.).
Tot i que no se sap del cert, és molt probable que el simbolisme dels animals que els representen estigui associat a déus més importants dins del panteó egipci:
Durant el Judici d'Osiris i la psicostàsia, els quatre fills d'Horus estan també a la "La Sala de les Dues Veritats", presidint el tribunal al costat del déu dels morts. Se'ls representa sovint amb forma humana, a vegades momificats i sobre una flor de lotus.
Els quatre déus també simbolitzen els quatre punts cardinals, per això, fins a l'Imperi Mitjà, se'ls representava als sarcòfags repartits un a cada costat, també se'ls identifica amb les estrelles de l'Ossa Major.
|
[
"Qui són els quatre fills d'Horus?",
"Qui és la seva mare?",
"Amb qui no s'ha de confondre Hapi?",
"A quina cultura pertanyen?",
"Quina és la història del seu origen?",
"Com van assistir aquests a la divinitat Ra?",
"Per què se'ls designa com \"déus canopis\"?",
"On es mostren per primer cop?",
"Quina relació tenen amb el sobirà?",
"Com estan plasmats iconogràficament?",
"Amb quines cerimònies i encantaments estan connectats?",
"Qui els empara?",
"Simbolitzen els fills d'Horus l'aspecte femení d'elles?",
"On se situen ells quan són al Judici d'Osiris?",
"Per què se'ls dibuixava a les arques sepulcrals pels voltants?"
] |
{
"answer_end": [
90,
157,
66,
255,
449,
562,
777,
839,
957,
1073,
1324,
1390,
1447,
1892,
2138
],
"answer_start": [
0,
92,
36,
159,
257,
457,
587,
779,
870,
959,
1209,
1326,
1413,
1724,
1984
],
"input_text": [
"Imset, Hapi, Duamutef i Kebechsenef.",
"La deessa Isis.",
"Amb Hapy, el déu del Nil.",
"Provenen segurament de la mitologia autòctona de la zona de Buto, al delta del Nil (Baix Egipte).",
"Van néixer sobre una flor de lotus blau, símbol del renaixement i la resurrecció, aleshores Ra, el déu solar, ordenà a Sobek, el déu cocodril que els rescatés de les aigües de Nun.",
"Van ajudar Ra a matar la serp Apofis, durant la setena hora del viatge que el déu realitza per l'Inframón.",
"Perquè cadascun d'aquests déus menors protegia i simbolitzava un dels quatre vasos canopis on es desaven les vísceres dels difunts durant la momificació.",
"Als Textos de les Piràmides.",
"Són amics del faraó i l'ajuden a arribar al cel mitjançant unes escales.",
"Estan quasi sempre representats per animals i els vasos canopis que protegeixen tenen tots el cap del faraó difunt.",
"Amb els rituals funeraris i, especialment, amb els sortilegis del Llibre dels Morts.",
"Les grans deesses.",
"Sí.",
"A la \"La Sala de les Dues Veritats\", presidint el tribunal al costat del déu dels morts.",
"Perquè els quatre déus també simbolitzen els quatre punts cardinals."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia nòrdica Mundilfœri, Mundilfari o Mundilfäri (nòrdic antic, possiblement "el que es mou d'acord amb temps determinats") és el pare de Sól, associada amb el Sol, i Máni, associada amb la Lluna. Mundilfari es troba referit en el poema de l'Edda poètica Vafþrúðnismál estrofa 23, i al capítol 11 del llibre de l'Edda prosaica, Gylfaginning.
"Mundilfœri es diu
el que fou el pare de la Lluna
i del Sol igualment;
el cel recorren
els dos cada dia
per marcar als homes el temps."
La llegenda narra que quan nasqueren els seus fills eren tan formosos que els anomenà Máni i Sól. Els déus s'enfadaren per aquest orgull i s'enportaren els dos nens, posant-los al cel per guiar els carros del Sol i la Lluna, que havien creat usant el foc de Muspellheimr. Els dos nens foren empaitats per un terrífic llop anomenat Skoll ("el traïdor"). Aquesta llegenda es narra al Gylfaginning.
El nom apareix de diferents formes, algunes d'elles significativament diverses per això s'han proposat diferents teories sobre el nom. John Lindow afirma que si el primer element, mundil- està relacionat amb mund, que significa "període," llavors el nom podria ser un kenning de la Lluna. Rudolf Simek també afirma el mateix significat.
El nom de Mundilfari s'ha donat a un satèl·lit de Saturn.
|
[
"Qui és Mundilfari?",
"Quins altres noms rep?",
"De quina llengua provenen aquests?",
"I què signifiquen?",
"On apareix aquest personatge?",
"Com diu el poema?",
"Què conta el seu mite?",
"Com van reaccionar les divinitats?",
"Què van fer amb ells?",
"Qui va perseguir-los?",
"On podem llegir aquesta història?",
"Què opina John Lindow sobre l'origen del nom del protagonista del text?",
"Està d'acord amb això Rudolf Simek?",
"Què s'ha anomenat amb \"Mundilfari\"?"
] |
{
"answer_end": [
182,
59,
134,
134,
351,
486,
585,
653,
712,
840,
883,
1172,
1220,
1278
],
"answer_start": [
24,
24,
24,
24,
208,
354,
489,
587,
655,
761,
842,
1020,
1174,
1222
],
"input_text": [
"És el pare de Sól i Máni.",
"Mundilfœri o Mundilfäri.",
"Del nòrdic antic.",
"Possiblement \"el que es mou d'acord amb temps determinats\".",
"Es troba referit en el poema de l'Edda poètica Vafþrúðnismál estrofa 23, i al capítol 11 del llibre de l'Edda prosaica, Gylfaginning.",
"Mundilfœri es diu\nel que fou el pare de la Lluna\ni del Sol igualment;\nel cel recorren\nels dos cada dia\nper marcar als homes el temps.",
"Que quan nasqueren els seus fills eren tan formosos que els anomenà Máni i Sól.",
"S'enfadaren per aquest orgull i s'enportaren els dos nens.",
"Els van posar al cel per guiar els carros del Sol i la Lluna.",
"Un terrífic llop anomenat Skoll (\"el traïdor\").",
"Al Gylfaginning.",
"Que si el primer element, mundil- està relacionat amb mund, que significa \"període,\" llavors el nom podria ser un kenning de la Lluna.",
"Sí.",
"Un satèl·lit de Saturn."
]
}
|
vilaweb
|
Arran de l'incident d'ahir a la matinada amb un grup d'internats al CIE de Sapadors, al barri de Russafa de València, algunes veus demanen que es tanquin aquestes instal·lacions, en molt mal estat. Una de les primeres a reclamar-ho ha estat la vice-presidenta del govern, Mónica Oltra. La Generalitat Valenciana ja ha anunciat que demanaria a la delegació del govern espanyol que fes estudiar a fons la situació del CIE. El govern vol que en la investigació hi participin ONG, com ara la Creu Roja. Segons ella, el centre no està en condicions de continuar obert. També el batlle de València, Joan Ribó, en demana el tancament. Segons ell, la situació amb què viuen els interns és comparable amb la dels refugiats procedents de Síria. ‘A l'Ajuntament de València no li agrada tenir un centre d'internament de persones que no han comès cap més delicte tret de no tenir els papers en regla –va dir–. La millor cosa que pot fer el CIE és, senzillament, desaparèixer.' València en Comú també va exigir ahir que el centre es tanqués. Consideren que és ‘una presó autèntica per a persones que no han comès cap delicte'. València en Comú també va reclamar una investigació dels fets de dilluns a la matinada.
|
[
"Què va ocórrer ahir al matí?",
"On va ser això?",
"I què sol·licita alguna gent?",
"Qui és una d’elles?",
"Quin càrrec té?",
"Què ha notificat la Generalitat Valenciana?",
"Què requereix aquesta?",
"Creu que el recinte hauria de tancar-se?",
"Qui és Joan Ribó?",
"Està d’acord amb el govern respecte a aquest tema?",
"Amb què s’equipara l’habitabilitat dels que viuen allà?",
"Què diu Ribó de l’Ajuntament?",
"Qui més va demanar que no continués obert?",
"Com descriuen el lloc?"
] |
{
"answer_end": [
83,
116,
177,
284,
284,
419,
475,
562,
602,
626,
733,
896,
1027,
1112
],
"answer_start": [
0,
85,
118,
198,
241,
286,
421,
499,
570,
564,
628,
736,
965,
1029
],
"input_text": [
"Un incident amb un grup d'internats al CIE de Sapadors.",
"Al barri de Russafa de València.",
"Que es tanquin aquestes instal·lacions.",
"Mónica Oltra.",
"El de vice-presidenta del govern.",
"Que demanaria a la delegació del govern espanyol que fes estudiar a fons la situació del CIE.",
"Que en la investigació hi participin ONG.",
"Sí.",
"El batlle de València.",
"Sí.",
"És comparable amb la situació dels refugiats procedents de Síria.",
"Que no li agrada tenir un centre d'internament de persones que no han comès cap més delicte tret de no tenir els papers en regla.",
"València en Comú.",
"Com una presó autèntica per a persones que no han comès cap delicte."
]
}
|
bios
|
Glòria Pérez-Salmerón (Barcelona, 5 d'abril de 1958) és una bibliotecària catalana. És la presidenta de Stichting IFLA Global Libraries (SIGL per les sigles en anglès) des del 30 agost 2019. Va ser directora de la Biblioteca Nacional d'Espanya entre 2010 i 2013, i presidenta de l'IFLA entre 2017 i 2019. També va ser presidenta 2014-2018 de la Federació Espanyola de Societats d'Arxivística, Biblioteconomia, Documentació i Museística (FESABID), membre del Comitè Executiu i vicepresidenta d'EBLIDA i membre del Comitè de Gestió de The European Library (TEL).
Va néixer a Barcelona el 1958. Els seus pares tenien un restaurant familiar a la zona industrial de Badalona. És llicenciada en Documentació per la Universitat de Barcelona i diplomada en Biblioteconomia i Documentació per l'Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Barcelona. A més, va realitzar els postgraus de Gestió de Biblioteques per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i de Govern i Gestió Pública en la Societat de la Informació: Govern electrònic, per la Pompeu Fabra i l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.
Va ser directora, entre 1992 i 2001, de la Biblioteca Can Casacuberta de Badalona, coordinadora de les biblioteques de la zona del Barcelonès Nord i delegada de la UNET (UNESCO Model Library Network).
Entre 2001 i 2005 va ser la directora tècnica de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona. El 2005 va ocupar el càrrec de cap del Servei de Cooperació Bibliotecària del llavors anomenat Departament de Cultura i Mitjans de comunicació de la Generalitat de Catalunya, des del qual coordinava el Sistema Bibliotecari de Catalunya.
El 2008, va ser elegida presidenta de FESABID, la Federació Espanyola de Societats d'Arxivística, Biblioteconomia, Documentació i Museística, càrrec que va exercir fins a setembre de 2010, mentre exercia com a cap de l'Oficina d'Assistència en Administració Electrònica de la Diputació de Barcelona, en la qual gestionava, entre altres assumptes, el padró municipal dels municipis de la província de Barcelona, l'adequació a la Llei orgànica de protecció de dades, el desenvolupament tecnològic de les Oficines d'Atenció al Ciutadà (OAC) i el disseny i manteniment dels web dels municipis de la província de Barcelona.
El juliol de 2010 va ser nomenada directora de la Biblioteca Nacional d'Espanya a proposta de la llavors ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, prèvia consulta al Patronat de la BNE. González-Sinde va destacar la seva experiència en projectes de digitalització. Com a directora de la BNE, va dirigir el programa del Tricentenari de la institució, centrat sobretot a apropar la BNE a la ciutadania. Durant el temps de la seva direcció també es va impulsar la tramitació de la Llei 23/2011, de 29 de juliol, de dipòsit legal, i es va estudiar i va iniciar la tramitació del Reial decret de dipòsit legal digital, així com de la implantació d'un repositori nacional per recollir-lo. Igualment va impulsar l'elaboració del Pla Estratègic per al trienni 2012-2014, basat en un programa que es recolzava en quatre valors principals: qualitat, austeritat, coherència i vocació de permanència.
Sota la seva gestió, la BNE va iniciar el desenvolupament del seu projecte de digitalització sistemàtica de fons, que —gràcies a un conveni amb l'empresa Telefònica— preveia la digitalització de 200.000 títols entre 2008 i 2012. Igualment, en aquests dos anys, va fructificar el projecte de la Biblioteca Digital del Patrimoni Iberoamericà (BDPI), que es convertiria en realitat l'octubre de 2012, durant l'Assemblea General de l'Associació de Biblioteques Nacionals (ABINIA),amb el portal d'accés a les col·leccions de les biblioteques digitals americanes.
A la fi de 2011, la BNE es va incorporar a la Biblioteca Digital Mundial (World Digital Library), contribuint amb algunes de les obres més destacades de les seves col·leccions. Pérez-Salmerón va impulsar una intranet de la institució, així com a incrementar la seva presència a la xarxa a través del seu web i l'activitat a les xarxes socials. Al costat del seu equip va treballar per aconseguir un estatut propi de la Biblioteca, que facilités la seva autogestió i capacitat de lideratge. El gener de 2012, el nou Govern la va ratificar en el seu càrrec de directora de la Biblioteca Nacional d'Espanya. Un any després, el 18 de febrer de 2013, va ser destituïda com a directora.
|
[
"Qui és Glòria Pérez-Salmerón?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Quins càrrecs va ostentar a la Biblioteca Nacional d'Espanya i a l'IFLA?",
"En què s'ha format?",
"Què va dur a terme entre el 1992 i 2001?",
"I el 2005?",
"Què va dirigir el 2008?",
"Quina altra professió feia també?",
"De què s'encarregava en aquesta?",
"Com a què va ser designada el 2010?",
"Què va propulsar en la seva etapa com a dirigent de la BNE?",
"Quin programa va encetar allà?",
"Què va ocórrer-li a la BNE el 2011?",
"Què volia assolir Pérez-Salmerón?"
] |
{
"answer_end": [
82,
52,
52,
285,
1098,
1299,
1651,
1793,
1951,
2270,
2351,
3036,
3391,
3818,
4210
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
191,
671,
1100,
1416,
1653,
1842,
1953,
2272,
2676,
3164,
3722,
4066
],
"input_text": [
"Una bibliotecària catalana.",
"A Barcelona.",
"El 5 d'abril de 1958.",
"Va ser directora de la Biblioteca Nacional d'Espanya i presidenta de l'IFLA.",
"És llicenciada en Documentació, diplomada en Biblioteconomia i Documentació, va realitzar els postgraus de Gestió de Biblioteques, i de Govern i Gestió Pública en la Societat de la Informació: Govern electrònic.",
"Va ser directora de la Biblioteca Can Casacuberta de Badalona, coordinadora de les biblioteques de la zona del Barcelonès Nord i delegada de la UNET (UNESCO Model Library Network).",
"Va ocupar el càrrec de cap del Servei de Cooperació Bibliotecària del llavors anomenat Departament de Cultura i Mitjans de comunicació de la Generalitat de Catalunya, des del qual coordinava el Sistema Bibliotecari de Catalunya.",
"La Federació Espanyola de Societats d'Arxivística, Biblioteconomia, Documentació i Museística.",
"La de cap de l'Oficina d'Assistència en Administració Electrònica de la Diputació de Barcelona.",
"Del padró municipal dels municipis de la província de Barcelona, l'adequació a la Llei orgànica de protecció de dades, el desenvolupament tecnològic de les Oficines d'Atenció al Ciutadà (OAC) i el disseny i manteniment dels web dels municipis de la província de Barcelona.",
"Com a directora de la Biblioteca Nacional d'Espanya.",
"La tramitació de la Llei 23/2011, de 29 de juliol, de dipòsit legal, i es va estudiar i va iniciar la tramitació del Reial decret de dipòsit legal digital, així com de la implantació d'un repositori nacional per recollir-lo; igualment va impulsar l'elaboració del Pla Estratègic per al trienni 2012-2014.",
"Un de digitalització sistemàtica de fons, que —gràcies a un conveni amb l'empresa Telefònica— preveia la digitalització de 200.000 títols entre 2008 i 2012.",
"Es va incorporar a la Biblioteca Digital Mundial (World Digital Library).",
"Un estatut propi de la Biblioteca, que facilités la seva autogestió i capacitat de lideratge."
]
}
|
books
|
No l'havia de perdonar, pobra noia! sols que no pogué manifestar-l'hi sinó amb tot l'arrobament de sa fesomia, que passà com de mort a vida, perquè en aquell instant aparegué la Loreto, que, més arrabatada que sa germana i més disculpada pels pocs anys, se llançà inconsiderablement al coll del jove, plorant com una Magdalena. A poc comparegueren les minyones del servei, també plorant d'esperança, com els nàufrags a l'obirar la llanxa de salvament.
Al vestíbul hi trobaren a donya Dolors, que es desféu en iguals demostracions. Sa figura esllanguida i sa cara demacrada i malaltissa, afectaren extraordinàriament el jove, ja prou arrepentit d'haver retardat tant un auxili que poc abans hauria sigut relativament més fàcil que ara.
-Senyora- exclamà, procurant reaccionar-se a si mateix, un poc desconcertat per aquelles manifestacions que sa arribada provocava, ni més ni menys que si ell fos l'únic amparo de tots aquells sers desvalguts: -m'han cridat i aquí em tenen. Vegin en què els puc servir. Disposin de mi per quant me creguin necessari.
La bona senyora no pogué respondre sinó amb sanglots i mitges paraules, que demostraven el decaïment de sa naturalesa, gastada per tants mesos de sofriments físics i morals. Fins semblava que s'anés a desmaiar, i en Ramon, prenent-la, amb el carinyo i familiaritat d'un fill, per la cintura, l'obligà amorosament a asseure's en un pròxim sofà, tot provant de portar-li ànim i consol.
En aquell moment s'obri poc a poc una porta, i en son llindar hi aparegué la silueta de don Eudald, dibuixant-se dèbilment sobre la fosquedat del passadís que duia a l'estudi. Desfardat, amb la roba plorant-li damunt del cos, esllanguit a força de perdre greix, i amb la barba de quinze dies, talment semblava un espanta-pardals que es mogués a impuls del vent.
Féu alguns passos dins de l'estància, i quan en Montbrió, posant-se de peu, anava a sortir-li políticament a l'encontre per a saludar-lo, se li encarà i, amb veu més forta del que podia esperar-se de son aspecte, exclamà:
-Ah! És l'hereu Montbrió, el profeta de les desgràcies, el que tocava a rebato clamant revolució. Aquí la té, la revolució; ja s'han trabocat totes les coses, tal com vostè volia; ja lo de baix va a dalt i tot lo que abans mereixia respecte ja ho té ara per terra! ¡Ja no hi ha Rei que governi ni Papa que excomuniqui, i la gent de bé es veu perseguida com les feres! ¡Aquí els té, els de la sang nova, assedegats de la dels que tenen alguna cosa per perdre! ¡Vaja, que ja pot estar content de la seva obra!
|
[
"Què va ocórrer-li a la cara d'en Montbrió en veure la Loreto?",
"Què va fer ella?",
"Ploriquejaven també les criades?",
"Com?",
"Com va reaccionar donya Dolors en adonar-se d'ell?",
"Com es descriu a la dona?",
"Està sorprès ell per totes les mostres d'afecte?",
"Com va contestar-li donya Dolors?",
"Per què en Ramon va ajudar-la a seure?",
"A on?",
"Qui va irrompre?",
"Què aparentava?",
"Què va fer quan Montbrió va voler adreçar-s'hi a ell?",
"Com el defineix a en Montbrió?",
"Se sent content per la seva presència?"
] |
{
"answer_end": [
184,
326,
386,
450,
529,
585,
864,
1121,
1375,
1393,
1533,
1795,
1947,
2073,
2526
],
"answer_start": [
83,
175,
328,
348,
452,
531,
791,
1051,
1225,
1343,
1435,
1736,
1837,
2024,
2019
],
"input_text": [
"Que passà com de mort a vida.",
"Se llançà inconsiderablement al coll del jove, plorant com una Magdalena.",
"Sí.",
"Ploraven d'esperança, com els nàufrags a l'obirar la llanxa de salvament.",
"Es desféu en iguals demostracions.",
"Tenia una figura esllanguida i sa cara demacrada i malaltissa.",
"Sí.",
"No pogué respondre sinó amb sanglots i mitges paraules.",
"Perquè semblava que s'anés a desmaiar.",
"En un pròxim sofà.",
"La silueta de don Eudald.",
"Semblava un espanta-pardals que es mogués a impuls del vent.",
"Se li encarà.",
"Com el profeta de les desgràcies.",
"No."
]
}
|
books
|
I amb aquella verba especial, que tant divertia a en Montbrió, començà a donar compte de tot lo que sabia i de lo que suposava, interrompent-se ell mateix a cada pas.
-Ara ja ho sap tothom, que vostè és aquí. Jo mateix vinc d'innovar-ho an en Llissàs. I ¿sap com ho he sabut? Doncs venia de rebre ordres d'en Llisàs i m'encaminava, fora camí, dret a la Rectoria, quan me veig venir an en Baldiri i els demés que estaven de punt vigilant el pobre Rector… ¡Ja ho deu saber, que a Mossèn Joan me'l tenen vigilat com un pres, pobre home! Aquest sí que és un altre màrtir que em trenca el cor. I ¿ha vist com està xafat? Les penes se'l mengen, sant home; i, no es pensi, que li ve tant d'aquí baix com d'allà dalt- senyalant successivament a Serra-Bruna i el poble. -Doncs, com deia, baixaven rabents… Jo que dic: «¿Qui repudai els empeny, an aquests, que tant rodolin?» Jo que els crido: «Què hi ha, nois?» Res… per avall… Només en Baldiri m'ha fet una mueca, com volent dir: «Si, fes l'orni, manu…». Jo que dic: «Això és que ha arribat don Ramon o la Guàrdia Civil. Més amunt una dona m'ha dit: «És l'hereu Montbrió, que és arribat ara mateix». «Ah, pudai! Ja jo deia… I ara aquests corren a avisar-ho al Cerdà. Jo que giro cua, i cap a contar-ho an en Llissàs; que ja era allà baix, a les anques del món. No n'ha està poc, de content! Perquè l'home, de coratge, ja en té però li dic que s'hi veu verd amb tot això. «Vés! Busca'l corrents, m'ha dit, i digue-li que vinc tot darrera!» I aquí el té: vegi'l.
|
[
"Què va fer un dels personatges?",
"Què l'entretenia d'aquest a en Montbrió?",
"Què ha comunicat l'home a en Llissàs?",
"Com s'ha assabentat l'home de la presència d'en Montbrió?",
"Com descriu l'ànim de Mossèn Joan?",
"I el descens dels altres?",
"Què els va preguntar?",
"Qui va ser l'única persona en fer-li cas?",
"Qui va comunicar-li que Montbrió era allà?",
"Què va ordenar-li en Llisàs que fes quan va adonar-se que havia arribat Montbrió?"
] |
{
"answer_end": [
126,
126,
250,
452,
637,
795,
902,
954,
1140,
1480
],
"answer_start": [
63,
0,
30,
254,
476,
762,
866,
919,
1063,
1228
],
"input_text": [
"Començà a donar compte de tot lo que sabia i de lo que suposava.",
"Aquella verba especial.",
"Que en Montbrió és aquí.",
"Venia de rebre ordres d'en Llisàs i s'encaminava, fora camí, dret a la Rectoria, quan se veu venir an en Baldiri i els demés que estaven de punt vigilant el pobre Rector.",
"Està xafat i les penes se'l mengen.",
"Baixaven rabents.",
"Que què hi havia.",
"En Baldiri.",
"Una dona de més amunt.",
"Que anés a buscar-lo corrents i que li digués que va tot darrera."
]
}
|
bios
|
Carlota Durany Vives (Barcelona, 1900 - Buenos Aires, 1945) va ser una sindicalista revolucionària, traductora i militant comunista catalana, en les files del POUM.
La família, molt tradicionalista, provenia de la Pobla de Segur i emigrà a Barcelona. El pare, enginyer, va abraçar les idees republicanes i milità en els grups de "Jóvenes Bárbaros" del Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux. Es feu francmaçó i mestre racionalista. Va treballar a l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia. Això va possibilitar l'educació racional e integral de la seva filla.
Carlota va freqüentar els cercles de l'esquerra progressista; el 1930 va entrar a treballar com a secretària de l'escriptor i comunista heterodox Andreu Nin que havia tornat de l'URSS i que havia estat secretari general de la Internacional Sindical Roja. Carlota va ingressar com a militant al Bloc Obrer i Camperol (BOC) i a la Confederació Nacional del Treball (CNT), i va dirigir amb Joan Maruny i Joan Santasusagna l'Oposició Sindical Revolucionària del Sindicat Mercantil, que es va constituir a l'agost de 1931 per intentar implantar les idees comunistes dins del sindicat.
Fou membre de la Comissió Directiva del Sindicat Mercantil i va participar en l'organització de nombroses vagues del seu sector.
Durant la República (1931-1936), apartada del BOC, al mes de novembre de 1931 va ingressar al partit Esquerra Comunista amb el seu marit i dirigent del partit, Francesc de Cabo. Al maig de 1932 va ser detinguda per les seves activitats, i progressivament, -a causa de la seva salud malaltissa-, va anar restringint les activitats polítiques al carrer. Durant els anys de l'anomenat Bienni Negre es va encarregar de la confecció dels butlletins interins de l'Esquerra Comunista i casa seva es va convertir en un lloc de refugi i d'acollida dels companys perseguits o clandestins.
El 29 de setembre de 1935 es constitueix el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) amb els membres del BOC i d'EC, al seu domicili particular del carrer Montserrat de Casanovas a Barcelona, mostra molt clara del seu compromís polític i personal.
Després del mes de maig de 1937, va acollir el comunista austríac Kurt Landau fins que fou detingut i assassinat pels agents del cos d'investigació i vigilància dels soviètics. Va ser detinguda en tres ocasions i fou amenaçada de mort perquè digués on s'amagava el seu marit. A la fi, tornà a ser detinguda i empresonada en la txeca de Les Corts, on romangué fins a la vigília de l'entrada de les tropes de Franco a Barcelona.
A la sortida, va haver d'amagar la seva militància política per por dels franquistes fins que va poder marxar a Buenos Aires, on morí poc després.
|
[
"Qui era Carlota Durany Vives?",
"Quan va néixer?",
"On?",
"Quin ideari polític va adoptar el seu pare?",
"Com va guanyar-se la vida?",
"Què va suposar per a la Carlota que el seu pare tingués aquesta feina?",
"De què va feinejar ella el 1930?",
"I més tard de què?",
"On va inscriure's el 1931?",
"Qui administrava el grup polític?",
"De què va fer-se càrrec al llarg del Bienni Negre?",
"Què es va fundar a casa seva el 1935?",
"Quant de temps va estar albergant a Kurt Landau?",
"On va estar encarcerada Durany?",
"A quin lloc va cessar de viure?"
] |
{
"answer_end": [
163,
59,
59,
396,
489,
559,
717,
1037,
1389,
1446,
1847,
1993,
2273,
2443,
2670
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
251,
438,
491,
561,
816,
1321,
1390,
1622,
1849,
2131,
2383,
2619
],
"input_text": [
"Una sindicalista revolucionària, traductora i militant comunista catalana, en les files del POUM.",
"El 1900.",
"A Barcelona.",
"Va abraçar les idees republicanes, milità en els grups de \"Jóvenes Bárbaros\" del Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux.",
"Va treballar a l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia.",
"Va possibilitar l'educació racional e integral de la seva filla.",
"Va entrar a treballar com a secretària de l'escriptor i comunista heterodox Andreu Nin.",
"Va ingressar com a militant al Bloc Obrer i Camperol (BOC) i a la Confederació Nacional del Treball (CNT), i va dirigir amb Joan Maruny i Joan Santasusagna l'Oposició Sindical Revolucionària del Sindicat Mercantil.",
"Al partit Esquerra Comunista.",
"El seu marit, Francesc de Cabo.",
"Es va encarregar de la confecció dels butlletins interins de l'Esquerra Comunista i casa seva es va convertir en un lloc de refugi i d'acollida dels companys perseguits o clandestins.",
"El Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM).",
"Fins que fou detingut i assassinat pels agents del cos d'investigació i vigilància dels soviètics.",
"En la txeca de Les Corts.",
"A Buenos Aires."
]
}
|
vilaweb
|
El vice-president de la Comissió Europea, Josep Borrell, ex-ministre d'Afers Estrangers espanyol, ha dit que no el sorprenia la situació en què es troba a Bèlgica Carles Puigdemont, posant com a exemple el cas d'una membre d'ETA –Natividad Jauregui–, que no ha estat lliurada i està ‘tranquil·lament' en aquest país. ‘Si les autoritats judicials de Flandes encara no han fet cas de l'ordre europea d'una coneguda etarra a la qual es reclamen delictes de sang i continua a Bèlgica tranquil·lament perquè els jutges no han considerat oportú que sigui jutjada a Espanya, si això passa des de fa anys, no ens ha d'estranyar que passin altres coses', ha dit. Borrell s'ha expressat així preguntat per la situació de Puigdemont i els consellers Toni Comín i Lluís Puig, després de la decisió del Tribunal de Primera Instància de Brussel·les d'ajornar la vista sobre el seu lliurament a l'estat espanyol fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea no es pronunciï sobre si Puigdemont i Comín tenen dret d'immunitat com a eurodiputats. La justícia belga ajorna l'euroordre contra Puigdemont, Comín i Puig a l'espera de la decisió de Luxemburg En una conferència de premsa al costat del ministre d'Exteriors de Singapur, Vivian Balakrishnan, al final d'una reunió Europa-Àsia a Madrid, Borrell ha opinat que, malgrat que no era expert en l'euroordre ni era la seva tasca com a alt representant per a la Política Exterior, era ‘clar' que es podia ‘millorar l'instrument'. ‘Sobretot, amb mecanismes que creïn confiança mútua entre el poder judicial d'un país i d'un altre', ha dit. De manera que si els jutges tenen dubtes, parlin entre ells i puguin preguntar-les i aclarir-les. ‘Però hi ha coses que no són d'avui, són d'ahir.' L'espai judicial europeu, ha explicat, es basa en crear en un nivell supranacional els mateixos mecanismes que existeixen en el sistema judicial de cada país, i això es fa, encara que no és ‘de la nit al dia', precisament perquè ‘cal crear aquesta confiança mútua'. ‘Es pot millorar i s'ha de millorar' Borrell ha provat de ‘fer pedagogia' i explicar que els lliuraments de persones reclamades judicialment no els gestionaven els governs sinó els jutges, i que les peticions xocaven ‘amb pràctiques culturals, amb la història'. ‘Naturalment, es pot millorar i s'ha de millorar, i ha d'haver-hi, al meu entendre, més cooperació entre les instàncies judicials d'un país i d'un altre', ha assenyalat. Creu que siguin quins siguin els ‘accidents' del procés de construcció d'aquest espai judicial europeu, no cal fer passos enrere ni tornar ‘a l'època en la qual es resolien les extradicions amb converses personals entre els ministres d'Interior d'un país i d'un altre'. Aquesta no és la primera sortida de to de Borrell en relació amb les euroordres des que se sap que assumiria la representació exterior de la UE. Al novembre, encara com a ministre espanyol, va filtrar informació confidencial sobre l'euroordre de Clara Ponsatí en un piulet, cosa que li va valer una estirada d'orelles per part de l'anterior Comissió Europea.
|
[
"Qui és Josep Borrell?",
"Què ha comentat?",
"Amb quina circumstància ha comparat la de Puigdemont?",
"Què s'exigeix a Natividad Jauregui?",
"Per què ha remarcat tot això Borrell?",
"Qui és Vivian Balakrishan?",
"On estava aquest juntament amb Borrell?",
"I què ha dit Borrell en aquesta reunió sobre la decisió de Brussel·les?",
"De quina manera es pot perfeccionar?",
"Com defineix la justícia europea?",
"Qui diu que s'encarrega de tot aquell que ha sigut sol·licitat judicialment?",
"Què és necessari que hi hagi, segons ell?",
"I què no fa falta que es dugui a terme?",
"Què va fer al novembre?",
"Què va suposar això per ell?"
] |
{
"answer_end": [
55,
180,
315,
458,
1034,
1239,
1302,
1468,
1568,
1884,
2180,
2407,
2693,
2954,
3052
],
"answer_start": [
0,
98,
182,
364,
654,
1172,
1143,
1285,
1471,
1727,
2030,
2307,
2529,
2840,
2969
],
"input_text": [
"El vice-president de la Comissió Europea.",
"Que no el sorprenia la situació en què es troba a Bèlgica Carles Puigdemont.",
"Amb la d'una membre d'ETA –Natividad Jauregui–, que no ha estat lliurada i està tranquil·lament en aquest país.",
"Es reclamen delictes de sang.",
"Per la decisió del Tribunal de Primera Instància de Brussel·les d'ajornar la vista sobre el seu lliurament a l'estat espanyol fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea no es pronunciï sobre si Puigdemont i Comín tenen dret d'immunitat com a eurodiputats.",
"El ministre d'Exteriors de Singapur.",
"En una conferència de premsa.",
"Que, malgrat que no era expert en l'euroordre ni era la seva tasca com a alt representant per a la Política Exterior, era clar que es podia millorar l'instrument.",
"Amb mecanismes que creïn confiança mútua entre el poder judicial d'un país i d'un altre.",
"Ha explicat que l'espai judicial europeu es basa en crear en un nivell supranacional els mateixos mecanismes que existeixen en el sistema judicial de cada país.",
"Els jutges.",
"Més cooperació entre les instàncies judicials d'un país i d'un altre.",
"Fer passos enrere i tornar a l'època en la qual es resolien les extradicions amb converses personals entre els ministres d'Interior d'un país i d'un altre.",
"Va filtrar informació confidencial sobre l'euroordre de Clara Ponsatí.",
"Li va valer una estirada d'orelles per part de l'anterior Comissió Europea."
]
}
|
books
|
A la fi se sent el potejar dels cavalls del primer cotxe que s'atansa i tota la multitud es mou amb un gest de curiositat mal continguda. Els cavalls s'aturen davant mateix de l'entrada, salta el lacai, es lleva el barret de copa que duu ficat fins a les orelles i obre la portella ceremoniosament. Surt el nuvi, després sa mare, tota enternida, el pare panxut i crespat de bigoti, i tots avergonyits, passen de pressa i silenciosos entre els centenars d'ulls que se'ls miren adaleradament per no perdre cap detall de les cares, vestits i joies.
-¡Mira la mare, quin vestit tant bo que porta! Quina blonda! Tot és seda!
-¡Aquest vestit al menos costa dos cents duros!
-Ai senyor! qui l'ha vista i la veu! ¡Quan despatxava darrera el taulell es deia Pepeta, ara es diu Pepita que és més fi!
-Però jo sempre li dic Pepeta!
-Res! Ells fent teixits i una mica de contrabando s'han fet milionaris.
-Veu? el seu fill és més fi!
|
[
"Què s'escolta?",
"Com reacciona la gent del voltant?",
"On para el carruatge?",
"Qui surt d'aquest?",
"Què fa tot seguit?",
"Qui sorgeix de dins?",
"Com caminen aquests?",
"De quin material és la roba que porta la mare?",
"Quant es creu que val?",
"Com és el nom de la dona?",
"I abans com l'anomenaven?",
"Com s'ha fet rica la família segons un dels interlocutors?"
] |
{
"answer_end": [
69,
136,
185,
201,
297,
353,
432,
618,
666,
774,
774,
891
],
"answer_start": [
8,
70,
138,
138,
203,
299,
384,
546,
622,
761,
706,
827
],
"input_text": [
"El potejar dels cavalls del primer cotxe que s'atansa.",
"Tota la multitud es mou amb un gest de curiositat mal continguda.",
"Davant mateix de l'entrada.",
"El lacai.",
"Es lleva el barret de copa que duu ficat fins a les orelles i obre la portella ceremoniosament.",
"El nuvi, després sa mare i el pare.",
"De pressa i silenciosos.",
"De seda.",
"Dos cents duros.",
"Pepita.",
"Pepeta.",
"Fent teixits i una mica de contrabando."
]
}
|
books
|
-Avui, avui,- i va pendre aquella decisió íntima amb la qual cada dia de concert li calia apaivagar les inquietuds íntimes que sentia abans de sortir al públic. -Avui!… avui!-
Pren l'embranzida dalt de la roca. Però s'atura de sobte. Torna a començar i es llença, mentres el pastor crida esglaiat:
-Que fa, senyor!… no corri tant!… no corri.
El violinista no ha sentit res, i com té massa embranzida, cau damunt d'una roca; no s'ha sentit clapoteig d'aigua. Un cop feixuc i un crit estrident esgarrifaren el pastor.
-No ha saltat bé, i la paga; pobre senyor noi!
Damunt d'una roca el pastor va agafar-lo, com un morent. Anava ressolant, ressolant i tenyint de sang l'aigua misteriosa del gorg Blau.
-Necessitat! Necessitat! correu! veniu!
El moliner ho ha sentit. Surt a la finestra i sent els crits de part del gorg. Agafa la escopeta l'encara al cel i esclaten dos trets, senyal de dissort, i s'encamina cap al gorg tirant altre cop dos trets d'alarma que'ls ecos repetien com si la natura volgués ajudar la veu tètrica d'auxili.
|
[
"Quins sentiments notava el protagonista cada cop que feia un recital?",
"Aquestes sensacions el van fer a dur a terme finalment alguna cosa?",
"I què va portar a cap?",
"Continua amb aquesta?",
"S'acaba tirant al final?",
"Què li ordena el que mena bestiar a pasturar?",
"A què es dedica el personatge principal?",
"On va a parar?",
"Què ocasiona que s'horripili el cabrer?",
"Què escampava el cos del noi?",
"Va cridar auxili el pastor?",
"Qui el va escoltar?",
"Què fa amb l'arma que porta?"
] |
{
"answer_end": [
159,
159,
209,
232,
262,
329,
372,
422,
514,
697,
737,
762,
872
],
"answer_start": [
61,
14,
176,
211,
234,
272,
342,
401,
458,
581,
699,
739,
818
],
"input_text": [
"Inquietuds íntimes que sentia abans de sortir al públic.",
"Sí.",
"Pren l'embranzida dalt de la roca.",
"No.",
"Sí.",
"Que no corri tant.",
"És violinista.",
"Damunt d'una roca.",
"Un cop feixuc i un crit estrident.",
"Anava ressolant, ressolant i tenyint de sang l'aigua misteriosa del gorg Blau.",
"Sí.",
"El moliner.",
"L'encara al cel i esclaten dos trets."
]
}
|
bios
|
Elisabet Martínez García, més coneguda com a Eli Martínez (Manlleu, Osona, 13 de juny de 1988) és una jugadora d'elit de rugbi catalana, a més d'entrenadora i àrbitre d'aquest mateix esport.
Durant la seva trajectòria esportiva ha participat en la competició en rugbi a 7 i rugbi a 15.
Des de 2006 va jugar amb l'equip universitari les Garrines de la Universitat de Vic. i des del 2008 ho ha fet amb el GEiEG gironí. També ha competit amb el Richmond FC anglès els anys 2011 i 2012, amb el qual fou campiona de la Lliga d'Anglaterra. Amb el GEiEG fou campiona l'any 2014 i subcampiona els anys 2009, 2010, 2011, 2013, 2015 i 2016 de la Lliga Catalana, i aconseguí la tercera posició en la Copa de la Reina el 2009 i 2010, i en la Lliga espanyola el 2015.
El 2010 debutà com a internacional amb la selecció espanyola, amb la qual jugà els Campionats d'Europa del 2010, 2011, 2012, 2013 i 2015, i del Món els anys 2013 i 2014, de rugbi a 15 i rugbi a 7. Entre els èxits obtinguts destaquen el Campionat del Món de rugbi a 7 universitari l'any 2010, les medalles d'or al Campionat d'Europa de rugbi a 15 el 2010 i el 2013, i de rugbi a 7 el 2010, i la medalla de plata a la mateixa competició de rugbi a 15 el 2011 i de rugbi a 7 el 2011 i 2012, la medalla d'or al torneig preolímpic de rugbi de 7 el 2015 i 2016, i el diploma olímpic obtingut en els Jocs Olímpics d'estiu de 2016 a Rio de Janeiro. Com a membre del GEiEG, competint amb la selecció catalana es proclamà campiona el 2014 i subcampiona el 2015 d'Espanya. Després d'onze mesos fora de la competició per una lesió detectada a l'Europeu de 2015 i que va aguantar fins a finalitzar en cicle olímpic de 2016, va tornar a la competició en 2017. L'any 2019, però va anunciar la seva retirada definitiva de la competició.
A més d'esportista d'elit, és llicenciada en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport i cursa estudis de Psicologia. La seva trajectòria en la competició d'elit l'ha compaginat també amb la tasca d'entrenadora del seu antic equip, els Garrins de la Universitat de Vic, o com la d'àrbitre.
|
[
"Qui és Elisabet Martínez García?",
"Amb quin altre nom se la coneix?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Amb qui ha participat en el rugbi des de 2006?",
"I al 2008?",
"Quan va guanyar amb aquest equip la segona posició a la Lliga Catalana?",
"I la tercera a la Copa de la Reina?",
"En què es va iniciar el 2010?",
"Quins anys van anar als Campionats d'Europa?",
"Quines són les victòries de Martínez més importants?",
"Per què va deixar de jugar durant onze mesos?",
"Quan va retornar?",
"Quan es va retirar definitivament?",
"En què s'ha format acadèmicament?"
] |
{
"answer_end": [
189,
57,
94,
93,
369,
415,
650,
720,
815,
891,
1394,
1603,
1699,
1774,
1892
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
75,
286,
373,
534,
652,
755,
817,
952,
1517,
1666,
1701,
1803
],
"input_text": [
"Una jugadora d'elit de rugbi catalana, a més d'entrenadora i àrbitre d'aquest mateix esport.",
"Eli Martínez.",
"A Manlleu, Osona.",
"El 13 de juny de 1988.",
"Amb l'equip universitari les Garrines de la Universitat de Vic.",
"Amb el GEiEG gironí.",
"Els anys 2009, 2010, 2011, 2013, 2015 i 2016.",
"El 2009 i 2010.",
"Debutà com a internacional amb la selecció espanyola.",
"El 2010, 2011, 2012, 2013 i 2015.",
"El Campionat del Món de rugbi a 7 universitari l'any 2010, les medalles d'or al Campionat d'Europa de rugbi a 15 el 2010 i el 2013, i de rugbi a 7 el 2010, i la medalla de plata a la mateixa competició de rugbi a 15 el 2011 i de rugbi a 7 el 2011 i 2012, la medalla d'or al torneig preolímpic de rugbi de 7 el 2015 i 2016, i el diploma olímpic obtingut en els Jocs Olímpics d'estiu de 2016 a Rio de Janeiro.",
"Per una lesió detectada a l'Europeu de 2015.",
"El 2017.",
"L'any 2019.",
"És llicenciada en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport i cursa estudis de Psicologia."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Teutrant (en grec antic Τεύτρας) va ser un rei de Mísia.
El seu regne era a la desembocadura del riu Caicos. La seva mare es deia Lisipe. Quan Teutrant va matar un senglar a la muntanya, que amb veu humana li implorava pietat, es va refugiar al santuari d'Àrtemis. Però la deessa el va tornar boig i li va encomanar una malaltia semblant a la lepra. Lisipe, amb l'ajuda de l'endeví Poliïd, va calmar la còlera d'Àrtemis, i Teutrant va recuperar la salut. Van posar el nom de Teutrània a la muntanya on l'heroi havia tingut aquesta aventura.
Teutrant va acollir Auge quan va ser venuda per Naupli. De vegades es diu que es casà amb ella, però no van tindre descendència, i per això quan Tèlef, reconegut com a fill d'Auge, arribà al seu país, l'adoptà i el nomenà successor. Altres vegades es diu que va tractar Auge com una filla, nomenant successor a Tèlef.
Aquest Teutrant no s'ha de confondre amb altres herois, especialment amb un Teutrant que Hèctor va matar davant de les portes de Troia.
|
[
"Qui era Teutrant?",
"A quina cultura va pertànyer?",
"On governava com a monarca?",
"Qui era la seva progenitora?",
"Per què va sol·licitar asil al temple d’Àrtemis?",
"Com va actuar la divinitat?",
"Qui va assossegar-la?",
"Quina serra van anomenar en honor Teutrant?",
"Amb qui es comenta que va contraure matrimoni?",
"Van tenir fills?",
"A qui va reconèixer com a descendent seu més endavant?",
"Amb quin altre Teutrant no s’ha de barrejar la seva figura?"
] |
{
"answer_end": [
82,
82,
134,
163,
290,
375,
446,
566,
662,
695,
777,
1020
],
"answer_start": [
27,
0,
84,
136,
165,
292,
377,
482,
577,
664,
708,
886
],
"input_text": [
"Un rei de Mísia.",
"A la cultura grega.",
"A la desembocadura del riu Caicos.",
"Lisipe.",
"Perquè va matar un senglar a la muntanya, que amb veu humana li implorava pietat.",
"El va tornar boig i li va encomanar una malaltia semblant a la lepra.",
"Lisipe, amb l'ajuda de l'endeví Poliïd.",
"A la muntanya on l'heroi havia tingut aquesta aventura.",
"Amb Auge.",
"No.",
"A Tèlef.",
"Amb un Teutrant que Hèctor va matar davant de les portes de Troia."
]
}
|
books
|
De seguida pensa Paulina que una situació com la seva no pot aguantar-se gaire temps i que els fets s'han de precipitar per força. I, una vegada vestida, se'n va a missa, i després al despatx del seu nebot.
En Víctor, en veure-la tant de matí, s'esvera una mica. La tia Paulina, amb gran cerimònia, comença a engegar aquest discurs:
-Víctor: tu ets el més gran dels meus nebots i tu ets el cap de la nostra família; a tu t'he estimat més que ningú, i el teu consell ha sigut sempre escoltat per mi. Mira, Víctor: creuria faltar si no comuniqués a tu primer que a tothom una nova que estic segura que ha d'estranyar-te.
En Víctor Buxareu resta amb la boca oberta. Encara que acostumat a les extravagàncies de la seva tia, no les té totes en sentir aquelles paraules i en veure-la excitada i tremolosa de cap a peus.
-Víctor: he de fer-te saber que em caso. Em caso amb en Melrosada.
En Víctor ha quedat perplexe. Ràpidament, hauria esclatat en una rialla brutal; però en Víctor, encara que impulsiu, veu de seguida que la cosa és una mica massa seriosa.
Resta mut uns segons, es conté, dóna una forta pipada a la seva cigarreta, i, mirant Paulina amb els ulls esveradíssims, contesta, lacònicament:
|
[
"Què opina la Paulina de les seves circumstàncies actuals?",
"Cap a on es dirigeix un cop acaba de posar-se la roba?",
"I més tard on va?",
"Com se sent aquest en trobar-se-la?",
"Com comença a parlar la seva tieta?",
"El té en alta estima al Víctor?",
"Té en compte la seva opinió?",
"Com es queda aquest en escoltar-la?",
"Per què?",
"Quina és la notícia de la Paulina?",
"Com reacciona en Víctor?",
"I quina hauria sigut la seva primera resposta?",
"Per què no ha sigut així?",
"Què fa després d'aquesta coneixença?"
] |
{
"answer_end": [
129,
169,
205,
261,
332,
449,
499,
663,
815,
882,
912,
962,
1053,
1198
],
"answer_start": [
11,
134,
171,
207,
263,
336,
453,
621,
665,
818,
884,
914,
964,
1055
],
"input_text": [
"Que una situació com la seva no pot aguantar-se gaire temps i que els fets s'han de precipitar per força.",
"A missa.",
"Al despatx del seu nebot.",
"S'esvera una mica.",
"Amb gran cerimònia.",
"Sí.",
"Sí.",
"Resta amb la boca oberta.",
"Perquè encara que acostumat a les extravagàncies de la seva tia, no les té totes en sentir aquelles paraules i en veure-la excitada i tremolosa de cap a peus.",
"Que es casa amb en Melrosada.",
"Ha quedat perplexe.",
"Hauria esclatat en una rialla brutal.",
"Perquè veu de seguida que la cosa és una mica massa seriosa.",
"Resta mut uns segons, es conté, dóna una forta pipada a la seva cigarreta, i, mirant Paulina amb els ulls esveradíssims, li contesta, lacònicament."
]
}
|
vilaweb
|
Demà començarà a Catalunya un assaig clínic per a tractar el coronavirus 2019, segons que va anunciar ahir la consellera de Salut, Alba Vergés, al programa ‘FAQS'. Segons que ha dit, és el primer assaig que es fa i servirà tant per a pacients amb el SARS-CoV-2 com per als que han estat en contacte amb infectats. El projecte el dirigeix el departament de Salut i l'investigador Oriol Mitjà, de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol. L'assaig cerca que els afectats no puguin transmetre'l, però també que els seus contactes no arribin a desenvolupar la malaltia. ‘Que Catalunya faci el primer assaig clínic per a tractar el coronavirus 2019 crec que és molt important, perquè crec que aquestes iniciatives, dins totes les males notícies que tenim, són un punt d'esperança', va dir Vergés. Als contagiats els donaran un antiretroviral per fer baixar la càrrega vírica i, per tant, perquè deixin de transmetre el virus. En el cas dels contactes, se cercarà que no puguin arribar a desenvolupar la Covid-19. Si tot va com és previst, les primeres dades dels resultats se sabran d'aquí a tres setmanes. Tota la informació sobre el Coronavirus, minut a minut Coronavirus 2019: Què ha passat avui? El report diari de VilaWeb Consells per als qui hagin d'aïllar-se pel coronavirus i per als familiars Coronavirus: per què rentar-se les mans amb aigua i sabó és tan eficaç? Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
|
[
"Qui és Alba Vergés?",
"Què ha comunicat?",
"On ho va dir?",
"I quan va ser això?",
"Ja s'han fet altres proves amb anterioritat?",
"Qui en sortirà beneficiat?",
"Qui administra l'estudi?",
"Quin és l'objectiu del projecte?",
"Per què Vergés considera que és rellevant?",
"Què es lliurarà als infectats?",
"I amb els que han estat amb proximitat amb gent amb coronavirus què faran?",
"Quan es tindran conclusions de l'assaig?",
"Dona suggeriments el text per aquells afectats per la malaltia?"
] |
{
"answer_end": [
142,
142,
162,
162,
212,
312,
438,
567,
793,
922,
1009,
1103,
1299
],
"answer_start": [
107,
0,
79,
79,
183,
215,
314,
440,
569,
795,
924,
1037,
1225
],
"input_text": [
"La consellera de Salut.",
"Que demà començarà a Catalunya un assaig clínic per a tractar el coronavirus 2019.",
"Al programa FAQS.",
"Ahir.",
"No.",
"Servirà tant per a pacients amb el SARS-CoV-2 com per als que han estat en contacte amb infectats.",
"El departament de Salut i l'investigador Oriol Mitjà, de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol.",
"Que els afectats no puguin transmetre'l, però també que els seus contactes no arribin a desenvolupar la malaltia.",
"Perquè creu que aquestes iniciatives, dins totes les males notícies que tenim, són un punt d'esperança.",
"Un antiretroviral per fer baixar la càrrega vírica i, per tant, perquè deixin de transmetre el virus.",
"Se cercarà que no puguin arribar a desenvolupar la Covid-19.",
"D'aquí a tres setmanes.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
El pressupost de la Generalitat ha fet un nou pas endavant cap a l'aprovació. El Parlament de Catalunya ha tombat les esmenes a la totalitat presentades per Ciutadans, el PSC, la CUP i el PP amb els vots de JxCat i ERC. Catalunya en Comú-Podem s'ha abstingut, tot i haver pactat els comptes amb el govern. Els quatre grups que s'han quedat al marge de la negociació i l'acord han criticat el pressupost del govern, mentre que el vice-president i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha defensat la conveniència d'aprovar-lo. Els comptes inclouen un increment de 3.070 milions d'euros de la despesa i 4.174 milions d'ingressos més que els del 2017, amb una xifra global de 42.179,2 milions. El debat ha estat marcat també pel clima preelectoral que fa dies que es respira al parlament. L'anunci del president de la Generalitat, Quim Torra, de convocar eleccions després de l'aprovació del pressupost ha engegat les maquinàries dels partits. De fet, l'oposició ha acusat el govern de fer servir els comptes com una arma electoral. L'aprovació del pressupost es preveu per mitjans de març, probablement el dia 18. Abans, continuarà la tramitació al parlament, amb els debats de les seccions pressupostàries a les comissions parlamentàries. Si Torra decidís de convocar les eleccions just després, els comicis serien entre finals de maig i el juny.
|
[
"Què diu el text que és possible que s'accepti?",
"Què s'havia lliurat?",
"Qui ho havia fet?",
"I què ha dut a terme el govern català?",
"Què ha votat Catalunya en Comú-Podem?",
"Què han reprovat els quatre partits mencionats abans?",
"Qui és Pere Aragonès?",
"I què ha advocat aquest?",
"Què conté aquest?",
"Per què hi ha tensió a l'assemblea?",
"Qui és Quim Torra?",
"Què ha notificat?",
"Què s'ha recriminat a la Generalitat?",
"Quan s'acordaran?",
"Què es farà primer, però?"
] |
{
"answer_end": [
76,
140,
190,
125,
258,
413,
481,
523,
688,
783,
837,
898,
1027,
1109,
1235
],
"answer_start": [
0,
78,
114,
78,
220,
306,
426,
376,
525,
690,
785,
785,
948,
1029,
1111
],
"input_text": [
"El pressupost de la Generalitat.",
"Les esmenes.",
"Ciutadans, el PSC, la CUP i el PP.",
"Les ha tombades.",
"S'ha abstingut.",
"El pressupost del govern.",
"El vice-president i conseller d'Economia.",
"La conveniència d'aprovar el pressupost del govern.",
"Un increment de 3.070 milions d'euros de la despesa i 4.174 milions d'ingressos més que els del 2017, amb una xifra global de 42.179,2 milions.",
"Pel clima preelectoral que fa dies que es respira.",
"El president de la Generalitat.",
"Que convocarà eleccions després de l'aprovació del pressupost.",
"Que es faci servir els comptes com una arma electoral.",
"L'aprovació es preveu per mitjans de març, probablement el dia 18.",
"Continuarà la tramitació al parlament, amb els debats de les seccions pressupostàries a les comissions parlamentàries."
]
}
|
vilaweb
|
L'ex-dirigent dels comuns Xavier Domènech s'ha desmarcat de la proposta d'ERC d'un govern de concentració sobiranista per fer front a la sentència de l'1-O. En una entrevista a Els Matins de TV3, ha argumentat que ara la situació és diferent de la de fa dos anys quan ell va proposar un govern d'independents per enfortir les institucions ‘en un moment de retallada de llibertats'. ‘Ara fer una suma de partits per fer què?', ha preguntat. D'altra banda, ha explicat que li van proposar ser membre del Consell d'Estat d'Espanya, però ho va refusar. ‘No sé què hi feia jo allà', ha afegit. Domènech ha explicat que han passat moltes coses des que fa dos anys va proposar un govern d'independents, en un context en què estava blocada la investidura del president de la Generalitat. ‘Estàvem en un moment de resistència i calia enfortir-nos institucionalment i la millor forma era buscar personalitats referencials que enfortissin la institució', ha afegit. En la situació actual, segons que ha assenyalat, no se sap què pensa fer el govern davant la sentència del Tribunal Suprem espanyol si no ha pogut ni aprovar els pressupostos. Pel que fa a la investidura de Sánchez, Domènech ha avisat que si el líder del PSOE continua igual, ‘hi haurà un moment que serà amb Sánchez no'. I en aquest sentit, ha considerat que ha tingut massa oportunitats de tenir majories i, en canvi, s'ha dedicat només a pensar en càlculs electorals. ‘La síndrome de Moncloa li ha arribat molt ràpidament', ha lamentat.
|
[
"Qui és Xavier Domènech?",
"De què s'ha retirat?",
"Què protesta aquesta?",
"Quins motius dona per a explicar la seva decisió?",
"On ha comentat això?",
"Què diu que se li va oferir?",
"Ho va acceptar?",
"Com era la situació política els últims dos anys?",
"Què era necessari fer, llavors?",
"Té idea del que vol fer el govern pel que fa a la decisió del Tribunal Suprem espanyol?",
"Què comenta que no ha pogut deixar llest el govern?",
"I què opina de la presa de possessió de Sánchez?",
"Què ha remarcat sobre la formació de govern del líder socialista?"
] |
{
"answer_end": [
41,
117,
155,
380,
380,
527,
547,
778,
941,
1086,
1129,
1275,
1361
],
"answer_start": [
0,
26,
60,
196,
157,
440,
529,
598,
819,
955,
1004,
1131,
1297
],
"input_text": [
"L'ex-dirigent dels comuns.",
"De la proposta d'ERC d'un govern de concentració sobiranista.",
"La sentència de l'1-O.",
"Ha argumentat que ara la situació és diferent de la de fa dos anys quan ell va proposar un govern d'independents per enfortir les institucions en un moment de retallada de llibertats.",
"En una entrevista a Els Matins de TV3.",
"Ser membre del Consell d'Estat d'Espanya.",
"No.",
"Estava blocada la investidura del president de la Generalitat.",
"Calia enfortir-se institucionalment i la millor forma era buscar personalitats referencials que enfortissin la institució.",
"No.",
"No ha pogut aprovar els pressupostos.",
"Que si el líder del PSOE continua igual, hi haurà un moment que serà amb Sánchez no.",
"Que ha tingut massa oportunitats de tenir majories."
]
}
|
vilaweb
|
La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ha reivindicat avui haver actuat de forma ‘contundent' davant de les denúncies per assetjament sexual de l'ex-cap de gabinet de la conselleria d'Exteriors. En una conferència de premsa, Vilalta ha dit que va ser destituït fa un mes i mig i que el partit el va suspendre de militància. La portaveu republicana ha argumentat que davant la situació de ‘gravetat' es va decidir apartar el cap de gabinet del conseller Alfred Bosch i obrir-ne un expedient intern a ERC. Vilalta ha assegurat que la decisió de destituir l'ex-cap de gabinet de Bosch s'ha consensuat entre el partit i el conseller. Vilalta ha admès que hi ha aspectes interns que cal millorar, així com el protocol, i ha afegit que es farà autocrítica en el si del partit. Bosch demana disculpes Bosch ha demanat disculpes en nom seu i de la tot el departament pel ‘dolor que hagi pogut causar' el cas denunciat d'assetjament sexual del seu ex-cap de gabinet, Carles Garcías. En un comunicat, Exteriors també ha confirmat que obre un procés conjuntament amb la Direcció General de Funció Pública per esclarir els fets i les conseqüències que se'n puguin derivar. A més, el departament farà actuacions de tipus psicosocial per analitzar el ‘clima' a la conselleria. Bosch també ha indicat una ronda de trobades amb les unitats del departament per escoltar les opinions dels treballadors i posar en comú la situació. ‘Des del departament i el govern es treballa constantment per evitar qualsevol mena d'actitud masclista o sexista en el lloc de treball, i des que van arribar les primeres informacions s'ha gestionat el cas amb el principal objectiu de no revictimitzar cap persona que pogués estar-hi afectada', diu el text.
|
[
"Qui és Marta Vilalta?",
"Què ha reclamat?",
"Què ha comentat d'aquest?",
"On ho ha explicat això?",
"Què ha dit que es va disposar a fer quan va saber-ne de la situació?",
"Qui va acordar això?",
"Què ha reconegut Vilalta?",
"I què més ha afirmat?",
"Qui és Carles Garcías?",
"Qui ha demanat perdó per aquest fet?",
"Què ha assegurat Exteriors que farà?",
"Què més es durà a terme?",
"Es reunirà Bosch amb la gent d'allà?",
"Com es menciona que s'ha administrat aquesta qüestió des que es va tenir coneixement?"
] |
{
"answer_end": [
50,
206,
289,
289,
515,
641,
725,
782,
985,
985,
1172,
1274,
1424,
1719
],
"answer_start": [
0,
37,
238,
208,
337,
517,
643,
727,
906,
807,
1004,
1174,
1276,
1565
],
"input_text": [
"La secretària general adjunta d'ERC.",
"Haver actuat de forma contundent davant de les denúncies per assetjament sexual de l'ex-cap de gabinet de la conselleria d'Exteriors.",
"Que va ser destituït fa un mes i mig.",
"En una conferència de premsa.",
"Es va decidir apartar el cap de gabinet del conseller Alfred Bosch i obrir-ne un expedient intern a ERC.",
"El partit i el conseller.",
"Que hi ha aspectes interns que cal millorar, així com el protocol.",
"Que es farà autocrítica en el si del partit.",
"L'ex-cap de gabinet denunciat d'assetjament sexual.",
"Bosch.",
"Obrir un procés conjuntament amb la Direcció General de Funció Pública per esclarir els fets i les conseqüències que se'n puguin derivar.",
"El departament farà actuacions de tipus psicosocial per analitzar el ‘clima' a la conselleria.",
"Sí.",
"S'ha gestionat el cas amb el principal objectiu de no revictimitzar cap persona que pogués estar-hi afectada."
]
}
|
vilaweb
|
La Gran Fira de Juliol de València ha aconseguit reunir en la seva edició de 2019 a més de 250.000 assistents i, en paraules del regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, ha ‘consolidat el seu model descentralitzat i diversificat'. El nombre de persones que ha assistit als actes, espectacles i propostes festives de la Gran Fira de Juliol suposa ‘un nou pas endavant en l'èxit i consolidació d'un model descentralitzat que combina tradició i modernitat i que converteix el de juliol en un mes molt especial per la seva intensitat festiva', ha celebrat l'ajuntament en un comunicat. Fuset ha agraït el ‘suport ciutadà' a la festa. ‘Amb la Batalla de Flors s'acaba una edició més de la Gran Fira, la quarta d'una nova era que s'ha consolidat apostant per la descentralització d'una oferta plural i diversa per a tots els públics, on a més dels petits actes als barris també cal destacar les nits temàtiques com la nit del Folk, la nit a la Mar o la Gran Nit, així com el cicle de Focs a la Fira', ha assenyalat. L'edil de festes ha posat el focus en les activitats que han tingut lloc en els Jardins del Palau, i alhora ha destacat ‘la col·laboració i implicació de diferents administracions'. ‘Hem aconseguit consolidar la Gran Fira com el festival de festivals de l'estiu a València', ha subratllat. Fuset ha remarcat que el ‘model de Gran Fira de Juliol posat en marxa durant el govern de la Nau' prosseguirà amb el govern del Rialto. ‘Un model amb el suport del públic que ha omplert totes les activitats', ha afegit. Les activitats fetes en els Jardins del Palau han congregat més de 60.000 persones; a la Correfira van ser més de 7.000 al llarg de les catorze parades efectuades en barris i pobles; a la Nit a la Mar es va superar la xifra de 35.000 espectadors, mentre que a la Gran Nit de juliol van ser més de 50.000 els assistents. Pel que fa als concerts de Vivers, el nombre d'espectadors va ser de 40.000 al llarg de les dinou nits d'actuacions. Altres actes destacats inclosos en la programació de la Gran Fira que també han aconseguit una gran participació del públic són els diferents concerts de la Berklee a la Ciutat dels Arts i les Ciències, el festival Los40 SummerLive a la Plaça de l'Ajuntament, així com altres activitats musicals a l'IVAM i de cinema al Muvim. Així mateix, actes com la mateixa cavalcada inaugural i el Correfoc han registrat aquest any una major afluència de participants, Fuset ha qualificat de molt positives aquestes xifres i ha ressaltat que l'augment de participants en cada nova edició suposa ‘un pas més en la consolidació de la Gran Fira com a motor econòmic, turístic, cultural i social per a la ciutat durant el mes de juliol'. Han estat més de 200 activitats les que s'han realitzat al llarg de juliol a cinquanta ubicacions diferents, dins de la 148 edició d'una Fira que fa quatre anys va començar una ‘nova era'. Fuset ha agraït ‘la col·laboració amb altres entitats per cooperar amb una marca potent en benefici de la ciutat'.
|
[
"Quantes persones han freqüentat la Gran Fira de Juliol de València el 2019?",
"Qui és Pere Fuset?",
"Què diu aquest que s'ha assegurat?",
"Segons l'ajuntament, què implica la presència de tota aquesta gentada?",
"Amb quin esdeveniment ha finalitzat la Fira?",
"Quines altres celebracions es van dur a terme?",
"I quines altres s'han remarcat?",
"Què ha recalcat Fusset?",
"Continuarà el tipus de Fira existent amb la següent administració política?",
"Quanta gent ha participat en els Jardins del Palau, la Correfira a la Nit a la Mar i a la Gran Nit de Juliol?",
"I en els actes de Vivers?",
"Quins altres han tingut una assistència considerable?",
"I en quines activitats ha augmentat també el nombre de persones?",
"Quina rellevància tenen aquestes dades?",
"Quantes actuacions s'han fet en total?"
] |
{
"answer_end": [
109,
167,
228,
563,
692,
991,
1106,
1297,
1433,
1837,
1914,
2281,
2411,
2676,
2733
],
"answer_start": [
0,
125,
0,
230,
630,
865,
1009,
1191,
1299,
1519,
1839,
1956,
2296,
2413,
2678
],
"input_text": [
"Més de 250.000 assistents.",
"El regidor de Cultura Festiva.",
"El model descentralitzat i diversificat de la Gran Fira de Juliol de València.",
"Un nou pas endavant en l'èxit i consolidació d'un model descentralitzat que combina tradició i modernitat i que converteix el de juliol en un mes molt especial per la seva intensitat festiva.",
"Amb la Batalla de Flors.",
"La nit del Folk, la nit a la Mar o la Gran Nit, així com el cicle de Focs a la Fira.",
"Les activitats que han tingut lloc en els Jardins del Palau.",
"Que han aconseguit consolidar la Gran Fira com el festival de festivals de l'estiu a València.",
"Sí.",
"Les activitats fetes en els Jardins del Palau han congregat més de 60.000 persones; a la Correfira van ser més de 7.000; a la Nit a la Mar es va superar la xifra de 35.000 espectadors, mentre que a la Gran Nit de juliol van ser més de 50.000 els assistents.",
"40.000.",
"Els diferents concerts de la Berklee a la Ciutat dels Arts i les Ciències, el festival Los40 SummerLive a la Plaça de l'Ajuntament, així com altres activitats musicals a l'IVAM i de cinema al Muvim.",
"La mateixa cavalcada inaugural i el Correfoc.",
"L'augment de participants en cada nova edició suposa un pas més en la consolidació de la Gran Fira com a motor econòmic, turístic, cultural i social per a la ciutat durant el mes de juliol.",
"Més de 200 activitats."
]
}
|
books
|
Quan la nostra cansada processó, cascadejant per la timbosa escala del carrer de les Dones, assolí la placeta de Correus, vaig reparar que altres processons, no menys tristes i macilentes, venien del carrer de Ciutadans i dels quatre cantons del de la Cort Reial. La remor resadora anava creixent com la d'un rusc esvalotat. Miserere, miserere nobis. I, ací, allà, a prop i lluny, sonaven encara els trucs a les portes, cada un dels quals repercutia dintre el meu cor amb un ressò sepulcral, esglaidor.
En embocar el llarg i ombrós carrer de la Força vaig adonar-me de com tots portàvem ciris o atxes encesos. Qui ens els havia donats? Quan?.. El llur flamareig, escampant grogues i vagoroses clarors per la part baixa de les cases, feia ressaltar la negror dels alts cimals i la fosca del cel. Pels gestos de pietat, pels sospirs i el rés més fervorós de la gentada, vaig compendre que ens atansàvem a la fi del pelegrinatge. Tothom pressentia que s'acostava l'hora suprema, aquella que pesa sobre totes les altres de la nostra vida.
Llavors la campana grossa de la Catedral, que tants d'alertes tràgics ha donat a Girona durant les guerres i els aiguats, deixà sentir la seva roncor harmoniosa i potent Boom!… Semblava que esclatés la batallada dintre el cel mateix, que cobria els nostres caps; i, en esbombar-se la copiosa ona sonora i engolfar-se per les estretors del nostre carrer amb delits de dilatació, atrontollava les vidrieres dels balcons i ens inundava de notes greus i palpitants, a les quals responien, vinguts de lluny, uns ecos finíssims, de veueta violinosa. Però tot seguit, una nova batallada… boom!… ho eixordava tot altra volta.
La processó s'havia aturat, escoltant i comptant silenciosa aquells tocs solemnials.
|
[
"Per on va passar la desfilada del text?",
"Cap a on es dirigia?",
"D'on arribaven les altres?",
"Com eren aquestes?",
"I el soroll com augmentava?",
"Què podia escoltar-se també?",
"Com afectaven el narrador?",
"Què duia tothom a sobre?",
"Quan va notar el protagonista això?",
"Com actuaven les flames de les candeles pels voltants?",
"Com va saber l'home que era la fi del viatge?",
"Què preveia la gent?",
"Què va ocórrer amb la campana de la catedral?",
"Quin efecte tenia sobre les ventalles de les terrasses?",
"Va detenir-se la cavalcada per a sentir el so?"
] |
{
"answer_end": [
90,
120,
262,
187,
323,
418,
501,
608,
608,
793,
925,
974,
1204,
1452,
1736
],
"answer_start": [
5,
92,
122,
139,
264,
381,
381,
573,
503,
644,
795,
927,
1035,
1413,
1653
],
"input_text": [
"Per la timbosa escala del carrer de les Dones.",
"Cap a la placeta de Correus.",
"Del carrer de Ciutadans i dels quatre cantons del de la Cort Reial.",
"No menys tristes i macilentes.",
"La remor resadora anava creixent com la d'un rusc esvalotat.",
"Els trucs a les portes.",
"Repercutien dintre el seu cor amb un ressò sepulcral, esglaidor.",
"Ciris o atxes encesos.",
"En embocar el llarg i ombrós carrer de la Força.",
"Escampaven grogues i vagoroses clarors per la part baixa de les cases i feien ressaltar la negror dels alts cimals i la fosca del cel.",
"Pels gestos de pietat, pels sospirs i el rés més fervorós de la gentada.",
"Que s'acostava l'hora suprema.",
"Deixà sentir la seva roncor harmoniosa i potent.",
"Les atrontollava.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Sortits en bé d'aquest primer perill, alçàrem el cor a Déu. El nostre cor era ple d'agraïment i tremolava, com un salteri de deu cordes. Bandejats d'allà, qui sap els dies que caminàrem i les terres que passàrem, sempre de cap a l'Orient. Arribàrem en un lloc admirable, poblat d'arbres altíssims, bellament espletats de fruites sucoses, dolces com la mel. Advertits per manaments saludables i formats per l'exemple i la paraula divina, gosàrem llevar els ulls al cel i dir: «Pare nostre, qui estau en el cel; a nostra llarga fam una taula havem parada en el desert; amb un festí d'aucell ens haveu regalats; amb fruites suaus i amb aigua viva.»
D'aquí entràrem en terra de Cananeus. Viuen en lludrigueres com els conills i les renards, que ells mateixos excauen en la pedra. Són encara més rics que no el Fill de l'home, qui no tenia lloc on tombar el cap. On se vulla vèiem uns ulls, plens d'astorament, oberts damunt nosaltres. Però els Cananeus no ens feren greu ni damnatge, per ço com la mà de Déu ens voltava amb un escut inviolable de incolumitat.
Sempre vers l'Orient per on Déu ens visità amb entramenes de misericòrdia. Amb cent i deu dies de camí arribàrem a la terra dels Pigmeus. No s'alcen de terra més d'una colzada. Vingueren, agressius, en flotó innumerable, espès i menut, de cap a nosaltres. I jo, miserable pecador Teòfil, vaig dir a mos dos germans Sergi i Higini: Deslligant els nostres cabells, au! contra ells! Quan ells ho veieren, varen pendre llurs fills i fugiren.
|
[
"Què van fer els personatges del text després d'haver fugit de l'amenaça?",
"Se sentien obligats?",
"On es dirigien?",
"Com era l'indret?",
"Van recitar el parenostre allà?",
"On van anar després?",
"On residien els habitants del lloc?",
"Què van observar els viatgers?",
"Quant de temps van estar caminant per adreçar-se a la regió dels pigmeus?",
"Com són físicament els seus habitants?"
] |
{
"answer_end": [
58,
93,
237,
355,
645,
682,
705,
929,
1192,
1231
],
"answer_start": [
0,
60,
155,
239,
437,
646,
684,
858,
1131,
1194
],
"input_text": [
"Alçaren el cor a Déu.",
"Sí.",
"A l'Orient.",
"Admirable, poblat d'arbres altíssims, bellament espletats de fruites sucoses, dolces com la mel.",
"Sí.",
"Entraren en terra de Cananeus.",
"En lludrigueres.",
"Uns ulls, plens d'astorament, oberts damunt d'ells.",
"Cent i deu dies.",
"No s'alcen de terra més d'una colzada."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.