source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
mitologia
|
Salomon Certon (Gien (o potser a Châtillon-sobre-Loing) (actual departament del Loiret), 1552 — ?, després de 1620), fou un poeta francès, autor de la primera traducció integral al francès de les obres d'Homer.
Educat segons la religió de la Reforma, escapà de la Massacre del dia de Sant Bartomeu. Formà part de l'entorn d'Enric de Navarra, i continuà, després de la seva accessió al tron de França, prestant-li serveis com a conseller i secretari de finances, i secretari de la seva cambra. Després d'haver compost poesies en versos escandits a la manera antiga, s'alliberà de la influència clàssica personalitzada en Jean Antoine de Baïf. De Certon es conserven sonets lipogramàtics, sextines (poesies de sis estrofes de sis versos amb dues rimes i una mitja estrofa), i paràfrasis dels Salms. És autor d'un "Traité sommaire de la quantité française pour faire et composer des vers mesures a la façon des Grecs et des Latins", que restà inèdit. (1611 o 1612)
La seva fama, sobretot per a la posteritat, li ve de la seva traducció de l'obra homèrica. Així, Certon publicà en primer lloc (1604) una traducció de l'Odissea, que dedica a Enric IV (Abel L'Angelier, Paris) i després, el 1615, en alexandrins francesos, el conjunt de l'obra atribuïda a Homer, és a dir, la Ilíada, l'Odissea revisada i corregida, els Himnes i fins i tot els Epigrames en honor d'Homer extrets de l'Antologia grega (Thomas Blaise, Paris).
|
[
"Qui va ser Salomon Certon?",
"Quina religió seguia?",
"De què va poder fugir?",
"A quin ambient pertanyia?",
"Quins càrrecs va tenir un cop Enric de Navarra va accedir al tron de França?",
"Quin tipus de poesia escrivia inicialment?",
"Va canviar alguna cosa de la seva forma d'escriure posteriorment?",
"Quins dels seus textos s'han preservat?",
"De quina obra inèdita és autor?",
"Quina obra el va fer reconegut?",
"Quina va ser la seva primera publicació?",
"A qui la va dedicar?",
"De quina manera publica en 1615 la Ilíada?",
"I l'Odissea?",
"Quins altres textos va publicar també?"
] |
{
"answer_end": [
209,
249,
297,
340,
491,
563,
640,
795,
946,
1051,
1122,
1145,
1276,
1308,
1393
],
"answer_start": [
0,
211,
251,
299,
299,
493,
493,
642,
797,
962,
1059,
1096,
1182,
1278,
1310
],
"input_text": [
"Fou un poeta francès, autor de la primera traducció integral al francès de les obres d'Homer.",
"La de la Reforma.",
"De la Massacre del dia de Sant Bartomeu.",
"A l'entorn d'Enric de Navarra.",
"Li prestava serveis com a conseller i secretari de finances, i secretari de la seva cambra.",
"Poesies en versos escandits a la manera antiga.",
"S'alliberà de la influència clàssica personalitzada en Jean Antoine de Baïf.",
"Sonets lipogramàtics, sextines (poesies de sis estrofes de sis versos amb dues rimes i una mitja estrofa), i paràfrasis dels Salms.",
"De Traité sommaire de la quantité française pour faire et composer des vers mesures a la façon des Grecs et des Latins.",
"La seva traducció de l'obra homèrica.",
"Una traducció de l'Odissea.",
"A Enric IV.",
"En alexandrins francesos.",
"Revisada i corregida.",
"Els Himnes i els Epigrames en honor d'Homer extrets de l'Antologia grega."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Estènel (en grec antic Σθένελος) va ser un heroi, fill de Capaneu i d'Evadne. Va ser un dels epígons que va conquerir Tebes. Ífis, el seu avi o el seu oncle, li va deixar una tercera part del regne d'Argos. Més tard, Cilàrabes, un fill seu, va reunir sota el seu poder les dues altres parts.
Figura entre els pretendents d'Helena, i va participar per això en la guerra de Troia. En la conquesta de Tebes s'havia fet amic de Diomedes. A Troia, segons el catàleg de les naus, comandava un contingent de vint-i-cinc naus. En la batalla es va distingir en les batalles, especialment al costat de Diomedes, de qui sembla que en fos l'escuder. Temps enrere s'havia ferit en un peu, potser a l'assalt de Tebes, i només podia lluitar amb carro. Quan tornà de la guerra acompanyà Diomedes a Etòlia per restaurar al tron el rei Eneu.
Estènel va ser pare de Cometes, que va enganyar Diomedes amb Egialea.
|
[
"Qui va ser Estènel?",
"A quina mitologia pertany?",
"Quins eren els seus pares?",
"De quina heroïcitat va formar part?",
"Quina herència va rebre d'Ífis?",
"Què va aconseguir després un dels seus fills?",
"Va ser candidat d'Helena?",
"Amb qui va fer amistat durant la conquesta de Tebes?",
"A Troia quantes naus tenia al seu càrrec?",
"Segons quina font?",
"Era bo als combats?",
"Juntament amb qui lluitava?",
"Quin rol tenia respecte a Diomedes?",
"Per què havia de lluitar en carro exclusivament?",
"Qui va ser el fill d'Estènel?"
] |
{
"answer_end": [
75,
34,
103,
150,
232,
317,
356,
459,
544,
544,
591,
627,
663,
762,
919
],
"answer_start": [
27,
0,
77,
105,
152,
234,
319,
406,
461,
470,
546,
576,
576,
665,
851
],
"input_text": [
"Un heroi.",
"A la grega.",
"Capaneu i Evadne.",
"Va ser un dels epígons que va conquerir Tebes.",
"Una tercera part del regne d'Argos.",
"Va reunir sota el seu poder les dues altres parts.",
"Sí.",
"Amb Diomedes.",
"Vint-i-cinc.",
"Segons el catàleg de les naus.",
"Sí.",
"Amb Diomedes.",
"Sembla que en fos l'escuder.",
"Perquè temps enrere s'havia ferit en un peu.",
"Cometes."
]
}
|
vilaweb
|
El president de la Generalitat i secretari general del PSPV, Ximo Puig, ha instat a actualitzar la fiscalitat de l'estat espanyol ‘perquè no es pot permetre l'existència de paradisos fiscals com Madrid'. I ha insistit que cal combatre el frau fiscal de manera més eficient. Així s'ha pronunciat Puig durant l'acte de tancament de les Jornades ‘Pensar 2020: la via valenciana' que ha reunit aquest divendres i dissabte més de 150 diputats de les Corts, càrrecs socialistes en el govern i membres de la Comissió Executiva Nacional, segons ha explicat el PSPV en un comunicat. El líder dels socialistes valencians ha advertit que la legislatura ‘serà dura perquè s'ha produït una radicalització de les dretes que estan sota l'hegemonia ideològica de l'extrema dreta' que, ha alertat, ‘va en contra de tot el que ha fet avançar a aquest país'. ‘Els socialistes no mirarem cap a un altre costat, combatrem a l'extrema dreta des de les idees i la convicció en la democràcia perquè el PSOE és el veritable fre a l'extrema dreta', ha recalcat. Durant la seva intervenció, ha assegurat que en aquesta legislatura ‘s'aprofundirà en les polítiques impulsades pel Botànic i en el relat de reparació, reconstrucció i renaixement', perquè cal consolidar el canvi al País Valencià. Per això, ha insistit que el PSPV ha d'abordar el nou temps des de la unitat i la corresponsabilitat. ‘Som un projecte obert, transversal i de progrés per als valencians i les valencianes', ha dit. Així mateix, Puig ha subratllat que l'objectiu fonamental és que ningú es quedi al marge de la modernitat i, per això, ha advocat per un creixement inclusiu i una aliança de les classes treballadores i classes mitjanes per a garantir el manteniment dels valors de la igualtat, la llibertat, la tolerància i el diàleg” Puig ha insistit en el caràcter obert i transversal del Consell: ‘Hem de governar per a tots, aquesta és la diferència, que la Generalitat Valenciana governa per a tots mentre que a Catalunya i Madrid es governa només per a una part de la societat'. Puig ha indicat que el PSPV-PSOE és el primer partit del País Valencià i que governa en la majoria dels ajuntaments com també farà ara al govern espanyol. ‘Tenim una responsabilitat històrica i assumim el lideratge des de la responsabilitat i la humilitat', ha assegurat. Davant això, ha apuntat que és fonamental continuar aprofundint en les polítiques que han aplicat ‘des del respecte, el diàleg, la convivència i la lleialtat'.
|
[
"Qui és Ximo Puig?",
"Què ha promogut?",
"Per quin motiu?",
"Què ha recalcat?",
"Quantes persones van assistir a les Jornades anomenades Pensar 2020?",
"Quins càrrecs tenien?",
"Com preveu Ximo Puig que serà la legislatura?",
"Per què?",
"Quines intencions té el seu partit?",
"Qui creu que és el partit que pot posar fre a l'extrema dreta?",
"Com vol tractar el PSPV la nova era?",
"Quina és la meta principal que ha compartit Puig?",
"Què vol fer al respecte?",
"Com defineix el PSPV-PSOE?",
"Com volen continuar abordant les seves polítiques?"
] |
{
"answer_end": [
59,
129,
201,
272,
437,
528,
652,
837,
967,
1034,
1367,
1570,
1781,
2186,
2462
],
"answer_start": [
0,
61,
131,
206,
300,
418,
574,
643,
841,
968,
1293,
1478,
1574,
2033,
2318
],
"input_text": [
"El president de la Generalitat i secretari general del PSPV.",
"Actualitzar la fiscalitat de l'estat espanyol.",
"Perquè no es pot permetre l'existència de paradisos fiscals com Madrid.",
"Que cal combatre el frau fiscal de manera més eficient.",
"Més de 150 diputats.",
"Diputats de les Corts, càrrecs socialistes en el govern i membres de la Comissió Executiva Nacional.",
"Dura.",
"Perquè s'ha produït una radicalització de les dretes que estan sota l'hegemonia ideològica de l'extrema dreta que va en contra de tot el que ha fet avançar a aquest país.",
"Que no miraran cap a un altre costat, combatran a l'extrema dreta des de les idees i la convicció en la democràcia.",
"El PSOE.",
"Des de la unitat i la corresponsabilitat.",
"Que ningú es quedi al marge de la modernitat.",
"Un creixement inclusiu i una aliança de les classes treballadores i classes mitjanes per a garantir el manteniment dels valors de la igualtat, la llibertat, la tolerància i el diàleg.",
"Dient que és el primer partit del País Valencià i que governa en la majoria dels ajuntaments com també farà ara al govern espanyol.",
"Des del respecte, el diàleg, la convivència i la lleialtat."
]
}
|
books
|
Si anéssim a comparar les reflexions que fan avui amb les que feien tres mesos ha, ¡que n'apendríem de coses!
I si poguéssim veure part de dins el cap dels empresaris de teatre de tota Espanya, altre tant ens passaria.
Ara bé: ¿no és cosa trista el pensar: «Jo estic bo i sa; no tinc por, no perdo interessos, no pateix ningú dels meus, i no obstant em veig obligat a procedir com si el meu ser hagués experimentat alguna alteració? ¿Com és que tinc de pensar si la gallina va més cara? ¿Com és que no hi ha sarau ni teatre? ¿Com és que tinc de pensar en morts, en malalts, en metges? ¿Cóm és que no puc ignorar coses que no voldria saber? ¿A on és, o en què consisteix la llibertat humana? Si jo sóc lliure, cóm és que…
El que menys s'afigurava UN TROS DE PAPER era que tingués de passar l'estiu parlant d'emigració, de fossers i de potingues.
Els meus companys i jo dèiem: escriurem articles de teatres, de modes, de costums catalanes i sobretot barcelonines i havem anat a raure a còlera i a difunts, com si la mort fos comèdia, com si el tenir rampes hagués sigut moda alguna vegada i com si fos costum catalana l'anar a passejar en cotxe ficat dins d'una caixa llargaruda.
¡Ah si avui fos l'últim dia que la fatalitat ens obligués a tractar d'aquestes coses!… Prou ganes en tenim i, parlant amb franquesa, també en tenim algunes esperances.
Un company meu diu amb tota formalitat que això s'acaba.
|
[
"Com diu que s'aprendrien moltes coses?",
"I quina cosa marcaria una diferència?",
"Quina cosa és trista pensar encara que un es trobi bé i sa, sense por, sense perdre interessos i sense que ningú dels seus pateixi?",
"Quines coses diu que no hi ha?",
"És possible no saber coses de les quals no ve de gust assabentar-se'n?",
"Quina pregunta existencial es fa?",
"Com temia passar l'estiu?",
"Sobre quins temes volien escriure articles?",
"De quins temes acaben parlant?",
"Compara la mort amb comèdia?",
"Quina cosa diu que sembla que hagi sigut moda en algun moment?",
"Quin costum catalana fictícia menciona?",
"Se senten animats de parlar sobre els temes que mencionen?",
"Quin altre sentiment tenen també?",
"Què ha dit un dels companys amb cordialitat?"
] |
{
"answer_end": [
78,
217,
431,
523,
638,
689,
843,
960,
1002,
1030,
1086,
1176,
1284,
1344,
1401
],
"answer_start": [
0,
110,
228,
488,
586,
641,
721,
845,
963,
1004,
1032,
1089,
1179,
1265,
1346
],
"input_text": [
"Si anéssim a comparar les reflexions que fan avui amb les que feien tres mesos.",
"Si poguéssim veure part de dins el cap dels empresaris de teatre de tota Espanya.",
"Que el ser hagués experimentat alguna alteració.",
"Sarau ni teatre.",
"No.",
"A on és, o en què consisteix la llibertat humana.",
"Parlant d'emigració, de fossers i de potingues.",
"De teatres, de modes, de costums catalanes i sobretot barcelonines.",
"De còlera i difunts.",
"Sí.",
"Tenir rampes.",
"Anar a passejar en cotxe ficat dins d'una caixa llargaruda.",
"Sí.",
"Algunes esperances.",
"Que això s'acaba."
]
}
|
vilaweb
|
El secretari general de Podem, Pablo Iglesias,, ha criticat les declaracions del portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, en les quals li retreia que per entrar al govern li obrís la porta a la dreta, i ha indicat que li sembla estrany que des d'ERC ofereixin un xec en blanc al PSOE ‘quan van ser responsables de forçar les eleccions'. Ho ha fet després de valorar el document i l'oferta dels alts càrrecs de l'estat espanyol que els ha fet aquest dimarts el PSOE. Sobre la reunió de Sánchez amb el líder del PNB, ha indicat que els nacionalistes bascos ‘poden ensenyar moltes coses al PSOE' perquè han negociat governs de coalició amb altres partits, ‘i saben que per a negociar un executiu cal cedir coses i no acaparar tot el poder.' Iglesias ha assenyalat que l'equip negociador de Podem assistirà a la reunió amb el PSOE amb voluntat de ‘deixar a banda els retrets' i amb la intenció de treballar sobre una base programàtica. Però recalca que perquè hi hagi acord, aquesta tarda també s'ha de parlar d'equips de govern i d'estructura de govern, i espera que els socialistes no s'aixequin de la taula. ‘Hem estudiat amb detall el document i tractarem de completar-lo. Els plantejarem que la clau per a tirar endavant un acord programàtic és parlar també dels equips de govern i d'estructura de govern, i esperem que no s'aixequin de la taula', ha indicat en una entrevista a Telecinco, recollida per Europa Press. Iglesias ha advertit als socialistes que si presenten un programa i pretenen separar-lo d'una negociació que abordi l'estructura de govern, estarien ‘prenent el pèl a la gent', i ha afegit que des d'Unides Podem mantenen l'exigència d'entrar en un govern conjunt, ‘de coalició', però no per tenir butaques sinó per a tenir responsabilitats: ‘Ens interessa tenir competències per a canviar les coses, no les butaques.' Afegeix que intentaran convèncer als socialistes aquesta tarda. ‘Els direm que parlin d'equips de govern sobre la base de la proposta de juliol. No ens aixecarem de la taula, esperem que deixin la seva ànsia d'acaparar tot el poder”, ha conclòs.
|
[
"Qui és el secretari general de Podem?",
"Què ha desacreditat?",
"Per quina idea l'ha culpabilitzat?",
"Quina cosa li sembla inesperada?",
"Què opina sobre el PNB?",
"Per què?",
"Amb quina intenció l'equip negociador de Podem es reunirà amb el PSOE?",
"Quina condició afirma que ha de donar-se perquè tingui lloc un tracte?",
"Com ho explica?",
"A quin mitjà ho ha compartit?",
"Què considera Iglesias que seria una presa de pèl per part dels socialistes?",
"Què reiteren des d'Unides Podem?",
"Amb quina actitud es reuniran amb els socialistes?",
"Què els exigiran?",
"I què desitgen?"
] |
{
"answer_end": [
45,
111,
190,
325,
582,
726,
921,
1040,
1337,
1408,
1585,
1749,
1890,
1971,
2059
],
"answer_start": [
0,
31,
126,
194,
457,
584,
756,
928,
1099,
1340,
1410,
1603,
1828,
1893,
2003
],
"input_text": [
"Pablo Iglesias.",
"Les declaracions del portaveu d'ERC, Gabriel Rufián.",
"Que per entrar al govern li obrís la porta a la dreta.",
"Que des d'ERC ofereixin un xec en blanc al PSOE quan van ser responsables de forçar les eleccions.",
"Que els nacionalistes bascos poden ensenyar moltes coses al PSOE.",
"Perquè han negociat governs de coalició amb altres partits, i saben que per a negociar un executiu cal cedir coses i no acaparar tot el poder.",
"Amb voluntat de deixar a banda els retrets i amb la intenció de treballar sobre una base programàtica.",
"Parlar d'equips de govern i d'estructura de govern.",
"Dient que han estudiat amb detall el document i que tractaran de completar-lo. Que els plantejaran que la clau per a tirar endavant un acord programàtic és parlar també dels equips de govern i d'estructura de govern, i esperen que no s'aixequin de la taula.",
"En una entrevista a Telecinco, recollida per Europa Press.",
"Si presenten un programa i pretenen separar-lo d'una negociació que abordi l'estructura de govern.",
"L'exigència d'entrar en un govern conjunt, de coalició, però no per tenir butaques sinó per a tenir responsabilitats.",
"Els intentaran convèncer.",
"Que parlin d'equips de govern sobre la base de la proposta de juliol.",
"Que deixin la seva ànsia d'acaparar tot el poder."
]
}
|
mitologia
|
Roger Sherman Loomis (Yokohama, 31 d'octubre de 1887 - Waterford, Connecticut, 11 d'octubre de 1966) fou un estudiós de la literatura estatunidenc; autoritat en literatura medieval i particularment en literatura artúrica. És sobretot conegut per haver posat en relleu les arrels cèltiques de la literatura artúrica, particularment del Sant Greal.
Va néixer circumstancialment a Yokohama, on el seu pare, Henry Loomis, feia de missioner. Va ser educat a la Hotchkiss School (Lakeville, Connecticut) i es va graduar al Williams College el 1909, i va obtenir un màster a Harvard el 1910; va seguir estudis encara a Oxford. Fou professor a la Universitat d'Illinois a Urbana de 1913 a 1918. El 1919 va deixar Illinois per anar a Colúmbia, on va restar fins a la jubilació el 1958. Després fou encara professor emèrit fins a la seva mort.
Loomis estudià la influència de la mitologia celta en la llegenda artúrica i particularment en la llegenda al voltant del Sant Greal. Fou un dels fundadors de la Société Internationale Arthurienne, amb Jean Frappier i Eugène Vinaver. Entre les seves publicacions destaca Arthurian Tradition and Chretien de Troyes, publicat el 1949 per la Universitat de Colúmbia i que rebé la medalla Haskins de la Medieval Academy of America. També va ser l'inspirador i coordinador del volum col·lectiu Arthurian Litterature in the Middle Ages (1958).
Va ser nomenat doctor honoris causa per Colúmbia, pel Williams College, i les Universitats de Gal·les i de Rennes (1952).
Loomis es casà el 1919 amb la seva primera dona, Gertrude Schoepperle Loomis (1882-1921), també medievalista i estudiosa de la literatura artúrica. Després de la mort d'aquesta, el 1925 es casà amb Laura Alandis Hibbard Loomis (1883-1960). Les dues foren en algun moment coautores en algunes publicacions de Loomis. Loomis encara es casà el 1960 amb Dorothy Bethurum.
|
[
"Qui va ser Roger Sherman Loomis?",
"On va néixer?",
"En quins àmbits va tenir domini?",
"Per quins motius és reconegut?",
"Què feia el seu progenitor a Yokohama?",
"En quins centres va rebre la seva formació acadèmica?",
"Va exercir com a mestre?",
"On es va jubilar?",
"Va seguir dedicant-se a l'ensenyament posteriorment?",
"Quin va ser el seu principal objecte d'estudi?",
"Amb qui va crear la Société Internationale Arthurienne?",
"Quina de les seves obres va rebre un premi?",
"A quines universitats va ser honoris causa?",
"A què es dedicava la seva primera muller?",
"Quina presència van tenir les seves esposes en les seves publicacions?"
] |
{
"answer_end": [
146,
100,
220,
345,
435,
583,
685,
767,
832,
966,
1066,
1260,
1485,
1640,
1808
],
"answer_start": [
0,
0,
148,
222,
378,
437,
620,
687,
777,
834,
968,
1105,
1372,
1521,
1734
],
"input_text": [
"Un estudiós de la literatura estatunidenc.",
"A Yokohama.",
"En literatura medieval i particularment en literatura artúrica.",
"Per haver posat en relleu les arrels cèltiques de la literatura artúrica, particularment del Sant Greal.",
"Feia de missioner.",
"A la Hotchkiss School (Lakeville, Connecticut),l Williams College i a Harvard.",
"Sí.",
"A Colúmbia.",
"Sí.",
"La influència de la mitologia celta en la llegenda artúrica i particularment en la llegenda al voltant del Sant Greal.",
"Amb Jean Frappier i Eugène Vinaver.",
"Arthurian Tradition and Chretien de Troyes.",
"A la de Colúmbia, a la Williams College, i a les Universitats de Gal·les i de Rennes.",
"També era medievalista i estudiosa de la literatura artúrica.",
"Foren en algun moment coautores en algunes publicacions de Loomis."
]
}
|
bios
|
María de los Llanos de Luna Tobarra (Sevilla, 3 de març de 1960) és una advocada i política espanyola, Delegada del Govern espanyol a Catalunya entre 2012 i 2016.
Llanos de Luna es va llicenciar en Dret a la Universitat de Múrcia, amb postgraduació a l'Escuela de Práctica Jurídica de la mateixa institució i un màster en Administració pública per l'INAP.
Va ocupar diversos càrrecs públics, com a lletrada (1987-1993) i subdirectora (1996-2003) de l'Institut Nacional de la Seguretat Social de Barcelona, presidenta de la Comissió d'Avaluació d'Incapacitats Laborals de Barcelona, i assessora de la Tresoreria General de la Seguretat Social de Barcelona.
Al pla polític, ha estat subdelegada del Govern espanyol a Barcelona (2003-2004), diputada al Parlament de Catalunya, on sempre feia servir el castellà en les seves intervencions, i portaveu adjunta del grup parlamentari del PPC des de 2010; membre del Comitè Executiu i de la Junta Directiva del Partit Popular de Catalunya; presidenta de la Comissió d'Estudis de Treball i Seguretat Social del PPC, i vicesecretària sectorial del Partit Popular de Barcelona.
Des del 2 de gener de 2012, va ser la Delegada del Govern espanyol a Catalunya, durant el primer mandat de Mariano Rajoy. Les seves actuacions més conegudes són: la denúncia infructuosa als Ajuntaments de Girona i de Figueres per haver contractat trens per facilitar l'assistència de la ciutadania a la manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa"; la voluntat d'imposar la bandera espanyola a les escoles, com ara a Corbera de Llobregat o la denúncia dels municipis declarats «territori català lliure», començant per Celrà, Llançà, Vidreres i Sant Julià de Ramis. El 14 de març de 2013 el Parlament de Catalunya aprovà una moció demanant la seva substitució per la seva «actitud hostil i manca de respecte cap a les institucions catalanes», amb 86 vots a favor (CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP), 27 en contra (PP i C's) i 20 abstencions (PSC). El 27 de març de 2013 va ser declarada persona non grata pel ple de l'Ajuntament de Girona, amb un text que critica la seva posició «hostil» cap a la ciutat, per haver portat als jutjats la contractació dels trens de l'Onze de Setembre i la declaració de territori lliure i sobirà, i qualifica la seva actitud com la d'una «virreina d'una colònia». El novembre de 2016 fou substituïda per Enric Millo.
El 12 de maig de 2013 Llanos de Luna va participar en un acte d'homenatge a la Divisió Blava, entregant un diploma a la Hermandad de Combatientes de la División Azul, en un acte d'homenatge a la Guardia Civil a la caserna de Sant Andreu de la Barca. Aquest fet, va provocar que tots els partits polítics de l'arc parlamentari català en demanessin la dimissió, excepte el PP i Ciutadans. L'Ajuntament de Barcelona en demanà el cessament immediat pocs dies després.
|
[
"Qui és María de los Llanos de Luna Tobarra?",
"Quina va ser la seva formació?",
"A quins càrrecs públics va exercir?",
"Quins van ser els seus càrrecs polítics fins al 2010?",
"Quina llengua utilitzava al Parlament de Catalunya?",
"Quins altres càrrecs va tenir relacionats amb el Partit Popular?",
"De què va treballar durant el primer mandat de Rajoy?",
"Per quins fets és coneguda?",
"Quines mesures va prendre el Parlament de Catalunya el 2013?",
"Quines raons van donar?",
"Quins van ser els resultats quant a vots?",
"Com va ser qualificada a Girona el 27 de març de 2013?",
"Com defineixen la seva actitud?",
"Què va fer Llanos de Luna en l'acte d'homenatge a la Divisió Blava del 2013?",
"Què va provocar això?"
] |
{
"answer_end": [
161,
354,
654,
896,
834,
1115,
1237,
1620,
1776,
1857,
1954,
2046,
2303,
2566,
2743
],
"answer_start": [
0,
178,
356,
656,
738,
898,
1117,
1239,
1683,
1705,
1864,
1956,
2240,
2358,
2608
],
"input_text": [
"Una advocada i política espanyola, Delegada del Govern espanyol a Catalunya entre 2012 i 2016.",
"Es va llicenciar en Dret a la Universitat de Múrcia, amb postgraduació a l'Escuela de Práctica Jurídica de la mateixa institució i un màster en Administració pública per l'INAP.",
"Com a lletrada (1987-1993) i subdirectora (1996-2003) de l'Institut Nacional de la Seguretat Social de Barcelona, presidenta de la Comissió d'Avaluació d'Incapacitats Laborals de Barcelona, i assessora de la Tresoreria General de la Seguretat Social de Barcelona.",
"Ha estat subdelegada del Govern espanyol a Barcelona (2003-2004), diputada al Parlament de Catalunya i portaveu adjunta del grup parlamentari del PPC.",
"El castellà.",
"Va ser membre del Comitè Executiu i de la Junta Directiva del Partit Popular de Catalunya; presidenta de la Comissió d'Estudis de Treball i Seguretat Social del PPC, i vicesecretària sectorial del Partit Popular de Barcelona.",
"Va ser la Delegada del Govern espanyol a Catalunya.",
"La denúncia infructuosa als Ajuntaments de Girona i de Figueres per haver contractat trens per facilitar l'assistència de la ciutadania a la manifestació \"Catalunya, nou estat d'Europa\"; la voluntat d'imposar la bandera espanyola a les escoles, i la denúncia dels municipis declarats «territori català lliure».",
"Aprovà una moció demanant la seva substitució.",
"Tenir una actitud hostil i manca de respecte cap a les institucions catalanes.",
"86 vots a favor (CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP), 27 en contra (PP i C's) i 20 abstencions (PSC).",
"Com a persona non grata.",
"Com la d'una virreina d'una colònia.",
"Va entregar un diploma a la Hermandad de Combatientes de la División Azul, en un acte d'homenatge a la Guardia Civil.",
"Que tots els partits polítics de l'arc parlamentari català en demanessin la dimissió, excepte el PP i Ciutadans."
]
}
|
books
|
Les ones taparen la meravellosa visió, i ens esmunyírem vessants avall per una llòbrega fondalada. Quan tornàrem a remuntar-nos i vaig veure de nou l'horitzó, vaig compendre amb alegria que el miracle s'era convertit en un cas ben terrenal i esperançador. Sí, allò em plagué més: s'adaptava millor a les febleses de la meva naturalesa. Ah! Segurament els miracles no són per als nostres ulls, caret, i el nostre Pare celestial ens els escatima perquè sap lo que podem rebre i lo que no podem rebre. La bella resplendor de ponent no era sinó un reflex del sol rogenc, que guaitava per un forat de la calitja llevantina: res de carnadures d'àngels. El velam sacsoner i nuvolós d'un bergantí s'anava deseixint de la broma, colorit de dolça llum rosada. Ja no vaig dubtar de la nostra salvació. La Verge ens enviava aquella nau: talment me va semblar que aquella nau acabés de relliscar de la mà lluminosa de la Verge. Quina intuició de la Providència! ¿Per ventura, darrera l'escorxa material de les coses, no hi ha quelcom diví que les emmeravella? ¿D'on el sentiment que traspua dels paisatges? ¿D'on la poesia de la pols? Vaig adorar Déu en aquelles veles que venien banyades de sol, cenyint el vent, portadores de vida. Gentil bergantí! No era gaire lluny. Ja els seus tripulants contestaven als nostres amb un clamoreig que espargia per l'aire agradosa musica. -Ohè, ohè!… Coratge!… Ohè! ohè!…- Els cants de l'alosa que anuncien una aurora desitjada, l'himne del rossinyol en mig de la quietud de la nit, la primera serenada d'amor… res, res no ha sonat mai tan dolçament a les meves orelles com aquelles veus de resurrecció. -Ohè! ohè! Ja venim!… Coratge! coratge!- ¡Ah, gent de bé! Eren fills del Masnou. Tinc llurs noms escrits a les teles del cor, i, si mai algun d'ells necessita una mercè i truca a la meva porta, no hi haurà joia que em requi, ni pas que no doni, per procurar-li conhort. I no em creuré pas quítia, no: aquests deutes no es poden pagar amb béns de la terra: els serveis de la caritat són jornal de la paga de Déu, com deia l'avi Mauva.
|
[
"Què impedia veure el paisatge?",
"On van anar?",
"Quan va recuperar l'esperança?",
"Com defineix el miracle?",
"Per què diu que allò li agradava més?",
"Creu que els miracles es poden percebre amb la vista?",
"Per què diu que el Pare celestial no els proporciona?",
"Com defineix la posta de sol?",
"Creu que té a veure amb els àngels?",
"Què va veure més enllà?",
"Qui creia qui enviava aquella embarcació?",
"Què el va fer venerar a Déu?",
"Es podien comunicar amb els que viatjaven en el bergantí que s'apropava?",
"Com descriu les veus dels que venien a rescatar-los?",
"Com expressa el seu agraïment per ells?"
] |
{
"answer_end": [
37,
97,
254,
254,
334,
391,
497,
617,
645,
718,
823,
1182,
1361,
1533,
1896
],
"answer_start": [
0,
41,
99,
190,
260,
340,
402,
499,
499,
647,
791,
1122,
1258,
1397,
1709
],
"input_text": [
"Les ones.",
"Vessants avall per una llòbrega fondalada.",
"Quan van tornar a remuntar-se i va veure de nou l'horitzó.",
"Com un cas ben terrenal i esperançador.",
"Perquè s'adaptava millor a les febleses de la seva naturalesa.",
"No.",
"Perquè sap lo que podem rebre i lo que no podem rebre.",
"No era sinó un reflex del sol rogenc, que guaitava per un forat de la calitja llevantina.",
"No.",
"El velam d'un bergantí.",
"La Verge.",
"Les veles del bergantí.",
"Sí.",
"Com a cants de l'alosa que anuncien una aurora desitjada, l'himne del rossinyol en mig de la quietud de la nit, la primera serenada d'amor.",
"Dient que té els seus noms escrits a les teles del cor, i, si mai algun d'ells necessita una mercè i truca a la seva porta, no hi haurà joia que li requi, ni pas que no doni, per procurar-li conhort."
]
}
|
bios
|
Amparo Valle Vicente (València, 15 de juliol de 1939 - 29 de setembre de 2016) va ser una actriu valenciana. Des de 1959 va dur a terme una llarguíssima trajectòria en cinema, televisió i teatre, on també va exercir com a directora.Tota la seva família està relacionada amb el món de l'espectacle. El seu marit és el director de teatre Gerardo Malla, i els seus dos fills, Miquel i Coque Malla, són músics, sent el segon també actor, a més de cantant del grup Los Ronaldos.
L'actriu va tenir una important trajectòria professional. El seu debut a la pantalla gran, on ha participat en una gran quantitat de llargmetratges, va tenir lloc l'any 1965, amb la pel·lícula " Maria Rosa", d'Armando Moreno.A la dècada dels 70 la vam poder veure en algunes pel·lícules com "Pim, pam, pum... ¡fuego!", "El segundo poder", "El camino" o "Las truchas". I en la dècada dels 80 en altres, algunes d'elles molt conegudes, entre les quals podem destacar "Extramuros", "Espérame en el cielo", "El vuelo de la paloma" o "Bajarse al moro".
De la resta de la filmografia d'Amparo, citarem com a exemple alguns títols com "Todo es mentira", "Flores de otro mundo", "Los pasos perdidos", "Carne de gallina", "Noviembre", "Días de cine" o "Bajo las estrellas".L'actriu ha participat també en un gran nombre de curtmetratges, com "El pretendiente", "El figurante", "Derecho de admisión" o "El horrible crimen de la calle Tribulete", entre d'altres més. Quant a la pantalla petita, el seu primer treball va ser l'any 1960, al programa "Gran Teatro", al qual va seguir "Teatro de siempre". També cal destacar aquí "Hora once" i el famós "Estudio 1".
Posteriorment, l'actriu intervindria en episodis d'un gran nombre de sèries, com "Brigada Central","Farmacia de guardia", "Hermanas", "Periodistas", "7 vidas", "Policías, en el corazón de la calle", "Hospital Central", "El comisario", "Física o Química", "Amar en tiempos revueltos", "Doctor Mateo", "Hay alguien ahí" o "La que se avecina", entre altres. L'actriu ha aconseguit molts premis i reconeixements a la seva trajectòria professional, com el Premi Nacional de Teatre o el Premi a la millor actriu al Festival de Tardor de Madrid, entre molts altres .
|
[
"Qui va ser Amparo Valle Vicente?",
"Quan van ser els seus inicis dins el món audiovisual?",
"En quins àmbits va treballar durant molt de temps?",
"Quin altre càrrec va tenir durant aquest temps?",
"La seva família té a veure amb l'àmbit en què treballa Amparo Valle?",
"A què es dedica el seu marit?",
"I els seus dos fills?",
"Quin dels dos és actor i també cantant de Los Ronaldos?",
"Quan va debutar Amparo Valle en l'àmbit del cinema?",
"Amb quin llargmetratge?",
"A quines altres pel·lícules va aparèixer durant els anys 70?",
"I durant els anys 80 quines van destacar?",
"Va participar en alguna sèrie televisiva?",
"Ha obtingut algun premi?",
"Quin?"
] |
{
"answer_end": [
107,
194,
194,
231,
296,
349,
405,
472,
647,
698,
840,
1020,
1979,
2068,
2183
],
"answer_start": [
0,
109,
121,
136,
232,
298,
353,
373,
532,
532,
699,
842,
1641,
1981,
1990
],
"input_text": [
"Una actriu valenciana.",
"L'any 1959.",
"En cinema, televisió i teatre.",
"Directora.",
"Sí.",
"És el director de teatre Gerardo Malla.",
"Són músics.",
"Coque Malla.",
"L'any 1965.",
"Maria Rosa, d'Armando Moreno.",
"A \"Pim, pam, pum... ¡fuego!\", \"El segundo poder\", \"El camino\" o \"Las truchas\".",
"\"Extramuros\", \"Espérame en el cielo\", \"El vuelo de la paloma\" o \"Bajarse al moro\".",
"Sí.",
"Sí.",
"El Premi Nacional de Teatre o el Premi a la millor actriu al Festival de Tardor de Madrid, entre molts altres."
]
}
|
mitologia
|
El foceus eren el poble que va habitar la Fòcida, regió de la Grècia clàssica. Pertanyien al grup grec nord-occidental o doris septentrionals.
Habitaven principalment en petites poblacions situades a banda i banda del riu Cefís. Van formar una antiga confederació, que es reunia en un edifici anomenat Focicum, a prop de Daulis, segons diu Pausànies. Van mantenir la seva independència contra els tessalis, que van fer diversos intents de sotmetre'ls abans de les Guerres Mèdiques i, en una ocasió, els van causar fortes pèrdues en una batalla prop de Hiàmpolis, com explica Heròdot.
Quan Xerxes va envair Grècia, els tessalis van voler venjar-se dels seus antics enemics i van conduir l'exèrcit persa contra els foceus. Dotze de les seves ciutats van ser destruïdes pels invasors. Els habitants s'havien pogut escapar als cims de Parnàs, o a través de les muntanyes cap al territori de la Lòcrida Ozòlia segons Heròdot. Alguns dels foceus van ser obligats posteriorment a servir a l'exèrcit de Mardoni, però els que s'havien refugiat al mont Parnàs van combatre l'exèrcit persa invasor.
|
[
"Qui eren els anomenats foceus?",
"De quin grup formaven part?",
"On vivien?",
"Què van crear?",
"On feien les seves reunions?",
"Qui aporta aquesta informació?",
"Contra qui van ser independents?",
"Què van intentar els tessalis?",
"Què narra Heròdot?",
"Qui va conquerir Grècia?",
"Què van fer llavors els tessalis?",
"Quantes ciutats van abatre?",
"Cap on van fugir els que vivien allà?",
"Qui narra aquests fets?",
"Què va ser dels foceus?"
] |
{
"answer_end": [
77,
141,
227,
263,
327,
349,
405,
480,
582,
612,
719,
780,
904,
919,
1086
],
"answer_start": [
0,
79,
143,
229,
229,
229,
351,
351,
484,
584,
584,
721,
782,
782,
921
],
"input_text": [
"El poble que va habitar la Fòcida, regió de la Grècia clàssica.",
"Al grup grec nord-occidental o doris septentrionals.",
"Principalment en petites poblacions situades a banda i banda del riu Cefís.",
"Una antiga confederació.",
"En un edifici anomenat Focicum, a prop de Daulis.",
"Pausànies.",
"Contra els tessalis.",
"Van fer diversos intents de sotmetre'ls abans de les Guerres Mèdiques.",
"Que en una ocasió, els tessalis van causar fortes pèrdues en una batalla prop de Hiàmpolis.",
"Xerxes.",
"Van voler venjar-se dels seus antics enemics i van conduir l'exèrcit persa contra els foceus.",
"Dotze de les seves ciutats.",
"Cap als cims de Parnàs, o a través de les muntanyes cap al territori de la Lòcrida Ozòlia.",
"Heròdot.",
"Alguns van ser obligats posteriorment a servir a l'exèrcit de Mardoni, però els que s'havien refugiat al mont Parnàs van combatre l'exèrcit persa invasor."
]
}
|
mitologia
|
Þrymskviða (també Thrymskviða, Thrymskvitha, Thrymskvidha o Thrymskvida) és un dels més coneguts poemes de la Edda poètica, a més de ser un dels mites nòrdics que més va perdurar en popularitat en escandinavia i va continuar sent relatat i cantat sota diverses formes fins al segle xix.
El gegant Þrymr roba a Thor el seu martell, Mjolnir, i reclama a Freyja a canvi, pretenent que se li lliuri la deessa i esdevingui la seva esposa. En lloc de Freyja, els Æsir vesteixen a Thor com a núvia i a Loki com la seva dama de companyia, i tots dos viatgen al Jötunheimr per a la celebració del casament. La identitat de Thor és còmicament descrita durant tota la recepció que organitza el gegant (es menja un bou, es beu tres barrils de cervesa...), amb Loki donant explicacions poc convincents però que feien que en certa forma el gegant acceptés l'estrany comportament (al·legava que l'immens apetit de la núvia era a causa que no havia menjat gens en els últims set dies a conseqüència de la seva emoció, o que la seva cara masculina era degut al fet que no havia dormit). El martell Mjolnir va ser finalment col·locat a les mans de Thor com a part de la cerimònia de les noces, permetent a aquest matar a tots els gegants, els trolls i tornar exitós a casa.
No hi ha acord entre els erudits sobre l'edat del Þrymskviða. Alguns ho veuen com una obra completament pagana i entre els més antics dels poemes éddicos. Uns altres ho consideren com una més recent paròdia cristiana dels déus pagans.
En altres històries, les explicacions de Loki sobre el comportament de Thor té una clara analogia amb el conte de La Caputxeta Vermella, on el llop dona explicacions absurdes sobre les seves diferències amb l'àvia de la Caputxeta.
Parts de la història relatada en Þrymskviða es van mantenir en la Cançó de Thor, una cançó que era coneguda en escandinavia i de la qual hi ha relats suecs entre els segles XVII i XIX. En aquesta cançó Thor és anomenat Torkar, Loki és Locke Lewe, Freyja senyoreta Frojenborg i Þrymr Trolletrams.
Un cicle de rímur islandès del segle xv, Þrymlur, relata la mateixa història i està basada en Þrymskviða.
|
[
"Què és Þrymskviða?",
"Ha mantingut rellevància dins de la cultura popular nòrdica?",
"Fins quan?",
"Què vol el gegant Þrymr a canvi del martell que ha robat a Thor?",
"Quin nom té el martell de Thor?",
"Què fan els Æsir en comptes de lliurar a Freyja?",
"Com es comporta Thor en la recepció gestionada pel gegant?",
"Què feia mentrestant en Loki?",
"Com justificava que la núvia mengés tant?",
"I l'aparença masculina del seu rostre?",
"Va aconseguir recuperar Thor el seu martell?",
"Què va fer amb ell després?",
"Quines diferències d'opinions hi ha entre els erudits sobre Þrymskviða?",
"Amb quina altra història hi troben similituds?",
"Quins canvis de nom hi ha a la Cançó de Thor?"
] |
{
"answer_end": [
122,
285,
285,
432,
338,
596,
742,
864,
1000,
1067,
1174,
1254,
1489,
1626,
2016
],
"answer_start": [
0,
73,
212,
287,
310,
434,
598,
744,
866,
1004,
1070,
1070,
1256,
1512,
1907
],
"input_text": [
"Un dels més coneguts poemes de la Edda poètica.",
"Sí.",
"Fins al segle xix.",
"A Freyja, pretenent que esdevingui la seva esposa.",
"Mjolnir.",
"Vesteixen a Thor com a núvia i a Loki com la seva dama de companyia, i tots dos viatgen al Jötunheimr per a la celebració del casament.",
"Còmicament (es menja un bou, es beu tres barrils de cervesa...).",
"Donava explicacions poc convincents però que feien que en certa forma el gegant acceptés l'estrany comportament.",
"Dient que no havia menjat gens en els últims set dies a conseqüència de la seva emoció.",
"Deia que era degut al fet que no havia dormit.",
"Sí.",
"Li va permetre matar a tots els gegants, els trolls i tornar exitós a casa.",
"No hi ha acord, ja que alguns ho veuen com una obra completament pagana i entre els més antics dels poemes éddicos i uns altres ho consideren com una recent paròdia cristiana dels déus pagans.",
"Amb el conte de La Caputxeta Vermella.",
"Thor és anomenat Torkar, Loki és Locke Lewe, Freyja senyoreta Frojenborg i Þrymr Trolletrams."
]
}
|
bios
|
Ruth Jiménez Moreno (Mollet del Vallès, 9 de maig del 1976) és una presentadora de televisió. És llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull de Barcelona) i té la carrera de piano.
Va començar la seva carrera televisiva a cadenes locals: primer a Canal Cent (televisió local de Mollet, Sant Fost i Martorelles), on va fer diverses feines, i després presentant informatius a Barcelona TV.
Entre el 2001 i el 2005 va fer de reportera i presentadora a diversos programes de TV3: primer a Fes-t'ho mirar, més endavant al concurs setmanal Qui corre, vola i finalment a l'espai En directe.
El 2006 va presentar, a la cadena d'àmbit espanyol La Sexta, Tícket, un programa sobre cultura, espectacle, moda i música. Posteriorment va presentar a La 2 No disparen al pianista (2007-2009), un programa musical i d'entrevistes.
El 2011, al canal Cuatro, va substituir Marta Fernández a Las mañanas de Cuatro a l'estiu, i el 21 de novembre va presentar-hi el concurs El comecocos, un programa que va acabar el 16 de desembre per les baixes audiències, i tres dies més tard Dale al REC, concurs que va obtenir unes audiències encara més baixes i que va acabar el febrer del 2012. A l'estiu següent va tornar a substituir Marta Fernández a Las mañanas de Cuatro. Del març del 2013 al juliol del 2014 va dirigir i presentar el magazín d'actualitat Migdia, a 8tv.
L'octubre del 2014 va tornar a Cuatro per copresentar amb Javier Ruiz Pérez el programa La otra red, i el novembre del 2015 a 8tv per presentar Trencadís mentre la presentadora habitual, Sandra Barneda, estava de vacances.
El setembre del 2016 va estrenar un nou programa a La 2: el magazín de tarda Tips. Va estar presentant-lo juntament amb Txabi Franquesa fins que, el març del 2017, es va acomiadar dels companys i de l'audiència.
Va tornar a TV3 el setembre del 2017 per copresentar amb Vador Lladó el magazín Tarda oberta, que substituïa Divendres.
La seva parella fins al 2014 va ser Risto Mejide, amb qui va tenir un fill anomenat Julio. Ruth és germana de la DJ i cantant Rebeka Brown.
Actualment manté una relació sentimental amb Santiago Tejedor.
|
[
"Qui és Ruth Jiménez Moreno?",
"Quina és la seva formació?",
"On va iniciar la seva trajectòria a la televisió?",
"A què es va dedicar entre el 2001 i 2005?",
"Quin programa va dirigir a La Sexta l'any 2006?",
"I del 2007 al 2009?",
"On va reemplaçar a Marta Fernández?",
"Quin concurs va presentar però que va tenir poca audiència?",
"Quin altre concurs va presentar posteriorment que va tenir encara menys èxit?",
"A què es va dedicar del 2013 al 2015?",
"Quin programa va dirigir a la 2 el 2016?",
"Qui l'acompanyava a l'hora de presentar?",
"A quin programa va marxar quan va deixar Tips el 2017?",
"Amb qui va sortir fins al 2014?",
"Qui és la seva parella actual?"
] |
{
"answer_end": [
92,
256,
463,
659,
782,
853,
981,
1113,
1205,
1576,
1727,
1781,
1950,
2026,
2179
],
"answer_start": [
0,
94,
258,
465,
661,
798,
901,
1003,
1117,
1324,
1646,
1729,
1792,
1978,
2118
],
"input_text": [
"Una presentadora de televisió.",
"És llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull de Barcelona) i té la carrera de piano.",
"A cadenes locals: primer a Canal Cent (televisió local de Mollet, Sant Fost i Martorelles), on va fer diverses feines, i després presentant informatius a Barcelona TV.",
"Va fer de reportera i presentadora a diversos programes de TV3: primer a Fes-t'ho mirar, més endavant al concurs setmanal Qui corre, vola i finalment a l'espai En directe.",
"Tícket, un programa sobre cultura, espectacle, moda i música.",
"Va presentar a La 2 No disparen al pianista.",
"Al canal Cuatro, a Las mañanas de Cuatro emès a l'estiu.",
"El comecocos.",
"Dale al REC.",
"Del març del 2013 al juliol del 2014 va dirigir i presentar el magazín d'actualitat Migdia, a 8tv.\nL'octubre del 2014 va tornar a Cuatro per copresentar amb Javier Ruiz Pérez el programa La otra red, i el novembre del 2015 a 8tv per presentar Trencadís.",
"Tips.",
"Txabi Franquesa.",
"Al magazín Tarda oberta.",
"Amb Risto Mejide.",
"Santiago Tejedor."
]
}
|
bios
|
Olga Xirinacs Díaz (Tarragona, 11 de maig de 1936) és una escriptora i professora de piano catalana. Autora versàtil, ha escrit poesia, novel·la, contes i assaig tant en llengua catalana com en castellana.
Col·labora habitualment en premsa periòdica: La Vanguardia, Avui, Foc Nou. Impartí cursos de narrativa a l'Aula de Lletres i a la Universitat Pompeu Fabra, de Barcelona.
Molts dels seus llibres han guanyat els premis més importants de la literatura en llengua catalana, com ara: el premi Sant Jordi, el premi Sant Joan, el Josep Pla, el Ciutat de Palma, el Ramon Llull o el Carles Riba, entre d'altres. El 2006, publica la seva primera novel·la escrita en llengua castellana, El hijo del tejedor.
Ha escrit més de tres-cents contes, 250 per a adults i d'altres per a nens. Fins al 1996, se n'havien editat tres volums.
És la segona dona Mestra en Gai Saber pels Jocs Florals de Barcelona després de Mercè Rodoreda. El 1990, la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi.
Entre els anys 2007 i 2013 a l'edifici del Mas Mallol a Tarragona hi va haver una escola que duia el seu nom.
|
[
"Qui és Olga Xirinacs Díaz?",
"Com se la descriu com a escriptora?",
"Quins estils ha abarcat?",
"En quines llengües?",
"En quins mitjans de premsa participa normalment?",
"Ha tingut presència a alguna universitat?",
"Ha rebut algún guardó amb obres de la seva autoria?",
"Quins en destaquen?",
"Publica alguna obra en castellà?",
"Quina?",
"De quants contes n'és autora?",
"Quants van dirigits a un públic adult?",
"Quants compendis es van editar fins al 1996?",
"Quin és el seu paper dins els Jocs Florals de Barcelona?",
"Quins reconeixements va obtenir?"
] |
{
"answer_end": [
99,
116,
161,
204,
279,
374,
474,
591,
680,
701,
737,
755,
823,
919,
1100
],
"answer_start": [
0,
101,
118,
118,
206,
281,
376,
376,
609,
609,
703,
703,
779,
825,
921
],
"input_text": [
"Una escriptora i professora de piano catalana.",
"Com a versàtil.",
"Poesia, novel·la, contes i assaig.",
"Català i castellà.",
"En La Vanguardia, Avui i Foc Nou.",
"Sí.",
"Sí.",
"El premi Sant Jordi, el premi Sant Joan, el Josep Pla, el Ciutat de Palma, el Ramon Llull o el Carles Riba.",
"Sí.",
"El hijo del tejedor.",
"De més de tres-cents.",
"250.",
"Tres.",
"És la segona dona Mestra en Gai Saber després de Mercè Rodoreda.",
"El 1990, la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi i entre els anys 2007 i 2013 a l'edifici del Mas Mallol a Tarragona hi va haver una escola que duia el seu nom."
]
}
|
bios
|
Maria Montserrat Guibernau i Berdún (Vilanova i la Geltrú, 1 de gener del 1960) és sociòloga de la política, especialista en nacionalismes, en especial el català, escocès i europeu.
Montserrat Guibernau és llicenciada en filosofia i ciències de l'educació a la Universitat de Barcelona, doctora en Teoria Social i Política per la Universitat de Cambridge i catedràtica de Ciència Política al Queen Mary College de la Universitat de Londres. Ha exercit com a professora a les universitats de Barcelona, Warwick, l'Open University i Cambridge.
Guibernau ha ensenyat, investigat i supervisat estudiants de postgrau al Queen Mary. Montserrat ha visitat la Universitat del Quebec (Montreal, Canadà), la Universitat de Tampere (Finlàndia), l'Acadèmia Austríaca de Ciències Socials (Àustria), la London School of Economics i la Universitat de Cambridge (Regne Unit). Ha impartit conferències a moltes universitats d'Amèrica del Nord, incloent la Universitat de Nova York i la Universitat de Colúmbia, així com ha donat una conferència a la Universitat Hebrea (Jerusalem, Israel), i va ser convidada com a ponent en el Fòrum de Beijing el 2007.
La seva recerca actual se centra en dos temes interrelacionats dins del camp de la sociologia política: l'estudi de les transformacions globals que determinen l'estructura i el terme del nacionalisme i la identitat nacional, i l'anàlisi de la diversitat nacional i ètnica dins de la Unió Europea i Amèrica del Nord. Les seves preocupacions es refereixen a qüestions d'identitat tant la política i la mobilització cultural, així com qüestions relacionades amb els mecanismes i models de governança política d'esmeril. Guibernau ha participat en la investigació empírica a Espanya, Catalunya, Escòcia, Irlanda del Nord, Quebec, el Veneto, Àustria, Noruega i més recentment, Grècia.
Va formar part de l'assessorament del documental Adéu, Espanya? que va emetre la Televisió de Catalunya el 2010.
|
[
"Qui és Maria Montserrat Guibernau i Berdún?",
"Quina és la seva formació?",
"Ha treballat com a professora?",
"On?",
"Quin paper va tenir al Queen Mary?",
"Quines universitats ha freqüentat?",
"A quines ha donat conferències?",
"A quin event important va parlar?",
"En quin àmbit se centra la investigació que duu a terme actualment?",
"Quin és el primer tema tractat?",
"I el segon?",
"A què fan referència les seves inquietuds?",
"I a què més?",
"En quins països ha participat investigant empíricament?",
"Com és el nom del documental emès a la Televisió de Catalunya el 2010 en el qual va ajudar?"
] |
{
"answer_end": [
180,
439,
468,
540,
625,
858,
1071,
1135,
1239,
1360,
1451,
1558,
1652,
1815,
1928
],
"answer_start": [
0,
203,
441,
441,
542,
627,
860,
1075,
1137,
1241,
1362,
1453,
1560,
1654,
1817
],
"input_text": [
"És sociòloga de la política, especialista en nacionalismes, en especial el català, escocès i europeu.",
"És llicenciada en filosofia i ciències de l'educació a la Universitat de Barcelona, doctora en Teoria Social i Política per la Universitat de Cambridge i catedràtica de Ciència Política al Queen Mary College de la Universitat de Londres.",
"Sí.",
"A les universitats de Barcelona, Warwick, l'Open University i Cambridge.",
"Ha ensenyat, investigat i supervisat estudiants de postgrau.",
"La Universitat del Quebec (Montreal, Canadà), la Universitat de Tampere (Finlàndia), l'Acadèmia Austríaca de Ciències Socials (Àustria), la London School of Economics i la Universitat de Cambridge (Regne Unit).",
"A moltes universitats d'Amèrica del Nord, incloent la Universitat de Nova York i la Universitat de Colúmbia, així com ha donat una conferència a la Universitat Hebrea (Jerusalem, Israel).",
"Va ser convidada com a ponent en el Fòrum de Beijing el 2007.",
"En el de la sociologia política.",
"Les transformacions globals que determinen l'estructura i el terme del nacionalisme i la identitat nacional.",
"L'anàlisi de la diversitat nacional i ètnica dins de la Unió Europea i Amèrica del Nord.",
"A qüestions d'identitat tant la política i la mobilització cultural.",
"Qüestions relacionades amb els mecanismes i models de governança política d'esmeril.",
"A Espanya, Catalunya, Escòcia, Irlanda del Nord, Quebec, el Veneto, Àustria, Noruega i més recentment, Grècia.",
"Adéu, Espanya?"
]
}
|
books
|
Per fi, després d'un período de calma i d'unes pàgines en blanc, hi trobà en Ramon una mena de càntic en què, amb accents de joia, s'hi glossava la paràbola del fill pròdig. Fàcilment reconegué la data d'aquella carta en què ell li comunicava son retorn. Des d'aquell dia era ell que omplia quasi exclusivament el cor de mossèn Joan.
Pas a pas, i una a una, anava el jove reconeixent les peripècies d'aquells dies memorables, sorprenent-se vivament de la influència que sa pròpia persona havia exercit en l'ànim de son oncle, influència que s'assenyalava perceptiblement en les elucubracions sociològiques i psicològiques allí estampades.
Aquella primera conversa en què el jove exterioritzà tan vivament ses idees, li havia produït a son oncle una sensació fonda i nova, que es traduïa en conceptes esparverats; un deixondiment semblant al del soldat en campanya que, revetllat per un frisós cop de corneta, s'aixeca fregant-se els ulls, palpant-se les armes, tot preguntant: -I doncs, ¿què és això? Después venia un treball d'anàlisis, reposat, que marcava una nova orientació d'idees.
Les més atrevides afirmacions de son nebot eren sospesades, trinxades i esbrinades, amb una perfidiositat pròpia de l'antic escolàstic cerverí, trobant el jove, amb intensa satisfacció, presentades amb una precisió encantadora, idees que ell sols per intuïció havia emès.
I tornava a surar la vella obsessió de l'iniciat divorci entre l'Església i la societat. Però ara semblava caminar en busca de la incògnita amb alguna més seguretat, com el vianant esmaperdut que obira un llum en la foscor de la nit.
«Potser ens hauríem perdut -escrivia- per no tenir prou en compte les dualitats humanes d'ànima i cos i d'individu i col·lectivitat, preocupant-nos sols de voler perfeccionar el ser espiritual, descuidant el ser corporal i el ser social, que viu de l'essència de la terra, com el peix de l'aigua. ¿No hem fet gala de viure apartats dels quefers socials, pensant que això corresponia a l'Estat?»
Com si la paraula Estat hagués sigut per ell un raig de llum, entrava en una sèrie de consideracions sobre els conceptes d'Estat i de Pàtria, que de moment semblaven desviar-lo de la qüestió, però que aviat es veien conduents a la finalitat del raciocini.
«Pàtria és la idea comprensiva d'unitat de lleis, de temperaments, de costums i, sobretot, de llengua, caràcters distintius de la raça; és el funcionament harmònic dels elements vitals d'una societat dintre de son propi terrer.»
|
[
"Què va descobrir en Ramon passades algunes pàgines en blanc?",
"Què narrava?",
"Estava escrita amb alegria?",
"A qui feia feliç?",
"Què recordava amb molta claredat?",
"Com es reflectia aquesta influència?",
"Quina reacció va tenir el seu oncle quan en Ramon va expressar les seves idees tan clarament?",
"Amb què ho compara?",
"Quina acció tenia lloc a continuació?",
"Com argumentava en Ramon les idees més atrevides?",
"Eren idees que havia obtingut a partir d'altres persones?",
"Quin tema tractava amb insistència?",
"Quin tema raona en Ramon que no es tenen en prou consideració?",
"Quines de les reflexions que feia semblaven no tenir a veure amb el tema inicial?",
"Com defineix el concepte de \"pàtria\"?"
] |
{
"answer_end": [
101,
172,
172,
332,
524,
637,
811,
1000,
1086,
1314,
1358,
1447,
1725,
2179,
2471
],
"answer_start": [
0,
131,
83,
255,
364,
526,
639,
813,
1001,
1088,
1316,
1360,
1595,
2051,
2246
],
"input_text": [
"Una mena de càntic.",
"La paràbola del fill pròdig.",
"Sí.",
"Al mossèn Joan.",
"La influència que sa pròpia persona havia exercit en l'ànim de son oncle.",
"En les elucubracions sociològiques i psicològiques allí estampades.",
"Va tenir una sensació fonda i nova, que es traduïa en conceptes esparverats.",
"Amb un deixondiment semblant al del soldat en campanya que, revetllat per un frisós cop de corneta, s'aixeca fregant-se els ulls, palpant-se les armes, tot preguntant: -I doncs, ¿què és això?",
"Un treball d'anàlisis, reposat, que marcava una nova orientació d'idees.",
"Les sospesava, trinxava i esbrinava amb una perfidiositat pròpia de l'antic escolàstic cerverí, presentades posteriorment amb una precisió encantadora.",
"No.",
"L'iniciat divorci entre l'Església i la societat.",
"Les dualitats humanes d'ànima i cos i d'individu i col·lectivitat.",
"Les que parlen sobre els conceptes d'Estat i de Pàtria.",
"És la idea comprensiva d'unitat de lleis, de temperaments, de costums i, sobretot, de llengua, caràcters distintius de la raça; és el funcionament harmònic dels elements vitals d'una societat dintre de son propi terrer."
]
}
|
mitologia
|
La Ilíada d'Hermoniakos (grec: Ἰλιάς Κωνσταντίνου Ἑρμονιακοῦ) és una paràfrasi romana d'Orient de la Ilíada, del segle xiv, composta per Konstantinos Hermoniakos. El poema va ser encarregat pel Dèspota de l'Epir, qui va demanar a Hermoniakos d'escriure una nova versió d'aquesta èpica en la llengua vernacla grega.
Konstantinos Hermoniakos fou un poeta i erudit bizantí del segle xiv. Se'n sap molt poc, llevat que va viure en els cercles cortesans d'Arta, la capital del Despotat de l'Epir, un estat successor de l'Imperi Romà d'Orient. Després de ser-li encarregat pel Dèspota Joan II Orsini (1323–1335) i la seva muller Anna Palaiologina, ca. 1330, va compondre la seva paràfrasi de la Ilíada d'Homer.
El poema consisteix en 8,799 octosíl·labs troqueus no rimats i està dividit a 24 rapsòdies i 142 capítols.Es basa principalment en dues obres del segle XI: el Chronike Synopsis de Constantí Manassès i les Al·legories de la Ilíada de Joan Tzetzes La seva intenció era a fer Homer planer i fàcil de comprendre pels seus contemporanis. A tal fi, algunes seccions són copiades verbatim, i altres són considerablement alterades a fi de treure'n referències paganes als déus Olímpícs i per reflectir les circumstàncies més familiars al món grec medieval tardà. Quant a la trama, Hermoniakos hi tracta tant la guerra en si com els esdeveniments que van passar abans i després d'ella. Tanmateix falsifica els esdeveniments de la Ilíada i introdueix caràcters que eren estranys al cicle troià, com seria proveir Aquil·les d'un regiment de tropes hongareses i búlgares.
El poema és escrit en una llengua vernacla amb una barreja de modismes apresos i populars. A més, s'ha argumentat que l'obra d'Hermoniakos era un exemple de pedanteria romana d'Orient i que mostra menys exposició al romanç cortesà occidental que altres obres d'aquella època, com la novel·la Kallimachos i Chrysorrhoe. L'obra fou objecte d'una edició a càrrec d'Émile Legrand el 1890.
|
[
"Què és la Ilíada d'Hermoniakos?",
"Qui n'és l'autor?",
"Qui li va fer l'encàrrec?",
"En quina llengua li va demanar?",
"Quina informació es té sobre Konstantinos Hermoniakos?",
"Qui va ser la seva dona?",
"Quina és l'estructura de la paràfrasi de la Ilíada d'Homer?",
"Quines obres va prendre de referència?",
"Quin era l'objectiu de la paràfrasi?",
"El text inclou parts copiades paraula per paraula?",
"Per què es combinen amb altres parts que inclouen variacions?",
"En què se centra l'argument de l'obra?",
"Hi introdueix algun fet o personatge que sigui fals?",
"Què reflecteix l'ús de la llengua que Hermoniakos fa a la seva obra?",
"Qui es va encarregar d'editar l'obra el 1890?"
] |
{
"answer_end": [
122,
161,
211,
313,
491,
641,
811,
951,
1038,
1088,
1260,
1382,
1567,
1843,
1952
],
"answer_start": [
0,
62,
163,
163,
315,
609,
706,
812,
953,
1050,
1092,
1262,
1394,
1667,
1888
],
"input_text": [
"Una paràfrasi romana d'Orient de la Ilíada, del segle xiv.",
"Konstantinos Hermoniakos.",
"El Dèspota de l'Epir.",
"En la llengua vernacla grega.",
"Va ser un poeta i erudit bizantí del segle xiv del qual se'n sap molt poc, excepte que va viure en els cercles cortesans d'Arta, la capital del Despotat de l'Epir.",
"Anna Palaiologina.",
"El poema consisteix en 8,799 octosíl·labs troqueus no rimats i està dividit a 24 rapsòdies i 142 capítols.",
"En el Chronike Synopsis de Constantí Manassès i les Al·legories de la Ilíada de Joan Tzetzes.",
"Fer Homer planer i fàcil de comprendre pels seus contemporanis.",
"Sí.",
"Per reflectir les circumstàncies més familiars al món grec medieval tardà.",
"En la guerra en si i en els esdeveniments que van passar abans i després d'ella.",
"Sí.",
"Una pedanteria romana d'Orient que mostra menys exposició al romanç cortesà occidental que altres obres d'aquella època.",
"Émile Legrand."
]
}
|
mitologia
|
Nereu (en grec antic Νηρεύς) va ser un déu marí, fill de Pontos, l'ona marina, i de Gea, la Terra, i per tant germà de Taumant, de Forcis, de Ceto i d'Euríbia. És un dels «vells del mar».
Casat amb l'Oceànida Doris, fou pare de les Nereides. A més, la tradició coneix un fill seu, Nèrites.
Més antic que Posidó, que és de la generació dels déus olímpics, Nereu és una de les divinitats elementals del món. Com quasi totes les divinitats marines, Nereu té la facultat de canviar de forma, i convertir-se en qualsevol mena d'animal o d'ésser. Va fer servir aquest poder per intentar evadir les preguntes d'Hèracles sobre com arribar al país de les Hespèrides.
Generalment es considera benefactor i benèvol pels mariners. Se'l representava barbut, amb barba blanca, cavalcant un tritó i amb un trident a la mà. Habitava en un palau al fons de l'Egeu i tenia el do de la profecia, que emprava en diversos mites heroics.
|
[
"Qui va ser Nereu?",
"Quins eren els seus pares?",
"Va tenir germans?",
"Com se'l defineix?",
"Qui va ser la seva esposa?",
"Quina relació tenia amb les Nereides?",
"Quin altre fill se sap que va tenir?",
"Nereu és posterior a Posidó?",
"Quin tipus de deïtat és?",
"Quin poder té?",
"Quan li van ser útils aquestes habilitats?",
"A quina part de la població afavoreix Nereu?",
"Com se'l caracteritza físicament?",
"On vivia?",
"Quin do exercia en alguns mites d'herois?"
] |
{
"answer_end": [
47,
97,
158,
186,
214,
240,
288,
310,
404,
539,
656,
717,
806,
846,
914
],
"answer_start": [
0,
0,
110,
160,
188,
216,
249,
290,
355,
446,
541,
658,
719,
808,
849
],
"input_text": [
"Un déu marí.",
"Pontos, l'ona marina, i Gea, la Terra.",
"Sí.",
"Com un dels «vells del mar».",
"L'Oceànida Doris.",
"Eren les seves filles.",
"Nèrites.",
"No.",
"Una de les elementals del món.",
"Pot canviar de forma i convertir-se en qualsevol mena d'animal o d'ésser.",
"Quan va intentar evadir les preguntes d'Hèracles sobre com arribar al país de les Hespèrides.",
"Als mariners.",
"Barbut, amb barba blanca, cavalcant un tritó i amb un trident a la mà.",
"En un palau al fons de l'Egeu.",
"El de la profecia."
]
}
|
vilaweb
|
La manifestació de l'Onze de Setembre convocada per l'ANC i Òmnium Cultural, que té el lema ‘Fem la República Catalana', ha accelerat força el ritme d'inscripcions i ja arriba gairebé als 300.000 participants, concretament 295.000. Els últims dies, diversos trams han augmentat l'afluència, especialment els més pròxims a la plaça de les Glòries. Així mateix, s'han venut 240.000 samarretes i ja hi ha 1.100 autocars plens d'arreu de Catalunya. Dimarts, la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, va anunciar que hi havia 200.000 persones inscrites i 800 autocars plens. Per tant, en dos dies s'han inscrit 95.000 manifestants més, arribant aquest vespre als 295.000. Com es pot veure en el mapa que facilita l'ANC, ja no hi ha cap tram d'ocupació baixa. En queden, això sí, sis de poca ocupació. La majoria dels trams presenten un índex mitjà o alt d'inscripcions. Ara per ara, els sectors amb menys inscrits estan situats entre la plaça Francesc Macià i Palau Reial. MÉS INFORMACIÓ Guia de la manifestació de la Diada de l'Onze de Setembre del 2018: ‘Fem la República Catalana'
|
[
"Qui ha cridat a manifestar-se l'Onze de Setembre?",
"Quin eslògan té?",
"Què ha provocat la manifestació?",
"A quina xifra de participació s'ha arribat?",
"En quines zones han augmentat les aglomeracions recentment?",
"Quantes peces de vestir s'han venut?",
"Quants autocars han acabat ocupant tots els seients al llarg del territori català?",
"Quants participants més s'han apuntat a la manifestació en dos dies?",
"Quina era la xifra assolida aquest vespre?",
"Queda alguna zona amb ocupació reduïda?",
"On es pot veure això?",
"Hi ha zones amb menys ocupació?",
"Quantes?",
"Quina és la quantitat predominant d'apuntats?",
"A quines zones hi ha menys inscripcions?"
] |
{
"answer_end": [
75,
119,
163,
230,
345,
390,
443,
629,
665,
752,
752,
794,
794,
863,
966
],
"answer_start": [
0,
0,
121,
166,
232,
360,
393,
570,
580,
715,
667,
754,
754,
796,
878
],
"input_text": [
"ANC i Òmnium Cultural.",
"Fem la República Catalana.",
"Ha accelerat considerablement el ritme d'inscripcions.",
"Gairebé a 300.000 participants, concretament 295.000.",
"En els trams més pròxims a la plaça de les Glòries.",
"240.000 samarretes.",
"1.100 autocars.",
"95.000.",
"295.000.",
"No.",
"Al mapa que facilita l'ANC.",
"Sí.",
"Sis.",
"La majoria de trams presenten un índex mitjà o alt d'inscripcions.",
"Entre la plaça Francesc Macià i Palau Reial."
]
}
|
vilaweb
|
‘Qui hauria de ser avui aquí són els que no hi són', ha recordat el diputat d'ERC Ernest Maragall en l'obertura de la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya, com a president de la mesa d'edat. ‘Avui jo no hauria de ser aquí. Sense aquestes eleccions imposades jo no seria aquí.' Maragall ha recordat l'anomalia del moment polític. ‘Hauria de dir també: “Bon dia, president i govern.” Però no hi són. Uns a la presó i uns altres a l'exili', ha remarcat. ‘Sento una acumulació d'indignació i una suma de raó i de raons d'aquesta Catalunya que no es rendeix i que no es resigna.' A més, ha insistit a criticar la imposició d'aquestes eleccions i a denunciar el fet que per primera vegada els escons del govern siguin buits. ‘Hauríem de tenir un debat sobre la taula de diàleg entre tots nosaltres i la representació de l'estat, per la situació sorgida després de l'1-O. Aquesta seria la normalitat.'
|
[
"Qui és Ernest Maragall?",
"Què ha portat a la memòria?",
"En quin acte ha pronunciat aquestes paraules?",
"Amb quin càrrec?",
"Com valora la seva presència en aquest acte?",
"Com qualifica les eleccions?",
"De quina manera qualifica la situació política del moment?",
"On diu que són alguns dels membres que falten?",
"Quins sentiments negatius expressa?",
"Quins altres sentiments de caire més esperançador comparteix?",
"Quin fet assenyala de forma negativa i amb insistència?",
"Què critica sobre els escons del govern?",
"Què proposa que caldria fer?",
"Amb qui?",
"Per quina causa?"
] |
{
"answer_end": [
97,
50,
164,
199,
231,
284,
337,
445,
495,
582,
648,
727,
780,
831,
874
],
"answer_start": [
65,
1,
53,
82,
202,
233,
287,
371,
462,
496,
592,
653,
730,
730,
833
],
"input_text": [
"El diputat d'ERC.",
"Ha dit que qui hauria de ser avui aquí són els que no hi són.",
"En l'obertura de la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya.",
"President de la mesa d'edat.",
"Considera que no hauria de ser-hi.",
"Com a imposades.",
"Com una anomalia del moment polític.",
"Uns a la presó i uns altres a l'exili.",
"Una acumulació d'indignació.",
"Una suma de raó i de raons d'una Catalunya que no es rendeix i que no es resigna.",
"La imposició de les eleccions.",
"Que per primera vegada siguin buits.",
"Tenir un debat sobre la taula de diàleg.",
"Amb tots ells i la representació de l'estat.",
"Per la situació sorgida després de l'1-O."
]
}
|
mitologia
|
Guillem de Torroella (també escrit Torroelha) fou un poeta mallorquí (d'ascendència empordanesa), que va viure durant el segle xiv (es pensa que nasqué cap al 1348). Va escriure la Faula, en occità acatalanat i algun fragment en francès al voltant del 1370. La “Faula” ha estat reeditada l'any 2007 dins la Biblioteca d'Escriptors Mallorquins a cura d'Anna Maria Compagna Perrone, així com per l'Editorial Barcino l'any 2020, de la mà de Lola Badia.
La Faula és un conte escrit per Guillem de Torroella, inserit en la matèria de Bretanya, en el qual explica en primera persona la història del seu rapte a l'Illa Encantada organitzat per la Fada Morgana que, amb la presència de Torroella, vol acabar amb la tristesa invencible del seu germà, el rei Artús. La presència del foraster consola el rei, el qual havia caigut en una profunda tristesa a causa de la decadència dels valors cavallerescos. El rei Artús, finalment, encomana a Torroella una missió: tornar al món real i explicar tot el que ha vist.
L'acció comença a la Vall de Sóller, a Mallorca. Torroella, cavalcant, arriba fins al port de Santa Caterina on veu sobre una "roca" un papagai. Torroella mentre contempla l'ocell decideix acostar-s'hi, però, just en aquell moment la "roca", que en realitat era una balena, se l'emporta a través del mar fins a arribar a l'Illa Encantada (Sicília per a molts estudiosos) on començarà la seva aventura i coneixerà el famós rei Artús. Allà descobreix que està afligit per la pèrdua de valors de la cavalleria i rep com a missió explicar les meravelles que ha vist.
Aquest llibre va servir de referent per a alguns escriptors posteriors com Bernat Metge, Anselm Turmeda i Joanot Martorell.
|
[
"Qui va ser Guillem de Torroella?",
"D'on eren els seus avantpassats?",
"A quina època va pertànyer?",
"Quan s'intueix que va néixer?",
"De quines obres n'és autor?",
"La Faula ha rebut alguna reimpressió?",
"Quan?",
"Des de quina perspectiva es narra la història?",
"Qui rapta al protagonista?",
"Què vol aconseguir la Fada Morgana?",
"Per què estava trist el rei?",
"Què li encarrega el rei Artús a Torroella?",
"Què és en realitat el roc que veu Torroella al port de Santa Caterina?",
"Què passa a continuació?",
"Quins autors es van inspirar en aquesta obra?"
] |
{
"answer_end": [
68,
96,
130,
163,
256,
287,
424,
621,
652,
754,
894,
1002,
1276,
1565,
1689
],
"answer_start": [
0,
0,
102,
132,
166,
258,
258,
550,
577,
637,
782,
896,
1053,
1235,
1567
],
"input_text": [
"Un poeta mallorquí.",
"De l'Empordà.",
"Al segle xiv.",
"Cap al 1348.",
"De la Faula, en occità acatalanat, i algun fragment en francès.",
"Sí.",
"L'any 2007 i el 2020.",
"En primera persona.",
"La Fada Morgana.",
"Vol acabar amb la tristesa invencible del seu germà, el rei Artús.",
"Per la decadència dels valors cavallerescos.",
"Tornar al món real i explicar tot el que ha vist.",
"Una balena.",
"La balena se l'emporta a través del mar fins a arribar a l'Illa Encantada on començarà la seva aventura i coneixerà el famós rei Artús, on descobrirà que està afligit per la pèrdua de valors de la cavalleria.",
"Bernat Metge, Anselm Turmeda i Joanot Martorell."
]
}
|
mitologia
|
Caront (en grec antic Χάρων), és un geni del món infernal, un personatge de la mitologia grega encarregat de portar les ànimes a l'Hades amb la seva barca creuant el riu Aqueront (en algunes fonts, apareix confós amb la llacuna Estígia), fins a l'altra riba del riu dels morts. Caront cobrava un pagament per viatge i és per això que, als morts, se'ls enterrava amb una moneda (l'òbol) sota la llengua. Algunes cultures enterren els morts amb monedes tapant els ulls, en una variant del mateix costum. Es representa Caront com un vell amb una barba hirsuta i grisa, vestit amb parracs i molt lleig. De vegades porta un capell rodó. Dirigeix la barca fúnebre però no rema, sinó que fa remar les ànimes que porta. Es mostra brutal i tirànic amb elles. Determinats herois grecs han aconseguit visitar l'Hades vius, com Eneas, Orfeu o Hèracles. Però quan Hèracles va baixar a l'Hades va obligar Caront a transportar-lo en la seva barca, i com que Caront s'hi va negar, l'heroi li va agafar el rem i el colpejà fortament, fins que el barquer no va tenir més remei que conduir l'heroi a l'altra banda. Caront va ser castigat a estar un any encadenat per haver permès que un viu entrés al regne dels morts.
Caront és fill d'Èreb i Nix. A les pintures etrusques que s'han trobat a les tombes, es representa Caront com un dèmon alat amb la cabellera entortolligada amb serps i una gran maça a les mans, cosa que fa suposar que el Caront etrusc és un geni de la mort que mata al moribund i l'arrossega cap a món subterrani. S'ha convertit en una figura típica de la cultura popular, com prova la seva presència en nombroses sèries d'animació o videojocs. Una cançó infantil espanyola (El barquero) el recorda en el joc de saltar a la corda.
|
[
"Qui és Caront?",
"A quina tradició pertany?",
"Quina és la seva funció?",
"S'exigia un pagament si es volia navegar en la seva barca?",
"Com queda reflectit això en la societat del moment?",
"Quines variacions d'aquest costum es troben en altres cultures?",
"Com s'acostuma a caracteritzar físicament a Caront?",
"Com és el funcionament de la seva barca?",
"Com tractava a les ànimes?",
"Quins herois de Grècia van poder arribar fins a l'Hades sense haver mort?",
"Què va fer que Caront cedís a transportar Hèracles en la seva barca?",
"Aquest fet va tenir conseqüències per Caront?",
"Com apareix il·lustrat Caront en representacions etrusques?",
"Com queda reflectida la seva rellevància en temps actuals?",
"I en l'àmbit espanyol?"
] |
{
"answer_end": [
57,
94,
276,
315,
401,
500,
630,
710,
748,
839,
1094,
1198,
1392,
1643,
1729
],
"answer_start": [
0,
59,
95,
278,
335,
403,
502,
632,
712,
750,
846,
1096,
1229,
1514,
1645
],
"input_text": [
"Un geni del món infernal.",
"A la mitologia grega.",
"És l'encarregat de portar les ànimes a l'Hades amb la seva barca creuant el riu Aqueront fins a l'altra riba del riu dels morts.",
"Sí.",
"Als morts se'ls enterrava amb una moneda (l'òbol) sota la llengua.",
"Algunes cultures enterren els morts amb monedes tapant els ulls.",
"Com un vell amb una barba hirsuta i grisa, vestit amb parracs, molt lleig i de vegades amb un capell rodó.",
"Dirigeix la barca fúnebre però ell no rema, fa remar les ànimes que porta.",
"Amb molta brutalitat i de forma tirànica.",
"Eneas, Orfeu i Hèracles.",
"Que l'heroi li agafés el rem i el colpegés fortament per haver-se negat a deixar-lo pujar a la seva barca.",
"Sí.",
"Com un dèmon alat amb la cabellera entortolligada amb serps i una gran maça a les mans.",
"Amb la seva presència en nombroses sèries d'animació o videojocs.",
"Una cançó infantil espanyola (El barquero) el recorda en el joc de saltar a la corda."
]
}
|
mitologia
|
Tebes (en grec antic Θήβη), fou un personatge bastant discutit en la mitologia clàssica. Hi ha diverses versions i històries sobre Tebes, sobre qui són els seus progenitors, com fou la seva vida, etc.
Fou una heroïna beòcia, la filla menor del déu-riu Asop i de Mètope.
Filla de Zeus i de Iodama, una filla de l'atenenc Itonos descendent de Deucalió. Que apareix també sovint com a epònima de la ciutat beòcia de Tebes.
Filla d'Èpaf i neta de Nil. Es deia que havia donat el seu nom a la Tebes egípcia.
Filla de l'heroi pelasg Adramis, el qual havia promès que la casaria amb aquell que pugues vèncer-lo en una carrera de carros.
Hèracles va aconseguir-ho i es va unir a Tebe, a la que finalment abandonà. En record seu anomenà Tebes a una ciutat que va fundar més tard a Sicília.
Filla de Prometeu i una nimfa. Alguns cops se la considerava com a epònim de la ciutat beòcia de Tebes.
Filla de Cílix i de l'estirp de Cadme. En algunes tradicions se la fa epònima de Tebes cilícia.
|
[
"Qui va ser Tebes?",
"Per quin motiu es va debatre molt sobre ella?",
"De quin déu del riu es creu que pot descendir?",
"De quina unió amb Zeus també es debat que pot descendir Tebes?",
"Qui era Iodama?",
"De qui es creu també que podria ser néta, Tebes?",
"Què feia pensar això?",
"De quin heroi es pensava que podria ser descendent?",
"Quin jurament va fer aquest personatge?",
"Qui se'n va sortir?",
"Va ser una unió permanent?",
"De quina manera va mantenir viva la seva memòria?",
"Es diu que Tebes podria haver tingut com a mare a una nimfa?",
"I de quina ascendència pot provenir?",
"De quines ciutats es suposa que era epònima Tebes?"
] |
{
"answer_end": [
223,
199,
257,
296,
350,
447,
502,
535,
629,
676,
705,
780,
811,
923,
980
],
"answer_start": [
201,
0,
225,
290,
290,
436,
436,
504,
504,
631,
631,
707,
782,
886,
813
],
"input_text": [
"Una heroïna beòcia.",
"Perquè hi ha diverses versions i històries sobre ella, sobre qui són els seus progenitors, com fou la seva vida, etc.",
"D'Asop.",
"De Zeus i Iodama.",
"Una filla de l'atenenc Itonos descendent de Deucalió.",
"De Nil.",
"El fet que havia donat el seu nom a la Tebes egípcia.",
"De l'heroi pelasg Adramis.",
"Que casaria Tebes amb aquell que pugues vèncer-lo en una carrera de carros.",
"Hèracles.",
"No.",
"Anomenà Tebes a una ciutat que va fundar més tard a Sicília.",
"Sí.",
"De la de Cadme.",
"De la ciutat beòcia de Tebes i de Tebes cilícia."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia celta, Belisama (en grec, Bηλησαμα) era una deessa adorada en la Gàl·lia. S'identifica amb Minerva en la interpretatio romana, i també va ser comparada amb Brigid.
Belisama s'associa principalment amb el foc de la llar, però també és responsable dels artesans del metall i del vidre i, en particular, de la tècnica metal·lúrgica de la fabricació d'armes. També és responsable de les arts. A través d'aquestes, es va cristianitzar tardanament per Santa Caterina.
També té un paper de sanadora, associada amb les aigües termals.
L'etimologia del seu nom s'ha traduït com a «més brillant», és a dir, que conté un sufix superlatiu «-isama» unit a l'arrel «bel-» (brillant); sobre aquesta base, ella també ha estat especulativament proclamada com la paredra de Belenus, ja que el nom sembla contenir la mateixa arrel.
Però l'arrel «bel-» també es pot interpretar de forma diferent segons la deïtat, per a exemple «fort».
Una inscripció de gala que es va trobar en Vaison-la-Romaine, a la Provença (RIG G-172) mostra que es va dedicar un nemeton a ella:
La identificació amb Minerva en la religió dels gals es va establir en una inscripció en llatí de Saint-Lizier (antigament Consoranni), del departament d'Arièja (CIL XIII, 8):
Els topònims francesos Beleymas i Bellême (que es troben en els departaments de Dordongne i Orne, respectivament) provenen d'aquest teònim.
La presència de la deessa en la Britània és més difícil d'establir. Ptolemeu parla de l'estuari Belisama, i el riu Ribble sembla que va conegut pel nom de Belisama en l'època romana.
Viccionari
|
[
"Qui era Belisama?",
"A quina creença pertany?",
"Amb qui se la relaciona en una versió romana?",
"I amb quin altre personatge?",
"Amb quin element es relaciona majoritàriament Belisama?",
"De quin àmbit se la fa dirigent?",
"S'encarrega també de l'àmbit artístic?",
"Com va acabar adoptant una versió cristiana, més endavant?",
"Amb quin nom es coneix la seva adaptació cristiana?",
"Quina altra habilitat se li atorga?",
"Amb quin nom es relaciona a Belisama tenint en compte el seu origen etimològic?",
"Quins altres significats pot tenir el prefix «bel-»?",
"Què va determinar una escriptura en llatí de Saint-Lizier?",
"Quins noms de localitats franceses provenen del nom de Belisama?",
"Quines altres ubicacions van dur aquest nom en l'època romana?"
] |
{
"answer_end": [
88,
31,
141,
178,
234,
369,
403,
457,
476,
507,
827,
930,
1174,
1378,
1561
],
"answer_start": [
23,
0,
90,
145,
180,
241,
371,
371,
426,
478,
706,
829,
1064,
1240,
1448
],
"input_text": [
"Una deessa adorada en la Gàl·lia.",
"A la celta.",
"Amb Minerva.",
"Amb Brigid.",
"Amb el foc de la llar.",
"Dels artesans del metall i del vidre i, en particular, de la tècnica metal·lúrgica de la fabricació d'armes.",
"Sí.",
"A través de les arts.",
"Amb el de Santa Caterina.",
"La de sanadora.",
"La paredra de Belenus.",
"Fort.",
"La identificació amb Minerva en la religió dels gals.",
"Beleymas i Bellême.",
"L'estuari Belisama i el riu Ribble, conegut amb el nom de Belisama en aquella època."
]
}
|
mitologia
|
D'acord amb la mitologia grega, Penteu (en grec antic Πενθεύς), va ser un rei de Tebes, fill d'Equíon, un dels Esparts, i d'Agave, una de les filles de Cadme.
La tradició més freqüent el fa hereu directe de Cadme, quan aquest, molt vell, va abdicar al seu favor. Una altra tradiació diu que entre Cadme i Penteu va regnar un fill de Cadme, Polidor, que Penteu va destronar.
La història de Penteu està relacionada amb el culte a Dionís. Com se sap, Dionís és un déu d'origen tebà, i per part de la seva mare, Sèmele, cosí de Penteu. Després de conquerir Àsia, el déu va decidir tornar a Tebes, la seva pàtria, i instaurar el seu culte, també per castigar les germanes de la seva mare, especialment Agave, per les calúmnies que havien llançat, un temps enrere, contra Sèmele. Després de passar Tràcia, Dionís va arribar a Tebes, on va fer embogir les dones, que van vestir-se com a bacants i van fugir a la muntanya a celebrar els misteris del déu. Però Penteu, tot i els advertiments de Cadme i de Tirèsias, es vol oposar a la propagació d'aquest culte violent. Es dirigeix a Dionís i el tracta de xerraire i d'impostor, tot i que el déu realitza alguns miracles, i el vol fer encadenar. El déu es deslliga de les seves cadenes i incendia el palau reial. El déu suggereix a Penteu que vagi en persona al mont Citeró, la muntanya de Tebes, per espiar les dones i ser testimoni dels excessos als quals es lliuren. Penteu escolta el consell i s'amaga darrere un pi. Però les dones el descobreixen, arrenquen el pi, i quan el tenen sota el seu poder, esquarteren el seu cos. Agave és la primera a agredir-lo, li agafa el cap i el clava a la punta d'un tirs. Torna a Tebes, passejant orgullosa el que ella creu que és el cap d'un lleó. Cadme la treu del seu error i Agave s'adona que ha matat el seu propi fill i no una fera.
Aquest mite va ser portat a escena per Eurípides i per Esquil. Va ser molt conegut en la literatura i l'art antics i se li atribuïa una significació religiosa, ja que Penteu era el prototip de l'impiu, castigat pel seu orgull.
|
[
"Qui va ser Penteu?",
"Qui eren els seus progenitors?",
"Qui era el pare de la seva mare?",
"Qui es diu que va ser Polidor?",
"Amb quina pràctica s'associa Penteu?",
"Quan va decidir, Dionís, regressar a la seva ciutat natal?",
"Amb quina intenció?",
"Per què les volia punir?",
"Quin efecte va tenir sobre elles?",
"Qui es va voler mostrar contrari a l'expansió d'aquesta litúrgia colèrica?",
"Quan aquest es reuneix amb Dionís, quina suggerència rep per part del déu?",
"Què passa un cop decideix fer el que li recomana Dionís?",
"Què fa amb orgull Agave amb el cap de Penteu?",
"Com descobreix que es tracta del seu fill i no d'un animal?",
"Com és que aquesta història té una implicació religiosa?"
] |
{
"answer_end": [
86,
129,
157,
372,
434,
607,
682,
772,
945,
1059,
1409,
1568,
1728,
1818,
2045
],
"answer_start": [
32,
88,
124,
291,
374,
532,
559,
641,
830,
952,
1254,
1467,
1570,
1730,
1937
],
"input_text": [
"Un rei de Tebes.",
"Equíon i Agave.",
"Cadme.",
"Un fill de Cadme que Penteu va destronar.",
"Amb el culte a Dionís.",
"Un cop va conquerir Àsia.",
"Per instaurar el seu culte i per castigar les germanes de la seva mare.",
"Per les calúmnies que havien llançat, un temps enrere, contra Sèmele.",
"Va fer embogir les dones, que van vestir-se com a bacants i van fugir a la muntanya a celebrar els misteris del déu.",
"Penteu.",
"Que vagi en persona al mont Citeró, la muntanya de Tebes, per espiar les dones i ser testimoni dels excessos als quals es lliuren.",
"Les dones el descobreixen, arrenquen el pi on s'amagava i quan l'agafen esquarteren el seu cos.",
"El clava a la punta d'un tirs, torna a Tebes i passeja orgullosa el que ella creu que és el cap d'un lleó.",
"Gràcies a les explicacions de Cadme.",
"Perquè Penteu era el prototip de l'impiu castigat pel seu orgull."
]
}
|
vilaweb
|
El ministre d'Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, ha assegurat en un acte a Nova York que caldran ‘vint anys per acabar amb la divisió' a Catalunya arran del procés independentista. En una intervenció al centre Jean Monnet de la Universitat de Nova York, Borrell ha lamentat que la ‘imatge d'Espanya va patir molt' durant l'1-O perquè ‘no es pot lluitar contra imatges d'algú que vol votar i a qui la policia pega'. Borrell ha assegurat als Estats Units que té la tasca de contrarestar aquesta imatge, i ha avisat que mentre l'independentisme ha estat ‘molt actiu' al camp internacional ‘defensant els seus punts de vista, amb una televisió que va ajudar molt', els contraris a la independència estaven ‘en silenci'. Ara, ha dit Borrell, aquesta part de la societat ‘vol ser escoltada i considerada', però ‘acabar' amb la divisió ‘portarà molt de temps'. Borrell s'ha referit a les paraules del president Quim Torra sobre Catalunya com ‘un sol poble' i ha preguntat: ‘qui és part d'aquest poble?. Sóc part del ‘sol poble' del que parla Torra? Sí! Però sóc acceptat? O ell només parla dels que són independentistes? I els altres?', ha indicat. ‘La divisió s'ha d'acabar”, ha remarcat. “Portarà molt temps. Si tenim èxit, podríem necessitar 20 anys', ha afirmat.
|
[
"Qui és Josep Borrell?",
"Què ha declarat a Nova York?",
"Quina és la causa d'aquesta divergència?",
"On ha tingut lloc la seva participació?",
"Què ha dit, amb tristesa?",
"Per què?",
"Quin objectiu ha compartit?",
"Com defineix el paper del moviment independentista en l'àmbit internacional?",
"Com diu que es mostraven els que no estaven a favor de la independència?",
"Quin és el desig d'aquest sector?",
"Borrell creu que serà un procés llarg el de posar fi a aquesta diferència de bàndols?",
"Com defineix Quim Torra a Catalunya?",
"Què es qüestiona Borrell sobre aquesta afirmació?",
"Què no li queda clar quan reflexiona sobre si és acceptat?",
"Quants anys pronostica que faran falta per acabar amb aquesta separació?"
] |
{
"answer_end": [
54,
153,
186,
259,
333,
420,
506,
666,
721,
805,
859,
956,
1071,
1135,
1253
],
"answer_start": [
0,
41,
96,
188,
261,
285,
422,
531,
668,
744,
812,
884,
973,
1053,
1190
],
"input_text": [
"El ministre d'Afers Estrangers espanyol.",
"Que faran falta vint anys per acabar amb la divisió a Catalunya.",
"El procés independentista.",
"Al centre Jean Monnet de la Universitat de Nova York.",
"Que la imatge d'Espanya va patir molt durant l'1-O.",
"Perquè no es pot lluitar contra imatges d'algú que vol votar i a qui la policia pega.",
"Que vol contrarestar aquesta imatge.",
"Molt actiu defensant els seus punts de vista amb una televisió que va ajudar molt.",
"En silenci.",
"Que vol ser escoltada i considerada.",
"Sí.",
"Com un sol poble.",
"Qui és part d'aquest poble i si és acceptat.",
"No sap si només parla dels que són independentistes i si inclou als altres.",
"20 anys, si es tingués èxit."
]
}
|
bios
|
Carlota Baró Riau (Barcelona, 12 de març de 1989) és una actriu catalana coneguda pel seu paper de Mariana Castañeda en la sèrie El Secreto de Puente Viejo, la seva primera sèrie de televisió.
La seva formació com a ballarina va començar abans que la interpretació. Entre el 1997 i el 2002 va ser alumna de dansa clàssica a l'escola Ramon Solé de Barcelona. Va seguir formant-se com a ballarina professional en clàssica i contemporània a l'escola Company & Company fins el 2005, que va ser alumna de José Manuel Rodríguez i Esmeralda Maycas al centre de dansa Studio Isadora. Més endavant, es formaria en dansa moderna a l'escola Mar Estudi de dansa.
La seva formació com a actriu va començar a l'escola barcelonina de Nancy Tuñón i Jordi Oliver el 2002 amb professionals com Esteve Rovira o Jordi Frades durant l'any 2009.
L'any 2006 va treballar en l'spot televisiu Talla amb els mals rotllos, dirigit per Isabel Coixet per a una campanya de la Generalitat de Catalunya contra la violència de gènere.
Entre el 2008 i el 2009 va treballar en obres de teatre com Romeo y Julieta, Viejos tiempos i La importancia de llamarse Ernesto.
L'any 2011 va debutar com a actriu en televisió amb el paper de Mariana Castañeda en El secreto de Puente Viejo, sèrie en la qual ha participat en més de mil episodis, fins el 2016.
Al 2015 va protagonitzar amb l'actor Francisco Ortiz, l'obra de teatre Los vencejos no sonríen, escrita i dirigida por Carlos Silveira. Al 2018 va formar part de l'obra Todos, de la dramaturga Queralt Riera i també de Las noches de la suite de Darío Frías amb actors com Veki Velilla, Gonzalo Trujillo i Eduardo Rejon.
Al Setembre de 2018 va donar vida al personatge de Míriam Zafra a la guardonada sèrie de Netflix, Las chicas del cable.
Des del 2016, a banda de projectes teatrals i televisius, és professora de teatre musical i de dansa a l'escola La Manada, de Madrid.
No Fucking Way (2019), de la companyia Verano y humo producciones interpretant a Lena, Forbes i/o Ana.
Las noches de la Suite (2018), de Darío Frías
Todos (2018), de Queralt Riera
Los vencejos no sonríen (2015), de Carlos Silveira interpretant a Claudia
Muestras de teatro II: Viejos Tiempos (2009), de Harold Pinter
Muestras de teatro III: La importancia de llamarse Ernesto (2009), d'Oscar Wilde
Muestras de teatro I: Romeo y Julieta (2008), de W. Shakespeare
Talla amb els mals rotllos (2006) - Spot publicitari contra la violència de gènere dirigit per Isabel Coixet.
Caída (2008), de l'ESCAC
|
[
"A què es dedica Carlota Baró Riau?",
"Per quin personatge és, principalment, reconeguda?",
"Havia actuat anteriorment en alguna altra telenovel·la?",
"En quines escoles va estudiar com a dansaire?",
"En quin tipus de balls es va formar?",
"I quan va començar la seva instrucció com a intèrpret?",
"En quin centre?",
"Quina oportunitat li va sorgir l'any 2006?",
"En quines obres de teatre va participar?",
"En quants capítols va formar part de la telenovel·la El Secreto de Puente Viejo?",
"A posteriori, quines composicions teatrals va interpretar?",
"En quina filmació premiada va participar?",
"S'ha dedicat a la docència?",
"Què ensenya?"
] |
{
"answer_end": [
72,
155,
191,
650,
650,
754,
754,
1002,
1132,
1314,
1633,
1753,
1887,
1887
],
"answer_start": [
0,
0,
73,
266,
266,
652,
652,
825,
1004,
1140,
1316,
1635,
1755,
1755
],
"input_text": [
"És actriu.",
"Pel de Mariana Castañeda en la sèrie El Secreto de Puente Viejo.",
"No.",
"Entre 1997 i 2002 a l'escola Ramon Solé de Barcelona, a l'escola Company & Company fins el 2005, que va ser alumna al centre de dansa Studio Isadora i, més endavant, a l'escola Mar Estudi de dansa.",
"Va ser alumna de dansa clàssica, va seguir formant-se com a ballarina professional en clàssica i contemporània i, més endavant, es formaria en dansa moderna.",
"El 2002.",
"A l'escola barcelonina de Nancy Tuñón i Jordi Oliver.",
"La de treballar en l'spot televisiu Talla amb els mals rotllos, dirigit per Isabel Coixet per a una campanya de la Generalitat de Catalunya contra la violència de gènere.",
"A Romeo y Julieta, Viejos tiempos i La importancia de llamarse Ernesto.",
"En més de mil.",
"Los vencejos no sonríen, Todos i Las noches de la suite de Darío Frías.",
"En Las chicas del cable.",
"Sí.",
"És professora musical i de dansa a l'escola La Manada, de Madrid."
]
}
|
vilaweb
|
La Junta Electoral Provincial de Guipúscoa examinarà, a partir d'avui, si el secretari general de Sortu, Arnaldo Otegi, pot concórrer de candidat a president d'EH Bildu als comicis bascos del 25 de setembre, una vegada conclòs, a les 24 hores d'aquest dilluns, el termini per a inscriure les candidatures. L'òrgan electoral adoptarà la decisió amb la documentació de l'Audiència Nacional, en què especifica que és inhabilitat fins el 2021. La junta guipuscoana no entrarà al fons de l'assumpte ni es limitarà a comprovar si existeix una sentència ferma d'inhabilitació contra l'aspirant de la coalició sobiranista, una de les causes per a no poder concórrer als comicis. Aquest òrgan electoral ha rebut quan tocava l'informe de la Fiscalia de l'Audiència Nacional en què es declarava la ‘inelegibilitat' d'Otegi per a càrrec públic, tot i que ja tenia al seu poder tota la documentació necessària per a determinar si el secretari general de Sortu podia ser candidat. El maig passat, la Junta Electoral Central va remetre a la Junta de Guipúscoa, de la mateixa manera que a la resta d'òrgans electorals bascos, les sentències condemnatòries d'Arnaldo Otegi pel ‘cas Bateragune', per reconstruir la il·legalitzada Batasuna, i la sentència del 18 de gener del 2016 per la qual la Secció Quarta de l'Audiència Nacional confirmava, en execució de la pena, que l'ex-dirigent de Batasuna no podria tenir cap càrrec públic fins el 28 de febrer del 2021. A l'esmentada resolució, els membres de la sala, Ángela Murillo, Teresa Palacios i Juan Francisco Martel, van rebutjar el recurs de la defensa d'Arnaldo Otegi contra l'execució de la pena de sis anys i mig d'inhabilitació per a càrrec públic i per a l'exercici de dret de sufragi passiu. L'advocada Jone Goirizelaia va argumentar que a la sentència condemnatòria no s'especificaven els llocs de feina, càrrecs o honors sobre els quals requeia la inhabilitació. Una vegada rebutjada la seva argumentació, no va impugnar al Tribunal Suprem la sentència de l'Audiència Nacional. Proclamació el 29 d'agost La proclamació definitiva de les candidatures per la junta serà el 29 d'agost i es publicaran l'endemà al BOPV. En el cas que l'òrgan proclami Otegi candidat, podran recórrer contra la decisió la fiscalia o qualsevol de la resta de formacions que concorren als comicis. El PP, Ciutadans i UPyD ja han expressat la seva intenció d'impugnar-la. Si la junta guipuscoana decideix que l'aspirant de la coalició sobiranista no pot presentar-s'hi, serà el seu advocat, Iñigo Iruin, qui recorrerà contra la resolució. El recurs es podrà presentar en el termini de dos dies al jutjat contenciós de Sant Sebastià, que tindrà fins el 2 de setembre per a resoldre. La decisió que finalment prengui el jutjat del contenciós pot ser recorreguda fins el 4 de setembre al Tribunal Constitucional, que tindrà de termini fins a les 12 de la nit del 7 del mateix mes per a determinar si Otegi pot concórrer o no als comicis. Dos dies més tard, començarà la campanya electoral al País Basc.
|
[
"Qui és Arnaldo Otegi?",
"Per què se l'inspeccionarà?",
"En quin expedient es basarà l'òrgan electoral per dictar la sentència?",
"Com actuarà la Junta Electoral Provincial de Guipúscoa?",
"Què es comunicava a l'informe de la Fiscalia de l'Audiència Nacional?",
"Què va comunicar, el maig passat, la Junta Electoral Central?",
"I el 18 de gener del 2016 quin judici es va dictar?",
"Què se li va negar a Arnaldo Otegi?",
"Què va especificar Jone Goirizelaia?",
"Quan s'anunciaran les llistes concloents?",
"Què pot passar si la junta declama Otegi com a postulant?",
"I si l'inhabilita?",
"Quins terminis tenen per a decidir si Otegi pot presentar-se?",
"Quan s'iniciarà la campanya electoral?"
] |
{
"answer_end": [
118,
206,
438,
669,
965,
1220,
1444,
1732,
1905,
2125,
2316,
2556,
2952,
3017
],
"answer_start": [
74,
0,
308,
440,
671,
967,
1224,
1471,
1734,
2022,
2160,
2391,
2558,
2954
],
"input_text": [
"El secretari general de Sortu.",
"Per si pot concórrer de candidat a president d'EH Bildu als comicis bascos del 15 de setembre.",
"En la documentació de l'Audiència Nacional, en què especifica que és inhabilitat fins el 2021.",
"No entrarà al fons de l'assumpte ni es limitarà a comprovar si existeix una sentència ferma d'inhabilitació contra l'aspirant de la coalició sobiranista, una de les causes per a no poder concórrer als comicis.",
"La inelegibilitat d'Otegi per a càrrec públic, tot i que ja tenia al seu poder tota la documentació necessària per a determinar si el secretari general de Sortu podia ser candidat.",
"Les sentències condemnatòries d'Arnaldo Otegi pel cas Bateragune, per reconstruir la il·legalitzada Batasuna.",
"Que l'ex-dirigent de Batasuna no podria tenir cap càrrec públic fins el 28 de febrer de 2021.",
"El recurs de la seva defensa contra l'execució de la pena de sis anys i mig d'inhabilitació per a càrrec públic i per a l'exercici de dret de sufragi passiu.",
"Que a la sentència condemnatòria no s'especificaven els llocs de feina, càrrecs o honors sobre els quals requeia la inhabilitació.",
"El 29 d'agost.",
"Que podran recórrer contra la decisió la fiscalia o qualsevol de la resta de formacions que concorren als comicis.",
"Serà el seu advocat, Iñigo Iruin, qui recorrerà contra la resolució.",
"El recurs es podrà presentar en el termini de dos dies al jutjat contenciós de Sant Sebastià, que tindrà fins el 2 de setembre per a resoldre; la decisió que finalment prengui el jutjat del contenciós pot ser recorreguda fins el 4 de setembre al Tribunal Constitucional, que tindrà de termini fins a les 12 de la nit del 7 del mateix mes per a determinar si Otegi pot concórrer o no als comicis.",
"Dos dies més tard."
]
}
|
vilaweb
|
El ministre d'Immigració d'Austràlia, Peter Dutton, ha acusat els sol·licitants d'asil d'haver-se inventat els abusos sexuals que han denunciat haver patit al camp de detenció d'immigrants de Nauru, un dia després que el diari ‘The Guardian' publiqués milers de documents que detallen els maltractaments soferts pels refugiats. Segons l'edició australiana del diari britànic, al centre de Nauru s'han registrat en els últims dos anys més de 2.000 incidents que ha tingut com a víctimes als sol·licitants d'asil, inclosos casos d'abusos sexuals, assalts i intents d'autolesionar-se. Aquest dijous, el ministre d'Immigració ha dit que els sol·licitants d'asil han mentit sobre els abusos i ha reiterat el que ja ha afirmat anteriorment aquest any, que els defensors dels refugiats els animen que s'autolesionin i es calin foc per acabar hospitalitzats en territori australià. ‘Tinc constància d'alguns incidents que han estat falses acusacions d'atacs sexuals perquè, en definitiva, aquestes persones han pagat els traficants i volen entrar al nostre país', ha afirmat Dutton, en una entrevista concedida a una cadena de ràdio australiana. ‘Algunes persones han arribat fins i tot a autolesionar-se o a immolar-se per aconseguir arribar a Austràlia. Per descomptat que s'han fet acusacions falses', ha assegurat. En virtut de l'estricta política d'immigració australiana, els sol·licitants d'asil que siguin interceptats intentant arribar a Austràlia per mar són traslladats a camps de detenció finançats per les autoritats australianes a Nauru i a l'illa de Manus, a Papua Nova Guinea. Allà se'ls comunica que mai seran traslladats a Austràlia. Les dures condicions dels camps i les denúncies de continus abusos a nens han provocat moltes crítiques al Govern australià tant des de dins del país com des de l'exterior. El Govern de Canberra, tot i això, ha promès mantenir la seva política, que ha tingut continuïtat amb els successius executius. L'executiu australià manté que aquesta política cal per impedir que els immigrants i refugiats morin en el mar intentant arribar a les seves costes en una perillosa travessia des d'Indonèsia. Centenars de persones han mort en la travessia cap a Austràlia en els anys anteriors de la posada en pràctica d'aquesta política migratòria. Els defensors dels refugiats han subratllat que els documents publicats per ‘The Guardian' denoten la urgent necessitat que Austràlia deixi d'utilitzar centres de detenció en altres illes i que es doni suport mèdic i psicològics als sol·licitants d'asil.
|
[
"Qui és Peter Dutton?",
"Què ha denunciat?",
"Què havia passat el dia anterior?",
"Què especifica The Guardian?",
"Com s'ha pronunciat, Dutton?",
"Què ha afirmat en una entrevista radiofònica?",
"Creu que s'han denunciat casos enganyosos?",
"Què els passa als aspirants d'auxili que són detinguts?",
"Què els diuen quan arriben a aquests camps?",
"Per quin motiu ha estat reprovat el Govern d'Austràlia?",
"Té la intenció de fer algun canvi, el Govern?",
"Per què?",
"La situació ha millorat, a causa d'aquesta mesura?",
"Què destaquen els partidaris dels acollits?"
] |
{
"answer_end": [
50,
197,
326,
580,
872,
1136,
1309,
1583,
1642,
1815,
1943,
2135,
2276,
2531
],
"answer_start": [
0,
0,
52,
328,
582,
874,
1248,
1370,
1585,
1644,
1817,
1852,
2137,
2278
],
"input_text": [
"El ministre d'Immigració d'Austràlia.",
"Que els sol·licitants d'asil s'havien inventat els abusos sexuals que han denunciat haver patit al camp de detenció d'immigrants de Nauru.",
"El diari The Guardian va publicar milers de documents que detallaven els maltractaments soferts pels refugiats.",
"Que al centre de Nauru s'han registrat en els últims dos anys més de 2.000 incidents que ha tingut com a víctimes als sol·licitants d'asil, inclosos casos d'abusos sexuals, assalts i intents d'autolesionar-se.",
"Ha dit que els sol·licitants d'asil han mentit sobre els abusos i ha reiterat el que ja ha afirmat anteriorment aquest any, que els defensors dels refugiats els animen que s'autolesionin i es calin foc per acabar hospitalitzats en territori australià.",
"Que té constància d'alguns incidents que han estat falses acusacions d'atacs sexuals perquè, en definitiva, aquestes persones han pagat els traficants i volen entrar al seu país.",
"Sí.",
"Són traslladats a camps de detenció finançats per les autoritats australianes a Nauru i a l'illa de Manus, a Papua Nova Guinea.",
"Que mai seran traslladats a Austràlia.",
"Per les dures condicions dels camps i les denúncies de continus abusos a nens.",
"No.",
"Perquè mantenen que aquesta política cal per impedir que els immigrants i refugiats morin en el mar intentant arribar a les seves cosetes en una perillosa travessia des d'Indonèsia.",
"Sí.",
"Que els documents publicats a The Guardian denoten la urgent necessitat que Austràlia deixi d'utilitzar centres de detenció en altres illes i que es doni suport mèdic i psicològic als sol·licitants d'asil."
]
}
|
mitologia
|
El Roman de Brut és una història llegendària d'Anglaterra escrita en anglonormand pel poeta Robert Wace cap a l'any 1155.
Dedicat a la reina Elionor d'Aquitània, relata la història dels avantpassats del rei Enric II, que es remuntarien a Brutus, i al mateix Enees.
El material narratiu del Roman de Brut està tret de la Historia Regum Britanniae de Geoffrey de Monmouth, hàbil obra de propaganda destinada a assentar la legitimitat de la dinastia Plantagenet, que reprèn la història de la Gran Bretanya i la fa remuntar a l'època del mític Brutus de Troia.
L'obra, com la seva predecessora llatina, que va gaudir de gran èxit, aspira a la veritat històrica; incideix en la successió genealògica i és un relat, segons el seu autor, «de rei en rei, i de eir en eir» ("de rei en rei, i d'hereu en hereu").
Però, a banda de l'ús de l'anglonormand, introdueix algunes importants innovacions en el seu model, sobretot pel que fa a la tècnica, que situa l'obra en una etapa intermèdia entre l'estil historiogràfic i la novel·la artúrica. Destaca la dramatització de certs passatges, la inclusió de diàlegs i monòlegs construïts en períodes anafòrics, que poden versar fins i tot sobre sentiments.
Rellevant és també la introducció de nous termes que acabaran designant i fixant les qualitats cavalleresques: «noblesse» (noblesa), «corteisie» (cortesia), «richesse» (riquesa), «largesse» (liberalitat) i «onor» (honor).
D'altra banda, el personatge del rei Artús és, com en l'obra de Geoffrey de Monmouth, un guerrer i conqueridor abans de res, lluny de la imatge cortesana, d'esplèndid amfitrió justicier, però ociós, que tindrà en la novel·la cortesana, a partir de Chrétien de Troyes.
L'idioma en què està escrit és l'anglonormand, una antiga llengua parlada durant l'edat mitjana a Anglaterra, especialment a la cort i entre els nobles. Es considera un dialecte del normand, una llengua romànica que es parla a Normandia, al nord de França. També es considera un precedent del jerseiès. Wace, en emprar aquest idioma, va ser innovador, ja que en el seu moment el llatí era la llengua majoritàriament triada per als escrits.
Wace havia recorregut, per a la seva història dels ducs de Normandia, a aquestes fonts:
Vers 1190 un clerc anglès, Layamon, en va fer una versió de 16.096 versos en anglès mitjà.
|
[
"Què és Roman el Brut?",
"Qui la va compondre?",
"Quan?",
"A qui la va consagrar?",
"Què explica, aquesta llegenda?",
"En què es va inspirar l'autor?",
"Què era aquesta composició?",
"Va tenir reconeixement?",
"Què aborda l'exemplar?",
"Què significa eir?",
"Quin tipus de novetats rellevants va afegir?",
"I pel que fa a les paraules?",
"Com quins, per exemple?",
"Quines dues personalitats del rei Artús adhereix Wace?",
"En quina llengua es va relatar el Roman de Brut?",
"I com es qualifica aquesta llengua?",
"En l'època de Wace, quin era l'idioma principalment emprat en els treballs?"
] |
{
"answer_end": [
81,
103,
120,
160,
263,
369,
555,
625,
763,
801,
1188,
1299,
1410,
1678,
1831,
2118,
2118
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
122,
122,
265,
317,
557,
557,
731,
803,
1190,
1227,
1412,
1680,
1680,
2039
],
"input_text": [
"És una història llegendària d'Anglaterra escrita en anglonormand.",
"Robert Wace.",
"Cap al 1155.",
"A la reina Elionor d'Aquitània.",
"Relata la història dels avantpassats del rei Enric II, que es remuntarien a Brutus, i al mateix Enees.",
"En la Historia Regum Britanniae de Geoffrey de Monmouth.",
"Una hàbil obra de propaganda destinada a assentar la legimitat de la dinastia Plantagenet, que reprèn la història de la Gran Bretanya i la fa remuntar a l'època del mític Brutus de Troia.",
"Sí.",
"Aspira a la veritat històrica; incideix en la successió genealògica i és un relat, segons el seu autor, de rei en rei i de eir en eir.",
"Hereu.",
"Situa l'obra en una etapa intermèdia entre l'estil historiogràfic i la novel·la artúrica; destaca la dramatització de certs passatges, la inclusió de diàlegs i monòlegs construïts en períodes anafòrics, que poden versar fins i tot sobre sentiments.",
"És rellevant la introducció de nous termes que acabaran designant i fixant les qualitats cavalleresques.",
"Noblesse, corteisie, richesse, largesse i onor.",
"És, com en l'obra de Geoffrey de Monthmouth, un guerrer i conqueridor abans de res, lluny de la imatge cortesana, d'esplèndid amfitrió justicier, però ociós, que tindrà en la novel·la cortesana, a partir de Chrétien de Troyes.",
"En anglonormand.",
"És una antiga llengua parlada durant l'edat mitjana a Anglaterra, especialment a la cort i entre els nobles; es considera un dialecte del normand, una llengua romànica que es parla a Normandia, al nord de França; també es considera un precedent del jerseiès.",
"El llatí."
]
}
|
books
|
-Molt bé, senyor Melrosada. Però hem de parlar de tot: qüestió d'honoraris?
-Classe diària, acostumo a cobrar cent pessetes; i classe alterna, seixanta.
-Magnífic. Per començar podran fer classe alterna.
-I quin dia li convindria que comencem?
-Demà passat cap al vespre. Li ve bé?
-De set a vuit.
-Això mateix. I perdoni'm, que per avui no em puc entretenir més…
-A les seves ordres.
-Passi-ho bé. He tingut molt gust. Fins demà passat.
|
[
"A qui es dirigeix el primer interlocutor?",
"De quin afer diu que han de discutir?",
"Quant diu que recapta el senyor Melrosada?",
"I quan és que n'obté seixanta?",
"Amb quina condició s'iniciaran?",
"Què li pregunta, en Melrosada?",
"I l'altre quin jorn li diu?",
"És una resposta autoritària?",
"En Melrosada li exigeix una hora concreta?",
"Quina?",
"Té temps per a seguir parlant, l'altre?",
"Amb quina expressió s'acomiada en Melrosada?",
"Per l'altra persona ha sigut una estona agradable?",
"Què li diu, com a forma de comiat?"
] |
{
"answer_end": [
26,
75,
123,
151,
202,
243,
270,
281,
296,
296,
362,
383,
418,
436
],
"answer_start": [
1,
33,
76,
127,
164,
205,
245,
245,
283,
286,
314,
365,
399,
420
],
"input_text": [
"Al senyor Melrosada.",
"De la qüestió d'honoraris.",
"Diu que en classe diària acostuma a cobrar cent pessetes.",
"En classe alterna.",
"Amb classe alterna.",
"Quin dia li convé que comencin.",
"Demà passat cap al vespre.",
"No.",
"Sí.",
"De set a vuit.",
"No.",
"Amb que està les seves ordres.",
"Sí.",
"Fins demà passat."
]
}
|
vilaweb
|
Després del trencament amb Ciutadans, Manuel Valls ha comparegut en conferència de premsa per a defensar la seva decisió d'investir Ada Colau com a batllessa de Barcelona. ‘No votar la senyora Colau suposava votar Ernest Maragall i donar l'alcaldia a l'independentisme. Hem salvat la ciutat', ha dit. De totes maneres, Valls també ha criticat a la batllessa per haver recuperat el llaç groc a la façana de l'ajuntament. ‘És lamentable i reprovable, per això li demano de treure'l i de respectar sempre el treball dels jutges', ha declarat. Sobre el cisma amb Ciutadans, el regidor ha assegurat que no té cap problema personal amb Albert Rivera, sinó ‘un problema polític'. En aquest sentit, ha retret a Ciutadans els pactes amb Vox i ha recordat que la lluita contra el nacionalisme i el populisme sempre seran una prioritat per a ell. ‘No vaig venir per encapçalar la dreta espanyola. Si volem derrotar l'independentisme, els constitucionalistes hem d'unir forces', ha dit. Per això, ha declarat que no entén el cordó sanitari del PSC a Xavier García Albiol a Badalona. El regidor ha reiterat que l'embolic de la investidura ‘ha refermat el meu compromís amb Barcelona'. Per això, ha declarat que no pensa abandonar l'ajuntament i continuarà treballant des d'una ‘posició molt modesta amb Eva Parera'. D'altra banda, Valls ha assegurat que la decisió de Celestino Corbacho d'integrar-se al grup municipal de Ciutadans és ‘incomprensible'. Preguntat per si sentia traït per l'ex-ministre, ha afirmat que no volia comentar res més, però ha afegit que ‘totes les persones han de ser responsables dels seus actes'. Corbacho va decidir fer costat a Ciutadans perquè la cúpula li havia promès un escó a la diputació de Barcelona.
|
[
"On ha assistit Manuel Valls?",
"Què s'havia esdevingut, anteriorment?",
"I què ha mantingut?",
"Què ha comunicat?",
"Què més li ha recriminat a Ada Colau?",
"Quin conflicte tenen Valls i Rivera?",
"I quines declaracions ha fet respecte Ciutadans?",
"Com afirma que es pot vèncer l'independentisme?",
"Què ha articulat que no entenia?",
"Aquesta disputa l'ha allunyat de la ciutat comtal?",
"I què ha enunciat que faria, a partir d'ara?",
"Què n'opina del pronunciament de Celestino Corbacho?",
"Què més ha declarat?",
"Quina va ser la determinació de Corbacho?"
] |
{
"answer_end": [
89,
89,
170,
299,
538,
671,
834,
964,
1069,
1170,
1301,
1438,
1610,
1723
],
"answer_start": [
38,
0,
38,
172,
319,
540,
673,
886,
985,
1071,
1182,
1318,
1536,
1612
],
"input_text": [
"En una conferència de premsa.",
"El trencament amb Ciutadans.",
"La seva decisió d'investir Ada Colau com a Batllessa de Barcelona.",
"Que no votar la senyora Colau suposava votar Ernest Maragall i donar l'alcaldia a l'independentisme, que han salvat la ciutat.",
"La recuperació del llaç groc a la façana de l'ajuntament, atès que és lamentable i reprovable, i per això li demana de treure'l i de respectar sempre el treball dels jutges.",
"Un problema polític.",
"Els ha retret els pactes amb Vox i ha recordat que la lluita contra el nacionalisme i el populisme sempre seran una prioritat per a ell.",
"Si els constitucionalistes uneixen forces.",
"El cordó sanitari del PSC Xavier García Albiol a Badalona.",
"No.",
"No pensa abandonar l'ajuntament i continuarà treballant des d'una posició molt modesta amb Eva Parera.",
"Ha assegurat que és incomprensible.",
"Que totes les persones han de ser responsables dels seus actes.",
"Va decidir fer costat a Ciutadans perquè la cúpula li havia promès un escó a la diputació de Barcelona."
]
}
|
bios
|
Berta Peñalver Grau (Premià de Dalt, 1981) és una cantautora pop que canta en català, amb el nom artístic de Berta.
Va estudiar piano amb la intenció de fer-se concertista clàssica, però una malaltia la va dur a compondre uns temes que va publicar el 1998 en Somnis forts, el seu àlbum de debut, que fou traduït l'any següent al portuguès amb el nom de Novos sonhos per al mercat del Brasil a petició de la discogràfica Discmedi.
En 2000 va publicar Em sents?, menys melòdic que l'anterior, en estil pop-rock, que incloïa temes com Has tocat el meu món, Dibuixaré o Escolta'm.
En 2003 es va publicar Tan al límit, en què la cantant va donar un nou gir a la seva música, aquest cop més acústic. El disc fou un èxit i per Nadal es va publicar un boxset especial amb una recopilació de temes i altres inèdits: Man in the mirror de Michael Jackson, Last Chistmas de Wham!, Gimme! Gimme! Gimme!, d'ABBA, Vine, crida, Barça, que fou la música oficial per la Copa de la UEFA del Futbol Club Barcelona en aquella temporada, i vídeos. El 2007 es va publicar el recopilatori Bàsic, en una sèrie de recopilatoris de la discogràfica.
Des del 2004 actua en un espectacle dirigit per Josep Thió amb Laia Vaqué i Carol Duran fent versions de temes que les han influït com Morcheeba, Tribalistas, Nada Surf o Ovidi Montllor, i treballa amb David Nicolau (Dj An Der Beat) a Novo revisant en clau chill out clàssics de la música catalana. Va compondre i interpretar amb Gossos la sintonia de la cinquena temporada de Ventdelplà.
|
[
"Qui és Berta Peñalver Grau?",
"Quin pseudònim utilitza?",
"Amb quina finalitat va aprendre piano?",
"Però, què va passar?",
"Era el seu primer àlbum?",
"En quina altra llengua es va interpretar?",
"El disc Em sents? quin tipus de música contenia?",
"I Tan al límit?",
"Aquest últim disc va tenir reconeixement?",
"I què contenia l'edició que se'n va fer per Nadal?",
"En què va esdevenir la cançó Vine, crida, Barça?",
"Què va estrenar l'any 2007?",
"A què es dedica actualment?",
"De què tracta?",
"Què va fer, en col·laboració amb Gossos?"
] |
{
"answer_end": [
64,
114,
180,
271,
294,
338,
508,
692,
713,
917,
1014,
1120,
1209,
1232,
1509
],
"answer_start": [
0,
0,
116,
116,
259,
259,
430,
577,
600,
716,
899,
1026,
1122,
1122,
1421
],
"input_text": [
"És una cantautora pop.",
"Berta.",
"Amb la intenció de fer-se concertista clàssica.",
"Que una malaltia la va dur a compondre uns temes que va publicar el 1998 en Somnis forts.",
"Sí.",
"En portuguès.",
"Era menys melòdic que l'anterior, en estil pop-rock.",
"Era més acústic.",
"Sí.",
"Una recopilació de temes i altres inèdits: Man in the mirror de Michael Jackson, Last Chistmas de Wham!, Gimme! Gimme! Gimme!, d'ABBA i Vine, crida, Barça.",
"En la música oficial per la Copa de la UEFA del Futbol Club Barcelona en aquella temporada.",
"El recopilatori Bàsic, en una sèrie de recopilatoris de la discogràfica.",
"Actua en un espectacle dirigit per Josep Thió amb Laia Vaqué i Carol Duran.",
"Fan versions de temes.",
"Van compondre i interpretar la sintonia de la cinquena temporada de Ventdelplà."
]
}
|
mitologia
|
Guillem de Llívia (Comtat de Tolosa?, s. XI - Sant Jaume d'Alf, prop de Llívia, s. XI) és un personatge, potser llegendari, que segons la tradició morí a Sant Jaume d'Alp, prop de Llívia. És venerat com a sant localment.
La llegenda diu que Guillem era un capellà o un estudiant que, des de Tolosa, anava en pelegrinatge cap a Sant Jaume de Galícia al segle xi. Emmalaltí en passar per Isòvol i, sentint-se morir, demanà per una capella dedicada a Sant Jaume el Major; anà a la capella d'un mas que hi era dedicada, Sant Jaume d'Alf ( antic llogaret situat a l'actualment Mas Revellat, entre les poblacions All i Olopte) i, després de pregar-hi, hi morí.
Fou sebollit al cementiri i, passat un temps, una resplendor lluí sobre la seva tomba; una dona cega a qui li havien explicat s'encomanà al sant que hi hagués i recobrà la vista. Ho explicà i, llavors, dos nobles de Llívia traslladaren d'amagat les seves restes fins a la prada de Llívia, on en memòria seva es construí l'esglesiola, actual ermita de Sant Guillem de la Prada, de gran devoció a la contrada. El cap del sant quedà a Sant Jaume d'Alf. Cal especificar que Sant Jaume d'Alf era la capella del llogaret d'Alf, aquest estava situat a prop de l'ermita de Santa Maria de Quadres, "domus hospitalis" del Camí de Sant Jaume de la Cerdanya. Actualment el llogaret d'Alf i la seva capella han desaparegut, és per aquest motiu que, habitualment, es confon Alf amb Alp.
La seva llegenda es confongué amb la de Sant Guillem de Vercelli, sant real també celebrat al juny i altres sants del mateix nom, i s'hi barrejà. Segons aquestes versions, Guillem es retirà, al segle VIII, a fer vida eremítica al Canigó, i hi amansí un ferotge drac que hi vivia, tradició corresponent a Sant Guillem el Gran.
Mossèn Cinto Verdaguer recollí la llegenda original de Guillem a la rondalla Sant Guillem de Llívia; és aquesta llegenda, la del sant pelegrí, la que també figura als goigs del sant, tot i que el gravat que s'hi posa habitualment és el d'un bisbe, com correspon al sant italià. És venerat com a sant patró de Llívia, amb festes el tercer diumenge de juny.
|
[
"Qui va ser Guillem de Llívia?",
"On va morir, d'acord amb el folklore?",
"Com li van retre culte?",
"Segons el mite, a què es dedicava Guillem?",
"Què estava fent quan es va posar malalt?",
"On era?",
"Què va exigir quan estava a punt de perdre la vida?",
"On va morir?",
"Què va passar damunt la seva sepultura?",
"Quin miracle va dur a terme?",
"Què va passar amb les seves despulles?",
"Amb quina tradició es va confondre?",
"Què expliquen aquestes altres interpretacions?",
"Quin és el mite que apareix a la recreació del sant?",
"Quan se celebra la devoció del sant?"
] |
{
"answer_end": [
122,
186,
219,
278,
392,
392,
467,
653,
740,
832,
1103,
1494,
1754,
1937,
2110
],
"answer_start": [
0,
0,
188,
221,
284,
362,
362,
469,
701,
742,
857,
1430,
1576,
1756,
2034
],
"input_text": [
"Un personatge, potser llegendari.",
"A Sant Jaume d'Alp, prop de Llívia.",
"El van venerar com a sant localment.",
"Era un capellà o un estudiant.",
"Anava en pelegrinatge cap a Sant Jaume de Galícia al segle xi.",
"A Isòvol.",
"Una capella dedicada a Sant Jaume el Major.",
"A la capella d'un mas que hi era dedicada, Sant Jaume d'Alf (antic llogaret situat a l'actualment Mas Revellat, entre les poblacions All i Olopte).",
"Una resplendor lluí.",
"Una dona cega s'encomanà al sant i recobrà la vista.",
"Dos nobles de Llívia les traslladaren d'amagat fins a la prada de Llívia, on en memòria seva es construí l'esglesiola, actual ermita de Sant Guillem de la Prada, de gran devoció a la contrada, però el cap del sant quedà a Sant Jaume d'Alf.",
"Amb la de Sant Guillem de Vercelli.",
"Que Guillem es retirà, al segle VIII, a fer vida eremítica al Canigó, i hi amansí un ferotge drac que hi vivia.",
"La llegenda que va recollir Mossèn Cinto Verdaguer.",
"El tercer diumenge de juny."
]
}
|
books
|
-Tu vés dient; veuràs el dia que l'enclaperi. Ja passarem comptes. Tu ara poiós, poiós, faràs la teva. Jo et deixaré enfurrunyat i després la fam i la misèria se't menjarà de viu en viu. ¡Jo sé tot, tot el que ha passat a can Bou i havien de passar un any menjant trumfes i pa de favons! I sort de la jove que anà a criar a casa d'uns senyors i li han donat roba, diners una…
-Calleu! I quina dona tant cofinera!- estem bé a casa amb aquestes batolles!
-Andreu- va cridar la Tecla com un esfinx que es desvetllés d'un sommi -¡Sento el marranxo que gruny, ves que la parriana l'haurà trepitjat!
I l'Andreu va sortir dient, ple d'indignació. -Quin farrigo-farrago! ¡això és un infern, quina nyèrria! Aquesta vella és una bruixa! ¡mai no he vist una dona més escornifladora!
Un cop l'Andreu fou lluny, la Bel va alçar la mà tremolosa i, mirant enfellonida la Tecla, va dir-li: -Ara la pagaràs…! ¡crieu fills, crieu porcs!- i va pujar i'escala de fusta que cruixia com si la petjada de la vella li fes mal.
La Tecla va agafar el seu fill, va petonejar-lo i trencà en un plor enternidor. El gos es va deixondir, s'hi acostà movent la cua i va llepar-li la mà.
|
[
"Què diu, la primera persona en parlar, per amenaçar?",
"Com l'insulta?",
"Què diu que li farà?",
"Per què?",
"L'altre conversador el deixa seguir parlant?",
"Què li clama, la Tecla a l'Andreu?",
"Ho diu de bones maneres?",
"L'Andreu estava irritat?",
"Què va expressar?",
"Qui més hi havia amb la Tecla?",
"Estava calmada la Bel?",
"Com va escrutar a la Tecla?",
"I què va sentenciar-li?",
"Se'n va anar?",
"I la Tecla què va fer?"
] |
{
"answer_end": [
65,
86,
185,
370,
384,
593,
523,
638,
771,
861,
861,
861,
918,
1001,
1081
],
"answer_start": [
1,
67,
103,
188,
290,
453,
462,
594,
594,
772,
799,
799,
799,
920,
1003
],
"input_text": [
"Que vagi dient, que veurà el dia que l'enclaperi, que ja passaran comptes.",
"Li diu poiós.",
"El deixarà enfurrunyat i després la fam i la misèria se'l menjarà de viu en viu.",
"Perquè sap tot, tot el que ha passat a can Bou; sap que havien de passar un any menjant trumfes i pa de favons; i van tenir sort de la jove, perquè va anar a criar a casa d'uns senyors i li van donar roba i diners.",
"No.",
"Que sent el marranxo que gruny i que hi vagi que la parriana l'haurà trepitjat.",
"No.",
"Sí.",
"Que quin farrago; que allò era un infern, que quina nyèrria; que la vella era una bruixa i mai havia vist una dona més escornifladora.",
"La Bel.",
"No.",
"Enfellonida.",
"Que ara la pagaria; que crien fills, crien porcs.",
"Sí.",
"Va agafar el seu fill, va petonejar-lo i trencà en un plor enternidor."
]
}
|
mitologia
|
It Came from Beneath the Sea és una pel·lícula de terror estatunidenca en blanc i negre del 1955 dirigida per Robert Gordon, produïda per Clover Productions, Inc. i distribuïda per Columbia Pictures. Hi apareix un pop gegant creat per Ray Harryhausen. El context de la pel·lícula la situa en la preocupació per la por a la pluja radioactiva.
L'argument segueix l'esquema argumentatiu proposat per Noel Carroll:
La científica Dr. Lesley Joyce es representada com una dona intel·ligent i sexi.
El missatge de la pel·lícula és contrari a la guerra.
Els efectes stop-motion del pop foren dissenyats i animats per Ray Harryhausen. El pressupost per als efectes s'estava quedant limitat pel que Sam Katzman permeté suficient diners a Harryhausen per a animar sis dels vuit tentacles; dos foren eliminats per a la miniatura de la filmació final. Harryhausen va anomenar de broma el pop "sixtopus" (aquest detall fou revelat anys després en una revista de ciència-ficció). Per a les escenes on un sol tentacle es veu movent-se amunt i avall del pont, Harryhausen utilitzà un sol model de tentacle en compte d'utilitzar tot el model. Algunes de les escenes del pont utilitzen una miniatura del suport del pont, el qual fou creat en postproducció sobre material filmat del suport real; aquesta és la secció del pont en la que el "sixtopus" es veu agarrar-se en l'escena final.
|
[
"Què és It Came from Beneath the Sea?",
"De quin any?",
"Qui va participar en la seva realització?",
"Qui va construir el gran argonauta?",
"En quina situació es concentra aquesta pel·lícula?",
"Qui va formular el guió?",
"Com es defineix la Dr. Lesley Joyce?",
"Aquesta pel·lícula incita a guerrejar?",
"Quina altra tasca va tenir Ray Harryhausen?",
"Què va fer amb el capital oferit per Sam Katzman?",
"Quin nom li va posar el seu creador?",
"Com es van produir els muntatges on només hi havia un tentacle?",
"I les posades en escena del viaducte?",
"On es veu aquesta passera?"
] |
{
"answer_end": [
87,
96,
198,
250,
340,
409,
490,
544,
624,
837,
889,
1123,
1274,
1365
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
200,
252,
342,
411,
492,
546,
626,
839,
965,
1125,
1276
],
"input_text": [
"És una pel·lícula de terror estatunidenca en blanc i negre.",
"Del 1955.",
"La va dirigir Robert Gordon, va ser produïda per Clover Productions, Inc. i va ser distrubuïda per Columbia Pictures.",
"Ray Harryhausen.",
"En la preocupació per la por a la pluja radioactiva.",
"Noel Carroll.",
"Com una dona intel·ligent i sexi.",
"No.",
"Va dissenyar i animar els efectes stop-motion.",
"Va animar sis dels vuit tentacles; dos foren eliminats per a la miniatura de la filmació final.",
"Sixtopus.",
"Harryhausen va utilitzar un sol model de tentacle en compte d'utilitzar tot el model.",
"Van utilitzar una miniatura del suport del pont, el qual fou creat en postproducció sobre material filmat del suport real.",
"En l'escena final."
]
}
|
books
|
Si se'n conten, de cuentos d'inglesos! Però cap com aquest…
A Londres, i en dos balcons, l'un al costat de l'altre, antes que es privés l'anar pels carrers a les orgues i als micos dels savoians, hi havia un andalús i un inglès esperant si veien alguna pantorrilla de les miss que al pujar l'acera s'aixecaven el vestit.
De prompte un savoià s'atura, toca l'orga, fa fer quatre coses al mico, para la gorra i l'inglès li tira un scheling.
L'espanyol, que va pensar: -Ara et pots lluir,- crida al xicot i li tira cinc duros.
L'inglès, que ho veu, li tira dos lliures esterlines.
L'andalús, ferit en son amor propi, dues unces, i, com tots dos eren riquíssims, veu's aquí que comença un verdader combat sobre qui més valor tirarà al savoià.
La gent, que a Londres és tafanera i vagamunda com aquí, comença a aturar-se, i, com és natural, quan el grupo va ser gros, se van formar dos partits: l'un dient que guanyaria l'espanyol, i l'altre l'inglès.
De dues unces ne van venir quatre; de quatre, vuit; de vuit, setze; i sempre el que era últim doblava lo que l'altre havia tirat.
Entre el grupo hi havia molts espanyols. Amb el calor de la cosa… fuera l'inglès… fuera l'espanyol… la qüestió es va fer d'amor patri i ja l'honor de les dues nacions hi estava interessat.
Després del diner va baixar la roba; després de la roba els trastos; i a l'últim, quan l'inglès va haver acabat tot lo que tenia, se gira a l'espanyol, i, dient-li -¡Veiam si encara em guanyaràs!,- s'abalança i… cataplum!… s'hi tira ell mateix.
L'andalús, al veure-ho, posa mans a la barana, s'aboca… i tot plegat se para… es repensa… i no s'hi tira.
|
[
"A quina ciutat se situa aquesta història?",
"De quina època es tracta?",
"Quina nacionalitat tenien els dos personages?",
"Què feien?",
"Què va passar de sobte?",
"I què rumià l'andalús?",
"Quants diners li va donar al savoià?",
"L'autòcton el va voler superar?",
"Per quin motiu inicien un enfrontament?",
"Què feien els ciutadans de Londres?",
"En què es va convertir aquesta lluita?",
"Van llençar més coses, a part de bitllets?",
"Què va fer, el londinenc?",
"L'espanyol va fer el mateix?"
] |
{
"answer_end": [
69,
194,
227,
319,
437,
484,
522,
576,
737,
888,
1264,
1333,
1509,
1615
],
"answer_start": [
0,
116,
196,
196,
321,
439,
487,
524,
578,
739,
1177,
1266,
1348,
1511
],
"input_text": [
"A Londres.",
"D'antes que es privés l'anar pels carrers a les orgues i als micos dels savoians.",
"Un era andalús i l'altre inglès.",
"Esperaven si veien alguna pantorrilla de les miss que al pujar l'acera s'aixecaven el vestit.",
"Un savoià s'atura, toca l'orga, fa fer quatre coses al mico, para la gorra i l'inglès li tira un scheling.",
"Que ara es podia lluir.",
"Cinc duros.",
"Sí.",
"Per veure qui tirarà més valor al savoià.",
"Va començar a aturar-se i, quan el grupo va ser gros, se van formar dos partits.",
"En una qüestió d'amor patri i l'honor de les dues nacions hi estava interessat.",
"Sí.",
"Es va girar a l'espanyol, i, dient-li Veiam si encara em guanyaràs!, s'abalança i s'hi tira ell mateix.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
‘Tenim conceptes de normalitat molt diferents', ha estat la primera frase del conseller d'Afers Estrangers, Ernest Maragall, després de la reunió bilateral amb l'estat espanyol. ‘Volíem parlar de totes les normalitats que tenim perdudes, negades o humiliades: drets i llibertats, presoners, exiliats, imputats, perseguits…' Però no ha estat així. ‘Continuarem dialogant malgrat que ens diguin que hi ha temes dels quals no es pot parlar', ha dit Maragall. Ha apuntat que l'única nota positiva de la trobada és que s'ha sortit amb un calendari de les comissions i subcomissions de treball que preveu l'estatut i que es faran abans del mes de desembre d'enguany. Sobre les paraules de Batet, qui ha afirmat que l'executiu espanyol té un ‘projecte integrador' per a Catalunya, Maragall ha estat molt dur: ‘Acabo de sentir que el govern espanyol té un projecte per Catalunya. A la reunió ni s'ha esmentat ni s'ha plantejat cap proposta real que l'expliqui. No s'ha explicitat quin és el projecte real de l'estat espanyol per a Catalunya'. És per aquest motiu que Maragall, visiblement decebut, ha dit que no veu gaire diferències entre l'actual govern i l'anterior del PP. ‘Un es pregunta quina és la novetat real, quina és l'actitud de fons amb la que el nou govern central vol tractar la qüestió catalana. Amb quina actitud vol donar reconeixement a una evidència palpable expressada en els nostres presoners i exiliats, i amb tot el cúmul de qüestions sobre la taula que mereixen una altra consideració?' Segons Maragall, la reunió ha servit, principalment, per a tenir ‘la convicció i la determinació que el govern ha fet com havia de fer, i per haver constatat les distàncies i discrepàncies, que són profundes i evidents' entre els dos estaments. ‘No ens podem refugiar en el disgust', ha dit, tot i admetre la decepció pel resultat de la bilateral. També ha criticat la falta de concreció de les propostes de la part espanyola i que, per contra, hagin rebutjat la seva idea de crear un grup de treball amb una comissió paritària formada per polítics i experts ‘que poguessin posar damunt la taula experiències i solucions que aportarien llum i obririen línies de consideració possibles' per a la convocatòria d'un referèndum o algunes altres formules d'autodeterminació i decisió sobre el futur polític de Catalunya. ‘És un error rebutjar-ho, perquè renuncien a un escenari de debat públic i polític que tingui una evidència d'actitud positiva', ha dit. També ha afegit que el govern ‘no renuncia a plantejar en successives reunions' aquesta proposta i més de relacionades amb l'autodeterminació i els presos.
|
[
"Qui és Ernest Maragall?",
"Què ha asseverat?",
"Quan?",
"Sobre què pretenien conversar?",
"Quina ha sigut la sola precisió favorable?",
"Quina resposta ha tingut, Maragall, pel que fa a les declaracions de Batet?",
"Maragall estava content?",
"Per què?",
"Què ha explicat que es demana?",
"I doncs, per què s'ha aprofitat la conferència?",
"Què més ha desaprovat?",
"Amb quina finalitat?",
"Per què creu que és un desencert negar-se?",
"Què més ha expressat sobre les autoritats?"
] |
{
"answer_end": [
123,
123,
176,
321,
659,
1033,
1088,
1167,
1502,
1747,
2189,
2318,
2446,
2611
],
"answer_start": [
75,
0,
0,
179,
456,
661,
1035,
1035,
1170,
1504,
1852,
1858,
2321,
2457
],
"input_text": [
"El conseller d'Afers Estrangers.",
"Que tenen conceptes de normalitat molt diferents.",
"Després de la reunió bilateral amb l'estat espanyol.",
"De totes les normalitats que tenen perdudes, negades o humiliades, com drets i llibertats, presoners, exiliats, imputats, perseguits.",
"Que s'ha sortit amb un calendari de les comissions i subcomissions de treball que preveu l'estatut i que es faran abans del mes de desembre d'enguany.",
"Que acabava de sentir que el govern espanyol tenia un projecte per Catalunya; que a la reunió no s'havia esmentat ni s'havia plantejat cap proposta real que ho expliqués, ni s'ha explicitat quin és el projecte real de l'estat espanyol per a Catalunya.",
"No.",
"Perquè diu que no veu gaire diferències entre l'actual govern i l'anterior del PP.",
"Quina és la novetat real, quina és l'actitud de fons amb la que el nou govern central vol tractar la qüestió catalana, amb quina actitud vol donar reconeixement a una evidència palpable expressada en els seus presoners i exiliats, i amb tot el cúmul de qüestions sobre la taula que mereixen una altra consideració.",
"Principalment per a tenir la convicció i la determinació que el govern ha fet com havia de fer, i per haver constatat les distàncies i discrepàncies, que són profundes i evidents entre els dos estaments.",
"La falta de concreció de les propostes de la part espanyola i que, per contra, hagin rebutjat la seva idea de crear un grup de treball amb una comissió paritària formada per polítics i experts que poguessin posar damunt la taula experiències i solucions que aportarien llum i obririen línies de consideració possibles.",
"Per a la convocatòria d'un referèndum o algunes altres formules d'autodeterminació i decisió sobre el futur polític de Catalunya.",
"Perquè renuncien a un escenari de debat públic i polític que tingui evidència d'actitud positiva.",
"Que el govern no renuncia a plantejar en successives reunions aquesta proposta i més de relacionades amb l'autodeterminació i els presos."
]
}
|
bios
|
Magdalena Sureda i Pascual (L'Escala, 1924 - L'Escala, 10 de juliol de 2017) fou una empresària, propietària de l'empresa conservera de l'Empordà, Anxoves de l'Escala SA, la va dirigir durant més de quaranta anys. Filla de Carles Sureda i Maria Pascual. Coneguda com a Magda es va casar amb Lluís Malart. Era una persona innovadora, avançada a la seva època com va demostrar al llarg de la seva vida, un exemple és que va ser la primera dona de l'Escala a treure's el carnet de conduir.
Anxoves de l'Escala, va ser fundada pel seu pare l'any 1939. El negoci va fer un gir quan un any després la seva mare, Maria, va decidir treure al carrer un excedent de peix conservat en salaó per vendre. L'èxit de les vendes i la visió de Magdalena va fer que l'empresa anés abandonant de manera gradual la venda de peix fres i dedicar-se en la salaó.
Magdalena Sureda va agafar a finals dels anys 50 el timó de l'empresa. Als anys setanta va tornar a revolucionar la indústria conservera amb la introducció dels filets d'anxova en oli d'oliva que aleshores era desconegut a Catalunya. L'any 2014 la Cambra de Comerç de Girona va distingir l'empresa pels seus 75 anys. Coincidint amb aquest aniversari l'empresa ha recuperat el nom de Magdalena Sureda en el logo de tots els seus productes.
|
[
"Qui era Magdalena Sureda i Pascual?",
"Va néixer i morir al mateix lloc?",
"On?",
"Quant de temps va liderar la companyia familiar?",
"Qui era la seva família?",
"Quina personalitat tenia Magdalena?",
"En què va ser una persona moderna, com a mostra?",
"Quan es va crear el negoci d'anxoves?",
"Qui el va engegar?",
"Com va col·laborar, la seva mare, a enriquir-se?",
"Es van acabar entregant a la saladura?",
"Quan va començar a administrar el negoci, la Magdalena?",
"Què va tenir lloc una vintena d'anys més tard?",
"Quin reconeixement se li va fer?",
"Què ha tingut lloc, alhora que aquesta celebració?"
] |
{
"answer_end": [
169,
76,
76,
212,
303,
399,
485,
546,
546,
690,
838,
909,
1072,
1155,
1277
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
97,
214,
305,
333,
487,
487,
548,
692,
840,
911,
1074,
1157
],
"input_text": [
"Fou una empresària, propietària de l'empresa conservera de l'Empordà, Anxoves de l'Escala SA.",
"Sí.",
"A L'Escala.",
"Més de quaranta anys.",
"Era filla de Carles Sureda i Maria Pascual, i es va casar amb Lluís Malart.",
"Era una persona innovadora, avançada a la seva època com va demostrar al llarg de la seva vida.",
"Va ser la primera dona de l'Escala a treure's el carnet de conduir.",
"L'any 1939.",
"El seu pare.",
"Va decidir treure al carrer un excedent de peix conservat en salaó per vendre.",
"Sí.",
"A finals dels anys 50.",
"Magdalena va tornar a revolucionar la indústria conservera amb la introducció dels filets d'anxova en oli d'oliva que aleshores era desconegut a Catalunya.",
"La Cambra de Comerç de Girona va distingir l'empresa pels seus 75 anys.",
"L'empresa ha recuperat el nom de Magdalena Sureda en el logo de tots els seus productes."
]
}
|
bios
|
Anna Boluda Gisbert (Alcoi, 1976) és una periodista independent valenciana. Ha estat guardonada pels documentals Queer Spawn i Homo Baby Boom. A més a més, la sèrie de vídeos La misión Gaia també va rebre el premi 'Ciencia en Acción' atorgat pel CSIC com a millor curt científic 2013. En 2019 ha guanyat diversos certàmens literaris de narrativa i novel·la juvenil.
Va estudiar comunicació audiovisual a València i obtingué un màster en periodisme a la Universitat de Nova York amb una beca Fulbright. Està especialitzada en temes de medi ambient, astronomia, salut, drets socials, viatges i tecnologia. Actualment viu a València.
Ha treballat a Radiotelevisió Valenciana (1998-2001) i a diverses agències de comunicació. L'any 2006 va iniciar la seva carrera periodística digital a Vilaweb, on va contribuir al procés de creació de Vilaweb TV. A més a més va crear un blog anomenat Apòstata desficiosa. Actualment treballa en la creació de coneixement, articles i vídeos per diverses empreses, institucions i entitats científiques i de recerca. A més a més, col·labora amb les revistes digitals InfoUniversitat, Sostenible i Inspira.
Ha realitzat diversos cursos de narrativa a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Barcelona. Ha estat guardonada amb el Premi Montserrat Roig (Martorelles, 2013), Premi Paraules d'Adriana (Sant Adrià del Besòs, 2015), Premi Isabel de Villena (Burjassot, 2015), Premi 9 d'Octubre de creació literària en valencià (Sant Vicent del Raspeig, 2015), el segon Premi XV Certamen de Narrativa Breu sobe Dones i Ciència (Ajuntament de València, 2016) i el segon premi al I Certamen de Narrativa Vila de Mutxamel (2016).
Ha estat finalista del Premis Literaris Ciutat de Torrent (2017) amb la novel·la juvenil 'Res a amagar', i finalista al IX Premi Delta de Narrativa de dones (2017) amb l'obra de no ficció 'Les filles de l'anarquista'. L'any 2019 va rebre en la modalitat de literatura juvenil el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians per la novel·la Res a amagar (Tabarca).
|
[
"A què es dedica Anna Boluda Gisbert?",
"Quin any va néixer?",
"Per què ha estat premiada?",
"En quin altre àmbit ha estat recompensada?",
"Quin és el seu currículum estudiantil?",
"En què va particularitzar-se?",
"A dia d'avui on resideix?",
"On va feinejar entre el 1998 i el 2001?",
"I després?",
"En quines publicacions participa?",
"En quin centre ha estudiat escriptura?",
"Quins premis ha rebut?",
"I candidata?",
"I l'any 2019 què va merèixer?"
] |
{
"answer_end": [
74,
33,
364,
364,
500,
602,
629,
720,
1044,
1133,
1225,
1636,
1861,
2009
],
"answer_start": [
0,
0,
76,
285,
366,
502,
604,
631,
722,
1059,
1135,
1227,
1645,
1863
],
"input_text": [
"És una periodista independent valenciana.",
"El 1976.",
"Pels documentals Queer Spayn i Homo Baby Boom; per la sèrie de vídeos La misión Gaia va rebre el premi Cienca en Acción atorgat pel CSIC com a millor curt científic 2013.",
"En diversos certàmens literaris de narrativa i novel·la juvenil.",
"Va estudiar comunicació audiovisual a València i obtingué un màster en periodisme a la Universitat de Nova York amb una beca Fulbright.",
"En temes del medi ambient, astronomia, salut, drets socials, viatges i tecnologia.",
"A València.",
"A Radiotelevisió Valenciana i a diverses agències de comunicació.",
"Va iniciar la seva carrera periodística digital a Vilaweb, on va contribuir al procés de creació de Vilaweb TV; va crear un blog anomenat Apòstata desficiosa i actualment treballa en la creació de coneixement, articles i vídeos per diverses empreses, institucions i entitats científiques i de recerca.",
"En les revistes digitals InfoUniversitat, Sostenible i Inspira.",
"A l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Barcelona.",
"El premi Montserrat Roig, Premi Paraules d'Adriana, Premi Isabel de Villena, Premi 9 d'Octubre de creació literària en valencià, el segon Premi XV Certamen de Narrativa Breu sobe Dones i Ciència i el segon premi al I Certamen de Narrativa Vila de Mutxamel.",
"Als Premis Literaris Ciutat de Torrent amb la novel·la juvenil Res a amagar i al IX Premi Delta de Narrativa de dones amb l'obra de no ficció Les filles de l'anarquista.",
"Va rebre en la modalitat de literatura juvenil el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians per la novel·la Res a amagar."
]
}
|
books
|
Aleshores va apoderar-se d'ell un gran tremolor que li feia batre les barres i carriquejar les dents. El noguer, en rebre el tall que l'escorxava, va semblar que llencés un xeric de bèstia malferida.
I aquell xeric va sentir-lo en Biel a l'ànima. Li mancava cor per a assassinar-los, aquells arbres! El camp, per més que ell l'hagués fecundat, no el considerava tan seu com els noguers, perquè el camp s'havia renovat cada any, donant a cada collita diferents viandes; però els noguers no: els noguers eren els mateixos que ell havia plantat, que ell havia vist créixer, que ell havia esporgat per ajudar-los a viure.
Com si estigués espantat, d'una estrebada va arrabassar el ganivet, d'un cop de dents va afluixar-ne la molla per tancar-lo, i d'una estricada va arribar al córrec, seguint-ne a brida batuda el corrent, fins a haver travessat el poble adormit, per a enfilar-se després boscos amunt, cap a les ruïnes que li servien d'estatge.
Anava enventat, com egua que s'esquiva o poltre que s'espanta. Li xiulaven les orelles; se li obria fora de mesura la boca per beure l'aire, li sotraquejaven sense compàs els polsos, fent-li la mateixa impressió que si els hi mallessin.
Quan va arribar a la torre del Barbut, semblava talment una guilla que es fica a cau al veure's encalçada. No va parar fins a caure lassat al fons del carreró que, segons dita dels pagesos, havia estat la boca d'una mina que arribava a Mallorca.
Allí, ajegut a terra, revolcant-se en la mar de negror que l'enrondava, aclofat per la fatiga i atuït pel pes de la seva mala sort, va sentir amb plena consciència la grandària del disbarat que acabava de fer i que podia acabar-lo de perdre per a tota la vida.
I va plorar!… Va plorar fortament, desesperadament, amb la desesperació de la desgràcia que ja no té adop. I els seus gemecs, sortint-li a batzegades del pit, semblava que fessin trontollar les parets i voltes del carreró.
|
[
"Quina sensació va dominar-lo?",
"Què li va passar al noguer?",
"Qui va sentir aquest crit profundament?",
"Per què?",
"Com és que li feia més mal tallar els noguers que els altres arbres?",
"Què va fer, seguidament?",
"Corria ràpid?",
"Què li va provocar aquest gran esforç?",
"On va irrompre?",
"Va arribar-hi en bones condicions?",
"On es va aturar?",
"Com es va quedar?",
"I què va comprendre?",
"Va afligir-se?",
"Com eren els seus planys?"
] |
{
"answer_end": [
100,
198,
245,
298,
616,
942,
1005,
1179,
1218,
1286,
1339,
1447,
1686,
1793,
1909
],
"answer_start": [
0,
102,
200,
247,
300,
618,
944,
1007,
1181,
1181,
1288,
1427,
1559,
1688,
1795
],
"input_text": [
"Un gran tremolor que li feia batre les barres i carriquejar les dents.",
"En rebre el tall que l'escorxava, va semblar que llencés un xeric de bèstia malferida.",
"El Biel.",
"Perquè li mancava cor per a assassinar aquells arbres.",
"Perquè el camp, per més que ell l'hagués fecundat, no el considerava tan seu com els noguers, perquè el camp s'havia renovat cada any, tonant a cada collita diferents viandes; però els noguers no: els noguers eren els mateixos que ell havia plantat, que ell havia vist créixer, que ell havia esporgat per ajudar-los a viure.",
"D'una estrebada va arrabassar el ganivet, d'un cop de dents va afluixar-ne la molla per tancar-lo, i d'una estricada va arribar al córrec, seguint-ne la brida batuda el corrent, fins a haver travessat el poble adormit, per a enfilar-se després boscos amunt, cap a les ruïnes que li servien d'estatge.",
"Sí.",
"Que li xiulessin les orelles, se li obrís fora de mesura la boca per beure l'aire i li sotraquessin sense compàs els polsos, fent-li la mateixa impressió que si els hi mallessin.",
"A la torre del Barbut.",
"No.",
"Al fons del carreró.",
"Ajegut a terra.",
"La grandària del disbarat que acabava de fer i que podia acabar-lo de perdre per a tota la vida.",
"Sí.",
"Li sortien a batzegades del pit, semblava que fessin trontollar les parets i voltes del carreró."
]
}
|
books
|
Aquella nit tenia por d'ell mateix. Arrupit dejús els abrigalls, sentia caure la neu al seu damunt que de tant en tant s'espolsava. Estava desficiós glatint per arribar a la matinada. I el temps semblava que s'havia aturat i que la neu havia fet pacte de caure eternament.
Gitat a terra, mirant la fondalada, l'Andreu va abaltir-se i somià que queia en la pregonesa paorosa de l'abisme, i tot caient va pensar que si moria del cop mai més no fóra trobat, i si vivia la seva veu no fóra mai sentida… es perdria en la solitud com les remors d'un degotall ignot! En el tràgic somieig l'Andreu es veia allí al fons, immòbil, de cara al cel, veient a cada matinada baixar brunzents les pedres que els pastors llançaven a l'abisme escoltant amb delícia les remors infernals que feien en sa davallada boja. Ell morint-se a poc a poc veuria atansar-se i fer-se grossa la pedra fatídica que li duria la mort… després una veu s'alçaria triomfal en sentir l'espetec del seu crani esmicolat i escolada sa vida mai més fóra trobat, mai més fóra sentit i les pedres que davallarien brunzents l'anirien colgant entre els ossos dels animals llançats en la buidor sinistra d'aquella gola famolenca i muda. L'Andreu es deixondí més fadigat encara, i respirant amb un neguit febrós mirà la foscor amb faç espaventable i ulls dolorits. Com havia patit! La dolor minvava en son cor domenyat i començava el gaudi de la penitència purificadora que tant desitjava per a guarir dels penediments que li havia dut l'afrosa vida que féu tot l'hivern.
I el silenci que ell tant temia tornà a voltar-lo com si tot el món fos conjurat a callar. Sols de tant en tant una branca que cruixia abatuda pel pes de la neu, trencava la tranquilitat augusta de la nit. L'Andreu tremolava de fred; tenia les mans balbes i els ulls neguitosos d'alliberar-se de la tenebra glaçada que el colgava. Havia begut tot el vi de la bóta i va rosegar un mos de pa que va trobar butxaquejant allà ajagut bocaterrós. I es removia en la foscor, com una cabellera de dona desesperada.
|
[
"Era de dia?",
"De què estava espantat?",
"Era estiu?",
"Per què es delia?",
"Però, què li semblava?",
"Com es diu, el noi?",
"Què va fantasiar, en adormir-se?",
"Com es copsava a ell mateix?",
"Com es trobava en despertar-se?",
"Quin sentiment va néixer dins seu?",
"A què tenia aprensió?",
"Què copsava esporàdicament?",
"I el protagonista com es trobava?",
"Va trobar alguna cosa per menjar?"
] |
{
"answer_end": [
11,
34,
130,
182,
271,
317,
798,
898,
1314,
1521,
1554,
1727,
1852,
1962
],
"answer_start": [
0,
0,
36,
132,
184,
309,
309,
560,
1189,
1372,
1523,
1614,
1729,
1854
],
"input_text": [
"No.",
"D'ell mateix.",
"No.",
"Perquè arribés la matinada.",
"Que el temps s'havia aturat i que la neu havia fet pacte de caure eternament.",
"Andreu.",
"Que queia en la pregonesa paorosa de l'abisme, i tot caient va pensar que si moria del cop mai més no fóra trobat, i si vivia la seva veu no fóra mai sentida: es perdria en la solitud com les remors d'un degotall ignot.",
"Es veia allí al fons, immòbil, de cara al cel, veient a cada matinada baixar brunzets les pedres que els pastors llançaven a l'abisme escoltant amb delícia les remors infernals que feien en sa davallada boja; ell morint-se a poc a poc veuria atansar-se i fer-se grossa la pedra fatídica que li duria la mort.",
"Més fadigat encara, i respirant amb un neguit febrós mirà la foscor amb faç espaventable i ulls dolorits.",
"El gaudi de la penitència purificadora que tant desitjava per a guarir dels penediments que li havia dut l'afrosa vida que féu tot l'hivern.",
"Al silenci.",
"Una branca que cruixia abatuda pel pes de la neu i trencava la tranquilitat augusta de la nit.",
"Tremolava de fred; tenia les mans balbes i els ulls neguitosos d'alliberar-se de la tenebra glaçada que el colgava.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Maria Àngela Pujol Solanellas (Reus, 2 de juny de 1911 - 2 de maig de 1979) va ser una pedagoga catalana.
Era la petita de cinc germans i als quatre anys va quedar òrfena de pare. Va estudiar batxillerat a Reus i va fer carrera de Ciències Exactes a Barcelona; el 1934 es va casar amb el professor de matemàtiques Josep Maria Planas i es van traslladar a Saragossa on ell havia guanyat càtedra (sent el catedràtic més jove de l'estat espanyol). Durant la guerra Josep Maria Planas va ser enviat al front d'Osca com a cap de comunicacions dels nacionals i fou acusat de passar informació als republicans, cosa que no era certa. El van afusellar després d'un judici sumaríssim, abans de descobrir-se que no havia estat ell. Maria Àngela va quedar vídua amb un fill i embarassada. El 1939 es va traslladar a Barcelona amb la família del marit i va exercir com a professora de matemàtiques a l'Institut Verdaguer i després (1941) va guanyar plaça a Logronyo, que va poder bescanviar amb la de Reus (el que l'havia obtingut preferia Logronyo). El 1961 va assolir la direcció de l'únic Institut local, llavors anomenat Gaudí, on s'enfrontà amb problemes com la saturació de l'edifici, que era un antic convent reconvertit en centre d'ensenyament, i va aconseguir de l'ajuntament un espai de nova construcció de dues plantes, que convertí en la secció delegada de l'Institut, inaugurada el curs 1967-1968, on a més s'hi van instal·lar un menjador pels estudiants, a l'espera de què el Ministeri en construís un de nou. Va gestionar amb les empreses comarcals de transport uns nous horaris per tal de fer-los coincidir amb els horaris de les classes. El 1967 va aconseguir la introducció de l'ensenyament de la llengua catalana a l'Institut, en aplicar una disposició legal acabada de publicar. El curs 1969-1970 va implantar el batxillerat nocturn, tant per joves treballadors com per adults. Maria Àngela Pujol va renunciar voluntàriament al seu càrrec de directora a l'octubre de 1971, sembla que per motius de salut, però participà activament en la inauguració el curs 1972-1973 del nou Institut Gaudí, situat al barri Gaudí. El 1977 es va jubilar i va morir el maig de 1979.
La ciutat de Reus li ha dedicat un carrer
|
[
"A què es va dedicar Maria Àngela Pujol Solanellas?",
"Era la filla gran?",
"Quan va morir el seu pare?",
"On va formar-se?",
"Amb qui va contraure matrimoni?",
"Per què era un personatge distingit, el seu marit?",
"On van anar a viure?",
"Què li va passar a Josep Maria durant la Guerra Civil?",
"En quin estat va quedar, Maria Àngela?",
"On va exercir com a docent?",
"Quin centre va presidir?",
"Amb quina dificultat es va trobar?",
"La va poder resoldre?",
"Què va assolir, col·laborant amb el transport públic?",
"Per què va ser important l'any 1967?",
"I el 1969?",
"Com ha estat commemorada per la seva ciutat natal?"
] |
{
"answer_end": [
104,
135,
178,
259,
332,
443,
364,
720,
776,
1037,
1118,
1239,
1510,
1641,
1785,
1884,
2213
],
"answer_start": [
0,
106,
138,
180,
261,
335,
335,
445,
722,
842,
1039,
1047,
1243,
1512,
1643,
1787,
2172
],
"input_text": [
"Va ser pedagoga.",
"No.",
"Quan ella tenia quatre anys.",
"Va estudiar batxillerat a Reus i va fer carrera de Ciències Exactes a Barcelona.",
"Amb el professor de matemàtiques Josep Maria Planas.",
"Per ser el catedràtic més jove de l'estat espanyol.",
"A Saragossa.",
"Va ser enviat al front d'Osca com a cap de comunicacions dels nacionals i fou acusat de passar informació als republicans, cosa que no era certa; el van afusellar després d'un judici sumaríssim, abans de descobrir-se que no havia estat ell.",
"Vídua, amb un fill i embarassada.",
"A l'Institut Verdaguer i després va guanyar la plaça a Logronyo, que va poder bescanviar amb la de Reus.",
"L'Institut Gaudí.",
"Amb la saturació de l'edifici, que era un antic convent reconvertit en centre d'ensenyament.",
"Sí.",
"Uns nous horaris per tal de fer-los coincidir amb els horaris de les classes.",
"Perquè va aconseguir la introducció de l'ensenyament de la llengua catalana a l'Institut, en aplicar una disposició legal acabada de publicar.",
"Va implantar el batxillerat nocturn, tant per joves treballadors com per adults.",
"Li ha dedicat un carrer."
]
}
|
bios
|
Aurora Díaz-Plaja i Contestí (Barcelona, 7 d'agost de 1913 – 8 de desembre de 2003) fou una escriptora, traductora i bibliotecària catalana, germana dels també escriptors Ferran Díaz-Plaja i Contestí i Guillem Díaz-Plaja i Contestí.
Fou filla de Josefa Plaja i Ibrán (1884-1948), natural de Figueres, i del seu espós, el militar Francesc Díaz i Contestí (1879-1940), natural de Palma.
A vint anys, amb el títol de l'Escola de Bibliotecàries de la Generalitat de Catalunya, va dirigir la Biblioteca de la Caixa de Pensions a Palma. El 1935 va guanyar les oposicions i va treballar a la Biblioteca Popular de Canet de Mar fins al 1939. Vinculada al bàndol republicà, durant la guerra civil espanyola es va encarregar de fer arribar el Bibliobús als hospitals de sang, a les bateries de costa, a Tiana i a les primeres línies del front. Entre 1963 i 1973, dirigí la Biblioteca Infantil del Parc de la Ciutadella.
Des de finals dels anys trenta publicà diverses guies de lectura i manuals per a una bona organització a les biblioteques, com ara Les guies de lectura (1938), Las bibliotecas populares (1944), Cómo atraer al lector (1954), Com es forma i com funciona una biblioteca (1960) o La biblioteca a l'escola (1970), amb el qual guanyà el premi "Antoni Balmanya". Pionera en crítica sobre llibres infantils, col·laborà més o menys habitualment a Patufet, Cavall Fort, Faristol, Serra d'Or, La Vanguardia o Avui. Autora de biografies i obres teatrals, destaca sobretot per les guies de lectura per orientar els lectors més petits i pels seus llibres infantils en català i castellà.
Entre la gairebé cinquantena de títols de narracions publicades, cal esmentar Tres rondalles de Nadal (1954), El foc de Sant Joan (1969), Les entremeliadures de Till Olibaspill (1979), Contes de sal i de sol (1983), Petita història de Mark Twain (1992), Estalagmita vol veure el sol (1995), El picarol salvador (1998), Doña Quijotina i Sancho Panza (1999) o La nena de l'ocell de paper (2002).
Quant a la tasca de traductora, val a dir que s'hi inicià el 1962, amb Frederic Ulsamer, el seu marit, en traduir de l'alemany La visita de la vella dama, de Friederich Dürrenmatt. Per a un públic lector infantil i juvenil traduí de l'alemany El Menjalletres, de Jess R. Moransee; del francès, Nèixer: la veritat per als infants, de Marie-Claude Monchaux, i adaptà dues obres de William Shakespeare: La feréstega domada i El somni d'una nit d'estiu. Del castellà, traduí un conte de Cèlia Viñas i, amb Albert Jané, traduí l'adaptació de Carola Soler dels entremesos de Miguel de Cervantes. Al castellà traslladà contes de Lola Anglada, Carles Cano, Jaume Ciurana, Sebastià Estradé, Gian Carlo Menotti i Miquel Obiols.
El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 1998 va donar a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) la seva col·lecció de literatura infantil, més de 1.500 obres. Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), que des del 2000 convoca un premi literari que porta el seu nom amb la finalitat de promoure la difusió de la literatura catalana per a infants i joves.
Va morir l'any 2003, afectada de feia temps d'una demència senil.
|
[
"A què es va dedicar Aurora Díaz-Plaja i Contestí?",
"Qui va ser la seva família?",
"Quina institució va liderar?",
"Va ser funcionària?",
"De quina banda va ser partidària durant la Guerra?",
"Quina tasca va tenir, durant el conflicte?",
"Després del conflicte civil, quina altra institució va liderar?",
"Què ha escrit?",
"De què és precursora?",
"I amb quines publicacions ha contribuït?",
"En quin àmbit va prevaldre?",
"Quines escriptures s'afirma que s'han de destacar?",
"Què més va cultivar, a part de l'escriptura?",
"Quin premi se li va atorgar l'any 1998?",
"I en quin grup va militar?"
] |
{
"answer_end": [
139,
383,
529,
632,
697,
832,
908,
1031,
1308,
1412,
1581,
1975,
2007,
2733,
2924
],
"answer_start": [
0,
141,
385,
531,
634,
634,
834,
910,
1266,
1310,
1414,
1583,
1977,
2695,
2855
],
"input_text": [
"Fou una escriptora, traductora i bibliotecària catalana.",
"Era germana dels escriptors Ferran Díaz Plaja i Contentí i Guillem Díaz Plaja i Contentí, filla de Josefa Plaja i Ibrán i de Francesc Díaz i Contestí.",
"La Biblioteca de la Caixa de Pensions a Palma.",
"Sí.",
"De la republicana.",
"Es va encarregar de fer arribar el Bibliobús als hospitals de sang, a les bateries de costa, a Tiana i a les primeres línies del front.",
"La Biblioteca Infantil del Parc de la Ciutadella.",
"Diverses guies de lectura i manuals per a una bona organització a les biblioteques.",
"De la crítica sobre llibres infantils.",
"Amb Patufet, Cavall Fort, Faristol, Serra d'Or, La Vanguardia i Avui.",
"En les guies de lectura per orientar els lectors més petits i pels seus llibres infantils en català i castellà.",
"Tres rondalles de Nadal, El foc de Sant Joan, Les entremeliadures de Till Olibaspill, Contes de sal i de sol, Petita història de Mark Twain, Estalagmita vol veure el sol, El picarol salvador, Doña Quijotina i Sancho Panza o La nena de l'ocell de paper.",
"La traducció.",
"La Creu de Sant Jordi.",
"En l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana."
]
}
|
bios
|
Concepció Coromines i Prats (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1890 - Perpinyà, Rosselló, 1982) va ser una cantant catalana, filla de la Magdalena Prats i Fortó i de Vicenç de Paül Coromines i Muxach.
Va esdevenir una excel·lent cantant tiple i actuà en diversos teatres nacionals i estrangers. Amb tretze anys ja formava part de l'Orfeó Gesòria, dirigit per Josep Codina, on ja destacà per la seva qualitat musical. Entre 1904 i 1909 va viure i estudià òpera a Milà, amb la seva tia madrastra Anna Prats. A partir de 1910, després del seu debut al teatre Rossini de Venècia, va iniciar una gira per diverses ciutats. Entre 1910 i 1913 va ser primera cantatriu dell teatre Colón de Buenos Aires, sota la direcció del guixolenc Joan Goula i Soley. Es casà a l'Argentina amb el cantant d'òpera italià Ermano Benedetti (1913).
El 1914 va tornar a Sant Feliu de Guíxols on actuà sota la direcció del mestre Pérez Cabrero i, des de llavors, actuà arreu del país. L'any 1930 realitzà la seva darrera gira pel nord d'Espanya, interpretant òperes de Verdi i Puccini. Tres anys després, amb quaranta-tres anys, va abandonar la seva carrera artística per una afecció a les cordes vocals. Es va retirar a viure a Perpinyà els darrers anys de la seva vida.
|
[
"A què es va dedicar Concepció Coromines i Prats?",
"Qui van ser els seus pares?",
"Què va resultar?",
"On va recitar?",
"En quina companyia va distingir-se?",
"A quina ciutat estrangera va residir per a formar-se?",
"Va actuar només per Europa?",
"Amb qui va contraure matrimoni?",
"Quin any va retornar a la seva ciutat natal?",
"Qui la guiava, en tornar?",
"On va estar en escena a partir d'aleshores?",
"Quan van ser els últims concerts?",
"I què va representar, en aquests?",
"Per què es va retirar del cant?"
] |
{
"answer_end": [
126,
202,
245,
296,
418,
507,
697,
818,
868,
959,
959,
1020,
1060,
1179
],
"answer_start": [
0,
128,
204,
248,
298,
420,
509,
750,
827,
827,
827,
961,
963,
1062
],
"input_text": [
"Va ser una cantant catalana.",
"Magdalena Prats i Fortó i Vicenç de Paül Coromines i Muxach.",
"Una excel·lent cantant triple.",
"En diversos teatres nacionals i estrangers.",
"A l'Orfeó Gesòria, dirigit per Josep Codina.",
"A Milà.",
"No.",
"Amb el cantant d'òpera italià Ermano Benedetti.",
"El 1914.",
"El mestre Pérez Cabrero.",
"Arreu del país.",
"El 1930.",
"Òperes de Verdi i Puccini.",
"Per una afecció a les cordes vocals."
]
}
|
mitologia
|
La copa de Nèstor és la denominació que se li dona a un recipient de característiques especials que estava en possessió de Nèstor, llegendari rei de Pilos d'Èlide. Els arqueòlegs han trobat dues copes a les quals han posat el mateix nom: una trobada a Micenes s'exposa al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, l'altra trobada a l'illa d'Ischia, s'exposa al Museu Arqueològic de Pitheicusai. La segona d'aquestes copes té la particularitat de contenir la inscripció en llengua grega més antiga trobada fins al moment.
La descripció de la copa apareix en la Ilíada (capítol XI, 632), en un passatge en el qual Nèstor i Macaó tornaven de la batalla i eren servits per l'esclava Hecamede a la tenda de Nèstor. La descripció de la copa de la qual van beure tots dos guerrers és la següent:
Heinrich Schliemann va excavar Micenes entre 1874 i 1876 i, entre els objectes trobats a l'anomenat cercle sepulcral A, es trobava una copa d'or amb algunes característiques semblants a la descrita en la Ilíada, com la decoració de dos coloms d'or, per això la va anomenar «copa de Nèstor». Tanmateix, pel context arqueològic en què va ser trobada, ha estat datada del segle xvi aC.
El 1954, els arqueòlegs G. Buchner i Carlo Ferdinando Russo van ser descobrir a l'illa d'Ischia un fragment de ceràmica del període geomètric que conté una inscripció que, pel context arqueològic en què va ser trobada, s'ha datat al voltant de l'any 720 aC. Així doncs, aquesta inscripció és una de les primeres en llengua grega que ha arribat als nostres dies.
Atès que la inscripció no està completa, hi ha hagut diferents temptatives de traduir-la. Segons la traducció més acceptada, diu:
La copa de Nèstor era agradable de beure. Però qui begui d'aquesta copa quedarà al punt dominat pel desig d'Afrodita, la de la formosa corona.
Els que defensen aquesta traducció consideren aquesta inscripció una prova que la Ilíada es coneixia d'una manera àmplia ja al segle viii aC.
Tanmateix, hi ha alguns estudiosos que en defensen una altra traducció, que diria així:
Segons aquesta traducció, simplement la copa havia estat possessió d'un home anomenat Nèstor i no hi hauria a la inscripció cap al·lusió a la Ilíada.
|
[
"Què connota la copa de Nèstor?",
"Qui era aquest?",
"On es troben els recipients descoberts pels historiadors?",
"Què té d'especial la troballa d'Ischia?",
"En quina obra clàssica apareix la caracterització del recipient?",
"En quin fragment?",
"On va descobrir, Heinrich Schliemann, aquesta gerra?",
"I com era?",
"De quina època es va suposar que era?",
"I l'altra?",
"Qui la va trobar?",
"Quina és la interpretació més general?",
"Què demostra, això?",
"Què considera l'altra transcripció que se n'ha fet?"
] |
{
"answer_end": [
129,
162,
388,
514,
561,
703,
902,
1031,
1166,
1424,
1308,
1800,
1943,
2180
],
"answer_start": [
0,
123,
164,
390,
516,
516,
784,
844,
1087,
1340,
1167,
1659,
1802,
2032
],
"input_text": [
"Un recipient de característiques especials que estava en possessió de Nèstor.",
"El llegendari rei de Pilos d'Èlide.",
"La trobada a Micenes s'exposa al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, l'altra trobada a l'illa d'Ischia s'exposa al Museu Arqueològic de Pitheicusai.",
"Conté la inscripció en llengua grega més antiga trobada fins al moment.",
"A la Ilíada.",
"Quan Nèstor i Macaó tornaven de la batalla i eren servits per l'esclava Hecamade a la tenda de Nèstor.",
"A l'anomenat cercle sepulcral A.",
"D'or amb algunes característiques semblants a la descrita en la Ilíada, com la decoració de dos coloms d'or.",
"Del segle xvi aC.",
"Del voltant de l'any 720 aC.",
"Els arqueòlegs G. Buchner i Carlo Ferdinando Russo.",
"La copa de Nèstor era agradable de beure. Però qui begui d'aquesta copa quedarà al punt dominat pel desig d'Afrodita, la de la formosa corona.",
"Que la Ilíada es coneixia d'una manera àmplia ja al segle viii aC.",
"Que simplement la copa havia estat possessió d'un home anomenat Nèstor i no hi hauria a la inscripció cap al·lusió a la Ilíada."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia inca, Pachacamac o Pacha Kamaq (en quítxua, Pacha: Terra i Kamaq: Creador); "creador de la terra" era un déu, reedició de Wiracocha, el qual era venerat a la costa central de l'Imperi Inca. Considerat "el creador" en les cultures Lima, Chancay, Ichma, Huari i Chincha.
En aquest nou relat sobre l'origen de l'Imperi Inca, s'explica que Manco Cápac està amb els seus tres germans, tots ells fills del Sol: Pachacámac, una divinitat ancestral que va ser incorporada posteriorment al culte oficial inca, i que era adorat des de temps antics per els pobles de la costa; Viracocha, i un altre déu sense nom.
El primer d'aquests germans és, precisament, Pachacamac, qui en sortir al nostre món va pujar al cim més alta, per llançar les quatre pedres als quatre punts cardinals, prenent, doncs, possessió de tot el que abastava la seva vista i van aconseguir els seus pedres. Després d'ell va sorgir un altre germà, que també va ascendir al cim per ordre del menor, de l'astut i ambiciós Manco Cápac, que va aprofitar la seva confiança per llançar-se al buit i prendre el poder, després d'haver tancat a Pachacamac anteriorment en una cova i haver vist com el tercer, el bon Viracocha, preferia deixar-lo sol, abandonant als seus terribles germans i avorrint els seus manejos per assolir egoistament el poder.
Però hi ha altres relats en els quals, precisament, és l'antic déu Pacha Kamaq qui fa de protagonista en la cura als humans.
Si grandiosa va ser l'aparició del primer Inca i la primera Coya, grandiós ser també el seu culte. A ells se'ls adorava en la multitud de temples solars de tots els racons de l'Imperi inca, en un lloc del santoral molt proper al gran déu Sol o Inti. De tots els emplaçaments religiosos dedicats a aquest gran déu inca, ja es tractés de temples, oratoris, piràmides, o llocs sagrats naturals, el que els encapçalava, per rang i per la seva grandesa, era el gran santuari d'Inti-Huasi del Cusco, ric temple anomenat també Coricancha, o sala d'or, ja que les seves parets estaven recobertes de làmines d'aquest metall, per a major glòria de l'Inca i els déus dels quals ell venia.
La imatge central del Coricancha era el gran disc solar, la imatge ortodoxa i ritual del déu del Sol, i al seu voltant hi havia les altres capelles de les divinitats menors del cel. Després Coricancha, per la seva esplendor i importància se situa el temple dedicat pels chinchas a Pachacámac en Pachacamac, Primer Districte Turístic del Perú, prop de Lima.
Cal assenyalar que la cultura chincha tenia a Chincha CAMAC al seu Ésser Suprem, ja que, adoraven al déu Pachacamac (més per por que per respecte o amor), ia ell li dedicaven temples i huaques com una acció d'agraïment per la seva tasca creadora i li dedicaven ofrenes fetes per elles o seleccionades d'entre els seus fruits, per ser el salvador dels seus avantpassats als quals va lliurar de la fam inicial, també estaven segurs que aquest poderós i temible déu, per la seva especial personalitat, no podia ser aquell a qui ells acudissin a la recerca de solucions a les seves penes i pesars.
En el gran temple de Pachacamac, prop de Lima, es va erigir un santuari per a l'adoració del déu sense pell ni ossos, com era descrit Pachacamac pels seus fidels, els inques -després assimilar aquest déu i el seu culte al del Sol- van realitzar obres d'embelliment, fins a fer-gairebé tan bell com Coricancha, cobrint també d'or i plata la capella central, la del déu Pachacámac, a la manera del que s'ha fet amb la totalitat del gran temple solar del Cusco.
Pachacamac va ser el principal santuari de la costa central durant més de mil anys i els seus temples eren visitats per multituds de pelegrins en ocasió dels grans rituals andins, perquè Pachacamac era un encertat oracle capaç de predir el futur i controlar els moviments de la terra. Al santuari de Pachacamac acudien també habitants de tots els Andes a la recerca de solucions als seus problemes o respostes als seus dubtes.
La paraula Pachacamac significa "ànima de la terra, el que anima el món". Els antics peruans creien que un sol moviment del seu cap ocasionaria terratrèmols. No se li podia mirar directament als ulls, i fins i tot els seus sacerdots ingressaven al recinte d'esquena. El culte a Pachacamac era el centre de tota religió costeña.
El santuari està situat a la vall de Lurín, Districte de Pachacamac, el qual constitueix el marc territorial del seu emplaçament i en els marges es van assentar, des de fa tres mil anys, una sèrie de pobles aprofitant les seves aigües. Les primeres ocupacions daten del període Arcaic (5000 aC); després, en el període Formatiu (1800 aC - 200 aC) destaquen Mina Perduda, Cardal i Manchay; al Formatiu Tardà (200 aC - 200 dC) es distingeixen diversos estils locals com ara Tablada de Lurín i Vila El Salvador.
A partir de les dades arqueològiques proporcionades per les investigacions, sabem que l'ocupació del Santuari Arqueològic de Pachacamac es va iniciar al Formatiu Tardà, ja que en les pampes situades enfront de la zona monumental es troba un cementiri corresponent a pobladors que probablement vivien dedicats a la pesca, l'agricultura ia l'explotació de les llomes. La seva ceràmica, anomenada estil El Panell, inclou ampolles escultòriques en forma d'aus i felins. Aquests antics pobladors van destacar també en la confecció d'artefactes de coure.
En el període dels Desenvolupaments Regionals (200-600 dC) es va desenvolupar la cultura Lima que es distribueix a la costa central a les valls contigus de Chancay, Chillón, Rímac i Lurín. La construcció del santuari es va iniciar en aquest període, sent Pachacamac el centre més important de la vall de Lurín. En aquest llavors es van construir tant el Temple Vell, una imponent mola feta amb adobitos formant panells amb tècnica de "llibreter", com el Conjunt d'Adobs Lima "Adobitos".
Des del 600 al 1100 dC es concentren evidències de l'imperi Wari en Pachacamac. L'apogeu de l'oracle de Pachacamac va ocórrer precisament durant el període Horitzó Mitjà - Wari, al transformar-se en un centre religiós que atreia gran quantitat de pelegrins aconseguint un primer esplendor panandino. D'aquesta època data un extens cementiri, excavat per Max Uhle en 1896, que es troba al peu i per sota del Temple de Pachacamac, així com una sèrie d'ofrenes de ceràmica trobades a la zona.
Cap a 1100 dC, els Ychma van establir el seu centre de poder a Pachacamac, amb una sèrie d'assentaments habitacionals i administratius que inclouen piràmides amb rampa, entre d'altres, sobresortint tijerales, Trencada Oreneta, pacae Rodó i Panquilma, a la vall de Lurín. En 1470 els Incas s'havien establert a Pachacamac una important capital provincial on destacaven edificacions com el Temple del Sol i l'Acllawasi, entre d'altres. A la importància religiosa de Pachacamac es va sumar el seu funcionament com un dels principals centres administratius de la costa durant aquest període.
A l'arribada dels espanyols, en 1533, Pachacamac era el santuari més important de la costa, tal com ho asseguren els relats dels cronistes. L'abandonament del santuari de Pachacamac data de l'època de la Colònia. Amb el pas del temps, destacats investigadors com Max Uhle, Julio C. Tello, Arturo Jiménez Borja, entre altres, han aportat importants investigacions per entendre el santuari.
Actualment, el Ministeri de Cultura, continua desenvolupant una sèrie de treballs d'investigació i conservació per contribuir al coneixement i difusió de tan important patrimoni arqueològic.
|
[
"Què era, en la creença inca, Pachacamac?",
"En quines civilitzacions se'l proclama com \"el creador\"?",
"Què es narra sobre les arrels dels Inques?",
"Qui era el germà gran?",
"Què va fer en arribar a la Terra?",
"Com el va trair el seu germà?",
"Què en diuen altres mites?",
"Com va ser la devoció?",
"Què els presidia a tots aquests cultes?",
"Com es representava el Coricancha?",
"Quin culte hi havia, per sota seu?",
"Què se li reconeixia a Pachacamac?",
"Quins auspicis se li atribueixen?",
"Què connota, Pachacamac?",
"On podem trobar el temple?",
"Quan es va començar a construir?",
"I quan es va desallotjar?"
] |
{
"answer_end": [
204,
283,
617,
674,
883,
1317,
1442,
1692,
2120,
2302,
2477,
3071,
3815,
4031,
4354,
5593,
7121
],
"answer_start": [
0,
206,
285,
619,
619,
885,
1319,
1444,
1694,
2122,
2304,
2568,
3712,
3959,
4287,
5345,
7050
],
"input_text": [
"Era un déu, reedició de Wiracocha, el qual era venerat a la costa central de l'Imperi Inca.",
"En Lima, Chancay, Ichma, Huari i Chincha.",
"S'explica que Manco Cápac està amb els seus tres germans, tots ells fills del Sol: Pachacámac, una divinitat ancestral que va ser incorporada posteriorment al culte oficial inca i que era adorat des dels temps antics per els pobles de la costa; Viracocha, i un altre déu sense nom.",
"Pachacamac.",
"Va pujar al cim més alta, per llançar les quatre pedres als quatre punts cardinals, prenent possessió de tot el que abastava a la seva vista i van aconseguir els seus pedres.",
"Va ascendir al cim per ordre del menor, de l'astut i ambiciós Maco Cápac, que va aprofitar la seva confiança per llançar-se al buit i prendre el poder, després d'haver tancat a Pachacamac anteriorment en una cova i haver vist com el tercer, el bon Viracocha, preferia deixar-lo sol, abandonant als seus terribles germans i avorrint els seus manejos per assolir egoistament el poder.",
"Que va ser precisament l'antic déu Pacha Kamaq qui protagonitza en la cura als humans.",
"Grandiosa: se'ls adorava en la multitud de temples solars de tots els racons de l'Imperi inca, en un lloc del santoral molt proper al gran déu Sol o Inti.",
"El gran santuari d'Inti-Huasi del Cusco, ric temple anomenat també Coricancha, o sala d'or, ja que les seves parets estaven recobertes de làmines d'aquest metall, per a major glòria de l'Inca i els déus dels quals ell venia.",
"Amb el gran disc solar, la imatge ortodoxa i ritual del déu del Sol, i al seu voltant hi havia les altres capelles de les divinitats menors del cel.",
"El temple dedicat pels chinchas a Pachacámac en Pachacamac, Primer Districte Turístic del Perú, prop de Lima.",
"La seva tasca creadora, se li dedicaven ofrenes fetes per elles o seleccionades d'entre els seus fruits, per ser el salvador dels seus avantpassats als quals va lliurar de la fam inicial, i estaven segurs que aquest poderós i temible déu, per la seva especial personalitat, no podia ser aquell a qui ells acudissin a la recerca de solucions a les seves penes i pesars.",
"La predicció del futur i el control dels moviments de la terra.",
"Ànima de la terra, el que anima el món.",
"A la vall de Lurín, Districte del Pachacamac.",
"En el període dels Desenvolupaments Regionals, entre el 200 i el 600 dC.",
"En l'època de la Colònia."
]
}
|
vilaweb
|
El Tsunami Democràtic ha emès un comunicat en què proposa al FC Barcelona i al Reial Madrid que durant el partit de futbol que els dos equips jugaran el 18 de desembre permetin de fer visible el missatge ‘Spain, sit and talk' a les grades i al camp. En el comunicat, el Tsunami defensa que aquesta ‘és una petició que respecta el lliure desenvolupament d'un partit de futbol que molta gent espera i, al mateix temps, fa visible la situació d'excepcionalitat que vivim, reclamant el diàleg per posar fi a la situació d'exclusió i segregació política que pateix una part majoritària de la població catalana'. El partit entre el FC Barcelona i el Reial Madrid s'havia d'haver jugat el 26 d'octubre, però la Lliga espanyola de futbol va obligar a ajornar-lo precisament per por de la reacció a la sentència del Tribunal Suprem contra el procés. Heus ací el comunicat sencer: Llaços amb el País Basc Avui, el Tsunami Democràtic també ha parlat sobre l'acció feta al País Basc i ha dit que l'objectiu era mostrar com n'està, d'aïllat, l'estat espanyol d'Europa i que el problema polític de Catalunya no era una qüestió interna espanyola sinó europea. Ha afegit que la convocatòria va tenir un simbolisme especial, ‘a causa dels ponts i similituds en les ànsies d'autodeterminació dels pobles bascos i catalans'. ‘Un pont en què s'ha d'aprofundir.' Ho explica en una entrevista publicada en català al diari basc Berria, que podeu llegir en català ací. Feta per escrit, arriba nou dies després de l'acció que va col·lapsar durant hores la frontera de Behobia. En relació amb futures convocatòries, no es mulla per preservar el factor sorpresa. Ara, desvincula el fet que no hi hagi convocades accions fins al desembre de raons polítiques i explica que va preparant accions ‘segons convingui més als objectius marcats a cada moment'. Una resposta que fa extensiva a la pregunta de si es faran accions a la resta dels Països Catalans.
|
[
"A qui s'ha dirigit el Tsunami Democràtic?",
"Què els planteja?",
"Què es manifesta en el comunicat?",
"Per què es va endarrerir la partida?",
"Sobre què més s'ha manifestat el Tsunami Democràtic?",
"Amb quina intenció?",
"Per què ha assegurat que la declaració va ser emblemàtica?",
"On ha declarat?",
"Què va passar nou jorns abans?",
"Ha dit quan serà la propera crida?",
"Per què?",
"Què ha separat?",
"D'acord amb què organitza activitats?",
"A què contesta aquesta última afirmació?"
] |
{
"answer_end": [
91,
248,
605,
839,
970,
1143,
1304,
1411,
1550,
1634,
1634,
1729,
1823,
1923
],
"answer_start": [
0,
0,
250,
607,
895,
901,
1145,
1342,
1445,
1552,
1552,
1636,
1732,
1825
],
"input_text": [
"Al FC Barcelona i al Reial Madrid.",
"Que durant el partit de futbol que els dos equips jugaran el 18 de desembre permetin de fer visible el missatge Spain, sit and talk a les grades i al camp.",
"Que és una petició que respecta el lliure desenvolupament d'un partit de futbol que molta gent espera i, al mateix temps, fa visible la situació d'excepcionalitat que viuen, reclamant el diàleg per posar fi a la situació d'exclusió i segregació política que pateix una part majoritària de la població catalana.",
"Per por de la reacció a la sentència del Tribunal Suprem contra el procés.",
"Sobre l'acció feta al País Basc.",
"Demostrar com n'està, d'aïllat, l'estat espanyol d'Europa i que el problema polític de Catalunya no era una qüestió interna espanyola sinó europea.",
"Pels ponts i similituds en les ànsies d'autodeterminació dels pobles bascos i catalans.",
"En una entrevista publicada en català al diari basc Berria.",
"Que una acció va col·lapsar la frontera de Behobia.",
"No.",
"Per preservar el factor sorpresa.",
"El fet que no hi hagi convocades accions fins al desembre de raons polítiques.",
"Segons convingui als objectius marcats a cada moment.",
"A la pregunta de si es faran accions a la resta dels Països Catalans."
]
}
|
vilaweb
|
Fou molt cèlebre a la xarxa el vídeo en què el Gran Wyoming alliçonava Albert Rivera sobre la memòria de les víctimes del franquisme, arran de la decisió de Ciutadans d'impedir que l'Ajuntament de Calataiud retirés una medalla d'or a Franco. Ahir al vespre Rivera fou entrevistat a ‘El intermedio', el programa del Wyoming a La Sexta, i el president de Ciutadans va respondre sobre aquesta qüestió. Van tenir un intercanvi d'impressions força tens. Tot va començar amb la pregunta a Rivera de la copresentadora del programa, Sandra Sabatés: les víctimes del franquisme no es mereixen el mateix tracte que el pacte contra el gihadisme –subscrit per Ciutadans– ofereix a les víctimes dels atacs? —Sandra Sabatés Per què les víctimes del franquisme no es mereixen el reconeixement que sí que es mereixen les del gihadisme? —Albert Rivera Sí, sí que se'l mereixen. Una altra cosa és que fem un debat sobre totes les places, plaques i noms de tot Espanya. I on posem el cronòmetre? En la dictadura franquista? Abans? En els reis absolutistes? En les barbaritats que s'han fet? Em sembla que obrir un debat sobre això no preocupa realment la majoria de ciutadans. Això que hem vist sí que preocupa realment la majoria, perquè són persones. I no cal que els demòcrates ens passem el dia condemnant les dictadures. I molts hem nascut en democràcia, i no hem viscut, per sort, aquest problema. —Gran Wyoming Vostè és jove, però hi ha gent que pateix el problema cada dia. —A. R.: Ja dic això mateix. —G. W.: No es tracta de fer un debat poble per poble, es tracta de fer una llei i ja està. És trist honorar la memòria d'una víctima i que hagi de viure a la plaça de l'home que els va matar. Tret que no fos ben matat, és clar; això seria una altra qüestió! —A. R.: A Espanya podem fer un debat com va fer Ada Colau, que va treure el bust del rei a Barcelona. És el debat que interessa a Ada Colau. —G. W.: No, no… Però quantes places té Hitler a Alemanya? —A. R.: També hi ha partits que retiren el bust d'un rei d'un ajuntament.
|
[
"Quina filmació s'ha viralitzat?",
"Per què va sorgir aquesta disputa?",
"On va ser interrogat Albert Rivera?",
"Va ser una disputa laxa?",
"Quina qüestió va propiciar l'enfrontament?",
"Què va respondre, Rivera?",
"Quines preguntes va fer el líder de Ciutadans?",
"Què va assegurar que no interessava a la població?",
"I doncs, què és el que no fa falta?",
"Quina facilitat ha assegurat que tenien?",
"Què ha contraargumentat Wyoming?",
"I què més?",
"Com l'ha contradit Rivera?",
"Què ha preguntat, retòricament, Wyoming?",
"I Rivera com ha rebatut?"
] |
{
"answer_end": [
132,
240,
333,
447,
693,
951,
1073,
1158,
1308,
1386,
1465,
1751,
1854,
1952,
2025
],
"answer_start": [
0,
28,
247,
399,
449,
837,
953,
1074,
1237,
1310,
1389,
1496,
1755,
1911,
1954
],
"input_text": [
"El vídeo en què el Gran Wyoming alliçonava Albert Rivera sobre la memòria de les víctimes del franquisme.",
"Per la decisió de Ciutadans d'impedir que l'Ajuntament de Catalaiud retirés una medalla d'or a Franco.",
"A El intermedio, el programa del Wyoming a La Sexta.",
"No.",
"Si les víctimes del franquisme no es mereixien el mateix tracte que el pacte contra el gihadisme ofereix a les víctimes dels atacs, i per què les víctimes del franquisme no es mereixen el reconeixement que sí que es mereixen les del gihadisme.",
"Que sí que se'l mereixien; que una altra cosa era que fessin un debat sobre totes les places, plaques i noms de tot Espanya.",
"On posaven el cronòmetre, si en la dictadura franquista, abans, en els reis absolutistes o en les barbaritats que s'han fet.",
"Obrir un debat sobre això.",
"Que els demòcrates es passin el dia condemnant les dictadures.",
"Haver nascut en democràcia.",
"Que ell és jove, però hi ha gent que pateix el problema cada dia.",
"Que no es tracta de fer un debat poble per poble, es tracta de fer una llei i ja està; que és trist honorar la memòria d'una víctima i que hagi de viure a la plaça de l'home que els va matar.",
"Ha dit que a Espanya poden fer un debat com va fer Ada Colau, que va treure el bust del rei a Barcelona.",
"Que quantes places tenia Hitler a Alemanya.",
"Que també hi ha partits que retiren el bust d'un rei d'un ajuntament."
]
}
|
vilaweb
|
L'operació policial i judicial anticorrupció contra CDC va comportar de vint-i-quatre persones. Entre els detinguts hi havia el president de la Diputació de Lleida i batlle de Fondarella, Joan Reñé, i el cap del servei de vies i obres de la corporació provincial, Enrique Regaño. L'operació està relacionada amb el pagament de comissions a CDC a través de la fundació CatDem, segons ha pogut confirmar l'ACN. Segons el TSJC, inicialment estava previst fer vint-i-sis detencions però finalment van ser vint-i-quatre. Així mateix, hi va haver sis escorcolls, al Palau de la Diputació, a la seu de l'Organisme Autònom de Recaptació de Tributs, a la delegació de Carreteres a Lleida, a l'empresa M.J. Gruas o a l'enginyeria Innalba de Mollerussa. La causa és oberta des de 2016 per corrupció i enriquiment personal en relació al contracte d'una empresa per part de la corporació municipalista i la porta el jutjat d'Instrucció número 1 de Lleida. Els vint-i-quatre detinguts durant la jornada d'ahir van quedar en llibertat en seu policial i estan a disposició de la magistrada per quan aquesta els citi a declarar. L'operació es va desenvolupar en els partits judicials de Lleida, Balaguer i Solsona. En aquests moments encara no hi ha cap calendari de declaracions previst ja que fonts judicials apunten que hi ha molta documentació per analitzar. La causa sota secret de sumari.
|
[
"Contra qui s'ha emprès una acció anti-corrompiment?",
"Quanta gent va implicar?",
"Quins personatges d'alts càrrecs van arrestar?",
"Amb què s'associa aquesta actuació?",
"I el TSJC què ha apuntat?",
"Quantes inspeccions hi va haver?",
"A quins llocs?",
"Quan es va iniciar aquesta inspecció?",
"Per quin motiu?",
"Quines institucions en van formar part?",
"Els van mantenir retinguts?",
"Però els obligaran a deposar?",
"Quins organismes van executar aquest procediment?",
"Se sap quan hauran de manifestar-se?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
55,
94,
278,
407,
514,
555,
741,
773,
848,
941,
1035,
1110,
1196,
1270,
1344
],
"answer_start": [
0,
0,
96,
280,
409,
516,
516,
743,
743,
743,
943,
943,
1112,
1198,
1198
],
"input_text": [
"Contra CDC.",
"Vint-i-quatre persones.",
"El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i el cap de servei de vies i obres de la corporació provincial, Enrique Regaño.",
"Amb el pagament de comissions a CDC a través de la fundació CatDem, segons ha pogut confirmar l'ACN.",
"Que inicialment estava previst fer vint-i-sis detencions però finalment van ser vint-i-quatre.",
"Sis.",
"Al Palau de la Diputació, a la seu de l'Organisme Autònom de Recaptació de Tributs, a la delegació de Carreteres de Lleida, a l'empresa M.J. Gruas i a l'enginyeria Innalba de Mollerussa.",
"El 2016.",
"Per corrupció i enriquiment personal en relació al contracte d'una empresa.",
"La corporació municipalista i la porta del jutjat d'Instrucció número 1 de Lleida.",
"No.",
"Sí.",
"Els partits judicials de Lleida, Balaguer i Solsona.",
"No.",
"Perquè fonts judicials apunten que hi ha molta documentació per analitzar."
]
}
|
bios
|
Lua Vizcaino i Medina (Barcelona, 1 de novembre de 1996) és una ciclista catalana especialista en bicitrial, considerada una de les més prometedores de l'escena internacional femenina dins aquest esport. Fins al moment, n'ha guanyat diversos campionats nacionals i estatals, entre els quals el dels Països Catalans, el d'Espanya, el de Catalunya, el de Tarragona i la Copa Osona. A banda, ha estat subcampiona de Girona i ha format part de la Selecció catalana de biketrial.
Els seus patrocinadors principals són Ozonis, l'escola de trial d'Òrrius, Kronos, TMT i Orestes Ribó. Compta també amb el suport de César Cañas, qui li fa de "motxiller ocasional".
Lua Vizcaino s'aficionà al bicitrial el 2007, mentre passava les vacances d'estiu a la casa familiar de Lledó d'Algars (Matarranya), quan un noi del poble li deixà provar una antiga bicicleta de trial. Després d'insistir força, aconseguí que n'hi regalessin una per Reis el gener de 2008, concretament una Alp 219 Magura, i en veure que no sabia fer-la anar gaire, els seus pares l'apuntaren a una escola de trial per tal que n'aprengués. La seva primera competició fou una prova del torneig de la Copa Catalana a Sabadell, quedant-hi la quarta de sis noies.
Al cap d'un any, cap al 2009, començà a prendre's més seriosament el bicitrial i a destacar pels seus resultats. El 2010 fou convocada per a participar amb la selecció estatal als mundials de l'UCI, a Polònia, i el 2012 debutà a l'UCI World Cup, aconseguint classificar-s'hi entre les 5 primeres i esdevenint així la millor catalana en la classificació d'aquell any (ja que les bessones Mireia i Gemma Abant no van córrer aquesta prova). El mateix any, 2012, va guanyar el campionat d'Espanya de biketrial per tercer any consecutiu, i anava líder del de Catalunya, a banda d'obtenir el tercer lloc a la primera prova de la Copa d'Europa, disputada a Vall-de-roures.
La seva preparació consisteix a entrenar tots els dimarts i dijous (2 hores i mitja a l'escola que dirigeix César Cañas a La Poma, a Premià de Dalt), i alguns dissabtes a la muntanya amb companys de La Poma (unes 3 hores); si li queda temps lliure, fa street trial per Barcelona.
|
[
"Per què és coneguda Lua Vizcaino i Medina?",
"Per quin motiu es distingeix?",
"I què s'especula?",
"Què ha aconseguit, fins ara?",
"Com quins, per exemple?",
"De quina organització ha sigut membre?",
"Qui la subvenciona?",
"Quina tasca té César Cañas?",
"Quan va començar la seva curiositat pel biciclisme?",
"Quin model li van comprar, després, els seus pares?",
"Va fer algun curs per tal de saber utilitzar aquest tipus de bicicleta?",
"En quina posició va quedar la primera vegada que va concursar?",
"Quan va començar a distingir-se?",
"On la van convidar l'any 2010?",
"Què va passar l'any 2012?",
"Com s'exercita?"
] |
{
"answer_end": [
81,
107,
202,
273,
419,
473,
575,
654,
856,
976,
1093,
1213,
1326,
1423,
1879,
2159
],
"answer_start": [
0,
0,
60,
204,
204,
422,
475,
577,
656,
858,
945,
1095,
1215,
1328,
1427,
1881
],
"input_text": [
"És una ciclista catalana.",
"És especialista en bicitrial.",
"Que és de les més prometedores de l'escena internacional femenina dins aquest esport.",
"Diversos campionats nacionals i estatals.",
"El dels Països Catalans, el d'Espanya, el de Catalunya, el de Tarragona i la Copa Osona, també ha estat subcampiona de Girona.",
"De la Selecció catalana de biketrial.",
"Ozonis, l'escola trial d'Òrrius, Kronos, TMT i Orestes Ribó.",
"Li fa de motxiller ocasional.",
"L'any 2007, mentre passava les vacances d'estiu a la casa familiar de Lledó d'Algars, quan un noi del poble i deixà provar una antiga bicicleta de trial.",
"Una Alp 219 Magura.",
"Sí.",
"En la quarta, de sis noies.",
"Al 2009.",
"A participar amb la selecció estatal als mundials de l'UCI, a Polònia.",
"Debutà a l'UCI World Cup, aconseguint classificar-s'hi entre les 5 primeres i esdevenint així la millor catalana en la classificació d'aquell any; també va guanyar el campionat d'Espanya de biketrial per tercer any consecutiu, i anava líder del de Catalunya, a banda d'obtenir el tercer lloc a la primera prova de la Copa d'Europa.",
"Entrena tots els dimarts i dijous (2 hores i mitja a l'escola que dirigeix César Cañas a La Poma, a Premià de Dalt), i alguns dissabtes a la muntanya amb companys de La Poma (unes 3 hores); si li queda temps lliure, fa street trial per Barcelona."
]
}
|
vilaweb
|
El Tribunal General de la Unió Europea ha confirmat avui que la líder del Front National, Marine Le Pen, ha de retornar 300.000 euros al Parlament Europeu perquè va contractar amb diners europeus una assistent que no treballava pel seu mandat parlamentari. En concret, el tribunal ha desestimat el recurs de Le Pen contra la decisió de l'Eurocambra d'obligar-la a tornar 298.497,87 euros per uns pagaments a una col·laboradora local contractada entre el 2010 i el 2016. El Parlament Europeu acusa Le Pen ‘de no haver aportat proves que l'assistent local hagués desenvolupat una activitat vinculada, de manera efectiva, directa i exclusiva al seu mandat parlamentari' i el tribunal ho avala. A més, els jutges europeus consideren que ‘Le Pen no ha rebut un tracte discriminatori i tendenciós, ja que no ha aportat cap prova que el Parlament només hagi obert procediments similars, en el passat o actualment, contra els eurodiputats del Front National'. Segons el tribunal, la decisió del Parlament Europeu d'exigir el retorn dels diners és apropiada, i es desestimen ‘totes les al·legacions' de Le Pen. En concret, els jutges diuen que el Secretari General del Parlament Europeu és ‘competent per adoptar decisions de recuperació de quantitats degudament abonades en el marc de les mesures d'aplicació de l'Estatut dels diputats del Parlament Europeu' i que fer-ho ‘no atenta contra la independència dels eurodiputats'. A més, el tribunal considera que Le Pen ‘va tenir l'oportunitat de defensar adequadament el seu punt de vista' i que ‘no s'han violat els seus drets a defensa'. Pels jutges, la líder del Front National ‘no ha aconseguit demostrar que la seva assistent realitzés efectivament tasques per ella'. ‘No ha aportat proves que l'assistent parlamentària desenvolupés cap tipus d'activitat en concepte d'assistència parlamentària. No ha presentat cap prova que permeti demostrar que va rebre assistència directa de la seva assistent en els locals del Parlament, i que la mera presència d'aquesta en aquests locals, al·legada, però no demostrada, no constitueix una prova suficient'. La decisió del Tribunal General de la Unió Europea es pot apel·lar amb un recurs de cassació, en un termini de dos mesos, al Tribunal de Justícia de la UE.
|
[
"Qui és Marie Le Pen?",
"Què ha de fer, segons el Tribunal General de la Unió Europea?",
"Per quin motiu?",
"Què ha refusat el Tribunal?",
"De què se la fa responsable?",
"El tribunal ho ha garantit?",
"Quines declaracions han fet els magistrats europeus?",
"El Tribunal ha recolzat la determinació de reclamar el capital?",
"I què declinen?",
"Si es du a terme, tindrà alguna conseqüència pels eurodiputats?",
"I sobre Le Pen?",
"Què consideren sobre el seu testimoniatge?",
"Què han afirmat, els juristes, sobre el secretari General del Parlament Europeu?",
"Així doncs, com es pot citar, la resolució del Tribunal General de la Unió Europea?"
] |
{
"answer_end": [
103,
154,
255,
468,
689,
689,
950,
1100,
1100,
1417,
1711,
2091,
1350,
2247
],
"answer_start": [
61,
0,
0,
257,
470,
470,
691,
952,
952,
1178,
1580,
1713,
1114,
2093
],
"input_text": [
"La líder del Front Nacional.",
"Ha de retornar 300.000 euros al Parlament Europeu.",
"Perquè va contractar amb diners europeus una assistent que no treballava pel seu mandat parlamentari.",
"El recurs de Le Pen contra la decisió de l'Eurocambra d'obligar-la a tornar 298.497,87 euros per uns pagaments a una col·laboradora local contractada entre el 2010 i el 2016.",
"De no haver aportat proves que l'assistent local hagués desenvolupat una activitat vinculada, de manera afectiva, directa i exclusiva al seu mandat parlamentari.",
"Sí.",
"Que Le Pen no ha rebut un tracte discriminatori i tendenciós, ja que no ha aportat cap prova que el Parlament només hagi obert procediments similars, en el passat o actualment, contra els eurodiputats del Front National.",
"Sí.",
"Totes les al·legacions de Le Pen.",
"No.",
"Que no ha aconseguit demostrar que la seva assistent realitzés efectivament tasques per ella.",
"Que no ha aportat proves que l'assistent parlamentària desenvolupés cap tipus d'activitat en concepte d'assistència parlamentària, tampoc ha presentat cap prova que permeti demostrar que va rebre assistència directa de la seva assistent en els locals del Parlament, i que la mera presència d'aquesta en aquests locals, al·legada, però no demostrada, no constitueix una prova suficient.",
"Que és competent per adoptar decisions de recuperació de quantitats degudament abonades en el marc de les mesures d'aplicació de l'Estatut dels diputats del Parlament Europeu.",
"Amb un recurs de cassació, en un termini de dos mesos, al Tribunal de Justícia de la UE."
]
}
|
mitologia
|
Elegua (ioruba: Èṣù-Ẹlẹ́gbára, també escrit Eleggua; conegut com Eleguá a Llatinoamèrica i les illes del Carib castellanoparlants) és un Orisha, una deïtat dels camins a les religions de Santería, Umbanda, Quimbanda i Candomblé . Està sincretitzat amb Sant Miquel, Sant Antoni de Pàdua o Sant Infant d'Atocha .
Elegua es coneix com Èṣù-Ẹlẹ́gbára a la religió ioruba i està estretament associada amb Eshu . Ẹlẹ́gbára significa "el mestre de la força" en llengua ioruba .
Eleguá és conegut a la República Dominicana, Haití, Colòmbia, Cuba i Puerto Rico com l'orisha i "propietari" dels caminos, o carreteres i camins. Totes les cerimònies i rituals de Santeria han de comptar prèviament amb l'aprovació d'Eleguá abans de progressar. És el missatger d'Olofi. Dins de la " Regla de Ocha " [Cuba], es diferencia lleugerament d'Echu, que en aquest cas és vist com el seu germà, per tenir característiques menys perilloses i menys agressives. Eleguá es mou en silenci; en canvi, Echu "trenca". Manifestations d'Eleguá inclouen Akefun, Aleshujade, Arabobo, Awanjonu, Lalafán, Obasín, Oparicocha i Osokere.
Hi ha un patakí (història) a Santería en què Olodumare dóna a Eleguá les claus del passat, del present i del futur; per aquest motiu, sovint es representa a Eleguá sostenint un joc de claus. Una figura d'Eleguà es pot col·locar a la casa darrere de la porta d'entrada.
En la religió afrobrasilera Elegbara és un dels títols d' Exu .
|
[
"Què és Elegua?",
"Quin nom té a la zona de Sud-Amèrica i a les illes del Carib de parla hispana?",
"Amb quins sants es fusiona?",
"En quina creença es coneix com a Èṣù-Ẹlẹ́gbára?",
"I què significa Ẹlẹ́gbára, en idioma iorub?",
"Com es percep, en alguns països de Centre-Amèrica i d'Amèrica del Sud?",
"Quin requisit han de complir els cultes que es duen a terme?",
"Quina relació té amb Olofi?",
"I amb Echu?",
"Què engloben les Manifestations d'Eleguá?",
"Què explica la llegenda de Santería?",
"Què ha implicat, aquest mite?",
"On es recomana posicionar-lo, a la llar?",
"Quina connotació té, aquesta figura, a la creença afrobrasilera?"
] |
{
"answer_end": [
227,
129,
308,
365,
467,
614,
729,
754,
985,
1096,
1212,
1287,
1365,
1428
],
"answer_start": [
0,
53,
230,
311,
406,
470,
616,
731,
756,
987,
1098,
1098,
1289,
1367
],
"input_text": [
"És un Orisha, una deïtat dels camins a les religions de Santería, Umbanda, Quimbanda i Candomblé.",
"Eleguá.",
"Amb Sant Miquel, Sant Antoni de Pàdua i Sant Infant d'Atocha.",
"A la religió ioruba.",
"El mestre de la força.",
"Com l'orisha i propietari dels caminos, o carreteres i camins.",
"Han de comptar prèviament amb l'aprovació d'Eleguá abans de progressar.",
"És el seu missatger.",
"Dins la Regla de Ocha, a Cuba, es diferencia lleugerament Eleguá i Echú, que en aquest cas és vist com el seu germà, per tenir característiques menys perilloses i agressives, Eleguá es mou en silenci; en canvi, Echu trenca.",
"Akefun, Aleshujade, Arabobo, Awanjonu, Lalafán, OBasín, Oparicocha i Osokere.",
"Que Olodumare donà a Eleguá les claus del passat, del present i del futur.",
"Que sovint es representi a Eleguá sostenint un joc de claus.",
"Darrere de la porta d'entrada.",
"És un dels títols d'Exu."
]
}
|
bios
|
Eulàlia «Laia» Sabater i Díaz (Badalona, 1982) és una política catalana, militant de la CUP. Va ser regidora de l'àmbit de Badalona Educadora (Cultura, Educació i Esports) i quarta tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Badalona, amb la plataforma ciutadana Guanyem Badalona en Comú.
Té estudis de publicitat i gestió d'esdeveniments. Ha treballat en el món de la comunicació i coordinació d'actes en diverses empreses i entitats. També és activista en l'àmbit cultural, social i polític local de Badalona.
És militant de la CUP. El 2015 va entrar per primera com a regidora a l'Ajuntament de Badalona amb la candidatura Guanyem Badalona en Comú, on es va adscriure la secció local de la CUP, i Sabater hi va concórrer com a número 3 de la llista. Després de les eleccions, on Guanyem va obtenir quatre regidors, va sortir escollida alcaldessa Dolors Sabater, amb el suport d'ERC i IC-EUiA. La formació del nou govern de coalició li va donar la quarta tinença d'alcaldia, anomenada de la Badalona Educadora, que engloba les àrees de cultura, educació i esports.
La seva gestió a cultura s'ha vist criticada des dels representants del govern anterior del Partit Popular, a causa del tancament de l'empresa Badalona Cultura amb un saldo negatiu de 183.000 euros, a més de l'organització de concerts durant les Festes de Maig que només agraden a un públic molt restringit. El març de 2017 va anunciar la confecció d'un estudi de conciliació de l'oci nocturn amb el descans dels veïns, i es va posar en marxa una prova pilot amb agents de la guàrdia urbana a la zona de Can Ribó (Canyadó), així com reunions amb entitats juvenils i veïnals, per tal d'obtenir dades reals per aplicar-ho a tota la ciutat, recuperant-se els controls de droga i alcoholèmia i reforçant la vigilància nocturna.
Pel que fa a l'àmbit de l'ensenyament, concretament de les escoles bressols municipals, es va implantar a partir del curs 2016-2017 una nova forma de tarifació social per a les famílies, en què el pagament de la quota es faria en funció de la renda i no un preu únic.
El 12 d'octubre de 2016, Dia de la Hispanitat, va ser un dels regidors que van obrir les oficines de l'Ajuntament de Badalona i va atendre els ciutadans, malgrat un interlocutòria judicial que els ho negava derivada d'un recurs de la delegada del Govern a Catalunya. Si bé les oficines no van obrir de forma activa, ja que només hi va haver-hi els càrrecs electes, a causa d'aquest acte de protesta, va ser cridada a declarar el 25 d'octubre del mateix any davant del jutge d'instrucció de Badalona per un delicte de desobediència, però ella, com els altres regidors de govern, van remarcar que l'obertura va ser més simbòlica que no pas efectiva, ja que totes les peticions no tenien validesa i no hi va haver cap treballador municipal. A més va defensar l'acció del regidor Jose Téllez Oliva, que va estripar la interlocutòria que impedia l'obertura de l'ajuntament. Finalment, el jutge va arxivar el cas en considerar-lo una performance dels regidors i no pas com un delicte.
Representant també a la Diputació de Barcelona, amb la constitució de la nova diputació resultant de les eleccions locals, la CUP va presentar la seva candidatura per a la presidència de l'organisme, però només va rebre el suport de la seva formació. Va ser una de les regidores que va signar a favor de l'acord de la CUP amb Junts ple Sí.
|
[
"A què es dedica Eulàlia Sabater i Díaz?",
"Quins càrrecs públics ha tingut?",
"En què s'ha format?",
"I on ha feinejat?",
"En quins camps és militant?",
"I de quin partit polític?",
"Com va començar la seva trajectòria política?",
"Quins àmbits gestionava?",
"Com és que la seva administració cultural va ser desaprovada?",
"Què va impulsar l'any 2017?",
"I pel que fa a les llars d'infants?",
"Què va fer, com a forma de rebel·lió?",
"Què va defensar en els jutjats?",
"De quin altre organisme forma part?",
"Va ser elegida com a líder de la CUP?"
] |
{
"answer_end": [
91,
279,
330,
426,
502,
525,
743,
1057,
1365,
1781,
2049,
2316,
2791,
3080,
3283
],
"answer_start": [
0,
93,
281,
332,
428,
504,
527,
888,
1059,
1367,
1783,
2051,
2585,
3034,
3082
],
"input_text": [
"És una política catalana, militant de la CUP.",
"Va ser regidora de l'àmbit de Badalona Educadora i quarta tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Badalona, amb la plataforma ciutadana Guanyem Badalona en Comú.",
"Publicitat i gestió d'esdeveniments.",
"En el món de la comunicació i coordinació d'actes en diverses empreses i entitats.",
"En el cultural, social i polític local de Badalona.",
"De la CUP.",
"El 2015 va entrar per primera com a regidora de l'Ajuntament de Badalona amb la candidatura Guanyem Badalona en Comú, on es va adscriure a la secció local de la CUP, i hi va concórrer com a número 3 de la llista.",
"La cultura, l'educació i esports.",
"A causa del tancament de l'empresa Badalona Cultura amb un saldo negatiu de 183.000 euros a més de l'organització de concerts durant les Festes de Maig que només agraden a un públic molt restringit.",
"La confecció d'un estudi de conciliació de l'oci nocturn amb el descans dels veïns, i es va posar en marxa una prova pilot amb agents de la guàrdia urbana a la zona de Can Ribó, així com reunions amb entitats juvenils i veïnals, per tal d'obtenir dades reals per aplicar-ho a tota la ciutat, recuperant-se els controls de droga i alcoholèmia i reforçant la vigilància nocturna.",
"Es va implantar una nova forma de tarifació social per a les famílies, en què el pagament de la quota es faria en funció de la renda i no un preu únic.",
"El Dia de la Hispanitat va ser un dels regidors que van obrir les oficines de l'Ajuntament de Badalona i va atendre els ciutadans, malgrat un interlocutòria judicial que els ho negava derivada d'un recurs de la delegada del Govern de Catalunya.",
"Que l'obertura va ser més simbòlica que no pas efectiva, ja que totes les peticions no tenien validesa i no hi va haver cap treballador municipal.",
"De la Diputació de Barcelona.",
"No."
]
}
|
bios
|
Rosa Siré i Cabré (Lleida, 1944-2014) fou una artista catalana. Filla del periodista Josep Siré Pérez. Tingué dos fills, Emili i Eva, amb l'empresari hostaler Emilio Miralles.
Educada sota la doctrina nacionalcatòlica, aviat descobrí que l'art pot ser una vàlvula de fugida per a desenvolupar un sentit crític de la realitat que la va acompanyar sempre. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Lleida i va rebre classes de dibuix de l'escultor Leandre Cristòfol i del pintor Albert Coma Estadella. Quan el seu matrimoni es trenca, el 1968 aconsegueix marxar uns mesos a París, on ha de buscar-se la vida i s'amara de chanson i de lectures existencialistes.
Va ser una de les figures cabdals de la transició estètica a la Lleida dels anys 1970 i una de les seves figures més rellevants. Fundadora i directiva del grup de la Plaça de l'Ereta, va exposar per primer cop al Museu d'Art Abstracte de Conca i, posteriorment, a la Petite Galerie de l'Alliance Française i a la Sala Cop d'Ull, ambdós espais promotors de l'art post-abstracte i punt de connexió amb els moviments artístics d'avantguarda dels voltants de la dècada del 1980.
El seu treball descriu la progressiva i acurada edificació d'una trajectòria singular i coherent, a cavall entre l'ordre constructiu i la riquesa cromàtica, en què recerca, procés, intuïció i sentiment viatgen plegats per definir un llenguatge artístic molt personal. En els darrers anys, va dedicar una especial atenció al món del gravat, on ha esdevingut, un punt de referència per tota una nova generació de gravadors a través de la seva difusió en el terreny de la docència. Més tard visqué un procés de simplificació en què la taca i l'estructuració sentimental de l'espai adquirien tot el protagonisme.
Firmava les seves obres sol amb el cognom per a «evitar prejudicis». És una pintora lliure que practica l'art més difícil, i que l'utilitzava com a forma d'expressió, de protesta i de dir el què li agrada i el que no li agrada. En les seves últimes obres, va utilitzar materials industrials de rebuig com el metacrilat de la seva última i gran exposició a Lleida, l'any 2011 a l'Institut d'Estudis Ilerdencs.
A banda de Lleida, Rosa Siré va exposar en ciutats com ara Conca, Barcelona, Tarragona, Madrid, Sevilla, Sant Sebastià, Eivissa o Andorra la Vella. Va morir per una malaltia que no s'ha donat a conèixer.
El seu treball ha estat guardonat, entre d'altres, amb la X Medalla Maria Vilaltella del Cercle de Belles Arts l'any 1970, la Menció d'Honor al XXLV Saló d'Art Internacional de Besiers el 1980, la Menció d'Honor al Saló Internacional d'Ais de Provença l'any 1981, el Primer Premi d'Indústries Gràfiques en serigrafia, amb motiu de la seva participació en l'edició Noviluni de Barcelona l'any 1990 i, finalment, el Premi d'Arts Plàstiques Medalla Morera en la seva darrera edició, l'any 2000. El Museu d'Art Jaume Morera de Lleida conté una mostra representativa de la seva obra.
L'editorial Pagès Editors li dedicà el calendari de l'any 2020, que inclou obres de vora 40 anys de trajectòria artística, en homenatge a la dona que «trenca motllos a partir d'un any important per a tota una generació, el 1968, i després de la seua estada a París».
|
[
"Qui va ser Rosa Siré i Cabré?",
"Quina ideologia li van inculcar?",
"Com concebia l'art, ja des de jove?",
"On va formar-se?",
"Què va fer en divorciar-se?",
"Per quin motiu va ser important?",
"Què va crear?",
"On ha representat les seves obres?",
"Què designen aquests espais?",
"Què podem intuir, a partir del seu art?",
"Quina importància han tingut els seus gràfics?",
"Quin tipus de procés van experimentar els seus gravats?",
"Quin tipus d'artista és?",
"On va exhibir les seves creacions?",
"Quins premis ha rebut?",
"Com l'ha commemorat l'editorial Pagès Editors?"
] |
{
"answer_end": [
62,
217,
352,
497,
656,
785,
840,
985,
1131,
1399,
1610,
1740,
1968,
2297,
2845,
3199
],
"answer_start": [
0,
176,
219,
354,
499,
658,
787,
842,
987,
1133,
1401,
1612,
1811,
2151,
2355,
2934
],
"input_text": [
"Una artista catalana.",
"La nacionalcatòlica.",
"Com una vàlvula de fugida per a desenvolupar un sentit crític de la realitat que la va acompanyar sempre.",
"A l'Escola de Belles Arts de Lleida i va rebre classes de dibuix de l'escultor Leandre Cristòfol i del pintor Albert Coma Estadella.",
"Va aconseguir marxar uns mesos a París, on va haver de buscar-se la vida i es va amarar de chanson i de lectures existencialistes.",
"Per la transició estètica a la Lleida dels anys 1970.",
"El grup de la Plaça de l'Ereta.",
"Al Museu d'Art Abstracte de la Conca, a la PEtite Galerie de l'Alliance Française i a la Sala Cop d'Ull.",
"Són espais promotors de l'art post-abstracte i punt de connexió amb els moviments artístics d'avantguarda dels voltants de la dècada dels 1980.",
"La progressiva i acurada edificació d'una trajectòria singular i coherent, a cavall entre l'ordre constructiu i la riquesa cromàtica, en què recerca, procés, intuïció i sentiment viatgen plegats per definir un llenguatge artístic molt personal.",
"Ha esdevingut un punt de referència per tota una nova generació de gravadors a través de la seva difusió en el terreny de la docència.",
"Un procés de simplificació en què la taca i l'estructuració sentimental de l'espai adquirien tot el protagonisme.",
"Una pintora lliure que practica l'art més difícil, i que l'utilitzava com a forma d'expressió, de protesta i de dir el què li agrada i el que no li agrada.",
"A Lleida, Conca, Barcelona, Tarragona, Madrid, Sevilla, Sant Sebastià, Eivissa i Andorra la Vella.",
"La X Medalla Maria Vilaltella del Cercle de Belles Arts l'any 1970, la Menció d'Honor al XXLV Saló d'Art Internacional de Besiers el 1980, la Menció d'Honor al Saló Internacional d'Ais de Provença l'any 1981, el Primer Premi d'Indústries Gràfiques en serigrafia, amb motiu de la seva participació en l'edició Noviluni de Barcelona l'any 1990 i, finalment, el Premi d'Arts Plàstiques Medalla Morera en la seva darrera edició, l'any 2000.",
"Li dedicà el calendari de l'any 2020, que inclou obres de vora 40 anys de trajectòria artística, em homenatge a la dona que trenca motllos a partir d'un any important per a tota una generació, el 1968, i després de la seua estada a París."
]
}
|
bios
|
Desirée Bela-Lobedde (Barcelona, 24 de novembre de 1978) és una activista i comunicadora catalana compromesa amb el feminisme, l'antiracisme, la salut i l'activisme estètic. Bela-Lobedde denuncia el racisme sistèmic des de la perspectiva d'una dona negra nascuda en un país de blancs, a més de posar en valor la identitat africana a través de la imatge personal.
Bela-Lobedde es va iniciar en l'activisme escrivint en blogs col·lectius. Un dels seus projectes a Internet, La Negra Flor, inclou un blog personal i un canal de Youtube, el qual ha estat víctima d'atacs racistes en diverses ocasions. L'activista també col·labora a la plataforma digital PlayGround Magazine i com a columnista i bloguera en el diari Público. A través d'aquests mitjans, Bela-Lobedde informa, entre d'altres temes, dels riscos associats als tractaments d'allissat del cabell i a la moda d'aclarir la pell. Comparteix, a més, pentinats i consells per a cabells d'estil afro i defensa l'estètica com a eina d'apoderament femení.
El 2016 la Red española de inmigración y ayuda al refugiado va interposar, davant la Fiscalia General de l'Estat i el Síndic de greuges, una demanda contra YouTube i diversos usuaris d'aquesta plataforma per haver insultat la Bela-Lobedde amb comentaris racistes. La Fiscalia va arxivar el cas al·legant que els comentaris havien estat eliminats. Amb tot, es va orquestrar una campanya contra la permissivitat i la tolerància de YouTube amb els missatges racistes.
El 2017 Bela-Lobedde va tornar a ser assetjada, en aquesta ocasió a Twiiter, motiu pel qual va haver de suspendre temporalment el seu perfil. Diferents personalitats de l'activisme antiracista a Espanya es van solidaritzar amb ella. Aquell mateix any, Bela-Lobedde va participar en la campanya de denuncia d'un anunci de Cola Cao, en el que apareixia un home negre, el cabell del qual es confonia amb l'escuma de la beguda. Aquesta campanya va servir a la comunitat negra a Espanya per canalitzar el seu malestar i per compartir alguns testimonis.
|
[
"Per quin motiu és coneguda Desirée Bela-Lobedde?",
"Amb quins temes està involucrada?",
"Des de quina posició fa una crítica a la xenofòbia del sistema?",
"Com va començar la seva protesta?",
"Què incorpora el projecte La Negra Flor?",
"Quin tipus de conflicte ha tingut amb la pàgina de vídeos?",
"Què dona a conèixer a través de PlayGround Magazine i el diari Público?",
"Què va esdevenir l'any 2016?",
"Quina explicació va donar, la Fiscalia, en rebutjar la reclamació?",
"Per què van organitzar una protesta?",
"I al 2017, què va passar?",
"Va rebre suport d'altres activistes?",
"De quina operació va formar part, aquell any?",
"De què va resultar aquest manifest?"
] |
{
"answer_end": [
97,
172,
361,
435,
596,
596,
1004,
1268,
1351,
1469,
1611,
1702,
1893,
2017
],
"answer_start": [
0,
0,
174,
363,
437,
513,
598,
1006,
1270,
1353,
1471,
1613,
1704,
1895
],
"input_text": [
"És una activista i comunicadora catalana.",
"Amb el feminisme, l'antiracisme, la salut i l'activisme estètic.",
"Des de la perspectiva d'una dona negra nascuda en un país de blancs, a més de posar en valor la identitat africana a través de la imatge personal.",
"Escrivint en blogs col·lectius.",
"Un blog personal i un canal de Youtube.",
"Ha estat víctima d'atacs racistes en diverses ocasions.",
"Informa, entre d'altres temes, dels riscos associats als tractaments d'allisat del cabell i a la moda d'aclarir la pell; també comparteix pentinats i consells per a cabells d'estil afro i defensa l'estètica com a eina d'empoderament femení.",
"Que la Red española de inmigración y ayuda al refugiado va interposar, davant la Fiscalia General de l'Estat i el Síndic de greuges, una demanda contra YouTube i diversos usuaris d'aquesta plataforma per haver insultat la Bela-Lobedde amb comentaris racistes.",
"Que els comentaris havien estat eliminats.",
"Per fer front a la permissivitat i la tolerància de YouTube amb els missatges racistes.",
"Bela-Lobedde va tornar a ser assetjada, en aquesta ocasió a Twitter, motiu pel qual va haver de suspendre temporalment el seu perfil.",
"Sí.",
"En la campanya de denuncia d'un anunci de Cola Cao, en el que apareixia un home negre, el cabell del qual es confonia amb l'escuma de la beguda.",
"Va servir a la comunitat negra a Espanya per canalitzar el seu malestar i per compartir alguns testimonis."
]
}
|
books
|
Fou comprada la diada dels reis, a la fira d'Amer. Era llavors una poltra tordilla de galant presència. Tenia els garrons peluts, les anques rodones, el pit ample i un ull jaspiat. Reposada, dòcil i discreta, trotava ras i llarg en oir l'espetec de la ficel·la, i li hauríeu pogut posar un got d'aigua en el regueró de la gropa sense que amb el traspàs de la marxa se'n vessés una gota.
El que més encaparrà la bèstia, així que instintivament hagué comprès que s'havia clos el tracte, fou si el prestigi social del seu amo novell desdiria o no dels seus mereixements. Havia pagat en or (sis unces de perruca), i no semblava pas un pelacanyes. Era un home d'una cinquantena d'anys ben portats, alt, de faccions voluminoses i gravat. Duia un vestit de vellut color de tórtora, gorra peluda del mateix color i espardenyes tapades.
A l'hostal d'Anglès va lligar-la a una reixa, junt a un ase vell, però eròtic. L'ase, una mica encalabrinat, la mirava de cua d'ull, i, per galanteria, arrebossava el llavi superior, mostrant les dents negres i el trenc de les genives, on, entre la bromera salival, s'encastaven alguns brins d'herba seca pasturada en la cuneta.
A la poltra li interessava més estudiar les accions de l'amo que no pas assabentar-se dels escarafalls del ruc. La reixa on havia sigut estacada corresponia a la finestra de la cuina; de manera que, sense escarrassar-se molt, podia esbrinar el que passava a dintre. El jutge hi era amb un aire de parroquià antic, autoritzat a servir-se ell mateix. Duia una enorme llesca de pa a la mà esquerra, i un ganivet de la marca de l'ham a la dreta. Amb el dit xic fent de garfi, pescava la nansa de les grans tapadores de llauna, i estudiava atentament el contingut de les cassoles, ensumant el baf dels requisits. I el veié enastar una cuixa d'ànec ensafranada, posar-la damunt del pa, i, de seguida, pessigollejar el sota-aixella de la mestressa, qui, insensible al fred, reganyava un garrot de braços i unes sacsoneres de colzes capaces de pervertir un sant. Unes tals franqueses, en un tal establiment, ja eren, per elles soles, una indiscutible garantia. Aquell home podia ser molt bé el que se'n diu un personatge.
|
[
"Quin dia la van adquirir?",
"On?",
"Quin aspecte tenia?",
"I de caràcter?",
"Per què es va afligir l'animal?",
"I l'humà, quina aparença feia?",
"Com era la seva indumentària?",
"On la va deixar, en arribar a l'hostal d'Anglès?",
"Què feia aquest ase?",
"Què encuriosia a l'euga?",
"Què veia, des del reixat?",
"Qui hi havia?",
"I què feia?",
"Què va fer amb el menjar?",
"I la senyora, què estava fent?",
"A quina conclusió va arribar la poltra?"
] |
{
"answer_end": [
31,
49,
179,
260,
566,
730,
826,
905,
1155,
1267,
1339,
1504,
1763,
1897,
2010,
2169
],
"answer_start": [
0,
0,
51,
181,
387,
612,
732,
828,
907,
1157,
1269,
1423,
1423,
1767,
1885,
2012
],
"input_text": [
"La diada de reis.",
"A la fira d'Amer.",
"Era una poltra tordilla de galant presència; tenia els garrons peluts, les anques rodones, el pit ample i un ull jaspiat.",
"Era reposada, dòcil i discreta, trotava ras i llarg en oir l'espetec de la ficel·la.",
"Per si el prestigi social del seu amo novell desdiria o no dels seus mereixements.",
"No semblava pas un pelacanyes; era un home d'una cinquantena d'anys ben portats, alt, de faccions voluminoses i gravat.",
"Duia un vestit de vellut color de tórtora, gorra peluda del mateix color i espardenyes tapades.",
"Va lligar-la a una reixa, junt a un ase vell, però eròtic.",
"Estava una mica encalabrinat, la mirava de cua d'ull, i, per galanteria, arrebossava el llavi superior, mostrant les dents negres i el trenc de les genives, on, entre la bromera salival, s'encastaven alguns brins d'herba seca pasturada en la cuneta.",
"Les accions de l'amo.",
"La finestra de la cuina.",
"El jutge, amb un aire de parroquià antic, autoritzat a servir-se ell mateix.",
"Duia una enorme llesca de pa a la mà esquerra, i un ganivet de la marca de l'ham a la dreta; amb el dit xic fent de garfi, pescava la nansa de les grans tapadores de llauna, i estudiava atentament el contingut de les cassoles, ensumant el baf dels requisits.",
"Enastà una cuixa d'ànec ensafranada, la posà damunt del pa, i, de seguida, pessigollejà el sota-aixella de la mestressa.",
"Reganyava un garrot de braços i unes sacsoneres de colzes capaces de pervertir un sant.",
"Que aquell home podia ser molt bé el que se'n diu un personatge."
]
}
|
vilaweb
|
La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans ha fet oficials uns retocs de les normes ortogràfiques de la llengua catalana. N'és la modificació més destacada la reducció dràstica dels accents diacrítics. VilaWeb reconeix l'Institut d'Estudis Catalans com l'organisme responsable de l'establiment de la normativa lingüística arreu dels Països Catalans. Tanmateix, en aquesta ocasió hi ha una discrepància de fons que fa impossible per a VilaWeb d'aplicar els retocs proposats. No és feina dels mitjans de crear ni de proposar una normativa lingüística. Però alhora és evident que a tot arreu del món els mitjans de comunicació són conscients de la responsabilitat especial que tenen sobre l'ús de la llengua. Per això, en les reformes d'unes altres normatives lingüístiques, com ha estat el cas de les del portuguès i de l'alemany, els mitjans s'han sentit sempre obligats a interrogar-se sobre si els canvis mantenien, milloraven o empitjoraven la capacitat de relació amb els lectors. I de vegades han decidit de no aplicar-les. El Llibre d'estil de VilaWeb, aprovat en la primera versió l'any 2005, defineix les característiques de la llengua que ha d'emprar aquest diari: diu que ha de ser ‘clara, feta de precisió i concisió, i genuïna'. El Llibre d'estil assenyala específicament que 'un terme ambigu, vague o massa genèric perjudica la precisió i, de retop, la claredat d'un text', al mateix temps que aconsella l'ús, ‘sense apocament, dels recursos propis, sintàctics i lèxics'. És a partir d'aquestes consideracions que VilaWeb ha decidit de no fer seus els retocs a la normativa aprovats fa poc. Entenem que el sistema de diacrítics proposat per Pompeu Fabra i en vigor fins ara és molt més adient per a evitar ambigüitats que no pas la nova proposta, un avantatge molt important en un mitjà de comunicació escrit. Per tot això, i en vista que la nova Ortografia aprovada pel IEC autoritza explícitament un ús discrecional de l'accent diacrític en aquells casos ‘en què és possible més d'una interpretació del mot homògraf i pot produir-se, doncs, una ambigüitat indesitjada que no resol el context comunicatiu', VilaWeb continuarà aplicant el seu model de llengua.
|
[
"Què s'ha formalitzat?",
"Sota el poder de quina institució?",
"Quin és el canvi més rellevant?",
"Quina reconeixença té l'IEC per Vilaweb?",
"Per què Vilaweb no pot executar les reformes exposades?",
"Quina responsabilitat té, la premsa d'altres països, quan hi ha alteracions lingüístiques?",
"I les innovacions sempre s'han materialitzat?",
"Què detalla El Llibre d'estil de VilaWeb?",
"I com ha de ser?",
"Què s'expressa, distintivament?",
"I quin estil recomana?",
"Per què Vilaweb ha determinat de no seguir les modificacions de l'IEC?",
"Com s'ha pronunciat l'IEC?",
"En conclusió, com seguirà Vilaweb?"
] |
{
"answer_end": [
131,
131,
211,
359,
715,
993,
1037,
1182,
1249,
1395,
1493,
1831,
2129,
2182
],
"answer_start": [
0,
0,
133,
213,
485,
717,
995,
1039,
1110,
1251,
1397,
1495,
1849,
2131
],
"input_text": [
"Uns retocs de les normes ortogràfiques de la llengua catalana.",
"Sota la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.",
"La reducció dràstica dels accents diacrítics.",
"Ho reconeix com l'organisme responsable de l'establiment de la normativa lingüística arreu dels Països Catalans.",
"Perquè no és feina dels mitjans de crear ni de proposar una normativa lingüística, però alhora és evident que a tot arreu del món els mitjans de comunicació són conscients de la responsabilitat especial que tenen sobre l'ús de la llengua.",
"S'han d'interrogar sobre si els canvis mantenien, milloraven o empitjoraven la capacitat de relació amb els lectors.",
"No.",
"Les característiques de la llengua que ha d'emprar aquest diari.",
"Clara, feta de precisió i concisió, i genuïna.",
"Que un terme ambigu, vague o massa genèric perjudica la precisió i, de retop, la claredat d'un text.",
"Sense apocament, dels recursos propis, sintàctics i lèxics.",
"Perquè entenen que el sistema de diacrítics proposat per Pompeu Fabra i en vigor fins ara és molt més adient per a evitar ambigüitats que no pas la nova proposta, un avantatge molt important en un mitjà de comunicació escrit.",
"Autoritza explícitament un us discrecional de l'accent diacrític en aquells casos en què és possible més d'una interpretació del mot homògraf i pot produir-se, doncs, una ambigüitat indesitjada que no resol el context comunicatiu.",
"Aplicant el seu model de llengua."
]
}
|
mitologia
|
L'Amazonomàquia literalment «el combat de les amazones», és un tema iconogràfic freqüent a l'antiguitat grega i romana, que es troba representat tant en vasos ceràmics com baixos relleus de monuments o de sarcòfags.
Es tracta de representacions de combats d'aquest poble mític de dones guerreres amb els grecs, i sobre tot d'escenes amb els herois següents: Teseu, que va capturar la seva reina Hipòlita (o Antíope segons els autors), Aquil·les, triomfant sobre Pentesilea davant de Troia, o també Hèracles.
Segons la teoria més acceptada, es considera que vivien més enllà dels escites.
L'amazonomàquia representa l'ideal grec de la civilització. Les amazones es presenten com una carrera salvatge i bàrbara, mentre que els grecs van ser retratats com una raça civilitzada del progrès humà. D'acord amb Bruno Snell l'amazonomàquia:
La primera representació d'un guerrer grec lluitant contra una amazona apareix en un escut votiu de terracota cap al 700 a.C. però al no haver cap inscripció ni atribut distintiu, no se sap si el guerrer representa a Hèracles, Aquil·les, Teseu o Bel·lerofont. A Roma, les representacions de les amazones, s'introdueixen a partir del segle I en petits frisos de terracota.
Entre els monuments més cèlebres que consta en la seva decoració una amazonomàquia, es poden citar, en ordre cronològic:
Amazonomàquia: àmfora d'Atenes, c. 530-525 aC, fundada a Volci (Etruria). La decoració s'atribueix a Psiax. Actualment al Petit Palais, a París.
Àmfora en detall.
Amazonomàquia: mosaic d'Antioquia (l'antiga ciutat d'Antioquia), Turquia, segona meitat del segle IV aC, Museu del Louvre.
Mosaic en detall.
Amazonomàquia: sarcòfag de marbre, Museu Arqueològic de Tessalònica.
Figures en detall.
|
[
"Què significa Amazonomàquia?",
"I què és?",
"En quins objectes ho podem trobar gravat?",
"Què simbolitza aquesta iconografia?",
"Quins personatges més hi apareixen?",
"On residien, d'acord amb la versió més estesa?",
"Què connota l'amazonomàquia?",
"Quina contraposició hi ha entre les amazones i els grecs?",
"Què va aparèixer aproximadament l'any 700 a.C.?",
"A quin objecte?",
"Se sap quin mercenari caracteritzava?",
"Per què?",
"Entre quins herois hi ha disputa?",
"Quan es van integrar, aquestes icones, a la ciutat eterna?",
"On podem trobar mostres d'aquestes representacions?"
] |
{
"answer_end": [
55,
118,
214,
309,
506,
586,
646,
790,
958,
958,
1091,
1091,
1091,
1173,
1697
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
216,
216,
508,
588,
648,
833,
833,
833,
833,
833,
1093,
1326
],
"input_text": [
"El combat de les amazones.",
"Un tema iconogràfic freqüent a l'antiguitat grega i romana.",
"Tant en vasos ceràmics com baixos relleus de monuments o de sarcòfags.",
"Són representacions de combats d'aquest poble mític de dones guerreres amb els grecs.",
"Herois com Teseu, Aquil·les o Heràcles.",
"Més enllà dels escites.",
"L'ideal grec de la civilització.",
"Les amazones es presenten com una carrera salvatge i bàrbara, mentre que els grecs van ser retratats com una raça civilitzada del progrès humà.",
"La primera representació d'un guerrer grec lluitant contra una amazona.",
"En un escut votiu de terracota.",
"No.",
"Perquè no hi havia cap inscripció ni atribut distintiu.",
"Entre Hèrcules, Aquil·les, Teseu i Bel·lerofont.",
"A partir del segle I.",
"Al Petit Palais i al Museu del Louvre, a París i al Museu Arqueològic de Tessalònica."
]
}
|
bios
|
Maria Josepa Giner i Batista (Reus 1940 - 1992) va ser una reusenca promotora d'art i galerista.
Influenciada de jove pels corrents de l'art, va adquirir grans coneixements en el camp de la pintura i escultura i en la història d'aquestes branques. Casada amb l'empresari reusenc Antoni Quinteiro, l'any 1973 inauguren a Reus la primera galeria d'art de Catalunya fora de Barcelona que portà el nom de Galeria d'art Anquin's. La galeria va obtenir un considerable èxit i es van organitzar exposicions d'artistes dels segles XIX i xx i d'artistes actuals com : Aguilar Moré, Martínez Lozano, Núria LLimona, Joan Martí, Morató Aragones, Vives Fierro, etc. En els primers anys a la Galeria es van organitzar subhastes (del 1973 al 1976) i va participar en la Fira d'Antiquaris de Barcelona. L'any 1973 va organitzar el I Saló de Maig a Reus, recollint la idea nascuda a París i que a partir de 1956 s'havia realitzat a Barcelona fins a l'any 1969. Els Salons de Maig es van celebrar a Reus fins a l'any 2012 i cada any esdevenia una exposició col·lectiva i una trobada d'artistes, crítics i col·leccionistes. Maria Josepa Giner va aconseguir la participació d'artistes de primera fila com és ara Rebull, Durancamps, Cuixart, Tharrats, Montserrat Gudiol, etc. Va portar a terme idees innovadores com és ara la Caixa d'Art (1978) que va iniciar al col·leccionisme d'art a moltes persones de la societat reusenca i el Concurs Biennal de Pintura Jove (1981) que va ser clau per descobrir joves talents. A la seva mort encara jove, la tasca fou continuada per la seva filla, Pepa Quinteiro. Reus li va dedicar una plaça prop de la galeria i l'artista Artur Aldomà Puig va realitzar una escultura per subscripció popular que es va ubicar a l'esmentada plaça. L'any 2012 la galeria Anquin's va canviar d'ubicació i actualment es troba al Carrer de Campoamor, 2. L'escultura de Maria Josepa Giner també es va desplaçar a la Plaça de la Patacada de Reus.
|
[
"A què es va dedicar Maria Josepa Giner i Batista?",
"Va néixer i morir a la mateixa ciutat?",
"En quines disciplines va aprofundir el seu estudi?",
"Amb qui va contraure matrimoni?",
"Què van posar en marxa, conjuntament?",
"Com la van denominar?",
"Va triomfar?",
"Què s'hi va exhibir?",
"Què van fer durant les anyades inicials?",
"I el 1973?",
"Durant quant de temps es va dur a terme aquesta diada?",
"Què s'hi realitzava?",
"Quins nous projectes va desenvolupar Maria Josepa?",
"Qui la va succeir, en perdre la vida?",
"Com se la va homenatjar a la seva ciutat natal?"
] |
{
"answer_end": [
95,
47,
246,
295,
380,
424,
467,
651,
785,
836,
1003,
1103,
1493,
1580,
1747
],
"answer_start": [
0,
0,
142,
248,
248,
299,
425,
425,
653,
787,
944,
944,
1105,
1495,
1582
],
"input_text": [
"Va ser promotora d'art i galerista.",
"Sí.",
"En la pintura i escultura i en la història d'aquestes branques.",
"Amb l'empresari reusenc Antoni Quinteiro.",
"La primera galeria d'art de Catalunya fora de Barcelona.",
"Galeria d'art Anquin's.",
"Sí.",
"Exposicions de diversos artistes dels segles XIX i xx i d'articles actuals com : Aguilar Moré, Martínez Lozano, Núria LLimona, Joan Martí, Morató Aragones i Vives Fierro.",
"Es van organitzar subhastes i va participar en la Fira d'Antiquaris de Barcelona.",
"Van organitzar el I Saló de Maig a Reus.",
"Fins al 2012.",
"Una exposició col·lectiva i una trobada d'artistes, crítics i col·leccionistes.",
"La Caixa d'Art que va iniciar al col·leccionisme d'art a moltes persones de la societat reusenca i el Concurs Biennal de Pintura Jove que va ser clau per descobrir joves talents.",
"La seva filla, Pepa Quinteiro.",
"Li va dedicar una plaça prop de la galeria i l'artista Artur Aldomà Puig va realitzar una escultura per subscripció popular que es va ubicar a l'esmentada plaça."
]
}
|
bios
|
Mercedes Aroz Ibáñez (Saragossa, 21 de setembre de 1944) és una activista catòlica i expolítica socialista espanyola.
Doctora en Economia, Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona. Ha estat professora de teoria econòmica en la Universitat de Barcelona i de Polítiques Públiques en la Universitat Abat Oliba CEU.
Simpatitzant de la Lliga Comunista Revolucionària (trotskista) en la seva joventut, en 1976 es va afiliar al PSOE i en 1978 va participar en la fundació del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). En aquest partit va ocupar càrrecs directius (18 anys) i va formar part del Comitè Federal del PSOE (16 anys). Va ser diputada per Barcelona entre 1986 i 2000, per passar al Senat en 2000, representant al seu partit en la candidatura de la coalició Entesa Catalana de Progrés. Va repetir en 2004, i en la primera ocasió fou el candidat més votat de la circumscripció (983.686 vots, 39,03%) i en la segona, i fins a aquesta elecció, el candidat més votat històricament d'Espanya (1.602.225 vots, 53,67%). Està divorciada i és mare de dos fills.
En el Congrés dels Diputats va pertànyer a les Comissions d'Economia, Comerç i Hisenda, Pressupostos, Indústria, Tribunal de Comptes i Reglament; va ser portaveu d'Economia del Grup Parlamentari Socialista (1994-1996) i Secretària General Adjunta del Grup (1996-1998) amb l'ex President del Govern Felipe González com a president i Joaquín Almunia portaveu i posteriorment president. En el Senat va ser portaveu d'Economia i Hisenda, Pressupostos i Reglament.
Al novembre de 2007, Aroz va anunciar l'abandó del seu escó de senadora a causa de la seva conversió al catolicisme i la seva retirada de la política activa en finalitzar la legislatura al gener de 2008. Les seves discrepàncies amb el seu partit polític van començar a fer-se visibles en tramitar-se la reforma del Codi Civil espanyol pel qual es permetia el matrimoni entre persones del mateix sexe. Al juny de 2005, el Senat va votar contra el matrimoni homosexual per 136 vots enfront de 119. Aroz i el seu company de bancada, Francisco Vázquez, es van absentar per no votar a favor. En 2009 també abandonà la seva militància en el PSC a causa de l'ampliació de la llei de l'avortament.
Des de la seva nova postura religiosa i política, rebutja també la recerca amb cèl·lules mare embrionàries i demana que es faciliti l'educació religiosa a l'escola. En paraules seves, afirma que "el cristianisme té molt a dir als homes i dones del nostre temps, perquè hi ha alguna cosa més que la raó i la ciència. A través de la fe cristiana s'aconsegueix a comprendre plenament la pròpia identitat com a ésser humà i el sentit de la vida". Aroz alerta a la societat que existiria una pretensió de promoure un canvi de mentalitat cap al laïcisme i el relativisme ètic.
Ha declarat que en la seva conversió van intervenir dos fets: la conversió del seu fill i l'impacte que li va suposar la Jornada Mundial de la Joventut celebrada a Tor Vergata (Roma) en 2000.
Ha col·laborat amb l'associació catòlica E-Cristians (2010-2012), dirigida per l'exconseller de la Generalitat de Catalunya per CiU (1984-1989) Josep Miró i Ardèvol, formant part de la seva comissió executiva i dirigint per a l'acció de l'associació l'elaboració d'un projecte de reformes de les lleis del govern socialista de J.L. Rodríguez Zapatero en el període 2004-2011.
Des de setembre de 2011, presideix l'associació Foro Cultura21 - Nuevo Feminismo y Derechos Humanos, i àmbit espanyol i amb seu en Barcelona. Aquesta nova associació, feminista i compromesa amb els drets humans, promou respostes als reptes plantejats en aquests àmbits en el segle xxi. El seu distintiu és el compromís amb el progrés dels drets fonamentals, i té com a prioritat promoure el ple reconeixement de la dignitat i del dret a la vida de tot ésser humà des de l'inici de la seva existència i assegurar la protecció efectiva d'aquests drets en la Unió Europea; així com, el desenvolupament de la norma de la seva tutela per resoldre el conflicte existent entre alguns d'ells.
Aroz promou el diàleg entre el cristianisme i la cultura laica, i una nova ètica pública comuna en la societat pluralista sobre la base dels valors autèntics de l'ésser humà i el respecte dels drets humans fonamentals.
|
[
"Qui és Mercedes Aroz Ibáñez?",
"Quins títols posseeix?",
"Quines assignatures ha ensenyat?",
"Amb quins corrents polítics s'ha identificat?",
"Va ocupar algun càrrec públic?",
"Quins rècords ha obtingut?",
"En quins comitès va integrar-se?",
"Per què va retirar-se de l'afer públic?",
"Quin va ser el punt d'inflexió?",
"I per rebutjar la seva col·laboració amb el PSOE?",
"Des que és practicant, quines accions ha dut a terme?",
"Què ha asseverat?",
"I què ha advertit?",
"Quines circumstàncies la van dur a convertir-se?",
"Què lidera des del 2011?",
"Què és?",
"Quin és el seu objectiu?",
"Què suscita, Aroz?"
] |
{
"answer_end": [
116,
221,
352,
553,
742,
1032,
1243,
1674,
1958,
2247,
2412,
2690,
2818,
3010,
3528,
3672,
4067,
4290
],
"answer_start": [
0,
118,
223,
354,
666,
854,
1099,
1580,
1763,
2146,
2249,
2414,
2692,
2820,
3388,
3530,
3748,
4073
],
"input_text": [
"Una activista catòlica i expolítica socialista espanyola.",
"És Doctora en Economia i Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona.",
"Teoria econòmica en la Universitat de Barcelona i Polítiques Públiques en la Universitat Abat Oliba CEU.",
"Va simpatitzar amb la Lliga Comunista Revolucionària en la seva joventut, després es va afiliar al PSOE i més tard va participar en la fundació del Partit dels Socialistes de Catalunya.",
"Sí.",
"Ha sigut el candidat més votat de circumscripció i el candidat més votat històricament d'Espanya.",
"A les Comissions d'Economia, Comerç i Hisenda, Pressupostos, Indústria, Tribunal de Comptes i Reglament.",
"Perquè es va convertir al catolicisme.",
"La tramitació de la reforma del Codi Civil espanyol pel quan es permetia el matrimoni entre persones del mateix sexe.",
"Quan es va ampliar la llei de l'avortament.",
"Ha rebutjat la recerca amb cèl·lules mare embrionàries i ha demanat que es faciliti l'educació religiosa a l'escola.",
"Que el cristianisme té molt a dir als homes i dones del seu temps, perquè hi ha alguna cosa més que la raó i la ciència. A través de la fe cristiana s'aconsegueix a comprendre plenament la pròpia identitat com a ésser humà i el sentit de la vida.",
"Que existeix una pretensió de promoure un canvi de mentalitat cap al laïcisme i el relativisme ètic.",
"La conversió del seu fill i l'impacte que li va suposar la Jornada Mundial de la Joventut celebrada a Tor Vergata en 2000.",
"L'associació Foro Cultura21 - Nuevo Feminismo y Derechos Humanos.",
"Una nova associació, feminista i compromesa amb els drets humans, promou respostes als reptes plantejats en aquests àmbits en el segle xxi.",
"Promoure el ple reconeixement de la dignitat i del dret a la vida de tot ésser humà des de l'inici de la seva existència i assegurar la protecció efectiva d'aquests drets en la Unió Europea, així com, el desenvolupament de la norma de la seva tutela per resoldre el conflicte existent entre algun d'ells.",
"El diàleg entre el cristianisme i la cultura laica, i una nova ètica pública comuna en la societat pluralista sobre la base dels valors autèntics de l'ésser humà i el respecte dels drets humans fonamentals."
]
}
|
books
|
A don Eudald, l'hereu Montbrió se li ficava entre cella i cella. Lo que més l'enquimerava era no poder negar-li les qualitats excepcionals que tothom li reconeixia. Sobretot l'admirava l'activitat de què donava mostra i que topava amb el caràcter d'ell, apàtic per excel·lència. No comprenia per què al jove les hores se li multiplicaven com per art del dimoni. Ell caçava, sol o acompanyat de mossèn Isidre; ell herboritzava, ell dibuixava, ell examinava les variades constitucions del terrer de la comarca, prenent-ne mostres que classificava cuidadosament; treia anotacions de tot i donava de tot compte detallat: dels conreus, de l'estat de les collites dels diferents masos, de la major o menor intel·ligència dels masovers, deduint-ho de l'aspecte de llurs respectius conreus i dels interrogatoris a què els subjectava resseguint les treballades, tot amb major precisió que no ho podia fer el mateix amo.
-Quina tafaneria d'home!- botzinava aquest, tractant de posar-li titlles davant de sa muller -sembla que sigui a lo del seu.
I després de tot, encara li sobrava temps per a passar llargues hores a la masia a garlar amb les senyores, divertir els nens i fer rapapiejar a mossèn Isidro amb jocs de mans i de càlcul.
I malgrat els esforços que feia don Eudald per aparèixer tranquil i animat, aquell general desori, aquell culte per la persona del foraster, el posava violent, recordant que mai en sa vida s'havia sentit objecte de tantes atencions. Ell, el senyor de Serra-Bruna, el potentat de la muntanya, ni per sos escassos estudis, ni per ses aficions gens elevades, ni per sos atractius personals, ni per ses obres, havia sortit mai dels limits de la vulgaritat. Sa passió brillant li havia esplanat els camins de la vida; mes, per son caràcter apàtic i egoista, mai havia sigut retret com a model de res, ni sol·licitat com a desempenyo de coses majors. Fins sa intervenció en la política, al servei de sos padrins, era de poca transcendència, per quant aquests sols rendien culte a ses pessetes i a la ressonància del seu nom. Els serveis que ell els prestava fent-los paraesqueneta, els hi pagaven fàcilment afalagant sa vanitat amb cartes inflades d'elogis i plenes de promeses, que no sempre es complien, o era costant-li en diners un ull de la cara. Ni per cacic servia, ja que li faltava l'activitat, la gramàtica parda i la pilleria que per tal cosa es necessita, i no mancava al poble qui, amb menys aparato i més profit propi, li segava sovint l'herba sota els seus peus sense ni ell adonar-se'n.
|
[
"En què no deixava de pensar don Eudald?",
"Què l'amoïnava?",
"I què el sorprenia?",
"Com diu que era, ell?",
"Què el desorientava?",
"Què feia?",
"Quins aspectes registrava meticulosament?",
"Com arribava a aquestes conclusions?",
"Ho feia millor que el seu cap?",
"Què opinava aquest últim?",
"A què dedicava les estones ocioses?",
"Com es comportava Don Eudald?",
"Per què estava molest?",
"I doncs, per què no rebia el mateix afecte que l'hereu Montbrió?",
"De què es queixava, per exemple?",
"Com és que tampoc valia com a superior?"
] |
{
"answer_end": [
63,
163,
252,
277,
360,
615,
728,
851,
909,
1034,
1223,
1456,
1736,
1868,
2269,
2520
],
"answer_start": [
0,
65,
165,
165,
279,
362,
566,
730,
853,
911,
1036,
1225,
1458,
1738,
1870,
2271
],
"input_text": [
"En l'hereu Montbrió.",
"No poder negar-li les qualitats excepcionals que tothom li reconeixia.",
"L'activitat de què donava mostra i que topava amb el caràcter d'ell.",
"Apàtic per excel·lència.",
"Que al jove les hores se li multiplicaven com per art del dimoni.",
"Caçava, sol o acompanyat del mossèn Isidre; herboritzava, dibuixava, examinava les variades constitucions del terrer de la comarca, prenent-ne mostres que classificava cuidadosament, treia anotacions de tot i donava de tot compte detallat.",
"Els conreus, l'estat de les collites dels diferents masos i la major o menor intel·ligència dels masovers.",
"Amb l'aspecte de llurs respectius conreus i dels interrogatoris a què els subjectava resseguint es treballades.",
"Sí.",
"Que era una tafaneria d'home i que semblava que sigués a lo seu.",
"Passava llargues hores a la masia a garlar amb les senyores, divertir els nens i fer rapapiejar a mossèn Isidro amb jocs de mans i càlcul.",
"Feia esforços per aparèixer tranquil i animat, però aquell general desori, aquell culte per la persona del foraster, el posava violent, recordant que mai en sa vida s'havia sentit objecte de tantes atencions.",
"Perquè ell era el senyor de Serra-Bruna, el potentat de la muntanya, ni per sos escassos estudis, ni per ses aficions gens elevades, ni per sos atractius personals, ni per ses obres, havia sortit mai dels límits de la vulgaritat; sa passió brillant li havia esplanat els camins de la vida.",
"Per culpa de son caràcter apàtic i egoista, que mai havia sigut retret com a model de res, ni sol·licitat com a desempenyo de coses majors.",
"De que fins sa intervenció en la política, al servei de sos padrins, era de poca transcendència, per quant aquests sols rendien culte a ses pessetes i a la ressonància del seu nom; els serveis que ell els prestava fent-los paraesqueneta, els hi pagaven fàcilment afalagant sa vanitat amb cartes inflades d'elogis i plenes de promeses, que no sempre es complien, o era costant-li en diners un ull de la cara.",
"Li faltava l'activitat, la gramàtica parda i la pilleria que per tal cosa es necessita, i no mancava al poble qui,amb menys aparato i més profit propi, li segava sovint l'herba sota els seus peus sense ell ni adonar-se'n."
]
}
|
mitologia
|
Les Meleàgrides (en grec antic Μελεαγρίδες), van ser, segons la mitologia grega, unes donzelles que van ser transformades en pintades, o en perdius.
Generalment se les considera germanes de Melèagre, i són Gorge, Eurimede, Deianira i Melanipe, filles d'Eneu i d'Altea. Van plorar tant per la mort del seu germà, que Àrtemis, compadida, les va transformar en ocells. A petició de Dionís, dues d'elles, Gorge i Deianira, van conservar la forma humana, o també es diu que Dionís va retornar-les-hi la forma humana. Àrtemis es va endur les noves aus a l'illa de Leros.
Algunes tradicions més tardanes diuen que a més de les quatre germanes esmentades, hi havia altres filles d'Eneu i d'Altea transformades en ocells, i citen també Febe, Eurídice, Menesto, Èrato, Antíope i Hipodàmia.
Suides explica que a l'illa de Leros hi havia una llegenda que considerava les pintades companyes de Iocal·lis, una divinitat local assimilada a Àrtemis. Al voltant del temple de Leros es criaven pintades com a animals sagrats.
Les llàgrimes de les Meleàgrides, igual que les de les Helíades, s'havien transformat en gotes d'ambre.
|
[
"Qui eren les Meleàgrides?",
"D'acord amb quina creença?",
"Com es deien?",
"Qui era la seva família?",
"Per què van ser convertides en aus?",
"Quin paper té la deïtat Dionís en aquest mite?",
"Àrtemis on se les va emportar?",
"Hi ha altres versions del mite?",
"I en què canvia la història?",
"Quins altres personatges esmenten?",
"Què exposa, Suides?",
"A qui s'aproxima Iocal·lis?",
"Què s'esdevenia pels volts del santuari de Leros?",
"En què es van convertir els plors de Meleàgrides?",
"I els de les Helíades?"
] |
{
"answer_end": [
147,
147,
242,
267,
364,
510,
563,
778,
711,
778,
932,
932,
1006,
1110,
1110
],
"answer_start": [
0,
0,
149,
149,
269,
366,
512,
565,
565,
565,
780,
881,
934,
1008,
1008
],
"input_text": [
"Unes donzelles que van ser transformades en pintades, o en perdius.",
"Amb la mitologia grega.",
"Gorge, Eurimede, Deianira i Melanipe.",
"Eren germanes de Melèagre i filles d'Eneu i d'Altea.",
"Perquè van plorar tant per la mort del seu germà, que Àrtemis, compadida, les va transformar en ocells.",
"S'explica que, a petició de Dionís, dues d'elles, Gorge i Deianira, van conservar la forma humana, o també es diu que Dionís va retornar-les-hi la forma humana.",
"A l'illa de Leros.",
"Sí.",
"Que a més de les quatre germanes esmentades, hi havia altres filles d'Eneu i d'Altea transformades en ocells.",
"Febe, Eurídice, Menesto, Èrato, Antíope i Hipodàmia.",
"Que a l'illa de Leros hi havia una llegenda que considerava les pintades companyes de Iocal·lis.",
"A Àrtemis.",
"Es criaven pintades com a animals sagrats.",
"En gotes d'ambre.",
"També."
]
}
|
bios
|
Elisenda Albertí i Casas (Barcelona, 25 de març de 1960) és una editora, escriptora i política catalana, neta de Josep Maria Casas de Muller, i diputada al parlament de Catalunya en la VII legislatura.
El 1997, en morir el seu pare, Santiago Albertí, es feu càrrec del segell editorial que ell havia fundat el 1954 i en el qual havia treballat des del 1987. Després d'una llarga etapa d'actualització del fons editorial, l'any 2004 inicià la col·lecció Orígens amb la publicació de nous títols. És membre de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana.
Pel que fa a la seva trajectòria política, va començar formant part de la campanya Xirinacs al Senat en les primeres eleccions postfranquistes de 1977. L'any següent participà activament a la campanya No a la Constitució espanyola. També és en aquesta època que va formar part de l'Associació de Familiars i Amics dels Presos Polítics i va participar en la campanya Volem l'amnistia.Va militar al Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional fins a la seva dissolució el 1982 i a la Crida, i el 1992 s'afilià a Esquerra Republicana de Catalunya. En aquest partit ha ocupat diversos càrrecs a la secció local del partit a l'Eixample. L'any 2000 va entrar a formar part de la Permanent de la Federació de Barcelona com a secretària d'Imatge i Comunicació i el novembre de 2004 va entrar al Parlament de Catalunya com a diputada, en substitució de Josep Huguet, que va deixar l'escó en ser nomenat conseller, responsabilitat que va desenvolupar durant una legislatura.
Elisenda Albertí és autora dels següents llibres:
|
[
"Per quin motiu és coneguda Elisenda Albertí i Casas?",
"Qui era el seu avi?",
"Què va fer quan el seu progenitor va traspassar?",
"I què va arribar a crear?",
"De quin gremi forma part?",
"Quin any es va introduir en els afers públics?",
"De què va ser militant?",
"I la temporada posterior?",
"On més estava integrada?",
"On més va cooperar?",
"Dins d'ERC ha tingut sempre la mateixa ocupació?",
"En quin departament treballa?",
"On va integrar-se l'any 2000?",
"I quina funció hi desenvolupa?",
"A qui va rellevar en accedir al Parlament de Catalunya?"
] |
{
"answer_end": [
103,
140,
356,
493,
550,
702,
702,
782,
934,
1091,
1178,
1178,
1259,
1299,
1511
],
"answer_start": [
0,
0,
202,
358,
498,
552,
552,
704,
784,
935,
1047,
1093,
1180,
1180,
1302
],
"input_text": [
"Perquè és una editora, escriptora i política catalana.",
"Josep Maria Casas de Muller.",
"Es feu càrrec del segell editorial que ell havia fundat el 1954 i en el qual havia treballat des de 1987.",
"La col·lecció Orígens, l'any 2004.",
"De l'Associació d'Editors en Llengua Catalana.",
"El 1977.",
"De la campanya Xirinacs al Senat en les primeres eleccions postfranquistes.",
"Participà activament a la campanya No a la Constitució espanyola.",
"A l'Associació de Familiars i Amics dels Presos Polítics i va participar en la campanya Volem l'amnistia.",
"Va militar al Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional fins a la seva dissolució el 1982 i a la Crida, i el 1992 s'afilià a Esquerra Republicana de Catalunya.",
"No.",
"En la secció local del partit a l'Eixample.",
"A la Permanent de la Federació de Barcelona.",
"És secretària d'Imatge i Comunicació.",
"A Josep Huguet, que va deixar l'escó en ser nomenat conseller, responsabilitat que va desenvolupar durant una legislatura."
]
}
|
vilaweb
|
Desconvocada la marxa lenta de camions que ha col·lapsat les rondes de Barcelona des de primera hora. Segons el president de l'Associació de transportistes del port de Barcelona, Sintraport, ha estat un ‘toc d'atenció' a l'ajuntament. Els transportistes, però, mantenen les convocatòries de noves marxes lentes el 30 de novembre i el 5 de desembre. La mobilització l'han fet per a demanar de poder circular per la ronda litoral, cosa que l'ajuntament els prohibeix. I acusen el consistori d'incomplir el compromís durant la negociació que no serien multats. En un primer moment, havien dit que la protesta s'allargaria fins a les 15 hores. La ronda litoral ha estat la més afectada des de primera hora, on els camioners ocupen el carril dret. A més, a això s'hi ha hagut d'afegir un accident de trànsit al nus de la Trinitat que encara ha complicat més la circulació a les rondes de la ciutat. Malgrat que els camions duien a terme la marxa lenta pel carril dret de la Ronda, la via, molt concorreguda habitualment a primera hora del matí, s'ha vist ràpidament afectada i s'han format llargues retencions. El Servei Català de Trànsit ha recomanat als conductors evitar aquestes vies durant tot el matí. Pels vehicles que entren a la ciutat des del Baix Llobregat, el Trànsit recorda que es pot accedir a la capital catalana per la B-23, la Gran Via i també per la ronda de dalt, que registra les retencions habituals d'aquesta hora del matí d'un dia feiner qualsevol. Enllaços per a consultar l'estat del trànsit: >>Consulteu ací l'estat del trànsit a la ciutat de Barcelona >>Mapa continu del trànsit al Principat Piulets de la Guàrdia Urbana
|
[
"Què s'ha desmobilitzat?",
"Quina zona de la capital ha paralitzat?",
"Què ha apuntat el dirigent de l'Associació de transportistes del port de Barcelona?",
"Quins dies s'ha mobilitzat una vaga?",
"Què insten amb aquestes protestes?",
"Què retreuen a la junta?",
"A quina hora s'havia d'acabar la mobilització, en principi?",
"Quin altre incident ha empitjorat la situació?",
"Per quina via s'ha realitzat la manifestació?",
"Què ha aconsellat el Servei Català de Trànsit?",
"I pels automòbils que venen del Baix Llobregat?",
"Quines són?",
"La manifestació ha afectat l'última via?",
"Però hi ha retencions, de totes maneres?"
] |
{
"answer_end": [
38,
80,
233,
347,
464,
556,
638,
892,
974,
1201,
1377,
1377,
1466,
1466
],
"answer_start": [
0,
0,
102,
235,
349,
466,
558,
743,
894,
1106,
1203,
1203,
1351,
1351
],
"input_text": [
"La marxa lenta de camions.",
"Les rondes.",
"Que ha estat un toc d'atenció a l'ajuntament.",
"El 30 de novebre i el 5 de desembre.",
"Poder circular per la ronda litoral, cosa que l'ajuntament els prohibeix.",
"Que han incomplert el compromís durant la negociació que no serien multats.",
"A les 15 hores.",
"Un accident de trànsit al nus de la Trinitat.",
"Pel carril dret de la Ronda.",
"Evitar aquestes vies durant tot el matí.",
"Trànsit els ha recordat les vies alternatives per accedir a la capital catalana.",
"La B-23, la Gran Via i la ronda de dalt.",
"No.",
"Sí."
]
}
|
books
|
A tot foraster se li pregunta: -¿Ja ha vist el passeig de Gràcia?
L'animació del passeig de Gràcia, a l'estiu, comença amb el dia.
Abans que els òmnibus vagin i vinguen, ja hi transita gran munió de jornalers, que amb pas lleuger, àgils de cames i sans de color, s'encaminen a Barcelona, amb el gec al coll (si en porten) i l'esmorzar embolicat en un mocador de quadros blaus.
Al mateix temps baixa, amb ells, gent que vénen a vendre pollastres, forcs d'alls i cebes, pebrots i tomàtecs, esbergínies i ous i fruites.
Al sortir el sol, varia, no minva, el gènero de transitants, que allavors, per lo general, no van de Gràcia a Barcelona, sinó de Barcelona a Gràcia. Són gent que tenen la família a la vila, a Sant Gervasi, al Putxet i a Vallcarca, que havent anat a fora per passar l'estiu més tranquils, no paren mai d'entrar i sortir i al cap de tres mesos han viatjat més que si haguessen anat i vingut d'Amèrica.
Aquest moviment dura fins a la força del calor, en què baixa un poc, mes no cessa, puix són moltes les persones que, per motius que deuen ser molt poderosos, se'n van amb el pic del sol a dinar a algun siti a on, per arribar-hi, per força es té de travessar el passeig de Gràcia; de modo que tot se torna òmnibus, centrals, cotxes, crits de calessers, xurriacades, pols i gatzara dels joves ferms, que se'n pugen a dalt, sota la vela, a on se torren baix el pretext de què allí hi corre millor l'aire.
Els diumenges és més animat el quadro.
Molt de matí acut un extraordinari número de persones als concerts de Clavé; altres van a pendre xacolata als altres jardins; altres amb xefla cap a alguna font; perquè ja és sabut que certa gent per per beure molt vi necessita estar ben a prop d'un doll d'aigua.
Hi ha famílies de menestrals que, guanyant pocs diners, no poden gosar de cap diversió. Mes se resignen amb la seva sort: no així cada diumenge poden anar a pendre xacolata al passeig de Gràcia.
Així s'explica, en part, com en una nació s'eternisen les tiranies.
¿Com ha de ser esclau un poble a on la majoria es creu quasi feliç si els diumenges pot beure vi o pendre xacolata?
|
[
"Què se'ls demana, als turistes?",
"Què passa quan s'estrena el jorn?",
"I abans de començar el tràfic dels òmnibusos?",
"Qui més?",
"Quin canvi es produeix quan el dia clareja?",
"Qui són aquestes persones?",
"Fins quan es manté aquesta agitació?",
"Es redueixen els desplaçaments amb la pujada de temperatures?",
"Què passa a l'hora de dinar a passeig de Gràcia?",
"Durant les diumenjades hi ha menys fressa?",
"I què fan les persones?",
"Per quin motiu, segons el narrador, s'apropen als brolladors?",
"I les classes més baixes?",
"Quina pregunta acaba fent el narrador?"
] |
{
"answer_end": [
65,
129,
375,
515,
664,
915,
984,
998,
1417,
1456,
1618,
1720,
1915,
2100
],
"answer_start": [
0,
66,
131,
377,
517,
666,
917,
917,
1009,
1419,
1458,
1584,
1722,
1985
],
"input_text": [
"Si ja han vist el passeig de Gràcia.",
"Comença l'animació del passeig de Gràcia.",
"Ja hi transita gran munió de jornalers, que amb pas lleuger, àgils de cames i sans de color, s'encaminen a Barcelona, amb el gec al coll (si en porten) i l'esmorzar embolicat en un mocador de quadros blaus.",
"Gent que va a vendre pollastres, forcs d'alls i cebes, pebrots i tomàtecs, esbergínies i ous i fruites.",
"El gènero de transitants, que allavors, per lo general, no van de Gràcia a Barcelona, sinó de Barcelona a Gràcia.",
"Gent que tenen la família a la vila, a Sant Gervasi, al Putxet i a Vallcarca, que havent anat a fora per passar l'estiu més tranquils, no paren mai d'entrar i sortir i al cap de tres mesos han viatjat més que si haguessen anat i vingut d'Amèrica.",
"Fins a la força de la calor, en què baixa un poc.",
"Sí.",
"Que tot se torna òmnibus, centrals, cotxes, crits de calessers, xurricades, pols i gatzara dels joves ferms, que se'n pugen a dalt, sota la vela, a on se torren baix el pretext de que allí hi corre millor l'aire.",
"No.",
"Molt de matí acut un extraordinari número de persones als concerts de Clavé; altres van a prendre xacolata als altres jardins; altres amb la xefla cap a alguna font.",
"Perquè ja és sabut que certa gent per beure molt vi necessita estar ben a prop d'un doll d'aigua.",
"Se resignen amb la seva sort: no així cada diumenge poden anar a prendre xacolata al passeig de Gràcia.",
"Es pregunta com ha de ser ser esclau a un poble a on la majoria es creu quasi feliç si els diumenges pot beure vi o prendre xacolata."
]
}
|
books
|
Els vailets de Torre-guillera, en Pere i l'Antonet, baixaven cada tarda a Vilavella, cosa de portar la llet a l'estació per a embarcar-la cap a Barcelona, en l'últim tren: carregaven després les llaunes buides que hi havien arribat al de quarts de cinc, i se n'entornaven cap amunt. Era el passament de la masia el negoci de la llet, en aquell temps en que, perduda la vinya i el bosc delmat, la misèria s'estenia per aquells varals, cada dia més negra i trista.
Com que de la casa a Penya-blanca, on començava el pla, hi havia ben bé una hora i mitja i de Penya-blanca a l'estació de Vilavella dugues hores ben bones, per dejorn que surtissin, sempre tornaven a nit tancada. Tant se val: els camins hi eren segurs en aquelles terres on per sa mateixa soledat una cara nova s'hi veia de seguida, i de més a més, la Roja -una euga de cria, ventruda i pesada de tant posar poltres al món- els sabia tant bé, que si en sent les dugues de la tarda l'haguessin treta de la cort, li haguessin posat el bast i li haguessin dit ¡apa!, ella sola se n'hauria anat xano-xano cap a l'estació, ventant-se les mosques hauria esperat el tren, i al perdre's allà baix la fumerola de la màquina, xano-xano se n'hauria entornat cap amunt sense fer dugues passes de marrada. Com que, fora la cria de consuetud no feia altra cosa en tot l'any!…
Altrement, els vailets els sabia a glòria aquell viatge diari; sobre tot al Pere, el gran… Trobar-se amo del petit convoi, rostos avall, l'envania d'allò més… li feia creure que era ja un home, i un home amb responsabilitats de les grosses. I, cama ací cama allà de les sàrries, amb un bastó més llarg que ell sota l'aixella, una regna a cada mà i les mans ben separades, manava i disposava sobre la terra estesa, com un cap-de-casa al seu servei. Fins quan venia un mal pas i volia avisar a l'Antonet, que tot arrupit anava a la gropa, ho feia amb mals modos, llençant-li per sobre l'espatlla ferotges mirades de reull.
-Arrapa't fort, que som al rierot!- cridava empunyant al mateix temps les regnes. I bursa d'un cantó, estreba de l'altre, es feia l'il·lusió de que manava l'euga. La il·lusió només, perquè la pobra bèstia anava fent el seu fet, posant les potes ni un milímetre més ençà, ni un milímetre més enllà del lloc precís on tenia de posar-les: i sols quan les estrebades de boig del petit autòcrata l'atormentaven massa, abans de donar un pas en fals, es parava mansament, tombava el coll cap al costat que li estrebaven, esperant que passés la rauixa, i quan en Pere, cansat de cridar i de renegar la deixava estar tranquil·la, ella reprenia el camí, brandant suaument, amb la santa paciència dels vells acostumats a tractar amb la quitxalla.
I així anaven passant migrades tires de bosc, pinedes quasi tot d'un verd tendre, plenes per dins d'una rossa claror d'ensomni, que s'alçaven entre interminables erms, grisos i tristos. En ells de tard en tard, un cap negre i revellit alçava sos sarments nuosos, com clamant misericòrdia en aquella desolació. I el camí s'anava enfonsant, serpejant ràpidament, ple d'un pedruscall negrós i tenint sempre a un costat el marge roig, a l'altre la costa pelada i al fons el pla, tot llis, tot clar, sense una remor ni un moviment. A cada revolta veien la Torre-guillera més petita i més llunyana, més emboirada en la blavor del cim, mentre ells s'enfonsaven fins a arribar a un indret on més negres i rúfols es tornaven els boscos, que s'abraçaven d'un cantó a l'altre per sobre del camí, les fondalades més sobtades, tota la terra més atormentada. Eren els Boscassos.
|
[
"Com es deien els nois de Torre-guillera?",
"Per què anaven, cada vesprada, a Viavella?",
"Aquest negoci vivia un moment d'esplendor?",
"Com és que quan tornaven de fer feina ja era negra nit?",
"Com eren els senders?",
"Qui és la Roja?",
"Com és que en Pere gaudia de la trajectòria diària?",
"De quina manera actuava?",
"I l'Antonet què feia quan es trobaven en un mal tràngol?",
"Què advertia en arribar al riu?",
"Com es comportava el cavall?",
"I quan les estirades desorbitades d'en Pere l'afligien?",
"A què esperava?",
"Com era el paisatge?",
"Què són els Boscassos?"
] |
{
"answer_end": [
50,
170,
461,
674,
1254,
886,
1564,
1771,
1944,
2026,
2280,
2489,
2680,
2866,
3545
],
"answer_start": [
0,
0,
283,
463,
676,
812,
1325,
1566,
1773,
1946,
2135,
2284,
2493,
2682,
3311
],
"input_text": [
"Pere i Antonet.",
"Per portar la llet a l'estació per a embarcar-la cap a Barcelona, en l'últim tren.",
"No.",
"Perquè de la casa a Penya-blanca, on començava el pla, hi havia ben bé una hora i mitja i de Penya-blanca a l'estació de Vilavella dugues hores ben bones.",
"Segurs, en aquelles terres on per sa mateixa soledat una cara nova s'hi veia de seguida, i de més a més, la Roja els sabia tant bé, que si en sent les dugues de la tarda l'aguessin treta de la cort, li haguessin posat el bast i li haguessin dit ¡apa!, ella sola se n'hauria anat xano-xano cap a l'estació, ventant-se les mosques hauria esperat el tren, i al perdre's allà baix la fumerola de la màquina, xano-xano se n'hauria entornat cap amunt sense fer dugues passes de marrada.",
"Una euga de cria, ventruda i pesada de tant posar poltres al món.",
"Perquè trobar-se amo del petit convoi, rostos avall, l'envania d'allò més: li feia creure que ja era un home, i un home amb responsabilitats de les grosses.",
"Cama ací cama allà de les sàrries, amb un bastó més llarg que ell sota l'aixella, una regna a cada mà i les mans ben separades, manava i disposava sobre la terra estesa, com un cap-de-casa al seu servei.",
"Tot arrupit anava a la gropa, ho feia amb mals modos i llençant-li per sobre l'espatlla ferotges mirades de reull.",
"Que s'arrapés fort, que eren al rierot.",
"Anava fent el seu fet, posant les potes ni un mílimetre més ençà, ni un milímetre més enllà del lloc precís on tenia de posar-les.",
"Es parava mansament, tombava el coll cap al costat que li estrebaven i esperava que passés la rauixa.",
"A que en Pere, cansat de cridar i de renegar la deixés estar tranquil·la, i ella reprenia el camí, brandant suaument, amb la santa paciència dels vells acostumats a tractar amb la quitxalla.",
"Amb pinedes quasi tot d'un verd tendre, plenes per dins d'una rossa claror d'ensomni, que s'alçaven entre interminables erms, grisos i tristos.",
"Un indret on més negres i rúfols es tornaven els boscos, que s'abraçaven d'un cantó a l'altre per sobre del camí, les fondalades més sobtades, tota la terra més atormentada."
]
}
|
bios
|
Antònia Pascual Flaquer (Capdepera, Llevant, Mallorca, c. 1911 - Porreres, Pla de Mallorca, 1937) fou una militant comunista mallorquina.
Antònia va néixer a Capdepera, però s'instal·là amb la família al barri del Molinar de Palma, ja que la seva mare, Caterina Flaquer, s'acabava de separar del seu home i allà es guanyava la vida fent senalles. Antònia era la més gran de les germanes i treballava brodant a la Casa Singer, a la plaça de Cort de la Ciutat de Mallorca. La literatura la qualifica de «persona de molta empenta».
Tota la família estava adscrita al Partit Comunista, igualment que el seu company, Lluís Montero, el qual també moriria afusellat. Durant el període republicà participà en nombrosos mítings, un dels quals fou la commemoració del dia de la Dona Treballadora. Antònia, juntament amb la seva mare, feu un discurs a l'acte de dones dels partits de centreesquerra, que va tenir lloc al barri de Santa Catalina, el 8 de març de 1936. El mateix dia, Antònia presidí la mesa a la Casa del Poble i parlà de l'origen i el sentit de la commemoració. Aquell mateix 3 de març també va intervenir en un altre acte només per a dones de Llucmajor.
Fou empresonada l'any 1934 arran de la Revolució d'Octubre. El 1936, amb la sublevació militar, Antònia va desaparèixer els primers dies i no s'ha pogut esbrinar mai el seu amagatall. Finalment fou detinguda i conduïda a la presó de dones de Can Sales (Palma), on es reuní amb la seva mare i la seva germana, Maria.
La nit del 5 de gener del 1937, la zeladora les cridà totes tres, juntament amb una veïna del barri del Molinar, Aurora Picornell. Les assassinaren a Porreres aquell mateix dia. Des d'aleshores són conegudes com «les roges des Molinar».
|
[
"Qui va ser Antònia Pascual Flaquer?",
"On va viure?",
"Per quin motiu va canviar de domicili?",
"I Antònia on feinejava?",
"Com és caracteritzada?",
"Amb quina ideologia simpatitzava el seu entorn?",
"Què li va passar a la seva parella?",
"Amb què va col·laborar durant la República?",
"Quina diada fou rellevant?",
"Què va dirigir, aquell mateix jorn?",
"Per quin motiu va ser reclutada?",
"Com va actuar quan es va produir l'aixecament militar?",
"Se sap a on?",
"On la van portar, en capturar-la?",
"Què els va succeir a principis del 1937?",
"Com se les anomena, popularment?"
] |
{
"answer_end": [
136,
230,
345,
469,
528,
625,
658,
718,
955,
1066,
1219,
1297,
1343,
1475,
1653,
1712
],
"answer_start": [
0,
138,
138,
347,
471,
529,
596,
660,
660,
957,
1161,
1161,
1221,
1345,
1477,
1655
],
"input_text": [
"Una militant comunista mallorquina.",
"Va néixer a Capdepera, però s'instal·là amb la família al barri del Molinar de Palma.",
"Perquè la seva mare, Caterina Flaquer, s'acabava de separar del seu home i allà es guanyava la vida fent senalles.",
"Brodant a la Casa Singer, a la plaça de Cort de la Ciutat de Mallorca.",
"Com una persona de molta empenta.",
"Amb el comunisme.",
"Va morir afusellat.",
"Amb nombrosos mítings.",
"La commemoració del dia de la Dona Treballadora, en el qual Antònia, juntament amb la seva mare, feu un discurs a l'acte de dones dels partits de centreesquerra, que va tenir lloc al barri de Santa Catalina, el dia 8 de març de 1936.",
"La mesa a la Casa del Poble, on va parlar de l'origen i el sentit de la commemoració.",
"Arran de la Revolució d'Octubre.",
"Va desaparèixer els primers dies.",
"No.",
"A la presó de dones de Can Sales, on es reuní amb la seva mare i la seva germana, Maria.",
"La zeladora les cridà a totes tres, juntament amb una veïna del barri del Molinar, Aurora Picornell, i les assassinaren a Porreres aquell mateix dia.",
"Les roges des Molinar."
]
}
|
books
|
Quan el tren es posà novament en camí, el parent d'En Pepaito trobà el vagó tot ple de papers llardosos, molles, peles i altres desferres de l'orgia del senyor grassó. Però el senyor grassó, aquesta vegada, no dormia. Estava una mica alegre. Va tocar amb el dit el melic del parent d'En Pepaito. Es va permetre acudits de mal gust davant aquell home quasi immaterial.
Abans d'arribar a Barcelona -Déu meu, que tard arribaria!- encara s'esqueia una estació amb cantina. El malanat viatger determinà de comprar-hi qualsevol cosa atacable. Cargols i tot, hauria menjat, que era una cosa que ja de petit l'esgarrifava de pensar- hi, com si sentís llimar una llima. A un quart de deu arribaren a la cantina on una vella adormida, després de moltes clamors, li oferí -i ell prengué!- una taronja.
El parent d'En Pepaito no havia escrit a En Pepaito que anava a Barcelona. -Així, si no em fa bona cara me n'aniré a la fonda- pensava. Però ja en aquell punt de son viatge, ai, s'ajuntava a la malaurança de la fam la de dubtar quina fóra la millor conducta a seguir. -Potser que no vagis a casa En Pepaito. Ja serà molt tard, i si hi vas a aquestes hores et farà mala cara. Però si vaig a la fonda es ressentirà i és capaç de dir-me demà que sóc un descastat. No sé què fer. L'arribar a aquestes hores és un matament. Ja no puc estar a veure venir en això de la mala cara; perquè anant a casa d'ell a aquestes hores, ja es veu que és per a quedar-m'hi. I el que és si no hi vaig, de la mala cara no me'n lliuro, perquè també me la farà, com Ramon que em dic. Encara que per dins no me la fes, i estés content que jo no hagués anat a casa seva, me la faria per fora, per quedar bé davant meu. Però calla. Se m'acut una cosa. Si arribo a la seva escala només que sigui a les deu menys un minut, deixaré un cap de paper a la portera dient que he arribat i que poso a l'Hotel d'Oceania. Aleshores, si decàs, ja em vindrà a cercar a l'Hotel. I que faci la cara que vulgui, que jo ja no en tindré cap culpa. Sí, fet i fet, això és el camí més enraonat. Déu meu, Déu meu! Si arribo al portal de casa seva serà més tard de les deu menys un minut; n'hi ha per tirar el barret al foc.-
|
[
"Com estava el cotxe del tren on era el parent d'En Pepaito?",
"Estava reposant el senyor grassó?",
"Què feia?",
"Va pensar que arribaria d'hora a la capital?",
"Tenia gana?",
"Què diu que s'hagués cruspit, encara que no li agradava?",
"Però què va menjar, al final?",
"Havia avisat la seva visita a En Pepaito?",
"Quins pensaments contradictoris tenia?",
"Així doncs, en Pepaito estarà de morros faci el que faci?",
"Com es diu el protagonista?",
"Què decideix de fer, llavors?",
"I igualment en Ramon serà el causant de la seva mala cara?",
"Però s'hi podrà presentar abans de les deu?"
] |
{
"answer_end": [
166,
216,
366,
426,
535,
627,
789,
865,
1250,
1527,
1549,
1927,
1992,
2129
],
"answer_start": [
0,
168,
173,
368,
469,
537,
752,
791,
867,
1267,
1529,
1684,
1931,
2039
],
"input_text": [
"Tot ple de papers llardosos, molles, peles i altres desferres de l'orgia del senyor grassó.",
"No.",
"Estava una mica alegre, va tocar amb el dit el melic del parent d'En Pepaito i es va permetre acudits de mal gust davant aquell home quasi immaterial.",
"No.",
"Sí.",
"Cargols.",
"Una taronja.",
"No.",
"Pensava que si En Pepaito no li feia bona cara se n'aniria a la fonda, però ja en aquell punt de son viatge s'ajuntava la malaurança de la fam la de dubtar quina fóra la millor conducta a seguir: potser que no anés a casa En Pepaito, ja serà molt tard i si hi anava a aquelles hores li faria mala cara, però si anava a la fonda es ressentiria i seria capaç de dir-li demà que era un descastat.",
"Sí.",
"Ramon.",
"Arribar a la seva escala només que sigui a les deu menys un minut, deixar un cap de paper a la portera que digui que ha arribat i que posa a l'Hotel d'Oceania i, aleshores, si decàs, ja l'anirà a cercar a l'Hotel.",
"No.",
"No."
]
}
|
bios
|
Mariel·la Finet i Herbera (Perpinyà, Rosselló, 24 de març de 1962) és doctora en física energètica, professora de física-química a Perpinyà, professora de cant, escriptora i compositora de sardanes i flabiolaire.
Va estudiar de molt jove piano i sobretot cant líric amb Montserrat Comadira (Girona). S'especialitzà en el cant líric en els conservatoris de Grenoble i Perpinyà, en la tessitura de soprano. Va ser membre fundadora de la colla sardanista Lliure (1979) amb un altre compositor de sardanes, Roland Besson, i en fou capdansera durant anys. També es fundadora amb els seus fills del grup musical MALV.
Va fer perfeccionament d'instrumentació per a cobla de la mà del mestre Francesc Cassú al Conservatori Albéniz de Girona.
Ha escrit les sardanes: La força del destí (1986), L'àngel de foc (1988), Claror d'amor (1989), A terra no es mira (1990, dedicada a la colla sardanista Roure), Per tu David (1995), Aurora dels ulls daurats (2009, dedicada a la seva filla), Del cel a l'infern (2010), Crit de guerra (2011) Aurora o la llum d'un somni (2012), El petit vailet (2012), Claror de goges (2013) Cor estel·lat (2015), de trompeta, La trompetiola (2017), per a flabiol i trompeta, La Catedral del Maresme (2018), Llabanera i Gargamell (2019), Notes de granit (2019, dedicada a la Cobla La Principal del Llobregat pel seu 90è aniversari), Ruixim de mar (2019). El 2021 obtingué el segon premi al concurs Ceret-Banyoles amb la sardana Fill meu
Ha instrumentat per a cobla la sardana per a piano La salanquaise, de Camille Gili, i és autora d'una sardana revessa.
Va versionar per a cobla dues nadales catalanes: El petit vailet i La pastora Caterina.
Els seus fills, Lluc Vizentini i Finet (Ceret, 1990) i Aurora Vizentini i Finet (Perpinyà, 1997) són flabiolaire i compositor, i tenorista, flabiolaire i flautista, respectivament. I tots dos han compost diverses obres per a la cobla. L'Aurora obtingué, el 2014, la Beca Josep Maria Bernat.
Mariel·la Finet és autora d'una novel·la en francès: Le fils du guerrier.
|
[
"A què es dedica Mariel·la Finet i Herbera?",
"Què li va ensenyar Montserrat Comadira?",
"En quin estil va particularitzar-se?",
"De què va ser precursora?",
"En què va aprofundir al Conservatori Albéniz de Girona?",
"Ha compost sardanes?",
"Quines?",
"Per què va ser premiada el 2021?",
"A quin certamen?",
"Quina versió ha fet de La salanquaise?",
"Què més ha adaptat a la cobla?",
"Com es diuen els seus fills?",
"A què es dediquen?",
"Què va aconseguir l'any 2014?",
"Com es diu la seva narració?"
] |
{
"answer_end": [
212,
290,
404,
611,
733,
1369,
1369,
1452,
1452,
1518,
1658,
1756,
1840,
1950,
2024
],
"answer_start": [
0,
214,
301,
406,
613,
735,
735,
1371,
1371,
1453,
1572,
1660,
1660,
1896,
1952
],
"input_text": [
"És doctora en física energètica, professora de física-química a Perpinyà, professora de cant, escriptora i compositora de sardanes i flabiolaire.",
"Piano i cant líric.",
"En el cant líric en els conservatoris de Grenoble i Perpinyà, en la tessitura de soprano.",
"De la colla sardanista Lliure i del grup musical MALV.",
"En l'instrumentització per a covla de la ma del mestre Francesc Cassú.",
"Sí.",
"La força del destí, L'àngel de foc, Claror d'amor, A terra no es mira, Per tu David, Aurora dels ulls daurats, Del cel a l'infern, Crit de guerra, Aurora o la llum d'un somni, El petit vailet, Claror de goges, Cor estel·lat, La trompetiola, La Catedral del Maresme, Llabanera i Gargamell, Notes de granit i Ruixim de mar.",
"Per la sardana Fill Meu.",
"Al Ceret-Banyoles.",
"L'ha instrumentat per a cobla.",
"Les dues nadales catalanes El petit vailet i La pastora Caterina.",
"Lluc i Aurora.",
"Lluc és flabiolaire i compositor, Aurora és tenorista, flabiolaire i flautista.",
"La Beca Josep Maria Bernat.",
"Le fils du guerrier."
]
}
|
books
|
La conversa acabà a pler comprometent-me a retratar-los tots si teníem lleure, bon temps i humor durant el viatge.
Amb això era arribada l'hora de dinar, i el pare i jo ens asseguérem al banc galliner, davant de la taula parada, i férem honor a les viandes que ens serví en Pau amb la seva acostumada serietat. En Cadernera no es presentà fins a última hora. Estava moix i preocupat; i, quan vaig restar sola amb ell, se m'acostà i em va dir, falaguerament:
-Si sabéssiu lo que us estimo, mestressa! Jo, per vós, tiraria gats en mar.
-De veres?
-Es tan cert!… Però, vaja, m'heu de fer content. ¿Com ho arreglem, això des retratament, que jo em pugu guardar sa mapa per memòria vostra? Ja em faig compte de que ses manifatures són cares, i no vui pas que perdeu res per culpa meva. A enraonat no hi ha, qui em gonyu, i…
-Mira, caret: jo et regalaré lo que desitges; però ni una paraula a ningú: sents?
-De franc!
|
[
"Com va concloure el diàleg?",
"Quina hora era?",
"Amb qui va seure la protagonista?",
"On?",
"Què van menjar?",
"El Pau era una persona animada?",
"I en Cadernera, quina actitud tenia?",
"Què li va dir, de manera afable?",
"I quin favor li demana?",
"Com?",
"És barat, el que li demana?",
"Com es defineix ell mateix?",
"Què li respon, ella?",
"Quina condició li posa?"
] |
{
"answer_end": [
113,
152,
200,
200,
309,
309,
382,
532,
592,
684,
735,
814,
863,
900
],
"answer_start": [
0,
115,
156,
156,
156,
261,
311,
359,
560,
560,
685,
781,
820,
820
],
"input_text": [
"La protagonista es va comprometre a retratar-los temps si tenien lleure, bon temps i humor durant el viatge.",
"La de dinar.",
"Amb el seu pare.",
"Al banc galliner.",
"Viandes.",
"No.",
"Estava moix i preocupat.",
"Que si sabés el que l'estima i que ell, per ella, tiraria gats en mar.",
"Que el faci content.",
"Arreglant això des retratament, que es pugui guardar sa mapa per memòria seva.",
"No.",
"Com un enraonat.",
"Que li regalarà el que desitja.",
"Que no digui res a ningú."
]
}
|
bios
|
Carme Ribas Seix (Barcelona, 1956) és una arquitecta i professora de paisatgisme catalana.
És formà com a arquitecta a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC), on també va cursar el màster en Arquitectura del Paisatge, obtenint el 1985 el diploma, i on ha exercit com a professora de paisatgisme i de projectes arquitectònics. És professora també de projectes d'interior a l'escola ELISAVA del 1996 al 1998. La seva carrera professional, que ha abordat amb una manifesta sensibilitat cap a la condició urbana, va començar al Servei de Projectes Urbans de l'Ajuntament de Barcelona (1980-1987), des d'on va ser partícip de la democratització dels espais públics de la ciutat. Des de 1985, el despatx que comparteix amb Pere Joan Ravetllat s'ha significat en el desenvolupament de projectes que, des de l'habitatge social, passant pels equipaments públics i fins a la millora d'espais urbans, s'han mantingut fidels a la voluntat que l'arquitectura servís a la ciutat i a la societat. Entre la seva obra destaquen la recuperació del torrent de Vallparadís (Terrassa, 2001) i la urbanització del passeig de Garcia Fària (Barcelona, 2004), ambdues publicades a l'arxiu digital del Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà. Va ser co-editora de la revista A-30 durant el període de 1986-88, també ha publicat el seu propi treball en varies revistes nacionals i internacionals, realitzades des de 1985 amb el Pere Joan Ravetllat.
Va iniciar la seva carrera professional com a membre del Servei de Projectes Urbans de l'Ajuntament de Barcelona (1980-1987), des d'on va participar per a la democratització dels espais públics d'una ciutat que sortia de quatre dècades de dictadura. Des del 1987 fins el 2017 va compartir despatx amb Pere Joan Ravetllat on van dur a terme el desenvolupament de projectes que, des de l'habitatge social, passant pels equipaments públics i fins a la millora d'espais urbans, van apostar per una arquitectura al servei de la ciutat i la societat. Entre els seus projectes destaquen la rehabilitació del Mercat de Sant Antoni finalitzada el 2018, el Campus Universitari URV de Tortosa, obra seleccionada als premis FAD d'Arquitectura el 2012 i més recentment els habitatges per gent gran de Quatre Camins de 2018, menció Premis Construcció Sostenible, entre altres. El 2018 va assumir la gerència del Consorci del Besòs.
Des de 1987 és professora de Projectes Arquitectònics a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), on també ha exercit com a professora del Màster de Paisatgisme. La seva obra ha estat publicada a diverses revistes nacionals i internacionals. Entre els seus articles s'hi inclouen El retorn al subsòl: tres museus del segle xx (DPA 21, 2005) i Habitatge públic a la ciutat. Tres Acotacions (Qüestions d'Habitatge nº19. Repensar el PMHB, 2016), entre altres. Entre les seves aportacions més recents al camp de la reflexió, cal remarcar l'article La permanencia de las infraestructuras, dins la publicació Arquitectura e infraestructuras (edició a càrrec d'Elías Torres, Fundación Esteyco, Madrid, 2011) o la seva participació al llibre Habitar millor: converses sobre habitatge (Foment de les Arts i del Disseny – FAD, Barcelona, 2008).
|
[
"A què es dedica Carme Ribas Seix?",
"Què va estudiar?",
"Quines assignatures ha ensenyat?",
"Quina va ser la seva primera feina?",
"En què va participar?",
"Amb qui treballa a l'oficina?",
"Quina mena de programes han amplificat?",
"Com conceben, ells, les edificacions?",
"Quins projectes predominen?",
"En quina publicació va col·laborar?",
"Quines altres iniciatives van dur a terme?",
"Quin càrrec ocupa?",
"On s'ha editat la seva obra?",
"Pel que fa a l'àmbit de raonament, què s'ha de destacar?"
] |
{
"answer_end": [
89,
243,
432,
606,
699,
763,
915,
1007,
1160,
1444,
2255,
2362,
2625,
3218
],
"answer_start": [
0,
91,
91,
434,
536,
701,
701,
917,
1009,
1241,
1991,
2309,
2547,
2842
],
"input_text": [
"És arquitecta i professora de paisatgisme.",
"És formà com a arquitecta a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC), on també va cursar el màster en Arquitectura del Paisatge.",
"Paisatgisme i projectes arquitectònic a la ETSAB-UPC i projectes d'interior a l'escola ELISAVA.",
"Al Servei de Projectes Urbans de l'Ajuntament de Barcelona.",
"En la democratització dels espais públics de la ciutat.",
"Amb Pere Joan Ravellat.",
"Des de l'habitatge social, passant pels equipaments públics i fins a la millora d'espais urbans.",
"Consideren que ha de servir a la ciutat i a la societat.",
"La recuperació del torrent de Vallparadís i la urbanització del passeig de Garcia Fària.",
"En la revista A-30 i també ha publicat el seu propi treball en varies revistes nacionals i internacionals, realitzades des de 1985 amb el Pere Joan Ravellat.",
"La rehabilitació del Mercat de Sant Antoni, el Campus Universitari URV de Tortosa i els habitatges per gent gran de Quatre Camins.",
"La gerència del Consorci del Besòs.",
"A diverses revistes nacionals i internacionals.",
"L'article La permanencia de las infraestructuras, dins la publicació Arquitectura e infraestructuras i la seva participació al llibre Habitar millor: converses sobre habitatge."
]
}
|
bios
|
Lluïsa Moret Sabidó (Barbastre, 1965) és una política catalana, afiliada al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Actualment és l'alcaldessa de Sant Boi de Llobregat.
Nascuda a Barbastre el 1965, Lluïsa Moret aviat marxà a viure a Sant Boi de Llobregat. Va estudiar BUP i COU a l'Institut Joaquim Rubió i Ors. Després es llicencià en Psicologia a la Universitat de Barcelona, el 1989, i posteriorment realitzà un Màster en Tècniques d'Investigació Social (UB 1992-1994) i un Màster en Estudis de les Dones i Polítiques de Gènere (DUODA/UB 1996-1998).
Abans d'entrar en política, Moret va dedicar-se tant al sector públic com al privat, especialitzant-se en disseny i implementació de programes estratègics i serveis de caràcter social i comunitari. També va dirigir òrgans públics en l'àmbit de Programes Transversals de cicle de vida i gènere. Entre 2007 i 2014 fou Tinenta d'alcalde de Benestar i Ciutadania.
El 10 de maig de 2014, després de la renúncia de Jaume Bosch, Lluïsa Moret fou escollida com a nova alcaldessa de Sant Boi de Llobregat. Els/les 14 regidors/es, del PSC i d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), que havien arribat a un acord de govern a l'inici del mandat l'any 2011, van votar a favor del seu nomenament. En canvi, el Partit Popular i Plataforma per Catalunya van votar als seus candidats (Marina Lozano, 5 vots, i David Parada, 3, respectivament). Posteriorment, Lluïsa Moret va ser confirmada com a candidata a l'alcaldia del PSC per a les eleccions municipals de 2015.
El 24 de maig de 2015 el PSC va guanyar les eleccions municipals a Sant Boi de Llobregat i van aconseguir 10 regidors. Així, el 13 de juny d'aquell mateix any, Moret va ser reelegida com a alcaldessa gràcies als vots a favor dels 10 regidors del PSC i 4 d'ICV. Ambdós partits, posteriorment, van fer un acord de govern.
A les eleccions municipals del 26 de maig de 2019, el PSC, altra vegada amb Lluïsa Moret com a alcaldable, va guanyar per majoria absoluta (13 escons). Posteriorment, van reeditar l'acord de govern amb el partit SBeC-ECG (anteriorment ICV).
Actualment, Moret continua exercint com a alcaldessa de Sant Boi de Llobregat.
|
[
"A què es dedica Lluïsa Moret Sabidó?",
"De quina població n'és batllessa?",
"On va formar-se?",
"La seva primera feina va ser als afers públics?",
"En què va particularitzar-se?",
"Què va gestionar?",
"A qui va rellevar, com a batllessa?",
"Tots els partits hi estaven d'acord?",
"Què va passar l'any 2015?",
"Per quin mitjà va ser reescollida com a batllessa?",
"Van arribar a alguna resolució, aquests partits?",
"Què va passar a les votacions del 2019?",
"Amb quantes actes de diputats?",
"Què va passar amb el pacte amb ICV?",
"Moret segueix ocupant el càrrec de batllessa?"
] |
{
"answer_end": [
112,
171,
555,
753,
753,
849,
1052,
1381,
1623,
1765,
1824,
1964,
1976,
2065,
2144
],
"answer_start": [
0,
120,
260,
557,
557,
755,
917,
1054,
1506,
1625,
1767,
1826,
1826,
1978,
2067
],
"input_text": [
"Una política catalana, afiliada al Partit dels Socialistes de Catalunya.",
"De Sant Boi de Llobregat.",
"Va estudiar BUP i COU a l'Institut Joaquim Rubió i Ors; es llicencià el Psicologia a la Universitat de Barcelona i posteriorment realitzà un Màster en Tècniques d'Investigació Social i un Màster en Estudis de les Dones i Polítiques de Gènere.",
"No.",
"En disseny i implementació de programes estratègics i serveis de caràcter social i comunitari.",
"Òrgans públics en l'àmbit de Programes Transversals de cicle de vida i gènere.",
"A Jaume Bosch.",
"No.",
"El PSC va guanyar les eleccions municipals a Sant Boi de Llobregat i van aconseguir 10 regidors.",
"Gràcies als vots a favor dels 10 regidors del PSC i 4 d'ICV.",
"Sí, van fer un acord de govern.",
"El PSC, altra vegada amb Lluïsa Moret com a alcaldable, va guanyar per majoria absoluta.",
"13.",
"Es va reeditar.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Andreua Fornells i Vilar (Barcelona, 30 de juny de 1890 - Barcelona, 18 d'octubre de 1967) fou una soprano catalana.
Fou germana del compositor i director d'orquestra Francesc Fornells i Vilar (1887-1962).
Deixebla d'Antoni Nicolau i de Lluís Millet a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, va fer l'especialitat de cant amb la professora Elisa Vázquez. El 1915 va ser contractada com a professora per aquesta mateixa institució i també va ser llavors quan va iniciar les seves col·laboracions amb el Quartet Renaixement. D'aquesta manera, va centrar la seva activitat artística en diversos recitals i concerts amb orquestra. Per exemple, a la Sala Mozart de Barcelona va interpretar Canciones populares españolas de Manuel de Falla i les Cançons de Ricard Lamote de Grignon, acompanyada al piano pels mateixos compositors.
S'especialitzà en el repertori de lied i fou soprano solista de l'Orfeó Català (1916), on va participar en l'estrena a Barcelona de la Passió segons sant Mateu, de Johann Sebastian Bach, el 1921, al Palau de la Música Catalana. Les seves actuacions públiques comprengueren principalment recitals de cançons i interpretacions de la part de soprano d'obres orquestrals.
També exercí de professora de cant del Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on entre d'altres alumnes tingué a Lluís Mandado Capellá.
Es va casar amb el baríton Joan Sayós i Fàbregas, solista també de l'Orfeó Català.
|
[
"Qui va ser Andreua Fornells i Vilar?",
"Qui era el seu germà?",
"Qui van ser els seus professors?",
"On va formar-se?",
"En què va particularitzar-se?",
"Quins fets es van esdevenir l'any 1915?",
"I doncs, amb què va especialitzar-se, en l'àmbit musical?",
"Quines peces destacades va versionar?",
"En quina recopilació va singularitzar-se?",
"De quina institució va formar part?",
"Amb quina ocupació?",
"Dins l'Orfeó Català, en quin recital va poder col·laborar?",
"I les seves audicions en què es basaven?",
"De què va treballar?",
"Amb qui va contraure matrimoni?"
] |
{
"answer_end": [
115,
192,
293,
293,
356,
524,
628,
827,
867,
907,
907,
1195,
1195,
1281,
1422
],
"answer_start": [
0,
117,
206,
206,
295,
358,
526,
643,
829,
870,
870,
870,
1057,
1197,
1341
],
"input_text": [
"Fou una soprano catalana.",
"El compositor i director d'orquestra Francesc Frornells i Vilar.",
"Antoni Nicolau i Lluís Millet.",
"A l'Escola Municipal de Música de Barcelona.",
"En cant.",
"Va ser contractada com a professora per l'Escola Municipal de Música de Barcelona i va iniciar les seves col·laboracions amb el Quartet Renaixement.",
"En diversos recitals i concerts amb orquestra.",
"Canciones populares españolas de Manuel de Falla i les Cançons de Ricard Lamote de Grignon, acompanyada al piano pels mateixos compositors.",
"En el repertori de lied.",
"De l'Orfeó Català.",
"La de soprano solista.",
"En l'estrena a Barcelona de la Passió segons sant Mate, de Johann Sebastian Bach, el 1921, al Palau de la Música Catalana.",
"En recitals de cançons i interpretacions de la part de soprano d'obres orquestrals.",
"De professora de cant del Conservatori Municipal de Música de Barcelona.",
"Amb Joan Sayós i Fàbregas, solista també de l'Orfeó Català."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Fènix (en grec antic Φοῖνιξ Foinix), fou un heroi, fill d'Amíntor i de Cleobule (o d'Hipodamia, segons altres variants). Amíntor tenia una concubina anomenada Clícia, o també Ftia. A petició de la seva mare, gelosa, Fènix va seduir aquesta concubina, i quan Amíntor es va assabentar del fet, va cegar el seu fill. Una altra tradició diu que Ftia, la concubina d'Amíntor, va intentar seduir el jove, i com que no ho va aconseguir el va calumniar davant d'Amíntor que el va cegar. Desterrat pel seu pare, es va refugiar al casal de Peleu que el va acollir i el va portar amb el centaure Quiró. Aquest li va tornar la vista i Peleu el va fer conseller i acompanyant del seu fill Aquil·les, i a més el va fer rei dels dòlops. Fènix va marxar a la guerra de Troia amb Aquil·les. Quan es va produir l'ambaixada dels cabdills que intentaven reconciliar Aquil·les amb Agamèmnon, Fènix volgué convèncer el seu amic sense aconseguir-ho. Es va quedar al seu costat a la tenda quan Aquil·les s'assabentà de la mort de Patrocle. Finalment va tenir un paper durant els jocs fúnebres en honor de Patrocle, on vigilà la cursa de carros.
Després de la mort d'Aquil·les, Fènix va anar amb Ulisses al costat de Neoptòlem. Durant el retorn dels grecs després de la guerra de Troia, acompanyà Neptòlem que seguia la ruta terrestre, però va morir pel camí. Neptòlem li va tributar els honors fúnebres.
Viccionari
|
[
"Qui era Fènix?",
"D'acord amb quina religió?",
"Qui eren els seus pares?",
"Com és que Fènix es va quedar sense visió?",
"Què n'explica una altra versió?",
"Qui el va custodiar?",
"Qui li va retornar la visió?",
"A part d'hostatjar-lo, què més va fer, Peleu, per Fènix?",
"En quin conflicte van participar, plegats?",
"Què va procurar, Fènix, sense èxit?",
"En quin moment dur per Aquil·les li va fer companyia?",
"Quin càrrec va tenir en l'enterrament de Patrocle?",
"Amb qui es va ajuntar, Fènix, quan Aquil·les va perdre la vida?",
"Què va passar quan tornaven de la lluita troiana?"
] |
{
"answer_end": [
76,
76,
146,
339,
504,
562,
647,
747,
799,
952,
1041,
1146,
1228,
1405
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
148,
341,
506,
583,
650,
749,
801,
954,
1043,
1148,
1230
],
"input_text": [
"Un heroi.",
"Amb la mitologia grega.",
"Amnítor i Cleobule (o Hipodamia, segons altres variants).",
"S'explica que Amnítor tenia una concubina anomenada Clícia, o també Ftia i a petició de la seva mare, que estava gelosa, Fènix va seduir aquesta concubina, i quan Amnítor es va assabentar del fet, el va cegar.",
"Que Ftia, la concubina d'Amnítor, va intentar seduir el jove, i com que no ho va aconseguir el va calumniar davant d'Amnítor que el va cegar.",
"Peleu.",
"El centaure Quiró.",
"El va fer conseller i acompanyant del seu fill Aquil·les i el va fer rei dels dòlops.",
"A la guerra de Troia.",
"Que Aquil·les es reconciliés amb Agamemnon.",
"Quan s'assabentà de la mort de Patrocle.",
"Vigilà la cursa de carros.",
"Amb Ulisses al costat de Neoptòlem.",
"Fènix acompanyà Neptòlem que seguia la ruta terrestre, però va morir pel camí i Neptòlem li va tributar els honors fúnebres."
]
}
|
vilaweb
|
El cap de llista de la candidatura conjunta independentista, Raül Romeva, ha dit que l'adversari electoral no era la CUP ni la candidatura d'ICV-EUiA-Podem, sinó els qui no volen que Catalunya pugui decidir el seu futur. En declaracions radiofòniques, ha apuntat que tenen ‘complicitat total' amb els qui defensen el dret de decidir tot i no ser independentistes. ‘Si mai hem de fer una ratlla, és entre els qui volen votar i els qui no. Hem de ser molt taxatius i en això seré molt clar', ha dit. Romeva ha assegurat que ell no havia buscat aquesta nova situació, i ha recordat que seria el cap de cartell d'una candidatura que no és cap partit. Romeva, que ha reconegut que en uns altres moments ell ha vist alternatives possibles a l'estat espanyol que ara no veu, he explicat que havia decidit de fer el pas perquè es conscient que ‘el cost de fer una cosa és alt, però el cost de no fer-la és encara més alt'. Ha dit que comparteix moltes coses amb la CUP, amb Catalunya Sí que es Pot i fins i tot amb el PSC. Al seu parer, ‘de coincidències, n'hi ha moltes', perquè, tot i que hi hagi ‘matisos', hi ha la ‘percepció que l'statu quo no és sostenible i que cal afrontar un canvi'. Dilluns, presentació de la candidatura conjunta La candidatura independentista encapçalada per Raül Romeva, Carme Forcadell i Muriel Casals es presentarà segurament dilluns al vespre al Parlament de Catalunya. N'informa el diari Ara, que avança que s'hi signarà i s'hi presentarà en societat el pacte per la llista unitària tancat per CDC i ERC amb l'ANC, Òmnium i l'AMI.
|
[
"Qui és Raül Romeva?",
"Què ha asseverat?",
"Què ha declarat en una entrevista de ràdio?",
"I doncs, on assegura que és, el conflicte?",
"L'ha cercada ell, aquesta circumstància?",
"Què ha remembrat?",
"Per què ha decidit de tirar endavant?",
"Amb quins altres partits tenen avinença?",
"I Romeva què n'opina, d'aquesta cohesió?",
"Quan s'exposarà aquesta llista col·lectiva?",
"I qui lidera la banda separatista?",
"On s'exposarà?",
"Què ha anticipat el diari Ara?",
"Qui n'és partícip?"
] |
{
"answer_end": [
72,
219,
362,
436,
563,
645,
913,
1013,
1183,
1232,
1324,
1393,
1515,
1555
],
"answer_start": [
0,
0,
221,
365,
498,
498,
647,
915,
1015,
1185,
1233,
1233,
1395,
1434
],
"input_text": [
"El cap de llista de la candidatura conjunta independentista.",
"Que l'adversari electoral no era la CUP ni la candidatura d'ICV-EUiA-Podem, sinó els qui no volen que Catalunya pugui decidir el seu futur.",
"Que tenen complicitat total amb els qui defensen el dret de decidir tot i no ser independentistes.",
"Entre els qui volen votar i els qui no.",
"No.",
"Que seria el cap de cartell d'una candidatura que no és cap partit.",
"Perquè és conscient que el cost de fer una cosa és alt, però el cost de no fer-la encara és més alt.",
"Amb la CUP, amb Catalunya Sí que es Pot i amb el PSC.",
"Que de coincidències n'hi ha moltes, perquè tot i que hi hagi matisos, hi ha la percepció que l'statu quo no és sostenible i que cal afrontar un canvi.",
"Dilluns.",
"Raül Romeva, Carme Forcadell i Muriel Casals.",
"Al Parlament de Catalunya.",
"Que s'hi signarà i s'hi presentarà en societat el pacte per la llista unitària.",
"CDC i ERC amb l'ANC, Òmnium i l'AMI."
]
}
|
bios
|
Andrea Ros (Terrassa, 3 de maig de 1993) és una actriu catalana de cinema, teatre i televisió.
Va començar la seva carrera amb petits papers en sèries de televisió d'àmbit català, i també participant en diverses obres de teatre i curts.
La seva primera gran oportunitat la hi va donar Manuel Huerga quan va ser seleccionada per participar en la pel·lícula Salvador (Puig Antich) interpretant a Merçona, una de les germanes del protagonista. Des de 2006 fins a 2007 va formar part del repartiment recurrent de la sèrie de TV3 Mar de fons, on va interpretar Sílvia Fuster. En 2008 va fer el salt a la televisió estatal participant en la minisèrie Cazadores de Hombres i en la sèrie juvenil El Internado, ambdues produccions d'Antena 3. En 2009 va participar en la pel·lícula de terror de Jaume Balagueró [REC]2, on va interpretar a Mire.
En 2010 es va unir a la novena temporada de la sèrie Los hombres de Paco com a personatge recurrent. A més, també va protagonitzar la pel·lícula El diario de Carlota de José Manuel Carrasco.
En 2011 estrena la sèrie Punta Escarlata de Cuatro, i també s'uneix al repartiment de la sèrie de comèdia de la Sexta BuenAgente, en emissió durant dues temporades.
Durant els dos anys següents participa en diverses produccions cinematogràfiques. Forma part del repartiment de les pel·lícules La fría luz del dia de Mabrouk El Mechri, Tengo ganas de ti de Fernando González Molina, Menú degustació de Roger Gual, Al final todos mueren i Pixel Theory.
També en 2013 va pujar a les taules amb el musical de Javier Calvo i Javier Ambrossi La Llamada, que va protagonitzar al costat de Macarena García durant les dues primeres temporades de l'obra.
En 2015 s'incorpora a la desena temporada del serial de sobretaula Amar es para siempre d'Antena 3, on interpreta a Beatriz Arratia. També aquest any va estrenar la primera temporada de la sèrie Mar de plástico donant vida a Mar Sánchez.
L'octubre de 2016, durant el festival de cinema fantàstic de Sitges va estrenar la pel·lícula La sexta alumna, un drama de terror rodat íntegrament amb un iPhone 6.
El juliol de 2018 va denunciar que el director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual, li havia cridat i l'havia ridiculitzat en un assaig. La polèmica aixecada a les xarxes socials va provocar la dimissió de Lluís Pasqual.
|
[
"Per què és coneguda Andrea Ros?",
"Com va iniciar-se en el món de l'actuació?",
"Quin va ser el seu primer paper important?",
"Qui li va oferir aquest personatge?",
"En quina telenovel·la va participar, entre el 2006 i el 2007?",
"A qui va donar vida?",
"I pel que fa a filmacions d'Antena 3, de quins rodatges va formar part?",
"En quin llargmetratge va col·laborar el 2009?",
"En quina telesèrie va actuar amb un paper freqüent?",
"I de quina filmació va ser-ne protagonista?",
"I el 2011 en quines produccions va participar?",
"En quins altres llargmetratges ha participat?",
"I en quin musical va col·laborar?",
"En quina sèrie va donar vida a Beatriz Arriata?",
"Quina particularitat té la filmació de La sexta alumna?",
"Quina relació va tenir amb el director del Teatre Lliure?"
] |
{
"answer_end": [
93,
153,
439,
298,
536,
569,
732,
834,
935,
1025,
1155,
1476,
1573,
1803,
2073,
2208
],
"answer_start": [
0,
95,
237,
237,
441,
441,
571,
734,
836,
944,
1027,
1192,
1478,
1672,
1910,
2075
],
"input_text": [
"Perquè és una actriu catalana de cinema, teatre i televisió.",
"Amb petits papers en sèries de televisió d'àmbit català, i també participant en diverses obres de teatre i curts.",
"Va participar en la pel·lícula Salvador (Puig Antich) interpretant a Merçona, una de les germanes del protagonista.",
"Manuel Huerga.",
"En la sèrie de TV3 Mar de fons.",
"A Sílvia Fuster.",
"De la minisèrie Cazadores de Hombres i de la sèrie juvenil El Internado.",
"En la pel·lícula de terror de Jaume Balagueró [REC]2, on va interpretar a Mire.",
"A los hombres de Paco.",
"El diario de Carlota de José Manuel Carrasco.",
"En les sèrie Punta Escarlata de Cuatro i en la sèrie de comèdia de la Sexta BuenAgente.",
"En La fría luz del dia de Mabrouk El Mechri, Tengo ganas de ti de Fernando Gonzálex Molina, Menú degustació de Roger Gual, Al final todos mueren i Pixel Theory.",
"A La Llamada.",
"A Amar es para siempre.",
"És un drama de terror rodat íntegrament amb un iPhone 6.",
"Va denunciar-lo perquè li havia cridat i l'havia ridiculitzat durant un assaig."
]
}
|
books
|
Arribat el temps de la quaresma, veieren una illa, no gaire lluny; de la qual cosa molt se n'alegraren i començaren a navegar vigorosament envés d'aquella illa. Mancava el pa i l'aigua, de manera que dejunaven tres dies, i menjaven una mica al dia quart. Quan després de llargues errors entorn de la illa, veieren a la fi un port, Sant Brandan el beneí i comanà als monjos que tots eixissen de la nau. Obeïren els monjos aquell manament, i trobaren per avinentesa, una font abundosa de belles aigues i de bella herba i de belles arrels i blanques dins la font, i encara peixos de diverses natures, els quals nedaven pel rierol que de la font colava i fins a la mar decorria. I en tal punt digué Sant Brandan als seus monjos: -A Déu plagué donar-nos consolació després de la gran fatiga; d'on, preniu dels peixos i de les herbes i de les arrels tantes com mester sien per sopar, i rostiu els peixos amb tota segurança, que Déu us els ha apariats, segons la seua bondat copiosa.- Així ells ho feren. I com fos que endemés anaven a treure aigua d'aquella font per beure, l'abad els va dir: -Guardau, mos fills, i beveu-ne poca d'aquesta aigua encara que ella tan clara sia i tan bona; no fos cosa que us fes mal, puix ella té propietat, ço és, de fer dormir més del que convé a una gent de penitència com som nosaltres. Aquesta volta, per la ràbia de la llarga sed, els monjos no adimpliren el consell de l'abad; i qualcú en begué una escudella, i qualcú altre, dues i encara tres. Aquells qui una escudella en begueren, no sentiren ubriaguesa; però aquells qui n'havien begudes dues, dormiren dos dies i dues nits; i aquells qui n'havien begudes tres, dormiren tres dies i tres nits. I veient l'abad aquell dormir tan llarg i tan fort, féu oració a Déu per aquells incauts dormilegues. I quan del llarg dormir se despertaren, Sant Brandan amorosament els reptà i els digué aquestes paraules paternals: -Moltes hores haveu perdudes, mos fills, en les quals no haveu alabat Déu, per ocasió d'aquest dormir sense mesura. Serà bo que abandonem aquesta illa i ens esquivem d'aquest perill de l'aigua letea, soporífera com el cascall, no sia que encara ens advengui cosa pitjor. Déu volgué aquí donar-nos vitualles per viure, i semblant és que vosaltres, per plaer i llepolia de beure, hàgeu volgut morir. Plau-me fugir d'aquesta illa; perquè, preniu dels fruits d'aquest lloc a bastament, ço és, dels peixos i de les herbes i de les arrels i encara de l'aigua, que ens basti fins al dijous sant. I de l'aigua no'n begueu més que una escudella tots dies, i així no'n sereu ubriagats ni condormits.- Els monjos ho feren, i partí, ben plena, la nau, devés les parts del Septentrió. I arribaren a un lloc on l'aigua del mar era quasi tota presa i glaçada. I l'abad digué: -Deixau els rems, i abandonem la nau a mercè de la vela. I l'Alè de Déu qui buf allà on vol, la porti on se vulla.- El vent impel·lí la nau vers les partides de Llevant. I ells feien camí i dejunaven çada tres dies.
|
[
"Quina època de l'any era, quan albiraren una illa?",
"Com s'ho feien per no malgastar aliment?",
"Què van fer en distingir un embarcador?",
"Què van descobrir els eclesiàstics?",
"I què els va dir, Sant Brandan, als religiosos?",
"Li van fer cas?",
"Però, com és que Sant Brandan els va dir que anessin amb compte en beure massa aigua?",
"I en aquest cas, els monjos el van obeir?",
"Què els va passar?",
"Sant Brandan va resar pels adormits?",
"I què va fer quan es van despertar?",
"Què els reprova?",
"Decideixen marxar?",
"Però agafen menjar, abans?",
"Amb quina desgràcia es van trobar?",
"Es van tornar a trobar amb les mateixes condicions d'abstinència?"
] |
{
"answer_end": [
65,
254,
400,
673,
975,
996,
1315,
1408,
1680,
1782,
2169,
2296,
2671,
2588,
2929,
2975
],
"answer_start": [
0,
161,
255,
402,
726,
978,
1000,
1317,
1479,
1682,
1786,
2171,
2591,
2336,
2674,
2931
],
"input_text": [
"Era temps de la quaresma.",
"Dejunaven tres dies i menjaven una mica al dia quart.",
"Sant Brandan el beneí i comanà als monjos que tots eixissen de la nau.",
"Una font abundosa de belles aigues i de bella herba i de belles arrels i blanques dins la font, i encara peixos de diverses natures, els quals nedaven pel rierol que de la font colava i fins la mar recorria.",
"Que a Déu plagué donar-los consolació després de la gran fatiga; d'on prenguessin dels peixos i de les herbes i de les arrels tantes com mester sien per sopar, i rostissin els peixos amb tota segurança, que Déu els els havia apariats, segons la seua bondat copiosa.",
"Sí.",
"Perquè l'aigua, encara que fos tan clara i tan bona, els podia fer mal, puix ella té propietat, ço és, de fer dormir més del que convé a una gent de penitència com són ells.",
"No.",
"Aquells qui una escudella en begueren, no sentiren ubriaguesa; però aquells qui n'havien begudes dues, dormiren dos dies i dues nits; i aquells qui n'havien begudes tres, dormiren tres dies i tres nits.",
"Sí.",
"Els reptà i els digué en to paternal que moltes hores havien perdut, en les quals no havien alabat Déu, per ocasió d'aquest dormir sense mesura; llavors seria bo que abandonessin aquesta illa i esquivessin d'aquest perill de l'aigua letea, soporífera com el cascall, no cas que els vingui una cosa pitjor.",
"Que Déu volgué donar-los vitualles per viure aquí i sembla que ells, per plaer i llepolia de veure, hagin volgut morir.",
"Sí.",
"Sí.",
"Arribaren a un lloc on l'aigua del mar era quasi tota presa i glaçada; el vent impel·lí la nau vers les partides de Llevant.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Isabel Güell i López (Barcelona, 23 de novembre de 1872 - Barcelona, 8 de maig de 1956) fou una compositora catalana.
Nascuda a Barcelona el 23 de novembre de 1872, fou filla d'Eusebi Güell Bacigalupi, primer comte de Güell i d'Isabel López Bru, nascuda a Cuba, filla del primer marquès de Comillas, Antonio López y López. Va ser inscrita amb els noms de Isabel Maria Francesca de Paula Lluïsa Clementina Güell i López. El seu pare fou el mecenes de Gaudí, a qui va encarregar diverses obres al llarg de la seva vida, com el Palau Güell o el Parc Güell.
Es casà l'any 1901 amb Carles Sentmenat i Sentmenat, marquès de Castelldosrius, Gran d'Espanya, marquès d'Orís, baró de Santa Pau. Gaudí va decorar la casa del jove matrimoni al carrer Junta de Comerç. S'explica l'anècdota que Gaudí, en no poder encabir el piano de cua d'Isabel, li va recomanar que toqués el violí. Aquest fet el recull Josep Carner al seu llibre Auques i ventalls, en una auca.
Des de ben petita va tenir una gran afició a la música, tocava el piano i l'orgue i pertanyia a la coral de l'Institut de Cultura de la Dona que dirigia Francesca Bonnemaison. Va estudiar piano i orgue a Barcelona i a París. Va compondre diverses peces, sobretot de música religiosa, que es van interpretar en diferents moments com, per exemple, el 23 d'abril de 1911 en una missa celebrada a la Colònia Güell per la festa de Sant Jordi. Va musicar poemes de Jacint Verdaguer i també va escriure un Te Deum (1918) i un Stabat Mater (1917).
La seva dedicació principal va ser la caritat i la beneficència, com era quasi preceptiu per a una dona de la seva classe social. Morí a Barcelona el 8 de maig de 1956.
|
[
"Qui va ser Isabel Güell i López?",
"Qui era la seva família?",
"Quina relació va tenir el seu pare amb Antoni Gaudí?",
"Amb qui va contraure matrimoni?",
"Qui els va revestir la nova llar?",
"Quina historieta s'explica, d'aquests moments?",
"Per quin intel·lectual va ser descrita aquesta peripècia?",
"Quins instruments tocava, Isabel, de petita?",
"I de quina institució formava part?",
"En quins artefactes va especialitzar-se?",
"On?",
"Quin tipus de música va compondre, fonamentalment?",
"Quan es van interpretar les seves composicions?",
"A quin poeta català va posar música?",
"Quina va ser la seva vocació primordial?"
] |
{
"answer_end": [
116,
321,
552,
683,
754,
869,
949,
1032,
1125,
1152,
1174,
1233,
1387,
1426,
1554
],
"answer_start": [
0,
165,
420,
554,
685,
756,
871,
951,
951,
1127,
1127,
1176,
1176,
1389,
1491
],
"input_text": [
"Una compositora catalana.",
"Era filla d'Eusebi Güell Bacigalupi, primer comte de Güell i d'Isabel López Bru, nascuda a Cuba, filla del primer marquès de Comillas, Antonio López y López.",
"Fou el seu mecenes, a qui li va encarregar diverses obres al llarg de la seva vida, com el Palau Güell o el Parc Güell.",
"Amb Carles Sentmenat i Sentmenat, marquès de Castelldosrius, Gran d'Espanya, marquès d'Orís, baró de Santa Pau.",
"Gaudí.",
"Que Gaudí, en no poder encabir el piano de cua d'Isabel, li va recomanar que toqués el violí.",
"Per Carner.",
"El piano i l'orgue.",
"De la coral de l'Institut de Cultura de la Dona que dirigia Francesca Bonnemaison.",
"Piano i orgue.",
"A Barcelona i a París.",
"Religiosa.",
"En diferents moments com, per exemple, el 23 d'abril de 1911 en una missa celebrada a la Colònia Güell per la festa de Sant Jordi.",
"A Jacint Verdaguer.",
"La caritat i la beneficiència."
]
}
|
books
|
-Sembla que et faig paor.
-Més que goig: sabeu?
-No sé per què ho dius, això.
-Com que tot me surt esguerrat…
-Doncs el cas és fer els possibles perquè no hi surti.
-Prou que m'hi escarrasso!
-Ja ho sé. I tot el poble ho sap.
-Mentre ho sapigueu vós… i aquesta…
I, com si fos un ocell de la primera volada, en Biel va sentir que una onada de sang el sufocava, i va prendre comiat a correcuita per a dirigir-se lleuger cap a la torre, on va estar treballant fins a nit entrada.
Havent plegat, i aprofitant el clar de la lluna, va donar una volta pels circuits. Al cap de dos dies havia d'arribar el comte, i estava amb ànsia per saber la impressió que el seu treball li faria. Prou que ho veia, que havia de ser bona; però el mateix desig li encomanava el dubte… un dubte semblant al que havia sentit en altre temps quan amb tot i tenir l'assegurança que la Malena l'estimava, no li gosava declarar el seu amor, tement una revolcada.
|
[
"Quina sensació té, el primer en parlar?",
"Està equivocat?",
"Per què està preocupat, l'altre interlocutor?",
"Quin consell li dona l'altre conversant?",
"Però, ja ho està intentant?",
"Qui ho sap, que ja hi està posant tota la seva part?",
"Qui vol que en tingui constància?",
"Com es diu el treballador?",
"Què va notar?",
"I què va fer, aleshores?",
"Encara era de nit quan va acabar?",
"Per què estava nerviós?",
"Com és que patia, si havia fet una bona feina?",
"Què li havia passat?"
] |
{
"answer_end": [
24,
47,
109,
163,
191,
225,
261,
314,
358,
475,
558,
674,
931,
931
],
"answer_start": [
1,
26,
78,
110,
165,
192,
226,
307,
262,
262,
477,
560,
676,
762
],
"input_text": [
"Que sembla que a l'altre li faci paor.",
"No.",
"Perquè tot li surt esguerrat.",
"Que ha de fer els possibles perquè no hi surti.",
"Sí.",
"L'interlocutor i tot el poble.",
"L'interlocutor i una altra persona.",
"Biel.",
"Que una onada de sang el sufocava.",
"Va prendre comiat a correcuita per a dirigir-se lleuger cap a la torre, on va estar treballant fins a nit entrada.",
"Sí.",
"Perquè al cap de dos dies havia d'arribar el comte i volia saber la impressió que el seu treball li faria.",
"Perquè el mateix desig li encomanava un dubte semblant al que havia sentit en altre temps.",
"Que tot i tenir l'assegurança que la Malena l'estimava, no li gosava declarar el seu amor, tement una revolcada."
]
}
|
mitologia
|
The Thing és una pel·lícula de terror i ciència-ficció de l'any 1982 dirigida per John Carpenter. És un remake del film de 1951 dirigit per Howard Hawks L'enigma de l'altre món (The Thing from Another World). Ambdues pel·lícules estan basades en la novel·la curta de John W. Campbell Jr. Who Goes There?, però el film de Carpenter és més fidel a l'obra original. Una pel·lícula preqüela anomenada també The Thing s'estrenà el 2011 pel director de cinema holandès Matthijs van Heijningen Jr., que té lloc just abans de la primera pel·lícula, després de les gestes dels científics noruecs i estatunidencs que va descobrir originalment l'estranger.
Carpenter considera a aquesta pel·lícula la primera de la seua Trilogia Apocalíptica, continuada el 1987 i 1995 per El Príncep de les Tenebres (Prince of Darkness) i En la boca de la por (In the Mouth of Madness) respectivament.
Una criatura alienígena amb l'habilitat d'imitar a la perfecció a qualsevol animal o humà amb el qual entri en contacte s'infiltra dintre de l'Estació 4 de l'Institut Nacional de Ciències dels Estats Units situada a l'Antàrtida. Ja que cada membre del personal de l'estació és incapaç de saber si els seus companys són o no humans, es genera un clima de desconfiança i tensió i són eliminats un a un per la criatura o pels seus camarades.
Més tard, els supervivents s'adonen que si la criatura arriba al món exterior podria devorar tota la vida que existeix sobre la Terra en unes poques hores, ara la batalla és per la supervivència d'ells com de la raça humana.
|
[
"Què és The Thing?",
"Quina relació té amb la pel·lícula L'enigma de l'altre món?",
"Quin és el títol original?",
"En quina obra es fonamenten?",
"Quina pel·lícula s'assembla més a la novel·la?",
"De què tracta la pel·lícula de Matthijs van Heijniengen Jr.?",
"De quin any és?",
"Com contempla, Carpenter, aquesta filmació?",
"De què tracta?",
"Els treballadors saben qui són els infiltrats?",
"I què provoca, això?",
"Mentre intenten descobrir-ho, què fa aquest ésser?",
"Què acaben conjecturant, els que segueixen vius?",
"Així doncs, en què es converteix la lluita?"
] |
{
"answer_end": [
97,
177,
208,
304,
362,
645,
431,
874,
1103,
1206,
1251,
1313,
1469,
1538
],
"answer_start": [
1,
1,
154,
210,
210,
364,
364,
647,
876,
1105,
1105,
1254,
1315,
1315
],
"input_text": [
"És una pel·lícula de terror i ciència ficció de l'any 1982 dirigida per John Carpenter.",
"The Thing n'és un remake.",
"The Thing from Another World.",
"En la novel·la curta de John W. Cambell Jr. Who Goes There?",
"El film de Carpenter.",
"És una preqüela que té lloc just abans de la primera pel·lícula, després de les gestes dels científics noruecs i estatunidencs que van descobrir originalment l'estranger.",
"Del 2011.",
"Com la primera de la seua Triologia Apocalíptica, continuada el 1987 i el 1995 per El Príncep de les Tenebres i En la boca de la por respectivament.",
"D'una criatura alienígena amb l'habilitat d'imitar a la perfecció a qualsevol animal o humà amb el qual entri en contacte que s'infiltra dintre de l'Estació 4 de l'Institut Nacional de Ciències dels Estats Units situada a l'Antàrtida.",
"No.",
"Un clima de desconfiança i tensió.",
"Ell o els seus camarades els eliminen un a un.",
"Que si la criatura arriba al món exterior podria devorar tota la vida que existeix sobre la Terra en unes poques hores.",
"Per la supervivència d'ells i de tota la raça humana."
]
}
|
mitologia
|
Sant Luci de Barcelona (mort el 69) és una personalitat llegendària, que una tradició tardana documentada en obres historiogràfiques del segle xvi, pretén que fos el cinquè bisbe de Barcelona, en una llista de bisbes imaginaris, mort com a màrtir sota Neró. La seva festivitat es fixà el suposat dies natalis, l'1 d'agost, tal com figura a les obres dels pares bolandistes. La història del sant té un abast local i mai no ha estat reconeguda per l'Església, per la qual cosa, Luci de Barcelona no figura al santoral ni al Martirologi romà. A més, l'aparició tardana de la llegenda ha fet que, en aquest cas, no arrelés a la ciutat, on no ha tingut mai cap devoció popular ni un culte reconegut. Només figura en algunes llistes de bisbes i en alguna pintura que pretenia reconstruir-ne la successió.
Les primeres fonts que el citen són del segle xvi. Jeroni Pau el cita com a primer bisbe de la ciutat, però situat al segle iv, i Vicenç Domènec i Francisco Diago el citen com a bisbe i màrtir, però no canonitzat oficialment, al segle I. No hi ha, però, cap fonament ni font històrica que doni suport a la teoria; ans al contrari, no es troben mencions de la diòcesi de Barcelona fins al segle iv. Cap breviari de la catedral el cita amb anterioritat al segle xvi. En canvi, no és citat per la pretesa crònica de Luci Flavi Dextre, falsificació que va reescriure la història eclesiàstica hispànica. Els bolandistes van recollir la tradició.
Cap a mitjan segle xvii i al segle xviii, altres autors van encarregar-se de demostrar la inconsistència d'aquestes atribucions, però van continuar mantenint-se en alguns santorals i històries locals.
Segons la llegenda, creada per tal d'endarrerir els orígens del bisbat de Barcelona fins als temps apostòlics, donant-li així més prestigi i preeminència sobre d'altres, Luci va succeir vers el 60 el bisbe Teòtic, també inexistent, i va ésser bisbe fins a la seva mort en l'any 69 durant la persecució de Neró. El succeí el també llegendari bisbe Toca o Fuca.
|
[
"Qui és Sant Luci de Barcelona?",
"Què n'explica el costumari català?",
"Com va morir?",
"Quin dia es commemora?",
"Com és que aquest mite no és conegut?",
"Qui l'esmenta?",
"Però, com és que aquesta especulació no s'ha acceptat?",
"El va mencionar Luci Flavi Dextre?",
"Què va intentar, aquest últim?",
"Qui va recopilar les rondalles?",
"Què van fer, alguns historiadors, entre els segles XVII i XVIII?",
"Així i tot, van aconseguir d'eradicar aquesta creença?",
"On ha persistit?",
"Què es pretenia amb la invenció del mite?",
"I què explicava?",
"Qui el va rellevar?"
] |
{
"answer_end": [
67,
227,
256,
372,
693,
1036,
1262,
1329,
1396,
1438,
1567,
1639,
1639,
1999,
1999,
1999
],
"answer_start": [
0,
0,
229,
258,
374,
799,
1037,
1264,
1274,
1398,
1440,
1440,
1440,
1641,
1641,
1811
],
"input_text": [
"Una personalitat llegendària.",
"Que havia de ser el cinquè bisbe de Barcelona, en una llista de bisbes imaginaris.",
"Com a màrtir sota Neró.",
"El suposat dies natalis, l'1 d'agost, tal com figura a les obres dels pares bolandistes.",
"Perquè mai ha estat reconeguda per l'Església, per la qual cosa, Luci de Barcelona no figura al santoral ni al Martirologi romà; a més, l'aparició tardana de la llegenda ha fet que, en aquest cas, no arrelés a la ciutat, on no ha tingut mai cap devoció popular ni un culte reconegut.",
"Jeroni Pau el cita com a primer bisbe de la ciutat, però situat al segle iv, i Vicenç Domènec i Francisco Diago el citen com a bisbe i màrtir, però no canonitzat oficialment, al segle I.",
"Perquè no hi ha cap fonament ni font històrica que doni suport a la teoria; ans al contrari, no es troben mencions de la diòcesi de Barcelona fins al segle iv; cap breviari de la catedral el cita amb anterioritat al segle xvi.",
"No.",
"Va intentar escriure una crònica falsa, on reescrivia la història eclesiàstica hispànica.",
"Els bolandistes.",
"Van encarregar-se de demostrar la inconsistència d'aquestes atribucions.",
"No.",
"En alguns santorals i històries locals.",
"Endarrerir els orígens del bisbat de Barcelona fins als temps apostòlics, donant-li així més prestigi i preeminència sobre d'altres.",
"Que Luci va succeir vers el 60 el bisbe Teòtic, també inexistent, i va ésser bisbe fins a la seva mort en l'any 60 durant la persecució de Nero.",
"El també llegendari bisbe de Toca o Fuca."
]
}
|
books
|
L'oncle m'anava dient: -Lleva, lleva, marrec, que has fet estrenes. -Jo me'l mirava esverat, i, amb tot i sentir clarament les seves paraules, no l'entenia; però el vaig creure d'esma, posant-me a llevar la fluixa nirviosament. ¡Rediastre! quina resistència havia de vèncer! ¿Hauria agafat algun monstre, alguna morena d'aquelles que, un cop tretes de l'aigua, cossen llurs propis pescadors? Per dues vegades me vaig aturar esglaiat; però l'oncle m'obligava a continuar: -Cobra, cobra.- El guarniment vibrava com una corda de guitarra. Per fi, vento revolada i alço un peix preciós, un sard de gairebé tres pams de llargada, que cuetejava sorollosament sobre la banda del gussi, espurnejant-me la cara de ruixims. Quina alegria!
Des d'aquell punt el meu cor no va estar més que per la pesquera. Vinga tornar a calar de seguida. Què ho fa que ningú plany els peixos? La mort d'una cadernera ens entristeix, i en canvi ens aturem a contemplar tranquilament el panteix anguniós del llobarro que s'ofega sobre el sorral. No, mai n'he planyegut cap, de peix. Com més forçudament debategaven, més viu era el meu plaer. Que em vaig divertir! La pesca proporciona l'interès i les emocions d'un joc d'atzar i les embriagueses d'una lluita triomfal.
|
[
"Què li deia el seu tiet?",
"Comprenia el que li deia, el protagonista?",
"I què va fer?",
"Què es preguntava?",
"I com estava, ell?",
"I li posava presses el seu tiet?",
"Què va aconseguir fer, finalment?",
"Què era?",
"Com es movia, el sard?",
"Estava content?",
"Què va passar, a partir d'aleshores?",
"Quina comparació fa entre animals?",
"I a ell, li sap greu que es morin?",
"Què li agrada a ell?",
"Què afirma que aporta la pesquera?"
] |
{
"answer_end": [
66,
155,
226,
391,
432,
485,
581,
623,
712,
728,
793,
1015,
1052,
1111,
1238
],
"answer_start": [
0,
69,
157,
275,
392,
392,
536,
561,
583,
714,
729,
866,
1017,
1054,
1135
],
"input_text": [
"Que es llevés, que havia fet estrenes.",
"No.",
"Va posar-se a llevar la fluixa nirviosament.",
"Si hauria agafat algun monstre, alguna morena d'aquelles que, un cop tretes de l'aigua, cossen llurs propis pescadors.",
"Esglaiat.",
"Sí.",
"Va ventar revolada i va alçar un peix preciós.",
"Un sard de gairebé tres pams de llargada.",
"Cuetejava sorollosament sobre la banda del gussi, espurnejant-li la cara de ruixims.",
"Sí.",
"El seu cor no va estar més que per la pesquera.",
"Diu que la mort d'una cadernera els entristeix, i en canvi s'aturen a contemplar tranquilament el panteix anguniós del llobarro que s'ofega sobre el sorral.",
"No.",
"Que debateguin, ja que així el seu plaer és més viu.",
"L'interès i les emocions d'un joc d'atzar i les embriagueses d'una lluita triomfal."
]
}
|
mitologia
|
El senglar de Calidó fou una fera de proporcions gegantines que devastava els camps d'Etòlia. D'acord amb la tradició mitològica, hauria estat enviat per Àrtemis perquè Eneu, rei de Calidó, la va oblidar en un sacrifici ofert a tots els déus. Era tan terrible que es van haver d'aplegar els principals herois grecs d'aquell temps per fer-ne la batuda. Sobre la identitat dels participants en la cacera, hi ha moltes discrepàncies, però alguns d'ells, els principals, els tornem a trobar aplegats per a l'expedició dels argonautes (sense que hi hagi tampoc unanimitat a l'hora d'establir quina gesta es va produir abans que l'altra). Alguns dels noms dels herois, capitanejats per Melèagre, són: Driant, fill d'Ares, Idas i Linceu, els dos fills d'Afareu, procedents de Messene; Càstor i Pol·lux, els Dioscurs, d'Esparta, i cosins de Melèagre; Teseu, d'Atenes; Admetos, de Feres, a Tessàlia; Anceu i Cefeu, fills de l'arcadi Licurg; Jàson, de Iolcos; Íficles, el germà bessó d'Hèracles, que venia de Tebes; Pirítou, fill d'Ixíon i amic de Teseu, que venia de Larissa, a Tessàlia; Telamó, fill d'Èac, des de Salamina; Peleu, el seu germà, vingut de Ftia, i que durant la cacera va matar el seu cunyat Eurició, fill d'Àctor; Amfiarau, fill d'Ecles, vingut d'Argos, com també els fills de Testi, Toxeu i Plexip, oncles de Melèagre; També hi havia una caçadora, Atalanta, filla de Iasos, que havia vingut d'Arcàdia. Tots junts van estar nou dies a casa d'Eneu en una gran festa, i al desè van sortir a la caça del senglar, amb alguns herois enfadats pel fet d'haver de dur una dona amb ells. Però Melèagre, que n'estava enamorat, els va convèncer.
Quan la fera estava acorralada va matar Hileu i Anceu. Peleu va tirar la seva llança i va ferir accidentalment Eurició, que després va morir. Atalanta li va fer la primera ferida. Llavors, Amfiarau li clavà una llança en un ull, i finalment Melèagre, fill d'Eneu, el va abatre amb una ganivetada al costat, acció que li va valer les despulles de l'animal, i n'oferí el cap i la pell a Atalanta, amb protestes per part dels seus oncles, els fills de Testi, que per ser els parents més propers de Melèagre reclamaven aquell trofeu. Melèagre matà els seus oncles.
|
[
"Què era el senglar de Calidó?",
"Què n'explica el costumari?",
"Com ho van haver de fer per matar-lo?",
"Se sap segur qui va contribuir a la caça?",
"Qui hi va participar, possiblement?",
"A qui va assassinar, Peleu?",
"Qui era l'única noia que va participar-hi?",
"I qui dirigia el grup?",
"Què van fer, abans de sortir a realitzar la cacera?",
"Com és que alguns personatges estaven empipats?",
"I com és que aquesta noia anava amb el grup?",
"A qui va assassinar el senglar?",
"I Peleu, què va fer sense voler-ho?",
"Com van arribar a matar al senglar?",
"Què li va entregar, Melèagre, a la seva enamorada?",
"Qui exigia el botí?",
"I doncs, què va fer Melèagre?"
] |
{
"answer_end": [
92,
241,
350,
429,
1326,
1220,
1409,
688,
1516,
1585,
1641,
1696,
1783,
1997,
2036,
2171,
2202
],
"answer_start": [
0,
94,
243,
352,
695,
1116,
1328,
633,
1411,
1522,
1522,
1643,
1698,
1832,
1874,
2001,
2001
],
"input_text": [
"Era una fera de proporcions gegantines que devastava els camps d'Etòlia.",
"Que va ser enviat per Àrtemis perquè Eneu, rei de Calidó, la va oblidar en un sacrifici ofert a tots els Déus.",
"Es van haver d'aplegar els principals herois grecs d'aquell temps.",
"No.",
"Driant, fill d¡Ares, Idas i Linceu, els dos fills d'Afareu; Càstor i Pol·luix, els Dioscurs, d'Esparta; Teseu, d'Atenes; Admetos, de Feres; Anceu i Cefeu, fills de l'arcadi Licurg; Jàson, de Iolcos; Íficles, el germà bessó d'Hèracles; Pirítou, fill d'Ixíon; Telamó, fill d'Èac i Peleu, el seu germà.",
"Al seu cunyat Eurició, fill d'Àctor.",
"Atlanta, filla de Iasos.",
"Melèagre.",
"Van estar nou dies a casa d'Eneu en una gran festa, i al desè van sortir a la caça del senglar.",
"Perquè havien de dur una dona amb ells.",
"Perquè Melèagre n'estava enamorat.",
"A Hileu i a Anceleu.",
"Va tirar la seva llança i va ferir accidentalment Euridició, que després va morir.",
"Amfiarau li clavà una llança en un ull, i finalment Melèagre, fill d'Eneu, el va abatre amb una ganivetada al costat, acció que li va valer les despulles de l'animal.",
"El cap i la pell.",
"Els seus oncles, els fills de Testi.",
"Els matà."
]
}
|
bios
|
Montserrat Ubach Tarrés (Manresa) és espeleòloga, llicenciada en Filosofia i Lletres ( Psicologia) per la Universitat de Barcelona i periodista especialitzada en naturalesa. L'octubre de 1961 essent encara una nena i acompanyada de la seva mare, fa el primer curset d'espeleologia organitzat pel Centre Excursionista de la Comarca del Bages de Manresa i allà neix la seva vocació per aquest esport-ciència.
Espeleòloga pionera, és una de les exploradores subterrànies més reconegudes de l'Espeleologia catalana. L'any 1963 acompanyada dels seus pares, explora per primera vegada l'avenc que durant 15 anys serà el més profund de Catalunya i durant 20 anys el més fondo del món en terreny de conglomerat. Els companys dels nou grups d'espeleologia, procedents de diverses entitats excursionistes de Catalunya que intervindran en l'exploració total i l'estudi, el bategen amb el seu nom: Avenc Montserrat Ubach. En el transcurs de més de cinc dècades d'activitat espeleològica, ha organitzant i/o participat en campanyes arreu dels cinc continents i explorat grans cavitats sub-glacials, volcàniques i tropicals. Ha estat membre de l'EDES del Centre Excursionista de la Comarca del Bages de Manresa, i és fundadora /presidenta de l'Institut Català d'Espeleologia i Ciències del Karst (ICEK) i coordinadora de l'àrea de coves i avencs de la Xarxa Ibèrica d'Espais Geominers
Alumna del primatòleg Dr.Jordi Sabater Pi a la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, està especialitzada en el comportament dels petits primats. Des de l'any 1986 treballa amb titís i tamarins. És la fundadora de la ONG Darwin. Preservació de Titís i Tamarins i dirigeix el seu Santuari de primats reconegut com a Centre oficial de rescat CITES. És directora de la revista Darwin News i de Darwin TV i autora de llibres de temàtiques animalistes, excursionistes i espeleològiques. El 1992 inicia l'etapa d'activisme en defensa dels drets dels animals a través de la Federació d'Entitats pro Drets dels Animals i la Natura (FEDAN). Ha estat la representant de les entitats animalistes de Catalunya a la Comissió d'Experimentació Animal de la Generalitat de Catalunya, pràctica amb la qual s'ha mostrat sempre molt crítica.
Porta el seu nom el Geotrechus (Geotrechidius ) Ubachi, una espècie de coleòpter cavernícola trobat al Solsonès, que el Museu de Zoologia de Barcelona li dedicà. Ha estat guardonada amb l'Àngel de Plata de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, la Medalla al Mèrit Esportiu de la ciutat de Manresa, el Premi de la Fundació Espanyola de la Vocació i la Medalla de Plata de la Federació Catalana d'Espeleologia.
|
[
"A què es dedica Montserrat Ubach Tarrés?",
"Quan es va introduir en el món de l'espeleologia?",
"Què va fer l'any 1963?",
"Quina denominació han decidit posar-li?",
"Qui ho ha decidit?",
"De quines operacions ha format part?",
"Quins càrrecs ocupa?",
"Qui va tenir com a professor a la universitat?",
"En què va particularitzar-se?",
"A quin tipus de primats estudia?",
"Quines organitzacions lidera?",
"Ha publicat alguna obra?",
"Està a favor d'experimentar amb animals?",
"Com l'ha homenatjat el Museu de Zoologia de Barcelona?",
"Quins premis ha rebut?"
] |
{
"answer_end": [
172,
405,
702,
908,
908,
1109,
1370,
1471,
1531,
1580,
1787,
1867,
2208,
2370,
2632
],
"answer_start": [
0,
174,
512,
704,
704,
910,
1200,
1371,
1371,
1533,
1582,
1734,
2019,
2210,
2372
],
"input_text": [
"És espeleòloga, llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i periodista especialitzada en naturalesa.",
"El 1961, essent encara una nena, va fer el primer curset d'espeleologia organitzat pel Centre Excursionista de la Comarca del Bages de Manresa.",
"Va explorar per primera vegada l'avenc que durant 15 anys serà el més profund de Catalunya i durant 20 anys el més fondo del món en terreny de conglomerat.",
"Avenc Montserrat Ubach.",
"Els companys dels nou grups d'espeleologia, procedents de diverses entitats excursionistes de Catalunya.",
"De campanyes arreu dels cinc continents i ha explorat grans cavitats sub-glacials, volcàniques i tropicals.",
"És fundadora/presidenta de l'Institut Català d'Espeleologia i Ciències del Karst i coordinadora de l'àrea de coves i avencs de la Xarxa Ibèrica d'Espais Geominers.",
"El Dr.Jordi Sabater Pi.",
"En el comportament dels petits primats.",
"Als titís i als tamarins.",
"És la fundadora de la ONG Darwin. Preservació de Titís i Tamarins; dirigeix el seu Santuari de primats reconegut om a Centre oficial de rescat CITES i és directora de la revista Darwin News i de Darwin TV.",
"Sí.",
"No.",
"Van posar-li el seu nom al Geotrechus Ubachi, una espècie de coleòpter cavernícola trobat al Solsonès.",
"L'Angel de Plata de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, la Medalla al Mèrit Esportiu de la ciutat de Manresa, el Premi de la Fundació Espanyola de la Vocació i la Medalla de Plata de la Federació Catalana d'Espeleologia."
]
}
|
bios
|
Marina Fernández Moreno (Sabadell, 9 de maig de 1992) és una exgimnasta rítmica catalana que va pertànyer a la selecció de gimnàstica rítmica d'Espanya des de 2009, primer com a individual i després com a membre del conjunt, amb el qual va aconseguir diverses medalles en proves de la Copa del Món entre d'altres competicions, integrant així la generació de gimnastes coneguda com l'Equipaso. Actualment pertany a l'equip de cheerleaders oficials del Futbol Club Barcelona, conegut com a Dream Cheers, i estudia Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Es va iniciar al món de la gimnàstica rítmica als 6 anys, i ser als 11 quan va entrar a formar part de la selecció catalana al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallés. En la seva etapa com a gimnasta individual va estar entrenada per Iratxe Aurrekoetxea, aconseguint el podi en el Campionat d'Espanya durant 8 anys consecutius.
El 2009 va passar a la selecció nacional de gimnàstica rítmica d'Espanya individual. En aquesta modalitat va representar Espanya en diferents competicions internacionals, com el Campionat d'Europa celebrat a Bakú (2009), o els Campionats del Món de Mie (2009) i Moscou (2010).[cal citació] L'octubre de 2011, Marina es va traslladar a Madrid i va passar a integrar, primer com a gimnasta suplent, el conjunt espanyol sènior sota les ordres de Sara Bayón i Anna Baranova. Seria en 2013 quan va començar a ser titular amb el conjunt, encara que ho seria únicament en l'exercici de 3 pilotes i 2 cintes. Aquest any el conjunt va estrenar nous muntatges tant per a l'exercici de 10 maces com per al mixt. El primer emprava com a música «A cegues» de Miguel Poveda, i el segon els temes «Still», «Big Palooka» i «Jive and Jump» de The Jive Aces. Marina va debutar amb l'equip en el Grand Prix de Thiais, on el combinat espanyol va ser bronze en la general, plata en la final de 10 maces i 4º en la de 3 pilotes i 2 cintes. En aquell moment el conjunt estava format a més per Loreto Achaerandio (encara que com a suplent, i a partir de Thiais, no convocada), Sandra Aguilar, Artemi Gavezou, Elena López (llavors lesionada i no convocada), Lourdes Mohedano, Alejandra Quereda (capitana) i Lidia Rodó. A l'abril d'aquest any, en la prova de la Copa del Món disputada a Lisboa, el conjunt va ser medalla d'or en la general i medalla de bronze en 3 pilotes i 2 cintes. Posteriorment van ser medalla de plata en 10 maces en la prova de la Copa del Món de Sofia i bronze en el concurs general en la prova de la Copa del Món de Sant Petersburg.
Marina va deixar el conjunt espanyol per decisió pròpia a l'agost de 2013, a pocs dies del Campionat del Món de Kíev, després que se li comuniqués que era apartada de la titularitat. Segons la versió de Marina, després de comunicar-li a Sant Petersburg que no seria titular en el Mundial, la seleccionadora i l'entrenadora li van demanar que fingís una lesió perquè pogués assistir al Campionat Mundial de Kíev sense l'obligació de competir (ja que una norma de la FIG obliga al fet que totes les gimnastes inscrites en cada campionat hagin de competir en ell tret que existeixi una lesió), a la qual cosa ella es va negar. Aquesta versió difereix de la de l'equip nacional, que va manifestar per contra que després de la celebració de la Copa del Món de Sant Petersburg li van comunicar a Marina que directament no anava a ser convocada al Mundial de Kíev i per tant no viatjaria al mateix (pel que no hi hauria necessitat de d'usar aquest recurs). La decisió del cos tècnic del conjunt de deixar-la fora de la preparació mundialista va motivar que Marina decidís abandonar l'equip i posteriorment retirar-se. Actualment pertany a l'equip d' Animadores esportives oficials del Futbol Club Barcelona, conegut com a Dream Cheers, i estudia Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona.[cal citació]
2009
2010
2011
2013
|
[
"Qui és Maria Fernández Moreno?",
"On va competir?",
"Què va merèixer?",
"Com van anomenar aquest grup?",
"I ara, què fa?",
"Quan es va introduir en aquest àmbit?",
"Qui va ser la seva preparadora?",
"Què van obtenir?",
"En quines competicions va participar entre el 2009 i el 2010?",
"I l'any 2011 què va passar?",
"Com va fer el debut la Marina?",
"Qui formava part de l'equip?",
"Què més van guanyar?",
"Per quin motiu va deixar l'equip?",
"Quina explicació va donar l'equipació?"
] |
{
"answer_end": [
88,
223,
325,
391,
555,
731,
818,
891,
1173,
1362,
1909,
2185,
2523,
3147,
3473
],
"answer_start": [
0,
0,
93,
327,
393,
557,
733,
736,
893,
1183,
1734,
1911,
2187,
2708,
3149
],
"input_text": [
"Una exgimnasta rítmica catalana.",
"A la selecció de gimnàstica rítmica d'Espanya des del 2009, primer com a individual i després com a membre del conjunt.",
"Diverses medalles en proves de la Copa del Món entre d'altres competicions.",
"L'Equipaso.",
"Pertany a l'equip de cheerleaders oficials del Futbol Club Barcelona i estudia Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona.",
"En el món de la gimnàstica rítmica quan tenia 6 anys, i als 11 va entrar a formar part de la selecció catalana al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallés.",
"Iratxe Aurrekoetxea.",
"El podi en el Campionat d'Espanya durant 8 anys consecutius.",
"En el Campionat d'Europa celebrat a Bakú (2009), en els Campionats del Món de Mie (2009) i Moscou (2010)",
"Es va traslladar a Madrid i va passar a integrar, primer com a gimnasta suplent, el conjunt espanyol sènior sota les ordres de Sara Bayón i Anna Baranova.",
"Amb l'equip en el Grand Prix de Thiais, on el combinat espanyol va ser bronze en la general, plata en la final de 10 maces i 4º en la de 3 pilotes i 2 cintes.",
"Loreto Achaerandio, Sandra Aguilar, Artemi Gavezou, Elena Lópex, Lourdes Mohedano, Alejandra Quereda i Lídia Rodó.",
"A la prova de la Copa del Món disputada a Lisboa, el conjunt va ser medalla d'or en la general i medalla de bronze en 3 pilotes i 2 cintes; posteriorment van ser medalla de plata en 10 maces en la prova de la Copa del Món de Sofia i bronze en el concurs general en la prova de la Copa del Món de Sant Petersburg.",
"Segons la versió de Marina, després de comunicar-li a Sant Petersburg que no seria titular en el Mundial, la seleccionadora i l'entrenadora li van demanar que fingís una lesió perquè pogués assistir al Campionat Mundial de Kíev sense l'obligació de competir, a la qual cosa ella es va negar.",
"Que després de la celebració de la Copa del Món de Sant Petersburg li van comunicar a la Marina que directament no anava a ser convocada al Mundial de Kíev i per tant no viatjaria al mateix."
]
}
|
mitologia
|
L'Àliga de Barcelona és un element del bestiari popular català de la ciutat de Barcelona, al Barcelonès, on forma part del Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona junt a altres elements com la Mulassa, el Lleó, el Drac o la Víbria. És junt amb els Gegants de Barcelona Ciutat el màxim representant protocol·lari de la ciutat de Barcelona. Quan no surt, es pot visitar al Palau de la Virreina, on és exposada permanentment.
Alguns pensen que l'àliga simbolitza l'evangelista sant Joan, que d'ençà de l'edat mitjana s'ha representat iconogràficament amb aquest ocell.
L'Àliga de Barcelona està documentada des del segle xiv, i va viure la seva època més esplendorosa al segle xvi i al segle xvii, quan era responsabilitat del Consell Municipal i, per aquest motiu, s'havia de presentar a qualsevol cerimònia, festa oficial o acte on assistís qualsevol del membre del Consell en representació de la ciutat. També tenia el privilegi de poder ballar dins d'esglésies i a la processó de Corpus tenia el dret de desfilar just davant de la Custòdia.
La figura va tenir gran popularitat durant els primers segles d'activitat fins al XVIII. A partir de llavors, amb el Decret de Nova Planta (1716) i les prohibicions de 1771 minvaren els seus privilegis i simbolismes fins a arribar a la seva darrera referència l'any 1807 per les festes de canonització de sant Josep Oriol.
L'agost de 1989, l'Àliga de Barcelona és recuperada com a element del Projecte de Recuperació de la Imatgeria Festiva de la Ciutat Vella sota responsabilitat de l'Associació de Festes de la Plaça Nova; aquesta va ser feta per Manel Caserras i Boix. Se'n va responsabilitzar l'Associació de Festes de la Plaça Nova i es va presentar aquell mateix any a l'agost, per les festes de Sant Roc de la Plaça Nova.
Des del 1993 forma part del Seguici Popular de Barcelona, i encara avui encapçala el bestiari, al costat del Lleó de la ciutat. El 1998, l'Associació de Festes de la Plaça Nova va cedir oficialment la peça a la ciutat i des de llavors torna a ser considerada entremès municipal. Té un protocol propi i representa Barcelona quan li ho requereixen. L'Àliga gaudeix d'un lloc privilegiat en el calendari festiu de la ciutat, sobretot per la Mercè i Santa Eulàlia.
Tanmateix, l'Àliga de Barcelona que existeix avui la va construir l'artista imatger Xavier Jansana i Font el 1999.
El Ball de l'Àliga, Ball per a ballar la aliga per xirimies» o «Ball per a ballar l'Àliga de Barcelona» és una composició en forma de dansa, que el document anomena "mantuano" fent referència a una melodia de baix molt popular des del renaixement i utilitzada en aquesta composició. És una partitura de dos seccions: una lenta de ritme binari simple (4x4) i una altra ràpida de ritme complex binari amb sensació ternària (6x4), a quatre veus i pensada per ser interpretada amb instruments de vent o fusta xeremia, continguda en un manuscrit de l'any 1756 que es conserva a l'Arxiu de la Basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona (APSMP). Malgrat la datació del document sembla que la música del Ball de l'Àliga podria ser molt més antiga. Aquesta composició musical té grans semblances amb el ball de l'àliga de la Patum de Berga.
|
[
"Què és l'Àliga de Barcelona?",
"De què forma part?",
"On es pot veure?",
"Quina simbologia es creu que té?",
"Des de quan es tenen evidències que existia aquesta Àliga?",
"Quan va ser el seu punt culminant?",
"Quina autorització tenia?",
"Com és que el seu èxit va minvar?",
"Gràcies a quin programa es va recobrar?",
"Qui se'n va fer responsable?",
"I el 1998?",
"Quins privilegis té?",
"Qui va dissenyar l'Àliga actual?",
"Com és la ballada de l'Àliga?",
"A quina altra dansa folklòrica s'assimila?"
] |
{
"answer_end": [
88,
232,
423,
566,
623,
904,
1042,
1365,
1614,
1680,
2050,
2232,
2347,
2987,
3180
],
"answer_start": [
0,
0,
341,
425,
568,
568,
906,
1044,
1367,
1616,
1901,
2052,
2234,
2349,
3090
],
"input_text": [
"És un element del bestiari popular català de la ciutat de Barcelona.",
"Del Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona junt a altres elements com la Mulassa, el Lleó, el Drac o la Víbria",
"Al Palau de la Virreina, on és exposada permanentment.",
"Alguns pensen que simbolitza l'evangelista Sant Joan, que d'ençà de l'edat mitjana s'ha representat iconogràficament amb aquest ocell.",
"Des del segle xiv.",
"Al segle xvi i al segle xvii, quan era responsabilitat del consell Municipal i, per aquest motiu, s'havia de presentar a qualsevol cerimònia, festa oficial o acte on assistís qualsevol membre del Consell en representació de la ciutat.",
"Podia ballar dins d'esglésies i a la processó de Corpus tenia el dret de desfilar just davant la Custòdia.",
"Perquè amb el Decret de Nova Planta i les prohibicions de 1771 van minvar els seus privilegis i simbolismes fins a arribar a la seva darrera referència l'any 1806 per les festes de canonització de sant Josep Oriol.",
"Al Projecte de Recuperació de la Imatgeria Festiva de la Ciutat Vella sota responsabilitat de l'Associació de Festes de la Plaça Nova, feta per Manel Caserras i Boix.",
"L'Associació de Festes de la Plaça Nova.",
"L'associació de Festes de la Plaça Nova va cedir oficialment la peça a la ciutat i des de llavors va tornar a ser considerada entremès municipal.",
"Té un protocol propi i representa Barcelona quan li ho requereixen; a més gaudeix d'un lloc privilegiat en el calendari festiu de la ciutat, sobretot per la Mercè i Santa Eulàlia.",
"Xavier Jansana i Font.",
"És una composició en forma de dansa, que el document anomena \"mantuano\" fent referència a una melodia de baix molt popular des del renaixement i utilitzada en aquesta composició; es tracta d'una partitura de dos seccions: una lenta de ritme binari simple (4x4) i una altra ràpida de ritme complex binari amb sensació ternària (6x4), a quatre veus i pensada per ser interpretada amb instruments de vent o fusta xeremia, continguda en un manuscrit de l'any 1756 que es conserva a l'Arxiu de la Basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona.",
"Al ball de l'àliga de la Patum de Berga."
]
}
|
mitologia
|
Alcman (en grec antic Ἀλκμάν), és el nom laconi del poeta que era anomenat pels atenencs Alcmeó (Ἀλκμαίων). Va ser el principal poeta líric espartà. És el representant més antic del cànon que van establir els estudiosos d'Alexandria en la selecció dels Nou poetes lírics. És conegut pel seu nom laconi, perquè la majoria de poemes d'ell que ens han arribat estan escrits en dialecte espartà.
Va néixer a Sardes a Lídia fill de Dames o Titaros. Va viure a Lacònia com esclau d'Agèsides que en va descobrir el geni i el va emancipar. Aviat es va distingir com a poeta. En aquella època un poeta era també un mestre del cor, un instructor del cor que havia de cantar els seus poemes. Els fragments i les poesies conservades testimonien la relació d'Alcman amb la noblesa espartana i amb les cases reials. Els seus poemes es cantaven i ballaven durant les grans festivitats lacedemònies. La seva poesia segueix la tradició poètica grega, seguidora d'Homer, i hi ha fragments d'Alcman que desenvolupen temes de la Ilíada i l'Odissea. Però també la seva poesia parla de la cultura espartana de l'època, l'aspecte no guerrer de la societat: la religió, el culte als déus i els mites. Una gran part de la seva poesia tenia contingut eròtic. Va viure al segle VII aC i era gran quan va morir, perquè en un fragment conservat ironitza sobre ell mateix dient que, vell com és, no pot seguir les evolucions ràpides del cor i ha de renunciar al seu paper de director dels cants.
|
[
"Què és Alcman?",
"Per què és un personatge important?",
"En quina llengua componia?",
"D'on era?",
"Per quin motiu residia a Lacònia?",
"Com va iniciar-se en l'escriptura?",
"Actualment, ser poeta significa el mateix que durant l'època d'Alcman?",
"Per què?",
"Què evidencien els seus textos perseverats?",
"Quan es feia servir la seva poètica?",
"Quines característiques té?",
"Què narrava, doncs, que no fossin situacions bèl·liques?",
"De quina època és?",
"Com sabem que va morir quan ja era vell?"
] |
{
"answer_end": [
106,
270,
390,
410,
484,
565,
680,
679,
800,
882,
1132,
1231,
1257,
1464
],
"answer_start": [
0,
108,
272,
392,
444,
444,
567,
567,
681,
802,
884,
1097,
1233,
1233
],
"input_text": [
"És el nom laconi del poeta que era anomenat pels atenencs Alcmeó.",
"Perquè va ser el principal poeta líric espartà i el representant més antic del cànon que van establir els estudiosos d'Alexandria en la selecció dels Nou poetes lírics.",
"En espartà.",
"De Sardes.",
"Perquè era esclau d'Agèsides.",
"Agèsides va descobrir que era un geni i el va emancipar, i aviat es va distingir com a poeta.",
"No.",
"Perquè en aquella època un poeta era també un mestre del cor, un instructor del cor que havia de cantar els seus poemes.",
"Que tenia relació amb la noblesa espartana i amb les cases reials.",
"Es cantava i es ballava durant les grans festivitats lacedemònies.",
"Segueix la tradició poètica grega, seguidora d'Homer, i hi ha fragments que desenvolupen temes de la Ilíada i l'Odissea, però també parla de la cultura espartana de l'època, l'aspecte no guerrer de la societat.",
"Sobre la religió, el culte als déus, els mites, i una gran part de la seva poesia tenia contingut eròtic.",
"Del segle VII aC.",
"Perquè en un fragment conservat ironitza sobre ell mateix dient que, vell com és, no pot seguir les evolucions ràpides del cor i ha de renunciar al seu paper de director dels cants."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia nòrdica, el Fimbulvetr és el preludi immediat del Ragnarök, la fi del món nòrdic.
Segons es relata a Gylfaginning a l'Edda prosaica, aquests hiverns són seguits un darrere l'altre, sense estius intermedis. Per a aquest temps la neu vindrà de totes direccions i es predeien batalles interminables entre els homes, on molts moririen.
El món s'omplirà de conteses, fins i tot amb lluites en el si de les famílies, el que talla el cor del pensament nòrdic. Els vincles ètics es dissoldran. Tindrà lloc:
El prefix "fimbul" significa "el més gran", "gegant". El significat original de "Vetra" és "hivern" (equivalent a Vinter en els idiomes escandinaus continentals moderns iwinteren anglès i alemany). Està relacionat també amb el vocable nòrdic antic "veðr", "tempesta" o "clima tempestuós" (i amb les equivalències modernes per "clima" en els idiomes germànics: vadera suec,Wetteren alemany,weatheren anglès). És així el Fimbulvetr significa "el més gran hivern".
En països del nord d'Europa, com Suècia, Dinamarca i Noruega, el terme fimbulvinter és usat col·loquialment per referir-se a un hivern especialment cru.
Hi ha hagut diverses especulacions sobre si aquest mite en particular té alguna connexió amb el canvi climàtic que va passar en els països nòrdics al final de l'Edat de Bronze nòrdica, al voltant del 650 aC Abans d'això els països nòrdics tenien un clima una mica més temperat.
|
[
"Què és Fimbulvetr?",
"D'acord amb quina creença?",
"Com serà aquesta apocalipsi?",
"On es narra aquesta situació?",
"Què és el que més preocupa als àrtics?",
"Com es compon la paraula Fimbulvetr?",
"Amb què més coincideix?",
"Les llengües germàniques han adaptat la paraula?",
"I doncs, què podem concloure que connota la paraula Fimbulvetr?",
"Què designa, de manera popular?",
"En quins territoris?",
"Què s'ha intentat raonar?",
"En quines dates va ocórrer aquest canvi climàtic?",
"Com era l'ambient abans d'aquesta alteració?"
] |
{
"answer_end": [
96,
96,
500,
500,
467,
614,
803,
922,
977,
1130,
1130,
1315,
1339,
1409
],
"answer_start": [
0,
0,
98,
98,
378,
515,
714,
805,
925,
979,
979,
1132,
1132,
1340
],
"input_text": [
"El preludi immediat del Ragnarök, la fi del món nòrdic.",
"Amb la mitologia nòrdica.",
"Els hiverns seran seguits un rere l'altre, sense estius intermedis; la neu vindrà de totes direccions i es prediuen batalles interminables entre els homes, on molts moriran; el món s'omplirà de conteses, fins i tot amb lluites en el si de les famílies i els vincles ètics es dissoldran.",
"A Gylfaginning a l'Edda prosaica.",
"Les lluites en el si de les famílies.",
"El prefix \"fimbul\" significa \"el més gran\", \"gegant\", i el significat original de \"Vetra\" és \"hivern\".",
"Amb el vocable nòrdic antic \"veðr\", \"tempesta\" o \"clima tempestuós\".",
"Sí.",
"El més gran hivern.",
"Un hivern especialment cru.",
"En els països del nord d'Europa, com Suècia, Dinamarca i Noruega.",
"Si aquest mite en particular té alguna connexió amb el canvi climàtic que va passar en els països nòrdics al final de l'Edat de Bronze nòrdica.",
"Al voltant del 650 aC.",
"Una mica més temperat."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia grega, Selene (en grec antic: Σελήνη) era una antiga deessa lunar, filla dels titans Hiperió i Teia. La seva equivalent en la mitologia romana era la deessa Luna, qui tenia un temple al mont Aventí construït el segle vi aC, que fou destruït en el gran incendi de Roma en temps de Neró.
El paper de la deessa lunar és principal. Si el nom és grec, està connectat amb selas (llum). Selene acabà essent reemplaçada per Àrtemis, així que els escriptors posteriors la descrivien com una filla de Zeus o de Pal·las. En l'himne homèric a Hermes, amb la seva patrilinealitat característicament insistent, és la «brillant Selene, filla de Pal·las, fill de Megamedes».
En la genealogia divina tradicional, Hèlios és el seu germà: després que ell acabés el seu viatge pel cel, Selene comença el seu quan la nit cau sobre la terra. Llur germana, Eos, és la deessa de l'alba, qui també va tenir un amant humà: Cèfal.
Apol·loni de Rodes narra com va estimar un formós pastor de Cària (o en la versió de Pausànies, un rei d'Elis, o un caçador) anomenat Endimió. Narra la llegenda que Selene veié Endimió adormit en una cova del mont Lamos, prop de Milet, on s'havia refugiat per descansar, i ambdós s'enamoraren. Selene va demanar a Zeus que concedís a Endimió la vida eterna perquè així poguessin estar sempre junts. Endimió, d'altra banda, va prendre la decisió de dormir en un somni perpetu, i només es despertaria per estar amb Selene.
Cada nit, Selene baixava a la cova del mont Lamos per visitar el seu amant adormit. D'aquest amor nasqueren cinquanta filles, i en diverses versions, també Naxo, l'heroi de l'illa de Naxos. El santuari d'Endimió al vessant sud d'Heracleia és una cambra amb forma de ferradura, un vestíbul d'entrada i un pati amb columnes.
|
[
"Qui era Selene?",
"En virtut de quina creença?",
"Qui eren els seus pareS?",
"Qui era la seva consemblant romana?",
"Què li va passar al seu oratori?",
"Què representa, primordialment?",
"Com és que després es caracteritza com a filla de Zeus o Pal·las?",
"Què n'escriu, per exemple, Homer?",
"Què diu la tradició?",
"Qui era Eos?",
"De qui es va enamorar, Selene, d'acord amb Apol·loni de Rodes i Pausànies?",
"Com va començar la seva història d'amor?",
"I doncs, que va requerir Selene a Zeus?",
"I Endimió què va decidir?"
] |
{
"answer_end": [
81,
81,
115,
177,
300,
342,
524,
673,
834,
877,
1061,
1212,
1317,
1439
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
117,
117,
302,
396,
526,
675,
836,
920,
1063,
1214,
1319
],
"input_text": [
"Una antiga deessa lunar.",
"De la mitologia grega",
"Els titans Hiperió i Teia.",
"La deessa Luna.",
"Va ser destruït en el gran incendi de Roma en temps de Neró.",
"La deessa lunar.",
"Perquè acaba sent reemplaçada per Àrtemis.",
"Que és filla de Pal·las.",
"Que Hèlios és el seu germa i quan ell acaba el seu viatge pel cel, Selene comença el seu quan la nit cau sobre la terra.",
"La seva germana, la deessa de l'alba.",
"Segons Apol·loni de Rodes, d'un formós pastor de Cària anomenat Endimió i, segons Pauànies, d'un rei d'Elis o d'un caçador.",
"Selene veié Endimió adormit en una cova del mont Lamos, prop de Milet, on s'havia refugiat per descansar, i ambdós s'enamoraren.",
"Que concedís a Endimió la vida eterna perquè així poguessin estar sempre junts.",
"Dormir en un somni perpetu i només despertar-se per estar amb Selene."
]
}
|
bios
|
Beth Fornas Dos-Santos (Barcelona, 1973) és una escultora catalana instal·lada al Maresme, on compagina la pràctica escultòrica amb la docència. De sòlida formació acadèmica, s'ha dedicat a l'escultura, servint-se dels seus coneixements en ceràmica per tractar la matèria amb singularitat i combinar-la en formes escultòriques properes a una poesia material i natural. Ferro, ceràmica i fragments de natura, triats amb cura i intuïció per l'artista en paisatges de tota Catalunya, es fonen en la seva mirada i es transformen en les seves obres. Amb un estil personal i íntim, la seva obra evoluciona cap a formes naturals i integra en l'art l'harmonia dels paisatges, dels naturals i dels interiors.
Llicenciada en Belles Arts, en l'especialitat d'escultura, per la Universitat de Barcelona, Beth Fornas ha obert els seus horitzons amb una formació completa a l'Escola Massana, triant la ceràmica com a especialitat en el marc de la titulació de tècnica superior en arts plàstiques i disseny, que l'ha dotada d'una sensibilitat particular per al tractament de materials i per a la incorporació de textures noves en les seves creacions. Graduada, també, en Arts Aplicades i Oficis Artístics, l'escultora s'ha esmerçat en la perfecció tècnica i en la recerca constant de tècniques creatives per tal d'enriquir les seves obres. El resultat és una producció plena de matisos, evolutiva i vital, que no renuncia a la qualitat i que troba referents en tècniques i materials ben diversos, sempre amb el denominador comú de la simplicitat formal.
La influència d'un Chillida primerenc, palpable en les textures i la tonalitat del ferro, i l'admiració per Anish Kapoor, més enllà de les formes, en el rerefons i l'essència conceptual de les seves obres, es combinen en una escultura pura i eloqüent, amb força arquitectònica i polifacètica.
Els inicis de l'obra de Beth Fornas es troben en la ceràmica. L'evolució tècnica i el creixement personal aviat la porten a transformar la seva producció, sense abandonar el treball de la ceràmica, però introduint-hi variacions, de forma i de textures. Un tractament personal i singular de la matèria, combinat amb tècniques diversificades i estudiades, s'han convertit en constants de l'obra de l'artista. El resultat ha estat una interessant producció, amb caràcter propi. Premiada en diverses ocasions, la seva obra traça ponts de diàleg amb l'ànima i apropa la visió del món de l'escultora.
Formes angulars, arquitectònicament sòlides, bastides en ferro i metamorfosades pels colors i la textura de la ceràmica, i sovint tocades pel grafisme de les paraules, marcaren una important etapa en la producció de Fornas. Amb l'exposició “Esperit i matèria” (Mataró, 2012), però, l'artista palesà una evolució en la seva producció. Els elements naturals, recopilats per l'artista en diferents punts de la geografia catalana, s'integren ara en noves formes més orgàniques i pures, en simbiosi amb les tècniques que han esdevingut eix vertebrador de la seva producció. El resultat és una mirada renovellada, de la matèria i de l'ànima, on la pedra nuada, les branques, la fusta, prenen paraula i silenci i evoquen puresa, admiració per la dimensió natural —de l'entorn i de l'ésser—, desig i cicles vitals.
|
[
"A què es dedica Beth Fornas Dos-Santos?",
"Com fa els seus dissenys?",
"Què hi trobem en les seves representacions?",
"Com es defineix la seva manera de fer art?",
"Què va estudiar?",
"I en què es va particularitzar?",
"On va decidir acabar de formar-se?",
"Què va escollir?",
"Què ha adquirit, gràcies a haver escollit ceràmica?",
"En què més va llicenciar-se?",
"I com és, doncs, la seva terminació artística?",
"De quina manera es troba suggestionada la seva obra?",
"Com va ser la seva trajectòria al món de l'art?",
"On es va fer evident el seu canvi artístic?",
"Com ha sigut la culminació?"
] |
{
"answer_end": [
143,
367,
543,
698,
726,
757,
876,
991,
1134,
1189,
1537,
1830,
2305,
2994,
3232
],
"answer_start": [
0,
145,
369,
545,
700,
700,
792,
792,
792,
1136,
1325,
1539,
1832,
2651,
2996
],
"input_text": [
"És una escultora catalana que compagina la pràctica escultòrica amb la docència.",
"Es serveix dels seus coneixements en ceràmica per tractar la matèria amb singularitat i combinar-la en formes escultòriques properes a una poesia material i natural.",
"Ferro, cermàmica i fragments de natura, triats amb cura i intuïció per l'artista en paisatges de tota Catalunya.",
"Amb un estil personal i íntim, la seva obra evoluciona cap a formes naturals i integra en l'art l'harmonia dels paisatges, dels naturals i dels interiors.",
"Belles arts.",
"En escultura.",
"A l'Escola Massana.",
"La ceràmica com a especialitat en el marc de la titulació de tècnica superior en arts plàstiques i disseny.",
"Una sensibilitat particular per al tractament de materials i per a la incorporació de textures noves en les seves creacions.",
"En Arts Aplicades i Oficis Artístics.",
"Una producció plena de matisos, evolutiva i vital, que no renuncia a a qualitat i que troba referents en tècniques i materials ben diversos, sempre amb el denominador comú de la simplicitat formal.",
"Per la influència d'un Chillida primerenc, palpable en les textures i la tonalitat del ferro, i l'admiració per Anish Kapoor, més enllà de les formes, en el rerefons i l'essència conceptual de les seves obres.",
"Els seus inicis es troben en la ceràmica, i l'evolució tècnica i el creixement personal aviat la van portar a transformar la seva producció, sense abandonar el treball de la ceràmica, però introduint-hi variacions, de forma i de textures; un tractament personal i singular de la matèria, combinat amb tècniques diversificades i estudiades, s'han convertit en constants de l'obra de l'artista, i el resultat ha estat una interessant producció, amb caràcter propi.",
"A l'exposició Esperit i matèria: els elements naturals, recopilats per l'artista en diferents punts de la geografia catalana, s'integren ara en noves formes més orgàniques i pures, en simbiosi amb les tècniques que han esdevingut eix vertebrador de la seva producció.",
"Una mirada renovellada, de la matèria i de l'ànima, on la pedra nuada, les branques, la fusta, prenen paraula i silenci i evoquen puresa, admiració per la dimensió natural, desig i cicles vitals."
]
}
|
vilaweb
|
À Punt, va registrar al març, per segon mes consecutiu, el seu rècord històric d'audiència, amb un 2,5% de quota de pantalla. És la televisió pública que més va créixer el mes passat: d'un 67% respecte del febrer. Els programes que encapçalen aquesta tendència són els informatius i les sèries. Els informatius són dels espais més vists d'À Punt, tant el ‘NTC Migdia' com el ‘NTC Nit'. Quant a les sèries, ‘La forastera' va tenir un 3,7% de quota i ‘L'alqueria blanca' un 5,3%. La franja horària de la sobretaula, amb un 4,3% de quota, i la de la vesprada, amb un 2,5%, van ser les més seguides per l'audiència, amb un creixement que supera el 90% respecte del febrer. El creixement a la franja del prime time ha estat de mig punt. La ‘cremà', l'espai més vist En el seguiment de les Falles, la nit de la cremà va ser l'espai més vist del mes, amb un 10,3% de quota; la mascletà del dia 1 va obtenir una audiència del 6,3% i l'ofrena un 3,6%. Durant les festes de la Magdalena, la televisió va arribar al 6,6% de quota durant la mascletà del dia 30 i, el mateix dia, un 2,4% amb l'emissió del partit de futbol entre el C.D. Castelló i l'Hèrcules d'Alacant. El Magdalena Vítol va atènyer el 3%.
|
[
"Què ha aconseguit À Punt?",
"Quant ha incrementat pel que fa al mes passat?",
"Quin tipus de contingut atrauen a més persones?",
"Què capta més l'atenció, però?",
"I les sèries que més s'han seguit?",
"I pel que fa als moments del dia, quan és que hi ha una audiència més alta?",
"De quant ha sigut l'augment?",
"I l'espai més seguit quin ha estat?",
"Amb quin percentatge?",
"I la mascletà del dia 1?",
"I durant les festes de la Magdalena?",
"El 2,4% a què fa referència?",
"I el 3%?"
] |
{
"answer_end": [
124,
212,
293,
384,
476,
610,
667,
842,
865,
941,
1048,
1155,
1192
],
"answer_start": [
0,
126,
214,
295,
386,
478,
570,
732,
761,
867,
943,
1052,
1157
],
"input_text": [
"El seu rècord històric d'audiència, amb un 2,5% de quota de pantalla.",
"Un 67%.",
"Els informatius i les sèries.",
"Els informatius, tant el NTC Migdia com el NTC Nit.",
"La forastera i L'alqueria blanca.",
"La franja horària de la sobretaula i la de la vesprada.",
"D'un 90% respecte del febrer.",
"En el seguiment de les Falles, la nit de la cremà va ser l'espai més vist.",
"Amb un 10,3%.",
"Va obtenir una audiència del 6,3% i l'ofrena un 3,6%.",
"Va arribar al 6,6% de quota durant la mascletà del dia 30.",
"A l'emissió del partit de futbol entre el C.D. Castelló i l'Hèrcules d'Alacant.",
"Al Magdalena Vítol."
]
}
|
vilaweb
|
El dirigent de Podem Pablo Iglesias ha renunciat a la proposta d'un referèndum sobre la independència a Catalunya. No ho ha dit literalment, però sí que ho ha deixat entendre en la compareixença que ha fet després de la reunió amb Sánchez. Ha dit que la posició sobre aquesta qüestió no havia variat, però ha evitat de parlar de referèndum i ha proposat que el PSC, mitjançant Miquel Iceta, i En Comú Podem, amb Xavier Domènech, treballessin per aconseguir ‘una proposta de consens sobre aquesta qüestió'. I això, segons que ha dit, a Pedro Sánchez no li havia semblat pas malament. Xavier Domènech, dirigent d'En Comú Podem, sempre ha estat favorable a un referèndum a Catalunya acordat amb les institucions espanyoles. Iceta, no. I Pedro Sánchez, encara menys. De fet, avui mateix Iceta ha dit a RNE: ‘Cal canviar el dret de decidir pel deure de pactar.' I ha definit la seva idea de referèndum: ‘Abans de preguntar a la gent sobre si es vol separar, hem de preguntar sobre un nou acord.' Aquesta estratègia de Podem respecte del referèndum s'inscriu en el tomb discursiu que ha fet avui Iglesias en relació amb la investidura. Ara Iglesias no cerca l'abstenció de les formacions independentistes per a permetre la investidura de Sánchez, sinó la de Ciutadans. I per això, perquè la proposta d'acord sigui acceptada per Pedro Sánchez mateix, cal que el discurs sobre el referèndum a Catalunya es dilueixi. Sánchez ha avalat aquesta línia quan li han demanat per la proposta d'Iglesias, dient que estava convençut que el PSOE, Podem i Ciutadans es podien posar d'acord amb ‘una reforma constitucional federal de la constitució.' Més informació: Iglesias s'ofereix a no ser al govern per facilitar un pacte amb el PSOE
|
[
"Qui és Pablo Iglesias?",
"Què ha fet?",
"Ho ha dit mot a mot?",
"Com n'ha deixat constància?",
"El president de l'estat espanyol hi està d'acord?",
"Per quina opció es decanta Xavier Domènech?",
"El dirigent del PSC comparteix aquesta visió?",
"I el cap del govern?",
"Què ha expressat Iceta?",
"Quina connotació té, per ell, el referèndum?",
"I doncs, què busca Podem?",
"Què han de fer perquè el cap de govern aprovi aquesta iniciativa?",
"Quina ha estat la resposta del president?"
] |
{
"answer_end": [
35,
113,
238,
504,
581,
719,
730,
761,
855,
990,
1261,
1406,
1629
],
"answer_start": [
0,
0,
115,
240,
506,
590,
583,
732,
771,
859,
1130,
1263,
1408
],
"input_text": [
"El dirigent de Podem.",
"Ha renunciat a la proposta d'un referèndum sobre la independència a Catalunya.",
"No.",
"Ha dit que la posició sobre aquesta qüestió no havia variat, però ha evitat parlar de referèndum i ha proposat que el PSC, mitjançant Miquel Iceta, i En Comú Podem, amb Xavier Domènech, treballessin per aconseguir una proposta de consens sobre la qüestió.",
"Sí.",
"Sempre ha estat favorable a un referèndum a Catalunya acordat amb les institucions espanyoles.",
"No.",
"Tampoc.",
"Que cal canviar el dret de decidir pel deure de pactar.",
"Creu que abans de preguntar a la gent sobre si es vol separar, han de preguntar sobre un nou acord.",
"L'abstenció de Ciutadans.",
"Cal que el discurs sobre el referèndum a Catalunya es dilueixi.",
"Ha dit que estava convençut que el PSOE, Podem i Ciutadans es podien posar d'acord amb una reforma constitucional federal de la constitució."
]
}
|
bios
|
Núria Puig i Barata (Aiguafreda, Vallès Oriental, 3 de març de 1951) és una esquiadora, especialitzada en esquí alpí, i sociòloga de l'esport catalana.
Juntament amb la seva germana Conxita Puig i Barata, va iniciar la seva vinculació amb l'esport com a esquiadora. Com a sòcia del Club Alpí Núria-Masella, arribà a formar part de l'equip espanyol d'esquí alpí entre els anys 1968 i el 1971, i també membre de l'equip espanyol universitari entre el 1968 i el 1973. Entre els seus èxits més rellevants destaquen diversos títols de Campionat d'Espanya i també la participació en el Campionat del Món d'esquí alpí de Val Gardena, a Itàlia, (1971) i a les universíades de Rovaniemi, a Finlàndia (1971) i Lake Placid als EUA (1973).
En paral·lel a la pràctica esportiva, realitzà la seva formació universitària d'Història a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1975. I, més endavant es doctorà en Sociologie de la Connaissance a la Universitat de París VII, al 1980, amb la tesi Les équipements sportifs et les rapports sociaux. El 1976 es va incorporar al recentment inaugurat INEFC (Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya), i comença la seva tasca docent i investigadora fins a la seva jubilació, l'any 2016. El 1993, a la facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació a la Universitat de Barcelona, realitza una segona tesi doctoral amb Joves i esport. Influència dels processos de socialització en els itineraris esportius juvenils. A més dels dos doctorats, en la seva extensa i prolífica carrera científica ha publicat més de 30 llibres, 76 capítols de llibre i 73 articles científics, a banda de centenars d'articles de divulgació i comunicacions en jornades científiques, i ha dirigit més d'una desena de tesis doctorals. Ha estat catedràtica de Sociologia de l'Esport de l'INEFC a Barcelona, i ha rebut l'acreditació de recerca avançada per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya). Professora de sociologia de l'esport a l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC) de Barcelona, l'any 2000 obtingué la càtedra d'aquesta mateixa disciplina. Presidí l'Asociación Española de Investigación Social Aplicada al Deporte (durant els anys 1990 i 1996. Coordina el Grup d'Investigació Social i Educativa en Activitat Física i Esport (GISEAFE) de l'INEFC i, entre els anys 2006 i 2016, va impulsar, i dirigir l'Observatori Català de l'Esport. Col·labora en programes de gestió esportiva. Puig s'ha convertit en un referent nacional i internacional en els estudis d'hàbits esportius de la població, la gestió esportiva, la metodologia de la investigació social, les organitzacions de l'esport o les polítiques públiques, entre altres aspectes, havent arribat a assessorar a la majoria d'institucions catalanes i espanyoles des dels inicis de la democràcia fins a l'actualitat. Una de les aportacions més destacades de Núria Puig és en l'anàlisi de la perspectiva de gènere en l'activitat física i l'esport, i en la promoció de la igualtat entre homes i dones.
|
[
"A què es dedica Núria Puig i Barata?",
"Amb qui va descobrir l'esquí?",
"En quins equips va pertànyer?",
"Quins triomfs realcen?",
"I en quines competicions ha participat?",
"Quines titulacions té, com a estudiant?",
"Què va fer el 1976?",
"Quines funcions hi va desenvolupar?",
"Fins quan hi va estar?",
"Què va dur a terme l'any 1993?",
"Quantes publicacions ha fet?",
"En quins àmbits ha exercit de catedràtica?",
"Quines organitzacions ha dirigit?",
"En quina disciplina s'estudia la seva trajectòria?",
"Quines entitats ha aconsellat?",
"Quina és l'argumentació més rellevant?"
] |
{
"answer_end": [
150,
264,
463,
726,
726,
1033,
1140,
1188,
1225,
1452,
1695,
2121,
2414,
2691,
2847,
3030
],
"answer_start": [
0,
152,
266,
465,
465,
728,
1035,
1035,
1035,
1227,
1454,
1747,
2123,
2461,
2461,
2849
],
"input_text": [
"És una esquiadora, especialitzada en l'esquí alpí, i sociòloga de l'esport catalana.",
"Amb la seva germana Conxita Puig i Barata.",
"A l'equip espanyol d'esquí alpí entre els anys 1968 i 1971, i també membre de l'equip espanyol universitari entre el 1968 i 1973.",
"Diversos títols de Campionat d'Espanya.",
"En el Campionat del Món d'esquí alpí de Val Gardena, a Itàlia, a les universíades de Rovaniemi, a Finlàndia i Lake Placid als EUA.",
"Es llicencià en Historia a la Universitat de Barcelona i es doctorà en Sociologie de la Connaissance a la Universitat de París VII, amb la tesi Les équipements sportifs et les rapports sociaux.",
"Es va incorporar al recentment inaugurat INEFC (Institut Nacioonal d'Edicacoó Física de Catalunya).",
"De docent i investigadora.",
"Fins a la seva jubilació, l'any 2016.",
"Realitzà una segona tesi doctoral amb Joves i esport. Influència dels processos de socialització en els itineraris esportius juvenils.",
"Més de 30 llibres, 76 capítols de llibre i 73 articles científics, a banda de centenars d'articles de divulgació i comunicacions en jornades científiques.",
"En Sociologia de l'Esport de l'INEFC a Barcelona.",
"L'Asociación Española de Investigación Social Aplicada al Deporte, el Grup d'Investigació Social i Educativa en Activitat Física i Esport de l'INEFC i l'Observatori Català de l'Esport.",
"En els estudis d'hàbits esportius de la població, la gestió esportiva, la meteodologia de la investigació social, les organitzacions de l'esport o les polítiques públiques.",
"La majoria d'institucions catalanes i espanyoles des dels inicis de la democràcia fins a l'actualitat.",
"L'anàlisi de la perspectiva de gènere en l'activitat física i l'esport, i en la promoció de la igualtat entre homes i dones."
]
}
|
bios
|
Elisabet Font Montanyà, més coneguda com a Bet Font (Torelló, 30 de març de 1964) és una biòloga i activista política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la VI i VII legislatures.
Llicenciada en biologia per la Universitat de Barcelona (1982-87). Des de 1985 és implicada en campanyes de defensa del medi ambient. Ha estat membre destacada del Grup de Defensa del Ter, que aconseguí el processament de l'empresari Josep Puigneró. Fou cap d'agrupament i responsable pedagògica dels Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya.
A les eleccions municipals espanyoles de 1999 fou escollida regidora de l'ajuntament de Torelló. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 i 2003 fou escollida diputada dins les llistes d'Iniciativa per Catalunya-Verds. El 2004 fou escollida membre de la mesa del Parlament de Catalunya. Deixà l'escó el 2006 i treballa com a directora d'àrea a Lavola, una empresa de serveis per a la sostenibilitat.
És autora del llibre (50 persones) que conspiren (1999), i coautora del llibre Consumo sostenible. Preguntas con respuesta (1999).
|
[
"Per què és coneguda Elisabet Font Montanyà?",
"Va formar part del govern?",
"Què va estudiar?",
"On està involucrada?",
"De quina organització va formar part?",
"Què va assolir aquest col·lectiu?",
"Quina tasca va dur a terme en els Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya?",
"Què va passar el 1999?",
"I els anys següents?",
"Quin any va retirar-se?",
"I a què es dedicà?",
"Quina obra ha publicat?",
"I en quin altre ha col·laborat?"
] |
{
"answer_end": [
190,
190,
257,
324,
379,
440,
541,
638,
837,
859,
950,
1007,
1081
],
"answer_start": [
0,
0,
192,
259,
326,
326,
442,
543,
640,
839,
839,
952,
1011
],
"input_text": [
"Perquè és una biòloga i activista política catalana.",
"Sí, va ser diputada al Parlament de Catalunya en la VI i VII legislatures.",
"Biologia a la Universitat de Barcelona.",
"En campanyes de defensa del medi ambient.",
"Del Grup de Defensa del Ter.",
"El processament de l'empresari Josep Puigneró.",
"En fou cap d'argument i responsable pedagògica.",
"Fou escollida regidora de l'ajuntament de Torelló.",
"Fou escollida diputada dins les llistes d'Iniciativa per Catalunya-Verds a les eleccions al Parlament de Catalunya i el 2004 fou escollida membre de la mesa del Parlament de Catalunya.",
"El 2006.",
"Fou directora d'àrea de Lavola, una empresa de serveis per a la sostenibilitat.",
"El llibre (50 persones) que conspiren.",
"Consumo sostenible. Preguntas con respuesta."
]
}
|
books
|
Quan arribà el dia de la mudança, als ulls dels veïns els mobles descendien d'un a un; però, interiorment, cada veí sentia que allò era una ascensió miraculosa. El xafardeig a les entrades i les botigues era en el seu període àlgid.
Aqueix canvi de pis havia estat sempre un dels somnis més estimats de la senyora Molines. Prou podien anar a raure a un carrer més aristocràtic que el d'En Salmeron; però l'emoció de victòria no seria pas tan intensa com ara. En aquest carrer els coneixia tothom. Tothom estava en condicions de mesurar la significança de cada cosa que feien.
1917. Els Molines eren al segon any de llur encimbellament. La benanança s'havia fet normal. Ningú —tret del cap de casa— desconfiava de la Fortuna. Tots la consideraven com un do perpetual que ja no els podia fer falta.
La Rosa i sos fills seguien experimentant una goluderia infinita per gustar totes les grandeses del món, però ja no patien aquella frisança rabiosa dels primers mesos. Llurs anhels començaven de coordinar-se i d'especialitzar-se. Cadascú tenia el seu ideal. La Rosa apreciava el luxe en el vestir, damunt de totes les coses. Es migrava davant dels aparadors de joieria i en el cinema. Aquells moblatges espetarrants, aquells vestits fastuosos!…
|
[
"Què feien aquell jorn?",
"I els veïns?",
"La gent feia el tafaner?",
"Com es diu la protagonista?",
"Esperava amb ànsia aquest desplaçament?",
"Com és que van anar a viure al carrer d'En Salmeron?",
"Però, es podien permetre viure en una zona més luxosa?",
"En quin any ens situa aquesta història?",
"Quant temps feia que la família vivia al carrer d'En Salmeron?",
"Tenien present que la situació benestant podia canviar?",
"Quina visió en tenien?",
"Quina dèria tenien la dona i els fills?",
"S'havia calmat, però?",
"Per què?",
"Què li agradava, a la Rosa?"
] |
{
"answer_end": [
32,
159,
231,
321,
321,
574,
397,
580,
634,
723,
795,
900,
963,
1025,
1120
],
"answer_start": [
0,
35,
161,
303,
233,
323,
323,
576,
582,
669,
669,
797,
797,
965,
1055
],
"input_text": [
"Una mudança.",
"Veien els mobles descendint d'un a un; però, interiorment, sentien que allò era una ascensió miraculosa.",
"Sí.",
"Senyora Molines.",
"Sí.",
"Perquè en aquest carrer els coneixia tothom i tothom estava en condicions de mesurar la significança de cada cosa que feien.",
"Sí.",
"El 1917.",
"Dos anys.",
"No, tret del cap de casa.",
"Ho consideraven com un do perpetual que ja no els podia fer falta.",
"Gustar totes les grandeses del món.",
"Sí.",
"Perquè llurs anhels començaven de coordinar-se i d'especialitzar-se.",
"El luxe en el vestir."
]
}
|
bios
|
Xesqui Castañer López (València, 1952 - 2018) va ser una professora universitària d'Història de l'Art i política espanyola. Va presidir les Juntes Generals d'Àlaba entre 6 de juliol de 1999 i octubre de 2003, sent la primera dona a ocupar aquest càrrec.
En la seua joventut va pertànyer a l'organització socialista clandestina de València.
Entre 1979 i 1980 va ser assessora de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana en les tasques d'estudi, planificació i gestió del Patrimoni Artístic. Posteriorment va ser regidora de l'Ajuntament de Vitòria entre 1983 i 1987 i cap del gabinet del Vicelehendakari i Conseller basc d'educació, Fernado Buesa, entre 1990 i 1994.
Va presidir les Juntes Generals d'Àlaba entre el 6 de juliol de 1999 i octubre de 2003 com a procuradora pel Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra (PSE-EE) amb el suport dels vots del seu grup al costat dels del Partit Popular i Unitat Alabesa, sent la primera dona a ocupar aquest càrrec. En la sessió plenària d'aquesta càmera del 20 de març de 2000, Xesqui Castañer va llegir un discurs destacant el treball de Fernando Buesa per la defensa de les llibertats, després del seu assassinat el 22 de febrer del mateix any.
La seua activitat política es va caracteritzar per la defensa de la igualtat entre homes i dones, el foment del laïcisme en les Juntes Generals d'Àlaba i la modernització i acostament del treball de la càmera a la ciutadania.
Es va llicenciar en Filosofia i Lletres (en la secció d'Història) per la Universitat de València el 1975 i deu anys més tard, el 1985, es va doctorar en Geografia i Història per la Universitat del País Basc, incorporant-se a aquesta universitat com a professora titular d'Història de l'Art un any després.
En 2003 va tornar a València i es va incorporar al Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València. Entre 2012 i 2017 va ser la directora del màster interuniversitari en Història de l'Art i Cultura Visual impartit per la Universitat de València i la Universitat Jaume I de Castelló.
En 2016 va obtenir l'acreditació de l'ANECA com a catedràtica d'universitat, si bé no va arribar a promocionar.
Com a investigadora es va especialitzar en art actual, en la visualització del gènere en la història de l'art i en la cultura visual; en la representació de les identitats i de la diversitat cultural en l'era de la globalització, en la relació entre les noves tecnologies amb l'art i l'activisme polític, així com en diversos aspectes del patrimoni artístic d'Euskadi. Sobre els temes de la seua especialització va publicar una trentena de llibres i capítols de llibres i va dirigir diferents tesis doctorals, com la primera tesi sobre el grafit a València, defensada en 2015.
|
[
"Qui fou Xesqui Castañer López?",
"Què va liderar?",
"Quin mèrit va tenir, a més a més?",
"De què va formar part durant la jovenesa?",
"I quins càrrecs públics va ocupar?",
"Amb el suport de quin partit polític va liderar les Juntes Generals d'Àlaba?",
"A quin partit polític pertanyia, ella?",
"Què va ressaltar durant el seu parlament?",
"Pel que fa als afers públics, en què va especialitzar-se?",
"Quina formació posseeix?",
"Exerceix de docent?",
"A què es va dedicar en tornar a la seva ciutat natal?",
"Què va gestionar?",
"En quines temàtiques va centrar el seu estudi?",
"Què ha escrit?"
] |
{
"answer_end": [
122,
252,
252,
338,
678,
933,
845,
1210,
1436,
1644,
1742,
1856,
2039,
2520,
2728
],
"answer_start": [
0,
124,
124,
254,
340,
680,
680,
980,
1212,
1438,
1573,
1744,
1858,
2153,
2522
],
"input_text": [
"Una professora universitària d'Història de l'Art i política espanyola.",
"Les Juntes Generals d'Àlaba.",
"Va ser la primera dona a ocupar aquest càrrec.",
"De l'organització socialista clandestina de València.",
"Va ser assessora de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana en les tasques d'estudi, planificació i gestió del Patrimoni Artístic; regidora de l'Ajuntament de Vitòria i cap del gabinet del Vicelehendakari i Conseller basc d'educació.",
"Del seu grup, del Partit Popular i de la Unitat Alabesa.",
"Al Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra (PSE-EE).",
"El treball de Fernando Buesa per la defensa de les llibertats.",
"En la defensa de la igualtat entre homes i dones, el foment del laïcisme en les Juntes Generals d'Àlaba i la modernització i acostament del treball de la càmera a la ciutadania.",
"Es va llicenciar en Filosofia i Lletres (en la secció d'Història) per la Universitat de València i deu anys més tard es va doctorar en Geografia i Història per la Universitat del País Basc.",
"Sí.",
"Es va incorporar al Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València.",
"El màster interuniversitari en Història de l'Art i Cultura Visual impartit per la Universitat de València i la Universitat Jaume I de Castelló.",
"En art actual, en la visualització del gènere en la història de l'art i en la cultura visual; en la representació de les identitats i de la diversitat cultural en l'era de la globalització, en la relació entre les noves tecnologies amb l'art i l'activisme polític, així com en diversos aspectes del patrimoni artístic d'Euskadi.",
"Una trentena de llibres i capítols de llibres."
]
}
|
mitologia
|
Les illes Equínades (en grec antic αἱ Ἐχινάδες νῆσοι segons Heròdot, Tucídides i Estrabó) o illes Equines (αἱ Ἐχῖναι νῆσοι, segons Homer) són un grup de nombroses illes, un arxipèlag, a la costa d'Acarnània a la mar Jònica. Algunes de les illes, en temps d'Heròdot ja s'havien unit al continent pels diposits al·luvials del riu Aquelou, que desemboca molt proper.
Homer menciona les illes al «Catàleg de les naus» a la Ilíada, on diu que Meges, fill de Fileu, rei de l'Èlida, va conduir quaranta naus a la guerra de Troia des de Dulíquion i el que anomena les sagrades Illes Equínades, situades davant de la costa d'Èlida.
Segons Homer, les illes estaven habitades, però Tucídides i Escílax de Carianda diuen que eren desertes. Estrabó diu simplement que eren illes estèrils i rocoses. Esteve de Bizanci parla d'una ciutat, Apol·lònia (Ἀπολλωνία) que situa en una de les illes, i Plini el Vell a la Naturalis Historia dona el nom de nou d'aquestes illes: Aegialia, Cotonis, Thyatira, Geoaris, Dionysia, Cyrnus, Chalcis, Pinara i Mystus. Segons Estrabó, una altra illa de les Equínades era Artemita (Ἀρτεμίτα), que al seu temps ja s'havia unit al continent. Artemidor d'Efes parla d'Artemita, i diu que era una península propera a la desembocadura de l'Aquelou, i Rià anomena les Oxeies (αἱ Ὀξεῖαι) com un grup separat d'illes vora les Equínades, encara que Estrabó les inclou al grup de les Equínades.
Es diu que les Equínades derivaven el seu nom dels eriçons de mar (Echinoidea) pels contorns durs i espinosos que tenien la majoria d'elles. L'any 1427 va tenir lloc en les seves aigües la Batalla de les illes Equínades entre l'Imperi Romà d'Orient i Carles I Tocco, dèspota de l'Epir i comte de Cefalònia i Zante.
|
[
"Què són les illes Equínades?",
"Quin altre nom tenen, d'acord amb Homer?",
"Fa molts anys que comuniquen amb la terra ferma?",
"De quin capítol de la Ilíada formen part?",
"I què narra?",
"Com s'oposen les narracions d'Homer i de Tucídies i Escílax de Carianda?",
"Estrabó què va explicar?",
"I Esteve de Bizanci?",
"Com va anomenar les illes Plini el Vell?",
"A quina obra?",
"Quina afegeix, Estrabó?",
"Qui més va aportar informació sobre l'illa d'Artemita?",
"En què disputen Rià i Estrabó?"
] |
{
"answer_end": [
222,
137,
362,
425,
621,
726,
784,
876,
1035,
1035,
1097,
1259,
1400
],
"answer_start": [
0,
92,
224,
364,
364,
623,
728,
786,
880,
880,
1037,
1157,
1263
],
"input_text": [
"Un grup de nombroses illes, un arxipèlag, a la costa d'Acarnània a la mar Jònica.",
"El d'illes Equines.",
"Sí.",
"Del Catàleg de les naus.",
"Que Meges, fill de Fileu, rei d'Èlida, va conduir quaranta naus a la guerra de Troia des de Dulíquion i el que anomena les sagrades Illes Equínades, situades davant de la costa d'Èlida.",
"Segons Homer, les illes estaven habitades, però Tucídes i Escílax de Carianda diuen que eren desertes.",
"Que eren illes estèrils i rocoses.",
"Parla d'una ciutat, Apol·lònia, que situa en una de les illes.",
"Aegialia, Cotonis, Thyatira, Geoaris, Dionysia, Cyrnus, Chalcis, Pinara i Mystus.",
"A la Naturalis Historia.",
"L'illa Artemita.",
"Artemidor d'Efes, i va dir que era una península propera a la desembocadura de l'Aquelou.",
"Rià anomenà les Oxeies com un grup separat d'illes vora les Equínades, mentre que Estabó les inclou al grup de les Equínades."
]
}
|
books
|
Tan bon punt hagué en Ramon donat la bona nit, exclamà la mal cofada de la Feliça:
-Vaia un barrut com n'hi ha, d'aquest garlaire! Ja li asseguro que si l'hem de mantenir gaires dies… Ja miraré de no donar-li pas pa tou, que aviat ne quedaríem sense. Menja les crostes i deixa les molles; se coneix que té millor dentat que un hom… Alça, alça! mig got de vi per a l'aiguera: el deuen collir a la font, a ca seva, que el faci anar tan a dojo.
A tot això mossèn Joan res hi deia, passejant-se capficat sala amunt i sala avall.
-I demà què vol que faci per a dinar?- reprengué la Feliça tot plegant les estovalles.
-Demà mata la polla negra que tens a l'engreix- respongué el rector sense mirar-la ni parar de passejar.
-Oh, sí, la polla negra…- gemegà la dona. -Que aviat ho ha dit! Mes la rossa s'enyorarà.
-Mata la rossa i tot!- cridà l'altre, malhumorat. I, prenent la llumanera, es ficà dintre sa cambra.
Queda la Feliça, sola, murmurant:
-Ja se'n farà mal fart! Si que la pujariem dreta, la paret!
|
[
"Què acabava de fer, en Ramon?",
"Estava contenta, la Feliça?",
"I què va dir?",
"Què feia el mossèn Joan, mentrestant?",
"Deia alguna cosa?",
"Què li va preguntar la Feliça?",
"I el mossèn què li va contestar?",
"Estava més calmat?",
"Què va objectar, la Feliça, a aquest comentari?",
"I el rector què va rebatre?",
"Com estava, anímicament?",
"Què va fer seguidament?",
"Hi havia algú més amb la Feliça?",
"Què va remugar la dona?"
] |
{
"answer_end": [
45,
81,
440,
523,
476,
610,
715,
715,
804,
854,
854,
905,
928,
999
],
"answer_start": [
0,
47,
47,
442,
442,
525,
612,
612,
717,
806,
806,
806,
907,
907
],
"input_text": [
"Donar la bona nit.",
"No.",
"Que en Ramon era un barrut i un garlaire, que no el podrien mantenir gaires dies i miraria de no donar-li pas pa tou, que sinó es quedarien sense; que menja les crostes i deixa les molles, i deixa mig got de vi per a l'aiguera com si a ca seva el deuen collir a la font, ja que el fa anar tan a dojo.",
"Es passejava capficat sala amunt i sala avall.",
"No.",
"Que què volia que fes l'endemà per dinar.",
"Que matés la polla negra que la Feliça tenia a l'engreix.",
"No.",
"Que la rossa s'enyoraria.",
"Que matés la rossa i tot.",
"Malhumorat.",
"Va prendre la llumanera i es ficà dintre sa cambra.",
"No.",
"Que ja se'n faria mal fart i que la pujarien dreta, la paret."
]
}
|
vilaweb
|
La Comissió Europea ha evitat de criticar el govern espanyol per haver prohibit el projecte del corredor 5G del Mediterrani, impulsat pel Departament de Polítiques Digitals en col·laboració amb Occitània i, precisament, amb l'aval de la Comissió Europea. Demanat per aquest vet, un portaveu de la Comissió s'ha limitat a celebrar ‘els esforços' de cooperació entre Catalunya i Occitània i entre Espanya i França per a establir aquesta mena de corredors, segons unes declaracions recollides per l'agència ACN. El portaveu ha avisat que tots els projectes han de ser ‘compatibles amb la legislació dels estats i de la Unió Europea' i ha afegit que encara no havia rebut cap sol·licitud de finançament del projecte i que, per tant, no podien comentar ‘detalls' sobre aquest cas. Aquest corredor era una aposta de la Unió Europea, que per finançar aquesta mena de projectes exigeix que siguin transfronterers; per això Catalunya l'havia preparat amb la col·laboració del govern d'Occitània. Se n'havia de fer la presentació al juny passat a Bucarest, a Romania, i hi havien d'assistir el conseller Jordi Puigneró, el vice-president de la regió d'Occitània i alts càrrecs de la Comissió Europea. Tanmateix, la intervenció de Josep Borrell va fer que aquest acte es vetés. Segons fonts del Departament de Polítiques Digitals, el ministeri espanyol es va posar en contacte amb la Comissió Europea perquè suspengués l'acte, on s'havia d'aprovar un pla de treball i obrir el projecte del corredor 5G a fons europeus. Ho ha confirmat el conseller Puigneró a Catalunya Ràdio: ‘Van cancel·lar l'acte trucant a la Comissió Europea. Nosaltres ja teníem els bitllets.' Segons el ministeri espanyol, el document que s'havia de signar a Bucarest no s'adequava al llenguatge jurídic propi d'un tractat internacional d'aquestes característiques. I proposava tot de canvis a la Generalitat. Per exemple, s'havia d'incloure una referència al ‘Regne d'Espanya‘ cada vegada que s'esmentés la Generalitat; també era contrari que Catalunya s'hi presentés com un ‘país' o una ‘part signant', i proposava que es canviés aquests termes per ‘regió'. Així mateix, demanava una rectificació perquè en el text en anglès s'anomenava ‘ministeri' la conselleria de Polítiques Digitals i ‘ministre' el titular, Jordi Puigneró. Malgrat l'actitud de Borrell, la Comissió es limita a dir que les xarxes de cinquena generació, el 5G, són ‘un element clau' per a competir en el mercat global, recorda que el seu impuls és ‘responsabilitat dels estats membres' i anima ‘tots els estats a avançar ràpidament en el llançament comercial del 5G'. Des de Brussel·les recorden que la convocatòria per a finançar projectes transfronterers de 5G encara no ha tancat i que hi ha marge fins al 12 de novembre.
|
[
"Què ha obviat la Comissió Europea?",
"Qui havia de contribuir en aquest projecte?",
"I què ha expressat un directiu de la Comissió?",
"Què més ha assenyalat aquesta mateixa persona?",
"Qui va propugnar el projecte?",
"Quin requisit s'ha de complir, però?",
"Amb qui van comptar, els catalans?",
"Per quin motiu no es va dur a terme l'exposició?",
"Qui hi havia d'anar?",
"Com va actuar la delegació espanyola?",
"Què ha afirmat, Puigneró?",
"I el consolat espanyol?",
"Quines modificacions va plantejar el ministeri espanyol a les administracions catalanes?",
"I què havien de corregir?",
"Com s'ha pronunciat la Comissió Europea?"
] |
{
"answer_end": [
123,
253,
452,
774,
825,
904,
985,
1265,
1189,
1506,
1653,
1825,
2120,
2289,
2599
],
"answer_start": [
0,
0,
255,
509,
776,
776,
906,
1191,
987,
1267,
1508,
1654,
1827,
2121,
2321
],
"input_text": [
"De criticar el govern espanyol per haver prohibit el projecte del corredor 5G del Mediterrani.",
"Estava impulsat pel Departament de Polítiques Digitals en col·laboració amb Occitània i amb l'aval de la Comissió Europea.",
"S'ha limitat a celebrar els esforços de cooperació entre Catalunya i Occitània i entre Espanya i França per establir aquesta mena de corredors.",
"Ha avisat que tots els projectes han de ser compatibles amb la legislació dels estats i de la Unió Europea i que encara no havia rebut cap sol·licitud de finançament del projecte i, per tant, no podien comentar detalls sobre aquest cas.",
"La Unió Europea.",
"Que siguin transfronterers.",
"Amb el govern d'Occitània.",
"Per la intervenció de Josep Borrell, que va fer que aquest acte es vetés.",
"El conseller Jordi Puigneró, el vice-president de la regió d'Occitània i alts càrrecs de la Comissió Europea.",
"Es va posar e contacte amb la Comissió Europea perquè suspengués l'acte, on s'havia d'aprovar un pla de treball i obrir el projecte del corredor 5G a fons europeus.",
"Que van cancel·lar l'acte trucant a la Comissió Europea i ells ja tenien els bitllets.",
"Que el document que s'havia de signar no s'adequava al llenguatge jurídic propi d'un tractat internacional d'aquestes característiques.",
"Que incloguessin una referència al Regne d'Espanya cada vegada que s'esmentés la Generalitat, que era contrari que Catalunya s'hi presentés com un país o una part signant i que es canviessin aquests termes per regió.",
"La denominació de \"ministeri\" a la conselleria de Polítiques Digitals i \"ministre\" el titular, Jordi Puigneró.",
"S'ha limitat a dir que les xarxes de cinquena generació, el 5G, són un element clau per a competir en el mercat global, recorda que el seu impuls és responsabilitat dels estats membres i anima a tots els estats a avançar ràpidament en el llançament comercial del 5G."
]
}
|
bios
|
Ainhoa Arbizu (Barcelona, 24 de febrer de 1979) és una periodista catalana que ha exercit a la ràdio i a la televisió.
Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra, va començar la carrera professional com a presentadora del Canal Operación Triunfo de la plataforma Canal Satélite. Més tard va presentar el programa Música uno de TVE amb Neil Solé. A Barcelona TV va presentar l'Agenda Cultural en anglès i castellà durant dos estius.
Des del 2007 fins al 2010 va estar seguint el Mundial de Motociclisme amb TVE, feina que explicava en una columna al diari Sport. Quan va ser apartada de les transmissions per una retallada pressupostària, va tornar a presentar especials dedicats al concurs d'Eurovisió.
Deixà la televisió estatal espanyola, després de nou anys treballant-hi, i va passar a col·laborar amb Canal + presentant els torneigs de tennis de Wimbledon i US Open.
El juliol del 2010 es va incorporar a Antena 3 per presentar la versió estiuenca del programa Diario de. Continuà en aquesta cadena presentant-hi els esports de l'informatiu.
Ha estat productora i ajudant de producció en diversos espots publicitaris, videoclips i documentals (amb Animus. La esclerosis múltiple a través del arte va rebre el Premi PLANETA D- al millor Documental Novell.
|
[
"Per què és coneguda Ainhoa Arzibu?",
"Què va estudiar?",
"Quina va ser la seva primera feina?",
"Quins altres projectes televisius ha protagonitzat?",
"A què es va dedicar entre el 2007 i el 2010?",
"Per quin motiu la van acomiadar?",
"Què va fer, aleshores?",
"Només ha estat a TVE?",
"On es va incorporar, després de deixar-ho?",
"Quin càrrec hi tenia?",
"Quina altra cadena televisiva la va fitxar?",
"Per quina feina?",
"I després?",
"En quins projectes ha col·laborat?",
"Gràcies a quin documental va ser premiada?"
] |
{
"answer_end": [
117,
189,
305,
458,
588,
664,
729,
898,
899,
898,
946,
1003,
1073,
1175,
1286
],
"answer_start": [
0,
119,
191,
307,
460,
590,
590,
731,
731,
731,
900,
900,
900,
1075,
1177
],
"input_text": [
"Perquè és una periodista catalana que ha exercit a la ràdio i a la televisió.",
"Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra.",
"Va ser presentadora del Canal Operación Triunfo de la plataforma Canal Satélite.",
"El programa Música uni de TVE amb Neil Solé i l'Agenda Cultural de Barcelona TV en anglès i castellà durant dos estius.",
"Va estar seguint el Mundial de Motociclisme amb TVE, feina que explicava en una columna al diari Sport.",
"Per una retallada pressupostària.",
"Va tornar a presentar especials dedicats al concurs d'Eurovisió.",
"No.",
"A Canal +.",
"Presentava els torneigs de tennis de Wimbledon i US Open.",
"Antena 3.",
"Per presentar la versió estiuenca del programa Diario de.",
"Presentava els esports de l'informatiu.",
"En la producció de diversos espots publicitaris, videoclips i documentals.",
"A La esclerosis múltiple a través del arte."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.