source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
books
|
Amb el coratge titànic que sols tenen els esclaus d'una dèria aguda, en Ferràn pujà altre cop a l'estudi d'en Fèlix. No hi era la Mercè dels ulls blau cel i la cabellera d'or, i els dos amics van garlar una estona.
-El clou de la bellesa és la dona, creu-me!- deia l'escultor.
-No ho sé!- va respondre èn Ferràn que admetia aquella conversa amb la llibertat que li donava el record de la paraula de sa mare, la qual opinava que no era pecat de parlar de coses relliscoses amb sentiment artístic. -Per a mi, no ho podem jutjar nosaltres això!… Primerament, perque hi ha un altre meitat d'humanitat, feta de les dones, que també jutgen! què et dirà una dona si li preguntes què és més bell, l'home o la dona? Dirà l'home, perquè li plau el coratge, la força, el geni… els muscles, perque ella és feble! No podem judicar nosaltres, creu-me. És molt difícil substraure's al sexe!…
En Fèlix es quedà espalmat de sentir-lo. Abans no li podia parlar de la bellesa humana.
-Com has canviat en un mes, Ferràn! Fins et trobo com més envellit… més magre, com si sofrissis molt!… Ara si que't puc mostrar el que estic fent sense espantar-te! ¿Veus com en l'art no hi entren les baixeses dels vicis? Vina, vina, però de primer escolta. Vull simbolitzar la força humana. I aquesta força s'ha representat amb figures de gran musculatura i això trovo indigne de l'home perque tot ho devem a l'intel·ligència i els homes que en tenen molta no són pas els gimnastes. Per això trobo fals l'Hèrcules per a simbolitzar l'home poderós actual. Jo represento l'energia humana per una dona prima, feble… per la Mercè, saps? però d'una mirada que punxa, d'una mirada plena d'intel·ligència… Vina, vina.
|
[
"Qui sol ser atrevit?",
"On es va dirigir en Ferran?",
"Qui hi era absent?",
"Ella com era físicament?",
"Quina afirmació va fer un dels amics?",
"A què es dedicava aquest?",
"Qui va contestar?",
"Ell pensava el mateix?",
"L'altre es va sorprendre?",
"Per què?",
"Havia rejovenit en Ferran?",
"Què li volia ensenyar el Fèlix a en Ferran?",
"Quin concepte volia expressar el Fèlix amb la seva obra?",
"Com s'ha fet habitualment?",
"Mitjançant quina imatge ho expressava ell, contràriament?"
] |
{
"answer_end": [
67,
115,
135,
174,
275,
275,
311,
540,
916,
999,
1031,
1110,
1255,
1321,
1663
],
"answer_start": [
0,
72,
117,
127,
215,
260,
289,
497,
877,
966,
1001,
1068,
1223,
1259,
1521
],
"input_text": [
"Els esclaus d'una dèria aguda.",
"Cop a l'estudi d'en Fèlix.",
"La Mercè.",
"Tenia els ulls blau cel i la cabellera d'or.",
"Que el clou de la bellesa és la dona.",
"Era escultor.",
"En Ferran.",
"No.",
"Sí.",
"Perquè havia canviat en un mes.",
"No.",
"El que estava fent.",
"La força humana.",
"Amb figures de gran musculatura.",
"La d'una dona prima, feble... però d'una mirada que punxa, d'una mirada plena d'intel·ligència."
]
}
|
books
|
Em va posar un cap com un tabal i no sabia què contestar-li. Ja anava a creure'l, quan l'esperit artístic va aturar-me l'acció i em va dir:
-Què vas a fer? ¿No estàs content, artísticament de la teva obra? Doncs, si escoltant el follet dels escrúpols hi trasmudes el llenguatge, ja serà prou que no la malmetis d'algun caire i que el mateix follet no t'hi trobi, després de la tasca, cent tares més que no pas ara. La puresa externa, certament, és de desitjar; però no tant que valgui la pena de passar aquests mals de cap i de córrer aquests perills. I, per altra part, ¿estàs ben segur que totes les formes que ara et semblen dolentes t'ho semblaràn així mateix passat un qüern d'anys? Per exemple: ¿no tingueres per suspecte, durant una llarga temporada, el verb matar, i, després, no t'has convençut que era clàssicament català i que occir i occiure no eren sinó llatinismes al seu costat? Però, anem, no vull encaparrar-te amb aquests dubtes: vull donar com a cert que les bones formes de llenguatge, les pures, les permanents, són les que ara els bons filòlegs assenyalen amb el dit i les que aniran indicant a manera que llurs estudis els portin a nous descobriments. ¿Hauràs de recompondre les teves obres cada vegada que ells preconitzin un nou capgirament de llenguatge? ¡Mala feina es fóra girada als nostres literats! No, home, no! El teu cas és semblant al d'un pintor. És clar que cercarà per a les seves teles les colors més pures i permanents que puguin proporcionar-li els adroguers; però, una vegada ja pintades, no es donarà pas la pena de refer-les cada vegada que la indústria descobreixi colors més sòlides i perfectes. A més fer, retocarà lleument algun to emmusteït, les untarà amb una mica de mèdium, i,… endavant les atxes! ¡Pobres pintures, les que no tinguessin altres valors que les que es compren a l'adrogueria!
|
[
"El protagonista tenia el cap com un timbal?",
"Estava a punt de confiar en l'altre?",
"Què li va passar llavors al protagonista?",
"Què és adient?",
"Però surt a compte passar-ho malament per a assolir-la?",
"Després d'aquesta reflexió, què pregunta el protagonista?",
"El protagonista vol amoïnar a l'altre?",
"Qui marca quines fórmules lingüístiques són les correctes?",
"Què més li pregunta, el protagonista a l'altre?",
"I amb què compara la seva situació?",
"Què busca un dibuixant?",
"Què no fa, això no obstant?",
"Què fa, com a molt?",
"Quines obres són míseres segons el protagonista?"
] |
{
"answer_end": [
31,
80,
126,
459,
550,
687,
946,
1088,
1280,
1381,
1499,
1640,
1724,
1841
],
"answer_start": [
0,
61,
61,
415,
461,
555,
906,
974,
1175,
1344,
1383,
1501,
1642,
1751
],
"input_text": [
"Sí.",
"Sí.",
"Que l'esperit artístic va aturar-li l'acció.",
"La puresa externa.",
"No.",
"Si està ben segur que totes les formes que ara li semblen dolentes li ho semblaràn així mateix passat un qüern d'anys.",
"No.",
"Els bons filòlegs.",
"Si haurà de recompondre les seves obres cada vegada que ells preconitzin un nou capgirament de llenguatge.",
"Amb la d'un pintor.",
"Les colors més pures i permanents que puguin proporcionar-li els adroguers.",
"Donar-se la pena de refer-les cada vegada que la indústria descobreix colors més sòlides i perfectes.",
"Retocar lleument algun to emmusteït i untar-les amb una mica de mèdium.",
"Les que no tenen altres valors que les que es compren a l'adrogueria."
]
}
|
mitologia
|
Brancos (en grec antic Βράγχος), va ser fill d'un heroi de Delfos anomenat Esmicre que s'havia establert a Milet i s'havia casat en aquell país.
Abans de néixer Brancos, la seva mare va tenir una visió, on li semblava que el sol descendia cap a la seva boca, li passava pel cos i li sortia pel ventre. Els endevins ho van veure com un presagi favorable. Aquella dona portà al món un fill que s'anomenà Brancos, és a dir "bronqui", perquè va ser pels bronquis per on la seva mare va sentir el sol entrant dins seu. Un dia, el nen que era molt bell, vigilava els ramats a la muntanya i Apol·lo el va veure. El déu se'n va enamorar i el noi va construir un temple a Apol·lo Amic, i inspirat pel déu, que li concedí el do de l'endevinació, va establir un oracle a Dídima, al sud de Milet, que portava el nom de Brankídia i era atès per les Brànquides, les descendents de Brancos. Era considerat aquest oracle, fins a l'època històrica, gairebé tant important com l'oracle de Delfos. Es diu que entre els avantpassats de Brancos hi havia Maquereu, un sacerdot del temple d'Apol·lo de Delfos que matà Neoptòlem.
Es va casar amb la nimfa Argio i tingué, segons algunes tradicions, un fill anomenat Cerció.
|
[
"Qui era el pare de Brancos?",
"Com es deia el progenitor?",
"On vivia Esmicre?",
"Allà hi va contreure matrimoni amb algú?",
"Quin pressentiment va tenir la progenitora de Brancos abans del part?",
"Era un bon pronòstic?",
"Què significa el nom Brancos?",
"I per què es diu així, ell?",
"Brancos va destacar per la seva bellesa, d'infant?",
"Qui es va interessar per ell?",
"Quin poder li va atorgar?",
"Què va fer llavors Brancos?",
"Va ser un espai rellevant a Grècia?",
"Qui es creu que havia sigut familiar de Brancos?",
"A qui va assassinar, aquest predecessor de Brancos?"
] |
{
"answer_end": [
65,
82,
112,
143,
300,
352,
429,
512,
546,
628,
734,
766,
977,
1041,
1104
],
"answer_start": [
0,
66,
75,
115,
145,
302,
402,
431,
514,
584,
701,
736,
876,
979,
1033
],
"input_text": [
"Un heroi de Delfos.",
"Esmicre.",
"A Milet.",
"Sí.",
"Que el sol descendiria cap a la seva boca, li passaria pel cos i li sortiria pel ventre.",
"Sí.",
"Bronqui.",
"Perquè va ser pels bronquis per on la seva mare va sentir el sol entrant dins seu.",
"Sí.",
"Apol·lo.",
"El de l'endevinació.",
"Va establir un oracle a Dídima.",
"Sí.",
"Maquereu.",
"Neoptòlem."
]
}
|
bios
|
Aina Maria Lliteras de Can Cardaix, nascuda a Artà (Mallorca), és una pintora, escultora i ceramista.
Presenta la seva primera exposició de pintura l'any 1976. Anys després s'inicia en ceràmica, escultura i estampació. Amb aquestes tècniques ha realitzat nombroses exposicions a escala nacional i internacional. Algunes de les seves obres poden veure's al museu Poeta Javier de la Rosa a Gran Canària, a l'Aeroport Son Sant Joan de Palma i a la façana de les Coves del Drac (ceràmica); i també té obra al Museu d'Art Modern de Buenos Aires, entre d'altres.
Amb el temps la seva obra ha aconseguit reconeixement internacional dins de l'abstracte líric. A la seva obra hi representa el seu interès en el subconscient i en el que és metafísic. El mar Mediterrani i la natura de Mallorca són també temes recurrents a les seves pintures, així com qüestions relacionades amb la teologia. La seva obra més gran, Gir constant entorn del tot, és de fet un estudi filosòfic. Aquesta pintura, de 32 metres quadrats, està col·locada al sostre (a 12,5 metres d'altura) de la seva casa natal d'Artà, que per desig seu està oberta al públic com a casa museu Can Cardaix.
Gràcies a la seva experiència artística, ha participat com a ponent a cicles de conferències organitzades per la Conselleria de Cultura del Govern Balear i pel Fons Cultural Europeu. A més, ha estat membre de la junta de govern de la Confederació d'Associacions Empresarials de les Balears (CAEB), membre de la Comissió d'Artesania del Govern Balear i presidenta del Gremi d'Art Creatiu de Balears i de l'Associació en Defensa de l'Art de les Balears (ADAB).
L'any 2003 es va crear el Certament d'Art Creatiu Aina Maria Lliteras.
El 12 de juny de 2008 es va crear la Fundació Aina Maria Lliteras de Can Cardaix, per gestionar i difondre l'obra d'aquesta artista mallorquina i per promoure la cultura i l'art. La seu de la fundació està situada temporalment a Can Cardaix, que també acull l'exposició permanent de la seva obra a la planta baixa.
|
[
"De quin municipi és Aina Maria Lliteras?",
"On està situat?",
"L'Aina a què es dedica?",
"Quan va fer la seva primera exhibició de quadres?",
"A quins espais es mostra el seu art?",
"En quin moviment artístic s'inscriu?",
"Quins temes plasma en el seu art?",
"I quins elements hi il·lustra?",
"Quina és la seva composició de major envergadura?",
"Quina mida té?",
"A quin museu és instal·lada?",
"Ha participat en xerrades?",
"A quines agrupacions pertany?",
"Què va passar el 2003?",
"Quin objectiu té la Fundació Aina Maria Lliteras?"
] |
{
"answer_end": [
50,
61,
100,
158,
555,
650,
739,
831,
932,
1003,
1154,
1248,
1606,
1684,
1863
],
"answer_start": [
0,
46,
63,
102,
312,
583,
652,
741,
882,
965,
1059,
1197,
1346,
1615,
1720
],
"input_text": [
"D'Artà.",
"A Mallorca.",
"És pintora, escultora i ceramista.",
"L'any 1976.",
"Al museu Poeta Javier de la Rosa a Gran Canària, a l'Aeroport Son Sant Joan de Palma, a la façana de les Coves del Drac i al Museu d'Art Modern de Buenos Aires.",
"En l'abstracte líric.",
"El subconscient i el que és metafísic.",
"El mar Mediterrani i la natura de Mallorca.",
"Gir constant entorn del tot.",
"De 32 metres quadrats.",
"A la casa museu Can Cardaix.",
"Sí.",
"A la junta de govern de la Confederació d'Associacions Empresarials de les Balears (CAEB), a la Comissió d'Artesania del Govern Balear, al Gremi d'Art Creatiu de Balears i a l'Associació en Defensa de l'Art de les Balears.",
"Que es va crear el Certament d'Art Creatiu Aina Maria Lliteras.",
"Gestionar i difondre l'obra d'aquesta artista mallorquina i promoure la cultura i l'art."
]
}
|
mitologia
|
Meti Fufeci (llatí: Mettius Fufetius) va ser el darrer rei d'Alba Longa.
Segons Tit Livi, l'anterior rei, Gai Cluïli, tot just havia mort quan començava la guerra contra Roma, i els albans van buscar una persona amb gran fama i valentia que els dirigís en la lluita. D'aquesta manera el proclamaren rei d'Alba Longa quan era el cap de l'exèrcit albà.
La primera decisió que va prendre com a monarca va ser la de demanar una entrevista amb el rei de Roma Tul·lus Hostili. Durant la trobada, li oferí una aliança per derrotar junts els etruscs, poble que els amenaçava a ambdós. Van acordar dirimir les seves diferències mitjançant un duel singular en comptes d'enfrontar els dos exèrcits, que hauria debilitat els dos pobles enfront dels etruscs. Així, un noble d'Alba Longa, Sicini, tenia dues filles bessones que havia casat amb un albà, Curiaci, i amb un romà, Horaci, respectivament. Les dues joves havien parit el mateix dia trigèmins cadascuna. Els dos reis, Fufeci i Hostili, acordaren que els trigèmins de totes dues ciutats lluitarien entre ells, puix que cap duel no podia ser més igualat que aquest. El resultat va ser que moriren els tres romans i dos albans, de manera que Alba Longa va guanyar la batalla, van pactar la pau i l'exèrcit romà es posà al servei de l'albà.[cal citació]
Poc després, Roma va ser atacada pels exèrcits de Fidenes i Veies, aliades etrusques. Hostili va demanar ajuda a Meti. Aquest entrà a Roma per ajudar el seu aliat, però un cop dins la ciutat, va trair els romans i va intentar conquerir-la. L'exèrcit romà es defensà i va aconseguir el control de Roma, cosa que obligà els tres exèrcits atacants a retirar-se.
Els soldats romans van atrapar el rei d'Alba Longa Meti Fufeci durant la fugida. Reuniren a tota la població albana i els informaren que Hostili havia signat un decret pel qual s'ordenava «traslladar-los [als albans] a tots a Roma, concedir-los el dret de ciutadania, nomenar senadors als principals, construir una sola ciutat i restituir la seva primitiva unitat de l'estat albà que en altres temps havia estat dividit en dos Alba Longa i Roma». Seguidament lligaren el rei Meti Fufeci a dues quadrigues que van estirar-lo en sentits oposats fins a partir el seu cos en dos.
L'endemà va començar l'èxode dels albans cap a Roma mentre els exèrcits romans van arrasar completament Alba Longa.
|
[
"Com es diu Meti Fufeci en llatí?",
"Qui va ser?",
"Qui era Gai Cluïli?",
"Què li va passar?",
"A qui van cercar per a substituir-lo?",
"Va ser llavors quan va pujar al tron Meti Fufeci?",
"Quina va ser la seva primera determinació en posició de rei?",
"I què li va proposar?",
"Què van optar per fer?",
"Qui van enviar a combatre?",
"Quin bàndol va vèncer?",
"El perdedor va mantenir la seva promesa d'ajudar el vencedor?",
"Què va fer contràriament?",
"Ho va aconseguir?",
"Els ciutadans d'Alba Longa es van convertir a la nacionalitat romana?"
] |
{
"answer_end": [
37,
71,
116,
174,
265,
349,
469,
541,
646,
1053,
1286,
1534,
1534,
1596,
2100
],
"answer_start": [
0,
38,
90,
118,
178,
267,
351,
471,
577,
950,
1110,
1382,
1422,
1536,
1736
],
"input_text": [
"Mettius Fufetius.",
"Alba Longa.",
"L'anterior rei.",
"Que tot just va morir quan començava la guerra contra Roma.",
"Els albans van buscar una persona amb gran fama i valentia que els dirigís en la lluita.",
"Sí.",
"Demanar una entrevista amb el rei de Roma Tul·lus Hostili.",
"Una aliança per derrotar junts els etruscs.",
"Dirimir les seves diferències mitjançant un duel singular.",
"Els trigèmins de totes dues ciutats.",
"El d'Alba Longa.",
"No.",
"Entrà a Roma i va intentar conquerir-la.",
"No.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
La ‘número dos' del PSOE i portaveu al congrés espanyol, Adriana Lastra, es reunirà demà al matí a Madrid amb el portaveu d'ERC a la cambra, Gabriel Rufián, segons que han explicat fonts de la formació a Europa Press. ‘Anem a la reunió a explicar al PSOE que de moment tenen el nostre ‘no' i que les circumstàncies han canviat des de juliol'. Aleshores, els republicans es van abstenir en la investidura del president espanyol, Pedro Sánchez, que no va prosperar. ERC ja ha manifestat que parteix d'un ‘no' a la investidura de Sánchez perquè no comparteix els anuncis llançats en campanya pel president espanyol en funcions —recuperar el referèndum com a delicte al Codi Penal i mesures sobre l'educació i els mitjans catalans. Els tres partits independentistes diuen no d'entrada al pacte Sánchez-Iglesias ‘Han amenaçat amb el 155 a Catalunya, han amenaçat a l'escola i els mitjans de comunicació públics i volen introduir al Codi Penal la penalització per fer un referèndum', sostenen les mateixes fonts. Tampoc ajuda que en el preacord de coalició que Sánchez i el secretari general de Podem, Pablo Iglesias van presentar ahir s'incloguin punts com el número nou, que fa referència a ‘garantir la convivència a Catalunya'. ‘El govern d'Espanya tindrà com a prioritat garantir la convivència a Catalunya i la normalització de la vida política. Amb aquesta fi, es fomentarà el diàleg a Catalunya, buscant fórmules d'enteniment i trobada, sempre dins de la Constitució. També s'enfortirà l'estat de les autonomies per a assegurar la prestació adequada dels drets i serveis de la seva competència. Garantirem la igualtat entre tots els espanyols', deia el punt de l'acord. ‘Hauran de moure's molt' ‘Els explicarem que estem en conflicte polític entre Catalunya i l'estat, i que apostem per una resolució democràtica i una taula de negociació on posarem l'autodeterminació i l'amnistia', assenyalen les fonts republicanes que asseguren que, a partir d'aquí, estan disposats a escoltar el que Lastra hagi de dir-los. Amb tot, subratllen que la seva posició inicial és el ‘no' a Sánchez, i que si volen que ERC es replantegi el seu posicionament ‘hauran de moure's molt'.
|
[
"Qui representa el PSOE al congrés?",
"Amb qui es trobarà?",
"On s'ha comunicat, això?",
"ERC vol transmetre una negativa al PSOE?",
"Què va passar al mes de juliol?",
"Per què ara no volen que Sánchez sigui president?",
"A quins missatges es refereixen?",
"Amb què creuen que han estat coaccionats?",
"Quin és un dels objectius que s'han marcat Sánchez i Iglesias?",
"Quin mètode s'utilitzarà per a complir-lo?",
"Què es vol refermar?",
"Per què?",
"I què volen assegurar a tots els ciutadans de l'estat espanyol?",
"Què els volen contar els d'ERC?"
] |
{
"answer_end": [
71,
155,
216,
289,
441,
623,
726,
975,
1224,
1468,
1513,
1595,
1644,
1883
],
"answer_start": [
0,
73,
168,
219,
218,
464,
556,
808,
1024,
1227,
1470,
1514,
1597,
1698
],
"input_text": [
"Adriana Lastra.",
"Amb el portaveu d'ERC a la cambra, Gabriel Rufián.",
"A Europa Press.",
"Sí.",
"Que els republicans es van abstenir en la investidura del president espanyol, Pedro Sánchez.",
"Perquè no comparteixen els anuncis llançats en campanya pel president espanyol en funcions.",
"Recuperar el referèndum com a delicte al Codi Penal i mesures sobre l'educació i els mitjans catalans.",
"Amb el 155 a Catalunya, amb l'escola i els mitjans de comunicació públics, i amb la introducció al Codi Penal de la penalització per fer un referèndum.",
"Garantir la convivència a Catalunya.",
"Fomentar el diàleg a Catalunya, buscant fórmules d'enteniment i trobada, sempre dins de la Constitució.",
"L'estat de les autonomies.",
"Per a assegurar la prestació adequada dels drets i serveis de la seva competència.",
"La igualtat.",
"Que estan en conflicte polític entre Catalunya i l'estat, i que aposten per una resolució democràtica i una taula de negociació on posaran l'autodeterminació i l'amnistia."
]
}
|
mitologia
|
Amfitrite (en grec antic Άμφιτρίτη), és, en la mitologia grega, la deessa de les aigües tranquil·les. A la mitologia romana se sol identificar amb Salàcia. El nom procedeix del grec Άμφιτρίτη, que vol dir "el tercer que rodeja" (el mar).
Segons la Teogonia d'Hesíode, Amfitrite és filla de Nereu i Doris, i segons Apol·lodor d'Artemita ho és d'Oceà i Tetis. Segons la seva filiació s'hauria identificat com una nereida o com una oceànide, respectivament.
S'explica que Posidó la va veure i la va raptar, quan ballava prop de l'illa de Naxos. Es diu també que Posidó l'estimava des de feia molt de temps, però que la jove l'havia rebutjat i s'havia amagat a les profunditats de l'oceà, més enllà de les columnes d'Hèracles. Uns dofins la van descobrir i en una solemne processó la van portar davant de Posidó. Amfitrite està molt lligada als mars i a les criatures que hi habiten. Com que el déu principal del mar és el seu marit Posidó, Amfitrite no rebia el culte del poble grec directament, sinó que les ofrenes, els rituals i les pregàries, estaven dedicades, en la majoris dels casos, a Posidó i, per tant, a la seva dona, com passava amb Hera al costat de Zeus o amb Persèfone al costat del déu dels morts.
Moltes vegades no es parla d'ella directament com un personatge, sinó que és utilitzada per a parlar del mar.
|
[
"De quina llengua prové el mot Amfitrite?",
"I com es deia en aquesta?",
"Què vol dir Amfitrite?",
"Amb quina altra divinitat s'ha vinculat?",
"A quina obra literària apareix Amfitrite?",
"Es té una sola teoria sobre qui eren els seus progenitors?",
"Si els seus progenitors fossin Nereu i Doris, què seria Amfitrite?",
"I si fossin Oceà i Tetis?",
"Qui va segrestar Amfitrite?",
"Una de les versions indica que ella es va ocultar perquè ell no la trobés?",
"Qui la va conduir cap al déu finalment?",
"Els grecs, com veneraven la deessa?",
"A quines altres deesses els passava això?",
"El nom d'Amfitrite s'utilitzava com a sinònim d'alguna cosa?",
"De què?"
] |
{
"answer_end": [
35,
35,
100,
154,
303,
356,
453,
453,
502,
683,
807,
1125,
1210,
1320,
1320
],
"answer_start": [
0,
0,
37,
102,
238,
238,
358,
358,
469,
613,
723,
937,
1127,
1212,
1227
],
"input_text": [
"Del grec antic.",
"Άμφιτρίτη.",
"És, en la mitologia grega, la deessa de les aigües tranquil·les.",
"Amb Salàcia.",
"A la Teogonia d'Hesíode.",
"No.",
"Una nereida.",
"Una oceànide.",
"Posidó.",
"Sí.",
"Uns dofins.",
"No rebia el culte del poble grec directament, sinó que les ofrenes, els rituals i les pregàries, estaven dedicades, en la majoris dels casos, a Posidó i, per tant, a la seva dona.",
"A Hera i Persèfone.",
"Sí.",
"Del mar."
]
}
|
bios
|
Josepa Fornés i Rabascall, coneguda amb el nom artístic de Josefina Fornés, Pepeta Fornés o Pepita Fornés (Barcelona, 24 de novembre de 1894 - Hospital-Residència de Sant Pere de Ribes, 24 de maig de 1977) fou una actriu catalana de llarga trajectòria teatral.
Filla de Josep Fornés, de Reus, i de Joaquima Rabascall, de Vilaplana (Baix Camp), es va casar amb l'actor secundari Antoni Martí.
S'inicià en el teatre la temporada de 1916-1917, en la companyia dirigida per Joaquim Vinyas, al costat d'Elvira Fremont i Antònia Verdier, al Centre de Lectura de Reus, amb El Girasol, d'Ignasi Iglesias, i El pes del fruit, drama en tres actes de Pere Cavallé. L'any 1918 ja la trobem de dama jove en els repartiments del teatre Romea de Barcelona i aviat va esdevenir la primera actriu jove del teatre catalá. Va treballar sota la direcció d'Adriá Gual i al costat d'Enric Borràs, Enric Guitart o Josep Santpere.
Va estrenar Les llàgrimes d'Angelina (1928) i La Filla del Carmesí (1929) de Josep Maria de Sagarra, tot fent-ne els papers protagonistes. Foren remarcables les seves interpretacions en obres infantils de Josep M. Folch i Torres, com La Ventafocs. Va formar la seva pròpia companyia, que actuà en diversos teatres arreu del país. Durant la guerra s'incorporà a la Companyia de vodevil de Josep Santpere i al 1946, tot i que amb limitacions, el Govern permeté que el català tornés al teatre i Pepeta Fornés tornà als escenaris i es retrobà amb el seu públic.
Als anys vint i, en especial, als anys quaranta i cinquanta, va participar en el repartiment d'algunes pel·lícules.
El mes de novembre de 1975, l'Institut del Teatre va obrir una subscripció d'ajut, atès l'estat precari de la seva salut, mentre estava ingressada a l'Hospital de Sant Pau. Va morir al 1977.
|
[
"Quins àlies tenia Josepa Fornés i Rabascall?",
"D'on era?",
"Va viure-hi fins al final dels seus dies?",
"A què es va dedicar la Josepa?",
"Qui eren els seus pares?",
"Quan va començar a actuar sobre els escenaris?",
"Amb quines obres?",
"En quina sala d'espectacles barcelonina va aparèixer a partir de 1918?",
"Qui era el director de les obres que va interpretar allà?",
"I quins companys va tenir?",
"A quines peces va actuar?",
"Quan?",
"Va fer obres per a públic infantil també?",
"Va actuar pel cinema també?",
"Quan va perdre la vida?"
] |
{
"answer_end": [
105,
205,
205,
259,
316,
439,
652,
740,
846,
905,
1006,
1006,
1153,
1579,
1770
],
"answer_start": [
0,
92,
92,
206,
261,
392,
562,
654,
804,
849,
907,
907,
1046,
1526,
1754
],
"input_text": [
"Josefina Fornés, Pepeta Fornés o Pepita Fornés.",
"De Barcelona.",
"No.",
"Fou una actriu catalana de llarga trajectòria teatral.",
"Josep Fornés i Joaquima Rabascall.",
"La temporada de 1916-1917.",
"Amb El Girasol, d'Ignasi Iglesias, i El pes del fruit, de Pere Cavallé.",
"Al Teatre Romea de Barcelona.",
"Adrià Gual.",
"Enric Borràs, Enric Guitart o Josep Santpere.",
"A Les llàgrimes d'Angelina i La Filla del Carmesí de Josep Maria de Sagarra.",
"El 1928 i el 1929 respectivament.",
"Sí.",
"Sí.",
"El 1977."
]
}
|
vilaweb
|
‘A cada pas, en lloc d'atansar-me al remat, aquesta obra semblava no voler tenir fi.' Ho explica qui n'ha estat el curador, Eduard J. Verger, a la nota que obre el llibre. I l'expressió, mesurada i sentida com ho és el mateix escriptor, ens ofereix potser una idea de la magnitud de l'obra, de la seva història orgànica i mòbil al llarg del temps. La primera edició d'un conjunt que havia de tenir quatre volums, i que aleshores es va quedar en tres, va arribar a començament dels anys vuitanta del segle passat. Va néixer dins de la col·lecció Biblioteca d'Autors Valencians de la Institució Alfons el Magnànim, fundada per Joan Fuster. N'era el número vuit i es presentava així: ‘És el primer intent que mai fins ara s'ha donat de recollir, en un panorama tan ampli com el present i amb una certa ordenació metòdica, una mostra selectiva de la poesia escrita en llengua catalana per autors valencians des del segle XIV als nostres dies.' Ara, i per fi, la Institució Alfons el Magnànim n'ha preparat una segona edició. En dos volums que aplegaran els quatre que hi havia previstos. Editats i anotats pel mateix Eduard J. Verger que ja va preparar Ia primera envestida. I diferents, també: Verger ha aprofitat la reedició per afegir a la tria una desena d'autors que n'havien estat exclosos, a més, explica, d'incloure-hi un grapat de ‘lleus modificacions imprescindibles a causa dels més de trenta anys transcorreguts': hi ha dates actualitzades, petits lapsus corregits. I ja està: és la mateixa que era, però actualitzada. L'editor ha resistit, ens relata, ‘la temptació de matisar o rectificar' alguna impertinència o simplificació del moment: ‘Són detalls no sempre evitables en una obra d'aquestes característiques i no resten validesa al panorama.' Si ja ho era quan es va publicar per primera vegada, ara ho podem tornar a dir amb totes les lletres: aquesta obra panoràmica és de les que es fan imprescindibles: des de Jaume i Pere March fins a Magdalena Garcia Bravo i Ramon Andrés Cabrelles, el primer volum de la reedició ens fa viatjar des del mil tres-cents i poc a mitjan segle vint en un tast de disrupcions i continuïtats que ajuda a corregir-nos l'anomalia que tan conscientment assenyala Verger: ‘Fora dels cercles d'estudiosos, la noció que la majoria dels valencians que llegeixen té del transcurs de la nostra poesia es redueix, en els millors casos, a poc més que mitja dotzena de noms dels autors més importants del període auri, de les obres dels quals rarament ha llegit hom alguna pàgina.' La presentació oficial d'aquest primer volum aplegarà avui, al Centre Cultural de la Beneficència de València, a més de l'editor i anotador, Eduard J. Verger, el professor de la Universitat de València, Vicent J. Escartí, i el rapsode Vicent Camps, que recitarà una selecció de poemes. Perquè tothom hi pugui constatar com, entre les glòries medievals i les voluntats recuperadores de la Renaixença, hi vam tenir un barroc, també, al sud.
|
[
"De què parla el text?",
"Qui se n'ha pronunciat al respecte?",
"On?",
"Què revelen, tal vegada, les seves paraules?",
"El llibre pertany a una saga?",
"Quan es va publicar, l'obra?",
"S'inclou dins d'una antologia?",
"Quina?",
"En què consistia?",
"Hi ha novetats en la present edició?",
"I rectificacions?",
"És un llibre essencial?",
"Quins autors conté?",
"I de quina època són?",
"Quan es mostrarà l'obra?",
"Qui ho farà?"
] |
{
"answer_end": [
83,
140,
170,
346,
449,
511,
611,
611,
937,
1291,
1472,
1919,
2001,
2097,
2575,
2764
],
"answer_start": [
44,
86,
142,
174,
348,
451,
513,
531,
819,
1191,
1422,
1859,
1921,
2003,
2517,
2562
],
"input_text": [
"D'una obra.",
"El curador, Eduard J. Verger.",
"A la nota que obre el llibre.",
"Una idea de la magnitud de l'obra, de la seva història orgànica i mòbil al llarg del temps.",
"Sí.",
"A començament dels anys vuitanta del segle passat.",
"Sí.",
"La col·lecció Biblioteca d'Autors Valencians de la Institució Alfons el Magnànim.",
"Era una mostra selectiva de la poesia escrita en llengua catalana per autors valencians des del segle XIV als nostres dies.",
"Sí.",
"També.",
"Sí.",
"Des de Jaume i Pere March fins a Magdalena Garcia Bravo i Ramon Andrés Cabrelles.",
"Des del mil tres-cents i poc a mitjan segle vint.",
"Avui.",
"L'editor i anotador, Eduard J. Verger, el professor de la Universitat de València, Vicent J. Escartí, i el rapsode Vicent Camps."
]
}
|
books
|
En Ció va asseure's a terra atuït com si hagués passat una malaltia.
L'Angeleta de can Lau vivia en la casa més menuda d'aquell escampall de masies amagades entre muntanyes gegantines i rocoses i voltada de boscúries plenes de fosquetats i xòrrecs que s'esmunyien com a avergonyits en els ubagors de les fondalades mudes. Al cim de la muntanya més pròxima hi havia un prat voltat de cingles. Allí l'Angeleta fent pasturar la vacada, passava les hores lentes, quietes com a hores de malaltia, espargint sos ulls per les immensitats que la voltaven, gaudint l'encís dels cimals clapejats de neu, de les matinades calitjoses, dels núvols que avançaven per la blavor del cel canviant de forma calmosament.
Avui que la matinada era teranyinosa, tantost hi havia pujat amb el bestiar, va albirar en la fondalada una boirina que anava pujant i engrandint-se, muda i freda, embolcallant els avets i la cascata d'argent eternament remorosa.
L'Angeleta va asseure's com cada dia en un penyal enasprat i allí mormolà una cançó plena d'enyorament, tot fent mitja. Després va emmudir; ses mans van aturar-se i sos ulls van perdre's en una mirada vaga; tota ella era un pensament. Aquell any era ben trist per ella… El dia de la ofrena no va poder parlar amb en Ció, i va ofendre'l, i ell fins va amenaçar-la, i ara passava prop d'ella cavilós, i ella no gosava dir-li res.
Quan va mirar amb sos ulls encantats va veure's tota voltada de la blancor densa, quieta i freda de la boira silenciosa i fatídica. El ramat gairebé no's veia; molt esblaimat, podia albirar-se un vedell petitó que estava al costat de sa mare com a esporugit. De tant en tant la boirada esdevenia lluminosa i fins enlluernava: després tornava a enfosquir-se, eterna, atapeïda.
L'Angeleta va sentir una basarda que li donava neguit: -I si un animal se li estimbava com va passar al pastor de can Brú!- La trincola del bou esqueller sonava plàcidament en el silenci de la boira que mullava la cara de l'Angeleta amb unes gotes menudes, com una polsina de cascada.
Apar que la boirada entri pels ulls i embolcalli els pensaments i refredi el cor, apar que volti l'ànima com si fos un arbre… Aquell silenci, aquella blancor sempre davant de la mirada, va donar a l'Angeleta una mena d'ensopiment que li feu aclucar els ulls per a no veure aquell vel que anava passant! passant! sense mai acabar-se.
|
[
"Qui va jeure?",
"Com estava?",
"La llar de l'Angeleta era molt gran?",
"I estava aïllada?",
"On estava situada?",
"On portava el bestiar l'Angeleta?",
"Es complaïa de les vistes?",
"Què contemplava?",
"Què va veure a l'albada d'aquell dia?",
"Estava cavil·losa?",
"Havia tingut algun conflicte amb en Ció?",
"De què va adonar-se'n quan va sortir de l'embadaliment?",
"Va sentir-se inquieta?",
"I, més tard, endormiscada?"
] |
{
"answer_end": [
19,
67,
118,
147,
183,
431,
592,
700,
930,
1165,
1358,
1490,
1859,
2250
],
"answer_start": [
0,
28,
69,
97,
157,
322,
492,
548,
702,
1097,
1202,
1360,
1736,
2147
],
"input_text": [
"En Ció.",
"Atuït com si hagués passat una malaltia.",
"No.",
"Sí.",
"Entre muntanyes gegantines i rocoses.",
"Al cim de la muntanya més pròxima.",
"Sí.",
"Els cimals clapejats de neu, les matinades calitjoses, els núvols que avançaven per la blavor del cel canviant de forma calmosament.",
"Una boirina que anava pujant i engrandint-se, muda i freda, embolcallant els avets i la cascata d'argent eternament remorosa.",
"",
"Sí.",
"Que estava tota voltada de la blancor densa, quieta i freda de la boira silenciosa i fatídica.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Castlevania (悪魔城ドラキュラ黙示録, , Akumajō Dracula Mokushiroku?, «castell demoníac de Dràcula: apocalipsi»), conegut extraoficialment com a Castlevania 64, és un videojoc del 1999 publicat per a Nintendo 64. És el primer de la saga a donar el salt a les tres dimensions, així com en aparèixer en el sistema de 64 bits de Nintendo. Va ser desenvolupat per Konami Computer Entertainment of Kobe.
És un videojoc lineal que té diversos escenaris, en ells es troben diversos enemics clàssics de Castlevania, com els esquelets, els ratpenats, els caps de drac, meduses, etc. Així com nous enemics com l'esquelet en motocicleta i l'esquelet explosiu.
Curiosament és l'únic títol de la saga junt amb el seu successor que inclou vampirs com a enemics casuals, sent en tres ocasions els caps finals d'algun nivell.
Al videojoc pots escollir entre dos personatges: Carrie Fernández, descendent de la dinastia Renard, és una jove de 12 anys que usa per atacar una esfera d'energia i uns cèrcols verds. També es troba Reinhardt Schneider Belmont, que porta el fuet de la seva família i una espasa.
El joc inclou les també clàssiques armes secundàries, és a dir, les dagues, la destral, l'aigua beneïda, etc.
Històricament la seva protoseqüela directa seria Castlevania: Legacy of Darkness, la qual inclou com un extra en acabar la manera història, la mateixa aventura de Castlevania 64.
Depenent de si s'aconsegueix o no acabar el joc abans de 15 dies s'aconseguirà un final millor o pitjor.
|
[
"Quin altre nom rep, popularment, Castlevania?",
"Què és?",
"Quina particularitat té?",
"Qui el va elaborar?",
"El joc compta amb diferents ambients?",
"Quins adversaris hi apareixen?",
"Quins avatars t'ofereix el joc?",
"Quina edat té la Carrie?",
"I com combat?",
"Com ho fa Schneider?",
"Són aquestes les úniques eines de combat?",
"Què més?",
"El joc ofereix diferents desenllaços?"
] |
{
"answer_end": [
147,
199,
322,
385,
434,
635,
1025,
921,
981,
1076,
1181,
1181,
1470
],
"answer_start": [
0,
149,
201,
324,
387,
436,
998,
847,
926,
983,
1078,
1142,
1367
],
"input_text": [
"Castlevania 64.",
"Un videojoc del 1999 publicat per a Nintendo 64.",
"Que és el primer de la saga a donar el salt a les tres dimensions, així com en aparèixer en el sistema de 64 bits de Nintendo.",
"Konami Computer Entertainment of Kobe.",
"Sí.",
"Els esquelets, els ratpenats, els caps de drac, meduses, l'esquelet en motocicleta i l'esquelet explosiu.",
"Carrie Fernández i Reinhardt Schneider Belmont.",
"12 anys.",
"Una esfera d'energia i uns cèrcols verds.",
"Amb un fuet de la seva família i una espasa.",
"No.",
"Les dagues, la destral, l'aigua beneïda.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
2010. Premi Joan Baptiste Basset d'Acció Cultural per la trajectòria cultural
8 de març de 2011- Premi trajectòria professional. UGT_PV.
2016 - Premi per la Trajectòria Individual d'Escola Valenciana2017 - Premi "Nou d'Octubre" de l'Ajuntament d'Ontinyent pel seu esforç i la seua actitud en benefici de la societat
María del Carmen Agulló Díaz (Xinzo de Limia, Ourense, 18 de febrer de 1957) és una pedagoga i psicòloga, professora titular de Teoria i Història de l'Educació a la Universitat de València. És una de les investigadores amb major prestigi en l'àmbit espanyol al voltant de la història de l'educació de les dones, especialment en els docents i les docents republicanes, i ha mostrat la seva recerca en els diversos llibres que ha publicat. És també molt reconeguda en aquest àmbit per la seua participació en el documental dirigit l'any 2013 per Pilar Pérez Solano, Las Maestras de la República, guanyador del premi Goya a la millor pel·lícula documental el 2014
Aquesta gallega, malgrat que viu a terres valencianes des de 1978, va iniciar els seus estudis a l'Academia Santa Marina de Xinzo de Limia. Va cursar el Batxillerat al Col·legi de les Carmelites d'Ourense i a l'Institut Nacional Femení de Vigo. Ha cursat estudis de Pedagogia i Psicologia a la Universidade de Santiago (primera promoció Colexio Universitario de Ourense) i la Llicenciatura de Psicologia a les Universitats Complutense de Madrid i de València. Fruit d'aquests estudis, és llicenciada en Psicologia i en Filosofia i Ciències de l'Educació, i doctora en Pedagogia. Professora titular del Departament d'Educació Comparada i Història de l'Educació de la Universitat de València. A pesar d'haver exercit de psicòloga en el gabinet municipal en l'Ajuntament de Llutxent, ara per ara imparteix classe a les Facultats de Filosofia i Ciències de l'Educació i de Magisteri, a València i Ontinyent.
La seua labor com a investigadora es dirigeix a recobrar la història de l'educació al País Valencià (sobretot durant el període de la Segona República i el règim franquista), centrant-se també a donar veu a les dones durant la història de l'educació i en la recuperació del patrimoni historicoeducatiu valencià i la defensa de l'educació pública. Entre les seues publicacions podem destacar Mestres valencianes republicanes, Una escuela rural republicana, amb el seu company docent Juan Manuel Fernández Sòria; La renovació pedagògica al País Valencià, amb el professor Alejandro Mayordomo Pérez, i la seua última publicació, Antonia Maymon. Anarquista, maestra, naturista, obra pòstuma de l'escriptora i documentalista bocairentina Pilar Molina Beneyto. El 2020 publicar amb Blanca Juan "Mestres de mestres. 150 anys de formació de mestres valencianes" un estudi pioner al voltant de l'Escola Normal Femenina de València.[cal citació]
Actualment, combinant les seues tasques com a investigadora i docent, és vicepresidenta de la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana (filial de l'Institut d'Estudis Catalans), associació fundada l'any 1979. Dintre de les tasques en les quals ha estat involucrada en aquesta societat, podem ressaltar que ha sigut membre de la comissió organitzadora de les XXII Jornades d'Història de l'Educació i de les huit edicions de les Jornades d'Història de l'educació valenciana. Ha estat membre fundadora i primera presidenta de l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida (IEVA). El 2016 va ser guardonada amb el premi a la Trajectòria Individual d'Escola Valenciana i l'any següent, el 2017, amb un dels premis Nou d'Octubre que entrega cada any l'Ajuntament d'Ontinyent en reconeixement per l'esforç i l'actitud en benefici de la societat.
|
[
"Quin guardó va rebre el 2010?",
"I el 2011?",
"I més endavant?",
"De qui parlem?",
"Quan va néixer?",
"De què va treballar?",
"En quin terreny se li reconeix l'expertesa?",
"On va cursar els estudis superiors?",
"I més endavant?",
"Ha conduït sessions de teràpia?",
"On?",
"Què pretén amb la seva recerca?",
"Quins dels seus títols s'esmenten al text?",
"Quina institució va ajudar a crear i també va liderar?"
] |
{
"answer_end": [
77,
127,
255,
344,
392,
504,
626,
1295,
1435,
1756,
1756,
1980,
2634,
3408
],
"answer_start": [
0,
78,
206,
316,
316,
393,
506,
1222,
1348,
1668,
1668,
1881,
2228,
3317
],
"input_text": [
"El Premi Joan Baptiste Basset d'Acció Cultural per la trajectòria cultural.",
"El Premi trajectòria professional.",
"Premi per la Trajectòria Individual d'Escola Valenciana i el Premi \"Nou d'Octubre\" de l'Ajuntament d'Ontinyent.",
"De la María del Carmen Agulló Díaz.",
"El 18 de febrer de 1957.",
"De pedagoga, psicòloga i de professora titular de Teoria i Història de l'Educació a la Universitat de València.",
"En el de la història de l'educació de les dones.",
"A la Universidade de Santiago.",
"A les Universitats Complutense de Madrid i de València.",
"Sí.",
"Al gabinet municipal en l'Ajuntament de Llutxent.",
"Recobrar la història de l'educació al País Valencià.",
"Mestres valencianes republicanes, Una escuela rural republicana; La renovació pedagògica al País Valencià, i la seua última publicació, Antonia Maymon. Anarquista, maestra, naturista, obra pòstuma de l'escriptora i documentalista bocairentina Pilar Molina Beneyto.",
"L'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida."
]
}
|
mitologia
|
(7) Iris és un dels majors asteroides del cinturó d'asteroides. Té una superfície de color molt brillant i està compost probablement per una barreja de metalls de níquel-ferro i silicats de ferro i magnesi.
Va ser el setè asteroide descobert, el 13 d'agost de 1847 per John Russell Hind des de l'Observatori George Bishop de Londres. Fou el primer asteroide que descobrí.
El seu nom procedeix d'Iris, deessa grega de l'arc de Sant Martí.
Es va observar a Iris ocultant una estrella el 26 de maig de 1995 i posteriorment el 25 de juliol de 1997. D'ambdues observacions es va calcular un diàmetre d'uns 200 km.
Observacions del seu espectre visual suggereixen que per les seves propietats mineralògiques, Iris pot ser una font de meteorits condrites.
Viccionari
|
[
"Iris és una persona?",
"Què és llavors?",
"Com és?",
"I de quins materials està fet?",
"És el primer cos celeste d'aquest tipus detectat?",
"Quan va ser vist per primera vegada?",
"Per part de qui?",
"On es trobava en John quan el va veure?",
"N'havia vist algun altre anteriorment?",
"Per què se'l va anomenar Iris?",
"Quan més s'ha pogut admirar?",
"De quina mida era?",
"Què se n'ha estudiat?",
"I quina conclusió se n'ha extret?"
] |
{
"answer_end": [
37,
62,
104,
205,
241,
264,
286,
332,
370,
436,
543,
607,
645,
747
],
"answer_start": [
4,
4,
64,
107,
207,
243,
265,
287,
334,
372,
438,
568,
609,
646
],
"input_text": [
"No.",
"Un dels majors asteroides del cinturó d'asteroides.",
"De color molt brillant.",
"D'una barreja de metalls de níquel-ferro i silicats de ferro i magnesi.",
"No.",
"El 13 d'agost de 1847.",
"De John Russell Hind.",
"A l'Observatori George Bishop de Londres.",
"No.",
"Per la deessa grega de l'arc de Sant Martí.",
"El 26 de maig de 1995 i el 25 de juliol de 1997.",
"Tenia un diàmetre d'uns 200 km.",
"El seu espectre visual.",
"Que pot ser una font de meteorits condrites."
]
}
|
bios
|
Cécile Alduy (Perpinyà, 1973) és una semiòloga i semiòtica nord-catalana. És filla del polític Jean-Paul Alduy i de Dominique Alduy, i neta de Paul Alduy.
És antiga alumna de l'École Normale Supérieure (L1994) i doctorada en lletres (2003). Ha estat professora de literatura francesa a la Universitat de Stanford i investigadora associada al Centre de Recherches Politiques de Sciences Po (Cevipof). Especialista en autors del renaixement, en particular de Maurice Scève, també ha treballat en el camp de la semiòtica contemporània, principalment analitzant el discurs de les personalitats polítiques.
És membre de l'Observatoire des Radicalités Politiques de la Fundació Jean Jaurès. En 2017 va ingressar a l'Orde de les Arts i de les Lletres.
A Marine Le Pen prise aux mots : Décryptage du nouveau discours frontiste, coescrit amb Stéphane Wahnich (éditions du Seuil, 2015), estudia el camp lèxic del Front Nacional, centrat sobre una normalització lingüística.
Amb Ce qu'ils disent vraiment : Décoder le discours des présidentiables (Seuil, 2017), Cécile Alduy continua el seu treball de desencriptació, aquesta vegada examinant la retòrica dels candidats per a les eleccions presidencials franceses de 2017. Pren nota, entre altres coses, que la paraula "persones" està absent dels discursos de Benoît Hamon i de Manuel Valls, que els diferencia de Jean-Luc Mélenchon. La puntuació més alta d'aquest últim en la primera ronda de les eleccions presidencials de 2017 li sembla a causa del seu posicionament "antisistema", però també i, especialment, dels efectes del "vot útil".
Els comentaris de François Fillon sobre l'afer Fillon el van portar a pronunciar les paraules "exageració", "sobredimatització" i "victimització".
|
[
"D'on és la Cécile Alduy?",
"I qui és?",
"A què es dedica el seu progenitor?",
"I qui és ell?",
"On va estudiar?",
"I on ha fet de mestra?",
"En quina temàtica és experta?",
"Sobre quin altre tema ha fet recerca?",
"De quina institució forma part?",
"I a partir del 2017?",
"Quina publicació va fer el 2015?",
"I el 2017?",
"Quin mot no apareix als parlaments d'Hamon i de Valls?",
"Quina postura va mantenir Mélenchon en les votacions celebrades el 2017?",
"Quins mots es van relacionar amb l'afer Fillon?"
] |
{
"answer_end": [
29,
72,
110,
110,
201,
312,
438,
531,
683,
743,
875,
1049,
1371,
1522,
1707
],
"answer_start": [
0,
0,
74,
74,
155,
241,
400,
472,
602,
685,
745,
964,
1247,
1353,
1690
],
"input_text": [
"De Perpinyà.",
"Una semiòloga i semiòtica nord-catalana.",
"És polític.",
"Jean-Paul Alduy.",
"A L'École Normale Supérieure.",
"A la Universitat de Stanford.",
"En autors del renaixement.",
"Sobre la semiòtica contemporània.",
"De l'Observatoire des Radicalités Politiques de la Fundació Jean Jaurès.",
"A l'Orde de les Arts i de les Lletres.",
"A Marine Le Pen prise aux mots : Décryptage du nouveau discours frontiste, coescrit amb Stéphane Wahnich.",
"Ce qu'ils disent vraiment : Décoder le discours des présidentiables.",
"Persones.",
"Una d'antisistema.",
"Exageració, sobredimatització i victimització."
]
}
|
books
|
La Mònica el va agafar, li posà. el cap a l'abeurador de la mula i li abocà una galleda d'aigua fresca, tot dient per a aconsolar-lo:
-Què crides, què crides, tabalot!…
Al cap d'un quart, en Peret tan tranquil. Era fort de mena.
Passà un any. En Peret ja era desmamat, corria i començava a xarrotejar; però era un dimoni fet, amb pell de criatura.
Per a agafar un garrot i no deixar pessa de terrissa sencera, no n'hi havia un altre.
Un dia se li va ocórrer ficar-se al corral i escanyar totes les gallines. Semblava que hi hagués passat la guilla.
La Mònica cuidà a ferir-se.
I l'endemà mateix, en havent esmorçat, li rentà la cara i les mans -l'aigua quedà de mil colors,- li mudà la bateta, li posà les espardenyes noves i agafant-lo de la mà, entre empenta i revolada, se'l va endur.
Trencant per viaranys a dreta i a esquerra, pujant i baixant cent cops, van arribar al cap de tres quarts a una casa que s'alçava al mig d'una vall fresca i ombrívola.
En Peret, a l'arribar-hi, el primer que va veure va ser un gossot que dormia al peu de la entrada, fet un tortell. No el va abordar -es coneixia que estava fet a veure gent forastera;- però en Peret, com qui no vol la cosa, a l'entrar li etzivà tal puntada de peu, que un quart després encara grinyolava.
|
[
"On va col·locar la testa de l'altra persona, la Mònica?",
"I què va fer a continuació?",
"Com la va anomenar tot seguit?",
"Quin era el seu nom de veritat?",
"Era un infant?",
"Era bondadós?",
"Va matar?",
"Què aparentava?",
"Va quedar brut?",
"Què li va canviar?",
"Amb quines sabates el va calçar?",
"Quanta estona van estar caminant?",
"On van anar a parar?",
"Quin animal hi havia allà?",
"Com el va agredir en Peret?"
] |
{
"answer_end": [
64,
102,
166,
209,
300,
346,
506,
547,
674,
692,
723,
893,
954,
1021,
1219
],
"answer_start": [
0,
67,
135,
188,
243,
302,
434,
508,
577,
675,
694,
860,
894,
956,
1146
],
"input_text": [
"A l'abeurador de la mula.",
"Li abocà una galleda d'aigua fresca.",
"Tabalot.",
"Peret.",
"Sí.",
"No.",
"Sí.",
"Que hi hagués passat la guilla.",
"Sí.",
"La bateta.",
"Amb espardenyes.",
"Tres quarts.",
"A una casa que s'alçava al mig d'una vall fresca i ombrívola.",
"Un gossot.",
"Etzivant-li una puntada de peu."
]
}
|
mitologia
|
Givat Mordechai, (hebreu: גבעת מרדכי , Trans: Pujol de Mordejai) és un barri jueu al sud-oest del centre de Jerusalem, a mig camí entre els barris de Nayot i Malcha. El barri va rebre el nom d'un filántrop estatunidenc, Maxwell (Mordechai) Abbell de Chicago.
Givat Mordechai va ser creat el 1955 per membres de Hapoel Hamizrachi, el precursor del Partit Religiós Nacional, conegut en hebreu com a Mafdal. La majoria dels carrers porten el nom dels líders de Hapoel Hamizrachi. El carrer Shahal, per exemple, és un acrònim hebreu del rabí Shmuel Chaim Landau, líder sionista religiós. La població és en gran part ortodoxa moderna, amb alguns jueus seculars. Hi ha moltes sinagogues i institucions educatives a Givat Mordechai. Allà es troba el campus principal del Col·legi de Tecnologia de Jerusalem així com l'Ieixivà d'Hebron.
Els Bombers de Jerusalem tenen la seu central a Givat Mordechai.
L'escultura a l'aire lliure d'Ezra Orion "Stairway" (1979-1980) es troba a l'entrada de Givat Mordechai al jardí Elsie Bernadette. És àmpliament conegut com "Sulam Yaakov" o " Escala de Jacob ", fent referència a la història del Llibre del Gènesi (28: 11-19). Els esglaons mirant cap avall per dissuadir els poc prudents de pujar-hi.
Givat Mordechai limita amb la vall de Pri-Har (vall de la Gasela), una gran extensió de camps oberts que alberga un ramat de gaseles de muntanya i altres animals salvatges. Els plans per construir torres residencials aquí van provocar un clam dels ecologistes i dels residents locals, que van aconseguir bloquejar el projecte. En lloc d'això, la zona es un parc i una reserva natural.
|
[
"Què significa Givat Mordechai?",
"I què és?",
"On se situa?",
"Qui va concebre el veïnat?",
"Què era aquesta agrupació?",
"Qui habita aquest entorn?",
"De quin tipus de centres n'hi ha en abundància?",
"I quina institució educativa es troba allà?",
"Quina obra artística acull?",
"On?",
"Amb quins altres noms es coneix l'obra?",
"Per què s'anomena així?",
"Quina forma té?",
"Què voreja el barri?",
"Ha estat catalogada com a espai protegit?"
] |
{
"answer_end": [
65,
82,
165,
329,
372,
656,
725,
828,
998,
1024,
1088,
1153,
1184,
1274,
1612
],
"answer_start": [
0,
66,
83,
260,
312,
585,
658,
727,
895,
959,
1026,
1090,
1155,
1229,
1556
],
"input_text": [
"Pujol de Mordejai.",
"Un barri jueu.",
"Al sud-oest del centre de Jerusalem, a mig camí entre els barris de Nayot i Malcha.",
"Membres de Hapoel Hamizrachi.",
"La precursora del Partit Religiós Nacional.",
"Ortodoxos moderns, amb alguns jueus seculars.",
"De sinagogues i institucions educatives.",
"El Col·legi de Tecnologia de Jerusalem així com l'Ieixivà d'Hebron.",
"L'escultura a l'aire lliure d'Ezra Orion Stairway.",
"A l'entrada de Givat Mordechai al jardí Elsie Bernadette.",
"Sulam Yaakov i l'Escala de Jacob.",
"Per la història del Llibre del Gènesi (28: 11-19).",
"D'esglaons mirant cap avall.",
"La vall de Pri-Har.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Maria Rosa Amorós i Capdevila (Isona, 10 d'abril de 1963) és una mestra i política catalana. Actualment és alcaldessa del municipi d'Isona i Conca Dellà, càrrec que ocupa des del 15 de juny de 2019. Fou de delegada territorial del Govern a l'Alt Pirineu i Aran des del juliol de 2018 fins el 15 de juny de 2021. Ocupà el càrrec anteriorment des del gener del 2016 i fins a l'octubre del 2017, quan fou destituïda per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.
Ha treballat com a mestra en diverses escoles de Cornellà de Llobregat i, els darrers anys, del Pallars. Va fer classes de reciclatge de català per a mestres (1985-2003) a l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Politècnica de Catalunya. Va ser formadora en metodologia, programació i avaluació educativa (1994-2000) del mateix Institut. Coordinadora i responsable del Programa ocupacional per a persones aturades universitàries de la Universitat Politècnica de Catalunya, dins la Unitat de Formació de Formadors (1998-2001). Durant el període 2009-2011 va ser coordinadora de l'Institut Català de les Dones a l'Alt Pirineu i Aran. És afiliada del sindicat USTEC.
Militant d'Esquerra Republicana, partit del qual, del 2011 al 2015, en va ser secretària de les Dones. Ha estat regidora de l'Ajuntament d'Isona i Conca Dellà del 2011 al 2015 i diputada al Parlament de Catalunya durant la legislatura 2012-2015. El 2015 es va presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya com a membre d'ERC amb la coalició independentista Junts pel Sí. Nomenada el 26 de gener de 2016 com a delegada del govern de la Generalitat a l'Alt Pirineu i Aran, càrrec del qual va ser destituïda el 31 d'octubre de 2017 per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per part del govern espanyol. Es va presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya el 21 de de desembre de 2017 tancant la llista d'ERC per la circumscripció de Lleida.
El 17 de juliol de 2018 fou nomenada de nou com a delegada territorial del Govern a l'Alt Pirineu i Aran, coincidint amb el govern de Quim Torra
L'agost de 2018 recuperà l'acta de regidora a l'Ajuntament d'Isona i Conca Dellà arran de la renúncia d'un altre regidor del consistori. Es presentà com a cap de llista per Esquerra Republicana a les eleccions municipals del maig de 2019 al mateix municipi, on aconseguí la victòria per majoria absoluta i el 15 de juny es convertí en la primera alcaldessa del municipi.
El 15 de juny de 2021 deixà el càrrec de delegada territorial del Govern a l'Alt Pirineu i Aran a Ricard Pérez.
|
[
"On va néixer la Maria Rosa?",
"A què es dedica?",
"Quin càrrec polític té avui dia?",
"I quin n'havia tingut anteriorment?",
"On ha impartit classes?",
"Només per a infants?",
"De què eren les classes per a adults?",
"Quin projecte va conduir en una universitat?",
"Quina?",
"A quin partit polític està adherida?",
"Ha treballat per a l'òrgan legislatiu de Catalunya?",
"Quin any va entrar a treballar per a la Generalitat a l'Alt Pirineu i Aran?",
"S'hi va estar més de dos anys?",
"Va poder reprendre aquest càrrec més endavant?",
"Quin any va declarar-se batllessa a l'Ajuntament d'Isona i Conca Dellà?"
] |
{
"answer_end": [
57,
91,
152,
260,
568,
622,
816,
951,
951,
1175,
1356,
1619,
1678,
2008,
2418
],
"answer_start": [
0,
58,
93,
199,
465,
570,
570,
818,
909,
1144,
1322,
1521,
1521,
1904,
2186
],
"input_text": [
"A Isona.",
"És mestra i política.",
"És alcaldessa del municipi d'Isona i Conca Dellà.",
"El de delegada territorial del Govern a l'Alt Pirineu i Aran.",
"En diverses escoles de Cornellà de Llobregat i, els darrers anys, del Pallars.",
"No.",
"De reciclatge de català per a mestres i de metodologia, programació i avaluació educativa.",
"El Programa ocupacional per a persones aturades universitàries.",
"La Universitat Politècnica de Catalunya.",
"A Esquerra Republicana.",
"Sí.",
"El 2016.",
"No.",
"Sí.",
"El 2019."
]
}
|
mitologia
|
True Blood és una sèrie de televisió estatunidenca de ciència-ficció i drama creada per Allan Ball i basada en la sèrie de novel·les The Southern Vampire Mysteries de Charlaine Harris. La sèrie mostra la co-existència de vampirs i humans a Bon Temps, un poblet fictici de Louisiana (EUA).
La sèrie s'emet a la cadena HBO als Estats Units. Està produïda per HBO en associació amb la companyia d'Alan Ball, Your Face Goes Here Entertainment. La seva emissió va començar el 7 de setembre del 2008. S'han emes set temporades de la sèrie.
Després de la invenció de la sang sintètica, els vampirs han passat de ser uns llegendaris monstres a ser a uns ciutadans nocturns. Sookie Stackhouse (Anna Paquin) és una cambrera amb poders telepàtics que treballa en un xicotet bar a Bon Temps, un poble de Louisiana, que pertany a Sam Merlotte (Sam Trammell). Una nit, Sookie coneix a Bill Compton (Stephen Moyer), un vampir de 173 anys que ha tornat a Bon Temps, ja que allí era on vivia el seu últim parent. Com no pot escoltar els seus pensaments, troba fàcil estar amb ell i estableixen una relació.
Les crítiques a True Blood són en general favorables, encara que al principi de l'emissió de la sèrie eren bastant mixtes. La crítica del New York Post del primer episodi deia: "Si el primer capítol de la nova sèrie de HBO és com els altres, hi haurà incomptables morts – especialment entre els caçadors de vampirs i els espectadors que els estimen – perquè tots hauran mort d'avorriment."
En finalitzar la primera temporada, True Blood tenia una puntuació de 64 punts en Metacritic. La segona temporada millorà la seua puntuació aconseguint una puntuació de 74 punts. I al final de la tercera temporada, la puntuació de True Blood en Metacritic havia incrementat fins als 79 punts.
|
[
"Què és True Blood?",
"De quin gènere?",
"Qui n'és l'autor?",
"De què tracta?",
"On es pot veure, la sèrie?",
"Quan es va posar en circulació?",
"Té més d'una temporada?",
"Quantes en té, fins al moment?",
"A la sèrie, de què s'alimenten els vampirs?",
"Qui és la protagonista d'aquesta història?",
"Amb qui es troba un vespre?",
"Quin actor l'interpreta?",
"Per què es porten bé?",
"És una sèrie ben valorada?",
"La segona temporada va agradar més que l'anterior?"
] |
{
"answer_end": [
50,
76,
98,
281,
337,
493,
532,
532,
577,
713,
883,
899,
1088,
1143,
1658
],
"answer_start": [
0,
51,
77,
185,
289,
440,
495,
495,
534,
666,
846,
871,
996,
1091,
1575
],
"input_text": [
"Una sèrie de televisió estatunidenca.",
"De ciència-ficció i drama.",
"Allan Ball.",
"De la co-existència de vampirs i humans a Bon Temps, un poblet fictici de Louisiana.",
"A la cadena HBO als Estats Units.",
"El 7 de setembre del 2008.",
"Sí.",
"Set.",
"De sang sintètica.",
"La Sookie Stackhouse .",
"Amb el Bill Compton.",
"Stephen Moyer.",
"Perquè ella no pot escoltar els seus pensaments i troba fàcil estar amb ell.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
books
|
L'escena té lloc en un carrer decent. La part xismosa del veïnat està representada pel fideuer, el marxant de vetes i fils, l'ataconador del portal de casa el conde, i la planxadora de les albes de la parròquia.
Una porta mig tancada va dient el que tots sabem prou, o sia que s'ha mort un veí.
A les deu menys quart arriba el cotxe dels morts amb tiro de quatre cavalls.
Un moment després es presenta la comunitat, i aquí comença la gran tabola.
La viuda fa trenta mil esforços per desfer-se d'aquells amics que la retenen; i, consentida de que ja mai més veurà al seu espòs, posa el crit en el cel.
Els amics íntims de la casa es fan mútuament una senyal i surten del quarto sense despedir-se. Les veïnes invadeixen l'estància atropelladament; i, tractant d'ocultar que s'enduen el cos, són les primeres que ho donen a entendre.
Així arriba el mort al carrer i és colocat en el carruatge.
-Quin bagul tan llarg!- diu un dels mirons.
-I que no s'hi ha plangut- respon la planxadora. -Vegin: fins una creu de tatxes daurades.
-I cotxe dels morts amb quatre cavalls.
-Oh!… és que ell estava molt bé… Lo que és la viuda, ja li ha trobat bon recó.
|
[
"On transcorre l'acció?",
"Quins personatges són xafarders?",
"Quin vehicle apareix?",
"El cotxe és un automòbil?",
"Els veïns s'hi apropen?",
"A qui evita la vídua?",
"Està tranquil·la?",
"La gent es queda al seu costat?",
"Què passa llavors?",
"On el posen?",
"Què opina algú del fèretre?",
"Sobre quin element crida l'atenció una altra persona?"
] |
{
"answer_end": [
36,
210,
343,
370,
414,
523,
599,
744,
787,
889,
933,
1024
],
"answer_start": [
0,
38,
295,
324,
372,
447,
528,
696,
749,
863,
891,
985
],
"input_text": [
"En un carrer decent.",
"El fideuer, el marxant de vetes i fils, l'ataconador del portal de casa el conde, i la planxadora de les albes de la parròquia.",
"El cotxe dels morts.",
"No.",
"Sí.",
"Als amics que la retenen.",
"No.",
"No.",
"Que s'enduen el cos.",
"En el carruatge.",
"Que és llarg.",
"Sobre una creu de tatxes daurades."
]
}
|
vilaweb
|
La convocatòria de les eleccions espanyoles del 10 de novembre serà una nova prova de foc per al segon govern del Botànic. El consell sorgit de les eleccions del 28 d'abril es va constituir després de les eleccions municipals del 26 de maig per superar les tensions pròpies d'una campanya electoral. Però ara les haurà d'encarar amb tota la cruesa. Precisament les primeres tensions del govern han estat pel finançament. Compromís considera que el president Ximo Puig no ha estat prou exigent amb el govern de Pedro Sánchez perquè tots dos són socialistes. En canvi, el PSPV ha defensat la gestió del president. L'acord que permetrà de rebre 240 milions del FLA ha apaivagat una mica les tensions, però a la campanya el finançament reapareixerà. A més Compromís s'hi juga la supervivència electoral al congrés espanyol, perquè a les eleccions passades només va aconseguir l'escó de Joan Baldoví. Per tant, haurà de fer una campanya molt agressiva per mantenir-se o millorar resultats. També Unides Podem ha estat molt crítica amb tot el procés de negociació, especialment amb l'actitud de Sánchez, per la prepotència amb què ha tractat Pablo Iglesias. Tot i la previsió de tensions, tots tres partits miraran que la sang no arribi al riu. Fran Ferri assegura que el Botànic és ‘a prova de bombes' i potser és cert, però fins el 10 de novembre haurà d'esquivar unes quantes mines. Si el govern espanyol no paga les bestretes del finançament abans de final d'any, com s'ha compromès, la tensió es pot disparar.
|
[
"Quan se celebraran les votacions?",
"Què significarà aquest esdeveniment?",
"Què va néixer de les votacions del 28 d’abril?",
"Amb quin propòsit?",
"Quina ha estat la primera tibantor sorgida?",
"Què opina Compromís de Puig?",
"PSPV pensa el mateix?",
"Com ho sabem?",
"Què ha ajudat a aixecar els ànims?",
"Què passarà ara, això no obstant?",
"Quin agreujant hi ha?",
"Quina tàctica haurà de seguir Compromís?",
"A Unides Podem li ha agradat la gestió del president espanyol?",
"Per quina raó?"
] |
{
"answer_end": [
62,
121,
172,
298,
419,
523,
610,
610,
696,
744,
818,
983,
1057,
1150
],
"answer_start": [
0,
63,
123,
241,
349,
421,
557,
557,
612,
698,
746,
896,
985,
1059
],
"input_text": [
"El 10 de novembre.",
"Una nova prova de foc per al segon govern del Botànic.",
"Un consell.",
"El de superar les tensions pròpies d'una campanya electoral.",
"El finançament.",
"Que no ha estat prou exigent amb el govern de Pedro Sánchez.",
"No.",
"Perquè ha defensat la gestió del president.",
"L'acord que permetrà de rebre 240 milions del FLA.",
"Que a la campanya el finançament reapareixerà.",
"Que Compromís s'hi juga la supervivència electoral al congrés espanyol.",
"Una campanya molt agressiva.",
"No.",
"Especialment per la prepotència amb què ha tractat Pablo Iglesias."
]
}
|
bios
|
Anna Maria Moix i Meseguer (Barcelona, 12 d'abril de 1947 - Barcelona, 28 de febrer de 2014) fou una escriptora catalana en castellà. Era germana del també escriptor Terenci Moix.
Conreà la poesia, de línia avantguardista, amb la utilització del collage. El 1970 va ser l'única veu de dona representada a l'antologia Nueve novísimos poetas españoles. Va mantenir bones relacions amb l'anomenada Gauche Divine i amb els escriptors i editors Carlos Barral, Pere Gimferrer i Félix de Azúa, i entre les seves amigues es compten Ana María Matute i Cristina Peri Rossi. El 1985 i el 1995 va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona.
Fou traductora al castellà d'obres d'autors com ara Samuel Beckett, Marguerite Duras, Michel Leiris, Françoise Sagan i Mercè Rodoreda.
El 1996 formà part dels signants dels manifests del Foro Babel. Des del 2006 va ser directora de l'Editorial Bruguera.
El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.
L'octubre de 2012 signà, juntament amb un centenar de professionals, un manifest a favor del federalisme espanyol i en contra la independència de Catalunya.
Morí el 28 de febrer de 2014 a la ciutat de Barcelona després de patir un càncer.
|
[
"On va néixer l'Anna Maria Moix?",
"Quan?",
"És viva?",
"Quan va morir?",
"Quin familiar seu és reconegut?",
"Per quina raó?",
"Quin gènere va escriure Anna Maria Moix?",
"Amb qui es va relacionar?",
"Va ser guardonada l'Anna?",
"Quan?",
"Va exercir de traductora?",
"Al català?",
"Quina empresa va dirigir als anys dos mil?",
"I quin reconeixement se li va atorgar en aquella època?",
"Pertanyia al moviment independentista l'Anna?"
] |
{
"answer_end": [
92,
92,
92,
92,
178,
178,
196,
562,
621,
621,
756,
649,
875,
915,
1072
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
134,
134,
180,
351,
564,
564,
623,
627,
822,
877,
917
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"El 12 d'abril de 1947.",
"No.",
"El 28 de febrer de 2014.",
"El germà Terenci Moix.",
"També era escriptor.",
"Poesia.",
"Amb Carlos Barral, Pere Gimferrer i Félix de Azúa i amb Ana María Matute i Cristina Peri Rossi.",
"Sí.",
"El 1985 i el 1995.",
"Sí.",
"No.",
"L'Editorial Bruguera.",
"La Creu de Sant Jordi.",
"No."
]
}
|
books
|
-Ai Senyor, sembla que era ahir que va entrar Carnestoltes i demà passat fem cendra!
-Però que no se'n pot avenir? ¡D'avui en vuit Tots Sants!
Tot això ja em sembla que ho sento dir, de la mateixa manera que ho estem sentint tota la vida.
Suposin que es mori algun rei. I bé? L'any passat se'n va morir un altre.
Suposin que hi hagi algun aiguat: ¿Que no es recorden del diluvi?
Afigurin-se que hi hagi un gran incendi: no guanyarà al de Moscou.
I en tenint coneixement de que un ha quebrat de mala fe i de que una fulana ha fugit del domicili conjugal, no diguin: tal dia farà un any; perquè de totes aquestes petiteses, no un any sinó molts se n'han complert.
Es predicarà molt contra la corrupció i els vicis, es rifaran imatges de Sants a la porta de les esglésies, i molts cavallers condecorats amb grans creus, s'escandalitzaran tot sovint de les vanitats mundanes.
Els rics exclamaran a cada punt:
¡Ai, ditxosos els jornalers que viuen amb poc, sense ambicions i necessitats i passen la nit en un son!
|
[
"Què fa la sensació que va passar ahir?",
"I d'aquí poc se celebrarà la Quaresma?",
"Quina festivitat s'iniciarà la setmana vinent?",
"Aquesta conversa és habitual?",
"Què convida a imaginar, el narrador?",
"Considera que és un succés destacable?",
"Per què?",
"Quin fenomen proposa que visualitzem a continuació?",
"I aquest és un fet rellevant, segons ell?",
"Per què?",
"Com cataloga el narrador tots aquests fets dramàtics?",
"Contra què se sermonejarà?",
"Qui s'esgarrifarà?",
"Per quina raó?",
"I qui lloarà els obrers?"
] |
{
"answer_end": [
58,
83,
141,
237,
268,
311,
311,
345,
378,
378,
662,
713,
872,
872,
1010
],
"answer_start": [
12,
61,
116,
143,
239,
239,
270,
313,
313,
313,
595,
664,
774,
819,
874
],
"input_text": [
"Que va entrar Carnestoltes.",
"Sí.",
"Tots Sants.",
"Sí.",
"La mort d'algun rei.",
"No.",
"Perquè l'any passat se'n va morir un altre.",
"Un aiguat.",
"No.",
"Perquè hi va haver un diluvi.",
"Com a petiteses.",
"Contra la corrupció i els vicis.",
"Molts cavallers condecorats amb grans creus.",
"Per les vanitats mundanes.",
"Els rics."
]
}
|
bios
|
Nerea Rodríguez i Rodríguez (Gavà, 1999) és una cantant catalana, coneguda per la seva participació a Operación Triunfo 2017.
Nerea Rodríguez va néixer el 8 de febrer de 1999 a Gavà. Des de petita va experimentar amb la música i va començar a cantar. Amb set anys va formar part de l'Aula de Música Soler, de Pastora Soler, i també va complementar la seva formació vocal amb classes de piano, guitarra, llenguatge musical, cultura musical moderna i orquestra. Anys més tard va formar-se en les diferents disciplines del teatre, cant i dansa, on destacava a les obres musicals per la seva veu i interpretació.
Amb 14 anys es va presentar a les audicions a cegues del programa de Telecinco, La Voz Kid, on finalment no va ser seleccionada.
Amb 18 anys, el 2017, es va presentar al càsting d'Operación Triunfo a Barcelona. Va aconseguir passar totes les fases del càsting i va participar en la Gala 0 del programa, en què va aconseguir ser seleccionada per entrar al programa. Va arribar fins a la Gala 10, on va ser eliminada contra Agoney en una de les votacions més ajustades del programa.
Després del programa va realitzar una gira d'OT 2017 per nombroses ciutats de l'Estat espanyol, omplint estadis i pavellons. L'últim concert va ser el 28 de desembre de 2018 i va tenir l'oportunitat de presentar-hi el seu primer senzill per primera vegada.
Ha participat a Pasapalabra en qualitat de convidada en quatre programes, tres d'ells a l'agost de 2018 per promocionar l'obra de teatre La llamada on interpreta el paper de María Casado des de maig de 2018.
Al maig de 2019 es va estrenar UglyDolls, pel·lícula de dibuixos animats en la que hi va posar veu a la protagonista. El 2019 va ser la protagonista del musical Aladdin a Barcelona, que compaginava amb la seva participació a La Llamada. Aquell mateix any va doblar al fada padrina de la pel·lícula Playmobil.
El 2021 va quedar en segona posició en la vuitena temporada de Tu cara me suena.
Al Festival de la Cançó d'Eurovisió 2021 va ser membre del jurat professional de l'Estat espanyol, juntament amb Samantha, Antonio Hueso, María Peláe i David Santisteban.
|
[
"D'on és la Nerea Rodríguez i Rodríguez?",
"Qui és?",
"On es va donar a conèixer?",
"Sempre ha mostrat interès en el seu art?",
"De quina agrupació va ser integrant, en la seva infantesa?",
"I què va estudiar?",
"Volia actuar, també?",
"I ballar?",
"Amb quina edat va aparèixer per primera vegada a la televisió?",
"I amb quina edat hi va reaparèixer?",
"A quin show?",
"En va ser la guanyadora?",
"Ha fet concerts la Nerea?",
"Internacionals?",
"Quin film ha doblat?"
] |
{
"answer_end": [
42,
66,
126,
251,
324,
460,
528,
542,
689,
820,
808,
1039,
1144,
1186,
1673
],
"answer_start": [
0,
43,
68,
185,
253,
334,
462,
506,
611,
740,
762,
976,
1092,
1145,
1557
],
"input_text": [
"De Gavà.",
"Una cantant catalana.",
"A Operación Triunfo 2017.",
"Sí.",
"De l'Aula de Música Soler.",
"Classes de piano, guitarra, llenguatge musical, cultura musical moderna i orquestra.",
"Sí.",
"Sí.",
"Amb 14 anys.",
"Amb 18 anys.",
"A Operación Triunfo.",
"No.",
"Sí.",
"No.",
"UglyDolls."
]
}
|
vilaweb
|
L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat definitivament el canvi de denominació de l'avinguda del Príncep d'Astúries, que passarà a anomenar-se Riera de Cassoles. La modificació, amb la qual el consistori pretén ‘desborbonitzar' la ciutat, no ha rebut cap al·legació. En un comunicat, l'equip de govern explica que el canvi de nom de l'avinguda del Príncep d'Astúries, impulsat per una iniciativa ciutadana, es farà efectiu en una festa el dia 24 de març. L'Ajuntament de Barcelona també farà oficial el dia 17 de març el canvi de denominació del carrer del Secretari Coloma, imposat durant el franquisme, per recuperar el de Pau Alsina –que ja tenia abans de la dictadura–, en homenatge d'un diputat obrer. El primer tinent de batlle de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha dit: ‘Amb el canvi de nom d'aquests dos carrers, Barcelona fa un pas més per eliminar l'empremta franquista i per desborbonitzar el nomenclàtor de la ciutat.' Aquests dos canvis han estat promoguts per entitats i plataformes veïnals, van ser aprovats pels districtes municipals, tenen l'informe favorable de la Ponència del Nomenclàtor –l'òrgan encarregat de la denominació dels carrers de Barcelona– i no han rebut cap al·legació. Pisarello ha subratllat que s'havien recuperat denominacions populars. La riera de Cassoles feia de frontera natural entre Sant Gervasi i l'antic municipi de Gràcia. I el nom de Pau Alsina ajuda a augmentar la presència de noms de carrers de tradició obrera. Alsina fou un dirigent obrer, polític republicà i teixidor de vels, diputat al congrés espanyol entre el 1869 i el 1871.
|
[
"Què s'ha fet des de la casa consistorial barcelonina?",
"Quin nou nom adoptarà l'avinguda del Príncep d'Astúries?",
"Algú s'ha oposat a aquest canvi?",
"D'on va néixer la idea d'efectuar-la?",
"I quan es materialitzarà?",
"Quin altre camí passarà a anomenar-se d'una altra manera?",
"Per què?",
"Com es deia aquest espai abans que el país fos oprimit?",
"Per tant, s'està restablint l'antic nom de l'espai?",
"A qui es vol honorar amb la modificació?",
"Què suposen aquestes actuacions?",
"Quin agent ha donat el vistiplau per a la seva aplicació?",
"I què és?",
"Què s'ha restablert?",
"Per què va ser important Alsina?"
] |
{
"answer_end": [
112,
157,
262,
402,
450,
570,
600,
669,
669,
702,
923,
1102,
1167,
1268,
1553
],
"answer_start": [
0,
79,
159,
311,
404,
452,
515,
606,
606,
622,
773,
1046,
1075,
1199,
1458
],
"input_text": [
"Aprovar definitivament el canvi de denominació de l'avinguda del Príncep d'Astúries.",
"Riera de Cassoles.",
"No.",
"D'una iniciativa ciutadana.",
"El 24 de març.",
"El carrer del Secretari Coloma.",
"Perquè la denominació del carrer del Secretari Coloma havia estat imposada durant el franquisme.",
"Carrer de Pau Alsina.",
"Sí.",
"A un diputat obrer.",
"Un pas més per eliminar l'empremta franquista i per desborbonitzar el nomenclàtor de la ciutat.",
"La Ponència del Nomenclàtor.",
"L'òrgan encarregat de la denominació dels carrers de Barcelona.",
"Denominacions populars.",
"Perquè fou un dirigent obrer, polític republicà, teixidor de vels i diputat al congrés espanyol."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Salmoneu (en grec antic Σαλμωνεύς) va ser un rei de l'Èlida, fill d'Èol i d'Enàrete. Descendeix de Deucalió i de Pirra.
Durant la seva joventut es va estar a Tessàlia, la seva pàtria d'origen, però va emigrar a l'Èlida amb un grup de compatriotes seus, on fundà una ciutat anomenada Salmone.
Es va casar en primeres núpcies amb Alcídice, filla d'Àleu, que li va donar una filla, Tiro. Quan va morir la seva esposa, es va casar amb Sidero, que va ser una madrastra cruel per a Tiro.
Salmoneu, famós per la seua supèrbia, pretenia igualar-se a Zeus i exigia que els seus súbdits li retessin el mateix culte. Va construir un pont de bronze sobre el qual passava amb el seu carro que tenia rodes de ferro i arrossegava cadenes, perquè sonés com un tro i des d'allà llançava torxes enceses per imitar els llamps.
Zeus, irritat per aquesta suplantació, el va fulminar i el precipità al Tàrtar. El déu va matar, no sols el rei, sinó tot el seu poble, i enderrocà la ciutat de Salmone. Es deia que Salmoneu no era gaire estimat pels seus súbdits, que havien d'entomar les torxes que tirava el rei, per tal d'evitar incendis.
|
[
"A quina tradició pertany el personatge de Salmoneu?",
"Quin càrrec se li atribueix?",
"Qui haurien estat els seus pares?",
"D'on es creu que era originari?",
"On es va traslladar després?",
"Sol?",
"Què hi va crear, allà?",
"Va trobar-hi parella?",
"Qui era?",
"Van tenir descendència?",
"Salmoneu es va quedar vidu?",
"Amb qui es va unir llavors?",
"Quin tret de la personalitat es destaca de Salmoneu?",
"A quina divinitat volia assemblar-se?",
"Com es va venjar, la deïtat?"
] |
{
"answer_end": [
35,
86,
110,
218,
245,
278,
317,
363,
377,
404,
440,
464,
545,
573,
1003
],
"answer_start": [
0,
62,
88,
147,
220,
225,
280,
319,
319,
379,
412,
412,
509,
547,
915
],
"input_text": [
"A la mitologia grega.",
"El de rei de l'Èlida.",
"Èol i Enàrete.",
"De Tessàlia.",
"A Èlida.",
"No.",
"Una ciutat anomenada Salmone.",
"Sí.",
"Alcídice, filla d'Àleu.",
"Sí.",
"Sí.",
"Amb Sidero.",
"La seua supèrbia.",
"A Zeus.",
"Va matar, no sols el rei, sinó tot el seu poble, i enderrocà la ciutat de Salmone."
]
}
|
vilaweb
|
El portaveu de Democràcia i Llibertat al congrés espanyol, Francesc Homs, ha fet una intervenció al congrés espanyol que ha irritat els diputats de Ciutadans. En el debat de les mocions presentades pel PP i Ciutadans sobre la unitat d'Espanya, ha dit: ‘Avui teniu la força que també tenia el franquisme durant els anys 1975 i 1978. Sí, home sí. I tot es feia, deien aleshores, en nom de la llei. Teniu la força i podeu vèncer utilitzant aquesta força. Però no convencereu; no convenceu. Perquè el camí de la llibertat i el compromís de llibertat podran més que la força que vosaltres teniu en aquest moment, que pot vèncer però no convèncer.' Abans, Homs havia fet aquesta reflexió: ‘Avui poseu a votar aquestes dues declaracions. Vint-i-nou diputats de Catalunya diran que no; i divuit, que sí. Només us demano que escolteu les majories i, en conseqüència, actueu.'
|
[
"Qui és Francesc Homs?",
"On ha comparegut?",
"A qui ha molestat?",
"En quin context?",
"Amb què ha equiparat el poder del PP i de Ciutadans?",
"Quina normativa es respectava en aquella època?",
"Què reconeix Homs que posseeixen, el PP i Ciutadans?",
"Què no poden fer, malgrat això?",
"Per què?",
"Entre què s'escollirà avui?",
"Qui votarà negativament?",
"I positivament?",
"Què sol·licita Homs?"
] |
{
"answer_end": [
72,
116,
157,
242,
330,
394,
410,
485,
606,
729,
776,
794,
864
],
"answer_start": [
0,
74,
121,
159,
253,
345,
396,
452,
452,
684,
731,
780,
796
],
"input_text": [
"El portaveu de Democràcia i Llibertat al congrés espanyol.",
"Al congrés espanyol.",
"Als diputats de Ciutadans.",
"En el debat de les mocions presentades pel PP i Ciutadans sobre la unitat d'Espanya.",
"Amb la força que també tenia el franquisme durant els anys 1975 i 1978.",
"La llei.",
"La força.",
"Convèncer.",
"Perquè el camí de la llibertat i el compromís de llibertat podran més que la força que tenen en aquest moment.",
"Entre dues declaracions.",
"Vint-i-nou diputats de Catalunya.",
"Divuit.",
"Que escoltin les majories i, en conseqüència, actuïn."
]
}
|
bios
|
Helena Ferrer i Mallol (Llançà, Alt Empordà, 19 d'abril de 1937) és una matemàtica i política catalana resident a Barcelona, diputada al Parlament de Catalunya en la Primera Legislatura.
El 1960 es llicencià en ciències matemàtiques per la Universitat de Barcelona. Simultàniament, va estudiar francès, anglès i alemany a l'Escola d'Idiomes Moderns de la Universitat de Barcelona. De 1960 a 1965 fou calculista de la Secció d'Antropobiologia del Departament de Barcelona de l'Institut «Bernardino de Sahagún» del Consell Superior d'Investigacions Científiques. Ha estat vinculada a l'Institut de batxillerat Verdaguer, on ha estat professora no numerària i agregada de matemàtiques des de 1960, i directora tècnica de la Secció filial
núm. 3 de 1963 a 1966; de 1969 a 1975 fou vicesecretària encarregada de la gestió econòmica de l'Institut Joan d'Àustria de Barcelona; de 1976 a 1978 secretària de l'Institut Maragall de Barcelona i el 1979-1980 Vice-directora de l'Institut de Bellpuig (Urgell).
Durant el franquisme fou militant del Front Nacional de Catalunya, i del 1977 al 1983 fou degana del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya amb una candidatura progressista que tenia el suport d'Octavi Fullat i Genís i Eulàlia Vintró i Castells i que oposà a la continuista de Borja de Riquer. Com a degana ha estat membre de la Comissió de política educativa de l'Ajuntament de Barcelona (1977-79), de la Comissió assessora per a l'ensenyament del català, (1978), de la Comissió de BUP, COU i FP, creades pel Director General d'Ensenyament de la Generalitat (1978), i de la Comissió avaluadora de BUP, creada per la Comissió Permanent Ministeri d'Educació i Ciència-Generalitat de Catalunya (curs 1978-79). El 1982-1983 fou membre del Patronat de la Universitat de Barcelona, en representació dels col·legis professionals.
Militant de Convergència Democràtica de Catalunya des de 1980, fou escollida diputada per la circumscripció de Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 a les llistes de Convergència i Unió. El 1985 fou nomenada cap del servei d'Universitats de la Direcció General d'Ensenyament Universitari. Actualment és assessora de l'IPECC, membre del consell assessor de l'Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn, està adherida al Tercer Congrés Catalanista i col·labora amb el Centre d'Agermanament Occitano-Català. També és membre d'Òmnium Cultural, del Centre Excursionista de Catalunya, de la Fundació Congrés de Cultura Catalana), Amics de Joan Ballester i Canals i d'Acció Cultural del País Valencià.
|
[
"D'on és l'Helena Ferrer?",
"A què es dedica?",
"Viu a Llançà?",
"Què va estudiar?",
"On?",
"Quines llengües va aprendre?",
"Va ser mestra d'institut l'Helena?",
"A quin partit va estar afiliada?",
"I quin càrrec important va tenir a partir de 1977?",
"De quins grups de treball va formar part, des d'aquesta posició?",
"A quin partit polític es va adherir a partir de la dècada dels vuitanta?",
"I va ocupar algun càrrec?",
"Quin?",
"Què fa avui dia?",
"I de quines agrupacions n'és integrant?"
] |
{
"answer_end": [
64,
102,
123,
264,
264,
319,
617,
1063,
1190,
1652,
1936,
2045,
1995,
2411,
2601
],
"answer_start": [
0,
65,
103,
187,
233,
266,
561,
998,
1067,
1345,
1875,
1938,
1938,
2186,
2413
],
"input_text": [
"De Llançà.",
"És matemàtica i política.",
"No.",
"Ciències matemàtiques.",
"A la Universitat de Barcelona.",
"Francès, anglès i alemany.",
"Sí.",
"Al Front Nacional de Catalunya.",
"El de degana del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya.",
"De la Comissió de política educativa de l'Ajuntament de Barcelona, de la Comissió assessora per a l'ensenyament del català, de la Comissió de BUP, COU i FP, i de la Comissió avaluadora de BUP.",
"A Convergència Democràtica de Catalunya.",
"Sí.",
"El de diputada per la circumscripció de Barcelona.",
"És assessora de l'IPECC, membre del consell assessor de l'Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn, està adherida al Tercer Congrés Catalanista i col·labora amb el Centre d'Agermanament Occitano-Català.",
"D'Òmnium Cultural, del Centre Excursionista de Catalunya, de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, d'Amics de Joan Ballester i Canals i d'Acció Cultural del País Valencià."
]
}
|
vilaweb
|
La crisi de la lira turca, la moneda del país, s'ha agreujat aquestes últimes hores i ja amenaça d'esdevenir molt més que una crisi econòmica. Ara s'ha sabut que part de l'origen és un malentès entre Trump i Erdogan, que sembla que és el motiu de la dura posició dels Estats Units en aquest afer. Si la crisi continua creixent, els observadors veuen possible que s'estengui als mercats emergents i a Europa i, fins i tot, un realineament estratègic de Turquia, el qual la podria empènyer a abandonar l'OTAN, una decisió d'enormes conseqüències geopolítiques. Segons que han declarat fonts turques a The Guardian, a l'última cimera de l'OTAN, els dos presidents van ser protagonistes d'un malentès que pot haver causat la tibantor actual entre els dos països. A la cimera, es va discutir la possibilitat que els Estats Units pressionessin Israel per aconseguir l'alliberament del ciutadà turc Ebru Özkan, empresonat per una presumpta relació amb Hamàs, i que a canvi s'alliberés Andrew Brunson, un pastor protestant empresonat a Turquia. Grups religiosos propers a Trump han reclamat en una intensa campanya l'alliberament de Brunson. Segons el president nord-americà, la conversa entre els dos presidents –i un sol traductor– va acabar amb un acord per a alliberar-los a tots dos, però segons el president turc, no. Erdogan diu que va entendre que Brunson seria traslladat de la presó a un arrest domiciliari, però no pas enviat als Estats Units. Sembla que aquesta interpretació de l'acord va fer enfurismar Trump, que divendres va reaccionar imposant noves tarifes aranzelàries a Turquia, fet que ha agreujat molt la crisi monetària. Avui, la lira turca ha caigut en picat i el seu valor ja és gairebé la meitat del que tenia a principi d'any. La caiguda ha contagiat altres monedes com l'argentina o la sud-africana i ha creat un gran temor a Europa. La reacció d'Erdogan ha estat d'acusar els Estats Units de ‘fer un cop per l'esquena a un membre de l'OTAN'. El president turc ha relacionat sovint la situació d'Andrew Brunson amb la de Fethullah Gülen, el cap religiós turc exiliat als Estats Units a qui Erdogan acusa sense proves de ser darrere de l'estrany cop d'estat contra seu l'any passat. Erdogan voldria un intercanvi entre Brunson i Gülen, sense tenir en compte que l'un és un detingut i l'altre un refugiat polític. En un acte davant els ambaixador acreditats a Turquia, Erdogan ha dit que la crisi de la lira no tenia cap explicació econòmica sinó política i ha acusat els Estats Units d'agredir el seu país. Durant tot el dia, en cercles periodístics d'Istambul i Ankara s'ha especulat amb la possibilitat que Turquia anunciï de manera imminent greus mesures diplomàtiques contra els Estats Units.
|
[
"Què està travessant un moment crític?",
"Què l'ha causat?",
"Pot arribar a afectar a la resta d'Europa?",
"Quin esdeveniment podria tenir un gran impacte en aquest sentit?",
"On ha fet un comunicat, Turquia?",
"A quin presoner havien de deixar anar, els EUA?",
"Per què estava al calabós?",
"I Turquia, a qui havia de deixar anar?",
"Qui ha reivindicat el seu rescat?",
"Aquest intercanvi va quedar clar a les dues parts?",
"Què va interpretar Erdogan?",
"Això ha agradat a Trump?",
"Com s'ha venjat?",
"Quina rèplica ha fet el dirigent turc?",
"Amb quin ha comparat Erdogan el cas de Brunson?"
] |
{
"answer_end": [
45,
215,
406,
506,
611,
902,
950,
1035,
1132,
1314,
1445,
1514,
1589,
1961,
2056
],
"answer_start": [
0,
143,
297,
422,
559,
761,
904,
954,
1037,
1134,
1316,
1458,
1520,
1854,
1963
],
"input_text": [
"La lira turca.",
"Un malentès entre Trump i Erdogan.",
"Sí.",
"L'abandó de l'OTAN per part de Turquia.",
"A The Guardian.",
"Al ciutadà turc Ebru Özkan.",
"Per una presumpta relació amb Hamàs.",
"A Andrew Brunson.",
"Grups religiosos propers a Trump.",
"No.",
"Que Brunson seria traslladat de la presó a un arrest domiciliari, però no pas enviat als Estats Units.",
"No.",
"Imposant noves tarifes aranzelàries a Turquia.",
"Ha acusat els Estats Units de fer un cop per l'esquena a un membre de l'OTAN.",
"Amb el de Fethullah Gülen."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia mallorquina, una bubota és un fantasma que ronda les cruïlles i cementeris de l'illa de Mallorca per espantar els vius. Les bubotes tenen l'aparença de persones incorpòries i semitransparents cobertes totalment per grans llençols blancs que els tapen el cap i els braços. Normalment romanen invisibles, aturades en punts concrets però quan es mouen per espantar algú, ho fan levitant per l'aire deixant un rastre que produeix calfreds en els éssers vius.
Mossèn Alcover recollí rondalles a les quals apareixen bubotes, com ara La bubota blanca de Consell, en la qual un llaurador poruc i ingenu és enganat per tres joves un dels quals es disfressa de bubota amb una camisa blanca de dona i tapant-se la cara amb estopa.
Diuen a Andratx que hi ha bubotes de molts tipus, encara que les més conegudes i temudes són les que passegen pels cementiris. També n'hi ha però que volten pels paratges que hi ha al voltant de les viles, les que volten per carrers concrets de ciutats o pobles i les que romanen tancades a les cases.[cal citació]
També es contaven històries de contrabandistes que durant el temps de la postguerra espanyola feien pactes amb les bubotes per tal que foragitassin possibles guàrdies que els estassin empaitant o parant una emboscada. D'aquesta manera els contrabandistes podien continuar amb les seves activitats d'estraperlo sense por de perdre el sac o d'esser detinguts.[cal citació] Les bubotes que s'avenien a fer aquest tipus de pactes, rebien el nom de Bubotes de Contraban i avui dia són molt difícils de veure,[No s'entén] atès que els contrabandistes que coneixien on trobar-les ja fa temps que no hi són. De tota manera aquest tipus de bubotes van ser freqüentment suplantades per persones que a canvi d'una part del guany que treia el contrabandista, acceptaven disfressar-se de fantasmes per tal de realitzar amb més o menys encert la tasca de les bubotes autèntiques.[cal citació]
El Bubú, també conegut a altres indrets de les Balears com a Bubota Negra, és representat als infants com un ninot tot negre per tal de fer-los por.
|
[
"Quina cultura té la bubota dins del seu imaginari?",
"Què és?",
"Com és físicament?",
"Es deixa veure habitualment?",
"Què provoca en les persones?",
"Quin folklorista en va parlar?",
"En quin relat hi ha una bubota?",
"Hi ha diferents classes de bubotes?",
"A més dels cementiris, quins espais ronden?",
"Qui hauria arribat a un pacte amb aquests éssers?",
"Quan?",
"Què haurien volgut aconseguir amb les negociacions, els contrabandistes?",
"Quin nom haurien rebut, les bubotes que hi accedien?",
"Què haurien fet alguns homes?",
"A quin públic es dirigeix la Bubota Negra?"
] |
{
"answer_end": [
43,
138,
290,
321,
473,
537,
574,
788,
1040,
1177,
1148,
1271,
1519,
1919,
2081
],
"answer_start": [
0,
33,
140,
292,
355,
475,
498,
740,
867,
1055,
1055,
1178,
1426,
1670,
1995
],
"input_text": [
"La mallorquina.",
"Un fantasma que ronda les cruïlles i cementeris de l'illa de Mallorca per espantar els vius.",
"Té l'aparença de persona incorpòria i semitransparent coberta totalment per grans llençols blancs que li tapen el cap i els braços.",
"No.",
"Calfreds.",
"Mossèn Alcover.",
"En La bubota blanca de Consell.",
"Sí.",
"N'hi ha que volten pels paratges que hi ha al voltant de les viles, les que volten per carrers concrets de ciutats o pobles i les que romanen tancades a les cases.",
"Els contrabandistes.",
"Durant el temps de la postguerra espanyola.",
"Que les bubotes foragitassin possibles guàrdies que els estassin empaitant o parant una emboscada.",
"Bubotes de Contraban.",
"Disfressar-se de fantasmes per tal de realitzar amb més o menys encert la tasca de les bubotes autèntiques.",
"A l'infantil."
]
}
|
bios
|
Mónica Rikić Fusté (Barcelona, 1986) és una artista de noves tecnologies i programadora creativa. Centra la seva pràctica en el codi, l'electrònica i objectes no digitals per crear obres interactives, normalment emmarcades com jocs experimentals que van més enllà del propi joc. El seu interès resideix en l'impacte social de la tecnologia, la relació humà-màquina i la reapropiació dels sistemes i dispositius tecnològics, per manipular-los i repensar-a través de l'art. Des d'enfocaments educatius a experimentacions sociològiques, planteja a través del seu treball noves formes de pensar i interaccionar amb l'entorn digital que ens envolta. L'any 2021 va rebre el Premi Nacional de Cultura «per l'excel·lència i innovació dels seus projectes tecnoartístics».
Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona, on es va especialitzar en Imatge, vídeo i animació. Posteriorment va fer un màster en arts digitals a la Universitat Pompeu Fabra. A Atenes va cursar l'assignatura d'art multimèdia i va realitzar el seu primer projecte de net.art juntament amb David Proto. Posteriorment a Austràlia va seguir fent animacions flash i va cursar-hi una assignatura de tecnologies d'àudio. Amb el projecte resultant del màster, Buildasound, va tenir l'oportunitat de participar en molts festivals, entre ells Sónar, FILE (Festival Internacional de Llenguatge Electrònic) i Ars Electronica; aquest últim va tenir l'obra en exposició al centre de 2013 a 2015.
En 2014 va obtenir una residència artística EMARE per treballar en una eina educativa basada en el seu projecte anterior, Buildasound, al centre The Cube de la Universitat de Tecnologia de Queensland (QUT) a Brisbane (Austràlia). El projecte va ser seleccionat finalista en el Margaret Guthman Musical Instrument Competition a Atlanta (Geòrgia, EUA). El 2015 va obtenir una altra residència artística al centre de jocs experimentals Technoculture, Art and Games (TAG) a Mont-real (Quebec, Canadà). El projecte resultant va ser guardonat amb una selecció del jurat al Japan Media Arts Festival. El 2016 va col·laborar amb una residència artística de Friedrich Kirschner en AEC Futurelab per al desenvolupament d'una obra de teatre participativa. El projecte va ser presentat durant el festival aquell mateix any. El 2018 va obtenir una beca Leonardo de la Fundació BBVA per realitzar un projecte d'investigació al voltant de robots, intel·ligència artificial i relacions socials.
També ha estat treballant en activitats educatives enfocades a la introducció a les noves tecnologies a centres i festivals, com ara el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) o el festival de Videosonica, a Cali (Colòmbia).
Enjambre Celular, vídeo sobre el projecte Enjambre Celular.
|
[
"Qui és la Mónica Rikić Fusté?",
"Quines temàtiques l'atrauen?",
"Quan se li va atorgar un reconeixement?",
"Quin?",
"En què va rebre formació acadèmica?",
"I en quin àmbit va assolir l'expertesa?",
"A quina ciutat estrangera va continuar formant-se?",
"I, més tard, a quin país es va traslladar?",
"Quina va ser la primera iniciativa artística que va poder presentar en esdeveniments festius?",
"A quins, concretament?",
"Què li van concedir el 2014?",
"Amb quin objectiu?",
"Després d'aquesta experiència, va participar en més estades creatives?",
"En quina temàtica se centrava l'activitat de recerca que se li va assignar el 2008?",
"Amb quina institució museística ha col·laborat?"
] |
{
"answer_end": [
96,
422,
761,
761,
786,
868,
998,
1186,
1237,
1386,
1505,
1684,
2124,
2433,
2616
],
"answer_start": [
0,
279,
645,
645,
763,
818,
949,
1075,
1188,
1307,
1456,
1506,
2050,
2268,
2435
],
"input_text": [
"Una artista de noves tecnologies i programadora creativa.",
"L'impacte social de la tecnologia, la relació humà-màquina i la reapropiació dels sistemes i dispositius tecnològics.",
"L'any 2021.",
"El Premi Nacional de Cultura per l'excel·lència i innovació dels seus projectes tecnoartístics.",
"En Belles Arts.",
"En Imatge, vídeo i animació.",
"A Atenes.",
"A Austràlia.",
"El projecte resultant del màster, Buildasound.",
"A Sónar, FILE (Festival Internacional de Llenguatge Electrònic) i Ars Electronica.",
"Una residència artística EMARE.",
"El de treballar en una eina educativa basada en el seu projecte anterior, Buildasound, al centre The Cube de la Universitat de Tecnologia de Queensland a Brisbane.",
"Sí.",
"En robots, intel·ligència artificial i relacions socials.",
"Amb el Museu d'Art Contemporani de Barcelona."
]
}
|
mitologia
|
El Taller Sarandaca un taller d'escultura i imatgeria festiva creat i dirigit per Ramon Aumedes i Farré el 1973, situat des del 2006 a la Fàbrica de les Arts Roca Umbert de Granollers, al Vallès Oriental.
Ramon Aumedes i Farré, nascut el 1950 a Guissona va crear el seu taller el 1973. Del 1986 a 2006 el taller era instal·lat a Can Comas. És un artista polifacètic que es dedica a l'escultura, la pintura i el dibuix. És conegut per la construcció i restauració de gegants i bèsties, així com realitzar còpies fidedignes alleugerint el pes o millorant l'estructura dels originals. El principal material amb el que treballa sol ser la fibra de vidre. La seva primera parella de gegants fou la seva pròpia, els Gegants del Taller Sarandaca. Al taller hi treballen també el seu dos fills, el músic i actor Pol Aumedes, la dissenyadora de moda i vestuari Mar Aumedes així com Francina Morell que confecciona el vestuari.
Ha realitzat obres als Països Catalans, entre d'altres per a Argentona, Caldes de Montbui, Castellbisbal, Granollers, Pallejà, Matadepera, Prat de Llobregat, la Bisbal d'Empordà,l'Espluga de Francolí, Llinars del Vallès, Molins de Rei, Montmeló, Montornès del Vallès, Ontinyent, Vilanova del Vallès, Sant Andreu de la Barca, entre altres poblacions i també a Bèlgica i a Steenvoorde (Flandes francès). El 2010 va realitzar les estelles de Nadal de Barcelona, segons un disseny de Ramon Bigas. El 2011 va ser elegit per participar en l'estand d'Espanya a la «Quadriennal d'escenografia i arquitectura teatral» a Praga.
El Pollo del Prat de Llobregat (1991)
Els Gegants Nous de Molins de Rei (1988)
|
[
"De què tracta el Taller Sarandaca?",
"Qui en va ser l'autor?",
"Quan el va fer?",
"On és, el taller, actualment?",
"D'on és en Ramon?",
"On era el taller originàriament?",
"Quines figures sol representar en Ramon?",
"De què les fa?",
"S'hi està sol al taller?",
"Qui l'ajuda?",
"Per a quins municipis ha fet figures?",
"També n'ha fet per a regions estrangeres?",
"Per quines?",
"Quin projecte va realitzar el 2010?",
"I en quin esdeveniment va participar el 2011?"
] |
{
"answer_end": [
61,
103,
111,
203,
253,
338,
483,
649,
916,
916,
1241,
1318,
1300,
1409,
1534
],
"answer_start": [
0,
62,
104,
133,
205,
286,
419,
582,
740,
740,
918,
1269,
1269,
1320,
1411
],
"input_text": [
"D'escultura i imatgeria festiva.",
"Ramon Aumedes i Farré.",
"El 1973.",
"A la Fàbrica de les Arts Roca Umbert de Granollers, al Vallès Oriental.",
"A Guissona.",
"A Can Comas.",
"Gegants i bèsties.",
"De fibra de vidre.",
"No.",
"El seu dos fills, el músic i actor Pol Aumedes, la dissenyadora de moda i vestuari Mar Aumedes així com Francina Morell que confecciona el vestuari.",
"Per a Argentona, Caldes de Montbui, Castellbisbal, Granollers, Pallejà, Matadepera, Prat de Llobregat, la Bisbal d'Empordà,l'Espluga de Francolí, Llinars del Vallès, Molins de Rei, Montmeló, Montornès del Vallès, Ontinyent, Vilanova del Vallès i Sant Andreu de la Barca.",
"Sí.",
"Bèlgica i Steenvoorde.",
"Les estelles de Nadal de Barcelona.",
"A la Quadriennal d'escenografia i arquitectura teatral a Praga."
]
}
|
mitologia
|
Atenàgores d'Atenes (en llatí Athenagoras, en grec antic Ἀθηναγόρας ὁ Ἀθηναῖος) va ser un filòsof i apologista grec del segle ii originari d'Atenes i convertit al cristianisme.
Les poques dades biògrafes provenen de Filip de Side, únic autor que en parla. Diu que va ser mestre de l'escola de catequesi d'Alexandria, i floria a l'època dels emperadors Adrià i Antoní Pius, als quals segons Sidetes va dirigir la seva apologia en favor dels cristians. En realitat va dirigir aquesta apologia als emperadors Marc Aureli i Còmmode. Filip de Side diu que abans que ho fes el filòsof Cels, volia escriure contra els cristians, però estudiant les Escriptures per documentar-se, es va convertir a la fe que volia combatre. Filip de Side diu també que Climent d'Alexandria hauria estat deixeble seu, cosa improbable. L'autoritat de Filip de Side ja va ser posada en dubte en el seu temps.
De les seves obres se sap que va ser autor d'una apologia, una intercessió en favor dels cristians i d'un tractat on defensava la resurrecció dels morts. Les dues obres estaven escrites en un grec àtic molt pur.
|
[
"Com es diu Atenàgores en llatí?",
"Qui era?",
"Quina fe va adoptar?",
"Qui n'ha parlat al respecte?",
"Afirma que Atenàgores va ser instructor?",
"Amb quin període el relaciona?",
"I què creu que Atenàgores els va fer arribar?",
"És això cert?",
"A qui va fer saber la seva defensa de la fe cristiana?",
"Quina era la intenció inicial d'Atenàgores?",
"Què el va fer canviar d'opinió?",
"Quina altra afirmació dubtosa fa Filip de Side sobre Atenàgores?",
"Abans es confiava molt en la paraula de Filip?",
"Quins llibres va escriure Atenàgores?",
"En quin idioma?"
] |
{
"answer_end": [
79,
128,
175,
254,
315,
371,
449,
527,
527,
620,
714,
807,
879,
1033,
1091
],
"answer_start": [
0,
80,
129,
177,
256,
319,
373,
451,
451,
529,
622,
716,
809,
881,
1035
],
"input_text": [
"Athenagoras.",
"Un filòsof i apologista grec del segle ii.",
"El cristianisme.",
"Filip de Side.",
"Sí.",
"Amb el dels emperadors Adrià i Antoní Pius.",
"La seva apologia en favor dels cristians.",
"No.",
"Als emperadors Marc Aureli i Còmmode.",
"Escriure contra els cristians.",
"L'estudi de les Escriptures.",
"Que Climent d'Alexandria hauria estat deixeble seu.",
"No.",
"Una apologia, una intercessió en favor dels cristians i un tractat on defensava la resurrecció dels morts.",
"En grec àtic."
]
}
|
books
|
Tot caminant, don Gaspar ha anat a raure davant mateix de la gàbia del tigre. La bestiassa ferotge ronca, ajaguda impúdicament, i fent amb els llavis un moviment d'orgull instintiu.
-Que és bonic!- exclamava el professor. -¡Quina majestat!
El tigre de Bengala suggereix a don Gaspar una carrera de pensaments heroics: Les selves tropicals, les palmeres, els elefants, els negres, els prínceps vestits de diamants; tot allò que ell ha vist en aquells cromos que porten, a sota: Caceria del tigre. Si aquesta bestiassa pogués parlar, ¡que en contaria, de coses extraordinàries!
El tigre s'ha despertat, i mira en Melrosada amb una gran indiferència, esternuda, badalla, mostra les dents, i va d'un cantó a l'altra fent amb l'os del rosari veritables prodigis de flexibilitat.
Al professor l'entusiasma cada cosa que fa el tigre. Pensa que és una tonteria de no anar-lo a veure més sovint. Un divertiment que costa tan poc i que la gent no se'n sap aprofitar! Tot mirant el tigre li entra un pensament d'horror: aquella bèstia que sembla tan pacífica, tan resignada, imagina't, si sortís de la gàbia, les desgràcies que faria! A quatre passes hi ha tot un chor de criatures, i al bon home se li posa la pell de gallina veient per un instant, com el tigre s'empassa aquell vol d'angelets de Nostre Senyor igual que si fossin fruites i cireres.
Després del tigre ha anat a veure els lleons. Els lleons no li semblen tan perillosos. En el país on viuen, el lleó ha arribat a ser una bèstia casolana: s'ha abusat tant del lleó espanyol, que fins sembla que ja no té de mossegar. Aquesta és la idea que té en Melrosada del rei del desert.
|
[
"On va anar a parar en Gaspar?",
"Era feroç l'animal?",
"En quina posició es trobava?",
"Al mestre li va semblar bell?",
"Quines imatges va inspirar l'animal en el Gaspar?",
"D'on les ha tret?",
"Què imagina que passaria si el tigre tingués la paraula?",
"A qui contempla l'animal?",
"Com ho fa?",
"Què més fa?",
"Com se sent en Melrosada?",
"Pensa a deixar de visitar l'animal?",
"Quina situació fictícia recrea a la seva ment?",
"A qui creu que atacaria?",
"A quin animal va a visitar més tard?"
] |
{
"answer_end": [
76,
98,
126,
220,
412,
494,
575,
620,
646,
772,
825,
885,
1122,
1300,
1384
],
"answer_start": [
0,
78,
106,
182,
240,
414,
496,
576,
621,
648,
774,
827,
957,
1124,
1340
],
"input_text": [
"Davant mateix de la gàbia del tigre.",
"Sí.",
"Ajagut impúdicament.",
"Sí.",
"Les selves tropicals, les palmeres, els elefants, els negres, els prínceps vestits de diamants.",
"D'aquells cromos que porten, a sota: Caceria del tigre.",
"Que contaria coses extraordinàries.",
"A en Melrosada.",
"Amb una gran indiferència.",
"Esternuda, badalla, mostra les dents, i va d'un cantó a l'altra fent amb l'os del rosari veritables prodigis de flexibilitat.",
"Entusiasmat.",
"No.",
"La bèstia sortint de la gàbia i fent desgràcies.",
"A tot un chor de criatures.",
"Al lleó."
]
}
|
bios
|
Maria Dolors d'Amat-Càrcer i de Ros (Barcelona, 19 de desembre de 1867 - Sevilla, 7 de gener de 1939) fou una aristòcrata espanyola, marquesa de Castellbell i Castellmeià, baronessa de Maldà i Maldanell, amb Grandesa d'Espanya.
Propietària de nombrosos terrenys, mentre va viure es van dur a terme la urbanització de molts d'ells. Un d'aquests exemples és a Sant Andreu, de fet a la capital catalana va arribar a tenir contenciosos judicials amb l'Ajuntament de Barcelona per dur a terme l'expropiació d'alguns terrenys. També va promoure la urbanització d'uns terrenys que tenia a Badalona.
Es va casar amb Lluís de Vilallonga i Sentmenat, baró de Segur i militar comandant d'artilleria, de qui va enviudar. Ambdós van tenir a Salvador, hereu dels títols familiars; Joaquim, comte de Sant Miquel de Castellar; Josep Maria, mort el 1921 abans que ella, i una filla anomenada M. Antònia.
Abans de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), va ser coneguda per les festivitats, balls i altres celebracions de prestigi que es feien a la seva residència, al carrer del Pi, que comptaven amb la presència d'importants personalitats, i que tenien repercussió en la vida de l'alta societat d'aquells anys. Va donar el seu nom i atorgava el premi del torneu esportiu de futbol de la Copa Baronessa de Maldà. Entre altres distincions, va ser Dama del noble orde de Maria Lluïsa i presidenta de la Caritat Cristiana.
Maria Dolors va morir el 7 de gener de 1939 a la ciutat de Sevilla. Els funerals es van celebrar el 19 de juny d'aquell any a Barcelona, a la parròquia de la Puríssima Concepció, amb l'assistència de membres de l'aristocràcia barcelonina, de l'alta burgesia industrial i altres activitats, així com de les autoritats municipals.
El seu fill Salvador, l'hereu, es va casar el 1919 amb María del Carmen Cabeza de Vaca i Carvajal. Aquest matrimoni va heretar quasi tots els títols dels pares: Marquesat de Castellbell, Marquesat de Castellmeià, Baronia de Segur i Baronia de Maldà.
Joaquim, el segon fill, es va casar amb dona Isabel Girona i Villavechia i va heretar el castell de Castellar. La filla, Maria Antònia, es va casar el 1926 amb Ramón de Carranza i Gómez-Pablos, Marqués de Soto Hermoso.
|
[
"Com es diu de cognom la Maria Dolors?",
"D'on era?",
"I on va morir?",
"Quin estatus social tenia?",
"Amb quins títols nobiliaris?",
"Va preservar les parcel·les heretades?",
"Què en va fer?",
"On eren algunes d'aquestes parcel·les?",
"Amb qui es va unir en matrimoni la Maria?",
"Va morir ell?",
"Junts van tenir fills?",
"Quants?",
"Què la feia ser popular, a la Maria Dolors?",
"Quan va perdre la vida la Maria?",
"A qui va llegar el seu rang?"
] |
{
"answer_end": [
35,
101,
101,
131,
226,
329,
329,
590,
639,
707,
885,
885,
1063,
1446,
1891
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
102,
102,
228,
263,
331,
592,
689,
709,
709,
887,
1403,
1732
],
"input_text": [
"D'Amat-Càrcer i de Ros.",
"De Barcelona.",
"A Sevilla.",
"Era aristòcrata.",
"El de marquesa i baronessa.",
"No.",
"Va dur a terme la urbanització de molts d'ells.",
"A Sant Andreu i a Badalona.",
"Amb en Lluís de Vilallonga i Sentmenat.",
"Sí.",
"Sí.",
"Cinc.",
"Per les festivitats, balls i altres celebracions de prestigi que es feien a la seva residència, al carrer del Pi.",
"El 7 de gener de 1939.",
"Al seu fill Salvador, l'hereu."
]
}
|
vilaweb
|
El periodista turc Can Dündar, exiliat a Alemanya per les seves crítiques al president Recep Tayyip Erdogan, considera que cal córrer el risc de venir a Barcelona per la Diada amb l'objectiu de ‘desafiar' l'ordre de detenció internacional que pesa sobre ell. En declaracions a l'ACN, ha recordat que el 2017 les autoritats espanyoles van arrestar Dogan Akhani, un escriptor turc que el govern d'Erdogan també demanava d'extradir, i que cada vegada que ve a l'estat espanyol tem córrer la mateixa sort. Entrevista de Vicent Partal a Can Dündar: ‘Ma casa es crema i voleu que em limite a fer unes fotos i escriure una columna?' Dündar forma part de la cinquantena de personalitats internacionals convidades per l'organització Foreign Friends of Catalonia durant la Diada. La delegació serà rebuda pel president Quim Torra al Palau de la Generalitat avui a migdia. Tota la informació de la Diada, minut a minut Dündar ha comparat la repressió al seu país amb la situació dels presos polítics. ‘És la mateixa cosa: empresonar persones per les seves idees. Nosaltres tenim presos polítics i Espanya també. No veig cap diferència entre empresonar algú a Espanya per haver defensat el seu dret de demanar un referèndum i fer igual amb un dirigent kurd', assegura Dündar. ‘L'única diferència és que Espanya és un estat membre de la Unió Europea i que Turquia és només candidata a entrar-hi.' També lamenta que l'estat espanyol doni ‘un molt mal exemple d'Europa' que el govern turc fa servir per a defensar-se dels qui l'acusen de reprimir la dissidència: ‘Ahir mirava la televisió i un ministre turc va dir: “Ens critiquen, però mira Espanya; és una actitud totalment europea.”‘ La vice-presidenta de Foreign Friends of Catalonia i professora de criminologia de la Universitat de Bolonya, Rosella Selmini, ha descrit la manifestació de la Diada com la ‘mobilització democràtica més gran d'Europa' i ha fet una crida a participar-hi. ‘És important de continuar lluitant', ha dit, i ha afegit que l'1-O va ser ‘el desafiament més gran a l'autoritarisme' que ha vist mai a Europa. El grup també inclou Alessandro Gamberini, professor de dret penal a la mateixa universitat i advocat de Carola Rackete, la capitana del vaixell de salvament Sea Watch 3, reconeguda ahir amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya. Gamberini troba que el judici és una ‘persecució política'. L'organització va celebrar ahir un sopar amb més d'un centenar de persones al Palau de Pedralbes. Aquests darrers dies, alguns membres han assistit a reunions i tallers sobre la situació política a Catalunya i n'han pogut oferir la seva visió.
|
[
"Per quina raó és a Alemanya Can Dündar?",
"Per què hi és asilat?",
"I per què creu que hauria de venir a Catalunya?",
"A quin mitjà de comunicació ha comparegut?",
"Què hi ha rememorat?",
"On ha estat invitat Dündar?",
"Qui li donarà la benvinguda?",
"Entre quines dues circumstàncies ha fet un paral·lelisme?",
"Què tenen en comú?",
"Espanya i Turquia parteixen d'una mateixa condició?",
"Per què?",
"Segons Dündar, Espanya és un model de conducta per a Turquia?",
"Qui s'ha pronunciat sobre la celebració de la Diada?",
"Qui més és membre de Foreign Friends of Catalonia?",
"A qui defensa?"
] |
{
"answer_end": [
49,
107,
257,
282,
428,
768,
819,
988,
1050,
1381,
1381,
1546,
1890,
2113,
2241
],
"answer_start": [
0,
31,
109,
259,
284,
626,
770,
908,
991,
1265,
1265,
1384,
1673,
2072,
2166
],
"input_text": [
"Hi és exiliat.",
"Per les seves crítiques al president Recep Tayyip Erdogan.",
"Per desafiar l'ordre de detenció internacional que pesa sobre ell.",
"A l'ACN.",
"Que el 2017 les autoritats espanyoles van arrestar Dogan Akhani, un escriptor turc que el govern d'Erdogan també demanava d'extradir.",
"A la Diada.",
"Quim Torra.",
"Entre la repressió al seu país i la situació dels presos polítics.",
"Que s'empresona persones per les seves idees.",
"No.",
"Perquè Espanya és un estat membre de la Unió Euopea i Turquia és només candidata a entrar-hi.",
"Sí.",
"La vice-presidenta de Foreign Friends of Catalonia i professora de criminologia de la Universitat de Bolonya, Rosella Selmini.",
"Alessandro Gamberini.",
"A Carola Rackete, la capitana del vaixell de salvament Sea Watch 3."
]
}
|
books
|
* * *
Jo m'havia abocat pel cim de la borda del barquinyol, obsés per aquella gruixa d'aigua. Hi endinsava tossudament l'esguard, procurant destriar quelcom entre l'ombriva intrasparència del fons, d'un to corprenedor d'etzavara.
Segons la dita, mai cap corder, dels nats, havia pogut trenar cordill ni soga capaç per a assolir el capdavall de tanta pregonesa.
-¡Els gavatxos que hi han sigut ofegats, aquí dintre!
Era en Carxofa que trencava a parlar, i les seves paraules tenien un greu accent de tradició. Aquell indret era un indret de suplicis expiatoris. Els braus empordanesos de l'any vuit percaçaven ràpidament i amb sanya els soldats de Napoleó; i, així que s'ho valia, en feien un vaitot i els duien a la gorga, on mai més en cantava gall ni gallina. I, per explicar el mecanisme d'aquella matança collectiva, en Carxofa executà, amb el puny clos, el moviment senzillíssim de capbussar un atuell. -Com qui buida una ratera dintre un cossi, llamp m'encengui !
Després em parlà del bruel. Sí, el bruel: una mena de bramul formidable i sonor que s'escampava per tota la plana fins a repercutir en les muntanyes del Portús i Requesens. Es sentia només de llustre en llustre, i feia dreçar «els cabells del cap».
En Carxofa afirmava que eixia d'allí, i no l'atribuïa pas als gavatxos ofegats. Era més científica, la seva explicació; i us parlava d'uns vents subaquàtics de naturalesa volcànica. ¡Aneu-ho a entendre!
|
[
"Què contemplava el protagonista?",
"Què intentava?",
"Qui havia perdut la vida en aquella bassa?",
"Qui ho va afirmar, això?",
"A qui perseguien els de l'Empordà?",
"On els conduïen?",
"Els assassinaven, allà?",
"Com va expressar, en Carxofa, el mètode amb què es feia?",
"I amb quina expressió va il·lustrar-lo?",
"Quin tema va fer emergir més tard?",
"Què és?",
"Es podia oir sempre?",
"Quan?",
"Quina explicació descartava en Carxofa?",
"Segons ell, d'on provenia el so?"
] |
{
"answer_end": [
128,
228,
413,
451,
654,
721,
819,
906,
949,
996,
1141,
1180,
1180,
1297,
1399
],
"answer_start": [
6,
130,
363,
415,
561,
701,
801,
765,
909,
970,
998,
1143,
1143,
1219,
1299
],
"input_text": [
"L'aigua.",
"Destriar quelcom entre l'ombriva intrasparència del fons, d'un to corprenedor d'etzavara.",
"Els gavatxos.",
"En Carxofa.",
"Als soldats de Napoleó.",
"A la gorga.",
"Sí.",
"Amb el moviment senzillíssim de capbussar un atuell.",
"Com qui buida una ratera dintre un cossi.",
"El bruel.",
"Una mena de bramul formidable i sonor que s'escampava per tota la plana fins a repercutir en les muntanyes del Portús i Requesens.",
"No.",
"Només de llustre en llustre.",
"L'atribució als gavatxos ofegats.",
"D'uns vents subaquàtics de naturalesa volcànica."
]
}
|
books
|
-Mira, romaní florit!… ¡Ja deu sentir que ve una Mare de Déu!
La Tecla va sentir-se ferida per aquelles paraules que no li deien res al cor. El seu marit parlava per parlar. La seva ànima no sortia per sos llavis, ni mirava per sos ulls.
-Quina blancada! ¡i tot és gelada; no hi ha llei de glaçada! ací que la terra és negadora el ruixadot d'ahir no ha fet gens de glaç. Mira ara quan passem davant de can Gabaix, ten compte que el Quillu no se t'aferri que és un gos molt verinós.
La Tecla no responia; sos ulls amarats de bellesa i sentiment eran inquiets sota les celles arquejades, sembrades en son front ample i serè. Avançava emparada de tota la reialesa que dóna un sentiment humà noble i ple de resignació. La Tecla es veia víctima de la feblesa del seu marit i de l'ardent passió de la seva mare menjada per l'avarícia, i com un sentenciat innocent anava cap a ciutat esmaperduda i acorada i vençuda.
-Tecla; mira, portes tot de gafarrots a la faldilla. Veus? això és el fruit d'aquesta terra borda que no lleva res. ¡Sembla que estàs molt afectada! que no em dius res!
Van tenir de córrer perquè el tren venia furient. El comiat va ésser terrible. No van gosar besar-se. La Tecla, plena d'emoció i sentint llàstima per aquell home, volia fer-li un afalac com si fos una criatura, però va donar-se'n vergonya. Es penedia de no haver dit res en tot el camí: sols va descloure els llavis tremolosos per dir-li:
|
[
"Què ha tret flor?",
"Per què?",
"Què va provocar aquella reflexió en la Tecla?",
"Qui l'havia pronunciat?",
"De quin color era el que admirava el marit?",
"Què és?",
"Per on creuen?",
"De què l'adverteix, ell?",
"Per què?",
"La Tecla parlava?",
"Quina expressió feia?",
"I què sentia?",
"Què caracteritzava al seu home?",
"Ell s'estranyava que no parlés, ella?",
"Ella què sentia per ell?"
] |
{
"answer_end": [
20,
60,
112,
172,
253,
271,
412,
480,
480,
502,
621,
713,
767,
1078,
1240
],
"answer_start": [
1,
24,
62,
141,
239,
256,
371,
414,
425,
482,
599,
623,
715,
1026,
1181
],
"input_text": [
"El romaní.",
"Perquè ja deu sentir que ve una Mare de Déu.",
"La va ferir.",
"El seu marit.",
"Blanc.",
"La gelada.",
"Per davant de can Gabaix.",
"Que tingui compte que el Quillu no se li aferri.",
"Perquè és un gos molt verinós.",
"No.",
"De serenitat.",
"Resignació.",
"La feblesa.",
"Sí.",
"Llàstima."
]
}
|
books
|
En Montbrió correspongué, amb el bon humor de sempre, a les demostracions del seu amic.
-I doncs, Pascal, què em dieu? Home! Si sembla que el dimoni hi balli, en aquest poble. I…poc a poc: de quins sou, vós? Perquè ara vaig comprenent que això s'ha de preguntar, per no trobar-se en un compromís.
A la broma d'en Montbrió en Pascal hi contestà en sèrio:
-No me'n parli, home! Si ara mateix ni un ho sap.- I, acostant-se més al jove i baixant la veu, afegí: -Si es tractés només que d'aquest pudai de mal-fart, li juro que no m'hi enquimeraria pas gaire, a fe a fe; mes… aquella senyora, pobreta, que és tota bondat, ¡quin fart de patir de cos i ànima, la santa dona! I aquelles dimoselles? La pubilla, que li juro que és d'allò que no hi ha i que es va decandint, pudai!, com una candela de xavo… Li dic que per elles soles me perdria!
I decantava cap al jove sa cara migrada, repelosa com una escorça de roure; on brillava tot un mar d'expressió i de sentiment.
-Per més que… no es cregui, don Ramon- afegí, -que això va mal! Aquest brètol del Cerdà ho ha empastifiat de tal manera, que ara mateix aquí no hi podrem viure, ni rics ni pobres. Això no s'havia vist mai!
|
[
"Quin estat d'ànim tenia en Montbrió?",
"Com es deia l'altre?",
"Què li va preguntar en Montbrió a en Pascal?",
"Era una gràcia?",
"En Pascal la va interpretar com a tal?",
"Tenia una determinació al respecte, en Pascal?",
"De qui parla a continuació?",
"És dolenta?",
"I despreocupada?",
"A qui esmenta a continuació?",
"I específicament?",
"La considera extraordinària?",
"Això no obstant, s'està consumint?",
"Com era el rostre d'en Pascal?",
"Quin era el nom d'en Montbrió?"
] |
{
"answer_end": [
52,
104,
207,
321,
352,
402,
585,
614,
665,
688,
700,
740,
762,
910,
1000
],
"answer_start": [
0,
89,
189,
297,
297,
376,
570,
570,
617,
667,
690,
690,
714,
836,
977
],
"input_text": [
"Estava de bon humor.",
"Pascal.",
"De quins era.",
"Sí.",
"No.",
"No.",
"D'aquella senyora.",
"No.",
"No.",
"A aquelles dimoselles.",
"A la pubilla.",
"Sí.",
"Sí.",
"Migrat, repelós com una escorça de roure.",
"Ramon."
]
}
|
bios
|
Laia Abril (Barcelona, 1986) és una fotògrafa, escriptora i artista multimèdia, amb una obra relacionada amb el moviment feminista. El seu llibre The Epilogue (2014) documenta les víctimes indirectes dels trastorns alimentaris.
Abril va néixer a Barcelona el 1986, on es va llicenciar en periodisme. Es va traslladar a Nova York per estudiar fotografia al Centre Internacional de Fotografia. El 2009 es va matricular al centre de recerca Fabrica, residència artística de Benetton a Itàlia, on va treballar com a fotògrafa i consultora fotogràfica a la revista Colors durant quatre anys.
Des de l'abril del 2010 ha estat treballant en projectes que exploren el tema dels trastorns alimentaris i ha realitzat treballs com el curt «A Bad Day», el qual tracta sobre una noia jove que lluita contra la bulímia; Thinspiration, la qual explora l'ús de la fotografia en llocs web que promouen l'anorèxia nerviosa, i The Epilogue, que documenta a les víctimes indirectes dels trastorns alimentaris, a través de la història de la família Robinson i les conseqüències de la mort de Cammy Robinson a causa de la bulímia.
El crític Sean O'Hagan, va escriure a The Guardian sobre The Epilogue que "és un llibre ombrívol i emotiu ... dens i gratificant ... A vegades, la seva lectura és dolorosa, per aquest motiu a vegades l'he de deixar per prendre un respir. Però sempre hi acabo tornant". The Epilogue va ser seleccionat per a la categoria de Primer PhotoBook de la Paris Photo-Aperture Foundation PhotoBook Awards el 2014.
Els seus altres projectes inclouen Femme Love, basat en una comunitat lesbiana jove a Brooklyn; Last Cabaret basat en un club de sexe a Barcelona, i The Asexuals Projecte, una pel·lícula documental sobre l'asexualitat.
Aquesta és una selecció d'algunes de les exposicions en les quals ha participat:
|
[
"D'on és la Laia Abril?",
"A què es dedica?",
"Amb quina lluita social està implicada?",
"De què tracta The Epilogue?",
"A quina ciutat nord-americana va anar a formar-se?",
"I més tard?",
"Allí hi va trobar feina?",
"De què?",
"Quant de temps s'hi va estar?",
"Quina temàtica ha abordat en la seva obra?",
"En quines composicions, concretament?",
"The Epilogue és un llibre lleuger?",
"En quina competició va ser escollit?",
"Té obres de temàtiques diferents?",
"Quins temes i situacions aborden?"
] |
{
"answer_end": [
28,
78,
130,
226,
341,
488,
546,
566,
585,
691,
920,
1237,
1503,
1730,
1730
],
"answer_start": [
0,
29,
80,
132,
300,
392,
490,
490,
512,
587,
587,
1184,
1378,
1513,
1513
],
"input_text": [
"De Barcelona.",
"És fotògrafa, escriptora i artista multimèdia.",
"Amb la feminista.",
"Documenta les víctimes indirectes dels trastorns alimentaris.",
"A Nova York.",
"A Benetton.",
"Sí.",
"De fotògrafa i consultora fotogràfica a la revista Colors.",
"Quatre anys.",
"Els trastorns alimentaris.",
"A Bad Day, Thinspiration i The Epilogue.",
"No.",
"A la Paris Photo-Aperture Foundation PhotoBook Awards.",
"Sí.",
"Una comunitat lesbiana jove a Brooklyn, un club de sexe a Barcelona i l'asexualitat."
]
}
|
bios
|
Berta Castells i Franco (Torredembarra, 24 de gener del 1984) és una atleta catalana especialista en llançament de martell. Amb la selecció espanyola ha competit en tres Jocs Olímpics (Atenes 2004, Pekín 2008 i Londres 2012), cinc Campionats del Món (2003, 2005, 2007, 2009, 2011) i quatre d'Europa (2002, 2006, 2010, 2012). Ha estudiat la diplomatura de Nutrició Humana i Dietètica.[cal citació]
Va començar a dedicar-se a l'atletisme als 12 anys, amb el que ha estat sempre el seu entrenador, José Luís Velasco. La seva millor marca personal va ser un llançament de 69,59 m., rècord estatal, que va fer a Manresa el 2012; també acumula onze rècords estatals en categoria absoluta, més els d'infantil, cadet, juvenil, júnior i sub-23. Va ser la primera llançadora de martell que participà en uns jocs olímpics enquadrada en la selecció espanyola.
L'ajuntament de la seva població natal l'ha guardonada amb la "Medalla d'argent" de la vila (2008) i el títol de "Millor esportista de Torredembarra" (2004).[cal citació]
El 17 de febrer del 2019 va aconseguir medalla d'or al Campionat de Catalunya de llançaments llargs d'hivern.
(Millors llançaments a l'aire lliure)
Any per any:
|
[
"D’on és la Berta?",
"Quan va néixer?",
"Per quina raó és coneguda?",
"Amb quin equip ha participat en els JJOO?",
"Quan?",
"On més ha participat?",
"Quina carrera universitària té?",
"Amb quina edat es va aficionar a córrer?",
"Qui la va formar?",
"Quina és la màxima distància que ha assolit en un llançament?",
"En què va ser precursora?",
"Qui li ha atorgat reconeixements?",
"Quins?",
"Què va guanyar el 2019?"
] |
{
"answer_end": [
61,
61,
122,
183,
224,
298,
382,
447,
512,
575,
846,
997,
997,
1127
],
"answer_start": [
0,
0,
62,
124,
150,
226,
325,
397,
449,
514,
736,
848,
848,
1019
],
"input_text": [
"De Torredembarra.",
"El 24 de gener del 1984.",
"Perquè és una atleta catalana especialista en llançament de martell.",
"Amb la selecció espanyola.",
"El 2004, el 2008 i el 2012.",
"A cinc Campionats del Món i quatre d'Europa.",
"Nutrició Humana i Dietètica.",
"Als 12 anys.",
"José Luís Velasco.",
"69,59 m.",
"En participar en uns jocs olímpics com a llançadora de martell enquadrada en la selecció espanyola.",
"L'ajuntament de la seva població natal.",
"La Medalla d'argent i el títol de Millor esportista de Torredembarra.",
"La medalla d'or al Campionat de Catalunya de llançaments llargs d'hivern."
]
}
|
mitologia
|
Ulrich von Zatzikhoven és l'autor d'una novel·la artúrica en alt alemany mitjà: Lanzelet. Es considera que és de final del segle xii.
De la vida d'Ulrich no se'n sap gairebé res. Se suposa que era de Zezikon (localitat actualment integrada a Affeltrangen, del cantó de Turgòvia, Suïssa). I se suposa que és la mateixa persona que l'Uolrich von Zatzichoven que apareix mencionat com a sacerdot parroquial de Lommis (Thurgau) en un document del 1214, una donació dels comtes de Toggenburg al monestir de Sankt Peterzell. L'única obra que es coneix d'aquest autor és el Lanzelet.
Lanzelet és un romanç en vers protagonitzat per Lançalot, que havia estat protagonista, amb una cronologia lleugerament anterior però gairebé contemporània, del romanç El cavaller de la carreta de Chrétien de Troyes. Tanmateix, el contingut d'un i altre és prou diferent i fa suposar una altra font per l'obra alemanya que no sigui Chrétien i anterior a aquest. De fet, Ulrich diu que es va inspirar en el model d'un llibre francès de Lançalot (daz welsche buoch von Lanzelete, "el llibre francès de Lanzelet") i diu que li va arribar amb l'equipatge d'Hug de Morville, un dels ostatges per Ricard Cor de Lleó. Com que Ricard havia estat fet presoner per Enric VI des de desembre de 1192 fins a febrer de 1194, se suposa que Ulrich hauria vist el llibre en aquest període.
El Lanzelet se suposa que fou escrit no gaire després. Consta de gairebé 9.500 versos. El "llibre francès" en què s'inspira Ulrich ens és desconegut, però la seva versió, a diferència de la de Chrétien, si bé conté el rapte de la reina Ginebra (Ginovere, en el text alemany), en canvi no hi apareix l'afer amorós entre Ginebra i Lançalot. La "crisi de l'heroi", típica dels romans de Chrétien, tampoc no hi apareix. Lanzelet es casa successivament amb quatre dames, que representen una evolució.
El Lanzelet es conserva sencer en dos manuscrits i en altres quatre fragmentaris. Ulrich no fou tan conegut pels autors alemanys com ho van ser els seus contemporanis Hartmann von Aue i Wolfram von Eschenbach. Però Heinrich von dem Türlin utilitza material del Lanzelet en el seu roman Diu Crône, i Rudolf von Ems lloa Ulrich en dues de les seves obres: Willehalm von Orlens i Alexanderroman.
|
[
"Qui és Ulrich von Zatzikhoven?",
"En quin idioma està escrita la seva obra?",
"I com s’anomena?",
"En quina època va ser escrita?",
"On es creu que va viure Ulrich?",
"Amb quin altre personatge històric es vincula?",
"Ulrich va ser un autor d’obra prolífica?",
"A quin gènere literari pertany Lanzelet?",
"Amb quin altre clàssic es relaciona?",
"Per què?",
"En què es va basar Ulrich per a l’escriptura de Lanzelet?",
"D’on el va treure?",
"Quan?",
"Quin element no s’inclou en el llibre francès?",
"Lanzelet s’ha preservat?"
] |
{
"answer_end": [
57,
78,
88,
132,
207,
355,
575,
598,
792,
792,
1020,
1186,
1348,
1687,
1926
],
"answer_start": [
0,
58,
36,
90,
179,
288,
519,
577,
625,
607,
947,
1090,
1188,
1437,
1846
],
"input_text": [
"L'autor d'una novel·la artúrica.",
"En alt alemany mitjà.",
"Lanzelet.",
"A final del segle xii.",
"A Zezikon.",
"Amb Uolrich von Zatzichoven,",
"No.",
"Al romanç.",
"Amb el romanç El cavaller de la carreta de Chrétien de Troyes.",
"Perquè està protagonitzat per Lançalot, que havia estat protagonista, amb una cronologia lleugerament anterior però gairebé contemporània, del romanç El cavaller de la carreta de Chrétien de Troyes.",
"En el model d'un llibre francès de Lançalot.",
"De l'equipatge d'Hug de Morville, un dels ostatges per Ricard Cor de Lleó.",
"Des de desembre de 1192 fins a febrer de 1194.",
"L'afer amorós entre Ginebra i Lançalot.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Josefina Miralles (Valls, 1935) és una escultora catalana. Comença la seva carrera artística a Valls i rep classes d'Eduard Castells i també de Maria Freser. Després de casar-se i tenir a les seves filles ingressa a la facultat de Belles Arts de Barcelona, on es llicencia i obté el títol de professora de dibuix i pintura l'any 1981. A la facultat té com a professora l'escultora Lluïsa Granero que va admirar i amb qui va tenir una bona amistat, aquesta relació deixa la seva empremta en l'obra de Miralles. Aquest mateix any li és atorgada la beca de la Fundació Amigó Cuyàs.
Per ampliar la seva formació en el camp de l'escultura assisteix a cursos de talla i pedra a l'Escola d'Arts i Oficis de la Diputació de Barcelona, de 1984-1988. Cal destacar que Josefina Miralles, igual que altres artistes, no viu només del seu art sinó que ho compagina amb l'ensenyança. El 1976 fa la seva primera obra individual al El Vendrell, a la Caixa d'Estalvis Provincial. A partir d'aquest moment inicia un camí caracteritzat per la constància i la coherència en la seva trajectòria. El 1980 exposa a la Sala Àgora 3 de Sitges, presentada per Francesc Galí.
L'escultora també conrea la pintura, i a les seves exposicions de vegades combina les dues arts. Trobem paisatges, natures mortes i retrats. Tornant a la seva producció escultòrica se centra en la dona nua dempeus, ajaguda o en tors, en general representada amb tota naturalitat, mostren la seva sensualitat, naturalesa i amb formes rotundes. Un altre grup el representen les maternitats, amb plantejament formals diferenciats: són realistes on dona importància a la textura i a l'estreta relació mare-fill. Un tercer grup són els retrats, una temàtica que ella ha treballat des de les seves primeres obres i en què aconsegueix molt bons resultats.
Des d'un principi el seu treball s'ha centrat essencialment en el nu femení, en la bellesa, dins de la tradició mediterrània. Aquesta línia sempre ha tingut continuïtat dins d'un plantejament tradicional que té la figura femenina com a eix central de la creació, sense preocupar-se de les tendències del moment. Josefina Miralles té clar que els seus referents en la història de l'art són Miquel Àngel i Rodin, i per això és una escultora figurativa. De vegades vol fer alguna petita incursió propera a l'abstracció. Pel que fa a les seves obres pictòriques, són ben construïdes amb tonalitats suaus, obres tradicionals molt agradables que creen un entorn per a les seves escultures.
|
[
"D’on és la Josefina Miralles?",
"És viva?",
"A què es dedica?",
"A qui té com a mestres?",
"Va esdevenir instructora ella mateixa?",
"Quina relació personal va deixar marca en les seves escultures?",
"A la Josefina se li va adjudicar un ajut a l'estudi?",
"En què més es va formar entre 1984 i 1988?",
"Quan va exhibir les seves escultures?",
"On?",
"I el 1980?",
"Quina altra branca de les belles arts va practicar?",
"Què li agradava plasmar en els seus quadres?",
"I en l’escultura?",
"Quins altres autors l’inspiren?"
] |
{
"answer_end": [
31,
31,
57,
156,
322,
508,
577,
739,
960,
960,
1146,
1183,
1287,
1686,
2206
],
"answer_start": [
0,
0,
32,
103,
275,
349,
510,
579,
869,
869,
1074,
1148,
1245,
1329,
2109
],
"input_text": [
"De Valls.",
"Sí.",
"És escultora.",
"A Eduard Castells i Maria Freser.",
"Sí.",
"La que va tenir amb Lluïsa Granero.",
"Sí.",
"En talla i pedra.",
"El 1976.",
"A El Vendrell, a la Caixa d'Estalvis Provincial.",
"A la Sala Àgora 3 de Sitges.",
"La pintura.",
"Paisatges, natures mortes i retrats.",
"La dona nua dempeus, les maternitats i els retrats.",
"Miquel Àngel i Rodin."
]
}
|
mitologia
|
"Jurassic Park" és una cançó de "Weird Al" Yankovic de l'àlbum Alapalooza. Es tracta d'una paròdia de "MacArthur Park" de Jimmy Webb (interpretada per Richard Harris), parla en to humorístic sobre la pel·lícula del mateix nom.
Les següents cançons apareixen al single:
El single promocional només conté "Jurassic Park".
Yankovic, quan se li va preguntar com se li va ocórrer la idea per la cançó, va declarar:
Part de l'humor de la cançó resideix en el contrast entre els esdeveniments catastròfics de la pel·lícula, amb molta pèrdua de vides humanes i destrucció de béns, i la banalitat cínica de les queixes del cantant. Es troba humor addicional en el contrast entre aquesta relació i la de la lletra de la cançó original, que arriben a un clímax emocional sobre la pèrdua d'un pastís en una tempesta de pluja. Barrejats en el són hi ha diferents efectes de so de dinosaures en cortesia de Sandy Berman.
Després de la publicació d'Alapalooza, "Jurassic Park" fou important en la MTV. "Weird Al" Yankovic va declarar "En [la MTV] vaig tocar un parell de vegades, i després ho vaig deixar, perquè en realitat no era part del meu so." No obstant això, el single va ser un èxit en The Box i al Canadà, on va arribar a les 5 primeres cançons del moment.
El vídeo musical es fa sobretot amb plastilina en l'estil de Dinosaurs! - A Fun-Filled Trip Back in Time! de Will Vinton, parodiant escenes, així com la trama general de la pel·lícula de 1993 i va ser aprovat pel director de la pel·lícula, Steven Spielberg. L'animació va ser realitzada per Mark Osborne i Scott Nordlund.
|
[
"Què és Jurassic Park?",
"Qui la va crear?",
"En quina altra cançó està basada?",
"És seriosa la composició Jurassic Park?",
"Quins dos elements confronta?",
"Quins sorolls s’han inserit a la cançó?",
"Qui els ha creat?",
"La cançó es va fer famosa?",
"En quin rànquing es va fer un lloc?",
"Quin material s'utilitza en el videoclip?",
"En quin curtmetratge s’inspira?",
"Al director del film original li va agradar el nou videoclip?",
"I ell com es diu?",
"Qui va animar el videoclip?"
] |
{
"answer_end": [
28,
51,
132,
190,
621,
905,
905,
1199,
1250,
1298,
1372,
1490,
1508,
1572
],
"answer_start": [
0,
29,
75,
75,
410,
814,
878,
1152,
1201,
1252,
1252,
1446,
1461,
1510
],
"input_text": [
"Una cançó.",
"Weird Al Yankovic.",
"En MacArthur Park de Jimmy Webb.",
"No.",
"Els esdeveniments catastròfics de la pel·lícula, amb molta pèrdua de vides humanes i destrucció de béns, i la banalitat cínica de les queixes del cantant.",
"De dinosaures.",
"Sandy Berman.",
"Sí.",
"Al de les 5 primeres cançons del moment.",
"La plastilina.",
"En el de Dinosaurs! - A Fun-Filled Trip Back in Time! de Will Vinton.",
"Sí.",
"Steven Spielberg.",
"Mark Osborne i Scott Nordlund."
]
}
|
bios
|
Elena Sorolla i García (o Helena) (València 12 de juny de 1895 - Alaior 1975) fou una escultora i pintora valenciana.
Filla menor de Joaquim Sorolla i Bastida i de Clotilde García del Castillo, va ser educada a la Institució Lliure d'Ensenyament, centre que fomentà sempre la creativitat en l'alumnat, i va tenir des de jove la influència del seu pare Joaquim Sorolla i dels seus germans, Maria i Joaquim, que també pintaven, afavoririen amb tota seguretat el seu interès per l'art i la seva inclinació cap a l'escultura. Potser per això començà dibuixant i pintant però aviat es decantà per l'escultura. Des de jove assistí amb regularitat a l'estudi on treballaven els deixebles del seu pare on rebé instruccions de Mariano Benlliure i, posteriorment, de José Capuz Mamano, qui li esculpí un retrat el 1921 poc abans de casar-se. El bust s'exposa al Museu Sorolla de Madrid.
Fou una escultora de producció reduïda, ja que, com els va passar a moltes artistes de l'època, casar-se i tenir fills va condicionar la seva dedicació artística. En el seu cas, la cura dels fills i els canvis continus de residència provocaren que patís èpoques d'absència creativa. Possiblement, per aquests motius, va participar en poques exposicions. L'any 1917 ho va fer a l'Exposició d'Art Jove Valencià, en la qual també participà la seva germana Maria i ho repetí el 1917. Dos anys més tard, va exposar a Bordeus, en el Musée de l'Hotel de la Ville i el 1920 fou una de les tres escultores de l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid, en la qual ensenyà les obres Reposo (nu femení en bronze) i Estudio de mujer (en guix). Les altres dues escultores eren Eva Vázquez Díaz i la valenciana Rosa Martínez Pardo.
També va prendre part de l'Exposició d'Art de 1922 celebrada en el Palau de les Belles Arts del Parc de la Ciutadella de Barcelona, organitzada per la Junta Municipal d'Exposicions, on va presentar l'obra Estudi de cap de dona, de fusta policromada. El mateix any va presentar dues obres a la Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid: Nati (talla en fusta) i Torso (estudi de dona en marbre). El 1926 realitzà amb la seva germana Maria l'única exposició personal conjunta en el Lyceum Club de Madrid, el qual, de 1926 a 1936, actuà com a centre associatiu de totes les dones cultes de la capital.
Les seves obres gaudeixen de gran qualitat tècnica i va treballar tant el marbre com el guix, el bronze o la fusta. Esculpia sempre del natural traient, sovint, de la pròpia família els models, entre els quals abunden les figures femenines de cos sencer. Amb una bona formació acadèmica i un palès domini de l'anatomia humana, les seves escultures tenen una expressió clàssica i destaquen per la fidelitat als trets personals, que intenten reflectir la singularitat de cada personatge mitjançant la reproducció dels seus gestos més habituals i dels aspectes físics més característics.
Com passa amb altres escultores de l'època, moltes de les seves obres no estan signades i aquest fet en dificulta la seva identificació i localització.
Es va casar amb Victoriano Lorente, enginyer de camins, i va tenir set fills (José María, Elena, Alberto, Victoriano, Manolo, Joaquín i Mercedes), dels quals va esculpir en marbre o fusta el cap. Va ser una dona culta avançada al seu temps, a la que li agradava anar al teatre, tocar el piano, llegir i estar al corrent de les tendències artístiques del moment.
El Museo Sorolla de Madrid, fundat per la seva mare Clotilde Garcia a la casa on vivien, conserva un nombre significatiu d'obres seves que s'han datat entre 1911 i 1922, any en què es va casar.
|
[
"Com es pot escriure, també, el nom d’Elena?",
"Quins són els seus cognoms?",
"Quan va néixer?",
"És viva?",
"Per què era coneguda?",
"Qui era el seu pare?",
"On es va formar l'Elena?",
"Era filla única?",
"Va fer moltes obres l’Elena?",
"Per què?",
"Malgrat això, va fer algunes exhibicions?",
"Què va fer l'any 1926?",
"De quin material estan fetes les escultures de l'Elena?",
"El seu estil era realista?",
"Quanta descendència va tenir l'Elena?"
] |
{
"answer_end": [
33,
22,
77,
81,
116,
148,
245,
404,
915,
1038,
1229,
2202,
2414,
2725,
3113
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
78,
118,
194,
370,
877,
917,
1194,
2096,
2300,
2679,
3095
],
"input_text": [
"Helena.",
"Sorolla i García.",
"El 12 de juny de 1895.",
"No.",
"Per ser una escultora i pintora valenciana.",
"Joaquim Sorolla.",
"A la Institució Lliure d'Ensenyament.",
"No.",
"No.",
"Perquè, com els va passar a moltes artistes de l'època, casar-se i tenir fills va condicionar la seva dedicació artística.",
"Sí.",
"Va realitzar amb la seva germana Maria l'única exposició personal conjunta.",
"Tant de marbre com el guix, de bronze o de fusta.",
"Sí.",
"Set fills."
]
}
|
mitologia
|
Iolau (en grec antic Ἰόλαος, Iolaos) fou un heroi, fill d'Íficles i d'Automedusa, la filla d'Alcàtou.
Acompanyà el seu oncle Hèracles durant tota la seva vida, en els seus treballs i era el conductor del seu carro. Va intervenir especialment en el combat contra l'Hidra de Lerna i després en la lluita contra Cicne, el fill d'Ares. Ajudà Hèracles a desarmar Cicne, l'acompanyà en l'expedició per aconseguir els bous de Gerió, en l'atac a Troia, i, encara que els testimonis literaris no ho mencionin, els monuments figurats i les imatges el posen sempre al costat d'Hèracles, per exemple al jardí de les Hespèrides, en la lluita amb Anteu, en la captura de Cèrber, i als inferns. Era amb ell entre els argonautes i també era un dels caçadors de Calidó. I, en la cursa de carros en els primers Jocs Olímpics instaurats per Hèracles, va guanyar el primer premi.
Quan Hèracles es va voler casar amb Íole, va cedir la seva esposa Mègara al seu nebot, que s'hi va casar i li va donar una filla, Lipèfile (o "amor de l'abandonada") nom que té a veure amb el divorci de la seva mare.
Iolau també va ser company d'exili d'Hèracles. Va marxar amb ell de Tirint, quan els va exiliar Euristeu, i es refugiaren a Arcàdia.
Després de la mort d'Hèracles, Iolau s'embarca cap a Occident i recorregué Sardenya i Sicília, fundant ciutats i temples en honor del seu oncle, ja divinitzat.
També ajudà els Heraclides a trobar un assentament i va conduir-ne molts cap a Sardenya, sobretot els nets del rei Tespi. En la seva vellesa, (en algunes versions, després de mort), va castigar Euristeu que perseguia els Heràclides. Zeus i Hebe li van tornar la joventut per un dia perquè pogués assaltar Tirint i matar Euristeu, responent a les seves pregàries.
|
[
"Amb quin altre nom es coneix Iolau?",
"Qui era?",
"Amb quin altre heroi va tenir relació?",
"Eren parents?",
"Iolau també era el seu auriga?",
"En quines disputes li va fer costat?",
"En quina important guerra va ser present Iolau?",
"Sempre se’l representa prop d’Hèracles?",
"On?",
"En quins episodis se'ls il·lustra?",
"En quin context va ser guardonat Iolau?",
"Amb qui es va unir en matrimoni?",
"Iolau va ser desterrat al costat d’Hèracles?",
"Què va fer quan l’oncle va perdre la vida?",
"Com és que va recuperar la joventut?"
] |
{
"answer_end": [
36,
49,
133,
133,
213,
314,
443,
574,
574,
678,
858,
964,
1122,
1353,
1698
],
"answer_start": [
0,
37,
102,
102,
183,
215,
365,
501,
501,
576,
756,
902,
1077,
1210,
1603
],
"input_text": [
"Amb el de Iolaos.",
"Un heroi.",
"Amb Hèracles.",
"Sí.",
"Sí.",
"En el combat contra l'Hidra de Lerna i després en la lluita contra Cicne.",
"A la de Troya.",
"Sí.",
"En els monuments figurats i les imatges.",
"Al jardí de les Hespèrides, en la lluita amb Anteu, en la captura de Cèrber, i als inferns.",
"En la cursa de carros en els primers Jocs Olímpics instaurats per Hèracles.",
"Amb Mègara.",
"Sí.",
"S'embarcà cap a Occident i recorregué Sardenya i Sicília, fundant ciutats i temples en honor del seu oncle.",
"Zeus i Hebe li van tornar per un dia perquè pogués assaltar Tirint i matar Euristeu."
]
}
|
books
|
Una tonyina que saltà en l'aire entre un escampeig de ruixims, a pocs metres de la nostra barca, ens féu restar bocabadats i sense vogar. -¡Manoi, quin peixàs!- exclamàrem tots. I romanguérem a l'aguait, sotjant si reapareixeria; però, a lo millor, una forta bramulada ens llevà l'encantament.
-Vira, vira! -va cridar en Volivarda.- Tothom a rems i dali fort! Es vent ens tira a ses seques. Vatua, com lladren, ses maleïdes!
Efectivament, la nostra distracció ens havia abandonat al corrent, que ens duia a un paratge perillós, a la punta d'unes roques que havíem de remuntar per guanyar la derrota de llevant. Ens trobàvem voltats de seques que reganyaven ací i allà l'aspra esquena quan l'aigua refluïa a llur entorn, i que es cobrien d'escumes i xarbots quan revenia l'onatge. La remor que feien era espantosa, perquè es multiplicava al regolfar en les balmes de les penyes, on el vent rebomborejava també basardosament. I, no obstant, el temps era bo; mes, al sentir aquell soroll, costava de creure que no s'hagués desencadenat un temporal. Lo cert és que estàvem desconcertats: els uns vogaven, els altres ciaven, i la barca giravoltava com presa d'un remolí, a riscos de malmetre's tocant en algun som de roques. Sort que en Volivarda va conservar la serenitat i ens tranquil·litzà. -¿De què teniu por, gallines? ¿Per ventura no sabeu nedar?- va dir.- I, assenyalant el punt cap on havíem d'arrumbar, -Dret an es freu, Canari! - va cridar.- I vosaltres acluqueu ets uis i aferreu es punys a vogar. Aquí no ha de governar ningú sinó es timoner.
|
[
"Què va fer un bot?",
"On?",
"Com van reaccionar ells?",
"Què van dir?",
"Van continuar contemplant l’aigua per si el tornaven a veure?",
"Què va passar llavors?",
"Qui va manar que remessin?",
"Per què?",
"Què havien de fer per deixar-se d’arrossegar?",
"Hi havia molt de soroll?",
"Feia bon temps?",
"Què feia pensar, l’enrenou?",
"El vaixell feia giragonses?",
"Quin perill hi havia?",
"En Volivarda va amansir a la resta dels personatges?"
] |
{
"answer_end": [
31,
95,
136,
176,
228,
292,
359,
526,
609,
812,
954,
1044,
1142,
1218,
1288
],
"answer_start": [
0,
16,
97,
138,
180,
230,
294,
425,
557,
780,
939,
956,
1122,
1166,
1229
],
"input_text": [
"Una tonyina.",
"A pocs metres de la seva barca.",
"Van restar bocabadats i sense vogar.",
"Manoi, quin peixàs.",
"Sí.",
"Que una forta bramulada els llevà l'encantament.",
"En Volivarda.",
"Perquè la seva distracció els havia abandonat al corrent, que els duia a un paratge perillós.",
"Remuntar.",
"Sí.",
"Sí.",
"Que s'havia desencadenat un temporal.",
"Sí.",
"Que la barca es malmetés tocant en algun som de roques.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Tracció: Carregada interiorment per 1 persona
Punts de Foc: 12 a la boca, 4 a cada cap.
Components: 12 bastaixos i 3 músics.
El drac petit de Granollers és un element del bestiari de Granollers portat per la colla del Drac de Granollers. És un drac tricèfal que va néixer l'any 2001 obra de l'escultor Ramon Aumedes del Taller Sarandaca de Granollers per commemorar el 10è aniversari del Drac de Granollers. Va ser creat amb la idea crear una rèplica més petita del drac tricèfal de la ciutat per als més petits i així poder assegurar la continuïtat de la colla.
El 27 de maig del 2001, va ser batejat a la 10a Mostra de Bestiari de Foc de Granollers, durant la Fira i Festes de l'Ascenció i va ser apadrinat pel Drac Petit de Vilafranca del Penedès.
El Drac Petit de Granollers té un ball propi compost per Jordi Montpart i és interpretat pels seus músics que l'acompanyen a totes les sortides i actuacions.És l'encarregat de finalitzar els correfocs de la Festa Major de la Colla Infantil dels Diables de Granollers. Ha apadrinat a Reus el seu drac petit, obra d'Albert Macaya, i ha actuat a Barcelona, Tarragona, Sant Sadurní d'Anoia, Mataró i ha fet la seva primera sortida fora de Catalunya, concretament a Santurtzi (País Vasc).
|
[
"Quantes persones condueixen la bèstia?",
"Quantes sortides de foc té?",
"Quantes persones van amb ella quan desfila?",
"De quina bèstia estem parlant?",
"A quina agrupació està associada?",
"Com és físicament?",
"Quan es va fer?",
"Qui va crear el drac?",
"Amb quin propòsit?",
"El drac està associat a una coreografia?",
"I qui l’ha feta?",
"Quina tasca té assignada, el drac?",
"A quines ciutats de Catalunya ha desfilat?",
"I de fora?"
] |
{
"answer_end": [
45,
86,
123,
152,
236,
257,
282,
315,
561,
795,
822,
1017,
1144,
1221
],
"answer_start": [
0,
46,
88,
125,
194,
238,
262,
283,
408,
751,
782,
908,
1082,
1147
],
"input_text": [
"1 persona.",
"12 a la boca, 4 a cada cap.",
"12 bastaixos i 3 músics.",
"Del drac petit de Granollers.",
"A la colla del Drac de Granollers.",
"És tricèfal.",
"El 2001.",
"L'escultor Ramon Aumedes.",
"El de crear una rèplica més petita del drac tricèfal de la ciutat per als més petits i així poder assegurar la continuïtat de la colla.",
"Sí.",
"Jordi Montpart.",
"La de finalitzar els correfocs de la Festa Major de la Colla Infantil dels Diables de Granollers.",
"A Barcelona, Tarragona, Sant Sadurní d'Anoia i Mataró.",
"A Santurtzi."
]
}
|
bios
|
Cecília Marín Gratacós (Banyoles, 16 de juliol de 1903 – Barcelona, 13 de juliol de 1959) fou una metgessa banyolina.
Marín va ser la primera dona gironina a obtenir el títol de Medicina í també la primera dona inscrita en l'Organisme Professional de Metges. Per aquest motiu, els seus companys i amics, sovint l'anomenaven «la nostra Trótula». La seva vocació sempre va ser molt intensa i per aquesta raó, a Girona, els companys professionals de Marín feien broma, atribuint aquesta vocació a la seva identificació amb les goges benèfiques de les Estunes, que apartaven els homes del Mal. Des de 2003, un dels carrers de Banyoles porta el seu nom, el carrer Cecília Marín.
Marín nasqué en el si d'una família molt coneguda a Banyoles; el seu pare era conservador del Museu Darder. Marín va desenvolupar la seva vocació a causa de l'admiració que sentia per la seva tia, la doctora Montserrat Bobé, una de les primeres metgesses catalanes. Va estudiar al col·legi de la Vila i va fer el batxillerat a Girona, a les Escolàpies i a l'Institut General i Tècnic, on va coincidir amb Josep Maria de Porcioles i Colomer. El 1921 va obtenir el Grau de Batxiller. el curs 1922-23 es va matricular a la Facultat de Medicina a la Universitat de Barcelona obtenint Matricula d'Honor. Va acabar la carrera el 1928 i va rebre el títol l'any següent, 1929.
Va exercir la seva professió principalment a Barcelona, especialitzant-se en ginecologia i pediatria. Va començar a treballar en el centre de Puericultura de Can Tunis i va ser nomenada metgessa ajudant de la Clínica Mèdica de la Facultat. També va exercir uns anys a Girona on va obrir un consultori al carrer Nou. A les seves consultes alleugerí a forces pacients amb dificultats per tenir descendència, quasi obligada a l'època, sobretot en cases benestants. Aquesta tasca d'ajuda en la fertilitat va ser la causa per la qual va rebre més gratificacions. Se la considera pionera en la pràctica de la fecundació artificial a Catalunya.
El 1934, junt amb el seu marit, el metge i bacteriòleg barceloní Antoni Valls, va investigar una epidèmia registrada a Catalunya entre 1929 i 1933. Gràcies a aquest treball va rebre la Medalla d'Or de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona i va poder ingressar a aquesta institució. Altres dels seus treballs destacats versaven sobre les proves tècniques analítiques per al diagnòstic de l'embaràs i sobre les relacions de la flora vaginal amb el pH del medi i amb les carències alimentàries.
La Reial Acadèmia de Medicina va crear el «Premi Cecília Marín» que porta el seu nom, per tal de reconèixer la trajectòria professional de metges i metgesses.
Marín i el seu marit varen ser denunciats, per enveja, de voler enverinar les aigües de Barcelona. Tots dos van ser engarjolats el 1938. Marín va patir set mesos de captivitat a la presó de dones, situada durant el conflicte civil, a la Maternitat de les Corts. la seva salut va quedar tan afectada que va haver d'abandonar la pràctica de la medicina. Tot i així, amb la salut profundament afectada, durant els primers anys de la postguerra encara va treballar per a les institucions sanitàries alemanyes a Barcelona i va fer algunes classes d'higiene i puericultura en un col·legi de monges alemanyes.
|
[
"On va néixer la Cecília Marín?",
"Quan?",
"A què es va dedicar?",
"En què va ser pionera?",
"Per quina raó els seus amics bromejaven amb ella?",
"Què es va anomenar en honor seu?",
"Quin càrrec tenia el progenitor de la Cecília?",
"D’on va néixer l'interès de la jove pel món de la sanitat?",
"On va fer de metgessa?",
"I més endavant?",
"De què va ser precursora?",
"Amb qui es va unir en matrimoni?",
"Quin fenomen van estudiar junts?",
"Per què van anar a la presó?",
"Allà es va posar malalta?"
] |
{
"answer_end": [
89,
89,
116,
257,
464,
672,
780,
869,
1397,
1617,
1979,
2058,
2109,
2772,
2935
],
"answer_start": [
0,
0,
90,
118,
345,
590,
736,
782,
1343,
1583,
1805,
1981,
2060,
2637,
2774
],
"input_text": [
"A Banyoles.",
"El 16 de juliol de 1903.",
"Fou metgessa.",
"En obtenir el títol de Medicina í en inscriure's en l'Organisme Professional de Metges.",
"Perquè la seva vocació sempre va ser molt intensa.",
"Un dels carrers de Banyoles.",
"Era conservador del Museu Darder.",
"De l'admiració que sentia per la seva tia.",
"A Barcelona.",
"A Girona.",
"De la pràctica de la fecundació artificial a Catalunya.",
"Amb Antoni Valls.",
"Una epidèmia registrada a Catalunya.",
"Perquè van ser denunciats, per enveja, de voler enverinar les aigües de Barcelona.",
"Sí."
]
}
|
books
|
No tinc avui bon acert.
-Són a la torre.
Trobo un conegut, i, tot saludant-me, em diu;
-Adéu: me'n vaig a la torre.
-Alto!- dic jo. -¿Aquest també té una torre?- I tot passant, sento que una senyoreta diu a un jovenet:
-Demà serem a la torre.
¡Es dir que tothom va a fora… i tothom té torre!
Me'n vaig a fora. Central cap a Gràcia? Pujo.
Quina sort! Al baixar trobo en Fèlix. Me porta a la torre…
|
[
"Què afirma el narrador?",
"Què diu un dels personatges?",
"Amb qui es topa el narrador?",
"El company diu que marxa?",
"On?",
"El narrador es mostra estranyat?",
"Què es pregunta?",
"I què escolta a continuació?",
"Què li diu la dona al noi?",
"Quina conclusió extreu el protagonista?",
"On va?",
"A quina direcció?",
"Per què se sent afortunat?",
"Aquest, on el condueix?"
] |
{
"answer_end": [
22,
39,
57,
114,
114,
160,
160,
217,
241,
291,
308,
330,
374,
395
],
"answer_start": [
0,
25,
41,
88,
88,
116,
133,
162,
177,
243,
292,
310,
338,
376
],
"input_text": [
"Que no té avui bon acert.",
"Que són a la torre.",
"Amb un conegut.",
"Sí.",
"A la torre.",
"Sí.",
"Si aquest també té una torre.",
"Una senyoreta dient a un jovenet.",
"Que demà seran a la torre.",
"Que tothom va a fora i tothom té torre.",
"A fora.",
"Cap a Gràcia.",
"Perquè al baixar troba en Fèlix.",
"A la torre."
]
}
|
bios
|
Maria Ballvé Aguiló (Reus, 14 de juny de 1879 - 1969) fou una professora i erudita reusenca, directora de l'Escola Normal d'Alacant, precursora del moviment feminista.
Va néixer en una família dedicada a la docència, el seu pare era professor d'ensenyament secundari a Reus i el seu oncle, músic, es dedicava a l'ensenyament musical. Estudià batxillerat a l'institut de Reus i Magisteri a l'Escola Normal de Tarragona i amplià estudis a l'Escola superior de Mestres de Madrid, on s'especialitzà en la docència de matemàtiques i geometria. Als 21 anys ja era llicenciada; va obtenir la plaça de numerària per oposició al 1905 i fins al 1907 va treballar a l'Escola Normal de Badajoz. Tot seguit es va traslladar a Alacant, on va exercir la major part de la seva vida laboral a l'escola Normal de mestres.
Va conèixer els plantejaments de l'escola Moderna i de la Institución Libre de Enseñanza, i la innovació educativa la va portar a reivindicar noves formes per a les escoles de magisteri, que podrien ser un instrument eficaç per propiciar un canvi ideològic, ja que d'allí en sortirien els formadors de la joventut. Durant tot aquest temps va publicar dotzenes d'articles als diaris i a les publicacions professionals, escrivia articles científics, feia conferències i altres activitats, sempre mostrant una gran erudició i cultura. Va destacar també en la reivindicació de les dones per a exercir qualsevol ocupació, indicant que tenien els mateixos drets i les mateixes capacitats que els homes, i que podien tenir un paper actiu a la societat. El 1927 va ser nomenada directora de l'Escola Normal d'Alacant, i va gestionar el trasllat d'aquell centre a una nova seu. Un cop fusionades les dues escoles Normals, femenina i masculina, Ballvé en continuà sent la directora, almenys al principi, perquè ben aviat va ser substituïda per un director.
Durant la guerra civil, aquella Escola Normal va funcionar de manera intermitent, ella, com altres professors, fou depurada i expulsada de la docència. El curs 1939-1940 fou restituïda i nomenada directora de l'Escola (femenina) Normal de Mestres San José de Calasanz, en un ambient completament diferent, que aviat la va decebre. En retirar-se va tornar a Reus el 1950, on va restar fins a la mort. La seva ciutat li ha dedicat un carrer
|
[
"Quan va néixer la Maria Ballvé Aguiló?",
"I morir?",
"Què va ser?",
"Els seus parents també eren mestres?",
"Quins dels seus familiars ho eren, concretament?",
"A quines ciutats es va formar?",
"Quin any va guanyar unes oposicions?",
"Quina és la primera escola on va ensenyar?",
"A quina va anar després?",
"Pretenia renovar el sistema educatiu?",
"La Maria escrivia?",
"Quin tipus de continguts?",
"Què va defensar?",
"Quina acadèmia va liderar?",
"Quan es va jubilar?"
] |
{
"answer_end": [
53,
53,
166,
332,
332,
475,
624,
681,
802,
989,
1185,
1250,
1548,
1612,
2220
],
"answer_start": [
0,
0,
54,
217,
217,
334,
571,
627,
683,
896,
1119,
1143,
1336,
1550,
2182
],
"input_text": [
"El 14 de juny de 1879.",
"L'any 1969.",
"Professora i erudita reusenca, directora de l'Escola Normal d'Alacant i precursora del moviment feminista.",
"Sí.",
"El seu pare i el seu oncle.",
"A Reus, Tarragona i Madrid.",
"El 1905.",
"L'Escola Normal de Badajoz.",
"A l'escola Normal de mestres.",
"Sí.",
"Sí.",
"Articles als diaris i a les publicacions professionals, articles científics.",
"La capacitat de les dones per a exercir qualsevol ocupació, indicant que tenien els mateixos drets i les mateixes capacitats que els homes, i que podien tenir un paper actiu a la societat.",
"L'Escola Normal d'Alacant.",
"El 1950."
]
}
|
bios
|
Alicia Tomás Jiménez (Barcelona, 17 d'octubre de 1940 – Barcelona, 31 de gener de 2021) va ser una actriu, cantant, vedet i torera catalana.
Va cursar estudis de música, dansa i ballet clàssic. La seva carrera va començar abans dels 18 anys als teatres del Paral·lel, on va convertir-se en una de les vedets més populars de sales com El Molino o el Teatre Arnau. Sense mai abandonar els escenaris, va actuar també en una vintena de pel·lícules, entre ells Bahía de Palma (1962), Carta a una mujer (1963), Objetivo Bi-ki-ni (1968), El señorito y las seductoras (1969) o La casa de las muertas vivientes (1972). A mitjans dels 60 també va gravar un disc en català per a la discogràfica Edigsa.
Aficionada a les curses de braus pel seu pare, va tenir una fugaç carrera –de dos anys de durada– com a torera a finals del franquisme, quan el règim va permetre les dones dedicar-s'hi. Va debutar a la localitat de Torreperogil, el 9 de setembre de 1974, un mes abans de rebre la seva primera cornada a Guadalajara. Va arribar a formar una agrupació femenina amb Rosarito de Colombia, La Algabeña, Mari Fortes, entre d'altres. Quan va sortir una foto d'ella nua a la revista Interviú va decidir abandonar el toreig i va tornar al món de l'espectacle, tant a teatre, cinema i televisió. Durant aquest període va participar a les sèries de televisió Doctor Caparrós o Tot un senyor. Els seus darrers treballs van ser de doblatge.
Casada des de 2010 amb la seva parella, Pilar Martín, va morir el 31 de gener de 2021 a causa d'una llarga malaltia coronària.
|
[
"On va néixer l’Alicia Tomás?",
"I morir?",
"A què es va dedicar?",
"En quines arts es va formar?",
"Va debutar sobre l’escenari abans de ser major d’edat?",
"Durant quant de temps va fer de matadora?",
"En quin context?",
"Va posar despullada per una revista?",
"Quina?",
"Què va fer a partir d’aquest moment?",
"A quines sèries de televisió va actuar?",
"Va unir-se en matrimoni?",
"Amb qui?",
"Quan va perdre la vida?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
87,
87,
139,
192,
266,
802,
876,
1175,
1175,
1241,
1371,
1472,
1472,
1505,
1545
],
"answer_start": [
0,
0,
88,
141,
194,
739,
790,
1119,
1119,
1119,
1278,
1420,
1420,
1474,
1474
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"També.",
"Va ser actriu, cantant, vedet i torera.",
"En música, dansa i ballet clàssic.",
"Sí.",
"Durant dos anys.",
"A finals del franquisme, quan el règim va permetre les dones dedicar-s'hi.",
"Sí.",
"La Interviú.",
"Abandonar el toreig i va tornar al món de l'espectacle.",
"A Doctor Caparrós o Tot un senyor.",
"Sí.",
"Amb Pilar Martín.",
"El 31 de gener de 2021.",
"A causa d'una llarga malaltia coronària."
]
}
|
vilaweb
|
La CUP ha convocat una concentració de suport als dos regidors de Reus a les 8.30 davant els jutjats de la ciutat. Els Mossos d'Esquadra van detenir ahir al matí Oriol Ciurana i Marta Llorens a l'ajuntament. Van ser encausats per un presumpte delicte d'odi per haver protestat contra la presència de la policia espanyola en hotels de la ciutat, però s'havien negat a anar a declarar dues vegades. Ciurana i Llorens declararan a les 9.00 als jutjats de Reus, després d'haver passat una nit a la comissaria dels Mossos. Ahir al vespre, la jutgessa va rebutjar la petició d'habeas corpus de les defenses perquè la fiscalia va estimar que les detencions eren procedimentals i que els dos regidors tenen els drets garantits. Una vegada hagin declarat, és previst que siguin alliberats. Com a resposta, la CUP ja va convocar ahir a la tarda concentracions davant la casa de la vila de Reus i les de les capitals comarcals del Principat. Milers de persones van respondre-hi. La resta de regidors independentistes de l'Ajuntament de Reus, inclòs el batlle, Carles Pellicer, han declarat per la mateixa causa. Vegeu també: Incitació a l'odi: l'arma repressiva sense base jurídica de la policia espanyola
|
[
"Què ha organitzat la CUP?",
"Quan?",
"On?",
"Qui va ser engarjolat?",
"Per quina raó van ser denunciats?",
"Es van resistir a anar a judici?",
"Quan compareixeran, finalment?",
"On?",
"Quant de temps han passat ja a la presó?",
"S’hi quedaran molt més?",
"Fins quan?",
"On s’han fet manifestacions?",
"Hi han participat més de cent persones?",
"Quantes?",
"Qui ha donat suport a les protestes?"
] |
{
"answer_end": [
70,
81,
113,
191,
343,
395,
436,
456,
516,
779,
779,
929,
966,
966,
1099
],
"answer_start": [
0,
71,
82,
115,
208,
345,
397,
437,
458,
720,
720,
797,
931,
931,
968
],
"input_text": [
"Una concentració de suport als dos regidors de Reus.",
"A les 8.30.",
"Davant els jutjats de la ciutat.",
"Oriol Ciurana i Marta Llorens.",
"Per un presumpte delicte d'odi per haver protestat contra la presència de la policia espanyola en hotels de la ciutat.",
"Sí.",
"A les 9.00.",
"Als jutjats de Reus.",
"Una nit.",
"No.",
"Fins que hagin declarat.",
"Davant la casa de la vila de Reus i les de les capitals comarcals del Principat.",
"Sí.",
"Milers de persones.",
"La resta de regidors independentistes de l'Ajuntament de Reus, inclòs el batlle, Carles Pellicer."
]
}
|
bios
|
Fuensanta Sonia Escolano Pujante coneguda com a Sonia Escolano o Fuensanta Escolano Pujante (Alacant, 26 de desembre de 1980) és una directora, guionista de cinema i escriptora valenciana. És especialment coneguda pel llargmetratge Myna se va que va dirigir en 2009 al costat de Sadrac González i que li ha valgut el reconeixement internacional.
Nascuda a Alacant al desembre de 1980, es va traslladar a Alcalá de Henares en 1996 per estudiar humanitats. Va començar a veure's seduïda pel món de la interpretació i el cinema. Finalment va estudiar direcció i va començar a fer curtmetratges amb el seu company Sadrac González.
En 2005 va realitzar amb Sadrac el seu primer curt "El señor Cuello-largo" amb el qual van guanyar el segon premi en el festival de cinema d'Alcalá de Henares. Posteriorment va dirigir altres curts com "Julietas" (2016), "El rapto de Ganímedes", "Cédric" mostrant el seu talent per manejar actors infantils i "In honoris causa", que van rodar íntegrament en japonès.
En 2009 va dirigir al costat de Sadrac González el llargmetratge Myna se'n va, el seu treball més destacat. En ella explica la història d'una jove russa, sense papers i els problemes pels quals passa a Espanya. La pel·lícula va ser produïda amb 6000 euros pel policia local alacantí Javier Albarracín que va conèixer a Sonia quan era nena.
Aquesta pel·lícula guanya l'Indie Fest a millor pel·lícula a Los Angeles, a més de multitud de festivals internacionals entre els quals destaca l'Austin Film Festival, un dels més importants del món. També participa en la secció oficial de festivals com Athensfest, Els reencontres des cinémas d'Europe o el The Bronx Independent de Nova York. En 2010 la pel·lícula és finalista dels Premis Goya amb 11 nominacions, dues d'elles porten el seu nom: millor direcció novel i millor muntatge. En 2011 la pel·lícula Myna se'n va es va estrenar en sales de cinema dels Estats Units, cosa impensable per a una cinta indie de low cost. Destaquen les ciutats de Minneapolis, Los Angeles, St. Louis, Phoenix, Houston, Sant Francisco, Dallas, Seattle, Miami, Denver, New York, i Palm Beach,
En 2009 roda el tràiler fals "Second Blood", rodat en japonès per actors espanyols, per a Teaserland amb el qual queda finalista de més de 1000 treballs presentats i el curtmetratge "Invisible Old People".
Sonia és també la directora del grup teatral “Rotos y descosidos”, especialitzada en representacions de Federico García Lorca i on forma en la interpretació a cantants d'òpera.
El març de 2015 va publicar la seua primera novel·la de ficció, titulada El Rey Lombriz i basada en un guió de cinema.
|
[
"Quin és el nom complet de la Sonia?",
"I abreviat?",
"D’on és?",
"Quan va néixer?",
"De què treballa?",
"Quina pel·lícula va suposar el seu salt a la fama?",
"On va mudar-se en la seva adolescència?",
"Per què?",
"Amb qui col·laborava en l’elaboració de les seves primeres obres audiovisuals?",
"Quina d’aquestes li va valer un guardó?",
"Quan va fer una pel·lícula?",
"La va fer sola?",
"Aquesta va ser reconeguda arreu del món?",
"Quina agrupació condueix?",
"En què consisteix?"
] |
{
"answer_end": [
32,
91,
125,
125,
187,
344,
429,
453,
625,
785,
1071,
1071,
1453,
2385,
2495
],
"answer_start": [
0,
33,
65,
65,
126,
189,
346,
430,
559,
627,
994,
994,
1334,
2320,
2387
],
"input_text": [
"Fuensanta Sonia Escolano Pujante.",
"Sonia Escolano o Fuensanta Escolano Pujante.",
"D'Alacant.",
"El 26 de desembre de 1980.",
"És directora, guionista de cinema i escriptora.",
"Myna.",
"A Alcalá de Henares.",
"Per estudiar humanitats.",
"Amb el seu company Sadrac González.",
"El seu primer curt El señor Cuello-largo.",
"En 2009.",
"No.",
"Sí.",
"El grup teatral Rotos y descosidos.",
"Està especialitzat en representacions de Federico García Lorca i forma en la interpretació a cantants d'òpera."
]
}
|
books
|
Entretant en Jaumet, que ja s'afigura que l'altre ho contarà i que un altre creurà que és cert lo del tràfec inventat per donar-se llustre, ja gosa més que si el fet sigués cert.
Ja es diverteix; ja té gana, i, per a donar més color de veritat a sa enganyifa, fa veure que busca a algú, mira tot esbarriat, i, si algun company vol entretenir-lo, diu:
-Dispensa'm un moment. Aviat nos veurem.
-Ah!- li responen amb malícia. -Fes, fes, no et vull destorbar.
-Ca! no!- replica ell, mig rient. -Si no és res…
Ja la gent s'ha cruixit: tothom va ple de pols i gotes d'espelma; ja s'ha esqueixat l'alfombra; ja han caigut sis o set parelles en el galop infernal.
Els estudiants xiulen i fan el gos; compareixen al saló gent que ja han anat a buscar els abrics. El dia clareja, els de la llet de burra recorden la ciutat.
La meitat dels que ixen del ball se'n van dient:
-Vet aquí un grapat de pessetes fora de la butxaca, i a l'últim per res. Ja voldria ser al llit.
Toquen l'ase, s'embossen…
|
[
"Què imagina en Jaumet?",
"S’ho està passant bé?",
"Què fingeix?",
"Permet que el distreguin?",
"Què demana quan algú ho fa?",
"Amb quina actitud el contesten?",
"I què li afirmen?",
"Ell respon enfadat?",
"Quina expressió fa?",
"Què els ha passat a les persones?",
"Van brutes?",
"Què fan els alumnes?",
"Què cerquen algunes persones?",
"És de dia?",
"De quin esdeveniment social es tracta?"
] |
{
"answer_end": [
138,
177,
285,
372,
372,
421,
454,
488,
488,
528,
569,
690,
752,
768,
846
],
"answer_start": [
0,
140,
211,
287,
346,
392,
424,
456,
456,
505,
530,
656,
692,
754,
814
],
"input_text": [
"Que l'altre ho contarà i que un altre creurà que és cert lo del tràfec inventat per donar-se llustre.",
"Sí.",
"Que busca a algú.",
"No.",
"Que el dispensi un moment.",
"Amb malícia.",
"Que no el volen destorbar.",
"No.",
"Està mig rient.",
"Que s'han cruixit.",
"Sí.",
"Xiulen i fan el gos.",
"Els abrics.",
"Sí.",
"D'un ball."
]
}
|
bios
|
Teresa Toda i Juncosa (Riudecanyes, Tarragona, 19 d'agost de 1826-Barcelona, 30 de juliol de 1898) fou una dona de pagès, mare de família, que en separar-se del seu marit adoptà la vida religiosa i fundà la congregació de les Germanes Carmelites Tereses de Sant Josep. Ha estat declarada Serventa de Déu per la diòcesi de Barcelona i venerable pel papa Francesc el 2013.
Teresa Toda va néixer el 1826 al si d'una família de pagesos benestant. El 7 de juliol de 1847 va casar-se amb el jove de Riudecanyes Antoni Guasch i Domènec; als tres mesos de casats, però, l'espòs va començar a maltractar la seva muller i a portar una vida de lleure i vicis. El 28 de maig de 1848 van tenir una filla, Teresa, però el comportament del pare no va canviar.
Això va fer que Teresa prengués una decisió insòlita en el seu moment: demanar la separació matrimonial al tribunal eclesiàstic, a causa del maltractament injuriós continuat. El 5 d'agost de 1848 se li va concedir la separació de la casa i companyia del seu espòs per tres mesos. En aquest temps, Antoni Guasch s'havia enrolat a l'exèrcit carlí i va desaparèixer en campanya, sense que mai se sabés si va morir o no.
Teresa Toda va abandonar Riudecanyes amb la seva filla i va marxar a viure a Tarragona, on va portar una vida devota i dedicada a la caritat i la formació de la seva filla, sota la guia de Josep Caixal i Estradé, canonge de la seu i futur bisbe de la Seu d'Urgell. Va trobar així la seva vocació i va decidir de dedicar-se a la vida religiosa, acollint i educant nenes sense recursos. Amb aquest objectiu va pensar de crear una congregació religiosa.
Teresa Guasch i Toda, la seva filla, va voler ajudar la seva mare en el projecte i el 1868, aconsellades per Caixal, van marxar a Barcelona on, amb Dolors Cotó i Caterina Pera, i no sense oposició inicial de les autoritats eclesiàstiques, van formar una primera comunitat, en una casa, el 22 de febrer de 1878, que va rebre el nom de Germanes Carmelites Tereses de Sant Josep, de carisme carmelità. Era un col·legi-asil per a educar-hi nenes pobres o orfes, on serien acollides i se'ls donaria les condicions de vida i formació cristiana que no podien tenir d'una altra manera. Volien fer especial incidència en què les nenes prenguessin consciència de la seva dignitat humana, sentint-se estimades i valorades.
El 16 de setembre de 1883 van aprovar-se'n les primeres constitucions i Teresa, amb la seva filla i tres joves més, professaren com a germanes, prenent ella el nom de Teresa de Sant Josep. El 1885 van establir-se en una casa pròpia al Barri de Gràcia de Barcelona amb l'ajut de col·laboradors, mecenes i voluntaris entre ells es trobava la familia Barba i de mica en mica la congregació es difongué per Barcelona, amb dues cases més, i Tarragona: el Catllar, Reus, el Morell, Garidells, Vallmoll i la Masó.
Cap al 1891 va caure greument malalta i ja no se'n recuperà, quedant pràcticament invàlida. Va morir el 30 de juliol de 1898.
A instància de la congregació, la diòcesi de Barcelona va obrir el 1996 el procés de beatificació. El 1999 va acabar l'enquesta diocesana i el 2008 la documentació reunida va ésser enviada a la Congregació de les Causes dels Sants.
El 3 de juny de 2013 el Papa Francesc va aprovar el decret pel qual es ressaltava l'heroïcitat de les virtuts de la serventa de Déu Teresa de l'Immaculat Cor de Maria i la nomenava Venerable de l'Església. Aquest nomenament obra el procés de canonització a l'espera d'un miracle reconegut que elevaria a Teresa Toda als altars com a Beata, pas previ a ser considerada Santa.
|
[
"A quina vila va néixer la Teresa Toda i Juncosa?",
"I de quina província és?",
"Quins rols va complir abans de passar-se a una vida espiritual?",
"Què la va fer canviar de costums?",
"Què va crear?",
"Qui era el seu marit?",
"La turmentava?",
"Era habitual que les parelles es divorciessin a aquella època?",
"Com es deia la seva filla?",
"Què va fundar a Barcelona?",
"La comunitat va expandir-se?",
"Què li va passar el 1898?",
"Amb quina categoria va ser reconeguda l’any 2013?",
"Quin procediment es posa en marxa amb aquest moviment?"
] |
{
"answer_end": [
98,
98,
137,
195,
267,
528,
609,
872,
1648,
1988,
2830,
2956,
3394,
3444
],
"answer_start": [
0,
0,
99,
143,
198,
443,
530,
745,
1613,
1730,
2681,
2924,
3190,
3396
],
"input_text": [
"A Riudecanyes.",
"De Tarragona.",
"De dona de pagès i de mare de família.",
"La separació del seu marit.",
"La congregació de les Germanes Carmelites Tereses de Sant Josep.",
"Antoni Guasch i Domènec.",
"Sí.",
"No.",
"Teresa Guasch i Toda.",
"Una primera comunitat, en una casa, que va rebre el nom de Germanes Carmelites Tereses de Sant Josep.",
"Sí.",
"Que va morir.",
"La de Venerable de l'Església.",
"La canonització."
]
}
|
vilaweb
|
El candidat a la batllia de Barcelona d'ERC, Ernest Maragall, ha retret a la candidata de Barcelona en Comú, Ada Colau, que no hagi respost a la proposta de parlar sobre un govern bilateral que li va reiterar divendres i ha considerat ‘evident' que la fins ara batllessa negocia amb el PSC. En declaracions a RAC1, Maragall ha confiat que ‘s'acabi imposant la raó, la legitimitat i la coherència progressista i republicana' però ha reconegut que tot el que saben fins ara és a través dels mitjans. Ha dit que té ‘claríssim' que ell ha de ser el proper batlle de la ciutat i està disposat a donar un ‘rol important' a Colau. Ha insistit que, si Colau accepta el vot de Manuel Valls per a la investidura, aquesta hi ‘dependrà' durant tota la legislatura. Maragall ha reivindicat que el futur batlle de Barcelona ha de ser ell perquè això ‘ja es va decidir' a les urnes el passat 26 de maig i ha instat que el que cal ara és parlar del projecte per a la ciutat. Ha afegit que el més coherent és que sigui un govern amb Barcelona en Comú perquè qualsevol altra opció suposaria ‘afegir ingredients que res tenen a veure amb el progressisme'. A més, ha explicat que divendres va tenir la darrera conversa amb Colau i que des de llavors resta a l'espera que aquesta li respongui si està disposada a negociar un govern bilateral amb un ‘rol de màxima responsabilitat' per a ella. Ha lamentat que no ha rebut resposta i que, per contra, veu ‘evident' que la fins ara batllessa negocia amb el PSC. Maragall ha insistit que per ser batllessa Colau necessita el vot de Manuel Valls. ‘És la única via', ha dit, mentre ha alertat que això suposarà una crossa per a la candidata. ‘La nostra és l'opció de la coherència de govern i aquesta és la de dependre d'aquest vot el dia de la investidura i l'endemà, l'endemà i en els següents pressupostos', ha declarat. Ha reconegut que fins ara Colau i ell no han tingut temps per construir una relació de confiança però ha confiat que es pugui assolir. Ha reivindicat, però, deixar de parlar sobre qui ha de ser el batlle, que per a ell està clar que ha de ser ell, com a guanyador de les eleccions, i ha reclamat entrar a fons a discutir les polítiques que necessita la ciutat. Sobre el líder del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, ha valorat que la seva actitud és ‘la que s'espera d'un ritual de festeig' i ha reiterat que ells no estan disposats a entrar a un govern amb els socialistes. Entre d'altres, s'ha preguntat si la mateixa setmana que s'acaba el judici es retiren els llaços grocs del consistori. Per últim, ha reclamat que Barcelona no sigui la moneda de canvi en una lògica de pactes i contrapactes arreu del territori perquè la ciutat ‘és molt més que una peça més en un escac d'acords globals'. Colau fia la seva reelecció al suport dels partits del 155
|
[
"Qui és Ernest Maragall?",
"Què li ha reprotxat a l’Ada Colau?",
"Què és manifest, segons ell?",
"Té informació de primera mà?",
"De què n’està segur?",
"Què pot passar si Colau s’alia amb Valls?",
"Quan es va fer palès que havia d’esdevenir alcalde, Maragall?",
"Amb quin partit vol pactar?",
"Per quina raó?",
"Quina va ser l'última vegada que Maragall va dialogar amb Colau?",
"Està expectant des de llavors?",
"Què ha confessat Maragall?",
"Per què no creu necessari debatre sobre qui hauria de ser alcalde?",
"Què opina sobre Collboni?",
"A tall de conclusió, què ha reivindicat?"
] |
{
"answer_end": [
60,
218,
289,
496,
571,
751,
887,
1033,
1135,
1208,
1246,
1980,
2093,
2334,
2738
],
"answer_start": [
0,
62,
221,
429,
498,
624,
781,
959,
1034,
1144,
1215,
1847,
1982,
2208,
2538
],
"input_text": [
"El candidat a la batllia de Barcelona d'ERC.",
"Que no hagi respost a la proposta de parlar sobre un govern bilateral que li va reiterar divendres.",
"Que la fins ara batllessa negocia amb el PSC.",
"No.",
"Que ell ha de ser el proper batlle de la ciutat.",
"Que aquesta hi dependrà durant tota la legislatura.",
"A les urnes el passat 26 de maig.",
"Amb Barcelona en Comú.",
"Perquè qualsevol altra opció suposaria afegir ingredients que res tenen a veure amb el progressisme.",
"Divendres.",
"Sí.",
"Que fins ara Colau i ell no han tingut temps per construir una relació de confiança però ha confiat que es pugui assolir.",
"Perquè per a ell està clar que ha de ser ell.",
"Que la seva actitud és la que s'espera d'un ritual de festeig.",
"Que Barcelona no sigui la moneda de canvi en una lògica de pactes i contrapactes arreu del territori perquè la ciutat és molt més que una peça més en un escac d'acords globals."
]
}
|
vilaweb
|
Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva tindran llibertat de moviments dins de la sala de plens del Congrés i el Senat espanyols quan assisteixin a la sessió constitutiva el 21 de maig. A l'exterior, però, hi haurà agents custodiant totes les portes d'accés. El Tribunal Suprem espanyol ha decretat avui que tots ells podran ser presents a la sessió constitutiva i ha deixat la responsabilitat de dispositiu a mans de les presidències de les dues cambres. Fonts de la presidència del congrés ja han avançar que actuaran d'acord a allò que determinin la policia espanyola. Es preveu quelcom similar al senat. Els presos polítics arribaran al congrés abans de l'inici de la sessió constitutiva, que està prevista a les deu del matí. Ho faran transportats per agents de la Guàrdia Civil i no està clar encara si serà dins d'una furgoneta del cos o bé amb cotxes no logotipats. Segons fonts del personal encarregat del dispositiu, l'accés al congrés es farà a través de l'aparcament subterrani, que s'hi arriba per una rampa al costat del pati del congrés. Un cop allà seran portats a la comissaria de la cambra, situada també al soterrani i amb accés a l'aparcament. Després es farà el canvi de custòdia i passaran a estar sota la supervisió dels agents de la policia espanyola que s'encarreguen de la seguretat de la cambra. Llavors els presos seran conduits a l'hemicicle mitjançant l'ascensor i els passadissos de la cambra, on hi haurà agents de paisà per vetllar per la seguretat. En principi, els presos aniran sense emmanillar dins de l'edifici. És la mateixa situació que es viu els dies de judici al Suprem, on els nou presos polítics van per dins del tribunal sense emmanillar. Segons fonts del congrés, dins de l'hemicicle disposaran de llibertat de moviments. Bàsicament perquè en aquesta primera sessió els grups i diputats no tenen un seient assignat i poden ocupar els espais que considerin. Amb tot, totes les portes estaran custodiades per agents. En total són set accessos a la sala.
|
[
"De qui parla el text?",
"Seran autònoms a l'acte que se celebrarà?",
"Quin acte?",
"I fora d’aquest espai?",
"Les autoritats del congrés es deixaran guiar per les instruccions de les forces armades?",
"Quan es presentaran a l’acte, els tres detinguts?",
"Qui els portarà?",
"Quin transport utilitzaran?",
"Com entraran a l’edifici?",
"I en quin espai es quedaran?",
"Qui els vigilarà allà?",
"I on seran portats després?",
"Aniran subjectes els presos?",
"És la primera vegada que assistiran a un acte en aquestes condicions?",
"Hi haurà vigilància, això no obstant?"
] |
{
"answer_end": [
70,
138,
215,
288,
601,
722,
814,
903,
1020,
1138,
1352,
1401,
1579,
1714,
1991
],
"answer_start": [
0,
71,
71,
217,
487,
639,
762,
817,
958,
1084,
1195,
1354,
1527,
1581,
1935
],
"input_text": [
"D'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva.",
"Sí.",
"La sessió constitutiva el 21 de maig.",
"No.",
"Sí.",
"Abans de l'inici de la sessió constitutiva.",
"Agents de la Guàrdia Civil.",
"No està clar encara si serà dins d'una furgoneta del cos o bé amb cotxes no logotipats.",
"A través de l'aparcament subterrani.",
"A la comissaria de la cambra.",
"Els agents de la policia espanyola que s'encarreguen de la seguretat de la cambra.",
"A l'hemicicle.",
"Sí.",
"No.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
‘Reconèixer Catalunya com a nació i Espanya com un estat plurinacional‘ és una de les propostes que el PSC inclou al document marc que vol aprovar en el seu XIV congrés, que se celebrarà entre els dies 13 i 15 de desembre. El text esbossa en les seves 36 pàgines les propostes dels socialistes sobre l'encaix territorial de Catalunya a Espanya, amb una aposta pel federalisme, però també per altres qüestions com la llengua, el treball, l'emergència climàtica o la inclusió social. 'Una Catalunya unida en la diversitat i ben governada' conforma el primer punt d'aquest document, en el qual diu que Catalunya i Espanya, amb una història ‘entrellaçada', són ‘plurals i diverses, un conjunt de pobles amb singularitat pròpia amb llaços socials, culturals i polítics que els han mantingut units'. Espanya, sosté el PSC, és un país modern, plurilingüe i pluricultural, que es fonamenta en la igualtat de drets i la garantia del dret d'autonomia dels pobles que la integren. Aquest reconeixement de Catalunya com a nació va més enllà de la Declaració de Granada, el document de referència per a la proposta federal del PSOE. Aquell text, pactat el 2013, proposava una reforma constitucional a Espanya per a enfortir el sistema autonòmic amb mesures que impedeixin que el TC anul·li un estatut votat pels ciutadans, com va passar amb el de Catalunya. Els socialistes catalans veuen en el federalisme la solució al conflicte polític a Catalunya, atès que ofereix la possibilitat de ‘reconèixer, respectar i integrar les diverses identitats nacionals que conviuen, sense disminuir la cohesió social i la igualtat entre espanyols'. ‘La reformulació en sentit federal és la més viable políticament, la més estable econòmicament, la més justa socialment i l'única capaç d'aglutinar un ampli suport social', remarca el PSC, que entén que federalisme és també sinònim de ‘reconeixement, autogovern i govern compartit, finançament just i suficient'. Subratlla que la reforma constitucional és el camí per ‘recompondre consensos trencats' i afegeix: ‘Davant la crisi catalana, l'única solució passa per la via del diàleg, la negociació i el pacte des d'un total respecte a la legalitat'. Segons el PSC, Catalunya s'ha instal·lat ‘una divisió important' i una ‘crisi institucional sense precedents', fruit de ‘dècades de nacionalisme conservador hegemònic' i la seva decisió d”exacerbar els sentiments, dividint-nos entre els que consideren qui és i qui no és català'. ‘Un conflicte permanent agreujat pel victimisme a través de la tergiversació de la història i de la situació de Catalunya', sosté el PSC, que critica així mateix ‘l'ús partidista de les institucions' i ‘la manca d'imparcialitat i neutralitat dels mitjans de comunicació públics'. Acabar amb la immersió lingüística a tot el país En matèria lingüística, els socialistes creuen que les últimes dècades ‘s'ha trencat' el pacte de convivència que regia en aquest àmbit per la ‘instrumentalització que els nacionalismes han fet de la llengua', pel procés independentista, i per una suposada utilització partidista del català a l'escola. Per això, davant el suposat risc que la llengua materna es converteixi en un factor de divisió social, els socialistes proposen de ‘fer tot el possible per a una convivència efectiva i afectiva del català i el castellà, fent desaparèixer la confrontació entre llengües que posen en risc la convivència i el patrimoni lingüístic comú'. En aquest sentit, proposa de renunciar a la immersió lingüística a tot el país i, per contra, planteja un model ‘plurilingüe a l'escola amb la flexibilitat que la realitat sociolingüística present al nostre país exigeix'. Així mateix, el PSC defensa ‘uns mitjans de comunicació lliures i responsables' que siguin capaços de recuperar ‘la credibilitat per part de tota la ciutadania'. Considera que TV3 i Catalunya Ràdio s'han convertit, en una part de la seva programació, ‘en instruments d'agitació i propaganda al servei d'una determinada idea política a Catalunya', i proposa contractar mitjançant un concurs internacional les noves direccions de la televisió i la ràdio públiques catalanes.
|
[
"Quina iniciativa ha posat sobre la taula el PSC?",
"A través de quin mitjà?",
"On es podrà autoritzar?",
"Què diu el redactat?",
"Com defineix l’estat espanyol?",
"Què es va voler refermar l’any 2013?",
"Com?",
"A favor de quin corrent està, el PSC?",
"Per què?",
"Com defineix aquesta via?",
"Què reprova el PSC?",
"Què creu que s’ha fracturat?",
"Quins factors han causat aquesta ruptura?",
"Quin paper tenen TV3 i Catalunya Ràdio segons el PSC?"
] |
{
"answer_end": [
130,
130,
168,
343,
968,
1231,
1308,
1425,
1621,
1793,
2731,
2917,
3083,
3987
],
"answer_start": [
0,
114,
117,
223,
794,
1120,
1232,
1345,
1439,
1624,
2595,
2782,
2918,
3804
],
"input_text": [
"Reconèixer Catalunya com a nació i Espanya com un estat plurinacional.",
"Del document marc.",
"En el seu XIV congrés.",
"Esbossa les propostes dels socialistes sobre l'encaix territorial de Catalunya a Espanya.",
"Com un país modern, plurilingüe i pluricultural, que es fonamenta en la igualtat de drets i la garantia del dret d'autonomia dels pobles que la integren.",
"El sistema autonòmic.",
"Amb mesures que impedeixin que el TC anul·li un estatut votat pels ciutadans.",
"Del federalisme.",
"Perquè ofereix la possibilitat de reconèixer, respectar i integrar les diverses identitats nacionals que conviuen, sense disminuir la cohesió social i la igualtat entre espanyols.",
"Com la més viable políticament, la més estable econòmicament, la més justa socialment i l'única capaç d'aglutinar un ampli suport social.",
"L'ús partidista de les institucions i la manca d'imparcialitat i neutralitat dels mitjans de comunicació públics.",
"El pacte de convivència que regia en matèria lingüística.",
"Per la instrumentalització que els nacionalismes han fet de la llengua, pel procés independentista, i per una suposada utilització partidista del català a l'escola.",
"El d'instruments d'agitació i propaganda al servei d'una determinada idea política a Catalunya."
]
}
|
books
|
La Malena, sang-glaçada de primer antuvi, va sentir-se tot d'un plegat corpresa per l'aire de beatitud d'en Biel; i sense parar-hi atenció, va mig aclucar els ulls i va somriure.
Ja era romput el glaç. Com si aquell somrís hagués foragitat l'angúnia que el lligava, en Biel va recobrar el moviment i la vida, es va acostar al marge i va rompre a parlar:
-¿Fa, Malena, que no me'n tenes, de por?… ¿Fa que no ho ets, tu, com les altres mosses, que d'un cort lluny ja fugen de mi com els dimonis de la creu? Fa que ets la mateixa de sempre?…
Caminant d'esma, la noia s'havia acostat a la vora del marge. I ell, que l'esperava sota, en sentir-se la mà que li allargava enclosa amb ferma estreta, va notar que un formigor estrany li recorria la còrpora i li feia perdre el món de vista, amb perill que la Malena, en deixar-se caure confiada en ell, rodolés pel ribàs fins al córrec.
I ben poc va mancar-se'n perquè això succeís: tan poc, que, amb tot i haver-se arrapat a una branca d'arboç, no va poder salvar-se de caure asseguda a terra.
Un davassall de cireres caigudes de la branca va escórrer-se avall, caient a l'aigua amb una remor alegre.
Allavors, en Biel, desfent-se d'un sacotell que duia penjat a tall de sarró de mendicant, va asseure's al costat de la noia, reprenent la paraula.
-Digues-m'ho, Malena, que no m'hi tenes, per un mal home.
-Per què t'hi haig de tenir?- va fer ella, no sabent on dirigir la vista.
-Com que tothom m'hi té… i com que ho sóc…
|
[
"Qui és la protagonista del text?",
"Què la va emocionar?",
"Quina expressió va adoptar llavors?",
"Què va suposar això?",
"Es va revifar?",
"Creia que les dones el temien?",
"On es va dirigir la dona?",
"On era ell?",
"Es van donar la mà?",
"Què li va provocar això a en Biel?",
"Ella va precipitar-se?",
"On es va col·locar a continuació en Biel, un cop ella ja era a terra?",
"Què li va demanar?",
"Què va preguntar ella?",
"En Biel pensava que tothom el jutjava com una mala persona?"
] |
{
"answer_end": [
9,
112,
177,
307,
307,
504,
599,
627,
690,
780,
842,
1266,
1346,
1376,
1445
],
"answer_start": [
0,
42,
116,
202,
266,
355,
556,
603,
629,
692,
782,
1143,
1291,
1349,
1423
],
"input_text": [
"La Malena.",
"Per l'aire de beatitud d'en Biel.",
"Va mig aclucar els ulls i va somriure.",
"Que en Biel recobrés el moviment i la vida.",
"Sí.",
"Sí.",
"A la vora del marge.",
"L'esperava sota.",
"Sí.",
"Va notar que un formigor estrany li recorria la còrpora i li feia perdre el món de vista.",
"Sí.",
"Assegut al costat de la noia.",
"Que li digués que no el tenia per un mal home.",
"Que per què li havia de dir.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Hug IV de Xipre o Hug IV de Lusignan, (1293 a 1296 - 10 d'octubre 1359) va ser rei de Xipre del 31 de març del 1324 fins a la seva abdicació, el 24 de novembre de 1358 i, en teoria, rei de Jerusalem, com Hug II, fins a la seva mort, a més de príncep titular de Antioquia i comte titular de Trípoli. Va ser fill de Guiu de Xipre, conestable de Xipre i Esquiva d'Ibelin, senyora de Beirut. Hug va succeir al seu pare com a conestable de Xipre el 1318, i més tard va assolir el tron de Xipre a la mort del seu oncle Enric II, ja que aquest no va tenir descendència. Va ser membre de la Casa de Lusignan.
Hug era fill de Guiu de Lusignan, fill del rei Hug III de Xipre i d'Isabel d'Ibelín. Va ser nebot del rei Joan I, d'Enric II i d'Amalric II de Xipre. També era nebot de Maria, esposa de Jaume II d'Aragó.
Va ser coronat com a rei de Xipre a l'església de Santa Sofia de Nicòsia el 15 o 25 d'abril del 1324. Aquest mateix any, el 13 de maig, va ser coronat a la catedral de Sant Nicolau, a Famagusta com a rei de Jerusalem, un títol que no implicava el govern de cap regne, ja que l'antic reialme de Jerusalem estava en poder dels mamelucs. El rei Hug va signar un acord amb Venècia, que tenia a veure amb les activitats dels comerciants venecians establerts a Xipre, això li va causar diferències amb la república de Gènova, que era rival i enemiga dels venecians; no obstant això, va negociar amb ells i els genovesos van exigir que Hug pagués el deute del seu oncle Enric II, que havia mort a Nicòsia. El seu regnat es va caracteritzar per una impartició de justícia massa estricta, com a exemple d'això, dos dels seus fills van anar en un viatge a Europa sense el seu permís, Hug, en assabentar-se, va manar, empresonar i torturar al vassall que va ajudar els seus fills a abandonar l'illa, ordenant a més que li tallessin una mà i fos executat a l'abril del 1349; quan els seus fills van tornar del seu viatge, van ser empresonats com a càstig. En contrast amb la seva estricta aplicació de la justícia, va ser ben educat i tenia gran interès en l'art, la literatura i la filosofia, arribant a tenir un gran coneixement de la literatura llatina, era amo d'una casa d'estiu a Lapithos on organitzava reunions filosòfiques. L'escriptor italià Giovanni Boccaccio, va escriure Genealogia Deorum Gentilium a petició del rei Hug IV.
El 1344 Hug IV va formar una aliança amb la República de Venècia i els cavallers hospitalers, a fi de recuperar el Regne de Jerusalem. Van tenir la seva victòria més important l'any següent, quan a Esmirna van vèncer l'exèrcit turc i van prendre la ciutat, no obstant això aquesta victòria no va representar un benefici significatiu per als propòsits d'Hug IV, per la qual cosa va decidir abandonar l'aliança formada un any enrere.
El 24 de novembre de 1358, el rei Hug IV va abdicar la corona en favor del seu fill Pere I de Xipre, Hug va morir a Nicòsia el 10 d'octubre del 1359.
Hug es va casar dues vegades, la primera amb Maria d'Ibelin, amb qui va tenir un fill:
A la mort de Maria d'Ibelin, Hug va contreure noves noces amb una altra dona membre de la casa d'Ibelin: Alícia d'Ibelin, amb qui es va casar el 18 de juny de 1318 i amb qui va tenir 4 fills:
|
[
"De qui parla el text?",
"Qui era?",
"Durant quina època?",
"Quins altres càrrecs va tenir?",
"Qui era el seu pare?",
"I la seva mare?",
"I qui tenia com a tiets?",
"Quan va ser nomenat monarca de Xipre?",
"I de Jerusalem?",
"Quina particularitat tenia aquest darrer càrrec?",
"Amb qui tenia enemistat Hug IV de Xipre?",
"Com va ser el seu mandat?",
"Quines aficions va tenir?",
"Quan es va jubilar?",
"I quan va passar a millor vida?"
] |
{
"answer_end": [
36,
91,
167,
297,
327,
367,
749,
905,
1021,
1071,
1323,
1583,
2085,
2824,
2911
],
"answer_start": [
0,
72,
92,
168,
299,
351,
686,
805,
907,
1023,
1267,
1504,
2028,
2763,
2864
],
"input_text": [
"D'Hug IV de Xipre o Hug IV de Lusignan.",
"Un rei de Xipre.",
"Del 31 de març del 1324 fins a la seva abdicació, el 24 de novembre de 1358.",
"El de rei de Jerusalem, el de príncep titular de Antioquia i el de comte titular de Trípoli.",
"Guiu de Xipre.",
"Esquiva d'Ibelin.",
"Joan I, Enric II i Amalric II de Xipre.",
"El 15 o 25 d'abril del 1324.",
"Aquell mateix any, el 13 de maig.",
"Que no implicava el govern de cap regne.",
"Amb la república de Gènova.",
"Es va caracteritzar per una impartició de justícia massa estricta.",
"L'art, la literatura i la filosofia.",
"El 24 de novembre de 1358.",
"El 10 d'octubre del 1359."
]
}
|
mitologia
|
Meneci (en grec antic Μενοίτιος, Menoítios), va ser un heroi grec, pare de Pàtrocle i fill d'Àctor i d'Egina. Egina havia tingut un fill amb Zeus, Èac, l'avantpassat d'Aquil·les, i després es casà amb Àctor. Això creava un parentesc entre Aquil·les i Pàtrocle.
Meneci vivia a Opunt, i havia enviat el seu fill a la cort de Peleu. Allà Pàtrocle va matar per accident un dels seus companys anomenat Clèsonim, mentre jugava als daus.
La mare de Pàtrocle i esposa de Meneci és Estènele, filla d'Acast. De vegades però, en lloc d'Estènele se li atribueix per esposa Periopis, filla de Feres, o Polimela, filla de Peleu, cosa que faria que Pàtrocle fos cosí germà d'Aquil·les.
Meneci figura a la llista de l'expedició dels argonautes, però no té cap paper rellevant. També diu la tradició que va ser el primer a Opunt a retre honors divins a Hèracles. I que una filla seva, Mirto, havia donat una filla, Euclea, a Hèracles. Aquesta Euclea era venerada pels beocis i els locris amb el nom d'Àrtemis Euclea.
|
[
"Com es diu Meneci en el seu idioma original?",
"Qui va ser?",
"Qui era el seu fill?",
"I qui eren els seus pares?",
"Amb quina divinitat s’havia aparellat la seva mare, anteriorment?",
"El fill que va resultar d’aquella unió, de qui era ancestre?",
"Per tant, quina relació tenien Aquil·les i el fill de Meneci?",
"A qui va assassinar Pàtrocle?",
"Ho va fer intencionadament?",
"Qui era la progenitora de Pàtrocle?",
"Què implicaria que la seva mare fos Polimela?",
"A quin grup pertanyia Meneci?",
"En va ser un integrant important?",
"Una neta seva hauria estat lliurada a Hèracles?",
"Aquesta hauria estat adorada pel poble?"
] |
{
"answer_end": [
43,
65,
83,
108,
145,
177,
259,
405,
365,
481,
669,
727,
759,
916,
970
],
"answer_start": [
0,
45,
67,
86,
110,
129,
208,
330,
344,
431,
589,
671,
729,
852,
918
],
"input_text": [
"Menoítios.",
"Un heroi grec.",
"Pàtrocle.",
"Àctor i Egina.",
"Amb Zeus.",
"D'Aquil·les.",
"Eren parents.",
"A un dels seus companys anomenat Clèsonim.",
"No.",
"Estènele.",
"Que Pàtrocle fos cosí germà d'Aquil·les.",
"Als argonautes.",
"No.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
(120) Lachesis és un asteroide del cinturó d'asteroides descobert per Alphonse Louis Nicolas Borrelly en 1872.
Lachesis va ser descobert el 10 d'abril de 1872 per Alphonse Borrelly des de l'observatori de Marsella, França, i independentment la nit següent per Christian Peters des de l'Observatori Litchfield de Clinton, als Estats Units d'Amèrica.
Es va anomenar així per Làquesis, una deessa de la mitologia grega.
Lachesis orbita a una distància mitjana del Sol de 3,12 ua, i pot allunyar-se'n fins a 3,286 ua. La seva excentricitat és 0,05321 i la inclinació orbital 6,963°. Triga a completar una òrbita al voltant del Sol 2.013 dies.
La magnitud absoluta de Lachesis és 7,75. Té un diàmetre de 174,1 km i un període de rotació de 46,55 hores. La seva albedo s'estima en 0,0463. Lachesis està classificat en el tipus espectral C.
Viccionari
|
[
"Què és Lachesis?",
"Qui el va percebre per primera vegada?",
"On era quan ho va fer?",
"Qui més el va trobar?",
"On era quan el va veure?",
"A què va referència el nom amb què el van designar?",
"Quin és el valor mitjà de la llunyania que manté Lachesis respecte a l’astre rei?",
"I quina és la màxima llunyania que pot arribar a assolir?",
"A quins altres valors fa referència el text?",
"Quina xifra li assigna a l’excentricitat?",
"I a la inclinació orbital?",
"Quant de temps tarda a fer una volta sencera al voltant del sol?",
"Quines dimensions té?",
"I quant tarda a girar sobre el seu propi eix?",
"A quina categoria s’inclou?"
] |
{
"answer_end": [
55,
101,
109,
276,
221,
415,
475,
512,
577,
546,
577,
637,
707,
746,
832
],
"answer_start": [
6,
56,
102,
225,
181,
349,
417,
479,
514,
514,
549,
579,
639,
710,
783
],
"input_text": [
"Un asteroide del cinturó d'asteroides.",
"Alphonse Louis Nicolas Borrelly.",
"El 1872.",
"Christian Peters.",
"A l'observatori de Marsella, França.",
"A Làquesis, una deessa de la mitologia grega.",
"3,12 ua.",
"3,286 ua.",
"A la seva excentricitat i la seva inclinació orbital.",
"0,05321.",
"6,963°.",
"2.013 dies.",
"Una magnitud absoluta de 7,75 i un diàmetre de 174,1 km.",
"46,55 hores.",
"A la de tipus espectral C."
]
}
|
vilaweb
|
El president Artur Mas s'ha adreçat als ciutadans de Catalunya des del Palau de la Generalitat després d'haver rebut una delegació de l'ANC i l'Òmnium, acabada la Via Lliure a la República Catalana. Ha parlat de l'orgull que sentia: ‘Com a president de Catalunya he preferit no ser-hi per preservar la meva posició institucional. Em sento orgullós del civisme, de l'amor a la democràcia i el compromís amb la llibertat dels ciutadans d'aquest país.' I ha afegit que la mobilització d'avui era un missatge clar a tot Europa i a tot el món: ‘No trobareu cap precedent enlloc del món d'una mobilització persistent com la de Catalunya.' ‘Confiança, orgull i il·lusió –ha continuat dient–. Tenim un procés activat i un país que té objectius de futur. No anem contra ningú. Ni contra Espanya ni l'estat espanyol. Anem a favor de Catalunya, de la democràcia, de la llibertat i de viure millor. Ho demostrem. Vull agrair aquest clima d'il·lusió, civisme i bon comportament que presideix la mobilització en aquest país.' Mas ha recordat que la mobilització al carrer és important, però que cal anar a les urnes el 27-S: ‘Al carrer s'influeix, però és a les urnes on es decideix.' I també s'ha volgut adreçar directament als governants espanyols: ‘Preneu nota d'això que heu vist. Deixeu la miopia política. Deixeu aquest orgull imperial. Deixeu d'amenaçar amb les lleis com si fóssim delinqüents. Som gent serena i normal. Poseu les lleis al servei de la democràcia. Tenim el dret de ser escoltats i de ser ajudats en la implementació dels nostres mandats democràtics.'
|
[
"Qui s’ha dirigit als habitants de Catalunya?",
"Des d’on ho ha fet?",
"Ha dit que se sentia decebut?",
"Quin sentiment l’envaïa llavors?",
"Com justifica la seva absència?",
"De què s’enorgulleix?",
"Quins valors destaca de l’actuació ciutadana?",
"Considera que és una confrontació?",
"A profit de què s’està manifestant, el poble?",
"Què és encara més rellevant les protestes?",
"Quina expressió ha utilitzat per comunicar-ho?",
"A qui més s’ha dirigit, en el seu discurs, Mas?",
"Què han d’abandonar, segons ell?",
"Quina responsabilitat tenen?"
] |
{
"answer_end": [
62,
94,
231,
231,
328,
447,
447,
766,
885,
1109,
1168,
1235,
1327,
1558
],
"answer_start": [
0,
63,
199,
199,
234,
330,
330,
746,
807,
1032,
1112,
1173,
1271,
1458
],
"input_text": [
"El president Artur Mas.",
"Des del Palau de la Generalitat.",
"No.",
"L'orgull.",
"Diu que com a president de Catalunya he preferit no ser-hi per preservar la meva posició institucional.",
"Del civisme, de l'amor a la democràcia i el compromís amb la llibertat dels ciutadans d'aquest país.",
"El civisme, l'amor a la democràcia i el compromís amb la llibertat.",
"No.",
"De Catalunya, de la democràcia, de la llibertat i de viure millor.",
"Anar a les urnes el 27-S.",
"Al carrer s'influeix, però és a les urnes on es decideix.",
"Als governants espanyols.",
"La miopia política i l'orgull imperial.",
"La d'escoltar i ajudar en la implementació dels seus mandats democràtics."
]
}
|
bios
|
Laura Ruiz Ferreres (Amposta, Tarragona) és una clarinetista catalana.
Filla d'una família de músics, al set anys va començar a estudiar solfeig i de seguida el seu pare la va introduir al clarinet. També va estudiar piano i cant.
Va iniciar estudis de Filologia catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona però aviat es va decantar per la carrera musical. Amb catorze anys va entrar a la secció d'alevins de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya i poc després va aconseguir l'ingrés a la Joven Orquesta Nacional de España. Va seguir els estudis de clarinet a Londres, amb disset anys, i posteriorment va fer un màster de dos anys a Basilea, des d'on va accedir a l'Òpera Estatal de Berlin. Els seus mestres van ser Joan Enric Lluna, Anthony Pay, François Benda y Karl-Heinz Steffens, entre d'altres, i va fer estudis superiors de clarinet històric al Reial Conservatori de la Haia amb Eric Hoeprich. Aquesta formació li va permetre dominar els sistemes de clarinet francès i alemany.
Va ser primer clarinet solista de l'Orquestra de la Komische Oper de Berlín, sota la direcció de Kirill Petrenko, i, entre els anys 2007 i 2010, va ser professora convidada a la Universität der Künste Berlin, en la qual també va dirigir la seva pròpia classe.
Des del 2011 és professora catedràtica de clarinet a la Hochschule für Musik und Darstellenden Kunst de Frankfurt i va ser membre fundadora de l'Ensemble Mediterrain i ha tocat amb el Mandelring Quartet.
Ha estat premiada en diversos concursos internacionals i ha tocat com a solista, músic de cambra i músic d'orquestra.
La seva discografia comprèn obres per a clarinet de compositors com Mozart, Weber o Brahms, així com música de compositors contemporanis com Donatoni o Denisov.
|
[
"D’on és la Laura Ruiz Ferreres?",
"De quina província?",
"I qui és ella?",
"S’ha format en aquest camp des de ben petita?",
"I en quines disciplines més?",
"De què va esdevenir membre, quan tenia catorze anys?",
"A quina ciutat estrangera es va formar?",
"I més endavant?",
"A quina companyia va anar a parar?",
"Quins professors va tenir?",
"A quina institució dels Països Baixos va instruir-se?",
"Què va aprendre allà?",
"On va exercir de mestra?",
"I des de l’any 2011?",
"Ha sigut reconeguda?"
] |
{
"answer_end": [
40,
40,
69,
197,
229,
452,
573,
646,
695,
805,
887,
989,
1198,
1364,
1509
],
"answer_start": [
0,
0,
41,
71,
199,
361,
530,
594,
648,
697,
809,
907,
1108,
1251,
1455
],
"input_text": [
"D'Amposta.",
"De Tarragona.",
"Una clarinetista catalana.",
"Sí.",
"Piano i cant.",
"De la secció d'alevins de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya.",
"A Londres.",
"A Basilea.",
"A l'Òpera Estatal de Berlin.",
"Joan Enric Lluna, Anthony Pay, François Benda y Karl-Heinz Steffens, entre d'altres.",
"Al Reial Conservatori de la Haia.",
"Els sistemes de clarinet francès i alemany.",
"A la Universität der Künste Berlin.",
"A la Hochschule für Musik und Darstellenden Kunst de Frankfurt.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Per mor de les circumstàncies.
Doncs bé: el teatre Romea s'obre avui.
Mai dirian per què?
Per mor de les circumstàncies.
Oh! el millor del cas és que tots semblen tenir raó.
Els empresaris dels dos teatres grans li diuen:
-«Ja veu com està la ciutat, que hi falta la major part de les famílies que ens fan viure. Seria un disguerro començar ara a pagar nòmines, gastar amb trajos i vestits i tant per cent pels autors. Preferim tenir tancat i esperar que tothom torni i que els ànimos estiguin en millors disposicions.»
I vostès pensen: Vamos, no està mal reflexionat. Val més que no obrin.
Però ara venen els empresaris de Romea i diuen:
-«Ja veu com està la ciutat: si la gent vol divertir-se, no té un teatre a on anar. Seria de tontos no aprofitar aquesta temporadeta que els teatres grans són tancats i que els que tinguin ganes de comèdia per força hauran de venir a veure les nostres. Ja que hem de fer gastos, fem-los ara que no tenim competidors i ens seran més agraïts, que no pas quan tothom torni i a la gent els hi sobrin diversions.»
|
[
"Què s’inaugura avui?",
"Per quina raó?",
"De què fa l’efecte?",
"Qui parla?",
"Què hi manca a la ciutat, segons ells?",
"Per tant, què indiquen que seria un despropòsit?",
"Quines despeses comporta l’obertura d’un teatre?",
"Per quina opció s’inclinen, en conseqüència?",
"Els qui escolten ho consideren raonable?",
"Qui parla a continuació?",
"Què diu que hi falta al municipi?",
"Quina és l’opció intel·ligent?",
"Per què volen fer despeses en l’actualitat?",
"Què passarà després?"
] |
{
"answer_end": [
68,
119,
172,
220,
311,
417,
417,
517,
567,
637,
721,
805,
978,
1045
],
"answer_start": [
31,
90,
150,
174,
224,
313,
332,
419,
520,
591,
641,
723,
892,
980
],
"input_text": [
"El teatre Romea.",
"Per mor de les circumstàncies.",
"Que tots tenen raó.",
"Els empresaris dels dos teatres grans.",
"La major part de les famílies que ens fan viure.",
"Començar ara a pagar i a gastar.",
"Les nòmines, els trajos i vestits i el tant per cent pels autors.",
"Tenir tancat i esperar que tothom torni i que els ànimos estiguin en millors disposicions",
"Sí.",
"Els empresaris de Romea.",
"Un teatre a on anar.",
"Aprofitar aquesta temporadeta que els teatres grans són tancats.",
"Perquè que no tenen competidors i els seran més agraïts.",
"Que tothom tornarà i a la gent els hi sobraran diversions."
]
}
|
books
|
Una cosa semblant havia sentit a dir a les gents de Banyoles. I no deixà de preocupar-me, aquesta coincidència. També les aigües d'aquell estany tenen fama d'insondables; i també alli, com en el gorg santperenc i com en altres gorgs de la nostra terra, us donaran assegurances de l'existència d'aquest horríson bruel.
¿Hi ha algun fet, s'és produït algun fenomen estrany, que pugui haver donat orígen a l'espantosa afirmació dels vells?
No ho sé pas; però el que us dic és que, en trobar-vos, com jo, dins uns fustatges insegurs, surant en aquelles aigües enigmàtiques, colpits per la tràgica narració dels francesos sentenciats, pensant en llurs ossos espargits en la invisible fondària dels llots infectes, us hauríeu sentit ben disposats a creure l'increïble.
* * *
Un llampec d'escata es produí entre dues aigües: una corpulenta llíssera seguia, ventre en l'aire, una trajectòria per demés incongruent. En Carxofa hi cargolà un renec, tot mirant a l'entorn, vers la malesa, amb visible desconfiança. Tan rara va semblar-me l'actitud del pescador com les evolucions del peix. De seguida, però, en Carxofa va insinuar-me el què. ¡Allí hi havíen engegat algun petard!
La infàmia em va llevar a mí no solament la il·lusió d'un nou misteri, sinó, demés, les meves petites pretensions d'argonauta.
-Amic Carxofa- vaig dir: -segons sembla, no sou pas vós sol qui transita per aquestes aigües. Per a trobar dinamiters no calia pas moure'm de ciutat.
|
[
"Què pensa el protagonista arran d’haver escoltat alguna conversa?",
"Això l’angoixa?",
"Què li passa al llac d’aquelles terres?",
"A quines altres basses s’hi pot sentir un soroll esgarrifós?",
"El protagonista sap on ha nascut la llegenda del llac?",
"En quina situació es troba el protagonista?",
"Quina història li han explicat?",
"Què li fa imaginar?",
"En aquest context, confia en l’impossible?",
"De cop va caure un llamp?",
"Quin comportament va mostrar en Carxofa?",
"Per què?",
"El protagonista va suggerir que estaven acompanyats?",
"Què va afegir?"
] |
{
"answer_end": [
60,
110,
169,
316,
449,
568,
628,
707,
761,
816,
1002,
1167,
1388,
1444
],
"answer_start": [
0,
62,
112,
173,
318,
478,
570,
630,
709,
769,
907,
1132,
1322,
1390
],
"input_text": [
"Una cosa semblant ha sentit a dir a les gents de Banyoles.",
"Sí.",
"Que té fama d'insondable.",
"Al gorg santperenc i en altres gorgs de la nostra terra.",
"No.",
"Dins uns fustatges insegurs, surant en aquelles aigües enigmàtiques.",
"La dels francesos sentenciats.",
"Llurs ossos espargits en la invisible fondària dels llots infectes.",
"Sí.",
"Sí.",
"De desconfiança.",
"Perquè allí hi havíen engegat algun petard.",
"Sí.",
"Que per a trobar dinamiters no calia pas moure's de ciutat."
]
}
|
mitologia
|
Peà (en grec antic Παιάν), segons la mitologia grega és, en els cultes de l'època clàssica un epítet ritual aplicat a Apol·lo "guaridor". Però des dels poemes homèrics, hi ha un Peà (de vegades anomenat Peó Πάων) independent d'Apol·lo considerat un déu de la curació. Aquest Peà va tenir cura d'Hades quan va ser ferit per una fletxa disparada per Hèracles. També, durant la guerra de Troia, neteja i fa cicatritzar les ferides d'Ares que havia estat ferit per Diomedes. Aquest déu cura fent servir plantes. A poc a poc es va anar assimilant a Apol·lo i d'altra banda aviat és suplantat per Asclepi.
Homer il·lustrà dos aspectes d'Apol·lo expressats en els himnes anomenats Peà: el del déu sanador o apotropaic i el de la cançó que té un sentit d'agraïment o triomf. Hesíode també separà tots dos conceptes. En la poesia anterior, Peà és invocat com a déu de la curació. És difícil separar Peà en el sentit de "sanador", de peà en el sentit d'"himne".
En una tauleta de lineal B trobada a Cnosos apareix el nom pa-ja-wo, que alguns estudiosos creuen que es un antecedent de Peà.
Viccionari
|
[
"A quina tradició pertanyia el Peà?",
"Què era?",
"A què pot fer referència, també?",
"A qui va cuidar la divinitat?",
"Quan?",
"A qui més?",
"Què utilitzava com a remei?",
"Amb quin déu es va acabar fusionant?",
"Què va transmetre Homer a través del Peà?",
"Quines facetes en va plasmar?",
"És fàcil d’establir una frontera entre una interpretació i l’altra de la paraula Peà?",
"Quina font primària s’ha conservat?",
"On va ser descoberta?",
"Quin mot hi havia gravat?",
"Quina relació té amb Peà?"
] |
{
"answer_end": [
52,
136,
266,
300,
356,
434,
506,
551,
677,
765,
950,
978,
995,
1019,
1077
],
"answer_start": [
0,
27,
138,
275,
279,
358,
471,
508,
600,
616,
871,
952,
979,
996,
1004
],
"input_text": [
"A la mitologia grega.",
"Era, en els cultes de l'època clàssica, un epítet ritual aplicat a Apol·lo guaridor.",
"A un déu de la curació.",
"A Hades.",
"Quan va ser ferit per una fletxa disparada per Hèracles.",
"A Ares.",
"Plantes.",
"Amb Apol·lo.",
"Dos aspectes d'Apol·lo.",
"El del déu sanador o apotropaic i el de la cançó que té un sentit d'agraïment o triomf.",
"No.",
"Una tauleta de lineal B.",
"A Cnosos.",
"Pa-ja-wo.",
"Alguns estudiosos creuen que es un antecedent de Peà."
]
}
|
vilaweb
|
El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha demanat en una entrevista d'Europa Press de deixar de posar a la diana al cos dels Mossos d'Esquadra i ha assegurat que ‘no trauran ni un llaç, perquè no és competència dels Mossos treure llaços'. A més, Buch ha ironitzat que ‘en cas que un jutge obligui a retirar missatges polítics d'edificis públics, reconfortarà una vegada més la sensació que no vivim en una societat democràtica'. Buch s'ha expressat així després que en la recent Junta de Seguretat el ministre de l'Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, digués que les dues institucions estan d'acord ‘que l'espai públic és de tots els ciutadans, és un espai neutral d'acord i de trobada' Buch ha precisat que s'ha de garantir la lliure expressió de la societat a l'espai públic i no prohibir els llaços grocs. Segons que ha dit ‘es comença retirant la llibertat d'expressió en un espai i s'acaba retirant de tot arreu'. ‘No podem afrontar un debat on el carrer no sigui un espai de lliure expressió de tothom', ha dit. El conseller també ha titllat d'intolerants les persones als qui molesten els llaços grocs per la llibertat dels líders sobiranistes en presó preventiva. ‘Hi ha qui diu que se sent insultat o que li molesta quan veu un llaç groc. Doncs és una persona intolerant, absolutament intolerant. El llaç groc és l'expressió d'algú que s'expressa al carrer, si et molesta, és que ets una persona intolerant', ha ressaltat. Ha argumentat que els llaços grocs van començar a penjar-se el novembre de l'any passat i ‘alguns diuen que el problema el tenen ara, quan fa mesos i mesos que molta gent reclama la llibertat dels presos polítics'.
|
[
"Qui és Miquel Buch?",
"Què ha sol·licitat?",
"A què s’ha negat?",
"Per què?",
"Quina impressió provocaria el fet que els forcessin a treure els símbols dels edificis públics?",
"Qui és Marlaska?",
"En què van a l'una, ambdós òrgans, segons ell?",
"Què creu Buch que s’ha d’assegurar?",
"Per què?",
"Quina discussió no admetrà?",
"Com s’ha referit a aquells als qui els hi fan nosa els símbols polítics?",
"Quant fa que s’utilitzen els llaços?",
"Hi ha persones que estan reaccionant ara?"
] |
{
"answer_end": [
36,
141,
236,
235,
426,
557,
693,
783,
923,
1014,
1422,
1526,
1651
],
"answer_start": [
0,
38,
144,
185,
245,
497,
533,
694,
835,
927,
1313,
1439,
1530
],
"input_text": [
"El conseller d'Interior.",
"Deixar de posar a la diana al cos dels Mossos d'Esquadra.",
"A treure llaços.",
"Perquè no és competència dels Mossos treure llaços.",
"Que no vivim en una societat democràtica.",
"El ministre de l'Interior espanyol.",
"En l'opinió que l'espai públic és de tots els ciutadans, és un espai neutral d'acord i de trobada.",
"La lliure expressió de la societat a l'espai públic.",
"Perquè es comença retirant la llibertat d'expressió en un espai i s'acaba retirant de tot arreu.",
"Una on el carrer no sigui un espai de lliure expressió de tothom.",
"Com a intolerants.",
"Des del novembre de l'any passat.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Erika Casajoana i Daunert (Barcelona, 1966), és una consultora internacional en comunicació pública resident a Brussel·les.[cal citació]
És llicenciada en Dret i Màster en Estudis Europeus per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Té un Màster en Relacions Internacionals per la Universitat de Colúmbia a Nova York, que cursà amb una beca de La Caixa.
És gerent de l'empresa «Casajoana Consulting», i ha estat registrada com a lobbista al Parlament Europeu. Exerceix de presidenta de l'associació CATGlobal, entitat belga sense ànim de lucre que té per objectiu promoure la realitat catalana a l'exterior i ajudar l'exili català. Té seu a Waterloo, Bèlgica i està vinculada a Carles Puigdemont.
Formà part, com a número 4, de la llista de la candidatura de Lliures per Europa per a les eleccions al Parlament Europeu del 26 de maig de 2019 a Espanya encapçalada per Carles Puigdemont. No va resultar elegida eurodiputada.
Ha fet de consultora per al Banc Mundial, el Fòrum de Cooperació Àsia-Pacífic i el Center for Development Communications (EUA), entre d'altres.
Ha treballat per diverses multinacionals d'investigació d'opinió, de comunicació pública i public affairs als Estats Units i Catalunya.[cal citació]
S'implicà en política des de jove. Fou membre de la Coordinadora Nacional de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya.
Publica regularment articles sobre afers europeus a La República i El Matí digital.[cal citació]
|
[
"On va néixer l'Erika?",
"Quan?",
"Qui és?",
"On viu?",
"Què va estudiar?",
"I què més?",
"Quina companyia condueix?",
"De quina agrupació està al capdavant?",
"En què consisteix?",
"A quin partit polític pertany?",
"A quines votacions es va presentar?",
"Quan van ser?",
"A quin càrrec optava?",
"Per quines institucions internacionals ha treballat?",
"I per quin tipus de grans empreses?"
] |
{
"answer_end": [
43,
43,
99,
122,
188,
277,
403,
512,
634,
781,
845,
845,
926,
1070,
1177
],
"answer_start": [
0,
0,
45,
100,
137,
237,
358,
464,
503,
701,
782,
788,
891,
928,
1072
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"El 1966.",
"És una consultora internacional en comunicació pública.",
"A Brussel·les.",
"Dret i Màster en Estudis Europeus.",
"Un Màster en Relacions Internacionals.",
"Casajoana Consulting.",
"De CATGlobal.",
"Té per objectiu promoure la realitat catalana a l'exterior i ajudar l'exili català.",
"A Lliures per Europa.",
"Les eleccions al Parlament Europeu.",
"El 26 de maig de 2019.",
"Al d'eurodiputada.",
"Per al Banc Mundial, el Fòrum de Cooperació Àsia-Pacífic i el Center for Development Communications (EUA), entre d'altres.",
"D'investigació d'opinió, de comunicació pública i public affairs."
]
}
|
vilaweb
|
Alguns dels grans xefs valencians s'uneixen al Festival d'Alta Gastronomia de València per oferir les millors creacions culinàries amb segell propi. Enguany durarà fins el 8 de març, amb més de trenta propostes entre menús, conferències i tasts de vins. Els menús es podran degustar als restaurants dels cuiners participants. Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes La cuina i els productes mediterranis són la base de tots els plats, que es barregen amb estils i influències diversos. Per exemple, Ricard Carmena, amb dues estrelles Michelin, cuinarà amb el xef Anthony Genovese; fusionaran la cuina valenciana amb les arrels de la cuina italiana. Míriam de Andrés, la primera xef valenciana a aconseguir dos Sols Repsol, crearà un menú amb el manxec Francisco Martínez, que es podrà tastar en un entorn i unes vistes privilegiades a la Marina del port de València. Germán Carrizo convida un públic reduït –dotze persones– a seure en una barra al voltant de la cuina. La idea és crear un ambient d'interacció entre cuiners i clients. Al festival també hi haurà debats amb experts. A la tertúlia ‘Cuinant pel canvi climàtic' es resoldran dubtes sobre com minimitzar la nostra contribució al canvi climàtic, per exemple, modificant progressivament els hàbits alimentaris i seguint una dieta sostenible. Una altra activitat destacada és ‘Acull un plat', per a explicar la situació dels qui abandonen el seu país fugint de les guerres. El xef Miguel Ángel Mayor cuinarà juntament amb en Juanjo, un noi refugiat de Veneçuela. Els més petits podran participar en un taller de cuina infantil, dirigit també per Miguel Ángel Mayor.
|
[
"Qui participarà en el Festival d’Alta Gastronomia de València?",
"Amb quin objectiu?",
"Fins a quin dia se celebrarà?",
"Quina serà la temàtica de la festivitat?",
"Amb qui treballarà Ricard Carmena?",
"Què faran junts?",
"Qui és Míriam de Andrés?",
"Amb qui col·laborarà?",
"On serviran el menjar?",
"Quina és la iniciativa de Germán Carrizo?",
"Què vol aconseguir amb això?",
"Quina xerrada es farà?",
"De què tractarà?",
"Quin altre acte es farà?",
"Quina temàtica abordarà?"
] |
{
"answer_end": [
86,
147,
181,
444,
590,
658,
732,
781,
876,
978,
1044,
1135,
1216,
1361,
1442
],
"answer_start": [
0,
87,
149,
377,
497,
592,
660,
734,
783,
878,
980,
1093,
1136,
1313,
1346
],
"input_text": [
"Alguns dels grans xefs valencians.",
"El d'oferir les millors creacions culinàries amb segell propi.",
"Fins el 8 de març.",
"La cuina i els productes mediterranis.",
"Amb el xef Anthony Genovese.",
"Fusionar la cuina valenciana amb les arrels de la cuina italiana.",
"La primera xef valenciana a aconseguir dos Sols Repsol.",
"Amb el manxec Francisco Martínez.",
"En un entorn i unes vistes privilegiades a la Marina del port de València.",
"Convidar un públic reduït a seure en una barra al voltant de la cuina.",
"Crear un ambient d'interacció entre cuiners i clients.",
"Cuinant pel canvi climàtic.",
"De com minimitzar la nostra contribució al canvi climàtic.",
"Acull un plat.",
"La situació dels qui abandonen el seu país fugint de les guerres."
]
}
|
vilaweb
|
Compromís ha plantejat avui una declaració institucional per a ser llegida en el ple de les Corts en la qual es manifestava el reconeixement a la lluita pels drets del col·lectiu LGTBI, així com el compromís d'impulsar en la tasca parlamentària totes les mesures necessàries per a erradicar la discriminació i violència cap a aquestes persones, text que no ha tirat avant i no ha pogut ser llegit al no comptar amb el suport de Vox. El portaveu de la coalició, Fran Ferri, ha assegurat no entendre com es pot estar en contra d'això i ha lamentat que ‘per primera vegada en cinc anys' no s'ha tirat endavant una declaració contra la discriminació LGTBI. Segons ha comentat, Vox no ha proposat cap redacció alternativa, sinó que simplement s'ha negat a la firma. La síndica de Vox, Ana Vega, ha explicat, per la seva banda, que no se sumaran a cap declaració institucional en aquest sentit en cap punt de l'estat espanyol perquè els drets de tots els espanyols estan recollits en la constitució espanyola en termes d'igualtat i sense discriminació per sexe, raça o creença, com estableix l'article 14.Per això, ha defensat la decisió de no firmar una declaració ‘de la qual s'està fent ús partidista' com tampoc se sumaran a una celebració, en referència a l'Orgull LGTBI, una festa per a la qual ‘s'usen fons públics que haurien d'anar destinats a altres qüestions'. El portaveu socialista, Manolo Mata, no s'ha mostrat sorprès per aquesta decisió de Vox, ja que ‘no oculten la seua posició' i fins i tot hi ha molts que creuen que l'homosexualitat és una malaltia. ‘Són de Vox', s'ha limitat a dir. La seva homòloga en Unides Podem, Naiara Davó, ha afegit que això és el que passa ‘quan l'extrema dreta entra en el parlament', que es produeix ‘un retrocés en drets', i ha preguntat a PP i Ciutadans si ‘de veres aquest van a ser els seus socis'. Per la seva banda, la síndica del PP, Isabel Bonig, ha assenyalat que han signat la declaració i ha anunciat que també plantejaran una altra en defensa de la llibertat sexual del col·lectiu LGTBI ‘en països tant d'extrema dreta com d'extrema esquerra, l'Aràbia Saudita, Veneçuela o Cuba, on no es respecta la llibertat sexual de les persones, una cosa sagrada com és sagrada la defensa del dret a la vida'. Preguntat sobre si Compromís donarà suport, Ferri ha indicat que la llegirà i s'informarà perquè hi ha coses que ‘no quadren' amb la informació que disposa sobre determinats països. No obstant això, si tot és correcte, no tenen problema ‘a defendre els drets LGTBI ací, al Brasil, a Cuba o a Veneçuela', encara que ha recordat les limitacions en la competència internacional.
|
[
"Què ha proposat Compromís?",
"Què es recollia a la comunicació?",
"Quin partit polític no ha aprovat el document?",
"Qui és Fran Ferri?",
"Què és el que no comprèn?",
"Feia molt que no s’enderrocava una proposta d’aquest tipus?",
"Quant de temps?",
"Qui és Ana Vega?",
"Per què ha dit que no es volen unir a la proposta?",
"Tampoc no volen participar en el Dia Internacional de l'Orgull LGBTIQ+?",
"Qui és Naiara Davó?",
"Què ha afirmat?",
"Qui és Isabel Bonig?",
"Què vol suggerir el seu partit?",
"Quin inconvenient hi veu Ferri?"
] |
{
"answer_end": [
97,
184,
431,
471,
531,
651,
651,
788,
1070,
1269,
1644,
1765,
1896,
2251,
2627
],
"answer_start": [
0,
98,
345,
433,
473,
534,
534,
761,
790,
1203,
1366,
1633,
1865,
1916,
2557
],
"input_text": [
"Una declaració institucional per a ser llegida en el ple de les Corts.",
"El reconeixement a la lluita pels drets del col·lectiu LGTBI.",
"Vox.",
"El portaveu de la coalició.",
"Com es pot estar en contra d'això.",
"Sí.",
"Cinc anys.",
"La síndica de Vox.",
"Perquè els drets de tots els espanyols estan recollits en la constitució espanyola en termes d'igualtat i sense discriminació per sexe, raça o creença.",
"No.",
"La portaveu d'Unides Podem.",
"Que això és el que passa quan l'extrema dreta entra en el parlament, que es produeix un retrocés en drets.",
"Isabel Bonig.",
"Una altra declaració en defensa de la llibertat sexual del col·lectiu LGTBI en països tant d'extrema dreta com d'extrema esquerra.",
"Que tenen limitacions en la competència internacional."
]
}
|
books
|
-M'ho hagués dit a mi. Tot això no hauria estat res. Miri: la meva noia enraona amb un fuster que, mal m'està el dir-ho, però li asseguro que per coses així, vamos, de malaltietes… Ah! Ja deu saber que la caso… Ah! sí, sí, la caso. Vegi, no tenia res més de cap que venir-la a veure per dir-l'hi, però vaig tan atrafegada, que l'un dia per l'altre, l'un dia per l'altre, allò, sap? demà, demà, i com que les persones s'encuantren que les muntanyes no, sap què deia? «-Quan menos t'ho pensis te sortirà tras cantó.» ¡Ai, miri que ve un cotxe!… I ve-li aquí, tal fet tal dit.
-Sí: de vegades un…
-Endemés, sí, sí: la caso. Un minyó molt conforme, miri. Treballador i tot lo que vulgui. No és perquè jo ho digui; però; vamos, per ser fuster se coneix que li han donat bona criança. La mossa ja té l'anell… ah, sí, sí; n'està tota joiosa… uf! No val cap mil lliures, no es pensi; però, vamos, per ser d'un treballador, li dic que fa goig.
|
[
"Amb qui s’està veient la seva filla?",
"S’havia recordat d'explicar-li anteriorment, a l’interlocutor?",
"Per què?",
"Quin refrany utilitza?",
"Sobre quin fet crida l’atenció?",
"L’interlocutor intenta parlar?",
"Pot acabar la frase?",
"Com és el promès de la filla?",
"Quina qualitat en destaca?",
"Ha estat ben educat, el noi?",
"Ja té una joia la jove?",
"I està contenta?",
"La joia és cara?",
"I bonica?"
] |
{
"answer_end": [
93,
321,
321,
450,
541,
593,
593,
643,
682,
777,
801,
833,
874,
933
],
"answer_start": [
59,
232,
297,
404,
515,
575,
574,
621,
651,
723,
779,
815,
839,
915
],
"input_text": [
"Amb un fuster.",
"No.",
"Perquè va atrafegada.",
"Les persones s'encuantren que les muntanyes no.",
"Sobre el fet que ve un cotxe.",
"Sí.",
"No.",
"Molt conforme.",
"Que és treballador.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"No.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Zerzura és el nom d'una vila amb oasi mític que s'alçava al desert de Líbia (tot i que algunes fonts la situen a Egipte). Les seves cases eren totes de color blanc i a les aigües de l'oasi s'hi congregaven moltes aus, convertint l'indret en un petit paradís terrenal, segons les cròniques. Diverses expedicions han intentat ubicar-la com a lloc real, sense èxit. Apareix a obres com El pacient anglès i va donar nom a un club de la ciutat de Wadi Halfa, de desplaçats atrets per la llegenda durant la Segona Guerra Mundial.
L'origen del mite pot trobar-se en la ciutat de Dionís que descriu Heròdot. Una de les primeres fonts en esmentar-la és el llibre medieval Kitab al Kanuz, que recull diverses faules i llegendes. Una d'elles (del segle XIII) esmenta una ciutat rica i plena de tresors amagada entre les dunes. Un mercader que liderava una caravana de camells es va perdre en 1481 enmig del desert i quan va tornar a la civilització va afirmar haver sobreviscut gràcies a les cures d'un lloc "no musulmà" anomenat Zerzura, que també es caracteritzava per la seva riquesa. Va descriure la blancor de les cases i la bellesa de l'indret. Un altre cameller va afirmar haver trobat l'oasi en 1835, ja en ruïnes però amb aigua i vegetació.
|
[
"Què és Zerzura?",
"On era segons una versió alternativa?",
"Com eren els habitatges d’aquest lloc?",
"Hi havia molts ocells?",
"S’ha arribat a trobar mai Zerzura?",
"A quin llibre s’esmenta?",
"Què va designar, també, en temps recents?",
"A qui reunia?",
"Què va iniciar aquesta llegenda?",
"Què és el Kitab al Kanuz?",
"Com descriu Zerzura?",
"Quin personatge n’hauria parlat, a més a més?",
"Com va descriure ell Zerzura?",
"I més recentment, qui hi hauria estat?"
] |
{
"answer_end": [
75,
120,
163,
216,
361,
400,
452,
522,
598,
717,
814,
1026,
1026,
1196
],
"answer_start": [
0,
57,
122,
189,
290,
363,
403,
416,
524,
600,
719,
816,
987,
1140
],
"input_text": [
"Una vila amb oasi mític que s'alçava al desert de Líbia.",
"A Egipte.",
"De color blanc.",
"Sí.",
"No.",
"A El pacient anglès.",
"A un club de la ciutat de Wadi Halfa.",
"A desplaçats atrets per la llegenda durant la Segona Guerra Mundial.",
"La ciutat de Dionís.",
"Un llibre que recull diverses faules i llegendes.",
"Com una ciutat rica i plena de tresors amagada entre les dunes.",
"Un mercader que liderava una caravana de camells.",
"Com un lloc no musulmà.",
"Un altre cameller."
]
}
|
vilaweb
|
L'ex-ministre d'Exteriors d'Islàndia, Jón Baldvin Hannibalsson, diu que la comunitat internacional s'haurà d'adaptar a la realitat i reconèixer Catalunya si proclama la independència. ‘No us espanteu per la campanya de la por, perquè al final totes les nacions i líders polítics s'han d'adaptar a les noves realitats, i les constitucions no són sagrades', defensa Baldvin Hannibalsson, que va ser el primer ministre d'Exteriors en reconèixer la independència dels estats bàltics de l'URSS, l'any 1991. ‘Portarà molt de temps, serà molt i molt difícil, estareu molt i molt sols, però al final, qui congelarà Catalunya fora per sempre? No té sentit', remarca. Jón Baldvin Hannibalsson ha explicat en declaracions a l'ACN que si Catalunya s'independitza d'Espanya de forma inconstitucional la primera reacció serà dir que és il·legal. Si no hi ha manera legal de sortir, i ho feu igualment, la primera reacció serà dir que no ho heu de fer, que és il·legal, però al final, és clar, ens hem d'adaptar a la realitat', remarca Baldvin Hannibalsson. El ministre que va reconèixer la independència de Lituània, Letònia i Estònia quan ni els Estats Units ni les principals potències europees s'hi atrevien per no enfrontar-se a l'URSS, defensa que el cas català és molt diferent. Amb tot, desaconsella fer cas a la ‘campanya de la por' que amenaça amb la sortida de la Unió Europea o l'aïllament internacional. “No us espanteu per la campanya de la por, perquè al final totes les nacions i els líders polítics s'han d'adaptar a les noves realitats, i les constitucions no són sagrades”, indica. Segons aquest polític, que va dirigir la política exterior del seu país entre el 1988 i el 1995, una constitució és “un marc” però “no està escrita sobre pedra” i “s'ha d'ajustar” especialment “si s'està passant per problemes polítics”. “Al capdavall, el poder ha de restar, en una democràcia, a les mans de la gent”, defensa. Baldvin Hannibalsson lamenta que si no es troba una manera constitucional i legal d'acomodar els canvis”que reclama la població sempre hi ha el risc que la situació deteriori, i pugui acabar, fins i tot, en violència. ‘Esperem que no', confia, assegurant que la UE difícilment podrà fer massa per interferir en el cas català. ‘En nom de la sobirania dels estats, vostès, com a espanyols i catalans, han de resoldre això. La Comissió Europea o els líders no poden imposar-los la seva voluntat, simplement han d'acceptar el resultat, i espero que sigui un mètode democràtic el que resolgui aquest tema', remarca. Heus ací les declaracions de Baldvin Hannibalsson:
|
[
"Qui és Jón Baldvin Hannibalsson?",
"Què ha afirmat?",
"Què no hem de témer?",
"En què va ser pioner ell?",
"Quan?",
"Diu que es trigarà a assolir la independència?",
"I que serà fàcil?",
"Considera que Catalunya està en la mateixa situació que Lituània, Letònia i Estònia?",
"De què es va ocupar a partir de 1988?",
"Fins a quan ho va fer?",
"De què avisa?",
"La UE serà un agent actiu en aquest procés?",
"Qui ha de solucionar el conflicte?",
"Què pot fer la Comissió Europea?",
"De què té esperances Baldvin?"
] |
{
"answer_end": [
62,
182,
225,
488,
500,
524,
550,
1269,
1671,
1681,
2129,
2237,
2332,
2443,
2512
],
"answer_start": [
0,
64,
185,
364,
431,
503,
526,
1043,
1613,
1658,
1913,
2157,
2276,
2406,
2447
],
"input_text": [
"L'ex-ministre d'Exteriors d'Islàndia.",
"Que la comunitat internacional s'haurà d'adaptar a la realitat i reconèixer Catalunya si proclama la independència.",
"La campanya de la por.",
"En reconèixer la independència dels estats bàltics de l'URSS.",
"L'any 1991.",
"Sí.",
"No.",
"No.",
"Va dirigir la política exterior del seu país.",
"Fins el 1995.",
"Que si no es troba una manera constitucional i legal d'acomodar els canvis que reclama la població sempre hi ha el risc que la situació deteriori, i pugui acabar, fins i tot, en violència.",
"No.",
"Els espanyols i els catalans.",
"Acceptar el resultat.",
"Que sigui un mètode democràtic el que resolgui aquest tema."
]
}
|
books
|
Què tal, sóc cap tonto?
¿A on volia anar a parar que ja no me'n recordo?
Ah! ja sé.
Tres mesos ha que estem parlant de còlera.
Home hi havia que tenia en sa imaginació un alegre i variat itinerari de festes majors. «Ballaré amb fulana -deia -dinaré a can sutano, serem quinze, dormirem plegats, farem la gran bromassa i al cap de tres dies, cames ajudeu-me cap a l'envelat de l'ensanche. Hi arribarem a l'hora justa, ballarem com baldufes i l'endemà dematí, altra volta a fora, a la festa major del poble de la dida.»
Comitives enteres es disposaven per anar a passar a Montserrat els tres dies clàssics.
Ja tenien distribuït el temps per visitar ermites, degotalls i grutes, i per a pujar a Sant Jeroni, sometent-se a l'ordre que senyala en Cornet, autoritat reconeguda en la matèria.
Altres s'havien compromès per a assistir a solemnes i nutritives pollastrades: qui ho tenia tot disposat per pendre banys, qui per pendre aigües…
A tot això, se sent la ronca veu del còlera, cridant; per tot te deixo! i de seguida ve aquell gran esgarriament d'homes i dones, vells i criatures; bagul d'aquí, maleta d'allà, cotxes, tartanes, carros, carretons, òmnibus i ferrocarrils, tot en doina. Els que havien d'anar a pendre aigües, demanen rom; els que somniaven mam i pollastre, demanen caldo i carbòniques; els que ja es veien enfilant-se per les altíssimes crestes del Montserrat, es deixen caure en una vall ben fonda, i els balladors infatigables són quiets i arrupits, procuren suar i demanen flassades.
Ara diguin-me vostès: ¿com és que els que no tingueren por ni malaltia, ni trastorn a casa seva, varen haver de canviar de pensaments?
|
[
"Què pregunta narrador?",
"Seguidament pateix un lapsus?",
"Finalment pot recordar el que volia dir?",
"Quant fa que conversen d’un sol tema?",
"Quin és aquest?",
"Què fabulava un senyor?",
"Amb qui volia dansar-hi?",
"D'altra banda, hi havia molta gent que volia desplaçar-se a Montserrat?",
"Seguien una planificació?",
"On volien anar uns altres?",
"Hi havia algú que volgués anar a un balneari?",
"Què els va fer canviar d’opinió?",
"Què van fer els que volien anar al balneari?",
"I els que volien ascendir Montserrat?",
"Què qüestiona el narrador?"
] |
{
"answer_end": [
23,
72,
82,
125,
125,
213,
234,
580,
703,
863,
907,
975,
1235,
1413,
1636
],
"answer_start": [
0,
24,
73,
84,
84,
127,
216,
518,
605,
786,
865,
932,
1185,
1301,
1502
],
"input_text": [
"Que si és cap tonto.",
"Sí.",
"Sí.",
"Tres mesos.",
"La còlera.",
"Un alegre i variat itinerari de festes majors.",
"Amb fulana.",
"Sí.",
"Sí.",
"A solemnes i nutritives pollastrades.",
"Sí.",
"La ronca veu del còlera.",
"Demanar rom.",
"Deixar-se caure en una vall ben fonda.",
"Que com és que els que no tingueren por ni malaltia, ni trastorn a casa seva, varen haver de canviar de pensaments."
]
}
|
books
|
* * *
Es presentava en Busqueta. Venia roig, suós, movent la testa amb l'aire inconsolable d'un general fracassat. Darrera d'ell, ara un, ara un altre, compareixien els gossos. La mullena dels baixos, encastada al pellatge, els feia semblar més escarransits. Tremolaven i esternudaven. Els de temperament sociable feien acció d'atansar-se sol·licitant una moixaina; peró en Busqueta, amb la més justiciera de les puntades de peu, els rebotia lluny, rostos avall.
A desgrat d'aquest tracte, no deixava de disculpar-los:
-Tindrem el temps canviat: no senten res.
Esmorzàvem. No eren pas bones totes les ombres ni tots els paratges, per a realitzar aquest acte, tres vegades august. Cercàvem un planell on hi hagués un suro esponerós de brancatge atapeït. Ens assèiem en una arrel, una d'aqueixes arrels de rusca clivellada que es retorcen sobre el terreny com una fabulosa serpent morta; i, estintolats d'esquena a l'ampla soca, trèiem les nostres provisions dels sarrons respectius.
|
[
"Qui va venir?",
"Com estava?",
"Què hi era al seu darrere?",
"Què tenien a les potes?",
"Com actuaven?",
"Qui volia una carícia?",
"En Busqueta volia que s’apropessin?",
"Com els va allunyar?",
"De quina manera es va justificar?",
"Què estaven fent els protagonistes?",
"Per què no era una bona hora per fer-ho?",
"Què buscaven?",
"On s’asseien?",
"De quin tipus?",
"I què feien allà?"
] |
{
"answer_end": [
31,
113,
175,
222,
284,
364,
447,
447,
559,
571,
657,
751,
777,
853,
980
],
"answer_start": [
6,
33,
115,
177,
259,
286,
366,
366,
463,
561,
573,
680,
753,
768,
886
],
"input_text": [
"En Busqueta.",
"Roig, suós, movent la testa amb l'aire inconsolable d'un general fracassat.",
"Els gossos.",
"Mullena.",
"Tremolaven i esternudaven.",
"Els de temperament sociable.",
"No.",
"Amb una puntada de peu.",
"Que tindrien el temps canviat: que no sentien res.",
"Esmorzaven.",
"Per les ombres ni pels paratges.",
"Un planell on hi hagués un suro esponerós de brancatge atapeït.",
"En una arrel.",
"Un de rusca clivellada que es retorcen sobre el terreny.",
"Treien les seves provisions dels sarrons respectius."
]
}
|
vilaweb
|
El president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, ha acusat avui a l'estat espanyol de voler ‘imposar la veu i el vot de la majoria per sobre dels drets democràtics i nacionals' de Catalunya i ‘sense respectar la minoria que significa Catalunya dins d'Espanya'. Amb aquestes paraules ha contestat Mas al tradicional discurs de Nadal del rei Felip VI, qui va advertir que la ‘imposició' d'una idea o d'un projecte ‘d'uns sobre la voluntat de la resta d'espanyols', només ha dut ‘a la decadència, l'empobriment i l'aïllament'. Mas ha deixat clar que Catalunya amb un 16% de la població ‘no pot imposar res' a Espanya, però pot ‘intentar ser com qualsevol nació d'Europa i tenir un estat propi'. Després de l'ofrena floral a la tomba de Francesc Macià al cementiri de Montjuïc, el president ha admès que no està d'acord amb aquesta visió del monarca espanyol qui va expressar que ‘quan la voluntat d'uns pocs s'imposa a la decisió de molts, en referència al poble espanyol, ha portat a la decadència d'Espanya'. També ha assegurat que ‘no es tracta que imposin la voluntat uns pocs, Catalunya, per sobre la d'uns molts, la resta d'Espanya, sinó que es respectin els drets fonamentals del poble de Catalunya com a nació que és'. En aquest sentit, Mas ha dit que ‘el problema d'Espanya és que no es reconeix com estat plurinacional, sinó uninacional amb una nació'. Ha lamentat que ‘mai s'ha volgut plantar cara a la realitat natural d'Espanya i que té nacions diverses agradi o no'. Ha indicat que la gran majoria de catalans independentment del seu origen i parla consideren Catalunya com una nació. ‘No es tracta d'imposar la voluntat d'uns que són minoria sobre la dels molts que són majoria, sinó que la majoria respecti els drets democràtics i nacionals del que representem'. ‘Entenc que el rei d'Espanya defensi la unitat d'Espanya, però m'agradaria algun dia sentir discursos que també poguéssim tenir una sensibilitat clara sobre els drets democràtics i nacionals de Catalunya guanyats al llarg de la història i defensats de cara el futur'. Ha assenyalat que a Madrid no existeix aquest discurs, sinó que ‘es vol imposar la veu i el vot de la majoria sense respectar la minoria que significa Catalunya dins d'Espanya'. Per contra, Mas ha indicat que està d'acord amb el rei espanyol amb ‘l'apel·lació del diàleg, el pacte, a la concertació i a la concòrdia. Insistim en el fet que això ha de ser així sempre i fins i tot en el moment que els vots porten a situacions polítiques complexes és quan aquest esperit de diàleg, pacte, negociació i concertació han d'estar presents', ha assenyalat. Finalment, ha afegit que la voluntat de pacte després d'unes eleccions hi ha de ser.
|
[
"Qui és Artur Mas?",
"Què ha retret a l’Estat?",
"Quina altra intenció hi tenia?",
"Quines conseqüències diu el rei que té imposar una ideologia?",
"Per a Mas, de què és capaç Catalunya?",
"Quan ha expressat el president el seu punt de vista respecte a la de Felip VI?",
"Què vol de Catalunya com a nació?",
"Segons ell, quina és la qüestió d’Espanya?",
"Té només a Catalunya com a nació?",
"Entén Artur Mas la postura del sobirà d’Espanya?",
"Però què desitja que digués algun dia?",
"Què ha opinat sobre el Govern central?",
"En quin aspecte està d’acord amb el monarca de l’Estat?",
"Ha de ser-hi inclús en moments difícils de la política?",
"Què comenta que hi ha d’haver després d'un sufragi?"
] |
{
"answer_end": [
53,
265,
354,
528,
696,
851,
1228,
1364,
1481,
1838,
2048,
2226,
2365,
2583,
2684
],
"answer_start": [
0,
44,
267,
346,
553,
698,
1020,
1248,
1383,
1783,
1782,
2050,
2240,
2367,
2612
],
"input_text": [
"El president en funcions de la Generalitat.",
"De voler imposar la veu i el vot de la majoria per sobre dels drets democràtics i nacionals de Catalunya i sense respectar la minoria que significa Catalunya dins d'Espanya.",
"Contestar al tradicional discurs de Nadal del rei Felip VI.",
"Decadència, empobriment i aïllament.",
"De ser com qualsevol nació d'Europa i tenir un estat propi.",
"Després de l'ofrena floral a la tomba de Francesc Macià al cementiri de Montjuïc.",
"Que es respectin els drets fonamentals del seu poble.",
"Que no es reconeix com estat plurinacional, sinó uninacional amb una nació.",
"No.",
"Sí.",
"Discursos que també es pogués tenir una sensibilitat clara sobre els drets democràtics i nacionals de Catalunya guanyats al llarg de la història i defensats de cara el futur.",
"Que es vol imposar la veu i el vot de la majoria sense respectar la minoria que significa Catalunya dins d'Espanya.",
"Amb l'apel·lació del diàleg, el pacte, la concertació i la concòrdia.",
"Sí.",
"La voluntat de pacte."
]
}
|
bios
|
Marta Nadal i Brunès (Barcelona, 1959) és una filòloga i crítica literària catalana.
Es va llicenciar en filologia catalana a la Universitat de Barcelona, on també realitzà els estudis de doctorat. Va començar la seva trajectòria professional al Diari de Barcelona i a la revista Serra d'Or. El 1997 fou nomenada redactora en cap d'aquesta revista, càrrec que mantindria fins a l'any 2000. Des de llavors forma part del consell de redacció, a més de ser membre del jurat del Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig.
Especialitzada, entre d'altres autors, en l'obra de Mercè Rodoreda, l'any 2000 publicà, per encàrrec de la Fundació Mercè Rodoreda de l'Institut d'estudis Catalans, el llibre De foc i de seda, àlbum biogràfic de Mercè Rodoreda (2000), volum biogràfic sobre l'escriptora, que conté una gran part de fotografies i documents del fons de l'escriptora dipositats a l'arxiu de la Fundació que porta el seu nom.
Ha estat comissària de l'exposició «Mercè Rodoreda, una poética de la memoria» (Círculo de Bellas Artes de Madrid, 2002) i coordinadora de les activitats educatives de l'Any Rodoreda (2008). És autora del postfaci a Mirall trencat (2006), de Mercè Rodoreda, de l'estudi i edició del llibre Bestiari i altres poemes (2008) i de l'estudi introductori a Viatges i flors (2011), de la mateixa autora. El seu àmbit de recerca també s'ha centrat en l'obra de Jordi Sarsanedas, de qui ha estat coordinadora i autora del llibre Sobre Jordi Sarsanedas (1997) i de Jaume Cabré, de qui ha escrit Jaume Cabré (2005), a més de diversos articles i entrevistes sobre l'autor.
La seva tasca periodística ha estat centrada, principalment, en l'entrevista literària, gènere que conrea des de 1989. El gran nombre d'entrevistes que ha realitzat han estat publicades majoritàriament a les pàgines de la revista Serra d'Or. L'any 1991 i 1997 en compilà algunes en els volums Converses literàries i Vint escriptors catalans, que recullen les entrevistes fetes a Jordi-Pere Cerdà, J.Maria Espinàs, Jordi Llovet, Pere Calders, Joan Perucho, Tísner, Miquel Martí i Pol, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, Joan Coromines, Maria Mercè Marçal, Miquel Batllori, o J.Maria Benet i Jornet, Robert Saladrigas o Jesús Moncada, entre d'altres.
Ha format part de diversos jurats de premis literaris, com el del Premi Sant Jordi de novel·la. L'any 2018 fou comissària de l'Any Maria Aurèlia Capmany, organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, autora de qui ha tingut cura de la reedició de Pedra de toc i les Memòries, publicades el 2019 i el 2020 respectivament per Editorial Comanegra.
El 2021 publica Baules.Vint-i-una escriptores i la seva literatura (2021), llibre on recull vint-i-una entrevistes a diverses escriptores catalanes, que cronològicament van d'Anna Murià a Irene Solà, passant per Carme Serrallonga, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Abelló, Teresa Pàmies, Marta Pessarrodona, Montserrat Roig, Maria Antònia Oliver, Carme Riera, Maria Barbal, Maria Mercè Marçal, Cèlia Sànchez.Mústich, Mercè Ibarz, Maria Mercè Roca, Dolors Miquel, Bel Granya, Eva Piquer, Núria Cadenes, Sònia Moll i Àngels Gregori. En aquest llibre, Nadal hi reivindica el paper de les escriptores com a baules literàries i la necessitat de conèixer i sobretot no oblidar les autores precedents, referents necessaris en aquesta reconstrucció de la genealogia femenina.
|
[
"Qui és Marta Nadal?",
"Per tant, què va estudiar?",
"On va començar a treballar?",
"En quina escriptora està singularitzada?",
"Què va presentar amb l’obra De foc i de seda?",
"I quins projectes ha portat a terme sobre aquesta autora?",
"En quin literat està especialitzat?",
"A part de l’escriptura, en quin altre camp ha exercit?",
"On ha fet públic els seus intervius?",
"Què va fer entre el 1991 i el 1997?",
"Quins són alguns exemples d’aquests literats?",
"D’on va formar part l’any 2018?",
"Què va donar llum en el 2021?",
"De què tracta?",
"Quin missatge hi té?"
] |
{
"answer_end": [
83,
123,
290,
590,
870,
1295,
1398,
1634,
1830,
1930,
2016,
2396,
2679,
2760,
3306
],
"answer_start": [
0,
85,
198,
524,
689,
929,
1326,
1590,
1709,
1832,
1932,
2340,
2613,
2688,
3162
],
"input_text": [
"Una filòloga i crítica literària catalana.",
"Filologia catalana.",
"Al Diari de Barcelona i a la revista Serra d'Or.",
"En Mercè Rodoreda.",
"Un volum biogràfic sobre Mercè Rodoreda, que conté una gran part de fotografies i documents del fons de l'escriptora.",
"L'exposició Mercè Rodoreda, una poètica de la memoria, les activitats educatives de l'Any Rodoreda, el postfaci a Mirall trencat, l'estudi i edició del llibre Bestiari i altres poemes i l'estudi introductori a Viatgers i flors.",
"En Jordi Sarsanedas.",
"En el periodisme.",
"Majoritàriament a les pàgines de la revista Serra d'Or.",
"Compilà algunes en els volums Converses literàries i Vint escriptors catalans.",
"Jordi-Pere Cerdà, J.Maria Espinàs, Jordi Llovet, entre d'altres.",
"De l'Any Maria Aurèlia Capmany.",
"Baules.Vint-i-una escriptores i la seva literatura.",
"Recull vint-i-una entrevistes a diverses escriptores catalanes.",
"Reivindicar el paper de les escriptores com a baules literàries i la necessitat de conèixer i sobretot no oblidar les autores precedents."
]
}
|
books
|
Rigueren tots l'acudit, mes la cosa no avançava un pas. Se veia que mossèn Joan, amb tots sos cabells blancs, no s'havia vist en gaires d'aquelles i no sabia per on començar. Don Eudald, cregut sempre de què allò havia d'acabar amb una envestida a la seva bossa, ja que es tractaria d'alguna necessitat de la parròquia, com altres vegades li havia ja succeït, prengué el posat de protector, que li era habitual sempre que es creia dominar la situació.
-Vaja, vaja! Mossèn Joan, deixi's de camàndules i vagi de dret al bulto, que ja sap que no ens coneixem pas d'ahir.
-Anem-hi, doncs- exclamà el vell Rector, com qui es decideix a entrar a l'aigua. -Ja saben vostès que jo, fill d'una família acomodada, trobant-me ja amb els sagrats ordres quan morí solter mon germà gran, vaig renunciar els drets que em pertocaven, a favor de mon germà petit, que fou qui s'encarregà de perpetuar el nom de la família. Jove encara, també morí aquest, essent ja viudo, i em vegí obligat a fer precisament lo que havia tractat de refusar, això és tornar al món i fer-me càrrec de la direcció de la família.
Fins aquí don Eudald estava encara més a les fosques que mai, no comprenent a on aniria a parar el sacerdot amb tot aquell tractat d'història casolana, i persistí en sa creença de que allò acabaria amb una petició de diners. Mossèn Joan, amb la vista baixa, continuà:
-L'home proposa i Déu disposa. Mon deliri era fer de mon nebot, en qui prompte vaig reconèixer un talent poc comú i unes aptituds especials per a les ciències, un ministre del Senyor, un doctor de l'Església que, amb sa claredat d'intel·ligència, honrés a Déu i a sa pàtria i família. A tal fi vaig dirigir tots mos esforços, que sortiren fallits pels ocults designes de Déu. Ben mirat, potser jo no anava bé, perquè el reeixir en mos propòsits implicava l'extinció d'un dels noms més antics de la comarca d'Oliveda.
|
[
"Com era mossèn Joan?",
"Què li passava?",
"Què pensava don Eudald de la seva conversa amb el mossèn?",
"Per què ja li havia demanat anteriorment calés?",
"I què va fer el senyor per comandar el moment?",
"Li va dir al sacerdot que anés al gra?",
"Per què Joan va esdevenir religiós?",
"Va rellevar al seu germà d’aquest destí?",
"Però en morir aquest, què li va tocar fer?",
"Què no entenia Eudald?",
"Seguia creient que li demanaria diners?",
"En què destacava el nebot del Joan?",
"El volia convertir en frare?",
"Al final va esdevenir-ne?",
"Per què creu que no anava ben encaminat?"
] |
{
"answer_end": [
108,
173,
261,
318,
450,
523,
772,
844,
1089,
1198,
1314,
1517,
1541,
1733,
1874
],
"answer_start": [
56,
110,
175,
232,
360,
453,
670,
722,
905,
1101,
1245,
1390,
1401,
1644,
1746
],
"input_text": [
"Tenia sos cabells blancs.",
"Que no s'havia vist en gaires d'aquelles i no sabia per on començar.",
"Que allò havia d'acabar amb una envestida a la seva bossa.",
"Per alguna necessitat de la parròquia.",
"Prengué el posat de protector.",
"Sí.",
"Perquè morí solter son germà gran.",
"Sí.",
"Tornar al món i fer-me càrrec de la direcció de la família.",
"A on aniria a parar el sacerdot.",
"Sí.",
"En les ciències.",
"Sí.",
"No.",
"Perquè el reeixir en sos propòsits implicava l'extinció d'un dels noms més antics de la comarca d'Oliveda."
]
}
|
books
|
-Lo qual que resulta, verbigràcia, que ses dones de Pedra-Ferral són reconsagradament enteses a s'objecte des peix. Cap de punyings! Si mai pujo per aquelles terres… anem a cercar… (lo qual que no fóra estrany a s'objecte des meu comerç)… de primer m'amorro a menjar fonois i llacsons per ses margeres, verbigràcia, que no m'arrisco a tastar lluç a s'hostal. Per consevuent, cap de punyings!…
Aquest darrer apartat és una mostra de la brillant oratòria d'en Xacó, que solia resumir la parola de les Xanguetes i treure'n la sentència moral. ¡Llàstima que no es pugui donar tan fàcilment una mostra de la veu enrogallada i de les maneres aristocràtiques del taverner! No acabava mai de parlar que no etzibés per sota l'ullal una escopinyada a trenta passes de distància; i Déu i ajuda, com deia l'avi Sàssola, que no ensopegués amb el tret cap ull mirador, que bona desfeta hi hauria encastat. Però aquest detall no pinta pas encara l'home: era precís veure'l; perquè no arrufava el nas, ni reia, ni parpellejava, ni tossia, que no ho fes d'una manera afectada, diferent de la de totes les persones.
Altrament les converses eren quasi sempre variades, quasi sempre interessants, sobretot per a mi, que hi sotjava les paraules de la terra amb la mateixa afició amb què un botànic herboreja en una comarca ufanosa i poc visitada. No calia pas que em queíxés d'haver de raure en alguna cosa grollera: recollia, en canvi, unes fineses tan fresques, tan flairoses! i a més a més, el lloc, l'hora i la tempura eren tan placèvols!
Si escassejava la matèria de conversa, no mancava pas una endevinalla a rumiar, un problema a resoldre o una cançoneta a cantar. I ¿com dir l'encant que hi havia en uns goigs senzills o en una cobla popular cantats a mitja veu per la Rosó, amb l'acompanyament de baixons que li feia la ressagada ronxadora, i amb la ruixada de notes de saltiri amb què els rossinyols que nien en els jardins del poble florejaven els compassos d'espera? I quan una veu llunyana, eixida de les obagors del mar, responia simpàticament a la canticela de la platja, ¿com dir la melangia que s'apoderava del cor, i el sentiment germanívol amb què un hom se delia pels navegants invisibles, perduts en la fosca immensitat de les aigües?
|
[
"Què passa amb les dones de Pedra-Ferral?",
"Què vol fer aquesta persona allà?",
"S’atreveix també a menjar el peix?",
"De què tracta el paràgraf anterior?",
"Què feia quan parlava?",
"Quines característiques eren úniques?",
"Per on escopia?",
"Gesticulava d’una manera particular?",
"Al narrador li agradava conversar amb ell?",
"Amb què ho compara?",
"Què li donava igual?",
"Quins altres factors li agradaven de les seves xerrades?",
"Com aconseguien continuar-les?",
"Què diu que era una cosa meravellosa?",
"Quin animal acompanyava al cant del Xacó?"
] |
{
"answer_end": [
114,
284,
357,
462,
538,
664,
768,
1097,
1195,
1325,
1395,
1521,
1650,
1761,
1923
],
"answer_start": [
35,
133,
316,
393,
464,
541,
667,
960,
1099,
1197,
1327,
1461,
1523,
1655,
1763
],
"input_text": [
"Són reconsagradament enteses a s'objecte des peix.",
"Menjar fonois i llacsons.",
"No.",
"D'una mostra de la brillant oratòria d'en Xacó.",
"Resumir la parola de les Xanguetes i treure'n la sentència moral.",
"La veu enrogallada i de les maneres aristocràtiques del taverner.",
"Per sota l'ullal.",
"Sí.",
"Sí.",
"Amb un botànic que herboreja en una comarca ufanosa i poc visitada.",
"Haver de raure en alguna cosa grollera.",
"El lloc, l'hora i la tempura.",
"Amb una endevinalla, un problema o una cançoneta a cantar.",
"Uns goigs senzills o una cobla popular.",
"Rossinyols."
]
}
|
vilaweb
|
Els batlles de Vilanova de Sixena, Peralta de Alcofea, Berbegal i Roda d'Isàvena, entre una vintena de membres de la Plataforma Sijena Sí, s'han reunit avui al matí amb el Bisbe de Lleida, Salvador Giménez Valls. Després, han llegit el Manifest de Roda d'Isàvena davant el Museu de Lleida per reclamar cent onze obres d'art originàries de la Franja de Ponent que són al Museu de Lleida. Les peces provenen de les parròquies de les comarques aragoneses que fins al 1995 havien format part de la Diòcesi de Lleida, quan van ser agregades a la de Barbastre-Montsó. El portaveu de la plataforma, Juan Yzuel, ha demanat que s'acabi d'una vegada el conflicte ‘artificial' entre dos bisbats ‘germans'. ‘Els tribunals eclesiàstics ja han dit força vegades que han de tornar a l'Aragó', ha recordat Yzuel. Aquest és el tercer front judicial obert sobre l'art entre Catalunya i l'Aragó. El primer és el litigi sobre la propietat de les pintures murals del MNAC. El segon, el que es va obrir en relació a les noranta-set obres que es conservaven al Museu de Lleida i al MNAC i que ja són al Monestir de Sixena, en compliment d'una sentència judicial provisional. En tots dos casos encara hi ha recursos interposats i les sentències no són fermes. En aquest tercer, es tracta d'una demanda entre bisbats. El 13 de febrer, el de Barbastre-Montsó va denunciar per la via civil tant al bisbat com al Consorci del Museu de Lleida per les cent onze obres d'art que reclama com a pròpies del 1995 ençà i que siguin traslladades a l'Aragó. La denúncia venia després que el 31 d'octubre de 2017 no es va arribar a cap acord en un acte de conciliació al jutjat de Lleida, on no va assistir cap representant del consorci. El bisbat de Lleida, amb el Consorci del Museu, hi va presentar al·legacions i, a més, han aportat al Jutjat de Barbastre documents, com ara actes notarials, conservats en arxius diocesans. Alguns no havien estat admesos o estudiats abans pels tribunals eclesiàstics, que poden acreditar que les obres pertanyen a Catalunya perquè les va adquirir el Bisbe de Lleida, Josep Messeguer, entre final del segle XIX i principis del XX, abans de la separació. El jutge de Barbastre encara no s'hi ha pronunciat.
|
[
"Quins són els pobles protagonistes?",
"D’on formen part els seus alcaldes?",
"Amb qui han quedat avui?",
"Per què s’han posat enfront del Museu de Lleida?",
"D’on són originàries aquestes obres d’art?",
"Qui és el capdavanter d’aquest moviment?",
"Què han comentat els tribunals de l’Església sobre això?",
"És l’única disputa que hi ha entre aquestes dues comunitats autònomes?",
"De què tracta la primera?",
"I la segona?",
"Què va ocórrer en aquest tercer enfrontament?",
"Quin va ser el predecessor d’aquesta situació?",
"Quina va ser la resposta del bisbat de Lleida?",
"Va ser acceptada la seva documentació?",
"Què hi mostren?"
] |
{
"answer_end": [
80,
137,
187,
358,
451,
602,
795,
875,
950,
1063,
1291,
1649,
1831,
1966,
2128
],
"answer_start": [
0,
64,
139,
222,
387,
562,
695,
797,
877,
952,
1236,
1521,
1700,
1858,
1968
],
"input_text": [
"Vilanova de Sixena, Peralta de Alcofea, Berbegal i Roda d'Isàvena.",
"De la Plataforma Sijena Sí.",
"Amb el Bisbe de Lleida.",
"Per reclamar cent onze obres d'art originàries de la Franja de Ponent.",
"De les comarques aragoneses.",
"Juan Yzuel.",
"Que les peces han de tornar a l'Aragó.",
"No.",
"De la propietat de les pintures murals del MNAC.",
"La que es va obrir en relació a les noranta-set obres que es conservaven al Museu de Lleida i al MNAC.",
"Es tracta d'una demanda entre bisbats.",
"El 31 d'octubre de 2017, quan no es va arribar a cap acord en un acte de conciliació al jutjat de Lleida.",
"Va presentar al·legacions i, a més, han aportat al Jutjat de Barbastre documents.",
"No.",
"Que les obres pertanyen a Catalunya perquè les va adquirir el Bisbe de Lleida, Josep Messeguer, entre final del segle XIX i principis del XX."
]
}
|
mitologia
|
Talestris, (en grec, Θάληστρις, Thalestris), fl. 334 aC, va ser una reina de les Amazones.
Segons la col·lecció de llegendes de la mitologia grega, El romanç d'Alexandre, la reina Talestris, van donar 300 amazones a Alexandre el Gran, amb l'esperança d'engendrar una raça de nens tan forts i intel·ligents com ell. Segons aquesta llegenda, ella es va quedar amb el rei macedoni durant 13 dies i nits amb l'esperança que el gran guerrer engendrés una noia amb ella.
No obstant això, diversos biògrafs d'Alexandre disputen aquesta afirmació, inclosa la segona font més valorada, Plutarc. Ell esmenta a 14 autors, alguns dels quals creuen en la història (sobretot Onesícrit i Clitarc), mentre que altres ho veuen com una ficció pura (principalment Aristòbul de Cassandria, Cares de Mitilene, Ptolemeu I Sòter i Duris de Samos).
En els seus escrits, Plutarc esmenta el moment en què el segon comandant naval d'Alexandre, Onesícrit, estava llegint el passatge de les Amazones de la història d'Alexandre al rei Lisímac de Tràcia, qui va estar present en l'expedició original; diu que el rei va somriure i va dir: «On estava jo, llavors?»
Els erudits moderns qualifiquen la història com llegenda. Potser darrere de la llegenda hi ha la història d'un rei escita que va oferir la seva filla en matrimoni a Alexandre, segons va escriure el general Antípater.
|
[
"Qui va ser Talestris?",
"Com és la transcripció del seu nom grec?",
"Què conta El romanç d’Alexandre?",
"Amb quina finalitat?",
"On podem trobar aquesta història?",
"Per què es va quedar la reina amb el sobirà?",
"Quant de temps hi va romandre?",
"Però, aquest fet és dubtós?",
"Qui creu que és vertader?",
"I qui no?",
"Què narra Plutarc en les seves obres?",
"En teoria, qui hi havia estat en aquell viatge?",
"Per què va riure aquest?",
"Actualment, com defineixen aquesta anècdota?",
"Tot i això, què podria haver estat verídic?"
] |
{
"answer_end": [
89,
43,
233,
313,
169,
463,
399,
538,
650,
823,
1022,
1068,
1131,
1188,
1306
],
"answer_start": [
0,
0,
148,
214,
91,
340,
340,
482,
586,
683,
846,
998,
1070,
1132,
1190
],
"input_text": [
"Una reina de les Amazones.",
"Thalestris.",
"Que van donar 300 amazones a Alexandre el Gran.",
"Amb la d'engendrar una raça de nens tan forts i intel·ligents com ell.",
"A la col·lecció de llegendes de la mitologia grega.",
"Per engendrar una noia amb el gran guerrer.",
"13 dies i nits.",
"Sí.",
"14 autors.",
"Aristòbul de Cassandria, Cares de Mitilene, Ptolemeu I Sòter i Duris de Samos.",
"El moment en què el segon comandant naval d'Alexandre estava llegint el passatge de les Amazones de la història d'Alexandre al rei Lisímac de Tràcia.",
"El rei Lisímac de Tràcia.",
"Perquè ell no hi apareix.",
"De llegenda.",
"La història d'un rei escita que va oferir la seva filla en matrimoni a Alexandre."
]
}
|
mitologia
|
D'acord amb la Gesta Danorum, Alfhild fou una skjaldmö del segle v, capitana de la seva pròpia flota de drakar, tripulada per joves dones pirates, que es dedicà a saquejar per tot el Mar Bàltic. Nasqué com a princesa, filla del rei suec Siward de Götaland.
Quan era jove, la cambra d'Alfhid es trobava custodiada per dues grans serps, que assustaven als pretendents que no considerava dignes. Un príncep danès anomenat Alf, viatjà des de Götaland i vencé els guàrdies animals. Però Alfhid, a qui la seva mare havia avisat, fugí vestida d'home i es convertí en skjaldmö o escudera.
Alf i el seu camarada escànià Borgar, juntament amb els seus guerrers danesos, cercaren i, finalment, trobaren Alfhid i la seva flota en la costa sud de Finlandia. Después d'una cruenta batalla naval, el casc d'Alfhild es trencà i els altres la reconegueren. Alf i Borgar ordenaren als seus homes que aturessin la lluita i Alf abraçà Alfhild, feliç d'haver-la trobat a la fi, i viatjaren junts fins a Dinamarca, on es casaren i tingueren una filla anomenada Gurid.
Alguns anys més tard, en una guerra amb un clan danès que s'havia revoltat, Alf i els seus germans, així com el seu pare el rei Sigar foren assassinats. La filla d'Alf i Alfhid, Gurid, fou la única supervivent de la família reial. Un temps després de convertir-se en reina, Gurid es casà amb un dels fills de Borgar, Halfdan, i tingueren un fill anomenat Harald que també esdevingué rei de Dinamarca.
Hi ha diferents variacions de la història en la cultura popular posterior. Aquí, Alfhid és més sovint anomenada Awilda. (Altres pronunciacions són: Alwilda, Alvilda, Alvild, Alvilde, Alfhilda, Avilda, Alvida, Altilda, Ælfhild).
Durant el segle xix, Alfhild/Awilda fou un element popular d'scrimshaw gravat pels members de tripulacions balleneres.
També apareix en un musical holandès moders, sota el nom d'Alvida.
A Itàlia s'han fet varies operas basades en la història d'Alf i Alfhild, com per exemple, "L'Amazzone Corsara, ovvero L'Alvilda, regina de Goti", de 1686, composta per Carlo Pallavicino; o bé "Alvilda regina de' Goti", de 1731, d'Antonio Vivaldi.
|
[
"Qui va ser Alfhild?",
"Qui recull a aquest personatge?",
"Era una sobirana?",
"Què hi havia a la seva habitació quan era petita?",
"Qui les va matar?",
"Què va fer la noia en resposta?",
"Qui va ajudar a Alf a buscar a Alfhild?",
"Com es van assabentar que era ella?",
"Finalment, es van casar Alf i la princesa?",
"Què va passar en la revolta d'un grup danès?",
"I amb qui es va casar la filla d'Alf i d'Alfhild?",
"Quin altre nom s’empra per a Alfhild?",
"En què es va convertir el seu nom en el s. XIX?",
"On s’esmenta com a Alvida?",
"Quines òperes recullen aquesta història?"
] |
{
"answer_end": [
193,
54,
255,
333,
475,
579,
658,
838,
1006,
1197,
1370,
1565,
1792,
1859,
2078
],
"answer_start": [
30,
0,
195,
257,
393,
477,
581,
782,
959,
1068,
1320,
1528,
1675,
1794,
1870
],
"input_text": [
"Una skjaldmö del segle v, capitana de la seva pròpia flota de drakar, tripulada per joves dones pirates, que es dedicà a saquejar per tot el Mar Bàltic.",
"La Gesta Danorum.",
"Sí.",
"Dues serps grans.",
"Un príncep danès anomenat Alf.",
"Fugí vestida d'home i es convertí en skjaldmö o escudera.",
"El seu camarada escànià Borgar, juntament amb els seus guerrers danesos.",
"El casc d'Alfhild es trencà.",
"Sí.",
"Alf i els seus germans, així com el seu pare el rei Sigar foren assassinats.",
"Amb un dels fills de Borgar, Halfdan.",
"Awilda.",
"En un element popular d'scrimshaw gravat pels members de tripulacions balleneres.",
"En un musical holandès moders.",
"L'Amazzone Corsara, ovvero L'Alvilda, regina de Goti i Alvilda regina de' Goti."
]
}
|
mitologia
|
Antoni de Gironella i Aiguals (Barcelona, juliol de 1789 — París, 4 de setembre de 1855), fou un polític liberal, comerciant, escriptor, fcatalà de la primera meitat del segle xix.
Era fill del comerciant Josep de Gironella i Ramoneda. Es dedicà al comerç. Es va casar amb Maria Dodero, filla d'Antonio Dodero, de la família de comerciants genovesos d'aquest cognom. I a través d'ells va emparentar amb els Sagnier i els Vilavechia.
En la seva joventut col·laborà a la revista revolucionària “El Propagador de la libertad”. El 1821 fou un dels fundadors dels comuners ( espècie de lògia maçònica) a Catalunya, dels quals arribà a ésser gran castellà de Catalunya, i va tenir enfrontaments amb la Lògia del Gran Oriente Español.
A 1822 durant el Trienni liberal fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona i va pertànyer a les diputacions en el grup radical. L'1 de novembre de 1823 va signar en nom dels ciutadans de Barcelona, juntament amb Josep Elias, el tractat de capitulació d'aquesta ciutat i l'ocupació de les places militars de Barcelona, Tarragona i Hostalric pels Cent Mil Fills de Sant Lluís, document signat a Sarrià que era el quarter general dels francesos ocupants. Els altres signants van ser el Mariscal Rotten, i els tinents coronels José de la Torre i Ramon Galí. El 1827 fou nomenat vocal de la Junta de Comerç i cònsol primer del Tribunal de comerç de Barcelona, del qual el 1835 fou jutge i prior. Militant del partit liberal, fou president de la Junta Provisional Superior Governativa del Principat de Catalunya, creada després de la revolució del 1835, i també comandant del 6è batalló de la milícia urbana i col·laborà amb el diari "El Vapor". Firma els documents en nom de la Junta de Barcelona. Acusat dels fets de 1835 és deportat a Canàries fins 1838. Tot això no li impedia la seva gran fortuna doncs a gener de 1836 apareix com un dels mes gran contribuents de Barcelona. A 1838 es presenta a senador amb la candidatura del progrés amb Juan A. Llinas i Pere Felip Monlau, que seran uns dels grans defensors de la modernització de Barcelona fent enderrocar les muralles. Els últims anys de la seva vida els va passar a París.
Entre el 1832 i el 1838 portà a l'escena, al teatre de la Santa Creu, de Barcelona, moltes obres teatrals (una d'elles Cristina o el triunfo del talento, 1832), convertint-se en un dels més destacats cultivadors del melodrama moralista.
És autor de la novel·la en vers Los odios (París, 1840), d'una traducció de l'Odissea al castellà (1851) i de Délassements d'un Visigoth. Macédoine polyglotte (París, 1853), recull de poesies en castellà, francès, anglès, llatí i italià, i una en català, Lo penitent, publicada el 1858 a Los trobadors nous.
|
[
"Qui va ser Antoni de Gironella?",
"Quan va néixer?",
"Qui era el seu pare?",
"I amb qui va contraure matrimoni?",
"Què va aconseguir amb aquesta unió?",
"Què va fer quan era jove?",
"Què va aconseguir el 1822?",
"En quin fet va col·laborar l’1 de novembre?",
"Amb qui més?",
"Quin càrrec va tenir en el 1827?",
"Per què va marxar a Canàries?",
"Es va quedar pobre per això?",
"On volia aspirar l’any 1838?",
"A més, va ser dramaturg?",
"Quina obra va traduir al castellà?"
] |
{
"answer_end": [
144,
88,
234,
285,
431,
522,
860,
1107,
1286,
1387,
1784,
1829,
1967,
2266,
2495
],
"answer_start": [
0,
0,
181,
257,
367,
433,
728,
862,
1186,
1288,
1727,
1786,
1908,
2185,
2398
],
"input_text": [
"Un polític liberal, comerciant, escriptor, fcatalà.",
"El juliol de 1789.",
"Josep de Gironella i Ramoneda.",
"Amb Maria Dodero.",
"Emparentar-se amb els Sagnier i els Vilavechia.",
"Col·laborà a la revista revolucionària El Propagador de la libertad.",
"Ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona i pertànyer a les diputacions en el grup radical.",
"En el tractat de capitulació de Barcelona i l'ocupació de les places militars de Barcelona, Tarragona i Hostalric pels Cent Mil Fills de Sant Lluís.",
"Amb el Mariscal Rotten, i els tinents coronels José de la Torre i Ramon Galí.",
"Vocal de la Junta de Comerç i cònsol primer del Tribunal de comerç de Barcelona.",
"Perquè va ser acusat dels fets de 1835.",
"No.",
"A senador amb la candidatura del progrés.",
"Sí.",
"L'Odissea."
]
}
|
vilaweb
|
L'Audiència espanyola ha anul·lat l'ordre de presó d'Eduard Garzón, Xavier Duch, Xavier Buigas i Alexis Codina, independentistes detinguts el 23-S, després d'haver estimat en part els recursos d'apel·lació que havien presentat contra les interlocutòries d'empresonament. La sala penal considera que els presos, que es van negar a declarar durant l'audiència breu prèvia a l'ingrés a presó, no tenien informació essencial de les actuacions. Tanmateix, de moment, continuaran a la presó i avui a migdia el jutge instructor de la causa, Manuel García Castellón, torna a prendre'ls declaració i decidirà si continuen a la presó o els deixa en llibertat. Per contra, ha refusat els recursos de Ferran Jolis i Jordi Ros, que sí que van declarar quan van ser detinguts. La sala encara ha d'estudiar el recurs de Germinal Tomàs. Segons la sala penal, a la manca d'una informació mínimament detallada sobre els motius de la detenció cal afegir-hi la denegació del jutge a accedir a qualsevol altra informació de les actuacions, fet que representa ‘una indefensió evident, a més de la infracció d'un dret essencial en el procediment legalment reculat d'instauració de la mesura judicial de presó'. La decisió de la sala es basa en la doctrina del Tribunal Constitucional espanyol sobre les detencions en causes sota secret, que estableix que cal proporcionar una mínima informació essencial per a garantir el dret de defensa. Aquesta sentència, adverteix la sala, deixa en mans del mateix jutjat la decisió de quina és la informació essencial que han de tenir, però no se'ls pot negar la totalitat del contingut de la causa. En un comunicat, el col·lectiu antirepressiu Alerta Solidària ha celebrat que la sala reconegui la vulneració de drets que han patit els presos, però avisa que ‘una nova peripècia jurídica' els manté a la presó, posant-los de facto en una situació de detinguts fins que el jutge no torni a prendre'ls declaració. És per això que Alerta Solidària recorda que s'han vulnerat drets fonamentals i de defensa dels independentistes empresonats, tal com ara reconeix la sala d'apel·lació de l'Audiència espanyola. També, exigeix l'alliberament immediat dels set empresonats i avisa que continuaran treballant fins que la causa quedi arxivada i que perseguiran ‘totes les vulneracions de drets fins que no en quedi cap d'impune'. L'Audiència espanyola manté a la presó els dos detinguts que van declarar La Sala Penal de l'Audiència espanyola també ha desestimat els recursos dels dos detinguts que van declarar davant la Guàrdia Civil i del jutge instructor, Ferran Jolis i Jordi Ros, i ha confirmat la presó preventiva. En dues interlocutòries fetes públiques avui, el tribunal no veu indefensió en el seu cas ni vulneració de drets. La Sala Penal considera que la presó preventiva, decretada pel jutge instructor el 26 de setembre, és ‘proporcionada' això com ‘adequada i raonable' perquè veu risc de fuga, de destrucció i alteració de proves i de reiteració delictiva. Sobre les declaracions de Jolis i Ros, la Sala Penal afirma que es va facilitar als investigats i als lletrats ‘la part nuclear de la informació essencial per poder exercir amb suficients garanties el dret de defensa pel que fa a la impugnació de la privació de llibertat' que demanava la fiscalia i, a més, recorden que el dret a la defensa es pot veure limitat quan hi ha secret de sumari.
|
[
"Què ha fet l’Audiència?",
"Qui són els empresonats?",
"Per què els volen deixar en llibertat?",
"Què opina el tribunal penal?",
"Qui dictarà la seva alliberació?",
"Però, a qui li han declinat l’apel·lació?",
"I qui està pendent?",
"Què consideren una indefensió evident?",
"Què serà la base del dictamen?",
"Qui és el responsable d'aquest dictamen?",
"Per què està feliç Alerta Solidària?",
"Quin és el seu objectiu d’aquest cas?",
"Qui es quedarà en presó preventiva?",
"Hi està d’acord la Sala Penal?",
"A més, afirma que Ferran Jolis i Jordi Ros es van poder defensar?"
] |
{
"answer_end": [
110,
146,
269,
438,
648,
713,
819,
1061,
1312,
1549,
1758,
2181,
2627,
2891,
3252
],
"answer_start": [
0,
51,
156,
271,
487,
662,
763,
938,
1188,
1416,
1660,
2129,
2567,
2743,
3019
],
"input_text": [
"Ha anul·lat l'ordre de presó d'Eduard Garzón, Xavier Duch, Xavier Buigas i Alexis Codina.",
"Independentistes detinguts el 23-S.",
"Pels ecursos d'apel·lació que havien presentat contra les interlocutòries d'empresonament.",
"Que els presos no tenien informació essencial de les actuacions.",
"El jutge instructor de la causa, Manuel García Castellón.",
"A Ferran Jolis i a Jordi Ros.",
"Germinal Tomàs.",
"La denegació del jutge a accedir a qualsevol altra informació de les actuacions.",
"La doctrina del Tribunal Constitucional espanyol sobre les detencions en causes sota secret.",
"Del mateix jutjat.",
"Per el reconeixement de la sala la vulneració de drets que han patit els presos.",
"L'alliberament dels set empresonats.",
"Ferran Jolis i Jordi Ros.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
books
|
(Deixar fora de combat, d'aquesta manera, el parlamentarisme! A desgrat de tot jo encara el creuria susceptible de… Però jo també vaig callar.)
-Quan un gran polític sornaguer, un àvid multimilionari, un periodista ambiciós o un economista erudit combaten el bolxevisme, hi ha una tasca d'alguna estona a destriar els mòbils purs i impurs, les conviccions i els interessos, la sagacitat crítica i la incomprensió sonora. Però la positura de gairebé tots els altres adversaris, el pànic i l'escepticisme d'una multitud feixuga, no té sinó un motiu, que és simplicíssim, i és el motiu pel qual molta de gent de bé ha combatut, en el seu temps, i abans que existissin en llur país, el constitucionalisme, els ferrocarrils, etc. Us ho explicaré en un fet que va succeir de bo de bo.
Això va passar en una bella Seu, on un arquitecte genial es va empendre d'enderrocar el chor que, plantat al mig d'ella, la deixava sense dignitat i sense perspectiva. «Enderrocarem, deia l'arquitecte, aqueixa fortalesa aixecada pels canonges aristòcrates i rebels d'altre temps contra el bisbe, que romania isolat al presbiteri. Els canonges ja no semblaran senyors feudals, sinó que seuran als peus de llur bisbe fent-li acatament». Molta de gent va cridar en aquella ciutat contra l'arquitecte, en nom d'una tradició curta de vista, com deia el bisbe. Però el chor fou enderrocat. La Seu s'omplí de polseguera. I quan la polseguera s'hagué esvaït, va restar-hi un gran espai, una noble visió desempallegada. I una pobra velleta que anava a pregar a la Seu, tot portant-se la seva cadireta. Feia anys i panys que hi anava, i es posava prop del chor, i espandia la seva animeta innocent en la conversa amb Déu. Però quan, aquell dia, va veure el gran espai desempallegat, va tenir una mena de rodament de cap. -Ave Maria Puríssima,- va dir, tota esgarrifada. Se sentia com a òrfena, com a perduda. Descrivia semicercles amb la cadireta, girant-se i tombant-se. I al capdavall no pogué estar-se de dir-se a si mateixa, en veu alta i tot: -Déu meu, Déu meu, on posaré la meva cadireta? -
|
[
"Què faria el protagonista amb el parlamentarisme?",
"Però, com va actuar?",
"Qui lluita contra el bolxevisme?",
"Contra què fa front l’escepticisme?",
"On es va exposar aquest discurs?",
"Amb què vol acabar l’arquitecte?",
"Qui havia edificat la Seu?",
"Com canviarà la situació dels canonges?",
"La gent estava a favor de les paraules de l’arquitecte?",
"Al final, què va passar amb el chor?",
"Què va ocórrer després amb la Seu?",
"Qui hi va aparèixer allà?",
"Era la primera vegada que entrava?",
"Com va reaccionar en veure així l'església?",
"Què feia amb la cadira?"
] |
{
"answer_end": [
60,
141,
269,
700,
810,
871,
1043,
1211,
1275,
1361,
1488,
1537,
1602,
1837,
1915
],
"answer_start": [
1,
116,
145,
488,
779,
815,
948,
1109,
1214,
1334,
1363,
1492,
1572,
1790,
1878
],
"input_text": [
"Deixar-lo fora de combat.",
"Va callar.",
"Un gran polític sornaguer, un àvid multimilionari, un periodista ambiciós o un economista erudit.",
"Contra el constitucionalisme.",
"En una bella Seu.",
"Amb el chor.",
"Els canonges aristòcrates i rebels.",
"Seuran als peus de llur bisbe fent-li acatament.",
"No.",
"Fou enderrocat.",
"S'omplí de polseguera i va restar-hi un gran espai, una noble visió desempallegada.",
"Una pobra velleta.",
"No.",
"Va dir tota esgarrifada Ave Maria Puríssima.",
"Descrivia semicercles."
]
}
|
books
|
I era tan atinat el que deia, que en Biel, en veure'l com creixia en intel·ligència i seny, va arribar a considerar-se petit per a ensenyar-lo; i després de pesar i sospesar els aventatges i desaventatges que li podria portar el determini, va acabar per dir-se que havia arribat l'hora de fer anar l'hereuet a aprendre de lletra.
Veu's aquí, doncs, que una tarda va agafar-lo de la mà i, fent mig quart de marrada per no travessar el poble, el va conduir a Vilavessant, presentant-lo al mestre. La decisió de no fer-lo anar a estudi a Cassanelles, l'havia presa per allunyar tot perill de raons amb els altres nois, que, entabanats per les històries que corrien sobre la torre del Barbut, era cosa segura que en farien pagar la patenta a l'infant. És clar que els del poble veí en tenien tant esment com els de Cassanelles, de semblants rondalles; però mai el perill era tan gros.
El primer dia de ser a l'estudi (una sala menuda com un bolcall d'ase, amb les parets plenes de cartells greixosos, els cairats de trenyines, i les llambordes de clapes de tinta morada) va haver-hi un moviment d'estranyesa entre els xicots. Era la primera vegada que hi compareixia un noi nou d'un altre poble, i no se'n sabien avenir. Però ben aviat va córrer la veu de qui era el noi nou, i l'estranyesa va anar seguida del respecte: un respecte amb el qual anava barrejada una basarda esgarrifosa, provinent de les falòrnies que s'havien llegat de pares a fills una pila de generacions, acostumades a mirar la torre del Barbut com un lloc maleït, catau infecte de bruixes i dimonis.
Un, tan sols, dels marrecs, el fill del senyor metge, va gosar acostar-se al foraster durant una estona de descans, bo i ensenyant-li, primer, per via d'assegurança, l'estampa dels escapularis que duia.
-Que no en tenes, tu?- va preguntar-li.
-Mira- va fer en Galderic, ficant-se la mà a la pitrera i mostrant-li els seus.
-Són beneïts?
-I doncs?
El fill del metge, com si encara restés en dubte, va rumiar una estona.
|
[
"Què li va provocar el discurs de l’hereuet a Biel?",
"Què va fer per decidir si portar-lo a classes?",
"On van anar una tarda?",
"I per què no a Cassanelles?",
"Per què li pegarien?",
"La situació a Vilavessant era la mateixa que a Cassanelles?",
"Com era l’aula?",
"Què va passar el primer dia?",
"Per què no sabien com actuar?",
"En assabentar-se de qui era, els hi feia por?",
"Què els havien contat els pares sobre la seva família?",
"Qui va ser el primer noi a apropar-s’hi?",
"Tenia també en Galderic una estampa dels escapularis?",
"Què li va preguntar després el noi?",
"Com es va quedar després de la resposta de l’hereu?"
] |
{
"answer_end": [
142,
328,
468,
614,
746,
879,
1066,
1120,
1215,
1380,
1565,
1652,
1888,
1903,
1984
],
"answer_start": [
0,
146,
353,
495,
616,
760,
898,
881,
1122,
1232,
1361,
1567,
1688,
1891,
1914
],
"input_text": [
"Es va arribar a considerar-se petit per a ensenyar-lo.",
"Va pesar i sospesar els aventatges i desaventatges.",
"A Vilavessant.",
"Per allunyar tot perill de raons amb els altres nois.",
"Per les històries que corrien sobre la torre del Barbut.",
"No.",
"Una sala menuda com un bolcall d'ase, amb les parets plenes de cartells greixosos, els cairats de trenyines, i les llambordes de clapes de tinta morada.",
"Va haver-hi un moviment d'estranyesa entre els xicots.",
"Perquè era la primera vegada que hi compareixia un noi nou d'un altre poble.",
"Sí.",
"Que la torre del Barbut era un lloc maleït, catau infecte de bruixes i dimonis.",
"El fill del senyor metge.",
"Sí.",
"Que si eren beneïts.",
"Va rumiar una estona."
]
}
|
bios
|
Maria Senserrich i Guitart (Igualada, 1980) és una política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la IX, X i XI Legislatures. Des de març al setembre de 2018 fou la portaveu del Partit Demòcrata Europeu Català.
És llicenciada en Administració i Direcció d'Empreses per la Universitat de Barcelona, i Postgrau de Direcció Campanyes Electorals. Viu en parella i és mare de família. Filla d'Enric Senserrich, polític Igualadí, del mateix partit.
Va començar a militar a Convergència Democràtica de Catalunya el 2001 i a la Joventut Nacionalista de Catalunya el 2003. Forma part del Comitè Executiu Local de CDC a Igualada i del Comitè Executiu Comarcal.
Fou elegida regidora de l'ajuntament d'Igualada a les eleccions municipals espanyoles de 2007. Fou elegida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010, formant part del grup parlamentari de Convergència i Unió. Des del passat 25 de març de 2012, és la responsable de la Secretaria de Coordinació Sectorial de Convergència Democràtica de Catalunya després de ser escollida amb el 91'17% dels sufragis dels delegats, reunits a Reus en el 16è Congrés del partit. Actualment és la màxima responsable de les Sectorials de CDC.
El 12 de febrer de 2013 tornà al Parlament de Catalunya per substituir en el seu escó Neus Munté i Fernández. La seva tasca parlamentària s'ha centrat sobretot en l'àmbit de l'economia, en àmbits relatius al dèficit públic de la Generalitat o al dèficit fiscal que pateix Catalunya respecte a la resta de l'Estat espanyol. És membre de la comissió d'Economia, Finances i Pressupost; de la comissió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; de la comissió de la Sindicatura de Comptes i de la comissió d'Interior, de la qual n'és Vicepresidenta. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 fou escollida diputada dins les llistes de Junts pel Sí. El 2017 va anar a les llistes de Junts per Catalunya per Barcelona a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017. El març de 2018 fou escollida portaveu del Partit Demòcrata Europeu Català. El 14 de setembre de 2018 va anunciar amb una carta que deixava el partit i abandonava la política.
Professionalment, és treballadora del sector financer. És membre de la Jove Cambra d'Igualada, on ha format part de la Junta Local i de la Junta Nacional a la Federació Catalana de Joves Cambres. Senadora de la Junior Chamber International. També és sòcia de l'Antic Gremi de Traginers d'Igualada, i de la Creu Roja.
|
[
"A què es va dedicar Maria Senserrich?",
"Quan va ser dirigent del Partit Demòcrata Europeu Català?",
"Quina carrera universitària va estudiar?",
"Qui és el seu pare?",
"Com va començar la seva carrera política?",
"Quan va esdevenir regidora a Igualada?",
"I diputada?",
"Què va aconseguir el 25 de març de 2012?",
"Quin càrrec té ara d’aquest partit?",
"Per quin motiu tornaria al Parlament?",
"En què s’hi ha basat la seva feina?",
"A quin partit va ser membre en 2015?",
"Quan esdevindria eurodiputada?",
"A què es dedica avui en dia?",
"I d’on és senadora?"
] |
{
"answer_end": [
59,
219,
306,
451,
572,
754,
826,
1022,
1196,
1306,
1519,
1857,
2051,
2206,
2392
],
"answer_start": [
0,
136,
221,
390,
453,
661,
756,
887,
1136,
1222,
1308,
1752,
1977,
2171,
2349
],
"input_text": [
"A la política.",
"Del març al setembre de 2018.",
"Administració i Direcció d'Empreses.",
"Enric Senserrich, polític Igualadí, del mateix partit.",
"Militant a Convergència Democràtica de Catalunya el 2001 i a la Joventut Nacionalista de Catalunya el 2003.",
"A les eleccions municipals espanyoles de 2007.",
"A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010.",
"Ser la responsable de la Secretaria de Coordinació Sectorial de Convergència Democràtica de Catalunya.",
"És la màxima responsable de les Sectorials de CDC.",
"Per substituir en el seu escó Neus Munté i Fernández.",
"En l'àmbit de l'economia, en àmbits relatius al dèficit públic de la Generalitat o al dèficit fiscal que pateix Catalunya respecte a la resta de l'Estat espanyol.",
"Al Junts pel Sí.",
"El març de 2018.",
"És treballadora del sector financer.",
"De la Junior Chamber International."
]
}
|
vilaweb
|
Ingredients: 800 g de seitons 2 grans d'all 1 ou farina sal, oli d'oliva 1 cullerada de vinagre de Xerès Verdura variada per a acompanyar Elaboració: Traiem els caps i les espines dels seitons, els rentem bé i els deixem cinc minuts en aigua freda perquè perdin la sang. Els salem i per sobre hi tirem un raig de vinagre. En una paella, amb oli abundant, posem els grans d'all tallats a làmines. Els traiem abans no es cremin. Preparem un plat amb farina blanca i un altre amb un ou batut. Enfarinem els seitons, oberts com un llibre, i després els passem per l'ou. Els fregim amb oli ben calent. És un moment. I els escorrem amb paper de cuina. Mentrestant, fem unes verduretes al vapor pera acompanyar el plat. Hi tirem per sobre els alls fregits. I ja podem portar el plat a taula.
|
[
"Què s’exposa a continuació?",
"Quina quantitat de seitons es necessita?",
"Quin tipus d’oli es requereix?",
"I de vinagre?",
"Què s’explicarà ara?",
"Què se li ha de fer al peix?",
"Quants minuts els hem de deixar en remulla?",
"Per quin motiu?",
"Quin utensili de cuina farem servir?",
"Què s’hi posa després de l’oli?",
"Els deixem ja allà?",
"Què hi disposarem a posterior?",
"Què fem ara amb el peix blau?",
"S’han de fregir durant molt de temps?",
"Què s’ha de preparar mentre el paper absorbeix l’oli?"
] |
{
"answer_end": [
29,
29,
72,
104,
167,
192,
247,
269,
353,
394,
425,
488,
564,
609,
687
],
"answer_start": [
0,
13,
61,
73,
138,
150,
210,
233,
322,
337,
396,
427,
490,
566,
646
],
"input_text": [
"Els ingredients.",
"800 g.",
"D'oliva.",
"De Xerès.",
"L'elaboració.",
"Treure els caps i les espines.",
"Cinc.",
"Perquè perdin la sang.",
"Una paella.",
"Els grans d'all tallats a làmines.",
"No.",
"Un plat amb farina blanca i un altre amb un ou batut.",
"Els enfarinem i després els passem per l'ou.",
"No.",
"Unes verduretes al vapor."
]
}
|
mitologia
|
Dionís o Dionisi de Milet (en llatí Dionysius en grec Διονύσιος) era un sofista grec que va viure al segle ii, en temps de l'emperador Adrià i en va ser beneficiat per ell. Destaca la importància que va donar a l'ús de la memòria.
La major part de les dades sobre la vida de Dionís de Milet les coneixem a través de l'obra de Filòstrat d'Atenes Vides dels Sofistes. Va ser deixeble del sofista Iseu d'Assíria, distingit per l'elegància dels seus discursos. Més endavant va ser mestre d'Alexandre de Selèucia.
Va rebre honors a les ciutats d'Àsia. L'emperador Adrià el va distingir de diferents maneres: Nomenant-lo prefecte d'una província (sàtrapa); el va aixecar al rang d'équites, que era un orde eqüestre i li va donar una feina al museu d'Alexandria. No obstant, igual com altres sofistes, Dionís també va tenir diferències amb l'emperador. Dionís va romandre una persona modesta al llarg de la seva vida.
Va ser acusat d'exercitar la memòria dels seus alumnes ajudant-se de l'astronomia i de la màgia. Es tractava d'un mètode anomenat "art caldeu de la memòria", que possiblement consistia a sistematitzar de manera astrològica els arxius de textos i documents. Filòstrat va defensar Dionís en la seva obra, expressant que la memòria dels deixebles de Dionís era exercitada mitjançant la repetició d'aquells discursos que el mestre trobava que agradaven més. Els qui tenien millor retentiva repetien aquests discursos als seus companys, per això els deien "virtuosos de la memòria".
Dionís va passar els últims anys ensenyant a Lesbos. Va morir a Efes ja molt gran i en aquesta ciutat se li va aixecar un monument. Filòstrat informa que un memorial de Dionís es trobava a l'àgora. En unes excavacions fetes en l'àgora d'Efes el 1968 va aparèixer una inscripció dedicada a ell per un dels seus lliberts i la seva tomba es va trobar en una altra zona de la mateixa ciutat.
Filòstrat diu que va ser autor del Plany per Queronea.
¹Estava al llistat dels alimentats pel museu. El Museu era una taula d'estat, fundada per Ptolemeu I Soter a Alexandria, on eren convidats els personatges més il·lustres.
|
[
"De qui es tracta de Dionís de Milet?",
"Per què és una figura rellevant?",
"Com sabem part de la seva biografia?",
"Qui va ser el seu mestre?",
"I qui seria el seu deixeble?",
"Com el va premiar l’emperador Adrià?",
"Va portar sempre una vida senzilla?",
"De què el van culpar?",
"Com s’anomenava aquesta metodologia?",
"En què es basava?",
"On va emparar Filòstrat a Dionís?",
"Què comentava sobre ell?",
"On va estar el filòsof els seus últims anys?",
"Què es va descobrir en unes troballes d’Efes?",
"Segons Filòstrat, quina obra va escriure?"
] |
{
"answer_end": [
109,
229,
364,
408,
507,
754,
909,
1006,
1067,
1166,
1212,
1363,
1540,
1875,
1930
],
"answer_start": [
0,
173,
248,
366,
457,
547,
846,
911,
1008,
1069,
1168,
1214,
1489,
1687,
1877
],
"input_text": [
"D'un sofista grec que va viure al segle ii.",
"Per la importància que va donar a l'ús de la memòria.",
"A través de l'obra de Filòstrat d'Atenes Vides dels Sofistes.",
"Iseu d'Assíria.",
"Alexandre de Selèucia.",
"El va nomenar prefecte d'una província; el va aixecar al rang d'équites i li va donar una feina al museu d'Alexandria.",
"Sí.",
"D'exercitar la memòria dels seus alumnes ajudant-se de l'astronomia i de la màgia.",
"Art caldeu de la memòria.",
"En sistematitzar de manera astrològica els arxius de textos i documents.",
"En la seva obra.",
"Que la memòria dels deixebles de Dionís era exercitada mitjançant la repetició d'aquells discursos que el mestre trobava que agradaven més.",
"A Lesbos.",
"En l'agora va aparèixer una inscripció dedicada a Dionisi per un dels seus lliberts i la seva tomba es va trobar en una altra zona de la mateixa ciutat.",
"Plany per Queronea."
]
}
|
bios
|
Encarnació Gómez i Montaner, també coneguda com a Encarnació Gómez de Bosch (Igualada, 1877 - ?), va ser una pintora i aquarel·lista catalana activa durant la primera meitat del segle xx.
Nascuda a Igualada el 1877, no se sap res de la seva vida personal, excepte que al 1890 ella i la seva família vivien a Sant Martí de Provençals. Es va casar amb Joan Bosch i Morató que mor l'any 1951.
La primera notícia que se'n té és la seva participació en la quarta edició del 1900 de les exposicions femenines d'art que es van fer a la Sala Parés de Barcelona, en la qual va presentar una natura morta. Anys després, va participar el 1907 a la cinquena edició de l'Exposició Internacional de Belles Arts que organitzava la Junta de Museus de Catalunya amb una natura morta que es va exposar al vestíbul del Palau de Belles Arts. El mateix any també va prendre part de la primera Exposició de Belles Arts d'Artistes Independents que es va fer al Círcol de Propietaris de Gràcia.
No es té cap altra referència de la pintora fins als anys vint, quan va participar en diferents exposicions col·lectives de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya fins l'arribada de la Guerra Civil, primer al Centre de Lectura de Reus i a la Sala Parés, i posteriorment a les Galeries Laietanes. A finals de la dècada dels vint va presentar la seva obra individualment a la Sala Parés (1928-1931) i a les Galeries Laietanes (1933 i 1935). Per celebrar l'èxit obtingut en l'exposició del 1930, es va fer un banquet d'homenatge a la pintora en el Reial Cercle Artístic de Barcelona, del qual la premsa se'n va fer ressò, descrivint-la com una «artista de fino temperamento estético y de hábil destreza para la ejecución». El mateix 1930, a la mateixa Sala Parés, mostrava la seva obra junt amb els pintors Aureli Tolosa Alsina i Joan Fuster Bonnín.
Les úniques obres que fins avui s'han identificat són una parella de natures mortes de flors que es van subhastar al 2017.
|
[
"Qui va ser Encarnació Gómez?",
"Sabem quan va morir?",
"Quan va exercir?",
"De quin any és?",
"Què es coneix només de la seva família?",
"Qui va ser el seu home?",
"Què va exposar en la 4a edició de les exposicions femenines?",
"On va ser exposada la seva obra a la 5a edició de l'Exposició Internacional de Belles Arts?",
"Què va fer també l’any 1907?",
"On va col·laborar abans de la Guerra Civil?",
"A quins llocs va exposar a final de la dècada dels 20?",
"Per què se li va fer una condecoració en el Reial Cercle Artístic de Barcelona?",
"Com la van qualificar els mitjans de comunicació?",
"Amb qui va treballar a la Sala Parés en l’any 1930?",
"Quines obres subsisteixen avui en dia?"
] |
{
"answer_end": [
141,
96,
186,
214,
332,
369,
594,
820,
920,
1171,
1397,
1553,
1692,
1819,
1913
],
"answer_start": [
0,
0,
142,
188,
256,
334,
445,
634,
822,
1035,
1270,
1413,
1555,
1694,
1821
],
"input_text": [
"Una pintora i aquarel·lista catalana.",
"No.",
"Durant la primera meitat del segle xx.",
"Del 1877.",
"Que al 1980 vivien a Sant Martí de Provençals.",
"Joan Bosch i Morató.",
"Natura morta.",
"Al vestíbul del Palau de Belles Arts.",
"Va prendre part de la primera Exposició de Belles Arts d'Artistes Independents.",
"En diferents exposicions col·lectives de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya.",
"A la Sala Parés i a les Galeries Laietanes.",
"Per celebrar l'èxit obtingut en l'exposició del 1930.",
"Com a artista de fino temperamento estético y de hábil destreza para la ejecución.",
"Amb Aureli Tolosa Alsina i Joan Fuster Bonnín.",
"Una parella de natures mortes de flors."
]
}
|
books
|
Són vuits i nous això de l'any nou.
És clar que a moltes noietes les vestiran de llarg i tindran gran alegria, mes ¿quantes no se'n vestiren l'any passat?
Sentiran dir allò de que el Carnaval ja no val res; allò de que han abaixat la farina i han pujat el pa; allò de que hi ha un predicador molt bo; allò de que a la caiguda de la fulla hi petaran molts xacrosos i vaia! no ens cansem més: veuran, sentiran i desitjaran el de sempre i no escarmentaran de res.
Vegin, doncs, per a on s'agafaria aquest any si tractés de passar per nou.
Si, verbi gràcia, al cap de dotze mesos ens trobéssim que ningú s'havia tirat dalt a baix del balcó, o que la gent no es casés ni s'enviudés ni es fes moneda falsa, ni es morís cap metge… encara vaja!
Mes ca! res d'això. La bola del món donarà les voltes com sempre.
¡Què n'hi haurà de minyons que després d'haver fet els primers versos somiaran que son lord Byron!
¡Què n'hi haurán de nois anant per casa vestits de generals, i de generals que sortiran pel món semblant nois!
De tant en tant correrà allò de que està a punt d'armar-se la grossa.
Els vells del siti de Girona, amb tota aquella formalitat que els caracteritza, seguiran endevinant que en tot rebullici hi ha amagada la mà de l'inglès.
S'hi repetiran aquelles coses de:
-Mare de Déu, com passa el temps!
|
[
"Què dius el protagonista sobre l’any nou?",
"Com es vesteixen les noies en aquest esdeveniment?",
"Exposa que n’hi ha que no han pogut fer-ho?",
"Què comenta gent sobre el Carnaval?",
"Està més barata la farina?",
"I el pa?",
"Quin fet comporta que caiguin les fulles?",
"Què es planteja el narrador sobre l’any nou?",
"Quines males situacions comenta?",
"Tot i això, afirma que els anys passen?",
"Què li passaran a nens amb lord Byron?",
"Com van vestits alguns per les seves llars?",
"Què ocorrerà amb els vells de Girona?",
"Són seriosos?",
"Què es tornarà a dir?"
] |
{
"answer_end": [
34,
86,
154,
205,
240,
258,
363,
534,
722,
801,
901,
961,
1235,
1161,
1303
],
"answer_start": [
0,
50,
115,
155,
207,
241,
301,
475,
554,
737,
803,
903,
1083,
1083,
1237
],
"input_text": [
"Que són vuits i nous.",
"De llarg.",
"Sí.",
"Que ja no val res.",
"Sí.",
"No.",
"Que petin molts xacrosos.",
"Que per on s'agafaria aquest any si tractés de passar per nou.",
"Tirar-se dalt a baix del balcó, no casar-se, ni enviudar-se, ni fer moneda falsa, ni morir-se cap metge.",
"Sí.",
"Que després d'haver fet els primers versos somiaran que son ell.",
"De generals.",
"Seguiran endevinant que en tot rebullici hi ha amagada la mà de l'inglès.",
"Sí.",
"Mare de Déu, com passa el temps."
]
}
|
bios
|
Laura Gallego García (Quart de Poblet, 11 d'octubre de 1977) és una escriptora valenciana de literatura juvenil i infantil especialitzada en temàtica fantàstica. Ha estudiat Filologia Hispànica a la Universitat de València.
Nascuda a Quart de Poblet (Horta Oest), als onze anys començà a escriure amb una amiga seva la que seria la seva primera novel·la sense publicar, Zodíaccía, un mundo diferente, la qual està disponible al seu lloc web.
Als 21 anys, quan estava estudiant filologia hispànica, va escriure la seva primera novel·la publicada, Finis Mundi (1999), amb la qual obtingué el primer Premi El Vaixell de Vapor de l'editorial SM. Aquesta obra, escrita en castellà i traduïda a l'alemany, català, italià i portuguès, narra la història d'en Michael, un jove monjo cluniacenc de l'edat mitjana, que s'embarca en una aventura junt amb el joglar Mattius i la Lucía per aconseguir els tres eixos del temps, per invocar a l'Esperit del Temps. El seu segon premi El Vaixell De Vapor el va aconseguir el 2001 amb la seva novel·la La llegenda del Rei Errant (2001).
És fundadora de la revista universitària Náyade, repartida trimestralment a la Facultat de Filologia; en va ser codirectora des de 1997 fins a 2010.
L'obra amb la qual obtingué major popularitat fou la trilogia Cròniques de la Torre, arran de la qual va sorgir un gran interès per la seva obra, especialment a Internet. Però tot i que la seva fama es deu principalment a les novel·les juvenils, ha publicat també obres dirigides a un públic menor, incloent-hi els prelectors (Retorn a l'Illa Blanca, El carter dels somnis o la sèrie d'Alba, entre altres). El 2004 començà la seva segona trilogia, titulada Memòries d'Idhun.
Les seves novel·les s'han traduït, des del castellà, a altres llengües, com el català, anglès, francès, italià, portuguès, coreà, finès, japonès, alemany, hongarès, polonès, suec, danès, noruec i romanès.
El reconeixement més important que ha rebut és el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil el 2012, per l'obra de gènere fantàstic-èpic Donde los árboless cantan traduït al català per Coral Romà i Garcia com Allà on el arbres canten. Aquest guardó, dotat amb 20.000 euros, va ser concedit pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esports, i va designar la seva obra com el millor llibre de literatura infantil o juvenil publicat el 2011 en qualsevol de les llengües oficials que es parlen a Espanya.
Ha explorat gran part dels temes literaris: començà escrivint literatura històrico-fantàstica, amb la novel·la Finis Mundi; però provà també la ciència-ficció, amb Les filles de Tara; i més endavant la fantasia èpica amb Cròniques de la Torre i Memòries d'Idhun; sense oblidar tampoc la seva literatura infantil.
En la seva narrativa fantàstica, i particularment a Memòries d'Idhun, la temàtica amorosa és tant o més important que la fantàstica, fet que la diferencia netament del model de Tolkien: els personatges expressen sense parar els seus sentiments, dubtes, recels, decepcions, etc., i es guien per ells, generalment més que per altres conceptes com l'honor o el deure. Així, la reflexió sobre el mateix sentiment ocupa molt espai en els diàlegs i la reproducció del pensament, fet afavorit per la decisió d'utilitzar un apassionat triangle amorós en el que Victoria se sent atreta sense remei per dos personatges oposats i incompatibles.
|
[
"A què es dedica Laura Gallego?",
"De quin gènere?",
"On va estudiar la carrera universitària?",
"Quants anys tenia quan va escriure el seu primer llibre?",
"Què va adquirir amb la seva primera obra publicada?",
"Quin és el seu argument?",
"Quina publicació universitària va crear?",
"Amb quina saga va assolir la fama?",
"Com es diuen les seves obres infantils?",
"En quins idiomes podem trobar els seus escrits?",
"Per quin llibre va obtenir el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil?",
"Quina retribució econòmica se li va atorgar?",
"Sempre s’ha dedicat a la literatura fantàstica?",
"Amb quin tipus ha tractat més?",
"En què destaca els seus llibres, en comparació amb els de Tolkien?"
] |
{
"answer_end": [
78,
160,
222,
368,
640,
946,
1115,
1300,
1622,
1895,
2065,
2175,
2615,
2615,
3075
],
"answer_start": [
0,
64,
162,
264,
498,
728,
1068,
1217,
1463,
1692,
1897,
2139,
2443,
2443,
2782
],
"input_text": [
"A l'escriptura.",
"De gènere fantàstic.",
"A la Universitat de València.",
"Onze.",
"El Premi El Vaixell de Vapor de l'editorial SM.",
"Narra la història d'en Michael, un jove monjo cluniacenc de l'edat mitjana, que s'embarca en una aventura junt amb el joglar Mattius i la Lucía per aconseguir els tres eixos del temps, per invocar a l'Esperit del Temps.",
"Náyade.",
"Amb la trilogia Cròniques de la Torre.",
"Retorn a l'Illa Blanca, El carter dels somnis o la sèrie d'Alba, entre altres.",
"En català, anglès, francès, italià, portuguès, coreà, finès, japonès, alemany, hongarès, polonès, suec, danès, noruec i romanès.",
"Per l'obra de gènere fantàstic-èpic Donde los árboless cantan.",
"20.000 euros.",
"No.",
"La ciència-ficció i la fantasia èpica.",
"La temàtica amorosa és tant o més important que la fantàstica: els personatges expressen sense parar els seus sentiments, dubtes, recels, decepcions, etc., i es guien per ells, generalment més que per altres conceptes com l'honor o el deure."
]
}
|
vilaweb
|
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha pronunciat avui el missatge institucional de Cap d'Any. S'ha referit a la situació actual dient: ‘Els representants elegits el 27 de setembre han d'assumir la responsabilitat de dirigir les institucions públiques en anys de gran complexitat i de reptes majúsculs.' Ha afegit que aquesta responsabilitat no es podia defugir ‘un cop has passat per les urnes i has rebut el mandat democràtic de la població'. També ha destacat el ‘camí extraordinari' que havia recorregut el país aquest últim any, quan ‘el projecte nacional i el projecte social s'han donat la mà i caminen junts en la voluntat i la il·lusió de fer de Catalunya un gran país; és a dir, un bon país per a tota la seva gent'. Per Mas, l'any que som a punt d'encetar ‘serà decisiu per a convertir aquest anhel àmpliament compartit en una esplèndida realitat'. ‘El deure de decidir' dels representants polítics En el discurs, el president ha dit que la situació política actual era ‘d'una enorme complexitat', tant a Catalunya com a l'estat espanyol, i que això obligava ‘a dialogar, a negociar i a pactar; és a dir, a decidir entre idees, persones i partits molt diferents'. ‘Com a president de Catalunya –ha manifestat– tinc molt present el dret de decidir del nostre poble, fonament de la nostra sobirania, però també tinc molt present el deure de decidir dels nostres representants polítics.' I ha advertit: ‘Que no sigui fàcil no ens allibera, a cap de nosaltres, del nostre deure de decidir', que en situacions com les actuals ‘resulta indefugible', ha remarcat. ‘Calen governs forts, estables i dialogants' Mas ha subratllat la importància de ‘tenir un nou govern i una estabilitat que permetin de fer bona feina i complir els mandats rebuts a les urnes'. ‘A Espanya i a Catalunya –ha dit– convenen governs estables, dialogants i oberts al pacte, cadascú des de la seva legitimitat democràtica.' Fent referència al panorama postelectoral espanyol, ha comentat: ‘Aquells que en les darreres setmanes han fet mofa i escarni de la situació política catalana hauran d'aplicar en les seves pròpies cases la teràpia per resoldre aritmètiques de suma molt complicada.' I, quant a la situació catalana, ha insistit: ‘Catalunya té clar que vol decidir el seu futur i tots som necessaris per a fer-ho possible; continuar ignorant-ho o menystenint-ho no aportarà cap solució de futur.' També ha esperonat els catalans a saber ‘treure lliçons de les incerteses econòmiques, socials i polítiques d'aquests darrers anys per construir projectes de futur col·lectius, on el progrés, el benestar, la justícia, la democràcia i la llibertat en siguin pilars fonamentals'. I ha afegit: ‘Els temps d'incerteses són també temps d'oportunitats. El jonc més flexible és aquell que resisteix millor les inclemències del moment i pot tornar a redreçar-se quan aquestes han passat.' Vegeu el vídeo íntegre del discurs de Cap d'Any:
|
[
"Qui és Artur Mas?",
"Què ha presentat avui?",
"Què ha comentat sobre els diputats?",
"Creu que han de fer front a aquesta situació?",
"Què ha alabat d’aquest últim any?",
"Com qualifica l’any vinent?",
"Segons ell, què implica aquesta difícil situació política?",
"Què no excusa als dirigents de pactar?",
"Per què creu que és rellevant tenir un govern estable?",
"Què ha exposat sobre els que s’han rigut de l’estat polític català?",
"Què pensa Mas sobre fer cas omís del futur de Catalunya?",
"Quin missatge ha dedicat als catalans?",
"Quins valors han de ser-hi?",
"El president de la Generalitat considera positiva aquesta inseguretat?",
"Amb què compara aquesta situació?"
] |
{
"answer_end": [
41,
100,
308,
368,
732,
865,
1180,
1503,
1767,
2174,
2385,
2563,
2663,
2733,
2866
],
"answer_start": [
0,
43,
144,
311,
458,
734,
945,
1403,
1620,
1961,
2222,
2394,
2543,
2680,
2735
],
"input_text": [
"El president de la Generalitat.",
"El missatge institucional de Cap d'Any.",
"Que han d'assumir la responsabilitat de dirigir les institucions públiques en anys de gran complexitat i de reptes majúsculs.",
"Sí.",
"Que el projecte nacional i el projecte social s'han donat la mà i caminen junts en la voluntat i la il·lusió de fer de Catalunya un gran país.",
"Decisiu per a convertir aquest anhel àmpliament compartit en una esplèndida realitat.",
"Dialogar, negociar i pactar; és a dir, a decidir entre idees, persones i partits molt diferents.",
"Que no sigui facil.",
"Perquè permetin de fer bona feina i complir els mandats rebuts a les urnes.",
"Que hauran d'aplicar en les seves pròpies cases la teràpia per resoldre aritmètiques de suma molt complicada.",
"Que no aportarà cap solució de futur.",
"Els ha esperonat a saber treure lliçons de les incerteses econòmiques, socials i polítiques d'aquests darrers anys per construir projectes de futur col·lectius.",
"El progrés, el benestar, la justícia, la democràcia i la llibertat.",
"Sí.",
"Amb el jonc més flexible."
]
}
|
vilaweb
|
Els compromissaris participants en el XIX Congrés Nacional del Partit Popular han decidit que Pablo Casado serà el relleu de Mariano Rajoy. El qui fins ara era vice-secretari de Comunicació del partit s'ha imposat a la seva contrincant, Soraya Sáenz de Santamaría, gràcies al suport de 1.701 vots dels delegats d'aquest congrés contra 1.250 per a l'ex-vice-presidenta: 451 vots de diferència. També hi ha hagut 18 vots blancs i quatre de nuls. En el discurs previ a les votacions, Pablo Casado ha mantingut la línia dura que l'ha caracteritzat durant la campanya. No ha frenat pas i en el seu discurs durant el congrés del PP ha arribat a comprometre's amb Tabàrnia: ‘Vull representar els catalans que començarem a reconquerir. Aquella Tabàrnia hipotètica serà una Tabàrnia de veritat.' A banda, Casado ha reivindicat el PP com ‘el partit de la família i de la vida' i ha anunciat el compromís d'oposar-se a la llei de l'eutanàsia que vol impulsar el govern de Pedro Sánchez. També ha dit que és el seu és partit de les víctimes del terrorisme i ha diferenciat entre patiments: ‘No ens fan pena els familiars dels terroristes, ens en fan les famílies de les víctimes.' D'altra banda, el discurs de Soraya Sáenz de Santamaría ha reivindicat la seva tasca contra ‘els populistes i els independentistes' i ha fet una crida a la ‘unitat' perquè ‘units fem més ferms els nostres principis i els fem realitat guanyant eleccions'. Ha desplegat un ventall amb la bandera d'Espanya per assegurar que vol un partit ‘obert' que atregui cada vegada més gent i que sigui alhora ‘ferm'. ‘Així és com es guanyen eleccions', ha afirmat abans d'haver promès que farà un partit que ‘es renovi' i que ‘atregui la base social' del ‘centre-dreta espanyol'. ‘Som el gran partit del centre-dreta europeu', ha afirmat reivindicant ‘una societat oberta'. ‘Sempre he tingut un desafiament: viure d'acord als principis, tals com la sinceritat envers un mateix, la lleialtat, el respecte al company, la coherència entre allò que diem en privat i en públic i la feina pública', ha dit sense citar el seu contrincant, perquè aquest ‘és un partit honrat amb afiliats honrats'. L'ex-vice-presidenta espanyola ha reivindicat la seva acció de govern i ha acusat el PSOE d'haver fet una moció de censura ‘injustificable' amb ‘allò més danyí que hi ha en aquest país: els independentistes'. ‘Mai no he vacil·lat davant l'independentisme', ha afirmat abans de recordar que el president de la Generalitat, Quim Torra, li va posar una querella criminal ‘per haver-se negat que ell se saltés la llei', cosa que va fer ‘a molta honra', perquè, ‘per haver defensat la unitat d'Espanya, que em posin una i mil querelles'.
|
[
"Què s’ha acordat en el Congrés Nacional del PP?",
"Quin paper tenia Casado en el partit?",
"Qui era la seva adversària?",
"Quants de vots va aconseguir Pablo?",
"Per què ha destacat en la campanya?",
"Què ha exposat en el Congrés?",
"Com ha definit el PP?",
"Amb quina mesura no hi està d’acord?",
"En un atemptat, de part de qui es posiciona?",
"Quin missatge han tingut les paraules de Soraya Sáenz de Santamaría?",
"Per quin motiu vol la unitat d’Espanya?",
"Què representa la metàfora del ventall amb la bandera d’Espanya obert?",
"A més, què ha assegurat Soraya del futur del PP?",
"Quines són les seves conviccions?",
"Per quina raó ha incriminat al PSOE?"
] |
{
"answer_end": [
138,
200,
263,
296,
562,
665,
866,
974,
1043,
1300,
1422,
1571,
1734,
2046,
2353
],
"answer_start": [
0,
140,
190,
201,
481,
583,
796,
869,
976,
1184,
1303,
1424,
1609,
1831,
2218
],
"input_text": [
"Que Pablo Casado sigui el relleu de Mariano Rajoy.",
"Era vice-secretari de Comunicació.",
"Soraya Sáenz de Santamaría.",
"1.701.",
"Per la seva línia dura.",
"S'ha compromès amb Tabàrnia.",
"Com el partit de la família i de la vida.",
"Amb la llei de l'eutanàsia que vol impulsar el govern de Pedro Sánchez.",
"De les víctimes del terrorisme.",
"Ha reivindicat la seva tasca contra els populistes i els independentistes.",
"Perquè units fem més ferms els nostres principis i els fem realitat guanyant eleccions.",
"Que vol un partit obert que atregui cada vegada més gent i que sigui alhora ferm.",
"Que farà un partit que es renovi i que atregui la base social del centre-dreta espanyol.",
"La sinceritat envers un mateix, la lleialtat, el respecte al company, la coherència entre allò que diem en privat i en públic i la feina pública.",
"Per haver fet una moció de censura injustificable amb els independentistes."
]
}
|
bios
|
Encarnació Colomina i Agustí (Os de Balaguer, 1848 - Barcelona, 1916) va ser una religiosa catalana fundadora de la Congregació de Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret. Ha estat proclamada serventa de Déu per l'Església catòlica.
Nasqué el 24 de desembre de 1848 i fou batejada l'endemà amb el nom de Manuela Colomina i Agustí. Era un dels set fills de Josep Colomina i Rosa Agustí, família pagesa i de molta devoció. En fer cinc anys, quedà orfe de; les seves germanes influiran en el seu creixement espiritual, com també el rector del poble, i aviat començà a participar en activitats parroquials.
Rosa i Agnès, les seves dues germanes, van ingressar en el convent de concepcionistes de Tremp. Cap al 1871 conegué Josep Manyanet, que esdevingué el seu director espiritual i en 1874 va entrar al mateix convent que les seves germanes. El 7 de desembre se'n feu novícia i prengué el nom de Maria Manuela de Sant Tadeu, però la seva mala salut l'obligà a deixar el convent el gener de 1875.
La seva vocació va fer que ingressés en la congregació de les Germanes de la Sagrada Família d'Urgell, que des de l'abril de 1874 estava sota la direcció de Josep Manyanet. Entrà en la comunitat del barri d'Horta de Barcelona el 9 de març de 1877; el 25 de novembre se'n feu novícia amb el nom de Maria de l'Encarnació. El mes següent fou destinada a la comunitat d'Alguaire, on romangué un any. El desembre de 1878, torna al noviciat de Sant Andreu del Palomar, on fa la professió solemne el 23 d'abril de 1879.
En 1880, el capítol general de la congregació, a Talarn, va promulgar unes noves constitucions que volien recuperar l'esperit anterior a Manyanet, menys contemplatiu. Encarnació Colomina, llavors superiora del noviciat, no les acceptà i provocà una escissió i Manyanet deixà l'institut. El 1882, la mare Colomina va ser expulsada de l'institut; es va instal·lar a Barcelona, amb altres companyes, al carrer de Santa Anna i van continuar seguint les primeres constitucions del pare Manyanet. Aquest va concedir-los unes noves constitucions i va nomenar Colomina superiora i mestra de novícies de la nova congregació, anomenada de les Filles de la Santa Casa de Natzaret.
La primera fundació de la nova congregació va ser el convent d'Aiguafreda, obert el 2 de maig de 1894. A partir d'ell en sorgirien d'altres: Sant Joan de Vilatorrada (1896), el Col·legi Sant Josep de Barcelona (1896), el de la Mare de Déu dels Àngels (la Sagrera, Barcelona, 1898), etc.
Quan morí Manyanet, en 1901, Colomina quedà com a única superiora de l'institut; en el primer capítol general de 1905, fou relegada i destinada al Col·legi de Sant Josep i, en 1907, al de la Mare de Déu dels Àngels. El 24 de novembre de 1916, va patir un atac d'apoplexia del que no se'n recuperà: morí el 27 de novembre de 1916. Va deixar escrit un Testamento espiritual, cartes i un recull de Notas y consejos del P. Manyanet.
És enterrada al Cementiri del Poblenou de Barcelona. El 15 de setembre de 2015, el cardenal de Barcelona Lluís Martínez Sistach obrí la causa de canonització d'Encarnació Colomina, després d'haver obtingut el nihil obstat de la Congregació de les Causes dels Sants. La cloenda de la fase diocesana de la causa del procés de beatificació va ser al setembre de 2016.
|
[
"Qui va ser Encarnació Colomina?",
"Amb quin nom la van batejar?",
"Què va implicar la mort dels seus pares?",
"D’on van ser religioses les seves germanes?",
"Quan va entrar ella?",
"Però, per què va haver de marxar l’any següent?",
"Quan ho reprendria a Barcelona?",
"On va haver de marxar el desembre de 1877?",
"Què va passar en el 1880?",
"Va ser el motiu pel qual van fer fora a Encarnació Colomina?",
"Què van crear, llavors?",
"A quin lloc es van establir per primera vegada?",
"Què li va ocórrer a finals del novembre del 1916?",
"On es troba actualment la seva tomba?",
"Qui va promoure que la canonitzessin?"
] |
{
"answer_end": [
183,
342,
558,
710,
850,
1004,
1252,
1380,
1664,
1862,
2187,
2262,
2772,
2956,
3084
],
"answer_start": [
0,
281,
434,
616,
792,
935,
1179,
1254,
1519,
1686,
2010,
2189,
2692,
2905,
2985
],
"input_text": [
"Una religiosa catalana fundadora de la Congregació de Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret.",
"Amb el de Manuela Colomina i Agustí.",
"Que l'influenciïn les seves germanes i el rector del poble en el seu creixement espiritual.",
"Del convent de concepcionistes de Tremp.",
"En 1874.",
"Per la seva mala salut.",
"El 9 de març de 1877.",
"A la comunitat d'Alguaire.",
"El capítol general de la congregació va promulgar unes noves constitucions que volien recuperar l'esperit anterior a Manyanet.",
"Sí.",
"La congregació de les Filles de la Santa Casa de Natzaret.",
"Al convent d'Aiguafreda.",
"Va patir un atac d'apoplexia del que no se'n recuperà.",
"Al Cementiri del Poblenou de Barcelona.",
"El cardenal de Barcelona Lluís Martínez Sistach."
]
}
|
mitologia
|
Tages, o també Tagetes, era una divinitat etrusca fill de Genius i de la Terra i net de Júpiter. Va ser adoptat pels romans i considerat com el més gran endeví.
A Tages es vinculen els orígens de la Disciplina Etrusca, l'art endevinatòria dels harúspex. Ciceró, Ovidi, i altres autors expliquen amb lleugeres variants el que li va passar a un pagès mentre llaurava un camp vora la ciutat de Tarquínia. Va veure com un terròs es movia espontàniament i que prenia forma de persona. Era com un nen, però molt savi. El pagès es va posar a cridar i van comparèixer els etruscs. El nen, que es representa amb els cabells blancs, símbol de saviesa, els va ensenyar els fonaments de l'endevinació etrusca i la forma de predir el futur. Després, els reis etruscos van posar per escrit aquestes ensenyances.
Alguns autors han intentat identificar Tages amb Numa Pompili, autor d'una reforma religiosa, o amb Vegoia, una nimfa autora d'uns llibres d'endevinació. A Tages se li atribuïa la revelació del contingut dels llibres sagrats, però només una part d'ells se li refereix explícitament. Els Libri haruspicini, referits als àmbits dels sacrificis i la lectura dels designis divins a les entranyes de les víctimes, i els Libri Acherontici, que formen part dels Libri fatales, relacionats amb la vida d'ultratomba. Joan Laurenci, autor bizantí del segle VI molt ben informat, atribueix a Tages una obra sobre la importància en l'endevinació dels terratrèmols (Τά σεισμοτροπικά), traduït per Publi Nigidi Fígul al llatí, autor que també va utilitzar una altra obra sobre els trons, atribuïda a Tages, i que potser va completar.
A l'antiguitat tardana els llibres de Tages van adquirir una gran autoritat, i se'ls comparava amb les figures de Plató, Pitàgoras o Sòcrates. Els autors cristians van considerat Tages un equivalent als profetes, i els grecs l'assimilaven a Hermes.
|
[
"De què es tracta Tages?",
"De qui era familiar?",
"Qui se'l va apropiar?",
"Amb què es relaciona amb ell?",
"Què relata Ovidi?",
"De cop i volta, què va observar del terra?",
"Com va reaccionar l’home?",
"Què els hi va instruir?",
"Amb qui vinculen a la deïtat?",
"Quines obres se li assignen?",
"Què explicava els Libri haruspicini?",
"I els Libri Acherontici?",
"També, què més podria haver escrit Tages?",
"Els seus escrits van tenir molt de renom?",
"Només el valoraven els grecs?"
] |
{
"answer_end": [
49,
95,
123,
217,
400,
478,
541,
726,
859,
1022,
1205,
1304,
1449,
1693,
1865
],
"answer_start": [
0,
32,
97,
161,
262,
402,
512,
642,
798,
952,
1081,
1209,
1367,
1618,
1761
],
"input_text": [
"D'una divinitat etrusca.",
"De Genius, de la Terra i de Júpiter.",
"Els romans.",
"Amb els orígens de la Disciplina Etrusca.",
"El que li va passar a un pagès mentre llaurava un camp vora la ciutat de Tarquínia.",
"Que prenia forma de persona.",
"Es va posar a cridar.",
"Els fonaments de l'endevinació etrusca i la forma de predir el futur.",
"Amb Numa Pompili.",
"Els llibres sagrats.",
"Els àmbits dels sacrificis i la lectura dels designis divins a les entranyes de les víctimes.",
"La vida d'ultratomba.",
"Una obra sobre la importància en l'endevinació dels terratrèmols.",
"Sí.",
"No."
]
}
|
books
|
-La viva, noies, la viva… a… a!- sentia cada dematí, entre somnis. Era un espinguet clar i alegre que es cargolava enlaire, al compàs d'un xic-xec de xinelles per l'acera…
A l'obrir el balcó, ja el sol se'n entrava per la meva cambra, escorrent-se a llenques polsoses per les escletxes de les persianes; aquell crit de -la viva!- ressonava més clar i més airejat i entre crit i crit, se sentia de tant en tant:
-A quant la dóna?…
-A sis.
-Uix! A sis?… i tant rebregada com és?…
-Ah, sí… fugiu la mi senyora!… A l'hora de la mort en tingués!…
-Deixa-la estar!… que no veus que fa cara de dejuni?… la viva, noies, la viiivaaa!…
I la professó anava passant carrer amunt. Les cistelles de sardina, rodones i plenes, desfilaven per sota el meu balcó com colossals peces de plata: les duien les marmanyeres, arremangades de braços, botent llurs carns macisses que pantejaven sota les robes al moviment del pas.
I en tant, amb les persianes entreobertes, ja tornava a mirar aquell tros de cel, ample, molt ample… i veia una vegada més aquell carrer, llarg, estès… sentia el remoreig llunyà de les fàbriques, quals xemeneies s'alçaven ertes al lluny, per damunt de les taulades, omplint l'espai de glopades de fum negre, i allà baix, al cap-de-vall, el veia a n'ell, el mar -estès com una cinta blava, tancant l'horitzó.
Més tard passaven ells, els pescadors… fornits, colrats, amb amples calces de burrell, amb folgades camisetes blaves i mocadors virolats al coll, caminant mandrosament, brandant d'un cantó a l'altre, com si els costés d'arrossegar els esclops…
|
[
"Què escoltava el protagonista cada matí?",
"Com ho defineix?",
"Quin temps feia?",
"Per on entra el sol?",
"Deien alguna cosa més entre reclam i reclam?",
"A quin ahora era l'esdeveniment?",
"Per què vol l’altre que no molestessin a la dona?",
"Què hi havia al carrer?",
"Què portaven les marmanyeres?",
"Com les descriu?",
"Què es podia apreciar sota el vestit de les marmanyeres?",
"Com era el carrer?",
"Per què les teulades estaven envoltades de fum negre?",
"Després de les marmanyeres, qui va desfilar?",
"De quina manera vestien?"
] |
{
"answer_end": [
51,
122,
233,
302,
623,
436,
593,
666,
800,
710,
903,
1055,
1211,
1350,
1457
],
"answer_start": [
0,
67,
172,
195,
363,
411,
543,
626,
668,
668,
775,
1008,
1101,
1313,
1337
],
"input_text": [
"La viva, noies, la viva… a… a!.",
"Com un espinguet clar i alegre que es cargolava enlaire.",
"Solejat.",
"Per les escletxes de les persianes.",
"Sí.",
"A les sis.",
"Perquè feia cara de dejuni.",
"Una professó.",
"Cistelles de sardina.",
"Rodones i planes.",
"Llurs carns macisses.",
"Llarg i estès.",
"Per les xemeneies.",
"Els pescadors.",
"Amb amples calces de burrell, amb folgades camisetes blaves i mocadors virolats al coll."
]
}
|
books
|
-Oi, que es un fet!
-I, filla, al menys estaré tranquila… perquè és un dimoni, filla, un dimoni fet… Tot ho fa anar en renou! Peret, vina, què fas aquí fora!… Veus?…
-Aquesta és la senyora mestra, saps?… Ja cal que facis bondat de la bona…
-I que creguis tot el que et mani, saps?…
-Ah, sí; això sobre tot; als mal-creients jo no els…
-I què…
-Ah, sí; això sobre tot…
I en Peret se les mirava amb uns ulls!… vermell!…
Sa mare després de conversar bella estona amb aquella senyora, se'n anà. Al veure-la desaparèixer, en Peret sentí que el coll se li nuava… Les llàgrimes li vingueren als ulls i vaga, però dolorosa, una idea s'apoderà de son petit cervell de noi:
-Adéu, perduda llibertat!…
La costura li sembla una presó; la noia de la canya l'escarceller.
|
[
"Com estarà a partir d’ara la mare?",
"Com és el seu fill?",
"Per què?",
"Quin és el seu nom?",
"Li presenta a la seva professora?",
"De quina manera s’ha de comportar?",
"Amb qui diu que no s’ha d’ajuntar?",
"Què feia el Peret?",
"La seva mare va estar més temps parlant amb la seva tutora?",
"Què li va passar al nen en veure que la seva mare marxava?",
"Va plorar?",
"Què va pensar en aquell moment?",
"Amb què comparava la llar?",
"I la mestra?"
] |
{
"answer_end": [
56,
99,
124,
156,
201,
279,
333,
415,
489,
555,
592,
688,
721,
756
],
"answer_start": [
21,
40,
86,
126,
167,
204,
283,
368,
418,
491,
557,
616,
691,
723
],
"input_text": [
"Tranquila.",
"Un dimoni.",
"Perquè tot ho fa anar en renou.",
"Peret.",
"Sí.",
"Que faci bondat de la bona i que cregui tot el que li mani.",
"Amb els mal-creients.",
"Se les mirava amb uns ulls, vermell.",
"Sí.",
"Sentí que el coll se li nuava.",
"Sí.",
"Que havia perdut la llibertat.",
"Amb una presó.",
"Amb l'escarceller."
]
}
|
books
|
Aleshores, en Pau Torres va prosseguir:
-Sí, la meva història és la més completa negació de que la literatura, fins la que en diem amena, no pugui ésser per als seus devots font de material riquesa. En demostració d'això, vaig a dir ara el què no he dit mai a ningú… i és que la meva fortuna, la meva posició, tota la dec a la lectura d'un llibre, i no us cregueu d'un llibre científic, que això ja no constituiria cap raresa, sinó d'imaginació, d'una novel·la famosa, coneguda a tot el món.
L'auditori estava suspens d'expectació.
-La cosa promet ésser interessant!- exclamaven uns.
-Que es revel·li aquest prodigi!- demanaven altres.
-Preguem que la història es conti!- recalcaven els demés.
-Ja ho contaré- va respondre l'interpel·lat. -La major part dels d'aquí saben bé prou que jo sóc de l'Empordà, fill d'una casa de Sant Feliu, dedicada al comerç de suros des d'un grapat de generacions. Els trefins i les pannes són en la meva família una tradició quasi nobiliària, tramesa constantment de pare a fill. Mes, jo no era l'hereu; era el tercer dels germans, un fadrí extern… i, encara que a casa no m'haguera mancat res, i en cas de morir el pare, m'hauria pogut associar amb el germà gran amb el que m'hagués tocat de legítima i millora, què us diré? Em sembla que no m'hauria sabut avenir a fer la viu-viu, eternament encofurnat a casa i supeditat sempre a l'hereu. Més m'estimava ésser independent i viure lliure dels meus actes. Tenia ambició i volia anar per a mi. ¿Per quins cinc sous no podia emancipar-me, com s'havien emancipat tants altres fadrins externs de cases bones de per allí, dedicats tots als afers del suro? L'un havia aconseguit establir a Londres la representació d'algunes cases empordaneses; l'altre havia anat de comissionista de carrats a França; un íntim amic meu dirigia unes explotacions sureres a Portugal. ¿Per què no havia jo de fer com ells, ja que em sentia amb esperit d'empresa i ganes de treballar? ¿Però, què faria, quina tecla tocaria que, tot donant lliure expansió a les meves iniciatives, concordés amb els meus coneixements adquirits sobre la indústria de casa? En semblants cavil·lacions anava jo capficat, quan, un dia, estant-me a casa llegint, em varen fer fer un salt d'emoció uns certs capítols del llibre que tenia entre les mans. Eren els capítols que havien, amb el temps, de fer-me ric… Molts dels que m'escolten ja saben que jo he alternat sempre les tasques del negoci amb l'afició literària i que fins, Déu me perdó!, he fet les meves provatures en vers i en prosa. Mil cops havia, doncs, jo llegit aquell llibre que tanta impressió em causava com si fos sobtada revel·lació, però mai de la vida m'havia sotregat com en aquells instants. En el fort de l'emoció que em corprenia vaig arribar a exclamar: -Ja l'he trobada! ¡Ja l'he trobada la pedra filosofal!- ¿I no sabeu el què hi havia en aquells capítols que tant em trasbalsaven l'esperit? Hi havia la descripcció d'un terrer immens, trencat, espadat, abrupte, quasi inaccessible, ple de centenaris boscos de suredes verges que la mà de l'home no havia escorxat encara mai. Ja estava decidit. La meva sort ho volia. Hi havia un país inexplorat que m'oferia els seus tresors forestals… i jo havia d'ésser el Colom d'aquell món per descobrir. Vaig cridar al meu pare i, en poques paraules, el vaig posar al corrent de la meva troballa i dels meus plans. De primer moment va mirar-me amb desconfiança, com si tingués por de què m'hagués tornat boig. Però jo li vaig ensenyar el llibre, li vaig exposar les meves raons, li vaig fer els meus arguments, i al capdavall aquell home, que tenia gran intuïció de les coses i una fe cega en el meu esperit d'iniciativa, va acabar per interessar-se fortament en els meus projectes. Em va donar diners per a un viatge d'exploració… i vaig sortir de Catalunya cap al país salvatge i verge, tan ben descrit en el llibre.
|
[
"Qui era el que parlava?",
"Què nega en el seu discurs?",
"A què es deu la seva fama?",
"La gent volia saber més sobre ell?",
"D’on és ell?",
"Era el primogènit?",
"Per què ja li anava bé no ser-ho?",
"On van marxar companys seus de la indústria a fer fortuna?",
"A part dels negocis, li agradava llegir?",
"Com va titllar aquells capítols?",
"Què explicava?",
"Què va pensar quan els va llegir?",
"Com va actuar, a continuació?",
"De quina manera va reaccionar el seu pare?",
"Després hi va estar d’acord amb la seva decisió?"
] |
{
"answer_end": [
38,
197,
346,
692,
834,
1062,
1437,
1841,
2452,
2819,
3087,
3254,
3365,
3460,
3733
],
"answer_start": [
0,
41,
267,
492,
740,
1017,
1315,
1549,
2346,
2700,
2822,
3131,
3256,
3367,
3462
],
"input_text": [
"Pau Torres.",
"Que la literatura no pugui ésser per als seus devots font de material riquesa.",
"A la lectura d'un llibre.",
"Sí.",
"De l'Empordà, de Sant Feliu.",
"No.",
"Perquè més s'estimava ésser independent i viure lliure dels seus actes.",
"A Londres, a França i a Portugal.",
"Sí.",
"Com la pedra filosofal.",
"La descripcció d'un terrer immens, trencat, espadat, abrupte, quasi inaccessible, ple de centenaris boscos de suredes verges que la mà de l'home no havia escorxat encara mai.",
"Que havia d'ésser el Colom d'aquell món per descobrir.",
"Va cridar al seu apre i el va posar al corrent de la seva troballa i dels meus plans.",
"Va mirar-lo amb desconfiança, com si tingués por de què s'hagués tornat boig.",
"Sí."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.