source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
mitologia
|
D'acord amb la mitologia grega, Deianira (en grec antic Δηιάνειρα) va ser una princesa filla d'Eneu, rei de Calidó i d'Altea. Era germana de Melèagre. Una tradició diferent la feia filla de Dionís, que havia estat hoste d'Eneu a Calidó.
Deianira sabia conduir carros i coneixia l'art de la guerra. Quan Meleagre, el seu germà, va morir, ella i les seves germanes van ser transformades en perdius. Però els precs de Dionís van aconseguir que ella i la seva germana Gorge retornessin a la forma humana.
Quan Hèracles baixà a l'Hades a buscar el gos Cèrber es va trobar amb l'ànima de Melèagre que li va demanar que es casés amb la seva germana, que no tenia el suport de ningú després de la seva mort. Hèracles al tornar a la terra, va marxar cap a Calidó, on va trobar-se que el déu-riu Aquelou l'acabava de demanar en matrimoni. Els dos pretendents van haver de lluitar per obtenir-la, i Hèracles va guanyar. La nova parella van viure molt de temps a Calidó, on va tenir un fill, Hil·los. Altres fonts esmenten també Ctesip, Glenos, Ònites i Macària.
Més endavant, Hèracles i Deianira van marxar de Calidó. Mentre anaven cap a Traquis fou raptada pel centaure Nessos, quan miraven de travessar un riu, però Hèracles l'abaté amb una de les seues sagetes enverinades. Abans de morir, Nessos recomanà a Deianira que recollís la seua sang assegurant-li que se'n podia fer un filtre d'amor. Ella el cregué i se n'endugué la túnica xopa. A Traquis Hèracles i Deianira van ser acollits pel rei Ceix, i van combatre contra el poble dels driops.
Més endavant, en sospitar que el seu marit l'abandonaria per Íole, Deianira, gelosa i volent revifar el seu amor per ella, li envià la túnica fatal. Quan la roba tocà la pell de l'heroi una flama mortal va anar-li consumint el cos. L'heroi no va poder resistir-ho i va morir cremat dalt del cim de l'Eta. Quan li van dir a Deianira que Hèracles havia mort a conseqüència del verí que amarava aquella roba, desesperada, se suïcidà. A Traquis s'ensenyava la seva tomba.
|
[
"Qui va ser Deianira?",
"Qui era el seu pare, segons un altre mite?",
"Per què va convertir-se en un ocell?",
"Van poder recuperar el seu cos anterior?",
"Qui va ordenar a Hèracles que contragués matrimoni amb la princesa?",
"Hi havia algú més que es volia esposar amb ella?",
"Com van decidir que seria Hèracles qui es casaria amb la germana de Melèagre?",
"Quanta descendència va tenir el matrimoni?",
"A on van decidir traslladar-se temps després?",
"Què va passar pel camí?",
"Com va matar la bèstia el seu marit?",
"I quina cosa se'n va emportar la filla de Calidó d'aquell ésser mitològic?",
"Temps després d'establir-se a la localitat, per quin motiu va adreçar aquelles robes impregnades al seu company?",
"Què és el que va provocar aquesta vestimenta?",
"Què va fer en adonar-se que havia provocat la mort del seu amat?"
] |
{
"answer_end": [
124,
196,
395,
499,
698,
827,
907,
1049,
1134,
1264,
1264,
1430,
1684,
1818,
1966
],
"answer_start": [
0,
151,
298,
397,
501,
700,
829,
909,
1051,
1107,
1127,
1266,
1537,
1686,
1842
],
"input_text": [
"Una princesa filla d'Eneu, rei de Calidó i d'Altea.",
"Dionís.",
"Perquè quan Meleagre, el seu germà, va morir, ella i les seves germanes van ser transformades en perdius.",
"Sí.",
"Melèagre.",
"Sí.",
"En una lluita que ell va guanyar.",
"Van tenir un fill, Hil·los, encara que altres fonts esmenten també Ctesip, Glenos, Ònites i Macària.",
"A Traquis.",
"Que Deianira fou raptada pel centaure Nessos, quan miraven de travessar un riu.",
"L'abaté amb una de les seues sagetes enverinades.",
"La túnica xopa de la seua sang, ja que Nessos li assegurà que se'n podia fer un filtre d'amor.",
"Perquè sospitava que el seu marit l'abandonaria per Íole, i estava gelosa i volia revifar el seu amor per ella.",
"Quan la roba tocà la pell d'Hèracles una flama mortal va anar-li consumint el cos, no va poder resistir-ho i va morir cremat.",
"Se suïcidà."
]
}
|
mitologia
|
Polemó d'Atenes (grec antic: Πολέμων, llatí: Polemon; ? - 276 aC), fill de Filòstrat, fou un filòsof platònic grec que va ser un director de l'Acadèmia platònica el 315 aC.
Home destacat per riquesa i poder polític, un aristòcrata acabalat, de jove Polemó va heretar una gran fortuna que li va permetre portar una vida malgastadora. A trenta anys, després d'una festa, va entrar per error en l'escola de Xenòcrates de Calcedònia, i va romandre tan impressionat de la seva oratòria que va esdevenir un dels seus majors deixebles. A partir de llavors portà una vida extremadament parca; va ser deixeble seu fins a la seva mort, quan el va succeir el front de l'Acadèmia (315 aC).
Va ser amic de Cràntor de Soli i Crates, que va ser el seu eromenos, tots dos deixebles seus, així com de Zenó de Cítion i d'Arcesilau. Crates va ser el seu successor a l'Acadèmia. Estimava que l'objecte de la filosofia era exercitar l'home en coses i actes, no en especulacions dialèctiques. El seu caràcter era greu i sever. En literatura admirava Homer i Sòfocles.
Es creu que va escriure diverses obres, encara que cap d'elles ha perdurat fins a l'actualitat. En qualsevol cas, s'estima que la seva major aportació rau en l'accentuació dels conceptes del seu mestre.
Va morir el 273 aC probablement amb més de 80 anys. El va succeir al front de l'escola Crates. Se li atribueix la qualificació que Homer fou un "Sòfocles èpic" i Sòfocles un "Homer tràgic". Va deixar diversos tractats que no s'han conservat.
|
[
"Qui va ser Polemó d'Atenes?",
"Quin càrrec important va ostentar?",
"En un primer moment, va portar una vida austera?",
"A quina institució va ingressar sense haver-ho buscat?",
"Quina edat tenia llavors?",
"De quina manera va canviar l'organització el seu comportament?",
"Amb quines personalitats de l'època es va relacionar?",
"Quina disciplina l'apassionava?",
"Per què?",
"Tenia molt geni?",
"Quins autors el meravellaven?",
"Es coneixen cap de les seves produccions literàries?",
"Tot i això, quins van ser els temes en què es va centrar?",
"Quan va perdre la vida?",
"I qui va ocupar llavors la direcció de l'acadèmia?"
] |
{
"answer_end": [
114,
172,
331,
428,
428,
583,
814,
937,
971,
1005,
1046,
1142,
1249,
1269,
1344
],
"answer_start": [
0,
119,
173,
333,
333,
369,
678,
861,
861,
973,
1007,
1048,
1144,
1251,
1303
],
"input_text": [
"Un filòsof platònic grec.",
"El de director de l'Acadèmia platònica el 315 aC.",
"No.",
"A l'escola de Xenòcrates de Calcedònia.",
"Trenta anys.",
"A partir de llavors portà una vida extremadament parca.",
"Cràntor de Soli, Crates, Zenó de Cítion i d'Arcesilau.",
"La filosofia.",
"Perquè tenia per objecte exercitar l'home en coses i actes, no en especulacions dialèctiques.",
"Sí.",
"Homer i Sòfocles.",
"No.",
"En els conceptes del seu mestre.",
"El 273 aC.",
"Crates."
]
}
|
bios
|
Francesca Saperas i Miró (Barcelona, 15 de febrer de 1851 - Barcelona, 21 d'agost de 1933) fou una militant anarquista i anarcosindicalista catalana. Àvia d'Antònia Fontanillas Borràs.
Va néixer el 15 de febrer de 1851 a Barcelona, filla d'Isidre Saperas i Lafita, natural de L'Espluga de Francolí, i de Maria Miró i Barrot, nascuda a Montblanc.
El 19 d'octubre de 1869 es va casar amb el sabater anarquista igualadí Martí Borràs i Jover, primer director de la revista Tierra y Libertad i de La Justicia Humana, i també secretari dirigent de la Unió de Constructors del Calçat de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT). El 1889 participà en l'organització d'un míting a la plaça de Catalunya de Barcelona que no es dugué a terme perquè la policia detingué els organitzadors. Martí Borràs fou detingut arran l'intent d'assassinat d'Arsenio Martínez-Campos Antón a la Gran Via de Barcelona per Paulí Pallàs i Latorre el setembre de 1893. Fou empresonat al castell de Montjuïc i es suïcidà el 1894 després d'acomiadar-se afectuosament de la seva dona per carta.
Contribuí a la causa acollint anarquistes perseguits i convertí la seva casa al carrer Tallers de Barcelona en un refugi. D'aquesta manera mantingué una relació sentimental amb Tomàs Ascheri, qui el 1897 seria condemnat a mort i executat després del procés de Montjuïc sota l'acusació de ser el responsable de l'atemptat del carrer dels Canvis Nous. Abans de l'execució, Tomàs Ascheri i Lluís Mas van aconseguir el permís necessari per a poder-se casar amb Francesca Saperas i Salut Borràs (filla de Francesca Saperas), respectivament. Tomàs i Francesca es van casar al Castell de Montjuïc el 3 d'abril de 1897. Ell tenia 28 anys i ella 48. Poc després, encara el 1897, Francesca fou desterrada a França juntament amb la seva filla Salut. En aquest país on participà activament en la campanya internacional contra els processos de Montjuïc, i el 1898 en tornà: després de l'assassinat del president del Consell de Ministres Antonio Cánovas del Castillo, l'agost del 1897 per l'anarquista italià Michele Angiolillo, qui pretenia venjar els executats, el nou president del Consell de Ministres, Pràxedes Mateo Sagasta, permeté la tornada dels desterrats.
Més tard s'uní a Francesc Callís Calderón, un dels torturats en el procés de Montjuïc, que també es suïcidà. Entre el 1912 i el 1914 visqué a Buenos Aires (Argentina) amb el seu gendre Josep Fontanillas. Tornà a Barcelona, però del 1919 al 1923 s'instal·là a Mèxic. El 1923 tornà a Barcelona definitivament i visqué amb Teresa Claramunt. La seva salut quedà afectada per la paràlisi i el 1929 s'organitzà una comissió per ajudar-la. Morí el 1933 a Barcelona.
|
[
"Qui va ser Francesca Saperas i Miró?",
"Quan va contraure matrimoni per primer cop?",
"Amb qui?",
"A què es va dedicar el seu marit?",
"Per quina raó el van arrestar?",
"Com va morir?",
"De quina forma va decidir continuar la tasca del seu estimat?",
"Qui va ser la seva segona parella?",
"Per quin motiu el van assassinar?",
"Tot i això, havien aconseguit formalitzar la seva relació abans?",
"A continuació, a on va ser exiliada?",
"Quan retornà a la seva ciutat?",
"Mantingué una relació amb cap altre home en aquell moment?",
"A quins altres indrets va viure?",
"En quin moment s'instal·là per darrer cop a la capital catalana?",
"Quan es va produir el seu decés?"
] |
{
"answer_end": [
148,
381,
437,
628,
944,
1004,
1189,
1259,
1417,
1679,
1772,
2082,
2263,
2486,
2528,
2679
],
"answer_start": [
0,
346,
370,
417,
785,
946,
1069,
1191,
1246,
1419,
1710,
1912,
2222,
2331,
2488,
2655
],
"input_text": [
"Una militant anarquista i anarcosindicalista catalana",
"El 19 d'octubre de 1869.",
"Amb el sabater anarquista igualadí Martí Borràs i Jover.",
"Va ser el primer director de la revista Tierra y Libertad i de La Justicia Humana, i també secretari dirigent de la Unió de Constructors del Calçat de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT).",
"Per l'intent d'assassinat d'Arsenio Martínez-Campos Antón a la Gran Via de Barcelona per Paulí Pallàs i Latorre el setembre de 1893.",
"Es suïcidà.",
"Acollint anarquistes perseguits i convertint la seva casa al carrer Tallers de Barcelona en un refugi.",
"Tomàs Ascheri.",
"Perquè va ser acusat de ser el responsable de l'atemptat del carrer dels Canvis Nous.",
"Sí.",
"A França.",
"El 1898, després de l'assassinat del president del Consell de Ministres Antonio Cánovas del Castillo, l'agost del 1897 per l'anarquista italià Michele Angiolillo.",
"Sí.",
"A Buenos Aires i a Mèxic.",
"El 1923.",
"El 1933."
]
}
|
vilaweb
|
La CUP ha expressat la seva insatisfacció amb la proposta política que va fer el president de la Generalitat, Quim Torra, ahir pels mesos vinents. Carles Riera, portaveu del grup parlamentari, ha criticat que el president demanés mobilització social quan ‘el govern i la mesa del parlament no s'han mogut de la legalitat.' En una entrevista a ‘Els Matins de TV3', el dirigent de la CUP ha assegurat que els partits i les institucions han de ser ‘exemplars' i actuar amb conseqüència amb el que pregonen. Segons Riera és ‘incongruent' demanar desobediència al carrer, però a la vegada perseguir a les institucions espanyoles per aconseguir un referèndum pactat. ‘Jo, vostè –en referència a l'entrevistadora— i el president Torra sabem que l'estat espanyol no pactarà un referèndum', ha dit. Així, doncs, Riera ha afirmat que la CUP té ‘la targeta vermella sobre la taula perquè no veiem ni un sol pas d'unilateralitat i desobediència.' El dirigent de la CUP també ha criticat la manca de concreció de Torra. ‘Quan diu que no acceptarà les condemnes, què vol dir? Obrirà les presons?', s'ha preguntat. Riera, però, ha coincidit amb el president que ‘hi ha d'haver una onada creixent fins als judicis, amb una ocupació permanent de l'espai públic.' Segons ell, el trencament amb l'estat és ‘necessari' perquè ja no és una lluita d'alliberament, sinó de democràcia. En aquest sentit, ha explicat que l'autodeterminació ha de servir per preservar un espai democràtic i de defensa dels drets de les persones a Catalunya que dins de l'estat espanyol és impossible. Riera ha declarat que ‘existeixen les condicions' per fer possible la ruptura. Un context que, segons ell, també era favorable el 27-O. ‘Les condicions hi eren i el poble estava disposat. Qui va fallar és el govern i els partits polítics que no varen voler assumir la situació', ha afirmat. Riera ha conclòs que ara cal haver après la lliçó per aconseguir la independència.
|
[
"Quin partit polític no comparteix les iniciatives que ha proposat el cap del Govern de Catalunya?",
"I quin és el càrrec que ocupa en aquesta organització Carles Riera?",
"Què recrimina a Torra?",
"A quin mitjà de comunicació ha fet declaracions?",
"I com ha considerat allà què ha estat l'actuació de la Generalitat?",
"Creu que des de Moncloa s'arribarà a un acord per celebrar la consulta?",
"Per què avisa de la negativa del seu partit a les propostes?",
"Considera que el discurs del de Junts és prou clar?",
"En quin aspecte s'avenen els dos polítics?",
"Per quina raó explica que s'han de desfer relacions amb el govern central?",
"Per a què ha de fer-se valer el dret a decidir el futur del territori lliurement?",
"I això és possible formant part d'Espanya?",
"El de la CUP explica que es reuneixen els atributs necessaris per a aquest trencament?",
"Què és el que afirma sobre aquesta situació?",
"Finalment, quin esmenta que és l'objectiu principal?"
] |
{
"answer_end": [
120,
191,
322,
362,
659,
779,
934,
1082,
1245,
1360,
1513,
1556,
1635,
1693,
1930
],
"answer_start": [
0,
147,
147,
323,
504,
662,
790,
935,
1100,
1246,
1380,
1396,
1558,
1637,
1849
],
"input_text": [
"La CUP.",
"És el portaveu del grup parlamentari.",
"Que hagi demanat mobilització social quan el govern i la mesa del parlament no s'han mogut de la legalitat.",
"A TV3.",
"Incongruent.",
"No.",
"Perquè no veuen ni un sol pas d'unilateralitat i desobediència.",
"No.",
"Ambdós opinen que hi ha d'haver una onada creixent fins als judicis, amb una ocupació permanent de l'espai públic.",
"Perquè ja no és una lluita d'alliberament, sinó de democràcia.",
"Per preservar un espai democràtic i de defensa dels drets de les persones a Catalunya.",
"No.",
"Sí.",
"Que també era favorable el 27-O.",
"La independència."
]
}
|
bios
|
Núria Llimona i Raymat (Barcelona, 17 de març de 1917 – 12 de gener de 2011) va ser una pintora catalana. Fou una reconeguda paisatgista que fugí de les avantguardes i que s'especialitzà a pintar el paisatge urbà de Barcelona. Conreà la natura morta, la figura i, especialment, el paisatge, dins un estil naïf constructiu i postimpressionista.
Era filla de Joan Llimona i Bruguera i de Maria Raymat i Barcino, germana de la també pintora i il·lustradora Mercè Llimona i Raymat, i neboda de Josep Llimona.
Va ser la penúltima de deu germans i, amb la seva germana Mercè, va heretar la vocació artística del pare. Des dels dotze anys ja volia convertir-se en una gran pintora, en contra del desig de la seva mare, que volia un futur més adient per a una noia de l'alta burgesia catalana.
Durant els anys trenta estudià a l'Escola Oficial de Belles Arts de Barcelona, que va tancar durant els anys de la guerra civil espanyola pel perill de ser bombardejada per la seva proximitat al mar. Després de la guerra va reprendre els estudis i va obtenir el títol oficial que li permeté fer classes durant quinze anys en aquesta mateixa escola, situada llavors al final de la Via Laietana.
L'any 1943 va exposar a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
És una reconeguda paisatgista que ha fugit de les avantguardes i que s'ha especialitzat a pintar el paisatge urbà de Barcelona. Ha conreat la natura morta, la figura i, especialment, el paisatge, dins un estil naïf constructiu i postimpressionista. Fou presidenta del 9è i 10è Saló Femení de l'Art Actual. Ha exposat individualment, per primer cop a la galeria Syra, a la Sala Nonell i a la Sala Parés, així com en diferents col·lectius, i ha obtingut diversos premis.
Té obra exposada als museus d'art modern de Barcelona i Madrid. També ha escrit Las brujas (1995) i El crit del silenci (1996), un recull de dibuixos en blanc i negre fets entre el 1974 i el 1995 que constitueixen una crítica social i que van acompanyats de textos d'escriptors com Josep Maria Ainaud de Lasarte, Carme Alcalde, Federico García Lorca o el polític Manuel Azaña.
El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2006 la Medalla d'Honor de Barcelona.
Va morir el 12 de gener de 2011.
|
[
"A què es va dedicar Núria Llimona i Raymat?",
"En què es van centrar les seves obres?",
"Quines formes seguia?",
"Qui van ser els seus pares?",
"Quants dels fills del matrimoni van dedicar-se professionalment a la pintura?",
"Quan va néixer la seva vocació per l'art?",
"Qui no estava d'acord amb aquest camí a què es volia dedicar?",
"A on va començar a formar-se com a artista?",
"Per què va haver d'interrompre-ho?",
"En graduar-se, a on va treballar?",
"Què va fer en 1943?",
"A quines sales s'han exhibit els seus quadres?",
"Pel que fa als llibres que ha publicat, com s'anomenen?",
"Quins autors i altres personalitats hi van participar?",
"Quin guardó va rebre l'any 2006?"
] |
{
"answer_end": [
95,
225,
342,
408,
610,
673,
784,
863,
1031,
1133,
1241,
1774,
1838,
2087,
2169
],
"answer_start": [
0,
172,
227,
344,
505,
612,
635,
786,
809,
1034,
1180,
1549,
1776,
1782,
2130
],
"input_text": [
"A la pintura.",
"En el paisatge urbà de Barcelona.",
"La natura morta, la figura i, especialment, el paisatge, dins un estil naïf constructiu i postimpressionista.",
"Joan Llimona i Bruguera i Maria Raymat i Barcino.",
"Dos, Núria i la seva germana Mercè.",
"Als dotze anys.",
"La seva mare.",
"A l'Escola Oficial de Belles Arts de Barcelona.",
"Perquè l'escola va tancar durant els anys de la guerra civil pel perill de ser bombardejada per la seva proximitat al mar.",
"En aquesta mateixa escola.",
"Va exposar a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.",
"A la galeria Syra, a la Sala Nonell, a la Sala Parés, i als museus d'art modern de Barcelona i Madrid.",
"Las brujas i El crit del silenci.",
"Escriptors com Josep Maria Ainaud de Lasarte, Carme Alcalde, Federico García Lorca i el polític Manuel Azaña.",
"La Medalla d'Honor de Barcelona."
]
}
|
books
|
I es va retirar algunes passes i va entaforar-se entre l'espessor d'un barder.
La quietud era immensa. Fora l'aigua que, remorosa, davallava de la canella de la font, aturant-se un moment a la pica per a relliscar després fins a la corregada, tot semblava mort.
Com si es sentís corprès per aquella calma de cementiri, en Jan no gosava bleixar ni aixecar la veu per esbrinar el punt on tenia amagats els companys.
Per últim, no va saber-se estar de dir, en veu baixa:
-A quin indret s'heu amagat, nois?- Però, no havent obtingut cap resposta, va recalcar seriosament:
-Fem pas bromes: sentiu?
I ja es disposava a fer la requisa d'aquells encontorns, quan uns ronquets vinguts de cap avall varen encomanar-li la temença de que els companys se li haguessin adormit.
Gairebé al mateix temps, va sentir de la banda del poble un trepig somort i la veu d'en Biel que cantussejava de baix en baix, com feia gairebé sempre.
Aleshores va fer algunes passes cap al punt d'on provenien els roncs, va cercar els companys a les palpentes, i va sotragar-los fermament.
-Ànsia, minyons, que ja el tenim ací!…
Un crit de dolor i de ràbia llançat per en Biel, que acabava d'arribar al cap de la palanca, va acabar de desvetllar als dos que estaven més serens. Els altres, calents d'orelles a causa del vi engolit a l'hostal, ni varen fer acció de bellugar-se.
|
[
"A on es va endinsar en Jan?",
"L'ambient era sorollós?",
"Què era el que trencava el silenci?",
"I a on acabava?",
"Hi havia cap ànima en aquell indret?",
"Per què el protagonista no era capaç de cridar?",
"I a qui no trobava?",
"Què és el que es va atrevir a preguntar finalment?",
"Algú va contestar?",
"Va tornar a insistir llavors?",
"Què va escoltar de sobte?",
"A continuació, a qui va sentir cantussolant?",
"I quin lloc es va dirigir el protagonista?",
"Què va exclamar en Biel quan el Jan els va trobar?",
"Es van acabar per despertar tots els amics?"
] |
{
"answer_end": [
77,
101,
165,
241,
260,
361,
412,
502,
541,
591,
762,
889,
984,
1141,
1341
],
"answer_start": [
33,
79,
79,
108,
243,
262,
362,
414,
469,
504,
595,
764,
916,
1055,
1187
],
"input_text": [
"Entre l'espessor d'un barder.",
"No.",
"L'aigua que davallava de la canella de la font.",
"A la corregada.",
"No.",
"Perquè se sentia com a corpès per aquella calma de cementiri.",
"Als companys.",
"Que a quin indret s'havien amagat.",
"No.",
"Sí.",
"Uns ronquets vinguts de cap avall que varen encomanar-li la temença de que els companys se li haguessin adormit.",
"En Biel.",
"Al punt d'on provenien els roncs.",
"Que ja el tenien allí.",
"No."
]
}
|
mitologia
|
Robert II de Tàrent (1315-10 de setembre del 1364) de la primera dinastia Capet d'Anjou-Sicília, fou príncep de Tàrent (1332-1346), rei d'Albània (1332-1364), príncep d'Acaia (1333-1346) i rei pretendent a l'Imperi Llatí (1346-1364).
Era el fill major supervivent del príncep Felip I de Tàrent i de Caterina de Valois-Courtenay.
El 1333 bescanvià amb el seu oncle, Joan I de Gravina, els drets sobre el Regne d'Albània pels drets sobre el Principat d'Acaia, que havia heretat del seu pare. Degut a la seva minoria d'edat, l'autoritat efectiva en fou la seva mare, Caterina, fins a la mort d'aquesta el 1346. Aleshores Robert II de Tàrent heretà els drets sobre l'extint Imperi Llatí i fou reconeguda la seva sobirania pels Estats croats de Grècia. Però la seva base real de poder radicava en el Principat d'Acaia.
El 9 de setembre del 1347 es casà a Nàpols amb Maria de Borbó, filla de Lluís I de Borbó. Maria de Borbó era vídua de Guiu de Lusignan, qui havia estat conestable de Xipre i príncep de Galilea. Robert II de Tàrent morí a Nàpols i allí fou enterrat. Després de la seva mort, la seva muller Maria de Borbó intentà mantenir el Principat d'Acaia sota el seu poder per tal de fer-ne hereu un fill seu d'un anterior matrimoni, però el successor legítim en fou Felip II de Tàrent, germà petit de Robert II de Tàrent.
|
[
"Quan va néixer Robert II de Tàrent?",
"A quin llinatge va pertànyer?",
"De quins territoris va ser sobirà?",
"Va ser el petit dels seus germans?",
"A quin tron va accedir el 1333?",
"Per què?",
"Tot i això, fins quan no va poder fer efectiu el seu regnat en aquell territori?",
"Què més va rebre en aquell moment?",
"Cap altre corona?",
"De tota manera, on era que s'ubicava la seva autèntica autoritat?",
"Quan es van celebrar les seves noces?",
"Amb qui es va casar?",
"Finalment, a on va ser sepultat?",
"Més tard, què és el que es va proposar la vídua?",
"Per quina raó no ho va aconseguir?"
] |
{
"answer_end": [
50,
95,
232,
327,
418,
456,
606,
682,
746,
812,
847,
902,
1061,
1233,
1322
],
"answer_start": [
0,
0,
97,
234,
329,
337,
490,
550,
683,
748,
814,
840,
1021,
1063,
1235
],
"input_text": [
"El 1315.",
"A la dinastia Capet d'Anjou-Sicília.",
"Tàrent, Albània, Acaia, i l'Imperi Llatí.",
"No.",
"Al del Regne d'Albània.",
"Perquè bescanvià amb el seu oncle, Joan I de Gravina, els drets sobre el Regne d'Albània pels drets sobre el Principat d'Acaia.",
"Fins a la mort de la seva mare, el 1346.",
"Els drets sobre l'extint Imperi Llatí.",
"La dels Estats criats de Grècia.",
"Al Principat d'Acaia.",
"El 9 de setembre del 1347.",
"Amb Maria de Borbó, filla de Lluís I de Borbó.",
"A Nàpols.",
"Va intentar mantenir el Principat d'Acaia sota el seu poder per tal de fer-ne hereu un fill seu d'un anterior matrimoni.",
"Perquè el successor legítim en fou Felip II de Tàrent, germà petit de Robert II de Tàrent."
]
}
|
bios
|
Mireia Mollà i Herrera (Torrellano, Elx, 14 de juliol de 1982) és una política valenciana, diputada de Compromís a les Corts Valencianes per Alacant i coportaveu d'Iniciativa del Poble Valencià (IdPV) des de novembre de 2014. Així mateix, des de 2015 és regidora a Elx, tot i que no rep cap mena de retribució per aquest càrrec.
És filla de Pasqual Mollà i Martínez, antic líder del corrent intern d'EUPV Esquerra i País, embrionària d'Iniciativa del Poble Valencià, partit on militen ambdós.
Va iniciar els estudis d'Estadística a la Universitat Miguel Hernández però no va acabar la diplomatura. Treballà en el servei de Comptabilitat i Pressupostos d'aquesta institució.
A les eleccions a les Corts Valencianes de 2007 fou escollida diputada per la circumscripció d'Alacant per la coalició Compromís pel País Valencià amb només vint-i-cinc anys, i a les del 2011 va repetir -ara com a cap de llista de la circumscripció- dins d'Iniciativa del Poble Valencià i la Coalició Compromís. A més, va anar en segona posició a les llistes de Coalició Compromís a la seua localitat, Elx, tot i que no van aconseguir representació.
Al gener de 2013, era la diputada que més havia intervingut a les Corts Valencianes, amb un total de 254 intervencions. La seguia amb 248 el seu company de formació Enric Morera, síndic de Compromís.
Fou elegida coportaveu d'IdPV al IV Congrés que el partit celebrà a València en el qual Mónica Oltra deixava el càrrec i Francesc García renovava com a coportaveu. Junt a Mollà i García, s'incorporava a Miquel Real com a tercer coportaveu del partit.
El 2015 es va presentar a les primàries obertes de Compromís per encapçalar la llista de Compromís per la circumscripció d'Alacant a les eleccions a les Corts Valencianes, i a les eleccions municipals d'Elx. Va guanyar les primàries per encapçalar la llista a les Corts Valencianes per Alacant, i a les primàries d'Elx va ser ratificada com a cap de llista, al no presentar-se cap altre candidat.
A les eleccions municipals de 2015 a Elx, Compromís va traure 15.000 vots i va obtenir 4 regidors. Mollà, triada regidora a l'Ajuntament, va anunciar que renunciava a qualsevol tipus de retribució pel càrrec de regidora. Va entrar al govern municipal dirigit pel PSPV, ocupant la regidoria de cultura.
L'any 2019 va entrar a formar part del Consell com a consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural.
A l'octubre del 2021, Mireia Mollà és esquitxada per l'escàndol com a consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Comunitat Valenciana, a causa d'un experiment dut a terme amb rucs a Castelló, on van morir 10 d'aquests ases.
Entrevista a Mireià Mollà sobre l'ensenyament en valencià.
Conferència conjunta amb Enric Morera anterior a les eleccions a les Corts Valencianes de 2015.
Discurs a la proclamació de les candidatures per a les eleccions a les Corts Valencianes de 2015.
|
[
"Qui és Mireia Mollà i Herrera?",
"Quines són les seves funcions?",
"Amb quin membre de la seva família comparteix ocupació?",
"Va acabar la carrera universitària?",
"Què va fer en aquell campus?",
"Quina edat tenia quan va ser elegida per primer cop en uns comicis?",
"Quan s'hi va tornar a presentar?",
"Per quin partit?",
"En què es va convertir a principis de 2013?",
"On va abandonar les seves funcions dintre de l'organització Oltra?",
"I quin càrrec hi va obtenir aquí Mollà?",
"Quines candidatures va liderar l'any 2015?",
"Va rebre un sou per la seva posició a l'alcaldia d'Elx?",
"En quin departament treballà a partir de 2019?",
"I per què va explotar la polèmica en què es va veure implicada la tardor de 2021?"
] |
{
"answer_end": [
89,
268,
491,
596,
672,
847,
923,
984,
1242,
1442,
1442,
1931,
2192,
2405,
2684
],
"answer_start": [
0,
63,
329,
493,
598,
674,
851,
851,
1124,
1354,
1324,
1575,
1972,
2274,
2407
],
"input_text": [
"Una política valenciana.",
"És diputada de Compromís a les Corts Valencianes per Alacant, coportaveu d'Iniciativa del Poble Valencià i regidora a Elx.",
"Amb el seu pare, Pasqual Mollà i Martínez.",
"No.",
"Hi va treballar en el servei de Comptabilitat i Pressupostos.",
"Vint-i-cinc anys.",
"L'any 2011.",
"Iniciativa del Poble Valencià i la Coalició Compromís.",
"En la diputada que més havia intervingut a les Corts Valencianes, amb un total de 254 intervencions.",
"Al IV Congrés que el partit celebrà a València?",
"El de coportaveu d'IdPV.",
"La llista a les Corts Valencianes per Alacant, i a d'Elx.",
"No.",
"En la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural.",
"Per experiment dut a terme amb rucs a Castelló, on van morir 10 d'aquests ases."
]
}
|
bios
|
Nani Jiménez (València, 9 de desembre de 1981) és una actriu i model valenciana. Nani Jiménez ha treballat com a model en algunes campanyes publicitàries i ha participat en diverses pel·lícules de cinema: 3 días, Barby Killers, Lo que tiene el otro i pel·lícules per a televisió, com El cas de la núvia dividida i El meu últim estiu amb Marian. Va aconseguir certa popularitat en interpretar un paper en la sèrie L'Alqueria Blanca de la televisió valenciana Canal Nou, on interpreta Asun Falcó. En 2009 es va incorporar a la sèrie de televisió El Internado d'Antena 3, en la seua sisena temporada. Va romandre en la sèrie des de finals de la sisena temporada fins a la setena, quan va finalitzar. En 2011 s'incorporà al repartiment de la 20 temporada d'Hospital Central.
Com a model, ha participat en un gran nombre de campanyes publicitàries. Quant a la interpretació, abans de donar-se a conèixer a nivell nacional, ja era coneguda a la Comunitat Valenciana, on havia fet alguns treballs a la pantalla petita; de manera especial per la seua participació, l'any 2007, en la sèrie L'Alqueria Blanca, una producció amb una alta audiència, en la qual interpretava a Asun Falcó.
Abans, l'any 2006, Nani ja havia treballat en un paper secundari en la pel·lícula El cas de la núvia dividida, un llargmetratge de misteri dirigit per Joan Marimón. A la pantalla gran, posteriorment, va participar en algunes pel·lícules més, com Lo que tiene el otro, una coproducció entre Espanya i Veneçuela dirigida per Miguel Perelló, l'any 2009. En aquest mateix any va obtenir un paper protagonista en la pel·lícula El meu últim estiu amb Marian, dirigida per Vicent Monsonís, sobre una família amb pocs recursos que són convidats per un matrimoni adinerat a passar unes vacances amb ells en el seu veler.
I en aquest any 2009, a més, l'actriu és contractada per a participar en la sèrie de televisió El internado, que és la que li ha donat la popularitat. Va romandre en la mateixa fins a l'any 2010, interpretant-hi a Amaia, una alumna que sent atracció per Marcos però no aconsegueix integrar-se en el seu grup. El 2011 va participar en la minisèrie Entre dos regnes, una producció dirigida per Miguel Perelló i que se situa en la València medieval. L'any 2012 l'actriu s'incorpora a la sèrie Hospital Central, en la qual dona vida al personatge d'Ariadna Rubio, una resident que està a càrrec de Jimeno i que, tot i que té moltes aptituds, no té vocació i procura evitar qualsevol responsabilitat.
|
[
"Qui és Nani Jiménez?",
"En quins films ha actuat?",
"Quan va obtenir rellevància entre el públic?",
"Per on es retransmetia?",
"I quin era el seu personatge?",
"En quines altres sagues televisives ha participat?",
"A on ha fet treballs de modelatge?",
"Tornant a la seva faceta interpretativa, quina va estar la seva primera experiència com a actriu de cinema?",
"Qui va estar al capdavant d'aquesta producció?",
"A on va rodar el seu següent projecte?",
"Quan va ser?",
"En quins altres rodatges va treballar aquell any?",
"A on s'incorpora dos anys més tard?",
"I a l'any següent?",
"I a qui dona vida en aquesta?"
] |
{
"answer_end": [
79,
343,
430,
467,
493,
769,
842,
1285,
1339,
1485,
1525,
1895,
2151,
2294,
2482
],
"answer_start": [
0,
156,
345,
404,
380,
495,
771,
1176,
1258,
1341,
1376,
1515,
2097,
2235,
2267
],
"input_text": [
"Una actriu i model valenciana.",
"3 días, Barby Killers, Lo que tiene el otro, El cas de la núvia dividida i El meu últim estiu amb Marian.",
"Quan va interpretar un paper en la sèrie L'Alqueria Blanca.",
"A la televisió valenciana Canal Nou.",
"El d'Asun Falcó.",
"El Internado i Hospital Central.",
"A un gran nombre de campanyes publicitàries.",
"Un paper secundari en la pel·lícula El cas de la núvia dividida.",
"Joan Marimón.",
"Entre Espanya i Veneçuela.",
"L'any 2009.",
"En el de la pel·lícula El meu últim estiu amb Marian, i en la sèrie de televisió El internado.",
"A la minisèrie Entre dos regnes.",
"A la sèrie Hospital Central.",
"A Ariadna Rubio, una resident que està a càrrec de Jimeno i que, tot i que té moltes aptituds, no té vocació i procura evitar qualsevol responsabilitat."
]
}
|
vilaweb
|
La vice-presidenta i portaveu del Consell, Mónica Oltra, ha avançat que dilluns que ve hi haurà l'orde de la Conselleria d'Hisenda per a començar a elaborar el pressupost per al 2020 des dels diferents departaments. El treball, per tant, ‘està en marxa' i ‘no s'ha tingut en consideració' la pròrroga dels comptes del present exercici. Així ho ha afirmat Oltra en la conferència de premsa posterior al ple del Consell, en la qual ha explicat que normalment surt abans però en any electoral, com va ocórrer en el 2015 i com aquest, sol sortir ‘per aquestes dates'. Preguntada sobre si es planteja el tancament anticipat del pressupost actual, ho ha negat: ‘Seguim en principi amb el full de ruta que ha marcat Vicent Soler'. La vice-presidenta ha recordat que hi ha prevista per a aquest dilluns una reunió entre la ministra d'Hisenda en funcions espanyola, María Jesús Montero, i el president Ximo Puig, a partir de la qual la Generalitat tindrà ‘un escenari' al qual atenir-se, que espera siga ‘més favorable'. ‘El full de ruta continua i la reunió de dilluns és important, tindrà una influència en el full de ruta que es trace', ha incidit. Respecte a si s'apostarà per uns comptes expansius en el 2020 o conservadors quant a la despesa davant la situació actual, ha tornat a incidir en la necessitat d'esperar a veure en quins termes es planteja l'orde d'elaboració del pressupost. Segons ha dit, cal ser ‘optimistes sempre' i una vegada surti l'orde es veurà ‘en quins marges' es mouen. També ha criticat que el PP al·ludeixi als ‘pressupostos ficticis' del Consell del Botànic quan ells consignaven ‘milions de milions en vendes d'immobles' que després no es produïen: ‘Sempre parla qui més ha de callar'. ‘No tenim uns pressupostos ficticis, tenim una partida reivindicativa de 1.325 milions, amb transparència i honestedat. Les partides que es pintaven en els pressupostos del PP sí que eren per a eixir a córrer', ha afirmat. Respecte a les declaracions de la ministra Montero en les quals deslligava els ajustos a realitzar en les comunitats de la falta de transferència de les entregues a compte, ha insistit a esperar a la reunió de dilluns: ‘Una vegada es produïsca podrem valorar l'actitud del Govern, abans és fer soroll quan el que es necessita en aquest país és una mica més de silenci i responsabilitat. Nosaltres ens apuntem a la responsabilitat'.
|
[
"Quin càrrec ostenta Mònica Oltra?",
"Què ha comunicat?",
"Quina cosa no han tingut en compte?",
"I per què explica que s'ha endarrerit aquest any?",
"Pel que fa als comptes d'aquest any, què és el que ha dit sobre els terminis?",
"Amb qui debatrà, segons indica, el president valencià aquesta pròxima setmana?",
"I què en pensa sobre aquesta assemblea?",
"Per tant, ho marca com un esdeveniment destacable en el calendari?",
"Ha fet declaracions sobre com seran els pròxims pressuposts?",
"I això quines crítiques està rebent per part d'altres formacions polítiques?",
"Per què creu la vicepresidenta que no estan en una posició per desacreditar-ho?",
"De quina manera ha refermat la veracitat del que estan fent?",
"I com a definit els comptes proposats per part dels populars?",
"Ha volgut comentar les paraules de la representant d'Hisenda sobre el paper del Govern d'Espanya en aquests termes?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
55,
214,
334,
562,
722,
902,
1010,
1128,
1383,
1557,
1709,
1829,
1919,
2151,
2319
],
"answer_start": [
0,
43,
216,
355,
564,
724,
904,
1040,
1143,
1491,
1497,
1712,
1831,
1934,
2154
],
"input_text": [
"És la vice-presidenta i portaveu del Consell.",
"Que dilluns que ve hi haurà l'orde de la Conselleria d'Hisenda per a començar a elaborar el pressupost per al 2020 des dels diferents departaments.",
"La pròrroga dels comptes del present exercici.",
"Perquè aquest és un any electoral i, en aquests cas, sol sortir per aquestes dates.",
"Que no tancaran anticipadament el pressupost actual, i que seguiran en principi amb el full de ruta que ha marcat Vicent Soler.",
"Amb la ministra d'Hisenda en funcions espanyola, María Jesús Montero.",
"Que a partir d'aquesta la Generalitat tindrà un escenari al qual atenir-se, que espera siga més favorable.",
"Sí.",
"No.",
"El PP al·ludeix a aquests com els pressupostos ficticis.",
"Perquè ells consignaren milions i milions en vendes d'immobles.",
"Ha explicat que no tenen uns pressupostos ficticis, sinó una partida reivindicativa de 1.325 milions, amb transparència i honestedat.",
"Per a eixir a córrer.",
"No.",
"Perquè ha indicat que serà una vegada es produïsca la reunió que podran valorar l'actitud del Govern, i abans és fer soroll quan el que es necessita en aquest país és una mica més de silenci i responsabilitat."
]
}
|
vilaweb
|
En el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol, vam veure dies enrere agents de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola declarant que la situació que van veure l'1-O i els dies anteriors i posteriors a Catalunya els recordava els anys de violència al País Basc, que havien tingut por i que estaven corpresos per les mirades d'odi. En canvi, avui el magistrat Manuel Marchena ha impedit a un testimoni proposat per la defensa de Jordi Cuixart, la filòsofa Marina Garcés, d'expressar la sensació que va tenir l'1-O, arran de la violència policíaca. No l'ha deixada parlar de la por, i també l'ha tallada quan volia explicar que estava ‘al·lucinada' per les escenes de violència. ‘Les valoracions personals no tenen gens d'interès, ha de prescindir-ne encara que li encantaria esplaiar-se', li ha dit. A més, li ha prohibit de disposar d'un full amb notes orientatives, cosa que sí que havia permès a desenes de testimonis anteriorment. L'actitud de Marchena amb Garcés ha estat tothora de menyspreu, amb comentaris ofensius, carregats de cinisme, com quan li retreia que expliqués que la matinada de l'1-O havia tingut unes dècimes de febre, etzibant-li que les seves dècimes no importaven a ningú, per més que tinguessin un propòsit: explicar que això li havia impedit d'anar de matinada a algun dels col·legis del referèndum. L'advocat Benet Salellas ha protestat unes quantes vegades, i ha recordat que el tribunal sí que havia acceptat ‘les percepcions dels testimonis de l'1-O quan eren agents de la policia'. Salellas ha denunciat una vulneració de drets fonamentals continuada. Finalment, per causa dels impediments de Marchena, ha renunciat a fer més preguntes. ‘Molt millor', ha reblat Marchena.
|
[
"Quin litigi s'estava duent a terme?",
"I què van explicar membres dels cossos de seguretat de l'estat?",
"Quines havien estat les seves sensacions?",
"A la darrera sessió, a qui no ha deixat Marchena, un dels juristes, expressar les seves impressions sobre el que va passar?",
"Per què l'havien citada a ella?",
"Sobre quins aspectes ha vetat el seu discurs?",
"Per què?",
"Què més li ha negat?",
"I aquesta ha estat una prohibició general durant tot el judici?",
"De quina manera s'ha dirigit a ella en tot moment?",
"Quins fets ha criticat que compartís la filòsofa?",
"No obstant això, per què era important en el discurs de la dona?",
"Qui l'ha defensada i ha retret les actituds del jurista?",
"Què ha expressat que estava ocorrent?",
"Qui li ha impedit que continués amb la seva intervenció?"
] |
{
"answer_end": [
57,
274,
343,
560,
482,
689,
811,
879,
946,
1057,
1209,
1338,
1525,
1595,
1680
],
"answer_start": [
0,
0,
276,
345,
402,
561,
691,
813,
820,
948,
1059,
1097,
1340,
1527,
1597
],
"input_text": [
"El judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol.",
"Que la situació que van veure l'1-O i els dies anteriors i posteriors a Catalunya els recordava els anys de violència al País Basc.",
"Havien tingut por i estaven corpresos per les mirades d'odi.",
"A la filòsofa Marina Garcés.",
"Perquè era un testimoni proposat per la defensa de Jordi Cuixart.",
"Sobre la por, i també sobre el fet que estava al·lucinada per les escenes de violència.",
"Perquè ha dit que les valoracions personals no tenen gens d'interès.",
"Disposar d'un full amb notes orientatives.",
"No.",
"Amb una actitud de menyspreu, amb comentaris ofensius i carregats de cinisme.",
"Que expliqués que la matinada de l'1-O havia tingut unes dècimes de febre, ja que li etzibava que les seves dècimes no importaven a ningú.",
"Perquè el fet de tenir febre li havia impedit d'anar de matinada a algun dels col·legis del referèndum.",
"L'advocat Benet Salellas.",
"Una vulneració de drets fonamentals continuada.",
"Marchena."
]
}
|
books
|
-Que redimontri bades?- me va preguntar a la fi.
-Miro el paisatge- li vaig dir: -miro com se va despertant el poble… Que bonic!… Oi?
-Uix!- va fer ell, tocant l'ase. -Vet aquí lo que ets, tu: sempre vols lo que no tens. Ara t'encantes mirant el poble com si no te n'haguessis pogut afartar en tota la vida d'estar-hi. Doncs per què n'has volgut fugir, cap de pardalets?
-Oh! no me'n penedeixo pas! Al contrari: estic més contenta!- vaig dir. I pegant-li uns quants copets a la galta amb el palmell de la mà, -Sou un bon pare!- vaig exclamar. -Valeu més or que no peseu!… ¡Si sabéssiu lo que us estimo, caret!
La cara se li estufà, la satisfacció li vessava dels ulls, i s'insinuà un somrís en la seva bocassa feréstega; però el va dissimular amb una ganyota, i, llançant una grossa escopinyada, barbollejà:
-Puà!… Maleït siga el suc de la pipa!… Ja has vist la teva cambra?
-No: encara no m'ha llegut d'anar-hi.
-Ah, vatua! Com que has hagut de fer la maniobra… ¿No than pas sortit muletes al call de la mà?
|
[
"Què és el que observa distreta la segona interventora?",
"I què més està vent?",
"Li agrada?",
"Què n’opina el seu pare?",
"Per què diu això?",
"I què li pregunta a la seva filla?",
"Ella plany aquesta decisió?",
"Per quina raó?",
"I què és el que li diu al seu progenitor?",
"Sent vertadera estima per ell?",
"Què provoquen aquestes paraules en el seu acompanyant?",
"Li agrada expressar els seus sentiments?",
"Llavors, com dissimula aquestes emocions?",
"Com continua la conversa entre els dos?",
"I ella ja hi ha anat?"
] |
{
"answer_end": [
66,
116,
127,
219,
317,
370,
397,
430,
525,
608,
719,
845,
758,
874,
911
],
"answer_start": [
1,
82,
82,
135,
221,
319,
372,
399,
443,
544,
610,
721,
721,
847,
876
],
"input_text": [
"El paisatge.",
"Com se va despertant el poble.",
"Sí.",
"Que sempre vol lo que no té.",
"Perquè ara s'encanta mirant el poble com si no se n'hagués pogut afartar en tota la vida d'estar-hi.",
"Per què n'ha volgut fugir.",
"No.",
"Perquè està més contenta.",
"Que és un bon pare.",
"Sí.",
"La cara se li estufi, la satisfacció li vessi dels ulls, i s'insinuï un somrís en la seva bocassa feréstega.",
"No.",
"Dissimulant amb una ganyota.",
"El pare li pregunta si ja ha vist la seva cambra.",
"No."
]
}
|
bios
|
Montse Castellà Espuny (Tortosa, el Baix Ebre, 8 de juny de 1976) és una cantautora, escriptora i activista catalana.
Els seus primers treballs musicals van ser: GEMINIS (2011), L'escriptor inexistent (2006) i Todo es relativo (2005, sota el nom d'Isla de Buda, grup que ella mateixa va crear i del qual era la cantant i compositora).[cal citació] El 2018 edita el seu quart disc, Punts de llibre, que publica el segell discogràfic de Paco Ibáñez, A flor de tiempo. El 2020 publica el seu primer llibre Zoraida Burgos i Matheu (Onada Edicions), una biografia en format assagístic sobre la vida i l'obra d'esta poeta i bibliotecària tortosina. El 2021 publica el seu 5è disc, 'Salicòrnia' (U98 Music), on hi fa un duet amb Lluís Llach i versiona al català l'èxit de Joan Baez 'Diamonds and rust' com a 'Rovell i diamants'. L'enregistrament compta amb la participació de músics com Borja Penalba, Gorka Benítez o Amadeu Casas.
Ha fet duets amb Joan Baez, Lluís Llach, Paco Ibáñez. i Txarango. A més, ha col·laborat amb Eliseo Parra, Cesk Freixas, Pau Alabajos i Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Va participar en el treball col·lectiu Lo carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo, guanyador del Premi Enderrock al Millor Disc Folk 2010 per votació popular. Del 2016 al 2019 ha format part del projecte musical Les Kol·lontai, amb Meritxell Gené, Sílvia Comes i Ivette Nadal.
Ha estat tertuliana del programa radiofònic El matí de Catalunya Ràdio amb Mònica Terribas. i del programa L'illa de Robinson d'El Punt Avui TV,[cal citació] del 'Tot es mou' de TV3, amb Helena Garcia Melero i del programa 'Opina Cat', de TV. Actualment escriu un article setmanal al digital El Nacional.cat i un de trimestral a la revista musical catalana Enderrock.
Ha estat portaveu de la Plataforma Trens Dignes Terres de l'Ebre-Priorat i també de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, que amb el crit de "Lo riu és vida" va aturar el transvasament inclòs dins el Pla hidrològic d'aquella època. El 2017 rep el Premi Ambaixadora Ebrenca 2017, per la seua tasca cultural i social en defensa i promoció del seu territori, les Terres de l'Ebre. Ha estat una de les membres del Consell Assessor per a l'impuls d'un Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent.
Va ser cap del Gabinet de Laura Borràs i Castanyer al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya des del mes de juny del 2018 fins a principis de gener del 2019.
En solitari
Col·laboracions
|
[
"Qui és Montse Castellà Espuny?",
"A on va néixer?",
"Amb quins projectes va començar la seva carrera en el món de la música?",
"De quin conjunt musical va formar part?",
"Quan va sortir al mercat el següent àlbum discogràfic?",
"I la seva primera obra com a escriptora?",
"Un any més tard, quins artistes van formar part del seu nou treball musical?",
"I com s'anomenen la resta d'artistes amb què ha treballat al llarg de la seva trajectòria?",
"I en quines altres iniciatives d'aquest mateix camp s'ha vist envolta?",
"Quina tasca ha desenvolupat a la ràdio?",
"I en quins programes?",
"En quins altres mitjans col·labora ara per ara?",
"Pel que fa a la seva comesa per sensibilitzar sobre els perills a les comarques del sud de Catalunya, quina fita va aconseguir?",
"I quin guardó va rebre en reconeixement del seu activisme?",
"Va poder lluitar per la causa també des de les institucions?"
] |
{
"answer_end": [
116,
65,
226,
338,
396,
526,
923,
1104,
1387,
1479,
1630,
1755,
1985,
2131,
2417
],
"answer_start": [
0,
0,
118,
234,
348,
466,
643,
925,
1106,
1389,
1389,
1632,
1757,
1987,
2246
],
"input_text": [
"Una cantautora, escriptora i activista catalana.",
"A Tortosa, el Baix Ebre.",
"GEMINIS, L'escriptor inexistent i Todo es relativo.",
"D'Isla de Buda.",
"El 2018.",
"El 2020.",
"Lluís Llach, Penalba, Gorka Benítez i Amadeu Casas.",
"Joan Baez, Lluís Llach, Paco Ibáñez, Txarango, Eliseo Parra, Cesk Freixas, Pau Alabajos i Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.",
"En el treball col·lectiu Lo carrilet de la Cava, les cançons de Josep Bo, i el projecte musical Les Kol·lontai, amb Meritxell Gené, Sílvia Comes i Ivette Nadal.",
"La de tertuliana.",
"El matí de Catalunya Ràdio, l'illa de Robinson d'El Punt Avui TV, Tot es mou de TV3, i Opina Cat, de TV.",
"A El Nacional.cat i a la revista musical catalana Enderrock.",
"Que s'aturés el transvasament inclòs dins el Pla hidrològic d'aquella època.",
"El Premi Ambaixadora Ebrenca 2017.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
Un capellà de Madrid ha acusat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de tenir ‘una part de culpa' de l'atemptat del dijous a la Rambla i ha proposat de denunciar-la. Segons que ha explicat Eldiario.es, Santiago Martín és l'ex-cap de religió del diari ABC. També expliquen que Santiago Martín és fundador de l'entitat ultracatòlica Franciscans de Maria i va ser presentador de ‘La santa misa' o ‘Testimonio' a La 2 de Televisió Espanyola. ‘Si jo fos advocat de les víctimes, estaria plantejant una denúncia contra l'ajuntament de Barcelona per col·laboració', va assegurar Martín. ‘Una part de culpa, i segur que els advocats de les víctimes ho recordaran, és de l'alcaldessa', va dir Martín en la seva homilia. D'altra banda, també va etzibar: ‘menys llàgirmes i més fer coses'. Al vídeo, el mossèn assenyala que el fet de no haver posat pilones als accessos de la rambla com una de les causes de l'atropellament. ‘Ella va dir que les recomanacions de les pilones coarten la llibertat', es queixa. I afegeix: ‘efectivament, sí, la dels assassins'. Martín, però, també carrega contra l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena. De totes dues diu que són ‘d'extrema esquerra, comunistes, radicals'. Finalment, Martín també ha assegurat que amb les pregàries no n'hi ha prou. ‘No pot ser que només estiguem resant', ha dit abans d'encoratjar tots els presents a enviar cartes de queixa als mitjans de comunicació.
|
[
"Qui ha responsabilitzat a la batlessa de la capital catalana sobre l'atac terrorista?",
"I què ha demanat?",
"Quin càrrec ocupà l'eclesiàstic en un important periòdic nacional?",
"I com s'anomena l'organització religiosa que va crear?",
"I va treballar a la televisió també?",
"En quines retransmissions?",
"Per què indica el sacerdot que s'hauria d'imputar l'alcaldia de la Ciutat Comtal en aquest cas?",
"Qui considera que comparteix aquest mateix parer?",
"A on ha fet aquestes declaracions Martín?",
"Què els va demanar a qui considerava en part culpables?",
"Quin considera que va ser l'error fatal per part de les institucions?",
"I quines van ser les declaracions de Colau que ell critica?",
"Per a què hauria servit aquesta mena de contenció, segons el que ha dit?",
"Quina altra personalitat ha estat calumniada per part del rector?",
"Finalment, què ha animat a fer als oients?"
] |
{
"answer_end": [
134,
164,
254,
351,
436,
436,
578,
690,
709,
777,
912,
996,
1046,
1122,
1406
],
"answer_start": [
0,
135,
166,
256,
354,
354,
438,
580,
677,
711,
789,
914,
914,
1048,
1317
],
"input_text": [
"Un capellà de Madrid.",
"Que sigui denunciada.",
"Va ser el cap de religió del diari ABC.",
"Franciscans de Maria.",
"Sí.",
"La santa misa i Testimonio.",
"Per col·laboració.",
"Els advocats de les víctimes.",
"A la seva homilia.",
"Menys llàgirmes i més fer coses.",
"El fet de no haver posat pilones als accessos de la rambla.",
"Quan va dir que les recomanacions de les pilones coarten la llibertat.",
"Per coartar la llibertat dels assassins.",
"L'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena.",
"A enviar cartes de queixa als mitjans de comunicació."
]
}
|
books
|
Però ben aviat va barrejar-se amb aquell clam de tota la natura una mena d'esverament. L'aigua, que davallava de primer antuvi seguit-seguit, s'estimbava, ara, furient, amb fúria de bèstia esquivada que perd el món de vista. Res de menuts rajolins; res de gotellada espessa; res de xiuxiueig alegroi: les remors d'ara eren remors de terratrèmol; els rajolins, davassall; la gotellada, cascada imposadora.
De temps en temps zigzaguejava un llamp, retrunyia un tro, i tot el poble trontollava com si estigués en perill d'esgavellar-se a l'empenta dels corrents, que cuidaven negar-lo ficant-se pels horts, entaforant-se pels espiralls d'estables i cellers, rodolant carrer avall amb eixordadora fressa, per a caure, part d'allà de la tirallonga de cases, al còrrec de l'Home-mort que en certs indrets començava ja a sobreeixir.
I el xàfec creixia… creixia d'una manera esgarrifosa. I la fosca es convertia en espessa negror. I la negror s'encomanava a les ànimes dels pagesos, que es bellugaven d'ací d'allà, tots neguitosos, a tall de bèsties esquerpes agafades en parany.
Però, amb tot i les tenebres que embolcallaven el poble, cap d'ells deixava d'endevinar els progressos que feia l'aiguat. Per això, mentre cuitaven a barrar amb fustes travesseres el pas de les portes, anaven seguint amb el pensament el curs del devassall.
A les cases que donaven al córrec, el neguit s'augmentava amb el perill que, a l'hora més impensada, el carrer fos incapaç d'engolir l'aigua que hi entrava en riera desfeta i, trencant-se al cap d'amunt la corrent, donés la volta per la banda del darrera i s'ajuntés en aquell punt amb la que baixava pel córrec, negant els horts i enrossegant-se'n les viandes.
I això va ser el que va succeir al cap d'una estona, arrencant de tota aquella bandada de poblat un gemec de desesperació, que va semblar que fos respost a l'instant per l'altra bandada. Era que la munió de cascades que es copsaven pel darrera les cases d'aquell indret, en lloc d'escórrer-se avall com havien fet fins aleshores, començaven a ficar-se pels estatges, desbotant portes i esbotzant tempanells per cercar eixida a la part davantera.
Llavors, malgrat la fosca i la temença de seguir, vulgues que no, el camí de l'aigua, que baixava furient, tothom va sortir al defora: els uns amb l'intent de cercar refugi, per a ells i les bèsties, a les cases en què no hi havia perill; els altres per a ajudar-los o fer-los llum amb fanals i llanternes; els més sense altre objecte que moure's, encara que no fos sinó per desempallegar-se del desatent que els consumia i fer-se la il·lusió que es defensaven de l'aigua.
|
[
"El temps era assolellat?",
"Estava plovent amb molta força?",
"Com eren les gotes que queien?",
"I la tempesta?",
"Els torrents que s'havien format, què és el que podien provocar en aquesta localitat?",
"Què és el que continuava augmentant?",
"S'havien format clars en algun indret?",
"Com es comportaven els camperols davant aquesta situació?",
"Se sabia el que estava provocant l'aiguada en aquell moment?",
"De quina manera estaven intentant protegir les cases de la riuada?",
"Què era el que temien?",
"Va acabar passant?",
"I què va provocar?",
"Què van fer els qui havien quedat negats?",
"I els altres?"
] |
{
"answer_end": [
140,
223,
403,
462,
824,
878,
921,
1070,
1192,
1272,
1689,
1742,
2135,
2374,
2608
],
"answer_start": [
87,
87,
371,
405,
466,
826,
880,
962,
1072,
1211,
1329,
1691,
1878,
2244,
2376
],
"input_text": [
"No.",
"Sí.",
"Com una cascada imposadora.",
"De temps en temps zigzaguejava un llamp i retrunyia un tro.",
"Cuidaven negar-la ficant-se pels horts, entaforant-se pels espiralls d'estables i cellers, rodolant carrer avall amb eixordadora fressa, per a caure, part d'allà de la tirallonga de cases, al còrrec de l'Home-mort que en certs indrets començava ja a sobreeixir.",
"El xàfec.",
"No.",
"Es bellugaven d'ací d'allà, tots neguitosos, a tall de bèsties esquerpes agafades en parany.",
"No.",
"Barrant amb fustes travesseres el pas de les portes.",
"Que a l'hora més impensada, el carrer fos incapaç d'engolir l'aigua que hi entrava en riera desfeta i, trencant-se al cap d'amunt la corrent, donés la volta per la banda del darrera i s'ajuntés en aquell punt amb la que baixava pel córrec, negant els horts i enrossegant-se'n les viandes.",
"Sí.",
"Que la munió de cascades que es copsaven pel darrera les cases d'aquell indret, en lloc d'escórrer-se avall com havien fet fins aleshores, començaren a ficar-se pels estatges, desbotant portes i esbotzant tempanells per cercar eixida a la part davantera.",
"Van sortir al defora amb l'intent de cercar refugi, per a ells i les bèsties, a les cases en què no hi havia perill.",
"Uns per a ajudar-los o fer-los llum amb fanals i llanternes i altres més sense altre objecte que moure's, encara que no fos sinó per desempallegar-se del desatent que els consumia i fer-se la il·lusió que es defensaven de l'aigua."
]
}
|
books
|
¡Si n'eren, de fondes. les arrels que la mesquinesa tenia clavades dins del cor de don Eudald! Vençut en tots terrenys, rebregat per totes les circumstàncies i per tothom obligat a cantar la palinòdia en tots els tons, quan semblava del tot convertit, sortia encara amb ciris trencats que denotaven ensems sa curtetat d'intel·ligència i sa petitesa d'esperit. Sa filla l'escoltava amb verdadera pena quan anava dient:
-Què vols més? Però, veuràs: una cosa són els meus interessos, i altra cosa la meva sang representada pels meus fills. Cregues-ho, filla: si et parlo així, és per lo que t'estimo, per la temença que tinc de què aquest home no et farà feliç. És un gran home, és cert, molt savi, molt valent; té el do de gents, que tu dius; tothom l'exalta, portant-lo en palmes; mes ¿no comprens que això mateix l'haurà malejat, fent-lo tornar orgullós? La costum de veure tothom sota d'ell, l'haurà fet voluntariós. I aquelles promptituds de geni… dona… no et fan por? I aquestes delicadeses… Perquè has de saber que els homes són molt diferents de marits que de promesos: de primer tot són glòries i després totes les tares surten, quan ja no hi ha remei. Fins de mi mateix pots pendre'n exemple… ¿I quina necessitat té la pubilla de Serra-Bruna de lligar-se així, podent escollir un marit que no li faci mai ombra?…
Les senyals d'impaciència de la noia interromperen el bon senyor, que, comprenent que no anava pas bé, desvià el curs de la seva tonteria per altre indret:
-Veus? Si m'hagués demanat la Loreto, menos mal, perquè ell, amb la posició que té i amb el dot que ella li portaria…
|
[
"De quina manera s'estava comportant Eudald?",
"Per què?",
"Aconseguien els qui el rodejaven fer-lo canviar de parer en algun moment?",
"Què era el que sempre sortia a la llum sobre el seu comportament?",
"Amb qui era que estava mantenint una conversa?",
"Com estava justificant el seu comportament l'home?",
"Què és el que li feia por?",
"Considerava que tenia grans qualitats?",
"Quines?",
"I per quin motiu no pensava que això fos positiu?",
"Quin fet subratlla que fa canviar el comportament dels homes?",
"Opina que després es pot tornar enrere?",
"Creu que ella pot trobar una millor opció per casar-s'hi?",
"Tot i això, la filla està d'acord amb el que li ha dit son pare?",
"Ell comprèn que no està tenint èxit?"
] |
{
"answer_end": [
93,
93,
358,
358,
416,
596,
657,
726,
726,
916,
1073,
1157,
1317,
1384,
1474
],
"answer_start": [
1,
1,
95,
219,
360,
537,
598,
659,
659,
784,
995,
1075,
1203,
1320,
1371
],
"input_text": [
"Amb mesquinesa.",
"Perquè les arrels que la mesquinesa tenia clavades dins del cor de don Eudald eren fondes.",
"No.",
"La curtetat d'intel·ligència i sa petitesa d'esperit.",
"Amb sa filla.",
"Dient-li que si li parlava així, era per lo que l'estimava.",
"Que aquell home no l'anés a fer feliç.",
"Sí.",
"És molt savi, molt valent i té el do de gents.",
"Perquè diu que això mateix l'haurà malejat, fent-lo tornar orgullós i que la costum de veure tothom sota d'ell, l'haurà fet voluntariós.",
"El casament.",
"No.",
"Sí.",
"No.",
"Sí."
]
}
|
books
|
-Què m'hi dieu, vós, Pona, que haveu tingut tantes famílies!
-Són mals i no són mals! ¡Tampoc em creureu!
-Què voleu dir?
-No-res!
-No em feu neguitejar!
-Doncs, clar: sabeu què té la vostra dona? Massa postures! ¡Amb un bon fart de llenya tot això es cura en un dia!
En Quel restà abatut i es veia dissortat. -Qui sap si està avorrida de mí!- i se n'anà a casa seva a empendre la seva dona amb cara farrenya i veu rogallosa.
-Margarida! Havem de parlar clars! ¡Sóc l'amo, i mano! Digues què tens!
|
[
"A qui demana ajuda en Quel?",
"Per què?",
"I què és el que li respon?",
"Ella creu que l'home ho entendrà?",
"Ell insisteix en la seva comanda?",
"Què li indica la Pona que té la seva esposa?",
"I quin remei li aconsella?",
"I en quant temps creu que es guariria?",
"Com reacciona ell a aquestes paraules?",
"Per quina raó?",
"A on se'n va a continuació?",
"Què és el que està decidit a fer?",
"Està alterat?",
"Què exclama a la Margarida en arribar a casa seva?",
"Adopta una actitud autoritària?"
] |
{
"answer_end": [
25,
59,
84,
104,
153,
211,
256,
266,
308,
341,
366,
390,
424,
460,
496
],
"answer_start": [
1,
1,
62,
87,
107,
168,
214,
214,
268,
311,
344,
346,
367,
427,
462
],
"input_text": [
"A Pona.",
"Perquè ha tingut moltes famílies.",
"Que són mals i no són mals.",
"No.",
"Sí.",
"Massa postures.",
"Un bon fart de llenya.",
"En un dia.",
"Abatut i dissortat.",
"Perquè pensa que està avorrida d'ell.",
"A casa seva.",
"Empendre la seva dona.",
"Sí.",
"Que han de parlar clars.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
El ple de les Corts ha rebutjat una proposició no de llei del PP, a la qual donaven suport Ciutadans i Vox, per a instar a la Generalitat a discriminar ideològicament les entitats que reben subvencions. El PSPV, Compromís i Unides Podem hi han votat en contra i han recordat que fer aquest tipus de distincions a l'hora d'adjudicar les ajudades seria prevaricar. La iniciativa ha estat defensada per la diputada del PP Beatriz Gascó, que ha assenyalat entitats com Acció Cultural, Escola Valenciana o Ca Revolta i ha dit que era una ‘vergonya' que rebin diners públics. A més, ha atacat el PSPV i els ha tractat de traïdors per no donar suport a la seva proposta. Durant la intervenció ha mostrat una fotografia d'una trobada el 2016 del president Ximo Puig amb el president Carles Puigdemont i ha dit que ‘hui s'allunyen del tot del PSOE, hui seran més PSPV que mai'. El síndic socialista, Manolo Mata, ha reivindicat que ara les subvencions es donen en concurrència pública i no es poden negar a qui les demana correctament. A més, i ha criticat que la dreta vulgui ‘perseguir les opinions' de determinades persones. Durant el discurs, ha estat interromput des de la bancada popular al crit de ‘catalanista' quan preguntava ‘què pensarà la gent' que els veu parlar d'això a la cambra. ‘Catalanista ho serà vostè, deixe'm en pau', ha contestat Mata. El diputat de Compromís Jesús Pla ha dit que aquesta proposta no és pròpia d'un grup que presumeix de ‘dreta liberal, moderna i europea'. Ha acusat el PP de voler que el Consell apliqui ‘criteris il·legals' i els ha convidat a tornar ‘a la senda de la constitucionalitat'. Per la seva part, Vicente Fernández, de Ciutadans, ha dit que Compromís és ‘una greu amenaça' perquè tenen ‘un pla a 15 o 20 anys vista' per a arribar a l'autodeterminació i els ha instat a ‘llevar-se les caretes'. La diputada d'Unides Podem Estefanía Blanes ha qualificat de ‘totalment impresentable' que es demani de ‘penalitzar' el dret de llibertat ideològica o el de manifestació i ha dit que la proposta ‘atropella la democràcia' i cerca que el Consell ‘deixe de garantir els drets fonamentals'. La síndica de Vox, Ana Vega, ha defensat que es pugui discriminar ideològicament les entitats que reben subvencions. Alhora, però, ha acusat el PP de ser ‘culpables que el virus del separatisme' arribi al País Valencià.
|
[
"Què ha declinat la Cambra Legislativa?",
"Quin era l'objecte d'aquesta iniciativa?",
"Quins partits són els que s'hi han oposat?",
"Per quin motiu?",
"D'altra banda, qui ha escudat aquest plantejament?",
"Qui més ha estat objecte de les seves crítiques?",
"Com ha il·lustrat les seves declaracions?",
"Què és el que ha expressat sobre el conjunt polític del president de la Generalitat?",
"Quin és el parer del portaveu del PSPV sobre aquestes ajudes econòmiques?",
"De quina forma ha reprovat les idees proposades per les formacions polítiques contràries a la seva ideologia?",
"Com s'ha aturat el seu sermó?",
"Com ha contestat ell?",
"Qui s'ha sumat a la crítica vers a la proposició que ha acabat sent denegada?",
"Ha estat l'últim a comunicar la seva disconformitat amb aquest grup?",
"Finalment, de què els ha culpat la portaveu de Vox?"
] |
{
"answer_end": [
64,
201,
259,
361,
432,
623,
792,
867,
1025,
1117,
1209,
1349,
1487,
2059,
2344
],
"answer_start": [
0,
108,
203,
262,
363,
570,
664,
795,
869,
1036,
1119,
1287,
1351,
1839,
2126
],
"input_text": [
"Una proposició no de llei del PP.",
"Instar a la Generalitat a discriminar ideològicament les entitats que reben subvencions.",
"El PSPV, Compromís i Unides Podem.",
"Perquè fer aquest tipus de distincions a l'hora d'adjudicar les ajudades seria prevaricar.",
"La diputada del PP Beatriz Gascó.",
"El PSPV.",
"Amb una fotografia d'una trobada el 2016 del president Ximo Puig amb el president Carles Puigdemont.",
"Que hui s'allunyen del tot del PSOE, i que hui seran més PSPV que mai.",
"Que ara les subvencions es donen en concurrència pública i no es poden negar a qui les demana correctament.",
"Ha criticat que vulguin perseguir les opinions de determinades persones.",
"Quan ha estat interromput des de la bancada popular al crit de catalanista.",
"Dient que catalanistes ho seran ells, i que el deixessin en pau.",
"El diputat de Compromís Jesús Pla.",
"No.",
"De ser culpables que el virus del separatisme arribi al País Valencià."
]
}
|
mitologia
|
Khnum, Chnum o Khnemu és un déu egipci representat com un home amb cap de xai. Es considera el creador dels éssers humans, els quals modela amb argila vinguda del Nil, riu que en depèn per les seves crescudes. És per això que se'l representa sovint amb un nen que surt d'una roda de terrissaire. La paraula ba podia significar alhora xai i ànima, d'aquí l'associació d'aquestes imatges amb el mateix déu.
Comparteix funcions amb Ra i Aton, ja que és també un déu del sol i del renaixement. Amb el pas dels segles, va relacionar-se també amb Min. Estava casat amb Menhit (alternativament, Heget) i amb ella fou pare d'Hike.
L'adoraven a l'illa Elefantina juntament amb Anuket i Satis, i allí era considerat el guardià de les fonts del Nil. Era el déu de la ciutat d'Esna, on encara hi ha restes d'un temple dedicat a Khnum, construït pels Ptolomeus al segle ii aC.
|
[
"Qui va ser Khnum?",
"Amb quins altres noms se'l coneix?",
"Com són les representacions pictòriques d'aquesta deïtat?",
"Quin fet se li atribueix?",
"Amb què apareix representada la seva figura molts cops?",
"I amb quina altra realitat immaterial se'l relaciona?",
"Per què?",
"Amb quins altres déus és relacionat?",
"Per quina raó?",
"Va ser associat temps després amb cap altra divinitat?",
"Com s'anomenava la seva esposa?",
"I el fill que van tenir?",
"A on li rendien culte?",
"I a qui més veneraven en aquell lloc?",
"En quina localitat es poden visitar les runes del panteó de Chnum?"
] |
{
"answer_end": [
38,
38,
77,
121,
294,
403,
150,
438,
488,
544,
569,
621,
653,
682,
821
],
"answer_start": [
0,
0,
25,
79,
210,
296,
92,
405,
405,
490,
546,
597,
623,
623,
753
],
"input_text": [
"Un déu egipci.",
"Chnum i Khnemu.",
"Com un home amb cap de xai.",
"La creació dels éssers humans.",
"Amb un nen que surt d'una roda de terrissaire.",
"Amb l'ànima.",
"Perquè els éssers humans els modela amb argila.",
"Amb Ra i Aton.",
"Perquè comparteixen funcions, ja que ell és també un déu del sol i del renaixement.",
"Sí.",
"Menhit.",
"Hike.",
"A l'illa Elefantina.",
"A Anuket i Satis.",
"A Esna."
]
}
|
bios
|
Anna Casassas i Figueras (Barcelona, desembre de 1958) és una traductora catalana, llicenciada en dret i que va exercir d'advocada, però que actualment es dedica exclusivament a la traducció al català d'obres escrites en francès i italià. Actualment és una de les traductores al català més reconegudes i rellevants. És filla d'Enric Casassas i Simó, qui fou president de l'Institut d'Estudis Catalans, i germana d'Enric Casasses i Figueres, poeta català.
Va ser guardonada amb el premi Mots Passants de la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 2009, per la millor traducció de l'obra francesa El manuscrit trobat a Saragossa, de Jan Potocki. Segons les seves pròpies paraules, és una de les obres que se sent més orgullosa d'haver traduït. El 2010 va rebre el Premi de traducció Vidal Alcover de la ciutat de Tarragona per la traducció El sopar de cendra, de Giordano Bruno. El 2016 va rebre el Premi Trajectòria 2016 atorgat pel Gremi d'Editors durant La Setmana del Llibre en Català.
També és autora de l'assaig El ritme de la prosa (2011).
Nascuda a Barcelona, és filla del químic (i poeta) Enric Casassas i Simó, antic president de l'Institut d'Estudis Catalans i de la també química «Pepita» (Josepa) Figueras i Cros, germana de la dissenyadora gràfica Maria Casassas i Figueras i del poeta Enric Casasses i Figueres, com també neta del pedagog Enric Casassas i Cantó. Es va criar principalment entre Barcelona i l'Escala, d'on prové la mare.
Algunes de les seves principals traduccions del francès i l'italià són:
|
[
"Quan va néixer l'Anna Casassas i Figueras?",
"Què va estudiar a la universitat?",
"I a què es dedica ara per ara?",
"És una figura important en el seu sector professional?",
"Amb quin premi va ser reconeguda la seva tasca?",
"Per quina adaptació al català?",
"I què en pensa ella sobre el resultat d'aquest encàrrec?",
"Ha estat guardonada altres cops?",
"En quin moment?",
"Quina organització s'encarregà d'atorgar-li aquest últim?",
"A més de les obres traduïdes, ha escrit algun llibre?",
"Per quin motiu és conegut el seu pare?",
"I la seva mare com s'anomenava?",
"És la seva germana qui va heretar la passió pels versos del seu pare?",
"I a quines localitats va créixer Casassas?"
] |
{
"answer_end": [
54,
102,
237,
314,
642,
642,
740,
914,
919,
947,
1036,
1167,
1223,
1323,
1428
],
"answer_start": [
0,
83,
55,
239,
455,
477,
644,
742,
742,
894,
988,
1066,
1069,
1225,
1376
],
"input_text": [
"El desembre de 1958.",
"Dret.",
"A la traducció al català d'obres escrites en francès i italià.",
"Sí.",
"Mots Passants de la Universitat Autònoma de Barcelona.",
"La de l'obra francesa El manuscrit trobat a Saragossa, de Jan Poto.",
"Que és una de les obres que se sent més orgullosa d'haver traduït.",
"Sí.",
"El 2010, amb el Premi de traducció Vidal Alcover de la ciutat de Tarragona, i el 2016 amb el Premi Trajectòria 2016.",
"El Gremi d'Editors.",
"Sí.",
"Perquè va ser president de l'Institut d'Estudis Catalans.",
"Pepita (Josepa) Figueras i Cros.",
"No.",
"Entre Barcelona i l'Escala."
]
}
|
bios
|
Anna Aguilar-Amat (nom complet: Anna d'Aguilar-Amat i Castillo; Barcelona, 31 de gener de 1962) és una poeta i assagista catalana, investigadora i professora universitària de Terminologia aplicada a la Traducció i Lingüística. Estudià Filologia Hispànica a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i es doctorà en Lingüística l'any 1993. Des de llavors ha estat vinculada al món de la investigació acadèmica en els camps de la lingüística, la lexicosemàntica, la terminologia i la traducció. Actualment és professora titular al Departament de Traducció i Interpretació de la UAB, on ensenya terminologia aplicada a la traducció i eines per a la traducció automàtica.
A la UAB, ha sigut una de les fundadores i la presidenta des del 2003 del col·lectiu de poesia QUARKpoesia, vinculat al Departament de Traducció i d'Interpretació de la UAB i a l'associació cultural Cultura en Viu (UAB). El col·lectiu treballa per a la promoció de poetes i escriptors poc coneguts en llengües poc traduïdes, com també per a l'intercanvi d'idees i obres poètiques. Intenta promoure poetes en llengua catalana i establir intercanvis amb poetes d'altres llocs del món. QUARKpoesia és una entitat bessona de l'Aula de Poesia de Barcelona.
La seva poesia figura en un nombre d'antologies de poesia catalana. Ha estat traduïda a l'anglès, l'àrab, el castellà, l'eslovè, el finès, el francès, l'italià, el macedònic, el sard, i l'ucraïnès. El 2016 va fer una residència literària de tres setmanes a la Ledig House de Nova York.
Anna Aguilar-Amat està antologada com a poeta als següents reculls, entre altres:
Alguns assaigs (llista incompleta):
|
[
"Qui és Anna Aguilar-Amat?",
"Quines assignatures imparteix?",
"A quina universitat va estudiar?",
"I què va obtenir el 1993?",
"De quina forma va seguir lligada al camp de la recerca en ensenyança?",
"Quin càrrec ocupa ara per ara?",
"Què va impulsar a la institució on treballa?",
"I qui dirigeix aquest grup?",
"Amb quins organismes està lligada aquesta agrupació?",
"I quina és la seva tasca?",
"Se centren en algun col·lectiu en particular a l'hora de donar a conèixer les seves obres?",
"Per quin motiu està relacionat el grup d'Aguilar-Amat amb l'Aula de Poesia de Barcelona?",
"Tornant a les composicions de la poeta, a on es poden consultar?",
"I a quants idiomes s'han traduït els seus versos?",
"Què va fer durant una estada als Estats Units l'any 2016?"
] |
{
"answer_end": [
171,
225,
299,
338,
492,
580,
775,
775,
888,
1048,
1093,
1219,
1287,
1417,
1505
],
"answer_start": [
0,
147,
227,
302,
340,
494,
669,
679,
743,
890,
1050,
1152,
1221,
1289,
1419
],
"input_text": [
"Una poeta i assagista catalana, investigadora i professora universitària.",
"Terminologia aplicada a la Traducció I Lingüística.",
"A la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).",
"El doctorat en Lingüística.",
"En els camps de la lingüística, la lexicosemàntica, la terminologia i la traducció.",
"El de professora titular al Departament de Traducció i Interpretació de la UAB.",
"El col·lectiu de poesia QUARKpoesia.",
"Ella.",
"El Departament de Traducció i d'Interpretació de la UAB i l'associació cultural Cultura en Viu.",
"Promoure poetes i escriptors poc coneguts en llengües poc traduïdes, i intercanviar idees i obres poètiques.",
"Sí, els poetes en llengua catalana.",
"Perquè són entitats bessones.",
"A antologies de poesia catalana.",
"A deu.",
"Una residència literària de tres setmanes a la Ledig House."
]
}
|
books
|
La Francisca s'és encabida a la cuina, i en un dient de parenostre, asseguda en un escambell, s'ha menjat la seva racció d'escudella, xarrupant el brou. Ha posat quinze cèntims a la butxaca de l'hostalera, qui ni lleure ha tingut de pendre'ls; ha begut una tirada de vi, oferiment d'un carboner amic del Zidro, i ha partit.
* * *
De retorn, els viaranys eren animats per corrues de bosquerols. La masovera ha caminat una mitja hora acomboiada amb la cosina del Zidro, casada a Castanyet, i dues altres dones. Tot fent camí, han parlat del mal de melsa de les ovelles, del xarampió de les criatures, de la puja del petroli, del plaga del moliner que intentava emmelar una pubilla, i del sermó del vicari.
Després, la Francisca ha marxat sola. Sentia, però, la garola dels qui li anaven endavant i dels qui li anaven al darrera. Una gran boirada tapava el sol, i una bavor humida feia més penosa l'ascensió de la cinglera. La Francisca ha sentit defalliment: l'escudella de l'hostal devia ser aigua beneita. Preveient una cosa tal, ella havia encabit en el cabàs dels ous un crostó de pa negre; mes el mitjorn i la soleiada l'havien ressecat el mateix que una pedra tosca, i no es deixava pas esbocinar. Perdent una mica de camí, la masovera ha fet cap a la font de can Montràs. Era aquell un tocom plasent cobert de castanyers, rodejat de falgueres, on llauraven els llimacs, dansaven els espiadimonis i brunzien les moscardes. Una impressió desagradable de solitud l'ha corpresa en aquell paratge.
|
[
"On està la Francisca?",
"Què hi fa allà?",
"Amb quina beguda ho ha acompanyat?",
"Quants diners ha pagat per això?",
"Se n'ha anat ràpidament en deixar els diners?",
"I llavors, amb qui ha començat a fer el camí de tornada?",
"Quanta estona han estat juntes?",
"I com s'han entretingut?",
"Una estona després, amb qui ha continuat?",
"Però segueix escoltant altra gent?",
"Creu que el que ha menjat abans li ha donat energies suficients?",
"I què havia agafat en cas que es maregés?",
"S'ho ha pogut menjar?",
"Per tant, a quin lloc es dirigeix ara?",
"Què ha sentit en arribar-hi?"
] |
{
"answer_end": [
37,
132,
269,
204,
242,
507,
507,
702,
740,
825,
1004,
1091,
1200,
1275,
1496
],
"answer_start": [
0,
15,
244,
153,
153,
330,
394,
509,
704,
742,
921,
921,
1070,
1202,
1427
],
"input_text": [
"A la cuina.",
"Menjar escudella.",
"Vi.",
"Quinze cèntims.",
"Sí.",
"Amb la cosina del Zidro i dues altres dones.",
"Una mitja hora.",
"Parlant del mal de melsa de les ovelles, del xarampió de les criatures, de la puja del petroli, del plaga del moliner que intentava emmelar una pubilla, i del sermó del vicari.",
"Sola.",
"Sí.",
"No.",
"Un crostó de pa negre.",
"No.",
"A la font de can Motràs.",
"Una impressió desagradable de solitud."
]
}
|
bios
|
Teresa Jornet i Ibars (Aitona, Lleida, 9 de gener de 1843 - Llíria, València, 26 d'agost de 1897) va ser una religiosa, fundadora de la congregació religiosa de les Germanetes dels Ancians Desemparats el 1872. Beatificada el 1958, va ser canonitzada per Pau VI el 1974. Se'n celebra la festivitat litúrgica el 26 d'agost.
Va néixer el 9 de gener 1843 a Aitona, en el si d'una família molt devota de pagesos. Va cursar estudis de Magisteri i va exercir com a mestra a Argençola. El 1868 va ingressar al monestir de clarisses de Briviesca (Burgos), del qual va haver de sortir el 1870 per motius de salut. Va estar molt influïda per un oncle seu, el beat Francesc Palau i Quer, carmelita descalç exclaustrat, dedicat a l'apostolat, la vida contemplativa i a la publicació d'obres apologètiques, creador d'institucions d'ensenyament i fundador dels Carmelites Descalços Terciaris. Teresa va treballar a les escoles del pare Palau, sense vincular-se a cap mena de vida religiosa, fins al 1872.
El 1872, a Barbastre, coneix el sacerdot Pedro Llacera, que li feu conèixer els plans de fundació d'una comunitat que treballés per la gent gran desvalguda, que preparava el sacerdot Saturnino López Novoa, canonge de la Catedral d'Osca. Teresa s'hi oferí per col·laborar-hi i, amb Saturnino López, va fundar la Congregació de Germanetes dels Ancians Desemparats el 3 d'octubre de 1872. Pocs dies després, va ser nomenada superiora de la congregació. De Barbastre, la comunitat va traslladar-se a València, on Teresa va ser-ne confirmada com a directora general el 1875. Va pronunciar el vots perpetus el 8 de desembre de 1877. El 1887 va ser elegida superiora general de l'institut. Va morir a Llíria el 26 d'agost de 1897.
En morir, hi havia 103 cases-asils actives de la congregació, a Espanya i Amèrica, amb 1.260 germanetes. Va deixar un extens epistolari, de gran interès històric i espiritual
Les seves despulles van ser traslladades a València, a la Casa Mare de la Congregació. Va ser beatificada per Pius XII el 27 d'abril de 1958 i canonitzada el 27 de gener de 1974 per Pau VI.
|
[
"Qui va ser Teresa Jornet i Ibars?",
"Quan la van proclamar santa?",
"A què es dedicaven els seus pares?",
"En què es va formar?",
"Quin any va instal·lar-se amb altres religioses en sentir la crida de la vocació?",
"Per què va haver d'anar-se'n?",
"Quin membre de la seva família va repercutir en la seva vocació?",
"Per què va tornar a introduir-se en la tasca eclesiàstica uns anys després?",
"I què és el que va ajudar a crear aquell any?",
"Quina categoria va obtenir allí?",
"I quan va assolir un rang superior dintre d'aquella germandat?",
"I quin va ser el darrer càrrec religiós que li va ser atorgat?",
"A on va morir?",
"En el moment de la seva mort, quina era l'extensió de la institució que havia fundat?",
"Finalment, a on va descansar el seu cos?"
] |
{
"answer_end": [
118,
268,
406,
438,
545,
602,
674,
1374,
1374,
1438,
1558,
1712,
1690,
1817,
1974
],
"answer_start": [
0,
231,
361,
408,
478,
499,
604,
990,
1227,
1376,
1440,
1617,
1673,
1714,
1889
],
"input_text": [
"Una religiosa.",
"El 1974.",
"A la pagesia.",
"En Magisteri.",
"El 1868.",
"Per motius de salut.",
"Un oncle seu, el beat Francesc Palau i Quer.",
"Perquè va conèixer el sacerdot Pedro Llacera, que li feu conèixer els plans de fundació d'una comunitat que treballés per la gent gran desvalguda, que preparava el sacerdot Saturnino López Novoa, canonge de la Catedral d'Osca.",
"La Congregació de Germanetes dels Ancians Desemparats.",
"La de superiora de la congregació.",
"El 1875, quan la comunitat va traslladar-se de Barbastre a València.",
"El de superiora general de l'institut.",
"A Llíria.",
"A Espanya i Amèrica hi havia 103 cases-asils actives de la congregació, amb 1.260 germanetes.",
"A València, a la Casa Mare de la Congregació."
]
}
|
vilaweb
|
El president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, ha menyspreat de nou ERC i JxCat després de no reunir-se amb cap de les dues formacions per a la investidura: ‘No fa falta el seu vot. Amb l'abstenció del PP i Ciutadans hi ha govern', ha insistit en una entrevista al diari ‘El País'. Sánchez aprofundeix en la crítica a les dues forces catalanes i considera que ‘el que fan depèn de paràmetres i de qüestions que no tenen res a veure ni amb l'interès general de Catalunya, ja que van rebutjar uns pressupostos beneficiosos per a ells'. ‘L'estabilitat del país no pot descansar en formacions polítiques que tenen un calendari aliè a l'interès general d'Espanya', ha etzibat el líder del PSOE, que ha posat sobre la taula la creació d'un govern ‘amb un programa comú progressista' amb Unides Podem. ‘Entre unes eleccions i un govern de coalició, hi ha aquesta tercera via', ha dit. De fet, ha reiterat que no vol nous comicis però creu que, si es repeteixen, ‘el progressisme apostarà amb major contundència pel PSOE'. ‘Insisteixo, però. No tenim per què anar a eleccions', ha continuat. ‘Primer, perquè existeix una majoria àmplia al Congrés dels Diputats al voltant del partit socialista. I en segon lloc, perquè no hi ha alternativa. Ni a la dreta ni tampoc a l'esquerra del PSOE', s'ha mostrat convençut el president espanyol en funcions, que ha seguit posant pressió sobre Cs i PP: ‘La seva responsabilitat passa per ser conscients que si no hi ha una majoria alternativa que ells puguin posar en marxa, el que han de fer és abstenir-se', ha assegurat Sánchez. ‘Ells tenen la clau perquè hi hagi un govern sense necessitat de dependre de les forces independentistes', ha recordat. ‘El govern de coalició amb Unides Podem va ser inviable per dues qüestions essencials: per la desconfiança que va quedar manifesta en l'explicació del perquè ells s'havien d'incorporar al govern d'Espanya i pel seu concepte de coalició, que era més una coalició de governs que un govern de coalició', ha dit Sánchez, que tampoc s'ha estalviat retrets cap al líder d'Unides Podem, Pablo Iglesias. ‘Diu que necessita entrar dins el govern perquè no se'n refia del Partit Socialista. Algú s'imagina un equip de futbol on els defenses estiguin més pendents dels seus propis davanters que dels de l'equip contrari? I el segon problema és de concepció del govern, i aquesta és una discrepància molt més profunda. Un govern desunit és un desgovern i Espanya ha d'abordar importants desafiaments durant els quatre anys vinents', ha dit. Per la seva banda, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha dit en una entrevista a La Vanguardia, que ‘cal exhaurir totes les opcions per arribar a un acord amb Podem' perquè ‘la repetició electoral no és desitjable'.
|
[
"Quin càrrec ocupa Pedro Sánchez?",
"Amb quins conjunts independentistes ha rebutjat negociar de cara a la propera presa de possessió?",
"Per quina raó?",
"Opina que aquestes formacions obren en favor de la població catalana?",
"I per què indica no hauria estat encertat un pacte conjunt?",
"Com ha explicat el líder dels socialistes que es podria crear aquest nou executiu?",
"Per tant, seria necessari celebrar uns nous comicis, segons Sánchez?",
"Com ho argumenta?",
"I a quines altres agrupacions polítiques segueix insistint perquè no votin en contra de la investidura?",
"Què és el que està a les seves mans, comenta el president?",
"Quines són les raons que dona per explicar el fracàs en la formació d'un govern conjunt amb l'equip de Pablo Iglesias?",
"I ha criticat directament la figura d'Iglesias?",
"Què és el que ha expressat pel que fa al líder del partit morat?",
"I qui ha estat el polític que ha recalcat la necessitat d'intentar arribar a aquest acord entre les dues formacions?",
"Què opina el català sobre la possibilitat que la població hagi de votar un altre cop?"
] |
{
"answer_end": [
48,
158,
233,
535,
691,
879,
1070,
1282,
1563,
1683,
2000,
2079,
2512,
2687,
2735
],
"answer_start": [
0,
35,
71,
285,
537,
674,
1037,
1087,
1346,
1565,
1685,
1993,
2081,
2514,
2696
],
"input_text": [
"És el president d'Espanya en funcions.",
"Amb ERC i JxCat.",
"Perquè no li fa falta el seu vot, ja que amb l'abstenció del PP i Ciutadans hi ha govern.",
"No.",
"Perquè l'estabilitat del país no pot descansar en formacions polítiques que tenen un calendari aliè a l'interès general d'Espanya.",
"Amb eleccions, un govern de coalició o amb un programa comú progressista amb Unides Podem.",
"No.",
"Primer, perquè existeix una majoria àmplia al Congrés dels Diputats al voltant del partit socialista, i en segon lloc, perquè no hi ha alternativa, ni a la dreta ni tampoc a l'esquerra del PSOE.",
"A Cs i el PP.",
"Que hi hagi un govern sense necessitat de dependre de les forces independentistes.",
"Per la desconfiança que va quedar manifesta en l'explicació del perquè Unides Podem s'havia d'incorporar al govern d'Espanya i pel seu concepte de coalició, que era més una coalició de governs que un govern de coalició.",
"Sí.",
"Que d'una banda, diu que necessita entrar dins el govern perquè no se'n refia del Partit Socialista, com si fos un equip de futbol on els defenses estan més pendents dels seus propis davanters que dels de l'equip contrari; i, d'altra banda, que el segon problema és el de la concepció del govern, i que aquesta és una discrepància molt més profunda, ja que un govern desunit és un desgovern i Espanya ha d'abordar importants desafiaments durant els quatre anys vinents.",
"El primer secretari del PSC, Miquel Iceta.",
"Que no és desitjable."
]
}
|
vilaweb
|
L'ex-primer ministre d'Escòcia Alex Salmond ha demanat a la Comissió d'Afers Polítics i Democràcia del Consell d'Europa una investigació pel tracte del govern espanyol als catalans durant el referèndum. Salmond cataloga aquest tracte de violència d'estat i creu que és una vulneració flagrant dels drets humans. Considera que el govern espanyol ha violat l'article 10 de la Convenció Europea de Drets Humans: ‘Tota persona té dret a la llibertat d'expressió. Aquest dret comprèn la llibertat d'opinió i la llibertat de rebre o de comunicar informacions o idees sense que pugui haver-hi ingerència d'autoritats públiques i sense consideració de fronteres'. Salmond va dirigir-se directament al comissari dels Drets Humans del Consell d'Europa, Nils Muiznieks, que dilluns va demanar a Espanya d'investigar la violència policíaca. ‘Hauria de ser la feina d'aquest consell investigar les violacions de la nostra convenció i prendre les mesures necessàries', va dir l'ex-primer ministre escocès. ‘És clar que hi hauria d'haver diàleg i un acostament constructiu entre Madrid i Barcelona, i si aquest consell pot fer qualsevol cosa per a facilitar-ho o, fins i tot, per a començar el diàleg, hauria de fer-ho. Però no és feina del consell estar a favor de la unitat d'Espanya o de la independència de Catalunya', va dir Salmond. El dirigent escocès, que va parlar com a membre de la delegació britànica a l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, en què participen representants de 47 nacions europees, va insistir que no es podia permetre la violació flagrant de la llibertat d'expressió. ‘El govern espanyol hauria de donar explicacions al consell per la violència d'estat que la seva policia va perpetrar contra població pacífica', va dir.
|
[
"Qui és Alex Salmond?",
"Per què està relacionat amb el procés independentista català?",
"Com ha definit aquests successos?",
"I què en pensa de l'actuació del Govern d'Espanya?",
"Què és el que exposa aquesta secció?",
"A qui va fer arribar aquest parer el polític escocès?",
"I com va respondre el mandatari europeu davant aquests fets?",
"Com creu Salmond que hauria de respondre aquest organisme comunitari en casos com el de la consulta?",
"Tornant al conflicte català, com considera que haurien d'actuar des del govern central i la Generalitat?",
"Hi podria intervenir, en aquest cas, el Consell d'Europa?",
"Tot i això, sobre què no es podria posicionar aquest grup?",
"A on es va produir aquesta intervenció de l'exministre?",
"I quants delegats hi assisteixen a aquests debats?",
"Què va tornar a recalcar el dirigent del Regne Unit sobre els fets ocorreguts l'1 d'octubre?",
"I què va exigir a l'executiu de Rajoy?"
] |
{
"answer_end": [
43,
201,
310,
407,
653,
757,
827,
990,
1082,
1203,
1305,
1446,
1502,
1589,
1742
],
"answer_start": [
0,
31,
203,
312,
410,
656,
743,
829,
993,
993,
1205,
1324,
1402,
1504,
1591
],
"input_text": [
"L'ex-primer ministre d'Escòcia.",
"Perquè ha demanat a la Comissió d'Afers Polítics i Democràcia del Consell d'Europa una investigació pel tracte del govern espanyol als catalans durant el referèndum.",
"Com a violència d'estat i una vulneració flagrant dels drets humans.",
"Que ha violat l'article 10 de la Convenció Europea de Drets Humans.",
"Que tota persona té dret a la llibertat d'expressió, i aquest dret comprèn la llibertat d'opinió i la llibertat de rebre o de comunicar informacions o idees sense que pugui haver-hi ingerència d'autoritats públiques i sense consideració de fronteres.",
"Al comissari dels Drets Humans del Consell d'Europa, Nils Muiznieks.",
"Va demanar a Espanya d'investigar la violència policíaca.",
"Investigant les violacions de la convenció i prenent les mesures necessàries.",
"Amb diàleg i un acostament constructiu.",
"Sí.",
"Sobre la unitat d'Espanya o la independència de Catalunya.",
"A l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa.",
"Els de 47 nacions europees.",
"Que no es podia permetre la violació flagrant de la llibertat d'expressió.",
"Que donés explicacions al consell per la violència d'estat que la seva policia va perpetrar contra població pacífica."
]
}
|
vilaweb
|
La crisi de l'Acord del Botànic s'ha tancat avui amb la reunió a la seu del PSPV dels tres socis en la comissió de seguiment del pacte. El PSPV, Compromís i Podem han escenificat unitat amb vista als últims mesos de legislatura abans de les eleccions a les Corts, que s'han de fer al maig, i han acordat un calendari de prioritats pels mesos vinents. El síndic del PSPV, Antonio Mata, ha estat l'encarregat de valorar la reunió entre els tres partits de l'esquerra valenciana amb representació a les Corts. Mata ha dit que s'han assentat les bases definitives de la legislatura i que hi ha la voluntat d'aprovar el pressupost del 2019 a les Corts. ‘La voluntat és fer-ho bé i ho fem. El full de ruta del Botànic era canviar la vida de les persones, millorar-la. O és aquest Botànic o serà la dreta', ha afirmat. Per la seva banda, el síndic de Compromís, Fran Ferri, ha dit que la reunió de la comissió de seguiment havia estat ‘molt positiva'. El diputat de Podem César Jiménez també ha expressat la seva satisfacció i ha anunciat que la comissió de seguiment del Botànic tornarà a reunir-se a principi d'octubre. La crisi del Botànic va començar fa dues setmanes, quan la Conselleria d'Hisenda va votar favorablement als límits de dèficit proposats pel govern espanyol al Consell de Política Fiscal i Financera. Dirigents de Compromís van criticar el conseller, Vicent Soler, que va defensar-se argumentant que hi havia una partida de vuit-cents milions que milloraven el finançament de la Generalitat. Més tard, diversos rumors apuntaven a la possibilitat que el president, Ximo Puig, avancés les eleccions per a beneficiar-se de les previsions favorables dels sondatges en detriment de Compromís i Podem. No obstant això, ambdós partits van treballar conjuntament perquè els socialistes descartessin aquesta possibilitat.
|
[
"Què és el que ha finalitzat a les Corts Valencianes?",
"Quan?",
"I com s'ha aconseguit?",
"Quins són aquests?",
"Què han concretat en aquesta assemblea?",
"Qui ha avaluat el resultat de la comissió?",
"I quines decisions explica que s'hi han pres?",
"Amb quins objectius va sorgir aquest pacte?",
"I si aquest no arribés a bon port, quina seria l'alternativa?",
"Qui són els representants de les altres formacions que s'han encarregat de valorar aquest comitè?",
"Ha estat també positiva?",
"Quan és que es tornaran a ajuntar per seguir debatent?",
"Per què es va iniciar aquesta confrontació temps enrere?",
"Què anunciaven certes remors sobre el futur de la presidència de la Generalitat?",
"Per quin motiu no es van celebrar?"
] |
{
"answer_end": [
48,
48,
134,
185,
349,
505,
646,
760,
797,
1017,
1017,
1113,
1503,
1707,
1824
],
"answer_start": [
0,
0,
32,
136,
292,
351,
507,
684,
762,
831,
812,
1036,
1115,
1515,
1563
],
"input_text": [
"La crisi de l'Acord del Botànic.",
"Avui.",
"Amb la reunió a la seu del PSPV dels tres socis en la comissió de seguiment del pacte.",
"El PSPV, Compromís i Podem.",
"Un calendari de prioritats pels mesos vinents.",
"El síndic del PSPV, Antonio Mata.",
"S'han assentat les bases definitives de la legislatura i hi ha la voluntat d'aprovar el pressupost del 2019 a les Corts.",
"Amb el de canviar la vida de les persones, millorar-la.",
"La dreta.",
"El síndic de Compromís, Fran ferri, i el diputat de Podem César Jiménez.",
"Sí.",
"A principi d'octubre.",
"Perquè la Conselleria d'Hisenda va votar favorablement als límits de dèficit proposats pel govern espanyol al Consell de Política Fiscal i Financera i dirigents de Compromís van criticar el conseller, Vicent Soler, que va defensar-se argumentant que hi havia una partida de vuit-cents milions que milloraven el finançament de la Generalitat.",
"Que era possible que el president, Ximo Puig, avancés les eleccions per a beneficiar-se de les previsions favorables dels sondatges en detriment de Compromís i Podem.",
"Perquè Compromís i Podem van treballar conjuntament perquè els socialistes descartessin aquesta possibilitat."
]
}
|
vilaweb
|
La presidenta del parlament Carme Forcadell ha avisat avui que la repressió ha vingut per quedar-se i encoratja a tothom a continuar treballant per guanyar el 10-N. En una carta que s'ha llegit al míting de campanya d'ERC a Tarragona, Forcadell ha apostat per sortir al carrer i dir prou a la ‘repressió, al càstig i l'escarment' perquè es vol viure en llibertat. Des de la presó del Mas d'Enric, Forcadell ha apostat per plantar cara a la dreta feixista que ‘ens vol fer tornar al segle XIX'. Amb tot, ha reconegut que el camí cap a la llibertat és llarg i difícil. També ha dit que la sentència de contra el procés estava decidida i que és duríssima per ‘humiliar-nos i escarmentar-nos'. ‘Contra la repressió i contra la sentència: persistència, persistència i persistència', ha conclòs. La presidenta de la cambra catalana ha parlat de tres joves empresonats per les protestes post-sentència i ha constatat que són a la presó ‘perquè en nom de la unitat d'Espanya tot s'hi val'. Ha avisat que la repressió ha arribat al jovent per fer-los por perquè no es mobilitzin i no surtin al carrer. En nom dels joves, ha agraït el suport rebut. S'ha mostrat confiada que la gent del país no permetrà que cap govern ‘arrabassi els drets i llibertats que tan durament van aconseguir els que ens van precedir'. ‘Confio en vosaltres i estic convençuda que, de manera democràtica i sense cap mena de violència, com sempre hem fet, en ens sortirem. Em sento molt i molt orgullosa de tot el que hem fet quan miro enrere i del que estic convençuda que aconseguirem quan miro endavant', ha manifestat.
|
[
"Quin càrrec ocupa Carme Forcadell?",
"Què ha advertit?",
"I què és el que ha animat a fer?",
"Com ha fet aquestes declaracions?",
"A quin penitenciari està presa?",
"I què és el que ha proposat des d'allà?",
"Considera que la lluita per aconseguir la independència serà fàcil?",
"I com a qualificat les represàlies adoptades vers els esdeveniments que se'n derivaren del referèndum?",
"I com diu s'han de combatre?",
"Qui ha inclòs en el seu escrit?",
"Per què, segons ella, han estat detinguts?",
"Quin és el motiu que dona per explicar que l'opressió afecti la gent jove?",
"Què opina sobre la població catalana i la seva resposta enfront d'aquesta situació?",
"Considera que s'han d'adaptar conductes agressives en aquest cas?",
"Per últim, quin és el seu sentiment sobre els fets succeïts i els que se succeiran?"
] |
{
"answer_end": [
43,
99,
163,
233,
395,
492,
565,
688,
775,
894,
980,
1091,
1300,
1435,
1569
],
"answer_start": [
0,
28,
100,
165,
364,
397,
494,
567,
691,
790,
897,
982,
1139,
1303,
1437
],
"input_text": [
"La presidència del parlament.",
"Que la repressió ha vingut per quedar-se.",
"Continuar treballant per guanyar el 10-N.",
"En una carta que s'ha llegit al míting de campanya d'ERC a Tarragona.",
"A la presó del Mas d'Enric.",
"Que es planti cara a la dreta feixista que ens vol fer tornar al segle XIX.",
"No.",
"Com a duríssimes i que han estat per humiliar-los i escarmentar-los.",
"Amb persistència.",
"A tres joves empresonats per les protestes post-sentència.",
"Perquè en nom de la unitat d'Espanya tot s'hi val.",
"Per fer-los por perquè no es mobilitzin i no surtin al carrer.",
"Confia que no permetran que cap govern arrabassi els drets i llibertats que tan durament van aconseguir els que els van precedir.",
"No.",
"D'orgull."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Amimone (en grec antic Ἀμυμώνη) va ser una de les Danaides, una de les cinquanta filles del rei Dànau. La seva mare era Europa. Estava casada amb Encèlad, un fill d'Egipte.
Quan Dànau va fugir de Líbia amb les seves filles, Amimone també el va acompanyar i s'instal·là amb ell a Argos. El país estava sense aigua, perquè Posidó, irritat de què el territori hagués estat concedit a Hera, quan el reclamava ell, va provocar l'estroncament dels rius i les fonts. Quan Dànau es va establir com a rei d'Argos, va enviar les seves filles a buscar aigua. Amimone se'n va anar amb les seves germanes, però van caminar molt i se sentí cansada. Va estirar-se a dormir al camp. Va sorgir un sàtir que va voler-la violar mentre dormia i la jove va invocar Posidó. El déu es va presentar i va rebutjar el sàtir amb un cop de trident. Amimone va entregar al déu allò que havia negat al sàtir. El trident de Posidó havia donat un cop a una roca i d'allà va brollar una triple font. Una altra versió explica que Posidó, enamorat d'Amimone, quan aquesta noia va demanar auxili, l'ajudà i li va revelar l'existència de la Font de Lerna. De les seves relacions amb Posidó, va néixer Naupli.
|
[
"Qui va ser Amimone?",
"I quina relació mantenia amb Europa?",
"Com s'anomenava el seu marit?",
"D'on va escapar juntament amb el seu pare i les seves germanes?",
"I a on es van establir?",
"Quin recurs natural mancava en aquell indret?",
"Per quin motiu?",
"Llavors, què va decidir el progenitor?",
"Durant el camí, qui es va sentir indisposada?",
"I què va decidir?",
"Quina divinitat va aparèixer en aquell moment?",
"Per què?",
"Què va aconseguir el déu en colpejar una pedra?",
"Segons altres mites, com va ser que trobaren allò que havien anat a buscar les germanes?",
"D'aquest encontre entre la deïtat i la filla del rei, què en va resultar?"
] |
{
"answer_end": [
128,
153,
180,
281,
311,
339,
485,
573,
660,
692,
801,
777,
992,
1144,
1197
],
"answer_start": [
0,
130,
155,
200,
271,
313,
313,
487,
575,
662,
694,
694,
906,
994,
1146
],
"input_text": [
"Una de les Danaides, filla del rei Dànau.",
"Aquesta era la seva mare.",
"Encèlad.",
"De Líbia.",
"A Argos.",
"L'aigua.",
"Perquè Posidó, irritat de què el territori hagués estat concedit a Hera, quan el reclamava ell, va provocar l'estroncament dels rius i les fonts.",
"Que les seves files anessin a buscar aigua.",
"Amimone.",
"Estirar-se a dormir al camp.",
"Posidó.",
"Perquè mentre Amimone dormia va sorgir un sàtir que va voler-la violar i ella va invocar Posidó.",
"Que brollés d'allà una triple font.",
"Quan Posidó, enamorat d'Amimone, en ajudar-la li va revelar l'existència de la Font de Lerna.",
"El naixement de Naupli."
]
}
|
books
|
La Clàudia va pendre els diners i sense dir res va cloure la mà i va asseure's esmaperduda amb els bitllets que van donar-li. La pell de la cara li bullia i l'afront va aclofar-li l'ànima ja prou estemordida.
-Anem!- va exclamar la Clàudia alçant-se resoluda i com si es deixondís d'un somni que l'embadalia. -Anem ben lluny on ningú no ens conegui.
Quina vergonya!- Agafà la Rosa pel braç i van marxar de la fira pel camí polsós totes apressades.
En arribar a una ribera plena de claror i benestar, la Clàudia defallida, mirà per tot, temerosa d'ésser vista i fent un sospir pregon bo i esguardant aquell cel blau i amarat de llum, va asseure's a l'ombra bellugosa d'un pollanc ple de gentilesa.
-Fill meu, saps què diuen de tu?
La Rosa que mastegava una palla, va respondre:
-Maru, tinc gana aquí- i signava la boca oberta amb el dit.
-Fill meu!… saps?
-Tinc gana aquí!- repetia la beneitona picant de peus.
-Santa Innocència!- Pel pensament de la Clàudia passà com un llampec la idea del dubte. -I si fos veritat?- i tot seguit va esvair-se. Ella coneixia tant la Rosa i estava sempre amb ella i no tenia cap senyal! Ve't aquí perquè la jova va dir-li «no vull llordes a casa». Jesús, Maria i Josep, el que pot la maldat!- i fent preguntes a la Rosa, pogué escatir que aquell cervell d'infant tenia tota la puresa de la innocència.
|
[
"Com s'anomena la protagonista?",
"Què va agafar?",
"Què li va provocar l'escarni?",
"Quines paraules va cridar llavors la protagonista?",
"I de quina forma es va aixecar?",
"A on volia anar?",
"Amb qui se n'anà?",
"Fins a on van caminar?",
"Feia bon temps?",
"En acomodar-se, què va preguntar a la seva acompanyant?",
"I què li va contestar la filla?",
"La Clàudia va seguir insistint?",
"En aquell moment, la mare de l'infant va pensar que el que deien sobre la filla era cert?",
"Per què?",
"Què va acabar descobrint sobre l'infantó?"
] |
{
"answer_end": [
10,
31,
207,
239,
307,
348,
413,
498,
631,
729,
798,
854,
1043,
1118,
1333
],
"answer_start": [
0,
0,
157,
210,
240,
310,
367,
392,
588,
633,
697,
838,
930,
1045,
1228
],
"input_text": [
"Clàudia.",
"Diners.",
"Li va aclofar l'ànima ja prou estemordida.",
"Anem.",
"Resoluda i com si es deixondís d'un somni que l'embadalia.",
"Ben lluny on ningú els conegués.",
"Amb la Rosa.",
"Fins a una ribera plena de claror i benestar.",
"Sí.",
"Si sabia el que deien d'ella.",
"Que tenia gana allí.",
"Sí.",
"No.",
"Perquè ella coneixia molt la Rosa i estava sempre amb ella i no tenia cap senyal.",
"Que aquell cervell d'infant tenia tota la puresa de la innocència."
]
}
|
vilaweb
|
El comissari dels Mossos Manel Castellví ha assegurat, a preguntes del fiscal de l'Audiència espanyola, que l'1-O ‘no hi va haver cap grup combatiu organitzat'. ‘Això li puc assegurar', ha respost a Miguel Ángel Carballo. Durant la seva declaració com a testimoni, l'aleshores comissari d'Informació del cos ha afirmat que la resistència pacífica no és incompatible amb la possibilitat que durant la jornada del referèndum hi hagués desordres públics, tal i com plantejaven als informes que van elaborar. ‘L'1-O els col·legis estaven ocupats, hi havia gent asseguda i els cossos de seguretat van actuar. El que no hi va haver van ser grups combatius. En això ens vam equivocar', ha dit. Castellví també ha remarcat que els informes d'informació s'han de valorar en la seva justa mesura i que, al final, és el cap de l'operatiu qui pren les decisions. ‘Són informes de prospeccions, no dogmes de fe', ha respost Castellví a les preguntes insistents del fiscal. Castellví ha explicat que ni els Mossos, la policia espanyola ni la Guàrdia Civil an detectar grups organitzats abans de l'1-O i ha insistit que els Comitès de Defensa del Deferèndum eren formacions ‘molt incipients' que ‘res tenien a veure amb els CDR de després'. Això, ha dit, no era impedia que la situació pogués ser de tensió perquè era evident que hi hauria milers de persones al carrer i agents de policia amb un mandat judicial per complir. “‘enien interessos contraposats, hi podia haver una guspira', ha dit. També ha detallat que, atenent a la instrucció 2 de fiscalia, van elaborar un informe amb 230 pàgines i sis atestats analitzant una carta del president Carles Puigdemont i el vice-president Oriol Junqueras als batlles sobiranistes. El fiscal ha insistit en preguntar a Castellví si li semblava pacífic que grups de persones en forma de ‘muralles' –tal i com feien constar en un dels informes– impedissin l'actuació de la policia. El que no sabia és que el major Josep Lluís Trapero va enviar els atestats a la cúpula política d'Interior, i també ha reconegut que això no era habitual. D'altra banda, ha negat que es fessin modificacions dels atestats sobre el 20-S davant del Departament d'Economia. ‘En cap moment jo demano que es canviï les diligències sinó que s'ampliin', ha assegurat.
|
[
"Quin càrrec ocupa Manel Castellví?",
"Qui l'ha interrogat?",
"Què ha afirmat sobre els fets que se succeïren durant la jornada del referèndum?",
"En aquell moment, quines eren les seves funcions dintre de l'esquadró?",
"Creu que és possible que es respongués de manera no violenta, tot i els aldarulls?",
"Quina errada comenta que van cometre a l'expedient?",
"Considera que aquests documents contenen la veritat absoluta?",
"Per què?",
"Algun cos de les forces de seguretat va detectar cap organització que planegés actuacions violentes durant la consulta?",
"Tot i això, què indica que no inhibia el fet que no existissin grups radicals?",
"I què és el que recollia l'acta que hagueren de fer a petició del ministeri fiscal els mossos?",
"Com ha posat en dubte Carballo l'ambient pacifista que defèn Castellví?",
"I quina acció del cap dels mossos ha acceptat que desconeixia?",
"Es tractava del procediment que se solia seguir?",
"Per últim, quins documents oficials l'agent refuta haver alterat?"
] |
{
"answer_end": [
40,
220,
159,
307,
450,
677,
920,
920,
1086,
1408,
1710,
1908,
2016,
2063,
2178
],
"answer_start": [
0,
25,
18,
222,
265,
452,
687,
851,
960,
1226,
1480,
1712,
1910,
2018,
2065
],
"input_text": [
"El comissari dels Mossos.",
"El fiscal de l'Audiència espanyola, Miguel Ángel Carballo.",
"Que no hi va haver cap grup combatiu organitzat.",
"Era el comissari d'Informació.",
"Sí.",
"Indicar que hi va haver grups combatius.",
"No.",
"Perquè són informes de prospeccions, no dogmes de fe.",
"No.",
"Que la situació pogués ser de tensió, perquè era evident que hi hauria milers de persones al carrer i agents de policia amb un mandat judicial per complir.",
"L'anàlisi d'una carta del president Carles Puigdemont i el vice-president Oriol Junqueras als batlles sobiranistes.",
"Amb el fet que grups de persones en forma de muralles impedissin l'actuació de la policia.",
"Que hagués enviat els atestats a la cúpula política d'Interior.",
"No.",
"Els atestats sobre el 20-S."
]
}
|
vilaweb
|
L'Ajuntament de Barcelona ha atorgat la Medalla d'Or a títol pòstum a la cantant Montserrat Caballé, que la batllessa Ada Colau, ha considerat una ‘barcelonina universal i veu prodigiosa', que va dedicar tota la seva vida a la música. En un acte solemne al Gran Teatre del Liceu abans d'un concert d'homenatge el dia en què la cantant lírica hagués complert els 86 anys, la batllessa ha ressaltat la seva condició ‘d'ambaixadora cultural de la ciutat'. ‘Habitualment, aquestes medalles són presentades i concedides en el Saló de Cent, però de manera excepcional i de forma apropiada i pertinent ho fem al Liceu', ha remarcat Colau, que ha recordat que el consistori va aprovar aquesta distinció el novembre, després de morir Caballé a l'octubre. En l'acte, al que han acudit la consellera de Cultura de la Generalitat, Mariàngela Vilallonga; el president del Patronat del Liceu, Salvador Alemany, i el cantant Joan Manuel Serrat, entre d'altres, Colau s'ha referit a la cantant com ‘una de les veus més boniques i delicades de la història'. ‘Avui és una satisfacció trobar-nos al gran temple de l'òpera que ens projecta internacionalment i Montserrat Caballé el considerava la seva casa', ha dit. ‘La ciutat somriu a la meva mare amb aquesta medalla', ha celebrat Montserrat Martí, en les seves paraules d'agraïment de la distinció i de part de tota la família de la cantant, reunida al Saló Miralls al costat de cent-cinquanta persones. ‘Aquí va començar tot', ha dit l començament de les seves paraules en al·lusió al Liceu, en què ha subratllat que allà on estigui la seva mare, ha d'estar molt feliç amb aquest homenatge, que en el format concert comptarà amb la presència del ministre de Cultura, Jose Guirao. ‘El somriure de Montserrat Caballé' El vidu de Caballé, Bernabé Martí, i el fill, amb el mateix nom, han assistit a l'homenatge previ al concert ‘El somriure de Montserrat Caballé', que suposarà un cant de comiat del món de l'òpera a la barcelonina. El director teatral Lluís Pasqual, encarregat de dirigir l'espectacle que donarà començament a les 20 hores, ha subratllat que la cantant és una ‘persona feta de disciplina de tècnica i d'amor pels altres'. En la seva reaparició a Barcelona, el dramaturg ha trencat una llança a favor de la música com una ‘forma d'estimar a la gent'. ‘Montserrat m'ha fet feliç a mi i a milions de persones', ha dit en la seva glossa de la figura de la cantant, després del discurs del comissionat de Cultura, Joan Subirats.
|
[
"Amb quin premi han guardonat Montserrat Caballé?",
"Com descriu l'alcaldessa de la ciutat l’artista?",
"On s’ha celebrat el lliurament?",
"I quan?",
"Aquest és el lloc habitual on se solen succeir aquests esdeveniments?",
"Quines personalitats hi han assistit?",
"Segons ha comentat la màxima autoritat de l'ajuntament barceloní, què va suposar aquesta sala per a ella?",
"Quines han estat les paraules amb què la filla de la cantant d’òpera ha agraït aquest reconeixement?",
"Era l'única dels seus familiars que hi va anar?",
"Tret d'ells, quanta gent en total s’hi va congregar en aquell lloc?",
"Quin membre del govern central acudirà a l’obra posterior?",
"Com s’anomena aquesta actuació?",
"Per qui ha estat dirigida?",
"I què és el que ha expressat sobre la protagonista?",
"I sobre aquesta mena d’art a què va dedicar la seva vida?"
] |
{
"answer_end": [
99,
187,
309,
369,
610,
944,
1187,
1331,
1399,
1436,
1713,
1895,
2034,
2170,
2298
],
"answer_start": [
0,
81,
235,
235,
454,
746,
946,
1197,
1264,
1400,
1608,
1852,
1965,
1985,
2207
],
"input_text": [
"Amb la Medalla d'Or a títol pòstum.",
"Com barcelonina universal i veu prodigiosa.",
"En un acte solemne al Gran Teatre del Liceu.",
"El dia en què la cantant lírica hagués complert els 86 anys.",
"No.",
"La consellera de Cultura de la Generalitat, Mariàngela Vilallonga, el president del Patronat del Liceu, Salvador Alemany, i el cantant Joan Manuel Serrat, entre d'altres.",
"La va considerar la seva casa.",
"La ciutat somriu a la meva mare amb aquesta medalla.",
"No.",
"Cent-cinquanta persones.",
"El ministre de Cultura, Jose Guirao.",
"El somriure de Montserrat Caballé.",
"Lluís Pasqual.",
"Que és una persona feta de disciplina de tècnica i d'amor pels altres.",
"Ha dit que és una forma d'estimar a la gent."
]
}
|
mitologia
|
Karlin-Stolin (en jiddisch: קרלין סטולין) és una dinastia hassidica que es va originar amb el Rabí Aharon de Karlin en el poble de Karlin, a Bielorússia.Karlin va ser un dels primers centres dels hassidim que es va establir a Lituània. Actualment, la dinastia Karlin-Stolin està florint una vegada més després d'haver estat delmada durant l'Holocaust. Els hassidim de la secta Karlin-Stolin es poden trobar a tot el món: a Israel, Amèrica, Rússia, Anglaterra, Mèxic i Ucraïna. Els jasidim de Karlin són especialment coneguts pel seu costum de clamar a l'Altíssim en veu alta i fort quan resan. També són coneguts per la seva hospitalitat.
Els hassidim de Karlin-Stolin es van establir en Terra d'Israel a mitjan segle xix, establint-se a Tiberíades, Hebron i Safed. En 1869 van restaurar una antiga sinagoga a Tiberíades que havia estat construïda en 1786 pel Rabí Menachem Mendel de Vítsiebsk però que va ser destruïda durant el terratrèmol de Galilea de 1837. La construcció de la nova sinagoga va començar en 1870 i va ser possible gràcies a la recaptació de fons dels jueus de la diàspora. Aquesta sinagoga, que encara es fa servir, es troba en el conjunt de les antigues sinagogues de Tiberíades. Va ser durant aquest temps que els hassidim de la secta Karlin-Stolin es van establir a la ciutat de Jerusalem, i per a l'any 1874 havien establert la sinagoga Beth Aaron a la ciutat vella.
Avui dia, el Rabí de la secta Karlin-Stolin Boruch Meir Yaakov Shochet resideix en Givat Ze'ev, un assentament israelià situat al nord-oest de la ciutat santa de Jerusalem. La major part dels hassidim de Karlin-Stolin resideixen prop de Jerusalem, també hi ha sinagogues a Beitar Illit, Bnei Brak, Kiryat Sefer, Brachfeld, Safed, i Tiberíades; així com als Estats Units, a Boro Park, Monsey, Lakewood, Los Angeles; a Londres, Regne Unit; i a Ucraïna.
El germà menor del Rabí també viu a la ciutat santa de Jerusalem, i és conegut com el Rabí Loitzker. El Rabí Loitzker va establir un tribunal hassídic amb el permís del seu germà major, el Rabí de Karlin-Stolin. A Jerusalem, els hassidim de Karlin porten un caftán daurat durant el Sàbat, la roba tradicional dels jueus haredim de la ciutat santa de Jerusalem.
|
[
"Què és Karlin-Stolin?",
"A quin indret va sorgir?",
"Ara per ara, està en un moment de ressorgiment?",
"I a quins indrets està present?",
"De quina forma preguen?",
"Quin altre atribut els caracteritza?",
"A on es van fixar per primer cop?",
"Quan?",
"Quin temple es van encarregar de reformar?",
"En quin lloc està situat?",
"I a on és que viu actualment el màxim representant d'aquest clan?",
"I el gros dels seus seguidors?",
"A quins altres emplaçaments es poden trobar els seus temples sagrats?",
"Qui és que rep el nom de Rabí Loitzker?",
"I quan és que s'abillen amb robes tradicionals jueves?"
] |
{
"answer_end": [
67,
152,
350,
475,
592,
637,
764,
721,
893,
1200,
1563,
1638,
1841,
1942,
2202
],
"answer_start": [
0,
72,
236,
352,
477,
594,
639,
639,
766,
1094,
1392,
1565,
1640,
1843,
2055
],
"input_text": [
"Una dinastia hassidica.",
"Al poble de Karlin, a Bielorússia.",
"Sí.",
"A Israel, Amèrica, Rússia, Anglaterra, Mèxic i Ucraïna.",
"En veu alta i fort.",
"L'hospitalitat.",
"A Terra d'Israel, a Tiberíades, Hebron i Safed.",
"A mitjan segle xix.",
"Una antiga sinagoga a Tiberíades que havia estat construïda en 1786 pel Rabí Menachem Mendel de Vítsiebsk.",
"En el conjunt de les antigues sinagogues de Tiberíades.",
"A Givat Ze'ev, un assentament israelià situat al nord-oest de la ciutat santa de Jerusalem.",
"Prop de Jerusalem.",
"A Beitar Illit, Bnei Brak, Kiryat Sefer, Brachfeld, Safed, i Tiberíades; així com als Estats Units, a Boro Park, Monsey, Lakewood, Los Angeles; a Londres, Regne Unit; i a Ucraïna.",
"El germà menor del Rabí.",
"Durant el Sàbat."
]
}
|
books
|
-Que haurem de fer molts de quiebros per a no tenir cogida, Pollet!
D'altres no li responien o mormolaven una restallera de renecs, per a esbravar-se de l'ira congriada en llurs ànimes davant el temperi imposant.
-Pòrta-la a l'hospital, gamarús! ¿que et creus que és com els barnois ta mare?
El Pollet s'encaminà a la barraca fosca, agafà sa mare, la qual febrosa i delirant rebé la mullena de l'onada, recollí els cèntims que tenia en un pot de conserves amagat a la sorra i fugí. La fredor de la ventada reviscolà la velleta. -On me portes, noi?
-Anem a casa la tia.
-Boig, ens treurà com sempre! Anem a l'hospital, que em moro de fret i defalliment!
-Agafeu-vos bé al coll. Aviat hi serem!- La velleta junyí ses mans ossudes i fredes per davant del coll del seu fill, mentres ell posà les seves sota els genolls de sa mare, s'ajupí una mica i començà d'allunyar-se amb pas segur i ferm, sentint a cau d'orella el respir febrós i rítmic de la seva mare.
Sobtadament va llampegar: la claror parpallejava en el firmament, il·luminant la platja negra que's veia com un munt de despulles llançades pel mar. Els pescadors, en llampegar, miraven la barca, miraven la mar, les barraques, les cares dels que'ls voltaven i el cel atapeït de nuvolades sens fi. I veieren passar el Pollet, peu descalç, duent calces de pescador, i un jaqué negre escurçat i brut, enduent-se'n la Marquesa abrigada amb un mocador fet de pedaços multicolors. Tots van acomiadarse'n amorosament, mentres ella responia amb veu rogallosa i feble, que tothom sentí amb estranya pregonesa entre tantes de remors paoroses:
|
[
"Què va exclamar el primer interventor?",
"A qui li deia això?",
"Els altres contestaven d'alguna manera?",
"Què és el que li exigien al protagonista que fes?",
"Per què?",
"Què va fer ell abans de sortir?",
"El temps era càlid?",
"On li digué el fill que anaven?",
"Però on volia que la portés?",
"Abans de partir, quines indicacions li va donar a la majora?",
"I Pollet què va fer?",
"El temps va empitjorar en aquell moment?",
"Qui va veure com aquests dos s'allunyaven?",
"I quines robes van veure que portaven?",
"I com van dir-los adeu?"
] |
{
"answer_end": [
68,
67,
132,
293,
376,
482,
528,
569,
618,
677,
869,
982,
1380,
1431,
1467
],
"answer_start": [
1,
1,
70,
216,
341,
294,
484,
531,
572,
656,
773,
958,
1107,
1272,
1433
],
"input_text": [
"Que haurien de fer molts de quiebros per a no tenir cogida.",
"A Pollet.",
"Mormolaven una restallera de renecs.",
"Que portés a sa mare a l'hospital.",
"Perquè estava febrosa i delirant.",
"Va recollir els cèntims que tenia en un pot de conserves amagat a la sorra.",
"No.",
"A casa la tia.",
"A l'hospital.",
"Que s'agafés bé el coll.",
"Posà les seves sota els genolls de sa mare i s'ajupí una mica.",
"Sí.",
"El Pollet i la Marquesa.",
"El Pollet unes calces de pescador, i un jaqué negre escurçat i brut, i la Marquesa un mocador fet de pedaços multicolors.",
"Amorosament."
]
}
|
books
|
Tots es pensaven que la Paulina tirava per monja; però, quan arribà l'edat de fer el tomb, el seu misticisme fou greument perjudicat, i la Paulina enyorava aleshores una felicitat terrenal. Com que era tan tendra i tan sense malícia, no sabia ben bé el que s'empescava; però a les nits ja no va somiar més angelets i jardins celestials. Quan va abandonar el col·legi per a sempre, hi hagueren plors; però els plors eren completament fingits. El darrer any de ser-hi, a la Paulina tant se li'n donaven les cançonetes; i, encara que per res del món hauria deixat la seva fe arreladíssima, una ànima d'adolescent, ofegada i encongida i àvida de tot, feia moure aquell cosset amable i bellugadís.
La seva germana, que ja feia temps que era casada, li dispensava tota mena de proteccions, i els nens de l'Elisa desvetllaren en el cor de Paulina un sentiment maternal, un desig d'una pila de coses que, si ella no sabia ben bé de què anaven, les pressentia, en aquella cambra petita del seu pis del carrer de Ripoll, després d'haver fet les oracions del matí, quan es rentava i es pentinava, i es posava un llaç ben eixerit. I el pressentiment i el desig eren més vius després de la buidor del dia, quan li entrava una son dolça i s'esmunyia, protegida per la tènue camisa de dormir, entre els abrigalls del llit, on s'amagaven tots els dimonis temptadors, aleshores Paulina passava un bracet sota el coixí, es tapava ben bé, sentia a les galtes el frec de seda dels cabells i la frescor de la tela blanca, se li enfonçava el cap dolçament, i, quan aclucava els ulls, es despertaven i sortien de pertot arreu de la cambra les larves rosades que besen a les donzelles quan dormen i fan volar damunt de llur front puríssim la tempestat de l'amor.
Aquells somnis eren tan deliciosos, i el despertar tan fred i tan amarg, sobretot els matins d'hivern, que amb prou feines s'atrevia a treure el nas dels llençols i tenia una peresa terrible arrapada al cos! Però no hi havia altre remei: la seva mare estava molt delicada, i, com que només tenien una minyona, Paulina feia un esforç, es llevava, es pentinava i corria a ajudar la seva mare. I era tan trista, la cambra de Paulina! Una calaixera negra, un paper horrible amb uns rams de flors de color de xocolata, i tot petit, esquifidet, tronat, relíquies familiars, estampetes carrinclones; i aquell fred i la llum que entrava per la finestreta! I comparava aquell desori amb la casa de la seva germana, on hi havia benestar i no hi faltava res, perquè al seu cunyat li anava d'allò més bé la fàbrica, i es feien passar tots els gustos; i ella i la seva mare tenien de fer la viu-viu, aguantant-se amb la rendeta que els deixà el senyor Buxareu i estalviant el que Déu sap per poder semblar alguna cosa i fer una mica de bon paper el dia del sant de la tia Enriqueta o quan s'obrien els salons de donya Montserrat amb motiu de veure passar la processó de Corpus.
Les diferències de fortuna entre la germana casada i Paulina eren per a aquesta un neguit espantós, i li despertaven una mena d'enveja involuntària. Per altra banda Elisa mai havia pogut suportar a la madrastra; i, encara que les dues germanes s'estimaven, aquella situació de l'una, tan diferent de la de l'altra, tenia de posar, per força, una tivantor en llurs relacions. Elisa procurava invitar la seva germana quan anaven al teatre; la tenia a casa sempre que es presentava l'ocasió oportuna; els nens d'Elisa se l'estimaven molt: tot el que vulgueu; però Paulina es consumia d'un mal que no tenia cura, d'un desig de ser com la seva germana.
|
[
"Qui era que creien que volia fer-se religiosa?",
"Finalment, ho va ser?",
"Per què?",
"Va sentir vertadera tristesa en deixar l'escola?",
"Per quina raó?",
"Què és el que li van provocar els seus nebots?",
"Quan era que s'intensificaven totes aquestes sensacions?",
"I què és el que feia la noia en anar-se'n a dormir?",
"L'endemà en despertar-se, posava els peus a terra ràpidament?",
"A qui havia d'assistir durant el dia?",
"I l'habitació de la protagonista era acollidora?",
"Quina llar sí que ho era?",
"I per quin motiu la seva no?",
"De qui sentia cels, per tant?",
"I hi havia cap mena de tensió entre elles?"
] |
{
"answer_end": [
48,
188,
335,
440,
515,
861,
1235,
1415,
1945,
2128,
2168,
2481,
2713,
3051,
3550
],
"answer_start": [
0,
56,
91,
337,
442,
786,
1121,
1351,
1777,
1947,
2130,
2389,
2580,
2904,
3053
],
"input_text": [
"La Paulina.",
"No.",
"Perquè el seu misticisme fou greument perjudicat, enyorava una felicitat terrenal, \n a les nits ja no somiava més amb angelets i jardins celestials.",
"No.",
"Perquè al darrer any de ser-hi tant se li'n donaven les cançonetes.",
"Li desvetllaren en el cor un sentiment maternal.",
"Després de la buidor del dia, quan li entrava una son dolça i s'esmunyia.",
"Passava un bracet sota el coixí i es tapava ben bé.",
"No.",
"A la seva mare.",
"No.",
"La de la seva germana.",
"Perquè ella i la seva mare tenien de fer la viu-viu, aguantant-se amb la rendeta que els deixà el senyor Buxareu i estalviant el que Déu sap.",
"De la seva germana.",
"Sí."
]
}
|
books
|
El dia era trist. Ensostrava el cel una nuvolada d'un gris fosc, que sols deixava passar una claror esmortuïda.
M'esdevingué la sospita de que estava nevant, i, per assegurar-me'n, vaig sortir a la finestra i escampí per defora la mirada de mos ulls tèrbols. Bella estona vaig haver d'ullejar per assolir el convenciment de que no hi havia neu enlloc. Les meves percepcions eren sordes i penoses. Romanguí contemplant la negror dels boscos, que s'estenia davant meu, i vaig pensar: -Són els boscos de Montnegre. És que sóc al mas.- I, com si no n'estigués ben segur, vaig repetir-me en alta veu: -Sí, sí: sóc al mas Sàbat.
Pensant que tal volta la soledat me corprenia, vaig anar a la recerca de gent. Vaig entrar a la cuina: una cuina gran, negra, fumosa, amb el pis de roca i terrer, i el sostre altíssim i de canyes ensutjades. Allí, sota l'ample vogi acampanat de la xemeneia, vaig veure asseguts en el banc escon el masover i la masovera. Ambdós estaven amb els braços plegats sobre el pit, sense dir-se un mot, seriosos, capbaixos i grocs, molt grocs. Pel moviment quasi imperceptible de sos llavis comprenguí que resaven. ¿Seria un rastre de llàgrimes la lluentor que serpejava per la galta de la masovera? Allí es passava un gran disgust, un disgust que jo el sentia encara que no en recordés els motius.
|
[
"La jornada era alegre?",
"Semblava que anés a sortir el sol?",
"Per què va treure el cap a fora de casa el protagonista?",
"I què va comprovar?",
"Ho va fer ràpidament?",
"Per quin motiu?",
"Què va continuar observant?",
"De què s'adonà llavors?",
"Sentia la necessitat de relacionar-se amb altres persones?",
"Per tant, què va fer?",
"Per on va començar?",
"Com era aquesta cambra?",
"Qui hi va trobar?",
"Què és el que estaven fent?",
"I per què estaven tristos?"
] |
{
"answer_end": [
16,
110,
206,
350,
350,
395,
465,
621,
668,
700,
724,
829,
942,
1127,
1245
],
"answer_start": [
0,
18,
112,
259,
259,
352,
397,
467,
623,
670,
702,
726,
831,
1058,
1129
],
"input_text": [
"No.",
"No.",
"Per assegurar-se de que estava nevant.",
"Que no hi havia neu enlloc.",
"No.",
"Perquè les seves percepcions eren sordes i penoses.",
"La negror dels boscos que s'estenia davant seu.",
"Que era al mas Sàbat.",
"Sí.",
"Va anar a la recerca de gent.",
"Per la cuina.",
"Gran, negra, fumosa, amb el pis de roca i terrer, i el sostre altíssim i de canyes ensutjades.",
"El masover i la masovera.",
"Resar.",
"Perquè allí es passava un gran disgust."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia romana, les Larves foren esperits malèfics que, segons els romans, corresponien a les ànimes dels difunts que no havien rebut sepultura o que en vida havien estat malvats.
Larva en llatí significa "emmascarar" i això està en relació que aquests esperits s'apareixien amagant la seva autèntica forma.
S'apareixien als vius sota formes temibles i espantoses, i per això calia allunyar-los per mitjà de certs ritus de purificació.
Les larves podien haver-se originat a partir de difunts que no havien tingut un enterrament apropiat, per això de vegades se'ls ha confós amb els lemures, que eren els esperits de la mort.
En la societat romana una persona havia de ser enterrada de forma adequada i respectuosa, seguint els ritus funeraris que marcava la seva religió i després de l'enterrament havien de continuar sent atesos pels vius, els familiars del difunt; si algun d'aquests elements fallava l'esperit del difunt vagava entre els viu buscant venjança i adquiria una vessant negativa.
La confusió entre larves i lèmurs ve des d'antic. De fet, segons sant Agustí larves i lèmurs pertanyien a una mateixa categoria, la d'esperits malignes, i els antics romans feien servir el mateix ritual per a purificar-se dels uns i dels altres.
Segons el "Diccionari de la mitologia grega i romana", les larves són ànimes de les persones que han comès delictes greus, o persones que no estan enterrats correctament. Les larves adopten la forma de bruixes o d'esquelets i són vistes per gent que té propensió a la por, malalties neurològiques i epilèpsia.
A Venècia, es fan servir per al carnaval un tipus de màscares blanques que es diuen larva o també volto, en relació al significat original de la paraula, màscara.
|
[
"Què eren les Larves?",
"Amb quina part immaterial dels humans les relacionaven a l'imperi romà?",
"Per què aquests espectres estan íntimament relacionats amb el seu nom?",
"Com els veien les persones?",
"I de quina manera els espantaven?",
"I quina altra mena de fantasmes han estat considerats erròniament algun cop?",
"Com marcava la tradició de la comunitat que s'havia de donar sepeli als morts?",
"Què passava en cas que no se seguissin aquests passos?",
"Se sap exactament quan va començar l'embolic entre els dos tipus d'esperits?",
"Qui va afirmar que ambdós formaven part del mateix grup?",
"I la forma en què es desfeien d'ells també era la mateixa?",
"A quin volum apareixen descrits aquests éssers espirituals de què tracta el text?",
"I com hi són descrits?",
"Quines característiques tenen els individus que són capaços de veure'ls?",
"Avui dia, a on es pot trobar encara una representació que hi fa referència?"
] |
{
"answer_end": [
62,
190,
318,
375,
446,
635,
877,
1005,
1055,
1134,
1251,
1329,
1422,
1561,
1724
],
"answer_start": [
28,
68,
192,
320,
379,
559,
637,
879,
1007,
1065,
1160,
1253,
1308,
1424,
1563
],
"input_text": [
"Esperits malèfics.",
"Amb les ànimes dels que no havien rebut sepultura o que en vida havien estat malalts.",
"Perquè larva en llatí significa emmascarar i aquests esperits s'apareixien amagant la seva autèntica forma.",
"Sota formes temibles i espantoses.",
"Per mitjà de certs ritus de purificació.",
"Lemures, que eren els esperits de la mort.",
"De forma adequada i respectuosa, seguint els ritus funeraris que marcava la seva religió i després de l'enterrament havien de continuar sent atesos pels vius, els seus familiars.",
"Que l'esperit del difunt vagava entre els viu buscant venjança i adquiria una vessant negativa.",
"No.",
"Sant Agustí.",
"Sí.",
"Al Diccionari de la mitologia grega i romana.",
"Com les ànimes de les persones que han comès delictes greus, o persones que no estan enterrats correctament.",
"Són gent que té propensió a la por, malalties neurològiques o epilèpsia.",
"Al carnaval de Venècia."
]
}
|
books
|
-Noies, veniu cap aquí, que estarem soles!- es cridaven amb veu baixa. -¡Veniu, que no hi ha ningú!
Es veia que buscaven els llocs més solitaris per a no ésser sorpreses, per a no ésser vistes… I quan varen arribar a la vora del fossar comú, allí on fa una mena d'explanada, varen aturar-s'hi totes com si el paratge els agradés. Primer varen escampar-se per aquí, per allí, igual que si prenguessin possessió de l'indret i cada una hi triés el seu tros de terra per a edificar-s'hi el castell d'il·lusió… Després devien canviar de pensament… perquè varen ajuntar-se i varen fer una rodona, agafades per les mans, com si anessin a començar una sardana… Però en aquell mateix moment, una mosseta que acabava de descobrir unes mates florides darrera d'un rengle de nínxols per estrenar, va llençar un crit tot joiós:
-Noies… roses!…
I totes varen desfer-se de les mans, corrent cap allí com unes daines, per a veure aquell bé de Déu.
-Què ve o no ve?- va dir-me en aquell instant, tocant-me lleument l'espatlla, el senyor formal que tornava a passar per allà amb part del nostre seguici.
No vaig tenir més recurs que seguir.
Muntanya avall, muntanya avall, per entre carrers de tombes i panteons, vàrem pendre comiat del dol, vàrem pujar als carruatges, varem baixar la rampa d'entrada; i vàrem sortir del cementiri. Jo encara sentia una recança d'haver tingut d'abandonar la rara visió de la comitiva ajogassada…, però, així que anàvem a arrencar carretera avall, veu's aquí que em veig una colla d'aquelles noies, dins d'uns carruatges grans, com òmnibus, que també se'n tornaven a ciutat.
Pel qui les hagués vistes arribar, estaven desconegudes, transfigurades. Conversaven, somreien, es feien signes… Semblava que l'alegria els rebotís pel cos. Però el que els donava un aire encara més estrany, era la manera d'anar adornades. Amb les flors de sepulcre, collides d'amagat, s'havien guarnit el cap i el pit… Semblava que tornessin d'unes bodes… A l'arrencar el carruatge, fins una noia es va posar a cantar:
Que vé la primavera, porta paners de flors; n'hi té de totes menes… n'hi té de tots colors.
|
[
"Què es deien entre elles les donetes?",
"Per què només volien anar a indrets on no hi hagués ningú?",
"A on van anar?",
"Què van fer en ser-hi?",
"Quan van haver inspeccionat l'espai, com es van acollar?",
"Qui va anunciar que havia fet una troballa?",
"I què era el que havia vist?",
"Les altres ho van anar a comprovar?",
"Canviant d'escena, amb qui parlava el protagonista?",
"I què és el que li havia preguntat aquest home?",
"D'on van anar-se'n?",
"Com se sentia el personatge principal?",
"Amb qui es van creuar a continuació?",
"Què portaven a sobre?",
"Estaven contentes?"
] |
{
"answer_end": [
69,
192,
240,
328,
651,
828,
828,
930,
1084,
1026,
1313,
1410,
1512,
1908,
2100
],
"answer_start": [
1,
100,
194,
242,
550,
658,
816,
831,
933,
933,
1287,
1315,
1419,
1752,
1910
],
"input_text": [
"Que anessin cap allí, que estarien soles.",
"Per a no ésser sorpreses i per a no ésser vistes.",
"A la vora del fossar comú.",
"Varen aturar-s'hi.",
"En una rodona, agafades per les mans.",
"Una mosseta.",
"Roses.",
"Sí.",
"Un senyor formal.",
"Si anava o no anava.",
"Del cementiri.",
"Amb recança d'haver tingut d'abandonar la rara visió de la comitiva ajogassada.",
"Amb una colla d'aquelles noies.",
"Les flors del sepulcre.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Confessà i combregà.
-Pel que pugui venir, doni'm l'extremaunció, Mn. Ramir.
Li feren les creus.
Quan tornaren a restar sols els de la casa, ella els preguntava:
-Qui hi havia, per aquí fora?
Li varen fer la llista.
-Ah, vaja! Veig que ha complert tothom. Els veïns han respost. Àdhuc la senyora del primer pis, que pateix tant per a pujar l'escala…
De seguida s'ensopí. Tres dies després, tocant les cinc de la matinada, traspassava.
|
[
"Què va fer la protagonista?",
"A qui va demanar ajuda?",
"Què és el que volia del religiós?",
"Aquest com ho va complir?",
"Quan se'n va anar l'eclesiàstic, qui va quedar en aquell lloc?",
"I que els va demanar la dona?",
"Li digueren?",
"Ella va estar conforme amb el llistat?",
"Per què?",
"I pel que fa als seus veïnats, també havien contestat?",
"Qui els va sorprendre de tots ells que ho hagués fet?",
"Per què?",
"Què li va passar al personatge principal aleshores?",
"Finalment, quan va morir?",
"I a quina hora?"
] |
{
"answer_end": [
19,
75,
75,
95,
139,
191,
214,
254,
254,
277,
310,
348,
369,
433,
433
],
"answer_start": [
0,
22,
43,
77,
97,
141,
192,
217,
227,
256,
279,
285,
350,
371,
390
],
"input_text": [
"Confessar i combregar.",
"A Mn. Ramir.",
"Que li donés l'extremaunció.",
"Fent-li les creus.",
"Els de la casa.",
"Qui hi havia per allí fora.",
"Sí.",
"Sí.",
"Perquè havia complert tothom.",
"Sí.",
"La senyora del primer pis.",
"Perquè pateix molt per a pujar l'escala.",
"S'ensopí.",
"Tres dies després.",
"Tocant les cinc de la matinada."
]
}
|
bios
|
Anna Maria Guasch (Barcelona, 1953) és catedràtica d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona i crítica d'art, especialitzada en art contemporani.
Anna Maria Guasch va estudiar Geografia i Història (especialitat d'Història de l'Art) a la Universitat de Barcelona i es va doctorar a la Universitat de Sevilla. És Catedràtica d'Història de l'Art Contemporani a la Universitat de Barcelona.
Des de 1996 Anna Maria Guasch ha centrat el seu interès en l'estudi de l'art internacional de la segona meitat del segle xx i en l'anàlisi de les exposicions que l'han generat, com, per exemple, a El Arte del siglo XX: de la Segunda Guerra Mundial hasta nuestros días. Posteriors investigacions analitzen l'escena artística fronterera entre l'art del segle xx i el del segle xxi, qüestió desenvolupada al llibre El arte último del siglo XX. Del posminimalismo a lo multicultural: 1968-1995. En el camp teòric de la crítica sobresurten el text d'edició La crítica de arte. Historia, teoría y praxis, La crítica dialogada: Entrevistas sobre arte y pensamiento contemporáneo i Discrepant Dialogues in Art Criticism (2000-2011). Formal, Textual and (Con) textual Art Criticism (en prensa). Ha estat co-editora, juntament amb Joseba Zulaika, de Learning from the Bilbao Guggenheim.
Entre 2000 i 2011 ha estat visiting fellow de les universitats estatunidenques de Princeton, Yale, Colúmbia (Nova York), San Diego i de l'School of the Art Institute of Chicago. El 2002 va ser guest scholar de recerca del Getty Research Institute (Los Angeles), centre on va dur a terme una altra estada de recerca el 2008. Ha impartit seminaris i cursos a la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile (2002), a l'Instituto Nacional de Bellas Artes y Literatura (Mèxic, 2003), a l'Escuela de Cine de San Antonio de Los Baños de La Habana (2005), i a les universitats d'Antioquia (Medellín) i la Nacional de Colòmbia (2004, 2006 i 2007), a la Universitat Autònoma de Nuevo León (Monterrey, 2006).
Dirigeix i coordina el grup d'investigació Global Art Archive, que des de la crítica, la pràctica artística i la teoria, analitza el valor de l'arxiu com a mediador entre la memòria col·lectiva i l'esdevenir individual. Forma part del Projecte de Recerca Internacional Visual Culture Studies in Europe, de l'Humanities in the European Research Area (HERA), i del Grup de recerca amb seu a París Art et mondialisation (INHA). També és directora de la publicació en línia Revista de Estudios Culturales y Arte Contemporáneo i autora, juntament amb Jean-Marc Poinsot, Jonathan Harris i Henry Meyric Hugues, de l'Anthologie international de la critiqui d'art, de 1950 à ens jours.
El 2013 va rebre el premi GAC, atorgat pels galeristes d'art catalans.
|
[
"Quan va néixer Anna Maria Guasch?",
"A quina institució imparteix classes?",
"Quina altra professió exerceix?",
"Pel que fa a la seva educació superior, a on es va formar?",
"En quins temes ha limitat la seva recerca?",
"Tot i això, va incloure també en el seu estudi obres més tardanes?",
"Quina altra mena d'escrits ha publicat?",
"Com per exemple?",
"Ha fet cap incursió en el món editorial?",
"De quina manera ha estat relacionada amb campus educatius dels Estats Units?",
"Ha estat docent en altres centres ubicats en aquest continent?",
"A on?",
"I quin col·lectiu de recerca està sota les seves ordres?",
"A quins altres equips pertany?",
"En últim lloc, amb quin guardó van reconèixer la seva tasca?"
] |
{
"answer_end": [
35,
101,
117,
315,
571,
774,
966,
1168,
1271,
1533,
1965,
1965,
2028,
2390,
2713
],
"answer_start": [
0,
36,
36,
155,
396,
665,
887,
887,
1182,
1273,
1597,
1597,
1967,
2187,
2644
],
"input_text": [
"El 1953.",
"A la Universitat de Barcelona.",
"La de crítica d'art.",
"A la Universitat de Barcelona i a la de Sevilla.",
"En l'art internacional de la segona meitat del segle xx i l'anàlisi de les exposicions que l'han generat.",
"Sí.",
"Obres en el camp teòric de la crítica.",
"La crítica de arte. Historia, teoría y praxis, La crítica dialogada: Entrevistas sobre arte y pensamiento contemporáneo i Discrepant Dialogues in Art Criticism (2000-2011). Formal, Textual and (Con) textual Art Criticism.",
"Sí.",
"Va ser visiting fellow de les universitats de Princeton, Yale, Colúmbia, San Diego i de l'School of the Art Institute of Chicago i va ser guest scholar de recerca del Getty Research Institute, a Los Angeles.",
"Sí.",
"A la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile, l'Instituto Nacional de Bellas Artes y Literatura a Mèxic, l'Escuela de Cine de San Antonio de Los Baños de La Habana, a les universitats d'Antioquia i la Nacional de Colòmbia i a la Universitat Autònoma de Nuevo León a Monterrey.",
"El Global Art Archive.",
"Del Projecte de Recerca Internacional Visual Culture Studies in Europe, de l'Humanities in the European Research Area (HERA), i del Grup de recerca amb seu a París Art et mondialisation (INHA).",
"El premi GAC."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia grega, els hecatonquirs (en grec, Eκατόνχειρες Hekatonkheires o Έκατόνταχειρας Hekatontakheiras, «els de cent mans»), coneguts també com a centmans (del llatí Centimani), eren gegants amb cent braços i cinquanta caps, fills de Gea i d'Urà. Els hecatonquirs eren tres:Briàreu (Βριάρεως, «fort»), Gies (Γύης, «de membres grossos») i Cotos (Κοττος, «copejador»). Homer fa servir dos noms per al primer: Briàreu i Egeó (Αἰγαίων «cabra de mar»), però aquest nom també era el d'un déu de la mar diferent. Alguns cops són considerats com deïtats de la mar.
Poc després que nasquessin, el seu pare Urà, com que els considerava repulsius, els va tornar a ficar dins del ventre de la mare, causant-li grans dolors, motiu pel qual Gea es va aliar amb Cronos perquè s'enfrontés amb Urà. Ells l'ajudaren a capar Urà amb una falç feta de sílex. Després que ajudessin Cronos, aquest els va tancar al Tàrtar, on romangueren vigilats per Campe. Urà, en ser enderrocat, va predir que Cronos també seria enderrocat per un dels seus fills, per això Cronos es menjava els fills que tenia tan bon punt naixien, llevat de Zeus que es va salvar perquè la seva mare el va amagar. Quan va sorgir la guerra dels titans, Zeus, aconsellat per Gea, va rescatar els hecatonquirs del Tàrtar i van lluitar contra Cronos i els altres titans llançant roques de cent en cent.
Acabada la guerra, els hecatonquirs s'establiren en palaus al riu Oceà, i es convertiren en els guardians de les portes del Tàrtar, on Zeus havia tancat els titans. Briàreu va rebre de Posidó la mà de la seva filla, Cimopolea i de la unió va néixer la nimfa Eòlice.
En l'Ilíada hi ha una història que no es troba en cap altre lloc, que explica que en algun moment els déus intentaren destronar Zeus, fins i tot Hera, Atena i Posidó van arribar a encadenar-lo, però fracassaren quan Tetis invocà els hecatonquirs i aquests acudiren en la seva ajuda.
Homer, Hesíode i autors com Apol·lodor d'Atenes i Gai Juli Higí van escriure sobre els hecatonquirs en general, mentre que altres autors esmenten cadascun dels germans hecatonquirs per separat.
L'hecatonquir del qual més s'ha escrit és Briàreu. En un escoli d'Apol·loni Rodi es diu que Egeó ( que els déus anomenaven Briàreu) era fill de Gea i Pontos. Governava sobre la mar Egea a Eubea, era enemic de Posidó i va inventar dels vaixells de guerra de cinquanta remers, els pentekonter.
El geògraf Pausànies esmenta un mite que havia sentit narrar a Corint segons el qual Briàreu fou l'àrbitre en una disputa entre Posidó i Hèlios, és a dir entre la mar i el sol: va decidir que l'istme de Corint pertanyia a Posidó i l'acròpoli de la ciutat (Acrocorint) estaria consagrada a Hèlios.
A Les Metamorfosis i a la Vida de Filòstrat Briàreu és una deïtat marina. Hesíode va reconciliar els arcaics hecatonquirs amb els déus del panteó olímpic, fent que Briàreu fos gendre de Posidó en casar-se amb Cimopolea.
|
[
"De quina altra forma s’anomenaven els hecatonquirs?",
"Quines criatures van ser?",
"Quants n’hi havia?",
"Què va fer el seu progenitor amb ells quan van arribar al món?",
"I això què va provocar?",
"I a on va captivar el déu del temps els tres germans, després que aquests li donessin un cop de mà en el seu enfrontament?",
"Com va respondre davant aquesta situació son pare en perdre la batalla?",
"Com ho va intentar impedir aquest?",
"Per què no ho va aconseguir?",
"Quin va ser el futur dels protagonistes en ser alliberats?",
"Amb qui es va casar un d’ells?",
"A quina obra apareix la figura d’aquests éssers?",
"I què és el que explica?",
"Quin d’ells és el més conegut?",
"A on es parla d’ell com un déu del mar?",
"És l’únic escrit en què s’enalteix la seva figura?"
] |
{
"answer_end": [
163,
199,
282,
694,
789,
907,
1034,
1103,
1169,
1354,
1581,
1903,
1903,
2148,
2761,
2389
],
"answer_start": [
0,
187,
256,
566,
646,
847,
944,
1036,
1105,
1171,
1521,
1622,
1622,
2099,
2688,
2150
],
"input_text": [
"Centmans.",
"Gegants.",
"Tres.",
"Els va tornar a ficar dins del ventre de la mare.",
"Va causar-li grans dolors a Gea, motiu pel qual es va aliar amb Cronos perquè s'enfrontés amb Urà.",
"Al Tàrtar.",
"Va predir que Cronos també seria enderrocat per un dels seus fills.",
"Menjant-se els fills que tenia tan bon punt naixien.",
"Perquè Zeus es va salvar perquè la seva mare el va amagar.",
"Van lluitar contra Cronos i els altres titans llançant roques de cent en cent.",
"Amb la filla de Posidó, \nCimopolea.",
"A l'Ilíada.",
"Que els hecatonquirs acudiren en l’ajuda de Zeus, quan els déus intentaren destronar-lo.",
"Briàreu.",
"A Les Metamorfosis.",
"No."
]
}
|
mitologia
|
A la mitologia nòrdica, Gná és una deessa que fa viatjar errant per altres mons servint els designis de la deessa Frigg i munta el cavall volador del mar Hófvarpnir (en nòrdic antic "el que llança la seva peülla enllà", "casc llançador" o "peülla trepitjadora"). Gná i Hófvarpnir són documentats a la Edda prosaica, escrit al segle XIII per Snorri Sturluson. Les teories acadèmiques han proposat que Gná és una "deessa de l'abundància" i potencialment afí a Fama de la mitologia romana. Hófvarpnir i el cavall de vuit potes Sleipnir s'han citat com a exemples de cavalls transcendents en la mitologia nòrdica.
En el capítol 35 de la Edda prosaica, al llibre Gylfaginning, la figura entronitzada de l'Alt proporciona una breu descripció de 16 Ásynjur. L'Alt anomena Gná la número tretze, i diu que Frigg l'envia a mons diferents per cavalcar errant. L'Alt afegeix que Gná munta el cavall Hófvarpnir, i que aquest cavall té la capacitat de viatjar a través de l'aire i sobre el mar. L'Alt continua que "una vegada alguns Vanir van veure el seu camí mentre pujava per l'aire" i que un d'aquests Vanir sense nom diu, en el verset:
Gná respon en el vers, d'aquesta manera proporciona el parentesc de Hófvarpnir, els cavalls Hamskerpir i Garðrofa:
La font d'aquestes estrofes no es proporciona. L'Alt acaba la seva descripció de Gná dient que "des del nom de Gna ve el costum de dir que alguna cosa gnaefir quan s'aixeca cap amunt." A la Edda prosaica, al llibre Skáldskaparmál, Gna està inclosa en una llista de vint-i-set noms d'Ásynjur.
Rudolf Simek diu que l'etimologia que Snorri presenta a Gylfaginning per al nom Gná pot no ser correcta, però, no està clar el que el nom pugui significar una altra cosa, encara que també s'ha teoritzat etimològicament com "deessa de l'abundància." John Lindow diu que l'intercanvi de versos entre els Vanir i Gná és "estrany" i assenyala que no està clar per què ha de ser específicament els Vanir els que facin aquest testimoni de Gnñá volant per l'aire.
Ulla Loumand cita Hófvarpnir i el cavall de vuit potes Sleipnir com a "bons exemples" de cavalls en la mitologia nòrdica com éssers capaços de "mediar entre la terra i el cel, entre el Ásgarðr, Miðgarðr i Útgarðr i entre el món dels mortals i l'inframón." Al segle xix, Jacob Grimm va proposar un cognat al personificat rumor de la mitologia romana, Fama. No obstant això, assenyala que a diferència Fama, Gná no es descriu amb ales, sinó que Hófvarpnir podria haver estat com el cavall alat Pegàs.
|
[
"Què va ser Gná?",
"Quin animal l'acompanya en les seves expedicions?",
"Com s'anomenava aquest?",
"En quina obra apareixen il·lustrats aquests dos éssers?",
"De quan data l'escrit?",
"Amb quina altra deïtat la relacionen en alguns casos?",
"En l'escrit en què surt representada la divinitat, de quin grup s'esmenta que forma part?",
"Segons qui?",
"I què indica aquest mateix sobre l'equí que pertany a la musa?",
"Explica que algú ho va presenciar algun cop?",
"Què es va originar a partir de l'àlies de la protagonista?",
"No obstant això, quina altre significat podria tenir aquest terme?",
"Qui és que fa referència a l'ésser que recorre la terra al costat de la diva?",
"Què en diu?",
"En últim lloc, què és el que diferencia aquesta dea de la seva suposada reproducció a l'Antiga Roma?"
] |
{
"answer_end": [
119,
153,
164,
314,
336,
485,
785,
749,
979,
1072,
1426,
1782,
2019,
2244,
2423
],
"answer_start": [
0,
122,
128,
263,
298,
359,
610,
698,
849,
981,
1289,
1534,
1991,
1991,
2364
],
"input_text": [
"Una deessa de la mitologia nòrdica que fa viatjar errant per altres mons servint els designis de la deessa Frigg.",
"Un cavall.",
"Hófvarpnir.",
"A la Edda prosaica.",
"Del segle XIII.",
"Amb Fama.",
"Als Ásynjur.",
"Segons l'Alt.",
"Que té la capacitat de viatjar a través de l'aire i sobre el mar.",
"Sí.",
"El costum de dir que alguna cosa gnaefir quan s'aixeca cap amunt.",
"Deessa de l'abundància.",
"Ulla Loumand.",
"Que juntament amb el cavall de vuit potes Sleipnir són éssers capaços de mediar entre la terra i el cel, entre el Ásgarðr, Miðgarðr i Útgarðr i entre el món dels mortals i l'inframón.",
"Que Gná no es descriu amb ales."
]
}
|
bios
|
Paula Nicart Mejías (Cornellà de Llobregat, 8 de setembre de 1994) és una futbolista catalana que ocupa el lloc de defensa. Actualment juga a l'Espanyol de la Primera divisió Femenina. El 2015 va ser convocada per primera vegada per a la Selecció Absoluta Femenina de Futbol d'Espanya.
Paula va començar a jugar a futbol en l'equip masculí de l'UE Cornellà, amb tan sols 6 anys. i més tard passaria a formar part de l'UE Sant Joan d'Espí.
El 2008 va fitxar pel FC Barcelona en la categoria de Juvenil-Cadet i aconseguiria ascendir al segon equip el 2010. Durant la seva etapa en el club blaugrana, Nicart va ser convocada en diverses ocasions amb la Selecció Espanyola Sub-17 amb la qual va obtenir dos campionats d'Europa i la tercera plaça del mundial de Trinidad i Tobago del 2010, amb la Selecció Catalana, sub 16 va aconseguir el campionat d'Espanya de seleccions autonòmiques del 2010, i diversos sub campionats amb la sub 16 i sub 18.
El 2011 va ser presentada com a nova jugadora del F.C. Llevant Les Planes, equip català recentment ascendit a Primera Divisió, i en el qual romandria una temporada, aconseguint el premi de Jugadora Revelació de l'any 2013. El 2013 va passar a formar part del CE Sant Gabriel.
El 2014 va ser fitxada pel València CF i va signar una de les seves millors temporades com a jugadora en finalitzar la Lliga en quarta posició i consagrar-se subcampiona de la Copa de la Reina, després de perdre la final per 2-1 contra el Sporting de Huelva. Va ser convocada per primera vegada en la Selecció Espanyola Absoluta a principis de 2015, debutant contra Bèlgica. En 2017 va participar en l'Eurocopa.
Després de dos anys amb diverses lesions al genoll, el 2020 fitxa pel RCD Espanyol.
|
[
"A on va néixer Paula Nicart?",
"A què es dedica?",
"I en quina posició juga?",
"A quin equip?",
"Ha format part mai del combinat nacional?",
"A on van ser els seus inicis?",
"Quan va aconseguir accedir a les files barcelonistes?",
"Durant aquest període, quines competicions va guanyar?",
"A quin conjunt es traslladà en finalitzar aquesta època?",
"Quant temps hi va estar?",
"I amb quin reconeixement va ser guardonada?",
"A quines altres dues plantilles va pertànyer les dues següents temporades?",
"En aquest últim cas, quins van ser els resultats?",
"L’any següent, des d’on la van mobilitzar?",
"I quin any va arribar al seu club actual?"
] |
{
"answer_end": [
66,
84,
122,
183,
284,
356,
473,
940,
1015,
1105,
1163,
1256,
1410,
1566,
1712
],
"answer_start": [
0,
67,
98,
124,
185,
286,
439,
555,
942,
974,
1071,
1165,
1226,
1477,
1682
],
"input_text": [
"A Cornellà de Llobregat.",
"Al futbol.",
"En la defensa.",
"A l'Espanyol de la Primera divisió Femenina.",
"Sí.",
"A l'equip masculí de l'UE Cornellà.",
"El 2008.",
"Dos campionats d'Europa i la tercera plaça del mundial de Trinidad i Tobago del 2010 amb la Selecció Espanyola Sub-17, el campionat d'Espanya de seleccions autonòmiques del 2010 amb la Selecció Catalana, sub 16, i diversos sub campionats amb la sub 16 i sub 18.",
"Al F.C. Llevant Les Planes.",
"Una temporada.",
"El de Jugadora Revelació de l'any 2013.",
"Al CE Sant Gabriel i al València CF.",
"Va finalitzar la Lliga en quarta posició i va consagrar-se subcampiona de la Copa de la Reina.",
"Des de la Selecció Espanyola Absoluta.",
"El 2020."
]
}
|
books
|
Ja no se'n diu sarao de disfresses: ara se'n diu ball de màscares.
Tot és u, diran vostès.
No ho creguin.
Abans s'anava a sarau de disfresses, i tant per anar a Llotja com per anar a la Patacada, tothom se disfressava, ballava i esbroncava.
Ara se sopa.
Tot l'any hi ha algú que voldria poder-se disfressar per dir-ne quatre de fresques a son sogre, a son cunyat, a algun veí, a algun regidor, etc.
Arriba el temps de poder-ho fer amb comoditat, i ningú té res que dir-se.
N'hi ha molts que corren atrafegats perquè no els manqui targeta; que dues hores abans de començar el ball ja estan empolainats, rissats de cap i oprimits de mans i peus; pategen d'impaciència com els cavalls, perquè mai acaba de passar el temps, se cremen las sangs perquè mentrestant se'ls desfà el llaç de la corbata; no assosseguen…
I bé, ja és arribada l'hora.
És un fàstic, això d'haver de ser els primers. I deixen entrar gent.
Per últim no poden contenir-se més, i avant.
Quina cosa! Els que van a balls públics, quasi bé sempre hi troben més o menos concurrència de la que voldrien; i quasi bé tots, la segona volta que hi van, diuen: «-L'altra vegada estava millor.»
|
[
"Com s'anomena avui dia l'esdeveniment de què parlen?",
"I anteriorment, quin n'era el nom?",
"Segueix sent el mateix?",
"Què és el que es feia temps enrere?",
"I avui dia?",
"Quin és el motiu pel qual hi ha gent vol amagar-se al darrere d'una màscara?",
"I durant les celebracions en què això és possible, ho fan?",
"Per quin motiu hi ha gran quantitat de persones que van de bòlit abans que comencin els actes?",
"I quant temps abans de l'inici s'acaben d'arreglar alguns?",
"Les vestimentes els donen llibertat de moviment?",
"Per què es posen nerviosos els assistents mentre esperen que es faci l'hora?",
"I què més els passa?",
"Tot i això, els agradaria que arribés algú abans?",
"Pel que fa als participants, solen estar conformes amb el que se succeeix en la festa en què estan?",
"Què és el que solen pensar?"
] |
{
"answer_end": [
65,
34,
104,
239,
252,
392,
471,
537,
600,
642,
718,
792,
884,
1149,
1147
],
"answer_start": [
0,
0,
67,
106,
241,
254,
399,
473,
539,
602,
644,
720,
839,
953,
1119
],
"input_text": [
"Ball de màscares.",
"Sarao de disfresses.",
"No.",
"Tant per anar a Llotja com per anar a la Patacada, tothom se disfressava, ballava i esbroncava.",
"Se sopa.",
"Dir-ne quatre de fresques a son sogre, a son cunyat, a algun veí, o a algun regidor.",
"No.",
"Perquè no els manqui targeta.",
"Dues hores.",
"No.",
"Perquè mai acaba de passar el temps.",
"Se'ls desfà el llaç de la corbata.",
"Sí.",
"No.",
"Que l'altra vegada estava millor."
]
}
|
books
|
Quan en Víctor vingué a l'hora de dinar, va seure a taula. La Maria de la Mercè i la Lluïseta ja estaven informades de l'esdeveniment, però els nois no en sabien res.
En Víctor, amb un to de cerimònia, però una mica rialler, preguntà al gran:
-Escolta: que t'agradaria, apendre de pintar?
-Per què m'ho preguntes, papà?
-Bé, contesta.
-Ai! No ho sé!
-I a tu?- preguntà al segon.
-A mi, molt.
-Doncs escolteu: des de demà passat tindreu un professor de dibuix. I ja cal que feu bondat i que us apliqueu força. Ja veureu, que us agradarà! Podreu pintar un got, una flor, un cavall… Tot lo que veureu ho sabreu copiar de seguida.
|
[
"En quin moment va arribar el pare?",
"I què va fer?",
"Qui dels que eren allà ja sabien el que estava passant?",
"Qui ho desconeixia?",
"A qui es va dirigir el protagonista?",
"Ho va fer de forma riallera?",
"Què volia saber d'ell?",
"Això va sorprendre el fill?",
"L'home va insistir?",
"Quina resposta va obtenir?",
"També va fer la mateixa comanda a l'altre germà?",
"I a continuació, què els va fer saber?",
"Com els va dir que s'haurien de comportar?",
"Estava segur que ho gaudirien?",
"I quines coses diu els va explicar que serien capaços de representar?"
] |
{
"answer_end": [
39,
57,
133,
165,
241,
241,
288,
318,
333,
348,
377,
458,
507,
535,
578
],
"answer_start": [
0,
0,
59,
140,
135,
167,
253,
290,
321,
336,
351,
393,
460,
509,
537
],
"input_text": [
"A l'hora de dinar.",
"Va seure a taula.",
"La Maria de la Mercè i la Lluïseta.",
"Els nois.",
"Al noi gran.",
"No.",
"Si li agradaria aprendre de pintar.",
"Sí.",
"Sí.",
"Que no ho sabia.",
"Sí.",
"Que des de demà passat tindrien un professor de dibuix.",
"Fent bondat i aplicant-se força.",
"Sí.",
"Un got, una flor i un cavall."
]
}
|
vilaweb
|
El president de CDC i ex-president de la Generalitat, Artur Mas, ha cridat els militants del seu partit a participar en el procés de refundació, que han titulat ‘Torn obert'. Mas ha tramès una carta als militants i també ha enregistrat un vídeo que s'ha difós per les xarxes socials i en una pàgina web creada expressament. ‘Ara és el teu torn, necessitem escoltar la teva veu. CDC es vol renovar, vol renéixer, vol enlairar-se. Us agraeixo de tot cor que hagueu participat fins ara, que hi hagueu deixat la pell, que hagueu fet tanta feina. Ara és el moment de posar-nos al dia, de posar-nos-hi a fons, i per això t'hem d'escoltar', diu Mas, que situa com a objectiu final que el sobiranisme superi la barrera del 50%. El procés participatiu inclourà sessions territorials, en què la gent, en primer lloc, la gent que s'hi registri respondrà una enquesta de 90 preguntes sobre com ha de ser el partit, des del punt de vista estratègic, però també organitzatiu. Després vindrà una part més oberta de debat. Les conclusions de totes aquestes sessions es resumiran en un document. Mas crida militants, simpatitzants i persones que hagin format part d'una llista de CDC a participar-hi: cal influir sobre el nou país –diu–, per assegurar-se que sigui ‘modern, pròsper, benestant, just, solidari i sostenible'. I afegeix: ‘Hem d'influir sobre això, perquè si no ens ho faran els altres, ens ho farà un altre tipus de gent.' També diu que la nova Catalunya ‘es pot fer bé o no tan bé', i per això demana als militants que aprofitin el ‘torn obert' que ofereix el partit per dir-hi la seva. Vegeu el vídeo:
|
[
"Qui ha demanat als afiliats del seu partit que formin part de la reforma d'aquest?",
"I com s'anomena aquest procediment?",
"Per on s'ha compartit?",
"I per on més?",
"Què diu que pretén la seva formació política en aquesta cinta?",
"Per què els dona les gràcies als destinataris?",
"De què explica ha arribat l'hora?",
"I com ho aconseguiran?",
"Quin és, segons el president de l'organització, el seu propòsit?",
"Com s'organitzarà la primera part del procediment que se'n descriu en la filmació?",
"A continuació, com seguirà?",
"Finalment, on es recolliran les dades que s'hagin extret?",
"Qui hi pot formar part?",
"Com indica el polític que ha de ser el futur de la regió?",
"I de quina manera considera que es tindrà èxit?"
] |
{
"answer_end": [
143,
173,
212,
322,
427,
540,
602,
631,
718,
960,
1005,
1077,
1182,
1305,
1583
],
"answer_start": [
3,
120,
175,
213,
325,
429,
542,
604,
638,
720,
962,
1007,
1079,
1184,
1426
],
"input_text": [
"El president de CDC i ex-president de la Generalitat, Artur Mas.",
"Torn obert.",
"A través d'una carta als militants.",
"Per un vídeo que s'ha difós per les xarxes socials i en una pàgina web creada expressament.",
"Renovar-se, renéixer i enlairar-se.",
"Per haver participat fins ara, que s'hi hagin deixat la pell i que hagin fet tanta feina.",
"De posar-se al dia, de posar-s'hi a fons.",
"Escoltant els militants.",
"Que el sobiranisme superi la barrera del 50%.",
"Amb sessions territorials en què, en primer lloc, la gent que s'hi registri respondrà una enquesta de 90 preguntes sobre com ha de ser el partit, des del punt de vista estratègic, però també organitzatiu.",
"Amb una part més oberta de debat.",
"En un document.",
"Militants, simpatitzants i persones que hagin format part d'una llista de CDC.",
"Modern, pròsper, benestant, just, solidari i sostenible.",
"Si els militants aprofiten el torn obert que ofereix el partit per dir-hi la seva."
]
}
|
mitologia
|
D'acord amb la mitologia grega, Ínac (en grec antic Ἴναχος Ínakhos) va ser un déu fluvial de l'Argòlida, fill d'Oceà i de Tetis.
Es diu que en altre temps regnava al país d'Argos, i que es casà amb la nimfa Mèlia i d'aquesta unió nasqueren dos fills, Foroneu, Egialeu i una filla, Io. Mèlia també era filla d'Oceà i de Tetis.
Segons els argius, Ínac va viure abans del naixement dels homes, i el seu fill Foroneu va ser el primer humà. Segons altres versions, és contemporani d'Erictoni i d'Eumolp, que vivien a Atenes i a Eleusis. També es diu que va reunir homes després del diluvi de Deucalió, i els va establir a la plana del riu Ínac, al qual va donar el seu nom.
Quan Hera i Posidó es disputaven el poder sobre el país, Ínac va ser triat com a àrbitre de la disputa, juntament amb Cefís i Asterió. Ell va decidir en favor de la deessa, i Posidó, irritat, el va maleir, i per això el riu Ínac queda sec tot l'estiu i no es torna a omplir fins que arriben les pluges.
Les aventures de la seva filla Io, transformada en vaca per Zeus, li van causar gran tristesa. Va provar de perseguir Zeus, el raptor de la seva filla, i el déu li va enviar en contra una erínia, Tisífone, que el va turmentar tant que va acabar llençant-se al riu. També es diu que Zeus el va fulminar provocant la sequera del riu.
Era considerat el fundador de la dinastia argòlica.
|
[
"Què era Ínac?",
"I els seus pares com s'anomenaven?",
"Va ser el monarca d'algun territori?",
"Com s'anomenava la seva esposa?",
"I els seus fills?",
"En quin temps va existir aquesta divinitat?",
"I d'acord amb altres tradicions?",
"Què en diuen altres versions?",
"En quin conflicte entre deïtats va haver d'intervenir?",
"Amb qui més?",
"Com es va posicionar Ínac?",
"I això què va provocar?",
"En què consisteix aquest maleïment?",
"Quin fet relacionat amb un dels seus fills el va turmentar?",
"I com va morir?"
] |
{
"answer_end": [
103,
127,
178,
212,
283,
389,
530,
667,
771,
802,
840,
873,
970,
1065,
1235
],
"answer_start": [
0,
105,
129,
186,
213,
326,
436,
532,
669,
726,
804,
842,
875,
972,
1067
],
"input_text": [
"Un déu fluvial de l'Argòlida.",
"Oceà i Tetis.",
"Sí.",
"Mèlia.",
"Foroneu, Egialeu i Io.",
"Abans del naixement dels homes.",
"Va ser contemporani d'Erictoni i d'Eumolp, que vivien a Atenes i a Eleusis.",
"Que va reunir homes després del diluvi de Deucalió, i els va establir a la plana del riu Ínac, al qual va donar el seu nom.",
"En el d'Hera i Posidó, quan es disputaven el poder sobre el país.",
"Cefís i Asterió.",
"En favor de la deesa.",
"Que Posidó s'irrités i el maleís.",
"En què el riu Ínac queda sec tot l'estiu i no es torna a omplir fins que arriben les pluges.",
"Les aventures de la seva filla Io, que havia estat transformada en vaca per Zeus.",
"Llençant-se al riu, ja que va provar de perseguir Zeus, el raptor de la seva filla, i el déu li va enviar en contra una erínia, Tisífone, que el va turmentar molt."
]
}
|
vilaweb
|
La número dos de JxCat a les eleccions espanyoles del 28-A, Laura Borràs, ha rebutjat la reforma de la constitució espanyola per a resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya, i adverteix que no es deixaran enganyar altra vegada. ‘Són pantalles que hem anat passant. El resultat ha estat sempre una pastanaga amb la qual ens han volgut acontentar, i ara el crèdit està sota mínims', ha subratllat en un col·loqui organitzat per Primera Plana. Després de recordar que el congrés de Suresnes 1974 del PSOE ja reconeixia el dret a l'autodeterminació, ha lamentat l”escalada de retallades' que ha patit aquest dret en el si dels socialistes en el transcurs del temps. Així, ha constatat que el PSC, al seu programa electoral del 2012 al Parlament, es comprometia a promoure les reformes necessàries perquè els catalans poguessin exercir el seu dret a decidir a través d'un referèndum acordat en el marc de la legalitat, però ‘això ja no es va incloure' l'any següent al Pacte de Granada. ‘Amb quina confiança podem abordar una reforma de la constitució després de veure com es va gestionar la de l'estatut?', ha preguntat Borràs, que ha advertit al president del govern espanyol i candidat del PSOE a les generals, Pedro Sánchez, que si vol ser investit, haurà d'escoltar-los i que no es deixaran enredar. Borràs ha recordat que els governs de Felipe González i José María Aznar van negociar en el seu moment amb ETA amb intermediadors: ‘Quan els problemes s'enquisten, els mediadors ajuden. Qui tem als mediadors? El PSOE'. ‘Ara, per parlar de futur, pau i vida, no pot haver-hi relators?', ha preguntat la candidata de JxCat, que ha admès que les enquestes els donen un resultat tan dolent que només tenen marge de millora. Tremosa crida a la participació ‘El procés independentista s'haurà acabat si només 200.000 catalans voten independència el 28-A'. Així de contundent s'ha mostrat el número 4 de la llista de JxCat al congrés espanyol per Barcelona, Ramon Tremosa, durant una roda de premsa aquest dilluns al matí a la seu de la formació. L'eurodiputat ha afegit que si, en canvi, les tres forces independentistes -ERC, JxCat i Front Republicà- sumen més de 2 milions de vots, qüestions com una reforma del finançament autonòmic i l'exercici del dret a l'autodeterminació estaran ‘sobre la taula'. Així mateix, Tremosa ha assegurat que pensa que a partir del 28-A hi haurà rècord de diputats independentistes a Madrid. Tremosa creu que si els 2.100.000 ciutadans que el 21-D van votar opcions independentistes ho tornen a fer a les eleccions espanyoles, hi haurà més de 20 diputats al congrés espanyol favorables a l'estat propi: ‘Serà una palanca real, i seurem a la taula sense condicions prèvies, però amb una llista molt llarga de coses', ha conclòs.
|
[
"Quin càrrec ocupa Laura Borràs?",
"I què és el que ha declinat?",
"Per què?",
"A on indica que ja es recollia la legitimitat dels referèndums?",
"Per tant, què li sap greu d'aquesta situació?",
"Què ha explicat sobre els del partit d'esquerres a Catalunya?",
"Creu que aquestes són les condicions idònies per poder modificar la carta magna?",
"I com s'ha dirigit al secretari general de la formació socialista a Espanya?",
"Quina figura creu que seria útil per mitjançar entre les dues parts?",
"Quins exemples d'èxit en què es va utilitzar ha posat?",
"Quin altre polític de la formació independentista també ha intervingut?",
"I en quin cas ha indicat que no es podria seguir amb el procediment per a formar un estat propi?",
"Si, en canvi, obtinguessin les formacions nacionalistes prou suport per parts dels ciutadans, quina diu que seria la conseqüència?",
"Independentment d'això, de què està segur?",
"Per quina raó?"
] |
{
"answer_end": [
72,
178,
384,
550,
666,
918,
1128,
1304,
1523,
1435,
1970,
1854,
2303,
2424,
2635
],
"answer_start": [
0,
60,
271,
447,
552,
674,
988,
1122,
1306,
1306,
1726,
1726,
2046,
2318,
2426
],
"input_text": [
"És la número dos de JxCat a les eleccions espanyoles del 28-A.",
"La reforma de la constitució espanyola per a resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya.",
"Perquè ha dit que el resultat ha estat sempre una pastanaga amb la qual els han volgut acontentar, i ara el crèdit està sota mínims.",
"En el congrés de Suresnes 1974 del PSOE.",
"L'escalada de retallades que ha patit el dret a l'autodeterminació en el si dels socialistes en el transcurs del temps.",
"Que al seu programa electoral del 2012 al Parlament es comprometien a promoure les reformes necessàries perquè els catalans poguessin exercir el seu dret a decidir a través d'un referèndum acordat en el marc de la legalitat.",
"No.",
"Dient-li que si vol ser investit, haurà d'escoltar-los i que no es deixaran enredar.",
"La dels mediadors.",
"Els governs de Felipe González i José María Aznar, que van negociar en el seu moment amb ETA amb intermediadors.",
"El número 4 de la llista de JxCat al congrés espanyol per Barcelona, Ramon Tremosa.",
"Si només 200.000 catalans voten independència el 28-A.",
"Que qüestions com una reforma del finançament autonòmic i l'exercici del dret a l'autodeterminació estarien sobre la taula.",
"Que hi haurà rècord de diputats independentistes a Madrid.",
"Perquè el 21-D 2.100.000 ciutadans van votar opcions independentistes."
]
}
|
bios
|
Judith Corachán Vaquera (Barcelona, 17 de juliol de 1984) és una nedadora, triatleta entrenadora de triatló catalana.
Formà part del Club Natació L'Hospitalet, i l'any 2001 fou campiona de Catalunya de 50 metres papallona. Amb 20 anys, però, va decidir aparcar aquest esport per la dificultat de combinar els seus estudis, la feina i l'exigència dels entrenaments. Anys després, el 2009, torna a l'esport i a la competició però aquesta vegada en un nou esport, el triatló, i representant al Club Natació Prat aconsegueix diversos èxits, com una quarta posició individual al Campionat d'Espanya per Autonomies del 2009, i la victòria al circuit Zoot Triathlon Series, també del 2009. En duatló, aquest mateix any, aconseguí el títol de campiona d'Espanya.
En aquell moment, uns problemes de salut l'obliguen a abandonar de nou l'esport a causa de les contínues visites a l'hospital. Amb una gran motivació i fortalesa, aconsegueix remuntar aquesta difícil etapa de la seva vida, recuperant alhora l'ànim i l'estat físic. I torna a competir en triatló, posant-se en mans d'Álvaro Rancé, el seu entrenador, per tal d'evolucionar com triatleta, aconseguint arribar a un gran moment de la seva carrera esportiva, consagrant-se com una de les millors triatletes nacionals, amb diversos dels més prestigiosos títols estatals i molt bons resultats en l'àmbit internacional en proves de mitja distància. Així, el 2014 participa a la Paguera-Mallorca ETU Challenge Half Distance Triathlon European Championships, i amb la Long Distance Triathlon National Championships, en la qual quedà en quarta posició. El 2015 aconsegueix la primera posició en la Long Distance Triathlon National Championships, i el 2019, la segona posició en la ITU Long Distance Triathlon World Championships. El 2017 també aconseguí la seva classificació per al prestigiós Campionat del Món Ironman 70.3, la prova més exigent de la mitja distància en l'esport de les transicions. Posteriorment, puja al tercer calaix de podi en la prova de llarga distància més dura del món, l'Embrunman francès, amb 3800 metres de natació, 188 quilòmetres de ciclisme i una marató amb un important desnivell. Al Campionat del Món de Llarga Distància ITU aconseguí la medalla de plata.
Darrerament, Corachan ha compaginat la seva preparació com a triatleta amb la seva nova tasca professional d'entrenadora de triatló. Com a triatleta, amb el seu entrenador Iván Muñoz i la seva nutricionista Sandra Sardina, continua aconseguint nous èxits. Així, el març del 2020 va quedar tercera en una prova Iron man celebrada a Nova Zelanda, classificant-se directament per al Campionat del Món de l'especialitat a Kona, Hawaii, una prova que s'hauria de disputar el 10 d'octubre d'aquest mateix any, però que està en l'aire a causa de la pandèmia mundial del coronavirus.
|
[
"Quan va néixer Judith Corachán?",
"És esportista professional?",
"Quina va ser la primera prova que va guanyar?",
"Per quin motiu es va retirar en un primer moment?",
"No obstant això, quan va decidir retornar-hi?",
"I quines classificacions va obtenir durant aquella temporada?",
"Per què va haver de deixar-ho un altre cop?",
"Es va recuperar?",
"En regressar a l'activitat, de la mà de qui ho va fer?",
"I en què es va convertir?",
"A partir d'allí, de quins certàmens de gran importància va formar part?",
"En els últims temps, ha expandit el seu camp professional?",
"A què es dedica també avui dia?",
"Tot i això, continua conreant títols en la part esportiva?",
"Com per exemple?"
] |
{
"answer_end": [
57,
107,
221,
363,
404,
753,
880,
1018,
1102,
1265,
2231,
2364,
2364,
2487,
2576
],
"answer_start": [
0,
58,
160,
223,
365,
475,
755,
882,
1020,
1208,
1395,
2233,
2255,
2366,
2495
],
"input_text": [
"El 17 de juliol de 1984.",
"Sí.",
"La de 50 metres papallona de Catalunya.",
"Per la dificultat de combinar els seus estudis, la feina i l'exigència dels entrenaments.",
"El 2009.",
"Una quarta posició individual al Campionat d'Espanya per Autonomies del 2009, la victòria al circuit Zoot Triathlon Series, i el títol de campiona d'Espanya en duatló.",
"Per les contínues visites a l'hospital a causa d'uns problemes de salut.",
"Sí.",
"Del seu entrenador, Álvaro Rancé.",
"En una de les millors triatletes nacionals.",
"A la Paguera-Mallorca ETU Challenge Half Distance Triathlon European Championships, la Long Distance Triathlon National Championships, la Long Distance Triathlon National Championships, la ITU Long Distance Triathlon World Championships, l'Ironman 70.3, l'Embrunman francès, i el Campionat del Món de Llarga Distància ITU.",
"Sí.",
"A ser entrenadora professional de triatló.",
"Sí.",
"El març de 2020 va quedar tercera en una prova Iron man celebrada a Nova Zelanda."
]
}
|
bios
|
Rita Payés Roma (Vilassar de Mar, 29 de setembre de 1999) és una trombonista i cantant de jazz i bossa nova catalana.
S'inicià com a trombonista en el si d'una família plena de músics. Més tard estudià a l'institut IEA Oriol Martorell i va entrar a la Sant Andreu Jazz Band, dirigida per Joan Chamorro, on també va començar a cantar al costat d'Andrea Motis, Magalí Datzira i Eva Fernandez.
Encara adolescent, Payés va enregistrar dos treballs amb Chamorro, obtenint l'any 2015 el premi Enderrock a la millor proposta de jazz. El mestre va dir d'ella:
Sobretot és música, en tota l'extensió de la paraula.
Després de la bona acoillida d'aquests dos treballs, el 2019 Rita va publicar junt amb la seva mare, la guitarrista Elisabeth Roma, un nou àlbum titulat Imagina. Per presentar-lo, totes dues van fer una gira amb la que van viatjar per països com Regne Unit, Hongria, França, Suïssa, Itàlia, Marroc, Suècia i Grècia.
L'artista anuncià el gener de 2021 la imminent sortida d'un nou treball compartit de nou amb la seva mare, que va veure la llum el dia 16 d'abril, amb el títol Como la piel. Aquest disc li va valer el Premi Alícia al talent emergent 2021, guardó que atorga l'Acadèmia Catalana de la Música.
El 2021 va col·laborar a la cançó "La gent que estimo" del disc "A tope amb la vida" d'Oques Grasses.
El desembre de 2021, Payés va anunciar que havia estat mare d'una nena, de nom Juna.
|
[
"A quin lloc va néixer Rita Payés?",
"Quina és la seva professió?",
"Tingué referents propers en aquest camp artístic?",
"Com s'anomena el conjunt musical en què s'introduí en aquest món?",
"Sota les ordres de qui estava?",
"I com s'anomenaven els seus companys?",
"Amb qui va fer les seves primeres gravacions?",
"I amb això què va guanyar?",
"Qui és que va enaltir la seva figura com a artista?",
"Quan és que va publicar un nou disc?",
"Qui la va acompanyar en aquest projecte?",
"I com van donar a conèixer la seva feina?",
"Com es va anomenar el següent àlbum que van produir totes dues?",
"Què van obtenir amb aquest?",
"I pel que fa a la seva vida familiar, té cap fill?"
] |
{
"answer_end": [
57,
107,
183,
273,
301,
389,
456,
525,
604,
750,
736,
920,
1094,
1159,
1398
],
"answer_start": [
0,
58,
118,
237,
249,
303,
391,
458,
527,
659,
659,
768,
924,
1096,
1315
],
"input_text": [
"A Vilassar de Mar.",
"Trombonista i cantant de jazz i bossa nova.",
"Sí.",
"Sant Andreu Jazz Band.",
"De Joan Chamorro.",
"Andrea Motis, Magalí Datzira i Eva Fernandez.",
"Amb Chamorro.",
"EL premi Enderrock a la millor proposta de jazz.",
"El mestre.",
"El 2019.",
"La seva mare, la guitarrista Elisabeth Roma.",
"Amb una gira amb la que van viatjar per països com Regne Unit, Hongria, França, Suïssa, Itàlia, Marroc, Suècia i Grècia.",
"Como la piel.",
"El Premi Alícia al talent emergent 2021.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Catalina Enseñat Enseñat és una historiadora i política mallorquina, diputada al Parlament de les Illes Balears.
Doctorada en història, ha treballat com a arqueòloga i ha publicat diversos treballs per al Museu de Mallorca amb Joan Maluquer de Motes i Nicolau. En 1971 va dirigir les excavacions a naveta d'Alemany, entre Magaluf i Sol de Mallorca i ha treballat a Almallutx. Entre 1970 i 1973 fou nomenada directora interina del Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera.
El 31 d'agost de 1978 fou nomenada Directora provincial de Cultura de les Illes Balears fins al 3 de desembre de 1982 en que va ser cesada.
Fou escollida diputada i consellera del Consell Insular de Mallorca a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983. Està casada amb José María González Ortea, antic fou president del Grup Parlamentari del Partit Popular de Balears i conseller de Turisme amb Jaume Matas i Palou de 1996 a 1999.
En juliol de 1987 fou nomenada Directora General de Medi Ambient de la Conselleria d'Obres Públiques i Ordenació del Territori. En 1993 va ser contractada per l'Administració balear en 1993, durant la presidència de Gabriel Cañellas, per a treballar en els Serveis Forestals de Balears (Ibanat).
En 2002 fou protagonista d'una polèmica al Parlament de les Illes Balears perquè fou nomenada directora general de la Fundació Parcs Nacionals quan portava des de 1999 en situació de baixa mèdica a causa d'un suposat accident laboral en 1997.
|
[
"D'on és Catalina Enseñat?",
"A què es dedica?",
"Ocupa algun càrrec en un organisme autonòmic?",
"En quin àmbit de recerca històrica s'ha desenvolupat professionalment?",
"Pel que fa a aquest vessant, en l'estudi de quins jaciments ha participat?",
"Quines institucions del seu camp ha liderat?",
"I quan va ser apartada d'aquest últim càrrec?",
"En quins comicis va ser elegida per primer cop?",
"Quin càrrec va ocupar llavors?",
"Com s'anomena el seu marit?",
"Van compartir ambdós la seva vocació pels afers públics?",
"A on va desenvolupar la seva carrera ell?",
"La direcció de quin departament va ocupar ella a finals dels anys vuitanta?",
"A continuació, quan va ser que fou admesa per formar part de l'Institut Balear de la Natura?",
"I va estar exempta de debat la seva figura en tot moment?"
] |
{
"answer_end": [
67,
55,
111,
165,
374,
559,
610,
737,
737,
780,
853,
915,
1043,
1211,
1252
],
"answer_start": [
0,
25,
69,
136,
261,
507,
494,
612,
612,
739,
739,
755,
917,
1045,
1213
],
"input_text": [
"De Mallorca.",
"A la història i la política.",
"Sí.",
"En el de l'arqueologia.",
"En el de la naveta d'Alemany i el d'Almallutx.",
"El Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera, i la Direcció de Cultura de les Illes Balears.",
"El 3 de desembre de 1982.",
"En les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983.",
"El de diputada i consellera del Consell Insular de Mallorca.",
"José María González Ortea.",
"Sí.",
"Fou president del Grup Parlamentari del Partit Popular de Balears i conseller de Turisme amb Jaume Matas i Palou.",
"De la Direcció General de Medi Ambient de la Conselleria d'Obres Públiques i Ordenació del Territori.",
"En 1993.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
La cap dels comuns al parlament, Jéssica Albiach, ha demanat al president de la Generalitat, Quim Torra, que el sobiranisme doni una resposta transversal al judici contra el procés del Tribunal Suprem en el cas que la sentència sigui condemnatòria. Així li ha plantejat en una reunió que han mantingut al Palau de la Generalitat a la qual també hi ha assistit la portaveu dels comuns al parlament, Susanna Segovia, i que forma part de la ronda que està fent Torra per buscar una unitat estratègica del sobiranisme per als mesos vinents. Albiach creu que la resposta ha de ser transversal per sumar tantes complicitats com sigui possible ‘i no perdre ningú pel camí', i li ha demanat que en la seva ronda de contactes citi partits i organitzacions d'àmbits de fora del sobiranisme. Per als comuns hi ha qüestions, com el rebuig a la presó preventiva dels presos polítics i la voluntat de portar el conflicte a la via política i no a la judicial, que sumen consensos que van més enllà del sobiranisme, per aquest motiu hagi demanat a Torra que ampliï el perímetre de la seva ronda de contactes. Albiach li ha transmès que els comuns ‘són on sempre' han estat, en la defensa dels drets civils i polítics i en la reivindicació que l'única sentència justa possible seria, en la seva opinió, l'absolució dels encausats. També han advertit Torra que segueixen rebutjant qualsevol unilateralitat com a resposta al judici: ‘La via unilateral no seria positiva per desencallar aquesta situació i aconseguir la necessitat d'un referèndum pactat'. Codi penal i mobilitzacions Els comuns li han plantejat tres idees com a resposta al judici contra el procés: la primera, impulsar des del congrés espanyol una reforma del Codi Penal – que ja van proposar en campanya – per aconseguir que sigui ‘més garantista' i tingui efectes retroactius positius per als presos polítics. Albiach ha explicat que volen especificar que els delictes de rebel·lió i sedició només es poguessin contemplar si ‘la violència és amb armes', la qual cosa eximiria de responsabilitats els encausats – perquè en els fets de la tardor del 2017 no n'hi va haver -. En segon lloc, ha assegurat que estan disposats a participar en les mobilitzacions al carrer, però han demanat a Torra que aquestes estiguin liderades per les entitats socials i sempre preservant que siguin de ‘caràcter pacífic i democràtic'. En tercer lloc, han reclamat a Torra que activi la taula que va crear mesos enrere amb l'objectiu de reprendre el diàleg entre les forces catalanes, i també el diàleg Generalitat-Estat espanyol i aconseguir un ‘referèndum pactat i vinculant'. Idees dispars D'ençà que va començar la ronda de contactes que avui l'ha portat a reunir-se amb els comuns, Torra ja s'ha vist amb organitzacions com l'ANC, Òmnium i l'AMI i partits com ERC, la CUP i Demòcrates, i Albiach ha explicat que la setmana que ve té previst veure's amb diversos sindicats. En aquestes reunions, Torra ha rebut propostes dispars perquè, si els comuns li han demanat que descarti la via unilateral, d'altres actors com l'ANC, Demòcrates i la CUP li han dit que és l'única possible i que ha d'activar-la sense més dilacions.
|
[
"Qui és Jéssica Albiach?",
"I Quim Torra?",
"Què li reclama Jéssica Albiach?",
"On ho ha fet?",
"Quina altra persona ha estat present?",
"A què pertany?",
"Com creu Albiach que ha de ser la contestació?",
"Per què?",
"Quins temes sumen acords a part del sobiranisme segons els comuns?",
"Quina és la posició que diu Albiach que tenen els comuns?",
"Què reiteren els comuns a Torra que segueixen refusant?",
"Què proposa la primera idea que han presentat com a reacció del litigi contra el procés?",
"I la segona?",
"I la tercera?",
"Per què les propostes que han arribat a Torra en reunions amb organitzacions i partits es defineixen com a discordants?"
] |
{
"answer_end": [
48,
103,
247,
328,
413,
535,
587,
665,
998,
1312,
1412,
1858,
2364,
2607,
3155
],
"answer_start": [
0,
64,
33,
249,
273,
360,
537,
554,
781,
1093,
1320,
1564,
2123,
2366,
2908
],
"input_text": [
"La cap dels comuns al parlament.",
"El president de la Generalitat.",
"Que el sobiranisme doni una resposta transversal al judici contra el procés del Tribunal Suprem en el cas que la sentència sigui condemnatòria.",
"En una reunió que han mantingut al Palau de la Generalitat.",
"La portaveu dels comuns al parlament, Susanna Segovia.",
"A la ronda que està fent Torra per buscar una unitat estratègica del sobiranisme per als mesos vinents.",
"Transversal.",
"Per sumar tantes complicitats com sigui possible i no perdre ningú pel camí.",
"El rebuig a la presó preventiva dels presos polítics i la voluntat de portar el conflicte a la via política i no a la judicial.",
"En la defensa dels drets civils i polítics i en la reivindicació que l'única sentència justa possible seria, en la seva opinió, l'absolució dels encausats.",
"Qualsevol unilateralitat com a resposta al judici.",
"Impulsar des del congrés espanyol una reforma del Codi Penal per aconseguir que sigui més garantista i tingui efectes retroactius positius per als presos polítics.",
"Ha assegurat que estan disposats a participar en les mobilitzacions al carrer, però han demanat a Torra que aquestes estiguin liderades per les entitats socials i sempre preservant que siguin de caràcter pacífic i democràtic.",
"Que activi la taula que va crear mesos enrere amb l'objectiu de reprendre el diàleg entre les forces catalanes, i també el diàleg Generalitat-Estat espanyol i aconseguir un referèndum pactat i vinculant.",
"Perquè, si els comuns li han demanat que descarti la via unilateral, d'altres actors com l'ANC, Demòcrates i la CUP li han dit que és l'única possible i que ha d'activar-la sense més dilacions."
]
}
|
mitologia
|
Ucalegont (en grec antic Ούκαλέγων) va ser, segons la mitologia grega, un dels ancians companys de Príam, com ho eren Antènor, Antímac, Pàntou i Timetes.
A la Ilíada, el seu paper s'explica molt per damunt. Juntament amb altres troians d'avançada edat formava part del consell d'ancians que es reunia amb Príam periòdicament vora les Portes Escees a la ciutat de Troia, per parlar de la guerra o per donar opinions al rei sobre les tàctiques a seguir. Ucalegont i els ancians van discutir si hi hauria possibilitat d'una treva i de la fi de la guerra si es realitzava un duel entre Paris i Menelau, ja que tots dos es disputaven Helena, i que el que guanyés fos declarat vencedor. Aquesta solució no va ser possible.
A l'Eneida, Virgili explica la mort d'Ucalegont. La nit de la caiguda de Troia, la casa d'Ucalegont, que era prop de la d'Eneas va ser destruïda pel foc de les torxes enemigues i reduïda a cendres. Virgili no fa menció expressa de la mort de l'ancià, però la famosa frase Iam proximus ardet Ucalegon ("ja crema la casa propera d'Ucalegont") s'entén que vol indicar que va morir intoxicat o devorat pel foc. Aquesta locució llatina s'utilitza quan es parla d'un perill proper i imminent.
També es deia Ucalegont, segons una tradició obscura i antiga, el pare de l'Esfinx.
|
[
"Qui va ser Ucalegont?",
"A quina tradició pertany?",
"A part d'ell, quins altres vells camarades de Príam hi havia?",
"Es menciona sovint a Ucalegont a la Ilíada?",
"A quin grup pertanyia?",
"I quins temes tractaven?",
"Què van debatre Ucalegont i els vells?",
"Per què?",
"Va poder-se dur a terme aquesta proposta?",
"Què narra Virgili a l'Eneida?",
"Com es va derruir la llar d'Ucalegont?",
"Es detalla la defunció d'Ucalegont?",
"Amb què ho fa entendre?",
"En quin context es fa servir aquesta expressió?",
"Qui es creia que era Ucalegont segons una altra tradició?"
] |
{
"answer_end": [
104,
69,
152,
205,
368,
450,
597,
679,
715,
764,
913,
966,
1122,
1202,
1286
],
"answer_start": [
0,
0,
71,
154,
207,
291,
452,
551,
681,
717,
766,
915,
973,
1124,
1204
],
"input_text": [
"Un dels ancians companys de Príam.",
"A la grega.",
"Antènor, Antímac, Pàntou i Timetes.",
"No.",
"Formava part del consell d'ancians que es reunia amb Príam periòdicament vora les Portes Escees a la ciutat de Troia.",
"Parlaven de la guerra o donaven opinions al rei sobre les tàctiques a seguir.",
"Si hi hauria possibilitat d'una treva i de la fi de la guerra si es realitzava un duel entre Paris i Menelau.",
"Perquè Paris i Menelau es disputaven Helena i el que guanyés seria declarat vencedor.",
"No.",
"La mort d'Ucalegont.",
"La nit de la caiguda de Troia, la casa d'Ucalegont, que era prop de la d'Eneas va ser destruïda pel foc de les torxes enemigues i reduïda a cendres.",
"No.",
"Amb la famosa frase Iam proximus ardet Ucalegon (\"ja crema la casa propera d'Ucalegont\") s'entén que vol indicar que va morir intoxicat o devorat pel foc.",
"Quan es parla d'un perill proper i imminent.",
"El pare de l'Esfinx."
]
}
|
mitologia
|
Geronci d'Itàlica o Gerundi (Bètica, segle I) va ésser el primer bisbe d'Itàlica. Probablement, és un sant llegendari, sense existència real. És venerat com a sant per l'Església catòlica. Apareix com a bisbe d'Itàlica al segle i, tot i que el bisbat no existirà fins al segle vi. Apareix a un breviari mossàrab dels segles V o VI, i el seu culte es desenvolupà durant l'època dels visigots. Fructuós de Braga parla en un dels seus escrits de la visita al seu sepulcre al segle VII.
Segons la tradició, fou el primer evangelitzador de la Bètica i hauria estat deixeble, i ordenat sacerdot, per algun dels Set barons apostòlics o dels apòstols, la qual cosa implica que hauria estat a Roma. Fou empresonat i turmentat per la seva fe i morí a la presó.
Fou enterrat a Itàlica, on hi havia una església dedicada al seu nom. L'existència del seu sepulcre consta fins a la invasió musulmana i després se'n perd la localització exacta. Del nom de Sant Geronci, Sancti Gerontii, deriva Santiponce, nom del poble que va créixer vora l'antiga ciutat romana.
|
[
"Qui va ser Geronci d'Itàlica?",
"Va existir realment?",
"Què es creu que era?",
"Qui l'adora?",
"Quan emergeix com a bisbe d'Itàlica?",
"Quan va aparèixer el bisbat?",
"Se'l menciona a algun compendi eclesiàstic?",
"Quan s'efectuarà la seva veneració?",
"De què va ser el pioner?",
"De qui hauria sigut aprenent?",
"Què dona a entendre això?",
"Què va patir a causa de la seva fe?",
"Va sobreviure estant empresonat?",
"On va ser sepultat?",
"D'on prové el nom de Sant Geronci?"
] |
{
"answer_end": [
80,
140,
117,
187,
229,
279,
330,
390,
544,
642,
688,
731,
749,
773,
1047
],
"answer_start": [
0,
82,
82,
142,
189,
241,
281,
334,
483,
547,
547,
690,
734,
751,
930
],
"input_text": [
"El primer bisbe d'Itàlica.",
"Probablement no.",
"Un sant llegendari.",
"L'Església catòlica.",
"Al segle i.",
"El segle vi.",
"Sí.",
"Durant l'època dels visigots.",
"Va ser el primer evangelitzador de la Bètica.",
"D'algun dels Set barons apostòlics o dels apòstols.",
"Que hauria estat a Roma.",
"Fou empresonat i turmentat per la seva fe.",
"No.",
"A Itàlica.",
"Del nom de Sant Geronci, Sancti Gerontii, deriva Santiponce, nom del poble que va créixer vora l'antiga ciutat romana."
]
}
|
vilaweb
|
La Comissió Europea ha decidit denunciar l'estat espanyol al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per incompliment en els límits de contaminació atmosfèrica. Segons que avança La Vanguardia, l'expedient contra Espanya es va obrir el 2015 i se centra en incompliments reiterats de la directiva europea sobre diòxid de nitrogen a l'àrea metropolitana de Barcelona, el Prat de Llobregat i Madrid. El maig passat, la comissària de Medi Ambient, Karmenu Vella, havia decidit de deixar en punt mort l'expedient espanyol. En aquell moment, la UE va denunciar Alemanya, França, Itàlia, Romania, Hongria i el Regne Unit per la mala qualitat d'aire. Pel que fa a l'estat espanyol, la Comissió va considerar que el problema no estava tan estès i que mesures com Madrid Central o de baixa emissió a les rondes podien fer que l'estat complís la directiva europea el 2020. L'expedient, però, no es va arxivar i Vella va avisar que seguiria supervisant les mesures que l'estat emprenia per lluitar contra la contaminació, així com la seva eficàcia. No obstant això, el govern de Madrid, format pel PP i Ciutadans amb el suport de Vox, ha decidit d'eliminar Madrid Central i la paciència i tolerància de la UE s'ha acabat. Ara començarà una batalla judicial al TJUE que pot durar diversos anys i que pot acabar amb sancions a l'estat. Tanmateix, perquè això passi, cal que el tribunal ratifiqui els incompliments d'Espanya. Després, si la situació continua, la Comissió podria tornar a portar l'estat al TJUE, ara sí, demanant sancions. Segons la Comissió Europea, cada any moren més de 400.000 persones al continent per la mala qualitat de l'aire i l'elevat nombre de persones que pateixen problemes respiratoris i cardiovasculars.
|
[
"A qui ha denunciat la Comissió Europea?",
"Per què?",
"Quan es va iniciar el cas?",
"En què es concreta?",
"Qui és Karmenu Vella?",
"Quina decisió havia pres el maig anterior?",
"Què havia fet la UE llavors?",
"En aquell moment la Comissió creia que el problema a Espanya estava tan escampat?",
"Creia que al 2020 l'estat ja podria seguir la directiva europea?",
"Es va deixar tancat l'expedient, llavors?",
"Què va dir Vella que continuaria fent?",
"Qui ha pres la decisió fer desapareixer Madrid Central?",
"Com va reaccionar la UE?",
"Quin procés s'ha iniciat a partir d'això?",
"Quina condició s'ha de donar perquè es castigui a l'estat?"
] |
{
"answer_end": [
57,
159,
240,
395,
457,
516,
641,
735,
860,
897,
1035,
1159,
1208,
1320,
1409
],
"answer_start": [
0,
0,
194,
194,
413,
397,
518,
643,
742,
862,
862,
1054,
1123,
1210,
1287
],
"input_text": [
"A l'estat espanyol.",
"Per incompliment en els límits de contaminació atmosfèrica.",
"El 2015.",
"En incompliments reiterats de la directiva europea sobre diòxid de nitrogen a l'àrea metropolitana de Barcelona, el Prat de Llobregat i Madrid.",
"La comissària de Medi Ambient.",
"Deixar en punt mort l'expedient espanyol.",
"Va denunciar Alemanya, França, Itàlia, Romania, Hongria i el Regne Unit per la mala qualitat d'aire.",
"No.",
"Sí.",
"No.",
"Va avisar que seguiria supervisant les mesures que l'estat emprenia per lluitar contra la contaminació, així com la seva eficàcia.",
"El govern de Madrid, format pel PP i Ciutadans amb el suport de Vox, ha decidit d'eliminar Madrid Central.",
"S'ha acabat la paciència i tolerància.",
"Una batalla judicial al TJUE que pot durar diversos anys i que pot acabar amb sancions a l'estat.",
"Cal que el tribunal ratifiqui els incompliments d'Espanya."
]
}
|
books
|
El fill primer comença ja per patir, en l'acte de néixer, molt més que pateixen els demés germans.
No es necessita ser metge ni llevadora per saber que el primer part sempre és el més difícil. Aquesta mateixa causa és un niu de sofriments durant tota la seva infància. Com el seus pares vénen a ser uns aprenents de la paternitat, el fill primer els serveix d'aprenentatge, i a costa seva adquireixen l'experiència que després tenen per criar els fills següents. L'hereu comença ja servint de cartipaç per apendre a escriure. ¡No els en dic res dels topos que hi cauen!
A costa dels pobres pulmons del primer fill, la mare adquireix l'experiència de què a les criatures no se'ls ha de posar la faixa tan estreta.
A còpia de bonys al cap de l'hereu, la mare aprèn que no es pot deixar soles a les criatures en el llit.
Deu o dotze enfits que han portat a l'hereu a les portes de la mort, ensenyen als seus pares que no es poden donar moltes llaminadures als infants.
Si a pesar de totes les malalties i contrarietats l'hereu té una naturalesa prou forta per escapar-ne viu, li esperen, en el transcurs de la seva existència, una professó tan seguida de disgustos i mal de caps, que més valdria que Déu se l'hagués endut.
Així que comença a tenir germanets, ja tots se'l comencen a mirar amb mals ulls, perquè senten que tothom li diu l'hereuet.
Si mentres juguen algun ne plora, ell s'emporta les culpes i rep quatre clatellades de l'autor dels seus dies, perquè els demés s'avenen i l'acusen.
Ell no pot tocar cap joguina dels altres, però, en canvi, ha de suportar que els altres germanets li xafin els soldats de plom i li esquincin l'estel. Si es vol pendre la justícia per la seva mà, li costa una pallissa, i si porta la queixa als seus pares, aquests li diuen:
|
[
"Qui comença a passar-ho malament des del seu naixement?",
"Més que qui?",
"Quin fet sap tothom sense ser metge ni llevadora?",
"Marca això la infància en la seva totalitat?",
"Què comporta pels pares ser el primer fill?",
"Per què?",
"De quina manera influeix en com crien els fills que tenen després?",
"Amb què compara el primogènit?",
"Què aprèn la mare?",
"A causa de què?",
"Quina altra lliçó s'emporta la mare quan el primogènit acaba amb bonys al cap?",
"Quin aliment no es pot donar en grans quantitats als nens?",
"La vida del primogènit serà un camí de roses?",
"Els seus germans tenen bons sentiments cap a ell?",
"Quines injustícies ha de suportar respecte als seus germans?"
] |
{
"answer_end": [
56,
97,
191,
267,
372,
329,
461,
524,
711,
711,
816,
964,
1218,
1342,
1710
],
"answer_start": [
0,
0,
99,
193,
269,
269,
331,
463,
615,
570,
713,
915,
1073,
1220,
1344
],
"input_text": [
"El fill primer.",
"Que la resta de germans.",
"Que el primer part sempre és el més difícil.",
"Sí.",
"Els serveix d'aprenentatge.",
"Perquè són uns aprenents de la paternitat.",
"El fill primer els serveix d'aprenentatge, i a costa seva adquireixen experiència.",
"Amb un cartipaç per apendre a escriure.",
"Que a les criatures no se'ls ha de posar la faixa tan estreta.",
"A costa dels pulmons del primer fill.",
"Que no es pot deixar soles a les criatures en el llit.",
"Llaminadures.",
"No.",
"No.",
"Si mentres juguen algun ne plora, ell s'emporta les culpes i rep quatre clatellades de l'autor dels seus dies, perquè els demés s'avenen i l'acusen.\nEll no pot tocar cap joguina dels altres, però, en canvi, ha de suportar que els altres germanets li xafin els soldats de plom i li esquincin l'estel. Si es vol pendre la justícia per la seva mà, li costa una pallissa."
]
}
|
mitologia
|
On Fairy-Stories (en català 'Sobre els contes de fades') és un assaig de J. R. R. Tolkien sobre els contes de fades en tant que forma literària. Inicialment va ser escrit (i titulat simplement com Fairy-Stories) per a ser presentat per Tolkien a la "Conferència Andrew Lang" de la Universitat de St Andrews, Escòcia, el 1939.
En aquesta conferència, Tolkien va escollir centrar-se en l'obra d'Andrew Lang en la seva vessant folklòrica i de col·leccionista de contes de fades. Estava en desacord amb Lang per la seva inclusió, en la seva col·lecció de contes de fades (1889–1910), de contes de viatgers, faules de bèsties i altres tipologies d'històries. Tolkien mantenia una perspectiva més tancada, considerant els contes de fades només aquells que tenien lloc a Faerie, un reialme encantat, amb fades o sense com a personatges. També estava en desacord tant amb Max Müller com amb Andrew Lang en les seves teories respectives sobre el desenvolupament de les històries de fades, que veia com el desenvolupament natural de la interacció de la imaginació humana i el llenguatge humà.
L'assaig va aparèixer per primera vegada imprès, amb algunes modificacions, el 1947, en un volum festschrift, Essays Presented to Charles Williams, compilat per C. S. Lewis. Charles Williams, amic de Lewis, havia estat recol·locat amb l'equip de l'Oxford University Press de Londres a Oxford en el marc de l'operació "The Blitz", durant la Segona Guerra Mundial. Això li permeté participar en les reunions dels Inklings, juntament amb Lewis i Tolkien. Aquest volum d'assajos havia de ser presentat a Williams abans del retorn de l'OUP a Londres al finalitzar la guerra. No obstant, Williams va morir de manera sobtada el 15 de maig de 1945, i el llibre va ser publicar com un volum en memòria seva. Essays Presented to Charles Williams va ser rebut amb poca atenció, i va quedar fora de les impremtes cap al 1955.
|
[
"Què és On Fairy-Stories?",
"Com és el títol en català?",
"Qui n'és l'autor?",
"Amb quina intenció es va escriure?",
"A quin any?",
"En què es va enfocar Tolkien en la conferència?",
"Per què no estava d'acord amb Lang?",
"De quina manera es defineix la perspectiva de Tolkien?",
"Amb quins altres autors no estava d'acord Tolkien?",
"En quins aspectes?",
"En quin any es va publicar per primera vegada l'assaig?",
"Tenia alguna modificació?",
"A quin exemplar estava inclòs?",
"Com va poder participar Charles Williams en les trobades dels Inklings?",
"Es va poder publicar el volum d'assajos mentre Williams era viu?"
] |
{
"answer_end": [
143,
56,
89,
306,
324,
474,
652,
828,
894,
1081,
1166,
1157,
1255,
1502,
1780
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
145,
212,
326,
476,
654,
830,
836,
1083,
1083,
1083,
1257,
1535
],
"input_text": [
"És un assaig de J. R. R. Tolkien sobre els contes de fades en tant que forma literària.",
"Sobre els contes de fades.",
"J. R. R. Tolkien.",
"Per a ser presentat per Tolkien a la \"Conferència Andrew Lang\" de la Universitat de St Andrews.",
"El 1939.",
"En l'obra d'Andrew Lang en la seva vessant folklòrica i de col·leccionista de contes de fades.",
"Per la seva inclusió, en la seva col·lecció de contes de fades (1889–1910), de contes de viatgers, faules de bèsties i altres tipologies d'històries.",
"Mantenia una perspectiva més tancada, considerant els contes de fades només aquells que tenien lloc a Faerie, un reialme encantat, amb fades o sense com a personatges.",
"Amb Max Müller i Andrew Lang.",
"En les seves teories respectives sobre el desenvolupament de les històries de fades, que veia com el desenvolupament natural de la interacció de la imaginació humana i el llenguatge humà.",
"El 1947.",
"Sí.",
"En un volum festschrift, Essays Presented to Charles Williams, compilat per C. S. Lewis.",
"Havia estat recol·locat amb l'equip de l'Oxford University Press de Londres a Oxford en el marc de l'operació \"The Blitz\", durant la Segona Guerra Mundial.",
"No."
]
}
|
books
|
I seguiren avançant per la fosca que embolcallava l'herba curta d'aquelles muntanyes pirenenques, les clapisses, les congestes somortes, els xaragalls riolers i els llacs somniosos.
En Jan rebia noves del seu fill amb freqüència.
«Soc en un poble de marina -deia en una carta- i faig de pescador. L'aprenentatge ha estat dur i la fam cruel. He anat a tirar l'art que és una manera de professió dels desvalguts, dels vençuts de la vida, és un enfilall d'humanitat abatuda… Cada home, com un catúfol, puja carregat i baixa buit… Quina llàstima fem! És la cordada d'esclaus de la misèria, empresonats de bell nou cada matinada. He anat a sardinals, una mena d'alambrada de fil tenyit on el peix s'empresona com els pobres soldats; a palangra; al bou; a gambinejar, què sé jo! Poc podeu pensar el què són les muletes, ni caure de clatell quan un rem o un escàlam o un estrop falla; quines rialles a la barca i quin dolor i quina vergonya! Només la idea que ho feia per a vos, vellet, i sol i aclaparat, m'encoratjava a seguir una via plena d'asprors.
Ara, si em veiéssiu no'm coneixeríeu; vaig vestit de mariner, fumo amb pipa i tinc les mans dures i corrugades; no sé pas si ara podria compondre amb rapidesa com quan era al diari. Visc en una barca vella que hi ha abandonada en una platja llarga que'n diuen Sabanell. M'anomenen el Gabatxu i el patró i els remitgers m'estimen molt. Quan guanyi més, vindreu amb mi. La mare, del cel estant, me dona dalit, i en les nits clares, quan abans d'adormir-me li dic el Pare nostre, mirant al cel, em sembla que veig els seus ulls que'm miren entre els estels tremolosos. Per al meu germà també prego; però quan és ben fosc, la cara ben tapada amb les mans! vull que hi arribi la oració, però tinc por que em miri… sento una vergonya pregona, molt pregona, clavada al cor com si fós un ham gros, ple de rovell!»
|
[
"S'havien aturat?",
"Com era l'herba de les muntanyes?",
"Era una ruta amb molta llum?",
"Quins elements hi havia pel camí on avançaven?",
"Per quina via rebia el Jan notícies del seu fill?",
"A què es dedica el fill?",
"Com defineix l'art?",
"Sent llàstima pels que són com ell?",
"A quins llocs explica que ha anat?",
"Quines emocions menciona quan es troba a la barca?",
"Quina motivació l'anima a continuar endavant?",
"Com descriu el seu estat actual?",
"On viu?",
"Quina relació té amb la seva mare difunta?",
"Per què quan prega pel seu germà es tapa amb les mans?"
] |
{
"answer_end": [
19,
84,
96,
180,
275,
295,
470,
545,
760,
933,
1045,
1227,
1315,
1611,
1812
],
"answer_start": [
0,
50,
0,
50,
182,
231,
357,
527,
625,
878,
935,
1047,
1229,
1415,
1613
],
"input_text": [
"No.",
"Curta.",
"No.",
"Herba curta, clapisses, congestes somortes, xaragalls riolers i llacs somniosos.",
"Per carta.",
"És pescador.",
"És una manera de professió dels desvalguts, dels vençuts de la vida, és un enfilall d'humanitat abatuda.",
"Sí.",
"A sardinals, a palangra, al bou, a gambinejar.",
"Rialles, dolor i vergonya.",
"La idea que ho feia pel seu pare, vellet, i sol i aclaparat.",
"Va vestit de mariner, fuma amb pipa i té les mans dures i corrugades; no sap pas si ara podria compondre amb rapidesa com quan era al diari.",
"En una barca vella que hi ha abandonada en una platja llarga que'n diuen Sabanell.",
"Li dona dalit, i en les nits clares, quan abans d'adormir-se li diu el Pare nostre, mirant al cel, li sembla que veu els seus ulls que'l miren entre els estels tremolosos.",
"Perquè té por que el miri i sent una vergonya pregona, molt pregona, clavada al cor."
]
}
|
books
|
En Joanín neguitós i esporuguit, amb el desig de finir l'enutjosa cacera, cansat de seguir els gossos, trencant branques, passant xaragalls i saltant penyes; oblidant-se del que li va dir En Guim, d'esma, va pujar a la muntanya fent molta fressa per fer anar l'ós cap a son pare.
Entretant En Guim, tot ell una mirada, de tant en tant anhelava com si sentís la fortor de l'ós. El cor li deia que faria cacera i esperava segur que l'ós, bo i fugint del seu fill, sortiria per la boscúria del seu davant.
Se sentí soroll de fullaraca trepitjada, les mates es movien. Ja es veia una foscor que es movia. -És un ós bru!- Sonà un tret que s'allunyà rodolant per cingles i fondalades i repetint-se feblement en l'aire net del matí.
-Ja es mort!… Joanín!… Ja és mort!…- va cridar En Guim en aquella superba solitud, i els gossos van lladrar llarga estona.
-Joanín!… Joanín!…- cridava joiós el pare encaminant-se cap al lloc on hi havia l'ós mort.
-Joanín!… Rellamp!… fill meu!… ¡Joanín!…- cridava En Guim en veure el seu fill ajagut on havia tirat. Del front li rajava sang que s'estenia damunt la neu.
-Joanín!… fill meu!… fill meu!… ¡t'he mort!… t'he mort!… desventurat de mí!… ¡Joanín!… perdona'm!…- va cridar aquell home plorant i ofegant-se de pena.
-Rellamp!… per què pujaves fins astí?…; és ben mort!…
El pobre Guim va caure damunt del cadàver del seu fill. Les llàgrimes queien en la neu, els sanglots es perdien en la gebror i els sospirs s'ofegaven en la remor del riu. Un ós bru passà pel seu davant i va allunyar-se mirant-lo.
|
[
"Quin era l'objectiu del Joanín?",
"Amb quins ànims es trobava?",
"Com s'anava obrint camí?",
"Què feia en Guim mentrestant?",
"De què tenia esperança?",
"Què va veure que de sobte es va moure entre les mates?",
"Què va deduir que era?",
"Va disparar?",
"Què cridava el pare amb alegria?",
"Què va veure quan va arribar al lloc on havia disparat a l'ós?",
"Què va exclamar un cop va veure el seu fill?",
"Quins eren els seus sentiments mentre es lamentava?",
"Va marxar deixant el cadàver allà?",
"Com es trobava?",
"Què va passar per allà?"
] |
{
"answer_end": [
278,
101,
156,
375,
501,
599,
615,
724,
760,
1094,
1193,
1246,
1356,
1471,
1530
],
"answer_start": [
0,
0,
103,
280,
377,
544,
565,
617,
727,
941,
1096,
1196,
1302,
1358,
1473
],
"input_text": [
"Fer anar l'ós cap a son pare.",
"Neguitós i esporuguit, amb el desig de finir l'enutjosa cacera i cansat de seguir els gossos.",
"Trencant branques, passant xaragalls i saltant penyes.",
"De tant en tant anhelava com si sentís la fortor de l'ós.",
"Que l'ós, bo i fugint del seu fill, sortiria per la boscúria del seu davant.",
"Una foscor que es movia.",
"Un ós bru.",
"Sí.",
"Que ja era mort.",
"El seu fill ajagut on havia tirat, a qui del front li rajava sang que s'estenia damunt la neu.",
"Joanín!… fill meu!… fill meu!… ¡t'he mort!… t'he mort!… desventurat de mí!… ¡Joanín!… perdona'm!",
"Plorava i s'ofegava de pena.",
"No.",
"Les seves llàgrimes queien en la neu, els sanglots es perdien en la gebror i els sospirs s'ofegaven en la remor del riu.",
"Un ós bru."
]
}
|
vilaweb
|
El metge Oriol Mitjà, el físic Àlex Arenas, el científic de dades Joe Brew, el professor Xavier Rodó i una seixantena més de científics dels Països Catalans i de tot l'estat espanyol signen un article conjunt a The Lancet, la revista mèdica més prestigiosa del món, en què demanen al govern espanyol que apliqui urgentment un confinament total. Altrament, alerten d'una saturació de tot el sistema hospitalari que es pot allargar fins a final d'abril. Segueixen la línia argumental que ja van exposar al govern de Pedro Sánchez ara fa una setmana amb aquesta carta. ‘Ens agradaria expressar la nostra preocupació per la limitada capacitat de les mesures preses pel govern espanyol per a controlar de manera efectiva la Covid-19 i per a aturar el creixement exponencial de nous casos', diuen en l'article. Alerten que la saturació del sistema de salut es pot allargar fins al 24 d'abril. ‘Demanem al govern espanyol que apliqui tan de pressa com sigui possible unes mesures més dràstiques per a minimitzar l'impacte de la pandèmia entre la població.' I per això proposen una colla de mesures, com ara aïllar tots els territoris on hi hagi hagut més de cent casos per cada 100.000 habitants durant els darrers set dies, és a dir, tancar-los totalment i confinar-hi tota la població, tret de la gent que presti serveis essencials, com ara els relacionats amb els serveis hospitalaris i de salut. I fer-ho durant un període de 15 a 21 dies. Això voldria dir aplicar-ho a Catalunya, la Rioja, Madrid, Navarra, el País Basc, Castella – la Manxa i Castella i Lleó. Per a la resta de les comunitats autònomes, aquests experts proposen que la reducció de la mobilitat es mantingui en el nivell actual, tot vigilant l'augment que hi pugui haver en la proporció de casos sobre el total de població. I afegeixen que tot el trànsit interregional tant per terra com per mar i aire que no sigui essencial s'ha d'interrompre durant quinze dies. Afegeixen que aquestes mesures, combinades amb una aplicació intensiva dels tests de detecció dels casos sospitosos de Covid-19, ha demostrat tenir uns bons resultats. Caldria, a més, proveir els professionals sanitaris d'un canal suplementari de material de protecció, oimés tenint en compte que hi ha estudis recents que demostren la capacitat de contagi del coronavirurs mitjançant els cabells i les parpelles. Recorden que totes aquestes mesures que proposen no implicarien pas l'eradicació de la Covid-19 a l'estat espanyol durant el primer mes d'aplicació, i que a més caldria bastir un sistema sòlid de supervisió i vigilància per a recollir informació epidemiològica fins a un nivell individual. Per a això cal desenvolupar un sistema universal d'aplicacions per a mòbils perquè cadascú pugui reportar quins símptomes té i incrementar la capacitat de realització de proves de la Covid-19 per a un aïllament ràpid dels malalts amb símptomes. I acaben amb un prec: ‘Demanem al govern espanyol que faciliti a la comunitat científica l'accés a la informació sobre el brot, a més de proporcionar suport en intel·ligència artificial per a la simulació i també la creació de grups de suport que coordinin una resposta científica que sigui comprensible, objectiva i transparent.'
|
[
"Quins professionals de la medicina han signat un article conjunt?",
"Què reclamen?",
"De quina altra cosa adverteixen?",
"Com veuen les mesures que el govern espanyol ha adoptat per a controlar la Covid-19?",
"I què més els preocupa?",
"Fins quan pot durar el col·lapse del sistema sanitari?",
"Què reclamen al govern espanyol?",
"Quines propostes fan?",
"Durant quant de temps?",
"On es faria efectiu?",
"Què proposen per a les altres comunitats autònomes?",
"Què passa amb el trànsit interregional?",
"Quines mesures s'haurien de prendre respecte als professionals sanitaris?",
"Què caldria fer si les mesures no poden posar fi a la Covid-19 durant el primer mes que s'apliquin?",
"Què reclamen els experts al govern espanyol en última instància?"
] |
{
"answer_end": [
182,
343,
450,
727,
782,
885,
1047,
1326,
1435,
1556,
1786,
1927,
2197,
2631,
3206
],
"answer_start": [
0,
183,
356,
581,
617,
805,
888,
1061,
1393,
1437,
1558,
1790,
2113,
2362,
2880
],
"input_text": [
"El metge Oriol Mitjà, el físic Àlex Arenas, el científic de dades Joe Brew, el professor Xavier Rodó i una seixantena més de científics dels Països Catalans i de tot l'estat espanyol.",
"Demanen al govern espanyol que apliqui urgentment un confinament total.",
"D'una saturació de tot el sistema hospitalari que es pot allargar fins a final d'abril.",
"Es mostren preocupats per la limitada capacitat de les mesures preses.",
"Aturar el creixement exponencial de nous casos.",
"Fins al 24 d'abril.",
"Que apliqui tan de pressa com sigui possible unes mesures més dràstiques per a minimitzar l'impacte de la pandèmia entre la població.",
"Aïllar tots els territoris on hi hagi hagut més de cent casos per cada 100.000 habitants durant els darrers set dies, és a dir, tancar-los totalment i confinar-hi tota la població, tret de la gent que presti serveis essencials.",
"Durant un període de 15 a 21 dies.",
"A Catalunya, la Rioja, Madrid, Navarra, el País Basc, Castella – la Manxa i Castella i Lleó.",
"Que la reducció de la mobilitat es mantingui en el nivell actual, tot vigilant l'augment que hi pugui haver en la proporció de casos sobre el total de població.",
"Tot el trànsit interregional tant per terra com per mar i aire que no sigui essencial s'ha d'interrompre durant quinze dies.",
"Proveir-los d'un canal suplementari de material de protecció.",
"Caldria bastir un sistema sòlid de supervisió i vigilància per a recollir informació epidemiològica fins a un nivell individual.",
"Que faciliti a la comunitat científica l'accés a la informació sobre el brot, a més de proporcionar suport en intel·ligència artificial per a la simulació i també la creació de grups de suport que coordinin una resposta científica que sigui comprensible, objectiva i transparent."
]
}
|
bios
|
Carme Coll i Truyol (Ferreries, Menorca, 7 de setembre de 1950) és una política i assessora en cooperació internacional. Fou alcaldessa de Mollet del Vallès (1983-1987), encapçalant la llista municipal del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
Va començar a treballar als catorze anys de perruquera en un establiment de Ciutadella (Menorca). Després de dos mesos d'empresonament a la presó de Mallorca, decideix traslladar-se a viure a Barcelona i a Madrid, i s'estableix definitivament a Mollet del Vallès l'any 1977, on ingressa al PSUC. Molt lligada a la política local i de partit, surt escollida regidora en les primeres eleccions municipals de 1979, celebrades el 3 d'abril. Durant el mandat del govern municipal d'Anna Bosch i Pareras, assumí successivament la regidoria d'Hisenda (1979), de Sanitat (1980) i, posteriorment, la d'Ensenyament (1981).
Degut a la renúncia de l'alcaldessa a presentar-se a la reelecció, Carme Coll fou escollida com a cap de llista de la candidatura municipal del PSUC en les eleccions municipals de 1983, celebrades el 8 de maig. La seva llista fou la segona més votada, per darrere dels socialistes, amb 3822 vots (24,51% del cens), obtenint-ne 6 regidors, i, després de formar un pacte de govern amb els regidors de CDC, fou escollida alcaldessa de Mollet del Vallès el 23 de maig de 1983. Durant el seu mandat municipal, la ciutat va adscriure's a la Federació de Municipis de Catalunya i va desenvolupar-se la política de normalització lingüística i el foment del català. Per altra banda, també destacà la reordenació de les taxes fiscals municipals, la construcció de diversos equipaments i serveis municipals, com per exemple, col·legis públics, l'Arxiu Històric Municipal, la recuperació i inauguració del Centre Cultural La Marineta, l'oficina municipal de serveis socioculturals, el servei de salut escolar, així com va arribar-se a un acord per instal·lar la futura acadèmia dels Mossos d'Esquadra a Mollet del Vallès.
|
[
"Qui és Carme Coll i Truyol?",
"On va néixer?",
"Quin càrrec important va ocupar fins al 1987?",
"Quina posició ocupava a les llistes?",
"Amb quina edat va començar la seva etapa laboral?",
"Quina va ser la seva primera feina?",
"Va estar en algún moment empresonada?",
"On es va mudar?",
"On s'instal·la finalment?",
"Quins càrrecs va tenir?",
"Per què va ser escollida com a cap de llista del PSUC en les eleccions municipals de 1983?",
"Quant d'èxit va tenir la seva llista?",
"Amb qui va pactar al govern?",
"Quan va ser escollida com a alcaldessa de Mollet del Vallès?",
"Quins canvis va haver-hi a la ciutat durant el seu mandat?"
] |
{
"answer_end": [
119,
63,
168,
252,
294,
340,
411,
466,
516,
865,
1051,
1204,
1269,
1338,
1975
],
"answer_start": [
0,
0,
121,
170,
254,
254,
352,
413,
470,
596,
867,
1078,
1209,
1271,
1340
],
"input_text": [
"És una política i assessora en cooperació internacional.",
"A Ferreries, Menorca.",
"Fou alcaldessa de Mollet del Vallès.",
"Va encapçalar la llista municipal del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).",
"Amb catorze anys.",
"Va ser perruquera en un establiment de Ciutadella.",
"Sí.",
"A Barcelona i a Madrid.",
"A Mollet del Vallès.",
"Va ser regidora en les primeres eleccions municipals de 1979, celebrades el 3 d'abril. Durant el mandat del govern municipal d'Anna Bosch i Pareras, assumí successivament la regidoria d'Hisenda (1979), de Sanitat (1980) i, posteriorment, la d'Ensenyament (1981).",
"Degut a la renúncia de l'alcaldessa a presentar-se a la reelecció.",
"Va ser la segona més votada, per darrere dels socialistes, amb 3822 vots (24,51% del cens), obtenint-ne 6 regidors.",
"Amb el CDC.",
"El 23 de maig de 1983.",
"La ciutat va adscriure's a la Federació de Municipis de Catalunya i va desenvolupar-se la política de normalització lingüística i el foment del català. Per altra banda, també destacà la reordenació de les taxes fiscals municipals, la construcció de diversos equipaments i serveis municipals, com per exemple, col·legis públics, l'Arxiu Històric Municipal, la recuperació i inauguració del Centre Cultural La Marineta, l'oficina municipal de serveis socioculturals, el servei de salut escolar, així com va arribar-se a un acord per instal·lar la futura acadèmia dels Mossos d'Esquadra a Mollet del Vallès."
]
}
|
books
|
-Ja ho sé, Llucià; no em creguis tan ximple. De tota manera, dins de certs límits, l'home fa el càrrec.
-Tinc els meus projectes. Coneixes la roba que usem en els judicis?
-Oh! sí! Quina cosa més trista! Aquella capeta que us resta sobre el genoll acaba de proclamar la insignificància de l'ofici. Si la portessis per casa no et respectaria gens.
-Tracto precisament de suprimir-la aquesta capeta. La meva preocupació de degà serà substituir-la per una vestimenta més noble. Fins vull fer gestions perquè se'ns reconegui el dret d'usar un uniforme amb espasí. No sé per quins set sous no hem de fruir el mateix privilegi que els enginyers de camins i el cos de Correus. Un espasí al costat ens dignificaria. I àdhuc té tradició entre la gent de cúria. He fet atmosfera entre els companys, i sé que totes aquestes millores, encara que es refereixen a l'exterior de la professió, apassionen força.
|
[
"Està d'acord amb el Llucià en que és ximple?",
"Quina conclusió li comunica?",
"En Llucià té cap objectiu?",
"Com li sembla la roba dels judicis al seu interlocutor?",
"Quin element diu que resta serietat a aquest ofici?",
"En quin lloc no li agradaria que la portés?",
"En Llucià vol continuar portant la carpeta?",
"Per què la vol canviar?",
"Què més vol aconseguir?",
"Amb qui es compara?",
"Què creu que aportaria dur un espasí?",
"On sol veure's aquest element?",
"En Llucià ha comunicat les seves idees als seus companys?",
"Són propostes externes a la professió?",
"Com les han rebudes els companys?"
] |
{
"answer_end": [
43,
102,
128,
202,
296,
345,
396,
473,
558,
668,
706,
750,
787,
876,
894
],
"answer_start": [
1,
61,
105,
130,
204,
298,
348,
398,
475,
560,
670,
716,
752,
804,
823
],
"input_text": [
"No.",
"Que dins de certs límits, l'home fa el càrrec.",
"Sí.",
"Molt trista.",
"La carpeta que resta sobre el genoll.",
"A casa.",
"No.",
"Per una vestimenta més noble.",
"Tenir dret a usar un uniforme amb espasí.",
"Amb els enginyers de camins i el cos de Correus.",
"Els dignificaria.",
"Entre la gent de cúria.",
"Sí.",
"Sí.",
"Amb força passió."
]
}
|
books
|
I tant va voler sentir de prop les oracions, que féu una remor lleu que els dos soldats van sentir.
Sobtadament l'oració finí; els frares emmudiren tremolosos.
-Pare Prior! he sentit un soroll!…
-Jo també!
Llavors el capità, sense saber per què, va tenir por, una gran temença d'ésser descobert. Por de passar vergonya, por d'una mena de respecte per aquells dos homes units per un misticisme que li semblava superior als seus ideals de guerrer.
-Fra Genís, vés-te'n! ¡Fem una imprudència! ¡Ningú que ens vegi no creurà que som aquí oblidants de les nostres nacions!
-El dia en què tot el món pregui de cor no hi haurà nacions! ¡La bondat cristiana esborrarà les fronteres!
-I si us trobo en un combat?
-Mata'm! és la teva obligació! Vés! ¡Sies un bon soldat! tan bo com eres frare!
|
[
"Com volia escoltar els precs?",
"Què va provocar això?",
"Com van reaccionar els monjos quan va acabar la pregària?",
"Què es van dir?",
"Com es va sentir el capità?",
"Per què?",
"Quin altre sentiment incloia la basarda que sentia?",
"Per què els dos homes li provocaven respecte?",
"Què li demana a en Genís?",
"Què diu que vol fer amb ell?",
"Per què?",
"Quan diu que no hi haurà països?",
"Què acabarà amb els límits entre nacions?",
"Què li demana el fra Genís al capità que faci si el troba en una batalla?",
"Creu que va ser un bon monjo?"
] |
{
"answer_end": [
43,
98,
158,
205,
258,
294,
318,
444,
467,
489,
565,
626,
672,
710,
781
],
"answer_start": [
0,
49,
100,
160,
214,
214,
296,
326,
446,
468,
491,
568,
629,
675,
740
],
"input_text": [
"De prop.",
"Féu una remor lleu que els dos soldats van sentir.",
"Emmudiren tremolosos.",
"Que havien sentit un soroll.",
"Va tenir por.",
"Tenia una gran temença d'ésser descobert.",
"La vergonya.",
"Perquè estaven units per un misticisme que li semblava superior als seus ideals de guerrer.",
"Que se'n vagi.",
"Una imprudència.",
"Perquè ningú que els vegi no creurà que són aquí oblidants de les seves nacions.",
"El dia en què tot el món pregui de cor.",
"La bondat cristiana.",
"Que el mati.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
El fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, ha titllat de ‘cridaner' el fet que els presos polítics rebessin 2.300 visites d'autoritats el 2018, mentre estaven en presó preventiva a Catalunya. Ho ha explicat durant la presentació de la memòria de la fiscalia a la comissió de Justícia del parlament, on Bañeres ha negat un ‘biaix ideològic' en incloure-hi aquesta dada perquè considera que ‘no hi ha dubte' que aquestes visites poden alterar el ‘règim de la pensió'. Sobre els permisos que estan rebent en aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari, Bañeres ha afirmat que ‘no és freqüent' que interns amb penes tan llargues puguin tenir ‘tan aviat' permisos i beneficis. Ha justificat així que la fiscalia estigui recorrent contra totes les decisions de les juntes de tractament de les presons, favorables a aplicar el 100.2. Bañeres ha defensat que el fiscal sempre ha actuat com ho faria ‘amb qualsevol altre reclús' a l'hora de tramitar o aprovar els permisos. També ha dit que si els presos polítics ‘acceptessin el delicte comès i el compromís o almenys el pronòstic de no tornar-ho a fer‘ ja podrien ser classificats en el tercer grau penitenciari, sense aclarir si la fiscalia també s'hi oposaria. Bañeres va exercir l'acusació en el judici contra el president de la Generalitat, Quim Torra, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va condemnar-lo per desobediència. Bañeres també ha explicat que fins abans de Nadal, una cinquantena fiscals han marxat de Catalunya per exercir a algun altre lloc de l'estat espanyol. Ha explicat que són la majoria joves i ha explicat que les ‘turbulències' polítiques poden ser un factor, però que ‘no es pot dir que sigui l'únic', referint-se a l'origen d'algun d'ells, factors econòmics o altres. El fiscal superior ha presentat al parlament la memòria de l'activitat de la fiscalia del 2018, una memòria que posa de manifest, per exemple, un creixement a l'alça ‘preocupant' dels delictes contra la llibertat sexual, que han augmentat un 3.523% respecte l'any anterior. Per Bañeres, són dades que posen de manifest que potser hi havia una ‘xifra oculta' de persones que eren reticents a denunciar aquests fets. ‘No m'atreveixo a opinar', ha dit Bañeres, sobre els motius d'aquest creixement també, en abusos i agressions en menors d'edat. També ha qualificat de ‘xacra' les suspensions dels judicis en el moment de començar la vista oral, una situació que es dóna en més de dos terços dels judicis que s'assenyalen. El fiscal superior ha volgut destacar que les suspensions provoquen un greu ‘dany econòmic' i que és ‘diners llençats' que no li serviran a ningú per les hores de preparació, per exemple, però també per un ‘dany reputacional' del sistema. Així mateix, ha mostrat preocupació pel creixement dels delictes contra el patrimoni i sobretot dels robatoris en casa habitada, per la qual cosa ha posat sobre la taula la necessitat de buscar coordinació entre els diferents cossos de policia per evitar que continuï creixent.
|
[
"Qui és Francisco Bañeres?",
"Com ha definit el tema que els presos polítics tinguessin 2.300 visites d'autoritats el 2018?",
"Quin tipus d'arrestament tenien en aquell moment?",
"Quan ha narrat aquest fet?",
"I què ha refusat?",
"Per què?",
"Què explica Bañeres que no és habitual?",
"Què ha secundat?",
"Què podria classificar els presos polítics en el tercer grau penitenciari?",
"Què afirma Bañeres que ha passat abans de Nadal?",
"Quina és l'edat predominant?",
"Què mostra la memòria de l'activitat de la fiscalia del 2018?",
"Què diu el fiscal que desencadenen les suspensions?",
"Per quin altre tema es mostra angoixat?",
"Quines solucions ha proposat?"
] |
{
"answer_end": [
50,
151,
199,
306,
376,
473,
691,
984,
1175,
1556,
1594,
2046,
2731,
2860,
3009
],
"answer_start": [
0,
33,
153,
201,
308,
319,
571,
848,
992,
1407,
1558,
1819,
2494,
2746,
2879
],
"input_text": [
"El fiscal superior de Catalunya.",
"Com a cridaner.",
"Presó preventiva.",
"Durant la presentació de la memòria de la fiscalia a la comissió de Justícia del parlament.",
"Un biaix ideològic en incloure-hi aquesta dada.",
"Perquè considera que no hi ha dubte que aquestes visites poden alterar el règim de la pensió.",
"Que interns amb penes tan llargues puguin tenir tan aviat permisos i beneficis.",
"Que el fiscal sempre ha actuat com ho faria amb qualsevol altre reclús a l'hora de tramitar o aprovar els permisos.",
"Que acceptessin el delicte comès i el compromís o almenys el pronòstic de no tornar-ho a fer.",
"Que una cinquantena fiscals han marxat de Catalunya per exercir a algun altre lloc de l'estat espanyol.",
"La majoria són joves.",
"Un creixement a l'alça preocupant dels delictes contra la llibertat sexual, que han augmentat un 3.523% respecte l'any anterior.",
"Un greu dany econòmic i que és diners llençats que no li serviran a ningú per les hores de preparació, però també per un dany reputacional del sistema.",
"Pel creixement dels delictes contra el patrimoni i sobretot dels robatoris en casa habitada.",
"Buscar coordinació entre els diferents cossos de policia per evitar que continuï creixent."
]
}
|
books
|
* * *
«¡I lo que costa, Déu meu, -afegia més avall,- sobreposar-se a les preocupacions d'escola i a les habituds creades a còpia d'anys! Se necessita un esforç de gegant per a espolsar-se la peresa intel·lectual i vèncer la corrent de les idees avesades a coordinar-se dins d'un motllo fet exprés. Tots els que pretenen trencar-lo, aquest motllo, són revolucionaris; lo mateix qui el trenca buscant a Déu per a precipitar-se en els avenços de la raó materialitzada, com qui el trenca buscant a Déu que s'adona que l'ha deixat enrera. Lo mateix els que, sentint-se dins del sepulcre, volen, desesperats, ventar ses pròpies cendres en el caos de la impietat, que els que, ferits per un raig de llum divina, clamen resurrecció. A tots se'ls qualifica amb la mateixa paraula: Revolucionaris!
«Tal esforç se necessita, que no es concebeix sense una altra revolució en la pròpia intel·ligència i una depuració en la pròpia naturalesa; revolució i depuració que ell, sempre amic de síntesis gràfiques, ha designat amb el nom de sang nova.»
«Sang nova!, diu ell, i la infiltra, aquesta sang, amb ses paraules i sos exemples, i per a infiltrar-la es val justament de lo que és antítesis de revolució: se val de la tradició, que és l'artèria que naix del cor de la societat.»
* * *
«I jo, que estic veient i palpant els efectes d'aquesta inoculació; jo, que veig, fins per experiència pròpia, rejovenir-se els cors empedreïts dels vells, fortificar-se els dels joves i purificar-se els de tots aquells que no estaven ben perduts, no puc menys de creure fermament que un dia transformarà, purificant-la i rejovenint-la, la de tota la societat.»
* * *
Algunes planes més avall, tornant a rependre el fil d'aquestes reflexions, escrivia:
«Si això fa, un individu sol i aislat, ¿què no farien cent, mil individus, treballant tots alhora, inspirats per unes mateixes conviccions? ¿Per què no hauríem d'ésser nosaltres els apòstols de la revolució moral, els evangelistes de la sang nova, procurant la regeneració de l'individu, perquè, oberts els ulls de tothom, penetrat tothom de son ser i de son valer, poguessin tots a la una fer cara a l'oligarquia despòtica de l'Estat, exigint la reversió a les pàtries naturals dels drets en mala hora arrabassats? Fins d'aquest moda fóra més fàcil nostra missió d'espiritualitzar l'individu, lliure ja de les servituds i baixeses de la col·lectivitat.»
|
[
"Què és el que es fa molt difícil?",
"Per què fa falta fer un gran esforç?",
"Com defineix el motllo?",
"Com diu que són els que tenen intenció d'escapçar-lo?",
"Quin altre tipus de persona es considera revolucionària?",
"Qui més?",
"Quins altres són considerats revolucionaris?",
"I els que demanen resurrecció?",
"Què requereix aquest esforç?",
"Amb quin mot s'ha designat aquest concepte de revolució i depuració?",
"Què fa amb aquesta sang?",
"Què cal per injectar-la?",
"Com defineix la tradició?",
"Què creu que provocarà aquesta infiltració?",
"Quines coses expressa que es podrien aconseguir cooperant tots junts?"
] |
{
"answer_end": [
135,
296,
296,
365,
464,
532,
655,
786,
927,
1030,
1115,
1213,
1263,
1631,
2239
],
"answer_start": [
8,
137,
276,
298,
367,
466,
544,
661,
789,
929,
1057,
1119,
1202,
1520,
1765
],
"input_text": [
"Sobreposar-se a les preocupacions d'escola i a les habituds creades a còpia d'anys.",
"Per a espolsar-se la peresa intel·lectual i vèncer la corrent de les idees avesades a coordinar-se dins d'un motllo fet exprés.",
"Un que s'ha fet exprés.",
"Revolucionaris.",
"Qui trenca el motllo buscant a Déu per a precipitar-se en els avenços de la raó materialitzada.",
"Qui trenca el motllo buscant a Déu i s'adona que l'ha deixat enrera.",
"Els que, sentint-se dins del sepulcre, volen, desesperats, ventar ses pròpies cendres en el caos de la impietat.",
"També.",
"Una altra revolució en la pròpia intel·ligència i una depuració en la pròpia naturalesa.",
"Sang nova.",
"La infiltra amb ses paraules i sos exemples.",
"Valdre's de la tradició.",
"Com l'artèria que naix del cor de la societat.",
"Que un dia transformarà, purificant-la i rejovenint-la, la de tota la societat.",
"Hauríem d'ésser els apòstols de la revolució moral, els evangelistes de la sang nova, procurant la regeneració de l'individu, perquè, oberts els ulls de tothom, penetrat tothom de son ser i de son valer, poguessim tots a la una fer cara a l'oligarquia despòtica de l'Estat, exigint la reversió a les pàtries naturals dels drets en mala hora arrabassats."
]
}
|
vilaweb
|
Hi ha un nombre molt limitat de seients per al públic que vol assistir al judici contra el procés en la sala plenària del Tribunal Suprem espanyol: quaranta. I s'adjudiquen per ordre d'arribada a la gent que hi ha fent cua en un dels accessos laterals de l'edifici. Avui, com ahir, ja hi havia cua a quarts de sis de la matinada. La major part del públic són militants de Vox, que tenen una actitud burlesca envers els presos i els seus familiars. Forma part de la campanya del partit ultra, que ha aconseguit un aparador immillorable com a acusació popular en aquest judici, pocs mesos abans de les eleccions. Però avui també hi ha hagut una representació de l'ANC de Madrid i de Madrileños por el Derecho a Decidir. I encara més. També hi ha cada dia, fent cua des de primera hora del matí, un grup d'observadors internacionals. Ahir dos van accedir al Tribunal Suprem acreditats per la seva condició de lletrats, però el personal del tribunal els va obligar a llevar-se la toga que duien. ‘Vosaltres sereu advocats al vostre país, però aquí veniu de públic.' Tal qual: cap tracte diferenciat com a observadors, i res que faci visible que accedeixen a la sala en aquesta condició. Això fa que hagin de fer moltes hores de cua i d'espera per a poder-hi entrar i fer la seva feina. S'hi afegeix una altra dificultat: els números que la policia dóna als qui fan cua per accedir al tribunal al matí ja no tenen validesa per a la sessió de la tarda. De manera que a migdia s'han d'afanyar a tornar-ne a fer i esperar que els donin un altre número per a continuar veient el judici a dins. Dos dels observadors que avui han pogut entrar al Suprem són el catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo i l'advocat francès Alexandre Faro, en representació de la Federació Internacional de Drets Humans, una organització que aplega 184 organitzacions estatals de països de tot el món. Aquests observadors són coordinats per la iniciativa International Trial Watch.
|
[
"Hi ha molts seients per al públic a la sala plenària del Tribunal Suprem espanyol?",
"A quin judici volen assistir?",
"Com s'assignen els seients?",
"Hi ha hagut cua des del matí?",
"A quin partit pertany la majoria?",
"Quines altres representacions hi ha hagut?",
"Qui més fa cua des de ben aviat al matí?",
"Quants d'ells van poder entrar al Tribunal Suprem?",
"Amb quina condició?",
"Van rebre un tracte diferent com a observadors?",
"Què ha provocat això?",
"Quin altre element dificultós hi ha?",
"Què fan, llavors?",
"Quins són dos dels observadors que han accedit al Suprem avui?",
"Qui els administra?"
] |
{
"answer_end": [
156,
97,
264,
328,
446,
716,
829,
870,
914,
1181,
1280,
1445,
1583,
1799,
1960
],
"answer_start": [
0,
58,
160,
282,
330,
616,
732,
831,
836,
1072,
1183,
1282,
1447,
1585,
1882
],
"input_text": [
"No.",
"Al judici contra el procés.",
"Per ordre d'arribada a la gent que hi ha fent cua en un dels accessos laterals de l'edifici.",
"Sí.",
"A Vox.",
"L'ANC de Madrid i de Madrileños por el Derecho a Decidir.",
"Un grup d'observadors internacionals.",
"Dos.",
"La de lletrats.",
"No.",
"Que hagin de fer moltes hores de cua i d'espera per a poder-hi entrar i fer la seva feina.",
"Que els números que la policia dóna als qui fan cua per accedir al tribunal al matí ja no tenen validesa per a la sessió de la tarda.",
"A migdia s'han d'afanyar a tornar-ne a fer i esperar que els donin un altre número per a continuar veient el judici a dins.",
"El catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo i l'advocat francès Alexandre Faro, en representació de la Federació Internacional de Drets Humans.",
"La iniciativa International Trial Watch."
]
}
|
mitologia
|
Dotan (en grec antic Δοθαείμ) va ser una antiga ciutat cananea situada al nord de Siquem, a uns 100 km al nord d'Hebron on residia Jacob. Eusebi de Cesarea, que coneixia el lloc, diu que estava situat a 16 km. al nord de Sebaste, a Samaria. Actualment s'hi ha descobert un jaciment identificat amb el nom de Tel Dothan, situat al vessant sud de la Plana d'Esdreló, entre les muntanyes de Guilboa. A la vora hi ha també un assentament israelià, Mevo Dothan (prop de Dotan), per la seva situació. Als Estats Units d'Amèrica hi ha una ciutat anomenada Dothan, a Alabama. El seu nom fa referència a aquesta ciutat, que va ser el lloc on Josep va ser venut pels seus germans.
La ciutat es menciona quan Jacob li va dir a Josep que anés a veure al seus germans que pasturaven els ramats vora Siquem. Allà va saber que els seus germans eren a Dotan, i quan el van veure venir, envejosos el van voler matar. Rubèn va dir que no el matessin, que el tiressin a un pou, i així ho van fer. Va passar una caravana d'ismaelites, i van vendre Josep com a esclau. Més tard, la ciutat de Dotan va ser el lloc de residència del profeta Eliseu, i l'escenari d'una visió profètica on Eliseu veu la ciutat i les muntanyes que l'envolten defensada per carros i cavalls de foc.
De la ciutat també se'n parla al Llibre de Judit, quan Holofernes assetjava la ciutat de Betúlia, situada enfront de la plana d'Esdreló, prop de Dotan.
|
[
"Què era Dotan?",
"Quina era la seva ubicació?",
"Qui vivia a Hebron?",
"Qui tenia coneixença del lloc?",
"On afirmava que estava ubicat?",
"Quin descobriment s'ha fet en l'actualitat?",
"On es troba?",
"Què hi ha allà prop?",
"On hi ha una metròpoli que també porta el nom de Dothan?",
"Quin fet va tenir lloc allà?",
"En quin moment apareix el nom d'aquesta vila?",
"Com van reaccionar els germans en veure Josep?",
"Què van fer per suggerència de Rubèn?",
"Quin altre fet destacable va passar a Dotan?",
"En quin altre text es menciona aquesta ciutat?"
] |
{
"answer_end": [
62,
119,
136,
177,
239,
318,
395,
455,
566,
669,
792,
898,
976,
1253,
1303
],
"answer_start": [
0,
0,
103,
138,
138,
241,
270,
397,
495,
615,
671,
845,
900,
1071,
1255
],
"input_text": [
"Una antiga ciutat cananea.",
"Es trobava al nord de Siquem, a uns 100 km al nord d'Hebron.",
"Jacob.",
"Eusebi de Cesarea.",
"A 16 km. al nord de Sebaste, a Samaria.",
"Un jaciment identificat amb el nom de Tel Dothan.",
"Al vessant sud de la Plana d'Esdreló, entre les muntanyes de Guilboa.",
"A la vora hi ha també un assentament israelià, Mevo Dothan.",
"Als Estats Units d'Amèrica, a Alabama.",
"Va ser el lloc on Josep va ser venut pels seus germans.",
"Quan Jacob li va dir a Josep que anés a veure al seus germans que pasturaven els ramats vora Siquem.",
"El van voler matar.",
"El van tirar a un pou.",
"És on Eliseu veu la ciutat i les muntanyes que l'envolten defensada per carros i cavalls de foc.",
"En el Llibre de Judit."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Melamp (Melampus, Melámpos Μελάμπους) "l'home dels peus negres", a causa, segons s'explicava, que en el moment de néixer la seva mare el va posar a l'ombra, però no es va adonar que els peus li havien quedat al sol, va ser un endeví, fill d'Amitàon i d'Idòmene.
En la seva infantesa, Melamp va aconseguir el do de l'endevinació d'aquesta manera: un dia va trobar una serp morta i li va tributar honors fúnebres en una foguera, i les cries de l'animal, que era femella, agraïdes, li van "netejar" les orelles amb la llengua, de forma que Melamp va comprendre immediatament el llenguatge dels ocells i dels animals en general, i a partir del que sentia feia els seus vaticinis. També destacà en l'art de la medicina, o bé era un sacerdot amb la qualitat de purificar els malalts i guarir-los. També coneixia herbes màgiques i medicinals. Fou considerat el primer mortal que tenia poders profètics i el primer que va practicar la medicina i va establir el culte de Dionís a Grècia.
Amb el seu germà Biant va abandonar la seva pàtria, Tessàlia, per anar a Pilos, a Messènia, a la cort del seu oncle Neleu que havia promès la mà de la seua filla Pero a qui li portés els bous d'Íficle, (o de Fílac, el seu pare), rei de la Ptiòtida. Melamp ho aconseguí per encàrrec del seu germà, després d'enganyar el terrible gos que els vigilava, al qual cap home no es podia atansar, i Neleu concedí la donzella a Biant a canvi dels bous.
També anà a Argos, cridat pel rei Pretos, perquè guarís les seves filles de la follia i que anaven errants per tot el Peloponès creient que eren vaques. Melamp li va demanar un terç del seu reialme per sanar-les, i Pretos s'hi va negar. Llavors les seves filles van empitjorar. Va tornar a buscar Melamp i l'endeví li demanà un terç del regne per a ell i un altre terç pel seu germà. Pretos accedí. Aleshores Melamp va fer fora les noies de la muntanya amb l'ajuda d'uns joves que cantaven i ballaven i les va obligar a anar a Sició, on, amb ritus màgics, les va purificar. Va guarir-les a totes, excepte Ifínoe, que va morir de cansament. Es va casar amb una de les filles de Pretos, (Lisipe o, segons altres, amb Ifianassa). Va ser el pare de Manti i Antífates.
A Egostena a la Megàrida hi havia un santuari i una estàtua seva i se celebrava un festival anyal en el seu honor.
|
[
"Qui va ser Melamp?",
"Quin sobrenom li van atribuir?",
"Per què?",
"De qui era fill?",
"Com va aconseguir l'habilitat de l'endevinació?",
"En quin altre àmbit va destacar?",
"De què va ser considerat el primer?",
"Amb qui va marxar de Tessàlia?",
"On van anar?",
"Què li havia promès el seu oncle?",
"Amb quina condició?",
"Com ho va aconseguir Melamp?",
"A què va anar a Argos per ordre del rei Pretos?",
"Quin preu va exigir Melamp per curar les filles del rei Pretos?",
"Va curar-les a totes?"
] |
{
"answer_end": [
259,
90,
241,
287,
701,
740,
1004,
1066,
1127,
1167,
1253,
1392,
1600,
1846,
2087
],
"answer_start": [
243,
0,
65,
261,
311,
703,
863,
1006,
1029,
1098,
1132,
1255,
1449,
1727,
2023
],
"input_text": [
"Un endeví.",
"L'home dels peus negres.",
"Perquè en el moment de néixer la seva mare el va posar a l'ombra, però no es va adonar que els peus li havien quedat al sol.",
"D'Amitàon i d'Idòmene.",
"Un dia va trobar una serp morta i li va tributar honors fúnebres en una foguera, i les cries de l'animal, que era femella, agraïdes, li van \"netejar\" les orelles amb la llengua, de forma que Melamp va comprendre immediatament el llenguatge dels ocells i dels animals en general, i a partir del que sentia feia els seus vaticinis.",
"En l'art de la medicina.",
"Fou considerat el primer mortal que tenia poders profètics i el primer que va practicar la medicina i va establir el culte de Dionís a Grècia.",
"Amb el seu germà Biant.",
"A Pilos, a Messènia, a la cort del seu oncle Neleu.",
"La mà de la seua filla.",
"A qui li portés els bous d'Íficle, (o de Fílac, el seu pare), rei de la Ptiòtida.",
"Per encàrrec del seu germà, després d'enganyar el terrible gos que els vigilava, al qual cap home no es podia atansar.",
"Perquè guarís les seves filles de la follia i que anaven errants per tot el Peloponès creient que eren vaques.",
"Melamp li demanà un terç del regne per a ell i un altre terç pel seu germà.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha confirmat que un dels punts de l'acord que ha tancat avui amb el PP per a votar a favor de la investidura de Mariano Rajoy és la liquidació del sistema d'immersió lingüística en català a l'escola amb l'aplicació ‘a totes les comunitats autònomes bilingües del trilingüisme'. Aquesta és una de les mesures incloses en el document que tots dos partits han batejat com '150 compromisos per millorar Espanya'. El model trilingüe suposaria la liquidació de la immersió a Catalunya i dels models d'ensenyament en català tant al País Valencià com a les Illes. Rivera ha comparegut per explicar els punts principals de l'acord. Un d'aquests punts és l'acord perquè s'aturi el calendari d'implementació de l'actual llei d'educació espanyola, la LOMCE, i que es posi en marxa una comissió parlamentària ‘per a una nova llei d'eduació pactada i consensuada'. Però tot i aquest emplaçament a definir els detalls de la llei educativa en la negociació entre partits, PP i Ciutadans ja han acordat que hauria d'incloure una mesura que liquida el sistema d'immersió lingüística en català: el trilingüisme a l'escola, ‘perquè l'anglès, juntament amb l'espanyol, sigui llengua vehicular a l'escola'. Ha afegit Rivera: ‘volem que els nostres fills apreguin idiomes a l'escola. Que tots els fills puguin aprende l'anglès amb el castellà a totes les escoles, i també garantir l'aprenentage del castellà junt amb el català, el gallec i l'euskera a les comunitats bilingües. A més, l'últim punt de l'acord que ha citat Rivera ha estat per un ‘pacte per Espanya'; és a dir, en paraules seves, ‘per a la defensa civil i política de la unió, la igualtat i la sobiania nacional, que no hagi referèndums d'independència i que no es trossegi la sobirania nacional. Perquè tots els espanyols suiguin iguals davant de la llei.' Pacte insuficient Tot amb tot, el pacte entre el PP i Ciutadans no és suficient per a garantir la investidura de Mariano Rajoy, tal com reconeixia aquest cap de setmana el president espanyol en funcions. La suma de tots dos partits i de la diputada de Coalició Canària és de 170 escons, i la majoria absoluta és de 176. En la segona votació del ple d'investidura, on cal una majoria simple, el PP necessitaria l'abstenció com a mínim d'una part dels diputats del PSOE i -tal com s'especula- el suport dels cinc diputats del PNB. Rivera ha destacat que una bona part de tot el paquet de mesures acordades amb el PP també les va acordar amb el PSOE. ‘Volem extendre aques pacte als partits constitucionalistes, especialment el PSOE', ha acabat dient.
|
[
"Qui és Albert Rivera?",
"Quin és un dels punts a favor de donar suport a la presidència de Rajoy?",
"On s'implementaria?",
"Com han anomenat la documentació, el PP i Ciutadans?",
"Quins canvis portaria aquest model trilingüe?",
"En què consisteix el pacte que ha compartit Rivera?",
"Quina mesura suggereixen PP i Ciutadans que s'hauria d'afegir?",
"Què demanen per la canalla?",
"Què més volen que s'asseguri?",
"A què es refereix el president de Ciutadans amb el pacte per Espanya?",
"Què implica això?",
"El pacte d'aquests dos partits assegura la presidència de Mariano Rajoy?",
"Per què?",
"Què seria necessari?",
"A qui més diu Rivera que vol incloure en el paquet de mesures que ha pactat amb els populars?"
] |
{
"answer_end": [
40,
240,
317,
448,
596,
890,
1144,
1381,
1495,
1695,
1779,
1968,
2160,
2369,
2571
],
"answer_start": [
0,
27,
171,
320,
451,
687,
998,
1246,
1383,
1504,
1697,
1842,
2046,
2162,
2371
],
"input_text": [
"El president de Ciutadans.",
"La liquidació del sistema d'immersió lingüística en català a l'escola.",
"A totes les comunitats autònomes bilingües del trilingüisme.",
"150 compromisos per millorar Espanya.",
"La liquidació de la immersió a Catalunya i dels models d'ensenyament en català tant al País Valencià com a les Illes.",
"Que s'aturi el calendari d'implementació de l'actual llei d'educació espanyola, la LOMCE, i que es posi en marxa una comissió parlamentària per a una nova llei d'eduació pactada i consensuada.",
"El trilingüisme a l'escola.",
"Que puguin aprendre l'anglès amb el castellà a totes les escoles.",
"L'aprenentage del castellà junt amb el català, el gallec i l'euskera a les comunitats bilingües.",
"La defensa civil i política de la unió, la igualtat i la sobiania nacional.",
"Que no hagi referèndums d'independència i que no es trossegi la sobirania nacional.",
"No.",
"Perquè la suma de tots dos partits i de la diputada de Coalició Canària és de 170 escons, i la majoria absoluta és de 176.",
"En la segona votació del ple d'investidura, on cal una majoria simple, el PP necessitaria l'abstenció com a mínim d'una part dels diputats del PSOE i el suport dels cinc diputats del PNB.",
"Als partits constitucionalistes, especialment el PSOE."
]
}
|
books
|
La tia Paulina, com una deessa, despreciava totes les inquietuds del professor. Obrí una capseta blanca, i va treure una mena de tires flexibles armades de llaunes i gafets. Un cop les hagué posades damunt la calaixera del professor, ordenà:
-Melrosada: posi un peu a la cadira i arremangui's els pantalons.
-Pa…pa…ulina…
-Obeeixi.
En Melrosada té un peu a la cadira i s'ha arremangat el pantalon. Està vermell i tremola visiblement.
-Melrosada: descordi's les vetes i lligui-se-les una mica més amunt de manera que el mitjó quedi fora dels calçotets.
-Pau…pau…lina…
En Melrosada fa el que li manen, amb una poca traça desconcertant: es deslliga les vetes, i mostra una mica de carn groguenca com una cuixa de gallina plomada, amb quatre pèls estantissos.
Aleshores la tia Paulina, solemnement, com si fundés una nova orde de la Jarretière, li posa la lligacama. Quan ha vist la lligacama aguantant el mitjó de don Gàspar, fa un sospir profundíssim, que li fa trontollar tot el pit de satisfacció.
|
[
"Com es descriu a la tia Paulina?",
"Quina actitud tenia vers el professor?",
"Què va obrir?",
"I què en va treure?",
"Què li va demanar al professor un cop va deixar-ho tot sobre la calaixera?",
"El professor va respondre amb decisió?",
"Ella li va insistir?",
"Va aconseguir que el professor fes el que deia?",
"Com es trobava ell?",
"Quines instruccions li dona la Paulina?",
"El professor respon amb seguretat?",
"Fa el que li ordena la Paulina, però?",
"Què queda al descobert?",
"Què fa llavors la tia Paulina?",
"Queda contenta amb el resultat?"
] |
{
"answer_end": [
30,
78,
103,
172,
306,
321,
331,
396,
433,
552,
568,
600,
756,
863,
998
],
"answer_start": [
0,
0,
80,
107,
242,
308,
322,
332,
399,
436,
554,
569,
636,
758,
865
],
"input_text": [
"Com una deessa.",
"Despreciava totes les seves inquietuds.",
"Una capseta blanca.",
"Una mena de tires flexibles armades de llaunes i gafets.",
"Que posés un peu a la cadira i s'arremangués els pantalons.",
"No.",
"Sí.",
"Sí.",
"Estava vermell i tremolava visiblement.",
"Descordar-se les vetes i lligar-se-les una mica més amunt de manera que el mitjó quedi fora dels calçotets.",
"No.",
"Sí.",
"Mostra una mica de carn groguenca com una cuixa de gallina plomada, amb quatre pèls estantissos.",
"Li posa la lligacama.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
Set agents de la policia espanyola van provocar una batussa en un bar del barri del Born, a Barcelona, la nit del 25 d'octubre del 2007. Formaven part dels milers de policies allotjats als vaixells del Piolín, i aquell dia lliuraven. Els propietaris del local denuncien que alguns dels agents anaven beguts, que van increpar clients i van faltar al respecte als cambrers, que parlaven italià, pensant que parlaven en català i exigint-los i amenaçant-los perquè ho fessin en castellà. Aquell incident va fer que s'obrís un expedient, però la policia espanyola ja l'ha arxivat. Els agents van ser absolts per un jutjat de Barcelona. I encara més: el govern espanyol considera que els culpables d'aquells incidents van ser els cambrers. Així consta en la resposta que l'executiu ha donat a una pregunta per escrit del diputat d'EH Bildu Jon Inarritu i que ha avançat RAC-1. El govern espanyol considera que un dels cambrers va robar el telèfon a un agent i que se li va llançar al damunt, causant-li lesions als braços. Però els testimonis no deien pas el mateix. Segons que explicava un d'ells, els propietaris van trucar als Mossos per denunciar una agressió i destrosses al local. Quan hi va arribar la policia, va descobrir que eren agents espanyols fora de servei, que van amenaçar els cambrers i es van negar a pagar les consumicions i després van demanar una última ronda. Els cambrers, que volien tancar el local, es van negar a servir-los-la i els agents van reaccionar amb violència. ‘Som la puta llei aquí a Barcelona! Tanqueu i obriu quan ho diem nosaltres!', va dir un agent, tal com explica un dels cambrers. Va ser llavors quan un policia va agredir el cambrer i va començar la batussa. L'altre treballador del bar el va socórrer i els policies van començar a trencar ampolles i a amenaçar-los amb tamborets, un d'ells des de darrere el taulell. Quan hi van arribar els Mossos, els agents espanyols els van insultar dient-los ‘rates' i ‘putos catalans'. A més, van queixar-se que els cambrers els havien robat dos telèfons, que van aparèixer a terra. Els propietaris del local denunciaran els fets per danys i amenaces.
|
[
"Què van provocar set policies espanyols?",
"Quan?",
"A què grup pertanyien els policies?",
"Què feien aquell dia?",
"En quin estat anaven els policies segons els propietaris del local?",
"I com es comportaven?",
"Què va provocar aquest succés?",
"Continua obert el cas?",
"Van rebre alguna penalització els agents?",
"Quins van ser considerats culpables segons el govern espanyol?",
"Com considera el govern que van ser els fets?",
"Coincideix amb el que deien els testimonis?",
"Què va passar realment?",
"Quan va començar la baralla exactament?",
"Com van reaccionar els agents quan van arribar els Mossos?"
] |
{
"answer_end": [
88,
135,
208,
232,
306,
482,
531,
574,
629,
732,
1015,
1059,
1489,
1697,
2061
],
"answer_start": [
0,
103,
137,
212,
234,
312,
484,
484,
576,
645,
871,
1022,
1093,
1620,
1858
],
"input_text": [
"Una batussa en un bar del barri del Born.",
"La nit del 25 d'octubre del 2007.",
"Als milers de policies allotjats als vaixells del Piolín.",
"Lliuraven.",
"Anaven beguts.",
"Van increpar clients i van faltar al respecte als cambrers, que parlaven italià, pensant que parlaven en català i exigint-los i amenaçant-los perquè ho fessin en castellà.",
"Va fer que s'obrís un expedient.",
"No.",
"No.",
"Els cambrers.",
"Que un dels cambrers va robar el telèfon a un agent i que se li va llançar al damunt, causant-li lesions als braços.",
"No.",
"Els propietaris van trucar als Mossos per denunciar una agressió i destrosses al local. Quan hi va arribar la policia, va descobrir que eren agents espanyols fora de servei, que van amenaçar els cambrers i es van negar a pagar les consumicions i després van demanar una última ronda. Els cambrers, que volien tancar el local, es van negar a servir-los-la i els agents van reaccionar amb violència.",
"Quan un policia va agredir el cambrer.",
"Els agents espanyols els van insultar dient-los rates i putos catalans. A més, van queixar-se que els cambrers els havien robat dos telèfons."
]
}
|
vilaweb
|
El documentari Vox: L'ambició de Santiago Abascal, aprofundeix en la figura del cap del partit d'extrema dreta. El treball, dirigit per la periodista Eider Hurtado, es va emetre diumenge a la televisió pública basca tot coincidint amb les eleccions andaluses, en què Vox va assolir un resultat històric, amb dotze diputats. TV3 el va emetre ahir dins de l'espai ‘Sense ficció', tot i que inicialment no era previst. La cadena ho va argumentar de la següent manera: ‘D'acord amb l'actualitat política i acomplint així amb la missió de servei públic'. Avui a les 22.00, el documentari serà emès per À Punt. VOX: L'ambició de Santiago Abascal és un documentari fet pel programa 360º dirigit per Eider Hurtado que destapa qui s'amaga darrere la presidència de Vox, i es demana quins interessos van empènyer Abascal a abandonar el País Basc i traslladar-se a Madrid per forjar una carrera política basada en la radicalitat. Hurtado entrevista Abascal i recull el testimoni dels qui l'han conegut de prop, com Borja Sémper, president del PP de Guipúscoa i membre de les Noves Generacions. El documentari aprofundeix en el finançament del partit, les sospites sobre el seu origen i el vincle amb organitzacions d'extrema dreta com la mexicana El Yunque. Els qui han format part de les estructures del partit parlen de la confluència de grans empreses espanyoles, mitjans de comunicació i grups de pressió estrangers, i també del destí il·lícit dels diners. Vegeu el documentari complet:
|
[
"Com es diu el documental que tracta en profunditat la figura de Santiago Abascal?",
"Qui és el director?",
"On es va poder veure?",
"Quins resultats va obtenir Vox a les eleccions d'Andalusia?",
"On ho va emetre TV3?",
"Quin argument van aportar per la seva emissió?",
"De què tracta el documental?",
"Qui és qui fa l'entrevista a Abascal?",
"Quina informació recopila?",
"En el documental es tracten temes relacionats amb les finances del partit?",
"I sobre les teories sobre la seva creació?",
"Amb quines organitzacions té vinculació el partit?",
"Què diuen que coexisteix els que han format part de les estructures del partit?",
"Qui més?",
"De quin altre tema parlen?"
] |
{
"answer_end": [
110,
163,
215,
322,
376,
547,
917,
945,
1081,
1138,
1172,
1245,
1354,
1408,
1448
],
"answer_start": [
0,
112,
165,
267,
324,
416,
605,
919,
919,
1083,
1083,
1175,
1247,
1356,
1412
],
"input_text": [
"El documentari Vox: L'ambició de Santiago Abascal.",
"La periodista Eider Hurtado.",
"A la televisió pública basca.",
"Un resultat històric, amb dotze diputats.",
"Dins de l'espai Sense ficció.",
"Que té a veure l'actualitat política i que acompleixen així amb la missió de servei públic.",
"Destapa qui s'amaga darrere la presidència de Vox, i es demana quins interessos van empènyer Abascal a abandonar el País Basc i traslladar-se a Madrid per forjar una carrera política basada en la radicalitat.",
"Hurtado.",
"Recull el testimoni dels qui l'han conegut de prop, com Borja Sémper, president del PP de Guipúscoa i membre de les Noves Generacions.",
"Sí.",
"També.",
"Amb l'extrema dreta com la mexicana El Yunque.",
"Grans empreses espanyoles.",
"Mitjans de comunicació i grups de pressió estrangers.",
"Del destí il·lícit dels diners."
]
}
|
mitologia
|
Antífanes (en llatí Antiphanes, en grec antic Ἀντιφάνης), era fill d'Esteve, però algunes fonts diuen Demòfanes. Va ser un poeta còmic atenenc, un dels més famosos de la comèdia mitjana.
Segons Suides va néixer a la 93a Olimpíada i va morir a la 112, i per tant devia viure de l'any 404 aC al 330 aC. Va morir als 74 anys, però com que Ateneu de Naucratis reprodueix un fragment on esmenta al rei Seleuc i aquest no va ser rei fins a l'olimpíada 118, les dades de Suides podrien ser errònies o Ateneu es va equivocar al reproduir el fragment, que podria correspondre a Alexis de Turis, l'altre poeta principal de la comèdia mitjana, i no a Antífanes. Va néixer possiblement a Cios a l'Hel·lespont, però també es diu que va néixer a Esmirna, a Rodes o potser Larissa, com a llocs alternatius, encara que semblen improbables. La seva activitat la va dur a terme a Atenes.
Va escriure gran quantitat d'obres, probablement entre 260 i 365, i es coneixen els títols de 130. Els fragments que es conserven mostren que Ateneu de Nàucratis tenia raó en elogiar-lo per l'elegància del seu llenguatge. Algunes obres que li són atribuïdes correspondrien de fet a d'altres com ara Alexis de Turis, Antifont, Apol·lofanes d'Atenes, Antístenes de Rodes i Aristòfanes. Algunes de les seves obres eren sobre temes mitològics, altres sobre persones, caràcters, col·lectius, professionals i nacionals, i altres sobre afers de la vida privada. Va guanyar trenta premis literaris.
|
[
"Qui era Antífanes?",
"De qui era fill?",
"Era reconegut com a poeta?",
"Entre quins anys s'intueix que va viure?",
"Segons qui?",
"A quina edat es creu que va morir?",
"Per què es dubta de la veracitat d'aquesta data?",
"A qui podria pertànyer aquest fragment en realitat?",
"Quina va ser la possible ubicació on va néixer?",
"A quins altres llocs alternatius es creu que podria haver nascut?",
"Són probables?",
"On va exercir la seva feina?",
"Quantes obres van ser de la seva autoria?",
"De quantes se'n sap el títol?",
"Quins temes tractava en algunes de les seves obres?"
] |
{
"answer_end": [
142,
75,
185,
300,
249,
321,
541,
631,
696,
791,
823,
869,
935,
968,
1424
],
"answer_start": [
0,
0,
113,
262,
187,
301,
328,
530,
651,
703,
703,
825,
871,
939,
1255
],
"input_text": [
"Un poeta còmic atenenc.",
"D'Esteve.",
"Sí.",
"De l'any 404 aC al 330 aC.",
"Suides.",
"Als 74 anys.",
"Perquè Ateneu de Naucratis reprodueix un fragment on esmenta al rei Seleuc i aquest no va ser rei fins a l'olimpíada 118, i per això les dades de Suides podrien ser errònies o Ateneu es podria haver equivocat en reproduir el fragment.",
"A Alexis de Turis, l'altre poeta principal de la comèdia mitjana.",
"A l'Hel·lespont.",
"A Esmirna, a Rodes o potser Larissa.",
"No.",
"A Atenes.",
"Probablement entre 260 i 365.",
"De 130.",
"Mitològics, altres sobre persones, caràcters, col·lectius, professionals i nacionals, i altres sobre afers de la vida privada."
]
}
|
vilaweb
|
El cap de llista del PSC per Barcelona, Jaume Collboni, ha avisat a la líder dels comuns, Ada Colau, que si no ofereix un pacte per governar ‘s'entrarà en una dimensió desconeguda de final impressible' i que els socialistes no votaran la seva investidura si no hi ha un acord. En entrevistes a Ràdio 4 i Ser Catalunya, Collboni ha insistit que ‘no regalarà vots i no donarà un xec en blanc' a Colau i li ha repetit que és ‘inviable' un tripartit amb ERC. Segons Collboni, Colau ha de donar garanties que hi haurà un ‘bon govern' i que no estarà subordinat a l'independentisme ni al context polític. Segons que ha dit, Collboni no es pot ni imaginar que Colau presenti candidatura a la reelecció sense buscar un acord que garanteixi la seva elecció en el plenari d'aquest dissabte. ‘Ningú no es tira en una piscina buida', ha afegit per després recordar que ara més que mai la situació està en mans de Colau. I és que, segons que ha explicat Collboni, en aquests moments no hi ha negociacions. El líder dels socialistes a Barcelona defensa un govern de coalició progressista entre comuns i PSC amb Colau de batllessa i que no estigui subordinat a l'independentisme. ‘Si votem una candidatura, hem de garantir que farà el que és coherent amb el que vam dir en la campanya', ha afegit. Segons Collboni, ha de ser un govern municipal que no estigui pendent del que passa davant de la plaça de Sant Jaume i del que diuen a Waterloo i, en canvi, estigui pendent del que diu la gent a Nou Barris i Sant Martí. El socialista s'ha mostrat molt crític amb ERC, a qui ha acusat d'incomplir amb matèria de política social des de les conselleries de la Generalitat que depenen d'ells. ‘No tenen cap credibilitat', ha reblat. Pel que fa a les declaracions de la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, en què ha reclamat una ‘resposta de país' si fructifica l”operació d'estat' per evitar un govern independentista a Barcelona, Collboni ha demanat si és una crida a la mobilització contra una ‘decisió democràtica' si finalment el plenari vota a favor d'aquesta direcció. A més, ha retret a Budó que faci un ‘exercici estrany de retòrica matemàtica' i negui que a Barcelona hi ha una majoria no independentista. Segons Collboni, això demostra que el govern viu en una ‘realitat paral·lela' més pendent dels conflictes interns. Preguntat per la decisió dels comuns a Tarragona de fer batlle el candidat d'ERC, Collboni s'ha mostrat sorprès i creu que és una decisió que els votants de Podem ‘entenen poc'. Segons el socialista, l'espai dels comuns no té una direcció única i una coherència al conjunt de territori, per tant, el que passa a Tarragona i a Lleida no es pot vincular amb el que pot passar a la capital de Catalunya. El líder del PSC a Barcelona no veu coherent la decisió de les bases dels comuns amb el que pensen els seus votants. ‘Entre un alcalde socialista i un d'independentista, crec que els electors votarien un alcalde socialista', ha defensat.
|
[
"Qui és Jaume Collboni?",
"Què li ha advertit a Ada Colau?",
"Què ha dit reiteradament Collboni en entrevistes a Ràdio 4 i Ser Catalunya?",
"Segons ell, què ha de garantir Colau?",
"Què no concep sobre Colau?",
"Què ha recordat?",
"Veu possible que es pugui negociar?",
"Com és el govern que promou el líder dels socialistes a Barcelona?",
"En què s'ha de centrar el govern municipal segons Collboni?",
"Amb quin partit ha mostrat disconformitat?",
"Per què?",
"Què va declarar Meritxell Budó?",
"Què li ha respost Collboni a Budó?",
"Què pensa Collboni dels comuns?",
"Com considera el líder del PSC a Barcelona la decisió de les bases dels comuns?"
] |
{
"answer_end": [
54,
275,
453,
597,
779,
906,
991,
1163,
1501,
1549,
1670,
1918,
2202,
2604,
2835
],
"answer_start": [
0,
40,
277,
455,
618,
822,
918,
993,
1283,
1503,
1517,
1725,
2071,
2497,
2720
],
"input_text": [
"El cap de llista del PSC.",
"Que si no ofereix un pacte per governar s'entrarà en una dimensió desconeguda de final impressible i que els socialistes no votaran la seva investidura si no hi ha un acord.",
"Que no regalarà vots i no donarà un xec en blanc a Colau i li ha repetit que és inviable un tripartit amb ERC.",
"Ha de donar garanties que hi haurà un bon govern i que no estarà subordinat a l'independentisme ni al context polític.",
"Que presenti candidatura a la reelecció sense buscar un acord que garanteixi la seva elecció en el plenari d'aquest dissabte.",
"Que ara més que mai la situació està en mans de Colau.",
"No.",
"Un govern de coalició progressista entre comuns i PSC amb Colau de batllessa i que no estigui subordinat a l'independentisme.",
"Que no estigui pendent del que passa davant de la plaça de Sant Jaume i del que diuen a Waterloo i, en canvi, estigui pendent del que diu la gent a Nou Barris i Sant Martí.",
"Amb ERC.",
"Els ha acusat d'incomplir amb matèria de política social des de les conselleries de la Generalitat que depenen d'ells.",
"Ha reclamat una resposta de país si fructifica l'operació d'estat per evitar un govern independentista a Barcelona.",
"Que faci un exercici estrany de retòrica matemàtica i negui que a Barcelona hi ha una majoria no independentista.",
"Que l'espai dels comuns no té una direcció única i una coherència al conjunt de territori.",
"No la veu coherent."
]
}
|
bios
|
Agnès Busquets i Tarrasa (Tarragona, 3 de novembre de 1976) és una actriu i escriptora catalana.
Va estudiar art dramàtic a l'Institut del Teatre a Terrassa, on es va llicenciar el 1998. Va iniciar la seva carrera professional al Col·lectiu de Teatre Necessari Trono Villegas, i posteriorment a la Cia. Menudos, dirigida per Pau Miró. Des de llavors, ha col·laborat o participat en diverses produccions teatrals, dirigides, entre d'altres, per Ramón Simó, Joan Anguera o Sílvia Sanfeliu i Elena Espejo.
Va començar la seva carrera televisiva a Televisió de Catalunya, presentant El Club Súper3. Posteriorment va presentar el concurs en anglès Play. Després va participar en diverses produccions d'El Terrat (Malalts de tele, La Cosa Nostra o Set de notícies. Més endavant ha col·laborat amb diversos projectes de la productora Minoria Absoluta, entre els quals destaquen els programes Polònia i Crackòvia, ambdós emesos per TV3. A la ràdio, va col·laborar en el programa La tribu de Catalunya Ràdio, durant l'etapa de Tatiana Sisquella. D'altra banda també és col·laboradora al programa No ho sé de RAC1.
Des del 2009 està casada amb Roger de Gràcia, amb qui té un fill.
|
[
"Qui és Agnès Busquets i Tarrasa?",
"On va néixer?",
"Quins van ser els seus estudis?",
"Quins van ser els seus inicis professionals?",
"En quines col·laboracions ha participat?",
"Quines personalitats les van dirigir?",
"Amb quin programa televisiu va debutar?",
"De quin altre programa va ser presentadora?",
"Ha participat en alguna producció d'El Terrat?",
"Amb quina altra productora ha col·laborat?",
"Quins programes són els més destacables?",
"On es van emetre?",
"En quin altre mitjà de comunicació va participar?",
"A quins programes?",
"Ha format una família?"
] |
{
"answer_end": [
95,
59,
185,
301,
411,
501,
593,
647,
757,
843,
904,
927,
998,
1103,
1169
],
"answer_start": [
0,
0,
97,
187,
351,
351,
503,
595,
657,
759,
827,
906,
929,
929,
1105
],
"input_text": [
"Una actriu i escriptora catalana.",
"A Tarragona.",
"Va estudiar art dramàtic a l'Institut del Teatre a Terrassa, on es va llicenciar el 1998.",
"Va iniciar la seva carrera professional al Col·lectiu de Teatre Necessari Trono Villegas, i posteriorment a la Cia.",
"En diverses produccions teatrals.",
"Entre d'altres, Ramón Simó, Joan Anguera o Sílvia Sanfeliu i Elena Espejo.",
"Va començar la seva carrera televisiva a Televisió de Catalunya, presentant El Club Súper3.",
"El concurs en anglès Play.",
"Sí.",
"Minoria Absoluta.",
"Polònia i Crackòvia.",
"A TV3.",
"A la ràdio.",
"A La tribu de Catalunya Ràdio, durant l'etapa de Tatiana Sisquella, i també és col·laboradora al programa No ho sé de RAC1.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha participat aquest dissabte a la tarda en una pregària en solidaritat amb els presos polítics a la Basílica de Montserrat. Durant l'acte, Torra ha llegit una oració del pastor alemany Dietrich Bonhoeffer, que va escriure el 1943 des d'una presó alemanya, quan estava acusat de participar en un complot contra Hitler, i que va morir executat. ‘Senyor, jo escolto la teva trucada i la segueixo. Ajuda'm. Sa esperit, dóna'm la fe que em preservi de la desesperació, de les passions i del vici. Dóna'm l'amor cap als altres i cap a tu, que destrueix tot odi. Dóna'm l'esperança que m'alliberi de la por', ha recitat Torra. A la cerimònia també han assistit la consellera de Presidència, Meritxell Budó; el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón. La pregària ha estat organitzada per cristians de diverses procedències i sensibilitats en solidaritat amb els presos polítics i els exiliats, i amb tots els encausats per l'1-O. Els aplegats a la basílica també han cridat a favor de la llibertat dels presos polítics: El monestir de Montserrat va emetre aquest divendres un comunicat en el que es desmarcava de les motivacions de la vetlla i subratllava que no n'és el promotor ni s'hi adhereix. Així, va apuntar que permetia la pregària ‘com tantes altres' que es fan a Montserrat, però que la condicionava al fet que no hi hagués ‘discursos partidistes' ni s'utilitzessin ‘símbols polítics' i que la vetlla no es convertís ‘en un acte a favor de la independència.'
|
[
"Qui és Quim Torra?",
"En quin acte ha estat present?",
"Quina ha sigut la seva participació?",
"Quan la va escriure?",
"Va sobreviure?",
"Què diu l'oració?",
"Qui més ha estat present a la cerimònia?",
"Qui ha organitzat la pregària?",
"Què han volgut expressar?",
"Quin clamor han fet els assistents a la basílica?",
"Què va expressar el monestir de Montserrat en un comunicat?",
"Va doncs permetre la pregària?",
"Quins discursos expressaven que no podien aparèixer, però?",
"Ni quin altre element?",
"En què volen evitar que es torni l'acte?"
] |
{
"answer_end": [
42,
167,
249,
361,
386,
644,
857,
946,
1037,
1126,
1304,
1391,
1465,
1502,
1576
],
"answer_start": [
0,
32,
169,
200,
369,
389,
665,
859,
947,
1038,
1128,
1312,
1402,
1466,
1505
],
"input_text": [
"El president de la Generalitat.",
"En una pregària en solidaritat amb els presos polítics a la Basílica de Montserrat.",
"Ha llegit una oració del pastor alemany Dietrich Bonhoeffer.",
"El 1943 des d'una presó alemanya, quan estava acusat de participar en un complot contra Hitler.",
"No.",
"Senyor, jo escolto la teva trucada i la segueixo. Ajuda'm. Sa esperit, dóna'm la fe que em preservi de la desesperació, de les passions i del vici. Dóna'm l'amor cap als altres i cap a tu, que destrueix tot odi. Dóna'm l'esperança que m'alliberi de la por.",
"La consellera de Presidència, Meritxell Budó; el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón.",
"Cristians de diverses procedències i sensibilitats.",
"Solidaritat amb els presos polítics i els exiliats, i amb tots els encausats per l'1-O.",
"Han cridat a favor de la llibertat dels presos polítics.",
"Que es desmarcava de les motivacions de la vetlla i subratllava que no n'és el promotor ni s'hi adhereix.",
"Sí.",
"Discursos partidistes.",
"Símbols polítics.",
"En un acte a favor de la independència."
]
}
|
bios
|
Yvonne Griley i Martínez (Barcelona, 1964) és una professora de llengua catalana i política catalana. Des del 8 de juny de 2021 és la directora general d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. Des del 18 de gener de 2011 fins al 8 de gener de 2013, fou la directora general de política lingüística del govern català. Es va llicenciar en filologia hispànica i en lingüística aplicada a la Universitat de Barcelona. A més també obtingué màster en Funció Gerencial a les Administracions Públiques d'ESADE.
Griley milità a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des del 1992, inicialment a Barcelona i després a Sant Fost de Campsentelles, on resideix. Formà part del Comitè Executiu Comarcal del Vallès Oriental i del Consell Nacional de CDC, dins el qual fou membre de la comissió de seguiment dels acords del Congrés de CDC. Va ser secretària comarcal de Convergència per la Igualtat i membre de la Secretaria de Cultura de CDC, dins la qual va coordinar els temes de política i normalització lingüística i va ser promotora, activista i vehiculadora d'iniciatives de reconeixement de la llengua catalana a nivell estatal i europeu. També participà activament en la configuració del programa de la Declaració de Barcelona sobre temes lingüístics i culturals, juntament amb representants del Partit Nacionalista Basc (PNB) i el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) a Euskadi i Galícia. Membre de la Junta directiva d'Òmnium Cultural al Vallès Oriental i sòcia de l'entitat Plataforma per la Llengua.
Fou sotsdirectora general de Política Lingüística del 1996 al 2004. A més també fou vicepresidenta de la subcomissió de Cultura de l'Assemblea de les Regions d'Europa (ARE) fins al juliol de 2004; membre del consell d'administració del Consorci de Terminologia de Catalunya (TERMCAT) fins al 2004 i membre i vicepresidenta del consell d'administració del Consorci per a la Normalització Lingüística i secretària del Consell Social de la Llengua Catalana. També fou impulsora i organitzadora del programa "Voluntaris per la Llengua", un programa que té per objectiu que les persones estrangeres puguin aprendre la llengua catalana, mitjançant converses periòdiques amb voluntaris.
Des del març del 2014 és consellera del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) on exerceix les responsabilitats següents: coordinadora de la Comissió de Continguts; coordinadora adjunta de la Comissió de Relacions amb la Societat i Educació en Comunicació Audiovisual; presidenta adjunta de la Mesa per a la Diversitat en l'Audiovisual i presidenta adjunta del Fòrum d'entitats de persones usuàries de l'audiovisual.
És sòcia, entre altres entitats, d'Òmnium Cultural, del qual va ser membre de la Junta directiva; de Plataforma per la Llengua i del Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC).
|
[
"Qui és Yvonne Griley i Martínez?",
"De què és directora?",
"Des de quan?",
"Quin càrrec va ocupar des del 2011 fins al 2013?",
"Quins van ser els seus estudis superiors?",
"Va fer algun màster?",
"Va formar part d'algun partit polític?",
"On viu actualment?",
"Què va fer mentre va formar part de la Secretaria de Cultura de CDC?",
"Amb quins partits va col·laborar creant el programa de la Declaració de Barcelona?",
"Quin càrrec va tenir del 1996 al 2004?",
"Quins altres càrrecs va tenir al llarg del 2004?",
"Què promou el programa que va crear anomenat Voluntaris per la Llengua?",
"Quins càrrecs ocupa com a consellera del Consell de l'Audiovisual de Catalunya?",
"De quines entitats en forma part?"
] |
{
"answer_end": [
100,
201,
201,
325,
422,
511,
585,
662,
1144,
1390,
1572,
1959,
2184,
2606,
2785
],
"answer_start": [
0,
128,
102,
203,
327,
430,
513,
623,
900,
1146,
1506,
1574,
1967,
2186,
2608
],
"input_text": [
"Una professora de llengua catalana i política catalana.",
"D'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.",
"Des del 8 de juny de 2021.",
"Fou la directora general de política lingüística del govern català.",
"Es va llicenciar en filologia hispànica i en lingüística aplicada a la Universitat de Barcelona.",
"Sí.",
"Sí.",
"A Sant Fost de Campsentelles.",
"Va coordinar els temes de política i normalització lingüística i va ser promotora, activista i vehiculadora d'iniciatives de reconeixement de la llengua catalana a nivell estatal i europeu.",
"Amb representants del Partit Nacionalista Basc (PNB) i el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) a Euskadi i Galícia.",
"Fou sotsdirectora general de Política Lingüística.",
"Fou vicepresidenta de la subcomissió de Cultura de l'Assemblea de les Regions d'Europa (ARE) fins al juliol de 2004; membre del consell d'administració del Consorci de Terminologia de Catalunya (TERMCAT) fins al 2004 i membre i vicepresidenta del consell d'administració del Consorci per a la Normalització Lingüística i secretària del Consell Social de la Llengua Catalana.",
"Té per objectiu que les persones estrangeres puguin aprendre la llengua catalana, mitjançant converses periòdiques amb voluntaris.",
"És coordinadora de la Comissió de Continguts; coordinadora adjunta de la Comissió de Relacions amb la Societat i Educació en Comunicació Audiovisual; presidenta adjunta de la Mesa per a la Diversitat en l'Audiovisual i presidenta adjunta del Fòrum d'entitats de persones usuàries de l'audiovisual.",
"D'Òmnium Cultural, de Plataforma per la Llengua i del Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC)."
]
}
|
books
|
N'Auria Maresa no s'estranyava, ni tal volta s'adonava, de cap d'aquelles coses. Va endegar els llums. Volgué que de totes passades el xaval prengués un brou de la reina; i encengué el fogonet d'esperit de vi, escalfà aigua, baté dins un vas un rovell d'ou amb sucre… i xerrotejava i reia i es movia delitosament com si es fos rejovenida. El fet d'haver passat de clar la nit tenia per a ella l'encís d'una calaverada d'amor. ¡Quin alleujament d'ànima! Quina joia! Quan el xaval s'hagué retirat, encara la dona anà rient en la solitud. Rigué amoixant el gat, rigué rentant el vas, rigué penjant el pot a la clavera… i no hauria pas sabut dir per què. Estava plena d'una aura primaveral i d'una ufanor interna, de la qual brollaven flors rioleres que pujaven a esbadellar-se als seus llavis.
No tenia ganes de ficar-se al llit. Reclinà una cadira, de respatller a la paret; s'hi va ajaure ben asseguda, aplanant-hi l'esquena; i a poc a poc s'acodormí, tot fantasiejant un idil·li de pescadora: mars d'atzur, roques daurades, platges fines i coixinoses com els flancs d'una verge… i, dins la bella solitud, una fresca barqueta que arriba amb el fill estimat. S'entrebaltia i es despertava; s'entrebaltia i es despertava… I passava pel seu pensament aquella idea d'abans: en Jordi era el fill del seu cos; en Temme el de la seva ànima. I aquesta idea s'anava reproduint, reproduint, entre els seus sons i dins els seus somnis.
|
[
"N'Auria Maresa era conscient del que estava passant?",
"Què volia que fes el noi?",
"Quins passos va seguir?",
"Gaudia mentre feia tot això?",
"Què significava per a ella no haver dormit aquella nit?",
"Com expressa que se sent el seu esperit?",
"Quina altra expressió utilitza?",
"Com es va quedar la noia quan va marxar el noi?",
"Quines activitats estava fent en aquell estat?",
"En sabia el motiu?",
"Què va fer per intentar dormir?",
"Quines fantasies tenia?",
"Va dormir sense interrupcions?",
"Quina idea no deixava de rondar-li el cap?",
"Quin efecte tenia?"
] |
{
"answer_end": [
79,
169,
266,
337,
424,
452,
464,
534,
614,
649,
949,
1155,
1217,
1301,
1422
],
"answer_start": [
0,
103,
173,
270,
339,
426,
453,
465,
536,
618,
791,
951,
1157,
1219,
1335
],
"input_text": [
"No.",
"Que es prengués un brou de la reina.",
"Encengué el fogonet d'esperit de vi, escalfà aigua, baté dins un vas un rovell d'ou amb sucre.",
"Sí.",
"Tenia per a ella l'encís d'una calaverada d'amor.",
"¡Quin alleujament d'ànima!",
"Quina joia!",
"Rient en la solitud.",
"Rigué amoixant el gat, rigué rentant el vas i rigué penjant el pot a la clavera.",
"No.",
"Reclinà una cadira, de respatller a la paret; s'hi va ajaure ben asseguda, aplanant-hi l'esquena; i a poc a poc s'acodormí.",
"Un idil·li de pescadora: mars d'atzur, roques daurades, platges fines i coixinoses com els flancs d'una verge… i, dins la bella solitud, una fresca barqueta que arriba amb el fill estimat.",
"No.",
"Que en Jordi era el fill del seu cos.",
"S'anava reproduint, reproduint, entre els seus sons i dins els seus somnis."
]
}
|
vilaweb
|
El líder de Podem, Pablo Iglesias, ha expressat avui al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, el seu suport a la celebració d'un referèndum a Catalunya i al reconeixement de Catalunya com a ‘nació', i ha rebutjat explícitament el ‘búnquer' que pretenen formar PP, PSOE i Ciutadans per donar una resposta coordinada al procés sobiranista a Catalunya. Iglesias ha acusat el PP d'haver posat en perill la unitat d'Espanya actuant com una ‘fàbrica d'independentistes', i ha plantejat un acord de país d'acord amb cinc garanties constitucionals que van des d'una reforma de la llei electoral i de la Justícia, al blindatge dels drets socials i al respecte al dret dels ciutadans a votar sobre el seu futur. Segons ha apuntat, davant els ‘fronts antisecessió‘, Podem ‘allarga la mà' i pot esdevenir una ‘via de diàleg' entre Catalunya i Espanya. ‘No és temps de fronts ni trinxeres, cal un nou acord constitucional', ha afirmat. Rajoy i Iglesias s'han reunit a La Moncloa durant una hora i, segons ha explicat Iglesias, no s'han posat d'acord ‘en gairebé res' del que han parlat. ‘He vingut a dir a Rajoy que considero que Catalunya és un repte per a Espanya però no l'únic, i no es pot parlar de Catalunya sense parlar d'Espanya', ha dit Iglesias, que ha assegurat que ‘cal reconstruir un projecte d'Espanya que reconegui la diversitat i la pluriculturalitat‘. En roda de premsa a La Moncloa, Iglesias ha criticat durament ‘l'immobilisme' del PP i l'estratègia del ‘búnquer' que, al seu entendre, formen amb PSOE i C's. Una ‘gran coalició' que ‘no ajuda'. ‘No estem en temps de búnquers, sinó de bastir ponts i de diàleg', ha dit. Segons ell, en un moment en què la convivència està trencada els pobles d'Espanya ‘estan cridats a fer un nou acord per una nova etapa'. ‘No hi ha hagut coincidència' ni tan sols en el rebuig a la declaració de ruptura del parlament perquè tots dos han discutit de coses diferents. ‘Tenim un búnquer que no vol dialogar i nosaltres que estem disposats a dialogar amb tothom i que tenim un projecte per a Espanya i un projecte per a Catalunya', ha sentenciat. També ha expressat el seu suport al dret a decidir. ‘Catalunya té dret a expressar-se votant i cal buscar un encaix constitucional perquè Catalunya sigui reconeguda com una nació dins d'Espanya', ha dit, perquè ‘la diversitat és la força de la unitat'. ‘Espanya és més forta quan reconeix que és diversa, plurinacional, que té diferents identitats que formen part d'una grandesa que té per ser diferents', ha reblat.
|
[
"Qui és Pablo Iglesias?",
"Què ha manifestat a Mariano Rajoy?",
"Què no comparteix, d'altra banda?",
"Per què ha criticat al PP?",
"Què ha proposat?",
"Podem està disposat a tractar amb els fronts antisecessió?",
"Per què?",
"Què diu Iglesias que és necessari?",
"Després de reunir-se amb Rajoy han arribat a algun acord?",
"Què creu Iglesias que és necessari fer respecte a Catalunya i Espanya?",
"Què ha assenyalat negativament en la roda de premsa a La Moncloa?",
"Com veu la forma de conviure dels diferents pobles d'Espanya?",
"Quines declaracions ha fet sobre la falta de diàleg amb els altres partits?",
"Està a favor del dret a decidir?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
33,
204,
356,
470,
708,
784,
846,
916,
1080,
1361,
1522,
1715,
2075,
2143,
2344
],
"answer_start": [
0,
19,
209,
358,
475,
729,
787,
885,
931,
1273,
1396,
1646,
1917,
2093,
2297
],
"input_text": [
"El líder de Podem.",
"El seu suport a la celebració d'un referèndum a Catalunya i al reconeixement de Catalunya com a nació.",
"El búnquer que pretenen formar PP, PSOE i Ciutadans per donar una resposta coordinada al procés sobiranista a Catalunya.",
"Per haver posat en perill la unitat d'Espanya actuant com una fàbrica d'independentistes.",
"Un acord de país d'acord amb cinc garanties constitucionals que van des d'una reforma de la llei electoral i de la Justícia, al blindatge dels drets socials i al respecte al dret dels ciutadans a votar sobre el seu futur.",
"Sí.",
"Perquè creu que pot esdevenir una via de diàleg entre Catalunya i Espanya.",
"Un nou acord constitucional.",
"No.",
"Reconstruir un projecte d'Espanya que reconegui la diversitat i la pluriculturalitat.",
"L'immobilisme del PP i l'estratègia del búnquer que, al seu entendre, formen amb PSOE i C's.",
"Trencada.",
"Diu que hi ha un búnquer que no vol dialogar i en canvi ells estan disposats a dialogar amb tothom i tenen un projecte per a Espanya i un projecte per a Catalunya.",
"Sí.",
"Perquè la diversitat és la força de la unitat."
]
}
|
mitologia
|
El drac de Sant Quintí de Mediona, pertany a la comarca de l'Alt Penedès.
La primera notícia oficial del drac de Sant Quintí de Mediona data del 1863 i es va donar a conèixer per diari barcelonès El Presente.
El drac actual va ser construït per Emili Ferrer i Joan Rafecas l'any 1954, va ser batejat per Joan Amades.
Originalment era de color verd, però per els anys 70 el van pintar de color vermell i negre.
Participa en la festa major de Sant Quintí, però també fa altres sortides fora de la població segons la disponibilitat de tots els membres de la colla.
Els components de la colla del drac des de l'any 1984 porten un vestuari especial vermell i negre de les tonalitats del drac.
El dia 3 de juliol de 2004 durant el sopar de germanor del 50 aniversari, es va batejar el drac de Sant Quintí de Mediona amb cava, i se li va donar el nom de Quintifoc.
A l'any 2014 es va construir una rèplica de l'actual drac amb fibra de vidre, el qual li va reduir el pes a 60 kg.
http://www.dracdesantquinti.cat
uintifoc/acquintifoc
|
[
"A quina zona es troba el drac de Sant Quintí de Mediona?",
"Quan va aparèixer per primera vegada de forma oficial?",
"A través de quin mitjà?",
"Qui va fabricar el drac de l'actualitat?",
"I qui li va posar el nom?",
"De quin color era inicialment?",
"Per quins altres colors el van canviar als anys 70?",
"Participa en festivitats d'altres poblacions?",
"Quan?",
"Com és la vestimenta dels de la colla del drac?",
"Des de quan?",
"Amb quin altre nom han anomenat al drac de Sant Quintí?",
"En quina ocasió va tenir lloc aquest fet?",
"Quin any?",
"Què va passar el 2014?"
] |
{
"answer_end": [
72,
149,
207,
272,
315,
347,
408,
503,
560,
686,
686,
856,
760,
856,
971
],
"answer_start": [
0,
74,
152,
209,
285,
317,
354,
459,
465,
562,
562,
762,
715,
688,
858
],
"input_text": [
"A la comarca de l'Alt Penedès.",
"El 1863.",
"Del diari barcelonès El Presente.",
"Emili Ferrer i Joan Rafecas.",
"Joan Amades.",
"Verd.",
"Per vermell i negre.",
"Sí.",
"Segons la disponibilitat de tots els membres de la colla.",
"Vermell i negre de les tonalitats del drac.",
"Des de l'any 1984.",
"Quintifoc.",
"Durant el sopar de germanor del 50 aniversari.",
"El 2004.",
"Es va construir una rèplica de l'actual drac amb fibra de vidre, el qual li va reduir el pes a 60 kg."
]
}
|
bios
|
Carme Barceló Gifré (Bellcaire d'Empordà, 6 de gener de 1950) és una exprofessora i entrenadora de voleibol. Va cursar els estudis en règim lliure de mestra de primària a l'Escola Normal de Barcelona. Més endavant, es va llicenciar en Educació Física i Esport i va ser entrenadora nacional de voleibol. Entre els anys 1995 al 2007 va ser regidora de l'Ajuntament de Bellcaire d'Empordà, amb responsabilitat en educació, festes, cultura i esports i també d'hisenda.
La seva trajectòria com a professora d'esport va començar l'any 1968, quan es va incorporar com a professora d'Educació física a l'escola Sant Jordi de Palafrugell, al cap d'un any a l'escola Vedruna i posteriorment a l'institut Frederic Martí Carreras de la mateixa vila, on hi exercit durant 43 anys fins a la seva jubilació.
L'any 1980 Barceló fundà un equip femení de voleibol a l'Institut Frederic Martí Carreras de Palafrugell. El 26 de juny de l'any 1983 es va inaugurar el pavelló d'esports de Palafrugell i amb motiu de l'estrena de la pista de voleibol es van jugar dos partits sènior de la temporada i es va lliurar una copa a la millor entrenadora dels equips de voleibol de l'Institut de Palafrugell per la seva gran tasca en la promoció d'aquest esport. El juny de l'any 1983 Carme Barceló va rebre un trofeu per la seva tasca d'entrenadora. L'any 1987 va fundar el Club Voleibol Institut de Palafrugell, masculí, centre presidit pel director Martí Fonolleres. Va fer d'entrenadora de jugadores d'aquest esport a l'Escala.
L'any 1989 va ser entrenadora de la selecció de Girona femenina de voleibol de Catalunya. Des del any 1991 i durant diverses temporades va ser directora de les estades esportives de voleibol de la Federació Catalana de Voleibol. Va organitzar l'any 1997 el torneig de volei platja a Sant Martí d'Empúries (Patronat Municipal d' Esport de L'Escala) que va seguir durant diverses temporades. Des de l'any 2006 fins al 2012 va tenir el càrrec de directora del Pla d'esport a l'escola de la Generalitat a l'Institut Frederic Martí Carreras, a través del Consell Esportiu del Baix Empordà. El club va arribar a tenir set equips i a aconseguir un Centre de Tecnificació Masculí i Femení.
El desembre de l'any 2006, amb motiu de 50è aniversari de la Federació Catalana, va rebre el premi de Forjador del Volei Català i Millor Entrenadora Promoció del Voleibol Català. A la festa de l'Esport de l'Escala va ser premiada com a millor entrenadora. El 2016 va rebre la Medalla de l'Esport de Palafrugell, i la Representació Territorial de l'Esport a Girona també va atorgar-li una Medalla de l'Esport.
|
[
"Qui és Carme Barceló Gifré?",
"Quina va ser la seva formació?",
"On?",
"Quins van ser els seus estudis superiors?",
"Va tenir algun càrrec relacionat amb la política?",
"Quan va iniciar el seu camí com a professora d'esport?",
"A quins centres?",
"Què va crear l'any 1980?",
"Què va tenir lloc quan es va inaugurar la pista de voleibol al pavelló de Palafrugell?",
"Per quin motiu va rebre la copa Carme Barceló?",
"Quin altre premi va rebre el 1983?",
"Què va fer de l'any 1987 a l'any 1989?",
"Va ser directora d'alguna estada esportiva o torneig?",
"Quina responsabilitat va tenir des de l'any 2006 a l'any 2012?",
"Quins premis va aconseguir des de l'any 2006 fins a l'any 2016?"
] |
{
"answer_end": [
107,
168,
199,
259,
463,
533,
736,
897,
1177,
1231,
1319,
1590,
1806,
2085,
2591
],
"answer_start": [
0,
109,
109,
215,
331,
465,
465,
793,
927,
1078,
1233,
1321,
1592,
1892,
2184
],
"input_text": [
"És una exprofessora i entrenadora de voleibol.",
"Va cursar els estudis en règim lliure de mestra de primària.",
"A l'Escola Normal de Barcelona.",
"Es va llicenciar en Educació Física i Esport.",
"Sí.",
"L'any 1968.",
"A l'escola Sant Jordi de Palafrugell, al cap d'un any a l'escola Vedruna i posteriorment a l'institut Frederic Martí Carreras de la mateixa vila.",
"Un equip femení de voleibol a l'Institut Frederic Martí Carreras de Palafrugell.",
"Es van jugar dos partits sènior de la temporada i es va lliurar una copa a la millor entrenadora dels equips de voleibol de l'Institut de Palafrugell.",
"Per la seva gran tasca en la promoció d'aquest esport.",
"Un trofeu per la seva tasca d'entrenadora.",
"L'any 1987 va fundar el Club Voleibol Institut de Palafrugell, masculí, centre presidit pel director Martí Fonolleres. Va fer d'entrenadora de jugadores d'aquest esport a l'Escala.\nL'any 1989 va ser entrenadora de la selecció de Girona femenina de voleibol de Catalunya.",
"Sí.",
"Va tenir el càrrec de directora del Pla d'esport a l'escola de la Generalitat a l'Institut Frederic Martí Carreras, a través del Consell Esportiu del Baix Empordà.",
"El desembre de l'any 2006, amb motiu de 50è aniversari de la Federació Catalana, va rebre el premi de Forjador del Volei Català i Millor Entrenadora Promoció del Voleibol Català. A la festa de l'Esport de l'Escala va ser premiada com a millor entrenadora. El 2016 va rebre la Medalla de l'Esport de Palafrugell, i la Representació Territorial de l'Esport a Girona també va atorgar-li una Medalla de l'Esport."
]
}
|
mitologia
|
Ebisu o Yebisu en japonés antic (恵比須, 恵比寿, 夷, 戎) és el Déu japonés de la pesca i els pescadors, de la sort i de l'abundància. És un dels Set Déus de la Fortuna.
Ebisu va nàixer amb el nom de Hiruko sent fill dels deus xintoistes Izanagi i Izanami. Al llarg del temps i en part per l'evolució de la llengua japonesa aquest Déu ha tingut diversos noms o pronunciacions del mateix nom. Alguns d'aquests són:
Ebisu és un Déu molt popular al Japó i sovint s'acostuma a relacionar-lo amb el Déu del comerç i la prosperitat, Daikokuten. El dia vint d'octubre se celebra un festival en el seu honor. Com a protector dels pescadors, aquests li solen retre culte. També és present en establiments de cuina, especialment de peix i marisc.
Ebisu té dedicats diversos temples i monuments per tot el Japó i sol estar representant tant en ambients budistes com xintoistes.
Se'l sol representar com un home baix i gros, amb les cames curtes i amb un barret. Sempre va acompanyat d'una canya de pescar i d'un gran peix, comunament un goràs. Amb la canya vol fer entendre que ell és el Déu protector dels pescadors i la pesca i amb el peix alhora que es representa com a protector de la pesca també mostra el seu aspecte de Déu de la riquesa i l'abundància. El seu aspecte és sempre el d'un home afable i somrient.
Aquest Déu és un dels més populars de tot el Japó i per això encara continua present en molts aspectes diaris i socials:
|
[
"Qui és Ebisu?",
"Quin altre nom rep?",
"De quin grup de déus n'és part?",
"Quin era el seu nom de naixement?",
"De qui era fill?",
"Per què ha tingut diferents noms o pronunciacions?",
"És reconegut al Japó?",
"Amb quin altra divinitat se sol associar?",
"Quan se celebra una festivitat per homenatjar-lo?",
"A qui protegeix?",
"En quins santuaris sol aparèixer?",
"Com solen il·lustrar-lo?",
"Què representa la canya?",
"I el peix?",
"La seva expressió és agradable?"
] |
{
"answer_end": [
124,
31,
159,
197,
246,
381,
441,
528,
590,
622,
856,
1022,
1107,
1238,
1295
],
"answer_start": [
0,
0,
126,
161,
161,
248,
405,
405,
530,
592,
728,
858,
1024,
1108,
1240
],
"input_text": [
"És el Déu japonés de la pesca i els pescadors, de la sort i de l'abundància.",
"Yebisu.",
"És un dels Set Déus de la Fortuna.",
"Hiruko.",
"Dels deus xintoistes Izanagi i Izanami.",
"En part per l'evolució de la llengua japonesa.",
"Sí.",
"Amb el Déu del comerç i la prosperitat, Daikokuten.",
"El dia vint d'octubre.",
"Als pescadors.",
"Tant en budistes com xintoistes.",
"Se'l sol representar com un home baix i gros, amb les cames curtes i amb un barret. Sempre va acompanyat d'una canya de pescar i d'un gran peix, comunament un goràs.",
"Que ell és el Déu protector dels pescadors i la pesca.",
"Alhora que es representa com a protector de la pesca també mostra el seu aspecte de Déu de la riquesa i l'abundància.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Quedi's en nom de Déu, miserable sibarita de la poltroneria- afegí, dirigint-se vers la porta. - Surti-se'n com pugui de la tarenyina que vostè mateix s'ha teixit, i… perdoni de l'enfado. Però no me n'aniré sense dir-li que el faig responsable, davant de Déu i dels homes, de les desgràcies que atreu sobre sa desditxada família, tan innocenta de les seves baixeses com malaguanyada per qui, havent sigui bo per a embolcallar-la en una atmosfera d'odiositat i desprestigi, és incapaç de defensar-la com un home que s'estima.
¡Bé n'havia rebudes, don Eudald, d'envestides del jove enginyer, que diferents vegades l'havia sufocat amb la seva sàtira punyent i crua, però mai l'havia reptat amb tal feresa, ni l'havia anorreat amb aquella contundència de boig! Ses paraules li caigueren a sobre, com garrotades, i el darrer pàrrafo, sobretot, el féu caure aplomat sobre un silló, com un bou sota la massa del carnisser.
I ¿què direm d'aquelles pobres dones, arrossegades de conflicte en conflicte, que quan, ja al fons de l'abim i amb l'aigua al coll, donaven els darrers crits de misericòrdia, sentien esborronades com l'home fatal que les havia perdudes, sense esma ja per a valer-se a si mateix, rebutjava encara, rencorós, la mà generosa que els hi oferia la d'arrera esperança de salvació? Son desconsol fou tan intens, que en Montbrió se n'impressionà fortament. Donya Dolors, presa d'un gros trastorn, se li tirà als peus, pregant-li que no fes cas d'aquell boig suïcida, que ja no sabia lo que es deia, i que no les abandonés en aquell trànsit de mort. La Loreto, repenjada al seu coll, li banyava el pit amb ses innocents llàgrimes; en tant que les minyones del servei, de genolls per terra i plorant llàgrimes vives, li barraven el pas de la porta.
En quant a la Montserrat, cas estrany (i l'explicació del qual és difícil desentranyar dels més fondos replecs del cor de la dona), en els moments en què en Montbrió triomfava, alçant-se com un déu irat sobre aquella trista i desvalguda família que, postrada a sos peus, li implorava perdó i misericòdia, ella, la deixebla convençuda, la seva enamorada, la que s'emmirallava en sos ulls i li dedicava tots els sospirs de la seva ànima, el deixà per a córrer als peus del pobre i vençut autor de totes les seves penes, a qui prodigà les més tendres carícies.
-Pare!- li diu, amb sa veu flexible i carinyosa. -Per què és tan cruel amb nosaltres? ¿Què li hem fet perquè ens vulgui perdre, fins perdent-se vostè mateix?
Hi ha, entre els experiments de la física recreativa, el de la nota simpàtica, a qual única vibració es commou la flama d'una candela cada vegada que ressona en mig dels ruixats d'harmonies d'una tocata. No sé si això és prou bona comparança, per a explicar lo que li succeí a don Eudald al sentir la darrera frase de la seva filla. Li vingué com un tremolor, i una suor freda inundà son cos. Després sentí com si se li esquincés alguna cosa a dins del cor, i, nuant-se-li la gola, començà a sanglotar i a vessar abundoses llàgrimes, ell que en mig de totes ses tribulacions, de sos terrors, de sos desenganys i de tots els rebregaments de son amor propi, no havia pogut mai vessar-ne ni una.
|
[
"El que demana a algú que es quedi es troba davant d'una porta?",
"Culpa l'altra persona dels problemes dels quals sembla no poder sortir?",
"De què diu que és el causant?",
"Què diu que no ha sigut capaç de fer?",
"Què li havien lliurat a don Eudald?",
"Què diu que no havia passat en cap ocasió?",
"Com el van afectar les paraules a don Eudald?",
"Com estaven les dones?",
"Quins sentiments tenien?",
"Què va impactar a en Montbrió?",
"Què li va implorar Donya Dolors?",
"Què feia la Loreto?",
"I les minyones?",
"Quina va ser la reacció de la Montserrat?",
"Què li van provocar les paraules de la seva filla Montserrat a don Eudald?"
] |
{
"answer_end": [
93,
162,
328,
523,
588,
755,
914,
1089,
1289,
1363,
1555,
1636,
1753,
2311,
3163
],
"answer_start": [
0,
97,
224,
473,
526,
668,
757,
931,
1091,
1291,
1365,
1557,
1638,
1755,
2730
],
"input_text": [
"Sí.",
"Sí.",
"De les desgràcies que atreu sobre sa desditxada família.",
"Defensar-la com un home que s'estima.",
"Envestides del jove enginyer.",
"Mai l'havia reptat amb tal feresa, ni l'havia anorreat amb aquella contundència de boig.",
"Li caigueren a sobre, com garrotades, i el darrer pàrrafo, sobretot, el féu caure aplomat sobre un silló, com un bou sota la massa del carnisser.",
"Eren arrossegades de conflicte en conflicte, i ja al fons de l'abim i amb l'aigua al coll, donaven els darrers crits de misericòrdia.",
"Com l'home fatal que les havia perdudes, sense esma ja per a valer-se a si mateix, rebutjava encara, rencorós, la mà generosa que els hi oferia la d'arrera esperança de salvació.",
"El seu desconsol tan intens.",
"Se li tirà als peus, pregant-li que no fes cas d'aquell boig suïcida, que ja no sabia lo que es deia, i que no les abandonés en aquell trànsit de mort.",
"La Loreto, repenjada al seu coll, li banyava el pit amb ses innocents llàgrimes.",
"De genolls per terra i plorant llàgrimes vives, li barraven el pas de la porta.",
"Ella, la deixebla convençuda, la seva enamorada, la que s'emmirallava en sos ulls i li dedicava tots els sospirs de la seva ànima, el deixà per a córrer als peus del pobre i vençut autor de totes les seves penes, a qui prodigà les més tendres carícies.",
"Li vingué com un tremolor, i una suor freda inundà son cos. Després sentí com si se li esquincés alguna cosa a dins del cor, i, nuant-se-li la gola, començà a sanglotar i a vessar abundoses llàgrimes, ell que en mig de totes ses tribulacions, de sos terrors, de sos desenganys i de tots els rebregaments de son amor propi, no havia pogut mai vessar-ne ni una."
]
}
|
books
|
Mes a l'hivern, quan la fúria de la ventada remou els boscatges i els llampecs llancen ses clarors estemordidores i omplen els ulls de paüra i els llavis de pregàries, llavors, la campana puja i baixa i alça la seva boca vers el cel, i el batall, com una llengua viva, es mou al seu dedins clement i desficiosa.
Primavera. La vida ja és dalt dels arbres. Esclaten les resplendors de les florides ufanes i plenes d'alegrança. Les clarors creixen en el cel. L'aire és tebi i apar una manyaga. Pugen de la terra les cantúries de la nit i els núvols aturats escolten i miren en els capvespres, els miracles que fa la primavera. La vida que flota sanitosa i triomfal omplena els cors i amara les nines de dolçors divinals. Tot sembla harmonitzat per una vida nova, menys En Quel, que feia uns quants dies estava tot cap baix. La Margarida havia perdut aquella alegria. No cantava mai, ni reia, ni responia tan sols. Passava estones llargues com ensunyada. Feia un posat de bajana!
|
[
"Amb quina època de l'any introdueix el text?",
"Quin efecte té sobre l'entorn?",
"Quin objecte es destaca?",
"Com es descriu el seu moviment?",
"I el del batall?",
"Quina estació de l'any presenta a continuació?",
"Com descriu l'entorn?",
"I l'aire?",
"Què diu que s'escolta?",
"I què fan, els núvols?",
"Quins efectes porta aquesta nova vida?",
"Quina sensació sembla que regni en tot?",
"Qui no estava amb bons ànims, però?",
"Què li passava a la Margarida?",
"Quin era el seu comportament?"
] |
{
"answer_end": [
14,
166,
200,
232,
310,
321,
454,
489,
532,
622,
716,
758,
819,
862,
974
],
"answer_start": [
0,
4,
168,
177,
234,
312,
323,
456,
491,
535,
624,
718,
760,
821,
864
],
"input_text": [
"Amb l'hivern.",
"La fúria de la ventada remou els boscatges i els llampecs llancen ses clarors estemordidores i omplen els ulls de paüra i els llavis de pregàries.",
"Una campana.",
"Puja i baixa i alça la seva boca vers el cel.",
"Com una llengua viva, es mou al seu dedins clement i desficiosa.",
"La primavera.",
"La vida ja és dalt dels arbres. Esclaten les resplendors de les florides ufanes i plenes d'alegrança. Les clarors creixen en el cel.",
"L'aire és tebi i apar una manyaga.",
"Les cantúries de la nit.",
"Escolten i miren en els capvespres, els miracles que fa la primavera.",
"La vida que flota sanitosa i triomfal omplena els cors i amara les nines de dolçors divinals.",
"Tot sembla harmonitzat per una vida nova.",
"En Quel.",
"Havia perdut aquella alegria.",
"No cantava mai, ni reia, ni responia tan sols. Passava estones llargues com ensunyada. Feia un posat de bajana."
]
}
|
books
|
Cantant alternament així s'estaven, quan s'en vengué un gran núvol, una aubaïna càndida i tendra, com el somni de la terra matinal, com la boira blanca qui entela sos grands ulls verds oberts a la llum nova. El qual núvol embolcallà les companyes cantadores i les sotstragué a l'esguard dels monjos meravellats. Vera cosa és que sentien el càntic aleshores aunat en un feix únic de veus melodioses, les quals cantaven: Te Deum laudamus, que muntava al cel deliquiós, malalt d'amor, entre l'encens allanguit d'aquella boira vaga. Quan fou de jorn, la calitja se va espargir i se va fondre i la illa romangué vestida de frescor i d'auba. I aleshores els tres chors començaren conjuntament a cantar: Deus, Deus meus, ad te de luce vigilo (Déu, Déu meu, per Vós, des que el dia trenca, són oberts mos ulls).
I fou semblant als monjos, que tenien un gran Anyell blanc el qual per ells era immolat. I el candor dels núvols matinals, del sol ixent s'enrogia. I per Ell foren beneïts i d'Ell combregaren. I com combregaven un per un, cantaven tots els altres: Hoc sacrum corpus Domini et Salvatoris sanguinem sumite qui custodiat vos ad vitam aeternam (Preneu aquest Cos i aquesta Sang del Senyor i Salvador vostre, el qual us guardi per a la vida eterna).
I quan tots hagueren combregat de l'Anyell; la companya dels joves homs aportaren als monjos un cove ple d'aquells grans que semblaven de raïm madur, i els digueren: -Portau d'aquests grans al bastiment, que us seran d'utilitat. Emporteu-vos-ne del fruit de la Illa dels forts homens, i deixeu-nos aquí el nostre germà, i els altres anau-vos-en en pau.- En aquella hora, Sant Brandan cridà aquell monjo a si i li deia: -Dóna'ns tu la pau a nosaltres, i després veste'n amb aquests joves homens qui et reclamen. Sàpies que en hora bona ton pare t'engendrà, puix ets estat digne de romandre entre els estols de gent benaventurada, pel gran mèrit de tes obres bones.- I aquell monjo amb devoció humil donà pau i comiat a sos companyons. I quan així ho hagué fet, dient: -A Déu us encoman- l'abad va dir: ¿No recordes, fill, quantes gràcies ens ha fetes Déu en aquest viatge? Veste'n en la pau de Déu i prega Déu per nosaltres.- I així fou que el dit monjo partí en la joiosa companya dels fadrins. Com fou hora de nona, l'abad comanà a sos monjos que aparellessin de menjar i li portassin un dels grans de raïm del cove, que volia veure aquella bella cosa acolorida. I veient-lo tan gros i tan feixuc, molt se'n meravellà i digué: -Mai no viu ni oí que en el món fos tal natura de raïms. L'un gra és tan gran com l'altre, i tan pesant; només hi ha diferència en la color de la pell de cascun gra.- Sant Brandan en rompé i n'encetà un, i la pell era dura com el cuiro, però contenia un suc, dolç com la mel, i de gran suavitat d'olor. I partí aquell gra en bocins i a cascún dels monjos n'hi tocà un bocí del pes d'una onça. I cascún el menjà i en tingué prou amb aquella onça, que no els va romandre talent de menjar res pus, en tot aquell dia. I així mateix hò feren per espai de dotze dies amb els dotze grans del raïm; i no menjaren neguna altra cosa ni begueren i n'eren sadolls i sentien sempre seguit en la boca una dolça saboria de mel. Consumits dotze dies, foren consumits tots els dotze grans. I feien via incansablement per la gran mar incerta.
|
[
"Què estaven fent quan va arribar un núvol?",
"Com el descriuen?",
"Quin efecte va tenir sobre els que cantaven?",
"Com era la corranda?",
"Quina cançó entonaven?",
"Què va passar quan es va fer de dia?",
"Què van fer els tres cors llavors?",
"Què tenien els mossens?",
"Què van entregar els xicots als monjos?",
"Què els van demanar?",
"Què li va recordar l'abat al monjo?",
"Què va demanar l'abad als seus monjos?",
"Com va reaccionar en veure el fruit?",
"En van tenir prou tots els religiosos?",
"Durant quants jorns van menjar només raïm?"
] |
{
"answer_end": [
66,
206,
310,
397,
435,
634,
734,
891,
1397,
1600,
2171,
2365,
2641,
2921,
3248
],
"answer_start": [
0,
41,
208,
329,
337,
529,
636,
804,
1293,
1478,
1916,
2266,
2413,
2780,
2991
],
"input_text": [
"Cantant alternament.",
"Com una aubaïna càndida i tendra, com el somni de la terra matinal, com la boira blanca qui entela sos grands ulls verds oberts a la llum nova.",
"El qual núvol embolcallà les companyes cantadores i les sotstragué a l'esguard dels monjos meravellats.",
"Estava aunat en un feix únic de veus melodioses.",
"Te Deum laudamus.",
"La calitja se va espargir i se va fondre i la illa romangué vestida de frescor i d'auba.",
"Començaren conjuntament a cantar: Deus, Deus meus, ad te de luce vigilo.",
"Un gran Anyell blanc el qual per ells era immolat.",
"Un cove ple d'aquells grans que semblaven de raïm madur.",
"Que s'emportessin el fruit de la Illa dels forts homens, que els deixessin allà el seu germà i els altres que marxessin en pau.",
"Quantes gràcies els havia fetes Déu en aquell viatge, que marxés en la pau de Déu i que pregués Déu per ells.",
"Que aparellessin de menjar i li portassin un dels grans de raïm del cove.",
"Se'n meravellà i digué: -Mai no viu ni oí que en el món fos tal natura de raïms. L'un gra és tan gran com l'altre, i tan pesant; només hi ha diferència en la color de la pell de cascun gra.",
"Sí.",
"Dotze."
]
}
|
books
|
Altiu, magnífic, estirat, Ell anava venint cap a la porta, bo i murmurant entre dents: -¡No he vist mai gent més estúpida!
Tan engallat anava, que sens dubte en Jan li hauria passat desapercebut, si aquest no s'hagués alçat com mogut per un ressort. A l'adonar-se de la presència del jove, el mestre s'hi va dirigir preguntant-li secament:
-Qui és vosté? Què volia?
-Jo, jo, jo…
-Digui. Què?
-Jo… senyor…
-Però digui.
-Jo he fet un llibre de…
-De poesies… oi?- Va rependre el poeta, mirant-se al jove de cap a peus. -Un llibre de, poesies!… I està clar… Vostè voldrà, com tots, que jo li llegeixi el llibre… ¿Però vostès s'han figurat que el temps em sobra? Vingui un altre dematí…
|
[
"Com es descriu al primer personatge?",
"Què anava dient en veu baixa?",
"Quina actitud tenia?",
"De quina presència gairebé no se n'adona?",
"Com va fer acte de presència en Jan, però?",
"Va advertir el mestre que era allà el Jan, doncs?",
"Què va voler saber?",
"Amb quin to li va fer la pregunta?",
"En Jan va respondre amb seguretat?",
"Va insistir-li el professor?",
"Quina va ser doncs la resposta del Jan?",
"Torna a insistir el professor?",
"Què endevina el professor que ha fet el Jan?",
"Què dedueix que vol el jove?",
"Està obert a fer-ho?"
] |
{
"answer_end": [
24,
122,
141,
194,
248,
288,
365,
338,
378,
391,
404,
417,
514,
606,
680
],
"answer_start": [
0,
26,
123,
123,
147,
250,
290,
300,
366,
379,
392,
405,
418,
517,
608
],
"input_text": [
"Altiu, magnífic i estirat.",
"¡No he vist mai gent més estúpida!",
"Anava engallat.",
"Del Jan.",
"Es va alçar com mogut per un ressort.",
"Sí.",
"Qui era ell i què volia.",
"Secament.",
"No.",
"Sí.",
"Jo… senyor…",
"Sí.",
"Que ha fet un llibre de poesies.",
"Que llegeixi el seu llibre de poesies.",
"No."
]
}
|
bios
|
Teresa Pàmies i Bertran (Balaguer, 8 d'octubre de 1919 - Granada, 13 de març de 2012) fou una escriptora, periodista i activista catalana.
Filla de Tomàs Pàmies i Rosa Bertran, Teresa Pàmies va ser la gran de quatre germans. Va tenir una infantesa intensa i feliç, en part gràcies al seu pare, Tomàs, un dirigent destacat del combatiu i marxista Bloc Obrer i Camperol (BOC), que li va transmetre des de ben petita les seves idees i la seva visió de la vida. Amb 10 anys, la Teresa ja es dedicava a vendre la revista del BOC, La Batalla. Ingressà a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) el 1937, on tingué un paper actiu en la seva direcció, en la creació de l'Aliança Nacional de la Dona Jove (1937-1939) i en el butlletí Juliol.
Després de la Guerra Civil espanyola hagué d'exiliar-se a França i més tard passà a la República Dominicana, a Cuba i finalment a Mèxic, on fixà la seva residència. Ingressà a la Universitat Femenina, on estudià Periodisme (fins llavors havia estat sempre autodidacta). El 1947 deixà Mèxic per anar a Belgrad, on treballà a la ràdio, tasca que continuà després a Radio Praga, on fou redactora de les emissions en castellà i català.
Des de l'exili també col·laborà a les revistes catalanes Serra d'Or i a Oriflama. El 1971 tornà a Catalunya i es dedicà a la literatura. Va seguir col·laborant en diversos mitjans de comunicació com el diari AVUI, des dels seus inicis l'any 1976 i fins al 2009; a la revista Presència i a Catalunya Ràdio. Alguns dels seus articles es van recollir en els llibres Opinions de dona (1983) i La vida amb cançó. Cròniques radiofòniques (1999).
Es casà amb Gregorio López Raimundo, secretari general del PSUC. És mare del també escriptor Sergi Pàmies. Les seves obres tenen un fons autobiogràfic. També ha escrit una biografia en castellà de Dolores Ibárruri (Mèxic, 1975). El 1984 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi, el 1997 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona, el 2001 el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la màxima distinció literària en català, i el 2006, el Premi Manuel Vázquez Montalbán.
El dia 13 de març de 2019 es va inaugurar l'Any Teresa Pàmies amb motiu del centenari del seu naixement. S'han programat activitats diverses des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i comissionades per Montse Barderi Palau, com ara: conferències, exposicions, reedicions d'alguns títols i un Simposi previst pel mes d'octubre de 2019.
A continuació una relació d'alguns dels llibres publicats per la Teresa Pàmies:
|
[
"Qui va ser Teresa Pàmies i Bertran?",
"Quins eren els seus pares?",
"Dels seus germans va ser la més petita?",
"Com va ser la seva infància?",
"Principalment a causa de qui?",
"Qui era ell?",
"Com va influir en la seva filla?",
"On va participar la Teresa moguda per aquesta influència?",
"Què va haver de fer un cop acabà la Guerra Civil a Espanya?",
"A quina universitat va realitzar els seus estudis de periodisme?",
"A on va marxar el 1947?",
"Què va fer allà?",
"Quina va ser la seva presència en mitjans catalans?",
"Quin autor famós és el seu fill?",
"Quins reconeixements ha rebut a Catalunya?"
] |
{
"answer_end": [
138,
175,
223,
263,
299,
373,
456,
747,
912,
971,
1057,
1081,
1485,
1726,
2215
],
"answer_start": [
0,
139,
177,
225,
225,
281,
379,
458,
749,
914,
1019,
1048,
1181,
1686,
1850
],
"input_text": [
"Una escriptora, periodista i activista catalana.",
"Tomàs Pàmies i Rosa Bertran.",
"No.",
"Intensa i feliç.",
"Al seu pare, Tomàs.",
"Un dirigent destacat del combatiu i marxista Bloc Obrer i Camperol (BOC).",
"Li va transmetre des de ben petita les seves idees i la seva visió de la vida.",
"Amb 10 anys, la Teresa ja es dedicava a vendre la revista del BOC, La Batalla. Ingressà a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) el 1937, on tingué un paper actiu en la seva direcció, en la creació de l'Aliança Nacional de la Dona Jove (1937-1939) i en el butlletí Juliol.",
"Hagué d'exiliar-se a França i més tard passà a la República Dominicana, a Cuba i finalment a Mèxic, on fixà la seva residència.",
"A la Universitat Femenina.",
"A Belgrad.",
"Treballà a la ràdio.",
"Col·laborà a les revistes catalanes Serra d'Or i a Oriflama. El 1971 tornà a Catalunya i es dedicà a la literatura. Va seguir col·laborant en diversos mitjans de comunicació com el diari AVUI, des dels seus inicis l'any 1976 i fins al 2009; a la revista Presència i a Catalunya Ràdio.",
"Sergi Pàmies.",
"El 1984 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi, el 1997 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona, el 2001 el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la màxima distinció literària en català, i el 2006, el Premi Manuel Vázquez Montalbán.\nEl dia 13 de març de 2019 es va inaugurar l'Any Teresa Pàmies amb motiu del centenari del seu naixement."
]
}
|
books
|
La Maria de la Mercè n'estava enamoradíssima; la Lluïseta sentia per ell una admiració profunda; i els seus fills li saltaven a sobre d'una manera esbojarrada i brutal, jugaven amb ell com si fos un xicot; però a la més lleugera advertència, al crit més insignificant, l'obeïen amb una puntualitat esveradora. I aquest estat cordialíssim de tota la família no passava desapercebut de la gent, i refermava més encara les admiracions i les lloances.
Jo he de confessar que aquesta simpatía centrífuga d'en Víctor Buxareu em va agafar de ple, en el poc que pesava la meva opinió dins les decisions i comentaris de la colònia: vaig convertir-me en cantor absolut i entusiasta d'en Víctor.
Però no havia arreplegat encara el moment sentimental del meu nou amic; i, si no l'havia arreplegat, el veia venir: jo estava segur que en Víctor em tenia simpatía i confiança; que si no havia trencat el glaç era per falta d'ocasió oportuna; i, en aquest estat les coses, és molt natural que no triguéssim gaires dies a trobar l'hora de les confidències.
Fou en una d'aquelles sortides que fèiem a la caiguda de la tarda. Endavant anaven els quatre nens, la Lluïseta, la Maria de la Mercè, una mainadera, i altres persones grans i petites que no són del cas. La cosa més natural hauria estat que jo donés conversa a la Lluïseta. Doncs no era així (en aquestes sortides, moltes vegades m'ha tocat carregar amb el neulers): jo anava endarrerit, aclaparat totalment per la conversa càlida i pròdiga d'en Víctor Buxareu. I perdoneu un petit incís: he dit que moltes vegades m'ha tocat carregar amb els neulers, i això és la pura veritat: ara recordo que, en un altre poble tan dolç com el que ens entreté, una tarda d'istiu que anàvem de passejada amb altres amics i amigues meves, mentre els meus companys cadascun fruïa del braç d'una donzella, jo, darrera de tothom, com un conco avorrit, duia repenjada una mena de senyora escardalenca, mare d'un feix de bordegassos, que s'entretenia fent-me pessigolletes al clatell amb una herba rasposa. Us torno a dir que em perdoneu aquest incís de comprimida protesta, i tornem a seguir el fil d'aquesta història.
En Víctor Buxareu, després de fer mil voltes de paraules, no trobant encara el to, faltant-li l'embranzida, a la fi va decidir-se; i, agafant-me el braç i esguardant la llunyania blava, digué:
-Miri: això del casament, és qüestió d'ensopegar-ho.
Jo he estat sempre un home d'una gran timidesa: potser li diré que més d'una vegada aquesta timidesa m'ha fet quedar en ridícul. Com vostè comprèn, amb aquest defecte no he tingut mai un èxit decidit entre les dones. Més li diré: quan era jovenet, les dones em feien una mena de por. Era un noi sorrut: d'aquests que no riuen ni es diverteixen. Vagi a saber qui en tenia la culpa, de tot això: si el meu propi natural o l'educació rígida que m'havia donat el meu pare.
|
[
"Quin efecte provocava en Víctor a la seva família?",
"La gent era conscient d'aquest tipus de relació?",
"Què provocava això?",
"Com va impactar al narrador la simpatia d'en Víctor Buxareu?",
"Havia tingut ja una ocasió sentimental amb el Víctor?",
"La veia probable?",
"Quins motius li feien pensar que encara no havia passat?",
"Creia que hauria d'esperar molt perquè poguessin parlar amb més confiança?",
"Quan va succeïr finalment la trobada amb el Víctor?",
"Qui més hi havia en aquell moment?",
"Quina hagués estat la situació més corrent?",
"Com estava ell aquest cop?",
"De quin tema va decidir parlar en Víctor mentre li enxampava el braç?",
"Com defineix en Víctor el seu propi caràcter?",
"A quins factors atribueix la seva forma de ser?"
] |
{
"answer_end": [
308,
391,
446,
683,
755,
860,
925,
1038,
1105,
1223,
1312,
1500,
2383,
2600,
2852
],
"answer_start": [
0,
312,
395,
471,
685,
760,
866,
930,
1040,
1107,
1244,
1407,
2273,
2385,
2730
],
"input_text": [
"La Maria de la Mercè n'estava enamoradíssima; la Lluïseta sentia per ell una admiració profunda; i els seus fills li saltaven a sobre d'una manera esbojarrada i brutal, jugaven amb ell com si fos un xicot; però a la més lleugera advertència, al crit més insignificant, l'obeïen amb una puntualitat esveradora.",
"Sí.",
"Refermava més encara les admiracions i les lloances.",
"Li va agafar de ple i es va convertir el cantor absolut i entusiasta d'ell.",
"No.",
"Sí.",
"Per falta d'alguna ocasió oportuna.",
"No.",
"En una d'aquelles sortides que feien a la caiguda de la tarda.",
"Els quatre nens, la Lluïseta, la Maria de la Mercè, una mainadera, i altres persones grans i petites.",
"Que li donés conversa a la Lluïseta.",
"Anava endarrerit aclaparat totalment per la conversa càlida i pròdiga d'en Víctor Buxareu.",
"Del casament.",
"Com un home de gran timidesa que més d'un cop l'ha fet quedar en ridícul i no tenir molt d'èxit entre les dones.",
"Ell mateix o l'educació rígida que li havia donat el seu pare."
]
}
|
vilaweb
|
La primera ministra del Regne Unit, Theresa May, ha previst avui contactes telefònics amb el president del consell europeu, Donald Tusk, i amb el cap de l'executiu comunitari, Jean-Claude Juncker, en un intent per superar el bloqueig provocat pel ‘no' del Parlament britànic a l'acord negociat entre Brussel·les i Londres per un Brexit ordenat. Es tracta dels primers contactes directes que manté la primera ministra amb els presidents de les institucions europees des del vot negatiu a Westminster dilluns passat. Les trucades han estat programades per a primera hora de la tarda i s'han fixat a petició de la primera ministra britànica, segons han informat les fonts dels equips de Tusk i Juncker. El portaveu de Juncker, Margaritis Schinas, ha evitat donar més detalls quan ha anunciat el contacte en una roda de premsa, alhora que ha apuntat que no és possible saber quant de decisiva o no serà aquesta conversa. Encara que el cap de l'executiu comunitari ha estat en contacte permanent amb els dirigents de la UE en els darrers dies, amb May tan sols s'havia intercanviat missatges de text. May va veure dilluns passat com la Cambra dels Comuns rebutjava per una aclaparadora majoria el Tractat de Retirada negociat per assegurar una sortida ordenada del Regne Unit, la qual cosa posa en risc que el proper 29 de març es produeixi un divorci caòtic. Després de superar el dimarts una moció de censura, May s'ha compromès a presentar un pla alternatiu amb el qual aspira a desbloquejar la situació, encara que no n'ha revelat els detalls. La dirigent britànic té previst exposar el seu ‘pla B' davant dels diputats britànics dilluns vinent, 21 de gener, amb l'objectiu que sigui sotmès al vot de la cambra dimarts 29 de gener, a dos mesos exactes de la data prevista per al Brexit. Una de les hipòtesis que es barregen és que Londres sol·liciti a la UE ajornar la data de sortida, per guanyar temps i revisar les condicions del divorci o plantejar la celebració de noves eleccions o un segon referèndum. Des de Brussel·les eludeixen posicionar-se sobre aquests escenaris i recorden que de moment no hi ha cap petició oficial sobre aquesta qüestió. Si arriba, afegeixen diverses fonts europees, haurà d'estipular clarament quines són les raons per a aquesta pròrroga i serà un assumpte que els dirigents de la Unió Europea hauran de discutir i decidir per unanimitat si accepten o no. Durant les darreres hores, la primera ministra britànica ha parlat també amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, i amb el primer ministre holandès, Mark Rutte, en un intent per guanyar suports en els seus esforços per trobar una solució a la crisi. Juncker és l'últim nom afegit a la seva llista de trucades, però es tracta d'una agenda flexible a la qual es podrien sumar altres contactes, han assenyalat les fonts del Govern britànic consultades per Europa Press.
|
[
"Qui és Theresa May?",
"Amb qui té intenció de tenir una conversa telefònica?",
"Per quin motiu?",
"Ja havia contactat prèviament amb aquests presidents europeus?",
"Quan tindran lloc les converses telefòniques?",
"Qui ha concretat l'hora d'aquestes trucades?",
"Margaritis Schinas ha detallat la importància d'aquesta trucada?",
"Com s'havia comunicat fins llavors amb May?",
"Què va decidir a principis de la setmana passada la Cambra dels Comuns?",
"Què comporta això?",
"Què ha plantejat May després d'haver sobreviscut a una moció de censura?",
"Per què vol presentar el seu pla alternatiu el 21 de gener?",
"Què diu Brusel·les sobre les hipòtesis que hi ha al respecte?",
"Amb quins altres dirigents ha parlat May les últimes hores per intentar aconseguir el seu suport?",
"La seva agenda de trucades està oberta a tenir més converses amb altres persones?"
] |
{
"answer_end": [
47,
195,
343,
464,
580,
637,
915,
1094,
1270,
1353,
1501,
1784,
2150,
2638,
2780
],
"answer_start": [
0,
36,
197,
345,
515,
583,
724,
917,
1096,
1272,
1355,
1543,
2008,
2388,
2640
],
"input_text": [
"La primera ministra del Regne Unit.",
"Amb el president del consell europeu, Donald Tusk, i amb el cap de l'executiu comunitari, Jean-Claude Juncker.",
"Per intentar superar el bloqueig provocat pel \"no\" del Parlament britànic a l'acord negociat entre Brussel·les i Londres per un Brexit ordenat.",
"No.",
"A primera hora de la tarda.",
"La primera ministra britànica.",
"No.",
"Mitjançant missatges de text.",
"Va rebutjar per una aclaparadora majoria el Tractat de Retirada negociat per assegurar una sortida ordenada del Regne Unit.",
"Posa en risc que el proper 29 de març es produeixi un divorci caòtic.",
"S'ha compromès a presentar un pla alternatiu amb el qual aspira a desbloquejar la situació.",
"Amb l'objectiu que sigui sotmès al vot de la cambra dimarts 29 de gener, a dos mesos exactes de la data prevista per al Brexit.",
"Eludeixen posicionar-se sobre aquests escenaris i recorden que de moment no hi ha cap petició oficial sobre aquesta qüestió.",
"Amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, i amb el primer ministre holandès, Mark Rutte.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Ah! Vet allà el Mas Baltrons, el paradís, del qual era estat bandejat per sempre més. Era un paisatge de tons aures, que s'obirava per entre les soques dels roures com pels intercolumnis d'un claustre. Encara el banyava el sol. Oh país de placidesa! Allí la casa benamada, al cim d'una comella d'un verd tendre i groguenc, que destacava com una taca lluminosa sobre la morador de les muntanyes llunyedanes i emergia d'una mar maragdina d'userdes. Cap a l'esquerra, el fruiterar i el camí que menava a Vilablanca. Cap a la dreta, les feixes escalonades de la Quintana i el congost de la font dels Lliris, abeuratge dels bous del mas. País de somnis! Allí havien florit totes les il·lusions de la seva vida. En contemplar aquells camps i feixes i muntanyes, sentia brollar-hi els antics records com un llunyà flabioleig tot dolç, tot trist, tot recador. Les cites idíliques, les fontades en família llavors de la convalescència de la noia, el plaent repòs després de les segades, les restes familiars dels focs de Sant Joan… escenes pures i agradoses com una música!
La casa no parlava sinó de pau. La seva torre emmarletada era una niera de coloms i orenetes. Aquella finestra, amb un test de clavellines a l'ampit era la de la cambra de la noia. Aquella altra de més avall, gran i columnària, flanquejada de verdes tapareres, era la de la cambra matrimonial. Ambdues estaven tranquilament obertes, igual que les portes. Ningú no es temia de res.
|
[
"Com es defineix el Mas Baltrons?",
"Què és?",
"Li donava la llum?",
"Com defineix al país?",
"On es trobava la casa?",
"Què hi havia a la banda esquerra?",
"I a la dreta?",
"Qui anava a la font dels Lliris?",
"Per què el qualifica com a un país de somnis?",
"Què sentia mirant el paisatge?",
"Quins moments recorda?",
"Les qualifica positivament?",
"Què hi havia a la torre de la casa?",
"Com era la zona de l'habitació de la noia?",
"I la de matrimoni?"
] |
{
"answer_end": [
84,
200,
226,
248,
445,
511,
602,
631,
704,
850,
1021,
1063,
1157,
1244,
1357
],
"answer_start": [
13,
86,
202,
228,
250,
447,
513,
583,
633,
706,
852,
1023,
1097,
1159,
1246
],
"input_text": [
"El paradís, del qual era estat bandejat per sempre més.",
"Un paisatge de tons aures, que s'obirava per entre les soques dels roures com pels intercolumnis d'un claustre.",
"Sí.",
"Com un país de placidesa.",
"Al cim d'una comella d'un verd tendre i groguenc, que destacava com una taca lluminosa sobre la morador de les muntanyes llunyedanes i emergia d'una mar maragdina d'userdes.",
"El fruiterar i el camí que menava a Vilablanca.",
"Les feixes escalonades de la Quintana i el congost de la font dels Lliris.",
"Els bous del mas.",
"Perquè allí havien florit totes les il·lusions de la seva vida.",
"Sentia brollar-hi els antics records com un llunyà flabioleig tot dolç, tot trist, tot recador.",
"Les cites idíliques, les fontades en família llavors de la convalescència de la noia, el plaent repòs després de les segades i les restes familiars dels focs de Sant Joan.",
"Sí.",
"Una niera de coloms i orenetes.",
"Tenia una finestra, amb un test de clavellines a l'ampit.",
"Era l'altra de més avall, gran i columnària, flanquejada de verdes tapareres."
]
}
|
books
|
S'enfebrava, desvariejava.
De sobte s'adonà que s'havia fet tard. Uns quants oriols de vol silenciós havien vingut a posar-se als cimals de la verneda i des d'aquelles altituds atalaiaven els voltants com solen fer cada vespre per escollir el jóc. L'aigua dels estanyols havia pres una color de glaç; suaument rosada com la de la polpa d'un meló d'hivern. El sol devia ja vermellejar. Segurament no restava pas una hora de dia. Calia afanyar-se. Tal vegada el temps seria massa just. Anem, s'atansava el moment de comprovar les ofenses i de venjar-les.
S'alçà d'una embranzida. Una alenada tràgica se l'enduia. La barretina i el llaç dels cabells li varen caure, garfits per una romaguera; però no es girà pas a recollir-los. Amb pas pressut embestí la costa… amunt, amunt, per dintre una selva de suros i alzines gegantins, esgarriats ací i allà com desacompanyant-se. Què descobriria? Quines vergonyes? Quins secrets antics? Tot ell palpitava. Ell, l'home fort, que mai havia deixat de pujar cap costa d'una sola pitrada, ara s'ofegava i de tant en tant havia de relentir la marxa per pendre alè. Era l'emoció la que el cansava, no l'esforç, que li costés el repetjó. Ni tan sols se n'adonava que caminés. Vivia en un somni, en un desvari. Amunt, amunt…
|
[
"Com descriu l'ànim de la persona?",
"De què va assabentar-se?",
"De quina manera els animals donen a entendre que és tard?",
"Com estava l'aigua?",
"Amb què compara el seu color?",
"Quin color tenia el sol?",
"Tenien temps suficient?",
"Quina situació estava a punt d'arribar?",
"Què va fer que li caigués la barretina i el llaç dels cabells?",
"Com va avançar pel camí?",
"Com eren els arbres que s'anava trobant a la selva?",
"Com se sentia mentre avançava?",
"Sempre havia tingut un caràcter nerviós?",
"D'on li venia l'esgotament?",
"Avançava amb angoixa?"
] |
{
"answer_end": [
25,
64,
246,
316,
354,
383,
482,
551,
661,
868,
846,
944,
1022,
1168,
1240
],
"answer_start": [
0,
27,
66,
248,
248,
356,
385,
490,
553,
611,
774,
927,
946,
1099,
1170
],
"input_text": [
"S'enfebrava, desvariejava.",
"De que s'havia fet tard.",
"Uns quants oriols de vol silenciós havien vingut a posar-se als cimals de la verneda i des d'aquelles altituds atalaiaven els voltants com solen fer cada vespre per escollir el jóc.",
"Havia pres una color de glaç; suaument rosada.",
"Amb la de la polpa d'un meló d'hivern.",
"Vermellós.",
"No.",
"Comprovar les ofenses i venjar-les.",
"Alçar-se d'una embranzida.",
"La barretina i el llaç dels cabells li varen caure, garfits per una romaguera; però no es girà pas a recollir-los. Amb pas pressut embestí la costa… amunt, amunt, per dintre una selva de suros i alzines gegantins, esgarriats ací i allà com desacompanyant-se.",
"Suros i alzines gegantins, esgarriats ací i allà.",
"Tot ell palpitava.",
"No.",
"De l'emoció, no de l'esforç.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
L'efecte Puigdemont ha permès a Junts per Catalunya d'esdevenir primera força del bloc independentista, cosa que ha estat una sorpresa perquè totes les enquestes indicaven que ERC passaria davant de la candidatura del president. Els 34 escons de Puigdemont li permeten no sols de ser investit novament president, gràcies a la majoria absoluta independentista de 70 escons, sinó també de salvar el seu espai polític, en crisi després de la creació del PDECat, i abordar una futura reformulació. La llista de Junts per Catalunya incorpora nombrosos independents al costat de membres del partit de Marta Pascal, que no anava a la candidatura. Junts per Catalunya ha estat la primera força a les demarcacions de Girona i Lleida i a 29 comarques, mentre que ERC només s'imposa en quatre comarques. En canvi, a les comarques metropolitanes, com el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Oriental i l'Occidental els republicans superen la llista del president, que, així i tot, és primera força al Maresme, davant de Cs. A la ciutat de Barcelona, Junts per Catalunya és la tercera força, després de Ciutadans i Esquerra. Passada la mitjanit, Puigdemont ha fet una compareixença institucional acompanyat dels quatre consellers exiliats, dos de Junts per Catalunya –Lluís Puig i Clara Ponsatí– i dos d'ERC –Meritxell Serret i Toni Comín. Visiblement satisfet, ha assegurat que el resultat de les eleccions ‘ningú no el pot discutir' i ha recordat que Rajoy s'havia ‘enfonsat'. Puigdemont ha afegit: ‘La República Catalana ha guanyat a la monarquia del 155.' Finalment, ha demanat ‘una rectificació, una reparació i una restitució' pel mal que havia fet l'aplicació de l'article 155 i també que Europa prengués nota del resultat de les eleccions. Mentrestant, l'ambient a la seu electoral de Junts per Catalunya a Barcelona era d'eufòria, per la victòria independentista i també pels bons resultats d'una formació creada fa poques setmanes. La directora de campanya, Elsa Artadi, ha destacat la victòria recordant que Puigdemont havia obtingut 34 escons, en contrast amb els 3 del PP. ‘La victòria independentista ha estat la victòria de tots: de Junts per Catalunya, d'Esquerra i de la CUP', ha dit, apuntant ja cap a un possible acord de govern.
|
[
"Què ha propiciat l'anomenat efecte Puigdemont?",
"Ha sigut un resultat que s'esperava?",
"Per què?",
"Què han propiciat els resultats a Puigdemont?",
"En quins territoris ha tingut millors resultats Junts per Catalunya?",
"I ERC?",
"On supera ERC a Junts per Catalunya?",
"A qui supera Junts per Catalunya al Maresme?",
"Quina és la situació a Barcelona?",
"Amb qui ha donat un discurs Puigdemont un cop finalitzat el recompte de vots?",
"Amb quina actitud veu els resultats obtinguts?",
"Què ha afirmat respecte a Catalunya?",
"I quina petició ha fet?",
"Quins ànims hi havia a la seu de Junts per Catalunya a Barcelona?",
"Quines declaracions ha fet Elsa Artadi?"
] |
{
"answer_end": [
102,
134,
227,
492,
740,
791,
954,
1014,
1114,
1329,
1424,
1548,
1737,
1829,
2182
],
"answer_start": [
0,
104,
135,
229,
640,
742,
803,
931,
1016,
1137,
1331,
1470,
1562,
1739,
1959
],
"input_text": [
"Ha permès a Junts per Catalunya d'esdevenir primera força del bloc independentista.",
"No.",
"Perquè totes les enquestes indicaven que ERC passaria davant de la candidatura del president.",
"Els 34 escons de Puigdemont li permeten no sols de ser investit novament president, gràcies a la majoria absoluta independentista de 70 escons, sinó també de salvar el seu espai polític, en crisi després de la creació del PDECat, i abordar una futura reformulació.",
"A les demarcacions de Girona i Lleida i a 29 comarques.",
"Només s'imposa en quatre comarques.",
"A les comarques metropolitanes, com el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Oriental i l'Occidental.",
"A Cs.",
"Junts per Catalunya és la tercera força, després de Ciutadans i Esquerra.",
"Amb quatre consellers exiliats, dos de Junts per Catalunya –Lluís Puig i Clara Ponsatí– i dos d'ERC –Meritxell Serret i Toni Comín.",
"Amb una satisfacció visible.",
"Que la República Catalana ha guanyat a la monarquia del 155.",
"Una rectificació, una reparació i una restitució pel mal que havia fet l'aplicació de l'article 155 i també que Europa prengués nota del resultat de les eleccions.",
"D'eufòria.",
"Ha destacat la victòria recordant que Puigdemont havia obtingut 34 escons, en contrast amb els 3 del PP, afirmant que la victòria independentista ha estat la victòria de tots: de Junts per Catalunya, d'Esquerra i de la CUP."
]
}
|
mitologia
|
Ialisos (en llatí Ialysus, en grec antic Ἰάλυσος) era una de les tres ciutats dòriques de Rodes i una de les sis ciutat de l'hexàpolis dòrica. La seva fundació s'atribueix a l'heroi epònim Ialis, fill de Cèrcaf. Estava situada a només sis estadis al sud-oest de la ciutat de Rodes, que després de la seva fundació l'any 408 aC, va provocar la decadència de Ialisos. En temps d'Estrabó era una petita vila que ja no era independent. Homer ja la menciona al "Catàleg de les naus", a la Ilíada, que juntament amb Lindos i Camiros va anar a la guerra de Troia sota la direcció de Tlepòlem.
La ciutat tenia una ciutadella anomenada Orikoma, que existia encara en temps de Plini el Vell. El territori de la ciutat es deia Ialísia.
Correspon a la moderna vila de Ialiso o Trianta (Ialiso en realitat és tot el municipi, però s'aplica també a la vila de Trianta, al lloc de l'antiga Ialysos). Queden molt poques restes de l'antiga ciutat.
|
[
"Què és Ialisos?",
"Qui en va ser el seu fundador?",
"Qui era el seu pare?",
"A quina distància estava la ciutat d'Ialis respecte a la de Rodes?",
"Què va provocar la seva davallada?",
"On apareix Ialisos mencionada?",
"De quin autor?",
"On es diu que es va dirigir?",
"Qui el va dirigir?",
"Com es diu la ciutadella que hi ha a Ialisos?",
"És una ciutadella que ja hi era prèviament?",
"Qui era el governant anterior es menciona?",
"Com s'anomenava a la regió que ocupava la ciutat?",
"Quina vila actual es troba ara?",
"Es conserven moltes ruïnes de la vella ciutat?"
] |
{
"answer_end": [
141,
194,
210,
280,
364,
490,
490,
555,
584,
634,
680,
680,
723,
772,
929
],
"answer_start": [
0,
143,
174,
212,
262,
432,
432,
432,
432,
586,
586,
586,
682,
725,
885
],
"input_text": [
"Una de les tres ciutats dòriques de Rodes i una de les sis ciutat de l'hexàpolis dòrica.",
"L'heroi epònim Ialis.",
"Cèrcaf.",
"Estava situada a només sis estadis al sud-oest de la ciutat de Rodes.",
"La ciutat de Rodes.",
"Al \"Catàleg de les naus\", a la Ilíada.",
"Homer.",
"A la guerra de Troia.",
"Tlepòlem.",
"Orikoma.",
"Sí.",
"Plini el Vell.",
"Ialísia.",
"Ialiso o Trianta.",
"No."
]
}
|
bios
|
Maria Àngels Ollé Romeu (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès 3 d'agost de 1937 - Reus, Baix Camp, 1 de setembre de 2019) fou una pedagoga, escriptora i professora universitària catalana, establerta a Reus. És coneguda per haver publicat desenes de llibres infantils d'iniciació a la lectura.
Es va llicenciar en Filosofia i lletres, especialitzada en pedagogia, a la Universitat de Barcelona. Com a professora, va treballar ensenyant català de manera clandestina a l'escola Mowgli de Reus, en temps de la dictadura franquista. Després va col·laborar esporàdicament amb l'Escola Talitha del barri barceloní de Sarrià (actual Casa Orlandai), amb professionals referents del sector, com Marta Mata. Va començar poc després a publicar llibres d'iniciació a la lectura en català el 1964 amb l'editorial La Galera, amb il·lustracions de Pilarín Bayés, amb l'objectiu de posar-hi remei a la manca de materials docents en català. Posteriorment, va treballar més de vint-i-cinc anys com a professora titular a la Universitat Rovira i Virgili. Com a autora, també ha col·laborat en revistes i publicacions periòdiques com In -fàn -ci -a, Faristol, Perspectiva Escolar, Comunicació Educativa i Cavall Fort, entre altres. És membre del consell de redacció de la revista In -fàn-cia i de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. També col·labora amb el projecte Itineraris lectors de la Institució de les Lletres Catalanes. S'havia casat amb l'advocat Ramon Marcer, de qui enviudà. A partir de 2013 liderà a Reus el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. El novembre de 2018 fou fundadora del col·lectiu solidari amb els presos polítics catalans Avis i Àvies de Reus, que es concentra cada dia feiner a les dotze del migdia a la Plaça del Mercadal. El juliol de 2019 el ple de l'Ajuntament de Reus aprovà concedir-li la Medalla de la Ciutat per la seva trajectòria com a pedagoga i escriptora.
Després de la seva mort, l'Ajuntament de Reus anuncià que li dedicaria una plaça davant de l'escola Mowgli.
La seva obra ha estat traduïda al basc, al francès, al castellà i al portuguès.
|
[
"Qui va ser Maria Àngels Ollé Romeu?",
"On va néixer?",
"On estava establerta?",
"Per quin motiu és famosa?",
"Quins van ser els seus estudis?",
"Com va ser la seva tasca com a professora en temps del franquisme?",
"On va ensenyar més endavant?",
"Quan va començar la seva trajectòria de publicar llibres?",
"Amb quin propòsit?",
"On va treballar durant més de vint anys?",
"En quines revistes i publicacions periòdiques ha participat?",
"Quin moviment va dirigir el 2013?",
"Quin grup solidari va formar el 2018?",
"Per quin motiu va ser reconeguda el 2019?",
"A quines llengües s'ha traduït el que ha escrit?"
] |
{
"answer_end": [
183,
58,
202,
288,
389,
523,
613,
779,
918,
1030,
1206,
1530,
1643,
1869,
2057
],
"answer_start": [
0,
0,
185,
204,
290,
391,
525,
694,
694,
935,
1032,
1463,
1532,
1726,
1979
],
"input_text": [
"Una pedagoga, escriptora i professora universitària catalana.",
"A Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès.",
"A Reus.",
"Per haver publicat desenes de llibres infantils d'iniciació a la lectura.",
"Es va llicenciar en Filosofia i lletres, especialitzada en pedagogia, a la Universitat de Barcelona.",
"Va treballar ensenyant català de manera clandestina a l'escola Mowgli de Reus.",
"Va col·laborar esporàdicament amb l'Escola Talitha del barri barceloní de Sarrià.",
"El 1964.",
"Posar-hi remei a la manca de materials docents en català.",
"A la Universitat Rovira i Virgili, com a professora titular.",
"En revistes i publicacions periòdiques com In -fàn -ci -a, Faristol, Perspectiva Escolar, Comunicació Educativa i Cavall Fort, entre altres.",
"El Pacte Nacional pel Dret a Decidir.",
"El col·lectiu solidari amb els presos polítics catalans Avis i Àvies de Reus.",
"L'Ajuntament de Reus aprovà concedir-li la Medalla de la Ciutat per la seva trajectòria com a pedagoga i escriptora.",
"Al basc, al francès, al castellà i al portuguès."
]
}
|
bios
|
Tatiana Sisquella i Cañabate (l'Hospitalet de Llobregat, 12 de juny de 1978 - Barcelona, 6 de febrer de 2014) fou una periodista i presentadora de televisió i ràdio catalana. Era la dona del també periodista Joan Maria Pou.
Llicenciada en Comunicació audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona, des de 2000 fins a 2004 va treballar a Barça TV en programes com Tenim un nom i Jugadors.
Pel que fa a la seva trajectòria radiofònica, va formar part de l'equip de diversos programes de RAC 1: els humorístics Minoria absoluta i La segona hora; El món a RAC 1, on s'encarregava de les connexions amb la unitat mòbil; el programa de cuina Volta i volta i Via lliure, on va presentar algunes edicions d'estiu. La temporada 2010 – 2011 es va incorporar al programa del cap de setmana de Catalunya Ràdio El suplement. La temporada següent va començar a presentar el nou magazín de tarda La tribu de Catalunya Ràdio, en substitució d'El secret, de Sílvia Cóppulo. Sisquella, per tant, deixava el programa El suplement que, precisament, presentaria Cóppulo a partir de la temporada 2011 – 2012. El 2013 La tribu de Catalunya Ràdio va rebre el Premi Ràdio Associació de Catalunya al millor programa de ràdio.
Aquesta tasca radiofònica, la va compaginar amb la televisiva. El 2007 va presentar l'espai de 8tv Envasat al 8. Dos anys més tard, va estrenar-se com a presentadora de TV3 en la sèrie divulgativa Sexes en guerra i, més endavant, durant la temporada 2010 – 2011, va col·laborar en el programa de TV3 Divendres. La tardor del 2011 va endinsar-se en el passat d'un seguit de catalans amb el programa documental Passat particular, format per quatre episodis. El darrer programa televisiu presentat va ser Summa positiva, també de TV3. En premsa, va publicar una columna setmanal a la contraportada de l'Ara des del naixement del diari fins al juny de 2013.
Tatiana Sisquella va saber el març de 2007 que patia càncer de mama, causa que li va provocar la mort el 6 de febrer de 2014, als trenta-cinc anys. Setmanes abans, l'havia rellevat en la seva tasca en La tribu de Catalunya Ràdio el sotsdirector del programa Xavi Rosiñol.
El 12 de juny de 2014 es va presentar Un dia qualsevol. Articles, un recull d'articles de Sisquella prologat per Sílvia Soler i editat per Ester Pujol en Columna.
El diari Ara va posar el seu nom a un dels Premis Ara, el que fa referència a la solidaritat; mentre que va posar el d'Ignasi Pujol i Llordés al d'emprenedoria. Coincidint amb el quart aniversari d'aquest diari, el 28 de novembre del 2014, se celebrà la primera edició d'aquests guardons. El primer a rebre el premi Tatiana Sisquella fou la iniciativa Xamfrà, mentre que Femcat rebé l'Ignasi Pujol a l'emprenedoria.
|
[
"Qui va ser Tatiana Sisquella i Cañabate?",
"Qui és el seu marit?",
"Quins van ser els seus estudis?",
"En quins programes de TV va aparèixer?",
"Quin va ser el seu recorregut a la ràdio?",
"Quin programa va abandonar a partir de 2011?",
"Quin programa de ràdio va ser premiat el 2013?",
"Amb que va combinar la seva feina a la ràdio?",
"Quina va ser la seva trajectòria televisiva?",
"Va col·laborar a algun diari?",
"Quina notícia va rebre el 2007?",
"Quina conseqüència va tenir?",
"Qui va fer el pròleg d'una compilació d'articles de Sisquella?",
"Què va fer el diari Ara?",
"Quan van tenir lloc els primers premis del diari Ara?"
] |
{
"answer_end": [
173,
222,
303,
393,
962,
1092,
1205,
1268,
1737,
1859,
1928,
2007,
2258,
2388,
2583
],
"answer_start": [
0,
175,
224,
305,
408,
964,
1094,
1207,
1270,
1739,
1861,
1908,
2189,
2296,
2508
],
"input_text": [
"Una periodista i presentadora de televisió i ràdio catalana.",
"El periodista Joan Maria Pou.",
"Es va llicenciar en Comunicació audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona.",
"Des de 2000 fins a 2004 va treballar a Barça TV en programes com Tenim un nom i Jugadors.",
"Va formar part de l'equip de diversos programes de RAC 1: els humorístics Minoria absoluta i La segona hora; El món a RAC 1, on s'encarregava de les connexions amb la unitat mòbil; el programa de cuina Volta i volta i Via lliure, on va presentar algunes edicions d'estiu. La temporada 2010 – 2011 es va incorporar al programa del cap de setmana de Catalunya Ràdio El suplement. La temporada següent va començar a presentar el nou magazín de tarda La tribu de Catalunya Ràdio, en substitució d'El secret, de Sílvia Cóppulo.",
"El suplement.",
"La tribu de Catalunya Ràdio.",
"Amb la televisiva.",
"El 2007 va presentar l'espai de 8tv Envasat al 8. Dos anys més tard, va estrenar-se com a presentadora de TV3 en la sèrie divulgativa Sexes en guerra i, més endavant, durant la temporada 2010 – 2011, va col·laborar en el programa de TV3 Divendres. La tardor del 2011 va endinsar-se en el passat d'un seguit de catalans amb el programa documental Passat particular, format per quatre episodis. El darrer programa televisiu presentat va ser Summa positiva, també de TV3.",
"Sí.",
"Que patia càncer de mama.",
"Li va provocar la mort el 6 de febrer de 2014, als trenta-cinc anys.",
"Sílvia Soler.",
"Va posar el seu nom a un dels Premis Ara, el que fa referència a la solidaritat.",
"El 28 de novembre del 2014."
]
}
|
vilaweb
|
Catalunya en Comú ha suspès de militància el diputat Joan Josep Nuet i li ha obert un expedient, ara que s'ha confirmat que ocuparà el lloc número 4 de la llista d'ERC a les eleccions espanyoles per la circumscripció de Barcelona. En un comunicat, els comuns han criticat allò que anomenen ‘espectacle mediàtic' d'ERC i la negociació amb ‘trànsfugues'. Aquest vespre el consell nacional d'ERC ha aprovat la coalició amb els comuns Sobiranistes a les eleccions espanyoles del 28-A i ha tancat les llistes al congrés i al senat, encapçalades per Oriol Junqueras i Raül Romeva a la circumscripció de Barcelona, respectivament. ERC ha reservat el lloc número 4 per Barcelona –que sortirà molt probablement elegit diputat– a Sobiranistes. Aquest lloc l'ocuparà Joan Josep Nuet, segons que han confirmat fonts de Sobiranistes a VilaWeb. Aquests últims dies ERC ha negociat amb Nuet la possibilitat que s'incorporés a la llista d'ERC al congrés. Comunistes de Catalunya, el partit de Nuet, va aprovar dissabte de promoure una coalició entre Sobiranistes i ERC que ha fructificat aquest vespre. Sobiranistes decidirà qui ocupa aquest quart lloc de la llista, a més de la resta que els republicans els han reservat. Ahir, el consell nacional d'EUiA va aprovar de donar suport a la llista d'En Comú Podem. El sector crític va advertir Nuet que en demanaria l'expulsió del partit si finalment s'incorporava a la llista d'ERC. Durant el consell nacional, s'ha llegit una carta de Junqueras en què el president d'ERC fa una crida a un vot multitudinari pels republicans en resposta a la repressió de l'estat espanyol.
|
[
"Què ha decidit Catalunya en Comú?",
"Quan?",
"Què han expressat els comuns en un escrit?",
"Quina unió ha aprovat el consell nacional d'ERC?",
"Què més ha fet?",
"Qui ocupa les primeres posicions a la llista a Barcelona?",
"Qui prendrà la quarta posició a Sobiranistes?",
"Quina font ha revelat aquesta informació?",
"Quin és el partit al que pertanyia Nuet?",
"Va estar d'acord amb la unió de Sobiranistes y ERC?",
"Qui serà qui prengui la decisió de la persona que estigui en la posició número quatre de la llista?",
"Què va decidir el consell nacional d'EUiA?",
"Quina va ser la resposta del sector crític respecte la decisió de Nuet?",
"Què s'ha fet en el consell nacional?",
"Què expressa en aquest escrit?"
] |
{
"answer_end": [
95,
229,
350,
443,
525,
606,
771,
829,
981,
1052,
1149,
1294,
1413,
1477,
1603
],
"answer_start": [
0,
97,
231,
367,
482,
492,
624,
734,
939,
939,
1087,
1213,
1296,
1415,
1443
],
"input_text": [
"Ha suspès de militància el diputat Joan Josep Nuet i li ha obert un expedient.",
"Ara que s'ha confirmat que ocuparà el lloc número 4 de la llista d'ERC a les eleccions espanyoles per la circumscripció de Barcelona.",
"En un comunicat, els comuns han criticat allò que anomenen espectacle mediàtic d'ERC i la negociació amb trànsfugues.",
"La coalició amb els comuns Sobiranistes.",
"Ha tancat les llistes al congrés i al senat.",
"Oriol Junqueras i Raül Romeva.",
"Josep Nuet.",
"VilaWeb.",
"Comunistes de Catalunya.",
"Sí.",
"Sobiranistes.",
"Va aprovar de donar suport a la llista d'En Comú Podem.",
"Que en demanaria l'expulsió del partit si finalment s'incorporava a la llista d'ERC.",
"S'ha llegit una carta de Junqueras.",
"El president d'ERC fa una crida a un vot multitudinari pels republicans en resposta a la repressió de l'estat espanyol."
]
}
|
bios
|
Carlota Baldrís i Rafecas (El Vendrell, 24 d'abril del 1960) és compositora i pedagoga musical.
Estudià al Conservatori de Tarragona (grau mitjà de piano) i al de Barcelona, on obtingué el grau superior de composició i instrumentació amb Xavier Boliart i el de música electroacústica amb Albert Llanas. Amplià la seva formació de piano amb Núria del Clos, Àngel Soler, Albert Giménez Attenelle i Liliana Mafiotte. També rebé classes magistrals de Monique Deschaussé. Amplia formació amb José Nieto, Albert Amargós i Lluís Vidal (música de cinema), Pierre Dupuy i Agustí Charles (música contemporània ), Antoni Ros-Marbà i Francesc Llongueres (de direcció), i amb Manel Camp, Francesc Capella (jazz i música moderna), entre d'altres.
És professora de llenguatge musical i harmonia a l'Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell des de la seva fundació al 1986. Va ser la directora del 1998 fins al 2010, i ha estat la impulsora de la nova escola i auditoris inaugurats al 2010.[cal citació]
Ha format part del jurat de diferents concursos de composició i interpretació, als Conservatoris de Tarragona i Vilaseca, l'Escola de Música Robert Gerard de Valls i Intercentro. És patrona de la Fundació Pau Casals i membre del Col·lectiu de Compositors de Tarragona. Rebé el premi Teresina Martorell del Vendrell el 2001, i el 2012 va ser escollida com a "Portant d'Honor de Santa Anna", per la seva dedicació i implicació al Vendrell en la vida social a través de la música i altres camps. 1r premi del Concurs Benvingut Socies per gralla i orgue 2018.[cal citació]
Ha participat en diversos programes radiofònics a Catalunya Música: Solistes (Joan Vives), Vistes al mar (Xavier Chavarria) i a COM Ràdio entre d'altres. Ha participat, junt amb altres compositors, en el reportatge La composició avui en dia a la revista “Serra d'Or” i està inclosa en llibre Compositoras españolas, la creación musical femenina desde la Edad Media hasta la actualidad, editat pel “Centro de documentación de Música y Danza”.
Com a compositora, ha realitzat peces per piano, música de cambra, orquestra, corals, cantates, oratoris, espectacles multimèdia, música per teatre, radio, televisió, ballet, música publicitària, electrònica, popular i curtmetratges. Diverses obres seves han estat editades i enregistrades.[cal citació]
Destaquen les obres:
|
[
"Qui és Carlota Baldrís i Rafecas?",
"On va néixer?",
"On va realitzar els seus estudis?",
"Quins professors de piano va tenir?",
"I de classes magistrals?",
"Amb quins altres professors va rebre més formació?",
"Quin va ser el seu paper com a professora?",
"Què va fer a l'escola del 1998 fins al 2010?",
"Ha sigut jurat d'alguna competició?",
"Quin paper té a la Fundació Pau Casals?",
"Quins reconeixements ha rebut?",
"A quin mitjà de comunicació ha col·laborat?",
"En quines publicacions ha aparegut?",
"Quin tipus d'obres ha compost?",
"Què han fet amb algunes de les seves obres?"
] |
{
"answer_end": [
94,
38,
301,
412,
465,
731,
866,
983,
1175,
1213,
1552,
1719,
1951,
2241,
2298
],
"answer_start": [
0,
0,
96,
303,
414,
467,
733,
868,
998,
1177,
1267,
1567,
1721,
2009,
2243
],
"input_text": [
"És compositora i pedagoga musical.",
"Al Vendrell.",
"Estudià al Conservatori de Tarragona (grau mitjà de piano) i al de Barcelona, on obtingué el grau superior de composició i instrumentació amb Xavier Boliart i el de música electroacústica amb Albert Llanas.",
"Núria del Clos, Àngel Soler, Albert Giménez Attenelle i Liliana Mafiotte.",
"Monique Deschaussé.",
"Amb José Nieto, Albert Amargós i Lluís Vidal (música de cinema), Pierre Dupuy i Agustí Charles (música contemporània ), Antoni Ros-Marbà i Francesc Llongueres (de direcció), i amb Manel Camp, Francesc Capella (jazz i música moderna), entre d'altres.",
"És professora de llenguatge musical i harmonia a l'Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell des de la seva fundació al 1986.",
"Va ser la directora del 1998 fins al 2010, i ha estat la impulsora de la nova escola i auditoris inaugurats al 2010.",
"Sí.",
"N'és patrona.",
"Rebé el premi Teresina Martorell del Vendrell el 2001, i el 2012 va ser escollida com a \"Portant d'Honor de Santa Anna\", per la seva dedicació i implicació al Vendrell en la vida social a través de la música i altres camps. 1r premi del Concurs Benvingut Socies per gralla i orgue 2018.",
"Ha participat en diversos programes radiofònics a Catalunya Música: Solistes (Joan Vives), Vistes al mar (Xavier Chavarria) i a COM Ràdio entre d'altres.",
"Ha participat, junt amb altres compositors, en el reportatge La composició avui en dia a la revista “Serra d'Or” i està inclosa en llibre Compositoras españolas, la creación musical femenina desde la Edad Media hasta la actualidad.",
"Peces per piano, música de cambra, orquestra, corals, cantates, oratoris, espectacles multimèdia, música per teatre, radio, televisió, ballet, música publicitària, electrònica, popular i curtmetratges.",
"Diverses obres seves han estat editades i enregistrades."
]
}
|
mitologia
|
Apol·lo i Dafne és una estàtua realitzada per Gian Lorenzo Bernini entre els anys 1622 i 1623. per encàrrec del cardenal Scipione Caffarelli-Borghese, Pertany a l'estil barroc.
Es tracta d'una escultura de grandària real, de marbre, exposada a la Galeria Borghese a Roma.
Representa el mite de Dafne, nom que en grec significa llorer. Era una nimfa filla del déu-riu Peneu que transcorre per la regió de Tessàlia. El déu Apol·lo, afectat per una de les fletxes d'Eros l'estimava, però ella no li corresponia i l'esquivava. En una ocasió Apol·lo la va perseguir, i ella va fugir cap a les muntanyes per evitar-lo; llavors ella es va encomanar al déu del riu Peneu, que la va transformar en un llorer. Dels seus peus anaven sortint arrels i les seves extremitats es convertien en frondoses branques de l'arbre que des d'aquest moment va ser consagrat al déu Apol·lo i va passar a representar-lo.
La transformació la relata Ovidi en les seves Metamorfosis (Llibre 1, 4). Aquest mite il·lustra l'origen d'un dels símbols típics del déu, la corona de llorer.
Tractant-se de l'encàrrec d'un cardenal, tot i la temàtica mitològica, l'obra i la faula que representa tenen una lectura simbòlica en clau de moral cristianaː aquell que es deixa captivat per l'amor i les sensacions fugisseres només recollirà fruits amargs.
Bernini captura la transformació de Dafne retratant les diferents etapes dels seus canvis. Vista des de l'esquena d'Apol·lo, la figura de Dafne queda oculta, mostrant-nos només l'arbre en què es transforma, de manera que girant al voltant de l'estàtua tenim una visió en el temps de la metamorfosi de la nimfa.
Aquesta escultura es va inspirar en l'Apol·lo de Belvedere de Leocares. La composició es realitza en pla-relleu, amb dinamisme i difuminació.
|
[
"Quina escultura va fer Gian Lorenzo entre els anys 1622 i 1623?",
"Qui se la va demanar?",
"Quin estil artístic el defineix?",
"Quin és el seu tamany?",
"I de quin material?",
"On es troba en exposició?",
"A quina història fa referència l'escultura?",
"Quin significat té el nom de Dafne?",
"Què narra el mite representat a l'estàtua?",
"On s'explica aquesta història?",
"Quin altre fet representa aquesta història?",
"Quina moral pot extreure una ensenyança encara que és una representació mitològica?",
"Quina frase resum aquesta ensenyança?",
"Com il·lustra Bernini la transformació de Dafne?",
"Quina altra obra va tenir com a referència?"
] |
{
"answer_end": [
93,
149,
175,
220,
231,
270,
299,
333,
863,
966,
1052,
1213,
1311,
1622,
1694
],
"answer_start": [
0,
0,
151,
177,
222,
233,
272,
294,
335,
894,
968,
1095,
1214,
1404,
1624
],
"input_text": [
"Apol·lo i Dafne.",
"El cardenal Scipione Caffarelli-Borghese.",
"El barroc.",
"És de grandària real.",
"Marbre.",
"A la Galeria Borghese a Roma.",
"Representa el mite de Dafne.",
"Llorer.",
"Dafne era una nimfa filla del déu-riu Peneu que transcorre per la regió de Tessàlia. El déu Apol·lo, afectat per una de les fletxes d'Eros l'estimava, però ella no li corresponia i l'esquivava. En una ocasió Apol·lo la va perseguir, i ella va fugir cap a les muntanyes per evitar-lo; llavors ella es va encomanar al déu del riu Peneu, que la va transformar en un llorer. Dels seus peus anaven sortint arrels i les seves extremitats es convertien en frondoses branques de l'arbre que des d'aquest moment va ser consagrat al déu Apol·lo.",
"La relata Ovidi en les seves Metamorfosis (Llibre 1, 4).",
"L'origen d'un dels símbols típics del déu, la corona de llorer.",
"La moral cristiana.",
"Aquell que es deixa captivat per l'amor i les sensacions fugisseres només recollirà fruits amargs.",
"Vista des de l'esquena d'Apol·lo, la figura de Dafne queda oculta, mostrant-nos només l'arbre en què es transforma, de manera que girant al voltant de l'estàtua tenim una visió en el temps de la metamorfosi de la nimfa.",
"L'Apol·lo de Belvedere de Leocares."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia escandinava, Ymir era un malvat gegant nascut de quan l'escalfor de Muspell es va topar i va fondre els gels freds de Niflheim.
Mentre dormia bebia de la llet d'Audhumla. De les seves cames en va néixer un gegant mascle. De la suor de l'aixella esquerra van sortir dos gegant dels dos gèneres. D'aquests van descendir tots els gegants de gel.
Segons l'Edda en Prosa fou assassinat per Odin, Vili i Ve, els quals l'odiaven. Amb el seu cervell formaren els núvols. La terra amb la carn de la que van néixer per generació espontània els nans. Les dents i els ossos formaren les roques i la pedra. La seva sang va formar llacs i rius envoltant la terra. La seva calavera fou penjada en el cel pels quatre nans Nord, Sud, Est i Oest. Les seves celles seviren per protegir el pas cap a Asgard. Tanta sang va perdre que va ofegar a tots els gegants gelats tret d'en Bergelmir i la seva muller que varen escapar en el tronc d'un arbre.
A l'Edda en prosa s'ofereix una narració que es diferencia dels relats de l'Edda poètica. Els investigadors han debatut fins a quin punt el relat de Snorri sobre Ymir és un intent de sintetitzar una narració coherent amb el propòsit de l'Edda en prosa i fins a quin punt Snorri va extreure del material tradicional fora del corpus que cita. A través de la lingüística històrica i la mitologia comparada, els estudiosos han relacionat Ymir amb Tuisto, un ésser protogermànic va ser descrit per Tàcit a la seva etnografia Germania del segle I dC. i han identificat Ymir com el ressò d'un ésser primigeni reconstruït en la mitologia protoindoeuropea.
|
[
"A quina mitologia pertany Ymir?",
"Qui era?",
"Què feia quan dormisquejava?",
"Com van sorgir els gegants?",
"Com va morir Ymir?",
"Què van fer amb el seu cervell?",
"Què va provocar la carn al terra?",
"Com es van crear els rocs i els còdols?",
"I els llacs i rierols?",
"Van fer alguna cosa amb la seva calavera?",
"I amb les celles?",
"Què va passar amb la sang que va desprendre?",
"Hi ha discrepàncies entre les versions en prosa i poesia de l'Edda?",
"Amb qui s'ha associat Ymir segons la lingüística històrica i la mitologia comparada?",
"Amb quin altre ésser han relacionat Ymir?"
] |
{
"answer_end": [
33,
142,
185,
357,
416,
477,
554,
608,
664,
743,
802,
942,
1032,
1488,
1590
],
"answer_start": [
0,
29,
144,
187,
382,
439,
479,
556,
610,
666,
745,
804,
944,
1285,
1491
],
"input_text": [
"A la escandinava.",
"Un malvat gegant nascut de quan l'escalfor de Muspell es va topar i va fondre els gels freds de Niflheim.",
"Bebia de la llet d'Audhumla.",
"De les cames d'Ymir en va néixer un gegant mascle. De la suor de l'aixella esquerra van sortir dos gegant dels dos gèneres. D'aquests van descendir tots els gegants de gel.",
"Fou assassinat per Odin, Vili i Ve.",
"Formaren els núvols.",
"Va fer néixer per generació espontània els nans.",
"Amb les dents i els ossos.",
"Amb la seva sang.",
"Fou penjada en el cel pels quatre nans Nord, Sud, Est i Oest.",
"Seviren per protegir el pas cap a Asgard.",
"Va ofegar a tots els gegants gelats tret d'en Bergelmir i la seva muller que varen escapar en el tronc d'un arbrea ofegar a tots els gegants gelats tret d'en Bergelmir i la seva muller que varen escapar en el tronc d'un arbre.",
"Sí.",
"Amb Tuisto, un ésser protogermànic va ser descrit per Tàcit a la seva etnografia Germania del segle I dC.",
"Com el ressò d'un ésser primigeni reconstruït en la mitologia protoindoeuropea."
]
}
|
books
|
Tota la platja estava coberta de rompents, que pel cantó de garbí s'estenien fins al carrer. Les barques negrejaven agombolades a la reconada de llevant, en la part més alta, al peu mateix de les parets. La pluja es menjava quasi tota la vila i el paisatge. De la costa no es descobrien sinó els roquers de més a prop, unes masses informes, desperfilades. Però hi hagué un moment en què l'espessor del ruixat s'aclarí una mica, i aleshores s'acoloriren feblement en la grisor alguns pujols i tosses llunyans, que semblaven flotar en l'aire amb un efecte d'acostament, banyats d'una flamarola de sol esmortuïda: allà el ros promontori de Fanals, amb son quarter de torre prim i dentellut; més enllà, com una blanca magnòlia al cim d'una toia verda, el santuari de Santa Cristina damunt de sa muntanyola revestida d'aulets i pinedes… Era una nota ben simpàtica, mes no vaig pas tenir temps d'encantar-m'hi: a la manera de les colors d'un arc de Sant Martí que s'apaga, va esblaimar-se ràpidament en el cel, i la trista grisor s'atapeí per tot arreu.
Jo coneixia aquells paratges per haver-los recorreguts en la meva infantesa quan passava temporadetes a Blanes, a ca les meves ties. Ne conservava un record amarat de sol i de bones flaires. En quines circumstàncies els tornava a veure! Un món d'imatges llarg temps oblidades, impressions d'un passat ple de vida i esperança, se revifà de sobte en la meva pensa. Les cares eixerides de mes companyones blanenques; els rostolls on cercàvem cosconilles i màstecs; la fontanella del torrent, tan fresca i cantadora; el caminal del bosc, on el rossinyol, com únic amo, ens dava la benvinguda amb una refilada; la capella dintre la qual tiràvem ramells de mata i romaní, per calcular, pels trets errats, els anys que trigaríem a casar-nos; la platjeta enflorada de lliris blancs; les tardes llargues i placèvoles; els vespres daurats… tot me venia al pensament. Records de pau i ventura, ¡com contrastaven amb la meva present situació! ¡Com gemegava la meva ànima! ¡Ja en seria, de llest, qui em donés entenent d'embarcar-me mai més de la vida!
|
[
"Que hi havia escampat per la platja?",
"Fins a on arribaven?",
"Com es descriuen les barques?",
"Feia sol?",
"Va amainar la pluja?",
"Què va mostrar això?",
"Quins edificis es distingien en la llunyania?",
"On es trobava el Santuari de Santa Cristina?",
"Va ser una visió que es va poder gaudir de forma prolongada?",
"Per què aquells llocs li eren familiars?",
"Es correspon el seu record amb el paisatge que hi ha actualment?",
"Quins records destaca?",
"Com defineix el que recorda?",
"Es corresponien aquests sentiments amb la seva situació actual?",
"Com ho expressa?"
] |
{
"answer_end": [
41,
91,
202,
256,
426,
507,
777,
801,
1003,
1179,
1283,
1876,
1929,
1977,
2006
],
"answer_start": [
0,
47,
93,
204,
361,
387,
611,
748,
832,
1048,
1181,
1411,
1905,
1932,
1980
],
"input_text": [
"De rompents.",
"Pel cantó de garbí s'estenien fins al carrer.",
"Negrejaven agombolades a la reconada de llevant, en la part més alta, al peu mateix de les parets.",
"No.",
"Sí.",
"S'acoloriren feblement en la grisor alguns pujols i tosses llunyans.",
"El ros promontori de Fanals i el santuari de Santa Cristina.",
"A una muntanyola.",
"No.",
"Per haver-los recorreguts en la seva infantesa quan passava temporadetes a Blanes, a ca les seves ties.",
"No.",
"Les cares eixerides de ses companyones blanenques; els rostolls on cercaven cosconilles i màstecs; la fontanella del torrent, tan fresca i cantadora; el caminal del bosc, on el rossinyol, com únic amo, els dava la benvinguda amb una refilada; la capella dintre la qual tiràvem ramells de mata i romaní, per calcular, pels trets errats, els anys que trigaria a casar-se; la platjeta enflorada de lliris blancs; les tardes llargues i placèvoles i els vespres daurats.",
"Com a records de pau i ventura.",
"No.",
"Dient que l'ànima li gemegava."
]
}
|
bios
|
Elena Artamendi García (Barcelona, 7 d'agost de 1939) Gimnasta i dirigent esportiva.
Gimnasta i membre del Club Tennis Barcino especialitzada en gimnàstica artística, fou tercera en la segona edició del Campionat de Catalunya el 1955. Aconseguí set títols consecutius en el Campionat d'Espanya entre 1958 i 1964. Formà part del primer equip espanyol que participà en uns Jocs Olímpics (Roma, 1960). Participà també al Campionat Europeu el 1963, on fou finalista en la barra d'equilibri. Guanyà el Campionat de Catalunya amb el Gimnàs Blume el 1964. Es va retirar el 1965, i després va fer d'entrenadora i jutgessa. Al principi dels anys setanta va entrar a la Junta Directiva de la Federació Catalana de Gimnàstica i el 1977 va ser nomenada presidenta del Comitè Tècnic femení i va entrar a formar part del Comitè Tècnic de la Federació Espanyola. Posteriorment, ja en els anys vuitanta, va passar a ser vicepresidenta primera de la Federació Catalana i en va ocupar provisionalment la presidència, després de la sobtada mort de Joan de la Llera . El 1988, quan Maria Rosa Guillamet va accedir a la presidència de la federació, va seguir encara uns anys com a responsable de l'artística femenina catalana. Entre altres distincions rebé la medalla de plata al mèrit esportiu.
|
[
"Qui és Elena Artamendi García?",
"En quina posició va quedar el 1955 al Campionat de Catalunya?",
"Quants premis va acumular del 1958 al 1964?",
"A quin equip va estar el 1960?",
"En quina disciplina es va classificar el 1963?",
"Quin certamen va guanyar?",
"Amb quin gimnàs?",
"Quin any va deixar de competir?",
"A què es va dedicar posteriorment?",
"Quins càrrecs va tenir durant els anys setanta?",
"Quan va tenir el càrrec de vicepresidenta?",
"De quina federació?",
"Quin càrrec va ocupar de forma provisional un cop va morir Joan de la Llera?",
"A què es va dedicar el 1988?",
"Quins van ser alguns dels reconeixements que va obtenir?"
] |
{
"answer_end": [
165,
233,
311,
397,
485,
519,
539,
570,
613,
846,
926,
951,
1045,
1204,
1273
],
"answer_start": [
85,
167,
235,
313,
399,
487,
487,
549,
574,
615,
863,
863,
888,
1048,
1206
],
"input_text": [
"Una gimnasta i membre del Club Tennis Barcino especialitzada en gimnàstica artística.",
"En tercera.",
"Set.",
"Al primer equip espanyol que participà en uns Jocs Olímpics.",
"En la barra d'equilibri del Campionat Europeu.",
"Guanyà el Campionat de Catalunya.",
"Amb el Gimnàs Blume.",
"El 1965.",
"A fer d'entrenadora i jutgessa.",
"Va entrar a la Junta Directiva de la Federació Catalana de Gimnàstica i el 1977 va ser nomenada presidenta del Comitè Tècnic femení i va entrar a formar part del Comitè Tècnic de la Federació Espanyola.",
"En els anys vuitanta.",
"De la Federació Catalana.",
"El de presidenta.",
"Va seguir encara uns anys com a responsable de l'artística femenina catalana.",
"La medalla de plata al mèrit esportiu."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.