source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
mitologia
|
La stoà d'Àtal (en grec: στοά του Αττάλου) és una stoà hel·lenística que es troba a la part oriental de l'àgora d'Atenes.
El monument fou construït per Àtal II de Pèrgam, el 160 aC, en agraïment per l'educació que havia rebut de la ciutat àtica.
La stoà fou reconstruïda del 1953 al 1956, idèntica a l'original per l'Escola americana d'arqueologia, gràcies al finançament de John D. Rockefeller. Dins hi té el museu de l'àgora d'Atenes.
Típica de l'art hel·lenístic, la stoà era un edifici de gran dimensions, de 116,50 m de llargària per 20,05 d'amplada, construït en dos nivells, una planta baixa d'orde dòric i un pis d'orde jònic, units per dues escales situades a les extremitats. Les parets estaven formades de pedra calcària d'El Pireu, amb una façana de marbre del Pentèlic i un sostre amb teules.
El conjunt podia acollir a l'antiguitat 41 botigues, cadascuna de 4,91 per 4,66 m. Els locals eren llogats a l'estat atenès. Es tractava, doncs, d'un centre comercial, però també d'un lloc de sociabilitat, on els ciutadans atenesos podien reunir-se i discutir protegits del sol a l'estiu i del fred a l'hivern.
Es va emprar de vegades la stoà d'Àtal per a manifestacions no arqueològiques que beneficiaven el prestigi d'aquest monument, símbol de la ciutat antiga. La cerimònia de la firma de l'ampliació de la UE a deu nou països (Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Xipre i Malta) fou organitzada sota la presidència grega de la UE, el 16 d'abril del 2003.
|
[
"Què és la stoà d’Àtal?",
"On està situada?",
"Qui va edificar-la?",
"Per quin motiu?",
"Quin any es va crear?",
"Quan es va reedificar?",
"Què podem trobar dintre aquesta?",
"Quines eren les mesures de l'original?",
"I la seva estructura com era?",
"Quins materials s’havien emprat per a algunes parts?",
"Què mesuraven les tendes que tenia?",
"Quin ús tenia aquest tipus de construcció, llavors?",
"Per a què va fer-se servir també?",
"Com quines, per exemple?",
"Quan es va fer?"
] |
{
"answer_end": [
68,
120,
169,
244,
180,
287,
435,
554,
684,
804,
887,
1115,
1241,
1336,
1513
],
"answer_start": [
0,
69,
122,
182,
122,
246,
396,
467,
467,
686,
806,
931,
1117,
1271,
1271
],
"input_text": [
"Una stoà hel·lenística.",
"A la part oriental de l'àgora d'Atenes.",
"Àtal II de Pèrgam.",
"En agraïment per l'educació que havia rebut de la ciutat àtica.",
"El 160 aC.",
"Del 1953 al 1956.",
"El museu de l'àgora d'Atenes.",
"116,50 m de llargària per 20,05 d'amplada.",
"Era un edifici construït en dos nivells, una planta baixa d'orde dòric i un pis d'orde jònic, units per dues escales situades a les extremitats.",
"De pedra calcària d'El Pireu, marbre del Pentèlic i teules.",
"4,91 per 4,66 m.",
"Es tractava, doncs, d'un centre comercial, però també d'un lloc de sociabilitat, on els ciutadans atenesos podien reunir-se i discutir protegits del sol a l'estiu i del fred a l'hivern.",
"Per a manifestacions no arqueològiques que beneficiaven el prestigi d'aquest monument.",
"Com la cerimònia de la firma de l'ampliació de la UE a deu nou països.",
"El 16 d'abril del 2003."
]
}
|
books
|
-Ja sa cuca fera a posseït ses dues cames principals que li mancaven- Mormolà en Vadô.
-En marxa!- cridà l'avi Mauva.
Pobre pare! Jo el llucava de tant en tant, a cua d'ull. Al principi marxava esborneiat i confós com un malfactor que es veu passat per la vergonya pública: no sabia on posar les seves mirades fugidores; mes, a manera que la gent anà omplint els carrers de la nostra passada i que se sentí abrusat pel foc de cent ulls, assenyalat per una munió de braços i anomenat per una pila de boques (coses totes que per a ell havien de resultar punyents i provocadores), el seu esperit, que creixia en la batalla, s'eixamplà. I, com més avançàvem i més gentada es descobria, més ferm i entonat s'anava posant l'home, i més fort feia el responement del rosari, esplaiant la seva veuassa, que, fosca i rogallosa com la del mar, com la del mar se sentia també de lluny i s'ensenyoria de la bonior i de la cridadissa.
El nostre romiatge fou a Blanes una festa. Els fadrins i les fadrines plegaven la feina per acudir a veure'ns passar. Els veïns eixien a les finestres com en dies de processó. De cada carreró travesser sortia un pinyoc de gent: pescadors, menestrals, senyors, dones, mainada; un pinyoc de barretines, gorres, mocadors, tarots i mantellines blanques; de caps que s'encimbellen, de muscles que s'empenyen, d'ulls que llambreguen i de boques que es baden.
Les comares movien un esvalot amb llurs exclamacions mig cantades.
-Cuiteu! correu! ¡Ja vénen, ja vénen, es de sa Santa Rita!
|
[
"Què va dir en Vadô?",
"Què va ordenar l’avi Mauva?",
"En què es fixava el narrador de vegades?",
"Com caminava aquest?",
"I com es va sentir a mesura que s’emplenaven els voltants?",
"Què suposava que havia de molestar-li al pare?",
"Com es trobava aquest mentre feien camí i hi havia més gent?",
"Com l’entonava?",
"Com es descriu aquesta?",
"A on van dirigir-se?",
"Què van trobar allà quan van arribar?",
"Qui acabava de treballar per a observar-los?",
"On sortien els veïns per a veure’ls també?",
"Quin tipus de persones hi havia per tot arreu?",
"Què cridaven les dones d’allà?"
] |
{
"answer_end": [
85,
116,
172,
272,
631,
576,
765,
792,
919,
962,
962,
1037,
1095,
1195,
1499
],
"answer_start": [
0,
87,
118,
174,
326,
437,
633,
726,
767,
921,
921,
964,
1039,
1097,
1374
],
"input_text": [
"Que sa cuca fera a posseït ses dues cames principals que li mancaven.",
"Que es posessin en marxa.",
"En el seu pare.",
"Esborneiat i confós com un malfactor que es veu passat per la vergonya pública.",
"Se sentí abrusat pel foc de cent ulls i el seu esperit, que creixia en la batalla, s'eixamplà.",
"Que fos assenyalat per una munió de braços i anomenat per una pila de boques.",
"Més ferm i entonat s'anava posant l'home, i més fort feia el responement del rosari.",
"Esplaiant la seva veuassa.",
"Fosca i rogallosa com la del mar, com la del mar se sentia també de lluny i s'ensenyoria de la bonior i de la cridadissa.",
"A Blanes.",
"Una festa.",
"Els fadrins i les fadrines.",
"A les finestres.",
"Pescadors, menestrals, senyors, dones, mainada.",
"Cuiteu! correu! ¡Ja vénen, ja vénen, es de sa Santa Rita!"
]
}
|
vilaweb
|
El PSOE ha tornat a fracassar en l'intent de convèncer Unides Podem perquè investeixi Pedro Sánchez com a president espanyol. Els socialistes mantenen el vet a un govern de coalició i només ofereixen un acord programàtic, mentre que la formació de Pablo Iglesias no cedeix al xantatge del PSOE i exigeix que es formi un govern de coalició que respecti el pes proporcional d'ambdós partits al congrés espanyol. Aquesta segona reunió ha durat quatre hores i el PSOE ha advertit Unides Podem que no hi hauria més trobades si no acceptaven un executiu monocolor dels socialistes, segons que ha explicat Pablo Echenique, que ha tornat a lamentar que el PSOE no es mogui del seu posicionament i que això feia acostar la repetició de les eleccions espanyoles. Si no hi ha nou president el 23 de setembre, es dissoldran les corts i es convocaran automàticament comicis per al 10 de novembre. ‘Si no acceptem que hi ha d'haver un govern format únicament per membres del PSOE, s'aixequen de la mesa de negociació', ha dit Echenique, que ho ha considerat un ‘error'. ‘Esperem que rectifiquin i que acceptin que no hi ha motius per a explicar que allò que era possible al juliol no ho és al setembre', ha dit. ‘Ningú no entén que aquesta oferta hagi caducat.' Segons Echenique, és absurd que el PSOE porti l'estat a unes noves eleccions perquè poden propiciar un govern de dretes o una majoria ‘que ens portaria exactament al punt on som ara'. Per part socialista, Adriana Lastra ha explicat que Sánchez no acceptarà l'encàrrec de Felipe VI de sotmetre's a una nova investidura si no compta amb els suports necessaris. La portaveu del PSOE ha dit que ara com ara no veia una sortida a la situació de blocatge i ha descartat cap més reunió entre Sánchez i Iglesias. ‘Que ens diguin si permetran un govern progressista o empenyen el país a unes noves eleccions el 10 de novembre', ha conclòs.
|
[
"En què han fallat els socialistes?",
"Què proposa el partit?",
"I Podem què vol?",
"Quant de temps han estat debatint?",
"Què ha comentat Pablo Echenique sobre l’entrevista?",
"Què creu que passarà si no s’arriba a un acord?",
"I què ocorrerà si no s’escull un dirigent del país el 23 de setembre?",
"Què pensa Echenique que és una equivocació?",
"En què confia?",
"Què concep com il·lògic?",
"Per què?",
"A quin partit pertany Adriana Lastra?",
"Què ha dit sobre aquesta qüestió?",
"Té fe que es pugui desfer aquest bloqueig a hores d’ara?",
"Segons ella, hi haurà alguna assemblea més entre Sánchez i Iglesias?"
] |
{
"answer_end": [
124,
220,
408,
453,
614,
751,
882,
1054,
1196,
1324,
1430,
1467,
1605,
1696,
1751
],
"answer_start": [
0,
126,
222,
410,
456,
599,
753,
884,
1056,
1248,
1325,
1432,
1453,
1607,
1699
],
"input_text": [
"En l'intent de convèncer Unides Podem perquè investeixi Pedro Sánchez com a president espanyol.",
"Mantenen el vet a un govern de coalició i només ofereixen un acord programàtic.",
"No cedeix al xantatge del PSOE i exigeix que es formi un govern de coalició que respecti el pes proporcional d'ambdós partits al congrés espanyol.",
"Quatre hores.",
"Que el PSOE ha advertit Unides Podem que no hi hauria més trobades si no acceptaven un executiu monocolor dels socialistes.",
"Que això fa acostar la repetició de les eleccions espanyoles.",
"Es dissoldran les corts i es convocaran automàticament comicis per al 10 de novembre.",
"Acceptar que hi ha d'haver un govern format únicament per membres del PSOE.",
"En què rectifiquin i que acceptin que no hi ha motius per a explicar que allò que era possible al juliol no ho és al setembre.",
"Que el PSOE porti l'estat a unes noves eleccions.",
"Perquè poden propiciar un govern de dretes o una majoria que els portaria exactament al punt on són ara.",
"Al socialista.",
"Que Sánchez no acceptarà l'encàrrec de Felipe VI de sotmetre's a una nova investidura si no compta amb els suports necessaris.",
"No.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
EUPV, Podem i Compromís van fer ahir la primera reunió formal per a construir una plataforma valencianista amb vista a les eleccions espanyoles del 26-J. El temps els va en contra, perquè el termini per a presentar coalicions és divendres. A la trobada d'ahir, de gairebé tres hores, tots els representants es van mostrar disposats a arribar a un acord, a diferència de les eleccions del 20-D. Ho destacava una font d'EUPV: ‘L'altra vegada no vàrem parlar absolutament de res, únicament de llocs a la llista. Ara hi ha predisposició per part de tots.' A la reunió els representants del partits van parlar sobre les idees coincidents i van començar a establir quins punts havien de formar el pinyol del programa de la coalició, si finalment hi ha acord. Avui faran una segona trobada oficial, en què cada formació farà propostes més concretes. Parlaran també del finançament i de la possibilitat de formar un grup parlamentari. Sobre això, tots els partits saben que és molt difícil que la mesa els permeti de crear un grup valencianista, tal com va es va trobar Compromís-Podem. Però estan d'acord que, si els deneguen aquesta opció, cadascú s'integri al grup que vulgui, sense que això hagi de suscitar crítiques. Per aquest motiu és molt important de saber com es conformarà la candidatura i especialment l'ordre dels noms. Això es discutirà a la reunió d'aquest matí. Sobre el nom de la coalició, s'ha posat sobre la taula la possibilitat que sigui un nom-paraigua, és a dir, que agrupi tots els partits i amb el qual tothom se senti còmode. Aquest nom, que és el que es registrarà a la junta electoral, anirà acompanyat de les sigles de totes tres formacions.
|
[
"Qui es va trobar ahir?",
"Per quin motiu?",
"Quin és l’últim dia que tenen per a proposar llista unitària?",
"Quant de temps van estar parlant en la reunió?",
"Hi havia inclinació a formar un pacte?",
"Qui va comentar això?",
"El 20-D va passar el mateix?",
"De què es va conversar llavors?",
"I ara?",
"Tornarà a haver-hi una altra reunió?",
"Què es plantejarà en aquesta?",
"I què es discutirà?",
"Què han decidit els tres grups polítics si al final no poguessin formar partit junts?",
"Com es volen anomenar?",
"Què inclourà aquest?"
] |
{
"answer_end": [
61,
152,
238,
282,
352,
551,
551,
551,
725,
790,
841,
925,
1170,
1467,
1662
],
"answer_start": [
0,
62,
188,
240,
284,
284,
284,
284,
552,
753,
792,
843,
939,
1371,
1545
],
"input_text": [
"EUPV, Podem i Compromís.",
"Per a construir una plataforma valencianista amb vista a les eleccions espanyoles del 26-J.",
"Divendres.",
"Gairebé tres hores.",
"Sí.",
"Una font d'EUPV.",
"No.",
"De llocs a la llista.",
"De les idees coincidents i van començar a establir quins punts havien de formar el pinyol del programa de la coalició.",
"Sí.",
"Propostes més concretes.",
"El finançament i la possibilitat de formar un grup parlamentari.",
"Que cadascú s'integri al grup que vulgui.",
"S'ha posat sobre la taula la possibilitat que sigui un nom-paraigua.",
"Les sigles de totes tres formacions."
]
}
|
bios
|
Mireia Pintó (Manresa, 1968) és una mezzosoprano i cantant d'òpera catalana.
Filla de químic i d'una mestressa de casa, té dos germans. Va estudiar a l'escola Badia-Solé des del jardí d'infància fins al COU; alhora que cursava estudis de solfeig i piano al Conservatori de Música de Manresa.
Pintó va estudiar piano i cant a Catalunya abans de completar la seva formació a Itàlia a l'acadèmia Rossiniana de Pesaro i a Paris amb Isabel Garcisanz. Això va posar les bases a la seva carrera, fent que s'especialitzés en piano i cant. A França, Regine Crespin li aprofundeix la música francesa; i a Itàlia, l'expert Alberto Zedda, en el repertori rossinià.
Professionalment s'inicia amb alguns recitals i guanya alguns concursos de cant. El seu primer premi el va obtenir amb el Ciutat de Manresa en l'especialitat de cant. Guanya dos concursos a Itàlia, el Francesc Viñas a Barcelona i el concurs de Luis Mariano a Irún. El seu primer oratori és el Nadal de Bach amb l'Orquestra Simfònica del Vallès i el seu debut en l'òpera professional va ser al Teatro de la Zarzuela de Madrid amb La ventafocs (La Cenerentola) de Rossini, sota la direcció orquestral de Ros Marbà.
Ha participat en cicles de concerts, festivals i produccions operístiques a països com Holanda, Alemanya, Grècia, Italià, Andorra, França, Mònaco, Rússia o Espanya entre altres Alguns papers que ha interpretat són: Clotilde de Norma , Emilia de Otello, Bersi d'Andrea Chénier, Gertrude de Romeu i Julieta o Martha de Faust
El seu repertori comprèn des del període barroc a la música contemporània. Inclou els gèneres Òpera, Oratori i Lied. Ha enregistrat per Südwestfünk,BBC Radio 3, Radio Nacional de España-Radio Clásica, Catalunya Música, Radio Netherlands, TVE, TV3, ARTE i Süddwestfünk TV.
Des del 1992 canta acompanyada pel pianista rus Vladislav Bronevetzky amb qui forma un duo. Actualment és professora de lied i cant a l'Escola Superior de Música de Catalunya, i responsable del Festival Internacional de Música Clàssica, Memorial Eduard Casajoana.
Ha rebut diversos premis per la seva trajectòria artística, com ara el "Premi Bages de Cultura" el 2011 que atorga Òmnium Bages.
Actualment és professora de lied i cant a l'Escola Superior de Música de Catalunya i responsable del Festival Internacional de Música Clàssica, Memorial Eduard Casajoana.
|
[
"Qui és Mireia Pintó?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Com es guanyava la vida el seu pare?",
"I la seva mare?",
"On va formar-se acadèmicament?",
"I musicalment?",
"On va finalitzar la seva formació en piano?",
"Qui va influir en ella quan va anar a França i Itàlia?",
"Amb quina obra es va estrenar com a cantant d’òpera?",
"Quina va fer amb l’Orquestra Simfònica del Vallès?",
"En quines nacions ha actuat?",
"Per a quines cadenes ha gravat?",
"Quin guardó va obtenir el 2011?",
"A què es dedica ara?"
] |
{
"answer_end": [
66,
28,
28,
92,
118,
206,
290,
423,
625,
1122,
996,
1343,
1764,
2157,
2328
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
77,
77,
136,
208,
292,
531,
999,
918,
1166,
1611,
2030,
2159
],
"input_text": [
"Una mezzosoprano i cantant d'òpera.",
"A Manresa.",
"El 1968.",
"Era químic.",
"Era mestressa de casa.",
"A l'escola Badia-Solé.",
"Al Conservatori de Música de Manresa.",
"A Itàlia a l'acadèmia Rossiniana de Pesaro i a Paris.",
"A França, Regine Crespin; i a Itàlia, l'expert Alberto Zedda.",
"Amb La ventafocs (La Cenerentola) de Rossini.",
"El Nadal de Bach.",
"Holanda, Alemanya, Grècia, Italià, Andorra, França, Mònaco, Rússia o Espanya entre altres.",
"Südwestfünk,BBC Radio 3, Radio Nacional de España-Radio Clásica, Catalunya Música, Radio Netherlands, TVE, TV3, ARTE i Süddwestfünk TV.",
"El Premi Bages de Cultura que atorga Òmnium Bages.",
"És professora de lied i cant a l'Escola Superior de Música de Catalunya i responsable del Festival Internacional de Música Clàssica, Memorial Eduard Casajoana."
]
}
|
bios
|
Pietat Dalfó Vila (Palafrugell, 8 de setembre de 1924 – Palafrugell, 16 de març de 2012) va ser una comerciant catalana, fundadora de la Boutique Dalfó. Filla de Josep Dalfó, mestre d'obres de Torroella i d'Enriqueta Vila, treballadora del suro de Palafrugell.
Als 19 anys es va casar amb Dídac Garcia Garcia, que treballava a l'Ajuntament de Palafrugell. Era un noi de Fuente Álamo, fill de miners que juntament amb els set germans, van migrar de petits. El 10 de novembre de 1946 firma el traspàs d'una botiga de "merceria y novedades establecida en la casa de la calle Caballers número 18 de esta villa". D'aquesta manera s'obria el que seria una botiga de moda per a dona, la Boutique Dalfó.
En aquells moments es va desplaçar a Sabadell per aprendre a fer cotilles i sostenidors. Tota la confecció era feta a mida. S'anotava en llibretes personalitzades, les mides de cada clienta i les va anar guardant. El 1994 va reformar l'establiment ampliant-ho, canviant la façana i actualitzant la decoració de l'interior.
Organitzava desfilades benèfiques de moda on venia gent de tota la província de Girona, artistes, músics i actors. Un dels exemples, eren les desfilades que es feien a la sala de festes Els Ametllers, en benefici de la Creu Roja. Va rebre al 1996 la distinció al comerciant que atorgava la Cambra de Comerç de Palamós pels 50 anys de la botiga. Fins ben entrada una edat avançada no va deixar d'estar al cas de les tendències de moda, malgrat que feia una colla d'anys que la filla portava la direcció de la botiga. Va morir el 16 de març de 2012 a l'edat de 87 anys.
|
[
"Qui era Pietat Dalfó Vila?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Qui eren els seus pares?",
"A què es dedicava el seu pare?",
"I la seva mare?",
"Amb qui es va casar la Pietat?",
"Quants anys tenia ella llavors?",
"Què es va signar el 10 de novembre de 1946?",
"I en què va convertir-se?",
"Què va fer a Sabadell?",
"On apuntava les dimensions de cada dona que venia a la botiga?",
"D’on arribaven les persones que assistien a les seves mostres de moda?",
"Quin premi va obtenir el 1996?",
"Quan va morir?"
] |
{
"answer_end": [
153,
90,
90,
223,
204,
261,
310,
310,
608,
696,
785,
887,
1107,
1364,
1567
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
155,
164,
207,
275,
263,
458,
610,
717,
822,
1021,
1251,
1537
],
"input_text": [
"Una comerciant catalana, fundadora de la Boutique Dalfó.",
"A Palafrugell.",
"El 8 de setembre de 1924.",
"Josep Dalfó i Enriqueta Vila.",
"Era mestre d'obres de Torroella.",
"Era treballadora del suro de Palafrugell.",
"Amb Dídac Garcia Garcia.",
"19 anys.",
"El traspàs d'una botiga de \"merceria y novedades establecida en la casa de la calle Caballers número 18 de esta villa\".",
"En una botiga de moda per a dona, la Boutique Dalfó.",
"Aprendre a fer cotilles i sostenidors.",
"En llibretes personalitzades.",
"De tota la província de Girona.",
"La distinció al comerciant que atorgava la Cambra de Comerç de Palamós pels 50 anys de la botiga.",
"El 16 de març de 2012."
]
}
|
mitologia
|
La Reina Fada (The Faerie Queene en anglès) és un poema èpic incomplet en anglès escrit per Edmund Spenser. La primer part fou publicada en 1590, i una segona part es va publicar en 1596. La Reina Fada és notable per la seva forma: era la primera obra escrita en estrofa spenseriana i és un dels més llargs poemes en l'idioma anglès. Es tracta d'un treball al·legòric, escrit en lloança d'Elisabet I d'Anglaterra. En gran manera simbòlic, el poema segueix el quefer de diversos cavallers en un examen de les seues diverses virtuts.
La Reina Fada guanyà el favor polític d'Elisabet I d'Anglaterra i conseqüentment va ser un èxit, tant que es va convertir en l'obra definitòria de Spenser. El poema guanyà de tal manera el favor de la monarca que a Spenser se li concedí una pensió vitalícia per import de 50 lliures l'any.
Una carta escrita per Spenser a Sir Walter Raleigh en 1589 conté un primerenc esbós de La Reina Fada, en el qual Spenser descriu la presentació al·legòrica de les virtuts a través dels cavallers artúrics en el mític "món de les Fades". Presentat com un pròleg de l'èpica en la majoria d'edicions publicades, aquesta carta descriu els plans per a fer 24 llibres: cada un dels 12 primers basats en un cavaller diferent que exemplifica una de les 12 "virtuts privades", i uns possibles 12 més centrats en el Rei Artur, que mostrarien les dotze "virtuts públiques". Spenser anomena Aristòtil com la seua font per eixes virtuts, encara que la influència de Tomàs d'Aquino pot afigurar-se també. És impossible predir com hauria semblat l'obra si Spenser haguera viscut per completar-la, però la fiabilitat de les prediccions fetes en la seva carta a Raleigh no és absoluta, tal com apareixen diverses divergències respecte a aquest projecte ja en 1590, en la primera publicació de La Reina Fada.
Si s'haguera publicat en 1596, l'èpica hagués presentat les següents virtuts:
A més a d'eixes sis virtuts, la carta a Raleigh suggereix que Artur representa la virtut de la Magnificència, la qual ("segons Aristòtil i la resta") és "la perfecció de tots els altres, i en ella conté la de tots"; i que la Reina de les Fades es representa com la Glòria (d'ací el seu nom, Gloriana). El setè llibre, inacabat (els Cants de la Mutabilitat), sembla que representava la virtut de la "constància".
El poema celebra i commemora la dinastia Tudor (de la qual Elisabet I d'Anglaterra era part), semblant a les tradicions que Virgili descriu a les celebracions de Cèsar August de Roma a l'Eneida. Com a l'Eneida, on es diu que August descendeix dels nobles fills de Troia, La Fada Reina suggereix que el llinatge dels Tudor podria estar connectat amb el Rei Artur. El poema és profundament al·legòric i al·lusiu: molts isabelins prominents podrien haver-se trobat a si mateixos o en part representat per un o més dels personatges de Spenser. Elisabet mateixa n'és l'exemple més destacat: ella apareix amb més prominència en la seva disfressa de Gloriana, la mateixa Reina de les Fades; però també en els Llibres III i IV com la verge Belphoebe, filla de Chrysogonee agermanada amb Amoret, l'encarnació de l'amor conjugal de la dona, i potser també, de manera més crítica, en el Llibre I com Lucifera, la "reina verge", el lluminós Tribunal Orgull de la qual amaga una presó plena de presoners.
|
[
"Què és la Reina Fada?",
"Qui és l’autor?",
"Com és el títol original?",
"Quan va sortir al públic?",
"A qui enaltia?",
"Què va oferir-li la reina a Spenser com a resultat del grat que sentia per la composició?",
"Què inclou una epístola de l’escriptor a Sir Walter Raleigh?",
"Què s’exposa també en aquesta?",
"En qui es va inspirar Spenser per a la seva elaboració?",
"Es pot augurar com seria l’obra si s’hagués finalitzat?",
"Què simbolitza el personatge d’Artur?",
"I la Reina de les Fades?",
"Què es lloa en general?",
"S’hi veien identificats els nobles anglesos en els caràcters?",
"Com a quines altres figures es mostra la monarca Elisabet?"
] |
{
"answer_end": [
70,
106,
43,
186,
412,
820,
922,
1182,
1510,
1601,
1998,
2161,
2348,
2840,
3217
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
108,
334,
532,
822,
1130,
1384,
1512,
1952,
2112,
2302,
2665,
2842
],
"input_text": [
"Un poema èpic incomplet.",
"Edmund Spenser.",
"The Faerie Queene.",
"La primer part fou publicada en 1590, i una segona part es va publicar en 1596.",
"A Elisabet I d'Anglaterra.",
"Una pensió vitalícia per import de 50 lliures l'any.",
"Un primerenc esbós de La Reina Fada.",
"Els plans per a fer 24 llibres.",
"Aristòtil i Tomàs d'Aquino.",
"No.",
"La virtut de la Magnificència.",
"La Glòria.",
"La dinastia Tudor.",
"Sí.",
"Com la verge Belphoebe, filla de Chrysogonee agermanada amb Amoret, l'encarnació de l'amor conjugal de la dona, i com Lucifera."
]
}
|
mitologia
|
Sèmele (en grec antic Σεμέλη), segons la mitologia grega, va ser una princesa tebana, filla de Cadme i d'Harmonia.
Va ser estimada per Zeus, que durant les seues relacions engendrà Dionís. Mentre estava gràvida, Hera, gelosa, adoptà l'aparença de la seua nodrissa Bèroe i la convencé perquè demanés al seu amant que, si de debò era Zeus, se li mostrés en tota la seua esplendor. Així ho va fer, i com que el déu no s'hi podia negar perquè, imprudent, havia jurat que li concediria qualsevol cosa que li demanés, en comparèixer al davant d'ella amb la seua majestat suprema la va cremar amb el fulgor i els llamps. Zeus hagué d'extreure el fetus de Dionís del seu ventre i cosir-se'l a la cuixa fins que s'acabés de formar.
Les germanes de Sèmele Ino, Agave i Autònoe, havien propagat el rumor que el seu amant era humà, però ella havia dit que era Zeus. Per això Zeus l'havia castigada. Aquesta calúmnia va tenir conseqüències, ja que les culpables van ser castigades a través dels seus descendents (Acteó, Learc i Melicertes, i Penteu).
Quan Dionís va assolir la divinitat, va baixar a l'Hades i va rescatar Sèmele. La va portar als Camps Elisis on li canvià el nom pel de Tíone en ser divinitzada.
|
[
"Qui era Sèmele?",
"Qui eren els seus pares?",
"Era amant de Zeus?",
"Van tenir algun fill?",
"A qui?",
"Com se sentia Hera davant aquesta situació?",
"De què volia persuadir a Sèmele?",
"Va caure Sèmele en la trampa?",
"I va accedir-hi Zeus?",
"Per què?",
"Què va passar quan Zeus va adoptar la seva forma vertadera?",
"I què va fer ell amb el nadó de Sèmele?",
"Qui va patir les accions de Sèmele al llarg del temps?",
"Quan va salvar Dionís a la seva mare?",
"I on la va dur?"
] |
{
"answer_end": [
84,
113,
139,
187,
187,
224,
377,
393,
431,
510,
612,
721,
1036,
1115,
1146
],
"answer_start": [
0,
86,
115,
141,
141,
189,
212,
338,
395,
397,
512,
614,
723,
1038,
1117
],
"input_text": [
"Una princesa tebana.",
"Cadme i Harmonia.",
"Sí.",
"Sí.",
"A Dionís.",
"Gelosa.",
"De que demanés al seu amant que, si de debò era Zeus, se li mostrés en tota la seua esplendor.",
"Sí.",
"Sí.",
"Perquè havia jurat que li concediria qualsevol cosa que li demanés.",
"La va cremar amb el fulgor i els llamps.",
"Hagué d'extreure el fetus de Dionís del seu ventre i cosir-se'l a la cuixa fins que s'acabés de formar.",
"Els descendents de Ino, Agave i Autònoe: Acteó, Learc i Melicertes, i Penteu.",
"Quan va assolir la divinitat.",
"Als Camps Elisis."
]
}
|
bios
|
Victòria Pagès és una actriu de teatre, cinema, doblatge i televisió barcelonina.
En teatre ha treballat amb directors com Joan Ollé a El jardí dels cinc arbres (2009), Nô (2010), Joan Maragall, la llei d'amor (2010) o À la ville de... Barcelona! (2012); Ramon Simó i Vinyes a Escenes d'una execució (2002) o Arcàdia (2007), amb la qual va ser guardonada amb el Premi de la Crítica barcelonina a la millor interpretació; o Toni Casares a La sang i El gos del Tinent (1999), entre altres. Va formar part de la Companyia del Teatre Romea dirigida per Calixto Bieito, on va participar en projectes internacionals com Peer Gynt (2006), Tirant lo blanc (2007) o El Rei Lear (2004). Últimament l'hem vist al Teatre Nacional de Catalunya sota la direcció de Joan Ollé a "Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores" de Federico García Lorca, "Somni d'una nit d'estiu" de W. Shakespeare, de Luís Homar a "L'art de la comèdia" d'Eduardo De Filippo i d'Àngel Llàcer al musical "Molt soroll per no res" de W. Shakespeare.
En cinema ha treballat en pel·lícules com Ingrid (2009) o Atraco (2012) d'Eduard Cortés i El joc del penjat, de Manuel Gómez Pereira. En televisió ha participat en nombroses sèries com Sitges, La sagrada família, El cor de la ciutat o Oh! Europa.
A la televisió va començar treballant en la fundació del Club Super 3 amb el personatge de la "Nets". Posteriorment també va treballar en Oh! Europa (1994) i Oh! Espanya (1996–1997) com a Meritxell, Sitges com a Cinta (1996–1997), El cor de la ciutat com a Carme Bosch (2000–2009), Ventdelplà com a Mercè (2010), La sagrada família com a Dul (2010-2011), Merlí com a Aurèlia Bonet (2015) i Nit i Dia com a jutgessa Olga Comas.
|
[
"Qui és Victòria Pagès?",
"Amb quins autors teatrals ha col·laborat?",
"A quines obres?",
"Quines les va interpretar a principis dels 2000?",
"I quines entre el 2009 i el 2012?",
"Amb qui va participar al Teatre Romea?",
"Què va actuar amb ell?",
"Quines més n’ha fet ell juntament amb altres?",
"Quins films va dur a terme el 2009 i 2012?",
"De qui eren?",
"Ha participat en sèries de televisió?",
"En quines?",
"Quin personatge feia al Club Super 3?",
"Quin era el seu paper a “El cor de la ciutat”?",
"I a Merlí?"
] |
{
"answer_end": [
80,
435,
465,
323,
253,
563,
668,
998,
1089,
1105,
1198,
1263,
1365,
1533,
1645
],
"answer_start": [
0,
82,
82,
277,
135,
488,
565,
677,
1018,
1060,
1152,
1199,
1280,
1496,
1620
],
"input_text": [
"Una actriu de teatre, cinema, doblatge i televisió barcelonina.",
"Joan Ollé, Ramon Simó i Vinyes i Toni Casares.",
"El jardí dels cinc arbres, Nô; Joan Maragall, la llei d'amor; À la ville de... Barcelona!, Escenes d'una execució, Arcàdia, La sang i El gos del Tinent.",
"Escenes d'una execució i Arcàdia.",
"El jardí dels cinc arbres, Nô; Joan Maragall, la llei d'amor i À la ville de... Barcelona!",
"Amb Calixto Bieito.",
"Peer Gynt, Tirant lo blanc i El Rei Lear.",
"Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores, Somni d'una nit d'estiu, L'art de la comèdia i Molt soroll per no res.",
"Ingrid i Atraco.",
"D'Eduard Cortés.",
"Sí.",
"Sitges, La sagrada família, El cor de la ciutat i Oh! Europa.",
"El personatge de la Nets.",
"El de Carme Bosch.",
"Aurèlia Bonet."
]
}
|
books
|
-Ho trobo just perquè ho comprenc i ho sento igual que vostè, Ramon.
Encoratjat per aqueixa coparticipació de sentiments, prosseguí el jove esplaiant-se amb més daler:
-Som així; tot me commou en un o altre sentit, tot lo que entranya una idea de Bellesa o de Bondat m'entusiasma, i lo contrari em desespera. Jo em passaria la vida rient i plorant, besant els peus als bons i anant a bufetades amb els dolents. Som jove i no tinc cap motiu personal de queixa contra la societat, a on tot just acabo d'entrar, i ja em trobo carregat amb un farcell de preocupacions que hi ha moments en què em pesen i em fan dubtar. ¿Per què no havíem d'ésser com aquell bordegàs que es veu allí baix, jaient, tan indiferent, sobre la llosa d'un sepulcre?
-Me sembla que aquesta idea és una mica injusta- observà innocentment la Montserrat. -Miri: jo som una pobra noia a qui no han ensenyat més ciències ni més filosofies que la doctrina cristiana, i amb això n'he tingut prou per a viure fins ara en una mena de passivitat, una mena de felicitat inconscient, com la d'aquell noi que allí dorm. Mes, des d'algun temps, me sento canviada i em commouen coses que abans m'eren indiferents. Percebeixo sensacions noves, com si als ulls de l'ànima s'hi descorregués un vel, deixant-me entreveure nous horitzons i nous objectius. Això, és veritat que em dóna desfici i malestar, però, com que sembla que no hi ha ofensa de Déu, estic lluny d'enyorar la indiferència d'abans.
En Ramon abrigà la Montserrat amb una indefinible mirada, que la féu enrogir i abaixar el cap confosa i com avergonyida de ses pròpies confessions. El jove, que feia dies espiava una ocasió per a declarar-se, sense que en els moments crítics ne trobés mai cap de prou oportuna, veié, en les espontànies confidències de la noia, el camí obert, i determinà llançar-s'hi; mes, a l'anar a fer-ho, li semblà de sobte que el basament de sos designis li fugia de sota els peus. Se quedà uns moments parat, tractant d'ordenar ses embullades idees, i a mida que son cervell s'anava combinant, sos llavis anaven articulant les paraules inicials de les mateixes.
|
[
"Sembla que comparteixen les mateixes opinions en Ramon i la Montserrat?",
"De quina manera li emociona tot a ell?",
"Què l’il·lusiona?",
"I què el desanima?",
"Què diu que faria tota l’estona?",
"Se sent així actualment?",
"Amb qui es compara?",
"On està aquest?",
"Està d’acord la Montserrat amb ell?",
"Com ha estat la seva vida fins fa poc?",
"I la seva educació?",
"Quines impressions distingeix ara?",
"Com va trobar-se ella en observar-li en Ramon?",
"Què volia fer en Ramon des de feia un temps?",
"Què va ocórrer als seus llavis mentre endreçava els seus pensaments?"
] |
{
"answer_end": [
68,
215,
281,
309,
411,
615,
663,
738,
823,
1043,
932,
1199,
1573,
1661,
2104
],
"answer_start": [
0,
124,
217,
283,
311,
513,
618,
648,
740,
945,
835,
1172,
1454,
1602,
1925
],
"input_text": [
"Sí.",
"En un o altre sentit.",
"Tot lo que entranya una idea de Bellesa o de Bondat.",
"Lo contrari.",
"Es passaria la vida rient i plorant, besant els peus als bons i anant a bufetades amb els dolents.",
"No.",
"Amb aquell bordegàs.",
"Allí baix, jaient, tan indiferent, sobre la llosa d'un sepulcre.",
"No.",
"Ha viscut fins ara en una mena de passivitat, una mena de felicitat inconscient.",
"És una pobra noia a qui no han ensenyat més ciències ni més filosofies que la doctrina cristiana.",
"Noves.",
"La féu enrogir i abaixar el cap confosa i com avergonyida.",
"Una ocasió per a declarar-se.",
"Anaven articulant les paraules inicials dels mateixos."
]
}
|
mitologia
|
Andròmeda (en grec antic Άνδρομέδη) era, segons la mitologia grega, la filla de Cefeu, rei d'Etiòpia, i de Cassiopea.
Els seus pares van ser castigats perquè Cassiopea es creia la més bella de les Nereides. Aquestes, geloses, van demanar a Posidó que les vengés d'aquell insult. El déu, per complaure-les, provocà inundacions, i envià la Balena (Cetus) a destruir les terres de Cefeu. El rei va consultar l'oracle d'Ammon, que va dir que Andròmeda havia de ser sacrificada al monstre marí per a evitar el càstig del qual era víctima el poble d'Etiòpia. Els etíops van obligar el rei a acceptar el sacrifici i la jove va ser lligada a una roca.
Quan Perseu tornava de matar la Medusa, volant gràcies a les seves sandàlies alades obsequi de les Nàiades, va veure Andròmeda i se'n va enamorar. Va baixar a la platja per parlar amb Cefeu i Cassiopea. Els va demanar de casar-se amb la seva filla si aconseguia matar el monstre. Els pares van acceptar. Perseu va lluitar amb el monstre marí i el va matar utilitzant el cap de Medusa que convertia en pedra tot aquell qui la mirava encara que estigués morta. Perseu i Andròmeda es casaren. Però Fineu, que havia estat promès a la noia, va organitzar una conjura contra Perseu. L'heroi la descobrí i va mostrar el cap de la Medusa als seus enemics, que van quedar convertits en pedra. En partir d'Etiòpia, Perseu s'endugué Andròmeda a Argos, i després a Tirint. En aquesta ciutat van tenir diversos fills i una filla, entre ells Heleu.
A la seva mort van ser col·locats dalt del cel com a les constel·lacions de Perseu i Andròmeda per Atena.
La figura d'Andròmeda encadenada a la roca representa un aspecte feble de la dona arquetípica que troba en l'home el seu defensor natural. Aquesta visió ha inspirat moltes obres d'art clàssiques. L'estructura del mite es repeteix també en moltes pel·lícules en les quals una dona indefensa és rescatada per l'heroi, atorgant a aquest l'oportunitat de lluir-se.
|
[
"Qui era Andròmeda?",
"Per què van ser condemnats els seus pares?",
"Què van reclamar les Nereides a Posidó?",
"Com va actuar la deïtat?",
"Què va comentar-li l’oracle d’Ammon al monarca?",
"Per què?",
"On van situar a la noia?",
"Qui venia pel camí?",
"De quina manera?",
"Què va sentir en albirar a Andròmeda?",
"Què va sol·licitar als pares d’ella?",
"Com el va assassinar?",
"A qui va ensenyar també la testa de Medusa quan es va voler impedir el seu casament amb Andròmeda?",
"Què els va ocórrer a la parella quan van passar a millor vida?",
"Què simbolitza Andròmeda lligada?"
] |
{
"answer_end": [
116,
205,
277,
383,
488,
551,
642,
682,
690,
789,
922,
1027,
1326,
1583,
1722
],
"answer_start": [
0,
118,
207,
279,
385,
489,
609,
644,
644,
752,
791,
948,
1134,
1479,
1585
],
"input_text": [
"La filla de Cefeu, rei d'Etiòpia, i de Cassiopea.",
"Perquè Cassiopea es creia la més bella de les Nereides.",
"Que les vengés d'aquell insult.",
"Provocà inundacions, i envià la Balena (Cetus) a destruir les terres de Cefeu.",
"Que Andròmeda havia de ser sacrificada al monstre marí.",
"Per a evitar el càstig del qual era víctima el poble d'Etiòpia.",
"A una roca.",
"Perseu.",
"Volant.",
"Se'n va enamorar.",
"Els va demanar de casar-se amb la seva filla si aconseguia matar el monstre.",
"Utilitzant el cap de Medusa.",
"A Fineu i la conjura.",
"Van ser col·locats dalt del cel com a les constel·lacions de Perseu i Andròmeda per Atena.",
"Un aspecte feble de la dona arquetípica que troba en l'home el seu defensor natural."
]
}
|
books
|
La Teresa aclofagada per aquell posat, no podia capir el canvi tant sobtat d'en Magí, fins que un dia, mentres ell regava amb l'aigua sobrera, prop del canyer de l'hort, va agafar-lo pel coll i va dir-li:
-Magí!
-No'm toquis!
-Què tens? què et passa?
-Vés-te'n… que no t'escupo perque fora malaguanyada l'escupinada.
-Magí, què dius? que ets boig?
-M'has deshonrat el molí, el meu nom i el dels fills.
-Mentida! això és fals!
-Ho he vist! jo, jo mateix! i algú més!
-Fals! que Déu me mati si…
-Calla! No juris!… que les borratxones no tenen tractes amb Déu!…
La Teresa va sentir-se defallir de sobte, com si un llamp l'hagués ferit. L'acusació d'en Magí queia damunt ella com una sentència sense apel·lació. I llavors dins sa pensa una lleu recordança va fer-se gran, va fer-se visible amb lentitud, com els cimals alterosos que la boira descolga. Se recordava que un dia va beure a cada mamellada. Després va acabar-se tota una ampolla i va sentir una pesantor a la testa i una set de vi, només que de vi, i va beure fins que en caure a la fredor de les moles velles, que feien de sol al molí, elles van refredar-li ses galtes bullents.
|
[
"Com se sentia la Teresa?",
"Quina cosa no podia comprendre?",
"On estava ell?",
"I què feia?",
"Com va actuar la Teresa en veure’l?",
"Què va dir-li ell?",
"Se sorprèn ella en veure que com li contesta?",
"Li diu ell que es quedi?",
"Segons ell, per què no l’escopina?",
"Què afirma que l’ha deshonorat?",
"És cert això d'acord amb la Teresa?",
"Què comenta ell que no fan les persones èbries?",
"Què li va passar a la Teresa després?",
"Què va rememorar?",
"Quanta quantitat d’alcohol va empassar-se?"
] |
{
"answer_end": [
37,
84,
168,
168,
191,
225,
250,
260,
315,
400,
424,
557,
601,
899,
938
],
"answer_start": [
0,
39,
103,
103,
0,
205,
212,
252,
266,
349,
348,
516,
561,
850,
909
],
"input_text": [
"Aclofagada.",
"El canvi tant sobtat d'en Magí.",
"Prop del canyer de l'hort.",
"Regava amb l'aigua sobrera.",
"Va agafar-lo pel coll.",
"Que no el toqués.",
"Sí.",
"No.",
"Perque fora malaguanyada l'escupinada.",
"El molí, el seu nom i el dels fills.",
"No.",
"Tenir tractes amb Déu.",
"Va sentir-se defallir de sobte.",
"Que un dia va beure a cada mamellada.",
"Tota una ampolla."
]
}
|
books
|
Quan veu un rat penat o un mussol, els cabells se li ericen i la pell li esdevé rasposa i la tremolor mou ses mans arrugades i una esgarrifança de fred passa com un llamp per tot son cos.
-Mira, ja ve la Rosa! És ella, la maleïda!- I li plantava cara amb son posat bèl·lic, ensenyant les dents com si fos folla i mirant el rat penat amb els ulls roents d'ira. -Què vols, mala pua? Vina, veuràs com t'engargallo un roc fins a les entranyes.- Si per atzar el rat penat se li atansava, la jove de la Clàudia tota s'arrupia i es posava bocaterrosa dient de pressa amb un desfici ple d'esglai: -No vinguis, no! No ho diré més… perdona'm Rosa maca! No diré mai més mal de tu!- I quan l'animal volador fugia lluny amb son vol indecís, la jove de la Clàudia es redreçava a poc a poc i, mirant pel seu voltant amb els ulls esbatanats i escarritxant les dents, feia una ravinera com una criatura mal criada.
Quan sentia la òliba restava sanglaçada i esmaperduda i erta. -La sogra! ja em repta! xuut, xuut!… Calleu! Ja callaré, Clàudia, ja callaré! ¡Mala verra, maleïda, així et rostissin de viu en viu!
Heu's aquí la jove de la Clàudia duent el pecat dins l'esperit. Va pel món com una fera perduda i famolenca. Tota amor és apagada, tota bonesa és llunya. Sols el penediment la corca i el fibló de la superstició la crema per dins.
|
[
"Quins animals es mencionen al text?",
"Què li ocorre a la cabellera de la protagonista quan els percep?",
"I a la seva dermis?",
"Quin efecte li produeix el tremor en les seves mans?",
"Com són aquestes?",
"Què recorre per tota ella?",
"Com es diu la ratapinyada?",
"Com s’enfrenta a ella?",
"De quina manera l’esguarda?",
"Com es col·loca la Clàudia en cas que l’altre s’apropi?",
"Es disculpa amb la Rosa llavors?",
"Com s’allunya la ratapenada?",
"Què va portar a cap la Clàudia un cop va desencorbar-se?",
"Què li passa quan escolta la babeca?",
"Com transita pel món la Clàudia?"
] |
{
"answer_end": [
33,
59,
87,
114,
124,
186,
332,
332,
358,
543,
668,
726,
868,
958,
1200
],
"answer_start": [
0,
35,
62,
90,
106,
127,
188,
234,
313,
441,
544,
673,
728,
898,
1157
],
"input_text": [
"Un rat penat i un mussol.",
"Se li eriça.",
"Esdevé rasposa.",
"Les mou.",
"Arrugades.",
"Una esgarrifança de fred.",
"Rosa.",
"Amb son posat bèl·lic, ensenyant les dents com si fos folla i mirant-la.",
"Amb els ulls roents d'ira.",
"S'arrupeix i es posa bocaterrosa.",
"Sí.",
"Amb son vol indecís.",
"Una ravinera.",
"Resta sanglaçada i esmaperduda i erta.",
"Com una fera perduda i famolenca."
]
}
|
mitologia
|
Febides (en llatí Phoebidas, en grec antic Φοιβίδας) fou un militar espartà que va viure al segle v aC. Va morir l'any 378 aC.
El 382 aC, després d'esclatar la guerra d'Olint, va ser nomenat comandant de les tropes enviades per reforçar al seu germà Eudàmides d'Esparta, que havia estat enviat contra la ciutat. En el seu camí es va aturar a Tebes i amb l'ajut del partit oligàrquic dirigit pel polemarca Leontiades de Tebes, es va apoderar traïdorament de la fortalesa de Cadmea. Segons Diodor de Sicília ja havia rebut ordes del govern espartà de fer-ho així si l'ocasió es presentava, però Xenofont no és del mateix parer, i explica que volia realitzar alguna acció brillant i va deixar-se persuadir per Leontiades. El govern espartà i el rei Agesilau II van acceptar formalment la possessió de Cadmea però per conservar el seu crèdit van imposar una multa a Febides de cent mil dracmes i el va substituir en el comandament per Lisanòrides.
Quan Agesilau es va retirar de Beòcia després de la seva campanya del 378 aC, Febides es va quedar com harmost (governador autònom) de Tèspies. Va molestar als tebans amb contínues incursions al seu territori i segons Xenofont els tebans, com a represàlia, van atacar la ciutat però Febides els va rebutjar amb les seves tropes lleugeres, i els va empaitar pressionant la seva rereguarda, però en un bosc espès es va haver d'aturar allí els tebans van contraatacar amb la cavalleria i van rebutjar als espartans. Febides i dos o tres oficials més van fer front amb valentia a l'atac i van morir en la lluita. Segons Diodor els tebans van atacar la ciutat i Febides va morir en una sortida.
|
[
"Qui era Fèbides?",
"Com era el seu nom en llatí?",
"En quina època va existir?",
"I quan va passar a millor vida?",
"A quin càrrec va ser ascendit?",
"Per quin motiu?",
"En quin any va ocórrer això?",
"A quina ciutat va parar ell?",
"Què va fer allà?",
"Qui va cooperar amb ell?",
"Què opina Diodor de Sicília d’aquest fet?",
"Quant va haver de pagar Fèbides per aquesta conquesta?",
"Quin càrrec va ostentar aquest quan Agesilau va marxar de Beòcia?",
"Què va passar quan Fèbides perseguia els tebans?",
"Què comenta Diodor sobre aquest esdeveniment?"
] |
{
"answer_end": [
75,
52,
102,
125,
214,
310,
310,
347,
479,
479,
586,
889,
1086,
1551,
1632
],
"answer_start": [
0,
0,
80,
104,
176,
176,
127,
312,
312,
312,
481,
719,
944,
1088,
1553
],
"input_text": [
"Un militar espartà.",
"Phoebidas.",
"En el segle v aC.",
"L'any 378 aC.",
"A comandant de les tropes.",
"Per reforçar al seu germà Eudàmides d'Esparta, que havia estat enviat contra la ciutat.",
"En el 382 aC.",
"A Tebes.",
"Es va apoderar traïdorament de la fortalesa de Cadmea.",
"El partit oligàrquic dirigit pel polemarca Leontiades de Tebes.",
"Que ja havia rebut ordes del govern espartà de fer-ho així si l'ocasió es presentava.",
"Cent mil dracmes.",
"El d'harmost (governador autònom) de Tèspies.",
"Que en un bosc espès es va haver d'aturar, allí els tebans van contraatacar amb la cavalleria i van rebutjar als espartans; i Febides i dos o tres oficials més van fer front amb valentia a l'atac i van morir en la lluita.",
"Que els tebans van atacar la ciutat i Febides va morir en una sortida."
]
}
|
vilaweb
|
L'Institut Valencià d'Art Modern mostra la versió d'Ignacio Pinazo més lliure i transgressora en una gran exposició que aplega més de dues-centes obres seves. Es presenten ordenades en blocs temàtics al costat de treballs d'autors com ara Esteban Vicente, Joaquín Sorolla i Mompó, que ajuden a entendre l'estil personal del creador, un pintor capaç de reflectir la vitalitat de la seva època en un moment de canvi i d'obrir nous camins, tant en la tècnica del traç com en els temes. La mostra, que de moment no té data de tancament, respon a la visió naturalista i impressionista de Pinazo que, allunyat de l'estil més academicista, vol trencar motlles i crear nous camins. En aquestes creacions se n'observa la faceta més lliure, a la recerca d'una nova sensibilitat moderna. Tot i que les primeres obres d'Ignacio Pinazo són de caràcter academicista, aviat comença una línia pictòrica pròpia que arrela amb l'impressionisme. Hi abunden els temes familiars i les escenes de la vida quotidiana, amb un particular èmfasi en la definició de l'espai mitjançant el tractament del color i dels jocs de llums i ombres. El primer espai de l'exposició, ‘L'anàlisi de la forma', es caracteritza per l'aspecte inacabat de l'obra i el traç cal·ligràfic arribat després d'un procés de reducció i de síntesi. La segona secció, ‘Innovació i autonomia', presenta tant elements rurals com urbans de València. Les taques humanes en el paisatge atorguen un halo de misteri entorn dels temes que presenta, sempre a la recerca de la llum. Sota l'epígraf ‘Emancipació i inconformisme social', s'aprecia el Pinazo més compromès, que incorpora en les seves obres la gent del carrer i la quotidianitat. Finalment, l'apartat ‘La vida al carrer' mostra l'interès de Pinazo per la pintura costumista i, sobretot, pel realisme i la pintura de paisatge que representaven els corrents artístics més avançats. En aquests quadres es reflecteixen els canvis que va viure la ciutat de València en aquest període, paisatges marítims poblats de persones i la vitalitat de les festes populars al carrer. Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu ací.
|
[
"Quantes peces tindrà l’exhibició que es farà a l’Institut Valencià d’Art Modern?",
"Qui és l’autor?",
"Com estan col·locades?",
"A prop de quins artistes estan?",
"Per què són allà?",
"Quan acaba la presentació?",
"Com se la descriu a aquesta?",
"Què es pot admirar del pintor en aquests nous treballs?",
"Quin estil imperava al principi en les seves pintures?",
"I ara?",
"Quines qüestions es tracten en la mostra actual?",
"Quin és el títol del primer lloc d’aquesta?",
"I el del segon?",
"Quins aspectes ha afegit Pinazo a “Emancipació i inconformisme social”?",
"Què es posa de manifest a “La vida al carrer”?"
] |
{
"answer_end": [
157,
157,
199,
279,
331,
531,
672,
775,
851,
925,
1111,
1168,
1337,
1677,
2065
],
"answer_start": [
0,
0,
159,
200,
281,
483,
533,
674,
777,
853,
927,
1113,
1296,
1519,
1690
],
"input_text": [
"Més de dues-centes obres.",
"Ignacio Pinazo.",
"En blocs temàtics.",
"Esteban Vicente, Joaquín Sorolla i Mompó.",
"Perquè ajuden a entendre l'estil personal del creador.",
"De moment no té data de tancament.",
"Respon a la visió naturalista i impressionista de Pinazo que vol trencar motlles i crear nous camins.",
"La faceta més lliure, a la recerca d'una nova sensibilitat moderna.",
"Un estil de caràcter academicista.",
"Una línia pictòrica pròpia que arrela amb l'impressionisme.",
"Hi abunden els temes familiars i les escenes de la vida quotidiana, amb un particular èmfasi en la definició de l'espai mitjançant el tractament del color i dels jocs de llums i ombres.",
"L'anàlisi de la forma.",
"Innovació i autonomia.",
"La gent del carrer i la quotidianitat.",
"Els canvis que va viure la ciutat de València en aquest període, paisatges marítims poblats de persones i la vitalitat de les festes populars al carrer."
]
}
|
books
|
I, agullonat per aquell dubte, el nen semblava la imatge de la tristesa i s'aflaquia i s'esblaimava de rostre fins a esporuguir el seu pare, que veia renaixer en ell la infantesa malaltissa de la Malena.
Molts cops, mentre en Biel el sermonejava, obria sobtadament la boca per enraonar; i, en aixecar els ulls i topar-se amb els del seu pare, els abaixava tot seguit, dragant-se les paraules que havien estat a punt de fer-li traïdoria.
Però va arribar un matí en què va parlar. El dia abans, en tornar d'estudi, havia anat a cops de pedra amb el fill gran d'en Bartra, i havia comparegut a la torre tot abrigat de sang que li eixia d'un gros xiribec de la closca. Embenada la nafra per la Llogaia, va ficar-se al llit i va passar la nit amb febre, martiritzat més que mai pels mals somnis que li amargaven el viure.
En despertar-se, el dia era ja alt. La Llogaia feinejava per la casa. En Biel, que en llevar-se havia entrat a veure'l, en notar que dormia s'havia arribat a l'hort, amb l'intent de no allunyar-se del casal.
-Digueu al pare que vingui, Llogaia.
I, una vegada va tenir-lo a prop, tan a prop que els cabells rossos de l'un es barrejaven amb els cendrosos de l'altre, va mormolar, baixet, com si estigués en confessió:
-S'enfadareu pas, si us dic una cosa?
-Digues, fill meu.
-No s'enfadeu: sentiu?
|
[
"Què aparentava el noi petit?",
"Com s’anava sentint ell?",
"Li feia por al seu pare això?",
"Què observava del seu fill?",
"Com es diu el progenitor?",
"Què feia el nen quan l’amonestava en Biel?",
"I discutia?",
"Quin era el motiu perquè no debatés?",
"Quan va xerrar?",
"De què estava tacat quan va presentar-se a la torrassa?",
"D’on li sortia aquesta?",
"Per què tenia un trau?",
"On va anar en Biel en veure que el seu fill descansava?",
"Quina era la distància que els separava un cop van trobar-se?",
"Què va preguntar-li el noi?"
] |
{
"answer_end": [
71,
109,
139,
202,
245,
285,
435,
435,
477,
619,
663,
663,
981,
1180,
1270
],
"answer_start": [
31,
74,
110,
110,
204,
216,
287,
287,
437,
572,
600,
479,
887,
1065,
1182
],
"input_text": [
"La imatge de la tristesa.",
"S'aflaquia i s'esblaimava de rostre.",
"Sí.",
"Veia renaixer en ell la infantesa malaltissa de la Malena.",
"Biel.",
"Obria sobtadament la boca per enraonar.",
"No.",
"En aixecar els ulls i topar-se amb els del seu pare, els abaixava tot seguit, dragant-se les paraules que havien estat a punt de fer-li traïdoria.",
"Un matí.",
"De sang.",
"D'un gros xiribec de la closca.",
"Perquè el abans, en tornar d'estudi, havia anat a cops de pedra amb el fill gran d'en Bartra.",
"A l'hort.",
"Eren tan a prop que els cabells rossos de l'un es barrejaven amb els cendrosos de l'altre.",
"Si s'enfadaria pas, si li digués una cosa."
]
}
|
vilaweb
|
La proximitat de la publicació de la sentència del Tribunal Suprem ha escalfat aquest matí la sessió de control al Parlament de Catalunya. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha esclatat davant de l'acusació que li feia Ciutadans de ‘banalitzar la violència' i de saber els ‘plans' que atribueixen als set independentistes dels CDR empresonats. ‘Això és el Parlament de Catalunya i aquí no es calumnia la gent', ha etzibat Torra al president del grup de Cs, Carlos Carrizosa. Torra, que dilluns no va intervenir durant el debat de la moció de censura fracassada de Cs, ha escoltat com Carrizosa li retreia que no hagués sortit a desmentir si coneixia els ‘plans' dels empresonats. ‘Es pensa que això és una taverna', ha respost Torra a Carrizosa. També li ha demanat com és que havia tingut accés a un sumari secret i li ha retret que Cs fes acció política amb suposades informacions publicades a la premsa. ‘Insisteixen una vegada i una altra en el seu relat de mentides, de falsedats i de calúmnies i nosaltres ens veiem obligats a defensar-nos d'un relat inexistent, fals', ha dit. El president de la Generalitat ha tornat a desvincular l'independentisme de la violència que li atribueix Cs. ‘És un moviment pacífic, democràtic, no violent', ha insistit. També ha fet una defensa de la desobediència civil que s'espera que hi hagi quan es faci pública la sentència. Per Torra, aquesta via de protesta és un dret com ho és el de manifestació. Per al president de la Generalitat, és Cs que banalitza la violència. Ho va fer Lorena Roldán, ha dit, exhibint del faristol estant la fotografia de l'atemptat d'ETA de Vic del 1991 en el debat de política general. Torra també ha reiterat que, quan arribi la sentència, el parlament encapçalarà la resposta institucional. Espera que prengui una decisió fonamentada en els principis democràtics, en l'exercici del dret d'autodeterminació i els drets humans.
|
[
"Què s’ha caldat a l’ambient del Parlament de Catalunya?",
"Qui és Quim Torra?",
"Per què ha explotat?",
"A on no va participar Torra?",
"Quan va tenir lloc aquesta sessió?",
"Què li ha reprotxat Carrizosa?",
"Què li va preguntar Torra?",
"I què li ha recriminat?",
"Què ha comentat Torra que no para de fer Ciutadans?",
"I com reacciona la Generalitat a això?",
"Quin concepte afirma Torra que no està lligat a l’independentisme?",
"Com descriu aquesta posició política?",
"Què ha advocat?",
"De quina manera ha trivialitzat Ciutadans els actes agressius?",
"Quina acció durà a terme el govern català quan es tingui el veredicte?"
] |
{
"answer_end": [
137,
181,
351,
575,
535,
687,
823,
914,
1091,
1082,
1181,
1250,
1375,
1666,
1773
],
"answer_start": [
0,
139,
171,
484,
484,
577,
725,
824,
916,
1009,
1093,
1204,
1266,
1453,
1668
],
"input_text": [
"La proximitat de la publicació de la sentència del Tribunal Suprem.",
"El president de la Generalitat.",
"Per l'acusació que li feia Ciutadans de banalitzar la violència i de saber els plans que atribueixen als set independentistes dels CDR empresonats.",
"Al debat de la moció de censura fracassada de Cs.",
"Dilluns.",
"Que no hagués sortit a desmentir si coneixia els plans dels empresonats.",
"Que com és que havia tingut accés a un sumari secret.",
"Que Cs fes acció política amb suposades informacions publicades a la premsa.",
"Insistir una vegada i una altra en el seu relat de mentides, de falsedats i de calúmnies.",
"Es veuen obligats a defensar-se d'un relat inexistent, fals.",
"La violència.",
"Com un moviment pacífic, democràtic, no violent.",
"La desobediència civil que s'espera que hi hagi quan es faci pública la sentència.",
"Amb Lorena Roldán, exhibint del faristol estant la fotografia de l'atemptat d'ETA de Vic del 1991 en el debat de política general.",
"Encapçalarà la resposta institucional."
]
}
|
bios
|
Cristina María Alloza Sanz (Castelló de la Plana, 29 de desembre de 1922 — Castelló de la Plana, 20 d'agost de 2009) va ser una novel·lista valenciana.
Cristina va descobrir la seua vocació per l'èxit que va tenir entre les companyes del Col·legi de la Consolació, on estudiava, la carta que una monja els havia fet escriure dedicada a una amiga imaginària, a la qual havien de demanar emprat un bastidor per a brodar. Va estudiar el batxillerat a l'acadèmia Coloma, molt popular aleshores, i des d'aquell moment es dedicà a escriure de manera continuada, sobretot novel·la. L'editorial Pueyo, de Madrid, publicà el 1949 l'obra Encontré mis blasones i el 1951 Más allá de las nubes, que la productora Cifesa volgué portar al cine, però no arribaren a un acord quant a l'assumpte de talls i d'adaptacions. Cristina era ja una novel·lista d'àmbit nacional, encara que, en faltar son pare, va haver de treballar com a funcionària, primer a la delegació de la Fiscalia de Taxes, durant sis anys, després a l'Hermandat de Llauradors, com a ajudant de l'advocat castellonenc, Alfonso Gil Maties i, finalment, a la delegació del Ministeri d'Agricultura, com a funcionària de l'estat fins als 65 anys, en què es va jubilar. Des dels anys 60 va col·laborar a la revista Festividades i en altres publicacions relacionades amb les festes magdaleneres. El 1969, entre la llibreria Armengot i la Junta Central de Festes, van editar La gran esmeralda, amb portada i dibuixos interiors de Juan Soler Blasco. L'il·lustre intel·lectual Carlos G. Espresati va reconèixer a la presentació l'"honda raigambre magdalenera" i de "fantasía del misterio policíaco". Va morir als 86 anys a l'Hospital General de Castelló.
Son pare, Maximià Alloza Vidal, fou metge, pintor i poeta, va signar les normes del 32 de la llengua valenciana i va ser seguidor de Teodor Llorente. Va publicar «Venturita» en El cuento universal (València, n. 6, 1908) i el llarg poema Ioesa i va ser el creador del col·lectiu Nostra Terra, societat instructiva regionalista, el 1914.
|
[
"Qui era Cristina María Alloza Sanz?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"On va iniciar-se el seu interès per la novel·la?",
"Quin esdeveniment va catapultar la seva inspiració allà?",
"Quan va començar a redactar més?",
"Quina novel·la seva es va voler fer en pel·lícula?",
"Per què no va ser-ho al final?",
"De què va feinejar a la Fiscalia de Taxes?",
"Quant de temps va estar-hi?",
"On laborar més tard?",
"I per acabar a on?",
"Què va fer el 1969?",
"Amb quina edat va passar a millor vida?",
"Quines obres va editar el seu pare?"
] |
{
"answer_end": [
139,
116,
116,
263,
417,
554,
729,
803,
973,
990,
1027,
1145,
1436,
1662,
1939
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
152,
152,
419,
575,
660,
887,
887,
992,
1089,
1341,
1642,
1697
],
"input_text": [
"Una novel·lista.",
"A Castelló de la Plana.",
"El 29 de desembre de 1922.",
"Al Col·legi de la Consolació.",
"Va descobrir la seua vocació per l'èxit que va tenir entre les companyes la carta que una monja els havia fet escriure dedicada a una amiga imaginària, a la qual havien de demanar emprat un bastidor per a brodar.",
"Quan va estudiar el batxillerat a l'acadèmia Coloma.",
"Más allá de las nubes.",
"Perquè no arribaren a un acord quant a l'assumpte de talls i d'adaptacions.",
"De funcionària.",
"Sis anys.",
"A l'Hermandat de Llauradors.",
"A la delegació del Ministeri d'Agricultura.",
"Entre la llibreria Armengot i la Junta Central de Festes, van editar La gran esmeralda.",
"Amb 86 anys.",
"Va publicar Venturita en El cuento universal i el llarg poema Ioesa."
]
}
|
vilaweb
|
Els actes institucionals de la Diada serviran per a reivindicar la resistència col·lectiva, l'alliberament dels presoners polítics i el retorn dels exiliats. Hi assistiran tots els partits sobiranistes. El PSC ha decidit de no assistir-hi per segon any consecutiu. Ciutadans i el PP ja fa anys que no hi prenen part. Guia Diada 2019 A les 19.00, el govern en ple farà l'ofrena floral al Fossar de les Moreres per a retre homenatge als defensors de Barcelona el 1714. També hi haurà la formació de la Guàrdia d'Honor dels Mossos d'Esquadra. A les 20.00, el Parlament de Catalunya lliurarà la Medalla d'Honor a Carola Rackette, capitana del vaixell Sea Watch 3, i Òscar Camps, fundador d'Open Arms. La glossa dels guardonats la farà l'ex-entrenador del Barça Pep Guardiola. Encapçalaran l'acte el president de la Generalitat, Quim Torra, i el del parlament, Roger Torrent. A les 21.00, Torra farà el missatge institucional amb motiu de l'Onze de Setembre a la Sala dels Diputats del Palau de la Generalitat. TV3 emetrà el missatge del president. L'Onze de Setembre, a primera hora del matí, el govern, la mesa del parlament i l'Ajuntament de Barcelona faran l'ofrena floral a l'estàtua de Rafael Casanova. Tot seguit, serà el torn dels partits polítics i les entitats de tot el país. També és previst de fer una ofrena a les 10.00 a la tomba de Rafael Casanova, a Sant Boi de Llobregat. A les 22.00, hi haurà l'acte institucional organitzat per la Generalitat i el parlament a la plaça de Sant Jaume. L'acte estava programat per dimarts, però la previsió de pluja ha fet ajornar-lo. L'espectacle tindrà el títol ‘Tornarem' i reivindicarà la resistència col·lectiva i la llibertat dels presoners polítics i exiliats.
|
[
"Quin objectiu tenen els esdeveniments institucionals de la Diada?",
"Qui estarà present?",
"Quin no serà allà?",
"Quant de temps porta no anant?",
"Quin altre partit no prendrà part?",
"Què es farà a les set de la tarda?",
"A on?",
"A qui s’honrarà amb això?",
"Qui es presentarà també?",
"Què es donarà a les vuit?",
"A qui?",
"Qui farà els honors d'entregar-la?",
"I què passarà a les nou?",
"On s’espera obsequiar flors a les deu del matí?",
"Què reclama la representació “Tornarem” que tindrà lloc a les deu de la nit?"
] |
{
"answer_end": [
156,
201,
238,
263,
315,
383,
408,
465,
538,
606,
673,
606,
952,
1383,
1712
],
"answer_start": [
0,
158,
203,
203,
265,
333,
384,
409,
467,
540,
607,
553,
871,
1282,
1385
],
"input_text": [
"Reivindicar la resistència col·lectiva, l'alliberament dels presoners polítics i el retorn dels exiliats.",
"Tots els partits sobiranistes.",
"El PSC.",
"És el segon any consecutiu que no assisteix.",
"Ciutadans i el PP.",
"El govern en ple farà l'ofrena floral.",
"Al Fossar de les Moreres.",
"Als defensors de Barcelona el 1714.",
"La formació de la Guàrdia d'Honor dels Mossos d'Esquadra.",
"La Medalla d'Honor.",
"A Carola Rackette i Òscar Camps.",
"El Parlament de Catalunya.",
"Torra farà el missatge institucional amb motiu de l'Onze de Setembre.",
"A la tomba de Rafael Casanova, a Sant Boi de Llobregat.",
"La resistència col·lectiva i la llibertat dels presoners polítics i exiliats."
]
}
|
mitologia
|
Leda (en grec Λήδα, en llatí Lēda), segons la mitologia grega, era una de les filles de Testi, rei d'Etòlia, i esposa de Tindàreu, rei d'Esparta. Pertanyia al llinatge de Deucalió. La seva germana era Altea, mare de Melèagre i de Deianira.
S'explicava que Glauc, el fill de Sísif, va passar per Lacedemònia buscant els cavalls que havia perdut, i es va unir amb Pantidia, que poc després es casà amb Testi i li donà Leda com a filla, que passà per filla de Testi.
Quan Tindàreu, expulsat de Lacedemònia per Hipocoont i els seus fills, es va refugiar a Etòlia, el rei Testi l'acollí i li donà la mà de la seva filla Leda. Més tard, Leda acompanyà el seu marit a Lacedemònia, quan Hèracles va restituir a Tindàreu al seu tron. Un dia, mentre passejava a la vora d'un llac, va ser seduïda per Zeus, que s'hi acostà disfressat de cigne. Aquella mateixa nit, Leda s'allità amb el seu marit.
De resultes, Leda pongué dos ous. D'un nasqueren Càstor i Pòl·lux i de l'altre, Helena i Clitemnestra. Pòl·lux i Helena eren fills de Zeus, mentre que Càstor i Clitemnestra ho eren de Tindàreu.
Una altra llegenda grega diu que Zeus va seduir Nèmesi (la deessa de l'enveja) i aquesta pongué un ou, que abandonà. Un pastor el va recollir i el va donar a Leda, que el va cuidar fins que en nasqué Helena. Es conta que Zeus va alegrar-se tant del naixement de la seva filla que va crear la constel·lació del Cigne. A Esparta, al temple de les Leucípides, s'ensenyava la closca d'un ou gegant que deien que era el de Leda.
Temps més tard, Leda i Tindàreu tingueren més fills: Timandra, Feba i Filonoa.
|
[
"Qui era Leda?",
"I la seva germana?",
"Per què va transitar Glauc per Lacedemònia?",
"Amb qui va jeure?",
"Amb qui va contraure matrimoni Pantidia?",
"Què va sorgir de la relació de Pantidia i Glauc?",
"Quan va contraure matrimoni Leda amb Tindàreu?",
"Per què era ell allà?",
"Quan va tornar la parella a Lacedemònia?",
"Què va passar-li a la protagonista de la història quan caminava prop d’una llacuna?",
"Quina forma va adoptar la divinitat?",
"Va tenir relacions ella amb el seu espòs després?",
"De qui era la descendència que va tenir Leda?",
"Qui ocupava el paper de Leda en una altra interpretació del mite?",
"A qui es creia que pertanyia l’embolcall de l’ou que hi havia al santuari de les Leucípides?"
] |
{
"answer_end": [
144,
206,
343,
370,
405,
462,
619,
558,
723,
794,
831,
884,
1078,
1195,
1502
],
"answer_start": [
0,
181,
240,
347,
372,
406,
464,
464,
631,
725,
796,
833,
899,
1080,
1397
],
"input_text": [
"Una de les filles de Testi, rei d'Etòlia, i esposa de Tindàreu, rei d'Esparta.",
"Altea.",
"Perquè buscava els cavalls que havia perdut.",
"Amb Pantidia.",
"Amb Testi.",
"Leda.",
"Quan es va refugiar a Etòlia i el rei Testi l'acollí.",
"Perquè va ser expulsat de Lacedemònia per Hipocoont i els seus fills.",
"Quan Hèracles va restituir a Tindàreu al seu tron.",
"Va ser seduïda per Zeus.",
"La de cigne.",
"Sí.",
"Pòl·lux i Helena eren fills de Zeus, mentre que Càstor i Clitemnestra ho eren de Tindàreu.",
"Nèmesi.",
"A Leda."
]
}
|
vilaweb
|
El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat Espanya per haver inhabilitat l'ex-president del parlament basc Juan María Atutxa. Recordem que Atutxa es va negar a dissoldre el grup parlamentari de l'esquerra abertzale, Sozialista Abertzaleak, arran de la il·legalització de Batasuna el 2003. El Tribunal d'Estrasburg dóna la raó a Atutxa i als ex-membres de la mesa de la cambra Kontxi Bilbao i Gorka Knorr. Els afectats van haver de recórrer a la justícia europea perquè la via judicial espanyola havia ratificat la seva condemna: l'abril del 2008 el Tribunal Suprem va condemnar-los tots tres a inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic i a multes de 12.000 a 18.000 euros per un delicte de desobediència. El Tribunal Constitucional espanyol va confirmar aquella sentència, que ara el Tribunal d'Estrasburg ha desautoritzat. Atutxa, Bilbao i Knorr foren jutjats per desacatament, quan es van negar a dissoldre Sozialista Abertzaleak, suposat hereu de Batasuna, que havia estat declarat fora de la llei. Quan tots tres foren jutjats, el Tribunal Superior Basc va desestimar el recurs que havia presentat l'organització ultradretana Manos Limpias perquè va considerar que els acusats no havien trobat la manera formal de dissoldre Sozialista Abertzaleak, tal com demanava el Suprem. Com que Manos Limpias va recórrer contra aquella sentència, el cas va arribar al Suprem, que va fer cas de la petició de Manos Limpias. L'argument d'Estrasburg La sentència d'Estrasburg assenyala que el Tribunal Suprem va condemnar Atutxa, Knorr i Bilbao sense que testifiquessin i assegura que va decidir sobre les ‘intencions' dels tres polítics ‘examinant els fets provats en instàncies inferiors' i ‘arribant a la conclusió per deducció, sense haver escoltat els interessats, que no van tenir l'oportunitat d'exposar al tribunal les seves raons'. ‘El Tribunal considera que les qüestions examinades pel Tribunal Suprem requerien el testimoni directe dels acusats', diu la sentència, que per això considera que ‘d'acord amb el conjunt de circumstàncies del procés' Atutxa i la resta de la mesa ‘van ser privats del seu dret a la defensa'
|
[
"Per què ha castigat el Tribunal Europeu de Drets Humans a Espanya?",
"Per quin motiu es va incapacitar a Atutxa?",
"Amb qui està d’acord el Tribunal?",
"Quan van ser sentenciats aquests?",
"Per qui?",
"Quina va ser la pena?",
"Van apel·lar als tribunals europeus?",
"Per a què van ser portats a judici Atutxa, Bilbao i Knorr?",
"Era aquest partit el successor de Batasuna?",
"I què ocorria?",
"Qui va fer una interposició?",
"Què va passar amb aquest?",
"Segons Estrasburg, van testimoniar els acusats?",
"Què aferma també?",
"De què van ser desproveïts els imputats segons Estrasburg?"
] |
{
"answer_end": [
130,
293,
409,
597,
597,
715,
467,
943,
970,
1012,
1155,
1093,
1571,
1840,
2132
],
"answer_start": [
0,
132,
295,
411,
411,
552,
411,
836,
921,
962,
1084,
1044,
1452,
1492,
2006
],
"input_text": [
"Per haver inhabilitat l'ex-president del parlament basc Juan María Atutxa.",
"Es va negar a dissoldre el grup parlamentari de l'esquerra abertzale, Sozialista Abertzaleak, arran de la il·legalització de Batasuna el 2003.",
"Amb Atutxa i els ex-membres de la mesa de la cambra Kontxi Bilbao i Gorka Knorr.",
"L'abril del 2008.",
"Pel Tribunal Suprem.",
"El Tribunal Suprem va condemnar-los tots tres a inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic i a multes de 12.000 a 18.000 euros per un delicte de desobediència.",
"Sí.",
"Per desacatament quan es van negar a dissoldre Sozialista Abertzaleak.",
"Sí.",
"Que havia estat declarat fora de la llei.",
"L'organització ultradretana Manos Limpias.",
"El Tribunal Superior Basc el va desestimar.",
"No.",
"Que el Tribunal Suprem va decidir sobre les intencions dels tres polítics examinant els fets provats en instàncies inferiors i arribant a la conclusió per deducció, sense haver escoltat els interessats, que no van tenir l'oportunitat d'exposar al tribunal les seves raons.",
"Del seu dret a la defensa."
]
}
|
vilaweb
|
La plaça de Sant Roc de Sabadell s'ha omplert per mostrar el rebuig de la ciutat a la violació múltiple d'ahir al barri de Can Feu. Prop de 4.000 persones s'han aplegat per condemnar els fets, mostrar la seva solidaritat amb la víctima i fer una crida a la no discriminació. ‘És innegable que estem davant un problema social i estructural', recita el manifest dels col·lectius feministes convocants. Les entitats també lamenten que hi hagi col·lectius que aprofitin un cas com aquest per ‘escopir odi xenòfob i racista' i posin el focus del problema en l'origen dels assaltants. ‘Contra el masclisme i el feixisme, ni un pas enrere', clou el manifest que s'ha llegit davant el consistori. Rere una pancarta demanant ‘Foc al patriarcat', l'Ajuntament de Sabadell i diversos col·lectius feministes han llegit dos comunicats per denunciar el darrer cas de violència masclista que ha esquitxat la ciutat. Passava la matinada de diumenge, quan sis homes van violar en grup una noia de 18 anys, després d'endur-se-la d'una discoteca a una nau ‘okupada' a Can Feu. Arrel dels fets, l'Ajuntament ha anunciat que es personarà a la causa i ha reiterat el seu compromís ‘per una ciutat on totes les dones se sentin segures'. La determinació del consistori, asseguren, és treballar en polítiques ‘que garanteixin que ni el gènere, ni l'origen, ni l'edat, ni l'ètnia ni cap altre element personal sigui motiu de discriminació ni agressió'. En aquest sentit, els col·lectius feministes que han liderat la protesta han denunciat que hi hagi qui utilitzi casos com el de Can Feu amb finalitats ‘xenòfobes', en al·lusió directa al grup identitari Som, que havia convocat una protesta al mateix lloc i a la mateixa hora per demanar ‘deportacions immediates' dels agressors, sota l'eslògan ‘menys immigració, més seguretat'. Tot i aquesta contra convocatòria, el clam majoriatari ha estat en contra de les agressions i d'escalfor i solidaritat amb la víctima. De fet, els identitaris no s'han deixat veure davant la massiva assistència de persones convocades pel consistori i col·lectius feministes. Segons dades de la Policia Local, s'hi ha aplegat prop de 4.000 persones. Els sis detinguts pel cos municipal han passat aquest dilluns a custòdia dels Mossos d'Esquadra, que assumeix el cas. La previsió és que en les pròximes hores passin a disposició judicial.
|
[
"Per què s’ha emplenat la plaça de Sant Roc de Sabadell?",
"Quanta gent s’ha reunit?",
"Què diu l‘escrit de les persones que han congregat la mobilització?",
"Què es critica?",
"Quina cita es pot observar a la proclama?",
"I quina a un cartell?",
"Quantes notes s’han recitat?",
"Qui ho ha fet?",
"Què va ocórrer-li a la noia?",
"Què ha declarat l’ajuntament?",
"I en què ha insistit?",
"Quin és l’objectiu del consistori?",
"Què sol·licitava l’entitat Som en una manifestació?",
"Han assistit aquests a la multitudinària?",
"On són els acusats ara?"
] |
{
"answer_end": [
130,
168,
398,
577,
650,
735,
821,
821,
1056,
1127,
1212,
1425,
1754,
2079,
2250
],
"answer_start": [
0,
132,
275,
400,
579,
689,
764,
737,
939,
1075,
1130,
1214,
1611,
1949,
2155
],
"input_text": [
"Per mostrar el rebuig de la ciutat a la violació múltiple d'ahir al barri de Can Feu.",
"Prop de 4.000 persones.",
"Que és innegable que estan davant un problema social i estructural.",
"Que hi hagi col·lectius que aprofitin un cas com aquest per escopir odi xenòfob i racista i posin el focus del problema en l'origen dels assaltants.",
"Contra el masclisme i el feixisme, ni un pas enrere.",
"Foc al patriarcat.",
"Dos.",
"L'Ajuntament de Sabadell i diversos col·lectius feministes.",
"Sis homes la van violar en grup, després d'endur-se-la d'una discoteca a una nau okupada a Can Feu.",
"Que es personarà a la causa.",
"En el seu compromís per una ciutat on totes les dones se sentin segures.",
"Treballar en polítiques que garanteixin que ni el gènere, ni l'origen, ni l'edat, ni l'ètnia ni cap altre element personal sigui motiu de discriminació ni agressió.",
"Deportacions immediates dels agressors.",
"No.",
"Han passat aquest dilluns a custòdia dels Mossos d'Esquadra."
]
}
|
vilaweb
|
La fiscalia anticorrupció ha presentat un escrit demanant que es processi l'expresident valencià, Francisco Camps, per malversació i prevaricació per l'organització del gran premi de Fórmula 1 a València. El ministeri públic, en canvi, demana l'arxiu de la resta d'investigats en la causa: Belén Reyero Aldama, Dolores Johnson Sastre, Jorge Martínez Salvadores i Nicolás Figueres Gourge. Segons l'escrit, considera que amb les diligències practicades fins ara ha quedat ‘indiciàriament acreditat' que Camps va arribar a un ‘acord verbal' amb el màxim responsable del campionat, Bernard Ecclestone, l'any 2006. I que ho va fer al marge de qualsevol procediment administratiu i sense tenir competència com a òrgan de contractació. Camps va declarar per aquesta causa al febrer i va defensar que tenia la ‘consciència tranquil·la' i que aquests esdeveniments esportius van generar ‘riquesa' i van ser ‘extraordinaris'. Segons l'escrit de la fiscalia anticorrupció, Camps va ser l'encarregat de simular una contractació correcta amb l'empresa d'Ecclestone. El ministeri pública entén que, a instàncies de l'ex-president, s'hauria creat una empresa privada per tal de simular la contractació amb Ecclestone. En canvi, qui realment va pagar el cànon exigit pel magnat de la Fórmula 1 va ser directament la Generalitat Valenciana a través de dues societat públiques. D'aquesta manera, es van eludir els controls administratius que devien vigilar la despesa i el procés de contractació i això va suposar que la Generalitat no cobrés els catorze milions que va facturar a l'empresa privada Valmor Sports i pagués un cànon anual de vint-i-sis milions de dòlars entre 2009 i 2012. La causa s'investiga al jutjat d'Instrucció número 2 de València.
|
[
"Qui ha exigit la inculpació de Francisco Camps?",
"Quin càrrec va desenvolupar en les institucions autonòmiques de la Comunitat Valenciana?",
"Per quines causes el volen imputar?",
"D'altra banda, què reclama la fiscalia general?",
"Qui són?",
"Què és el que opina aquest organisme sobre l'actuació de l'exdirigent?",
"Quan va comparèixer l'antic mandatari?",
"Com va dir que es trobava?",
"I quines van ser les seves paraules per definir la competició esportiva per la qual està sent investigat?",
"De quina manera va actuar conforme al document de l’òrgan que demana la seva incriminació?",
"I quina és la creença del ministeri fiscal?",
"Qui es va encarregar en realitat d’abonar la xifra que es requeria?",
"I com?",
"Què van aconseguir així?",
"Per tant, quines van ser les conseqüències?"
] |
{
"answer_end": [
113,
113,
203,
288,
386,
727,
774,
827,
914,
1051,
1201,
1322,
1358,
1477,
1668
],
"answer_start": [
0,
74,
115,
205,
290,
388,
729,
777,
828,
916,
1053,
1203,
1297,
1360,
1480
],
"input_text": [
"La fiscalia anticorrupció.",
"El de president.",
"Per malversació i prevaricació per l'organització del gran premi de Fórmula 1 a València.",
"L'arxiu de la resta d'investigats en la causa.",
"Belén Reyero Aldama, Dolores Johnson Sastre, Jorge Martínez Salvadores i Nicolás Figueres Gourge.",
"Que va arribar a un acord verbal amb el màxim responsable del campionat, Bernard Ecclestone, i que ho va fer al marge de qualsevol procediment administratiu i sense tenir competència com a òrgan de contractació.",
"Al febrer.",
"Amb la consciència tranquil·la.",
"Que va generar riquesa i que va ser extraordinària.",
"Simulant una contractació correcta amb l'empresa d'Ecclestone.",
"Que s'hauria creat una empresa privada per tal de simular la contractació amb Ecclestone a instàncies de l'ex-president.",
"La Generalitat Valenciana.",
"A través de dues societat públiques.",
"Que s'eludissin els controls administratius que devien vigilar la despesa i el procés de contractació.",
"Que la Generalitat no cobrés els catorze milions que havia facturat a l'empresa privada Valmor Sports i pagués un cànon anual de vint-i-sis milions de dòlars entre 2009 i 2012."
]
}
|
mitologia
|
Brama o Brahma (en devanagari ब्रह्मा, Brahmā) és, dins de l'hinduisme, el déu creador de tot el que existeix, personificació del braman suprem (o principi expansiu universal).
Encara que els atributs de l'activitat creadora siguin donats a diversos déus en el període vèdic ulterior, en l'etapa dels Brahmana (categoria de la literatura vèdica consagrada al dogma i als rituals, però que també conté llegendes i especulacions abstractes) el déu pare, Prajapati o Brama, és presentat com el creador únic.
És el primer membre de la trimurti (trinitat hindú), que comprèn també Vixnú i Xiva, però aquesta unió és d'origen més tardà en el desenvolupament del pensament hindú.
En l'hinduisme actual Brama no hi té gairebé cap paper; com que el món ja està acabat, la seva aportació ja s'ha realitzat i, per tant, aquesta divinitat no té seguidors ni rep cap mena de culte. Els fidels prefereixen Vixnú i Xiva, déus menys abstractes. Així, a l'Índia hi ha molt pocs temples dedicats a Brama, essent el més important el de Pushkura, al Rajputana, on se'l representa sota la forma femenina de Xacti.
Brama és representat en general amb quatre caps sovint amb barba (encara que a vegades només en té tres, la llegenda explicant que un dels caps va ser destruït per Xiva) i quatre braços. Cadascun dels caps recita els quatre Veda, i amb els quatre braços sosté, en general, un bol d'aigua per a crear la vida, un rosari per a comptar el temps de l'univers, el text dels Vedes i una flor de lotus. A vegades també du un arc i un ceptre. Se'l sol mostrar de color vermell i es desplaça sobre un cigne o un paó reial, símbols del coneixement.
L'existència de Brama dura 100 dels seus anys, que equivalen a 311.040.000.000.000 anys terrenals. Al final de la seva vida hi ha un buit de 100 anys bramànics després dels quals un altre Brama recomença la creació en un procés que es repeteix eternament.
La seva consort és Sarasvatí, deessa de la saviesa i de l'aprenentatge, representada com una jove de pell blanca. Porta un instrument musical, símbol de l'art, i un rosari amb les lletres de l'alfabet sànscrit, símbol de les ciències.
En el Manu Smriti o Codi de Manu (200 aC), Brama és presentat com aquell que ha desenvolupat el món a partir d'un ou.
Una altra representació tradicional més tardana (la dels Purana, començats a escriure vers l'any 400) el mostra naixent d'un lotus procedent del melic de Vixnú.
En el budisme, Brama no és considerat com el creador del món sinó com el rei dels déus i està sotmès al cicle del samsara, com tota criatura fora dels budes i dels arhat. D'altra banda, en els textos primitius del budisme, s'anomenen "Brama" diverses divinitats, encara que totes estan relacionades amb la creació del món.
Viccionari
|
[
"Què va ser Brama?",
"Durant quin període va ser considerat l'ésser diví més poderós?",
"De quina mena d'agrupació forma part?",
"Com s'anomenen els altres dos integrants?",
"Quina importància té avui dia aquesta divinitat?",
"Per què?",
"En quins déus se centren les lloances?",
"Dels escassos santuaris en què l'enalteixen, quin d'ells sobresurt?",
"Com apareix il·lustrada la seva figura normalment?",
"I què porta a sobre de les extremitats superiors?",
"L'acompanya cap criatura?",
"Durant quant temps va ser viu?",
"I amb qui es va casar?",
"De quines altres maneres es creu que el déu creà la Terra?",
"I com s'anomena el culte en què aquest governà per sobre les altres divinitats?",
"I en aquest, hi ha més d'una deïtat amb el mateix àlies que Brahma?"
] |
{
"answer_end": [
143,
503,
556,
588,
727,
795,
904,
1025,
1278,
1487,
1605,
1729,
1916,
2239,
2488,
2723
],
"answer_start": [
0,
285,
505,
528,
673,
701,
869,
935,
1093,
1325,
1528,
1632,
1888,
2123,
2402,
2573
],
"input_text": [
"El déu creador de tot el que existeix dins de l'hinduisme, personificació del braman suprem.",
"El de l'etapa dels Brahmana.",
"De la trimurti, la trinitat hindú.",
"Vixnú i Xiva.",
"Gairebé cap.",
"Perquè com que el món ja està acabat, la seva aportació ja s'ha realitzat.",
"En Vixnú i Xiva.",
"El de Pushkura.",
"Amb quatre caps sovint amb barba i quatre braços.",
"Un bol d'aigua per a crear la vida, un rosari per a comptar el temps de l'univers, el text dels Vedes i una flor de lotus.",
"Un cigne o un paó reial.",
"100 dels seus anys, que equivalen a 311.040.000.000.000 anys terrenals.",
"Amb Sarasvatí.",
"A partir d'un ou.",
"Budisme.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Bom! Bom! Nang! Nang! Pim! Pam! Vivaaaaa!… Pum! Pum! Viva la Salut! ¡Fora potingues! No més làudano! Mal viatge! ¡Al·leluia!… Nan! Nan! Nan! Bum! Bum! Booooom! Reteplem, plem, plem! Catatxim Catatxim! Alça, malalts, a vestir-se! Xivarri! Xefles! Tiberis! Al Teatre! ¡¡¡¡TROS DE PAPER!!!! A casar-se! Carrer de Fernando! Mongetes amb llomillo! Matar porc! Comedere et bibere usque ad satietatem! Lasciate ogni paura o voi ch'intrate! Amicus Plato, sed magis amica sanitas! Honni soit qui no està alegre! Hosanna! ¡Torrons de can Massana! Eureka! A can Vilaseca! Très bien! Fort bien! A can Justin! Més música: Retexin, Reteplèn! Més salves: Bum Buuum! «Respirad, oh tebanos! Ya los dioses…!» Quina sort! Ja era hora! Obriu les portes! ¡El gall, el gall de la Passió! Juliiiiiii! L'anada del fum! ¡Arri a la Meca! A pendre cafè! Tercerilles! Visca l'avi! Volta'l! Broma ca ta crió! Fugin, que porto oli! Passi-ho bé, senyor Marquillas! A la Catedral! Ja canten! Ja toquen! Ja tiren! Vivaaa!! ¡Qui la peta!
|
[
"Quines són les primeres expressions que comencen amb “b” al text?",
"Hi ha alguna que indiqui una celebració més endavant?",
"Quines?",
"Què sembla que no es vol?",
"Hi ha alguna menció religiosa?",
"I qualcuna a un plat de fesols?",
"Què més porten aquests?",
"Què diu en llatí la segona que es refereix a l’alimentació?",
"I la següent frase que està redactada en italià?",
"Trobem alguna en castellà?",
"Quina dona una ordre?",
"I l'última de totes què diu?"
] |
{
"answer_end": [
9,
67,
67,
100,
124,
342,
342,
395,
433,
688,
734,
1005
],
"answer_start": [
0,
32,
32,
68,
113,
320,
320,
356,
396,
653,
717,
992
],
"input_text": [
"Bom! Bom!",
"Sí.",
"Vivaaaaa! i Viva la Salut!",
"Potingues i làudano.",
"Sí.",
"Sí.",
"Llomillo.",
"Comedere et bibere usque ad satietatem!",
"Lasciate ogni paura o voi ch'intrate!",
"Sí.",
"Obriu les portes!",
"¡Qui la peta!"
]
}
|
books
|
La Jacobè era entremaliadota, però no me'n deixava ser a mi. Me vigilava que ni la mainadera més curosa i temorenca. -Minguet, no t'asseguis a la sorra molla, que podries agafar dolor. Minguet, no et llevis la pallola, que el sol t'entraria al cap. Minguet, no passis per aquí; Minguet, no passis per allà.- No era cap raresa que, seguint els seus consells, estigués jo com un santet, mentre que ella xopejava per l'aigua, trescava per les roques o s'enfilava als penyasegats a collir-hi ginesta o a cercar-hi les flors que a cops de pedra havia fet caure dels arbrets d'atzavara.
Aquí tot me la recorda; i més que res aquest escamot de roques que, espargides per la cala, reganyen a flor d'aigua llurs herbatges arraïmats de color d'or vell. Me fan l'efecte d'un pedestal sense estàtua. Damunt d'elles hi esqueia d'allò més la figura d'aquella noia de cames llargues i formes anguloses, amb els vestits i els cabells banderejats pel vent.
Mes no havia pas de durar sempre, la infantesa. Varen anar passant els anys, jo vaig haver d'estudiar, i la Jacobè va tornar-se de dia en dia més casolana i treballadora. El seu cutis s'esblanqueïa i afinava, i la color de ses galtes prenia la suavitat d'un reflex de roses sobre un gerro puríssim de porcel·lana. Les seves formes de nena s'anaven modificant, modificant… Se diria que el temps les treballava com un hàbil artista: omple aquí, buida allà, estira això, arrodoneix allò, les anava embellint i amplificant totes; ja inflant les ones de la rossa cabellera com si les ufanés amb aquell buf primaveral que fa crèixer l'herba; ja estufant suaument el pit i les anques, ja esllanguint la cintura, ja amb ditadetes màgiques obrint graciosos clotets en els colzes, en els nuets dels dits, en la barba i en les galtones. Jo vaig presenciar en gran part aquestes transformacions sense parar-hi gaire esment; però en això vaig estar tres o quatre mesos fora del poble, i quan vaig tornar a veure la Jacobè vaig restar amb un pam de boca badada.
Certament a setze anys era una galant minyona. Tota ella tendrejava com una delicada flor d'hivern. No es pot dir que fos robusta, però estava sana i no li mancava mai delit. S'aixecava de bon matí com els aucells de bosc, i no es cansava de treballar, ara xacutant en el coixí, ara rentant roba en el safaretx, ara netejant i endreçant les coses de la cuina. Donava bo de veure-la trastejar dels fogons a l'aigüera i de l'aigüera a l'armari cantoner, tan polida, tan xamosa, amb els braços esmanegats, que ressaltaven amb una tinta calenta de pressegueret florit sobre la blancor llampeguejant de les rajoles de València.
|
[
"Com era la Jacobè?",
"Permetia al narrador ser-ho, també?",
"Com es deia ell?",
"Actuaven igual ells dos, doncs?",
"Què li fa pensar en ella sobretot?",
"Què no és etern?",
"En què va convertir-se la noia?",
"Com canviava la seva pell?",
"La jove s'anava tornant més bonica?",
"Com tenia els cabells?",
"Quant temps va ser lluny del seu municipi el protagonista?",
"Quants anys tenia la noia ara?",
"Quan es llevava?",
"En què dedicava el seu temps?",
"D’on eren les rajoles?"
] |
{
"answer_end": [
28,
59,
157,
475,
741,
986,
1109,
1147,
1464,
1507,
1910,
2033,
2185,
2346,
2609
],
"answer_start": [
0,
0,
61,
308,
581,
940,
1045,
1111,
1312,
1477,
1865,
1988,
2163,
2213,
2586
],
"input_text": [
"Entremaliadota.",
"No.",
"Minguet.",
"No.",
"Aquest escamot de roques que, espargides per la cala, reganyen a flor d'aigua llurs herbatges arraïmats de color d'or vell.",
"La infantesa.",
"En més casolana i treballadora.",
"S'esblanqueïa i afinava.",
"Sí.",
"Rossos.",
"Tres o quatre mesos.",
"En tenia setze.",
"De bon matí.",
"Ara xacutant en el coixí, ara rentant roba en el safaretx, ara netejant i endreçant les coses de la cuina.",
"De València."
]
}
|
vilaweb
|
Dues barques més han arribat a les costes d'Eivissauna amb migrants a bord. Han arribat a la costa de Es Cubells, al municipi de Sant Josep. Divuit de les persones que hi viatjaven han estat detingudes. Al matí, una quinzena de migrants que viatjaven a bord d'una barca havien desembarcat a la Cala Llonga d'Eivissa. Se n'han detingut cinc, tots adults. Amb aquesta són vuit les barques arribades a les Illes aquest agost. El bon temps, l'estat de la mar i la proximitat amb Algèria han afavorit el flux migratori. A principi de mes, la Guàrdia Civil va interceptar 63 migrants que van arribar en diferents dies a bord de cinc embarcacions -dues a les costes d'Eivissa i altres tres a Formentera. Una altra barca al País Valencià D'altra banda, ahir van arribar a les costes del Campello deu migrants en una altra embarcació. Van ser traslladats a la caserna de la Guàrdia Civil del municipi. En un primer moment, es van interceptar a vuit persones a bord de l'embarcació, dues d'elles menors i tots homes, segons han informat a Europa Press fonts de Creu Roja. Posteriorment es van localitzar dues persones més. Per què els algerians se'n van amb barca malgrat la Revolució del Somriure? Set d'ells procedeixen d'Algèria i una altra de Palestina. Tots es trobaven en bon estat de salut, excepte algun cas d'hipoglucèmia lleu, habitual després de llargues travessies sense ingerir aliments. De moment, cap ha requerit traslladar-se a un centre sanitari.
|
[
"Quants vaixells han atracat?",
"On?",
"Quins passatgers hi havia?",
"A quin poble han anat a parar, concretament?",
"Quantes persones havien arribat prèviament?",
"Quan?",
"I on?",
"Quantes embarcacions han anat a parar a les Balears al llarg del mes?",
"Quantes persones va aturar la Guàrdia Civil fa uns dies?",
"On va atracar un vaixell ahir?",
"Quanta gent es van pensar que hi havia dins, en inici?",
"Qui va explicar-ho a la premsa?",
"Van trobar més gent, després?",
"D’on eren?",
"Han hagut de visitar el metge?"
] |
{
"answer_end": [
41,
54,
74,
139,
315,
315,
315,
421,
577,
824,
1005,
1060,
1111,
1246,
1452
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
76,
203,
203,
212,
354,
515,
745,
893,
893,
1062,
1189,
1402
],
"input_text": [
"Dos més.",
"A les costes d'Eivissauna.",
"Migrants.",
"A Sant Josep.",
"Una quinzena.",
"Al matí.",
"A la Cala Llonga d'Eivissa.",
"Vuit.",
"63.",
"A Campello.",
"Vuit persones, dues d'elles menors i tots homes.",
"Fonts de Creu Roja.",
"Sí.",
"Set d'ells d'Algèria i una altra de Palestina.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
La situació política espanyola, amb un govern del Partit Popular en funcions des del desembre, té conseqüències també en l'àmbit internacional. N'és un exemple la cimera iberoamericana que es farà els dies 28 i 29 d'octubre a la ciutat colombiana de Cartagena de Indias, que enguany fa vint-i-cinc anys. El pla del govern espanyol per a commemorar-ho era de reunir a Espanya els líders mundials dies abans de la cimera, una idea que no s'ha pogut fer realitat per la falta de govern. El motiu principal que ha impedit aquesta trobada de líders mundials ha estat la prolongació de la interinitat de l'executiu espanyol. Una reunió amb un govern en funcions té poc interès per als líders mundials perquè no s'hi poden prendre decisions que comprometin el futur executiu. És per aquest motiu que, malgrat els esforços fets per la diplomàcia espanyola, no s'ha pogut tancar la presència dels dirigents iberoamericans. D'ençà que el govern va entrar en funcions, només mitja dotzena de caps d'estat han visitat Espanya. La cimera de Cartagena aspirava a convertir-se en la cimera de la pau i havia d'ajudar Colòmbia a posar fi al conflicte amb la guerrilla de les FARC. No obstant això, la negativa dels colombians en el referèndum sobre l'acord entre el govern de Juan Maunel Santos i la guerrilla ha posat fi a aquest desig. Aquest conflicte armat, el darrer del continent, fa més de cinc decennis que dura.
|
[
"Quin és el partit polític que governa en funcions a Espanya?",
"Des de quan?",
"Té repercussions fora del país aquesta situació?",
"Què se celebrarà?",
"Quan?",
"I on?",
"Quina intenció tenia el Govern d'Espanya?",
"S’ha pogut dur a terme això?",
"Per què no?",
"Quina n’ha sigut la causa principal?",
"Quines conseqüències té el fet que el govern no sigui el definitiu?",
"Quants presidents estrangers han fet visites al govern en funcions?",
"Quin objectiu té la cimera en qüestió?",
"Quina consulta hi ha hagut a Colòmbia?",
"Quant temps fa que existeix aquest enfrontament?"
] |
{
"answer_end": [
76,
93,
142,
184,
223,
269,
418,
459,
482,
617,
767,
1013,
1163,
1293,
1403
],
"answer_start": [
0,
32,
0,
144,
144,
144,
304,
304,
420,
484,
619,
914,
1015,
1182,
1322
],
"input_text": [
"El Partit Popular.",
"Des del desembre.",
"Sí.",
"La cimera iberoamericana.",
"Els dies 28 i 29 d'octubre.",
"A la ciutat colombiana de Cartagena de Indias.",
"Reunir a Espanya els líders mundials dies abans de la cimera.",
"No.",
"Per la falta de govern.",
"La prolongació de la interinitat de l'executiu espanyol.",
"Que una reunió amb un govern en funcions té poc interès per als líders mundials perquè no s'hi poden prendre decisions que comprometin el futur executiu.",
"Mitja dotzena.",
"Convertir-se en la cimera de la pau i ajudar Colòmbia a posar fi al conflicte amb la guerrilla de les FARC.",
"El referèndum sobre l'acord entre el govern de Juan Maunel Santos i la guerrilla.",
"Més de cinc decennis."
]
}
|
vilaweb
|
El sindicat USTEC-STEs ha guanyat amb claredat les eleccions sindicals al sector de l'ensenyament públic no universitari de Catalunya i la Intersindical-CSC hi ha entrat amb força. En total, les dues forces sindicals sumen el 57% dels delegats. La primera força, el sindicat USTEC-STEs, és un sindicat sobiranista, que va donar suport a la vaga general del 21 de febrer i ha demanat l'alliberament dels presos polítics i el respecte a la voluntat del poble català. Malgrat l'entrada de la Intersindical-CSC, el sindicat ha mantingut el suport i ha passat de 10.600 a més de 14.400 vots, amb el 98,8% del total escrutat. En aquestes eleccions sindicals es triaven vint delegats més que en les anteriors. El sindicat republicà Intersindical-CSC s'ha presentat en set dels deu serveis territorials, amb el suport de les entitats independentistes, i ha quedat tercer, amb el 13% dels delegats. La UGT i CCOO han passat d'un 34% dels delegats el 2015 a un 22%. La CGT ha mantingut gran part del suport, tot i que ha perdut quatre delegats. Aquestes eleccions formen part del cicle d'eleccions dins del sector públic, on podran votar 200.000 funcionaris. Han anat precedides de les del 6 de març, de personal tècnic i administratiu de la Generalitat de Catalunya, i de les dels Mossos d'Esquadra, d'ahir. Finalment, els dies 26 i 27 votarà el personal de la sanitat pública.
|
[
"Quin tipus de comicis hi ha hagut?",
"Qui ha quedat en primer lloc?",
"En quin àmbit?",
"Quin altre grup ha quedat ben posicionat?",
"Quin percentatge acumulen els dos grups principals?",
"Com es va posicionar ideològicament USTEC-STEs?",
"Quants vots ha obtingut?",
"S’ha acabat el recompte definitivament?",
"On s’ha pogut votar a Intersindical-CSC?",
"Quina posició ha aconseguit?",
"Han augmentat els delegats de la UGT?",
"I els de la CGT?",
"Quan hi va haver els anteriors comicis?",
"En quins àmbits?",
"Quan seran els del sector sanitari?"
] |
{
"answer_end": [
70,
70,
133,
179,
243,
463,
585,
618,
794,
862,
954,
1033,
1297,
1297,
1367
],
"answer_start": [
0,
0,
47,
136,
181,
263,
508,
545,
703,
703,
890,
956,
1035,
1149,
1310
],
"input_text": [
"Els sindicals.",
"El sindicat USTEC-STEs.",
"El de l'ensenyament públic no universitari de Catalunya.",
"La Intersindical-CSC.",
"El 57% dels delegats.",
"Va donar suport a la vaga general del 21 de febrer i ha demanat l'alliberament dels presos polítics i el respecte a la voluntat del poble català.",
"Més de 14.400 vots.",
"No.",
"En set dels deu serveis territorials.",
"La tercera.",
"No.",
"Tampoc.",
"El 6 de març i ahir.",
"El del personal tècnic i administratiu de la Generalitat i el dels Mossos d'Esquadra.",
"Els dies 26 i 27."
]
}
|
vilaweb
|
La famosa xarxa social de fotografies Instagram ha començat a provar una nova funció. La nova eina permet als usuaris de fer un vídeo en directe i convidar altres persones a participar-hi. De fet, els vídeos en directe ja van aparèixer el novembre. Tanmateix, fins ara, els usuaris que compartien aquests vídeos en temps real ho feien sols davant la càmera, sense veure la persona que hi havia a l'altre costat. La novetat que presenta ara Instagram és que es podran convidar amics que també estiguin connectats i veure's els uns als altres. Aquesta funció és en fase de proves i, de moment, només està disponible per a uns quants usuaris de l'aplicació. Els mesos vinents, s'obrirà als usuaris de tot el planeta. El funcionament de la nova opció d'Instagram és molt senzill. S'inclourà una icona de ‘Afegir', situada a la part inferior dreta de la pantalla, que permetrà convidar qualsevol persona que estigui mirant el vídeo. Una vegada s'hagi unit aquest contacte, la pantalla es dividirà en dos, de manera que el convidat apareixerà sota la imatge de qui ha començat la conversa. Durant aquesta mena de videotrucada, l'usuari pot eliminar el convidat i afegir una altra persona a la conversa. De la mateixa manera, és clar, el convidat pot sortir del vídeo quan vulgui. A més, un cop acabada la transmissió, el vídeo quedarà enregistrat i es podrà compartir a l'apartat Stories de l'aplicació.
|
[
"Quina aplicació ha tret una nova actualització?",
"En què consisteix?",
"Quan va sortir la primera fase d’aquesta nova funció?",
"Què no es podia fer fins aquest moment?",
"Com han de ser els perfils que s'afegeixin al directe?",
"Es tracta de la versió definitiva d’aquesta novetat?",
"La pot fer servir tothom?",
"Quan serà així?",
"Es tracta d’una funció complicada d’utilitzar?",
"Quina tecla s’haurà de prémer per activar-la?",
"Què passarà un cop s’hagi incorporat l’altra persona al vídeo?",
"Què pot fer el perfil que ha començat el directe?",
"L’altre pot decidir quan abandonar-lo?",
"El directe es guardarà?",
"On es podrà penjar?"
] |
{
"answer_end": [
84,
187,
247,
410,
511,
577,
653,
712,
774,
926,
1082,
1195,
1272,
1340,
1396
],
"answer_start": [
0,
86,
189,
249,
412,
542,
581,
655,
714,
778,
928,
1084,
1197,
1274,
1343
],
"input_text": [
"Instagram.",
"En fer un vídeo en directe i convidar altres persones a participar-hi.",
"El novembre.",
"Veure la persona que hi havia a l'altre costat.",
"Amics que també estiguin connectats.",
"No.",
"De moment, no.",
"En els mesos vinents.",
"No.",
"Una icona de Afegir.",
"Que la pantalla es dividirà en dos, de manera que el convidat apareixerà sota la imatge de qui ha començat la conversa.",
"Pot eliminar el convidat i afegir una altra persona a la conversa.",
"Sí.",
"Sí.",
"A l'apartat Stories de l'aplicació."
]
}
|
vilaweb
|
El diari El Mundo publica avui la cinta d'una conversa entre el secretari general de Manos Limpias, Miguel Bernad, i la lletrada d'aquest grup en el cas Nóos, Virginia López-Negrete, en què Bernad li diu que té una oferta de Juan Carlos per evitar el judici en canvi de dos milions d'euros en efectiu. ‘L'oferiment del rei emèrit són dos milions d'euros en cash, perquè no quedi cap rastre, i les despeses —del judici— a part Per tant, serien els dos millons i el que sigui, 300 o 400.000 euros', diu concretament el secretari. La trobada es va produir el 10 de desembre del 2015, poques setmanes abans que comencés la vista oral del judici del cas Nóos. En aquell moment el sindicat ultra havia de decidir si mantenia o retirava l'acusació en contra de Cristina de Borbó. A l'enregistrament se sent com Bernad explica una conversa tinguda en un restaurant de Madrid en la qual el marquès de Mondéjar, Íñigo Cotoner de Martos, li va oferir dos milions d'euros en metàl·lic i el suport del grup Godó amb la condició de retirar l'acusació contra la seva filla, Cristina de Borbó. La conversa entre els dos membres de Manos Limpias és molt explícita quant a les condicions i la manera com s'havia de portar a terme l'operació. Fins i tot se'n pot arribar a deduir que no va ser l'única oferta que van rebre. ‘Joder, no paren. Eh?‘, arriba a dir la lletada. López-Negrete, un cop conegudes totes les condicions, rebutja enèrgicament el suborn. ‘La meva resposta és clara: és un no rotund. Aquí no hi som per diners, ni tu ni jo. Quins pocavergonyes i que fills de puta que són!'. En un moment de la conversa, López-Negrete recrimina a Bernad que no hagués enregistrat la conversa amb el marquès de Mondéjar, que s'ha negat a comentar res sobre aquest afer a El Mundo. Bernad assegura que no es va emportar una gravadora perquè ‘em semblava de mal gust'. Miguel Bernad, conegut per la seva ideologia d'extrema dreta, és a la presó pels delictes d'extorsió, organització criminal, frau contra la hisenda pública, falsedat documental i frau en subvencions.
|
[
"Què ha sortit a la llum avui?",
"Gràcies a quin mitjà de comunicació?",
"Què explica Bernad en l’àudio?",
"Per què el monarca volia fer el pagament en metàl·lic, segons Bernad?",
"Quants diners volia pagar, en total?",
"Quan va succeir la conversa filtrada?",
"Quina decisió s’estava a punt de prendre llavors?",
"Qui és Íñigo Cotoner?",
"Què va proposar-li a Bernad?",
"Va ser, suposadament, l’únic suborn que van fer-li?",
"L’advocada va acceptar-lo?",
"Què va criticar ella?",
"Per què no ho va fer Bernad?",
"On es troba en aquests moments?",
"Per quins motius?"
] |
{
"answer_end": [
181,
54,
300,
389,
495,
580,
772,
926,
1077,
1353,
1439,
1703,
1849,
1926,
2049
],
"answer_start": [
0,
0,
183,
305,
427,
529,
656,
879,
879,
1225,
1355,
1606,
1765,
1851,
1851
],
"input_text": [
"La cinta d'una conversa entre el secretari general de Manos Limpias, Miguel Bernad, i la lletrada d'aquest grup en el cas Nóos, Virginia López-Negrete.",
"Al diari El Mundo.",
"Que té una oferta de Juan Carlos per evitar el judici en canvi de dos milions d'euros en efectiu.",
"Perquè no quedi cap rastre.",
"Els dos millons i 300 o 400.000 euros.",
"El 10 de desembre del 2015.",
"El sindicat ultra havia de decidir si mantenia o retirava l'acusació en contra de Cristina de Borbó.",
"El marquès de Mondéjar.",
"Li va oferir dos milions d'euros en metàl·lic i el suport del grup Godó amb la condició de retirar l'acusació contra la seva filla, Cristina de Borbó.",
"No.",
"No.",
"Que Bernad no hagués enregistrat la conversa amb el marquès de Mondéjar.",
"Perquè li semblava de mal gust.",
"A la presó.",
"Pels delictes d'extorsió, organització criminal, frau contra la hisenda pública, falsedat documental i frau en subvencions."
]
}
|
mitologia
|
Antàlcides (en llatí Antalcidas, en grec antic Ἀνταλκίδας) fou un polític espartà i diplomàtic dels més hàbils que mai havia tingut el seu país, un bon alumne de l'escola de Lisandre. Era fill de Lleó, que segons Xenofont era probablement èfor el 14é any de la guerra del Peloponès. Va viure al segle iv aC.
Al començament del segle IV aC Esparta es trobava en un moment delicat amb una coalició d'estats grecs formada a l'entorn del diner persa, amb victòries del sàtrapa Farnabazos II i l'almirall atenenc Conó, i amb Atenes en plena recuperació. Els espartans van enviar Antàlcides com a ambaixador a Tiribazos, sàtrapa de Lídia, per negociar la pau entre Esparta i Pèrsia, l'any 393 aC amb l'objectiu final de separar a Pèrsia de la seva aliança amb els estats grecs i permetre a Esparta consolidar la seva hegemonia sobre els grecs europeus. Els atenencs, alarmats per aquesta decisió, també van enviar una ambaixada dirigida per Conó amb el propòsit de sortir-ne beneficiats, acompanyats per ambaixadors de Tebes, Argos i Corint. Donat els dos diferents punt de vista, Tiribazos no es va atrevir a signar la pau sense aprovació del rei Artaxerxes, però secretament va donar diners a Antàlcides per a construir naus amb les quals pogués atacar Atenes i els seus aliats de manera que tinguessin desitjos de pau. D'altra banda va detenir a Conó amb l'excusa de què havia utilitzat forces reials perses en benefici d'Atenes. Aquestes mesures no van ser aprovades pel rei i Tiribazos, quan el va anar a informar, va perdre temporalment la satrapia al front de la qual es va nomenar Struthas, amic d'Atenes.
La guerra va seguir uns anys però el 388 aC les parts estaven ja madures per una nova negociació amb Pèrsia. Tiribazos havia recuperat el govern i el rival dels espartans Farnabazos II de Frígia, era a la capital per casar-se amb Apama, la filla del rei i el govern l'exercia interinament Ariobarzanes, amb el que Antàlcides tenia relacions clientelars.
Antàlcides va ser enviat altre cop a l'Àsia Menor com a comandant d'una flota (ναύαρχος, navarc) i com ambaixador i va desembarcar a Efes, deixant allí el comandament militar de la flota al seu lloctinent (ἐπιστολεύς) Nicòloc, al que va enviar a Abidos per distreure a l'atenenc Ifícrates el Vell i ell tenir el camp lliure amb Tiribazos i si era necessari anar a la cort reial persa. Antàlcides va tenir èxit i el govern persa va estar d'acord que calia imposar la pau als atenencs en els termes que Pèrsia dictaria però que en realitat dictava des l'ombra Antàlcides per mitjà de la seva influència entre els perses principals. Al seu retorn va saber que Nicòloc estava bloquejat a Abidos per Ifícrates i Diòtimos i se'n va anar a la zona i amb alguns vaixells de reforç que va rebre es va apoderar d'una petita flota que anava a Abidos sota comandament de Trasibul de Còlitos i amb les naus que van arribar de Sicília, Itàlia i de les ciutats gregues sota domini persa, i algunes naus enviades per Ariobarzanes actuant teòricament en nom de Farnabazos II, Antàlcides es va fer amo de la mar. Atenes es va veure obligada a la pau. La pau que es va concertar era coneguda com a pau d'Antàlcides i es va signar l'any 387 aC.
Després d'aquest fets les notícies sobre Antàlcides són fragmentaries: el 371 aC era en missió diplomàtica a Pèrsia, segons un discurs de Cal·lístrat d'Afidnes que va conservar Xenofont. El 369 aC era èfor a Esparta i davant el perill dels tebans que envaïen el país a les ordres d'Epaminondes, va enviar als seus fills a Citera per seguretat, segons Plutarc. És possible que fes una nova missió diplomàtica a Pèrsia després de la derrota d'Esparta a la batalla de Leuctres, per demanar subministraments, el 369 aC o potser el 368 aC, i va ser rebut fredament pel rei. La tradició diu que es va suïcidar el 367 aC en fracassar en una missió diplomàtica a Pèrsia.
|
[
"Qui va ser Antàlcides?",
"Qui va ser el seu pare?",
"De quina època és?",
"Què passava a Esparta llavors?",
"Quina funció va tenir en el conflicte Antàlcides?",
"Quan?",
"Qui més es va afegir a les negociacions?",
"Què va fer d’amagat Tiribazos?",
"Quan es va poder tornar a dialogar amb Pèrsia?",
"On va anar llavors Antàlcides?",
"Va fracassar en la seva missió?",
"Què va haver de fer Atenes?",
"Quan?",
"On era Antàlcides el 371 aC?",
"Com es creu que va morir?"
] |
{
"answer_end": [
94,
200,
306,
445,
675,
689,
980,
1314,
1715,
2011,
2444,
3185,
3185,
3302,
3848
],
"answer_start": [
0,
184,
283,
308,
549,
563,
847,
1075,
1608,
1962,
2347,
3057,
3160,
3258,
3756
],
"input_text": [
"Un polític espartà i diplomàtic.",
"Lleó.",
"Del segle iv aC.",
"Es trobava en un moment delicat amb una coalició d'estats grecs formada a l'entorn del diner persa.",
"El van enviar com a ambaixador a Tiribazos, sàtrapa de Lídia, per negociar la pau entre Esparta i Pèrsia.",
"L'any 393 aC.",
"Els atenencs.",
"Va donar diners a Antàlcides per a construir naus amb les quals pogués atacar Atenes i els seus aliats de manera que tinguessin desitjos de pau.",
"El 388 aC.",
"A l'Àsia Menor.",
"No.",
"Signar la pau.",
"L'any 387 aC.",
"A Pèrsia.",
"Es creu que es va suïcidar el 367 aC en fracassar en una missió diplomàtica a Pèrsia."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Neleu (en grec antic Νηλεύς), va ser un heroi grec, fill de Posidó i de Tiro. És germà bessó de Pèlias i germanastre d'Èson, Feres i Amitàon, fills de Tiro i de Creteu.
Quan van néixer, Neleu i Pèlias van ser abandonats per la seva mare. Una euga que va enviar Posidó, els va alimentar. Una altra tradició deia que un dels nens tenia una marca a la cara per una guitza d'euga, i que els havien recollit uns criadors de cavalls. Aquests homes havien anomenat Pèlias al nen que duia la cicatriu, de la paraula grega "pelion" que vol dir lívid. A l'altre li van posar Neleu. Quan es van fer grans, els nens van trobar la seva mare, que era maltractada per la seva sogra, anomenada Sidero. Pèlias i Neleu van atacar Sidero, però ella es va refugiar en un temple d'Hera. Pèlias va violar el santuari i va matar Sidero sobre l'altar.
Més endavant, els dos germans van disputar pel tron de Iolcos, al qual tots dos tenien dret, però Neleu, vençut, s'adreçà a Messènia, on fundà la ciutat de Pilos. Es va casar amb Cloris, filla d'Amfíon, amb qui va tenir una filla, Pero, i dotze fills, entre altres, Periclimen i Nèstor.
Heracles va dirigir contra ell una expedició amb el pretext que un temps abans, Neleu s'havia negat a purificar-lo per la mort d'Ífit. En aquesta lluita van morir onze fills de Neleu, i només se salvà Nèstor, que era absent. Unes tradicions diuen que Neleu va morir també en aquesta lluita, però d'altres que va morir de malaltia a Corint i que va ser enterrat allí.
Segons Herodot, els Pisistràtides, la dinastia de tirans que va governar Atenes al segle iv aC, eren originaris de Pilos i es consideraven descendents de Neleu.
|
[
"Qui era Neleu?",
"Era fill únic?",
"Qui era Pèlias?",
"Com van sobreviure de petits?",
"Què explicava una altra versió del mite?",
"Per què haurien posat aquest nom a Pèlias?",
"Qui van retrobar quan van ser adults?",
"On va fugir Sidero?",
"Per què es van discutir els bessons?",
"Qui el va perdre?",
"On va anar després Neleu?",
"Va tenir descendència?",
"Qui va atacar-lo?",
"Heracles va matar tots els seus fills?",
"Amb quina nissaga es relaciona Neleu, segons Herodot?"
] |
{
"answer_end": [
77,
167,
129,
312,
453,
567,
711,
791,
916,
987,
987,
1140,
1186,
1365,
1668
],
"answer_start": [
27,
105,
105,
196,
314,
455,
599,
728,
869,
855,
953,
1018,
1142,
1277,
1509
],
"input_text": [
"Un heroi grec.",
"No.",
"El seu germà bessó.",
"Una euga que va enviar Posidó, els va alimentar.",
"Que un dels nens tenia una marca a la cara per una guitza d'euga, i que els havien recollit uns criadors de cavalls.",
"Perquè havien anomenat Pèlias al nen que duia la cicatriu, de la paraula grega pelion que vol dir lívid.",
"La seva mare, que era maltractada per la seva sogra, anomenada Sidero.",
"A un temple d'Hera.",
"Pel tron de Iolcos.",
"Neleu.",
"A Messènia.",
"Sí.",
"Heracles.",
"Només se salvà Nèstor, que era absent.",
"Amb els Pisistràtides."
]
}
|
bios
|
Conxita Garcia i Melgarejo (Barcelona, 1958), directora de cor i orquestra catalana, és la directora del Cor del Gran Teatre del Liceu.
Nascuda a Barcelona, realitzà els estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i es graduà en direcció d'orquestra, direcció de cor i cant. En direcció coral va ser alumna del mestre Enric Ribó i en direcció d'orquestra de Salvador Mas. A més, en el camp de la direcció és deixeble, entre d'altres, de Pierre Cao, Erwin List, Simon Johnson, Eliane Lavail, Maria Blasco, Manuel Cabero, Jos Wuytack i Helmut Rilling.
Ha estat membre de diverses formacions cambrístiques i ha actuat com a soprano solista. Va ser directora-fundadora del Cor Jove de l'Orfeó Català i del Cor de Cambra Discantus de Badalona. També ha dirigit la Coral Celístia de Barcelona, l'Orfeó Joventut Terrassenca (Terrassa) i el Cor dels Amics de l'Òpera de Girona i ha estat sotsdirectora de l'Orfeó Català. Actualment, és la directora titular del Cor del Gran Teatre del Liceu des de 2015, del qual ja n'havia estat mestra assistent des de 2002. La seva tasca com a directora s'ha projectat en nombroses actuacions per les millors sales d'arreu d'Europa i en nombrosos enregistraments.
Fou presidenta de la Federació de Corals Joves de Catalunya, amb qui va ser guardonada amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1994), i responsable tècnica del Moviment Coral Català. També ha col·laborat com assessora musical a Televisió de Catalunya.
En el camp de la docència, desenvolupa una important tasca pedagògica en cursos internacionals de direcció coral i ha estat membre de nombrosos jurats. Ha impartit cursos per a l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona i ha estat membre del Consell Tècnic Assessor del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, on ha ofert també diversos cursos de formació.
|
[
"Quan va néixer Conxita Garcia?",
"A què es dedica?",
"On va formar-se?",
"Qui va ser el seu professor de direcció de corals?",
"I d’orquestra?",
"Quins altres mestres va tenir?",
"Ha participat en grups de cambra?",
"De quina altra manera ha pujat a un escenari?",
"Què va crear?",
"De quins grups ha sigut directora?",
"Quin càrrec té avui en dia?",
"Des de quan?",
"Quina tasca hi havia desenvolupat abans?",
"Ha dirigit fora d’Espanya?",
"Ha treballat de professora?"
] |
{
"answer_end": [
44,
74,
244,
359,
401,
579,
633,
667,
768,
899,
1013,
1025,
1081,
1190,
1895
],
"answer_start": [
0,
0,
157,
306,
306,
410,
581,
636,
669,
770,
944,
956,
956,
1083,
1500
],
"input_text": [
"El 1958.",
"És directora de cor i orquestra.",
"Al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona.",
"Enric Ribó.",
"Salvador Mas.",
"Pierre Cao, Erwin List, Simon Johnson, Eliane Lavail, Maria Blasco, Manuel Cabero, Jos Wuytack i Helmut Rilling.",
"Sí.",
"Com a soprano solista.",
"El Cor Jove de l'Orfeó Català i el Cor de Cambra Discantus de Badalona.",
"De la Coral Celístia de Barcelona, de l'Orfeó Joventut Terrassenca i del Cor dels Amics de l'Òpera de Girona.",
"El de directora titular del Cor del Gran Teatre del Liceu.",
"Des de 2015.",
"La de mestra assistent.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Ara el veu que porta una arma, frisós de disparar a la fera que no surt, i En Joanín, es neguiteja i canvia el ramat de lloc tot sovint. Crida els gossos d'atura, petits i peluts, que ajunten el ramat escampat. Fa bo de veure els xais fugint i acoblant-se entre els lladrucs dels gossos i el soroll de les tríncoles sacsejades pels saltirons que fan totes les bèsties i els crits d'En Joanín que dalt d'una penya tira pedres a la ramada. En un respir, les ovelles s'apilonen i s'arrengleren i van caminant caminant, pacients i resignades, seguides del pastor que somia que surti l'ós i se li mengi una ovella i ell fer una gesta heroica, com les que havia fet el seu pare!… La visió de l'isard dalt d'una clapissa mirant escotorit el cel i movent amb llestesa ses banyes ganxudes i negres, no li fa cap impressió: -«¡Què vol aquell ximplet!»…- i li gira la cara malhumorat.
De la terra remoguda pels talps, ni en fa cabal, i això que abans els perseguia infantívolament tot ple de joia. Fins i tot aquell estiu passà pel seu damunt una àguila esplendorosa i solemnial, bo i duent en ses potes un cabridet d'isard, i En Joanín s'ho mirava amb indiferència. Es dóna al seu pensament predilecte i recordant els consells que li havia donat el seu pare, «l'ós quan més a prop millor; el tret és més segur», s'imagina que la fera se li atansa i ell resta dret immòbil, serè i valent i llavors, aquell pastor ros, d'ulls blaus, espigat i de fesonomia dolça, sembla talment el príncep d'aquelles solituds alteroses, corprès per una goja colpidora!
Les jornades que passava pasturant en les planúries i en muntanyes encatifades d'herba fomental, En Joanín hi estava desficiós; ell volia boscúria feréstega, i allí, no hi havia prou menjar per al ramat, i allí era on hi havia els óssos. Per això, mentre les ovelles pasturaven, ell tot consirós s'ajeia damunt l'herba clapejada de tota la gaiesa de les flors: i no feia cabal de l'exquisida elegància del romerill; de la humilitat dels cardigots i les carlines que s'obrien ran de terra i aplanades hi restaven com una condecoració de la muntanya; de la grogor enlluernant de les faringoles, boixeries, i salamues; de les blancors radiants dels maligons, sedolies i letarel·les i de les blavors moradenques de les tores, ginebres i selones.
Cansat de jeure anava pels cims, on l'aire fred eixordador i trontollant el vivifica entre un món de congestes perennals i tarteres de pedra llosera. Allà, dins la vibració del vent que l'eixordava i li tapava el respir i feia tremolar amb fúria les flors, prenia la fona i llançava pedres brunzents als llacs de les fontalades que no sentien el terratrèmol de la ventada.
I passaven els dies, com passen les ombres dels núvols per damunt les congestes enlluernadores. I cada nit atribava, amb tot un naixement d'estrelles, un escampall de silenci i un esclat de misteris per En Joanín. Llavors, la basarda creixia i els sobtaments esglaiadors sorgien; ara, una pedreta que cau, ara, una alenada de vent més forta o un estel que fuig i es perd rera un tossal; en tot, la sensibilitat d'En Joanín veia el senyal fatídic de l'ós que escometia el seu ramat; i passava la nit amb la majestat d'una regina, i s'avergonyia de restar com un espantaocells davant de tot un poble. L'ós no hi anava i l'arma se li rovellava.
|
[
"Per què du una escopeta el Joanín?",
"Què fa mentrestant?",
"Què vol que succeeixi?",
"Què observa més amunt?",
"Quan va veure una àguila?",
"Què li va recomanar el seu progenitor?",
"Com és en Joanín?",
"On preferia anar en lloc dels camps?",
"Com passava l’estona de pastura?",
"De quin color eren les faringoles?",
"I les ginebres?",
"Cap on es dirigia després?",
"Quan no se sentia soroll?",
"Tenia por en aquells moments?",
"Qui no venia mai?"
] |
{
"answer_end": [
71,
135,
671,
713,
1042,
1300,
1449,
1696,
1858,
2131,
2280,
2313,
2829,
2933,
3295
],
"answer_start": [
0,
75,
539,
674,
987,
1194,
1388,
1540,
1788,
2089,
2221,
2282,
2751,
2751,
3254
],
"input_text": [
"Perquè està frisós de disparar a la fera que no surt.",
"Canvia el ramat de lloc tot sovint.",
"Que surti l'ós i se li mengi una ovella i ell fer una gesta heroica, com les que havia fet el seu pare.",
"Un isard.",
"Aquell estiu.",
"Que l'ós quan més a prop millor; el tret és més segur.",
"Ros, d'ulls blaus, espigat i de fesonomia dolça.",
"A la boscúria feréstega.",
"S'ajeia damunt l'herba.",
"Grogues.",
"Blaves.",
"Cap els cims.",
"Cada nit.",
"Sí.",
"L'ós."
]
}
|
vilaweb
|
Ni la situació dels presos polítics, ni el dret d'autodeterminació. El PSOE no pensa parlar de res d'això amb ERC i amb el PDECat a canvi del suport de les dues formacions independentistes catalanes a la moció de censura a Mariano Rajoy. Així ho han expressat diversos dirigents socialistes, com ara el secretari general del PSOE, José Luís Abalos, que ha dit al president Quim Torra que no negociarien sobre els presos polítics per a obtenir el seu suport a la moció a de censura. ‘No negociarem sobre aquestes qüestions', ha declarat a la Cadena Ser. El socialista ha afirmat que quan va sentir Torra dient que donarien suport a la moció si es donava suport als presos polítics catalans va pensar que el PSOE tenia raó ‘quan va dir que no negociaria cap qüestió en aquest sentit'. I ha afegit: ‘Ells sabran què han de fer, nosaltres sabem què hem de fer'. D'una altra banda, l'ex-president de la Generalitat José Montilla ha descartat que el PSOE parli del dret d'autodetrminació per sumar els independentistes a la moció de censura contra el president espanyol, Mariano Rajoy. ‘Tothom sap el marge de maniobra que té el PSOE, les coses que pot fer i les que no farà', ha dit a ‘El Matí de Catalunya Ràdio'. Amb més contundència ha assegurat que és ‘evident que no' en parlarà. Tot i això, ha destacat que els socialistes poden oferir un govern, encara que sigui per un període curt, ‘disposat a parlar i a dialogar' amb Catalunya, cosa que ha lamentat no ha passat en els darrers anys. Ha afegit que amb Pedro Sánchez com a president ‘hi hauria un inici de relacions institucionals normalitzades'. El fet que hi hagi persones a la presó, ha admès, és un ‘inconvenient greu' per a aquesta normalització, però ha dit que això no depèn dels governs. Montilla espera que la moció de censura presentada pel PSOE contra el president del govern espanyol sigui un pas per solucionar les ‘crisis' que viu l'estat espanyol, però ha reconegut la seva dificultat de tirar endavant. ‘Però sens dubte el PSOE ha fet bé en presentar-la', ha declarat. Així, ha dit que hi ha les forces polítiques ‘necessàries' perquè tingui èxit, però ha reconegut que tenen ‘interessos diversos' i això la dificulta. ‘No és fàcil que la moció tiri endavant tot i que seria bo pel país', ha resumit.
|
[
"Quins temes no vol tractar el PSOE?",
"Què ha rebutjat aquest partit?",
"Qui és José Luís Abalos?",
"Què ha exposat a Torra?",
"On ho ha anunciat?",
"Què havia comunicat Torra prèviament?",
"Qui més ha comentat aquest posicionament del PSOE?",
"En quin programa?",
"Què pensa Montilla que pot fer el PSOE, però?",
"Ha sigut així en els darrers temps?",
"Què començarà si Sánchez esdevé cap de govern?",
"Què significa que hi hagi presos polítics?",
"Què ha de comportar la moció contra Rajoy?",
"Montilla està a favor de la moció?",
"Però creu que serà difícil?"
] |
{
"answer_end": [
105,
236,
347,
480,
551,
688,
1063,
1208,
1432,
1487,
1599,
1704,
1915,
2037,
2269
],
"answer_start": [
0,
68,
300,
331,
482,
553,
858,
1080,
1280,
1292,
1489,
1601,
1750,
1750,
2189
],
"input_text": [
"Ni la situació dels presos polítics, ni el dret d'autodeterminació.",
"Parlar de res d'això amb ERC i amb el PDECat a canvi del suport de les dues formacions independentistes catalanes a la moció de censura a Mariano Rajoy.",
"El secretari general del PSOE.",
"Que no negociarien sobre els presos polítics per a obtenir el seu suport a la moció a de censura.",
"A la Cadena Ser.",
"Que donarien suport a la moció si es donava suport als presos polítics catalans.",
"José Montilla.",
"A El Matí de Catalunya Ràdio.",
"Pot oferir un govern, encara que sigui per un període curt, disposat a parlar i a dialogar amb Catalunya.",
"No.",
"Unes relacions institucionals normalitzades.",
"Un inconvenient greu per a aquesta normalització.",
"Un pas per solucionar les crisis que viu l'estat espanyol.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
books
|
La desconeguda mirava més fixa i més lluny; estava més consirosa, semblava més quieta, com si hagués perdut el ritme del respir… els miserables de l'art, en obirar-la altra volta, van dir-se plens d'estranyesa: -Qui sab si és boja?-
El mar és fosc, els barberols s'allarguen a batzegades enfosquint l'aigua, i una nuvolada atapeïda romàn davant del cel… de tant en tant els núvols s'obren, i els raigs del sol fan en la mar una ratlla d'argent… talment apar una espasa que juri damunt de les onades… l'horitzó és clar… una parella de llaguts s'acosten en popa la valenciana, semblen dos gonfarons d'una processó que deu seguir ones enllà.
Les feines de l'art han estat lentes i fadigoses. Els fronts regalimosos estan solcats d'arrugues, i les ànimes tenen un tirat de melangia. És una matinada plena d'asprors. El maià de l'art ha arribat al rompent de les ones poc curull i el peix és petit i de poca estima. La gent de l'art està estemordida, trista i vençuda.
-Anem a treure! Avui no farem cap més volt!-
Els miserables s'agafen a la corda del palanquí per a treure el caro; a cada estirada els bocells s'alcen sobtadament d'en terra i tornen a caure com si fossin presa de les darreres extremituds de la vida. L'embarcació pren els pals enseuats, mentres la quilla i les escoves regalimen i el dui raja una aigua tèrbola que fa un forat a la sorra.
-Booooo!
La corda s'afluixa i resta damunt l'arena i la gentada s'allunya muda i consirosa. En Janet carrega la pipa i crida:
|
[
"Com observava l’estrangera?",
"Quin estat d’ànim tenia?",
"Què aparentava?",
"Què es preguntaven els altres?",
"Com és l’oceà?",
"Què hi ha al cel?",
"Què sembla la llum del Sol?",
"Com han sigut les tasques?",
"Quina part del dia és?",
"Com es troben els treballadors?",
"A què s'aguanten?",
"Amb quin objectiu?",
"D’on cau aigua?",
"Com se’n va la gent?",
"Què fa en Janet?"
] |
{
"answer_end": [
42,
64,
127,
232,
247,
352,
498,
687,
794,
962,
1056,
1077,
1293,
1444,
1478
],
"answer_start": [
0,
44,
66,
129,
233,
310,
392,
639,
779,
911,
1009,
1009,
1252,
1407,
1446
],
"input_text": [
"Més fixa i més lluny.",
"Estava més consirosa.",
"Que hagués perdut el ritme del respir.",
"Qui sab si és boja?",
"Fosc.",
"Una nuvolada atapeïda.",
"Una espasa que juri damunt de les onades.",
"Lentes i fadigoses.",
"És matinada.",
"Estemordits, tristos i vençuts.",
"A la corda del palanquí.",
"Per a treure el caro.",
"De la quilla i les escoves.",
"Muda i consirosa.",
"Carrega la pipa i crida."
]
}
|
mitologia
|
El gremlin és un monstre llegendari que fa estavellar-se els avions. Té un doble vessant, de dia els gremlins són macos i semblants a peluixos o mascotes, amb la qual cosa s'atreuen l'interès dels humans, que se'ls emporten. De nit es transformen i adopten el seu veritable aspecte, molt canviant segons les fonts. Poden tenir versions femenines, que en el seu costat positiu s'assemblen a una fada.
Han aparegut a diversos programes televisius i pel·lícules, com ara Gremlins, un film de 1984 que barrejava elements d'humor i terror, una ambigüitat lligada sovint a aquestes criatures. Per aquest motiu en la seva versió positiva actuen com a mascotes protectores i com a tals apareixen a sèries de dibuixos animats o ninots per als nens.
Els mogwai són la primera fase dels Gremlins. Els mogwai, tenen tres normes les quals no poden trencar segons el que s'especifica als diferents llargmetratges on surten: No els pot tocar l'aigua, No es poden exposar a la llum perquè la llum del sol els mataria i no poden menjar després de mitjanit.
La reproducció d'un mogwai és asexual, ja que per a poder reproduir-se, el mogwai originari ha d'entrar en contacte amb l'aigua, moment a partir del qual es genera una reacció a la seva esquena que permet una divisió del seu organisme i la creació de nous espècimens.
En el cas, que un mogwai mengi més enllà de la mitjanit, es produeix un procés de transformació que acaba en la reconversió de l'espècimen en un ser diferenciat després d'un període de letargia en un capoll. Aquest nou espècimen, presenta una personalitat antisocial orientada a la destrucció i la satisfacció immediata dels impulsos, a diferència dels mogwai no transformats. Val a dir, que durant la primera part de la saga de pel·lícules de Gremlins, es bateja als mogwai transformats com a Gremlins per part d'un veterà de la Segona Guerra Mundial en referència al fet que un gremlin era el nom que donaven els soldats a una peça de fabricació de fora dels Estats Units que es trobava en l'armament de les tropes americanes posada expressament perquè aquests fallessin.
|
[
"Què és un gremlin?",
"És sempre igual?",
"Com són de dia?",
"Quan canvien?",
"Quina forma adquireixen llavors?",
"Quan va sortir un llargmetratge sobre aquesta criatura?",
"On surt habitualment la seva versió diürna?",
"Què són els mogwai?",
"Quantes regles han de seguir?",
"Quines són?",
"Com tenen descendència?",
"Què passa si ingereixen aliments passades les dotze de la nit?",
"Com és aquesta nova versió?",
"Qui va donar el nom de gremlin a aquests éssers al film?",
"Quin objecte es deia igual?"
] |
{
"answer_end": [
67,
88,
153,
246,
313,
493,
716,
784,
842,
1038,
1306,
1514,
1641,
1859,
2080
],
"answer_start": [
0,
69,
90,
225,
225,
400,
604,
740,
786,
786,
1086,
1308,
1516,
1700,
1863
],
"input_text": [
"Un monstre llegendari que fa estavellar-se els avions.",
"No.",
"Macos i semblants a peluixos o mascotes.",
"De nit.",
"El seu veritable aspecte, molt canviant segons les fonts.",
"El 1984.",
"A sèries de dibuixos animats.",
"La primera fase dels Gremlins.",
"N'han de seguir tres.",
"No els pot tocar l'aigua, No es poden exposar a la llum perquè la llum del sol els mataria i no poden menjar després de mitjanit.",
"El mogwai originari ha d'entrar en contacte amb l'aigua, moment a partir del qual es genera una reacció a la seva esquena que permet una divisió del seu organisme i la creació de nous espècimens.",
"Es produeix un procés de transformació que acaba en la reconversió de l'espècimen en un ser diferenciat després d'un període de letargia en un capoll.",
"Presenta una personalitat antisocial orientada a la destrucció i la satisfacció immediata dels impulsos.",
"Un veterà de la Segona Guerra Mundial.",
"Una peça de fabricació de fora dels Estats Units que es trobava en l'armament de les tropes americanes posada expressament perquè aquests fallessin."
]
}
|
bios
|
Paula Badosa Gibert (Nova York, 15 de novembre de 1997) és una tennista catalana nascuda als Estats Units.
En el seu palmarès hi ha tres títols individuals.
Nascuda a Manhattan, Paula Badosa és filla de Mireia Gibert i de Josep Badosa, que treballaven al món de la moda, i té una germana més petita.
Quan Badosa tenia set anys, la família es va traslladar a Barcelona, on ella va començar a jugar a tennis. Set anys més tard, als catorze, va marxar a València, per continuar progressant al món del tennis.
Després de dos anys entrenant a València, a principis de 2015 va tornar a Catalunya, concretament a l'acadèmia Pro-AB Academy de Barcelona, per entrenar a les ordres de Víctor Carceller, David Sunyer i Xavi Budó, aquest últim també entrenador de Carla Suárez Navarro.[cal citació]
Va debutar en el circuit professional l'any 2015 en el torneig d'Anvers però en la fase prèvia, on va aconseguir una victòria i una derrota que li va impedir entrar al quadre principal. Posteriorment fou convidada a participar en un dels grans torneigs del calendari, Miami, entrant directament al quadre principal. La seva estrena en un quadre principal va esdevenir en una fàcil victòria sobre Petra Cetkovska (número 69 del rànquing). En segona ronda també es va imposar a Zheng Saisai però en tercera no va poder fer el mateix davant Karolina Pliskova. Al juny va disputar el Roland Garros en categoria júnior i es va imposar en la final individual a la russa Anna Kalinskaya. El primer cap de setmana de juliol, va endur-se el seu primer torneig ITF, amb 25.000 dòlars en premis, després d'imposar-se a la francesa Irina Ramialison a la final del torneig de Denain, al nord de França.
En finalitzar la temporada 2017 es va proclamar campiona d'Espanya després de derrotar Carla Suárez Navarro.
A principis de 2019 va superar la fase prèvia de l'Open d'Austràlia i va disputar per primer cop el quadre principal d'un Grand Slam, però malauradament va caure en primera ronda. Aquest resultat li va permetre sovintejar el circuit WTA, ja sigui accedint a la fase prèvia de diversos torneigs o directament al quadre principal d'algun torneig menor. El primer resultat destacat fou quan va arribar a les semifinals de Palerm, derrotada per Kiki Bertens, cinquena del rànquing individual.
En el torneig de Charleston de 2021 va derrotar la tennista número 1 del rànquing individual Ashleigh Barty en quarts de final, i prèviament havia derrotat la suïssa Belinda Bencic, la primera vegada que derrotava una tennista del Top 20 del rànquing. Unes setmanes després va repetir la victòria sobre Bencic però no va poder superar a Barty a Madrid, tot i que va esdevenir la primera tennista espanyola en classificar-se per les semifinals d'aquest torneig. L'evolució sobre terra batuda va tenir la seva recompensa a Belgrad quan va aconseguir el primer títol individual de la seva carrera en la primera final que disputava.
|
[
"A què es dedica Paula Badosa?",
"On va néixer?",
"A quin barri, concretament?",
"Quan va instal·lar-se a Catalunya?",
"On va anar posteriorment?",
"Qui van ser els seus entrenadors a la capital catalana?",
"Quan va començar a competir professionalment?",
"Qui va guanyar a Miami?",
"Contra qui va perdre?",
"Quants diners va guanyar amb el seu primer torneig ITF?",
"Quan va esdevenir la número u del podi espanyol?",
"Va triomfar en el Grand Slam?",
"En quin torneig va accedir a la semifinal?",
"Quines fites va obtenir el 2021?",
"Què va obtenir a la capital de Sèrbia?"
] |
{
"answer_end": [
73,
107,
178,
369,
461,
719,
837,
1277,
1344,
1572,
1745,
1966,
2213,
2527,
2904
],
"answer_start": [
0,
58,
159,
302,
409,
570,
789,
1016,
1227,
1506,
1679,
1858,
2139,
2277,
2738
],
"input_text": [
"És tennista.",
"Als Estats Units.",
"A Manhattan.",
"Quan tenia set anys.",
"A València.",
"Víctor Carceller, David Sunyer i Xavi Budó.",
"L'any 2015.",
"A Petra Cetkovska i Zheng Saisai.",
"Contra Karolina Pliskova.",
"25.000 dòlars.",
"En finalitzar la temporada 2017.",
"No.",
"Palerm.",
"Va derrotar la tennista número 1 del rànquing individual Ashleigh Barty en quarts de final, i prèviament havia derrotat la suïssa Belinda Bencic, la primera vegada que derrotava una tennista del Top 20 del rànquing.",
"El primer títol individual de la seva carrera en la primera final que disputava."
]
}
|
vilaweb
|
Ciutadans ha presentat avui un manifest a favor del que anomenen ‘feminisme liberal'. Un text amb què intenten justificar la seva absència a la vaga del vuit de març, Dia Internacional de les Dones. Inés Arrimadas, ha defensat aquesta concepció basada en un document que conté un curiós ‘decàleg de principis' creat pel partit de Rivera a cinc dies de la vaga feminista. Ciutadans, que fa dies que prepara el terreny per seguir pactant amb l'extrema dreta com ja ha fet a Andalusia, diu que no es pot acceptar el rebuig a l'exclusió de l'home de la lluita feminista. No s'ha de ‘deixar ningú a fora', diuen. Albert Rivera ha volgut defensar que el feminisme és ‘més ampli'. I tot per criticar els partits d'esquerra abans de les eleccions. El text recull que el feminisme ha de ser ‘causa de tothom' i que ha de treballar per la ‘igualtat entre homes i dones', com si no fos precisament això el que es reivindicarà el pròxim 8 de març. Rivera i Arrimadas encara hi van més enllà i diuen que ‘sense llibertat no hi haurà igualtat'. Una frase que complementen donant permís i dient que ‘tota dona té la mateixa llibertat individual que l'home'. El text, això sí, també recull que encara hi ha ‘molt de camí vers la igualtat'. El ‘decàleg' del ‘feminisme liberal' apunta que inclou els homes per no ‘ignorar a la meitat de la societat' i demana ‘reforçar l'educació i una oposició frontal contra la violència masclista'. Finalment assenyala que la ‘guerra de sexes' forma part del passat. Per acabar-ho d'adobar diuen que ningú no pot parlar en nom del conjunt de les dones.
|
[
"Què ha fet públic avui Ciutadans?",
"Per quin motiu?",
"En què consisteix el manifest?",
"Segons aquest partit, què no es pot tolerar més?",
"A qui recriminen, així?",
"De qui opinen que ha de ser el moviment en qüestió?",
"I al servei de què ha d’estar?",
"Aquest principi és diferent del 8-M?",
"Quin altre lema han afegit al manifest?",
"Per què diuen això?",
"Creuen que ja existeix una igualtat completa?",
"Què creuen que s’ha de millorar?",
"I contra què s’ha d’actuar?",
"Què pensen que ha quedat antiquat?",
"Qui hauria de parlar en nom de totes les dones, segons ells?"
] |
{
"answer_end": [
84,
165,
369,
565,
738,
799,
859,
934,
1029,
1141,
1222,
1416,
1416,
1484,
1570
],
"answer_start": [
0,
86,
204,
483,
608,
740,
740,
740,
936,
987,
1143,
1335,
1335,
1418,
1486
],
"input_text": [
"Un manifest a favor del que anomenen feminisme liberal.",
"Per justificar la seva absència a la vaga del vuit de març.",
"En un decàleg de principis creat pel partit de Rivera a cinc dies de la vaga feminista.",
"L'exclusió de l'home de la lluita feminista.",
"Als partits d'esquerra.",
"De tothom.",
"De la igualtat entre homes i dones.",
"No.",
"Sense llibertat no hi haurà igualtat.",
"Perquè diuen que tota dona té la mateixa llibertat individual que l'home.",
"No.",
"L'educació.",
"Contra la violència masclista.",
"La guerra de sexes.",
"Ningú."
]
}
|
mitologia
|
Mègacles II (en grec Μεγακλῆς), atenès, fill de Alcmeón, net de Mègacles I i membre de la família dels Alcmeònides, fou un opositor a Pisístrat al segle vi aC. Juntament amb Licurg va expulsar a Pisístrat durant el primer regnat d'aquest últim com a tirà en el 560aC. Després d'onze anys d'exili, els dos grups rivals, els homes de la plana dirigits per Licurg i els homes de la costa, van tornar a enfrontar-se. Llavors Mègacles va proposar un enllaç matrimonial a Pisístrat segons el qual aquest es casaria amb la filla d'aquell.
Heròdot diu que també van enganyar als atenesos quan van muntar una escena amb una jove anomenada Fia, excepcionalment alta, vestida amb armadura, que va rebre a Pisístrat al seu retorn, després del seu casament, fent creure al poble que era la pròpia Atenea que hauria arribat a proclamar a Pisístrat com a tirà, encara que sigui també el propi Heròdot el que dubta de la veracitat d'aquesta història.
Sis anys més tard, Mègacles es tornaria contra Pisístrat, aconseguint expulsar-ho d'Atenes per segona vegada, en negar-se aquest últim a tenir fills amb la seva filla, posant fi a la segona tirania de Pisístrat.
Mègacles va rivalitzar al voltant del 560aC amb Hipòclides , un antic arcont d'Atenes, per casar-se amb Agarista, filla del tirà de Sició, Clístenes. De la seva unió, van tenir dos fills, Hipòcrates el Major i Clístenes. Mègacles i la seva família també van haver d'exiliar-se després d'accentuar-se les diferències amb Pisístrat després de la segona presa del poder per part del tirà.
Hipòcrates, el fill gran, seria el pare d'un altre Mègacles (conegut perquè va ser sotmès a l'ostracisme en el 486aC) i d'una filla, també anomenada Agarista, que en contreure matrimoni amb Xàntip seria la mare de Pèricles i d'Arifró. Aquest Arifró seria el pare de Hipòcrates d'Atenes triat strategos (general) en el 424aC i mort aquest mateix any.
El fill menor, Clístenes, segons Plutarc, seria el pare de Dinòmaca, mare d'Alcibíades.
Per tant, Mègacles II, de vegades anomenat Mègacles el Major, va ser besavi tant de Pèricles com d'Alcibíades.
|
[
"Qui era Mègacles II?",
"Quan va viure?",
"Què va fer amb Licurg?",
"Què va suggerir Mègacles?",
"De qui es va disfressar Fia?",
"Per què?",
"Qui va explicar aquesta història?",
"Amb qui va competir Mègacles el 560 aC?",
"Per quin motiu?",
"Va esdevenir pare Mègacles?",
"Va haver de fugir?",
"Com es deia el seu primogènit?",
"I els seus nets?",
"I el seu fill més jove?",
"Qui van ser, doncs, els seus besnets?"
] |
{
"answer_end": [
114,
158,
254,
530,
790,
844,
933,
1205,
1259,
1366,
1423,
1557,
1690,
1907,
2080
],
"answer_start": [
0,
116,
160,
421,
611,
745,
846,
1147,
1147,
1297,
1368,
1533,
1533,
1883,
1971
],
"input_text": [
"Fill de Alcmeón, net de Mègacles I i membre de la família dels Alcmeònides.",
"Al segle vi aC.",
"Va expulsar a Pisístrat durant el primer regnat d'aquest últim com a tirà.",
"Un enllaç matrimonial a Pisístrat segons el qual aquest es casaria amb la filla d'aquell.",
"D'Atenea.",
"Per fer creure al poble que hauria arribat a proclamar a Pisístrat com a tirà.",
"Heròdot.",
"Amb Hipòclides.",
"Per casar-se amb Agarista.",
"Sí.",
"Sí.",
"Hipòcrates.",
"Mègacles i Agarista.",
"Clístenes.",
"Pèricles i Alcibíades."
]
}
|
mitologia
|
Ma (en grec antic Μᾶ) era una deessa venerada sobretot a Comana, a Capadòcia. El seu nom significa "mare". Tenia els epítets de "Portadora de la victòria" i "Invencible". Era una Gran Mare o Deessa mare, però també una deessa guerrera.
Va ser la deessa més important de Capadòcia, i també de la regió del Pont, on la ciutat de Comana del Pont tenia un temple dedicat a ella molt important, segons diu Estrabó. A Comana de Capadòcia hi tenia dedicat un temple on hi havia un sacerdot i una sacerdotessa en cap que a més governaven la ciutat, i una gran quantitat d'esclaus al servei del temple (hieròduls) i també moltes persones dedicades al culte de la divinitat. Quan Estrabó va visitar Comana hi havia uns 6.000 esclaus al servei del temple, entre homes i dones.
Ma estava associada als ritus de pas de l'adolescència a l'edat adulta, i durant els festivals en el seu honor, que se celebraven cada dos anys, els joves d'ambdós sexes practicaven la prostitució sagrada. També se la identificava com a deessa de la lluna, associada a un déu lunar de Capadòcia anomenat Men.
Els soldats de l'exèrcit de Sul·la, i també els presoners que va fer quan va envair el territori, van portar el culte a Roma, on es va assimilar a Bel·lona, una divinitat consagrada a la guerra. Plutarc diu que Sul·la va tenir un somni on se li va aparèixer Ma prometent-li la victòria l'any 88 aC, i mostrant-li un llamp que portava la destrucció de l'exèrcit enemic.
Ma s'ha identificat amb altres deïtats per la seva funció. Se l'ha comparat amb Cíbele, com a Gran Mare, i amb Bel·lona. Els grecs la comparaven amb la deessa Enió i també amb Atena. Plutarc deia que era semblant a Sèmele. Es venerava a Macedònia juntament amb altres deïtats estrangeres.
La fusió entre la deessa anatòlica Ma i la deessa grega, Enió (Ma-Enió), es va convertir en la gran deessa d'Anatòlia, amb el famós temple de Comana, com a lloc principal, on se celebraven els ritus sagrats. Va assimilar atribucions de deessa de la natura. Estrabó descriu amb detall el temple, tal com era al seu temps.
|
[
"Qui era Ma?",
"Quin tipus de divinitat era?",
"On tenia un rellevant santuari en honor seu?",
"Qui hi treballava?",
"Cada quant es feien celebracions per Ma?",
"En què consistien aquestes?",
"Amb quina altra divinitat es relacionava?",
"Qui va traslladar la veneració de Ma al poble llatí?",
"Com la van adaptar allà?",
"Què va somiar Sul·la?",
"Amb quines deesses gregues es va relacionar Ma?",
"On més tenia culte?",
"Quines dues divinitats es van unir?",
"En què es van transformar?",
"Qui va fer una descripció del seu temple?"
] |
{
"answer_end": [
76,
234,
388,
571,
909,
970,
1073,
1199,
1230,
1442,
1625,
1690,
1794,
1850,
2026
],
"answer_start": [
0,
171,
311,
410,
766,
840,
1023,
1075,
1173,
1286,
1565,
1667,
1733,
1733,
1990
],
"input_text": [
"Una deessa venerada sobretot a Comana, a Capadòcia.",
"Era una Gran Mare o Deessa mare, però també una deessa guerrera.",
"A la ciutat de Comana del Pont.",
"Un sacerdot i una sacerdotessa en cap que a més governaven la ciutat, i una gran quantitat d'esclaus.",
"Cada dos anys.",
"Joves d'ambdós sexes practicaven la prostitució sagrada.",
"Amb un déu lunar de Capadòcia anomenat Men.",
"Els soldats de l'exèrcit de Sul·la, i també els presoners que va fer quan va envair el territori.",
"Com a Bel·lona.",
"Se li va aparèixer Ma prometent-li la victòria l'any 88 aC, i mostrant-li un llamp que portava la destrucció de l'exèrcit enemic.",
"Amb la deessa Enió i també amb Atena.",
"A Macedònia.",
"La deessa anatòlica Ma i la deessa grega, Enió.",
"En la gran deessa d'Anatòlia.",
"Estrabó."
]
}
|
books
|
Doncs la reconquesta de nostra personalitat és l'única taula de salvació que ens queda. Ens caldria revenjar-nos, fer-nos superiors a nostres adversaris en cultura, en moralitat, en riqueses i en tota mena de virtuts morals i polítiques, i d'aquesta manera podríem, si no evitar el cataclisme que s'atansa, esperar-lo sense temença i fins desitjar-lo i provocar-lo, segurs de trobar en nosaltres mateixos suficient força per a regenerar la societat.
El concurs seguia amb creixent interès la dissertació del jove, que afegí:
-¿Comprèn ara, vostè, per què jo somnio amb aquestes grans reformes? En les vessants del Pirineu català, on avui s'hi compta una població escassa i pobra hi ha elements per a nodrir un milió d'habitants vivint d'indústries muntanyenques, és a dir, desenrollant riqueses exclusivament pròpies del terreny. I ¿sap vostè lo que podria esperar-se'n, d'una tan respectable massa de població rural, en sa major part de sang muntanyenca pura, regenerada i vivificada per l'antic esperit de nostra raça?
-Sants del cel, quin cap de trons!- exclamava don Eudald amb les mans al cap, tan bon punt hagué el jove acabat sa carretilla llançada amb vehemència de frase i quasi sense respirar. -Vostè enraona molt bé; mes, si segueix per aquest camí, pararà boig. Mal anem, però me temo que així encara aniríem pitjor. Vaja, vaja! Sort que vostè mateix ho confessa, que somnia.
-És clar que somnio- féu en Ramon somrient i com mig arrepentit de sos esclats. -Però deixin-me somniar, que no poques vegades són els somnis que ens posen sobre la veritat, i somnis hi ha que valen més que aquesta.
I reprenent son aire de broma, afegí veient que son oncle s'alçava disposant-se a marxar:
-No es cregui pas que sóc sol, no! Veu? Al senyor oncle el tinc ja mig conquistat, i si logro convèncer a vostè, quin triumvirat formarem! Ell representarà el braç eclesiàstic, el poder espiritual; vostè la noblesa, l'element conservador i moderador, és a dir, la dreta; i jo l'esquerra revolucionària. I veurà com entre tots alçapremarem la muntanya.
|
[
"Què poden fer només per redimir-se, segons el personatge?",
"Què faria falta en concret, doncs?",
"Què aconseguiran així?",
"Qui escolta el monòleg del noi?",
"Continua parlant ell?",
"On diu que hi ha pocs habitants?",
"Què s’hi troba allà?",
"Com és gairebé tota la gent d’allà?",
"Què respon l’Edulad?",
"Com diu que acabarà el jove?",
"Creu que van per bon camí?",
"El jove està orgullós del seu discurs?",
"Quina intenció té el seu tiet llavors?",
"Qui diu el noi que ja ha convençut?",
"Què simbolitzarà aquest?"
] |
{
"answer_end": [
86,
236,
364,
512,
523,
670,
761,
959,
1077,
1272,
1327,
1466,
1692,
1775,
1890
],
"answer_start": [
0,
88,
242,
450,
453,
594,
594,
833,
1021,
1205,
1274,
1389,
1635,
1695,
1833
],
"input_text": [
"Reconquerir la seva personalitat.",
"Revenjar-se, fer-se superiors als seus adversaris en cultura, en moralitat, en riqueses i en tota mena de virtuts morals i polítiques.",
"Si no evitar el cataclisme que s'atansa, esperar-lo sense temença i fins desitjar-lo i provocar-lo.",
"El concurs.",
"Sí.",
"En les vessants del Pirineu català.",
"Elements per a nodrir un milió d'habitants vivint d'indústries muntanyenques.",
"De sang muntanyenca pura.",
"Sants del cel, quin cap de trons!",
"Boig.",
"No.",
"No.",
"De marxar.",
"Al senyor oncle.",
"El braç eclesiàstic, el poder espiritual."
]
}
|
bios
|
Maria Gispert i Coll (Sant Vicenç de Castellet, 12 d'octubre de 1904 - Caracas, 23 de gener de 1976) fou una escriptora i política catalana.
Era filla d'uns treballadors de la indústria tèxtil de Sant Vicenç de Castellet, Salvador Gispert i Emília Coll. De molt petita anà a viure a Sabadell amb els pares i estudià a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis i al Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) de Barcelona.
Iniciada en el món laboral com a administrativa, molt aviat ingressà al Sindicat Mercantil d'Empleats i Tècnics de Sabadell i, abans de la República, ja s'havia incorporat al Bloc Obrer i Camperol. Participà de forma brillant en mítings al costat de personatges com Andreu Nin o Joaquim Maurín i col·laborà en el Diari de Sabadell, El Poble, L'Impuls, La Batalla i La Humanitat. Durant la guerra milità en el POUM i dirigí el setmanari L'Impuls. En acabar la Guerra Civil, fou condemnada a 30 anys de presó, dels quals en complí set, i el 1946 aconseguí exiliar-se a Caracas.
A la capital veneçolana va ser secretària de Pau Vila i del Centre Català. Va obrir una llibreria, la Llibreria Mirador, que era punt de trobada dels exiliats catalans. És l'autora també de dues novel·les: Quan desperten els sentits (Tolosa, 1953) i Ombres i llum (Caracas, 1960).
L'octubre de 1985, l'Ajuntament de Sabadell posà el seu nom a un carrer de la ciutat.
|
[
"Quan va néixer Maria Gispert?",
"A què es va dedicar?",
"Qui van ser els seus pares?",
"Quina va ser la seva primera feina?",
"En què va prendre part poc després?",
"Amb qui va fer xerrades polítiques?",
"Va escriure articles en premsa?",
"A quin partit es va afiliar?",
"On va passar uns anys després de la Guerra Civil?",
"Quants?",
"On es va traslladar posteriorment?",
"Què va fundar allà?",
"Va fer d’escriptora?",
"Quan va sortir la seva primera obra?",
"Quin homenatge li va fer Sabadell?"
] |
{
"answer_end": [
100,
130,
252,
478,
554,
724,
808,
844,
963,
963,
1005,
1126,
1211,
1286,
1372
],
"answer_start": [
0,
0,
141,
431,
431,
629,
727,
810,
877,
877,
967,
1007,
1176,
1176,
1307
],
"input_text": [
"El 12 d'octubre de 1904.",
"Fou escriptora i política.",
"Salvador Gispert i Emília Coll.",
"Administrativa.",
"En el Sindicat Mercantil d'Empleats i Tècnics de Sabadell.",
"Amb Andreu Nin i Joaquim Maurín.",
"Sí.",
"Al POUM.",
"A la presó.",
"Set.",
"A Caracas.",
"La Llibreria Mirador.",
"Sí.",
"El 1953.",
"Posà el seu nom a un carrer de la ciutat."
]
}
|
books
|
Per què romania a la casa? Ella, que era lliure de fugir, per què no havia fugit cent vegades? En Llucià s'ho demana fa estona. A la fi creu endevinar que aquesta noia és feta de la més pura pasta d'agnus.
És probable que en trobar-se sola amb el senyor, amb un treball mes feixuc, però infinitament menys fiscalitzat, ha fet un sospir de deslliurança i ha mormolat: -Ai! quin pes m'he tret de sobre!- convençuda, però, que el goig d'ara com l'infortuni d'abans eren efectes d'una mecànica superior que debades voldríem modificar.
En Llucià com mes hi pensa, mes admira aquesta criatura angèlica. És petitona, de físic insignificant, de cabells negres i d'ulls clars, candorosos. Aquests ulls mostren una felicitat absoluta, a hores d'ara.
Haurà comprès que En Llucià ha sopat de gust. Pensa que en vint minuts podrà rentar plats, deixar la cuina endreçada i colgar-se al llit.
En Llucià voldria dir-li alguna cosa que establís entre tots dos una implícita relació de companyonatge, una callada intel·ligència de víctimes.
-Genoveva…- fa suaument.
-Mani, senyoret- respon ella amb amable eixoriviment.
|
[
"Està presonera la dona?",
"Per què el Llucià pensa que no se’n va, doncs?",
"Com és la seva nova feina?",
"Se sent alleugerida?",
"Com se sent en Llucià respecte ella?",
"Amb què la compara?",
"Com és físicament ella?",
"Què denota la seva mirada?",
"Quan?",
"Li ha agradat el menjar a l’home?",
"Quan netejarà la vaixella ella?",
"Què farà a continuació?",
"En Llucià vol formar algun tipus de vincle amb ella?",
"Com es diu la dona?",
"Amb quin to respon ella a l’home?"
] |
{
"answer_end": [
93,
204,
317,
400,
595,
595,
666,
723,
738,
784,
829,
876,
1021,
1046,
1100
],
"answer_start": [
0,
27,
206,
319,
531,
531,
597,
680,
680,
758,
786,
796,
878,
1024,
1049
],
"input_text": [
"No.",
"Perquè creu que aquesta noia és feta de la més pura pasta d'agnus.",
"Mes feixuga, però infinitament menys fiscalitzada.",
"Sí.",
"L'admira.",
"Amb una criatura angèlica.",
"És petitona, de físic insignificant, de cabells negres i d'ulls clars.",
"Felicitat absoluta.",
"A hores d'ara.",
"Sí.",
"En vint minuts.",
"Deixar la cuina endreçada i colgar-se al llit.",
"Sí.",
"Genoveva.",
"Amb amable eixoriviment."
]
}
|
bios
|
Tomasa Ortiz Real, en religió Pietat de la Creu (Bocairent, la Vall d'Albaida, 12 de novembre de 1842 – Alcantarilla, Múrcia, 26 de febrer de 1916) va ser una religiosa valenciana, fundadora de la Congregació de Salesianes del Sagrat Cor de Jesús. És venerada com a beata per l'Església catòlica.
Nascuda a Bocairent, filla de Josep Ortiz i Tomasa Real, fou la cinquena de vuit germans. Des de petita va manifestar la seva religiositat; es va educar a Bocairent i al col·legi de Loreto de les Germanes de la Sagrada Família de Bordeus a la ciutat de València, on volgué quedar-s'hi com a novícia, però el seu pare li ho impedí, ateses les circumstàncies del moment (hi havia un clima anticlerical i de persecució de les congregacions religioses).
Va voler ingressar en un convent de clausura de carmelites descalces, però una malaltia l'obligà a deixar-ne el noviciat i tornà a casa. En 1866, en morir la seva mare, la família marxà a Canals. Allí, amb l'ajut de les seves germanes Antònia i Mariana, Tomasa obre una escola i es dediquen a ajudar els necessitats i malalts. En 1874 ingressa a la congregació de les Carmelites de la Caritat de Vic, fundada feia poc per Joaquima de Vedruna. Encara novícia, va predir l'epidèmia de còlera que poc després hi hagué a Barcelona, on anà amb les seves companyes per ajudar els malalts.
Se'n va encomanar de la malaltia i deixà el noviciat. A Barcelona va treballar a la indústria tèxtil. Mentrestant, vivia com a empleada al col·legi de les Mares Mercedàries de l'Ensenyança, on impartirà classes durant sis anys i mig. Després d'una experiència mística va decidir de fundar una nova congregació religiosa per atendre els necessitats i, amb el consell del seu confessor, entengué que l'havia de fundar on més calgués: en 1884 unes grans inundacions havien assolat l'horta de Múrcia, causant-hi molts problemes d'assistència als damnificats.
El març de 1884 marxa amb tres companyes, postulants de les Carmelites de la Caritat, cap a Múrcia, amb la intenció de fundar-hi una congregació dedicada, com les germanes de Vic, a l'atenció a necessitats i malalts;El bisbe de Cartagena els donà la seva autorització i a Puebla de Soto, molt a prop d'Alcantarilla, funda la primera comunitat de Terciàries de la Mare de Déu del Carme per a l'educació de nenes i assistència a malalts. Poc després de les inundacions hi arribà el còlera, i la fundadora obrí un hospital on atendre els infectats, anomenat "La Providencia". L'exemple donat va atreure altres joves que volien seguir l'estil de vida de les terciàries; s'amplià la comunitat i se'n fundà una segona casa en 1886 a Caudete (Albacete).
En 1887 la comunitat d'Alcantarilla canvià de residència; mentrestant, però, aparegueren diferències entre les dues comunitats, promogudes des de la diòcesi d'Oriola, on hi havia Caudete, i finalment la comunitat de Caudete se'n separà i va formar una nova congregació a partir de la seva, la de les Germanes de la Mare de Déu del Mont Carmel, autoritzada pel bisbe d'Oriola i amb el suport dels carmelites descalços de Caudete; l'agost de 1890, les novícies d'Alcantarilla passen a Caudete, deixant sola la fundadora amb la germana Alfonsa.
Pietat de la Creu, molt afectada, fa un temps de retir al convent de les Salesas Reales d'Oriola, per consell del bisbe de Cartagena, Tomás Bryan y Livermore, i decideix de continuar la seva tasca amb una nova fundació. Canvia el carisma de l'institut i segueix el model de Sant Francesc de Sales, que serà el patró de la nova Congregació de Salesianes del Sagrat Cor de Jesús, fundada el 8 de setembre de 1890, dedicada a l'ensenyament i atenció a nenes orfes, joves obreres, malalts i desemparats.
La nova congregació salesiana arribarà a tenir, sota la direcció de la fundadora, 25 cases a les províncies de: Albacete, Alacant, Burgos, Madrid, València i Múrcia.
Al febrer de 1916, Pietat de la Creu cau malalta i poc després mor, als 73 anys.
Morta en llaor de santedat, el 6 de febrer de 1982 se n'inicià a la diòcesi de Cartagena-Múrcia el procés de beatificació, tancat el 7 de maig de 1983 i passant a Roma. Fou beatificada a Roma el 21 de març de 2004 pel papa Joan Pau II.
|
[
"Qui era Pietat de la Creu?",
"Quin títol religiós té?",
"Qui van ser els seus pares?",
"A quina escola va anar?",
"Per què va haver d’abandonar-la?",
"Què va fundar el 1866?",
"On es va traslladar posteriorment?",
"Va contraure la infecció?",
"Què va fer arran d'una visió?",
"On va obrir-la?",
"I què més va fundar allà?",
"Què va passar el 1886?",
"Qui va donar permís per tal que la congregació es dividís en dues seccions?",
"Quan en va obrir una altra de nova Pietat?",
"Quan va ser la seva defunció?",
"Quan va esdevenir beata?"
] |
{
"answer_end": [
246,
295,
352,
534,
745,
1023,
1305,
1362,
1677,
2319,
2456,
2619,
3006,
3584,
3906,
4134
],
"answer_start": [
30,
248,
318,
437,
560,
884,
1206,
1206,
1564,
2155,
2321,
2551,
2822,
3335,
3840,
4090
],
"input_text": [
"Una religiosa valenciana, fundadora de la Congregació de Salesianes del Sagrat Cor de Jesús.",
"El de beata.",
"Josep Ortiz i Tomasa Real.",
"Al col·legi de Loreto de les Germanes de la Sagrada Família de Bordeus.",
"Perquè hi havia un clima anticlerical i de persecució de les congregacions religioses.",
"Una escola.",
"A Barcelona.",
"Sí.",
"Fundar una nova congregació religiosa per atendre els necessitats.",
"A Puebla de Soto.",
"Un hospital on atendre els infectats, anomenat La Providencia.",
"Que s'amplià la comunitat i se'n fundà una segona casa a Caudete.",
"El bisbe d'Oriola.",
"El 8 de setembre de 1890.",
"Al febrer de 1916.",
"El 21 de març de 2004."
]
}
|
mitologia
|
Ocípete (en grec antic Ωκυπέτη "que vola ràpid") va ser, segons la mitologia grega, una de les harpies, les filles de Taumant, un déu marí fill de Pontos, i de l'oceànide Electra.
Ocípete i les seves germanes turmentaven Fineu, cec i castigat pels déus, i no el deixaven menjar i l'hi embrutaven els aliments. Fineu tenia el do de la profecia, i els argonautes li van anar a consultar el camí de la Còlquida. Fineu els va demanar que el lliuressin de les harpies. Els dos fills de Bòreas, Càlais i Zetes van sortir a perseguir-les. Ael·lo, una d'elles, cansada, va caure al Peloponès. Ocípete, fugint per la Propòntida, va arribar a les illes Equínades, que des d'aquell moment es van dir Estròfades "les del retorn", perquè allí els Borèades van acabar la persecució. Ocípete va demanar pietat als déus per a ella i la seva germana (o germanes), i Iris (o Hermes) va adreçar-se a Càlais i Zetes per impedir-los que les matessin, ja que eren serventes de Zeus. A canvi de perdonar-los la vida, les harpies van prometre deixar en pau Fineu i es van amagar en una cova de Creta.
|
[
"Què era Ocípete?",
"Qui eren els seus pares?",
"Era filla única?",
"Qui mortificaven les harpies?",
"De quina manera?",
"Quina habilitat tenia Fineu?",
"Qui el va interrogar?",
"Per saber què?",
"Què va exigir a canvi Fineu?",
"On va anar a parar Ocípete?",
"Què va arribar al seu final llavors?",
"Ocíptete va voler clemència?",
"Com va actuar Iris?",
"Ocípete i les seves germanes van abandonar la tortura de Fineu al final?",
"On es van refugiar?"
] |
{
"answer_end": [
102,
178,
226,
226,
308,
342,
407,
407,
462,
652,
767,
814,
959,
1038,
1075
],
"answer_start": [
0,
49,
180,
180,
209,
310,
346,
346,
409,
585,
585,
769,
849,
961,
1041
],
"input_text": [
"Una de les harpies.",
"Taumant, un déu marí fill de Pontos, i l'oceànide Electra.",
"No.",
"Fineu.",
"No el deixaven menjar i l'hi embrutaven els aliments.",
"El do de la profecia.",
"Els argonautes.",
"El camí de la Còlquida.",
"Que el lliuressin de les harpies.",
"A les illes Equínades.",
"La persecució.",
"Sí.",
"Va adreçar-se a Càlais i Zetes per impedir-los que les matessin, ja que eren serventes de Zeus.",
"Sí.",
"En una cova de Creta."
]
}
|
mitologia
|
Ops, que en llatí significa «abundància», era una deessa de la mitologia romana d'origen sabí, deessa de la fertilitat i de la terra, i més endavant protectora de tots els béns i recursos del país. L'antiguitat del seu culte la relaciona amb la primera tríada capitolina.
En els temps més antics formava parella amb el déu Consus, després, passà a ésser la companya de Saturn i la filla de Caelus (el cel). Establint una comparació amb els déus grecs (mitologia grega), Saturn era identificat amb Cronos i Ops ho era amb Rea, la seva esposa. En les estàtues i monedes, Ops estava asseguda, com es feia normalment amb les deïtats ctòniques, i solia tenir a la mà un ceptre o una espiga de blat o també el corn de l'abundància.
El culte a Ops va ser míticament establert pel rei sabí Tit Taci. Ops aviat va esdevenir la patrona de les riqueses, l'abundància i la prosperitat, tant a nivell personal com nacional, i estava representada en un famós temple formant part de la tríada capitolina. Originàriament se celebrava una festa en honor d'Ops el 10 d'agost. A més el 19 de desembre se celebrava l'Opàlia i el 25 d'agost tenia lloc l'Opiconsívia on Ops era honrada al costat de Consus, amb qui sempre era associada. Aquestes festes també eren anomenades consuàlia en honor de Consus.
En els escrits de l'època els autors clàssics usaven la forma Opis en comptes del nominatiu singular (Ops). Diu Sext Pompeu Fest:
Opis dicta est coniux Saturni per quam uolerunt terram signifiques, quia omnes opes huma generi terra tribuit. (traducció:«Es diu que Ops era muller de Saturn; amb ella la terra adquiria significat, perquè aportava tots els recursos al gènere humà»
La paraula llatina ops significa «recursos», «béns», «abundància». També està relacionada amb opus, que significa «treball», particularment en el sentit de «treballar la terra, llaurar, sembrar». Aquestes activitats es consideraven sagrades i eren sovint acompanyades per rituals religiosos per tal d'aconseguir la bona voluntat de les deïtats ctòniques com eren Ops i Consus. Ops també està relacionada amb la paraula sànscrita ápnas «béns, propietat».
Viccionari
|
[
"Qui era Ops?",
"Quan va començar a ser venerada?",
"Qui es relacionava amb ella antigament?",
"I més tard?",
"Quina és la seva divinitat corresponent a Grècia?",
"Quina posició adoptava en les seves representacions?",
"I què aguantava?",
"De què era benefactora?",
"Quan era la festivitat per homenejar-la?",
"Com es deia aquesta també?",
"Quin cas feien servir els escriptors llatins per parlar d'ella?",
"Què vol dir en llatí la paraula “ops”?",
"I a quina paraula s’assembla?",
"En quin context especialment?",
"Com eren valorades aquestes tasques?",
"Què es feia al mateix moment?"
] |
{
"answer_end": [
132,
270,
329,
396,
524,
588,
724,
872,
1056,
1281,
1390,
1728,
1786,
1857,
1903,
2006
],
"answer_start": [
0,
198,
272,
272,
407,
542,
642,
792,
990,
1215,
1284,
1663,
1730,
1763,
1859,
1859
],
"input_text": [
"Era una deessa de la mitologia romana d'origen sabí, deessa de la fertilitat i de la terra.",
"Durant la primera tríada capitolina.",
"El déu Consus.",
"Saturn i la filla de Caelus.",
"Rea.",
"Estava asseguda.",
"Un ceptre o una espiga de blat o també el corn de l'abundància.",
"De les riqueses, l'abundància i la prosperitat.",
"El 10 d'agost.",
"Consuàlia.",
"Usaven la forma Opis en comptes del nominatiu singular (Ops).",
"Recursos, béns, abundància.",
"A opus, que significa treball.",
"En el sentit de treballar la terra, llaurar, sembrar.",
"Com a sagrades.",
"Rituals religiosos per tal d'aconseguir la bona voluntat de les deïtats."
]
}
|
mitologia
|
Cligès és un romanç escrit per Chrétien de Troyes a finals del segle xii. El Cligès va ser escrit després d'Érec et Énide, i tracta el tema de l'amor cortès. Apareix un triangle amorós entre el vassall (Cligès) i la dama (Fénice), casada amb l'emperador. No obstant això, l'amor cortès passa a ser un tema secundari, a vegades, per donar pas a la descripció gestes i batalles cavalleresques de l'època en les que participarà el protagonista.
La relació d'amants que puguin tenir Fénice i Cligès dona peu a un conflicte moral: ambdós intenten rebutjar al seu amor, ja que Fénice és una dona casada, la muller de l'emperador. Aquesta relació pot ser mal vista per la societat i per l'entorn que els envolta, per tant no hauria d'existir. Ambdós amants elaboraran un engany a l'emperador per així poder contraure matrimoni.
En aquesta novel·la destaca el realisme a causa de tots els fets històrics i geogràfics que hi apareixen descrits. Chrétien de Troyes s'hauria pogut inspirar en l'ambaixada romana d'Orient que va visitar la cort de Frederic Barba-roja a Colònia l'any 1171.
Chrétien presenta la història d'un cavaller de la cort, anomenat Cligès, que s'enamora d'una dama (Fénice). Fénice és la muller de l'emperador Alis. Els dos amants s'adonen que, si la seva relació surt a la llum, Cligès pot ser acusat d'incest i traïció davant del seu emperador. Així que Fénice rebutja a Cligès i ell opta per fugir de l'amor i de la situació i decideix anar-se'n lluny. Deixa la cort d'Alis però continua amb la seva vida de cavaller. Arriba a la cort el Rei Artús, on també serà cavaller, portant una vida plena de gestes i batalles. Finalment aconsegueix ser un heroi de renom. Tot i que semblava que havia deixat la vida amorosa a la banda, finalment tornarà a buscar a la seva estimada Fénice descuidant la seva vida heroica. Ambdós amants elaboraran un engany i fingiran la mort de Fénice davant de l'emperador. En morir l'emperador Alis, Cligès i Fénice contrauran matrimoni i es convertiran en els nous emperadors de Grècia.
|
[
"Què és Cligès?",
"Quan va ser redactat?",
"Quina història d’amor s’hi explica?",
"Per què Cligès i Fénice no volen tenir cap relació?",
"Què fan per poder estar junts?",
"Què crida l’atenció de l’obra?",
"En què es va influenciar l’autor probablement?",
"Quines acusacions es podrien fer a Cligès si es fes pública la relació?",
"En abandonar la cort de l'emperador, quin estil de vida du Cligès?",
"On va a parar?",
"Què du a terme allà?",
"Retorna amb la seva amant posteriorment?",
"Què deixa de banda, en fer-ho?",
"Què fan veure que ha succeït?",
"Quan poden casar-se, finalment?"
] |
{
"answer_end": [
49,
72,
253,
622,
819,
934,
1076,
1356,
1530,
1561,
1630,
1793,
1825,
1912,
1977
],
"answer_start": [
0,
20,
158,
442,
736,
821,
936,
1227,
1467,
1532,
1587,
1741,
1741,
1827,
1914
],
"input_text": [
"Un romanç escrit per Chrétien de Troyes.",
"A finals del segle xii.",
"Un triangle amorós entre el vassall (Cligès) i la dama (Fénice), casada amb l'emperador.",
"Perquè Fénice és una dona casada, la muller de l'emperador.",
"Elaborar un engany a l'emperador.",
"El realisme a causa de tots els fets històrics i geogràfics que hi apareixen descrits.",
"En l'ambaixada romana d'Orient que va visitar la cort de Frederic Barba-roja a Colònia l'any 1171.",
"D'incest i traïció davant del seu emperador.",
"De cavaller.",
"A la cort el Rei Artús.",
"Gestes i batalles.",
"Sí.",
"La seva vida heroica.",
"La mort de Fénice.",
"En morir l'emperador Alis."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia sumèria un me és un dels decrets preordenats immutables dels déus o força impersonal que fonamenta les institucions socials, les pràctiques religioses, les tecnologies, els comportaments, els costums i les condicions humanes que fan possible la civilització, tal com els sumeris l'entenien. Són lleis fonamentals perquè els sumeris entenguin la relació entre els humans i els déus i garanteixin l'equilibri de l'univers i per tant de la societat.
Els mes eren posseïts originàriament pel déu Enlil i després lliurats al déu de la saviesa, Enki, perquè els custodiés, qui els gestionava en els diferents centres sumeris començant amb la seva pròpia ciutat d'Èridu i continuant per Ur, Melukhkha i Dilmun. Això es descriu al poema Enki i l'Ordre Mundial, que també detalla la forma en què es reparteixen les responsabilitats de diversos oficis i els fenòmens naturals entre els déus menors. En aquest poema els mes de diversos llocs no estan clarament especificats, i semblen ser diferents de les responsabilitats individuals de cada divinitat, atès que es mencionen en relació amb llocs específics en compte d'amb déus. Després d'una considerable auto-glorificació per part d'Enki, la seva filla Inanna es queixa que ha donat poca importància a les seves esferes d'influència divina. Enki fa el que pot per apaivagar-la, assenyalant aquells mes que ella té.
No hi ha cap implicació directa en el cicle mitològic entre aquest poema i el que és la principal font d'informació sobre els mes, Inanna i Enki: La transferència de les arts de la civilització d'Èridu a Uruk, però un cop més el descontentament d'Inanna és patent. Ella és la deïtat tutelar d'Uruk i desitja augmentar la seva influència i glòria portant els mes des d'Èridu. Per a això viatja al santuari d'Enki a Èridu i convida a un banquet Enki amb la intenció d'emborratxar-lo i poder aconseguir els més de cent mes. Amb el robatori d'aquests mes, se'n va en vaixell cap a Uruk i quan Enki s'adona del que ha fet, intenta recuperar-los, però la deessa rebutja els dèmons emissaris amb conjurs màgics i al final desisteix. Però com a déu savi i reflexiu, no s'enfadarà amb Inanna, car fins i tot l'ajudarà a sortir posteriorment de l'inframón.
Segurament mai no se sabrà com eren els mes, tot i que són representats com alguna mena d'objectes físics. No només estaven emmagatzemats en un lloc prominent a l'Apsu, sinó que Inanna pogué mostrar-los a la gent d'Uruk després que els hi portés amb el seu vaixell. Alguns d'ells eren realment objectes físics, com és el cas d'instruments musicals, però d'altres eren "tecnològics" com la cistelleria o abstraccions com la victòria.
Encara que es mencionen més de cent mes a l'últim mite, i la llista completa es dona en quatre ocasions, les tauletes en què es troben són tan fragmentades que només n'han arribat fins als temps moderns més de seixanta. Kramer dona un ordre consecutiu, tot i que fa un salt inexplicable amb quatre articles que manquen entre l'"art de la metal·lúrgia" i l'"ofici d'escriba", segurament per disposar de texts inintel·ligibles.
Alguns de los mes:
Viccionari
|
[
"Què és un me?",
"En quina tradició?",
"De què és la base?",
"Qui tenia els mes en inici?",
"A qui va passar-los posteriorment?",
"On s’explica això?",
"Qui és la filla d’Enki?",
"Què no li agrada a ella?",
"D’on és dea, Inanna?",
"On marxa?",
"Què se n’endú il·legítimament?",
"El seu pare s’enutja?",
"Com eren els mes d’aspecte, probablement?",
"Quins exemples de mes apareixen al text?",
"Quants trossos del llistat dels mes han perdurat?"
] |
{
"answer_end": [
100,
100,
273,
513,
559,
767,
1217,
1297,
1670,
1792,
1954,
2155,
2325,
2651,
2871
],
"answer_start": [
24,
0,
24,
463,
463,
720,
1135,
1135,
1638,
1748,
1795,
2099,
2220,
2486,
2711
],
"input_text": [
"Un dels decrets preordenats immutables dels déus o força impersonal.",
"En la mitologia sumèria.",
"De les institucions socials, les pràctiques religioses, les tecnologies, els comportaments, els costums i les condicions humanes que fan possible la civilització.",
"El déu Enlil.",
"Al déu de la saviesa, Enki.",
"Al poema Enki i l'Ordre Mundial.",
"Inanna.",
"Que Enki ha donat poca importància a les seves esferes d'influència divina.",
"D'Uruk.",
"Al santuari d'Enki a Èridu.",
"Més de cent mes.",
"No.",
"Com alguna mena d'objectes físics.",
"El cas d'instruments musicals, d'altres tecnològics com la cistelleria o abstraccions com la victòria.",
"Més de seixanta."
]
}
|
vilaweb
|
La manifestació de la diada de l'Onze de Setembre convocada per l'Assemblea Nacional Catalana es farà enguany a l'avinguda Diagonal de Barcelona, segons que ha pogut saber VilaWeb. Dos mesos i mig escassos abans de la diada, l'ANC ha decidit finalment de convocar una gran manifestació que ompli tota l'avinguda barcelonina amb el propòsit de reclamar que es prenguin les mesures per fer efectiva la República. En un moment polític en què tot just s'ha desactivat l'aplicació de l'article 155, amb el govern de Quim Torra acabat d'estrenar i amb el canvi a la presidència espanyola de Mariano Rajoy a Pedro Sánchez, l'ANC vol pressionar perquè no hi hagi renúncies en relació amb el mandat del primer d'octubre i de les eleccions del 21 de desembre i, doncs, que es facin els passos necessaris per a avançar cap a la República. Aquestes setmanes vinents s'explicaran els detalls de la mobilització d'enguany, després de sis anys de manifestacions multitudinàries. El procediment serà semblant al dels altres anys. Hi haurà també una samarreta oficial de la Diada, que serà de color corall, el color que tenien les brides de les urnes del referèndum del primer d'octubre. Un anunci amb retard La manifestació en forma de creu de la diada de l'Onze de Setembre de l'any passat es va anunciar el mes d'abril; la manifestació descentralitzada en cinc ciutats del 2016 també, a l'abril, com també la proposta per a omplir l'avinguda Meridiana de l'any 2015. L'ANC sempre ha tendit a anunciar la campanya per l'Onze de Setembre unes quantes setmanes abans de l'estiu per poder escalfar motors amb actes des dels primers dies de juny. Segons fonts de l'entitat, enguany encara no s'ha fet oficial l'acte –preveuen de fer-ho durant les dues setmanes vinents– perquè el secretariat sortint no va deixar cap proposta tancada, tal com s'havia fet aquests últims anys. Membres de l'anterior secretariat han expressat a VilaWeb la seva disconformitat amb aquest posicionament. El context polític va obligar a avançar l'assemblea general ordinària al mes de febrer sense que els setanta-set membres del secretariat haguessin acordat la proposta que havia d'executar la nova direcció.
|
[
"Quina mobilització hi haurà aviat?",
"On serà?",
"Quan ho ha anunciat l’Assemblea?",
"Amb quin objectiu es farà?",
"Què ha passat recentment al país?",
"Qui és el president de Catalunya des de fa poc?",
"I d’Espanya?",
"Per a què s’ha de continuar insistint, segons l’ANC?",
"Quan s’exposarà el funcionament de la manifestació?",
"Serà gaire diferent que les anteriors?",
"Com es podrà anar vestit altre cop?",
"Quan es va fer pública la darrera mobilització?",
"Per què aquell mes?",
"I per què aquest any es farà més tard?",
"Què va succeir a l’ANC a causa de la situació política del moment?"
] |
{
"answer_end": [
109,
144,
285,
409,
492,
539,
614,
748,
907,
1012,
1062,
1304,
1626,
1814,
2168
],
"answer_start": [
0,
0,
181,
225,
411,
411,
494,
616,
828,
964,
1014,
1192,
1453,
1628,
1964
],
"input_text": [
"La de la diada de l'Onze de Setembre convocada per l'Assemblea Nacional Catalana.",
"A l'avinguda Diagonal de Barcelona.",
"Dos mesos i mig escassos abans de la diada.",
"Reclamar que es prenguin les mesures per fer efectiva la República.",
"S'ha desactivat l'aplicació de l'article 155.",
"Quim Torra.",
"Pedro Sánchez.",
"Perquè no hi hagi renúncies en relació amb el mandat del primer d'octubre i de les eleccions del 21 de desembre.",
"Aquestes setmanes vinents.",
"No.",
"Amb una samarreta oficial de la Diada.",
"El mes d'abril.",
"Per poder escalfar motors amb actes des dels primers dies de juny.",
"Perquè el secretariat sortint no va deixar cap proposta tancada.",
"Es va avançar l'assemblea general ordinària al mes de febrer sense que els setanta-set membres del secretariat haguessin acordat la proposta que havia d'executar la nova direcció."
]
}
|
books
|
Va demanar això com a enfurismat, però vaig compendre que la idea no li desplaïa.
-Ah, creu-me, no era una dèria, no, allò que dèiem de la llibertat dels cims… Aquí l'home es fa conscient, terriblement conscient. Jo podria ara donar les lleis perfectes a tota la humanitat. Això és, les lleis per a trabucar tota llei, per a esprémer enfora de l'esperit de l'home, tot atavisme de llei.
Vaig preguntar-li si la Roseta també n'era, de conscient.
-La'n faig. Parlem. Li llegeixo llibres. Després, en aquest cim, la Roseta ha perdut el fonament de l'esclavitud del seu sexe, que és el desig de plaure.
-I el fonament de l'esclavitud del nostre, de sexe?
-El treball? Està ben llest.
-Però heu arribat a poder viure sense cap mena de treball?
|
[
"Com estava el personatge?",
"El narrador creu que no li agrada la proposta?",
"Es tracta d’una fal·lera?",
"De què parla, concretament?",
"On s’agafa consciència, segons el narrador?",
"Què podria fer ara ell?",
"Quines són aquestes?",
"A qui va fer referència després?",
"Què volia saber d'ella?",
"Què fa l'altre personatge per la Roseta?",
"Què ha deixat enrere ella?",
"En què consisteix aquest?",
"I quin és el dels homes?",
"Quina és l’última pregunta?"
] |
{
"answer_end": [
32,
80,
112,
158,
187,
272,
385,
443,
443,
484,
570,
597,
662,
738
],
"answer_start": [
0,
34,
83,
83,
160,
213,
274,
387,
387,
465,
510,
520,
600,
681
],
"input_text": [
"Com a enfurismat.",
"No.",
"No.",
"De la llibertat dels cims.",
"Aquí.",
"Donar les lleis perfectes a tota la humanitat.",
"Les lleis per a trabucar tota llei, per a esprémer enfora de l'esperit de l'home, tot atavisme de llei.",
"A la Roseta.",
"Si també n'era, de conscient.",
"Li llegeix llibres.",
"El fonament de l'esclavitud del seu sexe.",
"En el desig de plaure.",
"El treball.",
"Però heu arribat a poder viure sense cap mena de treball?"
]
}
|
books
|
-Sigues bo: sentes?… Sigues bo…
En Biel callava, la Malena callava, tothom callava, i les paraules del capellà ressonaven tristes, trencades a cada punt per un gemec i barrejades amb el tic-tac del rellotge de pesos penjat a un costat de la cambra, davant per davant d'una imatge del Sant Crist.
Quan va comparèixer el metge, va prendre-li el pols, va possar-li l'orella al damunt del pit, i va fer una ganyota de mal averany. En Biel, que no el perdia de vista, va sentir fred al cor, notant que l'esglai li segava les cames.
-Sigues bo: sentes?… Sigues bo…
Prou tenia raó d'esglaiar-se, en Biel. Tanta raó, que encara el senyor metge no havia aixecat el cap, quan els ulls del sacerdot varen esdevenir vidrosos, el seu bleix va afeblir-se més i més, i la moradura dels llavis va enfortir-se.
-Sigues bo: sentes?… Sigues bo…
I mossèn Esteve va llançar alguns sospirs.
Tothom restava mut… tothom tenia clavada la vista en la del capellà.
-Els sospirs de la mort- va fer, de baix en baix, el metge.
Va acostar-li als ulls un broc encès de la llumenera, va contreure, com malgrat ell, els llavis en un nou gest de mal averany, i va fer un senyal al vicari, que havia acudit a corre-cuita.
I el vicari va fer solemnialment la recomanació de l'ànima, no aconseguint apagar del tot, amb les seves paraules, el ressò de les de mossèn Esteve…
|
[
"En Biel parlava?",
"I la Malena?",
"Qui ho feia?",
"On era el rellotge?",
"Qui va arribar després?",
"Què va fer aquest?",
"En Biel tenia motius per estar espantat?",
"Què li va passar al capellà?",
"Què repetia?",
"Qui miraven els altres personatges?",
"Què va dir el doctor?",
"Què va apropar al cos?",
"A qui va avisar?",
"Com va arribar aquest?",
"I què va dur a terme?"
] |
{
"answer_end": [
47,
66,
129,
294,
324,
425,
596,
712,
824,
936,
996,
1050,
1153,
1185,
1245
],
"answer_start": [
32,
49,
84,
183,
296,
296,
559,
666,
795,
889,
938,
998,
1127,
1127,
1187
],
"input_text": [
"No.",
"Tampoc.",
"El capellà.",
"Penjat a un costat de la cambra, davant per davant d'una imatge del Sant Crist.",
"El metge.",
"Va prendre-li el pols, va possar-li l'orella al damunt del pit, i va fer una ganyota de mal averany.",
"Sí.",
"Els seus ulls varen esdevenir vidrosos.",
"Sigues bo: sentes?… Sigues bo.",
"El capellà.",
"Els sospirs de la mort.",
"Un broc encès de la llumenera.",
"Al vicari.",
"A corre-cuita.",
"La recomanació de l'ànima."
]
}
|
bios
|
Anna Rebeca Mezquita Almer (Onda, 26 d'octubre de 1890 - San Cristóbal de la Laguna, Tenerife, 6 d'octubre de 1970) va ser una poetessa valenciana.
Filla de pare farmacèutic, tot i nàixer a Onda, se'n va anar a viure ben jove a Nules, lloc on va conèixer el qui seria el seu futur marit, Manuel Valentín, advocat, de família republicana i valencianista. Després de casada, va fixar la seua residència inicialment a València i després a San Cristóbal de la Laguna, Tenerife, per motius laborals del seu marit. La seua producció poètica es va iniciar en la maduresa, una vegada instal·lada a les Illes Canàries, i arran de les lectures dels poetes de la Renaixença valenciana, sobretot de Jacint Verdaguer. L'any 1952 va ser guardonada als Jocs Florals de València, celebrats a Lo Rat Penat, però quan Carles Salvador i Enric Soler i Godes es van adonar que el «guanyador» era una dona, li van retirar el guardó. Per mitjà del seu germà va conèixer Bernat Artola, que influí perquè es publicara el seu primer llibre: Vidres (1953).
L'any 1954, Joan Fuster, en una carta escrita a Gaietà Huguet i Segarra, es mostra sorprès: «M'han dit que a Castelló ha aparegut una nova poeta: Anna Rebeca Mesquida o Mesquita. Fa goig aquesta revifalla de les nostres lletres. Si poguéssem consolidar-la!».
La seua poesia presenta dos vessants: per una banda l'estil jocfloralesc amb especial predilecció pels temes de la natura i el paisatge, i d'altra banda l'atenció a la temàtica intimista.
|
[
"Quan va néixer Anna Rebeca Mezquita?",
"A què es va dedicar?",
"On es va traslladar?",
"Qui va ser la seva parella?",
"On va instal·lar-se definitivament?",
"Per què?",
"Quan va començar a escriure?",
"En què es va inspirar?",
"Quan va guanyar els Jocs Florals de València?",
"Per què es va quedar sense premi, però?",
"Qui va ajudar-la a publicar la seva obra?",
"Com es va titular la seva primera publicació?",
"Qui va parlar d’ella en una correspondència?",
"Quantes temàtiques tracta l'autora sobretot?",
"Quines són?"
] |
{
"answer_end": [
115,
135,
233,
303,
472,
507,
563,
703,
762,
910,
1013,
1021,
1287,
1325,
1475
],
"answer_start": [
0,
116,
196,
243,
354,
434,
509,
612,
705,
705,
935,
962,
1042,
1289,
1289
],
"input_text": [
"El 26 d'octubre de 1890.",
"Va ser poetessa.",
"A Nules.",
"Manuel Valentín.",
"A San Cristóbal de la Laguna, Tenerife.",
"Per motius laborals del seu marit.",
"En la maduresa.",
"En les lectures dels poetes de la Renaixença valenciana, sobretot de Jacint Verdaguer.",
"L'any 1952.",
"Perquè quan Carles Salvador i Enric Soler i Godes es van adonar que el guanyador era una dona, li van retirar el guardó.",
"Bernat Artola.",
"Vidres.",
"Joan Fuster.",
"Dues.",
"Els temes de la natura i el paisatge i la temàtica intimista."
]
}
|
vilaweb
|
Tal com preveien les enquestes, l'extrema dreta ha fet un gran resultat a les eleccions d'avui a tres estats alemanys. Segons els sondatges a peu d'urna fets públics per les televisions, a Saxònia Anhalt la xenòfoba Alternativa per Alemanya ha quedat segona i ha superat el 20% dels vots. En aquest estat, hi ha guanyat la CDU de la cancellera Merkel amb un 30%, Alternativa per Alemanya ha estat segona amb el 24,3%, els ex-comunistes de Die Linke tercers amb el 16,1% i els socialistes de l'SPD han tingut el pitjor resultat de la història: han quedat quarts, amb només un 10,5%. A Renània-Palatinat els socialistes s'han mantingut en primer lloc, amb el 36,4%. La CDU hi ha perdut tres punts i ha baixat fins al 31,8%, un resultat important perquè la líder socialdemòcrata d'aquest estat, Julia Klöckner, lidera l'oposició a la cancellera Merkel que, doncs, sembla que perd possibilitats. L'extrema dreta d'Alternativa per Alemanya pot ser la tercera força de l'estat, amb el 12,4% dels vots. A Baden-Württemberg, la CDU de Merkel hi té una pèrdua espectacular, d'un 11% dels vots. Hi guanyen els Verds, amb un 30,4%, seguits de la CDU amb un 27%. Alternativa per Alemanya hi obté un 15% i deixa en aquest estat també en quarta posició els socialistes, que només aconsegueixen el 12 per cent del vot. Els resultats han fet saltar les alarmes en la classe política alemanya ja que amb aquest nivell de vot sembla molt clar que l'extrema dreta serà al parlament federal després de les pròximes eleccions- Els resultats, en conjunt, són també una derrota important de la cancellera Merkel, que veu molt qüestionada la seva política d'obertura de fronteres en la crisi dels refugiats. La CDU només governarà en un dels tres estats on hi hagut eleccions aquest diumenge. Informació relacionada: Crònica des de Berlín de Vicent Partal: ‘Amb la irrupció de l'extrema dreta, Alemanya s'encara avui als seus fantasmes‘
|
[
"Què ha passat avui a Alemanya?",
"Ha sigut un fet inesperat?",
"Qui ha quedat en segon lloc?",
"On?",
"Qui ha tingut una baixada considerable de vots allà?",
"On han quedat altre cop en primera posició els socialistes?",
"Amb quin percentatge?",
"Qui és Julia Klöckner?",
"Quina ideologia té Alternativa per Alemanya?",
"Qui ha quedat en primer lloc a Baden-Württemberg?",
"I quin percentatge hi han obtingut els d’extrema dreta?",
"Què ha provocat aquesta situació?",
"Per què?",
"Què implica això per la cancellera?",
"Quan han sigut els comicis?"
] |
{
"answer_end": [
117,
117,
257,
257,
580,
648,
662,
806,
934,
1105,
1190,
1375,
1504,
1588,
1767
],
"answer_start": [
32,
0,
216,
187,
472,
582,
582,
751,
892,
996,
1151,
1304,
1304,
1506,
1730
],
"input_text": [
"Que l'extrema dreta ha fet un gran resultat a les eleccions d'avui a tres estats alemanys.",
"No.",
"Alternativa per Alemanya.",
"A Saxònia Anhalt.",
"Els socialistes de l'SPD.",
"A Renània-Palatinat.",
"El 36,4%.",
"La líder socialdemòcrata d'aquest estat.",
"L'extrema dreta.",
"Els Verds.",
"Un 15%.",
"Han fet saltar les alarmes en la classe política alemanya.",
"Perquè amb aquest nivell de vot sembla molt clar que l'extrema dreta serà al parlament federal després de les pròximes eleccions.",
"Una derrota important.",
"Aquest diumenge."
]
}
|
bios
|
María Concepción Alós Domingo, més coneguda com a Concha Alós, (València, 27 de maig de 1927 - Barcelona, 1 d'agost de 2011) va ser una escriptora valenciana.
Si bé va néixer a València, va viure gran part de la seva vida a Barcelona. El 1962 es va donar a conèixer amb la novel·la Los Enanos, i a continuació amb Los cien pájaros, el 1963. L'èxit que va aconseguir amb els seus primers treballs es va consolidar en guanyar, el 1964, el XIII Premi Planeta per la seva novel·la Las Hogueras.
Part de la seva infantesa va transcórrer a Castelló de la Plana, en el si d'una família obrera republicana. A causa dels bombardejos de les forces nacionalistes durant la Guerra Civil la família es va traslladar a Llorca, Múrcia. Aquesta fugida i la tornada al final de la guerra són el tema central de la seva novel·la El caballo rojo. Va ser l'esposa i difusora de l'obra de l'escriptor, periodista i crític literari Baltasar Porcel, de qui va traduir part de la seva obra del català al castellà. Es van conèixer mentre Porcel treballava com a tipógraf en el diari mallorquí Baleares, propietat del primer marit d'Alós. Anys després, tots dos escriptors també es van divorciar.
La seva obra es va emmarcar dins del realisme i del testimoniatge social. Va tractar amb un llenguatge directe temes poc habituals en la literatura espanyola de l'època, com el sexe, l'homosexualitat i la prostitució. Per això, va tenir problemes amb la censura franquista, però, malgrat tot, les seves obres van ser èxits de venda els anys 60 i 70.
|
[
"Quan va néixer Concha Alós?",
"A què es va dedicar?",
"On va residir sobretot?",
"Quan va publicar Los Enanos?",
"I Los cien pájaros?",
"Quin guardó va obtenir per una altra obra?",
"Quan?",
"On va viure de petita?",
"Per què va haver de canviar de província?",
"A quina obra explica aquestes experiències?",
"Qui va ser el seu marit?",
"Com va col·laborar ella amb la seva tasca literària?",
"De quin estil era la producció literària d’Alós?",
"De quines temàtiques, poc tractades llavors, va parlar?",
"Els seus llibres van triomfar?"
] |
{
"answer_end": [
124,
146,
233,
292,
339,
489,
455,
554,
719,
826,
925,
988,
1243,
1387,
1519
],
"answer_start": [
50,
125,
159,
235,
246,
343,
413,
491,
599,
721,
828,
828,
1171,
1245,
1464
],
"input_text": [
"El 27 de maig de 1927.",
"Va ser escriptora.",
"A Barcelona.",
"El 1962.",
"El 1963.",
"El XIII Premi Planeta.",
"El 1964.",
"A Castelló de la Plana.",
"A causa dels bombardejos de les forces nacionalistes durant la Guerra Civil.",
"A El caballo rojo.",
"Baltasar Porcel.",
"Va traduir part de la seva obra del català al castellà.",
"Del realisme i del testimoniatge social.",
"Del sexe, de l'homosexualitat i de la prostitució.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Amicles (en llatí Amyclae, en grec Ἀμύκλαι) era una antiga ciutat de Lacònia situada a la riba dreta del riu Eurotes, i a 20 estadis del sud d'Esparta en una zona que destacava per l'abundància dels seus boscos i la seva fertilitat, segons Polibi.
La seva fundació s'atribueix al rei Amiclas, fill de Lacedèmon i pare de Jacint. La ciutat va ser residència de Tindàreu i de Càstor i Pòl·lux, que tenien també el nom de "els germans d'Amicles", segons Pausànies.
Homer la menciona a la Ilíada, al "Catàleg de les naus" i diu que era una de les ciutats que va marxar a Troia amb Menelau. Va mantenir la seva independència com a ciutat dels aqueus fins molt de temps després de la conquesta del Peloponès pels doris. La tradició diu que els descendents d'Hèracles van conquerir el Peloponès i la ciutat d'Amicles va ser cedida pels doris a Filònom que la va repoblar amb colons d'Imbros i Lemnos, però no hi ha dubte de què els aqueus es van mantenir a la ciutat amb una certa independència d'Esparta. Després de la primera guerra messènica va ser conquerida pel rei Telecle d'Esparta. Una tradició que recull Virgili a l'Eneida diu que els habitants d'Amicles s'havien alarmat tant sovint amb avisos d'atacs imminents per part de l'enemic, que van aprovar una llei prohibint que ningú mencionés mai cap mena d'atac. Quan van arribar els espartans ningú no va gosar a donar avís, i Amicles es va perdre "pel seu silenci". Sota el domini espartà va perdre importància destacant només pel festival de les Hiacíntia que se celebrava cada any, i per la colossal estàtua d'Apol·lo que s'alçava al temple de la ciutat, anomenat Apol·lo Amicleu. El tron sobre el que descansava aquesta estàtua va ser esculpit per Baticles, el famós escultor de Magnèsia del Meandre, adornada amb un gran nombre de baixos relleus dels que parla Pausànies.
Alguns autors consideren que correspon a la moderna Sklavokhóri, fundada al segle xiv pels eslaus, però segurament la ciutat estava més propera a Esparta, i la nova ciutat es va construir aprofitant pedres de l'antic assentament.
|
[
"Què és Amicles?",
"On es trobava concretament?",
"Qui la va crear, segurament?",
"Qui hi va viure?",
"A quina obra apareix?",
"Va dependre del tot d’alguna altra ciutat, en inici?",
"Quin poble la va habitar?",
"Quan la va ocupar el monarca espartà?",
"Què s’explica a l’Eneida?",
"Quina conseqüència va tenir això?",
"Un cop en mans d’Esparta, va continuar sent rellevant?",
"Quina festa es feia allà?",
"Qui va ser Baticles?",
"Què va construir aquest?",
"Quina ciutat actual podria ser Amicles?"
] |
{
"answer_end": [
76,
231,
291,
390,
491,
712,
892,
1081,
1312,
1417,
1463,
1535,
1755,
1712,
1892
],
"answer_start": [
0,
77,
248,
329,
462,
586,
790,
999,
1083,
1314,
1419,
1419,
1704,
1543,
1829
],
"input_text": [
"Una antiga ciutat de Lacònia.",
"A la riba dreta del riu Eurotes, i a 20 estadis del sud d'Esparta en una zona que destacava per l'abundància dels seus boscos i la seva fertilitat.",
"El rei Amiclas.",
"Tindàreu, Càstor i Pòl·lux.",
"A la Ilíada.",
"No.",
"Colons d'Imbros i Lemnos.",
"Després de la primera guerra messènica.",
"Que els habitants d'Amicles s'havien alarmat tant sovint amb avisos d'atacs imminents per part de l'enemic, que van aprovar una llei prohibint que ningú mencionés mai cap mena d'atac.",
"Que quan van arribar els espartans ningú no va gosar a donar avís, i Amicles es va perdre pel seu silenci.",
"No.",
"El festival de les Hiacíntia.",
"El famós escultor de Magnèsia del Meandre.",
"El tron sobre el que descansava la colossal estàtua d'Apol·lo.",
"Sklavokhóri."
]
}
|
vilaweb
|
El conseller d'Interior de la Generalitat, Miquel Buch, ha respost la carta que li va fer arribar ahir el ministre de l'Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaksa, defensant que els Mossos d'Esquadra van garantir tant l'ordre públic i la mobilitat com el dret de manifestació durant les accions dels CDR a les autopistes AP-7 i AP-2 durant el cap de setmana. Buch es reafirma en el missatge que ja expressava ahir el vice-president del govern, Pere Aragonès, segons el qual els Mossos es regeixen sempre per criteris ‘estrictament professionals' que són ‘aliens a criteris i interferències de signe polític'. Buch també explica a Marlaska que l'actuació dels Mossos va garantir en tot moment la seguretat ciutadana establint l'equilibri necessari entre l'exercici dels drets i llibertats de la ciutadania i el màxim respecte als drets fonamentals de reunió, manifestació i llibertat d'expressió. Sobre la mobilitat de la ciutadania, el conseller opina que el dispositiu policíac va possibilitar que la xarxa viària assumís ‘amb normalitat i suficiència' les incidències derivades del tall de les vies. Això, afegeix, va permetre evitar qualsevol alteració que es pogués considerar ‘greu o de risc per a la seguretat vial'. En aquest sentit, el conseller destaca que els Mossos van actuar ‘amb celeritat i de forma adequada' tot i no disposar d'informació contrastada prèvia. I en aquest punt Buch inclou les forces de seguretat espanyoles, ja que, subratlla, no van generar ‘cap alerta prèvia als mecanismes de coordinació existents'. Pel que fa al fet que els Mossos no intervinguessin per fer desistir els CDR de les seves accions, el conseller afirma que es va aplicar el que estableix la llei de protecció de la seguretat ciutadana que, entre d'altres, indica que ‘les mesures d'intervenció per al manteniment o el restabliment de la seguretat ciutadana en reunions i manifestacions seran graduals i proporcionades a les circumstàncies. La dissolució de reunions i manifestacions constituirà l'últim recurs'. Buch cita literal aquest paràgraf a la carta. També fa una ‘menció especial' a la tasca de mediació que els Mossos van fer durant tota la jornada i afirma que el govern no comparteix ‘en absolut' la consideració que la policia catalana pogués incórrer en els supòsits d'inacció als quals Grande-Marlaska fa referència a la carta remesa a Buch. També afegeix que el dispositiu dels Mossos davant l'aixecament de barreres a la AP-7 i la AP-2 és el mateix que es va aplicar el març passat durant ‘episodis anàlegs' a autopistes catalanes, aleshores sota l'aplicació de l'article 155 que, en conseqüència, traspassava el govern dels Mossos a l'executiu espanyol, aleshores en mans de Mariano Rajoy. Finalment, Buch indica que el govern està ‘obert al diàleg' amb la resta d'administracions estatals per ‘contrastar les mesures i alternatives que puguin suposar una millora en la prestació d'aquest servei públic'. I subratlla que, tal com marca l'Estatut, la Junta de Seguretat i la comissió mixta de seguretat ‘podrien ser els marcs institucionals adequats per implementar la col·laboració deguda en aquest àmbit'. Aragonès i Calvet també responen les cartes El vice-president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha negat a la seva homòloga espanyola, Carmen Calvo, cap deixadesa de funcions ni incompliment legal de l'executiu sobre els fets del cap de setmana passat a les autopistes AP-7 i AP-2. Ha respost aquesta tarda la carta de la vice-presidenta espanyola, on recorda que la competència de seguretat és de la Generalitat. En una altra missiva, el conseller de Territori, Damià Calvet, comparteix la ‘preocupació' de la Moncloa, però tant ell com Aragonès neguen cap actuació incorrecta dels Mossos. A més, Calvet ha traslladat al ministre de Foment espanyol, José Luis Ábalos, la carta que ha enviat Buch a Grande-Marlaska.
|
[
"Qui és Miquel Buch?",
"Què ha contestat?",
"Què ha expressat?",
"Qui opina igual que Buch?",
"En què, concretament?",
"Què afirma Buch?",
"Què es va poder fer gràcies a la policia?",
"Com diu que es va comportar el cos?",
"Quina és l’última opció a l’hora de les actuacions policials en protestes?",
"Què desmenteix Buch del text de Marlaska també?",
"Es va seguir el mateix protocol el març?",
"Què dicta l’Estatut en referència al diàleg amb l'Estat?",
"Qui és Pere Aragonès?",
"De què ha fet memòria?",
"Calvet està en contra de l’afirmació d’Aragonès?"
] |
{
"answer_end": [
54,
163,
358,
458,
608,
895,
1101,
1324,
2012,
2356,
2548,
3124,
3220,
3538,
3715
],
"answer_start": [
0,
56,
165,
360,
360,
610,
934,
1242,
1758,
2162,
2358,
2720,
3170,
3408,
3589
],
"input_text": [
"El conseller d'Interior de la Generalitat.",
"La carta que li va fer arribar ahir el ministre de l'Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaksa.",
"Que els Mossos d'Esquadra van garantir tant l'ordre públic i la mobilitat com el dret de manifestació durant les accions dels CDR a les autopistes AP-7 i AP-2 durant el cap de setmana.",
"Pere Aragonès.",
"Que els Mossos es regeixen sempre per criteris estrictament professionals que són aliens a criteris i interferències de signe polític.",
"Que l'actuació dels Mossos va garantir en tot moment la seguretat ciutadana establint l'equilibri necessari entre l'exercici dels drets i llibertats de la ciutadania i el màxim respecte als drets fonamentals de reunió, manifestació i llibertat d'expressió.",
"Que la xarxa viària assumís amb normalitat i suficiència les incidències derivades del tall de les vies.",
"Amb celeritat i de forma adequada.",
"La dissolució.",
"Que la policia catalana pogués incórrer en els supòsits d'inacció.",
"Sí.",
"Que la Junta de Seguretat i la comissió mixta de seguretat podrien ser els marcs institucionals adequats per implementar la col·laboració deguda en aquest àmbit.",
"El vice-president de la Generalitat.",
"Que la competència de seguretat és de la Generalitat.",
"No."
]
}
|
bios
|
Paulina Andreu i Busto, també coneguda amb els noms de Paulina Schuman, Paulina Rivel o fins i tot Paulina Andreu Rivel Schumann (Barcelona, Catalunya, 17 de febrer de 1921 - 9 d'octubre de 2020) va ser una pallassa i domadora eqüestre catalana que treballà en el circ.
Referent de l'art eqüestre del gran circ europeu del segle XX, representa també la irrupció de les grans artistes femenines en l'espectacle eqüestre, on va aplicar el talent, rigor i elegància amb que ha esdevingut un exemple per a les generacions circenses següents.
Va néixer el 1921 a la ciutat de Barcelona, mentre la família, habitualment residents a França, feien temporada al teatre Novedades. Filla de Josep Andreu i Lasserre, més conegut amb el nom de Charlie Rivel, i de Carmen Busto, era també neboda del pallasso i acròbata Roger Andreu, de nom artístic Rogelio Rivel.
De ben petita rebé de l'entorn familiar formació artística i circense en acrobàcia, dansa, música, cant i pantomima, amb la qual esdevindria una artista versàtil i completa. Inicià les col·laboracions amb el seu pare en el món del circ, destacant la victòria que aconseguiren el 1927 en un concurs d'imitadors de Charlie Chaplin, en el qual participava el mateix Chaplin. Va debutar al món del circ el 1928 al music-hall Empire, a París, imitant la vedet Josephine Baker. Amb els seus germans (The Charlie Rivel's Babys) actuà en números musicals i de dansa acrobàtica dins dels espectacles familiars.
El 1927 es traslladà, juntament amb el seu pare i la resta de la família, a l'Alemanya de la República de Weimar, on actuà amb ells al Circ Schumann, un dels més famosos del moment. El 1945 es casà amb Albert Schumann (1915 - Cubelles, 2001), també d'una nissaga circense, amb qui formaria parella artística i destacaria com a domadora eqüestre, en una especialitat que li havia estat fins aleshores desconeguda i en la qual destacaria ben aviat com a amazona a l'anglesa i coreògrafa.
A partir de la dècada de 1950, renovaria les posades en pista dels números eqüestres del circ Schumann, tant pel que fa als motius temàtics com a les músiques i coreografies, sovint inspirades en el cinema de l'època, que recorrerien els circuits circenses d'Europaː Göteborg, Estocolm, Copenhaguen, Londres, i també Oslo, Viena, Budapest o París. Paulina Albert actuava acompanyada del seu marit Albert Schumann, els seus cunyats Max i Vivi Schumann, el cavallista Douglas Kossmeyer, i amb els anys els fills dels dos matrimonis Schumann, treballant amb quaranta cavalls en pista en alguns moments.
El 1969, amb el tancament del Circ Schumann, es retirà del món del circ i a partir de 1972, quan va morir la seva mare, reinicià les seves col·laboracions com a clownessa amb el seu pare durant onze anys (1972-1982). En morir Charlie Rivel el 1983, va fer a Barcelona una primera i única actuació a l'estat espanyol com a amazona actuant el Nadal de 1998-1999 al Circ Raluy amb un número d'alta escola. Fins al final de la vida visqué retirada a la població de Cubelles (Garraf), població natal del seu pare.
És autora i responsable, pel que fa a argument, música, il·luminació, vestuari i coreografia, d'aquestes creacions eqüestres:
Entre els premis rebuts al llarg de la carrera destaquen l'Òscar del Circ (París, 1955), la Medalla de Oro del 1r Congreso Internacional de Amigos del Circo (Madrid, 1988). L'any 2007 rebé la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts del Ministeri de Cultura. El juliol del 2008 fou guardonada amb el Premi Nacional de Circ concedit per la Generalitat de Catalunya "per la seva extraordinària trajectòria com a acròbata, equilibrista, funàmbula, ballarina, ensinistradora de cavalls en llibertat i amazona d'alta escola" i perquè "la seva trajectòria artística és una valuosa aportació a la historiografia circense i un vigorós estímul per a les noves generacions".
Del 25 de gener al 8 de maig del 2011, el centre Arts Santa Mònica de Barcelona li dedicà una exposició que li retia homenatge, per tal com «representa l'emergència de les artistes femenines al món del circ». La mostra s'intitulà Un segle de Circ. Paulina Andreu Rivel Schumann.
|
[
"Quan va néixer Paulina Andreu?",
"A què es va dedicar?",
"Va ser de les primeres dones a dedicar-se a això?",
"On vivien els seus pares normalment?",
"Qui eren?",
"Què li van ensenyar?",
"Què van guanyar ella i el seu progenitor?",
"Quan va fer la seva primera actuació de circ?",
"Qui va ser el seu marit?",
"Què va iniciar el 1950?",
"Per quines capitals europees va actuar?",
"Quants cavalls van arribar a fer servir en les seves funcions?",
"Quan va deixar de banda el circ?",
"On va residir un cop es va jubilar?",
"Ha obtingut reconeixements per la seva tasca?",
"Què es va fer el 2011 en honor seu?"
] |
{
"answer_end": [
195,
268,
418,
632,
763,
966,
1179,
1257,
1670,
2041,
2285,
2537,
2610,
3008,
3496,
3965
],
"answer_start": [
0,
196,
333,
589,
671,
851,
1025,
1223,
1635,
1939,
2157,
2479,
2539,
2942,
3174,
3839
],
"input_text": [
"El 17 de febrer de 1921.",
"Va ser pallassa i domadora eqüestre que treballà en el circ.",
"Sí.",
"A França.",
"Charlie Rivel i Carmen Busto.",
"Formació artística i circense en acrobàcia, dansa, música, cant i pantomima.",
"Un concurs d'imitadors de Charlie Chaplin.",
"El 1928.",
"Albert Schumann.",
"La renovació de les posades en pista dels números eqüestres del circ Schumann.",
"Estocolm, Copenhaguen, Londres, i també Oslo, Viena, Budapest i París.",
"Quaranta.",
"El 1969.",
"A Cubelles.",
"Sí.",
"El centre Arts Santa Mònica de Barcelona li dedicà una exposició."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia romana, Roma era una divinitat que personificava l'estat Romà, o una personificació en l'art de la ciutat de Roma (com es pot observar a la columna d'Antoní Pius).
Roma apareix per primer cop el 269 aC en monedes romanes de Roma i també en monedes romanes de Locri (Calabria) el 204 aC. Existeix la hipòtesi que les poblacions no romanes també podrien haver donat atributs divins de Roma.
Era representada vestida amb robes llargues, amb elm i asseguda, sensiblement similar a la grega Atenea; inicialment era el genius de la ciutat i com a tal fou adorada durant la república, però abans d'August no consta que tingués cap temple dedicat, si bé en endavant van començar a sorgir temples i altars arreu.
Els temples a Roma s'aixecaven a Esmirna (195 aC), tanmateix, també trobem cultes a Roma a Efes, Sardes i Delos.
La seva veneració la va fer oficial el Cèsar August en la seva carrera per arribar a "Princeps Senatus" o "Els Primus enterren talla" (primer ciutadà del Senat i primer entre iguals, respectivament - i.e. Emperador) com a part d'una campanya de propaganda. D'aquesta manera va deïficar el concepte de Roma, construí molts temples per a ella (sovint com a Temple de Roma i August), amb una còpia el seu Res Gestae al costat d'inscripcions que popularitzaven la nova deessa.
Roma (ῥῶμη) volia dir també "força".
|
[
"Què era Roma a l’antiguitat?",
"Quan va començar a sortir en les monedes de l’època?",
"Com se la caracteritzava?",
"Qui era semblant a ella?",
"Quan va ser venerada Roma?",
"Qui va començar el seu culte?",
"On va tenir santuaris?",
"I a altres llocs?",
"Quins?",
"Qui va formalitzar la divinitat?",
"Per qui motiu?",
"Què era el Princeps Senatus?",
"Què va fer edificar August?",
"On deixava la seva Res Gestae?",
"Quin significat té a més a més “Roma”?"
] |
{
"answer_end": [
129,
236,
468,
508,
592,
718,
760,
831,
831,
884,
1088,
1048,
1173,
1304,
1341
],
"answer_start": [
0,
180,
405,
470,
510,
594,
720,
720,
782,
833,
833,
916,
1092,
1214,
1306
],
"input_text": [
"Una divinitat que personificava l'estat Romà, o una personificació en l'art de la ciutat de Roma.",
"El 269 aC.",
"Amb robes llargues, amb elm i asseguda.",
"Atenea.",
"Durant la república.",
"August.",
"A Esmirna.",
"Sí.",
"Efes, Sardes i Delos.",
"Cèsar August.",
"Com a part d'una campanya de propaganda.",
"El primer ciutadà del Senat.",
"Molts temples per a ella.",
"Al costat d'inscripcions que popularitzaven la nova deessa.",
"Força."
]
}
|
vilaweb
|
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat aquest dijous a la Generalitat que ‘no traslladi els seus compromisos als ajuntaments'. ‘Qui ha de fer la feina és qui ha dit que convocarà un referèndum. Que el convoquin i després la resta podrem valorar la nostra participació en la mesura que sigui possible', ha apuntat després que l'exconsellera de la Presidència Neus Munté trobés ‘terrible' la posició de Colau amb el referèndum. L'alcaldessa ha recordat a Munté que és el seu partit, que governa la Generalitat, qui ha anunciat un referèndum. ‘Primer que la Generalitat faci el seu paper', ha insistit. En la línia del que ja ha expressat el primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello, Colau ha explicat que el seu grup municipal votarà en contra de totes les proposicions que es presentin sobre l'1-O fins que no hi hagi una convocatòria i un requeriment explícit de la Generalitat dirigit als ajuntaments. ‘Demanem a totes les formacions que deixin de fer una instrumentalització de l'Ajuntament i interpel·lacions partidistes d'una cosa que no s'ha concretat. La ciutat té problemes urgents', ha apuntat en relació a la proposta del Grup Demòcrata, que finalment Xavier Trias ha decidit retirar. Cs sí que en sotmetrà una a votació en el ple de divendres, tot i que en sentit completament contrari a la del PDeCAT. Colau ha apuntat que igual que van votar en contra de la que el PPC va presentar en el plenari anterior, tindran la mateixa postura amb qualsevol altra que es presenti, i ha demanat als grups que portin a debat aquesta qüestió ‘quan hi hagi elements concrets a considerar i no sigui una arma llancívola entre partits'. L'alcaldessa ha reiterat la seva disposició a facilitar la participació ciutadana l'1-O, però sense posar ‘en perill' els funcionaris o la institució.
|
[
"Qui és Ada Colau?",
"Què ha exigit?",
"Què creu que ha de fer el govern en primer lloc?",
"I què faran els altres posteriorment?",
"Qui és Neus Munté?",
"Què ha comentat ella?",
"De què ha fet memòria Colau?",
"Quina decisió ha pres l’alcaldessa de moment?",
"Fins quan?",
"Què vol que no continuï?",
"Quin grup sí que vol votar una proposició?",
"En contra de qui?",
"Colau diu que votarà en contra de les propostes, indiferentment de quin grup les faci?",
"Què està disposada a fer?",
"Amb quines condicions, però?"
] |
{
"answer_end": [
36,
135,
220,
309,
378,
434,
548,
809,
914,
1069,
1242,
1324,
1493,
1732,
1794
],
"answer_start": [
0,
27,
138,
204,
335,
323,
436,
694,
738,
917,
1115,
1207,
1326,
1647,
1645
],
"input_text": [
"L'alcaldessa de Barcelona.",
"Que la Generalitat no traslladi els seus compromisos als ajuntaments.",
"Convocar un referèndum.",
"Valorar la seva participació en la mesura que sigui possible.",
"L'exconsellera de la Presidència.",
"Ha trobat terrible la posició de Colau amb el referèndum.",
"Que és el partit de Munté, que governa la Generalitat, qui ha anunciat un referèndum.",
"Que el seu grup municipal votarà en contra de totes les proposicions que es presentin sobre l'1-O.",
"Fins que no hi hagi una convocatòria i un requeriment explícit de la Generalitat dirigit als ajuntaments.",
"La instrumentalització de l'Ajuntament i interpel·lacions partidistes d'una cosa que no s'ha concretat.",
"Cs.",
"Del PDeCAT.",
"Sí.",
"Facilitar la participació ciutadana l'1-O.",
"Sense posar en perill els funcionaris o la institució."
]
}
|
mitologia
|
The Hobbit: The Desolation of Smaug és una pel·lícula d'aventures del 2013 dirigida per Peter Jackson.
La pel·lícula comença amb un flashback situat 12 mesos abans de la trama. Thorin Escut de Roure, durant un viatge, s'allotja a la posada El Cavallet Presumit de Bree, en la qual es reuneix casualment amb el mag Gandalf el Gris. Gandalf li adverteix que algú vol veure'l mort, i evitar que recuperi el seu tron del regne d'Erebor. Thorin decideix llavors formar una companyia per viatjar a la Muntanya Solitària, encara que Gandalf li recomana que porti amb ell un saquejador. Dotze mesos després, al peu de les Muntanyes Ennuvolades, just després dels esdeveniments de la primera pel·lícula, el hobbit Bilbo, saquejador de la Companyia de Thorin, avisa al grup que el ramat d'orcs d'Azog continua seguint-los, i que a més ha vist un os enorme patrullant pels pujols. Gandalf els diu que han d'arribar a una casa de fusta abans de fosquejar o els orcs els aconseguiran. Precipitadament, Bilbo, Gandalf i els Nans arriben a la cabanya a temps d'escapar del feroç os que havia vist Bilbo. Gandalf revela llavors que l'enorme animal és el propietari de la casa, i és en realitat un canvia-pells anomenat Beorn, que de vegades és home i d'altres os. Beorn (en forma d'home) torna l'endemà, i encara que no li agraden els nans, decideix ajudar-los, ja que els orcs que els persegueixen van acabar amb tots els de la seva espècie. Fora, on els guerrers d'Azog vigilen, un missatger orc es reuneix amb ells dient-los que el Nigromant vol convocar Azog a Dol Guldur. Veient que hi ha d'anar, Azog deixa al seu fill Bolgo a càrrec de l'exterminació de Thorin i companyia.
|
[
"De quin film tracta el text?",
"Quan es va estrenar?",
"Qui n’és el director?",
"Com és l’inici del llargmetratge?",
"On passa la nit Thorin?",
"Amb qui es reuneix allà?",
"De què l’avisa el bruixot?",
"On decideix anar Thorin?",
"Quan se situa l’acció posteriorment?",
"I on?",
"De què alerta Bilbo?",
"On es refugien?",
"Què és l'os realment?",
"Per què Beorn els dona un cop de mà finalment?",
"Qui és l’encarregat d'eliminar els protagonistes finalment?"
] |
{
"answer_end": [
55,
76,
103,
177,
270,
331,
433,
515,
695,
637,
870,
1089,
1248,
1427,
1666
],
"answer_start": [
2,
2,
77,
105,
179,
230,
333,
435,
581,
581,
697,
991,
1091,
1250,
1589
],
"input_text": [
"De The Hobbit: The Desolation of Smaug.",
"El 2013.",
"Peter Jackson.",
"Amb un flashback situat 12 mesos abans de la trama.",
"A la posada El Cavallet Presumit de Bree.",
"Amb el mag Gandalf el Gris.",
"Que algú vol veure'l mort, i evitar que recuperi el seu tron del regne d'Erebor.",
"A la Muntanya Solitària.",
"Dotze mesos després, just després dels esdeveniments de la primera pel·lícula.",
"Al peu de les Muntanyes Ennuvolades.",
"Que el ramat d'orcs d'Azog continua seguint-los, i que a més ha vist un os enorme patrullant pels pujols.",
"A una cabanya.",
"Un canvia-pells anomenat Beorn, que de vegades és home i d'altres os.",
"Perquè els orcs que els persegueixen van acabar amb tots els de la seva espècie.",
"Bolgo."
]
}
|
bios
|
Rosa Brugat Batlle (La Jonquera, 17 de juny de 1956) és una artista contemporània multidisciplinar que ha realitzat treballs escultòrics, pictòrics, cartells, interiorisme i fotografia digital. En els darrers anys s'ha centrat a crear projectes i accions que responen a problemes socials, i principalment els relacionats amb les dones, utilitzant diverses tècniques com performances, transvestisme, fotografia, videoart i instal·lacions.
Nascuda en el municipi de La Jonquera, va estudiar arquitectura d'interiors, arts visuals i guió de cinema. L'inici del seu treball i carrera artística se situa a principis de la dècada dels 90 en les Galeries de Figueres (Galeria d'art i Galeria Fòrum), i posteriorment en col·laboració amb la Galeria Broadway a la ciutat de Nova York. Anys després tornaria a treballar el 2003 i 2006 amb l'exposició de "La femme" a la Galeria Tretze i a la Galeria Rene Metras i, més tard (el 2013). amb el Festival de video-art Loop. Actualment, i des de l'any 2015, treballa amb la Galeria Magda Bellotti.
La seva obra ha estat presentada en diversos museus, com el Museu de l'Empordà, el Museu d'Art a Girona, amb exposicions com a "Assumptes del cor" o "Històries del cor". Va participar en la Marató de vídeo de Dones en les Arts Visuals realitzat a la Casa Encesa (2013-2014), comissariat per Susana Blas.
El 2013 Rosa Brugat, amb les artistes Elena Font Roda i Clara Oliveras, invitades pel poeta Jordi Colomer, se servirien de les peces exposades al Museu Darder de Banyoles per crear un imaginari que s'havia de convertir en les il·lustracions del poemari L'ull del recol·lector, i desencadenaren una exposició temporal en el mateix museu, coneguda com a "Història Artificial". Rosa Brugat, dins d'aquesta revisió dels fons del museu, planteja l'estudi de la Història a manera de regressió.
Un dels seus últims treballs realitzat durant el seu viatge al Japó és el vídeo "Aligatou Gozaimasu" (2015), on estudia a través de la seva càmera els costums, el temps i la vida del món de les geishes. Posteriorment formarà part del projecte Biennal Mirades de Dona (2016) organitzat per MAV.
Qüestions de gènere també són tractades en les seves obres, com per exemple en el vídeo "Què pensen les sirenes?" exposat a Girona, a l'interior de la capella de Sant Nicolàs de Bolit, premiat per la Beca Kreas, o dins d'un altre dels seus treballs com a "Mico de Seda", presentat a la Casa de la Cultura de Girona.
|
[
"Quan va néixer Rosa Brugat?",
"A què es dedica?",
"Per quins temes s’interessa?",
"Quin procediment fa servir per crear les seves obres?",
"Quina formació té?",
"On va fer la seva primera exposició?",
"Va fer-ne a l'estranger?",
"Actualment on col·labora?",
"Des de quan?",
"A quins museus ha exposat?",
"Amb qui va treballar el 2013?",
"Què van dur a terme?",
"Quan va fer una de les seves últimes creacions?",
"De què tracta?",
"En quins projectes ha tractat problemàtiques sobre el gènere?"
] |
{
"answer_end": [
52,
98,
334,
436,
544,
659,
774,
1031,
1031,
1136,
1530,
1710,
1892,
2026,
2388
],
"answer_start": [
0,
53,
214,
336,
477,
548,
695,
960,
960,
1033,
1337,
1444,
1825,
1825,
2119
],
"input_text": [
"El 17 de juny de 1956.",
"És una artista contemporània multidisciplinar.",
"Pels problemes socials, i principalment els relacionats amb les dones.",
"Diverses tècniques com performances, transvestisme, fotografia, videoart i instal·lacions.",
"Formació en arquitectura d'interiors, arts visuals i guió de cinema.",
"En les Galeries de Figueres.",
"Sí.",
"A la Galeria Magda Bellotti.",
"Des de l'any 2015.",
"Al Museu de l'Empordà i al Museu d'Art a Girona.",
"Amb Elena Font Roda i Clara Oliveras.",
"Un imaginari que s'havia de convertir en les il·lustracions del poemari L'ull del recol·lector, i desencadenaren una exposició temporal en el mateix museu, coneguda com a Història Artificial.",
"Durant el seu viatge al Japó.",
"Dels costums, el temps i la vida del món de les geishes.",
"En el vídeo Què pensen les sirenes? i Mico de Seda."
]
}
|
mitologia
|
Hold Nickar, encara que sigui relacionat per alguns amb Nickar (nikr o nicor, un dimoni escandinau de les aigües), sembla ser, en la veritat, una corruptela de Hjaldr Hnikar, un dels títols del déu teutònic Odin i que significa «Incitador de Batalles». El Odin «Hjaldr Hnikar» causava destrucció a través de tempestats en l'oceà. Tant el Nickar quant Odin són representats com vells amb cabells i barba agrisats (encara que el dimoni Nickar també pugui assumir l'aparença d'un nen amb cames de cavall).
Hold Nickar pot ser encara l'origen del nom «Old Nick», un sinònim per a «diable» en llengua anglesa.
Segons les llegendes, Hold Nickar creuava els aires el mes de desembre durant el solstici d'hivern, distribuint benediccións per als seus adoradors. En diversos mites escandinaus (Julbock, Jultomten i Joulupukki), el déu/esperit del mes de desembre acostumava a viatjar pels seus dominis muntat en un boc, mentre que entre els teutònics, las cabras eren animals sagrats del déu Thor, que posseïa un carruatge alada estirada per dos bocs, Llampec i Tro.
La sensació d'estar volant pot sorgir durant un tràngol psicodèlic induït per fongs, tals com Amanita muscaria. El consum de tals fongs era comú entre pobles de l'Antiguitat, incloent els samis de la moderna Finlàndia i les tribus koyak de las estepas russes. Com en altres vegetals, que van passar a ser consumits pels humans després de l'observació del seu efecte sobre animals, el comportament dels rens després de la ingestió dels fongs no va passar desapercebuda i va induir al seu consum. Com els ingredients actius del fong no són metabolitzats per l'organisme, sent eliminats per l'orina, el consum de l'orina aliena (inclusivament dels rens) es va ser un hàbit d'aquestes tribus seminòmades, sigui en cerimònies religioses, sigui com una forma d'embriaguesa que va precedir en milers d'anys el consum de l'alcohol. Els xamans que agafaven tals fongs, acostumaven a regalar-los als membres de la tribu jugant-los per l'obertura de la xemeneia existent en el centre de les tendes (i que, de vegades, servia com entrada alternativa).
Diversos d'aquests símbols pagans, com es pot aprendre, van ser apropiats pel cristianisme i, al llarg d'un procés que va durar diversos segles, atribuïts a un altre personatge, Nicolau de Bari, un bisbe que suposadament hauria viscut en la regió de l'actual Turquia el segle iv. Nicolau de Bari, finalment, va ser suplantat per la imatge del modern Santa Claus (o Pare Noel), el qual, malgrat la seva vinculació als comercials de la Coca-Cola, encara manté l'aparença, hàbits, manierismes i acompanyants dels vells xamans collidors de fongs.
|
[
"Què és Hold Nickar?",
"En què s’assemblen Nickar i Odin?",
"Què provindria de Hold Nickar?",
"Quan volava aquest personatge, segons el mite?",
"Per quin motiu?",
"Sobre quin animal diu la tradició escandinava que es transportava?",
"Quins animals eren sacres per Thor?",
"Què prenia antigament la població?",
"Qui n’havia pres anteriorment?",
"Quina pràctica es va començar a instaurar?",
"Per què?",
"Per a què s’utilitzava l’orina, doncs?",
"Qui regalava els fongs a la gent del poblat?",
"Quant temps va durar la cristianització dels elements pagans?",
"En qui es va convertir al final Nicolau de Bari?"
] |
{
"answer_end": [
211,
411,
603,
703,
752,
909,
987,
1231,
1437,
1757,
1757,
1824,
1967,
2241,
2473
],
"answer_start": [
0,
330,
503,
605,
605,
754,
911,
1170,
1346,
1655,
1553,
1655,
1882,
2098,
2378
],
"input_text": [
"Una corruptela de Hjaldr Hnikar, un dels títols del déu teutònic Odin.",
"Són representats com vells amb cabells i barba agrisats.",
"Old Nick, un sinònim per a diable en llengua anglesa.",
"El mes de desembre durant el solstici d'hivern.",
"Per distribuir benediccións per als seus adoradors.",
"Sobre un boc.",
"Las cabras.",
"Fongs.",
"Els animals.",
"El consum de l'orina aliena.",
"Perquè els ingredients actius del fong no són metabolitzats per l'organisme, sent eliminats per l'orina.",
"Per cerimònies religioses i com una forma d'embriaguesa.",
"Els xamans.",
"Diversos segles.",
"En Santa Claus (o Pare Noel)."
]
}
|
bios
|
Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats (2020)
Anna Maria Lluch i Hernández (València, 13 de febrer de 1949), coneguda com a Anna Lluch, és una científica i investigadora del càncer, catedràtica de Medicina en la Universitat de València, metgessa de l'Hospital Clínic Universitari de València on és cap del Servei d'Hematologia i Oncologia, i investigadora en matèria oncològica, essent una de les especialistes en càncer de mama més consagrades de l'estat. Encara que nascuda a València, fou criada a Bonrepòs i Mirambell i és veïna de Meliana.
L'any 1978 es gradua en la Facultat de Medicina i Odontologia per la Universitat de València, i realitza la residència en l'especialitat d'Hematologia i Oncologia Mèdica a l'Hospital Clínic Universitari de València. L'any 1985 obté el doctorat per la Universitat de València i el Premi Extraordinari de Doctorat, és professora titular de Medicina des de 1986. Ha treballat com a investigadora invitada en prestigiosos centres internacionals com l'Istituto Nazionale dei Tumori de Milà, el Laboratori de Biologia Experimental o l'Hospital MD Anderson Cancer Center de Houston en el Servei de Càncer de Mama, on va conèixer al professor Gabriel Hortobagyi, un dels experts destacats en càncer de mama.
És membre de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica, de la que ha estat vocal de la Junta Directiva, de l'European Society for Medical Oncology i de l'American Society of Clinical Oncology, vicepresidenta de la Societat Espanyola de Senologia i membre de la Fundació d'Estudis Mastològics. Ha exercit com a assessora del Programa de Diagnòstic Precoç de Càncer de Mama de la Comunitat Valenciana i ha format part del Comité Assessor del Pla del Càncer i fou membre del Comité Assessor del Programa de Càncer Hereditari al País Valencià. També és investigadora de la Fundació d'Investigació de l'Hospital Clínic i membre de la Fundació ECO (Excel·lència i Qualitat de l'Oncologia) i és membre de la Unitat d'Investigació Clínica de Càncer de Mama del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques.
Des de l'any 2014 és acadèmica de número de la Reial Acadèmia de Medicina i Ciències de la Comunitat Valenciana.
És Investigadora principal en 10 projectes del Fons d'Investigació Sanitària de l'Institut de Salud Carlos III, ha col·laborat en 16 projectes d'investigació competitius i ha dirigit més de 20 tesis doctorals.
La seua trajectòria en la investigació i el tractament del càncer de mama l'ha feta mereixedora de diversos guardons:
Ha publicat més de 200 articles científics en revistes nacionals i internacionals, es poden consultar a Google Académico - Google Scholar així com l'any 1999 el llibre Cáncer de mama.
Des de 2019 el Ministeri de Sanitat, en col·laboració amb l'Institut d'Investigació Sanitària Incliva, ha creat la Beca que porta el seu nom, que ha de permetre que un metge MIR pugui fer el doctorat en el Centre d'Investigació Príncep Felip (CIPF), cosa que sempre havia reclamat la mateixa doctora Lluch. «He lluitat sempre per això, que la gent que acaba l'especialitat es pugui quedar a investigar».
|
[
"Quan va néixer Anna Maria Lluch?",
"A què es dedica?",
"Quins càrrecs té?",
"On va viure de petita?",
"Quan va acabar Medicina?",
"A quin hospital va fer les pràctiques?",
"Ha col·laborat amb institucions estrangeres?",
"Quines?",
"De què forma part també?",
"En quin centre fa recerca?",
"Què va esdevenir el 2014?",
"En quants projectes fa recerca?",
"Ha obtingut algun premi?",
"Ha escrit articles sobre la seva especialitat?",
"Què va fundar el 2019?"
] |
{
"answer_end": [
117,
190,
348,
531,
616,
769,
1129,
1129,
1308,
1867,
2165,
2209,
2493,
2576,
2819
],
"answer_start": [
56,
146,
192,
498,
555,
651,
915,
915,
1255,
1794,
2054,
2167,
2377,
2495,
2679
],
"input_text": [
"El 13 de febrer de 1949.",
"És científica i investigadora del càncer.",
"Catedràtica de Medicina en la Universitat de València, metgessa de l'Hospital Clínic Universitari de València on és cap del Servei d'Hematologia i Oncologia.",
"A Bonrepòs i Mirambell.",
"L'any 1978.",
"A l'Hospital Clínic Universitari de València.",
"Sí.",
"A l'Istituto Nazionale dei Tumori de Milà i l'Hospital MD Anderson Cancer Center de Houston.",
"De la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica.",
"A la Fundació d'Investigació de l'Hospital Clínic.",
"Acadèmica de número de la Reial Acadèmia de Medicina i Ciències de la Comunitat Valenciana.",
"En 10 projectes.",
"Sí.",
"Sí.",
"Una Beca que porta el seu nom."
]
}
|
vilaweb
|
El govern grec de Syriza ha canviat sobtadament de posició respecte a Kossove. Fins ara Grècia havia format part del reduït grup de membres de la Unió Europea que no reconeixen la independència unilateral de Kossove. Però això ha canviat aquesta setmana. El ministre grec d'Afers Estrangers, Nikolaos Kotzias, ha visitat Kossove aquesta setmana i ha afirmat que el seu país ajudarà els kossovars a incorporar-se a les organitzacions internacionals, esmentant de forma particular l'Interpol i la UNESCO. Precisament Kossove ha demanat l'entrada a l'UNESCO, que aquesta organització de Nacions Unides estudiarà el pròxim mes de novembre. Durant la visita, la primera feta mai pel govern grec a Pristina, es va anunciar l'obertura de dues delegacions en les respectives capitals i que Grècia ha convidat el primer ministre kossovar a fer una visita oficial a Atenes. El govern grec també va anunciar que està estudiant el reconeixement diplomàtic total de Kossove, encara que la decisió no la prendrà de forma immediata. La reacció del govern serbi no es va fer esperar i ha demanat explicacions al govern grec. Des de Belgrad s'ha remarcat el fet que Grècia ‘encara' no ha optat per establir relacions diplomàtiques amb Kossove. Grècia és un dels cinc estats de la Unió Europea que no han reconegut encara la independència kossovar. D'aquests cinc Eslovàquia ja ha anunciat que estudia reconèixer el Kossove i Xipre seguirà la posició del govern grec, com fa habitualment en tots els temes de política internacional. Això deixaria Romania i Espanya com els darrers estats de la Unió en negar-se a reconèixer el Kossove. Incorporació a la UNESCO El primer ministre kossovar va aprofitar la presència del ministre grec per a afirmar que la UNESCO estudiarà la possible incorporació de Kossove en la seva reunió de novembre. A diferència del que passa en l'ONU per a que un territori s'incorpori a l'UNESCO només cal el vot favorable de l'assemblea i els membres permanent no poden exercir el dret de vet. Per això Palestina i Niue són membres de ple dret de l'UNESCO però no de l'ONU. El primer pas per a l'entrada de Kossove a l'UNESCO ha de ser l'aprovació de la sol·licitud per part del Comitè Executiu del qual formen part 58 estats, dels quals 33, més de la meitat, reconeixen Kossove. Dels 193 membres actuals de ple dret de l'ONU 108 reconeixen diplomàticament Kossove.
|
[
"Qui governa Grècia?",
"Què ha decidit de sobte?",
"Què opinava fins fa poc el país grec?",
"Qui és Kotzias?",
"On ha estat recentment?",
"Quina decisió ha pres?",
"Quines, concretament?",
"Què es va fer públic durant la trobada a Pristina?",
"Què més estan contemplant els grecs?",
"Què ha recalcat Sèrbia sobre això?",
"Quants països de la UE no accepten Kosovo com a estat independent, contant Grècia?",
"Si Eslovàquia i Xipre també canvien d’opinió, quins països quedaran?",
"En quina organització es vol incorporar Kosovo?",
"Què fa falta per tal que sigui possible?",
"Quina és, però, la primera fase que s’ha de superar?"
] |
{
"answer_end": [
24,
77,
215,
308,
344,
447,
501,
862,
960,
1225,
1329,
1616,
1818,
1943,
2232
],
"answer_start": [
0,
3,
79,
255,
292,
292,
347,
636,
864,
1109,
1227,
1331,
1643,
1820,
2081
],
"input_text": [
"Syriza.",
"Ha canviat de posició respecte a Kossove.",
"No reconeixa la independència unilateral de Kossove.",
"El ministre grec d'Afers Estrangers.",
"A Kossove.",
"Que el seu país ajudarà els kossovars a incorporar-se a les organitzacions internacionals.",
"L'Interpol i la UNESCO.",
"L'obertura de dues delegacions en les respectives capitals i que Grècia ha convidat el primer ministre kossovar a fer una visita oficial a Atenes.",
"El reconeixement diplomàtic total de Kossove.",
"Que Grècia encara no ha optat per establir relacions diplomàtiques amb Kossove.",
"Cinc.",
"Romania i Espanya.",
"A la UNESCO.",
"El vot favorable de l'assemblea.",
"L'aprovació de la sol·licitud per part del Comitè Executiu del qual formen part 58 estats."
]
}
|
mitologia
|
La pedra filosofal, era una substància ansiosament cercada pels alquimistes i cobejada perquè se li suposaven virtuts meravelloses, no només la d'aconseguir l'or sinó la de guarir algunes malalties i atorgar la immortalitat. Per a la fabricació d'or se cercava un material que facilités la barreja de mercuri i sofre perquè se suposava que aquest era el camí encertat. A partir d'aquesta barreja trobarien el noble metall.
Els àrabs van anomenar aquesta substància imaginària al-iksir, el que es coneix avui com a elixir. Ho imaginaven com si fos una pols seca, procedent d'alguna pedra especial i per aquest motiu ho anomenaven també pedra filosofal. («Filosofal» perquè fins al segle xviii, els científics es deien «filòsofs», per la qual cosa es podria haver dit «pedra científica»).
Els alquimistes, a més de cercar amb desig l'elixir de la vida, cercaven també un remei que es pogués preparar en el laboratori, capaç de guarir totes les malalties. A aquesta substància imaginària l'anomenaven panacea universal
Al segle xvi, Teophrastus Bombastus von Hohenheim conegut com a Paracels va buscar i va estudiar la manera d'elaborar l'elixir de la vida.
L'alquímia no era equivalent a la ciència química, però va posar les bases de la ciència actual. Se sol dir que Lavoisier al segle xviii posà les bases definitives de la química com a ciència moderna experimental i quantitativa.
La pedra surt citada al títol del primer llibre de la saga Harry Potter, Harry Potter i la pedra filosofal, de J. K. Rowling.
|
[
"Què és la pedra filosofal?",
"Per quin motiu?",
"Com es creia que es podia crear or?",
"Quin nom van posar els àrabs a aquest material?",
"Com se'n diu actualment?",
"Per què aquest elixir es considerava una pedra?",
"I per què es feia servir el terme “filosofal”?",
"Què volien descobrir els científics de l'època en primer lloc?",
"I què més?",
"I com es deia aquesta medicina fictícia?",
"Quan va viure Paracels?",
"Què va fer?",
"I Lavoisier?",
"Quan?",
"A quina famosa sèrie de llibres es fa referència a la pedra en qüestió?"
] |
{
"answer_end": [
75,
130,
421,
484,
520,
650,
784,
874,
951,
1015,
1098,
1153,
1382,
1382,
1490
],
"answer_start": [
0,
20,
225,
423,
423,
522,
653,
787,
787,
953,
1016,
1080,
1267,
1267,
1384
],
"input_text": [
"Una substància ansiosament cercada pels alquimistes.",
"Perquè se li suposaven virtuts meravelloses.",
"Amb la barreja de mercuri i sofre.",
"Al-iksir.",
"Elixir.",
"Perquè ho imaginaven com si fos una pols seca, procedent d'alguna pedra especial.",
"Perquè fins al segle xviii, els científics es deien filòsofs, per la qual cosa es podria haver dit pedra científica.",
"L'elixir de la vida.",
"Un remei que es pogués preparar en el laboratori, capaç de guarir totes les malalties.",
"Panacea universal.",
"Al segle xvi.",
"Va buscar i va estudiar la manera d'elaborar l'elixir de la vida.",
"Posà les bases definitives de la química com a ciència moderna experimental i quantitativa.",
"Al segle xviii.",
"A Harry Potter."
]
}
|
mitologia
|
La fada Morgana o Morgan le Fay és un personatge de la mitologia celta. És una de les fetilleres més famoses i poderoses de la literatura occidental; per a molts és la personificació del mal, de l'odi i de la venjança, i també de l'atractiu ardent, el desig, la temptació i, per sobre de tot, la passió. Dona capaç de convertir-se en qualsevol animal, persuadir els mortals mitjançant la telepatia, veure el futur i fins i tot alterar-lo, va ser la perdició de molts poderosos, com el mític rei Artús, Uterpendragó i fins i tot Merlí, el més poderós dels mags del seu temps.
Morgana és, en el cicle artúric, un personatge femení que de vegades ha estat presentat per autors cristians com a antagonista del rei Artús i enemiga de Ginebra. En la Vita Merlini del segle xii, es diu que Morgana ("Morgen") és la més gran de nou germanes que governen Avalon. Geoffrey de Monmouth descriu Morgana com la guaridora més coneguda i prestigiosa. Més endavant i basant-se en la versió de Monmouth, l'escriptor Chrétien de Troyes va fer de Morgana la vigilant de Merlí a Avalon.
En la tradició dels cicles artúrics, Morgana era filla de la mare d'Artús, Igraine, i del seu primer marit Gorlois, duc de Cornualla, i neboda de Viviana, la dama del Llac. Artús, fill d'Igraine i d'Uther Pendragon, n'era, per tant, germanastre.
En la tradició cèltica, Morgana és un personatge femení que hereta part de la "màgia tel·lúrica" de la seva mare. També el fet que Morgana tingués dues germanes majors (i fora per tant la menor de tres, no pas la major de nou) és una fórmula que sovinteja en la mitologia cèltica.
En La mort d'Artús i en altres fonts, és la muller infeliç del rei Urien de Gore, i Owain mab Urien és el seu fill.
En les interpretacions cristianes més modernes de la mitologia artúrica, Morgana sedueix Artús i concep amb ell el malvat Mordred, encara que originàriament aquest paper és assignat a una de ses germanes.
Diverses fonts descriuen Morgana com una deixebla de Merlí, més avant esdevinguda rival; en aquest paper, el personatge apareix parcialment superposat a Viviana, una de les figures que corresponen al nom de "dama del Llac".
El tema de la rivalitat entre Morgana i Merlí es reprèn en algunes obres cinematogràfiques, i ho fa molt clarament la pel·lícula Excalibur, de John Boorman (1981).
La fada o bruixa Morgana apareix també en contes posteriors no relacionats amb el cicle del rei Artús: per exemple, apareix en la rondalla Els cignes silvestres de Hans Christian Andersen.
L'actriu irlandesa Katie McGrath ha interpretat Morgana en la sèrie de televisió Merlin (2008-2012).
|
[
"Qui és Morgana?",
"Per què es caracteritza?",
"Què representa en molts casos?",
"I què més?",
"Quins poders té?",
"A qui va fer fracassar?",
"En quina tradició literària apareix?",
"A quina obra del segle XII surt?",
"Quin paper hi té?",
"Quina relació té a les obres artúriques amb el rei?",
"I en la mitologia celta, com és descrita?",
"En versions posteriors, amb qui té un fill Morgana?",
"I en altres fonts, amb quina altra dama es relaciona?",
"Quin film tracta el personatge de Morgana?",
"En quin relat surt també?"
] |
{
"answer_end": [
70,
148,
217,
302,
437,
533,
606,
852,
852,
1311,
1425,
1839,
2075,
2277,
2490
],
"answer_start": [
0,
72,
150,
150,
304,
439,
575,
738,
738,
1067,
1313,
1710,
1915,
2139,
2303
],
"input_text": [
"És un personatge de la mitologia celta.",
"Per ser una de les fetilleres més famoses i poderoses de la literatura occidental.",
"La personificació del mal, de l'odi i de la venjança.",
"L'atractiu ardent, el desig, la temptació i, per sobre de tot, la passió.",
"Convertir-se en qualsevol animal, persuadir els mortals mitjançant la telepatia, veure el futur i fins i tot alterar-lo.",
"A molts poderosos, com el mític rei Artús, Uterpendragó i fins i tot Merlí.",
"En el cicle artúric.",
"A la Vita Merlini.",
"És la més gran de nou germanes que governen Avalon.",
"Artús n'era germanastre.",
"Com un personatge femení que hereta part de la màgia tel·lúrica de la seva mare.",
"Amb Artús.",
"Amb Viviana.",
"Excalibur.",
"En la rondalla Els cignes silvestres de Hans Christian Andersen."
]
}
|
vilaweb
|
Les càrregues d'ahir dels mossos a Girona i Terrassa han aixecat molta polseguera, fins al punt que avui el president de la Generalitat, Quim Torra, ha reclamat canvis urgents al conseller d'Interior, Miquel Buch. Durant els incidents, els mossos van actuar de manera irregular i van causar desenes de ferits, entre els quals, la diputada de la CUP, Maria Sirvent, que auxiliava una persona, i un fotoperiodista de VilaWeb que anava degudament identificat. Un cas greu el va protagonitzar l'intendent dels Mossos d'Esquadra, Carles Hernández Vilamajó. Com es veu en les imatges de VilaWeb, Hernández va participar activament en les càrregues contra els manifestants. La norma preveu que un intendent coordini el dispositiu però no hi participi sobre el terreny. La coordinació es fa des de la sala CECOR, situada a la seu del departament. Per tant, no és normal que participi activament en les càrregues. Però les imatges demostren que hi era i que hi va participar. Se'l pot identificar per la insígnia de color blanc que llueix a l'armilla. A les imatges també es veu clarament que Carles Hernández fa servir una porra extensible. Aquestes porres són d'autodefensa i no és permès de fer-les servir en un dispositiu d'ordre públic, atès que són metàl·liques i poden fracturar ossos. L'intendent tampoc no porta el casc de protecció i, en algun moment de les càrregues, se situa fins i tot davant la línia d'actuació. En el següent vídeo, també se'l pot veure encarant-se amb alguns manifestants, abans que un company l'aparti. Un col·lectiu de Mossos denuncia que es va cridar ‘a por ellos' en les càrregues de Girona La identitat de Carles Hernández, en el cos dels Mossos d'Esquadra des del 1998, es pot comprovar en aquestes fotografies. Les tres superiors corresponen a un acte oficial dels Mossos. A la part inferior esquerra, se li pot veure parcialment la cara i correspon a les càrregues d'ahir. La fotografia ha estat publicada pel diari Ara en l'edició de paper d'avui.
|
[
"On va actuar la policia catalana ahir?",
"Qui és Quim Torra?",
"Què ha demanat?",
"Com va comportar-se el cos policial?",
"Qui van agredir, en concret?",
"Qui va ser un dels principals policies implicats?",
"Per què va actuar incorrectament?",
"Des d'on s’hauria de gestionar la tasca policial?",
"Com es va reconèixer a Hernández al lloc de les càrregues?",
"Quin objecte va fer servir?",
"Per a què són necessàries aquestes?",
"Estan gravades les accions dels mossos?",
"Quina frase van entonar els policies?",
"Quan va començar a treballar a la policia Hernández?",
"Gràcies a què es pot ratificar la seva participació en l’actuació d’ahir?"
] |
{
"answer_end": [
52,
147,
175,
277,
422,
550,
760,
837,
1041,
1131,
1166,
1495,
1608,
1698,
1979
],
"answer_start": [
0,
105,
137,
214,
280,
457,
590,
762,
967,
1043,
1133,
1418,
1528,
1635,
1619
],
"input_text": [
"A Girona i Terrassa.",
"El president de la Generalitat.",
"Canvis urgents.",
"De manera irregular.",
"La diputada de la CUP, Maria Sirvent i un fotoperiodista de VilaWeb.",
"L'intendent dels Mossos d'Esquadra, Carles Hernández Vilamajó.",
"Perquè va participar activament en les càrregues contra els manifestants i la norma preveu que un intendent coordini el dispositiu però no hi participi sobre el terreny.",
"Des de la sala CECOR, situada a la seu del departament.",
"Per la insígnia de color blanc que llueix a l'armilla.",
"Una porra extensible.",
"Per l'autodefensa.",
"Sí.",
"A por ellos.",
"El 1998.",
"Gràcies a la fotografia que ha estat publicada pel diari Ara en l'edició de paper d'avui."
]
}
|
vilaweb
|
El batlle d'Argentona, Eudald Calvo, ha dimitit després d'haver-se fet públic ahir un cas d'agressions masclistes pel qual va ser expulsat de la CUP. ‘Ahir vaig admetre unes actituds masclistes en el passat i crec que un càrrec públic no pot tenir aquestes actituds. La meva dimissió i les disculpes són el mínim que puc fer', ha piulat poc abans d'eliminar el compte de Twitter. En un comunicat, Unitat – Argentona per la República ha explicat que ahir la formació va fer una assemblea extraordinària, en què Calvo va expressar la seva versió dels fets i després va posar el càrrec a disposició del partit. La dimissió li va ser acceptada. A més, Unitat – Argentona per la República li agraeix ‘la decisió de dimitir de manera conseqüent amb l'ideari del partit' i li reconeix ‘la tasca que ha dut a terme tant a la passada legislatura com en aquesta'. La CUP va explicar ahir que havia expulsat Calvo de la formació a final de l'any passat. L'organització va estudiar la denúncia d'agressions i va acabar decidint d'expulsar Calvo perquè no va acceptar les mesures imposades per la comissió nacional feminista de la CUP arran de la denúncia. Gina Sabadell, batllessa accidental Els membres del govern municipal d'Argentona han quedat sorpresos i molt afectats després de la confessió de Calvo. ‘Ho estem intentant pair i no és fàcil', ha dit la primera tinent batlle, Gina Sabadell, en una conferència de premsa acompanyada per la resta de l'executiu, excepte Calvo. Quan Calvo presenti formalment la renúncia al càrrec –encara no ha fet el tràmit– s'activarà el rellotge per buscar-li un relleu. El primer pas serà la convocatòria d'un ple extraordinari per acceptar la renúncia, d'aquí a deu dies, i posteriorment, deu dies més tard, hi hauria el nou ple d'investidura. Durant aquest impàs, Gina Sabadell serà la batllessa accidental. ‘Fa poques hores que ho sabem i no hem pogut ni dormir', ha dit. Gina Sabadell assegura que el govern municipal es va assabentar dimarts mateix dels fets dels que s'acusa el batlle, i que fins al moment ningú no tenia ‘cap pista' que això pogués estar passant. Durant la compareixença s'ha llegit també el comunicat de l'agrupació Unitat-Argentona per la República en el qual s'agraeix la ‘coherència' de Calvo a l'hora de dimitir i se solidaritzen amb la víctima. A partir d'ara s'obre un període de reflexió interna en el si d'Unitat per escollir qui serà el candidat en el ple d'investidura que s'hauria de celebrar a finals de mes i que haurà de liderar l'ajuntament fins al final de mandat.
|
[
"Qui és Eduald Calvo?",
"Ha renunciat a l'alcaldia?",
"Arran de què?",
"S’ha disculpat?",
"Qui ha fet una notificació?",
"De què han informat?",
"Què ha exposat la CUP?",
"Per què?",
"Qui és Gina Sabadell?",
"On ha fet unes declaracions?",
"Quan s'iniciarà la recerca d'un suplent de Calvo?",
"Qui serà alcaldessa mentrestant?",
"Quan es va saber a Argentona què havia succeït?",
"Què s'inicia ara?",
"Quan es nomenarà el nou alcalde?"
] |
{
"answer_end": [
35,
47,
148,
378,
501,
606,
941,
1142,
1383,
1413,
1597,
1837,
2019,
2408,
2473
],
"answer_start": [
0,
0,
37,
150,
380,
380,
854,
943,
1337,
1337,
1469,
1774,
1904,
2304,
2379
],
"input_text": [
"El batlle d'Argentona.",
"Sí.",
"D'haver-se fet públic ahir un cas d'agressions masclistes pel qual va ser expulsat de la CUP.",
"Sí.",
"Unitat – Argentona per la República.",
"Que ahir la formació va fer una assemblea extraordinària, en què Calvo va expressar la seva versió dels fets i després va posar el càrrec a disposició del partit.",
"Que havia expulsat Calvo de la formació a final de l'any passat.",
"Perquè no va acceptar les mesures imposades per la comissió nacional feminista de la CUP arran de la denúncia.",
"La primera tinent batlle.",
"En una conferència de premsa.",
"Quan presenti formalment la renúncia al càrrec.",
"Gina Sabadell.",
"Dimarts.",
"Un període de reflexió interna en el si d'Unitat per escollir qui serà el candidat.",
"A finals de mes."
]
}
|
books
|
-No temi destorbar-me la calada, senyoreta: al contrari. No sóc cap pescador, sinó un desvagat, que admira les seves habilitats.
Se redreça gallardament, s'encara amb mi, i, posant-se una maneta estesa damunt dels ulls com per preservar-se'ls del clar de la lluna, em mira atentament. Està immòbil. Son bust és d'una formosor que ni somniada.
-Tranquil·litzi's- li dic: -figuri's que no hi ha ningú i segueixi banyant-se; o, si sóc tan infeliç que li faig nosa, em retiraré.
-Ah, no!- exclama; -no!
I va atansant-se a pleret a pleret. Allà, en l'ombra, llambrego son cos, que fosforeja entre dues aigües. Se m'acosta, recalca una de ses manetes en un dels meus peus, i amb l'altra mà s'agafa a una grossa mata d'algues que creix en una esquerda.
-Perdoni- em diu: -estic una mica cansada. Molesto?
-De cap manera- li responc amb galanesa. -Pot estintolar-se tant com vulga i descansar.
|
[
"De què no ha de tenir por la noia, segons el personatge?",
"Treballa de mariner ell?",
"Què és, doncs?",
"Com va col·locar la mà l’home?",
"Per quin motiu?",
"Està en moviment?",
"És un home atractiu?",
"La narradora li diu que marxi?",
"Què ha de fer veure ell?",
"En quin cas marxarà ella?",
"L’home vol que se’n vagi, però?",
"La noia l’observa?",
"Cap on es dirigeix l’home?",
"A què s’aferra ell?",
"Això fa nosa a la jove?"
] |
{
"answer_end": [
42,
76,
94,
218,
263,
297,
341,
420,
398,
473,
497,
603,
616,
744,
837
],
"answer_start": [
1,
57,
57,
129,
174,
285,
299,
344,
371,
425,
475,
535,
605,
669,
747
],
"input_text": [
"De destorbar-li la calada.",
"No.",
"Un desvagat.",
"Damunt dels ulls.",
"Per preservar-se'ls del clar de la lluna.",
"No.",
"Sí.",
"No.",
"Que no hi ha ningú.",
"Si li fa nosa.",
"No.",
"Sí.",
"Se li acosta.",
"A una grossa mata d'algues que creix en una esquerda.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
Alguns mitjans van publicar ahir al vespre un vídeo difós a les xarxes socials per l'autoanomenat Estat Islàmic. En el vídeo, fet en espanyol, l'organització amenaça de fer una guerra ‘fins a la fi del món'. És la primera vegada que el grup fa servir l'espanyol en un dels seus productes propagandístics. El vídeo fou difós a les xarxes socials ahir a la tarda, i s'hi veuen alternats dos individus que parlen espanyol amb accent àrab. El primer, a cara descoberta, convida a fer el gihad ‘allà on sigueu'. El segon, amb el cap tapat de manera que només se li veuen els ulls, assegura: ‘La nostra guerra amb vosaltres és per sempre.' Té uns dos minuts de durada i conté imatges dels atemptats de Barcelona i d'informatius internacionals sobre els atacs, intercalades amb les intervencions dels dos individus. VilaWeb no publicarà aquest vídeo perquè considera que és una acció de propaganda i perquè creu que per a mantenir-ne informats els lectors n'hi ha prou de donar-los-en la informació per escrit. L'anomenat Estat Islàmic compta que els mitjans faran d'altaveu de la seva propaganda. Cal tenir en compte especialment que l'ús publicitari dels vídeos i les xarxes socials és una de les armes més potents que té l'anomenat Estat Islàmic per arribar a gent desconnectada d'ells físicament, però que es radicalitza en contacte amb aquest material. Tot i que no costa pas gaire de trobar vídeos com aquests a internet, no sembla una actitud sensata ni responsable facilitar-ne encara més la visualització i contribuir a difondre'ls. Finalment, VilaWeb també considera que veure aquest vídeo, ni que sigui involuntàriament, pot crear malestar entre els afectats pels atemptats.
|
[
"Què va treure a la llum la premsa ahir?",
"En quin idioma és la filmació?",
"Quin desafiament fan les persones del vídeo?",
"Quan va començar a circular la cinta?",
"Quanta gent hi surt?",
"Un d’ells amb el rostre visible?",
"I l’altre?",
"Què afirma aquest?",
"Quanta estona dura el vídeo?",
"Quines escenes hi apareixen també?",
"Per què VilaWeb no el penjarà?",
"Com actua la premsa, segons els terroristes?",
"Per a què serveix la publicació d'aquests vídeos?",
"És difícil trobar imatges similars en línia?",
"Quin altre aspecte ha tingut en compte el diari en qüestió?"
] |
{
"answer_end": [
111,
141,
206,
360,
398,
464,
574,
633,
661,
752,
890,
1089,
1292,
1419,
1677
],
"answer_start": [
0,
113,
113,
305,
364,
436,
507,
507,
634,
662,
809,
1004,
1091,
1351,
1535
],
"input_text": [
"Un vídeo difós a les xarxes socials per l'autoanomenat Estat Islàmic.",
"Espanyol.",
"Fer una guerra fins a la fi del món.",
"Ahir a la tarda.",
"Dos individus.",
"Sí.",
"Amb el cap tapat de manera que només se li veuen els ulls.",
"La nostra guerra amb vosaltres és per sempre.",
"Uns dos minuts.",
"Imatges dels atemptats de Barcelona i d'informatius internacionals sobre els atacs.",
"Perquè considera que és una acció de propaganda.",
"D'altaveu de la seva propaganda.",
"Per arribar a gent desconnectada d'ells físicament.",
"No.",
"Que veure aquest vídeo, ni que sigui involuntàriament, pot crear malestar entre els afectats pels atemptats."
]
}
|
vilaweb
|
El coordinador general dels comuns, Xavier Domènech, i la batllessa de Barcelona, Ada Colau, han presentat la llista que han elaborat per presentar-se a les eleccions internes de Catalunya en Comú, entre el 29 de juny i el 2 de juliol. Domènech i Colau asseguren que el projecte vol fer ‘de la diversitat una riquesa' i que vol recollir ‘totes les sensibilitats' de l'espai. La llista incorpora en tercer lloc Marc Parés, ara responsables del Programa dels comuns; les diputades Susanna Segovia en quarta posició; Marta Ribas, coordinadora d'ICV en vuitena; i Jéssica Albiach, que va ser membre de la direcció de Podem, en 20è lloc. També formen part de la llista de Domènech i Colau, el fins ara responsable d'Organització, Xavi Matilla; la portaveu de Podem, Conchi Abellan; o el catedràtic Vicenç Navarro, entre més. La portaveu parlamentària dels comuns, Elisenda Alamany, va ser exclosa de la direcció. En un missatge a través de les xarxes, Domènech afirma que l'equip que presenten porta ‘el municipalisme a l'ADN'. ‘No oblidem mai qui som ni per què som aquí', diu el text. Assegura també que volen obrir pas al territori, i que volen ‘avançar cap a la verdadera confluència, que no és entre partits, sinó amb la ciutadania', afirma. ‘Els nostres adversaris no titubejaran en fer ús de tots els seus recursos, de tota la seva experiència per frenar un canvi que ja no s'atura', afirma Domènech en una entrada al Facebook. Entre d'altres, també li donen suporta a la llista l'exdirigent sindicalista Rosa Cañadell, el diputat Joan Mena o l'exdiputada Núria Buenaventura. Domènech també ha anunciat que en paral·lel a la llista a l'executiva la seva candidatura al Consell Nacional estarà encapçalada pels diputats Mar Garcia Puig i Joan Josep Nuet. De moment també han anunciat que pretenen presentar llista a les primàries la candidatura ‘Desbordem', que lidera la diputada Sònia Farré, així com ‘Comuns federalistes'.
|
[
"Qui és Xavier Domènech?",
"I Ada Colau?",
"Què han fet conjuntament?",
"Quan seran aquests comicis?",
"Quins són els seus objectius?",
"Qui és el següent participant de la llista?",
"I quines altres dones en formen part?",
"Qui és Xavi Matilla?",
"Qui no en formarà part?",
"Per què es caracteritza la gent de la llista, segons Domènech?",
"Què afirma a més a més?",
"On ha fet unes declaracions?",
"Quina altra notícia ha donat Domènech?",
"Amb què anirà a les primàries?",
"Qui n’és la líder?"
] |
{
"answer_end": [
51,
91,
196,
234,
373,
420,
575,
737,
906,
1021,
1129,
1428,
1754,
1857,
1887
],
"answer_start": [
0,
53,
36,
153,
236,
375,
375,
685,
820,
947,
1082,
1242,
1578,
1756,
1831
],
"input_text": [
"El coordinador general dels comuns.",
"La batllessa de Barcelona.",
"Han presentat la llista que han elaborat per presentar-se a les eleccions internes de Catalunya en Comú.",
"Entre el 29 de juny i el 2 de juliol.",
"Fer de la diversitat una riquesa i recollir totes les sensibilitats de l'espai.",
"Marc Parés.",
"Susanna Segovia, Marta Riba i Jéssica Albiach.",
"El fins ara responsable d'Organització.",
"Elisenda Alamany.",
"Per portar el municipalisme a l'ADN.",
"Que volen obrir pas al territori.",
"En una entrada al Facebook.",
"Que en paral·lel a la llista a l'executiva la seva candidatura al Consell Nacional estarà encapçalada pels diputats Mar Garcia Puig i Joan Josep Nuet.",
"Amb la candidatura Desbordem.",
"Sònia Farré."
]
}
|
mitologia
|
Els Gegants són quatre elements del folklore de Solsona.
La primera referència sobre els gegants és de 1675, quan va aparèixer una primera parella. La segona parella arribaria l'any 1727, amb motiu de la translació de la imatge de la Mare de Déu del Claustre. És poc comú que les ciutats es dotessin tan aviat d'un conjunt de gegants tan nombrós en una mateixa festa.
Dels gegants de Solsona cal destacar la seva evolució. Les figures femenines han anat adaptant la seva imatge als canvis, com en la major part de poblacions catalanes, per tal de mostrar la moda de cada temps; no va ser fins a l'any 1935 que van començar a vestir de forma medieval. Quant a les figures masculines, cal dir que han mantingut sempre les seves pròpies característiques, de noble, el gegant jove, i de guerrer, el gegant vell.
Les imatges actuals dels quatre gegants són construïdes per Manel Casserras i Boix, entre els anys 1959 i 1966. Durant aquests anys Casserras també va recuperar uns altres dels gegants més emblemàtics de Catalunya, els gegants del Pi de Barcelona.
Precisament aquest darrer és, juntament amb el drac, l'element per antonomàsia de la Festa Major de Solsona. Ho destaca el fet que, tot i haver hagut de canviar la peça per diverses raons, la població solsonina no ha acceptat que canviés d'aspecte i, si observem el gegant vell del segle xix i el de 1959, les diferències són poques. S'ha exigit sempre uns requisits estètics i simbòlics que l'identifiquen.
|
[
"De quins gegants parla el text?",
"De quan és la primera menció que se’n té?",
"D’una sola figura?",
"Quan es té menció de l'altra parella?",
"Era habitual que n’hi hagués tants en un sol municipi?",
"Què s'ha de remarcar dels gegants de Solsona?",
"Sempre han sigut igual les gegantes?",
"Per què han anat modificant-se?",
"Què van iniciar el 1935?",
"Com són els gegants, però?",
"Qui va crear les figures d’avui en dia?",
"Quan?",
"Quins altres gegants va fer també Casserras?",
"Quina altra figura és típica de Solsona?",
"El gegant vell es manté gairebé igual que antany?"
] |
{
"answer_end": [
55,
107,
146,
186,
366,
421,
488,
576,
649,
806,
890,
918,
1054,
1163,
1462
],
"answer_start": [
0,
57,
57,
148,
260,
368,
423,
423,
578,
651,
808,
808,
927,
1056,
1307
],
"input_text": [
"Dels del folklore de Solsona.",
"De 1675.",
"No.",
"L'any 1727.",
"No.",
"La seva evolució.",
"No.",
"Per tal de mostrar la moda de cada temps.",
"Vestir de forma medieval.",
"Han mantingut sempre les seves pròpies característiques, de noble, el gegant jove, i de guerrer, el gegant vell.",
"Manel Casserras i Boix.",
"Entre els anys 1959 i 1966.",
"Els del Pi de Barcelona.",
"El drac.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Carla Subirana (Barcelona, 1972) és una directora i guionista de cinema i televisió espanyola. Va ser la primera cineasta a documentar la vida dins d'una acadèmia militar espanyola amb el seu segon llargmetratge "Volar" (2012), pel·lícula que tracta sobre la formació de pilots militars en l'Acadèmia General de l'Aire de San Javier, a Múrcia.
Carla Subirana va néixer 1972 a Barcelona. Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra. És membre de CIM, l'Associació de dones cineastes i de mitjans audiovisuals.
Compte amb cinc produccions reconegudes en la indústria nacional i internacional. Entre els seus treballs es destaquen la seva òpera preval Nedar (2008), amb la qual va participar fora de concurs al Festival de Valladolid (SEMINCI), Kanimambo (2012), un film col·lectiu premiat amb l'Esment Especial del Jurat del Festival de Màlaga, i Volar (2012) nominat com a millor documental als premis Gaudí.
En els últims anys ha compaginat el seu treball com a cineasta amb la seva tasca de docent en la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna, i la Universitat Pompeu Fabra. Les dues últimes produccions van ser en el 2016, sent ella la directora, productora i guionista d'aquests treballs. El primer, Atma (2016), és un cortrometraje d'autor (videodanza) la protagonista del qual és una guerrera que després de perdre una batalla i abandonada pel seu exèrcit, inicia el camí de retorn a la victòria. Amb el segon curtmetratge, Júpiter i Mart (2016), la directora ens mostra les vivències de dos nens fills de parelles homosexuals. Aquest treball va participar dins del programa Diversitat en curt, iniciativa impulsada per la regidor de Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona per a lluitar contra la discriminació homòfoba.
|
[
"Quan va néixer Carla Subirana?",
"A què es dedica?",
"De què va ser pionera?",
"Com es titulava el film en qüestió?",
"Quina carrera va estudiar?",
"Quantes obres té?",
"Quin film va estrenar el 2008?",
"I el 2012?",
"Quan va sortir Volar?",
"Treballa de professora també?",
"On?",
"Quantes cintes va gravar el 2016?",
"De què tracta la primera?",
"Com es titula la segona?",
"De què va formar part aquesta obra?"
] |
{
"answer_end": [
32,
83,
180,
219,
425,
616,
688,
785,
884,
1025,
1112,
1161,
1438,
1481,
1636
],
"answer_start": [
0,
33,
95,
95,
387,
536,
618,
769,
872,
935,
935,
1114,
1230,
1440,
1571
],
"input_text": [
"El 1972.",
"És directora i guionista de cinema i televisió.",
"De ser la primera cineasta a documentar la vida dins d'una acadèmia militar espanyola.",
"Volar.",
"Comunicació Audiovisual.",
"En té cinc.",
"Nedar.",
"Kanimambo.",
"El 2012.",
"Sí.",
"A la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna, i la Universitat Pompeu Fabra.",
"Va gravar-ne dues.",
"D'una guerrera que després de perdre una batalla i abandonada pel seu exèrcit, inicia el camí de retorn a la victòria.",
"Júpiter i Mart.",
"Del programa Diversitat en curt."
]
}
|
bios
|
Maria Rosa Espinalt i Font (Barcelona, 29 de juliol de 1910 - Barcelona, 25 de juny de 1981) fou una soprano catalana considerada una primera figura de l'escena estatal.
Fou filla de Teodor Espinalt i Prat i de Mercè Font i Dantí. Amb dos anys, amb la seva família va anar a viure al barri del Poblenou on Maria estudià amb les franciscanes de la Rambla i cant amb el professor Mariano Beut Martínez. Es formà amb els professors Pepita Gibert i Ramon Gorgé.
Debutà el 1927 al Teatre Victòria (Barcelona) amb Cançó d'amor i de guerra. L'any 1931 va actuar al Gran Teatre del Liceu interpretant Rigoletto acompanyada d'Hipòlit Lázaro. Durant més de deu temporades actuaria al teatre barceloní. L'any 1932 actuaria a Madrid, amb Marina i El barber de Sevilla, i també a diferents capitals de la resta d'Espanya. Va crear la seva pròpia companyia durant la postguerra. El 1947 actuà a Itàlia i a moltes ciutats d'Europa. Conreà el lied i enregistrà discs de cançons catalanes i de sarsuela.
El 1935 es va casar amb Josep Maria Coll i Rovira –que va morir afusellat el 10 de desembre de 1938–, amb qui va tenir el seu únic fill, Josep Maria. El 1943 es va casar amb Constantí Carrerra i Miragaya.
Es va retirar el 1956 i les seves últimes actuacions, benèfiques, van ser al Centre Moral i Cultural del Poblenou, cap al 1958. El govern de la República la va guardonar amb el Lazo de la Orden de Isabel la Católica. Maria Espinalt va tenir una llarga relació amb Santpedor on tenia una casa residencial i lligams familiars i afectius, i on es retirà quan va deixar de cantar, per la qual cosa fou considerada una santpedorenca adoptiva.
El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques conserva part de la indumentària de la soprano catalana.
Al barri del Poblenou de Barcelona, on visqué i estudià de petita, hi ha un institut d'ensenyament secundari que porta el seu nom. Com també una plaça d'aquest districte i un carrer de Santpedor.
|
[
"Quan va néixer Maria Rosa Espinalt?",
"A què es va dedicar?",
"Qui van ser els seus pares?",
"On va instal·lar-se de petita?",
"Qui va ser el seu mestre de cant?",
"Quan va pujar per primer cop a l’escenari?",
"On va interpretar el 1931?",
"Va estar en escena a altres localitats del país?",
"I a l’estranger?",
"Qui va ser el seu marit?",
"Van tenir descendència?",
"Qui va ser el seu marit en segones núpcies?",
"Quan es va jubilar?",
"On tenia una segona residència?",
"Quin centre hi ha en honor seu a Barcelona?"
] |
{
"answer_end": [
92,
108,
229,
302,
399,
491,
579,
807,
915,
1036,
1135,
1190,
1213,
1495,
1873
],
"answer_start": [
0,
93,
170,
231,
303,
458,
536,
692,
865,
987,
995,
1137,
1192,
1409,
1744
],
"input_text": [
"El 29 de juliol de 1910.",
"Fou soprano.",
"Teodor Espinalt i Prat i Mercè Font i Dantí.",
"Al barri del Poblenou.",
"Mariano Beut Martínez.",
"El 1927.",
"Al Gran Teatre del Liceu.",
"Sí.",
"També.",
"Josep Maria Coll i Rovira.",
"Sí.",
"Constantí Carrerra i Miragaya.",
"El 1956.",
"A Santpedor.",
"Un institut d'ensenyament secundari."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia grega Laelaps (en grec antic: Λαῖλαψ, 'vent de tempesta') era un llegendari gos que sempre agafava la seva presa quan caçava. Fou un regal que Zeus donà a Europa que després passà al seu fill Minos. Ell el regalà a Procris i després fou de Cèfal. En una altra versió, Àrtemis regalà el gos directament a Procris.
Segons Apol·lodor i Antoní Liberal, el gos fou un regal de Minos a Procris, ja que Minos tenia el problema que ejaculava serps, escorpins i aranyes que es cruspien els genitals de les seves amants. Ella aconseguí ajudar-lo introduint una bufeta de cabra al sexe de Pasífae, la dona de Minos. Així doncs, el rei abocava les bestioles a la bufeta i podia realitzar l'acte sexual amb Pasífae. A la versió d'Apol·lodor, Procris donà a Minos un beuratge perquè res no li damnés i després s'hi allità. A canvi de l'ajuda, Minos li regalà el gos Laelaps i una javelina que mai no errava en el banc.
Cèfal, l'home de Procris, obtingué més tard el gos i la javelina i decidí de fer servir el gos per caçar la guineu teumèsia, que mai no podia ser atrapada. Això va provocar una paradoxa: un gos que sempre atrapava la seva presa i una guineu que no podia ser atrapada. La persecució va perllongar-se durant cert temps fins que Zeus, perplex pel destí contradictori, transformà ambdós animals en pedra.
|
[
"Què és Laelaps?",
"Què aconseguia en totes les ocasions?",
"A qui va donar-lo com a obsequi Zeus?",
"A qui va anar a parar finalment?",
"Quina versió dels fets va donar Apol·lodor?",
"Procris va donar un cop de mà a Minos?",
"Amb qui mantenia relacions Minos?",
"Què més va obsequiar Minos a Procris, a part de l'animal?",
"Qui era Cèfal?",
"De què es va apropiar ell?",
"Per a què va voler utilitzar l’animal?",
"Quina característica tenia aquest altre animal?",
"Quina contradicció es va produir?",
"Va haver-hi una cacera, tot i això?",
"Com va acabar?"
] |
{
"answer_end": [
95,
140,
177,
213,
403,
551,
717,
919,
945,
985,
1044,
1075,
1187,
1237,
1320
],
"answer_start": [
0,
78,
142,
142,
329,
412,
527,
745,
921,
921,
988,
1026,
1077,
1189,
1189
],
"input_text": [
"Un llegendari gos.",
"Agafar la seva presa quan caçava.",
"A Europa.",
"A Minos.",
"Que el gos fou un regal de Minos a Procris.",
"Sí.",
"Amb Pasífae.",
"Una javelina que mai no errava en el banc.",
"L'home de Procris.",
"Del gos i de la javelina.",
"Per caçar la guineu teumèsia.",
"Que mai no podia ser atrapada.",
"Que hi havia un gos que sempre atrapava la seva presa i una guineu que no podia ser atrapada.",
"Sí.",
"Zeus, perplex pel destí contradictori, transformà ambdós animals en pedra."
]
}
|
mitologia
|
Sant Hieroteu de Segòvia (en castellà Jeroteo o Geroteo) és una personalitat llegendària, creada per la falsa Crònica de Dextre al final del segle xvi, que el seu autor presenta com a primer bisbe de Segòvia i primer màrtir de la ciutat. La seva història es basa en part en la de Sant Hieroteu d'Atenes.
No apareix citat abans de la pretesa crònica de Luci Flavi Dextre, falsificació de Jerónimo Román de la Higuera que al final del segle xvi va reescriure la història eclesiàstica hispànica. Es tracta, per tant, d'una invenció, i al mateix segle xvii, diversos autors van escriure obres demostrant-ne la falsedat. No obstant això, l'existència del bisbe màrtir va arrelar a Segòvia, on començà a ésser venerat i fou proclamat sant patró juntament amb Sant Fructe.
En 1625 l'abat Tomás Bravo de Mendoza, del monestir cistercenc de Sandoval (prop de Lléo), trobà al cenobi un crani amb un pergamí escrit en grec amb la inscripció Κεφαλή Ἱεροτέον ("cap de Hieroteu"). El papa Urbà VIII certificà l'autenticitat de les relíquies i aprovà els textos del fals Dextre com a veritables.
Segons la llegenda, creada per tal d'endarrerir els orígens del bisbat de Segòvia fins als temps apostòlics, donant-li així més prestigi, Hieroteu era hispànic i de nom Macre. Segons els autors, se'l feia natural de diversos llocs: Empúries, Écija, Arjona o Guadix, i se'n deia que havia portat des d'Antioquia la imatge de la Mare de Déu de la Fuencisla (patrona de Segòvia), o d'altres, com la de Valvanera, la Soterraña o de Nieva. També se'n va dir, sense fonament, que era l'autor de l'himne Salve Regina, que havia guarit de la ceguesa sant Cecili de Granada o que havia donat a aquest els llibres de plom del Sacromonte
Ocupà càrrecs de govern a la Tarraconense sota l'emperador Tiberi, i marxà a Atenes. Hi fou membre de l'acadèmia platònica i sacerdot a l'Areòpag, i rebé el nom de Hieroteu. Sant Pau apòstol el convertí al cristianisme i el batejà a Xipre i el convertí en el seu deixeble. Fou el primer bisbe d'Atenes i fundà la primera escola de teologia, on conegué Dionís Areopagita.
Quan aquest fou nomenat bisbe d'Atenes el 62, Hieroteu marxà amb Pau al seu hipotètic viatge a Hispània. Cap al 64 arribaren a Segòvia i Hieroteu s'hi quedà com a bisbe i cap de la comunitat cristiana, on restà durant onze anys. Durant unes persecucions, fou mort l'any 75, als 83 anys.
Una llegenda diu que Hieroteu fou qui portà des d'Antioquia a la ciutat la imatge de la Mare de Déu de Fuencisla, patrona de la ciutat.
La seva festivitat es fixà el 4 d'octubre, el mateix dia que es commemora Hieroteu d'Atenes, amb qui s'assimila. La història del sant té un abast local i mai no ha estat reconeguda per l'Església: no obstant això, es considera que és la mateixa persona que el realment existent Hieroteu d'Atenes, amb una tradició pròpia de Segòvia.
|
[
"Qui és sant Hieroteu de Segòvia?",
"Qui el va inventar?",
"Quan?",
"Com va ser considerat aquest personatge?",
"Qui va intentar fer palès que no existia realment?",
"Tot i això, va ser adorat per la gent de la ciutat?",
"Què va succeir el 1625?",
"Qui va dotar de veracitat la Crònica de Dextre?",
"Per quin motiu va ser inventat aquest personatge?",
"Quins actes se li van atribuir?",
"On diu la tradició que va viatjar?",
"Què va fundar allà?",
"Quan es creu que va instal·lar-se a Espanya?",
"Quan es diu que va ser martiritzat?",
"Quan se celebra el seu sant?"
] |
{
"answer_end": [
88,
127,
150,
236,
614,
711,
911,
1079,
1217,
1707,
1791,
2047,
2247,
2351,
2543
],
"answer_start": [
0,
57,
90,
156,
493,
616,
766,
967,
1081,
1516,
1777,
1981,
2184,
2308,
2502
],
"input_text": [
"És una personalitat llegendària.",
"Dextre.",
"Al final del segle xvi.",
"Com a primer bisbe de Segòvia i primer màrtir de la ciutat.",
"Diversos autors.",
"Sí.",
"Que l'abat Tomás Bravo de Mendoza, del monestir cistercenc de Sandoval (prop de Lléo), trobà al cenobi un crani amb un pergamí escrit en grec.",
"El papa Urbà VIII.",
"Per tal d'endarrerir els orígens del bisbat de Segòvia fins als temps apostòlics, donant-li així més prestigi.",
"Que era l'autor de l'himne Salve Regina, que havia guarit de la ceguesa sant Cecili de Granada i que havia donat a aquest els llibres de plom del Sacromonte.",
"A Atenes.",
"La primera escola de teologia.",
"Cap al 64.",
"L'any 75.",
"El 4 d'octubre."
]
}
|
bios
|
Georgina Amorós (Barcelona, 30 d'abril de 1998) és una actriu catalana coneguda per les seves interpretacions a les sèries Élite, Benvinguts a la família i Vis a Vis. El 2020 va participar en la seva primera pel·lícula en anglès, Rifkin's Festival de Woody Allen.
Amorós ha dit que va començar a actuar de nena en petites produccions i que li agradava molt. Quan tenia 17 anys, es va traslladar a Los Angeles (Estats Units) per estudiar interpretació. Des de 2017 ha treballat en diverses sèries disponibles a Netflix, incloent-hi Benvinguts a la família, emesa per TV3 i la seva única interpretació en català, on va tenir el seu primer paper com a Àlex. En la segona temporada el seu personatge es veurà implicat en una «trama amorosa». Ha dit que és el treball del qual n'està més orgullosa per com en va aprendre. També va aparèixer en l'última temporada del drama Vis a vis, interpretant-hi Fàtima Amir, la filla del personatge de Najwa Nimri.
El 2019 es va unir al repartiment de la sèrie de Netflix Élite, interpretant a Cayetana, la filla d'una treballadora de neteja de l'escola que hi va amb una beca. El personatge, que és una influenciadora de les xarxes socials, explora com la gent no és sempre el que semblen en línia (els diversos personatges de la sèrie no són el que semblen de diferents maneres); Amorós diu que el seu personatge és «aparentment feliç però té molts nivells». També el 2019, va ser seleccionada al càsting de Rifkin's Festival, de Woody Allen, una oportunitat que la va entusiasmar després d'haver vist Vicky Cristina Barcelona i sabent que el director de Hollywood havia estat a la seva ciutat natal, Barcelona. Va ser la seva primera actuació en anglès.
Parla català, castellà, francès i anglès i ha dit que «no podria viure» sense la mar i la costa. És feminista i ha participat en campanyes contra la discriminació LGBT+ i a favor de la mobilització del vot jove a Espanya. El 2019 va rebre amenaces de mort a Twitter pel seu personatge a Élite i va esborrar-ne el compte.
|
[
"Quan va néixer Georgina Amorós?",
"A què es dedica?",
"On va anar a viure d'adolescent?",
"Quan va començar a sortir en drames televisius?",
"A quina producció catalana va aparèixer?",
"Per què li va agradar participar en aquell rodatge?",
"Quin paper va fer a Vis a vis?",
"Quan va incorporar-se a Élite?",
"Quin personatge va representar en aquest cas?",
"Què ha opinat l’actriu d’aquest paper?",
"Quan va ser escollida per un film de Woody Allen?",
"En quina llengua va rodar?",
"Quantes en sap?",
"Quina és la seva ideologia?",
"Què va succeir-li arran del seu paper a Élite?"
] |
{
"answer_end": [
47,
61,
408,
495,
609,
815,
906,
1010,
1035,
1392,
1476,
1688,
1730,
1799,
2009
],
"answer_start": [
0,
48,
358,
452,
452,
738,
817,
948,
951,
1315,
1394,
1647,
1690,
1787,
1920
],
"input_text": [
"El 30 d'abril de 1998.",
"És actriu.",
"A Los Angeles.",
"El 2017.",
"A Benvinguts a la família.",
"Per com en va aprendre.",
"El de Fàtima Amir.",
"El 2019.",
"El de Cayetana.",
"Que és aparentment feliç però té molts nivells.",
"També el 2019.",
"En anglès.",
"En sap quatre.",
"És feminista.",
"Va rebre amenaces de mort a Twitter i va esborrar-ne el compte."
]
}
|
mitologia
|
La Lliga del Peloponès va ser una aliança d'estats del Peloponès als segles VI i V aC.
Al segle vi Esparta havia esdevingut l'estat més poderós de tot el Peloponès. Havia aconseguit 2 potents aliats, Corint i Elis. Va expulsar de Corint la tirania i va assegurar a Elis el control dels jocs olímpics. Esparta va continuar amb estratègies com aquestes per tal guanyar nous membres per a la seva lliga. Va derrotar a Tegea en una guerra de frontera i li va oferir una aliança permanent; aquest va ser el punt d'inflexió de la política exterior d'Esparta.
Molts altres estats del centre i del nord del Peloponès es van unir a la lliga, que en algun moment va incloure tots els estats del Peloponès tret de la Ciutat d'Argos i Achaea.
L'any 546 aC Esparta va derrotar a Argos a la batalla dels "tres-cents campions" i va garantir la seva supremacia.
La Lliga estava organitzada amb Esparta com a hegemònica, i estava controlada per un consell dels aliats dividit en dos cossos. El primer cos era l'assemblea dels espartans, i el congrés dels aliats en el qual cada aliat tenia un vot amb independència de la seua mida o del seu valor estratègic. No es pagaven tributs, excepte en temps de guerra, en els quals fins a un terç dels seus militars podia ser reclamat.
Esparta era el centre de la lliga. Només Esparta podia convocar el consell i només podien haver-hi aliances amb Esparta.
Després de les Guerres Mèdiques la Lliga del Peloponès va créixer fins a formar la Lliga Hel·lènica, de la qual també formaven part Atenes així com altres estats. La Lliga Hel·lènica va ser dirigida per Pausànies i després per Cimó II d'Atenes. Esparta la va abandonar i va tornar a fundar la Lliga del Peloponès amb els seus aliats originals.
La lluita entre els membres restants de la Lliga hel·lènica i la Lliga del Peloponès van donar lloc a la Guerra del Peloponès
|
[
"Què és la Lliga del Peloponès?",
"Com era Esparta llavors?",
"Quines altres ciutats li feien costat?",
"Com va aconseguir Esparta la seva simpatia?",
"Com va poder incorporar Tegea al seu bàndol?",
"Quines dues ciutats no van formar mai part de l’aliança?",
"Què va succeir el 546 aC?",
"Qui gestionava la Lliga?",
"En què consistia el primer cos?",
"Tots els aliats tenien la mateixa importància?",
"Què era indiferent?",
"Quan s’havien de pagar impostos?",
"En què es va convertir la Lliga del Peloponès posteriorment?",
"Esparta es va mantenir en aquesta nova aliança?",
"Quin conflicte va començar després?"
] |
{
"answer_end": [
85,
163,
213,
299,
483,
729,
844,
972,
1018,
1140,
1140,
1191,
1480,
1649,
1850
],
"answer_start": [
3,
87,
165,
215,
401,
553,
731,
846,
974,
1022,
1022,
1142,
1381,
1544,
1725
],
"input_text": [
"Una aliança d'estats del Peloponès als segles VI i V aC.",
"L'estat més poderós de tot el Peloponès.",
"Corint i Elis.",
"Va expulsar de Corint la tirania i va assegurar a Elis el control dels jocs olímpics.",
"Va derrotar-la en una guerra de frontera i li va oferir una aliança permanent.",
"Argos i Achaea.",
"Esparta va derrotar a Argos a la batalla dels tres-cents campions i va garantir la seva supremacia.",
"Un consell dels aliats dividit en dos cossos.",
"Era l'assemblea dels espartans.",
"Sí.",
"La seua mida o del seu valor estratègic.",
"En temps de guerra.",
"En la Lliga Hel·lènica.",
"No.",
"La Guerra del Peloponès."
]
}
|
mitologia
|
Focas l'Hortolà, el Jardiner o Focas de Sinope (Sinope, Turquia, s. III - 303) fou un llegendari pagès cristià, mort màrtir. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
La seva hagiografia pot provenir de la fusió de les històries de tres homes diferents del mateix nom: Focas d'Antioquia, el bisbe Focas de Sinope, màrtir en 102, i un camperol anomenat Focas. A partir d'un procés de duplicació de personalitat hagiogràfica s'originà la figura llegendària de Focas l'Hortolà.
Segons la tradició, Focas era camperol i vivia a Sinope (Paflagònia, actual Turquia). Cristià i molt caritatiu, donava els fruits dels seus conreus als necessitats, i ajudava els cristiana perseguits. Durant una de les persecucions de Dioclecià, cap al 303, va donar hospitalitat a un grup de soldats que, justament, l'estaven buscant per matar-lo. Els soldats, que no el coneixien, van agrair-li molt la seva acollida, i Focas els digué que els ajudaria a trobar la persona que buscaven.
Mentre els soldats dormien a la nit, Focas va cavar una fossa i va pregar, i al matí va revelar la seva identitat als soldats. Sorpresos, aquests acordaren que li dirien al seu cap que no l'havien pogut trobar, per salvar-lo, però Focas refusà l'oferiment i els exhortà a complir el seu deure: els soldats, llavors, van decapitar-lo i sebolliren el cos a la fossa que ell mateix havia cavat.
El seu culte fou portat pels bizantins al sud d'Itàlia, on és patró dels pagesos i d'algunes viles.
És citat per Sant Asteri d'Amàsia (ca. 400). Com que Focas en grec deriva de la mateixa paraula que foca, es convertí en un dels patrons dels mariners i navegants. En alguns llocs costaners de la Mediterrània oriental, era tradició reservar per al sant una part de cada àpat, anomenada la "porció de Sant Focas": aquesta porció era comprada per un dels viatgers i els diners eren donats al capità, que els havia de donar als pobres del port on arribessin, com a agraïment al sant per la seva protecció durant el trajecte.
|
[
"Qui és Focas l’Hortolà?",
"La seva biografia és en realitat la unió de la de tres homes distints?",
"Quin tret compartien, però?",
"Per tant, d’on prové Focas l’Hortolà?",
"Va existir realment?",
"Segons el mite, on va habitar?",
"A qui va donar refugi?",
"Quines intencions tenien aquests?",
"Es van adonar de la veritable identitat del seu hoste?",
"Què va fer al llarg de la nit Focas?",
"Quan es va identificar davant dels altres?",
"Els soldats van voler matar-lo?",
"Per què ho van fer finalment?",
"Per què Focas és venerat per la gent de mar?",
"Què es feia amb el menjar en honor seu en algunes regions?"
] |
{
"answer_end": [
110,
269,
284,
490,
490,
547,
792,
839,
910,
1054,
1106,
1205,
1313,
1635,
1784
],
"answer_start": [
0,
184,
249,
376,
440,
492,
693,
750,
841,
981,
1058,
1108,
1212,
1518,
1637
],
"input_text": [
"Un llegendari pagès cristià.",
"Sí.",
"Tenien el mateix nom.",
"D'un procés de duplicació de personalitat hagiogràfica.",
"No.",
"A Sinope.",
"A un grup de soldats.",
"L'estaven buscant per matar-lo.",
"No.",
"Va cavar una fossa i va pregar.",
"Al matí.",
"No.",
"Perquè Focas refusà l'oferiment i els exhortà a complir el seu deure.",
"Perquè Focas en grec deriva de la mateixa paraula que foca.",
"Es reservava per al sant una part de cada àpat, anomenada la porció de Sant Focas."
]
}
|
bios
|
Montserrat Paco i Abadia (Sants, Barcelona, 1958) és una activista social catalana. Va ser militant del PSUC als seus inicis i va estar també vinculada al sindicat CCOO. Als 14 anys va començar a treballar compaginant la feina amb els estudis de comerç mercantil, i des d'aleshores la seva trajectòria professional ha estat relacionada amb tasques administratives. Els anys vuitanta va estudiar la carrera de Psicologia. Està casada i té dos fills.
La seva vida dedicada al voluntariat sempre ha estat lligada al món de l'educació. Fou membre de l'AMPA de l'escola Ítaca durant quinze anys i va assumir-ne la presidència quan el centre —integrat en la cooperativa d'escoles catalanes CEPEPC— va passar a ser de titularitat pública i es va construir un nou edifici. També ha estat membre i presidenta de l'AMPA de l'IES Joan Boscà i ha participat en el Consell Escolar Municipal de Barcelona i el Consell Escolar de les Corts. Actualment és presidenta de la Coordinadora d'AMPA de les Corts, continua vinculada a l'escola Ítaca com a membre de la colla de diables i participa en el Secretariat de Colles Infantils i de la Coordinadora de Diables de Barcelona.
També, durant més de quinze anys, va ser membre de la Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FAPAC) i vicepresidenta de l'entitat (1997-2000), a més d'ocupar altres càrrecs de responsabilitat i de col·laborar en l'elaboració del Mapa Escolar Municipal i en el projecte Eduquem més enllà de l'horari lectiu. El seu caràcter altruista i voluntari l'ha fet participar en moltes altres activitats cíviques. Ha impulsat diferents actes festius a les Corts, com ara la rua de Carnestoltes, el correfoc unitari o la mostra d'entitats, i ha contribuït també a l'organització de festes de la ciutat com ara la Mercè, Santa Eulàlia, la Cavalcada de Reis, etc. El 2006 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.
|
[
"Quan va néixer Montserrat Paco?",
"Per què és coneguda?",
"Quan va iniciar la seva vida laboral?",
"En què ha anat treballant al llarg de la seva vida?",
"Què va estudiar?",
"En quin àmbit ha fet de voluntària?",
"De què va formar part al col·legi Ítaca?",
"Quant temps?",
"Ha fet el mateix en un altre centre?",
"S’ha desvinculat mai del món educatiu?",
"De quin altre organisme va formar part?",
"Quin càrrec hi va tenir un temps?",
"Quina personalitat té?",
"Quin tipus de celebracions ha promogut?",
"Quin reconeixement va obtenir?"
] |
{
"answer_end": [
49,
73,
205,
363,
419,
530,
570,
589,
829,
1112,
1275,
1317,
1508,
1702,
1874
],
"answer_start": [
0,
50,
170,
266,
383,
449,
532,
532,
765,
926,
1159,
1159,
1483,
1579,
1834
],
"input_text": [
"El 1958.",
"Per ser una activista social.",
"Als 14 anys.",
"En tasques administratives.",
"Psicologia.",
"Al de l'educació.",
"De l'AMPA.",
"Durant quinze anys.",
"Sí.",
"No.",
"De la Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FAPAC).",
"El de vicepresidenta.",
"És altruista.",
"Diferents actes festius a les Corts, com ara la rua de Carnestoltes, el correfoc unitari o la mostra d'entitats.",
"La Medalla d'Honor de Barcelona."
]
}
|
mitologia
|
Leonardo Bruni (Arezzo, 1370 – Florència, 9 de març de 1444) o Leonardo Aretino, humanista, historiador i polític italià.
Malgrat que la seva família era aretina, es traslladà a Florència, esdevenint ciutadà florentí el 1416. A Florència aprengué retòrica i feu amistat amb els humanistes Niccolò Niccoli, Poggio Bracciolini i Palla Strozzi, coetanis seus, freqüentant també a mestres com Coluccio Salutati i Manel Chrysoloras.
A partir de 1405 va emprendre una carrera política a Roma, al servei d'Innocenci VII. El 1411 participà en el Concili de Constança en el seguici de l'antipapa Joan XXIII i des del 1415 s'establí definitivament a Florència, exercint el càrrec de canceller de la República de Florència des del 1427 fins a la seva mort, a la mateixa Florència, el 1444. Está enterrat a l'església de la Santa Croce.
Va escriure una Historiae Florentini populi, en 12 llibres, que fou impresa el 1492. Aquesta obra destaca, a la seva època, per adoptar un mètode historiogràfic científic: confrontació de documents i allunyament d'una concepció providencialista de la història. En vulgar va escriure una Vita di Dante i una Vita di Petrarca, ambdues de 1434, així com algunes rimes i novelle (traduïda per Susanna Allés Torrent a l'editorial Adesiara l'any 2014). També compongué una peça dramàtica, la comèdia Poliscena, que és un dels antecedents de La Celestina.
Una altra obra seva, De studis et litteris, ad illustrem dominam Baptistam de Malatestis és un breu tractat, en la forma usual a l'època d'una carta, que constitueix probablement el primer tractat humanista sobre educació dirigit a una dona, Baptista di Montefeltro (o Baptista di Malatesta, com a nom de casada), que es considera una de les primeres en la sèrie de dones estudioses pròpies del Renaixement. Consta que aquesta obra tingué difusió en terres catalanes, constant-ne un exemplar a la biblioteca de l'humanista català Pere Miquel Carbonell.
Fou un dels millors escriptors de llatí del seu temps i s'esmerçà a aconseguir que es traduïssin del grec les obres de Plató i Aristòtil.
|
[
"Quan va néixer Leonardo Bruni?",
"Qui va ser?",
"On va instal·lar-se?",
"Què va estudiar allà?",
"Amb quines personalitats es va relacionar?",
"On va passar una temporada?",
"Quan va ser la seva defunció?",
"On va ser sepultat?",
"Quin text històric va redactar?",
"Quan el va publicar?",
"Per què va cridar l’atenció aquest text, en aquell moment?",
"Quines obres té Bruni en italià?",
"I quina obra de teatre?",
"Quin text pioner va redactar també?",
"Va arribar a Catalunya aquest tractat?"
] |
{
"answer_end": [
62,
122,
189,
257,
342,
487,
779,
825,
870,
910,
997,
1150,
1330,
1616,
1927
],
"answer_start": [
0,
0,
165,
228,
260,
430,
653,
781,
827,
827,
912,
1088,
1274,
1376,
1784
],
"input_text": [
"El 1370.",
"Un humanista, historiador i polític italià.",
"A Florència.",
"Retòrica.",
"Amb Niccolò Niccoli, Poggio Bracciolini i Palla Strozzi.",
"A Roma.",
"El 1444.",
"A l'església de la Santa Croce.",
"Una Historiae Florentini populi.",
"El 1492.",
"Per adoptar un mètode historiogràfic científic.",
"Una Vita di Dante i una Vita di Petrarca.",
"Poliscena.",
"De studis et litteris, ad illustrem dominam Baptistam de Malatestis.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Laura Guillen Romero «La Bicha» (Palafrugell, 7 d'abril de 1977) és una balladora de flamenc i percussionista de caixó. Va ser molt precoç amb la dansa perquè als tres anys va demostrar la seva destresa interpretant el flamenc i als nou inicià els seus primers passos artístics.
El mot de «La Bicha» el va rebre després de col·laborar amb una banda de música critica i d'humor que rebia el nom de Desmaskaradas, grup format majoritàriament per dones que van gravar també Palos flamencos pa los punks. Més endavant la Compañia Flamenco Joven en el seu programa d'actuació de l'espectacle fet a la sala Tarantos de Barcelona va anunciar entre els artistes que ballaria Laura «La Bicha».[cal citació]
Es va formar a les ciutats de Barcelona, Sevilla i Madrid junt amb alguns destacats mestres de la dansa flamenca, bailaores que consten al seu currículum. Ha participat amb Farruquito, Belén Maya, Juana Amaya, Yolanda Heredia, Rafaela Carrasco, Juan Carlos Lérida, Javier Latorre, Manuel Núñez, «Bartolo», Antonio «El Pipa», Manuela Ríos, Pilar Ortega, Alfonso Llosa, Isabel Bayón, Alicia Márquez, La Truco, Manuel Reyes, María Juncal, Marco Flores i David Romero. Va estudiar fins a segon curs de magisteri musical, també dansa contemporània i ballet a Àrea, Espiral, C. A. T., adquirint també coneixements de guitarra, però l'instrument que ella toca és el caixó.[cal citació]
Ha actuat en diverses sales i festivals d'Espanya com a: Womad de Càceres, Viña Rock, Entresures, Womad de Gran Canàries, Womex de Sevilla, Festival de Música Viva de Vic, Festival Jardins de Cap Roig, Europa (Roots Festival d'Amsterdam, Espantapitas de Berlin, Color Cafè Brussel·les, Festival de Jazz del Caire, Festival Flamenc Mont de Marsans -França). Ha ballat en tablaos com la Carbonería de Sevilla o els Tarantos de Barcelona i a companyies de dansa com: Somorrostro sota la direcció de Javier Latorre, Color Dansa, Artistes Teatre, Las Lagartas Teatre, Companyia de Diego Cortés, Las Migas, Flamenco Jove, Candelaria i al grup Calima. L'any 1999 va actuar a Palafrugell a l'espectacle musical Espai Zero.
Entre els anys 2007 al 2013 va gravar quatre discos titulats: Azul, Tierra, Solo volar i Lumbre. I des de l'any 2006 al 2012 va participar en la filmació dels videoclips: «Sueña», «Calima», «Maita terra», «Destino» i «Sabores» del grup Calima.[cal citació]
Ha donat classes de flamenc al Nou Estil de Palafrugell, la Fàbrica de Dansa de Palamós, i a Castell d'Aro, la Bisbal d'Empordà, Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Girona, Mont-ras, Begur, Peralada i Luxemburg.[cal citació]
L'any 2010 va crear l'espectacle que porta per nom Mi flamenco, amb el ballet Flamenkerias, que estava format per tres bailaoras i un bailaor i on creen fusions amb el tango argentí, la salsa i també amb la música tradicional àrab. Manté aquest espectacle paral·lelament amb Flamenqueando, on hi torna a introduir la musica en directe amb tres ballarins i cinc musics.[cal citació]
|
[
"Quan va néixer La Bicha?",
"A què es dedica?",
"Quan va començar a ballar?",
"Quan va començar a fer servir el seu nom artístic?",
"On es va fer públic?",
"On va estudiar La Bicha?",
"Amb quins altres artistes ha col·laborat?",
"Quina formació té?",
"Ha interpretat en diferents localitats del país?",
"Amb quines companyies ha actuat?",
"Quants àlbums té?",
"De quan són?",
"Ha treballat de professora?",
"On?",
"Què va dur a terme el 2010?"
] |
{
"answer_end": [
64,
118,
226,
410,
683,
755,
1161,
1249,
1426,
2020,
2143,
2143,
2376,
2560,
2637
],
"answer_start": [
0,
65,
120,
279,
501,
698,
853,
1163,
1377,
1734,
2092,
2092,
2349,
2349,
2575
],
"input_text": [
"El 7 d'abril de 1977.",
"És balladora de flamenc i percussionista de caixó.",
"Als tres anys.",
"Després de col·laborar amb una banda de música critica i d'humor que rebia el nom de Desmaskaradas.",
"En el programa d'actuació de l'espectacle de la Compañia Flamenco Joven fet a la sala Tarantos de Barcelona.",
"A Barcelona, Sevilla i Madrid.",
"Amb Farruquito, Belén Maya, Juana Amaya, Yolanda Heredia, Rafaela Carrasco, Juan Carlos Lérida, Javier Latorre, Manuel Núñez, «Bartolo», Antonio «El Pipa», Manuela Ríos, Pilar Ortega, Alfonso Llosa, Isabel Bayón, Alicia Márquez, La Truco, Manuel Reyes, María Juncal, Marco Flores i David Romero.",
"Fins a segon curs de magisteri musical, també dansa contemporània i ballet.",
"Sí.",
"Amb Somorrostro sota la direcció de Javier Latorre, Color Dansa, Artistes Teatre, Las Lagartas Teatre, Companyia de Diego Cortés, Las Migas, Flamenco Jove, Candelaria i al grup Calima.",
"En té quatre.",
"D'entre els anys 2007 al 2013.",
"Sí.",
"Al Nou Estil de Palafrugell, la Fàbrica de Dansa de Palamós, i a Castell d'Aro, la Bisbal d'Empordà, Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Girona, Mont-ras, Begur, Peralada i Luxemburg.",
"Va crear l'espectacle que porta per nom Mi flamenco."
]
}
|
books
|
Tot dient això, tornava a l'ampolla el vi que en Ramon havia deixat a la copa i recollia els abundosos residus de pa que també havia malbaratat, amb l'evident maligne propòsit de reunir-los amb una altra reserva que ja portava feta de tendrums i pellingots de la mateixa procedència i servir-los l'endemà traïdorament baix una o altra forma.
Cal fer-ne el retrat, d'aquesta Feliça. ¿Heu vist aquests croquis de terra crua que, modelats amb quatre esgarrapades, solen abundar, arreconats i polsosos, per les lleixes dels tallers dels escultors, croquis que no són altra cosa que l'assaig de traducció plàstica, el crit d'alto! donat per l'artista a la idea que, amb la velocitat de llamp, creua les fronteres del pensament i que, si a voltes queda presonera servint d'eix sobre el qual giravalta i pren forma una verdadera creació, en altres, les més, s'esmuny, deixant entre els dits de son perseguidor sols un pilot de fang grapejat i retort, un ninot sense a penes forma humana, que pel cap té un cigronet, amb faccions fetes a pessigades i cops de boixet, i per cos i membres quatre nueses informes, vestides amb tires de fang xafades al pla de la mà? Doncs aquí teniu la figura de la majordona.
Allò, en veritat, no era figura: no era més que un croquis, però un croquis fracassat i abandonat, com si son autor s'hagués adonat de què no reeixia. Mostrava son cap de cigró, son nas de píndola xafada i sos ulls com fets amb el mànec del boixet. Sa boca, com ressentint-se de la precipitació amb què seria feta i de què l'artista no es fixava en detalls, havia quedat desequilibrada; puix, mentre la comisura dreta tirava cap amunt, l'esquerra penjava en avall. Això donava el resultat de què, mirada per un perfil, feia una mitja rialla que entristia, i, per l'altre, dibuixava una dolorosa ganyota que feia riure. Fins el color uniforme de la carn, la roba i els cabells, un color moreno polsós, li acabava de donar tot l'aspecte dels referits bocetos.
Ningú sabia d'on era filla ni quants anys tenia, ni a ningú feia falta saber-ho. A mossèn Joan li pervingué d'una deixa d'un seu condeixeble de Cervera, beneficiat de Girona, qui l'havia pujada de petita i n'estava molt joiós. Tan joiós n'estava, que havent fet, abans de morir, hereu de confiança a mossèn Joan, després d'encarregar-li la distribució de ses pobreses per a bé de l'ànima pròpia i dels cossos d'alguns parents, volgué testimoniar-li son afecte llegant-li la majordona, encarregant-li, sobretot, que no la deixés patir. Bon segur estaria, el bon beneficiat, de l'eficàcia de sa recomanació, per quan cregué excusat deixar a la dona cap violari, acontentant-se amb assenyalar-li unes sabates de simolsa, mig noves, i una dotzena de mocadors de butxaca.
|
[
"Quina beguda havia pres en Ramon?",
"Per què el personatge guarda les restes de menjar?",
"Com es deia aquest personatge?",
"Què hi acostuma a haver a les estanteries dels artistes?",
"Què són realment?",
"Què li passa a la idea de vegades?",
"I en la majoria de casos?",
"Com queden en aquest cas les estàtues?",
"Es comparen les creacions inacabades amb la criada?",
"Com eren els trets d'aquesta dona?",
"I els llavis?",
"Què semblava d'un cantó de la cara?",
"I de l’altre?",
"Qui l’havia recomanat a mossèn Joan com a criada?",
"Aquest estava convençut que ella faria bé la seva feina?"
] |
{
"answer_end": [
77,
340,
380,
542,
655,
829,
859,
979,
1348,
1446,
1662,
1753,
1816,
2440,
2722
],
"answer_start": [
16,
80,
342,
383,
544,
648,
834,
851,
1155,
1350,
1448,
1696,
1758,
2040,
2492
],
"input_text": [
"Vi.",
"Per servir-los l'endemà traïdorament baix una o altra forma.",
"Feliça.",
"Croquis de terra crua.",
"L'assaig de traducció plàstica donat per l'artista a la idea.",
"Que pren forma una verdadera creació.",
"S'esmuny.",
"Com un pilot de fang grapejat i retort, un ninot sense a penes forma humana.",
"Sí.",
"Son cap de cigró, son nas de píndola xafada i sos ulls com fets amb el mànec del boixet.",
"La comisura dreta tirava cap amunt, l'esquerra penjava en avall.",
"Que feia una mitja rialla que entristia.",
"Dibuixava una dolorosa ganyota que feia riure.",
"Un seu condeixeble de Cervera.",
"Sí."
]
}
|
books
|
-Ja ha pensat el que vol, per dinar, senyoret?
En Llucià fa com si es deixondís, i respon, amb una dolcesa infinita:
-Fes el que vulguis, Genoveva.
En Llucià seu davant d'una tauleta de l'Orxateria Valenciana. L'altíssima volta dels arbres projecta una ombra majestuosa. Corre un aire fresquívol gairebé. Els tramvies d'imperial passen plens de persones gaudint el lleure ben guanyat. Una música ambulant escampa les notes d'un vals vienès. L'orxata és saborosa i gelada. Cau la tarda.
En Llucià xucla àvidament totes aquestes benaurances efímeres. I medita. Es troba, tanmateix, en un oasi de la seva existència conjugal. Però res més que en un oasi. Altre temps, aquesta hora tindria per a ell una beutat perfecta. Ara no, definitivament no: la delícia que començava de sentir llangueix de pressa dessota el pes d'una temor o d'una recordança. Avui és divendres: demà a la tarda hom ha de pendre el tren i presentar-se a Viladrau, davant de l'Adelaida.
|
[
"Amb quina pregunta comença el text?",
"A qui va dirigida?",
"Amb quin to la contesta ell?",
"Com es diu la seva interlocutora?",
"On és l’home?",
"Quin mitjà de transport circula per allà?",
"Qui hi va dins?",
"Què se sent?",
"Com és la beguda?",
"Quina part del dia és?",
"On és en Llucià, metafòricament?",
"Com hauria sigut la mateixa situació antany?",
"I ara?",
"Per què?",
"On ha d’anar l’endemà?"
] |
{
"answer_end": [
46,
89,
115,
146,
208,
335,
383,
439,
470,
484,
621,
715,
742,
844,
953
],
"answer_start": [
1,
47,
47,
117,
148,
305,
305,
385,
441,
472,
559,
652,
717,
717,
865
],
"input_text": [
"Ja ha pensat el que vol, per dinar, senyoret?",
"A en Llucià.",
"Amb una dolcesa infinita.",
"Genoveva.",
"Davant d'una tauleta de l'Orxateria Valenciana.",
"Els tramvies.",
"Persones gaudint el lleure ben guanyat.",
"Les notes d'un vals vienès.",
"Saborosa i gelada.",
"La tarda.",
"En un oasi de la seva existència conjugal.",
"D'una beutat perfecta.",
"Definitivament no.",
"Perquè la delícia que començava de sentir llangueix de pressa dessota el pes d'una temor o d'una recordança.",
"A Viladrau, davant de l'Adelaida."
]
}
|
bios
|
Maria Àngels Chacón i Feixas (Igualada, 1968), també coneguda com a Àngels Chacón, és una política catalana d'ideologia nacionalista liberal. El 29 de maig de 2018, el president de la Generalitat Quim Torra nomenà Chacón com a consellera d'Empresa i Coneixement. Amb el seu nomenament es convertia en la primera dona a ocupar el càrrec de consellera d'Empresa i Coneixement.
Es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona, es va formar a més, a més en Comerç Internacional, i parla català, castellà, anglès i alemany. Va començar la seva trajectòria professional fent traduccions d'alemany en el sector industrial. En especialitzar-se en comerç internacional, acaba sent directora d'exportacions dels mercats d'Orient Mitjà i Europa de l'Est, en empreses relacionades amb el sector del paper del 1995 al 2002. Per motius personals deixa aquesta responsabilitat i passa a treballar en una botiga de sabates del centre d'Igualada.
Del 2008 al 2011 esdevé gerent de la Unió Empresarial de l'Anoia. A partir del 2009 passa a ser codirectora del Centre d'Innovació en Simulació per la Seguretat del pacient 4D Health, a més de coordinadora del projecte europeu Urbact 'Retailink', un projecte per a potenciar el comerç en ciutats mitjanes, a través del treball conjunt i l'intercanvi d'experiències entre deu municipis d'arreu d'Europa, entre els quals Igualada.
inicia la seva vida política de la mà de l'alcalde Marc Castells, entrant a l'Ajuntament d'Igualada el 2011, com a regidora de Dinamització Econòmica, Comerç i Turisme fins al 2015 i primera tinent d'alcalde a partir del mateix any. El 2017, i fins al seu nomenament com a consellera d'Empresa i Coneixement, fou nomenada directora general d'Indústria en substitució de Núria Betriu.
El juny del 2017 és nomenada directora general d'Indústria de la Generalitat amb l'encàrrec d'assumir les funcions de fomentar el seguiment, manteniment i la captació d'inversions a Catalunya, dissenyar i executar polítiques de foment de l'emprenedoria i el desenvolupament sectorial de les pimes i les microempreses.
El maig de 2018 va ser nomenada consellera d'Empresa i Coneixement. Durant el seu mandat es va tramitar la Llei de facilitació de l'activitat econòmica i la de les àrees de promoció econòmica urbana, encara que la Llei de cambres, prevista per a la dotzena legislatura, no es va poder aprovar per diferències polítiques. El març de 2020 va representar el govern en les negociacions pel tancament de les plantes de Nissan Motor Ibérica a Catalunya. També es va assolir el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement, i la rebaixa de les taxes universitàries un 30%.
Chacón va haver de gestionar algunes de les mesures per fer front a l'impacte econòmic de la pandèmia de la COVID-19, algunes de les quals van entrar en conflicte amb el govern espanyol.
Àngels Chacón va cessar del seu càrrec el 3 de setembre de 2020, essent substituïda posteriorment per Ramon Tremosa. La direcció nacional del Partit Demòcrata va qualificar de «purga política» el seu cessament, en ser l'única membre del Govern de la Generalitat que va decidir no afiliar-se al nou partit de Carles Puigdemont i mantenir-se com a militant dels demòcrates. Chacón no ho ha qualificat mai en aquests termes, però sí que reconeix que en dies anteriors se li havia preguntat quin era el seu posicionament polític en relació el trencament entre Junts i el Partit Demòcrata. L'aleshores president Quim Torra va al·legar que els canvis al seu executiu tenien per objectiu, únicament, l'enfortiment del govern per afrontar la crisi de la COVID-19.[cal citació]
No va ser fins el cap d'un mes del seu cessament que va anunciar la seva intenció de presentar-se a les primàries del seu partit per presidir la Generalitat, després de mesos d'especulacions on el seu nom apareixia a les travesses com a possible presidenciable. L'octubre de 2020 fou nomenada candidata del Partit Demòcrata a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021. Al llarg d'aquest procés, en el qual havia de rebre mínim el suport de 1.000 associats, va comptar amb el suport del 129è president de la Generalitat Artur Mas, de l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias i de al voltant de 150 alcaldes d'arreu del país. No va aconseguir cap escó, i el gener de 2022 va presentar una nova proposta de partit, anomenada Centrem.
|
[
"Quan va néixer Àngels Chacón?",
"Per què és coneguda?",
"Quin càrrec va obtenir el 2018?",
"Quina carrera va estudiar?",
"Quina va ser la seva primera feina?",
"Quina altra tasca va dur a terme a partir del 2002?",
"Quin projecte va gestionar?",
"Quan va començar la seva carrera política?",
"En què va consistir el seu càrrec del 2017?",
"Què va dur a terme, entre d'altres, com a consellera d’Empresa?",
"Quan va deixar de banda aquesta posició?",
"Per què van fer-la fora, presumptament?",
"Com va justificar la decisió Torra?",
"Què va fer en política posteriorment?",
"Quin nou grup va iniciar el 2022?"
] |
{
"answer_end": [
45,
140,
261,
399,
623,
937,
1184,
1475,
2068,
2268,
2890,
3197,
3581,
3752,
4328
],
"answer_start": [
0,
83,
142,
375,
528,
753,
1023,
1368,
1752,
2086,
2827,
2944,
3412,
3596,
4252
],
"input_text": [
"El 1968.",
"Per ser una política catalana d'ideologia nacionalista liberal.",
"Consellera d'Empresa i Coneixement.",
"Dret.",
"Fer traduccions d'alemany en el sector industrial.",
"Treballar en una botiga de sabates del centre d'Igualada.",
"Urbact Retailink.",
"El 2011.",
"En fomentar el seguiment, manteniment i la captació d'inversions a Catalunya, dissenyar i executar polítiques de foment de l'emprenedoria i el desenvolupament sectorial de les pimes i les microempreses.",
"Va tramitar la Llei de facilitació de l'activitat econòmica i la de les àrees de promoció econòmica urbana.",
"El 3 de setembre de 2020.",
"Perquè va ser l'única membre del Govern de la Generalitat que va decidir no afiliar-se al nou partit de Carles Puigdemont i mantenir-se com a militant dels demòcrates.",
"Al·legant que els canvis al seu executiu tenien per objectiu, únicament, l'enfortiment del govern per afrontar la crisi de la COVID-19.",
"Presentar-se a les primàries del seu partit per presidir la Generalitat.",
"Una nova proposta de partit, anomenada Centrem."
]
}
|
books
|
-Què et passa?
-Res!… mira… Ja t'ho diré- féu amb un gran misteri desitjant dir-ho tot per veure si desfogant-se, se li desfeia aquell nus que li apretava el cor i li escurçava el respir. I com la vegada que va provar de dir-ho al seu marit, va esgarrifar-se de vergonya i es tornà vermella i restà muda entre els dubtes que li feien giravoltar l'enteniment com un remolí, que se la'n duien ofegant-la. Quin suplici!
-Sents? ja som ací!
-Verge!- va dir tota exaltada.
-Uix, que estàs estranya, noia!- ¿per què et fan por? Marxa cap dalt que ton home et reptarà.
Els sorolls dels picarols van arribar al mateix temps que les rialles. Els gossos bordaven bo i saltant davant dels cavalls fumejants i escumosos de cansament. La Gràcia va atansar una cadira perquè baixessin les seguidores i la llevadora amb el noi cristià.
-Que ha plorat al tirar-li l'aigua?
-No res, un santet. Ha llepat la sal com si li agradés i fins ha rigut.
|
[
"Amb quina pregunta comença el text?",
"El personatge li explicarà què li succeeix més endavant?",
"Per què ho volia dir?",
"Ho havia intentat explicar abans?",
"A qui?",
"Què li va passar llavors?",
"Era una situació agradable?",
"Actuava amb normalitat la protagonista?",
"On diu l’altre personatge que vagi ella?",
"Què se sentia?",
"I què més?",
"Quins animals hi havia?",
"I quins més?",
"Què va fer la Gràcia?",
"Per quin motiu?"
] |
{
"answer_end": [
14,
41,
186,
240,
240,
320,
415,
498,
536,
599,
631,
652,
685,
753,
819
],
"answer_start": [
0,
15,
42,
190,
190,
190,
403,
469,
522,
562,
562,
633,
633,
722,
725
],
"input_text": [
"Què et passa?",
"Sí.",
"Per veure si desfogant-se, se li desfeia aquell nus que li apretava el cor i li escurçava el respir.",
"Sí.",
"Al seu marit.",
"Va esgarrifar-se de vergonya i es tornà vermella i restà muda entre els dubtes.",
"No.",
"No.",
"Cap dalt.",
"Els sorolls dels picarols.",
"Les rialles.",
"Gossos.",
"Cavalls.",
"Va atansar una cadira.",
"Perquè baixessin les seguidores i la llevadora amb el noi cristià."
]
}
|
vilaweb
|
Les autoritats australianes han informat avui que faran un referèndum a escala nacional en un termini de tres anys sobre la possibilitat de reconèixer constitucionalment als aborígens. Austràlia compta amb uns 700.000 indígenes, d'un total de vint-i-tres milions d'habitants. Tradicionalment han estat víctimes de discriminació. De fet, fins fa poc, l'estat gestionava els assumptes relacionats amb ells a través de les lleis de flora i fauna. No obstant això, el ministre per als Australians Indígenes, Ken Wyatt, ha promès que el referèndum es farà abans de 2022. ‘Desenvoluparé i portarà endavant una votació sobre el reconeixement constitucional durant el mandat parlamentari actual', ha asseverat. No obstant això, Wyatt haurà de facilitar que el govern i els dirigents aborígens arribin a un acord. El govern ha estat sotmès a una creixent pressió des que va decidir revisar el cas. L'actual Carta Magna d'Austràlia no fa referència a la població indígena d'Austràlia més enllà d'un criteri purament biològic. No van tenir dret a vot fins a la dècada dels 60 i només fa nou anys que van rebre una disculpa oficial per les atrocitats de les quals van ser objecte durant el període colonial.
|
[
"Qui ha fet un anunci avui?",
"Què volen fer?",
"En quant temps?",
"Quina consulta faran?",
"Quants autòctons hi ha al país?",
"I quants residents en total?",
"Com han estat tractats els indígenes històricament?",
"Qui és Ken Wyatt?",
"Què ha assegurat?",
"Qui haurà de pactar?",
"Quan van començar les tensions al govern?",
"Com tracta aquest grup de població la Carta Magna d’Austràlia del moment?",
"Quan van poder participar en les eleccions els indígenes?",
"Què va succeir fa gairebé una dècada?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
45,
87,
114,
183,
227,
274,
327,
513,
564,
803,
887,
1014,
1064,
1119,
1194
],
"answer_start": [
0,
0,
50,
56,
185,
185,
276,
461,
504,
720,
805,
889,
1016,
1067,
1067
],
"input_text": [
"Les autoritats australianes.",
"Un referèndum a escala nacional.",
"En un termini de tres anys.",
"La possibilitat de reconèixer constitucionalment als aborígens.",
"Uns 700.000.",
"Vint-i-tres milions.",
"Amb discriminació.",
"El ministre per als Australians Indígenes.",
"Que el referèndum es farà abans de 2022.",
"El govern i els dirigents aborígens.",
"Des que va decidir revisar el cas.",
"Des d'un criteri purament biològic.",
"A la dècada dels 60.",
"Van rebre una disculpa oficial.",
"Per les atrocitats de les quals van ser objecte durant el període colonial."
]
}
|
books
|
Mentrestant, ell, que havia dinat en quatre esgarrapades, se passejava amunt i avall del jardí sense dir una paraula, passeja que passejaràs. Al cap d'una estona va sortir de casa, passant pel meu costat, i vaig sentir que les seves petjades s'allunyaven. Amb tot i això, vaig figurar-me que no em deixaria de vista. -De prop o de lluny ell me vigila- vaig pensar. -Que ho vegi, que pateixo!- I vaig seguir arraulida, embolicada, retorcent-me… Així vaig estar tota la tarda; i el bo de l'home, que devia patir més que jo, a la vesprada no pogué resistir més. Va tornar (el vaig conèixer en la remor dels peus, perquè no el podia pas veure, abrigada com estava, cap i tot, amb el davantal), va tornar, se n'entrà cap al menjador, i, pujant escales amunt, se posà a cridar fort, sens dubte a posta perquè jo el sentís: -Paula!… Joan!… Que dormiu? Au! fora nyonya! Arreplegueu les maletes de la noia, i cap a la platja. Que les portin a bordo. Vol venir-hi a menjar galeta, la poca-solta. ¡Deu estar-hi massa bé, al món, mal llamp!… Ànsia!… i que vingui el temporal i el quinoccius!… ¡A veure si ens neguem tots i no en resta nissaga, de can Saura!
Jo l'escoltava aturant l'alè. Per una part reia per sota el nas amb l'alegria d'haver assolit l'objecte de la meva dèria, i, per altra part, la tendresa de veure'm tan estimada m'estovava les entranyes i m'aigualia els ulls. Vaig sentir que el pare venia cap al jardí. -Ara m'hauria d'aixecar i fer-li una abraçada ben estreta- vaig pensar amb emoció; però estava morta de vergonya i no gosava destapar-me la cara. Ell me la descotxà d'una manotada.
|
[
"Per on caminava el personatge?",
"On va anar després?",
"Què creia la narradora?",
"Com estava col·locada?",
"Quan va retornar ell?",
"Per què ell va començar a parlar en veu molt alta?",
"Qui va avisar?",
"Què els va dir que agafessin?",
"Per anar on?",
"On aniran les maletes?",
"La narradora ho va sentir tot?",
"Estava feliç?",
"Per què?",
"Què més sentia?",
"Per què no volia mostrar el seu rostre?"
] |
{
"answer_end": [
94,
179,
315,
416,
568,
815,
830,
896,
915,
939,
1174,
1266,
1266,
1322,
1559
],
"answer_start": [
13,
142,
256,
395,
477,
754,
818,
862,
862,
917,
1146,
1176,
1176,
1271,
1498
],
"input_text": [
"Amunt i avall del jardí.",
"Fora de casa.",
"Que no la deixaria de vista.",
"Arraulida.",
"A la vesprada.",
"Perquè ella el sentís.",
"La Paula i el Joan.",
"Les maletes de la noia.",
"Cap a la platja.",
"A bordo.",
"Sí.",
"Sí.",
"Perquè havia assolit l'objecte de la seva dèria.",
"La tendresa de veure's tan estimada.",
"Perquè estava morta de vergonya."
]
}
|
bios
|
Sokayna Talhi (Zengange, 28 d'octubre de 1998) és una atleta marroquina, que viu a Palafrugell des de 2004 especialitzada en salt amb perxa. Subcampiona d'Àfrica de 2014 en aquesta modalitat, any en què va arribar a saltar fins a 2,95m.
Sota els colors del Club Atlètic Palafrugell, on va iniciar la seva carrera esportiva, l'abril de 2014 va ser escollida millor esportista de Palafrugell.
L'any 2014 va ser seleccionada per participar a Johannesburg (Botswana), lloc de celebració del Campionat d'Àfrica Juvenil on va saltar 2,80m, quedant-se a 5cm de la primera classificada.
El 2015 va tornar a viatjar amb la selecció del Marroc fins a les Illes Maurici per participar per segon any consecutiu al Campionat d'Àfrica Juvenil on va finalitzar amb la 4ª posició.
El maig del 2016 va ser seleccionada per un club de Blois (França) per competir a la lliga francesa on va fer un registre de 2,60m.
2012
2013
2014
2015
2016
2017
|
[
"Quan va néixer Sokayna Talhi?",
"I on?",
"A què es dedica?",
"On resideix?",
"Quina és la seva disciplina principal?",
"Quin títol va obtenir el 2014?",
"A quin club va iniciar-se en aquest esport?",
"On va competir el 2014?",
"A quin campionat?",
"Quina altura de salt va aconseguir-hi?",
"Va guanyar la competició?",
"On va anar el 2015?",
"A quin torneig?",
"En quin lloc va quedar?",
"Què li va succeir el 2016?"
] |
{
"answer_end": [
46,
46,
60,
94,
139,
190,
322,
451,
513,
532,
577,
658,
728,
763,
864
],
"answer_start": [
0,
0,
47,
77,
107,
141,
237,
391,
393,
464,
514,
579,
634,
700,
765
],
"input_text": [
"El 28 d'octubre de 1998.",
"A Zengange.",
"És atleta.",
"A Palafrugell.",
"Salt amb perxa.",
"El de Subcampiona d'Àfrica.",
"Al Club Atlètic Palafrugell.",
"A Johannesburg.",
"Al Campionat d'Àfrica Juvenil.",
"2,80m.",
"No.",
"A les Illes Maurici.",
"Al Campionat d'Àfrica Juvenil.",
"En quart lloc.",
"Va ser seleccionada per un club de Blois (França) per competir a la lliga francesa."
]
}
|
books
|
Una nit, s'enfonyà en el bosc i va perdre's. Feia lluna. Fra Genís pregava en veu alta bo i caminant entre les soques callades de la gran boscúria. Era feliç. Feia la pau de tants de dies de fer de soldat sense fer les oracions que sempre enyorava. Fervorós mirava al cel cercant entre els estels el Déu que ell adorava, amb un misticisme sublim. Tot d'una va aturar el pas lent i restà corglaçat. Estava perdut! Un soldat enemic l'estava sotjant. Com que Fra Genís era lluny del furor bèl·lic no va saber què fer. ¿Fugir de sobte?… encarar-li el fusell?… Va alçar els ulls al cel i sa faç s'inundà de claredats de llum i en aquell instant una veu timida i coneguda va trencar el silenci majestuós del bosc.
-Fra Genís!… ets tu?…
Fra Genís romangué esmaperdut i astorat!
|
[
"Quina part del dia era?",
"On era el personatge?",
"Com es deia?",
"Què feia?",
"Estava trist?",
"Què observava?",
"A qui hi buscava?",
"Va parar de caminar?",
"De què es va adonar?",
"On es trobava ell?",
"Tenia clar com havia d'actuar?",
"Cap on va dirigir la mirada?",
"Què va sentir llavors?",
"Què va dir l’altre personatge?",
"Com va quedar Fra Genís?"
] |
{
"answer_end": [
7,
29,
86,
86,
157,
271,
319,
396,
446,
493,
513,
580,
687,
728,
769
],
"answer_start": [
0,
0,
57,
57,
148,
249,
272,
347,
413,
456,
494,
556,
622,
708,
730
],
"input_text": [
"La nit.",
"En el bosc.",
"Fra Genís.",
"Pregava en veu alta.",
"No.",
"El cel.",
"El Déu que ell adorava.",
"Sí.",
"Que un soldat enemic l'estava sotjant.",
"Lluny del furor bèl·lic.",
"No.",
"Al cel.",
"Una veu timida i coneguda.",
"Fra Genís!… ets tu?",
"Esmaperdut i astorat."
]
}
|
bios
|
Helen Lindes Griffiths (Girona, 17 d'agost de 1981) és una model guanyadora del certamen de Miss Espanya de l'any 2000.
Helen Lindes va néixer a la ciutat de Girona. Va passar part de la seva infància al poble gironí de Torroella de Montgrí. Després es va traslladar a Lanzarote amb la seva família abans de complir els 5 anys. És filla de mare britànica i pare andalús.
Va ser triada guanyadora del certamen Miss Espanya l'any 2000, en el qual a més va rebre cinc títols: Miss Internet, Miss Glamour, Miss telegènia, Miss Pepe jeans i Miss Fotogenia. En el moment de la seva participació en Miss Espanya tenia una alçada d'1,74 metres i les seves proporcions físiques eren 88-60-91 centímetres. Durant la seva participació en el certamen Miss Univers 2000, va obtenir el títol de Segona dama d'honor, amb una puntuació a escasses dècimes de ser coronada Miss Univers. Es va endur el títol de Miss Fotogenia universal.
Per participar en Miss Espanya va haver de presentar abans als certàmens provincials de Miss Las Palmas 1999, títol que va guanyar.
Anteriorment al certamen de Miss Espanya, va ser cridada per concursar al certamen de Elite Model Look de 1999, el qual no va aconseguir guanyar. També se li va atorgar el títol de Model Esportiu de l'Any 1999, per un reportatge per a la notable revista esportiva Inside Sport, realitzat quan estiuejava a Austràlia.
Va participar en la sèrie Al salir de clase, interpretant el paper de Nines.
Al febrer de 2010 va començar a treballar de concursant al programa ¡Más que baile! A la cadena de televisió Telecinco, on ha va guanyar la gala del 31 de març. A la gala del 28 d'abril, un cop feta pública la classificació, la model s'arriscava a no continuar el concurs. L'audiència va seguir votant mentre el concursants feien el seu darrer ball. Finalment es va disputar la plaça que quedava lliure amb els cantants Edurne i El Sevilla i amb Carmen Lomana i va ser eliminada.
Va arribar a participar en l'anunci publicitari de la marca Nespresso de 2010. En una breu aparició, Lindes lliura una màquina cafetera al seu protagonista principal, George Clooney.
Des de 2011 manté una relació sentimental amb el jugador de bàsquet Rudy Fernández.
|
[
"Quan va néixer Helen Lindes?",
"Per què és coneguda?",
"On va viure de petita?",
"D’on són els seus progenitors?",
"Quin reconeixement va obtenir el 2000?",
"Quants més en va obtenir el mateix any?",
"Quins van ser?",
"Va estar a punt de ser Miss Univers?",
"A quin torneig no va quedar en primer lloc el 1999?",
"Ha treballat d’actriu?",
"I a programes televisius?",
"A quin, concretament?",
"Va guanyar aquest concurs?",
"En quin altre àmbit ha treballat?",
"Qui és la seva parella?"
] |
{
"answer_end": [
51,
118,
240,
369,
432,
471,
550,
867,
1195,
1443,
1563,
1528,
1924,
2003,
2191
],
"answer_start": [
0,
52,
166,
328,
371,
422,
434,
758,
1051,
1368,
1445,
1463,
1795,
1926,
2109
],
"input_text": [
"El 17 d'agost de 1981.",
"Per ser una model guanyadora del certamen de Miss Espanya de l'any 2000.",
"A Torroella de Montgrí.",
"La seva mare és britànica i el seu pare andalús.",
"Va ser triada guanyadora del certamen Miss Espanya.",
"En va rebre cinc més.",
"Miss Internet, Miss Glamour, Miss telegènia, Miss Pepe jeans i Miss Fotogenia.",
"Sí.",
"Al certamen de Elite Model Look.",
"Sí.",
"Sí.",
"¡Más que baile!",
"No.",
"En publicitat.",
"Rudy Fernández."
]
}
|
books
|
-D'on véns, Pelifet? -li va preguntar ella.
-D'eixir-te a camí, Mió…
-Quan he vist aquell temperi, m'he ficat a la cova dels eriços…
-Ben fet que has fet, Mió. I en Pelifet donà una encanyonada, i els ulls se li posaren vermells com dos pessics de pebre; i, de tanta escalfor que hi va sentir, fins les llàgrimes se li fongueren.
L'endemà sa muller va innovar-li que el pegat havia fet efecte; i, com que ella li deia tan contenta, en Pelifet pensà que havia de donar mercès a Déu.
Quan nasqué la família, resolgué la Mió fer una gran batejada; i digué que havien de convidar l'hereu Merló i la seva mare, en senyal d'agraïment. En Pelifet complí el que li encarregava la dona, i de passada se'n baixà a casa l'estiracordetes perquè li fes fermança de mitja unça.
L 'estiracordetes arrugà les celles i digué an en Pelifet:
-Encara més diners? ¿Que n'has de fer, ara, de la mitja unça?
-Hem tingut una família i s'ha de batejar…
-Així, així!… ¿Vas a Manlleu i poses fills al món? Tu si que faràs la paret dreta!
|
[
"Com es deia el noi?",
"I la noia?",
"On havia anat ella?",
"El noi creia que havia sigut una bona idea?",
"Què li va passar als ulls?",
"Quan continua l’acció?",
"Què li va dir la dona?",
"Estava trista?",
"A qui volia agrair el noi?",
"Quan van fer un bateig?",
"Qui hi van invitar?",
"Per quin motiu?",
"On va anar el noi a més a més?",
"Per què volia més diners?",
"On havia anat?"
] |
{
"answer_end": [
19,
67,
131,
158,
253,
392,
392,
480,
480,
543,
604,
627,
725,
908,
977
],
"answer_start": [
1,
45,
70,
134,
197,
330,
339,
397,
432,
482,
547,
547,
629,
824,
943
],
"input_text": [
"Pelifet.",
"Mió.",
"A la cova dels eriços.",
"Sí.",
"Que se li posaren vermells com dos pessics de pebre.",
"L'endemà.",
"Que el pegat havia fet efecte.",
"No.",
"A Déu.",
"Quan nasqué la família.",
"L'hereu Merló i la seva mare.",
"Per agraïment.",
"A casa l'estiracordetes.",
"Perquè havien tingut una família.",
"A Manlleu."
]
}
|
books
|
De moment quedà incendiat per l'escenari. Lo que hi passava era una barreja de soroll de talons i castanyoles, i una llum projectada sobre uns braços i un escot, i una mica d'antiqüeles, i un bé de déu de mantón de Manila.
En Melrosada badà la boca i li brillaren els ulls. La dama de l'escenari l'emocionava: i es feia la il·lusió que sentia una febre satànica a tot el cos. Pensava en la cocaïna, en l'opi i altres coses que havia sentit a dir, i en la mort de Petroni, tal com la conta el Quo Vadis. En aquest èxtasi deliqüescent se li presentà el cambrer, en Melrosada va mirar-lo amb un posat completament d'idiota. El cambrer, veient que en Melrosada no demanava res, li digué:
-Què pendrà, el senyor?
El professor no contestava res, i el cambrer insistí.
-Què pendrà, el senyor? La consumació és obligatòria.
Don Gaspar tornà al món dels vius. Aquell bon home que l'interrogava tan servicial era un ésser vulgaríssim, i feia cara de ser una persona excel·lent. En Melrosada guaità al seu volt i veié vasos de cervesa, i digué que li duguessin cervesa.
|
[
"Què mirava el personatge?",
"Què hi havia allà?",
"Què es trobava il·luminat?",
"Com es deia el personatge?",
"Què opinava de la dona que estava actuant?",
"Què li va venir al cap?",
"Qui va arribar al seu costat llavors?",
"Com el va contemplar l’home?",
"Què li va preguntar el treballador del bar?",
"Què va demanar per beure en Melrosada?",
"Calia que prengués alguna cosa?",
"Com era el cambrer, segons el Melrosada?",
"On va mirar ell?",
"Què va observar?",
"Quina beguda va demanar finalment?"
] |
{
"answer_end": [
40,
109,
160,
248,
308,
445,
558,
619,
707,
738,
814,
923,
999,
1023,
1057
],
"answer_start": [
0,
42,
113,
223,
274,
376,
503,
560,
621,
708,
786,
851,
968,
1002,
1027
],
"input_text": [
"L'escenari.",
"Una barreja de soroll de talons i castanyoles.",
"Uns braços i un escot.",
"Melrosada.",
"L'emocionava.",
"La cocaïna, l'opi i altres coses que havia sentit a dir.",
"El cambrer.",
"Amb un posat completament d'idiota.",
"Què pendrà, el senyor?",
"No va demanar res.",
"Sí.",
"Vulgaríssim.",
"Al seu volt.",
"Vasos de cervesa.",
"Cervesa."
]
}
|
bios
|
Llucia Ramis i Laloux (Palma, 23 d'abril de 1977) és periodista i escriptora. Llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació, entre els quals Diario de Mallorca, la revista literària Quimera, COM Ràdio, RAC 1, Catalunya Ràdio, Ara Balears, El Periódico i l'edició catalana d'El Mundo. Actualment, és col·laboradora de La Vanguardia.
Va debutar amb la novel·la Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys (Columna, 2008), que va recollir molt bones crítiques. El 2010 va guanyar el Premi Josep Pla amb la seva segona novel·la Egosurfing (Destino, 2010). És autora de Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes (Columna/Libros del Asteroide, 2013). El seu llibre Les possessions va obtenir el Premi Anagrama de novel·la en català el 2018. Ha participat en els reculls col·lectius Odio Barcelona (2008), Matar en Barcelona (2009), Gira Barcelona (2016) i Risc (2017), entre d'altres.
Va néixer a Palma el 1977. És llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va residir a la Sagrera durant nou anys, també a la Sagrada Família i a Gràcia. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació: va ser redactora en cap de la revista literària Quimera, ha treballat a la secció de cultura del Diario de Mallorca i actualment col·labora a La Vanguardia, RAC 1 i Catalunya Ràdio. Va ser directora i presentadora del programa "Això no és Islàndia" a IB3. Les seves dues primeres novel·les foren escrites a la Sagrera. La primera que va veure la llum va ser Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys (Columna, 2008). El 2010 va guanyar el Premi Josep Pla amb la seva segona novel·la Egosurfing (Destino, 2010). A finals del 2010 l'Obra Cultural Balear (OCB) li va concedir el premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, que reconeix una persona o col·lectiu jove que hagi excel·lit en el camp de l'animació cultural, de la investigació (artística, humanística o científica) o de la creació. Després de publicar Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes, l'any 2013 va rebre el premi Time Out al creador de l'any. El 2018 guanya el Premi Llibres Anagrama amb Les possessions, publicat en castellà per Libros del Asteroide.
També ha escrit relats curts com La gran Madame recollit en el llibre Odio Barcelona (Melusina, 2008) i La vergüenza en el llibre Matar en Barcelona (Alpha Decay, 2010).
|
[
"Quan va néixer Llucia Ramis?",
"A què es dedica?",
"Quina va ser la seva primera publicació?",
"Va ser ben valorada?",
"Quin guardó va obtenir el 2010?",
"I el 2018?",
"Per quina obra?",
"Quina carrera va cursar?",
"Ha treballat a la premsa?",
"En quins mitjans participa actualment?",
"On va redactar les seves primeres obres literàries?",
"En què consisteix el guardó Rosselló-Porcel?",
"Quina editorial va treure la seva novel·la en espanyol?",
"Ha publicat contes?",
"En quins recopilatoris?"
] |
{
"answer_end": [
49,
76,
496,
550,
589,
832,
832,
1049,
1403,
1403,
1540,
2008,
2244,
2330,
2394
],
"answer_start": [
0,
50,
420,
447,
552,
744,
744,
1005,
1172,
1341,
1479,
1804,
2182,
2246,
2246
],
"input_text": [
"El 23 d'abril de 1977.",
"És periodista i escriptora.",
"La novel·la Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys.",
"Sí.",
"El Premi Josep Pla.",
"El Premi Anagrama de novel·la en català.",
"Les possessions.",
"Ciències de la Comunicació.",
"Sí.",
"En La Vanguardia, RAC 1 i Catalunya Ràdio.",
"A la Sagrera.",
"Reconeix una persona o col·lectiu jove que hagi excel·lit en el camp de l'animació cultural, de la investigació (artística, humanística o científica) o de la creació.",
"Libros del Asteroide.",
"Sí.",
"Odio Barcelona i Matar en Barcelona."
]
}
|
bios
|
Carme Pagès Pérez (Figueres, Alt Empordà, 19 de desembre, 1948), és una professora i poetessa empordanesa.
Filla de Nito Pagès Ferrer, mecànic, de Figueres, i de Crescencia Pérez Pérez, de Bezas (Terol). Està casada amb Simó Serra, i el matrimoni ha tingut tres fills. Ha realitzat estudis de Filologia catalana a la UdG i a la UOC; ha assistit a diferents cursos de llengua catalana, havent assolit el nivell de correctora de català. Ha estat vinculada a diverses activitats ciutadanes, ha impartit classes per a adults, ha participat en vetllades poètiques, i forma part de diverses associacions culturals. És secretària d'Òmnium Cultural de l'Alt Empordà, i membre de la junta de l'Associació Cultural Atenea. Va col·laborar amb Eduard Bartolí i Joan Antoni Poch en l'auca Vila-sacra capital de món. Ha dedicat el poema Lletres de vida a Montserrat Vayreda↑ i El poeta geomètric a Eduard Bartolí. És autora de la lletra de l'himne a mossèn Cinto Verdaguer; Verdaguer: esperit d'un poble, musicat per Odiló Maria Planàs i Mas.
Els seus poemes han obtingut diversos guardons:
|
[
"On va néixer Carme Pagès?",
"I quan?",
"A què es dedica?",
"Qui són els seus pares?",
"I el seu marit?",
"Quants fills té?",
"Quina carrera va cursar?",
"Quin tipus de tasques ha realitzat?",
"Ha treballat de professora de gent adulta?",
"Quin càrrec té a Òmnium?",
"Per a qui va escriure Lletres de Vida?",
"I El poeta geomètric?",
"Quina cançó va escriure?",
"Qui el va compondre?",
"Ha guanyat alguns reconeixements per la seva tasca literària?"
] |
{
"answer_end": [
63,
63,
93,
184,
230,
267,
311,
486,
520,
657,
859,
898,
958,
1027,
1075
],
"answer_start": [
0,
0,
65,
107,
204,
234,
269,
435,
488,
609,
803,
861,
900,
960,
1029
],
"input_text": [
"A Figueres.",
"El 19 de desembre, 1948.",
"És professora i poetessa.",
"Nito Pagès Ferrer i Crescencia Pérez Pérez.",
"Simó Serra.",
"En té tres.",
"Filologia catalana.",
"Ddiverses activitats ciutadanes.",
"Sí.",
"El de secretària d'Òmnium Cultural de l'Alt Empordà.",
"Per a Montserrat Vayreda.",
"Per a Eduard Bartolí.",
"L'himne a mossèn Cinto Verdaguer.",
"Odiló Maria Planàs i Mas.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Eh, que estrany?
Doncs, tornant als balls d'ara, els que volen fer-hi el graciós, fan fàstic, i els que són naturalment graciosos, per miracle troben un ditxo que faci riure.
Aquí hi ha un rotllo.
Passa una bolera petita i gruixuda, un xic despitregada, i un tros bruta. És ampla de cintura, no duu cotilla i sua.
La veuen venir i diuen:
-Noi, mira, mira, quina una! Calleu que ens divertirem.
-D'a on surts, pilota?
-Qui t'ha enganyat?
-A on vas, amb aquest nas?
-Tu, a on tanques?
Un se li posa al davant, per a no deixar-la passar, i li diu una indecència a l'orella.
|
[
"És una situació normal?",
"Quin tema recupera el narrador?",
"Què hi vol fer la gent?",
"Però què fan, en realitat?",
"Quin altre tipus de gent hi ha?",
"Què els succeeix a aquests?",
"Què es troba allà?",
"Qui hi apareix?",
"Com és?",
"Com va?",
"Com té la cintura?",
"Què exclama algú quan la contempla?",
"Quina pregunta li fa un personatge en primer lloc?",
"I després?",
"Com actua finalment un d’ells?"
] |
{
"answer_end": [
15,
47,
80,
92,
129,
173,
195,
213,
231,
269,
290,
366,
416,
436,
569
],
"answer_start": [
0,
17,
24,
49,
94,
96,
175,
197,
197,
203,
271,
314,
394,
417,
483
],
"input_text": [
"No.",
"Els balls d'ara.",
"El graciós.",
"Fàstic.",
"Els que són naturalment graciosos.",
"Per miracle troben un ditxo que faci riure.",
"Un rotllo.",
"Una bolera.",
"Petita i gruixuda.",
"Un xic despitregada, i un tros bruta.",
"Ampla.",
"Noi, mira, mira, quina una!",
"D'a on surts, pilota?",
"Qui t'ha enganyat?",
"Se li posa al davant, per a no deixar-la passar, i li diu una indecència a l'orella."
]
}
|
vilaweb
|
El ministre de Defensa espanyol, Pedro Morenés, no ha comparegut acui a la Comissió de Defensa del congrés espanyol. Ho ha fet seguint les directrius de l'executiu de Mariano Rajoy, que pemnsa que un govern en funcions no s'ha de sotmetre al control polític de la cambra baixa. La incompareixença del ministre és el tret de sortida d'un conflicte institucional entre el govern espanyol i el congrés, que podria acabar al Tribunal Constitucional. Els grups de l'oposició han acusat el govern en funcions d'haver-se declarat ‘en rebel·lia' per no sotmetre's al control del Congrés i per tant de no respectar les competències constitucionals de la cambra baixa. Per contra, el PP ha justificat l'absència de Morenés –i la decisió del govern de no sotmetre's al control de la cambra- perquè ‘un govern en funcions i sense activitat política no pot ser controlat políticament'. La Comissió de Defensa del congrés havia citat Morenés a les deu del matí d'aquest dijous perquè donés explicacions sobre l'operació de l'OTAN al Mar Egeu de lluita contra les màfies que trafiquen amb refugiats i sobre l'última reunió dels ministres de Defensa a Brussel·les dels dies 10 i 11 de febrer. La reunió, però, ha començat i acabat sense el ministre, que segueix les pautes de la carta que la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va enviar al president del congrés, Patxi López, per justificar les incompareixences davant qualsevol acció de control. La missiva –que responia la que López li havia enviat prèviament- recorda que el govern espanyol està en funcions i per tant té ‘limitades les seves facultats al despatx ordinari dels afers públics' amb caràcter ‘purament administratiu' que ‘no impliquen cap orientació política'. Per tant, segons la Moncloa, en la mesura que el govern espanyol no pot fer actuacions polítiques ni disposa de la confiança de la cambra, tampoc s'ha de sotmetre a sessions de control ni comparèixer a les comissions. Seria, diu, un ‘control incongruent', perquè ‘cap govern en funcions s'ha sotmès al control d'una cambra que no li hagués atorgat la seva confiança'. La situació es podria agreujar en breu perquè el president del Congrés i els grups ja han manifestat la seva voluntat de convocar una sessió de control al govern espanyol al ple del pròxim 29 de març, és a dir, un ple amb preguntes dirigides a Mariano Rajoy i els seus ministres. Dures crítiques de l'oposició L'absència de Morenés ha derivat en dures crítiques de l'oposició, que han acusat el govern espanyol en funcions de declarar-se ‘en rebel·lia'. El portaveu del Grup Socialista i diputat del PSC Germán Rodríguez ha advertit que el seu grup demanarà que la mesa estudiï la possibilitat de plantejar un conflicte d'atribucions. El PP està en minoria a la mesa i no comptarà en aquesta ocasió amb el suport de C's. El diputat Miguel Gutiérrez fins i tot ha parlat de la possibilitat de denunciar els fets ‘per la via penal' contra persones concretes com el mateix ministre Morenés perquè, al seu entendre, està incomplint les obligacions del seu càrrec. Per contra el portaveu del PP a la Comissió, Ricardo Tarno, ha defensat que el govern espanyol no se sotmeti al control de la cambra. Ha assegurat que en la mesura que es tracta d'un executiu en funcions que no pot fer actuacions polítiques no té sentit que se l'interpel·li per qüestions polítiques. La via del conflicte institucional prendrà forma un cop el president de la Comissió de Defensa, el socialista José María Bareda, comuniqui oficialment al president del Congrés la incompareixença del ministre ‘perquè adopti les mesures oportunes'.
|
[
"Qui és Pedro Morenés?",
"On no s’ha presentat?",
"Qui li ho ha manat?",
"Per quin motiu?",
"Entre quins dos grups hi ha una disputa, doncs?",
"Què han denunciat els partits de l’oposició?",
"Com han argumentat la seva decisió els acusats?",
"Quan havia de presentar-se Morenés a la Comissió?",
"Quins temes havia de tractar-hi?",
"Qui va enviar una correspondència a Patxi López?",
"Per què el govern creu que no ha de participar en les sessions de control?",
"Pot ser que el context millori aviat?",
"Qui és Germán Rodríguez?",
"Quina acció potser durà a terme Gutiérrez?",
"Qui està a favor del posicionament del govern?",
"Què farà Bareda pròximament?"
] |
{
"answer_end": [
46,
115,
180,
276,
398,
578,
871,
962,
1147,
1387,
1925,
2147,
2629,
2938,
3201,
3577
],
"answer_start": [
0,
33,
117,
117,
278,
446,
659,
873,
873,
1260,
1751,
2109,
2563,
2830,
3069,
3370
],
"input_text": [
"El ministre de Defensa espanyol.",
"A la Comissió de Defensa del congrés espanyol.",
"L'executiu de Mariano Rajoy.",
"Perquè pemnsa que un govern en funcions no s'ha de sotmetre al control polític de la cambra baixa.",
"Entre el govern espanyol i el congrés.",
"Que el govern en funcions s'ha declarat en rebel·lia per no sotmetre's al control del Congrés.",
"Dient que un govern en funcions i sense activitat política no pot ser controlat políticament.",
"A les deu del matí d'aquest dijous.",
"L'operació de l'OTAN al Mar Egeu de lluita contra les màfies que trafiquen amb refugiats i l'última reunió dels ministres de Defensa a Brussel·les.",
"Soraya Sáenz de Santamaría.",
"Perquè no pot fer actuacions polítiques ni disposa de la confiança de la cambra.",
"No.",
"El portaveu del Grup Socialista i diputat del PSC.",
"Denunciar els fets per la via penal.",
"Ricardo Tarno.",
"Comunicar oficialment al president del Congrés la incompareixença del ministre."
]
}
|
books
|
-Dolent!…No haver berenat! Tant de mal com et fa! ¡Ja té, raó, ja, la teva mamà, que et dóna gust fer-nos patir!… Ala, anem a dalt, que encar és hora…-Ell s'entossudia: »No volia moure's, no volia menjar, no tenia gana; s'estimava més estar-se allà amb ella, dir-li coses, moltes coses…» Però ella li fugia dels dits com un aucell esquerp i tornava als cinc minuts amb una llesca de pa amb confitura o amb un tall de llonganissa… Ella mateixa el tallava a bocinets i els hi anava ficant a la boca un a un.
-Un altre,rei… Mira, ja s'acaba… No, no: si no en trauràs pas res: vull que tel mengis tot. Estigues quiet i obre la boqueta… ¡Ja veuras que contenta estarà, Donya Mència, quan li diga que has sigut bon minyó!…-I l'abraçava, l'acaronava, li deia coses xamoses… les mateixes que li havia dit la mare an ella quan era petita…
Però, quan ell arribà al quart any de batxillerat, canviaren les coses. La Nieves n'anava a complir quinze, i després d'una estirada tremenda (-Se la veu créixer de dia en dia! deia tothom, meravellat) quedà convertida, de nena que era, en una galant noia: ben plantada, de continent majestívol, reposat i desinvolt ensems, la pell d'una brunesa clara i transparent, acolorada en les pometes i en el penjant de les orelles, les faccions correctes i agraciades, els ulls grossos i plens de serenor, el cabell castany, rissós i esbu- lladís que, a contraclaror, la nimbava amb resplendors d'aram… De seguida tingué admiradors, i, abans de gaire, pretendents…
A fi de curs, quan arribà l'hereu de Barcelona, quedà amb la boca oberta. En la primera entrevista que tingueren a soles, ella li digué, esquivant amb delicadesa una abraçada ferma:
-Què no ho saps? El Ximitu, el fill de la Virondó, m'ha dit que m'estima, i vol que jo li prometi que, quan serem més grans, me casaré amb ell…
En Pasqualet sentí que una resplendor fulmínia l'abrigava tot; després, un riu desbordat de lava li abrusà el cor. L'estup de sorpresa, de gelosia, de rancúnia, de cobejança que el tempestejà furiosament, convertí en un instant el nen maliciosot i torturat en un home fet.
|
[
"Per què la noia renya el nen?",
"És massa tard per menjar ara?",
"Què preferia fer el nen?",
"Què li portava la noia?",
"Li peixava el menjar?",
"Qui s’alegrarà, si el nen s’ho acaba tot?",
"Quin curs va començar al cap d'un temps el noi?",
"Quants anys feia la Nieves llavors?",
"Quin canvi va fer la jove?",
"Com era la seva pell?",
"Agradava als nois?",
"Qui va arribar posteriorment?",
"Quan?",
"Qui volia contraure matrimoni amb la noia?",
"Quins sentiments li va provocar aquesta notícia al Pasqualet?"
] |
{
"answer_end": [
48,
149,
257,
428,
504,
715,
879,
936,
1085,
1195,
1485,
1533,
1533,
1811,
2047
],
"answer_start": [
1,
114,
220,
341,
430,
633,
836,
902,
1032,
1154,
1425,
1487,
1487,
1686,
1813
],
"input_text": [
"Perquè no ha berenat.",
"No.",
"Estar-se allà amb ella.",
"Una llesca de pa amb confitura o amb un tall de llonganissa.",
"Sí.",
"Donya Mència.",
"Quart any de batxillerat.",
"Quinze.",
"De nena que era, en una galant noia.",
"D'una brunesa clara i transparent.",
"Sí.",
"L'hereu de Barcelona.",
"A fi de curs.",
"El Ximitu, el fill de la Virondó.",
"Sorpresa, gelosia, rancúnia i cobejança."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.