source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
mitologia
|
Serafí, segons la teologia catòlica, és un tipus d'"esperit benaventurat" o àngel, el primer dels nou cors. Es caracteritzen per l'ardor amb el qual estimen les coses divines i per elevar a Déu els esperits de menor jerarquia. Són la vibració primordial de l'amor. Pertanyen a l'orde més alt de la jerarquia més elevada. Són els que canten sense parar la música de les esferes i regulen el moviment dels cels. La captació d'energia que posseeixen és molt elevada. Se'ls coneix com "Les flamejants serps voladores del raig","Serp de foc de l'amor" o simplement "Serp ardent". Segons algunes versions, el nom deriva de les paraula "ser" que significa "jo sóc" i l'hebreu "rapha" que significa "sanador". Són els àngels de l'amor, de la llum i del foc, que envolten el tron de Déu i estan en constant alabança. Segons la bíblia, el profeta Isaïes va veure serafins durant una visió. Se'ls associa amb l'ardor i la puresa i dins de la jerarquia celestial ocupen la suprema posició, ja que ells no estan fets a imatge i semblança de Déu, sinó que són part o essència d'ell, com a fills o germans menors de Déu ("Jo Sóc, el que Sóc"). Poden prendre la figura humana però, així i tot, se'ls identifica amb la serp o el drac daurat que és un ésser fill de la llum. Els gnòstics refereixen que van ser els serafins en la seua forma de dracs daurats els que van destruir Sodoma i Gomorra, bombardejant la ciutat amb boles de foc.
La iconografia cristiana representa als serafins com a éssers alats com tots els àngels, però amb la peculiaritat de posseir tres parells d'ales. Segons el cristianisme, els serafins són els éssers més bells de l'univers, i per això el seu primer parell d'ales tapa el seu rostre, perquè només Déu té dret a contemplar tanta bellesa. Amb el segon parell d'ales volen i el tercer cobreix els seus peus, perquè simbolitzen així l'eterna humilitat i amor degut només a Déu. En el judaisme, se'ls compara amb serps daurades amb sis ales que tenen el poder de guarir.
Viccionari
|
[
"Què és un serafí?",
"En quina religió?",
"Com es distingeixen?",
"Quin és el seu rol respecte a la Terra?",
"Amb quins altres noms se’ls poden anomenar?",
"Quin és l’origen etimològic de serafí?",
"Què representen?",
"Quina figura de la Bíblia els va veure?",
"Amb què se’ls relaciona a aquests àngels?",
"Quina posició tenen en el regne de Déu?",
"I què haurien hagut de veure en les ciutats bíbliques Sodoma i Gomorra?",
"De quina forma se’ls descriu?",
"Com justifica la religió cristiana que tinguin la cara tapada per les primeres ales?",
"I què fan amb el tercer parell?",
"Però, com són en la religió jueva?"
] |
{
"answer_end": [
106,
35,
225,
408,
573,
700,
748,
878,
917,
976,
1418,
1564,
1752,
1820,
1981
],
"answer_start": [
0,
0,
108,
321,
464,
600,
702,
808,
880,
918,
1257,
1420,
1566,
1754,
1891
],
"input_text": [
"Un tipus d'esperit benaventurat o àngel, el primer dels nou cors.",
"En la catòlica.",
"Per l'ardor amb el qual estimen les coses divines i per elevar a Déu els esperits de menor jerarquia.",
"Són els que canten sense parar la música de les esferes i regulen el moviment dels cels.",
"Les flamejants serps voladores del raig, Serp de foc de l'amor o Serp ardent.",
"Deriva de les paraula ser que significa jo sóc i l'hebreu rapha que significa sanador.",
"Són els àngels de l'amor, de la llum i del foc.",
"El profeta Isaïes.",
"Amb l'ardor i la puresa.",
"Ocupen la suprema posició.",
"Van ser els que van destruir-les en la seua forma de dracs daurats, bombardejant la ciutat amb boles de foc.",
"Com a éssers alats com tots els àngels, però amb la peculiaritat de posseir tres parells d'ales.",
"Perquè són els éssers més bells de l'univers, i només Déu té dret a contemplar tanta bellesa.",
"Cobreix els seus peus.",
"Se'ls compara amb serps daurades amb sis ales que tenen el poder de guarir."
]
}
|
bios
|
Consol Pastor Martínez (Barcelona, 6 de març de 1887 – Barcelona, 20 d'abril de 1973) fou una bibliotecària catalana.
Fou l'alumna número 1 de la primera promoció de l'Escola Superior de Bibliotecàries (1915–1918). Com algunes de les seves companyes, ja era mestra quan ingressà a l'Escola. En una entrevista d'Aurora Díaz Plaja explicava que va decidir seguir la carrera de bibliotecària tan bon punt es creà perquè la seva màxima afició era l'estudi. Sota el guiatge d'Eugeni d'Ors, que en aquells primers anys era professor i director de l'Escola, les alumnes col·laboraren en diverses traduccions que es publicaren a les col·leccions Quaderns d'Estudi i Minerva, com ara Guillem Tell, de F. Schiller, i Germà i germana, de J. W. Goethe; ella mateixa també publicà a Quaderns d'Estudi el treball "Set iniciadors de la psicologia actual" (febrer, 1917).
El juliol de 1918 va ser nomenada directora de la primera biblioteca popular de la Mancomunitat de Catalunya, la de Valls. Un any després es va traslladar a Barcelona en guanyar la plaça de professora auxiliar de l'Escola Superior de Bibliotecàries. En aquest càrrec donava suport al professorat i els substituïa les baixes —més d'una vegada va haver d'assumir força docència, com quan Ors va ser foragitat de la Mancomunitat i de l'Escola, o quan el maig de 1924 la majoria del professorat de la Universitat Industrial va ser destituït o dimití en solidaritzar-se amb el professor belga Georges Dwelshauvers. El 1928 va ser nomenada bibliotecària de l'Escola quan la biblioteca iniciada el 1920 tenia ja prou envergadura com per requerir la dedicació d'una professional. Va romandre en aquest càrrec fins que es va jubilar el 1957, amb la interrupció d'uns mesos al final de la Guerra Civil, en què va gaudir d'un permís justificat per estudiar l'organització de la Bibliothèque d'Art et Industrie Forney i la Bibliothèque du Conservatoire des Arts et Métiers de París. Els sous de les bibliotecàries eren força migrats i per això algunes tenien diversos llocs de treball; Consol Pastor, durant els anys vint i trenta, simultaniejà la seva tasca a l'Escola amb la de directora de la Biblioteca Popular per a la Dona fundada per Francesca Bonnemaison.
A més dels seus treballs d'estudianta, esmentats més amunt, col·laborà en l'Anuari de les biblioteques populars amb la memòria de la Biblioteca de l'Escola i en la revista Biblioteconomía. L'any 1954, ben propera la seva jubilació, encara hi escrivia un article dedicat a Eugeni d'Ors que traspuava la seva gran admiració pel mestre i primer director de l'Escola.
Consol Pastor morí a Barcelona als 86 anys el 20 d'abril de 1973.
|
[
"Qui va ser Consol Pastor?",
"On va destacar acadèmicament?",
"Tot i que ja exercia de mestra, per què s'hi va apuntar?",
"Qui dirigia l’escola?",
"Què van traduir les estudiants allà?",
"Què va ocórrer el juliol de 1918?",
"En tornar a l’Escola Superior de Bibliotecàries, quin càrrec va ocupar?",
"Però, en quins casos va haver de fer-se càrrec de l’ensenyament?",
"Quan va començar a exercir de bibliotecària?",
"En quin any va deixar de treballar?",
"Però, quina va ser l’única ocasió que va deixar d’exercir?",
"Va ser pluriocupada a França?",
"A part dels seus treballs acadèmics, en què més va treballar?",
"I quina tasca va dur a terme abans de jubilar-se?",
"Quan va morir?"
] |
{
"answer_end": [
116,
201,
451,
549,
739,
977,
1104,
1464,
1534,
1687,
1925,
2028,
2395,
2492,
2636
],
"answer_start": [
0,
118,
215,
453,
551,
856,
979,
1181,
1466,
1628,
1689,
1927,
2208,
2397,
2572
],
"input_text": [
"Una bibliotecària catalana.",
"En la primera promoció de l'Escola Superior de Bibliotecàries.",
"Perquè la seva màxima afició era l'estudi.",
"Eugeni Ors.",
"Guillem Tell, de F. Schiller, i Germà i germana, de J. W. Goethe.",
"Va ser nomenada directora de la primera biblioteca popular de la Mancomunitat de Catalunya, la de Valls.",
"El de professora auxiliar.",
"Quan Ors va ser foragitat de la Mancomunitat i de l'Escola, o quan el maig de 1924 la majoria del professorat de la Universitat Industrial va ser destituït o dimití en solidaritzar-se amb el professor belga Georges Dwelshauvers.",
"El 1928.",
"En el 1957.",
"Uns mesos al final de la Guerra Civil, en què va gaudir d'un permís justificat per estudiar l'organització de la Bibliothèque d'Art et Industrie Forney i la Bibliothèque du Conservatoire des Arts et Métiers de París.",
"Sí.",
"En l'Anuari de les biblioteques populars amb la memòria de la Biblioteca de l'Escola i en la revista Biblioteconomía.",
"Hi va escriure un article dedicat a Eugeni d'Ors.",
"El 20 d'abril de 1973."
]
}
|
mitologia
|
Les Grees (en grec antic Γραῖαι Graĩai, «dones velles») eren divinitats preolímpiques, tres germanes (algunes versions en compten dues) filles de Forcis, un dels aspectes de l'ancià home del mar (halios geron) i Ceto, essent de vegades considerades divinitats marines, personificacions de l'escuma del mar.
Els seus noms eren: Dinos, Enió i Pefredo.
El seu nom probablement deriva de l'adjectiu γραῖα (graia, «vella»), el qual procedeix de l'arrel protoindoeuropea ǵerh2-/*ǵreh2- («fer-se vell»), que pren la forma gera-/grau- present la paraula del grec antic.
Les Grees van néixer ja velles i amb cabells grisos, encara que els poetes les designaven de vegades eufemísticament com a «boniques», i van anar fent-se més i més velles. Eren en part deïtats aquàtiques i en part deïtats ctòniques.
Com altres conjunts de velles bruixes dels nivells més antics de les mitologies germàniques i nòrdiques, tenien un sol ull i una sola dent per a totes, que compartien i usaven per torns. Aquest ull tenia la particularitat de fer adormir a qui el tocava. Vivien en una cova situada molt lluny cap a ponent, en un lloc on sempre era de nit. Deinos (Δεινώ, «por»), personificava l'anticipació a l'horror, Enió (Ἐνυώ, «horror»), era també anomenada "la destructora de ciutats" i Pefredo o Penfredo (Πεμφρηδώ, «alarma»). Enió era l'única que tenia una identitat separada de la de les seves germanes.
Les Grees poden ser comparades amb les tres filadores del destí (les Moires), les Nornes nord europees, o amb la deessa bàltica Laima i les seves dues germanes.
Les Grees només apareixen en una llegenda, la de Perseu. Quan l'heroi va anar a matar la Medusa, va trobar primer les Grees, que eren les guardianes del camí que portava a les seves germanes, les Gorgones. Perseu les va robar l'ull quan se'l passaven l'una a l'altra i així es van quedar adormides totes tres i ell va poder continuar el seu camí. Es diu que va llançar l'ull al llac Tritonis.
Una altra versió del mite diu que les Grees tenien un oracle i sabien la forma de matar la Gorgona, consistent a aconseguir d'unes nimfes unes sandàlies alades, una mena d'alforja anomenada kibisis (on guardaria el cap de la Medusa) i el casc d'invisibilitat d'Hades. Perseu, informat per Hermes i Atenea que les Grees sabien això, els va robar l'ull i la dent, obligant-les així a revelar el secret (algunes fonts expliquen que també les va amenaçar amb la seva espasa) i on podia trobar les nimfes.
|
[
"Qui eren les Grees?",
"De qui eren filles?",
"Com se les contemplava?",
"Com s’anomenaven?",
"Quin és l’origen del seu mot?",
"Quin aspecte tenien en néixer?",
"Amb tot i això, com les mencionaven els escriptors?",
"Quina era la seva aparença?",
"On habitaven?",
"Quin paper tenia Deinos?",
"Amb qui se les equipara?",
"Què els va passar en el mite de Perseu?",
"On va acabar el seu ull?",
"En una altra versió del mite, sobre què estaven assabentades?",
"Què els pren Perseu?"
] |
{
"answer_end": [
85,
216,
305,
348,
417,
613,
695,
945,
1099,
1195,
1549,
1859,
1942,
2042,
2304
],
"answer_start": [
0,
136,
218,
307,
350,
562,
615,
900,
1049,
1134,
1390,
1757,
1898,
1944,
2276
],
"input_text": [
"Divinitats preolímpiques.",
"De Forcis i Ceto.",
"Com a divinitats marines, personificacions de l'escuma del mar.",
"Dinos, Enió i Pefredo.",
"Deriva de l'adjectiu γραῖα (graia, vella).",
"Eren velles i amb cabells grisos.",
"Eufemísticament com a boniques.",
"Tenien un sol ull i una sola dent per a totes.",
"En una cova situada molt lluny cap a ponent.",
"Personificava l'anticipació a l'horror.",
"Amb les tres filadores del destí (les Moires), les Nornes nord europees, o amb la deessa bàltica Laima i les seves dues germanes.",
"Perseu les va robar l'ull quan se'l passaven l'una a l'altra i així es van quedar adormides totes tres.",
"Al llac Tritonis.",
"Sobre la forma de matar la Gorgona.",
"L'ull i la dent."
]
}
|
books
|
Quan jo vaig acabar de dir això, s'encengueren els llums del cinema i vaig veure que la cara de la Lluïseta s'havia tornat bastant més vermella del que ella hauria volgut… i em digué, per tota resposta. -¿què li deia?… estava distreta. A mi em va semblar massa cruel insistir sobre el que acabava de passar, i vaig fer un canvi de conversa. La Lluïseta s'anà calmant, i ens despedírem amablement quan s'acabaren les pel·lícoles. Jo vaig dir que un dia d'aquells aniria a pendre cafè amb els seus germans.
A la sortida del cinema vaig veure un minyó desconegut per a mi, que s'acostava a la Lluïseta i a la senyora francesa que l'acompanyava. Tingueren una conversa ràpida. El minyó se n'anà cap a la plaça de Catalunya, i la Lluïseta romangué al passeig de Gràcia, esperant, sens dubte, el tramvia que la dugués a casa seva.
Què volia dir, tot allò? ¿Qui era, aquella persona desconeguda?… A mi, no sé per què em semblava que les paraules que m'havia dit la Lluïseta i aquell subjecte devien tenir alguna relació, i vaig anar pensant; fins que, després de sopar, el meu amic T… em va treure de dubtes.
-¿Que no saps- digué -que la Lluïseta Buxareu té novi?
Jo vaig fer una mostra d'astorament, i el meu amic continuà.
-Però ¡que és estrany, amb la intimitat que tens amb els Buxareu, que no ho sabessis! S'ha de dir una cosa: el novi no és conegut de la casa. És company meu de col·legi: en R… No el coneixes?…
|
[
"Què va observar el protagonista quan es van encendre els llums?",
"Què li va preguntar la Lluïseta?",
"Per què va canviar de tema el noi?",
"En acabar els films, què van fer?",
"Què li va comentar a la noia?",
"Després, qui se li va apropar a ella?",
"Cap a on es va dirigir aquell jove?",
"I ella per què hi era a passeig de Gràcia?",
"Sobre què rumiava el protagonista?",
"Què intueix?",
"Amb qui va quedar en acabar de sopar?",
"I de què el va informar?",
"Com va reaccionar el noi protagonista?",
"Per què T es va sorprendre que ell no ho sabés?",
"Quina relació tenia l’amic amb el nòvio de la Lluïseta?"
] |
{
"answer_end": [
170,
217,
339,
427,
503,
598,
718,
823,
888,
1012,
1100,
1156,
1192,
1303,
1386
],
"answer_start": [
33,
172,
236,
370,
429,
505,
673,
722,
850,
896,
1045,
1102,
1157,
1219,
1304
],
"input_text": [
"Que la cara de la Lluïseta s'havia tornat bastant més vermella del que ella hauria volgut.",
"¿Què li deia?",
"Perquè li va semblar massa cruel insistir sobre el que acabava de passar.",
"Es despediren amablement.",
"Que un dia d'aquells aniria a pendre cafè amb els seus germans.",
"Un minyó desconegut per a ell.",
"Cap a la plaça de Catalunya.",
"Esperant el tramvia que la dugués a casa seva.",
"Que qui era, aquella persona desconeguda.",
"Que les paraules que li havia dit la Lluïseta i aquell subjecte devien tenir alguna relació.",
"Amb el seu amic T.",
"Que la Lluïseta Buxareu té novi.",
"Va fer una mostra d'astorament.",
"Per la intimitat que té amb els Buxareu.",
"És company seu de col·legi."
]
}
|
bios
|
Mireia Montané i Tuca (Barcelona, 1940) és una pedagoga catalana, membre del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya.
Catedràtica i doctora especialista en formació del professorat i en l'àrea de llengua, durant 30 anys ha treballat al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Durant deu anys ha servit com a Directora de l'Ogicina de Cooperació Educativa i Científica Internacional, i va ser responsable de la creació, creixement i consolidació de la Projecte Internacional de Construcció del Coneixement (KBIP) per a les escoles de tot Catalunya. També ha format part del grup d'experts de la UNESCO.
Ha estat presidenta de l'Associació Europea per a la Formació d'Ensenyants (ATEE) i actualment és presidenta de la Federació Mundial d'Associacions per a la formació del professorat (WFATE) i directora del Projecte COMconèixer, comunitat internacional d'aprenentatge en xarxa amb centres educatius públics i privats de Catalunya i del món. També presideix l'ONG Knowledge Building in Action amb seu als Estats Units, que ha establert el model KBIA CSCL basat en l'historial de cinc anys de treball amb aules de preescolar associades KBIP a Catalunya, Hong Kong i Quebec, i a i altres països com Singapur, Mèxic i Colòmbia. En 2004 fou directora del Projecte Educatiu del Fòrum Universal de les Cultures.
En 2015 va rebre un dels Premis d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla. Ha escrit nombrosos articles a les publicacions Perspectiva Escolar, Revista de Pedagogia de Catalunya i Guix. Elements d'acció educativa.
|
[
"Qui és Mireia Montané i Tuca?",
"És barcelonina?",
"D’on forma part?",
"Quina és la seva especialització?",
"Quant de temps va estar en el Departament d'Educació de la Generalitat?",
"I on va estar 10 anys?",
"En quines ONG ha participat?",
"Què va presidir en el passat?",
"I ara?",
"De què tracta el Projecte COMconèixer?",
"Quina organització no governamental dirigeix?",
"Com es va constituir?",
"Què va passar en l’any 2004?",
"Quin premi se li va concedir en el 2015?",
"En quines revistes ha participat?"
] |
{
"answer_end": [
64,
39,
168,
255,
341,
448,
667,
743,
895,
1007,
1059,
1259,
1371,
1451,
1590
],
"answer_start": [
0,
0,
66,
184,
257,
343,
452,
669,
753,
875,
1009,
1050,
1292,
1373,
1453
],
"input_text": [
"Una pedagoga catalana.",
"Sí.",
"Del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya.",
"La formació del professorat i l'àrea de llengua.",
"30 anys.",
"En l'Ogicina de Cooperació Educativa i Científica Internacional.",
"En el Projecte Internacional de Construcció del Coneixement (KBIP) i en la UNESCO.",
"L'Associació Europea per a la Formació d'Ensenyants.",
"La Federació Mundial d'Associacions per a la formació del professorat i el Projecte COMconèixer.",
"D'una comunitat internacional d'aprenentatge en xarxa amb centres educatius públics i privats de Catalunya i del món.",
"Knowledge Building in Action.",
"Amb l'historial de cinc anys de treball amb aules de preescolar associades KBIP a Catalunya, Hong Kong i Quebec, i a i altres països.",
"Fou directora del Projecte Educatiu del Fòrum Universal de les Cultures.",
"Un dels Premis d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla.",
"En Perspectiva Escolar, Revista de Pedagogia de Catalunya i Guix. Elements d'acció educativa."
]
}
|
bios
|
Josepa Pallí Paradeda (Sant Feliu de Guíxols, 1875 - Barcelona, 1952) fou vescomtessa de Vilanova de Cabanyes, a Calonge i mestra.
Josepa Pallí va néixer a Sant Feliu de Guíxols davant la fugida dels seus pares de Calonge. El seu pare, Josep Pallí, era el cap dels cipaios liberals, i va haver de marxar de la vila per no ser empaitat pels tradicionalistes. Va estudiar la carrera de Magisteri a Barcelona, amb molt bones notes. Mai va arribar a exercir la professió de mestra nacional. El títol nobiliari el va aconseguir en casar-se, l'any 1894, amb el seu cosí Josep Maria Vilanova Plana, vescompte de Cabanyes. Vivía habitualment a Barcelona. Van tenir una filla que es va dir Pilar, que va mantenir el títol nobiliari. I aquest va passar a la filla d'aquesta, Montserrat Prat de Vilanova. Tenia immenses propietats a Calonge, destascant les residències de can Xifró, el castell de Cabanyes i la Torre Valentina. Al castell de Cabanyes es va projectar fer un hotel de luxe. També tenia propietats a Maià.
|
[
"Qui va ser Josepa Pallí Paradeda?",
"On va néixer?",
"I quan va morir?",
"Per què era de Sant Feliu de Guíxols?",
"Quin càrrec tenia el seu pare?",
"De qui fugia?",
"Quins estudis va fer Pallí?",
"Arribaria a exercir de docent?",
"Com va aconseguir ser vescomtessa de Vilanova de Cabanyes?",
"Quan es van unir en matrimoni?",
"On va viure Josepa?",
"Van tenir descendència?",
"El títol va passar a la seva neta?",
"De què era propietària la mestra de Calonge?",
"Com volia reformar el castell de Cabanyes?"
] |
{
"answer_end": [
129,
69,
69,
221,
281,
356,
393,
485,
613,
546,
645,
686,
763,
915,
976
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
131,
223,
283,
358,
429,
487,
506,
615,
647,
671,
794,
917
],
"input_text": [
"Vescomtessa de Vilanova de Cabanyes, a Calonge i mestra.",
"A Sant Feliu de Guíxols.",
"En el 1952.",
"Perquè els seus pares van fugir de Calonge.",
"Era el cap dels cipaios liberals.",
"Dels tradicionalistes.",
"Magisteri.",
"No.",
"Casant-se amb el seu cosí Josep Maria Vilanova Plana, vescompte de Cabanyes.",
"L'any 1894.",
"A Barcelona.",
"Sí.",
"Sí.",
"De les residències de can Xifró, del castell de Cabanyes i de la Torre Valentina.",
"El volia fer un hotel de luxe."
]
}
|
books
|
-Amb muntanyes i tot? -Ja ho crec. Amb grans muntanyes, més altes que el Montseny.
-I com se sap això? -Mirant-ho amb unes ulleres de llarga vista… unes ullerasses de gegant, que tenen cada vidre com una mola de molí.
-I a les muntanyes de la lluna no s'hi veuen arbres i cases i gent?
-No s'arriben a afigurar. -I rius?
-Tampoc se reparen; però hi ha mars. Jo vaig veure un mapa de la lluna i era igual que qualsevol de la terra: allí mars, allí continents, allí badies…
A tot això, en Xaneta m'anava tocant amb el colze i s'estremia amb un riure de conill; i, aprofitant una distracció d'en Lluís, qui s'encantava amb la visió del cel plena dels seus somnis, se m'acostà a l'orella i em va dir rapidament amb veu baixa i enriolada :
-Dali, dali garrofa, dali! Ma, si en tragina de morral aquest noi!
Vaig mirar-me'l amb una cara tota malagradosa. Figurar-se que jo era capaç d'enganyar el pobre Lluís! No mereixia una llisada aquell minyó presumptuós, que es creia més viu que tothom? Me vingueren a la punta de la llengua un reguitzell de paraules agres. Però que en trauria de dir-n'hi quatre? Qui era capaç de convèncer-lo que l'estelada no era una menudalla, que, ben arreplegada, li cabria al clot de la gorra? I, tot plegat valia la pena d'armar una batussa? Aixi doncs, d'una consideració a l'altra vaig anar-me empassant la mala saliva, que la pruïja dels dicteris m'havia fet a la boca, i vaig optar per callar-los; i, per a esbargir més la temptació, vaig aixecar-me i em vaig posar a passejar per sobre el marge, atalaiant el paisatge.
|
[
"Com són els cims de la lluna?",
"Gràcies a quin objecte es pot saber?",
"A continuació, quina pregunta li fa el Xaneta?",
"Què afirma Lluís que hi ha a la lluna?",
"Segons ell, com és el mapa d’aquest satèl·lit?",
"Què feia el nen amb el narrador?",
"I què li va dir?",
"Li va dir cridant?",
"Quan ho va fer?",
"Com va reaccionar el personatge?",
"De què no era digne el Lluís?",
"Què se li va ocórrer al protagonista?",
"Es va preguntar si valia la pena pegar a Xaneta?",
"Al final, el va insultar?",
"En comptes d’això, què va fer?"
] |
{
"answer_end": [
81,
146,
285,
356,
429,
557,
801,
720,
683,
847,
952,
1056,
1266,
1425,
1547
],
"answer_start": [
35,
83,
218,
322,
358,
484,
686,
686,
562,
802,
849,
987,
1221,
1279,
1463
],
"input_text": [
"Més alts que el Montseny.",
"A unes ulleres de llarga vista.",
"I a les muntanyes de la lluna no s'hi veuen arbres i cases i gent?",
"Mars.",
"Igual que el de la terra.",
"Li anava tocant amb el colze i s'estremia amb un riure de conill.",
"Que li donés garrofa, que en tragina de morral.",
"No.",
"En una distracció d'en Lluís.",
"Va mirar-se'l amb una cara tota malagradosa.",
"D'una llisada aquell minyó presumptuós.",
"Un reguitzell de paraules agres.",
"Sí.",
"No.",
"Va aixecar-se i es va posar a passejar per sobre el marge, atalaiant el paisatge."
]
}
|
mitologia
|
Terra Australis (de manera completa en llatí Terra Australis Incognita, la "Terra Desconeguda del Sud") va ser un continent imaginari amb orígens a la Grècia clàssica que solia aparèixer en els mapes europeus a partir del segle XV i fins al segle xviii.
El concepte va ser introduït per Aristòtil i Eratòstenes basant-se en prejudicis relacionats amb la simetria geomètrica. Les seves idees van ser posteriorment esteses per Ptolemeu, un cartògraf grec del segle i, que creia que l'oceà Índic estava tancat per una massa de terra al sud. Quan, durant el Renaixement Ptolemeu es va convertir en la principal font d'informació per als cartògrafs europeus, aquest continent va començar a aparèixer als mapes.
Encara que els viatges d'exploració van anar fent que es reduís la massa de terra de l'imaginari continent, els cartògrafs van continuar pintant-lo en els seus mapes i els científics van defensar aquesta opció amb els usuals arguments aristotèlics com ara que hauria d'haver-hi una gran massa de terra a l'hemisferi sud que fes de contrapès a la massa coneguda en l'hemisferi nord.
Era freqüent que aquest continent es dibuixés al voltant del Pol Sud però amb una superfície molt més gran que l'actual Antàrtida i estenent-se molt més al nord. Per exemple, Fernando de Magallanes el 1520 va creure que l'illa gran de Terra del Foc era part d'aquesta "Terra Australis Incognita". Nova Zelanda, descoberta per Abel Tasman el 1642, així com Austràlia, també van ser considerades com a part d'aquesta mítica massa terrestre.
A inicis del segle xvi marins espanyols com Francisco de Hoces (qui va descobrir el passatge després anomenat "de Drake") i Gabriel de Castilla, van ubicar concretament les costes de l'encara llavors anomenada "Terra Australis Incognita a les latituds reals.
El concepte d'aquesta mítica terra meridional va ser finalment corregit per James Cook. En el seu primer viatge va circumnavegar Nova Zelanda mostrant que no era part d'un continent més gran. En el seu segon viatge va circumnavegar el globus a una elevada latitud sud (en alguns llocs fins i tot creuant el cercle polar antàrtic) amb el que va mostrar que si hi hagués un continent a l'hemisferi sud aquest hauria d'estar confinat en zones polars i no en regions de clima temperat com s'havia pensat.
En temps moderns s'ha fet servir de vegades el terme "Terra Australis" com a sinònim del continent australià.
|
[
"Què va ser Terra Australis?",
"Quan va estar present en els plànols d’Europa?",
"Qui va presentar aquesta teoria?",
"I qui li va donar suport?",
"A més, què teoritzava?",
"Què va fer que s'inclogués Terra Australis als mapes europeus?",
"Què va comportar les expedicions?",
"Quin era un dels raonaments d’Aristòtil que sostenia la idea del continent?",
"On situaven Terra Australis?",
"Al final quins països se’ls relaciona amb aquest continent?",
"En teoria, qui el va saber situar?",
"I qui va ser James Cook?",
"Què va demostrar en la seva primera travessia?",
"I en la segona?",
"En aquests últims segles, per a què s’ha utilitzat el mot Terra Australis?"
] |
{
"answer_end": [
166,
252,
310,
464,
536,
704,
812,
1086,
1156,
1525,
1784,
1872,
1976,
2285,
2395
],
"answer_start": [
0,
167,
254,
375,
466,
544,
706,
916,
1088,
1385,
1550,
1786,
1874,
1978,
2287
],
"input_text": [
"Un continent imaginari amb orígens a la Grècia clàssica.",
"A partir del segle XV i fins al segle xviii.",
"Aristòtil i Eratòstenes.",
"Ptolemeu, un cartògraf grec del segle i.",
"Que l'oceà Índic estava tancat per una massa de terra al sud.",
"Que durant el Renaixement Ptolomeu es convertís en la principal font d'informació per als cartògrafs europeus.",
"Que es reduís la massa de terra de l'imaginari continent.",
"Que hauria d'haver-hi una gran massa de terra a l'hemisferi sud que fes de contrapès a la massa coneguda en l'hemisferi nord.",
"Al voltant del Pol Sud.",
"Nova Zelanda, així com Austràlia.",
"Francisco de Hoces i Gabriel de Castilla.",
"El que va corregir el concepte d'aquesta mítica terra meridional.",
"Que Nova Zelanda no era part d'un continent més gran.",
"Que si hi hagués un continent a l'hemisferi sud aquest hauria d'estar confinat en zones polars i no en regions de clima temperat com s'havia pensat.",
"Com a sinònim del continent australià."
]
}
|
books
|
-Jo no estaria pas tranquila. Això em fa olor de cosa dolenta. Vols-t'hi jugar que fa contraban? L'altra setmana em varen dir que a una masia, cap a la banda de Riells, hi ha un amagatall de contrabandistes. Diu que hi entren unes dones primes, i en surten d'allò més farcides. Ves qui et pot assegurar que el vostre pastor no sigui de la colla! Parla-n'hi, al teu home.
La Rosa restà vivament inquieta.
En tornant a casa, cercà el seu marit. Era al camp, a fangar. Mentre l'esperava, confià el seu neguit a l'Anneta. Totes dues, tan bon punt aparegué en Tià, l'empenyeren cap a un recó de la cuina. Amb gran misteri li contaren llurs temences. Semblava que posseïssin algun indici vehement.
|
[
"D’acord amb la protagonista, per què si fos ella estaria neguitosa?",
"De què està segura?",
"Què li van relatar?",
"On estava aquesta casa?",
"Com són les dones quan hi entren?",
"I com hi surten?",
"De qui hi sospita la que ho explica?",
"El pastor era l’home de l’altra protagonista?",
"Com es va quedar aquesta?",
"Va poder trobar al seu marit a casa?",
"On era, doncs?",
"Què va fer la Rosa mentre que ell hi era fora?",
"Com va actuar amb l’Anneta quan va arribar a casa?",
"I què li van contar?",
"Semblava ser cert?"
] |
{
"answer_end": [
61,
96,
206,
167,
243,
276,
344,
369,
402,
464,
464,
516,
598,
643,
690
],
"answer_start": [
1,
63,
97,
113,
208,
245,
278,
346,
371,
404,
443,
466,
518,
600,
645
],
"input_text": [
"Perquè li fa olor de cosa dolenta.",
"Que es fa contraban.",
"Que a una masia, hi ha un amagatall de contrabandistes.",
"Cap a la banda de Riells.",
"Primes.",
"Farcides.",
"Del pastor.",
"Sí.",
"Inquieta.",
"No.",
"Al camp.",
"Confià el seu neguit a l'Anneta.",
"L'empenyeren cap a un recó de la cuina.",
"Llurs temences.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Nuria Oliver Ramírez (Alacant, 1970) és enginyera en telecomunicacions, doctora pel MIT Media Lab de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). És Directora de Recerca en Ciències de Dades en Vodafone i Chief Data Scientist en DataPop Alliance. És una de les dones investigadores en informàtica més citades a Espanya.
Es va llicenciar en Enginyeria de Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Madrid en 1994. Va ser guardonada amb el Primer Premi Nacional espanyol d'Enginyers de Telecomunicació en 1994. En 1995 va ser premiada amb una beca de la Fundació la Caixa per realitzar estudis de postgrau en el MIT, d'on va rebre el seu doctorat a l'àrea d'intel·ligència perceptual. En 2001, es va unir com a investigadora als laboratoris de recerca de Microsoft (Microsoft Research) en Redmond, als Estats Units d'Amèrica. Després de dotze anys als EUA, va deixar Microsoft en 2008 per unir-se a Telefónica I+D a Barcelona com a Directora Científica en Multimèdia, sent la primera i única directora científica dona contractada per Telefónica I+D en aquell moment. Des de 2013 és Membre Sènior per la Association for Computing Machinery (ACM) i per l'Institut d'Enginyers Elèctrics i Electrònics (IEEE) des de 2014. Al novembre de 2016 va deixar Telefónica i va ser nomenada la primera Chief Data Scientist en DataPop Alliance, una organització internacional sense ànim de lucre creada per la Iniciativa Humanitària de Harvard, MIT Mitjana Lab i Overseas Development Institute dedicada a aprofitar Big Data per millorar el món.
Els seus articles han estat citats més de 10400 vegades. És coneguda pel seu treball en models computacionals de comportament humà, intel·ligència artificial, interacció persona-màquina, informàtica mòbil i dades massives pel bé social.
|
[
"De qui es tracta Nuria Oliver Ramírez?",
"Què dirigeix?",
"Què va estudiar?",
"Què li van concedir el 1994?",
"Què va poder dur a terme gràcies a la Fundació la Caixa?",
"Com a què va treballar a Microsoft?",
"Després, a quina empresa es traslladaria?",
"Amb quin càrrec?",
"A quina institució es va inscriure en l’any 2013?",
"I en el 2014?",
"Després de Telefònica, a on va parar?",
"Què és?",
"Amb quin objectiu?",
"Tenen molta rellevància les publicacions d’Oliver?",
"Per què té renom?"
] |
{
"answer_end": [
70,
246,
372,
517,
623,
772,
921,
974,
1146,
1224,
1336,
1486,
1536,
1593,
1773
],
"answer_start": [
0,
147,
321,
423,
527,
702,
865,
893,
1075,
1153,
1246,
1317,
1456,
1538,
1595
],
"input_text": [
"D'una enginyera en telecomunicacions.",
"És Directora de Recerca en Ciències de Dades en Vodafone i Chief Data Scientist en DataPop Alliance.",
"Enginyeria de Telecomunicacions.",
"El Primer Premi Nacional espanyol d'Enginyers de Telecomunicació.",
"Els seus estudis de postgrau en el MIT.",
"Com a investigadora als seus laboratoris de recerca.",
"A Telefónica I+D.",
"Amb el de Directora Científica en Multimèdia.",
"En la Association for Computing Machinery.",
"En l'Institut d'Enginyers Elèctrics i Electrònics.",
"A DataPop Alliance.",
"Una organització internacional sense ànim de lucre creada per la Iniciativa Humanitària de Harvard, MIT Mitjana Lab i Overseas Development Institute.",
"Amb el d'aprofitar Big Data per millorar el món.",
"Sí.",
"Pel seu treball en models computacionals de comportament humà, intel·ligència artificial, interacció persona-màquina, informàtica mòbil i dades massives pel bé social."
]
}
|
books
|
Amb tot i lo vibrant de la sonata, semblava que a Obdúlia aquell motiu de la poetessa improvisada, de la germana inspirada, no la interessava prou. Ans al contrari, qualsevulla hauria dit, a l'endevinar l'ombra d'un somriure lleu, molt lleu, que li corria pels llavis carmesins, que ella no feia tant cas, com el jovincel, de la espontaneïtat tan ponderada.
Però ell encara insistia:
-Fa els seus càntics sense llima, sense esmena… I el que és més prodigiós, amb molt escasses lectures… Pot ben dir-se que refila com l'ocell en el verger…
Més, a pesar de l'exaltació del jove, la conversa s'esllanguia. Dels dos interlocutors que havien d'animar el diàleg, només ell parlava enfervorit, però ella semblava absenta. I així va ésser que a l'adonar-se Abundi de la minva d'interés per part de la seva amiga o al parar tal volta esment en la poca gentilesa que mostrava exalçant els dots d'una dona davant d'una altra, l'adorada!, que n'atresorava tants, va renovar un xic el tema… I passant del lirisme descriptiu a la novel·la d'intriga, insinuava somrient:
-Però si Vós l'heu d'haver vista, per lo menys un cop.
-Jo?
-Sí… La nit ditxosa que us vaig conèixer… Ella venia amb mi. Havia volgut anar a l'Aula de Conferències, i l'hi vaig acompanyar un vespre que feia la lliçó en Florenci, el substitut…
-Ah!
-No vareu fixar-s'hi?
|
[
"A simple vista, què no l’atreia a l’Obdúlia?",
"Com sabem que al final sí que li va agradar?",
"De quin color tenia els llavis?",
"Es va fixar el jove?",
"Com era el cant de la poetessa?",
"Amb què la compara?",
"La conversa entre els dos joves es va anar acabant?",
"Qui era el que més intentava reanimar-la?",
"En quin estat es trobava la jove?",
"I per què va canviar de tema Abundi?",
"Què li va assegurar a la noia?",
"Quan hauria conegut ella a aquesta persona?",
"Amb qui hi anava?",
"Per què?",
"Què li pregunta al final el noi?"
] |
{
"answer_end": [
146,
267,
277,
321,
430,
537,
601,
685,
713,
976,
1109,
1156,
1175,
1219,
1325
],
"answer_start": [
35,
148,
242,
279,
385,
487,
577,
603,
687,
722,
1057,
1117,
1158,
1177,
1305
],
"input_text": [
"Aquell motiu de la poetessa improvisada, de la germana inspirada.",
"Perquè un somriure lleu li corria pels llavis.",
"De color carmesí.",
"No.",
"Sense llima, sense esmena.",
"Amb un ocell en el verger.",
"Sí.",
"Ell.",
"Absent.",
"Perquè es va adonar de la minva d'interés per part de la seva amiga o al parar tal volta esment en la poca gentilesa que mostrava exalçant els dots d'una dona davant d'una altra.",
"Que ja l'havia d'haver vista, per lo menys un cop.",
"La nit ditxosa que es van conèixer.",
"Amb ell.",
"Perquè havia volgut anar a l'Aula de Conferències.",
"Si no s'hi havia fixat."
]
}
|
mitologia
|
A la mitologia Mesopotàmica, Irkalla (Accadi, també Ir-Kalla, Irkalia), Kur (sumeri) o Ersetu (Accadi) és l'inframón del que no hi ha cap retorn. També era anomenad terra del no retorn, Kurnugia en sumeri i Erset la tari en Accadi. Kur és governat per la deessa Ereixkigali i el seu consort, el déu de la mort Nergal.
Irkalla era originàriament un altre nom per Ereshkigal, qui va governar el inframón en solitari fins que Nergal va ser enviat al inframón i va seduir Ereshkigal (a la mitologia babilònica). Ambdós la deitat i la ubicació van ser anomenats Irkalla, tal com passava amb Hades a la mitologia grega.
L'inframón sumeri era un lloc per els cossos dels morts després de la seva mort. El viatge al món dels morts passava a través de set portes en el seu viatge a través del portal deixant articles de roba i ornaments a cadascuna de les portes, no necessàriament per elecció, ja que hi hi havia un guardià a cada porta que agafava un peatge pel passatge i per evitar que els morts anèssin per un camí incorrecte. Els cossos dels morts es descomponen al més enllà de la mateixa manera com ho farien al món dels vius.
En ser una destinació subterrània on van els morts, Irkalla és similar al Sheol de la Bíblia hebrea o al Hades de la mitologia grega clàssica. És diferent d'altres versions més esperançadores del més enllà, com la que tenien els contemporanis egipcis i posteriorment a la filosofia Platònica, al judaisme, i al cristianisme. Irkalla també és diferent del Tàrtar grec i la perspectiva cristiana del infern. A Irkalla no hi ha cap càstig o recompensa, sent més aviat una versió més trista de la vida al món dels vius, tenint Erishkigal un doble paper d'alcaid i guardià dels morts més que un governant sinistre com Satan o els déus de la mort d'altres religions.
|
[
"De quin lloc es tracta Irkalla?",
"En quina religió?",
"Com més se’l pot denominar?",
"Qui són els monarques d’aquest món?",
"Què era en veritat Irkalla?",
"Com va esdevenir Nergal sobirà d’aquell inframon?",
"Quin altre personatge mitològic se l’anomenava com el seu regne?",
"Què hi havia a Kur?",
"Per anar-hi, què s'havia de travessar?",
"Per què havien de deixar la seva roba i accessoris en cada portal?",
"Era per voluntat pròpia?",
"Les restes dels morts s’hi conservaven bé?",
"Amb què es compara aquest món?",
"En què es diferencia Ersetu del més enllà dels jueus?",
"I quin rol hi té Ereshkigal?"
] |
{
"answer_end": [
144,
116,
230,
316,
372,
478,
612,
693,
790,
1021,
884,
1124,
1267,
1430,
1734
],
"answer_start": [
29,
0,
146,
232,
318,
362,
508,
614,
695,
780,
791,
1023,
1126,
1269,
1642
],
"input_text": [
"De l'inframón del que no hi ha cap retorn.",
"En la mitologia Mesopotàmica.",
"Com a terra del no retorn, Kurnugia i Erset.",
"La deessa Ereixkigali i el seu consort, el déu de la mort Nergal.",
"Originàriament un altre nom per Ereshkigal.",
"Seduint Ereshkigal.",
"Amb Hades a la mitologia grega.",
"Els cossos dels morts després de la seva mort.",
"Set portes.",
"Perquè hi havia un guardià a cada porta que agafava un peatge pel passatge i per evitar que els morts anèssin per un camí incorrecte.",
"No.",
"No.",
"Amb el Sheol de la Bíblia hebrea o amb el Hades de la mitologia grega clàssica.",
"Que no era tan esperançador.",
"El d'alcaid i el de guardià dels morts."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Nicteu (en grec antic Νυκτεύς), va ser un rei de Tebes, fill d'Hirieu i de Clònia, i germà de Licos. És descendent de Posidó i de les Plèiades.
Es casà amb Polixo i tingué una filla anomenada Antíope. La noia, després que fou seduïda per Zeus, fugí de casa i es refugià a la cort d'Epopeu, a Sició. Nicteu, en saber-ho, es va suïcidar, i va confiar a Licos la missió de venjar-lo. Una altra tradició referida per Pausànies diu que va anar a reclamar-la, i organitzà una expedició contra Sició, però morí al camp de batalla lluitant contra Epopeu, que havia raptat Antíope. Epopeu també va quedar ferit en aquell combat, i no va trigar gaire a morir.
Una altra tradició explica que Licos i Nicteu són els fills de Ctoni, un dels homes nascuts de les dents del drac mort per Cadme. Van haver de fugir d'Eubea, que era una ciutat de Beòcia, perquè havien mort Flègies. Es van instal·lar a Tebes i allà van fer-se amics del rei Penteu, i fins i tot van exercir la regència durant un temps.
|
[
"Qui va ser Nicteu?",
"Tenia una germana?",
"De qui era familiar?",
"Qui va ser la seva dona?",
"I a qui van engendrar?",
"Què va passar en la seva filla?",
"Quina va ser la seva resposta?",
"En una altra història, què diu que va fer per Antíope?",
"Però, en mans de qui va morir?",
"Epopeu també moriria?",
"Havia segrestat a Antíope?",
"Què relata una altra versió de la llegenda sobre Nicteu?",
"Qui era Ctoni?",
"Per què van haver d’escapar Licos i Nicteu?",
"A qui van conèixer a Tebes?"
] |
{
"answer_end": [
81,
126,
169,
189,
226,
324,
406,
519,
572,
675,
598,
745,
805,
891,
957
],
"answer_start": [
27,
59,
128,
171,
192,
228,
326,
408,
521,
600,
559,
677,
740,
807,
893
],
"input_text": [
"Un rei de Tebes.",
"No.",
"De Posidó i de les Plèiades.",
"Polixo.",
"A Antíope.",
"Va ser seduïda per Zeus, fugí de casa i es refugià a la cort d'Epopeu, a Sició.",
"Es va suïcidar, i va confiar a Licos la missió de venjar-lo.",
"Va anar a reclamar-la, i organitzà una expedició contra Sició.",
"En mans d'Epopeu.",
"Sí.",
"Sí.",
"Que Licos i ell són els fills de Ctoni.",
"Un dels homes nascuts de les dents del drac mort per Cadme.",
"Perquè havien mort Flègies.",
"Al rei Penteu."
]
}
|
vilaweb
|
L'aeroport de Barcelona recupera avui la normalitat després d'un cap de setmana caòtic, tant per la vaga del personal de terra d'Ibèria com per les anul·lacions de vols causades per l'aiguat de dissabte, que va obligar a aturar l'activitat. Aquest matí, la gran majoria dels vols que s'enlairen o que aterren a Barcelona van sobre l'horari previst. Més de quinze mil passatgers van quedar afectats per les anul·lacions, la majoria dels quals van ser recol·locats en altres vols que sortien ahir o avui mateix. Aquest matí, el comitè de vaga es reuneix per decidir si continua les protestes. Consulteu l'estat de tots els vols d'arribada i sortida ací. El comitè de vaga exigeix, sobretot, d'estabilitzar els llocs de feina. En aquest sentit, demana de transformar tots els treballadors fixos a temps parcial a fixos a temps complet. També vol que 400 treballadors eventuals esdevinguin fixos. D'aquesta manera, segons el comitè, s'acabaria ‘l'abús de les hores extraordinàries obligatòries' dels treballadors arran de l'augment del trànsit aeri. El comitè considera que les seves demandes també permetran de reorganitzar els torns i els horaris i aconseguir ‘unes condicions de treball dignes'. Ibèria, en canvi, s'escuda en el fet que no pot transformar els contractes del personal de l'aeroport de Barcelona perquè s'han de negociar a escala estatal.
|
[
"Què ha passat avui a l’aeroport Josep Tarradellas?",
"Per què es va interrompre l'activitat?",
"Avui hi ha hagut retards en gran part dels vols?",
"Però, qui s'ha vist perjudicat?",
"Com es va solucionar?",
"Quan serien els seus vols?",
"Quin és el motiu pel qual hi ha una reunió al matí?",
"Es pot saber si el teu vol s’ha modificat?",
"Quin és el principal requisit de la direcció de la vaga?",
"I què implica?",
"Quina és la finalitat d’aquestes mesures?",
"Està relacionat amb l’increment de vols?",
"Per quina raó es vol canviar els horaris laborals?",
"Tot i això, ho farà Ibèria?",
"Per què no?"
] |
{
"answer_end": [
51,
239,
347,
418,
477,
508,
589,
650,
722,
891,
1008,
1044,
1193,
1309,
1351
],
"answer_start": [
0,
38,
241,
349,
420,
463,
510,
591,
652,
742,
893,
991,
1066,
1195,
1297
],
"input_text": [
"Recupera la normalitat.",
"Tant per la vaga del personal de terra d'Ibèria com per les anul·lacions de vols causades per l'aiguat de dissabte.",
"No.",
"Més de quinze mil passatgers.",
"Van ser recol·locats en altres vols.",
"Ahir o avui mateix.",
"Per la decisió si continua les protestes.",
"Sí.",
"Estabilitzar els llocs de feina.",
"La transformació de tots els treballadors fixos a temps parcial a fixos a temps complet, i que 400 treballadors eventuals esdevinguin fixos.",
"Acabar l'abús de les hores extraordinàries obligatòries dels treballadors.",
"Sí.",
"Aconseguir unes condicions de treball dignes.",
"No.",
"Perquè s'han de negociar a escala estatal."
]
}
|
bios
|
Dolors Claret i Aymerich, també coneguda com Lola Claret o Mademoiselle Claret (Camprodon, Ripollès, 1918 - Olot, Garrotxa, 2001) fou una dibuixant, pintora i escultora catalana. Es va donar a conèixer a Catalunya en particular com a retratista i pintora. Era filla del conegut escultor Joaquim Claret i Vallès i treballava com el seu pare a la ciutat d'artistes d'Olot.
Un mes després de néixer, la família es va traslladar a França des de la localitat catalana de Camprodon, als Pirineus. Dolors es va graduar de l'escola primària a Mareil-Marly i de l'escola secundària a Saint-Germain-en-Laye, a la zona occidental de París. Va estudiar ballet i música, va aprendre a tocar el violí.
Inicialment va treballar com a representant d'una companyia d'assegurances i més tard com a especialista administrativa en una cadena de supermercats. Va prendre les primeres lliçons de dibuix i escultura del seu pare. El 1939 la família va tornar a causa de la guerra a Catalunya i es va establir a Olot. Va començar a dibuixar, modelar i fer retrats. Va exposar per primera vegada pintures a l'oli amb el seu pare a la Biblioteca publica de Girona. Es van seguir exposicions amb dibuixos i aquarel·les a Camprodon i Olot. També va participar com a artista a les fires anuals de Fires del Dibuix a Olot, Figueras, Manresa i Camprodon. Va fer retrats per a nombroses famílies. Per exemple, també va crear la portada de l'especial de Nadal del 1984 de la revista La Comarca d'Olot.
També es va donar a conèixer a la zona d'Olot com a professora privada de francès amb altes habilitats pedagògiques. Al trio musical Olotense Allegretto tocava el violí juntament amb el metge Joan Danès (violoncel) i Teresa Balmanya (piano).
|
[
"A què es va dedicar Dolors Claret i Aymerich?",
"Quin era el seu sobrenom?",
"El seu pare també era artista?",
"On es va mudar quan era petita?",
"A quina localitat francesa va cursar l’ESO?",
"A més, què va estudiar?",
"De què va treballar en un principi?",
"Què li va ensenyar el seu pare?",
"Per què van tornar a Catalunya?",
"En què es va iniciar allà?",
"On va fer la seva primera exposició?",
"A quines ciutats va fer les següents?",
"Què li va encomanar gran part dels seus clients?",
"Per què més va ser una persona important a Olot?",
"I amb qui va formar un trio musical?"
] |
{
"answer_end": [
168,
78,
310,
433,
596,
686,
837,
905,
968,
1039,
1137,
1210,
1363,
1584,
1701
],
"answer_start": [
0,
0,
256,
371,
491,
629,
688,
839,
907,
994,
1041,
1139,
1324,
1469,
1586
],
"input_text": [
"Al dibuix, a la pintura i a l'escultura.",
"Lola Claret o Mademoiselle Claret.",
"Sí.",
"A França.",
"A Saint-Germain-en-Laye.",
"Ballet, música i violí.",
"De representant d'una companyia d'assegurances i d'especialista administrativa en una cadena de supermercats.",
"Dibuix i escultura.",
"Per la guerra.",
"En dibuix, modelatge i fer retrats.",
"A la Biblioteca publica de Girona.",
"A Camprodon i a Olot.",
"Retrats.",
"Per ser una professora privada de francès amb altes habilitats pedagògiques.",
"Amb el metge Joan Danès i Teresa Balmanya."
]
}
|
mitologia
|
(106) Dione és un asteroide del cinturó principal de grans dimensions. Probablement té una composició similar a (1) Ceres.
Va ser descobert per J.C. Watson el 10 d'octubre de 1868, i el va anomenar Dione, una antiga deessa grega, de l'època dels titans. Està catalogat com un membre del grup d'asteroides Hecuba, que orbiten prop de 2:1 de ressonància orbital amb Júpiter.
Dione va ser observat en una ocultació amb un estel tènue el 19 de gener de 1983, per observadors de Dinamarca, Alemanya i els Països Baixos. Es va deduir que tenia un diàmetre de 147 ± 3 km, molt semblan al valor adquirit pel satèl·lit IRAS.
Els mesuraments amb les observacions de l' IRAS donen un diàmetre de 169,92 ± 7,86 km i un albedo geomètric de 0,07 ± 0,01. En comparació, el fotòmetre MIPS en el telescopi espacial Spitzer dona un diàmetre de 168,72 ± 8,89 quilòmetres i un albedo geomètrica de 0,07 ± 0,01. Quan es va observar l'asteroide en una ocultació per una estrella, els resultats van mostrar un diàmetre de 176,7 ± 0,4 km.
Les observacions fotomètriques d'aquest asteroide recollides durant el 2004 i el 2005 mostren un període de rotació de 16,26 ± 0,02 hores, amb una variació de lluentor de 0,08 ± 0,02 magnitud.
Un dels satèl·lits de Saturn també es nomena Dione.
Viccionari
|
[
"Què és Dione?",
"Amb què s’assimila?",
"Qui va veure aquest planetoide per primer cop?",
"Quin nom li va posar?",
"Qui era en la mitologia grega?",
"D’on forma part aquest astroide?",
"On es troba?",
"Què va passar el 19 de gener de 1983?",
"Qui van ser els autors?",
"Quina era la mida del cos celeste?",
"Aquesta informació coincideix amb la de l'IRAS?",
"Quina és l’albedo geomètrica de Dione?",
"Quin diàmetre es va calcular que tenia en una ocultació per un estel?",
"Què evidencien les observacions del 2004 i 2005?",
"Què més té el nom de Dione?"
] |
{
"answer_end": [
69,
121,
155,
203,
252,
311,
371,
453,
513,
563,
614,
738,
1013,
1152,
1258
],
"answer_start": [
6,
71,
123,
183,
198,
254,
305,
373,
446,
515,
532,
704,
891,
1015,
1208
],
"input_text": [
"Un asteroide del cinturó principal de grans dimensions.",
"Amb Ceres.",
"J.C. Watson.",
"Dione.",
"Una deessa, de l'època dels titans.",
"Del grup d'asteroides Hecuba.",
"Prop de 2:1 de ressonància orbital amb Júpiter.",
"Va ser observat en una ocultació amb un estel tènue.",
"Observadors de Dinamarca, Alemanya i els Països Baixos.",
"Tenia un diàmetre de 147 ± 3 km.",
"Sí.",
"De 0,07 ± 0,01.",
"De 176,7 ± 0,4 km.",
"Un període de rotació de 16,26 ± 0,02 hores.",
"Un dels satèl·lits de Saturn."
]
}
|
mitologia
|
Holger Danske (en francès: Ogier de Danemarche, Hogier, Ogier le Danois, Otger o Otgar de Dannemarka; «Holger el danès») és un cavaller danès llegendari que apareix per primera vegada en una cançó de gesta escrita en francès antic, en el conjunt de poemes Geste de Doon de Mayence.
Holger apareix per primera vegada en la Cançó de Rotllan del segle xi, i després en unes cròniques de rimes del segle xii al XIV, on la seva vida és relatada detalladament en diverses aventures. D'acord amb la llegenda, és fill de Godofred, rei de Dinamarca. En La Chevalerie Ogier de Danemarche, va tenir un fill que va ser assassinat per Carles el Jove, fill de Carlemany. Com a venjança, Holger va buscar i matar a Carles, però amb prou feines va evitar assassinar a Carlemany. Va estar enfrontat amb Carlemany durant set anys, però va fer les paus amb ell per lluitar al seu costat contra els sarraïns, de manera que en una batalla va aconseguir matar el gegant Brehus. Tenia una espasa anomenada Cortana que, d'acord amb la llegenda, portava la inscripció «El meu nom és Cortana, del mateix acer i tremp que la Joyeuse i Durandal».
És possible que es fes conegut a Escandinàvia al segle XV per la traducció de la saga carolíngia de la Matèria de França, però ràpidament es va fer popular i va ser retratat en pintures del segle xv en dues esglésies de Dinamarca i Suècia. El 1515, Kristiern Pedersen vivia a París i va traduir al danès una novel·la en prosa basada en les cròniques de poemes Olger Danskes krönike, que es va imprimir el 1534. Pedersen presenta a Holger com el fill d'un rei danès anomenat Godfred que abandona a Holger com a ostatge de Carlemany. En algunes versions, Morgana el porta a l'illa d'Avalon, de la qual torna per salvar a França dos-cents anys després. Segons les guies del castell de Kroborg, la llegenda diu que Holger es va asseure en la seva ubicació actual després de caminar tot el camí des de França.
Com Frederic I, Venceslau I i el Rei Artús, segons la llegenda danesa Holger vivia al castell de Kronborg, dormint fins al moment en què Dinamarca estigués en perill mortal; arribada l'ocasió, s'aixecaria i salvaria a la nació. Així, la seva barba va créixer fins a tocar el sòl. El grup de resistència danès més gran en la Segona Guerra Mundial va ser anomenat «Holger Danske» en honor de la llegenda.
L'òpera de 1789 Holger Danske, composta per Friedrich Ludwig Æmilius Kunzen (1761-1817) i amb llibret de Jens Immanuel Baggesen, va tenir un impacte considerable en el nacionalisme danès de finals del segle xviii. Això va engendrar una disputa literària sobre el personatge, que va revelar la creixent insatisfacció entre la població danesa sobre la influència alemanya. Entre d'altres, l'intel·lectual danès Peter Andreas Heiberg es va unir a la disputa escrivint una versió satírica titulada Holger Tyske («Holger l'Alemany»), ridiculitzant l'obra de Baggesen.
El cronista danès del segle xii Saxo Grammaticus no esmenta a aquest personatge en la seva Gesta Danorum i Holger no està relacionat amb cap fet històric a Dinamarca. No obstant, hi ha una crònica del monestir de Sant Martí de Colònia que assegura que el complex va ser saquejat pels saxons el 778, i que va ser reconstruït per «Olgerus Daniae dux», amb l'ajuda de Carlemany.
|
[
"De qui es tracta Holger Danske?",
"On es menciona?",
"I en quin poema del s. XI?",
"Per què va matar a Carles el Jove?",
"Quan es va reconciliar amb el pare d'aquest, Carlemany?",
"Quin era el nom de l’espasa d’Ogier?",
"Què va implicar l'èxit de la seva figura en el s. XV?",
"Com el defineix Pedersen?",
"Què narra un mite danès d’ell?",
"Qui va crear l’òpera Holger Danske?",
"Per què va crear aquesta una controvèrsia?",
"I què va desencadenar?",
"Apareix Hogier en el Gesta Danorum?",
"Però, on sí?"
] |
{
"answer_end": [
152,
280,
351,
706,
887,
990,
1357,
1649,
2150,
2454,
2600,
2696,
2994,
3238
],
"answer_start": [
0,
157,
282,
579,
763,
956,
1241,
1530,
1968,
2327,
2456,
2581,
2890,
3069
],
"input_text": [
"D'un cavaller danès llegendari.",
"En el conjunt de poemes Geste de Doon de Mayence.",
"En la Cançó de Rotllan.",
"Perquè el seu fill va ser assassinat per ell.",
"Quan va lluitar al seu costat contra els sarraïns.",
"Cortana.",
"El seu retrat en pintures del segle xv en dues esglésies de Dinamarca i Suècia.",
"Com el fill d'un rei danès anomenat Godfred que abandona a Holger com a ostatge de Carlemany.",
"Vivia al castell de Kronborg, dormint fins al moment en què Dinamarca estigués en perill mortal; arribada l'ocasió, s'aixecaria i salvaria a la nació.",
"Friedrich Ludwig Æmilius Kunzen i Jens Immanuel Baggesen.",
"Perquè va tenir un impacte considerable en el nacionalisme danès de finals del segle xviii.",
"La creixent insatisfacció entre la població danesa sobre la influència alemanya.",
"No.",
"En una crònica del monestir de Sant Martí de Colònia."
]
}
|
vilaweb
|
En comptes de reclamar cadascú la sobirania sobre l'Illa Hans, Canadà i Dinamarca han de compartir en forma de condomini aquest illot deshabitat – i inhabitable – situat entre Nunavut i Groenlàndia, a l'Àrtic, sostenen experts de tots dos països. Els dos estats deixarien als inuit de Canadà i Groenlàndia que gestionessin a la seva manera aquest tros de terra que els enfronta des de fa anys. L'Illa Hans està situada entre l'illa canadenca d'Ellesmere i Groenlàndia. Canadà i el Regne de Dinamarca fa anys que discuteixen la propietat d'aquesta roca, una reclamació de terres que té també impacta en els recursos naturals de la regió, que es regeix per altres tractats existents. Però aquesta disputa, al capdavall menor, però que continua, podria resoldre's pel principi del condomini, diuen dos acadèmics. Segons el dret internacional, un condomini és una àrea en què diverses potències exerceixen conjuntament la seva sobirania . Michael Byers, professor de dret internacional a la Universitat de Columbia Britànica, i un col·lega danès dijous van presentar formalment el seu suggeriment que proposa confiar als inuit de Nunavut i Groenlàndia la co-gestió del condomini, o bé fer de la illa Hans un Parc Natural. Segons el professor Byers, el nou govern a Ottawa podria aprofitar així l'oportunitat per marcar el començament d'una nova era en les relacions diplomàtiques canadenques. El ministre de Relacions Exteriors de Dinamarca, fins i tot ja havia pres nota del suggeriment. Per ara els militars d'ambdós països visiten periòdicament l'illa i procedeixen a canviar la bandera que hi oneja i a canviar una ampolla d'aiguardent que han deixat sempre els altres. El conflicte és tan civilitzat que els dos exercits s'avisen prèviament de que hi aniran, per tal que no es produeixi en cap cas un incident.
|
[
"Què haurien de fer Dinamarca i el Canadà?",
"On està l'illa?",
"A qui li cessarien?",
"Hi ha hagut sempre un confrontament entre els dos països per aquesta illa?",
"Quin és l’interès per l'Illa de Hans?",
"I quina seria la solució?",
"De què es tracta?",
"Qui és Michael Byers?",
"Què va exposar?",
"Amb qui?",
"Què significaria si ho acceptés la nova legislatura del Canadà?",
"A Dinamarca ho han tingut en compte?",
"Però de moment, com actua cada estat?",
"Què indica que és una disputa pacífica?",
"Per què ho fan?"
] |
{
"answer_end": [
144,
208,
360,
551,
635,
787,
932,
1020,
1216,
1062,
1387,
1483,
1668,
1758,
1810
],
"answer_start": [
0,
121,
247,
469,
524,
682,
840,
935,
1049,
935,
1245,
1389,
1485,
1670,
1742
],
"input_text": [
"Compartir en forma de condomini l'Illa de Hans.",
"Entre Nunavut i Groenlàndia, a l'Àrtic.",
"Als inuit de Canadà i Groenlàndia.",
"Sí.",
"Reclamar terres i els recursos naturals.",
"Un codomini.",
"D'una àrea en què diverses potències exerceixen conjuntament la seva sobirania.",
"Un professor de dret internacional a la Universitat de Columbia Britànica.",
"El seu suggeriment que proposa confiar als inuit de Nunavut i Groenlàndia la co-gestió del condomini, o bé fer de la illa Hans un Parc Natural.",
"Amb un col·lega danès.",
"Marcaria el començament d'una nova era en les relacions diplomàtiques canadenques.",
"Sí.",
"Els militars d'ambdós països visiten periòdicament l'illa i procedeixen a canviar la bandera que hi oneja i a canviar una ampolla d'aiguardent que han deixat sempre els altres.",
"El fet que els dos exercits s'avisen prèviament de que hi aniran.",
"Per tal que no es produeixi en cap cas un incident."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia escandinava, Sjöfn és una deessa associada a l'amor. Sjöfn apareix a l'Edda en prosa, escrita al segle XIII per Snorri Sturluson i en tres kennings de la poesia skàldica. Els estudiosos han proposat diverses teories sobre les implicacions d'aquesta deessa.
Al capítol 35 del llibre Gylfaginning de l'Edda en prosa, Hár proporciona descripcions breus de 16 ásynjur. Hár esmenta Sjöfn en setena posició, i diu que Sjöfn "s'encarrega de menar els pensaments de les persones cap a l'amor, tant homes com dones." A més a més, Hár assegura que a partir del nom de sjöfn es formà la paraula sjafni, que en nòrdic antic vol dir amor. Al llibre Skáldskaparmál de la mateixa Edda en prosa, Sjöfn apareix en una llista de 27 noms d'ásynjur. A banda d'aquestes fonts, el nom Sjöfn també s'empra tres vegades en tres kennings skàldics diferents per a referir-se a la paraula "dona".
Pel que fa a la informació proporcionada de Sjöfn al Gylfaginning, John Lindow diu que la paraula sjafni de fet apareix llistada al Nafnaþulur com a la paraula per a "amor", però que tret d'aquesta descripció no es coneix cap altra informació sobre la deessa. Lindow exposa que alguns estudiosos que tenen la teoria que Sjöfn pot ser la deessa Frigg amb un altre nom. Rudolf Simek diu que Snorri pot haver derivat la seva etimologia de Sjöfn a partir de les paraules del nòrdic antic sefi ("sentit" o, probablement, "relació"), però que les poques referències de Sjöfn no ens permeten elaborar-ne una explicació. Simek diu que Sjöfn és vista com una deessa del "matrimoni o l'amor, o si no de les relacions" i que es pot compta entre altres deesses esmentades a l'Edda en prosa "que són deesses guardianes semblants a les matronae."
|
[
"Qui és Sjöfn?",
"En quines obres s’esmenta?",
"Què passa al capítol 35 del Gylfaginning de l'Edda?",
"En quin lloc apareix la deessa?",
"De què es feia càrrec?",
"I quin mot deriva d’ella?",
"On s’esmenta a Skáldskaparmál?",
"Però, quina denominació té en els kennings skàldics?",
"On surt sjafni referint-se a amor?",
"És l’única informació que tenim sobre la deïtat?",
"Quina hipòtesi presenta Lindow?",
"D’on podria haver sorgit Sjöfn?",
"Hi ha algun escrit que ho corrobori?",
"Com es representa a Sjöfn?",
"I què passaria amb les altres divinitat de l’Edda?"
] |
{
"answer_end": [
67,
185,
379,
416,
523,
640,
744,
884,
1028,
1144,
1252,
1374,
1497,
1593,
1718
],
"answer_start": [
29,
69,
273,
381,
420,
537,
642,
772,
953,
998,
1146,
1275,
1414,
1513,
1596
],
"input_text": [
"Una deessa associada a l'amor.",
"A l'Edda en prosa i en tres kennings de la poesia skàldica.",
"Hár proporciona descripcions breus de 16 ásynjur.",
"En setena posició.",
"De menar els pensaments de les persones cap a l'amor, tant homes com dones.",
"Sjafni, que en nòrdic antic vol dir amor.",
"En una llista de 27 noms d'ásynjur.",
"Es refereix a dona.",
"Al Nafnaþulur.",
"Sí.",
"Que Sjöfn pot ser la deessa Frigg amb un altre nom.",
"De les paraules del nòrdic antic sefi.",
"No.",
"Com la deessa del matrimoni o l'amor, o si no de les relacions.",
"Que són deesses guardianes semblants a les matronae."
]
}
|
bios
|
Teresa Cortés i Baró (la Pobla de Segur, 20 de desembre de 1762 - Barcelona, 1794) fou una religiosa catalana, fundadora de les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu.
Teresa era filla de Benet Cortés, metge del poble, i Elisabet Baró, filla d'un teixidor de Peramea. El pare morí quan Teresa tenia quatre anys i la seva mare marxà, amb els seus quatre fills amb uns parents, a viure-hi. Als vint anys, se sentí atreta per l'ideal cristià d'ajudar els necessitats i marxà amb cinc companyes a França, on es formà amb les Filles de la Caritat, que ajudaven en els hospitals.
En 1790, amb altres germanes, anà a Barcelona i començà a treballar amb les malaltes de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. L'administració de l'Hospital volia controlar la tasca de la congregació i pensà de formar-ne una de pròpia, que no depengués d'una congregació religiosa implantada arreu. Així, amb l'acord de Teresa Cortés, va fundar una germandat de caritat o pia associació, la Pia Associació de Senyores Germanes Infermeres Dedicades al Servei dels Pobres de l'Hospital General de la Santa Creu de Barcelona, el 9 de juliol de 1792, a partir del llegat monetari del marquès de Llupià, que va deixar-lo per fundar una obra pietosa.
El mateix 9 de juliol fou nomenada mare superiora de la germandat. Va emmalaltir i, de mica en mica, va haver de disminuir el seu treball a l'hospital; malgrat la seva resistència, l'octubre de 1793 va renunciar al seu càrrec amb carta a la Molt Il·lustre Administració de l'Hospital. La substituí la germana Joana Perset i Buxeda, en 1794. Poc després va morir al monestir de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona.
L'associació de germanes continuà la seva tasca i es convertí en congregació religiosa, la de les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu.
|
[
"Qui va ser Teresa Cortés?",
"Qui eren els seus pares?",
"Què va passar quan va morir el seu pare?",
"Què li va passar a Teresa als 20 anys?",
"I què va desencadenar?",
"Quan va col·laborar a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona?",
"Gràcies a qui hi va crear la Pia Associació de Senyores Germanes Infermeres Dedicades al Servei dels Pobres?",
"Quina era la seva intenció?",
"Quan va establir Cortés la congregació?",
"Què més va ocórrer aquell dia?",
"Per què cada vegada va poder treballar menys?",
"Va haver de cedir la seva ocupació?",
"Qui va ocupar el seu lloc?",
"On va morir la fundadora?",
"Amb quin nom es coneix avui en dia aquesta germandat?"
] |
{
"answer_end": [
167,
235,
387,
464,
542,
703,
1047,
875,
1123,
1288,
1373,
1458,
1553,
1635,
1774
],
"answer_start": [
0,
169,
269,
389,
465,
575,
705,
705,
913,
1223,
1290,
1422,
1508,
1576,
1687
],
"input_text": [
"Una religiosa catalana, fundadora de les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu.",
"Benet Cortés i Elisabet Baró.",
"La seva mare marxà, amb els seus quatre fills amb uns parents, a viure-hi.",
"Se sentí atreta per l'ideal cristià d'ajudar els necessitats.",
"Que marxés amb cinc companyes a França, on es formà amb les Filles de la Caritat.",
"En 1790.",
"Gràcies a l'administració de l'Hospital.",
"Controlar la tasca de la congregació i no dependre d'una congregació religiosa implantada arreu.",
"El 9 de juliol de 1792.",
"Fou nomenada mare superiora de la germandat.",
"Perquè va emmalaltir.",
"Sí.",
"La germana Joana Perset i Buxeda.",
"Al monestir de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona.",
"Amb el nom de les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu."
]
}
|
books
|
-No- va respondre la dona resoludament. -No t'hai criat per a pescador, a tu.
-No? I doncs?…
-No- repetí ella. -Si cadascú es cuidés des seus negocis, no hauries vingut avui amb aquestes cabòries; i, si coneguessis qui et vol bé, no escoltaries atra veu que sa meua. Què se me'n dóna, a mi, que portus o no portus peix? Pesca, diverteix-et… està bé! Però sa nostra fortuna ha de venir d'atros vents. No t'hi capficus. Deixa'm fer a mi.
-Mai no m'h'ai oposat a ses vostres resolucions, mare- replicà en Temme. -Us veig es pensament… i, en bona refè, no voldria pas matar cap de ses il·lusions que estimeu, ans desitjo que Déu les beneieixu i us les tornu flors fruiteres. Trobo de bona llei sa vostra esperança en es meu germà d'Amèrica, i em sembla de raó que ell, arribat es cas, posu sa seua fortuna, i àdhuc sa seua vida, as vostros peus, perquè ni ell ni jo, per més que fem, no podrem mai pagar-vos es deute d'amor que us tenim; però jo hai de pensar d'atra manera que vós. Malaventurat es germà que ha de refiar-se d'un atro! I ¿per què me n'hauria de refiar? No sóc fort? ¿No tinc dos braços, com ell mateix, i bon seny i ganes de trebaiar? I, per atra part, sa obligació, que ell té, d'emparar-vos en podent, no cau sobre meu, també? Ès clar que hi cau; i m'hi cau bé… oidà!… i l'acomplir-la em fóra un goig, mare. Doncs ¿perquè me n'heu de privar? ¿Per què voleu que m'engorroneixu com un perdut sense vergonya? Ai Crist de Déu! Que no sóc homo, jo? ¿Que no tinc es mateixos drets que es meu germà?
|
[
"Què li diu una mare al seu fill?",
"Què li retreu?",
"Què li dona igual a la mare?",
"Però, vol que es dediqui a una altra cosa?",
"Com es defensa el Temme?",
"Què no vol fer?",
"Què li sembla bé?",
"En teoria el seu germà és ric?",
"Qui mantindrà als seus pares?",
"No obstant això, què defensa?",
"Vol dependre del seu germà?",
"Ell també els vol mantenir?",
"De què es queixa?",
"Com no vol que el titlli la seva mare?",
"Vol tenir les mateixes oportunitats que el seu germà?"
] |
{
"answer_end": [
76,
195,
319,
399,
490,
604,
736,
802,
841,
978,
1066,
1316,
1357,
1421,
1508
],
"answer_start": [
41,
112,
268,
351,
438,
550,
672,
714,
714,
935,
980,
1167,
1324,
1358,
1460
],
"input_text": [
"Que no l'ha criat per a pescador.",
"Que si cadascú es cuidés des seus negocis, no hauria vingut avui amb aquestes cabòries.",
"Si porta o no porta peix.",
"Sí.",
"Que mai s'ha oposat a ses vostres resolucions.",
"Matar cap de ses il·lusions que estimeu.",
"Sa seva esperança en es seu germà d'Amèrica.",
"Sí.",
"Es seu germà d'Amèrica.",
"La seva manera de pensar.",
"No.",
"Sí.",
"Que el privin.",
"Com un perdut sense vergonya.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha acusat la batllessa de Barcelona, Ada Colau, de ‘triar independència' per sobre de Barcelona i de ‘plegar-se a les exigències' dels representants d'ERC i el PDECat a Barcelona. Iceta ha valorat així la decisió de les bases de Barcelona en Comú, que han escollit amb un 54% trencar el pacte de govern amb els socialistes a la capital catalana. El socialista ha rebut la decisió amb ‘tristesa' i ha recordat que el pacte que van subscriure deia ‘de forma taxativa i explícita' que les qüestions que no fossin de l'àmbit local quedaven fora d'aquest. El primer secretari del PSC ha criticat especialment que Colau hagi ‘amagat' la seva opinió i ha afegit: ‘Potser és la batllessa de Barcelona però no és la líder que Barcelona necessita'. ‘Entre Barcelona i la independència ha triat independència, entre estabilitat i inestabilitat ha triat inestabilitat, entre un govern d'esquerres i plegar-se a les exigències de Trias i Bosch ha triat el segon', ha lamentat Iceta. Després d'aquesta decisió, el socialista ha assegurat que no podran mirar com ho feien fins ara als comuns. El socialista ha volgut agrair al 45% de les bases que han votat per mantenir el pacte, que ha definit com ‘un dels pocs governs d'esquerres realment compartits no només al conjunt de Catalunya sinó al conjunt d'Espanya'. Iceta ha explicat que el PSC ha esperat ‘fins al darrer moment' perquè creia en el govern acordat amb BComú, amb qui havien deixat al marge les qüestions nacionals. ‘Ni en això han estat de fiar', ha lamentat. D'altra banda, ha acusat Colau de no donar la seva opinió sobre si valia la pena o no mantenir el pacte, com li havia exigit Collboni, i ha considerat que aquesta ‘s'ha volgut amagar' per ara dir ‘que aquesta és una decisió que han pres altres'.
|
[
"Qui és Miquel Iceta?",
"Què ha recriminat a Ada Colau?",
"Amb què està relacionat el seu comentari?",
"Quina resolució ha aprovat la majoria de Barcelona en Comú?",
"Amb quin percentatge?",
"Què recalca Iceta que indicava l’acord que van fer?",
"De què acusa l’alcaldessa de Barcelona?",
"Com l’ha titllat?",
"Segons el secretari del PSC, què ha escollit amb aquesta decisió?",
"Malgrat això, canviarà la seva relació?",
"A qui li ha donat gràcies el socialista?",
"Com ha qualificat la seva aliança?",
"Per què el PSC hi confiava?",
"Iceta està enfadat amb Colau per no haver opinat sobre la coalició?",
"Diu que s’exculpa de la decisió?"
] |
{
"answer_end": [
41,
221,
289,
387,
318,
592,
685,
779,
991,
1119,
1207,
1341,
1506,
1656,
1797
],
"answer_start": [
0,
43,
223,
269,
291,
440,
594,
700,
783,
1013,
1121,
1186,
1407,
1568,
1688
],
"input_text": [
"El primer secretari del PSC.",
"De triar independència per sobre de Barcelona i de plegar-se a les exigències dels representants d'ERC i el PDECat a Barcelona.",
"Amb la decisió de les bases de Barcelona en Comú.",
"Trencar el pacte de govern amb els socialistes a la capital catalana.",
"Amb un 54%.",
"Que les qüestions que no fossin de l'àmbit local quedaven fora d'aquest.",
"D'haver amagat la seva opinió.",
"De no ser la líder que Barcelona necessita.",
"La independència, la inestabilitat i plegar-se a les exigències de Trias i Bosch.",
"Sí.",
"Al 45% de les bases que han votat per mantenir el pacte.",
"Com un dels pocs governs d'esquerres realment compartits no només al conjunt de Catalunya sinó al conjunt d'Espanya.",
"Perquè havien deixat al marge les qüestions nacionals.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
El cap de llista d'Unió, Ramon Espadaler, s'ha ofert a ‘articular i fer possible un govern amb tots aquells partits que vulguin establir una proposta catalana per negociar-la després amb Madrid'. Espadaler ha afegit que les forces polítiques que s'hi vulguin sumar hauran de ser capaces d'elaborar ‘un programa de mínims' per poder governar mentrestant “amb la màxima estabilitat”. El candidat considera hi ha sectors de Junts pel Si que ‘estarien disposats a fer aquest pas' i també ha obert la porta a Ciutadans, PSC i Sí que es Pot. Espadaler ha llençat aquest missatge durant l'esmorzar-col·loqui Primera Plana, organitzat per El Periódico. Ramon Espadaler ha apostat per una ‘proposta catalana' per després ‘anar com un sol home a Madrid a negociar'. És el missatge que el candidat ha adreçat a tots els partits que no estiguin ni pel rupturisme com la CUP ni per l'immobilisme com el PP. En aquest sentit, ha assegurat que gent de Junts pel Sí estaria disposada a ‘donar aquest pas', així com sectors de Catalunya Sí que es Pot que ‘no són rupturistes'. També ha dit que sent “bones paraules” per part de Ciutadans i que el PSC pot entendre la proposta ‘tot i les divergències'. El cap de llista també ha assenyalat que ¡aquesta oferta està oberta al president Mas i a tot aquell esperit de CDC que creu que així no podem seguir però que no està per la ruptura'. Mentrestant, ha indicat Espadaler, el país s'haurà de governar i per això ha demanat que els partits que s'hi sumin a la proposta hauran d'acordar un programa de mínims. ‘No podem acceptar que es deixi de governar el país', ha exclamat. Unió aposta per aquesta sortida davant la ‘incertesa' que suposaria un pacte entre Junts pel Sí i la CUP que portaria a la DUI. Segons Espadaler, l'altra alternativa és el govern de Junts pel Sí, la CUP i Sí que es pot, situat a ‘l'esquerra més radical'. ‘És una hipòtesi versemblant', ha posat de manifest.
|
[
"Qui és Ramon Espadaler?",
"A què s’ha compromès?",
"Què ha de fer un partit polític si s’hi vol unir?",
"Amb quin fi?",
"A qui li ha proposat?",
"Quan ha comunicat aquesta iniciativa?",
"Quin comunicat ha volgut donar als partits?",
"I quins d’ells estarien dispostos a col·laborar?",
"Què diu el secretari general d'Unió de Ciutadans?",
"I què opina sobre el partit socialista?",
"Quina és la posició de CDC?",
"Quins requisits estipula Ramon per a aquesta unió?",
"Si no hi funcionés, què més proposa?",
"Qui formaria el govern d’esquerra més extremista?",
"Tot i això, ho creu possible?"
] |
{
"answer_end": [
40,
194,
321,
380,
534,
614,
892,
1033,
1120,
1183,
1366,
1537,
1732,
1859,
1912
],
"answer_start": [
0,
25,
196,
298,
476,
536,
756,
912,
1060,
1123,
1255,
1382,
1606,
1752,
1861
],
"input_text": [
"El cap de llista d'Unió.",
"A articular i fer possible un govern amb tots aquells partits que vulguin establir una proposta catalana per negociar-la després amb Madrid.",
"Elaborar un programa de mínims.",
"Poder governar mentrestant amb la màxima estabilitat.",
"A Ciutadans, PSC i Sí que es Pot.",
"Durant l'esmorzar-col·loqui Primera Plana.",
"Que no estiguin ni pel rupturisme com la CUP ni per l'immobilisme com el PP.",
"Junts pel Sí i Catalunya Sí que es Pot.",
"Que sent bones paraules per part d'ell.",
"Que pot entendre la proposta tot i les divergències.",
"Creu que no poden seguir però que no està per la ruptura.",
"Que els partits que s'hi sumin a la proposta hauran d'acordar un programa de mínims.",
"Un pacte entre Junts pel Sí i la CUP que portaria a la DUI.",
"Junts pel Sí, la CUP i Sí que es pot.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Elisabeth Rodergas i Cols (Súria, 23 de desembre de 1981), coneguda artísticament com a Beth, és una cantant i actriu catalana coneguda per la seva faceta musical (amb discs en castellà, anglès i català), i la seva participació i col·laboració en diferents programes i sèries de televisió.
La Beth es va fer popular a partir de la seva participació en la segona edició del concurs Operación Triunfo, quedant tercera, i sent l'escollida pel públic per representar Televisió Espanyola al Festival d'Eurovisió de Riga (Letònia) el 2003 amb Dime, amb la qual va obtenir la vuitena posició.
Havia viscut al Regne Unit, estudiat Teatre Musical a Barcelona i participat a diverses missions humanitàries a Àfrica.
Va treure a la venda el seu primer disc l'any 2003 en castellà i titulat Otra Realidad, sent número 1 a Espanya i un dels discs més venuts a l'any.
Ha participat i col·laborat amb altres grups i projectes. Com per exemple en el disc Unharmed de momo, dirigit per Toni Castells.
Del 2013 al 2019 ha col·laborat amb la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya en els projectes discogràfics "Llegendes del Musical", "Llegendes del Pop&Rock", "The Very Best", "Tossudament Llach" (Premi Enderrock 2017 al Millor Disc de Clàssica per votació popular) i "Clàssics Enderrock", així com en els concerts d'aquests projectes a l'Auditori de Girona i arreu de Catalunya.
Al 2021 va publicar el disc Origen després de 7 anys de silenci discogràfic sota el segell U98 Music.
Beth ha treballat als programes Jo vull ser, Temps de Neu o El Club de TV3 i escrit la cançó "On és l'amor?" per a la sèrie de TV3, Mar de fons, on hi ha aparegut en un capítol, també és l'autora i interpret juntament amb Ayala, del "La mascota de Darwin" sintonia de la sèrie de TV3 ZOO.
El 2009 i 2010 va presentar el programa Buscant la Trinca.
La Beth va debutar com a actriu de teatre el novembre de 2006 amb la comèdia Pels Pèls, al Teatre Borràs de Barcelona. Continua la seva carrera d'actriu en l'obra Tirant lo Blanc de Calixto Bieito, obra representada internacionalment.
Després del seu pas pel festival d'Eurovisió el 2003 amb la cançó "Dime", algunes declaracions posteriors van crear la controvèrsia sobre una Beth que promou la independència de Catalunya, segons les seves paraules: "No estava d'acord ni amb la cançó que representava ni amb el país". Afirmant que ella no representava Espanya, si no a una cadena de televisió (TVE), recents declaracions l'any 2009 van ser: "Jo em sento molt catalana. Tothom ho sap és el que et puc dir".
Aquestes crítiques van augmentar més tard quan va decidir que el seu últim disc "Segueix-me el fil" només es posés a la venda a Catalunya, Comunitat Valenciana i Illes Balears.
Tot això s'accentua per la publicació d'una foto en la qual es pot observar a la cantant Beth exercint de presentadora en l'acte de presentació del partit independentista català 'Sobirania i Progrés'.
CD 01
CD 02
2007 All these things
|
[
"Qui és Elisabeth Rodergas?",
"En quins idiomes són les seves cançons?",
"Com es va fer coneguda?",
"Amb quina cançó es va presentar a Eurovisió l’any 2003?",
"On es va formar en teatre musical?",
"Què va ocórrer amb el seu disc Otra Realidad?",
"Què va fer entre l’any 2013 i 2019?",
"Quant de temps va passar fins que va presentar un altre disc?",
"En quins projectes televisius ha col·laborat?",
"Quin fet va esdevenir el novembre del 2006?",
"Avui en dia segueix Beth fent obres teatrals?",
"Què va desencadenar polèmica sobre la cantant?",
"Se sentia a gust representant a Espanya?",
"Què va provocar que el seu últim treball es vengués només als Països Catalans?",
"A més, què va presentar?"
] |
{
"answer_end": [
126,
203,
514,
541,
649,
852,
1062,
1440,
1722,
1901,
2048,
2237,
2333,
2698,
2899
],
"answer_start": [
0,
111,
290,
495,
614,
706,
984,
1365,
1467,
1815,
1934,
2124,
2239,
2523,
2760
],
"input_text": [
"Una cantant i actriu catalana.",
"En castellà, anglès i català.",
"A partir de la seva participació en la segona edició del concurs Operación Triunfo i sent l'escollida pel públic per representar Televisió Espanyola al Festival d'Eurovisió de Riga.",
"Amb Dime.",
"A Barcelona.",
"Va ser número 1 a Espanya i un dels discs més venuts a l'any.",
"Va col·laborar amb la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya.",
"7 anys.",
"En Jo vull ser, Temps de Neu, El Club de TV3, Mar de fons i La mascota de Darwin.",
"Va debutar com a actriu de teatre amb la comèdia Pels Pèls.",
"Sí.",
"Algunes declaracions que promou la independència de Catalunya.",
"No.",
"Un augment de crítiques.",
"L'acte de presentació del partit independentista català Sobirania i Progrés."
]
}
|
bios
|
Margarida Elias i Casals, també coneguda com a Margarita Casals-Mantovani (Sant Julià de Cerdanyola, Berguedà, agost de 1923 - Milà, Itàlia, 17 de desembre de 1980) fou una soprano catalana.
Margarida Elias va néixer a la Sant Julià de Cerdanyola, però la seva família va anar a viure a Manresa, Bages, quan ella tenia tres anys. Va començar els estudis musicals al Conservatori Superior de Música del Liceu l'any 1940. El 25 de juliol de 1942 va oferir un recital al Casino de Manresa. Va continuar els seus estudis a Manresa amb la professora Rosa Guitart, i més tard amb Maria Cinta González. De nou al Liceu, va estudiar amb Napoleone Annovazzi, director musical del Gran Teatre del Liceu entre els anys 1942 i 1953.
Margarida Elias va debutar a Sevilla el 10 d'abril de 1944, interpretant en el Teatre Lope de Vega el paper de Siébel de l'òpera Faust de Charles Gounod. Després d'aquest debut va cantar el mateix paper a teatres de Portugal, a Lisboa i Porto. El mateix any va cantar, el 10 d'octubre, al Teatre Kursaal de Manresa l'òpera Il Trovatore, de Verdi, de la mà del seu mestre Napoleone Annovazzi, en una gala en el seu honor.
L'any 1947 va marxar a ampliar estudis a Itàlia, amb una beca de l'ajuntament de Manresa. A Milà va conèixer al tenor italià Ivo Mantovani i es van casar el 7 d'octubre de 1950. Uns mesos abans, el 30 de juny del mateix any, Margarita va ser guardonada a Milà amb el primer premi per a sopranos de l'entitat professional Aslico, d'entre tres mil concursants d'arreu del món. El seu debut a Itàlia es va produir en desembre de 1948 al Teatre Verdi de Pàdua, amb l'òpera Mefistofele d'Arrigo Boito. Després d'actuar en diversos teatres arreu d'Itàlia, va debutar a La Scala de Milà el 17 de març de 1960, en l'òpera Turandot de Puccini juntament amb el tenor Franco Corelli. En aquest teatre va actuar entre 1960 i 1976. Al Liceu de Barcelona va debutar el 4 de desembre de 1961 cantant el paper de Santuzza de Cavalleria rusticana de Pietro Mascagni.
En 1972 va cantar a l'Arena de Verona, juntament amb Luciano Pavarotti, en una producció de Un ballo in maschera.
Es va retirar en 1978, quan la malaltia li va impedir continuar. Va morir a Milà el 17 de desembre de 1980. El 27 de desembre de 1984 es va fer un concert al Teatre Conservatori de Manresa, amb la participació, entre d'altres, de Montserrat Caballé i Josep Carreras.
Fou tia de dos famosos pilots manresans de motociclisme: els germans Toni i Jordi Elias i Deix.
|
[
"Qui va ser Margarida Elias?",
"D’on era?",
"Quan va començar a estudiar al Conservatori Superior de Música del Liceu?",
"Com es deien les seves mestres de Manresa?",
"I el seu professor del Liceu?",
"Quin va ser el seu primer concert?",
"Gràcies al seu èxit amb aquest personatge, on més el va interpretar?",
"On va continuar la seva formació?",
"Amb qui va contraure matrimoni?",
"Quan se li va atorgar un premi per la seva professió?",
"On executaria la seva primera obra a Itàlia?",
"Quants anys va treballar La Scala?",
"Quin any actuaria per primera vegada a Barcelona?",
"Per què va deixar d’actuar en 1978?",
"Què va passar el 27 de desembre del 84?"
] |
{
"answer_end": [
189,
246,
418,
594,
692,
873,
963,
1189,
1318,
1436,
1597,
1859,
1918,
2169,
2371
],
"answer_start": [
0,
191,
330,
487,
613,
721,
875,
1142,
1239,
1301,
1517,
1692,
1861,
2106,
2214
],
"input_text": [
"Una soprano catalana.",
"De Sant Julià de Cerdanyola.",
"L'any 1940.",
"Rosa Guitart i Maria Cinta González.",
"Napoleone Annovazzi.",
"Va interpretar el paper de Siébel de l'òpera Faust de Charles Gounod.",
"A Lisboa i Porto.",
"A Itàlia.",
"Amb Ivo Mantovani.",
"El 30 de juny de 1950.",
"Al Teatre Verdi de Pàdua.",
"16 anys.",
"El 4 de desembre de 1961.",
"Per una malaltia.",
"Es va fer un concert al Teatre Conservatori de Manresa, amb la participació, entre d'altres, de Montserrat Caballé i Josep Carreras."
]
}
|
vilaweb
|
ERC ha detallat la seva proposta d'una taula de diàleg entre governs per a resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Quant al calendari, han dit: ‘No volem que es jugui amb el temps i la paciència.' Concretament, proposen que la taula es faci visible abans de la investidura del president espanyol, ‘com a gest inequívoc de compromís'. En un article a La Vanguardia, el coordinador nacional del partit i vice-president del govern, Pere Aragonès, ha concretat també les garanties que creuen que han de tenir sobre el compliment d'un hipotètic acord. Demana que tots els pactes que surtin de la taula de negociació se sotmetin a votació dels catalans. ‘No hi ha res més validador que les urnes', diu. A l'escrit, Aragonès concreta que la taula de negociació que ERC fa temps que proposa per desencallar el conflicte s'hauria de recolzar en quatre potes: un diàleg de reconeixement i entre iguals, que sigui sincer i sense condicions, amb un calendari clar i amb garanties de compliment. Els republicans insisteixen que la negociació ha de ser entre ‘representants legítims' de Catalunya i Espanya i que tothom hi pugui exposar les propostes pròpies. ERC recorda que les seves són el dret d'autodeterminació amb un referèndum i l'amnistia. Aragonès diu que és una proposta raonable i que té una base en allò que ja es va negociar a Pedralbes. Recorda que aquesta condició és imprescindible per a reconsiderar el seu vot a la investidura i que si no hi ha taula votaran que no. ‘Ningú no pot tenir por de la paraula, de la negociació que condueixi a un acord. Des del “parlant la gent s'entén”. Som aquí, seguem i parlem', acaba dient Aragonès.
|
[
"Què ha plantejat ERC?",
"Vol que sigui a llarg termini la reunió?",
"Quan vol que es dugui a terme?",
"Qui és Pere Aragonès?",
"Què ha estipulat?",
"On ho ha comunicat?",
"Quin altre requisit posa?",
"Quina és la finalitat d’aquesta deliberació?",
"Per a Aragonès, en què s’hi ha de basar?",
"Qui vol que hi assisteixi?",
"La seva intenció és que tothom presenti les seves idees?",
"I quines són les proposicions del seu partit?",
"Ja s’havia fet una antiga negociació?",
"On?",
"En quina ocasió votarà ERC que no?"
] |
{
"answer_end": [
130,
213,
312,
459,
562,
473,
663,
828,
998,
1109,
1161,
1250,
1341,
1353,
1487
],
"answer_start": [
0,
132,
214,
382,
446,
351,
564,
726,
831,
1016,
1110,
1163,
1252,
1312,
1437
],
"input_text": [
"Una taula de diàleg entre governs per a resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya.",
"No.",
"Abans de la investidura del president espanyol.",
"El coordinador nacional del partit i vice-president del govern.",
"Les garanties que creuen que han de tenir sobre el compliment d'un hipotètic acord.",
"En un article a La Vanguardia.",
"Que tots els pactes que surtin de la taula de negociació se sotmetin a votació dels catalans.",
"Desencallar el conflicte.",
"En un diàleg de reconeixement i entre iguals, que sigui sincer i sense condicions, amb un calendari clar i amb garanties de compliment.",
"Els representants legítims de Catalunya i Espanya.",
"Sí.",
"El dret d'autodeterminació amb un referèndum i l'amnistia.",
"Sí.",
"A Pedralbes.",
"Si no hi ha taula."
]
}
|
books
|
Els plats rai!- va fer el pare. -Encara que n'hi hagi algun que parli en castellà, no ens matarà el cuc de l'orella. Més por me fa la vostra llengua.
-Home, no tant!- replicà en Pau tot trossant-se les mànegues de la camisa. -Avisat… avisat. No crec que fins ara sa meva llengua haju desdit de la des senyor més puntimirat. Hi tinc timó, mestre Saura; i, quan se diu a servar, servo, mal llamp m'esberlu!
-Veus?… Ja t'has tirat una maledicció- reparà en Set-trossos tot garneu garneu. -Això no ès pas de boques polides, caret.
L'altre se'l va mirar de cap a peus per sobre l'espatlla, i, després d'un llarg visurament, li va dir, amb menyspreu: -Sacristà!
-Deixeulo!- va saltar en Cadernera desvergonyint-se al sentir les nostres rialles. -¿No veieu que a ses males no sabríeu quin os desllorigar-li?
A en Vadô aquesta sortida el ferí vistosament; però procurà pendre-s'ho a la serena.
-Tu també, nap boal? Ja t'atraparé sense córrer. Avui no em vui enquimerar, perquè totes ses alegries me ballen dintre es cos. A veure qui m'encerta aquesta endevinalla. Escolteu. Què ès, una cosa?… Panxa a darrera, esquena a davant, cames són oreies d'ase: llondro serà qui no ho endevinarà.
|
[
"Què va exclamar el pare?",
"Què diu que no els farà mal?",
"Què li fa més temor?",
"Hi està d’acord el Pau?",
"Per què no?",
"Què feia mentre?",
"Què diu que no és de ser educat?",
"Com va observar un dels personatges a aquest últim?",
"I de quina manera el va anomenar?",
"Què li va passar a Cadernera en sentir riures?",
"Què els va retreure?",
"Què no li va agradar a Vadô?",
"Per quina raó no es volia enfadar?",
"Què conta a continuació?",
"Com és?"
] |
{
"answer_end": [
30,
115,
148,
181,
322,
223,
525,
583,
654,
737,
799,
846,
1011,
1054,
1177
],
"answer_start": [
0,
33,
117,
150,
242,
150,
405,
527,
619,
668,
741,
801,
935,
1013,
1056
],
"input_text": [
"Els plats rai!.",
"Que n'hi hagi algun que parli en castellà.",
"La llengua del Pau.",
"No.",
"Perquè no creu que fins ara sa seva llengua haju desdit de la des senyor més puntimirat.",
"Estava trossant-se les mànegues de la camisa.",
"Dir que ja s'ha tirat una maledicció.",
"Se'l va mirar de cap a peus per sobre l'espatlla.",
"Sacristà.",
"Es va desvergonyir.",
"Que no sabrien quin os desllorigar-li.",
"Aquesta sortida.",
"Perquè totes ses alegries li ballen dintre es cos.",
"Una endevinalla.",
"Què ès, una cosa?… Panxa a darrera, esquena a davant, cames són oreies d'ase: llondro serà qui no ho endevinarà."
]
}
|
books
|
Dites aquestes paraules, s'ajagué al mateix lloc, que ocupavem suara a la vora del foc, i nosaltres, el meu cosí i jo, a manca de recurs més satisfactori, l'imitàrem; però jo estava descontent d'en Xaneta. Havia esperat que ell manifestaria més confiança en la força del nostre dret i que m'encoratjaria, traient importància a la meva aprehensió. I no havia resultat així. Ell, que tan solia pintarse- les de valent, s'havia acovardit tant o més que nosaltres.
-Jo no estic pas gaire tranquil- mormolà en Lluís a la meva orella. -He sentit a parlar molt d'aquest Llambregues. Diuen que és un galifardeu tan forçut que aixeca a pols les portadores de verema més pesants: un home, que no té por de res, que agafa les serps amb les mans i que és tan mala ànima que soterra els gats de viu en viu a la platja. I ara figura't que aquest és el seu parany de cada dia i que no voldrà perdre'l pas. És capaç d'esclafar-nos. Jo crec que hi guanyarem de fugir ans que arribi aquí dalt.
-Fugir! Mai! Que ens mati. Ens defensarem com lleons -vaig respondre amb el respir tot esbufegós d'indignació.
|
[
"On estaven els protagonistes?",
"Quina relació tenien dos d’ells?",
"Què li passava al narrador amb el Xaneta?",
"Per què?",
"Anava de valent el Xaneta?",
"I com va actuar?",
"Què li va comentar el Lluís al narrador?",
"Per quina raó no ho està?",
"Com se suposa que és Llambregues?",
"Com és de temerari?",
"I de dolent?",
"Què pensa el Lluís que els pot fer?",
"Pensa que el millor pla és fugir?",
"El protagonista hi està d’acord?",
"Què vol fer, doncs?"
] |
{
"answer_end": [
86,
117,
204,
303,
415,
459,
510,
574,
668,
733,
804,
914,
974,
1044,
1028
],
"answer_start": [
0,
88,
167,
206,
373,
417,
461,
530,
554,
670,
734,
891,
916,
976,
1003
],
"input_text": [
"A la vora del foc.",
"Eren cosins.",
"Estava descontent d'ell.",
"Perquè havia esperat que ell manifestaria més confiança en la força del seu dret i que l'encoratjaria.",
"Sí.",
"Es va acovardir.",
"Que no estava pas gaire tranquil.",
"Perquè ha sentit a parlar molt d'aquest Llambregues.",
"Un galifardeu tan forçut que aixeca a pols les portadores de verema més pesants.",
"Agafa les serps amb les mans.",
"Sosterra els gats de viu en viu a la platja.",
"Esclafar-los.",
"Sí.",
"No.",
"Defensar-se com lleons."
]
}
|
vilaweb
|
L'editorial Galaxia Gutenberg i la Fundació Palau de Caldes d'Estrac publiquen una nova edició d'un llibre ja clàssic, Estimat Picasso, de Josep Palau i Fabre, un dels grans experts en l'obra de l'artista, a més d'escriptor i poeta. Aquesta edició és a cura del periodista i escriptor Julià Guillamon, biògraf de Palau. Josep Palau i Fabre va arribar a París el 1945 amb la idea fixa de conèixer a Picasso. El 1947, Picasso el va rebre i va néixer una relació plena de contrasts. Conscient de viure una experiència única, va anar anotant els records d'aquestes visites. Fins al 1960 ho va fer en forma de memòries i a partir del 1963, en forma de dietari. La primera vegada que es va publicar Estimat Picasso fou el 1997. Ara aquesta edició inclou les obres de Picasso de la Fundació Palau i documents gràfics que permeten d'acompanyar Palau en la seva aventura al costat del pintor. Llegiu les primeres planes d'Estimat Picasso. Julià Guillamon explica en el pròleg: «Estimat Picasso té el valor de testimoni i és un retrat de Picasso, en diferents etapes de la seva vida. Es compon de dues parts. La primera, escrita a París cap al 1958, és un estat de la qüestió de la relació que Palau i Fabre intenta establir amb Picasso, des de la seva arribada a França el 1945, i el resum de diverses trobades a la Costa Blava. El segon és un dietari, reelaborat a partir de les notes que Palau i Fabre prenia conscientment en les visites a l'artista a Nôtre-Dame-de-Vie, a Mougins, entre el desembre del 1962 i el març del 1979, un any abans de la mort de Picasso.» A més de retratar l'artista, Guillamon diu que Estimat Picasso també és un retrat de l'autor i de la seva passió pel malaguenc. Coberta de ‘Estimat Picasso'.
|
[
"Qui ha presentat Estimat Picasso?",
"Qui és l'autor?",
"Quin era l’objectiu de Palau d’anar a París?",
"Quan ho faria?",
"Per què va escriure les seves quedades?",
"Com va començar a redactar-ho en el 1963?",
"Quan va ser la primera edició de l’obra?",
"A part dels escrits, què més hi ha en aquesta nova edició?",
"De qui és el prefaci?",
"Com defineix el llibre?",
"Quantes parts té?",
"De què tracta la primera?",
"I el segon?",
"Quan moriria Picasso?",
"Què més explica Julià del llibre?"
] |
{
"answer_end": [
134,
158,
405,
478,
568,
654,
720,
882,
966,
1072,
1097,
1318,
1473,
1556,
1685
],
"answer_start": [
0,
119,
320,
407,
480,
570,
656,
722,
930,
969,
1074,
1099,
1320,
1504,
1588
],
"input_text": [
"L'editorial Galaxia Gutenberg i la Fundació Palau de Caldes d'Estrac.",
"Josep Palau i Fabre.",
"Conèixer a Picasso.",
"El 1947.",
"Perquè era conscient de viure una experiència única.",
"En forma de dietari.",
"El 1997.",
"Les obres de Picasso de la Fundació Palau i documents gràfics que permeten d'acompanyar Palau en la seva aventura al costat del pintor.",
"De Julià Guillamon.",
"Com un retrat de Picasso, en diferents etapes de la seva vida.",
"Dues.",
"És un estat de la qüestió de la relació que Palau i Fabre intenta establir amb Picasso i el resum de diverses trobades a la Costa Blava.",
"És un dietari, reelaborat a partir de les notes que Palau i Fabre prenia conscientment en les visites a l'artista a Nôtre-Dame-de-Vie, a Mougins.",
"El 1980.",
"Que també és un retrat de l'autor i de la seva passió pel malaguenc."
]
}
|
bios
|
Roser Majoral i Moliné (La Seu d'Urgell, 1942 — Barcelona, 7 de novembre de 2005) va ser una geògrafa, investigadora i professora universitària catalana.
Es llicencià en Geografia i Història a la Universitat de Barcelona el 1971, i s'hi doctorà el 1977 amb la tesi Clasificación de los paisajes agrarios en Cataluña, un treball aleshores pioner des del punt de vista temàtic i metodològic.
Treballà des de 1971 com a professora ajudant del Departament de Geografia de la seva Universitat, tot just acabat de crear. En fou professora titular des del 1984 i catedràtica d'Anàlisi Geogràfica Regional des del 1989.
S'especialitzà en l'estudi de la geografia agrària, camp en el qual publicà diversos treballs (L'extensió actual de la vinya i l'olivera a Catalunya, 1979; Los paisajes agrarios en Cataluña, 1980; Anàlisi de l'agricultura a la Vall d'Aran, en col·laboració amb F. López, 1983, etc.). i va orientar la seva tasca tant a la docència com a la investigació. Interessada des de sempre en la muntanya i el medi rural, hi dedicà la seva tesi doctoral i un gran nombre de treballs i llibres dels primers anys de la seva carrera: els articles publicats a la revista El Camp, les col·laboracions a l'Atlas Socio-Econòmic de Catalunya, les aportacions a la col·lecció Catalunya Comarcal materialitzades després en monografies sobre les comarques de muntanya (Vall d'Aran, Alt Urgell, Cerdanya). En aquesta mateixa línia, va organitzar l'any 1983 el Simposi Rural Life and the Explotaition of Natural Ressources in Highlands and High-Latitude Zones.
A la fi dels anys vuitanta, amplià el seu camp d'investigació des de la geografia agrària estricta cap als estudis sobre la marginalitat territorial. D'altra banda, va desenvolupar interès i coneixement pel subcontinent indi, i hi mantingué una relació continuada, que es concretà en contactes amb diferents universitats, com la Tribhuvan University de Katmandú, la Delhi University, la Banaras Hindu University, la Calcuta University i la Aligarth Muslim University.
Directora del departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Territorial de la Universitat de Barcelona entre 1990 i 1994, va crear i impulsar diversos equips d'investigació. Així, fou promotora i coordinadora del Grup de Recerca Consolidat d'Anàlisi Territorial i Desenvolupament Regional (ANTERRIT), acollit al Pla de Recerca de la Generalitat de Catalunya des de 1998.
Participà en les activitats i en les tasques de diferents institucions catalanes i espanyoles: la Societat Catalana de Geografia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, de la qual va ser vicepresidenta de 1988 a 1993; l'Associació Espanyola de Geografia (AGE), amb la qual col·laborà llargament i de la qual va ser membre de la Junta Directiva (1986-1990), i així mateix, fou fundadora i presidenta del Grup de Treball de Geografia Rural (1984- 1988). Però també va ocupar càrrecs de responsabilitat a la Unió Geogràfica Internacional (UGI): de 1984 a 1988 va ser Membre de ple dret del Grup de Treball de la UGI sobre Development in Highlands and High-Latitude Zones. Entre 1988 i 1992 va ser Membre de ple dret de la Comissió de la UGI dedicada a l'estudi de Dynamics of Rural Systems. Durant el període 1992-1996 va ser presidenta d'un Grup de Treball de la UGI sobre Development Issues in Marginal Regions i, més tard, entre 1996 i 2000, va presidir la Comissió sobre Dynamics of Marginal and Critical Regions del mateix organisme internacional. El 1993 va ser escollida Membre de ple dret de l'International Environmental Monitoring Society, de la Universitat de Delhi (Índia). Finalment, va ser co-secretària del Comitè Espanyol de la UGI per al període 1998-2000.
La seva extensa obra publicada, tant a Catalunya i Espanya com a l'estranger, aplega més de 100 títols, entre articles, capítols de llibres i llibres que va escriure, editar o coordinar.
El seu treball va ser veritablement innovador, tant per l'adopció i ús dels mètodes i tècniques d'anàlisi geogràfica més avançades en el context internacional, com per l'impuls a la participació de la geografia catalana i espanyola en els fòrums i institucions científiques internacionals.
La Asociación Española de Geografía (AGE) convoca anualment des de 2015 el Premi «Roser Majoral Moliné» al millor article publicat en revistes científiques estrangeres durant l'any anterior, a fi de reconèixer la investigació geogràfica en els seus diferents camps i la seva projecció internacional.
|
[
"De qui es tracta Roser Majoral i Moliné?",
"Què va estudiar?",
"Quin any va començar a exercir de docent?",
"Quina és la seva especialització?",
"Només es va dedicar a l’ensenyament?",
"En què es va basar gran part del seu treball?",
"On el podem llegir?",
"Què va ocórrer al final dels 80?",
"Quin paper va tenir Roser del 1990 al 1994 en la UB?",
"Quin càrrec va tenir en l’AGE?",
"I en la UGI del 1988 al 1992?",
"En què va col·laborar de la Universitat de Delhi?",
"Aproximadament, en quants treballs va participar?",
"I per què van ser pioners?",
"A qui va dirigit el premi que porta el nom de Majoral?"
] |
{
"answer_end": [
152,
190,
435,
662,
964,
1131,
1287,
1698,
2145,
2741,
3184,
3571,
3771,
4144,
4335
],
"answer_start": [
0,
154,
390,
612,
896,
966,
1058,
1550,
2018,
2616,
3067,
3456,
3669,
3856,
4218
],
"input_text": [
"D'una geògrafa, investigadora i professora universitària catalana.",
"Geografia i Història.",
"El 1971.",
"La geografia agrària.",
"No.",
"En la muntanya i en el medi rural.",
"A la revista El Camp, a l'Atlas Socio-Econòmic de Catalunya i a la col·lecció Catalunya Comarcal.",
"Amplià el seu camp d'investigació des de la geografia agrària estricta cap als estudis sobre la marginalitat territorial.",
"Va ser directora del departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Territorial de la Universitat de Barcelona.",
"Va ser membre de la Junta Directiva.",
"Va ser membre de ple dret de la Comissió de la UGI dedicada a l'estudi de Dynamics of Rural Systems.",
"En l'International Environmental Monitoring Society.",
"En més de 100.",
"Per ser innovadors, tant per l'adopció i ús dels mètodes i tècniques d'anàlisi geogràfica més avançades en el context internacional, com per l'impuls a la participació de la geografia catalana i espanyola en els fòrums i institucions científiques internacionals.",
"Al millor article publicat en revistes científiques estrangeres durant l'any anterior."
]
}
|
vilaweb
|
El conseller d'Afers estrangers, Ernest Maragall, reunirà a la seu del departament divendres els quatre delegats a l'estranger per ‘repassar els objectius i la definició d'estratègies respectives i comunes'. En una entrevista d'Europa Press, el conseller ha avançat que en la reunió hi assistiran els delegats del Regne Unit i Irlanda, Sergi Marcén; de Suïssa, Manuel Manonelles; d'Alemanya, Marie Katinka i el d'Itàlia, Lucca Bellizzi. Qui no podrà acudir a la reunió és Meritxell Serret, nomenada delegada a Brussel·les, perquè té una ordre de detenció a Espanya. Tanmateix, participarà en la trobada per videoconferència: ‘Que es pugui moure per tot Europa però no pugui venir a casa seva és un absurd, però també una mostra de la injustícia persistent'. El conseller es mostra confiat a poder concretar en breu la segona fase de reobertura de les delegacions amb la concreció de llocs i modalitats de presència, perquè, segons el país i els interessos de Catalunya, en alguns llocs hi haurà seu física però en d'altres no. La reobertura de la seu de Berlín està prevista pel 20 de setembre en un acte on Maragall estarà acompanyat de la delegada, que va ser destituïda pel govern Rajoy en aplicació de l'article 155 de la constitució espanyola i que ha estat restituïda. ‘Estem parlant d'ampliar el ventall de possibilitats i de modalitats de representació. En algunes pensem en estructures més fixes —en delegacions—, i en d'altres en canvi estarem pensant en figures més flexibles associades a objectius territorials o específics del moment per a un o altre territori', ha explicat. Per a les delegacions dels Estats Units i França es va obrir un concurs públic el termini del qual per presentar candidatura finalitza el 15 de setembre. Maragall vol ser ‘prudent i àgil' en tots dos nomenaments, que vaticina que es produiran aquest mes de setembre. La voluntat de la Conselleria és crear un precedent i definir uns criteris per designar els delegats: ‘No dic que no pugui haver-hi excepcions. Pot haver-hi alguna situació o destinació que recomani mantenir un criteri més de confiança política. Però quan fem això és perquè estem decidits que aquest sigui el criteri general'. Amb aquesta mesura, la conselleria vol adreçar-se al talent català a Catalunya i la resta del món ‘per posar-lo al servei de l'interès general i de les institucions del país'. Així, busquen gent que tingui experiència, coneixements, formació, sense necessitat d'estar associada a cap partit o associació, però tingui els mèrits necessaris per desenvolupar la funció, per fer evident que ‘Catalunya compta amb capacitat diplomàtica professional'.
|
[
"Qui és Ernest Maragall?",
"Què farà?",
"Per què?",
"Amb qui es reunirà?",
"Per quina raó no hi podrà ser Meritxell Serret?",
"Tot i això, de quina manera hi assistirà?",
"Què troba que és inútil Maragall sobre la situació de Serret?",
"En què està segur aquest?",
"De què dependrà si la delegació és física o no?",
"Quan es tornarà a obrir la de la capital d’Alemanya?",
"Per quin motiu va ser acomiadada la seva delegada?",
"Què va passar amb les ambaixades de França i dels EUA?",
"En algunes institucions poden posar com a ambaixadors a gent més afina políticament?",
"Quin és l’objectiu d’aquesta determinació?",
"Què assegura Ernest?"
] |
{
"answer_end": [
49,
127,
207,
436,
565,
624,
705,
915,
1026,
1094,
1248,
1668,
2101,
2359,
2629
],
"answer_start": [
1,
34,
114,
243,
438,
567,
627,
759,
917,
1028,
1095,
1590,
2001,
2185,
2552
],
"input_text": [
"El conseller d'Afers estrangers.",
"Reunirà a la seu del departament divendres els quatre delegats a l'estranger.",
"Per repassar els objectius i la definició d'estratègies respectives i comunes.",
"Amb els delegats del Regne Unit i Irlanda, Sergi Marcén; de Suïssa, Manuel Manonelles; d'Alemanya, Marie Katinka i el d'Itàlia, Lucca Bellizzi.",
"Perquè té una ordre de detenció a Espanya.",
"Per videoconferència.",
"Que es pugui moure per tot Europa però no pugui venir a casa seva.",
"En poder concretar en breu la segona fase de reobertura de les delegacions amb la concreció de llocs i modalitats de presència.",
"Del país i dels interessos de Catalunya.",
"El 20 de setembre.",
"Per aplicació de l'article 155 de la constitució espanyola.",
"Es va obrir un concurs públic.",
"Sí.",
"Adreçar-se al talent català a Catalunya i la resta del món per posar-lo al servei de l'interès general i de les institucions del país.",
"Que Catalunya compta amb capacitat diplomàtica professional."
]
}
|
books
|
Per tot el poble ja s'ha esbombat la nova.
-L'hereu Montbrió és aquí!
-Ha arribat don Ramon!
-Qui l'ha vist?
-La Ballaruga l'ha vist entrar a la Rectoria.
-I la Mariagna també.
-Sí, sí. En Pere i en Baldiri, que el volien deturar, no s'hi han vist amb cor, perquè amb un cop d'ui els ha atuït.
-Quina enrabiada tindrà el Cerdà! Veiam si s'acabarà d'una vegada, aquesta guineia: que ara mateix això sembla una gàbia de boigs.
-De boigs i de malfactors -afegia una altra.
I totes les comares donaven a entendre la importància que per al poble tenia l'arribada del jove enginyer.
Poc després, aquest, que muntat a cavall creuava la plaça tot xano xano, se veié de seguida rodejat d'un estol de dones i criatures que el seguien i el contemplaven com a un benaventurat.
|
[
"Què s’ha divulgat pel poble?",
"Qui ha arribat?",
"Com més l’anomenen?",
"L’ha albirat només la Ballaruga?",
"Qui més ho ha fet?",
"Què estava fent el Ramon?",
"Qui el volien parar?",
"Per quina raó no ho han fet?",
"Qui s’enfadarà per això?",
"Què vol que es posi fi?",
"Per què?",
"Què deixaven caure les xafarderes?",
"Com va travessar la plaça l'hereu Montbrió?",
"Qui va anar a veure’l?",
"Què feien?"
] |
{
"answer_end": [
41,
68,
91,
175,
175,
153,
229,
292,
326,
376,
423,
575,
648,
708,
763
],
"answer_start": [
0,
44,
43,
93,
109,
110,
186,
208,
295,
328,
361,
472,
590,
650,
699
],
"input_text": [
"La nova.",
"L'hereu Montbrió.",
"Don Ramon.",
"No.",
"La Mariagna.",
"Estava entrant a la Rectoria.",
"En Pere i en Baldiri.",
"Perquè amb un cop d'ui els ha atuït.",
"El Cerdà.",
"Aquesta guineia.",
"Perquè ara mateix allò sembla una gàbia de boigs.",
"La importància que per al poble tenia l'arribada del jove enginyer.",
"Muntat a cavall tot xano xano.",
"Un estol de dones i criatures.",
"El seguien i el contemplaven com a un benaventurat."
]
}
|
books
|
-Que mossèn Esteve se'ns en va: veu's-ho aquí. I justament no fa gaire que us demanava. Aquesta matinada el senyor vicari li ha donat Nostramo.
I, després de pregar-los que entressin a la rectoria, va seguir tota aqueferada la seva ruta.
El capellà, acompanyat d'una veïna, s'estava al peu del llit, assegut a l'ampla cadira de braços, bregant per arreplegar a petits glops l'aire que no podia engolir. La seva cara rebeguda i el seu coll esprimatxat mostraven ara una grossa inflor; els llavis se li veien tenyits per una lleugera moradura; les mans, enasprades als braços de la cadira, s'hi arrapaven fermament, com si la força que hi feia l'ajudés a bleixar.
Per la cambra, silenciosa com la cella d'un frare, semblava surar-hi quelcom d'esgarrifós. Les parets blanques, les cortines blanques, el sostre blanc, tenien l'aire d'un corgelador pa de neu.
-Hola, Biel… Hola, Malena…- va confegir arrapat a les mans, repenjant-s'hi per tornar el bleix.
Tot seguit va deixar la de la Malena i va començar a amanyagar la que tenia empresonada a en Biel, bo i mormolant, a cada manyagada:
-Sigues bo: sentes?… Sigues bo…
Ben aviat el moviment de manxa del seu pit, de tota la seva persona, va esdevenir més pesat, començant-se a arrossegar d'una manera que feia condol. I, encara, entre sospir i sospir, anava repetint les mateixes paraules, acompanyant-les d'un caient d'ulls tot melangiós i d'un mig riure apagat:
|
[
"Qui està a punt de morir?",
"Què li han fet a primera hora?",
"Què va demanar un dels personatges?",
"On es trobava el mossèn?",
"Per què lluitava?",
"Amb qui es trobava?",
"Com tenia la cara i el coll?",
"Tenia els llavis lila?",
"On tenia les mans?",
"Què passava en aquella habitació?",
"Era tota de color blanc?",
"Qui el va anar a veure?",
"Què li va aconsellar al Biel?",
"Què va ocórrer de cop i volta?",
"Què li passava a la cara?"
] |
{
"answer_end": [
30,
142,
196,
334,
401,
272,
482,
540,
586,
751,
812,
913,
1114,
1263,
1371
],
"answer_start": [
1,
88,
147,
238,
318,
238,
403,
484,
542,
662,
753,
855,
990,
1116,
1299
],
"input_text": [
"Mossèn Esteve.",
"El senyor vicari li ha donat Nostramo.",
"Que entressin a la rectoria.",
"Al peu del llit, assegut a l'ampla cadira de braços.",
"Per arreplegar a petits glops l'aire que no podia engolir.",
"Amb una veïna.",
"Mostraven una grossa inflor.",
"Sí.",
"Als braços de la cadira.",
"Semblava surar-hi quelcom d'esgarrifós.",
"Sí.",
"El Biel i la Malena.",
"Que sigui bo.",
"El moviment de manxa del seu pit, de tota la seva persona, va esdevenir més pesat, començant-se a arrossegar d'una manera que feia condol.",
"Li queien els ulls."
]
}
|
mitologia
|
Els textos de les piràmides són un repertori de conjurs, encanteris i súpliques, gravats en els passatges, avantcambres i cambres sepulcrals de les piràmides de l'Imperi antic, amb el propòsit d'ajudar el faraó en la duat i assegurar la seva resurrecció i la vida eterna. Són un recull de textos, sense ordre aparent, de creences religioses i cosmològiques molt antigues que van haver d'emprar durant la cerimònia funerària. Alguns textos ja apareixen en esteles i mastabes de les dues primeres dinasties.
El primer lloc on es van gravar els textos de les piràmides va ser als murs de la cambra sepulcral de la piràmide d'Unas, l'últim faraó de la dinastia V d'Egipte, anomenada pels egipcis "Els llocs de culte d'Unas són perfectes". Els textos estan compostos per 228 declaracions. Posteriorment, va esdevenir pràctica habitual inscriure'ls a l'interior de les piràmides dels faraons de l'Imperi antic, i arribaren a 759 conjurs (compilats per R. Faulkner).
No és un relat o narració ordenada, sinó extractes de teories de la creació, fragments de les lluites entre Horus i Seth, de llegendes i, fonamentalment, fórmules per a permetre al faraó la seva ascensió, resurrecció i identificació amb els déus.
En aquests textos, s'aprecien dues teories cosmològiques: la primera, amb mites solars, contemporanis dels faraons que els van ordenar gravar, en què el rei és conduït cap al déu solar Ra; i la segona, amb una mitologia estel·lar molt més antiga, en què el camí es dirigeix a les estrelles circumpolars, aquelles que eren considerades immortals per romandre sempre visibles en el cel nocturn.
Conté, juntament amb rituals d'encensament, ofrenes de menjar, beguda i vestuari, les fórmules perquè el faraó pogués transformar-se en l'aj més important de tots els que residien en la duat, sortilegis per a aconseguir eludir els animals malignes i els perills topogràfics. També perquè pogués ascendir al "més enllà", com una estrella, i transfigurar-se en un ésser diví.
La seva evolució donarà lloc als textos dels sarcòfags, que durant el primer període intermedi d'Egipte van començar a escriure als sarcòfags dels nobles i potentats. A l'Imperi mitjà són de dos tipus: biogràfics, en què es narra també la vida del difunt, o jurídics, que descriuen el llegat dels seus béns. A partir d'aquesta època, la immortalitat va deixar de ser un privilegi exclusiu del faraó, i ja era possible per a les classes més altes.
Durant l'Imperi nou, van començar a escriure en papirs que es dipositaven dins del sarcòfag, i assoliren gran difusió, i donaren origen al denominat llibre dels morts, en el qual es descriu què haurà de fer l'esperit del difunt per obtenir la immortalitat. Aquest text experimentarà evolucions posteriors fins a la dinastia XXVI. La immortalitat, l'arriben a gaudir aquells "egipcis justos" que poguessin costejar els rituals de l'embalsamament i enterrament, i recitar en la duat les fórmules del llibre dels morts per preservar la seva Ba.
|
[
"Què són els textos de les piràmides?",
"Amb quin objectiu?",
"De quina temàtica són?",
"On es van gravar per primer cop aquests?",
"De què estan formats els escrits?",
"Però, en què es va convertir això?",
"El van fer més llarg?",
"Es tracta d’una novel·la?",
"Tot i això, sobre què anava gran part dels fragments?",
"De què tracta la primera teoria cosmològica?",
"I la segona?",
"Quins encanteris protectors també hi ha?",
"De què són predecessor aquests textos?",
"Com serien aquests?",
"En l’última etapa de l’Antic Egipte, a quin material es van passar?"
] |
{
"answer_end": [
175,
270,
356,
626,
782,
903,
930,
994,
1205,
1394,
1598,
1873,
2028,
2240,
2475
],
"answer_start": [
0,
158,
272,
506,
735,
784,
905,
960,
1085,
1226,
1398,
1792,
1974,
2141,
2421
],
"input_text": [
"Un repertori de conjurs, encanteris i súpliques, gravats en els passatges, avantcambres i cambres sepulcrals de les piràmides de l'Imperi antic.",
"Ajudar el faraó en la duat i assegurar la seva resurrecció i la vida eterna.",
"Religiosa i cosmològica.",
"Als murs de la cambra sepulcral de la piràmide d'Unas.",
"De 228 declaracions.",
"En una pràctica habitual a l'interior de les piràmides dels faraons de l'Imperi antic.",
"Sí.",
"No.",
"Sobre fórmules per a permetre al faraó la seva ascensió, resurrecció i identificació amb els déus.",
"El rei és conduït cap al déu solar Ra, amb mites solars, contemporanis dels faraons que els van ordenar gravar.",
"El camí es dirigeix a les estrelles circumpolars, aquelles que eren considerades immortals per romandre sempre visibles en el cel nocturn, amb una mitologia estel·lar molt més antiga.",
"Uns per a aconseguir eludir els animals malignes i els perills topogràfics.",
"Dels textos dels sarcòfags.",
"De tipus biogràfic o jurídic.",
"Al papir."
]
}
|
books
|
Vaig baixar al peu mateix de la casa. Era una torreta de dos pisos, amb reixat de ferro i un bon tros de jardí al darrera. Una cambrereta em va obrir, em féu entrar i va abandonar-me en una sala plena de discreció i bon sentit, amb comodíssimes butaques i confortables catifes. Però aquella franquesa que jo sentia els dies estivals se m'havia encongit de mala manera: em trobava sol dins de l'habitació, i sentia unes ganes instintives d'anar-me'n; tenia les mans engavanyades pel barret; no sabia com posar les cames; i esperava els esdeveniments amb la respiració una mica accelerada.
La meva situació s'anava fent cada vegada més enutjosa; fins que vaig sentir un grinyolar de portes, uns passos decidits, i la cara de bonhomia i franquesa d'en Víctor Buxareu em tornà la tranquil·litat perduda.
-Què tal!… Segui.- I no cal esmentar que entre nosaltres dos hi hagueren aquelles encaixades, i tot allò que es diu i tot allò que es fa.
-No és veritat que pendria una tassa de cafè?
A tal pregunta d'en Víctor vaig respondre amb somriures; però eren excuses que no sortien del cor, perquè a mi el cafè m'agrada molt.
Tornà a comparèixer la cambrereta; i en Víctor degué donar unes ordres tan extraordinàries, que la cambrereta per tercera vegada es presentà davant meu, amb una safata on hi havia un servei de cafè, una capsa d'havans i una botella de curaçao vermell. Perquè a en Víctor li agrada viure bé, i jo, per la meva part, li havia fet alguna confidència alcohólica.
No cal dir que vàrem pendre el cafè amb tot el respecte degut, i fruirem el cigar i el curaçao, coses que, totes plegades, predisposen a la bona humor, a la cordialitat, i a sentir la joia de viure en les puntes de tots els nervis.
Jo, primerament, vaig preguntar per la família. No hi havia novetat. Un dels nois, el petit, estava una mica malalt; però a mi em vingué de nou que no sortissin a rebre'm ni la Maria de la Mercè ni la Lluïseta. I dels altres nens no cal dir res, perquè eren a casa els avis. Mentre durà la influència de les begudes, jo vaig anar parlant sistemàticament de coses sense cap interès; però havien passat tres quarts d'hora, i ja no sabia què dir. D'altra banda no gosava preguntar més per la dona i la germana: potser no em volien rebre, o no en tenien ganes; potser en aquells moments els era enutjós i molest. Vaig decidir anar-me'n; però feia tan poc temps que durava la visita… Es pot dir que tota l'estona l'havia passada ingerint, i em semblava de molt poca delicadesa anar a una casa per primera vegada, acceptar sense escrúpol el què se m'oferia, i tocar el dos, com es diu vulgarment. Així és que vaig fer esforços, i, encara que pàl·lidament i ensopida, vaig continuar la conversa amb en Víctor.
|
[
"Què va fer el protagonista?",
"Qui li va obrir la porta?",
"Com era l’habitació en la qual estava?",
"Tenia ganes de marxar d’allà?",
"Què li passava?",
"Com descriu la cara de Víctor Buxareu?",
"Què li ofereix aquest?",
"De quina manera va contestar el narrador?",
"Què li va portar la cambrera?",
"I què li van causar aquestes coses?",
"Quin fet el va sorprendre?",
"Al cap de quant ja no sabia sobre què parlar?",
"Es pensava que li queia malament a la Maria de la Mercè i a la Lluïseta?",
"Què li semblava de mal gust?",
"Per tant, va decidir quedar-se més en aquella casa?"
] |
{
"answer_end": [
36,
149,
276,
448,
586,
763,
982,
1039,
1368,
1707,
1918,
2151,
2316,
2575,
2710
],
"answer_start": [
0,
123,
151,
405,
450,
712,
939,
984,
1214,
1573,
1826,
2091,
2167,
2445,
2600
],
"input_text": [
"Baixar al peu mateix de la casa.",
"Una cambrereta.",
"Plena de discreció i bon sentit, amb comodíssimes butaques i confortables catifes.",
"Sí.",
"Tenia les mans engavanyades pel barret; no sabia com posar les cames; i esperava els esdeveniments amb la respiració una mica accelerada.",
"De bonhomia i franquesa.",
"Una tassa de cafè.",
"Amb somriures.",
"Un servei de cafè, una capsa d'havans i una botella de curaçao vermell.",
"Bona humor, cordialitat i la joia de viure en les puntes de tots els nervis.",
"Que no sortissin a rebre'l ni la Maria de la Mercè ni la Lluïseta.",
"De tres quarts d'hora.",
"Sí.",
"Anar a una casa per primera vegada, acceptar sense escrúpol el què se li oferia, i tocar el dos.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha refusat la proposta del president espanyol, Pedro Sánchez, per a reformar l'estatut. ‘És una pantalla passada', i ha recordat el referèndum del primer d'octubre i la declaració d'independència del 27 d'octubre. ‘Ens recorda l'apoyaré de Zapatero', ha reblat. Ho ha dit en una conferència de premsa després d'haver-se reunit amb el president basc, Iñigo Urkullu, al palau d'Ajuria Enea. Ha estat la primera reunió entre els dos presidents. Per la seva banda, Urkullu ha instat Torra a aprofitar les majories al congrés espanyol per a afavorir la ‘distensió' entre la Generalitat i la Moncloa. Sobre la possible reunió entre Sánchez i Torra al Palau de la Generalitat, coincidint amb el consell de ministres que l'executiu espanyol vol fer a Barcelona el 21 de desembre, Torra ha explicat que havien fet una contraproposta de fer una trobada bilateral d'ambdós executius i ha afegit que es parlaria de l'alliberament dels presos polítics, del retorn dels exiliats i del referèndum d'autodeterminació. El president del govern ha regalat a Urkullu el llibre de la història del 600 anys del Palau de la Generalitat. Al seu torn, el lehendakari ha entregat a Torra una memòria USB amb informació i dades de l'executiu basc, un escut del govern Jaurlaritza amb fusta de roure i un llibre del premi nacional de Literatura Kirmen Urribe sobre la història del poble basc, traduït a l'anglès, francès, castellà i basc. Torra ha convidat Urkullu a visitar els presos polítics a les presons catalanes. Preguntat a la conferència de premsa, el lehendakari basc ha demanat l'alliberament dels presoners: ‘No té cap sentit des del punt de vista humanitari i polític. També ha recordat que va visitar el president d'ERC, Oriol Junqueras, l'agost passat als Lledoners. Segons que ha explicat, hi anirà si li ho tornen a demanar. Torra pronunciarà una conferència a Sant Sebastià a la tarda i també es reunirà amb representants de la plataforma Demokrazia Bai.
|
[
"Qui és Quim Torra?",
"Què ha declinat de Sánchez?",
"Què ha rememorat?",
"Segons Torra, a qui s’assembla Sánchez?",
"Quan ha anunciat això Quim Torra?",
"On?",
"Era la primera vegada que es veia amb Urkullu?",
"Com ha aconsellat aquest al president de la Generalitat?",
"En quina data seria la reunió de Sánchez i Torra?",
"I quins temes tractarien?",
"Quin obsequi ha fet Quim al president basc?",
"I Iñigo Urkullu a ell?",
"En què s’ha posicionat el lehendakari?",
"Va anar a veure a algú d’ells?",
"Quines tasques ha de dur a terme Quim Torra a Sant Sebastià?"
] |
{
"answer_end": [
42,
130,
256,
304,
407,
431,
484,
637,
814,
1044,
1156,
1407,
1634,
1766,
1987
],
"answer_start": [
0,
32,
161,
258,
306,
394,
433,
505,
645,
918,
1046,
1171,
1536,
1698,
1858
],
"input_text": [
"El president de la Generalitat.",
"La seva proposta per a reformar l'estatut.",
"El referèndum del primer d'octubre i la declaració d'independència del 27 d'octubre.",
"A Zapatero.",
"En una conferència de premsa després d'haver-se reunit amb el president basc, Iñigo Urkullu.",
"Al palau d'Ajuria Enea.",
"Sí.",
"L'ha instat a aprofitar les majories al congrés espanyol per a afavorir la distensió entre la Generalitat i la Moncloa.",
"El 21 de desembre.",
"L'alliberament dels presos polítics, del retorn dels exiliats i del referèndum d'autodeterminació.",
"El llibre de la història del 600 anys del Palau de la Generalitat.",
"Una memòria USB amb informació i dades de l'executiu basc, un escut del govern Jaurlaritza amb fusta de roure i un llibre del premi nacional de Literatura Kirmen Urribe sobre la història del poble basc.",
"En l'alliberament dels presoners.",
"Sí.",
"Pronunciarà una conferència a la tarda i també es reunirà amb representants de la plataforma Demokrazia Bai."
]
}
|
mitologia
|
Aspàsia de Milet (c. 470 aC - c. 400 aC, en grec: Ἀσπασία) fou una dona milèsia, deixebla del científic Anaxàgores, mestra de retòrica de Sòcrates i logògrafa.
Se sap molt poc de la seva infantesa i joventut, sembla que va ser filla d'Axíoc. Aspàsia va ser educada al temple d'Afrodita i ningú va concertar un matrimoni per a ella, com era costum a l'època. Cap als vint anys es va traslladar a Atenes, on va passar la major part de la seva vida adulta.
En arribar a Atenes, Aspàsia va obrir una escola per dones joves la qual, en no ser costum instruir a dones i nenes en disciplines que no tinguessin a veure amb la tasca de portar una llar (oikos), va ser objecte d'atacs i alguns escriptors i historiadors de l'època documentaren que el que Aspàsia tenia era un bordell i ella mateixa era hetaira, encara que quasi tots els estudiosos moderns descarten aquesta afirmació basant-se en el fet que els acusadors eren poetes còmics que volien difamar Pèricles, com Hermip d'Atenes.
Poc després d'arribar a Atenes Aspàsia va conèixer a Pèricles qui es va enamorar d'ella, convertint-se en la seva amant des d'aproximadament el 450 aC-445 aC fins a la mort d'aquest, el 429 aC. Pèricles s'havia casat a la seva joventut amb una parent vídua més gran que ell amb qui tenia tres fills, però no vivia bé. Això va fer que es divorciés de la seva dona i portés Aspàsia a viure a casa seva, sense formalitzar la unió, ja que la llei prohibia l'enllaç amb dones estrangeres en no poder obtenir la ciutadania d'Atenes.
La casa d'Aspàsia fou un centre literari i filosòfic que va exercir força influència cultural on es reunien en sopars, als que ella participava activament, Sòcrates, Fídies, Anaxàgores i, molt probablement, Sòfocles i Eurípides. La importància d'Aspàsia a la ciutat es reflecteix en la quantitat d'obres d'autors de l'època i posteriors als que apareix. L'esmenten en els seus escrits Plató, Aristòfanes, Xenofont entre d'altres. En alguns d'aquests escrits, apareix com a model de dona intel·ligent i amant de la saviesa, consellera de Pèricles en els assumptes d'estat i mestre de retòrica dels homes més brillants de la ciutat,mentre que en altres apareix com una cortesana luxuriosa. També Plutarc s'hi refereix en la seva biografia de Pèricles insinuant que Aspàsia podria haver influït tant en Pèricles com en altres polítics atenesos així com a la guerra contra Samos (440 aC), que interessava a Milet i a la que Atenes va intervindre. Igualment es esmentada en obres modernes, com els poemes de Leopardi o novel·les històriques que recreen l'època.
En morir Pèricles, es creu que Aspàsia va esdevenir amant de Lisicles d'Atenes, un altre dirigent atenenc. Un fill de Pèricles i Aspàsia, Pèricles el Jove, va esdevenir general en l'exèrcit atenenc i seria un dels sis executats després de la derrota de les Arginuses, el 407 aC.
|
[
"Qui va ser Aspàsia de Milet?",
"Quan va néixer?",
"De què tenim molt poca informació?",
"On va estudiar?",
"A quina ciutat es va mudar?",
"Què va fundar allà?",
"Per què hi havia gent en contra d’aquesta escola?",
"I quina era la conspiració que tenien en contra d’ella?",
"Quina relació va tenir amb Pèricles?",
"Quins anys van estar junts?",
"Per què no es van poder casar?",
"En què va esdevenir la casa d’Aspàsia?",
"Com la descriuen els filòsofs?",
"Què comenta Plutarc sobre ella en la biografia de Pèricles?",
"A qui van engendrar Pèricles i Aspàsia?"
] |
{
"answer_end": [
158,
58,
207,
285,
401,
518,
674,
800,
1101,
1175,
1507,
1602,
2195,
2383,
2720
],
"answer_start": [
0,
0,
160,
242,
358,
454,
528,
677,
1013,
1085,
1345,
1509,
1939,
2197,
2673
],
"input_text": [
"Una dona milèsia, deixebla del científic Anaxàgores, mestra de retòrica de Sòcrates i logògrafa.",
"El 470 aC.",
"De la seva infantesa i joventut.",
"Al temple d'Afrodita.",
"A Atenes.",
"Una escola per dones joves.",
"Perquè s'instruïa a dones i nenes en disciplines que no tenien a veure amb la tasca de portar una llar.",
"Que el que tenia era un bordell i ella mateixa era hetaira.",
"Van ser amants.",
"Del 450 aC-445 aC al 429 aC.",
"Perquè la llei prohibia l'enllaç amb dones estrangeres.",
"En un entre literari i filosòfic que va exercir força influència cultural.",
"En alguns d'aquests escrits, apareix com a model de dona intel·ligent i amant de la saviesa, consellera de Pèricles, mentre que en altres apareix com una cortesana luxuriosa.",
"Que podria haver influït tant en Pèricles com en altres polítics atenesos així com a la guerra contra Samos.",
"A Pèricles el Jove."
]
}
|
books
|
En Bóta era vell i magristó, mes ple d'agilitat agressiva. Brandava els punys, i feia molinets amb els seus braços llargs i durs, brunzents com unes batolles. I les paraules eixien de la seva boca, desdentegada i verinosa, amb un tumultuós espetegar de roba molla. El jutge es limitava a dir-li: -Feu el vostre camí; feu el vostre camí…- Però l'egua, espaordida pel gesticular d'aquell energumen, sentia com els talons d'en Gorgals li tustaven les illades i com tot ell tremolava.
L'egua va pollinar, assistida pel manescal més entès de la comarca. Les angoixes de la maternitat i la gelosia del pollinet varen esborrar-li el record desagradable d'en Bóta, a qui ella, admiradora incondicional del seu amo, hauria tapat la boca amb un raíg de guitzes.
En una casa com la d'en Gorgals, un fet d'aquesta mena té prou lloc per a ser celebrat. Per això na Gracieta ho escrigué a na Cisa, dipositada judicialment a instàncies d'un famós procurador representant de l'hereu Pous, un molineret que no molia gaire.
L'estrella del jutge començava a eclipsar-se. En el poble no s'enraonava d'altra cosa que del contratemps de l'infal·lible Gorgals. Com tres i dos fan cinc, hagué d'amollar la noia. Era el primer cop que un home de lleis vilatà li posava les peres a quarto. Havia trobat, a la fi, sabates de son peu, i això feia posar greix als seus enemics. En Bóta estava radiant. ¡I ara, que procurés per l'altra!
|
[
"Com era el Bóta?",
"Com eren els seus braços?",
"I la seva boca?",
"Què advertia el jutge a l'animal?",
"Per què tenia temor l'egua?",
"Què notava?",
"Estava parint?",
"Gràcies a què no pensava més amb el Bóta?",
"L’estimava?",
"Era un gran esdeveniment el naixement d’un poltre?",
"Per aquest fet, com va actuar la Gracieta?",
"Què li passava a la Cisa?",
"Sobre què es parlava només a la vila?",
"Què era la primera vegada?",
"Què ho va causar?"
] |
{
"answer_end": [
57,
128,
221,
337,
395,
479,
499,
655,
705,
838,
882,
971,
1136,
1262,
1347
],
"answer_start": [
0,
79,
174,
265,
338,
397,
481,
549,
623,
752,
840,
873,
1052,
1188,
1264
],
"input_text": [
"Vell i magristó, mes ple d'agilitat agressiva.",
"Llargs i durs.",
"Desdentegada i verinosa.",
"Que fes el seu camí.",
"Pel gesticular d'aquell energumen.",
"Com els talons d'en Gorgals li tustaven les illades i com tot ell tremolava.",
"Sí.",
"Gràcies a les angoixes de la maternitat i la gelosia del pollinet.",
"Sí.",
"Sí.",
"Ho escrigué a na Cisa.",
"Estava dipositada judicialment a instàncies d'un famós procurador representant de l'hereu Pous.",
"Sobre el contratemps de l'infal·lible Gorgals.",
"Que un home de lleis vilatà li posava les peres a quarto.",
"Que hagués trobat sabates de son peu."
]
}
|
books
|
-Prou que ho sé. Matinegem per por que ens pispin es parany.
-Matinejar és! Llamp de rellamp! -exclamà el sereno; i esclatà a riure amb tan abundosa riallada, que la seva boca no en podia haver més i tot ell es botia i sacsejava, no podent dar-li pas suficient. Nosaltres aprofitàrem aquella ocasió per esquitllar-nos d'aprop seu. Tot just sostrets de l'enlluernament del fanal, l'ombra ens queia sobre els ulls com un drap negre i espès; no vèiem pas a on posàvem els peus; però dins l'obscuritat cercàvem precisament la salvació. Amunt i fora! Corríem contents, satisfets, enriolats, encepegant amb les pedres, entrebancant-nos uns amb altres… Ens havíem escapat d'una de bona. El sereno no ens havia conegut, ni a mi ni a en Lluís; i el sentíem que continuava rient part d'avall del carrer, amb un riure ronc i trontallós com soroll de roda de carro, que no interrompia sinó per a repetir amb veu embofegada i xisclosa aquella seva exclamació, cada cop més admirativa: -Llamp de llamp de rellamp!
Quan eixírem del poble una òliba ens saludà des dels murs de l'enderrocat palau dels Cabreres.
-Mal brom l'escanyu! -va dir en Xaneta.- No sentiu s'olibassa? Mentre que no ens dugu malastrugança… Bèstia més suturna! Xucla s'oli de ses llànties i sent venir sa mort. Tres dies abans de morir es meu oncle… xut, xut, xut… va cantar tota sa nit a sa xemeneia de casa, ella, sa mala bruixa. Només predica desgràcia. Mal brom l'escanyu!
|
[
"Per què vol despertar-se aviat el primer personatge?",
"Com defineix el sereno matinar?",
"I què va fer a continuació?",
"Què va fer el grup llavors?",
"Per què no veien res?",
"Però, què hi cercaven en la foscor?",
"Com anaven els nois?",
"Per què se n’havien sortit?",
"Continuaven escoltant al sereno riallejant?",
"Quan parava de fer-ho?",
"Què va passar quan els joves van sortir de la vila?",
"Què espera Xaneta de l’òliba?",
"És un animal de mal auguri?",
"Quan va sentir-ne una?",
"On?"
] |
{
"answer_end": [
59,
112,
131,
329,
437,
530,
644,
710,
792,
999,
1043,
1194,
1264,
1341,
1363
],
"answer_start": [
17,
61,
95,
262,
331,
475,
546,
646,
737,
794,
1000,
1136,
1196,
1266,
1320
],
"input_text": [
"Per por que els pispin es parany.",
"Llamp de rellamp.",
"Esclatà a riure.",
"Esquitllar-se d'aprop seu.",
"Perquè es van sostreure de l'enlluernament del fanal.",
"La salvació.",
"Corrien contents, satisfets, enriolats, encepegant amb les pedres, entrebancant-se uns amb altres.",
"Perquè el sereno no els havia conegut.",
"Sí.",
"Per a repetir aquella exclamació seva: Llamp de llamp de rellamp!",
"Una òliba els saludà.",
"Que no els dugu malastrugança.",
"Sí.",
"Tres dies abans de morir es seu oncle.",
"A sa xemeneia de casa."
]
}
|
mitologia
|
Joan de Malmesbury o Joan el Savi (s. VIII-IX) és un sant llegendari, suposat monjo sebollit a Malmesbury (Wiltshire, Anglaterra) on era tingut per sant màrtir i venerat. No se sap del cert qui era la persona enterrada al sepulcre venerat.
A l'abadia de Malmesbury, a l'esquerra de l'altar major hi havia un sepulcre on, des del segle x, hi havia una certa veneració. L'epitafi n'esmentava una persona anomenada Joan que havia patit martiri. Amb el temps, perduda la memòria de la persona originalment sebollida, el sepulcre era conegut com el de Joan el Savi, que era tingut com un sant i màrtir.
Guillem de Malmesbury explica que cap al 870, el filòsof Joan Escot Eriúgena, fugitiu, a instància del rei Alfred el Gran anà a viure a l'abadia de Malmesbury. Anys més tard fou mort pels seus deixebles i fou sebollit a l'església de St. Lawrence, d'on fou traslladat a l'església de l'abadia, ja que se n'explicaven fets miraculosos, i identifica el Joan venerat amb el filòsof. No obstant això, aquesta atribució és molt improbable, i el suposat assassinat de Joan pels seus alumnes és fals, i copia les actes del martiri de Sant Cassià d'Imola, que morí així.
És més versemblant una tradició que deia que era Joan l'Antic Saxó, abat que patí un intent d'assassinat a Athelney i que en fugí. Podria haver estat sebollit a Malmesbury, on s'hauria identificat amb Joan el Savi.
Al segle xi, algunes fonts en parlen que les seves restes eren amb les dels abats de Malmesbury Maedub i Aldhelm. La destrucció de part de l'abadia al segle xvi impedeix de comprovar-ne l'autenticitat de la història. El seu culte va desaparèixer també llavors.
|
[
"Qui és Joan el Savi?",
"En veritat era un sant?",
"Què hi havia a l’esquerra de l’ara de l’abadia de Malmesbury?",
"A qui mencionava l'inscrit?",
"Per què al final se’l va identificar com a Joan el Savi?",
"Qui se suposa que era?",
"Què exposa Guillem de Malmesbury?",
"On va ser enterrat en un principi?",
"Però, per quin motiu el van traslladar a l’abadia?",
"Per tant, aclareix Guillem que la tomba era d’un filòsof?",
"Quin és el motiu pel qual la seva forma de morir no pot ser real?",
"Qui podria ser llavors?",
"Què comenten escrits del s. XI?",
"Quin fet va ocórrer pel qual avui en dia no podem verificar el mite?",
"Què més va implicar això?"
] |
{
"answer_end": [
105,
238,
366,
440,
559,
596,
756,
844,
931,
976,
1159,
1290,
1488,
1591,
1635
],
"answer_start": [
0,
171,
240,
368,
456,
541,
598,
803,
846,
933,
1035,
1161,
1376,
1490,
1593
],
"input_text": [
"Un sant llegendari, suposat monjo sebollit a Malmesbury.",
"No.",
"Un sepulcre on hi havia una certa veneració.",
"A una persona anomenada Joan que havia patit martiri.",
"Perquè es va perdre la memòria de la persona originalment sebollida.",
"Un sant i màrtir.",
"Que cap al 870, el filòsof Joan Escot Eriúgena a instància del rei Alfred el Gran anà a viure a l'abadia de Malmesbury.",
"A l'església de St. Lawrence.",
"Perquè se n'explicaven fets miraculosos.",
"Sí.",
"Perquè copia les actes del martiri de Sant Cassià d'Imola, que morí així.",
"Joan l'Antic Saxó.",
"Que les seves restes eren amb les dels abats de Malmesbury Maedub i Aldhelm.",
"La destrucció de part de l'abadia.",
"La desaparició del seu culte."
]
}
|
books
|
-Per a tu tot són detallets. Has de saber que en tota casa mitjanament parada hi ha dos matalassos en cada llit.
-Aquesta cambrera que tenim ara es torna més desvergonyida cada dia: no se li pot fer cap observació.
-Sí, té aquest defecte (més amb tu que amb mi: això és a part); però, fill meu, l'hi hem de perdonar: té molt bones qualitats.
-No acabo de descobrir-les.
-Oh! Tu sí que saps apreciar poques delicadeses! La taula parada a l'hora; dissabte sense soroll; cambres ventilades… Però no sols de pa viu l'home. Jo et puc assegurar que cap minyona com aquesta sap anar a informar-se de la salut d'un malalt, rebre una visita, fer-la entrar a la sala… Quan un senyor surt de casa li ofereix el bastó i el barret, l'ajuda a posar-se l'abric. Divendres passat el senyor Buixeda va fer grans elogis del seu bon estil. Diu que aquí són comptades les cases que saben educar el servei. Hi ha coses que no es paguen amb diners.
-Qualsevol que et sentís diria que sóc un home egoista, incapaç de compendre cap refinament social.
|
[
"De què es queixa una mare del seu fill?",
"Què hi ha per llit?",
"De què es queixa el fill?",
"Per què pensa això?",
"La mare ho reconeix?",
"Però, per quin motiu li excusa?",
"El seu fill sap quines són?",
"Quina frase li exclama la progenitora?",
"Quines tasques fa bé la criada?",
"Segons ella, per què destaca?",
"Què fa quan marxa algun invitat?",
"Qui té també bona opinió d’ella?",
"I què més va afegir?",
"Per ella, els diners ho poden comprar tot?",
"Per quin motiu es queixa l’home sobre els comentaris de la seva mare?"
] |
{
"answer_end": [
27,
111,
180,
213,
237,
340,
368,
418,
486,
656,
745,
819,
884,
925,
1025
],
"answer_start": [
1,
78,
114,
145,
216,
279,
343,
375,
419,
519,
658,
747,
821,
886,
928
],
"input_text": [
"Que per a ell tot són detallets.",
"Dos matalassos.",
"De la cambrera.",
"Perquè no se li pot fer cap observació.",
"Sí.",
"Perquè té molt bones qualitats.",
"No.",
"Tu sí que saps apreciar poques delicadeses!",
"Para la taula a l'hora, no fa soroll en dissabte, ventila les cambres.",
"Per anar a informar-se de la salut d'un malalt, rebre una visita, fer-la entrar a la sala.",
"Li ofereix el bastó i el barret, l'ajuda a posar-se l'abric.",
"El senyor Buixeda.",
"Que aquí són comptades les cases que saben educar el servei.",
"No.",
"Perquè sembla un home egoista, incapaç de compendre cap refinament social."
]
}
|
books
|
Se trobava en un envelat de poble rural: per tota catifa la terra regada de fresc, per clos una tanca de ramassos, una vela de drap de saques per cobricel, uns quants gresols per lluminària.. Hi regnava una fosca que amb prou feines deixava distingir les figures dels balladors. Els gresols eren cremallosos i saltironaven en l'aire amb les palpitacions de l'envelat. Més aviat servien per a fer mal a la vista que per a donar claror. I, quin garbuix, quines empentes, quin alenar tothom, volta que volta que voltaràs!
De la música gairebé no se'n sentia res més que les aspres xerracades del contrabaix, que retrunyien dintre la caixa del pit amb una trepidació insofrible. Oidà!… i la balladora qui era? L'hereu Rivelles se la devia haver triada, pero no se'n recordava pas. Per mirar-se-la girava el cap tant com podia; mes no aconseguia veure-li sinó el clatell, un clatell llarg, ornamentat de floretes grogues, com un canaló de teulada vella. Era una dona alta i mal girbada. Precisament a ell sempre li havien agradat les noies baixetes i grassones. Com redimontri s'havia embarcat amb aquella carcassa? -Bah! -pensava- deu ésser un compromís. Som al ball i hem de ballar. -I volta que volta que voltaràs.
|
[
"On estava el personatge?",
"Què hi havia de catifa?",
"I de tancat?",
"Per què no podia veure a la gent?",
"Com eren els llums?",
"Per què no li agradaven?",
"Què s’apreciava només en la música?",
"Li agradava aquell so?",
"Què va suposar de la ballarina?",
"Què feia per poder observar-la?",
"Què podia veure només d’ella?",
"Com el qualifica?",
"I com descriu a ella?",
"Però quin era el seu gust?",
"Per tant, què no entenia?"
] |
{
"answer_end": [
39,
81,
113,
277,
366,
433,
603,
673,
747,
821,
865,
947,
980,
1055,
1109
],
"answer_start": [
0,
41,
83,
192,
279,
368,
519,
589,
682,
777,
823,
855,
949,
982,
1057
],
"input_text": [
"En un envelat de poble rural.",
"La terra regada de fresc.",
"Una tanca de ramassos.",
"Perquè hi regnava una fosca.",
"Eren cremallosos i saltironaven en l'aire amb les palpitacions de l'envelat.",
"Perquè servien més aviat per a fer mal a la vista que per a donar claror.",
"Les aspres xerracades del contrabaix.",
"No.",
"Que se la devia haver triada.",
"Girava el cap tant com podia.",
"El clatell.",
"Llarg, ornamentat de floretes grogues, com un canaló de teulada vella.",
"Alta i mal girbada.",
"Les noies baixetes i grassones.",
"Com s'havia embarcat amb aquella carcassa."
]
}
|
vilaweb
|
Els presos del PDECat han fet arribar una carta als associats del partit instant-los a apuntar-se a la Crida Nacional que aquest dissabte farà la seva assemblea constituent a Manresa. La carta, a la qual ha tingut accés VilaWeb, va signada per Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i també el conseller Lluís Puig, exiliat a Brussel·les. En un primer moment, el president del PDECat, David Bonvehí, va intentar que la carta no fos enviada perquè manté discrepàncies sobre la vinculació del partit amb la Crida que lideren Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Quim Torra. Però els presos es van revoltar i van advertir Bonvehí que la faríen pública, amb la qual cosa el president del partit va accedir que fos enviada als associats. En la carta, els signants veuen compatible ser membre del PDECat i de la Crida, perquè la nova formació neix amb caràcter transversal i amb la vocació d'agrupar el màxim de sensibilitats al voltant de la independència. Expliquen que han treballat perquè això fos ‘perfectament compatible' però també subratllen que ‘en un moment tant transcendental com el que vivim cal assegurar i assumir que La Crida respongui i s'emmarqui a la necessitat de disposar d'un gran instrument d'expressió majoritària, d'un moviment polític absolutament transversa que reculli l'esperit d'unitat i de país que va ser determinant per fer possible l'1 octubre'. En aquest sentit recorden que en darrer congrés del PDECat del passat mes de juliol es va escollir una comissió delegada, de la qual en formen part els signants, Bonvehí i la vicepresidenta del partit Míriam Nogueras, per dissenyar la transició del PDECat a la Crida. Els presos recorden en la seva missiva que ho han estat treballant en el marc de la comissió delegada, però també amb altres membres de la direcció del PDECat i nombrosos alcaldes d'arreu del territori. Malgrat tot això, la integració a la Crida ha creat divisions al PDECat, ja que mentre Bonvehí i antics membres de la direcció de Marta Pascal hi veuen reticències, altres com Míriam Nogueras en són plenament partidaris. Els reticents argumenten que si la Crida es constitueix com a partit el PDECat deixarà de tenir sentit, i volien esperar a dissabte per veure finalment si la Crida es constitueix com a moviment o com a partit. Tot sembla indicar que serà com a partit, tot i que es permetrà la doble militància perquè també hi haurà gent d'altres formacions. En tot cas, els signants de la carta garanteixen que ‘l'espai polític que sempre hem representat hi serà ben present, de la mateixa manera que n'hi haurà d'altres molt diferenciats però que, en la síntesi de tots, possibilitarà que gent tan diferent ideològicament treballem plegats en aquest moviment polític per assolir l'objectiu comú: que Catalunya esdevingui un Estat independent en forma de República'. Llegiu la carta ací:
|
[
"Què han fet els presos del PDECat?",
"Amb quin objectiu?",
"Qui han participat en aquesta carta?",
"Per què Bonvehí no volia que s’enviés?",
"I de què el van amenaçar els presos?",
"Què exposen a la carta?",
"Per quina raó?",
"Però, de què es volen cerciorar?",
"Quina acció es va portar a terme ja l’any passat?",
"Tot i això, què ha causat la Crida?",
"Qui no hi està d’acord amb aquest canvi?",
"Per quin motiu?",
"Al final es tractarà d’un moviment?",
"No obstant això, què s’acceptarà?",
"Segons la carta, quina és la finalitat de la Crida?"
] |
{
"answer_end": [
72,
117,
314,
510,
646,
809,
948,
1369,
1638,
1914,
2006,
2166,
2314,
2404,
2812
],
"answer_start": [
0,
62,
184,
360,
570,
731,
798,
1080,
1372,
1861,
1886,
2064,
2274,
2302,
2671
],
"input_text": [
"Han fet arribar una carta als associats del partit.",
"Amb el d'apuntar-se a la Crida Nacional.",
"Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i també el conseller Lluís Puig.",
"Perquè manté discrepàncies sobre la vinculació del partit amb la Crida.",
"De fer-la pública.",
"La compatibilitat de ser membre del PDECat i de la Crida.",
"Perquè la nova formació neix amb caràcter transversal i amb la vocació d'agrupar el màxim de sensibilitats al voltant de la independència.",
"Que La Crida respongui i s'emmarqui a la necessitat de disposar d'un gran instrument d'expressió majoritària, d'un moviment polític absolutament transversa que reculli l'esperit d'unitat i de país que va ser determinant per fer possible l'1 octubre.",
"Es va escollir una comissió delegada per dissenyar la transició del PDECat a la Crida.",
"Divisions al PDECat.",
"Bonvehí i antics membres de la direcció de Marta Pascal.",
"Perquè si la Crida es constitueix com a partit el PDECat deixarà de tenir sentit.",
"No.",
"La doble militància perquè també hi haurà gent d'altres formacions.",
"Que Catalunya esdevingui un Estat independent en forma de República."
]
}
|
vilaweb
|
El PSC canviarà la redacció de l'article de la seva ponència política que es referia a la ‘via canadenca'. Ara vol emfasitzar que ‘la prioritat absoluta' per donar resposta a l'encaix de Catalunya a Espanya és una reforma federal de la constitució espanyola. Fonts del partit han explicat a Europa Press que aquesta ‘autoesmena' de la ponència té el propòsit de reduir les discrepàncies que es van palesar quan en el redactat inicial hi va incloure el desenvolupament d'uns altres ‘instruments democràtics –per exemple, una llei de la claredat com la canadenca–' per acabar fent un referèndum legal i acordat a Catalunya en cas que els catalans desestimessin majoritàriament la reforma federal. La ponència marc, que es debatrà al congrés que el PSC farà del 4 al 6 de novembre i marcarà l'estratègia política del partit aquests anys vinents, ha rebut un total de 213 esmenes d'agrupacions i militants: 13 es refereixen a l'article que inclou la referència a la ‘via canadenca'. Fins ara l'article deia això: Els articles de l'esborrany de ponència del PSC que feien referència al referèndum. D'aquestes esmenes, n'hi ha sis que beneeixen un pla B en cas de rebuig majoritari a la reforma federal, cinc que demanen la supressió total del paràgraf que preveu el referèndum legal i acordat i dues que proposen de reformular-lo sencer sense fer al·lusió a la ‘via canadenca'. La redacció que es prepara tindrà en compte aquestes esmenes: ‘Les aportacions rebudes permeten veure que tots estem d'acord en el fons de la qüestió, que és la necessitat d'una reforma confirmada de la constitució', diuen les mateixes fonts del PSC. Per això l'objectiu de la ponència ara és ‘subratllar més fermament allò que tots els socialistes comparteixen' i centrar-se en ‘l'opció A', és a dir, la de sotmetre a consulta una reforma federal de la constitució, i abandonar tota referència al precedent del Quebec. ‘No cal', diuen les fonts que cita Europa Press. Aquests dies vinents es preveu que es presenti un text ‘aclaridor' de la ponència marc que respongui a les esmenes i obtingui el consens majoritari del partit: la reformulació no se cenyirà només a la ‘via canadenca', sinó que concernirà tots aquells paràgrafs esmenats per la militància. D'aquesta feina en sorgirà un document amb l'anàlisi de totes les aportacions que s'enviarà als delegats del congrés. Així i tot, aquells militants que considerin que el document que es portarà al congrés no recull l'esperit de les seves esmenes podran sotmetre-les a votació dels delegats, per bé que per a fer-ho hauran de menester el suport del 75% de la comissió. Topada entre Iceta i Parlon La ‘via canadenca' ha estat un dels temes que ha portat més polèmica en la campanya de primàries del PSC que han disputat Miquel Iceta i Núria Parlon. Iceta és un gran defensor de la reforma federal de la constitució –va participar en la Declaració de Granada amb què el PSOE va assumir-la en l'eix polític–, però creu que els federalistes han de poder parlar de tot sense por ni complexos, fins i tot de la possibilitat que pogués fracassar aquest projecte a Catalunya. ‘Continuem convençuts que la solució ve de la reforma constitucional, però molta gent ens pregunta: “Si surt que no, què passa?” Per això va sortir aquesta possibilitat', va declarar quan es va presentar la ponència marc. Parlon va veure precipitat d'incloure aquesta alternativa en la ponència marc del partit perquè, segons que va explicar en una entrevista d'Europa Press, proposar una alternativa afebleix el ‘pla A': ‘El nostre partit ha sofert molt amb aquest tema, hem estat molt despistats i hem hagut de fer molts esforços per a defensar el dret de decidir i després no.'
|
[
"Què farà el PSC?",
"Què tenien com a referent?",
"I ara quina és la seva intenció?",
"Què va passar amb l’escrit anterior?",
"Quin objectiu tenien aquestes eines democràtiques?",
"Què ha causat?",
"Què en comenten tretze de les mencions?",
"Què mostren aquests comentaris?",
"De què es tractaria l’opció A?",
"Què sortirà de la reformulació?",
"Quina mesura oferiran per demostrar si els afiliats hi estan d'acord o no?",
"Entre qui hi ha hagut enfrontament per la via canadenca?",
"Quina és la posició d’Iceta?",
"La via canadenca és un pla B, en cas que no sortís a favor la reforma federal?",
"Per què Parlon hi està en contra?"
] |
{
"answer_end": [
69,
105,
257,
433,
693,
901,
977,
1588,
1891,
2308,
2520,
2776,
2843,
3267,
3518
],
"answer_start": [
0,
44,
107,
276,
411,
843,
864,
1435,
1738,
2231,
2361,
2627,
2778,
3098,
3320
],
"input_text": [
"Canviarà la redacció de l'article de la seva ponència política.",
"La via canadenca.",
"Una reforma federal de la constitució espanyola.",
"Que hi van haver discrepàncies.",
"Fer un referèndum legal i acordat a Catalunya en cas que els catalans desestimessin majoritàriament la reforma federal.",
"Un total de 213 esmenes d'agrupacions i militants.",
"Es refereixen a l'article que inclou la referència a la via canadenca.",
"Permeten veure que tots estem d'acord en el fons de la qüestió, que és la necessitat d'una reforma confirmada de la constitució.",
"De sotmetre a consulta una reforma federal de la constitució, i abandonar tota referència al precedent del Quebec.",
"Un document amb l'anàlisi de totes les aportacions.",
"Podran sometre les esmenes a votació dels delegats.",
"Miquel Iceta i Núria Parlon.",
"És un gran defensor de la reforma federal de la constitució.",
"Sí.",
"Perquè proposar una alternativa afebleix el pla A."
]
}
|
vilaweb
|
L'economista Francisco De la Torre, que va ser portaveu d'Hisenda de Ciutadans la passada legislatura espanyola, ha formalitzat aquest dijous la seva renúncia a l'escó que ocupava al Congrés espanyol després que el mes de juliol passat ja abandonés la direcció del partit taronja, en haver perdut ‘la il·lusió' en el projecte per l'estratègia actual de l'equip d'Albert Rivera. De la Torre, inspector d'Hisenda, era un dels portaveus de l'àrea econòmica que encapçalava Luis Garicano, ara eurodiputat, i del qual també formava part Toni Roldán, que també va deixar el partit per discrepàncies amb la línia actual de Cs. Ara el portaveu econòmic és Marcos De Quinto. El que fora president de la Comissió d'Hisenda del Congrés espanyol la passada legislatura ja va anunciar el passat 25 de juliol la marxa de la direcció del partit, on era responsable de Fiscalitat del Comitè Executiu, així com secretari de Programes i Àrees Sectorials de Madrid. En aquell moment va decidir quedar-se com a diputat de base, i de fet ja no va presidir cap de les comissions que van correspondre a Ciutadans, però a la tornada de les vacances ha formalitzat també la seva renúncia a l'escó. Nart deixa de ser militant de Cs però es manté com a eurodiputat Per la seva part, l'eurodiputat Javier Nart ha decidit donar-se de baixa de Cs i deixa de ser militant. Així ho ha comunicat al partit. Segons explica Cs en un comunicat, Nart continuarà formant part de la delegació de Cs a Parlament Europeu i del grup liberal Renew Europe. Segons aquest mateix comunicat, Nart ‘continuarà defensant els interessos dels espanyols i el programa electoral de Cs a les eleccions europees del maig'. El passat mes de juny, Nart ja va abandonar l'executiva de Cs per discrepàncies amb la direcció just després que el partit aprovés mantenir el veto a la investidura del cap del PSOE, Pedro Sánchez. Nart també s'ha mostrat crític amb l'acostament de Cs a Vox.
|
[
"Quin càrrec va tenir Francisco De la Torre?",
"Què va determinar el dijous?",
"Què va decidir anteriorment?",
"Per què?",
"Amb qui va treballar?",
"Per quina raó aquests tampoc hi formen part?",
"Qui és ara el dirigent econòmic?",
"Quan va fer públic De la Torre la seva decisió?",
"En què es va conformar?",
"Però, què va passar en tornar de vacances?",
"Qui més ha abandonat Ciutadans?",
"Però continua com a eurodiputat?",
"Per quin motiu va deixar el partit?",
"Quina mesura havien pres aquests?",
"Què més ha criticat Nart?"
] |
{
"answer_end": [
78,
199,
279,
376,
543,
618,
664,
829,
1006,
1171,
1316,
1479,
1763,
1864,
1925
],
"answer_start": [
13,
113,
200,
261,
378,
470,
620,
666,
947,
1091,
1226,
1409,
1691,
1748,
1866
],
"input_text": [
"Va ser portaveu d'Hisenda de Ciutadans.",
"La seva renúncia a l'escó que ocupava al Congrés espanyol.",
"Va abandonar la direcció del partit taronja.",
"Perquè va perdre la il·lusió en el projecte per l'estratègia actual de l'equip d'Albert Rivera.",
"Amb Luis Garicano i Toni Roldán.",
"Luis Garicano és ara diputat, i Toni Roldán també va deixar el partit per discrepàncies amb la línia actual de Cs.",
"Marcos De Quinto.",
"El passat 25 de juliol.",
"En quedar-se com a diputat de base.",
"Va formalitzar també la seva renúncia a l'escó.",
"Javier Nart.",
"Sí.",
"Per discrepàncies amb la direcció.",
"Mantenir el veto a la investidura del cap del PSOE, Pedro Sánchez.",
"L'acostament de Cs a Vox."
]
}
|
books
|
Que n'és de dolç aquell temps de la vida de noi!… Vida petita que juga un noi petit entre parets ben calentones, mentre la pluja cançonera de l'hivern bombolleja en la barana del balcó… Al de fora sempre hi fa sol, dies atemperats que riuen en jardins flonjos de sorra… sense aire… Oh, l'aire… que els en hi fa de por a les mares!…
El carrer sempre s'hi veu llunyà, molt llunyà, i quan un hi pensa en quan era noi i anava pel carrer, va passant poc a poc, amb certa solemnitat de professó, sentint al costat, més que veient-la de cua d'ull una ombra de respecte… i va passant, sense tombar la cara, encarcarat sota la roba de les festes!…
Oh, la brusa d'estar per casa!… Jo en tenia una de blava, un xic descolorida de tant anar a la bugada… i els tips de jugar que m'hi havia fet, amb aquella brusa tan ampla, tant fresca!… El que més m'agradava quan començava a fer calor, quan ja donava gust sentir-se a les munyeques la frescor de l'aigua temperada per l'escalforeta de la primavera, era fer temporals… Agafava un picador, me'n anava al safaretx, i hala, vinga inquietar l'aigua, paletada amunt, paletada avall… i semblava que l'aigua es reinflés… darrera del picador en moviment, hi quedava un buit verdós del llot del fons… i darrera del buit, venia corrents una onada que a l'omplir-lo rompia en el picador i m'esquitxava de frescor… I més enllà, per tot el safaretx, mil onadetes es gronxaven, pujant i baixant, fresques i alegres; damunt d'elles la sobreixida del dipòsit d'aigua, escorrent-se per molsuda tosca, queia desfeta a gotes, formant un ruixat, i en ple temporal, ma joguina predilecta, un falutxo de veles esteses, es capbussava nerviosament… anava i venia d'un cantó a l'altre, topava per les parets amorrant-s'hi amb toçuderia, com si busqués un forat per a fugir de la tempesta…
Al deixar el safaretx, que n'era de blau el cel!… que n'eren d'altes les orenetes que hi volaven!… I els plàtans del jardí, aquells tres plàtans del fons, com em miraven!… Semblaven vells amics somrient d'estimació!…
Cap al tard -si no havia fet massa aire,- entrava a dins… anava al quartet del davant, on eren sempre els de casa… A banda i banda de la finestra, mig tapada amb celosies, hi veia, com masses negres, les siluetes de la meva mare i de ma germana, cusint a l'escasa claror del dia que finava… Mon pare es passejava amunt i avall, amb les mans a les butxaques. Jo buscava si en son front hi havia arrugues. Me'n anava a un recó i m'asseia…
Per la banda de fora de la finestra hi creuaven de tant en tant les ombres dels que transitaven per l'acera… Passaven ràpidament, trencant un moment la monotonia de la claror trista. Ningú deia res… El volant d'una fàbrica veïna donava cops acompassats, com un rellotge…
I en aquell silenci que la fosca espesseïa, arraulit al meu recó, quina tristesa m'agafava… tan fonda, tan dolça!… quantes angúnies hi presentia en el tancament de les cases, lluny del gran aire, entre quatre parets!… Quina fredat em feia la vida ombrívola dels grans!…
No sé si era per la primavera,… començava a fer calor, però em recordo que encara portava abric -un abric arreglat, curt de mànigues, d'un color confós.- Anàvem a passeig amb els nois d'estudi, i un d'ells em va fer una pregunta:
-De què viviu a ca teva?…
-De renda!- vaig contestar tot orgullós…
|
[
"Quina etapa de la vida li sembla bucòlica?",
"On sol jugar un nen petit quan plou a l'hivern?",
"Què li fa temor a les mares?",
"Com van els nens pel carrer?",
"Com era la camisola de casa del narrador?",
"De quina forma jugava quan començava la primavera?",
"Amb quin objecte ho feia quan simulava la tempesta?",
"Quins arbres tenia al jardí?",
"A qui trobava cada tarda al quartet del davant?",
"I què feia quan veia al seu pare tombant per la casa?",
"Què podia observar des de la finestra?",
"Per què estava trist quan estava per casa?",
"Quina peça de roba recorda portar en aquella època?",
"De quina forma obtenien ingressos a casa seva?",
"Com ho va respondre?"
] |
{
"answer_end": [
47,
150,
329,
488,
715,
1082,
1661,
1971,
2263,
2421,
2563,
2994,
3150,
3262,
3292
],
"answer_start": [
0,
50,
282,
381,
639,
875,
1564,
1901,
2077,
2310,
2456,
2727,
3029,
3227,
3253
],
"input_text": [
"La vida de noi.",
"Entre parets ben calentones.",
"L'aire.",
"Poc a poc, amb certa solemnitat de professó.",
"Blava, un xic descolorida.",
"Agafava un picador, se'n anava al safaretx, i inquietava l'aigua.",
"Amb un falutxo de veles esteses.",
"Plàtans.",
"A la seva mare i a sa germana.",
"Buscava si en son front hi havia arrugues.",
"Les ombres dels que transitaven per l'acera.",
"Pel tancament de les cases i per la vida ombrívola dels grans.",
"Un abric arreglat, curt de mànigues, d'un color confós.",
"De renda.",
"Tot orgullós."
]
}
|
vilaweb
|
Pablo Iglesias ha anat avui a Barcelona per a presentar la coalició entre Podem, ICV i EUiA a les eleccions espanyoles vinents. Durant la conferència de premsa els periodistes han preguntat al líder de Podem si respectaria un procés constituent que surti del parlament català. I Pablo Iglesias ha dit: ‘Ens comprometem a respectar la voluntat democràtica expressada democràticament pels catalans i les catalanes. Sense cap dubte. La manera com es pugui concretar jurídicament, segurament, com sap tot el món, presentarà dificultats. Nosaltres ens comprometem a aplicar les vies més operatives, més efectives perquè puguem eliminar totes aquestes dificultats. us oferim la seva resposta transcrita: —Us comprometeu a respectar el procés constituent que surti del parlament català? —Hi insisteixo perquè no hi hagi dubtes. Ens comprometem a respectar la voluntat democràtica expressada democràticament pels catalans i les catalanes. Sense cap dubte. La manera com es pugui concretar jurídicament, segurament, com sap tot el món, presentarà dificultats. Nosaltres ens comprometem a aplicar les vies més operatives, més efectives perquè puguem eliminar totes aquestes dificultats. Quan parlem de la necessitat d'un procés constituent no estem posant una excusa, no estem dient que l'espai de decisió és un altre. Estem intentant d'imaginar com es pot articular jurídicament una cosa que fa quaranta anys les elits catalanes, juntament amb les elits espanyoles, van decidir tancar a pany i forrellat. Nosaltres diem: el cadenat que va posar el senyor Pujol nosaltres el volem obrir per tal que totes les opcions siguin possibles. I ho dic jo, que no vull que Catalunya se'n vagi d'Espanya, però que entén que el futur dels catalans i les catalanes és a ells que els correspon decidir per quins camins transita. I les propostes que fem van en la direcció no d'enfrontament, ni de guanyar unes eleccions, ni d'acumular poder institucionals per a negociar competències, sinó amb la voluntat sincera que la voluntat dels catalans i les catalanes tingui una expressió jurídica viable.
|
[
"Què ha fet Iglesias?",
"Per a quan?",
"On ho ha fet?",
"I què li ha preguntat la premsa?",
"Què ha promès?",
"Serà fàcil aquesta tasca?",
"Com ho faran possible?",
"Quina ha estat la pregunta que li han fet els periodistes?",
"Per quina raó vol Iglesias instar en aquest assumpte?",
"Què va fer antigament la burgesia catalana i espanyola sobre la independència de Catalunya?",
"També ho va parar Pujol?",
"Quina és la posició de Pablo Iglesias respecte a Catalunya?",
"Però, de què està a favor?",
"Quin és l’objectiu de les iniciatives?",
"I quins no ho són?"
] |
{
"answer_end": [
91,
126,
67,
275,
411,
531,
657,
779,
819,
1494,
1551,
1683,
1804,
2073,
1990
],
"answer_start": [
0,
56,
0,
128,
303,
430,
533,
659,
781,
1309,
1496,
1627,
1685,
1808,
1806
],
"input_text": [
"Ha presentat la coalició entre Podem, ICV i EUiA.",
"Per a les eleccions espanyoles vinents.",
"A Barcelona.",
"Si respectaria un procés constituent que surti del parlament català.",
"Respectar la voluntat democràtica expressada democràticament pels catalans i les catalanes.",
"No.",
"Aplicant les vies més operatives, més efectives.",
"Us comprometeu a respectar el procés constituent que surti del parlament català?.",
"Perquè no hi hagi dubtes.",
"La van tancar a pany i forrellat jurídicament.",
"Sí.",
"No vol que se'n vagi d'Espanya.",
"Que el futur dels catalans i les catalanes els correspon decidir per quins camins transita.",
"Que la voluntat dels catalans i les catalanes tingui una expressió jurídica viable.",
"L'enfrontament, guanyar unes eleccions, acumular poder institucionals per a negociar competències."
]
}
|
bios
|
Íngrid Rubio i Ruiz (Barcelona, 2 d'agost de 1975) és una actriu catalana. Estudiant de relacions públiques, debutà professionalment a la telesèrie de TVC Secrets de família, on la seva cara es fa popular a Catalunya. Poc després fa el salt al cinema, on triomfa ràpidament gràcies a la seva interpretació a Más allá del jardín, que li reporta el premi Goya a la millor actriu revelació. Ha rodat setze llargmetratges en nou anys, i s'ha obert les portes al cinema argentí. El 2009 torna a TV3 amb la sèrie Infidels, i el 2015 amb Cites.
Ingrid va començar la seva trajectòria professional participant en una telenovel·la de la catalana que va tenir un gran èxit d'audiència, "Secrets de família". Va aconseguir amb el seu paper una gran popularitat, i el seu rostre es va convertir en molt familiar per als catalans.D'aquí va donar el salt al cinema, on va debutar ni més ni menys que de la mà del director Carlos Saura, l'any 1996, quan aquest li va oferir un rellevant paper en la pel·lícula "Taxi". Aquest mateix any, va treballar en la pel·lícula "Más que amor, frenesí", d'Albacete, Menkes i Bardem.
I, en el mateix any 1996, va intervenir encara en un altre llargmetratge, "Más allá del jardín", a les ordres del director Pedro Olea, pel treball va rebre el Premi Goya a la Millor actriu revelació, quedant així la carrera de l'actriu plenament consolidat.Durant la resta de la dècada, l'actriu va participar en altres produccions com "En brazos de la mujer madura", "Un día bajo el sol", "El faro", "Extraños" o "Un banco en el parque". Es tracta d'una actriu que escull amb cura els guions, participant solament en pel·lícules de qualitat, i que en els últims anys s'ha obert les portes del prestigiós cinema argentí.
A la primera meitat de la dècada del 2000 l'hem vist en llargmetratges com "L'altra cara de la lluna", "El viaje de Arián", "La soledad era esto", "La playa de los galgos", "El alquimista impaciente", "Noviembre" o "Madre Teresa", entre altres.
A la segona meitat d'aquesta dècada, l'actriu ha continuat treballant en la mateixa línia, en llargmetratges de qualitat i amb reconeguts directors. Així, podem assenyalar d'aquesta època pel·lícules com "Tirant lo Blanc", "Salvador (Puig Antich)", "Trastorno", "La vida en rojo", "7 pasos y medio" o "Los minutos del silencio".
A part del Premi Goya ja esmentat, l'actriu té altres guardons i reconeixements, com el Premi, el 1996, a la millor actriu revelació, lliurat per la Unió d'Actors, pel seu paper a "Taxi", la pel·lícula en la que va debutar, paper pel qual va aconseguir també la Menció Especial del Jurat del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià. El 1998, pel seu treball en la pel·lícula "El faro" va aconseguir el premi a la millor actriu al Festival Internacional de Cinema de Mont-real, així com el Premi Còndor de Plata en la mateixa categoria. L'any 2000, per la seva interpretació en la pel·lícula "El viaje de Arián", va obtenir la Menció Especial del Jurat Festival de cinema espanyol de Màlaga. I, l'any 2003, va aconseguir el Premi a la millor actriu del Festival de Cinema de Comèdia de Peníscola per "Haz conmigo lo que quieras".
|
[
"A què es dedica Íngrid Rubio?",
"On va néixer?",
"Com va arribar a ser famosa?",
"Amb quin film va guanyar un Goya?",
"Amb quina sèrie televisiva es va fer popular a Catalunya?",
"A quin llargmetratge va actuar amb Javier Bardem?",
"Com s’anomenen els altres projectes en els quals va treballar, després de fer Más allá del jardín?",
"A quin altre país ha aconseguit molta fama?",
"On s’ha pogut visualitzar-la a principis del 2000?",
"I què ha fet després?",
"Quin guardó se li va atorgar en el 1996?",
"Què més va assolir gràcies al seu personatge en Taxi?",
"I per El faro?",
"Quan va ser reconeguda per El viaje de Arián?",
"On se li va concedir un premi per Haz conmigo lo que quieras?"
] |
{
"answer_end": [
64,
50,
173,
386,
816,
1104,
1543,
1725,
1956,
2119,
2463,
2642,
2845,
3000,
3138
],
"answer_start": [
0,
0,
109,
274,
676,
1022,
1363,
1651,
1727,
1972,
2336,
2465,
2653,
2847,
3017
],
"input_text": [
"És actriu.",
"A Barcelona.",
"Per la telesèrie de TVC Secrets de família.",
"Amb Más allá del jardín.",
"Amb Secrets de família.",
"A Más que amor, frenesí.",
"En brazos de la mujer madura, Un día bajo el sol, El faro, Extraños o Un banco en el parque.",
"A Argentina.",
"En L'altra cara de la lluna, El viaje de Arián, La soledad era esto, La playa de los galgos, El alquimista impaciente, Noviembre o Madre Teresa.",
"Ha continuat treballant en la mateixa línia, en llargmetratges de qualitat i amb reconeguts directors.",
"El Premi a la millor actriu revelació, lliurat per la Unió d'Actors.",
"La Menció Especial del Jurat del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià.",
"El premi a la millor actriu al Festival Internacional de Cinema de Mont-real, així com el Premi Còndor de Plata en la mateixa categoria.",
"L'any 2000.",
"Al Festival de Cinema de Comèdia de Peníscola."
]
}
|
mitologia
|
La Cocollona és una criatura pròpia de la mitologia de Girona. Es tracta d'un animal semblant a un cocodril amb ales de papallona que nasqué de la metamorfosi d'una monja acusada de ser poc devota. Segons la llegenda, la monja va ser tancada en una masmorra del monestir que només tenia sortida al riu Onyar. Amb el pas dels anys, la mala alimentació i la clausura va provocar que a la monja se li cobrís la pell d'escates fins a convertir-se en una mena de cocodril. Tot i això, la seva santedat va provocar que, malgrat el seu aspecte, li sortissin dues precioses ales de papallona a l'esquena.
Temps després de la mort de la criatura, el seu fantasma va començar a aparèixer pel mateix riu Onyar. Més o menys allà on va començar-se a veure, entre el Pont de Pedra i el Pont de les peixateries velles. Avui en dia, tan sols en les nits de lluna plena, la gent sensitiva pot arribar a intuir la translúcida figura de la Cocollona.
Realment estaríem parlant d'una llegenda apòcrifa, d'un relat creat en forma de llegenda i que es procura que es propagui com a tal. L'origen el tenim en una colla de gironins, a l'entorn de l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona. En Carles Vivó sens dubte en devia tenir una bona responsabilitat, però també personatges de la nit intel·lectual i artística gironina com en Damià Escuder i d'altres.
Amb tot, l'origen del relat es fa a partir del propi nom del personatge protagonista, la Cocollona. Va ser l'Emili Massanas qui va introduir el nom que va ser el catalitzador de la llegenda. El nom havia sortit el 1968 a Mollerussa, quan un nebot d'en Mili Massanas aprenent a dir les paraules «papallona» i «cocodril» es va fer un embolic i va acabar dient «cocollona». Aquest fet va fer molta gràcia a la família i especialment a l'Emili, que tot sovint en feia esment. Fins el dia que amb els seus amics decidiren de fer-ne un relat, que publicaren a la revista La Xinxeta, essent-ne la primera referència escrita.
|
[
"En què consisteix la Cocollona?",
"Com és fisiològicament?",
"On diu el mite que van empresonar a la religiosa pels seus pecats?",
"Què va fer que es convertís en un animal?",
"I en un insecte?",
"En morir, on es mostrava el seu esperit?",
"Actualment, quan la podríem veure?",
"És un mite canònic?",
"Qui va crear aquesta rondalla?",
"Com s’anomenen alguns d'aquests?",
"D’on prové el conte?",
"Qui va fer aquesta aportació?",
"De quina forma va sorgir aquest mot?",
"Li va agradar aquesta paraula a l’Emili?",
"On van escriure per primer cop la història de la Cocollona?"
] |
{
"answer_end": [
61,
129,
270,
466,
595,
698,
930,
981,
1107,
1324,
1435,
1526,
1706,
1776,
1953
],
"answer_start": [
0,
63,
198,
331,
480,
597,
804,
932,
1065,
1169,
1346,
1437,
1570,
1708,
1825
],
"input_text": [
"En una criatura pròpia de la mitologia de Girona.",
"Un animal semblant a un cocodril amb ales de papallona.",
"En una masmorra del monestir.",
"La mala alimentació i la clausura.",
"La seva santedat.",
"Pel riu Onyar.",
"Tan sols en les nits de lluna plena.",
"No.",
"Una colla de gironins.",
"Carles Vivó i Damià Escuder.",
"Del propi nom del personatge protagonista, la Cocollona.",
"Emili Massanas.",
"Un nebot d'en Mili Massanas estava aprenent a dir les paraules papallona i cocodril es va fer un embolic i va acabar dient cocollona.",
"Sí.",
"A la revista La Xinxeta."
]
}
|
bios
|
Marta Sibina i Camps (Breda, la Selva, 15 de maig de 1973) és una activista i infermera quirúrgica catalana. És diplomada universitària en Infermeria i ha realitzat els postgraus en Infermeria Quirúrgica i Infermeria Gerontològica. Ha treballat a l'Hospital General de Granollers com a infermera. És fundadora i editora, amb Albano Dante Fachin, amb qui forma parella, de la revista Cafè amb llet, on destaca per la seva denúncia de l'opacitat sanitària. Es va implicar activament a Procés Constituent i també va formar part d'algunes àrees de treball en el procés de gestació de Barcelona en Comú. De cara a les eleccions generals espanyoles de 2015 fou la número dos de la confluència d'esquerres En Comú Podem, que agrupa Iniciativa per Catalunya Verds, Esquerra Unida i Alternativa, Barcelona en Comú i Podem i resultà elegida diputada. A les eleccions generals espanyoles de 2016 fou elegida altra vegada, aquesta vegada per la província de Girona.
Posteriorment es mostrà crítica amb la coalició i abandonà el partit. Fundà Som Alternativa, que es presentà a les primeres eleccions generals espanyoles de 2019 amb el Front Republicà.[cal citació]
A finals del 2019 va fundar, juntament amb Albano Dante Fachin, la plataforma Octuvre amb la missió de fer front al «monopoli informatiu» i a la «manipulació» que considera que fomenten els mitjans de comunicació de masses.
|
[
"Qui és Marta Sibina?",
"Per tant, va estudiar Infermeria?",
"Què va estudiar després de la diplomatura?",
"A quin centre hospitalari va exercir?",
"Què va crear amb Albano Dante Fachin?",
"Per què hi és rellevant?",
"A quin moviment va formar part?",
"I a quin partit?",
"Què va passar a les eleccions estatals de 2015?",
"De qui és la coalició d’En Comú Podem?",
"Quins anys va sortir Sibina com a diputada?",
"Continua avui en dia en aquest partit?",
"Per tant, quin va crear?",
"I amb quin es va ajuntar als comicis nacionals del 2019?",
"Quina finalitat tenia l’associació que va establir?"
] |
{
"answer_end": [
107,
149,
230,
279,
396,
453,
501,
597,
712,
812,
909,
1022,
1045,
1138,
1375
],
"answer_start": [
0,
109,
152,
232,
297,
372,
455,
504,
607,
699,
607,
968,
1024,
1030,
1171
],
"input_text": [
"Una activista i infermera quirúrgica catalana.",
"Sí.",
"Els postgraus en Infermeria Quirúrgica i Infermeria Gerontològica.",
"A l'Hospital General de Granollers.",
"La revista Cafè amb llet.",
"Per la seva denúncia de l'opacitat sanitària.",
"A Procés Constituent.",
"A Barcelona en Comú.",
"Fou la número dos de la confluència d'esquerres En Comú Podem.",
"De Catalunya Verds, Esquerra Unida i Alternativa, Barcelona en Comú i Podem.",
"El 2015 i el 2016.",
"No.",
"Som Alternativa.",
"Amb el Front Republicà.",
"Fer front al monopoli informatiu i a la manipulació que considera que fomenten els mitjans de comunicació de masses."
]
}
|
vilaweb
|
El vice-president del govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, creu que fer un nou pressupost partint de zero per a encarar la crisi del coronavirus no és la solució perquè caldria dedicar-hi sis mesos. ‘No podem esperar sis mesos a fer el pressupost, potser llavors serien previsions desfasades. És millor gestionar la situació amb el pressupost del 2020 que eleva el sostre de despesa de 3.000 milions d'euros que no amb el del 2017 prorrogat. Necessitem instruments ara mateix', ha defensat en una entrevista a Catalunya Ràdio. Segons Aragonès, una vegada aprovats els comptes es poden fer les modificacions que calgui perquè la llei ho permet. A parer seu les mesures econòmiques del govern espanyol són un pas però insuficient per a afrontar la situació. Pensa que és important de mantenir la cadena de pagaments i que les nòmines es continuïn pagant. Pel que fa a la moratòria del pagament de la hipoteca per a persones vulnerables anunciada per Pedro Sánchez, Aragonès ha demanat que s'hi inclogui també el pagament de lloguers i ha recordat que aquests darrers anys hi ha hagut més desnonaments de llogaters que no de famílies amb hipoteques. Així mateix, ha explicat que ahir havia participat en una reunió per videoconferència del Ministeri d'Hisenda espanyol amb responsables econòmics de les comunitats autònomes, en què es va transmetre que s'anirien prenent les decisions que més necessiti l'economia i que després ja es parlaria d'estabilitat. ‘Tots els objectius d'estabilitat, dèficit i de regla de despesa se n'han anat en orris', diu. Per Aragonès, calen més mesures econòmiques que les que ha aprovat el govern espanyol i una injecció directa de diners del sector públic. En definitiva, demana més claredat i intensitat a l'estat espanyol en la decisió i aplicació de les mesures. Quant a les ordres de mobilitat per a combatre el coronavirus, el vice-president ha dit que la realitat era diferent segons els territoris: ‘Les solucions homogènies no poden servir', ha dit. També ha insistit que el govern no demana competències sinó una restricció molt més gran de la mobilitat.
|
[
"Qui és Pere Aragonès?",
"Pensa que elaborar un còmput per a enfrontar-se a la recessió del coronavirus és un bon recurs?",
"Per què?",
"I quin problema hi ha amb destinar-li aquest temps?",
"Quina és la solució que considera més bona?",
"On ha dit tot això?",
"Què es pot fer un cop s’acceptin els càlculs?",
"És legal això?",
"Què opina dels reajustaments econòmics del govern d’Espanya?",
"I de l’ajornament del gravamen de la hipoteca?",
"Què li ha mencionat respecte als arrendaments?",
"Amb qui va entrevistar-se ahir?",
"Què van comentar?",
"Què sol·licita Aragonès al govern espanyol?",
"I què reclama pel que fa als desplaçaments dels ciutadans?"
] |
{
"answer_end": [
66,
170,
206,
300,
449,
534,
626,
651,
763,
1039,
1154,
1329,
1462,
1804,
2102
],
"answer_start": [
0,
53,
154,
209,
302,
302,
536,
585,
653,
862,
1042,
1169,
1331,
1712,
2004
],
"input_text": [
"El vice-president del govern i conseller d'Economia.",
"No.",
"Perquè caldria dedicar-hi sis mesos.",
"Perquè potser llavors serien previsions desfasades.",
"Considera que és millor gestionar la situació amb el pressupost del 2020 que eleva el sostre de despesa de 3.000 milions d'euros que no amb el del 2017 prorrogat.",
"En una entrevista a Catalunya Ràdio.",
"Es poden fer les modificacions que calgui.",
"Sí.",
"Que són un pas però insuficient per a afrontar la situació.",
"Ha demanat que s'hi inclogui també el pagament de lloguers.",
"Que aquests darrers anys hi ha hagut més desnonaments de llogaters que no de famílies amb hipoteques.",
"Va participar en una reunió per videoconferència del Ministeri d'Hisenda espanyol amb responsables econòmics de les comunitats autònomes.",
"Que s'anirien prenent les decisions que més necessiti l'economia i que després ja es parlaria d'estabilitat.",
"Més claredat i intensitat a l'estat espanyol en la decisió i aplicació de les mesures.",
"Una restricció molt més gran de la mobilitat."
]
}
|
books
|
De la primera feina se n'encarregaren les dones. Les minyones i masoveres més animoses sortiren del mas, unes cap a llevant, altres cap a ponent: parlaren amb les avançades i escamparen la nova de què el senyor Serra-Bruna convidava tots els homes del poble a una reunió a la lliça del mas, a on s'hi trobaria don Ramon de Montbrió.
El cas era grave i de moment ningú es decidia, perquè, quan ne fou sabedor el Cerdà, es posà fet un foll, transmetent l'avís de què faria foc contra qui s'atansés al mas.
Però el corc treballava ja en les files dels amotinats, perquè el nom d'en Montbrió era garantia de pau i de serietat, i més ara, augmentant son prestigi per l'acte portat a cap poques hores abans, burlant-se del Cerdà a les barbes dels seus saions.
Pe fi, alguns, més coratjosos, escorrent-se mig d'amagat, començaren a entrar en la lliça. Son exemple animà alguns altres, que ja ho feren més descobertament; i com el Cerdà amb tots sos esbufecs, no s'atrevís a complir l'amenaça de fer foc, de mica en mica s'hi anaren aplegant, de primer molts dels que, a falta d'armes, recordant l'adagi que diu «en temps de belluga campi qui puga», anaven proveïts de sac i cordes, i després altres i altres, fins els armats, alguns d'ells a sou del Cerdà.
Aquest treia foc pels queixals. Si els deixava fer, el resultat seria que, persuadits per en Montbrió, no sols augmentarien considerablement la defensa de la masia, sinó que fins posarien en vertader perill la seva autoritat.
-A atrevit, atrevit i mig- se digué, resolent-se a jugar el tot per tot. -A dintre tothom!- cridà als seus. -Hem de desfer aquest marro, enc que sigui a escopetades.
Mig plena la lliça de gent, veieren arribar el Cerdà, acompanyat dels seus voluntaris, inclòs la secció uniformada dels de Vall-llosell, al comando del Sastret, que de nou havia sol·licitat d'aquella Junta Revolucionària, com a gent de més confiança.
En Montbrió fou aconsellat de barrà'ls-hi la porta, però s'hi negà en rodó. Ni tan sols l'entrada de la casa permeté tancar. Això sí, féu reforçar la guarda de l'escala i apostar alguna gent prop de la miranda, amb ordres riguroses de què ningú es fes visible ni donés senyals de vida sense les seves expresses ordres. De tot aquest rem ne quedà encarregat en Basi.
|
[
"D'on venien les arrendatàries i les noies?",
"I a on anaven?",
"Quina notícia van divulgar?",
"Qui hi hauria allà?",
"Com va sentir-se en Cerdà quan es va adonar de l'esdeveniment?",
"Què va comunicar aquest?",
"Es mofava en Montbrió del Cerdà?",
"On van irrompre les persones més valentes de la narració?",
"Com ho van fer?",
"I la resta com van passar-hi?",
"Va incendiar en Cerdà la casa?",
"Com es trobava emocionalment aquest en veure que la gent anava entrant?",
"Prevé la possibilitat de treure’ls fins i tot disparant-los?",
"Qui escortava al Cerdà?",
"Què va dictaminar Montbrió que es fes?"
] |
{
"answer_end": [
103,
144,
289,
331,
437,
502,
722,
843,
843,
912,
995,
1280,
1640,
1777,
2210
],
"answer_start": [
49,
49,
146,
260,
388,
388,
567,
761,
761,
845,
916,
997,
1585,
1670,
1893
],
"input_text": [
"Del mas.",
"Unes cap a llevant, altres cap a ponent.",
"Que el senyor Serra-Bruna convidava tots els homes del poble a una reunió a la lliça del mas.",
"Don Ramon de Montbrió.",
"Es posà fet un foll.",
"Que faria foc contra qui s'atansés al mas.",
"Sí.",
"A la lliça.",
"Escorrent-se mig d'amagat.",
"Més descobertament.",
"No.",
"Treia foc pels queixals.",
"Sí.",
"Els seus voluntaris, inclòs la secció uniformada dels de Vall-llosell.",
"Que ningú es fes visible ni donés senyals de vida sense les seves expresses ordres."
]
}
|
books
|
Aquell continuà, tot menjant-se-la amb els ulls:
-Te trobo més hermosa que mai, però traspassada d'un modo que em trenca el cor. ¿Què estàs malalta, filla?
-Si, malalta d'enyorament, de passió d'ànima i… de tan fingir un valor que fa temps que el som acabat. ¡Prou que t'ho contava en mes cartes, però tu no me'n creies!…
-Sí, que te'n creia, filla- contestà en Montbrió amb exaltament, adonant-se de què s'enfosquia encara més la cara de madona adolorida de la seva estimada. Sí, que te'n creia, i Déu sap la guerra encesa en què es debatia mon cor, bategant d'amor per tu i cruelment injuriat per ton pare. ¿Creus tu que es resolen tan fàcilment els plets en què s'interessa un cor bàrbarament partit en dos? Allavors me semblava que cedir massa aviat era egoisme, mes ara penso que l'egoisme estava en fer-me sord a vostres penes. M'afalagava el veure'm solicitat d'allà on havia sigut rebutjat com un captaire, i trobava, fent-me gruar, un refrigeri a les ferides de mon amor propi. De lo que no m'adonava, desventurat de mi, era que amb mes grolleres satisfaccions xipollejava sobre un cor innocent i del qual mai he sigut prou digne. Me n'arrepenteixo de veres i t'ho confesso perquè em perdonis, vida meva. Me perdones: oi?
|
[
"Com mirava el primer personatge a la noia?",
"Creu que és bella?",
"Com es troba ella?",
"Per quin motiu?",
"Què li recrimina a ell?",
"Se’n fiava de la paraula d’ella, però?",
"Com li respon en Montbrió?",
"L’alegrava la rèplica d’ell?",
"En quina batalla rauria el cor d’en Montbrió?",
"El sentia dividit?",
"Quina qüestió pensava que era egolatria?",
"I quin fet ho era realment?",
"Què li agradava en aquell moment de la situació?",
"Què no percebia amb les seves accions?",
"Li sap greu el mal que li ha causat a la dona?"
] |
{
"answer_end": [
47,
78,
200,
257,
319,
370,
385,
475,
607,
709,
765,
832,
913,
1103,
1166
],
"answer_start": [
0,
50,
49,
204,
260,
322,
350,
350,
499,
610,
711,
767,
834,
987,
1140
],
"input_text": [
"Se la menjava amb els ulls.",
"Sí.",
"Traspassada, malalta d'enyorament i de passió d'ànima.",
"De tan fingir un valor que fa temps que el son acabat.",
"Que s'ho contava en ses cartes, però ell no li creia.",
"Sí.",
"Amb exaltament.",
"No.",
"Es debatia bategant d'amor per ella i cruelment injuriat per son pare.",
"Sí.",
"Cedir massa aviat.",
"Fer-se sord a les seves penes.",
"El veure's solicitat d'allà on havia sigut rebutjat com un captaire.",
"Que amb ses grolleres satisfaccions xipollejava sobre un cor innocent.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Mavi Dolç i Gastaldo (València, 18 de maig de 1961 - Barcelona, 1 de maig de 2009) fou una filòloga, professora i activista cultural valenciana, cap de l'àrea de Llengua i Universitats de l'Institut Ramon Llull (IRL).
Nascuda l'any 1961 a València (l'Horta), es llicencià en Filologia Hispànica -secció: Filologia Catalana- per la UV i doctorà en Filologia Catalana per la UAB, l'any 1991, amb la tesi Premsa i Llengua. Ciutat de València 1836-1936.
Formà part de dos equips d'investigació del grup Llengua i Mèdia de la UAB, encarregats d'analitzar la qualitat lingüística dels espais i gèneres televisius de Televisió de Catalunya. El 2001 va fundar, amb el professor Xavier Giró, el grup d'investigació Observatori sobre la Cobertura dels Conflictes, vinculat al Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. Dolç va ser una de les instigadores de la formació de la Xarxa d'Universitats Institut Joan Lluís Vives, juntament amb Carles Solà, rector de la UAB del moment.
Dins de la comunitat universitària desenvolupà els càrrecs de delegada del rector per als estudiants a la UAB i també vicerectora de promoció cultural i multilingüisme a la UOC entre 2006 i 2007.
Publicà nombrosos articles a publicacions i revistes científiques, sobre l'anàlisi del discurs als mitjans de comunicació. A més a més, va pertànyer al Grup de Periodistes Ramon Barnils així com va ser promotora de l'Espai País Valencià, entitat que aplega els valencians que viuen al Principat de Catalunya.
Morí la tarda del primer de maig de 2009 a la ciutat de Barcelona (Barcelonès), a l'edat de 47 anys, víctima d'una "malaltia sobtada", segons va informar l'IRL. La vetlla es feu el dissabte 2 de maig al tanatori de Sant Gervasi de Cassoles, a Barcelona. L'endemà va tenir lloc el funeral a les 11:30h. al mateix indret.
|
[
"Qui era Mavi Dolç i Gastaldo?",
"Quan va néixer?",
"Quins estudis universitaris va adquirir?",
"Quin era el títol de la seva dissertació?",
"De quins grups de recerca va ser partícip?",
"Què estudiaven?",
"Què va crear Dolç el 2001?",
"De quina divisió formava part?",
"Què va constituir amb Carles Solà?",
"Qui era ell?",
"Quin ofici va ocupar a la Universitat Autònoma de Barcelona?",
"I a la Universitat Oberta de Catalunya?",
"De què tractaven els seus escrits?",
"Quin va ser el motiu del seu decés?",
"On van ser les exèquies?"
] |
{
"answer_end": [
216,
82,
365,
448,
524,
632,
752,
875,
1007,
1036,
1147,
1214,
1355,
1676,
1861
],
"answer_start": [
0,
0,
259,
390,
450,
526,
634,
754,
877,
996,
1073,
1148,
1234,
1543,
1704
],
"input_text": [
"Una filòloga, professora i activista cultural valenciana, cap de l'àrea de Llengua i Universitats de l'Institut Ramon Llull (IRL).",
"El 18 de maig de 1961.",
"Es llicencià en Filologia Hispànica -secció: Filologia Catalana- i doctorà en Filologia Catalana.",
"Premsa i Llengua. Ciutat de València 1836-1936.",
"De dos equips d'investigació del grup Llengua i Mèdia de la UAB.",
"La qualitat lingüística dels espais i gèneres televisius de Televisió de Catalunya.",
"El grup d'investigació Observatori sobre la Cobertura dels Conflictes.",
"Formava part del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB.",
"La Xarxa d'Universitats Institut Joan Lluís Vives.",
"El rector de la UAB del moment.",
"Delegada del rector per als estudiants.",
"Vicerectora de promoció cultural i multilingüisme.",
"De l'anàlisi del discurs als mitjans de comunicació.",
"Va ser víctima d'una malaltia sobtada.",
"Al tanatori de Sant Gervasi de Cassoles, a Barcelona."
]
}
|
mitologia
|
L'Estàtua de Penèlope és una estàtua de marbre descoberta a Persèpolis, i es creu que representa la mítica Penèlope. L'estàtua forma part del fons del Museu Nacional d'Iran.
De dimensions reals, el personatge grec en estil sever fou excavat per l'Institut Oriental de Chicago, al 1945. Es trobava en tres fragments en les ruïnes del tresor de Persèpolis. L'estàtua és un indici de la presència grega a Iran en el període selèucida; una altra hipòtesi suggereix que hauria estat portada a la capital persa per Xerxes I des d'Atenes al 480 aC; altres encara suggereixen que fou un present per a segellar un acord entre els dos pobles. El seu descobriment recorda la destrucció de Persèpolis per Alexandre el Gran, a la primavera del 330 ae.
Penèlope en la mitologia grega és esposa d'Ulisses, filla d'Icari i de Periboea. Ella esperà la tornada del marit de la Guerra de Troia. El llarg viatge de retorn d'Ulisses és el tema de l'Odissea, d'Homer.
En maig de 2015, l'estàtua fou exposada en la Fundació Prada de Milà, Itàlia, durant prop de 4 mesos. Durant aquest període, l'estàtua es comparà amb altres versions conegudes. Les còpies, però, daten dels segles I i II. Un total de quatre estàtues, després de l'exposició de Milà, també s'exposaren a Teheran el 21 de setembre, el Dia Mundial de la Pau. El préstec de les estàtues i la sèrie d'exposicions formaven part d'un projecte d'aproximació cultural, en especial per l'ocasió de les negociacions per a la suspensió de sancions econòmiques contra Iran.
Versió de l'estàtua de Penélope exposada al Vaticà
Ulisses i Penélope, per Francesco Primaticcio
Vista del Tresor de Persèpolis
Vista general de les ruïnes de Persèpolis
Façana del Museu de l'Iran Antic, a Teheran
|
[
"Què simbolitza l’escultura de Penèlope?",
"De quin material està feta?",
"On va ser trobada?",
"I on és ara?",
"Qui va dur a terme l’excavació?",
"En quin estat estava la peça?",
"Què diu la primera teoria sobre el fet que estigués a Iran?",
"I la segona?",
"Finalment, què afirma la tercera?",
"De què és reminiscència la seva descoberta?",
"Qui era Penèlope?",
"Quina és la seva història?",
"On va ser exhibida l'estatueta el 2015?",
"I on van ser mostrades unes altres quatre més tard?",
"Per què es van deixar a altres museus?"
] |
{
"answer_end": [
115,
46,
70,
172,
275,
314,
430,
540,
631,
710,
789,
874,
1022,
1255,
1504
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
117,
195,
286,
355,
432,
542,
633,
739,
820,
946,
1048,
1301
],
"input_text": [
"La mítica Penèlope.",
"De marbre.",
"A Persèpolis.",
"Al Museu Nacional d'Iran.",
"L'Institut Oriental de Chicago.",
"Es trobava en tres fragments.",
"Que és un indici de la presència grega a Iran en el període selèucida.",
"Que hauria estat portada a la capital persa per Xerxes I des d'Atenes al 480 aC.",
"Que fou un present per a segellar un acord entre els dos pobles.",
"De la destrucció de Persèpolis per Alexandre el Gran.",
"L'esposa d'Ulisses.",
"Esperà la tornada del marit de la Guerra de Troia.",
"En la Fundació Prada de Milà, Itàlia.",
"A Teheran.",
"El préstec de les estàtues i la sèrie d'exposicions formaven part d'un projecte d'aproximació cultural, en especial per l'ocasió de les negociacions per a la suspensió de sancions econòmiques contra Iran."
]
}
|
books
|
L'Andreu que tornava ablanit pels planys de les pagesies no tenia coratge per a res i es veia isolat sense la mirada salvadora de la Tecla, que el volia sentir sense fer-li cap mena d'indicació.
I el silenci es féu cruel; tots sentien els batecs de llurs cors. El gos es gratava la cuixa amb les dents. El nen dormia amb la boqueta oberta i el respir d'àngel.
-¡Creu, Andreu; tu, ets un home com cal, ja ho veus, una pesseta sempre és una pesseta!-
-I el fill? ¿un fill no és més que una pesseta?- Va exclamar la Tecla corferida pel silenci de l'Andreu, que en sentir la Tecla va redreçar-se tot d'una, s'alçà de l'escó, donà un cop de puny a la taula i digué:
-Prou, sogra; no en parlem més! La Tecla no es mou de casa.
-¡Per això som joves per no acovardir-nos! oi, Andreu?
-I ben net, Tecla!
-Voleu fam? doncs fam passareu!
-Prou n'hi ha, sogra. ¿Sembla que parlant vos engreixeu? ¡quina trencaametlles n'hi ha de vós!
|
[
"De quina manera venia l’Andreu de les masies?",
"Era valent en aquells moments?",
"Com se sentia?",
"Hi havia soroll?",
"Què era l'únic que experimentava tothom?",
"Què feia el noi petit?",
"Com?",
"Pensa la Tecla que els hereus són més importants que els diners?",
"Com es trobava ella?",
"Per què?",
"Com va reaccionar ell en escoltar-la?",
"Vol que se’n vagi la Tecla de la seva residència?",
"Què pensa la mare d’ella d’això?",
"Amb quin adjectiu es refereix l’Andreu a la seva mare política?"
] |
{
"answer_end": [
56,
83,
100,
220,
259,
316,
358,
518,
528,
552,
651,
719,
825,
921
],
"answer_start": [
0,
57,
86,
195,
222,
303,
303,
449,
498,
498,
544,
652,
795,
827
],
"input_text": [
"Ablanit.",
"No.",
"Isolat.",
"No.",
"Sentien els batecs de llurs cors.",
"Dormia.",
"Amb la boqueta oberta i el respir d'àngel.",
"Sí.",
"Corferida.",
"Pel silenci de l'Andreu.",
"Va redreçar-se tot d'una, s'alçà de l'escó i donà un cop de puny a la taula.",
"No.",
"Que passaran fam.",
"Trencaametlles."
]
}
|
mitologia
|
Cízic (en grec antic Κύζικος), va ser, segons la mitologia grega, un heroi de la Propòntida, a la costa asiàtica.
Té un paper en el viatge dels argonautes, que van fer una de les seves primeres escales al seu país. Cízic era originari del nord de Grècia, i fill d'Eneu, un fill d'Estilbe i d'Enete, filla d'Eussor rei de Tràcia. El fill d'Eussor era Acamant, cap de les tropes tràcies que combatien a favor dels troians contra els grecs. Cízic era rei dels dolions, descendents de Posidó.
La llegenda explica que a l'arribada dels argonautes a la seva ciutat, s'acabava de casar amb Clite, filla de l'endeví Mèrops. Cízic va acollir als navegants amb una celebració i els va donar provisions. Però a la nit, els argonautes, que acabaven de salpar, van ser retornats a la costa per una violenta tempesta. Els dolions van pensar que els atacaven uns pirates i van lluitar contra els argonautes. Cízic va córrer amb un contingent d'homes a ajudar-los, però va ser mort per Jàson. Al matí, tothom va reconèixer l'error que s'havia comès. El argonautes van lamentar-se durant tres dies davant del cadàver del rei, i després van celebrar uns funerals a la manera grega, amb Jocs Fúnebres. Desesperada, la seva esposa Clite va agafar una corda i es va penjar.
La ciutat on havia regnat, va rebre el seu nom, Cízic.
|
[
"Qui era Cízic?",
"A quina cultura pertany el personatge?",
"En quina història pren part?",
"Per què?",
"D’on provenia Cízic?",
"Qui eren els seus pares?",
"Qui era el seu tiet?",
"I Cízic, a qui governava?",
"Quan van venir els argonautes a la seva població?",
"Què va ocórrer quan aquests van tornar a la mar?",
"Com van actuar els dolions en veure que arribava un vaixell?",
"Qui va donar-li mort a Cízic?",
"Com van homenatjar els tripulants el seu cos?",
"Com va reaccionar la seva dona Clite?",
"Què va fer l’urbs on va viure ell?"
] |
{
"answer_end": [
91,
64,
154,
213,
253,
297,
384,
464,
588,
802,
891,
975,
1181,
1251,
1306
],
"answer_start": [
0,
0,
114,
114,
215,
255,
288,
438,
489,
708,
804,
893,
1034,
1196,
1253
],
"input_text": [
"Un heroi de la Propòntida.",
"A la grega.",
"En el viatge dels argonautes.",
"Perquè van fer una de les seves primeres escales al seu país.",
"Del nord de Grècia.",
"Eneu i Enete.",
"Acamant, cap de les tropes tràcies.",
"Als dolions.",
"Quan s'acabava de casar amb Clite.",
"Van ser retornats a la costa per una violenta tempesta.",
"Van pensar que els atacaven uns pirates i van lluitar contra els argonautes.",
"Jàson.",
"Van lamentar-se durant tres dies davant del cadàver del rei, i després van celebrar uns funerals a la manera grega, amb Jocs Fúnebres.",
"Va agafar una corda i es va penjar.",
"Va rebre el seu nom, Cízic."
]
}
|
books
|
Dit i fet. La mestressa complia les ordres de l'amo, mentres aquest canviava les espelmes dels candelabros per unes d'aquestes transparents que venen a can Fradera. Els candelabros eren dos índios que amb cada pluma de les que duien al cap aguantaven un dels sis brocs.
-A mi m'agrada que tot faci goig. ¿I la noia?
-Ja; ara és allí dins, que la pentinadora l'acaba d'enllestir.
-Com s'entén! ¿No saps que no vui pentinadores a casa?
-Bé; però ¿no saps que ella no se sap fer bé el monyo de manguito?
-Saber-ne!
-Mare de Déu! Per una diada així, bé és natural que es presenti d'una manera que faci goig als sogres.
De repent se sent un terratrèmol espantós. La minyona que treia la pols d'un tamburet al balcó, entra corrents; la que fregava el pom de l'escala entra esbufegant.
|
[
"Què fa el senyor del text?",
"I la senyora?",
"On es poden comprar les candeles?",
"Com són els canelobres?",
"Què li plau a l’home?",
"Per qui pregunta?",
"I on és?",
"Amb qui està ocupada?",
"Té idea la jove de com lligar-se bé els cabells?",
"Què pensa la mare del fet que s'arregli la seva filla avui?",
"Què es percep de sobte?",
"Qui irromp de pressa on són els senyors?",
"I com arriba l'altra criada?"
] |
{
"answer_end": [
139,
51,
163,
268,
302,
315,
337,
377,
499,
613,
656,
725,
777
],
"answer_start": [
11,
11,
77,
165,
271,
270,
304,
316,
457,
526,
615,
658,
727
],
"input_text": [
"Canviava les espelmes dels candelabros per unes d'aquestes transparents.",
"Complia les ordres de l'amo.",
"A can Fradera.",
"Són dos índios que amb cada pluma de les que duen al cap aguanten un dels sis brocs.",
"Que tot faci goig.",
"Per la noia.",
"Allí dins.",
"Amb la pentinadora.",
"No.",
"Que per una diada així, bé és natural que es presenti d'una manera que faci goig als sogres.",
"Un terratrèmol espantós.",
"La minyona que treia la pols d'un tamburet al balcó.",
"Entra esbufegant."
]
}
|
books
|
Confesso que, com un nin, en sentir-me abandonat pel meu company, en considerar-me sol entre tantes solituds, vaig passar uns instants de basarda. De seguida, però, poguí sobreposar-me a tal ridiculesa.
De tota manera, ¿per què se n'havia anat, el Cerdà? Per ventura tenia les piles enceses? No, no les hi tenia. De les paraules que jo havia pogut collir d'una conversa entre ell i en Patllari, deduí que la campanya del Cerdà havia finit alguns dies abans. Ni gens de mercaderia restava al bosc.
Llavors?… M'agullonava una imperiosa cuiositat de saber on s'encaminava aquell home en aquella hora i en aquella nit. El bosc era intransitable, i intransitables els viaranys. Per a afrontar el fred, la fosca, el desglaç i tota mena d'inclemències, calia segurament un motiu poderós, un interès desmesurat, una dèria abassegadora, un impuls delirant…
Vaig aturar en sec les meves cabòries i conjectures, espantat i atordit. Bon Déu! ja no era el veïnatge dels ducs i de les rates el que més em repugnava: era l'ignot, l'abisme d'això que en diem seny, d'això que en diem ànima racional…
Vaig encendre el tros de ciri beneït, i, per fer quelcom, vaig carregar l'escopeta i mirar el rellotge. Eren les dotze i vint-i-tres minuts. De bon grat, car la petita flama del ciri resultava més sinistra que les tenebres, vaig apagar-la, acotxant-me, altra vegada, cap i tot. I no diríeu mai el bon consol que pot trobar un home, desvetllat durant una nit atzarosa, en oir caure una gota acompassadament, hores i hores, damunt la teulada que el sopluja.
|
[
"Tenia por l’home?",
"Per quin motiu?",
"Va superar-la, però?",
"Què es preguntava?",
"Què va suposar quan va escoltar part del diàleg entre el Cerdà i en Patllari?",
"Hi havia productes d’aquesta expedició a la boscúria?",
"Era de dia?",
"Què volia esbrinar el protagonista?",
"Es podia circular amb facilitat per l’arbreda?",
"Què podia empènyer a algú a creuar-la?",
"Com se sentia el narrador?",
"Va continuar preocupant-se?",
"Què li feia fàstic?",
"Quina hora era?",
"En què va trobar confort?"
] |
{
"answer_end": [
145,
145,
184,
254,
456,
495,
613,
613,
640,
846,
919,
919,
1082,
1223,
1538
],
"answer_start": [
0,
26,
147,
219,
313,
405,
507,
507,
615,
673,
848,
848,
930,
1188,
1362
],
"input_text": [
"Sí.",
"Perquè va sentir-se abandonat pel seu company i sol entre tantes solituds.",
"Sí.",
"Que per què se n'havia anat, el Cerdà.",
"Que la campanya del Cerdà havia finit alguns dies abans.",
"No.",
"No.",
"On s'encaminava aquell home en aquella hora i en aquella nit.",
"No.",
"Un motiu poderós, un interès desmesurat, una dèria abassegadora, un impuls delirant.",
"Espantat i atordit.",
"No.",
"L'ignot, l'abisme d'això que en diem seny, d'això que en diem ànima racional.",
"Les dotze i vint-i-tres minuts.",
"En oir caure una gota acompassadament damunt la teulada que el sopluja."
]
}
|
vilaweb
|
El Col•legi Immaculada Concepció de Gavà ha posposat uns exercicis de l'assignatura de Religió sobre els presos de consciència perquè els alumnes s'havien mostrat ‘neguitosos' arran de la situació política. La directora del centre, Anna Puente, ha assegurat que el claustre de professors va detectar situacions de ‘conflicte' entre alguns infants de les tres classes de cinquè de Primària. ‘Els nens estan influenciats per la situació de l'entorn. Ells són esponges que capten el que passa al seu voltant', ha senyalat Puente. També ha recordat que la mateixa activitat s'havia tractat els últims dos anys sense cap incidència. Aquest cop, però, alguns nanos van comentar la temàtica amb les seves famílies i les professores van detectar una reacció insòlita a l'aula. La direcció assegura que la retirada dels exercicis és un ‘parèntesi', ja que la previsió és recuperar-los de cara al tercer trimestre. L'escola relata que les activitats sobre els presos de consciència s'emmarquen dins la unitat de Religió en què es tracten les relacions amb la família i els drets humans. Com ja s'havia fet els últims anys, les dues professores de Religió van accedir a la web de materials didàctics d'Amnistia Internacional per a utilitzar un còmic que els permetés explicar què són els presos de consciència. Les il•lustracions expliquen la història d'en Tim, que és empresonat per xiular perquè hi ha persones del seu entorn a qui els molesta. El protagonista envia una carta a Amnistia Internacional, que denuncia que es tracta d'un pres de consciència i organitza una campanya per a reclamar-ne l'alliberament. ‘Al món hi ha molts presos de consciència, persones que sense haver-se comportat violentament són a la presó només a causa de les seves idees, la religió, el color de la pell o per expressar-se lliurement', recull el text del còmic. ‘Vam observar que els nens estaven neguitosos a l'aula vers aquest tema. Anaven a casa i preguntaven, tornaven a l'escola i entre ells hi havia conflicte', ha explicat la directora del Col•legi Immaculada Concepció, Anna Puente. Per aquest motiu, ha afegit, el claustre de la Immaculada Concepció va considerar oportú aturar l'activitat i recuperar-la més endavant, ‘si cal, des d'una altra perspectiva'. Puente ha afegit que, un cop ajornats els exercicis, l'escola va enviar una carta ‘informativa' a les famílies explicant els motius de la decisió.
|
[
"Què ha postergat el Col·legi Immaculada Concepció de Gavà?",
"Per quin motiu?",
"Qui és Anna Puente?",
"Què ha afermat?",
"Com defineix els estudiants?",
"Tornaran les activitats?",
"Quan?",
"A quina assignatura pertanyen?",
"Què s’estudia en aquesta?",
"Com donava les classes el professorat?",
"Què narren els dibuixos?",
"Com reacciona Amnistia Internacional quan rep una carta d’en Tim explicant-li tot?",
"I els joves en llegir la història?",
"De quina manera podrien regressar els exercicis?",
"Es van comunicar les accions dutes a terme als pares?"
] |
{
"answer_end": [
126,
205,
243,
388,
525,
903,
903,
1009,
1075,
1298,
1434,
1603,
1991,
2241,
2388
],
"answer_start": [
0,
127,
207,
232,
448,
769,
769,
925,
989,
1113,
1300,
1436,
1839,
2096,
2296
],
"input_text": [
"Uns exercicis de l'assignatura de Religió sobre els presos de consciència.",
"Perquè els alumnes s'havien mostrat neguitosos arran de la situació política.",
"La directora del centre.",
"Que el claustre de professors va detectar situacions de conflicte entre alguns infants de les tres classes de cinquè de Primària.",
"Com esponges que capten el que passa al seu voltant.",
"Sí.",
"La previsió és recuperar-los de cara al tercer trimestre.",
"S'emmarquen dins la unitat de Religió.",
"Les relacions amb la família i els drets humans.",
"Les dues professores de Religió van accedir a la web de materials didàctics d'Amnistia Internacional per a utilitzar un còmic que els permetés explicar què són els presos de consciència.",
"La història d'en Tim, que és empresonat per xiular perquè hi ha persones del seu entorn a qui els molesta.",
"Denuncia que es tracta d'un pres de consciència i organitza una campanya per a reclamar-ne l'alliberament.",
"Anaven a casa i preguntaven, tornaven a l'escola i entre ells hi havia conflicte.",
"Des d'una altra perspectiva.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Maria Junqué i Morató (Palafrugell, 15 de desembre de 1920 - Palafrugell, 2002) fou una mestra nacional defensora de l'ensenyament en català i compromesa amb l'escola pública que va invertir molts anys de la seva vida en l'educació, sobretot de les noies.
Maria Junqué i Morató va néixer el 15 de desembre de 1920 a Palafrugell, al veïnat de Santa Margarida, a pagès, però des de ben jove va tenir clar que volia ser mestra, tot i que també reconeixia que si els temps no haguessin estat tan difícils li hauria agradat estudiar Farmàcia a Barcelona. Va començar a anar a escola a l'edat de 5 anys, al col·legi Torres i Jonama, on anys després desenvoluparia la seva tasca com a mestra, concretament durant els darrers 17 anys de la seva carrera professional, fins a la seva jubilació el curs 1985- 1986 a l'edat de 65 anys. Va cursar per lliure la carrera de magisteri a l'Escola Normal de Girona i fou mestra durant més de 30 anys, exercint la seva tasca per diverses localitats gironines entre les quals hi ha l'Escala, Bescanó, Parlavà, Juià, Cantenys i Calella. Casada amb Pere Mauri, fou mare de tres fills: Josep, Lluís i Margarita Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine..
Coneguda i recordada amb molt d'afecte per moltes dones que havien estat alumnes seves, la Maria Junqué i Morató va tenir un paper molt important no només en l'alfabetització i educació de moltes dones de Palafrugell, sinó també en la cerca de la llibertat d'aquestes en una època en què el paper de la dona estava molt limitat. En paraules de Josep Piferrer Puig la Maria "Fou de les que obrí les finestres de les obscures aules franquistes dels anys 60 quan d'altres creien que el millor futur de les noies era ser mestresses de casa creients i obedients". Va ser mestra del Servei d'Alfabetització i Promoció Cultural per a adults i adultes de Palafrugell, gairebé des dels seus inicis.
Amb afecte també la recorden les companyes de professió, amb qui va treballar braç a braç i per a moltes de les quals la Maria va significar un exemple a seguir en molts àmbits: pedagògic, personal, social, de valors, d'interès per aprendre... Les persones que van treballar amb ella la descriuen com una mestra molt atenta amb els nens i nenes, que traspuava joventut i elegància.
A la fi de la seva vida la Maria es va poder dedicar a la pintura durant uns quants anys fins que la malaltia, malauradament, la va anar recloent a casa seva.
Maria Junqué i Morató té dedicada una plaça a Palafrugell, que es va inaugurar el 31 de juliol de 2004, un espai públic d'esbarjo situat a la zona de la Llanada.
El 12 d'abril del curs 1985-1986 se celebrà un homenatge públic a Maria Junqué i Morató.
|
[
"Qui era Maria Junqué i Morató?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Què protegia com a professora?",
"Tenia vocació de l’ocupació des de petita?",
"Què comentava que hauria volgut aprendre, però?",
"A quin centre va estar treballant durant disset anys fins que es va retirar?",
"En què va formar-se a l’Escola Normal de Girona?",
"A quines ciutats gironines va feinejar?",
"Quants fills va tenir amb Pere Mauri, el seu marit?",
"Per què és rellevant la seva figura?",
"A quina escola per a gent adulta va ensenyar?",
"Com era retratada pels seus companys de feina?",
"A què es va poder consagrar els seus últims anys de vida?",
"Amb què se la va homenatjar el 31 de juliol de 2004?"
] |
{
"answer_end": [
103,
79,
79,
254,
423,
536,
757,
896,
1064,
1111,
1504,
1835,
2247,
2314,
2510
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
80,
373,
425,
598,
824,
899,
1066,
1265,
1736,
2111,
2249,
2408
],
"input_text": [
"Una mestra nacional.",
"A Palafrugell.",
"El 15 de desembre de 1920.",
"L'ensenyament en català i l'escola pública que va invertir molts anys de la seva vida en l'educació, sobretot de les noies.",
"Sí.",
"Farmàcia.",
"Al col·legi Torres i Jonama.",
"En magisteri.",
"L'Escala, Bescanó, Parlavà, Juià, Cantenys i Calella.",
"Tres.",
"Perquè va tenir un paper molt important no només en l'alfabetització i educació de moltes dones de Palafrugell, sinó també en la cerca de la llibertat d'aquestes en una època en què el paper de la dona estava molt limitat.",
"Al Servei d'Alfabetització i Promoció Cultural per a adults i adultes de Palafrugell.",
"Com una mestra molt atenta amb els nens i nenes, que traspuava joventut i elegància.",
"A la pintura.",
"Amb una plaça a Palafrugell."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia celta, Alaunus o Alaunius era un déu gal de la curació i de la profecia.
El seu nom és conegut per les inscripcions trobades en Lurs (Alps de l'Alta Provença) al sud de França,[Nota 1] i en Mannheim a l'oest d'Alemanya. En aquesta última inscripció, Alaunus s'utilitza com un epítet de Mercuri. El nom d'aquesta deïtat també es troba en topònim i hidrònims.
L'etimologia del nom és incert. Alguns connecten amb l'arrel protocelta reconstruïda com *alo- (aliment, elevar, nodrir), però Matasović ho descarta. Nicolaisen connecta els diferents hidrònims a l'arrel protoindoeuropea, reconstruint com *el- o *ol- (fluir o rierol).
La seva forma femenina Alauna apareix en el nom de ciutats de l'època romana:
i en el riu Aln (Northumberland) i Aulne (Bretanya)
|
[
"Qui era Alaunus?",
"Quin altre sobrenom té també?",
"A quina cultura pertany?",
"On se l'ha descobert?",
"A quin altre lloc s’han observat?",
"I què podem veure en aquesta?",
"Quin tipus de substantius podem encontrar també pel que fa al seu àlies?",
"Se sap segur l’origen del renom?",
"Quina és la primera hipòtesi?",
"Què opina Nicolaisen de la procedència?",
"On es mostra la versió en femení del mot?",
"I a quins torrents?"
] |
{
"answer_end": [
87,
41,
41,
148,
214,
309,
372,
404,
494,
641,
719,
761
],
"answer_start": [
23,
23,
0,
89,
201,
201,
311,
374,
406,
524,
643,
721
],
"input_text": [
"Un déu gal de la curació i de la profecia.",
"Alaunius.",
"A la celta.",
"A les inscripcions trobades en Lurs.",
"A Mannheim.",
"Que Alaunus s'utilitza com un epítet de Mercuri.",
"També es troba en topònim i hidrònims.",
"No.",
"Alguns connecten amb l'arrel protocelta reconstruïda com *alo- (aliment, elevar, nodrir).",
"Connecta els diferents hidrònims a l'arrel protoindoeuropea, reconstruint com *el- o *ol- (fluir o rierol).",
"En el nom de ciutats de l'època romana.",
"El riu Aln i Aulne."
]
}
|
bios
|
Maria Assumpció Soler i Font (Girona, 22 d'abril de 1913 – Girona, 24 de març de 2004) va ser una escriptora, periodista i mestra catalana.
De jove va ser molt influenciada pel seu oncle, Mossèn Joan Font i Giralt, un esperantista i catalanista convençut. L' afusellament de Joan Font, el 1936 durant la Guerra Civil Espanyola, i la desaparició durant la guerra del seu germà Joan van marcar-la greument.
Va estudiar al col·legi de les Escolàpies a l'ombra de la Catedral de Girona. Sota la dictadura de Primo de Rivera va estudiar a l'Escola Normal. La seva afiliació al sindicat Federació de Treballadors de l'Ensenyament-UGT li va causar uns problemes amb el règim franquista després de la guerra civil, però el cas va ser arxivat el 1939. El 1932 va començar a ensenyar a l'escola pública de Rupià, i de 1934 a 1950 a Palafrugell. Després d'un interludi de 1950 a 1952, durant el qual va treballar a l'empresa del seu oncle Lluís i a una escola privada a Barcelona, tornà el 1952 a l'escola de Sant Gregori on va estar ensenyant fins al 1980 quan passà a l'escola Migdia de Girona fins a la seva jubilació el 1982.
Va rebre el Premi Fastenrath en ocasió dels Jocs Florals en l'exili el 1959 per la novel·la L'escollit, que també havia sigut finalista al premi Joanot Martorell de novel·la l'any 1951, però no va rebre el permís del Ministerio de Educación Nacional per anar a recollir el Fastenrath a París (l'inspector Bastons la va amenaçar amb prohibir-li la seva carrera de mestra si hi anava), ni va poder veure la seva novel·la publicada mentre vivia. Es va publicar per primera vegada a Palafrugell l'any 2005, en el primer número de la col·lecció Dones amb nom propi.
Malgrat la desil·lusió de no veure mai publicada en vida la seva obra premiada, va continuar escrivint, obligada per la repressió lingüística sota el franquisme, a utilitzar el castellà. Si bé que els seus articles sobre temes seriosos foren en castellà, al 1955 va publicar a la Revista de Gerona un poema en català «Acció de Gràcies».
A una presentació del llibre pòstum feta a la seva antiga escola de Sant Gregori el 2008, la Marina Geli, resumida pel Puis Pujades, parla de la seva tasca com a docent:
Després de la guerra, va continuar escrivint en català i ensenyant.
|
[
"Qui va ser Maria Assumpció Soler i Font?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Qui va influir en ella?",
"Com era ell?",
"Va quedar molt afectada quan va morir ell?",
"Per què va tenir dificultats durant el franquisme?",
"On va estar exercint la seva professió el 1932?",
"I el 1952?",
"Quant de temps va estar-hi allà?",
"Quin guardó va aconseguir per la seva obra L’escollit?",
"Per què no va poder viatjar a París per col·lectar-lo?",
"Per quin motiu va continuar redactant les seves novel·les en castellà?",
"I va fer alguna cosa en català?",
"Quan va ser l’exhibició de l’obra que es va publicar després de la seva mort?"
] |
{
"answer_end": [
131,
88,
88,
215,
256,
405,
707,
803,
1012,
1047,
1223,
1503,
1867,
1998,
2107
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
142,
190,
258,
553,
745,
972,
972,
1121,
1307,
1762,
1945,
2019
],
"input_text": [
"Una escriptora, periodista i mestra.",
"A Girona.",
"El 22 d'abril de 1913.",
"El seu oncle, Mossèn Joan Font i Giralt.",
"Era un esperantista i catalanista convençut.",
"Sí.",
"Per la seva afiliació al sindicat Federació de Treballadors de l'Ensenyament-UGT.",
"A l'escola pública de Rupià.",
"A l'escola de Sant Gregori.",
"Fins al 1980.",
"El Premi Fastenrath.",
"Perquè l'inspector Bastons la va amenaçar amb prohibir-li la seva carrera de mestra si hi anava.",
"Per la repressió lingüística sota el franquisme.",
"Sí.",
"El 2008."
]
}
|
bios
|
Catalina Cirer Adrover (Palma, 1963) és una política mallorquina, militant del Partit Popular de les Illes Balears (PP). Fou batllesa de Palma entre 2003 i 2007, esdevenint així la primera batllessa de la història de la capital balear. Abans, havia estat consellera del Govern Balear i delegada del Govern espanyol a les Illes Balears.
Es va diplomar en econòmiques a la UIB i llicenciar-se en ciències empresarials per la UNED (1988). Començà militant políticament a les joventuts de UCD. Després passà a militar al PDP i finalment, el 1989, al Partit Popular.
Va iniciar-se a la vida laboral a EMAYA com a auxiliar administrativa i després entrà a treballar al Banc de Sabadell quan comptava amb 24 anys, ocupació que mantengué fins a 1993.
Fou nomenada consellera de governació amb la renovació generacional que introduí el llavors president Gabriel Cañellas al seu gabinet el juny de 1993. En aquest mateix executiu de mitjana d'edat tan baixa, també hi havia Rosa Estaràs, Joan Flaquer, Maria Salom i Jaume Matas.
El maig de 1996, després de la victòria electoral de José María Aznar, fou nomenada delegada del Govern espanyol a les Illes Balears, càrrec que deixà per presentar-se a les eleccions municipals del 2003.
Accedí al càrrec de batllessa de Palma el maig del 2003 en guanyar unes ajustadíssimes eleccions municipals.
És una declarada seguidora de la línia de l'expresident Cañellas i especialment coneguda per ser una defensora d'algunes tradicions mallorquines com el ball de bot i el Reial Mallorca.
El dia 16 de juny de 2007 i després d'haver perdut la majoria, la seva successora Aina Calvo (PSIB) la rellevà com a batllessa de Palma.
Se la considera la màxima representant en actiu del canyellisme.
|
[
"Qui és Catalina Cirer Adrover?",
"Quant de temps va ser batllessa de Palma?",
"Quines professions va ostentar abans de la mencionada anteriorment?",
"Què va estudiar a la universitat?",
"Com va iniciar la seva trajectòria política?",
"Quan va arribar al PP?",
"De què va treballar primer?",
"I més tard?",
"Amb quin càrrec va ser designada el 1993?",
"Quins eren els seus companys de feina?",
"Què li va passar després que Aznar guanyés les eleccions el 1996?",
"Per què va renunciar-hi el 2003?",
"Quan va incorporar-se a l’alcaldia de Palma?",
"Per què és famosa?",
"Qui va substituïr-la a l’ajuntament?"
] |
{
"answer_end": [
114,
160,
334,
415,
488,
560,
631,
679,
892,
1017,
1151,
1222,
1279,
1477,
1653
],
"answer_start": [
0,
121,
236,
336,
436,
490,
562,
634,
743,
894,
1019,
1153,
1224,
1333,
1581
],
"input_text": [
"Una política mallorquina, militant del Partit Popular de les Illes Balears.",
"Entre 2003 i 2007.",
"Consellera del Govern Balear i delegada del Govern espanyol a les Illes Balears.",
"Es va diplomar en econòmiques i llicenciar-se en ciències empresarials.",
"Militant políticament a les joventuts de UCD.",
"El 1989.",
"D'auxiliar administrativa.",
"Entrà a treballar al Banc de Sabadell.",
"Amb el de consellera de governació.",
"Rosa Estaràs, Joan Flaquer, Maria Salom i Jaume Matas.",
"Fou nomenada delegada del Govern espanyol a les Illes Balears.",
"Per presentar-se a les eleccions municipals.",
"El maig del 2003.",
"Per ser una defensora d'algunes tradicions mallorquines.",
"Aina Calvo."
]
}
|
mitologia
|
Labbu (hebreu: labi; accadi: labbu, lleó) a la mitologia mesopotàmica era un monstre en forma de lleó-serpent drac de mar, que va ser matat pel déu-rei Tishpak, "guerrer dels déus". El mite que fa un recompte de les depredacions i derrota d'aquesta figura adversària sobrenatural, la qual la més familiar és Satan i li segueix la història mesopotàmica sobre la lluita de Marduk contra Tiamat i la història cananita sobre Baal lluitant contra Yamm, té orígens cananites; apareix en dos textos cuneïformes molt fragmentats: l'un està en babiloni vell; l'altre, molt més tardà, està en assiri, el qual fou descobert a la biblioteca de Ashurbanipal (CT 13.33, 34). L'obertura de la versió babilònica vella recorda l'obertura de l'Èpica de Guilgameix:
Les ciutats sospiren, les persones...
Les persones disminuïren de nombre,...
Pel seu lament no hi havia cap que...
Les vastes dimensions de Labbu són descrites. El mar, tāmtu (nom que fa pensar en Tiamat) ha donat naixement al drac (línia 6). La fragmentada línia "Ell aixeca la seva cua..." l'identifica segons Neil Forsyth com un precursor d'un més tardà Adversari, el drac de Revelacions 12:4, la cua del qual va escombrar avall un terç de les estrelles del cel], i les llançà a la terra.
Segons els fragments, "Enlil va dibuixar [un dibuix de]l drac en el cel"; si això es refereix a la Via Làctia (Heidel 1963) o un cometa (Forsyth 1989) no està clar. El panteó de déus babilònics estan aterrits per aquesta aparició i apel·len al déu-sol Sin: qui matarà el drac i exercirà la reialesa?. Exemples cananites d'aquest patró han sigut senyalats per F.M. Cross a la seua obra Canaanite Myth and Hebrew Epic (1973:93). Encara que no està explícitament identificat als fragments, és Tishpak, el déu-protector d'Eshnunna, qui és senyalat com a heroi. Forsyth i Heidel dubten sobre aquesta identificació mentre Lewis no troba cap dubte. A mitjan tempesta crea, obrint de cop els núvols, ell despatxa Labbu amb una fletxa.
Forsyth senyala que els fragments de l'èpica no són part d'una cosmogonia perquè les ciutats dels homes ja existeixen. F.A.M. Wiggerman trobà que la funció del mite és la de justificar l'ascens de Tishpak com a rei, "a conseqüència d'haver realitzat l'alliberament de la nació, sancionat per la decisió d'un consell diví."
|
[
"Què és Labbu?",
"A quina cultura pertany?",
"Què significa el seu nom?",
"Qui va assassinar-lo?",
"Què conta la seva llegenda?",
"D’on prové l’epopeia?",
"A quines peces es pot observar?",
"En quines llengües de l’època podem trobar-la?",
"Qui va engendrar a la criatura?",
"Com considera Neil Forsyth la cita \"Ell aixeca la seva cua...\"?",
"Quin segment no és segur que sigui la Via Làctia?",
"De què tenen por les divinitats babilòniques?",
"Qui es pensa que és el defensor?",
"Què marca Forsyth sobre les parts del mite?",
"Quin és l’objectiu de la faula segons Wiggerman?"
] |
{
"answer_end": [
121,
84,
41,
159,
279,
468,
520,
589,
978,
1113,
1402,
1468,
1794,
2039,
2180
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
127,
182,
448,
470,
522,
908,
990,
1261,
1261,
1726,
1966,
2085
],
"input_text": [
"Un monstre en forma de lleó-serpent drac de mar.",
"A la mesopotàmica.",
"Lleó.",
"El déu-rei Tishpak.",
"Fa un recompte de les depredacions i derrota d'aquesta figura adversària sobrenatural.",
"Té orígens cananites.",
"En dos textos cuneïformes molt fragmentats.",
"En babiloni vell i l'altre en assiri.",
"El mar, tāmtu.",
"Com un precursor d'un més tardà Adversari.",
"Enlil va dibuixar [un dibuix de]l drac en el cel.",
"D'aquesta aparició.",
"Tishpak, el déu-protector d'Eshnunna.",
"Que no són part d'una cosmogonia.",
"Justificar l'ascens de Tishpak com a rei."
]
}
|
bios
|
Gessamí Caramés i Núñez (l'Ametlla de Mar, 1992) és una pastissera, barista, escriptora i presentadora de televisió catalana, que des de novembre de 2017 copresenta el programa Cuines de TV3.
És graduada en comunicació audiovisual per la Universitat Rovira i Virgili i interessada en les arts escèniques, però també en el món de l'hoteleria i la restauració. Després de finalitzar la seva formació universitària s'incorporà a l'Institut Escola d'Hoteleria i Turisme de Cambrils a un grau mitjà de formació professional de cuina i serveis on s'especialitzà en l'elaboració de begudes amb cafè.
Com a cuinera però sobretot com a barista ha guanyat diverses competicions locals i regionals, com ara el Campionat de Baristes de Tarragona de 2015.
Professionalment es va iniciar treballant en una cafeteria i desenvolupà interès pel món del cafè. A Barcelona ha treballat per diversos restaurants, entre els quals un d'Alta Cuina del cuiner basc Martín Berasategui Olazabal. També col·labora en el negoci pastisser de la seva família.
El 2020 fou la pregonera de les festes majors de la Mare de Déu de la Candela de la seva Cala natal.
Durant la gravació del programa Joc de cartes, emès en prime time, va conèixer al també presentador del Cuines Marc Ribas. I el 2017, després d'un càsting, va passar a formar part gradualment de l'equip del Cuines liderant la secció de postres. El 10 de març de 2021 va publicar el seu primer llibre, Meleta de romer, sobre postres i receptes essencials de pastisseria.
|
[
"Qui és Gessamí Caramés i Núñez?",
"Quin espai televisiu fa?",
"A quin canal?",
"Quan va néixer?",
"A on?",
"Què va estudiar a la universitat?",
"I quines aficions té?",
"En què es va formar a l’Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils?",
"En quin certamen va vèncer el 2015?",
"Com va començar la seva trajectòria laboral?",
"Va ser aquí quan es va encuriosir pel cafè?",
"Amb quin xef va col·laborar a Barcelona?",
"A quin altre comerç assisteix?",
"Què va dur a terme el 2020?",
"Quan va integrar-se a Cuines?"
] |
{
"answer_end": [
115,
183,
190,
48,
48,
230,
357,
591,
741,
801,
840,
968,
1028,
1129,
1344
],
"answer_start": [
0,
154,
154,
0,
0,
192,
269,
412,
635,
743,
760,
842,
970,
1030,
1256
],
"input_text": [
"Una pastissera, barista, escriptora i presentadora de televisió.",
"El programa Cuines.",
"A TV3.",
"El 1992.",
"A l'Ametlla de Mar.",
"Comunicació audiovisual.",
"Les arts escèniques, però també el món de l'hoteleria i la restauració.",
"En un grau mitjà de formació professional de cuina i serveis on s'especialitzà en l'elaboració de begudes amb cafè.",
"En el Campionat de Baristes de Tarragona.",
"En una cafeteria.",
"Sí.",
"Amb Martín Berasategui Olazabal.",
"Al negoci pastisser de la seva família.",
"Fou la pregonera de les festes majors de la Mare de Déu de la Candela de la seva Cala natal.",
"El 2017."
]
}
|
mitologia
|
Vertumne, va ser una divinitat venerada pels etruscs i pels romans. El seu nom en etrusc era Veltumna o Voltumna; en llatí Vertumnus o Vortumnus. El principal atribut va ser el de presidir els canvis estacionals de la natura.
Personificava el control del pas del temps i les mutacions, la noció del canvi d'estacions i, a més, presidia la maduració dels fruits. Se li atribuïa el do de transformar-se en qualsevol forma que desitgés. El seu nom deriva de la mateixa arrel indoeuropea present en el verb llatí vertere que implica els significats («girar, canviar») i està en relació amb el terme sànscrit vártate, del mateix significat.
Probablement va ser un rei d'Etrúria que, a causa de la cura que havia realitzat amb fruits i plantes dels jardins, va ser elevat a déu després de la seva mort. El seu culte va passar dels etruscs als romans, on va ser considerat com el déu dels jardins i dels horts. Les seves competències diferien de les de Príap, ja que s'encarregava principalment de la fecunditat de la terra, de la germinació de les plantes, de la seva floració i de la maduració dels fruits.
Per tenia el privilegi de poder canviar de forma al seu grat, va fer servir aquest recurs amb el propòsit de fer-se estimar per la nimfa Pomona, que va ser la seva esposa. Aquesta feliç i immortal parella envelleix i es rejoveneix de manera periòdica sense morir mai.
En aquesta faula l'al·legoria és clara, ja que es tracta del cicle anual i de la successió ininterrompuda de les estacions. Ovidi recolza aquesta concepció de Vertumne i diu que aquest déu va anar prenent progressivament la figura d'un llaurador, d'un segador, d'un vinyataire, i finalment d'una vella dona, designant així la primavera l'estiu, la tardor i l'hivern.
El Veltumna etrusc fou protector de la ciutat de Volsinii, on li van dedicar un santuari que era lloc de reunió dels etruscs anomenat Fanum Voltumnae. Es tractava potser d'un epítet o d'un aspecte del déu Tínia (equivalent al Júpiter dels romans) i davant del qual es feien juraments solemnes.
Després de la destrucció de Volsinii el 264 aC el déu fou transferit a Roma (ritus de l'evocatio) i li van construir un temple a l'Aventí. A més tenia una estàtua de bronze, obra de l'escultor Mamurius Veturius, al fòrum Romà prop del vicus Tuscus on començava el mercat perquè el déu tingués cura de les llegums i de les fruites. Era representat amb la cara d'un home jove amb una corona d'herbes de diferents espècies, tenint a la mà esquerra fruites, i a la dreta el corn de l'abundància.
Les festes en el seu honor, la Vertumnàlia, se celebraven el 13 d'agost.
|
[
"Qui era Vertumne?",
"Quina era la seva funció?",
"Què representava?",
"En què podia convertir-se?",
"D’on prové el seu nom?",
"Qui es pensa que va ser?",
"Per què va ser ascendit a déu?",
"Qui va adoptar la veneració de la divinitat?",
"De què es responsabilitzava aquest?",
"De què tenia la capacitat de fer?",
"Va fer ús d’això per a enamorar a la nimfa Pomona?",
"Què comenta Ovidi sobre Vertumne?",
"Com es deia el lloc de culte del Vertumne etrusc?",
"Per què hi havia una escultura de bronze al mercat?",
"Quin dia eren la Vertumnàlia?"
] |
{
"answer_end": [
66,
224,
360,
432,
634,
672,
795,
843,
1100,
1162,
1245,
1735,
1886,
2360,
2594
],
"answer_start": [
0,
146,
226,
362,
434,
636,
678,
797,
960,
1106,
1164,
1494,
1737,
2170,
2523
],
"input_text": [
"Una divinitat venerada pels etruscs i pels romans.",
"Presidia els canvis estacionals de la natura.",
"Personificava el control del pas del temps i les mutacions, la noció del canvi d'estacions i, a més, presidia la maduració dels fruits.",
"En qualsevol forma que desitgés.",
"De la mateixa arrel indoeuropea present en el verb llatí vertere que implica els significats («girar, canviar») i està en relació amb el terme sànscrit vártate, del mateix significat.",
"Probablement va ser un rei d'Etrúria.",
"Per la cura que havia realitzat amb fruits i plantes dels jardins.",
"Els romans.",
"De la fecunditat de la terra, de la germinació de les plantes, de la seva floració i de la maduració dels fruits.",
"De poder canviar de forma al seu grat.",
"Sí.",
"Que aquest déu va anar prenent progressivament la figura d'un llaurador, d'un segador, d'un vinyataire, i finalment d'una vella dona, designant així la primavera l'estiu, la tardor i l'hivern.",
"Fanum Voltumnae.",
"Perquè el déu tingués cura de les llegums i de les fruites.",
"El 13 d'agost."
]
}
|
mitologia
|
Toant (en grec antic Θόας), segons la mitologia grega, va ser un fill de Dionís (o de Teseu, segons altres versions) i d'Ariadna.
Va néixer a l'illa de Lemnos i era rei de la ciutat de Mirina, de la qual és epònima Mirina, la seva esposa. Amb ella va tenir una filla, Hipsípile, que va tenir un paper en la tradició dels argonautes, ja que va hostatjar Jàson.
Quan les dones de Lemnos van decidir exterminar tots els homes de l'illa a causa d'una maledicció d'Afrodita, Hipsípile va decidir perdonar Toant, i aquest heroi va ser l'únic home en tota l'illa que va sobreviure. Hipsípile li va donar l'espasa amb què ella l'havia de matar i el va portar al temple de Dionís, disfressat. L'endemà el va portar vora el mar vestit com Dionís i damunt del carro ritual de déu, amb l'excusa que l'havia de purificar per les matances de la nit anterior. Toant va aconseguir una barca vella i va arribar a la Tàurida, on va ser rei. Una altra llegenda deia que havia desembarcat a l'illa de Síkinos, una de les Cíclades, que aleshores s'anomenava Ènoe. Una altra versió deia que havia arribat a l'illa de Quios, on regnava el seu germà Enopió.
Hi ha un altre Toant, rei de la Tàurida, en el temps que Ifigènia era la sacerdotessa d'Àrtemis. Aquest personatge de vegades s'identifica amb el Toant de Lemnos, fill de Dionís i d'Ariadna, que hauria trobat asil a la Tàurida quan va fugir de la seva illa. Quan Orestes i Pílades van arribar a la Tàurida, van trobar Ifigènia, però el rei va voler que els nouvinguts fossin sacrificats per ella d'acord amb les lleis establertes. Ella va fugir acompanyada del seu germà Orestes i de Pílades, i Toant sortí a perseguir-los. Arribat a Esmintos, fou mort per Crises, protector dels fugitius.A Toant li atribueix la institució dels sacrificis humans a Àrtemis.
|
[
"Qui eren els pares de Toant?",
"Qui es diu que era el seu pare també?",
"D’on provenia?",
"Què governava?",
"S’anomenava així també la seva muller?",
"Van tenir descendència?",
"Quina rellevància va tenir la seva filla?",
"Què van fer les dones de Lemnos?",
"Per quin motiu?",
"Va indultar Hipsípile a Toant?",
"On va viatjar ell amb un vaixell?",
"Què deien altres històries de la seva fugida?",
"Quin altre Toant es coneix?",
"Què els va passar a Orestes i Pílades quan van anar a la Tàurida?",
"Què va ocórrer quan va escapar-se Ifigènia amb els dos?"
] |
{
"answer_end": [
128,
116,
158,
191,
237,
277,
358,
432,
468,
505,
906,
1100,
1229,
1563,
1656
],
"answer_start": [
0,
55,
130,
161,
161,
239,
239,
360,
360,
470,
845,
923,
1134,
1392,
1565
],
"input_text": [
"Dionís i Ariadna.",
"Teseu.",
"De l'illa de Lemnos.",
"La ciutat de Mirina.",
"Sí.",
"Sí.",
"Va tenir un paper en la tradició dels argonautes, ja que va hostatjar Jàson.",
"Van decidir exterminar tots els homes de l'illa.",
"Per una maledicció d'Afrodita.",
"Sí.",
"A la Tàurida.",
"Una altra llegenda deia que havia desembarcat a l'illa de Síkinos i una altra que havia arribat a l'illa de Quios.",
"Un que era rei de la Tàurida, en el temps que Ifigènia era la sacerdotessa d'Àrtemis.",
"Van trobar Ifigènia, però el rei va voler que els nouvinguts fossin sacrificats per ella d'acord amb les lleis establertes.",
"Que Toant sortí a perseguir-los."
]
}
|
mitologia
|
L'Emperador de Jade (xinès: 玉帝, pinyin: Yù Dì) o August de Jade (玉皇, Yù Huáng) és el governant del cel segons la mitologia xinesa i un dels més importants déus del panteó daoista. També és conegut per altres noms més cerimoniosos, que es podrien traduir com Emperador August de Jade (玉皇上帝, Yù Huáng Shàngdì) o Gran Emperador August de Jade (玉皇大帝, Yù Huáng Dàdì). Els nens l'anomenen Avi Celestial (天公, Tiān Gōng).
L'Emperador de Jade governa sobre el cel i la terra de la mateixa manera que els emperadors terrenals van governar un dia sobre Xina. Ell i la seva cort són part de la burocràcia celestial que, a imitació de l'antiga Xina, governa sobre tots els aspectes de la vida humana.
Des del segle ix va ser també el patró de la família imperial.
Un cràter de Rea, una lluna del planeta Saturn descobert per la sonda espacial Voyager 2, va ser batejat amb el nom de l'Emperador de Jade.
El taoisme va aparellar la Reina Mare de l'Oest amb August Emperador de Jade i, així seria identificada amb una de les deïtats més antigues de la fertilitat, la Deessa Reina Mare o Wangmu Niang-niang. El seu paper com deessa de la fertilitat ve remarcat amb la presidència del Festival dels Préssecs que se celebra el tercer dia del tercer mes de la lluna, amb orgies rituals estacionals per potenciar simultàniament la fertilitat de la terra i dels éssers humans.
|
[
"Qui és l’Emperador de Jade?",
"Quin altre nom rep?",
"És una divinitat poc rellevant?",
"Quins altres pseudònims té?",
"I els nois petits com li diuen?",
"Què regeix el monarca?",
"I què dirigeixen ell i la gent que l’acompanya?",
"Quin càrrec ostentava des del segle IX?",
"Què es va anomenar amb el seu renom?",
"Què és aquest cràter?",
"Què va fer el taoisme pel que fa a aquesta divinitat?",
"Què suposava aquesta unió?",
"Com es subratlla la seva funció com a deessa de la fertilitat?",
"Quan es festeja?"
] |
{
"answer_end": [
102,
63,
178,
339,
396,
465,
686,
749,
889,
797,
967,
1090,
1190,
1246
],
"answer_start": [
0,
0,
79,
180,
363,
414,
548,
688,
751,
751,
891,
902,
1092,
1191
],
"input_text": [
"El governant del cel.",
"August de Jade.",
"No.",
"Emperador August de Jade i Gran Emperador August de Jade.",
"Avi Celestial.",
"Governa sobre el cel i la terra.",
"Tots els aspectes de la vida humana.",
"El de patró de la família imperial.",
"Un cràter de Rea.",
"Una lluna del planeta Saturn.",
"El va aparellar amb la Reina Mare de l'Oest.",
"Que seria identificada amb una de les deïtats més antigues de la fertilitat, la Deessa Reina Mare o Wangmu Niang-niang.",
"Amb la presidència del Festival dels Préssecs.",
"El tercer dia del tercer mes de la lluna."
]
}
|
mitologia
|
Flora era la potència vegetativa que feia florir els arbres, i d'aquí passà a presidir tot allò que floria. Es representa com una jove coronada de flors i que sosté poms de flors a les mans. El seu equivalent a la mitologia grega era Cloris.
La llegenda diu que va ser introduïda a Roma juntament amb altres divinitats sabines per Tit Taci. Era honorada arreu d'Itàlia, tant per pobles llatins com no llatins; els sabins fins i tot li varen consagrar un mes, el corresponent a l'abril romà.
A Roma tenia un sacerdot particular, un dels dotze flamines menors que es consideraven instituïts per Numa. En el seu honor se celebraven les Floralia, jocs en què hi participaven les cortesanes.
Ovidi la fa protagonista d'una llegenda tal vegada invenció seva: un dia de primavera Zèfir (déu dels vents) la va veure passejant pels camps, se n'enamorà i la va raptar, tot i que després va celebrar convenientment el matrimoni. En recompensa, i per l'amor que sentia, li va concedir el do de regnar sobre les flors (tant les de jardins com les dels camps de cultiu). Ella va donar als homes la mel i llavors de flors. Segurament Ovidi es va basar en el rapte d'Orítia per Bòreas.
Un altre aspecte llegendari també relatat per Ovidi la lliga al naixement de Mart: Juno, que estava molesta pel naixement de Minerva directament del cap de Júpiter, va voler concebre un fill sense haver de copular amb una entitat masculina. Va demanar ajuda a Flora qui li va donar una flor el simple contacte de la qual era capaç de fecundar una dona. Així Juno va poder donar a llum el déu que dona nom al primer mes de la primavera.
En l'àmbit artístic hi ha representacions d'aquesta deessa a la Flora Farnese del Museu de Nàpols i en el relleu de Carpeaux, El Triomf de Flora, al Petit Palais de París.
Viccionari
|
[
"Qui era Flora?",
"Com se la caracteritza?",
"Quin és el seu corresponent grec?",
"Qui la va fer conèixer a Roma?",
"On se la venerava?",
"Què es festejava com homenatge a ella?",
"La rondalla que explica Ovidi és creació d'ell?",
"I què conta aquesta?",
"Què li va regalar Zèfir?",
"I amb què va obsequiar ella als éssers humans?",
"En què es va inspirar Ovidi per aquesta història?",
"Què volia fer Juno en estar empipada?",
"Què va oferir-li Flora?",
"A qui va engendrar Hera amb aquesta flor?",
"A on podem trobar imatges d'aquesta figura mítica?"
] |
{
"answer_end": [
59,
189,
240,
339,
368,
641,
751,
916,
1055,
1106,
1168,
1409,
1521,
1604,
1776
],
"answer_start": [
0,
108,
191,
242,
341,
599,
687,
687,
918,
1057,
1108,
1253,
1411,
1523,
1606
],
"input_text": [
"La potència vegetativa que feia florir els arbres.",
"Com una jove coronada de flors i que sosté poms de flors a les mans.",
"Cloris.",
"Tit Taci.",
"Arreu d'Itàlia.",
"Les Floralia.",
"Sí.",
"Que un dia de primavera Zèfir (déu dels vents) la va veure passejant pels camps, se n'enamorà i la va raptar, tot i que després va celebrar convenientment el matrimoni.",
"El do de regnar sobre les flors (tant les de jardins com les dels camps de cultiu).",
"Amb la mel i llavors de flors.",
"En el rapte d'Orítia per Bòreas.",
"Concebre un fill sense haver de copular amb una entitat masculina.",
"Flora li va donar una flor el simple contacte de la qual era capaç de fecundar una dona.",
"Al déu que dona nom al primer mes de la primavera.",
"Al Museu de Nàpols i al Petit Palais de París."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia norrena, Hel és la dea de la mort, filla del déu Loki i la gýgr Angrboda i, per tant, germana del Fenrisúlfr o llop Fenrir i el drac còsmic Jǫrmungandr o Miðgarðsormr.
Regna sobre els nou mons (norrè occidental antic: níu heimar) del reialme homònim de Hel -el més profund dels nou inframons és Niflhel-, amb el seu servent Ganglati i la seva serventa Ganglǫt, tots dos silenciosos i de lents moviments. Dins el regne de Hel, la dea Hel habita en un palau conegut amb el nom d'Éljúðnir, el llindar del qual es diu Fallanda forað.
Es diu que era una noia molt bonica, però la part inferior del seu cos estava en descomposició. Snorri conta que tenia mig cos de color negre (d'aquí l'expressió norrena blár sem Hel), i mig del color normal de la pell.
Etimològicament parlant, el mot deriva del germànic *xaljō, de l'arrel germànica *√xεl- 'tapar, cobrir; amagar' (que també és llatina: la tenim, per exemple, en el mot celar). Està molt estesa l'opinió que *xaljō no designava originàriament el món dels morts o la dea de la mort homònima, sinó la gran cambra mortuòria del *xlaiwaz o túmul funerari germànic. El mot està emparentat amb el gaèlic cuilidh 'celler, lloc secret, tresor', cuile "apartament on es guarden les botigues", i irlandès antic cuile fínda "celler de vi". Per als mots gaèlics, vegeu Alexander MacBain, An Etymological Dictionary of the Gaelic Language. Dins: http://www.ceantar.org/Dicts/MB2/index.html. És una qüestió molt controvertida si la misteriosa Gnipahellir s'ha d'identificar globalment amb el regne de Hel o si només és un dels nou inframons de què aquest consta.
|
[
"Qui és Hel?",
"Qui són els seus pares?",
"I els seus germans?",
"Què governa?",
"Quin és el que està més avall?",
"Qui l’acompanyen?",
"Com es diu la seva fortalesa?",
"I la porta?",
"Era lletja?",
"Què li passava a la seva figura?",
"Què comenta Snorri sobre aquesta?",
"D’on prové el seu nom?",
"Què es pensa de la paraula “*xaljō”?",
"Amb quina altra està relacionada?",
"Què es discuteix molt i que té relació amb Hel?"
] |
{
"answer_end": [
49,
88,
182,
272,
319,
375,
501,
544,
581,
640,
764,
877,
1123,
1169,
1611
],
"answer_start": [
25,
25,
89,
184,
184,
321,
442,
503,
546,
583,
642,
766,
942,
1125,
1442
],
"input_text": [
"La dea de la mort.",
"El déu Loki i la gýgr Angrboda.",
"Fenrisúlfr o llop Fenrir i el drac còsmic Jǫrmungandr o Miðgarðsormr.",
"Regna sobre els nou mons del reialme homònim de Hel.",
"Niflhel.",
"El seu servent Ganglati i la seva serventa Ganglǫt.",
"Éljúðnir.",
"Fallanda forað.",
"No.",
"La part inferior del seu cos estava en descomposició.",
"Que tenia mig cos de color negre i mig del color normal de la pell.",
"Del germànic *xaljō, de l'arrel germànica *√xεl- tapar, cobrir, amagar.",
"Que no designava originàriament el món dels morts o la dea de la mort homònima, sinó la gran cambra mortuòria del *xlaiwaz o túmul funerari germànic.",
"El mot està emparentat amb el gaèlic cuilidh.",
"Si la misteriosa Gnipahellir s'ha d'identificar globalment amb el regne de Hel o si només és un dels nou inframons de què aquest consta."
]
}
|
vilaweb
|
La retòrica de l'anomenada ‘operació diàleg' del nou govern de Mariano Rajoy topa amb la realitat i és desmentida per les decisions que ha pres i que continua prenent l'executiu del PP. N'és una bona mostra tot allò que va passar ahir entre el Parlament de Catalunya, el congrés espanyol i els despatxos de la Moncloa: Soraya Sáenz de Santamaría, Enric Millo i Xavier Garcia Albiol van dir, cadascú a la seva manera, que calia obrir una nova etapa de diàleg amb les institucions catalanes, mentre el nou delegat del govern espanyol a Catalunya deia que ja estudiaven d'impugnar el pressupost de la Generalitat per la disposició addicional que parla del referèndum i Cristóbal Montoro copiava l'impost sobre les begudes ensucrades perquè el govern català no el pogués recaptar. Sáenz de Santamaría emplaçava el govern català a encarar una nova etapa ‘de diàleg', deixant de banda ‘la línia vermella del referèndum tant sí com no'. Ho deia responent una pregunta del portaveu del PDECat al congrés, Francesc Homs: ‘No és que el govern vulgui dialogar o no, és que això no ens pertany i és del conjunt dels espanyols que van votar una constitució', deia Sáenz. Homs li recordava que feia quatre dies que la majoria del congrés, amb vots de PP, PSOE i Ciutadans, havia votat a porta tancada en favor de suprimir-li la immunitat perquè pogués ser processat pel 9-N. Tota una mostra de canvi de tarannà i de disposició al diàleg, apuntava irònicament Homs. Diàleg, sí, però sense voler parlar del referèndum. De cap manera, deia Xavier Garcia Albiol a Carles Puigdemont en la sessió de control al president. El dirigent del PP li feia saber que el govern espanyol ‘enviava senyals', i li demanava ‘que no fes l'estàtua' i que actués. Puigdemont li responia que si el govern espanyol no reconeixia que Catalunya s'havia guanyat el dret de tenir un tracte bilateral significava que no tenia voluntat de diàleg, sinó de ‘diluir, emmascarar el que passa i confondre l'opinió pública'. Mentrestant, Enric Millo, que divendres es reunirà amb Puigdemont com a nou delegat del govern espanyol en substitució de Llanos de Luna, feia saber que l'executiu de Rajoy ja es mirava el pressupost acabat de presentar per Oriol Junqueras per a impugnar-lo, a causa de la referència, en una disposició addicional, del compromís de dotar de finançament el referèndum de l'any vinent. Còpia d'impost amb ridícul inclòs I, per acabar-ho d'adobar, Cristóbal Montoro comunicava als portaveus dels partits al congrés espanyol que tenia previst d'aprovar al consell de ministres de divendres un nou impost per a les begudes ensucrades. D'aquesta manera, el govern espanyol s'avança a la Generalitat, que no podrà aplicar el tribut sobre aquestes begudes, tal com havia previst en el pressupost de l'any vinent. El govern esperava recaptar quaranta-un milions d'euros amb aquest impost. Si s'aprova l'impost a Catalunya, la Generalitat es pot trobar amb una nova impugnació del govern espanyol per invasió competencial, tal com ja va passar amb el dels dipòsits bancaris. I mentre Cristóbal Montoro anunciava que demà el consell de ministres aprovaria la creació d'un impost sobre les begudes ensucrades, el portaveu adjunt del PP al parlament català, Santi Rodríguez, criticava amb to burleta des de la tribuna d'oradors el govern català per haver previst aquest mateix impost. La taxa del govern espanyol invalidarà de facto la que preveia la Generalitat, per la qual preveia recaptar gairebé 31 milions el 2017 i arribar als 41 anuals. El diputat de la CUP Benet Salellas i el de Junts pel Sí Roger Torrent li van haver de recordar la ficada de pota.
|
[
"Què ha ocorregut amb l’”operació diàleg” de Rajoy?",
"Què pot exemplificar això?",
"Què es va comentar?",
"Què opinava el representant del govern d'Espanya a Catalunya?",
"I Cristóbal Montoro?",
"Què va rememorar-li Homs a Sáenz?",
"Què va donar a conèixer Xavier Garcia Albiol a Carles Puigdemont?",
"Què va contestar-li Puigdemont?",
"Què comunicava Enric Millo entretant?",
"Quan es trobarà Millo amb Puigdemont?",
"Com a acabament, què transmetia Montoro?",
"Quants diners es creu que es podran aconseguir amb aquesta quota que Catalunya ja tenia pensat aplicar?",
"Què ocorrerà si l'aprovació del tribut es duu a terme?",
"Per què reprovava Santi Rodríguez a la Generalitat?",
"Quina era la previsió del govern català de recol·lecció amb aquest impòsit?"
] |
{
"answer_end": [
184,
317,
488,
663,
775,
1360,
1727,
1974,
2233,
2041,
2604,
2854,
2987,
3346,
3506
],
"answer_start": [
0,
186,
319,
490,
666,
1147,
1504,
1729,
1976,
1989,
2397,
2624,
2856,
3221,
3348
],
"input_text": [
"Que topa amb la realitat i és desmentida per les decisions que ha pres i que continua prenent l'executiu del PP.",
"Tot allò que va passar ahir entre el Parlament de Catalunya, el congrés espanyol i els despatxos de la Moncloa.",
"Soraya Sáenz de Santamaría, Enric Millo i Xavier Garcia Albiol van dir que calia obrir una nova etapa de diàleg amb les institucions catalanes.",
"Deia que ja estudiaven d'impugnar el pressupost de la Generalitat per la disposició addicional que parla del referèndum.",
"Copiava l'impost sobre les begudes ensucrades perquè el govern català no el pogués recaptar.",
"Que feia quatre dies que la majoria del congrés, amb vots de PP, PSOE i Ciutadans, havia votat a porta tancada en favor de suprimir-li la immunitat perquè pogués ser processat pel 9-N.",
"Que el govern espanyol enviava senyals i li demanava que no fes l'estàtua i que actués.",
"Que si el govern espanyol no reconeixia que Catalunya s'havia guanyat el dret de tenir un tracte bilateral significava que no tenia voluntat de diàleg, sinó de diluir, emmascarar el que passa i confondre l'opinió pública.",
"Que l'executiu de Rajoy ja es mirava el pressupost acabat de presentar per Oriol Junqueras per a impugnar-lo.",
"Divendres.",
"Que tenia previst d'aprovar al consell de ministres de divendres un nou impost per a les begudes ensucrades.",
"Quaranta-un milions d'euros.",
"Que la Generalitat es pot trobar amb una nova impugnació del govern espanyol per invasió competencial.",
"Per haver previst aquest mateix impost.",
"Recaptar gairebé 31 milions el 2017 i arribar als 41 anuals."
]
}
|
mitologia
|
Quèdeix de Neftalí (grec antic: Καδής) va ser un lloc de Palestina a l'actual regió fronterera entre Israel i el Líban, on actualment hi ha el quibuts Malquià.
El Llibre de Josuè l'esmenta com una fortalesa dels cananeus. Els israelites en temps de Moisès, dirigits per Josuè, la van conquerir i van matar el seu rei, i va ser atribuïda per sorteig a la tribu de Neftalí. Més tard va passar als levites i tenia la potestat de ser una ciutat de refugi junt amb Siquem i Quiriat-Arbà (Hebron). Al segle viii aC la va conquerir Teglatfalassar III, que va deportar als seus habitants a Assíria. Al segle v aC, sota els perses, era la capital del districte de l'Alta Galilea, depenent del governador de Tir. Entre el 145 aC i el 143 aC el macabeu Jonatan la va conquerir i va expulsar les forces del selèucida Demetri I Soter. La ciutat va quedar quasi despoblada.
Flavi Josep parla de Κύδισα ('kydisa') o Κέδασα ('kédasa') i diu que era un lloc fronterer entre Galilea i Tir. Sembla que era hostil a Galilea durant la Primera Guerra Judeo-romana. Parla també d'un lloc fortificat al que anomena Κυδοισσοί ('kydoissoí'), que segurament és la ciutat de Quèdeix.
Correspon, sembla, a la moderna Hulet Banias o Kedes. A la segona meitat del segle xx s'hi va establir un quibuts jueu.
|
[
"Què era Quèdeix de Neftalí?",
"Què trobem ara en aquest territori?",
"Com la cita el Llibre de Josuè?",
"Qui va conquistar-la primer?",
"Què van fer amb el seu sobirà?",
"A qui la van adjudicar?",
"De qui va ser després?",
"Qui va apoderar-se d’ella el segle VIII?",
"Què va passar amb els ciutadans llavors?",
"Qui la governava el segle V?",
"Va quedar-hi molta gent quan el macabeu Jonatan la va envair?",
"Què comenta Flavi Josep que és “kydisa”?",
"Què pensa que pot ser Quèdeix?",
"I quina metròpoli és actualment?",
"Què es va instituir al segle XX?"
] |
{
"answer_end": [
118,
158,
220,
293,
316,
370,
402,
543,
589,
621,
858,
970,
1154,
1208,
1274
],
"answer_start": [
0,
120,
160,
222,
222,
320,
372,
492,
492,
591,
731,
860,
1043,
1156,
1210
],
"input_text": [
"Va ser un lloc de Palestina a l'actual regió fronterera entre Israel i el Líban.",
"El quibuts Malquià.",
"Com una fortalesa dels cananeus.",
"Els israelites.",
"El van matar.",
"A la tribu de Neftalí.",
"Dels levites.",
"Teglatfalassar III.",
"Els va deportar a Assíria.",
"Els perses.",
"No.",
"Un lloc fronterer entre Galilea i Tir.",
"Un lloc fortificat al que anomena Κυδοισσοί ('kydoissoí').",
"La moderna Hulet Banias o Kedes.",
"Un quibuts jueu."
]
}
|
books
|
Després d'aquesta ensopegada, no goso pas tornar-me'n pel mateix carrer. Veig que el mar està bravament mogut i que ha de presentar un bonic aspecte des de les roques de la costa. Així, doncs, agafo el camí del torrent que passa pel costat de ca la dida, i em vaig enfilant muntanya amunt.
La Jacobè és a la finestra. Té el cap decantat sobre el gabió de fil de ferro d'un test de clavellines, i va seguint amb la vista la meva ascensió. Jo, que l'he coneguda tan gentil, no puc menys d'entristir-me al veure-la tan abatuda i tan demacrada. Mai més m'acompanyarà enlloc, ni es pendrà mals de cap per mi. És un mort que respira.
M'interno pel corriol que voreja els penyasegats de la costa. És un viarany que serpeja arran del precipici, i en alguns punts ressalta de la roca talment com el relleix d'una cornisa al cim d'un altíssim muradal. Fa basarda de transitar-hi. Un hom se posa en una mena d'alarma latent, que esclata d'un plegat i creix fins a la terror quan s'experimenta el més mínim ensurt. Una pedreta que s'esllavissa ocasiona un esglai. La fressa brunzidora d'un vol de perdius que s'aixequen sobtadament, glaça la sang al cor; i, al pegar elles falconada cap a l'abisme, s'emporten l'esperit, despertant-hi un impuls d'imitació tan viu, que un hom segurament s'estimbaria si no pogués arrapar-se en algun tocom. A mi m'és hagut passat; i que no he pas planyegut les mans en l'apretada, baldament fos a l'entorn d'un arn o d'una atzavara plena de ganxudes espines. En veritat el camí és perillós, però això m'és ara un aventatge. M'esforço a domenyar la sobreexcitació nirviosa i les rodeses de cap, pujo, baixo, corro aquí, salto allí, m'arrossego més enllà; i aquest doble exercici de cos i d'ànima em va reconfortant.
|
[
"S’atreveix el narrador a passar pel lloc que va transitar abans?",
"Què observa?",
"Creu que la vista d'aquest és agradable des del litoral?",
"Quina ruta acaba escollint?",
"Cap a quina direcció?",
"On es troba la Jacobè?",
"On s’inclina la seva testa?",
"I què fa mentrestant?",
"Com era ella abans?",
"I ara?",
"On s’endinsa el protagonista?",
"Se sent coratjós en recórrer el viaró?",
"Què produeix un ensurt?",
"Què ocorre després?",
"És segura la via per la qual camina?"
] |
{
"answer_end": [
71,
109,
178,
253,
288,
316,
392,
436,
470,
539,
688,
868,
1050,
1207,
1510
],
"answer_start": [
30,
73,
110,
193,
255,
290,
318,
394,
438,
472,
628,
842,
1003,
1052,
1480
],
"input_text": [
"No.",
"Que el mar està bravament mogut.",
"Sí.",
"El camí del torrent que passa pel costat de ca la dida.",
"Es va enfilant muntanya amunt.",
"A la finestra.",
"Sobre el gabió de fil de ferro d'un test de clavellines.",
"Va seguint amb la vista la seva ascensió.",
"Gentil.",
"Abatuda i demacrada.",
"Pel corriol que voreja els penyasegats de la costa.",
"No.",
"Una pedreta que s'esllavissa.",
"La fressa brunzidora d'un vol de perdius que s'aixequen sobtadament, glaça la sang al cor; i, al pegar elles falconada cap a l'abisme, s'emporten l'esperit.",
"No."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia escandinava, Lóðurr és un dels Aesir. A la Völuspá és qui s'encarrega d'animar els cossos dels primers éssers humans, però a part d'això gairebé mai se'l esmenta. Els erudits l'han identificat amb Loki, Veu, Vili i Frey però no s'ha arribat a un consens.
El significat del nom és desconegut.
Des de la Edda prosaica esmenta que els fills de Bor, en el mateix context que Völuspá, Hœnir i Lóðurr alguns erudits han raonat que Lóðurr podria ser un altre nom per Vili. Viktor Rydberg va ser un dels primers defensors d'aquesta teoria, però no ha rebut gaire atenció.
Una teoria més popular proposada per l'erudit Ursula Dronke és que Lóðurr és "un tercer nom de Loki / Loptr" Encara que molts erudits estan d'acord amb aquesta identificació, no és universalment acceptada. Un argument en contra és que Loki apareix com un ésser malèvol més endavant en la Völuspá, aparentment entra en conflicte amb la imatge de Lóðurr com una "poderósa i amorósa" figura.
Una identificació amb Frey també s'ha proposat. Aquesta teoria posa l'accent en la possible fertilitat de significats relacionats nom Lóðurr, però en cas contrari té poques proves directes que la recolzin.
|
[
"Qui és Lóðurr?",
"A quina cultura pertany?",
"Què duu a terme a la Völuspa?",
"Se’l menciona més a part d’aquest fet?",
"Quines figures es creu que és?",
"Tothom està d’acord amb això?",
"D’on prové el seu nom?",
"Com es creu que podria dir-se també?",
"On es comenta això?",
"I qui ho afirma?",
"Ha tingut acceptació la hipòtesi?",
"Què en diu una altra?",
"Per què es nega aquesta possibilitat?",
"Què suggereix Frey?"
] |
{
"answer_end": [
52,
52,
132,
177,
235,
269,
306,
480,
480,
546,
578,
688,
967,
1109
],
"answer_start": [
29,
0,
54,
134,
179,
236,
271,
411,
308,
482,
548,
580,
689,
969
],
"input_text": [
"Un dels Aesir.",
"A l'escandinava.",
"S'encarrega d'animar els cossos dels primers éssers humans.",
"No.",
"Loki, Veu, Vili i Frey.",
"No.",
"El significat del nom és desconegut.",
"Vili.",
"A l'Edda prosaica.",
"Viktor Rydberg.",
"No.",
"Que Lóðurr és un tercer nom de Loki / Loptr.",
"Un argument en contra és que Loki apareix com un ésser malèvol més endavant en la Völuspá, aparentment entra en conflicte amb la imatge de Lóðurr com una poderósa i amorósa figura.",
"Posa l'accent en la possible fertilitat de significats relacionats nom Lóðurr."
]
}
|
vilaweb
|
Després de les declaracions dels acusats, aquest matí ha començat una nova etapa del judici contra el procés amb els testimonis. Després de les compareixences d'aquest matí de Joan Tardà, Artur Mas i Soraya Sáenz de Santamaría, la tarda ha començat amb la declaració de Cristóbal Montoro i Mariano Rajoy. Ara és el torn de la que era coordinadora general del PDECat durant el referèndum de l'1 d'octubre, Marta Pascal. Marchena ha previst que aquestes declaracions durin al voltant de mitja hora. Marta Pascal, haurà de contestar a totes les preguntes que li facin. Precisament, en aquest punt és on entrarà en joc el paper dels advocats de Vox. Fins ara els acusats no han volgut respondre a les seves preguntes. Seguiu el vídeo en directe de la compareixença de Marta Pascal: Calendari del judici contra el procés Aquest dimecres 27 de febrer estan cridats a declarar: Joan Tardà, Artur Mas, Soraya Saenz de Santamaría, Cristóbal Montoro, Mariano Rajoy, Marta Pascal, Núria de Gispert, Eulàlia Reguant i Antonio Baños. També estava convocat el president del Parlament, Roger Torrent, qui ahir va anunciar que no aniria a declarar perquè havia de presidir el ple previst per avui. Les declaracions continuaran dijous. I si tot va segons el previst passaran per la sala del Tribunal Suprem espanyol tots aquests representants polítics: Iñigo Urkullu, Gabriel Rufián, Albano-Dante Fachin, Ernest Benach, Ada Colau, Juan Ignacio Zoido, Xavier Domènech, Josep Ginesta, Francesc Iglesias i Adrià Comella.
|
[
"Què s’ha iniciat a primera hora?",
"Quan ha sigut això?",
"A qui s’ha citat també?",
"A quina hora del dia?",
"I al vespre a qui s’ha cridat a testificar?",
"Qui és Marta Pascal?",
"Li toca parlar després de Montoro i Rajoy?",
"Quant de temps estan tots xerrant aproximadament?",
"Què està obligada a fer Pascal?",
"Per què és rellevant aquest fet?",
"On es podrà observar el testimoni de Pascal?",
"Com es titula?",
"Qui ha d’assistir a la següent vista del 27 de febrer?",
"Per quin motiu no ha anat Roger Torrent a la d'avui?",
"Què ocorrerà si tot es desenvolupa de manera normal?"
] |
{
"answer_end": [
127,
127,
226,
226,
303,
417,
417,
495,
564,
712,
776,
815,
1019,
1180,
1499
],
"answer_start": [
42,
0,
129,
129,
228,
323,
305,
419,
497,
566,
714,
714,
816,
1021,
1221
],
"input_text": [
"Una nova etapa del judici contra el procés amb els testimonis.",
"Després de les declaracions dels acusats.",
"A Joan Tardà, Artur Mas i Soraya Sáenz de Santamaría.",
"Aquest matí.",
"A Cristóbal Montoro i Mariano Rajoy.",
"La que era coordinadora general del PDECat durant el referèndum de l'1 d'octubre.",
"Sí.",
"Al voltant de mitja hora.",
"A contestar a totes les preguntes que li facin.",
"Perquè fins ara els acusats no han volgut respondre a les preguntes dels advocats de Vox.",
"En un vídeo en directe.",
"Calendari del judici contra el procés.",
"Joan Tardà, Artur Mas, Soraya Saenz de Santamaría, Cristóbal Montoro, Mariano Rajoy, Marta Pascal, Núria de Gispert, Eulàlia Reguant i Antonio Baños.",
"Perquè havia de presidir el ple previst per avui.",
"Que passaran per la sala del Tribunal Suprem espanyol tots aquests representants polítics: Iñigo Urkullu, Gabriel Rufián, Albano-Dante Fachin, Ernest Benach, Ada Colau, Juan Ignacio Zoido, Xavier Domènech, Josep Ginesta, Francesc Iglesias i Adrià Comella."
]
}
|
vilaweb
|
El govern espanyol continuarà adoptant decisions sense escoltar els seus òrgans consultius ‘sempre que sigui necessari garantir la legalitat'. Així ho ha apuntat el ministre de Foment espanyol, Íñigo de la Serna, en una entrevista a la Cadena Ser, on ha assegurat que la decisió del tribunal constitucional d'imposar mesures cautelars contra la investidura de Carles Puigdemont és un ‘èxit polític' del seu executiu. Segons De la Serna, malgrat que el consell d'estat espanyol es va posicionar en contra de la impugnació preventiva, el recurs presentat pel seu govern ha evitat una ‘situació dramàtica' com la investidura ‘d'un pròfug de la justícia'. De la Serna no ha volgut respondre les preguntes sobre el desgast per a les institucions que tenen aquest tipus de decisions i s'ha limitat a dir que, des del punt de vista del seu executiu, actuar així ‘val la pena' perquè ‘sinó es podria haver comès una greu il·legalitat a Catalunya i estaríem veient un autèntic espectacle'. Segons el ministre, el fet de no haver escoltat el criteri del consell d'estat –que defensava que el recurs s'havia d'interposar més endavant, i no de manera preventiva- ha evitat que el tribunal constitucional adoptés una decisió ‘a posteriori' i sobre una investidura consumada. Mitjançant aquesta decisió, segons De la Serna, ‘s'ha evitat' d'arribar a aquests extrems, fet que el fa estar ‘molt orgullós' del seu govern. ‘El TC no s'hauria pronunciat mai si el govern no hagués presentat el recurs', i quan ho va fer –amb l'adopció de mesures cautelars sense resoldre encara si admet a tràmit o no el recurs- ‘es va pronunciar en la forma que volia el govern'. ‘Va adoptar mesures cautelars que al final fan tenir garanties del compliment de la legalitat, i això és el que ha evitat la investidura de Puigdemont', ha afirmat el ministre. Segons De la Serna, tot plegat és un ‘èxit polític' del seu govern, perquè segons el seu criteri ‘ningú, ni dins ni fora d'Espanya' hagués entès la investidura de Puigdemont. ‘Si haguéssim atès qui deia que era millor esperar, en aquests moments potser ens n'estaríem penedint', ha conclòs.
|
[
"Què seguirà fent el govern d’Espanya?",
"Qui ho ha dictat?",
"I qui és?",
"On ho ha comentat?",
"Què diu De la Serna que ha esquivat el seu govern?",
"De què no ha parlat?",
"I què ha afirmat llavors?",
"Què advocava el conseller d’Estat?",
"Va fer-li cas De la Serna?",
"Què ha suposat aquesta resolució?",
"Se sent cofoi el ministre per haver obrat així?",
"Creu que el Tribunal Constitucional s’hagués manifestat si el govern no hagués actuat?",
"Què va dur a terme el TC més endavant?",
"Per què pensa que les seves decisions són un triomf del seu executiu?",
"Què ha acabat comentant?"
] |
{
"answer_end": [
141,
211,
211,
246,
650,
776,
979,
1150,
1150,
1260,
1403,
1481,
1536,
1995,
2111
],
"answer_start": [
0,
143,
162,
143,
417,
652,
779,
1029,
981,
1151,
1262,
1406,
1484,
1822,
1997
],
"input_text": [
"Continuarà adoptant decisions sense escoltar els seus òrgans consultius sempre que sigui necessari garantir la legalitat.",
"Íñigo de la Serna.",
"El ministre de Foment espanyol.",
"En una entrevista a la Cadena Ser.",
"Una situació dramàtica com la investidura d'un pròfug de la justícia.",
"Del desgast per a les institucions que tenen aquest tipus de decisions.",
"Que, des del punt de vista del seu executiu, actuar així val la pena perquè sinó es podria haver comès una greu il·legalitat a Catalunya i estarien veient un autèntic espectacle.",
"Que el recurs s'havia d'interposar més endavant i no de manera preventiva.",
"No.",
"Que el tribunal constitucional adoptés una decisió a posteriori i sobre una investidura consumada.",
"Sí.",
"No.",
"L'adopció de mesures cautelars.",
"Perquè segons el seu criteri ningú, ni dins ni fora d'Espanya hagués entès la investidura de Puigdemont.",
"Que si haguessin atès qui deia que era millor esperar, en aquests moments potser s'estarien penedint."
]
}
|
books
|
Tot estava a punt: la canana, plena de municions; el sarró proveït; les sabates de campanya greixades; l'escopeta, desenfundada; i les polaines, terra enllà, esperant les meves incansables pantorrilles.
Mancava una hora i mitja per a partir el tren: un segle i mig d'impaciència. El dia era brúfol, tristíssim: un d'aquests dies d'hivern en que vos sembla que el sol s'hagi encallat darrera les muntanyes, i que faci anys que no l'heu vist, i que trigareu anys a tornar-lo a veure.
En això trucaren a la porta. Arribà un missatger amb la nova que calia suspendre la cacera projectada: «allà dalt hi nevava des de la nit abans».
El missatger duia un gran paraigua encara moll de la neu fosa, i en la revinguda sola dels esclops diverses capes de terra: terra roja del camp, argila groga dels sacosteis, llecor grisa de les fondalades, i arena encastada dels rierals. Demés, analitzant detingudament la rebava d'aquell pa de fang enganxadís, hi hauríeu trobat brins de pinassa, fulles de roure i alguna grana de ginebró.
Podia seguir, per aquelles mostres, tots els passos del bosquerol des que va eixir de casa seva fins a encabir-se en l'hòrrid vagó de tercera: endevinava els paratges per on havia trascamat, els veia i els anomenava interiorment, i feien bullir la meva sang de caçador de vint anys, prometent-me gaudis i sorpreses a dojo. La neu! ¡la neu il·lusòria! la neu pròdiga en ocells transhumants! neu verge, on tots els rastres són seguidors! ¡la pintoresca, que tot ho perfila d'ensomni, i fa amar el foc de la llar i la intimitat de les cabanes, i aviva el delit i desperta la gana!
Anem, anem a fruir d'aventures i contalles «allà dalt», on neva des de la nit abans.
En deu minuts vaig estar equipat, i els ulls devien brillar-me com carboncles. La cara del missatger en veure el meu engrescament esdevingué elegíaca.
Era el masover de la casa petita, i es neguitejava per estatjar-me amb dignitat. La masoveria gran, on nosaltres teníem unes habitacions reservades, estava llavors sense masover. Hi havia mitja hora de camí de l'una a l'altre, i, per consegüent, no era pas possible, arribant de fosc i a impensada, enviar-hi ningú per disposar la cambra. Ens encabiríem com podríem: bona voluntat i bona cara hi hagi.
|
[
"Què tenia enllestit el narrador del text?",
"Quant faltava perquè marxés el ferrocarril?",
"Era pacient l’home?",
"Amb quins adjectius descriu la jornada?",
"Com continua elaborant la seva descripció?",
"Qui pica de sobte la porta?",
"Què li diu al protagonista?",
"Per què?",
"Què portava a sobre l’emissari?",
"De quin tipus es tractava?",
"Què més hi havia incrustat?",
"Podia endevinar el personatge principal per on havia transitat l’altre?",
"Quant de temps va trigar a estar llest el narrador?",
"Qui era l’agent que havia vingut a veure’l?",
"Quanta estona havien de caminar des de la masia petita fins a la més gran, el seu objectiu?"
] |
{
"answer_end": [
143,
248,
278,
309,
480,
530,
583,
626,
750,
864,
1017,
1300,
1714,
1865,
2058
],
"answer_start": [
0,
203,
250,
280,
280,
482,
511,
547,
628,
752,
866,
1019,
1682,
1761,
1914
],
"input_text": [
"La canana, el sarró proveït, les sabates de campanya greixades, l'escopeta i les polaines.",
"Una hora i mitja.",
"No.",
"Amb brúfol i tristíssim.",
"És un d'aquests dies d'hivern en que sembla que el sol s'hagi encallat darrera les muntanyes, i que faci anys que no s'ha vist, i que trigareu anys a tornar-lo a veure.",
"Un missatger.",
"Que calia suspendre la cacera projectada.",
"Perquè allà dalt hi nevava des de la nit abans.",
"Un gran paraigua encara moll de la neu fosa, i en la revinguda sola dels esclops diverses capes de terra.",
"De terra roja del camp, argila groga dels sacosteis, llecor grisa de les fondalades, i arena encastada dels rierals.",
"Brins de pinassa, fulles de roure i alguna grana de ginebró.",
"Sí.",
"Deu minuts.",
"El masover de la casa petita.",
"Mitja hora."
]
}
|
vilaweb
|
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha recalcat que és el govern espanyol ‘qui ha de donar la resposta' als problemes de finançament autonòmics i ha afegit que ‘les bestretes a compte del finançament són una qüestió capital' que ‘no hauria d'estar vinculada a la decisió política del govern '. Sobre aquest tema, ha apuntat que des del Consell poden ‘aportar idees' però és el govern espanyol ‘qui té la responsabilitat de donar una solució'. ‘A mi no em correspon especular sobre el mitjà sinó reivindicar la fi', ha dit, que és que els recursos que corresponen al País Valencià ‘vinguin com més ràpidament millor'. En aquest sentit, ha mantingut que considera que totes les comunitats, tan les presidides pels socialistes com les que no, estan en aquesta reclamació perquè és una qüestió que ‘va molt més enllà del partidisme'. Per això, ha subratllat que tant el PSPV com el grup parlamentari socialista, com a ‘primer partit' del País Valencià, assumiran la seva ‘responsabilitat i la reivindicació'. ‘No està renyida responsabilitat i reivindicació perquè si no hi ha responsabilitat, no hi ha reivindicació, hi ha simplement demagògia', ha dit. Puig ha dit que el fet de no haver-se aprovat el pressupost espanyol ha afectat el País Valencià, però ha insistit que les retallades al pressupost del Consell ‘no afectaran mai la cosa nuclear d'aquest govern, que és l'estat de benestar', sinó a aquelles partides de difícil execució i a aquelles que poden demorar la seua execució uns mesos'. En aquest sentit, ha criticat que el PP ‘s'escandalitze ara per aquests ajustos' quan ells van imposar ‘retallades en medicaments i copagaments socials i farmacèutics'. D'altra banda, no ha volgut comentar les paraules del conseller d'Educació, Vicent Marzà, que en una entrevista al diari Levante EMV va assenyalar que ‘Sánchez està sent deslleial i que ara ens va pitjor que amb el PP'. Puig ha dit que ‘formen part de l'àmbit partidista i cadascun té la seua opinió'. ‘Però jo sóc el responsable del govern i no participaré en aquesta escalada verbal. Cadascun és responsable de les seues paraules', ha dit. Consolidació del canvi Puig ha recalcat que aquesta legislatura que comença és la de la ‘consolidació del canvi que es va produir en 2015' i que ‘ara ha d'aprofundir en la reparació, reconstrucció i renaixement tenint en compte uns entorns que no són tan favorables que ens agradaria però amb ambició hem de superar'. Així, s'ha referit a ‘la inestabilitat política' d'Espanya, la situació econòmica del món, amb les crisis comercials i la desacceleració d'Europa, i a les ‘dificultats de tresoreria' i de pressupost de la Generalitat per no comptar amb un pressupost espanyol. No obstant això, ha recalcat que es veu com el canvi ‘ha valgut la pena', ja que els nens començaran aquest curs escolar amb 1.200 professors més, 7.500 més en tota la legislatura. ‘No hi ha hagut per tant cap retallada a l'estat del benestar', ha recalcat.
|
[
"Qui és Ximo Puig?",
"Què ha posat en relleu?",
"Què més ha dit?",
"I què ha proposat respecte a això?",
"Quin és el seu objectiu pel que fa a aquest tema?",
"Creu que totes les comunitats autònomes demanen el mateix que ell?",
"Inclou també aquelles que no són governades pel PSOE?",
"Què afirma que ha perjudicat la Comunitat Valenciana?",
"Què considera que és important pel govern?",
"Pensa que es veurà perjudicat pels talls econòmics?",
"Per què jutja al Partit Popular quan es queixen d’aquestes mesures?",
"Què opina del que va comentar Vicent Marzà al periòdic Levante EMV?",
"Com descriu el mandat actual?",
"A què ha al·ludit també?",
"Per què sosté que és la transformació que ha sortit a compte?"
] |
{
"answer_end": [
41,
150,
299,
448,
622,
774,
774,
1254,
1396,
1396,
1670,
2112,
2430,
2690,
2871
],
"answer_start": [
0,
32,
151,
301,
450,
642,
642,
1158,
1277,
1261,
1521,
1748,
2137,
2438,
2709
],
"input_text": [
"El president de la Generalitat.",
"Que és el govern espanyol qui ha de donar la resposta als problemes de finançament autonòmics.",
"Que les bestretes a compte del finançament són una qüestió capital que no hauria d'estar vinculada a la decisió política del govern.",
"Que des del Consell poden aportar idees però és el govern espanyol qui té la responsabilitat de donar una solució.",
"Que els recursos que corresponen al País Valencià vinguin com més ràpidament millor.",
"Sí.",
"Sí.",
"El fet de no haver-se aprovat el pressupost espanyol.",
"L'estat de benestar.",
"No.",
"Perquè ells van imposar retallades en medicaments i copagaments socials i farmacèutics.",
"Ha dit que formen part de l'àmbit partidista i cadascun té la seua opinió però que ell és el responsable del govern, no participarà en aquesta escalada verbal i que cadascun és responsable de les seues paraules.",
"Com el de la consolidació del canvi que es va produir en 2015 i que ara ha d'aprofundir en la reparació, reconstrucció i renaixement tenint en compte uns entorns que no són tan favorables que els agradaria però amb ambició han de superar.",
"A la inestabilitat política d'Espanya, la situació econòmica del món, amb les crisis comercials i la desacceleració d'Europa, i a les dificultats de tresoreria i de pressupost de la Generalitat per no comptar amb un pressupost espanyol.",
"Perquè els nens començaran aquest curs escolar amb 1.200 professors més, 7.500 més en tota la legislatura."
]
}
|
books
|
-Home, no en facis cabal; ¿no veus que és vella? no vols que vagi a mercat, no hi aniré… pero no ho diguis!…
-Sí, però ella m'ha dit…
-Calla! Calla! quan nosaltres serem com ella! uix! i quina por que farem a la dona del nostre fill!- I la Tecla, afalagant l'Andreu, tendrament l'atiava al treball. -Au, tu; que són les dues. Afanya't a llaurar la peça de baix. Jo vindré a cercar-te al vespre amb el noi. Si fas bona feina el noi et farà una estimació; au, afanya't!… que jo vaig a aplegar lledons; n'hi ha unes solanes!
L'Andreu marxava cantant.
-Vós, mare, ¿ja teniu la vinagrella i el sucre roig per a guarir el macat de la mossa? -Jo li som dit que hi aniríeu tot seguit. Sentiu? ¡La gallina ja ha post!- I la vella tot seguit marxava com una fura cap al galliner, i amb el desfici d'arreplegar un ou més que amagava en les golfes, no deia ni un mot de la renyina.
Llavors la Tecla feia un sospir de goig de veure's victoriosa. Havia allunyat una tempesta amenaçadora, i per sa imaginació passava tot una volior de pensaments i recordances. La seva vida fóra ben sortosa si no fos per aquell allunyament constant de les ànimes del seu marit i la seva mare. Ja de fadrina havia vençut totes les temors que li infonia la seva mare. Un cop casada, l'Andreu havia sortit un marit treballador, amorós de la llar i manyac. Ella amb una mlrada li apaivagava el seu geni i amb una postura li guanyava la voluntat. La vella, en veure's vençuda dels mals averanys que havia dit i engelosida de l'estimació que la Tecla tenia per l'Andreu, passava una vida agra i gorgolava sempre anant d'un cantó a l'altre tot esperant desficiosa que li demanéssin què deia i què li passava. I com que no li deien res es corsecava de ràbia.
|
[
"Què suggereix la Tecla a l’Andreu?",
"L’Andreu li parla d’una tercera persona?",
"Es compara la Tecla amb aquesta dona?",
"De quina forma anima la Tecla a l'Andreu a anar-se'n a treballar?",
"Quina hora és?",
"Quan anirà ella a buscar-lo?",
"I què durà a terme la Tecla mentre ell és a la feina?",
"Com parteix l’Andreu?",
"Què li pregunta la Tecla a la seva mare?",
"Què li respon l'altra?",
"Per què es dirigeix de sobte cap a on són les gallines?",
"Com se sent la filla quan la mare no comenta res de la baralla que havien tingut?",
"Què havia dominat la Tecla de la seva mare?",
"Què fa la dona en veure que les seves paraules i recel vers l’Andreu no tenen cap efecte en els dos?",
"I com reacciona quan ningú li fa cas?"
] |
{
"answer_end": [
24,
132,
245,
297,
324,
393,
498,
546,
634,
675,
768,
931,
1233,
1669,
1718
],
"answer_start": [
1,
110,
149,
235,
312,
362,
473,
522,
549,
636,
685,
837,
1162,
1411,
1671
],
"input_text": [
"Que no en faci cabal.",
"Sí.",
"Sí.",
"Afalagant-lo i tendrament.",
"Les dues.",
"Al vespre.",
"Aplegarà lledons.",
"Cantant.",
"Si ja té la vinagrella i el sucre roig per a guarir el macat de la mossa.",
"Que ella li és dit que hi aniria tot seguit.",
"Perquè la gallina ja ha post.",
"Feia un sospir de goig de veure's victoriosa.",
"Totes les temors que li infonia.",
"Es passa una vida agra i gorgola sempre anant d'un cantó a l'altre tot esperant desficiosa que li demanin què diu i què li passa.",
"Es corseca de ràbia."
]
}
|
vilaweb
|
‘El judici sobre el referèndum no vinculant pot ser contraproduent per a Madrid', diu avui el diari Financial Times. L'article, publicat tres dies abans de començar el judici a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, inclou declaracions de l'ex-president de la Generalitat. El periodista Tobias Buck, que és qui signa l'article, diu: ‘Mas creu que el significat del seu judici va més enllà del tribunal de Barcelona. Ofereix al moviment independentista català una oportunitat de galvanitzar l'opinió pública, i espera el seu dia al tribunal amb delit.' També s'hi recullen declaracions de Mas: ‘Per a nosaltres això no és pas un regal. Això pot aturar les nostres carreres polítiques durant uns quants anys. Però per al projecte de creació d'un estat sobirà és positiu perquè mobilitza la gent. Mobilitza fins i tot la que no és favorable a la independència.' I afegeix: ‘És un judici polític que té poc fonament legal. Això direm al tribunal. I també que estem convençuts que no es va cometre cap crim i que estem disposats a portar aquest cas al Tribunal Europeu d'Estrasburg.' El Financial Times continua: ‘Mas diu que acceptarà la decisió del tribunal, però que apel·larà contra qualsevol veredicte de culpabilitat. També diu que se sentirà obligat per la decisió del tribunal només “mentre estiguem sota la jurisdicció espanyola. Si Catalunya té prou força per a canviar l'statu quo i construir un estat, això canviarà radicalment”.' El judici –afegeix el diari– arriba en un moment de màxima tensió entre Espanya i Catalunya. ‘No sé de cap altre president elegit democràticament que hagi estat portat a judici simplement per haver permès a la gent de votar', diu Mas. Més informació: La gran mobilització del 6-F: tot allò que cal saber del judici a Mas, Ortega i Rigau pel 9-N
|
[
"Què ha escrit el Financial Times?",
"Quan es van divulgar aquestes paraules?",
"I a qui se cita a declarar?",
"Qui ha escrit el reportatge?",
"Què opina que pensa Mas sobre aquesta vista?",
"Què suposa aquesta situació per a l’independentisme?",
"Creu Mas que podria continuar amb la seva trajectòria política després de tot això?",
"I que pot ser alguna cosa avantatjosa per a Catalunya?",
"Per què?",
"A part d’independentistes, a qui mou també?",
"Què té pensat declarar Mas?",
"Admetrà la resolució del jurat?",
"Què farà si no el consideren innocent?",
"I per què es comenta que acceptarà llavors el que dictamini el jutjat?",
"Creu el periòdic que aquest procés ocorre en un període d’estrès entre l’Estat i Catalunya?"
] |
{
"answer_end": [
115,
174,
214,
326,
414,
506,
705,
767,
792,
856,
1078,
1154,
1217,
1332,
1529
],
"answer_start": [
0,
117,
147,
273,
273,
416,
552,
707,
707,
768,
859,
1109,
1156,
1109,
1438
],
"input_text": [
"Que el judici sobre el referèndum no vinculant pot ser contraproduent per a Madrid.",
"Tres dies abans de començar el judici.",
"A Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau.",
"El periodista Tobias Buck.",
"Que Mas creu que el significat del seu judici va més enllà del tribunal de Barcelona.",
"Ofereix una oportunitat de galvanitzar l'opinió pública.",
"No.",
"Sí.",
"Perquè mobilitza la gent.",
"A la gent que fins i tot no és favorable a la independència.",
"Que és un judici polític que té poc fonament legal, que estan convençuts que no es va cometre cap crim i que estan disposats a portar aquest cas al Tribunal Europeu d'Estrasburg.",
"Sí.",
"Apel·larà.",
"Perquè diu que se sentirà obligat per la decisió del tribunal només mentre estiguin sota la jurisdicció espanyola.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia romana, la reina Camil·la dels volscs va ser la filla del rei Metabus i Casmil·la. La seva llegenda és virgiliana, explicada a l'Eneida, i basada en llegendes populars.
Expulsat del seu tron pels seus enemics després de la mort de la seva esposa, Metabus va ser perseguit per volscs armats, portant la seva filla acabada de néixer en braços. El riu Amasè, un petit riu del Laci, li bloquejava el pas, i tement per la vida de la seva filla, la va lligar a una llança. Encomanant-la a Diana i prometent-li que si sobrevivia Camil·la seria una guerrera verge al seu servei, va llençar la javelina a l'altra banda del riu. Ell mateix va travessar el riu nedant, i tots dos van viure molts anys al bosc entre la solitud. La noia es va acostumar a aquella vida i no podia suportar l'estada a les ciutats. Caçava i es preparava per a la guerra.
A l'Eneida, Camil·la apareix després com una reina guerrera que ajuda el seu aliat, el rei Turnus dels rútuls, a combatre Enees i els troians en la guerra que esclatà arran del corteig de Lavínia. Arruns va matar Camil·la quan no vigilava el seu entorn, perseguint Cloreu. El servent de Diana, Opis, a les ordres de la deessa, va venjar la mort de Camil·la matant a Arruns.
Virgili escriu que era tant ràpida que podia córrer per sobre el mar sense que els seus peus es mullessin, i córrer sobre un camp de cereals sense doblegar cap de les plantes.
Viccionari
|
[
"Qui era Camil·la?",
"A quina cultura pertany?",
"Qui són els seus pares?",
"On es narra el seu mite?",
"Amb qui era aquesta quan va néixer?",
"Per què estava amb ell?",
"I per què l'empaitaven?",
"Què va fer ell quan va veure que el torrent Amasè li impedia continuar amb el seu viatge?",
"La va llançar?",
"Van sobreviure ambdós?",
"Com es mostra més endavant Camil·la a l’Eneida?",
"Qui és aquest?",
"En què el va ajudar?",
"Qui va revenjar la mort de Camil·la?",
"Què diu Virgili?"
] |
{
"answer_end": [
53,
53,
97,
151,
356,
356,
356,
481,
633,
730,
936,
963,
1049,
1226,
1402
],
"answer_start": [
24,
0,
54,
99,
263,
263,
185,
358,
587,
635,
854,
924,
965,
1051,
1228
],
"input_text": [
"La reina dels volscs.",
"A la romana.",
"El rei Metabus i Casmil·la.",
"A l'Eneida.",
"Amb Metabus.",
"Perquè Metabus va ser perseguit per volscs armats.",
"Perquè va ser expulsat del seu tron pels seus enemics després de la mort de la seva esposa.",
"Va lligar a la seva filla a una llança.",
"Sí.",
"Sí.",
"Com una reina guerrera que ajuda el seu aliat.",
"El rei Turnus dels rútuls.",
"A combatre Enees i els troians en la guerra que esclatà arran del corteig de Lavínia.",
"El servent de Diana, Opis.",
"Que era tant ràpida que podia córrer per sobre el mar sense que els seus peus es mullessin, i córrer sobre un camp de cereals sense doblegar cap de les plantes."
]
}
|
bios
|
Roser Español Bada (Mataró, Maresme, 11 d'octubre de 1975) és una esquiadora de muntanya i corredora de curses de muntanya i d'orientació catalana.
Competint com a membre de la Unió Excursionista Urgellenca, els anys 2004 i 2006 guanyà la Copa d'Espanya de curses de muntanya. L'any 2009 guanyà la prova de rogaine de Grandvalira, la primera realitzada als Pirineus. El mateix any guanyà l'Escanyabocs de Ferro, a l'Alt Urgell, que distingeix el millor esportista en quatre especialitats diferents. L'any 2018 es proclamà tercera en l'emblemàtica prova Ultra Pirineu. Des del 2004 al 2007 fou membre de la selecció catalana de curses de muntanya, amb la qual el 2005 guanyà el Campionat del Món de curses de muntanya i obtingué la cinquena posició en la competició individual. També ha estat membre del Club Esportiu Xinoxano Orientació i el 2009 fou campiona absoluta de la marató-O , formant equip mixt amb Biel Ràfols Perramon. També ha format part del Club AE Matxacuca, amb el qual ha competit en nombroses curses d'ultramarató. Precisament, en curses de llarga distància ha obtingut resultats destacables. Així, es classificà en tercera posició a la Primera Marató de Muntanya de Catalunya a Sant Llorenç Savall celebrada el 2014. Anteriorment, el 2004, es classificà en 2a posició a la "Marcha del Bartolo" disputada a Castelló.
|
[
"Qui és Roser Español Bada?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Què va aconseguir el 2004 i 2006?",
"Amb qui va participar en el certamen?",
"I en què va vèncer el 2009?",
"Què va obtenir aquell any també?",
"En quina posició va quedar a la competició Ultra Pirineu?",
"De què va ser partícip des del 2004 al 2007?",
"En quin torneig va triomfar amb aquesta?",
"De quin club va ser soci també?",
"A quin altre va pertànyer?",
"En quina competició va prendre part el 2014?"
] |
{
"answer_end": [
137,
58,
58,
275,
275,
329,
410,
566,
645,
716,
836,
973,
1235
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
208,
148,
277,
367,
499,
568,
647,
777,
931,
1118
],
"input_text": [
"Una esquiadora de muntanya i corredora de curses de muntanya i d'orientació.",
"A Mataró, Maresme.",
"L'11 d'octubre de 1975.",
"La Copa d'Espanya de curses de muntanya.",
"Amb la Unió Excursionista Urgellenca.",
"En la prova de rogaine de Grandvalira.",
"L'Escanyabocs de Ferro.",
"En tercera.",
"De la selecció catalana de curses de muntanya.",
"En el Campionat del Món de curses de muntanya.",
"Del Club Esportiu Xinoxano Orientació.",
"Al Club AE Matxacuca.",
"A la Primera Marató de Muntanya de Catalunya a Sant Llorenç Savall."
]
}
|
vilaweb
|
El Museu Valencià d'Etnologia reflexiona sobre ‘la rebel·lia, la modernització, el valencianisme i l'expansió' que van registrar les Falles durant els anys 1932-1936 en l'exposició ‘La República de les Falles', que des d'avui pot visitar-se en la Sala X del Centre Cultural de la Beneficència. El diputat de Cultura, Xavier Rius, el director del Museu Valencià d'Etnologia, Francesc Tamarit, i el president de l'Associació d'estudis Fallers, Jesús Peris, han presentat en roda de premsa aquesta mostra, que al principi estava programada fins al 31 de març però que a causa de la convocatòria d'eleccions espanyoles es perllonga un mes i mig més. Així, al llarg de prop d'un centenar d'objectes prestats per 26 institucions i particulars es pot recórrer l'evolució que van experimentar les festes en aquests ‘intensos' anys i que són un reflex dels canvis socials registrats, especialment, de la conquesta de la dona de l'espai públic després d'obtenir el dret al vot. Sobre aquest tema, el diputat de Cultura, Xavier Rius, ha ressaltat que la recopilació d'aquestes ‘joietes exposades' són un mirall de ‘l'abans i després' que va suposar la República en les Falles, que les va convertir en un referent superant les festes vicentines. D'aquesta manera, la pluralitat i modernitat que va conquistar la societat d'aquella època es va plasmar en els ‘llibrets', la cartelleria i la indumentària de les festes i va culminar amb la creació del comitè faller, encarregat de la coordinació de baix a dalt de les comissions, que mostraven una gran crítica política en els seus monuments. No obstant això, després de la República ‘tot això va fer un pas enrere', el comitè desapareix i la Junta Central Fallera trenca amb aquesta ‘alegria' i ‘esperit rebel' per a ‘controlar les festes des del poder'. El president de l'Associació d'Estudis Fallers i comissari, Jesús Peris, ha explicat que la mostra no segueix un ordre cronològic sinó reflexiu entorn de tres eixos: la festa en expansió, la festa moderna i la festa popular i urbana. Així, s'ensenya l'extensió de la festa no només per València, amb un mapa d'elaboració pròpia que mostra com van sorgint comissions en tots els barris, inclosos els de nova creació, sinó per la província. Així mateix, s'analitza com les falles es transformen en una festa moderna amb la seva repercussió en el món artístic, amb la consolidació de les estructures falleres i amb la incorporació de la dona a la festa a tots els nivells, tan organitzatius, hi ha presidentes de comissions falleres, com amb la consolidació de la figura de la Fallera Major, que augmentarà la visibilitat de dones de totes les classes socials. Valencianisme polític Finalment, es reflexiona sobre l'esdevenir de les falles en una festa popular i urbana i es converteix en un recurs important per a difondre les idees del nou valencianisme polític. ‘Les Falles van ser una caixa de ressonància del valencianisme', ha recalcat. L'exposició es tanca amb un epíleg sobre el canvi de les Falles en els anys 40 i l'ordre nou que li planteja l'ajuntament i la fundació de la JCF amb ‘un control vertical' de la Festa. Per la seva banda, el director del Museu Valencià d'Etnologia, Francesc Tamarit, ha assenyalat que encara que es tracta d'una exposició de ‘grandària reduïda' és una mostra ‘magnífica', que va començar a forjar-se fa dos anys i que és una mostra dels canvis importants que es van registrar tant en el món faller com en l'estat espanyol i en el País Valencià.
|
[
"Quina exhibició es pot veure al Museu Valencià d’Etnologia?",
"En quina estança és exactament?",
"I què tracta?",
"Qui és Xavier Rius?",
"I Francesc Tamarit?",
"I Jesús Peris?",
"Fins quan es pot visitar l’exposició?",
"Què ha destacat Xavier Rius?",
"I quins objectes s’han ressaltat d’aquells anys?",
"Quina delegació fallera pren el poder després de la República?",
"Quin arranjament hi ha en aquesta mostra?",
"Què examina?",
"Quina rellevància tenen les Falles avui en dia en la política?",
"Com acaba la presentació?",
"Com la considera Francesc Tamarit?"
] |
{
"answer_end": [
209,
292,
209,
328,
390,
453,
644,
1164,
1404,
1790,
2024,
2579,
2852,
3115,
3301
],
"answer_start": [
0,
169,
0,
294,
330,
394,
487,
1010,
1252,
1579,
1881,
2244,
2683,
2932,
3180
],
"input_text": [
"La República de les Falles.",
"En la Sala X del Centre Cultural de la Beneficència.",
"La rebel·lia, la modernització, el valencianisme i l'expansió que van registrar les Falles durant els anys 1932-1936.",
"El diputat de Cultura.",
"El director del Museu Valencià d'Etnologia.",
"El president de l'Associació d'estudis Fallers.",
"Al principi estava programada fins al 31 de març però es perllonga un mes i mig més.",
"Que la recopilació d'aquestes joietes exposades són un mirall de l'abans i després que va suposar la República en les Falles.",
"Llibrets, la cartelleria i la indumentària de les festes.",
"La Junta Central Fallera.",
"Segueix un ordre reflexiu entorn de tres eixos: la festa en expansió, la festa moderna i la festa popular i urbana.",
"Com les falles es transformen en una festa moderna amb la seva repercussió en el món artístic amb la consolidació de les estructures falleres i amb la incorporació de la dona a la festa a tots els nivells, tan organitzatius, hi ha presidentes de comissions falleres, com amb la consolidació de la figura de la Fallera Major.",
"Es converteix en un recurs important per a difondre les idees del nou valencianisme polític.",
"Amb un epíleg sobre el canvi de les Falles en els anys 40 i l'ordre nou que li planteja l'ajuntament i la fundació de la JCF amb un control vertical de la Festa.",
"Com una mostra magnífica."
]
}
|
vilaweb
|
La companyia aèria Cathay Pacific acaba d'anunciar l'estrena del vol directe entre Barcelona i Hong Kong, des del 2 de juliol vinent. D'entrada serà una connexió que durarà els mesos d'estiu i fins al 27 d'octubre. Hi haurà quatre vols a la setmana, dilluns, dimecres, divendres i diumenge, operats per un Airbus A350, i hi haurà l'opció de volar en classe econòmica, ‘Premium' i ‘Business'. En l'anunci de la nova ruta, el cap executiu de Cathay ha dit: ‘Barcelona és una gran ciutat pel seu turisme i la cultura rica que té i que atrau visitants de tot el món. Estem encantats de poder oferir l'enllaç directe per primera vegada entre Hong Kong i Barcelona.' El director comercial d'Aeroports de Catalunya, Òscar Oliver, valora en declaracions a VilaWeb la importància d'aquesta nova ruta aèria: ‘El 2015 hi va haver 62.000 passatgers que van volar indirectament entre Barcelona i Hong Kong, via Frankfurt, Heathrow, Milà… És una demanda no coberta que teníem fins ara. Si valorem la presència d'empreses catalanes a la Xina, a l'àrea de Hong Kong, és evident que és una connexió molt interessant per a nosaltres. I ens interessa d'una manera molt clara per als creuers del port de Barcelona perquè comença a haver-hi una demanda de passatgers que vénen de la Xina a Barcelona. A més, Cathay Pacific és una de les companyies amb més bona reputació del món, amb molt bona qualitat de servei.' Rècord de passatgers al Prat L'aeroport del Prat va batre l'any passat el seu rècord de passatgers, amb 44,1 milions, un augment de l'11,2% respecte de l'any anterior. Són dades fetes públiques ahir per Aena, i són un indicador més que consolida Barcelona com un dels principals aeroports europeus, en un moment en què s'han anunciat noves rutes intercontinentals que connectaran el Prat amb destinacions d'Àsia i d'Amèrica amb vols directes. Més informació en aquesta entrevista al director comercial d'Aeroports de Catalunya, Òscar Oliver: ‘S'haurà d'esforçar més Ibèria que no Norwegian per a competir a Barcelona'
|
[
"Què és Cathay Pacific?",
"Què ha notificat?",
"Quan començarà aquest?",
"I quina serà la seva durada?",
"Com de freqüents seran els viatges?",
"Quin model d’avió s’utilitzarà?",
"I quines categories de seients hi haurà?",
"Què ha comentat el líder executiu de Cathay Pacific sobre Barcelona?",
"Se sent content per aquesta nova línia?",
"Quantes persones comenta Òscar Oliver que van anar i tornar a Barcelona i Hong Kong el 2015?",
"Quina rellevància té la presència empresarial xinesa al port de Barcelona?",
"Té fama positiva la companyia aèria, però?",
"Quants viatgers va rebre l’aeroport del Prat l’any passat?",
"Qui va publicar aquesta xifra?",
"I què signifiquen aquests valors per a Barcelona?"
] |
{
"answer_end": [
33,
104,
132,
213,
289,
317,
390,
561,
658,
892,
1278,
1357,
1510,
1601,
1691
],
"answer_start": [
0,
0,
106,
144,
215,
291,
321,
421,
563,
709,
972,
1287,
1423,
1562,
1603
],
"input_text": [
"Una companyia aèria.",
"L'estrena del vol directe entre Barcelona i Hong Kong.",
"El 2 de juliol vinent.",
"Durarà els mesos d'estiu i fins al 27 d'octubre.",
"Hi haurà quatre vols a la setmana, dilluns, dimecres, divendres i diumenge.",
"Un Airbus A350.",
"Classe econòmica, Premium i Business.",
"Que és una gran ciutat pel seu turisme i la cultura rica que té i que atrau visitants de tot el món.",
"Sí.",
"62.000 passatgers.",
"És una connexió molt interessant per als creuers del port de Barcelona perquè comença a haver-hi una demanda de passatgers que vénen de la Xina a Barcelona.",
"Sí.",
"44,1 milions.",
"Aena.",
"Són un indicador més que consolida Barcelona com un dels principals aeroports europeus."
]
}
|
bios
|
Natàlia Mas i Masdefiol (Terrassa, 11 d'agost de 1963) és una ex nedadora catalana de les dècades de 1970 i 1980.
Va pertànyer al CN Terrassa. Amb només 12 anys es va proclamar campiona d'Espanya absoluta. Fou la primera catalana i espanyola en baixar del minut en els 100 metres lliures, tant en piscina curta (1977) com en llarga (1978). Fou 45 cops campiona d'Espanya absoluta (24 d'hivern) i va establir 56 rècords d'Espanya (29 en piscina llarga). La seva especialitat era l'estil lliure, 100, 200, 400, 800 i 1.500 metres. Participà en els Jocs Olímpics d'estiu de 1980 a Moscou i no va poder participar en els Jocs de 1984 per un accident de motocicleta. També participà en un Campionat del Món (1978) i dos d'Europa (1977, 1981). Als Jocs del Mediterrani va guanyar dues medalles d'or (100 i 200 m lliures), una de plata (400 m) i dues de bronze (4 × 100 m lliures i 4 × 100 m estils) el 1979, i la plata (4 × 100 m lliures) i el bronze (4 × 100 estils) el 1983.
Va rebre el premi al millor esportista espanyol de l'any de Mundo Deportivo els anys 1979 i 1980.
|
[
"Qui és Natàlia Mas i Masdefiol?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"De quin equip formava part?",
"Quina edat tenia quan va ser campiona d'Espanya per primer cop?",
"En què va ser pionera?",
"En quines modalitats?",
"Quantes vegades al llarg de la seva trajectòria va guanyar el Campionat d'Espanya?",
"En quin estil de natació es va circumscriure?",
"Quina distància feia?",
"Per quin motiu no va poder nedar als Jocs Olímpics de 1984?",
"Quantes insígnies d’or va rebre als Jocs del Mediterrani del 1979?",
"Amb quin guardó va ser recompensada el 1979 i 1980?"
] |
{
"answer_end": [
82,
54,
54,
141,
195,
287,
331,
370,
492,
527,
660,
900,
1067
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
114,
143,
206,
289,
340,
453,
453,
587,
738,
971
],
"input_text": [
"Una ex nedadora catalana.",
"A Terrassa.",
"L'11 d'agost de 1963.",
"Del CN Terrassa.",
"12 anys.",
"En baixar del minut en els 100 metres lliures.",
"Tant en piscina curta com en llarga.",
"45 cops.",
"En l'estil lliure.",
"100, 200, 400, 800 i 1.500 metres.",
"Per un accident de motocicleta.",
"Dues.",
"Amb el premi al millor esportista espanyol de l'any de Mundo Deportivo."
]
}
|
mitologia
|
Pandàreu (en grec antic Πανδάρεως), va ser, segons la mitologia grega, un personatge relacionat amb mites obscurs que semblen procedents de Creta o de l'Àsia Menor.
Es coneix un episodi sobre Pandàreu que explica que quan Rea, que temia que Cronos devorés el petit Zeus, el va amagar en una cova a Creta i li donà una cabra perquè el nodrís i un gos màgic, que era d'or, perquè li fes de guardià. En ser destronat Cronos, la cabra va ser transformada en constel·lació i el gos va custodiar el santuari de Zeus a Creta. Però Pandàreu, fill de Mèrops, va robar el gos i el va portar al mont Sipilos, a Lídia, on el va donar a Tàntal i se'n va anar. Quan va tornar, Pandàreu reclamà el gos, però Tàntal va negar, sota jurament, que mai l'hagués rebut. Aleshores va intervenir Zeus i va transformar Pandàreu en roca, com a càstig pel robatori, i va enfonsar Tàntal sota la muntanya pel seu perjuri. Aquesta és la versió que explica Antoní Liberal. Una variant explica que Pandàreu va donar el gos a Tàntal, però que va ser Hermes el que va anar a reclamar-lo, per compte de Zeus, i va ser a Hermes a qui Tàntal va jurar que no en sabia res. Però Hermes va aconseguir trobar l'animal i Zeus castigà Tàntal per perjuri sota la muntanya. Pandàreu, assabentat dels fets, s'espantà i va fugir amb la seva dona Harmòtoe i les seves filles cap a Atenes. D'allí va anar a Sicília, però Zeus el va matar, i també va matar la seva dona, mentre les filles van ser criades per les Harpies per ordre del déu.
L'Odissea es refereix també a les filles de Pandàreu. Penèlope, en un dia de desesperació desitja una mort ràpida, igual que la que van tenir les filles de Pandàreu. Aquestes noies, després de la mort dels seus pares i quedar sense ningú al món van ser protegides pels déus. Afrodita els va portar menjar, Hera els hi va donar bellesa i saviesa, Àrtemis, elegància, Atena, habilitat manual, i quan estava a punt d'acabar la seva educació, Afrodita va pujar a l'Olimp per demanar a Zeus uns marits apropiats per elles. Durant aquest breu espai de temps, les Harpies van raptar les noies i les van donar com a esclaves a les Erínies, a l'Hades.
Les tradicions varien sobre el nom i el nombre de les filles de Pandàreu: de vegades són dues, Camiro i Clícia, o bé Cleotera i Mèrope, i de vegades tres: Cleotera, Mèrope i Aèdon. Pandàreu va tenir també un fill, Mèrops.
|
[
"Qui era Pandàreu?",
"On s’originen aquests?",
"Què narra el mite de la infantesa de Zeus?",
"Què va passar amb els animals quan Cronos va ser enderrocat?",
"I quina relació hi ha entre tot això i Pandàreu?",
"A qui el va regalar?",
"Què va fer Tàntal quan Pandàreu se'l va demanar de nou?",
"Com va reaccionar Zeus?",
"Què diu una altra versió de la llegenda?",
"Va localitzar Hermes al gos?",
"On va escapar-se Pandàreu quan va saber el que va passar?",
"A qui va encomanar Zeus l’educació de les filles de Pandàreu un cop va assassinar els seus pares?",
"Van ser emparades per les deïtats durant un temps?",
"Quins obsequis les van oferir?",
"Com es creia que es deien les noies?"
] |
{
"answer_end": [
113,
163,
395,
517,
605,
630,
747,
893,
1135,
1178,
1367,
1490,
1765,
2008,
2314
],
"answer_start": [
0,
100,
165,
397,
519,
607,
663,
759,
944,
1142,
1231,
1374,
1658,
1767,
2135
],
"input_text": [
"Un personatge relacionat amb mites obscurs.",
"Semblen procedents de Creta o de l'Àsia Menor.",
"Rea, que temia que Cronos devorés el petit Zeus, el va amagar en una cova a Creta i li donà una cabra perquè el nodrís i un gos màgic, que era d'or, perquè li fes de guardià.",
"La cabra va ser transformada en constel·lació i el gos va custodiar el santuari de Zeus a Creta.",
"Pandàreu va robar el gos i el va portar al mont Sipilos, a Lídia.",
"A Tàntal.",
"Tàntal va negar, sota jurament, que mai l'hagués rebut.",
"Va transformar Pandàreu en roca, com a càstig pel robatori, i va enfonsar Tàntal sota la muntanya pel seu perjuri.",
"Que Pandàreu va donar el gos a Tàntal, però que va ser Hermes el que va anar a reclamar-lo, per compte de Zeus, i va ser a Hermes a qui Tàntal va jurar que no en sabia res.",
"Sí.",
"A Atenes i d'allí va anar a Sicília.",
"A les Harpies.",
"Sí.",
"Afrodita els va portar menjar, Hera els hi va donar bellesa i saviesa, Àrtemis, elegància, Atena, habilitat manual, i quan estava a punt d'acabar la seva educació, Afrodita va pujar a l'Olimp per demanar a Zeus uns marits apropiats per elles.",
"Les tradicions varien sobre el nom i el nombre de les filles de Pandàreu: de vegades són dues, Camiro i Clícia, o bé Cleotera i Mèrope, i de vegades tres: Cleotera, Mèrope i Aèdon."
]
}
|
bios
|
Maria Casado Paredes (Barcelona, 14 de març de 1978) és una periodista i presentadora de televisió catalana.
Llicenciada en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona, començà a treballar el 1999 als Servicios informativos de Ràdio 4 com a redactora. Després del seu pas per Catalunya Ràdio on fou la productora del programa "El Matí de Catalunya Ràdio", tornà a Ràdio Nacional d'Espanya en 2003, com a subdirectora del magazin "Amb molt de gust" juntament amb Sílvia Tarragona, i l'estiu presentà i dirigí la versió estival "L'estiu amb molt de gust". El 2005 s'incorporà als serveis informatius del centre territorial de Televisió Espanyola a Catalunya com a redactora.
Des del 25 de febrer de 2006, i substituint a Helena Resano, presentà el Telediario del fin de semana amb David Cantero i Sergio Sauca. També presentà junt a Sandra Sabatés la gala de los premis de cinema Sant Jordi, entregats a Barcelona.
Als Sanfermines de 2007 fou una de les comentaristes dels encierros per a Televisió Espanyola. Des de l'11 de setembre de 2007, coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, presenta "59 segons", la versió en català de 59 segundos, emès en desconnexió local de La 2 per a Catalunya. Donà suport conjuntament a altres companys de la cadena la campanya solidaria "Un juguete, una ilusión", i a partir de novembre es convertí en co-presentadora del programa Informe semanal de La 1. A banda substituí a Ana Blanco a emissions durant dies festius i puntualment al “Telediario semanal” de La 1.
En 2008 substituí al Telediario de La 1 a Lorenzo Milá durant una setmana a l'estiu i el 31 d'agost presentà el nou logotip de TVE. El 29 d'octubre rebé el Premi Llongueras a la "millor imatge amb projecció nacional de l'any". També presentà junt a Toni Garrido la gala dels premis de cinema Sant Jordi, entregats a Barcelona.
En 2009 va ser de nou l'escollida per presentar juntament amb Toni Garrido la gala dels premis de cinema Sant Jordi, lliurats a Barcelona. Des del 9 de setembre presenta l'edició estatal del programa de debat 59 segundos, substituint Ana Pastor.
El setembre del 2012 Maria Casado s'incorporà com a presentadora de "Los desayunos de TVE".
|
[
"Qui és Maria Casado Paredes?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Què va estudiar?",
"I quan va iniciar la seva trajectòria professional?",
"De què va feinejar?",
"Quin càrrec va ostentar a Catalunya Ràdio?",
"On va treballar el 2003?",
"Fent què?",
"Quan va unir-se a TVE?",
"Amb qui va col·laborar al “Telediario del fin de semana”?",
"A quin programa contribueix des de la Diada de Catalunya de 2007?",
"Va ocupar-se d’algun telediari els dies festius?",
"Quin guardó va aconseguir el 29 d’octubre de 2008?",
"Per a què va ser triada el 2009?"
] |
{
"answer_end": [
98,
52,
52,
149,
217,
271,
375,
417,
468,
664,
828,
1129,
1477,
1750,
1967
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
109,
190,
190,
273,
377,
377,
575,
755,
1029,
1423,
1525,
1852
],
"input_text": [
"Una periodista i presentadora de televisió.",
"A Barcelona.",
"El 14 de març de 1978.",
"Ciències de la Informació.",
"El 1999.",
"De redactora.",
"Fou la productora del programa El Matí de Catalunya Ràdio.",
"A Ràdio Nacional d'Espanya.",
"De subdirectora del magazin Amb molt de gust.",
"El 2005.",
"Amb David Cantero i Sergio Sauca.",
"Amb 59 segons.",
"Sí.",
"El Premi Llongueras a la millor imatge amb projecció nacional de l'any.",
"Per presentar juntament amb Toni Garrido la gala dels premis de cinema Sant Jordi."
]
}
|
vilaweb
|
L'Ajuntament de Barcelona denunciarà davant la Fiscalia especialitzada en delictes d'odi i discriminació l'atac que aquest cap de setmana hi ha hagut a la seu del Centre LGTBI, gestionat pel consistori. ‘Rebem una amenaça de mort de grups feixistes. Això no és una gamberrada, sinó un tema seriós que volem portar fins a la fiscalia perquè aquesta és una ciutat que celebra amb orgull la seva diversitat i no volem que aquests missatges no tinguin una resposta contundent', ha explicat aquest diumenge la regidora de Feminismes i LGTBI, Laura Pérez. La plataforma LGTBI.Cat també ha denunciat a la policia les pintades i cops de pedra, mentre ha anunciat una concentració de rebuig per a demà dilluns a les 18.30 h davant la seu atacada, on volen reivindicar els seus drets i llibertats. L'atac a la seu ha estat al voltant de les quatre de la matinada, segons ha confirmat l'Ajuntament. Quan la Guàrdia Urbana ha arribat al lloc dels fets, al carrer Comte Borrell, ha constatat com una pedra havia trencat el vidre de l'entrada principal, mentre diverses pintades amb amenaces de mort i símbols feixistes embrutaven tot l'exterior. La regidora Laura Pérez ha atribuït l'atac a una ‘minoria de covards' i ha assegurat que fets com aquest ‘reivindiquen la necessitat d'un centre LGTBI‘, el qual es va posar en marxa ara fa just una setmana. ‘És una minoria que reacciona amb odi davant la inauguració d'un centre com aquest, però la setmana passada també vam veure aquest carrer ple d'orgull', ha destacat Pérez. La regidora ha defensat la necessitat del nou espai municipal per garantir assessorament al col·lectiu LGTBI i per fer tasques de sensibilització en la defensa dels drets i les llibertats. L'atac també ha estat durament rebutjat per les entitats membres de la plataforma LGTBI.Cat, que aquest diumenge s'han apropat al carrer Comte Borrell per condemnar els fets. Des de l'Observatori contra l'Homofòbia, el seu president, Eugeni Rodríguez, ha assegurat que el col·lectiu viu amb ‘preocupació' l'acumulació d'atacs durant els darrers mesos. ‘L'atac al metro de la setmana passada va ser un salt qualitatiu i les pintades d'avui també ho són', ha lamentat, exigint ‘una resposta contundent' de les administracions i la ciutadania. Aquest diumenge al migdia, enmig dels nombrosos mitjans de comunicació que s'han apropat al centre LGTBI per fer-se ressò de l'atac, un grup espontani d'unes deu persones ha desplegat una pancarta on es podia llegir ‘no passaran' mentre proclamaven crits contra el feixisme.
|
[
"Qui posarà una demanda segons el text?",
"Per què?",
"On la farà?",
"Qui és Laura Pérez?",
"Creu que el que ha passat és una malifeta?",
"Qui ha notificat també aquest esdeveniment?",
"I què han convocat demà a les sis i mitja?",
"Quan va ocórrer l’assalt?",
"I com va ser?",
"Com descriu Laura Pérez als atacants?",
"Quant de temps porta en funcionament la institució?",
"Què ha propugnat Pérez?",
"Qui ha repudiat també aquest acte?",
"Arran d’això i el que va succeir al metro, què reivindica el dirigent de l’Observatori contra l’Homofòbia?",
"Què van portar a cap el diumenge un conjunt d’individus davant l’edifici LGTBI?"
] |
{
"answer_end": [
175,
175,
104,
548,
548,
634,
714,
852,
1131,
1202,
1338,
1699,
1792,
2240,
2515
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
502,
250,
550,
636,
788,
888,
1133,
1205,
1512,
1701,
1876,
2242
],
"input_text": [
"L'Ajuntament de Barcelona.",
"Per l'atac que aquest cap de setmana hi ha hagut a la seu del Centre LGTBI.",
"Davant la Fiscalia especialitzada en delictes d'odi i discriminació.",
"La regidora de Feminismes i LGTBI.",
"No.",
"La plataforma LGTBI.Cat.",
"Una concentració de rebuig.",
"Al voltant de les quatre de la matinada.",
"Una pedra havia trencat el vidre de l'entrada principal, mentre diverses pintades amb amenaces de mort i símbols feixistes embrutaven tot l'exterior.",
"Com una minoria de covards.",
"Es va posar en marxa ara fa just una setmana.",
"La necessitat del nou espai municipal per garantir assessorament al col·lectiu LGTBI i per fer tasques de sensibilització en la defensa dels drets i les llibertats.",
"Les entitats membres de la plataforma LGTBI.Cat.",
"Una resposta contundent de les administracions i la ciutadania.",
"Van desplegar una pancarta on es podia llegir \"no passaran\" mentre proclamaven crits contra el feixisme."
]
}
|
books
|
No es trencaren el cap a descobrir-se mútuament les ànimes: passaven el temps badant i dient: «-M'estimes? -T'estimo!», s'agafaven les mans, i es besaven d'amagat.
Aixi transcorregué un curt prometatge, i la Lluïseta estava a punt de lliurar-se en cos i ànima a un minyó brutalment vulgar, la manera de ser i de sentir del qual desconeixia.
És clar que foren vigilats amb prudència; que es feren les visites de reglament; que el noi aparentà una conducta impecable, i, si de tant en tant i hi havia una relliscada, es dissimulava i la Lluïseta no en sabia res; es mesurà i es ponderà l'estat econòmic de les dues famílies; i, per fi, arribà el moment que la Lluïseta, tota blanca i perfumada, sortí de bracet amb el seu espòs, desprès d'haver escoltat la prèdica castellana d'un frare caputxí.
L'opinió dels concurrents a la festa fou unànime: tothom creia que serien molt feliços. Estaven enternits per la cerimònia i per l'àpat que els esperava.
El nostre amic don Gaspar no fou invitat a la festa, però restà a la porta de la Mercè per veure passar la comitiva.
Feia ja dos mesos del tràgic incident de les lligacames, i el professor no s'havia aconsolat encara, ni havia apagat aquell encenall eròtic que li feia fer un seguit de papers ridículs.
Paulina Buxareu, amb el casament de la seva neboda alleugerí el feix de disgustos que la consumien des que fracassà tot allò que duia de cap amb la Isabel i en Melrosada.
La tia Paulina féu un paper importantíssim: el paper de mare de la núvia; però com que no es resignava a semblar vella, exhibí un vestit fabulós de poca solta, ensenyant els tresors de la seva pell, encara sense arrugues. Moltes senyores invitades la varen pendre per la germana gran de la núvia, i més d'un senyor li va dir que estava seductora.
La tia Paulina no tenia costum de beure xampany, però un dia és un dia. En va beure, no gaire que diguem: el necessari per que dues rosetes se li adormissin a les galtes molsudes i li proporcionessin un estat ultra sentimental. Va esbravar-se amb el pare del nuvi. El pobre senyor, que també estava tou amb allò del casament del noi, va correspondre bestiesa per bestiesa; i entre els dos en digueren a l'alçada d'un campanar.
|
[
"Què solien fer els dos personatges que es menciona al principi del text?",
"Va ser llarg el temps que van estar promesos?",
"Com es descriu el noi amb qui es casava la Lluïseta?",
"Com es comportava ell?",
"Què passava si no es portava bé?",
"S’adonava la Lluïseta d’aquestes instàncies?",
"Com va aparèixer ella quan es va casar?",
"Creia la gent que serien infeliços?",
"Com se sentien els convidats?",
"En don Gaspar va ser invitat?",
"Quin tipus d’accident havia tingut?",
"Estava tranquil després d’això?",
"Com anava vestida la Paulina a les noces de la seva neboda?",
"Quina quantitat de vi espumós va prendre?",
"Amb qui va desfogar-se?"
] |
{
"answer_end": [
162,
201,
339,
464,
529,
559,
725,
880,
946,
999,
1164,
1164,
1580,
1995,
2032
],
"answer_start": [
0,
164,
203,
426,
426,
530,
634,
794,
882,
948,
1065,
1065,
1251,
1769,
1997
],
"input_text": [
"Es descobrien mútuament les ànimes: passaven el temps badant i dient: \"-M'estimes? -T'estimo!\", s'agafaven les mans, i es besaven d'amagat.",
"No.",
"Com un minyó brutalment vulgar, la manera de ser i de sentir del qual desconeixia la Lluïseta.",
"Aparentà una conducta impecable.",
"Es dissimulava.",
"No.",
"Tota blanca i perfumada.",
"No.",
"Estaven enternits per la cerimònia i per l'àpat que els esperava.",
"No.",
"Un relacionat amb un lligacames.",
"No.",
"Amb un vestit fabulós de poca solta.",
"No gaire que diguem: el necessari per que dues rosetes se li adormissin a les galtes molsudes i li proporcionessin un estat ultra sentimental.",
"Amb el pare del nuvi."
]
}
|
vilaweb
|
El president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, ha exigit l'aplicació de l'article 156 de la constitució espanyola per tal d'aconseguir ‘la suficiència financera per tal de prestar els millors serveis públics'. Puig ha fet aquestes declaracions durant la manifestació unitària convocada a València amb el lema ‘Per un finançament just'. La vice-presidenta Mónica Oltra ha remarcat la gran mobilització dels valencians ‘aparcant els interessos particulars' per anar en favor dels interessos del territori. ‘No volem ser més que ningú però tampoc volem ser menys', ha dit, tot assenyalant que a la manifestació s'han congregat ciutadans de divers signe polític. Al seu torn, el president de les Corts valencianes, Enric Morera, ha alertat que la manifestació és ‘per solucionar els problemes d'Espanya', que no pot continuar ‘ignorant els problemes de la seua economia'. Morera ha afegit que un dels problemes de l'estat espanyol és que ‘inverteix malament i no finança el que ha de finançar. Si continua igual, Espanya no té futur ni solució'. ‘Si algú no hi és, haurà d'explicar perquè' La mobilització ha comptat amb el suport de tots els grups parlamentaris valencians a excepció del PP. Sobre aquesta absència Puig ha dit que ‘si algú no hi és haurà, d'explicar-ho'. Per la seua part, Oltra ha remarcat que tot i que el PP no estava present ‘molts dels seus votants han participat'. També en declaracions als mitjans, el secretari general d'UGT al País Valencià Ismael Sáez, un dels convocats de la mobilització, ha remarcat que és una oportunitat per dir ‘que estem farts' i ha advertit que, a títol individual, creu que ser valencià és una magnífica manera de ser espanyol però m'agradaria que ho entengueren així des de Madrid. Al contrari caldrà convéncer-se que l'única manera de fer-ho és fent soroll'. Des de Comissions Obreres, el seu secretari general Arturo León ha advertit que si el govern espanyol no atén les peticions dels valencians ‘hi haurà més mobilitzacions' i ha afegit que el País Valencià ha estat ‘generós' però que ara és un territori ‘empobrit' i amb una renda per càpita 12 punts inferiors a la mitjana. El president de la Confederació Empresarial valenciana Salvador Navarro ha remarcat que la manifestació ha de servir perquè hi haja diàleg i negociació a partir d'aquest dilluns i ha dit que els empresaris donaven suport a la mobilització pel consens polític expressat i en favor dels interessos dels valencians. Al seu torn, el síndic de Podem, Antonio Estañ, ha manifestat que si es volen solucionar els problemes polítics, cal un millor finançament i ha afegit que ‘l'anomalia' valenciana és símptoma ‘d'esgotament del model d'estat'. Per últim, la síndica de Ciutadans a les Corts valencianes, Mari Carmen Sánchez, ha dit que el finançament ‘no és un problema partidista perquè perjudica tota la societat valenciana'. En aquest sentit, ha afegit que la seua formació ‘estarà allà on hi haja un problema que afecte els valencians'.
|
[
"Qui és Ximo Puig?",
"Què ha requerit?",
"Per quin motiu?",
"Quan ha fet saber això?",
"Qui és Mónica Oltra?",
"Què ha subratllat?",
"Qui és Enric Morera?",
"Quina creu que és la fi de la concentració?",
"Quin partit polític no ha assistit?",
"Quin càrrec té Ismael Sáez?",
"Què ha comentat sobre la manifestació?",
"Sobre què ha avisat Arturo León?",
"I quin objectiu pensa el cap de taula de la Confederació Empresarial valenciana que té la protesta?",
"Opina el representant de Podem que s’està gestionant l’economia de manera correcta?",
"I què afirma Mari Carmen Sánchez sobre l'administració d'aquesta?"
] |
{
"answer_end": [
52,
120,
215,
303,
374,
509,
730,
873,
1194,
1482,
1582,
1987,
2317,
2676,
2860
],
"answer_start": [
0,
43,
121,
217,
343,
362,
679,
732,
1093,
1427,
1471,
1818,
2140,
2466,
2689
],
"input_text": [
"El president de la Generalitat valenciana.",
"L'aplicació de l'article 156 de la constitució espanyola.",
"Per tal d'aconseguir la suficiència financera per tal de prestar els millors serveis públics.",
"Durant la manifestació unitària convocada a València.",
"La vice-presidenta.",
"La gran mobilització dels valencians aparcant els interessos particulars per anar en favor dels interessos del territori.",
"El president de les Corts valencianes.",
"Ha alertat que la manifestació és per solucionar els problemes d'Espanya, que no pot continuar ignorant els problemes de la seua economia.",
"El PP.",
"És el secretari general d'UGT al País Valencià.",
"Que és una oportunitat per dir que estan farts.",
"Que si el govern espanyol no atén les peticions dels valencians hi haurà més mobilitzacions.",
"Ha remarcat que la manifestació ha de servir perquè hi haja diàleg i negociació a partir d'aquest dilluns.",
"No.",
"Que el finançament no és un problema partidista perquè perjudica tota la societat valenciana."
]
}
|
vilaweb
|
El Consell de la Transparència espanyol avala que la Moncloa es refusi a publicar el dossier sobre la situació de Catalunya lliurat a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, durant una visita a Madrid l'agost de l'any passat. Com al començament del 2019, quan va avalar que el govern espanyol no fes pública una carta que l'ambaixador saudita havia lliurat a Sánchez, addueix que el coneixement del document en qüestió podria implicar un perjudici a les relacions exteriors de l'estat espanyol, en aquest cas tant amb estats membres de la UE com extracomunitaris. També considera que, si es publiqués, incidiria en la política interna de l'estat espanyol: ‘No pot passar-se per alt la naturalesa especial de la informació sol·licitada, una qüestió d'especial rellevància social i política al nostre país, perquè afecta qüestions essencials com ara la configuració territorial i política del nostre país.' A més, tampoc no considera que existeixi ‘gens d'interès públic superior' que en justifiqui la difusió. No obstant això, el consell adverteix el ministeri que al·legar perjudici per a les relacions exteriors no serveix automàticament per a denegar l'accés a una informació ni cobreix de manera absoluta tots els continguts relacionats. L'accés a la informació, subratlla, només pot limitar-se amb relació a ‘la protecció concreta d'un interès racional i legítim'. Estrictament, el ministeri d'Afers estrangers espanyol havia al·legat que el ‘caràcter confidencial de les comunicacions' és un principi bàsic de les relacions internacionals, encara que admetia que ‘ha de posar-se en relació amb cada cas concret i no pot argumentar-se amb caràcter general'. Així i tot, també defensava que la informació sol·licitada s'emmarca en la Llei de Secrets Oficials, en particular l'acord del consell de ministres del 15 d'octubre de 2010, que classifica bona part de la informació vinculada amb Afers Estrangers. Si bé ara el Consell de Transparència espanyol li ha donat la raó, l'octubre passat sí que va dictaminar que havia de fer públic un document que també tenia a veure amb Catalunya, enviat a les ambaixades espanyoles a l'estranger. El document es titulava ‘Democràcia i modernitat. Coordinació amb Ambaixades. Estratègia de comunicació per a causa especial davant el Suprem. Argumentari actualitzat després de les eleccions generals 2019'. Llavors es va al·legar que s'emmarcava en una excepció de la Llei de Transparència, la referida a ‘informació que tingui caràcter auxiliar o de suport com la continguda en notes, esborranys, opinions, resums, comunicacions i informes interns o entre òrgans o entitats administratives', però el Consell de Transparència va entendre que el document no podia catalogar-se com a ‘auxiliar o de suport per ser intern', car trasllada una estratègia de comunicació a les ambaixades i consolats i la comunicació, que, ‘per lògica, ha de ser cap a l'exterior'. Afers estrangers no va complir la resolució però tampoc hi va recórrer en contra als tribunals.
|
[
"Què ha garantit el Consell de la Transparència espanyol?",
"I qui és?",
"Quan se’l van donar?",
"Què afirma Von der Leyen sobre l’escrit?",
"Què pensa que ocorreria si es divulgués?",
"Creu que hi ha motius suficients per a propagar-lo?",
"Què dictamina el Consell sobre l’opinió de Von der Leyen?",
"I com es pot definir com algú aconsegueix informació?",
"Què ha argumentat el ministeri d’Afers estrangers espanyol?",
"Què ha afegit, però?",
"A més, què empara el ministre?",
"Què va determinar el Consell respecte a aquest tema?",
"Quin era el nom?",
"Segons el Consell, per què no es podia classificar l’informe com a “auxiliar o de suport per ser intern”?",
"Com va procedir Afers estrangers?"
] |
{
"answer_end": [
170,
192,
244,
513,
674,
1027,
1259,
1387,
1563,
1680,
1928,
2158,
2366,
2918,
3014
],
"answer_start": [
0,
134,
82,
388,
584,
932,
1046,
1261,
1403,
1565,
1694,
1930,
2160,
2659,
2920
],
"input_text": [
"Que la Moncloa es refusi a publicar el dossier sobre la situació de Catalunya lliurat a la presidenta de la Comissió Europea.",
"Ursula Von der Leyen.",
"Durant una visita a Madrid l'agost de l'any passat.",
"Que el coneixement del document en qüestió podria implicar un perjudici a les relacions exteriors de l'estat espanyol.",
"Que incidiria en la política interna de l'estat espanyol.",
"No.",
"Que al·legar perjudici per a les relacions exteriors no serveix automàticament per a denegar l'accés a una informació ni cobreix de manera absoluta tots els continguts relacionats.",
"Amb relació a la protecció concreta d'un interès racional i legítim.",
"Que el caràcter confidencial de les comunicacions és un principi bàsic de les relacions internacionals.",
"Que ha de posar-se en relació amb cada cas concret i no pot argumentar-se amb caràcter general.",
"Que la informació sol·licitada s'emmarca en la Llei de Secrets Oficials, en particular l'acord del consell de ministres del 15 d'octubre de 2010, que classifica bona part de la informació vinculada amb Afers Estrangers.",
"Si bé ara el Consell de Transparència espanyol li ha donat la raó, l'octubre passat sí que va dictaminar que havia de fer públic un document que també tenia a veure amb Catalunya, enviat a les ambaixades espanyoles a l'estranger.",
"Democràcia i modernitat. Coordinació amb Ambaixades. Estratègia de comunicació per a causa especial davant el Suprem. Argumentari actualitzat després de les eleccions generals 2019.",
"Car trasllada una estratègia de comunicació a les ambaixades i consolats i la comunicació, que, per lògica, ha de ser cap a l'exterior.",
"No va complir la resolució però tampoc hi va recórrer en contra als tribunals."
]
}
|
mitologia
|
Veleda era una sacerdotessa i profetessa, de la tribu dels brúcters que va viure al segle i.
El seu nom, d'origen celta (veles, veleta) significa, segons alguns autors, "vident". Tàcit, que és l'autor que dona més informació sobre Veleda, diu que tenia una gran autoritat sobre les tribus germàniques, perquè havia predit els èxits de les tribus i l'extermini de les legions romanes.
Moltes tribus del centre de Germània la consideraven divina. Vivia tancada dins una alta torre a la vora del riu Lúpia (Lippe, un afluent del Rin); cap persona llevat dels seus parents més propers i amics de confiança podien accedir a la seva presència. El respecte que el seu poble i les tribus veïnes li tenien va fer que fos considerada àrbitre en les disputes territorials i quan s'havien de signar tractats. Veleda rebia de les tribus, com a prova d'aquest reconeixement, presoners romans, com per exemple el legat de la legió Mummi Luperc, o regals extraordinaris, com una trirrem capturada als romans. Va encoratjar Juli Civilis en la seva revolta contra Roma l'any 70 i li va predir l'èxit que efectivament va obtenir al començament, però finalment va ser derrotat. Potser després d'això va perdre prestigi. Capturada pel general Rutilius Gallicus (Estaci, Silvae I.4.89ss.) fou portada a Roma on va ser exhibida en el triomf celebrat per Gallicus. Vespasià va preguntar a un oracle què havia de fer amb ella, ja que la seva presència a Roma portava problemes. Seguint la resposta de l'oracle, la va convertir en serventa d'un temple d'Ardea, a prop de Roma, on va viure fins a la seva mort. D'acord amb Cassi Dió, fou substituïda com a profetessa per Ganna, de la tribu dels sèmnons.
|
[
"Qui era Veleda?",
"Què vol dir el seu nom?",
"Què comentava Tàcit?",
"Per què?",
"On habitava?",
"Qui podia anar a veure-la?",
"Quin paper tenia?",
"Qui se’l va atribuir?",
"Què acceptava Veleda d’aquestes?",
"A qui va animar?",
"En què?",
"I va vèncer Juli Civilis al final?",
"Qui va atrapar-la?",
"Per quin motiu Vespasià va consultar a l’àugur sobre Veleda?",
"I què va fer amb ella?"
] |
{
"answer_end": [
40,
177,
300,
382,
502,
636,
795,
795,
991,
1019,
1059,
1156,
1239,
1451,
1533
],
"answer_start": [
0,
93,
179,
302,
445,
532,
638,
638,
797,
993,
993,
1131,
1200,
1341,
1453
],
"input_text": [
"Una sacerdotessa i profetessa.",
"Vident.",
"Que tenia una gran autoritat sobre les tribus germàniques.",
"Perquè havia predit els èxits de les tribus i l'extermini de les legions romanes.",
"Tancada dins una alta torre a la vora del riu Lúpia.",
"Cap persona llevat dels seus parents més propers i amics de confiança podien accedir a la seva presència.",
"D'àrbitre en les disputes territorials i quan s'havien de signar tractats.",
"El seu poble i les tribus veïnes.",
"Presoners romans o regals extraordinaris.",
"A Juli Civilis.",
"En la seva revolta contra Roma l'any 70.",
"No.",
"El general Rutilius Gallicus.",
"Perquè la seva presència a Roma portava problemes.",
"La va convertir en serventa d'un temple d'Ardea."
]
}
|
mitologia
|
Maurice Delbouille (Chênée, Lieja, Bèlgica, 26 de gener de 1903 - 30 d'octubre de 1984) fou un romanista i medievalista való. A més de la tasca acadèmica, exercí també una notable activitat política.
Fill d'una família modesta i obrera, Delbouille va estudiar a la Universitat de Lieja amb els romanistes Maurice Wilmotte i Auguste Doutrepont. El 1923 obtingué el grau de doctor amb la tesi Le genre pastoral en France avant la Renaissance. També seguí cursos a París i Florència, amb romanistes prestigiosos com Joseph Bédier, Alfred Jeanroy, Mario Roques, Edmond Faral i Pio Rajna.
Va ser professor a la Universitat de Lieja de 1929 a 1973. I amb ell van estudiar una sèrie de romanistes belgues rellevants: Louis Remacle, Jules Horrent, Madeleine Tyssens, Jeanne Wathelet-Willem, etc.
La seva recerca s'orientà cap a la filologia (publicà edicions de diversos textos medievals), la lingüística (particularment francesa i valona) i els estudis literaris, sobre la cançó de gesta i altres gèneres i temes (Tristany, El conte del Graal, etc.).
El 1940 fou nomenat membre de l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique. I des de 1964 fou membre corresponent de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. També va ser co-director de la revista Le Moyen Âge (1946-1984) i membre del consell de la Société des Anciens Textes Français. El 1952 fou nomenat “Chevalier de la Légion d'honneur”. Va dirigir un volum (Generalités, 1972) de la Grundriss der romanischen Literaturen des Mittelalters i també en va redactar algun capítol.
També organitzà nombrosos congressos i trobades a la seva universitat. Entre aquests, destaca el de 1951 que constituí la represa de l'activitat de postguerra de la Société de Linguistique Romane i el VII Congrés de la Société Rencesvals.
Pel que fa a la seva activitat política, fou alcalde durant 25 anys de Chênée i durant 10 anys, senador. Fou un militant de la causa valona i membre del Partit Socialista de Bèlgica.
|
[
"Qui era Maurice Delbouille?",
"Quan va néixer?",
"On?",
"Quan va morir?",
"A què es va dedicar també?",
"Amb qui va formar-se?",
"A on?",
"Quin és el títol de la seva dissertació doctoral?",
"Quant de temps va estar treballant a la Universitat de Lieja?",
"Quines figures importants van educar-se amb ell allà?",
"En què va centrar-se la seva investigació?",
"De què va ser partícip el 1964?",
"Què va administrar el 1972?",
"Quines jornades notables van tenir lloc a la seva universitat?",
"Què va fer en l’àmbit polític?"
] |
{
"answer_end": [
124,
87,
87,
87,
198,
342,
342,
439,
641,
786,
1042,
1142,
1561,
1800,
1983
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
126,
248,
248,
352,
584,
645,
788,
1044,
1424,
1563,
1802
],
"input_text": [
"Un romanista i medievalista való.",
"El 26 de gener de 1903.",
"A Chênée, Lieja, Bèlgica.",
"El 30 d'octubre de 1984.",
"A una notable activitat política.",
"Amb els romanistes Maurice Wilmotte i Auguste Doutrepont.",
"A la Universitat de Lieja.",
"Le genre pastoral en France avant la Renaissance.",
"De 1929 a 1973.",
"Louis Remacle, Jules Horrent, Madeleine Tyssens, Jeanne Wathelet-Willem, etc.",
"S'orientà cap a la filologia (publicà edicions de diversos textos medievals), la lingüística (particularment francesa i valona) i els estudis literaris, sobre la cançó de gesta i altres gèneres i temes (Tristany, El conte del Graal, etc.).",
"De l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique.",
"Va dirigir un volum de la Grundriss der romanischen Literaturen des Mittelalters i també en va redactar algun capítol.",
"Destaca el de 1951 que constituí la represa de l'activitat de postguerra de la Société de Linguistique Romane i el VII Congrés de la Société Rencesvals.",
"Fou alcalde durant 25 anys de Chênée i durant 10 anys, senador; fou un militant de la causa valona i membre del Partit Socialista de Bèlgica."
]
}
|
books
|
-Escolti, Montserrat: ¿voldria donar-me un cabell?
-I és cert, que el necessita? ¿Per a lligar un ramellet, potser?
-Me fa falta per a lligar voluntats.
-Oidà! I ¿quines són aquestes voluntats que amb tan poc es lliguen?
-Les d'aquestes dues flors, veu?- Atansant-s'hi una mica més, parlant amb veu baixa i ensenyant-li les flors -el pensament boscà i la margarideta, voltats de companyones. ¡Miri com se volen! El pensament posa el cap de cairell i sembla que es daleix, guaitant-se-la amb sos ulls d'enamorat… i ella… ¡com baixa el caparró!… ¡Tan hermosa!… No en dubti de què s'estimen… Fins em sembla sentir en mos dits els batecs de llurs cors enamorats; però estan desjunyides i no es tenen… Els hi falta un quelcom que les ajunti…- (tot lligant-les) -veu? un… res… un cabell!
Tot presentant-li el ramellet se encreuen d'ulls, s'entrebanquen i tremolen; ella es separa tota confosa.
Als pocs moments tornaven a trobar-se a prop.
VII De retorn de la font, la comitiva s'escampà per sota els parrals i ombràculs del jardí, situat al redós de la casa. Els dos joves, fugint sempre l'un de l'altre, es troben sentats en un mateix banc, sota la mateixa ombreta.
|
[
"Què demana el primer personatge a la Montserrat?",
"Per què creu ella que vol l’altre un pèl?",
"I per què el necessita realment?",
"Què li pregunta la Montserrat llavors?",
"I de quines es tracten?",
"Com se les mostra ell?",
"Què fan les dues flors segons l’home?",
"Com descriu la margarida?",
"Què pensa que les hi manca?",
"Què els passa als dos quan ell li ensenya el ram?",
"Com actua després ella?",
"S’acosten de nou?",
"On són més tard?"
] |
{
"answer_end": [
50,
115,
151,
220,
390,
390,
542,
556,
735,
857,
886,
932,
1160
],
"answer_start": [
0,
51,
116,
162,
221,
221,
412,
545,
697,
782,
859,
888,
1054
],
"input_text": [
"Si voldria donar-li un cabell.",
"Per a lligar un ramellet.",
"Per a lligar voluntats.",
"Que quines són aquestes voluntats que amb tan poc es lliguen.",
"D'aquestes dues flors, el pensament boscà i la margarideta, voltats de companyones.",
"Atansant-s'hi una mica més i parlant amb veu baixa.",
"El pensament posa el cap de cairell i sembla que es daleix, guaitant-se-la amb sos ulls d'enamorat i ella baixa el caparró.",
"Com hermosa.",
"Un quelcom que les ajunti.",
"Se encreuen d'ulls, s'entrebanquen i tremolen.",
"Es separa tota confosa.",
"Sí.",
"Sentats en un mateix banc, sota la mateixa ombreta."
]
}
|
bios
|
Elena Cebrián Calvo (n. 1970) és una enginyera agrònoma i funcionària de carrera valenciana. Ha estat Consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana des del 2015 fins 2019.
Filla de l'expresident del Centre Excursionista de València i autor de diverses publicacions sobre excursionisme cultural Rafael Cebrián, i de Palmira Calvo també sòcia del Centre Excursionista i compromesa en causes solidàries.
És enginyera agrònoma en especialitat d'Economia i Política Agrària per la Universitat Politècnica de València. En 1999 va ingressar per oposició en el cos d'Enginyers Agrònoms de l'Estat del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació on ha realitzat el seu treball en distints departaments. Des de gener 2013 és cap de la Unitat d'Anàlisi i Prospectiva en la Subdirecció General d'Anàlisi, Prospectiva i Coordinació en el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Anteriorment, en 2012, va ser cap de la Unitat de Suport del Director General de l'Aigua; de 2010-2011 va ser directora adjunta de l'Organisme Autònom de Parcs Nacionals, i entre 2006-2010 va ser cap de Projectes d'Agricultura i Desenvolupament Rural, experta nacional destacada en l'Agència Europea de Medi Ambient a Dinamarca.
El 2015 fou nomenada consellera del govern de socialistes i Compromís presidit per Ximo Puig. Ho feu en qualitat d'independent. per designació de Compromís.
|
[
"Qui és Elena Cebrián Calvo?",
"Quan va néixer?",
"Quins càrrecs ha ostentat?",
"Qui són els seus pares?",
"A què es dedica el seu pare?",
"I la seva mare de quina institució forma part?",
"En quin àmbit de l’enginyeria agrònoma es va circumscriure Cebrián?",
"On va inscriure’s el 1999?",
"Què fa des del 2013?",
"El 2012 quina feina va dur a terme?",
"I entre 2006 i 2010?",
"Què li va ocórrer el 2015?"
] |
{
"answer_end": [
91,
29,
209,
390,
370,
461,
530,
699,
939,
1029,
1268,
1362
],
"answer_start": [
0,
0,
93,
234,
234,
372,
463,
575,
757,
955,
1114,
1270
],
"input_text": [
"Una enginyera agrònoma i funcionària de carrera valenciana.",
"El 1970.",
"Ha estat Consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana.",
"Rafael Cebrián i Palmira Calvo.",
"És l'expresident del Centre Excursionista de València i autor de diverses publicacions sobre excursionisme cultural.",
"Del Centre Excursionista i compromesa en causes solidàries.",
"En Economia i Política Agrària.",
"En el cos d'Enginyers Agrònoms de l'Estat del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació.",
"És cap de la Unitat d'Anàlisi i Prospectiva en la Subdirecció General d'Anàlisi, Prospectiva i Coordinació en el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.",
"Va ser cap de la Unitat de Suport del Director General de l'Aigua.",
"Cap de Projectes d'Agricultura i Desenvolupament Rural, experta nacional destacada en l'Agència Europea de Medi Ambient a Dinamarca.",
"Fou nomenada consellera del govern de socialistes i Compromís presidit per Ximo Puig."
]
}
|
vilaweb
|
La desocupació ha baixat arreu del país respecte al setembre de l'any passat, malgrat que ha augmentat al País Valencià i les Illes respecte al mes d'agost d'enguany. La desocupació va caure en 374 persones al setembre al Principat i va deixar la xifra de desocupats en 380.344 persones, un 0,1% menys respecte al mes passat. És la primera vegada des del 2007 que l'atur baixa durant aquest mes després que fa onze anys es registrés un descens del -3,45%, fins als 258.234. Respecte fa un any, la desocupació al Principat ha caigut un 5%, el que representa un descens de 20.029 persones en relació al setembre del 2017. Al País Valencià, el nombre d'aturats registrats en les oficines dels serveis públics d'ocupació va pujar al setembre en 1.936 persones respecte al mes anterior, un 0,52% més. El nombre total d'aturats queda en 374.995. No obstant això, el nombre d'aturats en termes interanuals va baixar en 21.039 persones, un 5,31% menys. La xifra d'aturats a les Illes es va situar en 40.747 persones en el mes de setembre, la qual cosa representa una baixada del 3,93% respecte del mateix mes de l'any anterior. En concret, el setembre de 2018 hi ha 1.668 aturats menys que fa un any. Respecte a l'agost, l'atur ha augmentat en 2.120 persones, el que representa un augment del 5,49%.
|
[
"Ha pujat l’atur?",
"Des de quan no és així?",
"S’aplica a tot el país?",
"A on no?",
"Quin nombre de persones sense treball trobem a Catalunya?",
"I quin percentatge en comparació amb el mes anterior?",
"Quina xifra es va enregistrar fa onze anys?",
"I fa un any quant va baixar?",
"Quina és la situació a la Comunitat Valenciana?",
"Quin tant per cent ha augmentat?",
"Quina és la xifra general?",
"I a les Illes Balears?",
"Quant ha crescut al mes d’agost?"
] |
{
"answer_end": [
24,
76,
131,
131,
286,
324,
472,
537,
780,
794,
838,
1007,
1250
],
"answer_start": [
0,
0,
78,
78,
167,
288,
395,
474,
620,
782,
796,
945,
1193
],
"input_text": [
"No.",
"Des del setembre de l'any passat.",
"No.",
"Al País Valencià i les Illes.",
"380.344 persones.",
"Un 0,1% menys.",
"258.234.",
"Un 5%.",
"El nombre d'aturats registrats en les oficines dels serveis públics d'ocupació va pujar al setembre en 1.936 persones respecte al mes anterior.",
"Un 0,52% més.",
"El nombre total d'aturats queda en 374.995.",
"La xifra d'aturats a les Illes es va situar en 40.747 persones.",
"Ha augmentat en 2.120 persones."
]
}
|
mitologia
|
Nireu (en grec antic Νιρεύς), va ser, segons la mitologia grega un rei de l'illa de Sime, fill de Càrop i de la nimfa Aglaia.
Era un dels pretendents d'Helena i tenia una gran bellesa però era d'una casa pobra. Va anar a la guerra de Troia al front de només tres vaixells, segons figura en el Catàleg de les naus. Quan es va produir la lluita entre Aquil·les i Tèlef, a Mísia, en temps de la primera expedició i el desembarcament fracassat a Troia, Nireu va matar la dona de Tèlef, Híera, que lluitava al costat del seu marit. Davant de la ciutat de Troia, Nireu va ser mort pel fill de Tèlef, Eurípil. A la Tròade es mostrava la seva tomba. però una altra tradició diu que va participar en els viatges de Toant després de la caiguda de Troia.
Un altre Nireu va ser un habitant de Catània, que a causa d'un desengany amorós es va llançar des de dalt d'una roca de Lèucada. Uns pescadors el van veure i el van salvar miraculosament. A la mateixa xarxa amb la qual l'havien salvat, els pescadors van treure un cofre ple d'or. Nireu el va reclamar, però Apol·lo se li va aparèixer en un somni i li va aconsellar que s'acontentés amb la vida.
|
[
"Qui era Nireu?",
"Qui eren els seus pares?",
"Qui era l’amant d’en Nireu?",
"Era lletja ella?",
"Amb quantes embarcacions va encaminar-se cap a la batalla de Troia?",
"Quina és la font que confirma això?",
"Qui era Híera?",
"Què va fer-li Nireu?",
"En quin moment de la guerra?",
"I qui va matar al protagonista del text?",
"On es pot observar la seva sepultura?",
"A quines travessies es diu que va ser partícip?",
"Què narra una altra llegenda sobre un Nireu de Catània?",
"Va sobreviure?",
"Què va suggerir-li Apol·lo en veure que Nireu exigia que li tornessin una arca que era seva?"
] |
{
"answer_end": [
88,
124,
158,
183,
271,
312,
487,
487,
487,
601,
640,
711,
871,
930,
1137
],
"answer_start": [
0,
90,
126,
126,
211,
273,
464,
449,
314,
557,
603,
647,
744,
873,
980
],
"input_text": [
"Un rei de l'illa de Sime.",
"Càrop i la nimfa Aglaia.",
"Helena.",
"No.",
"Amb tres.",
"Catàleg de les naus.",
"La dona de Tèlef.",
"La va matar.",
"Quan es va produir la lluita entre Aquil·les i Tèlef, en temps de la primera expedició i el desembarcament fracassat a Troia.",
"El fill de Tèlef, Eurípil.",
"A la Tròade.",
"En els viatges de Toant.",
"Va ser un habitant de Catània, que a causa d'un desengany amorós es va llançar des de dalt d'una roca de Lèucada.",
"Sí.",
"Que s'acontentés amb la vida."
]
}
|
vilaweb
|
La Crida pel Finançament Valencià ha instat la societat valenciana a mobilitzar-se i anar a la concentració que ha convocat per al 30 d'octubre contra l'infrafinançament, el deute i l'espoli fiscal, i ha admès que fins al moment hi ha hagut una actitud passiva davant les ‘excuses' que dóna l'estat per a oferir una solució. ‘Ens va la qualitat de vida en açò', així ho ha afirmat Antoni Infante, membre de la Plataforma pel Dret a Decidir i que ha actuat com a portaveu del conjunt d'entitats socials que conformen el col·lectiu en la presentació d'aquesta concentració, la qual tindrà lloc davant l'edifici d'Hisenda a la plaça de l'Ajuntament de València. Segons ha dit el seu representant, després de la manifestació que va recórrer València el novembre del 2017, el problema es va posar en el tauler polític però ‘des de Madrid no hi ha cap resposta positiva' i tampoc des del País Valencià s'han desenvolupat les mobilitzacions necessàries per a poder exigir la seva resolució. Ara, en plena pre-campanya electoral, ha apuntat Infante, hi ha altres qüestions que no són directament valencianes però sí que afecten el fet que l'agenda del finançament estigui en el centre del debat polític com és el cas de la situació a Catalunya. Sobre aquest tema, ha qualificat d'injustícia la condemna als presos polítics però ha incidit que més enllà d'aquest tema ‘és una necessitat exposar al conjunt del País Valencià i a l'estat' el problema valencià, amb un infrafinançament que representa ‘aproximadament 1.400 milions' que haurien d'arribar per a atendre els serveis bàsics transferits. Ha recordat que els diferents governs valencians han anat resolent la falta de finançament mitjançant préstecs bancaris primer i del FLA, la qual cosa ha generat un deute acumulat de 47.000 milions d'euros. ‘Hem constatat any rere any que la diferència entre els impostos que paguem la immensa majoria de les persones via IRPF o IVA no se'ns retornen en la mateixa quantitat per a les nostres necessitats: hi ha un transvasament que podem anomenar espoli fiscal que conjuntament amb els altres dos problemes ens està empobrint'. Demana que els partits es posicionin L'objectiu de la plataforma és posar tot això en el debat polític i que els diferents partits que concorren a les eleccions espanyoles del 10 de novembre es posicionin ‘amb honestedat i transparència'. També els reclamen que es posin de manera unànime, o si no és possible, majoritària, al capdavant d'aquestes reivindicacions a l'estat espanyol. A més de demanar una entrevista amb el president de les Corts, Enric Morera, que es produirà tot i que encara falta per confirmar la data, i una altra amb el delegat del govern espanyol, Juan Carlos Fulgencio, petició que encara no ha sigut resposta, han convocat la concentració del dia 30, que esperen que sigui un clam d'exigència al govern espanyol del finançament i també una crida als representants polítics valencians perquè lideren la reivindicació.
|
[
"Què ha insistit la Crida pel Finançament als ciutadans de València?",
"Què es protesta?",
"Qui és Antoni Infante?",
"Què representa ell?",
"On es farà aquesta convocació?",
"Es va donar a conèixer amb anterioritat la qüestió a tractar?",
"I quina ha sigut fins ara la reacció en l'àmbit estatal i autonòmic?",
"Què ha insinuat Infante?",
"Com quines?",
"Està a favor de l’empresonament dels polítics catalans?",
"Què creu que és essencial?",
"Creu que és justa la forma en què s’està gestionant els tributs que paga tothom?",
"Quina és la finalitat de la Crida?",
"Amb qui ha sol·licitat reunir-se l’organització?",
"Quin intent té aquesta vers la manifestació que es farà?"
] |
{
"answer_end": [
143,
197,
439,
570,
657,
812,
982,
1194,
1235,
1314,
1448,
2114,
2354,
2709,
2957
],
"answer_start": [
0,
92,
381,
446,
572,
694,
813,
984,
1195,
1256,
1320,
1796,
2154,
2501,
2752
],
"input_text": [
"A mobilitzar-se i anar a la concentració que ha convocat per al 30 d'octubre.",
"L'infrafinançament, el deute i l'espoli fiscal.",
"Un membre de la Plataforma pel Dret a Decidir.",
"El conjunt d'entitats socials que conformen el col·lectiu en la presentació d'aquesta concentració.",
"Davant l'edifici d'Hisenda a la plaça de l'Ajuntament de València.",
"Sí.",
"Des de Madrid no hi ha cap resposta positiva i tampoc des del País Valencià s'han desenvolupat les mobilitzacions necessàries per a poder exigir la seva resolució.",
"Que ara hi ha altres qüestions que no són directament valencianes però sí que afecten el fet que l'agenda del finançament estigui en el centre del debat polític.",
"Com el cas de la situació a Catalunya.",
"No.",
"Exposar al conjunt del País Valencià i a l'estat el problema valencià.",
"No.",
"Posar tot això en el debat polític i que els diferents partits que concorren a les eleccions espanyoles del 10 de novembre es posicionin amb honestedat i transparència.",
"Amb el president de les Corts, Enric Morera, i amb el delegat del govern espanyol, Juan Carlos Fulgencio.",
"Esperen que sigui un clam d'exigència al govern espanyol del finançament i també una crida als representants polítics valencians perquè lideren la reivindicació."
]
}
|
books
|
En el cor de la Lluïseta hi florien les coses més rosades; els seus pensaments eren un vol de colomes blanques. Lluïseta ostentava ja l'anell de prometatge: un brillant com un cigró que enlluernava tota la família. Els pares del novi volien demostrar que no els venia de mil ni de dues mil pessetes: era l'únic noi que tenien, i el fet de casar-lo era per a ells la més gran de les felicitats.
A la Lluïseta el matrimoni li feia molta il·lusió. Sabia que el promès no allargava gaire: ben plantat, elegant, una mica tronera, incapaç de guanyar-se la vida; però, malgrat aquestes qualitats, no era generós excessivament per a deixar de pensar en el dia de demà, ni per a tirar a perdre la fortuna que els seus pares li tenien reservada.
Encara que l'amor no la tingués folla, la Lluïseta s'estimava el seu promès. Al principi que el noi va dedicar-s'hi, a la Lluïseta no li feia ni fred ni calor. Després, amb el tracte, amb l'assiduïtat per part d'ell, amb els petits sacrificis que s'imposava per veure-la i per parlar-li, amb algun present de bon gust, el cor de la Lluïseta s'anà amansint; i la primera vegada que abandonà les seves mans dins de les mans del novi, sentí un goig deliciós, un desig de lliurar-se amb reserves, i arribà a creure que estava positivament enamorada.
Els primers dies foren tot allò de perdre la gana i dir paraules d'una tendresa infinita. Després el festeig es regularitzà, la flama primera s'anà apagant, i el tenir novi era ja una cosa tan sense emoció com menjar ostres o anar a missa. És clar que dins del costum hi havia alts i baixos, petites topades, moments fèrvids, passatgers entusiasmes.
Entre la Lluïseta i el seu novi s'havia creat una mena de relació falsa. Ella només pensava en ella i en ser agradable al seu promès; i ell només pensava en ell i en ser agradable a la seva promesa: ni l'un ni l'altre perderen cap estona meditant sobre la complicada perspectiva del matrimoni, i el límit de llurs preocupacions era la nit de nuvis.
|
[
"Què prosperava en el cor de la Lluïseta?",
"Com es descriuen les seves reflexions?",
"Què portava al dit?",
"I com era aquest?",
"Els importaven els diners als pares d’ell?",
"I què valoraven?",
"Se sentien feliços per això?",
"Què pensava la Lluïseta respecte al casament?",
"Com exposa al seu xicot?",
"Què opinava d’ell al començament?",
"I més endavant?",
"Què va experimentar ella quan va agafar-li les mans per primer cop?",
"Què va passar-li uns dies després que passés la novetat de tenir parella?",
"Com era la connexió entre els dos?",
"Sobre què reflexionaven?"
] |
{
"answer_end": [
57,
110,
155,
213,
298,
392,
392,
443,
554,
894,
1091,
1227,
1520,
1703,
1829
],
"answer_start": [
0,
59,
112,
134,
215,
215,
329,
394,
445,
813,
896,
1095,
1282,
1632,
1705
],
"input_text": [
"Les coses més rosades.",
"Com un vol de colomes blanques.",
"L'anell de prometatge.",
"Un brillant com un cigró que enlluernava tota la família.",
"No.",
"El fet de casar-lo.",
"Sí.",
"Li feia molta il·lusió.",
"No allargava gaire: ben plantat, elegant, una mica tronera i incapaç de guanyar-se la vida.",
"No li feia ni fred ni calor.",
"El seu cor s'anà amansint.",
"Un goig deliciós, un desig de lliurar-se amb reserves.",
"El festeig es regularitzà, la flama primera s'anà apagant, i el tenir novi era ja una cosa tan sense emoció com menjar ostres o anar a missa.",
"Falsa.",
"Ella només pensava en ella i en ser agradable al seu promès i ell només pensava en ell i en ser agradable a la seva promesa."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.