source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
mitologia
|
Offa és un rei llegendari dels angles que apareix a la genealogia dels reis de Mèrcia presentada a la Crònica anglosaxona. Era fill de Wermund i pare d'Angeltheow. És mencionat també en el poema en anglès antic Widsith. Se l'ha identificat amb Uffo (també Uffe o Uffi de Jutlàndia), un llegendari rei danès a la Gesta Danorum de Saxo Grammaticus.
El poema en anglès antic Widsith (segle IX) refereix breument al seu combat singular victoriós, una història que és relacionada extensament pel 12è-segle historiadors danesos Saxo i Svend Aagesen.
Offa també és esmentat als Annales Ryenses, Vita Offae Primi i Vitae duorum Offarum.
Segons el Widsith i les fonts daneses Offa conquerí els myrgings, possiblement un clan d'origen saxó, i incorporant la seva terra a Angel o terres daneses, matant a dos prínceps myrging en combat singular i instal·lant-se com el seu rei.
És probable que el matrimoni d'Offa amb Modthryth, és esmentat al Beowulf (línies 1.949 i 1.957), és la mateixa persona.
En la narrativa de Saxo, es diu que Uffi havia estat emmudit o silenciat durant la seva joventut. El seu pare envellit i cec, el rei Wermund creia que era un capsigrany i per tal de preservar la posició del seu fill com a rei el feu casar amb la filla de Freawine (un senyor de la guerra/rei veí) de forma que Freawine assistiria Uffi quan esdevingués rei. Tanmateix, aquest pla es truncà, quan Freawine fou mort per un senyor de la guerra errant (un suec anomenat Eadgils). Wermund adoptà els fills de Freawine Ket i Wig. Aquests causarien un gran deshonor als angles quan emboscaren a Eadgils en un bosc mentre passejava sol i el mataren. Els pobles circumdants van començar a burlar-se dels angles, acusant-los de covardia i deshonor. Finalment els saxons veïns van decidir que Wermund era massa dèbil per a resistir-se a la conquesta del seu regne, i van enviar emissaris a la cort de Wermund. Allà escarniren públicament al rei cec, provocant que Wermund desafiés al seu rei a un duel — però el rei declarà que no lluitaria amb un cec. Llavors Uffi recuperà la veu, revelant que havia trencat el seu silenci pel gran deshonor causat per la mort d'Eadgils. Aviat desafià el príncep dels saxons i un dels seus campions a un duel per tal de recuperar l'honor dels angles.
El combat d'Uffi fou dut a terme a Rendsburg una illa al riu Eider a Fifeldore/Monster-Gate, combat que guanyà Uffi matant ambdós adversaris.
Una versió una mica corrupta de la mateixa història és conservada l'obra del segle XIII Vitae duorum Offarum, on, tanmateix, l'escena succeeix a Anglaterra.
|
[
"Qui és Offa?",
"On se l'esmenta?",
"Qui era el seu progenitor?",
"Amb qui ha estat vinculat?",
"On més se'n parla, d'ell?",
"Quin poble va ocupar Offa?",
"A qui va assassinar?",
"Amb qui es va casar?",
"Què pensava d'ell el pare d'Offa?",
"I què va fer per protegir-lo?",
"Què va passar llavors?",
"Què va fer el pare d'Offa?",
"Com veien a Wermund els saxons?",
"Uffi va defensar el regnat de Wermund?",
"Va guanyar la lluita?"
] |
{
"answer_end": [
37,
121,
142,
345,
627,
693,
814,
916,
1156,
1343,
1434,
1509,
1792,
2260,
2402
],
"answer_start": [
0,
42,
123,
220,
544,
629,
785,
883,
1086,
1159,
1345,
1463,
1726,
2029,
2355
],
"input_text": [
"Un rei llegendari dels angles.",
"A la genealogia dels reis de Mèrcia presentada a la Crònica anglosaxona.",
"Wermund.",
"Amb Uffo, un llegendari rei danès a la Gesta Danorum de Saxo Grammaticus.",
"Als Annales Ryenses, Vita Offae Primi i Vitae duorum Offarum.",
"Els myrgings.",
"Dos prínceps myrging.",
"Amb Modthryth.",
"Que era un capsigrany.",
"El feu casar amb la filla de Freawine de forma que Freawine assistiria Uffi quan esdevingués rei.",
"Que Freawine fou mort per un senyor de la guerra errant.",
"Adoptar els fills de Freawine Ket o Wig.",
"Com a massa dèbil.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
María Cristina Rodríguez Torres (Benidorm, 5 de maig de 1969) és una estilista, actriu i presentadora valenciana.
Des de menuda va mostrar els seus dots d'estilista, i va estudiar disseny de moda a l'IDEP de Barcelona i va fer un màster al mateix centre.
Va començar a dissenyar per a programes de televisió, sèries i pel·lícules des de molt jove. Va començar amb petites pel·lícules en els anys noranta, però va donar el salt a la pantalla amb Buñuel y la mesa del rey Salomón en 2001 i Carne de gallina en 2002. Més avant va continuar amb El coche de pedales, Frío sol de invierno, El penalti más largo del mundo, Locos por el sexo, L'ombra de ningú, Mentiras y gordas o Un buen hombre, entre altres.
Després d'això en 2009, va ser nominada al Goya al millor disseny de vestuari per la pel·lícula El cònsol de Sodoma, d'aquesta forma la seua carrera va rellançar-se i va aconseguir la nominació en altres dues ocasions: una en 2013 amb la pel·lícula 3 bodas de más i l'altra en 2014 amb Por un puñado de besos. A més en aquesta època també ha dissenyat per la minisèrie Felipe y Letizia, les pel·lícules Maktub, Promoció fantasma o Tres 60. En 2015 va ser la dissenyadora de Torrente 5 i la minisèrie Apaches.
A més del seu ofici de dissenyadora, ha participat com a actriu en algunes de les pel·lícules en les quals ha dissenyat i en altres independents. Entre elles destaca un capítol de la sèrie Cuestión de sexo i les pel·lícules Siete minutos, 3 bodas de más o Ara o mai i Anacleto: Agent secret.
També ha estat present en diversos programes de televisió. El seu llaçament va ser al programa Supermodelo, on va ser la directora del professorat de les dues primeres edicions, entre 2006 i 2007. A més ha col·laborat esporàdicament per al programa Channel nº4. Però no va ser fins a l'any 2015 quan va fer totalment el salt a la fama gràcies al programa Cámbiame, sent part del jurat al costat de Pelayo Díaz i Natalia Ferviú, i presentat per Marta Torné. Més endavant va participar en els programes derivats d'aquest: Cámbiame Premium, on va ser la copresentadora i Cámbiame noche, on feia també de jurat. A més aquell mateix any va presentar les Campanades de cap d'any. El 31 de gener de 2016 va ser nominada pels premis Gaudí, i també va ser nominada per als Goya del 2016 celebrats al febrer del mateix any.
A partir de l'1 de març de 2016, comença a col·laborar cada dimarts amb Sálvame com a estilista en la seua pròpia secció anomenada Te lo juro por Dior, valorant els estilismes dels col·laboradors del programa i de personatges coneguts de l'actualitat.
|
[
"A què es dedica la María Cristina?",
"Quina nacionalitat té?",
"On es va formar?",
"Com va ser l'inici de la seva carrera professional?",
"Amb quines pel·lícules va estrenar-se en el cinema?",
"Quines més va fer, després?",
"Ha rebut algun reconeixement?",
"Quin?",
"Per quines pel·lícules?",
"Per quines obres va treballar el 2015?",
"Ha interpretat papers ella mateixa?",
"En quin altre gènere televisiu té experiència?",
"Amb quin va començar?",
"Però amb quin es va fer coneguda?",
"Després d'aquest darrer, a quins programes va aparèixer?"
] |
{
"answer_end": [
112,
112,
253,
346,
512,
701,
920,
920,
1011,
1210,
1305,
1561,
1610,
1867,
2110
],
"answer_start": [
0,
62,
168,
255,
410,
514,
703,
727,
703,
1143,
1212,
1504,
1563,
1766,
1961
],
"input_text": [
"És estilista, actriu i presentadora.",
"És valenciana.",
"A l'IDEP de Barcelona.",
"Va començar a dissenyar per a programes de televisió, sèries i pel·lícules des de molt jove.",
"Amb Buñuel y la mesa del rey Salomón i Carne de gallina.",
"El coche de pedales, Frío sol de invierno, El penalti más largo del mundo, Locos por el sexo, L'ombra de ningú, Mentiras y gordas o Un buen hombre, entre altres.",
"Sí.",
"Va ser nominada al Goya al millor disseny de vestuari.",
"Per El cònsol de Sodoma, 3 bodas de más i Por un puñado de besos.",
"Per Torrente 5 i la minisèrie Apaches.",
"Sí.",
"En programes televisius.",
"Amb Supermodelo.",
"Amb Cámbiame.",
"A Cámbiame premium i Cámbiame noche."
]
}
|
bios
|
Maria Àngela Martí Galí (Barcelona, segle XVIII) fou una impressora catalana.
L'activitat impressora i llibretera dels Martí comença el 1700, quan Joan Pau Martí, el seu marit, adquireix la impremta de Sebastià de Cormellas, la família del qual, al seu torn, havia comprat la impremta d'Humbert Gotart el 1591. La vídua de Joan Pau, Maria, dirigeix el taller entre 1723-1737. La temàtica dels llibres publicats és fonamentalment religiosa.
L'època més esplendorosa de la Impremta Martí correspon a la dirigida per la vídua del seu fill Maur, Maria Àngela (1754-1770), ajudada pel mestre impressor, Antoni Rovira. Tot i continuar amb l'edició de llibre religiós, del qual publicà 130 títols, Maria Àngela imprimí les Novelas exemplares de María de Zayas (1764) i llibres de cuina com el de Francisco Martínez Montiño, Arte de cocina, pasteleria, vizcocheria y conservaria (1763); compaginà l'edició de llibres amb les impressions tipogràfiques que venia en una llibreria, de la qual era propietària, especialitzada en gravats xilogràfics i calcogràfics i en l'estampació de material efímer divers, alhora que també els distribuïa a altres comerços de la ciutat i a venedors ambulants. La importància d'aquesta darrera activitat es constata en l'acurada descripció de les eines i dels materials que fa en el seu testament i en el gran nombre d'ells que acumulà (AHPB, notari Lorenzo Madriguera Famades (1770), fol. 237, 249 i 339-389).
La impremta passa a denominar-se Oliver Martí quan Ignàsia, filla de Maria Àngela i Maur, es casa amb el llibreter de Barcelona Francesc Oliver; i torna a canviar de nom en el moment en què una neta de Maria Àngela, filla del matrimoni Oliver Martí, es casa amb el llibreter saragossà Valerio Sierra. Amb la denominació Sierra i Martí la impremta i llibreria roman activa fins al primer terç del segle xix.
La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva més de 150 obres publicades per Maria Àngela Martí així com diversos exemples de les seves marques d'impressor, que la que van identificar al llarg de la seva trajectòria professional.
Només a la ciutat de Barcelona al llarg del segle xviii trobem altres noms de dones impressores: Maria i Teresa Mas Llach, Teresa Pou i Eulàlia Massià i la nostra biografiada, Teresa Mas Llach.
|
[
"La Maria Àngela Martí Galí és una persona del segle present?",
"De quin?",
"Per què és coneguda?",
"Quan va iniciar-se en l'ofici?",
"Per què?",
"El seu marit va morir?",
"Què va fer ella llavors?",
"Qui va portar la impremta a partir de 1754?",
"Quines obres es van editar en aquells moments?",
"Quin altre negoci tenia la Maria Àngela?",
"Per què la impremta va passar a dir-se d'una manera diferent?",
"I més endavant?",
"Quin va ser el nom que va adoptar llavors?",
"Fins quan va perdurar aquest negoci?",
"Què se n'ha preservat?",
"A Barcelona hi va haver més dones amb el mateix ofici que la Maria Àngela?"
] |
{
"answer_end": [
48,
48,
76,
140,
223,
331,
374,
566,
877,
1095,
1577,
1733,
1805,
1839,
2090,
2284
],
"answer_start": [
0,
0,
49,
78,
125,
311,
311,
440,
691,
879,
1434,
1579,
1735,
1793,
1841,
2092
],
"input_text": [
"No.",
"Del XVIII.",
"Per ser una impressora catalana.",
"El 1700.",
"Perquè Joan Pau Martí, el seu marit, va adquirir la impremta de Sebastià de Cormellas.",
"Sí.",
"Dirigir el taller entre 1723 i 1737.",
"La vídua del seu fill Maur, Maria Àngela.",
"Les Novelas exemplares de María de Zayas i llibres de cuina com el de Francisco Martínez Montiño, Arte de cocina, pasteleria, vizcocheria y conservaria.",
"Una llibreria especialitzada en gravats xilogràfics i calcogràfics i en l'estampació de material efímer divers.",
"Perquè Ignàsia, filla de Maria Àngela i Maur, es va casar amb el llibreter de Barcelona Francesc Oliver.",
"Perquè una neta de Maria Àngela, filla del matrimoni Oliver Martí, es va casar amb el llibreter saragossà Valerio Sierra.",
"Sierra i Martí.",
"Fins al primer terç del segle xix.",
"Més de 150 obres publicades per Maria Àngela Martí així com diversos exemples de les seves marques d'impressor.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
El tresor d'Egina és una col·lecció de setanta joies de l'antiguitat que suposadament es trobà en un jaciment arqueològic de l'illa d'Egina, a Grècia, i que es poden veure encara al Museu Britànic, a Regne Unit.
S'atribueix a les joies un origen minoic amb certa influència egípcia. Sembla que el tresor podria datar-se d'entre 1700 i 1500 ae, tot i que la tomba en què suposadament es trobà pertany al 1350 ae si fa no fa.
El componen tres diademes, dos parells d'arracades, cinc anelles, gran quantitat de collarets i grans, un penjoll, un braçalet, un anell, 54 plaques i una copa amb relleus. Tots aquests objectes són d'or. D'altra banda, n'hi ha altres anells i penjolls fets amb pedres precioses com lapislàtzuli, quars, ametista, cornalina i jaspi verd.
En destaca un penjoll d'or anomenat «Senyor dels animals», on apareix representat sobre un vaixell un déu de la natura que sosté una au aquàtica en cada mà. El vaixell està adornat amb flors de lotus.
La copa, d'or, té un diàmetre de 9,6 cm i està adornada amb un relleu format per una roseta central envoltada per quatre espirals.
S'estima que la troballa de les joies es degué produir entre 1887 i 1890, en una tomba micènica del jaciment arqueològic de Kolona. El 1891 Fred Creswell oferí la col·lecció, juntament amb un disc d'or, al Museu Britànic, que adquirí aquest tresor el 1892 per 4.000 lliures.
|
[
"Què és el tresor d'Egina?",
"On va ser descoberta?",
"I avui dia on és?",
"A quina cultura es pensa que podrien pertànyer?",
"I de quan es creu que són?",
"Quins objectes formen part del tresor?",
"De quin material són?",
"Hi ha joies d'altres materials?",
"Quines?",
"Quina de les joies és la més rellevant?",
"Què hi ha gravat?",
"Com és l'embarcació de la imatge?",
"De quin altre bé parla el text?",
"Quan es va trobar el tresor?",
"Qui va vendre'l al Museu Britànic?"
] |
{
"answer_end": [
68,
149,
210,
252,
342,
595,
627,
760,
760,
819,
917,
961,
976,
1166,
1367
],
"answer_start": [
0,
69,
153,
212,
283,
424,
597,
644,
644,
762,
821,
919,
963,
1094,
1234
],
"input_text": [
"Una col·lecció de setanta joies de l'antiguitat.",
"Suposadament en un jaciment arqueològic de l'illa d'Egina, a Grècia.",
"Al Museu Britània, a Regne Unit.",
"A la minoica.",
"D'entre 1700 i 1500 ae.",
"Tres diademes, dos parells d'arracades, cinc anelles, gran quantitat de collarets i grans, un penjoll, un braçalet, un anell, 54 plaques i una copa amb relleus.",
"D'or.",
"Sí.",
"Anells i penjolls fets amb pedres precioses com lapislàtzuli, quars, ametista, cornalina i jaspi verd.",
"Un penjoll d'or anomenat Senyor dels animals.",
"Hi apareix representat sobre un vaixell un déu de la natura que sosté una au aquàtica en cada mà.",
"Està adornat amb flors de lotus.",
"De la copa d'or.",
"Entre 1887 i 1890.",
"Fred Creswell."
]
}
|
books
|
I van quedar que tant bell punt la mar no fos cansada i el vent minvés, anirien amb les embarcacions a cantar les absoltes davant la roca buida que havia xuclat la Gemma, que després farien una creu amb quitrà i que a la part espadada hi penjarien una toia de flors bosquetanes que la Monja tenia amb aigua dins un pitxer.
El mar s'era abonançat i el vent s'havia forejat; els blancalls d'escuma morien i les algues aferrades en les roques anaven seguint el ritme misteriós que els donava l'onada. Era el capvespre, la sentor del marisc barrejant-se amb la flaire de la pinada, l'aroma dels romanins i la olor dels fonolls, se enlairava en la pau que omplia l'aire, com un encens que oferia la terra a la puresa del cel, com la darrera pregària del jorn. Llavors van parar els llaguts, el caro i els gussis amb tota la gent de l'art endiumenjada. A la primera embarcació hi anava el Rector amb el roquet posat, el sagristà i dos escolans. Les dones i les criatures duien ciris encesos que reflexant-se a la mar serpejaven a la quietut de la badia. Els homes bogaven, i tot el poble encuriosit s'ho mirava de la platja estant, ungit per una mena de respecte misteriós.
Mar i cel se confonien… la ratlla de l'horitzó s'havia fós… talment semblava que aquella corrúa d'embarcacions naveguessin pel firmament i que seguint mar enfora arribarien al mateix cel, fins al peu del Creador…
Les aigües havien minvat… les roques fosques eixien voltades d'algues que penjaven esllanguides, com a collarets de robins i esmeragdes que voltessin el coll d'una nadadora bruna… Se sentia el bogar dels rems acompassats, com si volguessin juntar-se al ora pro nobis que deien les dones passant el Rosari… I les campanes omplien la quietut amb les sonoritats solemnials del toc de difunts.
Mentrestant, la gentil Gemma era estojada dins la roca que va xuclar-la. Era una bauma al mig de la mar que tenia el catau d'entrada sota l'aigua. Quan les ones hi entraven arremolinant-se, feien una fressa de buid com si entressin en una tomba. Tan bell punt Gemma va ésser xuclada per un remolí, va sentir-se que una penya se li clavava en la frontalera i instintivament va ajupir la testa, i una altra andana va acabar de xuclar-la bauma endins… Després alçà el cap i va sentir-se lliure de l'aigua que la cobria i va respirar fadigosament, ofegant-se, en les tenebres que la voltaven… El silenci que de molts segles regnava en aquella foscúria, fou torbat per son estossec seguit. I provà de nedar en la fosca, allargant el peu, cercant el fons plena de paüra… Entrà en son cor un bri d'esperança… son peu sentí fons d'arena fina i atapeïda i va poder caminar… Gemma es quedà dreta i allargant les mans en la fosca va avançar temerosa i trobà una platjeta llisa, plana, sense cap petjada i s'hi llençà com als braços d'una mare amorosa, i allí es palpà el front que anava sagnant… sagnant… després les sensacions li fugiren dels sentits, la vida se li allunyava i sa pensa penetrà en un somni ple de dolcesa… son front degotava lentament… el mar se sentia braolar en la llunyania… com una recordança apagada pel temps…
|
[
"Quan van dir que hi anirien?",
"On?",
"Què volien fer-hi, allà?",
"Quin moment del dia era?",
"Què s'ensumava, segons el narrador?",
"Qui va arribar?",
"Qui hi havia en el primer vaixell?",
"Què feien les senyores?",
"I els senyors?",
"I els veïns?",
"Quina impressió donava la cavalcada?",
"Què sonava?",
"Com era la pedra que va empassar-se a la Gemma?",
"Què va notar la Gemma?",
"Li rajava sang de la ferida?"
] |
{
"answer_end": [
79,
169,
277,
514,
622,
845,
937,
984,
1065,
1166,
1379,
1750,
1916,
2126,
2854
],
"answer_start": [
0,
72,
175,
498,
516,
755,
847,
939,
1048,
1069,
1228,
1561,
1784,
2017,
2814
],
"input_text": [
"Tant bell punt la mar no fos cansada i el vent minvés.",
"Davant la roca buida que havia xuclat la Gemma.",
"Una creu amb quitrà i a la part espadada penjar-hi una toia de flors bosquetanes.",
"El capvespre.",
"El marisc, la pinada, els romanins i els fonolls.",
"Tota la gent de l'art endiumenjada.",
"El Rector amb el roquet posat, el sagristà i dos escolans.",
"Duien ciris encesos.",
"Bogaven.",
"S'ho miraven de la platja estant, ungits per una mena de respecte misteriós.",
"Que aquella corrúa d'embarcacions naveguessin pel firmament i que seguint mar enfora arribarien al mateix cel, fins al peu del Creador.",
"El bogar dels rems acompassats i les campanes.",
"Era una bauma al mig de la mar que tenia el catau d'entrada sota l'aigua.",
"Que una penya se li clavava en la frontalera.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Perfums de primavera recorrien l'aire; clarors alegroies feien resplendir la volta del cel; cantúries de goig animaven els boscos…
L'anyada es presentava rica; les espigues s'esbotzaven de plenes; els fruiters s'atuïen de branques al pes de les fruites…
Tot el poble somreia al bon temps, i totes les cases semblaven fruir d'un esclat de joia. Totes fora can Bartra, que era un niu de raons. La jove, prou mala arna de si, s'havia adonat, en ser casada, de la falta d'estimació d'en Jan, i havia tret el gènit fins al punt de maltractar els dos vells, d'embrancar-se en col·lotges de compares i comares, i d'afanar tot el que podia per vendre-ho d'amagat a fi d'arreplegar un bon bossot.
I en Jan, carregat de família i veient que cap anyada li era bona, trinava i es desesperava, i a cada punt feia córrer el bastó, bo i malparlant, entre renecs, de la seva dona i del poble on l'havia anada a cercar.
-¡Ja no hauries de ser de Vilavessant, vacassa!
-I tu de Cassanelles, botxí del dimoni!
I vinguen cinglantades i blasfèmies de l'un, i vinguen gemecs i crits de revolta de l'altra.
Altres vegades, ell, en lloc d'esbravar-se de semblant terme, sortia de casa per anar a escampar la boira camps i boscos a través, o per ficar-se a l'hostal i negar en vi els mals de cap que el consumien. Rabiós i ple de rancúnia contra tot i contra tothom, es sentia el cor rossegat per l'enveja i el cervell regirat per plans de venjança. Venjança contra en Biel, que li havia robat la dona que podia fer-lo feliç; venjança contra la Malena, que l'havia rebutjat per un escapat de presidi, i que, ditxosa del fruit que portava a les entranyes, havia acabat per menysprear els mals averanys de la gent i per passejar-se ufanosa d'un cap a l'altre de terme, baixant al poble sempre que en sentia desig, tant si el seu home l'acompanyava com si no.
I pla podia fer-ho ben descansada, la dona! Perquè la gent de Cassanelles, somrient al bon any, semblava haver oblidat les males brames que durant tant de temps havien corregut contra la torre i els seus habitadors.
|
[
"Què es podia olorar aquell dia?",
"Era clar?",
"I què se sentia?",
"Què mostrava abundància?",
"Què els passava a les espigues?",
"I als arbres?",
"La gent semblava contenta?",
"Per què?",
"De què es va assabentar una noia?",
"I què va començar a fer en conseqüència?",
"Com reaccionava el seu marit?",
"Què feia en Jan quan no volia discutir?",
"Quins sentiments l'envaïen?",
"En qui pensava?",
"On anava, sovint, la Malena?"
] |
{
"answer_end": [
37,
90,
129,
158,
195,
252,
287,
287,
486,
686,
901,
1287,
1340,
1526,
1785
],
"answer_start": [
0,
39,
92,
131,
160,
197,
254,
254,
392,
490,
783,
1084,
1289,
1425,
1742
],
"input_text": [
"Perfums de primavera.",
"Sí.",
"Cantúries de goig.",
"L'anyada.",
"Que s'esbotzaven de plenes.",
"Que s'atuïen de branques al pes de les fruites.",
"Sí.",
"Perquè somreia.",
"Es va adonar, en ser casada, de la falta d'estimació d'en Jan.",
"Maltractar els dos vells, embrancar-se en col·lotges de compares i comares, i afanar tot el que podia per vendre-ho d'amagat a fi d'arreplegar un bon bossot.",
"Feia córrer el bastó, bo i malparlant, entre renecs, de la seva dona i del poble on l'havia anada a cercar.",
"Sortia de casa per anar a escampar la boira camps i boscos a través, o per ficar-se a l'hostal i negar en vi els mals de cap que el consumien.",
"Rabiós i ple de rancúnia.",
"En el Biel i la Malena.",
"Al poble."
]
}
|
books
|
-Llamp! ¡Si sospités que us ho reporto, m'estavellava!
-Però m'ho pots xerrar a cau d'orella.
-I què en traureu? ¡Malaguanyada quimera que podeu agafar-hi!
-Ca, home! Jo tot m'ho prenc amb aire.
-Bé, doncs: si us cou poseu's-hi fues… perquè jo no hi entrevinc sinó per servir-vos. Mireu: diu que sou un poll reviscolat… un bastiment amb més gallardets que veles… una senyora només que de pell enfora… que, per pomades que us poseu, no ofegareu es tuf de quitrà que us han deixat ses mans des vostro pare… que sembleu sa Majestat de Caldes… i «-Ai! no tireu cap gra de sutge a sa xemeneia, que es podria engargussar!»… i «-Ai! que n'és, de neta, sa barra des galliner!»… i «-Alerta! no embruteu es drap de sa cuina!»… i… vaja, que jo ara no n'atrapo més; però hi fa unes lletanies!…
Vaig esclatar en una grossa riallada; però, en veritat (a tu ja t'ho puc confessar), cada un d'aqueixos ultratges queia com un perdigó roent a dins del meu cor. I, amb la coïssor que m'hi feren, vaig concebre una rancúnia i uns pensaments de venjança!… ¿De què es podia queixar de mi, en Pau? I ¿per què jo no era tan senyora com les que en venien de llarga nissaga? ¿Per ventura no sabia portar els meus drapets tan bé com elles? ¿I no era més ben criada que més de quatre, i més instruïda que la major part, i amb més cap i més geni que les més saberudes? Vaig passar una mala estona. Però no vaig trigar a tirar-m'ho tot a l'esquena. Al cap i a la fi, qui era, en Pau, per a judicar-me? I, per altra part, un home com ell, podia parlar d'altra manera? Aquestes consideracions varen amorosir les llagues de la meva vanitat ferida, i me les acabà gairebé de guarir el propòsit cristià, que vaig fer, de tractar amb la mateixa bondat de sempre el poca-solta que m'havia ocasionat aquell enuig.
|
[
"El primer afirma que no pot explicar alguna cosa al segon?",
"Què li podrien fer, en cas contrari?",
"El segon el convida a explicar-li malgrat tot?",
"El primer entén l'interès del segon?",
"El segon assegura que, un cop ho sàpiga, s'hi capficarà?",
"El primer finalment accedeix a explicar-li?",
"Com és descrit per un tercer, segons li confessa a continuació?",
"Què havien provocat aquelles paraules en l'oient?",
"Qui les havia pronunciat?",
"L'oient era una dona?",
"Ella se sentia més intel·ligent que moltes altres dones?",
"Finalment, va decidir no deixar-se afectar per aquells comentaris?",
"Què es va qüestionar per a consolar-se?",
"I què més?",
"A poc a poc es va anar sentint millor?"
] |
{
"answer_end": [
53,
53,
92,
112,
193,
279,
399,
1032,
1073,
1339,
1339,
1417,
1471,
1536,
1647
],
"answer_start": [
9,
9,
61,
95,
167,
196,
281,
867,
1036,
1077,
1213,
1369,
1419,
1472,
1537
],
"input_text": [
"Sí.",
"Estavellar-lo.",
"Sí.",
"No.",
"No.",
"Sí.",
"Com un poll reviscolat, un bastiment amb més gallardets que veles, una senyora només que de pell enfora.",
"Rancúnia i pensaments de venjança.",
"En Pau.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Que qui era en Pau per a judicar-la?",
"Si un home com ell podia parlar d'una altra manera.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Anna Senyé d'Aymà (Manlleu, Osona, 11 d'agost de 1881 — Barcelona, Barcelonès, 14 d'abril de 1956) fou una poetessa, periodista i activista social catalana.
Filla de Ramon Senyé i Marianna Ramisa. Procedent d'una família conservadora i benestant de Manlleu, va rebre una educació clarament religiosa. Tanmateix, per circumstàncies familiars, va estar molt en contacte amb la natura i els animals, fet que influí fortament en el seu caràcter i en la seva obra literària. Als dinou anys va casar-se amb Lluís Aymà i Ayala, germà de l'editor i fundador de l'editorial Aymà, Jaume Aymà i Ayala. Seguidament es van traslladar a viure a Barcelona. També canvià el seu nom de família, Anna Senyé i Ramisa, pel d'Anna Senyé d'Aymà, amb què signarà les seves obres.
A Barcelona, comença a col·laborar en diverses publicacions com La Veu de Catalunya, El Correo Catalan, Llum Novella, La Dona Catalana i funda l'Associació Protectora d'Animals i Plantes de Catalunya, essent un membre molt actiu de la Secció Abolicionista de les Curses de Braus. En l'àmbit literari, va participar en els Jocs Florals i va guanyar-hi premis en els celebrats a L'Escala i a Molins de Rei. El 1922 va publicar Remolinada, recull de tot el seu treball poètic.
|
[
"És viva l'Anna Senyé?",
"Qui va ser?",
"Qui eren els seus pares?",
"En quin ambient va créixer?",
"I ateu?",
"Quin fet la va marcar?",
"I va veure's reflectit en la seva faceta d'escriptora?",
"Amb quina edat es va unir en matrimoni?",
"Amb qui?",
"Aquest pertanyia a una família de rellevància dins de l'àmbit cultural?",
"Quin nom va adoptar l'Anna, a partir d'aquell moment?",
"Per a quins mitjans va començar a escriure?",
"L'Anna era defensora dels drets dels animals?",
"Va ser guanyadora d'un certamen literari?",
"De quin?"
] |
{
"answer_end": [
98,
155,
195,
245,
299,
440,
468,
496,
519,
589,
722,
891,
1035,
1114,
1091
],
"answer_start": [
0,
99,
157,
197,
258,
342,
342,
470,
485,
501,
642,
757,
894,
1037,
1058
],
"input_text": [
"No.",
"Una poetessa, periodista i activista social catalana.",
"Ramon Senyé i Marianna Ramisa.",
"En un de conservador i benestant.",
"No.",
"Estar molt en contacte amb la natura i els animals.",
"Sí.",
"Als dinou anys.",
"Amb Lluís Aymà i Ayala.",
"Sí.",
"El d'Anna Senyé d'Aymà.",
"Per La Veu de Catalunya, El Correo Catalan, Llum Novella, La Dona Catalana.",
"Sí.",
"Sí.",
"Dels Jocs Florals."
]
}
|
books
|
(Gelosia en les criatures, que els dóna un gran marriment i que fins pot ocasionar-los la mort)
La Tecla de la Riera tingué la segona criatura quan la primera estava per complir-li quatre anys. Així que la grossesa fou manifesta, les dones del carrer que li feien compte la nena mentre ella era al pou o al forn, comencaren a dir amb mofa a la menuda, per a fer-la rabiar i divertir-se:
-Equèhe!… La mare tindrà un nen petit i tu cauràs de l'escambell!… Equèhe! An ell li donaran sopetes i a tu te petaran les xurriaques si no fas bondat…
I quan veieren que la criatura, de primer innocent, així que les entengué es posava sorruda i feia morriquet, tot el rall esclafia a riure i no la deixaven habitar.
-Garideta, Garideta: escolta! El nen petit serà l'hereu i el pare li donarà el camp i les vaques, i a tu et trauran a fora i hauràs de guardar ànecs… Equèhe!…equèhe!…
Així nasqué la gelosia en el petit cor d'anyell. La mare, ignorant del que passava, tan tost ella girava l'esquena, no podia entendre de que li venia el canvi de geni a la infantoneta. Sempre havia sigut dolça i pacífica, xerraireta i alegre. Un cop llevada, rentada la carona i feta la clenxa, esmorzava i, en havent esmorzat, es posava a jugar a cou-dinetes, o feia parada de pedretes i bocinets de plat que trobava pel carrer, sostenint llargues converses amb si mateixa o cantant cançons que sols ella s'entenia. I així fins a dinar, i en havent dinat, tornem-hi, fins al vespre.
|
[
"De quina dona parla el text?",
"Va parir?",
"Quantes vegades?",
"Quina edat tenia el primer fill en el moment de néixer el segon?",
"El primer era un nen o una nena?",
"Què li deien les veïnes?",
"I què més?",
"Com reaccionava la nena?",
"A elles els feia gràcia?",
"Com li deien a la infanta?",
"Què més li van dir les veïnes que li passaria, a la menuda?",
"Com es va sentir la Garideta?",
"Què no comprenia, la mare?",
"Com era la seva filla, abans?",
"I què feia últimament al llarg del seu dia?"
] |
{
"answer_end": [
142,
142,
158,
192,
350,
451,
537,
647,
677,
723,
852,
918,
1054,
1112,
1386
],
"answer_start": [
96,
117,
117,
117,
230,
230,
462,
613,
541,
705,
734,
871,
920,
1056,
1114
],
"input_text": [
"De La Tecla de la Riera.",
"Sí.",
"Dues.",
"Estava per complir quatre anys.",
"Una nena.",
"Que la mare tindria un nen petit i ella cauria de l'escambell.",
"Que an ell li donarien sopetes i a ella le petarien les xurriaques si no feia bondat.",
"Es posava sorruda i feia morriquet.",
"Sí.",
"Garideta.",
"Que el nen petit seria l'hereu i el pare li donaria el camp i les vaques, i a ella la traurien a fora i hauria de guardar ànecs.",
"Gelosa.",
"De que li venia el canvi de geni a la infantoneta.",
"Dolça i pacífica, xerraireta i alegre.",
"Un cop llevada, rentada la carona i feta la clenxa, esmorzava i, en havent esmorzat, es posava a jugar a cou-dinetes, o feia parada de pedretes i bocinets de plat que trobava pel carrer, sostenint llargues converses amb si mateixa o cantant cançons que sols ella s'entenia."
]
}
|
bios
|
Àngels Ponsa i Roca (Artesa de Segre, 10 de març de 1960) és una professora i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la IX, X i XI legislatures, que va ser consellera de Cultura del Govern de Catalunya del 8 de setembre de 2020 al 25 de maig de 2021.
Llicenciada en història de l'art per la Universitat de Barcelona i màster en gestió pública per la Universitat Autònoma de Barcelona, de 1988 a 1992 va ser professora d'Història de l'Art a l'Escola Massana. Ha estat secretària de la delegació d'Òmnium Cultural a Sant Cugat del Vallès i membre del Consell Social de la Llengua, del Consell Escolar i de la Junta de Museus de Catalunya. Vinculada al món associatiu, ha sigut, entre d'altres, fundadora i presidenta del Cor de Gospel Sant Cugat (2009-2019); presidenta de l'AMPA de l'Escola Thau de Sant Cugat (2003-2010) i membre de la Junta de l'Associació del Llbre Gegant de Sant Cugat.[cal citació]
Militant de Convergència Democràtica de Catalunya, en va ser membre dels comitès de Sant Cugat i del Vallès Oriental i presidenta de la sectorial de Cultura des de 2008. Després de les eleccions municipals de 1995 fou escollida tinent d'alcalde de Sant Cugat del Vallès, i ocupà el càrrec fins a 2003.
Els tres cops que va ser diputada va accedir a l'escó en substitució d'altres membres de la llista i s'incorporà a mitja legislatura. El 2011 va substituir en el seu escó Jordi Cuminal, elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010. Novament el 2013 va substituir en el seu escó Lluís Miquel Recoder, elegit diputat a les eleccions de 2012 i el gener del 2017 ho va fer substituint Neus Munté, qui hi havia renunciat per règim d'incompatibilitats del PDeCat, com a diputada de Junts pel Sí. Va ser portaveu del grup parlamentari de CiU en la Comissió de Cultura i Llengua del Parlament de Catalunya les legislatures IX i X, i en la XI va formar part del Grup de Treball sobre el Model del CoNCA dins la Comissió de Cultura. En la X legislatura també va formar part de la Comissió de Control de l'Actuació de la CCMA i de la Comissió del Síndic de Greuges, comissió de la qual, en la XI legislatura, va ser-ne vicepresidenta. Altres comissions de les que va formar part en més d'una legislatura van ser: la de la Infància, la de Justícia, la d'Igualtat de les Persones i també la d'Acció Exterior i de la Unió Europea.
El 12 juny de 2018 va esdevenir directora general de Cooperació Cultural, càrrec que va canviar de denominació amb la reestructuració del Departament del 16 de juliol de 2019, passant a ser directora general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques.
L'agost del 2020 va formar part dels associats al PDeCAT que el van abandonar per integrar-se en el nou partit Junts per Catalunya. El 3 de setembre de 2020, en una remodelació del Govern amb tres canvis de consellers, va ser escollida pel president Quim Torra per substituir Mariàngela Vilallonga Vives com a consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, si bé en el seu cas el nomenament i presa de possessió van quedar pendents fins després de la següent reunió del Consell Executiu, el dia 8, ja que en aquest s'havia de prendre l'acord del seu cessament en el càrrec de directora general.
Sota el seu mandat, el setembre de 2020, es va declarar la cultura bé essencial durant la pandèmia de la COVID-19. El mes següent el Govern va aprovar el Pla de Museus de Catalunya.
|
[
"D'on és Àngels Ponsa i Roca?",
"Quan va néixer?",
"A què es dedica?",
"Quins càrrecs públics ha tingut?",
"Què va estudiar?",
"Què va crear el 2009?",
"Amb quin partit polític ha estat associada?",
"Quin paper tenia dins de l'Ajuntament de Sant Cugat?",
"Quan?",
"A qui va reemplaçar l'any 2011?",
"I el 2013?",
"I el 2017?",
"En quines agrupacions va participar mentre era diputada?",
"Quina posició va assumir el 2019?",
"I el 2020?"
] |
{
"answer_end": [
57,
57,
95,
219,
401,
773,
970,
1190,
1221,
1407,
1541,
1634,
2358,
2612,
2976
],
"answer_start": [
0,
0,
58,
97,
269,
684,
921,
1091,
1091,
1357,
1475,
1584,
2167,
2475,
2746
],
"input_text": [
"D'Artesa de Segre.",
"El 10 de març de 1960.",
"És professora i política.",
"Ha estat diputada al Parlament de Catalunya i consellera de Cultura del Govern de Catalunya.",
"Una llicenciatura en història de l'art i un màster en gestió pública.",
"El Cor de Gospel Sant Cugat.",
"Amb Convergència Democràtica de Catalunya.",
"El de tinent d'alcalde.",
"De 1995 a 2003.",
"A Jordi Cuminal.",
"A Lluís Miquel Recoder.",
"A Neus Munté.",
"En les comissions de la Infància de la Justícia, de la Igualtat de les Persones i la d'Acció Exterior i de la Unió Europea.",
"El de directora general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques.",
"La de consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya."
]
}
|
bios
|
Blanca Busquets i Oliu (Barcelona, 20 de març de 1961) és una escriptora, filòloga i guionista catalana.
Nascuda a Barcelona, i molt arrelada a Cantonigròs, de seguida va anar a viure a Pamplona, on el seu pare treballava; i s'hi va estar fins a l'any 1972. A Pamplona va estudiar en una escola francesa i va aprendre a llegir i a escriure en francès primer i en castellà, després; alhora que llegia música. Després van tornar a Catalunya i es van instal·lar a Barcelona, on continuà els estudis musicals. Va formar part de diversos cors i va tocar durant deu anys a l'Orquestra Joventut Percussionista de Catalunya. De menuda ja va ser introduïda en la dansa clàssica i va ballar fins als vint-i-cinc anys. Va treballar de voluntària al Centre Penitenciari Can Brians, on va dirigir el cor SiFaSol del 2001 al 2003.
La seva formació musical l'ha conduïda a treballar de locutora al programa Hidrogen, del Canal 33, i —durant set anys— de redactora del programa de música clàssica de la Televisió de Catalunya.
És una de les fundadores del Festival Internacional de Música de Cantonigròs i continua essent-ne membre del comitè organitzador. Treballa des de 1986 a les emissores de Catalunya Ràdio, com a realitzadora i guionista, tot tocant diferents aspectes del panorama radiofònic. També escriu periòdicament al diari digital Osona.com.
A banda de participar en clubs de lectura, ha fet xerrades, presentacions i conferències arreu de Catalunya, a diversos llocs de l'estat espanyol, i a ciutats com l'Alguer, Moscou, Leipzig, Berlín i Cracòvia. Formà part de la delegació d'escriptors catalans a la Fira del Llibre de Varsòvia 2016.
Ha guanyat el premi Llibreter 2011 per La nevada del cucut; i el premi Alghero Donna de literatura i periodisme 2015, per la traducció a l'italià de La casa del silenci.
|
[
"D'on és la Blanca Busquets?",
"A quina dècada va néixer?",
"Per quina raó és coneguda?",
"On va mudar-se?",
"Per què?",
"En quines matèries es va instruir, allà, la Blanca?",
"En retornar a Catalunya va abandonar la música?",
"També ballava?",
"En quina institució va fer un voluntariat?",
"A quines produccions televisives ha participat?",
"Què va ajudar a crear?",
"També ha treballat a la ràdio?",
"En quines posicions?",
"En quin periòdic ha treballat?",
"Què més ha protagonitzat?",
"On?"
] |
{
"answer_end": [
54,
54,
103,
194,
221,
406,
504,
706,
768,
1009,
1087,
1228,
1228,
1338,
1428,
1547
],
"answer_start": [
0,
23,
55,
157,
184,
258,
408,
671,
708,
842,
1011,
1141,
1198,
1285,
1340,
1429
],
"input_text": [
"De Barcelona.",
"A la dels seixanta.",
"Per ser una escriptora, filòloga i guionista catalana.",
"A Pamplona.",
"Perquè el seu pare hi treballava.",
"En francès, castellà i música.",
"No.",
"Sí.",
"Al Centre Penitenciari Can Brians.",
"Al programa Hidrogen, del Canal 33, i al programa de música clàssica de la Televisió de Catalunya.",
"El Festival Internacional de Música de Cantonigròs.",
"Sí.",
"Realitzadora i guionista.",
"Al diari digital Osona.com.",
"Clubs de lectura, xerrades, presentacions i conferències.",
"Arreu de Catalunya, a diversos llocs de l'estat espanyol, i a ciutats com l'Alguer, Moscou, Leipzig, Berlín i Cracòvia."
]
}
|
bios
|
Montserrat Mainar i Benedicto (Barcelona, 1928 — Barcelona, 22 de febrer de 2015) fou una esmaltadora catalana.
Filla de Josep Mainar i Pons, es formà a l'Escola Massana amb Miquel Soldevila. En els seus inicis, col·laborà amb Alexandre Cirici en el disseny de vestuari per a l'Esbart Verdaguer, per exemple, i participà en iniciatives com la fundació dels Salons de Maig i d'Art Femení. Aviat s'interessà per la tècnica de l'esmalt i les seves noves aplicacions i va fer la primera exposició individual a les Galeries Syra de Barcelona, el 1957.
El 1952 guanyà el Concurso Exposición de la Santa Cena del Congrés Eucarístic de Barcelona, del 1955 el Gran Premi d'esmalt de la Bienal Hispanoamericana de Arte i el 1961 fou convidada a la Mostra internacional de joieria del Victoria and Albert Museum de Londres. El 1975 obtingué el premi de la Biennal Internacional de Llemotges, el certamen més acreditat de l'especialitat. Ha exposat habitualment per mostrar la seva obra a les galeries de Barcelona Syra i Rovira, o bé a Sabadell –Galería lntel·lecte–, Madrid, Londres, o altres ciutats europees. El 2008, amb motiu del seu vuitantè aniversari, va fer una exposició a la sala Rovira de Barcelona.
Els seus esmalts són plats i bols, creus i copes, botons i collarets, plaques i trofeus, però també grans plafons figuratius i revestiments murals. De la seva obra, caracteritzada per la riquesa de textures i la gamma cromàtica que aconseguia amb les insòlites combinacions de materials, cal destacar la inspirada en la lectura dels clàssics: els poemes d'Homer o bé el Tirant lo Blanc, dels quals n'oferia una visió amable i mediterrània. Però la seva obra més popular és el frontal de l'altar major de la basílica de Montserrat (1958), en el qual va representar el Sant Sopar.
L'èxit més important de la carrera de Mainar va ser la d'explorar a fons la tècnica i l'ofici de l'esmalt, considerat un art menor fins aleshores, i elevar-lo a categoria d'art major amb tota mena de possibilitats expressives.
|
[
"Qui era la Montserrat Mainar?",
"Qui era el seu pare?",
"On va estudiar?",
"Quina va ser una de les seves primeres feines?",
"Quina especialitat li va cridar l'atenció?",
"Quina competició va guanyar el 1952?",
"El 1955, quin reconeixement va rebre?",
"I el 1975?",
"Aquest concurs era especialment rellevant?",
"Per què?",
"A quines poblacions va exhibir els seus esmalts?",
"I aquests, quina forma prenien?",
"I com eren?",
"Quines temàtiques hi apareixien?",
"Què va aconseguir la Montserrat?"
] |
{
"answer_end": [
110,
140,
169,
294,
462,
637,
708,
879,
924,
924,
1099,
1347,
1487,
1586,
2005
],
"answer_start": [
86,
112,
142,
192,
388,
547,
639,
813,
881,
881,
926,
1201,
1349,
1489,
1780
],
"input_text": [
"Una esmaltadora catalana.",
"Josep Mainar i Pons.",
"A l'Escola Massana.",
"Col·laborar amb Alexandre Cirici en el disseny de vestuari per a l'Esbart Verdaguer.",
"La tècnica de l'esmalt i les seves noves aplicacions.",
"El Concurso Exposición de la Santa Cena del Congrés Eucarístic de Barcelona.",
"El Gran Premi d'esmalt de la Bienal Hispanoamericana de Arte.",
"El premi de la Biennal Internacional de Llemotges.",
"Sí.",
"Perquè és el certamen més acreditat de l'especialitat.",
"A Barcelona, Sabadell, Madrid, Londres, o altres ciutats europees.",
"De plats i bols, creus i copes, botons i collarets, plaques i trofeus, però també de grans plafons figuratius i revestiments murals.",
"Es caracteritzaven per la riquesa de textures i la gamma cromàtica que aconseguia amb les insòlites combinacions de materials.",
"Lectures dels clàssics: els poemes d'Homer o bé el Tirant lo Blanc.",
"Explorar a fons la tècnica i l'ofici de l'esmalt, considerat un art menor fins aleshores, i elevar-lo a categoria d'art major amb tota mena de possibilitats expressives."
]
}
|
mitologia
|
Sileu (en grec antic Συλεύς), va ser, segons la mitologia grega, un personatge del cercle d'Hèracles.
Mentre Hèracles va ser esclau a la cort d'Òmfale, va dur a terme diversos treballs manats per la reina, entre els quals hi havia el càstig de Sileu. Aquest personatge tenia una vinya, i aturava els viatgers i els obligava a treballar-hi abans de matar-los. Hèracles va entrar al seu servei i en lloc de conrear la vinya la va arrencar, cometent tota mena d'excessos. Després, amb un cop d'aixada, va matar Sileu. Pel que fa a la regió on vivia Sileu, es diu de vegades que era Lídia. Altres vegades Àulida, i també les Termòpiles. Finalment també s'anomenava el mont Pelió, a Tessàlia.
Segons una tradició, Sileu tenia un germà que es deia Diceu (el Just), que tenia un caràcter d'acord amb el seu nom. Tots dos eren fills de Posidó, i vivien a Tessàlia, als peus del mont Pelió. Després de matar Sileu, Hèracles va ser acollit per Diceu a casa seva, on l'heroi va veure la filla de Sileu que s'havia criat amb el seu oncle. Hèracles es va enamorar d'ella i la va prendre per esposa. Després l'heroi va marxar, i la jove, que no podia estar sense la presència del seu estimat, va morir. Quan Hèracles va tornar, tal com li havia promès, va voler llançar-se, desesperat, a la pira de la seva esposa. Va costar molt evitar-ho.
|
[
"Qui era en Sileu?",
"Qui el va condemnar per encàrrec?",
"Encàrrec de qui?",
"Què feia Sileu?",
"Hèracles va oferir-se a treballar per ell?",
"Ho va fer bé?",
"I què va fer més tard?",
"On es pensava que havia habitat Sileu?",
"Qui era Diceu?",
"Com se l'anomenava?",
"Qui era el pare de Sileu i Diceu?",
"Què va fer Diceu després que morís el seu germà?",
"Qui va enlluernar l'heroi?",
"Es van casar?",
"Per què va perdre la vida la noia?"
] |
{
"answer_end": [
100,
249,
150,
357,
391,
467,
513,
686,
747,
757,
834,
951,
1057,
1084,
1187
],
"answer_start": [
0,
102,
102,
251,
359,
394,
469,
515,
709,
742,
805,
880,
956,
1060,
1086
],
"input_text": [
"Segons la mitologia grega, un personatge del cercle d'Hèracles.",
"Hèracles.",
"D'Òmfale.",
"Tenia una vinya, i aturava els viatgers i els obligava a treballar-hi abans de matar-los.",
"Sí.",
"No.",
"Va matar Sileu.",
"Es diu de vegades que era Lídia, altres vegades Àulida, i també les Termòpiles. Finalment també s'anomenava el mont Pelió, a Tessàlia.",
"Un germà de Sileu.",
"El Just.",
"Posidó.",
"Acollir Hèracles a casa seva.",
"La filla de Sileu que s'havia criat amb el seu oncle.",
"Sí.",
"Perquè l'heroi va marxar i la jove no podia estar sense la presència del seu estimat."
]
}
|
books
|
El llagut se posà en marxa a rems, xipixap… per una mar oliosa, color de molsa seca. A posta de sol arribaren a Blanes, i trobaren a la platja el cavaller en Felip i la dameta Lilí, que els estaven esperant. Així que la roda de proa s'atasconà en el sorral, l'avi Mundet desembarcà; i, mentre els altres seus companys i el paler amb els bous s'ocupaven de treure el llagut, va ajuntar-se als dos forasters i, parlant-hi en el castellà xampurrejat que havia après durant els seus anys de servei a l'armada, els assabentà de la pesca del collar i dels treballs d'en Temme. La dameta hagué una forta impressió del reconte, passant de la sorpresa a l'admiració, de l'admiració a la pietat i de la pietat a l'agraïment, a manera que va anar coneixent els fets. -¡Qué alegría!…pero ¡qué pena! ¡Señor, haber recobrado el collar!… Pero ¿está fuera de peligro este valiente muchacho? Diga usté, buen anciano. Aconséjeme… Veamos…
Durant aquesta conversa en Temme havia sigut desembarcat i assegut, a sotavent del llagut, en una samal trabucada, mentre dos homes corrien a cercar un baiard per transportar-lo a casa seva, perquè, inflat i adolorit de cames, no podia donar un pas. I anaven acudint curiosos. La notícia havia corregut al lluny amb exageracions i tergiversacions fantàstiques. Que si el fill de n'Àuria Maresa s'era negat; que si una morena colossal se li havia dragat les cames; que si un pop se l'enduia mar enfora i l'avi Mundet li donava caça amb el seu llagut… Si serà, si no serà, qui havia esment d'aquestes coses acudia al lloc on podia aclarir la veritat. I comparegué també, tota traspostada, una dona alta i escultural, que empentejava tothom a tort i a dret, obrint-se pas entre els badocs. Era la pobra mare, n'Àuria Maresa, que, havent recollit tres o quatre d'aquelles versions esgarrifoses, venia desesperada, no sabent quina desitjar que s'averés. ¡Com abraçà el seu fill, com el besà, com el palpà de cap a peus per convèncer-se que estava complet de tots els seus membres! No se sabia avenir de la seva felicitat; i més encara quan el senyor metge, que era un dels circumstants, li va assegurar que el minyó no corria cap perill i que després d'un parell de dies de repòs estaria tan trempat com si cap mal no hagués sofert. Aleshores respirà amb satisfacció, omplint-se d'aire el pit amb tres o quatre amples panteixades; i, a la darrera, atrontollant-se-li l'alè, va rompre a plorar a mars desfetes. Així s'alleujà de totes les llàgrimes que abans, amb la gran pena, se li eren espalmades; i, en acabat, va agenollar-se al costat del xaval, ben acotadeta i mig abraçada amb ell, i féu que reclinés el cap al seu muscle.
|
[
"Què va fer l'embarcació?",
"I què va solcar?",
"Quin era el destí?",
"Amb qui es van reunir els navegants?",
"Qui va baixar del vaixell?",
"En quin idioma es va dirigir a en Felip i la Lilí?",
"El parlava bé?",
"De quins temes els va parlar?",
"Quines emocions va viure la Lilí?",
"On estava en Temme mentrestant?",
"Com es trobava?",
"Ja hi havia rumors sobre el que li havia passat?",
"Qui va anar a veure a en Temme?",
"Com va reaccionar en veure'l, n'Àuria?",
"Va començar a riure?"
] |
{
"answer_end": [
33,
62,
118,
180,
281,
434,
446,
569,
713,
1033,
1145,
1382,
1740,
1994,
2423
],
"answer_start": [
0,
44,
85,
122,
258,
374,
420,
506,
571,
920,
1119,
1197,
1569,
1870,
2389
],
"input_text": [
"Se posà en marxa a rems.",
"Una mar oliosa.",
"Blanes.",
"Amb el cavaller en Felip i la dameta Lilí.",
"L'avi Mundet.",
"En castellà.",
"No.",
"De la pesca del collar i dels treballs d'en Temme.",
"Sorpresa, admiració, pietat i agraïment.",
"Desembarcat i assegut, a sotavent del llagut, en una samal trabucada.",
"Inflat i adolorit de cames.",
"Sí.",
"La pobra mare, n'Àuria Maresa.",
"Abraçà el seu fill, el besà, el palpà de cap a peus per convèncer-se que estava complet de tots els seus membres.",
"No."
]
}
|
mitologia
|
Robert de Boron (Boron, Territori de Belfort, finals del segle XII - principis del segle xiii) va ser un escriptor francès, autor d'un cicle de poemes en versos octosíl·labs sobre la llegenda artúrica que es compon de tres històries: Roman de l'Estoire dou Graal o Joseph d'Arimathie (3514 versos), Merlin (503 versos conservats) i Perceval. El primer d'aquests poemes s'ha conservat; del segon, se'n conserven només alguns fragments; el tercer, només és conegut a través de les prosificacions. Els dos primers van ser també reescrits en prosa. El cicle en prosa és conegut com a Didot-Perceval i va ser escrit entre el 1205 i 1210, mentre que Robert hauria escrit els poemes en vers entre 1183 i 1199.
Es creu que Robert de Boron va ser un clergue o un cavaller; al final del seu poema, indica que està al servei de Gautier de "Mont Belyal", identificat amb Gautier de Montbéliard, senyor de Montfaucon, que va morir a Terra Santa el 1212.
La seva obra, basada en les de Chrétien de Troyes i de Wace, marca una evolució del mite del rei Artús, ja que l'autor fusiona la història sagrada amb la llegenda profana del Graal assimilant aquest objecte amb la relíquia cristiana del Sant Calze. Segons la seva versió, la copa que va servir per a celebrar l'eucaristia de l'Últim Sopar va ser utilitzada per a recollir la sang de Crist crucificat. Després, els membres de la família de Josep d'Arimatea es van convertir en els guardians del Graal i Josephus, fill de Josep d'Arimatea, i el seu gendre Bron, el van transportar cap a Bretanya, on va romandre amagat a Avalon fins a l'adveniment d'Artús i Perceval. Robert de Boron també introdueix l'explicació del naixement fantàstic de Merlí en tant que fill d'un dimoni i d'una verge; aquest hauria estat un intent fallit d'engendrar l'anticrist, ja que Merlí és redimit pel cristianisme.
|
[
"D'on era Robert de Boron?",
"Quan va viure?",
"A què es va dedicar?",
"I què va escriure?",
"Quantes parts té aquesta composició lírica?",
"S'han preservat totes elles?",
"Què se n'ha fet, dels poemes?",
"Sota quin títol?",
"I quan s'hauria fet, això?",
"A més d'escriptor, quin ofici hauria tingut Robert de Boron?",
"Per què?",
"Què significa el seu cicle de poemes?",
"Per què?",
"Què serien els pares de Merlí segons Boron?"
] |
{
"answer_end": [
94,
94,
122,
200,
232,
493,
543,
594,
631,
762,
903,
1043,
1188,
1728
],
"answer_start": [
0,
16,
95,
124,
205,
342,
435,
545,
597,
703,
764,
941,
1045,
1607
],
"input_text": [
"De Boron, al Territori de Belfort.",
"Entre finals del segle XII - principis del segle xiii.",
"Va ser escriptor.",
"Un cicle de poemes en versos octosíl·labs sobre la llegenda artúrica.",
"Tres.",
"No.",
"Han estat reescrits en prosa.",
"Didot-Perceval.",
"Entre el 1205 i 1210.",
"El de clergue o cavaller.",
"Perquè al final del seu poema, indica que està al servei de Gautier de Mont Belyal, identificat amb Gautier de Montbéliard, senyor de Montfaucon.",
"Una evolució en el mite del rei Artús.",
"Perquè fusiona la història sagrada amb la llegenda profana del Graal assimilant aquest objecte amb la relíquia cristiana del Sant Calze.",
"Un dimoni i una verge."
]
}
|
books
|
-Proa enfora i a fer camí!- vaig contestar. -¡No us manxarien poc ni gaire, els mariners de Roses, si sabessin que vós i els vostres blanencs heu desemparat la barca per por de no mullar les faldilles d'una minyona! Si estigués espantada em deixaria desembarcar i me n'aniria a casa tota sola, que no necessito pas caminadors; però ni n'estic ni em vui separar de vosaltres. ¡Sí que la faríem bona, que no poguéssim marxar sinó amb oratges i brisetes! Quan arribaríem a port? M'he posat a les mans de Déu, i no me n'esquitllo. Si algú ès covard, que no s'excusi amb mi. ¡Feu-vos compte que no en sóc, de dona!
A tot això el pare anava maldant per escrostonar l'èngrut enterc de la seva pipa. L'avi Mauva exclamà:
-Visca sa noa valenta! No temeu, Saura: tot anirà bé. Barca aturada no guanya nòlits. I què! ¿No es moren també en terra, ses persones estimades? ¿No ès millor, al mèncos, tenir-les as costat i que afinun en es nostros braços? Si sa de casa m'hagués pogut seguir, tal volta encara viuria com jo mateix; i… veieu?… en terra va perdre fons i… avall!, i li va mancar es conhort de sa meua besada.
|
[
"Qui es podria riure d'ells?",
"De qui?",
"Riurien si s'assabentessin de quin fet, els mariners de Roses?",
"La persona que parla és una dona?",
"Té por?",
"Per tant, vol marxar?",
"Considera que és poruga, ella?",
"Què feia el progenitor?",
"Què celebra en Maura?",
"A qui es dirigeix?",
"I què li diu?",
"Els éssers amats poden perdre la vida també en terra?",
"Mauva considera que és millor que acompanyin els mariners?",
"Per quina raó?",
"Ell va perdre a algú mentre navegava?"
] |
{
"answer_end": [
97,
141,
214,
261,
342,
373,
568,
690,
734,
751,
751,
858,
939,
939,
1014
],
"answer_start": [
46,
99,
99,
216,
216,
343,
527,
610,
714,
736,
736,
806,
859,
859,
940
],
"input_text": [
"Els mariners de Roses.",
"D'ell i els seus blanencs.",
"Del fet que ell i els seus blanencs han desemparat la barca per por de no mullar les faldilles d'una minyona.",
"Sí.",
"No.",
"No.",
"No.",
"Anava maldant per escrostonar l'èngrut enterc de la seva pipa.",
"Sa noa valenta.",
"A Saura.",
"Que no temi.",
"Sí.",
"Sí.",
"Perquè afinun en es seus braços.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
El president de la Crida, Jordi Sànchez, actualment empresonat, serà el cap de llista de Junts per Catalunya a les eleccions espanyoles del 28 d'abril si fructifica el preacord a què van arribar dimecres els màxims responsables del PDECat i Junts per Catalunya en una reunió celebrada a Barcelona. La segona de la llista seria la diputada Míriam Nogueras, el tercer el portaveu de Junts per Catalunya, Eduard Pujol, i el quart Carles Campuzano, actual portaveu del PDECat al congrés espanyol. L'objectiu dels representants de les tres formacions és fer una candidatura el més transversal possible i que reculli totes les sensibilitats del món postconvergent. En aquesta reunió, per part del PDECat hi havia l'expresident Artur Mas, el coordinador general, David Bonvehí, acompanyat del secretari d'organització, Ferran Bel i la coordinadora del partit a Madrid Míriam Nogueras. Per part de Junts per Catalunya hi havia la consellera de Presidència, Elsa Artadi, el president del grup parlamentari de Junts per Catalunya, Albert Batet i el president Carles Puigdemont, per skype des de Brussel·les. La inclusió de Campuzano de quart desactiva les reticències que des del PDECat s'havien expressat cap a una llista ‘imposada' per Junts per Catalunya i permet als anomentats ‘moderats' del partit tenir un representant en un lloc de sortida. En canvi, la inclusió d'Eduard Pujol i l'ascens de Míriam Nogueras reforça l'esperit de Junts per Catalunya de promoure independents en llocs preeminents que reforcen el missatge independentista. La posició de Nogueras va ser clau pel no del PDECat al pressupost de Pedro Sánchez. La reunió va servir per intentar donar coherència a les tres candidatures per les tres eleccions que vénen: espanyoles, europees i municipals. La marca serà Junts per Catalunya a totes tres i el pes dels presos serà determinant. Com ja es va decidir, Quim Forn serà el candidat a l'alcaldia de Barcelona i Josep Rull i Jordi Turull també tindran una participació important en alguna de les tres llistes, no necessàriament per la demarcació de Barcelona. Ara aquest acord l'hauran de validar les direccions del PDECat i de Junts per Catalunya i, segons fons presents, el més probable és que sigui aprovat. El que no està definit encara és si Elsa Artadi farà el salt a la política municipal o continuarà al govern. La decisió de situar Jordi Sánchez es va produïr abans de la seva declaració d'ahir davant el Tribunal Suprem espanyol, en la qual va desmuntar l'acusació de rebel·lió que pesa contra ell. Fonts de Junts per Catalunya recorden que Sánchez ja va anar de segon de Puigdemont a les eleccions del 21-D i que després de la declaració davant el Suprem ha sortit reforçat el seu lideratge polític.
|
[
"Qui és Jordi Sànchez?",
"En quina situació es troba?",
"I què li pot passar pròximament?",
"Amb quina condició?",
"On es va fer la trobada?",
"Qui acompanyaria Sánchez en la llista electoral?",
"Què implica el fet que Campuzano sigui a la llista?",
"I la presència d'Eduard i Míriam?",
"Quines votacions se celebraran d'aquí poc?",
"Qui optarà a la posició de batlle de Barcelona?",
"I què faran Rull i Turull?",
"El pacte ja és definitiu?",
"Quina qüestió encara és subjecte a modificació?",
"On va comparèixer Sánchez ahir?",
"I què hi va fer?",
"Aquest moviment l'ha afavorit des d'un punt de vista polític?"
] |
{
"answer_end": [
39,
62,
150,
260,
296,
443,
1337,
1533,
1761,
1923,
2072,
2136,
2332,
2452,
2521,
2723
],
"answer_start": [
0,
41,
64,
151,
261,
298,
1098,
1349,
1698,
1871,
1926,
2074,
2225,
2334,
2392,
2638
],
"input_text": [
"El president de la Crida.",
"Està empresonat.",
"Que sigui el cap de llista de Junts per Catalunya a les eleccions espanyoles del 28 d'abril.",
"Si fructifica el preacord a què van arribar dimecres els màxims responsables del PDECat i Junts per Catalunya.",
"A Barcelona.",
"Míriam Nogueras, Eduard Pujol i Carles Campuzano.",
"Desactiva les reticències que des del PDECat s'havien expressat cap a una llista imposada per Junts per Catalunya i permet als anomentats moderats del partit tenir un representant en un lloc de sortida.",
"Reforça l'esperit de Junts per Catalunya de promoure independents en llocs preeminents que reforcen el missatge independentista.",
"Les espanyoles, les europees i les municipals.",
"Quim Forn.",
"També tindran una participació important en alguna de les tres llistes, no necessàriament per la demarcació de Barcelona.",
"No.",
"Si Elsa Artadi farà el salt a la política municipal o continuarà al govern.",
"Davant el Tribunal Suprem espanyol.",
"Va desmuntar l'acusació de rebel·lió que pesa contra ell.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Megisties o també Megistias (en grec antic Μεγιστίας Megistías) va ser un cèlebre herald i endeví nadiu d'Acarnània que deia ser descendent de Melamp. Va viure als segles VI-V aC.
Elià el cita, juntament amb Silà d'Ambràcia i Euclides de Fliunt, com un dels "impressionants experts" en interpretar els significats de les posicions de les vísceres.
Megisties va formar part del grup que, conduït per Leònides I d'Esparta, va esperar els perses a la batalla de les Termòpiles (480 aC). La primera notícia de la proximitat dels enemics la va donar Megisties, que estava observant les entranyes d'unes víctimes sacrificades i va anunciar que quan sortís el sol els esperava la mort. Quan el rei espartà va acomiadar-se dels seus aliats poc abans de l'enfrontament, va voler que Megisties tornés a Esparta perquè no morís allí. Però va restar al seu lloc dient que havia estat enviat com a combatent i no com a missatger. Va fer marxar al seu únic fill, també combatent. Va morir a la batalla, i després se li va erigir un monument per honorar-lo. Herodot diu que el seu amic, el poeta Simònides de Ceos li va redactar l'epitafi. Filòstrat el cita, juntament amb Aristandre de Telmessos, com un dels millors endevins en l'art de llegir les vísceres, i declara la seva admiració per l'endeví, perquè, tot i saber que havia de morir, es va quedar amb els seus companya a defensar el lloc. Plutarc esmenta la mateixa història, però dona al protagonista el nom de Temistees.
|
[
"Quin altre nom rep Megisties?",
"I en grec antic?",
"Qui era?",
"De qui pensava que era familiar?",
"De quan és Megisties?",
"Qui en va escriure al respecte?",
"I com el va descriure?",
"A quin esdeveniment bèl·lic va participar?",
"Quan?",
"Què va comunicar Megisties en aquell context?",
"I què més?",
"Què va decidir el monarca d'Esparta abans que comencés el conflicte?",
"Megisties va satisfer la seva petició?",
"A qui va enviar a casa en lloc seu?",
"Megisties va perdre la vida?"
] |
{
"answer_end": [
27,
63,
115,
149,
178,
192,
346,
473,
482,
554,
677,
821,
849,
947,
987
],
"answer_start": [
0,
18,
0,
120,
151,
180,
180,
348,
445,
484,
622,
679,
823,
917,
966
],
"input_text": [
"Megistias.",
"Μεγιστίας.",
"Un cèlebre herald i endeví nadiu d'Acarnània.",
"De Melamp.",
"D'entre els segles VI-V aC.",
"Elià.",
"Com un dels impressionants experts en interpretar els significats de les posicions de les vísceres.",
"A la batalla de les Termòpiles.",
"El 480 aC.",
"La proximitat dels enemics.",
"Que quan sortís el sol els esperava la mort.",
"Que Megisties tornés a Esparta perquè no morís allí.",
"No.",
"Al seu únic fill.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
El PSOE té pràcticament tancat un acord amb Ciutadans que li és insuficient per a governar. Per això explora unes altres vies. I avui ho farà amb un possible acord d'esquerres. A la reunió són convocats, a iniciativa d'Esquerra Unida, el Partit Socialista, Compromís i Podem i tindrà lloc al congrés espanyol a partir de quarts de cinc. La reunió, la primera que es fa en aquest sentit, arriba quan només queda ja una setmana per a la sessió d'investidura a la qual se sotmetrà Pedro Sánchez. El principal problema per als socialistes serà trobar una fórmula per a incorporar simultàniament l'esquerra i Ciutadans al seu projecte. Compromís, EU i Podem ja han deixat clar que no formaran part de cap govern ni hi donaran suport amb presència de Ciutadans. No és, amb tot, l'únic escull. Podem ha plantejat una sèrie de propostes econòmiques que el PSOE rebutja. I els socialistes no volen ni sentir a parlar del referèndum a Catalunya defensat per Podem. L'actitud de Pablo Iglesias repartint càrrecs en un hipotètic govern de les esquerres i quedant-se ell la cartera de la vice-presidència també ha irritat els dirigents socialistes.
|
[
"Amb qui ha pactat el PSOE?",
"Amb aquest pacte, el PSOE podrà liderar?",
"Amb quins altres partits negociarà, per tant?",
"On es farà la trobada?",
"Quan?",
"S'està fent amb molta antelació respecte a la cerimònia de nomenament?",
"Quan es farà aquesta cerimònia?",
"Quina dificultat tindrà el PSOE a l'hora de negociar amb els partits d'esquerres?",
"Per què?",
"I amb què no està d'acord el PSOE?",
"Amb què més?",
"Com s'ha comportat Iglesias?",
"A qui no ha agradat, això?"
] |
{
"answer_end": [
53,
90,
274,
308,
335,
455,
491,
629,
754,
860,
953,
1091,
1134
],
"answer_start": [
0,
58,
92,
277,
309,
337,
399,
493,
631,
787,
862,
955,
1092
],
"input_text": [
"Amb Ciutadans.",
"No.",
"Amb Esquerra Unida, Compromís i Podem.",
"Al congrés espanyol.",
"A partir de quarts de cinc.",
"No.",
"D'aquí a una setmana.",
"La de trobar una fórmula per a incorporar simultàniament l'esquerra i Ciutadans al seu projecte.",
"Perquè Compromís, EU i Podem ja han deixat clar que no formaran part de cap govern ni hi donaran suport amb presència de Ciutadans.",
"Amb una sèrie de propostes econòmiques que Podem ha plantejat.",
"Amb el referèndum a Catalunya defensat per Podem.",
"Ha repartit càrrecs en un hipotètic govern de les esquerres i s'ha quedat ell la cartera de la vice-presidència.",
"Als dirigents socialistes."
]
}
|
bios
|
Glòria Cruz i Torrellas (província de Múrcia, 1959) és una cantant i poeta, autora de lletres d'havaneres. És especialment coneguda per Vestida de nit, versionada per molts conjunts vocals.
Maria Glòria Cruz i Torrellas nasqué a Múrcia de família d'ascendència empordanesa i cresqué a Catalunya. Estudiant a la Universitat de Girona conegué en Càstor Pérez, amb qui s'uní sentimentalment; ambdós eren cantants, i formaren un duo musical el 1988. Amb 19 anys la Glòria, i havent acabat segon de Filosofia i Lletres, la parella tingué una filla, la Glòria Pérez, futura escultora. Cinc anys més tard (1983) nasqué la segona filla, la futura cantant d'anomenada Sílvia Pérez Cruz. Pel 1995 Glòria Cruz fundà a Palafrugell l'acadèmia Alartis d'expressió artística, on donà classes de creativitat, i on tingué d'alumne, i més tard de professora, la Sílvia.
Es presentà a les eleccions municipals de Palafrugell en la llista d'Entesa Junts per Palafrugell, sortí elegida, i entre els anys 2007 i 2011 va ser Regidora de Cultura. Titulada en Història de l'Art, posteriorment exercí de gestora cultural.
Ha estat autora de lletres d'havaneres, de poemes, i també del cartell de la 51 Cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell. Ha fet de veu d'acompanyament dels discos de la seva filla 11 de novembre (2012) i Granada (2014), i també de la pel·lícula Cerca de tu casa on també actuava la seva filla Sílvia.
Vestida de nit va ser una composició del 1988 amb lletra de Glòria Cruz i música de Càstor Pérez, per a ser interpretada pel duet que formaven ambdós. Posteriorment ha estat interpretada per molts conjunts, tant d'havaneres com formacions corals, i enregistrada en diverses ocasions:
(S'esmenta només la primera edició de cada grup o intèrpret; alguns n'han fet més d'una versió)
|
[
"D'on és originàriament la Glòria Cruz i Torrellas?",
"A què es dedica?",
"Quin tipus de composicions musicals ha creat?",
"Quina és la més cèlebre?",
"On es va criar la Maria Glòria?",
"I on es va formar?",
"Amb qui va entrar en contacte allà?",
"Ambdós van establir una relació amorosa?",
"Què van crear el 1988?",
"Què va passar quan ella tenia 19 anys?",
"Aquesta filla era la Sílvia Pérez Cruz?",
"Quan va néixer la Sílvia?",
"Quin càrrec va tenir a l'Ajuntament de Palafrugell?",
"Ha col·laborat amb la Sílvia?",
"Quan va crear la seva cançó més famosa, la Glòria?"
] |
{
"answer_end": [
51,
105,
105,
150,
295,
333,
357,
388,
445,
543,
560,
677,
1022,
1284,
1452
],
"answer_start": [
0,
52,
76,
107,
276,
297,
334,
345,
414,
447,
527,
580,
853,
1225,
1407
],
"input_text": [
"De la província de Múrcia.",
"És cantant i poeta.",
"Havaneres.",
"Vestida de nit.",
"A Catalunya.",
"A la Universitat de Girona.",
"Amb Càstor Pérez.",
"Sí.",
"Un duo musical.",
"Que tingué una filla.",
"No.",
"Cinc anys més tard, el 1983.",
"Regidora de Cultura.",
"Sí.",
"El 1988."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Cresfontes (en grec antic Κρεσφόντης) va ser un heroi tessali, fill d'Aristòmac.
Pertanyent a l'estirp dels Heraclides, emprengué la conquesta del Peloponès amb els seus germans Temen i Aristodem al davant dels doris, (o només amb Temen i els fills d'Aristodem, ja que aquest hauria mort abans de la conquesta). Finalitzada la guerra, els tres germans es van repartir el país. Van fer-ne tres parts i les van atorgar per sorteig. La primera la formava l'Argòlida, la segona Lacedemònia i la tercera Messènia. Cada germà havia de llençar una pedreta en un càntir ple d'aigua, i els territoris s'assignarien en aquest ordre en funció de l'ordre en què sortís la pedra de cada un d'ells. Però Cresfontes, que volia Messènia, el territori més ric, va posar a l'aigua un terròs que es va desfer ràpidament, i les pedres dels seus germans van sortir abans. Cresfontes va regnar a Messènia, Temen a Argos i Aristodem a Esparta. Distribuïts els lots de terra, cadascú va aixecar un altar a Zeus, i sobre aquests altars van trobar un signe relacionat amb el caràcter de poble sobre el que havien de regnar. Sobre l'altar de l'amo d'Argos, un gripau, sobre el de Lacedemònia una serp, i sobre el de Messènia una guineu.
Cresfontes va dividir el territori de Messènia en cinc districtes, el govern dels quals encarregà a cinc virreis. Va concedir als indígenes els mateixos drets que als doris i va escollir com a capital la ciutat d'Esteniclaros. Però aquesta disposició no va agradar als doris i Cresfontes els va assignar Esteniclaros com a residència permanent. Però els terratinents rics es van alçar en armes, ja que la ciutat centralitzava el poder, i van matar el rei i dos dels seus fills. Una tradició diu que va ser Polifontes qui va matar el rei i els seus fills.
S'havia casat amb Mèrope, filla de Cípsel, i va ser pare d'Èpit.
|
[
"Qui era Cresfontes?",
"Quina regió va ocupar?",
"Ho va fer sol?",
"Amb qui?",
"Quina altra versió hi ha al respecte?",
"Què haurien fet Cresfontes, Temen i Aristodem en acabar el conflicte bèl·lic?"
] |
{
"answer_end": [
106,
183,
222,
222,
337,
402
],
"answer_start": [
27,
108,
184,
184,
147,
339
],
"input_text": [
"Un heroi tessali, fill d'Aristòmac.",
"La del Peloponès.",
"No.",
"Amb els seus germans Temen i Aristodem.",
"Que va emprendre la conquesta del Peloponès només amb Temen i els fills d'Aristodem, ja que aquest hauria mort abans de la conquesta.",
"S'haurien repartit el país."
]
}
|
vilaweb
|
Les Nacions Unides han acusat Algèria d'haver obligat unes 13.000 persones que provaven d'arribar a Europa a tornar a peu pel desert cap al sud. Durant aquest últim any, totes aquestes persones, entre les quals dones embarassades i criatures, han estat obligades a caminar pel desert cap a les fronteres de Níger o Mali sense diners, ni menjar, ni aigua i sota temperatures que arriben als 48 graus. Hi ha diversos vídeos que ho mostren, malgrat que Algèria ha negat els fets i diu que formen part d'una campanya de desprestigi. Algèria no rep diners de la Unió Europea per a aturar els migrants, com sí que ho fan Líbia, Tunis, el Marroc i Níger, que és cap on els fan anar. El govern algerià transporta la gent en autobusos i camions fins al terreny de ningú que és la frontera entre tots dos països, i allà els abandona. El municipi nigerià més proper és Assamakka, a uns quinze quilòmetres al sud del punt on són abandonats, i és allà cap on la majoria es dirigeix. Més que un poble és una simple frontera de pas: hi ha uns pocs edificis i un destacament de les Nacions Unides que acull els qui es troben en pitjors condicions. Per això, els migrants es veuen obligats a continuar caminant o bé anar en camions de l'ONU cap al sud per pistes del desert, atès que no hi ha carretera, en direcció a Arlit, a dos-cents quilòmetres, o fins a Agadès, el primer lloc que es pot considerar una ciutat. Les Nacions Unides creuen que per cada migrant que ha mort mirant d'arribar a Europa per la Mediterrània, n'hi ha dos que han mort al desert del Sàhara mirant d'arribar a la costa. L'ONU calcula que, des del 2014, el nombre de morts provant de travessar el Sàhara arriba als trenta mil.
|
[
"Qui ha denunciat Algèria?",
"Per què?",
"Hi havia infants entre els afectats?",
"En quines condicions van haver de fer el trajecte?",
"Algèria ho admet?",
"Algèria cobra per part de la UE?",
"Qui sí que ho fa?",
"On porta els migrants, Algèria?",
"I des d'allà cap a on es desplacen, ells?",
"Quina distància han de caminar?",
"Assamakka és una vila?",
"Què és?",
"Qui s'hi pot quedar?",
"Després d'aquesta primera parada, han de continuar el trajecte?",
"Com ho fan?",
"Cap a on van?"
] |
{
"answer_end": [
37,
143,
241,
398,
475,
569,
646,
801,
968,
927,
1016,
1016,
1130,
1193,
1256,
1348
],
"answer_start": [
0,
38,
170,
243,
450,
529,
597,
676,
824,
869,
970,
987,
1044,
1132,
1185,
1287
],
"input_text": [
"Les Nacions Unides.",
"Per haver obligat unes 13.000 persones que provaven d'arribar a Europa a tornar a peu pel desert cap al sud.",
"Sí.",
"Sense diners, ni menjar, ni aigua i sota temperatures que arriben als 48 graus.",
"No.",
"No.",
"Líbia, Tunis, el Marroc i Níger.",
"Al terreny de ningú que és la frontera entre tots dos països.",
"Cap a Assamakka.",
"Uns quinze quilòmetres.",
"No.",
"Una simple frontera de pas.",
"Els qui es troben en pitjors condicions.",
"Sí.",
"Caminant o bé anar en camions de l'ONU cap al sud per pistes del desert.",
"A Arlit o Agadès."
]
}
|
vilaweb
|
El president del Banc Sabadell, Josep Oliu, ha comparegut avui a la comissió d'investigació del parlament sobre l'aplicació de l'article 155. I ha esquivat una de les qüestions més obscures que van afectar l'entitat la tardor del 2017: la retirada massiva i organitzada de dipòsits per part d'entitats públiques que depenien de l'estat espanyol. Una informació publicada pel diari Ara i avalada per un informe del Col·legi d'Economistes de Barcelona que quantifica en més de 30.000 milions els diners retirats just després de l'1-O. Oliu s'ha parapetat en la confidencialitat de quines són les empreses públiques que van retirar diners, i ha afegit que al final de la setmana posterior al referèndum ‘el saldo de l'entrada i sortida de dipòsits públics va ser zero'. En canvi, ha dit que el gruix dels dipòsits que es van retirar eren d'origen privat i que eren d'uns 4.600 milions; que van preparar un pla de contingència un temps abans preveient una possible sortida de fons privats, i que van decidir el trasllat de la seu social a Alacant quan les xifres que seguien ‘van passar del color groc al vermell, des del dia 2 mateix'. Oliu nega que rebés pressions ni del govern espanyol ni de la monarquia, i diu que el dia 4 va avisar Puigdemont i Junqueras que prendria la decisió de traslladar la seu del Sabadell. Un avís que també va fer a la presidenta del parlament, Carme Forcadell, al ministre d'Economia espanyol, Luis de Guindos, i als responsables del BCE. Sobre la reunió del dia 4 d'octubre amb Puigdemont i Junqueras, VilaWeb va informar que tant Oliu com el president de CaixaBank, Jordi Gual, s'havien referit sempre a retirades de dipòsits de particulars, s'havien mostrat preocupats per la caiguda de les accions i, en el cas de CaixaBank, pel ràting de solvència, però en cap moment no van explicar als màxims responsables de la Generalitat que el govern de l'estat espanyol havia començat una operació de xantatge, de la qual, segons que revela el diari Ara, llavors ja eren perfectament conscients. Una operació sobre la qual Oliu avui no s'ha referit en cap moment, posant l'accent només en els dipòsits de particulars i corporatius privats que van sortir. VÍDEO EN DIRECTE de la compareixença d'Oliu, Fainé i Gual al parlament
|
[
"Qui és Josep Oliu?",
"On s'ha presentat?",
"Sobre quin tema ha evitat parlar?",
"Quina?",
"Qui ha comunicat aquest fet?",
"I qui l'ha confirmat?",
"Oliu ha volgut especificar qui eren els protagonistes de l'operació?",
"I quan diu que es va posar en contacte amb Puigdemont i Junqueras?",
"Per què?",
"Amb qui més va parlar?",
"De què van parlar Puigdemont, Junqueras i Jordi Gual el dia 4 d'octubre?",
"I què van sentir?",
"Per quina raó?",
"Què neguen haver fet?"
] |
{
"answer_end": [
42,
140,
234,
344,
384,
449,
635,
1257,
1315,
1466,
1671,
1700,
1781,
1933
],
"answer_start": [
0,
44,
144,
236,
346,
387,
533,
1208,
1225,
1317,
1468,
1673,
1701,
1788
],
"input_text": [
"El president del Banc Sabadell.",
"A la comissió d'investigació del parlament sobre l'aplicació de l'article 155.",
"Sobre una de les qüestions més obscures que van afectar l'entitat la tardor del 2017.",
"La retirada massiva i organitzada de dipòsits per part d'entitats públiques que depenien de l'estat espanyol.",
"El diari Ara.",
"El Col·legi d'Economistes de Barcelona.",
"No.",
"El dia 4.",
"Per avisar-los que prendria la decisió de traslladar la seu del Sabadell.",
"Amb la presidenta del parlament, Carme Forcadell, amb el ministre d'Economia espanyol, amb Luis de Guindos, i amb els responsables del BCE.",
"De retirades de dipòsits de particulars.",
"Preocupació.",
"Per la caiguda de les accions i, en el cas de CaixaBank, pel ràting de solvència.",
"Explicat als màxims responsables de la Generalitat que el govern de l'estat espanyol havia començat una operació de xantatge."
]
}
|
mitologia
|
Tarcont (en grec Τάρχων, en llatí Tarchon), va ser un heroi etrusc, considerat el fundador de Tarquínia, al nord de Roma, i també de ciutats com ara Màntua, Cortona, i altres. Se'l considera germà de Tirrè, i, juntament amb ell, fundador de la federació etrusca de les dotze ciutats.
Segons la tradició. Tarcont va guiar els emigrants etruscs des de Lídia fins a Itàlia, a Etrúria. Es deia que havia nascut amb els cabells blancs, cosa que indicava un destí extraordinari.
Hi ha una llegenda romana antiga que explica que Cacus va ser un company del rei Màrsias, que havia vingut de Frígia per envair Itàlia. Màrsias l'havia enviat com a ambaixador al rei Tarcont, però aquest el va fer presoner. Cacus va poder escapar i tornà al costat de Màrsias. Llavors Màrsias i Cacus van ocupar la Campània, vora Volturnum, i van atacar la regió de Roma, on hi havia una colònia arcàdia. Hèracles, que s'havia aliat amb Tarcont, va destruir els invasors.
Virgili concedeix a Tarcont un paper a l'Eneida. El presenta com a aliat d'Evandre, i per tant, d'Eneas. És el general del contingent etrusc.
|
[
"Qui era Tarcont?",
"Què va crear?",
"Tenia una relació fraternal amb algú?",
"Amb qui?",
"Què van crear junts?",
"On va conduir els migrants, Tarcont?",
"Quina particularitat tenia aquest personatge?",
"Què suggeria aquest fet?",
"Què conta una història tradicional?",
"Per què Cacus va anar a veure a Tarcont?",
"I què va fer el monarca etrusc?",
"Cacus es va retrobar amb Màrsias finalment?",
"I què van fer?",
"Qui els va vèncer?"
] |
{
"answer_end": [
66,
174,
205,
205,
282,
380,
429,
471,
561,
663,
695,
748,
843,
943
],
"answer_start": [
0,
82,
176,
191,
210,
304,
382,
431,
473,
609,
632,
697,
750,
878
],
"input_text": [
"Un heroi etrusc.",
"Tarquínia i ciutats com ara Màntua, Cortona, i altres.",
"Sí.",
"Amb Tirrè.",
"La federació etrusca de les dotze ciutats.",
"A Itàlia, a Etrúria.",
"Que havia nascut amb els cabells blancs.",
"Un destí extraordinari.",
"Que Cacus va ser un company del rei Màrsias.",
"Perquè Màrsias l'havia enviat com a ambaixador.",
"El va fer presoner.",
"Sí.",
"Van ocupar la Campània, vora Volturnum, i van atacar la regió de Roma.",
"Hèracles."
]
}
|
bios
|
Carme Sala i Bigas, en religió Maria Lourdes (Tona, Osona, 29 d'octubre de 1920 - Vic, 28 de desembre de 1952) fou una monja dominica a Vic. Ha estat proclamada serventa de Déu per l'Església catòlica.
Nascuda a Tona en una família nombrosa i humil, aviat manifestà la seva vocació religiosa. El 14 d'abril de 1941 va ingressar al convent de Santa Clara de Vic, de l'orde de les Monges Dominiques, on prengué el nom de Maria Lourdes. Treballadora i alegre, sovint romania en silenci i meditant, especialment al voltant del misteri de la Santíssima Trinitat. Aviat, però, emmalaltí i passà la resta de la seva vida malalta, sense que els metges acabessin de trobar què tenia. Aquests arribaren a acusar-la de no menjar expressament per continuar malalta: tenia un càncer d'estómac que no la deixava fer-ho. Va morir en 1952 per aquesta causa, en llaor de santedat.
El seu procés de beatificació va iniciar-se en 1987 a instància del convent de l'orde de Sant Cugat del Vallès, que ho demanà a la diòcesi de Vic. Fou iniciada la investigació diocesana i es proclamà serventa de Déu. Llorenç Galmés n'ha escrit una biografia.
|
[
"Amb quin altre nom és coneguda Carme Sala i Bigas?",
"En quin context?",
"Quan va néixer la Maria?",
"I morir?",
"Qui va ser?",
"Ha estat reconeguda per la institució eclesiàstica?",
"On va néixer?",
"En quin entorn?",
"Va trigar a manifestar el seu interès per la religió?",
"A quina comunitat es va unir?",
"Quin caràcter tenia la Maria?",
"Què li va passar, que va marcar-la tota la vida?",
"Se sabia de quin mal patia?",
"Què s'ha esbrinat que tenia?",
"Quan va ser reconeguda?"
] |
{
"answer_end": [
44,
44,
110,
110,
139,
200,
216,
248,
291,
396,
455,
621,
673,
779,
915
],
"answer_start": [
0,
20,
31,
31,
111,
141,
202,
202,
250,
315,
434,
558,
623,
754,
864
],
"input_text": [
"Amb el de Maria Lourdes.",
"En religió.",
"El 29 d'octubre de 1920.",
"El 28 de desembre de 1952.",
"Una monja dominica.",
"Sí.",
"A Tona.",
"En una família nombrosa i humil.",
"No.",
"A l'ordre de les Monges Dominiques.",
"Era treballadora i alegre.",
"Que emmalaltí.",
"No.",
"Un càncer d'estómac.",
"El 1987."
]
}
|
bios
|
Cristina Cabedo Laborda (Castelló de la Plana, 27 d'abril de 1986) és una advocada i política valenciana, diputada a les Corts Valencianes en la IX legislatura i X legislatura.
És llicenciada en dret i màster en igualtat de gènere. Actualment, i des de 2015 és diputada a les Corts Valencianes.
És llicenciada en dret i màster en igualtat de gènere. Es va llicenciar en Dret per la Universitat Jaume I en 2009, havent cursat diversos cursos en altres universitats, com la Università Statale di Milano i la Universitat d'Alcalá. Seguidament va treballar, mitjançant el programa Leonardo da Vinci, com a passant d'advocacia a la seu europea del despatx Schjodt a Brussel·les. Després de finalitzar la seva passantia, va iniciar els estudis de màster en polítiques públiques i privades d'igualtat de gènere, mentre va treballar en la implementació del I Pla d'Igualtat de la Universitat Jaume I, a l'Institut de Polítiques Sociosanitàries de la Universitat de València i com a professora de dret en centres d'estudis privats.
Membre de diversos col·lectius feministes, al juliol de 2014 es va unir a les assemblees populars i cercles de Podem a Castelló, implicant-se en la creació d'aquesta formació política i inicialment sent triada del Consell Municipal de Podem a Castelló i portaveu del Cercle Feminista i LGTB de Podem al País Valencià. Paral·lelament es va implicar en la creació de la candidatura municipalista Castelló en moviment per a les eleccions municipals espanyoles de 2015, sent portaveu en un primer moment, havent de deixar aquest càrrec en formar part de la llista autonòmica de Podem per a les eleccions autonòmiques del mateix any 2015. Va ser elegida diputada a les eleccions a les Corts Valencianes de 2015.
Durant la IX Legislatura va destacar en els treballs relatius a feminisme i drets LGTBI, sent portaveu de la seva formació política a la Comissió de Polítiques d'Igualtat de Gènere i del Col·lectiu LGTBI, igual que en la Comissió especial d'estudi pel que fa a la realització de un treball integral per a l'erradicació de les violències de gènere a la Comunitat Valenciana (comissió creada a petició del seu propi grup parlamentari). També va ser Portaveu parlamentària de la Comissió especial d'estudi pel que fa a la possibilitat d'una àmplia reforma de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana, com a també de la Comissió de Reglament. Va formar part de la la Comissió d'investigació sobre l'accident de la línia 1 de Metrovalència ocorregut el 3 de juliol de 2006 i vicepresidenta de la Comissió de Justícia, Governació i Administració Local.
En les eleccions a les Corts Valencianes de 2019, va ser de nou escollida com a diputada dins la coalició Unides Podem. Actualment, durant la vigent X Legislatura de les Corts Valencianes, ha estat nomenada Secretària Primera de la Mesa de Les Corts Valencianes i presidenta de la Comissió de Polítiques d'Igualtat de Gènere i del col·lectiu LGTBI. Igualment, continua exercint les funcions de portaveu del seu grup relatives a feminismes i drets LGTBI.
|
[
"Qui és la Cristina Cabedo?",
"Què va estudiar?",
"Quin càrrec té?",
"A quines universitats es va formar?",
"Quina feina va tenir a l'estranger?",
"En quin projecte es va implicar a la Universitat Jaume I?",
"En quina altra institució hi va fer una estada laboral?",
"I va fer de docent?",
"A quin partit polític es va adherir posteriorment?",
"Què va fer el 2015?",
"Per què va haver d'abandonar aquesta labor?",
"En quin àmbit va fer de representant del partit, la Cristina?",
"I en quin altre?",
"Va formar part d'encara més grups de treball?",
"De quins?",
"Actualment, quin grup de treball lidera?"
] |
{
"answer_end": [
104,
230,
293,
526,
672,
891,
965,
1021,
1139,
1487,
1655,
1933,
2102,
2455,
2584,
2932
],
"answer_start": [
0,
177,
232,
350,
528,
812,
893,
968,
1084,
1356,
1524,
1824,
1935,
2164,
2164,
2717
],
"input_text": [
"Una advocada i política valenciana.",
"La llicenciatura en dret i un màster en igualtat de gènere.",
"És diputada a les Corts Valencianes.",
"A la Universitat Jaume I, a la Università Statale di Milano i a la Universitat d'Alcalá.",
"Va treballar com a passant d'advocacia a la seu europea del despatx Schjodt a Brussel·les.",
"En la implementació del I Pla d'Igualtat.",
"A l'Institut de Polítiques Sociosanitàries de la Universitat de València.",
"Sí.",
"A Podem.",
"Es va implicar en la creació de la candidatura municipalista Castelló en moviment per a les eleccions municipals espanyoles.",
"Per a formar part de la llista autonòmica de Podem per a les eleccions autonòmiques del mateix any 2015.",
"En la Comissió de Polítiques d'Igualtat de Gènere i del Col·lectiu LGTBI.",
"En la Comissió especial d'estudi pel que fa a la realització de un treball integral per a l'erradicació de les violències de gènere a la Comunitat Valenciana.",
"Sí.",
"De la Comissió especial d'estudi pel que fa a la possibilitat d'una àmplia reforma de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana, de la Comissió de Reglament, de la Comissió d'investigació sobre l'accident de la línia 1 de Metrovalència i de la Comissió de Justícia, Governació i Administració Local.",
"La Comissió de Polítiques d'Igualtat de Gènere i del col·lectiu LGTBI."
]
}
|
books
|
-Aquesta li va cridar: «-Mestre: ¿con hi ha, d'aquí a Pedra-Ferral?» I ell es va girar, i vinga gratar-se es clatell, grata que grata, sense respondre «-Aquí soc, bèstia.» Jo vai dir an aquesta: «-Anem, anem… Deixa'l estar… Deu ésser mut, i amb es teus crits no fas més que reviscolar-li es pois des cap.» Però sa pubilla… tretze són tretze… No volia deixar-lo en pau.
-I que era cas, beneita! Mai m'ho vai pensar, que fos mut. Era que es bo de s'homo no sabia què contestar; emprò, quan li vai haver fet sa mateixa pregunta unes contes vegades, mireu de quina carta se'n va anar. Va i diu: «-A vore: camineu, noes.»
-Jo vai pensar que ens engegava a sa porra.
-Res d'això: ja el vai filar de seguida: volia veure quin pas portàvem. «-Caminem, petita», vai dir. I, quan vàrem haver pujat a un tossalet, s'homo ens va cridar des de sa llaurada: «-Hi teniu una hora! Hi teniu una hora!…» Mireu si en sabia, de matar puces.
-I que no va errar-ho d'un cort de rellotge. Vatua! Vàrem arribar a Pedra-Ferral amb es peix cuit i sa roba muiada. I, tot d'una, sento que aquesta desvergonyida m'allarga un espinguet de trompeta: «-Sardines!… Sardina de Blanes! Ànsies, noes, que és fresca i pica com un pebre!» Vatua sa mossa boja! Jo cop de pessigar-la: «-Calla, calla! no en vendrem cap!» I ella, sense fer-me cas, amb aquell crit d'Israiel, esbombant que sa sardina picava com un pebre. Com no li vai flocar ses balances pes morros!… Sort que em va donar per riure, que fins ses costures des sac se'm descosien: que si no…
|
[
"Què vol saber ella?",
"Com es dirigeix a ell?",
"I ell com reacciona?",
"Què li demana el protagonista a la noia?",
"I què suggereix sobre l'altre home?",
"Què creu que li provoca, a l'home, el to de veu de la noia?",
"Ella accedeix a deixar-lo tranquil?",
"Què acaba manant-los, l'home?",
"Això es correspon amb el que s'espera la noia?",
"I el protagonista?",
"On ascendeixen?",
"Quant de temps els ofereix l'home?",
"A quin lloc van des d'allà, el protagonista i la companya?",
"En quin estat hi arriben?",
"Sobre què li crida l'atenció la companya?"
] |
{
"answer_end": [
68,
67,
150,
305,
237,
305,
367,
616,
659,
731,
801,
885,
1001,
1035,
1150
],
"answer_start": [
1,
25,
71,
172,
172,
172,
306,
581,
618,
662,
762,
803,
973,
973,
1061
],
"input_text": [
"Que con hi ha d'aquí a Pedra-Ferral.",
"Com a mestre.",
"Es gira, i vinga a gratar-se es clatell, grata que grata, sense respondre.",
"Que el deixi estar.",
"Que deu ésser mut.",
"Perquè amb es seus crits no fa més que reviscolar-li es pois des cap.",
"No.",
"Que caminin.",
"No.",
"Sí.",
"A un tossalet.",
"Una hora.",
"A Pedra-Ferral.",
"Amb es peix cuit i sa roba muiada.",
"Sobre les sardines de Blanes."
]
}
|
bios
|
Lidia Camprubí i Barris (Manresa, 1946 - 1968), nedadora d'elit del Club Natació Manresa.
Una estrella de la natació que va morir molt jove, als 22 anys, per culpa d'un accident a la carretera. Una nedadora de nivell estatal. Protagonista en el camp de la natació d'una trajectòria tan intensa com breu va ser la seva vida.
La seva germana Marta Camprubí recordava que totes dues vam començar a anar a la piscina de molt petites, quan les dones només hi podien anar els dimecres de 7 a 11 del matí. Fora d'aquest horari no estava ben vist que les nenes o les dones freqüentessin la piscina, es considerava un ambient només per a homes.
El 18 de juny del 1955 es va inaugurar la piscina coberta del Club Natació Manresa i l'entitat va fitxar gairebé dos anys després l'entrenador neerlandès Cor Braasem, una figura decisiva en la carrera esportiva de la Lidia.
Entre el 1957 i el 1962, va obtenir uns grans resultats, als 13 anys, la manresana va fer el rècord català de 200 metres lliures. I el 1960 no va anar als Jocs Olímpics de Roma, tot i que tenia la marca mínima, perquè Espanya no hi podia enviar dues nedadores i la canària Rita Pulido va ser l'afortunada.
Medalles i records van coronar una trajectòria interrompuda el 8 de desembre del 1968 quan viatjava de copilot en un 600.
|
[
"D'on era la Lidia?",
"És viva?",
"A què es dedicava?",
"Amb quina edat va perdre la vida?",
"A causa de què?",
"Qui rememora moments amb ella?",
"Quin?",
"Havien de cenyir-se a una franja horària concreta?",
"Per què?",
"Què va passar a Manresa l'any 1955?",
"Qui va liderar l'equip?",
"Aquesta persona va tenir importància per a la Lidia?",
"En quin àmbit?",
"Per què no va poder participar en la competició celebrada a Roma?",
"Quin dia va morir?"
] |
{
"answer_end": [
46,
46,
88,
152,
192,
364,
428,
497,
634,
718,
801,
858,
846,
1164,
1251
],
"answer_start": [
0,
0,
48,
90,
154,
324,
355,
430,
499,
636,
732,
803,
814,
1000,
1197
],
"input_text": [
"De Manresa.",
"No.",
"És nedadora d'elit del Club Natació Manresa.",
"Als 22 anys.",
"D'un accident a la carretera.",
"La seva germana Marta Camprubí.",
"Quan totes dues van començar a anar a la piscina de molt petites.",
"Sí.",
"Perquè fora d'aquest horari no estava ben vist que les nenes o les dones freqüentessin la piscina, es considerava un ambient només per a homes.",
"Que es va inaugurar la piscina coberta del Club Natació.",
"L'entrenador neerlandès Cor Braasem.",
"Sí.",
"En la seva carrera esportiva.",
"Perquè Espanya no hi podia enviar dues nedadores i la canària Rita Pulido va ser l'afortunada.",
"El 8 de desembre del 1968."
]
}
|
mitologia
|
Sírius és una bèstia de foc del barri del Poble Sec, Barcelona. Pertany a la colla de Diables del Poble-Sec. Representa un gat ferotge en posició d'atac, amb uns ulls que s'il·luminen a la nit i li reforcen l'aspecte agressiu de la mirada. Té nou punts de foc repartits entre les potes i la cua, per on llança guspires al públic. Als correfocs, en Sírius hi surt acompanyat de diables i tabalers.
És un personatge relacionat amb la font del Gat, situada a Montjuïc, un element característic del Poble-sec. En aquesta font, segons el llegendari del barri, s'hi reunien les bruixes i s'hi organitzaven aquelarres. Per això, la bèstia, a banda i banda del llom, hi porta dos personatges: una bruixa i un boc –que presidia els aquelarres–, tots dos lligats amb una cadena que passa per damunt l'esquena del gat.
La figura, obra de l'artista Dolors Sans, es va fer per iniciativa de la colla, que volia una peça d'imatgeria festiva per a complementar els espectacles pirotècnics que organitzava. Es va presentar al barri la tardor del 2012, i d'aleshores ençà que participa en totes les activitats de la colla, mogut per un sol portador.
|
[
"Què és Sírius?",
"On es troba aquest veïnat?",
"Pertany a la Colla Gegantera?",
"A quina, llavors?",
"Quina forma té?",
"Què li passa quan es fa fosc?",
"Conté pirotècnia?",
"Desfila sol?",
"Amb quin punt de la ciutat està vinculada, la figura?",
"Què es diu que passava, allà?",
"Com queda reflectit, això, a la figura?",
"On se situen?",
"Qui és l'autora de la bèstia?",
"Quan es va inaugurar?",
"Quanta gent la condueix?"
] |
{
"answer_end": [
51,
62,
93,
107,
152,
192,
328,
395,
464,
610,
704,
806,
848,
1034,
1131
],
"answer_start": [
0,
32,
64,
72,
109,
154,
240,
330,
397,
506,
612,
736,
808,
991,
1106
],
"input_text": [
"Una bèstia de foc del barri del Poble Sec.",
"A Barcelona.",
"No.",
"A la colla de Diables del Poble-Sec.",
"La d'un gat ferotge en posició d'atac.",
"Els ulls se li il·luminen.",
"Sí.",
"No.",
"Amb la font del Gat, situada a Montjuïc.",
"Que s'hi reunien les bruixes i s'hi organitzaven aquelarres.",
"Porta dos personatges: una bruixa i un boc.",
"Estan lligats amb una cadena que passa per damunt l'esquena del gat.",
"Dolors Sans.",
"La tardor del 2012.",
"Té un sol portador."
]
}
|
bios
|
Bel Olid Báez (Mataró, 4 d'octubre de 1977) s'ha dedicat a la docència, a la traducció i a l'escriptura, i ha assumit, a vegades, responsabilitats institucionals. Entre 2015 i 2022 va presidir l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Es defineix com a persona de gènere no binari i defensa l'ús del gènere neutre en la llengua catalana.
Ha ensenyat Didàctica de la Llengua i la Literatura i de les Ciències Socials a la Universitat Autònoma de Barcelona, universitat en la qual es va llicenciar en traducció i interpretació. En l'àmbit de la traducció s'ha dedicat a la traducció literària, principalment d'obres de literatura infantil i de literatura feminista. Ha traduït de l'alemany, l'anglès, el francès, l'italià i el castellà.
Va publicar el seu primer conte l'any 2009, Crida ben fort, Estela! El 2010 va rebre el Premi Documenta per la novel·la Una terra solitària (Empúries, 2011) i el Premi Rovelló d'assaig per assaig sobre els estereotips de gènere Les heroïnes contraataquen: models literaris contra l'universal masculí a la literatura infantil i juvenil (Pagès, 2011).
L'any següent publicà La mala reputació (Proa, 2012), un recull de narrativa breu amb que va guanyar el Premi Roc Boronat. L'any 2016 va publicar un nou recull de relats, Vents més salvatges (Empúries, 2016), l'àlbum il·lustrat Gegantíssima.
El 2017 va publicar Vides aturades i Feminisme de butxaca, kit de supervivència. El mateix any es presentà a les llistes de la candidatura d'Unitat Popular (CUP) a les eleccions al Parlament de Catalunya. Un any després publicaria el seu primer poemari, Ferida, udol, viatge, illa. El 2019 va publicar l'assaig Follem? De què (no) parlem quan parlem de sexualitats i l'àlbum il·lustrat Les bruixes d'Arlet. El 2020 publicà A contrapel, o per què trencar el cercle de depilació, submissió i autoodi. El 2021 va publicar Suite TOC.
Les seves obres s'han traduït al castellà, portuguès, gallec i anglès.
Des de març de 2015 fins al 2022 va presidir l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. El 15 d'octubre de 2022 es feu públic que Bel Olid deixava la presidència de l'Associació Escriptors en Llengua Catalana per motius personals un any abans d'acabar el mandat.
Anteriorment, des de 2013 a 2015, havia presidit el Consell Europeu d'Associacions de Traductors Literaris (CEATL - Conseil Européen des Associations de Traducteurs Littéraires).
Col·labora amb diversos mitjans culturals, en la premsa escrita, la ràdio i la televisió. Ha publicat al diari Ara, i a les revistes Tentacles, Núvol i Catorze, entre d'altres.
|
[
"D'on és Bel Olid?",
"Quin dia va néixer?",
"En quins àmbits ha treballat?",
"Quina agrupació ha liderat fins al 2022?",
"És una dona?",
"Amb quin gènere s'identifica?",
"I què propugna?",
"Quina assignatura ha impartit?",
"Quina és la seva especialitat com a traductora?",
"Quin tipus de llibres ha escrit entre 2009 i 2011?",
"Quines obres ha publicat a partir de 2012?",
"A quin partit ha militat?",
"Ha aparegut als mitjans de comunicació?",
"A quins?"
] |
{
"answer_end": [
43,
43,
161,
238,
285,
285,
341,
420,
667,
935,
1411,
1493,
2467,
2554
],
"answer_start": [
0,
0,
44,
163,
240,
258,
288,
343,
531,
740,
1090,
1413,
2379,
2469
],
"input_text": [
"De Mataró.",
"El 4 d'octubre.",
"En la docència, la traducció i l'escriptura, i ha assumit, a vegades, responsabilitats institucionals.",
"L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.",
"No.",
"És una persona de gènere no binari.",
"L'ús del gènere neutre en la llengua catalana.",
"Didàctica de la Llengua i la Literatura i de les Ciències Socials.",
"Les obres de literatura infantil i de literatura feminista.",
"Conte, novel·la i assaig.",
"La mala reputació, Vents més salvatges, Gegantíssima, Vides aturades i Feminisme de butxaca, kit de supervivència.",
"A la CUP.",
"Sí.",
"Al diari Ara, i a les revistes Tentacles, Núvol i Catorze, entre d'altres."
]
}
|
books
|
Ah! No ho sabien? Donques sí, hem rebut una pila de queixes dels nostres parroquians perquè la setmana passada vam parlar poc de la Campana.
Pensàvem nosaltres que parlant-ne tothom molt, es consideraria com un mèrit l'originalitat de no parlar-ne gaire, i no ens ha reeixit.
No? Doncs ja els n'omplirem, les butxaques: avui quasi tot campana, i per no oblidar-nos-en, començarem ara.
Qualsevol, per molt que ignori la història de Catalunya, encara que siga un mantenidor, no hi ha dubte que sabrà la importància moral i material que en totes èpoques han tingut les campanes en aquesta terra privilegiada.
Potser que algú em faci notar que totes les nacions d'aquest món de mones, tenen en gran estima semblants trastos, però jo els asseguro i puc assegurar (perquè, gràcies a Déu, no só dels que han viatjat menos} que comparat amb el paper que aquí fan les campanes, el d'altres llocs és paper blau d'aquest d'embolicar troques, i encara, si massa m'apuren, els diré que és d'estrassa.
Repareu-ho bé i veureu que és una cosa per demés.
Remuntem-nos a lo més lluny de nostres cròniques, i es troba que ja les campanes atabalaven a nostres primers pobladors.
Anem més endavant, i entre mil campanes cèlebres, que no cito perquè això fóra el cuento de mai acabar ens trobem amb les dels històrics sometents, fins que en el regnat de D. Pere del Punyalet ja sobreïx la Campana de la Unió, que, segons lletres d'impremta, va fer quasi tant soroll com la nostra Laia, sinó que, parlant francament, havem de dir que amb molta més honra.
Més endavant, encara, i passant sempre per entre un ramat de campanes famoses, ens trobem amb la Honorata, immortal per haver tocat a sometent en la guerra que amb tanta glòria vàrem sostenir contra Felip V, i per haver-se'n, després, venjat dit rei, manant que la trossegessen només perquè va tenir la condescendència de deixar-se tocar pels catalans, sabent ella que no podia ni devia deixar-s'ho fer.
Això i l'haver fet cremar el burro que va dur al suplici a un que va atentar contra la vida d'un personatge reial, són els fets que més proven la il·lustració que tant en els temps antics com moderns ha adornat els nostres governants.
|
[
"Qui ha fet recriminacions?",
"Per què?",
"El narrador, com justifica el fet de no haver prestat atenció a la Campana?",
"Avui en parlaran?",
"Quan?",
"De quina regió parla el narrador?",
"En quin sentit són rellevants les campanes a Catalunya?",
"Hi ha més llocs on s'apreciïn?",
"Però se'ls dona la mateixa importància que a Catalunya?",
"A quina època es remunta el gust per aquest instrument a Catalunya?",
"Quina campana històrica esmenta?",
"Amb quina d'actual la compara?",
"I més endavant, quina menciona?",
"Per què és coneguda aquesta?",
"Com la van trencar?"
] |
{
"answer_end": [
84,
139,
253,
342,
383,
440,
591,
719,
929,
1157,
1385,
1462,
1637,
1738,
1809
],
"answer_start": [
30,
85,
141,
320,
369,
385,
492,
640,
820,
1103,
1316,
1419,
1556,
1639,
1783
],
"input_text": [
"Els seus parroquians.",
"Perquè la setmana passada van parlar poc de la Campana.",
"Diu que pensaven que parlant-ne tothom molt, es consideraria com un mèrit l'originalitat de no parlar-ne gaire.",
"Sí.",
"Ara.",
"De Catalunya.",
"En el moral i material.",
"Sí.",
"No.",
"La dels primers pobladors.",
"La Campana de la Unió.",
"Amb la Laia.",
"La Honorata.",
"Per haver tocat a sometent en la guerra que amb tanta glòria vàrem sostenir contra Felip V.",
"Trossejant-la."
]
}
|
mitologia
|
Carmarthen (en gal·lès: Caerfyrddin) és una població del comtat de Carmarthenshire, Gal·les, Regne Unit. Es troba a la riba del riu Towy, a uns 8 km al nord de la badia Carmarthen. L'any 2011 tenia 15.854 habitants.
Carmarthen es considera la població més antiga de Gal·les; havia estat una de les ciutats més poblades d'aquell país entre els segles XVI i el XVIII. Actualment, és seu d'un campus de la Universitat de Gal·les (University of Wales, Trinity Saint David) i disposa del West Wales General Hospital.
En època de la dominació romana en la Britannia, Carmarthen era la civitas capital de la tribu celta dels demetae i rebia el nom de Moridunum ('Fortalesa marina'). Ptolemeu la cita en el seu Itinerari Antonià. El fort romà data de cap a l'any 175 i s'hi han trobat monedes romanes. Prop del fort hi ha les restes de l'amfiteatre.
A l'edat mitjana, la ciutat va rebre el nom de Llanteulyddog (de sant Teulyddog). Tenia gran importància estratègica i s'hi erigí un castell en època normanda (1094). El famós llibre Black Book of Carmarthen, escrit cap a l'any 1250, s'associa amb el priorat de Sant Joan l'Evangelista i Teulyddog.
Segons la llegenda del rei Artur, el mag Merlí hauria nascut en una cova als afores de Carmarthen; algunes opinions populars creuen que el nom Merlí seria la forma anglesa del gal·lès Myrddin, malgrat que la majoria dels historiadors creuen que en realitat Myrddin seria la corrupció d'un nom llatí romà. Diverses zones al voltant de Carmarthen fan al·lusió a aquesta etimologia popular, com per exemple: Bryn Myrddin (Merlin's Hill) o un roure Merlin's Oak.
El Black Book of Carmarthen inclou poesies fent referència a Myrddin (Ymddiddan Myrddin a Thaliesin) i probablement a Artur (Pa ŵr yw'r Porthor?).
Carmarthen està agermanat amb:
Lesneven, Bretanya, França
Santa Marinella, Itàlia
As Pontes, Galícia
|
[
"Com es diu Carmarthen en gal·lès?",
"On és aquesta localització?",
"Quantes persones hi vivien el 2011?",
"Com és vist aquest municipi?",
"I quan va ser un dels més habitats?",
"Quina institució acadèmica hi ha ubicada?",
"I sanitària?",
"Com es deia aquesta ciutat quan era una colònia romana?",
"En quina obra en parla Ptolomeu?",
"Què se n'ha conservat de la ciutat?",
"Com es va anomenar Carmarthen durant l'època medieval?",
"Per què era rellevant Carmarthen?",
"Amb quina figura llegendària es relaciona aquest entorn?",
"Quins espais actuals fan referència a aquest personatge?",
"Amb quins altres territoris té una relació institucional, Carmarthen?"
] |
{
"answer_end": [
36,
103,
214,
273,
364,
425,
510,
653,
720,
840,
902,
958,
1238,
1598,
1850
],
"answer_start": [
0,
37,
181,
216,
275,
366,
469,
512,
676,
722,
842,
924,
1141,
1446,
1779
],
"input_text": [
"Caerfyrddin.",
"Al comtat de Carmarthenshire, Gal·les, Regne Unit.",
"15.854.",
"Com el més antic de Gal·les.",
"Entre els segles XVI i el XVIII.",
"La Universitat de Gal·les.",
"El West Wales General Hospital.",
"Moridunum.",
"A l'Itinerari Antonià.",
"El fort romà, monedes romanes i restes de l'amfiteatre.",
"Llanteulyddog.",
"Perquè tenia gran importància estratègica.",
"Amb el mag Merlí.",
"Bryn Myrddin (Merlin's Hill) i el roure Merlin's Oak.",
"Amb Lesneven a Bretanya, França, amb Santa Marinella a Itàlia i amb As Pontes a Galícia."
]
}
|
books
|
-I un hereuet, ermitana!
-El primer sempre és ben rebut! ¡pel segon, si és el mateix, ja es fa el sorrut i pel tercer es fa l'esparver!
-Un hereuet, ermitana, un hereuet!…
La Margarida després va agafar la cassa, va omplir-la al cup i va curullar la bóta que duia la velleta de l'ermita.
-Que Déu t'ho pagui! ¡Tu pla ets una bona noia! N'hi ha de més gasives! ¡no volen donar res i sempre botzinen! Sempre els sembla que no toquem prou a temps! ¡Per tu, a la primera broma ja tocarem!
Els ermitants de Santa Bàrbara eren molt miserables. Vivien a la caseta al costat de l'ermita. Feien una capta per les viles cada diumenge i una capta per les pagesies al temps del vi i al temps de la grana. Això i una mica de terra de conreu els feia viure miseriosament dalt de la muntanya amb l'obligació de tocar a temps per a allunyar les tempestats atuïdores.
|
[
"Amb qui parla el primer interlocutor?",
"Ella opina que el primer fill sol ser benvingut?",
"Què diu del segon?",
"Què passa quan s'espera el tercer?",
"Qui és el primer interlocutor?",
"I què fa?",
"L'anciana li ho agraeix?",
"Com descriu la Margarida, la dona gran?",
"La senyora considera que hi ha persones garrepes?",
"Què fa la gent que ho és?",
"A quin convent pertany la dona?",
"En aquesta congregació tenen molts de diners?",
"On fan vida?",
"I com aconsegueixen els mitjans per viure?",
"On se situa l'ermita?",
"Quin és el deure dels eremites?"
] |
{
"answer_end": [
23,
55,
104,
134,
211,
286,
307,
334,
358,
397,
515,
536,
578,
691,
776,
849
],
"answer_start": [
1,
1,
58,
107,
172,
193,
289,
310,
336,
361,
485,
485,
538,
580,
728,
777
],
"input_text": [
"Amb l'ermitana.",
"Sí.",
"Que, si és el mateix, ja es fa el sorrut.",
"Que es fa l'esparver.",
"La Margarida.",
"Agafar la cassa, l'omple al cup i curullar la bóta que du la velleta de l'ermita.",
"Sí.",
"Com una bona noia.",
"Sí.",
"No vol donar res i sempre botzina.",
"A l'ermita de Santa Bàrbara.",
"No.",
"A la caseta al costat de l'ermita.",
"Fan una capta per les viles cada diumenge i una capta per les pagesies al temps del vi i al temps de la grana.",
"Dalt de la muntanya.",
"Tocar a temps per a allunyar les tempestats atuïdores."
]
}
|
vilaweb
|
Els govens de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears han respost de manera contundent l'ultimàtum del ministre d'Hisenda espanyol en funcions, Cristóbal Montoro, perquè efectuïn la retenció de crèdit necessària per complir el dèficit del 2015. Tots tres governs han dit que no estan disposats a fer més retallades, i han exigit al govern espanyol que compleixi els seus compromisos financers i les obligacions que té. Ahir fou Junqueras qui ho va dir en una compareixença de premsa, i avui ha comparegut la vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, avisant Montoro que és impossible que es pugui fer aquest ajustament amb les normes imposades. ‘Per començar, no es roba, que ja és un ajustament important', ha dit en referència a la gestió de l'anterior govern de la Generalitat. ‘Montoro hauria de deixar d'amenaçar les coomunitats autònomes, i hauria de preocupar-se per la desviació del dèficit que ha causat ell', ha reblat. Avui també s'hi ha referit la presidenta del govern balear, Francina Armengol, que ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio que ‘és impossible de fer aquestes retallades', i ha qualificat d'inadmissible l'actitud del govern espanyol. I ha recordat: ‘Montoro no ens paga el que ens deu.' Tots tres governs han acordat de fer front comú en relació amb aquesta qüestió. El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha explicat que en les darreres hores s'ha posat en contacte amb el president valencià, Ximo Puig, i amb Francina Armengol per plantar cara a la ‘norma injusta' que els vol imposar Cristóbal Montoro sobre la reducció del dèficit. Puigdemont ha fet el mateix amb els presidents d'Andalusia i Extremadura. ‘Estaré al costat dels ciutadans que patiran les retallades per culpa de la norma injusta de Montoro', ha dit Puigdemont. Ha fet aquestes declaracions en la visita al congrés d'UGT, en el qual Camil Ros ha estat escollit nou secretari general en substitució de Josep Maria Álvarez.
|
[
"Qui ha contestat?",
"Com?",
"El què?",
"A què s'han negat?",
"A què han exhortat al govern?",
"Qui ha comunicat aquesta posició?",
"Quina seria l'acció adequada per part de Montoro?",
"Qui és Francina Armengol?",
"S'ha mostrat oberta a complir la petició de Montoro?",
"Com li ha semblat el comportament del ministre?",
"Què li ha retret?",
"Catalunya, el País Valencià i les Balears s'han posat d'acord?",
"Qui són els representants d'aquests governs?",
"Han parlat entre ells?",
"Amb qui més ha contactat Puigdemont?"
] |
{
"answer_end": [
73,
94,
251,
322,
425,
557,
925,
1016,
1109,
1171,
1223,
1304,
1492,
1492,
1672
],
"answer_start": [
0,
62,
95,
253,
326,
427,
791,
966,
999,
1113,
1189,
1226,
1306,
1351,
1600
],
"input_text": [
"Els govens de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.",
"De manera contundent.",
"L'ultimàtum del ministre d'Hisenda espanyol en funcions, Cristóbal Montoro, perquè efectuïn la retenció de crèdit necessària per complir el dèficit del 2015.",
"A fer més retallades.",
"A que compleixi els seus compromisos financers i les obligacions que té.",
"Junqueras i Mónica Oltra.",
"Deixar d'amenaçar les coomunitats autònomes, i preocupar-se per la desviació del dèficit que ha causat ell.",
"La presidenta del govern balear.",
"No.",
"Inadmissible.",
"Que no els paga el que els deu.",
"Sí.",
"Carles Puigdemont, Ximo Puig i Francina Armengol.",
"Sí.",
"Amb els presidents d'Andalusia i Extremadura."
]
}
|
bios
|
Montserrat Bobé i Marsal (Manresa, 13 de febrer de 1879 - Barcelona, 7 d'octubre de 1930) fou una metgessa manresana. Fou la primera metgessa manresana i una de les deu primeres metgesses catalanes contemporànies.
El pare de Montserrat Bové era Joan Bové i Martí, un manyà de Barcelona que va muntar un taller de maquinària a la seva casa de Manresa. La Montserrat va néixer a aquesta ciutat, en la que va estudiar-hi els estudis primaris i hi va cursar el batxillerat a l'Institut de Manresa fins al 1896. El 1896 va començar la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona el mateix any que dues dones més: Francesca Fontova i Rosell i Trinitat Sais i Plaja. El 1904 es va graduar en medicina i es va convertir en una de les primeres dones que tingueren el títol de metgessa de Catalunya. Va acabar els seus estudis a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Va exercir la ginecologia i la pediatria.
Fins al 1905 va exercir de metgessa a Manresa, però a partir d'aquest any va traslladar-se a Barcelona, ciutat en què va tenir diverses consultes amb qui seria el seu marit, l'oftalmòleg Wenceslao Marin i Simón, amb qui es va casar el 3 de febrer de 1909. Tot i que vivia a Barcelona, va continuar tenint una consulta oberta fins al 1928. El 7 d'octubre de 1930 va morir al seu domicili de Barcelona degut a una pneumònia a l'edat de 51 anys.
|
[
"Quan va néixer Montserrat Bobé?",
"I morir?",
"A què es va dedicar?",
"Ja hi havia moltes dones que tinguessin aquesta professió a Manresa?",
"I a Catalunya?",
"Quantes hi havia?",
"Qui era el seu progenitor?",
"A què es dedicava el Joan?",
"La Montserrat es va formar a Manresa?",
"Quan va marxar a estudiar fora?",
"Què va començar a estudiar llavors?",
"On?",
"A qui va tenir com a companyes?",
"Va superar la carrera?",
"Amb qui es va unir en matrimoni?"
] |
{
"answer_end": [
89,
89,
116,
151,
212,
212,
262,
323,
492,
579,
579,
579,
664,
699,
1140
],
"answer_start": [
0,
0,
90,
118,
154,
154,
214,
290,
351,
507,
515,
550,
580,
674,
1083
],
"input_text": [
"El 13 de febrer de 1879.",
"El 7 d'octubre de 1930.",
"Fou metgessa.",
"No.",
"Tampoc.",
"Deu.",
"Joan Bové i Martí.",
"Tenia un taller de maquinària.",
"Sí.",
"El 1896.",
"La carrera de Medicina.",
"A la Universitat de Barcelona.",
"A la Francesca Fontova i Rosell i la Trinitat Sais i Plaja.",
"Sí.",
"Amb l'oftalmòleg Wenceslao Marin i Simón."
]
}
|
mitologia
|
Aengus o Angus és un déu de l'amor de la mitologia irlandesa. Se'l representa com un jove angèlic, en una iconografia influïda per l'Eros grec. El seu naixement està lligat al sol; el seu pare Dagda va mantenir relacions amb Boann, qui estava casada i per amagar l'embaràs al seu marit va fer que el sol brillés ininterrompudament durant nou mesos, que van semblar un sol dia als habitants de la Terra i així Angus va poder ser infantat en secret. Angus és el senyor de Brú na Bóinne.
Este mite conta com Angus va quedar totalment enamorat d'una jove bellíssima que se li apareixia en sons. La primera vegada que açò va succeir va despertar amb el sentiment que l'amava, tant va ser així que no podia ni menjar, però va ser la segona vegada quan, la donzella, acompanyada d'una arpa va tocar una bella melodia, que a l'alba va despertar tan enamorat que va caure malalt d'amor.
Angus va parlar amb sa mare Boann sobre el que li passava i esta va buscar a la noia durant un any sense resultat. Van anar després a parlar amb Dagda, però després d'un altre any ell tampoc va poder trobar-la. Així, doncs, van recórrer finalment a Bov el Rojo, rei dels daanos de Munster i germà de Dagda, el qual després d'un any va aconseguir trobar la donzella en un lloc cridat el Llac de la Boca del Dragó.
Angus anà a veurà a Bov perquè li portés junt amb la jove, hostatjant-se en sa casa durant tres dies. A l'arribar al llac veuen cent cinquanta xiques caminant en parelles, cada parella unida per una cadena d'or, entre elles Angus identificà a la seua amada, la qual sobreeixia entre les altres per un cap d'alt. Bov li explicà que ella era Caer, filla d'Ethal Anubal, príncep dels daanos de Connacht.
Al no tindre Angus prou poder per a raptar-la i per consell de Bov viatja junt amb Dagda a hostatjar-se al castell d'Aliell i Maniev, reis de Connacht i pares d'Ethal. Després d'una setmana amb ells al conèixer el motiu de la visita es neguen a ajudar a Angus, ja que no tenen autoritat sobre Ethal, a pesar d'això li manen un missatge a Ethal demanant la mà de Caer, a la qual cosa este es negà. Davant d'esta negativa, Athel és assetjat per Dagda i Aliell fins que confessa que el motiu de la negativa és que Caer passa alternativament un any com a donzella i al següent com a cigne igual que la resta de les donzelles del llac, i que l'1 de novembre d'eixe any tornarà a convertir-se en cigne.
Angus viatja al llac en eixa data, allí va cridar a Caer per a parlar amb ella i a l'explicar-li qui és ell es veu transformat en cigne, la qual cosa simbolitzava que ella corresponia al seu amor. Després d'açò van volar cap al castell sobre el Boyne, on viurien a partir d'eixe moment, mentre entonaven una preciosa melodia que va fer que qualsevol persona que l'escoltés caigués dormit durant tres dies i tres nits.
Dermot li va ser entregat per son pare a Angus perquè es fera major davall la seua atenció en el castell de Boyle. Quan este va créixer va tindre un enfrontament amb el porc senglar salvatge de Ben Bulben el qual va acabar matant a Dermot, però Angus ho ressuscità i tornà amb ell al seu palau.
|
[
"Amb quin altre nom es coneix a Aengus?",
"És una divinitat?",
"De què?",
"A quin corpus mitològic pertany?",
"Com s'il·lustra a Aengus?",
"Qui era la seva mare?",
"Ella li va ser infidel al seu marit?",
"Què va fer Boann per ocultar que estava prenyada?",
"Qui li agradava a l'Angus?",
"Què va passar-li a l'Angus quan la noia imaginada va interpretar una cançó?",
"Com va ajudar-lo la seva mare, Boann?",
"Qui va localitzar-la finalment?",
"On?",
"Qui era la noia?",
"En què es transformava Caer?",
"Caer i Aengus van aconseguir unir-se?"
] |
{
"answer_end": [
14,
34,
34,
60,
97,
230,
249,
401,
589,
876,
991,
1242,
1289,
1691,
2389,
2676
],
"answer_start": [
0,
15,
21,
35,
62,
181,
225,
252,
505,
741,
878,
1102,
1243,
1604,
2205,
2602
],
"input_text": [
"Amb el d'Angus.",
"Sí.",
"De l'amor.",
"A l'irlandés.",
"Com un jove angèlic.",
"Boann.",
"Sí.",
"Va fer que el sol brillés ininterrompudament durant nou mesos, que van semblar un sol dia als habitants de la Terra.",
"Una jove bellíssima que se li apareixia en sons.",
"Que a l'alba va despertar tan enamorat que va caure malalt d'amor.",
"Va buscar a la noia durant un any.",
"Bov el Rojo.",
"En un lloc cridat el Llac de la Boca del Dragó.",
"Caer, filla d'Ethal Anubal.",
"En cigne.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha anunciat després del consell de ministres que portarà la reforma del reglament del parlament al TC. La modificació permet a JxSí i la CUP aprovar les lleis del referèndum i de la transició jurídica per lectura única. És previst que el tribunal accepti el recurs a tràmit i suspengui la reforma de manera cautelar. ‘L'única intenció de la reforma és aprovar per tràmit d'urgència i sense les més elementals garanties democràtiques les lleis amb que es preveu liquidar la sobirania nacional, la constitució espanyola i el propi estatut d'autonomia', ha dit. A més, ha assegurat que sap què és la llei i la divisió de poders i, per tant, acatarà la decisió del TC. El president espanyol ha pres aquesta decisió després de fer-se públic el dictamen del Consell d'Estat espanyol que veu fonaments a per presentar un recurs al TC contra la reforma del reglament. En aquest sentit, Rajoy ha dit que el seu govern manté la determinació de defensar la llei: ‘No es farà cap referèndum l'1 d'octubre perquè el Tribunal Constitucional ha dit que és inconstitucional, i per tant il·legal.' ‘Ningú pot pretendre que negociï la ruptura d'un estat que no és patrimoni meu, sinó de tots els espanyols', ha afirmat. Rajoy ha avisat a la Generalitat que no pot anunciar que vol liquidar les lleis i ha demanat que recuperi el sentit comú. Per això ha afirmat que l'1-O el que s'ha de fer és recuperar la normalitat política i deixar de debatre inútilment sobre la independència. ‘Hem fet una aproximació, però no hi ha res concret', ha dit sobre l'acció del govern espanyol després de la data del referèndum. En conferència de premsa, Rajoy ha declarat que el govern espanyol ha informat prèviament al PSOE i C's sobre el recurs. En aquest sentit, ha dit que amb els socialistes comparteix la voluntat de fer complir la llei, després que Pedro Sánchez es desmarqués de l'aplicació de l'article 155 per a suspendre la Generalitat. Sobre els interrogatoris de la Guàrdia Civil a membres del govern, Rajoy ha dit que desconeix com s'estan fent, però ha assegurat que té tot el respecte per les actuacions del cos policíac i de la fiscalia.
|
[
"Qui és Mariano Rajoy?",
"Què ha comunicat?",
"Què afavoreix aquesta novetat?",
"Què s'anticipa?",
"Rajoy està a favor de la consulta?",
"Per què?",
"Què no es pot pactar?",
"Rajoy és l'amo de l'estat espanyol?",
"Qui ho és?",
"De què ha advertit a la Generalitat, Rajoy?",
"Què afirma que cal reprendre l'u d'octubre?",
"I sobre quin tema no cal parlar?",
"Qui està al corrent del recurs?",
"El PSOE hi està d'acord?",
"A què no dona suport Sánchez?",
"Rajoy ha reconegut l'actuació de la Guàrdia Civil i de la fiscalia?"
] |
{
"answer_end": [
47,
150,
267,
364,
1129,
1127,
1184,
1208,
1236,
1330,
1457,
1511,
1762,
1858,
1962,
2169
],
"answer_start": [
0,
49,
152,
269,
927,
1042,
1131,
1174,
1174,
1251,
1373,
1460,
1669,
1793,
1860,
2081
],
"input_text": [
"El president del govern espanyol.",
"Que portarà la reforma del reglament del parlament al TC.",
"Aprovar les lleis del referèndum i de la transició jurídica per lectura única.",
"Que el tribunal acceptarà el recurs a tràmit i suspendrà la reforma de manera cautelar.",
"No.",
"Perquè el Tribunal Constitucional ha dit que és inconstitucional, i per tant il·legal.",
"La ruptura d'un estat.",
"No.",
"Tots els espanyols.",
"Que no pot anunciar que vol liquidar les lleis.",
"La normalitat política.",
"Sobre la independència.",
"El PSOE i C's.",
"Sí.",
"A l'aplicació de l'article 155 per a suspendre la Generalitat.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Paul Jérémie Bitaubé (Koenigsberg, 1732 — París, 1808) fou un pastor calvinista, escriptor i traductor, nascut en el si d'una família de refugiats francesos. És principalment conegut per les seves traduccions de la Ilíada i de l'Odissea de Homer. La seva reputació va ser gran, a finals del segle xviii, a França i a Alemanya.
Nascut a Prússia de pares d'origen francès, Bitaubé havia estat destinat per aquests al sacerdoci, en un temps en què diversos gentilhomes de la mateixa colònia havien abraçat aquest estat. Bitaubé va predicar com els altres (Prusse litéraire, t. 1er, pàg. 261 i 262) ; però el seu gust dominant el portava a la literatura, i, el 1762, va publicar, a Berlín, un traducció de la Ilíada d'Homer abreujada, escrita en francès.
Encara que nascut i educat a Prússia, va voler sempre escriure en la llengua de Voltaire, i es podria gairebé dir de Frederic el Gran. Era membre de l'acadèmia reial de Berlín; però s'avorria a aquesta ciutat, i anava a passar anys sencers a París, sense el permís del rei. Es parla d'aquestes absències insòlites, qui disgustaven al rei, a la Vie de Frédéric II (Estrasburg, 1787, in-12, t. IV, pàg. 71). El gran Frederic volia tenir a mà els membres del seu acadèmia reial, com els seus soldats. Hi havia doncs, per Bitaubé, el perill d'ésser donat de baixa del col·legi dels acadèmics de Berlín, i de perdre les prerrogatives lligades a aquest títol. El marcgravi de Anspach, del qual havia estat el conseller resident a la cort de Berlín, li va procurar el mitjà i el permís de residir a París, sense cessar d'ésser membre de l'acadèmia de Berlín.
Agregat a l'Académie des inscriptions et belles-lettres poc de temps després de la publicació de la seva Odissea, Bitaubé va aplicar totes les seves habilitats a produir una nova edició de la seva traducció completa d'Homer. No obstant això, la Revolució va arribar, França va declarar la guerra a Prússia, i Bitaubé, que s'havia quedat a França, es va veure privat de les seves pensions, que no li foren pagades fins que arribà la pau.
Quan, a l'any IV, l'Institut de França fou establert, Bitaubé en fou nomenat un dels primers membres, i l'any VI n'era el president.
|
[
"D'on era en Paul Jérémie?",
"On va morir?",
"Qui va ser?",
"En quin entorn va criar-se?",
"Per quina raó és reconegut en Paul?",
"Quan va ser especialment famós?",
"On el van portar, els seus progenitors?",
"En quin idioma volia escriure Paul?",
"On li agradava viure?",
"Per a fer això hauria d'haver tingut la validació del monarca?",
"Per què?",
"Què li podia passar a Paul si no comptava amb el suport de Frederic?",
"Això no obstant, què va aconseguir Paul?",
"Què estava preparant abans que esclatés la revolta?",
"Què va suposar la revolta per a Paul?"
] |
{
"answer_end": [
54,
54,
102,
156,
245,
302,
424,
839,
998,
1088,
1247,
1403,
1548,
1826,
2038
],
"answer_start": [
0,
21,
55,
104,
158,
247,
327,
789,
963,
963,
1157,
1249,
1494,
1725,
1912
],
"input_text": [
"De Koenigsberg.",
"A París.",
"Un pastor calvinista, escriptor i traductor.",
"En el si d'una família de refugiats francesos.",
"Per les seves traduccions de la Ilíada i de l'Odissea de Homer.",
"A finals del segle xviii.",
"Al sacerdoci.",
"En el de Voltaire.",
"A París.",
"Sí.",
"Perquè el gran Frederic volia tenir a mà els membres del seu acadèmia reial, com els seus soldats.",
"Que corria el perill d'ésser donat de baixa del col·legi dels acadèmics de Berlín, i de perdre les prerrogatives lligades a aquest títol.",
"El mitjà i el permís de residir a París.",
"Una nova edició de la seva traducció completa d'Homer.",
"Que es veiés privat de les seves pensions, que no li foren pagades fins que arribà la pau."
]
}
|
books
|
Tots els convidats van baixar de pressa cap al riu que, com no era estassat, havia fet embotida i en l'aigua engorgada al peu d'un arbre hi havia els dos cadàvers.
-Són elles!- va fer el fill gran amb horror.
-Déu del cel! m'apar que hagin volgut venir al bateig!
Els fills de la Clàudia van trencar en un plor enternidor. Ningú no va dir-los res. Cap paraula de consol floria en els llavis dels convidats que els miraven esborronats, com si també fossin uns cadàvers!
La jove que donava el pit, en sentir aquell silenci sobtat, va alçar-se tota estranyada i en veure la corrua que anava camps avall, corrent, va dir-se mig ofesa: -Tanmateix, són massa grans per fer tanta ximpleria.- I com que ningú no tornava i ningú no responia, la solitud va esverar-la i obrí les finestres irada i començà a cridar:
-Noi!… vina!… Gràcia!… correu… veniu!…
Plovien fulles. El vent somovia amb majestat els arbres. Les remors del riu i de la boscúria es confonien harmoniosament i la veu de la jove a cada crit era més ronca i feresta.
-Veniu, criminals!… ¡correu que em moro de por! correu… veniu! Per Déu, veniu!
|
[
"Qui va anar cap a la riera?",
"Ho van fer a pas lent?",
"Què s'hi van trobar?",
"Algú va reconèixer els cossos?",
"Qui?",
"Qui va començar a gemegar?",
"Els van fer callar?",
"Els van intentar reconfortar?",
"Com restaven els invitats?",
"Què feia una noia mentrestant?",
"Què va contemplar?",
"I què va pensar en veu alta?",
"Què la va alarmar?",
"Què va demanar als qui havien marxat?"
] |
{
"answer_end": [
50,
39,
162,
196,
196,
321,
346,
405,
467,
494,
608,
682,
757,
1039
],
"answer_start": [
0,
19,
98,
164,
177,
264,
323,
348,
380,
469,
559,
610,
733,
1023
],
"input_text": [
"Tots els convidats.",
"No.",
"Dos cadàvers.",
"Sí.",
"El fill gran.",
"Els fills de la Clàudia.",
"No.",
"No.",
"Esborronats, com si també fossin uns cadàvers.",
"Donava el pit.",
"La corrua que anava camps avall, corrent.",
"Que, tanmateix, eren massa grans per fer tanta ximpleria.",
"La solitud.",
"Que vinguessin."
]
}
|
bios
|
Anna Malagrida (Barcelona, 1970) és una artista catalana que treballa principalment amb la fotografia i el vídeo.
Es va llicenciar en Ciències de la Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1993, tres anys després es va diplomar a l'École Nationale de la Photographie d'Arles.
La seva trajectòria va començar en 1998 amb l'obra La sphère de l'intimi, exposada en Le Printemps de Cahors i Fondation Cartier pour l'Art Contemporain. Des d'aquest moment ha creat diverses exposicions monogràfiques i col·lectives, exposant principalment en l'Espanya i França.
En 1999 crea La bañera, una instal·lació on una dona se submergeix en la banyera, creant exposada a les mirades del públic en un moment íntim, de recolliment personal. Entre el 1999 i el 2000 exposa Teleespectadores, una sèrie de retrats pels quals utilitza com a única font de llum la pantalla d'un televisor, amb aquestes finestres il·luminades els individus representats s'aïllen creant un distanciaments col·lectiu. A l'obra Interiores, exposada entre els anys 2000 i 2002, consta de dues sèries exposades en conjunt, en elles es poden observar escenes íntimes, preses a casa de manera informal. La llum juga una mirada fonamental, incidint en els rostres, marcat la psicologia dels personatges. La Dormeuse (La durmiente) és una instal·lació de grandària variable exposada entre el 2003 i el 2006 en ella es pot observar una metàfora de la privadesa, amb dues videoprojeccions que habiten l'espai creant una simulació de realitat. En el 2005 i l'any posterior crea En la sombra, instal·lació composta per diferents videos filmats en un espai interior, fent que l'espectador simplement es dediqui a la contemplació de la imatge que ens mostra l'artista. Entre 2003 i 2005 exposa Paisajes, en la qual podem observar una clara al·lusió i inspiració en el romanticisme alemany, on els personatges queden minúsculs i llunyans en comparació del paisatge i el seu decorat. En el 2003 crea Barrio chino, primera col·laboració amb Mathieu Pernot. En ella veiem un fresc urbà amb fragments de ciutat reconstruïts , veient la demolició de diversos edificis i els seus diversos significats.
En 2018 va exposar en l'Institut Valencià d'Art Modern, la col·lecció El pes dels cendres.
|
[
"Qui és l'Anna Malagrida?",
"Se centra en l'àmbit audiovisual?",
"Què va estudiar?",
"On?",
"I més tard, on va estudiar?",
"Quina de les seves composicions va suposar el tret de sortida per a la seva carrera?",
"On es va exhibir?",
"A quins països ha mostrat la seva obra, l'Anna?",
"Què és Teleespectadores?",
"I com és la composició Interiores?",
"Quin és l'element essencial a Interiores?",
"Quina obra va exhibir entre 2003 i 2006?",
"I entre 2003 i 2005?",
"Què va crear amb Mathieu Pernot?",
"A quina institució valenciana va presentar la seva obra?"
] |
{
"answer_end": [
56,
112,
160,
199,
291,
365,
445,
571,
810,
1171,
1207,
1374,
1764,
2014,
2211
],
"answer_start": [
0,
57,
114,
161,
212,
293,
367,
527,
772,
993,
1173,
1273,
1731,
1944,
2157
],
"input_text": [
"Una artista catalana.",
"Sí.",
"Ciències de la Comunicació.",
"A la Universitat Autònoma de Barcelona.",
"A l'École Nationale de la Photographie d'Arles.",
"La sphère de l'intimi.",
"A Le Printemps de Cahors i Fondation Cartier pour l'Art Contemporain.",
"A Espanya i França.",
"És una sèrie de retrats.",
"Consta de dues sèries exposades en conjunt i en elles es poden observar escenes íntimes, preses a casa de manera informal.",
"La llum.",
"La Dormeuse.",
"Paisajes.",
"Barrio chino.",
"A l'Institut Valencià d'Art Modern."
]
}
|
vilaweb
|
La Plataforma per la Llengua de l'Alguer ha començat una campanya per a reclamar l'ensenyament en català. La petició consisteix a demanar que les autoritats educatives de Sardenya compleixin i apliquin la llei del 3 de juliol de 2018 de Disciplina de la Política Lingüística Regional. Aquest text reconeix a les famílies el dret de sol·licitar l'ensenyament en la llengua de la ciutat al moment de la inscripció a l'escola. Però enguany aquesta opció encara no és possible. Perquè les autoritats apliquin la normativa i no resti solament en paper, la Plataforma per la Llengua ha estrenat la pàgina web www.enalgueres.cat, que permet a les famílies de signar una petició i enviar-la al president de Sardenya, Christian Solinas. A la carta li exposen les xifres d'ús del català i li recorden els beneficis evidents en el terreny econòmic, turístic, comercial i cultural que la llengua té per al futur de la ciutat i també per a tota l'illa. A més, els socis i els voluntaris de la Plataforma per la Llengua han començat a recollir adhesions davant les escoles alguereses durant els horaris d'entrada i de sortida dels alumnes. D'aquesta manera poden explicar la petició a les famílies, que l'han considerada necessària, i difondre millor aquesta llei no aplicada i el guany que significar per als nins. El català de l'Alguer, l'alguerès, és la llengua pròpia de la ciutat. Segons l'enquesta ‘Els usos lingüístics a l'Alguer del 2015', el 88,2 % dels algueresos el comprèn, el 36,4% el sap parlar fluidament i el 8,1% l'escriu. Però, a més a més, hi ha un consens ben ampli, del 92,3 % dels algueresos, perquè l'ensenyament de la llengua sigui introduït definitivament a l'escola.
|
[
"Què reivindica la Plataforma per la Llengua de l'Alguer?",
"Davant de qui?",
"Què els requereix?",
"Què estableix la normativa?",
"Actualment poden fer-ho, els parents?",
"Quina mesura ha implementat la Plataforma?",
"Què es pot fer mitjançant aquest portal digital?",
"Què hi diu a la correspondència dirigida al president?",
"On han aplegat signatures, els encarregats de la Plataforma?",
"Quan?",
"Amb quin objectiu?",
"I quin altre?",
"Què es parla en el municipi de l'Alguer?",
"Els habitants d'Alguer, majoritàriament, volen que la seva llengua sigui inclosa en el currículum escolar?"
] |
{
"answer_end": [
104,
179,
283,
422,
472,
621,
726,
938,
1069,
1124,
1183,
1300,
1370,
1677
],
"answer_start": [
0,
106,
180,
285,
424,
474,
589,
728,
1006,
1070,
1126,
1219,
1302,
1545
],
"input_text": [
"L'ensenyament en català.",
"De les autoritats educatives de Sardenya.",
"Que compleixin i apliquin la llei del 3 de juliol de 2018 de Disciplina de la Política Lingüística Regional.",
"El dret de les famílies de sol·licitar l'ensenyament en la llengua de la ciutat al moment de la inscripció a l'escola.",
"No.",
"Ha estrenat la pàgina web www.enalgueres.cat.",
"Les famílies poden signar una petició i enviar-la al president de Sardenya, Christian Solinas.",
"Li exposen les xifres d'ús del català i li recorden els beneficis evidents en el terreny econòmic, turístic, comercial i cultural que la llengua té per al futur de la ciutat i també per a tota l'illa.",
"Davant les escoles alguereses.",
"Durant els horaris d'entrada i de sortida dels alumnes.",
"El d'explicar la petició a les famílies.",
"Difondre millor aquesta llei no aplicada i el guany que significar per als nins.",
"El català de l'Alguer, l'alguerès.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
Onze membres del consell ciutadà de Podem a les Illes Balears han presentat la seva dimissió per la ‘deriva erràtica de la direcció' i la seva ‘subalternitat i obediència al PSOE'. Entre els càrrecs que han renunciat hi ha l'ex-portaveu Laura Camargo, l'ex-president del parlament Baltasar Picornell i l'ex-regidora a Palma Aligi Molina, que van formar part de la candidatura Construint Podem. Han assegurat que van ajornar la dimissió fins que passessin les eleccions espanyoles per a no interferir i perquè no fos utilitzada ‘de forma interessada'. També han dimitit Fernanda Caro, Adrián Martínez, Mireia Rubio, Laura Mariani, Sabina Riera, Antonio Sánchez-Tirado i Ximena De la Vega. Helena Herrera, que va dimitir anteriorment, s'ha afegit a l'escrit de renúncia. Denuncien la ‘ pràctica desaparició de les reivindicacions pròpies' de Podem, en el cas de les Illes ontra la saturació turística, per a la protecció del medi ambient, a favor de la regeneració democràtica o de la lluita contra el deute que ofega el govern. Així mateix, critiquen ‘unes línies cada vegada més allunyades dels principis del republicanisme i de la impugnació del règim del 78′, així com l”obsessió gobernista a qualsevol preu, fins i tot deixant pel camí esquinçalls essencials del programa', i la institucionalització d'un projecte transformador ‘que venia a canviar-lo tot'. Entre els motius de la dimissió, també citen la construcció de l'autopista Llucmajor-Campos, la falta de democràcia interna, la suplantació de les decisions col·lectives per un grup d'afins a la direcció del partit a les Illes, la ‘persecució i rebuig' de la discrepància política i una ‘confusió constant de la lleialtat amb l'obediència cega al partit'. També s'oposen a la ‘burocratització' de Podem, l'allunyament dels principis d'horitzontalitat i participació, la falta de comunicació interna i la inexistència d'assemblees ciutadanes presencials i d'actes públics de rendició de comptes per part dels càrrecs públics, limitant la vida del partit a les invitacions organitzades per la direcció o la participació en escasses consultes en línia ‘amb preguntes-parany per a ratificar el ja decidit des de dalt'. Per últim, acusen el partit de ‘derives contràries al feminisme, les cures i la sororitat', amb ‘actituds agressives entre companys i companyes', i de neutralitzar a persones incòmodes per a la direcció, sense debat previ.
|
[
"Què ha passat a les Illes Balears?",
"Per quina raó?",
"Qui era la representant del partit, abans?",
"I el capdavanter del parlament?",
"Qui és Aligi Molina?",
"Què tenen en comú?",
"Què han afirmat?",
"Quines altres persones han abandonat el partit?",
"Helena Herrera ho ha fet alhora?",
"De tota manera, ha donat suport a la carta de comiat de la resta?",
"Quins temes solia tractar el partit polític a les Illes Balears?",
"Què se li retreu a l'actual partit?",
"Quines altres causes assenyalen els renunciants per a justificar el seu abandó al partit polític?",
"Consideren que Podem fomenta la col·laboració?",
"I la igualtat?"
] |
{
"answer_end": [
92,
179,
250,
299,
336,
392,
549,
702,
731,
767,
1025,
1359,
1715,
1826,
2266
],
"answer_start": [
0,
93,
223,
252,
304,
338,
394,
551,
688,
733,
779,
1040,
1361,
1765,
2187
],
"input_text": [
"Que onze membres del consell ciutadà de Podem han presentat la seva dimissió.",
"Per la deriva erràtica de la direcció i la seva subalternitat i obediència al PSOE.",
"Laura Camargo.",
"Baltasar Picornell.",
"L'ex-regidora a Palma.",
"Que van formar part de la candidatura Construint Podem.",
"Que van ajornar la dimissió fins que passessin les eleccions espanyoles per a no interferir i perquè no fos utilitzada de forma interessada.",
"Fernanda Caro, Adrián Martínez, Mireia Rubio, Laura Mariani, Sabina Riera, Antonio Sánchez-Tirado i Ximena De la Vega.",
"No.",
"Sí.",
"La saturació turística, la protecció del medi ambient, la regeneració democràtica o la lluita contra el deute que ofega el govern.",
"Unes línies cada vegada més allunyades dels principis del republicanisme i de la impugnació del règim del 78, així com l”obsessió gobernista a qualsevol preu, fins i tot deixant pel camí esquinçalls essencials del programa, i la institucionalització d'un projecte transformador que venia a canviar-lo tot.",
"La construcció de l'autopista Llucmajor-Campos, la falta de democràcia interna, la suplantació de les decisions col·lectives per un grup d'afins a la direcció del partit a les Illes, la persecució i rebuig de la discrepància política i una confusió constant de la lleialtat amb l'obediència cega al partit.",
"No.",
"Tampoc."
]
}
|
bios
|
Emília Baró i Sanz (Barcelona, 22 de juny de 1884 - 2 de novembre de 1964) fou una actriu teatral catalana de llarga trajectòria professional, que estigué casada amb el periodista, actor i traductor Carles Capdevila. La seva germana Antònia fou també actriu.
Emília Baró i Sanz va iniciar-se en el teatre a la infantesa, com la seva germana Antònia, filles de Lluís Baró i Roig, natural de Tarragona, i de Rita Sans i Solanas, de Sant Pol de Mar. Va debutar als 12 anys i amb disset ja va actuar al Teatre Íntim, en petits papers en els muntatges d'Interior, de Maurice Maeterlinck, i Blancaflor, d'Adrià Gual, el 1899. L'any següent, va passar al Teatre Romea, on treballaria diverses temporades. L'any 1904 va anar a Madrid amb la companyia d'Enric Borràs. Posteriorment, de nou a Barcelona, va treballar com a actriu destacada dels Espectacles i Audicions Graner, al Principal, amb papers principals, com el de Maria a La santa espina (1907), de Guimerà, o també Rosina a El barber de Sevilla, de Beaumarchais, traduïda per Carles Capdevila i Recasens, el seu marit.
Va ser protagonista en obres del teatre català, com ara Sainet trist, d'Àngel Guimerà, Nausica (1912), de Joan Maragall i L'auca del senyor Esteve (1917), de Santiago Rusiñol. Així mateix, va actuar en obres universals, com Prometeu encadenat, d'Èsquil; L'avar, de Molière, o Els teixidors de Silèsia, de Gerhart Hauptmann. Va ser primera actriu les dues temporades del Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans (1912-1913). Va actuar amb èxit a les sales més importants de l'escena barcelonina: el Teatre Principal, el Romea i el Novetats.
Emília Baró va contribuir a la represa del teatre català durant la postguerra actuant en obres de Josep Maria de Sagarra, com L'hereu i la forastera (1948), Les vinyes del Priorat (1950), L'alcova vermella (1952), L'amor viu a dispesa (1952) o El senyor Perramon (1960), la coneguda adaptació de L'avar de Molière feta per Sagarra i protagonitzada per Joan Capri. També va excel·lir com a actriu de caràcter fins pocs anys abans de morir. Per a l'historiador teatral Francesc Curet, Emília Baró és una “primera actriu absoluta”, que descriu així: “es caracteritzava per una finor d'esperit i una suavitat de forma, dots que amorosia amb la seva veu clara i cristal·lina, d'una agradosa musicalitat” (1967: 518). Per a Núria Espert, Emília Baró va ser qui va despertar la seva vocació teatral, gràcies a la credibilitat que despertaven les seves actuacions.
|
[
"Qui era l'Emília Baró?",
"Qui va ser la seva parella?",
"L'Emília compartia ofici amb algú de la seva família?",
"Amb qui?",
"Qui era el pare de l'Emília i l'Antònia?",
"I la mare?",
"Amb quina edat va pujar a un escenari per primera vegada?",
"Quan va sortir de Catalunya?",
"Va retornar a la capital catalana?",
"I què hi va fer?",
"De quins autors catalans n'ha interpretat l'obra?",
"I d'internacionals?",
"Què va fer d'important per al teatre en català?",
"Com?",
"A qui va inspirar a actuar?"
] |
{
"answer_end": [
106,
215,
257,
257,
377,
425,
511,
757,
792,
902,
1244,
1392,
1683,
1875,
2397
],
"answer_start": [
0,
147,
217,
217,
350,
401,
472,
698,
759,
794,
1070,
1246,
1606,
1684,
2318
],
"input_text": [
"Una actriu teatral catalana.",
"El periodista, actor i traductor Carles Capdevila.",
"Sí.",
"Amb la seva germana Antònia.",
"Lluís Baró i Roig.",
"Rita Sans i Solanas.",
"Amb disset anys.",
"L'any 1904.",
"Sí.",
"Va treballar com a actriu destacada dels Espectacles i Audicions Graner, al Principal, amb papers principals.",
"D'Àngel Guimerà, de Joan Maragall i de Santiago Rusiñol.",
"D'Èsquil, de Molière i de Gerhart Hauptmann.",
"Va contribuir a la seva represa durant la postguerra.",
"Actuant en obres de Josep Maria de Sagarra, com L'hereu i la forastera, Les vinyes del Priorat, L'alcova vermella, L'amor viu a dispesa o El senyor Perramon.",
"A Núria Espert."
]
}
|
vilaweb
|
La presidenta del govern, Francina Armengol, confia que un govern espanyol format per PSOE i Unides Podem accepti ‘una negociació lleial' que permeti que els ciutadans de les Illes ‘vegin recompensat el seu esforç amb més recursos' per a millorar els serveis públics. L'estabilitat en el govern espanyol, que ‘ha de néixer de la responsabilitat i del compromís de tots', hauria de facilitar el desenvolupament de les compensacions fiscals per la insularitat previstes en el Règim Especial de Balears i l'aprovació d'un nou model de finançament que doti de més fons a les Illes, ha sostingut Armengol en el seu discurs de Cap d'any. En un missatge emès per IB3, la presidenta ha subratllat que l'increment dels recursos econòmics per a les administracions públiques de les Illes és ‘clau' per a millorar l'educació ampliant l'oferta pública de 0 a 3 anys, augmentar els serveis sanitaris i la seva qualitat, reforçar les prestacions als dependents i persones necessitades i garantir la igualtat entre sexes. ‘Són recursos clau per a enfortir la protecció del nostre medi ambient i avançar cap a la sostenibilitat. Clau, en definitiva, per a millorar aquesta societat moderna, treballadora i generosa, que aspira a elevar sempre el benestar de tots els que la integrem', ha agregat. La cap de l'executiu, que ha gravat el seu missatge institucional de Cap d'any a la Llotja de Palma, ha agraït als ciutadans la participació en els processos electorals de 2019, que han ‘enfortit' la democràcia. Ha ressaltat que, encara que s'ha ‘deixat enrere la pitjor crisi econòmica, la pitjor crisi laboral, per a avançar cap a xifres d'ocupació rècord i acords històrics per a pujar els salaris', encara ‘són molts els qui continuen buscant una oportunitat, els qui passen per dificultats'. Armengol ha fet un repàs d'algunes de les polítiques dutes a terme en els últims anys en àmbits com el sanitari i l'educatiu i ha incidit en què el gran repte del futur és la preservació del medi ambient, per al qual són precises mesures legislatives, de protecció dels recursos naturals i individuals. ‘Us vull avançar que començarem aquest any impulsant noves mesures per a facilitar l'accés a l'habitatge i per a millorar la qualitat del nostre turisme, que continuarem fent més escoles, residències i centres sanitaris moderns, eficients i sostenibles, i que ampliarem la protecció del nostre territori i accelerarem la transició cap a energies netes', ha promès. La presidenta s'ha referit també als nous fòrums de diàleg social posats en marxa pel govern per a ‘formular l'Agència Balear 2030' per al desenvolupament sostenible en els àmbits econòmic, social i mediambiental. ‘Només des del consens garantirem les estratègies per a continuar prosperant durant la dècada vinent', ha destacat. ‘Que en aquest 2020 els vostres somnis moguin el món', ha conclòs.
|
[
"Qui és Francina Armengol?",
"En què té fe?",
"Què és una negociació lleial?",
"En quin context ha comparegut Armengol?",
"A través de quin mitjà de comunicació?",
"Per què s'ha d'augmentar el pressupost destinat a l'administració pública de les Balears?",
"On era quan ha dit aquestes paraules?",
"Què valora dels habitants de les Illes?",
"Per què?",
"Quin és el desafiament segons Armengol?",
"Què és necessari per a superar-lo?",
"Què vol afavorir el partit d'Armengol?",
"I de què en volen augmentar el nombre?",
"I què volen fer amb més rapidesa?",
"Què ha desitjat Armengol al final del seu parlament?"
] |
{
"answer_end": [
43,
137,
266,
630,
659,
1005,
1380,
1457,
1491,
1981,
2079,
2185,
2333,
2432,
2841
],
"answer_start": [
0,
45,
114,
578,
632,
693,
1307,
1382,
1429,
1923,
1950,
2154,
2235,
2387,
2776
],
"input_text": [
"La presidenta del govern.",
"En el fet que un govern espanyol format per PSOE i Unides Podem accepti una negociació lleial.",
"Una que permeti que els ciutadans de les Illes vegin recompensat el seu esforç amb més recursos per a millorar els serveis públics.",
"En un discurs de Cap d'Any.",
"D'IB3.",
"Per millorar l'educació ampliant l'oferta pública de 0 a 3 anys, augmentar els serveis sanitaris i la seva qualitat, reforçar les prestacions als dependents i persones necessitades i garantir la igualtat entre sexes.",
"A la Llotja de Palma.",
"La seva participació en els processos electorals de 2019.",
"Perquè han enfortit la democràcia.",
"La preservació del medi ambient.",
"Mesures legislatives, de protecció dels recursos naturals i individuals.",
"L'accés a l'habitatge.",
"D'escoles, residències i centres sanitaris moderns, eficients i sostenibles.",
"La transició cap a energies netes.",
"Que en aquest 2020 els vostres somnis moguin el món."
]
}
|
bios
|
Antònia Buades Vallespir, més coneguda com a Madò Buades (sa Pobla, 11 de gener de 1911 - Palma, 24 de desembre de 2007), fou una cantant i folklorista mallorquina. Cantadora de formació autodidacta, fa de la cançó la seva eina d'expressió més personal. Va passejar el seu estil personal i intransferible conservant a la vegada l'autenticitat de les tonades populars. També fou coneguda com a Madò Buades.
Va néixer a Sa Pobla al si d'una família de pagesos. Començà a treballar al camp a l'edat de 4 anys. Rebé educació formal, a casa d'un mestre del poble, que l'ensenyava a llegir i escriure en castellà, i a fer comptes. Pel que fa a la música, fou gairebé autodidacta. Va entregar la seva vida a aquest art, fet que potencià la investigació i l'estudi de les «tonades de feina».
Als 11 anys va presentar-se a un concurs al Teatre Balear de Palma, en el qual fou guardonada amb el primer premi. Durant la dècada dels 50 va guanyar un concurs de cançons a Selva i a Sa Pobla. A finals dels 60 va formar el grup musical Ximbombes i Cantadors (juntament amb Bartomeu Gamundí -el seu marit- i Pep Ferrer, ambdós virtuosos de la ximbomba), amb els quals gravà alguns discs i programes de televisió.
El 1968 va guanyar el I Concurs Nacional de Folklore de l'Estat espanyol amb la cançó «Perendenga». El 2001 fou guardonada amb la Medalla d'Or del Consell de Mallorca i el 2002 rebé el Premi Ramon Llull a les Arts. Els darrers anys de la seva vida va viure a la Llar d'Ancians del Consell de Palma, on va morir als 96 anys.
|
[
"De quina altra manera s'anomenava l'Antònia Buades?",
"Quin any va morir?",
"A què es va dedicar?",
"Va aprendre a cantar a una acadèmia?",
"Què significava per a ella la música?",
"Quina influència va quedar reflectida en les seves obres?",
"La seva família era d'empresaris?",
"A què es dedicaven llavors?",
"Va anar a l'escola?",
"On aprenia?",
"Què va fer quan tenia onze anys?",
"I va ser reconeguda?",
"En quina posició va quedar?",
"Amb qui es va casar?",
"Amb quin guardó va ser reconeguda el 2002?"
] |
{
"answer_end": [
56,
120,
163,
198,
252,
366,
457,
457,
557,
557,
850,
897,
897,
1090,
1411
],
"answer_start": [
0,
45,
122,
165,
200,
305,
427,
427,
507,
529,
784,
852,
867,
1055,
1367
],
"input_text": [
"Com a Madò Buades.",
"El 2007.",
"Fou cantant i folklorista.",
"No.",
"Era la seva eina d'expressió més personal.",
"La de les tonades populars.",
"No.",
"Eren pagesos.",
"No.",
"A casa d'un mestre del poble.",
"Va presentar-se a un concurs al Teatre Balear de Palma.",
"Sí.",
"En la primera.",
"Amb Bartomeu Gamundí.",
"Amb el Premi Ramon Llull a les Arts."
]
}
|
vilaweb
|
El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha parlat avui de suprimir el concert econòmic basc. En una entrevista a TV3, ha explicart que calia unificar el sistema de finançament a l'estat espanyol. ‘Europa ja ha advertit que les quotes basques i navarreses no serveixen', ha dit. Segons ell, no es pot dir que no al concert per a Catalunya i alhora acceptar-lo al País Basc. I ha reblat: ‘Els privilegis no es copien, s'eliminen.' Sobre la possible reforma de la constitució espanyola, ha indicat que es podria millorar, però no pas canviar-la a fons. Ciutadans presentarà una proposta reforma durant aquest mes. Quant al 27-S, ha dit que hi havia hagut una majoria de catalans que no havia votat a favor de la independència, tot i que ha admès: ‘No podem menystenir el 47,8% de catalans que ho va fer.' Rivera s'ha preguntat com ho faran CDC i ERC per justificar que es presenten a les eleccions espanyoles si tenen un full de ruta ‘al marge de les lleis democràtiques', que parla de declarar la independència. Vegeu l'entrevista sencera:
|
[
"Qui és Albert Rivera?",
"I què ha fet?",
"On ho ha fet?",
"Quina necessitat ha expressat a la trobada?",
"Què ha al·legat?",
"Què no seria admissible segons ell?",
"Els avantatges d'uns sobre els altres s'han d'emular?",
"Quin altre tema ha posat sobre la taula?",
"La constitució podria ser completament modificada?",
"Qui oferirà suggeriments per a la modificació?",
"Què ha afirmat respecte al dia 27 de setembre?",
"Pretén ignorar l'opinió dels qui van donar suport a la independència?",
"Sobre què ha mostrat dubtes?",
"Què inclou l'estratègia de CDC i ERC?"
] |
{
"answer_end": [
40,
93,
118,
196,
269,
373,
428,
484,
550,
611,
724,
801,
970,
1010
],
"answer_start": [
0,
42,
95,
120,
199,
280,
389,
431,
431,
552,
613,
747,
804,
830
],
"input_text": [
"El president de Ciutadans.",
"Ha parlat avui de suprimir el concert econòmic basc.",
"En una entrevista a TV3.",
"La d'unificar el sistema de finançament a l'estat espanyol.",
"Que les quotes basques i navarreses no serveixen.",
"Dir que no al concert per a Catalunya i alhora acceptar-lo al País Basc.",
"No.",
"La possible reforma de la constitució espanyola.",
"No.",
"Ciutadans.",
"Que hi havia hagut una majoria de catalans que no havia votat a favor de la independència.",
"No.",
"Sobre com ho faran CDC i ERC per justificar que es presenten a les eleccions espanyoles si tenen un full de ruta al marge de les lleis democràtiques.",
"La declaració d'independència."
]
}
|
vilaweb
|
La vaga dels treballadors de terra d'Ibèria a l'aeroport de Barcelona ha causat vuitanta-una anul·lacions en la segona jornada de protesta. Vueling ja havia avisat dijous que suspendria setanta-tres vols, però avui British Airways n'ha anul·lat vuit més. De fet, Vueling ha assegurat que la vaga ha afectat uns 15.600 passatgers de la companyia que tenien vols amb origen o destí a Barcelona. La majoria han estat recol·locats en altres vols el mateix dia o l'endemà. El comitè de vaga es reunirà demà al matí per decidir si continua amb les protestes. Consulteu l'estat de tots els vols d'arribada i sortida ací. En declaracions a Europa Press, Minguillón ha qualificat de ‘desafortunat' atribuir els retards generalitzats dels vols d'ahir a la forta pluja, que va fer paralitzar durant mitja hora els enlairaments i els aterratges. Avui encara s'han registrat retards i, segons Aena, s'espera recuperar totalment la puntualitat a final del dia. L'aeroport operarà un total de 1.074 vols. El portaveu ha informat que els treballadors compliran avui també amb els serveis mínims, que ha qualificat d'excessius, i ha explicat que el seguiment de la vaga és del 80%, mentre que Ibèria l'ha rebaixat fins el 14,79%. Minguillón ha afirmat que ‘no hi ha notícies' sobre una nova reunió de negociació amb la companyia, i que els representants del comitè d'empresa es reuniran demà a les 10.30 hores per decidir si fan noves jornades de vaga. La vaga dels treballadors de terra d'Ibèria, que reclamen millores laborals, ja va causar ahir la cancel·lació de seixanta-dos vols, als quals es van sumar les trenta-dues cancel·lacions per la meteorologia adversa a Barcelona.
|
[
"Qui ha fet una aturada reivindicativa?",
"Què ha provocat això?",
"Quan?",
"De quines aerolínies parla el text?",
"Quantes persones han patit les conseqüències de les aturades?",
"Què tenien en comú totes elles?",
"Com se'ls ha compensat?",
"Qui farà una trobada?",
"Amb quina finalitat?",
"En quin mitjà de comunicació s'ha fet una comunicació?",
"I qui l'ha protagonitzat?",
"Què ha dit?",
"Quants viatges es faran avui des de l'aeroport?",
"Quants treballadors s'han adherit a l'aturada?",
"Què demanen amb aquesta manifestació?"
] |
{
"answer_end": [
69,
105,
138,
253,
328,
391,
466,
496,
551,
644,
670,
757,
988,
1163,
1511
],
"answer_start": [
0,
70,
106,
140,
288,
345,
393,
468,
468,
614,
614,
657,
834,
1113,
1436
],
"input_text": [
"Els treballadors de terra d'Ibèria a l'aeroport de Barcelona.",
"Vuitanta-una anul·lacions.",
"En la segona jornada de protesta.",
"De Vueling i de British Airways.",
"Uns 15.600 passatgers.",
"Que tenien vols amb origen o destí a Barcelona.",
"Han estat recol·locats en altres vols el mateix dia o l'endemà.",
"El comitè de vaga.",
"La de decidir si continua amb les protestes.",
"A Europa Press.",
"Minguillón.",
"Que és desafortunat atribuir els retards generalitzats dels vols d'ahir a la forta pluja.",
"Un total de 1.074 vols.",
"Un 80%.",
"Millores laborals."
]
}
|
books
|
-Hola! Vet aquí un cavaller ben majestuós i elegant. Qui li ensumaria que trafica secretament amb les gràcies de la seva esposa i que es vesteix d'ella despullar-se? Xufla! vet allà tot un senyor notari, estampa de la formalitat i font de la bona fe, que, mirat per dins, és un barret de rialles i una fàbrica de trampes i mentides. Tiva! aquell gata seuma, que es lleva la gorra i es senya davant els sants de les cantonades, no creu en Déu i viu de les galimes d'una administració i d'una caixeta d'ànimes del Purgatori. Anem, anem, no hi ha un pam de net. Com més vaig observant… Però algun gra de bo trobarem: Calla! per allí vénen unes dametes de cara serafinesca i posat de no haver romput mai cap plat ni cap olla. Acaben de sortir de l'església, cadascuna acompanyada del seu festejador, i pla es veu que els festejadors les contemplen embadalits i les creuen més innocentones que un infant de bolquers. Si serà. Ja s'atancen. Les guiparem per les espieres de la torratxa. Hola-hola, quines santetes de paper d'ou! Les manyagoies dediquen la tarda, amb els promesos, als exercicis espirituals i el vespre als corporals, jugant a la cuit amagada amb uns cosinets. Hi ha vedells, que neixen amb blenques, fitre! Ah! malestrucs promesos! Però i ells? Quins altres àngels gajans! Ah! caps de trons! Quina honor per al pare, que els ha engendrats, i quina esperança per a la casa, que hagin de regir! No, fitre, no hi ha un pam de net! Encara, entre tantes de persones com he traüllat, no n'he trobada cap que m'agradés per a pare, ni per a fill, ni per a esposa, ni per a amic. Passa la gent I ecs, ecs, ecs!… tothom em fastigueja. Que lletges que són les bafarades de la carn a dintre les ànimes! I ningú no se'n deslliura del tot, ni àdhuc alguns que les resisteixen i sembla que tiren per penitents. Mala feina se'ls gira, pobrics! Tothom put a rancior de luxúria i a d'altres feditats galdoses per lestil. I tots tan hipòcrites, tan compostos de part de fora! Mes, no, no tots. Aquí vénen uns jovencells, que no tracten de pintar-se la cigonya i ells amb ells galegen de deshonestitat. Tal volta faran de més bon veure que els altres. Fitre, que desvergonyits! Aquests sí que juguen a la xerrada. Però que? Sàtrapes, més que sàtrapes!… també porten careta; també cadascun oculta certes gusarapes a les mirades dels companys i de tothom. Ah! quin món d'immundícia i de farsa!
|
[
"A qui es presenta primer?",
"Com és percebut?",
"Què no se sap d'ell?",
"I de qui més es parla?",
"Quina impressió dona?",
"Com és en realitat?",
"De quina colla parla més tard?",
"Semblen innocents?",
"D'on estan eixint?",
"Amb qui van?",
"Com es comporten ells?",
"Què fan a la nit les noies?",
"El narrador se sent a gust amb algú?",
"Què critica de la gent?",
"Quines característiques atribueix al món?"
] |
{
"answer_end": [
51,
51,
164,
202,
249,
331,
648,
720,
752,
794,
854,
1169,
1580,
1966,
2382
],
"answer_start": [
7,
16,
53,
173,
186,
256,
621,
671,
722,
754,
813,
1023,
1447,
1839,
2350
],
"input_text": [
"A un cavaller.",
"Com a majestuós i elegant.",
"Que trafica secretament amb les gràcies de la seva esposa i que es vesteix d'ella despullar-se.",
"D'un senyor notari.",
"De formalitat i bona fe.",
"És un barret de rialles i una fàbrica de trampes i mentides.",
"D'unes dametes.",
"Sí.",
"De l'església.",
"Cadascuna amb el seu festejador.",
"Les contemplen embadalits.",
"La dediquen als exercicis corporals, jugant a cuit amagada amb uns cosinets.",
"No.",
"Que tothom put a rancior de luxúria i a d'altres feditats galdoses per lestil, i son tots tan hipòcrites, tan compostos de part de fora.",
"La immundícia i la farsa."
]
}
|
books
|
Ai pàtria, pàtria! Qui t'ha vist i et veu!
Ara és ben al revés!
Sembla impossible que en tan poc temps hajam passat d'aquella vanitosa indiferència, d'aquella supèrbia presumptuosa, a la curiositat infantil més extremada.
Sobre aquest punt també els podria posar quatre paraules en llatí, que hi vénen molt al cas; mes no les poso perquè no estic ben segur de saberles exactament, i en cosa escrita és molt fàcil que a un l'atrapin; si això fos discurs o sermó, ja les hauria tirades entre cap i coll, perquè les paraules volen, i parlant una mica enfarfegat ningú podria demostrar-me que la cita era esguerrada.
Després d'aquesta prova de franquesa, que de ma plana voluntat els dono, crec que m'hauré fet quelcom simpàtic als lectors, i, amb aqueixa confiança, prosseguesc.
Endemés, com anàvem dient, hem canviat tant, en dos mesos, la gent de Barcelona, que estem desconeguts.
Ara, tot té gran importància: tots referim, com si fossin assumptos de molta entitat, les petiteses més nímies e insignificants.
Arriba un a una reunió de cafè o passeig, i, si vol vèure's rodejat d'una cinquantena de curiosos, no té més que preguntar: -¿Que no saben lo que ha succeït?
Si el diari porta que la pluja ha escrostonat la fatxada d'una casa acabada de fer, tot seguit sentireu vint o trenta persones que diuen: -Home! ho tinc d'anar a veure.- Ja aquest succès és un alicient per a la curiositat pública.
Hi ha hòmens formals, d'aquestos que consideren malaguanyats el temps i els esforços que s'empleen en combatre la pena de la vida, que amb tota la bona fe es dediquen a contar les botigues tancades, i, apuntant-les per carrers i barris, viuen persuadits de què el dia que publiquin els seus datos haurán fet un gran servei a l'espècie humana.
Jo mateix he vist a un senyor molt amic de les ciències exactes, i enemic acèrrim de tot quant pot distraure a la gent de les ocupacions sèries, jo l'he vist passar mitja hora al carrer, aturat i mirant en l'aire, i no per a contemplar la immensitat del firmament o el majestuós curs dels astres, sinó per a veure una mona amb capa vermella, que menjava sucre sentada en la barana d'un balcó de segon pis.
Si pel juliol li haguessen dit que tan prompte havia de caure en semblant debilitat, hauria respost que tractaven de burlar-se d'ell sense gràcia.
|
[
"De què parla el text?",
"Es troba en el mateix estat que abans?",
"Com és en l'actualitat?",
"El canvi s'ha produït ràpidament?",
"Quin caràcter li atribueix a la nació en un passat?",
"I en un present?",
"En quin idioma voldria introduir alguna cita, el narrador, en el text?",
"Per què no ho fa?",
"El narrador creu que està agradant als consumidors de l'escrit?",
"I ell d'on és?",
"Què ha canviat en el comportament dels habitants de la ciutat?",
"Quin fet podria ser d'interès per als barcelonins?",
"Com descriu als individus seriosos?",
"I aquests què fan, ara?",
"A quin tipus de persona es refereix, també?"
] |
{
"answer_end": [
17,
41,
62,
220,
180,
220,
287,
431,
735,
855,
1007,
1334,
1527,
1633,
1884
],
"answer_start": [
0,
19,
43,
64,
64,
182,
222,
319,
686,
803,
803,
1167,
1398,
1553,
1741
],
"input_text": [
"De la patria.",
"No.",
"Ben al revés.",
"Sí.",
"De vanitosa indiferència i de supèrbia presumptuosa.",
"De curiositat infantil.",
"En llatí.",
"Perquè no està ben segur de saberles exactament, i en cosa escrita és molt fàcil que a un l'atrapin.",
"Sí.",
"De Barcelona.",
"Que ara, tot té gran importància: tots refereixen, com si fossin assumptos de molta entitat, les petiteses més nímies e insignificants.",
"Que la pluja hagués escrostonat la fatxada d'una casa acabada de fer.",
"Com a aquestos que consideren malaguanyats el temps i els esforços que s'empleen en combatre la pena de la vida.",
"Es dediquen a contar les botigues tancades, i, apuntant-les per carrers i barris.",
"A l'amic de les ciències exactes, i enemic acèrrim de tot quant pot distraure a la gent de les ocupacions sèries."
]
}
|
vilaweb
|
La subdirectora general d'Educació de la UNESCO, Stefania Giannini, ha defensat en una entrevista a l'ACN que els docents, i la societat en general, no han de tenir por de tractar temes polèmics a les aules. ‘Catalunya, com qualsevol altre país, es pot beneficiar d'introduir aquests debats al sistema escolar', ha afirmat quan se li ha preguntat pel fet que professors catalans hagin reconegut que en l'últim any han evitat tractar qüestions relacionades amb el context polític. Giannini, que ha presentat a Barcelona l'informe de la UNESCO ‘Educació per als Objectius de Desenvolupament Sostenible', subratlla que un dels principals objectius per construir una societat sostenible és aconseguir que els infants siguin ‘capaços de trobar el seu propi punt de vista sobre temes que afrontaran al llarg de la vida' i desenvolupin un ‘esperit crític'. Giannini assenyala que es tracta de fomentar que es parla a l'escola sobre ‘valors universals, com la dignitat humana, el respecte i la tolerància'. En aquest sentit, apunta que això ‘va més enllà' dels debats ‘locals, nacionals o regionals' que afecten Catalunya o altres països. Segons ella, no hi ha cap ‘conflicte' entre la ‘dimensió' del debat dels governs i la política i la discussió sobre ‘valors i drets fonamentals' que tots els infants han de poder ‘compartir'. De fet, la subdirectora general d'Educació de la UNESCO defensa que s'ha de fomentar el ‘pensament crític' a les aules i evitar que les nenes i els nens visquin en una bombolla aïllada dels problemes que els envolten o que veuen a les notícies. ‘En uns temps convulsos, en què ens enfrontem a grans reptes, com les migracions, el canvi climàtic o els populismes, necessitem disseminar una cultura del respecte i la tolerància i l'educació és la principal eina que tenim', ha subratllat. En aquest sentit, és una ‘responsabilitat molt important' per a la UNESCO ‘intentar preparar els professors per aconseguir-ho i que els nostres alumnes siguin conscients del que els envolta, també fora de l'escola'. El document de la UNESCO ‘Educació per als Objectius de Desenvolupament Sostenible', presentat aquest dimecres al vespre en un acte organitzat per UNESCOCat, demana promoure societats pacífiques i inclusives per al desenvolupament sostenible, garantir l'accés a la justícia per a tothom i construir institucions eficaces. A part dels objectius d'aprenentatge cognitiu, el document també en fixa de socioemocionals, com que els estudiants siguin capaços de debatre qüestions d'abast local i mundial relatives a la pau, la justícia i la inclusió; de mostrar empatia i solidaritat i de reflexionar sobre la pertinença a diferents grups i el sentiment compartit amb la humanitat. Giannini participarà aquest dijous a Barcelona en una jornada sobre el dret dels refugiats a l'educació organitzada per UNESCOCat.
|
[
"Qui és Stefania Giannini?",
"Què ha afirmat?",
"A on suggereix que pot anar bé que s'introdueixin aquestes discussions?",
"En quin context ho ha dit, això?",
"Què ha fet Giannini a la capital de Catalunya?",
"Quin és una de les metes que té la nostra comunitat?",
"Què creu Giannini que s'ha d'afavorir en l'àmbit acadèmic?",
"I què més?",
"Quins desafiaments viu la societat d'avui dia?",
"Què vol espargir per tal de superar-los?",
"Quin paper té l'Organització de les Nacions unides en aquesta comesa?",
"Quan s'ha donat a conèixer l'informe de l'Organització?",
"En quin context?",
"A què insta l'escrit?",
"I quin altre tipus de metes marca?"
] |
{
"answer_end": [
66,
206,
309,
478,
600,
848,
997,
1441,
1684,
1792,
2024,
2146,
2182,
2346,
2439
],
"answer_start": [
0,
49,
209,
312,
480,
616,
850,
1323,
1600,
1686,
1828,
2026,
2147,
2184,
2348
],
"input_text": [
"La subdirectora general d'Educació de la UNESCO.",
"Que els docents, i la societat en general, no han de tenir por de tractar temes polèmics a les aules.",
"A Catalunya.",
"Quan se li ha preguntat pel fet que professors catalans hagin reconegut que en l'últim any han evitat tractar qüestions relacionades amb el context polític.",
"Ha presentat l'informe de la UNESCO Educació per als Objectius de Desenvolupament Sostenible.",
"Aconseguir que els infants siguin capaços de trobar el seu propi punt de vista sobre temes que afrontaran al llarg de la vida i desenvolupin un esperit crític.",
"Que es parli a l'escola sobre valors universals, com la dignitat humana, el respecte i la tolerància.",
"El pensament crític a les aules.",
"Les migracions, el canvi climàtic i els populismes.",
"Una cultura del respecte i la tolerància i l'educació.",
"El d'intentar preparar els professors per aconseguir-ho.",
"Aquest dimecres al vespre.",
"En un acte organitzat per UNESCOCat.",
"A promoure societats pacífiques i inclusives per al desenvolupament sostenible, garantir l'accés a la justícia per a tothom i construir institucions eficaces.",
"Socioemocionals."
]
}
|
mitologia
|
Acxaf (en hebreu אַכְשָׁף en grec antic Άξείφ o Άκσάφ) va ser una ciutat reial dels cananeus al nord de Galilea. El seu nom significa «bruixeria».
Josuè va assignar aquest territori a la tribu d'Aser.
Les Cartes d'Amarna de l'any 1350 aC diuen que la ciutat d'Akšapa (Acxaf) tenia com a governant Endaruta. En aquell temps, els habiru van atacar diverses ciutats-estat i Endaruta es va aliar per combatre'ls amb els reis de Jerusalem, Acre i altres ciutats. Es conserva una carta extremadament breu d'Endaruta, on després d'una introducció ritual diu: «... sigui el que sigui, oh rei (és a dir Faraó) senyor meu, ordena i em prepararé...». En resposta, el faraó li diu que es prepari per protegir i defensar Akšapa i que esperi l'arribada dels arquers.
Després de la dominació egípcia va passar probablement a Hassor, una ciutat cananea molt poderosa, al segle xii aC. Al segle xi aC hi apareix com a governant Ximron. Al segle x aC va passar a Israel, al domini de la tribu d'Aser.
|
[
"En quins altres idiomes es pot traduir el mot Acxaf?",
"Què era?",
"On estava situada?",
"Què vol dir Acxaf?",
"Qui va adjudicar la metròpoli a algú?",
"A qui?",
"On s'esmenta aquesta urbs?",
"Quan va ser escrita aquesta correspondència?",
"Quina informació aporta sobre la ciutat?",
"Amb qui es va afiliar el monarca?",
"S'ha preservat algun escrit d'Endaruta?",
"Què deia?",
"Quina contestació va rebre?",
"Qui va tenir control sobre el territori?"
] |
{
"answer_end": [
54,
92,
111,
145,
181,
199,
274,
237,
305,
456,
509,
638,
751,
784
],
"answer_start": [
0,
55,
93,
113,
147,
182,
201,
221,
238,
371,
458,
514,
640,
753
],
"input_text": [
"En hebreu i en grec antic.",
"Una ciutat reial dels cananeus.",
"Al nord de Galilea.",
"Bruixeria.",
"Josuè.",
"A la tribu d'Aser.",
"A Les Cartes d'Amarna.",
"L'any 1350 aC.",
"Que tenia com a governant Endaruta.",
"Amb els reis de Jerusalem, Acre i altres ciutats.",
"Sí.",
"Sigui el que sigui, oh rei (és a dir Faraó) senyor meu, ordena i em prepararé.",
"Que es preparés per protegir i defensar Akšapa i que esperés l'arribada dels arquers.",
"Els egipcis."
]
}
|
bios
|
Muntsa Rius (Barcelona, 1963) és una actriu, cantant, professora i coach de tècnica vocal.
Amb estudis de ceràmica a l'Escola Massana i diplomada en Arts i Oficis per la Llotja de Barcelona com a ceramista, té el títol de Grau Mitjà de Cant pel Conservatori Superior de Música del Liceu amb M. Dolors Aldea com a professora. A més, té estudis de Piano i Cant, Solfeig i Harmonia al Conservatori Municipal de Barcelona, formació actoral al Col·legi del Teatre de Barcelona, formació en ballet clàssic a l'Escola de Dança Consol Villaubí, en ballet contemporani a l'Escola la Fàbrica i en claqué a l'Escola Timbal i formació en Estill Training.
Començà als musicals l'any 1988 formant part del repartiment original de Mar i Cel de Dagoll Dagom. Dins de la mateixa companyia també actuaria a Flor de nit (alternant el paper de Rosa) i Historietes. El 1995 interpretà en Tobias Ragg a Sweeney Todd, el barber diabòlic del carrer Fleet , dirigida per Mario Gas, i el 1996 la Maria de West Side Story. El 1997 participà a les produccions de El retaule del flautista i Company; i el 1998-99 a Master Class, juntament amb Núria Espert. El 2001 estrenà el seu tercer Sondheim, A Little Night Music, de nou amb Mario Gas; a la que li seguirien Mare Coratge al TNC i Amants. El 2007 interpretà a Tanya a Mamma Mia!
El 2011/12 interpretà el seu quart Sondheim, Follies, com a "Sally Duran", de nou dirigida per Mario Gas. El 2013/14 participa a T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré!, a la que seguirien Moustache (2016) i Carrie.
Va donar veu a la sintonia d'inici i final de la sèrie Sakura, la caçadora de cartes i a la musa Terpsícore a la pel·lícula Hèrcules
A la televisió ha format part dels equips docents d'Operación Triunfo (2006/07), El coro de la carcel (2006) i Buscant la Trinca (2010); i va fer el personatge de "Maite Pinón" a El cor de la ciutat.
Des de 2005 és professora de cant a l'Acadèmia de Comèdia Musical Coco Comín de Barcelona; i des d'ací ha exercit des del 2019 com a coach vocal dels nens que fan el musical Billy Elliot
|
[
"D'on és Muntsa Rius?",
"A què es dedica?",
"On es va formar?",
"En què es va especialitzar com a artesana?",
"A quin altre centre ha estudiat?",
"Ha estudiat per fer d'actriu?",
"I per dansar?",
"On?",
"En quina important composició dramàtica va actuar el 1988?",
"I el 1995?",
"I el 1997?",
"Quin paper va encarnar el 2007?",
"Què va fer per a dues obres de dibuixos animats?",
"En quins programes va aparèixer com a instructora?"
] |
{
"answer_end": [
29,
89,
323,
205,
417,
471,
499,
641,
741,
893,
1069,
1302,
1653,
1789
],
"answer_start": [
0,
30,
91,
91,
332,
419,
473,
473,
643,
845,
996,
1264,
1521,
1654
],
"input_text": [
"De Barcelona.",
"És una actriu, cantant, professora i coach de tècnica vocal.",
"A l'Escola Massana, a la Llotja de Barcelona i al Conservatori Superior de Música del Liceu.",
"En ceràmica.",
"Al Conservatori Municipal de Barcelona.",
"Sí.",
"També.",
"A l'Escola de Dança Consol Villaubí, a l'Escola la Fàbrica i a l'Escola Timbal.",
"A Mar i Cel de Dagoll Dagom.",
"A Sweeney Todd.",
"A les produccions de El retaule del flautista i Company.",
"El de Tanya a Mamma Mia.",
"Donar veu a la sintonia d'inici i final.",
"A Operación Triunfo, El coro de la carcel i Buscant la Trinca."
]
}
|
mitologia
|
Hipòdam, Hippodamus de Milet Ἱππόδαμος), Hippodamus o Hippodamo (Milet, 498 - 408 aC) va ser un destacat arquitecte grec, nascut a Milet fill d'Eurifó (Eurifonte) en temps de Pèricles; la seva fama derivava de la construcció de ciutats i no d'edificis. Planificador urbanístic, matemàtic, meteoròleg i filòsof i se'l considera el "pare" del planejament urbanístic, que va donar nom al "pla hipodàmic" un esquema de ciutats en retícula, procedència de l'adjectiu hipodàmia. Va viure doncs durant el segle V aC, en el començament de l'època clàssica de l'antiga Grècia. Va construir el Pireu i també Turis a la Magna Grècia (443 aC) i més tard Rodes (408 aC). Fou probablement el pare de l'orador Arqueptòlem, rival de Cleó d'Atenes.
Representa l'antiga escola jònica, en què primava la perfecció i el luxe. Aristòtil, el va descriure com original en tots els aspectes i com algú que desitjava ser un erudit en totes les ciències de la naturalesa, encara que hi ha discrepàncies sobre si aquest Hippodamus és el mateix del que parla Aristòtil a Política, II. i al qual es refereix Joan Estobeu al Florigeo com Hippodamus, el pitagòric. Aristòtil el va definir com "... un home estrany, l'afany de distinció li va fer portar una vida excèntrica".
Hippodamus no va ser només arquitecte, va ser un veritable teòric de l'hàbitat urbà. Va ser ell qui va planejar el traçat urbanístic de El Pireu (port d'Atenes), probablement a l'època Pèricles. També ell va ser arquitecte responsable de la colònia de Turios, a la península Itàlica, al 443 aC Va ser el primer arquitecte grec a concebre un planejament urbà i l'estructura d'una ciutat a partir d'un punt de vista que privilegiava la funcionalitat.
En 408 aC, Hippodamus va supervisar la construcció de la nova ciutat de Rodes.
Hippodamus va ser l'introductor d'un planejament urbà recolzat en carrers amples que es creuaven en angles rectes. Va proposar l'organització de la polis segons relacions numèriques, a la recerca de la simetria. La lògica, la claredat i la simplicitat prevalien en els seus dissenys. Resulta impossible no relacionar el concepte arquitectònic de Hippodamus amb el pensament de la seva època: el pla en forma d'escaquer reflecteix les divisions lògiques i matemàtiques amb les quals els filòsofs/arquitectes del segle V aC buscaven reflectir la societat ideal. Hippodamus és considerat el primer dels urbanistes i el traçat que va idear es diu traçat hipodàmic.
Va ser l'encarregat de dur a terme, cap al 479 aC, el pla director de reconstrucció de la ciutat de Milet, presa, saquejada i destruïda pels perses al 494 aC Hippodamus ha estat tradicionalment venerat com el "Pare de l'urbanisme", i inventor de la retícula.
Si bé, es té coneixement de l'ús de la retícula en èpoques tan primerenques com el tercer mil·lenni aC, amb les primeres ciutats sorgides a l'antic Egipte, conformades amb carrers paral·lels al riu Nil, creuades per altres perpendiculars, que desembocaven en ell, gairebé sempre formant angles rectes, o en ciutats de nou traçat, com Ajetató, al segle XIV aC
|
[
"Com es coneix a Hipòdam?",
"Qui era?",
"Qui va ser el seu progenitor?",
"Per què era conegut?",
"Què es considera que va crear?",
"Què és el pla hipodàmic?",
"Quines metròpolis va bastir?",
"Va tenir un fill?",
"Com el va caracteritzar Aristòtil?",
"Què van causar en Hipòdam les ganes de ser reconegut?",
"Quan va concebre la creació del Pireu?",
"I de Turios?",
"Què va fer a Rodes?",
"Quins trets són els que s'associen a les seves obres?",
"I què va fer el 494 aC?"
] |
{
"answer_end": [
68,
126,
156,
257,
369,
440,
663,
713,
951,
1249,
1444,
1544,
1777,
2061,
2545
],
"answer_start": [
0,
92,
143,
191,
318,
375,
574,
665,
813,
1141,
1336,
1456,
1711,
1991,
2440
],
"input_text": [
"Com a Hippodamus de Milet, Hippodamus o Hippodamo.",
"Un destacat arquitecte grec.",
"Eurifó.",
"Per construir ciutats.",
"El planejament urbanístic.",
"A un esquema de ciutats en retícula.",
"Pireu, Turis i Rodes.",
"Probablement.",
"Com original en tots els aspectes i com algú que desitjava ser un erudit en totes les ciències de la naturalesa.",
"Li van fer portar una vida excèntrica.",
"A l'època Pèricles.",
"Al 443 aC.",
"Supervisar la construcció de la nova ciutat.",
"La lògica, la claredat i la simplicitat.",
"El pla director de reconstrucció de la ciutat de Milet."
]
}
|
bios
|
Laia Balcells i Ventura (Granollers, 1980) és una politòloga catalana, actualment professora titular (Associate Professor) distingida del rectorat (Provost's distinguished) de Ciència Política i Resolució de Conflictes a la Universitat de Georgetown a Washington.
Llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració de la Universitat Pompeu Fabra (amb Premi Extraordinari, 2002), Doctora per Yale University (2010), ha estat professora a Duke University (2012-2017) i investigadora becada a la Universitat de Princeton (2015-16), És professora a la Universitat de Georgetown des de l'agost del 2017. Va escriure el llibre Rivalry and Revenge. The Politics of Violence during Civil War (2017), basat en la investigació de la seva tesi doctoral. El llibre va sortir publicat en castellà l'any 2021, editat per l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i Edicions Bellaterra (Colección Paz y Seguridad).
Animada per alguns dels seus professors del màster del CEACS (James Fearon, Stathis Kalyvas, Margaret Levi), va demanar admissió a alguns programes de doctorat a la costa Est i del MidWest dels Estats Units d'Amèrica. Va ser admesa, amb beca de la pròpia universitat, a la Universitat Yale, a New Haven (CT), entre d'altres. Va completar el doctorat en cinc anys a Yale, amb una tesi doctoral titulada "Behind the Frontlines: identity, competition, and violence in civil wars."
Col·labora esporàdicament amb diversos mitjans de comunicació catalans, com per exemple Nació Digital, Ara i TV3. També ha escrit per la prestigiosa revista de relacions internacionals Foreign Affairs, Foreign Policy i el Washington Post.
|
[
"D'on és la Laia Balcells?",
"Quan va néixer?",
"Quina és la seva professió?",
"I fa de mestra?",
"Què va estudiar?",
"A quina universitat?",
"On imparteix classes?",
"Quina obra ha publicat?",
"Quan?",
"S'ha traduït a l'espanyol?",
"Quan?",
"La Laia, a qui va tenir com a mestres?",
"Què la van encoratjar a fer?",
"Com va anomenar el seu treball de doctorat?"
] |
{
"answer_end": [
42,
42,
69,
100,
350,
350,
578,
688,
695,
788,
799,
1020,
1129,
1390
],
"answer_start": [
0,
24,
43,
71,
264,
320,
534,
604,
626,
748,
789,
925,
913,
1288
],
"input_text": [
"De Granollers.",
"El 1980.",
"És politòloga.",
"Sí.",
"Ciències Polítiques i de l'Administració.",
"A la Pompeu Fabra.",
"A la Universitat de Georgetown.",
"El llibre Rivalry and Revenge. The Politics of Violence during Civil War.",
"El 2017.",
"Sí.",
"L'any 2021.",
"A James Fearon, Stathis Kalyvas i Margaret Levi.",
"A demanar admissió a alguns programes de doctorat a la costa Est i del MidWest dels Estats Units d'Amèrica.",
"Behind the Frontlines: identity, competition, and violence in civil wars."
]
}
|
vilaweb
|
El Xè Festival Circ de les Cultures s'instal·la aquest cap de setmana a Esporles, a la serra de Tramuntana mallorquina. Companyies de circ, d'arts escèniques, de música i dansa de les Illes i de tot el món es trobaran avui, demà i demà passat en els diversos escenaris de la vila. El teatre gestual, el circ, la màgia i els espectacles de carrer són algunes de les disciplines que s'hi podran veure. La programació s'inaugura aquest horabaixa amb el pregó, a càrrec de la companyia Niño Fili, i hi haurà tres actuacions fins a quarts de nou. Hi destaca la representació de Maletak, dels bascs Kepa Junkera i Sorginak. Però el dia fort és demà. Entre la programació de demà, que comença a les onze del matí, hi podem trobar un espectacle de màgia còmica del català Miki Amangus, documentaris i xerrades de sensibilització sobre els refugiats i un xou argentí de clown, improvisació i malabars. A la tarda serà el torn dels artistes locals: hi actuaran les companyies Taxi de los Sueños, Sherman Wiki amb Caixa de Sorpreses, Ombra Teatre, La Madre i La Lio Parda. Al vespre, s'hi sentirà la música del grup de flamenc Lola Karakola i de Jonny B. Bad, que presentarà un nou disc. El dia es clourà amb una sessió de disc-jòqueis a l'Escenari Fira Festival a tocar de la mitjanit. Diumenge, a més a més de les actuacions, es podrà degustar una paella vegetariana a l'hora de dinar, ben acompanyada pel concert de la cantant Ana Martí. A la tarda hi haurà un xou sorpresa i una altra actuació, la de Tempo Circ. El festival s'acabarà a les vuit del vespre amb un acomiadament a l'Escenari exterior. Durant tot el cap de setmana es podrà visitar l'exposició ‘El paso de los sin nombre‘, del fotògraf Xavié Ferré. Les imatges retraten la complicada vida dels refugiats a la frontera entre Turquia i Síria, i l'exposició ofereix un recorregut interactiu. Tant avui com demà, el fotògraf participarà a primera hora de la tarda en una taula rodona en què podran intervenir els visitants.
|
[
"De què parla el text?",
"On se celebrarà?",
"Qui s'hi ha reunit, allà?",
"Quan es publicarà l'horari de les activitats?",
"Qui ho farà?",
"I què es farà més tard?",
"I l'endemà al matí?",
"I a la tarda?",
"I a la nit?",
"La festa seguirà més tard?",
"Quina novetat hi hauria el dia següent?",
"Es farà una activitat que ara és secreta?",
"Quina exhibició estarà disponible durant aquests dies?",
"De quina temàtica és?"
] |
{
"answer_end": [
80,
118,
279,
455,
491,
540,
891,
1060,
1175,
1274,
1375,
1465,
1704,
1796
],
"answer_start": [
0,
36,
120,
400,
457,
495,
644,
893,
1062,
1177,
1276,
1430,
1593,
1706
],
"input_text": [
"Del Xè Festival Circ de les Cultures.",
"A Esporles, a la serra de Tramuntana mallorquina.",
"Companyies de circ, d'arts escèniques, de música i dansa de les Illes i de tot el món.",
"Aquest horabaixa.",
"La companyia Niño Fili.",
"Tres actuacions fins a quarts de nou.",
"Un espectacle de màgia còmica del català Miki Amangus, documentaris i xerrades de sensibilització sobre els refugiats i un xou argentí de clown, improvisació i malabars.",
"Hi actuaran les companyies Taxi de los Sueños, Sherman Wiki amb Caixa de Sorpreses, Ombra Teatre, La Madre i La Lio Parda.",
"S'hi sentirà la música del grup de flamenc Lola Karakola i de Jonny B. Bad, que presentarà un nou disc.",
"Sí.",
"Que, a més a més de les actuacions, es podrà degustar una paella vegetariana a l'hora de dinar.",
"Sí.",
"El paso de los sin nombre.",
"Retrata la complicada vida dels refugiats a la frontera entre Turquia i Síria."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Faetont (en grec antic Φαέθων) o també Faetó, va ser un heroi, fill d'Helios, el Sol, i de l'oceànida Clímene (encara que Mèrops va ésser, posteriorment, el seu pare adoptiu). Una altra tradició menys coneguda el feia fill d'Eos, l'Aurora, germana d'Helios, i de Cèfal.
Faetont, fill del sol, havia estat criat per la seva mare sense que aquesta li hagués dit qui era el seu pare. Quan va ser adolescent, la seva mare li ho revelar i el jove va voler un senyal que indiqués que era fill del Sol, ja que els seus amics (entre ells Èpaf, rei d'Egipte) ho posaven en dubte. El seu pare, després de pensar-ho molt, va fer el jurament solemne que així seria, i el jove li demanà que el deixés conduir per un dia el carro del sol. El déu Helios no el va poder dissuadir, i així hagué de permetre que l'endemà al matí Faetont conduís el seu carro, fent-li abans multitud de recomanacions i indicacions. Però, quan els cavalls s'adonaren que no duien l'auriga habitual, es van desbocar i sortiren de la ruta, i el jove no sabia com dominar-los. Els tombs de l'astre amunt i avall van causar grans trasbalsos al cel i a la terra, Faetont es va deixar portar pel pànic i va perdre el control dels cavalls blancs que tiraven del carro. Primer va girar massa alt, de manera que la terra es va refredar. Després va baixar massa, i la vegetació es va assecar i es va cremar. Faetont va convertir accidentalment en desert la major part d'Àfrica, cremant la pell dels etíops fins a tornar-la negra. Finalment Zeus va fulminar Faetont abans que quedés destruït tot l'univers. Algunes conseqüències d'aquest viatge són la diversitat de temperatures i vegetació terrestres.
El seu cos va caure al riu Erídan, on va ser enterrat per les seves germanes les Helíades. El van plorar tant que els déus les van transformar en pollancres o en salzes (Eurípides, però, el salva en una altra versió de la història).
El mite serveix per explicar també el fenomen de les estrelles o cossos celestes que semblen caure a la Terra, igual que Faetont va caure del carro solar. Una estrella caiguda seria llavors per causa de l'orgull, mite recurrent en diverses cultures, inclosa la cristiana (amb els dimonis caiguts, especialment Llucifer).
La llegenda de Faetont ha estat àmpliament representada en obres pictòriques i musicals, especialment a partir del Barroc, ressaltant el seu component tràgic.
|
[
"Quin altre nom rep Faetont?",
"Qui va ser?",
"Qui era el seu pare?",
"I la seva mare?",
"Què en diu una llegenda menor?",
"Quan era petit, Faetont desconeixia qui era el seu progenitor?",
"Quan li van dir qui era, va voler una demostració?",
"Per què?",
"Va aconseguir provar-ho als seus amics?",
"Com?",
"Quin problema va sorgir?",
"Què va passar quan el carro va dirigir-se cap amunt?",
"I cap avall?",
"Faetont va morir?",
"Amb quin fet es relaciona aquesta història?"
] |
{
"answer_end": [
71,
88,
103,
136,
295,
458,
521,
596,
866,
790,
1062,
1316,
1386,
1735,
2024
],
"answer_start": [
27,
73,
90,
118,
203,
297,
461,
523,
683,
683,
923,
1252,
1318,
1682,
1915
],
"input_text": [
"Faetó.",
"Un heroi.",
"Helios.",
"Clímene.",
"Que era el fill d'Eos, l'Aurora, germana d'Helios, i de Cèfal.",
"Sí.",
"Sí.",
"Perquè els seus amics ho posaven en dubte.",
"Sí.",
"Conduint per un dia el carro del sol.",
"Que, quan els cavalls s'adonaren que no duien l'auriga habitual, es van desbocar i sortiren de la ruta, i el jove no sabia com dominar-los.",
"Que la terra es va refredar.",
"Que la vegetació es va assecar i es va cremar.",
"Sí.",
"Amb les estrelles o cossos celestes que semblen caure a la Terra."
]
}
|
bios
|
Rosa Segura i Pujol, també coneguda com la Rosa de ca l'Oriol, (Olesa de Montserrat, 1933 - Olesa de Montserrat, 8 d'agost de 2020) va ser una de les olesanes més involucrades amb els drets humans en especial pels col·lectius amb capacitats diverses. Va fundar l'any 1982 l'Associació Prodiscapacitats Santa Oliva, antigament anomenat Associació Prodisminuïts Santa Oliva, amb l'objectiu de vetllar per la integració de les persones amb discapacitat i la seva participació en la vida quotidiana olesana. Més tard, va fundar la llar-residència Rosa Segura que es va inaugurar el 20 de juliol de 1999 al carrer Argelines d'Olesa de Montserrat. L'Associació Pro-disminuïts Santa Oliva va anar ampliant les seves activitats amb un servei d'assistència social, esplai i activitats de lleure, que van donar com a resultat la creació de l'Esplai Espantaocells.
El 27 de maig de l'any 2000 l'Ajuntament d'Olesa va celebrar un acte de reconeixement per la seva gran tasca. De fet, altres entitats han homenatjat al llarg d'aquests anys la figura de Rosa Segura, com ara Creu Roja Espanyola (de la qual va ser també fundadora de la secció local) o la Comunitat Minera Olesana, que el 8 de desembre del 2015 li va fer un acte de reconeiexement i va fer entrega del premi "Al servei d'Olesa" a l'Associació Prodiscapacitats Sant Oliva. També va rebre la Medalla al treball President Macià el 2002 i la Medalla d'or de Creu Roja per ser una activa donant de sang.
Segura va explicar que la idea de fundar una associació i una residència d'aquestes característiques sorgia per una vivència personal:
“Vaig tenir una germana amb problemes de discapacitat que va morir ben joveneta. Aquesta és la idea que em va motivar a ajudar aquests nois i noies perquè no quedessin desemparats per si ningú els podia atendre”.
|
[
"Amb quin altre nom es coneix la Rosa Segona i Pujol?",
"És viva?",
"Per què és una figura destacada?",
"Què va crear el 1982?",
"I posteriorment?",
"Quin any?",
"En què va derivar aquesta agrupació?",
"Qui va agrair la seva acció?",
"I qui més?",
"Quins altres reconeixements va rebre?",
"Què va inspirar la Rosa per treballar en l'àmbit social?",
"Quina?",
"Què volia evitar la Rosa?"
] |
{
"answer_end": [
61,
131,
249,
313,
554,
598,
852,
962,
1165,
1449,
1584,
1665,
1796
],
"answer_start": [
0,
63,
132,
251,
504,
575,
642,
882,
964,
1324,
1451,
1587,
1667
],
"input_text": [
"El de la Rosa de ca l'Oriol.",
"No.",
"Perquè va ser una de les olesanes més involucrades amb els drets humans en especial pels col·lectius amb capacitats diverses.",
"L'Associació Prodiscapacitats Santa Oliva.",
"La llar-residència Rosa Segura.",
"El 1999.",
"En la creació de l'Esplai Espantaocells.",
"L'Ajuntament d'Olesa.",
"La Creu Roja Espanyola i la Comunitat Minera.",
"La Medalla al treball President Macià el 2002 i la Medalla d'or de Creu Roja per ser una activa donant de sang.",
"Una vivència personal.",
"Va tenir una germana amb problemes de discapacitat que va morir ben joveneta.",
"Que aquests nois i noies quedessin desemparats."
]
}
|
books
|
Pujà de peus sobre els galliners, se tombà en un moment a l'inrevés les parpelles, girà els ulls en blanc, i, tirant el cap endarrera, agafà d'esma el porró, l'aixecà en l'aire, i, trabucant-lo de gallet a poc a poc, se deixà caure el rajolí al bell mig del front. El vi es va partir en dues regueretes, que s'apartaven a cella i cella, baixaven pels llagrimalls i eren absorbides per la boca llargament entrebadada, amb el llavi superior aplacat a les dents i l'inferior sortit en relleix un través de dit. La figura del xicot no podia resultar més llòbrega i estranya. Amb els seus ulls d'estàtua, que es diria que ploressin sang, la seva cara descolorida i la seva immobilitat quasi absoluta, no semblava un ser humà. A mi em feia més pena que goig, i les gràcies que deien en Pau i en Vadô per fer- lo riure i engargussar-lo no m'han deixat més record que el d'una cosa enfadosa. Aquell pobre noi de deu anys, groc, flac i altonet, amb les robes que li curtejaven en braços i cames indicant la seva misèria; criat entre llops de mar, creixent entre renecs i mals tractes, m'inspirava una greu compassió. No vaig estar atenta més que a defensar-lo si de cas, per vessar-se-li alguna gota de vi, el maltractaven els dos galifardeus que estenien al seu darrera llurs manasses, preparats a descarregar-li clatellada. Però en Cadernera tenia tanta seguretat en el paper que representava, que no hagué pas de menester la meva intervenció. Va escopsar el raig fins a les acaballes, i després alçà la mà esquerra, l'esmunyí pel broc i en tapà el forat amb el dit gros, evitant així que alguna gota ressagada es pogués escórrer impensadament; va adreçar a pleret el cap, acarrerant cap a la boca, amb estudiats decantaments, la mullena vermellosa que li llagrimejava per les galtes; i, un cop l'hagué ben xarrupada, llançà un sospir i somrigué.
-N'hi havia poc!- exclamà. -Aquests mosquits de bóta se n'havien fet un bon panxó, i, amb una mica més que s'hi haguessin adobat, sa fantasma no n'hauria trobat gota.
-Calla, maleït de Déu!- va dir en Pau rient. -Ets es rei de ses fantasmes; ets un embut de taverna; ets sa glòria des nostre celler. Vina: m'has guanyat es cor: fem ses paus.
Va abraçar el bordegàs, se'l carregà a coll-i-bé, i se l'emportà saltant saltant.
|
[
"On va posar-se el protagonista?",
"Què va prendre?",
"Què es va mullar?",
"Amb quin líquid?",
"Va beure'l?",
"Quin aspecte tenia el noi?",
"Per què?",
"Qui l'intentava enriolar?",
"Per què?",
"Quina edat tenia el jove?",
"I com era?",
"Era pobre?",
"A més del narrador, qui contemplava l'escena?",
"En sobrava, de vi?"
] |
{
"answer_end": [
32,
156,
263,
302,
415,
569,
719,
811,
828,
912,
934,
1010,
1435,
1855
],
"answer_start": [
0,
135,
181,
265,
265,
508,
571,
755,
794,
884,
914,
936,
1317,
1841
],
"input_text": [
"De peus sobre els galliners.",
"El porró.",
"El front.",
"Amb vi.",
"Sí.",
"Llòbreg i estrany.",
"Perquè amb els seus ulls d'estàtua, que es diria que ploressin sang, la seva cara descolorida i la seva immobilitat quasi absoluta, no semblava un ser humà.",
"En Pau i en Vadô.",
"Per engargussar-lo.",
"Deu anys.",
"Groc, flac i altonet.",
"Sí.",
"En Cadernera.",
"No."
]
}
|
books
|
En aquella ocasió es veia que la vanitat se li era ben emmusteïda; però va aguantar el xàfec a cara daigua, sense moures ni badar la boca.
Jo vaig tractar de consolar-lo en lo que més el corferia.
-Pau- entre queixalada i queixalada: -aquest estofat ès de primera. Si no fos el fumall que el dimoni ha ficat en el vostre fogó per desacreditar-vos, jo us prometo que hauria sigut cosa llaminera i que tothom us hauria fet justícia. Més no tingueu por que lhaguem de llençar. No en sobrarà gota, no. El fum no shi sent sinó a la primera engolida: després el paladar va trobant-hi les fineses… i com més sen menja, més bo sap. Les fulletes de llor hi són a la bona mida, el vi ranci ben mesurat, i la sal ensopegada. Quin estofat! Jo voldria que a casa una coquessa que el fes així, baldament mel fumés cada dia.
Aquestes paraules varen encoratjar-lo en gran manera.
-No pubilla: no mel vulgueu alabar. Precisament tot el mèrit de sestofat consisteix en saroma: enteneu? Poseu-li una mala flaire quelsevulga, i vatua… dallonses!… ja el podeu donar as gossos. Si no fos estada aquesta desgràcia, sí, que hauríeu trobat es compte. Però sa culpa no és meva: hi ha certes feines que shan de encarregar an es marrec. Li ai de llevar ses orelles, llamp me matu! I ara vull que tasteu unes sardines a sa marinesca: veureu! I ja caigu aquí mort em sec i amb sa ànima comdemnada…
|
[
"Què se li va marcir?",
"Va suportar aquest fet?",
"Com?",
"Què va intentar fer el narrador?",
"I amb quin nom es va referir a l'altre?",
"Què li va assegurar?",
"Quin problema va tenir a la cuina en Pau?",
"El narrador es disposava a menjar el plat de tota manera?",
"En quin moment es notava que el menjar estava socarrimat?",
"I a mesura que s'anava menjant, també?",
"Anava millorant el gust?",
"Quins ingredients es podien assaborir?",
"En Pau es va animar gràcies a les afirmacions del narrador?",
"El narrador era un home?",
"Què més li va oferir per a menjar, en Pau a la noia?"
] |
{
"answer_end": [
65,
137,
137,
169,
232,
263,
346,
496,
543,
589,
622,
712,
862,
898,
1303
],
"answer_start": [
0,
67,
108,
139,
197,
235,
265,
431,
498,
545,
593,
624,
810,
865,
1255
],
"input_text": [
"La vanitat.",
"Sí.",
"Sense moures ni badar la boca.",
"Consolar-lo.",
"El de Pau.",
"Que l'estofat era de primera.",
"Un fumall se li va ficar en el fogó.",
"Sí.",
"A la primera engolida.",
"No.",
"Sí.",
"Les fulletes de llor, el vi ranci i la sal.",
"Sí.",
"No.",
"Unes sardines a sa marinesca."
]
}
|
bios
|
Francesca Roig Galceran (Vilanova i la Geltrú, 10 de maig de 1952) és historiadora, etnomusicòloga, músic i promotora teatral. Titulada en idiomes per l'Institut Britànic i Francès i per l'Escola Oficial d'Idiomes de Barcelona. Cursà estudis de música al Conservatori Musical de Barcelona i a l'Aula de Música Tradicional de la Generalitat de Catalunya.
Fou la primera dona a Catalunya que es dedicà a tocar la gralla i coautora amb Jaume Arnella del primer mètode per aprendre a tocar aquest instrument, Mètode de gralla (1981). Ha realitzat treballs de recerca històrica i musicològica sobre Els Pastorets i La Passió. Ha participat com a instrumentista en grups de música tradicional i popular de Vilanova i la Geltrú i és membre dels Ministrers de Vila Nova des de la seva fundació el 1984.
Vinculada al grup de teatre l'Escotilló, des dels seus orígens al 1968, com a actriu i directora escènica, per la qual ha aconseguit diversos guardons en ambdós camps.Va interpretar, entre d'altres, un dels papers de l'obra Perduts a Yonkers estrenada al Círcol Catòlic de Vilanova i la Geltrú el 1995. Ha intervingut amb petits papers en series de televisió com Estació d'enllaç, Nissaga de poder, El cor de la ciutat i Porca misèria, així com en la pel·lícula Coronel Macià.
Entrevista a Francesca Roig Galceran Venim de lluny: veus de la cultura popular. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Desembre 2021
|
[
"Quan va néixer la Francesca Roig?",
"I qui és?",
"Quines matèries va estudiar?",
"On?",
"En què va ser pionera com a dona?",
"Amb qui va col·laborar?",
"En què?",
"Sobre què ha investigat la Francesca?",
"En quin tipus de bandes musicals ha tocat?",
"De quina ciutat?",
"En quina altra activitat s'implica, a banda de la música?",
"De la mà d'alguna agrupació?",
"Quina?",
"A quina composició teatral va participar una vegada?",
"A quines obres per televisió ha aparegut?"
] |
{
"answer_end": [
66,
125,
352,
352,
417,
446,
503,
619,
720,
720,
834,
834,
834,
1064,
1229
],
"answer_start": [
0,
67,
127,
127,
354,
420,
390,
530,
621,
697,
795,
795,
795,
962,
1098
],
"input_text": [
"El 10 de maig de 1952.",
"Una historiadora, etnomusicòloga, músic i promotora teatral.",
"Idiomes i música.",
"A l'Institut Britànic i Francès, a l'Escola Oficial d'Idiomes de Barcelona, al Conservatori Musical de Barcelona i a l'Aula de Música Tradicional de la Generalitat de Catalunya.",
"En tocar la gralla.",
"Amb Jaume Arnella.",
"En la creació del primer mètode per aprendre a tocar la gralla.",
"Sobre Els Pastorets i La Passió.",
"De música tradicional i popular.",
"De Vilanova i la Geltrú.",
"En el teatre.",
"Sí.",
"El grup de teatre l'Escotilló.",
"A Perduts a Yonkers.",
"A Estació d'enllaç, Nissaga de poder, El cor de la ciutat i Porca misèria."
]
}
|
books
|
-Lladre, lladre, no te m'escaparàs sense passar comptes. Ets ric… ho sé. M'has d'abonar danys i perjudicis.
En Jeroni es veié perdut. Per massís i ferreny que fos, no podia suportar les catorze arrobes de carnassa, que li estampien la pedra taulera contra el pit i l'endernegaven. Les costelles se li vinclaven cruixint, les sofrages se li cloïen, perdia l'alè; i el murri de l'hosteler, comprenent els aventatges del seu pes, se n'aprofitava tant com podia arronçant les cames i sacsejant.
Les cares dels dos lluitadors estaven frec a frec, davant per davant, i en aquesta posició cada un llambregava l'ànima de l'altre fins a les més recòndites profunditats. En Jeroni va descobrir dins del seu adversari un espectre, que, ocult com una aranya dintre la teranyina, no palpitava, ni es movia, que no fes trontollar tot l'enteixinat dels pensaments i dels afectes: un botó cèntric i viu, que encloïa espais de mirall, dins els quals se reproduïa eternament present una història tràgica del passat. Va ésser una visió d'un instant, però bastà a donar-li la intuïció d'uns fets, per a l'esclariment dels quals un jutge hauria hagut de instruir llargues actuacions. L'infeliç pagès estava a punt de caure en aquell instant. Féu un esforç suprem per mantenir-se dret i quasi sense alè va dir a borbolls al seu enemic :
-Deixeu-me estar, o xerro allò de la majordona.
No va pronunciar més que aquestes paraules, que eren sense dubte la clau del terrible secret. L'efecte fou immediat. Així que l'hostaler va sentir-les, es dejunyí de la seva presa, saltà en terra i reculà tres o quatre passos esfereït.
|
[
"Com es referia el primer personatge al segon?",
"Li assegurava que podria fugir sense problema?",
"Creia que el lladre era adinerat?",
"I, per tant, què li reclamava?",
"Com es deia el lladre?",
"I què notava, en Jeroni?",
"S'estava ofegant?",
"Quin ofici tenia qui l'estava agredint?",
"Estaven a prop, en Jeroni i l'hostaler?",
"Què contemplava en Jeroni?",
"I què va trobar-hi?",
"Es tractava d'un record de l'hostaler?",
"A què es dedicava en Jeroni?",
"Amb què va amenaçar al seu adversari?",
"Va aconseguir deslliurar-se d'ell?"
] |
{
"answer_end": [
34,
55,
71,
106,
132,
279,
360,
489,
540,
706,
718,
996,
1178,
1361,
1542
],
"answer_start": [
1,
17,
57,
73,
108,
164,
281,
364,
491,
661,
671,
933,
1163,
1316,
1480
],
"input_text": [
"Com a lladre.",
"No.",
"Sí.",
"Que l'abonés danys i perjudicis.",
"Jeroni.",
"Catorze arrobes de carnassa, que li estampien la pedra taulera contra el pit i l'endernegaven.",
"Sí.",
"Era hosteler.",
"Sí.",
"El seu adversari.",
"Un espectre.",
"Sí.",
"Era pagès.",
"Amb què xerraria allò de la majordona.",
"Sí."
]
}
|
books
|
L'Angelina no és pas una dona lleugera que atorgui a qualsevol l'entrada en el santuari dels seus sentiments i opinions: més aviat és, interiorment, esquerpa. Però ara, davant d'aquesta senyoreta Valldaura, ha tingut la intuïció que es trobava en presència d'una bondat sense tara.
El cor no l'enganya: la Lluïsa Valldaura ha fet amb dignitat i amor el seu rol eternament secundari. Àdhuc es pot dir que ha perdut la seva personalitat: de fet ningú la coneix per Valldaura, sinó per Marquet, que és el cognom del seu cunyat. A casa d'aquest senyor és una sotmesa abnegada, disposta a substituir sa germana en les feines més dures. Fora del parteratge, ella ha sofert totes les angúnies de la maternitat. Durant la malaltia de l'Eulàlia, sa neboda petita, ningú ha vetllat sinó ella. Si es guardonessin amb creus i condecoracions les secretes generositats de la llar, el pit de la Lluïsa fóra insuficient per a lluir totes les que havia merescut en justícia.
El cor de l'Angelina no s'enganya. Després de tres mesos de contracció dolorosa, experimenta una mena esponjament lasciu. Comprèn que hi ha una similitud pregona entre llurs destins. Tal vegada a ella li ha correspost un paper un poc menys humil que a la Lluïsa Valldaura: ha estat, al capdavall, l'únic element femení de sa llar; però totes dues s'agermanen en la pràctica d'unes mateixes virtuts d'obediència i sacrifici: són dues verges maternitzades.
Si s'arriben a agrir haurien resultat un enginy terrible de malhumor i d'enveja: en comptes d'agrir-se s'han arrugat dolçament, com dues pomes intactes. Ara fan una flaire humil que no robarà el seny a ningú: flaire de robes netes, flaire de calaixera honrada.
|
[
"L'Angelina és una persona oberta?",
"Com és contràriament?",
"Qui li ha causat bona impressió?",
"L'ha jutjada bé?",
"Per què?",
"Quina conseqüència ha tingut el comportament de Valldaura?",
"Quin nom fa servir la gent per referir-se a ella?",
"D'on surt?",
"Viu amb en Marquet, la Valldaura?",
"A qui va cuidar allà?",
"L'Angelina sent afinitat amb l'altra dona?",
"Per què?",
"Què hauria passat si s'haguessin amargat ambdues dones?",
"Què ha passat contràriament?",
"Quin aroma desprenen?"
] |
{
"answer_end": [
119,
157,
280,
301,
381,
434,
490,
523,
571,
781,
1139,
1411,
1492,
1564,
1672
],
"answer_start": [
0,
121,
159,
282,
303,
383,
443,
483,
525,
704,
1080,
1294,
1413,
1494,
1566
],
"input_text": [
"No.",
"Esquerpa.",
"La senyoreta Valldaura.",
"Sí.",
"Perquè la Lluïsa Valldaura ha fet amb dignitat i amor el seu rol eternament secundari.",
"Que ha perdut la seva personalitat.",
"El de Marquet.",
"És el cognom del seu cunyat.",
"Sí.",
"A l'Eulàlia, sa neboda.",
"Sí.",
"Perquè totes dues s'agermanen en la pràctica d'unes mateixes virtuts d'obediència i sacrifici: són dues verges maternitzades.",
"Que haurien resultat un enginy terrible de malhumor i d'enveja.",
"Que s'han arrugat dolçament, com dues pomes intactes.",
"De robes netes, de calaixera honrada."
]
}
|
books
|
Algunes mares, professionals dels escrúpols, han restat fortament inquietes: no saben quin partit pendrien. Ni el gest ni el vestuari de la cantant els semblen cap cosa impúdica, però la cançoneta les posa en un compromís feréstec: si de debò és indecent, passen per cíniques o per ignorar el francès.
La inèrcia resol aquests dubtes: ningú no segueix l'Adelaida. De fet, doncs, la seva retirada comença a convertir-se en tema satíric.
Un amic es presenta als billars i conta el fet. En Llucià, cuita-corrents, abandona el joc i surt al defora.
Per bé que En Llucià sortí apressadament del Casino, quan fou al mig del carrer hagué de preguntar-se on anava i quina cosa feia. Havia fugit dels volts del billar comprenent que estava servint de resclosa a una allau de comentaris impacients. Altrament no tenia cap ànsia de dormir, perquè es sentia neguitós i capficat. Tampoc volia, a cop calent, trobar-se davant de la protagonista: la conversa que tal vegada hi hauria de sostenir li feia basarda.
A la fi prengué partit: passejaria sota la llum dels estels.
La casa que tenien llogada els seus sogres per a passar l'estiu s'esqueia a deu minuts de la vila, en el camí de Sant Marçal. Aquest camí seguia En Llucià, amb la intenció d'endinsar-se un poc en a boscúria. Però, en ésser en front de la casa, irreflexivament, adreçà els ulls a la finestra de la seva cambra: els porticons eren closos i, a través de les clivelles traspuaven llum.
|
[
"Qui ha mostrat preocupació?",
"Per què?",
"Quins elements no els semblen atrevits?",
"Què pensen respecte a la música?",
"Per què?",
"Obtenen finalment una resposta per als seus neguits?",
"Què fa l'Adelaida?",
"En Llucià se n'assabenta?",
"I què fa?",
"Té un destí definit?",
"Per què ha marxat llavors?",
"Desitja coincidir amb l'Adelaida?",
"Per què?",
"Què decideix que farà finalment?",
"Cap a vol anar?"
] |
{
"answer_end": [
75,
106,
177,
230,
300,
333,
395,
526,
543,
673,
787,
930,
996,
1057,
1203
],
"answer_start": [
0,
45,
108,
179,
232,
302,
335,
436,
484,
545,
675,
867,
932,
998,
1059
],
"input_text": [
"Algunes mares.",
"Perquè no saben quin partit pendrien.",
"Ni el gest ni el vestuari de la cantant.",
"Que les posa en un compromís feréstec.",
"Perquè, si de debò és indecent, passen per cíniques o per ignorar el francès.",
"Sí.",
"Es retira.",
"Sí.",
"Abandona el joc i surt al defora.",
"No.",
"Perquè estava servint de resclosa a una allau de comentaris impacients.",
"No.",
"Perquè la conversa que tal vegada hi hauria de sostenir li fa basarda.",
"Passejar sota la llum dels estels.",
"Cap al camí de Sant Marçal."
]
}
|
mitologia
|
Ninlil (𒀭𒊩𒌆𒆤) és una divinitat sumèria. El seu nom, nin-líl, «Senyora del vent», és el femení d'Enlil, el seu espòs diví. Potser era en l'origen la dea Sud; el nom de Ninlil li va ser donat quan va ser indissociable d'Enlil, però és igualment possible que Ninlil i Sud van ser assimilades l'una a l'altra sense ser en origen la mateixa divinitat.
És la filla de la dea Ninshebargunu i del déu Haya. De la seva unió amb Enlil, nasqueren diverses divinitats, entre les més importants del panteó sumeroaccadi: Sîn, Ninurta, Ningishzida, Ninazu, Urash i, de vegades, es fa d'ella la mare d'Ishkur.
Els seus atributs semblen ser els d'una divinitat de la fertilitat, ja que se l'assimila a Ashnan, dea del gra, i Nintur, dea que presideix els parts, o també amb Ninhursag, la principal dea-mare dels sumeris. Però s'evoca generalment Ninlil en tant que esposa d'Enlil, i per tant reina dels déus.
La seva unió amb Enlil és narrada en dos mites. El primer, Enlil i Ninlil, relata com Enlil la viola després d'haver-la vista banyant-se. Condemnat per aquest acte (que té com a conseqüència el naixement del déu-lluna Nanna), Enlil és exiliat als Inferns pels altres déus, però Ninlil no li ho reprotxa i s'hi torna a unir per tres vegades. D'aquestes tres unions neixen tres criatures divines. Enlil acaba sent perdonat i pot pujar al Cel amb Ninlil al seu costat. L'altre mite, Matrimoni de Sud, tracta també de la unió de la dea amb Enlil, que passa aquesta vegada de manera més convencional, Enlil fa la cort a Sud abans de casar-se amb ella i després d'aquesta unió rep el nom de Ninlil.
El nom accadi de Ninlil és Mullissu. En els textos en assiri, és l'esposa del déu nacional Asshur, quan aquest pren els atributs d'Enlil. Pren llavors alguns trets d'Ishtar, ja que ella també és de vegades considerada l'esposa d'Assur.
|
[
"Qui és Ninlil?",
"Com es pot traduir el seu nom?",
"Enlil significa Senyor del vent?",
"I qui és?",
"Qui són els pares de Ninlil?",
"Ella va tenir fills?",
"Qui?",
"Qui no se sap del cert si era filla seva?",
"Amb quines deïtats presenta semblançes, Ninlil?"
] |
{
"answer_end": [
38,
79,
101,
120,
397,
455,
547,
592,
802
],
"answer_start": [
0,
40,
61,
94,
347,
399,
426,
551,
669
],
"input_text": [
"Una divinitat sumèria.",
"Com a senyora del vent.",
"Sí.",
"El seu espòs diví.",
"La dea Ninshebargunu i el déu Haya.",
"Sí.",
"Sîn, Ninurta, Ningishzida, Ninazu i Urash.",
"Ishkur.",
"Amb Ashnan, dea del gra, Nintur, dea que presideix els parts, o també amb Ninhursag, la principal dea-mare dels sumeris."
]
}
|
bios
|
Mercè Foradada i Morillo (Barcelona, 16 de gener de 1947) és una escriptora catalana que va exercir durant la seva vida professional de professora de llengua catalana. En el seu corpus creatiu, els personatges principals majoritàriament són dones.
Nascuda a Barcelona, ha estat molt vinculada a Vilanova i la Geltrú, ciutat on passà la seva infantesa i on viu des de 1997. Mestra i Llicenciada en Filologia Catalana, ha exercit de professora de llengua i literatura catalanes a diverses escoles i instituts, els tretze últims de la seva activitat professional a l'IES Lluch i Rafecas, de Vilanova. Va ser regidora de Cultura de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú durant la legislatura 2003-2007.
La seva primera obra publicada va ser En el prestatge i es va editar el 2002, després de guanyar el premi Donna 2001 amb la novel·la. Aquesta primera obra, segons reconegué l'autora, té alguns trets autobiogràfics i aborda la figura d'una dona que ha d'enfrontar-se a un canvi en la seva vida després de superar els 50 anys. Posteriorment, el 2003, va publicar la seva obra narrativa Velles, amb V de vida amb edicions 62 i aprofundeix en els records de la vida de deus velles.
Foradada va publicar Bruixes amb Cossetània Edicions el 2011 i va ser guardonada el 23è premi Sebastià Juan Arbó concedit per l'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita. El llibre és un al·legat a la llibertat d'esperit. L'argument té com a base la caça de bruixes del segle xvii i els nens furtats pel franquisme, i la història s'explica a través de dues dones protagonistes: la Segimona, una remeiera de fa segles i la Pilar, una advocada de l'actualitat.
Aquest és un recull de la seva obra literària:
|
[
"Qui és la Mercè Foradada i Morillo?",
"A banda d'escriptora, a què més s'ha dedicat?",
"Quina característica comparteixen els protagonistes de les seves obres?",
"A quina vila va ser criada la Mercè?",
"Què va estudiar?",
"On ha fet de mestra?",
"Quin és el darrer centre on ha estat?",
"Quina va ser la seva primera novel·la?",
"Va ser guardonada?",
"La història fictícia conté elements de la seva vida personal?",
"Quin argument té?",
"Ha publicat més novel·les?",
"Quina va sortir a la llum el 2011?",
"De què tracta la història?",
"Qui en són els personatges principals?"
] |
{
"answer_end": [
84,
166,
246,
350,
415,
506,
596,
830,
830,
911,
1021,
1088,
1236,
1487,
1630
],
"answer_start": [
0,
89,
194,
295,
373,
417,
508,
698,
776,
833,
914,
1023,
1176,
1395,
1491
],
"input_text": [
"Una escriptora catalana.",
"Ha exercit de professora de llengua catalana.",
"Que majoritàriament són dones.",
"A Vilanova i la Geltrú.",
"Filologia Catalana.",
"A diverses escoles i instituts.",
"L'IES Lluch i Rafecas, de Vilanova.",
"En el prestatge.",
"Sí.",
"Sí.",
"Una dona ha d'enfrontar-se a un canvi en la seva vida després de superar els 50 anys.",
"Sí.",
"Bruixes.",
"De la caça de bruixes del segle xvii i els nens furtats pel franquisme.",
"La Segimona, una remeiera de fa segles i la Pilar, una advocada de l'actualitat."
]
}
|
bios
|
Josepa Domènica Català de Valeriola i Luxan, més coneguda pel seu títol nobiliari de més rang, el de duquessa d'Almodóvar (València 1 de novembre de 1764 - 6 de febrer de 1814) fou una aristòcrata valenciana posseïdora de nombrosos títols nobiliaris, i tingué la dignitat de Grandesa d'Espanya.
Josepa Domènica era filla de Vicent Català de Valeriola i Centelles-Castellví († 9 d'abril de 1766) i de Rafaela Luján y Góngora († 21 d'abril de 1766). Amb la mort primerenca dels seus pares, la seua àvia Ana Antonia Menéndez y Sandoval, comtessa de Canalejas, se'n va fer càrrec d'ella fins que va morir el 22 d'abril de 1776. Després, el tutor de Josepa Domènica passà a ser un oncle seu, Pedro Francisco Suárez de Góngora, llavors marqués d'Almodóvar, i des del 1780, duc. A la mort d'aquest darrer l'any 1794, Josepa n'heretà el títol i esdevingué duquessa d'Almodóvar, i rere la mort d'un altre oncle, Joaquim Antoni de Castellví i Idiáquez, el 8 de març del 1800, heretà els comtats de l'Alcúdia i de Xestalgar, les baronies d'Estivella, Xaló i Llíber, i el senyoriu de Gata, entre altres possessions i títols. Cal dir que aquesta dona descendia dels més importants llinatges nobiliaris valencians: els Català de Valeriola, Centelles, Montpalau, Castellví, Montsoriu o Escrivà d'Íxer, i de llinatges italians com els Mussefi, originari de la ciutat italiana de Lodi. De fet, tingué possessions per Castella, Andalusia, Itàlia, França i fins i tot, al Perú.
Es va casar a Madrid el 15 de setembre de 1782 amb Benito Osorio y Lasso de la Vega, però set anys després, el matrimoni s'anul·là (28 de juliol de 1789) i Josepa Domènica ja no es va tornar a casar. La seua vida va transcórrer entre Madrid i València, i el contacte directe amb els seus dominis valencians va ser més aviat escàs.
Sense fills, el 19 d'octubre de 1804, atorgava testament en favor de la seua ànima com a única hereua legítima i universal. El seu testament deixava palés que, en sufragi de la seua ànima i redenció dels seus pecats, concedia dotacions en metàl·lic per als òrfens que contragueren matrimoni, i ordenava que amb els fons existents o produïts pels seus béns, es constituïren escoles d'ensenyament primari a Estivella, Xestalgar, Sot de Xera, Xaló, Llíber i Gata, pobles que havien pertanygut a la seua jurisdicció. La duquessa d'Almodóvar va morir el 6 de febrer del 1814, i tres dies més tard començà a funcionar la testamentaria, que esdevingué una institució benèfica de caràcter privat, de la qual s'encarregaren els administradors, amb l'assistència dels rectors de cada poble.
Està soterrada a la capella de Sant Antoni de la Catedral de València i el seu fons documental es troba a l'Arxiu de la Diputació de València.
|
[
"Com es deia la duquessa d'Almodóvar?",
"Entre quins anys va viure?",
"Quin estatus social tenia?",
"Qui eren els seus pares?",
"Què els va passar?",
"I qui la va cuidar en la seva infantesa?",
"I més tard, quan l'Antonia va perdre la vida?",
"Quin llegat va rebre per part d'ell?",
"I de Joaquim Antoni de Castellví?",
"De quines famílies procedia la Josepa?",
"Es va unir en matrimoni?",
"I es va divorciar?",
"Va tenir descendència?",
"A la seva mort, va donar els seus béns?",
"Què es va poder crear gràcies a aquesta acció?"
] |
{
"answer_end": [
121,
176,
207,
446,
486,
582,
720,
868,
1111,
1368,
1543,
1590,
1802,
2054,
2250
],
"answer_start": [
0,
101,
177,
295,
448,
488,
633,
772,
872,
1126,
1460,
1550,
1791,
1915,
2098
],
"input_text": [
"Josepa Domènica Català de Valeriola i Luxan.",
"Entre 1764 i 1814.",
"Era aristòcrata.",
"Vicent Català de Valeriola i Centelles-Castellví i Rafaela Luján y Góngora.",
"Que van tenir una mort primerenca.",
"La seua àvia Ana Antonia Menéndez y Sandoval, comtessa de Canalejas.",
"Un oncle seu, Pedro Francisco Suárez de Góngora.",
"El títol de duquessa d'Almodóvar.",
"Els comtats de l'Alcúdia i de Xestalgar, les baronies d'Estivella, Xaló i Llíber, i el senyoriu de Gata, entre altres possessions i títols.",
"Dels Català de Valeriola, Centelles, Montpalau, Castellví, Montsoriu o Escrivà d'Íxer, i de llinatges italians com els Mussefi, originari de la ciutat italiana de Lodi.",
"Sí.",
"També.",
"No.",
"Sí.",
"Escoles d'ensenyament primari a Estivella, Xestalgar, Sot de Xera, Xaló, Llíber i Gata."
]
}
|
books
|
Arribà aquell any de l'Exposició Universal. Paulina n'havia complert dinou. Era al bo de fer goig, i la seva mare procurà, per tots els mitjans possibles, que no li faltessin emocions ni diversions. Aquella febre que agità la ciutat de Barcelona, aquell llençar diners i renovar fatxades, aquell daltabaix de festes i vestits i enrenou de totes les famílies, i la forta alenada cosmopolita que despertà els bons barcelonins, no deixà de commoure també l'ànima de la vídua Buxareu i enlluernar la dolça Paulina.
Ella, que ja havia llegit un feix de novel·les d'amagat de la seva mare, estava convençuda que aquell any seria el de la seva alliberació, i el cor de Paulina no s'enganyava. Una nit que era al teatre amb la seva germana, li presentaren l'heroi somiat. Feia poc que havia acabat la carrera de medicina, i era metge d'un transatlàntic. Estava colrat del sol i els aires de la mar, tenia un bigoti negre i un aire de vulgaritat insuportable; però a Paulina li semblà l'home més bell i més noble de la terra, i aquella nit no pogué dormir.
L'endemà, en sortir de missa, el subjecte meravellós, que l'esperava en una cantonada, li donà una carteta, i la mirà tan tendrament, que a Paulina de poc que li agafa un cobriment de cor; però reaccionà, agafà la carta corrents, i fugí escapada cap a casa seva. Paulina en mig de tot, era prudent, i no volia exposar-se a les converses del veïnat.
Aquella carta era per a incendiar una estàtua de marbre. El jove doctor, que era de Múrcia i es sabia les Leyendas de Zorrilla com el parenostre, va fer-hi tanta filigrana i es va travessar el cor tantes vegades, que la pobra Paulina estava com boja, no sabia ben bé el què es feia. Es tancà en la seva cambra, caigué bocaterrosa damunt del llit, i, no podent aguantar l'emoció que la dominava, es posà a plorar com una magdalena.
|
[
"Quin esdeveniment havia de celebrar-se aquell any?",
"Quants anys tenia la Paulina?",
"Què intentava la seva progenitora?",
"Què va provocar l'esdeveniment internacional a la capital catalana?",
"Com es deia la progenitora de la Paulina?",
"La jove què havia fet, en secret?",
"I de què la va persuadir la literatura?",
"Qui va conèixer llavors?",
"A què es dedicava ell?",
"Quina impressió es va endur d'ell?",
"Va quedar amb ell?",
"I què va rebre?",
"Per què va marxar de la trobada, ella?",
"Com se sentia la jove en llegir l'escrit?",
"Li va provocar el riure?"
] |
{
"answer_end": [
42,
74,
197,
423,
479,
582,
648,
762,
844,
1046,
1133,
1154,
1395,
1678,
1826
],
"answer_start": [
0,
44,
101,
199,
463,
511,
584,
686,
816,
956,
1048,
1078,
1253,
1454,
1747
],
"input_text": [
"L'Exposició Universal.",
"Dinou.",
"Que no li faltessin emocions ni diversions.",
"Aquella febre, aquell llençar diners i renovar fatxades, aquell daltabaix de festes i vestits i enrenou de totes les famílies, i la forta alenada cosmopolita.",
"Buxareu.",
"Llegir un feix de novel·les.",
"Que aquell any seria el de la seva alliberació.",
"L'heroi somiat.",
"Era metge d'un transatlàntic.",
"Que era l'home més bell i més noble de la terra.",
"Sí.",
"Una carteta.",
"Perquè era prudent, i no volia exposar-se a les converses del veïnat.",
"Estava com boja, no sabia ben bé el què es feia.",
"No."
]
}
|
mitologia
|
D'acord amb la mitologia grega, Cal·listo (en grec antic Καλλιστώ) va ser una nimfa del bosc, filla de Licàon o també de Nicteu.
S'havia consagrat a Àrtemis com a verge caçadora, i vivia a les muntanyes amb les seves companyes del seguici de la deessa. Zeus se n'enamorà i, per obtindre-la, adoptà la figura d'Àrtemis, perquè Cal·listo defugia tots els homes. Segons altres tradicions, va prendre la forma d'Apol·lo, el déu germà d'Àrtemis. D'aquesta unió va néixer Arcas. Cal·listo estava embarassada d'Arcas quan un dia les seves companyes amb Àrtemis van decidir de banyar-se en una font, i al desvestir-se es va descobrir la seva falta. Àrtemis, enfurismada, la va expulsar i la va transformar en ossa. Es deia també que la transformació l'havia provocat Hera, gelosa de Zeus, o també una prevenció de Zeus que va voler amagar la seva estimada i apartar-la així de la venjança de la seva dona. Però Hera la va descobrir i va persuadir Àrtemis perquè la matés amb una fletxa. O potser va ser Àrtemis que la va matar per no haver sabut guardar la seva virginitat. Zeus la va transformar en una constel·lació, l'Ossa Major. De vegades se li atribueix un segon fill a més d'Arcas, el déu Pan.
|
[
"A quina tradició pertany Cal·listo?",
"Qui era?",
"I el seu pare?",
"A quina deessa venerava?",
"On habitava Cal·listo?",
"Sola?",
"Qui es va encapritxar de Cal·listo?",
"La va haver d'enganyar per acostar-s'hi?",
"Per quina raó?",
"Junts van tenir descendència?",
"Es va acabar descobrint que Cal·listo s'havia unit al déu?",
"Quina conseqüència va tenir això?",
"Quina altra deïtat podria haver provocat la metamorfosi?",
"Per què?",
"Van acabar assassinant a Cal·listo?"
] |
{
"answer_end": [
41,
92,
127,
156,
202,
251,
270,
358,
358,
471,
639,
705,
763,
779,
1064
],
"answer_start": [
0,
67,
94,
129,
181,
203,
253,
274,
319,
441,
473,
641,
707,
765,
898
],
"input_text": [
"A la mitologia grega.",
"Una ninfa del bosc.",
"Licàon o també Nicteu.",
"A Àrtemis.",
"A les muntanyes.",
"No.",
"Zeus.",
"Sí.",
"Perquè Cal·listo defugia tots els homes.",
"Sí.",
"Sí.",
"Que Àrtemis, enfurismada, la va expulsar i la va transformar en ossa.",
"Hera.",
"Perquè estava gelosa de Zeus.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
La normalització de les relacions entre Sèrbia i Kossove avança i els dos governs han insinuat per separat, fins i tot, la possibilitat de modificar la frontera comuna per solucionar el seu problema principal: l'existència d'una potent minoria serba al nord de Kossove. El president serb, Aleksandar Vučić, ha cridat al que ha definit com un ‘diàleg nacional sobre Kossove'. El procés ha d'acabar amb la convocatòria d'un referèndum en què els ciutadans hauran de decidir si n'accepten la independència a canvi d'entrar a la Unió Europea. La resolució del conflicte kossovès és la condició de la Brussel·les a Sèrbia per a poder negociar el seu ascens. En aquest context, els darrers dies hi ha hagut declaracions sorprenents que poden indicar que tots dos governs estan disposats a anar més enllà i fins i que tot poden pactar una modificació de les fronteres sorgides de la guerra. La possible solució pot implicar atorgar a Sèrbia el control sobre els municipis de majoria serba del nord de Kossove a canvi de cedir-hi dues valls de sobirania serba però habitades per uns cent mil albanesos. Aquest intercanvi permetrà d'eliminar el principal problema que hi ha ara mateix a Kossove, on els indrets de majoria serba no en reconeixen la independència. La possible modificació de la frontera no les deixarà totes fora de Kossove, però si les més importants, les del nord, que tenen continuïtat territorial amb Sèrbia. Per justificar aquest pas, doncs, Kossove rebria a canvi les dues valls serbes de la frontera poblades majoritàriament per albanesos. La cancellera alemanya, Angela Merkel, es va pronunciar dilluns amb molta duresa contra aquest possible acord, afirmant que les fronteres dels Balcans no es podien tocar. Ho va fer responent a una declaració oficial del president kossovès, Hashim Thaçi, en la qual per primer vegada es mostrava favorable a una ‘modificació de la frontera'.
|
[
"Quins dos països s'estan comunicant?",
"Què han plantejat fer?",
"Per quina raó?",
"Quin assumpte volen resoldre?",
"Qui n'ha parlat al respecte?",
"Quina és la culminació del procediment?",
"Què s'elegirà a la votació?",
"Per què els serbis han de ser independents per accedir a la UE?",
"Quina fórmula s'ha contemplat?",
"Què s'aconseguiria amb això?",
"Amb què es compensaria a Kossove?",
"Qui més ha parlat sobre aquesta negociació, a banda de Vučić?",
"Merkel hi està d'acord?",
"Per què?",
"El dirigent de Kossove sí que hi està d'acord?"
] |
{
"answer_end": [
63,
167,
208,
268,
373,
432,
537,
651,
1093,
1252,
1551,
1662,
1633,
1722,
1892
],
"answer_start": [
0,
82,
168,
183,
270,
375,
404,
539,
884,
1095,
1419,
1553,
1592,
1664,
1746
],
"input_text": [
"Sèrbia i Kossove.",
"Modificar la frontera comuna.",
"Per solucionar el seu problema principal.",
"L'existència d'una potent minoria serba al nord de Kossove.",
"El president serb, Aleksandar Vučić.",
"La convocatòria d'un referèndum.",
"Si s'accepta la independència a canvi d'entrar a la Unió Europea.",
"Perquè la resolució del conflicte kossovès és la condició de la Brussel·les a Sèrbia.",
"Atorgar a Sèrbia el control sobre els municipis de majoria serba del nord de Kossove a canvi de cedir-hi dues valls de sobirania serba però habitades per uns cent mil albanesos.",
"Eliminar el principal problema que hi ha ara mateix a Kossove, on els indrets de majoria serba no en reconeixen la independència.",
"Amb dues valls serbes de la frontera poblades majoritàriament per albanesos.",
"Angela Merkel.",
"No.",
"Perquè les fronteres dels Balcans no es poden tocar.",
"Sí."
]
}
|
books
|
-No, aquesta ja ve de mala nissaga. Sa mare era una camalluenta que va venir a servir a Barcelona en temps de la facció, al principi. Va entrar a casa d'un minyó jove, al cap d'un quant temps s'hi va casar… i no es pensi, la feia anar, que quan anaven els diumenges per la Rambla tothom es girava a mirar-la. Ella era guapassa; ordinariota, però ben plantada, i ¡un ull… que li parlava! tenia tres o quatre de servei: ¡vegi quan s'hi havia vist! palco al teatre, que llavors no era com ara que qualsevol n'hi té… en fi, li dic que feia rotllo. Doncs amb tot i això, el va matar a disgustos. N'hi va fer a l'alçada d'un campanar. Primer ell va haver de despatxar al majordom, perquè es va aixecar un bum-bum… que no hi havia gat ni gos que no hi digués la seva; després, un estiu van anar al mas, i van tornar de repente, perquè també no sé què s'hi va haver amb un capità de Miquelets.
-Vaja, doncs, la noia ja té a qui semblar. Jo l'altre dia vaig sentir dir alguna cosa, no m'hi vaig enfondar gaire i el que és mal pensar! se'm va figurar que parlaven de la de dalt.
-Ui! quin altre!
-La senyora Paula?
-Ja li asseguro jo que és ben bé ella mateixa!
-Ave Maria Puríssima! No me'n puc avenir! Ja li dic jo que no hi ha de qui fiar.
|
[
"La persona de qui parla el primer interlocutor prové, segons ell, d'un mal llinatge?",
"Qui era la seva progenitora?",
"Amb qui es va unir, la progenitora?",
"Era atractiva?",
"Quantes persones treballaven per la parella?",
"Quin fet denotava la seva riquesa?",
"La progenitora causava aflicció en el seu marit?",
"A què es va veure obligat ell?",
"Per quina raó?",
"On van anar de vacances una vegada, el matrimoni?",
"S'hi van estar molt de temps?",
"Qui els va causar problemes?",
"A qui esmenta el segon interlocutor, a continuació?",
"Quin nom menciona més endavant?"
] |
{
"answer_end": [
34,
119,
205,
326,
416,
511,
589,
673,
759,
794,
819,
884,
1067,
1104
],
"answer_start": [
5,
36,
135,
309,
387,
446,
566,
629,
675,
761,
798,
828,
1025,
1087
],
"input_text": [
"Sí.",
"Una camalluenta que va venir a servir a Barcelona en temps de la facció.",
"Amb un minyó jove.",
"Sí.",
"Tres o quatre.",
"Que tenien palco al teatre.",
"Sí.",
"A despatxar al majordom.",
"Perquè es va aixecar un bum-bum… que no hi havia gat ni gos que no hi digués la seva.",
"Al mas.",
"No.",
"Un capità de Miquelets.",
"A la de dalt.",
"El de la senyora Paula."
]
}
|
books
|
Va córrer a la foguera i en tragué dos fumallots abrasats de la punta.
-Teniu -va dir, posant-nos-els a la boca, -fumeu. Això fa homo.
Se va girar del revés el gec i la gorra, que eren folrats d'una llaneta virolada, i se'ls engiponà d'aquella guisa.
-Sa meua mare mateixa, que passés pes camí des collet, no em coneixeria. Jo figuraré sa vostra criatura. Trescaré, saltaré, guimbardejaré… Sa meua mida curta farà ressaltar ses vostres alçàries… Per això futisquejaré a propet vostre. Que no us escapu es riure, carets… No és cosa de gresca; ens hi va de ses costelles.
Dit això, s'apartà per examinar-nos d'un tros lluny i, entusiasmat de la seva propia combinació i de la nostra patxoca, tornà, tot repetint de baix en baix a tall de víctors: -ordi, ordi, ordi!…
No vaig poder menys d'admirar l'astúcia del brivall. Per què no havia de donar resultat? Des del peu del turó, a l'escassa claredat d'un quart de lluna, havíem d'oferir, efectivament, l'aspecte de dos homes fets i drets; i en Llambregues, veient el parany ocupat i no per criatures, de qui li fóra fàcil abusar, probablement no voldria perdre temps en pujar a un cim que no li servia de camí per a anar dretament a cap altre paratge. Però, anèu a saber com s'ho pendria. I si endevinava la treta, que volíem jugar-li, ell pla que ens la perdonaria!
|
[
"Cap on es va dirigir?",
"I què en va extreure?",
"Què van fer amb els fumalls?",
"Què va posar a l'inrevés el protagonista?",
"Com eren aquestes peces de roba?",
"A qui va esmentar?",
"El reconeixeria en l'actualitat, la progenitora?",
"Què va afirmar que faria, el protagonista?",
"I què faria amb el seu esguard?",
"Va afirmar que s'entretindria prop d'ells?",
"A ells els va fer gràcia?",
"Què va fer a continuació el protagonista?",
"Es va mostrar exaltat?",
"El narrador quina imatge pensa que devien estar donant?",
"Qui els veuria?"
] |
{
"answer_end": [
22,
69,
111,
174,
215,
272,
322,
354,
444,
483,
510,
621,
665,
984,
1027
],
"answer_start": [
0,
25,
87,
135,
176,
252,
252,
324,
390,
455,
485,
570,
625,
918,
988
],
"input_text": [
"Cap a la foguera.",
"Dos fumallots abrasats de la punta.",
"Van posar-los-els a la boca.",
"El gec i la gorra.",
"Folrades d'una llaneta virolada.",
"A sa seua mare.",
"No.",
"Figurar sa seua criatura.",
"Ressaltar ses seves alçàries.",
"Sí.",
"Sí.",
"S'apartà per examinar-los d'un tros lluny.",
"Sí.",
"De dos homes fets i drets.",
"En Llambregues."
]
}
|
vilaweb
|
El Jutjat d'Instrucció número 18 de València ha acordat l'obertura de judici oral al regidor de Cultura Festiva i portaveu de Compromís al consistori, Pere Fuset, i sis persones més, per l'accident laboral mortal en el muntatge de les graderies per als concerts de Vivers del 2017, en el qual va morir un treballador. L'instructor fixa per a l'enjudiciament de la causa el jutjat penal de València que correspongui per torn i acorda donar trasllat de les actuacions a les defenses perquè en el termini de deu dies formulin acusació. El jutjat, en una interlocutòria d'avui facilitada pel Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, requereix als acusats perquè en vint-i-quatre hores presten fiança conjunta i solidària per import de 450.000 euros per a cobrir les responsabilitats pecuniàries que poguessin declarar-se. En la interlocutòria, contra la qual no cap recurs en la majoria dels punts acordats, es declara la responsabilitat civil directa de les asseguradores i subsidiària dels promotors i, entre d'altres, també de l'Ajuntament de València. En aquest cas, fiscalia no acusa Fuset en entendre que no era encarregat de realitzar les obres ni el promotor, mentre que la família de la víctima reclama cinc anys de presó per a l'edil per un delicte contra la vida i salut dels treballadors i un homicidi imprudent. El magistrat acorda de deduir testimoniatge per possible prevaricació – procediment similar a una denúncia – en els termes que, en aquest cas, sí havia demanat el fiscal respecte a Fuset. Aquesta part de la resolució sí pot ser recorreguda. L'instructor recull en la interlocutòria que, encara que no és precisa la deducció de testimoniatge, ja que en apreciar indicis de delicte qualsevol de les parts pot presentar denúncia, decideix fer-ho en haver-se concedit per part de Fuset l'explotació de serveis d'hoteleria a una part sense seguir un procediment competitiu ‘a canvi d'una barata o compensació il·legítima per assumir el muntatge de les graderies en l'escenari'. Aquest nou procediment contra Fuset se cenyiria, segons van confirmar en el seu moment a Europa Press fonts judicials, a un delicte de prevaricació amb relació a la presumpta concessió comercial que va fer l'edil en els concerts de Vivers del 2017, de tres taulells de bar i cinc llocs de menjar, a canvi del muntatge de la graderia. Segons estima el ministeri públic, aquesta decisió va poder anar en contra de la Llei de Contractes del Sector Públic.
|
[
"A qui es portarà als jutjats?",
"Per quina raó?",
"Què es reclama als presumptes culpables?",
"Per què es volen fer servir aquests diners?",
"A qui s'assenyala com a causant de l'accident?",
"Fiscalia considera que Fuset va ser culpable?",
"Per què?",
"Els parents del noi que va morir opinen igual?",
"De què l'acusen?",
"Què ha negociat el magistrat?",
"Aquesta decisió està oberta a al·legacions?",
"L'empresa encarregada de la construcció de les grades havia estat escollida per concurs?",
"Quin any es va celebrar l'esdeveniment pel qual és investigat Fuset?",
"Quin intercanvi va fer Fuset?",
"Quina normativa hauria contradit aquesta operació?"
] |
{
"answer_end": [
161,
280,
752,
824,
1058,
1098,
1170,
1247,
1327,
1398,
1568,
1896,
2249,
2334,
2453
],
"answer_start": [
0,
183,
637,
753,
912,
1075,
1099,
1172,
1248,
1329,
1517,
1772,
2218,
2254,
2371
],
"input_text": [
"Al regidor de Cultura Festiva i portaveu de Compromís al consistori, Pere Fuset.",
"Per l'accident laboral mortal en el muntatge de les graderies per als concerts de Vivers del 2017.",
"Fiança conjunta i solidària per import de 450.000 euros.",
"Per a cobrir les responsabilitats pecuniàries que poguessin declarar-se.",
"A les asseguradores, els promotors i, entre d'altres, l'Ajuntament de València.",
"No.",
"Perquè entén que no era encarregat de realitzar les obres ni el promotor.",
"No.",
"D'un delicte contra la vida i salut dels treballadors i un homicidi imprudent.",
"Deduir testimoniatge per possible prevaricació.",
"Sí.",
"No.",
"El 2017.",
"Un de tres taulells de bar i cinc llocs de menjar, a canvi del muntatge de la graderia.",
"La Llei de Contractes del Sector Públic."
]
}
|
books
|
-Pareu ment. Veieu? S'esquena a davant: això ès s'esquena. Ara es ventre…
-Calla!- exclamà en Ternal amb un gran crit. I, ventant-se manotada al front amb el palmell moll de lleixiu, afegí, entusiàsticament: -Maleït sigu es gipó de santa… verjaula! ¡Cosa més bonica! ¡Aquesta sí que me la vui apendre de cor! Manoi, que n'hem sigut, d'oreiuts!
Amb aquests i altres enraonaments per l'estil, la vetllada se'ns féu curta i entretinguda. El vespre era fredot; però, com que no hi havia vent, semblava que fóssim dintre una casa. A manera que la claror difusa de l'aire s'extingia, un fanal, penjat a l'arbre de mitjana a l'alçada d'un home, estenia i refermava la grogor dels seus raigs per tota la popa fins a les orles, sense traspassar-les, deturada, com per una tanca, per la fosca, que s'espesseïa entorn de la barca.
Als volts de nou hores vàrem sentir xopolleig de rems. Eren els sardinalers, que tornaven de llur pesca. Pel xivarri que movien se podia compendre que estaven contents. De les foscors del mar s'aixecà una veu clara que va cridar: -¡Visca sa Santa Rita!- Aleshores el pare es posà dret, i, enrotllant les mans al voltant de la boca, va respondre, amb un bruel retrunyidor: -¡Visquen els sardinalers!- Això no és res: veritat? I, no obstant, no puc recordar-ho sense emoció.
|
[
"Quina part del cos esmenta el primer personatge?",
"I després?",
"Quina ordre vocifera un altre personatge?",
"Qui?",
"Està de mal humor?",
"S'ho estan passant bé?",
"És de nit?",
"Quin temps fa?",
"Hi ha una ventada?",
"Què il·lumina l'ambient?",
"La seva llum és càlida?",
"A quina hora els arriba un soroll?",
"De què és?",
"Què senten més endavant?",
"I què diu?"
] |
{
"answer_end": [
38,
72,
100,
100,
206,
433,
455,
455,
487,
683,
683,
842,
873,
1048,
1071
],
"answer_start": [
20,
59,
74,
83,
183,
344,
435,
435,
463,
526,
658,
820,
843,
989,
1052
],
"input_text": [
"S'esquena.",
"Es ventre.",
"Calla.",
"En Ternal.",
"No.",
"Sí.",
"Sí.",
"Fredot.",
"No.",
"Un fanal.",
"Sí.",
"Als volts de nou hores.",
"D'un xopolleig de rems.",
"Una veu clara que crida.",
"Visca sa Santa Rita."
]
}
|
vilaweb
|
El jugador del Futbol Club Barcelona Gerard Piqué ha estat entrevistat pel periodista Jordi Basté al programa ‘Fora de sèrie' de TV3. En el curs de la conversa Piqué ha donat l'opinió sobre el futbol, el vestidor, el Barça, la seva relació amb Shakira i també sobre el procés de Catalunya cap a la independència. ‘Crec que faig bé d'anar a les manifestacions de l'11-S. Ja sé que això fa que quan vaig a jugar amb Espanya tingui la rebuda que he tingut. Però crec que hi havia de ser', ha dit. I ha defensat el dret de decidir, sense declarar-se independentista. ‘El dret de decidir és el més democràtic que hi ha', ha afegit. Quan Basté li ha demanat si seria un problema si es pronunciés a favor de la independència ha comentat: ‘En sortiràs escaldat tant si et pronuncies per un costat com per un altre. Jo no m'he compromès i n'he sortit escaldat.' Sobre les estelades al Camp Nou ha dit: ‘No hi veig cap problema, que hi hagi estelades. La UEFA s'ha equivocat.' Ha dit que li agradaria ser president del Barça i que creu que ho faria bé. I ha avançat que Shakira publicarà molt aviat una cançó que inclou una paraula en català.
|
[
"Qui és Gerard Piqué?",
"Qui li ha fet unes preguntes?",
"On?",
"Quins temes ha tractat el futbolista?",
"Està orgullós de participar en les mobilitzacions de la diada?",
"Quines conseqüències té això?",
"Sobre què s’ha posicionat a favor?",
"Ha afirmat que vol que Catalunya sigui independent?",
"Què li ha preguntat el periodista llavors?",
"Piqué diu que ha rebut crítiques?",
"Per quin motiu?",
"Qui creu que no té raó, amb relació a les banderes que es van dur al camp del Barça?",
"Què voldria esdevenir en un futur?",
"Pensa que faria una bona feina així?",
"Quina primícia ha donat al final?"
] |
{
"answer_end": [
49,
97,
132,
311,
368,
452,
526,
561,
717,
850,
850,
966,
1014,
1041,
1131
],
"answer_start": [
0,
37,
37,
160,
314,
314,
496,
496,
627,
732,
807,
853,
967,
967,
1045
],
"input_text": [
"Un jugador del Futbol Club Barcelona.",
"Jordi Basté.",
"Al programa Fora de sèrie de TV3.",
"El futbol, el vestidor, el Barça, la seva relació amb Shakira i també el procés de Catalunya cap a la independència.",
"Sí.",
"Que quan va a jugar amb Espanya tingui la rebuda que ha tingut.",
"Sobre el dret de decidir.",
"No.",
"Si seria un problema si es pronunciés a favor de la independència.",
"Sí.",
"Perquè no s'ha compromès.",
"La UEFA.",
"President del Barça.",
"Sí.",
"Que Shakira publicarà molt aviat una cançó que inclou una paraula en català."
]
}
|
books
|
Un cop lluny de terra, viràrem en popa i s'armà de nou el treu.
-Que t'has ensopit, pubilla?- em digué l'avi Mauva esbufegant, cansat de la maniobra. -Apa! ja podem tornar as nostro jaç.
-Atureu-vos, l'avi -féu en Pau. -Des d'aquí s'ha de veure es turó des Vilar i…
-No el cercus, caret- saltà en Vadô: -sa pluja se'l menja. Emprò sa Verge té ets uis més clars que nosatros, i prou ens deu filar.
-Que no ens deixu de sa seua mà -exclamà en Pau- Li haurem de dir una salve: no?
-Està bé; però ella ens sentirà d'onsevulla -contestà l'avi Mauva.- Aquí ens mullem massa: anem a sopluig. Repenja't as meu braç, pubilla.
Així que vaig desemparar la banda, vaig adonar-me del meu gran defalliment. Els ulls me feien pampellugues; el cap m'anava en roda; les cames quasi no em podien sostenir… Sort del braç del meu acompanyant. Gairebé esbalaïda, me vaig deixar caure sobre el pallet, amb el ventrell adolorit i la gola contreta. Estava tan lassada, que ni habilior vaig tenir d'agenollar-me per a resar la salve.
L'avi Mauva s'havia tret de l'infern del gec uns goigs de la Mare de Déu del Vilar, i els havia apuntats amb quatre agulles al piloc de farda, en una balmeta arrecerada del vent, endegant-los de manera que se'n veiés l'estampa de la Verge. Davant d'aquella humil estampa, els mariners, de genollons i a cap descobert, varen aixecar en veu alta i a l'uníson llur pregària; i vaig reparar que el que l'acompanyava amb més sospirs i girades d'ull en blanc era en Pau. Pobre Pau! que descolorit estava -«Déu vos salve, reina i mare de misericòrdia!…» -El brogit matava les veus. Els bosells repicaven tristament, com les matraques en Dijous Sant: -Trac, trac, trac…
|
[
"Quan van canviar la direcció del vaixell?",
"Què va preguntar l’ancià a la protagonista?",
"Per què des d’allà no es podia albirar el turó?",
"Però qui tenia més bona vista que ells?",
"L’avi volia posar-se a cobert?",
"Què va notar llavors la protagonista?",
"Què li passava a la vista?",
"Per què no va caure?",
"On va seure?",
"Estava gaire cansada?",
"Què no va tenir ànims de fer?",
"Quin llibre va agafar l’ancià?",
"Qui es va posar a resar amb ell?",
"Qui ho feia amb un interès especial?",
"Es podia sentir el prec?"
] |
{
"answer_end": [
38,
114,
323,
396,
585,
693,
725,
823,
880,
945,
1009,
1093,
1381,
1474,
1584
],
"answer_start": [
0,
64,
220,
325,
548,
619,
695,
751,
825,
927,
927,
1013,
1251,
1329,
1510
],
"input_text": [
"Un cop lluny de terra.",
"Que t'has ensopit, pubilla?",
"Per sa pluja.",
"Sa Verge.",
"Sí.",
"El seu gran defalliment.",
"Que els ulls li feien pampellugues.",
"Pel braç del seu acompanyant.",
"Sobre el pallet.",
"Sí.",
"Agenollar-se per a resar la salve.",
"Uns goigs de la Mare de Déu del Vilar.",
"Els mariners.",
"En Pau.",
"No."
]
}
|
books
|
-Apa, de pressa! -em va contestar secament.
A bots i corregudes vaig davallar la rosta muntanya, i en pocs minuts vaig atènyer la font d'en Moixell, que brolla d'un altíssim marge entre molses degotants i dins un misteri d'ombres quasi perpètues. Una fulla d'atzavara en recull l'aigua i la gita convertida en mòbil trunyella de cristall, que, caient dins una conca entapissada de créixens i falsies, constantment renova la limfa puríssima, que tremola i palpita como una maragda vivent. Allí vaig apagar la meva set i aquell fluid difongué el seu esperit vivificant per les meves venes, tornant-me tot seguit al gaudi de l'equilibri orgànic. Però la meva ànima restà trista. M'afligia un inexplicable sentiment de buidor, de desencant, de pena… Després de tantes d'il·lusions i de tants d'esforços per assolir-les, ara en tocava el no-res… Quelcom pitjor que el no-res: l'aprehensió d'haver contrariat els designis de la naturalesa.
Vaig mirar el cel. En aquelles hores no hi havia un sol aucell en tota la seva amplitud, i em causà l'efecte trist d'una vila deserta després d'un dia de festa major. Es clar que l'endemà en tornarien a passar a voladúries; però i en el pervindre? Com esperar-ho considerant que a Blanes i a Malgrat i a Calella i, segurament, allà d'enllà quasi no hi havia a la nostra costa un camp que no tingués el seu granall i la seva barraca de parador d'esteles? Ah, que seria trist un cel eternament sense ocellada! Jo aleshores no podia contemplar-lo sense sofrir un surt d'angoixa. No podia sostràure'm de l'aprehensió d'ésser jo i els meus companys els qui l'havíem despoblat. Estava descontent de mi mateix, cosa braument desagradable. I aquell goig amb que m'havia lliurat a un grapeig tirànic d'éssers vivents començava de semblar-me insanitós i repugnant. Malaguanyat temps perdut en una obra de destrucció! Que en faríem de tants ocells!
|
[
"Què va respondre un dels personatges?",
"De quina forma va baixar l’altre la muntanya?",
"Com és el lloc on va arribar?",
"On cau l’aigua?",
"Va beure d’allà el protagonista?",
"Què el consternava?",
"Què era el no-res?",
"Què va contemplar aleshores?",
"I de què es va adonar?",
"Què no es pot trobar per Blanes, Malgrat i Calella?",
"Considera que és trist un cel sense ocells?",
"Per què sentia angúnia?",
"Estava decebut d’ell mateix?",
"Què trobava de sobte menyspreable?",
"En què van desaprofitar el temps?"
] |
{
"answer_end": [
42,
95,
245,
399,
516,
744,
932,
951,
1021,
1386,
1441,
1605,
1637,
1788,
1840
],
"answer_start": [
0,
44,
99,
268,
488,
676,
841,
934,
953,
1182,
1389,
1456,
1607,
1667,
1790
],
"input_text": [
"Apa, de pressa.",
"A bots i corregudes.",
"Hi ha una font que brolla d'un altíssim marge entre molses degotants i dins un misteri d'ombres quasi perpètues.",
"Dins una conca entapissada de créixens i falsies.",
"Sí.",
"Un inexplicable sentiment de buidor, de desencant, de pena.",
"L'aprehensió d'haver contrariat els designis de la naturalesa.",
"El cel.",
"Que no hi havia un sol aucell en tota la seva amplitud.",
"Un camp que no tingués el seu granall i la seva barraca de parador d'esteles.",
"Sí.",
"Perquè va ésser ell i els seus companys els qui l'havien despoblat.",
"Sí.",
"Aquell goig amb que s'havia lliurat a un grapeig tirànic d'éssers vivents.",
"En una obra de destrucció."
]
}
|
vilaweb
|
Una vegada ja s'ha anunciat Quim Torra com a candidat a la presidència de la Generalitat que rellevarà Carles Puigdemont, el pròxim que caldrà conèixer és la formació del nou govern de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. El repartiment dels departaments ja es va pactar fa setmanes pels equips negociadors dels dos partits. Els noms per a cada posició són proposats per les formacions de forma separada i posats en comú en darrer terme. A l'esquema de govern que prepara Junts per Catalunya hi ha la voluntat de reivindicar la legitimitat del govern que fou expulsat pel cop d'estat del 155. En aquest sentit, segons ha pogut saber VilaWeb, els consellers Jordi Turull, Josep Rull i Lluís Puig seran confirmats pels mateixos càrrecs que ocupaven a Presidència, Territori i Sostenibilitat i Cultura, respectivament. Turull i Rull van tornar a ser empresonats el 23 de març d'enguany després d'haver passat un mes a la presó d'Estremera a final del 2018 abans de la campanya electoral del 21-D. Puig és a l'exili, a Brussel·les, des de final d'octubre i espera la decisió de la justícia belga sobre l'euroordre d'extradició emesa pel Tribunal Suprem espanyol. Quan Quim Torra hagi estat escollit al parlament, en segona tanda si no hi ha hagut cap sorpresa d'última hora, el nou president de la Generalitat haurà de prendre possessió i, aleshores, farà els nomenaments dels consellers. És una incògnita quina serà la reacció de la justícia espanyola davant del seu nomenament. Una de les possibilitats serà que el jutge Llarena, instructor de la causa general contra l'independentisme al Suprem, decideixi impulsar la suspensió de càrrecs dels processats per impedir que puguin exercir cap responsabilitat. La resta de departaments són encara una incògnita, exceptuant la de Justícia i d'Agricultura, que seran per Ester Capella i Teresa Jordà, respectivament, tal com va confirmar ahir el diputat d'ERC al congrés espanyol Joan Tardà. A partir d'aquí, la resta de noms que corren són hipòtesis més o menys contrastades. Per exemple, s'ha especulat sobre la restitució de Raül Romeva a Exteriors i de Toni Comín a Salut. Però Esquerra Republicana no ha confirmat ni desmentit oficialment aquesta possibilitat.
|
[
"Qui substituirà a Puigdemont?",
"I què s’ha de planejar?",
"Què s’havia estipulat abans?",
"Com es decideix qui tindrà cada càrrec?",
"A més, què exigeix JxCat?",
"Per tant, qui tornarà als seus llocs?",
"Però, en quina situació es troben Jordi Turull i Josep Rull?",
"I Puig?",
"Què farà Torra un cop el triïn?",
"Però, què no se sap?",
"Com podrà actuar Llarena?",
"Qui seran les conselleres de Justícia i d'Agricultura?",
"Qui ho va assegurar?",
"Se sap del cert qui ocuparà els altres càrrecs?",
"Però, quins polítics podrien ser els consellers d’Exteriors i de Salut?"
] |
{
"answer_end": [
120,
227,
289,
443,
598,
740,
865,
1164,
1390,
1481,
1711,
1849,
1940,
2025,
2125
],
"answer_start": [
28,
122,
229,
332,
445,
649,
823,
1001,
1278,
1392,
1483,
1764,
1821,
1959,
2040
],
"input_text": [
"Quim Torra.",
"La formació del nou govern de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana.",
"El repartiment dels departaments.",
"Els noms per a cada posició són proposats per les formacions de forma separada i posats en comú en darrer terme.",
"La legitimitat del govern que fou expulsat pel cop d'estat del 155.",
"Jordi Turull, Josep Rull i Lluís Puig.",
"Estan empresonats.",
"És a l'exili, a Brussel·les, i espera la decisió de la justícia belga sobre l'euroordre d'extradició emesa pel Tribunal Suprem espanyol.",
"Haurà de prendre possessió i, aleshores, farà els nomenaments dels consellers.",
"La reacció de la justícia espanyola davant del seu nomenament.",
"Podrà decidir impulsar la suspensió de càrrecs dels processats per impedir que puguin exercir cap responsabilitat.",
"Ester Capella i Teresa Jordà.",
"El diputat d'ERC Joan Tardà.",
"No.",
"Raül Romeva i Toni Comín."
]
}
|
mitologia
|
Lançalot (o Lancelot) del Llac és un cavaller de la Taula Rodona, segons la llegenda artúrica i la matèria de Bretanya.
Segons la llegenda, era fill del rei Ban de Benoic i de la reina Elaine. Quan el seu pare morí, Lancelot fou adoptat per la Dama del Llac, que el va criar en un palau a les profunditats d'un llac. L'educà amb la seva profunda saviesa i en un ambient cortès per convertir-lo en el millor dels cavallers. I potser també en un amant modèlic.
Als divuit anys, fou conduït a la cort del rei Artús per ser armat cavaller. Les seves grans proeses i gestes cavalleresques al costat del rei Artús es veuen entrellaçades amb el seu amor adúlter amb la reina Ginebra, esposa d'Artús. Malgrat ser el millor cavaller del rei, també va ser el desencadenant de la seva desfeta quan les seves relacions secretes amb la reina Ginebra posen fi a la unitat de la cort.
Personatge ambivalent, en qui conviu el gran cavaller, el millor cavaller del món, i alhora l'adúlter que arrossega el gran pecat del seu amor il·legítim, és la imatge de «l'heroi captiu d'una figura femenina». El destí el farà engendrar un fill amb Elaine de Corbenic, filla del rei Pelles (o rei Pescador), amb qui Lancelot jeu al llit creient-se que ho fa amb Ginebra. Aquest fill il·legítim, Galahad, futur cavaller de la taula rodona, serà exemple de castedat, puresa i valentia, capaç i digne d'aconseguir el Graal.
Les dues primeres aparicions escrites que es conserven sobre Lancelot, i que es produïren gairebé simultàniament, són: el poema narratiu en alemany Lanzelet (c. 1194), obra del suís Ulrich von Zatzikhoven, que segons sembla, es va basar en un altre llibre en francès, avui perdut; i la novel·la en vers El Cavaller de la Carreta (c. 1177-1181), de Chrétien de Troyes.
Posteriorment, entre 1215 i 1230 apareix la Vulgata artúrica , una composició en prosa que pretén recopilar totes les històries pertanyents a la llegenda artúrica i donar-los una forma unitària i definitiva. L'autoria d'aquesta gran obra és difícil de determinar. Consta de cinc novel·les, de les quals les tres últimes constitueixen un cicle unitari anomenat Lancelot en prosa (Lancelot del llac, La cerca del sant Graal i La mort del rei Artús).
Viccionari
|
[
"Qui és Lancelot?",
"En quina rondalla?",
"De qui seria fill?",
"Però, qui el va acollir?",
"En què volia la Dama del Llac que esdevingués?",
"On va anar a parar Lançalot?",
"Amb qui tindria una relació?",
"Per això, què va causar?",
"Què representa la seva figura?",
"Amb qui va tenir a Galahad?",
"En quina obra apareix sobre l’any 1194?",
"I sobre el 1177?",
"Quantes novel·les conformen la Vulgata artúrica?",
"I quines parlen sobre el cavaller?",
"Com s’anomenen?"
] |
{
"answer_end": [
64,
93,
191,
257,
457,
511,
691,
868,
1079,
1273,
1596,
1758,
2048,
2137,
2206
],
"answer_start": [
0,
31,
120,
216,
317,
476,
631,
733,
1025,
1081,
1392,
1673,
1968,
2024,
2111
],
"input_text": [
"Un cavaller de la Taula Rodona.",
"En la llegenda artúrica.",
"Del rei Ban de Benoic i de la reina Elaine.",
"La Dama del Llac.",
"En el millor dels cavallers i en un amant modèlic.",
"A la cort del rei Artús.",
"Amb la reina Ginebra, esposa d'Artús.",
"La fi de la unitat de la cort.",
"L'heroi captiu d'una figura femenina.",
"Amb Elaine de Corbenic, filla del rei Pelles.",
"En el poema narratiu en alemany Lanzelet, del suís Ulrich von Zatzikhoven.",
"En la novel·la en vers El Cavaller de la Carreta, de Chrétien de Troyes.",
"Cinc.",
"Les tres últimes.",
"Lancelot del llac, La cerca del sant Graal i La mort del rei Artús."
]
}
|
bios
|
Sandra Mayans Prats fou regidora de Cultura i Festes de l'Ajuntament d'Eivissa pel Partit Socialista.
Sandra Mayans, assegurà a l'ex secretari general dels socialistes pitiüsos Roque López Morcillo, en unes cintes, que la cúpula socialista municipal va intentar obligar-la "a agafar un sobre amb diner negre d'un contractista d'obres municipals". Mayans afirma en una de les converses que es va negar a això en la campanya electoral de 2003. La regidora relata al llavors número u del PSOE d'Eivissa, Roque López, com es va arribar a aquesta situació. Segons ella, al Consistori va acudir "una de les empreses que contracta sempre Toni" que portava un sobre amb diner negre per a la campanya que ella havia de recollir. Davant d'aquesta situació, va optar per no recollir els diners i l'hi va dir clar a Pere Campillo (tinent d'alcalde de Governació). "Pedro em va dir que era per a la campanya", li explica Mayans a Roque López. "Li vaig dir que m'era igual, perquè una vegada que agafes un sobre de diner negre ja has d'agafar més i jo no vaig a entrar en aquest joc", continua. També rememora una reunió de la campanya electoral de 2003 en la qual estaven Vicente Tur (conseller a Eivissa i diputat autonòmic), i Patricia Abascal (diputada autonòmica) en la qual Roldán va confessar que Agloisa -una de les tres grans contractistes municipals a Eivissa ciutat- donava diners per a la campanya.
Va anunciar en una entrevista emesa pel programa "Perfils" de la Televisió d'Eivissa i Formentera (TEF), que havia presentat la seva baixa al PSOE, va criticar la gestió de l'equip de govern municipal del qual formava part i va expressar el seu suport als candidats del PP. «Confio més en la gestió que puguin fer Vicent Serra i Marienna [Sánchez Jáuregui]», va afirmar la concejala. Els desencontres de Sandra Mayans amb el PSOE venien de fa quatre anys, quan la direcció federal del partit va impedir que encapçalés la llista socialista a Ajuntament, com pretenia el llavors secretari general de la Federació Socialista d'Eivissa, Roque López. Integrada en la candidatura de Lurdes Costa, va ser designada regidora de Cultura i Festes després de la victòria electoral de 2007, sense que al llarg d'aquests anys hagués exterioritzat cap discrepància amb l'equip de govern.
Al 2014 formà un nou projecte polític anomenat Más Eivissa, on a les Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2015 obtingueren 1.024 vots, no aconseguint representació. També es presentaren a les Eleccions al Consell Insular d'Eivissa de 2015 on tampoc obtingueren representació amb 993 vots. I a l'Ajuntament d'Eivissa amb 701 vots.
|
[
"Quin càrrec va tenir Sandra Mayans Prats en el PSOE?",
"Què va exposar?",
"A qui?",
"Quan va ser?",
"Qui va anar al Consistori?",
"Què duia?",
"El va acceptar Mayans?",
"I què va passar en una reunió del 2003?",
"Què va comentar Sandra en la televisió?",
"On?",
"Per què fa costat al PP?",
"Des de quan no s’avenia amb el seu partit?",
"Quin paper va tenir en el 2007?",
"Però el 2014, en quin partit polític va col·laborar?",
"Van aconseguir suficients vots per entrar al Consell Insular d'Eivissa?"
] |
{
"answer_end": [
100,
345,
197,
440,
636,
718,
782,
1395,
1669,
1500,
1779,
1851,
2174,
2329,
2555
],
"answer_start": [
0,
102,
102,
347,
552,
589,
747,
1081,
1397,
1397,
1671,
1781,
2088,
2271,
2446
],
"input_text": [
"Fou regidora de Cultura i Festes de l'Ajuntament d'Eivissa.",
"Que la cúpula socialista municipal va intentar obligar-la a agafar un sobre amb diner negre d'un contractista d'obres municipals.",
"A l'ex secretari general dels socialistes pitiüsos Roque López Morcillo.",
"En la campanya electoral de 2003.",
"Una de les empreses que contracta sempre Toni.",
"Un sobre amb diner negre per a la campanya que ella havia de recollir.",
"No.",
"Roldán va confessar que Agloisa donava diners per a la campanya.",
"Que havia presentat la seva baixa al PSOE, va criticar la gestió de l'equip de govern municipal del qual formava part i va expressar el seu suport als candidats del PP.",
"En el programa Perfils de la Televisió d'Eivissa i Formentera (TEF).",
"Perquè confia més en la gestió que puguin fer Vicent Serra i Marienna.",
"Des de fa quatre anys.",
"Va ser designada regidora de Cultura i Festes.",
"En Más Eivissa.",
"No."
]
}
|
bios
|
Judit Puigdomènech i Roca és una cantautora i actriu catalana, coneguda artísticament com a Ju, nascuda a Gurb (Osona) el 1992. La seva formació inclou música, dansa i art dramàtic. Ha publicat dos discos (fins al 2019) de música pop amb temes propis.
Ju és una artista emergent en el panorama musical català. Filla del guitarrista Ricard Puigdomènech, que fou membre fundador de Los Trogloditas (després Loquillo y los Trogloditas), guitarrista i compositor de Strombers i productor de grups emblemàtics catalans com Sopa de Cabra o Lax'n'Busto, Ju va créixer en un ambient musical, fet que va determinar la seva formació des de petita. Posteriorment també ha estudiat arts escèniques, ha completat els estudis d'Art Dramàtic a l´escola Eòlia. També havia iniciat estudis de Literatura a la Universitat Autònoma (UAB).
La seva música s'inscriu en el pop-rock, però amb una forta petjada de reggae i de rythm and blues. Acostuma a fer actuacions en directe acompanyada de la seva banda (formada per Arnau Martín, guitarra; Jordi Junyent, bateria; David Vila, baix; Raimon Bonvehí, teclat; Armand Noguera, trompeta, i Gerard Serrano, trombó), en les quals destaca la posada en escena amb coreografies on mostra la seva formació en expressió corporal i un ampli registre vocal amb fort regust de rythm and blues, tot i que sovint també ha fet concerts en format acústic, acompanyada de guitarra i piano.
Judit Puigdomènech es va donar a conèixer en l'escena musical el 2016, amb l'àlbum de debut El mon es mou, un disc d'edició pròpia, enregistrat a l'estudi del seu pare, Sonic Studios, el qual va col·laborar també en la producció. D'aquest treball havia presentat dos videoclips abans de la publicació: "Temps" i "Decisió".
Ha col·laborat en clips de Strombers ("Marieta") i d'Obeses ("Regala petons"), entre altres.
El 2018 va llançar el seu segon disc, Bandera blanca, editat per RGB Music. En aquest treball les cançons de l'autora tenen un caire social i reivindicatiu, i suposen un pas endavant en la seva proposta allunyada dels corrents musicals que predominen en l'escena catalana dels darrers anys.
Ha actuat, entre altres, al Festival de Torroella de Montgrí (juliol 2018), al Festival de Música de Begur (agost 2018), a la Marató de TV3, a la Gala dels XI Premis Gaudí, al Talarn Music Experience, al festival Canet rock (2019), al Festival Sota la Palmera de Tarragona i al 7è Festival Jardins de Pedralbes (2019).
El juliol de 2019 va impartir un taller de composició de cançons en el marc del Campus Rock Girona 2019.
|
[
"De qui es tracta Judit Puigdomènech i Roca?",
"On va néixer?",
"Què va estudiar?",
"Qui és el seu pare?",
"Per què destaca Ricard Puigdomènech?",
"On ha fet els estudis Ju?",
"Quin tipus de música crea?",
"Qui forma part del seu grup musical?",
"Amb què va debutar Puigdomènech i Roca?",
"Però què va exposar abans de la presentació d’aquest disc?",
"Com es diu el seu segon disc?",
"Quin missatge té?",
"On va cantar la gurbetana l’any 2018?",
"I el 2019?",
"D’on va ser professora?"
] |
{
"answer_end": [
61,
118,
180,
351,
545,
812,
918,
1140,
1507,
1723,
1870,
1973,
2228,
2426,
2531
],
"answer_start": [
0,
96,
128,
310,
332,
687,
820,
957,
1402,
1632,
1826,
1894,
2109,
2109,
2428
],
"input_text": [
"D'una cantautora i actriu catalana.",
"A Gurb (Osona).",
"Música, dansa i art dramàtic.",
"El guitarrista Ricard Puigdomènech.",
"Perquè fou membre fundador de Los Trogloditas, guitarrista i compositor de Strombers i productor de grups emblemàtics catalans com Sopa de Cabra o Lax'n'Busto.",
"A l´escola Eòlia i a la Universitat Autònoma.",
"Pop-rock, però amb una forta petjada de reggae i de rythm and blues.",
"Arnau Martín, Jordi Junyent, David Vila, Raimon Bonvehí, Armand Noguera i Gerard Serrano.",
"Amb l'àlbum El mon es mou.",
"Dos videoclips: Temps i Decisió.",
"Bandera blanca.",
"Un de caire social i reivindicatiu.",
"Al Festival de Torroella de Montgrí i al Festival de Música de Begur.",
"Al festival Canet rock i al 7è Festival Jardins de Pedralbes.",
"D'un taller de composició de cançons en el marc del Campus Rock Girona 2019."
]
}
|
bios
|
Rosario Dolcet (o Dulcet) Martí (Vilanova i la Geltrú, 2 de febrer de 1881 - Carcassona, 27 d'octubre de 1968) fou una militant anarcosindicalista catalana, exiliada pel franquisme.
Era filla de Jaume Dolcet, d'un republicà federal que la va enviar a una escola on va tenir com a professora la lliurepensadora Teresa Mañé i Miravet (mare de Frederica Montseny), qui a base de lectures la va introduir en l'anarquisme.
Amb 14 anys va treballar en una fàbrica tèxtil de Vilanova i s'afilia a la Federació de les Tres Classes de Vapor, societat obrera constituïda el 1869 i que el 1913 s'integraria en la CNT. Amb 20 anys s'uneix lliurement amb un home sense casar-se, cosa que provocà que el 1910 fos acomiadada de la fàbrica i se li apliqués el "pacte de la fam". Marxà aleshores a Sabadell, on milità en la Federació Obrera Sabadellenca, però degut a la seva participació activa en la vaga de teixidors de 1913, on va organitzar assemblees, va haver de marxar a França. Establida a Seta, durant la Primera Guerra Mundial hi va fer propaganda antimilitarista, raó per la qual hagué de fugir uns anys a Montpeller.
El 1917 s'establí a Barcelona, on va participar activament en la campanya de la CNT per l'abaratiment dels aliments i contra l'especulació per les exportacions als països bel·ligerants dins la vaga general revolucionària d'aquell any. Va participar en manifestacions de dones que assaltaven els comerços, i destacà en un míting al Centre Republicà del Raval on incità els presents a abandonar els partits i a integrar-se en organitzacions obreres per tal de destruir el capitalisme i l'estat. Tot i que militava en el Sindicat del Tèxtil del Clot, el 1918 participà en mítings de la CNT de Tarragona.
Durant la dècada de 1920 va participar en nombrosos actes de la CNT i va acollir a casa seva represaliats de Severiano Martínez Anido, amb un dels quals, Marcelino Silva, es va unir. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou detinguda dos cops, per incitació a la rebel·lió i repartiment de propaganda. Va fugir a Tarragona, on fou acollida pels militants Hermós Plaja i Saló i Carme Paredes Sans, amb qui continuà les tasques de propaganda.
Un cop proclamada la Segona República Espanyola va participar amb Pepita Not o Llibertat Ròdenas en xerrades a l'Ateneo de Madrid per denunciar la persecució dels dirigents anarcosindicalistes i organitzar la solidaritat amb els presos. El 1933 fou delegada del Ple Regional de la CNT.
Durant els primers anys de la guerra civil espanyola va fer gires de propaganda i va col·laborar amb diferents col·lectivitats camperoles. El seu company Marcelino Silva fou assassinat per comunistes durant els fets de maig de 1937. En acabar la guerra civil espanyola s'exilià a França. L'octubre de 1948 va participar com a delegada de la Federació Local de Marselheta al II Congrés del Moviment Llibertari Espanyol a Tolosa de Llenguadoc. Més tard s'instal·larà a Carcassona, on militarà en la Federació Local de la CNT fins a la seva mort.
Es va negar a aprendre el francès en protesta pel tractament sofert pels exiliats espanyols per l'Estat francès. Va escriure articles a la publicació anarquista per a dones Alejandra. Va morir atropellada per un automòbil a Carcassona el 27 d'octubre de 1968.
|
[
"Qui va ser Rosario Dolcet?",
"Qui era el seu pare?",
"Quan va començar a treballar?",
"I per què la van fer fora?",
"Què va fer després?",
"De què se'n va encarregar a França en la Primera Guerra Mundial?",
"Quan tornaria a Catalunya?",
"Amb quina finalitat va col·laborar amb la CNT?",
"Va formar part d'assemblees fora de Barcelona?",
"Amb qui s’emparellaria en el 1920?",
"Per quina raó la van arrestar?",
"Què va fer amb Pepita Not i Llibertat Ròdenas en la Segona República Espanyola?",
"I durant la Guerra Civil?",
"On passaria els seus últims dies?",
"Per quin motiu no va saber mai francès?"
] |
{
"answer_end": [
180,
231,
476,
723,
836,
1057,
1142,
1297,
1712,
1895,
2016,
2286,
2580,
2985,
3098
],
"answer_start": [
0,
182,
418,
619,
763,
970,
1113,
1147,
1606,
1714,
1936,
2157,
2443,
2885,
2987
],
"input_text": [
"Una militant anarcosindicalista catalana, exiliada pel franquisme.",
"Jaume Dolcet, un republicà federal.",
"Amb 14 anys.",
"Perquè es va unir amb un home sense casar-se.",
"Marxà a Sabadell, on milità en la Federació Obrera Sabadellenca.",
"De fer propaganda antimilitarista.",
"El 1917.",
"Per l'abaratiment dels aliments i contra l'especulació per les exportacions als països bel·ligerants.",
"Sí.",
"Amb Marcelino Silva.",
"Per incitació a la rebel·lió i repartiment de propaganda.",
"Va participar en xerrades a l'Ateneo de Madrid.",
"Va fer gires de propaganda i va col·laborar amb diferents col·lectivitats camperoles.",
"A Carcassona.",
"En protesta pel tractament sofert pels exiliats espanyols per l'Estat francès."
]
}
|
bios
|
Juana Maria del Pilar Giralt Miró, coneguda com a Joana Valls, (Barcelona, 6 de març de 1855 - Barcelona, 1935) fou una modista barcelonina que treballà a Barcelona entre el 1880 i l'any 1919. És considerada una de les modistes més importants de l'època.
Fou, per tant, coetània de les germanes Montagne, Maria de Mataró o Ana Renaud i treballà per la més alta burgesia catalana.
Nasqué en una família barcelonina amb negoci propi al carrer Avinyó 1. Joana Valls no era, de fet, el seu nom real, sinó que l'emprava en el seu negoci. El seu nom era el de Francisca Juana Maria del Pilar Giralt Miró i fou batejada a la parròquia de Sant Jaume el dia 14 de març de 1855. Filla de Joan Giralt i Alemany i Joana Miró i Sarcena tots dos naturals de Barcelona. Es casà amb Juan Valls Parellada vers el 1869 i tingueren nou fills.
S'establí amb una botiga de "modes" al carrer Ferran número 34 i com a «Modista de barrets» al carrer Avinyó 1 (continuant, de fet, amb el negoci familiar). Degué fer-se reconeguda força ràpidament perquè en una obra de teatre de Serafí Pitarra estrenada l'any 1884 ja apareix anomenada com a modista de barrets de renom.
L'any 1915, però, establí la seva casa de modes al Passeig de Gràcia, situant-se així en ple centre comercial de luxe de la capital barcelonina. De fet, el negoci de Joana Valls cresqué molt, i són molt nombrosos els anuncis en els que es demanaven treballadors per al seu taller. L'any 1919 es retirà.
Ràpidament el renom de Joana Valls s'estengué per tot Catalunya, essent una de les modistes més reconegudes de la seva època i dotant Catalunya d'un sistema de producció de moda d'alta qualitat.
|
[
"Qui va ser Juana Maria del Pilar Giralt Miró?",
"Quin és el seu sobrenom?",
"Per què és una figura rellevant en el món de la moda?",
"De qui va ser contemporània?",
"On tenia la seva família una botiga?",
"Tot i que utilitzava Joana Valls com a nom seu, quin era el seu veritable nom?",
"Qui eren els seus pares?",
"En quin any es va unir en matrimoni amb Juan Valls?",
"Van tenir més de 5 fills?",
"On va obrir Joana Valls una botiga de moda?",
"A més, què feia al negoci del carrer Avinyó?",
"Com sabem que va aconseguir la fama de forma ràpida?",
"Posteriorment, on traslladaria el seu propi negoci?",
"Quan va deixar d’exercir?",
"Què va proveir a Catalunya?"
] |
{
"answer_end": [
139,
61,
253,
333,
449,
597,
712,
800,
822,
886,
934,
1144,
1214,
1447,
1642
],
"answer_start": [
0,
0,
193,
255,
380,
533,
669,
755,
803,
824,
889,
981,
1146,
1427,
1460
],
"input_text": [
"Una modista barcelonina.",
"Joana Valls.",
"Perquè és considerada una de les modistes més importants de l'època.",
"De les germanes Montagne, Maria de Mataró o Ana Renaud.",
"Al carrer Avinyó 1.",
"Francisca Juana Maria del Pilar Giralt Miró.",
"Joan Giralt i Alemany i Joana Miró.",
"En el 1869.",
"Sí.",
"Al carrer Ferran número 34.",
"Era Modista de barrets.",
"Perquè en una obra de teatre de Serafí Pitarra estrenada l'any 1884 ja apareix anomenada com a modista de barrets de renom.",
"Al Passeig de Gràcia.",
"L'any 1919.",
"Un sistema de producció de moda d'alta qualitat."
]
}
|
bios
|
Concepció Casanova i Danès (Campdevànol, 30 de desembre de 1906 — Sant Boi de Llobregat, 7 de març de 1991) va ser filòloga, poeta, mestra i traductora.
Cinquena filla del matrimoni entre Damià Casanova i Costa i Josefa Danès i Vernedes, que va morir per complicacions en el part de Concepció.
El seu pare, molt conscienciat de la necessitat de transformació de la societat familiar, va animar els seus fills a estudiar, la qual cosa va possibilitar a Concepció unes oportunitats que eren difícils d'aconseguir per a les dones en la seva època. Es va traslladar a Barcelona, per residir al Pensionat de la Misericòrdia, al carrer de Montalegre, on cursà estudis secundaris i rebé classes d'anglès a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona (1920-1925). També va fer els estudis de l'Escola Superior de Bibliotecàries (1923 a 1924). Entretant, al 1924 publicà les seves primeres poesies al diari El Dia, de Terrassa. El 1927, amb 20 anys, el seu pare li concedia l'emancipació.
Va estudiar filosofia a la Universitat de Barcelona (1927-30), i el 1929, després de llicenciar-se, es traslladà a Madrid, on inicià els estudis per doctorar-se per aquesta Universitat.
Durant els anys 1930-1931 es desplaçà a estudiar a la Universitat d'Oxford, becada per la Diputació de Barcelona gràcies al seu brillant expedient acadèmic. Allí estudià filosofia al Balliol College i al Christ Church; i literatura llatina al Pembroke College i al Keble College. La irregularitat en el pagament de la beca, però, li ocasionà alguns problemes econòmics. Durant la seva estada a la Gran Bretanya va conèixer el poeta Jorge Guillén i va entaular-hi amistat.
Tornà a Madrid per a la lectura de la seva tesi doctoral titulada "Luís de León como traductor de los clásicos", presentada el 1932, que li va permetre obtenir el premi extraordinari per la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Central de Madrid.
Va començar una trajectòria professional al món de la docència, ocupant plaça en un primer moment a l'Institut Escola Ausiàs March, tasca que va compaginar amb la direcció de diversos cursos monogràfics en el Seminari de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.
També va realitzar, des de 1925, col·laboracions en premsa, tant comarcal com general (articles, poemes i traduccions). Apareixen publicacions seves en diferents revistes i diaris: Diari de Sabadell, El Borinot, Art Novell, Ciutat de Manresa, Revista de Catalunya, La Veu de Catalunya, La Nau, Ginesta, Hèlix, La Publicitat, Mirador, Claror, etc.); i també en ràdio, a Ràdio Associació de Catalunya.
Va pronunciar conferències i va fer recitals poètics en diverses institucions culturals de la seva època, entre les quals destaquen: l'Ateneu Barcelonès, l'Ateneu de Girona, l'Acadèmia Monturiol de Barcelona, a més d'altres institucions comarcals.
En 1928 va publicar un primer llibre de poemes, Núria, al qual va seguir el 1930 el seu poemari més important, Poemes en el temps, considerat en el seu moment com una fita en la nova poesia catalana d'avantguarda. Mentre va publicar també l'assaig Ideal de la vida de dues contraposades joventuts: la joventut segons l'esperit de Crist i la joventut paganitzada, (1929) i el 1935 la seva traducció de Polyeucte, de Corneille va ser guardonada amb el premi de traducció del Teatre Universitari de Catalunya.
Des de 1933 fins a 1936 és la responsable de cursos monogràfics com «La poesia a l'escola», de treballs de seminari i laboratori ("El llenguatge en el nen") i d'altres tallers, alguns en col·laboració amb la doctora Margarita Mengis, com per exemple «La formació dels conceptes científics i del llenguatge del nen».
A partir de 1935 la informació sobre la seva vida professional i personal disminueixen considerablement. En aquest any es casa amb Ramón Serra i Roca i es traslladen a França. Una desgràcia personal, la pèrdua de les seves filles bessones que van néixer prematurament mortes, li provoca una crisi que la va fer ingressar en una institució de salut mental, primer a França i després a Barcelona. Va romandre la resta de la vida ingressada en institucions d'aquest tipus fins que el 7 de març de l'any 1991, va morir als 84 anys.
|
[
"A què es va dedicar Concepción Casanova?",
"Per què el seu pare va encoratjar als seus germans i a ella a estudiar?",
"Què va fer Concepció a Barcelona?",
"Quina llicenciatura va estudiar?",
"Qui la va ajudar a fer una estada a Oxford?",
"Què hi va estudiar?",
"Com s’anomenava la seva tesi doctoral?",
"Va ser guardonada per aquest treball?",
"On va començar a ser professora?",
"En quina premsa va col·laborar?",
"I en què va participar públicament?",
"Quan va publicar Núria?",
"Quin esdeveniment va tenir lloc l’any 1935?",
"Què va impartir Casanova del 1933 al 1936?",
"Quin fet familiar la va trastocar?"
] |
{
"answer_end": [
151,
419,
832,
1044,
1291,
1418,
1762,
1833,
2040,
2519,
2625,
2874,
3326,
3456,
3998
],
"answer_start": [
0,
294,
545,
993,
1205,
1336,
1672,
1717,
1910,
2179,
2573,
2821,
3193,
3328,
3820
],
"input_text": [
"Va ser filòloga, poeta, mestra i traductora.",
"Perquè estava molt conscienciat de la necessitat de transformació de la societat familiar.",
"Cursà estudis secundaris i rebé classes d'anglès a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona. També va fer els estudis de l'Escola Superior de Bibliotecàries.",
"Filosofia.",
"La Diputació de Barcelona.",
"Filosofia i literatura llatina.",
"Luís de León como traductor de los clásicos.",
"Sí.",
"A l'Institut Escola Ausiàs March.",
"En el Diari de Sabadell, El Borinot, Art Novell, Ciutat de Manresa, Revista de Catalunya, La Veu de Catalunya, La Nau, Ginesta, Hèlix, La Publicitat, Mirador i Claror.",
"En conferències i en recitals poètics.",
"En 1928.",
"La seva traducció de Polyeucte, de Corneille va ser guardonada amb el premi de traducció del Teatre Universitari de Catalunya.",
"Cursos monogràfics, treballs de seminari i laboratori.",
"La pèrdua de les seves filles bessones que van néixer prematurament mortes."
]
}
|
bios
|
Antònia Abelló Filella fou activista política, periodista republicana i feminista (Reus, 12 de setembre de 1913 - 12 de març de 1984) coneguda també com a pianista i escriptora.
Membre del Foment Nacionalista Republicà el 1932 participava en el grup "Feminal" d'aquest partit. Col·laborà a Foment, La dona catalana i La Jornada, i a la revista Estudis, on signava amb el pseudònim Sònia. En els seus articles i relats curts defensava el paper de la dona en la nova societat republicana, i la definia amb idees pròpies, culta, activa i esportista, preocupada per la cosa pública, participativa, tot i que en preveia els entrebancs.
Treballava com a periodista amb acreditació i carnet de l'Associació de Periodistes de Reus, la primera dona a obtenir-lo. En aquests anys l'Ajuntament de Reus la va becar perquè estudiés música al conservatori del Liceu i va destacar com a pianista. El 1935 es dedicà a la docència de música i de piano a Reus. El 1936 va entrar a treballar a la conselleria de Treball de la Generalitat de Catalunya. Pertanyia a la Unió de Dones de Catalunya, una plataforma unitària de les dones antifeixistes que agrupava dones de diverses ideologies, creada el 1937. Durant la Guerra va escriure al Setmanari Abril, de Barcelona.
El 1939 va ser víctima de la delació, jutjada i condemnada en un consell de guerra pels franquistes i empresonada fins al 1941 al Convent de les Oblates de Tarragona, convertit en presó de dones pel govern de Franco. Se li va prohibir donar classes de música i va treballar a la sedera. Als darrers anys es va dedicar a escriure i el seu relat memorialístic junt a altres columnes literàries i periodístiques van ser publicats per l'Ajuntament de Reus l'any 2009 amb edició i pròleg de Carme Puyol Torres, sota el títol La Sala llarga i altres escrits, una obra en forma de dietari de la seva estada a la presó i de la seva joventut durant la Segona República.
Va morir a Barcelona el 1984 i el seu cos reposa al cementiri de Reus.
Un carrer de la ciutat de Reus, al barri de la Immaculada, porta el seu nom.
Des de 2007, el Casal de les Dones de Reus, amb el suport de la Regidoria de Participació de l'Ajuntament, convoca el premi de Relats Breus Antònia Abelló Filella, que s'adreça únicament a dones, amb l'objectiu de fomentar i promoure l'escriptura femenina.
|
[
"Qui va ser Antònia Abelló?",
"Però, a què més es dedicava?",
"D’on va formar part en el 1932?",
"I a quines publicacions va treballar?",
"Quin missatge tenien els seus escrits?",
"En què va ser la primera dona?",
"Gràcies a quin ajut va poder estudiar música?",
"Què va comportar això?",
"A quina associació també hi era membre l’any 1937?",
"Però què li va passar en el 39?",
"Què li van impossibilitar fer en sortir de la presó?",
"I què va fer en els seus últims anys?",
"De què es tracta La Sala llarga i altres escrits?",
"Quin any va morir Abelló?",
"Què organitza el Casal de les Dones de Reus amb el seu nom?"
] |
{
"answer_end": [
81,
176,
275,
351,
485,
752,
851,
941,
1184,
1414,
1507,
1577,
1800,
1938,
2220
],
"answer_start": [
0,
134,
178,
277,
388,
631,
770,
882,
1033,
1249,
1466,
1536,
1580,
1910,
2071
],
"input_text": [
"Una activista política, periodista republicana i feminista.",
"Era pianista i escriptora.",
"En el grup Feminal del Foment Nacionalista Republicà.",
"A Foment, La dona catalana i La Jornada, i a la revista Estudis.",
"Defensava el paper de la dona en la nova societat republicana.",
"En obtenir el carnet de l'Associació de Periodistes de Reus.",
"Al de l'Ajuntament de Reus.",
"Que es dediqués a la docència de música i de piano a Reus.",
"A la Unió de Dones de Catalunya.",
"Va ser víctima de la delació, jutjada i condemnada en un consell de guerra pels franquistes i empresonada al Convent de les Oblates de Tarragona.",
"Donar classes de música.",
"Es va dedicar a escriure.",
"Del relat memorístic d'Antònia junt a altres columnes literàries i periodístiques, i del pròleg de Carme Puyol Torres.",
"En el 1984.",
"El premi de Relats Breus Antònia Abelló Filella."
]
}
|
books
|
Els musics, encastellats a dalt del llagut, després de xerricar llargament el vi ranci d'un porró que va passant entre ells de mà en mà, s'aferren a llurs instruments i rompen a tocar la darrera dansa amb un delit imponderable. ¡Allò, és treballar de gust! L'hereu Garranyiga, menut, desnarit i bellugadís, amb el violí enclotat a la galta, estira que estira l'arquet desesperadament, amb unes batzegades tan llargues i tan sobtades, que un hom sempre tem que no acabi per esguerrar el music del seu costat. Mes aquest no s'adona pas del perill: és en Godoy estanquer, un home d'una testa incommensurable, que, assaborint les fineses del seu clarinet, clou les parpelles, aixecant les celles fins a mig front i abaixant les pestanyes fins a mitja galta. En Pep de can Barba s'esfreixura per fer brillar les notes de son flautí, per damunt del qual s'escorren i saltironen nirviosament els capcirons dels seus dits. En Joan Mata-sogres, escampant mirades feréstegues, allarga i arronça el serpentí, que ara, amb sa boca de drac oberta, es llança sobre el cap dels balladors, eixordant-los amb sos udols, ara s'enretira, grunyint de gorja endintre com un gos desconfiat. En Pau Sabata, vestit de negre de cap a peus, la cara esgrogueïda, els cabells esblenats galtes avall, dret en el cadafal, seriós, ombrívol, abraçant el seu contrabaix amb el posat tètric de qui endrecés conjurs a un sepulcre, arrenca unes notes tan fondes i satraquejaires, que talment sembla que surtin de sota terra; En Lluc Moltó toca el cornetí. Tot ell s'infla, el coll se li enrogeix, les orelles se li tornen morades, i se li ennegreixen al front les sinuoses venes. Allò, és bufar! Allò, és guanyar el jornal! I si el so agudíssim del seu instrument s'esquerda a voltes i no és mai d'una gran puresa, en canvi no deixa res que desitjar quant a intensitat. Tots, tots els musics s'escarrassen, esmerçant llurs forces sense recança en aquell últim vals de la darrera enramada. Barregeu refiladissa d'aucells, bramuls de bous, glapits de gossos, udols de llops i ronques tronades; doneu al conjunt harmonia i airós compàs; feu-hi brillar de tant en tant la veu aguda i poderosa d'un gall de llavor; i tindreu una idea musical aproximada d'aquell vals memorable.
|
[
"On es troben els músics?",
"Què fan després de beure?",
"Tocaran l’últim ball?",
"Què toca l’hereu Garranyiga?",
"Com ho fa?",
"Quin instrument té Godoy?",
"De quina manera actua?",
"I Pep què té?",
"Què fa Joan Mata-sogres?",
"Com és Pau Sabata?",
"Toca el violoncel?",
"Què fa sonar Lluc?",
"Com es posa quan el toca?",
"Per què s’esforçava la banda?",
"Amb què es mescla la música?"
] |
{
"answer_end": [
42,
226,
200,
319,
432,
650,
752,
826,
1145,
1270,
1336,
1518,
1642,
1952,
2173
],
"answer_start": [
0,
44,
169,
257,
311,
549,
622,
754,
915,
1169,
1310,
1489,
1520,
1841,
1954
],
"input_text": [
"A dalt del llagut.",
"S'aferren a llurs instruments i rompen a tocar amb un delit imponderable.",
"Sí.",
"El violí.",
"Desesperadament, amb unes batzegades tan llargues i tan sobtades.",
"Un clarinet.",
"Clou les parpelles, aixecant les celles fins a mig front i abaixant les pestanyes fins a mitja galta.",
"El flautí.",
"Allarga i arronça el serpentí, es llança sobre el cap dels balladors, eixordant-los amb sos udols, ara s'enretira, grunyint de gorja endintre.",
"Té la cara esgrogueïda i els cabells esblenats galtes avall.",
"No.",
"El cornetí.",
"Tot ell s'infla, el coll se li enrogeix, les orelles se li tornen morades, i se li ennegreixen al front les sinuoses venes.",
"Perquè és l'últim vals de la darrera enramada.",
"Amb la refiladissa d'aucells, bramuls de bous, glapits de gossos, udols de llops i ronques tronades; de tant en tant la veu aguda i poderosa d'un gall de llavor."
]
}
|
books
|
-No-res; ¡que tot en aquest món no es pot tenir!… Si no fos per aquells rampells, la nostra casa fóra el cel… ¡ja tenia raó aquell predicador que va venir per la festa! ¡La vida és un camí de dolor, cal que tots el passem i que no vulguem allunyar-lo, la dolor és l'escala del cel! ¡Jesús i paciència!- es deia la Tecla bo i donant el pit asseguda prop del pou de l'era. De sobte el seu fill va deixar el pit i va descloure sos llavis per exhalar un somriure. El cor de la Tecla va sentir una emoció dolça i l'alegria va omplir-li la mirada de resplendor. El nen tenia una dent. Quina festassa farien, occirien aquella oca que espolsava les ales de tant en tant bo i passejant-se per l'era com si fos la mestressa. Anirien a ciutat per comprar unes arracades que l'Andreu li havia promès, i fins van pensar fer un regal a l'àvia, que en saber la festa projectada va fer grans reflexions. -¡Teniu la mà foradada!… ¡així pla, aviat serem a can misèria! Al meu temps no es feien aquestes ximpleries.- L'Andreu s'ofenia i la Tecla s'entristia.
Vingué una estrebada d'eixut que cuidava rostir els blats. L'anyada es perdia. Una pedregada va espolsar els raïms. Feia dolor esguardar aquella vinya ufana, amb els gotims caiguts a terra plens de vida, com una munió de gotes de sang encara bullents i amb els pàmpols trossejats i les branques nues com els guerrers espellifats que romanen drets entre els morts de la batalla. L'Andreu se sentia defallit. Si hagués vist un pagès que anava a captar l'haguera seguit acorat. La seva voluntat no era tan ferma per una lluita tan paorosa. S'haguera ajagut damunt la collita perduda resignat a morir entre la feina perduda. Sort de la Tecla que el va empendre i va dur-lo als camps com si portés un noi rebec a casa el mestre. L'arrossegava, tot renyant-lo i fent-li pessigolles per fer-lo riure. -Au! què és això! sembles una gallina mullada! ¿Que et creus que tindràs un cel per tu sol? Enguanyasses has pogut comprar un nodrís i un mec. Va venir aquest bordegàs que sembla un pom de flors!… Aquest any ens toca el rebre. ¡Jesús i paciència! Bona casa, bona feina, i hala! val més això que no pas una malaltia!- L'Andreu se sentia satisfet i fins va somriure. -¡Riu, home, riu; ja pagarem el que sigui! Antanyasses les formigues han guanyat el plet al riu i l'han passat sense pont. L'any vinent, si a Déu plau, tot serà regadiu i així és la vida. Jesús i paciència!
|
[
"Què afirma la Tecla?",
"A qui li dona ara la raó?",
"Què considera que és el sofriment?",
"On es trobava la noia?",
"Què li va provocar que el seu fill rigués?",
"Com festejarien la primera dent del seu fill?",
"Què va rumiar?",
"Es va enfadar l’Andreu?",
"Què va ocórrer després?",
"Què va destrossar la vinya?",
"Com van quedar les plantes?",
"Què va fer la Tecla amb l’Andreu?",
"Quins motius li dona perquè no estigui trist?",
"Al final, l’home es va alegrar?",
"Què esperen de l’any següent?"
] |
{
"answer_end": [
48,
167,
281,
370,
555,
714,
829,
1016,
1069,
1155,
1381,
1719,
2149,
2198,
2368
],
"answer_start": [
1,
111,
253,
304,
461,
557,
790,
999,
1041,
1120,
1294,
1662,
2082,
2152,
2323
],
"input_text": [
"Que tot en aquest món no es pot tenir.",
"A aquell predicador que va venir per la festa.",
"L'escala del cel.",
"Asseguda prop del pou de l'era.",
"El seu cor va sentir una emoció dolça i l'alegria va omplir-li la mirada de resplendor.",
"Occirien aquella oca que espolsava les ales de tant en tant bo i passejant-se per l'era com si fos la mestressa.",
"Fer regal a l'àvia.",
"Sí.",
"Vingué una estrebada d'eixut.",
"Una pedregada.",
"Amb els pàmpols trossejats i les branques nues.",
"El va empendre i va dur-lo als camps.",
"Bona casa i bona feina.",
"Sí.",
"Que tot sigui regadiu."
]
}
|
bios
|
Antònia Parés Macià (Lloret de Mar, 1913 – Barcelona, 1987), fou una bibliotecària catalana que va exercir la seva professió, entre altres llocs, a la Biblioteca de l'Escola de Bibliotecàries.
Va néixer en una família benestant de Lloret de Mar relacionada amb el món navilier i colonial. Era la petita de cinc germans. El seu pare va morir un mes després del seu naixement.
Visqué des dels cinc anys a Barcelona, on estudià al col·legi de les monges franceses de la Presentació. El 1929 obtingué el diploma de francès de l'Alliance Française. Amant de la vida a l'aire lliure i de l'esport, a inicis dels anys 1930 participà en diversos campionats de natació de Catalunya i d'Espanya. Per preparar-se per ingressar a l'Escola de Bibliotecàries, el 1928 va fer un curs a l'Escola Professional per a la Dona i l'any següent començà la carrera. Es va graduar el 1933 amb la tesina Un assaig de bibliografia: Carles Soldevila.
Un cop acabats els seus estudis, va començar a treballar a la Biblioteca Popular de Pineda de Mar. Allà va conèixer l'apotecari Manel Ruiz Esqué i s'hi va casar pel civil, tot i l'oposició familiar, pel fet que Manel Ruiz era comunista. Durant els anys 1936 i 1937, Manel Ruiz Esqué, del Partit Socialista Unificat, va ser alcalde de Pineda i, a la fi de la Guerra Civil Espanyola, va haver de fugir a França. Cap de poc, Antònia Parés va creuar a peu el Pirineu (amb els seus dos fills, Ariana i Pau, de pocs mesos) per anar a reunir-se amb el seu marit que els esperava a Montauban, prop de Carcassona.
La invasió de França pels alemanys va impedir que poguessin marxar cap a Mèxic. La família Ruiz-Parés va ser empresonada en un camp de concentració. Les condicions eren tan dolentes que l'Antònia va enviar la filla als seus germans de Barcelona perquè se'n fessin càrrec. Finalment, en Manel va aconseguir marxar a Mèxic i l'Antònia va tornar a Barcelona amb el fill petit, a esperar l'oportunitat de reunir-se amb el marit. El desembre de 1943, Antònia Parés va embarcar cap a Mèxic, junt amb els seus fills.
L'any 1946, Antònia Parés es va separar del seu marit i va retornar a Barcelona amb els seus dos fills. En exiliar-se a Mèxic, l'havien obligat a renunciar a la nacionalitat espanyola. Així que, en tornar, la policia la va arrestar. Per influències familiars va ser posada en llibertat. Aviat va poder tornar a exercir la professió, a la llibreria Argos del Passeig de Gràcia, en diverses substitucions a la Biblioteca Popular de la Dona, a la Biblioteca Popular de Cornellà, etc. Finalment, després de tornar a fer oposicions, consta que el 1955 ja treballava a la biblioteca de l'Escola de Bibliotecàries, primer al costat de Consol Pastor Martinez i des de 1957 com a responsable única fins a 1983, data en què es jubilà. En aquest lloc de treball han estat moltes les promocions de bibliotecàries que han apreciat la seva feina i sobretot el seu caràcter tan afable, decidit, optimista i acollidor, i sempre disposada a ajudar el públic. També en conserven bon record els seus primers lectors de Pineda: en celebrar-se el 75è aniversari de la biblioteca, que ara porta el nom de Manuel Serra i Moret, la publicació que ho commemora reprodueix una part important del seu diari d'aquells anys, el diari on les bibliotecàries, seguint les indicacions del seu mestre Jordi Rubió i Balaguer, recollien amb cura les incidències del dia a dia; a ella li tocà deixar constància dels episodis tristos de la guerra civil.
|
[
"Quin era l’ofici d’Antònia Parés Macià?",
"On va néixer?",
"De jove, quant de temps va estar a la capital de Catalunya?",
"Quina era la seva afició?",
"En quin any va començar els seus estudis a l’Escola de Bibliotecàries?",
"On va començar a exercir?",
"Per què la família de Parés estava en contra del seu matrimoni amb Manel Ruiz?",
"Quin paper va tenir el seu marit en el 1936 i en el 1937?",
"En el seu exili a França, per què no van poder anar a Mèxic?",
"Al final, hi va poder marxar l'Antònia amb els seus fills?",
"Després de la seva separació, per què la van detenir a Barcelona?",
"Va poder reprendre la seva activitat laboral?",
"On ho va fer el 1955?",
"De quina manera la recorden moltes de les estudiants de l’Escola de Bibliotecàries?",
"I com ho fa el públic de l’antiga Biblioteca Popular de Pineda de Mar?"
] |
{
"answer_end": [
82,
244,
412,
590,
841,
1021,
1159,
1264,
1607,
2037,
2270,
2370,
2645,
2979,
3233
],
"answer_start": [
0,
193,
375,
544,
686,
924,
1028,
1161,
1529,
1801,
2095,
2326,
2567,
2764,
2981
],
"input_text": [
"Bibliotecària.",
"A Lloret de Mar.",
"Cinc anys.",
"L'esport.",
"En el 1929.",
"A la Biblioteca Popular de Pineda de Mar.",
"Pel fet que Manel Ruiz era comunista.",
"Va ser alcalde de Pineda.",
"Per la invasió de França pels alemanys.",
"Sí.",
"Perquè havia renunciat a la nacionlitat espanyola.",
"Sí.",
"A la biblioteca de l'Escola de Bibliotecàries.",
"Amb el seu caràcter tan afable, decidit, optimista i acollidor, i sempre disposada a ajudar el públic.",
"Reproduint una part important del seu diari d'aquells anys."
]
}
|
books
|
Aquí se'ns ofereix una observació. Així com de totes les bèsties la part preferida és el cap, no succeix així amb el del gall, i això que no té res de dolent. Els caçadors donen el cap del senglar al primer que l'ha ferit, com a mostra de deferència; del porc també es té el cap en més estima que les altres parts; el mateix passa amb la llebre. En fi, de totes les bèsties que es mengen, sols al gall se li desprecia el cap; no se trobar-hi la raó.
Tornant a la senyora Quima, ja està farcint el gall amb orellanes, prunes, pinyons, tocino i una poma que li posa al pap.
Un cop farcit, el cus i el deixa com un tap de gaseosa: que, si es tragués el farciment, no costaria poc tornar-lo a col·locar dintre el gall! Per això es diu en veritat que puja més el farciment que el gall
La senyora Quima cobreix tot el gall de llard, sense plànyer- l'hi, perquè creu que la meitat se li quedarà el forner; el posa en la greixonera i el dóna a la criada perquè el porti al forn, encarregant-li digui al forner que no el deixi sobtar.
La criada del senyor Batista no toca el gall més que per portar-lo al forn i anar-lo a buscar el dia següent mitja hora abans de dinar.
Arriba el dia de Nadal, i el senyor Batista, amb la família, s'assenta a taula; i després de l'escudella, olla i un entrant, és dir, quan ja ningú té gana, porten el gall a taula.
Si el gall és dur, o el farciment poc cuit, o un altre sis o as, la culpa és del forner que n'ha tret el llard, o que l'ha cuit amb massa foc, o que no l'ha girat a temps.
De totes maneres el gall es menja poc el primer dia; més el segon, que no hi ha altre entrant; i el tercer dia es fa la carcanada, i una mica de farciment que ha quedat, amb arròs.
No tenen fi ni compte les coses que passen entre el senyor Batista i la senyora Quima per celebrar el naixement de Jesús amb el gall.
|
[
"Què contempla el narrador?",
"La del gall també?",
"A quins animals posa de referència sobre l’estimació del seu cap?",
"Però què passa amb el gall?",
"Què fa la Quima amb un?",
"Amb què el compara el protagonista?",
"Per què?",
"Per quina raó la senyora banya al gall de greix?",
"A qui li deixa perquè li porti al forner?",
"Quan l’ha d’anar a recollir?",
"Què menja la família abans del pollastre?",
"Què serà culpa del forner?",
"El personatge protagonista diu que aquesta carn es menja més el primer dia que el segon?",
"Què es fa al tercer?",
"Comenta que els passen moltes coses entre el matrimoni per Nadal?"
] |
{
"answer_end": [
92,
125,
265,
424,
570,
626,
713,
897,
969,
1160,
1340,
1512,
1579,
1693,
1827
],
"answer_start": [
0,
94,
159,
389,
460,
596,
628,
780,
926,
1101,
1188,
1342,
1514,
1609,
1695
],
"input_text": [
"Que la part preferida de les bèsties és el cap.",
"No.",
"Al senglar i al porc.",
"Que se li desprecia el cap.",
"L'està farcint amb orellanes, prunes, pinyons, tocino i una poma que li posa al pap.",
"Amb un tap de gaseosa.",
"Perquè si es tragués el farciment, no costaria poc tornar-lo a col·locar dintre el gall.",
"Perquè creu que la meitat se li quedarà el forner.",
"A la criada.",
"El dia següent mitja hora abans de dinar.",
"Escudella, olla i un entrant.",
"Si el gall és dur, o el farciment poc cuit, o que l'ha cuit amb massa foc.",
"No.",
"Es fa la carcanada, i una mica de farciment que ha quedat, amb arròs.",
"Sí."
]
}
|
books
|
A Bonaventura Sabater.
Noble i car amic: a Vós adreço aquest llibre, escrit en diversos lleures, sense més motiu que el de la ploma als dits, sense més inspiració que la del cigar en els llavis.
No negaré pas que hom pugui formular certes objeccions psicològiques contra els nerviosos fumadors de cigarreta i certes objeccions estètiques contra els embadalits fumadors de pipa. Però els fumadors de cigars com vós i com jo, em semblen aproximadament inatacables. Allò que nosaltres fumem no és pas una mixtura de paper i de tabac, o de tabac i de brossa adventícia de la butxaca, sinó aquella pura i ben curada i delectable fulla que, diran els metges el què voldran, és molt més salutífera que el més gran nombre d'aigües, olis, polsims i untaments, que els apotecaris conjuminen en una sospitosa clandestinitat. Tinc la impressió que els fumadors de cigars formen una categoría humana excel·lent, i, perquè no dir-ho, agençadora. Un senyor que fuma un bon havà, pot comparar-se en excelsitud a una senyora en decolleté. De fet hom ens mira amb aquella certa simpatia respectuosa que demostra que l'home no és pas, nadiuament, un animal bolxevista. Som els Cavallers del Realme del Fum, que és un realme més positiu que no pas els de terra i pedruscall, estirats rezelosament entre unes quantes fronteres.
Permeteu-me de dir que clares vegades un home ha tingut una més exquisida silueta per a fumar cigars que Vós, o gentil amic. Teniu altrament el somriure típic -somriure només que dels ulls- del bon fumador, i la vostra companyia en aquell tête-á-tête al que conviden dos bons cigars, és tan aromàtica com una crema escollida. M'és, doncs, plaent de posar el vostre nom com un defensiu a la primera pàgina d'un llibre de contes que han estat escrits amb el cigar a la boca. Si vós, amb un altre a la vostra, en recorreu a l'atzar algunes pàgines, jo estaré prou satisfet d'aquest llibre, que ja sabeu que us tenia ofert, en satisfacció d'un deute de fumador, d'ençà d'aquell dia que vam travessar plegats Catalunya, -els dolços paisatges de la qual veien estojades llurs gràcies lineals en bromes fines, però no pas tan efímeres i voluptuoses com aquelles que nosaltres inhalàvem devotament, mena d'encens de l'Amistat.
|
[
"A qui li dedica el llibre l’autor?",
"És amic seu?",
"Gràcies a quina cosa s’ha inspirat?",
"Contra qui es pot tenir un rebatiment de temàtica psicològica?",
"Però, com es defineix a Bonaventura Sabater i a ell?",
"Què opina sobre el que fumen?",
"Quina equiparació fa amb una persona que fuma un cigar havà?",
"I com s'assenyala a ells mateixos?",
"Quina floreta li tira a Bonaventura?",
"I com qualifica el seu acompanyament?",
"Quina és la raó per la qual li dedica el llibre?",
"Diu que estarà content si el seu amic es mira només unes pàgines?",
"Des de quan tenia la promesa de dedicar-li?",
"Com era el panorama?",
"I el fum dels seus cigars?"
] |
{
"answer_end": [
67,
39,
193,
306,
461,
749,
1020,
1186,
1415,
1631,
1778,
1892,
2020,
2108,
2224
],
"answer_start": [
0,
0,
142,
195,
378,
463,
932,
1150,
1307,
1514,
1633,
1780,
1898,
2003,
2110
],
"input_text": [
"A Bonaventura Sabater.",
"Sí.",
"Gràcies al cigar en els llavis.",
"Contra els nerviosos fumadors de cigarreta.",
"Fumadors de cigars inatacables.",
"Que és aquella pura i ben curada i delectable fulla que és molt més salutífera que el més gran nombre d'aigües, olis, polsims i untaments.",
"Amb una senyora en decolleté.",
"Com els Cavallers del Realme del Fum.",
"Que clares vegades un home ha tingut una més exquisida silueta per a fumar cigars que ell.",
"Tan aromàtica com una crema escollida.",
"Perquè els seus contes han estat escrits amb el cigar a la boca.",
"Sí.",
"Des d'ençà d'aquell dia que vam travessar plegats Catalunya.",
"Dolços paisatges de la qual veien estojades llurs gràcies lineals en bromes fines.",
"Efímer i voluptuós, una mena d'encens de l'Amistat."
]
}
|
books
|
* * *
Un dia l'Adelaida ha sentit contar els miracles del Dr. Maristany. Els hi ha reportats la seva amiga Ferrer, dona grassa, propaganda vivent. Un any endarrera no assimilava res: era magra i s'aflaquia encara; tothom la dava per morta. El Dr. Maristany l'ha salvada: ara ho paeix tot amb una energia d'estruç i és robusta com una torre.
-Toqui, toqui- diu, tot invitant l'Adelaida a una sèrie de comprovacions tàctils.
-Pegui, pegui- insisteix amb orgull.
I, verament, els cops sonaven a carn magnífica, a plenitud atapeïda.
L'Adelaida sentia com la seva fe es concretava de bell nou a l'entorn d'un nom il·lustre. La senyora Ferrer reia de tot cor, lluint dos rengles de dents lluminoses: semblava un anunci de dentífric.
A tots els malalts de l'estómac i el ventre el Dr. Maristany, invariablement, els ordena que romanguin al llit durant quatre, cinc o sis setmanes, els imposa una dieta làctica i els fa massatge cada dia.
|
[
"Què li han explicat a Adelaida?",
"I qui els hi ha contat?",
"Com era?",
"Com estava l'any passat?",
"La gent es pensava que era morta?",
"Però qui la va curar?",
"I com es troba ara?",
"A què invita a l'Adelaida?",
"I després?",
"Com semblava la seva carn?",
"Què percebia l’Adelaida?",
"I què feia la seva amiga Ferrer?",
"Tenia unes bones dents?",
"Quin és el remei que recomana el doctor Maristany?",
"A qui?"
] |
{
"answer_end": [
71,
113,
145,
212,
238,
269,
339,
384,
447,
506,
617,
652,
725,
929,
815
],
"answer_start": [
6,
73,
93,
164,
214,
240,
271,
341,
423,
473,
529,
619,
654,
771,
727
],
"input_text": [
"Els miracles del Dr. Maristany.",
"La seva amiga Ferrer.",
"Una dona grassa, propaganda vivent.",
"No assimilava res: era magra i s'aflaquia encara.",
"Sí.",
"El Dr. Maristany.",
"Ho paeix tot amb una energia d'estruç i és robusta com una torre.",
"Que la toqui.",
"Que la pegui.",
"Magnífica.",
"Com la seva fe es concretava de bell nou a l'entorn d'un nom il·lustre.",
"Reia de tot cor.",
"Sí.",
"Romandre al llit durant quatre, cinc o sis setmanes, els imposa una dieta làctica i els fa massatge cada dia.",
"A tots els malalts de l'estómac i el ventre."
]
}
|
bios
|
María Carbonell Sánchez (València, 27 d'abril de 1852 - València, 27 d'agost de 1926) fou una pedagoga que visqué a València i Granada, era propera a l'Institucionisme, el Feminisme, i la Pedagogia social i estigué vinculada amb la Institució Lliure d'Ensenyament (Madrid), l'Escola Normal Femenina de València, i l'Associació per a l'Ensenyament de la Dona. La seua germana Josefa Carbonell Sánchez fou també professora de la Normal femenina de València, coincidint pràcticament en els mateixos anys en el seu Magisteri.
Mestra, filla i germana de mestra, Maria Carbonell és una de les figures més recordades de la pedagogia valenciana. Posseïdora d'una completa formació pedagògica, va combinar teoria i pràctica i va exercir durant tota la seua vida el magisteri, bé en escoles primàries o en l'Escola Normal. Alhora, es convertia en una excel·lent divulgadora de les idees regeneracionistes, mitjançant una copiosa producció escrita i una no menys abundant presència en tota mena de congressos i jornades.
Inicià els seus estudis en la Normal Femenina de València, on aconseguirà el títol elemental (1870) i el superior de mestra (1871) i comença la seua trajectòria professional en diverses escoles valencianes, entre elles les de Russafa, Xest i les del carrer Corona i Barques a València. El 1891 obté el títol de mestra de Normal a l'Escola Normal Central de Mestres (Madrid), i l'especial de sordmuts i cecs.
Ja el 1900 és professora de l'Escola Superior de Mestres de Granada, on sols romandrà un any. Es trasllada el 1901 a València, on exercirà fins al 1922 quan es jubile. Ací imparteix les matèries d'Antropologia i Principis de Psicogenèsia; Pedagogia; Història de la Pedagogia, Rudiments de Dret i Legislació Escolar.
Combina la seua docència oficial amb les classes que imparteix a la Institució per a l'Ensenyament de la Dona, continuant una relació amb l'institucionisme que havia començat a Madrid i perduraria al llarg de tota la seua vida, sent especialment visible el seu influx en els tres temes centrals de la seua preocupació pedagògica: l'educació de les dones, l'higienisme i la pedagogia social, que seran tractats amb profunditat tant en les seues intervencions en els nombrosos congressos i activitats educatives en què participa (Assemblees Pedagògiques de València, IX Congreso de Higiene y Demografia, Congreso Pedagógico Nacional, Congressos Pedagògics de Saragossa, París i Brussel·les), com en les seues col·laboracions en revistes pedagògiques (La Escuela Moderna i El Educador Contemporáneo) i en articles dels diaris valencians (El Mercantil Valenciano, Las Provincias i La Voz Valenciana). A més seria autora de diverses obres didàctiques.
La seua intensa activitat s'estén a l'àmbit social, i exercirà diferents càrrecs en una important quantitat d'associacions i institucions de caràcter assistencial: Colonias Escolares de València, la Asociación para el fomento de la Cultura y de la Higiene en España, la Junta Provincial de Protección a la Infancia y Represión de la Mendicidad, el Comité Femenino de Higiene...
Al mateix temps tindrà una influent presència en la vida cultural valenciana, sobretot a través de l'Ateneu Científic i de l'Ateneu Pedagògic, encara que no reduirà la seua presència a València i serà sol·licitada per pronunciar conferències en tot l'estat. No descuidà, tampoc, les reivindicacions en el terreny professional, i serà membre destacada de l'Associació del Professorat d'Escoles Normals.
Feminista identificada amb els pressupostos del catolicisme social i el regeneracionisme, mantingué postures molt properes a les de Rosa Sensat, defensant una educació femenina més pràctica i útil, fonamentada en pressupostos científics i donant una gran importància a la higiene i a l'educació física de les dones.
El desembre del 1915 fou nomenada filla predilecta de València i se li va oferir un homenatge. Tot plegat, els escrits dedicats per les seues alumnes i diverses personalitats serien recollits al llibre Homenaje a María Carbonell prologat per Félix Martí Alpera. Es jubila el 1922, i el 1928, dos anys després de la seua mort, la Institució per a l'Ensenyament de la Dona li retria un homenatge al Paranimf de la Universitat en què destaquem la participació de Carmen García de Castro, “qui ressaltaria el seu vessant com a pedagoga dins i fora de la classe".
|
[
"Qui va ser María Carbonell?",
"De quins moviments era partidària?",
"La seva germana era també docent?",
"María és una persona destacable en el seu àmbit?",
"On va ser professora?",
"Què va obtenir sobre el 1870 en la Normal Femenina de València?",
"De quina especialitat es va graduar?",
"De què va ser docent a València?",
"Quins són els temes en el que es va basar pedagògicament?",
"En quines publicacions especialitzades va participar?",
"I en quines entitats hi va formar part?",
"On va tenir també un paper important?",
"Per quin ensenyament advocava?",
"Què hi apareix a Homenaje a María Carbonell?",
"Com van honorar a Carbonell en la Institució per a l'Ensenyament de la Dona?"
] |
{
"answer_end": [
102,
204,
420,
636,
811,
1133,
1416,
1732,
2123,
2530,
3055,
3135,
3775,
4005,
4200
],
"answer_start": [
0,
136,
359,
557,
717,
1010,
1304,
1586,
1962,
2431,
2735,
3069,
3551,
3884,
4103
],
"input_text": [
"Una pedagoga.",
"De l'Institucionisme, el Feminisme, i la Pedagogia social.",
"Sí.",
"Sí.",
"En escoles primàries o en l'Escola Normal.",
"El títol elemental i el superior de mestra.",
"De l'especial de sordmuts i cecs.",
"D'Antropologia i Principis de Psicogenèsia; Pedagogia; Història de la Pedagogia, Rudiments de Dret i Legislació Escolar.",
"En l'educació de les dones, l'higienisme i la pedagogia social.",
"En La Escuela Moderna i El Educador Contemporáneo.",
"En Colonias Escolares de València, la Asociación para el fomento de la Cultura y de la Higiene en España, la Junta Provincial de Protección a la Infancia y Represión de la Mendicidad, el Comité Femenino de Higiene.",
"En la vida cultural valenciana.",
"Per una educació femenina més pràctica i útil, fonamentada en pressupostos científics i donant una gran importància a la higiene i a l'educació física de les dones.",
"Els escrits dedicats per les seues alumnes i diverses personalitats.",
"Li retria un homenatge al Paranimf de la Universitat."
]
}
|
bios
|
Irene Prunera Sedó (Reus. Baix Camp, 1878 - Barcelona segle XX) va ser una periodista, pacifista i feminista catalana.
El 1915 col·laborava assíduament al periòdic reusenc Las Circunstancias, amb articles de temàtica feminista i pacifista.
Antimilitarista convençuda, publicà diversos articles contra la guerra el 1917 a revistes catalanes i andaluses. Va presidir a Reus un Comitè Femení Pro-Pau.
Casada amb Ricard Marsal Padrís, ex-combatent a la guerra de Cuba, va anar a viure a Barcelona, on col·laborà a La Publicitat i es vinculà al Lyceum Club molt poc després de la seva fundació. Va enviudar el 1925.
Estava afiliada a la Unió Universal per la Pau, on hi havia personalitats com Lluís Nicolau d'Olwer i Jaume Serra i Húnter.
Pel gener de 1936 va ser una de les signants d'una carta a l'Emperadriu d'Abissínia solidaritzant-se amb aquell país i demanant la fi de la guerra amb Itàlia, i una altra en el mateix sentit adreçada al president de la Societat de Nacions, que van ser signades per una gran quantitat de dones de l'estat espanyol.
Va ser membre actiu de la Lliga Femenina per la Pau i la Llibertat durant els anys de la guerra civil. En la postguerra va ser depurada però no va patir presó.
Va ser padrina de la Agrupación Nacional de Supervivientes de las campañas de Cuba, Puerto Rico y Filipinas, i era membre de l'Agrupació Astronòmica d'Espanya i Amèrica, en nom de la qual va fer el 1954 una xerrada al Centre de Lectura de Reus. El 1959 encara va participar en diversos actes a la seva ciutat natal. Va morir a Barcelona després d'aquell any.
|
[
"Qui va ser Irene Prunera?",
"Què publicava a Las Circunstancias?",
"I en el 1917?",
"Amb qui es va casar?",
"On es van mudar?",
"De què va treballar Prunera allà?",
"Malauradament, es va quedar viuda?",
"On es va adherir?",
"En quin escrit va participar en el gener de 1936?",
"I en quin altre?",
"On va participar durant la Guerra Civil?",
"En acabar la guerra, va anar a la presó?",
"Quin programa va apadrinar?",
"Quina associació va representar el 1954 en una conferència al Centre de Lectura de Reus?",
"A quina ciutat moriria?"
] |
{
"answer_end": [
117,
238,
351,
463,
492,
551,
609,
657,
892,
1047,
1150,
1207,
1316,
1452,
1566
],
"answer_start": [
0,
127,
268,
398,
465,
481,
590,
611,
735,
894,
1049,
1152,
1209,
1318,
1525
],
"input_text": [
"Una periodista, pacifista i feminista catalana.",
"Articles de temàtica feminista i pacifista.",
"Articles contra la guerra a revistes catalanes i andaluses.",
"Amb Ricard Marsal Padrís, ex-combatent a la guerra de Cuba.",
"A Barcelona.",
"Col·laborà a La Publicitat i es vinculà al Lyceum Club.",
"Sí.",
"A la Unió Universal per la Pau.",
"En una carta a l'Emperadriu d'Abissínia solidaritzant-se amb aquell país i demanant la fi de la guerra amb Itàlia.",
"En una altra adreçada al president de la Societat de Nacions, que van ser signades per una gran quantitat de dones de l'estat espanyol.",
"A la Lliga Femenina per la Pau i la Llibertat.",
"No.",
"La Agrupación Nacional de Supervivientes de las campañas de Cuba, Puerto Rico y Filipinas.",
"L'Agrupació Astronòmica d'Espanya i Amèrica.",
"A Barcelona."
]
}
|
mitologia
|
El valknut (del nòrdic antic valr, 'guerrer difunt' i knut, 'nus'), també anomenat el nus de la mort, és un símbol format per tres triangles entrellaçats que apareix en diversos objectes i gravats del paganisme nòrdic. Existeixen diverses teories sobre el seu origen i significat. El nom valknut, això no obstant, és de recent invenció per descriure el símbol; no va ser un qualificatiu contemporani en l'època d'ús i ha estat comparat amb el símbol de les tres banyes (Óðrerir) descobert en la pedra rúnica de Snoldelev, del segle ix.
El valknut apareix com a símbol proper al culte del déu Odin en diverses pedres rúniques. Per exemple, acostuma a aparèixer la figura de Odin amb el seu cavall Sleipnir en diverses runes acompanyat d'un valknut semblant a una trisquela. En aquest cas simbolitzaria el poder de lligar i deslligar, esmentat en diversos poemes i sagues; d'altra banda, Odin tenia el poder de bloquejar la ment dels humans, per fer-los indefensos en la batalla, procurar tensió per por i escampar bogeria en la batalla. Encara que és identificatiu del culte a Odin, no es considera un símbol magnànim, ja que aquells que mostraven el valknut en públic tenien tendència a morir violentament invocant la seva destinació gloriosa en el Valhalla.
A causa de l'origen noruec per al símbol, «valknuter», i el fet que el símbol apareix en pedres d'imatges amb Odin i obsequis funeraris en l'enterrament del vaixell d'Oseberg, possiblement va tenir a veure amb pràctiques religioses relacionades amb la mort.
El valknut juga un rol en el neopaganisme germànic modern amb diverses interpretacions sobre el seu origen. Alguns grups polítics d'ideologia neonazi han intentat monopolitzar-ne l'ús, al marge del concepte religiós.
|
[
"Què és el valknut?",
"Com se’l pot dir també?",
"D’on prové el mot?",
"És valknut un neologisme?",
"Amb què se l’equipara?",
"On es va trobar l’Óðrerir?",
"Què representa el valknut?",
"Amb quina silueta se sol mostrar?",
"En aquesta ocasió, què significaria?",
"Quina facultat tenia el déu Odin?",
"Amb quina intenció?",
"Per què el valknut no era un emblema de grandesa?",
"I per què es creu que està relacionat amb pràctiques funeràries?",
"Amb quina religió s’associa aquest símbol avui en dia?",
"Però qui se l’ha intentat apropiar?"
] |
{
"answer_end": [
217,
100,
66,
359,
478,
534,
596,
746,
831,
938,
1034,
1257,
1515,
1574,
1700
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
281,
416,
469,
536,
626,
773,
886,
940,
1082,
1259,
1517,
1625
],
"input_text": [
"Un símbol format per tres triangles entrellaçats que apareix en diversos objectes i gravats del paganisme nòrdic.",
"El nus de la mort.",
"Del nòrdic antic valr, guerrer difunt i knut, nus.",
"Sí.",
"Amb el símbol de les tres banyes (Óðrerir).",
"En la pedra rúnica de Snoldelev.",
"El culte del déu Odin.",
"Amb la figura de Odin amb el seu cavall Sleipnir.",
"El poder de lligar i deslligar.",
"Tenia el poder de bloquejar la ment dels humans.",
"Fer-los indefensos en la batalla, procurar tensió per por i escampar bogeria en la batalla.",
"Perquè aquells que el mostraven en públic tenien tendència a morir violentament invocant la seva destinació gloriosa en el Valhalla.",
"A causa de l'origen noruec per al símbol, valknuter, i el fet que el símbol apareix en pedres d'imatges amb Odin i obsequis funeraris en l'enterrament del vaixell d'Oseberg.",
"Amb el neopaganisme germànic modern.",
"Alguns grups polítics d'ideologia neonazi."
]
}
|
bios
|
María Isabel Pallarés Banquells (València, 9 de gener de 1905 - València, 13 de febrer de 1986) va ser una actriu valenciana.
Va desenvolupar la seva carrera fonamentalment sobre els escenaris, si bé va realitzar també incursions en cinema i televisió. El seu pare José Pallarés Iranzo era empresari del Teatre Principal de València, per la qual cosa des de molt joveneta va estar vinculada al món de l'espectacle i la seva mare Isabel Banquells Camilleri.
Va debutar en els teatres de Madrid a la fi de la dècada de 1920, integrant-se primer en la companyia de María Palou i després en la de Josefina Díaz de Artigas (amb la qual estrena Vidas cruzadas, de Jacinto Benavente) i ja el 1929 protagonitzava Cuento de aldea, de Luis Fernández Ardavín. En 1931 va passar a la companyia de Benito Cibrián i Pepita Meliá i el 1934 a la d'Irene López Heredia i Mariano Asquerino. Va estrenar obres dels més reconeguts dramaturgs espanyols del segle XX: Antonio Buero Vallejo, (Madrugada, 1953; Hoy es fiesta, 1956)); Miguel Mihura (La bella Dorotea, 1963); Edgar Neville (La vida en un hilo, 1959); Juan José Alonso Millán (El cianuro... ¿solo o con leche?, 1963) o Alejandro Casona (La tercera palabra, 1965). També va interpretar obras de Jacinto Benavente (La malquerida, 1956) i d'autor estrangers (La calumnia, 1961, de Lillian Hellman; Becket, 1962, i Cita en Senlis, 1963 ambdues de Jean Anouilh).
En la pantalla gran destaca la seva participació en alguns títols de tant èxit comercial com Historias de la radio, ¿Dónde vas, Alfonso XII? o Las chicas de la Cruz Roja.
La seva carrera es va prolongar fins a un any i mig abans de la seva mort, treballant en els seus últims anys en les companyies d'Arturo Fernández i Pedro Osinaga.
Va rebre el premi a la millor actriu secundària pel seu paper a Madrugada als Premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle de 1957.
|
[
"A què es va dedicar María Isabel Pallarés?",
"Quan va morir?",
"On actuava la majoria de vegades?",
"De què treballava el seu pare?",
"Per això, va estar sempre connectada al teatre?",
"A quina ciutat es va estrenar?",
"Quina va ser la segona companyia en la qual va formar part?",
"I en l’any 1934?",
"Quina obra teatral va interpretar d’Antonio Buero Vallejo?",
"I de Juan José Alonso?",
"Només va executar obres de dramaturgs nacionals?",
"En quins films va participar?",
"Va estar pocs anys en el món del teatre?",
"Quines van ser les seves últimes companyies teatrals en les quals va participar?",
"Quin guardó va obtenir?"
] |
{
"answer_end": [
113,
95,
192,
332,
413,
492,
617,
871,
1008,
1156,
1294,
1567,
1642,
1731,
1863
],
"answer_start": [
0,
0,
126,
253,
334,
457,
523,
817,
873,
1092,
1204,
1398,
1569,
1644,
1733
],
"input_text": [
"Va ser una actriu.",
"El 13 de febrer de 1986.",
"Sobre els escenaris.",
"Era empresari del Teatre Principal de València.",
"Sí.",
"A Madrid.",
"En la de Josefina Díaz de Artigas.",
"A la d'Irene López Heredia i Mariano Asquerino.",
"Madrugada i Hoy es fiesta.",
"El cianuro... ¿solo o con leche?.",
"No.",
"En Historias de la radio, ¿Dónde vas, Alfonso XII? o Las chicas de la Cruz Roja.",
"No.",
"En les d'Arturo Fernández i Pedro Osinaga.",
"El de la millor actriu secundària als Premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle de 1957."
]
}
|
books
|
-Podé sí que el millor seria no baixar al poble cap vetlla- va acabar per dir-se.
I en arribar el vespre, va fer avinent a la Malena el seu propòsit.
La llàstima va ser que aquell vespre mateix, a l'hostal bo i celebrant el comiat de fadrinatge d'en Bartra, que es casava al cap de pocs dies amb la Maria Betra, de Vilavessant, els que formaven la colla dels gats varen aixecar la porrona més del degut, i, enardint-se a cada nova xerricada, varen fer el determini d'anar a esperar en Jan.
-N'hi hem de fer una que se'n recordi tota la vida- deia l'un.
-Ca, ca! El cas és estossinar-lo d'un cop- afirmava l'altre.
-Segons veurem, farem- va ajustar, per últim, en Jan.
I, donada per ell la veu de -Som-hi!-, sis homes varen llançar-se al carrer. Llurs figures varen tambalejar un instant al mig del gavelló de llum que eixia de l'hostal, varen acoblar-se en rodona, com si pactessin quelcom, i varen perdre's després carrer avall, negant-se en la mar de fosca que amortallava el poble.
La quietud era tan gran, que, malgrat el compte amb què caminaven, el fregadís de llurs peus els esverava a cada punt, fent-los entrar en temors de ser descoberts.
-Pxxx!… No feu fressa!- remugava en Jan tot sovint.
I, agafats de bracet, anaven avançant fosca endintre, sense saber d'una manera certa si anaven a matar un home.
L'únic que en sabia quelcom era en Jan, que tenia l'intent de revenjar-se una vegada per totes, per esbravar la rancúnia que sentia contra en Biel.
|
[
"Què es va comentar el Jan?",
"Què va ocórrer al vespre?",
"Però, amb què va coincidir?",
"Amb qui estava promès Bartra?",
"Hi anaven molt beguts els nois de la colla?",
"Què van decidir?",
"Què volia fer un dels integrants amb el Biel?",
"Què va aclarir Jan?",
"Què els va passar als homes en sortir de l’hostal?",
"Cap a on es van dirigir?",
"Volien anar sense que ningú s’hi assabentés?",
"Per què es queixava el Jan?",
"Com anaven pel carrer?",
"De què no estaven segurs els amics?",
"De qui es volia venjar Jan?"
] |
{
"answer_end": [
80,
148,
256,
310,
402,
488,
612,
666,
813,
928,
1147,
1199,
1253,
1311,
1459
],
"answer_start": [
0,
82,
150,
250,
328,
442,
553,
614,
707,
893,
1052,
1149,
1201,
1255,
1353
],
"input_text": [
"Que podé sí que el millor seria no baixar al poble cap vetlla.",
"Va fer avinent a la Malena el seu propòsit.",
"Amb el comiat de fadrinatge d'en Bartra.",
"Amb la Maria Betra.",
"Sí.",
"Anar a esperar en Jan.",
"Estossinar-lo d'un cop.",
"Que segons veuran, faran.",
"Es varen tambalejar un instant al mig del gavelló de llum.",
"Carrer avall.",
"Sí.",
"Perquè feien fressa.",
"Agafats de bracet.",
"De si anaven a matar un home.",
"Del Biel."
]
}
|
vilaweb
|
El nombre d'aturats registra un descens a les Balears i puja al Principat i al País Valencià. A les Illes l'atur baixa el gener en 2.503 persones respecte al mateix mes de l'any passat, la qual cosa suposa un descens del 3,99%. La xifra d'aturats en el primer mes de l'any és de 60.216, segons dades del ministeri de Treball espanyol. Si es compara el gener d'enguany amb el desembre passat, la desocupació va créixer a les illes un 0,56%, és a dir, 338 persones més sense treball. Les Balears són l'únic territori del país on l'atur registra un descens. Tant el Principat com el País Valencià han registrat un augment durant el primer mes del 2019. El nombre de desocupats al Principat ha pujat en 5.469 persones al gener, la qual cosa representa un augment d'un 1,39% respecte del mes anterior i situa el total de desocupats en 398.376. En comparació amb el gener de l'any passat, el nombre d'aturats s'ha reduït un 5,79%, amb 24.490 menys. Al País Valencià l'atur també ha registrat un augment el mes de gener. En aquest cas de 9.369 persones. Un 2,57% més que en acabar el mes de desembre. El nombre d'aturats total puja a 373.500 persones. Si ho comparem amb xifres de fa un any, però, el nombre de persones aturades s'ha reduït fins a 21.333, la qual cosa suposa un descens del 5,40%.
|
[
"Què passa a les Illes Balears?",
"No obstant això, on augmenta?",
"Quantes persones han aconseguit treball en gener a les Balears?",
"Què significa això?",
"Quin és el nombre de persones en desocupació en gener?",
"Segons quina font?",
"Quina diferència d’atur hi ha entre el desembre passat i el gener d’aquest any?",
"Què vol dir?",
"A quant ha augmentat la taxa d’atur en el Principat?",
"Quin és el nombre total?",
"Però, la situació ha millorat considerant l’any passat?",
"Amb quina xifra s’ha vist la crescuda d’ocupació a principis d’any al País Valencià?",
"Quin percentatge és?",
"En total, hi ha més de 300.000 persones sense treball?",
"Però, quant ha baixat respecte fa un any?"
] |
{
"answer_end": [
53,
92,
145,
226,
285,
333,
438,
480,
769,
837,
941,
1045,
1092,
1143,
1289
],
"answer_start": [
0,
0,
94,
96,
228,
273,
335,
392,
650,
798,
839,
943,
1047,
1094,
1145
],
"input_text": [
"Que el nombre d'aturats registra un descens.",
"Al Principat i al País Valencià.",
"2.503 persones.",
"Que suposa un descens del 3,99%.",
"60.216.",
"Segons el ministeri de Treball espanyol.",
"Va créixer un 0,56%.",
"Que són 338 persones més sense treball.",
"A un 1,39%.",
"398.376.",
"Sí.",
"Amb 9.369 persones.",
"Un 2,57%.",
"Sí.",
"Un 5,40%."
]
}
|
bios
|
Júlia Menéndez i Ortega (Barcelona, 1 d'agost del 1985) és una jugadora d'hoquei sobre herba en la posició de migcampista. Resideix a Valldoreix, Sant Cugat.
Començà a jugar a hoquei als cinc anys. Representà la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de Pequín 2008. Va jugar en el partit amistós que va enfrontar la selecció catalana i la russa (7.1.8). El 2008 estudiava Ciències Econòmiques a la UAB.
Amb motiu de la seva participació als Jocs Olímpics de Pequín i el diploma olímpic obtingut, Júlia Menéndez va ser premiada amb un dels premis Ciutat de Sant Cugat. El 2012 la Federació Catalana d'hoquei li concedí la Medalla de Bronze al Mèrit Esportiu. Com que Júlia Menéndez ja tenia aquesta distinció, per la medalla de plata obtinguda a la Copa del Món d'Hoquei Sala, va rebre una placa de reconeixement per haver jugat més de 100 partits com a internacional amb el combinat estatal.
Es va retirar l'any 2012, després d'haver jugat amb el combinat estatal 115 partits internacionals (uns Jocs Olímpics, quatre europeus, un mundial i un mundial d'hoquei sala).
|
[
"A què es dedica Júlia Menéndez i Ortega?",
"Quin lloc ocupa al camp?",
"On viu?",
"Amb quina edat va començar a practicar l'esport?",
"Què va passar l’any 2008?",
"En quin partit amistós va participar Júlia?",
"Va cursar estudis universitaris?",
"On?",
"Per què se li va concedir un dels premis Ciutat de Sant Cugat?",
"Què li va atorgar la Federació Catalana?",
"Quin altre guardó tenia?",
"I per aquest, que més li van concedir?",
"Quin era el seu mèrit?",
"Quan va deixar de jugar?",
"Quants jocs hi va fer?"
] |
{
"answer_end": [
92,
121,
156,
196,
266,
346,
394,
403,
568,
658,
776,
813,
892,
918,
992
],
"answer_start": [
0,
93,
123,
158,
198,
268,
356,
364,
405,
570,
660,
711,
797,
894,
920
],
"input_text": [
"És jugadora d'hoquei sobre herba.",
"És migcampista.",
"A Valldoreix, Sant Cugat.",
"Amb cinc anys.",
"Representà la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de Pequín.",
"En un de la selecció catalana i la russa.",
"Sí.",
"A la UAB.",
"Per la seva participació als Jocs Olímpics de Pequín i el diploma olímpic obtingut.",
"La Medalla de Bronze al Mèrit Esportiu.",
"La medalla de plata obtinguda a la Copa del Món d'Hoquei Sala.",
"Una placa de reconeixement.",
"Haver jugat més de 100 partits com a internacional amb el combinat estatal.",
"L'any 2012.",
"115."
]
}
|
mitologia
|
Gliglois és una novel·la relativament curta, escrita en francès antic (picard) i redactada en 2.942 versos octosil·làbs apariats, de la primera meitat del segle XIII i d'autor desconegut. Forma part de l'anomenada matèria de Bretanya, relacionada amb la cort del Rei Artús. Aquesta obra, que es conservava en un únic manuscrit a la biblioteca de Torí, va ser completament destruïda per un incendi el 25 de gener de l'any 1904. La reconstrucció ha estat possible gràcies a l'estudi d'una transcripció feta per Wendelin Foerster i J. Müller a finals del segle xix, conservada a la Universitat Harvard, i als treballs de recerca posteriors de Charles H. Livingstone durant la primera meitat del segle xx. El manuscrit ha estat també restaurat.
L'obra està ambientada a la cort del Rei Artús; la trama està centrada plenament en el tema amorós i cortesà i no hi intervé element meravellós.
Gliglois, fill d'un noble alemany, és enviat pel seu pare a la cort del Rei Artús a fi de perfeccionar-se en les armes cavalleresques; allà servirà com a escuder a les ordres del noble Gauvain (o Gawain, en la terminologia anglesa). Tots dos es troben immersos en una lluita per aconseguir l'amor de Beauté, donzella de Ginebra i hereva de la casa de Landemore. Després de diverses vicissituds, i particularment després de la seva participació victoriosa en un torneig, Gliglois aconsegueix els seus propòsits. La dama de Landemore l'accepta com a espòs i el Rei Artús l'anomena cavaller de la Taula Rodona. El poema conclou amb una lliçó moralista, destacant com l'amor fidel i perseverant obté la seva recompensa.
|
[
"És Gliglois una obra escrita?",
"De què està compost?",
"Se sap qui la va escriure?",
"D’on és part?",
"Què la va destrossar?",
"Però gràcies a qui l’han recuperat?",
"En quin ambient es basa?",
"És una novel·la fantàstica?",
"Qui és Gliglios?",
"Per què és destinat a la cort del rei Artús?",
"Quin treball va obtenir?",
"Per qui es disputa amb Gauvain?",
"I per què la va conquistar Gliglois?",
"Esdevé al final cavaller de la Taula Rodona?",
"Com es desencadena la història?"
] |
{
"answer_end": [
24,
128,
186,
272,
396,
538,
787,
884,
919,
1019,
1078,
1192,
1395,
1492,
1600
],
"answer_start": [
0,
81,
166,
188,
352,
427,
741,
852,
886,
921,
1021,
1119,
1283,
1440,
1494
],
"input_text": [
"Sí.",
"De 2.942 versos octosil·làbs apariats.",
"No.",
"De la matèria de Bretanya, relacionada amb la cort del Rei Artús.",
"Un incendi.",
"Gràcies a Wendelin Foerster i J. Müller.",
"En la cort del Rei Artús.",
"No.",
"Fill d'un noble alemany.",
"Per perfeccionar-se en les armes cavalleresques.",
"Escuder del noble Gauvain.",
"Per l'amor de Beauté.",
"Per la seva participació victoriosa en un torneig.",
"Sí.",
"Amb una lliçó moralista, destacant com l'amor fidel i perseverant obté la seva recompensa."
]
}
|
bios
|
Gemma Cuervo Igartua (Barcelona, 22 de juny de 1936) és una actriu espanyola de teatre, cinema i televisió. Va estar casada amb Fernando Guillén, amb qui va tenir dos fills: Fernando Guillén Cuervo i Cayetana Guillén Cuervo. És coneguda pel públic sobretot per les seves intervencions a Estudio 1, Médico de familia, la Vicenta a Aquí no hay quien viva, i la María Teresa a La que se avecina. Va debutar com a actriu al Teatro Español Universitario i més tard va treballar en altres companyies de teatre i va formar una companyia amb el seu marit.
Des de molt jove, va tenir una vocació per a la interpretació. Les seves primeres participacions en representacions teatrals van tenir lloc al Teatre Espanyol Universitari, amb obres com No hay camino o Prisión de soledad. No obstant això, el seu debut professional va ser l'any 1959, quan va actuar en l'obra Harvey amb la companyia d'Adolfo Marsillach. A aquesta obra la van seguir La visita de la vieja dama i Don Juan Tenorio. Va iniciar així una carrera teatral, que ha estat molt fructífera. Mai no va deixar els escenaris tot i acceptar papers en altres mitjans.
A la dècada dels 60 es va incorporar en la Companyia de Lope de Vega. Durant aquesta època se la va poder veure representant obres com El avaro, de Moliére; Un soñador para un pueblo, d'Antonio Buero Vallejo; En Flandes se ha puesto el sol, de Eduardo Marquina, o A puerta cerrada, de Jean-Paul Sartre, entre moltes altres.
A final dels anys 60 del segle xx va formar la seva pròpia companyia, al costat del també actor Fernando Guillén, que era el seu marit, companyia amb la qual van representar diverses obres fora del país. Pel que fa al cinema, va debutar el 1956 amb la pel·lícula de Pedro Lazaga La vida es maravillosa. La seva filmografia no és tan extensa com el seu treball en teatre. D'ella podem citar algunes pel·lícules, com El mundo sigue, de Fernando Fernán Gómez; La dama de Beirut, Operación silencio, Historia de una chica sola; Boom boom, de Rosa Vergés, o Pacto de brujas, amb Javier Elorrieta.
La trajectòria de l'actriu a la televisió és molt més extensa. Ha participat en un gran nombre de representacions teatrals televisuals així com sèries i produccions. Podem recordar a Historias para no dormir, Tengo un libro en las manos, Estudio 1, Detrás del telón, Segunda enseñanza, Médico de familia o Amar en tiempos revueltos. L'any 2003 la seva gran popularitat es va veure encara més reforçada pel seu paper en la sèrie Aquí no hay quien viva, on dona vida a Vicenta, i que li ha suposat un gran èxit, continuat després amb La que se avecina, amb un paper molt semblant, fent de Mari Tere. Es va separar de Fernando Guillén, amb qui va tenir tres fills, dos dels quals han seguit professionalment els passos dels seus progenitors: Cayetana i Fernando.
Entre altres premis, ha rebut el Premi Júbilo en 2005, al costat de Mariví Bilbao i Emma Penella, les tres jubilades de Aquí no hay quien viva. També té el Premi Ondas a la millor actriu de televisió, que li va ser concedit l'any 1967.
|
[
"Qui és Gemma Cuervo?",
"A qui va engendrar amb Fernando Guillén?",
"En quins projectes va destacar?",
"Des de sempre es va voler dedicar a l’actuació?",
"Quina va ser la seva primera obra rellevant?",
"On es va unir sobre el 1960?",
"I què va fer al final d’aquesta dècada?",
"Quan va començar a la pantalla gran?",
"Quin film va fer de Fernando Fernán?",
"És més àmplia la seva carrera en els mitjans de comunicació que en el cinema?",
"Quin paper va fer que encara tingués més èxit?",
"És similar al de Mari Tere en La que se avecina?",
"Es va divorciar Gemma del seu marit?",
"Amb qui va guanyar el Premi Júbilo 2005?",
"I què va obtenir en el 1967?"
] |
{
"answer_end": [
106,
223,
391,
609,
864,
1187,
1555,
1687,
1898,
2096,
2509,
2631,
2666,
2891,
3029
],
"answer_start": [
0,
108,
225,
548,
771,
1119,
1443,
1647,
1814,
2035,
2379,
2487,
2633,
2816,
2939
],
"input_text": [
"Una actriu espanyola de teatre, cinema i televisió.",
"A Fernando Guillén Cuervo i a Cayetana Guillén Cuervo.",
"En Estudio 1, Médico de familia, Aquí no hay quien viva, i La que se avecina.",
"Sí.",
"Harvey.",
"A la Companyia de Lope de Vega.",
"Va formar la seva pròpia companyia, al costat del també actor Fernando Guillén.",
"El 1956.",
"El mundo sigue.",
"Sí.",
"El de Vicenta en la sèrie Aquí no hay quien viva.",
"Sí.",
"Sí.",
"Amb Mariví Bilbao i Emma Penella.",
"El Premi Ondas a la millor actriu de televisió."
]
}
|
vilaweb
|
El president de Cecot, Antoni Abad, ha assegurat avui que manté la seva intenció de presentar una candidatura per a presidir Foment del Treball, tot i que les dues entitats estiguin en un procés de diàleg per considerar l'estatus de la patronal vallesana dins l'organisme. En una roda de premsa, Abad ha assenyalat que ‘una cosa no té a veure amb l'altra', i ha subratllat que l'interès de Cecot és tenir un Foment del Treball que sigui més pròxim a la seva base, recordant que és una organització confederal. El mandatari de Cecot, amb seu a Terrassa, vol un model ‘més proactiu i més pròxim a aquesta base i que defensi els interessos del teixit empresarial', uns requisits que ha definit com a capitals. Sobre l'estat de la negociació entre Cecot i Foment del Treball, Abad ha dit que després de Reis ha de començar el diàleg, però que ara com ara ‘no hi ha res' de l'expulsió de l'organisme que presideix, i ha apuntat que el novembre del 2015 ja es va obrir un expedient, al qual es va respondre a tot i es va tancar. Abad ha manifestat que ‘si s'han d'ajustar coses, puntualment es farà', però ha remarcat la necessitat que les dues parts facilitin l'entesa, i ha destacat la bona relació que té amb l'actual president de Foment, Joaquim Gay de Montellà. Carrega contra el govern espanyol En la mateixa roda, Abad ha fet un balanç de l'any i ha carregat durament contra ‘l'allau' de reformes fiscals que fa el govern espanyol en els seus ‘divendres frenètics', en al·lusió a la reunió setmanal del Consell de Ministres. Segons Abad, la darrera reforma de l'impost de societats que obliga les grans empreses a l'avançament del pagament fraccionat d'aquest tribut és ‘abusiu' i ‘anticonstitucional'. És per això que des de la Cecot es facilitarà les eines necessàries a les empreses que vulguin plantejar un contenciós i estudiarà interposar un recurs d'empara per demanar la anticonstitucionalitat de la norma. Al mateix temps, Abad considera una ‘barbaritat' el nou sistema d'informació integrada amb l'Hisenda espanyola i ha avisat de les conseqüències que pot tenir per a les petites empreses. ‘Al ministeri només li falta obligar a posar-nos un xip com tenen els animals de companyia', ha afegit.
|
[
"Qui és Antoni Abad?",
"Què ha fet públic?",
"Però, quina disputa hi ha entre les dues institucions?",
"Afirma Abad que són dues qüestions independents?",
"Què concerneix Cecot?",
"Què busca ell?",
"Quan començarà l’acord entre Cecot i Foment del Treball?",
"Quin fet hi va haver el novembre de 2015?",
"Quins punts ha subratllat Antoni de la discussió?",
"Per què està en desacord amb el Govern?",
"Què qualifica d’abusiu i anticonstitucional?",
"Per tant, què proporcionarà la seva empresa?",
"A més, com s’ho farà per lluitar contra aquestes reformes?",
"Quina és la seva opinió sobre el nou sistema d’Hisenda?",
"Segons ell, pot afectar negativament a les pimes?"
] |
{
"answer_end": [
34,
143,
271,
355,
462,
660,
828,
975,
1259,
1431,
1702,
1822,
1914,
2026,
2100
],
"answer_start": [
0,
36,
145,
296,
359,
510,
707,
912,
1100,
1348,
1539,
1704,
1825,
1933,
2029
],
"input_text": [
"El president de Cecot.",
"Que manté la seva intenció de presentar una candidatura per a presidir Foment del Treball.",
"La consideració de l'estatus de la patronal vallesana dins l'organisme.",
"Sí.",
"Tenir un Foment del Treball que sigui més pròxim a la seva base.",
"Un model més proactiu i més pròxim a aquesta base i que defensi els interessos del teixit empresarial.",
"Després de Reis.",
"Es va obrir un expedient.",
"Que les dues parts facilitin l'entesa, i la bona relació que té amb l'actual president de Foment, Joaquim Gay de Montellà.",
"Per l'allau de reformes fiscals que fa.",
"L'impost de societats que obliga les grans empreses a l'avançament del pagament fraccionat d'aquest tribut.",
"Les eines necessàries a les empreses que vulguin plantejar un contenciós.",
"Estudiarà interposar un recurs d'empara per demanar la anticonstitucionalitat de la norma.",
"Que és una barbaritat.",
"Sí."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.