source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
books
|
Tots els carreters contemplaven el cadàver, entre rumiosos i horroritzats.
A l'últim, un va rompre el fúnebre silenci.
-No sabeu el què us dic jo? Que… no podia morir d'altra manera el gran Jan-Fume…
-En bona refè de Déus, que no!- va respondre un altre.
-Ell que matava les bèsties a torments, no és molt que hagi mort a les potes d'un cavall.
-És com una revenja…
-Una mala fi…
-Digueu-ne un càstic de l'infern…
I per la memòria d'aquells homes anava passant el record dels martiris horrorosos que l'establer feia passar als animals, com un botxí que es divertís amb els dolors de les víctimes. No és que aquells homes no fossin peguissers i àdhuc ferotges i desanimats, si convenia… però no tant, mal llamp! això no! com aquella fera sense entranyes.
Per un no res ja el teníau amb la vara enlaire, com si una vespa l'havés picat, renegant com un mal esperit. I ara agafava un cavall i li pegava als nassos, fins a fer-li rajar sang, i ara li garrotejava el genoll fins a trencar-lo de cames. Altres vegades els martiritzava tranquil·lament, a sangs fredes, amb una crueltat d'home pacient.
|
[
"Què miraven els homes de les carretes?",
"De quina manera?",
"Era una mort que s'esperaven?",
"Com ha sigut?",
"Ho veuen com una fi digna?",
"Els homes el recorden com una persona pacífica?",
"Tractava bé a les bestioles?",
"Li agradava el patiment dels animals?",
"Els homes eren persones calmades?",
"Eren iguals que l'establer?",
"Com el descriuen?",
"Solia queixar-se fàcilment?",
"Com colpejava els cavalls?",
"I què els feia als genolls?",
"Com els castigava en altres ocasions?"
] |
{
"answer_end": [
42,
73,
198,
343,
412,
595,
534,
595,
671,
752,
752,
861,
935,
994,
1092
],
"answer_start": [
0,
0,
119,
295,
345,
416,
472,
540,
597,
597,
720,
754,
869,
943,
996
],
"input_text": [
"El cadàver.",
"Entre rumiosos i horroritzats.",
"Sí.",
"A les potes d'un cavall.",
"No.",
"No.",
"No.",
"Sí.",
"No.",
"No.",
"Com una fera sense entranyes.",
"Sí.",
"Els pegava als nassos, fins a fer rajar sang.",
"Els garrotejava el genoll fins a trencar-los de cames.",
"Tranquil·lament, a sangs fredes, amb una crueltat d'home pacient."
]
}
|
books
|
Després pujà calmosament l'escala de fusta.
-Què fa el noi?
-M'apar que té febre!
-Què li heu fet?
-La mare li ha fet unes untures.
L'Andreu va esdevenir tremolós com si la ventada el somogués. Entrà en la cambra on hi havia el seu fill retut dins el bressol amb els ulls clucs i ruflant fadigosament; tenia la pell bullent i bevia amb desfici tot el que li donaven.
-De quan ençà que està així?
-Tot just tu marxaves ha començat a posar-se calent, calent, tot pioc. Hi ha estones que s'aixereix… altres que s'atronca!
-I què espereu tantes hores?- va fer l'Andreu enfellonint-se.
-Tu diràs, que ets l'amo- va respondre la Tecla, mirant-lo de fit a fit amb altivesa.
-Per què són els metges?- exclamà amb indignació.
|
[
"On va pujar?",
"De quina manera?",
"Què té el noi?",
"Què li ha fet la seva mare?",
"Què li va passar a l'Andreu?",
"Com estava el seu fill quan va entrar a l'habitació?",
"Com tenia la pell?",
"I com bevia?",
"Quant feia que es trobava en aquest estat?",
"Com eren les seves reaccions?",
"Què li critica l'Andreu a la Tecla?",
"Què li respon, ella?",
"Com l'observa mentre el respon?",
"Quina pregunta fa l'Andreu?",
"Amb quin to ho diu?"
] |
{
"answer_end": [
42,
42,
80,
130,
192,
300,
323,
365,
465,
517,
547,
605,
665,
691,
715
],
"answer_start": [
0,
0,
61,
100,
132,
194,
302,
326,
397,
467,
519,
581,
581,
667,
668
],
"input_text": [
"A l'escala de fusta.",
"Calmosament.",
"Febre.",
"Unes untures.",
"Va esdevenir tremolós com si la ventada el somogués.",
"Dins el bressol amb els ulls clucs i ruflant fadigosament.",
"Bullent.",
"Amb desfici.",
"Tot just quan l'Andreu marxava va començar a posar-se calent, calent, tot pioc.",
"Hi ha estones que s'aixereix i altres que s'atronca.",
"Que què espera tantes hores.",
"Que ell sabrà, ja que és l'amo.",
"De fit a fit amb altivesa.",
"Per què són els metges?",
"Amb indignació."
]
}
|
bios
|
Anna Ricci i Giraudo (Barcelona, 9 d'agost de 1930 - 15 de febrer de 2001) fou una mezzosoprano catalana, que es va dedicar professionalment al cant, les representacions d'òpera clàssica, la recuperació de la lírica dels segles xii i xiii i l'ensenyament de la música.
El fons d'Anna Ricci es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
Va néixer com a Mercè Ricci i Giraudo el 1930 a la ciutat de Barcelona de pares italians. Va tenir com a mestra la cantant Concepció Callao (de cant) i Safford Cape (de música antiga). Va destinar bona part de la seva carrera a la docència de la tècnica vocal. Va morir el 16 de febrer de 2001 a la ciutat de Barcelona.
L'any 1998 fou guardonada amb el Premi Nacional de Música i el 1999 amb la Creu de Sant Jordi, ambdós guardons concedits per la Generalitat de Catalunya. L'any 2001 li fou atorgada, a títol pòstum, la Medalla d'Or al Mèrit Artístic concedida per l'Ajuntament de Barcelona.
Va iniciar la seva carrera l'any 1949, i va debutar al Gran Teatre del Liceu deu anys després, amb Hansel i Gretel, de Humperdink. El seu repertori ha estat un dels més amplis coneguts fins al moment, abastant des de les cançons sefaradites i hebraiques, la lírica trobadoresca i Monteverdi, catalano-provençals del segle xii i xiii fins a l'òpera i les creacions més avantguardistes de la música contemporània del segle xx.
L'activitat concertística d'Anna Ricci es va centrar en tres eixos. En primer lloc, la música catalana a partir del noucentisme. No només els membres del Círculo Manuel de Falla li dedicaven les seves cançons, sinó també molts altres compositors de la generació precedent, com Frederic Mompou, Xavier Montsalvatge, Manuel Blancafort, Eduard Toldrà, Ricard Lamote de Grignon i Joaquim Homs, i altres joves com ara Joan Guinjoan, Xavier Benguerel, Josep Soler, Albert Sardà, Jep Nuix i una llarga llista d'altres compositors. Al segon eix, trobem la música nova internacional, des d'Arnold Schönberg a John Cage, passant per Luciano Berio i Pierre Boulez –es deuen a ella les primeres audicions a Espanya d'obres d'aquests autors– i espanyols, com Luis de Pablo, Tomás Marco, Juan Hidalgo i Ramón Barce. I en tercer lloc, l'eix dedicat a la música medieval, concretament la dels trobadors i les cançons sefardites.
Ha cantat amb directors del prestigi de Bruno Maderna, Mario Rossi, Rafel Frühbeck, Eduardo Mata, Jesús López Cobos, Jose Ramón Encinar, Kent Nagano, Werner Torkanowsky, Andrej Markowsky, A. Ros-Marbà…
Va gravar discs per a Hispavox, Emi Odeón, Cignus, Edicsa, R.C.A., Hemisferio... Amb la N.D.R. d'Hamburg té tretze programes gravats, entre els quals El Amor Brujo, de Manuel de Falla, així com molts altres a Berlín, Munich, Stuttgart, Hannover, Bremen, Suïssa, Bèlgica, Països Baixos, França i a nivell nacional, per a Ràdio 2, ha gravat obres de més de ciquanta compositors.
Vinculada, així mateix, al teatre de les avantguardes, va col·laborar amb Joan Brossa en el seu muntatge Suite bufa, estrenada l'any 1966, amb música de Josep Maria Mestres Quadreny. També va col·laborar amb Carles Santos, l'any 1968, en la seva obra Concert irregular, el 1982 fa l'espectacle musical-cinematogràfic-teatral anomenat Elsa de Gabrieli, amb música de Manuel Blancafort, Frederic Mompou, Erik Satie, Kurt Weill, Francis Poulenc, Andrés Lewin-Richter, Giuseppe Verdi, Franz Liszt i Anton Bruckner, i el 1991, va estrenar al Mercat de les Flors de Barcelona Brossiana Teatre-Concert amb música de John Cage, Andrés Lewin-Richter, Luís Callejo, Gabriel Brncic, Eduardo Polonio, Jordi Rossinyol. També aquest any va col·laborar amb el CD monogràfic de Joan Guinjoan, tot cantant "El Diari" i amb el CD monogràfic dedicat a Jesús Rodríguez Picó, tot cantant "Monòleg d'hivern" (Ausiàs March), obra que li va ser dedicada i la té enregistrada al CD Anna Ricci canta a Sepharad.
L'últim any de la seva vida, Anna Ricci el va dedicar a elaborar el projecte Miralla, una col·lecció de 12 discs compactes amb una compilació de tota l'activitat artística de la seva vida, per a deixar un testimoni de tot el seu treball. La mort li va impedir veure realitzat aquest projecte. No obstant, es trobava en una fase prou avançada i ja era pràcticament una realitat.
Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41 · Associació de Paràlisi Cerebral · Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya · Coordinadora de Tallers per a Minusvàlids Psíquics de Catalunya · Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya · Federació Catalana de Patinatge · Fundació Esclerosi Múltiple · Institució Catalana d'Història Natural · Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat · Reial Club de Tennis Barcelona · Revista Econòmica de Catalunya
|
[
"Qui és Anna Ricci i Giraudo?",
"A què es va dedicar?",
"On es conserva el fons d'Anna Ricci?",
"Quins van ser els seus mestres?",
"A què va dedicar gran part de la seva carrera?",
"Quins premis va obtenir?",
"Amb quina obra va debutar al Liceu?",
"Què abarca el seu repertori?",
"Quants eixos van comprendre l'activitat concertística d'Anna Ricci?",
"Quin tipus de música caracteritza el primer eix?",
"I el segon?",
"A què es dedica el tercer eix?",
"Per a qui ha gravat discs?",
"Amb qui més va col·laborar?",
"En què consisteix el projecte que va realitzar l'últim any de la seva vida?"
] |
{
"answer_end": [
104,
267,
330,
515,
591,
923,
1054,
1348,
1416,
1477,
1923,
2262,
2841,
3828,
4065
],
"answer_start": [
0,
0,
269,
422,
517,
652,
966,
1056,
1350,
1418,
1874,
2153,
2466,
2898,
3829
],
"input_text": [
"Una mezzosoprano catalana.",
"Al cant, les representacions d'òpera clàssica, la recuperació de la lírica dels segles xii i xiii i l'ensenyament de la música.",
"A la Biblioteca de Catalunya.",
"La cantant Concepció Callao (de cant) i Safford Cape (de música antiga).",
"A la docència de la tècnica vocal.",
"El Premi Nacional de Música, la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or al Mèrit Artístic.",
"Amb Hansel i Gretel, de Humperdink.",
"Des de les cançons sefaradites i hebraiques, la lírica trobadoresca i Monteverdi, catalano-provençals del segle xii i xiii fins a l'òpera i les creacions més avantguardistes de la música contemporània del segle xx.",
"Tres.",
"La música catalana a partir del noucentisme.",
"La música nova internacional.",
"A la música medieval, concretament la dels trobadors i les cançons sefardites.",
"Per a Hispavox, Emi Odeón, Cignus, Edicsa, R.C.A., Hemisferio, la N.D.R. d'Hamburg, per a Berlín, per a Munich, per a Stuttgart, per a Hannover, per a Bremen, per a Suïssa, per a Bèlgica, pels Països Baixos, per a França i a nivell nacional, per a Ràdio 2.",
"Amb Joan Brossa en el seu muntatge Suite bufa, amb música de Josep Maria Mestres Quadreny, amb Carles Santos, amb el CD monogràfic de Joan Guinjoan i amb el CD monogràfic dedicat a Jesús Rodríguez Picó.",
"El projecte Miralla és una col·lecció de 12 discs compactes amb una compilació de tota l'activitat artística de la seva vida, per a deixar un testimoni de tot el seu treball."
]
}
|
vilaweb
|
La Comissió Europea rebaixa fins a l'1,9% el creixement de l'economia espanyola d'enguany, una xifra que representa una retallada de quatre dècimes respecte a les previsions que tenia Brussel·les a l'estiu. L'executiu comunitari també preveu una retallada del creixement per al 2020, any en què l'economia espanyola creixerà l'1,5%, i per al 2021, quan ho farà l'1,4%. Pel que fa al dèficit, Brussel·les l'eleva fins al 2,3%, tres dècimes per sobre de la previsió del govern espanyol, i al 2,2% el 2020. En un context de desacceleració econòmica global, la Comissió Europea preveu una desacceleració progressiva de l'economia espanyola en els anys vinents. La principal causa interna que porta a l'alentiment, segons Brussel·les, és l'augment de l'estalvi per part dels ciutadans, cosa que fa baixar el consum privat. Les tensions comercials globals i la incertesa són la principal causa externa que explica la rebaixa. Pel que fa al consum privat, l'executiu europeu calcula que es recuperi lleugerament. Tot i així, només contribuirà a aportar un impuls moderat al creixement. Per contra, el sector exterior serà el que més contribuirà al creixement a causa d'un augment lleuger però continuat de les exportacions. La segona taxa d'atur més elevada de la Unió Europea Malgrat la previsió de creixement de l'economia espanyola, l'atur continua sent un problema per a Espanya. La previsió de l'executiu europeu és que segueixi sent un dels estats amb una taxa d'atur més elevada: del 13,9% aquest any, del 13,3% el 2020 i del 12,8% el 2021. Segons la previsió de Brussel·les, aquest any només la superaria Grècia, amb una taxa d'atur del 17,3%. La desocupació es situarà enguany més de sis punts per sobre del de la mitjana de la zona euro, que serà del 7,6%, segons les previsions de la Comissió. La distància encara és més destacada amb la mitjana de la Unió Europea, que es troba en el 6,3%.
|
[
"Fins a quin percentatge disminueix la CE la crescuda de l'economia d'Espanya d'aquest any?",
"Què significa això?",
"Què anticipa l'executiu comunitari?",
"Què passarà el 2020?",
"I el 2021?",
"Fins quan incrementa el dèficit la capital de Bèlgica?",
"I el 2020?",
"Què pronostica la CE sobre l'economia del país en els pròxims anys?",
"Quin és el motiu determinant?",
"Què provoca això?",
"Quina és la causa externa cabdal d'aquesta disminució?",
"Quin serà el sector que més ajudarà al creixement?",
"Per quin motiu?",
"Quina dificultat continua present a l'estat espanyol?",
"Es preveu que continu sent un dels països amb un dels percentatges més alts d'Europa?"
] |
{
"answer_end": [
89,
205,
282,
331,
367,
483,
502,
655,
779,
816,
918,
1151,
1215,
1375,
1539
],
"answer_start": [
0,
91,
207,
278,
335,
369,
485,
554,
657,
733,
818,
1091,
1091,
1329,
1377
],
"input_text": [
"Fins a l'1,9%.",
"Una retallada de quatre dècimes respecte a les previsions que tenia Brussel·les a l'estiu.",
"Una retallada del creixement per al 2020.",
"L'economia espanyola creixerà l'1,5%.",
"Creixerà fins a l'1,4%.",
"Fins al 2,3%, tres dècimes per sobre de la previsió del govern espanyol.",
"Al 2,2%.",
"Una desacceleració progressiva.",
"L'augment de l'estalvi per part dels ciutadans.",
"Fa baixar el consum privat.",
"Les tensions comercials globals i la incertesa.",
"El sector exterior.",
"Per un augment lleuger però continuat de les exportacions.",
"L'atur.",
"Sí."
]
}
|
books
|
-Afanya't, Jaumet, ves! toca el nas a la nena i jo et donaré una faldada de peres!…- i va alçar-se.
-Jo no!
-Per què?
-Jo no!
-No vols que vingui? Per què? si jo te la dono la nena! Jo venir? Fuig home!… ja… ja… ja! Vaig a cercar les peres. Adeu, Jaumet!… mira, si estimes la nena, jo pegaré als que't diguin
Carbassot.
I el gollut va somriure infantívolament; i la Roser sentía que'l cor se li eixamplava, i agafà entre ses mans el cap del seu germà i va fer-li un bes al mig de la frontalera, tancant els ulls amb devoció, com si besés l'imatge del seu fill, emmirallada en la pensa malaltissa del pobre gollut que s'encaminava vers el tocom on era la nena, per a tocar-li el nasset camús, com feia sempre.
-Gorda-la bé la noia, sents? que ara és teua!
|
[
"Què li diuen que faci el Jaumet?",
"Què li donaran a canvi?",
"En Jaumet vol fer-ho?",
"Li insisteixen?",
"La persona que li ofereix les peres marxa a buscar-les?",
"Què diu al Jaume que farà si estima la nena?",
"Com va reaccionar el gollut?",
"Com se sentia la Roser?",
"Què va fer al seu germà?",
"Ho va fer amb els ulls oberts?",
"De quina manera ho va fer?",
"En què pensava?",
"Era una cosa que feia sempre?",
"Què li va advertir al seu germà?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
45,
81,
107,
181,
255,
320,
362,
408,
496,
526,
562,
693,
710,
739,
756
],
"answer_start": [
1,
11,
101,
127,
217,
258,
325,
366,
412,
456,
456,
564,
620,
713,
713
],
"input_text": [
"Que toqui el nas a la nena.",
"Li donaran una faldada de peres.",
"No.",
"Sí.",
"Sí.",
"Pegar als que li diguin Carbassot.",
"Va somriure infantívolament.",
"Sentía que'l cor se li eixamplava.",
"Agafà entre ses mans el cap del seu germà i va fer-li un bes al mig de la frontalera.",
"No.",
"Com si besés l'imatge del seu fill.",
"En la pensa malaltissa del pobre gollut que s'encaminava vers el tocom on era la nena per a tocar-li el nasset camús.",
"Sí.",
"Que guardés bé la noia.",
"Perquè ara era seva."
]
}
|
books
|
En Ramon escoltava abstret les revelacions d'en Pascal, i encara que les creia exagerades, de moment li feren formar el propòsit de no contraure compromís respecte a la duració de sa estada a la Rectoria, per un si acàs.
En Pascal continuà la xerrola:
-Tornant-hi amb el senyor Rector, és pecat qui li fa mal. I no es cregui, que és un savi de primera. De llatí si en sap! Altrament és home per donar un bon consell a qui li faci menester. I el bé que ha fet al poble, ja amb caritats, ja d'altres menes. I per a maleir el mal temps, no n'hi d'altre en tota la rodalia. Ha de pensar i entendre que, des de que és aquí, no hem vist encara cap pedregada que s'ho valga, i això que n'han passades de bones pel veïnat. Encara em recordo de la de Sant Jaume farà cinc anys, que a les parròquies de Prunés, Vall-llosell i Daurada no hi va deixar ni les canyoques. Eren envers les sis del mati que vaig veure que la Pedraforca portava caputxa i vaig sentir les campanes de Vall-llosell, clares com si fossen a mitja hora. Jo que vaig dir: «Pudai!, avui tindrem tamborinada, mossèn Joan.» «-Vols dir?- féu ell tot esmorzant. -Doncs mira, estigues alerta i avisa.» A deu hores ja no es veia el sol i vaig sentir un tro cap a la part de la Pobla. Vaig dir: «Ja hi som!». A onze hores, a Prunés ja repicaven de debò, i es veia cap a les serres de Castellar de N'Huch un tap que feia feredat. La borinor s'anava atansant, i cap a migjorn hi havia un tall de serena, repudai!, que era lo que em feia menos goig. Aviso a mossèn Joan, i, quan va estar amanit a sota el porxo de la iglésia, ja la teniem a sobre i queien unes gotes com el pla de la mà; Cap a Vall-llosell i Daurada ja rebien de valent. «-Caratsus! Això va de males- deia mossèn Joan tot rodant al cap. -Això porta malicia.» Repudai! El cel semblava que s'esquerdava, veient-se negre com una gola de llop a part d'allà de la serra del Teixaire; ja les avançades sortien pel Coll del Bord, quan mossèn Joan començà les malediccions amb el salpasser alt i llatinada que te crió. Jo estva espaterrat de veres i anava dient tot baix: «¡Repudai, avui si que batrem abans de segar!» La Feliça, amb un fogó de terra, anava cremant llor i romaní de fulla en fulla, i l'hereu del Sord, repenjat a les campanes, ¡dali, que és dia!…
|
[
"Què feia en Ramon?",
"Com li semblaven?",
"Què li van fer decidir?",
"Què deia en Pascal del Rector?",
"El considera savi?",
"Quina altra cosa sí que en sap?",
"Com ajuda als altres?",
"Ha sigut una bona influència en el poble?",
"Què fa amb intensitat?",
"Quants anys fa de la de Sant Jaume?",
"Què li va dir el Ramon al mossèn Joan a les sis del matí?",
"Què estava fent el mossèn mentrestant?",
"Com eren les gotes quan es trobaven sota el porxo de l'església?",
"Quan va començar el Joan amb les malediccions?",
"Què feia la Feliça?"
] |
{
"answer_end": [
54,
89,
203,
308,
351,
371,
438,
503,
568,
767,
1078,
1115,
1635,
2025,
2205
],
"answer_start": [
0,
0,
91,
253,
312,
353,
373,
440,
507,
715,
858,
1083,
1523,
1895,
2127
],
"input_text": [
"Escoltava abstret les revelacions d'en Pascal.",
"Exagerades.",
"No contraure compromís respecte a la duració de sa estada a la Rectoria.",
"Que és pecat qui li fa mal.",
"No.",
"Llatí.",
"Dona consell a qui li faci falta.",
"Sí.",
"Maleir el mal temps.",
"Cinc.",
"Que tindrien tamborinada.",
"Esmorzant.",
"Com el pla de la mà.",
"Quan les avançades sortien pel Coll del Bord.",
"Amb un fogó de terra anava cremant llor i romaní de fulla en fulla."
]
}
|
bios
|
Francesca Cecília Gubert i Rafanell (Barcelona, 24 de novembre de 1906 - Barcelona, 4 de febrer de 1985), fou una distingida cantant soprano barcelonina especialment coneguda per les seves interpretacions al teatre líric.
Va néixer al carrer Aribau de Barcelona, filla de l'ebenista Josep Gubert i Riera, natural d'Arenys de Munt, i de la modista Rosa Rafanell i Clerch, natural de Sant Cebrià. Cursà els estudis de solfeig amb Lluís Millet i Pagès i de piano amb Carles Pellicer a l'Escola Municipal de Barcelona. Va estudiar cant amb Augusto Scampini. Fou soltera i visqué tota la vida amb la seva mare Rosa, la qual va confeccionar tots els seus vestits d'actuació. També va tenir un germà, de nom Josep (1902-1952), i diversos nebots a qui va tractar com a fills seus.
Tot i que en el gènere del lied mostrava força qualitats artístiques, va decantar-se pel teatre líric de l'òpera i la sarsuela. Va debutar al Teatre Nou (Avinguda del Paral·lel) l'any 1930 amb Marina d'Emilio Arrieta. Les seves principals interpretacions van ser l'òpera Rigoletto de Giuseppe Verdi, el Barbiere di Siviglia de Gioacchino Rossini, les sarsueles Don Gil de Alcalá de Manuel Penella i Luisa Fernanda de Federico Moreno Torroba, que va estrenar a Barcelona, i la comèdia lírica Doña Francisquita d'Amadeu Vives, amb qui va mantenir una relació molt bona, que cantà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona en una funció en homenatge al compositor, el 7 de febrer de 1933, fent el paper principal, acompanyada de Miguel Fleta i Selica Pérez Carpio.
El febrer de 1941 va començar a actuar al Teatre Tívoli i al Teatre Nou amb el tenor Juventí Folgar i Ascaso (Tino Folgar), amb qui formava una duo excepcional i que va tenir molt bona recepció per part del públic. El 1943 va interpretar La princesa de Csárdás, on, a més a més de cantar, va haver de ballar com ho feien aleshores a les òperes de París, Berlín i Viena. Va participar en diferents concerts organitzats per l'Associació Obrera de Concerts fundada el 1926 per Pau Casals. També va enregistrar les sarsueles Don Gil de Alcalá i Luisa Fernanda, així com una notable col·lecció de cançons espanyoles.
|
[
"Qui és Francesca Cecília Gubert i Rafanell?",
"On va tenir lloc el seu naixement?",
"Quins són els seus pares?",
"D'on és el seu pare?",
"I la seva mare?",
"Què va estudiar?",
"Es va casar?",
"Què feia la seva mare?",
"La Francesca era filla única?",
"Per quin gènere es va inclinar?",
"Amb qui va estrenar-se al Teatre Nou?",
"I amb qui va tenir una relació ideal?",
"Amb qui feia parella en les actuacions al Tívoli?",
"Va dansar en alguna representació?",
"Què va gravar?"
] |
{
"answer_end": [
220,
261,
393,
329,
393,
552,
609,
667,
706,
899,
989,
1339,
1744,
1899,
2141
],
"answer_start": [
0,
222,
263,
263,
347,
395,
554,
592,
669,
843,
901,
1246,
1531,
1746,
2017
],
"input_text": [
"Una distingida cantant soprano barcelonina especialment coneguda per les seves interpretacions al teatre líric.",
"Al carrer Aribau de Barcelona.",
"Josep Gubert i Riera i Rosa Rafanell i Clerch.",
"D'Arenys de Munt.",
"De Sant Cebrià.",
"Cursà els estudis de solfeig amb Lluís Millet i Pagès i de piano amb Carles Pellicer a l'Escola Municipal de Barcelona, així com cant amb Augusto Scampini.",
"No.",
"Confeccionava tots els seus vestits d'actuació.",
"No.",
"Pel teatre líric de l'òpera i la sarsuela.",
"Amb Marina d'Emilio Arrieta.",
"Amb Amadeu Vives.",
"Amb el tenor Juventí Folgar i Ascaso.",
"Sí.",
"Les sarsueles Don Gil de Alcalá i Luisa Fernanda, així com una notable col·lecció de cançons espanyoles."
]
}
|
vilaweb
|
El diputat de la CUP Carles Riera creu que la comissió bilateral amb el govern espanyol, del 1r d'agost a Barcelona és ‘prescindible, inútil, innecessària i enganyosa'. ‘Per a nosaltres l'únic diàleg amb l'estat espanyol ha de ser sobre el dret d'autodeterminació, la construcció de la República, l'alliberament dels presos i la tornada dels exiliats', ha dit en una entrevista d'Europa Press. Per al diputat de la CUP, la trobada s'emmarca en el desenvolupament autonòmic i per a ell l'eix polític sobre el qual ha de pivotar el govern és la construcció i la ruptura democràtica: ‘De tot allò que no sigui sobre aquesta temàtica, creiem que no cal parlar-ne'. Un dels punts que el govern posarà sobre la taula de la comissió és un referèndum sota la fórmula de defensar els ‘drets i llibertats a Catalunya, en relació a les vies de participació democràtica dels ciutadans catalans per decidir el seu futur'. Tanmateix, Riera no té cap confiança que el govern del PSOE s'avingui a reconèixer el dret d'autodeterminació dels catalans, ni la independència, ni la república ‘perquè ho ha dit de totes les maneres imaginables'. ‘Creiem que és negatiu que JxCat, ERC i el govern continuïn aixecant expectatives en la ciutadania catalana sobre que en la bilateralitat i el diàleg amb l'estat espanyol hi ha possibilitat de trobar una solució, centrada en l'autodeterminació i la república', ha retret. Per a Riera és un ‘error polític enorme, perquè implica tenir la gent enganyada amb expectatives falses'. Creu que amb l'estat espanyol només es pot parlar del desenvolupament i desplegament autonòmic, és a dir, de la tercera via, que considera que no és allò que volen els catalans que van sortir al carrer l'1-O i el 3 d'octubre en l'aturada de país. La traïció dels líders d'una segona transició En el millor dels casos, tal com diu, d'aquesta reunió pot sortir una proposta que pugui portar a una transició a una millora autonòmica i a un referèndum, ‘però al voltant d'una constitució i un nou estatut d'autonomia'. ‘En aquests moments hi ha dues grans amenaces: una, que tot entri en una situació d'estancament, de paralització, d'espai neutre que no porti enlloc i, per tant, a l'especulació al partidisme, i una altra és la traïció dels líders d'una segona transició i una nova reforma autonòmica'. Per a Riera, ‘el gran perill d'aquestes bilaterals és que no serveixin per a res; que serveixin per a enganyar a la gent fent-los creure que s'hi parlarà de coses que és impossible que es parlin o pera encobrir una operació d'estat per a una nova reforma autonòmica'. Per tot això, la CUP crida a la mobilització davant un estat que ‘no vol dialogar dels temes fonamentals' per mantenir el conflicte democràtic optant per la unilateralitat i els fets consumats, per crear un escenari de concertació internacional que reconegui una solució política que impliqui l'autodeterminació.
|
[
"Qui és Carles Riera?",
"Què pensa?",
"De què ha de tractar, segons ell, la conversa amb el govern espanyol?",
"On ha tingut lloc l'entrevista?",
"En que es centra la reunió segons el diputat?",
"I en què s'hauria de basar?",
"Considera necessari debatir d'altres temes?",
"Quin referèndum posarà el govern sobre la taula de comissió?",
"Creu que el govern del PSOE acceptarà el dret d'autodeterminació de Catalunya?",
"I la independència i la república?",
"Com ho saps?",
"Veu positiu que JxCat, ERC i el govern donin esperances d'arribar a una resolució amb l'estat espanyol?",
"Per què?",
"Quins dos perills veu ara mateix?",
"A què incita la CUP, doncs?"
] |
{
"answer_end": [
33,
166,
350,
392,
472,
579,
658,
906,
1032,
1070,
1121,
1382,
1499,
2300,
2882
],
"answer_start": [
0,
0,
170,
353,
394,
475,
582,
729,
920,
1034,
1072,
1125,
1437,
2018,
2585
],
"input_text": [
"El diputat de la CUP.",
"Que la comissió bilateral amb el govern espanyol, del 1r d'agost a Barcelona és prescindible, inútil, innecessària i enganyosa.",
"Sobre el dret d'autodeterminació, la construcció de la República, l'alliberament dels presos i la tornada dels exiliats.",
"A Europa Press.",
"En el desenvolupament autonòmic.",
"En la construcció i la ruptura democràtica.",
"No.",
"Un sota la fórmula de defensar els drets i llibertats a Catalunya, en relació a les vies de participació democràtica dels ciutadans catalans per decidir el seu futur.",
"No.",
"Tampoc.",
"Perquè ho ha dit de totes les maneres imaginables.",
"No.",
"Perquè implica tenir la gent enganyada amb expectatives falses.",
"Una, que tot entri en una situació d'estancament, de paralització, d'espai neutre que no porti enlloc i, per tant, a l'especulació al partidisme, i una altra és la traïció dels líders d'una segona transició i una nova reforma autonòmica.",
"A la mobilització davant un estat que no vol dialogar dels temes fonamentals per mantenir el conflicte democràtic optant per la unilateralitat i els fets consumats, per crear un escenari de concertació internacional que reconegui una solució política que impliqui l'autodeterminació."
]
}
|
bios
|
Rosa Roig i Soler (Marçà, el Priorat, 15 de juny de 1890 - Barcelona, 28 novembre de 1969) fou una pedagoga i feminista catalana, arraconada pel franquisme.
Nascuda a Marçà, era filla de Bonaventura Roig i Queralt, d'Anglesola, i Maria Soler Barceló, de Marçà. Tingué dues germanes, la Mundeta i la Raquel, durant el naixement de la qual morí la mare; la Rosa tenia cinc anys.
Estudià de mestra superior i el 1910 començava els estudis per a professora a l'Escola d'Estudis Superiors de Magisteri de Madrid, on adquirí els ideals de l'institucionalisme krausista. El 1914, una vegada inaugurada l'Escola Normal de Mestres de Palma, Rosa fou de les primeres professores que s'hi incorporà. Els defensors del paper tradicional de la dona criticaren la Rosa i les altres professores, ja que no podien consentir que les futures mestres es formessin en una Normal laica, fessin viatges pedagògics per Espanya i defensessin la coeducació. El 1915, Rosa donà suport a l'Institut d'Estudis Superiors de la Dona de Palma, amb la finalitat de donar educació secundària a les joves i una formació professional.
Fou una ciutadana molt activa i formà part de l'associacionisme cívic de Palma, publicà articles de divulgació científica i de temes d'actualitat a la premsa mallorquina i impartí conferències. Defensà el pacifisme com un valor femení que les dones havien d'aportar a l'educació i a la política. Ella des dels seus anys d'estudis a Madrid es relacionava amb el feminisme institucionalista, que a la vegada connectava amb el moviment feminista de dones universitàries europees i nord-americanes. Per això el maig de 1919 presentava des de la premsa mallorquina la Federació Internacional Femenina, dirigida per Celsia Regis.
Va ser depurada, desterrada i sotmesa a dos consells de guerra pel franquisme. Durant la resta de la seva vida va ser acusada de roja i francmaçona. Des d'aleshores, sense il·lusió ni perspectiva professional –encara que continuà fent classes a una escola Normal de Barcelona–, va viure en un exili interior.
El 2001, Francesca Comas i M. Isabel Miró van publicar-ne la biografía: Rosa Roig. Biografia d'una pedagoga (1890-1936). La població mallorquina de Marratxí va posar el seu nom a un carrer i també ho feu el seu poble natal, Marçà.
|
[
"Qui és Rosa Roig i Soler?",
"Qui eren els seus pares?",
"Quantes germanes va tenir?",
"Què va estudiar?",
"Quins eren els seus principis?",
"Per què va ser jutjada?",
"Què va fer l'any 1915?",
"Va ser una persona socialment implicada?",
"Per què advocava?",
"Què va presentar el maig de 1919?",
"Què li va passar durant l'època franquista?",
"De què la van inculpar?",
"Què va fer a partir de llavors?",
"Qui va editar la història de la seva vida en un llibre?",
"Quin reconeixement li van donar el poble de Mallorca i la vila on va néixer?"
] |
{
"answer_end": [
155,
259,
305,
506,
562,
931,
1098,
1292,
1394,
1722,
1801,
1871,
2031,
2152,
2262
],
"answer_start": [
0,
174,
261,
377,
453,
689,
933,
1100,
1294,
1604,
1724,
1803,
1873,
2033,
2154
],
"input_text": [
"Una pedagoga i feminista catalana arraconada pel franquisme.",
"Bonaventura Roig i Queralt, d'Anglesola, i Maria Soler Barceló, de Marçà.",
"Tingué dues germanes, la Mundeta i la Raquel.",
"Mestra superior, i el 1910 començava els estudis per a professora a l'Escola d'Estudis Superiors de Magisteri de Madrid.",
"Els de l'institucionalisme krausista.",
"Perquè no podien consentir que les futures mestres es formessin en una Normal laica, fessin viatges pedagògics per Espanya i defensessin la coeducació.",
"Donà suport a l'Institut d'Estudis Superiors de la Dona de Palma, amb la finalitat de donar educació secundària a les joves i una formació professional.",
"Sí.",
"Pel pacifisme com un valor femení que les dones havien d'aportar a l'educació i a la política.",
"La Federació Internacional Femenina, dirigida per Celsia Regis.",
"Va ser depurada, desterrada i sotmesa a dos consells de guerra.",
"De roja i francmaçona.",
"Va viure en un exili interior.",
"Francesca Comas i M. Isabel Miró.",
"Van posar el seu nom a un carrer."
]
}
|
bios
|
Raquel González Campos (Mataró, Maresme, 16 de novembre de 1989) és una atleta catalana, especialitzada en marxa.
Va començar a practicar l'atletisme al GA Lluïsos de Mataró i posteriorment, va competir amb l'Agrupació Atlètica Catalunya. Des de l'any 2004 es prepara esportivament al CAR de Sant Cugat, sota la direcció de Josep Marín. El 2013 va fitxar per la secció d'atletisme del FC Barcelona. En categories inferiors, va aconseguir diversos campionats de Catalunya sub-20 i sub-23 i d'Espanya sub-18, sub-20 i universitaria. En categoria absoluta, ha guanyat set Campionats de Catalunya en 20 km marxa i cinc d'Espanya. També és plusmarquista estatal en 10 km marxa (2016) i en 50 km marxa (2019). Internacional en dotze ocasions amb la selecció espanyola des de 2013, va aconseguir una medalla d'argent als Jocs Mediterranis de 2013 i va competir a dos Campionats del Món (2015 i 2019) i dos d'Europa (2014 i 2018). Va participar als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 en la prova de 20 km marxa, finalitzant en la 20a posició.
Entre d'altres reconeixements, va ser escollida la millor esportista de Mataró el 2018.
|
[
"Qui és Raquel González Campos?",
"On va néixer?",
"On es va iniciar amb l'atletisme?",
"A quina competició va participar més endavant?",
"On s'entrena des de 2004?",
"Qui l'entrena?",
"Quan va entrar al FC Barcelona?",
"Quines competicions de categories inferiors ha guanyat?",
"I en categoria absoluta?",
"Té la millor marca de l'estat?",
"Ha obtingut cap medalla?",
"A quines competicions no estatals va participar?",
"A quins Jocs Olímpics va competir?",
"Com va acabar en la competició de 20 km marxa?",
"Compta amb algun altre guardó?"
] |
{
"answer_end": [
112,
64,
173,
237,
302,
335,
397,
529,
624,
702,
839,
921,
977,
1035,
1123
],
"answer_start": [
0,
0,
114,
176,
239,
239,
337,
399,
531,
626,
775,
842,
923,
923,
1037
],
"input_text": [
"Una atleta catalana, especialitzada en marxa.",
"A Mataró.",
"Al GA Lluïsos de Mataró.",
"A l'Agrupació Atlètica Catalunya.",
"Al CAR de Sant Cugat.",
"Josep Marín.",
"El 2013.",
"Diversos campionats de Catalunya sub-20 i sub-23 i d'Espanya sub-18, sub-20 i universitaria.",
"Ha guanyat set Campionats de Catalunya en 20 km marxa i cinc d'Espanya.",
"Sí.",
"Sí.",
"A dos Campionats del Món (2015 i 2019) i dos d'Europa (2014 i 2018).",
"Als de Rio de Janeiro 2016.",
"En la 20a posició.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Altre enraonament entre dames, després d'haver anat a oferir:
-Quanta de gent! Li dic que la casa pot haver quedat contenta… Jo ho crec… Mes de trenta persones han anat a besar l'estola de mossèn Guix.
-Senyora, els amics són per les ocasions; i quan una calcula que amb sa assistència pot treure una animeta del Purgatori… Miri, el que vulguis per tu, vulgues pels altres…
-I quin luxo!… No hi ha més que vestits de tafetà…
-No me'n parli, que això esgarrifa. Jo no puc entendre com s'ho fan. Aquí té vostè la muller del senyor Tòfol. Ell guanya catorze rals escrivint en un magatzem de la riba, i ella gasta que és un primor. Vestits de seda, mantellina amb puntes; les nits de les festes vagi a l'Olimpo, que sempre els veurà amb llunetes.
-Miracles, senyora, miracles!… El meu marit té una casa al carrer d'En Cuch que li dóna quatre pessetes diàries i luego, uns camps a la Bordeta que estan molt ben arrendats; és enfermer de tres confraries; i, amb tant bé de Déu ¡que és cas de gastar com la muller del senyor Tòfol!
Entre enraonaments d'aquest gènero, termina l'Ofici. Cap persona s'ha recordat de dir un mot de bé; però han complert amb la família.
|
[
"Què hi havia després d'haver anat a oferir?",
"Hi havia molta gent?",
"Quantes persones van anar a besar l'estola de mossèn Guix?",
"Per què diu que són els amics?",
"Què pot passar si assisteixen?",
"Hi ha un ambient luxós?",
"És una cosa que causa una bona reacció?",
"Què fa la muller del senyor Tòfol?",
"De què treballa el seu marit?",
"Quins vestits solen portar?",
"On té una casa el marit de la que està parlant?",
"Què més té en propietat?",
"A què es dedica el marit?",
"Com termina l'Ofici?",
"Hi ha algú que hagi dit alguna cosa positiva?"
] |
{
"answer_end": [
60,
77,
200,
242,
372,
423,
492,
626,
595,
666,
818,
915,
947,
1076,
1123
],
"answer_start": [
0,
63,
137,
203,
246,
375,
426,
508,
508,
628,
774,
855,
917,
1025,
1078
],
"input_text": [
"Un altre enraonament entre dames.",
"Sí.",
"Més de trenta.",
"Per les ocasions.",
"Pot treure una animeta del Purgatori.",
"Sí.",
"No.",
"Gasta que és un primor.",
"Escriu en un magatzem de la riba.",
"Vestits de seda, mantellina amb puntes.",
"Al carrer d'En Cuch.",
"Uns camps a la Bordeta.",
"És enfermer de tres confraries.",
"Entre enraonaments d'aquest gènero.",
"No."
]
}
|
bios
|
Margalida Pons i Jaume (Palma, Mallorca, 10 de febrer de 1966) és una escriptora, poetessa i professora universitària mallorquina. Va estudiar filologia catalana i filologia comparada en la Universitat de les Illes Balears. En 1993 es va doctorar en Literatura Catalana per la Universitat de Barcelona, amb la tesi Els poetes insulars de postguerra.
En 1987 ―quan comptava amb 21 anys i encara estudiava a la Universitat de les Illes Balears―, l'Obra Cultural Balear li va atorgar el guardó Bartomeu Rosselló-Pòrcel ―un dels Premis 31 de desembre―, destinat a distingir a una persona menor de trenta-un anys que hagi sobresortit en el camp de l'animació cultural, la recerca (artística, humanística o científica) o la creació.
En 1989 es va llicenciar en Filologia Catalana. En 1990 va obtenir un mestratge amb la tesi Aproximació a l'obra narrativa de Blai Bonet. Des d'agost de 1993 fins a juny de 1996 va ser instructora associada del Departament d'Espanyol i Portuguès de la Universitat d'Indiana (a Bloomington). Al juliol de 1996 va retornar a Palma. Des d'octubre de 1996 fins a juny de 2002 va ser professora associada de Literatura Catalana i Teoria Literària a la Universitat de les Illes Balears, on coordina el grup de recerca Literatura Contemporània: Estudis Teòrics i Comparatius (LiCETC). Al juliol de 2002 es va convertir en la professora titular del departament de Filologia Catalana i Lingüística General, i des del 2020 n'és subdirectora.
A més de la seva obra crítica i d'estudi de la literatura, publicada en llibres i revistes, és autora dels poemaris Sis bronzes grisos d'alba (1986) i Les aus (1988).
|
[
"Qui és Margalida Pons i Jaume?",
"Quins van ser els seus estudis universitaris?",
"Quin va ser el seu doctorat?",
"Amb quina tesi?",
"Quan va obtenir el guardó Bartomeu Rosselló-Pòrcel?",
"Qui li va otorgar el premi?",
"A qui anava destinat?",
"Quan es va llicenciar en Filologia Catalana?",
"Què va aconseguir el 1990 amb la tesi Aproximació a l'obra narrativa de Blai Bonet?",
"On va treballar fora de Mallorca?",
"Va tornar a Palma?",
"Quines van ser les seves funcions a la Universitat de les Illes Balears?",
"Ha sigut professora titular del departament de Filologia Catalana i Lingüística General?",
"Quin altre càrrec té des de l'any 2020?",
"De quins llibres és autora?"
] |
{
"answer_end": [
129,
222,
301,
348,
515,
515,
725,
773,
863,
1016,
1055,
1303,
1423,
1457,
1624
],
"answer_start": [
0,
131,
232,
232,
358,
444,
481,
727,
775,
865,
1018,
1099,
1305,
1427,
1551
],
"input_text": [
"Una escriptora, poetessa i professora universitària mallorquina.",
"Va estudiar filologia catalana i filologia comparada en la Universitat de les Illes Balears.",
"Es va doctorar en Literatura Catalana per la Universitat de Barcelona.",
"Els poetes insulars de postguerra.",
"Quan comptava amb 21 anys i encara estudiava a la Universitat de les Illes Balears.",
"L'Obra Cultural Balear.",
"A distingir a una persona menor de trenta-un anys que hagi sobresortit en el camp de l'animació cultural, la recerca (artística, humanística o científica) o la creació.",
"En 1989.",
"Un mestratge.",
"Des d'agost de 1993 fins a juny de 1996 va ser instructora associada del Departament d'Espanyol i Portuguès de la Universitat d'Indiana (a Bloomington).",
"Sí.",
"Va ser professora associada de Literatura Catalana i Teoria Literària a la Universitat de les Illes Balears, on coordina el grup de recerca Literatura Contemporània: Estudis Teòrics i Comparatius (LiCETC).",
"Sí.",
"N'és subdirectora.",
"Dels poemaris Sis bronzes grisos d'alba (1986) i Les aus (1988)."
]
}
|
vilaweb
|
El congrés espanyol ha tancat avui la comissió d'investigació del finançament il·legal del PP sense emetre cap dictamen. Els grups no han estat capaços de consensuar les conclusions i ni tan sols s'han posat d'acord per establir que la comissió es creï a la pròxima legislatura. Un fracàs que el president de la comissió, el diputat de Nova Canàries, Pedro Quevedo, ha lamentat a les portes de la sala on s'han celebrat les reunions els darrers dos anys. D'aquesta manera, la cambra espanyola no emetrà cap condemna política pel suposat finançament irregular del PP. La comissió ha acabat amb la votació de dues propostes. La primera, proposada per Podem i amb el suport de Cs, reclamava que el dictamen inclogués la creació d'una nova comissió per convocar al congrés espanyol Mariano Rajoy, Ignacio Cosidó i Florentino Pérez. Aquesta primera proposta ha estat rebutjada per la majoria formada per PP, PSOE i PNB i Nueva Canarias. La segona, impulsada pel PSOE, proposava que la comissió seguís treballant per elaborar un dictamen definitiu que deixés fora del text el que ja s'havia rebutjat a la primera votació, és a dir la continuïtat de les tasques. A més del PSOE hi ha votat a favor el PNB, mentre que PP, Podem i Cs hi ha votat en contra. De fet, a aquesta última sessió de la comissió només el PSOE i Cs han presentat un escrit de conclusions que ni tan sols s'ha debatut. La comissió esgota el seu recorregut i el congrés espanyol quedarà dissolt dimarts vinent per la proximitat de les eleccions del 28 d'abril.
|
[
"Com ha acabat la investigació pel finançament il·lícit per part dels populars?",
"S'ha arribat a alguna conclusió?",
"En quin tema no s'han entès tampoc?",
"Qui és Pedro Quevedo?",
"Com ha sigut la seva reacció al fracàs?",
"Què farà la cambra espanyola envers aquest finançament il·legítim?",
"Com ha finalitzat la comissió?",
"Qui ha plantejat la primera?",
"Què demanava?",
"Per qui ha estat denegada?",
"Qui ha instigat la segona proposta?",
"Què oferia?",
"Qui ha votat a favor?",
"I en contra?",
"Què passa a finals d'abril?"
] |
{
"answer_end": [
119,
181,
277,
364,
453,
565,
621,
676,
826,
930,
961,
1154,
1197,
1246,
1522
],
"answer_start": [
0,
121,
184,
293,
351,
473,
567,
623,
623,
828,
932,
932,
1156,
1199,
1422
],
"input_text": [
"Sense emetre cap dictamen.",
"No.",
"En establir que la comissió es creï a la pròxima legislatura.",
"El president de la comissió i diputat de Nova Canàries.",
"S'ha lamentat a les portes de la sala on s'han celebrat les reunions els darrers dos anys.",
"No emetrà cap condemna política.",
"Amb la votació de dues propostes.",
"Podem i amb el suport de Cs.",
"Que el dictamen inclogués la creació d'una nova comissió per convocar al congrés espanyol Mariano Rajoy, Ignacio Cosidó i Florentino Pérez.",
"Per la majoria formada per PP, PSOE i PNB i Nueva Canarias.",
"El PSOE.",
"Que la comissió seguís treballant per elaborar un dictamen definitiu que deixés fora del text el que ja s'havia rebutjat a la primera votació, és a dir la continuïtat de les tasques.",
"El PSOE i el PNB.",
"El PP, Podem i Cs.",
"Hi ha eleccions."
]
}
|
vilaweb
|
La crisi sanitària i el confinament general de la població de resultes de la Covid-19 han trasbalsat els ritmes vitals de tothom i també, en conseqüència, la manera d'accedir als continguts culturals. N'és una prova que els dos primers dies de confinament les visites a l'espai digital de les biblioteques públiques, eBiblioCat, va augmentar d'un 500%. I en el mateix període el préstec de llibres electrònics va créixer d'un 150%. Per respondre a l'augment sobtat de la demanda, la Generalitat, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona i les Biblioteques de Barcelona han aprovat la contractació immediata de més títols i llicències d'ús per un valor de 120.000 euros, alhora que s'ha augmentat el nombre de documents que pot manllevar cada persona cada dia. Sobre la base d'aquest acord, tothom pot accedir a la biblioteca digital eBiblioCat. I el fet de no tenir el carnet de la biblioteca ja no serà cap entrebanc, perquè d'ara endavant també es pot obtenir telemàticament. Una vegada fet el registre a la web que s'ha activat, l'usuari tindrà tres mesos per a anar a qualsevol biblioteca a recollir el carnet, però tindrà accés als serveis digitals de seguida. Revistes en català gratuïtes durant el confinament A banda tot el material amb què comptava la plataforma, ara s'hi han incorporat els recursos que editors i, en general, empreses de continguts digitals ofereixen gratuïtament als ciutadans mentre duri la crisi sanitària, com ara el banc de dades per a escoles SIR Issues Researcher i la col·lecció de còmics ‘Underground and Independent Comics‘. Actualment, des d'eBiblioCat es pot accedir a una col·lecció de més de cent mil documents digitals, com ara llibres electrònics, audiollibres, música, films i documentaris, enciclopèdies generals de referència i d'informació sobre temes mèdics, cursos d'anglès, etc. A més, s'ofereixen col·leccions diferenciades per temàtiques, com ara la col·lecció ‘Estan bojos, aquests romans!' en homenatge a Albert Uderzo, el creador d'Asterix, mort fa poc; ‘Misteris acollidors', relacionada amb obres de gènere negre; i ‘Sofà, manta i crispetes', amb una selecció acurada dels grans clàssics de la història del cinema. I si ens interessa un tema en concret, també es pot recórrer a l'índex on apareix una llista de cada matèria: art, ciència i tecnologia, humanitats i ciències socials, oci, idiomes, música… Música per a atenuar l'aïllament: festivals en directe des de casa
|
[
"Què ha trasbalsat la vida de totes les persones?",
"Què s'ha vist també afectat?",
"On hi va haver més presència virtual les dues primeres jornades de confinament?",
"Quin va ser el percentatge?",
"Quant va augmentar el préstec d'obres digitals?",
"Què s'ha fet per afrontar aquest creixement imprevist?",
"Qui té accés a la biblioteca digital catalana?",
"Serà necessari tenir carnet de biblioteca?",
"Per què?",
"Un cop demanat, quant de temps està disponible el carnet per anar-lo a buscar?",
"Un usuari haurà d'esperar a tenir-lo per poder accedir a les obres digitals?",
"Què brindaran alguns sectors de l'àmbit digital durant el confinament?",
"Quantes obres electròniques són accessibles actualment?",
"De quina manera s'organitzen les col·leccions que estan a disposició del públic?",
"On es pot accedir si busquem un contingut específic?"
] |
{
"answer_end": [
128,
199,
351,
351,
430,
767,
852,
926,
985,
1122,
1173,
1445,
1670,
1899,
2290
],
"answer_start": [
0,
129,
220,
256,
376,
432,
799,
854,
866,
987,
1041,
1282,
1572,
1846,
2184
],
"input_text": [
"La crisi sanitària i el confinament general de la població de resultes de la Covid-19.",
"La manera d'accedir als continguts culturals.",
"A l'espai digital de les biblioteques públiques, eBiblioCat.",
"Un 500%.",
"Un 150%.",
"La Generalitat, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona i les Biblioteques de Barcelona han aprovat la contractació immediata de més títols i llicències d'ús per un valor de 120.000 euros, alhora que s'ha augmentat el nombre de documents que pot manllevar cada persona cada dia.",
"Tothom.",
"No.",
"Perquè d'ara endavant també es pot obtenir telemàticament.",
"Tres mesos.",
"No.",
"Recursos gratuïts.",
"Més de cent mil.",
"Per temàtiques.",
"A l'índex on apareix una llista de cada matèria."
]
}
|
vilaweb
|
L'administració Trump ha engegat avui una operació gairebé sense precedents en imputar un cap d'estat estranger, Nicolás Maduro, i oferir quinze milions de dolars per la seva detenció. Un tribunal de Nova York l'acusa de ‘narcoterrorisme', tràfic de cocaïna i emblanquiment de capital. Els fiscals diuen que Maduro dirigia un càrtel de droga i que va continuar fent-ho fins i tot després d'arribar a la presidència de Veneçuela. Ho ha anunciat el fiscal general dels Estats Units, membre de l'executiu de Donald Trump, William Barr, en una conferència de premsa on ha afegit que també han imputat una dotzena de membres més del govern i membres dels òrgans d'intel·ligència veneçolans, així com alguns membres de les FARC colombianes. El Departament d'Estat nord-americà ha emès un comunicat on diu que ‘aquestes persones van violar la confiança pública en facilitar que embarcacions de drogues sortissin de Veneçuela' i en controlar els avions que marxaven del país. Els càrrecs contra els dirigents veneçolans s'estableixen en quatre causes distintes, dues a Nova York, una a Miami i una altra a Washington. Els Estats Units ofereixen fins a quinze milions de dòlars per informació que condueixi a la detenció de Maduro i la resta d'imputats. Els Estats Units van encapçalar el suport internacional al cop fallit per a fer president de Veneçuela Juan Guaidó, a qui Trump continua donant suport. En el seu darrer discurs sobre l'estat de la unió, el president nord-americà va convidar Guaidó i va acusar Maduro d'ésser ‘un mandatari il·legítim' que és ‘brutal contra el seu poble' i va amenaçar el president veneçolà d'arrabassar-li el poder. Guaidó: mig any de presidència fictícia
|
[
"Què ha iniciat el govern dels Estats Units?",
"Quants diners prometen pel seu arrest?",
"De què l'incrimina el poder judicial de Nova York?",
"Què opina la Fiscalia sobre el dirigent veneçolà?",
"Com es diu el fiscal general dels EUA?",
"On ho ha comunicat?",
"A qui més s'ha denunciat?",
"Què ha declarat el Departament d'Estat?",
"Quantes causes s'obren contra els polítics de Veneçuela?",
"On es troben?",
"Què van dirigir els EUA de forma internacional?",
"Tot i això, Trump ha deixat de fer-li costat?",
"I ha invitat a Guaidó a algun acte?",
"De què va incriminar Maduro?",
"El va coaccionar?"
] |
{
"answer_end": [
127,
183,
284,
427,
531,
561,
733,
966,
1052,
1108,
1359,
1395,
1492,
1581,
1642
],
"answer_start": [
0,
131,
185,
286,
429,
429,
519,
735,
968,
1029,
1245,
1348,
1397,
1448,
1584
],
"input_text": [
"Una operació per imputar un cap d'estat estranger, Nicolás Maduro.",
"Quinze milions.",
"De narcoterrorisme, tràfic de cocaïna i emblanquiment de capital.",
"Que dirigia un càrtel de droga i que va continuar fent-ho fins i tot després d'arribar a la presidència de Veneçuela.",
"William Barr.",
"En una conferència de premsa.",
"A una dotzena de membres més del govern i membres dels òrgans d'intel·ligència veneçolans, així com alguns membres de les FARC colombianes.",
"Que aquestes persones van violar la confiança pública en facilitar que embarcacions de drogues sortissin de Veneçuela i en controlar els avions que marxaven del país.",
"En quatre causes distintes.",
"Dues a Nova York, una a Miami i una altra a Washington.",
"El suport al cop fallit per a fer president de Veneçuela Juan Guaidó.",
"No.",
"Sí.",
"D'ésser un mandatari il·legítim que és brutal contra el seu poble.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Carme Sallés i Barangueras (Vic, 1848 — Madrid, 1911) va ser una monja catalana que, el 1892, va fundar a Burgos la congregació de les Religioses Concepcionistes Missioneres de l'Ensenyament per a l'educació de les nenes. Fou beatificada el 1998 i canonitzada l'octubre de 2011.
Carme Sallés i Barangueras era la segona de deu germans en una família humil. De petita va destacar per la seva devoció i la seva capacitat de lideratge. Uns coneguts de la família van demanar als seus pares que permetessin que es casés amb el seu fill; tot i ser un bon matrimoni, la noia el va refusar i va manifestar la seva vocació religiosa. Tot i la negativa inicial dels seus pares, que l'obliguen a acceptar el casament, és finalment autoritzada a trencar el compromís i abraçar la vida religiosa.
Va entrar com a novícia a les Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat de Barcelona el 1871, que treballen en la rehabilitació de dones marginades, prostitutes, etc. Carme, però, vol treballar en l'ensenyament de nens, prevenint així, amb l'educació prèvia, que sigui necessària una rehabilitació: ho resumia amb el lema "para alcanzar buenos fines, son menester buenos principios". Així, les deixà per ingressar a la comunitat de Dominiques de l'Anunciata, dedicades a l'ensenyament de les nenes. Creia fermament que la cultura podria fer que la dona ocupés amb dignitat el seu lloc a la família, com a educadora dels seus fills, i a la societat, que està, de mica en mica, donant possibilitats laborals a les dones. A més, creu també que la cultura pot donar suport a una fe veritable, evitant la superstició i la sensibleria de la religiositat del moment.
Dubta, però de la seva vocació en l'educació i pensa de dedicar-se a la vida contemplativa, el 1892 va sortir de la congregació amb tres companyes, però no van ser acceptades en els ordes contemplatius on van intentar entrar. A Madrid Sallés va trobar el sacerdot Celestino de Pazos, que li aconsellà reprendre el seu intent inicial i fundar un nou institut dedicat a l'ensenyament femení. La posà en contacte amb l'arquebisbe de Burgos Manuel Gómez-Salazar y Lucio-Villegas, que promulgà el decret d'erecció de l'institut de les Concepcionistes de Sant Domènec el 16 d'abril de 1893, nomenant-ne Sallés superiora general. A causa de les protestes de les Dominiques de l'Anunciata, la congregació va haver d'eliminar del nom la referència a Sant Domènec.
Amb les seves companyes, funden nous col·legis a Segòvia, El Escorial, Madrid, Pozoblanco, Almadén, Valdepeñas, Manzanares, Santa Cruz de Mudela, Barajas de Melo, Arroyo del Puerco, Santa Cruz de la Zarza... Després de Castella, la congregació s'estén per Navarra, a Murchante.
L'institut, dedicat a l'ensenyament de nenes i joves, va ser aprovat per la Santa Seu el setembre de 1908. Va morir a Madrid el 25 de juliol de 1911.
Va ésser beatificada per Joan Pau II a Roma, el 1998. Després de confirmar-se un segon miracle, s'aprovà la seva canonització a Roma, celebrada el 21 d'octubre de 2012, a càrrec de Benet XVI.
|
[
"Qui va ser Carme Sallés i Barangueras?",
"Quan la van beatificar?",
"La van fer santa després?",
"Quants germans tenia?",
"Era una família benestant?",
"Per què va sobresortir de menuda?",
"Es va voler casar?",
"Per què?",
"Pot dedicar-se a la religiositat, finalment?",
"On va entrar Carme com a principiant?",
"A què es volia dedicar?",
"Quina opinió tenia sobre les dones?",
"Va aconseguir entrar en algun orde religiós contemplatiu?",
"On funda col·legis?",
"Quan va acceptar l'Església l'institut enfocat a l'educació de les dones?"
] |
{
"answer_end": [
220,
245,
277,
334,
355,
431,
582,
624,
783,
887,
1021,
1520,
1887,
2622,
2801
],
"answer_start": [
0,
222,
222,
279,
279,
357,
433,
533,
626,
785,
970,
1302,
1710,
2418,
2696
],
"input_text": [
"Una monja catalana que, el 1892, va fundar a Burgos la congregació de les Religioses Concepcionistes Missioneres de l'Ensenyament per a l'educació de les nenes.",
"El 1998.",
"Sí.",
"10.",
"No.",
"Per la seva devoció i la seva capacitat de lideratge.",
"No.",
"Per la seva vocació religiosa.",
"Sí.",
"A les Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat de Barcelona.",
"A l'ensenyament de nens.",
"Que la cultura podria fer que la dona ocupés amb dignitat el seu lloc a la família, com a educadora dels seus fills, i a la societat, que està, de mica en mica, donant possibilitats laborals a les dones.",
"No.",
"A Segòvia, El Escorial, Madrid, Pozoblanco, Almadén, Valdepeñas, Manzanares, Santa Cruz de Mudela, Barajas de Melo, Arroyo del Puerco i Santa Cruz de la Zarza.",
"El setembre de 1908."
]
}
|
bios
|
Eliana Thibaut i Comalada (Rigardà, 28 d'abril de 1928 – Perpinyà, 6 d'abril de 2021) fou una cuinera nord-catalana, historiadora de la gastronomia i divulgadora, i autora de llibres sobre gastronomia catalana, com ara La cuina dels Països Catalans. Reflex d'una societat (2001) i La cuina medieval catalana (2006). Així mateix, va ser autora d'una important obra sobre cuina i nutrició, que abraça més d'una trentena de llibres, a més d'articles divulgatius i un CD-ROM interactiu.
Thibaut i Comalada es dedicà sobretot a la recuperació de la cuina catalana tradicional i les receptes medievals i populars.
L'any 1985, va impulsar la creació dels tallers de cuina catalana tradicional - l'Escola de Cuina Catalana d'Illa de Tet, a Illa de Tet, Rosselló -, destinats a preservar i difondre la cuina de territori, i allí impartia tallers de cuina.
Era filla de mestres d'escola. El febrer de 1939 a Argelers, en el moment de la Retirada, va descobrir l'horror dels camps de refugiats republicans. Durant la Segona Guerra Mundial, els seus pares la van enviar a Murat.
Va cursar estudis superiors en higiene i ciències de l'alimentació a París, on va sortir primera de la seva promoció. Els primers temps va publicar manuals pedagògics diversos quan la gastronomia encara no estava en voga. Quan va tornar a Perpinyà, va conèixer Josep-Maria Batista i Roca, que la introduí a la cultura catalana.
Durant anys ensenyà l'assignatura "Higiene de l'Alimentació" a diversos centres educatius francesos i, sobre aquest tema, publicà diversos manuals. L'any 1985 va col·laborar a crear els Tallers de Cuina Catalana Tradicional, per a preservar i difondre la cuina de territori. Allí va fer tallers de cuina.
Va col·laborar com a periodista culinària a les revistes i periòdics Der Feinsmäcker, Sant Joan i Barres, Truc i Sud.
El seu primer llibre de cuina pròpiament dit, Cuina rossellonesa i de la Costa Brava, del 1968, va ser en català. Després, els anys 1970 i 80, va editar alguns llibres de cuina en francès –el 2004 publicà també un en castellà–, i acabà alternant els títols en francès i català, en els quals posava de manifest la seva recerca etnològica en el camp de l'alimentació (amb una especial incidència en el període de l'edat mitjana) i la seva capacitat d'innovació pel que fa a receptes creades a partir del substrat tradicional de la cuina nord-catalana. Dins de la col·lecció "El Cullerot" de Cossetània Edicions, va publicar La cuina tradicional de la Catalunya Nord, La cuina del foie gras, Les amanides de la Mediterrània, Cuina medieval catalana i La cuina de la poma. Va ser distingida amb nombrosos premis gastronòmics i cívics i va gaudir d'un important reconeixement tant a la Catalunya Nord com a tot arreu.
Eliana Thibaut era mare del músic Pascal Comelade.
Algunes obres de la seva extensa bibliografia són els següents:
|
[
"Qui va ser Eliana Thibaut i Comalada?",
"On va néixer?",
"Quines obres va escriure?",
"Quants llibres sobre alimentació ha escrit?",
"Què va voler rescatar?",
"Què feia a l'Escola de Cuina Catalana?",
"A què es dedicaven els seus pares?",
"De què es va assabentar l'any 1939?",
"On la van portar els seus progenitors durant la Segona Guerra Mundial?",
"Què va a estudiar a la capital francesa?",
"Qui la va connectar amb la cultura de Catalunya?",
"Quina matèria educativa va impartir a França?",
"Quines van ser les seves tasques en l'àmbit periodístic?",
"Quina va ser la seva primera obra de temàtica culinària?",
"Quins guardons va obtenir?"
] |
{
"answer_end": [
211,
56,
316,
430,
608,
847,
878,
996,
1067,
1143,
1395,
1496,
1819,
1905,
2732
],
"answer_start": [
0,
0,
167,
331,
485,
622,
849,
880,
998,
1069,
1291,
1397,
1703,
1821,
2590
],
"input_text": [
"Fou una cuinera nord-catalana, historiadora de la gastronomia i divulgadora, i autora de llibres sobre gastronomia catalana.",
"A Rigardà.",
"La cuina dels Països Catalans, Reflex d'una societat (2001) i La cuina medieval catalana (2006).",
"Més d'una trentena.",
"La cuina catalana tradicional i les receptes medievals i populars.",
"Impartia tallers destinats a preservar i difondre la cuina de territori.",
"Eren mestres d'escola.",
"De l'horror dels camps de refugiats republicans.",
"A Murat.",
"Estudis superiors en higiene i ciències de l'alimentació.",
"Josep-Maria Batista i Roca.",
"Higiene de l'Alimentació.",
"Va col·laborar com a periodista culinària a les revistes i periòdics Der Feinsmäcker, Sant Joan i Barres, Truc i Sud.",
"Cuina rossellonesa i de la Costa Brava.",
"Va ser distingida amb nombrosos premis gastronòmics i cívics i va gaudir d'un important reconeixement tant a la Catalunya Nord com a tot arreu."
]
}
|
vilaweb
|
L'ex-membre d'Unió Democràtica Antoni Castellà, actualment a Demòcrates de Catalunya, ha passat pel programa ‘El suplement' de Catalunya Ràdio, on ha parlat de la reelecció ahir de Josep Antoni Duran i Lleida al capdavant del partit i l'ha considerada coherent. Ha equiparat el veterà dirigent amb la funció que té el capità d'un vaixell quan naufraga: ‘Això que ha passat després de les eleccions del 27 de setembre és un ensurt enorme amb un iceberg, i per coherència el capità és l'últim que ha de marxar d'un vaixell.' ‘Jo mateix, i molta gent, al juny vam decidir deixar el partit, perquè la ruta marcada portava Unió lluny del seu lloc en la política catalana', ha afirmat. I ha denunciat que l'aparell d''Unió ‘ha amenaçat durant anys la militància'. Negociació amb la CUP Quant la formació del govern, l'actualment diputat electe de Junts pel Sí s'ha mostrat convençut que es podrà arribar a un acord amb la CUP: ‘No és una situació normal postelectoral on unes formacions polítiques han d'intentar pactar, sinó que anem a construir un estat i estic convençut que hem de poder arribar a un acord.' ‘Segur que ens entendrem amb la CUP perquè el desafiament que tenim al davant és històric', ha afegit. ‘Primer hem de ser un estat independent i després ja parlarem de quin tipus d'estat construïm.' Micromecenatge per al congrés fundacional Antoni Castellà també ha avançat que Demòcrates de Catalunya ha engegat una campanya de micromecenatge per a aconseguir 4.500 euros i així poder finançar el congrés fundacional del 7 de novembre vinent. ‘A Demòcrates de Catalunya renunciem el crèdit bancari. Mai no podrem estar endeutats', ha justificat.
|
[
"Qui és Antoni Castellà?",
"On es troba avui dia?",
"De què ha parlat?",
"On ho ha compartit?",
"Què opina de la reelecció?",
"Amb què ha relacionat el veterà dirigent?",
"Què diu que ha de fer el capità?",
"Per què diu que va deixar el partit?",
"Què ha manifestat?",
"El diputat electe de Junts pel Sí veu possible un pacte amb la CUP?",
"Com descriu el procés a seguir?",
"Per què creu que estaran d'acord amb la CUP?",
"Què cal fer primer?",
"Quina operació ha iniciat Demòcrates de Catalunya?",
"Què diuen que mai faran els Demòcrates de Catalunya?"
] |
{
"answer_end": [
46,
84,
232,
232,
260,
351,
520,
665,
755,
919,
1049,
1195,
1248,
1548,
1635
],
"answer_start": [
0,
0,
147,
86,
144,
262,
455,
524,
682,
810,
922,
1107,
1210,
1384,
1551
],
"input_text": [
"L'ex-membre d'Unió Democràtica.",
"A Demòcrates de Catalunya.",
"De la reelecció ahir de Josep Antoni Duran i Lleida al capdavant del partit.",
"Al programa ‘El suplement' de Catalunya Ràdio.",
"L'ha considerada coherent.",
"Amb la funció que té el capità d'un vaixell quan naufraga.",
"És l'últim que ha de marxar d'un vaixell.",
"Perquè la ruta marcada portava Unió lluny del seu lloc en la política catalana.",
"Que l'aparell d''Unió ha amenaçat durant anys la militància.",
"Sí.",
"No és una situació normal postelectoral on unes formacions polítiques han d'intentar pactar, sinó que es va a construir un estat.",
"Perquè el desafiament que tenim al davant és històric.",
"Ser un estat independent.",
"Una de micromecenatge per a aconseguir 4.500 euros i així poder finançar el congrés fundacional del 7 de novembre vinent.",
"Que mai no podran estar endeutats."
]
}
|
mitologia
|
Linceu (Lynceus, Λυγκεύς) fou una deïtat mitològica, fill d'Egipte i d'Argífia, i marit de la danaide Hipermnestra, amb qui va ser el pare d'Abant.
Fou rei d'Argos quan era anomenada Λυλκήϊον Ἄργος. La llegenda diu que les Danaides, per desig del seu pare, van matar als seus marits en una nit però que Hipermnestra va salvar la vida de Linceu. Danau va confinar a la filla desobedient, però finalment la va retornar a Danau al que va designar successor en el tron d'Argos. En algunes versions de la llegenda, les Danaides, tret d'Hipermnestra (o, de vegades alternativament Amimone) van ser castigats al Tàrtar amb l'obligació de portar aigua amb una gerra amb forats, que sempre es filtrava.
Hi ha un altre Linceu, germà d'Idas i fill d'Afareu. Aquest Linceu va participar en la cacera del senglar de Calidó, i a l'expedició dels argonautes, on era famós per l'agudesa de la seva vista. Hi veia, per exemple, a través d'un tauló de roure, i també veia les coses amagades sota terra. Les seves gestes més conegudes es relacionen amb la lluita contra els Dioscurs per causa de les Leucípides, on Linceu i el seu germà Idas van morir a mans de Càstor i Pòl·lux.
|
[
"Qui va ser Linceu?",
"De qui era fill?",
"Qui era la seva dona?",
"Va tenir algun fill?",
"De què va ser rei?",
"Què van fer les Danaides per voluntat del seu pare?",
"Què va fer doncs Hipermnestra?",
"Què va fer Danau?",
"La va deixar captiva per sempre?",
"Quina condemna s'explica en altres versions de la llegenda?",
"Quin altre personatge hi ha que és germà d'Idas i fill d'Afareu?",
"Què va fer?",
"Per què era conegut?",
"Què podia percebre?",
"Quines són les seves heroïcitats més conegudes?"
] |
{
"answer_end": [
51,
78,
114,
146,
163,
294,
344,
386,
425,
693,
746,
843,
888,
984,
1092
],
"answer_start": [
0,
0,
82,
82,
148,
220,
295,
346,
388,
475,
695,
748,
848,
890,
986
],
"input_text": [
"Una deïtat mitològica.",
"D'Egipte i d'Argífia.",
"La danaide Hipermnestra.",
"Sí.",
"D'Argos.",
"Van matar als seus marits en una nit.",
"Va salvar la vida de Linceu.",
"Va confinar a la filla desobedient.",
"No.",
"Les Danaides, tret d'Hipermnestra, van ser castigats al Tàrtar amb l'obligació de portar aigua amb una gerra amb forats, que sempre es filtrava.",
"Un altre Linceu.",
"Va participar en la cacera del senglar de Calidó, i a l'expedició dels argonautes.",
"Per l'agudesa de la seva vista.",
"Podia veure a través d'un tauló de roure, i també veia les coses amagades sota terra.",
"Les que es relacionen amb la lluita contra els Dioscurs per causa de les Leucípides."
]
}
|
mitologia
|
Lísip (Lysippus, Lýsippos Λύσιππος) (Sició c. 390 - 310 aC) va ser un escultor grec d'època clàssica, germà de Lisistrat i contemporani d'Escopes i de Praxíteles. Va ser el creador d'una tècnica revolucionària que consistia a fer els caps proporcionalment més petits que els cossos per produir una sensació de grandesa.
Va destacar principalment com a autor de retrats en bronze, per als quals era molt sol·licitat. El seu client més famós va ser Alexandre el Gran, que li va encarregar diversos retrats, els quals esdevindrien els models de les representacions posteriors del rei macedoni.
Van ser deixebles seus Cares de Cnidos i Eutíquides de Sició, a més dels seus tres fills, especialment Euticràtides.
L'esmenten entre altres Pausànies i Plini el Vell. El primer diu que va fer una estàtua al vencedor olímpic Troile (que va guanyar a l'olimpíada 102, però les estàtues se solien fer bastants anys després de la victòria) de la que una inscripció es va trobar a Roma (Σέλευκος βασιλεύς. Λύσιππος ἐποίει; com que Seleuc no va assolir el títol reial fins a l'olimpíada 117 s'ha suposat que floria vers el 300 aC però sovint s'afegien inscripcions a estàtues fetes abans.
Treballava principalment el bronze (faber aerarilus), i va ser considerat el més gran escultor i sempre deia que el que s'havia d'imitar era la natura i no als artistes. Ciceró diu que considerava el Dorífor i Policlet els seus mestres i certament el seu estil estava connectat amb l'escola argiva de Policlet igual que l'escola d'Escopes i Praxíteles estava relacionada amb l'escola àtica de Fídies.
Plini el Vell li atribuí prop de 1.500 obres, no conservades, però de les quals ens han arribat diverses còpies. Sembla que cobrava una peça d'or per cada estàtua; les peces d'or foren contades després de la seva mort.
Com que totes les seves estàtues foren fetes en bronze, cap s'ha conservat, ja que el bronze es deteriora ràpidament amb el temps, tot i que hi ha algunes còpies en joies i monedes. Entre els treballs més remarcables que se li han atribuït cal destacar l'Hèracles Farnese i l'Hèracles assegut. La seva obra més coneguda és l'Apoxiòmenos, estàtua d'un jove que es treu l'oli del cos amb un estrígil de la qual es conserva una còpia als Museus Vaticans.
La següent és una llista d'algunes de les seves principals obres, moltes de les quals dedicades al seu tema preferit, Hèrcules:
«Lisip». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
|
[
"Qui va ser Lísip?",
"De qui era familiar?",
"Qui va viure en la seva mateixa època?",
"Quina competència innovadora va crear?",
"Per quines obres era reconegut especialment?",
"Estava molt demandat?",
"Qui va ser el seu client més cèlebre?",
"Què li va solicitar?",
"Quins van ser els seus aprenents?",
"Quin material treballava fonamentalment?",
"Què deia que s'havia de representar?",
"Amb quina escola estava relacionat el seu estil?",
"Quantes obres li va assignar Plini el Vell?",
"Quines obres més destacables cal mencionar?",
"Quina és la més famosa?"
] |
{
"answer_end": [
100,
120,
161,
318,
378,
414,
464,
503,
706,
1209,
1343,
1484,
1620,
2087,
2192
],
"answer_start": [
0,
0,
123,
163,
320,
320,
416,
447,
591,
1175,
1272,
1423,
1576,
1977,
2089
],
"input_text": [
"Un escultor grec d'època clàssica.",
"Era germà de Lisistrat.",
"Escopes i de Praxíteles.",
"Fer els caps proporcionalment més petits que els cossos per produir una sensació de grandesa.",
"Per retrats en bronze.",
"Sí.",
"Alexandre el Gran.",
"Diversos retrats.",
"Cares de Cnidos i Eutíquides de Sició, a més dels seus tres fills, especialment Euticràtides.",
"El bronze.",
"A la natura i no als artistes.",
"Amb l'escola argiva de Policlet.",
"Prop de 1.500.",
"L'Hèracles Farnese i l'Hèracles assegut.",
"L'Apoxiòmenos, estàtua d'un jove que es treu l'oli del cos amb un estrígil."
]
}
|
vilaweb
|
L'any 1989, un grup de ciutadans estonians va crear una organització privada, el Congrés d'Estònia, que té elements semblants al Consell per la República català creat recentment. El Congrés va nàixer impulsat per un grup que rebia el nom de Comitè Ciutadà per Estònia, el propòsit del qual era posar en qüestió la legalitat soviètica del moment tot reafirmant que Estònia tenia una legalitat anterior i superior, basada en l'Estònia independent de preguerra. La primera tasca dels comitès va ser crear un registre de ciutadania estonià, al qual podien apuntar-se de manera voluntària tots els estonians i els russos o els descendents directes de russos que haguessin arribat al país abans del 1940, quan va tenir lloc la invasió soviètica del país. 790.000 estonians, que representaven el 60% de la població total d'Estònia, s'hi havien registrat el febrer del 1990, més de dos anys abans de la independència real del país. Eleccions al Congrés d'Estònia. Aquell mes, es van fer les eleccions al Congrés d'Estònia, una institució nova creada a partir d'aquell registre. S'hi van presentar trenta-un partits, la majoria dels quals també es va presentar a les eleccions al Soviet Suprem d'Estònia, el parlament oficial del país en aquell moment, que es van fer el mateix mes. Després de les eleccions, el Soviet Suprem va canviar el seu nom pel de Consell Suprem. Tunne-Väldo Kelam, actualment diputat del PP al Parlament Europeu, va ser el president del Congrés d'Estònia. En les eleccions al Congrés d'Estònia, a diferència de les eleccions al Soviet Suprem, podien prendre part no tan sols els ciutadans de la república soviètica d'Estònia sinó també els estonians o descendents d'estonians de tot el món. En canvi, no podien participar els russos arribats a Estònia després del 1940, ja que es considerava que formaven part de l'ocupació militar del país. La Unió Soviètica va decretar que el Congrés d'Estònia era una organització il·legal, però no va poder-ne aturar les activitats. El setembre del 1991, un any i mig després de les eleccions al Congrés, els dos parlaments varen crear una comissió conjunta encarregada de redactar la constitució de l'Estònia independent. L'Assemblea Constitucional va ser formada per trenta diputats de cadascun dels dos parlaments i va treballar entre setembre i abril del mateix any en la redacció del text. La nova constitució es va aprovar el juny del 1992 en un referèndum organitzat solament pel Consell Suprem, atès que el Congrés d'Estònia era una organització privada, encara que actués de fet com el parlament lliure del país. Després del cop d'estat del setembre del 1992 a Moscou, Estònia va proclamar la independència i les dues institucions, el Consell Suprem i el Congrés d'Estònia, es van dissoldre al mateix temps per deixar pas al parlament, que va aplicar la constitució aprovada mig any abans.
|
[
"Què es va fundar el 1989?",
"Té similituds amb el Consell per la República català?",
"Qui va impulsar la creació del Congrés d'Estònia?",
"Quin objectiu tenia?",
"Amb quins arguments?",
"Quina va ser la primera acció dels comitès?",
"Quants estonians es van registrar el febrer del 1990?",
"Quants partits es van presentar a les eleccions del Congrés d'Estònia?",
"Qui va ser el president del Congrés d'Estònia?",
"Qui podia participar a les eleccions al Congrés d'Estònia?",
"Qui no podia prendre part?",
"Per què?",
"Es va considerar el Congrés d'Estònia una organització il·legal?",
"Què va passar un any i mig després de les eleccions al Congrés?",
"Què va anunciar Estònia el setembre del 1992 a Moscou?"
] |
{
"answer_end": [
98,
160,
267,
344,
457,
535,
865,
1106,
1470,
1705,
1784,
1856,
1942,
2175,
2669
],
"answer_start": [
0,
78,
179,
269,
345,
459,
749,
1070,
1362,
1472,
1707,
1717,
1858,
2009,
2576
],
"input_text": [
"Una organització privada, el Congrés d'Estònia.",
"Sí.",
"Un grup que rebia el nom de Comitè Ciutadà per Estònia.",
"Posar en qüestió la legalitat soviètica del moment.",
"Que Estònia tenia una legalitat anterior i superior, basada en l'Estònia independent de preguerra.",
"Crear un registre de ciutadania estonià.",
"790.000 estonians.",
"Trenta-un.",
"Tunne-Väldo Kelam.",
"No tan sols els ciutadans de la república soviètica d'Estònia sinó també els estonians o descendents d'estonians de tot el món.",
"Els russos arribats a Estònia després del 1940.",
"Perquè es considerava que formaven part de l'ocupació militar del país.",
"Sí.",
"Els dos parlaments varen crear una comissió conjunta encarregada de redactar la constitució de l'Estònia independent.",
"Va proclamar la independència."
]
}
|
mitologia
|
Les cançons de gesta són epopeies medievals europees en llengua romànica, redactades en vers i transmeses originalment per joglars que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals, que fan èmfasi en els combats entre cristians i sarraïns. En general, les cançons de gesta les recitaven intèrprets professionals, mentre que les novel·les de cavalleries s'associen amb la lectura privada.
Les cançons de gesta narren les proeses en combat d'herois nacionals; els fets són adaptats al gust local mitjançant la incorporació d'elements de la mitologia o la toponímia coneguts pels oients. Usen recursos per afavorir la memorització per part del joglar, com ara la repetició d'estrofes o la inclusió de fórmules estereotipades, així com apel·lacions a l'auditori per fer-lo partícip de la història. Sovint el recitat s'acompanyava de dibuixos explicatius o de música per fer-lo més entretingut, o bé s'explicaven només els fragments de més èxit (que van acabar esdevenint històries independents, els romanços). Les estrofes eren de versos llargs, amb una rima senzilla.
Algunes de les cançons més famoses tenen com a protagonistes Rotllà (el Roland francès), Carlemany, Guillem d'Aquitània i el Cid, i també és un tema de la cançó de gesta l'epopeia de les croades, cançons equiparables a la tradició britànica de les aventures dels herois artúrics. Tots els cavallers eren devots del senyor feudal i de Déu i combatien en honor per defensar la seva terra i els ideals de la cavalleria o per lluitar contra els infidels musulmans. El cavall i l'espasa de cada heroi estan envoltats de llegenda pels seus suposats poders en la guerra.
Se n'han conservat principalment en francès (un centenar), occità, castellà i italià. Es té constància també de l'existència d'aquest tipus de cançons en la tradició catalana, de les quals no en queda cap rastre en forma original, però que es poden deduir a través de la seva manifestació en prosa a les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot i Ramon Muntaner; els temes tractats serien les aventures de Guillem Ramon de Montcada, la unió de Catalunya i Aragó, la batalla de Las Navas de Tolosa, la llegenda de l'engendrament de Jaume I, la conquesta de Mallorca, i molt més. Sembla que devien ser una mena de reportatges en vers per tal d'informar el poble dels fets destacats que s'havien esdevingut, que eren divulgats pels recontadors de noves de què parla Ramon Llull.
|
[
"Què són les cançons de gesta?",
"Es solen basar en fets que han tingut lloc?",
"En quines batalles solen centrar-se?",
"Qui les interpretava?",
"I les novel·les de cavalleries?",
"Quins elements s'afegeixen?",
"Quins recursos ajudaven a recordar el text?",
"Quins personatges solien aparèixer a les històries més conegudes?",
"Com eren els cavallers?",
"En quins idiomes s'han conservat aquestes històries?",
"Hi va haver en català?",
"Se'n conserva algun exemplar original?",
"Com s'intueix la seva existència?",
"Quins solien ser els temes abordats?",
"Quina es creu que era la seva funció?"
] |
{
"answer_end": [
163,
192,
250,
323,
398,
595,
804,
1205,
1536,
1725,
1815,
1870,
1998,
2213,
2340
],
"answer_start": [
0,
165,
198,
252,
325,
470,
597,
1077,
1357,
1641,
1727,
1727,
1830,
2000,
2215
],
"input_text": [
"Epopeies medievals europees en llengua romànica, redactades en vers i transmeses originalment per joglars que narren incidents llegendaris.",
"Sí.",
"En els combats entre cristians i sarraïns.",
"Intèrprets professionals.",
"En lectura privada.",
"Elements de la mitologia o la toponímia coneguts pels oients.",
"La repetició d'estrofes o la inclusió de fórmules estereotipades, així com apel·lacions a l'auditori per fer-lo partícip de la història.",
"Rotllà (el Roland francès), Carlemany, Guillem d'Aquitània i el Cid.",
"Eren devots del senyor feudal i de Déu i combatien en honor per defensar la seva terra i els ideals de la cavalleria o per lluitar contra els infidels musulmans.",
"Principalment en francès (un centenar), occità, castellà i italià.",
"Sí.",
"No.",
"A través de la seva manifestació en prosa a les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot i Ramon Muntaner.",
"Les aventures de Guillem Ramon de Montcada, la unió de Catalunya i Aragó, la batalla de Las Navas de Tolosa, la llegenda de l'engendrament de Jaume I, la conquesta de Mallorca, i molt més.",
"Ser una mena de reportatges en vers per tal d'informar el poble dels fets destacats que s'havien esdevingut."
]
}
|
bios
|
Carme Barceló Ràfols (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 20 d'abril de 1958[cal citació] - Barcelona, 31 d'agost de 2001) va ser una historiadora i mestra catalana.
Realitzà els estudis primaris a l'escola religiosa de les Puríssimes de Vilanova i el batxillerat a l'Institut Manel de Cabanyes de la mateixa ciutat.
Posteriorment es diplomà en Magisteri a la Normal de Barcelona, i es llicencià en Història a la Facultat de Geografia i Història de la UB.
Seguint la seva vocació original pel magisteri, aprovà oposicions al cos de mestres, amb el nro. 1 de la seva especialitat.
Després de molts anys de propietària provisional, per haver-se suprimit l'especialitat amb què va aprovar les oposicions (Ciències Socials), cursà el Post-Grau de Magisteri Musical a la U. Rovira i Virgili de Tarragona (1999), podent optar a plaça definitiva com a mestra de música. Pertanyent al cos de mestres va ser vocal del tribunal suplent nº3 d'educació musical
Catòlica practicant, va estar sempre vinculada a la parròquia de Sta. Maria de la Geltrú de Vilanova - coincidint amb la rectoria de mossèn Pere Sitjà - tant a l'Esplai com diversos grups de la parròquia. Allí coincidí amb els vicaris mossèn Antoni Deulofeu, mossèn Andreu Ollé i mossèn Valentí Alonso. Els anys 80 va participar en el moviment de Trobades a Montserrat on feu amistat amb Rosa Deulofeu.
Com a historiadora, va ser col·laboradora del Museu Romàntic Can Papiol de la Diputació de Barcelona, essent nomenada comissària de l'exposició sobre Mantons de Manila i Ventalls antics a Vilanova.
El 1990 rep l'encàrrec de l'Ajuntament de Vilanova per a escriure la història del Mercat Municipal, arran del seu aniversari i remodelació. L'obra es publica el 1991.
Mor el 31 d'agost de 2001 a conseqüència d'un càncer de pit, deixant marit i dos fills de 5 i 9 anys.[cal citació]
|
[
"Qui va ser Carme Barceló i Ràfols?",
"On va néixer?",
"On va estudiar?",
"Quins van ser els seus estudis superiors?",
"Quina era la seva passió?",
"En quina posició va quedar a les oposicions al cos de mestres?",
"Què va estudiar a Tarragona?",
"Què li va permetre això?",
"Quin va ser el seu paper al cos de mestres?",
"Amb quina parròquia estava vinculada?",
"A quines activitats participava?",
"Amb qui coincidí?",
"Quina amistat va fer durant el moviment de Trobades a Montserrat?",
"Quina funció va tenir com a historiadora?",
"Quina història li encarreguen escriure des de l'Ajuntament de Vilanova?"
] |
{
"answer_end": [
158,
74,
309,
448,
496,
572,
792,
855,
942,
1043,
1146,
1244,
1344,
1542,
1682
],
"answer_start": [
0,
0,
160,
311,
450,
450,
715,
715,
857,
964,
980,
1148,
1246,
1346,
1544
],
"input_text": [
"Una historiadora i mestra catalana.",
"A Vilanova i la Geltrú.",
"Va realitzar els estudis primaris a l'escola religiosa de les Puríssimes de Vilanova i el batxillerat a l'Institut Manel de Cabanyes de la mateixa ciutat.",
"Es diplomà en Magisteri a la Normal de Barcelona, i es llicencià en Història a la Facultat de Geografia i Història de la UB.",
"El magisteri.",
"En el nro. 1.",
"El Post-Grau de Magisteri Musical a la U. Rovira i Virgili de Tarragona.",
"Optar a plaça definitiva com a mestra de música.",
"Va ser vocal del tribunal suplent nº3 d'educació musical.",
"Amb la parròquia de Sta. Maria de la Geltrú de Vilanova.",
"Tant a l'Esplai com diversos grups de la parròquia.",
"Amb els vicaris mossèn Antoni Deulofeu, mossèn Andreu Ollé i mossèn Valentí Alonso.",
"Amb Rosa Deulofeu.",
"Va ser col·laboradora del Museu Romàntic Can Papiol de la Diputació de Barcelona, essent nomenada comissària de l'exposició sobre Mantons de Manila i Ventalls antics a Vilanova.",
"La del Mercat Municipal, arran del seu aniversari i remodelació."
]
}
|
bios
|
Rosa Fabregat i Armengol, que signa com a Rosa Fabregat, (Cervera, La Segarra, 3 de febrer de 1933) és una escriptora de poesia, novel·les, contes, assajos i articles. És membre i sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, del PEN Club i de la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia.[cal citació]
L'any 2017 El Govern de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi, el Premi Sikarra i la Medalla al Mèrit cultural de l'Ajuntament de Lleida.
Va fer estudis de Farmàcia, especialitat en la qual es va doctorar a Barcelona i especialitzar a Alemanya, i que la va portar a desenvolupar diverses feines, com ara directora tècnica farmacèutica o inspectora tècnica farmacèutica, durant setze anys.
Treballava en la investigació, fins que es trasllada a Llorenç del Penedès, on regentà una farmàcia. La seva professió de farmacèutica l'ha portat ha publicat assaigs i articles sobre aquest tema.
Lleidatana d'adopció, la seva obra compren tant la poesia com la narrativa. És autora així mateix d'un estudi sobre les farmàcies lleidatanes de principis del Segle XX.
També va ser col·laboradora habitual en nombroses publicacions periòdiques, com ara el Diari de Barcelona, El Temps, Segre o Diari de Lleida en diverses èpoques. Després de rebre el Premi Vila de Martorell (1978) amb el llibre Estelles va començar a publicar poesies.
Les seves inquietuds en diversos àmbits del coneixement l´han portada a fer-se membre d´associacions ben diverses, com les ja esmentades Associació d´Escriptors en Llengua Catalana, el Pen Club, l´Ateneu Barcelonès, o altres com Dones en Església, l´Ateneu Popular de Ponent, la Societat Catalana d´Història de la Farmàcia, la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia, així com a col·laborar amb el Departament de Lletres de l´Institut d´Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.
La seva poesia és anímica i sovint emmiralla la mateixa autora. Molts dels poemes de Rosa Fabregat són experiències intensament viscudes. A l'hora d'escriure mostra el que sent en un estat profund.
Després de publicar diversos llibres, Fabregat aplega la seva obra poètica entre 1953 i 1993 al volum d'obra reunida Ancorada en la boira. Aquest volum suposa l'inici d'una activitat poètica renovada que la du a publicar Cartes descloses (1998), Rèquiem per una poeta (1998), el seu particular homenatge a Maria Mercè Marçal, i El ble de la llum (2003). Entre altres, han seguit diversos llibres com Roses de sang (2005) i A la vora de l'aigua (2008).
Com a narradora s'han de destacar dos vessants. L'escriptura de novel·les que ens parlen del seu gust per la ciència-ficció, amb l'obra Embrió humà ultracongelat número F-77 (1984) i La dama del glaç (1997), que inclou l'obra anterior i Pel camí de l'arbre de la vida. D'altra banda, escriu sobre temes polèmics on qüestiona la masculinitat excloent del sacerdoci, amb la seva novel·la La capellana (1988), per la seva actitud contrària als convencionalismes.
Altres novel·les seves són Laberints de seda (1981), de caràcter autobiogràfic, El turó de les forques (1983), on es va acostar a l'ciència-ficció feminista, i Francina i la providència (1995).
L'obra de Rosa Fabregat ha estat traduïda a llengües com l'alemany, el castellà, el rus o l'anglès. També ha estat inclosa a nombroses antologies, d'entre les més destacades podríem esmentar Poetes contemporanis de Ponent (1999), Paisatge emergent (1999) i Contemporànies (1999).
|
[
"Qui és Rosa Fabregat i Armengol?",
"De quines associacions en forma part?",
"Quins premis va rebre el 2017?",
"Què va estudiar?",
"On es va doctorar?",
"I on es va especialitzar?",
"Quines oportunitats li va donar això?",
"A què es dedicava abans de mudar-se a Llorenç del Penedès?",
"Què ha provocat la seva dedicació a la farmacèutica?",
"Què abarca la seva obra?",
"En quines publicacions ha participat?",
"De quines associacions va formar part?",
"Com es descriu la seva poesia?",
"Ha escrit novel·les?",
"A quines llengües s'han traduït les seves obres?"
] |
{
"answer_end": [
166,
316,
471,
499,
551,
578,
703,
798,
919,
995,
1250,
1845,
2043,
3149,
3249
],
"answer_start": [
0,
168,
326,
473,
473,
473,
554,
724,
825,
943,
1090,
1358,
1847,
2545,
3151
],
"input_text": [
"És una escriptora de poesia, novel·les, contes, assajos i articles.",
"De l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, del PEN Club i de la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia.",
"El Govern de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi, el Premi Sikarra i la Medalla al Mèrit cultural de l'Ajuntament de Lleida.",
"Farmàcia.",
"A Barcelona.",
"A Alemanya.",
"Desenvolupar diverses feines, com ara directora tècnica farmacèutica o inspectora tècnica farmacèutica.",
"A la investigació.",
"A publicar assaigs i articles sobre aquest tema.",
"Tant poesia com narrativa.",
"En nombroses publicacions periòdiques, com ara el Diari de Barcelona, El Temps, Segre o Diari de Lleida en diverses èpoques.",
"L'Associació d´Escriptors en Llengua Catalana, el Pen Club, l´Ateneu Barcelonès, o altres com Dones en Església, l´Ateneu Popular de Ponent, la Societat Catalana d´Història de la Farmàcia i la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia.",
"La seva poesia és anímica i sovint emmiralla la mateixa autora. Molts dels poemes de Rosa Fabregat són experiències intensament viscudes. A l'hora d'escriure mostra el que sent en un estat profund.",
"Sí.",
"A l'alemany, el castellà, el rus o l'anglès."
]
}
|
vilaweb
|
Josep Maria Jové ha declarat aquest matí al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la participació en l'organització del referèndum. L'ex-número dos d'Oriol Junqueras és investigat per delictes de desobediència, malversació i revelació de secrets. Desenes de persones s'han concentrat a les portes del tribunal per donar-li suport, amb representació de tots els partits independentistes. La declaració Durant la declaració, Jové no ha reconegut pas l'autoria de l'anomenada agenda Moleskine i del document ‘Enfocats‘, que l'acusació ha fet servir tant en aquesta causa com en el judici contra els presos polítics al Tribunal Suprem. Mai no ha quedat demostrat qui havia estat l'autor d'aquests documents, que inclouen anotacions sobre el procés i un suposat full de ruta de desconnexió amb l'estat espanyol. Ha respost a les preguntes de la seva advocada i dues preguntes que li ha fet la jutgessa Maria Eugènia Alegret, però no pas les de la fiscalia ni de Vox. La defensa de Jové ha demanat d'invalidar els escorcolls a casa seva i al seu despatx i, per tant, tot allò que s'hi va trobar. I s'ha oposat a fer una prova pericial cal·ligràfica per comparar la lletra de Jové amb la de l'agenda Moleskine, que segons la Guàrdia Civil i la fiscalia és una de les suposades proves incriminatòries principals. També ha refusat de fer una altra prova de veu a Jové per a comparar-la amb les trucades interceptades per la Guàrdia Civil durant la investigació. La concentració de suport Mentre Jové declarava, una àmplia representació de partits independentistes li han donat suport. Per ERC, que ha organitzat la mobilització, hi han assistit el vice-president, Pere Aragonès, el president del parlament, Roger Torrent, Diana Riba, Joan Josep Nuet, Ernest Maragall, Montse Bassa i Isaac Peraire, entre més. Junts per Catalunya ha estat representat per Elsa Artadi, Laura Borràs i Eduard Pujol. I la CUP per Carles Riera, Vidal Aragonès i Eulàlia Reguant. Aragonès ha encapçalat el seguici de suport i ha destacat que Jové ‘es troba sotmès a un procés judicial injust, precedit d'una investigació policíaca denunciable en què li han vulnerat la intimitat . Nosaltres no renunciarem mai als nostres objectius, malgrat un procediment penal fragmentat en diversos jutjats i que crea indefensió a tothom'. També ha parlat Elsa Artadi, de Junts per Catalunya: I Carles Riera, de la CUP: L'advocat de Jové, Andreu Van den Eynde, va demanar que no declarés fins que no s'hagués acabat el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol, però el TSJC va desestimar-ho. Jové era la mà dreta d'Oriol Junqueras al Departament d'Economia i és considerat una peça clau per a l'organització del referèndum. Fou citat com a testimoni al Suprem, però va acollir-se al dret de no declarar perquè és investigat pels mateixos fets. Va ser detingut el 20 de setembre de 2017 a la Ronda Litoral de Barcelona i li van escorcollar el despatx i el domicili, d'on, segons que diu la Guàrdia Civil, van extreure el document ‘EnfoCATs' i l'agenda Moleskine, dues proves que les acusacions exhibeixen contra els presos polítics.
|
[
"Per què ha acudit a declarar Josep Maria Jové al TSJC?",
"Per quins fets se l'acusa?",
"La ciutadania li ha fet costat?",
"I els partits que estan a favor de la independència?",
"Ha admès Jové ser autor del document Enfocats i de l'agenda Moleskine?",
"L'acusació ha utilitzat aquests fets en algun altre litigi?",
"Què conté aquesta documentació mencionada?",
"A quines qüestions no ha volgut donar resposta en Jové?",
"Què ha reclamat la defensa de l'ex-número dos de Junqueras?",
"Quina és una de les evidències centrals segons la Guàrdia Civil?",
"S'ha realitzat l'examen cal·ligràfic?",
"Quina altre test no ha volgut fer la defensa de Jové?",
"Què ha comentat Aragonès sobre el litigi de Jové?",
"Quin paper té Jové dins de la coordinació del referèndum?",
"Quan va ser arrestat?"
] |
{
"answer_end": [
139,
254,
338,
394,
524,
639,
814,
969,
1097,
1312,
1211,
1460,
2155,
2696,
2891
],
"answer_start": [
0,
175,
256,
256,
410,
482,
694,
816,
971,
1156,
1099,
1314,
1957,
2566,
2818
],
"input_text": [
"Per la participació en l'organització del referèndum.",
"Per delictes de desobediència, malversació i revelació de secrets.",
"Sí.",
"També.",
"No.",
"Sí.",
"Anotacions sobre el procés i un suposat full de ruta de desconnexió amb l'estat espanyol.",
"A les de la fiscalia i les de Vox.",
"Invalidar els escorcolls a casa seva i al seu despatx i, per tant, tot allò que s'hi va trobar.",
"Comparar la lletra de Jové amb la de l'agenda Moleskine.",
"No.",
"Una prova de veu a Jové per a comparar-la amb les trucades interceptades per la Guàrdia Civil durant la investigació.",
"Que es troba sotmès a un procés judicial injust, precedit d'una investigació policíaca denunciable en què li han vulnerat la intimitat.",
"Era la mà dreta d'Oriol Junqueras al Departament d'Economia i és considerat una peça clau per a l'organització del referèndum.",
"El 20 de setembre de 2017."
]
}
|
bios
|
Sol Picó i Monllor (Alcoi, l'Alcoià, 1967) és una ballarina i coreògrafa de dansa contemporània valenciana.
Va estudiar dansa espanyola i clàssica al Conservatori Òscar Esplà d'Alacant, on es graduà el 1985. L'any següent pogué ampliar els seus estudis a Barcelona gràcies a una beca, estudiant sota la direcció, entre d'altres, de Cesc Gelabert, Ramon Oller i Andreu Bresca, i el 1988 viatjà fins a París.
L'any 1988 inicià la seva activitat com a ballarina a la companyia teatral "La Cassola" d'Alcoi, passant per diverses companyies fins a fundar la Companyia Sol Picó l'any 1993, amb la qual ha desenvolupat la seva carrera com a ballarina i coreògrafa de dansa contemporània. Entre 2002 i 2004 la seva companyia fou companyia resident de dansa al Teatre Nacional de Catalunya.
Fundada l'any 1994 per la ballarina i coreògrafa alcoiana, ja ha dut a terme més de 900 representacions a 25 països d'arreu del món amb un ampli repertori.
Des dels inicis, el seu treball s'inscriu en una línia de mestissatge en què interaccionen diferents gèneres i en què l'humor sempre hi és present. En totes les creacions, Sol Picó utilitza elements de la cultura popular, amb la qual ha bastit una iconografia pròpia, alhora que ofereix un clar exemple de la relació entre mite i memòria, tant individual com col·lectiva. La creadora, a més, construeix ponts entre mons antagònics i els fa quallar. Balla flamenc amb les seves característiques sabatilles de punta vermelles i utilitza vestuaris guerrers vetllant arquetips femenins. La música també esdevé una eina més per reforçar aquesta idea; es val des de cançons de sempre fins a arriscats arranjaments interpretats en directe.
Sol Picó Cia. de Dansa és una de les companyies catalanes més guardonades del nostre país. Entre la vintena de guardons que ha rebut, destaquen el Premi Nacional de Dansa de Catalunya, 7 Premis Max, 3 Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana, 2 Premis Butaca i el Premi FAD Sebastià Gasch 2009 per l'espectacle ‘El llac de les mosques'.
Al llarg de la seva carrera ha rebut diversos guardons i premis, entre ells 10 Premis MAX:
|
[
"Per què és coneguda Sol Picó i Monllor?",
"On va néixer?",
"En quin tipus de ball es va especialitzar?",
"On?",
"Quin any es va graduar?",
"Va tenir alguna ajuda econòmica?",
"Amb quin grup de teatre va estrenar-se?",
"I va fundar el seu propi conjunt?",
"Què va passar entre el 2002 i el 2004?",
"A quants estats ha actuat?",
"Com es caracteritzen les seves composicions?",
"Les composicions van acompanyades de bandes sonores?",
"Quants premis ha guanyat Sol Picó Companyia de Dansa?",
"Com quins?"
] |
{
"answer_end": [
95,
42,
146,
184,
206,
283,
502,
582,
780,
936,
1308,
1669,
1803,
2024
],
"answer_start": [
0,
0,
108,
108,
189,
208,
407,
504,
681,
841,
955,
1521,
1762,
1805
],
"input_text": [
"Per ser una ballarina i coreògrafa de dansa contemporània.",
"A Alcoi.",
"En la dansa espanyola i clàssica.",
"Al Conservatori Òscar Esplà d'Alacant.",
"El 1985.",
"Sí.",
"Amb la companyia teatral La Cassola d'Alcoi.",
"Sí.",
"Que la seva companyia fou companyia resident de dansa al Teatre Nacional de Catalunya.",
"A 25.",
"El seu treball s'inscriu en una línia de mestissatge en què interaccionen diferents gèneres i en què l'humor sempre hi és present, utilitza elements de la cultura popular, amb la qual ha bastit una iconografia pròpia, alhora que ofereix un clar exemple de relació entre mite i memòria, tant individual com col·lectiva.",
"Sí.",
"Una vintena.",
"El Premi Nacional de Dansa de Catalunya, 7 Premis Max, 3 Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana, 2 Premis Butaca o el Premi FAD Sebastià Gasch 2009."
]
}
|
vilaweb
|
Els ministres d'Interior de la Unió Europea faran un altre consell extraordinari dimarts vinent amb l'objectiu de superar les divisions i arribar a un acord per a atendre els 120.000 refugiats que demanen asil a la UE. Les últimes reunions no han servit per a prendre cap decisió. L'impediment ha estat les reserves dels països de l'est a acceptar quotes obligatòries d'acolliment. En aquest context, el govern alemany podria prendre mesures contra els països de la UE que s'oposin al repartiment de refugiats. El ministre d'Interior alemany, Thomas de Maiziere, va donar suport ahir a la proposta del president de la Comissió de la UE, Jean-Claude Juncker, de retallar-los els ajuts procedents dels fons europeus. Hongria segella la frontera Hongria s'ha proposat de frenar l'onada de refugiats i per fer-ho ha aplicat dues mesures. Per una banda, ja hi ha entrat en vigor la nova llei antiimmigració, que castiga els immigrants que entrin al país sense papers. Aquesta nova legislació del govern de Viktor Orbán ja s'aplica i ahir la policia hongaresa va detenir més de seixanta persones que havien entrat al país a través de la frontera amb Sèrbia. Al marge d'aquesta llei, el govern ha decidit de segellar la frontera amb una tanca de 175 quilòmetres i quatre metres d'altura, que des és vigilada per 900 policies i 4.500 militars. El comitè d'acolliment es prepara Al Principat, el comitè operatiu d'acolliment dels refugiats es va reunir per primera vegada ahir a la seu del Departament de Benestar Social i Família per començar a detallar la rebuda dels sol·licitants d'asil que hi ha a les fronteres dels països del centre, est i sud d'Europa. La trobada va servir per a posar les bases d'una operació que ha de preveure bàsicament dues possibilitats: l'entrada progressiva o l'entrada sobtada d'uns refugiats dels quals no se sap quants seran ni quan arribaran. Àngel Miret ha estat designat coordinador d'aquest grup, que ben aviat s'anirà reunint en subcomissions per a tractar d'aspectes concrets.
|
[
"Qui es reunirà?",
"Quin dia?",
"Amb quin propòsit?",
"Quants asilats hi ha?",
"S'havia arribat a algun acord anteriorment?",
"Per quin inconvenient?",
"Quines penalitzacions tindran els països que es resisteixin a l'acolliment dels exiliats?",
"Quines determinacions ha pres Hongria?",
"Qui esguarda la frontera d'Hongria?",
"I què ha passat a Catalunya?",
"L'assemblea on es va celebrar?",
"Per quins motius?",
"Tenen constància de quan compareixeran?",
"Qui és el planificador d'aquest conjunt?",
"Hauran de fer més comitès?"
] |
{
"answer_end": [
95,
95,
217,
192,
279,
380,
713,
1334,
1334,
1650,
1521,
1851,
1869,
1926,
2008
],
"answer_start": [
0,
0,
50,
175,
219,
281,
586,
715,
1210,
1336,
1384,
1652,
1760,
1871,
1915
],
"input_text": [
"Els ministres d'Interior de la Unió Europea.",
"Dimarts vinent.",
"Amb l'objectiu de superar les divisions i arribar a un acord per a atendre els refugiats que demanen asil a la UE.",
"120.000.",
"No.",
"Per les reserves dels països de l'est a acceptar quotes obligatòries d'acolliment.",
"Els retallaran els ajuts procedents dels fonts europeus.",
"Per una banda, hi ha entrat en vigor la nova llei antiimmigració, que castiga els immigrants que entrin al país sense papers i, d'altra banda, el govern ha decidit segellar la frontera amb una tanca de 175 quilòmetres i quatre metres d'altura.",
"900 policies i 4.500 militars.",
"El comitè operatiu d'acolliment dels refugiats es va reunir per primera vegada ahir per començar a detallar la rebuda dels sol·licitants d'asil que hi ha a les fronteres dels països del centre, est i sud d'Europa.",
"A la seu del Departament de Benestar Social i Família.",
"Per a posar les bases d'una operació que ha de preveure bàsicament dues possibilitats: l'entrada progressiva o l'entrada sobtada d'uns refugiats que no se sap quants seran.",
"No.",
"Àngel Miret.",
"Sí, ben aviat s'anirà reunint en subcomissions per a tractar d'aspectes concrets."
]
}
|
vilaweb
|
L'eurodiputat del PP espanyol Esteban González Pons va qüestionar fa pocs dies el tractat de Schengen, que permet la lliure circulació de persones per Europa sense fronteres, arran de la decisió del tribunal de Slesvig-Holstein d'alliberar Puigdemont. Avui hi ha tornat, i, en una carta a tot el Parlament Europeu que publica l'agència ACN, ha dit que ‘cap jutge a Espanya, ni regional ni nacional ni del Tribunal Suprem no s'atreviria a donar protecció legal a un partit polític alemany, un moviment o un individu que intentés trencar l'ordre constitucional alemany'. En l'escrit, que han rebut tots els parlamentaris i assessors de la cambra, González Pons afegeix que ‘alguna cosa no funciona' a la Unió Europea quan ‘un tribunal regional pot desestimar en només dos dies el criteri d'un Tribunal Suprem nacional, elaborat durant sis mesos en una investigació detallada i exhaustiva basada en proves legalment demostrables'. González Pons, que és vice-president del grup popular europeu a la cambra, ha indicat a l'escrit que ‘Espanya pertany a Europa' i creu en un ‘projecte comú' pel qual està ‘disposada a lluitar'. I afegeix: ‘Però aquesta Unió és només possible si podem comptar els uns amb els altres i si podem donar-nos suport mútuament quan ens ataquen.' Segons l'eurodiputat, ‘la confiança recíproca i genuïna entre estats membres' és clau a la Unió Europea i l'ordre europea de detenció –el mecanisme utilitzat pel Suprem perquè Carles Puigdemont fos lliurat a Espanya–, hauria de permetre el ‘retorn de criminals més de pressa i més fàcilment'. ‘Si l'ordre d'arrest no funciona, Schengen ens deixa indefensos davant els criminals. És un dels principals perills de la Unió Europea', afegeix. Tot i les crítiques a la decisió de la justícia alemanya, González Pons acaba la carta assegurant que el PP la respecta. ‘És un cas legal, i són els jutges, els fiscals i els tribunals que en són responsables, no els polítics. De manera que deixem treballar la justícia', afegeix, i demana de no convertir el Parlament Europeu en un ‘tribunal paral·lel'. Carta de González Pons als eurodiputats. Cliqueu damunt la imatge per veure-la més gran.
|
[
"Qui és Esteban González Pons?",
"Què ha posat en dubte?",
"Què s'especifica en aquesta entesa?",
"A conseqüència de què s'ha qüestionat el tractat?",
"Qui ha publicat el manifest?",
"Què ha especificat en el seu comunicat?",
"I què més?",
"Quin altre càrrec té Gónzalez Pons?",
"El seu missatge diu alguna cosa més?",
"El què?",
"Qui assegura que són els dirigents d'aquesta decisió?",
"El grup polític de Gónzalez Pons recolza la sentència final?",
"Qui ha de fer-se'n càrrec, doncs?",
"En què no vol que es transformi el Parlament Europeu?"
] |
{
"answer_end": [
51,
101,
173,
250,
339,
567,
926,
1001,
1695,
1695,
1931,
1825,
1975,
2059
],
"answer_start": [
0,
0,
79,
30,
274,
341,
645,
928,
1003,
1003,
1828,
1706,
1947,
1989
],
"input_text": [
"L'eurodiputat del PP espanyol.",
"El tractat de Schengen.",
"Que es permet la lliure circulació de persones per Europa sense fronteres.",
"Arran de la decisió del tribunal de Slesvig-Holstein d'alliberar Puigdemont.",
"L'agència ACN.",
"Que cap jutge a Espanya, ni regional ni nacional ni del Tribunal Suprem no s'atreviria a donar protecció legal a un partit polític alemany, un moviment o un individu que intentés trencar l'ordre constitucional alemany.",
"Diu que alguna cosa no funciona a la Unió Europea quan un tribunal regional pot desestimar en només dos dies el criteri d'un Tribunal Suprem nacional, elaborat durant sis mesos en una investigació detallada i exhaustiva basada en proves legalment demostrables.",
"És vice-president del grup popular europeu a la cambra.",
"Sí.",
"Ha indicat a l'escrit que Espanya pertany a Europa i creu en un projecte comú pel qual està disposada a lluitar, però aquesta Unió és només possible si podem comptar els uns amb els altres i si podem donar-nos suport mútuament quan ens ataquen, ja que la confiança recíproca i genuïna entre estats membres és clau a la Unió Europea i l'ordre europea de detenció hauria de permetre el retorn de criminals més de pressa i fàcilment i si l'ordre d'arrest no funciona, Schengen ens deixa indefensos davant els criminals, que és un dels perills de la Unió Europea.",
"Els jutges, els fiscals i els tribunals.",
"Sí.",
"La justícia.",
"En un tribunal paral·lel."
]
}
|
vilaweb
|
Els diputats del PDECat, ERC, Podem, En Comú, Compromís i Bildu al congrés espanyol han abandonat el ple de la cambra per protestar contra l'expulsió de Francesc Homs, portaveu del PDECat i ex-conseller de la Presidència, que ahir va perdre l'escó arran de la inhabilitació del Tribunal Suprem per l'organització del 9-N. Quan ha començat el ple, el diputat del PDECat Carles Campuzano ha demanat la paraula a la presidenta del congrés, Ana Pastor, per ‘intervenir en defensa de la dignitat dels diputats del PDECat després de l'expulsió d'Homs'. Quan Pastor li ha impedit de continuar adduint que la qüestió ja s'havia resolt quan es va concedir el suplicatori del Suprem, els parlamentaris han sortit de l'hemicicle. Els diputats del PDECat tampoc no participaran en les votacions d'avui i es reincorporaran a la cambra la setmana entrant. El substitut d'Homs, Feliu Guillaumes, prendrà possessió de l'acta la setmana que ve. Ací podeu veure com Pastor pren la paraula a Campuzano: I ací com els diputats abandonen el congrés: Després de sortir de l'hemicicle, Campuzano ha dit que l'expulsió d'Homs era un fet inèdit en la història de la democràcia espanyola. I ha afegit: ‘Hauria estat raonable que avui haguéssim pogut justificar la nostra posició respecte d'allò que entenem que és la degradació del sistema democràtic. No és normal que un diputat elegit fa pocs mesos hagi d'abandonar l'escó simplement per haver facilitat que més de dos milions de catalans poguessin exercir el seu dret de participar en les decisions polítiques.' Campuzano també ha agraït el suport dels grups que han acompanyat els diputats del PDECat en aquest gest i ha assegurat que la imatge posa de manifest que avui la qüestió catalana és la qüestió democràtica a Espanya. ‘Sense una bona sortida a la demanda catalana per a poder defensar el nostre futur, la democràcia espanyola queda greument tocada.' I ha acabat dient: ‘Aquesta és una idea que compartim amb alguns grups de la cambra.'
|
[
"Qui ha marxat del consistori?",
"Per què?",
"Qui és Francesc Homs?",
"I què li havia passat dia anterior?",
"Què li ha exigit el delegat del PDECat a la presidenta del congrés?",
"Pastor ha deixat que Campuzano discutís la decisió?",
"I què ha expressat?",
"Com actuaran els representants del PDECat?",
"Qui rellevarà el càrrec d'Homs?",
"I quan s'incorporarà?",
"Què ha declarat Campuzano?",
"Què més ha fet palès?",
"Per què creu que el liberalisme queda seriosament damnificat?",
"Aquest pensament també es pot atribuir a altres col·lectius del congrés?"
] |
{
"answer_end": [
117,
166,
220,
321,
545,
672,
672,
840,
879,
926,
1538,
1754,
1838,
1971
],
"answer_start": [
0,
0,
153,
153,
347,
552,
552,
719,
842,
863,
1063,
1646,
1757,
1908
],
"input_text": [
"Els diputats del PDECat, ERC, Podem, En Comú, Compromís i Bildu.",
"Per protestar contra l'expulsió de Francesc Homs.",
"El portaveu del PDECat i ex-conseller de la Presidència.",
"Va perdre l'escó arran de la inhabilitació del Tribunal Suprem per l'organització del 9-N.",
"Que intervingués en la defensa de la dignitat dels diputats del PDECat després de l'expulsió d'Homs.",
"No.",
"Que la qüestió ja s'havia resolt quan es va concedir el suplicatori del Suprem.",
"No participaran en les votacions d'avui i es reincorporaran a la cambra la setmana entrant.",
"Feliu Guillaumes.",
"La setmana que ve.",
"Que l'expulsió d'Homs era un fet inèdit a la història de la democràcia espanyola, que hauria estat raonable que avui haguessin pogut justificar la seva posició respecte d'allò que entenen que és la degradació del sistema democràtic, ja que no és normal que un diputat elegit fa pocs mesos hagi d'abandonar l'escó simplement per haver facilitat que més de dos milions de catalans poguessin exercir el seu dret de participar en les decisions polítiques.",
"Que la qüestió catalana és la qüestió democràtica a Espanya.",
"Perquè hi ha d'haver una bona sortida a la demanda catalana per a poder defensar el seu futur.",
"Sí."
]
}
|
books
|
-Pesen molt, aqueixos rems?- vaig preguntar. -Quants pams fan?
-Fan quatre vegades sa meua alçada i cinc vegades la d'en Cadernera: compteu- respongué en Vadô. -Són rems de trenta quatre. Pesen com un ase mort; però no els emprem mai sinó per a entrades o sortides de port o per a guanyar s'afrau des vents. Ès joc de poca estona.
Així que la barca estigué de proa en fora, el pare i en Cadernera varen armar un altre rem a la banda de babord. L'avi Mauva em féu senyal de que me li atansés.
-Què voleu?
-Vina, bona miona: escolta. Es teu pare i en Cadernera no poden vogar més que un rem. Si jo n'armés un altre, aniríem a parell per banda i gonyaríem molt; però sa canya des timó no pot restar desemparada. Hai pensat que tu podries encarregar-te'n: oi, que sí, noa valenta? Mira: l'aguantes així, que no es mogu. Un cop haguem remuntat sa punta, jo tornaré: no t'hi enlleiràs gaire.
|
[
"Què demana la protagonista?",
"I què més?",
"Quant mesuren?",
"Com es diu l'altre interl·locutor?",
"Aquests rems els utilitzen de manera habitual?",
"Per què?",
"Qui va fer un senyal a la narradora perquè se li apropés?",
"La protagonista és una noia?",
"Què li explica l'avi?",
"Per què li explica tot això?",
"Li diu que és poruga?",
"L'avi li explica com ha de sostenir-ho?",
"La protagonista haurà d'estar sola tota l'estona?"
] |
{
"answer_end": [
43,
62,
130,
158,
306,
209,
490,
521,
707,
750,
775,
814,
859
],
"answer_start": [
1,
45,
64,
151,
216,
188,
444,
505,
532,
709,
764,
777,
816
],
"input_text": [
"Si aqueixos rems pesen molt.",
"Quants pams fan.",
"Quatre vegades sa seua alçada i cinc vegades la d'en Cadernera.",
"Vadô.",
"No.",
"Perquè pesen com un ase mort.",
"L'avi Mauva.",
"Sí.",
"Li diu que es seu pare i en Cadernera no poden vagar més que un rem i que si ell n'armés un altre, anirien a parell per banda i gonyarien molt, però sa canya des timó no pot restar desemparada.",
"Perquè ha pensat que la noia pot encarregar-se de dur sa canya des timó.",
"No.",
"Sí.",
"No, un cop hagin remuntat sa punta, l'avi tornarà."
]
}
|
bios
|
Alba Sabaté i Villagrasa (Manresa, 17 de febrer de 1962) és una novel·lista i catedràtica de Llengua i literatura catalana. Per la seva trajectòria a l'INS Salvador Dalí del Prat de Llobregat, el 2013 se li va atorgar el Premi Ciutat del Prat en reconeixement a la seva contribució a l'educació pública de qualitat. La seva darrera novel·la "L'hotel blanc de la platja " ha estat finalista del Premi Prudenci Bertrana, i en ella l'autora explora l'interior de la protagonista des d'una veu narrativa carregada de poesia i delicadesa.
Sobre aquesta novel·la i el seu tractament del pas del temps Sabaté declara :“Passa, això, quan et fas gran, com si prenguessis consciència que has arribat a un punt de no retorn, i ja només veus el temps al davant, les cicatrius que no marxen, i la mort, la teva, però també la dels que t'estimes i, encara més, la dels que t'estimen. Si tens fills (...) encara és més intens: L'amor dels pares pels fills és el més net de tots.”
Sam Abrams escriu sobre la darrera novel·la L'hotel blanc de la platja : La novel·la de Sabaté destaca per diversos factors: la profunditat i l'alta significació del text; la sinceritat i autenticitat en el tractament dels temes; la humanitat, la saviesa i el vitalisme radical que mostra a tota hora la narradora; la capacitat d'observació i anàlisi; el reflex insòlitament fidel del món contemporani; la bellesa, la precisió i la subtilesa de la llengua; la callada, discreta i innovadora tècnica formal."
Sobre la novel·la Aniversari ha escrit Jordi Capdevila al diari Avui :"Unes ferides i punxades que van caient lentament, tant en silencis com en accions i retrets, en tot el relat que ha bastit Alba Sabaté. Ferides i punxades per les dues bandes, acumulades en gairebé mig segle de vida comuna, que es veuen tendrament superades per les mirades, expressions i amoretes que van deixant anar un a l'altre en tota la narració. Com per compensar el dolor. Una història que destil·la una aura de placidesa, comprensió i sentiment que va generant una atmosfera de tendresa i sensibilitat en l'ànima lectora"
"Tens una mà de lluna plena”, li va dir el Frederic a l'Antònia. “El Frederic tenia la sensació que se l'estimava com mai, i que s'estimava com mai totes i cadascuna de les ferides i punxades que aquells dits acumulaven des de feia tant de temps.”
Poesia
Contes
|
[
"De qui tracta el text?",
"On va néixer?",
"Quin any?",
"A què es dedica?",
"Quin guardó va rebre l'any 2013?",
"Com es titula la seva obra més recent?",
"De què tracta?",
"L'autora n'ha fet comentaris?",
"Què n'opina Sam Abrams?",
"Jordi Capdevila ressenya la novel·la L'hotel blanc de la platja?",
"Quines sensacions provoca Aniversari, segons Jordi Capdevila?",
"Què li diu el Frederic a l'Antònia?",
"I què sentia?"
] |
{
"answer_end": [
24,
57,
57,
123,
315,
372,
596,
968,
1477,
1546,
2078,
2143,
2325
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
58,
194,
318,
431,
536,
969,
1478,
1930,
2080,
2146
],
"input_text": [
"D'Alba Sabaté i Villagrasa.",
"A Manresa.",
"El 1962.",
"És una novel·lista i catedràtica de Llengua i literatura catalana.",
"El Premi Ciutat del Prat en reconeixement a la seva contribució a l'educació pública de qualitat.",
"L'hotel blanc de la platja.",
"L'autora explora l'interior de la protagonista des d'una veu narrativa carregada de poesia i delicadesa, sobre el pas del temps.",
"Sí.",
"Diu que la novel·la destaca per diversos factors: la profunditat i l'alta significació del text; la sinceritat i autenticitat en el tractament dels temes; la humanitat, la saviesa i el vitalisme radical que mostra a tota hora la narradora; la capacitat d'observació i anàlisi; el reflex insòlitament fidel del món contemporani; la bellesa, la precisió i la subtilesa de la llengua; la callada, discreta i innovadora tècnica formal.",
"No, escriu sobre la novel·la Aniversari.",
"Una aura de placidesa, comprensió i sentiment que va generant una atmosfera de tendresa i sensibilitat en l'ànima lectora.",
"Que té una mà de lluna plena.",
"Tenia la sensació que se l'estimava com mai, i que s'estimava com mai totes i cadascuna de les ferides i punxades que aquells dits acumulaven des de feia tant de temps."
]
}
|
mitologia
|
La mitologia anglosaxona és el terme que designa els mites associats amb el paganisme anglosaxó, el conjunt de creences professades pels antics pobles anglosaxons, entre el cinquè i vuitè segles de la nostra era, a l'inici de l'Anglaterra medieval, abans de la cristianització. La mitologia anglosaxona forma part de la mitologia germànica.
Desenvolupada a partir de les primeres religions de l'Edat del Ferro al nord de l'Europa continental, es va introduir a la Gran Bretanya amb la migració dels anglosaxons de mitjan segle v, i es va mantenir com la religió oficial fins a la cristianització. Alguns aspectes d'aquesta mitologia es van anar barrejant amb el folclore local.
Tot i això, es coneix ben poca cosa sobre aquesta religió, i molt menys de fonts directes. El que se'n sap actualment prové principalment de les evidències arqueològiques.
Gran part del que suposadament sabem sobre el paganisme anglosaxó és el resultat dels esforços dels antiquaris literaris en els segles xviii i xix. Particularment, es qüestionaren la idea que l'antiga poesia anglesa contingués vestigis reals d'un paganisme històric precristià.
El paganisme anglosaxó era un sistema de creences politeista, centrat al voltant de l'adoració de deïtats conegudes com a ése (ós, en singular). La més prominent d'aquestes deïtats probablement va ser Wōden, de manera que aquesta religió també ha estat anomenada "wodenisme", malgrat Thunor i Týr també foren divinitats importants.
Hi va haver també una creença en una varietat d'altres entitats sobrenaturals que habitaven el món, incloent elfs, esperits i dracs.
Les deïtats d'aquesta religió van servir de base per als noms dels dies de la setmana en anglès.
Gran part del culte girava al voltant de manifestacions de devoció, incloent el sacrifici d'objectes inanimats i animals, a aquestes deïtats, particularment en certes festes religioses durant l'any. Les creences paganes també van influir en les pràctiques funeràries, on els morts eren inhumats o cremats, normalment amb una selecció d'objectes funeraris. Els inicis de la religió anglosaxona també tenien un component màgic, i alguns erudits també han suggerit que podien haver tingut certs aspectes xamànics.
Aquestes creences també tenien certa incidència en l'estructura de la societat anglosaxona, que era jeràrquica, on els reis solien reclamar un llinatge ancestral directe d'un déu, particularment Wōden. Com a tal, també va tenir certa influència en la legislació d'aquest període.
|
[
"Què connota l'expressió mitologia anglosaxona?",
"A quina altra creença pertany?",
"En quin moment es va expandir?",
"De totes maneres, el cristianisme sempre va ser la religió oficial d'Anglaterra?",
"Què va passar amb la mitologia anglosaxona quan es va imposar el cristianisme?",
"Se'n saben gaires dades, d'aquesta mitologia?",
"I d'on surten les dades conegudes d'aquesta mitologia?",
"Què posen en dubte de l'antiga literatura?",
"Tenien un sol déu?",
"Qui era, possiblement, la divinitat més important?",
"Quina altra denominació rep la religió pagana anglosaxona?",
"Tots els éssers d'aquesta mitologia tenien forma humana?",
"Com s'adorava a les divinitats?",
"Havien fet ús de la bruixeria?",
"La religió influenciava els estaments socials?"
] |
{
"answer_end": [
276,
339,
528,
595,
676,
767,
848,
1126,
1188,
1334,
1402,
1591,
2044,
2199,
2401
],
"answer_start": [
0,
278,
341,
532,
597,
690,
769,
1014,
1128,
1273,
1350,
1460,
1690,
2046,
2201
],
"input_text": [
"Designa els mites associats amb al paganisme anglosaxó, el conjunt de creences professades pels antics pobles anglosaxons, entre el cinquè i vuitè segles de la nostra era, a l'inici de l'Anglaterra medieval, abans de la cristianització.",
"A la mitologia germànica.",
"Es va desenvolupar a partir de les primeres religions de l'Edat del Ferro al nord de l'Europa continental i es va introduir a la Gran Bretanya amb la migració dels anglosaxons de mitjan segle v.",
"No.",
"Que alguns aspectes es van anar barrejant amb el folclore local.",
"No.",
"Principalment de les evidències arqueològiques.",
"Que contingués vestigis reals d'un paganisme històric precristià.",
"No.",
"Wōden.",
"Wodenisme.",
"No, també hi havia elfs, esperits i dracs.",
"Gran part del culte girava al voltant de manifestacions de devoció, incloent el sacrifici d'objectes inanimats i animals particularment en certes festes religioses durant l'any, també va influir en les pràctiques funeràries, on els mortes eren inhumats o cremats.",
"Sí, i alguns erudits també han suggerit que podien haver tingut certs aspectes xamànics.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
El secretari general del PSPV i president de la Generalitat, Ximo Puig, ha assegurat que havia dimitit de la comissió executiva federal del PSOE, juntament amb dotze membres més, perquè té el suport de la majoria de la seva executiva: ‘Si la majoria de la meva executiva no estigués amb mi, jo no hi seria .' Ha recordat també que no havia assistit a cap executiva d'ençà que va ser desautoritzat pel secretari general. Feia referència a la proposta de pactar amb Compromís i Podem per a la candidatura del senat espanyol. Sobre la situació al partit, ha dit, taxativament: ‘Així no es podia continuar.' També ha parlat sobre l'opció d'abstenir-se en la investidura de Mariano Rajoy i la possibilitat de fer un govern alternatiu. ‘No es poden generar fal·làcies que no tenen sentit', ha dit. Segons ell, el dirigent del Podem, Pablo Iglesias, ja va dir que no veia cap possibilitat de fer un govern alternatiu i que Ciutadans no volia compartir el govern amb Podem. Per Puig, una altra possibilitat és ‘una passarel·la d'acord tàcit per a un govern parlamentari o de majoria des del parlament amb el PP. O terceres eleccions'. No veuria malament, ha dit, un govern amb Rajoy de president i d'una durada de dos anys, de transició. ‘No sóc partidari de la ruptura' Puig ha dit que la situació actual s'ha de superar amb cohesió. ‘No sóc partidari de la ruptura, aposto per la cohesió, però la cohesió s'ha de fer d'una altra manera.' Sobre la situació a partir d'ara, ha dit que esperava que amb el diàleg s'obrissin nous espais per mirar la conjuntura actual d'una altra manera. La primera cosa és la governabilitat d'Espanya, ha dit. Per ell, el PSOE ha de començar una anàlisi que va més enllà dels noms i vertebrar un debat seriós per resituar la socialdemocràcia espanyola.
|
[
"Qui és Ximo Puig?",
"Què ha confirmat?",
"Per quin motiu?",
"Què més ha rememorat?",
"A què adduïa aquestes declaracions?",
"Què ha afirmat sobre la circumstància del grup?",
"Respecte a què més s'ha pronunciat?",
"Què exposa Puig sobre Pablo Iglesias?",
"Aleshores quina alternativa es proposa?",
"Com creu que s'ha de resoldre el conflicte?",
"I s'està fent correctament?",
"Què desitja d'ara endavant?",
"Qui ha de fer el primer pas?",
"Què creu que ha de dur a terme el PSOE?"
] |
{
"answer_end": [
70,
177,
308,
418,
521,
603,
790,
964,
1228,
1325,
1431,
1576,
1624,
1775
],
"answer_start": [
0,
61,
179,
309,
420,
523,
604,
792,
966,
1263,
1263,
1432,
1578,
1634
],
"input_text": [
"El secretari general del PSPV i president de la Generalitat.",
"Que havia dimitit de la comissió executiva federal del PSOE, juntament amb dotze membres més.",
"Perquè té el suport de la majoria de la seva executiva i si la majoria no estigués amb ell, no hi seria.",
"Que no havia assistit a cap executiva d'ençà que va ser desautoritzat pel secretari general.",
"A la proposta de pactar amb Compromís i Podem per a la candidatura del senat espanyol.",
"Que així no es podia continuar.",
"Sobre l'opció d'abstenir-se en la investidura de Mariano Rajoy i la possibilitat de fer un govern alternatiu, vist que no es poden generar fal·làcies que no tenen sentit.",
"Que va dir que no veia cap possibilitat de fer un govern alternatiu i que Ciutadans no Volia compartir el govern amb Podem.",
"Crear una passarel·la d'acord tàcit per a un govern parlamentari o de majoria des del parlament amb el PP o terceres eleccions, o un govern amb Rajoy de President i d'una durada de dos anys, de transició.",
"Amb cohesió.",
"No.",
"Espera que amb el diàleg s'obrin nous espais per mirar la conjuntura actual d'una altra manera.",
"El govern d'Espanya.",
"Ha de començar una anàlisi que va més enllà dels noms i vertebrar un debat seriós per resituar la socialdemocràcia espanyola."
]
}
|
books
|
Va creure que anava a morir, i, resignant-s'hi, encomanà a Déu la seva ànima amb una breu jaculatòria. S'asfixiava, la vida li fugia, àdhuc el seny se li ofuscava… Si va retenir el collaret a la mà en mig dels seus treballs, fou per una idea desvariosa, filla de la mateixa angúnia. Va figurar-se, desficiosament, que cloïa dins el puny els nusos de la seva vida i que si els amollava moriria. Àdhuc experimentava un consol a estrènyer més i més aquells grans.
Mentrestant, d'instint, s'ajupia i alzinava successivament, tot bracejant, com fan els bussos per pendre empenta enlairadora; i vingué un moment en què el pop, eixit del seu cau i completament desaferrat del còdol, no va oposar-se a l'esforç ascensional del nedador, i el nedador i, a remolc d'ell, el mol·lusc flotaren ràpidament en amunt. Tal com un tap de suro, que un hom ha mantingut amb la mà al fons d'una galleda, en ésser soltat puja a la superfície de l'aigua i, amb la força que duu, en sobreïx, ultrapassant el seu nivell natural de flotació, així en Temme brollà sobre la mar i va alçar-se'n fins a més avall de mig pit. Aleshores va respirar amplament amb totes les seves forces cop i recop. Però, en cessar l'impuls de l'ascenció, el pes del seu mateix cos massa enlairat el submergí de bell nou, precipitant-lo dintre la revoltura de braços del mollusc, que, amb la força adquirida, anava pujant al seu dessota. Dos d'aquells braços el fregaren, i fregar-lo i adherir-se-li a les carns amb un terrible xuclament fou una mateixa cosa: l'un se li aferrà a l'esquena i, pel capdamunt, se li nuà al coll; l'altre li agarrotà les cames.
Així lligat, i sofrint una tortura que es feia més i més dolorosa, més i més insuportable per instants, l'infeliç, amb un altre esforç, tornà a la superfície de les aigües. Tot just pogué treure la cara a respirar, però se senti capaç d'aguantar-s'hi una estoneta; i, veient a poca distància la roca de la seva pesquera, nedà desesperadament per atènyer-la. Li era difícil. Travat com estava, els seus moviments eren poc eficaços. Si pegava batzegada amb les cames, l'envoltori vivent que les hi embalumava, obria, amb el seu sacsejar, un remolí que l'atreia i l'obligava a enfonsar-se. Per evitar aquest perill havia de mantenir-se encarcarat de mig cos per avall. Quasi no guanyava camí. Apa, apa, braceja que braceja, quasi sense alè, maurat, xuclat, absorbit… Malda que malda, ja quasi tocava la roca, quan un altre tentacle del pop li lligà al tronc un dels braços. ¡Adéu, llum del cel! ja no podia esperar salvació. Es submergia definitivament. L'ona l'acotxava… l'ombra de l'abisme l'envaïa.
|
[
"Què va pensar el protagonista?",
"A qui va responsabilitzar del seu esperit?",
"Va resar?",
"Què mantenia entre les mans?",
"Per què?",
"Intentava sortir a la superfície?",
"Ho va aconseguir?",
"Com?",
"Com es diu el protagonista?",
"Fins a on va redreçar-se quan va sortir de l'aigua?",
"Va poder agafar aire?",
"I què va passar, a continuació?",
"Amb quants tentacles el va agafar el pop?",
"Va tornar a ressorgir?",
"I què va albirar?",
"Hi va arribar?"
] |
{
"answer_end": [
27,
76,
101,
197,
459,
585,
931,
800,
1030,
1094,
1166,
1388,
1422,
1781,
1929,
2530
],
"answer_start": [
0,
48,
77,
167,
283,
461,
884,
589,
1022,
1017,
1096,
1174,
1390,
1725,
1878,
2374
],
"input_text": [
"Que anava a morir.",
"A Déu.",
"Sí.",
"El collaret.",
"Perquè va figurar-se, desficiosament, que cloïa dins el puny els nusos de la seva vida i que si els amollava moriria, àdhuc experimentava un consol a estrènyer més i més aquells grans.",
"Sí.",
"Sí.",
"Perquè el pop, eixit del seu cau i completament desaferrat del còdol, no va oposar-se a l'esforç ascensional del nedador, i el nedador, a remolc d'ell, el mol·lusc flotaren ràpidament en amunt.",
"Temme.",
"Fins a més avall de mig pit.",
"Sí.",
"Que en cessar l'impuls de l'ascenció, el pes del seu mateix cos massa enlairat el submergí de bell nou, precipitant-lo dintre la revoltura de braços del mollusc, que, amb la força adquirida, anava pujant al seu dessota.",
"Amb dos.",
"Sí.",
"La roca de la seva pesquera.",
"No."
]
}
|
bios
|
Maria Ferrer i Mosset (el Masnou, Maresme, 1 de desembre de 1912 – Banyoles, Pla de l'Estany, 23 de desembre de 1985) fou una poetessa i mestra catalana.
Era filla de Jaume Ferrer i Pielias, mestre d'obres masnoví, i de Dolors Mosset i Pallerola, lleidatana. Va anar al col·legi de les Escolàpies. Després treballà als Laboratoris Cusí i a la biblioteca. S'inicià en el conreu de la poesia i comptà amb l'amistat i el recolzament del poeta Josep Pujadas Truch. De jove va col·laborar a la revista La Dona Catalana, i també en programes de Festa Major del Masnou, on va publicar poesies, del 1932 al 1936. Fou també cantaire de l'Orfeó Masnoví, creat el 1928, en el qual, dins els actes d'inauguració, va recitar la seva primera poesia.
L'any 1937, l'Ajuntament del Masnou la nomenà mestra auxiliar del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU). Acabada la guerra, se n'anà a viure a Girona, d'on era el seu marit Àngel Portell i Albareda. El 1973 va guanyar a Olot el primer premi de poesia Josep Munteis, dels premis Ciutat d'Olot, amb la composició “L'amor nostre”. Va morir a Banyoles l'any 1985; després les seves despulles foren traslladades al cementiri del Masnou.
L'any 1992, l'Ajuntament del Masnou acordà posar el seu nom (carrer de Maria Ferrer i Mosset) a un tram del carrer de la Gaditana, entre el torrent Xic i el passeig de Romà Fabra, davant de l'Escola Ocata.
|
[
"A què es va dedicar Maria Ferrer i Mosset?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Qui eren els seus pares?",
"On va estudiar?",
"Va seguir estudiant?",
"Quin paper va tenir Josep Pujadas Truch a la vida de Maria?",
"En quins llocs va publicar poesies, del 1932 al 1936?",
"Quina funció va tenir dins l'Orfeó Masnoví?",
"Què va succeir l'any 1937?",
"Es va quedar al Masnou després de la Guerra Civil?",
"Per què?",
"Quin guardó va rebre?",
"On va morir?",
"Quin homenatge va rendir-li l'Ajuntament del Masnou?"
] |
{
"answer_end": [
152,
117,
117,
245,
296,
353,
459,
561,
642,
843,
889,
937,
1031,
1087,
1301
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
154,
259,
298,
355,
461,
605,
736,
845,
845,
947,
1068,
1186
],
"input_text": [
"Fou una poetessa i mestra catalana.",
"Al Masnou.",
"El dia 1 de desembre de 1912.",
"Jaume Ferrer i Pielias i Dolors Mosset i Pallerola.",
"Al col·legi de les Escolàpies.",
"No.",
"Va comptar amb l'amistat i el recolzament del poeta.",
"A la revista La Dona Catalana i en programes de Festa Major del Masnou.",
"Fou cantaire.",
"L'Ajuntament del Masnou la nomenà mestra auxiliar del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU).",
"No.",
"Perquè se n'anà a viure a Girona, d'on era el seu marit.",
"El primer premi de poesia Josep Munteis, dels premis Ciutat d'Olot.",
"A Banyoles.",
"Acordà posar el seu nom a un tram del carrer de la Gaditana."
]
}
|
bios
|
Lola Badia i Pàmies (Barcelona, 22 de març de 1951) és una filòloga i medievalista catalana, acadèmica de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i Premi Nacional de Cultura 2016.
El 1973 es va llicenciar en filologia hispànica a la Universitat Autònoma de Barcelona, on s'hi doctorà el 1977 sota la direcció de Martí de Riquer. Ha estat catedràtica de literatura catalana a la Universitat de les Illes Balears, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona i Universitat de Barcelona, on des del 1987 coordina el SLIMM (Seminari de Literatura i Cultura de l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna) al Departament de Filologia Catalana. És responsable del Grup de Recerca Consolidat de Literatura i Cultura Catalanes Medievals, i dirigeix projectes de recerca del Ministeri d'Educació.
Especialitzada en literatura catalana de la baixa edat mitjana, i en especial Ramon Llull, ha estat professora visitant a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Girona, al Warburg Institute de la Universitat de Londres, al Westfield College - Queen Mary University of London, al Raimundus Lullus Institut de la Universitat de Friburg de Brisgòvia i al Pontifical Institute of Mediaeval Studies de la Universitat de Toronto, entre altres llocs. També ha publicat edicions filològiques de clàssics catalans com Lo Somni de Bernat Metge (1999) i Curial e Güelfa (2011).
Des de 1996 és acadèmica de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. És codirectora del Repertori Informatitzat de l'Antiga Literatura Catalana (RIALC) i directora del Centre de Documentació Ramon Llull de la Universitat de Barcelona. El 2000 va rebre la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya.
«Obra de Lola Badia i Pàmies» a Dialnet.
|
[
"Qui és Lola Badia i Pàmies?",
"On va néixer?",
"Quin grau va cursar?",
"També hi va fer el doctorat?",
"Qui va guiar la seva tesi doctoral?",
"En quines universitats ha exercit de professora?",
"A part de professora, regeix altres projectes?",
"Quins?",
"En què va focalitzar els seus estudis?",
"Quin autor va estudiar a fons?",
"En quines altres universitats ha exercit de docent?",
"Ha editat alguna obra?",
"Quin càrrec ocupa des de 1996?",
"Quin premi va rebre per l'Obra de Lola Badia i Pàmies?"
] |
{
"answer_end": [
91,
51,
267,
292,
328,
496,
787,
787,
851,
878,
1251,
1374,
1444,
1718
],
"answer_start": [
0,
0,
181,
181,
272,
330,
514,
514,
789,
789,
880,
1253,
1376,
1612
],
"input_text": [
"És una filòloga i medievalista catalana.",
"A Barcelona.",
"Filologia hispànica a la Universitat Autònoma de Barcelona.",
"Sí.",
"Martí de Riquer.",
"A la Universitat de les Illes Balears, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona i Universitat de Barcelona.",
"Sí.",
"Coordina el Seminari de Literatura i Cultura de l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna, és responsable del Grup de Recerca Consolidat de Literatura i Cultura Catalanes Medievals i dirigeix projectes de recerca del Ministeri d'Educació.",
"En la literatura catalana de la baixa edat mitjana.",
"Ramon Llull.",
"A la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Girona, al Warburg Institute de la Universitat de Londres, al Westfield College - Queen Mary University of London, al Raimundus Lullus Institut de la Universitat de Friburg de Brisgòvia i al Pontifical Institute of Mediaeval Studies de la Universitat de Toronto, entre altres llocs.",
"Sí, ha publicat edicions filològiques de clàssics catalans com Lo Somni de Bernat Metge i Curial e Güelfa.",
"És acadèmica de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.",
"La Medalla Narcís Monturiol."
]
}
|
bios
|
Àngels Gregori i Parra (Oliva, 14 de gener de 1985)és una poetessa i gestora cultural. Llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona i doctora en Didàctiques Específiques per la Universitat de València, destaca en l'àmbit de la investigació sobre les geografies literàries. Dirigeix el Festival de Poesia d'Oliva des dels seus inicis, l'any 2005. Des del maig de 2018 és la presidenta del PEN Català, presidenta de la Fundació Francisco Brines i des de juny de 2021 acadèmica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Va néixer a Oliva (Safor) l'any 1985 i viu a Barcelona des de 2003, any en què va iniciar els seus estudis universitaris. És llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, Màster de Gestió Cultural per la Universitat Oberta de Catalunya, amb la tesina Els festivals de poesia com a mitjà de difusió, dirigida per Jaume Subirana, i Màster en Didàctica de la llengua i la literatura catalana. La seva tesi doctoral és sobre la poesia de Marta Pessarrodona.
L'any 2003 va rebre el Premi Amadeu Oller per a joves inèdits amb el poemari Bambolines. Als dinou anys va crear El Festival Internacional de Poesia d'Oliva, i des d'aleshores cada any n'ha dirigit l'organització. L'any 2007 va guanyar el Premi Ausiàs March de Poesia de Gandia, amb Llibre de les Brandàlies. L'any 2010 va rebre el Premi Alfons el Magnànim de Poesia per l'obra New York, Nabokov & Bicicletes. I, també, l'any 2013 va rebre el Premi de Poesia dels Jocs Florals de Barcelona amb el poemari Quan érem divendres. La seva obra ha estat inclosa en diverses antologies de poesia i ha estat traduïda a diversos idiomes, com l'italià, el castellà, el francès, el croat i l'asturià.
|
[
"Qui és Àngels Gregori i Parra?",
"Què va estudiar?",
"Es va doctorar?",
"Quin és el seu camp d'estudi?",
"Quines institucions dirigeix?",
"Quins màsters va estudiar?",
"En què es va basar la seva tesi doctoral?",
"Què va guanyar gràcies al seu poemari Bambolines?",
"Quins altres guardons ha rebut?",
"Què va organitzar quan tenia dinou anys?",
"I se segueix celebrant?",
"A quines llengües s'ha traduït la seva obra?",
"I s'ha integrat en reculls poètics?"
] |
{
"answer_end": [
85,
180,
249,
320,
562,
1001,
1065,
1154,
1591,
1223,
1279,
1755,
1655
],
"answer_start": [
0,
87,
183,
251,
322,
784,
1003,
1067,
1281,
1156,
1156,
1658,
1593
],
"input_text": [
"És una poetessa i gestora cultural.",
"Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona.",
"Sí.",
"L'àmbit de la investigació sobre les geografies literàries.",
"Dirigeix el Festival de Poesia d'Oliva, és la presidenta del PEN català, presidenta de la Fundació Francisco Brines i acadèmica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.",
"El Màster de Gestió Cultural i el Màster en Didàctica de la llengua i la literatura catalana.",
"És sobre la poesia de Marta Pessarrodona.",
"El Premi Amadeu Oller per a joves inèdits.",
"El Premi Ausiàs March de Poesia de Gandia, el Premi Alfons el Magnànim de Poesia i el Premi de Poesia dels Jocs Florals de Barcelona.",
"El Festival Internacional de Poesia d'Oliva.",
"Sí.",
"A l'italià, el castellà, el francès, el croat i l'asturià.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Anna Veiga Lluch (Barcelona, 25 d'agost de 1956) és una biòloga, investigadora i professora universitària; especialitzada en reproducció assistida, embriologia clínica, genètica reproductiva i bioètica; així com en l'estudi de les cèl·lules mare i les seves aplicacions clíniques en el tractament de les malalties degeneratives.
Llicenciada el 1979 en biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i doctora en biologia (1991, Cum Laude) per la mateixa universitat. Des del 1998 és coordinadora del Màster en Biologia de la Reproducció i Tècniques de Reproducció Assistida del Servei de Medicina de la Reproducció de l'Institut Universitari Quirón-Dexeus juntament amb el Departament de Biologia Cel·lular i Fisiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Des del 2002 és professora associada de la Facultat de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Activament implicada en Tècniques de Reproducció Assistida (ART) des dels inicis de la Fecundació in vitro. L'any 1982 fou nomenada directora I+D+i de l'Àrea de Biologia del Servei de Medicina de la Reproducció de l'Hospital Universitari Quirón-Dexeus, càrrec que va ocupar fins al 2005. En l'actualitat és directora científica del Servei de Medicina de la Reproducció del Departament d'Obstetrícia i Ginecologia de Dexeus Salut de la Dona. Va formar part de l'equip que va portar a terme la primera fecundació in vitro a l'Estat Espanyol, que va culminar amb el naixement de Victoria Anna Sánchez Perea el 12 de juliol de 1984.
Fundadora i presidenta de l'Asociación Española para el Estudio de la Biología y de la Reproducción (ASEBIR) (1993-2003). Presidenta de l' European Society for Human Reproduction and Embryology (ESHRE) 2011-2013), vicepresidenta i membre del Comitè de Bioètica de Catalunya (CBC) (2004-2015).
Membre de nombroses societats científiques nacionals i internacionals, American Society of Reproductive Medicine (ASRM), Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, Secció Endocrinologia i Reproducció, Sociedad Española de Fertilidad (S.E.F.), European Society for Human Reproduction and Embryology (ESHRE), Asociación para el estudio de la Biología de la Reproducción (ASEBIR ), Societat Catalana de Biologia (S.C.B.), Scientists for Reproductive Medicine(alpha), International Society for Stem Cell Research (ISSCR).
Membre Honorific de la Società Italiana Embriologia Reproduzzione e Riccerca (SIERR), de la Asociación para el Estudio de la Biología de la Reproducción (ASEBIR) i de l'Institut Medicofarmacèutic de Catalunya.
Des de la seva creació el 2005, dirigeix el Banc de Línies Cel·lulars de Barcelona (BLCB), unitat funcional del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMR [B]). En aquest, els seus investigadors s'han centrat cap a projectes innovadors en el camp de la derivació de les línies cel·lulars pluripotents, incloent les cèl·lules mare embrionàries procedents d'embrions sobrants de programes de Fecundació in vitro i cèl·lules mares de pluripotència induïda.
Coordinadora científica del Projecte European Human Embryonic Stem Cell Registry de Cèl·lules Mare (EU hESCreg) (2005-2009)
Ha publicat més de 280 articles científics en revistes nacionals i internacionals i 65 capítols de llibres, 5235 citacions, h-índex: 35. Membre del Consell Editorial de diversos revistes científiques Internacionals i nacionals.
Ha participat com organitzadora o ponent en nombrosos esdeveniments científics internacionals relacionats amb: Embriologia clínica, Genètica de la Reproducció, Cèl·lules Mare i Teràpia Cel·lular.
El 2011 publica el seu llibre El Miracle de la Vida, una vida dedicada a la ciència explicada en primera persona. Una vida que ha dut Anna Veiga de la Fecundació in vitro a la investigació en cèl·lules mare en una recerca permanent d'avenços que ens ajuden a viure millor.
Ha rebut els següents reconeixements:
|
[
"De qui parla aquest text?",
"On va néixer?",
"A què es dedica?",
"En quins àmbits destaca?",
"A quina universitat va fer el grau i el doctorat?",
"Quins estudis lidera?",
"Exerceix de docent?",
"Quina responsabilitat va tenir de l'any 1982 fins al 2005?",
"I ara quin càrrec té?",
"Què va realitzar, per primera vegada a Espanya?",
"A part dels esmentats, quins altres càrrecs ocupa?",
"En què s'especialitza el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona?",
"Com es diu el fascicle que ha escrit?",
"De què tracta?"
] |
{
"answer_end": [
16,
48,
105,
327,
474,
774,
905,
1159,
1347,
1446,
1903,
3040,
3673,
3861
],
"answer_start": [
0,
0,
49,
107,
329,
489,
776,
1016,
1196,
1349,
1537,
2690,
3606,
3606
],
"input_text": [
"D'Anna Veiga Lluch.",
"A Barcelona.",
"És una biòloga, investigadora i professora universitària.",
"En reproducció assistida, embriologia clínica, genètica reproductiva i bioètica, estudi de les cèl·lules mare i les seves aplicacions clíniques en el tractament de les malalties degeneratives.",
"A la Universitat Autònoma de Barcelona.",
"El Màster en Biologia de la Reproducció i Tècniques de Reproducció Assistida del Servei de Medicina de la Reproducció de l'Institut Universitari Quirón-Dexeus juntament amb el Departament de Biologia Cel·lular i Fisiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.",
"Sí.",
"Fou directora de I+D+i de l'Àrea de Biologia del Servei de Medicina de la Reproducció de l'Hospital Universitari Quirón-Dexeus.",
"És directora científica del Servei de Medicina de la Reproducció del Departament d'Obstetrícia i Ginecologia de Dexeus Salut de la Dona.",
"La primera fecundació in vitro.",
"És fundadora i presidenta de l'Asociación Española para el Estudio de la Biología y de la Reproducción, presidenta de l'European Society for Human Reproduction and Embryology, vicepresidenta i membre del Comitè de Bioètica a Catalunya i membre de nombroses societats científiques nacionals i internacionals.",
"Es centren en projectes innovadors en el camp de la derivació de les línies cel·lulars pluripotents, incloent les cèl·lules mare embrionàries procedents d'embrions sobrants de programes de Fecundació in vitro i cèl·lules mares de pluripotència induïda.",
"El Miracle de la Vida.",
"Hi narra una vida dedicada a la ciència, explicada en primera persona, una vida que ha dut l'autora de la Fecundació in vitro a la investigació en cèl·lules mare en una recerca permanent d'avenços que ens ajuden a viure millor."
]
}
|
bios
|
Concepció Boter i Torrents o Torrens (Mataró, 1900 - ?), coneguda també com a Chita Boter per com signava, va ser una pintora catalana especialitzada en marines.
Es menciona per primer cop en l'exposició col·lectiva de l'agost del 1926 a la Societat Artística i Literària de Mataró, en la qual va exposar cinc olis, junt amb els pintors Margarita S. Boado, Josep Cabanys, Rafael Estrany, Josep Font, Josep M. Gómez, Amàlia Latorre, Margarida López, Josep Mach, Marià Ribas, Joaquima Soteras, Margarita Torres, Josep M. Esquerra, Cristòfol Masachs, Maria Lluïsa de Palau, Francesc Bas i Josep Vidiella i ferros forjats d'Antoni March.
Als anys trenta va tenir una intensa activitat a Barcelona, exposant tant individualment com col·lectiva. La primera exposició individual de la qual se'n té notícia és la que va presentar a la Sala Parés el 1929, quan va exposar una vintena de pintures, i l'any següent va tornar a exhibir la seva obra a la mateixa sala. Posteriorment va exposar a La Pinacoteca, a principis de juny de 1931 i de 1933. El febrer de 1935 va presentar una trentena de teles a la Sala Busquets de Barcelona, en paral·lel a una exposició del pintor Josep Rovira. Els díptics d'aquestes exposicions es van confeccionar a la Impremta Minerva de Mataró.
L'octubre de 1935, junt amb altres dos artistes locals, Rafael Estrany i Rafael Tura, va mostrar les seves obres en l'exposició organitzada amb motiu de la inauguració del nou edifici de la Unió Gremial Mataronesa.
També es va promoure a les principals exposicions d'art de Barcelona. Així, l'any 1934 va participar en l'Exposició de Primavera organitzada per la Junta Municipal d'Exposicions d'Art que es va fer al Palau de Projeccions de Barcelona, amb un paisatge de Sant Andreu de Llavaneres. Consta també entre els artistes del Salón de Artistas Aragoneses que es va fer al Centro Obrero Aragonés de Barcelona cap al 1935 i al 1936, de nou va prendre part en l'Exposició de Primavera, que aquell any es feia al Palau de la Metal·lúrgia amb una obra titulada La Bassa de la Roca.
En aquella època residia al carrer de Barcelona, 11 de Mataró, tal com consta en alguns dels catàlegs d'aquestes exposicions.
Fora de Catalunya, i també als anys trenta, va participar en la 11a i la 13a edicions del Salón de Otoño, organitzat per la Asociación Española de Pintores y Escultores que es van fer l'octubre de 1931 i al 1933 al Palacio del Retiro de Madrid. En la primera va presentar l'oli Plaza de la Libertad (Mataró) i en l'altra l'obra titulada Los Eucaliptus i dues vistes de la platja de Tossa de Mar.
No se'n tenen més notícies fins que el setembre de 1959 va estrenar la temporada de la sala d'art La Pinacoteca amb una exposició de paisatges i marines. Consta que l'octubre de 1962 va exposar a la mateixa sala i que el crític d'art, escriptor i pintor Josep Maria de Sucre va fer la presentació de les obres.
Concepció Boter va pintar sobretot marines: barques en descans sobre la sorra de la platja, domini dels horitzons i poques figures, caracteritzaven les seves obres, que donaven més importància al color i a la llum que al dibuix.
Obres referenciades:
El Museu de Mataró conserva una aquarel·la de Chita Boter datada l'any 1926 i el Museu Marítim de Barcelona té quatre pintures seves d'època més tardana. Igualment, guarden obres seves el Museu de Badalona i el Museu de l'Hospitalet.
|
[
"Qui fou Concepció Boter Torrents?",
"Amb quin pseudònim firmava?",
"Quina és la primera referència que en tenim?",
"Què hi va exhibir?",
"Què va fer durant els anys 30?",
"On va ser la seva primera presentació particular?",
"Totes les seves exhibicions van ser d'olis?",
"Què més va exposar?",
"Què va fer l'octubre de 1935?",
"I el 1934?",
"Va col·laborar en més Exposicions de Primavera?",
"On vivia?",
"En quina exposició va participar que no fos al Principat?",
"Després es va perdre de vista?",
"On podem trobar algunes de les seves obres?"
] |
{
"answer_end": [
160,
105,
281,
314,
738,
845,
1121,
1089,
1478,
1760,
1953,
2110,
2418,
2627,
3365
],
"answer_start": [
0,
57,
162,
189,
634,
740,
1037,
1037,
1265,
1556,
1897,
2049,
2175,
2572,
3133
],
"input_text": [
"Una pintora catalana especialitzada el marines.",
"Amb el de Chita Boter.",
"En l'exposició col·lectiva de l'agost del 1926 a la Societat Artística i Literària de Mataró.",
"Cinc olis.",
"Va tenir una intensa activitat a Barcelona, exposant tant individualment com col·lectiva.",
"A la Sala Parés.",
"No.",
"Teles.",
"Junt amb dos altres dos artistes locals, Rafael Estrany i Rafael Tura, va mostrar les seves obres en l'exposició organitzada amb motiu de la inauguració del nou edifici de la Unió Gremial Mataronesa.",
"Va participar en l'Exposició de Primavera organitzada per la Junta Municipal d'Exposicions d'Art que es va fer al Palau de Projeccions de Barcelona, amb un paisatge de Sant Andreu de Llavaneres.",
"Sí.",
"Al carrer de Barcelona, 11 de Mataró.",
"En la 11a i 13a edicions del Salón de Otoño, organitzat per la Asociación Española de Pintores y Escultores que es van fer l'octubre de 1931 i al 1933 al Palacio del Retiro de Madrid.",
"Sí.",
"Al Museu de Mataró, al Museu Marítim de Barcelona, al Museu de Badalona i al Museu de l'Hospitalet."
]
}
|
mitologia
|
Querefont (en llatí Chaerephon, en grec antic Χαιρεφῶν) fou un filòsof atenenc del demos d'Esfet (Sphettus), deixeble i amic de Sòcrates.
Xenofont diu que escoltava les ensenyances de Sòcrates pel perfeccionament moral que allò representava, i que havia portat a la pràctica els preceptes que va aprendre. Tant Xenofont com Plató el mencionen sovint, i diuen que era una persona amb molt bons sentiments, d'idees elevades i generós, i amb una gran energia que aplicava a tot allò que emprenia.
Plató, a l'Apologia de Sòcrates diu que Querefont tenia fama d'impetuós, i que va ser ell qui va anar a consultar l'oracle de Delfos a preguntar quin era el més savi de tots els homes. L'oracle va respondre que no hi havia home més savi que Sòcrates.
Aristòfanes el fa sortir en tres de les seves comèdies (Els núvols, Les vespes i Els ocells), i el considera un dels més distingits alumnes de l'escola de Sòcrates. Li aplica els sobrenoms de νυκτερίς (Nycteris "rat penat") i πύξινος ("fet de boix"), fent referència a la seva debilitat i a la seva complexió. Sembla que es va perjudicar la salut per la seva dedicació a l'estudi.
En política es va definir a favor del partit del poble, i a la pujada dels Trenta Tirans, es va haver d'exiliar. Va tornar a Atenes amb la restauració de la democràcia l'any 403 aC. Va morir quan se celebrava el judici contra Sòcrates el 399 aC.
|
[
"Qui va ser Querefont?",
"Per què prestava atenció al que explicava Sòcrates?",
"Què n'esmenten Xenofont i Plató?",
"Plató n'explica alguna cosa més?",
"Quina relació va tenir amb Aristòfanes?",
"Li fa algun compliment?",
"Què al·ludeixen els malnoms que li posa?",
"Què es creu que li va passar?",
"Es va posicionar a favor del govern?",
"Per què va haver de fugir?",
"Per què va tornar a Atenes?",
"Quin any?",
"Quan va morir?",
"Amb quin acte important va coincidir la seva mort?"
] |
{
"answer_end": [
136,
304,
492,
743,
799,
908,
1053,
1124,
1180,
1237,
1307,
1307,
1371,
1370
],
"answer_start": [
0,
138,
306,
494,
745,
841,
910,
1055,
1126,
1184,
1239,
1239,
1308,
1308
],
"input_text": [
"Fou un filòsof atenenc del demos d'Esfet, deixeble i amic de Sòcrates.",
"Pel perfeccionament moral que allò representava, i que havia portat a la pràctica els preceptes que va aprendre.",
"Que era una persona amb molts bons sentiments, d'idees elevades i generós, i amb una gran energia que aplicava a tot allò que emprenia.",
"Sí, a l'Apologia de Sòcrates diu que Querefont tenia fama d'impetuós, i que va ser ell qui va anar a consultar l'oracle de Delfos a preguntar quin era el més savi de tots els homes, i l'oracle va respondre que no hi havia home més savi que Sòcrates.",
"El va fer sortir en tres de les seves comèdies.",
"Sí, el considera un dels més distingits alumnes de l'escola de Sòcrates.",
"A la seva debilitat i a la seva complexió.",
"Que es va perjudicar la salut per la seva dedicació a l'estudi.",
"No.",
"Per la pujada dels Trenta Tirans.",
"Per la restauració de la democràcia.",
"El 403 aC.",
"El 399 aC.",
"Amb el judici contra Sòcrates."
]
}
|
mitologia
|
Una gàrgola (del francès gargouille > gargouiller o occità gorgolh/gargolh/borbolh o gargolha, gargalh - baix llatí gargaillus-, 'produir un soroll similar al d'un líquid dins d'un tub', llatí: gurgŭlio raig o broll d'aigua, d'una font, etc., o gargărīzo i grec: γαργαρίζω, 'fer gàrgares' o γαργαρeωv 'gorja', γαργbρa, conducte) o carassa és una part que sobresurt d'una canonada, que serveix per a evacuar l'aigua de les teulades. En l'arquitectura medieval, especialment en la gòtica, són molt usades en esglésies i catedrals. Acostumen a estar adornades amb figures intencionadament grotesques que representen humans, animals, monstres o dimonis. Segons algunes tradicions, tenien la funció simbòlica de protegir el temple i el poder d'espantar els mals esperits i els pecadors, però la seva veritable interpretació encara presenta moltes llacunes. La representació d'animals fantàstics oferia llibertat a l'artista enfront de la censura eclesiàstica; era la manera mitjançant la qual els escultors podien donar forma a la seva fantasia i expressar el que volien amb una gran varietat de formes extravagants, d'un gran efecte plàstic.
Es varen mantenir, en menor quantitat, en l'arquitectura renaixentista i, fins i tot, en algunes esglésies barroques.
Més recentment, l'arquitecte francosuís Le Corbusier ha fet servir també gàrgoles a la capella de Notre-Dame du Haut, a Ronchamp (França).
És un error estès d'anomenar 'gàrgola' qualsevol figura grotesca o monstruosa de les esglésies medievals; només es poden qualificar de tals aquelles que s'ajustin a la funció específica de conducció hidràulica. Així, per exemple, les famoses figures monstruoses de funció purament decorativa instal·lades per Viollet-le-Duc a la catedral de Notre Dame de París han de ser anomenades quimeres, i no pas gàrgoles. Les gàrgoles apareixen com a criatures vivents, sovint amb urpes i grans ales, en moltes obres de ficció modernes.
|
[
"D'on prové la paraula gàrgola?",
"Quin era el significat?",
"I el de gurgŭlio?",
"I una gàrgola què és?",
"On les podem trobar les que són d'època medieval?",
"Com són les guarnicions?",
"Quina tasca tenien, d'acord amb certes convencions?",
"És clara aquesta llegenda?",
"Què brindava als estatuaris?",
"Aquesta pràctica es va acabar amb els nous estils arquitectònics?",
"A quin santuari s'han fet ús d'aquestes construccions, ara fa poc?",
"Es pot anomenar gàrgola a tota escultura extravagant o titànica?",
"Així doncs, podem qualificar de gàrgoles les conegudes escultures de Notre Dame de París?",
"Com es caracteritzen les gàrgoles en la literatura contemporània?"
] |
{
"answer_end": [
126,
185,
241,
430,
527,
648,
780,
850,
1136,
1254,
1393,
1604,
1805,
1920
],
"answer_start": [
0,
116,
194,
0,
432,
529,
650,
782,
852,
1138,
1256,
1395,
1606,
1807
],
"input_text": [
"Del baix llatí gargaillus.",
"Produir un soroll similar al d'un líquid dins d'un tub.",
"Raig o brill d'aigua, d'una font, etc.",
"Una part que sobresurt d'una canonada, que serveix per a evacuar l'aigua de les teulades.",
"En esglésies i catedrals.",
"Són figures intencionadament grotesques que representen humans, animals, monstres o dimonis.",
"Havien de protegir el temple i tenien el poder d'espantar els mals esperits i els pecadors.",
"No.",
"Els oferia llibertat enfront de la censura eclesiàstica; era la manera mitjançant la qual els escultors podien donar forma a la seva fantasia i expressar el que volien amb una gran varietat de formes extravagants, d'un gran efecte plàstic.",
"No, encara que es varen mantenir en menor quantitat.",
"A la capella de Notra-Dame du Haut, a Ronchamp.",
"No, només es poden qualificar de gàrgoles aquelles que s'ajustin a la funció específica de conducció hidràulica.",
"No, ja que tenen una funció purament decorativa i han de ser anomenades quimeres.",
"Com a criatures vivents, sovint amb urpes i grans ales."
]
}
|
vilaweb
|
L'ex-diputat de la CUP Antonio Baños estava citat a declarar com a testimoni però ha estat expulsat perquè s'ha negat a contestar a les preguntes del partit d'ultradreta Vox. Baños ha dit que per dignitat democràtica i antifeixista no hi respondria. El jutge Manuel Marchena els ha amenaçat amb conseqüències penals però com Baños s'ha mantingut ferm ha interromput la sessió per a consultar-ho amb la resta de jutges. S'ha posat sobre la taula d'opció que Marchena repetís les preguntes de Vox i Baños contestés al jutge, opció que finalment ha quedat descartada. Els testimonis, a diferència del que passa amb els acusats, estan obligats a respondre a totes les preguntes que se'ls facin, cosa a què s'han negat de forma conscient. Vegeu el vídeo de la declaració d'Antonio Baños: Després d'expulsar-lo, Marchena ha citat a declarar la també ex-diputada de la CUP Eulàlia Reguant. Com ell, ha dit que no vol respondre a un partit masclista i xenòfob i també ha estat expulsada. Finalment, el Suprem multa amb 2.500 euros a Baños i Reguant i els dóna cinc dies perquè rectifiquin. Calendari del judici contra el procés Aquest dimecres 27 de febrer estan cridats a declarar: Joan Tardà, Artur Mas, Soraya Saenz de Santamaría, Cristóbal Montoro, Mariano Rajoy, Marta Pascal, Núria de Gispert, Eulàlia Reguant i Antonio Baños. També estava convocat el president del Parlament, Roger Torrent, qui ahir va anunciar que no aniria a declarar perquè havia de presidir el ple previst per avui. Les declaracions continuaran dijous. I si tot va segons el previst passaran per la sala del Tribunal Suprem espanyol tots aquests representants polítics: Iñigo Urkullu, Gabriel Rufián, Albano-Dante Fachin, Ernest Benach, Ada Colau, Juan Ignacio Zoido, Xavier Domènech, Josep Ginesta, Francesc Iglesias i Adrià Comella.
|
[
"Qui és Antonio Baños?",
"Per quin motiu estava apel·lat?",
"I per què l'han suspès?",
"L'ex-diputat ha donat alguna explicació?",
"Quina alternativa s'ha donat?",
"I s'ha fet així?",
"I tenia l'obligació de contestar?",
"I els inculpats?",
"Qui més ha rebutjat rebatre?",
"Com ha definit Reguant a Vox?",
"Com ha reaccionat el Suprem?",
"Qui més haurà de pronunciar-se el dia 27 de febrer?",
"Què ha passat amb el cap del Parlament?",
"Qui més haurà de presentar-se al Tribunal Suprem espanyol?"
] |
{
"answer_end": [
36,
76,
173,
248,
521,
563,
689,
689,
978,
951,
1080,
1323,
1484,
1803
],
"answer_start": [
0,
37,
82,
175,
419,
523,
565,
565,
806,
922,
980,
1120,
1325,
1553
],
"input_text": [
"L'ex-diputat de la CUP.",
"Per a declarar com a testimoni.",
"Perquè s'ha negat a contestar a les preguntes del partit d'ultradreta Vox.",
"Sí, ha dit que per dignitat democràtica i antifeixista no hi respondria.",
"Que el jutge, Manuel Marchena, repetís les preguntes de Vox i Baños contestés al jutge.",
"No.",
"Sí.",
"No.",
"La ex-diputada de la CUP Eulàlia Reguant.",
"Com un partit masclista i xenòfob.",
"Els ha multat amb 2.500 euros i els ha donat cinc dies perquè rectifiquin.",
"Joan Tardà, Artur Mas, Soraya Saenz de Santamaría, Cristóbal Montoro, Mariano Rajoy, Marta Pascal, Núria de Gispert, Eulàlia Reguant i Antonio Baños.",
"Que també estava convocat i ahir va anunciar que no aniria a declarar perquè havia de presidir el ple previst per avui.",
"Iñigo Urkullu, Gabriel Rufián, Albano-Dante Fachin, Ernest Benach, Ada Colau, Juan Ignacio Zoido, Xavier Domènech, Josep Ginesta, Francesc Iglesias i Adrià Comella."
]
}
|
vilaweb
|
La nova exposició temporal de la Fundació Joan Miró s'endinsa en el moviment surrealista a la Gran Bretanya mitjançant la mirada de la fotògrafa nord-americana Lee Miller. Model, musa i col·laboradora de Man Ray a París, més tard Miller esdevindria una fotògrafa de prestigi, pionera en connectar l'art, la moda i el periodisme. Els seus vincles amb els surrealistes britànics i el seu paper articulador d'aquest moviment artístic serveixen a l'exposició per a recórrer un capítol del surrealisme no tan conegut però que en confirma la dimensió internacional i una gran connexió amb les inquietuds del seu context històric. ‘Lee Miller era extremadament lliure atesos els paràmetres de la dona de l'època i va desenvolupar una carrera fotogràfica molt important, també com a artista surrealista de ple dret dins el moviment britànic', la descriu la cap de programes de la Fundació, Martina Millà. A partir de la mirada de Miller, la mostra reconstrueix un dels moments menys coneguts del surrealisme i revela les connexions entre els artistes britànics dels anys trenta i quaranta del segle passat i la xarxa surrealista internacional. L'exposició aplega prop de dues-centes peces entre fotografies de Miller i dibuixos, pintures i escultures d'alguns dels principals artistes surrealistes, com ara Max Ernst, Man Ray, Roland Penrose, Leonora Carrington, Salvador Dalí, Joan Miró, Pablo Picasso o Francis Picabia, entre més. ‘Amb Lee Miller hem volgut mostrar què va ser el surrealisme a la Gran Bretanya, un capítol del moviment no tan conegut a casa nostra', explica Martina Millà. ‘Volíem demanar-nos per què el surrealisme té aquesta acceptació internacional, de Breton a París en uns altres contextos'. Millà subratlla la personalitat de Lee Miller i la seva llibertat creativa i de moviments: Miller, una dona que trencava els esquemes de l'època, va viatjar molt, i després d'haver fet carrera com a model va arribar a París per conèixer els ambients fotogràfics del surrealisme de la ciutat. Allà va treballar amb Man Ray, de la qual va ser model però també ajudant, i així va començar a desenvolupar la seva obra, recorda Millà. Després d'haver-se fet un lloc en l'escena surrealista francesa, ja els anys previs a la Segona Guerra Mundial, Miller es va traslladar a Londres, com tants altres artistes, cercant un refugi de la tensió política a l'Europa continental. Juntament amb el marit, Roland Penrose, la fotògrafa va exercir un paper significatiu en el surrealisme britànic dels anys trenta Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes
|
[
"Quin estil avantguardista s'exhibeix?",
"A quin museu ho podem trobar?",
"Es tracta d'una presentació permanent?",
"Es profunditza en el surrealisme català?",
"Qui és Lee Miller?",
"I què posa de manifest amb aquest conjunt d'imatges?",
"Qui és Martina Millà?",
"Què diu sobre l'artista?",
"Quantes mostres recull aquesta exhibició?",
"Què hi ha, a més d'imatges?",
"Com quins?",
"Aquesta pràctica britànica té renom, a Catalunya?",
"Fou una dona convencional?",
"Com és que va anar a viure a Londres?",
"Va aconseguir fer-se un lloc en la societat anglosaxona?"
] |
{
"answer_end": [
88,
51,
26,
107,
327,
622,
895,
895,
1180,
1289,
1412,
1558,
1998,
2374,
2505
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
52,
108,
431,
846,
625,
1136,
1155,
1245,
1471,
1799,
2257,
2376
],
"input_text": [
"El surrealisme.",
"A la Fundació Joan Miró.",
"No.",
"No, s'endinsa en el moviment surrealista a la Gran Bretanya.",
"És una fotògrafa nord-americana que va ser model, musa i col·laboradora de Man Ray a París i més tard va esdevenir una fotògrafa de prestigi, pionera en connectar l'art, la moda i el periodisme.",
"Un capítol del surrealisme no tan conegut però que en confirma la dimensió internacional i una gran connexió amb les inquietuds del seu context històric.",
"La cap de programes de la Fundació.",
"Que era extremadament lliure atesos els paràmetres de la dona de l'època i va desenvolupar una carrera fotogràfica molt important, també com a artista surrealista de ple dret dins el moviment britànic.",
"Prop de dues-centes peces.",
"Dibuixos, pintures i escultures d'alguns dels principals artistes surrealistes.",
"Max Ernst, Man Ray, Roland Penrose, Leonora Carrington, Salvador Dalí, Joan Miró, Pablo Picasso o Francis Picabia.",
"No.",
"No, va ser una dona que trencava els esquemes de l'època, va viatjar molt i després d'haver fet carrera com a model va arribar a París per conèixer els ambients fotogràfics del surrealisme de la ciutat.",
"Cercava un refugi de la tensió política a l'Europa continental.",
"Sí, vist que va exercir un paper significatiu en el surrealisme britànic dels anys trenta."
]
}
|
mitologia
|
Tenes (en grec antic Τένης), va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim de l'illa de Tenedos, davant de la costa de Troia. Se'l considera fill de Cicne, i de vegades fill d'Apol·lo. La seva mare va ser Pròclia, una filla de Laomedont. Tenia una germana que es deia Hemítea.
Proclea, la mare de Tenes, es va morir, i el seu pare es va tornar a casar amb Filònome. Aquesta dona va calumniar Tenes davant del seu pare, explicant que l'havia volgut violentar, quan en realitat el noi havia estat insensible a les seves insinuacions. Cicne va creure la seva dona, i va manar que els seus dos fills fossin tancats dins d'un bagul i abandonats al mar. El bagul, protegit pels déus i potser especialment per Posidó, que era avi de Tenes, va arribar a la costa de l'illa que aleshores s'anomenava Lèucofris, la futura Tenedos. Els habitants el van fer rei de l'illa. Quan, anys després, Cicne va veure el seu error, va voler reconciliar-se amb el seu fill, però Tenes s'hi va negar. El seu pare era dalt d'una nau atracada a la costa de l'illa i Tenes li tallà les amarres, per indicar-li que tot quedava trencat entre ells.
Quan els grecs anaven cap a Troia, es van presentar a Tenedos. Tenes va voler impedir que desembarquessin llençant-los pedres, però va ser mort per Aquil·les, que el va ferir al pit. Alguns autors expliquen que Cicne, que s'havia reconciliat amb el seu fill, també va morir en la mateixa lluita a mans d'Aquil·les.
Segons una altra versió sobre la mort de Tenes, Aquil·les el va immolar quan va tractar de protegir la seva germana Hemítea de les persecucions amoroses de l'heroi. Diodor de Sicília explica que va ser enterrat en el mateix lloc on més endavant s'hi aixecaria un temple dedicat a ell. L'entrada a aquest santuari no estava permesa als flautistes perquè un flautista anomenat Eumolp, subornat per la seva sogra Filònome, havia comès perjuri contra ell.
En els relats post-homèrics sobre el mite d'Aquil·les, la mort de Tenes era un dels episodis que lligaven l'heroi amb el seu destí. Tetis l'havia advertit que, si matava un fill d'Apol·lo, no podria evitar una mort violenta davant de Troia.
|
[
"Qui fou Tenes?",
"D'acord amb quina creença?",
"Qui era la seva família?",
"Com es deia la segona esposa del seu pare?",
"I què va fer per perjudicar Tenes?",
"Com el va castigar el seu pare?",
"Qui custodiava aquest cofre?",
"Què va passar quan l'arqueta va arribar a l'illa de Lèucofris?",
"El seu pare va aconseguir fer les paus amb Tenes?",
"Ho va aconseguir?",
"Què va fer Tenes per condemnar-lo?",
"Com és que Aquil·les va matar-lo?",
"Totes les adaptacions expliquen la mateixa mort?",
"Per quin motiu els flautistes tenien prohibida l'entrada al temple dedicat a Tenes?",
"Què en diuen les llegendes post-homèriques?"
] |
{
"answer_end": [
128,
62,
279,
368,
534,
650,
713,
863,
953,
979,
1121,
1304,
1601,
1888,
2129
],
"answer_start": [
0,
0,
130,
323,
370,
536,
652,
652,
865,
960,
981,
1123,
1438,
1723,
1890
],
"input_text": [
"Va ser l'heroi epònim de l'illa de Tenedos, davant de la costa de Troia.",
"Amb la mitologia grega.",
"És considerat fill de Cicne, i de vegades fill d'Apol·lo, la seva mare va ser Pròclia i tenia una germana que es deia Hemítea.",
"Filònome.",
"El va calumniar davant del seu pare, explicant que l'havia volgut violentar i en realitat el noi havia estat insensible a les seves insinuacions.",
"Va manar que els seus dos fills fossin tancats dins d'un bagul i abandonats al mar.",
"Els déus i potser especialment Posidó.",
"Els habitants van fer a Tenes rei de l'illa.",
"Sí.",
"No.",
"Mentre el seu pare era dalt d'una nau atracada a la costa de l'illa, Tenes li tallà les amarres, per indicar-li que tot quedava trencat entre ells.",
"Perquè quan els grecs anaven cap a Troia, es van presentar a Tenedos i Tenes va voler impedir que desembarquessin llençant-los pedres.",
"No, segons una altra versió, Aquil·les el va immolar quan va tractar de protegir la seva germana Hemítea de les persecucions amoroses de l'heroi.",
"Perquè un flautista anomenat Eumolp, subornat per la seva sogra Filònome, havia comès perjuri contra ell.",
"Expliquen que la mort de Tenes era un dels episodis que lligaven l'heroi amb el seu destí, i Tetis l'havia advertit que, si matava un fill d'Apol·lo, no podria evitar una mort violenta davant de Troia."
]
}
|
mitologia
|
El Drac de Sarrià és una bèstia festiva i popular del barri de Sarrià, Barcelona. És una figura feréstega de tres caps que forma part de la imatgeria festiva del barri. La peça és carregada interiorment per una persona i participa en correfocs i més espectacles pirotècnics traient foc pels caps, per la cua i per les ales.
La iniciativa de construir la bèstia, la van tenir un grup de veïns, a principis dels anys 80, volien una figura foguera pròpia que s'identifiqués amb el barri. Uns anys més tard va ser la Colla de Diables Dracs del Tibidabo qui se'n va fer càrrec. Anys més tard i donada la fragilitat d'aquest primer Drac, la Colla de Diables amb l'ajut del centre Excursionista Els Blaus de Sarrià , participa en el concurs Dit i fet de TV3, on obtingueren els diners que havien de menester i de seguida l'encarregaren a l'artista Carles Cabús, creador del original, fer-ne una rèplica amb fibra de vidre. Tanmateix, la bèstia que fan sortir actualment n'és una rèplica més lleugera feta l'any 2015 al Taller de na Dolors Sans de Vilafranca .
El Drac de Sarrià fou enllestit el 1989 i el batejaren el dia 23 d'abril d'aquell any, en una cerimònia en què actuaren de padrins el Drac de Gràcia, batejant el cap central anomenat Tibidabo, el Drac de l'escola Ordandai batejanet el cap dret anomenat Putxet, i el Grup de Meigas de Sàrria (Lugo) que batejà el cap esquerra anomenat Monterols. La Colla de Diables Dracs del Tibidabo (posteriorment Orgàsmika de Sarrià, i avui en dia Diables de Sarrià), batejà la cua. Els tres noms, li posaren, un per a cada cap, que recorden els tres turons que configuren la geografia del districte: Monterols, Putxet i Tibidabo.
Des que va néixer, la bèstia participa en els espectacles pirotècnics del barri, sobretot per la Festa Major, i en actes i celebracions de la ciutat on és convidat. Per exemple, es deixa veure cada any al correfoc multitudinari de les festes de la Mercè, sempre portat per la colla del Drac de Sarrià.
|
[
"Què és el Drac de Sarrià?",
"Com es caracteritza aquesta icona?",
"De qui va ser la idea de crear aquesta figura?",
"Per què?",
"Se'n van seguir responsabilitzant els mateixos veïns?",
"Per què es van presentar a la competició Dit i fet de TV3?",
"Què van fer una vegada aconseguits els diners?",
"Encara s'utilitza aquesta segona imitació?",
"Quin dia van batejar el Drac de Sarrià?",
"Quins noms van posar-li, els padrins?",
"Quin paper va tenir la Colla de Diables Dracs del Tibidabo en aquest baptisme?",
"Quin és el motiu de les denominacions Tibidabo, Putxet i Monterols?",
"On col·labora la fera?",
"Qui la dirigeix?"
] |
{
"answer_end": [
80,
322,
417,
483,
571,
630,
914,
1050,
1138,
1520,
1520,
1638,
1923,
1970
],
"answer_start": [
0,
82,
324,
324,
485,
573,
752,
916,
1053,
1140,
1398,
1522,
1670,
1925
],
"input_text": [
"És una bèstia festiva i popular del barri de Sarrià, Barcelona.",
"És una figura feréstega de tres caps que forma part de la imatgeria festiva del barri, és carregada interiorment per una persona i participa en correfocs i més espectacles traient foc pels caps, per la cua i per les ales.",
"Un grup de veïns.",
"Perquè volien una figura foguera pròpia que s'identifiqués amb el barri.",
"No, uns anys més tard va ser la Colla de Diables Dracs del Tibidabo qui se'n va fer càrrec.",
"Perquè aquest primer Drac era molt fràgil.",
"De seguida van encarregar a l'artista Carles Cabús, creador de l'original, fer-ne una rèplica amb fibra de vidre.",
"No, la bèstia que fan sortir actualment és una rèplica més lleugera feta l'any 2015 al Taller de na Dolors Sans de Vilafranca.",
"El dia 23 d'abril de 1989.",
"El Drac de Gràcia va batejar el cap central anomenat Tibidabo, el Drac de l'escola Ordandai va batejar el cap dret anomenat Putxet i el Grup de Meigas de Sarrà va batejar el cap esquerra anomenat Monterols.",
"Batejaren la cua.",
"Perquè recorden els tres turons que configuren la geografia del districte.",
"Participa en els espectacles pirotècnics del barri, sobretot per la Festa Major, i en actes i celebracions de la ciutat on és convidat, com per exemple al correfoc multitudinari de les festes de la Mercè.",
"La colla del Drac de Sarrià."
]
}
|
mitologia
|
Hiacíntia (en grec antic Ὑακίνθια) era un gran festival nacional celebrat cada any a Amicles per als ciutadans d'aquesta ciutat i els espartans. Els autors que esmenten la festa no estan d'acord sobre la deïtat a què estava dedicada: a l'Apol·lo Amicleà, a l'Apol·lo Carneu o a l'heroi Jacint, a qui Apol·lo va matar accidentalment en un llançament de disc. L'Apol·lo Amicleà no s'ha de confondre amb l'Apol·lo deïtat nacional dels doris. L'heroi Jacint va donar el seu nom a la flor, que representava la mort entre els grecs. Aquest Jacint és, sens dubte, una personificació de la seca de la vegetació per la calor de l'estiu: el disc (δίσκος) és el sol, Apol·lo, el déu que el llança.
La Hiacíntia durava tres dies, el primer dels quals es feien sacrificis als difunts i es plorava la mort de Jacint. Ningú no portava garlandes, ni es cantaven cançons mentre es feien els sacrificis ni s'oferien pans de blat. Els pastissos dels sacrificis eren senzills, i possiblement sense llevat i la gent practicava l'abstinència. Aquesta celebració malenconiosa només durava el primer dia, ja que els altres dos estaven dedicats a les festes i a les diversions públiques, i visitaven la ciutat nombrosos estrangers. Els joves cantaven i tocaven l'aulos i la cítara, i cantaven himnes a Apol·lo en vers anapèstic, mentre d'altres, amb vestits esplèndids, celebraven una cursa de carros al circ. Aquesta cursa de cavalls és probablement la ἀγὼν ("agón", certamen) que menciona Estrabó en relació amb la Hiacíntia.
Després d'aquesta cursa cantaven diversos cors de joves dirigits per un χοροποιός (Choropoiós", mestre de cant), on s'interpretaven diverses cançons nacionals. Les donzelles espartanes després dels cants, desfilaven dalt de carros esplèndidament adornats en una professó solemne. S'oferien sacrificis, les cases s'obrien als amics i fins i tot els esclaus hi podien participar, segons Ateneu de Nàucratis.
Un dels àpats preferits durant les festes s'anomenava κοπίς ("kopís"), que Molpis descriu: consistia en un pastís, pa, carn, herbes crues, brou, figues i altres fruites i llavor de llúpol. Les celebracions específiques del tercer dia no es descriuen, però sembla que tenien un caràcter solemne com les del primer dia.
Espartans i amicleans donaven tanta importància a aquesta festa que s'obligaven a deixar les guerres quan s'acostava la celebració. Pausànies diu que en una ocasió els espartans van acordar una treva de quaranta dies en una guerra per poder assistir a la festa.
En el tractat entre Atenes i Esparta del 421 aC, la Pau de Nícies, una de les clàusules establia que cada any els atenencs assistirien al festival de la Hiacíntia en prova de bona fe, segons diu Tucídides.
|
[
"Què connotava Hiacíntia?",
"Es coneix segur a quina divinitat estava consagrada?",
"Entre quines divinitats es disputa que estava consagrada la celebració?",
"Què designa l'apel·latiu de Jacint?",
"Quina relació hi ha entre Jacint i Apol·lo?",
"Quant temps durava aquesta festivitat?",
"Què se celebrava el primer dia?",
"Com eren les postres d'aquest primer jorn?",
"Les dues jornades següents també eren tristes?",
"Només ho celebraven els locals?",
"Què feia la jovenalla?",
"I què feien després de la cursa?",
"Les damisel·les també tenien el seu moment?",
"Hi participaven tots els estaments socials?",
"Què menjaven aquest segon jorn?",
"Com es creu que eren les celebracions de l'últim dia?",
"Què feia la població quan s'apropava aquesta celebració?"
] |
{
"answer_end": [
143,
232,
292,
525,
685,
716,
910,
1019,
1205,
1205,
1383,
1661,
1781,
1879,
2096,
2225,
2487
],
"answer_start": [
0,
145,
145,
439,
527,
687,
718,
912,
1021,
1165,
1207,
1503,
1663,
1783,
1909,
2098,
2227
],
"input_text": [
"Era un gran festival nacional celebrat cada any a Amicles per als ciutadans d'aquesta ciutat i els espartans.",
"No.",
"Entre l'Apol·lo Amicleà, l'Apol·lo Carneu i l'heroi Jacint.",
"A la flor, que representava la mort entre els grecs.",
"Jacint és, sens dubte, una personificació de la seca de la vegetació per la calor de l'estiu: el disc és el sol, Apol·lo, el déu que el llança.",
"Tres dies.",
"Es feien sacrificis als difunts i es plorava la mort de Jacint, ningú no portava garlandes, ni es cantaven cançons mentre es feien els sacrificis ni s'oferien pans de blat.",
"Senzills, i possiblement sense llevat.",
"No, ja que estaven dedicats a les festes i a les diversions públiques.",
"No, vist que visitaven la ciutat nombrosos estrangers.",
"Cantaven i tocaven l'aulos i la cítara, i cantaven himnes a Apol·lo en vers anapèstic, d'altres, amb vestits esplèndids, celebraven una cursa de carros al circ.",
"Cantaven diversos cors de joves dirigits per un Choropoiós, un mestre de cant, on s'interpretaven diverses cançons nacionals.",
"Sí, després dels cants desfilaven dalt de carros esplèndidament adornats en una professó solemne.",
"Sí.",
"Un dels àpats preferits s'anomenava kopis, que Molpis descriu: consistia en un pastís, pa, carn, herbes crues, brou, figues i altres fruites i llavor de llúpol.",
"Sembla que tenien un caràcter solemne com les del primer dia.",
"S'obligaven a deixar les guerres, Pausànies diu que en una ocasió els espartans van acordar una treva de quaranta dies en una guerra per poder assistir a la festa."
]
}
|
books
|
Contra l'enlluernament del ressol, dèu ésser un bon remei l'ombra venerable i fresca de la sala. Però la sala, que és un camp gairebé inexplorat per en Tinet, sempre està tancada. És una llàstima perquè dèu haver-hi, si en Tinet no recorda malament, belles coses brillants que qui sap què tenen a dins. En Tinet s'acosta a la porta de la sala. És clar que la trobarà tancada, però la proximitat serà a l'ensems un baume i un irrenunciable esperó per la seva recança. En Tinet toca la porta, i la porta cedeix!
Que coses que hi ha dins una casa! I quina gent tan diferent que hi va, a una casa!
En Tinet, que és demòcrata, és més amic del carboner que duu carbó i escarbats, de la dona que dos dies per setmana porta ous de Mollet, que no pas de les amigues enfaristolades de les seves tietes, que el maseguen i li enfonsen el nas a la galta. La sala és el lloc exclusiu de les amigues de les tietes: les tietes, soles, no hi entren mai. Deuen tenir-ho prohibit, com en Tinet. La sala és una cosa trista. Hi ha retrats grans i retrats petits. Els petits són alegres com a ninots, però els grans, a en Tinet, li fan una mica de basarda. Després hi ha recons abolutament foscos, i pengerelles darrera les quals pot amagar-se un gos o un municipal. En Tinet està a punt d'anar-se'n, temorenc. Però en el moment de girar cua descobreix un gerro de Sévres. És un gerro gran, però bonic. Cosa preada, triomfa damunt un mocador de seda vell, florejat, i una columneta. En Tinet voldria tocar aquell gerro.
|
[
"Què s'afirma que és un bon antídot enfront de l'encegament del llambreig?",
"Com es diu el protagonista?",
"Què es figura que hi ha dins la cambra?",
"Què sent quan és a prop de l'estança?",
"Pot entrar a l'habitació?",
"Amb qui es diverteix en Tinet?",
"Quines persones no li agraden?",
"Per què?",
"Qui s'hi està en aquesta cambra?",
"Les tietes hi entren en solitud?",
"En Tinet troba que la cambra és agradable?",
"Per quin motiu?",
"Decideix abandonar el saló?",
"I per què no ho fa?",
"Com és el florer?",
"Què hi ha sota aquesta gerra?",
"Què desitja en Tinet?"
] |
{
"answer_end": [
95,
157,
301,
465,
508,
729,
791,
840,
898,
935,
1002,
1243,
1287,
1349,
1379,
1459,
1496
],
"answer_start": [
0,
149,
180,
381,
467,
622,
731,
745,
842,
900,
976,
1004,
1245,
1289,
1351,
1381,
1461
],
"input_text": [
"L'ombra venerable i fresca de la sala.",
"Tinet.",
"Belles coses brillants que qui sap què tenen a dins.",
"L'ensems un baume i un irrenunciable esperó per la seva recança.",
"Sí.",
"Amb el carboner que duu carbó i escarbats i amb la dona que dos dies per setmana porta ous de Mollet.",
"Les amigues enfaristolades de les seves tietes.",
"Perquè el maseguen i li enfonsen el nas a la galta.",
"Les amigues de les tietes.",
"No.",
"No.",
"Perquè hi ha retrats grans i retrats petits, els petits són alegres com a ninots, però els grans, a en Tinet, li fan una mica de basarda; hi ha recons absolutament foscos, i pengerelles darrera les quals pot amagar-se un gos o un municipal.",
"Sí.",
"Perquè en el moment de girar cua descobreix un gerro de Sévres.",
"Gran, però bonic.",
"Un mocador de seda, vell, florejat, i una columneta.",
"Tocar aquell gerro."
]
}
|
bios
|
Maria Teresa Cabré i Castellví (l'Argentera, Baix Camp, 10 de febrer de 1947) és una lingüista i filòloga catalana, presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans de 2021 ençà, en substitució de Joandomènec Ros i Aragonès. Anteriorment, n'havia estat membre numerària (1989-) i presidenta de la Secció Filològica (2014-2021).
És especialista en lingüística aplicada, lexicologia, morfologia lèxica, lexicografia, terminologia i neologia.
Actualment també dirigeix la Càtedra Pompeu Fabra de la Universitat Pompeu Fabra.
L'any 1977 es doctorà en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, amb la tesi Lenguajes especiales: Estudio léxico-semántico de los debates parlamentarios de 1931, sota la direcció d'Antoni M. Badia i Margarit. Des de 1990 ocupà la càtedra de Lingüística Descriptiva Catalana a la Universitat de Barcelona i a partir de 1994, la càtedra de Lingüística i Terminologia de la Universitat Pompeu Fabra.
Ha treballat com a professora a la Universitat Autònoma de Barcelona (1969-1970), a l'Estudi General Lul·lià de Mallorca (vinculat a la Universitat de Barcelona, i precedent de l'actual Universitat de les Illes Balears) entre 1970 i 1971, a la Universitat de Barcelona entre 1971 i 1993, i a la Universitat Pompeu Fabra, des de 1993, on ha dirigit el programa de doctorat en Lingüística Aplicada entre 1994 i 2002, l'Escola Internacional d'Estiu de Terminologia entre 1997 i 2009, i el Màster online en Terminologia des de 2003.
Rebé de la Generalitat de Catalunya l'encàrrec de crear el 1985 el TERMCAT, i en fou la primera directora fins al 1988. Fundà el Servei de ' Catalana (actualment Serveis Lingüístics) de la Universitat de Barcelona, que va dirigir entre 1989 i 1992. Ocupà el càrrec de vicerectora de Recerca a la Universitat Pompeu Fabra entre 1994 i 1997. Fou directora també del Centre de Referència en Enginyeria Lingüística (CREL) del Pla de Recerca de Catalunya entre 1998 i 2001. També va formar part de l'equip de redacció de la revista Quaderns Tècnics, publicació pionera de la divulgació tecnològica en català.
L'anada a la Universitat Pompeu Fabra tingué com a primera motivació la creació de l'Institut de Lingüística Aplicada (IULA), que dirigí entre 1993 i 2004. Dins de l'IULA, fundà el grup de recerca IULATERM, del qual ha estat investigadora principal fins al 2014, i hi ha dirigit l'Observatori de Neologia Arxivat 2016-12-12 a Wayback Machine. des de la seva creació a la Universitat de Barcelona fins al 2015. Actualment continua en la recerca activa dins d'IULATERM (Lèxic i Tecnologia) i presideix el Consell de l'Observatori de Neologia Arxivat 2016-12-12 a Wayback Machine..
Com a membre de l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 1993 rebé l'encàrrec de dirigir les Oficines Lexicogràfiques, des d'on coordinà la primera edició del Diccionari de la ' catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans, publicat el 1995, que actualitzava el Diccionari General de la ' Catalana (1932) de Pompeu Fabra. L'any 2016, durant la seva presidència de la Secció Filològica (2014-actualitat), s'estan publicant diverses noves obres normatives de l'Institut d'Estudis Catalans, iniciades amb anterioritat, com l'actualització de l'Ortografia Catalana (2016) i la nova Gramàtica de la ' Catalana (2016), que han estat ratificades pel Ple de l'institut.
És membre fundadora i ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat a les xarxes i associacions següents: Xarxa Iberoamericana de Terminologia (RITerm), Xarxa Panllatina de terminologia (REALITER), Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) Associació Espanyola de Terminologia (AETER), i del grup de lèxic de l'European Linguistic Research Association (ELRA). Forma part de diversos consells assessors d'organismes (Consell Social de la ' Catalana, Consell Assessor de l'Associació Europea de Terminologia, Termnet, entre d'altres) i de nombrosos comitès científics de revistes, com Terminology, Terminàlia, Sendebar, Mots, Hermeneus, Cahiers de Linguistique sociale.
El 1996 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i el 2007 va rebre el premi internacional de Terminologia Eugen Wüster. Li fou concedit el Premi del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra a la Qualitat en la Docència, l'any 2009. El 2008 va ser distingida amb el grau de Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres pel Ministeri de la Cultura i de la Comunicació de la República Francesa. El 2015 li fou concedida la Creu de Sant Jordi "en reconeixement a una trajectòria científica i docent que ha contribuït a prestigiar la ' catalana". L'any 2018 va ser investida doctora honoris causa per la Universitat de Ginebra en reconeixement a les seves contribucions en terminologia i lingüística. El 2019 va ser nominada Membre Internacional del Centre de Normalització i Política Lingüística de la Xina distingida per la seva experiència en lingüística aplicada, lexicografia i terminologia.
|
[
"Qui és Maria Teresa Cabré i Castellví?",
"Quines institucions presideix?",
"En què va particularitzar-se?",
"Com va titular el seu treball doctoral?",
"I qui el va comandar?",
"Quines càtedres li han estat assignades?",
"En quines universitats ha exercit com a docent?",
"Què ha liderat en aquesta última universitat?",
"Què va passar l'any 1985?",
"Quines places va cobrir, a partir d'aquest any?",
"Què va impulsar a la Universitat Pompeu Fabra?",
"Què va fer com a col·laboradora de l'Institut d'Estudis Catalans?",
"Ha tingut continuïtat?",
"Quins guardons ha obtingut?",
"I fora d'Europa?"
] |
{
"answer_end": [
114,
515,
433,
689,
736,
924,
1258,
1453,
1529,
1923,
2468,
2961,
3301,
4689,
4885
],
"answer_start": [
0,
116,
323,
517,
691,
738,
926,
1216,
1455,
1575,
2060,
2639,
2963,
3974,
4691
],
"input_text": [
"És una lingüística i filòloga catalana.",
"L'Institut d'Estudis Catalans, la Secció Filològica i la Càtedra Pompeu Fabra de la Universitat Pompeu Fabra.",
"En lingüística aplicada, lexicologia, morfologia lèxica, lexicografia, terminologia i neologia.",
"Lengiajes especiales: Estudio léxico-semántico de los debates parlamentarios de 1931.",
"Antoni M. Badia i Margarit.",
"Des de 1990 ha ocupat la càtedra de Lingüística Descriptiva Catalana a la Universitat de Barcelona i a partir de 1994, la càtedra de Lingüística i Terminologia de la Universitat Pompeu Fabra.",
"A la Universitat Autònoma de Barcelona, a l'Estudi General Lul·lià de Mallorca (vinculat a la Universitat de Barcelona, i precedent de l'actual Universitat de les Illes Balears), a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Pompeu Fabra.",
"El programa de doctorat en Lingüística Aplicada, l'Escola Internacional d'Estiu de Terminologia i el Màster online en Terminologia.",
"Va rebre de la Generalitat de Catalunya l'encàrrec de crear el TERMCAT.",
"Va fundar el Servei de Catalana (actualment Serveis Lingüístics) de la Universitat de Barcelona, que va dirigir entre 1989 i 1992; ocupà el càrrec de vicerectora de Recerca a la Universitat Pompeu Fabra entre 1994 i 1997; fou directora del Centre de Referència en Enginyeria Lingüística (CREL) del Pla de Recerca de Catalunya entre 1998 i 2001 i va formar part de l'equip de redacció de la revista Quaderns Tècnics, publicació pionera de la divulgació tecnològica en català.",
"La creació de l'Institut de Lingüística Aplicada (IULA), que dirigí entre 1993 i 2004: dins de l'IULA, fundà el grup de recerca IULATERM, del qual ha estat investigadora principal fins al 2014 , i hi ha dirigit l'Observatori de Neologia Arxivat 2016-12-12 a Wayback Machine, des de la seva creació a la Universitat de Barcelona fins al 2015.",
"Rebé l'encàrrec de dirigir les Oficines Lexicogràfiques, des d'on coordinà la primera edició del Diccionari de la catalana (DIEC) de l'institut d'Estudis Catalans, publicat el 1995, que actualitzava el Diccionari General de la Catalana (1932) de Pompeu Fabra.",
"Sí.",
"La Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic, el premi internacional de Terminologia Eugen Wüster, el Premi del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra a la Qualitat en Docència, va ser distingida amb el grau de Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres pel Ministeri de la Cultura i de la Comunicació de la República Francesa, li fou concedida la Creu de Sant Jordi en reconeixement a una trajectòria científica i docent que ha contribuït a prestigiar la catalana i va ser investida doctora honoris causa per la Universitat de Ginebra en reconeixement a les seves contribucions en terminologia i lingüística.",
"Va ser nominada Membre Internacional del Centre de Normalització i Política Lingüística de la Xina distingida per la seva experiència en lingüística aplicada, lexicografia i terminologia."
]
}
|
books
|
Efectivament, l'hostaler acabava de davallar de la seva tarima imbuït de les nobles resolucions, que l'honor del seu establiment reclamava, i avançava seguit d'alguns íntims i de les mirades de tots els parroquians. Pas a pas, trontollant-li les carns amb un rebotzegar de bot d'oli, s'encaminà de dret a la taula d'en Jeroni, va aplanar-hi al damunt les grasses i botarudes mans i, en actitud de lleó rampant, esperà que el pagès aixequés el cap; mes, havent-ho esperat una estona inútilment, es decidí a cridar-li l'alerta.
-Ep, mestre, ep! Que dormim?
-Faig el que em plau- contestà en Jeroni amb sorda veu; i esclafí un renec entre dents, mig per pruïja de ses malea humors, mig per creure que el llenguatge truanesc era el més convenient en tal lloc i amb tal companyia.
-A mi roncs i tossades?-va dir l'hostaler; i afegí, altivant-se per graus :-Sóc el capità d'aquest vaixell, enteneu? Sóc en Vatualmón, l'amo d'aquest establiment. Pareu ment a trencar-me els respectes. Poca murga, eh? Mireu: veieu aquella porta? Doncs, passeu-la… apa!… Toqueu el pirandó cap al carrer i no poseu mai més els peus a casa.
-Em traieu d'aquí?
-Us en trec, ben net!
|
[
"D'on va baixar l'hostatger?",
"Per què?",
"Qui hi havia amb ell?",
"On es va dirigir?",
"I què va fer?",
"El camperol va fer algun gest?",
"I doncs, què va fer el fondista per a fer-se veure?",
"Què va respondre en Jeroni?",
"El seu parlar era amable?",
"L'hostatger es va bravejar?",
"Per causa de què?",
"Va demanar a en Jeroni que el tractés amb consideració?",
"I què va fer, tot seguit?",
"En Jeroni ho va posar en dubte?",
"I l'hoteler va canviar d'opinió?"
] |
{
"answer_end": [
62,
138,
214,
325,
524,
492,
554,
595,
742,
849,
937,
976,
1112,
1132,
1153
],
"answer_start": [
14,
16,
142,
284,
327,
411,
494,
555,
577,
790,
828,
939,
994,
1114,
1133
],
"input_text": [
"De la seva tarima.",
"Estava imbuït de les nobles resolucions, que l'honor del seu establiment reclamava.",
"Alguns íntims i parroquians.",
"A la taula d'en Jeroni.",
"Va aplanar-hi al damunt les grasses i botarudes mans i, en actitud de lleó rampant, esperà que el pagès aixequés el cap.",
"No.",
"Es decidí a cridar-li l'alerta i li va preguntar si dormia.",
"Que feia el que li plaïa.",
"No, ja que esclafí un renec entre dents, mig per pruïja de ses malea humors, mig per creure que el llenguatge truanesc era el més convenient.",
"Sí.",
"Perquè era el capità d'aquell vaixell; en Vatualmón i l'amo d'aquell establiment.",
"Sí.",
"El va fer fora.",
"Sí.",
"No."
]
}
|
books
|
Bona part de la tarda va passar sense incident remembrable. Com més el sol baixava, més el vent perdia la seva força: així és que la barca, d'hora en hora, s'emperesia. Un ramat de dufins va venir a saltar al nostre voltant. Quan me'n vaig adonar vaig arreglar-me un setial a prop de l'orla, i aquells peixassos de morro de porc varen ser la meva distracció. Me plaïa veure'ls jugar pegant bots ací i allà amb una agilitat que tenia quelcom de ridícula. Algunes vegades alzinaven més de mig cos sobre la mar, drets, encirats; altres vegades hi ondulaven graciosament, descrivint, al saltar, airoses corbes i capbussant-se sense quasi aixecar ruixims; i a voltes debategaven, fent espantosos refolls. I, quant nedaven submergits, portaven tanta velocitat, que les clapes grogues de llur cos afusat s'allargaven com a franges, i les aletes i serres deixaven l'aigua ratllada com un vidre pel qual s'hi haguessin passat diamants. La nostra barca no els feia cap por: ans al contrari, semblava que l'haguessin presa per objecte de diversió, i que, voltant-la i revoltant-la, s'engresquessin a fer mofa de que un ser tan grossàs se mogués amb tanta pesadesa.
En Vadô Set-trossos vingué tot fregant la sola de l'orla amb una capçana que xopava de tant en tant en una galleda; i, al trobar-me, s'aturà i m'adreçà la paraula.
-Us agrada, aquesta comèdia, mestressa?
-Més que no puc dir. No em cansaria mai de contemplar els capbussons d'aqueixes bèsties joguineres. Greu me sabria que s'esquivessin de per aquí.
|
[
"Va passar alguna cosa destacable durant l'horabaixa?",
"Quin clima feia?",
"El bot estava tranquil?",
"Què va aparèixer?",
"Al protagonista li agradava mirar-los?",
"Què feien els dofins?",
"Són lents quan naden?",
"Com deixen l'aigua, quan es mouen tan ràpidament?",
"Els dofins eren temerosos?",
"I què feien per a divertir-se?",
"Estava sola la protagonista?",
"Qui va aparèixer en aquell moment?",
"Què li va preguntar?",
"La protagonista és una dona?",
"I què li va respondre, ella?"
] |
{
"answer_end": [
58,
116,
167,
223,
405,
698,
753,
925,
962,
1152,
1210,
1180,
1357,
1356,
1502
],
"answer_start": [
0,
60,
118,
169,
359,
377,
703,
847,
927,
1039,
1154,
1154,
1274,
1347,
1359
],
"input_text": [
"No.",
"Com més el sol baixava, més el vent perdia la seva força.",
"Sí.",
"Un ramat de dufins.",
"Sí.",
"Jugaven pegant bots ací i allà amb una agilitat que tenia quelcom de ridícula; algunes vegades alzinaven més de mig cos sobre la mar, drets, encirats; altres vegades hi ondulaven graciosament, descrivint, al saltar, airoses corbes i capbussant-se sense quasi sense aixecar ruixims; i a voltes debategaven, fent espantosos refolls.",
"No.",
"Ratllada com un vidre pel qual s'hi haguessin passat diamants.",
"No.",
"La voltaven i la revoltaven, com si s'engresquessin a fer mofa de que un ser tan grossàs se mogués amb tanta pesadesa.",
"No.",
"En Vadô Set-trossos.",
"Si li agradava aquella comèdia.",
"Sí.",
"Que no es cansaria mai de contemplar els capbussons d'aqueixes bèsties joguineres; i greu li sabria que s'esquivessin de per allà."
]
}
|
books
|
Vaig dar-li entenent que jo era desinteressat, amb un esguard tendre, que era gairebé una moixaina, i tant es pot dir que era gairebé una moixaina, que ella inclinà la testa a un costat i aclucà els ulls per un segon. Però es va refer. I jo, al cap d'una estona, li vaig fer saber que podríem ésser sortosos, units sacramentalment, en una dolça caseta catalana. Ella sacsejà sobtadament el cap com esquivant una incerta emoció que començava d'humitejar-li els ulls. I, tot mirant pregonament a terra, com si no tingués esment del que anava a fer, com si el seu pròxim gest hagués d'ésser purament maquinal, retirà del tot el seu portamonedes. El llibre vermell era un Baedeker. La donzella era estrangera.
I què hi fa? vaig transparentar-li, tot seguit que una nova estrebada del tramvia l'obligà de bell nou a aixecar els ulls, contra la seva voluntat (perquè ella, evidentment, hauria volgut amuradar-se darrera un fictici oblit). Què hi fa? Aniré amb vos a la casa de la ciutat llunyana, on passa un riu, o bé canals verdosos; on els ponents són humits, i els pisos plens de música. Saludaré el vostre pare, que fuma una pipa de porcellana policromada; la vostra mare, que em donarà un te amb confitura de ribes, lluent com el grenat. I ens deixaran ésser feliços i tornarem aquí corrent, d'una revolada.
Quina incorrecció, quina desmesura hi havia en aquestes paraules? Amb un gest, ella indicà al cobrador que parés. M'adreçà encara un esguard, però de simple, d'inguarible desesperança, d'etern comiat. S'alçà fluctuant, i eixí penosament.
|
[
"Com era la mirada del protagonista?",
"Què va fer, la noia, davant aquesta llambregada?",
"Què li va manifestar el protagonista?",
"I ella com va reaccionar?",
"Què va veure el protagonista?",
"I això què evidenciava?",
"Què es va preguntar, el protagonista?",
"Ella volia tornar a pujar la mirada?",
"Però què desitjava, realment?",
"I el protagonista què pretén?",
"Com s'imagina que són els pares de la noia?",
"S'oposaran a aquesta relació?",
"Seguidament, què fa ella?",
"Com és la mirada que li fa al protagonista?",
"Com marxa?"
] |
{
"answer_end": [
98,
216,
360,
641,
676,
704,
718,
852,
930,
1084,
1236,
1266,
1420,
1507,
1544
],
"answer_start": [
47,
152,
263,
362,
643,
678,
706,
757,
854,
944,
1086,
1238,
1374,
1422,
1529
],
"input_text": [
"Tendre, gairebé una moixaina.",
"Inclinà la testa a un costat i aclucà els ulls per un segon.",
"Que podien ésser sortosos, units sacramentalment, en una dolça caseta catalana.",
"Sacsejà sobtadament el cap com esquivant una incerta emoció que començava d'humitejar-li els ulls; i tot mirant pregonament a terra, com si no tingués esment del que anava a fer, com si el seu pròxim gest hagués d'ésser purament maquinal, retirà del tot el seu portamonedes.",
"Que el llibre vermell era un Baedeker.",
"Que la donzella era estrangera.",
"Que què hi feia.",
"No, però una nova estrebada del tramvia l'obligà.",
"Amuradar-se darrera un fictici oblit.",
"Anar amb ella a la casa de la ciutat llunyana, on passa un riu, o bé canals verdosos; on els ponents són humits, i els pisos plens de música.",
"El seu pare fumarà una pipa de porcellana policromada; la seva mare li donarà un te amb confitura de ribes, lluent com el grenat.",
"No.",
"Indica al cobrador que pari.",
"Simple, d'inguarible desesperança, d'etern comiat.",
"Penosament."
]
}
|
mitologia
|
(128) Nèmesi és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides i va ser descobert el 25 de novembre de per 1872 per James Craig Watson des de l'observatori Detroit d'Ann Arbor, als Estats Units d'Amèrica, i independentment el 5 de desembre del mateix any per Alphonse Borrelly des de l'observatori de Marsella, França.
Està nomenat per Némesis, deessa grega de la venjança. Nemesis està situat a una distància mitjana de 2,752 ua del Sol, i pot apropar-se fins a 2,408 ua. Té una excentricitat de 0,1249 i una inclinació orbital de 6,246°. Empra 1.668 dies a completar una òrbita al voltant del Sol. La magnitud absoluta de Nemesis és 7,49. Té un diàmetre de 188,2 km i un període de rotació de 39 hores. La seva albedo s'estima en 0,0504. Nemesis està classificat en el tipus espectral C.
Viccionari
|
[
"Què és Nèmesi?",
"On el podem trobar integrat?",
"Qui el va percebre per primera vegada?",
"Quin any?",
"Des d'on?",
"Què va passar a l'últim mes d'aquell mateix any?",
"A què fa referència el nom de Nèmesi?",
"Quina és la posició de l'asteroide?",
"Quant temps triga en fer una volta sencera al Sol?",
"I en fer una volta sobre ell mateix?",
"Quant mesura?",
"I quant és, aproximadament, el seu coeficient de reflexió?",
"En quina mena d'espectral el trobem?",
"D'on està extret aquest article?"
] |
{
"answer_end": [
28,
68,
140,
140,
209,
323,
387,
544,
604,
709,
673,
744,
794,
806
],
"answer_start": [
6,
6,
71,
71,
141,
213,
325,
380,
546,
676,
647,
711,
746,
796
],
"input_text": [
"És un asteroide.",
"En el cinturó d'asteroides.",
"James Craig Watson.",
"El 1872.",
"Des de l'observatori Detroit d'Ann Arbor, als Estats Units d'Amèrica.",
"També el va descobrir independentment Alphonse Borrelly des de l'observatori de Marsella, França.",
"Està nomenat per Némesis, deessa grega de la venjança.",
"Està situat a una distància mitjana de 2,752 ua del Sol i pot apropar-se fins a 2,408 ua; té una excentritat de 0,1249 i una inclinació arbitral de 6,246ª.",
"1.668 dies.",
"39 hores.",
"Té un diàmetre de 188,2 km.",
"S'estima en 0,0504.",
"Està classificat en el tipus espectral C.",
"Del Viccionari."
]
}
|
books
|
Has fet bé de no voler encarregar-me de les comissions de tos veïns, perquè aquí ¿que vols que hi hagi? Fora dels articles de menjar, beure i apotecari… res més. A no ser que volguessin coses d'argenter, o de quincalla, o de blondes, que això ho podríem comprar fàcilment, lo demés és impossible, perquè no hi ha més que fusters, manyans, sabaters, sastres, sombrerers, algunes rellotgeries, confiteries, llauners, matalassers, fotògrafos, etc. De guants, pomades, camises i corbates, tal volta podríem adquirir-ne, perquè un parell de dotzenes de botigues de cada mena, bé les trobaríem obertes, encara que fos menester, per això, recórrer tota la Rambla. Lo que encara no s'ha perdut del tot, són: beta i fil, redolins, llimpia-botes i coses així. Cases de comerç ne queden algunes, i lo que és cafès i casinos tenim la sort que no s'han tancat, lo mateix que les botigues de paper, panyo i altres frioleres, com mobles, calderes, pells, fundició i agulles de ganxo.
Te dic que, en efecte, ens avorrim. De bon matí obrim la botiga, i fins al migdia passem llegint els diaris i tractant amb els compradors que tot ho voldrien de franc. Esmorzem i anem al cafè, on mai hi veus ni cinquanta persones reunides, i allí no parlem més que del còlera, d'Europa, dels Estats Units, res: tonteries. Després juguem un rato al billar per fer algo, i sortim a dar un passeig. Dinem, i ara és un fàstic; mai podem menjar porqueries, sinó sopa caldosa, olla, rostits i bestieses així. Després de dinar, què faràs? Un rato al cafè, a veure les mateixes cares; un rato al casino, a fullejar quatre revistes, llegir els últims despatxos telegràfics i sortir a la Rambla o a la Plaça Real. De vegades, per variar una mica anem a veure algun ball dels que han armat la gent dels barris. De vegades, anem a pendre xacolata als Campos o al Tívoli; res, matar hores. Els dies de festa solem anar al teatro, i vet-ho aquí. No sé com ho podem aguantar. Comprenc que ens planyis, i t'ho agraeixo molt, perquè veig que, entremig del bullici en què vius, encara et recordes de ton desconsolat amic i S. S. que se'n va al cafè de Cuyàs. -B.
|
[
"Què diu que ha fet correctament?",
"Què troben?",
"Quina mena d'articles poden adquirir de manera senzilla?",
"Per què és improbable d'aconseguir altres artefactes?",
"Què afirma que poden comprar si es passegen per la Rambla sencera?",
"Quina mena d'articles es poden trobar, encara?",
"Hi ha moltes botigues de mercat?",
"Què ha perdurat?",
"S'ho passen bé?",
"Què fan durant el matí?",
"Hi va gaire gent a la cafeteria?",
"I de què parlen?",
"Per què no estan contents amb l'àpat del migdia?",
"I durant la tarda què fan?",
"I quan volen canviar?",
"I els festius?"
] |
{
"answer_end": [
67,
151,
271,
443,
655,
748,
783,
967,
1003,
1160,
1207,
1289,
1470,
1671,
1826,
1899
],
"answer_start": [
0,
104,
186,
273,
445,
657,
750,
787,
969,
1005,
1148,
1211,
1365,
1501,
1673,
1846
],
"input_text": [
"No voler encarregar-li de les comissions de sos veïns.",
"Articles de menjar, beure i apotecari.",
"Coses d'argenter, de quincalla o de blondes.",
"Perquè no hi ha més que fusters, manyans, sabaters, sastres, sobrers, algunes rellotgeries, confiteries, llauners, matalassers, fotògrafos, etc.",
"Guants, pomades, camises i corbates, perquè un parell de dotzenes de botigues de cada mena, bé les trobarien obertes, encara que fos menester.",
"Beta i fil, redolins, llimipa-botes i coses així.",
"No, només algunes.",
"Els cafès, els casinos les botigues de paper, panyo i altres frioleres, com mobles, calderes, pells, fundició i algulles de ganxo.",
"No.",
"De bon matí obren la botiga, i fins al migdia passen llegint els diaris i tractant amb els compradors que tot ho voldrien de franc, esmorzen i van al cafè.",
"No.",
"Del còlera, d'Europa, dels Estats Units, res: tonteries.",
"Perquè no mai poden menjar porqueries, sinó sopa caldosa, olla, rostits i bestieses així.",
"Van un rato al cafè, a veure les mateixes cares; un rato al casino, a fullejar quatre revistes, llegir els últims despatxos telegràfics i sortir a la Rambla o a la Plaça Real.",
"Van a veure algun ball dels que han armat la gent dels barris o a pendre xacolata als Campos o al Tívoli.",
"Solen anar al teatre."
]
}
|
vilaweb
|
El terratrèmol polític ocasionat pel Brexit ha obert una nova via per a Escòcia, que ja havia avisat de demanar un segon referèndum si a Anglaterra guanyava l'opció de sortir de la UE. I sembla que a poc a poc les peces s'arrengleren bé per a la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon. Ahir va negociar de tu a tu amb la UE i, malgrat que molts s'hi oposaven –posem per cas Mariano Rajoy–, va ser rebuda pel president del Parlament Europeu, Martin Schultz, i el de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. Però també li arriba suport de l'oposició, el Partit Laborista escocès, on ha començat a haver-hi un degoteig de partidaris de demanar un segon referèndum. El laborista més veterà al Parlament Europeu, David Martin, va sorprendre ahir reconeixement que el resultat del referèndum britànic deixa Escòcia en una posició òptima per a demanar un segon referèndum d'autodeterminació. La independència no és la via que prefereix, però tampoc no es veu amb cor de dir quina és la millor solució: ‘La qüestió és si per assegurar la millor relació possible amb Europa hem d'avançar cap a la independència o si, dins el Regne Unit, podem trobar una solució per a mantenir la màxima quantitat possible dels beneficis que aporta la UE.' Malcolm Chisholm, ex-ministre de Sanitat escocès, va anar més enllà. Va dir al Financial Times que molts escocesos canvien d'opinió, en al·lusió al referèndum del 2014: ‘Crec que molta gent que va votar no ara es va movent cap al sí.' I va afegir sense dubtar: ‘Jo ara votaria a favor de la independència.' I Eric Joyce demanava al seu bloc personal de convocar una segona consulta com més aviat millor. Aquesta posició que comencen a prendre alguns laboristes escocesos ja la va demanar dies enrere Henry McLeish, ex-primer ministre escocès i membre del Partit Laborista: ‘Hem d'acceptar que dir no a la independència no és una bona estratègia ni cap solució.' Alhora, va animar els seus companys de partit a demanar un segon referèndum. Comencen a fer-li cas.
|
[
"Amb què havien amenaçat els escocesos?",
"En quin cas?",
"Com es diu aquest conflicte polític?",
"Qui és Nicola Sturgeon?",
"Amb qui va tractar, el dia anterior?",
"Els altres països hi estan d'acord?",
"Què ha passat al Partit Laborista escocès?",
"Qui és David Martin?",
"I què ha dit, que ha causat estupefacció general?",
"Creu que l'autodeterminació és la millor opció?",
"I Malcom Chisholm què n'opina?",
"Va exposar què escolliria, ell?",
"A través de quina plataforma va exigir Eric Joyce que s'havia de fer un referèndum?",
"I Henry McLeish què proclama?"
] |
{
"answer_end": [
131,
183,
43,
288,
327,
362,
665,
725,
888,
933,
1470,
1542,
1638,
1897
],
"answer_start": [
72,
72,
37,
243,
290,
290,
522,
670,
667,
890,
1236,
1473,
1543,
1736
],
"input_text": [
"Amb demanar un segon referèndum.",
"Si a Anglaterra guanyava l'opció de sortir de la UE.",
"Brexit.",
"La primera ministra escocesa.",
"Amb la UE.",
"No, molts s'hi van oposar.",
"Hi ha començat a haver un degoteig de partidaris de demanar un segon referèndum.",
"El laborista més veterà al Parlament Europeu.",
"Va reconèixer que el resultat del referèndum britànic deixa Escòcia en una posició òptima per a demanar un segon referèndum d'autodeterminació.",
"No.",
"Creu que molta gent que va votar no ara es va movent cap al sí.",
"Sí, va afegir que votaria a favor de la independència.",
"Al seu bloc personal.",
"Que han d'acceptar que dir no a la independència no és una bona estratègia ni cap solució."
]
}
|
vilaweb
|
La Comissió Executiva de Catalunya en Comú ha aprovat la nova direcció de la formació i ha situat Susanna Segòvia a la Secretaria d'Organització. A l'espera que demà el Consell espanyol la ratifiqui, la proposta ha estat aprovada per 21 vots a favor i 3 abstencions. Ada Colau, Candela López i Ramon Arnabat compartiran la secretaria general. A banda, acompanyaran Segòvia a les secretaries: Joan Mena, que serà portaveu i secretari de Comunicació; Agnès Petit, secretària de Municipalisme; Nati Veraguas, secretària de Feminismes; Vicenç Navarro, secretària de Formació, i Conchi Abellán, secretària de Participació i Transparència. Des de la formació s'explica que la proposta és ‘de partida' i que s'espera enriquir-la i ampliar-la durant les properes setmanes. Amb l'esperit de donar resposta als moviments socials, a les lluites al carrer i a les necessitats de la societat catalana, el partit no descarta modificar aquesta direcció amb noves secretaries. La direcció treballarà amb la vista posada a les eleccions municipals de l'any vinent i al desplegament organitzatiu al territori, per bastir candidatures arreu del país. Una altra de les prioritats serà la coordinació de l'estratègia dels grups parlamentaris al Congrés i al Parlament i l'equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona. D'altra banda, ahir van començar les primàries a Podem Catalunya amb sis candidatures aspirants a la Secretaria General, el càrrec que va deixar Xavier Domènech a principis del mes de setembre. Diumenge a la nit serà quan es decidirà si serà Jaume Durall, Noelia Bail, Isabel Belmonte, Rafael Garcia, Francisco José Herrador o Mario Martínez Roldán qui n'assumeix el càrrec.
|
[
"Què ha autoritzat la Comissió Executiva de Catalunya en Comú?",
"I quin departament li han atorgat a Susanna Segòvia?",
"Qui més participarà a la secretaria?",
"I quins càrrecs més hi haurà?",
"Quin objectiu tenen?",
"Aquestes responsabilitats són permanents?",
"Amb quin propòsit actuarà la delegació?",
"Quines altres preferències tenen?",
"Quantes persones pretenen entrar a la Secretaria General?",
"Qui són?",
"Quan es determinarà?",
"Qui tenia, anteriorment, aquest rang?",
"Quan el va abandonar?"
] |
{
"answer_end": [
85,
144,
341,
632,
887,
959,
1130,
1295,
1416,
1670,
1530,
1489,
1489
],
"answer_start": [
0,
88,
267,
392,
765,
889,
961,
1132,
1366,
1519,
1491,
1395,
1418
],
"input_text": [
"La nova direcció de la formació.",
"A la Secretaria d'Organització.",
"Ada Colau, Candela López i Ramon Arnabat.",
"Joan Mena, que serà portaveu i secretari de comunicació; Agnès Petit, secretària de Municipalisme; Nati Veraguas, secretària de Feminismes; Vicenç Navarro, secretària de Formació, i Conchi Abellán, secretària de Participació i Transparència.",
"Donar resposta als moviments socials, a les lluites del carrer i a les necessitats de la societat catalana.",
"No.",
"Treballarà amb la vista posada a les eleccions municipals de l'any vinent i al desplegament organitzatiu al territori, per bastir candidatures arreu del país.",
"La coordinació de l'estratègia dels grups parlamentaris al Congrés i al Parlament i l'equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona.",
"Sis.",
"Jaume Durall, Noelia Bail, Isabel Belmote, Rafael Garcia, Francisco José Herrador i Mario Martínez Roldán.",
"Diumenge a la nit.",
"Xavier Domènech.",
"A principis del mes de setembre."
]
}
|
books
|
Després de l'ofici, tota la família Serra-Bruna es dirigí a la Rectoria.
-Vaja, Pascal; avui sí que sembla que la gasòfia va rabent!- exclamà en Montbrió, al topar-se de bones a primeres amb el recader, que anava tot atrafegat.
-No me'n parli, home! ¡Si sembla que casem la pubilla! No sé pas quin dimontri de vent empeny la rutlla, que va més llatina que un pudai.- Parlant baix i guinyant l'ull, afegí: -Jo em vull pensar que les malediccions de l'altre dia han llevat.
En essent a dalt, sortí a rebre'ls mossèn Joan amb cara de Pasqües i felicitant-se de les circumstàncies que li portaven tant de bé de Déu a casa.
-Però, senyor Rector!- exclamà donya Dolors, sorpresa de veure una gran taula parada, amb una rastellera de plats que feia por -¿Què es creia que nosaltres havíem d'aixecar la casa per a venir a la Rectoria?
-Deixi'm, donya Dolors, que cadascú s'entén i balla sol. Soldat previngut val per dos. Minus feriunt jacula quae praevidatur, dèiem a Cervera- féu mossèn Joan, tot fregant-se les mans com qui amaga alguna sorpresa.
La Feliça, desconeguda per lo endreçada, anava d'ací d'allà com una llançadora, i, a penes hagué barbotejat algunes paraules de benvinguda, s'esmunyí cap a la cuina.
En Ramon i les senyores sortiren a fer temps rondant pel poble, en tant que don Eudald i mossèn Joan s'entretenien conversant i fumant en la cambra despatx. Seguidament anaren arribant fins a mitja dotzena o més dels principals feligresos, pagesos tots i propietaris de la rodalia. Al fi don Eudald no pogué abstenir-se de manifestar sa sorpresa, exclamant:
|
[
"On va anar la família protagonista del relat quan va acabar la missa?",
"Amb qui es van trobar?",
"Com es deia?",
"Per què diu, en Pascal, que anava de bòlit?",
"Quina actitud té el capellà quan arriba la família?",
"Com es diu?",
"Què és el que deixà atònita a donya Dolors?",
"El rector què li respon?",
"Què feia, mentrestant, la Feliça?",
"Què van fer el Ramon i les dones per entretenir-se?",
"I don Eudald i Mossèn Joan?",
"I què li pregunta?",
"Qui va aparèixer, tot seguit?",
"Com estava don Eudald?"
] |
{
"answer_end": [
72,
203,
88,
472,
619,
987,
747,
987,
1208,
1272,
1365,
828,
1490,
1555
],
"answer_start": [
0,
157,
75,
408,
474,
976,
644,
829,
1044,
1210,
1274,
652,
1367,
1492
],
"input_text": [
"A la Rectoria.",
"Amb el recader.",
"Pascal.",
"Es pensa que les malediccions de l'altre dia han llevat.",
"Els va rebre amb cara de Pasqües i felicitant-se de les circumstàncies que li portaven tant de bé de Déu a casa.",
"Joan.",
"La gran taula parada, amb una rastellera de plats que feia por.",
"Que el deixi, que cadascú s'entén i balla sol, que soldat previngut val per dos i minus feriunt jacula quae praevidatur, com deien a Cervera.",
"Anava d'ací d'allà com una llançadora, i, a penes hagué barbotejat algunes paraules de benvinguda, s'esmunyí cap a la cuina.",
"Sortiren a rondar pel poble.",
"S'entretenien conversant i fumant en la cambra despatx.",
"Si creia que ells havien d'aixecar la casa per a anar a la rectoria.",
"Arribaren fins a mitja dotzena o més dels principals feligresos, pagesos tots i propietaris de la rodalia.",
"Sorprès."
]
}
|
bios
|
Neus Gorriz i Costilludo (Barcelona - 1944), és una dibuixant, pintora, animadora i docent que va participar en llargmetratges animats de l'època de l'animació tradicional a Catalunya.
Va ser alumna de dibuix i pintura d'en Josep Alumà des dels onze anys. Més tard es va titular com a dissenyadora de moda i es va llicenciar en Belles Arts a la Universitat de Barcelona. El 1960 va entrar a treballar als Estudis Buch-Sanjuán i va començar a animar nombrosos spots publicitaris. Durant aquesta primera època, i de manera paral·lela, va dibuixar pel setmanari d'historietes L'Infantil.
L'any 1963 va entrar a treballar als Estudios Macián, fundats per Francisco Macián i Jaume Papaseit el 1955 a Barcelona. Per a aquest estudi va animar films publicitaris per a Sud-amèrica i va col·laborar en el primer storyboard tècnic del llargmetratge de Macián que havia de dur per títol Candelita. Posteriorment, formà part de l'equip de realitzadors i animadors de El mago de los sueños (1966), un projecte al qual va restar vinculada durant la seva producció. Aquest llargmetratge és el que en el cinema s'anomena pel·lícula de sketchos en estar formada per petits curtmetratges units per un fil argumental. Neus Górriz va ser l'animadora del segment El sueño de Cuquín. Més tard es va dedicar a la pintura i la il·lustració de llibres, revistes i contes infantils i juvenils publicats a França, Alemanya i Sud-àfrica.
El 1973 va crear el seu propi estudi, Cartoon Studis, amb un altre realitzador. Amb aquesta empresa va produir cinema publicitari i caretes per a televisió. A partir del 1984 es dedicà plenament a la pintura formant part del grup Jove Pintura del Mediterrani, encapçalat per Joaquim Torrents Lladó. L'any 1990 va exercir de cap del departament artístic del llargmetratge Peraustrínia 2004, realitzat per Àngel Garcia, on també va executar tasques de suport als animadors gràcies als seus amplis coneixements en animació. De forma paral·lela, va encetar un període de docència a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, on va impartir animació fins a la seva jubilació. Es va especialitzar en la part més tècnica de l'animacio tradicional creant els programes d'ensenyament aplicats de tècniques bàsiques d'anàlisi del moviment. La part experimental la impartia l'animadora Anna Miquel. A l'escola La Llotja hi va exercir el càrrec de cap d'estudis de l'any 1992 fins al 1996 impartint-hi també dibuix i perspectiva. A l'Escola d'Art Pablo Gargallo va dur la coordinació i la docència del Cicle Formatiu de Grau Superior d'Animació. Quant a l'activitat pictòrica, ha exposat al Canadà, Catalunya i Andorra, on hi té obra juntament amb Alemanya. L'any 2018 va exposar la seva obra al Casino de Vic.
|
[
"Qui és Neus Gorriz i Costilludo?",
"Quina relació va tenir amb Josep Alumà?",
"Què va estudiar?",
"Quina va ser la seva primera feina?",
"Què més va fer durant aquest període de temps?",
"Quin any va ser contractada pels Estudios Macián?",
"Quina tasca va tenir dins els Estudios Macián?",
"Quin tipus de filmació és El mago de los sueños?",
"Només es va centrar en el cinema?",
"Què va fer néixer, l'any 1973?",
"A què es va dedicar Cartoon Studis?",
"Quines feines va realitzar en relació amb Peraustrínia?",
"On va exercir de docent?",
"En què va singularitzar-se?",
"Ha exhibit les seves pintures fora de Catalunya?"
] |
{
"answer_end": [
183,
254,
339,
477,
583,
637,
1049,
1197,
1408,
1488,
1565,
1929,
2045,
2254,
2670
],
"answer_start": [
0,
185,
256,
371,
479,
585,
706,
1051,
1262,
1410,
1490,
1709,
1952,
2097,
2560
],
"input_text": [
"És una dibuixant, pintora, animadora i docent que va participar en llargmetratges animats de l'època de l'animació.",
"Va ser el seu professor de dibuix i pintura des dels onze anys.",
"Es va titular com a dissenyadora de moda i es va llicenciar en Belles Arts.",
"Va començar a animar nombrosos spots publicitaris als Estudis Buch-Sanjuán.",
"Va dibuixar pel setmanari d'historietes l'Infantil.",
"El 1963.",
"Va animar films publicitaris per a Sud-amèrica i va col·laborar en el primer storyboard tècnic del llargmetratge de Macián que havia de dur per títol Candelita, també va formar part de l'equip de realitzadors i animadors de El mago de los sueños, de l'any 1966, un projecte al qual va restar vinculada durant la seva producció.",
"És el que en el cinema s'anomena una pel·lícula de sketchos en estar formada per petits curtmetratges units per un fil argumental.",
"No, més tard es va dedicar a la pintura i a la il·lustració de llibres, revistes i contes infantils i juvenils publicats a França, Alemanya i Sud-àfrica.",
"Va crear el seu propi estudi, Cartoon Studis, amb un altre realitzador.",
"Va produir cinema publicitari i caretes per a televisió.",
"Va exercir de cap del departament artístic del llargmetratge, on també va executar tasques de suport als animadors gràcies als seus amplis coneixements en animació.",
"A la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.",
"En la part més tècnica de l'animacio tradicional creant els programes d'ensenyament aplicats de tècniques bàsiques d'anàlisi del moviment.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Maria Rosa Congost Colomer, més coneguda com a Rosa Congost és una historiadora catalana. Doctorada en història el 1988 i catedràtica d'Història Econòmica de la Universitat de Girona des de 1995. És autora de nombrosos treballs entorn de la propietat de la terra i les relacions socials agràries a Catalunya. En els darrers anys ha potenciat l'enfocament d'història comparada.El 2014 va rebre un premi ICREA de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva tasca de recerca.
D'entre els seus llibres destaquen Els propietaris i els altres. La regió de Girona, 1768-1862 (Eumo, 1990) i Tierras, leyes, historia. Estudios sobre “la gran obra de la propiedad” (Crítica, 2007). Ha publicat algunes monografies i articles en revistes acadèmiques i ha editat i coordinat algunes obres col·lectives realitzades en el marc del Centre de Recerca d'Història Rural (IRH) de la Universitat de Girona. En paral·lel, ha dedicat una atenció continuada a l'obra de Pierre Vilar, de qui va anotar i preparar l'edició del llibre Pensar històricament. Reflexions i records (1995), i és una de les impulsores de l'Atelier Pierre Vilar.
|
[
"Qui és Maria Rosa Congost Colomer?",
"Però com se la coneix?",
"En què es va doctorar?",
"I en quina universitat exerceix de docent?",
"En quin àmbit?",
"De què tracten els seus estudis?",
"Quin guardó va rebre el 2014?",
"Quines obres seves es distingeixen?",
"Què ha escrit, a part de llibres?",
"I ha col·laborat amb alguna institució?",
"Amb quin autor s'ha centrat, al mateix temps?",
"I què ha fet respecte aquest autor?",
"Quin any es va publicar?",
"Ha activat alguna cosa més, per homenatjar-lo?"
] |
{
"answer_end": [
88,
59,
119,
194,
194,
375,
482,
681,
749,
896,
970,
1062,
1069,
1123
],
"answer_start": [
0,
0,
90,
122,
122,
196,
376,
484,
683,
752,
898,
898,
1013,
1073
],
"input_text": [
"És una historiadora catalana.",
"Com a Rosa Congost.",
"En història, l'any 1988.",
"A la Universitat de Girona.",
"En Història Econòmica.",
"De la propietat de la terra i les relacions socials agràries a Catalunya, i en els darrers anys ha potenciat l'enfocament d'història comparada.",
"Un premi ICREA de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva tasca de recerca.",
"Els propietaris i els altres. La regió de Girona, 1768-1862 i Tierras, leyes, historia. Estudios sobre \"la gran obra de la propiedad\".",
"Algunes monografies i articles en revistes acadèmiques.",
"Sí, ha editat i coordinat algunes obres col·lectives realitzades en el marc del Centre de Recerca d'Història Rural (IRH) de la Universitat de Girona.",
"Amb Pierre Vilar.",
"Va anotar i preparar l'edició del llibre Pensar històricament. Reflexions i records.",
"El 1995.",
"Sí, és una de les impulsores de l'Atelier Pierre Vilar."
]
}
|
mitologia
|
El drac de Mataró, és un element del bestiari popular que forma part de les comparses de l'Ajuntament de Mataró. És una figura de foc, portada per una sola persona i inspirada amb el drac del casc del gegant Robafaves. Es presentà per primer cop a la ciutat en el marc de la Diada de Sant Jordi del 1991. La seva construcció anà a càrrec de Manuel Casserres.
El drac nasqué el 20 d'abril del 1991, en la celebració de Sant Jordi a Mataró. Des de llavors, forma part del seguici de Les Santes. L'any 1997 es creà l'acte de la Fogonada per Sant Jordi, un recorregut amb foc pels carrers i voltafocs per les places del centre històric de la ciutat, adaptant la llegenda de Sant Jordi a Mataró. El Sant Jordi de l'any 2007 es presentà en societat l'ou d'on sortiria el petit Dragalió el 25 de juliol d'aquell mateix any. El petit drac és obra de Xevi Ribas.
La figura és ferotge però a la vegada amable, amb un foc tranquil format per vuit punts de foc. La seva colla està formada per portadors i músics. El drac sempre balla amb el ritme dels timbals, i té un ball propi compost per Michael Weiss i una coreografia de Montse Calsapeu.
|
[
"Què és el drac de Mataró?",
"Quina és la seva característica principal?",
"Quantes persones són necessàries per a moure-la?",
"En quina figura s'inspira?",
"Qui el va crear?",
"Quin dia va néixer el drac?",
"A quina comitiva pertany?",
"Què es va originar l'any 1997?",
"I 10 anys després?",
"Qui va ser el creador del Dragalló?",
"Com és l'aparença del drac?",
"I les flames?",
"Com es compon el seu grup?",
"Quina particularitat té?"
] |
{
"answer_end": [
111,
133,
163,
217,
357,
396,
491,
689,
815,
852,
898,
948,
1003,
1130
],
"answer_start": [
19,
113,
113,
166,
305,
359,
439,
493,
691,
817,
854,
900,
950,
1001
],
"input_text": [
"És un element del bestiari popular que forma part de les comparses de l'Ajuntament de Mataró.",
"És una figura de foc.",
"Només una.",
"En el drac del casc del gegant Robafaves.",
"Manuel Casserres.",
"El 20 d'abril del 1991.",
"A Les Santes.",
"Es creà l'acte de la Fogonada per Sant Jordi, un recorregut amb foc pels carrers i voltafocs per les places del centre històric de la ciutat, adaptant la llegenda de Sant Jordi a Mataró.",
"El Sant Jordi de l'any 2007 es presentà en societat l'ou d'on sortiria el petit Dragalló el 25 de juliol d'aquell mateix any.",
"Xevi Ribas.",
"És ferotge però a la vegada amable.",
"Són tranquil·les i formades per vuit punts de foc.",
"Per portadors i músics.",
"Sempre balla amb el ritme dels timbals, i té un ball propi compost per Michael Weiss i una coreografia de Montse Calsapeu."
]
}
|
books
|
-Sí, aquell pescador francès!
-Es va negar amb es llagut de'n Tem… fa tot plè de temps… al mencus dos mesos… fugiu! que piquen!
Sobtadament la canya del vell pescador s'arqueja i es sacseja frenèticament, convulsa; el pescador tira i amolla, i d'entre la blavor del mar surt cuetejant un peix tot d'argent.
En Jan romangué com extasiat pel dolor, immòbil, amb la boca oberta, els braços caiguts.
-S'heu quedat parat de veure sortir aquest paiu… És un llubarro. Avui n'hi ha una experiència!- li fa el pescador carregant la pipa, després d'haver grumejat i parat la canya.
Finat de cansament, arrossegant els peus com penitent encadenat i amb els ulls eixuts i lluents com si tingués febre, arriba el pobre Jan a la barca morta. Apar un orat en la agonia del desvari. S'aboca a la orla i ressegueix tots els recons. Troba la pipa, la petaca plena, un setrill, roba endreçada, un sant Crist penjat a la contraroda i la gàbia amb el passarell mort de fam. El pobre vellet s'enterneix en veure aquell ocell mort que li prenia troços de pinyó a la boca; un enterniment pueril s'aplegà al dolor atuïdor que l'havia deixat estàtic, i trencà en un plor terrible.
No podent restar dret s'ajegué sota proa i allí entre les fustes velles d'aquell llagut trist i negre i mig corcat, sentí com una suor freda es confonia amb les llàgrimes ardents que brollaven dels seus ulls, sentí que la vida li fugia poc a poc, que son cor s'aturava i que tot era foscúria, silenci i fredor, i romangué ert, amb les mans damunt el pit, immòbil per sempre més, i amb els ulls, oberts a la claror de la lluna. Una abella va posar-s'hi i no's van cloure.
|
[
"Quin ofici té el gal?",
"Què havia fet temps enrere?",
"Què va passar inesperadament?",
"Què en va eixir?",
"Com es va quedar en Jan?",
"De quin peix es tractava?",
"Qui ho va afirmar?",
"Com estava en Jan quan va arribar al bot?",
"I què va fer?",
"Què va encontrar?",
"Què sent, el protagonista, quan veu l'au sense vida?",
"Es podia mantenir palplantat?",
"I doncs, què va fer?",
"Què va notar quan es va ajaure entre els antics bastiments?",
"Quin animal va tocar els seus ulls oberts?"
] |
{
"answer_end": [
28,
107,
213,
305,
394,
459,
509,
726,
813,
951,
1153,
1195,
1195,
1580,
1624
],
"answer_start": [
1,
31,
128,
244,
307,
445,
445,
572,
767,
815,
953,
1155,
1155,
1198,
1582
],
"input_text": [
"És pescador.",
"S'havia negat amb es llagut de'n Tem.",
"La canya del vell pescador es va arquejar i sacsejar frenèticament, convulsa.",
"Un peix tot d'argent.",
"Com extasiat pel dolor, immòbil, amb la boca oberta, els braços caiguts.",
"D'un llubarro.",
"El pescador.",
"Finat de cansament, arrossegant els peus com penitent encadenat i amb els ulls eixuts i lluents com si tingués febre.",
"S'abocà a la orla i resseguí tots els recons.",
"La pipa, la petaca plena, un setrill, roba endreçada, un sant Crist penjat a la contraroda i la gàbia amb el passarell mort de fam.",
"S'enterneix en veure l'ocell mort que li prenia troços de pinyó a la boca; un enterniment pueril s'aplegà al dolor atuïdor que l'havia deixat estàtic, i trencà en un plor terrible.",
"No.",
"S'ajegué sota proa.",
"Sentí com una suor freda es confonia amb les llàgrimes ardents que brollaven dels seus ulls, sentí que la vida li fugia poc a poc, que son cor s'aturava i que tot era foscúria, silenci i fredor, i romangué ert, amb les mans damunt el pit, immòbil per sempre més, i amb els ulls, oberts a la claror de la lluna.",
"Una abella."
]
}
|
bios
|
Maria Tersa i Miralles (Almacelles, 18 de gener de 1912 - Barcelona, 13 de setembre de 2015) fou una locutora de ràdio catalana.
Era filla de Jaume Tersa i Antònia Miralles, uns terratinents propietaris de Casa Tersa, el casino del poble. Durant la dècada del 1920 la família es va instal·lar a Lleida. El 1933 va entrar a treballar com a locutora a Ràdio Lleida juntament amb la seva germana Aurora, que havia sortit escollida en el concurs dut a terme a l'emissora el desembre de 1933 per elegir la primera locutora oficial, tot i que aviat hi renunciaria per casar-se. Uns dies més tard, el 12 de gener del 1934, Maria Tersa va debutar davant del micròfon, i aviat es va consolidar com una locutora i presentadora versàtil. S'encarregava de fer les connexions amb Ràdio Associació de Barcelona per emetre conjuntament programes com ‘Els catalans absents de la pàtria'. Va tenir per company habitual Maties Olivé, locutor substitut procedent del quadre teatral de l'emissora.
Quan, a causa dels bombardejos, l'emissora va deixar d'emetre el 1938 ella marxà a Girona, on va col·laborar en una altra de les emissores del grup Ràdio Associació de Catalunya, Ràdio Girona, i va viure a l'edifici de l'emissora amb els seus pares com a refugiats de guerra. Va treballar com a locutora fins que les tropes franquistes ocuparen la ciutat i clausuraren el centre emissor. En acabar la guerra civil espanyola va rebutjar l'oferiment de tornar a la nova Radio Lérida "perquè no eren els meus, ni la meva ràdio". Va tornar a Lleida amb la seva família i es dedicà al comerç, i posteriorment es traslladà a Barcelona, on es dedicà a l'hostaleria. El 2010 va rebre la Creu de Sant Jordi.
|
[
"Qui va ser Maria Tersa i Miralles?",
"On va néixer?",
"Qui eren els seus pares?",
"A què es dedicaven?",
"Quin any va començar a treballar com a presentadora radiofònica?",
"Amb qui?",
"Com és que Aurora va deixar la ràdio?",
"Quines tasques se li assignaven a Maria?",
"Amb qui va participar de manera constant?",
"Per quin motiu va deixar de ser operativa aquesta ràdio?",
"On va treballar a partir d'aleshores?",
"Fins quan?",
"Per què va declinar l'oferta de treballar a Radio Lérida?",
"I què va fer, en acabar la Guerra?",
"Quin premi se li va atorgar l'any 2010?"
] |
{
"answer_end": [
127,
92,
172,
237,
362,
525,
570,
870,
976,
1047,
1169,
1364,
1502,
1635,
1675
],
"answer_start": [
0,
0,
129,
129,
303,
303,
393,
727,
872,
978,
1048,
1254,
1402,
1504,
1637
],
"input_text": [
"Fou locutora de ràdio catalana.",
"A Almacelles.",
"Jaume Tersa i Antònia Miralles.",
"Eren uns terratinents propietaris de Casa Tersa, el casino del poble.",
"El 1933.",
"Amb la seva germana Aurora, que havia sortit escollida en el concurs dut a terme a l'emissora el desembre de 1933 per elegir la primera locutora oficial.",
"Per casar-se.",
"S'encarregava de fer les connexions amb Ràdio Associació de Barcelona per emetre conjuntament programes com Els catalans absents de la pàtria.",
"Amb Maties Olivé, locutor substitut procedent del quadre teatral de l'emissora.",
"Pels bombardejos.",
"A Ràdio Girona.",
"Fins que les tropes franquistes van ocupar la ciutat i clausuraren el centre emissor.",
"Perquè no eren els seus, ni la seva ràdio.",
"Va tornar a Lleida amb la seva família i es dedicà al comerç, i posteriorment es traslladà a Barcelona, on es dedicà a l'hostaleria.",
"La Creu de Sant Jordi."
]
}
|
mitologia
|
Taraxip (en grec antic: Ταράξιππος, 'el que torba els cavalls') era, segons la mitologia grega, un geni o un dimoni que estava a l'hipòdrom d'Olímpia i espantava els cavalls que prenien part en les curses, vora d'un giravolt on hi havia un altar.
S'expliquen diverses tradicions sobre aquest geni. Es deia que era l'ànima en pena de l'heroi Isquen, sacrificat a Olímpia per posar fi a una carestia, o la d'Oleni, un auriga molt famós, o també la de Dameó, fill de Fliünt, que havia participat en l'expedició d'Hèracles contra Augias i havia mort a mans de Ctèat, al mateix temps que el seu cavall. Tant l'amo com l'animal haurien estat enterrats en aquell lloc. També es deia que el que pertorbava els cavalls era Alcàtous, fill de Portàon, mort a mans d'Enòmau quan intentava aconseguir la mà d'Hipodàmia. Aquest geni es relacionava amb la llegenda d'Enòmau de dues maneres: o bé Pèlops havia enterrat en aquell indret un "encanteri" que li havia facilitat un egipci, destinat a espantar els cavalls d'Enòmau i que li va servir per guanyar la cursa, o bé el mateix Pèlops havia estat sepultat a l'hipòdrom d'Olimpia i així seguia pertorbant les curses, com en el seu temps havia fet amb la del seu futur sogre. Una tradició més recent, deia que en realitat, en aquell lloc hi havia crescut un llorer, i que la seva ombra i el seu brancatge mogut pel vent era suficient per espantar els cavalls.
A l'hipòdrom de Corint hi havia un altre Taraxip. Era l'ànima de l'heroi Glauc, fill de Sísif, que havia mort devorat pels seus cavalls.
|
[
"Qui era Taraxip?",
"D'acord amb quina creença?",
"On s'amagava aquesta bèstia?",
"Hi ha una única versió d'aquest mite?",
"De qui es creia que era l'esperit?",
"Com va morir Isquen?",
"I Dameó qui era?",
"Qui era el pare d'Alcàtous?",
"Quines connexions hi ha entre el mite d'Enòmau i Taraxip?",
"Hi ha llegendes més actuals?",
"I què afirmen?",
"Només hi havia un Taraxip?",
"On era, l'altre?",
"I d'on provenia?"
] |
{
"answer_end": [
204,
94,
245,
296,
805,
397,
660,
739,
1210,
1235,
1394,
1444,
1444,
1444
],
"answer_start": [
0,
0,
96,
247,
298,
333,
449,
714,
807,
1212,
1212,
1398,
1396,
1396
],
"input_text": [
"Era un geni o un dimoni que estava a l'hipòdrom d'Olímpia i espantava els cavalls que prenien part en les curses.",
"Segons la mitologia grega.",
"Vora un giravolt on hi havia un altar.",
"No.",
"De l'heroi Isquen, d'Oleni, de Dameó o d'Alcàtous.",
"El van sacrificar a Olímpia per posar fi a una carestia.",
"Era fill de Fliünt, que havia participat en l'expedició d'Hèracles contra Augias i havia mort a mans de Ctèat, al mateix temps que el seu cavall.",
"Portàon.",
"O bé Pèlops havia enterrat en aquell indret un encanteri que li havia facilitat un egipci, destinat a espantar els cavalls d'Enòmau i que li va servir per guanyar la cursa, o bé el mateix Pèlops havia estat sepultat a l'hipòdrom d'Olímpia i així seguia pertorbant les curses.",
"Sí.",
"Que en realitat, en aquell lloc hi havia crescut un llorer, i que la seva ombra i el seu brancatge mogut pel vent era suficient per espantar els cavalls.",
"No.",
"A l'hipòdrom de Corint.",
"Era l'ànima de l'heroi Glauc, fill de Sísif, que havia mort devorat pels seus cavalls."
]
}
|
books
|
-Això vindrà. Jo i tothom. Després et diré de quina manera. Ara com ara, la Roseta ensenya a llegir, dos cops a la setmana, als vailets d'una masia, i allà li donen les coses més necessàries. Puc dir-t'ho en secret: estic escrivint un gran poema. El meu poema tirarà a terra el Sermó de la Muntanya. Es diu Les malediccions del Cim. L'escric en una forma mitgera entre el vers i la prosa. Serà una depuració del món, que farà feredat. Aboleixo les necessitats humanes, prescric l'assassinat del malalt, i el suicidi als quaranta anys. La gent viurà, senzillament, de la naturalesa i no hi haurà sinó vegetarians. Quan hagi acabat el meu poema, inventaré un llenguatge universal, a base de la imitació fonètica dels sons i les fresses dels elements naturals.
S'anava endolcint la llum. S'acostava el capvespre. Els ulls d'En Vingut lluïen amb una mena d'exasperació.
|
[
"Què diu que arribarà?",
"Qui?",
"Com?",
"A què es dedica la Roseta?",
"A qui?",
"De manera gratuïta?",
"Quina confidencialitat explica?",
"Quina funció tindrà aquesta creació?",
"Com es titula?",
"I de quina manera està escrit?",
"De què tractarà aquesta poesia?",
"I diu que farà quan acabi d'escriure la composició?",
"I de què partirà?",
"Tot això li explica durant el matí?",
"Com es diu el protagonista?"
] |
{
"answer_end": [
12,
25,
58,
99,
147,
190,
245,
298,
331,
387,
611,
677,
756,
808,
831
],
"answer_start": [
1,
1,
27,
60,
73,
73,
192,
247,
300,
333,
389,
613,
644,
758,
810
],
"input_text": [
"Això.",
"Tothom.",
"Diu que després li dirà.",
"A ensenyar a llegir.",
"Als vailets d'una masia.",
"No, allà li donen les coses més necessàries.",
"Que està escrivint un gran poema.",
"Tirarà a terra el Sermó de la Muntanya.",
"Les malediccions del Cim.",
"Entre el vers i la prosa.",
"Serà una depuració del món, que farà feredat; abolirà les necessitats humanes, prescriurà l'assassinat del malalt i el suicidi als quaranta anys; la gent viurà, senzillament, de la naturalesa i no hi haurà sinó vegetarians.",
"Inventarà un llenguatge universal.",
"De la imitació fonètica dels sons i les fresses dels elements naturals.",
"No, s'acostava el capvespre.",
"Vingut."
]
}
|
vilaweb
|
El govern en funcions de Pedro Sánchez ha aconseguit que la Diputació Permanent del congrés convalidi el decret llei de seguretat digital, que permetrà de tallar l'accés a internet en circumstàncies excepcionals ‘que puguin afectar l'ordre públic, la seguretat pública i la seguretat nacional', fet que entitats i experts llegeixen com un estat de setge digital. Aquesta és una de les funcions que aquesta llei atorgarà a l'estat i que com va dir el president Pedro Sánchez, està pensada per a combatre la ‘república digital'. El decret s'ha aprovat a la diputació permanent gràcies a l'abstenció d'Unides Podem, que prèviament havia criticat la llei amb duresa. Els socialistes han rebut el suport de PP i Ciutadans. Al decret no s'hi esmenta cap vegada Catalunya, però sí que es fa referència als ‘recents i greus esdeveniments ocorreguts en part del territori espanyol'. L'executiu socialista en funcions va argumentar que havia tirat endavant el decret com a ‘resposta immediata' per a evitar que es repeteixin aquests fets ‘establint un marc preventiu' que tingui com a objectiu ‘protegir els drets i llibertats constitucionalment reconeguts i garantir la seguretat pública de tots els ciutadans'. Sánchez decreta l'estat de setge digital ERC, JxCat, PNB, EH Bildu i Compromís han votat en contra del decret i l'han comparat a la ‘llei mordassa'. Els partits sobiranistes han acusat el PSOE d'impulsar una mesura pròpia de països ‘totalitaris' com la Xina, Aràbia Saudita o Turquia. El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ha anat fins a Madrid per a denunciar la imminent aprovació d'aquest decret llei: ‘És una cosa molt greu, que és l'estat d'excepció digital. A partir d'avui ja podem dir que vivim en un estat d'excepció digital‘. També ha criticat el paper d'Unides Podem per la seva decisió d'abstenir-se: ‘Sembla que les cadires passen per davant dels drets i també ens preocupa la poca força que pot tenir Podem en un futur govern'. Puigneró ja va anunciar dies enrere una ‘ofensiva judicial i política' contra el decret llei de seguretat digital publicat. Va assegurar que hi havia escletxes suficients per tombar una mesura que veu com ‘el procés més gran de recentralització' després de la LOAPA. Avui a Espanya com a la Xina, opinió contundent de Simona Levi
|
[
"Què ha assolit el govern de Pedro Sánchez?",
"Què possibilita, aquesta legislació?",
"Com han definit aquesta situació algunes comunitats i professionals?",
"Per quin motiu s'ha creat aquesta jurisprudència segons el president de l'Estat?",
"Tots els partits polítics han votat per l'aprovació de la legislació?",
"A la resolució s'hi al·ludeix Catalunya?",
"Per què s'ha optat per aquesta legislació?",
"Quins partits han mostrat la seva disconformitat?",
"Amb què han contrastat aquesta nova llei?",
"I la tendència sobiranista com s'ha manifestat?",
"Què han exposat sobre Unides Podem?",
"Què havia advertit, Puigneró?",
"Per què?",
"Què ha articulat Simona Levi?"
] |
{
"answer_end": [
137,
293,
361,
525,
661,
872,
1201,
1350,
1350,
1853,
1982,
2106,
2229,
2313
],
"answer_start": [
0,
102,
295,
363,
527,
718,
874,
1244,
1244,
1352,
1778,
1984,
2108,
2251
],
"input_text": [
"Que la Diputació Permanent del congrés convalidi el decret llei de seguretat digital.",
"Permet de tallar l'accés a internet en circumstàncies excepcionals que puguin afectar l'ordre públic, la seguretat pública i la seguretat nacional.",
"Com un estat de setge digital.",
"Per a combatre la república digital.",
"No, Unides Podem s'ha abstingut i l'havia criticat prèviament amb duresa.",
"No, però sí que es fa referència als recents i greus esdeveniments ocorreguts en part del territori espanyol.",
"Perquè es volia donar una resposta immediata per a evitar que es repetissin aquests fets establint un marc preventiu que tingués com a objectiu protegir els drets i llibertats constitucionalment reconeguts i garantir la seguretat pública de tots els ciutadans.",
"ERC, JxCat, PNB, EH Bildu i Compromís.",
"Amb la llei mordassa.",
"Han acusat el PSOE d'impulsar una mesura pròpia de països totalitaris com la Xina, Aràbia Saudita o Turquia; han anat fins a Madrid per a denunciar la imminent aprovació d'aquest decret llei i han criticat el paper d'Unides Podem per la seva decisió d'abstenir-se.",
"Que sembla que les cadires passin per davant dels drets i els preocupa la poca força que poden tenir en un futur govern.",
"Una ofensiva judicial i política contra el decret llei de seguretat digital publicat.",
"Perquè hi havia escletxes suficients per tombar una mesura que veu com el procés més gran de recentralització després de la LOAPA.",
"Que avui Espanya és com la Xina."
]
}
|
vilaweb
|
La negociació a tres bandes del presssupost entre JxCat, ERC i Catalunya en Comú-Podem ha viscut avui un nou episodi de tensió entre els dos socis de govern. En una entrevista a SER Catalunya, la diputada dels comuns Jèssica Albiach ha assenyalat el vice-president del govern, Pere Aragonès, i l'ha emplaçat a ‘decidir si ERC vol ser una força d'esquerres o la nova Convergència'. El portaveu de JxCat, Albert Batet, també ha criticat els republicans. Albiach ha explicat a TV3 que veuen ‘més predisposició' a l'acord en departaments controlats per JxCat que en altres en mans dels republicans. Ha posat com a exemple la sintonia més gran que hi ha amb els departaments de Territori i Sostenibilitat i de Polítiques Digitals i Administració Pública respecte dels departaments de Salut, Ensenyament o Afers Socials. Albiach va advertir al ple de la setmana passada que veia ‘a anys llum' un pacte per a aprovar ‘un pressupost social'. Ahir, els comuns van anunciar que suspenien la negociació amb el govern i el va acusar de no haver volgut escoltar les seves propostes. Fonts dels comuns han explicat a l'agència Efe que no tornaran a la taula de negociació a menys que el govern els presenti una proposta d'ingressos concreta per poder posar en marxa noves mesures socials, en el cas de la qual l'estudiarien. Lamenten que l'executiu català no s'hagi posat en contacte amb els comuns en les últimes hores, després que ahir aquest grup parlamentari donés per trencades les negociacions. Retrets de JxCat a ERC Batet ha apel·lat a la ‘responsabilitat' dels comuns i d'ERC per a poder aprovar el pressupost de la Generalitat. Ha garantit una ‘predisposició total' de JxCat per a continuar negociant i ha mostrat la seva ‘preocupació i estupefacció' pel perill que el pressupost no pugui tirar endavant per ‘determinats interessos que desconeixem'. Resposta d'ERC La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha titllat les declaracions de Batet d”esperpèntiques' i ha criticat el portaveu de JxCat: ‘Sembla que a vegades se li oblida que hi ha un govern de coalició i que la seva formació en forma part'. Vilalta, a més, ha qüestionat la voluntat negociadora dels comuns i ha demanat que tornin a la taula negociadora i presentin alguna contraproposta, després de la desena de reunions sectorials mantingudes amb el govern. Picabaralla entre Rufián i Albiach La tensió ha derivat en una picabaralla a Twitter entre Jèssica Albiach i el diputat d'ERC al congrés espanyol Gabriel Rufián. Rufián ha acusat els comuns de fer pinça amb el PDECat contra els republicans, i Albiach li ha respost que li sap greu que ERC defensi l”indefensable' perquè és un pressupost continuïsta amb les retallades de CiU.
|
[
"Quins tres partits han negociejat?",
"Ha sigut una situació agradable?",
"Qui és Jèssica Albiach?",
"Què ha fet?",
"Qui més ha calumniat contra ERC?",
"Jèssica Albiach ha fet més declaracions?",
"Quines?",
"Com ha il·lustrat aquestes afirmacions?",
"Quina condició han posat els comuns si ERC vol que segueixin tractant?",
"I què els sap greu?",
"Què demana JxCat?",
"Què és el que els angoixa?",
"Quina ha sigut la contrarèplica d'ERC?",
"Què ha passat a les xarxes socials?",
"D'on ha sorgit el conflicte?"
] |
{
"answer_end": [
86,
156,
232,
379,
450,
593,
593,
813,
1273,
1485,
1622,
1844,
2309,
2471,
2686
],
"answer_start": [
0,
0,
193,
158,
381,
452,
452,
595,
1070,
1311,
1487,
1699,
1846,
2346,
2473
],
"input_text": [
"JxCat, ERC i Catalunya en Comú-Podem.",
"No.",
"La diputada dels comuns.",
"En una entrevista de SER Catalunya ha assenyalat el vice-president del govern i l'ha emplaçat a decidir si ERC vol ser una força d'esquerres o la nova Convergència.",
"El portaveu del JxCat, Albert Batet.",
"Sí.",
"Ha explicat a TV3 que veuen més predisposició a l'acord en departaments controlats per JxCat que en altres en mans dels republicans.",
"Posant per exemple la sintonia més gran que hi ha amb els departaments de Territori i Sostenibilitat i de Polítiques Digitals i Administració Pública respecte dels departaments de Salut, Ensenyament o Afers Socials.",
"Que el govern els presenti una proposta d'ingressos concreta per poder posar en marxa noves mesures socials, en el cas de la qual l'estudiarien.",
"Que l'executiu català no s'hagi posat en contacte amb els comuns en les últimes hores, després que ahir aquest grup parlamentari donés per trencades les negociacions.",
"Responsabilitat dels comuns i d'ERC per a poder aprovar el pressupost de la Generalitat.",
"El perill que el pressupost no pugui tirar endavant per determinats interessos que desconeixen.",
"Han titllat les declaracions de Batet d'esperpèntiques; han criticat el portaveu de JxCat dient que sembla que a vegades se li oblidi que hi ha un govern de coalició i que la seva formació en forma part; a més, han qüestionat la voluntat negociadora dels comuns i han demanat que tornin a la taula negociadora i presentin alguna contraproposta, després de la desena de reunions sectorials mantingudes amb el govern.",
"Hi ha hagut una picabaralla entre Jèssica Albaich i el diputat d'ERC al congrés espanyol Gabriel Rufián.",
"Rufián ha acusat els comuns de fer pinça amb el PDECat contra els republicans, i Albaich li ha respost que li sap greu que ERC defensi l'indefensable perquè és un pressupost continuïsta amb les retallades de CiU."
]
}
|
books
|
I la llar?, direu: Sí, hi ha la ditxosa llar, tan galejada per poetes i prosistes, a on hi crema un foc com un infern, entorn del qual amos i servei, barrejats, canten cançons i conten rondalles. Mes tot té els seus límits, i les cançons i rondalles s'acaben abans que les hores de fred i de mal temps, i tothom s afarta de rostir-se del davant i glaçar-se de l'esquena, com de plorar llàgrimes vives, mercès al fum que el canó de la xemeneia no pot engolir.
És llavors que els fills de família es recorden del cafè, de la tertúlia i de totes les comoditats de ciutat, i es deleixen per tornar-hi així que puguin.
-No els hi envieu, els fills, a estudiar a ciutat, i no vos hi fugiran- prediquen alguns; i, efectivament, els hereus d'aquests s'arrosseguen per l'escon perquè l'art de la terra no els dóna pas feina, i tota sa ciència consisteix en tombar les perdius, rondar per fires i festes i… estirar l'orella al gat.
S'ha de convenir en què han planejat circumstàncies terribles sobre nostra pobra societat. Un temps era Catalunya l'avançada de la civilisació europea. En la mar, en terra, en arts i indústries, dictava lleis que eren filles de sa pròpia essència; i, per més que la societat evolucionava i progressava com avui, ella guardava la davantera, perquè l'esperit progressiu era en ella la tradició. L'ànim s'entristeix pensant lo que seria avui la societat rural, que dos segles enrera bastia en nostres afraus aquestes estacions agrícoles les ombres de les quals avui admirem, si una alenada de mort no li hagués glaçat la sang al cor. De segur que res tindria que envejar a França, Inglaterra i Alemanya.
És un error creure que el poble català és afectat a lo seu i refractari a tota influència forastera. Lluny d'això, jo crec que en sa idiosincrasia, per altra part admirablement equilibrada com la d'una de les races més susceptibles de perfecció, hi manca bona dosi d'amor propi i d'egoisme col·lectiu. D'això naix aquesta modèstia que li fa desconèixer sos propis mèrits, aquesta pobresa d'esperit, aquest encongiment que el fa desconfiar de son propi valer, aquesta admiració innocent per les gales de l'oratòria brillant, per ell inaccessibles, aquesta bonomia, en fi, de poble primitiu amb què es deixa emmelar amb sols tocar-li la barbeta; deficiències totes, que l'han posat a frec de caure vençut als peus d'alta raça ardida, absorbent, fantasiosa, d'exterior brillant però buida de cervell.
Bastà una pluja de títols nobiliaris, de pura gràcia i de plantilla oficinesca, per a trastornar en les darreries del segle passat a nostra burgesia rural. «El treball no ennobleix -li digué algú.- Això es deixa para los patanes, para los destripa terrones y mercachifles.» I nostres hisendats cuitaren a arrendar ses terres i nomenaren procuradors. «La vida del campo es vida de salvajes; el hombre debe vivir en sociedad», se li afegí, tot mostrant-li unes immenses planures, desertes de masies, i unes grans ciutats, verdaders pilons de pobrissalla i d'hidalgos tronats, però alegres com unes castanyoles; i nosaltres, vinga corrents cap a buscar el dret de ciutadania, entrar de socis al casino de senyors i omplir les tertúlies, fent la cort al governador, al comandant militar, al jutge i, en darrer cas, als oficials de la guarnició i als embrutapapers de les oficines, que ens feien el servei de civilisar-nos, ensenyant-nos a parlar en cristiano després de convence'ns de què nostre dialecto es muy ordinariote.
|
[
"Qui visita la casa?",
"I què hi ha a dins?",
"Però què passa quan es fa tard?",
"Quan passa tot això, en què pensen els xiquets?",
"Tenen ganes de restablir-s'hi?",
"Què els aconsellen als pares?",
"Com s'afirma que eren, abans, les terres catalanes?",
"Per quin motiu Catalunya es va quedar enrere?",
"Què s'afirma que és una equivocació?",
"Què en pensa l'autor del text?",
"I això què provoca?",
"Què és el que va provocar aquest estancament de la societat burgesa?",
"Hi havia la mateixa quantitat de gent a les ciutats que als camps?",
"Què va fer la família en aquell moment?"
] |
{
"answer_end": [
81,
194,
457,
612,
612,
702,
1313,
1551,
1722,
1923,
2419,
2575,
2993,
3440
],
"answer_start": [
23,
23,
196,
459,
571,
614,
1013,
1384,
1623,
1724,
1925,
2421,
2863,
3032
],
"input_text": [
"Poetes i prosistes.",
"Hi crema un foc com un infern, entorn del qual amos i servei, barrejats, canten cançons i conten rondalles.",
"Les cançons i rondalles s'acaben abans que les hores de fred i de mal temps, i tothom s'afarta de rostir-se del davant i glaçar-se de l'esquena, com de plorar llàgrimes vives, mercès al fum que el canó de la xemeneia no pot engolir.",
"En el cafè, la tertúlia i totes les comoditats de la ciutat.",
"Sí.",
"Que no els enviïn a estudiar a la ciutat.",
"Era Catalunya l'avançada de la civilisació europea; en la mar, en terra, en arts i indústries, dictava lleis que eren filles de sa pròpia essència; i, per més que la societat evolucionava i progressava com avui, ella guardava la davantera, perquè l'esperit progressiu era en ella la tradició.",
"Una alenada de mort li va glaçar la sang al cor.",
"Creure que el poble català és afectat a lo seu i refractari a tota influència forastera.",
"Creu en sa idiosincrasia, per altra part admirablement equilibrada com la d'una de les races més susceptibles de perfecció, hi manca una bona dosi d'amor propi i d'egoisme col·lectiu.",
"D'això naix aquesta modèstia que li fa desconèixer sos propis mèrits, aquesta pobresa d'esperit, aquest encongiment que el fa desconfiar de son propi valer, aquesta admiració innocent per les gales de l'oratòria brillant, per ell inaccessibles, aquesta bonomia, en fi, de poble primitiu amb què es deixa emmelar amb sols tocar-li la barbeta; deficiències totes, que l'han posat a frec de caure vençut als peus d'alta raça ardida, absorbent, fantasiosa, d'exterior brillant però buida de cervell.",
"Hi va haver una pluja de títols nobiliaris, de pura gràcia i de plantilla oficinesca.",
"No.",
"Van anar corrents cap a buscar el dret de ciutadania, entrar de socis al casino de senyors i omplir les tertúlies, fent la cort al governador, al comandant militar, al jutge i, en darrer cas, als oficials de la guarnició i als embrutapapers de les oficines, que els feien el servei de civilisar-los, ensenyant-los a parlar en cristiano després de convence'ns de què seu dialecte es muy ordinariote."
]
}
|
books
|
-¿Oi que sí?… au! que vull les peres!
-Tot seguit!-
La pobre Roser en veure que'l seu germà se'n anava pel camí que giragonsejava, tot planejant arran de la cinglera, va sentir una emoció tant intensa que no pogué alçar-se. Estava lassa, capolada i sentia que son cos era més feixuc i que sos membres s'aplanaven a terra com si fossin morts i no volguessin deixar el repòs eternal.
El gollut seguia camí enllà, depressa. Com les befes i patacades l'havien fet maliciós, desconfiat i testaferm, de tant en tant es girava, i veient que la Roser no'l seguia, somreia estúpidament. Entretant, sa germana esperava que ell tombés la boscúria d'avets més pròxima per a seguir-lo de amagat.
La Roser s'alçà entre'ls pallers; semblava un cadàver que surt de la tomba. Rufacades de pensaments malastrucs l'atuïen; l'infàmia on l'havia menada l'esperver ciutadà li enterbolia el magí amb una onada d'ira; les amenaces de sa mare, el furt del seu fill, la temença d'ésser vista per son germà, l'ansia de petonejar el seu nadó, donaven a son rostre tota la bellesa de la tragèdia; i començà la via darrera el gollut.
En encaminar-se vers la boscúria va veure la truja, que com no li havien posat el clau mudegava les trumfes i les menjava amb desfici. La Roser va passar-hi poc a poc, amb por que s'esquivés i ella fos vista pel gollut. Després pegà una corredissa i s'arracerà en la primera soca de la boscúria, on a l'hivern udolaven els llops famolencs. Allí va romandre damunt de la molsa que encatifava les roques, sotjant el seu germà que s'enfilava per la muntanya. I l'anà seguint amb els ulls oberts i els cabells penjats. L'amor de mare li feu sentir la voluntat fornida dels orats que deliren, i en sos muscles la força màgica dels histèrics; i entre roca i roca, tremolosa feia camí, era la imatge del dolor seguint una innocència estòlida, però guiadora. Mirava el gollut com si fós l'estel guiador de la nit més sublim de l'any!
|
[
"Quina fruita demana?",
"Com es diu la dona?",
"Per quin motiu no va poder aixecar-se?",
"Com es notava?",
"Com era el seu germà?",
"Per què somreia?",
"La Roser el volia seguir?",
"Què li passava pel cap?",
"Què provocaven aquests mals pensaments?",
"Quin animal es va trobar?",
"On es va amagar?",
"Com l'acuitava?",
"Què va experimentar mentre perseguia el seu germà?",
"De quina manera l'albirava?"
] |
{
"answer_end": [
37,
66,
222,
380,
492,
576,
681,
1013,
1066,
1154,
1442,
1617,
1853,
1928
],
"answer_start": [
0,
52,
52,
224,
421,
494,
578,
759,
1015,
1104,
1324,
1560,
1619,
1855
],
"input_text": [
"Peres.",
"Roser.",
"En veure que'l seu germà se'n anava pel camí que giragonsejava, tot planejant arran de la cinglera, va sentir una emoció tant intensa que no pogué alçar-se,",
"Lassa, capolada i sentia que son cos era més feixuc i que sos membres s'aplanaven a terra com si fossin morts i no volguessin deixar el repòs eternal.",
"Maliciós, desconfiat i testaferm.",
"Perquè veia que la Roser no'l seguia.",
"Sí.",
"Pensaments malastrucs; l'infàmia on l'havia menada l'esperver ciutadà li enterbilia el magí amb una onada d'ira; les amenaces de sa mare, el furt del seu fill, la temença d'ésser vista per son germà i l'ansia de petonejar al seu nadó.",
"Donaven a son rostre tota bellesa de la tragèdia.",
"La truja.",
"En la primera soca de la boscúria, on a l'hivern udolaven els llops famolenc.",
"Amb els ulls oberts i els cabells penjats.",
"L'amor de mare li feu sentir la voluntat fornida dels orats que deliren, i en sos muscles la força màgica dels histèrics; i entre roca i roca, tremolosa feia camí, era la imatge del dolor seguint una innocència estòlida, però guiadora.",
"Com si fós l'estel guiador de la nit més sublim de l'any."
]
}
|
books
|
Estic segur de que, si em va convidar a la pesquera, fou obeint a insinuacions de la seva dona. Però, fos com fos, a les vuit havíem de varar i jo no desitjava res més.
Que es fan llargues, les hores, quan un hom no n'espera sinó una! Són vagons d'un tren llarguíssim que van passant lentament, lentíssimament, i que no ens interessen sinó perquè sabem que n'arrosseguen un en el qual esperem que ens arribi la felicitat. Aquell dia, l'única hora digna de ser per mi viscuda era la de les vuit del vespre, i totes les altres no servien més que per a anar- me- la portant. ¡Si un hom les hagués pogudes xurriaquejar com a cavalls!…
De seguida d'haver sopat me'n vaig córrer a la platja a fer guarda al gussi. Fins que em vaig haver ajagut davant del seu estrau no em creguí ben assegurat de que no marxaria sense mi. Mentre que el temps no s'emboliqués… Però, ca!, semblava que no. Hi havia ressagota… res, fressa pura. Molt bé que els sardinalers havien sortit sense por.
¡Que a poc a poc el rellotge del poble va comptar els instants! Cauen set hores, cauen vuit hores, i l'oncle no venia. Per fi, quan la meva impaciència arribava al desesper, va comparèixer l'home, caminant xano-xano, a llargues i lentes gambades, amb l'olla del grumeig a una mà i un feixuc roc al cim del muscle. Gràcies a Déu! Aleshores me vaig acostar alegroi a les ones. ¡Redimontri, com bramulaven! ¡I que era ombrívol, el mar, estès sota un cel de nit sense lluna! Aneu, fieu's-en… A pesar de les il·lusions que m'inspirava l'expedició, el cor se'm va tornar tan petit que… Qui sap!… La diversió es podia pagar prou cara.
|
[
"Per què creu, el protagonista, que el van convidar a pescar?",
"En tenia ganes?",
"Amb què compara la lenta espera de les hores?",
"Què va fer quan va acabar de menjar?",
"Com és que es va ajaçar davant l'estrau?",
"Feia mal temps?",
"Quines altres barques havien anat a pescar?",
"De qui era la barca?",
"Va trigar gaire en arribar?",
"I va arribar amb presses?",
"Com, doncs?",
"El mar estava calmat?",
"I com era la nit?",
"Tenia por?"
] |
{
"answer_end": [
94,
167,
420,
706,
814,
917,
970,
1089,
1089,
1284,
1284,
1375,
1441,
1598
],
"answer_start": [
0,
115,
169,
631,
708,
881,
919,
1073,
1036,
1091,
1146,
1301,
1383,
1460
],
"input_text": [
"Perquè obeïa a insinuacions de la seva dona.",
"Sí.",
"Amb vagons d'un tren llarguíssim que van passant lentament, lentíssimament, i que no ens interessen sinó perquè sabem que n'arrosseguen un en el qual esperem que ens arribi la felicitat.",
"Va córrer a la platja a fer guarda al gussi.",
"Per assegurar-se que no marxaria sense ell.",
"No.",
"Els sardinalers.",
"Del seu oncle.",
"Sí.",
"No.",
"Caminant xano-xano, a llargues i lentes gambades, amb l'olla del grumeig a una mà i un feixuc roc al cim del muscle.",
"No, les ones bramaven.",
"Sense lluna.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Paride ed Elena (títol original en italià, Paris i Elena) és un dramma per musica en cinc actes amb música de Christoph Willibald Gluck, la tercera de les seves òperes de reforma italianes, posterior a Orfeu ed Euridice i Alceste. Com les seves predecessores, el llibret va ser escrit per Ranieri de' Calzabigi. Es va representar per primera vegada al Burgtheater de Viena el 3 de novembre de 1770.
Esparta abans de la guerra de Troia. L'heroi Paris és a Esparta, havent triat a Venus abans que a Juno i Minerva, fent sacrificis a Venus i buscant, amb l'ajuda d'Erasto, l'amor d'Elena. Paris i Elena es troben al palau reial d'ella i queden impressionats cadascun per la bellesa de l'altre. Ella el requereix perquè jutgi una competició atlètica, i quan li demanen que canti, ho fa lloant la seva bellesa, admetent que el propòsit de la seva visita era conquistar el seu amor. Ella l'acomiada. En la seva desesperació, Paris comença a pregar-li, i ella comença a cedir. Amb el temps, a través de la intervenció d'Erasto, qui ara revela que és Cupido, ella es lliura, però Atena (Minerva) ara els adverteix del dolor que vindrà. En l'última escena Paris i Elena es preparen per embarcar cap a Troia.
Es va estrenar al al Burgtheater de Viena el 3 de novembre de 1770. Tot i el talent del reconegut castrat soprano Giuseppe Millico com a Paris, els crítics van reaccionar negativament amb l'òpera pel seu «gust desigual» i per ser una «mica estranya».
Paride ed Elena és la tercera i última de les òperes italianes de Gluck, anomenades "òperes de reforma", realitzades per a Viena, després d'Alceste i Orfeu ed Euridice, i la menys representada de les tres. Entre les àries d'aquesta òpera que han guanyat independència com a peces de concert hi han la declaració d'amor de Paris, en to menor, O del mio dolce ardor (Oh, del meu dolç amor), en el primer acte. La segona ària és Spiaggette amate (Estimades costes). En el segon acte, de nou en clau menor, Paris tem que perdrà a Elena a Li belle imagini (El bell semblant) i a la cambra preferiria la mort abans que viure sense Elena, Di te scordarmi, i vivere (Oblidar-te i viure). El paper de Paris ofereix la dificultat de trobar un cantant apropiat, doncs es va escriure per a una veu de castrato bastant alta. Les àries de Paris s'han adaptat per a veu de tenor, amb transposicions a una octava inferior, o apropiadament per a sopranos i mezzosopranos.
|
[
"Què és Paride ed Elena?",
"Quin és el nom inicial?",
"Quantes obres havia compost, Christoph Willibald Gluck, abans que aquesta?",
"Qui va compondre els fascicles?",
"Quan va ser la primera posada en escena?",
"On?",
"En quina època s'inspira aquesta obra?",
"Com comença la representació?",
"Què passa quan Paris i Elena es coneixen?",
"S'ho pren bé, Elena?",
"I Paris, com es comporta?",
"Qui suggestiona a Elena, perquè finalment s'entregui?",
"Minerva els augura un bon futur?",
"Com es van argumentar els comentaris corrosius?",
"Per quin motiu era complicat trobar un actor que fes de Paris?"
] |
{
"answer_end": [
135,
56,
229,
310,
397,
397,
434,
584,
892,
892,
968,
1049,
1126,
1447,
2403
],
"answer_start": [
0,
0,
100,
231,
312,
312,
399,
436,
586,
877,
894,
970,
1072,
1343,
2130
],
"input_text": [
"És un dramma per musica en cinc actes amb música de Christoph Willibald Gluck.",
"Paris i Elena.",
"Dues: Orfeu ed Euridice i Alceste.",
"Ranieri de' Calzabigi.",
"El 3 de novembre de 1770.",
"Al Burgtheater de Viena.",
"A Esparta, abans de la guerra de Troia.",
"L'heroi Paris és a Esparta, havent triat a Venus abans que a Juno i Minerva, fent sacrificis a Venus i buscant, amb ajuda d'Erasto, l'amor d'Elena.",
"Queden impressionats cadascun per la bellesa de l'altre, i ella el requereix perquè jutgi una competició atlètica, i quan li demanen que canti, ho fa lloant la seva bellesa, admetent que el propòsit de la seva visita era conquistar el seu amor.",
"No.",
"Està desesperat i comença a pregar-li, i ella comença a cedir.",
"Erasto, qui revela que és Cupido.",
"No.",
"Van dir que l'òpera tenia un gust desigual i era una mica estranya.",
"Perquè el paper de Paris es va escriure per a una veu de castrato bastant alta i això presenta la dificultat de trobar un cantant apropiat."
]
}
|
mitologia
|
A la mitologia grega, la reina Areté (en grec antic Ἀρήτη "areté", 'virtut' o 'aquella per la qual es prega'), filla de Rexènor era casada amb el seu oncle Alcínous, rei dels mítics feacis, famosos per les seves naus, a Esqueria. Van ser pares de Nausica, Laodamant, Hali i Clitoneu.
Areté era descendent de Posidó, que es va unir amb Peribea de qui va néixer Nausítou, que va tenir al seu torn dos fills, Rexènor i Alcínous. Una sageta d'Apol·lo va matar Rexènor, a conseqüència de què Areté, llavors esdevinguda orfe, fou maridada per Alcínous.
Els reis van acollir l'argonauta Jàson i Medea en la seva fugida de Còlquida després de robar el velló d'or. En arribar, el rei va demanar que Medea fos retuda als seus pares si encara era verge. Jàson i Medea van consumar llavors ràpidament llur matrimoni, oficiat per Areté.
El seu nom sembla anar associat al nom Jònic [ἀρητή], que significa 'sagrat', però també podria significar 'excel·lència 'o' virtut '. Unes fonts al·leguen un significat d'honrança o virtut, mentre altres el relliguen amb Ares, déu grec de la guerra. A la Biblioteca de Cels d'Efes, (construïda del 110 al 135) hi ha representada Areté com a La Virtut un dels símbols que adornaven a Cels juntament amb La Saviesa, La Ciència i La Fortuna.
|
[
"Què simbolitza el nom d'Areté?",
"Qui era la família d'Areté?",
"Quina relació van tenir Areté amb Alcínous?",
"Com es deien els seus fills?",
"Quin poder tenia, Alcínous?",
"Què va passar quan van emparar Jàson i Medea?",
"És clar l'origen del nom d'Areté?",
"Entre quines procedències es discuteix?",
"Qui era Ares?",
"Es va fer alguna escultura d'Areté?",
"On?",
"Quan es va edificar?",
"I què simbolitza, en aquesta escultura, Areté?",
"Quines altres figures l'acompanyaven?"
] |
{
"answer_end": [
111,
547,
547,
284,
230,
824,
1075,
1075,
1075,
1161,
1161,
1136,
1177,
1264
],
"answer_start": [
0,
286,
113,
232,
145,
549,
826,
826,
1048,
1077,
1077,
1077,
1077,
1137
],
"input_text": [
"Virtut o aquella per la qual es prega.",
"Era descendent de Posidó, que es va unir amb Peribea de qui va néixer nausítou, que va tenir al seu torn dos fills, Rexènor i Alcínous, i Areté era filla de Rexènor.",
"Era el seu oncle i estaven casats, perquè una sageta d'Apol·lo va matar Rexènor, a conseqüència de que Areté, llavors esdevinguda orfe, fou maridada per Alcínous.",
"Nausica, Laodamant, Hali i Clitoneu.",
"Era rei dels mítics feacis.",
"Jàson i Medea havien robat el velló d'or i, en carribar, el rei va demanar que Medea fos retuda als seus pares si encara era verge, pel qual Jàson i Medea van consumar llavors ràpidament llur matrimoni, oficiat per Areté.",
"No.",
"El nom sembla anar associat al nom Jònic [ἀρητή], que significa sagrat, però també podria significar excel·lència o virtut, mentre que unes fonts al·leguen un significat d'honrança o virtut, altres el relliguen amb Ares.",
"El déu grec de la guerra.",
"Sí.",
"A la Biblioteca de Cels d'Efes.",
"De l'any 110 al 135.",
"La Virtut.",
"La Saviesa, La Ciència i La Fortuna."
]
}
|
bios
|
Candela Andújar Jiménez (Barberà del Vallès, 26 de març de 2000) és una futbolista catalana que juga com a davantera al club Valencia CF de Primera Divisió, cedida pel FC Barcelona.
Va començar la seva carrera als 7 anys com a portera al Barberà Andalucía, jugant amb nois. Després de 4 anys es va incorporar al CE Sant Gabriel i hi va passar una temporada, aquesta vegada en posició de migcampista i només al costat de noies joves. Va començar la seva carrera al FC Barcelona a principis de la temporada 2012-2013, després que els exploradors del club la descobrissin per les seves actuacions a la selecció sub-12 de Catalunya. Al Barça va ser utilitzada més com a lateral i davantera. Va jugar el seu primer partit oficial amb l'equip sènior el 6 de desembre de 2017 contra el Sevilla als 17 anys, després de la seva formació constant al Barça B, on havia marcat 11 gols en 12 partits, durant en mitja temporada.
Al juny del 2020, Andújar va signar una pròrroga del contracte per continuar al Barcelona fins el 2022. El juliol es va fer oficial la seva cessió al València.
Va ser convocada per primera vegada a jugar a la selecció nacional sub-16 el febrer de 2015, en un torneig de desenvolupament. Va formar part de les seleccions espanyoles sub-17 que van aconseguir la segona posició del Campionat femení sub-17 femení de la UEFA el 2016 i el 2017. Cada vegada es guanyava un lloc a l'equip ideal del torneig.
Andújar també va ser una de les jugadores clau de la selecció nacional sub-17 a la Copa Mundial Femenina Sub-17 del 2016. Al final del torneig, va ser una de les 10 candidates a la Pilota d'Or, que va perdre contra la japonesa Fuka Nagano.
|
[
"Per quin motiu és coneguda Candela Andújar Jiménez?",
"Quin any va néixer?",
"De quin equip forma part, actualment?",
"I en quina posició?",
"Com va començar la seva trajectòria futbolística?",
"A quin club va anar, a posteriori?",
"Va seguir a la porteria?",
"Quin equip important la va fitxar la temporada 2012-2013?",
"On la van trobar?",
"Quines posicions se li van assignar amb el Barça?",
"Què es va acordar, l'any 2020?",
"Es va complir?",
"En quines altres lligues ha participat?",
"De què va ser finalista?",
"I qui la va guanyar?"
] |
{
"answer_end": [
93,
66,
157,
118,
274,
329,
400,
516,
629,
687,
1019,
1075,
1355,
1610,
1656
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
184,
276,
276,
435,
518,
631,
917,
1021,
1077,
1540,
1540
],
"input_text": [
"Perquè és una futbolista catalana.",
"El 2000.",
"Al club València CF de Primera Divisió.",
"És davantera.",
"Amb 7 anys, com a portera al Barberà Andalucía, jugant amb nois.",
"Al CE Sant Gabriel.",
"No, va jugar en posició de migcampista.",
"El FC Barcelona.",
"A la selecció sub-12 de Catalunya.",
"La de lateral i la de davantera.",
"Una pròrroga del contracte per continuar al Barcelona fins el 2022.",
"No.",
"A la selecció nacional sub-16 i a les seleccions espanyoles sub.17.",
"De la Pilota d'Or.",
"La japonesa Fuka Nagano."
]
}
|
vilaweb
|
L'única resposta institucional del Parlament a la sentència aprovada formalment fins ara ha estat una moció que denuncia que la gestió del president del tribunal del judici contra el procés, Manuel Marchena, és més pròpia d'un sistema judicial autoritari que d'una democràcia avançada. JxCat i ERC, amb el suport parcial dels comuns i la CUP, han tirant endavant una moció d'ERC que també exigeix que s'aturi el trasllat d'agents policials espanyols ‘amb l'únic objectiu de crear un clima d'excepció' i limitar els drets de manifestació i protesta. La iniciativa d'ERC parteix d'una interpel·lació parlamentària prèvia, i s'ha debatut abans de la proposta de resolució conjunta que els tres grups independentistes van pactar com a resposta parlamentària unitària a la sentència i que es votarà després de les eleccions espanyoles. Els anticapitalistes han criticat que era una iniciativa ‘de mínims' i ‘de rebaixes'. El diputat Carles Riera ha al·legat que el que calia era refermar el dret a l'autodeterminació, i la CUP s'ha abstingut en els punts que reclamaven diàleg entre els dos governs, que han tirant endavant gràcies al suport dels comuns. Sí que hi ha hagut consens entre els quatre grups en la denúncia que la gestió de Marchena tenia com a missió garantir els interessos d'una determinada ideologia en comptes de garantir els drets fonamentals de la ciutadania, com ho hauria de fer un sistema judicial democràtic. A més, JxCat, ERC i la CUP han fet que el parlament també carregui contra el fet que Marchena va negar la possibilitat de contrastar els fets amb les declaracions de determinats testimonis i les preguntes pertinents d'advocats. La moció emmarca el procés judicial en una causa general que impugna l'activitat legítima d'actors polítics i socials, i considera que el tribunal ha fet un ús instrumental i abusiu del delicte de rebel·lió, mantenint una presó provisional arbitrària, i suspenent els drets dels diputats al parlament, i al congrés i al senat espanyols. Conclou igualment que el Suprem ha menyspreat les institucions europees en dictar sentència sens esperar a la resolució de la qüestió prejudicial que està en mans del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Els punts sobre el diàleg entre els governs català i espanyol, que s'han aprovat perquè els comuns han fet pinya amb ERC i JxCat, són un emplaçament de la cambra al govern català per a exigir a l'executiu espanyol que assumeixi explícitament que qualsevol solució al conflicte ha d'incloure el diàleg i el consentiment, i que ‘l'estratègia de coacció institucional contra les institucions catalanes' i els moviments socials fa crònic el conflicte i degrada la democràcia. Marta Vilalta, diputada i adjunta a la secretaria general d'ERC, ha lamentat que el PSOE no ha tingut l'‘altura política' necessària i ha titllat d'‘històric' l'error que ha comès el govern espanyol.
|
[
"Qui és Manuel Marchena?",
"Quin ha estat el motiu de la demanda?",
"Què demana ERC?",
"D'on prové aquest plantejament?",
"Què en diuen, els anticapitalistes?",
"Què ha adduit Carles Riera?",
"En què hi ha hagut consens entre tots els partits?",
"A part d'això, què més han aconseguit, entre JxCAT, ERC i la CUP?",
"Amb quin propòsit ha actuat el tribunal?",
"I el Suprem?",
"Què demanen, els punts sobre el diàleg entre el poder català i l'espanyol?",
"Qui és Marta Vilalta?",
"Què ha manifestat?"
] |
{
"answer_end": [
206,
284,
547,
829,
915,
1011,
1426,
1654,
1991,
2199,
2671,
2736,
2871
],
"answer_start": [
136,
135,
363,
549,
831,
917,
1150,
1428,
1777,
1993,
2201,
2673,
2673
],
"input_text": [
"El president del tribunal del judici contra el procés.",
"Que la gestió del president del tribunal del judici contra el procés és més pròpia d'un sistema judicial autoritari que d'una democràcia avançada.",
"Que s'aturi el trasllat d'agents policials espanyols amb l'únic objectiu de crear un clima d'excepció i limitar els drets de manifestació i protesta.",
"D'una interpel·lació parlamentària prèvia, i s'ha debatut abans de la proposta de resolució conjunta que els tres grups independentistes van pactar com a resposta parlamentària unitària a la sentència i que es votarà després de les eleccions espanyoles.",
"Que era una iniciativa de mínims i de rebaixes.",
"Que calia refermar el dret a l'autodeterminació.",
"En la denúncia que la gestió de Marchena tenia com a missió garantir els interessos d'una determinada ideologia en comptes de garantir els drets fonamentals de la ciutadania, com ho hauria de fer un sistema judicial democràtic.",
"Que el parlament també carregui contra el fet que Marchena va negar la possibilitat de contrastar els fets amb les declaracions de determinats testimonis i les preguntes pertinents d'advocats.",
"Considera que ha fet un ús instrumental i abusiu del delicte de la rebel·lió, mantenint una presó provisional arbitrària, i suspenent els drets dels diputats al parlament, i al congrés i al senat espanyols.",
"Ha menyspreat les institucions europees en dictar sentència sens esperar a la resolució de la qüestió prejudicial que està en mans del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.",
"Exigeixen a l'executiu espanyol que assumeixi explícitament que qualsevol solució al conflicte ha d'incloure el diàleg i el consentiment, i que l'estratègia de coacció institucional contra les institucions catalanes i els moviments socials fa crònic el conflicte i degrada la democràcia.",
"És diputada i adjunta a la secretaria general d'ERC.",
"Ha lamentat que el PSOE no hagi tingut l'altura política necessària i ha titllat d'històric l'error que ha comès el govern espanyol."
]
}
|
mitologia
|
El Judici de Paris és un episodi de la mitologia grecoromana antiga estretament relacionat amb el relat mític de la guerra de Troia.
Zeus va organitzar un banquet de boda arran del casament de Peleu i Tetis. Durant el banquet Eris (la deessa de la discòrdia)va irrompre al mig de la sala i enfurismada per no haver estat convidada va llençar una poma daurada (la poma de la discòrdia) que portava escrit per a la deessa més bella. Això va provocar la disputa entre Hera, Afrodita i Atena, ja que les tres deesses es creien mereixedores del premi.
Zeus no es va atrevir a intervenir en la disputa i va decidir que un mortal determinés quina de les tres deesses era la més bella. El mortal designat va ser Paris, príncep de Troia.
Hermes, el missatger dels déus, presentà les tres dees a Paris i li proposà el dilema. Per subornar-lo, Hera li oferí de ser un governant poderós; Atena li prometé fama militar, i Afrodita, que aconseguiria la dona més bella de la terra: Helena, filla adoptiva de Tindàreu i esposa de Menelau, que vivia a Esparta. El jove Paris elegí Afrodita, que alhora es convertí en protectora seva, i les altres dues deïtats juraren venjança. La seva decisió acabaria desencadenant, sense ell sospitar-ho, la guerra de Troia
Són nombrosos els pintors que han representat el tema, com ara Botticelli, Cranach, Rafael, Rubens, Watteau o Simonet
En l'àmbit de la literatura, et tema ja és present en la literatura catalana medieval. Ramon Llull s'hi refereix a l'Arbre exemplifical i Joan Rois de Corella és autor de Lo juí de Paris,
En l'àmbit de la música es pot esmentar el llibret d'una òpera escrit per William Congreve. També hi fa referència Il più bel nome, d'Antonio Caldara.
|
[
"En quina creença es basa, aquest text?",
"Amb quina llegenda es vincula el Judici de Paris?",
"Qui contreia matrimoni?",
"I què va passar durant el festí?",
"Qui es va discutir per aquesta poma?",
"A qui se li va encarregar que resolgués la qüestió?",
"Les deesses el van intentar corrompre?",
"Què li van jurar?",
"Qui era la noia més bonica?",
"I Paris per quina divinitat es va decantar?",
"Quines conseqüències va tenir, aquesta resolució?",
"Quins autors pictòrics s'han inspirat en aquest mite?",
"Podem trobar autors catalans medievals que fan referència a la llegenda?",
"Quines interpretacions musicals se n'han fet?"
] |
{
"answer_end": [
67,
131,
206,
429,
487,
727,
1042,
1042,
1042,
1115,
1242,
1360,
1547,
1698
],
"answer_start": [
0,
0,
133,
208,
431,
547,
729,
816,
936,
1044,
1119,
1243,
1361,
1549
],
"input_text": [
"En la mitologia grecoromana antiga.",
"Amb la guerra de Troia.",
"Peleu i Tetis.",
"Eris (la deessa de la discòrdia) va irrompre al mig de la sala i enfurismada per no haver estat convidada va llençar una poma daurada (la poma de la discòrdia) que portava escrit per a la deessa més bella.",
"Hera, Afrodita i Atena.",
"A Paris, príncep de Troia.",
"Sí.",
"Hera li oferí de ser un governant poderós; Atena li prometé fama militar, i Afrodita, que aconseguiria la dona més bella de la terra.",
"Helena, filla adoptiva de Tindàreu i esposa de Menelau, que vivia a Esparta.",
"Per Afrodita, que es convertí en protectora seva.",
"Les altres dues deïtats juraren venjança i la seva decisió va acabar desencadenant, sense ell sospitar-ho, la guerra de Troia.",
"Botticelli, Cranach, Rafael, Rubens, Watteau o Simonet.",
"Sí, Ramon Llull i Joan Rois de Corella.",
"El llibret d'una òpera escrit per William Congreve i Il più bel home, d'Antonio Caldara."
]
}
|
bios
|
Marga Ximenez (Barcelona, 1950) és una artista plàstica, escultora, gestora cultural, il·lustradora de llibres d'artista i docent. Co-fundadora (juntament amb Nora Ancarola) de l'espai interdisciplinari MX Espai 1010, així com de l'editorial de “llibres d'artista” Edicions1010. Treballa com a professora de tècniques tèxtils a la Facultat de Belles Arts de Barcelona.
La seva obra és eminentment escultòrica, tot i que també ha il·lustrat diferents tipus d'obres literàries. Se l'ha definit com a artista feminista, i ella mateixa no defuig la necessitat de conciliar la condició de dona amb la seva activitat professional.
La seva obra proposa una reflexió sobre la pròpia identitat, introduint el concepte d'heteronomia, en el pla de la multiplicitat de les identitats.
Introdueix el concepte de la cura, a partir de La Trilogia de la privacitat, projecte que sorgeix el 2004 i que es desenvolupa i va canviant a lo llarg de 10 anys, i en el que van participar professionals de diferents disciplines, com ara metges, mestresses de casa, etc.
Ha exposat a nivell nacional en llocs com:
Ha exposat internacionalment en llocs com:
Marga Ximenez va presentar la seva obra Aparador, emmarcada en l'àmbit tèxtil, al cicle 1983-1984 de l'Espai 10, l'espai per a joves artistes de la Fundació Joan Miró. Va consistir en un aparador on un maniquí de costura es presentava sense vestir i, al seu costat, les parets d'exposició mostraven models de patronatge en forma de retallables que permetien imaginar els seus vestits possibles.
|
[
"A què es dedica Marga Ximenez?",
"D'on és?",
"Què ha creat, conjuntament amb Nora Ancarola?",
"On exerceix com a docent?",
"En quin àmbit?",
"En quin tipus d'art s'ha especialitzat?",
"Quina resposta dona, Ximenez, quan se la caracteritza com a autora femenina?",
"Què formulen les seves creacions?",
"Què és?",
"Quina noció incorpora?",
"I com ho integra?",
"Qui hi va col·laborar?",
"On va exposar Aparador?",
"En què radicava?"
] |
{
"answer_end": [
129,
31,
277,
367,
367,
474,
623,
722,
771,
806,
935,
1043,
1297,
1524
],
"answer_start": [
0,
0,
131,
279,
279,
369,
476,
625,
697,
773,
773,
850,
1131,
1299
],
"input_text": [
"És una artista plàstica, escultora, gestora cultural, il·lustradora de llibres d'artista i docent.",
"De Barcelona.",
"L'espai interdisciplinari MX Espai 1010 i l'editorial de llibres d'artista Edicions 1010.",
"A la Facultat de Belles Arts de Barcelona.",
"En tècniques tèxtils.",
"En l'escultura, tot i que també ha il·lustrat diferents tipus d'obres literàries.",
"No defuig la necessitat de conciliar la condició de dona amb la seva activitat professional.",
"Una reflexió sobre la pròpia identitat, introduint el concepte d'heteronimia.",
"La multiplicitat de les identitats.",
"La cura.",
"A partir de La Triologia de la privacitat, projecte que sorgeix el 2004 i que es desenvolupa i va canviant a lo llarg de 10 anys.",
"Professionals de diferents disciplines, com ara metges, mestresses de casa, etc.",
"Al cicle 1983-1984 de l'Espai 10, l'espai per a joves de la Fundació Joan Miró.",
"En un aparador on un maniquí de costura es presentava sense vestir i, al seu costat, les parets de l'exposició mostraven models de patronatge en forma de retallables que permetien imaginar els seus vestits possibles."
]
}
|
vilaweb
|
S'ha mort Josep Fontana, un dels historiadors més prolífics i de projecció més àmplia. Un referent intel·lectual al nostre país i profundament compromès, estava disposat a lluitar per millorar el que no anava bé. Recuperem dues entrevistes publicades a VilaWeb que permeten d'entendre el seu pensament. Poc abans de les eleccions del 27 de setembre de 2015, quan es discutia quin seria el full de ruta cap a la independència, Fontana era molt crític amb els partits, de totes les bandes. ‘El que sembla il·lícit és que algú et digui que ja ens ho podem jugar tot perquè en vuit mesos ho tenim guanyat', deia, referint-se als partits independentistes. Però no eren els únics que rebien. Per exemple, parlava així del partit de Pablo Iglesias: ‘Els qui parlen de federalisme, quina credibilitat tenen? No fotem conya. Ja ens van enganyar prou amb un estatut tarat', deia, contundent. Podeu llegir l'entrevista sencera ací: Entrevista a l'historiador, que creu que l'independentisme no se'n sortirà després del 27-S. D'una altra banda, amb els seus llibres i articles va oferir una mirada crítica a la història del país dels últims tres-cents anys. Per entendre les seves tesis, VilaWeb el va entrevistar quan va publicar el llibre La formació d'una identitat. ‘La idea que el despotisme il·lustrat del segle XVIII va promoure el creixement econòmic després del 1714 és una filfa‘, diu l'historiador. Podeu llegir l'entrevista sencera ací: ‘Aquest país, si s'ha de salvar, el salvarà la seva gent'
|
[
"Qui ha passat a millor vida?",
"A què es dedicava?",
"Per què destaca?",
"Per quin motiu és una personalitat important?",
"Quantes vegades el van entrevistar, Vilaweb?",
"I què possibiliten aquestes conferències comunicades?",
"Què va manifestar respecte els partits polítics sobiranistes?",
"En quin context ho va dir, això?",
"Només discrepava amb els partits separatistes?",
"Què va proferir contra el grup de Pablo Iglesias?",
"Què pensa que passarà amb l'independentisme?",
"Quina visió presenta la seva obra?",
"Quan el va enquestar, Vilaweb?",
"I què va observar, l'autor?"
] |
{
"answer_end": [
23,
85,
85,
211,
301,
301,
649,
601,
684,
880,
1013,
1144,
1256,
1396
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
87,
213,
213,
426,
303,
609,
699,
921,
1033,
1176,
1258
],
"input_text": [
"Josep Fontana.",
"Era històriador.",
"Per ser un dels historiadors més prolífics i de projecció més àmplia.",
"Per ser un referent intel·lectual al nostra país i profundament compromès, estava disposat a lluitar per millorar el que no anava bé.",
"Dues.",
"Entendre el seu pensament.",
"Referint-se als partits independentistes, deia que li semblava il·lícit que algú li digués que ja ens ho podíem jugar tot perquè en vuit mesos ho teníem tot guanyat.",
"Poc abans de les eleccions del 27 de setembre de 2015.",
"No.",
"Que no tenien credibilitat perquè ja els van enganyar prou amb un estatut tarat.",
"Creu que no se'n sortirà després del 27-S.",
"Ofereix una mirada crítica a la història del país dels últims tres-cents anys.",
"Quan va publicar el llibre La formació d'una identitat.",
"Que la idea que el despotisme il·lustrat del segle XVIII va promoure el creixement econòmic després del 1714 és una filfa."
]
}
|
books
|
En Tinet troba una quietud per tota la casa! En aquella quietud hi sent més bé que mai la flaire de les cortines de cretona que hi ha al rebedor, i la del cantell d'un llibre gruixut que reposa, amb les seves visions inútils i convencionals de la Turquia d'abans de la Guerra de Crimea, damunt una tauleta. D'altra banda, la llum és excessiva. El celobert és tot ple d'un ressol que fa fer una ganyota als ulls. Com és que hi ha aquella quietud? A casa d'En Tinet ningú no fa la migdiada, però el fet és que, havent dinat, el seu pare desapareix, la seva àvia desapareix, les seves ties desapareixen, les criades no hi són. O, més ben dit, són a la casa, però és com si en llur vida hi haguessin estat.
La casa queda sense control. Queda en poder d'en Tinet. I en Tinet encara no ha complert els quatre anys. Ell és dolcíssim. Diferentment d'altres nois que només fan que la seva santa voluntat, i encara piquen de peus, en Tinet és alhora autocràtic i sedós.
La seva mare finà poc després d'haver-lo conegut, petita cosa vermella, calba i desesperada; i en Tinet ha estat sempre tan amanyagat -qui gosaria contradir-lo, si no té mare?- que la seva veu es bressa en unes insinuacions cadencioses: polpa graciosa i perfumada que amaga un pinyol irreductible. En el moment precís de la malifeta és quan els seus ulls intensifiquen llur encís celestial. L'àvia i les ties, que creuen més en sos ulls que no pas en ses fetes, sostenen que en Tinet no és pas entremaliat, i que les seves entremaliadures no són sinó involuntàries ensopegades d'una innocència que encara no ha arribat a conquerir la noció de la pulcritud i aquell matís de la propietat, molt més complex que no pas el de la propietat d'un hom: la propietat dels altres. Però fins i tot quan en Tinet s'ha lliurat a una aventura que, contra totes les teories, posa nerviosa a l'àvia o a una tia, en Tinet esvaeix de seguida tot estat de tensió. Diu una cosa enginyosa, fa una vaga protesta geient el cap damunt la falda de la potència enemiga, o es dedica a l'indigne chantage de dar entenent que no es troba gaire bé. Té una falsa manera d'esllanguir-se, que és, simplement, mengívola.
|
[
"Com es diu el protagonista?",
"A la llar hi ha moviment?",
"Què percep, amb la tranquil·litat?",
"Què conté el volum?",
"D'on prové la claror desproporcionada?",
"Què li estranya al protagonista?",
"Per què?",
"Quina edat té en Tinet?",
"Com és el seu caràcter?",
"La seva mare és viva?",
"I això quina conseqüència ha tingut per en Tinet?",
"Com justifiquen, les familiars, les seves murreries?",
"Què afirmen que és complicat?",
"Com dissipa la rigidesa, en Tinet?"
] |
{
"answer_end": [
8,
43,
305,
285,
410,
445,
622,
807,
958,
1008,
1136,
1646,
1729,
2145
],
"answer_start": [
0,
0,
45,
165,
322,
412,
446,
761,
809,
960,
1055,
1351,
1618,
1856
],
"input_text": [
"Tinet.",
"No.",
"La flaire de les cortines de cretona que hi ha al rebedor, i la del cantell d'un llibre gruixut que reposa damunt una tauleta.",
"Visions inútils i convencionals de la Turquia d'abans de la Guerra de Crimea.",
"Del celobert, que és tot ple d'un ressol que fa fer una ganyota als ulls.",
"La quietud que hi ha.",
"Perquè a casa seva ningú no fa la migdiada, però el fet és que, havent dinat, el seu pare desapareix, la seva àvia desapareix, les seves ties desapareixen, les criades no hi són.",
"Encara no ha complert els quatre anys.",
"Dolcíssim, autocràtic i sedós.",
"No.",
"Que sempre ha estat amanyagat.",
"L'àvia i les ties sostenen que en Tinet no és pas entremaliat, i que les seves entremaliadures no són sinó involuntàries ensopegades d'una innocència que encara no ha arribat a conquerir la noció de la pulcritud i aquell matís de la propietat.",
"El matís de la propietat, molt més complex que no pas el de la propietat d'un hom: la propietat dels altres.",
"Diu una cosa enginyosa, fa una vaga protesta geient el cap damunt la falda de la potència enemiga, o es dedica a l'indigne chantage de dar entenent que no es troba gaire bé; té una falsa manera d'esllanguir-se que és mengívola."
]
}
|
bios
|
Teresa Ramonet i Gas (València, segle XX - segle XX) fou una humanista exiliada valenciana.
Teresa Ramonet Gas, filla d'Ignacio Ramonet, va estudiar batxiller a la ciutat de València durant la República i la Guerra Civil. Després estudiaria la carrera de Filosofia i Lletres en els primers anys de la postguerra. Pertany al col·lectiu de dones valencianes, joves, que hagueren d'eixir d'Espanya després de la Guerra Civil, una de les «exiliades valencianes» amb inquietuds polítiques, d'ideologia d'esquerres. La guerra significà una major politització de les dones valencianes, de major incorporació a les organitzacions d'esquerres i sindicals…, i l'aparició i consolidació d'organitzacions específiques de dones: Unió de Xiques (Muchachas), Dones Lliures… L'agrupació de Dones Antifeixistes –iniciada el 1933, però consolidada el 1936 després d'esclatar la guerra–, per exemple, es nodrirà a València d'aquests col·lectius femenins republicans.
Teresa Ramonet tenia, sens dubte, inquietuds polítiques. Fou educada en un ambient d'esquerres, fet que ocasionaria el desenllaç posterior de la guerra, l'exili exterior amb la seua família. Va haver d'exiliar-se voluntàriament a Buenos Aires (Argentina) amb aquesta, a causa de la ideologia d'esquerres. Hi treballaria alguns anys a la universitat… i després ho faria a la universitat d'Ais de Provença, a França. Quan Franco mor, Teresa torna a València i reingressa en el Cos municipal d'arxius i biblioteques. També treballà alguns anys a l'Hemeroteca municipal de València. Després marxa a Madrid i, d'allà, una altra vegada a Buenos Aires amb la seua germana, on residiria amb la seua família fins a la mort.
Entre els records personals de Vicente Muñoz Suay –marit d'Amaya Puelles– sobre Teresa Ramonet, de qui era gran amiga, escriu el 15 de març de 1982: «Teresa va venir un parell de vegades la setmana passada. Una mica desmillorada. Avui ha tornat. No està bé. Satisfeta perquè la seua germana ve al maig. Angoixada perquè ve. Se'n va dijous a Madrid». D'altra banda, durant tota la vida Teresa col·laborà amb diverses revistes i periòdics. No obstant això, no va poder dedicar-se a la seua gran passió, la literatura. Exemple de la tasca periodística és un article titulat «Réquiem por una casa», en Tribuna Libre, Levante (1979), sobre la penosa situació en què es trobava la casa de Blasco Ibáñez per aquestes dates.
|
[
"Qui va ser Teresa Ramonet i Gas?",
"Va poder estudiar?",
"El què?",
"De quin grup forma part?",
"Què va provocar, la situació de conflicte, en el col·lectiu femení?",
"Com quines?",
"De quina ideologia formava part la seva família?",
"I això quines conseqüències va tenir per ella?",
"A quines universitats va feinejar?",
"Va tornar a València?",
"Quan?",
"I on va reincorporar-se?",
"On més va viure?",
"Ja es va quedar a Argentina?",
"Segons Vicente Muñoz Suay, quin era el seu gran desig?"
] |
{
"answer_end": [
90,
311,
311,
508,
714,
793,
1042,
1251,
1361,
1403,
1403,
1460,
1612,
1661,
2177
],
"answer_start": [
0,
137,
137,
313,
510,
652,
1005,
1005,
1139,
1363,
1363,
1380,
1527,
1561,
1663
],
"input_text": [
"Fou una humanista exiliada valenciana.",
"Sí.",
"Batxiller durant la República i la Guerra Civil i la carrera de Filosofia i Lletres en els primers anys de la postguerra.",
"Al de dones valencianes, joves, que hagueren d'eixir d'Espanya després de la Guerra Civil, una de les exiliades valencianes amb inquietuds polítiques, d'ideologia d'esquerres.",
"Una major politització de les dones valencianes, de major incorporació a les organitzacions d'esquerres i sindicals i l'aparició i consolidació d'organitzacions específiques de dones.",
"Unió de Xiques (Muchachas), Dones Lliures o l'agrupació de Dones Antifeixistes.",
"D'esquerres.",
"Es va haver d'exiliar a l'exterior amb la seva família i va haver d'exiliar-se voluntàriament a Buenos Aires a causa de la ideologia d'esquerres.",
"A la de Buenos Aires i a la d'Ais de Provença, a França.",
"Sí.",
"Quan Franco va morir.",
"En el Cos municipal d'arxius i biblioteques.",
"A Madrid i, d'allà, una altra vegada a Buenos Aires.",
"Sí.",
"Dedicar-se a la literatura."
]
}
|
mitologia
|
Capaneu (Καπανεύς, Capaneus) fill d'Hiponous i d'Astinome (o Laodice) fou un dels mítics set Cabdills tebans que van marxar des d'Argos a Tebes.
El pare de Capaneu era Hiponous el qual era fill d'Iocles, net d'Astacus i rebesnet d'Hermes i d'Astabe, una filla de Peneu, un déu fluvial.
Segons unes versions la mare de Capaneu era Astinome, filla de Tàlau, rei d'Argos i un dels argonautes. Però segons altres versions seria fill de Laodice, la filla d'Iphis,
Capaneu estava casat amb Evadne (filla del rei Ifis d'Argos), amb qui va ser pare d'Estènel. Altres versions de la llegenda diuen que la seva esposa es deia Ianeira.
Les llegendes presenten aquest personatge com un guerrer destacat per la seva corpulència i gran força. També era conegut per la seva arrogància. En una ocasió es va plantar davant les muralles de Tebes durant un setge i es va posar a cridar que ni tan sols Zeus podria impedir l'assalt dirigit per ell. En les narracions d'Èsquil, se'l descriu portant un escut en què hi ha dibuixat un home sense armadura amb una torxa a la mà i una inscripció que diu: "Cremaré la ciutat".
Capaneu mor víctima de la seva provocació al déu. Zeus li envia un llamp mentre està pujant per una escala de la muralla. Evadne no pot suportar la pèrdua del seu marit i es llança a la pira funerària.
La llegenda de Capaneu ha sigut narrada per diferents autors: Èsquil en Els set contra Tebes, Eurípides, i el poeta romà Estaci.
Considerat el prototip de l'home que té massa confiança en si mateix; això ve de la visió que en dona Dante. A la Divina Comèdia, el trobem a l'Infern al tercer anell del setè cercle, entre els blasfems, violents de paraula contra Déu, estirat d'esquena a terra i rebent una pluja de foc constant.
Igual que en vida fou orgullós i no creia que ningú fos superior a ell mateix, així en el Cant Catorzè de l'Infern de Dante (vv 43-72) mostra menyspreu i indiferència davant del càstig diví, fent una burla de les flames, que com pluja, li cauen a sobre, igual que a la resta de condemnats d'aquesta secció.
Adonant-se dels dos poetes, dirigeix les seves paraules de desafiament cap a la justícia divina en un llarg paràgraf. Virgili, després d'haver escoltat l'improperi, es torna furiós contra el condemnat i li diu (paràfrasi): "Capaneu, el teu càstig està en la teva pròpia supèrbia implacable i en la teva ràbia contínua, que són adequades al teu pecat" (vv 63-66).
Es donaria a entendre, que Déu no el vol castigar obligant-lo a sotmetre's, ni procurant-li penes físiques, sinó que el seu càstig és realment la seva supèrbia eterna i la seva ràbia impotent, deguda a la repetició contínua del seu pecat.
|
[
"Qui eren els pares de Capaneu?",
"I qui va ser?",
"Qui era la família paterna de Capaneu?",
"I la materna?",
"Amb qui va contraure matrimoni?",
"Com surt caracteritzat, Capaneu, als mites?",
"Què es diu que va fer durant acorralament?",
"Com el caracteritza Èsquil?",
"Com va morir?",
"I la seva dona?",
"Quins escriptors han relatat aquest mite?",
"Quina visió aporta l'obra de Dante?",
"On el trobem situat a la Divina Comèdia?",
"Quina actitud presenta?",
"Quina és la seva condemna?"
] |
{
"answer_end": [
57,
143,
284,
550,
623,
769,
927,
1099,
1221,
1301,
1430,
1539,
1614,
2035,
2637
],
"answer_start": [
0,
0,
145,
286,
459,
625,
771,
929,
1101,
1223,
1306,
1432,
1541,
1730,
2517
],
"input_text": [
"Hiponous i Astinome.",
"Un dels mítics set Cabdills tebans que van marxar des d'Argos a Tebes.",
"El pare de Capaneu era Hiponous el qual era fill d'Iocles, net d'Astacus i rebesnet d'Hermes i Astabe, una filla de Peneu, un déu fluvial.",
"Segons algunes versions la mare de Capaneu era Astinome, filla de Tàlau, rei d'Argos i un dels argonautes, però segons altres versions seria fill de Laodice, la filla d'Iphis.",
"Amb Evadne (filla del rei Ifis d'Argos), però altres versions diuen que la seva esposa es deia Ianeira.",
"Com un guerrer destacat per la seva corpulència i gran força; també era conegut per la seva arrogància.",
"Es va plantar davant les muralles de Tebes i es va posar a cridar que ni tan sols Zeus podria impedir l'assalt dirigit per ell.",
"Portant un escut en què hi ha dibuixat un home sense armadura amb una torxa a la mà i una inscripció que diu: \"Cremaré la ciutat\".",
"Víctima de la seva provocació al déu: Zeus li envia un llamp mentre està pujant per una escala de la muralla.",
"No pot superar la pèrdua del seu marit i es llança a la pira funerària.",
"Èsquil, Eurípedes i el poeta romà Estaci.",
"El prototip de l'home que té massa confiança en si mateix.",
"A l'Infern al tercer anell del setè cercle.",
"Mostra menyspreu i indiferència davant del càstig diví, fent burla de les flames, que com pluja, li cauen a sobre.",
"La seva supèrbia eterna i la seva ràbia impotent, deguda a la repetició contínua del seu pecat."
]
}
|
mitologia
|
Eufró (en llatí Euphron, en grec antic Εὔφρων) fou un governant de Sició que va mantenir el poder durant el període en què Sició depenia d'Esparta, abans del 368 aC.
En aquest any Epaminondes va imposar a Sició l'entrada a l'aliança tebana i la influència d'Eufró, tot i que la constitució no es va modificar, va minvar considerablement. Per recuperar el poder es va aprofitar del desacord dels arcadis i els argius en la moderació d'Epaminondes, que deixava els antic governs oligàrquics sense tocar-los, va convèncer els conciutadans que si això seguia així Esparta seguiria dominant i l'oligarquia tornaria a Sició. Va aconseguir fer tornar la democràcia.
En les eleccions que van seguir fou elegit general junt amb quatre més. Llavors va aconseguir que es nomenés general del cos de mercenaris al seu propi fill Adees, i es va assegurar el suport d'aquest cos amb repartiment de diners que van sortir no només dels fons públics i dels tresors sagrats, sinó de les fortunes d'alguns elements que podien ser perillosos, desterrats acusats de "laconisme". Després es va desfer dels seus col·legues generals (un fou exiliat i els altres assassinats) i es va convertir en tirà de Sició, encara que la ciutadella estava ocupada per una guàrdia tebana que en general no intervenia en els afers interns. Eufró va cooperar amb els tebans i va participar en la campanya contra Flios probablement el 365 aC.
Un mica després una revolució oligàrquica amb el suport del general arcadi Enees d'Estimfal (amb la tolerància del governador tebà) el va obligar a fugir i va anar a Corint on va dir al comandant pro-espartà Pasímel que havia actuat esperant poder defensar els interessos d'Esparta però no fou cregut.
La lluita pel poder entre les diferents faccions continuava a Sició i Eufró va demanar suport a Atenes però el seu intent de recuperar la ciutat va fracassar per l'oposició de la guarnició tebana, i a més s'havia guanyat l'enemistat d'Esparta. Llavors va anar a Tebes on volia subornar als dirigents per obtenir la seva reposició i el desterrament dels seus enemics, però quan estava a punt d'aconseguir-ho fou assassinat a Cadmea mentre hi havia el consell reunit. Els seus assassins, portats davant del tribunal, van justificar la seva acció i van ser absolts pels tebans.
Els partidaris d'Eufró, que eren nombrosos, el van enterrar a l'àgora de Sició, un fet insòlit, i li van dedicar honors com heroi i fundador (Ἀοχηγψέτης), segons expliquen Xenofont i Diodor de Sicília.
|
[
"Qui va ser Eufró?",
"Durant quina època va regentar?",
"Què va passar el 368 aC?",
"I què va passar amb la seva potència?",
"Com s'ho va fer per recobrar el lideratge?",
"Va poder restituir el liberalisme?",
"Què va fer en guanyar les votacions?",
"D'on provenia la fortuna?",
"Què va passar amb els altres comandants?",
"Com van aconseguir que marxés?",
"Què va passar quan va arribar a Corint?",
"I doncs, què va passar amb Eufró?",
"Els criminals van ser castigats?",
"Què asseguren Xenofont i Diodor de Sicília?"
] |
{
"answer_end": [
72,
165,
239,
336,
617,
657,
889,
1055,
1149,
1554,
1701,
2167,
2276,
2478
],
"answer_start": [
0,
0,
166,
242,
338,
619,
659,
868,
1057,
1401,
1533,
1703,
2169,
2278
],
"input_text": [
"Fou un governant de Sició.",
"Durant el període en què Sició depenia d'Esparta, abans del 368 aC.",
"Epaminondes va imposar a Sició l'entrada a l'aliança tebana.",
"Va minvar considerablement.",
"Es va aprofitar del desacord dels arcadis i els argius en la moderació d'Epaminondes, que deixava els antic governs oligàrquics sense tocar-los, va convèncer els ciutadans que si això seguia així, Esparta seguiria dominant i l'oligarquia tornaria a Sició.",
"Sí.",
"Va aconseguir que es nomenés general del cos de mercenaris al seu propi fill Adees, i es va assegurar el suport d'aquest cos amb repartiment de diners.",
"Dels fons públics, dels tresors sagrats i de les fortunes d'alguns elements que podien ser perillosos, desterrats acusats de laconisme.",
"Un fou exiliat i els altres assassinats.",
"Una revolució oligàrquica amb el suport del general arcadi Enees d'Estimfal el va obligar a fugir.",
"Va dir al comandant pro-espartà Pasímel que havia actuat esperant poder defensar els interessos d'Esparta però no fou cregut.",
"Va demanar suport a Atenes però el seu intent de recuperar la ciutat va fracassar per l'oposició de la guarnició tebana, i a més s'havia guanyat l'enemistat d'Esparta; llavors va anar a Tebes on volia subornar als dirigents per obtenir la seva reposició i el desterrament dels seus enemics, però quan estava a punt d'aconseguir-ho fou assassinat a Cadmea mentre hi havia el consell reunit.",
"No.",
"Que els partidaris d'Eufró, que eren nombrosos, el van enterrar a l'àgora de Sició, un fet insòlit, i li van dedicar honors com heroi i fundador."
]
}
|
bios
|
Marta Llorente Díaz (Girona 1957) és una arquitecta que exerceix de Professora titular de Composició Arquitectònica a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Barcelona.
El seu pare era arquitecte i possiblement d'ell va rebre certa influència per decidir-se a estudiar arquitectura, malgrat que no deixava de tenir inclinació per altres branques del coneixement com ara el dibuix, l'art en general o les matemàtiques.
A més d'arquitectura, branca en la qual es va doctorar l'any 1992, Marta Llorente va estudiar també Belles arts, obtenint l'especialització en pintura per la Universitat de Barcelona, en la qual es va graduar en 1986; així com música, cursant estudis de piano i harmonia en el Conservatori del Liceu de Barcelona.
Va ser una de les poques dones que triava l'arquitectura com a carrera a la fi dels anys setanta, sent també una de les poques que es va llicenciar en 1982.
Pot considerar-se que l'interès de Marta Llorente per altres àmbits a més de l'arquitectura li han fet aproximar-se a l'ella d'una manera oberta que es veu complementada pel que ha après d'altres arts i ciències, com les belles arts, la literatura, l'antropologia, la psicologia i fins i tot la filosofia.
En la seva vida professional concedeix una importància crucial a l'espai tal com s'habita i utilitza, vist a més des d'una perspectiva de gènere. Tot això l'ajuda en el seu treball com a coordinadora del grup de recerca “Arquitectura, ciutat i cultura. Una perspectiva antropològica de l'espai construït i hàbitat”. També és directora del Màster Universitari “Teoria i Història de l'arquitectura” i a més és investigadora d'Institut Interuniversitari d'Estudis de Dones i Gènere (IIEDG), on és coordinadora en representació de la UPC, del “Màster interuniversitari en Estudis de la dona i de gènere”, exercint també el treball de docent de l'assignatura “Arquitectura, espai i gènere”. A més també pertany al Grup d'Igualtat d'Oportunitats en l'Arquitectura, la Ciència i la Tecnologia. (GIOPACT) de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Per formar-se i millorar la seva labor com a docent, ha realitzat estades de recerca i conferències en prestigiosos centres i universitats, entre els quals podem destacar: el Warburg Institute, la Tate Gallery Library & Archives de Londres, la Ecole d'Architecture de Paris-La Vilette, la Universitá degli Studi di Roma, La Sapienza, la Facoltà di Architettura di Palerm, la Universitat de Nariño, Sant Joan de Pastura, Colòmbia, el Politècnic di Torino, l'Escola Superior d'Arquitectura, Salvador de Badia, Brasil, la Universitat de Sant Tomás, Bucaramanga, Colòmbia, i la Universidade Lusíada de Lisboa. I durant deu anys, de 1998 a 2008, va dur a terme projectes de recerca sobre violència de gènere en la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona.
A més ha publicat articles per a revistes, col·laboracions en obres col·lectives i ha dirigit tesis doctorals.
Marta Llorente Díaz es destaca per la seva faceta literària, ja que ha publicat un considerable nombre de llibres en els quals es veu la seva formació no solament arquitectònica, sinó i sobretot la seva capacitat literària, filosòfica o antropològica. A més també és coautora de diverses publicacions.
Entre les seves obres publicades, tant individuals com col·lectives, podem destacar:
És directora de la col·lecció Posidó de l'editorial Apòstrofe, revisora i traductora de les edicions dels escrits de li Corbusier.
|
[
"Qui és Marta Llorente Díaz?",
"De què treballa?",
"La seva família va condicionar els seus estudis?",
"Quines altres vocacions tenia?",
"Quina altra carrera va fer?",
"I en què va particularitzar-se?",
"Hi havia moltes noies que estudiessin arquitectura, aleshores?",
"Amb quines altres disciplines perfila el seu estil arquitectònic?",
"Què considera que és primordial en el seu dia a dia laboral?",
"Quins altres càrrecs ocupa?",
"En quines universitats ha residit per a fer investigació i congressos?",
"Què va executar, de 1998 a 2008?",
"Per què més s'ha distingit?",
"Què s'observa en la seva obra publicada?"
] |
{
"answer_end": [
51,
201,
315,
450,
563,
685,
921,
1227,
1373,
2068,
2674,
2832,
3245,
3195
],
"answer_start": [
0,
0,
203,
317,
519,
519,
766,
923,
1229,
1375,
2070,
2678,
2945,
3013
],
"input_text": [
"Una arquitecta.",
"De Professora titular de Composició Arquitectònica a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Barcelona.",
"Sí.",
"El dibuix, l'art en general o les matemàtiques.",
"Belles arts.",
"En pintura i en música.",
"No.",
"Amb altres arts i ciències, com les belles arts, la literatura, l'antropologia, la psicologia i fins i tot la filosofia.",
"L'espai tal com s'habita i utilitza, vist a més des d'una perspectiva de gènere.",
"És coordinadora del grup de recerca Arquitectura, ciutat i cultura. Una perspectiva antropològica de l'espai construït i habitat, és directora del Màster Universitari Teoria i Història de l'arquitectura, és investigadora d'Institut Interuniversitari d'Estudis de Dones i Gènere (IIEDG), és coordinadora en represetnació de la UPC, del Màster interuniversitari en Estudis de la dona i de gènere, exercint també el treball de docent de l'assignatura Arquitectura, espai i gènere, i pertany al Grup d'Igualtat d'Oportunitats en l'Arquitectura, la Ciència i la Tecnologia (GIOPACT) de la Universitat Politècnica de Catalunya.",
"El Warburg Institute, la Tate Gallery Library & Archives de Londres, la Ecole d'Architecture de Paris-La Vilette, la Universitá degli Studi di Roma, La Sapienza, la Facoltà di Architettura di Palerm, la Universitat de Nariño, Sant Joan de Pastura, Colòmbia, el Politècnic di Torino, l'Escola Superior d'Arquitectura, Salvador de Badia, Brasil, la Universitat de Sant Tomás, Bucaramanga, Colòmbia, i la Universidade Lusíada de Lisboa.",
"Projectes de recerca sobre violència de gènere en la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona.",
"Per la seva faceta literària, ja que ha publicat un considerable nombre de llibres.",
"La seva formació no solament arquitectònica, sinó i sobretot la seva capacitat literària, filosòfica o antropològica."
]
}
|
bios
|
Itziar Castro (Barcelona, 14 de febrer de 1977) és una actriu catalana coneguda principalment pel seu paper de Gоya Fernández a Vis a vis i per participar en pel·lícules com Pieles, per la qual va ser nominada en els Premis Goya a millor actriu revelació.
Nasqué a Barcelona l'any 1977, filla de pare català i mare gallega. Inicià la carrera professional el 2002, quan participà al llargmetratge Noche de fiesta. Des d'aleshores, ha participat en ficcions tan per a televisió com per al cinema, de les que destaquen les que va fer a El cor de la ciutat o a Algo que celebrar a televisió, i a les pel·lícules Blancaneu o La sexta alumna al cinema. El 2017 entrà al repartiment principal del llargmetratge dirigit per Eduardo Casanova Pieles, que la dugué a ser nominada al Goya a la millor actriu revelació i amb la que guanyà el premi de la Unión de Actores y Actrices en la mateixa categora.
El 2018 formà part de l'elenc principal de la sèrie Vis a vis amb el paper de Goya Fernández, que li donà una gran popularitat a nivell televisiu. A més, participà als llargmetratges Matar a Dios i Campeones, i feu un cameo a la segona temporada de Paquita Salas, on interpretà a la regidora del Festival de Tarazona. El juliol de 2018, ingressà com la professora d'interpretació de l'acadèmia d'Operación Triunfo 2018, en substitució de Javier Ambrossi i Javier Calvo Guirao. El 31 d'octubre, poc més d'un mes després, l'actriu abandonà aquesta tasca, sembla ser que per una decisió presa unilateralment per la direcció del programa.
El 2019 participà als llargmetratges El cerro de los dioses de Daniel M. Caneiro i ¿Qué te juegas? d'Inés de León. El 2020 realitzà un cameo a la pel·lícula de Woody Allen Rifkin's Festival i protagonitzà la sèrie de Fox España Vis a vis: El Oasis, a més de tenir un paper recurrent a la sèrie d'HBO Espanya Por H o por B, el de la Choni. A més, és una de les protagonistes d'Historias lamentables, pel·lícula de Javier Fesser per a Amazon Prime Video. El desembre de 2020 s'anuncià que faria el personaje principal de la primera sèrie musical de Netflix a Espanya, Érase una vez... pero ya no, dirigida per Manolo Caro.
L'abril de 2020 va sorprendre els seus seguidors després de publicar un artístic nu integral a Twitter, amb el que recreava una pintura de l'artista Fernando Botero. Precisament pel comentari d'un tuitaire, Roger Codina, ella va saber que patia lipedema, una malaltia degenerativa que no li havia estat diagnosticada mai.
Conscient de la seva imatge, es defineix com una persona grassa, cosa que limita les possibilitats de ser contractada com a actriu, tot i que, d'altra banda, té assegurat un paper que estigui pensat per a una dona com ella. Es proclama lesbiana, feminista i d'esquerres. També s'ha manifestat partidària de que es pugui fer un referèndum sobre la independència de Catalunya.
Premis Unión de Actores
Festival Rojo Sangre (Buenos Aires, Argentina)
Festival cine calella
|
[
"Per què és distingida Itziar Castro?",
"Quan va debutar com a actriu?",
"Des d'aquest moment, de quins projectes audiovisuals rellevants ha format part?",
"Què li ha proporcionat aquest últim paper?",
"Gràcies a quina telenovel·la va adquirir reputació televisiva?",
"De quines altres produccions va formar-ne part?",
"On es va incorporar el juliol de 2018?",
"Què va passar, però, poc temps després?",
"De quines altres filmacions va formar part, a partir d'aleshores?",
"Per què va causar estupefacció, a l'abril del 2020?",
"Què va descobrir, gràcies a aquesta fotografia?",
"Com es caracteritza, físicament, ella mateixa?",
"I ideològicament?",
"S'ha mantingut al marge de la política?"
] |
{
"answer_end": [
180,
411,
739,
891,
1038,
1155,
1368,
1526,
2147,
2313,
2469,
2693,
2740,
2844
],
"answer_start": [
0,
324,
413,
647,
893,
1040,
1211,
1370,
1528,
2149,
2315,
2471,
2695,
2742
],
"input_text": [
"És una actriu catalana coneguda principalment pel seu paper de Goya Fernández a Vis a vis i per participar en pel·lícules com Pieles.",
"Al 2002, quan participà al llargmetratge Noche de fiesta.",
"Ha participat en El cor de la ciutat o a Algo que celebrar a televisió, i a les pel·lícules Blancaneu o La sexta alumna al cinema i entrà al repartiment principal del llargmetratge Pieles.",
"La dugué a ser nominada al Goya a la millor actriu revelació i amb la que guanyà el premi de la Unión de Actores y Actrices en la mateixa categoria.",
"A Vis a vis amb el paper de Goya Fernández.",
"Als llargmetratges Matar a Dios i Campeons, i feu un cameo a la segona temporada de Paquita Salas.",
"A l'acadèmia d'Operación Triunfo 2018, com a professora d'interpretació, en substitució de Javier Ambrossi i Javier Calvo Guiraro.",
"L'actriu abandonà aquesta tasca, sembla ser que per una decisió presa unilateralment per la direcció del programa.",
"El 2019 participà als llargmetratges El cerro de los dioses de Daniel M. Caneiro i ¿Qué te juegas? d'Inés de León; el 2020 realitzà un cameo a la pel·lícula de Woody Allen Rifkin's Festival i protagonitzà la sèrie de Fox España Vis a vis: El Oasis, a més de tenir un paper recurrent a la sèrie d'HBO Espanya Por H o por B, el de la Choni; més, és una de les protagonistes d'Historias lamentables, pel·lícula de Javier Fesser per a Amazon Prime Video; el desembre de 2020 s'anuncià que faria el personaje principal de la primera sèrie musical de Netflix a Espanya, Érase una vez... pero ya no, dirigida per Manolo Caro.",
"Va publicar un artístic nu integral a Twitter, amb el que recreava una pintura de l'artista Fernando Botero.",
"Que patia lipedema, una malaltia degenerativa que no li havia estat diagnosticada mai.",
"Com una persona grassa, cosa que limita les possibilitats de ser contractada com a actiu, tot i que, d'altra banda, té assegurat un paper que estigui pensat per una dona com ella.",
"Es proclama lesbiana, feminista i d'esquerres.",
"No, s'ha manifestat partidària de que es pugui fer un referèndum sobre la independència de Catalunya."
]
}
|
vilaweb
|
L'ex-president de la Generalitat Artur Mas ha dit avui en una entrevista a Onda Cero que estava disposat a recórrer a les instàncies europees pel judici del 9-N contra ell, Joana Ortega i Irene Rigau que començarà dilluns. En una intensa discussió amb el periodista Carlos Alsina, Mas ha insistit que el judici no té base legal i que la fiscalia havia actuat per motivacions polítiques. Ha recordat que el fiscal general de l'estat va actuar contra el criteri dels fiscals de Catalunya i poc després va acabar dimitint. ‘Però el criteri del fiscal general és el que ha acabat fent seu el jutge', ha replicat Alsina. Mas ha insistit: ‘Jo li repeteixo que els nou fiscals han de tenir criteri, i no crec que tots nou siguin independentistes. No té base legal. Per això arribarem als tribunals europeus.' Alsina ha dit que el criteri del judici el fixava el jutge i no el fiscal. I ha acabat preguntant a Mas: ‘Acuseu el jutge instructor de perseguir-vos per les vostres idees?' I l'ex-president ha remarcat que acusava la fiscalia d'haver actuat per motivació política. Escolteu-ho:
|
[
"Qui és Artur Mas?",
"Quina emissora l'ha interrogat?",
"Què ha afirmat?",
"Quan s'iniciarà la sentència?",
"Qui més hi ha implicat?",
"Han disputat Mas i el reporter?",
"Què ha matisat, Mas?",
"I què ha rememorat?",
"Com ha contraargumentat Alsina?",
"De quina manera ha remarcat, Mas, la seva idea?",
"I Alsina com ha conclòs la conversa?",
"Ha acabat aquí la conversa?",
"Què li ha demanat a Mas?",
"I ell què ha constatat?"
] |
{
"answer_end": [
42,
84,
160,
221,
199,
279,
385,
518,
614,
801,
875,
905,
974,
1066
],
"answer_start": [
0,
33,
0,
143,
143,
223,
281,
387,
520,
616,
802,
877,
908,
978
],
"input_text": [
"L'ex-president de la Generalitat.",
"Onda Cero.",
"Que estava disposat a recórrer a les instàncies europees pel judici del 9-N.",
"Dilluns.",
"Joana Ortega i Irene Rigau.",
"Sí.",
"Que el judici no té base legal i que la fiscalia havia actuat per motivacions polítiques.",
"Que el fiscal de l'estat va actuar contra el criteri dels fiscals de Catalunya i poc després va acabar dimitint.",
"Ha dit que el criteri del fiscal general és el que ha acabat fent el seu jutge.",
"Li ha repetit que els nous fiscals han de tenir criteri, i no creu que tots nou siguin independentistes, que no té base legal i per això arribaran als tribunals europeus.",
"Ha dit que el criteri del judici el fixava el jutge i no el fiscal.",
"No.",
"Si acusava el jutge instructor de perseguir-lo per les seves idees.",
"Que acusava la fiscalia d'haver actuat per motivació política."
]
}
|
mitologia
|
El títol de rei dels Gots (Götes konung en suec, Gothernes konge / De Gothers Konge en danès, gothorum rex en llatí) fou utilitzats durant segles pels reis de Suècia i pels reis de Dinamarca, per denotar la sobirania o la reclamació de sobirania sobre l'antic poble dels gots.
Pels reis de Dinamarca, el títol feia referència al seu govern sobre l'illa de Gotland, i pels reis de Suècia, feia referència a l'illa i als gots d'Escandinàvia, poble que conformava la nació sueca.
El Getica de Jordanes compta amb una sèrie de reis llegendaris gots anteriors al segle IV: Berig (el líder dels gots originals durant la seva migració des de Scandza fins a Oium), i Filimer fill de Gadaric ("la cinquena generació des de Berig"). Un líder got dit Cniva és enregistrat a la Batalla d'Abritus del 250.
Àtila l'hun es va intitular a si mateix "Àtila, Descendent del Gran Nimrod. Criat a Ein Guedi. Per la gràcia de Déu, rei dels huns, dels gots, dels danesos, i dels medes. El Terror del Món".
Entorn el 1100 el Papa s'adreçà a dos reis suecs - Inge el Vell i Halsten Stenkilsson o Haakon el Roig (només apareixen les inicials) - com a rei dels visigots, fet que és interpretat com que només governaven Västergötland, i havien perdut el control sobre la resta del territori.
En la carta papal, datada el 5 de setembre de 1164, el rei Carles VII de Suècia (c 1130–67; regnat 1161–1167) rep el tractament de «rex Sweorum et Gothorum» (en llatí).
El primer rei que utilitzà de forma regular el títol fou Magnus III de Suècia, sobretot després de derrotar, entorn el 1278, el seu germà Valdemar Birgersson que controlava Västergötland. El primer a tornar a emprar el títol de Sveriges och Götes Konung fou Gustau I de Suècia el qual utilitzà la denominació de Sveriges, Götes och Vendes Konung en la documentació oficial. Entre 1814 i 1905 Sveriges, Norges, Götes och Vendes Konung fou utilitzat, incorporant-hi Noruega. S'utilitzà el títol de Sveriges, Götes och Vendes Konung des de 1905 fins a l'ascensió de Carles XVI Gustau de Suècia el 1973, que fou el primer monarca proclamat oficialment Sveriges Konung («rei de Suècia») i res més
El primer rei danès en fer servir el títol fou Valdemar IV (regnà de 1340 a 1375), el qual l'adoptà el 1362 després de conquerir Gotland l'any anterior. Els reis danesos seguiren fent servir el títol durant els següents sis-cents anys fins al 1972, quan la reina Margarida II arribà al tron. Ella abandonà l'ús de tots els títols dels seus predecessors excepte el de reina de Dinamarca.
|
[
"Qui usava el qualificatiu de rei dels Gots?",
"Quina connotació tenia?",
"En el cas dels monarques danesos, a quina població feia al·lusió aquesta denominació?",
"I en el supòsit dels suecs?",
"El Getica de Jordanes és un llinatge molt antic?",
"A quina època es remunta?",
"Quines evidències podem trobar?",
"Qui eren?",
"Quin apel·latiu es va posar Àtila l'hun?",
"El fet que el Papa es dirigís a dos monarques suecs, què demostra?",
"Qui va ser el precursor d'usar l'apel·latiu de manera normalitzada?",
"Quan?",
"Quin qualificatiu va emprar el rei Gustau I de Suècia?",
"Quan va caure en desús, aquesta apel·lació?",
"Què significa Sveriges Konung?",
"I, amb els reis de Dinamarca, què va passar?"
] |
{
"answer_end": [
190,
275,
363,
475,
566,
566,
791,
791,
982,
1263,
1511,
1620,
1806,
2115,
2115,
2511
],
"answer_start": [
0,
3,
277,
368,
477,
477,
477,
568,
793,
984,
1434,
1434,
1692,
1907,
2082,
2126
],
"input_text": [
"Els reis de Suècia i els reis de Dinamarca.",
"Denotava la sobirania o la reclamació de sobirania sobre l'antic poble dels gots.",
"A l'illa de Gotland.",
"A l'illa i als gots d'Escandinàvia, poble que conformava la nació sueca.",
"Sí.",
"És anterior al segle IV.",
"Berig, Filimer i un líder got dit Cniva.",
"Berig era el líder dels gots originals durant la seva migració des de Scandza fins a Oium, Filmer era fill de Gadaric, la cinquena generació des de Berig, i Cniva va ser un líder got enregistrat a la batalla d'Arbitus del 250.",
"Àtila, Descendent del Gran Nimrod; criat a Ein Guedi; per la gràcia de Déu, rei dels huns, dels gots, dels danesos, i dels medes; el Terror del Món.",
"Que només governaven Västergötland, i havien perdut el control sobre la resta del territori.",
"Magnus III de Suècia.",
"Després de derrotar, entorn el 1278, el seu germà Valdemar Birgersson que controlava Västergötland.",
"Sveriges, Götes och Vendes Konung.",
"Quan va ascendir Carles XVI Gustau de Suècia el 1973, que fou el primer monarca proclamat oficialment Sveriges Konung.",
"Rei de Suècia.",
"El primer rei danès en fer servir el títol fou Valdemar IV, que regnà de 1340 a 1375, el qual l'adoptà el 1362 després de conquerir Gotland l'any anterior; els reis danesos seguiren fent servir el títol durant els següents sis-cents anys fins al 1972, quan la reina Margarida II arribà al tron i abandonà l'ús de tots els títols dels seus predecessors excepte el de reina de Dinamarca."
]
}
|
vilaweb
|
Com sonen les cançons d'Ovidi Montllor en format simfònic? Diumenge ho podrem descobrir a l'Auditori de Barcelona amb el concert ‘Perquè volem! Ovidi Simfònic‘. La Corporació Musical Primitiva d'Alcoi i la Coral Sant Jordi de Barcelona hi interpretaran els temes més emblemàtics del músic alcoià en un format únic: banda simfònica i veus. Amb aquest espectacle, que forma part del festival Barnasants, es clourà la commemoració del vintè aniversari de la mort d'Ovidi Montllor. L'espectacle ‘Perquè volem! Ovidi Simfònic' va tancar el festival Barnasants l'any passat a Alcoi i enguany arriba a Barcelona per completar el cicle d'homenatges. De fet, el dia 10 de març farà 21 anys que Ovidi Montllor se'n va anar permanentment de vacances. ‘Perquè volem!' és un concert d'homenatge a Ovidi Montllor, un espectacle multidisciplinari en què es barregen la seva música, la personalitat i la figura. Es pretén de crear un ambient suggeridor, i per això hi participen la Corporació Musical Primitiva, la banda titular de l'Escola de Música Amando Blanquer d'Alcoi i la Coral Sant Jordi, una agrupació coral barcelonina de llarga trajectòria que ha conreat tots els gèneres musicals.
|
[
"Què es revelarà, diumenge?",
"On?",
"Com s'anomena l'espectacle?",
"A càrrec de qui va aquesta actuació?",
"Què es representarà?",
"De quina cerimònia forma part, aquest acte?",
"Què s'evoca?",
"On s'havia fet, aquest concert, anteriorment?",
"Quan va morir el cantautor?",
"Quina particularitat té aquesta interpretació?",
"Quina situació es vol provocar?",
"I com ho aconseguiran?",
"Què és la Corporació Musical Primitiva?",
"I la Coral Sant Jordi?"
] |
{
"answer_end": [
87,
113,
159,
278,
337,
400,
476,
575,
738,
894,
936,
1080,
1058,
1176
],
"answer_start": [
0,
0,
118,
161,
161,
339,
412,
478,
650,
800,
896,
896,
963,
1061
],
"input_text": [
"Com sonen les cançons d'Ovidi Montllor en format simfònic.",
"A l'Auditori de Barcelona.",
"Perquè volem! Ovidi Simfònic.",
"De la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi i la Coral Sant Jordi de Barcelona.",
"Els temes més emblemàtics del músic català alcoià en un format únic: banda simfònica i veus.",
"Del festival Barnasants.",
"El vintè aniversari de la mort d'Ovidi Montllor.",
"A Alcoi.",
"El dia 10 de març farà 21 anys.",
"És un espectacle multidisciplinari en què es barregen la seva música, la personalitat i la figura.",
"Un ambient suggeridor.",
"Hi participaran la Corporació Musical Primitiva i la Coral Sant Jordi.",
"La banda titular de l'Escola de Música Amando Blanquer d'Alcoi.",
"Una agrupació coral barcelonina de llarga trajectòria que ha conreat tots els gèneres musicals."
]
}
|
bios
|
Maria Claustre Panadés (Tarragona, 1914 – 2006) va ser una pintora tarragonina.
Va ser una de les alumnes de l'Escola Taller d'Art de Tarragona que l'any 1937 va rebre una de les dues beques assignades als estudiants de pintura; una de les dues beques d'escultura va ser per a la seva companya i amiga Maria Teresa Ripoll (Tarragona 1914-1987). A l'Escola Taller, a més d'aprendre a pintar i dibuixar, s'hi impartia una formació complementària de música i literatura. Era un centre de pintura i escultura, on la literatura, la música i la cultura en general també eren fonamentals, de manera que Claustre va rebre una formació que abraçava molts aspectes.
Durant la Guerra Civil la seva família es va traslladar a Constantí, on ella va aprofitar el temps fent nombrosos dibuixos dels nens del poble. Dels seus anys a l'Escola Taller es conserven molts treballs els quals donen una mostra del domini assolit en el camp del dibuix. Els seus dibuixos tenien molta afinitat amb els de Maria Teresa Ripoll, ja que compartien professor i molts cops models.
Posteriorment es va casar i va tenir dues filles i un fill. En aquesta etapa va fer una parada a la seva carrera artística per tenir curar dels seus fills. Tot i això, en les seves estones lliures seguia pintant però no va participar en cap concurs ni exposició.
L'any 1970, amb cinquanta-sis anys, es va matricular a l'Escola Taller d'Art de la Diputació de Tarragona, ja que volia torna a emprendre la seva vocació. El seu esperit inquiet de voler continuar fent art la va portar, juntament amb un grup d'amigues, a buscar un estudi per rebre classes de la pintora Magda Folch. L'any 1981 el grup organitzava l'exposició Colectiva 80” a la Galeria d'Art de Caixa Tarragona, en la qual Claustre Panadés hi va presentar natures mortes, flors i paisatges. Cap a la primavera de 1982 es va fer sòcia del Cercle Artístic de Sant Lluc, a Barcelona per seguir en contacte amb l'art. La darrera etapa de l'artista va culminar amb l'exposició al Casino de Tarragona l'any 1998 i dues col·lectives el 2001, una a la Sala de Jovent de l'Ajuntament de Guissona, i l'altra a Cal Xuriguera, a Palouet (la Segarra).
La seva obra pictòrica es mou dins dels cànons tradicionals: natures mortes, flors i paisatges amb una factura correcta, pròpia de qui domina l'ofici i la tècnica. En els dibuixos dels anys trenta, mentre residia a Constantí, mostren l'excepcional manera de com captar l'expressió, l'actitud, la gestualitat i la mirada dels seus retrats.
El Museu d'Art Modern de Tarragona conserva una obra seva.
|
[
"Qui fou Maria Claustre Panadés?",
"On va estudiar?",
"Amb què va ser beneficiada l'any 1937?",
"I l'altra per a qui va ser?",
"Quines disciplines s'ensenyaven a l'Escola Taller.",
"A què es va dedicar durant la Guerra?",
"Què demostren les composicions preservades?",
"Per quin motiu són semblants, les il·lustracions de Maria Claustre i de Maria Teresa Ripoll?",
"Per què es va prendre un descans de la seva dedicació creadora?",
"Per què va tornar a inscriure's a l'Escola Taller d'Art?",
"Què va cercar, amb les seves amistats?",
"Per quin motiu?",
"Què van fer l'any 1981?",
"I el 1982?",
"Com va concloure la seva última era?",
"Quin estil artístic va tenir?",
"I què copsem en les il·lustracions que va fer durant els anys de la Guerra Civil?"
] |
{
"answer_end": [
78,
143,
227,
321,
557,
798,
928,
1049,
1205,
1467,
1629,
1629,
1725,
1927,
2152,
2316,
2491
],
"answer_start": [
0,
80,
80,
229,
345,
656,
800,
930,
1051,
1350,
1469,
1469,
1633,
1806,
1929,
2154,
2318
],
"input_text": [
"Va ser una pintora tarragonina.",
"A l'Escola Taller d'Art de Tarragona.",
"Amb una de les dues beques assignades als estudiants de pintura.",
"Per a la seva companya i amiga Maria Teresa Ripoll.",
"Pintura, dibuix, música, literatura i cultura en general.",
"La seva família es va traslladar a Constantí, on ella va aprofitar el temps fent nombrosos dibuixos dels nens del poble.",
"El domini assolit en el camp del dibuix.",
"Perquè compartien professor i molts cops models.",
"Per tenir cura dels fills.",
"Perquè volia torna a emprendre la seva vocació.",
"Un estudi per rebre classes de la pintora Magda Folch.",
"Perquè tenia l'esperit inquiet de voler continuar fent art.",
"Van organitzar l'exposició Colectiva 80\" a la Galeria d'Art de Caixa Tarragona.",
"Es va fer sòcia del Cercle Artístic de Sant Lluc, a Barcelona per seguir en contacte amb l'art.",
"Amb l'exposició al Casino de Tarragona l'any 1998 i dues col·lectives el 2001, una a la Sala de Jovent de l'Ajuntament de Guissona, i l'altra a Cal Xuriguera, a Palouet.",
"Es va moure dins els cànons tradicionals: natures mortes, flors i paisatges amb una factura correcta, pròpia de qui domina l'ofici i la tècnica.",
"L'excepcional manera de com captar l'expressió, l'actitud, la gestualitat i la mirada dels seus retrats."
]
}
|
bios
|
Cristina Cervià Sancho (Girona, 16 de juny de 1965 - 17 de març de 2019) va ser una actriu i directora teatral catalana.
Va debutar al món del teatre amb Els Pastorets del grup Proscenium, del qual també formava part el seu pare. Va ser una de les fundadores del grup teatral Tarantel·la. Als 19 anys va començar a estudiar filologia romànica a la Universitat de Girona. El mateix any es va incorporar al Talleret de Salt. Va treballar amb personalitats com Adrià Puntí i va fundar amb l'actriu Meritxell Yanes la companyia teatral Mentidera Teatre.
A més d'una trentena d'obres teatrals, també va participar en sèries com Nit i dia i La Riera. Les seves últimes obres com a actriu van ser La nit dels ganivets roents, de Ferran Joanmiquel, i L'home sense veu, de Clàudia Cedó, estrenada el 2016 al festival Temporada Alta. Una de les seves últimes aportacions al teatre va ser el 2017 quan va estrenar al Temporada Alta Els dies que vindran, a partir dels personatges femenins de Txékhov i el 2018 va dirigir El brindis, de Frank Bayer, sobre la corrupció. Des del 2015 va reduir la seva presència als escenaris a causa d'un càncer. En conèixer la seva mort, personalitats del món de la cultura i la política van expressar el seu condol.
L'escriptora Núria Martí Constans va escriure el 2022 el llibre Dona de teatre. Cristina Cervià, d'Els Pastorets a Temporada Alta.
|
[
"Qui fou Cristina Cervià Sancho?",
"Amb quina obra va introduir-se en el món teatral?",
"De quina associació va formar part de la seva creació?",
"Quin grau va estudiar?",
"I què va fer en aquella mateixa temporada?",
"Amb la col·laboració de qui va crear la companyia teatral Mentidera Teatre?",
"De quines telenovel·les va formar part?",
"Quines van ser les seves últimes actuacions com a intèrpret?",
"Quina va ser una de les darreres intervencions teatrals?",
"Quin any?",
"Quina caracterització tenia Els dies que vindran?",
"Quina obra va coordinar l'any 2018?",
"Per quina raó va minvar la seva compareixença als teatres?",
"Quin homenatge li va fer l'autora Núria Martí Constans?"
] |
{
"answer_end": [
119,
187,
287,
369,
421,
548,
643,
776,
941,
885,
988,
1056,
1132,
1368
],
"answer_start": [
0,
121,
230,
289,
289,
472,
595,
645,
824,
824,
921,
991,
1058,
1239
],
"input_text": [
"Una actriu i directora teatral catalana.",
"Amb Els Pastorets del grup Proscenium.",
"Del grup teatral Tarantel·la.",
"Filologia romànica.",
"Es va incorporar al Talleret de Salt.",
"Amb l'actriu Meritxell Yanes.",
"Nit i dia i La Riera.",
"La nit dels ganivets roents, de Ferran Joanmiquel, i l'home sense veu, de Clàudia Cedó.",
"Quan va estrenar al Temporada Alta Els dies que vindran.",
"El 2017.",
"Que partia dels personatges femenins de Txékhov.",
"El brindis, de Frank Bayer, sobre la corrupció.",
"A causa d'un càncer.",
"Va escriure el llibre Dona de teatre. Cristina Cervià, d'Els Pastorets a Temporada Alta."
]
}
|
bios
|
Heliodora Salvador Font (Vilanova i la Geltrú, 8 de maig de 1857 - Sant Adrià del Besós, 6 de setembre de 1934) fou una actriu vilanovina que ocupà els primers papers de l'escena catalana com a tiple còmica que combinà les actuacions en sarsueles, operes bufes, operetes picaresques i obres teatrals.
Fou filla de Secundino Salvador, natural de Melgar (Burgos) i de la vilanovina Magdalena Font. De jove ajudà a la seva mare a les tasques de teixidora a la fàbrica de la Rambla de Vilanova i la Geltrú, per això se la conegué popularment com 'La Teixidora'.
Actriu professional que sorgí d'un grup local d'aficionats on hi començà de molt jove. Per les seves dots interpretatives Josep Verdú Feliu la protegí per tal que s'hi dediqués professionalment. Va estudiar teatre i música, sent deixeble de Josep Rodoreda. Debutà el 1882 al teatre Tívoli de Barcelona, amb la sarsuela El grumete d'Antonio García Gutierrez, música d'Emílio Arrieta; treballà sis temporades entre aquest teatre i el Novetats, a les ordres de l'empresari Joan Elies. Aquell mateix any apareix esmentada com a Eliodora Salvadores a la publicació del Registro teatral de artistas españoles, ó sea, el catálogo más aproximado de las diferentes agrupaciones que constituyen el arte escénico-nacional en el presente siglo a la llista d'artistes dramàtics catalans, primeres tiples, contralts.
Va representar diverses obres i estrenà, entre d'altres, els títols de La Mascota i Boccaccio. El 14 de març de 1885 representà el paper central de l'estrena al teatre Español de Barcelona de l'òpera bufa Don Juanitu, origianl de Verdú, paròdia de l'opereta italiana Donna Juanita. També va interpretar títols populars de sarsuela com El reloj de Lucerna, Buenas Noches, Señor Don Simón, Los Madgiares i Mascota, entre d'altres. Al teatre El Dorado va representar desenes de vegades l'obra Al agua patos. Va interpretar obres en català com La Guardiola, De la terra al sol, De Sant Pol al Pol Nord i Robinson Petit i en castellà Los sobrinos del Capitan Grant, La Gran Via, Miss Hellyet i Man zell Nitouche. Actuà al costat de destacades figures com Josepa Mateu, Anita Debezzi, Bernarda Viada, Francesc Puig, Soler Catarineu, Francesc Miró, Antoni Palà i Sebastià Valldeperas. Treballà als teatres de la seva ciutat natal, de Catalunya i a diversos teatres de la península i en alguna ocasió a l'estranger.
|
[
"Qui va ser Heliodora Salvador Font?",
"Com va acoblar les interpretacions?",
"Qui eren els seus pares?",
"Per quin motiu se l'anomenava La Teixidora?",
"Qui la va tutelar per assegurar-se que s'entregués al teatre?",
"Qui va ser el seu tutor d'interpretació i composició?",
"On va estrenar-se?",
"Amb quina obra?",
"En quin manual la van mencionar?",
"Dins de quina classificació?",
"Quines obres destaquen, de les que va inaugurar?",
"Quina representació va protagonitzar?",
"En quines obres de sarsuela va participar?",
"Va contribuir en obres en català?",
"Amb quines personalitats importants va treballar?"
] |
{
"answer_end": [
206,
299,
394,
556,
751,
813,
859,
914,
1289,
1359,
1454,
1641,
1788,
1975,
2237
],
"answer_start": [
0,
211,
301,
396,
645,
753,
815,
815,
1040,
1040,
1361,
1456,
1643,
1866,
2069
],
"input_text": [
"Fou una actriu vilanovina que ocupà els primers papers de l'escena catalana com a tiple còmica.",
"En sarsueles, operes bufes, operetes picaresques i obres teatrals.",
"Secundino Salvador i Magdalena Font.",
"Perquè de jove ajudà a la seva mare a les tasques de teixidora a la fàbrica de la Rambla de Vilanova i la Geltrú.",
"Josep Verdú Feliu.",
"Josep Rodoreda.",
"Al Teatre Tívoli de Barcelona el 1882.",
"Amb la sarsuela El grumete d'Antonio García Gutierrez.",
"A la publicació del Registro teatral de artistas españoles, ó sea, el catálogo más aproximado de las diferentes agrupaciones que constituyen el arte escénico-nacional en el presente siglo.",
"La d'artistes dramàtics catalans, primers tiples, contralts.",
"La Mascota i Boccaccio.",
"L'òpera bufa Don Juanitu, origianl de Verdú, paròdia de l'opereta italiana Donna Juanita.",
"El reloj de Lucerna, Buenas Noches, Señor Don Simón, Los Madgiares i Mascota, entre d'altres.",
"Sí.",
"Josepa Mateu, Anita Debezzi, Bernarda Viada, Francesc Puig, Soler Catarineu, Francesc Miró, Antoni Palà i Sebastià Valldeperas."
]
}
|
vilaweb
|
El conseller de Salut a l'exili, Toni Comín, ha pronunciat el segon discurs de l'acte que el Consell de la República ha celebrat avui a Perpinyà. Comín ha animat la gent a crear ‘les condicions per a tornar-nos a confrontar amb l'estat' i ha defensat que ‘per desgràcia, no guanyarem el nostre dret a les urnes ni sent molts més' i, per tant, ‘caldran més accions, compromisos i sacrificis.' I ha demanat al govern espanyol: ‘Què tal els jutges alemanys, els jutges belgues, els jutges escocesos i el jutges del TJUE? Què tal?' Comín ha dit que el dret a l'autodeterminació ja es va exercir l'1-O i ara s'ha de lluitar per tal que es respecti el mandat que se'n deriva. ‘L'estat espanyol mai ha hagut de sentir la nostra veu de tan a prop, perquè ni els de l'exili ni els presos, ningú s'ha rendit. Després de dos anys d'exili i presó, encara som més forts i valents', ha destacat. Pel que fa a Europa, ha celebrat que es comenci a entendre que el conflicte polític entre Catalunya i l'estat espanyol és un ‘greu problema' per a Europa, igual que ho és Hongria i Polònia. I ha subratllat que en aquests dos casos, les institucions europees ho han reconegut i hi estan actuant. Aquest és, segons Comín, ‘un dels camins que portaran a la victòria'. Vegeu ací el vídeo complet del seu discurs:
|
[
"Qui és Toni Comín?",
"Què ha articulat?",
"On?",
"A què ha incitat?",
"Què ha argumentat?",
"I doncs, què serà necessari?",
"Quina pregunta ha fet a l'administració espanyola?",
"Què ha afirmat?",
"Quina idea ha propugnat?",
"Quina actitud ha tingut respecte Europa?",
"Amb quina disputa ho ha equiparat?",
"Què ha remarcat?",
"El conseller manté una actitud positiva?",
"Què ha assegurat, per acabar?"
] |
{
"answer_end": [
43,
133,
144,
236,
329,
391,
527,
668,
880,
1022,
1070,
1175,
1245,
1245
],
"answer_start": [
0,
0,
45,
146,
239,
333,
394,
528,
670,
882,
882,
1074,
1177,
1177
],
"input_text": [
"El conseller de Salut a l'exili.",
"El segon discurs de l'acte que el Consell de la República ha celebrat avui.",
"A Perpinyà.",
"A crear les condicions per a tornar-se a confrontar amb l'estat.",
"Que, per desgràcia, no guanyaran el seu dret a les urnes ni sent molts més.",
"Més accions, compromisos i sacrificis.",
"Que què tal els jutges alemanys, el jutges belgues, els jutges escocesos i els jutges del TJUE.",
"Que el dret a l'autodeterminació ja es va exercir l'1-O i ara s'ha de lluitar per tal que es respecti el mandat que se'n deriva.",
"Que l'estat espanyol mai ha hagut de sentir la seva veu de tan a prop, perquè ni els de l'exili ni els presos, ningú s'ha rendit; després de dos anys d'exili i presó, encara són més forts i valents.",
"Ha celebrat que es comenci a entendre que el conflicte polític entre Catalunya i l'estat espanyol és un gran problema per Europa.",
"Amb la d'Hongria i Polònia.",
"Que en aquests dos casos, les institucions europees ho han reconegut i hi estan actuant.",
"Sí.",
"Que és un dels camins que portaran a la victòria."
]
}
|
books
|
I el que disfrutava un cop a l'estació, facturant les llaunes, carregant les buides, conversant de tu a tu amb els mossos i fins amb el quefe -un senyor tot afeitat de cara, vestit de blau i amb gorra galonada, que era com si diguéssim, l'amo del trenc. I quan, després d'un repic de campana, se sentia al lluny el xiulet de la màquina, corrien amb l'Antonet cap al reixat de fustes que tancava l'anden, i allí amorrats, veien al lluny una ratlla negra que creixia, creixia ràpidament com en un somni, fins que, sense ni donar-se'n compte, se sentien envoltats en una revolada de fum, d'aire calent, de sorolls i grinyols -i el tren passava: al davant la màquina, orgullosa, i gonflada de força, roncant feréstegament; després el furgó amb un mosso dret a la porta, un peu a l'estrep, a punt de saltar; al darrera, els cotxes amb ses finestretes que anaven passant, llises i iguals, parant-se a poc a poc… I un cop parades, tot sovint per aquelles finestretes els vailets hi espiaven somniosament quelcom d'aquell món desconegut, que cada dia veien passar, sempre diferent i sempre el mateix. Un dia era una ploma blanca que es balancejava adornant els moviments d'un cap al conversar, i en Pere feia:
-Goita quin senyoriu, avui!…
I l'Antonet per a contestar-li, resumia tota la seva admiració en una sola paraula:
-Déu!…
Altres vegades era una mà enguantada, que els senyalava eixint de la penombra del cotxe, mentre arribava a n'ells el ressó llunyà d'una rialla… Altres dies era gent com ells, gent de pagès, entafurada en cotxes pobres…
La màquina xiulava, els cotxes arrencaven, i tot aquell món desapareixia com una visió, sense deixar rastre del seu pas.
I duent encara en ses orelles el ressó del pas del tren, amb una estranya depressió de l'esperit, els vailets se'n tornaven cap a Torre-guillera, pels camps vistos de sempre, pensant en terres llunyanes, en el país d'aquella gent que veien passar cada dia, i que devia ser tan diferent del país d'ells -d'aquells erms interminables perduts en la soledat d'un cim.
Un dia de primavera, al parar-se el tren, els vailets de Torre-guillera varen veure que s'obria la portella d'un cotxe… cuita-corrents s'hi varen posar al davant. El quefe -l'amo del trenc- s'hi va acostar de seguida i fent grans reverències, quedà dret al costat de la portella, aguantant-la pel tancador de metall lluent. Va baixar-ne primer una senyora vella, alta i esprimatxada, amb un posat que als vailets els va semblar tot escaient. El sombrero negre que portava, feia ressaltar la blancor dels seus cabells. Un cop a terra, es va girar de seguida, alçant els braços com per a ajudar a baixar a algú… Un home va sortir a la porta del cotxe i li va donar un saquet de mà: semblava jove, però tenia posat de vell, el pit enfonsat, tot encorbat d'esquena… El quefe hi va córrer per ajudar-lo, però ell, tot somrient per donar-li les gràcies, apuntalà el bastó a l'estrep, s'agafà amb l'altra mà al passador del cotxe, i fent un gran esforç, baixà tot sol. De seguida s'agafà del braç de la senyora i féu dues passes endavant per allunyar-se del tren. Mentrestant, el quefe tancava la portella de cop, i corria a tocar la campana.
|
[
"Què li causava plaer al protagonista?",
"Com era el cap?",
"Què passava, després de les campanades?",
"Què observaven des d'allà?",
"Què apareixia?",
"En quin ordre?",
"Què feien els nens, a les obertures?",
"Amb quin mot simplificava, l'Antonet, la seva fascinació?",
"Al tren només hi havia persones riques?",
"Què s'imaginaven, la canalla, al tornar cap a Torre-guillera?",
"Què va passar, que no era habitual, un jorn de primavera?",
"Qui va sortir del ferrocarril?",
"I al seu darrere?",
"Com era ell?",
"Es va deixar socórrer per l'amo?"
] |
{
"answer_end": [
121,
252,
402,
621,
640,
904,
1091,
1321,
1539,
1963,
2348,
2466,
2704,
2786,
2986
],
"answer_start": [
0,
143,
254,
406,
625,
625,
924,
1231,
1466,
1760,
2026,
2350,
2544,
2636,
2788
],
"input_text": [
"Facturar les llaunes, carregar les buides i conversar de tu a tu amb els mossos.",
"Un senyor tot afeitat de cara, vestit de blau i amb gorra galonada.",
"Se sentia al lluny el xiulet de la màquina i corrien amb l'Antonet cap al reixat de fustes que tancava l'anden.",
"Una ratlla negra que creixia, creixia ràpidament com en un somni, fins que, sense ni donar-se'n compte, se sentien envoltats en una revolada de fum, d'aire calent, de sorolls i grinyols.",
"El tren.",
"Al davant la màquina, orgullosa, i gonflada de força, roncant feréstegament; després el furgó amb un mosso dret a la porta, un peu a l'estrep, a punt de saltar; al darrera, els cotxes amb ses finestretes que anaven passant, llises i iguals, parant-se a poc a poc.",
"Hi espiaven somniosament quelcom d'aquell món desconegut, que cada dia veien passar, sempre diferent i sempre el mateix.",
"Déu!",
"No.",
"Terres llunyanes, el país d'aquella gent que veien passar cada dia, i que devia ser tan diferent del país d'ells.",
"Els vailets van veure que s'obria la portella d'un cotxe i cuita-corrents s'hi varen posar al davant; el quefe s'hi va acostar de seguida i fent grans reverències, quedà dret al costat de la portella, aguantant-la pel tancador de metall lluent.",
"Una senyora vella, alta i esprimatxada.",
"Un home.",
"Semblava jove, però tenia posat de vell, el pit enfonsat, tot encorbat d'esquena.",
"No."
]
}
|
mitologia
|
Nidhogg (en nòrdic occidental antic: Niðhǫggr o, menys versemblantment, Níðhǫggr) és un drac de la mitologia norrena que viu al Niflheim, a prop de la font Hvergelmir, amb dues vibres més, Góinn i Móinn. Nidhogg hi rosega des de sota una de les tres arrels del freixe còsmic Yggdrasil, la que arriba fins al Niflheim, intentant matar així el freixe, ja que sap que, tan bon punt aquest mori o caigui, arribarà la fi del món. Les tres nornes, Urd, Verdandi i Skuld guareixen les ferides del freixe còsmic amb la sorra llecorosa de la Deu d'Urd, una font que neix devora una altra de les tres arrels del freixe Yggdrasil (cf. els Grímnismál, estr. 34 ss. i la Gylfaginning, cap. 15 i ss.).
Mitjançant l'esquirol Ratatosc (norrè occidental antic: Ratatǫskr) aquest drac intercanvia insults (ǫfundarorð) amb l'Àguila que habita les branques més altes d'Yggdrasil, sense que se sàpiga quin fou el motiu d'aquest odi mutu (cf. els Grímnismál estr. 32 i la Gylfaginning, cap. 16) ni el nom de l'àguila.
Nidhogg és descrit (cf. Vǫlospá, estr. 66) com un drac negre (dimmr), refulgent (fránn), amb el cos recobert de plomes, que puja volant des de les Muntanyes de la Foscor (Niðafjǫll), situades en el submón, plana sobre els camps de batalla i, després, torna al submón amb els morts de què s'alimenta entre el seu plomatge (compte: duu els morts entre les seves plomes i no pas, com potser fóra d'esperar, a les urpes, la qual cosa no ens hauria d'estranyar si assumim que hom hi veia una bèstia serpentiforme i les serps, com se sap, no tenen potes). A la Vǫlospá s'especifica que es nodreix de la sang dels morts, la qual xucla (cf. Vǫlospá, estr. 39 i la Gylfaginning, cap. 52).
Els dos darrers versos de l'estrofa 39 de la Vǫlospá fan:
„þar saug Niðhǫggr nái framgengna,
sleit vargr vera — vitoð er enn, eða hvat?“
«allà Nidhog xuclava els cadàvers dels traspassats,
[allà] el llop trossejava [els cadàvers] dels homes — que en sabeu més, o què?.»
L'afirmació, que es pot trobar ça i lla, que el drac Nidhog no només s'alimenta de la sang dels cadàvers, sinó també dels cadàvers mateixos, es basa en la identificació -al nostre entendre errònia- d'aquest vargr “llop“ del primer hemistiqui del darrer vers amb el drac Nidhog. En realitat, es tracta de dos processos diferents duts a terme per dues bèsties fabuloses diferents. El llop menjamorts d'aquesta estrofa potser és el gos infernal Garmr.
|
[
"Què és Nidhogg?",
"Amb qui conviu?",
"Què menjuqueja el drac?",
"Per què?",
"Què passarà quan aquest perdi la vida?",
"Qui s'encarrega de sanar les mossegades causades per Nidhogg?",
"Qui actua d'intermediari entre el drac i l'Àguila?",
"On viu l'Àguila?",
"Se sap d'on prové aquesta disputa?",
"Quin aspecte té el drac Nidhogg?",
"Quin recorregut acostuma a fer?",
"On amaga les seves víctimes?",
"Segons la Vǫlospá, de què s'alimenta?",
"A la Vǫlospá, amb quin altre ésser sobrenatural es confon?",
"Qui és possible que sigui, el llop esmentat en aquests versos?"
] |
{
"answer_end": [
166,
202,
316,
348,
423,
503,
858,
858,
915,
1114,
1294,
1362,
1608,
2398,
2398
],
"answer_start": [
0,
85,
204,
212,
318,
425,
688,
806,
860,
996,
1120,
1326,
1546,
2242,
2330
],
"input_text": [
"És un drac de la mitologia norrena que viu al Niflheim, a prop de la font Hvergelmir.",
"Góinn i Móinn.",
"Una de les tres arrels del freixe còsmic Yggdrasil, la que arriba fins al Niflheim.",
"Per intentar matar el freixe.",
"Arribarà la fi del món.",
"Les tres nornes, Urd, Verdandi i Skuld.",
"L'esquirol Ratatosc.",
"A les branques més altres d'Yggdrasil.",
"No.",
"És un drac negre, refulgent, amb el cos recobert de plomes.",
"Puja volant des de les Muntanyes de la Foscor, situades en el submón, plana sobre els camps de batalla i, després, torna al submón amb els morts de què s'alimenta.",
"Entre les seves plomes.",
"De la sang dels morts.",
"Amb el llop menjamorts.",
"El gos infernal Garmr."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Hipsípile (en grec antic Ὑψιπύλη), fou una reina de Lemnos, filla de Toant i de Mirina. Era neta de Dionís i Ariadna per part de pare i per part de mare era descendent de Creteu, i per tant d'Èol.
Com que les dones de Lemnos havien descurat el culte a Afrodita, la dea se'n venjà fent que els seus marits els fossin infidels amb esclaves estrangeres, però elles es revoltaren i varen matar tots els homes de l'illa. Hipsípile, però, salvà el seu pare Toant, amagant-lo en un cofre que va llançar al mar. Com que era filla de l'antic rei, Hipsípile va ser escollida reina per les lèmnies. Al cap d'un temps, els argonautes arribaren a Lemnos i les dones els van acollir amistosament amb l'esperança de tindre'n fills. Hipsípile va hostatjar Jàson i en va esdevenir amant. Es van organitzar uns jocs fúnebres en honor de Toant, que oficialment era mort, i de tots els habitants de Lemnos que havien estat assassinats. De les relacions d'Hipsípile amb Jàson, varen néixer Euneu i Nebròfon.
Quan els argonautes havien marxat, les altres dones van saber que Toant s'havia salvat de la matança, i van voler assassinat Hipsípile, perquè ho consideraven una traïció. Ella hagué de fugir del seu regne i va ser capturada per uns pirates i venuda a Licurg, rei de Nemea, que la posà com a nodrissa del seu fill Ofeltes. Quan van passar els set Cabdills que anaven a conquerir Tebes, li van demanar que els indiqués una font on poguessin beure. Hipsípile va relaxar la vigilància del nen i aquest va morir ofegat per una serp monstruosa. Licurg la condemnà a mort, però van aparèixer allà els dos fills d'Hipsípile que buscaven la seva mare i van suplicar a Licurg. Amfiarau, un dels set Cabdills, va calmar el rei, i va obtenir-ne la promesa que deixaria tornar a Lemnos a Hipsípile i els seus fills, cosa que van fer.
|
[
"Qui va ser Hipsípile?",
"Qui era la seva família?",
"Per què es va enfadar, Afrodita, amb la població femenina de l'illa?",
"I la deessa com les va castigar?",
"Què van fer les dones per rebel·lar-se?",
"Qui va ser l'únic home que es va alliberar?",
"Com?",
"Quina situació afavoria que Hipsípile fos la reina?",
"Com van ser rebuts, més tard, els homes?",
"Qui va ser l'enamorat d'Hipsíple?",
"Quants fills van tenir?",
"Què va passar quan els homes van marxar?",
"S'ho van prendre bé?",
"Què va passar amb Hipsíple?",
"Per quin motiu el rei Licurg la va penar amb la mort?",
"Com es va salvar?"
] |
{
"answer_end": [
85,
222,
306,
376,
441,
483,
529,
613,
742,
796,
1012,
1114,
1184,
1335,
1579,
1834
],
"answer_start": [
0,
87,
224,
224,
289,
443,
443,
531,
615,
744,
943,
1014,
1118,
1186,
1337,
1554
],
"input_text": [
"Una reina de Lemnos.",
"Era filla de Toant i Mirina; neta de Dionís i Ariadna per part de pare i per part de mare era descendent de Creteu, i per tant d'Èol.",
"Perquè havien descurat el culte.",
"Fent que els seus marits els fossin infidels amb esclaves estrangeres.",
"Van matar tots els homes de l'illa.",
"Toant, el pare d'Hipsípile.",
"Híspsípile el va amagar en un cofre que va llançar al mar.",
"Era filla de l'antic rei.",
"Van ser rebuts amistosament i amb l'esperança de tindre'n fills.",
"Jàson.",
"Dos: Euneu i Nebròfon.",
"Que les altres dones van saber que Toant s'havia salvat de la matança.",
"No.",
"Hagué de fugir del seu regne i va ser capturada per uns pirates i venuda a Licurg, rei de Nemea, que la posà com a nodrissa del seu fill Ofeltes.",
"Perquè quan van passar els set Cabdills que anaven a conquerir Tebes, li van demanar a Hipsípile que els indiqués una font on poguessin beure i ella va relaxar la vigilància del nen, que va morir ofegat per una serp monstruosa.",
"Van aparèixer els seus dos fills que buscaven la seva mare i van suplicar a Licurg; Amfiarau, un dels set Cabdills, va calmar el rei, i va obtenir-ne la promesa que deixaria tornar a Lemnos a Hipsípile i els seus fills, cosa que van fer."
]
}
|
vilaweb
|
Coincidint en el Dia Internacional de les Dones, i per reivindicar la visibilitat de la creació audiovisual femenina, el CCCB presenta aquest cap de setmana dues propostes. Per una banda, el Directed by Women i per l'altre, El nostre cos, el nostre sexe. Dissabte, el CCCB ofereix una selecció de curtmetratges de la festa internacional del cinema dirigit per dones, que porta per títol: Directed by Women. Amb aquest projecte, es vol demostrar que el cinema no és una qüestió de gènere. De les 11.00 a les 20.00 s'oferiran una desena de curtmetratges impulsats per dones al Hall del CCCB. L'entrada és completament gratuïta. El festival Directed by Women tornarà el setembre del 2019 per celebrar la seva cinquena edició. Faran circulars els nous curtmetratges per diverses ciutats de l'estat espanyol. Diumenge, el CCCB també ha programat una activitat relacionada. El Nostre cos, el nostre sexe és una sessió de tres films-retrats titllats de pionersen la representació d'històries femenines. Són unes filmacions íntimes, confessionals i en primera persona. Unes històries que no acostumen a veure la llum. Cara DeVito executa amb una càmera de vídeo un retrat de la seva àvia i la seva relació amb un marit violent. Janie's Janie segueix una dona de classe treballadora a Newark que decideix prendre les regnes de la seva vida després d'anys de maltractament físic i psicològic. I la cineasta Joyce Chopra parteix del naixement de la seva filla per exposar els conflictes entre la maternitat i la seva carrera. Aquesta sessió de cinema tindrà lloc a l'Auditori del CCCB el 10 de març a les 18.30. Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes
|
[
"Amb quin dia conflueixen les propostes del CCCB?",
"Què es reclama?",
"Què ofereix el CCCB?",
"Quina és la intenció de Directed by Women?",
"I què es posarà en escena?",
"Es tornarà a dur a terme aquest festival?",
"Quant costa l'accés?",
"On es podran veure les novetats cinematogràfiques?",
"En què consisteix El Nostre cos, el nostre sexe?",
"Com es caracteritzen aquestes produccions?",
"Què mostra, la filmació de Cara DeVito?",
"I la de Janie's Janie?",
"I Joyce Chopra, quina idea vol manifestar?",
"On podem veure aquest film?"
] |
{
"answer_end": [
171,
116,
253,
486,
588,
721,
624,
802,
994,
1108,
1218,
1381,
1513,
1599
],
"answer_start": [
0,
0,
118,
388,
488,
626,
590,
723,
868,
996,
1110,
1220,
1383,
1515
],
"input_text": [
"Amb el Dia Internacional de les Dones.",
"La visibilitat de la creació audiovisual femenina.",
"Presenta dues propostes: el Directed by Women i El nostre cos, el nostre sexe.",
"Demostrar que el cinema no és una qüestió de gènere.",
"Una desena de curtmetratges impulsats per dones al Hall del CCCB.",
"Sí.",
"És gratuït.",
"A diverses ciutats de l'estat espanyol.",
"És una sessió de tres films-retrats titllats de pionersen la representació d'històries femenines.",
"Són unes filmacions íntimes, confessionals i en primera persona, unes històries que no acostumen a veure la llum.",
"Un retrat de la seva àvia i la seva relació amb un marit violent.",
"Segueix una dona de classe treballadora a Newark que decideix prendre les regnes de la seva vida després de maltractament físic i psicològic.",
"Parteix del naixement de la seva filla per exposar els conflictes entre la maternitat i la seva carrera.",
"A l'Auditori del CCCB el 10 de març a les 18:30."
]
}
|
books
|
-No res. Gairebé cada vespre surto una estona a orejar-me. M'agrada.
Els dubtes d'En Llucià tan aviat creixien com minvaven. Contemplar la veïneta en aquella hora, en mig de la solitud del carrer, el commovia; pero el seu magí no cessava de barrinar a propòsit d'aquesta aparició extraordinària. Semblava un truc de dona maligna. Potser formava part d'un pla tenebrós!
Inhàbil per a ocultar les fluctuacions del seu esperit, a mitges paraules confessà a Berta el que li passava. Ella, amb una gravetat quasi pueril, li respongué que la seva germana tenia raó: calia que tots dos reprimissin la fuga de llurs sentiments. Per sa banda era resolta a fer-ho: des d'ara suspenia la correspondència i defugiria les entrevistes. Si anys a venir, quan fossin un home i una dona, seguien estimant-se, llavors seria temps de relligar les relacions.
En Llucià l'escoltava amb una pena pregoníssima, però no trobava pas el crit apassionat que podia aturar aquell torrent de projectes austers. Estava atuït, com davant d'una força fatídica. A penes tenia esma per a mormolar:
|
[
"Què li complau a la persona?",
"Com eren les seves angoixes?",
"Què l'entendreix?",
"Però què sospitava?",
"Amb qui es va sincerar?",
"Per què va confiar-se?",
"I què va dir, ella?",
"Com havia d'actuar ell?",
"Quan podrien reprendre la relació?",
"Amb quina condició, però?",
"Estava content en Llucià?",
"Què li passava?",
"Com es trobava?",
"Va parlar fort?"
] |
{
"answer_end": [
68,
125,
210,
370,
479,
479,
620,
722,
839,
839,
888,
981,
1028,
1063
],
"answer_start": [
1,
71,
127,
212,
371,
371,
481,
622,
724,
724,
841,
841,
983,
1030
],
"input_text": [
"Sortir una estona a orejar-se.",
"Tan aviat creixien com minvaven.",
"Contemplar la veïneta en aquella hora, en mig de la solitud del carrer.",
"Que semblava un truc de dona maligna i potser formava part d'un pla tenebrós.",
"Amb la Berta.",
"Perquè era inhàbil per a ocultar les fluctuacions del seu esperit.",
"Amb una gravetat quasi pueril, li respongué que la seva germana tenia raó: calia que tots dos reprimissin la fuga de llurs sentiments.",
"Des d'ara havia de suspendre la correspondència i defugir les entrevistes.",
"Quan fossin un home i una dona.",
"Si seguien estimant-se.",
"No.",
"No trobava pas el crit apassionat que podia aturar aquell torrent de projectes austers.",
"Atuït, com davant d'una força fatídica.",
"No, a penes tenia esma per a mormolar."
]
}
|
vilaweb
|
El secretari general de la Crida Nacional per la República i diputat de JxCat al parlament, Antoni Morral, ha assegurat que a curt termini és possible d'aconseguir un acord entre les forces sobiranistes que defineixi una estratègia unitària amb vista als mesos que vénen. En declaracions a Efe, ha admès que li reca que a hores d'ara encara no hi hagi una estratègia compartida per JxCat, ERC i la CUP, malgrat la gent a la presó, a l'exili i ‘un 155 que ens apliquen dia a dia de manera velada'. ‘Què més ens ha de passar perquè anem units?', ha dit Morral, que ha deplorat aquesta manca d'unitat ‘per a fer front d'una manera contundent i unitària a aquesta situació'. No obstant això, s'ha mostrat esperançat per les actuals converses de les forces sobiranistes amb l'objectiu de pactar un full de ruta amb vista a uns pròxims mesos en què hauran d'afrontar les possibles condemnes del Tribunal Suprem espanyol pel judici contra el procés. ‘Estic segur que trobarem junts el camí, la unitat. Hi ha els espais de diàleg perquè això sigui així pròximament', ha afirmat. La Crida proposa ‘desobediència civil organitzada i massiva' si hi ha condemnes Morral ha argumentat que una de les lliçons que cal extreure de l'1-O és que l'estat espanyol està disposat a tot per evitar que el poble de Catalunya pugui exercir el dret d'autodeterminació, de manera que considera lògic que el si de l'independentisme es debati sobre la manera com ha de continuar el procés per a fer efectiu el mandat del Primer d'Octubre. Malgrat reconèixer que aquest debat certament desconcerta la ciutadania, ha destacat que ara com ara es desenvolupa un ‘diàleg per a cercar la unitat estratègica'. ‘Estem en condicions que a curt termini pugui haver-hi una proposta d'acord estratègic per a continuar endavant', ha asseverat. Morral ha dit que per la Crida, com a actor polític sorgit de l'1-O, la prioritat no és de gestionar el poder autonòmic, sinó de conquerir el poder republicà, mentre que alguns uns altres partits ‘no tenen solament aquesta prioritat', quelcom que considera ‘molt legítim'.
|
[
"Quins càrrecs té Antoni Morral?",
"Què ha afirmat?",
"Què ha dit que li sabia greu?",
"Quina pregunta ha fet?",
"Per quin motiu demana que hi hagi unió?",
"En què confia?",
"Què ha proclamat?",
"Què suscita la Crida?",
"Segons Morral, quina ensenyança cal treure'n de l'1-O en cas que hi hagi reprovacions?",
"Llavors què creu que s'hauria de fer?",
"Què afirma que executen?",
"I què ha corroborat?",
"Quina primacia té, la Crida?",
"Què diu, però, d'altres grups polítics?"
] |
{
"answer_end": [
105,
270,
495,
557,
669,
941,
1069,
1131,
1342,
1509,
1673,
1801,
1960,
2074
],
"answer_start": [
0,
107,
272,
497,
563,
671,
943,
1071,
1132,
1344,
1584,
1675,
1803,
1872
],
"input_text": [
"És secretari general de la Crida Nacional per la República i diputat de JxCat al parlament.",
"Que a curt termini és possible d'aconseguir un acord entre les forces sobiranistes que defineixi una estratègia unitària amb vista als mesos que vénen.",
"Que a hores d'ara encara no hi hagi una estratègia compartida per JxCat, ERC i la CUP, malgrat la gent a la presó, a l'exili i un 155 que s'apliquen dia a dia de manera velada.",
"Que què més els havia de passar perquè vagin units.",
"Per a fer front d'una manera contundent i unitària a aquesta situació.",
"En les actuals converses de les forces sobiranistes amb l'objectiu de pactar un full de ruta amb vista a uns pròxims mesos en què hauran d'afrontar les possibles condemnes del Tribunal Suprem espanyol pel judici contra el procés.",
"Que està segur que trobaran junts el camí, la unitat; hi ha els espais de diàleg perquè això sigui així pròximament.",
"Desobediència civil organitzada i massiva.",
"Que l'estat espanyol està disposat a tot per evitar que el poble de Catalunya pugui exercir el dret d'autodeterminació.",
"Que el si de l'independentisme es debati sobre la manera com ha de continuar el procés per a fer efectiu el mandat del Primer d'Octubre.",
"Un diàleg per a cercar la unitat estratègica.",
"Que estan en condicions que a curt termini pugui haver-hi una proposta d'acord estratègic per a continuar endavant.",
"Conquerir el poder republicà.",
"Que no tenen solament aquesta prioritat, quelcom que considera molt legítim."
]
}
|
books
|
Més que admiració de deixeble, era fervor de creient el que sentia en Jan Oriol pel «poeta dels humils», perquè, com passa tantes vegades en la comunicació intel·lectual, l'entusiasme per l'escriptor havia acabat per convertir-se en amor per l'home íntim. En Terenci Dasca no podia ser el literat indiferent que fa ofici de la seva inspiració elaborant una obra divorciada dels seus actes, sinó el poeta sencer que concorda l'obra i la vida interior, sent artista i apòstol tot d'una peça. Ja és cosa gran i meravellosa predicar a la gent per mitjà de cants i odes, però encara és més gran i prodigiós afegir-hi la formosura dels exemples!
* * *
Per això en Jan no en tenia prou amb la lectura dels poemes dictats pel mestre; no se'n sabia acontentar d'aquelles pàgines amoroses… necesitava quelcom més directe i immediat, li calia acostar-se a l'ídol, venerar-lo cara a cara, fer-lo objecte personal de la seva adoració.
-Si pogués veure'l! Si pogués conèixer-lo! Si pogués parlar-li!- pensava contínuament. -¡Si un dia conseguís la gràcia de que m'escoltés els meus pobres versos!… perquè… ¡ves si és estrany! que els papers que no he llegit mai a ningú, a n'Ell sento desig de llegir-los-hi…
Cada cop que baixava a ciutat, que era molt poques vegades, emprenia el viatge amb la intenció fermíssima d'anar a visitar al famós poeta; però com era tan feble d'esperit, no gosava a realitzar el propòsit. Tot el més a que s'arriscava era a fer com els enamorats vergonyosos: contemplar des de fora la casa a on habita la princesa dels seus amors. Passava pel carrer del poeta; mirava, extasiat, l'edifici d'aspecte senyorial; alçava els ulls a finestres i balcons… i se'n tornava a la vileta, després d'haver comprat, com per a aconsolar-se, una que altra fotografia del gran home, entre les que veia per quioscos i aparadors.
Per cert, que la primera vegada que va tenir a la vista una d'aquells imatges, va romandre un xic sorprès de l'aspecte brau i ferm que presentava el poeta. Sense saber per què, ell se l'havia figurat un home pàl·lid, xuclat de galtes, cara llarg… i li sortia un tipus sanguini, amb unes carns fortes, uns llavis molsuts i coll de toro, que denotaven exuberàncies de vida. Aquell contrast entre la figura somniada i el personatge retratat el va sobtar de cop i volta… però no va ésser més que cosa d'un moment, perquè passada la primera impressió ell mateix se'n va riure a tutiplè d'aquelles aprensions romàntiques, i va acabar pensant que realment havia d'ésser de temperament fort, vigorós ple de saba i ple de vida, l'home que s'atrevia a fer la causa dels desheredats davant d'una societat coquina i avara, armada fins a les dents contra tota reivindicació humanitària que pogués arrebassar-li un privilegi.
|
[
"Què experimentava, en Jan Oriol, respecte al poeta dels humils?",
"Per quin motiu?",
"Com era l'autor Terenci Dasca",
"Què s'afirma que és admirable?",
"Era suficient, pel Jan, el recital poètic del mestre?",
"I doncs, què li mancava?",
"Què sospesava de manera constant?",
"Hi anava habitualment, a la ciutat?",
"Què feia cada vegada que hi anava?",
"Però, ho aconseguia?",
"Així doncs, què feia, com a molt?",
"Com es reconfortava?",
"Com era, físicament, el poeta?",
"Com és que el noi es va sorprendre, al veure el seu aspecte real?",
"I d'acord amb la imatge, com va pensar que seria el poeta?"
] |
{
"answer_end": [
103,
254,
488,
638,
778,
920,
1194,
1253,
1332,
1401,
1689,
1823,
2195,
2070,
2735
],
"answer_start": [
0,
31,
256,
490,
646,
646,
922,
1195,
1195,
1195,
1403,
1665,
1904,
1904,
2443
],
"input_text": [
"Era fervor de creient.",
"Perquè, com passa tantes vegades en la comunicació intel·lectual, l'entusiasme per l'escriptor havia acabat per convertir-se en amor per l'home íntim.",
"Era un poeta sencer que concorda l'obra i la vida interior, sent artista i apòstol tot d'una peça.",
"Predicar a la gent per mitjà de cants i odes, però encara ho és més afegir-hi la formosura dels exemples.",
"No.",
"Quelcom més directe i immediat, li calia acostar-se a l'ídol, venerar-lo cara a cara, fer-lo objecte personal de la seva adoració.",
"Que si pogués veure'l, conèixer-lo, parlar-li, si un dia conseguís a gràcia de que li escoltés els seus pobres versos, perquè, és estrany, que els papers que no ha llegit mai a ningú, a ell sent desig de llegir-los-hi.",
"No.",
"Emprenia el viatge amb la intenció fermíssima d'anar a visitar al famós poeta.",
"No.",
"Tot el més a que s'arriscava era a fer com els enamorats vergonyosos: contemplar des de fora la casa a on habita la princesa dels seus amors; passava pel carrer del poeta; mirava, extasiat, l'edifici d'aspecte senyorial; alçava els ulls a finestres i balcons i se'n tornava a la vileta.",
"Es comprava una que altra fotografia del gran home, entre les que veia per quioscos i aparadors.",
"Era un tipus sanguini, amb unes carns fortes, uns llavis molsuts i coll de toro, que denotaven exuberàncies de vida.",
"Perquè se l'havia figurat un home pàl·lid, xuclat de galtes, cara llarg.",
"Va pensar que realment havia d'ésser de temperament fort, vigorós ple de saba i ple de vida, l'home que s'atrevia a fer la causa dels desheredats davant d'una societat que coquina i avara, armada fins a les dents contra tota reivindicació humanitària que pogués arrebassar-li un privilegi."
]
}
|
books
|
Cada vegada que hi passava per aquell camp de fajol, tenia de parar-s'hi… Que n'era de blanc!… I com ressaltava en la blavor intensa d'aquelles tardes d'octubre, tèbies i humides, en que tot semblava rentat per una mà cuidadosa! Sota aquell cel d'un blau plomós, en el concert uniforme de colors que les voltava, les flors del fajol, petites, diminutes, semblaven una munió d escarbatons blancs, que planessin a flor de terra, sobre la verdor envellutada de ses pròpies fulles. I ella s'hi encantava!… Un xic més enllà, ja no es distingien fulles ni flors, ja es confonia tot en una tofa molsuda i blanquinosa… I aquella tofa s'estenia lluny… lluny… i tot hi era blanc.
Qui sap quan se la mirava, el que aquella blancor li deia!… Qui sap, mentre parada allà al davant passava estones i estones, les frisanses noves que trasbalsaven son cor de verge!… Qui sap els desigs que en el despertament de sa carn pura, mai tocada, encenia la vista d'aquella flonjor blanca, d'aquelles flors purissimes que -ella ho sabia prou- encara no es toquen, cauen escaldades!…
I quan ja fosquejava, quan solitàriament s'esparpellaven les primeres estrelles, ella se n'anava. Se n'anava per la blavor amoratada de cap-al-tard, muntanya amunt, pels camins deserts cap a casa seva, mirant sempre al fons del sot aquella clapa blanca que boirejava, esbarrellant-se poc a poc, fins a quedar com fumerola blanca, encalmada al fons de la nit.
I heu's aquí que un dia, mentre se'l mirava aquell fajol, son pit començà a agitar-se en descompassades ondulacions… son respir es trencava, mentre sos llavis, vibrants i fins, es colorejaven d'un vermell acarminat i els seus ulls brillaven, brillaven fixos allí, en aquell llençol de puríssima blancor que l'atreia, que la fascinava…
De sobte, com arrencant-se d'aquell encís, mirà a l'entorn, amb ulls esbarriats: tot era sol; al lluny la plana s'adormia, emboirant-se poc a poc; sols de tant en tant una ratxa d'aire, fresca i humitosa, s'hi esbandia de ample a ample, passant calladament. Llavors va escoltar… Res: ni una remor; al cap de bella estona es sentí el cant d'una cugullada mig apagat, allà baix, al lluny de tot…
Ella féu un sospir fondo, molt fondo, passant-se una mà pel front; va tornar a mirar tot l'horitzó… després clavà els ulls al fajol, i llensà un xisclet. Hauria jurat que tota aquella flonjor blanca es reinflava com una ona que avancés cap a ella i s'estremís al morir en una d'aquelles esgarrifances dolcíssimes que la sacsejaven de cap a peus… I tingué por. Llençà un xisclet i va fugir de pressa, de pressa, per la blavor de cap-al-tard, muntanya amunt, sense girar-se en darrera…
Però l'endemà hi va tornar… hi va tornar manyaga, tota freda de mans; clavà els ulls en aquella tofa puríssima i d'esma, sense ni donar-se'n compte, tots els pellingots que la cubrien tombaren marcits als seus peus… Varen caure abatuts com cossos sense ànima, i trepitjant son abatiment, es va alçar viva i triomfant sa nuesa sencera, tota blanca i rosada, en la blancor del fajol.
|
[
"On tenia necessitat d'aturar-se?",
"Com era el paisatge?",
"La protagonista és una noia?",
"Què es pregunta el narrador?",
"S'hi quedava gaire temps?",
"Què més es pregunta?",
"Quan se'n retornava la noia?",
"Com era, la llum, en aquells moments?",
"Què no perdia de vista?",
"Què va passar, un dia, tot observant el camp?",
"Què va fer en despertar-se de l'encantament?",
"I què va veure?",
"Va sentir alguna cosa?",
"Què li va semblar veure?",
"Com va reaccionar?",
"Què va esdevenir-se, l'endemà?"
] |
{
"answer_end": [
72,
476,
499,
727,
793,
1055,
1154,
1205,
1324,
1750,
1831,
2008,
2144,
2490,
2628,
3010
],
"answer_start": [
0,
0,
480,
670,
746,
730,
1058,
1156,
1260,
1417,
1752,
1833,
2010,
2300,
2506,
2630
],
"input_text": [
"En aquell camp de fajol.",
"Era blanc, ressaltava la blavor intensa d'aquelles tardes d'octubre, tèbies i humides, en que tot semblava rentat per una mà cuidadosa; sota aquell cel d'un blau plomós, en el concert uniforme de colors que les voltava, les flors del fajol, petites, diminutes, semblaven una munió d'escarbatons blancs, que planessin a flor de terra, sobre la verdur envellutada de ses pròpies fulles.",
"Sí.",
"Què li deia aquella blancor qual se la mirava.",
"Sí.",
"Quines frisanses trasbalsaven son cor de verge, quins desigs que en el despertament de sa carn pura, mai tocada, encenia la vista d'aquella flonjor blanca, d'aquelles flors purissimes que encara no es toquen, cauen escaldades.",
"Quan ja fosquejava, quan solitàriament s'esparpellaven les primeres estrelles.",
"D'un color blau amoratat.",
"Aquella clapa blanca que boirejava, esbarrellant-se poc a poc.",
"Son pit començà a agitar-se en descompassades ondulacions, son respir es trencava, mentre sos llavis vibrants i fins, es colorejaven d'un vermell acarminat i els seus ulls brillaven, brillaven fixos allí, en aquell llençol de puríssima blancor que l'atreia, que la fascinava.",
"Mirà a l'entorn, amb ulls esbarriats.",
"Que tot era sol; al lluny la plana s'adormia, emboirant-se poc a poc; sols de tant en tant una ratxa d'aire, fresca i humitosa, s'hi esbandia de ample a ample, passant calladament.",
"Res, ni una remor; al cap de bella estona es sentí el cant d'una cugullada mig apagat, allà baix, al lluny de tot.",
"Que tota aquella flonjor blanca es reinflava com una ona que avancés cap a ella i s'estremís al morir en una d'aquelles esgarrifances dolcíssimes que la sacsejaven de cap a peus.",
"Llençà un xisclet i va fugir de pressa, de pressa, per la blavor de cap-al-tard, muntanya amunt, sense girar-se en darrera.",
"Hi va tornar, tota manyaga, tota freda de mans; clavà els ulls en aquella tofa puríssima i d'esma, sense ni donar-se'n compte, tots els pellingots que la cubrien tombaren marcits als seus peus; varen caure abatuts com cossos sense ànima, i trepitjant son abatiment, es va alçar viva i triomfant sa nuesa sencera, tota blanca i rosada, en la blancor del fajol."
]
}
|
bios
|
Cristina Puig i Vilardell (Barcelona, 30 d'agost de 1972) és una periodista catalana.
Llicenciada en Ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha treballat en les emissores de ràdio Ràdio 4, Cadena SER, COPE i Catalunya Ràdio, a més de RAC1. A l'estiu de l'any 2006, va dirigir i presentar el programa El món a RAC1, on va conduir l'informatiu matinal, va presentar la tertúlia política i va realitzar les entrevistes polítiques i socials. En aquesta emissora també va presentar, dirigir i col·laborar a L'hora del pati.
Durant 5 anys va estar col·laborant i presentant en El club a Televisió de Catalunya. L'estiu del 2007, va presentar El club d'estiu, dirigit per Eloi Vila. Va col·laborar en el programa Jo vull ser, amb Albert Om, Beth Rodergas i el Teatre de Guerrilla, entre altres.
En finalitzar El club, el dia 17 de juliol de 2009 en el seu programa 1000, després de l'estiu, es va incorporar a Televisió Espanyola, i presentà el programa de debat sociopolític 59 segons des del 2008, sota la direcció de Francesc Cruanyes, inicialment a La 2 cada dimarts, i a partir del 2011 en la nova temporada a la 1 als dijous fins al 5 d'abril del 2012. Dirigeix i presenta Gent de paraula, els dimecres a les 20:30h a La 2, un programa d'entrevistes.
Cristina Puig també ha presentat diverses gales finals de temporada de El cor de la ciutat amb Albert Om i Màbel Martí, la primera edició dels Premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català amb Pol Marsà i els Premis Sant Jordi, acompanyada de Toni Garrido.
El 12 d'abril de 2012 inicia amb l'antic equip del 59 segons el programa El debat de La 1. El 2013 va rebre el premi Bones Pràctiques de Comunicació No Sexista, que entrega l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya.
El gener de 2015 fou acomiadada de TVE Catalunya, segons l'empresa per causes disciplinàries, tot i que en la vista judicial es va declarar l'acomiadament com improcedent.
Des de juny de 2015 és la nova directora de Comunicació i Premsa de RBA Llibres. El juny del 2017 s'ha anunciat que la temporada 2017-2018 presentarà la segona hora del Catalunya vespre de Catalunya Ràdio.
A principis de gener del 2019, TV3 va anunciar que Cristina Puig seria la presentadora del programa Preguntes freqüents, en substitució de Laura Rosel. El 2020-2021 va presentar les campanades de TV3 amb Lídia Heredia i Helena Garcia Melero, emeses des del parc del Tibidabo de Barcelona.
|
[
"Per què és coneguda Cristina Puig i Vilardell?",
"Què va estudiar?",
"Amb quines emissores ha col·laborat?",
"Quina tasca va dur a terme durant l'estiu del 2006?",
"I què més?",
"Quin deure ha tingut al programa El club?",
"I a la programació de Jo vull ser, amb qui va coincidir?",
"Què va fer, en acabar El club?",
"Qui dirigia el programa?",
"Quina ocupació té a Gent de paraula?",
"Què és?",
"De quines festes ha sigut presentadora?",
"Quin guardó va obtenir?",
"Què dirigeix?",
"Quina feina té, ara, a TV3?"
] |
{
"answer_end": [
84,
168,
267,
465,
546,
632,
815,
1007,
1059,
1250,
1277,
1533,
1754,
2007,
2253
],
"answer_start": [
0,
86,
170,
269,
467,
548,
705,
817,
955,
1181,
1181,
1279,
1626,
1928,
2134
],
"input_text": [
"Per ser una periodista catalana.",
"Ciències de la comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona.",
"A Ràdio 4, Cadena Ser, COPE, Catalunya Ràdio i RAC1.",
"Va dirigir i presentar el programa El món a RAC1, on va conduir l'informatiu matinal, va presentar la tertúlia política i va realitzar les entrevistes polítiques i socials.",
"També va presentar, dirigir i col·laborar a L'hora del pati.",
"Hi ha col·laborat i l'ha presentat.",
"Amb Albert Om, Beth Rodergas i el Teatre de Guerrilla, entre altres.",
"Es va incorporar a Televisió Espanyola, i presentà el programa de debat sociopolític 59 segons.",
"Francesc Cruanyes.",
"El dirigeix i el presenta.",
"Un programa d'entrevistes.",
"A diverses gales finals de temporada de El cor de la ciutat, la primera edició dels Premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català i els Premis Sant Jordi.",
"El premi Bones Pràctiques de Comunicació No Sexista, que entrega l'Associaciód e Dones Periodistes de Catalunya.",
"Comunicació i Premsa de RBA Llibres.",
"És presentadora del programa Preguntes freqüents."
]
}
|
books
|
Darrera els turonells hi havia batusses. Alguns vailets de Cassanelles, en sortir d'estudi, havien anat a cercar bronquina als de Vilavessant, que solien anar a jugar per aquells indrets. Les dues bandades enemigues havien anat a cops de roc; el gran d'en Bartra n'havia arreplegat un a la clepsa, i se n'havia anat, bo i corrent, a contar-ho al seu pare; un dels xicots de l'altre poble s'havia presentat al seu amb el cap sagnós; els homes fets s'havien ficat a la brega; i ben aviat la petita prada que s'estenia a l'altra banda dels dos turonells havia sigut convertida en un camp de batalla. I havien ressonat alguns trets de pistola… i havien relluït les fulletes d'alguns ganivets… i els combatents s'havien embriagat a la vista de la sang i semblaven que volguessin trossejar-se els uns als altres.
I el menut Galderic s'havia trobat a les batusses, i rabiós com estava contra tots els que malparlaven d'ell i del seu pare, s'havia encegat fins al punt d'agafar la davantera a tota la colla de vilavessanencs per plantar cara als esperitats de Cassanelles.
-Pit i ronyons!- cridava en Jan, foll de ràbia, com si fos el comandant dels batissers del seu poble. -No n'ha de quedar rastre, d'aquesta mala sangonetat!
Una acció d'avançament, un instant de dubte i alguns trets gairebé escapats de les pistoles dels de Cassanelles; un home caient malferit, un moment de confusió i un llampec de ràbia dels de Vilavessant; una flamarada d'odi encenent més i més els uns i els altres; una barreja de cossos que s'arrapen i s'esbardufeixen, de gemecs que es topen amb malediccions, d'esgarips que es veuen ofegats per l'espetec de les armes llargues, varen seguir a les paraules d'en Bartra, que, enardit per la lluita, avançava cap als contraris bo i engrapant amb la destra una picassa i amb l'altra mà una grossa pistola.
-Sota terra siguis, maleït bord!- va cridar sobtadament.
Va agafar per un braç el menut Galderic, bo i llançant la pistola; i aixecant en sopols l'infant, va esbardellar-li la testa amb un cop de picassa, mentre la campana de Cassanelles, que començava a tocar a somatent, feia fugir desbandats molts dels que es batien.
I el menut Galderic va quedar estès al mig d'un bassal de sang. I en Jan, en veure que encara es bellugava, va trepitjar-lo rabiosament, com i si volgués esbravar-se, en el cos del fill, de la rancúnia que sentia pel pare. I, horroritzats de la feta, els batissers varen fer-li rotllo, fugint d'ací d'allà, com ànimes en pena.
Per últim va lassar-se, va donar l'últim cop de peu a aquell cos espellifat, va bleixar amb força, i va exclamar, amb goig:
|
[
"Què hi havia passades les elevacions?",
"Per què?",
"Què li va passar a en Bartra?",
"Com és que va acabar en conflicte?",
"Van usar armes?",
"Com estava en Galderic?",
"I en Jan, què cridava?",
"Hi va haver lesionats?",
"Com s'estava comportant en Bartra?",
"Què va bramar, de sobte, en Bartra?",
"I què va fer?",
"Com va restar, Galderic?",
"Per què el va aixafar en Jan?",
"Què van fer els altres conflictius?",
"Quines coses va fer, per acabar?"
] |
{
"answer_end": [
39,
186,
354,
595,
687,
1063,
1220,
1357,
1822,
1879,
2143,
2207,
2366,
2470,
2570
],
"answer_start": [
0,
41,
243,
356,
599,
807,
1065,
1334,
1680,
1824,
1881,
2145,
2211,
2371,
2472
],
"input_text": [
"Batusses.",
"Perquè alguns vailets de Cassanelles, en sortir d'estudi, havien anat a cercar bronquina als de Vilavessant, que solien anar a jugar per aquells indrets.",
"Va arreplegar un cop a la clepsa, i se n'havia anat, bo i corrent, a contar-ho al seu pare.",
"Perquè un dels xicots de l'altre poble s'havia presentat al seu amb el cap sagnós; els homes fets s'havien ficat a la brega; i ben aviat la petita prada que s'estenia a l'altra banda dels dos turonells havia sigut convertida en un camp de batalla.",
"Sí.",
"Rabiós contra tots els que malparlaven d'ell i del seu pare.",
"Pit i ronyons i que no havia de quedar rastre d'aquesta mala sangonetat.",
"Sí.",
"Enardit per la lluita, avançava cap als contraris bo i engrapant amb la destra una picassa i amb l'altra mà una grossa pistola.",
"Sota terra siguis, maleït bord!",
"Va agafar per un braç el menut Galderic, bo i llançant la pistola; i aixecant en sopols l'infant, va esbardellar-li la testa amb un cop de picassa, mentre la campana de Cassanelles, que començava a tocar somatent, feia fugir desbandats molts dels que es batien.",
"Estès al mig d'un bassal de sang.",
"Perquè volia esbravar-se, en el cos del fill, de la rancúnia que sentia pel pare.",
"Van fer-li rotllo, fugint d'ací d'allà, com ànimes en pena.",
"Va lassar-se, va donar l'últim cop de peu a aquell cos espellifat i va bleixar amb força."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia romana, Lavínia era filla de Latinus i Amata, única hereva al tron de la regió del Latium. Es va casar amb el troià Enees.
Com a única hereva, Lavínia tenia molts pretendents, i fou Turnus, rei dels rútuls, el preferit de la reina mare. Latinus va ser advertit per Faunus a través d'un somni que la seva filla no s'havia de casar amb Turnus. En el somni, un oracle li deia que arribaria un home per la mar i si es casava amb ell, la seva descendència governaria tota la Terra.
La primera part de la predicció es va complir quan va arribar una colla de troians dirigits per Enees i van demanar permís a Latinus per establir-se a les seves terres. Lavínia es va apropar a un altar per fer ofrenes als déus i llavors els seus cabells es van inflamar, fet que el seu pare va interpretar com un senyal diví i, recordant el somni, va oferir matrimoni a Enees amb Lavínia.
Turnus es va sentir menyspreat i els va declarar la guerra. Els troians en van resultar vencedors gràcies a l'ajuda de la mare divina d'Enees, Venus. En el temps de pau que va seguir, Enees va edificar una ciutat en honor de la seva esposa, Lavinium.
De les relacions mantingudes amb Enees, Lavínia va donar a llum un fill pòstum, Silvius, el qual va succeir Ascani en el tron dels llatins.
Segons Titus Livi, Lavínia i Enees van tenir un altre fill, anomenat Ascani, però quan va morir el pare el noi era massa menut per a governar i la mare es va fer càrrec de la regència.
Lavínia i el seu pare Latinus són uns els personatges que pateixen en l'Infern (La Divina Comèdia) de Dant.
|
[
"Qui eren els pares de Lavínia?",
"D'acord amb quina creença?",
"Lavínia tenia germans?",
"Amb qui va contraure matrimoni?",
"Quin altre pretendent tenia ella?",
"Per què no s'hi va casar?",
"Què va afirmar el presagi del seu ensomni?",
"Com va saber, Latinus, que Enees era el marit indicat per la seva filla?",
"Com va voler venjar-se, Turnus?",
"Amb quina protecció van comptar els troians?",
"Què va construir, Enees, per elogiar la seva esposa?",
"Qui va succeir Ascani en el tron dels llatins?",
"Què afirma, Titus Livi?",
"A La Divina Comèdia de Dant, on trobem a Lavínia i a Latinus?"
] |
{
"answer_end": [
64,
64,
109,
141,
255,
495,
495,
884,
944,
1034,
1135,
1275,
1460,
1568
],
"answer_start": [
28,
0,
28,
111,
143,
257,
362,
497,
886,
946,
1036,
1137,
1277,
1462
],
"input_text": [
"Latinus i Amata.",
"Amb la mitologia romana.",
"No.",
"Amb el troià Enees.",
"Tornus, el rei dels rútuls.",
"Perquè Latinus va ser advertit per Faunus a través d'un somni que la seva filla no s'havia de casar amb Turnus.",
"Que arribaria un home per la mar i si es casava amb ell, la seva descendència governaria tota la terra.",
"Va arribar una colla de troians dirigits per Enees i van demanar permís a Latinus per establir-se a les seves terres; Lavínia es va apropar a un altar per fer ofrenes als déus i llavors els seus cabells es van inflamar, fet que Latinus va interpretar com un senyal diví i, recordant el somni, va oferir matrimoni a Enees amb Lavínia.",
"Els va declarar la guerra.",
"Amb la de la mare divina d'Enees, Venus.",
"Una ciutat.",
"El fill pòstum, Silvius.",
"Que Lavínia i Enees van tenir un altre fill, anomenat Ascani, però quan va morir el pare el noi era massa menut per a governar i la mare es va fer càrrec de la regència.",
"Patint a l'infern."
]
}
|
books
|
-Ai, jo no ho sé, no ho sé! A dalt de casa hi ha un senyor empleat, que diu que ara els metges de la reina han enviat a demanar uns papers per arreglar-ho… Com que diu que això és cosa de l'inglès…
-No hi sé res, però ja ho crec. No la deixaran medrar mai a Barcelona aquests estrangerots!
-Ai, Déu hi faci més que nosaltres! ¡Ja li dic jo que estem ben posats!
-Ah! és el que jo dic; serà el que Nostre Senyor vulgui: vel'hi aquí.
-Li dic que pocs períodes hi ha més hermosos, des del punt de vista de l'estudi econòmic. Després de la crisis monetària, ix la industrial tot seguit, i a penes la gent indiferent a la ciència s'abandona a l'esperança d'un temps normal, ve el còlera a brindar-nos datos que redoblen lo complexe i interessant de la qüestió. Si la malaltia es desenrotlla amb les degudes proporcions que la ciència té dret d'esperar, tindrem la sort d'experimentar fins a quin punt són certes moltes teories dubtoses.
-Jo, des de la guerra dels Estats Units tinc fet un estudi sobre el decreixement de la població americana i sa influència en l'Europa occidental; mes per a que les deduccions meves resultin certes, necessito una mortalitat molt forta, i ¿què vol que li digui? tinc por que aquest còlera serà molt fluix i no confirmarà pràcticament els meus datos. Al principi em vaig animar amb la confiança de que fes alguns estragos en tota la costa de Llevant, que era cosa que em convenia molt per al meu objecte; mes si l'enfermetat segueix amb aquesta insignificància me catxifollarà: tindré de refer el llibre que em costa cinc anys de treball… i fóra llàstima.
-Ca, no tingui por, ja apretarà, ja! Jo tinc preparat un folleto, i així que comenci a morir gent pels barris d'arrabal, demostraré fins a l'evidència la imperiosa necessitat de posar un correctiu a la desatentada procreació de la classe proletària.
|
[
"Qui hi ha a sobre de l'habitatge?",
"Què afirma aquest home?",
"De qui profereix que és la responsabilitat?",
"Què li respon l'altre interlocutor?",
"A qui demana ajuda el parlant?",
"Quina asseveració fa respecte a l'economia?",
"Què podran contrastar, si l'afecció segueix el camí correcte?",
"L'altre conversador quina investigació diu que va fer?",
"Què necessita per tal que les seves sospites es facin realitat?",
"Creu que la situació serà favorable per a aquestes conclusions?",
"Quant temps va trigar en fer l'informe?",
"L'altre conversador què diu que té a punt?",
"I quina finalitat té?"
] |
{
"answer_end": [
66,
154,
196,
289,
326,
756,
932,
1078,
1167,
1507,
1568,
1651,
1835
],
"answer_start": [
28,
46,
156,
199,
293,
435,
758,
939,
1080,
1194,
1509,
1624,
1624
],
"input_text": [
"Un senyor empleat.",
"Que ara els metges de la reina han enviat a demanar uns papers per arreglar-ho.",
"De l'inglès.",
"Que no hi sap res, però ja s'ho creu; que no la deixaran medrar mai a Barcelona aquests estrangerots.",
"A Déu.",
"Que hi ha pocs períodes més hermosos, des del punt de vista de l'estudi econòmic; després de la crisis monetària, ix la industrial tot seguit, i a penes la gent indiferent a la ciència s'abandona a l'esperança d'un temps normal, ve el còlera a brindar-nos datos que redoblen lo complexe i interessant de la qüestió.",
"Fins a quin punt són certes moltes teories dubtoses.",
"Sobre el decreixament de la població americana des de la guerra dels Estats Units i sa influència en l'Europa occidental.",
"Una mortalitat molt forta.",
"No.",
"Cinc anys.",
"Un folleto.",
"Així que comenci a morir gent pels barris d'arrabal, demostrarà fins a l'evidència la imperiosa necessitat de posar un correctiu a la desatendada procreació de la classe obrera."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.