source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
mitologia
|
L'Àliga de la Ciutat de Lleida és un element cultural amb forma d'àliga, propietat del Grup Cultural Garrigues Lleida, entitat cultural fundada l'any 1986. L'Agrupació de Portadors de l'Àliga de la Ciutat de Lleida s'encarrega d'acompanyar la peça i vesteix la indumentària tradicional catalana (barretina i faixa). Aquesta peça, carregada des de l'interior per un membre de l'Agrupació, es va fer el 30 de setembre de 2001 per lluir-la en representació de Lleida (el Segrià). L'Àliga, de funcionalitat protocol·lària, disposa de dos "Balls de respecte" amb una tornada similar, però de duració de diferent (un de curt i un de llarg), que s'interpreten a tall de salutació o com a dansa de lluïment. La composició d'una de les peces va ser recuperada dels arxius del llibre d'orgue de la Catedral de Lleida i l'altre, va ser composta pel lleidatà Francesc Escartín.
L'Àliga de Lleida, obra de Sergi Herrera i Agustí Ortega, va sortir per primer cop a la diada de Corpus del 2001, i va ser anomenat pel batlle d'aquell moment a la Ciutat de Lleida, Antoni Siurana i Zaragoza. L'element participa en el seguici tradicional de Corpus acompanyat dels seus portadors i acompanyants, i en els seguicis i cercaviles de la festa major de Sant Anastasi, l'11 de maig i la diada de Sant Miquel, el 29 de setembre. L'abril de 2011, el Grup Cultural Garrigues organitzà l'acte central amb motiu de la commemoració dels 10 anys de l'Àliga. La plaça de la Catedral, la Paeria i tot l'eix comercial de la ciutat comptaren amb la presència de prop de 15 grups de bestiari festiu i tradicional de les terres de Lleida, Tarragona i Barcelona.
El Grup Cultural Garrigues neix els anys 1980 a l'edifici Garrigues de Lleida realitzant activitats juvenils, i l'entitat ha recuperat, fomentat i creat elements tradicionals, com l'Àliga, conjunt geganter o elements del bestiari tradicional com les festes de Corpus a Lleida.
|
[
"Què és L'Àliga de la Ciutat de Lleida?",
"A qui pertany?",
"Es va fundar als anys 80?",
"Quines són les tasques de l’Agrupació de Portadors de l'Àliga?",
"Quina és la vestimenta de Catalunya?",
"Com se sol transportar?",
"A quin any es va fer l’àliga?",
"Amb quin objectiu?",
"De quina manera s’exhibeix?",
"Qui va ser l’autor de la música que l’acompanya?",
"Quins són els autors de l’àliga?",
"Qui la va batejar?",
"A quins events participa l’Àliga de Lleida?",
"Com va ser l'acte de celebració dels seus 10 anys?",
"De què s'ha encarregat el Grup Cultural Garrigues?"
] |
{
"answer_end": [
71,
117,
154,
294,
314,
387,
424,
476,
699,
865,
923,
1074,
1304,
1625,
1902
],
"answer_start": [
0,
0,
73,
156,
250,
317,
317,
389,
520,
701,
867,
983,
1077,
1360,
1739
],
"input_text": [
"Un element cultural amb forma d'àliga.",
"Al Grup Cultural Garrigues Lleida.",
"Sí.",
"Acompanyar la peça i vestir-la amb la indumentària tradicional catalana.",
"La barretina i la faixa.",
"És carregada des de l'interior per un membre de l'Agrupació.",
"A l'any 2001.",
"Per lluir-la en representació de Lleida (el Segrià).",
"Fa dos Balls de respecte amb una tornada similar, però de duració de diferent (un de curt i un de llarg), que s'interpreten a tall de salutació o com a dansa de lluïment.",
"La composició d'una de les peces va ser recuperada dels arxius del llibre d'orgue de la Catedral de Lleida i l'altre, va ser composta pel lleidatà Francesc Escartín.",
"Sergi Herrera i Agustí Ortega.",
"El batlle d'aquell moment a la Ciutat de Lleida, Antoni Siurana i Zaragoza.",
"En el seguici tradicional de Corpus acompanyat dels seus portadors i acompanyants, i en els seguicis i cercaviles de la festa major de Sant Anastasi, l'11 de maig i la diada de Sant Miquel, el 29 de setembre.",
"La plaça de la Catedral, la Paeria i tot l'eix comercial de la ciutat comptaren amb la presència de prop de 15 grups de bestiari festiu i tradicional de les terres de Lleida, Tarragona i Barcelona.",
"Ha recuperat, fomentat i creat elements tradicionals, com l'Àliga, conjunt geganter o elements del bestiari tradicional com les festes de Corpus a Lleida."
]
}
|
vilaweb
|
El president del parlament flamenc, Jan Peumans, ha reiterat les crítiques contra l'estat espanyol. Ha dit que l'empresonament dels presos polítics és ‘inadmissible'. I ha afegit: ‘El govern espanyol és incapaç de complir les condicions per a formar part d'una Europa democràtica.' Peumans va desfermar una crisi diplomàtica entre Bèlgica i Espanya quan va enviar una carta a la presidenta Forcadell a la presó del Mas d'Enric. En la carta, expressava les mateixes opinions. Tot seguit, el ministre d'Afers Estrangers espanyol, Josep Borell, va cridar a consultes l'ambaixador belga a Madrid. ‘Tancar polítics és un acte de violència', ha dit Peumans, que ha participat en la inauguració d'una exposició sobre el procés al parlament flamenc. L'exhibició, a càrrec de la fotògrafa Dolors Gibert i el periodista Carles Gorb, recull els moments clau del procés d'ençà del 2010. Així mateix, Peumans ha fet referència a la violència policíaca durant el primer d'octubre: ‘Les veritables urnes democràtiques són el símbol de la voluntat del poble i, per tant, la violència és totalment fora d'ordre quan parlem del naixement de la democràcia.' En referència a Carmen Forcadell, ha dit: ‘És inadmissible que faci gairebé un any que és rere els barrots, separada de la seva família i dels seus amics, perquè ha intentat exercir un dret democràtic.' Sobre l'empresonament i l'exili de la resta del govern, ha dit que era ‘xocant'.
|
[
"Qui és Jan Peumans?",
"Què ha repetit?",
"Com ha definit aquest fet?",
"De quina manera qualifica al govern d’Espanya?",
"Com va fer Peumans que es creés una crisi diplomàtica entre Bèlgica i Espanya?",
"Què hi deia a aquell document?",
"Qui va reclamar a Peumans a Madrid?",
"En quin acte ha col·laborat Peumans?",
"Què s’hi exhibeix?",
"Quin fet ha portat a la memòria?",
"Com descriu les urnes?",
"I la violència?",
"Què ha comentat sobre Carme Forcadell?",
"Quina causa ha dit que havia defensat ella?",
"De quina forma ha descrit la situació dels altres membres del govern?"
] |
{
"answer_end": [
47,
98,
165,
279,
426,
473,
591,
740,
873,
965,
1041,
1136,
1292,
1339,
1421
],
"answer_start": [
0,
36,
100,
181,
282,
428,
487,
643,
742,
888,
968,
1055,
1139,
1301,
1342
],
"input_text": [
"El president del parlament flamenc.",
"Les crítiques contra l'estat espanyol.",
"Com a inadmissible.",
"Dient que és incapaç de complir les condicions per a formar part d'una Europa democràtica.",
"Va enviar una carta a la presidenta Forcadell a la presó del Mas d'Enric.",
"Expressava les mateixes opinions.",
"El ministre d'Afers Estrangers espanyol, Josep Borell.",
"En la inauguració d'una exposició sobre el procés al parlament flamenc.",
"Recull els moments clau del procés d'ençà del 2010.",
"Ha fet referència a la violència policíaca durant el primer d'octubre.",
"Com el símbol de la voluntat del poble.",
"Com una cosa totalment fora d'ordre quan es parla del naixement de la democràcia.",
"Que és inadmissible que faci gairebé un any que sigui rere els barrots, separada de la seva família i dels seus amics.",
"Havia intentat exercir un dret democràtic.",
"Com a xocant."
]
}
|
books
|
Aquella bestiola tenia un secret. El tenia fondo, molt fondo: bastava mirar-li aquells ullassos negres per a compendre-ho… I devia ser una cosa molt trista, un sofriment enorme… d'aquells que omplen tota una vida. En el modo de mirar, en la caiguda de les orelles, en el posat amb que rebia les garrotades, en tot ell, se li veia. I si mai per mai, al sentir la cort de retorn del treball, es permetia la francesilla de trotar un xic, amb un trot curt i picalet, record llunyà d'alegres energies, aviat aquella pena el rendia, i llençant un gran sospir, tornava a deixar caure les orelles, acotava el coll, apretava la cua, i, hala, passa darrera passa, tornava a fer camí, sempre meditant.
No era pas una bèstia orgullosa; semblava que tingués consciència de que era al món per a rebre i treballar… i resignadament s'ho prenia mentre tenia delit; quan l'acabava, abaixava el coll, flairava a terra fortament, fins a aixecar-ne pols, amb molt compte vinclava primer un braç després l'altre flns a agenollar-se, avançava un xic les potes i es deixava anar sobre un costat, amb un gran esbufec. Cert és que encara no l'havia acabat, l'esbufec de satisfacció amb que la voluntat del descans l'envaïa, que ja tenia a sobre un parell de garrotades; però tant se val, alçant-se un xic, primer estirava un braç, el posava en ferm, després estirava l'altre, enarcava el llom, feia un gran esforç i upa!… ja hi tornava a ser, com si res hagués estat. I tornava a fer el seu fet, sempre amb aquelles orelles caigudes, sempre amb aquella mirada tant fonda, que mai mirava enlloc!…
De la seva història sols se sabia que el varen portar al poble uns gitanos que feia anys que varen passar-hi. Allavors encara li llustrejava un xic aquell pel gris; encara no li costava gaire de doblegar les frontices del seu cos… i fins quan el moliner se'n va emprendar, al fer les proves per a la venda, va galopar amb tal aire de despreocupació, que bitllo, bitllo, el bon home va pagar el que li demanaven i se'l va emmenar, ben segur d'haver fet una bona adquisició.
I va semblar que s'ho hagués gastat tot el borriquet, amb aquella galopada de trenta passes. Va quedar tant abatut!… El seguia de tant mala gana al moliner, camí del poble, que l'un estirant endavant i l'altre endarrera, el ronsal tivava més que una corda de guitarra.
I heu's aquí una cosa que ningú sabrà mai: -en queden moltes de coses ignorades en la vida,- si aquella resistència provenia del cansament de la galopada, o si provenia de més fondo. Dugues vegades va girar el cap, per a mirar a l'aulet on els gitanos acampaven; a l'últim es va parar… I llavors va veure el moliner que, sortint de l'ombra del bosc, la caravana dels gitanos s'allunyava carretera enllà com si no més haguessin esperat desfer-se d'aquella bestiola, per entornar-se'n pel món.
|
[
"Qui amagava un secret?",
"On?",
"Com s’imagina que ha de ser el secret?",
"Com ho nota?",
"Com reaccionava l’ase quan li venia la tristesa?",
"El descriu com a un animal orgullós?",
"Com es comportava quan deixava feta la seva feina?",
"Què rebia un cop deixava anar un sospir de satisfacció?",
"Com s’aixecava?",
"Es notava la tristesa?",
"Qui va fer coneguda aquesta crònica?",
"Qui s’havia endut l’animal temps enrere?",
"L'animal va acabar cansat de galopar?",
"Quina incògnita sobre el cansament del borriquet hi ha?",
"Què va veure en girar-se cap al campament dels gitanos?"
] |
{
"answer_end": [
32,
60,
212,
329,
689,
722,
1091,
1242,
1394,
1568,
1678,
2041,
2158,
2493,
2802
],
"answer_start": [
0,
34,
125,
214,
497,
691,
848,
1131,
1262,
1470,
1570,
1813,
2097,
2312,
2608
],
"input_text": [
"Aquella bestiola.",
"Molt fondo..",
"Com una cosa molt trista, un sofriment enorme, d'aquells que omplen tota una vida.",
"En el modo de mirar, en la caiguda de les orelles, en el posat amb que rebia les garrotades, en tot ell, se li veia.",
"Llençant un gran sospir, tornava a deixar caure les orelles, acotava el coll, apretava la cua i passa darrera passa tornava a fer camí, sempre meditant.",
"No.",
"Abaixava el coll, flairava a terra fortament, fins a aixecar-ne pols, amb molt compte vinclava primer un braç després l'altre flns a agenollar-se, avançava un xic les potes i es deixava anar sobre un costat, amb un gran esbufec.",
"Un parell de garrotades.",
"Alçant-se un xic, primer estirava un braç, el posava en ferm, després estirava l'altre, enarcava el llom, feia un gran esforç i es posava dret.",
"Sí.",
"Uns gitanos que feia anys que varen passar-hi.",
"El moliner.",
"Sí.",
"Si aquella resistència provenia del cansament de la galopada, o si provenia de més fondo.",
"El moliner que sortia de l'ombra del bosc i la caravana dels gitanos allunyant-se carretera enllà com si no més haguessin esperat desfer-se d'aquella bestiola, per entornar-se'n pel món."
]
}
|
vilaweb
|
El Consell General d'Andorra ha aprovat un paquet de mesures urgents, entre les quals es troba la pròrroga de la congelació dels lloguers. D'aquesta manera, tots els contractes que finalitzaven el 2020 no podran d'augmentar el preu. El text també preveu augments de quatre cops l'IPC per a les pensions de jubilació, viduïtat i invalidesa més baixes, que estiguin per sota del salari mínim, i estableix l'obligació d'incrementar amb l'IPC els salaris que estan per sota dels 24.000 euros anuals. El grup parlamentari del Partit Socialdemòcrata ha presentat diverses reserves d'esmena per defensar, entre altres qüestions, un augment dels salaris d'uns 200 euros per complir amb les recomanacions de la Carta Social Europea, que estableixen que el salari mínim hauria de ser del 60% del salari mitjà. Mentre que els grups que defensen el govern consideren que un augment així ‘crearia tensions' a les petites empreses, els socialdemòcrates han defensat la seva viabilitat i han assenyalat que les empreses que paguen el salari mínim als seus treballadors són les grans cadenes, ha defensat el president del grup, Pere López. La llei ha estat aprovada amb els vots en contra dels consellers de Terceravia, que consideren que des que s'apliquen mesures urgents la qüestió de l'habitatge ‘va a pitjor', ha manifestat el president suplent, Joan Carles Camp. Esmenes a la totalitat en el marc pressupostari La sessió del Consell General d'aquest dijous també ha debatut les esmenes a la totalitat en el marc pressupostari de l'administració general de l'Estat per al mandat 2020-2023 presentades pels dos grups parlamentaris Socialdemòcrata i de Terceravia. Els socialdemòcrates han criticat que es basa en uns ingressos i expectatives ‘poc realistes', per la qual cosa, segons ells, s'haurà d'apujar la pressió fiscal o es retallaran serveis públics. ‘Un cop més fan coses per a pocs i mai per a tothom', ha manifestat el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López. Per la seva banda, els consellers generals de Terceravia han justificat la seva esmena perquè es preveu un dèficit acumulat de vuitanta-cinc milions d'euros i perquè ‘no hi ha reflectit cap dels compromisos exposats per Xavier Espot al debat d'investidura', ha defensat el seu president, Josep Pintat. Pintat també ha proposat un pacte d'Estat sobre el model econòmic, perquè, segons ell, no es pot canviar la direcció del país segons qui mani: ‘Aquesta voluntat de marcar un rumb no l'hem vist', ha conclòs.
|
[
"Què ha tirat endavant el Consell General d’Andorra?",
"Què comporta això?",
"Quins canvis hi haurà entorn l’IPC?",
"Quin grup polític proposa algunes modificacions?",
"Com per exemple?",
"Què opinen els que estan a favor del govern?",
"I els socialdemòcrates?",
"Qui n’és el president?",
"S’ha tirat endavant la llei?",
"Qui ha votat en contra?",
"Per què?",
"Què ha s’ha parlat al Consell General del dijous?",
"Com argumenten els de Terceravia la seva rectificació?",
"Qui és el president del grup?",
"Què ha suggerit?"
] |
{
"answer_end": [
68,
231,
494,
596,
798,
916,
1075,
1122,
1149,
1202,
1297,
1650,
2234,
2278,
2421
],
"answer_start": [
0,
86,
233,
496,
622,
811,
918,
1077,
1124,
1124,
1208,
1401,
1997,
2236,
2280
],
"input_text": [
"Un paquet de mesures urgents.",
"Amb la pròrroga de la congelació dels lloguers, tots els contractes que finalitzaven el 2020 no podran d'augmentar el preu.",
"Es preveuen augments de quatre cops l'IPC per a les pensions de jubilació, viduïtat i invalidesa més baixes, que estiguin per sota del salari mínim, i s'estableix l'obligació d'incrementar amb l'IPC els salaris que estan per sota dels 24.000 euros anuals.",
"El Partit Socialdemòcrata.",
"Un augment dels salaris d'uns 200 euros per complir amb les recomanacions de la Carta Social Europea, que estableixen que el salari mínim hauria de ser del 60% del salari mitjà.",
"Consideren que un augment així crearia tensions a les petites empreses.",
"Han defensat la seva viabilitat i han assenyalat que les empreses que paguen el salari mínim als seus treballadors són les grans cadenes.",
"Pere López.",
"Sí.",
"Els consellers de Terceravia.",
"Perquè consideren que des que s'apliquen mesures urgents la qüestió de l'habitatge va a pitjor.",
"Les esmenes a la totalitat en el marc pressupostari de l'administració general de l'Estat per al mandat 2020-2023 presentades pels dos grups parlamentaris Socialdemòcrata i de Terceravia.",
"Perquè es preveu un dèficit acumulat de vuitanta-cinc milions d'euros i perquè no hi ha reflectit cap dels compromisos exposats per Xavier Espot al debat d'investidura.",
"Josep Pintat.",
"Un pacte d'Estat sobre el model econòmic, perquè, segons ell, no es pot canviar la direcció del país segons qui mani."
]
}
|
vilaweb
|
El president de Xile, Sebastián Piñera, ha anunciat avui una remodelació del gabinet que inclou com a principal canvi el cessament del ministre d'Interior, Andrés Chadwick, en un moment marcat per les recents protestes antigovernamentals. El president havia demanat a tot el seu equip que posés els seus càrrecs a disposició per poder emprendre un canvi amb el qual espera aplacar els ànims després de dues setmanes de protestes sense precedents. ‘Xile va canviar i el govern també ha de canviar per enfrontar aquests nous desafiaments i aquests nous temps', ha anunciat des de la seu de la Presidència. Chadwick abandona un càrrec en el qual el substituirà Gonzalo Blümel Mac-Iver, fins ara ministre secretari general de la Presidència. Felipe Ward, qui fins ara era responsable de Béns Nacionals, substituirà per la seva banda a Blümel en el lloc que deixa vacant. La remodelació s'estén al Ministeri d'Hisenda, que passa de les mans de Felip Larrain a les d'Ignacio Briones, així com a les carteres de Treball i d'Economia, Foment i Turisme. El govern canvia també al seu portaveu, ja que passa a ocupar Karla Rubilar, governadora metropolitana de Santiago, en substitució de Cecilia Pérez, que passa al Ministeri d'Esports. Un procés de diàleg Piñera ha demanat al ministre de Desenvolupament Social que organitzi un procés de diàleg ‘que arribi a totes les localitats i racons' del país, en la mesura que considera que els ciutadans han ofert un missatge fort i clar durant les mobilitzacions pacífiques, en què han plantejat ‘legítimes demandes'. També ha promès que les autoritats investigaran i jutjaran qualsevol atropellament o vulneració que s'hagi comès durant les protestes i donaran totes les facilitats perquè l'Institut Nacional de Drets Humans, l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans i Human Rights Watch examinin la situació. A més, l'estat d'emergència deixarà d'estar vigent a partir d'aquesta nit.
|
[
"Qui és Sebastián Piñera?",
"Què ha comunicat?",
"Què havia reclamat el president?",
"Què veu necessari?",
"Qui ocuparà el lloc de Chadwick?",
"Quin càrrec tenia prèviament?",
"Qui ocuparà el càrrec de Blümel?",
"El seu càrrec previ era dins l’àmbit de Béns Nacionals?",
"Què farà Ignacio Briones?",
"Quin càrrec ocuparà Karla Rubilar?",
"A qui ha demanat Piñera un procés de diàleg?",
"Per què?",
"Amb quina altra cosa s’ha compromès?",
"Qui volen que supervisi la situació?",
"Quin fet acabarà aquesta nit?"
] |
{
"answer_end": [
38,
237,
445,
556,
681,
736,
837,
797,
976,
1120,
1337,
1551,
1686,
1851,
1926
],
"answer_start": [
0,
22,
239,
448,
604,
658,
738,
738,
890,
1045,
1228,
1248,
1553,
1689,
1860
],
"input_text": [
"El president de Xile.",
"Una remodelació del gabinet que inclou com a principal canvi el cessament del ministre d'Interior, Andrés Chadwick, en un moment marcat per les recents protestes antigovernamentals.",
"Que tot el seu equip posés els seus càrrecs a disposició per poder emprendre un canvi amb el qual espera aplacar els ànims després de dues setmanes de protestes sense precedents.",
"Que el govern de Xile canviï de la mateixa manera que ho va fer el país per enfrontar aquests nous desafiaments i aquests nous temps.",
"Gonzalo Blümel Mac-Iver.",
"Era ministre secretari general de la Presidència.",
"Felipe Ward.",
"Sí.",
"S'encarregarà del Ministeri d'Hisenda.",
"El de portaveu del govern.",
"Al ministre de Desenvolupament Social.",
"Perquè pugui arribar a totes les localitats i racons del país, en la mesura que considera que els ciutadans han ofert un missatge fort i clar durant les mobilitzacions pacífiques, en què han plantejat legítimes demandes.",
"Dient que les autoritats investigaran i jutjaran qualsevol atropellament o vulneració que s'hagi comès durant les protestes.",
"l'Institut Nacional de Drets Humans, l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans i Human Rights Watch.",
"L'estat d'emergència."
]
}
|
bios
|
Rocío Martínez-Sampere i Rodrigo (Barcelona, 19 d'agost de 1974) és una economista i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la VIII, IX i X legislatures. Des d'octubre del 2015 és la directora de la Fundación Felipe González.
Llicenciada en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Pompeu Fabra, ha fet un màster en economia i un màster en ordre públic i administració pública a la London School of Economics and Political Science. Ha cursat estudis de doctorat en economia. Ha exercit la docència a la London School of Economics and Political Science (1997-1998), la Universitat Oberta de Catalunya (2002-2004) i l'Institut Barcelona, American University (2003-2005).
Ha treballat com a economista a les empreses IDEA i Fabian Society (1998-1999), com a coordinadora de l'equip de recerca de la Fundació Rafael Campalans (2000-2004), com a tècnica analista del govern local en el Centre per a la Innovació Local de l'organisme autònom Flor de Maig, de la Diputació de Barcelona (2000-2002) i com a responsable del gabinet del president de la fundació CIDOB (2000-2004), ha treballat a la Direcció d'Anàlisis i Prospectiva de l'Oficina del President de la Generalitat de Catalunya del 2004 al 2010.
Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya, és patrona i membre de l'executiva de la Fundació Rafael Campalans. Va ser escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006, del 2010 i del 2012. Va deixar l'escó del Parlament el 18 de juny de 2015. Col·labora en programes de diversos mitjans, com El món a RAC1.
|
[
"Qui és Rocío Martínez-Sampere i Rodrigo?",
"Quin càrrec ocupa des de l’any 2015?",
"Quina va ser la seva formació?",
"Ha sigut professora?",
"On?",
"Quins càrrecs va tenir a IDEA i Fabian Society?",
"I de l’any 2000 al 2004?",
"Quin càrrec va ocupar al Centre per a la Innovació Local de l’organisme autònom Flor de Maig?",
"A què pertany aquesta organització?",
"De què va encarregar-se al CIDOB?",
"Ha treballat pel President de la Generalitat?",
"A quin partit està afiliada?",
"De què forma part?",
"Quins anys va ser nomenada diputada a Catalunya?",
"Ha aparegut a la ràdio?"
] |
{
"answer_end": [
170,
242,
505,
529,
699,
767,
853,
980,
1010,
1089,
1212,
1280,
1348,
1446,
1564
],
"answer_start": [
0,
172,
244,
507,
507,
701,
781,
867,
913,
1025,
1103,
1231,
1282,
1350,
1502
],
"input_text": [
"Una economista i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la VIII, IX i X legislatures.",
"És la directora de la Fundación Felipe González.",
"És llicenciada en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Pompeu Fabra, ha fet un màster en economia i un màster en ordre públic i administració pública a la London School of Economics and Political Science. També ha cursat estudis de doctorat en economia.",
"Sí.",
"A la London School of Economics and Political Science (1997-1998), la Universitat Oberta de Catalunya (2002-2004) i l'Institut Barcelona, American University (2003-2005).",
"Va treballar com a economista.",
"Va ser coordinadora de l'equip de recerca de la Fundació Rafael Campalans.",
"Va ser tècnica analista del govern local.",
"A la Diputació de Barcelona.",
"Va ser responsable del gabinet del president de la fundació.",
"Sí.",
"Al Partit dels Socialistes de Catalunya.",
"És patrona i membre de l'executiva de la Fundació Rafael Campalans.",
"El 2006, el 2010 i el 2012.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Ailyn és el nom artístic de Pilar Giménez García, una cantant catalana nascuda el 29 de maig del 1982 a Esplugues de Llobregat.
El talent musical de l'Ailyn, el va descobrir la seva mare, en veure que la seva filla era capaç de tocar en un teclat totes les cançons que escoltava només d'orella amb tan sols dos anys. Havia heretat, doncs, el talent musical de gairebé tota la seva família materna. La seva trajectòria musical va començar als 11 anys a l'escola: a la classe d'anglès, un professor va posar una cançó de Mariah Carey i, un cop a casa, l'Ailyn va començar a cantar-la; va ser llavors quan la seva família es va adonar del talent que tenia com a cantant. Als 15 anys es va matricular a l'Escuela Albéniz, d'Esplugues, per estudiar solfeig i cant clàssic.
El seu debut professional va tenir lloc l'any 2002 a Cornellà de Llobregat, durant la desfilada de moda que cada any s'hi celebra per tal de recaptar fons per als malalts d'Alzheimer. D'aleshores ençà cada any hi ha col·laborat amb les seves cançons.
El seu primer contracte discogràfic va ser com a component del grup femení Charm, però va abandonar el grup per a començar una carrera en solitari.
L'Ailyn va seguir la seva carrera en solitari, enregistrant força temes en solitari i participant en nombrosos concursos: el setembre del 2005 va participar en el Festival Internacional de Música Pop "Canzioni dal Mondo" com a representant d'Espanya i va arribar a ser un dels deu finalistes, i el mes d'octubre se li va concedir la "Tabaiba de Plata" a la millor interpretació en la cinquena edició del "Festival Internacional de la Canción de las Islas Canarias".
Amb la cançó "Siente la vida", de ritmes llatins i estiuencs, l'Ailyn va reaparèixer com a proposta per representar Eurovisió. El novembre del 2006, va ser guardonada amb la "Tabaiba d'Or" del festival de la cançó de les Illes Canàries gràcies a la cançó "Puedo sentir".
L'Ailyn va ser escollida com a participant en el programa musical de Cuatro "Factor X". En va ser expulsada a la quarta gala.
L'abril de 2008 es va fer pública la notícia que l'Ailyn va entrar a formar part del grup de metal gòtic Sirenia, de Noruega. El seu 1r àlbum com a vocalista de la banda, The 13 Floor, va sortir a la venda el 23 gener del 2009. El 1r senzill del grup ha estat The path to decay.
|
[
"Qui és Pilar Giménez García?",
"Com se l’anomena de forma artística?",
"Qui va assabentar-se de la seva facilitat amb la música?",
"Quina habilitat tenia?",
"Quan va començar el camí de la música?",
"On es va formar amb 15 anys?",
"Quan va debutar musicalment?",
"On?",
"Va formar part d’algun grup de música?",
"Segueix actualment?",
"Què va fer després?",
"On va ser premiada per primera vegada?",
"Ha aparegut a Factor X?",
"A quin grup va unir-se el 2008?",
"Com es titula el primer single del grup?"
] |
{
"answer_end": [
70,
48,
186,
315,
460,
729,
818,
950,
1099,
1165,
1287,
1631,
1990,
2142,
2307
],
"answer_start": [
28,
0,
128,
201,
398,
668,
768,
768,
1019,
1101,
1167,
1479,
1904,
2030,
2258
],
"input_text": [
"Una cantant catalana.",
"Ailyn.",
"La seva mare.",
"Era capaç de tocar en un teclat totes les cançons que escoltava només d'orella amb tan sols dos anys.",
"Als 11 anys a l'escola.",
"A l'Escuela Albéniz, d'Esplugues.",
"L'any 2002.",
"A Cornellà de Llobregat, durant la desfilada de moda que cada any s'hi celebra per tal de recaptar fons per als malalts d'Alzheimer.",
"Sí.",
"No.",
"Va seguir la seva carrera en solitari, enregistrant força temes en solitari i participant en nombrosos concursos.",
"En la cinquena edició del \"Festival Internacional de la Canción de las Islas Canarias\".",
"Sí.",
"Al grup de metal gòtic Sirenia.",
"The path to decay."
]
}
|
vilaweb
|
Els equips negociadors de PSOE i Unides Podem es tornaran a reunir avui a les 11.00 hores en el congrés espanyol amb l'objectiu de desblocar la investidura de Pedro Sánchez. Els socialistes pretenen que Unides Podem accepti un acord programàtic i alguns càrrecs en institucions de l'estat espanyol fora del consell de ministres, mentre que la formació de Pablo Iglesias manté l'exigència de formar un govern de coalició. Es tracta de la segona reunió entre els dos equips negociadors després després de la primera de dijous passat. Les representants del PSOE tornen a ser la vice-presidenta en funcions, Carmen Calvo; la portaveu parlamentària, Adriana Lastra; i la ministra d'Hisenda en funcions, María Jesús Montero. Els socialistes consideren que donar entrada a ministres d'Unides Podem a l'executiu seria un focus d'inestabilitat, especialment per la divergència sobre la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra els dirigents independentistes. ‘Continuem pensant que, si reprenem la negociació on la deixem al juliol, l'acord és qüestió d'hores', va dir ahir el secretari d'acció de govern de Podem, Pablo Echenique. L'oferta del PSOE consistia en una vice-presidència social i tres ministeris, Habitatge, Igualtat i Sanitat, però de moment els socialistes l'han retirada. El PSOE i Unides Podem han d'arribar a un acord abans del 23 de setembre per a evitar la dissolució de les corts espanyoles i la convocatòria automàtica d'eleccions pel 10 de novembre. Serien les quartes eleccions espanyoles en quatre anys i el govern de Sánchez romandria en funcions. Això, de retruc, afecta les finances de les comunitats autònomes, pendents de cobrar les bestretes i les liquidacions de l'IVA del sistema de finançament. Sánchez té garanties les abstencions d'ERC i del PNB en una nova sessió d'investidura. Ambdós partits han expressat la voluntat de no blocar la formació de govern si el PSOE arriba a un acord amb Unides Podem, que ha criticat els republicans per haver donat ‘un xec en blanc' als socialistes i haver afeblit la posició negociaciodora de Podem.
|
[
"Qui es reunirà per negociar al congrés espanyol?",
"Amb quin propòsit?",
"Què esperen els socialistes?",
"És la primera assamblea que tenen?",
"Quins membres del PSOE hi assistiran?",
"Què creuen que provocaria deixar passar a ministres d’Unides Podem a l’executiu?",
"Què pensa Pablo Echenique sobre la reunió?",
"Com era la proposta del PSOE?",
"L'han mantingut?",
"Quina és la data límit per negociar una solució?",
"Què es vol evitar?",
"Com quedaria Sánchez?",
"Quin efecte tindria?",
"Què han comunicat ERC i PNB?",
"Què s’ha desacreditat d’ERC des d’Unides Podem?"
] |
{
"answer_end": [
66,
172,
327,
483,
717,
834,
1126,
1235,
1282,
1356,
1467,
1568,
1634,
1933,
2067
],
"answer_start": [
0,
46,
174,
421,
532,
719,
956,
1128,
1242,
1284,
1307,
1526,
1570,
1812,
1921
],
"input_text": [
"Els equips negociadors de PSOE i Unides Podem.",
"Desblocar la investidura de Pedro Sánchez.",
"Que Unides Podem accepti un acord programàtic i alguns càrrecs en institucions de l'estat espanyol fora del consell de ministres.",
"No.",
"La vice-presidenta en funcions, Carmen Calvo; la portaveu parlamentària, Adriana Lastra; i la ministra d'Hisenda en funcions, María Jesús Montero.",
"Seria un focus d'inestabilitat.",
"Que continuen pensant que, si reprenen la negociació on la deixen al juliol, l'acord és qüestió d'hores.",
"Consistia en una vice-presidència social i tres ministeris, Habitatge, Igualtat i Sanitat.",
"No.",
"El 23 de setembre.",
"La dissolució de les corts espanyoles i la convocatòria automàtica d'eleccions pel 10 de novembre.",
"El seu govern romandria en funcions.",
"Afectaria les finances de les comunitats autònomes.",
"La seva voluntat de no blocar la formació de govern si el PSOE arriba a un acord amb Unides Podem.",
"Haver donat un xec en blanc als socialistes i haver afeblit la posició negociaciodora de Podem."
]
}
|
bios
|
Antònia Torrent i Martori (Arenys de Munt, 1906-2004). Escriptora i periodista. Des de molt jove sentí inclinació per l'escriptura i el món de la cultura. A partir dels anys 20 començà a col·laborar en diverses publicacions periòdiques, tant locals com de Barcelona. Trobem articles seus a El Matí, El Dia Gràfico, Flama, La dona catalana i al diari La Rambla. Els seus escrits reflecteixen els valors republicans d'igualtat social, llibertat i educació. Escriu sobre la condició de la dona, la importància de l'ensenyament... i també es fa ressò dels indrets més bonics d'Arenys de Munt, així com de l'art de les puntes al coixí, una manufactura molt arrelada al poble. També va escriure poesies, algunes de les quals apareixen en antologies de l'època. D'aquestes poesies, així com de col·laboracions diverses, n'hi ha una relació a la pàgina web Escriptores Republicanes. Va ser la responsable de la primera biblioteca d'Arenys de Munt, inaugurada l'any 1933, la qual va dinamitzar creant l'associació "Amics de la Biblioteca" i organitzant conferències, cursets, presentacions de llibres i altres activitats. Fou bibliotecària municipal fins al 1939 quan va ser depurada en acabar la Guerra Civil Espanyola. Amb tot, cap als anys cinquanta creà l'associació "Amigos de Arenys de Munt" i va ser corresponsal d'Arenys de Munt a La Vanguardia.
Dona nom a la biblioteca municipal d'Arenys de Munt.
|
[
"Qui és Antònia Torrent i Martori?",
"Què l'atreia des de la seva joventut?",
"Quan va començar a participar en diaris?",
"En quins va aparèixer?",
"De què tracten els seus articles?",
"Quins altres textos va elaborar?",
"Les seves poesies van ser recopilades?",
"A quin portal d'internet es poden consultar?",
"De què va ser encarregada?",
"Què va fer allà?",
"Fins quan va treballar com a bibliotecària?",
"Per quin motiu?",
"Què va fundar als anys cinquanta?",
"I quina altra tasca va dur a terme?",
"Quin edifici es diu com ella?"
] |
{
"answer_end": [
78,
153,
235,
359,
629,
696,
753,
873,
938,
1111,
1153,
1210,
1288,
1343,
1396
],
"answer_start": [
0,
80,
155,
267,
455,
671,
671,
755,
875,
963,
1113,
1146,
1221,
1291,
1345
],
"input_text": [
"Una escriptora i periodista.",
"L'escriptura i el món de la cultura.",
"A partir dels anys 20.",
"A El Matí, El Dia Gràfico, Flama, La dona catalana i al diari La Rambla.",
"Escriu sobre la condició de la dona, la importància de l'ensenyament i també es fa ressò dels indrets més bonics d'Arenys de Munt, així com de l'art de les puntes al coixí.",
"Poesies.",
"Sí.",
"A la pàgina web Escriptores Republicanes.",
"De la primera biblioteca d'Arenys de Munt.",
"Va crear l'associació Amics de la Biblioteca i va organitzar conferències, cursets, presentacions de llibres i altres activitats.",
"Fins al 1939.",
"Va ser depurada en acabar la Guerra Civil Espanyola.",
"L'associació Amigos de Arenys de Munt.",
"Va ser corresponsal d'Arenys de Munt a La Vanguardia.",
"La biblioteca municipal d'Arenys de Munt."
]
}
|
mitologia
|
Tarqueci (en llatí Tarchetius, en grec Ταρχήτιος) va ser un mític rei d'Alba Longa.
La seva llegenda és una variant de la tradicional sobre el naixement de Ròmul i Rem.
A casa de Tarqueci va aparèixer un fal·lus que sorgia de la terra. Llavors va preguntar a la deessa Tetis què havia de fer. L'oracle li va respondre que una donzella s'havia d'unir amb aquell fal·lus i que el fill que nasqués d'aquella unió tindria un destí gloriós. Tarqueci va cridar una de les seves filles i li va ordenar que complís aquella condició. La jove, per pudor va fer que la substituís una criada, i quan Tarqueci ho va saber, va voler matar les dues noies. Vesta se li va aparèixer en somnis i el va dissuadir. Com a càstig, Tarqueci va lligar-les a una cadira de filadora i va prometre que les alliberaria i les casaria quan acabessin una feina que els va encarregar. Les noies treballaven de dia, però de nit, unes serventes que enviava Tarqueci desfeien tota la feina feta. Finalment, la serventa que s'havia unit al fal·lus miraculós, va donar a llum dos bessons. Tarqueci va voler matar-los, però la seva mare els confià a un tal Teraci que els abandonà a la vora del riu. Allà una lloba els va alletar i els va salvar. Més tard, Ròmul i Rem van destronar Tarqueci i el van matar.
|
[
"Qui va ser Tarqueci?",
"Amb quina altra obra està relacionada la seva història?",
"Què va brotar on vivia Tarqueci?",
"A qui va consultar?",
"Què li va dir l’oracle?",
"Com seria el futur del nounat?",
"A qui va fer venir Tarqueci?",
"Què li va demanar?",
"Què va decidir fer la filla?",
"Com va reaccionar el pare quan se’n va assabentar?",
"Què va fer en comptes d’això després d’haver somiat amb Vesta?",
"Què feien unes dones de servei enviades per Tarqueci amb la feina de les dues noies?",
"Què va néixer de la serventa unida amb el fal·lus?",
"Com va evitar la mare que Tarqueci els matés?",
"Temps després què van fer Ròmul i Rem?"
] |
{
"answer_end": [
82,
167,
234,
291,
368,
434,
478,
523,
579,
639,
851,
959,
1050,
1207,
1268
],
"answer_start": [
0,
84,
169,
244,
293,
375,
436,
481,
525,
583,
641,
853,
972,
1086,
1209
],
"input_text": [
"Un mític rei d'Alba Longa.",
"Amb la llegenda sobre el naixement de Ròmul i Rem.",
"Un fal·lus que sorgia de la terra.",
"A Tetis.",
"Que una donzella s'havia d'unir amb aquell fal·lus.",
"Gloriós.",
"A una de les seves filles.",
"Que complís aquella condició.",
"Va fer que la substituís una criada.",
"Va voler matar les dues noies.",
"Va lligar-les a una cadira de filadora i va prometre que les alliberaria i les casaria quan acabessin una feina que els va encarregar.",
"La desfeien.",
"Dos bessons.",
"Els confià a un tal Teraci que els abandonà a la vora del riu, on una lloba els va alletar i els va salvar.",
"Van destronar Tarqueci i el van matar."
]
}
|
bios
|
Maite Luisa de Goicoechea Remacha (Tudela, (Navarra), 1946 - Barcelona, 1 de desembre de 1994) fou una periodista i feminista relacionada amb l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya.
Des de ben jove, Maite L. va demostrar el seu interès per les lletres al col·legi de Tudela, la ciutat que la va veure néixer l'any 1946, on ja destacava com la millor alumna de redacció. Primer va estudiar Secretariat. Va venir a Barcelona després de casar-se i va cursar estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat Autònoma de Bellaterra. Una mica més tard es va matricular de Ciències de la Informació (avui de la Comunicació) també a l'Autònoma. Es va llicenciar en la primera promoció de periodistes que sortien d'aquella Universitat i de tot Catalunya. Mentrestant va tenir dos fills, un noi i una noia.
Una característica que la va distingir des de sempre, és el seu compromís amb el moviment feminista, no només amb la militància activa sinó també professionalment. La seva col·laboració a les pàgines de la revista Vindicación Feminista, des de la seva fundació l'any 1976 fins a la desaparició de la publicació, on tracta temes laborals encara és un exemple de rigor i combativitat en la lluita per obtenir una consideració digna per a les dones treballadores.
Durant vuit anys va treballar a la revista Dunia, a la dècada dels vuitanta. Des d'aquesta publicació va saber donar una altra visió dels temes tradicionalment femenins, afavorint una imatge més actual de les qüestions de gènere. També va ser cap de redacció de la revista Practica. En els últims anys va treballar per una agència i com a freelance per a diferents mitjans.
Es va integrar a l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) i va col·laborar assíduament en la seva revista.
El sentit de l'humor, la solidaritat i l'energia que posava en tots els projectes feministes i professionals eren un dels seus trets més característics.
Malauradament els darrers anys de la seva vida va ser víctima d'una profunda depressió que la va portar fins a la mort. Era el dia 1 de desembre de 1994 i tenia 48 anys.
|
[
"Qui va ser Maite Luisa de Goicoechea Remacha?",
"En quina assignatura obtenia excel·lents resultats?",
"De què es va formar inicialment?",
"Què va estudiar més endavant a la UAB?",
"Va seguir estudiant allà més endavant?",
"Amb quin tema va estar sempre molt compromesa?",
"A quina revista va participar des de l'any 1976?",
"Va continuar sent publicada indefinidament?",
"Quin objectiu tenia parlant de temes relacionats amb la feina?",
"Com va influir la seva visió de temes relacionats amb el feminisme?",
"Ha treballat com a autònoma?",
"De què va entrar a formar part?",
"Què destacava a les seves publicacions?",
"Com va passar els últims anys de la seva vida?",
"Amb quina edat va morir?"
] |
{
"answer_end": [
188,
376,
408,
533,
642,
903,
1075,
1114,
1263,
1493,
1637,
1709,
1910,
1998,
2080
],
"answer_start": [
0,
216,
378,
410,
535,
804,
968,
1076,
1119,
1367,
1548,
1639,
1759,
1912,
2003
],
"input_text": [
"Una periodista i feminista relacionada amb l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya.",
"En redacció.",
"Va estudiar Secretariat.",
"Estudis de Filosofia i Lletres.",
"Sí.",
"Amb el moviment feminista.",
"Vindicación Feminista.",
"No.",
"Obtenir una consideració digna per a les dones treballadores.",
"Va saber donar una altra visió dels temes tradicionalment femenins, afavorint una imatge més actual de les qüestions de gènere.",
"Sí.",
"De l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC).",
"El sentit de l'humor, la solidaritat i l'energia que posava en tots els projectes feministes i professionals.",
"Va ser víctima d'una profunda depressió.",
"Amb 48 anys."
]
}
|
books
|
Color, llum, vida, tot hi era en davassall en aquell recó de món. Sols hi mancava l'artista que fixés aquelles notes i el poeta que cantés aquelles belleses: i això hi arribava tot d'una peça amb en Montbrió. De públic per a gaudir-les, no en mancava pas.
-Bones tardes, tothom!- cridava el jove, dirigint-se alegrement als més propers. -Sembla que açò s'aplana com si en passés l'estisora de la bruixa. ¿Què en traieu, de xoiar-lo el món, si igualment l'any que ve li tornarà el pèl a créixer?
-¡Ell li tornés ara mateix, vatualisto, que ara mateix li tornaríem a fer la canyota!- contestaven ells rient. -Més bo dóna segar que fangar.
-Tanmateix, a la fangada no hi sueu pas el vi com ara.
-Perquè no ens hi ajuda com ara el sol. ¿Què es creu que el bevem, nosaltres, el vi? Nosaltres no som més que el ble de la llumenera. Si falta l'oli, el ble se consumeix i el llum s'apaga.
El símil era ben trobat. Els segadors, debatent-se entre els raigs xardorosos del sol i les reverberacions de la palla resseca, sostenen ses energies, gràcies a una transpiració copiosa, alimentada per abundants refrigeris d'un vi de pocs graus. Aquesta transpiració, en alguns moments, arriba a ésser tan abundosa i ràpida, que les camises queden tenyides de la matèria colorant que el cos no ha tingut temps de transformar. Allavors diuen que suen el vi. De totes maneres, sense la beguda, faltaria la transpiració; el ble, o sia el cos, s'aniquilaria i s'apagaria el llum, com deia aquell.
|
[
"Què hi havia en aquell lloc?",
"Qui faltava?",
"Qui ho feia possible?",
"Hi havia persones disposades a escoltar?",
"Amb quina actitud va saludar el jove als segadors?",
"Què els va preguntar?",
"Amb quina frase feta li responen?",
"Què afegeix el jove?",
"Quina raó donen ells?",
"Com s’autodenominen?",
"Què prenen mentre conversen?",
"De quina manera els afecta a la roba?",
"Com anomenen aquest fet?",
"Si no beguessin, què mancaria?",
"Què li passaria al cos?"
] |
{
"answer_end": [
64,
156,
207,
254,
335,
494,
635,
690,
730,
824,
1125,
1260,
1336,
1397,
1455
],
"answer_start": [
0,
66,
160,
209,
257,
404,
607,
649,
693,
777,
906,
1127,
1307,
1356,
1413
],
"input_text": [
"Color, llum, vida, tot hi era en davassall.",
"L'artista que fixés aquelles notes i el poeta que cantés aquelles belleses.",
"En Montbrió.",
"Sí.",
"Amb alegria.",
"¿Què en traieu, de xoiar-lo el món, si igualment l'any que ve li tornarà el pèl a créixer?",
"Més bo dóna segar que fangar.",
"Que a la fangada no hi suen pas el vi com ara.",
"Que els passa perquè no els ajuda el sol com en aquell moment.",
"Com el ble de la llumenera.",
"Un vi de pocs graus.",
"Les camises queden tenyides de la matèria colorant.",
"Suar el vi.",
"La transpiració.",
"S'aniquilaria i s'apagaria el llum."
]
}
|
vilaweb
|
La candidatura A la Valenciana, que integra Compromís, Podem i EUPV, registrarà aquest matí al congrés espanyol la sol·licitud per a tenir grup parlamentari propi a la cambra, diferent del de Podem. Fonts de la coalició creuen que, com ja va passar després de les eleccions del desembre, la demanda té poques possibilitats de reeixir, perquè la resta de grups representats a la mesa del congrés espanyol no els volen concedir veu pròpia i independent a la d'Units Podem. La mesa ha deixat de termini fins al dia 29 perquè els diputats a qui no s'accepti el grup parlamentari sol·licitat puguin decidir si se'n van al grup mixt o si s'adscriuen a algun dels existents. El camí de tornada a Units Podem, garantit D'aquesta manera, els partits coalitzats amb Units Podem poden integrar-s'hi sense perdre els drets de què gaudeixen els grups parlamentaris, com ara el d'accedir al cobrament de les subvencions per enviament gratuït de propaganda electoral durant la campanya. Al desembre, com que era la primera vegada que s'esqueia aquesta circumstància, els socis de Podem a Catalunya, Galícia i el País Valencià tenien por d'anar a parar al grup mixt i perdre els avantatges de tenir grup propi. Per aquesta raó no ho van fer, llevat dels diputats de Compromís. Foren els únics que van decidir de mantenir la demanda després del 20-D, cosa que els va dur al grup mixt i a trencar la candidatura amb Podem. La resta de parlamentaris de la coalició –de Podem i independents– es van integrar en Podem. Aquesta vegada, els diputats de Compromís tenen previst de tornar a defensar la petició de grup propi fins al final, encara que vulgui dri tornar al grup mixt, i ara ho faran al costat de la resta de companys de candidatura, si més no al principi. Els diputats de Podem i EUPV sí que tenen decidit que, si la petició els és rebutjada, tornaran al grup d'Units Podem per no separar-se dels seus companys de partit. Esquerra Unida ja ha deixat clar que no demanarà grup propi ni se n'anirà al mixt.
|
[
"Què conforma la unió de Compromís, Podem i EUPV?",
"Quin procediment duran a terme?",
"De qui es volen distingir?",
"Pensen que la proposta pot tornar a sortir?",
"Per què?",
"Quina decisió s’ha de prendre abans del dia 29?",
"Quins permisos tenen els grups units amb Units Podem?",
"Com per exemple?",
"Per què els afiliats a Podem de Catalunya, Galícia i el País Valencià no van unir-se a Units Podem?",
"Qui va ser l’excepció?",
"Què va fer que accedissin al grup mixt?",
"Què va passar amb els altres partits?",
"Quin propòsit té Compromís?",
"Quin és el pla dels diputats de Podem i EUPV si la proposta no és aprovada?",
"Esquerra Unida té previst unir-se al grup mixt?"
] |
{
"answer_end": [
67,
174,
197,
333,
469,
666,
851,
970,
1193,
1259,
1366,
1496,
1613,
1910,
1993
],
"answer_start": [
0,
69,
133,
199,
335,
471,
729,
853,
1052,
1226,
1261,
1405,
1514,
1746,
1912
],
"input_text": [
"La candidatura A la Valenciana.",
"Registraran al congrés espanyol la sol·licitud per a tenir grup parlamentari propi a la cambra.",
"De Podem.",
"No.",
"Perquè la resta de grups representats a la mesa del congrés espanyol no els volen concedir veu pròpia i independent a la d'Units Podem.",
"Perquè els diputats a qui no s'accepti el grup parlamentari sol·licitat puguin decidir si se'n van al grup mixt o si s'adscriuen a algun dels existents.",
"Poden integrar-s'hi sense perdre els drets de què gaudeixen els grups parlamentaris.",
"Accedir al cobrament de les subvencions per enviament gratuït de propaganda electoral durant la campanya.",
"Perquè tenien por d'anar a parar al grup mixt i perdre els avantatges de tenir grup propi.",
"Els diputats de Compromís.",
"Ser els únics que van decidir de mantenir la demanda després del 20-D.",
"Es van integrar en Podem.",
"Tornar a defensar la petició de grup propi fins al final.",
"Tornaran al grup d'Units Podem per no separar-se dels seus companys de partit.",
"No."
]
}
|
books
|
El drinc d'uns picarols va trencar la conversa. Era la tartana d'en Pau que arribava al galop de la mula; donà mitja volta i quedà aculada a la porta del reixat. Llavors els forasters es despediren amb molta cerimònia del quefe i sortiren de l'anden. La gent els hi féu pas en mig d'un gran silenci, s'aconduïren a la tartana, en Pau saltà d'un bot a la banqueta i empunyant les regnes amb la mà dreta mentre amb l'esquerra feia voltar ràpidament la trava, va dir la frase sagramental;
-Amb permís, senyores!
I la tartana començà a sotraquejar. D'un tros lluny la senyora féu adéu amb la mà al quefe, qui traient-se la gorra, es curbà en una reverència monumental.
Després la gent se'n va entornar poc a poc, tot fent comentaris, la placeta de la estació quedà solitària, i fermada a una acàcia l'euga de Torre-guillera, remugava en son morralet, tot esquivant-se les mosques, indiferent a tot el que passava, trist o alegre, nou o vell.
Els vailets tot el camí no varen parlar de res més que dels forasters… de lo rics que devien ser… de si el malalt es curaria… de la sort de câl Boscàs… I a casa seva en varen parlar, i l'endemà el mateix rostos avall, anant cap a l'estació…
Al cap d'un parell de dies, a mitja carretera hi varen trobar un home que semblava pagès, per la cara afeitada, però senyor pel modo d'anar vestit…
-Goita, aquest! deu ser de câl malalt!- va fer en Pere.
I tot murmurant Déu vos gordi! li passaren pel costat. D'un tros lluny tots tres varen girar-se i al trobar-se sobtats, els vailets, vermells com bitxos, desviaren els ulls dessimuladament.
|
[
"Quin fet va interrompre la xerrada?",
"D’on provenia el soroll?",
"On va deixar l’animal?",
"Van decidir marxar els que no eren d’allà?",
"Què va dir en Pau quan els va veure passar?",
"Com es va acomiadar el quefe de la senyora?",
"Les altres persones que es trobaven allà es van quedar en silenci?",
"Com estava l’euga de Torre-guillera?",
"Què deien els nens dels forasters?",
"Van continuar amb aquest tema al dia següent?",
"Qui va aparèixer en mig de la carretera dos dies després?",
"Què va exclamar en Pere?",
"Què va dir després quan es van creuar?",
"Com van reaccionar els tres?",
"Com es van posar en ser enxampats?"
] |
{
"answer_end": [
46,
104,
160,
249,
508,
663,
728,
936,
1088,
1154,
1267,
1365,
1436,
1478,
1535
],
"answer_start": [
0,
48,
125,
162,
327,
561,
665,
795,
938,
1090,
1179,
1328,
1383,
1454,
1503
],
"input_text": [
"El soroll d'uns picarols.",
"Era la tartana d'en Pau que arribava al galop de la mula.",
"A la porta del reixat.",
"Sí.",
"Amb permís, senyores!",
"Traient-se la gorra, es curbà en una reverència monumental.",
"No.",
"Remugava en son morralet, tot esquivant-se les mosques, indiferent a tot el que passava, trist o alegre, nou o vell.",
"Parlaven de lo rics que devien ser, de si el malalt es curaria i de la sort de câl Boscàs.",
"Sí.",
"Un home que semblava pagès.",
"Goita, aquest! deu ser de câl malalt!",
"Déu vos gordi!",
"Varen girar-se.",
"Vermells com bitxos."
]
}
|
vilaweb
|
Dos grups polítics que donen suport al govern espanyol li demanen sobre les obres d'ampliació de l'aeroport de Palma. Les diputades d'Unides Podem Antònia Jover i Lucía Muñoz, al costat del diputat Juantxo López de Uralde, han registrat preguntes al congrés espanyol, adreçades al govern. Li demanen si sap les intencions d'Aena d'ampliar Son Santjoan i si la considera necessària, l'ampliació. En la mateixa línia, Esquerra ha demanat al govern espanyol si considera necessari d'ampliar l'aeroport. La diputada republicana Marta Rosique ha sol·licitat les respostes per escrit i ha advertit que trobarien l'oposició del seu partit. Ha instat el govern espanyol a aturar les obres si realment vol lluitar contra el canvi climàtic. Les diputades de Podem han fet servir arguments semblants en sengles escrits. ‘La prevista ampliació de l'aeroport de Palma per a augmentar l'espai aeri, els camps de vols, la plataforma d'avions, la terminal, l'aparcament de vehicles i els accessos van en contra de la lluita contra el canvi climàtic', diuen. Podem assegura que aquesta ampliació és totalment innecessària i detalla que les noves pistes d'enlairament farien créixer la capacitat de l'aeroport d'un 12% i la d'espai d'estacionament per a l'embarcament i desembarcament d'un 15,79%. La de l'edifici processador augmentaria d'un 29% l'activitat comercial i es crearien 1.712 noves places d'aparcament.
|
[
"Sobre què reclamen informació dos partits que secunden el govern d’Espanya?",
"Quines diputades han formulat preguntes al congrés?",
"Juntament amb qui?",
"Sobre què volen obtenir informació?",
"Què ha preguntat Esquerra al govern espanyol?",
"De quina manera vol obtenir les respostes Marta Rosique?",
"Què ha fet saber?",
"Què ha demanat al govern per combatre el canvi climàtic?",
"Quin altre partit ho ha argumentat de forma similar?",
"Com ho han expressat?",
"Com qualifica Podem l’ampliació de l’aeroport?",
"De quina manera augmentaria l’aforament de l’aeroport?",
"I la capacitat de la zona d’aparcament per embarcar i desembarcar?",
"Quant creixeria l'activitat comercial de l’edifici processador?",
"Quantes noves places per aparcar s'obtindrien?"
] |
{
"answer_end": [
116,
287,
287,
393,
498,
577,
631,
729,
788,
1040,
1104,
1200,
1278,
1350,
1396
],
"answer_start": [
0,
118,
118,
289,
416,
500,
580,
633,
731,
809,
1042,
1119,
1119,
1280,
1353
],
"input_text": [
"Sobre les obres d'ampliació de l'aeroport de Palma.",
"Les d'Unides Podem Antònia Jover i Lucía Muñoz.",
"Amb el diputat Juantxo López de Uralde.",
"Sobre les intencions d'Aena d'ampliar Son Santjoan i la necessitat de fer-ho.",
"Si considera necessari d'ampliar l'aeroport.",
"Per escrit.",
"Que trobarien l'oposició del seu partit.",
"Aturar les obres.",
"Podem.",
"Dient que la prevista ampliació de l'aeroport de Palma per a augmentar l'espai aeri, els camps de vols, la plataforma d'avions, la terminal, l'aparcament de vehicles i els accessos van en contra de la lluita contra el canvi climàtic.",
"De totalment innecessària.",
"Un 12%.",
"Un 15,79%.",
"Un 29%.",
"1.712."
]
}
|
bios
|
María Luisa Castellanos (Xàtiva, segle xix - segle XX) va ser una periodista i feminista del País Valencià que va treballar a El Heraldo de Játiva. Convé diferenciar-la de l'escriptora asturiana María Luisa Castellanos que escrivia al diari granadí La Alhambra, però, en un dels texts d'El Heraldo de Játiva, la periodista declara ser natural de Xàtiva.
Periodista feminista que va escriure al diari El Heraldo de Játiva, aproximadament durant els anys que va durar la Gran Guerra (1914-1918), sobre temes directament relacionats amb les noves llibertats que les dones d'aleshores estaven assolint. En 1917, any en què va començar la seva activitat, el diari xativí descrivia a la seva nova redactora com una dona «bella, fresca, elegant i sentimental», i afegia que era molt estrany trobar una dona amb aquestes característiques que fos feminista.
Partidària d'un feminisme catòlic, María Luisa Castellanos, defensava, però, la qualitat estètica de la bellesa en les dones, al·legant alhora que si bé s'acceptava l'argument que, a Espanya, no eren tan maques com en altres països d'Europa, era perquè les dones es consagraven al seu rol de mare. Així doncs, les dones franceses, per exemple, podrien tenir les esquenes de deesses, les extremitats delicadament cisellades, les corbes harmonioses, perquè, segons María-Luisa, «no es consideraven com un dipòsit de futures generacions, perquè no dipositaven en la seva ànima frívola aquesta bella esperança per a tot allò que ha de vindre, en el qual es cristal·litzaven els més suprems gojos i les més castes alegries» (1917a: 1). En aquest cas, la feminista valenciana situava les dones espanyoles en un pla superior per considerar-les molt més «sentimentals» que les franceses. La feminista xativina exposava aquest parer en adonar-se que, davant la despreocupada actitud dels seus marits, algunes dones, defugint de la responsabilitat que els exigiria la seva condició de mare, consideraven que si bé els homes no prestaven l'atenció adequada a l'educació de les seves filles i els seus fills, llavors elles no tenien per què fer-ho.
La redactora feminista d'El Heraldo de Játiva informava d'aquest fenomen de la següent manera: «les dones també tenim la nostra part de culpa en això de l'abandó de l'educació infantil; no obstant això, la nostra disculpa, en el cas que tractàrem de llevar-nos responsabilitats de damunt, es troba en què els nostres homes no admeten col·laboració femenina en res que transcendisca els límits de la llar» (1917b: 2). Amb tot, cal assenyalar que la feminista únicament posava de manifest que les dones tenien aquesta possibilitat, però, de cap manera, encoratjava les seves lectores a abandonar la cura de les seves filles i els seus fills. Les dones, abans de llançar tota la culpa als homes, havien d'analitzar la seva activitat davant de l'educació de les seves filles i fills i, reaccionar coneixent les seves deficiències i les dels seus marits.
|
[
"Qui va ser María Luisa Castellanos?",
"A quin diari va col·laborar durant el període de la Gran Guerra?",
"De quins afers parlava?",
"Com la definia el diari El Heraldo de Játiva?",
"Què deien que no era habitual veure?",
"Quin tipus de feminisme defensava María Luisa?",
"Estava d’acord amb l’afirmació que les dones d’Espanya no eren gaire boniques?",
"Quin argument dona per justificar aquest fet?",
"Com defineix el físic de les dones de França?",
"Quina raó dona al respecte?",
"Què pensava María Luisa de les feministes d’Espanya?",
"Com ho exemplifica?",
"Quina justificació fa de la part de responsabilitat que tenen les dones en l'abandonament de l’educació dels nens?",
"Era partidària que les dones deixessin de cuidar les seves filles i fills?",
"Què creia que era necessari que fessin les dones en comptes de culpar els homes?"
] |
{
"answer_end": [
106,
480,
597,
752,
847,
882,
1089,
1145,
1295,
1382,
1727,
2084,
2489,
2724,
2934
],
"answer_start": [
0,
379,
494,
650,
756,
849,
996,
1030,
1159,
1305,
1595,
1791,
2182,
2622,
2726
],
"input_text": [
"Una periodista i feminista del País Valencià.",
"A El Heraldo de Játiva.",
"De temes directament relacionats amb les noves llibertats que les dones d'aleshores estaven assolint.",
"Bella, fresca, elegant i sentimental.",
"Una dona amb aquestes característiques que fos feminista.",
"Un feminisme catòlic.",
"Sí.",
"Que les dones es consagraven al seu rol de mare.",
"Dient que tenen les esquenes de deesses, les extremitats delicadament cisellades i les corbes harmonioses.",
"Que no es consideraven un dipòsit de futures generacions.",
"Les situava en un pla superior per considerar-les molt més sentimentals que les franceses.",
"Dient que davant la despreocupada actitud dels seus marits, algunes dones, defugint de la responsabilitat que els exigiria la seva condició de mare, consideraven que si bé els homes no prestaven l'atenció adequada a l'educació de les seves filles i els seus fills, llavors elles no tenien per què fer-ho.",
"Explica que els homes no admeten col·laboració femenina en res que transcendisca els límits de la llar.",
"No.",
"Analitzar la seva activitat davant de l'educació de les seves filles i fills i, reaccionar coneixent les seves deficiències i les dels seus marits."
]
}
|
mitologia
|
Yam és un déu cananeu fill d'El, de la llengua cananea (en hebreu ים) significa "mar", és un nom d'Ugarit, déu dels rius i el mar. També anomenat El jutge Nahar ("el jutge del riu"), és també un dels ilhm o Elohim els fills del déu El del panteó dels déus cananeus. El Yam és la deïtat del «caos primordial» i representa el poder del «mar salvatge i furiós», se'l veu com causant de les tempestes i desastres. Fou expulsat pels déus de la muntanya celestial Sappan (actual Jebel Aqra). De tots els déus, tot i ser el campió del déu El, Yam té una hostilitat especial contra Baal Hadad, fill de Dagon. El Yam és un déu del mar i el seu palau es troba en el Tàrtar un abisme de les profunditats dels oceans. En els textos de la religió ugarítica, Yam és enemic de Hadad i és també conegut com el rei "dels cels" i el "fill primogènit" de El, a qui els antics grecs van identificar amb el seu déu Cronos, igual que Baal era identificat amb Zeus, Yam amb Posidó i Mot amb Hades. Yam vol convertir-se en el «Senyor dels déus», els dos éssers es maten entre si i ressusciten després. Alguns autors han suggerit que aquests contes reflecteixen l'experiència dels cicles estacionals de l'antic orient pròxim.
|
[
"Qui és Yam?",
"Quin és el significat del seu nom?",
"És una deïtat?",
"Amb quin altre nom se’l coneix?",
"De què és déu?",
"De què és també imatge?",
"Provoca canvis en el clima?",
"Qui és el seu enemic?",
"On està situat el lloc de residència de Yam?",
"Amb qui relacionaven els grecs de l’antiguitat El?",
"I Baal?",
"Qui relacionaven amb Hades?",
"Quin objectiu té Yam?",
"Què fan ell i Hadad?",
"Quin fet es creu que mostren aquestes històries?"
] |
{
"answer_end": [
31,
85,
129,
160,
307,
357,
408,
584,
704,
900,
941,
973,
1020,
1076,
1199
],
"answer_start": [
0,
0,
107,
131,
266,
310,
359,
536,
628,
836,
902,
960,
975,
1022,
1078
],
"input_text": [
"Un déu cananeu fill d'El.",
"Significa mar.",
"Sí.",
"El jutge Nahar.",
"És la deïtat del caos primordial.",
"Del poder del mar salvatge i furiós.",
"Sí.",
"Baal Hadad.",
"El seu palau es troba en el Tàrtar, un abisme de les profunditats dels oceans.",
"Amb el seu déu Cronos.",
"Amb Zeus.",
"Mot.",
"Vol convertir-se en el Senyor dels déus.",
"Es maten entre si i ressusciten després.",
"L'experiència dels cicles estacionals de l'antic orient pròxim."
]
}
|
bios
|
Raquel Riba Rossy (Igualada, 10 de juliol de 1990) és una dibuixant i il·lustradora catalana. El seu personatge més reconegut és “Lola Vendetta”, una figura creada amb l'objectiu d'educar a la societat en el feminisme.
Raquel Riba és filla de l'arquitecte Jaume Riba i de l'artista multidisciplinària Clara Rossy, es va alimentar de l'ambient creatiu que es respirava a la seva família. Va estudiar belles arts a la Universitat de Barcelona especialitzant-se en dibuix, pintura, escultura i gravat. El 2013 continua formant-se a l'Escola de la Dona en cursos de dibuix i il·lustració.
El 2014 comença a donar a conèixer el seu personatge Lola Vendetta a través del Facebook. De seguida aconsegueix captar l'atenció del públic i que les seves publicacions es comparteixen entre milers d'usuaris. El personatge de Lola es caracteritza per dur una samarreta de ratlles, els llavis vermells i els cabells negres. Sempre va acompanyada d'una katana que utilitza per impartir justícia.
Finalment, l'any 2017 es publica el primer llibre de Riba "Más vale Lola que mal acompañada" (Lumen).
El 2021 Ficomic la va elegir per a l'elaboració del cartell promocional de la 39a edició del Saló del Còmic de Barcelona, celebrat en línia degut a la pandèmia sanitària. El cartell mostra el personatge més popular de l'autora, Lola Vendetta, que amb una Katana combat el covid-19.
El mes de març del 2021 va participar en la creació d'un mural col·lectiu feminista en els murs de l'antiga presó La Model de Barcelona, sota el lema “Juntes, diverses i rebels” les artistes Raquel Riba, María Pichel, Amaia Arrazola, Vicky Cuello, Carolina Monterrubio i Marina Capdevila han volgut representar la diversitat de les dones i els diferents papers que tenen a la societat. El mural s'ha realitzat en col·laboració amb el diari il·lustrat femiñetas
Raquel Riba - Lloc web oficial
Raquel Riba - Humoristan
|
[
"Qui és Raquel Riba Rossy?",
"Amb quin dibuix és famosa com a autora?",
"Amb quin propòsit la va fer?",
"Té família relacionada amb el món artístic?",
"Quina va ser la seva formació?",
"On va estudiar el 2013?",
"A quina xarxa social va difondre Lola Vendetta?",
"Passa desapercebuda?",
"Quina és l’aparença de Lola Vendetta?",
"Quin objecte porta sempre a sobre?",
"Quina és la seva obra debut?",
"De quin esdeveniment va crear el cartell?",
"Què hi apareix?",
"En quin altre projecte exposat en La Model va col·laborar?",
"Què tenia l'objectiu de mostrar en el cartell juntament amb les altres artistes?"
] |
{
"answer_end": [
94,
146,
219,
387,
499,
585,
675,
795,
909,
945,
1074,
1204,
1364,
1543,
1750
],
"answer_start": [
0,
96,
159,
221,
389,
501,
587,
677,
797,
911,
993,
1084,
1255,
1390,
1544
],
"input_text": [
"Una dibuixant i il·lustradora catalana.",
"Amb Lola Vendetta.",
"Educar la societat en el feminisme.",
"Sí.",
"Va estudiar belles arts a la Universitat de Barcelona especialitzant-se en dibuix, pintura, escultura i gravat.",
"A l'Escola de la Dona.",
"A Facebook.",
"No.",
"Duu una samarreta de ratlles, els llavis vermells i els cabells negres.",
"Una katana.",
"Más vale Lola que mal acompañada.",
"De la 39a edició del Saló del Còmic de Barcelona.",
"Lola Vendetta amb una Katana combatent el covid-19.",
"En la creació d'un mural col·lectiu feminista sota el lema Juntes, diverses i rebels.",
"La diversitat de les dones i els diferents papers que tenen a la societat."
]
}
|
books
|
-Però ¿no eres tu que proclamaves la necessitat d'un daltabaix, com a únic remei per al mal social?
-Sí que és cert, i per això no m'enquimera gaire lo que succeeix, àdhuc que en la revolta se m'hi han enfonsat bona part de mes il·lusions, perquè prefereixo una ferida i rabiosa, a una llaga morta i freda.
-És a dir, que hi tenies il·lusions en això?
-Si que n'hi tenia; no moltes, però les suficients per a ajudar-hi poc o molt. Jo era un dels iniciats en el complot, per més que no em plavien gaire les persones menys els ideals o, millor dit, els objectius que aquestes perseguien. Jo em deia: «Ajudem-los a bolcar la barca vella i podrida, i molt serà que no surtin homes per a fabricar-ne una de nova, que ben dolenta ha d'ésser que no valgui més que aquesta.»
-I, ara que la barca veia és a fons, ¿a on són els que han de fabricar la nova?- interrogà el Rector, mirant a son nebot fit a fit.
-Enlloc, per ara- contestà aquest amb un deix d'amargura, -i és per això que li deia que hi havia perdut bona part de mes il·lusions. Jo ja hi comptava, amb què el rebull de gasos de què li parlava suara, capbussant-ho tot, havia, de moment, d'enterbolir les aigües; però creia en la possibilitat de què la sotragada, obrant per reacció, restablís la corrent purificadora de les aigües sanes, precipitant al fons els gèrmens de corrupció. Desgraciadament, veig que m'he equivocat. La força de l'estancada és tan vella, que la corrent ja no existeix.
Acabat son modest refrigeri, el jove, ja més animat, continuà:
-M'he equivocat sobre el gènesi d'aquesta revolució, que, en veritat, no és pas filla de la consciència del poble. Les masses honrades, per l'habitud de viure entre el fang de baix i el llot de dalt, estan tocades d'un fatalisme musulmà que els hi lleva el coneixement de son poder i son valer. Tampoc és filla d'una escola de pensadors que s'hagi assumit la tutela del poble inconscient, per a conduir-lo, amb millor o pitjor criteri, vers un ideal més o menys encertat. No senyor: és, senzillament, nascuda de les eternes desavinences entre els explotadors de sempre, qüestions de recapte entre ells actors de la vella comèdia. Sinó que aquesta vegada, sortint-se de test, amb ses barroeres manotades, han enfonsat les taules i esbotzat les ja prou abonyegades i primparades mampares del teatre, que ha caigut amb estrèpit.
|
[
"Què pregunta el Rector al seu nebot?",
"El noi respon donant-li la raó?",
"Què diu que s’estima més?",
"La motivació que tenia era immensa?",
"Com es motivava a sí mateix?",
"Per qui pregunta el Rector?",
"On respon el nebot que són?",
"És aquesta la causa de gran part de la seva desil·lusió?",
"Quina esperança havia tingut?",
"Ha sigut com s’esperava?",
"Sent que ha encertat amb la idea que tenia sobre la revolució?",
"Com la defineix?",
"I a la població honrada?",
"D’on prové aquesta revolució segons el jove?",
"Què ha provocat?"
] |
{
"answer_end": [
99,
115,
305,
381,
764,
846,
915,
1031,
1336,
1378,
1563,
1625,
1805,
2080,
2336
],
"answer_start": [
6,
101,
247,
322,
586,
771,
900,
960,
1171,
1338,
1513,
1513,
1627,
1995,
2216
],
"input_text": [
"Si no era ell que proclamava la necessitat d'un daltabaix, com a únic remei per al mal social.",
"Sí.",
"Una ferida i rabiosa abans que una llaga morta i freda.",
"No.",
"Dient: ajudem-los a bolcar la barca vella i podrida, i molt serà que no surtin homes per a fabricar-ne una de nova, que ben dolenta ha d'ésser que no valgui més que aquesta.",
"A on són els que han de fabricar la barca nova.",
"Enlloc.",
"Sí.",
"Que la sotragada, obrant per reacció, restablís la corrent purificadora de les aigües sanes, precipitant al fons els gèrmens de corrupció.",
"No.",
"No.",
"Dient que no és pas filla de la consciència del poble.",
"Per l'habitud de viure entre el fang de baix i el llot de dalt, estan tocades d'un fatalisme musulmà que els hi lleva el coneixement de son poder i son valer.",
"De les eternes desavinences entre els explotadors de sempre.",
"Han enfonsat les taules i esbotzat les ja prou abonyegades i primparades mampares del teatre, que ha caigut amb estrèpit."
]
}
|
books
|
Era un matí de tardor. Jo estava dormint, i em varen cridar, donant-me la notícia de que hi havia mànegues marines. Me varen dir que se n'eren presentades algunes, i que tot el poble era cap a la banda de mar per atalaiar-les. Amb això em vaig llevar de pressa i em vaig llançar al carrer encara amb la son als ulls i amb l'armilla a mig cordar.
Al ser a fora vaig reparar que el cel estava tapat per una nuvolada baixa, densa i bonyeguda, que deixava un sotacobert, per on la claror se difonia tèrbola i somorta. Les parets blanques de les cases prenien un to verdós, trist. L'aire estava com adormit, com encantat. Els plàtans, amb llurs penjarelles de fulles rosses, s'aguantaven en una immobilitat tan absoluta, que m'impressionà. El carrer estava en la major soledat. Els banquets dels espardenyers eren a les voravies sense que ningú els ocupés. Els fadrins fusters havien abandonat llur treballador; i la grossa serra enclavada en el fil d'un tauló, les garlopes amb el floc a mig fer, i la biga començada a cairejar damunt dels cavallets, indicaven que la feina s'havia suspès de cop i volta per algun motiu extraordinari. En el ràfec d'un terradet, entre blets mústics i ravenisses seques, quatre o cinc pardals estarrufats panteixaven amb el cap sota l'ala. Dalt de la crestellera d'una teulada, dos coloms negres guaitaven i escoltaven, estirant el coll de la manera que solen fer-ho quan reparen quelcom que els alarma; però llur actitud expectant durava d'un manera insòlita.
|
[
"Quina estació de l’any era?",
"Per quin motiu el van despertar?",
"Com li ho van explicar?",
"Va aixecar-se tranquil·lament?",
"Havia tingut temps de vestir-se bé?",
"Com estava el temps?",
"De quina manera es reflectia en les cases?",
"Com estaven els plàtans?",
"Hi havia gent al carrer?",
"Quin aspecte tenia la zona dels espardenyers?",
"I la dels fusters?",
"Què indicava tot això?",
"Quins ocells hi havia en un terrat?",
"I dalt d’una teulada?",
"Què feien?"
] |
{
"answer_end": [
21,
114,
225,
260,
344,
438,
574,
714,
771,
850,
1045,
1129,
1232,
1323,
1487
],
"answer_start": [
0,
44,
116,
236,
263,
346,
514,
617,
735,
773,
852,
1047,
1131,
1268,
1306
],
"input_text": [
"La tardor.",
"Per donar-li la notícia que hi havia mànegues marines.",
"Li varen dir que se n'eren presentades algunes, i que tot el poble era cap a la banda de mar per atalaiar-les.",
"No.",
"No.",
"El cel estava tapat per una nuvolada baixa, densa i bonyeguda.",
"Les parets blanques de les cases prenien un to verdós, trist.",
"Els plàtans, amb llurs penjarelles de fulles rosses, s'aguantaven en una immobilitat absoluta.",
"No.",
"Els seus banquets eren a les voravies sense que ningú els ocupés.",
"Els fadrins fusters havien abandonat llur treballador; i la grossa serra enclavada en el fil d'un tauló, les garlopes amb el floc a mig fer, i la biga començada a cairejar damunt dels cavallets.",
"Que la feina s'havia suspès de cop i volta per algun motiu extraordinari.",
"Quatre o cinc pardals.",
"Dos coloms negres.",
"Guaitaven i escoltaven, estirant el coll de la manera que solen fer-ho quan reparen quelcom que els alarma; però llur actitud expectant durava d'un manera insòlita."
]
}
|
bios
|
Assumpta Roura (Barcelona, 1952 - 2014) fou una periodista i escriptora catalana.
Llicenciada en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, diplomada en sociologia de la comunicació per la Universitat Paul Valerie de Montpeller ("Sociología y comunicación en los albores del siglo XXI: pautas mediáticas y nuevos comportamientos sociales"), es va iniciar en el món periodístic a Mundo Diario, i posteriorment, entre d'altres mitjans, va col·laborar amb La Vanguardia, Avui, El Mundo Cataluña, Interviú, Tiempo i La Voz de Galicia.
Va escriure diferents llibres, va fer de traductora i es va dedicar també a la fotografia. Un dels seus llibres més coneguts i colpidors és "Hasta luego, tristeza. Autobiografia de una depresión", basat en la seva experiència amb aquesta greu malaltia; en el llibre també parla de les seves difícils relacions sentimentals.
Va ser una persona compromesa socialment. Va militar a Bandera Roja als anys 70. Anys més tard, entre d'altres implicacions, va simpatitzar amb el Moviment 15-M. A més de a la premsa impresa, va anar publicant articles a diferents mitjans virtuals i va ser activa a les xarxes socials.
Després d'haver sigut una notable escriptora i haver publicat a grans editorials (Planeta, Plaza & Janés, Gedisa...), al final de la seva vida, amb importants problemes de salut i econòmics, va acabar vivint gràcies a les ajudes de Caritas.
|
[
"Qui va ser Assumpta Roura?",
"Quina va ser la seva formació?",
"On va començar a treballar com a periodista?",
"En quins altres diaris va participar?",
"Ha sigut escriptora?",
"Ha tingut algun càrrec relacionat amb la traducció?",
"Quina altra afició va tenir?",
"Quina de les seves obres és especialment reconeguda?",
"De què tracta?",
"Amb quina associació va col·laborar?",
"Quina altra causa social va defensar?",
"Es mostrava activa defensant les causes socials a Internet?",
"Amb quines editorials va publicar alguns dels seus llibres?",
"El seu últim tram de vida va estar definit per una bona salut?",
"Quina associació va ajudar-la?"
] |
{
"answer_end": [
80,
237,
401,
539,
570,
592,
630,
736,
863,
944,
1026,
1149,
1267,
1340,
1390
],
"answer_start": [
0,
82,
351,
405,
541,
572,
595,
632,
738,
907,
990,
1057,
1198,
1269,
1342
],
"input_text": [
"Una periodista i escriptora catalana.",
"Es va llicenciar en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona i es va diplomar en sociologia de la comunicació per la Universitat Paul Valerie de Montpeller.",
"A Mundo Diario.",
"A La Vanguardia, Avui, El Mundo Cataluña, Interviú, Tiempo i La Voz de Galicia.",
"Sí.",
"Sí.",
"La fotografia.",
"Hasta luego, tristeza. Autobiografia de una depresión.",
"Comparteix la seva experiència amb aquesta greu malaltia i també parla de les seves difícils relacions sentimentals.",
"Bandera Roja.",
"El Moviment 15-M.",
"Sí.",
"Planeta, Plaza & Janés, Gedisa, entre altres.",
"No.",
"Caritas."
]
}
|
books
|
-Té raó: si ja estaven vestits des d'antes d'ahir… En l'ensaig ho vaig veure… Fóra de les primeres parts, tots ja estaven a punt.
* * *
-Ai, senyoreta! ¡Que me'n recordaré del dia de l'Africana!… Pensar que l'hauré coneguda a vostè…
-Gràcies…
-Que n'és d'hermosa!
-Gràcies…
-Si vostè em volgués dir com se diu… Ni a on està, tampoc?… Bueno… Quan sortim ja la seguiré…
-Ai, no aniré pas a casa… Com s'acabarà tan tard, vaig a dormir a ca la tia per mor de què a casa no s'hagin d'esperar.
* * *
-Vols dir, Joan, que és el barítono, aquest?…
-Mare de Déu! Que no el sents?…
|
[
"Ja duien la roba posada des de feia dies?",
"On ho va poder comprovar?",
"Tothom estava preparat?",
"Per què se sent afortunada la persona que exclama que sempre tindrà en la memòria el dia de l’Africana?",
"La noia li agraeix les seves paraules?",
"Què afegeix l’altra persona?",
"Agraeix de nou el que li diu?",
"Què vol saber la persona sobre ella?",
"Què decideix fer?",
"La noia té pensat anar a casa seva?",
"Per què?",
"On anirà a descansar?",
"Què li pregunten al Joan?",
"Quina expressió fa servir?",
"Li confirma que sí que és el baríton?"
] |
{
"answer_end": [
49,
76,
128,
232,
244,
265,
275,
334,
369,
396,
447,
447,
542,
557,
574
],
"answer_start": [
9,
51,
106,
152,
236,
246,
267,
277,
344,
373,
398,
422,
499,
545,
558
],
"input_text": [
"Sí.",
"En l'ensaig.",
"Sí.",
"Perquè ha conegut la noia.",
"Sí.",
"Que és molt hermosa.",
"Sí.",
"Com es diu i on viu.",
"Seguir-la quan surtin.",
"No.",
"Perquè acabarà tard.",
"A casa de la seva tia.",
"Si aquell era el barítono.",
"Mare de Déu!",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
L'anàlisi dels 985 formularis que els inscrits a Podem van enviar amb suggeriments i valoracions per a la redacció del document de renovació de l'Acord del Botànic –programa de govern subscrit per PSPV, Compromís i Podem– ha començat aquesta setmana. Un equip examina les propostes que la ciutadania i la societat civil valenciana hi ha enviat amb la finalitat de trobar les millores possibles per a la renovació d'aquest pacte, segons que ha informat la formació en un comunicat. Amb aquesta iniciativa s'ha volgut integrar la reflexió de tots els inscrits per tal d'engegar les polítiques necessàries per a la millora d'aquest acord. Aquestes propostes s'afegiran al document final. De moment, s'ha lliurat un primer avançament de continguts al president de la Generalitat, Ximo Puig, i a la vice-presidenta del consell, Mónica Oltra. Al Consell Ciutadà Valencià de Podem, del passat 28 de juliol, el màxim òrgan polític del partit va acordar que s'enviés aquest primer text a Presidència. En aquest document previ han participat els diputats del grup parlamentari a les Corts Valencianes. El portaveu del grup parlamentari, Antonio Montiel, ha explicat: ‘Esperem durant els dies vinents un document més complet amb l'avaluació de què ha estat el primer any del Botànic i també unes quantes mesures suggerides pel procés de participació ciutadana que hem obert i pel qual hem rebut gairebé mil formularis'. Per tant, abans de la represa de l'any polític, durant els últims dies d'agost o primers de setembre es farà la ronda de reunions necessària per a completar el procés de renovació del Botànic. ‘Aquest procés ha estat possible gràcies a la col·laboració de totes les persones que han contribuït amb aportacions i que són les qui fan possible el desenvolupament de polítiques de participació vinculades a la realitat social', ha destacat Podem. També ha indicat que durant els dies vinents s'avançarien les conclusions de l'anàlisi dels formularis rebuts.
|
[
"Quants documents van enviar els de Podem?",
"Què contenien?",
"Qui forma part de l’Acord del Botànic?",
"Qui s’encarrega de revisar el suggeriments?",
"De part de qui venen?",
"Quin objectiu tenen?",
"On s’afegiran les noves polítiques que permetin fer millores?",
"Qui ha rebut una petita introducció?",
"Què es va decidir el 28 de juliol?",
"Qui és Antonio Montiel?",
"Quines expectatives té?",
"Quan tindran lloc les assemblees per actualitzar el Botànic?",
"Qui ha permès que aquest procediment s’efectuï?",
"Qui ho ha comentat?",
"Pretenen seguir endavant els pròxims dies amb les resolucions?"
] |
{
"answer_end": [
65,
163,
220,
343,
343,
427,
683,
835,
990,
1142,
1348,
1600,
1830,
1850,
1961
],
"answer_start": [
0,
15,
144,
251,
260,
286,
636,
685,
837,
1092,
1158,
1419,
1603,
1602,
1852
],
"input_text": [
"985.",
"Suggeriments i valoracions per a la redacció del document de renovació de l'Acord del Botànic.",
"PSPV, Compromís i Podem.",
"Un equip.",
"De la ciutadania i la societat civil valenciana.",
"Trobar les millores possibles per a la renovació d'aquest pacte.",
"Al document final.",
"El president de la Generalitat, Ximo Puig, i la vice-presidenta del consell, Mónica Oltra.",
"Enviar aquest primer text a Presidència.",
"El portaveu del grup parlamentari.",
"Que hi hagi un document més complet amb l'avaluació de què ha estat el primer any del Botànic i també unes quantes mesures suggerides pel procés de participació ciutadana.",
"Abans de la represa de l'any polític, durant els últims dies d'agost o primers de setembre.",
"Totes les persones que hi han contribuït amb aportacions.",
"Podem.",
"Sí."
]
}
|
books
|
La tia Paulina no veia res ni podia articular paraules. En Melrosada estava una mica torbat, sense saber a què obeïa l'actitud de la seva amiga: procurava seguir una conversa general amb en Víctor Buxareu i la seva dona. Els nens petits corrien pel jardí, i els dos grans estaven molestíssims fent preguntes geogràfiques. Estiraven l'americana de don Gaspar i li deien:
-A veure si sap on és el Bramaputra.
En Melrosada s'indignava per minuts en veure com els nens palesaven la seva ignorància i voltaven els fulls d'un atlas tot dient-li:
-Ela, ela, que no ho sap!
La tia Paulina, com si estigués hipnotitzada, mirava fixament els calçotets: no podia separar-ne els ulls. Aquella tarda fou d'una tristesa aclaparadora.
Unes hores després, quan en Melrosada anà cap a casa sense haver pogut veure la Isabel, fou sobtat per una visita.
Quatre copets sonaren a la porta de l'habitació, i en Melrosada obrí. Era la tia Paulina.
En Melrosada quedà lívid d'emoció. Excusà el desordre de la cambra, no sabé què dir; però la tia Paulina estava severa: una implacable decisió lluïa en els seus ulls. En Melrosada volia preguntar: no sabia el perquè d'aquella visita. Com era possible? La tia Paulina a aquelles hores, i sola! Què devia haver passat? Quina gran desgràcia venia a comunicar-li?
|
[
"Com es trobava la tia Paulina?",
"I el Melrosada?",
"Què feien mentrestant els nens petits?",
"I els grans?",
"A qui preguntaven?",
"Com reaccionava en Melrosada?",
"Què observava la tia Paulina?",
"Ho feia amb molta concentració?",
"Quin ànim va definir la tarda?",
"Qui va fer una visita inesperada hores més tard a en Melrosada?",
"Com va reaccionar ell?",
"Com es mostrava la tia Paulina?",
"De què tenia ganes en Melrosada?",
"Entenia la visita de la Paulina?",
"Quines hipòtesis es va fer?"
] |
{
"answer_end": [
54,
143,
254,
320,
405,
442,
641,
671,
718,
923,
958,
1090,
1120,
1157,
1284
],
"answer_start": [
0,
56,
221,
258,
322,
407,
566,
612,
673,
720,
925,
1015,
1092,
1122,
1218
],
"input_text": [
"No veia res ni podia articular paraules.",
"Estava una mica torbat, sense saber a què obeïa l'actitud de la seva amiga.",
"Corrien pel jardí.",
"Estaven molestíssims fent preguntes geogràfiques.",
"A don Gaspar.",
"S'indignava per minuts.",
"Els calçotets.",
"Sí.",
"Una tristesa aclaparadora.",
"La tia Paulina.",
"Quedà lívid d'emoció.",
"Severa: una implacable decisió lluïa en els seus ulls.",
"De preguntar.",
"No.",
"Què devia haver passat? Quina gran desgràcia venia a comunicar-li?"
]
}
|
books
|
L'endemà, quan en Melrosada vingué a donar la classe, la tia Paulina ja estava a l'aguait. En Melrosada anà a la cambra d'estudi; però la tia Paulina no s'aguantava, es posà nerviosa, i per fi va dirigir-se a empendre el professor.
-Ai, senyor Melrosada, quina gràcia! M'han contat lo d'ahir nit. Quina gràcia! No es pot pensar com he rigut!
Aquesta entrada de la tia Paulina, al pobre Melrosada no n'hi va fer gens, de gràcia; i, no sabent com pendre-s'ho, digué:
-Ah! sí? Li ho han contat?… Res! Una equivocació tothom la pot tenir.
-Però fugi! El meu nebot, amb aquell cap tan gros! imagini's!
Els nens es posaren a riure i començaren a fer disbarats. En Melrosada estava violent, i la tia Paulina es rebentava per dir una pila de coses. Hi hagué un silenci, i la tia Paulina, canviant de veu, afegí:
|
[
"Què va anar a fer el dia següent en Melrosada?",
"Qui hi havia allà?",
"A quina sala es va dirigir en Melrosada?",
"La tia Paulina es va impacientar?",
"Va anar a parlar amb el professor?",
"Què li va fer saber?",
"Li va confessar que havia rigut molt?",
"Què li va semblar a en Melrosada que la tia Paulina hagués accedit on era ell?",
"Va entendre les intencions de la tia Paulina?",
"Què li va preguntar un cop va escoltar el que ella li havia dit?",
"Què va concloure?",
"Què exclama ella?",
"Com estaven els nens?",
"I la tia Paulina?",
"Va voler dir alguna cosa més?"
] |
{
"answer_end": [
52,
89,
128,
182,
230,
295,
341,
428,
465,
493,
535,
548,
655,
741,
804
],
"answer_start": [
0,
54,
91,
135,
135,
269,
269,
344,
433,
468,
500,
538,
599,
688,
743
],
"input_text": [
"Donar la classe.",
"La tia Paulina.",
"A la cambra d'estudi.",
"Sí.",
"Sí.",
"Que li havien contat lo d'ahir a la nit.",
"Sí.",
"No n'hi va fer gens, de gràcia.",
"No.",
"Si li ho havien contat.",
"Que una equivocació la pot tenir tothom.",
"Que fugi.",
"Es posaren a riure i començaren a fer disbarats.",
"Es rebentava per dir una pila de coses.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Els metges amb unes bates blanques van entrar sense dir res a ningú… Mossen Fèlix va alçar-se, la Remei va fugir esfereïda… Anaven a curar-li la mà. L'aire de l'estada s'anava omplint de les sentors fortes dels remeis que li posaven.
-Em deixo curar, però que Mossen Fèlix no es mogui; és el metge del meu pensament!…
-No hi ha res que dir- feu el cirurgià amb amabilitat.
-Ja ho veu, Mossen Fèlix, que si jo no me afanyo no podré seguir la processó i em sap greu de morir-me amb el meu mateix cos. Jo sento que la inspiració em crida!… i aquests pentàgrames m'ofeguen… sempre junyit! Vui seguir lliure la clariana benhaurada de les inspiracions; amarar-me les nines de llum… tan esmorteïdes com les tenia vora les resplandors febles i malaltisses de les ciutats! Ara em sento com un ofec i és que'ls pentàgrames m'entortolliguen com uns filferros i em sento el violí clavat al pit…
-El veig perdut, aquest xicot!… pobre Joan el miracler!- digué un dels metges que havia arribat aquell dia per a veure'l. -Quin canvi ha fet aquest home en pocs anys! Fins als trenta era un home feliç. Quan va atényer el cim de son renom mundial li vingué la fal·lera de compondre… i sempre l'haurieu vist lluitant entre l'estudi, les vuit hores de tocar el violí i la frisor de no poder escriure. Això el posava malalt. Un cop que no va assajar, per poder escriure, el públic ho va conèixer… i ell també: aleshores sentí la tragèdia de veure's aplaudit sols per cortesia i per tornar als seus miracles va matar-se nits i dies, com un asceta! Sort que llavors vingué a mi i el vaig distreure fent-li fer vida de camp… i de família. A casa l'estimen tots! Ara els he deixat consternats! Com que és un àngel! qui no l'estima! és una criatura! Darrerament fins feia rebequeries. Havien d'anar a l'hotel a cercar-lo en auto en el moment precís que'ls teatres eren plens; sempre deia que ho faria malament, que posessin un rètol anunciant que estava malalt… que ell no's sentia els dits, que feia massa humitat, què sé jo! El que patia! I sempre aquella por de donar un desengany! -M'han posat tan amunt que ja no hi arribo,- em deia un dia plorant de ràbia davant un contracte que no volia firmar, per un teatre cabdal de New-York… Per això jo li vaig dir: -Reposi… vagi a casa seva una temporada.- Els tics nerviosos se'l menjaven i la visió de les grans multituds l'esfereïa, perque sempre li venia al pensament que hi havia el doble d'orelles que no de caps d'espectadors, i això l'enervava… si sembla un vell i no té quaranta anys encara!
|
[
"Quina era la indumentària dels doctors?",
"Com es van comportar els assistents?",
"Què havien de guarir?",
"Què va exigir el pacient?",
"El metge hi va estar d'acord?",
"Com se sent el malalt?",
"Com l'anomenen?",
"Què n'explica, el doctor, d'en Joan?",
"Què va passar un dia que no va poder assistir a la prova?",
"Com el va ajudar el metge?",
"Li tenen apreci els seus familiars?",
"Quines criaturades feia, en Joan, en els últims temps?",
"Com va comparèixer davant el metge?",
"Per què no volia signar-lo?",
"I doncs, què li va suggerir el remeier?",
"Què li passava a en Joan?",
"Semblava més jove del que en realitat era?"
] |
{
"answer_end": [
34,
122,
147,
315,
371,
881,
960,
1279,
1524,
1613,
1706,
1988,
2209,
2209,
2275,
2472,
2520
],
"answer_start": [
0,
69,
124,
235,
318,
374,
915,
915,
1304,
1526,
1615,
1724,
2104,
2060,
2237,
2278,
2474
],
"input_text": [
"Unes bates blanques.",
"Mossèn Fèlix va alçar-se i la Remei va fugir esfereïda.",
"La mà.",
"Que Mossèn Fèlix no es mogués i es deixaria curar, que és el metge del seu pensament.",
"Sí.",
"Diu que si no s'afanya no podrà seguir amb la processó i li sap greu morir-se amb el mateix cos; sent que la inspiració el crida i els pentagrames l'ofeguen; vol seguir lliure la clariana benhaurada de les inspiracions; amarar-se les nines de llum, tan esmorteïdes com les tenia vora les resplandors febles i malaltisses de les ciutats; ara se sent com un ofec i és que'ls pentagràmes l'entortolliguen com uns filforres i se sent el violí clavat al pit.",
"Joan el miracler.",
"Que fins als trenta era un home feliç, però quan va atényer el cim de son renom mundial li vindré la fal·lera de compondre, i sempre l'haurien vist lluitant entre l'estudi, les vuit hores de tocar el violí i la frisor de no poder escriure.",
"El públic ho va conèixer, i ell també: aleshores sentí la tragèdia de veure's aplaudit sols per cortesia i per tornar als seus miracles va matar-se nits i dies, com un asceta.",
"El va distreure fent-li fer vida de camp i de família.",
"Sí.",
"Feia que l'anessin a cercar a l'hoten en auto en el moment precís que'ls teatres eren plens; sempre deia que ho faria malament, o que posessin un rètol anunciant que estava malalt perquè ell no's sentia els dits, que feia massa humitat.",
"Plorant de ràbia davant un contracte que no volia firmar, per un teatre cabdal de New-York.",
"Perquè creu que l'han posat tan amunt que ja no hi arriba.",
"Que reposés i anés a casa seva una temporada.",
"Que els tics nerviosos se'l menjaven i la visió de les grans multituds l'esfereïa, perquè sempre li venia al pensament que hi havia el doble d'orelles que no de caps d'espectadors, i això l'enervava.",
"No."
]
}
|
books
|
-Noia: que no està el dinar?
Vostè dina pitjor que a Barcelona, per aquella bàrbara costum de què «a fora com a fora», «aquí de qualsevol modo»; i, abans d'acabar de dinar, ja no pot més de son, de mosques, de burgit de criatures d'altre, i vostè, home panxut, entre mig de la florida i pròvida vegetació, símbol universal, immens i solemníssim del misteri de la vida, vostè es tira a jeure com un fardo i ronca i put a suor, i ¡ni sisquera s'adona de què li ha caigut un sabatot!
S'aixeca amb la cara embotornada, se grata tot l'enorme cos, i dóna quatre passos a les palpentes. La seva muller està, com tots els diumenges, a la galeria, llegint un ventall que sap de memòria i notant a les veïnes.
Ja ha passat el dia! Perquè entre sentar-se i allò de: -«nos en haurem d'anar»; -«diumenge hem de dur tal cosa»; -«ei, tanca bé!»; -«no et descuides pas res?»- s'acaba la tarda, i abans d'arribar a mig camí, comença a dir: -«Ja voldria ser a casa.»
Suposem que ja hi és. Ara li torno a preguntar: Quin gust hi troba, a anar a fora?
-Jo l'hi diré: el meu pare…
-No ho agafi tant per amunt. Vostè ¿com és que hi va?
-Home, jo veig que tothom fa lo mateix…
-Basta! M'ho havia figurat. Obeeix maquinalment a la pressió de la costum que no comprèn, i per disculpar sa ridiculesa gosaria dir que rendia homenatge a la memòria de son pare…
|
[
"Què pregunta la primera persona que parla?",
"Què li retreu?",
"I què passa quan el menjar encara no està fet?",
"Com es dirigeix a l'home?",
"Què li relata?",
"Què fa en llevar-se?",
"I la seva dona, on és?",
"Com transcorre el jorn?",
"Què li reitera a l'home?",
"I l'home, què comença a explicar?",
"El deixa continuar amb la història?",
"I què li diu?",
"Com es defensa, ell?",
"L'altra persona ja es pensava el que li diria?",
"I què li retreu?",
"Com afirma que s'excusa d'aquesta incongruència?"
] |
{
"answer_end": [
28,
143,
237,
259,
480,
578,
698,
876,
1031,
1058,
1113,
1113,
1153,
1180,
1242,
1331
],
"answer_start": [
0,
29,
148,
241,
241,
481,
580,
700,
971,
1032,
1060,
1060,
1114,
1154,
1182,
1244
],
"input_text": [
"Si no està el dinar.",
"Que dina pitjor que a Barcelona, per aquella bàrbara costum de què a fora com a fora i aquí de qualsevol modo.",
"Que ja no pot més de son, de mosques, de burgit de criatures d'altre.",
"Com a home panxut.",
"Que entre mig de la florida i la pròvida vegetació, símbol universal, es tira a jeure com un fardo i ronca i put a suor, i ni sisquera s'adona de què li ha caigut un sabatot.",
"Se grata tot l'enorme cos, i dóna quatre passos a les palpentes.",
"A la galeria, com tots els diumenges, llegint un ventall que sap de memòria i notant a les veïnes.",
"Entre sentar-se i allò de nos en l'haurem d'anar; diumenge hem de dur tal cosa; ei, tanca bé!; no et descuides pas res? s'acaba la tarda.",
"Que quin gust hi troba, a anar fora.",
"Alguna cosa del seu pare.",
"No.",
"Que no ho agafi per tant per amunt, que com és que hi va.",
"Dient que veu que tothom fa el mateix.",
"Sí.",
"Que obeeix maquinalment la pressió de la costum que no comprèn.",
"Rendint homenatge a la memòria de son pare."
]
}
|
books
|
«Desendavant l'Estat ja no demanaria: manaria. L'Església no seria del poble; seria de l'Estat. El record dels grans cabals de l'Església, absorbits per l'Estat, desapareixeria de la memòria dels vivents. «Lo que no desapareixeria mai més serien les partides estampades anyalment en la Gaceta per a manteniment del culto y clero; i contra aquest pressupost la impietat s'hi rabejaria, assenyalant a l'Església com altra sangonera de l'Estat.»
* * *
En aquestes altures el pensador començava a respirar fort, com l'analític que toca al fons de ses investigacions. La incògnita començava a descobrir-se.
«L'Estat, invadint-ho tot i xuclant-ho tot, tot ho ha embolcallat en l'atmosfera del propi desprestigi.»
I aquí seguien una sèrie de conclusions, de caràcter sentenciós, que en Montbrió reconegué com veritats inconcluses.
«Absorbint, monopolitzant i oficialitzant l'Estat els funcionalismes corporatius i administratius, ha mort el sentiment d'agremiació i d'iniciativa col·lectiva.»
«Absorbint, monopolitzant i oficialitzant l'ensenyança, ha mort l'esperit progressiu da la Ciència, de les Lletres i fins el sentiment estètic de la societat.»
«Absorbint, monopolitzant i oficialitzant l'exèrcit, ha mort l'esperit militar del país.»
«Absorbint, monopolitzant i oficialitzant la idea de Pàtria, ha mort el patriotisme.»
|
[
"Què caldria fer, en lloc de requerir?",
"Què passaria, aleshores?",
"Què es recordaria per sempre més, però?",
"Quina conseqüència tindria?",
"Què sentia l'intel·lectual?",
"Per què?",
"Què s'afirma?",
"Què hi havia a continuació?",
"En Montbrió estava d'acord amb aquest sumari?",
"Com és que s'ha acabat la sensació de la societat com a conjunt?",
"Què més ha apaigavat el control de l'educació?",
"Què ha provocat el domini de la infanteria?",
"I l'adoctrinació de la imatge de la nació?"
] |
{
"answer_end": [
45,
203,
328,
440,
561,
600,
706,
770,
822,
983,
1100,
1233,
1319
],
"answer_start": [
1,
96,
206,
330,
449,
563,
602,
707,
707,
825,
987,
1147,
1237
],
"input_text": [
"Manar.",
"Que l'Estat absorbiria el record dels grans cabals de l'Església i desapareixeria de la memòria dels vivents.",
"Les partides estampades anyalment en la Gaceta per a manteniment del culto y clero.",
"La impietat s'hi rabejaria, assenyalant a l'Església com a altra sangonera de l'Estat.",
"Començava a respirar fort, com l'analític que toca al fons de ses investigacions.",
"Perquè la incògnita començava a descobrir-se.",
"Que l'Estat, invadint-ho tot i xuclant-ho tot, tot ho ha embolcallat en l'atmosfera del propi desprestigi.",
"Una sèrie de conclusions, de caràcter sentenciós.",
"Sí.",
"Perquè l'Estat ha absorbit, monopolitzat i oficialitzat els funcionalistes corporatius i administratius.",
"L'esperit progressiu da la Ciència i de les Lletres.",
"La mort de l'esperit militar del país.",
"Ha dut a la mort el patriotisme."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Molós (en grec Μολοσσός Molossos) va ser un rei de l'Epir que va donar el seu nom al poble dels molossos.
Molós fou el primer fill de Neoptòlem, i per tant, net l'heroi Aquil·les. La seva mare era la princesa troiana Andròmaca, l'esposa d'Hèctor, que Neoptòlem s'havia endut com a esclava a Ftia al tornar de la guerra de Troia.
Eurípides va explicar, a través de la tragèdia Andròmaca, la llegenda de Molós. El nen, que havia nascut a Ftia, ja en l'esclavitud, havia estat abandonat en secret per la seva mare, però no havia mort, i en un viatge a Delfos, Neoptòlem el va reconèixer i el va acollir. Però Hermíone, l'esposa legal de Neoptòlem, gelosa del nen perquè ella era estèril, va perseguir Andròmaca i Molós. Andròmaca va ocultar el seu fill durant un temps al temple de Tetis, però Hermíone la va trobar i quan estava a punt de matar Andròmaca i el seu fill, la intervenció de Peleu els va salvar. Més endavant, quan Neoptòlem va morir a mans d'Orestes, Tetis, que sabia que Molós era l'únic descendent de l'estirp d'Èac, va ordenar a Andròmaca que anés a viure a l'Epir. Allà es va casar amb Helen, príncep troià, que va adoptar Molós com a fill seu. Poc abans de morir, Helen va respectar els desitjos de Neoptòlem i va designar hereu Molós. D'aquesta manera va ser com fou proclamat rei de l'Epir.
Una tradició parlava de dos germans de Molós, nascuts també d'Andròmaca i de Neoptòlem, Píel i Pèrgam, que així mateix van ser acollits per Helen.
Les llegendes mitològiques no parlen de la seva descendència però els reis de l'Epir dels segles V, IV i III aC es consideraven Eàcides, és a dir, descendents de l'heroi Èac (fill del rei dels déus Zeus) a través del seu fill Peleu, el seu net Aquil·les, el seu besnet Neoptòlem i el seu rebesnet Molós.
|
[
"Qui era Molós?",
"D'acord amb quina creença?",
"Qui era la seva família?",
"Com és que Andròmaca i Neoptòlem van concebir a Molós?",
"Com es coneix el mite de Molós?",
"Com va ser la seva infància?",
"Qui era Hermíone?",
"Què va fer, a causa del seu recel?",
"I doncs, què va fer la mare?",
"Què va passar quan Hermíone els va descobrir?",
"Qui va assassinar a Neoptòlem?",
"I doncs, què va passar amb la seva família il·legítima?",
"Amb qui va contraure matrimoni?",
"Per quin motiu va regnar l'Epir, Molós?",
"Què narra una altra llegenda?",
"A quina dinastia pertanyien els regnants d'Epir dels segles V, IV i III aC?"
] |
{
"answer_end": [
131,
131,
354,
354,
434,
626,
670,
742,
811,
932,
988,
1106,
1149,
1335,
1482,
1786
],
"answer_start": [
0,
0,
133,
207,
356,
436,
628,
628,
744,
744,
953,
934,
1108,
1188,
1337,
1484
],
"input_text": [
"Un rei d'Epir que va donar el seu nom al poble dels molossos.",
"Amb la mitologia grega.",
"El seu pare era Neoptòlem, era net de l'heroi Aquil·les, la seva mare era la princesa troiana Andròmaca, l'esposa d'Hèctor.",
"Perquè Neoptòlem se l'havia endut com a esclava a Ftia al tornar de la guerra de Troia.",
"Gràcies a Eurípedes, que el va explicar a través de la tragèdia Andròmaca.",
"Va neixer a Ftia, en l'esclavitud, i havia estat abandonat en secret per la seva mare, però no havia mort, i en un viatge a Delfos, Neoptòlem el va reconèixer i el va acollir.",
"L'esposa legal de Neoptòlem.",
"Va perseguir Andròmaca i Molós.",
"Va ocultar el seu fill durant un temps al temple de Tetis.",
"Estava a punt de matar Andròmaca i el seu fill, però la intervenció de Peleu els va salvar.",
"Orestes.",
"Tetis, que sabia que Molós era l'únic descendent de l'estirp d'Èac, va ordenar a Andròmaca que anés a viure a l'Epir.",
"Amb Helen, príncep troià.",
"Perquè poc abans de morir, Helen va respectar els desitjos de Neoptòlem i va designar hereu Molós i, d'aquesta manera va ser com fou proclamat rei de l'Epir.",
"Que hi havia dos germans de Molós, nascuts també d'Andròmaca i de Neoptòlem, Píel i Pèrgam, que així mateix van ser acollits per Helen.",
"A l'Eàcida, és a dir, descendents de l'heroi Èac (fill del rei dels déus Zeus) a través del seu fill Peleu, el seu net Aquil·les, el seu besnet Neoptòlem i el seu rebesnet Molós."
]
}
|
vilaweb
|
La televisió pública basca EITB ha emès un vídeo sobre el cas Altsasu que desmenteix la versió d'un dels guàrdies civils. Les imatges, d'aquella mateixa nit davant el bar Koxka, les va enregistrar Iñaki Abad, un dels nois processats per a qui la fiscalia demana cinquanta anys de presó. Tot i que inicialment s'hi va oposar, fa pocs dies el tribunal va acceptar el vídeo com a prova. El sergent de la Guàrdia Civil involucrat en la batussa de bar va declarar haver estat apallissat ‘brutalment' a terra per nombroses persones. Però a les imatges enregistrades després de la suposada agressió es veu el sergent amb la camisa blanca totalment neta, sense cap taca de sang ni cap esgarrinxada. A més, s'hi veu l'agent de la Guàrdia Civil com clava un cop de mà a Iñaki Abad, que l'enregistra, sense que ho impedeixin els agents de la Guàrdia Civil que van anar al bar. Els metges tampoc no avalen la versió A la sessió d'ahir dues metgesses van declarar que els testimonis oferts pels agents de la Guàrdia Civil i les seves parelles no corresponien amb les lesions recollides en els informes mèdics. Tots quatre van declarar que en les agressions hi van participar ‘entre 20 i 25 persones' i que van ser colpejats ‘brutalment' fins a causar-los ferides de gravetat i la ruptura d'un turmell d'un tinent de la Guàrdia Civil. Tanmateix, les metgesses han declarat que si realment hagués estat una agressió múltiple, les lesions serien més greus. Respecte de la ruptura del turmell, les metgesses creuen que podria ser causat per la ‘típica torçada amb caiguda, en què els lligaments tiben i fracturen l'os'. Pel que fa a l'hematoma que el sergent tenia tres setmanes després dels incidents, les metgesses van dir que ‘acostuma a durar uns deu dies', i que és ‘estrany' que apareguin tres setmanes després. El fiscal manté l'acusació per terrorisme El fiscal de l'Audiència espanyola José Perals ha elevat a definitiva la petició inicial que feia contra els vuit joves d'Altsasu i manté l'acusació per terrorisme. El ministeri públic sol·licitava penes d'entre 12 anys i mig i 62 anys i mig. El ministeri públic només ha modificat les penes alternatives que demanava per a ells. El fiscal sosté que el vídeo aportat per la defensa pot estar ‘manipulat'. Després d'escoltar la declaració dels acusats, els dos guàrdies civils, les seves parelles i diversos testimonis, el fiscal subratlla que no va ser una ‘baralla de bar' sinó una agressió ‘planificada i organitzada'. Els fets van tenir lloc la nit del 15 d'octubre de 2016 a la localitat navarresa. Tres dels joves estan des de fa més de 500 dies en presó preventiva.
|
[
"Què ha divulgat la cadena EITB?",
"De quan són les gravacions?",
"Qui ho va filmar?",
"Aquestes imatges s'han admès com a testimoni?",
"Què va relatar, en principi, el suposat culpable?",
"Què demostren, però, les filmacions?",
"Què més s'hi identifica?",
"Què van assegurar les doctores?",
"Què havien manifestat, ells?",
"Com ho han desmentit les doctores?",
"I pel que fa a les altres lesions?",
"Què ha sentenciat la fiscalia?",
"Què reclama el ministeri públic?",
"Què ha recalcat, finalment, el fiscal?",
"Quan va ocórrer?"
] |
{
"answer_end": [
120,
176,
285,
382,
525,
689,
864,
1095,
1319,
1439,
1799,
2006,
2084,
2462,
2544
],
"answer_start": [
0,
122,
122,
287,
384,
527,
691,
904,
1097,
1321,
1441,
1843,
2008,
2248,
2464
],
"input_text": [
"Un vídeo sobre el cas Altsasu que desmenteix la versió d'un dels guàrdies civils.",
"D'aquella mateixa nit.",
"Iñaki Abad, un dels nois processats per a qui la fiscalia demana cinquanta anys de presó.",
"Sí.",
"Que havia estat apallissat brutalment a terra per nombroses persones.",
"Que el sergent duia la camisa blanca totalment neta, sense cap taca ni cap esgarrinxada.",
"Com l'agent de la Guàrdia Civil clava un cop de mà a Iñaki Abad sense que ho impedeixin els agents de la Guàrdia Civil que van anar al bar.",
"Que els testimonis oferts pels agents de la Guàrdia Civil i les seves parelles no corresponien amb les lesions recollides en els informes mèdics.",
"Que en les agressions hi havien participat entre 20 i 25 persones i que van ser colpejats brutalment fins a causar-los ferides de gravetat i la ruptura d'un turmell d'un tinent de la Guàrdia Civil.",
"Han declarat que si realment hagués estat una agressió múltiple, les lesions serien més greus.",
"Les metgesses creuen que la ruptura del turmell podria ser causat per la típica torçada amb caiguda, en què els lligaments tiben i fracturen l'os; pel que fa a l'hematoma que el sergent tenia tres setmanes després dels incidents, van dir que acustuma a durar uns deu dies, i que és estrany que apareguin tres setmanes després.",
"Ha elevat a definitiva la petició inicial que feia contra els vuit joves d'Altsasu i manté l'acusació per terrorisme.",
"Penes d'entre 12 anys i mig i 62 anys i mig.",
"Que no va ser una baralla de bar, sinó una agressió planificada i organitzada.",
"La nit del 15 d'octubre de 2016."
]
}
|
mitologia
|
Vesta és la deessa de la llar en la mitologia romana. Correspon a Hèstia (Ἑστία) en la mitologia grega, encara que en el culte romà va assumir major rellevància. No se sap si el culte romà va deduir-se del culte grec o si ambdues dees tenen arrels comunes anteriors.
Vesta és filla de Saturn i de Cíbele i germana de Júpiter, Neptú, Plutó, Juno i Ceres.
En l'antiguitat tardana a Roma hi ha moltes representacions d'ella, asseguda o dempeus, totalment vestida i velada amb els atributs: la torxa, el plat de sacrifici, el ceptre i el pal·ladi.
Se la representa per un cercle, símbol de la totalitat, i el seu temple Aedes Vestae, casa de la Vesta, tenia una forma circular. S'associa a la Terra, llar sagrada de la humanitat.
Els cònsols i dictadors (magistrats) nous de Roma havien de fer una ofrena al seu temple a l'inici i a la fi del seu ofici. Les noves colònies romanes encenien foc al temple romà i el transferien al seu temple nou com a símbol de la connexió amb la ciutat eterna.
Al seu temple, les vestals, donzelles reclutades a l'edat de deu anys, eren les encarregades de mantenir viu el foc. Una vegada a l'any, celebraven les Vestalia, una festa per renovar el contacte amb la dea i demanar-li la protecció de la llar. El primer dia de les Vestalia era l'únic dia de l'any en què el temple era obert a totes les dones. Com que la llar simbolitza també el forn de pa, els flequers i els moliners la veneraven com la seva deessa patrona i es prenien el dia lliure. A l'inici de les Vestalia, els molins i els ases que els feien girar, eren decorats amb flors.
Fora de la celebració anual, quotidianament se la invocava com a canal de la reunió familiar, com a mare tendra i disposada a la pau. La connexió amb el seu arquetip es pot obtenir per la realització del treball domèstic. Només cal encendre una espelma color taronja en el seu nom per sentir la seva presència, amistosa i càlida.
Segons Titus Livi, el seu culte s'hauria establert sota el regnat de Numa Pompili i va perdurar fins que el cristianisme esdevingué religió d'estat i els altres cultes van ser prohibits. L'emperador Flavi Gracià va abolir-ne oficialment el culte, segons les fonts, l'any 382 o 394.
|
[
"Qui és Vesta?",
"D'acord amb quina creença?",
"A quina deessa de la mitologia grega equival?",
"Quina incertesa es té, d'aquesta deessa?",
"Qui era la seva família?",
"Com se la caracteritza?",
"Què és Aedes Vestae?",
"Amb què es relaciona?",
"Quins rituals se celebraven en la seva capella?",
"Qui tenia cura del temple?",
"Què es feia en la festivitat dedicada a la deessa?",
"Com se la pregava, també?",
"Com es fa el ritual per invocar-la?",
"Qui va eliminar aquesta litúrgia?"
] |
{
"answer_end": [
29,
52,
102,
265,
352,
598,
672,
724,
988,
1105,
1572,
1706,
1902,
2149
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
162,
267,
354,
602,
674,
726,
990,
1107,
1574,
1708,
2091
],
"input_text": [
"La deessa de la llar.",
"Amb la mitologia romana.",
"A Hèstia.",
"No se sap si el culte romà va deduir-se del culte grec o si ambdues dees tenen arrels comunes anteriors.",
"És filla de Saturn i de Cíbele i germana de Júpiter, Neptú, Plutó, Juno i Ceres.",
"Asseguda o dempeus, totalment vestida i velada amb els atributs: la torxa, el plat de sacrifici, el ceptre i el pal·ladi; se la representa per un cercle, símbol de la totalitat.",
"El seu temple, casa de la Vesta, que tenia una forma circular.",
"Amb la Terra, llar sagrada de la humanitat.",
"Els cònsols i dictadors nous de Roma hi havien de fer una ofrena a l'inici i a la fi del seu ofici, i les noves colònies romanes encenien foc al temple romà i el transferien al seu temple nou com a símbol de la connexió amb la ciutat eterna.",
"Les vestals, que eren donzelles reclutades a l'edat de deu anys.",
"Era una festa per renovar el contacte amb la dea i demanar-li la protecció de la llar; el primer dia era l'únic dia de l'any en què el temple era obert a totes les dones i, com que la llar simbolitza també el forn de pa, els flequers i els moliners la veneraven com la seva deessa patrona i es prenien el dia lliure: posaven flors als molins i als ases que els feien girar.",
"Com a canal de la reunió familiar, com a mare tendra i disposada a la pau.",
"Amb la realització del treball domèstic: només cal encendre una espelma color taronja en el seu nom per sentir la seva presència, amistosa i càlida.",
"L'emperador Flavi Gracià."
]
}
|
bios
|
Carme Fenoll i Clarabuch (Palafolls, 30 de maig de 1977) és una bibliotecària catalana. Fou la cap del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2012 i 2017.
Es va diplomar en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona i llicenciar en Documentació per la Universitat Oberta de Catalunya. Posteriorment va iniciar la seva trajectòria professional d'una manera molt vinculada a les biblioteques públiques, en primer lloc a la biblioteca de Pineda de Mar i posteriorment a la del Poblenou barceloní. Més endavant, els anys 1999 i 2000 va esdevenir directora de la biblioteca de Banyoles i, entre els anys 2000 i 2012, de la biblioteca de Palafrugell.
Al llarg de la seva trajectòria com a bibliotecària ha engegat projectes com Arteca (préstec d'obres d'art), Bibsons, Bibliowikis, 10x10 (trobades d'editors amb els bibliotecaris) i Biblioteques amb DO. Entre les seves publicacions acadèmiques, hi destaquen aquelles relacionades amb la gestió i les activitats de biblioteques públiques i la revisió d'iniciatives culturals al territori catalanoparlant relacionades amb el sector bibliotecari.
En l'àmbit educatiu, Fenoll i Clarabuch va actuar com a presidenta de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya a les comarques de Girona entre 2011 i 2014. Un any després, en la IX legislatura del Parlament de Catalunya també fou nomenada com a cap del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2012 i 2017.
El febrer de 2017 la seva substitució en el càrrec al capdavant de les biblioteques públiques de Catalunya va adoptar ressò en el sector cultural per la seva polèmica, atès que la junta de mèrits va decidir atorgar la plaça a Josep Vives i Gràcia per només mig punt de diferència —que ja havia ocupat aquesta plaça anteriorment. Bona part del sector sector editorial, bibliotecari i de llibreters va expressar sorpresa i incomprensió pel seu relleu i finalment l'any 2018 el Jutjat Contenciós-Administratiu núm. 17 de Barcelona va resoldre que aquella decisió s'havia de repetir parcialment.
Mesos després, a les acaballes de 2017, Fenoll i Clarabuch es va incorporar al consell de direcció de la Universitat Politècnica de Catalunya com a cap del gabinet del rector, des d'on ha donat suport iniciatives com de renovació digital i cultural com UPC Arts. El 2021 va ser nomenada directora de l'Àrea de Cultura i Comunitat de la UPC. També és membre del patronat del Teatre Lliure.
|
[
"Qui és Carme Fenoll i Clarabuch?",
"Què va dirigir?",
"Què va estudiar?",
"Com va començar la seva carrera professional?",
"Quines biblioteques va administrar?",
"Quines iniciatives ha promogut?",
"Quin tipus d'obres ha publicat?",
"I pel que fa a l'àrea acadèmica?",
"Per quin motiu hi va haver disputes el 2017?"
] |
{
"answer_end": [
86,
210,
360,
569,
720,
923,
1164,
1347,
1834
],
"answer_start": [
0,
88,
212,
376,
571,
722,
925,
1166,
1555
],
"input_text": [
"Una bibliotecària catalana.",
"El Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2012 i 2017.",
"Biblioteconomia i Documentació a la Universitat de Barcelona i Documentació a la Universitat Oberta de Catalunya.",
"En primer lloc a la biblioteca de Pineda de Mar i posteriorment a la del Poblenou Barceloní.",
"La biblioteca de Banyoles i la biblioteca de Palafrugell.",
"Arteca, Bibsons, Bibliowikis, 10x10 i Biblioteques amb DO.",
"Publicacions acadèmiques relacionades amb la gestió i les activitats de biblioteques públiques i la revisió d'iniciatives culturals al territori catalanoparlant relacionades amb el sector bibliotecari.",
"Va actuar com a presidenta de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya a les comarques de Girona entre 2011 i 2014.",
"Perquè la junta de mèrits va decidir atorgar la plaça a Josep Vives i Gràcia."
]
}
|
vilaweb
|
El judici ha mutat, segons Quim Torra, de ‘judici fake‘ a ‘judici de la vergonya'. En la sessió de control al govern, en un hemicicle amb bona part de la bancada esquerra vestida novament de blanc en protesta pel desenvolupament de la vista oral al Tribunal Suprem, Torra s'ha referit a les declaracions dels testimonis d'ahir per condemnar els discursos que asseguren que hi va haver violència a Catalunya. Per Torra, les declaracions d'Enric Millo, ex-delegat del govern espanyol a Catalunya, i de Diego Pérez de los Cobos, coordinador de l'operatiu de l'1-O, fan una ‘autèntica i profunda vergonya' a tots els catalans, siguin independentistes o no. ‘Els covards que parlen del Fairy l'haurien de fer servir per rentar-se la boca i la consciència bruta, baixa i indigna', ha sentenciat el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, qui ha exhibit una especial contundència verbal a l'hemicicle. ‘Qui hauria de censurar la mentida t'ofereix un air bag legal perquè menteixis', ha criticat, en referència al Suprem, i ha afegit que els qui neguen les càrregues policials contra els votants l'1-O fan un mal favor a l'ètica i la política pública. El president del grup parlamentari d'ERC, Sergi Sabrià, també ha criticat ‘l'amnèsia' de l'ex-president espanyol, l'ex-vice-presidenta, i l'ex-ministre de l'Interior, que van refusar d'assumir responsabilitats polítiques sobre el disseny del dispositiu policial de l'1-O davant el tribunal. Sabrià n'ha criticat el ‘cinisme' i la ‘mentida', i ha bromejat sobre el compromís amb la veritat de Millo. ‘Això a ERC ho sabíem de fa temps', ha dit, sense referir-se explícitament al fet que Millo va demanar d'anar a les llistes d'ERC per Girona en les eleccions del 2003 i després ho va negar. Torra ha insistit que el govern exercirà d'acusació popular als judicis en què s'abordin els fets. Torra també ha criticat les declaracions del president d'Andalusia, Juanma Moreno, qui va acusar el govern de marginar els catalans d'origen andalús. En resposta a una pregunta d'ERC, el president de la Generalitat ha reiterat que la catalana era una ‘nació de destí', que no demanava pels orígens, i s'ha declarat orgullós del fet que Catalunya hagi tingut un president d'origen cordovès com José Montilla.
|
[
"Què ha afirmat Quim Torra?",
"Per quin motiu s'havien vestit de blanc?",
"Què ha esmentat Torra?",
"Què ha declarat sobre les explicacions d'Enric Millo i de Diego Pérez de los Cobos?",
"Qui és Eduard Pujol?",
"Què ha determinat?",
"Què ha manifestat referint-se al Suprem?",
"I Sergi Sabrià, qui és?",
"Què ha jutjat?",
"Per què?",
"Sobre quin tema ha fet burla?",
"Què havia passat amb Millo?",
"I Torra quina consideració ha emfatitzat?",
"I què ha calumniat?",
"Qui presideix Andalusia?",
"I doncs, què ha corroborat?"
] |
{
"answer_end": [
81,
264,
406,
651,
830,
830,
1142,
1198,
1309,
1433,
1541,
1731,
1830,
1980,
1913,
2238
],
"answer_start": [
0,
118,
266,
408,
789,
653,
895,
1144,
1186,
1200,
1487,
1587,
1733,
1832,
1874,
1982
],
"input_text": [
"Que el judici ha mutat de judici fake a judici de la vergonya.",
"Per protestar pel desenvolupament de la vista oral al Tribunal Suprem.",
"Les declaracions dels testimonis d'ahir per condemnar els discursos que asseguren que hi va haver violència a Catalunya.",
"Que fan una autèntica i profunda vergonya a tots els catalans, siguin independentistes o no.",
"El portaveu adjunt de JxCat.",
"Que els covards que parlen del Fairy l'haurien de fer servir per rentar-se la boca i la consciència bruta, baixa i indigna.",
"Que qui hauria de censurar la mentida ofereix un air bag legal perquè menteixis, i que els qui neguen les càrregues policials contra els votants de l'1-O fan un mal favor a l'ètica i la política pública.",
"El president del grup parlamentari d'ERC.",
"L'amnèsia de l'ex-president espanyol, l'ex-vice-presidenta i l'ex-ministre d'interior.",
"Perquè van refusar d'assumir responsabilitats polítiques sobre el disseny del dispositiu policial de l'1-O davant el tribunal.",
"Sobre el compromís amb la veritat de Millo.",
"Havia demanat d'anar a les llistes d'ERC per Girona en les eleccions del 2003 i després ho va negar.",
"Que el govern exercirà d'acusació popular als judicis en què s'abordin els fets.",
"Les declaracions del president d'Andalusia, qui va acusar el govern de marginar els catalans d'origen andalús.",
"Juanma Moreno.",
"Que la terra catalana era una nació de destí que no demanava pels orígens, i s'ha declarat orgullós del fet que Catalunya hagi tingut un president d'origen cordovès com José Montilla."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia romana, les Parques o Parces (Parcae) eren antigues divinitats itàliques protectores de la gestació i del naixement, i identificades amb el Destí. Es van assimilar a les Moires gregues i n'assumiren la personalitat i les funcions. Les Parques controlaven els esdeveniments de la vida tant de mortals com d'immortals, des del naixement a la mort. Fins i tot els déus (per exemple Júpiter) estaven subjectes a les Parques.
Es representen com a filadores que limiten, segons la seva voluntat, la vida dels homes. Al Fòrum de Roma les tres Parques estaven representades per tres estàtues, denominades popularment les Tria Fata, els tres destins.
Els noms de les Parques van ser:
Segons Aulus Gel·li, que cita un text de Varró avui perdut, els romans creien que els naixements es produïen al novè o desè mes, i que aquesta convicció va ser l'origen dels noms que es van donar a les Tria fata. Els noms els van treure del verb parire i de les paraules nonus i decimus que marquen l'època del part. Així va sorgir Parca, de partus, i Nonna i Decima venen del nombre que designa els mesos fixats per al part.
Viccionari
|
[
"Qui eren les Parques?",
"D'acord amb quina creença?",
"Quin altre nom reben?",
"Amb quin element convergeixen?",
"I a quin altre ésser s'aproximen?",
"Quina era la seva tasca principal?",
"També manaven la vida de les divinitats?",
"Com es caracteritzen?",
"Com apareixien al Fòrum de Roma?",
"Quin nom popular se'ls va posar?",
"I què vol dir?",
"D'acord amb Aulus Gel·li, quines són les arrels d'aquesta denominació?",
"D'on deriven els apel·latius?",
"I doncs, quin va ser el qualificatiu final?"
] |
{
"answer_end": [
135,
135,
48,
165,
249,
364,
439,
528,
603,
660,
660,
906,
1010,
1119
],
"answer_start": [
28,
0,
28,
28,
167,
251,
366,
441,
530,
530,
633,
695,
908,
1012
],
"input_text": [
"Antigues divinitats protectores de la gestació i del naixement.",
"Amb la mitologia romana.",
"Parces.",
"Amb el Destí.",
"A les Moires gregues.",
"Controlar els esdeveniments de la vida tant de mortals com d'immortals, des del naixement fins a la mort.",
"Sí.",
"Com a filadores que limiten, segons la seva voluntat, la vida dels homes.",
"Com tres estàtues.",
"Tria Fata.",
"Els tres destins.",
"Els romans creien que els naixements es produïen al novè o desè mes, i aquesta convicció va ser l'origen dels noms que es van donar a les Tria fata.",
"Del verb parire i de les paraules nonus i decimus, que marquen l'època del part.",
"Parca, que va sorgir de partus, i Nonna i Decima que venen del nombre que designa els mesos fixats per al part."
]
}
|
vilaweb
|
La reforma de la llei del Tribunal Constitucional que va anunciar ahir el Partit Popular ha suscitat crítiques de la majoria de l'oposició i també del president de la Generalitat, Artur Mas. El candidat del PP al 27-S, Xavier Garcia-Albiol, el va assenyalar ahir durant la presentació de la reforma, i Mas va acusar el PP de ‘voler-se carregar l'estat de dret' amb la reforma del TC. Per Mas aquesta és una decisió ‘esperpèntica' per a atribuir al tribunal ‘funcions que no hi pertoquen'. ‘Recorda reaccions dels anys 30, és la musica de la inquisició, no és estat de dret ni qualitat democràtica', va declarar Mas, que va reconèixer que el PP prenia la iniciativa pensant en ell. ‘A algú li deu haver passat pel cap que em pararien els peus definitivament, han descobert la sopa d'all', va dir amb un to sorneguer durant un sopar amb empresaris ahir al vespre. El govern troba repressiva la proposta del PP de reforma del TC La portaveu del govern català, Neus Munté, va considerar un ‘acte electoral' la reforma del TC que proposava el PP. Munté es va queixar que el PP només fes valer ‘repressió, amenaça i por' i va augurar que aquesta reforma era ‘inconstitucional'. Munté va acusar el govern espanyol d'utilitzar les institucions de l'estat espanyol per fer un ‘acte electoral', i va remarcar que la prova d'això era que s'anunciava en una conferència de premsa on hi havia el candidat del PP de Catalunya al 27-S. Junqueras retreu al PP que modifiqui la llei del TC ‘expressament' per aplicar-la contra Mas El número 5 per a Barcelona de Junts pel Sí i president d'ERC, Oriol Junqueras, va criticar que el govern espanyol modifiqués ‘expressament' la llei del Tribunal Constitucional espanyol per aplicar-la contra Mas, Ortega i Rigau. A més, Junqueras va criticar que el PP utilitzés ‘un tribunal de nomenament polític per fer la feina que, democràticament, no era legitimat a fer' perquè, segons que va dir, tenien un suport ‘molt minoritari' a Catalunya. Rabell veu que la reforma del TC és un ‘gendarme exprés per a segellar la manca de llibertats' El candidat de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, veu que la proposta del PP per a reformar el TC és una necessitat del govern espanyol d'implantar ‘un gendarme exprés per a segellar la manca de llibertats'. Rabell denuncia que al clam social de democràcia i llibertat, el PP respon ‘amb llei mordassa, més vigilància, més policia, més tribunals i més temptatives d'arrabassar les conquestes dels nostres pares'. Iceta considera la proposta del PP una ‘operació partidista' El cap de llista del PSC, Miquel Iceta, ha criticat la proposta del PP de reformar el Tribunal Constitucional perquè la considera ‘una operació per a facilitar la campanya del candidat Xavier Garcia Albiol'. Ha dit: ‘Aquesta maniobra és sectària, partidista i oportunista perquè pretén de judicialitzar la política i aquest és el pitjor dels camins. Els socialistes no secundaran la reforma del tribunal espanyol'.
|
[
"Què ha donat a conèixer el PP?",
"Què ha provocat aquesta decisió?",
"Qui és?",
"Què ha criticat?",
"Com li sembla aquesta determinació?",
"Què més ha manifestat?",
"Qui és Neus Munté?",
"Quina opinió ha mostrat?",
"I Junqueras què ha confirmat?",
"Què ha desaprovat del PP?",
"I Rabell, què considera?",
"Com creu que ha sigut la resolució del PP?",
"I Iceta, què n'opina?",
"Què ha declarat, doncs?"
] |
{
"answer_end": [
88,
178,
189,
382,
487,
756,
967,
1283,
1741,
1963,
2270,
2475,
2744,
2951
],
"answer_start": [
0,
0,
141,
302,
384,
489,
926,
1042,
1421,
1750,
2100,
2272,
2564,
2746
],
"input_text": [
"Una reforma de la llei del Tribunal Constitucional.",
"Crítiques de la majoria de l'oposició i també del president de la Generalitat.",
"Artur Mas.",
"Que el PP es vol carregar l'estat de dret amb la reforma del TC.",
"Esperpèntica per a atribuir al tribunal funcions que no hi pertoquen.",
"Que recorda a les reaccions dels anys 30, que és la musica de la inquisició i no és estat de dret ni qualitat democràtica, i que a algú li deu haver passat pel cap que li pararien els peus definitivament.",
"La portaveu del govern català.",
"Que el PP només va fer valer repressió, amenaça i por, i qie aquesta reforma era inconstitucional, a més d'acusar el govern espanyol d'utilitzar les institucions de l'estat espanyol per fer un acte electoral.",
"Ha criticat que el govern espanyol modifiqués expressament la llei del Tribunal Constitucional espanyol per aplicar-la contra Mas, Ortega i Rigau.",
"Que utilitzés un tribunal de nomenament polític per fer la feina que, democràticament, no era legitimat a fer perquè tenien un suport molt minoritari a Catalunya.",
"Que la proposta del PP per a reformar el TC és una necessitat del govern espanyol d'implantar un gendarme exprés per a segellar la manca de llibertats.",
"Amb la creació de la llei mordassa, més vigilància, més policia, més tribunals i més temptatives d'arrabassar les conquestes dels seus pares.",
"Ha criticat la proposta del PP de reformar el Tribunal Constitucional perquè la considera una operació per a facilitar la campanya del candidat Xavier Garcia Albiol.",
"Que aquesta maniobra és sectària, partidista i oportunista perquè pretén de judicialitzar la política i aquest és el pitjor dels camins, i els socialistes no secundaran la reforma del tribunal espanyol."
]
}
|
mitologia
|
Cal·libi d'Esparta (grec antic Kallibios, Καλλίβιος, llatí Callibius) fou el comandant espartà (harmost) de la guarnició lacedemònia que va ocupar Atenes a petició dels Trenta Tirans el 404 aC. Va rebre el comandament per designació expressa del Trenta, amb llibertat d'usar els soldats per feines de repressió.
Welwei, Karl-Wilhelm (Bochum). " Kallibios." Der Neue Pauly. Editat per:: Hubert Cancik und, Helmuth Schneider (Antike),, Manfred Landfester (Rezeptions- und Wissenschaftsgeschichte). Brill Online, 2012. Referència. 27 d'abril de 2012 <http://referenceworks.brillonline.com/entries/der-neue-pauly/kallibios-e606160>
|
[
"Qui era Cal·libi d'Esparta?",
"Com era la seva denominació grega?",
"I llatina?",
"De què va formar part?",
"Per quin motiu?",
"Sota el poder de qui?",
"Quin any va ser això?",
"Què se li va adjudicar?",
"Qui ho va decidir?",
"I quin benefici tenia?"
] |
{
"answer_end": [
182,
40,
68,
132,
153,
182,
193,
217,
252,
310
],
"answer_start": [
0,
20,
53,
0,
0,
0,
0,
194,
194,
194
],
"input_text": [
"Un comandant espartà.",
"Kallibios.",
"Callibius.",
"De la guarnició lacedemònia.",
"Per l'ocupació d'Atenes.",
"Dels Trenta Tirans.",
"El 404 aC.",
"El comandament.",
"El Trenta.",
"La llibertat d'usar els soldats per feines de repressió."
]
}
|
bios
|
Lurdes Boix Llonch (L'Escala, 18 de març de 1957) és arxivera i escriptora; ha desplegat una tasca constant de recuperació de la memòria oral i d'impuls de la cultura local de L'Escala, i també de la Costa Brava i de Catalunya.
Descendeix, per part de pare, d'una família de pagesos d'Olot; i per part de mare, d'una de pescadors de l'Escala. Va estudiar el batxillerat a Figueres i la primera part de la carrera de Filosofia i Lletres, especialitat d'Història, a Girona, que posteriorment va acabar a Barcelona. És llicenciada en Geografia i Història per la UAB; obtingué el Màster d'Arxivística l'any 1996 i el de Patrimoni Cultural l'any 2000.
És arxivera municipal de l'Escala des de 1988, un càrrec des del qual ha iniciat la publicació de la revista local Fulls d'Història Local, que té per objectiu ser una recopilació d'història oral i d'investigació; és redactora de la revista Alberes i col·laboradora a la Revista de Girona. Ha publicat nombrosos treballs relacionats amb l'Escala i l'interès pel seu poble natal s'ha manifestat amb diferents propostes, com per exemple el programa L'Arxiu al carrer, amb la intenció de recollir costums locals, i del qual han sorgit posteriorment celebracions com La Festa de l'Aigua, del Foc, de la Llum i de la Sal. Ha impulsat també rutes històriques i altres iniciatives dedicades a l'escriptora Víctor Català. Actualment és la directora del Museu de l'Anxova i la Sal (2006), que contribuí a crear, i des del qual promou la recuperació del patrimoni material immaterial de la població.
Des del punt de vista arxivístic ha col·laborat en la monografia Archivos y cultura: Manual de dinamización (Gijón: 2001), amb els arxivers Ramon Alberch, Natàlia Navarro i Susanna Vela, i en l'edició de carpetes monogràfiques dels fotògrafs Josep Esquirol (1874-1931), Joan Lassús (1900-1996) o Vernon Richards (1915).
Ha publicat diversos llibres escrits en col·laboració, relacionats amb el patrimoni cultural i les formes de vida de L'Escalaː
|
[
"Qui és Lurdes Boix Llonch?",
"Què ha dut a terme?",
"Quins són els seus orígens familiars?",
"On va formar-se?",
"Quins títols posseeix?",
"Quina plaça ocupa des del 1988?",
"Què li ha proporcionat aquesta ocupació?",
"Quina és la finalitat de la revista?",
"Amb quins altres mitjans coopera?",
"Què ha fet per la població on va néixer?",
"Amb què l'ha inspirat Caterina Albert?",
"Què presideix?",
"Pel que fa als registres, en quin ha contribuit?",
"En quines tasques, específicament?",
"Ha exercit com a escriptora?",
"En quins temes s'ha centrat?"
] |
{
"answer_end": [
74,
226,
335,
511,
645,
692,
784,
858,
934,
1261,
1358,
1534,
1619,
1854,
1909,
1982
],
"answer_start": [
0,
0,
228,
343,
513,
647,
647,
762,
860,
994,
1266,
1360,
1536,
1536,
1856,
1856
],
"input_text": [
"Una arxivera i escriptora.",
"Una tasca constant de recuperació de la memòria oral i d'impuls de la cultura local de L'Escala, i també de la Costa Brava i de Catalunya.",
"Descendeix, per part de pare, d'una família de pagesos d'Olot; i per part de mare, d'una de pescadors de l'Escala.",
"A Figueres va estudiar el batxillerat, a Girona la primera part de la carrera de Filosofia i Lletres, especialitat d'Història i ho va acabar a Barcelona.",
"La llicenciatura de Geografia i Història per la UAB, el Màster d'Arxivística i el de Patrimoni Cultural.",
"És arxivera municipal de l'Escala.",
"Poder iniciar la publicació de la revista local Fulls d'Història Local.",
"Ser una recopilació d'història oral i d'investigació.",
"És redactora de la revista Alberes i col·laboradora a la Revista de Girona.",
"Diferents propostes, com per exemple el programa l'Arxiu al carrer, amb la intenció de recollir costums locals, i del quan han sorgit posteriorment celebracions com La Festa de l'Aigua, del Foc, de la Llum i de la Sal.",
"A impulsar rutes històriques i altres iniciatives.",
"El Museu de l'Anxova i la Sal, que contribuí a crear, i des del qual promou la recuperació del patrimoni material immaterial de la població.",
"En la monografia Archivos y cultura.",
"En el Manual de dinamización amb els arxivers Ramon Alberch, Natàlia Navarro i Susanna Vela, i en l'edició de carpetes monogràfiques dels fotògrafs Josep Esquirol, Joan Lassús o Vernon Richards.",
"Sí.",
"En el patrimoni cultural i les formes de vida de L'Escala."
]
}
|
books
|
-Escolta: tu conèixes Paulina Buxareu?
-Psè!…
-I una vídua que es diu Isabel Avellana?
-Psè!… Bones minyones, bones minyones!
-I no estàs enterat de res?
-Bé! què vols que et digui? Concreta una mica…
-Aquestes senyores t'han parlat de mi?
-Veuràs, Gaspar, veuràs. L'altre dia vingué la senyoreta Buxareu, i em parlà de tu…
-I què?
-Gaspar, són coses que les has de tractar amb la teva consciència. No ho sé: tu veuràs; tu diràs el que et convé.
|
[
"Què pregunta el primer interlocutor?",
"I què se li respon?",
"Qui més li pregunta si sap qui és?",
"Com se les defineix?",
"Quina pregunta li fa, a continuació?",
"Sap de què li parla, l'altre?",
"I doncs, què vol saber?",
"Com es diu el que vol saber si han enraonat d'ell?",
"I l'altre parlant, se sap com es diu?",
"I han conversat sobre ell?",
"En Gaspar vol saber què han dit d'ell?",
"I l'altra persona, li diu el que van dir exactament?",
"I doncs, què li respon?",
"Quin avís li fa?"
] |
{
"answer_end": [
38,
45,
86,
125,
153,
200,
239,
255,
446,
322,
331,
445,
397,
445
],
"answer_start": [
1,
39,
46,
87,
127,
154,
201,
241,
0,
241,
324,
333,
333,
400
],
"input_text": [
"Si coneix Paulina Buxareu.",
"Que psè.",
"Una vídua que es diu Isabel Avellana.",
"Com a bones minyones.",
"Si no està enterat de res.",
"No.",
"Si les senyores li han parlat d'ell.",
"Gaspar.",
"No.",
"Sí.",
"Sí.",
"No.",
"Que són coses que ha de tractar amb la seva consciència.",
"Que ell veurà; ell dirà el que li convindrà."
]
}
|
vilaweb
|
El Ministeri de Defensa espanyol ha obert una informació reservada sobre el cap de l'Exèrcit de Terra Marco Santos Soto per hvar signat un manifest antifranquista. El text, en què es tracta de ‘genocida' al general Francisco Franco, es va promoure en resposta a l'escrit impulsat per militars retirats i a la reserva que exalta la figura del dictador. Segons que han informat a Europa Press fonts del ministeri espanyol, que ja va obrir una investigació sobre cinc reservistes que van subscriure el document en suport a Franco, actuarà ‘igual' en el cas d'aquest terme. No obstant això, han precisat que a l'estat el terme actualment en actiu, el procediment serà ‘diferent'. En comptes d'obrir el procediment la ministra Margarita Robles, ho farà el superior directe del cap, qui haurà de nomenar un instructor per a la informació reservada —en el cas dels reservistes, va ser Robles qui va designar al tinent general Miguel Ángel Villarroya per a la instrucció. Els militars en actiu i els reservistes no poden expressar opinions polítiques, al contrari que els militars retirats, motiu pel qual Defensa no investigarà la resta dels militars que han donat suport a un o altre manifest. El portaveu del manifest de repulsa a Franco creu que el ministeri s'equivoca El capità espanyol retirat Arturo Maira, portaveu dels ‘militars democràtics i antifeixistes' signants del manifest, creu que el ministeri està ‘profundament equivocat' per obrir la investigació. En declaracions a Europa Press ha dit que no en té constància oficial, però ha advertit que qualsevol càstig per ‘defensar la democràcia i anar contra el franquisme' demostrarà que Espanya ‘no és un país democràtic'. Maira creu que ha de distingir entre un manifest que ‘posa una línia vermella al poble espanyol, com és el no exhumar les restes de Franco' i un altre que ‘defensa la democràcia'. ‘El Ministeri de Defensa sempre ha concedit massa a militars franquistes', ha lamentat Maira, i ha avisat que pròximament s'uniran a l'escrit que ell promulga ‘més persones en actiu que es van a unir en favor de la democràcia'.
|
[
"Què ha dut a terme el Ministeri de Defensa espanyol?",
"Qui és?",
"Per quin motiu se l'investiga?",
"Què conté aquest manifest?",
"Què havia passat, anteriorment?",
"I què ha afirmat Europa Press?",
"Seguirà el mateix programa, però?",
"Quin canvi hi haurà?",
"Qui té prohibit compartir la seva ideologia?",
"I doncs, qui serà obviat d'aquesta recerca?",
"Qui és Arturo Maira?",
"Què ha manifestat?",
"I què ha afirmat a Europa Press?",
"En què pensa que s'hauria de fer una distinció?",
"Per què s'ha afligit?"
] |
{
"answer_end": [
162,
119,
162,
350,
526,
568,
674,
841,
1042,
1186,
1381,
1460,
1677,
1857,
1951
],
"answer_start": [
0,
73,
0,
164,
352,
352,
570,
676,
964,
1045,
1266,
1266,
1462,
1679,
1859
],
"input_text": [
"Ha obert una informació reservada sobre el cap de l'Exèrcit de Terra.",
"Marco Santos Soto.",
"Per hvar signat un manifest antifranquista.",
"Es tracta de genocida al general Francisco Franco i es va promoure en resposta a l'escrit impulsat per militars retirats i a la reserva que exalta la figura del dictador.",
"Ja s'havia obert una investigació sobre cinc reservistes que havien subscrit el document en suport a Franco.",
"Que el ministeri espanyol actuarà igual en el cas d'aquest terme.",
"No.",
"En comptes d'obrir el procediment la ministra Margarita Robles, ho farà el superior directe del cap, qui haurà de nomenar un instructor per a la informació reservada.",
"Els militars en actiu i els reservistes.",
"Els militars retirats.",
"El capità espanyol retirat i portaveu dels militars democràtics i antifeixistes signants del manifest.",
"Que el ministeri està profundament equivocat per obrir la investigació.",
"Que no en té constància oficial, però ha advertit que qualsevol càstig per defensar la democràcia i anar contra el franquisme demostrarà que Espanya no és un país democràtic.",
"Entre un manifest que posa una línia vermella al poble espanyol, com és el no exhumar les restes de Franco, i un altre que defensa la democràcia.",
"Perquè el Ministeri de Defensa sempre ha concedit massa a militars franquistes."
]
}
|
vilaweb
|
Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, el centre d'art Bombas Gens de València programa un seguit d'activitats especials des d'una perspectiva de gènere. Des del museu expliquen que així es pretén donar visibilitat a les dones, especialment dins el món de l'art. La impulsora d'aquesta iniciativa és la Fundació Per Amor a l'Art: ‘Veiem aquesta qüestió com una carrera de fons. El dia 8 de març tenim posats tots els focus en aquesta causa i està bé aprofitar-lo per aconseguir visibilitat, però pensem que per obtenir resultats el treball ha de ser continu i a llarg termini' explica Sonia Martínez, coordinadora d'activitats del centre d'art. L'acte central es farà dissabte a la tarda i serà una activitat anomenada Refugis contra l'oblit que. Creada per una mediadora patrimonial, proposa descobrir les vivències d'algunes dones que van viure a València la Guerra de 1936-39. Adela, Juana, Gerda o Simone van viure històries i van generar testimonis que han caigut moltes vegades al calaix de l'oblit. Durant la visita, s'escoltaran de nou les seves veus, amplificades per la ressonància interior del refugi de Bombas Gens, col·laborant a il·luminar la memòria de moltes dones que van ser protagonistes d'una etapa de gran activitat política, social i cultural. Diumenge al migdia la mediadora d'art Laura Pastor proposa una visita al voltant de l'obra d'Anna-Eva Bergman. A través de la seva exposició ‘De nord a sud, ritmes' Bombas Gens contribueix en la difusió de dones artistes que encara no presents en la història de l'art. Bergman, juntament amb altres artistes que també formen part de la col·lecció del centre d'art, són exemples de noms femenins majoritàriament desconeguts pel gran públic. Encara que aquí mai ha arribat a tenir massa repercussió, Anna-Eva Bergman va ser reconeguda en vida en bona part d'Europa. També és cert que després de la seva mort el 1987, com passa sovint amb moltes artistes, la seva figura va passar a un segon pla. Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes
|
[
"Què ha organitzat el Bombas Gens de València?",
"Què se celebra?",
"Quin objectiu tenen?",
"Qui ha activat aquest projecte?",
"Qui és l'encarregada d'organitzar els actes?",
"Què ha articulat?",
"Com es titula l'activitat principal?",
"I de què tracta?",
"Com serà aquesta experiència?",
"Com s'encapçala l'exhibició d'Anna-Eva Bergman?",
"Quina és la finalitat de Bombas Gens?",
"On va ser cèlebre Anna-Eva Bergman?",
"Quin any va perdre la vida?",
"I què va passar, des d'aleshores, amb ella?"
] |
{
"answer_end": [
157,
42,
266,
333,
648,
604,
746,
1009,
1269,
1435,
1538,
1833,
1884,
1963
],
"answer_start": [
0,
0,
159,
268,
590,
335,
650,
752,
1011,
1355,
1436,
1711,
1853,
1835
],
"input_text": [
"Un seguit d'activitats especials des d'una perspectiva de gènere.",
"El Dia Internacional de la Dona.",
"Donar visibilitat a les dones, especialment dins el món de l'art.",
"La Fundació Per Amor a l'Art.",
"Sonia Martínez.",
"Que veuen aquesta qüestió com una carrera de fons, el dia 8 de març tenen posats tots els focus en aquesta causa i està bé aprofitar-ho per aconseguir visibilitat, però pensen que per obtenir resultats el treball ha de ser continu i a llarg termini.",
"Refugis contra l'oblit.",
"De descobrir les vivències d'algunes dones que van viure a València la Guerra de 1936-39: Adela, Juana, Gerda o Simone van viure històries i van generar testimonis que han caigut moltes vegades al calaix de l'oblit.",
"S'escoltaran de nou les seves veus, amplificades per la ressonància interior del refugi de Bombas Gens, i això col·laborarà a il·luminar la memòria de moltes dones que van ser protagonistes d'una etapa de gran activitat política, social i cultural.",
"De nord a sud, ritmes.",
"Vol fer difusió de dones artistes que encara no són presents en la història de l'art.",
"A una bona part d'Europa.",
"El 1987.",
"La seva figura va passar a un segon pla, com passa sovint amb moltes artistes."
]
}
|
books
|
El nen no pogué aguantar-se més i sortí del seu amagatall. La Nieves sentí fressa i girà el cap. Al veure son companyò, de moment quedà erta, com ullpresa, però de seguit reaccionà, i, aixecant-se d'una revolada -a risc de tombar al clot el primer llibre, que balancejà, si cau o no cau, al caire de la palanca, -va llençar-se, esbojarrada, cap an ell. S'abraçaren estretament, i en Pasqualet, que era extremós i efusiu de mena, li omplí a volei, com un sembrador orat, tota la carona de petons sorollosos.
-Quan has vingut?… Per què has vingut?… Que aprenies?…Jo ja he passat tots els cartels i el qué es hablar…i faig una punta per una coixinera…
-I jo m'enyorava… Ves… Els Babos estan en l'aire en l'aire, més en l'aire que la golfa de casa, i, ves, puja i baixa cada dia més de trenta escalons. El metge va dir que me cansava massa i que me traguessen de Barcelona, i jo, vinga bleixar ben fort, cada vegada que venia, perquè me traguessen més aviat…
La nena se'l guaità amb uns grans ulls, paumada.
-No t'agradava, estar-te a Barcelona?
-No… És una casa fosca, fosca… Perquè el sol toqui a la cadernera l'han de traure al balcò… I el Babo sempre dorm, ves, i les ulleres li cauen sobre el diari…I la Baba sempre crida amb la minyona…I la minyona és bruta: quan ha de tastar l'olla, xarrupa la cullera, i, quan m'entra la llet, porta les mans untades i se les frega amb el davantal, ves…I la Baba les té fredes, fredes, les mans, i quan li faig l'amistat, me dóna un cop als llavis, així, com si no ho volgués…I sí, que ho vol: saps? Però, com que és tan seca, me fa mal, ves!…
I, feliç amb la llibertat, la claror i la companyia retrobades, el nen oblidà prompte el somni negre, i el petit cor avalotat moderà d'ell mateix son ritme… fins que, a la temporada vinent, fou de nou empresonat a casa els avis, i aleshores, sens contemplacions, retingut fins al terme del curs; per a retornar encar més golafre dels petons de l'amigueta, del guimbadejar per l'horta, del rodolar daltabaix de les palleres de cal Carolí, de mig partir sargantanes i d'inquietar la reineta del bassiol…
No cal dir que en Pasqualet i la Nieves s'estimaven de bona hora amb amor diferent de l'amor companyívol d'infants. La intimitat, interrompuda a lapses per les absències d'ell, se relligava amb motiu diferent i gust més saborós a cada retorn.
|
[
"On era l'infant?",
"Qui el va notar quan va tornar a aparèixer?",
"Com va comportar-se, en distingir-lo?",
"Quin perill hi havia en moure's tan de pressa?",
"Van arrapar-se?",
"Com es deia la criatura?",
"Quin caràcter tenia?",
"Quines preguntes li fa la Nieves?",
"I en Pasqualet quina explicació li dona?",
"Quin fet sorprèn la Nieves?",
"Per quin motiu explica en Pasqualet que no li agrada la gran ciutat?",
"Com descriu a l'assistenta?",
"Es deixa petonejar la Baba?",
"Fins quan va haver d'estar-se a casa els seus avis, l'any següent?",
"Quines accions trobava a faltar?",
"Com evolucionava l'amor entre els dos personatges?"
] |
{
"answer_end": [
57,
95,
351,
310,
376,
392,
427,
560,
953,
1041,
1239,
1386,
1514,
1877,
2083,
2326
],
"answer_start": [
0,
59,
97,
185,
353,
380,
380,
507,
649,
955,
1004,
1241,
1394,
1740,
1879,
2085
],
"input_text": [
"Al seu amagatall.",
"La Nieves.",
"Primer quedà erta, com ullpresa, però de seguit reaccionà, i, aixecant-se d'una revolada, va llençar-se, esbojarrada, cap an ell.",
"Que podia tombar al clot el primer llibre, que balancejà, si cau no cau, al caire de la palanca.",
"Sí.",
"Pasqualet.",
"Era extremós i efusiu de mena.",
"Que quan ha vingut, per què i si aprenia.",
"Que s'enyorava i que els Babos estan en l'aire, més en l'aire que la golfa de casa, i que havia de pujar cada dia més de trenta escalons i el metge li va dir que es cansava massa i que el traguessen de Barcelona.",
"Que no li agradi estar-se a Barcelona.",
"Perquè és una casa molt fosca i perquè el sol toqui a la cadernera l'han de traure al balcó, i el Babo sempre dorm i les ulleres li cauen sobre el diari, i la Baba sempre crida amb la minyona.",
"Com una dona bruta, que quan ha de tastar l'olla, xarrupa la cullera, i quan li entra la llet, porta les mans untades i se les frega amb el davantal.",
"No.",
"Fins al terme del curs.",
"Els petons de l'amigueta, el guimbadejar per l'horta, el rodolar daltabaix de les palleres de cal Carolí, per partir sargantanes i per inquietar la reineta del bassiol.",
"S'estimaven amb amor diferent de l'amor companyívol d'infants i, com que quedava interromput a lapses per les absències d'ell, se relligava amb motiu diferent i gust més saborós a cada retorn."
]
}
|
vilaweb
|
El president de Veneçuela ha estat objecte d'un atemptat, ahir dissabte, mentre presidia una cerimònia militar, atemptat del qual ha sortit il·lès. En les imatges retransmeses en directe per la televisió veneçolana es veu a Nicolás Maduro, envoltat de la seva esposa, ministres i militars d'alt rang pronunciant un discurs, quan de sobte a la plataforma, el president s'atura i mira cap al ce . Immediatament, el realitzador passa en altres imatges, més neutral, de soldats. Només pel so es pot endevinar la confusió que s'apodera de la tribuna d'autoritats i poc després la transmissió es talla mentre es veu córrer als soldats que estaven en formació. Segons el govern veneçolà el que ha passat hauria estat un atac amb drons, que portaven càrregues explosives. No s'ha pogut confirmar quants eren ni com han pogut arribar a la zona acordonada per la desfilada. ‘Aquest és un atac contra la persona del president, Nicolás Maduro,' ha dit el ministre de Comunicació, Jorge Rodríguez. Les autoritats han dit que el president està bé però que set soldats han resultat ferits. El Moviment Nacional ‘Soldados de Franelas' ha reivindicat l'atac. El grup, que pel que sembla estaria integrat per militars crítics amb el govern, ha explicat a twitter que l'operació consistia en ‘sobrevolar dos ‘drons' carregats amb C4 a la llotja presidencial, però franctiradors de la Guàrdia d'Honor van derrocar els ‘drons' abans d'arribar a l'objectiu'. El compte de twitter s'ha tancat aquest matí. Per la seva banda, Maduro ha vinculat l'atac al govern colombià i ha acusat Juan Manuel Santos, presidente de Colombia, de ser darrere de l'acció.
|
[
"Què li ha passat al cap d'estat de Veneçuela?",
"L'han ferit?",
"Què mostren les gravacions?",
"Com són els enregistraments següents?",
"Estan silenciats?",
"Què es pot distingir abans que s'acabin les imatges?",
"Què han afirmat les autoritats veneçolanes?",
"Se n'ha pogut treure alguna conclusió?",
"Qui és Jorge Rodríguez?",
"Què ha manifestat?",
"I l'administració?",
"Quina organització ha exigit l'assalt?",
"Què han declarat?",
"A quina plataforma social s'ha fet aquest comunicat?",
"El perfil continua sent públic?",
"El president a qui ha culpat?"
] |
{
"answer_end": [
110,
146,
392,
473,
557,
652,
762,
862,
983,
983,
1073,
1140,
1435,
1435,
1481,
1628
],
"answer_start": [
0,
112,
148,
395,
475,
560,
654,
764,
940,
865,
985,
1075,
1142,
1142,
1437,
1502
],
"input_text": [
"Ha estat objecte d'un atemptat mentre presidia una cerimònia militar.",
"No.",
"S'hi pot veure a Nicolás Maduro, envoltat de la seva esposa, ministres i militars d'alt rang pronunciant un discurs, quan de sobte a la plataforma, el president s'atura i mira cap al cel.",
"Més neutrals, de soldats.",
"No.",
"Els soldats que estaven en formació corrent.",
"Que hauria estat un atac amb drons i portaven càrregues explosives.",
"No.",
"El ministre de Comunicació.",
"Que era un atac contra la persona del president.",
"Han dit que el president està bé però que set soldats han resultat ferits.",
"El Moviment Nacional Soldados de Franelas.",
"Que l'operació consistia en sobrevolar dos drons carregats amb C4 a la llotja presidencial, però franctiradors de la Guàrdia d'Honor van derrocar els drons abans d'arribar a l'objectiu.",
"A twitter.",
"No.",
"Al govern colombià i al president de Colombia, Juan Manuel Santos."
]
}
|
mitologia
|
Obert fins a la matinada (títol original en anglès From Dusk Till Dawn) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Robert Rodriguez estrenada el 1996, i que ha estat doblada al català.
Richard Gecko (Quentin Tarantino), després d'haver ajudat el seu germà Seth (George Clooney) a escapar-se de la presó, comença amb ell una fugida sagnant. Intentant arribar a Mèxic, prenen com a ostatge Jacob Fuller (Harvey Keitel) i els seus dos nens Kate (Juliette Lewis) i Scott (Ernest Liu). Amagats a la caravana de la família Fuller, aconsegueixen passar la frontera mexicana i no tenen més que esperar l'arribada del seu contacte Carlos (Cheech Marin) que els ha citat en un bar de camioners, anomenat "Titty Twister" (La mamella cargolada).
A partir d'aquest instant de la pel·lícula, el guió que era prou realista agafa una altra via. En efecte, la pel·lícula es transforma en història fantàstica on la majoria de les persones que poblen aquest bar són una mena de vampirs.
Efectivament, Carlos es trobarà amb els germans al bar just abans de l'alba. Tanmateix, en arribar al bar colpegen fortament el porter del lloc, una vegada dins, els germans Gecko són atacats pel porter del bar i dos homes més a qui assassinen brutalment, la sang al lloc desperta la set dels empleats del bar, un dels quals és Satanico Pandemonium (Salma Hayek), una exòtica ballarina. Per sobreviure han de lluitar contra ells fins a l'alba, evitant també ser mossegat per no convertir-se en vampirs.
El 1996 l'Acadèmia de les pel·lícules de ciència-ficció, fantasia i terror (Academy of Science Fiction, Fantasy & Horror Films), va atorgar el premi de millor pel·lícula de terror i a George Clooney el de milloractor.
|
[
"Què és Obert fins a la matinada?",
"Qui és el productor de la filmació?",
"Quin any va debutar?",
"Es pot mirar en català?",
"Com comença la pel·lícula?",
"On volen escapolir-se?",
"Com s'ho fan perquè no els trobin abans d'arribar al territori mexicà?",
"Qui els espera a Mèxic?",
"On s'han de trobar?",
"Què té, de diferent, aquest local?",
"I què els passa, als fugitius, quan entren?",
"Com ho han de fer per subsistir?",
"Quin guardó va rebre, aquesta filmació, l'any 1996?",
"Quin personatge va ser recompensat pel seu paper?"
] |
{
"answer_end": [
103,
133,
151,
185,
340,
367,
568,
645,
711,
968,
1224,
1471,
1652,
1689
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
187,
342,
342,
527,
527,
831,
1115,
1357,
1473,
1473
],
"input_text": [
"Una pel·lícula estatunidenca.",
"Robert Rodriguez.",
"El 1996.",
"Sí.",
"Amb Richard Gecko que, després d'haver ajudat el seu germà Seth a escapar-se de la presó, comença amb ell una fugida sagnant.",
"A Mèxic.",
"Prenen com a ostatge Jacob Fuller i els seus dos nens Kate i Scott, i s'amaguen a la caravana de la família Fuller, gràcies a la què aconsegueixen passar la frontera mexicana.",
"El seu contacte Carlos.",
"En un bar de camioners anomenat Titty Twister.",
"Les persones que el poblen són una mena de vampirs.",
"Els ataca el porter del bar i dos homes més a qui assassinen brutalment.",
"Han de lluitar contra ells fins a l'alba, evitant també ser mossegat per no convertir-se en vampirs.",
"El premi de millor pel·lícula de terror de l'Acadèmia de les pel·lícules de ciència-ficció, fantasia i terror.",
"George Clooney, com a millor actor."
]
}
|
mitologia
|
Nicocreó (en llatí Nicocreon, en grec antic Νικοκρέων "Nikokréon") fou rei de Salamina de Xipre al segle IV aC. Probablement era successor de Pintàgores de Salamina.
Era rei de Salamina quan Alexandre el Gran va iniciar la seva expedició cap a l'Àsia, i es va sotmetre al conqueridor (334 aC) com els altres prínceps de l'illa. L'any 331 aC, després que Alexandre va tornar d'Egipte i acabat el setge de Tir, Nicocreó va anar a Tir a fer homenatge al rei i es va destacar per la seva magnificència, segons diu Plutarc.
A la mort d'Alexandre va participar al costat de Ptolemeu I Sòter contra Antígon el Borni. El 315 aC apareix prenent part activa en la lluita contra els prínceps xipriotes aliats d'Antígon, amb el suport de Seleuc I Nicàtor i de Menelau de Xipre (germà de Ptolemeu) i com a recompensa se li van donar els territoris de Citium, Lapithos, Kyrenia i Marion, a més de mantenir Salamina, i va rebre el comandament de tota l'illa de la que Menelau n'era el governador, segons Diodor de Sicília.
Poc després els egipcis van anar deposant a tots els prínceps locals. La sort de Nicocreó no és coneguda, però ja havia mort o havia estat deposat el 306 aC, ja que no se'l menciona durant el setge de Salamina per Demetri Poliorcetes en aquest any. L'única anècdota personal que de la seva vida és que va fer matar de forma bàrbara al filòsof Anaxarc en revenja per un insult referit a la seva visita a Alexandre, segons diuen Ciceró, Plutarc i Diodor de Sicília.
|
[
"Qui va ser Nicocreó?",
"De qui es creu que era hereu?",
"Amb qui va coincidir en temps i espai?",
"Què feia Alexandre el Gran en aquell moment?",
"Es va entregar a l'invasor?",
"Què va narrar Plutarc?",
"Amb qui va col·laborar quan Alexandre el Gran ja havia defallit?",
"Què consta que va ocórrer l'any 315 aC?",
"Quina gratificació va obtenir, d'acord amb Diodor de Sicília?",
"Se sap què va passar amb Nicocreó quan els egipcis van desposseir la monarquia?",
"Pel que fa a la vida personal, què se'n sap?",
"Per què?",
"Qui ha narrat aquest episodi?"
] |
{
"answer_end": [
111,
164,
250,
250,
326,
517,
608,
784,
1006,
1255,
1358,
1420,
1470
],
"answer_start": [
0,
112,
166,
166,
166,
328,
519,
610,
785,
1008,
1257,
1257,
1257
],
"input_text": [
"El rei de Salamina de Xipre al segle IV aC.",
"De Pintàgores de Salamina.",
"Amb Alexandre el Gran.",
"Iniciava la seva expedició cap a l'Àsia.",
"Sí.",
"Que l'any 331 aC, després que Alexandre tornés d'Egipte i acabat el setge de Tir, Nicocreó va anar a Tir a fer homenatge al rei i es va destacar per la seva magnificiència.",
"Amb Ptolemeu i Sòter contra Antígon el Borni.",
"Que va participar en la lluita contra els prínceps xipriotes aliats d'Antígon, amb el suport de Seleuc I Nicàtor i de Menelau de Xipre.",
"Se li van donar els territoris de Ciitum, Lapithos, Kyrenia i Marion, a més de mantenir Salamina, i també va rebre el comandament de tota l'illa de la que Menelau n'era el governador.",
"No.",
"Que va fer matar de forma bàrbara al filòsof Anaxarc.",
"Per revenjar-se per un insult referit a la seva visita a Alexandre.",
"Ciceró, Plutarc i Diodor de Sicília."
]
}
|
books
|
Tan solament a un amic, per a qui mai havia tingut el secret més mínim, en Delmar va aclarir un dia el misteri. I s'oferia la història tan excepcional, tan estranya i rara, que l'amic va restar meravellat. Meravellat fins al punt de que, no podent reservar-se per si sol la revel·lació impensada, la va confiar a un altre amic. I aquest amic també va tenir la debilesa de comunicar-ho tot a un altre. I, corrent així de boca en boca, va arribar a ésser la feta patrimoni de tots o quasi tots els concurrents a la llotja de prosceni. I la veritat sia dita, era el cas tan fora de lo normal, tan pintoresc, tan exòtic que, per lo extraordinari, quasi disculpava la sèrie d'indiscrecions.
Però… Què es deia? Quin secret es referia? ¿Què es contava? Es contava que la diva, lluny de tenir la mà dreta lletja, i encara menys deformada, com a la lleugera s'havia suposat, la tenia tan agraciada de formes, tan fina i ben fusada de dits, com l'altra. El que hi havia és que al palmell s'hi dissenyava una taca carminosa, quasi bé circular i d'uns quatre centímetres de diàmetre, que en certes temporades adquiria un to vivíssim com de sang fresca, acabada de vessar. I de què pervenia la misteriosa taca? Pervenia d'un apetit vehement que havia sentit la mare d'Eliar, mentre duia a la futura diva a les entranyes. Es deia que un any, per la segona Pasqua musulmana, la famosa domadora es trobava a Alger i, al veure rajar la sang de l'anyell del sacrifici, fos per l'estat en que es trobava, fos per excitació de la festa religiosa, el cas és que li va entrar un desig irresistible de tocar aquella vermellor calenta que brollava a glops del coll obert de la víctima. I amb la mà dreta va tocar la sang, i la mà dreta va tenyir-se'n. Sort que màcules així aviat s'esborren. A la primera ablució, la taca de sang fugia de la mà de la domadora; però diu que al mateix moment l'estigma es va marcar indeleble en la de la filla que portava en el seu si. El cert és, al menys, que venir al món la criatura mostrava en el palmell la taca impresa i que, com més anava creixent Eliar, més visible el senyal es feia. Oh, i en certes tongades, encara més! Sobre tot, durant els setanta dies que separen la Pasqua gran de la Pasqua xica, la taca agafava els més encesos tons, com si la sang en rajés. Calia que passessin tres o quatre llunes, per a que el color comencés a esmortuir-se. I a l'acostar-se el Ramadan, altre cop la vermellor tornava a comparèixer, com les roselles pel juny…
|
[
"Qui va resoldre la incògnita?",
"Qui és?",
"Com era la rondalla que va explicar en Delmar?",
"Què li va passar, a l'amic, en sentir aquesta història?",
"Es va córrer la veu d'aquesta historieta?",
"Per què?",
"Què era, però, aquest misteri de domini públic?",
"I doncs, què tenia la seva mà que no era normal?",
"Quin era l'origen de la marca?",
"Quina ànsia havia tingut la seva progenitora?",
"I doncs, el nadó ja va néixer amb aquest senyal?",
"Durant quina època de l'any era més visible la marca?",
"I quant trigava a atenuar el color?",
"Amb què compara l'aparició de la taca?"
] |
{
"answer_end": [
110,
110,
171,
326,
531,
684,
942,
1158,
1306,
1660,
2101,
2444,
2369,
2471
],
"answer_start": [
0,
0,
112,
177,
328,
533,
686,
944,
1160,
1308,
1944,
2141,
2285,
2371
],
"input_text": [
"En Delmar.",
"Un amic del protagonista.",
"Excepcional, estranya i rara.",
"Es va meravellar fins al punt que no es va poder reservar per si sol la revel·lació impensada i la va confiar a un altre amic.",
"Sí.",
"Perquè era un cas tan fora de lo normal, tan pintoresc, tan exòtic i extraordinari.",
"Es contava que la diva, lluny de tenir la mà dreta lletja, i encara menys deformada, com a la lleugera s'havia suposat, la tenia tan agraciada de formes, tan fina i ben fusada de dits, com l'altra.",
"Al palmell s'hi dissenyava una taca carminosa, quasi bé circular i d'uns quatre centímetres de diàmetre, que en certes temporades adquiria un to vivíssim com de sang fresca, acabada de vessar.",
"Pervenia d'un apetit vehement que havia sentit la mare d'Eliar, mentre duia a la futura diva a les entranyes.",
"Quan es trobava a Alger, va veure rajar la sang de l'anyell del sacrifici i li va entrar un desig irresistible de tocar aquella vermellor calenta que brollava a glops del coll obert de la víctima.",
"Sí.",
"Durant els setanta dies que separen la Pasqua gran de la Pasqua xica, i també quan s'acostava el Ramadan.",
"Tres o quatre llunes.",
"Amb la reaparició de les roselles pel juny."
]
}
|
mitologia
|
Amityville Dollhouse és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Steve White estrenada directament en vídeo el 1997. Aquesta pel·lícula és la vuitena de la saga Amityville.
Vint anys després de la massacre de la família Defeo, els dimonis ronden sempre per Amityville. Des d'aleshores endavant viuen a una casa de nines que Bill i Claire Martin regalen a la seva petita filla, Jessica, per al seu aniversari.
La saga de pel·lícules es basa en els fets descrits en el llibre supervendes de Jay Anson del 1977, The Amityville Horror: A True Story. L'autor del llibre descriu el relat d'una família, els Lutz, que va anar a viure a la casa situada al número 112 de l'avinguda Ocean d'Amityville, a Long Island (Nova York). L'any anterior (1974) hi havia hagut una massacre a la casa, sis membres de la família DeFeo havien estat assassinats a trets i un setè membre, Ronald Jr., "Butch", havia estat acusat del crim i sentenciat a presó. Els Lutz van explicar públicament que la casa estava encantada i que hi havia dimonis. L'autor del llibre va ser assessorat per la família Lutz. L'adaptació del llibre al cinema va esdevenir la primera pel·lícula de la saga. Posteriorment diversos autors van escriure més llibres més sobre aquesta història, alguns dels quals es van fer servir com a base de les pel·lícules posteriors.
|
[
"Què és Amityville Dollhouse?",
"Qui la va produir?",
"Quin any va debutar?",
"A quina col·lecció pertany?",
"Quants anys representa que han passat des que van assassinar els Defeo?",
"Què passa des d'aquest episodi?",
"On habiten, però?",
"Quina obra ha inspirat la pel·lícula?",
"Qui és l'autor?",
"Què exposa aquesta novel·la?",
"Què havia passat, l'any anterior, en aquesta propietat?",
"Es coneixia l'autor de l'homicidi?",
"Com va actuar, la nova família, en trobar-se fets paranormals?",
"Amb la seva experiència, van ajudar a Jay Anson per a escriure la novel·la?",
"Aquest succés ha inspirat altres novel·listes?"
] |
{
"answer_end": [
52,
77,
116,
172,
226,
268,
408,
545,
545,
719,
846,
934,
1021,
1079,
1320
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
118,
174,
174,
270,
410,
410,
547,
723,
849,
936,
1023,
1161
],
"input_text": [
"Una pel·lícula estatunidenca.",
"Steve White.",
"El 1997.",
"A la saga Amityville.",
"Vint.",
"Que els dimonis ronden sempre per Amityville.",
"A una casa de nines que Bill i Claire Martin regalen a la seva petita filla, Jessica.",
"The Amityville Horror: A True Story.",
"Jay Anson.",
"El relat d'una família, els Lutz, que va anar a viure a la casa situada al número 112 de l'avinguda Ocean d'Amityville, a Long Island.",
"Hi havia hagut una masacre: sis membres e la família DeFeo havien estat assassinats a trets.",
"Sí.",
"Ho van explicar públicament.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Eugène Vinaver (en rus, Евгений Максимович Винавер, Yevgeniĭ Maksimovich Vinaver; Sant Petersburg, 18 de juny de 1899 – Canterbury, 21 de juliol de 1979) fou un estudiós de la literatura, britànic d'origen rus; és conegut per les seves recerques en literatura artúrica i per l'edició de les obres de Thomas Malory; també com a expert en Racine i Flaubert.
Vinaver fou fill del jurista i polític jueu rus Maxim Winawer (1863-1926); el 1919 la família s'establí a França, on Vinaver va estudiar a l'École pratique des Hautes Études amb Joseph Bédier. Es va doctorar amb les dues tesis Le Roman de Tristan et Iseut dans l'œuvre de Thomas Malory i Études sur le "Tristan" en prose. Les sources, les manuscrits, bibliographie critique (publicades
a Paris el 1925). Vinaver es va traslladar després a Anglaterra, on fou alumne a Oxford de Mildred Pope. A partir de 1933 fou professor de llengua i literatura franceses a la Universitat de Manchester, on restà fins a la seva jubilació. Després de jubilat, continuà publicant i fent cursos i conferències per Estats Units, Canadà i el Regne Unit.
El 1947 va publicar una nova edició de l'obra de Malory, però no basada en l'imprès de Caxton de 1485 (l'únic que es coneixia fins aleshores) sinó en un manuscrit del XV, desobert el 1934. Encara en publicà una segona edició el 1967, amb nous comentaris.
El 1928 va fundar una societat artúrica a Oxford, però no va ser fins a 1948, amb Jean Frappier i Roger Sherman Loomis (1887–1966), que van fundar la Société Internationale Arthurienne. El 1961 va ser nomenat membre estranger de la Reial Acadèmia de Llengua i Literatura franceses a Bèlgica. Fou membre corresponent de la British Academy i de la Medieval Academy of America. Va ser nomenat doctor honoris causa per cinc universitats.
|
[
"Qui va ser Eugène Vinaver?",
"Quina nacionalitat tenia?",
"Per què se'l distingeix?",
"Qui era el seu pare?",
"Quan es van traslladar a França?",
"On va formar-se, Vinaver?",
"Com es titulen els seus projectes doctorands?",
"On va mudar-se per a seguir amb la seva formació?",
"Quina assignatura va impartir?",
"Què va dur a terme en retirar-se?",
"Quina obra significativa va editar el 1947?",
"Quan es va localitzar el còdex editat per Vinaver?",
"En va fer alguna reedició?",
"Què va crear amb Jean Frappier i Roger Sherman Loomis?",
"Quines designacions ha obtingut?",
"De quines institucions va formar part?"
] |
{
"answer_end": [
186,
209,
354,
417,
468,
529,
729,
846,
943,
1088,
1277,
1277,
1343,
1529,
1777,
1718
],
"answer_start": [
0,
0,
211,
356,
431,
473,
549,
761,
848,
980,
1090,
1237,
1279,
1400,
1531,
1637
],
"input_text": [
"Un estudiós de la literatura.",
"Era un britànic d'origen rus.",
"Per les seves recerques en literatura artúrica, per l'edició de les obres de Thomas Malory i per ser expert en Racine i Flaubert.",
"El jurista i polític jueu rus Maxim Winawer.",
"El 1919.",
"A l'École pratique des Hautes Études.",
"Le Roman de Tristan et Iseut dans l'œuvre de Thomas Malory i Études sur le \"Tristan\" en prose. Les sources, les manuscrits, bibliographie critique.",
"A Anglaterra.",
"Llengua i literatura franceses a la Universitat de Manchester.",
"Continuà publicant i fent cursos i conferències per Estats Units, Canadà i el Regne Unit.",
"La de Malory, basada en un manuscrit del XV.",
"El 1934.",
"Sí.",
"La Société Internationale Arthurienne.",
"El 1961 va ser nomenat membre estranger de la Reial Acadèmia de Llengua i Literatura franceses a Bèlgica i també va ser nomenat doctor honoris causa per cinc universitats.",
"De la British Academy i de la Medieval Academy of America."
]
}
|
bios
|
Magda Bolumar Chertó (Caldes d'Estrac, 1 d'octubre de 1936) és una artista plàstica catalana, vinculada a les avantguardes artístiques de les dècades centrals del segle xx.
Bolumar va entrar l'any 1948 a l'estudi del pintor Rafael Estrany, deixeble de James Ensor, i posteriorment estudià a l'Escola d'Arts i Oficis de Mataró. L'any 1954 va contactar amb alguns membres del grup Dau al Set i amb l'escultor Moisés Villelia, un dels artífexs del grup Art Actual, amb qui es va casar l'any 1958, i iniciaren una recerca conjunta sobre els materials primaris en l'art. Va col·laborar estretament amb la revista Inquietud artística, en la qual es van publicar algunes de les seves obres. Va mantenir amistat i relació artística amb artistes com Joan Brossa i el crític Cirici Pellicer, entre d'altres.
Aquesta artista va ser especialment coneguda per les Xarpelleres, que va exposar per primera vegada a Barcelona l'any 1960, construccions fetes amb teixit de sac, és a dir, xarpelleres o arpilleres calades, cosides, lligades, estirades i tenyides. En les Xarpelleres la matèria i la textura tenen una especial importància, la qual cosa connecta aquestes obres amb l'Informalisme. No obstant això, les obres de Magda Bolumar tenen un sentit essencialment constructivista, ja que l'estructura hi adquireix el protagonisme principal a partir de la tensió dels fils amb què són realitzades. Escrivia Cirici Pellicer que, a diferència de les obres d'artistes informalistes com ara Burri o Millares, davant del dramatisme o la denúncia "en l'obra de Magda Bolumar, el tèxtil serveix per a la construcció d'un nou cosmos, manifesta la necessitat de “reordenar” el món a través de la trama dels fils". Escrivia Maria Lluïsa Borràs que "les magnífiques xarpelleres d'aquesta artista manifesten un atorrollador alliberament de forces, cerebrals en la seva majoria, que desemboquen en tensions d'ordit en trama, estavellats o paral·lelismes reveladors d'un alliberament intel·lectiu, d'enginy i rigor constructiu". Tampoc l'artista veu la seva obra dins de l'Informalisme, però la necessitat de convertir les artistes en seguidores dels grans noms masculins, considerats per la història canònica com els únics vàlids, ha forçat el significat de la relació matèria-avantguarda, fent-la passar en aquest moment de l'art espanyol necessàriament per una lectura des de l'Informalisme". Amb el brodat de les seves «xarpelleres», Magda Bolumar busca acostar-se poèticament a la vida, com deia Joan Brossa en un text dedicat a un del quadres de l'artista, en què destacava el sentit líric d'aquestes estructures tèxtils: «El marc/ fa de tambor/per a brodar el sac» (Brossa, 1965).
L'any 1960 Magda Bolumar va rebre l'esment d'honor de l'II Premi Granollers de Pintura, sent aquest un període important per a l'artista, ja que realitza diverses exposicions individuals i col·lectives. L'any 1970 participa en la mostra "100 artistes dintre de la ciutat", que es va realitzar a París. Al començament de la dècada de 1970 Magda Bolumar i Villelia es van traslladar a viure a l'Equador. Al seu retorn a Espanya Bolumar va seguir treballant amb arpilleres i també realitzant dibuixos i investigant en la creació de peces d'esmalts al gran foc, però la seva presència a les sales d'exposicions, públiques i privades, ha estat molt limitada, de manera que es coneixen només dades soltes sobre la seva trajectòria i, com en altres casos de dones artistes, es fa necessari rastrejar la seva activitat en els estudis publicats sobre el seu marit.
El 2006 va ser comissària de l'exposició Quitu-Cara, una cultura entre dos hemisferis, en la qual es recollien les recerques que Villelia i Bolumar van realitzar durant la seva estada a Equador sobre l'ètnia Quitu-Cara.
L'obra de Magda Bolumar Chertó es troba al MNAC, a la seva col·lecció sobre la segona avantguarda, al MACBA, al Museu de Granollers i a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, entre altres museus i institucions.
Alguns articles o llibres on es parla de l'obra de la Magda Bolumar:
|
[
"Qui és Magda Bolumar Chertó?",
"Amb quin moviment es relaciona?",
"On va formar-se?",
"Amb qui va contreure matrimoni?",
"Què van dur a terme unidament?",
"En quina publicació va participar?",
"Quin vincle va establir amb Joan Brossa i Cirici Pellicer?",
"Què són les Xarpelleres?",
"Què és el més significatiu d'aquestes construccions?",
"Com és, però, que les seves creacions es conceben com a construccions?",
"Segons Cirici Pellicer, quina cosa fa única l'obra de Bolumar?",
"I d'acord amb Maria Lluïsa Borràs?",
"Quin és l'objectiu de l'artista?",
"Què va aconseguir el 1960?",
"Què va fer en aquesta època?",
"On va mudar-se?",
"Va mantenir el prestigi en tornar a l'estat espanyol?",
"On es localitzen les seves creacions?"
] |
{
"answer_end": [
92,
171,
325,
492,
564,
682,
796,
1044,
1119,
1383,
1690,
2000,
2463,
2747,
2862,
3061,
3515,
3944
],
"answer_start": [
0,
0,
173,
392,
407,
566,
684,
798,
1046,
1178,
1385,
1692,
2369,
2661,
2661,
2963,
3063,
3737
],
"input_text": [
"Una artista plàstica catalana.",
"Amb les avantguardes artístiques de les dècades centrals del segle xx.",
"A l'estudi del pintor Rafael Estrany i a l'Escola d'Arts i Oficis de Mataró.",
"Amb l'escultor Moisés Villelia, un dels artífex del grup Art Actual.",
"Una recerca sobre els materials primaris en l'art.",
"En la revista Inquietud artística, en la qual es van publicar algunes de les seves obres.",
"Una amistat i relació artística.",
"Són construccions fetes amb teixit de sac, és a dir, arpilleres calades, cosides, lligades, estirades i tenyides.",
"La matèria i la textura.",
"Perquè l'estructura adquireix el protagonisme principal a partir de la tensió dels fils amb què són realitzades les obres.",
"Que el tèxtil serveixi per a la construcció d'un nou cosmos, el qual manifesta la necessitat de reordenar el món a través de la trama dels fils.",
"Escriu que les magnífiques xarpelleres de Bolumar manifesten un atorrollador alliberament de forces, cerebrals en la seva majoria que desemboquen en tensions d'ordit en trama, estavellats o paral·lelismes reveladors d'un alliberament intel·lectiu, d'enginy i rigor constructiu.",
"Amb el brodat busca acostar-se poèticament a la vida.",
"L'esment d'honor de l'II Premi Granollers de Pintura.",
"Va realitzar diverses exposicions individuals i col·lectives.",
"A l'Equador.",
"No.",
"L'obra es troba al MNAC i la seva col·lecció sobre la segona avantguarda al MACBA, al Museu de Granollers i a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, entre altres museus i institucions."
]
}
|
vilaweb
|
El portaveu de Compromís al Senat espanyol, Carles Mulet, ha demanat al president govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, de no ratificar l'acord comercial de la Unió Europea amb el Mercosur atesa la política ‘ecocida' del president del Brasil, Jair Bolsonaro, amb l'Amazones. ‘Si al final es donen ales a les polítiques devastadores de Bolsonaro, som còmplices d'aquests atemptats al pulmó del planeta', ha asseverat. Així s'ha pronunciat després de l'advertència del primer ministre d'Irlanda, Leo Varadkar, enmig de l'augment dels incendis en la selva amazònica, que ha afirmat que si el Brasil no es mostra més compromès en la protecció de l'Amazones provarà de blocar l'acord. El govern francès també ha manifestat que no està disposat a donar suport a l'acord ‘en la seva forma actual' després d'haver constatat que el president del Brasil, Jair Bolsonaro, ‘ha mentit respecte de les seves polítiques mediambientals'. En aquest context, Compromís ha subratllat que països com Finlàndia han proposat a la UE de ‘boicotar l'exportació de carn del Brasil per aquesta situació.' ‘Tot Europa reacciona, excepte el govern espanyol en funcions sense funcions', ha lamentat. A parer seu, l'executiu espanyol està ‘més preocupat a crear un relat fals per a justificar unes noves eleccions que no a governar, continuant el desgovern imperant ja al final de l'abril'. L'acord ha de ser ratificat pels estats de la UE i Compromís ha demanat que, si més no, Espanya prengui la distància i les reserves de França i Irlanda. Consideren que el menyspreu mediambiental i la ‘passivitat' de Bolsonaro en vista dels milers d'incendis que desolen l'Amazones l'han situat com a responsable últim d'una ‘política depredadora del pulmó verd del planeta'. ‘Letal per a l'agricultura valenciana' A més, Mulet ha remarcat que l'acord amb el Mercosur havia estat precedit per la polèmica perquè era letal per a l'agricultura valenciana, car obria el mercat europeu a països com ara el Brasil, l'Argentina, l'Uruguai o el Paraguai. ‘Era deixar a la seva sort al sector agrícola i ramader', ha indicat. Ha afegit que actualment la devastació de l'Amazones pot ser la coartada per a estendre al Brasil les terres de cultiu o d'explotació ramadera. ‘Si se signen acords amb aquests països han de ser en canvi d'unes mínimes garanties fitosanitàries, de dignitat laboral, però especialment, de garanties mediambientals, i si al final es donen ales a les polítiques devastadores de Bolsonaro, som còmplices d'aquests atemptats al pulmó del planeta, que durà efectes gravíssims per a la nostra pervivència com a espècie', ha subratllat. El senador de Compromís considera que la ‘condescendència del govern espanyol amb l'acord és la seva ‘enèsima traïció del camp valencià, perquè aquests acords, sigui el ZETA, els acords de l'UE amb països del nord de l'Àfrica, l'acord amb les cinc repúbliques sud-africanes o ara amb el Mercosur, acaben venent al camp valencià.' En aquest sentit, ha denunciat la ‘falta de respecte' cap al país i el seu sector agrícola. Mulet ha remarcat que no es pot permetre ni promoure la ‘crema en massa' de l'Amazones i la possibilitat que es transformi en terres de cultiu i de ramaderia mitjançant un tractat que obre les portes a les exportacions del Brasil.' ‘O el Brasil canvia radicalment de política o no podem ser els seus còmplices. Sánchez continua a la seva mentre Europa mostra la seva indignació. A l'acord, abans de ser ratificat, cal posar-hi moltes garanties, primer respecte del nostre camp i també per no ser còmplices de la desaparició de l'Amazones', ha conclòs.
|
[
"Qui és Carles Mulet?",
"Què ha exigit al cap de govern?",
"I què ha fet palès?",
"Quina situació ha propiciat aquestes declaracions?",
"I les autoritats franceses què han asseverat?",
"Què ha recalcat, Mulet?",
"Què l'afligeix?",
"Quina ha estat la seva opinió sobre l'administració espanyola?",
"Què ha requerit, doncs, Compromís?",
"Com s'ha definit, el comportament de Bolsonaro, davant aquesta devastació?",
"Quin altre fet ha destacat Mulet?",
"Quina conspiració ha manifestat?",
"Què han de complir, les resolucions, d'acord amb Mulet?",
"Què ha opinat sobre com s'està comportant l'estat espanyol?",
"I doncs, què ha jutjat?",
"Quina ha estat la seva cloenda?"
] |
{
"answer_end": [
56,
279,
421,
684,
926,
1084,
1175,
1366,
1518,
1740,
2082,
2226,
2611,
2942,
3033,
3585
],
"answer_start": [
0,
0,
281,
423,
686,
947,
1085,
1177,
1367,
1520,
1788,
2084,
2229,
2613,
2943,
3267
],
"input_text": [
"El portaveu de Compromís al Senat espanyol.",
"Que no es ratifiqui l'acord comercial de la Unió Europea amb el Mercosur atesa la política ecocida del president del Brasil, Jair Bolsonaro, amb l'Amazones.",
"Que si al final es donen ales a les polítiques devastadores de Bolsonaro, seran còmplices d'aquests atemptats al pulmó del planeta.",
"L'advertència del primer ministre d'Irlanda enmig de l'augment dels incendis en la selva amazònica, que ha afirmat que si el Brasil no es mostra més compromés en la protecció de l'Amazones provarà de blocar l'acord.",
"Que no estan disposades a donar suport a l'acord en la seva formació actual després d'haver constatat que el president del Brasil hagi mentit respecte de les seves polítiques mediambientals.",
"Que països com Finlàndia han proposat a la UE de boicotar l'exportació de carn del Brasil per aquesta situació.",
"Que tot Europa reaccioni, excepte el govern espanyol en funcions sense funcions.",
"Creu que està més preocupada a crear un relat fals per a justificar unes noves eleccions que a no governar, continuant el desgovern imperant ja al final de l'abril.",
"Que com que l'acord ha de ser ratificat pels estats de la UE, Espanya prengui la distància i les reserves de França i Irlanda.",
"Com a menyspreació medioambiental i passivitat en vista dels milers d'incendis que desolen l'Amazones, i l'han situat com a responsable últim d'una política depredadora del pulmó verd del planeta.",
"Que l'acord amb el Mercosur havia estat precedit per la polèmica perquè era letal per a l'agricultura valenciana, car obria el mercat europeu a països com ara el Brasil, l'Argentina, l'Uruguai o el Paraguai i era deixar a la seva sort al sector agrícola i ramader.",
"Que la devastació de l'Amazones pot ser la coartada per a estendre al Brasil les terres de cultiu o d'explotació ramadera.",
"Han de ser en canvi d'unes mínimes garanties fitosanitàries, de dignitat laboral, però especialment, de garanties mediambientals, i si al final es donen ales a les polítiques devastadores de Bolsonaro, seran còmplices d'aquests atemptats al pulmó del planeta, que durà efectes gravíssimes per a la pervivència com a espècie.",
"Creu que és la seva enèsima traïció del camp valencià, perquè aquests acords, sigui el ZETA, els acords de l'UE amb països del nord de l'Àfrica, l'acord amb les cinc repúbliques sud-africanes o ara amb el Mercosur, acaben venent al camp valencià.",
"La falta de respecte cap al país i el seu sector agrícola.",
"Que o el Brasil canvia radicalment de política o no podran ser els seus còmplices; que Sánchez continua a la seva mentre Europa mostra la seva indignació i, a l'acord, abans de ser ratificat, cal posar-hi moltes garanties, primer de respecte cap al seu camp i també per no ser còmplices de la desaparició de l'Amazones."
]
}
|
mitologia
|
Lyonesse és una illa fictícia situada a l'oceà Atlàntic, enfront de les costes de Cornualla, a les Illes Scilly. Coneguda com una terra misteriosa submergida, on es trobava Camelot, en la llegenda del rei Artús.
En l'època llegendària del rei Artús, Lyonesse era una comunitat pròspera que gaudia d'un clima perfecte tot l'any; els horts donaven diverses collites a l'any, les vaques produïen una llet espessa i els ruscs desbordaven de mel.
Els homes i dones d'aquesta terra perduda eren forts, bells, serens i nobles. Els castells dels cavallers de Lyonesse tenien una esplendor que dissimulava la seua fortalesa interna, i fins i tot la gent pobra vivia en granges enmig de jardins.
Hi havia molt de comerç i tràfic entre Anglaterra i Lyonesse, especialment des que l'illa esdevingué un lloc de repòs per a dones cansades de penes d'amor i cavallers cansats d'aventures. La terra contenia boscs, camps i 140 esglésies parroquials.
Alguns habitants de Lyonesse practicaven les arts màgiques blanques, i les arts fosques eren desconegudes a l'illa.
Lyonesse fou engolida per les ones si fa no fa al mateix temps de la mort del rei Artús.
L'historiador de Cornualla William Borlase (1695-1772) assenyalà al 1753 l'existència de fileres de pedres a les aigües de Samson Flats, a les Illes Scilly, que semblaven tàpies submergides de construcció humana. En els anys 1920 se suggerí que eren antigues particions de camps, construïdes en l'edat del bronze. Els oceanògrafs, però, asseguren que per sumerguir aquells camps de conreu hagués calgut un ascens del nivell de la mar de més de 3,7 mil·límetres en els últims 3.000 anys, i aquesta dada no coincideix amb allò que se sap de les variacions d'aquest nivell a les costes britàniques. No és l'únic indici que les Illes Scilly hagen perdut terreny enfront de la mar. A la zona de marea de les Illes Saint Martin, Lite Arthur Tean, hi ha cercles de cabanes i tombes de pedra parcialment submergits, que degueren quedar coberts per la mar en temps dels romans, i en els esments dels escriptors clàssics parlen de Scilly com d'una sola illa fins al segle IV de.
L'únic esment que hi ha d'aquesta terra perduda és el de l'antiquari Richard Carew (1555-1620), historiador de Cornualla, que fou el primer a identificar aquesta terra desapareguda amb la de Lyonesse de la llegenda artúrica. Aquesta ressenya apareix en Britannia de William Camden, i després en la seua obra d'estudi Cornualla (1962), en què afirma: "Lyonesse existeix submergida a l'espai entre Land's End ('La fi del món'), extrem sud-est d'Anglaterra, i les Illes Scilly".
D'altra banda, a mig camí entre el cap de Land's End i les Illes Scilly hi ha un grup de roques anomenades les Set Pedres, que delimiten una zona coneguda com a Tregva ('habitatge'), d'on es extragueren fragments de portes i finestres de la ciutat.
En la llegenda del rei Artús, Lyonesse és la terra natal de l'heroi Tristany.
|
[
"Què és Lyonesse?",
"Com se la reconeix?",
"Com es creu que era la vida natural en aquesta illa?",
"I la social?",
"En què es va convertir aquesta localitat?",
"S'hi practicaven encanteris?",
"Quan es creu que va ser inundada?",
"Què va descobrir Cornualla Willkiam Borlase?",
"Què es creia que eren, en principi?",
"Però, com és que es va desmentir, això?",
"Quines altres evidència de que hi ha parts de l'illa inundades s'han trobat?",
"Què va asseverar l'historiador Richard Carew sobre Lyonesse?",
"Què s'hi troba en aquesta zona?",
"Quin paper tenia, Lyonesse, en les històries artúriques?"
] |
{
"answer_end": [
111,
210,
440,
684,
872,
1048,
1137,
1350,
1451,
1733,
2106,
2582,
2705,
2909
],
"answer_start": [
0,
113,
212,
442,
686,
934,
1050,
1139,
1352,
1453,
1816,
2108,
2599,
2833
],
"input_text": [
"Una illa fictícia situada a l'oceà Atlàntic, enfront de les costes de Cornualla, a les Illes Scilly.",
"Com una terra misteriosa submergida, on es trobava Camelot, en la llegenda del rei Artús.",
"Es creia que era una comunitat pròspera que gaudia d'un clima perfecte tot l'any; els horts donaven diverses collites a l'any, les vaques produïen una llet espessa i els ruscs desbordaven de mel.",
"Els homes i dones eren forts, bells, serens i nobles; els castells dels cavallers tenien una esplendor que dissimulava la seua fortalesa interna i la gent pobra vivia en granges enmig de jardins.",
"En un lloc de repòs per a dones cansades de penes d'amor i cavallers cansats d'aventures.",
"Sí.",
"Si fa no fa al mateix temps de la mort del rei Artús.",
"Unes fileres de pedres a les aigües de Samson Flats, a les Illes Scilly, que semblaven tàpies submergides de construcció humana.",
"Unes antigues particions de camps que havien estat construïdes en l'edat del bronze.",
"Perquè els oceanògrafs van assegurar que per sumerguir aquells camps de conreu hagués calgut un ascens del nivell de la mar de més de 3,7 mil·límetres en els últims 3.000 anys, i aquesta dada no coincideix amb allò que se sap de les variacions d'aquest nivell a les costes britàniques.",
"A la zona de marea de les Illes Saint Martin i Lite Arthur Tean hi ha cercles de cabanes i tombes de pedra parcialment submergides, que degueren quedar coberts per la mar en temps dels romans, i en els esments dels escriptors clàssics es parla de Scilly com una sola illa fins al segle IV.",
"Que existeix submergida a l'espai entre Land's End, extrem sud-est d'Anglaterra, i les Illes Scilly.",
"Un grup de roques anomenades les Set Pedres.",
"Era la terra natal de l'heroi Tristany."
]
}
|
mitologia
|
Passejant amb un zombie (original: I Walked with a Zombie) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Jacques Tourneur, estrenada el 1943 i doblada al català.
A una illa a prop d'Haití, la dona de Mr. Rand està malalta, i per això és contractada una infermera, Betsy Connell. Aquesta pensa que la Sra. Rand ha estat posseïda per ritus vudú. Després de la seva investigació, s'assabenta que la Sra. Rand és una zombi.
El productor Val Lewton va ser forçat a utilitzar el títol de la pel·lícula pels executius de RKO. Oficialment, la pel·lícula es basava en un article escrit per Inez Wallace per la American Weekly Magazine.
Lewton va demanar als seus guionistes que fessin servir Jane Eyre de Charlotte Brontë per donar la història una estructura narrativa i investigar sobre les pràctiques de Vudú
Anna Lee va ser originalment seleccionada per al paper de Frances Dee, però es va haver de retirar a causa d'un altre compromís.
|
[
"Què és Passejant amb un zombie?",
"Quin és el seu títol original?",
"Qui la va produir?",
"Quan va debutar?",
"On se situa la filmació?",
"Estan tots sans?",
"Amb qui compten perquè ajudi a la Sra. Rand?",
"Què creu la sanitària?",
"Què acaba esbrinant, però?",
"En què s'havia d'inspirar, en principi, la filmació?",
"Havia de tenir aquest encapçalament, de primer moment?",
"Què exigeix, Lewton, als cineastes?",
"Qui havia d'interpretar el personatge de Frances Dee?",
"Com és que al final no ho va fer?"
] |
{
"answer_end": [
91,
59,
121,
140,
187,
221,
277,
342,
418,
625,
517,
801,
871,
929
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
162,
189,
200,
279,
344,
519,
420,
627,
802,
802
],
"input_text": [
"Una pel·lícula estatunidenca.",
"I Walked with a Zombie.",
"Jacques Tourneur.",
"El 1943.",
"A una illa a prop de Haití.",
"No.",
"Amb Betsy Connell.",
"Que la Sra. Rand ha estat posseïda per un ritus vudú.",
"Que la Sra. Rand és un zombi.",
"En un article escrit per Inez Wallace per la Americal Weekly Magazine.",
"No.",
"Que fessin servir Jane Eyre de Charlotte Brontë per donar la història una estructura narrativa i investigar sobre les pràctiques de Vudú.",
"Anna Lee.",
"Perquè es va haver de retirar a causa d'un altre compromís."
]
}
|
vilaweb
|
El ministre d'Afers Exteriors espanyol en funcions, Josep Borrell, ha demanat una victòria del PSOE per poder ‘tancar l'enfrontament ètnic' a Catalunya. En un acte de campanya del PSC a Cerdanyola del Vallès, Borrell ha demanat convertir en vots “‘a força de la paraula i la raó' per ‘tancar les ferides que s'han obert' en la convivència. Sobre les polèmiques declaracions sobre un ‘enfrontament ètnic', ha matisat que ho entèn com a ‘identitats contraposades'. Borrell ha dit que l'independentisme té una ‘actitud totalitària' i ha criticat el president de la Generalitat, Quim Torra, i el del parlament, Roger Torrent, ‘parlar en nom de tots els catalans'. ‘Són catalans només els que pensen com vostès? És una actitud totalitària perquè prenen la part pel tot', ha reblat. Els resultats de les eleccions espanyoles del 10-N, municipi a municipi A més, ha recriminat els independentistes que diguin que Espanya és una ‘dictadura': ‘Si ho fos, a bones hores hi hauria acampats a plaça Universitat', ha etzibat. També ha criticat que ‘només els totalitaris tanquen universitats' i ha denunciat, citant Unamuno, que el que haurien de ser ‘temples de la intel·ligència' s'han convertit en ‘temples de la intolerància, el radicalisme i la falta de llibertat'. Borrell ha afirmat que a Barcelona s'ha viscut una ‘violència extrema, exagerada' i ha fet un agraïment a la ‘feina' dels cossos policíacs. Una protesta d'una trentena de persones s'ha concentrat fora de la Carpa del Parc Tecnològic del Vallès per protestar contra Borrell, amb xiulets i cassoles, que s'han sentit de fons durant l'acte. Els manifestants duien cartells en què es podia llegir ‘Borrell, you are a liar' o ‘Borrell racista terrorista', a més d'una pancarta que demana la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats.
|
[
"Qui és Josep Borrell?",
"Què ha exigit?",
"Què ha reclamat en un míting?",
"Hi ha hagut conflictes a causa d'aquestes proclamacions?",
"Què ha manifestat contra els partidistes?",
"Què els ha preguntat?",
"El mateix Borrell ha respost la qüestió?",
"Què ha retret als separatistes?",
"Per què diu que no ho és?",
"Què ha desaprovat de les facultats?",
"I de Barcelona?",
"Què ha reconegut a la policia?",
"Què s'ha fet durant l'activitat?",
"Què han escrit a les pancartes?"
] |
{
"answer_end": [
65,
151,
338,
403,
658,
706,
775,
932,
1011,
1256,
1339,
1396,
1594,
1800
],
"answer_start": [
0,
0,
153,
340,
463,
661,
622,
856,
856,
1013,
1258,
1342,
1398,
1596
],
"input_text": [
"El ministre d'Afers Exteriors espanyol en funcions.",
"Una victòria del PSOE per poder tancar l'enfrontament ètnic a Catalunya.",
"Que cal convertir en vots a força de la paraula i la raó per tancar les ferides que s'han obert en la convivència.",
"Sí.",
"Que tenen una actitud totalitària i ha criticat a Quim Torra i Roger Torrent per parlar en nom de tots els catalans.",
"Si només són catalans els que pensen com ells.",
"Sí.",
"Que diguin que Espanya és una dictadura.",
"Perquè si ho fos, a bones hores hi hauria acampats a plaça Universitat.",
"Que haurien de ser temples de la intel·ligència i s'han convertit en temples de la intolerància, el radicalisme i la falta de llibertat.",
"Que s'hi ha viscut una violència extrema i exagerada.",
"La seva feina.",
"Una protesta d'una trentena de persones, que s'han concentrat fora de la Carpa del Parc Tecnològic del Vallès per protestar contra Borrell, amb xiulets i cassoles.",
"Borrell, you are a liar, Borrell racista terrorista, altres que demanaven la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats."
]
}
|
books
|
«Perdem terreny- escrivia sovint: -els joves ens fugen seduïts per ideals de falsa llibertat, i quan s'adonin de son engany correran a engruixir els batallons de l'escepticisme i la indiferència.»
I, procedint amb un criteri més modernitzat, com el metge que en lloc d'ensajar remeis a l'atzar o de perdre temps atacant els efectes, procura abans de tot esbrinar els fonaments de la malaltia, deia:
«Ens escarrassem predicant la doctrina als convençuts i els que hauríem de convèncer no ens escolten. ¿No fóra millor buscar la causa d'aquest apartament i, un cop trobada, aplicar-hi amb mà forta el remei?».
Fidel amb tan sàvia teoria, en diferents planes hi havia estampat idees que demostraven son afany d'esbrinar la incògnita, idees que s'alternaven amb períodos de descoratjament, resultat d'un treball d'investigació superior a ses forces, acabant per decantar-se pel cantó on l'inclinava son esperit de sacrifici.
«El sacerdot -escrivia- deu rabejar-se dintre les penalitats de sa missió de sacrificis i privacions, amb la idea d'acrisolar ses virtuts i guanyar mèrits per a la pròpia ànima. La missió de salvar les agenes és secundària; però, tal volta, amb l'exemple de les grans virtuts i de les sublims abnegacions dels ministres de Déu, se sentirà tocada la societat i tornarà als amorosos braços de sa mare l'Església.»
Per aquest camí s'esplatjaven desendavant ses confidències, dictant-li pàgines d'un misticisme i d'una ingenuïtat encantadors; pàgines interrompudes, en alguns indrets, per conceptes expressats amb una amargura que després sa ànima bondadosa, trobant-los, sens dubte, massa vius, n'havia passat ratlla, però que denotaven les sequedats i angoixes de son ànim contorbat. El sacerdot no recollia pas els abundosos fruits que n'esperava, de ses abnegacions; el poble buscava son auxili en sos apuros i misèries; després… com si temés molestar-lo massa, se'n tornava pel seu cantó.
I, no obstant, ell la sentia fonda la recança de l'amor del poble i el mortificava la idea de salvar-se sol. Aquest concepte l'expressava en dues ratlles:
«¿Què direm del capità que, veient desmoralitzada, vençuda i fugitiva la seva companyia, procura sols salvar la pròpia persona?»
* * *
|
[
"Què relatava freqüentment?",
"Com intentava perserverar?",
"Amb quina professió ho compara?",
"Què afirmava, llavors?",
"I què es preguntava?",
"Es mantenia constant en aquesta ideologia?",
"Què havia publicat?",
"Què causava aquest decaïment?",
"Què més anotava?",
"Com eren aquests secrets que escrivia?",
"Què revelaven els fragments guixats?",
"Aspirava a obtenir algun benefici?",
"Què l'afligia, però?",
"Com exposava aquesta por?"
] |
{
"answer_end": [
196,
240,
391,
499,
605,
634,
784,
844,
1333,
1459,
1702,
1910,
2019,
2195
],
"answer_start": [
0,
197,
197,
400,
501,
608,
636,
758,
921,
1334,
1484,
1704,
1912,
2067
],
"input_text": [
"Que perdien terreny, que els joves els fugien seduïts per ideals de falsa llibertat, i que quan se n'adonessin de son engany correrien a engruixir els batallons de l'escepticisme i la indiferència.",
"Amb un criteri més modernitzat.",
"Amb el metge que en lloc d'ensajar remeis a l'atzar o de perdre temps atacant els efectes, procura abans de tot esbrinar els fonaments de la malaltia.",
"Que s'escarrassaven predicent la doctrina als convençuts i els que haurien de convèncer no els escoltaven.",
"Si no fóra millor buscar la causa de l'apartament i, un cop trobada, aplicar-hi amb mà forta el remei.",
"Sí.",
"Idees que demostraven son afany d'esbrinar la incògnita, idees que s'alternaven amb períodos de descoratjament.",
"El treball d'investigació, que era superior a ses forces.",
"Que el sacerdot devia rabejar-se dintre les penalitats de sa missió de sacrificis i privacions, amb la idea d'acrisolar ses virtuts i guanyar mèrits per a la pròpia ànima; la missió de salvar les agenes era secundària; però, tal volta, amb l'exemple de les grans virtuts i de les sublims abnegacions dels ministres de Déu, se sentiria tocada la societat i tornaria als amorosos braços de sa mare l'Església.",
"Mítics i ingenus.",
"Alguns conceptes expressats amb amargura que denotaven les sequedats i angoixes de son ànim contorbat.",
"No.",
"La recança de l'amor del poble i la idea de salvar-se sol.",
"Preguntava què dirien del capità que, veient desmoralitzada, vençuda i fugitiva la seva companyia, procura sols salvar la seva pròpia persona."
]
}
|
books
|
Li escriuria… No: tampoc. El seu estil epistolar era incapaç de graduacions preparatòries: si agafava la ploma li ho diria tot d'una.
A la fi, la seva imaginació, torturada, ensopegà amb un procediment subtilíssim: embolicà bombons amb l'esquela mortuòria.
-Quima! Vesteixi's i vagi a dur aquest paquet a la senyoreta. Pregunti-li com està i si vol alguna cosa.
L'ominós paquet va produir instantàniament el seu efecte: Lalí, sense temps de tastar un sol bombó, sabé la mort del seu possible marit.
No es trasbalsà gens ni mica. Esguardant la nova des d'un punt de vista estrictament pràctic, va dir a la minyona:
-Ah! En Jordi és mort! Doncs jo què hi faig, aquí dins? Ja pot dir a la mamà que demà sens falta vingui a recollir-me.
|
[
"Estava indecisa la persona?",
"Quin problema tenia la seva manera d'escriure?",
"Què passaria si començava a anotar?",
"Quina idea va tenir?",
"Va pensar que això seria exagerat?",
"Què li van demanar a la Quima?",
"Què més li havia de demanar?",
"Com es deia la senyoreta?",
"La idea dels dolços embolcallats va sortir bé?",
"Què va entendre la Lalí?",
"Es va menjar alguna xocolatina?",
"Va inquietar-se?",
"Què es va preguntar?",
"Quin encàrrec li va donar a la cambrera?"
] |
{
"answer_end": [
24,
89,
132,
255,
255,
317,
361,
426,
420,
499,
462,
529,
671,
733
],
"answer_start": [
0,
26,
91,
143,
143,
257,
320,
422,
364,
364,
422,
501,
616,
672
],
"input_text": [
"Sí.",
"Que era incapaç de graduacions preparatòries.",
"Que li ho diria tot d'una.",
"Embolicar bombons amb l'esquela mortuòria.",
"No.",
"Que es vestís i anés a dur un paquet a la senyoreta.",
"Com estava i si volia alguna cosa.",
"Lalí.",
"Sí.",
"La mort del seu possible marit.",
"No.",
"No.",
"Que què hi feia ella, allà dins.",
"Que li digués a la mamà que l'endemà sens falta anés a recollir-la."
]
}
|
vilaweb
|
El capità del vaixell Open Arms, Marc Reig, ha sol·licitat a l'ambaixada espanyola a Malta que doni asil als 31 menors salvats en alta mar i designi un port on traslladar-los. Concretament, ha demanat a l'ambaixada que tramiti el procediment d'asil de manera urgent ‘atesa la situació d'incertesa en què es troba el vaixell Open Arms, que continua sine die en aigües internacionals'. en l'escrit dirigit a l'ambaixada al que ha tingut accés Efe, el capità explica que els 31 menors ‘compleixen les condicions per a ser reconeguts com a refugiats' i que ja se n'ha informat el Tribunal de Menors i de la Procuradoria de Menors de Palerm sense obtenir resposta. Marc Reig demana que l'ambaixada traslladi al govern espanyol aquesta situació perquè admeti la seva competència com a estat de pavelló del vaixell i ‘en consideració a les circumstàncies especials que concorren en el cas, ordeni a l'autoritat corresponent que n'organitzi la tramitació urgent, inclòs el trasllat dels menors', al lloc habilitat per a això. L'Open Arms és en alta mar amb 151 migrants salvats en tres operacions diferents aquests últims dies, a l'espera de rebre autorització per a desembarcar en un port segur, però fins ara Itàlia i Malta s'hi han negat. La llei de la mar obliga a salvar els nàufrags El professor de dret marítim de la Universitat Politècnica de Catalunya i coordinador legal de l'ONG Proactiva Open Arms, Jaime Rodrigo de Larrucea, ha recordat que Itàlia, i també Espanya, havia signat i ratificat tant la Convenció del Dret del Mar com el Conveni Internacional sobre Recerca i Salvament Marítims, que imposen al capità d'un vaixell l'obligació de salvar els nàufrags i deixar-los en un lloc segur. No obstant això, Itàlia recorre a una llei pròpia aprovada fa poc que impedeix que vaixells amb migrants atraquin als seus ports, una ‘contradicció amb els convenis internacionals'. Per la seva banda, ‘Espanya s'empara en el reglament comunitari que diu que el desembarcament es farà al port segur més pròxim i diu que aquest és Itàlia'. ‘Espanya i Itàlia es passen la pilota. Els polítics miren pel seu interès polític a curt termini', diu Rodrigo de Larrucea, qui precisa que en alta mar no existeix el terme ‘migrant', sinó el de ‘nàufrag'. Sobre l'actitud d'Itàlia davant el suposat incompliment dels convenis internacionals, el coordinador legal d'Open Arms ha explicat que l'ONG voldria acudir al Tribunal Internacional del Dret del Mar, però que li calia l'autorització de l'estat espanyol. Si el blocatge en alta mar continua, el vaixell considera de ‘fer-se internar' a Itàlia, com va fer el Seawatch: ‘Acabaríem a la presó o on fos, sabent que els jutges italians ens deixaran en llibertat perquè la legalitat és la nostra, no la dels estats', ha asseverat.
|
[
"Qui és Marc Reig?",
"Què ha demanat a la delegació espanyola de Malta?",
"És inajornable, aquesta petició?",
"Per què?",
"Què s'especifica a la lletra de Reig?",
"Què sol·licita, doncs, a l'ambaixada?",
"En quina situació es troba l'ONG?",
"Quins països els han rebutjat?",
"Què imposa la legislació de la mar?",
"Qui és Jaime Rodrigo de Larrueca?",
"Què ha esmentat?",
"Quina altra legislació té, però, Itàlia?",
"I Espanya en què basa la seva negativa?",
"Quina puntualització ha fet, Rodrigo de Larrueca, sobre aquesta qüestió?",
"Què se li imposa si vol recórrer a la Justícia?",
"Què proposa si la situació no canvia?"
] |
{
"answer_end": [
42,
174,
265,
382,
658,
1016,
1187,
1232,
1280,
1428,
1695,
1825,
2033,
2239,
2493,
2606
],
"answer_start": [
0,
0,
176,
176,
384,
660,
1018,
1194,
1234,
1281,
1403,
1697,
1879,
2036,
2241,
2495
],
"input_text": [
"El capità del vaixell Open Arms.",
"Que doni asil als 31 menors salvats en alta mar i designi un port on traslladar-los.",
"Sí.",
"Per la situació d'incertesa en què es troba el vaixell Open Arms, que continua sine die en aigües internacionals.",
"Que els 31 menors compleixen les condicions per a ser reconeguts com a refugiats i que ja se n'ha informat el Tribunal de Menors i de la Procuradoria de Menors de Palerm sense obtenir resposta.",
"Que traslladi al govern espanyol aquesta situació perquè admeti la seva competència com a estat de pavelló del vaixell i en consideració a les circumstàncies especials que concorren el cas, ordeni a l'autoritat corresponent que n'organitzi la tramitació urgent, inclòs el trasllat dels menors al lloc habilitat per a això.",
"En alta mar amb 151 migrants salvats en tres operacions diferents aquests últims dies, a l'espera de rebre autorització per a desembarcar en un port segur.",
"Itàlia i Malta.",
"Salvar els nàufrags.",
"El professor de dret marítim de la Universitat Politècnica de Catalunya i coordinador legal de l'ONG Proactiva Open Arms.",
"Que Itàlia, i també Espanya, havia signat i ratificat tant la Convenció del Dret del Mar com el Conveni Internacional sobre Recerca i Salvament Marítims, que imposen al capità d'un vaixell l'obligació de salvar els nàufags i deixar-los en un lloc segur.",
"Una llei que impedeix que vaixells amb migrants atraquin als seus ports.",
"En el reglament comunitari que diu que el desembarcament es farà al port segur més pròxim, i aquest és Itàlia.",
"Que Espanya i Itàlia es passen la pilota, ja que els polítics miren pel seu interès polític a curt termini i en alta mar no existeix el terme migrant, sinó el de nàufrag.",
"L'autorització de l'estat espanyol.",
"Fer-se internar a Itàlia, com va fer el Seawatch."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia nòrdica, Hœnir era un déu que formava part dels Aesir. Juntament amb Mimer, va ser amb els Vanir part de l'intercanvi realitzat com a pacte per finalitzar la guerra entre els dos grups de déus. Els Vanir el van convertir en un dels seus membres, però ell era indecís i relegava a Mimer totes les seves decisions. Aquest fet és esmentat a la saga dels Ynglings, en què se l'anomena Hone. La figura d'aquest déu és enigmàtica, ja que tot i no lliurar-massa informació sobre ell, és esmentat en els esdeveniments més importants de la mitologia nòrdica, com la guerra entre els Aesir i els Vanir, la creació dels primers humans i la batalla de la fi del món, el Ragnarok.
Saga dels Ynglings, capítol 4.
A la Völuspá, Hœnir i Lóðurr van ajudar Odin en la creació del primer home i la primera dona, Ask i Embla, respectivament. Hœnir va ser l'encarregat de donar-los els sentits a aquests primers humans. En el Gylfaginning, aquests són substituïts per Vili i Ve. Com Snorri coneixia la Völuspá, és probable que Hœnir fos un altre nom per a Vili.
En el Skáldskaparmál, el déu és esmentat en una travessia amb Odin i Loki, on es troben amb el gegant Þjazi en forma d'àguila quan s'aturen a preparar el menjar.
En el Haustlöng, es conserva un relat similar al de Skáldskaparmál, en què Þjazi demana a Hœnir unir-se al menjar dels viatgers.
En el pròleg de Reginsmál, es relata que Hœnir amb Odin i Loki van arribar fins a la cascada on vivia el nan Andvari, que tenia l'habilitat de transformar-se en peix i que més tard Loki robaria el seu or i l'anell Andvarinaut.
D'acord amb la Völuspá, Hœnir va ser un dels pocs déus que va aconseguir sobreviure al Ragnarok.
|
[
"Qui era Hœnir?",
"D'acord amb quina creença?",
"De què va formar part?",
"Amb qui?",
"Va arribar a formar part dels Vanir?",
"Quina anècdota s'explica a la successió dels Ynglings?",
"Com se'l denomina, però, en aquesta compilació?",
"Com és que aquesta personalitat és misteriosa?",
"Què explica la Völuspá?",
"I en el Skáldskaparmál com apareix?",
"Quin relat s'assembla a aquest últim?",
"En quina altra obra se l'esmenta?",
"Què explica?",
"Quina sort va tenir, Hœnir, segons la Völuspá?"
] |
{
"answer_end": [
69,
69,
208,
208,
260,
375,
401,
564,
913,
1210,
1346,
1464,
1573,
1670
],
"answer_start": [
0,
0,
71,
71,
210,
262,
329,
403,
715,
1057,
1219,
1348,
1348,
1575
],
"input_text": [
"Un déu que formava part dels Aesir.",
"Amb la mitologia nòrdica.",
"De l'intercanvi realitzat com a pacte per finalitzar la guerra entre els dos grups de déus.",
"Amb Mimer.",
"Sí.",
"Que Hœnir era indecís i relegava a Mimer totes les seves decisions.",
"Hone.",
"Perquè tot i no lliurar-massa informació sobre ell, és esmentat en els esdeveniments més importants de la mitologia nòrdica.",
"Que Hœnir i Lóðurr van ajudar Odin en la creació del primer home i la primera dona, i Hœnir va ser l'encarregat de donar-los els sentits a aquests primers humans.",
"S'esmenta en una travessia amb Odin i Loki, on es troben amb el gegant Þjazi en forma d'àguila quan s'aturen a preparar el menjar.",
"El Haustlöng, en què Þjazi demana a Hœnir unir-se al menjar dels viatgers.",
"En el Reginsmál.",
"Que Hœnir amb Odin i Loki van arribar fins a la cascada on vivia el nan Andvari, que tenia l'habilitat de transformar-se en peix i que més tard Loki robaria el seu or i l'anell Andvarinaut.",
"Va aconseguir sobreviure al Ragnarok."
]
}
|
bios
|
Maria Corominas i Piulats (Solsona, 1961) és una Doctora en ciències de la comunicació, presidenta de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans des de gener de 2016. És llicenciada i doctora en ciències de la informació per la UAB. Va ser sotsdirectora de l'InCom-UAB (1999–2005), presidenta de la Societat Catalana de Comunicació, filial de l'IEC (2006–2009), i cap de l'Àrea d'Estudis i Recerca del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (2007–2013).
Es va llicenciar en Ciències de la Informació el 1984 a la Universitat Autònoma de Barcelona i es va doctorar el 1989 amb una tesi que analitzava la relació entre política lingüística i política de mitjans de comunicació a cinc països d'Europa (Bèlgica, Suïssa, França, el Regne Unit i Espanya), especialment centrada en ràdio i televisió. Abans de doctorar-se, el 1986 ja va participar activament a l'àrea de mitjans de comunicació i noves tecnologies del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, celebrat a Perpinyà. Des de llavors, el seu camp de recerca ha continuat sent l'espai català de comunicació, analitzant aspectes de la llengua (especialment la llengua catalana), l'organització dels mitjans i la transformació digital dels mateixos.
Entre les seves publicacions destaquen La televisió a Catalunya (1988, amb Montse Llinés), El català als mitjans de comunicació a Catalunya (premsa, ràdio, televisió, Internet, indústries culturals) i l'Informe de la comunicació a Catalunya 2001-2002 i 2003-2004.
A nivell docent, ha sigut vicedegana de la UAB i ha dirigit durant vuit anys l'Institut de la Comunicació de la universitat. Des de març de 2007, és cap de l'Àrea d'Estudis, Recerca i Publicacions del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, àrea que aplega la recerca pròpia, la coordinació de recerques externes i les publicacions, que inclouen la revista Quaderns del CAC. És sòcia de la Societat Catalana de Comunicació de l'IEC des de 1989 i Presidenta de la mateixa des de març de 2006.
|
[
"Qui és Maria Corominas i Piulats?",
"Què presideix?",
"Quins títols posseeix?",
"Quines responsabilitats ha tingut?",
"En què va centrar el seu projecte doctoral?",
"En quins països, específicament?",
"I particularment en quin tipus de comunicació?",
"En què havia intervingut, anteriorment?",
"On es va dur a terme?",
"En quin àmbit s'ha centrat, des d'aleshores?",
"Particularment què estudia?",
"Quins exemplars són rellevants?",
"Quins càrrecs ha ocupat en l'àmbit educatiu?",
"I quina plaça cobreix des del 2007?",
"Què engloba aquest sector?"
] |
{
"answer_end": [
86,
176,
263,
471,
728,
779,
823,
989,
1010,
1098,
1238,
1502,
1627,
1742,
1876
],
"answer_start": [
0,
0,
199,
265,
580,
580,
580,
825,
855,
1012,
1012,
1240,
1504,
1629,
1650
],
"input_text": [
"Una Doctora en ciències de la comunicació.",
"La Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans.",
"És llicenciada i doctora en ciències de la informació per la UAB.",
"Va ser sotsdirectora de l'InCom-UAB, presidenta de la Societat Catalana de Comunicació, filial de l'Iec i cap de l'Àrea d'Estudis i Recerca del Consell de l'Audiovisual de Catalunya.",
"En la relació entre la política lingüística i política de mitjans de comunicació a cinc països d'Europa.",
"Bèlgica, Suïssa, França, el Regne Unit i Espanya.",
"En la ràdio i en la televisió.",
"En l'àrea de mitjans de comunicació i noves tecnologies el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana.",
"A Perpinyà.",
"En l'espai català de comunicació.",
"Els aspectes de la llengua, l'organització dels mitjans i la transformació digital dels mateixos.",
"La televisió a Catalunya, El català als mitjans de comunicació a Catalunya (premsa, ràdio, televisió, Internet, indústries culturals) i l'Informe de la comunicació a Catalunya 2001-2002 i 2003-2004.",
"Ha sigut vicedegana de la UAB i ha dirigit durant vuit anys l'Institut de la Comunicació de la universitat.",
"És cap de l'Àrea d'Estudis, Recerca i Publicacions del Consell de l'Audiovisual de Catalunya.",
"La recerca pròpia, la coordinació de recerques externes i les publicacions, que inclouen la revista Quaderns del CAC."
]
}
|
books
|
Aquesta vida a sol i serena durant mesos i mesos, frèjol de robes, nu de peus i amb el cap descobert, com ell solia anar, va fortificar-lo i àdhuc engallardir-lo. Igual que aquelles fades que, en visitar la princeseta de la rondalla, li concediren un do cadascuna, els penyalars i les ones, i l'ample cel i l'aire marí, tot afillant-se'l, li atorgaren màgicament llurs dons especials; i, toc-toc, toc-toc, les roques comunicaren a la seva carn quelcom de llur duresa; i, balandrim-balandram, les ones varen inculcar als seus nervis i tendons llur virtut de flexibilitat i lleugeria; i, riu que riu o brama que brama, la mar va insuflar-li de boca a boca l'alè vigoritzador del seu ample pit; i el dia li espolvorejà els rústecs cabells i li alluentà la pell amb sos ruixims d'or, i la nit va banyar-li les parpelles amb una ombra simpàtica. Era el ver fill de les platges i els roquissers: llur natura l'havia format i acolorit amb substàncies d'ella mateixa, com fa amb els seus aucells i els seus peixos. Nu sobre una roca marina, s'hauria dit que era una escultura tallada de la mateixa roca; i quan, eixint de nedar, s'ajeia sobre l'orla de sorra bruna, planxada per l'onatge, hi semblava una figura rellevada, com aquelles que a pic de martell relleva tal volta un artífex a l'orla d'una safata. Mes, si de part de fora tenia la color cuprosa dels penyalars i de la sorra humida, de part de dins era altra cosa, car l'esperit transparent que s'obirava pels seus ulls blaus era una immensitat atzurada i pura com la del mar i com la del cel en el temps de la més gran serenitat.
Respirava salut, i les seves ocupacions i contemplacions el tenien tan distret que quasi no pensava mai en ningú del món. La idea de la seva mare no constituïa cap obsessió de la seva ment. Més aviat que com una dèria, aquella dona existia dintre la seva ànima com una tendresa, que es despertava amb un glatiment mig dolorós mig dolç quan alguna circumstància li'n feia record. I la veia només de lluny en lluny. Com que molt sovint n'Àuria Maresa dinava a les cases on s'esqueia a treballar, el xaval estava avesat a endegar-se ell mateix la minestra de migdia, i quasi sempre se l'enduia ja preparada, de bon matí, per menjar-la allà on se trobés en caure l'hora de costum. Mare i fill no solien estar junts més que una estoneta al vespre. L'un i l'altra feien algunes passades a la casa durant el dia: l'un a portar-hi peix, i l'altra a mirar si n'hi havia a fi de vendre'l abans que pogués passar-se; però no solien esdevenir-se.
A la vesprada en Temme s'asseia vora la llar, en una cadira baixa, i, recolzat sobre les pròpies cames i amb els queixos entre els palmells de les mans, contemplava amorosament la seva mare, que feinejava per la cuina.
|
[
"En quina mena de món vivia?",
"Com el va afectar aquest estil de vida?",
"Amb quina situació ho compara?",
"I a ell, quins elements naturals el doten d'atributs?",
"De quina manera?",
"Per què diu que era descendent de les costes i els rocams?",
"En quines situacions es confon amb la natura?",
"Com es caracteritzava el seu estat interior?",
"Com era el seu dia a dia?",
"Com se sentia respecte a la seva progenitora?",
"Com és que no es trobaven per menjar?",
"Passaven moltes hores plegats?",
"Per què?",
"Quin costum tenia en Temme?",
"Què feia, ella?"
] |
{
"answer_end": [
100,
161,
263,
337,
839,
1005,
1299,
1581,
1703,
1995,
2258,
2324,
2516,
2707,
2735
],
"answer_start": [
0,
0,
163,
265,
388,
841,
1007,
1417,
1583,
1705,
1997,
2260,
2326,
2518,
2671
],
"input_text": [
"En un sol i serè durant mesos i mesos, frèjol de robes, nu de peus i amb el cap descobert.",
"Va fortificar-lo i àdhuc engallardir-lo.",
"Amb les fades que, en visitar la princeseta de la rondalla, li concediren un do cadascuna.",
"Els penyalars i les ones, i l'ample cel i l'aire marí.",
"Les roques comunicaren a la seva carn quelcom de llur duresa; les ones varen inculcar als seus nervis i tendons llur virtut de flexibilitat i lleugeria; la mar va insuflar-li de boca a boca l'alè vigoritzador del seu ample pit; el dia li espolvorejà els rústecs cabells i li alluentà la pell amb sos ruixims d'or, i la nit va banyar-li les parpelles amb una ombra simpàtica.",
"Perquè llur natura l'havia format i acolorit amb substàncies d'ella mateixa, com fa amb els seus aucells i els seus peixos.",
"Quan s'estava nu sobre una roca marina i s'hauria dit que era una escultura tallada de la mateixa roca; i quan eixia de nedar i s'ajeia sobre l'orla de sorra bruna, planxada per l'onatge, semblava una figura rellevada, com aquelles que a pic de martell relleva tal volta un artífex a l'orla d'una safata.",
"L'esperit transparent que s'obirava pels seus ulls blaus era una immensitat atzurada i pura com la del mar i com la del cel en el temps de la més gran serenitat.",
"Les seves ocupacions i contemplacions el tenien tan distret que quasi no pensava mai en ningú del món.",
"Com una dèria, la seva mare existia dintre la seva ànima com una tendresa, que es despertava amb un glatiment mig dolorós mig dolç quan alguna circumstància li'n feia record.",
"Perquè molt sovint n'Àuria Maresa dinava a les cases on s'esqueia a treballar, i el xaval estava avesat a endegar-se ell mateix la minestra de migdia, i quasi sempre se l'enduia ja preparada, de bon matí, per menjar-la allà on se trobés en caure l'hora de costum.",
"No.",
"Perquè durant el dia l'un i l'altra feien algunes passades a la casa: l'un a portar-hi peix, i l'altra a mirar si n'hi havia a fi de vendre'l abans que pogués passar-se, però no solien esdevenir-se.",
"A la vesprada s'asseia vora la llar, en una cadira baixa, i, recolzat sobre les pròpies cames i amb els queixos entre els palmells de les mans, contemplava amorosament la seva mare.",
"Feinejava per la cuina."
]
}
|
bios
|
Àngela Graupera i Gil (9 de juny de 1876, a Barcelona - 29 de març de 1940, a Barcelona) va ser una escriptora de novel·les rosa, infermera, conferenciant, activista social i la primera corresponsal de guerra femenina d'Espanya, mentre exercia d'infermera a Sèrbia i Grècia durant la Primera Guerra Mundial.
Àngela Graupera i Gil va ser la segona filla de Josep Graupera i Majó, d'ofici aguller, (Mataró c.1835-Barcelona març de 1918) i de Carme Gil i Llauradó (Barcelona c.1850- Barcelona febrer de 1933). La família tenia botiga d'objectes de pesca i vivia al carrer dels Canvis Vells, 6, de Barcelona.
Va casar cap a 1899 amb Manuel Buxedas Aupí (Barcelona, 18 de gener de 1867 - Barcelona, 1 de setembre de 1936), matrimoni del qual va néixer una filla, Àngela Buxedas Graupera, nascuda a Barcelona el 14 de febrer de 1900 i morta a Barcelona el 13 de gener de 1963, viuda. Manuel Buxedas tenia l'any 1895 un negoci de fruits colonials, Nogués y Buxedas S.C., i va residir a Melilla, on tenia una pastisseria anomenada "El Gurugú".
A partir del pròleg d'un dels seus llibres podem comprovar que va ser infermera de la Creu Roja durant la Primera Gran Guerra (1914-18) a Sèrbia. Des d'aquella regió va començar a enviar articles i es va convertir potser en la primera corresponsal de guerra espanyola a la premsa, concretament amb les seves col·laboracions al diari Las Noticias, de Barcelona. Les cròniques que escriu denoten una gran capacitat d'anàlisi. La corresponsal ofereix informacions completes, contrastades i sovint transcrites literalment de fonts oficials i la seva mirada crítica es fonamenta amb arguments del tot investigats i presentats amb claredat. Escriu amb contundència tant afirmant com silenciant, amb l'objectiu de no condicionar ni manipular el lector.
Hem seguit part de la seva trajectòria vital a partir de la premsa cooperativa durant els anys de la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1931), en què fa diverses conferències en cooperatives, escoles racionalistes i ateneus obrers i on la podem ubicar geogràficament a la comarca del Maresme i Badalona. Segons Acción Cooperatista, va viure més d'un any a Bèlgica i va retornar a Catalunya en els anys finals de la dictadura, cap al 1928-29, en què la trobem donant conferències. Va establir amistat amb altres oradores i escriptores com Regina de Lamo i Micaela Chalmeta.
El que més sorprèn de la seva trajectòria és que se situa també dins de l'espectre dels anarquistes, a l'entorn dels editors Joan Montseny i Teresa Mañè i la seva col·lecció La Novela Ideal, de La Revista Blanca, que quinzenalment feia aparició a les llars obreres de tota la península, però també de l'Argentina o Mèxic.
Compartirà col·leccions de novel·les amb la mateixa Federica Montseny, Regina Opisso, Maria Solà, Carlotta O'Neill, Romilda Mayer, i Joaquima Colomer, Rosario Montes, Dora Ferré, Marta Espinosa i algunes més en una col·lecció de novel·les que per primera vegada s'adrecen a la classe treballadora i on la dona és model i protagonista activa de les narracions. Unes novel·les que instrueixen la generació de dones que participaran activament en l'esforç constructiu del període 1936-39. I unes novel·les que, en el cas de l'Àngela Graupera, se seguiran reeditant en l'exili anarquista de Toulouse per Federica Montseny, hereva del projecte editorial dels seus pares.
Graupera escriu més de trenta títols on fa especial incidència en les temàtiques femenines: mares solteres, fills orfes, problemes de feina, etc.Tot i aquesta activitat periodística i de novel·lista, durant els anys de la revolució no apareix en els entorns anarquistes o de Mujeres Libres. Àngela Graupera apareix a la premsa fins al maig de 1936. D'ençà d'aleshores i a fins a la seva mort a Barcelona, el 29 de març de 1940, no se'n sap gaire res.
El desembre de 2018 s'ha tornat a publicar El gran crimen. Lo que yo he visto en la guerra.
|
[
"Qui va ser Àngela Graupera i Gil?",
"Qui van ser els seus pares?",
"A què es dedicaven?",
"Amb qui va contreure matrimoni?",
"Van tenir descendència?",
"Què se'n sap del seu marit?",
"A què es dedicà quan estava a Sèrbia durant la Primera Guerra Mundial?",
"Com són aquests articles?",
"Què va fer durant la Dictadura de Primo de Rivera?",
"Amb qui va relacionar-se?",
"Què és el més colpidor de la seva obra?",
"Quina importància tenen aquestes narracions?",
"Què emfatitzen les novel·les de Graupera?",
"Va desaparèixer de la vida pública a partir de la Guerra Civil?",
"Quina obra s'ha reeditat el 2018?"
] |
{
"answer_end": [
306,
460,
550,
648,
781,
1034,
1395,
1780,
2012,
2353,
2566,
3035,
3487,
3792,
3884
],
"answer_start": [
0,
308,
507,
605,
605,
878,
1036,
1397,
1782,
2262,
2355,
2888,
3343,
3634,
3794
],
"input_text": [
"Una escriptora de novel·les rosa, infermera, conferenciant, activista social i la primera corresponsal de guerra femenina d'Espanya, mentre exercia d'infermera a Sèrbia i Grècia durant la Primera Guerra Mundial.",
"Josep Graupera i Marjó i Carme Gil i Llauradó.",
"Tenien una botiga d'objectes de pesca.",
"Amb Manuel Buxedas Aupí.",
"Sí.",
"Que l'any 1895 tenia un negoci de fruits colonials, Nogués i Buxedas S.C., i que va residir a Melilla, on tenia una pastisseria anomenada el Gurugú.",
"Va començar a enviar artícles i es va convertir potser en la primera corresponsal de guerra espanyola a la premsa, concretament amb les seves col·laboracions al diari Las Noticias, de Barcelona.",
"Denoten una gran capacitat d'anàlisi: la corresponsal ofereix informacions completes, contrastades i sovint transcrites literalment de fonts oficials i la seva mirada crítica es fonamenta amb arguments del tot investigats i presentats amb claredat, a més a més escriu amb condundència tant afirmant com silenciant, amb l'objectiu de no condicionar ni manipular el lector.",
"Va fer diverses conferències en cooperatives, escoles racionalistes i ateneus obrers.",
"Amb altres oradores i escriptores com Regina de Lamo i Micaela Chalmeta.",
"Que se situa també dins de l'espectre dels anarquistes, a l'entorn dels editors Joan Montseny i Teresa Mañè i la seva col·lecció La Novela Ideal, de La Revista Blanca.",
"Que són una col·lecció de novel·les que per primera vegada s'adrecen a la classe treballadora i on la dona és model i protagonista activa de les narracions.",
"Les temàtiques femenines com mares solteres, fills orfes o problemes de la feina.",
"Sí.",
"El gran crimen. Lo que yo he visto en la guerra."
]
}
|
mitologia
|
En Suur Tõll (Tõll el Gran) és un heroi gegant que segons la mitologia estoniana va habitar l'illa del Mar Bàltic de Saaremaa. La seua llegenda pretén explicar accidents geogràfics.
No se sap exactament quina és la seua alçada. Se sap que més gran que el gegant bíblic Goliat sí que era.
En Suur Tõll vivia a l'aldea de Tõlluste amb la seva dona Piret. El gegant llançava grans roques arreu, principalment contra el seu arxienemic Vanatüji o qualsevol altre enemic de la gent de Saaremaa. En Suur Tõll va ser rei de Saaremaa però visqué com un granjer qualsevol. Sovint feia visites al seu germà, en Leiger que vivia a l'illa veïna de Hiiumaa. En Tõll era tant gros que gairebé podia caminar fins a l'illa (uns 5–6 km). En Tõll era un gegant amable i sempre disposat a ajudar, tot i que posseïa un caràcter fort. Li agradava menjar cols, beure cervesa i anar a la sauna.
Quan els seus enemics finalment el varen decapitar, ell mateix es posà el cap damunt la seva espasa i va caminar fins a la seva tomba, la qual se suposa que es troba en algun lloc de Tõlluste. Quan va morir va prometre sortir de la seva tomba i ajudar a la gent en cas de guerra. Un bon dia, uns nens se'n varen riure d'ell tot dient "Tõll! Tõll! aixecat, la guerra ha arribat a l'illa"; quan Tõll va aixecar-se i va veure que no hi havia cap guerra es va enfadar i va prometre no tornar mai més.
Es creu que les històries sobre Suur Tõll estan basades en una persona molt alta que va viure a l'illa. Alguns cops se l'ha relacionat amb una família local de nobles alemanys anomenada Toll. Es diu que diversos membres d'aquesta família varen assolir alçades importants (al voltant de 2,10 m).
Al poble de Ninase hi ha dos vells molins de vent amb les formes de Tõll i Piret. Els acabats de casar de Saaremaa van allà per rendir homenatge als mítics herois de la seva illa.
|
[
"Qui és en Suur Tõll?",
"On vivia?",
"D'acord amb quina creença?",
"Quina finalitat té el seu mite?",
"Era més petit que el ciclop Goliat?",
"Amb qui estava casat en Suur Tõll?",
"Què feia quan s'enfadava?",
"Quina relació tenia amb Vanatüji?",
"En Suur Tõll va regnar Saaremaa?",
"I doncs, va tenir una vida luxosa?",
"On vivia el seu germà Leiger?",
"Quina personalitat tenia?",
"Quines aficions tenia?",
"Com va morir?",
"Què va fer, quan ja estava mort?",
"Què va passar quan uns infants es van mofar d'en Tõll?",
"Quina tradició té relació amb aquest mite?"
] |
{
"answer_end": [
46,
125,
125,
180,
286,
351,
390,
439,
524,
561,
642,
811,
869,
921,
1149,
1366,
1841
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
127,
228,
288,
353,
392,
489,
489,
563,
720,
813,
871,
871,
1163,
1663
],
"input_text": [
"Un heroi gegant.",
"A l'illa del Mar Bàltic de Saaremaa.",
"Amb la mitologia estoniana.",
"Explicar accidents geogràfics.",
"No.",
"Amb Piret.",
"Llançava grans roques arreu.",
"Era el seu arxienemic.",
"Sí.",
"No.",
"A l'illa veïna de Hiiumaa.",
"Era amable i sempre disposat a ajudar, tot i que posseïa un caràcter fort.",
"Menjar cols, beure cervesa i anar a la sauna.",
"Els seus enemics el varen decapitar.",
"Es posà el cap damunt la seva espasa, va caminar fins la seva tomba i va prometre sortir-ne i ajudar a la gent en cas de guerra.",
"Es va enfadar i va prometre no tornar mai més.",
"Els acabats de casar de Saaremaa van al poble de Ninase, on hi ha dos vells molins de vent amb les formes de Tõll i Piret, per rendir homenatge als mítics herois de la seva illa."
]
}
|
mitologia
|
Patrick Lateur (Beveren-Leie, Flandes Occidental, Bèlgica, 27 de desembre de 1949) és un poeta i classicista flamenc.
Va estudiar filologia clàssica a la Universitat Catòlica de Lovaina i des del 1973 fins al 2007, fou professor de grec i llatí a Sant Vincentiusinstituut en Gijzegem (Aalst). Com a autor va debutar amb el llibre de poesia Catacomben (Catacumbes) (1991), l'antologia Muze, zeg me... (Musa, digues-me...) (1993) i la traducció de la Pervigilium Veneris (1996). A finals del 2004, va entrar a la Koninklijke Academie voor Nederlandse Taal- en Letterkunde (Reial Acadèmia Neerlandesa de la Llengua i la Literatura) en la plaça que havia ocupat Hubert van Herreweghen. És membre de la "Societat Guido Gezelle" (Guido Gezellegenootschap) i editor de la Revista d'Art de Flandes (Kunsttijdschrift Vlaanderen). D'aquesta revista en va ser redactor en cap de 1995 a 2004. El 2010, va publicar una nova traducció en neerlandès de la Ilíada d' Homer, en pentàmetres iàmbics, per la qual el març de 2013, va rebre el Premi Cultural de la Comunitat Flamenca de Literatura i Traduccions (Cultuurprijs van de Vlaamse Gemeenschap Letteren - Vertalingen). En 2016, va publicar la seva traducció de l'Odissea. d'Homer.
|
[
"Qui va ser Patrick Lateur?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Va exercir com a docent?",
"En què va especialitzar-se?",
"Què ensenyava?",
"Quines obres seves es destaquen?",
"A qui va succeïr en la Reial Acadèmia Neerlandesa de la Llengua i la Literatura?",
"Quin és el nom original d'aquesta institució?",
"Quan va entrar-hi?",
"De quines organitzacions ha format part?",
"Què va donar a conèixer el 2010?",
"Quin guardó va rebre gràcies a aquesta adaptació?",
"I el 2016 què va sortir a la llum?"
] |
{
"answer_end": [
116,
57,
82,
291,
185,
283,
468,
680,
569,
680,
819,
980,
1155,
1217
],
"answer_start": [
0,
16,
0,
188,
118,
188,
293,
477,
477,
477,
682,
881,
890,
1157
],
"input_text": [
"Un poeta i classicista flamenc.",
"A Berveren-Leie, Flandes Occidental, a Bèlgica.",
"El 27 de desembre de 1949.",
"Sí.",
"En filologia clàssica a la Universitat Catòlica de Lovaina.",
"Grec i llatí a Sant Vincentiusinstituut en Gijzegem.",
"El seu llibre de poesia Catacomben, l'antologia Muze, zeg me... i la traducció de Perviglium Veneris.",
"A Hubert van Herreweghen.",
"Koninklijke Academie voor Nederlandse Taal- en Letterkunde.",
"A finals de 2004.",
"Va ser membre de la Societat Guido Gezelle i editor de la Revista d'Art de Flandes.",
"Una nova traducció en neerlandès de la Ilíada d'Homer, en paràmetres iàmbics.",
"El Premi Cultural de la Comunitat Flamenca de Literatura i Traduccions.",
"La seva traducció de l'Odissea d'Homer."
]
}
|
vilaweb
|
L'examen de Matemàtiques II de les proves d'accés a la universitat al País Valencià és objecte d'una campanya en la plataforma change.org que reuneix més de 31.000 signatures per a buscar ‘solucions' davant la prova ‘més difícil de tots els anys', segons la qualifiquen. Al seu torn, des de la comissió gestora de les proves defensen que l'examen s'ha fet ‘d'acord amb el currículum' i el seu nivell de dificultat ‘no és tan superior' al d'altres cursos, per la qual cosa consideren la reacció desproporcionada. Ahir, després de realitzar-se en la primera jornada de la selectivitat al País Valencià la prova de Matemàtiques II, un particular va llançar una petició en change.org en la qual sol·licitava: ‘Busquem solucions davant l'examen més difícil de matemàtiques II de selectivitat'. ‘Es tracta de l'examen més difícil de tots els anys. Exigim una solució ja'. Així mateix, adjunta una fotografia de l'examen i demana que els internautes ‘jutgin per ells mateixos'. En unes hores ha sumat milers d'adhesions. No obstant això, des de la Comissió Gestora dels Processos d'Accés i Preinscripció han asseverat que la reacció és desproporcionada i ‘per simpatia', ja que aquest examen no poden haver-lo realitzat més de 10.000 estudiants. De fet, a tot el País Valencià es presenten a aquesta convocatòria de la Selectivitat 20.250 alumnes. L'any passat, la polèmica ‘va acabar amb les notes' Recorden, a més, que l'any passat ja es va produir una situació pràcticament igual – queixes per un examen de Matemàtiques que es va difondre en la mateixa plataforma d'internet – i que la polèmica ‘va acabar quan van sortir les notes'. Les mateixes fonts comenten que la persona que va promoure la protesta ‘va treure un deu' i es va comprovar que les qualificacions van ser semblantss a les d'altres anys. Així, el secretari d'aquesta comissió gestora, el professor Toni Gil, ha explicat, en declaracions a Europa Press, que els exàmens són proposats per les comissions de les diverses matèries integrades per docents de les cinc universitats públiques valencianes i que, a més, es mantenen una o dues reunions a l'any amb professors de Batxillerat. Respecte al contingut de l'examen de Matemàtiques II, afirma que, segons els mateixos vocals correctors ‘el nivell de dificultat no és tan superior al de cursos anteriors' i ‘no és l'examen més difícil de la història' del País Valencià. Sí que és cert, apunta, que en algunes preguntes es plantegen a l'alumne coses d'una manera que tal volta no és la forma en què li l'han demanat sempre però ‘no rebuscada” i, per descomptat, “sempre dins del currículum'. Gil atribueix la magnitud del debat ‘als nervis' normals d'aquestes proves i a l'acció multiplicadora de les xarxes socials. En qualsevol cas, ha recordat que, una vegada es coneguin les notes, hi ha la possibilitat de reclamar i demanar una segona correcció.
|
[
"Quina prova ha causat polèmica?",
"Amb quina finalitat s'han recollit signatures?",
"Quanta gent s'hi ha sumat, de moment?",
"Què ha asseverat l'organització?",
"Entenen, doncs, l'actuació dels estudiants?",
"Com ha començat aquesta iniciativa?",
"Què va afirmar?",
"Ha afegit alguna prova?",
"I la Comissió Gestora dels Processos d'Accés i Preinscripció com s'han pronunciat?",
"Quants estudiants realitzen aquests exàmens?",
"Què ha reiterat la Comissió?",
"Quina contradicció han assegurat que hi ha?",
"Qui és Toni Gil?",
"Què ha comunicat?",
"I pel que fa a la prova específica?",
"Quin canvi hi ha hagut, però, respecte als altres anys?",
"Segons Gil, doncs, com s'explica aquesta gran polèmica?",
"Què ha emfatitzat, en acabar?"
] |
{
"answer_end": [
269,
269,
174,
453,
510,
787,
863,
969,
1237,
1339,
1628,
1799,
1869,
2143,
2380,
2601,
2726,
2861
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
271,
455,
512,
790,
866,
1014,
1239,
1393,
1630,
1801,
1807,
2145,
2382,
2603,
2728
],
"input_text": [
"L'examen de Matemàtiques II de les proves d'accés a la universitat al País Valencià.",
"Per a buscar solucions davant la prova més difícil de tots els anys.",
"Més de 31.000.",
"Que l'examen s'ha fet d'acord amb el currículum i el seu novell de dificultat no és tan superior al d'altres cursos.",
"No.",
"Un particular va llançar una petició en change.org en la qual sol·licitava que es busquessin solucions davant l'examen més difícil de matemàtiques II de selectivitat.",
"Que es tractava de l'examen més difícil de tots els anys.",
"Sí.",
"Han asseverat que la reacció és desproporcionada i per simpatia, ja que aquest examen no poden haver-lo realitzat més de 10.000 estudiants.",
"20.250.",
"Que l'any passat ja es va produir una situació pràcticament igual i que la polèmica va acabar quan van sortir les notes.",
"Que la persona que va promoure la protesta va treure un deu i es va comprovar que les qualificacions van ser semblantss a les d'altres anys.",
"Un professor i secertari de la comissió gestora.",
"Que els exàmens són proposats per les comissions de les diverses matèries integrades per docents de les cinc universitats públiques valencianes i que, a més, es manetenen una o dues reunions a l'any amb professors de Batxillerat.",
"Ha afirmat que, segons els mateixos vocals correctors el nivell de dificultat no és tan superior al de cursos anteriors i no és l'examen més difícil de la història del País Valencià.",
"Que algunes preguntes es plantegen a l'alumne coses d'una manera que tal volta no és la forma en què li l'han demanat sempre però no rebuscada i, per descomptat, sempre dins del currículum.",
"Pels nervis normals d'aquestes proves i per l'acció multiplicadora de les xarxes socials.",
"Que una vegada es coneguin les notes, hi ha la possibilitat de reclamar i demanar una segona correcció."
]
}
|
bios
|
Carme Barceló i Torres (Cartagena, 1949) és una filòloga valenciana.
Va estudiar Filosofia i Lletres a Múrcia i s'especialitzà en Filologia Semítica a la Universitat de Madrid (1974). Professora ajudant del Departament d'Història Medieval de la Universitat de València (1975). Des de 1982 forma part de la Facultat de Filologia de la Universitat de València. Catedràtica d'Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat de València. Ha estat degana de la facultat de Filologia (1985-1986), directora del departament de Filologia Catalana (1998-2002) i membre de l'IIFV (1995-2005). Membre de les seccions d'Onomàstica, Assessorament Lingüístic, Lexicografia i Gramàtica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Va renunciar a la condició d'acadèmica l'octubre del 2003 per motius de salut.
La seua tesi de llicenciatura va ser La mar en los textos arábigo-hispánicos. La seua tesi doctoral (Premi Extraordinari) Minorías islámicas en el País Valenciano. Historia y Dialecto. Formada sota el mestratge d'Emilio Garcia Gómez, Eias Terés i Fernando de la Granja, i després sota el de Federico Corriente i Manuel Sanchis Guarner.
Té publicats en revistes i obres col·lectives d'àmbit nacional i internacional molts d'articles sobre llengua, història, epigrafia i onomàstica dels musulmans andalusins, en particular els del territori valencià. És autora, entre d'altres, de Toponímia arábica del País Valencià: alqueries i castells(1983), Minorías islámicas en el País Valenciano (1984), Un tratado catalán medieval de derecho islámico: el Llibre de la Çuna e Xara dels moros (1989), La escritura árabe en el país valenciano. Inscripciones monumentales (1998) i Noms aràbics de lloc (2010).
La seua obra és d'un gran rigor científic, continuant la tasca de Miguel Asín Palacios i aportant nous elements sobre toponímia àrab i medieval en general.
|
[
"Qui és Carme Barceló i Torres?",
"En què va formar-se?",
"Quines ocupacions ha tingut a la Universitat de València?",
"I quines places d'alt rang?",
"I fora de la universitat, de quina institució ha format part?",
"De quins àmbits, específicament?",
"Com va titular el seu assaig de licenciatura?",
"I el doctoral?",
"En quins mitjans ha escrit?",
"De què tracten els seus textos?",
"Quins llibres ha publicat?",
"Com es consideren els seus estudis?",
"A qui precedeix, en aquest àmbit d'estudi?",
"I què més hi presenta?"
] |
{
"answer_end": [
67,
175,
427,
576,
704,
704,
861,
968,
1199,
1332,
1672,
1722,
1767,
1835
],
"answer_start": [
0,
69,
184,
429,
578,
578,
785,
863,
1121,
1121,
1334,
1681,
1681,
1681
],
"input_text": [
"Una filòloga valenciana.",
"En Filosofia i Lletres a Múrcia i en Filologia Semítica a la Universitat de Madrid.",
"Va ser professora ajudant del Departament d'Història Medieval, forma part de la Facultat de Filologia i és catedràtica d'Estudis Àrabs i Islàmics.",
"Ha estat degana de la facultat de Filologia, directora del departament de Filologia Catalana i membre de l'IIFV.",
"De l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.",
"D'Onomàstica, d'Assessorament Lingüístic, de Lexicografia i de Gràmatica.",
"La mar en los textos arábigo-hispánicos.",
"Minorías islámicas en el País Valenciano. Historia y Dialecto.",
"En revistes i obres col·lectives d'àmbit nacional i internacional.",
"De llengua, història, epigrafia i onomàstica dels musulmans andalusins, en particular els del territori valencià.",
"Toponímia arábica del País Valencià: alqueries i castells, Minorías islámicas en el PAís Valenciano, Un tratado catalán medieval de derecho islámico: el Llibre de la Çuna e Xara dels moros, La escritura árabe en el país valenciano. Inscripciones monumentales i Noms aràbics de lloc.",
"D'un gran rigor científic.",
"A Miguel Asín Palacios.",
"Nous elements sobre toponímia àrab i medieval en general."
]
}
|
mitologia
|
Els làpites (Lapithae, Λαπίθαι), foren un poble de Tessàlia que pertany tant a la història com a la mitologia. En origen vivien a les serralades de Pindos, del Pelió i de l'Ossa, d'on havien expulsat els pelasgs, que n'eren els primers pobladors. També havien habitat Olenos, Elis, Rodes i Cnidos. Com els mirmídons i d'altres tribus tessàliques, els làpites eren d'orígens prehel·lènic.
Els làpites, o potser només la família més destacada d'ells, són considerats descendents del déu-riu tessali Peneu i de la nimfa Creüsa. Entre altres fills, Peneu i Creüsa havien tingut una filla, Estilbe, la qual havia tingut amb Apol·lo, Làpites, epònim dels làpites, i Centaure, també epònim dels centaures. Entre els membres més destacats del poble hi figuren Flègies, Ceneu, Ixió, o Piritous.
Els làpites intervenen en diverses llegendes, la més coneguda de les quals explica la lluita que van mantenir contra els centaures. Hèracles també va lluitar contra ells, a favor d'Egimi, enemic dels làpites. Els mitògrafs anomenen diversos làpites entre els caçadors del senglar de Calidó i entre els argonautes.
|
[
"Què són els làpites?",
"On habitaven?",
"Quina relació van tenir amb els pelasgs?",
"De quina època provenien?",
"De quina unió es creu que provenen?",
"D'on sorgeix la denominació dels làpites i dels centaures?",
"Qui van ser les persones més importants de la tribu dels làpites?",
"Quin és el mite més conegut dels làpites?",
"Quin altre personatge reconegut va batallar amb ells?",
"Per quin motiu?",
"On més s'ha estudiat que van participar alguns làpites?"
] |
{
"answer_end": [
109,
296,
245,
386,
523,
697,
784,
916,
955,
993,
1098
],
"answer_start": [
0,
111,
111,
298,
388,
388,
699,
786,
918,
918,
995
],
"input_text": [
"Un poble de Tessàlia que pertany tant a la història com a la mitologia.",
"A les serralades de Pindos, del Pelió i de l'Ossa, i també a Olenos, Elis, Rodes i Cnidos.",
"Els van expulsar de l'Ossa, d'on eren els primers pobladors.",
"De la prehel·lènica.",
"Del déu-riu tessali Peneu i de la nimfa Creüsa.",
"De Làpites i Centaure, fills d'Estilbe i Apol·lo i nets del déu-riu tessali Peneu i de la nimfa Creüsa.",
"Flègies, Ceneu, Ixió i Piritous.",
"El que explica la lluita que van mantenir contra els centaures.",
"Hèracles.",
"Perquè estava a favor d'Egimi, que era enemic dels làpites.",
"En la caça del senglar de Calidó i entre els argonautes."
]
}
|
books
|
L'espès ruixat reduïa la visió a un cercle limitadíssim. Tot just s'obiraven les ones que botaven frec a frec de la barca. Aquella revoltura me recordava la que es mou en un pou a l'entorn d'una galleda sacsejada per les primeres estrebades del que la vol hissar. I ¡sempre igual, sempre la mateixa fluctuació, sempre enclosos dintre el mateix circuit gris perlejat!
En Cadernera brandava el cap apesaradament.
-Això ès temps de bruixes- mormolà.
-Perquè?
-No sé: sempre ho hai sentit a dir. Ses barques van Ramonet, Ramonet, quina paret toques. Si les encamina s'àngel bo, no es perden; però… És quan hi ha més desgràcies.
Cap a la fi de la tarda la ventada refermà, s'obriren esvorancs en la polseguera del ruixat, i es descobriren grans clapes de mar d'un verd i rogenc. Aquella coloració era deguda a l'aigua terrosa de les rieres i torrents. El nas percebia el tufet fat característic de l'argila. Vaig judicar que no devíem ser gaire lluny de la costa; i, efectivament, una mica més tard la pluja va minvar, s'eixamplà l'espai, i vaig llambregar una platja llarguíssima, coberta d'un bellugós ramat de moltons que corrien cap a garbí en inacabable desfilada. Enlloc se veia cap pastor. Les masses llanudes marxaven soles, saltant, saltant. Però no, no eren moltons: vaig reparar que alguns voleiaven: no eren sinó borrallons de bromera que l'escuma grassa deixava, al fondre's, en el sorral, i que el vent s'emportava fent-los córrer de tomballons per la riba deserta. La campanya estava inundada. Alguns sàlics, escapçats de branques, s'aixecaven en actituds de desesper sobre el xipoll, mostrant al cel llurs braços bonyeguts i mutilats. I, en el mar, aquells capgirells de la ressaga, aquell brogit… i banques perilloses que sobreeixien aixaragallades en el reflux, i que, quan el fluix les assaltava, escopien, a través dels rompents, violentes sorrades. Anava vesprejant.
|
[
"Feia bon dia?",
"Què veien, com a molt lluny?",
"Què li sembla el moviment de la barca?",
"Qui més hi havia?",
"Què va dir en veu baixa?",
"Quina explicació dona, pel que ha afirmat?",
"Millora, el clima?",
"De quin color veuen l'aigua?",
"Per què tenia aquests colors?",
"I quina olor se sentia?",
"Què va concloure el protagonista?",
"S'equivocava?",
"Què van poder veure quan va passar el xàfec?",
"Què van apercebre, però?",
"Com era el paisatge?",
"La situació marítima era perillosa?",
"Quin moment del dia era?"
] |
{
"answer_end": [
55,
121,
262,
409,
445,
622,
666,
772,
845,
901,
957,
1075,
1163,
1502,
1644,
1863,
1881
],
"answer_start": [
0,
57,
123,
367,
411,
457,
624,
719,
774,
847,
903,
903,
976,
1246,
1475,
1649,
1865
],
"input_text": [
"No.",
"Les ones que botaven frec a frec de la barca.",
"Com la que es mou en un pou a l'entorn d'una galleda sacsejada per les primeres estrebades del que la vol hissar.",
"En Cadernera.",
"Que allò era temps de bruixes.",
"Que sempre ho ha sentit a dir, perquè si les encamina s'àngel bo, no es perden.",
"Sí.",
"Verd i rogenc.",
"Per l'aigua terrosa de les rieres i els torrents.",
"El tufet fat característic de l'argila.",
"Que no devien ser gaire lluny de la costa.",
"No.",
"Una platja llarguíssima, coberta d'un bellugós ramat de moltons que corrien cap a garbí en inacabable desfilada.",
"Que no eren moltons, que eren borrallons de bromera que l'escuma grassa deixava, al fondre's, en el sorral, i que el vent s'emportava fent-los córrer de tomballons per la riba deserta.",
"La campanya estava inundada i alguns sàlics, escapçats de branques, s'aixecaven en actituds de desesper sobre el xipoll, mostrant al cel llurs braços bonyeguts i mutilats.",
"Sí.",
"El vespre."
]
}
|
books
|
Entretant la Roser, espalmada, decidi fugir per sempre i anar a captar.
És un mati ple de claretats; el sol surt joiós i la rosada mor rient; la boscúria canta i el xaragall saltirona damunt les pedres; l'aire passa lleuger com si volgués assolir els espiadimonis morats que amb ses ales invisibles, s'allunyen, se atancen i s'aturen en l'aire. Regna la gaubança dels primers jorns de calor; les patateres van morint i els blats tenen les espigues curulles i caigudes, semblen monjos humils, capcots, arrenglerats i en oració sublim; passa el vent que ve del cel i deu preguntar-los si estimen a Déu, perque totes les espigues se mouen i afirmen, i pels camps s'allunya una remor suau que és un sí eternal, dit en veu baixa.
La Roser obre el ventalló mig adormida; son respir s'atura i son cor batega, inundat d'esglai. El seu fillet no era com sempre al seu costat. Mira esverada sota el llit, cerca esfereïda tots els recons; remena la pallassa i surt de sa cambra; dona una llambregada escorcolladora. Tot era al seu lloc; el bast, el perol, la dalla, el sarró de pell, les estelles i els tions, els calamàstecs i la escaçadora i el torn. La Roser fa un crit, plorant, i ningú respon. Una gallina cloquejava en l'era. Se sent el remuc dels bous que resten ajeguts en la cort plena de tiraranys. Després, amb desfici mira els armaris, el forn, el pou, la pallissa, els galliners, la cort dels porcells. Altre cop l'esglai l'estremeix, en veure la safalina a la menjadora dels garrins. -Déu del cel, si se m'hauran menjat la filla!- I clama al cel agenollada i enlairant les mans, i una llàgrima rodola per sa cara tremolosa. Tot de sobte, com si hagués obirat quelcom, s'alça, es frega els ulls plorosos i exclama:
|
[
"Quina decisió va prendre la Roser?",
"Com era el dia?",
"En quina època de l'any es situa?",
"Què li passa, durant aquests primers dies, a la natura?",
"Amb què compara la xeixa?",
"Que els deu qüestionar l'aire?",
"Per què pensa això?",
"Què fa, la Roser?",
"Per què s'espanta?",
"Les coses estan on han d'estar?",
"Hi ha algú amb ella?",
"Quins sons copsa?",
"Què pensa quan veu la menjadora dels gorrins?",
"I què fa?"
] |
{
"answer_end": [
70,
343,
390,
467,
532,
599,
723,
818,
1003,
1140,
1186,
1296,
1533,
1625
],
"answer_start": [
0,
72,
345,
345,
419,
534,
534,
725,
820,
1005,
1142,
1188,
1405,
1536
],
"input_text": [
"Fugir per sempre i anar a captar.",
"Ple de claredats; el sol sortia joiós i la rosada moria rient; la boscúria cantava i el xaragall saltironava damunt les pedres; l'aire passava lleuger com si volgués assolir els espiadimonis morats que amb ses ales invisibles, s'allunyaven, s'atançaven i s'aturaven en l'aire.",
"En els primers jorns de calor.",
"Les patateres van morint i els blats tenen les espigues curulles i caigudes.",
"Amb monjos humils, capcots, arrenglerats i en oració sublim.",
"Si estimen a Déu.",
"Perquè totes les espigues se mouen i afirmen, i pels camps s'allunya una remor suau que és un sí eternal, dit en veu baixa.",
"Obre el ventalló mig adormida; son respir s'atura i son cor batega, inundat d'esglai.",
"Perquè el seu fillet no era com sempre al seu costat.",
"Sí.",
"No.",
"Una gallina cloquejant en l'era i el remuc dels bous que resten ajeguts en la cort plena de tiraranys.",
"Que se li hauran menjat la filla.",
"Clama al cel agenollada i enlairant les mans, i una llàgrima rodola per sa cara tremolosa."
]
}
|
bios
|
Josefina López Sanmartín (Barcelona, 21 de febrer de 1919 - el Grau de Castelló, 6 de gener de 1989) fou una política catalana establerta al País Valencià, senadora al Senat d'Espanya.
Des del 1932 va militar en el PCE i de 1936 a 1945 va formar part de la Comissió Executiva Nacional de les Joventuts Socialistes Unificades. Fou esposa de Fernando Claudín, històric dirigent del PCE, a qui va conèixer en un Congrés a Saragossa i en acabar la guerra civil espanyola es va exiliar. Va ser tancada en un camp de concentració a Orà, Algèria. Un cop alliberada, fou enviada pel partit a la Unió Soviètica on es va llicenciar en eslavística a la Universitat de Moscou doctorant-se amb una tesi doctoral sobre les relacions russo-hispàniques en l'època de Napoleó Bonapart.
Durant la Segona Guerra Mundial fou evacuada als Urals. El 1943 començà com a locutora a Ràdio Pirinenca, on va emetre durant 25 anys. També va residir a Praga, Bucarest, Belgrad i Sofia. Finalment va tornar a Espanya en 1967, llicenciant-se en Filosofia i Lletres a la Universitat de Madrid. Durant la Transició espanyola es va establir al Grau de Castelló i fou escollida regidora a l'ajuntament de Castelló de la Plana dins les llistes del PCPV a les eleccions municipals espanyoles de 1979 i en les del PSPV-PSOE a les eleccions municipals espanyoles de 1983, arribant a tinent d'alcalde. Entre 1979 i 1982 fou Directora General de Benestar Social del Consell del País Valencià.
Fou elegida senadora per la província de Castelló pel PSPV-PSOE a les eleccions generals espanyoles de 1986. Dins del Senat d'Espanya fou vocal de les Comissions d'Afers Exteriors, Indústria i Energia i del Defensor del Poble i dels Drets Humans. Va morir poc abans d'acabar el seu mandat i fou substituïda per Benjamín Salvador Nebot.
|
[
"Qui va ser Josefina López Sanmartín?",
"En quins partits polítics va participar?",
"Amb qui va contreure matrimoni?",
"On van coincidir per primera vegada?",
"On van recloure a Josefina López?",
"Què va realitzar durant la seva estada a Rússia?",
"On la van enviar quan va esclatar la Segona Guerra Mundial?",
"On va començar a treballar el 1943?",
"En quines altres ciutats va viure?",
"Què va estudiar en tornar a l'estat espanyol?",
"I en l'època de la Transició Espanyola a què va dedicar-se?",
"Quin càrrec va tenir entre el 1979 i el 1982?",
"I pel que fa al Senat d'Espanya?",
"Qui la va succeir?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
183,
324,
383,
428,
538,
767,
823,
902,
955,
1060,
1360,
1450,
1697,
1786,
1786
],
"answer_start": [
0,
185,
326,
326,
482,
540,
769,
825,
904,
957,
1062,
1362,
1561,
1699,
1699
],
"input_text": [
"Una política catalana establerta al País Valencià i senadora al Senat d'Espanya.",
"Des del 1932 va militar en el PCE i de 1936 a 1945 va formar part de la Comissió Executiva Nacional de les Joventuts Socialistes Unificades.",
"Amb Fernando Claudín, històric dirigent del PCE.",
"En un Congrés de Saragossa.",
"En un camp de concentració a Orà, Algèria.",
"Es va llincenciar en eslavística a la Universitat de Moscou doctorant-se amb una tesi doctoral sobre les relacions russo-hispàniques en l'època de Napoleó Bonapart.",
"Als Urals.",
"A la Ràdio Pirinenca, on va emetre durant 25 anys.",
"A Praga, a Bucarest, a Belgrad i a Sofia.",
"Filosofia i Lletres a la Universitat de Madrid.",
"Es va establir al Grau de Castelló i fou escollida regidora a l'ajuntament de Castelló de la Plana dins les llistes del PCPV a les eleccions municipals espanyoles de 1979 i en les del PSPV-PSOE a les eleccions municipals espanyoles de 1983.",
"Va ser Directora General de Benestar Social del Consell del País Valencià.",
"Fou vocal de les Comissions d'Afers Exteriors, Indústria i Energia i del Defensor del Poble i dels Drets Humans.",
"Benjamín Salvador Nebot.",
"Perquè va morir poc abans d'acabar el seu mandat."
]
}
|
mitologia
|
Make-Make, també escrit Makemake, és una deïtat polinèsica de la mitologia rapa nui.
En la mitologia rapa nui, Make-Make es considerava el creador del món. Com que és una illa molt apartada, amb el pas del temps, les peticions dels rapa nui cap als déus estaven molt lligades a l'adquisició d'aliments. Per això Make Make, llegendària deïtat d'un origen més guerrer (matato'a) desplaçaria al quasi oblidat Haua, així com també a Tangaroa, el déu major polinesi. Per això Make-Make està també relacionat amb la fertilitat.
Posteriorment, els conflictes interns, en què es destruïren la major part dels moais, feren sorgir com a resposta un culte diferent a Make-Make; ara present en la cerimònia del tangata manu ('home ocell'), en què els distints clans competien anualment pel poder polític de l'illa de Rapa Nui.
En alguns pobles de la Polinèsia, Make-Make es representa com la unió de dues aus mirant en sentits contraris.
El mite explica que després que Make-Make creàs la Terra sentia que alguna cosa hi mancava. Un dia va prendre una carabassa que contenia aigua, i amb sorpresa s'adonà que en mirar a l'aigua, s'hi veia el seu rostre reflectit. Make-Make saludà la seua pròpia imatge mentre observava que s'hi veia un bec, ales i plomes. Així va ser com, mentre observava el seu reflex, en aquest moment un ocell se li posà a l'espatlla. Observant la gran similitud entre la seua imatge i l'ocell, uní el seu reflex al de l'ocell, i nasqué així el seu primogènit.
Però, malgrat això, Make-Make volgué crear un ésser que tingués la seua imatge, que parlàs i pensàs com ell volia. Primerament fecundà les aigües marines, i hi aparegueren els peixos. Aquest no era el resultat esperat, i per això fecundà una pedra acolorida que hi havia a terra i en sorgí un home.
Make-Make estava molt content d'haver-lo creat, perquè era així com el desitjava; però va observar que es veia molt solitari i per això creà també una dona.
Molt de temps després, Make-Make se li apareixeria en somnis a Hau-Maka, i li indicaria com arribar a una illa deshabitada (l'illa de Pasqua), perquè en aquest lloc tinguessen la seua nova llar el rei Hotu Matu'a i el seu poble.
Make-Make i Haua portarien les aus als motu (illots) enfront de Rano Kau i així se li retria culte amb la cerimònia anual de tangata manu ('l'home ocell').
La Unió Astronòmica Internacional ha assignat la denominació Makemake a l'objecte transneptunià conegut anteriorment com a 2005 FY9, i és el quart planeta nan reconegut, i el primer que es correspon amb un déu de la mitologia rapa nui.
|
[
"Què és Make-Make?",
"Com es reconeixia?",
"Què se li reclamava?",
"Què va provocar aquesta invocació recurrent?",
"Quin altre poder se li atribueix?",
"Què va esdevenir, aquesta divinitat, després de les guerres entre poblacions?",
"Com s'il·lustra, freqüentment?",
"Què narra la llegenda?",
"Què hi va poder observar?",
"Què va aparèixer mentre es mirava?",
"Com va originar-se el seu fill?",
"Què desitjava ell, però?",
"Què va crear, abans que un ésser humà?",
"I com va generar una persona?",
"Com és que Make-Make es presentava a Hau-Maka mentre aquest últim dormia?",
"Com se'l venera?",
"A què més ha donat nom?"
] |
{
"answer_end": [
83,
154,
301,
460,
520,
813,
924,
1150,
1243,
1343,
1469,
1584,
1653,
1768,
2154,
2310,
2546
],
"answer_start": [
0,
85,
156,
303,
462,
522,
815,
926,
1152,
1245,
1345,
1471,
1586,
1692,
1932,
2156,
2312
],
"input_text": [
"Una deïtat polinèsica de la mitologia rapa nui.",
"Com el creador del món.",
"L'adquisició d'aliments.",
"Que Make Make, deïtat d'un origen més guerrer desplaçaria al quasi oblidat Haua, així com també a Tangaroa, el déu major polinesi.",
"La fertilitat.",
"Es va presentar en la cerimònia del tangata manu, en què els distints clans competien anualment pel poder polític de l'illa de Rapa Nui.",
"Com la unió de dues aus mirant en sentits contraris.",
"Que després que Make-Make creàs la Terra sentia que alguna cosa hi mancava, i un dia va prendre una carabassa que contenia aigua, i amb sorpresa s'adonà que en mirar a l'aigua, s'hi veia el seu rostre reflectit.",
"Un bec, ales i plomes.",
"Un ocell.",
"Observant la gran similitud entre la seua imatge i l'ocell, i unint el seu reflex al de l'ocell.",
"Crear un ésser que tingués la seua imatge, que parlàs i pensàs com ell volia.",
"Els peixos.",
"Fecundant una pedra acolorida que hi havia a terra.",
"Per indicar-li com arribar a una illa deshabitada, perquè en aquest lloc tinguessen la seua nova llar el rei Hotu Matu'a i el seu poble.",
"Amb una cerimònia anual de tangata manu ('l'home ocell').",
"A l'objecte transneptunià conegut anteriorment com a 2005 FY9, i és el quart planeta nan reconegut, i el primer que es correspon amb un déu de la mitologia rapa nui."
]
}
|
vilaweb
|
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, es reuneix avui a Madrid amb el primer ministre britànic, David Cameron. La trobada servirà per a analitzar unes quantes qüestions, sobretot la crisi de refugiats que viu la Unió Europea. També és possible que parlin sobre les eleccions del dia 27 al Parlament de Catalunya. Pot ser que el president espanyol cerqui el suport de Cameron contra el procés d'independència. Rajoy ja va parlar del procés d'independència de Catalunya amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, dimarts a Berlín. Després de la reunió, en una conferència de premsa, Merkel va fer costat al president espanyol i va dir que calia respectar la integritat territorial dels estats i la legislació internacional. D'una banda, aquestes paraules van ser interpretades per la premsa espanyola com un cop de mà a Rajoy. Tanmateix, no van pas tenir aquest mateix tractament per part de tots els mitjans. The New York Times, per exemple, va dir que eren ‘un avís vague de Merkel sobre el pla d'independència de Catalunya'. Rajoy rebrà Cameron després de la reunió del consell de ministres del govern espanyol. Tot seguit compareixeran en una conferència de premsa per explicar el contingut de la reunió. A més de la crisi de refugiats i les eleccions catalanes, hi ha més qüestions que és possible que tractin: la reforma econòmica i monetària de la Unió, l'evolució de l'eurozona i el referèndum del Regne Unit sobre la pertinença a la UE, que és previst que es faci abans del 2018.
|
[
"Qui és Mariano Rajoy?",
"I David Cameron?",
"Per quin motiu es trobaran?",
"Tractaran l'assumpte de les votacions catalanes?",
"Què vol aconseguir el president d'Espanya?",
"Qui va solidaritzar-se en aquesta qüestió?",
"Qui és?",
"Què va asseverar, Merkel?",
"La interpretació de Merkel ha estat unànime?",
"Què ha afirmat el New York Times sobre les declaracions de Merkel?",
"Quan es reuniran el president d'Espanya i el primer ministre anglès?",
"I quan acabin?",
"Sobre quines altres situacions discutiran, possiblement?",
"Quan s'ha de dur a terme aquesta votació?"
] |
{
"answer_end": [
47,
120,
235,
322,
418,
634,
520,
731,
917,
1035,
1122,
1216,
1453,
1496
],
"answer_start": [
0,
78,
122,
237,
324,
420,
483,
540,
733,
919,
1037,
1124,
1218,
1397
],
"input_text": [
"El president del govern espanyol.",
"El primer ministre britànic.",
"Per a analitzar unes quantes qüestions, sobretot la crisi de refugiats que viu la Unió Europea.",
"És possible.",
"El suport de Cameron contra el procés d'independència.",
"Angela Merkel.",
"La cancellera alemanya.",
"Que calia respectar la integritat territorial dels estats i la legislació internacional.",
"No.",
"Que eren un avís vague sobre el pla d'independència de Catalunya.",
"Després de la reunio del consell de ministres del govern espanyol.",
"Compareixeran en una conferència de premsa per explicar el contingut de la reunió.",
"Sobre la reforma econòmica i monetària de la Unió, l'evolució de l'eurozona i el referèndum del Regne Unit sobre la pertinença a la UE.",
"Abans del 2018."
]
}
|
books
|
-Desitjos, sensacions noves, penes, desficis- anava dient, com parlant amb si mateix. -També jo els tinc; també jo els sento. ¿No són efectes de causes que resideixen en nosaltres mateixos? Cada ànima és un mirall: dues ànimes que es comprenen són dos miralls encarats que reprodueixen ses pròpies imatges fins a l'infinit, sense que sigui possible precisar quina és la inicial. ¿Què té d'estrany, doncs, que nosaltres ens reflectim mútuament unes mateixes impressions, sense que pugui dir-se qui ha començat?
Però, com si s'adonés de què per aqueix camí no avançava feina, se repensà i, parodiant un passatge de l'Evangeli, digué de sobte, encarant-se amb la noia:
-Digui, Montserrat: ¿què hi ha de comú entre vostè i jo?
Estranyada ella de la pregunta i no podent capir-ne la intenció, contestà:
-No ho sé: potser res més que la terra que ens ha de cobrir.
-Ho dic- afegí ell com si no hagués sentit la resposta -perquè ara mateix acabo de sentir-li que, des de fa algun temps, nota en si com un canvi de naturalesa a impulsos de sensacions noves, penes, i disgustos fins ara desconeguts; i aquestes paraules, si no les hagués pronunciades vostè, haurien sortit de la meva boca, perquè elles retraten igualment l'estat de mon esperit.
I, atansant-se més al setial que havia escollit la noia, afegí:
-Miri, Montserrat: jo no sé pas fingir; jo no sabria pas fer-li traveta de paraules sols pel gust d'obligar-la a confessar lo que ja sé. No és que no m'agradi sentir-ho, però prefereixo que m'ho digui espontàniament, després de donar-ho per suposat. Sí, hermosa Montserrat: la nostra situació és completament igual; tots dos patim d'una mateixa afecció i hem rebut d'un mateix aire. Sols ens falta, per a acabar-nos-en de convèncer, esplatjar-nos sobre la naturalesa d'aqueixes sensacions, d'aqueixos anhels i desficis de què vostè ha començat a parlar. Per a donar-li exemple, començo jo per declarar-li que fins que vaig veure a vostè no vaig fer-me càrrec de quant desconegut m'és l'escalf de la família, i vaig sentir l'amargura de l'orfanesa com no l'havia sentida mai. Dels meus pares ne conservava sols lleugers records, guardats com relíquies en el fons del meu cor. Des de llavors sento desitjos de treure aquestes relíquies i posar-les sobre l'altar buit de la meva llar, perquè beneeixin un altre amor que pressento, més íntim encara, més intens i més lligat amb la meva vida. Ve-li aquí les meves sensacions noves, els meus desficis i els temors de mal·logro que m'atormenten. Digui ara, vostè, si aquestes paraules reflecteixen quelcom de ses pròpies idees.
|
[
"Què enunciava el parlant?",
"Què es pregunta?",
"Què s'afirma que són, els esperits?",
"Com ho explica?",
"I doncs, què es demana?",
"A qui es va dirigir, de manera inesperada?",
"Què li va preguntar?",
"I ella què li va respondre?",
"I l'home quina explicació li dona?",
"Què més li confia?",
"Què els manca?",
"Què li confessa l'home?",
"Què diu que manté dels seus progenitors?",
"Quin anhel té, des que va veure la Montserrat?",
"Què li demana quan acaba aquest discurs?"
] |
{
"answer_end": [
124,
189,
213,
377,
509,
722,
722,
858,
1235,
1549,
1853,
2074,
2174,
2387,
2570
],
"answer_start": [
0,
126,
190,
190,
379,
510,
666,
799,
859,
1302,
1684,
1855,
2076,
2176,
2490
],
"input_text": [
"Desitjos, sensacions noves, penes, desficis, també ell els té; també ell els sent.",
"Si són efectes de causes que resideixen en nosaltres mateixos.",
"Miralls.",
"Amb que dues ànimes que es comprenen són dos miralls encarats que reprodueixen ses pròpies imatges fins a l'infinit, sense que sigui possible precisar quina és la inicial.",
"Que què tenia d'estrany que ells e reflectissin mútuament unes mateixes impressions, sense que pugui dir-se qui ha començat.",
"A la Montserrat.",
"Que què hi havia de comú entre ells dos.",
"Que no ho sap, que potser res més que la terra que els ha de cobrir.",
"Que ho diu perquè ara mateix acabava de sentir dir-li que, des de fa algun temps, nota en si com un canvi de naturalesa a impulsos de sensacions noves, penes, i disgustos fins ara desconeguts; i aquestes paraules, si no les hagués pronunciades ella, haurien sortit de la seva boca, perquè retraten igualment l'estat de son esperit.",
"Que ell no sap pas fingir; que no sabria pas fer-li la traveta de paraules sols pel gust d'obligar-la a confessar lo que ja sap; que no és que no li agradi sentir-ho, però prefereix que li digui espontàniament, després de donar-ho per suposat.",
"Esplatjar-se sobre la naturalesa d'aqueixes sensacions, d'aqueixos anhels i desficis de què ella ha començat a parlar.",
"Que fins que la va veure no va fer-se càrrec de quant desconegut li era l'escalf de la família, i va sentir l'amargura de l'orfenesa com no l'havia sentida mai.",
"Sols lleugers records, guardats com relíquies en el fons del seu cor.",
"De treure aquestes relíquies i posar-les sobre l'altar buit de la seva llar, perquè beneeixin un altre amor que pressent, més íntim encara, més intens i més lligat amb la seva vida.",
"Que digui si aquestes paraules reflecteixen quelcom de ses pròpies idees."
]
}
|
books
|
Encara que es procurà fer-li tota la companyia possible, Paulina es sentí sola, i, més que sola, es sentí privada de les dolces i petites feines que la distreien d'ella mateixa; i això, ajuntat amb aquella certa malenconia i aquell egoisme de les persones malaltes, produí dintre seu un descontentament de tot i un desig d'allò que semblava haver renunciat per a sempre. Aquest descontentament degenerà en enveja i en mala humor injustificada; i, com que el desequilibri dels seus nervis era absolut, no sabia dissimular aquells mals imaginaris i aquelles dolors absurdes que la torturaven.
La seva germana, que anava a la ratlla dels quaranta anys, i que la condició de mare de família una mica egoista, també, i interessada només pels seus, posava en una situació tan diferenta de la de Paulina, no la pogué aconsolar com altres vegades. S'ha de dir que les crisis anteriors que havia sofert Paulina eren per ser més compadides. Aleshores ella era criatura, encara, i Elisa vivia un estat de tendresa i desequilibri sentimental produït per les gestacions i els infantaments: es comprèn, doncs, que els corrents efusius entre les dues germanes fossin més naturals. Però ara la cosa havia canviat molt, i (per què negar-ho?) el drama de Paulina, als ulls d'un desinteressat, semblava una cosa grotesca: en el cas d'aleshores Paulina no tenia ningú, ningú que la comprengués, ultra ser la tia Paulina. Aquest qualificatiu portava dintre seu el fred, la solitud i el desamor.
Un cop curada completament del mal físic, tornà a la casa de la seva germana. Però que diferent era, aleshores, Paulina, de quan en va sortir! Els nebots l'amoïnaven i aquella dolça paciència es convertí en sorruderia irascible. La pobra canalla, que no hi tenia res que veure i sentien una alegria gran de tornar-la a tenir a casa, repetiren les bromes i les impertinències com si tal cosa; però els efectes que produïen en l'ànim de Paulina desconcertaren els petits de mala manera. La seva germana se n'adonà. Recomanà als petits que no la molestessin ni la importunessin: que estava malalta, i per això tenia aquell mal gènit; i els amenaçà amb càstigs severs si desobeïen aquestes ordres. Paulina anà més endavant. En les converses era d'una acritud estemordidora. La seva germana dissimulava i prenia tota la paciència possible. Els nebots grans veien que a la tia Paulina li passava una cosa molt grossa. Naturalment que no es podia concretar què era ni a quin motiu obeïa; i ningú no comprengué que la pobra Paulina Buxareu endevinava l'agonia de la seva joventut, sense que pogués substituir-la per una cosa més alta.
|
[
"Com es notava la Paulina?",
"Amb quin altre sentiment se li va ajuntar, aquesta sensació de soledat?",
"Quina conseqüència va tenir aquesta afecció?",
"I doncs, com va evolucionar l'estat d'ànim de la Paulina?",
"Ho va poder amagar?",
"Com és que, aquesta vegada, la seva germana no va saber animar-la?",
"I abans per què podia aconseguir confortar-la?",
"Com aparentava ser el patiment de la Paulina?",
"Quin caràcter tenia abans de la seva malaltia?",
"Com van reaccionar els infants quan la Paulina va retornar?",
"Què els va exigir la seva mare?",
"Qui notava que tenia alguna cosa seriosa?",
"Podien saber d'on venia aquesta angoixa?",
"Què li passava, realment, a la Paulina?"
] |
{
"answer_end": [
176,
264,
369,
442,
589,
838,
1164,
1472,
1701,
1957,
2192,
2384,
2453,
2599
],
"answer_start": [
57,
180,
57,
371,
447,
591,
840,
1166,
1474,
1703,
1959,
2309,
2386,
2457
],
"input_text": [
"Sola, i, més que sola, privada de les dolces i petites feines que la distreien d'ella mateixa.",
"Amb aquella certa malenconia i aquell egoisme de les persones malaltes.",
"Un descontentament de tot dintre seu i un desig d'allò que semblava haver renunciat per a sempre.",
"En enveja i en mala humor injustificada.",
"No.",
"Per la condició de mare de família una mica egoista i interessada només pels seus, i això la posava en una situació diferenta de la Paulina.",
"Perquè aleshores ella era criatura, encara, i Elisa vivia en un estat de tendresa i desequilibri sentimental produït per les gestacions i els infantaments: es comprèn, doncs, que els corrents efusius entre les dues germanes fossin més naturals.",
"Una cosa grotesca: en el cas d'aleshores Paulina no tenia ningú, ningú que la comprengués, ultra ser la tia Paulina, i aquest qualificatiu portava dintre seu el fred, la solitud i el desamor.",
"Els nebots l'amoïnaven , però aquella dolça paciència es convertí en sorruderia irascible.",
"Sentien una alegria gran de tornar-la a tenir a casa, i repetiren les bromes i les impertinències com si tal cosa; però els efectes que produïen en l'ànim de la Paulina els desconcertaren de mala manera.",
"Que no la molestessin ni la importunessin: que estava malalta, i per això tenia aquell mal gènit; i els amenaçà amb càstigs severs si desobeïen aquestes ordres.",
"Els nebots grans.",
"No.",
"Que endevinava l'agonia de la seva joventut, sense que pogués substituir-la per una cosa més alta."
]
}
|
bios
|
Ana del Frago Barés (Barberà del Vallès, 16 de juny de 1962) és una política catalana. Membre del PSC-PSOE, ha estat diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i fou alcaldessa de Barberà del Vallès del 2006 al 2015.
Va néixer a Barcelona el 16 de juny de 1962 i quan encara era ben petita la seva família va anar a viure al barri de la Torrassa de l'Hospitalet de Llobregat, on va passar la seva infància i joventut. El 1988, després de treballar de mestra, es va incorporar a treballar a l'Ajuntament de Barberà del Vallès.
L'any 1999 es va incorporar a la llista electoral del PSC, en la qual va ocupar el número tres de la candidatura municipal. Ja com a tinenta d'alcalde, va tenir responsabilitats en l'àmbit de promoció econòmica i també va encarregar-se d'iniciar, amb el 'Pla de Ciutat', el programa municipal de participació ciutadana. A la llista del 2003 va ocupar el segon lloc en la candidatura; en l'organització municipal del nou consistori va ser nomenada adjunta a alcaldia i va assolir les responsabilitats en matèria de cultura, hisenda i promoció econòmica.
El mateix any 2003 va ser candidata a les eleccions al Parlament de Catalunya, on resultà escollida diputada. Participà en diverses comissions i, entre d'altres, fou portaveu a la comissió del Síndic de Greuges.
El 14 de gener de 2006, en un ple extraordinari, del Frago assumeix l'alcaldia de Barberà del Vallès i encapçala la candidatura de les successives eleccions de maig de 2007 i del 2011, on revalida l'alcaldia.
Pel que fa a l'àmbit d'organització política del PSC, des de 2004 és primera secretària de l'agrupació local de Barberà del Vallès i des del Congrés del PSC, el 2011, és membre de la Comissió Executiva Nacional. Actualment és secretària d'Educació.
El 8 de gener de 2015 va ser reelegida candidata socialista a l'alcaldia de Barberà del Vallès, a les eleccions municipals del 24 de maig de 2015. Tot i ser la força més votada, va ser desplaçada de l'alcaldia per un acord entre Plataforma Ciutadana per Barberà del Vallès (PCxB), Junts per Barberà-CUP i ERC, que donà l'alcaldia a Sílvia Fuster i Alay (PCxB).
Del Frago ha estat relacionada amb el Cas Mercuri on va arribar a estar imputada. Va rebre 3.333 € de la trama relacionada amb el cas. En relació a aquest cas hi han diverses trucades entre els germans Francesc i Manuel Bustos Garrido, on surt l'Ana. El febrer de 2019 fou detinguda en referència a aquests fets.
|
[
"Qui és Ana del Frago Barés?",
"Quines ocupacions ha tingut?",
"On ha viscut?",
"Quina professió va tenir abans de començar a ocupar càrrecs públics?",
"En quin partit es va afiliar l'any 1999?",
"Quines obligacions va tenir com a tinent de l'alcaldia?",
"Què va ocórrer l'any 2003?",
"Va arribar a ser batllessa?",
"En quines votacions?",
"Quina funció desenvolupa dins el PSC?",
"Com és que no va arribar a l'alcaldia, el 2015, si va ser la més aclamada?",
"Amb quin frau se la va vincular?",
"Com es va demostrar?",
"I això quina implicació va tenir?"
] |
{
"answer_end": [
85,
231,
432,
540,
599,
860,
1305,
1514,
1514,
1763,
2124,
2206,
2375,
2437
],
"answer_start": [
0,
87,
233,
434,
542,
666,
862,
1307,
1307,
1516,
1765,
2126,
2261,
2377
],
"input_text": [
"Una política catalana.",
"Va ser membre del PSC-PSOE, ha estat diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i fou alcaldessa de Barberà del Vallès del 2006 al 2015.",
"Va néixer a Barcelona i quan encara era ben petita la seva família va anar a viure al barri de Torrassa de l'Hospitalet de Llobregat, on va passar la seva infància i joventut.",
"De mestra.",
"Al PSC.",
"Va responsabilitzar-se de l'àmbit de promoció econòmica i també va encarregar-se d'iniciar, amb el Pla de Ciutat, el programa municipal de participació ciutadana.",
"Va ocupar el segon lloc en la candidatura; en l'organització municipal del nou consistori va ser nomenada adjunta d'alcaldia, va assolir les responsabilitats en matèria de cultura, hisenda i promoció econòmica; va ser candidata a les eleccions del Parlament de Catalunya, on resultà escollida diputada, participà en diverses comissions i, entre d'altres, fou portaveu a la comissió del Síndic de Greuges.",
"Sí.",
"En un ple extraordinari del 2006 i a les successives eleccions de maig de 2007 i 2011.",
"És la primera secretària de l'agrupació local de Barberà del Vallès, és membre de la Comissió Executiva Nacional i és secretària d'Educació.",
"Per un acord entre Plataforma Ciutadana per Barberà del Vallès, Junts per Barberà-CUP i ERC, que donaren l'alcaldia a Sílvia Fuster i Alay.",
"Amb el Cas Mercuri.",
"Amb diverses trucades entre els germans Francesc i Manuel Bustos Garrido on hi surt l'Ana.",
"Fou detinguda el febrer de 2019."
]
}
|
books
|
-Digues.
-Doncs hi ha una cosa que no l'entenc. Con m'ensenyeu la Doctrina, em dieu sempre que no es pot fer mal a ningú. I tothom diu que vós, con éreu jove, vàreu matar un home que li deien el Picotí. I per això tothom me té ràbia. I també diu tothom que teniu tracte amb les bruixes i somions… i que totes les malures les feu venir vós. I tots els nois us tenen per dimoni. I, con me volen fer enfadar, me diuen dimoni petit. I jo m'hi enrabio i m'hi faria amb les dents, i per això ahir vaig bàtre'm amb el gran Bartra.
En Biel havia anat acotant la testa sota el pes de la vergonya. Aquella acusació del fill li feia veure malaguanyats tots els treballs, totes les lluites, que havia sostingut contra el poble que el fuetejava, contra els seus semblants que el volien fer damnar, contra la seva pròpia sang i el seu esperit, que l'atiaven a la revolta.
Estava confús, aclaparat. Un moment de dubte podia perdre'l per a sempre més.
|
[
"Què diu que no comprèn, el fill?",
"Amb quin sobrenom era coneguda la víctima?",
"Quina conseqüència ha tingut, aquest assassinat, pel fill?",
"Què més expliquen les enraonies?",
"Com l'anomenen per fer-lo enutjar?",
"Amb qui es va estossar per això?",
"Com se sent, el Biel, respecte aquestes incidències?",
"Quina relació té el Biel amb l'altra persona de la conversa?",
"Per què patia, el pare?",
"Quines confrontacions?",
"Només tenia batalles externes?",
"Quina disputa interior tenia?",
"Per què?",
"Com se sentia?",
"Per quina raó es notava així?"
] |
{
"answer_end": [
178,
201,
232,
338,
473,
522,
586,
613,
677,
828,
856,
828,
856,
882,
934
],
"answer_start": [
9,
159,
124,
234,
340,
406,
524,
588,
588,
588,
785,
660,
785,
858,
858
],
"input_text": [
"Que quan li ensenyen la Doctrina li diuen sempre que no es pot fer mal a ningú, i tothom diu que ell, quan era jove, va matar un home.",
"Amb el Picotí.",
"Tothom li té ràbia.",
"Que té tracte amb les bruixes i somions, i que totes les malures les fa venir ell.",
"Dimoni petit.",
"Amb el gran Bartra.",
"Avergonyit.",
"Són pare i fill.",
"Perquè aquella acusació del fill li feia veure malaguanyats tots els treballs i totes les lluites.",
"Les que havia sostingut contra el poble que el fuetejava i contra els seus semblants que el volien fer damnar.",
"No.",
"Una lluita contra la seva pròpia sang i el seu esperit.",
"Perquè l'atiaven a la revolta.",
"Confús i aclaparat.",
"Perquè un moment de dubte podia perdre'l per a sempre més."
]
}
|
books
|
Quan el viatger experimentat per ses correries al través del món, va haver-se assegut prop de la llar espurnejant de foc rioler, va contar amb els mots següents, el cas que els companys li demanaven:
-Així que vaig haver entrat en aquella ciutat antiguíssima del Nord, ja sentia el desig que sento sempre que visito per primera volta una ciutat estrangera: perdre-m'hi, esgarriar-m'hi, enfonsar-me en el misteri dels barris estranys, dels indrets mai vistos, dels carrers desconeguts…
En sortint de la casa on posava, veig una gran plaça, hi entro, i a les poques passes em trobo a la presència d'una magnífica catedral. Era un airós bastiment del segle XIVè, tot ell flanquejat d'arcbotants que semblava que s'esforcessin en fer esqueneta per a aguantar la verticalitat miraculosa de l'afiligranada construcció. Tot eren esbelts pinacles que tenien l'aire d'estirar-se com pollancres a la creixença; tot eren arestes esprimatxades i llargues que aparentava que fessin punteria prenent per blanc el zenit… I com si tot aquell aixam de florides sagetes i empinades punxes no componguessin gran cosa, amb tot i ésser prou altes, prou arriscades, prou atrevides… d'entremig d'elles s'alçava, tota trepada de lòbuls i rosasses, una agulla colossal, de tanta volada, de tanta embranzida, que enfilant-se per sobre els monuments veïns més enlairats, s'obria pas per entre els núvols igual que si volgués foradar el cel!
Com es feia admirar aquella gegantina agulla! ¡quins somnis feia venir a l'esperit! Talment s'apareixia com el desig etern de l'home per a arribar al més enllà… o com un símbol de l'ideal que aixeca a l'ànima humana de la misèria de la terra, per a llançar-la a la visió del infinit…
Substraient-me a viva força a la meditació que m'allunyava del meu propòsit de perdre'm, vaig girar l'esquena a la catedral, desitjós d'entafurar-me per la ciutat, d'esgarriar-me pels seus carrers, com aquell que fes un viatge per un país desconegut. Perdre's en una gran població mai visitada és un plaer semblant al que deuen sentir els navegants descobridors de terres noves, de mons nous. Quina sensació més agre-dolça, la de vagar a l'atzar per vies estranyes i entre ignorats monuments, sense saber mai on s'és, ni veure enlloc gent coneguda. No hi ha emoció més prenyada de sorpreses que la d'anar avançant sempre dins lo enigmàtic, amb la mica d'ànsia que causen a l'esperit totes les coses mai vistes, o potser amb la vaga esperança de topar-se amb rares aventures, d'aquelles que diu que passen, sinistres o luxurioses, en alguns barris dubtosos de les ciutats cosmopolites. Quin goig tan estrany el d'anar caminant, caminant misteri endins, fins a sentir-se temerós d'haver corregut tant, fins arribar a perdre l'esma del trajecte fet i del temps transcorregut.
Perseguit per aquesta dèria, vaig tirar pel primer carrer sense caràcter, sense fesomia, amb les botigues descolorides i les façanes borroses, com una via oberta d'alguns anys per a comunicar una part de ciutat amb l'altra. Vaig trencar per una travessia qualsevol i vaig trobar-me en un barri monumental i silenciós, tot poblat de cases d'aspecte senyorial i circumspecte, en sa major part tancades i barrades. Donava plaer passar per aquells viaranys aristocràtics i solitaris, bo i contemplant els antics palaus i palauets, aquí ogivals encara, tots els altres platerescs. Però, veu's aquí que mentre alçava el cap per veure les pintoresques cobertes dels edificis, comunament rematades per escaient pinyó, m'adono de que es projectava sobre el cel la grandiosa silueta de l'agulla de la Catedral.
|
[
"Qui estava acomodat a la vora del foc?",
"Quin anhel va explicar que tenia?",
"Què hi havia davant d'on s'hostatjava?",
"En quina època havia estat construïda?",
"Com era l'exterior de l'edificació?",
"Amb què ho compara?",
"Què hi havia al centre d'aquests arcs?",
"Quina sensació feia aquesta fibla?",
"Com es presentava l'agulla?",
"Què va fer, el viatger, davant aquesta impressió?",
"Amb quina situació compara el goig en visitar una ciutat nova?",
"Com és el sentiment de visitar un lloc desconegut?",
"Què li sembla sublim al narrador?",
"On es va posar?",
"Quin paisatge li va causar jovialitat?",
"Què el va treure del seu encantament?"
] |
{
"answer_end": [
127,
484,
619,
658,
811,
1070,
1243,
1412,
1696,
1947,
2089,
2245,
2581,
3181,
3345,
3570
],
"answer_start": [
0,
129,
485,
621,
621,
813,
1160,
1224,
1498,
1698,
1949,
2091,
2247,
2771,
3183,
3347
],
"input_text": [
"Un viatger experimentat per ses correries al través del món.",
"El que sent sempre que visita per primera vegada una ciutat estrangera: perdre-s'hi, esgarriar-s'hi, enfonsar-se en el misteri dels barris estranys, dels indrets mai vistos i dels carrers desconeguts.",
"Una gran plaça amb la presència d'una magnífica catedral.",
"Al segle XIVè.",
"Estava tot flanquejat d'arcbotants que semblava que s'esforcessin en fer esqueneta per aguantar la verticalitat miraculosa de l'afiligranada construcció.",
"Amb esbelts pinacles que tenien l'aire d'estirar-se com pollancres a la creixença; amb arestes esprimatxades i llargues que aparentava que fessin punteria prenent per blanc el zenit.",
"Una agulla colossal, tota trepada de lòbuls i rosasses.",
"Que de tanta volada, de tanta embranzida, que enfilant-se per sobre els monuments veïns més enlairats, s'obria pas per entre els núvols igual que si volgués foradar el cel.",
"Com el desig etern de l'home per arribar al més enllà, o com un símbol de l'ideal que aixeca a l'ànima humana de la misèria de la terra, per a llançar-la a la visió del infinit.",
"Va girar l'esquena a la catedral, desitjós d'entafurar-se per la ciutat, d'esgarriar-se pels seus carrers, com aquell que fes un viatge per un país desconegut.",
"Amb la dels navegants descobridors de terres noves i de mons nous.",
"Agre-dolç.",
"Anar avançant sempre dins lo engimàtic, amb la mica d'ànsia que causen a l'esperit totes les coses mai vistes, o potser amb la vaga esperança de topar-se amb rares aventures, d'aquelles que diu que passen, sinistres o luxurioses, en alguns barris dubtosos de les autoritats cosmopolites.",
"En el primer carrer sense caràcter, sense fesomia, amb les botigues descolorides i les façanes borroses, com una via oberta d'alguns anys per a comunicar una part de la ciutat amb l'altra; va trencar per una travessia qualsevol i va trobar-se en un barri monumental i silenciós, tot poblat de cases d'aspecte senyorial i circumspecte, en sa major part tancades i barrades.",
"Els viaranys aristocràtics i solitaris, bo i contemplant els antics palaus i palauets, allí ogivals encara, tots els altres platarescs.",
"La projecció sobre el cel de la grandiosa silueta de l'agulla de la Catedral."
]
}
|
books
|
(Aquí l'ateu i somatenista va estar a punt d'interrompre. Vam compendre que, tot i ateu, anava a defensar el Sant Pare, al qual creia víctima d'un greuge. Però va poder més la seva curiositat de veure on aniria a raure aquella prèdica.)
-Vull dir amb tot això que jo em crec sense fanatismes davant tots aquests trencacolls de canvis i revolucions. Sóc de parer que es produeix un gradual millorament dels homes, a través de temps benignes o de catàstrofes, i crec que aquest millorament obeeix sobretot a què els homes, o molts d'homes, clamen en llur esperit, com Jesús va ensenyar: -Vinga a nosaltres el Vostre regne.- I aquell millorament no sabem d'on ve ni on va perquè estem governats pet forces transcendents o subconscients, més poderoses que no pas el nostre seny: i en cada època molts dels que el volen propagar el perjudiquen i molts dels que el volen combatre l'acceleren i arrodoneixen. Però els paradissos terrenals no han existit ni existiran mai més, d'ençà del fracàs de la primera provatura: i no crec que hagin estat paradissos terrenals ni el Dret Romà, que avui encara defensen el Sometent i la Guàrdia civil, ni el Comunisme, el qual no solament és arma de poder i de riquesa per a uns quants dèspotes, sinó il·lusió i esperança de gent que sofreix, i potser un instint -amb el nom equivocat- de coses inconegudes.
-Però la dictadura del proletariat…
-Sí, és una cosa monstruosa. Si el poder rus està en mans del proletariat, com creuen els nostres sindicalistes, és una cosa monstruosa. Si està en mans dels tècnics, com creia Xenius amb delícies, és una cosa monstruosa, i encara ho és més, perquè no pot haver-hi cosa més cruel que una tirania de mestres d'estudi. Però el poder d'Anglaterra, de França, dels Estats Units, ja no està en mans dels polítics, sinó de la plutocràcia. I això també és una cosa monstruosa. Perquè al parlamentarisme li ha passat igual que a l'aristocràcia: que arribada la seva decadència ha tractat de rejovenir-se amb un bany d'or. Incaute!
|
[
"Com és que l'agnòstic no va dir res?",
"Amb qui afirma que es distingeix, el parlant?",
"Quina opinió té, ell?",
"Per quin motiu afirma que notem incertesa davant les millores?",
"I doncs, què passa quan hi ha indicis de progrés?",
"Què sosté que no hi ha hagut mai?",
"A quines utopies es refereix, explícitament?",
"Com defineix aquesta última teoria?",
"Quina contraposició posa l'altre interlocutor?",
"I com el talla el predicador?",
"Quins dos poders poden governar?",
"Quin és pitjor?",
"En quins països tenen autoritat les elits?",
"I considera que és correcte, aquest lideratge?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
234,
347,
583,
773,
900,
1010,
1148,
1337,
1374,
1402,
1540,
1690,
1806,
1843,
1987
],
"answer_start": [
1,
238,
349,
622,
775,
902,
1012,
1136,
1339,
1375,
1404,
1512,
1692,
1692,
1845
],
"input_text": [
"Perquè va poder més la seva curiositat de veure on aniria a raure aquella prèdica.",
"Amb els trencacolls de canvis i revolucions.",
"Que es produeix un gradual millorament dels homes, a través de temps benignes o de catàstrofes, i que aquest millorament obeeix sobretot a què els homes, o molts d'homes, clamen en son esperit, com Jesús va ensenyar.",
"Perquè estem governats pet forces transcendents o subconscients, més poderoses que no pas el nostre seny.",
"Que molts dels que el volen propagar el perjudiquen i molts dels que el volen combatre l'acceleren i arrodoneixen.",
"Els paradissos terranals, que no han existit ni existiran mai més, d'ençà del fracàs de la primera provatura.",
"Al Dret Romà, que avui encara defensen el Sometent i la Guàrdia civil, i al Comunisme.",
"Com una arma de poder i de riquesa per a uns quants dèspotes i il·lusió i esperança de la gent que sofreix i potser un instint de coses inconegudes.",
"La dictadura del proletariat.",
"Li diu que és una cosa monstruosa.",
"El proletariat o els tècnics.",
"El dels tècnics perquè no pot haver-hi cosa més cruel que una tirania de mestres d'estudi.",
"A Anglaterra, França i als Estats Units.",
"No.",
"Perquè considera que al parlamentarisme li ha passat igual que a l'aristocràcia: que arribada la seva decadència ha tractat de rejovenir-se amb un bany d'or."
]
}
|
books
|
Demés, sempre que en Quimet es desvetllava massa per la salut del gos, etzibava aquell reguitzell de blasfèmies, i tant com mai en les aplicacions minucioses i terribles dels remeis heroics.
En veritat, però, que ningú del món fóra prou aciensat per a dir- nos si el cor d'un irracional és susceptible de compendre el que hi havia d'imposant i temerari en aquell desig de mort i damnació expressat a gola plena en la llobreguesa d'una nit tempestuosa, entre la violència dels elements destructors, al cor d'unes boscúries sense límits, a l'hora fatídica de les aparicions, de les llumenetes misterioses, dels contactes vellutats i hòrrids i dels averanys satànics.
En Quimet, termenada una campanya, solia pendre's alguns jorns de repòs. Davallava a la masoveria del seu germà. Passaven comptes, es rentava, es mudava, i, el dilluns, amb la camisa neta i les espardenyes noves, trico-trico, acomboiant-se amb les colles de gent del poble que seguien el mateix camí, se n'anava a un mercat a vila. A cal Pinxo es feia coure una terça de costelles de moltó, es bevia un mitjot de vi (un vi de la terra, un poc tocat d'escaldadura, que picava al paladar i desentumia la llengua), i ofrenava son gep als concurrents, el contacte del qual duia bona astrugança.
Els marxants de gra, les polletaires, els sagals, els carreters… en fi, tots els qui al migdia es reunien a l'hostal i eren jugadors de la rifa, desembutxacaven el paperots i els refregaven per l'esquena del corbo. Alguns per millor obligar la sort, apuntaven els dècims amb agulles, o els hi ficaven entre la pell i la camisa, prolongant la saturació miraculosa. En Quimet, molt seriós, sarcàsticament seriós, contribuïa a la gatzara amb la seva pacient actitud. Cap al tard muntava altre cop al poble, i es ficava altre cop a l'hostal. Jugava al cau, sopava d'una torrada, i es bevia un segon mitjot de vi. Llavors començava a fer gala del seu esperit fort.
Els pagesos l'oïen escruixits, uns pocs l'animaven amb riallades i assentiments; però el corbo sabia que, quan se n'anirien a casa llur, mirarien amb desconfiança les vagaroses ombres dels fondals.
|
[
"Què feia, en Quimet, quan es preocupava en excés pel quisso?",
"Qui pot afirmar que aquest comportament és incoherent?",
"Quina qüestió és impossible d'explicar?",
"Quins aspectes es barrejaven amb aquestes foscors?",
"Què feia en Quimet quan acabava aquesta activitat?",
"On anava?",
"I què hi feia, allà?",
"Què realitzava a cal Pinxo?",
"Com era la beguda?",
"Qui li tocava l'esquena?",
"Com ho feien per tenir més benaurança?",
"Com s'estava en Quimet?",
"On anava quan ja vesprejava?",
"Què duia a terme?",
"Qui era el seu públic?",
"Què intuïa, però, el narrador?"
] |
{
"answer_end": [
189,
450,
450,
663,
736,
776,
995,
1254,
1175,
1469,
1618,
1718,
1792,
1914,
1995,
2112
],
"answer_start": [
0,
191,
191,
414,
665,
738,
738,
997,
1056,
1256,
1471,
1620,
1720,
1794,
1916,
1997
],
"input_text": [
"Etzibava aquell reguitzell de blasfèmies, i tant com mai en les aplicacions minucioses i terribles dels remeis heroics.",
"Ningú.",
"Si el cor d'un irracional és susceptible de compendre el que hi havia d'imposant i temerari en aquell desig de mort i damnació expressat a la gola plena en la llobreguesa d'una nit tempestuosa.",
"La violència dels elements destructors, al cor d'unes boscúries sense límits, les aparicions, les llumetes misterioses, els contactes vellutats i hòrrids i els averanys satànics.",
"Solia pendre's alguns jorns de repòs.",
"A la masoveria del seu germà.",
"Passaven comptes, es rentava, es mudava, i, el dilluns, amb la camisa neta i les espardenyes noves, trico-trico, acomboiant-se amb les colles de gent del poble que seguien el mateix camí, se n'anava a un mercat a la vila.",
"Es feia coure una terça de costelles de moltó, es bevia un mitjot de vi, i ofrenava son gep als concurrents, el contacte del qual duia bona astrugança.",
"Era un vi de la terra, poc tocat d'escaldadura, que picava al paladar i desentumia la llengua.",
"Els marxants de gra, les polletaires, els sagals, els carreters i tots els qui al migdia es reunien a l'hostal i eren jugadors de la rifa.",
"Apuntaven els dècims amb agulles, o els hi ficaven entre la pell i la camisa.",
"Molt seriós, sarcàsticament seriós, i contribuïa a la gatzara amb la seva pacient actitud.",
"Altre cop al poble, i es ficava altre cop a l'hostal.",
"Jugava al cau, sopava d'una torrada, es bevia un segon mitjot de vi i començava a fer gala del seu esperit fort.",
"Els pagesos.",
"Que quan se n'anirien a casa llur, mirarien amb desconfiança les vagoroses ombres dels fondals."
]
}
|
bios
|
Laila Karrouch El Jilali (Nador, 1977) és una escriptora i infermera catalana d'origen amazic. L'any 1985, quan tenia vuit anys, va deixar el Marroc juntament amb la mare i els germans per anar a viure a la ciutat de Vic, Osona, on es retrobaren amb el pare,que havia vingut a Catalunya l'any 1976.
Sinopsi: La Laila, nascuda a la ciutat marroquina de Nador el 1977, va arribar a Vic amb la seva família quan tenia vuit anys. Aleshores va començar el procés d'adaptació a una nova cultura i a uns nous costums, però també es van desencadenar un seguit d'emocions que la marcarien per sempre. L'enyorança dels avis i els amics del Marroc, la preocupació per les dificultats econòmiques, la coneixença de nous amics a l'escola i a l'institut, la polèmica participació en proves esportives o el racisme latent en la recerca de la primera feina són només alguns dels episodis que la Laila, amb una enorme sensibilitat, va relatant en primera persona. És així com se'ns dibuixa la vida d'una noia que viu a cavall de dos mons, que ella assumeix amb naturalitat i sent com a propis.
Sinopsi: Recull de contes típics del Marroc amb històries i personatges tan universals com el costum d'explicar rondalles als infants. Com la Tamza, una dona dolenta que s'emporta els nens que no volen anar a dormir, no us recorda l'home del sac?
Laila Karrouch ha recopilat rondalles i contes orals de la cultura popular amazic que va sentir de petita però que el pas del temps amenaçava d'esborrar per sempre. Per això ha escrit aquest llibre amb alguns dels més populars, per poder-los explicar a la seva filla i evitar a més a més que es perdés una riquesa cultural que ha passat de pares a fills durant generacions.
Les rondalles i els contes amazics són molt populars al Marroc, sobretot a les zones rurals. La gent gran els explica a una nombrosa canalla que seu al seu voltant per escoltar-se'ls bocabadats.
La tradició oral a Occident s'està perdent per l'ús, i sovint l'abús, de les noves tecnologies en l'entreteniment i formació dels nens i les nenes, però encara es manté viva a moltes zones del planeta. Bona mostra d'això són aquest llibre i altres que l'editorial Columna ha publicat dins la mateixa col·lecció i que recullen contes d'Àfrica i d'arreu del món.
|
[
"Qui és Laila Karrouch El Jilali?",
"Amb quina edat va marxar del seu país natal?",
"On van traslladar-se?",
"Què va iniciar-se?",
"Què va precipitar-se, però?",
"Com quines?",
"Com és la seva escriptura?",
"Quin tipus de memòries relata?",
"A part de narrativa, en quin altre gènere ha escrit?",
"Com es defineixen aquests relats?",
"Quin equivalent hi ha, al Marroc, de l'home del sac?",
"I doncs, què ha aplegat?",
"Quina finalitat té, aquesta compilació?"
] |
{
"answer_end": [
93,
220,
297,
509,
590,
840,
945,
1075,
1109,
1210,
1323,
1487,
1696
],
"answer_start": [
0,
97,
95,
426,
511,
522,
876,
947,
1077,
1086,
1212,
1324,
1489
],
"input_text": [
"Una escriptora i infermera catalana d'origen amazic.",
"Vuit anys.",
"A Vic, Osona, on es retrobaren amb el pare.",
"Un procés d'adaptació a una nova cultura i a uns nous costums.",
"Un seguit d'emocions que les marcarien per sempre.",
"Com l'enyorança dels avis i els amics del Marroc, la preocupació per les dificultats econòmiques, la coneixença de nous amics a l'escola i a l'institut, la polèmica participació en proves esportives o el racisme latent en la recerca de la primera feina.",
"Amb enorme sensibilitat.",
"Les d'una noia que viu a cavall de dos mons, que ella assumeix amb naturalitat i sent com a propis.",
"Ha escrit contes.",
"Són contes típics del Marroc amb històries i personatges tan universals com el costum d'explicar rondalles als infants.",
"La Tamza, una dona dolenta que s'emporta els nens que no volen anar a dormir.",
"Rondalles i contes orals de la cultura popular amazic que va sentir de petita però que el pas del temps amenaçava d'esborrar per sempre.",
"Poder explicar els contes a la seva filla i evitar que es perdi una riquesa cultural que ha passat de pares a fills durant generacions."
]
}
|
mitologia
|
Segons la llegenda del Rei Artús, la Taula Rodona era la taula mística de Camelot on Artús i els seus cavallers seien a tractar els assumptes cabdals de la seguretat del regne. En algunes versions, el mag Merlí hi tenia també plaça reservada.
La primera aparició d'aquest moble singular és en el Roman de Brut de Wace, tanmateix, la idea d'un Artús envoltat pels millors cavallers del món es remunta a la Historia Regum Britanniae de Geoffrey de Monmouth i a matèria gal·lesa medieval com ara Culhwch i Olwen i les triades gal·leses. L'origen més popular de la història de la taula apareix en el Merlí de Robert de Boron] i va ser adoptada pels romanços posteriors. En aquesta versió, el mag va crear la taula a imitació de la taula del Sant Greal de Josep d'Arimatea, al seu torn una rèplica de la taula de l'últim sopar. En obres com el cicle de Lancelot, el «post-Vulgata» i Le Morte d'Arthur de Thomas Mallory, és el pare d'Artús, Uther Pendragon, qui crea la taula, conservada pel vassall d'Uther, Leodegrance, un cop mort el rei. Quan Artús és coronat, rep la taula com a regal de noces en maridar-se amb la filla de Leodegrance, Ginebra.
No hi ha «cap de taula» en una taula rodona i, per tant, ningú no ocupa una posició de privilegi. D'aquesta manera, els cavallers són tots iguals i no hi ha «líders» com hi havia en tantes altres taules medievals. Hi ha indicis d'altres disposicions circulars per evitar conflictes entre grups celtes antics. No obstant això, es podia deduir la importància segons la posició respecte a la cadira del rei. El siège périlleux («el seient perillós») estava reservat als cavallers de cor pur.
Existeixen diversos càlculs sobre el nombre total de cavallers de la Taula. Si hi havia 25 cavallers, aleshores el diàmetre de la taula hauria estat d'uns 7,5 metres, una separació més aviat gran per permetre una conversa educada. Si hi hagués hagut 100 cavallers a la Taula, haurien estat a uns 30 metres l'un de l'altre. Alguns experts assenyalen que la taula estava construïda per segments i amb el centre buit. Tal disposició hauria estalviat molt de material i hauria permès servir els àpats còmodament. Tanmateix, donat que no es conserva cap imatge de taula rodona de l'època en la qual se suposa que podia haver regnat Artús, es tracta d'una pura qüestió d'especulació.
|
[
"Què era la Taula Rodona?",
"Què afirmen altres adaptacions?",
"Qui va parlar, per primera vegada, sobre aquesta taula?",
"Però la història d'aquestes reunions a quins textos antics es menciona?",
"Quina és la versió més coneguda on apareix la Taula Rodona?",
"Quin paper té, Merlí, en aquesta història?",
"Quin altre origen se li assigna a la Taula?",
"Per quin motiu se li entrega?",
"Com és que el tauler té forma circular?",
"Com s'establia, doncs, la jerarquia?",
"Què era el siège périlleux?",
"Quines teories hi ha sobre els genets i les mides de la taula?",
"Què en diuen els estudiosos?",
"Per quin motiu s'hauria dissenyat així?",
"Es preserven mostres del taulell?"
] |
{
"answer_end": [
175,
241,
317,
532,
664,
821,
1034,
1143,
1357,
1548,
1632,
1955,
2047,
2141,
2310
],
"answer_start": [
0,
177,
243,
319,
536,
666,
823,
1036,
1145,
1454,
1550,
1634,
1957,
1957,
2143
],
"input_text": [
"La taula mística de Camelot on Artús i els seus cavallers seien a tractar els assumptes cabdals de la seguretat del regne.",
"Que el mag Merí hi tenia també plaça reservada.",
"Roman de Brut de Wace.",
"A la Història Regum Britanniae de Geoffrey de Monmouth i a matèria gal·lesa medieval com ara Culhwch i Olwen i les triades gal·leses.",
"El Merlí de Robert de Boron.",
"Va crear la taula a imitació de la gaula del Sant Greal de Josep d'Arimatea, que al seu torn era una rèplica de la taula de l'últim sopar.",
"En altres obres és el pare d'Artús, Uther Pendragon, qui crea la taula, conservada pel vassall d'Uther, Leodegrance, un cop mort el rei.",
"Com a regal de noces en maridar-se amb la filla de Leodegrance, Ginebra.",
"Perquè no hi ha cap de taula en una taula rodona i, per tant, ningú no ocupa una posició de privilegi i, d'aquesta manera, els cavallers són tots iguals i no hi ha líders com hi havia en tantes altres taules medievals.",
"Segons la posició respecte a la cadira del rei.",
"El seient reservat als cavallers de cor pur.",
"Si hi havia 25 cavallers, aleshores el diàmetre de la taula d'uns 7,5 metres i, si hi hagués hagut 100 cavallers, haurien estat a uns 30 metres l'un de l'altre.",
"Que la taula estava construïda per segments i amb el centre buit.",
"Perquè hauria estalviat molt de material i hauria permès servir els àpats còmodament.",
"No."
]
}
|
mitologia
|
Alukah és una paraula hebrea que significa "sangonera-cavall", un tipus de sangonera amb moltes dents que s'alimenta a les goles dels animals. Segons estudiosos de la bíblia, alukah pot significar monstre xuclador de sang o vampir. La primera referència a Alukah es troba al llibre Proverbis de la Bíblia (Prov. 30:15).
La descripció més detallada del alukah apareix al Sefer Chasidim, on es mostra la criatura com un ésser humà, però pot canviar la seva forma a la de un llop. Pot volar (alliberant el seu llarg cabell) i podria morir si no pogués alimentar-se de sang durant un temps prou llarg. Una vegada mort, es pot impedir que un vampir esdevingui un dimoni enterrant-lo amb la boca plena de terra.
Salomó fa referència a un dimoni femella anomenat "Alukah" en un enigma del llibre dels Proverbis. L'enigma implica l'habilitat de Alukah de maleir un ventre portador de llavor. Històricament, Alukah ha estat estretament associat amb Lilith o fins i tot, podria ser el seu descendent directe. El nom Alukah podria ser també, un altre títol per Lilith.
|
[
"Què vol dir Alukah?",
"En quin idioma?",
"I què és?",
"D'acord amb els experts de la Sagrada Escriptura, què designa?",
"On s'esmenta per primera vegada?",
"Com la caracteritza, físicament, el Sefer Chasidim?",
"Com ho ha de fer per alçar el vol?",
"Què li pot passar si no beu sang de manera constant?",
"I de quina manera s'evita que es transformi en un esperit maligne?",
"Amb què el relaciona, Salomó?",
"Quin poder afirma que té?",
"Amb quin altre personatge clàssic se'l relaciona?",
"Quin lligam és possible que tinguessin?",
"Quina altra teoria hi ha?"
] |
{
"answer_end": [
61,
61,
141,
230,
318,
476,
520,
596,
704,
803,
882,
946,
997,
1056
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
143,
232,
320,
478,
478,
598,
706,
805,
899,
884,
999
],
"input_text": [
"Sangonera-cavall.",
"En hebreu.",
"Un tipus de sangonera amb moltes dents que s'alimenta a les goles dels animals.",
"Pot significar monstre xuclador de sang o de vampir.",
"Al llibre Proverbis de la Bíblia (prov. 30:15).",
"Com un ésser humà, però pot canviar la seva forma a la d'un llop.",
"Alliberant el seu llarg cabell.",
"Que podria morir.",
"Enterrant-lo amb la boca plena de terra.",
"Amb un dimoni femella, en un enigma del llibre dels Proverbis.",
"El de maleir un ventre portador de llavor.",
"Amb Lilith.",
"Podria ser el seu descendent directe.",
"Que el nom Alukah podria ser un altre títol per Lilith."
]
}
|
vilaweb
|
Els agents dels Mossos d'Esquadra que van participar en el dispositiu Cronos que es va activar durant els atemptats gihadistes del 17 d'agost a Barcelona i a Cambrils encara no han cobrat les dietes d'aquelles jornades. Així ho explicava a VilaWeb el mossos en excedència David Torrents, un dels que justament va participar en aquell dispositiu. Ara, els diputats al congrés espanyol del seu partit, el PDECat, han registrat a la mesa del congrés espanyol una bateria de preguntes al govern de Mariano Rajoy demanant explicacions sobre aquest fet i sobre d'altres qüestions relacionades amb aquells atemptats que no han quedat aclarides. Deia Torrents: 'Els mossos que vam treballar el 17-A avui encara no n'hem cobrat les dietes. En canvi, tota aquella gent que va venir per al dispositiu del primer d'octubre, els famosos piolins, de policia espanyola i la Guàrdia Civil, no tan sols han cobrat les dietes, sinó també un sou extra pel fet d'haver estat fora del seu lloc de residència.' Tenint en compte els termins en què es fan habitualment els pagaments de les dietes, segons Torrents, les haurien d'haver cobrat entre el novembre i el desembre, quan la Generalitat ja havia estat intervinguda amb el 155. El fet que el govern espanyol hagi pres el control dels Mossos no només ha fet que no hagin cobrat aquelles dietes, sinó que tampoc no s'ha fet cap homenatge ni condecoració als agents que van portar el dispositiu del 17-A. Això s'hauria pogut fer durant el dia de les Esquadres, el 22 d'abril, la jornada en què habitualment es fan les condecoracions i els homenatges als agents. Però enguany, sota el 155, no es va fer. En canvi, el major Josep Lluís Trapero, que fa vuit mesos i escaig va dirigir aquell dispositiu, ha estat apartat de la direcció del cos i ha estat processat per sedició i organització criminal. Per tot plegat, els diputats del PDECat Feliu Guillaumes i Míriam Nogueras han formulat aquesta sèrie de preguntes al govern espanyol, com aquestes: 'Per què les víctimes del terrorisme islàmic no tenen dret de tenir una comissió d'investigació per a poder aclarir tot el que va passar el 17 d'agost?', ‘Per què cap representant del govern espanyol o de la casa reial no s'ha posat en contacte encara amb les víctimes dels atemptats?', ‘Per què encara no sabem els detalls del vincle entre l'imam de Ripoll i el CNI? Què fa el govern espanyol per a aclarir-ho?', ‘Per què enguany no s'ha celebrat el dia de les Esquadres?', ‘Per què no s'ha felicitat ni condecorat els Mossos d'Esquadra que van salvar vies i que van desarticular la cèl·lula gihadista?', ‘Per què els mossos d'esquadra de l'Operatiu Cronos, durant els atemptats del 17-A, encara no han cobrat les dietes d'aquells dies?…' Vegeu-les totes ací: El càstig a Jordi Sànchez A més d'aquestes preguntes, els diputats també han registrat unes preguntes demanant per la sanció que Institucions Penitenciàries, depenent del govern espanyol, ha imposat a Jordi Sànchez pel fet d'haver enregistrat un missatge per a la campanya de les eleccions del 21-D, essent ell candidat. Un càstig que consisteix en un trasllat de mòdul, a haver de passar cada dia durant un mes divuit hores tancat a la cel·la i a mig any d'incomunicació amb la diputada al parlament Núria Guillaumes.
|
[
"En quina missió van col·laborar els Mossos d'Esquadra?",
"Per què protesten?",
"Qui n'ha fet ressò?",
"En quin partit polític està afiliat?",
"Què han exigit al president de l'Estat Espanyol?",
"Sobre quina injustícia s'ha reivindicat, Torrents?",
"Quan assegura que haurien d'haver rebut els diners?",
"En quina situació es trobava, aleshores, la Generalitat?",
"Quina altra conseqüència hi ha hagut?",
"Quan es podria haver celebrat?",
"Què li ha passat al major Josep Lluís Trapero?",
"Quines preguntes han fet, els representants del PDECat, a l'administració espanyola?",
"Què més han qüestionat?",
"En què radica la seva condemna?"
] |
{
"answer_end": [
166,
218,
344,
409,
636,
988,
1149,
1209,
1433,
1590,
1826,
2714,
3057,
3255
],
"answer_start": [
0,
0,
220,
346,
346,
638,
989,
1091,
1211,
1435,
1633,
1828,
2738,
3059
],
"input_text": [
"En el dispositiu Cronos que es va activar durant els atemptats gihadistes del 17 d'agost a Barcelona i a Cambrils.",
"Perquè encara no han cobrat les dietes d'aquelles jornades.",
"El mosso en excedència David Torrents, un dels que justament va participar en aquell dispositiu.",
"Al PDECat.",
"Explicacions sobre aquest fet i sobre d'altres qüestions relacionades amb aquells atemptats que no han quedat aclarides.",
"Sobre que els mossos que van treballar el 17-A avui encara no han cobrat les dietes, i, en canvi, tota aquella gent que va venir per al dispositiu del primer d'octubre, els famosos piolins, de policia espanyola i la Guàrdia Civil, no tan sols han cobrat les dietes, sinó també un sou extra pel fet d'haver estat fora el seu lloc de residència.",
"Entre el novembre i el desembre.",
"Ja havia estat intervinguda amb el 155.",
"Que no s'ha pogut fer cap homenatge ni condecoració als agents que van portar el dispositiu del 17-A.",
"El dia de les Esquadres, el 22 d'abril, la jornada en què habitualment es fan les condecoracions i els homenatges als agents.",
"Que tot i haver dirigit aquell dispositiu, ha estat apartat de la direcció del cos i ha estat processat per sedició i organització criminal.",
"Per què les víctimes del terrorisme islàmic no tenen dret a tenir una comissió d'investigació per a poder aclarir tot el que va passar el 17 d'agost, per què cap representant del govern espanyol o de la casa reial no s'ha posat en contacte encara amb les víctimes dels atemptats, per què encara no saben els detalls del vincle entre l'imam de Ripoll i el CNI i què fa el govern espanyol per a aclarir-ho, per què enguany no s'ha celebrat el dia de les esquadres, per què no s'ha felicitat ni condecorat els Mossos d'Esquadra que van salvar vies i que van desarticular la cèl·lula gihadista i per què els mossos d'esquadra de l'Operatiu Cronos, durant els atemptats del 17-A, encara no han cobrat les dietes d'aquells dies.",
"La sanció que Institucions Penitenciàries ha imposat a Jordi Sànchez pel fet d'haver enregistrat un missatge per a la campanya de les eleccions del 21-D, essent ell candidat.",
"En un trasllat de mòdul, a haver de pasar cada dia durant un mes divuit hores tancat a la cel·la i mig any d'incomunicació amb la diputada al parlament Núria Guillaumes."
]
}
|
bios
|
María Clotilde Sorolla García, més coneguda com a María Sorolla (València 13 d'abril de 1889 - 19 de juny de 1956), fou una pintora valenciana.
Filla gran de Joaquim Sorolla i Bastida i de Clotilde García del Castillo, va ser educada a la Institució Lliure d'Ensenyament, centre que fomentà sempre la creativitat en l'alumnat, i en el qual va rebre una educació molt diferent a la que rebien altres nenes de la seva època, que estudiaven en escoles religioses femenines. Des de molt jove va tenir la influència del seu pare i dels seus germans, Elena i Joaquim, que també pintaven.
Probablement animada pel seu pare, l'any 1916 va participar en l'Exposició de la Juventut valenciana, on també va prendre part la seva germana Elena.
L'any 1916 es va casar amb Francesc Pons Arnau, que també era pintor i deixeble de Sorolla, amb qui va tenir un fill, Francisco Pons-Sorolla, que seria arquitecte, urbanista i Director General d'Arquitectura.
L'any 1926 va exposar altre cop, i de nou amb la seva germana Elena, a la primera mostra d'art femení del prestigiós Lyceum Club de Madrid. Les germanes van rebre una bona crítica i van vendre algunes peces. apareix també entre els participants de l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid del 1936, on va presentar una obra titulada Rosas.
La seva producció artística no és molt extensa, atès que mai va fer el pas cap a la professionalització. La seva germana Elena va ser una escultora destacada del moment i el seu germà Joaquim va ser el primer director del Museo Sorolla del 1932 fins al 1948.
Com bona part de la seva família, està enterrada al cementiri de València.
|
[
"Qui va ser María Clotilde Sorolla García?",
"Amb quin nom se la reconeixia?",
"Qui eren els seus pares?",
"On va estudiar?",
"Què tenia, d'especial, aquesta escola?",
"Com va ser, doncs, la seva formació?",
"Qui va condicionar-la en la qüestió de representacions?",
"En què va col·laborar el 1916?",
"Amb qui?",
"Amb qui va contreure matrimoni?",
"A què es va dedicar el seu descendent?",
"On van exhibir, ella i Elena, les seves obres?",
"La recepció va ser favorable?",
"Va especialitzar-se en l'àmbit artístic?",
"On es troba la seva sepultura?"
] |
{
"answer_end": [
142,
63,
217,
270,
325,
469,
580,
682,
730,
822,
939,
1243,
1120,
1389,
1618
],
"answer_start": [
0,
0,
144,
144,
236,
219,
471,
582,
582,
732,
841,
941,
1081,
1286,
1545
],
"input_text": [
"Una pintora valenciana.",
"Amb María Sorolla.",
"Joaquim Sorolla i Bastida i Clotilde García del Castillo.",
"A la Institució Lliure d'Ensenyament.",
"Va ser un centre que fomentà sempre la creativitat en l'alumnat.",
"Molt diferent a la que rebien altres nenes de la seva època, que estudiaven en escoles religioses femenines.",
"El seu pare i els seus germans, Elena i Joaquim.",
"En l'Exposició de la Joventut valenciana.",
"Amb la seva germana Elena.",
"Amb Francesc Pons Arnau, que també era pintor i deixeble de Sorolla.",
"Va ser arquitecte, urbanista i Director General d'Arquitectura.",
"Al Lyceum Club de Madrid i a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid del 1936.",
"Sí.",
"No.",
"Al cementiri de València."
]
}
|
books
|
-Què dius, què dius, infeliç? -exclamà el sant, en to de reny.
-Això que acabeu de sentir. Si jo tingués el poder de Déu, endegaria aquesta maquinària millor, cent vegades millor que no marxa avui en dia.
-I quina peça no marxa a l'hora? Diu-ho, diu-ho, desgraciat.
-Són tantes i tantes! Uu, ui, ui!
-Anomena'n una… una només!
-Doncs té, us n'assenyalaré una, la que ara m'ha caigut entre cap i coll i m'ha costat més lliures, que no volia donar de dot a la meva filla. M'han estafat molts de diners, no sé si ho sabeu. El ladre… esquarterat el pugui veure!… la rumiava ja de temps la seva malifeta, n'estic segur; però semblava un santet com vós, totes les seves paraules respiraven honradesa, era impossible endevinar-li la pensada. I… veieu?.. Aquest és el mal precisament. Si els homes no poguessin amagar els seus pensaments, si se'ls hi veiessin nedar a dintre els ulls com els peixets de colors dins un anap de cristall, aquestes coses no passarien. Ni el negociant m'hauria estafat, ni la muller m'hauria encobert certes marranades, que sospito, ni cap intriga podria reixir. Heus-vos aquí acabats els hipòcrites. No mai més enganys, no mai més traïdories!
|
[
"Com parla el sant?",
"Què pregunta?",
"Què li respon l'altre interlocutor?",
"El sant creu que tot va com ha d'anar?",
"I què li demana?",
"Quina situació li explica l'altre?",
"Creu que el delinqüent tenia pensat el crim?",
"i com és que no se n'havia adonat?",
"Què li dol a la víctima?",
"Què afirma?",
"Quina solució hi posaria, ell?",
"Com es percebrien les intencions?",
"Quines maleses s'hagués estalviat?",
"Quin tipus de gent s'extingiria?",
"I què s'aboliria?"
] |
{
"answer_end": [
61,
61,
203,
264,
325,
518,
613,
646,
733,
775,
829,
926,
1082,
1120,
1163
],
"answer_start": [
31,
0,
64,
206,
301,
328,
520,
520,
615,
747,
777,
777,
957,
1084,
1122
],
"input_text": [
"En to de reny.",
"Que què diu.",
"Que si ell tingués el poder de Déu, endegaria la maquinària millor, cent vegades millor que no marxa avui en dia.",
"Sí.",
"Que n'anomeni una, només una.",
"Que li han estafat molts de diners, més lliures que no volia donar de dot a la seva filla.",
"Sí.",
"Perquè semblava un santet.",
"Que totes les seves paraules respiraven honradesa i era impossible endevinar-li la pensada.",
"Que aquest és el mal.",
"Que els homes no poguessin amagar els seus pensaments.",
"Es veurien nedar a dintre els ulls com els peixets de colors dins un anap de cristall.",
"El negociant no l'hauria estafat, la muller no li hauria encobert certes marranades i cap intriga podria reixir.",
"Els hipòcrites.",
"Els enganys i les traïdories."
]
}
|
bios
|
Mercè Roldós Freixes (Barcelona, 25 de setembre de 1910 – 2 de febrer de 1989) fou una pianista barcelonina. Després d'uns primers anys com a concertista, dedicà la seva vida professional a la tasca pedagògica.
Va rebre de la seva mare la primera formació com a pianista, essent molt jove. Després seguí l'educació musical amb María Colbetó, deixebla d'Enric Granados, i finalment amb Frank Marshall, que la presentà com a concertista i amb qui obtingué el títol de professora de piano.
Pel que fa a la seva presentació com a solista, va fer el primer concert públic amb l'orquestra Jofre, quan tenia vuit anys, a la sala del Foment Nacional, i dos anys després, el maig de 1923 el mestre Marshall presentava la seva deixebla en un concert que obtingué comentaris elogiosos de la premsa, que lloà «Ia seva dicció neta i clara i el seu estil elegant i depurat»; successivament tocà a la Sala Granados, a l'Ateneu Barcelonès i a l'Acadèmia Marshall. En tots els casos la crítica sempre va destacar la seva tècnica i el domini impecable de la pulsació, i també la seva serena musicalitat.
A partir de 1927 va ser professora de l'Acadèmia Marshall, on es dedicà a la fomació musical i pianística dels estudiants. Quan el 1959 en va assumir la direcció Alicia de Larrocha, nomenà subdirectora Mercè Roldós, i ho fou fins a la seva mort. Es compten entre els seus alumnes Ángeles Pressutto, Carmen Bermejo, Rosa María Kucharski, Àngel Soler, Berta Serra, Miquel Oliu, Joan Bofill i Soliguer…
Roldós va compondre una Berceuse per a violí i piano i un Nocturn per a piano.
Pahissa, Jaume; Torrellas, Albert. Diccionario de la música ilustrado: terminología, historia, biografía, bibliografía, organografía, coreografía, iconografía, retratos, autógrafos I y II. (en 2 tomos). Editorial: Central Catalana de Publicaciones.
|
[
"Qui va ser Mercè Roldós Freixes?",
"Quina altra professionalització va tenir?",
"Qui va començar a ensenyar-li a tocar el piano?",
"I quins altres professors de renom va tenir?",
"Què va aconseguir amb aquest últim?",
"Amb quina edat va fer la seva primera actuació sola?",
"On?",
"Va ser aclamada quan Marshall la va donar a conèixer?",
"Com van definir, els crítics, la seva actuació?",
"En quines altres sales prestigioses va actuar?",
"Què van ressaltar els comentaristes?",
"Va exercir com a instructora?",
"Quina ocupació va tenir en l'Acadèmia Marshall?",
"Què va crear?"
] |
{
"answer_end": [
107,
209,
288,
399,
485,
610,
641,
859,
859,
946,
1084,
1143,
1300,
1563
],
"answer_start": [
0,
109,
211,
290,
371,
487,
487,
645,
744,
861,
948,
1086,
1086,
1486
],
"input_text": [
"Una pianista barcelonina.",
"Va ser pedagoga.",
"La seva mare.",
"María Colbetó, deixebla d'Enric Granados i Frank Marshall.",
"El títol de professora de piano.",
"Amb vuit anys.",
"A la sala del Foment Nacional.",
"Sí.",
"Amb una dicció neta i clara i un estil elegant i depurat.",
"A la Sala Granados, a l'Ateneu Barcelonès i a l'Acadèmia Marshall.",
"La seva tècnica i el domini impecable de la pulsació, i també la seva serena musicalitat.",
"Sí.",
"Va ser nomenada subdirectora.",
"Una Berceuse per a violí i piano i un Nocturn per a piano."
]
}
|
vilaweb
|
El govern espanyol dóna cinc dies, fins al dia 16, al govern català perquè rectifiqui la decisió de declarar la independència. Altrament, diu que aplicarà l'article 155 de la constitució espanyola, que implica la suspensió de l'autonomia. Segons que explica el govern català, Puigdemont ja ha rebut el requeriment en què s'exigeix una resposta abans del dia 16 a les deu del matí. En el document es requereix a Puigdemont que confirmi si hi ha cap autoritat de la Generalitat de Catalunya que hagi declarat la independència o si el seu discurs davant el ple del parlament ‘implica la declaració d'independència, deixant de banda que sigui vigent o no'. En cas que la resposta sigui afirmativa o bé no n'hi hagi, en el text s'informa Puigdemont que el govern espanyol proposarà al senat d'adoptar les mesures necessàries –sense especificar quines– perquè la Generalitat compleixi ‘les seves obligacions constitucionals' a l'empara de l'article 155. El document vegeu el PDF En una compareixença al palau de la Moncloa aquest matí, Mariano Rajoy ja ha anunciat: ‘El consell de ministres ha acordat de requerir formalment al govern de la Generalitat si ha declarat la independència de Catalunya. Aquest requeriment és previ a qualsevol de les mesures que pot prendre a l'empara de l'article 155 de la constitució i pretén oferir claredat i seguretat sobre una qüestió de tanta importància.' I ha afegit: ‘El govern vol oferir certeses als catalans i evitar la confusió creada per la Generalitat. En la resposta que Puigdemont doni a aquest requeriment, es marcarà el futur dels esdeveniments. Si manifesta la voluntat de respectar la legalitat es posaria fi a un període d'inestabilitat. És el que se li ha demanat. És urgent posar fi a la situació que es viu a Catalunya.'
|
[
"Què han exigit les autoritats espanyoles?",
"Quants jorns els concedeix?",
"Què pot passar si no compleix la demanda?",
"I aquesta clàusula quina conseqüència tindria?",
"Al president de Catalunya li ha arribat la reclamació?",
"Què es demana en l'informe?",
"Quines determinacions es prendran si Puigdemont no respon o dona una rèplica assertiva?",
"Es defineixen les resolucions que es durien a terme?",
"On s'ha presentat el president de l'estat espanyol?",
"I què ha declarat?",
"Segons Rajoy, quin és el propòsit?",
"De què depenen les implicacions?",
"Com s'acabaria aquesta incertesa?",
"És inajornable acabar amb aquest episodi?"
] |
{
"answer_end": [
125,
125,
196,
237,
379,
651,
946,
846,
1058,
1388,
1492,
1589,
1684,
1769
],
"answer_start": [
0,
0,
127,
138,
239,
381,
653,
748,
973,
1030,
1391,
1494,
1591,
1714
],
"input_text": [
"Que el govern català rectifiqui la decisió de declarar la independència.",
"Cinc.",
"Que s'aplicarà l'article 155 de la constitució espanyola.",
"La suspensió de l'autonomia.",
"Sí.",
"Que Puigdemont confirmi si hi ha cap autoritat de la Generalitat de Catalunya que hagi declarat la independència o si el seu discurs davant el ple del parlament implica la declaració d'independència, deixant de banda que sigui vigent o no.",
"El govern espanyol proposarà al senat d'adoptar les mesures necessàries perquè la Generalitat compleixi les seves obligacions constitucionals a l'empara de l'article 155.",
"No.",
"Al palau de la Moncloa.",
"Que el consell de ministres ha acordat de requerir formalment al govern de la Generalitat si ha declarat la independència de Catalunya i aquest requeriment és previ a qualsevol de les mesures que pot prendre a l'empara de l'article 155 de la constitució i pretén oferir claredat i seguretat sobre una qüestió de tanta importància.",
"Oferir certeses als catalans i evitar la confusió creada per la Generalitat.",
"De la resposta que Puigdemont doni a aquest requeriment.",
"Si Puigdemont manifestés la voluntat de respectar la legalitat.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Maria Teresa Ripoll i Sahagún (Tarragona 1914-1987) va ser una escultora catalana.
Filla de Salvador Ripoll, professor de dibuix de l'Escola Municipal de Dibuix i antic alumne de l'Ateneu de Tarragona, dada important per comprendre l'interès artístic que va impulsar Maria Teresa des de ben petita fins a arribar a entrar al 1935 a el Taller-Escola de Pintura i Escultura de la Generalitat de Tarragona, on va rebre ensenyança artística de la mà de mestres com Joan Rebull i Ignasi Mallol. Durant la seva estada com a alumna del Taller-Escola va adquirir els coneixements pertinents a través d'assignatures relacionades amb la tècnica del dibuix al natural, l'ofici de la pintura, de l'escultura i del gravat, a més d'unes altres com les matemàtiques, la perspectiva i la història de la cultura.
Malauradament, Maria Teresa va patir els anys de la Guerra Civil però, encara que el Taller-Escola, entre molts altres edificis, va quedar molt malmès, tant ella com els seus companys van reprendre la tasca artística en la mesura del màxim que es permetia en un temps de postguerra.
Es casà amb Abelard Paul Moragas, cap de l'Oficina de Turisme de Tarragona, el 1942. Aquest fet és clau en la vida de Maria Teresa, ja que junt amb l'Abelard va realitzar estades de llarga durada en diferents parts del món per raons laborals del seu marit que van influir en el curs de l'obra de l'artista.
La formació artística rebuda per Maria Teresa Ripoll es basà en la impartida en el Taller-Escola, on tenien un sistema pedagògic concret i un programa d'ensenyament lògic, en què es restaurà el dibuix copiat de làmina i la còpia de l'escultura de l'antic.
Maria Teresa exposà la seva obra per primera vegada junt a Josep Busquets, Antoni Centellas, Josep Sarobé i Salvador Martorell, en una exposició organitzada per Josep Busquets el març de 1940 al Club Deportivo de Valls. El 1944 aconseguí una menció honorífica en la Medalla d'escultura Julio Antonio amb l'obra Nena – retrat de M. Dolors Cerezuela. El mateix any realitzà una obra per a l'església de la Riera, que consta d'un conjunt d'àngels col·locats sobre la fornícula principal de l'altar major.
Maria Teresa continuà participant en el concurs Medalla Julio Antonio i el 1946, en presentar el dibuix preparatori de la figura anteriorment esmentada, la qual la va anomenar Estudio, guanyà la III edició del concurs. El mateix es va repetir a l'any següent però, en aquest cas, obtenint una menció honorífica pel bust d'Antoni Centellas, el qual va presentar junt amb dues altres obres: Reposo-Estudio i un bust de Lívia García.
No es va tancar en mostrar les seves obres solament a Tarragona, sinó que les va portar a altres llocs com Mallorca, on es va presentar a les seccions de dibuix i d'escultura amb el bust d'Antoni Centellas i una composició de cinc nus femenins al VI Salón de Otoño. Continuà la seva carrera artística treballant per a particulars, fins que el 1949 el seu marit fou nomenat director de l'Oficina Española de Turismo a Roma, marxant a viure a aquesta ciutat, en la qual van romandre durant uns mesos fins que, abans d'acabar l'any, el seu espòs fou traslladat a l'Havana.
El 1961 tornaren a Tarragona. En el decurs dels anys, la carrera artística de Maria Teresa, sense que se'n sàpiga el motiu, va anar disminuint fins que l'últim rastre d'obra seva que es coneix pertany a còpies del natural i alguns dibuixos que va realitzar durant la seva estada a Roma i a l'Havana.
Es pot dir que la cronologia corresponent a l'obra d'aquesta artista és reduïda si es compara amb la d'altres companys que van començar amb ella al Taller-Escola, però, no obstant això, i deixant de banda el temps, la seva és una obra sòlida, caracteritzada per un cert realisme, una obra en la qual s'observa també la influència del seu mestre, Joan Rebull, i una obra que ha estat un dels millors exemples dels resultats del sistema d'ensenyança del Taller-Escola.
El Museu d'Art Modern de Tarragona conserva una col·lecció important d'escultures i dibuixos d'aquesta artista.
|
[
"Qui va ser Maria Teresa Ripoll i Sahagún?",
"Qui era el seu pare?",
"Per què és rellevant que el seu pare fos artista?",
"On va formar-se?",
"Quines competències va obtenir?",
"Què li va passar, a l'escola, durant la Guerra Civil?",
"Amb qui va contreure matrimoni?",
"Per quin motiu és rellevant aquest casament?",
"Com va ser la seva educació artística?",
"Amb qui va ser la seva primera exhibició?",
"Quan?",
"Quin reconeixement va rebre el 1944?",
"Què més va desenvolupar en aquell moment?",
"Va rebre més premis?",
"Què va fer a Mallorca?",
"Què va esdevenir-se el 1949?",
"La seva producció artística va mantenir-se?",
"Com es concep el seu treball?",
"On podem apreciar-la?"
] |
{
"answer_end": [
81,
200,
297,
488,
794,
1077,
1153,
1384,
1640,
1768,
1860,
1957,
2142,
2573,
2839,
3143,
3443,
3910,
4022
],
"answer_start": [
0,
83,
83,
298,
490,
811,
1079,
1164,
1386,
1642,
1642,
1862,
1991,
2144,
2575,
2906,
3145,
3660,
3912
],
"input_text": [
"Una escultora catalana.",
"Salvador Ripoll, professor de dibuix de l'Escola Municipal de Dibuix i antic alumne de l'Ateneu de Tarragona.",
"Per comprendre l'interès artístic que va impulsar Maria Teresa des de ben petita.",
"Al Taller-Escola de Pintura i Escultura de la Generalitat de Tarragona, on va rebre ensenyança artístia de la mà de mestres com Joan Rebull i Ignasi Mallol.",
"Les pertinents a través d'assignatures relacionades amb la tècnica del dibuix al natural, l'ofici de la pintura, de l'escultura i del gravat, a més d'unes altres com les matemàtiques, la perspectiva i la història de la cultura.",
"Va quedar molt malmès, però tant ella com els seus companys van reprendre la tasca artística en la mesura del màxim que es permetia en un temps de postguerra.",
"Amb Abelard Paul Moragas, cap de l'Oficina de Turisme de Tarragona.",
"Perquè Maria Teresa, junt amb l'Abelard va realitzar estades de llarga durada en diferents parts del món per raons laborals del seu marit que van influir en el curs de l'obra de l'artista.",
"Es va basar en la impartida en el Taller-Escola, on tenien un sistema pedagògic concret i un programa d'ensenyament lògic, en què es restaurà el dibuix copiat de làmina i la còpia de l'escultura de l'antic.",
"Amb Josep Busquets, Antoni Centellas, Josep Sarobé i Salvador Martorell.",
"El març del 1940.",
"Una menció honorífica en la Medalla d'escultura Julio Antonio amb l'obra Nena.",
"Una obra per a l'església de la Riera, que consta d'un conjunt d'àngels col·locats sobre la fornícula principal de l'altar major.",
"Sí.",
"Es va presentar a les seccions de dibuix i d'escultura amb el bust d'Antoni Centellas i una composició de cinc nus femenins al VI Salón de Otoño.",
"El seu marit fou nomenat director de l'Oficina Española de Turismo a Roma i van marxar a viure en aquesta ciutat, en la qual van romandre durant uns mesos fins que, abans d'acabar l'any, el seu espòs fou traslladat a l'Havana.",
"No.",
"Com una obra sòlida, caracteritzada per un cert realisme, una obra en la qual s'observa també la influència del seu mestre, Joan Rebull, i que ha estat un dels millors exemples dels resultats del sistema d'ensenyança del Taller-Escola.",
"Al Museu d'Art Modern de Tarragona."
]
}
|
books
|
-Amén- contestà l'avi Mauva.
-Per sa meua part,- va dir en Pau Ternal, accentuant la seva personalitat amb una de ses revingudes i vermellenques manasses, que es descarregà de palmell i ben estesa sobre la post del pit -ja se m'assecu sa llenga si mai de Déu m'oposo a res que vaju a honor de sa Verge des Vilar. A fe de refè, li hai promeses tantes de coses, que ni me'n recordo; i em trobo amb un embolic que no sé pas per quin cap podrà seguir, si algun confés no m'hi venta una estisorada. Confés, hai dit? Llamp que els abrusu! Com que sóc anyer, encara no m'arrambo a un confessionari, ja tots posen morro de gos enfurrunyat. ¡Trebais a mar, pubilla! Mes, sigu com sigu, me sembla… anem a cercar… que bé puc pagar es deute d'atri en descàrrec i a bon compte de tants de meus com se són esborrats des llevador de sa meua memòria. Per sa Santíssima Vergeta sempre faig per u. Aquí hi ha una espatlla que no desdirà, baldament es rem fos de seixanta vuit en comptes d'èsser de trenta quatre i que ningú més volgués posar es coll a portar-lo.
-¡Ah, Pau Pau, que en valdries, de peles, si no fos sa mala llenga!- reparà l'avi Mauva. -Si tant estimes sa Vergeta, ¿per què malparles de tota sa seua parentela celestial? ¿Que no ho veus, que ses oracions que li endreces no poden pujar a sa seua orella, entrelligades amb es rosaris de renecs que reses a s'infern tot es dia de cant a cant? Vergonya te n'hauries de donar.
|
[
"Quina va ser la resposta d'en Mauva?",
"Com comença a parlar en Pau Ternal?",
"Com es comportava, en Pau, quan parlava?",
"Què assegura?",
"Com és que sempre diu que sí?",
"Per què no va mai a confiar-se?",
"On feineja?",
"Per quin motiu diu que assumirà la responsabilitat d'un altre?",
"Per qui ho fa?",
"Quina proclama li fa?",
"Què li retreu l'avi Mauva?",
"Quina pregunta li fa, per mostrar-li que no s'està comportant bé?",
"I llavors, què passa amb les pregàries que li dedica?",
"N'ha d'estar orgullós?"
] |
{
"answer_end": [
27,
69,
218,
311,
492,
630,
655,
833,
879,
1043,
1132,
1218,
1388,
1419
],
"answer_start": [
0,
29,
49,
220,
313,
533,
633,
657,
835,
880,
1045,
1135,
1219,
1389
],
"input_text": [
"Amén.",
"Explica sa seua part.",
"Accentuava la seva personalitat amb una de ses revingudes i vermellenques manasses, que es descarregava del palmell i ben estesa sobre la post del pit.",
"Que ja s'asseca sa llengua si mai de Déu s'oposa a res que vaju a honor de sa Verge des Vilar.",
"Perquè li ha promès tantes de coses, que ni se'n recorda; i es troba amb un embolic que no sap pas per quin cap podrà seguir, si algun confés no li venta una estisorada.",
"Perquè com que és anyer tots posen morro de gos enfurrunyat.",
"Al mar.",
"Perquè ho pot pagar en descàrrec i a bon compte de tants de seus com se són esborrats des llevador de sa seua memòria.",
"Per sa Santíssima Vergeta.",
"Que aquí hi ha una espatlla que no desdirà, baldament es rem fos de seixanta vuit en comptes d'èsser trenta quatre i que ningú més volgués posar es coll a portar-lo.",
"Que en valdria, de peles i no fos sa mala llengua.",
"Que si tant s'estima sa Vergeta, per què palparla de tota sa seua parentela celestial.",
"No poden pujar a sa seua orella, entrelligadeds amb es rosaris de renecs que resa a s'infern tot es dia de cant a cant.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
La revetlla de Sant Joan fa que aquesta tarda hi hagi carreteres col·lapsades a tot el país. El Servei Català de Trànsit ha informat que sortiran mig milió de vehicles de l'àrea metropolitana de Barcelona i, de fet, a la majoria de carreteres que envolten la capital catalana hi ha retencions en direcció Girona i Tarragona. La pàgina web del Servei Català de Trànsit ha caigut, probablement a causa del nombre de visites. Però va informant puntualment de les retencions des del seu compte de Twitter. La situació és especialment complicada a l'AP-7 en sentit Girona, entre el Papiol i Cardedeu. Hi ha trenta-sis quilòmetres de retencions intermitents. En sentit Tarragona, entre Sant Cugat del Vallès i Martorell, hi ha uns vint quilòmetres de cues. A l'A-2 hi ha uns set quilòmetres de cues entre Sant Boi de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts en sentit Lleida. A la C-31, a les costes del Garraf, s'ha tallat la carretera en els dos sentits a l'altura de la Cala Forn a causa d'un accident. El trànsit s'ha desviat per la C-32. Hi ha retencions a l'entrada i a la sortida de Barcelona i a Castelldefels i Sitges en sentit Tarragona. Al Maresme, hi ha trams d'aturades a la C-32 entre Vilassar i Mataró en sentit Palafolls. També hi ha problemes a la C-25 perquè hi ha un carril tallat a Arbúcies en sentit nord per un camió avariat. Al País Valencià, la Direcció General de Trànsit informa que hi ha retencions a l'A-3 a l'altura de Riba-Roja del Túria en sentit València. També n'hi ha a la N-220 a Manises en sentit Paterna, a la V-30 a Quart de Poblet en sentit Paterna i a la V-30 a Xirivella en direcció al port. A les Illes i a Andorra, el trànsit a la majoria de carreteres és fluid. Per a seguir l'estat de totes les carreteres al minut, podeu consultar el mapa de la DGT.
|
[
"Què ha provocat la celebració de la festa del solstici d'estiu?",
"Quines vies estan parades, principalment?",
"Com és que el servidor oficial del Servei Català de Transit ha deixat de funcionar?",
"I doncs, a través de quina plataforma es transmeten els progressos?",
"Quin és el lloc més crític?",
"Com està la situació en direcció Tarragona?",
"I a l'A-2?",
"Quin incident hi ha hagut a la C-31?",
"Quines poblacions es troben immobilitzades?",
"Quines retencions hi ha al Maresme?",
"I al País Valencià?",
"Quins són els unics llocs on la conducció no és, generalment, densa?",
"Es pot seguir el trànsit en directe?",
"Com?"
] |
{
"answer_end": [
91,
323,
421,
500,
651,
749,
862,
1029,
1134,
1334,
1619,
1692,
1782,
1782
],
"answer_start": [
0,
208,
325,
423,
502,
653,
751,
864,
1031,
1136,
1336,
1621,
1694,
1694
],
"input_text": [
"Que aquesta tarda hi hagi carreteres col·lapsades a tot el país.",
"Les que envolten la capital catalana, on hi ha retencions en direcció Girona i Tarragona.",
"Probablement a causa del nombre de visites.",
"De Twitter.",
"A l'AP-7 en sentit Girona, entre el Papiol i Cardedeu, on hi ha trenta-sis quilòmetres de retencions intermitents.",
"Entre Sant Cugat del Vallès i Martorell hi ha uns vint quilòmetres de cues.",
"Hi ha uns set quilòmetres de cues entre Sant Boi de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts en sentit Lleida.",
"S'ha tallat la carretera en els dos sentits a l'altura de la Cala Forn a causa d'un accident, i el trànsit s'ha desviat per la C-32.",
"Barcelona, Castelldefels i Sitges en sentit Tarragona.",
"Hi ha trams d'aturades a la C-32 entre Vilassar i Mataró en sentit Palafolls i també hi ha problemes a la C-25 perquè hi ha un carril tallat a Arbúcies en sentit nord per un camió avariat.",
"Hi ha retencions a l'A-3 a l'altura de Riba-Roja del Túria en sentit València, a la N-220 a Manises en sentit Paterna, a la V-30 a Quart de Poblet en sentit Paterna i a la V-30 a Xirivella en direcció al port.",
"A les Illes i a Andorra.",
"Sí.",
"Amb el mapa de la DGT."
]
}
|
bios
|
Marta Richardson (Tarragona, 1993) és fotògrafa i editora audiovisual. El seu amor per la fotografia li ve de molt petita, tal com diu ella, va descobrir que a través de les fotografies podia fer visible el que no podia explicar amb paraules. Estudia fotografia a l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona. En finalitzar els estudis, rep el premi Taronja de fotografia artística 2013.
Un dels seus primers projectes es titula “Real but fake”. Abans d'acabar els seus estudis, al novembre del 2012 va començar a treballar com a ajudant del fotògraf Pep Escoda, fent treballs d'il·luminació, preparació del plató i també com a segona càmera. L'any 2014 va presentar “Desig de coses impossibles” a l'Espai Jove Kesse, una exposició inclosa dins de la programació de l'SCAN. L'any següent, al 2015, presenta als Tallers Oberts a la Part Alta, la mostra “Welcome to the jungle”, un nom tret de la cançó del mateix títol del grup de rock Guns'n'Roses. Richardson deixa el retrat i s'endinsa en el paisatge d'una forma molt personal. Actualment treballa en un tercer projecte, “They see you”.
La major part dels seus retrats són en blanc i negre, perquè sent que d'aquesta manera l'ajuda a buscar l'essència del que retrata. En els seus treballs la llum hi té un protagonisme essencial.
|
[
"Qui és Marta Richardson?",
"Què va percebre quan era un infant?",
"On va instruir-se?",
"Amb quin guardó se la va obsequiar quan va acabar de formar-se?",
"Com va encapçalar una de les seves iniciatives primerenques?",
"Per qui va feinejar?",
"Amb què l'ajudava?",
"Què va exposar el 2014?",
"I el 2015?",
"D'on surt aquesta denominació?",
"En quin tipus de fotografia va especialitzar-se?",
"Com es titula el projecte que du a terme ara per ara?",
"Com és que les seves imatges són sense color?",
"Quin és l'aspecte més significatiu de les seves obres?"
] |
{
"answer_end": [
69,
241,
317,
395,
453,
570,
650,
781,
884,
956,
1037,
1096,
1228,
1290
],
"answer_start": [
0,
71,
243,
319,
397,
455,
509,
652,
783,
861,
958,
1039,
1098,
1230
],
"input_text": [
"Una fotògrafa i editora audiovisual.",
"Que a través de les fotografies podia fer visible el que no podia explicar amb paraules.",
"A l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona.",
"Amb el premi Taronja de fotografia artística de 2013.",
"Real but fake.",
"Pel fotògraf Pep Escoda.",
"Amb treballs d'il·luminació, preparació del plató i també com a segona càmera.",
"Desig de coses impossibles a l'Espai Jove Kesse, una exposició inclosa dins de la programació de l'SCAN.",
"Va presentar Welcome to the jungle als Tallers Oberts a la Part Alta.",
"D'una cançó del mateix títol del grup de rock Guns'n'Roses.",
"En el paisatge.",
"They see you.",
"Perquè sent que d'aquesta manera l'ajuda a buscar l'essència del que retrata.",
"La llum."
]
}
|
books
|
-La Leionor. Aquella tan llamenca, que sembla que tingui la salut emmatllevada, que se la pinta de polida i parla tot safallós.
-Ca, dona!… Si l'amo està que hi delira!
-Doncs si que té gust. ¡Em sembla que deu ser més macarró!
-Per què, dona!
-Què vol que li digui… No compra terra més que de lluny en lluny, i, si vostè ho repara, baixa una olla més plena de cascàrria que fàstic fa de tocar-la. Xo, burro! ¡Maleïda mosca, i com me'l fa partenir! (I, dient això, li alça la pelada cua, caça l'insecte, el rebat per terra i l'aixafa exclamant tota satisfeta: -Vés, pica!) ¿I el senyor Cinto?
-S'ha mort.
-Déu l'hagi perdonat. No vol pas res més?
|
[
"Com descriuen la Leionor?",
"Té pretendents?",
"Qui?",
"Què li respòn l'altra dona?",
"Què n'opina de l'amo?",
"L'altre conversant entén el que vol dir?",
"I la fa explicar-se?",
"Què li relata?",
"Quin insult profereix?",
"Quin insecte la molesta?",
"De què es plany?",
"Què fa mentre parla?",
"Per qui pregunta a continuació?",
"I què li ha passat?",
"Què desitja, la que no ho sabia?",
"I per acabar, quina pregunta li fa?"
] |
{
"answer_end": [
126,
168,
168,
190,
227,
243,
243,
396,
407,
423,
447,
533,
592,
603,
625,
646
],
"answer_start": [
1,
129,
129,
170,
170,
228,
228,
245,
398,
410,
410,
488,
573,
594,
606,
627
],
"input_text": [
"Com una llamenca, que sembla que tingui la salut emmatllevada, que se la pinta de polida i parla tot safallós.",
"Sí.",
"L'amo.",
"Que té gust.",
"Que deu ser més macarró.",
"No.",
"Sí.",
"Que no compra terra més que de lluny en lluny, i, si ho repara, baixa una olla més plena de cascàrria que fàstic fa de tocar-la.",
"Burro.",
"Una mosca.",
"De que el fa partenir.",
"Caça l'insecte, el rebat per terra i l'aixafa.",
"Pel senyor Cinto.",
"Que s'ha mort.",
"Que Déu l'hagi perdonat.",
"Si vol res més."
]
}
|
books
|
En Vadô s'esmunyí ràpidament per l'escala, relliscant d'esquena pels llistons més que davallant-hi amb els peus, i, jup i mig amagat darrera el pare, va visurar-me llaminerament amb els seus ulls garneus, i va dir, amb la seva veu més manyaga:
-Què voleu que em sembli, mestre Saura? Veig que ha vingut sa primavera i que aqueix plançó ha tretes ses flors que li pertocaven.
-Ben xerrat!- exclamà el pare. -Cap i barret semblen d'una peça. ¡Arri allà, les senyorotes de Roses, amb les seves cares mústigues i els seus barrets rancis!- afegí, com escombrant les al·ludides amb una mirada de menyspreu. -Arri allà! Això, ès llum de minyona! Oi, Vadô? Si la porto un diumenge a missa amb aquest maig al cap i…
-Qui es miraria s'altar?- reparà en Set-trossos en to compungit.
Aleshores el pare encengué la pipa, pitjant el foc amb el seu dit gros recremat, sota el qual crepitava l'aire a cada xuclada; i després, traient-se el broc de la boca i escopint, va sacsejar les espatlles i mormolà:
-La llàstima ès que totes les dones tenen una corda fluixa. Un hom pensa que els hi endevinarà el gust, i es gasta els quartets; però ni els mils! No n'he pogut entendre mai cap. Anem, anem a la nostra feina: els bastiments són de més bon governar, Vadô.
|
[
"Què va fer en Vadô?",
"Com?",
"Què li pregunta a en Saura?",
"Quina explicació dona?",
"De quina manera ho diu, tot això?",
"El seu pare està d'acord amb el que ha explicat?",
"I què més diu?",
"Com defineix les donzelles de Roses?",
"Quina impressió feia?",
"L'assessori del que discuteixen per a qui està fet?",
"Quina situació va començar a explicar?",
"Com el va tallar en Set-trossos?",
"De quina manera era la seva veu?",
"Què va fer, a continuació, el pare?",
"I en fer la primera pipada?",
"Què va xiuxiuejar?",
"Per què es lamenta?",
"Que li diu a en Vadô?"
] |
{
"answer_end": [
41,
111,
283,
373,
374,
404,
438,
532,
599,
637,
703,
754,
770,
897,
950,
1134,
1166,
1242
],
"answer_start": [
0,
0,
245,
245,
207,
375,
407,
452,
535,
602,
649,
707,
707,
772,
899,
990,
1136,
1168
],
"input_text": [
"S'esmunyí ràpidament per l'escala.",
"Relliscant d'esquena pels llistons més que devallant-hi amb els peus.",
"Que què vol que li sembli.",
"Que veu que ha vingut sa primavera i que aqueix plançó ha tretes ses flors que li pertocaven.",
"Amb la seva veu més manyaga.",
"Sí.",
"Que cap i barret semblen d'una peça.",
"Amb cares mústigues i barrets rancis.",
"Que escombrava les al·ludides amb una mirada de menyspreu.",
"Per a minyones.",
"De portar-la un diumenge a missa amb aquest maig al cap.",
"Li va preguntar qui miraria s'altar.",
"Compungida.",
"Encengué la pipa, pitjant el foc amb el seu dit gros recremat, sota el quan crepitava l'aire a cada xuclada.",
"Es va treure el broc de la boca i va escopir.",
"Que la llàstima ès que totes les dones tenen una corda fluixa i un hom pensa que els hi endevinarà el gust, i es gasta els quartets; però ni els mils.",
"Perquè no n'ha pogut entendre mai cap.",
"Que vagin a la seva feina, que els bastiments són de més bon governar."
]
}
|
mitologia
|
Els tres micos (en japonès: 三猿 sanzaru, o bé 三匹の猿 sanbiki no saru, literalment "tres micos"), també coneguts com els els tres micos savis, els tres micos místics o els micos de la saviesa, són tres macacos japonesos representats en una escultura de fusta de Hidari Jingorō (1594-1634), situada sobre els estables sagrats del santuari sintoista de Toshogu (1636), construït en honor de Tokugawa Ieyasu, a la ciutat de Nikko (Japó).
Els noms japonesos dels tres micos —Mizaru, Kikazaru, Iwazaru— signifiquen «no veure, no sentir, no dir», sense especificar el que els micos no veuen, senten o diuen. Tradicionalment s'ha entès com «No veure el Mal, no escoltar el Mal i no dir el Mal»; la dita va tenir el seu origen en la traducció del codi moral xinès del santai, la filosofia que promulgava l'ús dels tres sentits en l'observació propera del món observable. Posteriorment aquest codi moral es va vincular amb els tres micos; aquesta associació s'atribueix a Denkyō Daishi (conegut també com a Saichō) (767-822), fundador de la Tendaishū, la branca japonesa de l'Escola Budista del Tiantai durant el període Heian (794-1185). Aquesta associació prové de l'homonímia que es dona entre zaru (un cas negatiu en japonès), que apareix tres vegades en el codi moral, i la paraula japonesa per a mico, saru, que es converteix en zaru quan es combina amb certes paraules. El motiu dels tres micos es va tornar molt popular entre el poble japonès durant el període Kamakura (1185-1392).
El significat del tema dels tres micos és complex i divers; així com per a l'elit intel·lectual es trobaven relacionats amb l'esmentat codi filosòfic i moral santai, entre el poble el sentit era «rendir-se» al sistema, un codi de conducta que recomanava la prudència de no veure ni sentir la injustícia, ni expressar la pròpia insatisfacció, sentit que perdura en l'actualitat. Una altra interpretació assenyala que en origen els micos eren espies enviats pels déus per assabentar-se de les males accions dels homes; la representació dels micos cec, sord i mut va haver de sorgir com a mitjà de defensa màgic contra aquest espionatge. També s'ha assenyalat que els tres micos podrien ser una representació de les tres cares de l'antiga deïtat japonesa Vadjra.
L'estàndard internacional de codificació de caràcters Unicode ha creat representacions emoji dels tres micos:
|
[
"Què són els tres micos?",
"On es troba?",
"A qui veneren?",
"Amb quins altres noms se'ls distingeix?",
"Com es diu cada mico?",
"Què connoten aquestes denominacions?",
"Com s'ha interpretat, típicament?",
"D'on surt aquesta expressió?",
"Qui va relacionar aquests principis amb els micos?",
"Per què s'origina aquesta correlació?",
"Quan es va divulgar aquest fet?",
"Com és que ho entenien diferent els il·lustrats i la classe obrera?",
"S'ha arrelat, aquesta segona connotació?",
"Què n'explica una altra interpretació?",
"I què més s'ha teoritzat?"
] |
{
"answer_end": [
272,
422,
400,
187,
493,
535,
682,
857,
1113,
1362,
1476,
1854,
1854,
2111,
2236
],
"answer_start": [
0,
189,
363,
0,
431,
431,
598,
684,
859,
1126,
1364,
1538,
1697,
1856,
2113
],
"input_text": [
"Tres macacos japonesos representats en una escultura de fusta de Hidari Jingorō.",
"Sobre els estables sagrats del santuari sontoista de Toshogu, a la ciutat de Nikko.",
"A Tokugawa Ieyasu.",
"Els tres micos savis, els tres micos místics o els micos de la saviesa.",
"Mizaru, Kikazaru i Iwazaru.",
"No veure, no sentir i no dir.",
"Com no veure el Mal, no escoltar el Mal i no dir el Mal.",
"De la traducció del codi moral xinès del santai, la filosofia que promulgava l'ús dels tres sentits en l'observació propera del món observable.",
"Denkyō Daishi, fundador de la Tendaishū, la branca japonesa de l'Escola Budista del Tiantai durant el període Heian.",
"Per l'homonímia que es dona entre zaru (un cas negatiu en japonès), que apareix tres vegades en el codi moral, i la paraula japonesa per a mico, saru, que es converteix en zaru quan es combina amb certes paraules.",
"Durant el període Kamakura.",
"Perquè per l'elit intel·lectual es trobaven relacionats amb el codi filosòfic i moral santai mentre que pel poble el sentit era rendir-se al sistema, un codi de conducta que recomanava la prudència de no veure ni sentir la injustícia, ni expressar la pròpia insatisfacció.",
"Sí.",
"Que en origen els micos eren espies enviats pels déus per assabentar-se de les males accions dels homes i la representació dels micos cec, sort i mut va haver de sorgir com a mitjà de defensa màgic contra aquest espionatge.",
"Que els tres micos podrien ser una representació de les tres cares de l'antiga deïtat japonesa Vadjra."
]
}
|
books
|
-Vaja, doncs: tu i ell fileu massa prim. Per naps o per cols jo em passo la vida sense rebre més visites que les dels teus parents… i ja saps per què…
-Ha vingut a trobar-te l'Enric aquest matí?
-Sí, noi, sí. Es creu que tinc una influència decisiva i vol que l'ajudi.
-Que s'ho tregui del cap. Jo no li deixo les cinc mil pessetes encara que me'n respongui amb la vida… No m'he tornat ximple.
-I l'oncle Joan no ha tornat a demanar-te res?
-Calla! No me'n parlis. He hagut de donar-li tres centes pessetes per treure-me'l del davant…
-N'hi ha un feix d'aquesta gent.
Pausa. Al capdavall de cinc minuts En Jordi reprèn el diàleg.
|
[
"Quin problema diu que tenen la primera persona que parla?",
"Està sola?",
"Qui li pregunta si l'ha visitat, l'altre interlocutor?",
"I s'han vist?",
"Per quin motiu hi ha anat?",
"Quants diners demana?",
"I en Jordi pretén auxiliar-lo?",
"De cap manera?",
"Per què?",
"Qui més és possible que hagi pidolejat?",
"En Jordi està enfadat amb ell?",
"Quants diners li ha facilitat?",
"Com és que ha cedit?",
"Què afirma l'altre interlocutor?",
"Quanta estona triguen a restablir la conversa, després de l'asseveració?"
] |
{
"answer_end": [
39,
130,
194,
208,
267,
331,
369,
364,
392,
440,
463,
533,
533,
566,
628
],
"answer_start": [
0,
41,
151,
151,
209,
295,
269,
269,
295,
395,
441,
465,
465,
535,
568
],
"input_text": [
"Que filen massa prim.",
"Sí.",
"L'Enric.",
"Sí.",
"Perquè es creu que té una influència decisiva i vol que l'ajudi.",
"Cinc mil pessetes.",
"No.",
"No.",
"Perquè no s'ha tornat ximple.",
"L'oncle Joan.",
"Sí.",
"Tres centes pessetes.",
"Per treure-se'l del davant.",
"Que hi ha un feix d'aquesta gent.",
"Cinc minuts."
]
}
|
books
|
I el noi, bandejat d'aquesta manera, no tenia més remei que anar- se'n, tot trist de veure que era tan inútil i destorbador.
Un dels goigs més grans de la seva vida l'hagué amb motiu d'una pesquera. Amb hams i llinya i pèls de seda, que va trobar dintre un calaix del seu difunt pare, que era estat pescador, s'havia guarnit una canya, i, després d'algunes provatures quasi infructuoses, un vespre pogué comparèixer a casa seva amb una enfilada de mabres i un llobarret de mitja terça, que resplendí argentadament com un comal de lluna, dins la plàcida foscor de la cuina, així que el noi va entrar-hi mostrant-lo a sa mare.
-Què ès això, Temme?- va fer la bona dona, agradosament sorpresa.
-Jo l'hai ajat. Teniu. és per a vós.
-I tu l'has ajat, Temme?- tornà ella. -Tu has tinguda tanta traça?
-Hai feta una sort- va dir el xicot, abaixant els ulls per honestar l'orgull i la joia que li vessaven a estuf del cor.
-Molt bé, Temme!- exclamà la dona. -Ens vindrà de primera. Vet aquí que avui soparem com uns americanos. No, aquest peix de sa teua primera pesca no el vendré pas, caret meu: en farem festa nosatros dosets. Oidà! veuràs quin guis, aquest vespre! Amb un suquet que jo em sé… veuràs, veuràs… un rajolí d'oli, alguns granets d'all dauradets, una mica de farina… veuràs, veuràs. Quines torrades hi sucarem! Tota sa casa s'embaumarà de sa flaire. Però, Temme, fill meu, i quina traça has tinguda! No me'n sé avenir. Ses mabres, oidà, ja són boniques, i n'has ajades un bon ram. Però un llobarro, Temme! Això ja és pesca d'homo fet. De qualsevol manera valdria dos rals a sa plaça. Quasi ès una consciéncia que ens el mengem nosatros, pobrets. Però ja ho hai dit, Temme: serà per a sa nostra dent.
|
[
"Què va haver de fer el jove?",
"Com estava, d'ànims?",
"Per què?",
"Quin objecte li havia causat una jovialitat formidable?",
"Com la va construir?",
"A què es dedicava el seu progenitor?",
"La canya va funcionar en el primer intent?",
"Però què va poder pescar al cap d'un temps?",
"Quin efecte va causar a casa seva?",
"Com se sentia la mare?",
"Què li va dir en Temme?",
"I la mare què li va preguntar?",
"Quines emocions sentia el fill?",
"I la mare què respon?",
"Quins ingredients hi posarà?",
"Què passarà a la llar?",
"Quina resolució fa, la dona?"
] |
{
"answer_end": [
70,
123,
123,
197,
334,
307,
386,
484,
623,
689,
726,
794,
913,
1120,
1272,
1355,
1705
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
125,
199,
254,
339,
388,
388,
625,
691,
728,
795,
915,
1205,
1318,
1542
],
"input_text": [
"Anar-se'n.",
"Trist.",
"Perquè va veure que era inútil i destorbador.",
"Una pesquera.",
"Havia guarnit una canya amb hams i llinya i pèls de seda, que havia trobat dintre un calaix del seu difunt pare.",
"Era pescador.",
"No.",
"Una enfilada de mabres i un llobarret de mitja terça.",
"Resplendí argentadament com un comal de lluna, dins la plàcida foscor de la cuina, així que el noi va entrar-hi mostrant-lo a sa mare.",
"Agradosament sorpresa.",
"Que ell l'havia ajat i que era per ella.",
"Si ell l'havia ajudat i si havia tinguda tanta traça.",
"Orgull i joia.",
"Que molt bé, que els anirà de primera, que avui soparan com uns americanos perquè aquest peix de sa seua primera pesca no el vendrà pas: en faran festa ells dosets.",
"Un rajolí d'oli, alguns granets d'all dauradets i una mica de farina.",
"S'embaumarà de sa flaire.",
"Que el llobarro valdria dos rals a sa plaça i quasi ès una consciéncia que se'l mengin ells dos, pobrets, però que ja ho ha dit: serà per sa seua dent."
]
}
|
books
|
En Tià es decantava de nou vers l'optimisme. Sabia ja per confidència del secretari, que al Jutjat de Granollers no coneixien ningú amb les entresenyes del pastor. Estava frisós per a sortir de dubtes.
Cridà el pastor i entrà vigorosament en matèria.
-Genís, estic content de vós; però, vatua Judes! si no m'expliqueu pel clar el que us porta a Granollers, us ben juro que a casa no hi fareu gaires dies!…
-Vaig a tallar-me els cabells- respongué el pastor amb un poc d'esporuguiment.
-I ara! Per a tallar-vos els cabells, heu de fer sis o set hores de camí? Que no hi ha barber, a sant Feliu i a sant Quirse i a Castelltersol?
-És clar, que n'hi ha… però no es igual… no és igual…- deia el pastor, somrient amb una vergonya pueril, -A Granollers, quan acaben, em passen pel cap aquell raspall que sembla un corró… Em fa un plaer, una delícia!… M'hi fonc.
En Tià no era un psicòleg massa fi; però els trets d'aquell rostre expressaven una recordança tan indiscutiblement dolça, tan palesament voluptuosa, que els dubtes li fugiren tot d'una. Rondinà encara, amb sornegueria:
-Vaja! Alabat siga Déu!
|
[
"Cap a on s'inclinava en Tià?",
"Quina informació posseïa?",
"Qui li ho havia xerrat?",
"Què anhelava?",
"I doncs, què va fer?",
"Què li va demanar?",
"Quines conseqüències podia tenir si no li deia?",
"Quina resposta li va donar el somerer?",
"Estava espantat?",
"Què li va preguntar, en Tià, per fer-li dir la veritat?",
"Per quin motiu el pastor diu que prefereix anar a Granollers?",
"Quina és la diferència?",
"Com ho va dir, això?",
"Se'l va creure en Tià?",
"Com és?",
"I doncs, quina expressió va utilitzar per a acabar la conversa?"
] |
{
"answer_end": [
43,
162,
162,
200,
249,
403,
403,
456,
483,
627,
731,
854,
854,
1040,
1040,
1098
],
"answer_start": [
0,
45,
45,
164,
202,
251,
252,
406,
406,
485,
628,
628,
628,
856,
856,
1075
],
"input_text": [
"Cap a l'optimisme.",
"Que al Jutjat de Granollers no coneixien ningú amb les entresenyes del pastor.",
"El secretari.",
"Sortir de dubtes.",
"Cridà el pastor.",
"Que li expliqués pel clar el que el porta a Granollers.",
"Que a casa no hi faria gaires dies.",
"Que anava a tallar-se els cabells.",
"Un poc.",
"Que si per a tallar-se els cabells havia de fer sis o set hores de camí i si no hi havia barber, a Sant Feliu i a Sant Quirse i a Castellserol.",
"Perquè no és igual.",
"Que a Granollers, quan acaben, li passen pel cap aquell raspall que sembla un corró i li fa un plaer i una delícia que s'hi fon.",
"Somrient i amb una vergonya pueril.",
"Sí.",
"Perquè els trets d'aquell rostre expressaven una recordança tan indiscutiblement dolça i tan palesament voluptuosa que els dubtes li fugiren tot d'una.",
"Alabat siga Déu!"
]
}
|
vilaweb
|
El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha assegurat que ell i el líder dels socialistes, Pedro Sánchez, han estat en contacte i que estan ‘d'acord' a explorar ‘una via de govern progressista' si la investidura del president en funcions, Mariano Rajoy, fracassa. En declaracions als periodistes al Congrés dels Diputats espanyol, Iglesias ha afirmat que ha parlat per telèfon amb Sánchez i, en aquesta conversa, els dos líders polítics han ‘coincidit' en la necessitat d'explorar un executiu alternatiu al de Rajoy. Tanmateix, ‘primer' cal esperar i veure quins suports aconsegueix el PP perquè el seu candidat es presenti a una sessió d'investidura. ‘Si Mariano Rajoy fracassa, estem d'acord els dos que caldria dialogar i que un govern de progrés és el que necessita Espanya', ha afirmat als passadissos del congrés, precisant també que Sánchez li ha traslladat que el PSOE votarà ‘no' a una investidura del PP. Sánchez fuig d'estudi i el PSOE ho nega El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha manifestat que parla ‘regularment' amb el líder de Podem, Pablo Iglesias, com ho fa ‘amb altres líders polítics', però ha volgut deixar clar que ara ‘és el temps de Mariano Rajoy' i que ha de ser aquest qui prengui la iniciativa i es presenti a la investidura. El PSOE ha assegurat, a través d'un comunicat, que el seu secretari general, Pedro Sánchez, no ha parlat amb el líder de Podem, Pablo Iglesias, per negociar un govern alternatiu si Mariano Rajoy fracassa en la investidura. ‘En cap cas s'ha abordat amb cap altra formació política la negociació per la formació d'un govern alternatiu davant un hipotètic fracàs del senyor Rajoy', ha volgut aclarir en aquesta nota el PSOE. Segons els socialistes, la seva posició davant el procés d'investidura es manté sense canvis i segueix sent contraria a la reelecció de Rajoy. ‘Li correspon a Rajoy, després d'haver guanyat les eleccions i haver acceptat l'encàrrec del Rei, intentar formar govern', ha subratllat el PSOE. ‘Per tant és la seva obligació negociar amb les altres formacions polítiques afins i exigim que fixi ja la data per la investidura', conclou el comunicat.
|
[
"Qui és Pablo Iglesias?",
"I Pedro Sánchez?",
"Què han projectat, conjuntament?",
"Com han parlat?",
"I en quina idea han estat d'acord?",
"Per quin motiu han de deixar passar un temps, però?",
"Quines declaracions ha fet, Iglesias?",
"I Pedro Sánchez?",
"Què ha fet palès, però?",
"I el PSOE com s'ha pronunciat?",
"Què han volgut evidenciar?",
"I quina idea han emfatitzat?",
"I doncs, a quina resolució han arribat?",
"Què sol·liciten?"
] |
{
"answer_end": [
45,
110,
268,
394,
521,
656,
824,
1123,
1269,
1492,
1691,
1980,
2135,
2135
],
"answer_start": [
0,
70,
0,
337,
398,
523,
658,
961,
1124,
1271,
1494,
1836,
1982,
1982
],
"input_text": [
"El secretari general de Podem.",
"El líder dels socialistes.",
"D'explorar una via de govern progressista si la investidura del president en funcions, Mariano Rajoy, fracassa.",
"Per telèfon.",
"En la necessitat d'explorar un executiu alternatiu al de Rajoy.",
"Per veure quins suports aconsegueix el PP perquè el seu candidat es presenti a una sessió d'investidura.",
"Que si Mariano Rajoy fracasa, estan d'acord els dos que caldria dialogar i que un govern de progrés és el que necessita Espanya.",
"Ha manifestat que parla regularment amb el líder de Podem, Pablo Iglesias, com ho fa amb altres líders polítics.",
"Que ara és el temps de Mariano Rajoy i que ha de ser aquest qui prengui la iniciativa i es presenti a la investidura.",
"Ha assegurat, a través d'un comunicat, que el seu secretari general, Pedro Sánchez, no ha parlat amb el líder de Podem, Pablo Iglesias, per negociar un govern alternatiu si Mariano Rajoy fracassa en la investidura.",
"Que en cap cas s'havia abordat amb cap altra formació política la negociació per la formació d'un govern alternatiu davant un hipotètic cas de fracàs del senyor Rajoy.",
"Que li correspon a Rajoy, després d'haver guanyat les eleccions i haver acceptat l'encàrrec del Rei, intentar formar govern.",
"A que és obligació de Rajoy negociar amb les altres formacions polítiques afins.",
"Que es fixi ja la data per la investidura."
]
}
|
books
|
Se sentí una remor propera de fulles i branques rompudes i d'entre els arbres que vorejaven el gorg sortiren dos braços que enlairaven un infant blanc, escotorit i rodanxó que plorava amb vigoria!
-Quel!… Mira!… és un noi!… i té llengua!…
-Ets tu!- va exclamar l'home ple de sorpresa, alegria i esverament i corregué com un boig entre les falgueres i joncs, i tremolós agafà el seu fill i digué: -¡No et moguis que vaig per una carreta! Què has fet?
-Ni jo ho sé! ¡Vaig sortir de casa com borratxa! ¡Volia anar a casa els ermitans i allí tenir el fill, sempre amb la mania que no tindria llengua!… Quin sofrir!… ¡Us vaig veure i vaig amagar-me!… i he tingut el noi! ¡I de sobte em só trobat tota desvetllada!… Quin cap tan clar!… ¡i quina por i quina vergonya llavors!… i no gosava moure'm!… I sort que tu has cridat!…
-Calla!… Calla!… Espera'm! No et moguis, per Déu, no et moguis!… Ja vinc amb la carreta!…
I en Quel marxà colpit per un llamp d'alegria; com un esperitat plorant i rient, sagnós de cara, suant de front, mig esparracat, feia uns crits triomfals:
-Ja tenim un noi!… Ja tenim un noi!…
(Tordera)
|
[
"Quin soroll es va notar?",
"I què va aparèixer?",
"D'on eixien?",
"Com era el nadó?",
"Estava rient?",
"Què clama la persona que els veu?",
"Com estava l'home que anava amb el nadó?",
"Com es va comportar?",
"Què va cridar?",
"Quina pregunta va fer?",
"Està confosa la dona?",
"Amb quina explicació li respon?",
"Quina por tenia?",
"A tot això, què li contesta en Quel?",
"Amb quina actitud va marxar?",
"Què vociferava?"
] |
{
"answer_end": [
56,
144,
150,
171,
195,
238,
305,
386,
436,
449,
817,
817,
595,
907,
1036,
1100
],
"answer_start": [
0,
59,
0,
109,
135,
197,
239,
308,
249,
437,
451,
451,
500,
819,
909,
1038
],
"input_text": [
"Una remor propera de fulles i branques rompudes.",
"Dos braços que enlairaven un infant.",
"D'entre els arbres que vorejaven el gorg.",
"Blanc, escotorit i rodanxó.",
"No.",
"Que és un noi i té llengua.",
"Ple de sorpresa, alegria i esverament.",
"Corregué com un boig entre les falgueres i joncs, i tremolós agafà el seu fill.",
"Que no es mogués que anava per una carreta.",
"Que què havia fet.",
"Sí.",
"Que no ho sap, que va sortir de casa com borratxa i volia anar a casa els ermitans i allí tenir el fill, i de sobte s'ha trobat tota desvetllada i no gosava moure's.",
"Que el fill no tingués llengua.",
"Que calli, s'esperi i que no es mogui, que ja hi va amb la carreta.",
"Coplit per un llamp d'alegria; com un esperitat plorant i rient, sagnós de cara, suant de front i mig esparracat.",
"Que ja tenien un noi."
]
}
|
books
|
Allavors s'ha entaulat una lluita terrible. Els nostres han defensat coratjosament la porta a cops de puny i a culatades, batent-la pels nassos del Cerdà, que cridava -Foc a ells!- Ha sonat un espetec d'escopetades, i alguna bala ha passat xiulant a través de les gruixudes posts de roure; els vidres de les galeries queien amb estrèpit fets a miques, fins que de les finestres i troneres se'ls hi ha contestat, obligant-los a allunyar-se corrents.
Pots imaginar-te nostra consternació, en aquells moments en què el terratrèmol semblava indici de la fi del món. La mamà s'és desmaiada i el papà sembla talment aireferit. Ara ells estan un poc refets, perquè es creuen segurs; però jo, que sé que estem sitiats i tinc consciència de la situació, estic en un trascor de mort. Penso que algú ha pres mal, per més que en Basi ho nega, perquè en aquells moments terribles he sentit gemecs de dolor. ¡Qui ens perdonarà, Déu meu, la sang que es vessa per nostres pecats!
Per les llagues de Cristo t'ho suplico: vina corrents, vina, si és que tes promeses d'amor no són una mentida. Tu, i sols tu, pots posar terme a nostre martiri. No manca qui ha insinuat la sospita de què tes ponderades delicadeses podrien ser la tapadora de sentiments mesquins. Jo m'he indignat davant d'aquesta calúmnia que, amb tot, deus perdonar com eixida de cors aclaparats per tots els dolors i pel desamparo en què vivim.
Ah, Ramon, si jo fos home!… Jo la faria, la foguera al mig de la plaça, per a cremar-hi el ditxós document i amb ell tots els pecats que hem comès; i, un cop donada aquesta satisfacció a la meva consoiència, acoblaria a mon entorn a tots els que secretament repugnen d'aquest estat de coses, que, no ho dubtis, són més dels que semblen, i contra el Cerdà i els que el seguissin, m'hi jugaria la vida. Mes… perdona'm, que semblo ximple parlant de lo que no ve al cas.
|
[
"Què ha començat?",
"Com s'han comportat els del grup de la protagonista?",
"Què exclamava aquest últim?",
"Què passa, tot seguit?",
"Estaven compungits?",
"Per què?",
"Com estaven els seus pares?",
"Per quin motiu millora, aquesta angoixa?",
"Com és que la protagonista segueix afectada?",
"Per quina raó pensa que hi ha ferits?",
"Què li prega, la noia, a en Ramon?",
"Quines conjectures s'han fet?",
"I la noia s'ho ha cregut?",
"Què diu que faria, si fos del sexe contrari?",
"Per quin motiu li demana disculpes?"
] |
{
"answer_end": [
42,
153,
180,
447,
560,
560,
619,
674,
772,
892,
1123,
1241,
1392,
1793,
1859
],
"answer_start": [
0,
44,
122,
181,
449,
449,
562,
621,
676,
774,
964,
1125,
1243,
1394,
1795
],
"input_text": [
"Una lluita terrible.",
"Han defensat coratjosament la porta a cops de puny i a culatades, batent-la pels nassos del Cerdà.",
"Foc a ells.",
"Ha sonat un espetec d'escopetades, i alguna bala ha passat xiulant a través de les gruixudes posts de roure; els vidres de les galeries queien amb estrèpit fets a miques, fins que de les finestres i troneres se'ls hi ha contestat, obligant-los a allunyar-se corrents.",
"Sí.",
"Perquè en aquells moments en què el terratrèmol semblava indici de la fi del món.",
"La mare es desmaià i el pare semblava talment aireferit.",
"Perquè es creuen segurs.",
"Perquè sap que estan sitiats i té consciència de la situació.",
"Perquè en aquells moments terribles va sentir gemecs de dolor.",
"Que hi vagi corrents, si és que ses promeses d'amor no són una mentida, perquè ell, i sols ell, pot posar terme al seu martiri.",
"Que les ponderoses delicadeses d'en Ramon podrien ser la tapadora de sentiments mesquins.",
"No.",
"Una foguera al mig de la plaça, per a cremar-hi el ditxós document i amb ell tots els pecats que han comès; i, un cop donada aquesta satisfacció a la seva consoiència, acoblaria a son entorn a tots els que secretament repugnen d'aquest estat de les coses, que són més dels que semblen, i contra el Cerdà, i els que el seguissin, s'hi jugaria la vida.",
"Perquè sembla ximple parlant de lo que no ve al cas."
]
}
|
bios
|
Assumpció Aguadé (Barcelona, 1943) és una ballarina, coreògrafa i mestra de dansa clàssica catalana.
És la ballarina que ha actuat en més ballets i òperes vinculats al Gran Teatre del Liceu i una de les figures més rellevants de la seva generació i de la història de la dansa clàssica a Catalunya. El 1970 va rebre el Premi a la Vocació Artística que atorga el Liceu, i el 1972, el Premi Nacional de Teatre a la seva interpretació coreogràfica. El 2016 se li atorga el Premi d'Honor Sebastià Gasch d'Arts Parateatrals. Precisament, tant el crític Sebastià Gasch (a la revista Destino) com el «balletòman» Alfons Puig van considerar Aguadé una ballarina excepcional, amb una tècnica sòlida i amb un gran talent per a l'assimilació de personatges. Més enllà del seu talent i la seva tècnica com a ballarina, Aguadé és un dels esglaons fonamentals de la transmissió de la dansa clàssica a Catalunya i del llegat coreogràfic i artístic de Joan Magrinyà.
Va néixer a Barcelona el 1943. Es forma a l'Institut del Teatre de Barcelona amb Joan Magrinyà, amb qui complementa la seva formació a la seva escola privada del carrer Petritxol, on també estudia altres estils de dansa, com l'escola bolera o el flamenc. Amb tretze anys comença la seva trajectòria professional en l'espectacle de revista Chicas. Amb catorze anys balla a les gales de Cuadro de Arte Español de Charo Conteras. Quan es gradua el 1958 rep el Premi Extraordinari de Dansa Antònia Mercé «La Argentina», i entra a formar part del cos de ball del Liceu. El 1966 s'estableix el Ballet del Liceu, amb Magrinyà al capdavant, companyia amb la qual Aguadé ascendeix a primera ballarina el 1969. Amplia els seus estudis de dansa clàssica amb el prestigiós mestre argentí Héctor Zaraspe i amb Edith Fransen Crosta.
La trajectòria d'Aguadé com a ballarina es desenvolupa entre els anys seixanta i setanta. Com a primera ballarina interpreta i estrena papers protagonistes en els ballets coreografiats per Magrinyà, i, a més, també es converteix en la seva ajudant. Entre les seves parelles de ball, destaca el ballarí Alfons Rovira. També va ballar amb Fernando Lizundia i el polonès Janusz Smolinski. Balla coreografies com Temps romàntic, El combat, Pierrot, Els cinc continents, Els tapissos de Goya, Les gavines, El laberint i El sombrero de tres picos.
Quan Joan Magrinyà es jubila el 1974-1975, Aguadé assumeix la direcció del ballet i l'escola privada del mestre —fundada el 1936—, que encara continua en actiu. El 1987, el Ballet del Liceu es dissol i Aguadé es dedica a l'escola privada de Magrinyà i a altres projectes. El 1986 coreografia i fa d'ajudant de direcció en una òpera a Dallas (Estats Units), i també coreografia Carmen a Marsella. Per ampliar informació i actualitzar-se, Aguadé també viatja sovint a França i al Regne Unit. En diverses ocasions ha actuat en programes de televisió a Varsòvia, Itàlia i Àustria. Des que Aguadé es retirà dels escenaris s'ha dedicat a la docència i la direcció de l'escola.
|
[
"Qui és Assumpció Aguadé?",
"Per què destaca en la seva professió?",
"Quins guardons ha rebut?",
"Com van definir a Aguadé, Gasch i Puig?",
"Per quin altre fet és notable, la seva figura?",
"On va instruir-se?",
"Amb qui?",
"I en aquest estudi personal, què va aprendre?",
"Quina edat tenia quan va començar a professionalitzar-se.",
"Què va passar en acabar els estudis?",
"Amb qui més va formar-se?",
"Amb quines personalitats destacables va compartir escenari?",
"I pel que fa a danses?",
"Què va presidir?",
"De quines actuacions rellevants va crear-ne el ball?",
"En deixar la dansa, ha seguit exercint com a docent?"
] |
{
"answer_end": [
99,
296,
517,
744,
948,
1026,
1128,
1203,
1295,
1513,
1767,
2153,
2309,
2470,
2705,
2980
],
"answer_start": [
0,
101,
298,
519,
746,
981,
981,
1027,
1205,
1377,
1651,
2018,
2155,
2311,
2583,
2888
],
"input_text": [
"Una ballarina, coreògrafa i mestra de dansa clàssica catalana.",
"Perquè és la ballarina que ha actuat en més ballets i òperes vinculats al Gran Teatre del Liceu i una de les figures més rellevants de la seva generació i de la història de la dansa clàssica a Catalunya.",
"El 1970 va rebre el Premi a la Vocació Artística que atorga el Liceu; el 1972, el Premi NAcional de Teatre a la seva interpretació coreogràfica i el 2016 el Premi d'Honor Sebastià Gasch d'Arts Parateatrals.",
"Com una ballarina excepcional, amb una tècnica sòlida i amb un gran talent per a l'assimilació de personatges.",
"Per la transmissió de la dansa clàssica a Catalunya i del llegat coreogràfic i artístic de Joan Magrinyà.",
"A l'Institut del Teatre de Barcelona.",
"Amb Joan Magrinyà, amb qui complementa la seva formació a la seva escola privada del carrer Petritxol.",
"Altres estils de dansa com l'escola bolera o el flamenc.",
"Tretze.",
"Va rebre el Premi Extraordinari de Dansa Antònia Mercé i entra a formar part del cos de ball del Liceu.",
"Amb el mestre argentí Héctor Zaraspe i amb Edith Fransen Crosta.",
"Amb Alfons Rovira, Fernando Lizundia i Janusz Smolinski.",
"Va ballar coreografies com Temps romàntic, El combat, Pierrot, Els cinc continents, Els tapissos de Goya, Les gavines, El laberint i El sombrero de tres picos.",
"La direcció del ballet i l'escola privada de Joan Magrinyà.",
"En una òpera a Dallas i a Carmen, a Marsella.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
El Grup Demòcrata s'acosta cada vegada més a l'abstenció en la votació dels pressupostos municipals d'aquest 2018. Algunes de les condicions que el líder del grup municipal, Xavier Trias, havia proposat al govern d'Ada Colau s'han acceptat, com la supressió d'una partida de 455.000 euros per redactar el projecte de connexió de xarxes de tramvies, en referència al projecte d'unificació de la Diagonal. D'altra banda, els demòcrates també han pactat un pla de xoc per a combatre el ‘top manta' a la ciutat que inclou l'elaboració d'un cens real dels venedors ambulants il·legals i un reforç de la Guàrdia Urbana per a combatre aquesta venda. També es reservarà una partida d'1'5 milions d'euros per a retornar a la quota de 290 euros per a les escoles bressol. Tot i l'acceptació de les principals al·legacions, Trias ‘desconfia' de Colau i esperarà al tràmit del ple per emetre el seu vot definitiu, que està ‘entre el ‘no' i l'abstenció'. En la comissió extraordinària d'aquest divendres el Grup Demòcrata farà una reserva de vot. En relació a la partida de les escoles bressol, els diners haurien de servir perquè aquest 2018 s'indemnitzi aquelles famílies que han pagat més dels 290 euros arran de la posada en funcionament d'una tarifació social. D'aquesta manera, sí que es mantenen les bonificacions que permeten una quota 0 per a famílies que justifiquin una situació econòmica excepcional. Pel que fa a l'habitatge, els demòcrates celebren haver acordat un augment de 10 milions d'euros en el parc d'habitatge públic. D'una banda, hi haurà 6,3 milions reservats per la construcció d'habitatge assequible als antics solars de Germanetes, entre Borrell i Viladomat. En l'àmbit cultural també hi haurà una aposta per a la nova biblioteca Muñoz Ramonet, al carrer Muntaner en què s'hi invertirà un milió d'euros que se sumaran als 3 que ja hi destinarà el 2018 la Diputació de Barcelona. Per tot això, el líder del Grup Demòcrata, Xavier Trias es posiciona més a prop de l'abstenció que del no, tot i que es reserva el vot fins al ple de la setmana que ve, ja que l'equip de govern ‘no els genera confiança'. Trias avisa que aquestes negociacions ‘no són un joc' i ‘no poden prometre eliminar partides del Tramvia i participar en una manifestació a favor del projecte' en referència a la mobilització prevista per aquest cap de setmana. En cas en què finalment el Grup Demòcrata es decantés per l'abstenció, Colau necessitaria que com a mínim també ho fessin ERC i el PSC per donar llum verd als comptes. De moment, els dos grups asseguren que mantenen negociacions amb el govern però encara no hi ha cap acord tancat.
|
[
"On s'atansa el Grup Demòcrata?",
"Quina particularitat suggerida per Trias ha sigut benvista per l'administració de Colau?",
"Què més s'ha acordat?",
"El milió d'euros i mig per a què servirà?",
"A qui es donaran?",
"Quines ajudes es conservaran?",
"El líder del grup municipal es refia de la paraula de Colau?",
"Quina altra entesa es va dur a terme?",
"Per a què s'utiitzaran 6,3 milions d'euros?",
"I la resta?",
"Quina conseqüència tenen, tots aquests pactes, per Trias?",
"Què ha advertit?",
"Què pot passar si els demòcrates se'n desentenen?",
"Què han declarat ERC i el PSC?"
] |
{
"answer_end": [
113,
402,
641,
760,
1251,
1398,
839,
1526,
1672,
1892,
2113,
2341,
2509,
2623
],
"answer_start": [
0,
115,
404,
643,
1034,
1253,
762,
1400,
1528,
1674,
1894,
2115,
2343,
2511
],
"input_text": [
"A l'abstenció en la votació dels pressupostos municipals del 2018.",
"La supressió d'una partida de 455.000 euros per redactar el projecte de connexió de xarxes de tramvies, en referència al projecte d'unificació de la diagonal.",
"Un pla de xoc per a combatre el top manta a la ciutat que inclou l'elaboració d'un cens real dels venedors ambulants il·legals i un reforç de la Guàrdia Urbana per a combatre aquesta venda.",
"Per a retornar la quota de 290 euros per a les escoles bressol.",
"A aquelles famílies que han pagat més dels 290 euros arran de la posada en funcionament d'una tarifació social.",
"Les que permeten una quota 0 per a famílies que justifiquin una situació econòmica excepcional.",
"No.",
"Un augment de 10 milions d'euros en el parc d'habitatge públic.",
"Per a la construcció d'un habitatge assequible als antics solars de Germanetes, entre Borrell i Viladomat.",
"S'apostaran per a la nova biblioteca Muñoz Ramonet, al carrer Muntaner.",
"Es posiciona més a prop de l'abstenció que del no, tot i que es reserva el vot fins al ple de la setmana que ve, ja que l'equip de govern no els genera confiança.",
"Que aquestes negociacions no són un joc i no poden prometre eliminar partides del Tramvia i participar en una manifestació a favor del projecte, en referència a la mobilització prevista per aquest cap de setmana.",
"Que Colau necessitaria que com a mínim també ho fessin ERC i el PSC per donar llum verd als comptes.",
"Que mantenen negociacions amb el govern però encara no hi ha cap acord tancat."
]
}
|
bios
|
Bàrbara Andreu Malferit (Palma, 4 d'abril de 1594 - Inca, 24 de juny de 1628) fou una monja de l'ordre de Sant Jeroni, al convent de Sant Bartomeu d'Inca. També coneguda com a Sor Clara perquè en la comunitat que va ingressar ja hi havia una altra religiosa amb el nom de Bàrbara.
Filla d'Antoni Andreu i Catalina Malferit, va ser batejada el dia del seu naixement, per això es deia Bàrbara. La seva mare va morir en el sobrepart. Va créixer en un ambient cristià amb el seu pare i la seva nova esposa. El 1604 van demanar a bisbe per ingressar en com a monja de coro en el convent de les jerònimes de Sant Bartolomé d'Inca, on vivien. No va ingressar com a novícia fins el novembre de 1609 realitzant la professió el 13 de febrer de 1613.
Va patir diverses malalties i contrarietats eclasiàstiques -vicari, confesor i visitador- que la van censurarr per les experiències espirituals d'origen místique que deia que tenia i que havia deixat per escrit a petició del bisbe Baltasar de Borja.
La mort de Sor Clara va ser molt sentida popularment al poble d'Inca.
El setembre de 1702 es va decidir posar les restes en un sepulcre de l'església conventual. El fet de trobar el seu cos incorrupte, va fer incrementar la seva fama de santedat.
|
[
"Qui va ser Bàrbara Andreu Malferit?",
"Quin any va néixer?",
"Com és que és indentificada amb l'apel·latiu de Sor Clara?",
"Qui eren els seus pares?",
"Per quina raó la van anomenar Bàrbara?",
"Com va perdre la vida la seva progenitora?",
"En quin entorn va passar la seva infància?",
"Què va passar el 1604?",
"Però fins quin any no va incorporar-s'hi?",
"Fou una dona sana?",
"Per quin motiu va ser desacreditada?",
"Va ser sonat el seu passament?",
"On es van moure les seves despulles?",
"Què va passar en aquesta gestió?"
] |
{
"answer_end": [
153,
77,
279,
322,
390,
429,
501,
634,
738,
767,
988,
1058,
1150,
1235
],
"answer_start": [
0,
0,
155,
281,
281,
392,
431,
503,
636,
740,
740,
990,
1060,
1152
],
"input_text": [
"Una monja de l'ordre de Sant Jeroni, al convent de Sant Bartolomeu d'Inca.",
"El 1594.",
"Perquè en la comunitat que va ingressar ja hi havia una altra religiosa amb el nom de Bàrbara.",
"Antoni Andreu i Catalina Malferit.",
"Perquè va ser batejada el dia del seu naixement.",
"En el sobrepart.",
"En un ambient cristià amb el seu pare i la seva nova esposa.",
"Van demanar a bisbe per ingressar com a monja de coro en el convent de les jerònimes de Sant Bartolomé d'Inca.",
"Fins el 1609 i realitzant la professió el 1613.",
"No.",
"Per les experiències espirituals d'origen místique que deia que tenia i que havia deixat per escrit a petició del bisbe Baltasar de Borja.",
"Sí.",
"En un sepulcre de l'església conventual.",
"Que van trobar el seu cos incorrupte i això va fer incrementar la seva fama de santedat."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.