source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
mitologia
|
Les troianes (en grec: Τρωάδες) és una tragèdia escrita pel dramaturg grec Eurípides.
Formava part d'una tetralogia que estava formada per les tragèdies Alexandre i Palamedes, i pel drama satíric Sísif.
Fou representada en les Dionísia el 415 aC. Va obtenir el segon lloc, rere una tragèdia de Xenocles d'Atenes el Vell.
D'Alexandre i Palamedes no en queda gaire cosa. Alexandre tractava del fill de Príam i Hècabe, Paris, anomenat també Alexandre. Cassandra, l'endevina que tenia per càstig que ningú mai no cregués els seus pronòstics, profetitzà que Troia seria destruïda si Paris vivia. Per això, Hècabe i Deífob intenten matar-lo. És recollit, però, per un pastor, que el salva.
De Palamedes, hom sap que el seu protagonista fou el mític inventor de l'escriptura. A Troia va ser objecte d'un engany, algú deixà a la seva tenda una nota falsa de Príam, l'enemic dels aqueus a Troia, amb diners. És condemnat per traïció. Palamedes escriu unes línies en un rem, per fer saber al seu pare Naupli el seu destí. El pare es venja dels grecs, incendiant el promontori de Cefarea, perquè creguin que es tracta d'un port i així naufraguin a la costa.
La flota grega està a punt de salpar de Troia, després d'haver-la destruïda, i fan un sorteig amb les troianes presoneres.
Hècabe mostra la desesperació dels vençuts, i va preguntant el destí de cada dona. Andròmaca, la dona d'Hèctor, ha estat assignada al fill d'Aquil·les; Hècabe, a Odisseu; Cassandra, a Agamèmnon; Políxena ha de ser sacrificada a la tomba d'Aquil·les.
Els grecs decideixen matar el fill d'Andròmaca i Hèctor, Astíanax, bo i llançant-lo de les muralles de Troia estant. Menelau aleshores apareix per endur-se Helena.
|
[
"Qui és l'autor de les \"troianes\"?",
"De què estava composta aquest obra?",
"On i quan va ser interpretada?",
"Qui eren els pares de Paris?",
"Per què el volien matar?",
"A qui li van parar una trampa a Troia?",
"Per què el condemnen per perfídia?",
"Què els hi fa creure el seu pare com a represàlia?",
"Després d'allò què fa l'armada grega?",
"Què fa Hècabe?",
"Qui era la muller d'Hèctor?",
"A qui són adjudicades ella, Hècabe i Cassandra?",
"Què li succeeix a Políxena?",
"Quines decisions prenen els grecs?",
"Per què va manifestar-se de cop Meneleu?"
] |
{
"answer_end": [
84,
201,
246,
447,
589,
803,
923,
1145,
1268,
1351,
1380,
1463,
1495,
1585,
1682
],
"answer_start": [
0,
120,
203,
369,
449,
684,
805,
1012,
1147,
1270,
1353,
1353,
1465,
1520,
1637
],
"input_text": [
"Eurípides.",
"Per les tragèdies d'Alexandre i Palamedes, i pel drama satíric Sísif.",
"En les Dionísia el 415 aC.",
"Príam i Hècabe.",
"Perquè si no Troia seria destruïda.",
"A Palamedes.",
"Perquè algú li deixà a la seva tenda una nota falsa de Príam, enemic dels troians.",
"Que hi ha un port.",
"Fan un sorteig amb les troianes presoneres.",
"Va preguntant el destí de cada dona.",
"Andròmaca.",
"A Aquil·les, Hècabe i Agamèmnon.",
"Ha de ser sacrificada.",
"Matar a Astíanax.",
"Per endur-se a Helena."
]
}
|
vilaweb
|
El Govern de la Generalitat ha fet arribar a Nissan una oferta per a intentar evitar que desmantelli la seva planta i abandoni Catalunya. Ho ha explicat la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, en una entrevista publicada al Periódico. Atesa la petició d'ajudes de Nissan, l'executiu assegura que hi ha fet una proposta i que hi treballa perquè no desmantelli la planta a Catalunya. ‘No hauríem de tenir cap problema per a aconseguir un acord', afirma. Tot i no voler donar-ne detalls pel caràcter ‘confidencial', Chacón concreta que es tracta ‘d'una proposta econòmica i de tota mena'. ‘És la proposta suficient perquè Nissan pugui optar a nous projectes industrials amb la candidatura de Barcelona. Nissan no pot dir res sobre la predisposició de la conselleria d'Empresa a donar la talla en ajudes. Som conscients del que representa el sector per a Catalunya', afirma. La consellera considera que ‘evidentment' la seva proposta ha d'anar associada a canvis tecnològics com el de la producció de vehicles elèctrics. ‘Encara que tenim els límits que s'estableixen per a les ajudes d'esta, les candidatures poden arribar del Regne Unit o de qualsevol altre país, però la candidatura de Barcelona estarà al nivell de qualsevol', conclou.
|
[
"Qui ha fet arribar una proposició?",
"A on?",
"Què pretenen amb això?",
"On surt aquesta informació?",
"Per qui és comunicada?",
"Arran de què?",
"Què afirma l'executiu al respecte?",
"A què es deu la manca d'informació?",
"Què defineix la consellera?",
"Creu que n'hi haurà prou amb l'oferiment proposat?",
"I Nissan no es queixarà?",
"Que creu convenient la Chacón?",
"Segons la consellera tenen els requisits necessaris?",
"D'on poden aparèixer altres propostes?",
"Com ho culmina?"
] |
{
"answer_end": [
62,
62,
136,
247,
205,
284,
394,
525,
598,
712,
813,
1029,
1101,
1174,
1248
],
"answer_start": [
0,
28,
63,
138,
138,
249,
286,
466,
527,
601,
714,
885,
1032,
1103,
1176
],
"input_text": [
"El Govern de la Generalitat.",
"A Nissan.",
"Evitar que desmantelli la seva planta i abandoni Catalunya.",
"En una entrevista publicada al Periódico.",
"Per la consellera Àngels Chacón.",
"Per la petició d'ajudes de Nissan.",
"Que hi ha fet una proposta i que treballa perquè no es desmantelli.",
"Al caràcter confidencial.",
"Què és tracta d'una proposta econòmica i de tota mena.",
"Sí.",
"No pot dir res sobre la predisposició de la conselleria d'Empresa.",
"Canvis tecnològics.",
"Sí.",
"Del Regne Unit i de qualsevol altre país.",
"Què la candidatura de Barcelona estarà al nivell de qualsevol."
]
}
|
mitologia
|
Èupolis (en llatí Eupolis, en grec antic Εὔπολις) fou un poeta còmic atenenc, fill de Sosípolis, que va pertànyer a la vella comèdia. És un dels tres que Horaci distingeix a la seva frase: Eupolis, atque Cratinus, Aristophanesque poetae, ... alii quorum prisca comoedia virorum est. ("Èupolis, amb Cratí i Aristòfanes són els escriptors més destacats de la vella comèdia). Aquest judici es confirma pel que es coneix dels escriptors de comèdies àtics.
Va iniciar la seva carrera representant el primer drama a la 87a Olimpíada, el 429/428 aC, dos anys abans que Aristòfanes que tenia quasi la seva mateixa edat. Segons diu Suides llavors tenia 17 anys per tant hauria nascut el 446/445 aC. La història més comuna sobre la seva mort és que Alcibíades el va llançar al mar quan anava cap a Sicília, com a represàlia per una sàtira contra ell que hauria inclòs a la seva obra Βάπται, però aquest fet no el menciona cap historiador, ni Tucídides. Ciceró diu que Eratòstenes menciona obres seves escrites després de l'expedició siciliana. Un fragment que encara existeix esmenta a Aristarc, del que se sap que era στρατηγός (general) l'any 412 aC, és a dir 4 anys després de la seva suposada mort. A Suides es diu que va morir a la guerra de l'Hel·lespont, al final de la guerra del Peloponès, que segurament seria la batalla de Cinossema (411 aC), la Batalla naval de les Arginuses (406 aC) o la d'Egospòtam (405 aC). Hi ha altres versions, Claudi Elià i Joan Tzetzes diuen que va morir i va ser enterrat a l'illa d'Egina i Pausànies afirma haver vist la seva tomba a Sició. De la seva vida no es coneix res excepte que tenia un gos anomenat Augees, i un esclau anomenat Efialtes, segons Claudi Elià.
Èupolis i Aristòfanes van ser rivals tota la vida i es van atacar mútuament en algunes comèdies, encara que també s'imitaven en el temes i en les expressions satíriques.
Suides diu que va escriure disset obres i un autor anònim en dona 14. Se'n conserven més de 17, encara que algun títol és dubtós. Les 15 següents semblen ser autèntiques obres seves:
Αἶγες (Cabres), Ἀστράτευτοι ἢ Ἀνδρογύναι (gent exempta del servei militar o andrògins el 423 o 422 aC), Αὐτόλυκος (Autòlic, el 420 aC), Βάπται (Cassons), Δήμοι (Demos), Διαιτῶν (Àrbitre), Εἵλωτες (Ilotes), Κόλακες (Aduladors el 421 aC, primer premi al festival de Dionís), Μαρικᾶς (Llibertí, el 421 aC), Νουμηνίαι (Festival de la Lluna Nova el 425 aC, un tercer premi, el primer se l'emportà Aristòfanes amb Ἀχαρνεῖς i el segon Cratí amb Χειμαξομένοι al festival de les Lenaia), Πόλεις (Molts), Προσπάλτιοι (Els de Prospalta, un demos d'Àtica), Ταξίαρχοι (Taxiarques, els que manen un batalló), Ὑβριοστοδίκαι (Els que abusen de la justícia), Χρυσουν Προσπάλτιοι (Els daurats de Prospalta) i Χρυσουν γένος (La raça d'or).
|
[
"Qui era Èupolis?",
"I el seu pare?",
"A on surt reflectit el nom d'Èupolis?",
"Qui eren els escriptors més distingits de la comèdia antiga?",
"Quan va començar la seva trajectòria?",
"A on es va il·lustrar?",
"A quina edat?",
"Com se suposa que va morir?",
"Per què es posa en dubte?",
"Quina és l'altra versió?",
"Se sap si tenia animal de companyia?",
"I esclau?",
"Qui era el seu adversari?",
"Quantes obres va relatar Èupolis?",
"I quantes confirmades?"
] |
{
"answer_end": [
77,
96,
282,
371,
542,
527,
690,
814,
942,
1518,
1645,
1676,
1773,
1907,
2049
],
"answer_start": [
0,
79,
135,
286,
453,
453,
613,
691,
887,
1438,
1617,
1649,
1698,
1868,
1998
],
"input_text": [
"Fou un poeta còmic.",
"Sosípolis.",
"A la frase d'Horaci.",
"Èupolis, Cratí i Aristòfanes.",
"El 429/428 aC.",
"A la 87a Olimpíada.",
"Als 17 anys.",
"Alcibíades el va llançar al mar.",
"Perquè aquest fet no el menciona cap historiador.",
"Que va morir i va ser enterrar a l'illa d'Egina.",
"Tenia un gos.",
"També.",
"Aristòfanes.",
"Disset.",
"15."
]
}
|
mitologia
|
Dimitris Michalopoulos (grec: Δημήτρης Γ. Μιχαλόπουλος) (Atenes, 1 de maig de 1952) és un historiador grec. Els seus camps de recerca comprenen la Primera Guerra Mundial, els moviments feixistes, la navegació antiga i la història dels Balcans. Actualment, està adscrit a l'Institut d'Història Marítima Hel·lènica i ensenya Història de la Grècia Moderna a la Universitat del Poble (Atenes). En el seu últim treball, presenta la teoria que l'Odissea d'Homer va tenir lloc a l'Oceà Atlàntic i que l'illa d'Eolo, déu dels vents, era una de les illes Balears.
Nascut a Atenes el 1952, va estudiar a l'Escola Italiana d'Atenes, es va graduar en història i arqueologia a la Facultat de Filosofia de la Universitat d'Atenes (1974) i gràcies a una beca del govern francès, va estudiar també a París on va obtenir el doctorat en història a l'École des Hautes Études en ciències socials. Després d'haver estat l'arxivista de la presidència de Grècia, va ensenyar, primer com a lector i després com a professor adjunt, "la Història dels Balcans" a la universitat de Tessalònica, va ser el director del Museu de la Ciutat d'Atenes i professor d'història naval a l'Escola de Guerra de l'Armada Grega. El maig de 2017 va ser professor convidat a la Universitat de Bucarest. Avui és l'historiador de l'esmentat Institut d'Història Marítima Hel·lènica.
L'any 1984 va ser beneficiari de la Beca Fulbright. L'any 1990 va ser director de la secció d'Estudis Grecs de la Universitat de Valladolid, adscrita al Centre Cultural Europeu de Delfos. Durant els anys 1996-1999, en el marc del programa PROGRESS de la Unió Europea, va col·laborar amb el Museu de la Ciutat de Girona.
Michalopoulos dona suport a la tesi que l'Odissea d'Homer va tenir lloc a l'Oceà Atlàntic. La seva tesi va ser finalment, després de debats molt llargs, acceptada per l'Institut d'Història Marítima Hel·lènica, que és un organisme governamental, és a dir l'Institut de recerca de la Guàrdia Costera Grega. El seu llibre, L'Odyssée d'Homère au-delà des mythes, publicat també en anglès i grec, s'ofereix gratuïtament per l'esmentat Institut, la seu del qual es troba al Pireu.
És notable que el primer anunci oficial d'aquesta nova tesi va tenir lloc a la Universitat Dokuz Eylul d'Izmir, al programa de la càtedra "Jean Monnet" (3 de juny de 2016).
També:
|
[
"Dimitris Michalopoulos qui és?",
"Què engloben les seves teories?",
"On es troba afiliat avui dia?",
"A què es dedica?",
"Què reflecteix en la seva última recerca?",
"De quina formació acadèmica disposa?",
"Què va fer a Grècia?",
"Què es va dedicar a fer després?",
"Quins esdeveniments ocorren el maig del 2017?",
"Quin any va rebre la Beca Fulbright?",
"Quin any va dirigir la secció d'Estudis Grecs a la Universitat de Valladolid?",
"A quin programa de la Unió Europea va col·laborar entre el 1996 i 1999?",
"Quina és la posició de Michalopoulos sobre la ubicació de l'Odissea d'Homer?",
"Quina entitat governamental va aprovar finalment la seva tesi després d'extenses discussions?",
"En quins idiomes va ser publicat el llibre de Michalopoulos sobre l'Odissea d'Homer?"
] |
{
"answer_end": [
107,
243,
313,
380,
554,
876,
939,
1186,
1258,
1387,
1476,
1603,
1746,
1865,
2047
],
"answer_start": [
0,
109,
245,
316,
391,
581,
878,
941,
1188,
1337,
1389,
1525,
1657,
1748,
1962
],
"input_text": [
"És un historiador grec.",
"La Primera Guerra Mundial, els moviments feixistes, la navegació antiga i la història dels Balcans.",
"A l'institut d'Història Marítima Hel·lènica.",
"Ensenya Història de la Grècia Moderna.",
"Que la teoria l'Odissea d'Homer va tenir lloc a l'Oceà Atlàntic i que l'illa d'Eolo, era una de les illes Balears.",
"Es va graduar en història i arqueologia i va obtenir el doctorat en història.",
"Va ser l'arxivista de la presidència.",
"Va ensenyar \"la Història dels Balcans\", va ser director del Museu de la ciutat i professor d'història naval.",
"Va ser professor convidat a la Universitat de Bucarest.",
"L'any 1984.",
"L'any 1990.",
"Al PROGRESS.",
"Què va tenir lloc a l'Oceà Atlàntic.",
"L'institut d'Història Marítima Hel·lènica.",
"En anglès i grec."
]
}
|
bios
|
Anna Maria de Saavedra i de Macià (Vilafranca del Penedès, 13 de gener del 1905-Barcelona, 5 de gener de 2001) fou una escriptora i mestra catalana.
Nasqué en una família aristocràtica. Fou filla del poeta andalús Román de Saavedra i de Almenara, descendent dels comtes de Castellar; i de Maria del Pilar de Macià i Mir, pubilla de la família Macià, pertanyents a la noblesa catalana. Anna Maria residí la major part de la seva vida al palau Macià de Vilafranca, tot i que els darrers anys es traslladà a la casa Santurce de Barcelona.
El 1917 ingressà a l'Institut de Tarragona per cursar estudis de batxillerat com a alumna lliure; el maig de 1925 se li n'expedeix el títol. De setembre de 1919 a juny de 1921 estudià al Pensionnat de Notre-Dame-de-Sion, a Estrasburg, on aprengué llatí. El 1930 es llicencià en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona. Entre el 1932 i el 1939 ensenyà català i llatí a l'Institut Escola de la Generalitat de Catalunya.
Després de publicar poemes esparsos a Penedès, la fermesa poètica li arribà el 4 d'abril de 1924, quan El Dia, de Terrassa, li publicà nou poemes, amb una elogiosa introducció, que després es reproduïren en La Veu de Catalunya. És autora de més poemes publicats en diverses revistes, com La Mainada, L'Amic de les Arts, Bella Terra, La Publicitat, La Revista i Hèlix, aplegats el 2001 en Obra poètica (1919-1929).
Als anys trenta deixà la carrera poètica i es lliurà a l'ensenyament i a la traducció. Entre el 1927 i el 1932 va traduir al català i va prologar per a la Fundació Bernat Metge, amb Adela M. Trepat, les Heroides i les Metamorfosis d'Ovidi. Seguint els criteris de la Fundació Bernat Metge, traslladà en prosa aquestes obres poètiques. Durant la postguerra, publicà articles sobre Roís de Corella i traduí al castellà Historia de la literatura griega (1954), de Quintino Cataudella, una Introducción a Ramón Llull (1960) i, amb Francisco de P. Samaranch, una Antología de Ramón Llull (1961), prologada per Miquel Batllori. Amb Batllori, també edità Autobiografía y Libro del amigo y del amado (1987).
Entre 1946 i 1984 va ser membre de l'Acadèmia del Far de Sant Cristòfol, de la qual va ser secretària i, només alguns anys, tresorera. Com a membre d'aquesta acadèmia, va promoure els actes d'homenatge a Eugeni d'Ors, que van tenir lloc el 1975 (amb motiu dels 20 anys de la seva mort) i el 1981 (amb motiu del centenari del seu naixement) al Museu de Vilafranca.
El maig de 2016 se li va dedicar una jornada d'homenatge al claustre de Sant Francesc, a Vilafranca del Penedès, amb la intervenció de Victòria Alsina Keith, Josep Colomé Ferrer, Joan Cuscó i Clarasó, Pilar Garcia-Sedas, Vinyet Panyella i Balcells, Neus Real i Mercadal, i l'any següent se'n van publicar les ponències.
|
[
"Quina és la data de naixement d'Anna Maria de Saavedra i de Macià?",
"Quina és la seva ocupació professional?",
"A quina classe social formava part la seva família?",
"Quin any va obtenir el títol d'estudis de batxillerat a Tarragona?",
"On va cursar durant el període entre el 1919 i el 1921?",
"Què va estudiar a la Universitat de Barcelona?",
"On va formar català i llatí durant els anys 1932-1939?",
"Quina publicació periodística va difondre nou poemes d'ella l'abril de 1924?",
"Quines publicacions li varen difondre amb major nombre de poemes \nposteriorment recopilats en una obra poètica?",
"Quina activitat va desenvolupar durant la dècada dels trenta?",
"Quins llibres va versionar i introduir per a la Fundació Bernat Metge durant el període de 1927 a 1932?",
"I quines va interpretar i presentar durant la dècada de la postguerra, a més de Roís de Corella?",
"Quina posició va ocupar Anna Maria de Saavedra i de Macià durant el període de 1946 a 1984?",
"Quins actes d'homenatge va organitzar Anna Maria de Saavedra i de Macià a Eugeni d'Ors?",
"Què va succeir el maig del 2016?",
"On va tenir lloc?"
] |
{
"answer_end": [
89,
147,
184,
675,
769,
865,
964,
1111,
1366,
1465,
1618,
2078,
2151,
2442,
2555,
2555
],
"answer_start": [
0,
111,
149,
536,
689,
790,
867,
1042,
1194,
1380,
1467,
1715,
2080,
2248,
2444,
2501
],
"input_text": [
"13 de gener del 1905.",
"Escriptora i mestre.",
"A la aristocràcia.",
"El 1925.",
"Al Pensionnata de Notre-Dame-de-Sion.",
"Filosofia i lletres.",
"A l'institut Escola de la Generalitat de Catalunya.",
"El Dia.",
"La Mainada, L'Amic de les Arts, Bella Terra, La Publicitat, La Revista i Hèlix.",
"Es lliurà a l'ensenyament i a la traducció.",
"Trepat, les Heroides i les Metamorfosis d'Ovidi.",
"Historia de la literatura griega, Quintino Cataudella,Antología de Ramón Llull i Libro del amigo y del amado.",
"Va ser membre de l'Acadèmia del Far.",
"El 1975 amb motiu dels 20 anys de la seva mort i el 1981 amb motiu del centenari del seu naixement.",
"Se li va dedicar una jornada d'homenatge.",
"A Vilafranca del Penedès."
]
}
|
books
|
En el silenci van ressonar terribles com una amenaça divina, els dos cops que donà en Magí a la porta amb el trucador. La Teresa que s'havia acabat la garrafa de vi ajeguda en la cort, va alçar-se corplena d'espant… En la paret va fer-se una ombra gegantina que trontollava, duent la garrafa a l'una mà i el gresol a l'altre…
-Teresa… soc jo, obre… Teresa!- feu la veu d'en Magí en la solitud de la nit.
-En Magí! Déu del cel! en Magí- va exclamar aterrada, recalcant-se a les parets.
-Teresa!- i tornava a ressonar el picador de la porta en la buidor del molí. -Obre!
La Teresa tremolant va apagar el llum que duia i va mirar pel forat del pany. En Magí se havia assegut al banc de pedra. Estava tot canviat; tenia posat de venturós. A la claror de la lluna va anar treient les joguines, i tocà la trompeta per veure si se li havia espatllat…
La molinera sentí que la vergonya l'aclaparava i en veure al seu marit que tornava com abans, rialler, il·luminat d'aquell amor que ella va fer minvar, va clavar-se les ungles a la cara amb tota la força, folla de penediment! I plena de feresa va mirar que la porta fos ben tancada.
-Teresa! Teresa! que dormiu fort!
|
[
"Quin estrany soroll es va sentir quan en Magí va tocar la porta amb el batent?",
"Què acabava de fer la Teresa?",
"Com es va aixecar després?",
"Què va aparèixer a la paret mentre es posava dreta?",
"Què va dir en Magí quan va intentar cridar des de fora?",
"Com es va sentir Teresa en reconèixer la veu?",
"Què va fer Teresa després d'escoltar la veu?",
"Com es va apagar la llum que portava la Teresa?",
"On s'havia acomodat en Magí?",
"Què va emprendre en Magí a la llum lunar després d'asseure's al banc de roca?",
"Quina emoció va experimentar la Molinera quan va veure que tornava a ser ell?",
"Què va fer quan va veure'l tan feliç i enamorat?",
"Com es va sentir llavors?",
"Què va revisar la Teresa després d'aquella escena?",
"Què va dir en Magí quan es va adonar que la seva dona estava dormint profundament?"
] |
{
"answer_end": [
101,
183,
214,
273,
402,
483,
645,
615,
688,
842,
936,
1047,
1068,
1125,
1160
],
"answer_start": [
0,
119,
185,
216,
327,
404,
569,
569,
647,
735,
844,
893,
996,
1070,
1128
],
"input_text": [
"Va ressonar com una amenaça divina.",
"S'havia acabat la garrafa de vi.",
"Corplena d'espant.",
"Una ombra gegantina.",
"Teresa...soc jo, obre..Teresa!",
"Aterrada.",
"Va apagar la llum que duia i va mirar pel forat del pany.",
"La va apagar la Teresa.",
"En un banc de pedra.",
"Va anar treient les joguines i tocant la trompeta.",
"Sentí vergonya.",
"Va clavar-se les ungles a la cara amb tota la força.",
"Folla de penediment.",
"Que la porta fos ben tancada.",
"Teresa! Teresa! que dormiu fort!"
]
}
|
vilaweb
|
La policia metropolitana de Londres ha confirmat que sis persones han mort en un atemptat en la zona del Pont de Londres i el Borough Market. Els tres autors de l'atemptat han estat també morts per la policia. Un tercer incident, esdevingut a Vauxhall, finalment no està considerat com un atemptat sinó com un incident desconnectat dels altres dos. Una furgoneta ha atropellat aquesta nit diversos vianants al Pont de Londres i s'ha dirigit després al Borough Market on els tres homes que portaven la furgoneta l'han deixat i han atacat els vianants amb ganivets. La policia ha disparat contra ells i els ha matat. Els tres homes portaven el que semblaven cinturons d'explosius però finalment s'ha demostrat que eren falsos. Molta gent que estava en pubs i bars ha estat escortada per la policia que ha entrat en alguns d'ells obligant tothom a llençar-se a terra, com es veu en aquest vídeo Poc després d'aquest incident la policia metropolitana ha reconegut també un segon incident al Borough Market, al costat mateix del pont, on diverses persones podrien haver estat apunyalades. El Servei Nacional de Salut ha confirmat que vint persones han estat ateses després de l'atac en diversos hospitals. La primera ministre Theresa May ha tornat a Londres i ha convocat una reunió d'urgència del Comitè COBRA, que normalment és el que s'encarrega del seguiment d'atemptats. L'atemptat ha provocat una forta commoció quan ja queden pocs dies per la celebració de les eleccions generals, que tindran lloc dijous.
|
[
"Quants individus han mort en l'atemptat?",
"Què ha passat amb els culpables segons la policia?",
"Què va succeir a Vauxhall al mateix moment?",
"Quin tipus de vehicle es va utilitzar per abordar els caminants al Pont de Londres?",
"Què van fer els responsables després d'abandonar la furgoneta?",
"Com va respondre la policia davant d'aquests atacants armats?",
"Quina revelació es va fer sobre les corretges que duïen?",
"De quina manera va intervenir la policia en els establiments on hi havia afluència de persones durant l'atac?",
"On va tenir lloc un altre atac moments després?",
"Quina informació va corroborar el Servei Nacional de Salut sobre els civils ferits?",
"Quina és la xifra aproximada de persones assistides?",
"Quines mesures va prendre la primera ministra Theresa May com a resposta a l'atac?",
"Per què?",
"Com ha afectat l'atac la proximitat de les eleccions generals?",
"Quan es duran a terme?"
] |
{
"answer_end": [
140,
208,
347,
425,
562,
613,
723,
863,
1001,
1199,
1199,
1305,
1369,
1481,
1506
],
"answer_start": [
53,
142,
210,
349,
470,
564,
615,
725,
892,
1084,
1129,
1201,
1255,
1371,
1459
],
"input_text": [
"Sis persones.",
"Han estat també morts per la policia.",
"Un tercer incident.",
"Una furgoneta.",
"Han atacat els vianants amb ganivets.",
"La policia ha disparat contra ells i els ha matat.",
"Explosius falsos.",
"Van ser escortats i obligat a llençar-se a terra.",
"Al Borough Market.",
"Que vint persones han estat ateses.",
"Vint.",
"Convocar una reunió d'urgència del Comitè COBRA.",
"Perquè és el que s'encarrega del seguiment d'atemptats.",
"Ha provocat una forta commoció.",
"Dijous."
]
}
|
mitologia
|
Protesilau (en grec antic Πρωτεσίλαος), segons la mitologia grega, fou un heroi grec d'origen tessali, fill d'Íficle i d'Astíoque. Descendeix de Mínias, rei d'Orcomen, i per ell, de Posidó.
El seu germà era Podarces, i havien nascut a Fílace. Algunes tradicions el fan fill d'Àctor i no d'Íficle, del qual seria aleshores cosí.
Es casà amb Laodamia, filla d'Acast, a la qual hagué d'abandonar molt aviat, ja que Protesilau estava inclòs en la llista de pretendents d'Helena i va participar en la guerra de Troia amb un contingent de quaranta naus, segons el "Catàleg de les naus" de la Ilíada. L'oracle havia anunciat que el primer grec que desembarqués a la Tròade moriria aquell mateix dia. Protesilau acceptà el sacrifici i en el primer combat que hi hagué fou mort per Hèctor. Al morir, Podarces va assumir el comandament dels tessalis.
També es deia que Protesilau va tenir un paper important en la primera expedició a Troia, la que va donar lloc al desembarcament de Mísia. Va ser el que va arrencar l'escut a Tèlef, i així Aquil·les el va poder ferir.
|
[
"Qui és Protesilau en el mite grec?",
"Quina és la seva progènie?",
"Quin és el vincle de parentiu amb Podarces?",
"On van néixer?",
"Segons la tradició Protesilau de qui era fill?",
"Amb qui va contraure matrimoni?",
"Quina va ser la raó per la qual va haver de deixar-la?",
"En quina guerra va col·laborar?",
"Amb quina quantitat d'embarcacions?",
"Quin comunicat va fer l'oracle?",
"Qui el va matar?",
"Qui va assumir la responsabilitat de liderar els guerrers de Tessàlia?",
"Què va provocar l'inici de la primera incursió cap a Troia?",
"Què va fer Protesilau amb Tèlef durant la batalla?",
"Gràcies a ell, qui el va poder ferir?"
] |
{
"answer_end": [
101,
188,
215,
241,
281,
348,
473,
511,
546,
692,
779,
839,
978,
1021,
1057
],
"answer_start": [
0,
131,
190,
219,
243,
328,
328,
476,
512,
594,
727,
781,
901,
980,
1023
],
"input_text": [
"Heroi grec d'origen tessali.",
"Descendeix de Mínias.",
"Eren germans.",
"A Fílace.",
"D'Àctor.",
"Amb Laodamia.",
"Perquè Protesilau estaba inclós en la llista de pretendents d'Helena.",
"En la guerra de Troia.",
"Amb quaranta naus.",
"Que el primer grec que desembarqués a la Tròade moriria.",
"Hèctor.",
"Podarces.",
"El desembarcament de Mísia.",
"Arrencar l'escut a Tèlef.",
"Aquil·les."
]
}
|
mitologia
|
Ubasute (en japonés: 姥捨て) és la pràctica mitològica del senicidi, en el que un familiar ancià era transportat a una muntanya o qualsevol altre racó dessolat i s'abandonava allà a morir. Kunio Yanagita va concloure que l'origen del Ubasute es troba en la mitologia budista provinent de l'Índia. Segons l'Enciclopèdia Il·lustrada Kodansha, Ubasute "és origen de llegendes, però mai ha sigut una pràctica comuna".
L'Ubasute ha sigut la base de moltes llegendes, poemes i koans en el folklore japonès. En una al·legoria budista, un fill porta la seva mare a una muntanya. Aquesta, durant el camí, estén els braços i trenca branques dels arbres, marcant el camí de manera que el seu fill sigui capaç de trobar el camí de tornada a casa.
Un poema commemora la història:
Whom was it for the aged mother snapped
One twig after another?
Heedless of herself
She did so
For the sake of her son
Per a qui la vella mare trencava
Una branca rere l'altra?
Despreocupada de si mateixa
Ella ho va fer
Pel bé del seu fill
|
[
"Què és l'Ubasute?",
"Quin és el seu nom japonès?",
"Quin és el seu origen, segons Kunio Yanagita?",
"D'acord amb la referència de l'Enciclopèdia Il·lustrada Kodansha, quina és la definició?",
"Quina influència ha tingut en la cultura del Japó?",
"Què passa en l'al·legoria budista relacionada amb aquesta?",
"Què fa la mare al llarg del recorregut?",
"I després?",
"Quin és el seu objectiu?",
"Què pretén aconseguir?",
"De quina manera es va commemorar aquesta narració en el record?",
"En quina llengua es troba escrit?",
"Segons el poema, la mare era jove?",
"Es troba amoïnada pel que li passarà?",
"Per qui ho va fer?"
] |
{
"answer_end": [
64,
25,
292,
409,
496,
566,
609,
639,
656,
730,
762,
882,
915,
968,
1003
],
"answer_start": [
0,
0,
186,
294,
411,
498,
568,
593,
593,
641,
732,
764,
883,
941,
984
],
"input_text": [
"És la pràctica mitològica del senicidi.",
"姥捨て.",
"La mitologia budista.",
"Origen de llegendes, però mai una pràctica comuna.",
"Ha estat la base de moltes llegendes, poemes i koans.",
"Un fill porta la seva mare a una muntanya.",
"Estén els braços.",
"Trenca branques dels arbres.",
"Marcar el camí.",
"Que el seu fill sigui capaç de trobar el camí de tornada.",
"Amb un poema.",
"En angles.",
"No.",
"No.",
"Pel seu fill."
]
}
|
mitologia
|
Temen (en grec antic: Τήμενος, Témenos), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill d'Aristòmac, un dels heraclides, per ser besnet d'Hil·los, el fill d'Hèracles i Deianira. Una altra tradició el feia net d'Hil·los i fill de Cleodeu, que en la versió anterior era el seu avi.
Juntament amb els seus germans Aristodem i Cresfontes, els va ser concedit conquerir el Peloponès i, un cop assolit, li correspongué el tron de l'Argòlida. Temen va demanar a Ergieu, descendent de Diomedes, i a Lèagre que robessin el Pal·ladi que Diomedes havia portat a Argos, i així va privar a la ciutat de la seva protecció. Més tard, l'estàtua va ser portada a Esparta.
Nomenà corregent el seu gendre Deifontes, casat amb la seua filla Hirneto. Per això, els seus mateixos fills, Falces, Cerines i Agreu, temorosos de perdre l'herència, el van voler assassinar quan es banyava sol al riu. Però no va morir immediatament: va tenir temps de desheretar els seus fills i de donar el reialme a Deifontes.
Un dels seus fills, Arquelau, expulsat d'Argos pels seus germans, va anar a Macedònia. Va ser un avantpassat d'Alexandre el Gran.
Viccionari
|
[
"Qui va ser Temen?",
"Qui era el seu pare?",
"Amb qui va conquistar el Peloponès?",
"Què aconseguí després de conquerir-lo?",
"A qui va sol·licitar que furtes el Pal·ladi de la ciutat d'Argos?",
"Què va aconseguir amb això?",
"A qui va designar com a cogovernant?",
"Amb qui el va casar?",
"Qui va intentar acorar Temen mentre es banyava al torrent?",
"Després d'excloure els seus fills de l'herència, a qui cedeix el regnat?",
"A qui desterren?",
"On va anar a parar?",
"De qui va ser progenitor?",
"D'on el van desterrar?"
] |
{
"answer_end": [
93,
111,
389,
446,
568,
619,
707,
740,
884,
995,
1061,
1082,
1125,
1125
],
"answer_start": [
0,
0,
292,
292,
448,
448,
667,
667,
742,
918,
997,
1063,
1084,
997
],
"input_text": [
"Va ser un heroi grec.",
"Aristòmac.",
"Amb els seus germans Aristodem i Cresfontes.",
"El tron de l'Argòlida.",
"A Ergieu.",
"Privar la ciutat de la seva protecció.",
"Deifontes.",
"Amb la seua filla.",
"Els seus fills.",
"A Deifontes.",
"A Arquelau.",
"A Macedònia.",
"D'Alexandre el Gran.",
"D'Argos."
]
}
|
mitologia
|
Ki va ser la deessa Terra a la mitologia sumèria. Era la consort d'An, el déu del cel. Ki va donar a llum als Anunnaki.
Segons una llegenda, era filla d'An, i no la seva esposa, i de la deessa Nammu. Altres textos expliquen que el cel i la terra estaven unides fins que va emergir una muntanya que els va separar. Al cel hi havia An, i a la terra Ki. D'entre els anunnaki que van néixer d'ells, el més important era Enlil. Enlil va separar el cel i la terra en dos parts. Ki, en companyia d'Enlil, ocupava la terra.
Alguns es qüestionen si Ki era considerat com una divinitat, ja que no hi ha proves d'un culte a aquesta deessa i el nom apareix només en un nombre limitat de textos sobre la creació sumèria. Samuel Noah Kramer identifica Ki amb la deessa mare sumèria Ninhursag i afirma que van ser originalment la mateixa divinitat.
Més tard es va convertir en la deessa babilònica i accàdia Antu, consort del déu An.
Viccionari
|
[
"Qui és Ki en el mite sumeri?",
"Quina relació té amb An?",
"Qui va engendrar els Anunnaki?",
"D'on prové Ki segons un mite?",
"Qui era el més destacat dels Anunnaki?",
"Què va fer Enlil?",
"Què dominaven Ki i Enlil?",
"Hi ha evidències sobre la deïtat de Ki?",
"On surt reflectit el seu nom?",
"De què tracten aquests?",
"Què va fer Samuel Noah Kramer?",
"I què confirma?",
"En què va evolucionar posteriorment?",
"Quina divinitat babilònica i accàdia representa Antu?",
"De qui era muller llavors?"
] |
{
"answer_end": [
48,
85,
118,
198,
422,
471,
515,
628,
707,
707,
778,
833,
898,
898,
918
],
"answer_start": [
0,
0,
87,
120,
352,
424,
473,
517,
631,
631,
709,
781,
835,
709,
900
],
"input_text": [
"La deessa Terra.",
"Era la consort.",
"Ki.",
"Era filla d'An i la deessa Nammu.",
"Era Enlil.",
"Va separar el cel i la terra.",
"Ocupaven la terra.",
"No.",
"En un nombre limitat de textos.",
"De la creació sumèria.",
"Va identifcar Ki amb la deessa mare sumèria Ninhursag.",
"Que van ser originalment la mateixa divinitat.",
"En la deessa babilònica i accàdia Antu.",
"Ninhursag.",
"Del déu An."
]
}
|
bios
|
Montserrat Ferrer i Bech (Palafrugell, 1 de maig de 1951) és una empresària catalana i propietària de la fleca Can Baldiri de Palafrugell. Filla de Josep Ferrer i Lloveras i Maria Bech i Frigola, Montserrat Ferrer va estudiar al col·legi Vedruna de Palafrugell i als 15 anys va decidir començar a treballar al negoci familiar, ocupant-se de la botiga. Montserrat Ferrer es va casar l'any 1976 amb Josep Sagué Xargay de Castell d'Aro que també era flequer. Varen tenir dos fills, Martí i Regina.
El 1988 els pares es varen jubilar i Monserrat Ferrer i el seu germà Baldiri varen agafar el relleu, dirigint l'empresa fins al 2018. En aquests 30 anys van modernitzar l'obrador i també la fórmula per elaborar el pa.
Els seus productes, com els croissants, són un dels atractius comercials identitaris de la vila. Especialitzada en la elaboració artesanal i venda de pa, brioixeria i fruits secs torrats amb forn de llenya.
L'Ajuntament de Palafrugell els atorgà el Diploma al Mèrit Ciutadà en el plenari municipal del 29 de juliol de 2014 com a reconeixement a la seva trajectòria de més de 150 anys. La història de la fleca va començar l'any 1856.
|
[
"Qui és Montserrat Ferrer i Bech?",
"Quan va néixer?",
"A quina edat va entrar al món laboral?",
"Amb qui es va esposar el 1976?",
"Amb quants descendents compten?",
"Quan es van retirar els seus pares?",
"Qui va agafar el reemplaçament de l'empresa?",
"Què van fer aquests a l'empresa?",
"Quina és la peça més famosa de la seva fleca?",
"En què destaca la fleca de Montserrat Ferrer?",
"Quin títol se'ls concedeix?",
"Qui els hi dona?",
"En quina data?",
"Per què se'ls hi atorga aquest premi?",
"Quan té inici aquesta fleca?"
] |
{
"answer_end": [
137,
57,
350,
415,
493,
529,
627,
711,
808,
918,
1010,
986,
1035,
1096,
1144
],
"answer_start": [
0,
0,
263,
352,
456,
495,
532,
648,
713,
810,
948,
920,
920,
1036,
1098
],
"input_text": [
"És una empresària i propietària de la fleca Can Baldiri.",
"L'1 de maig del 1951.",
"Als 15 anys.",
"Amb Josep Sagué Xargay.",
"Amb dos fills.",
"El 1988.",
"Montserrat Ferrer i el seu germà.",
"Modernitzar l'obrador i la fórmula per elaborar el pa.",
"Els croissants.",
"En l'elaboració artesanal, venda de pa, brioixeria i fruits secs torrats amb forn de llenya.",
"El Diploma al Mèrit Ciutadà.",
"L'Ajuntament de Palafrugell.",
"El 29 de juliol de 2014.",
"Com a reconeixement a la seva trajectòria.",
"El 1856."
]
}
|
books
|
-Poc a poc!- li deia rient en Montbrió, que es complavia en fer-lo cantar, admirat de lo radical del canvi que en ell s'havia operat. -Poc a poc! Vejam si jo, l'esbojerrat i revolucionari d'abans, encara li hauré de tirar la corda. Recordi's de què temps enrera jo li proposava formar un triumvirat, del qual vostè formaria la dreta, jo l'esquerra i el senyor oncle ne seria el poder director i moderador. Mes ara, si tots ens decantem cap a l'esquerra, com s'ho farà el senyor Rector per a mantenir dreta la rega?
Mossèn Joan, que s'havia mantingut molt callat, manifestant sols per medi de bondadoses rialletes sa complacència i assentiment, parlà, per fi; però ho féu amb un posat d'aclaparament i d'amargura que impressionà els presents.
-Molt me plau digué,- el canvi radical que denoten les confessions que acaba de fer don Eudald, més que per lo que són en si, perquè signifiquen la resurrecció d'una ànima bona que jeia en el fang de l'apatia, ja que no de l'embrutiment de les modernes concuspicències polítiques: es a dir, l'entrada d'un nou confrare en aquest gremi de la sang nova que sembla que tu vas estenent. És una de les conquestes de més vàlua que hauràs fet, i es cosa de felicitar-te'n de tot cor.
Amb quin goig m'hi associaria jo, a la vostra obra, si les meves forces físiques estiguessin a l'alçada de mos desitjos i conviccions. Mes jo som com un soldat tardà que ha gastat tot son delit buscant la bretxa des d'on fer foc. Permeteu-me, no obstant, dues paraules de consell que crec apropiades al moment. Treballeu de ferm, mes no sigueu ni optimistes ni impacients, per a no exposar-vos a les crueltats del desengany. Feu-vos càrrec de què, llevat de vostres propòsits, tot lo demés està per fer. Cal tenir en compte que l'enemic és poderós i que en quant s'adongui de vostre treball i del fruit que recolliu, abocarà totes ses forces a refermar la porta per on pot escapar-se-li son poder.
|
[
"Quin era l'estat d'ànim d'en Montbrió durant el moment que feia entonar a algú?",
"Com es referia a si mateix amb relació al passat?",
"Què plantejava amb anterioritat?",
"Qui seria l'encarregat de liderar i supervisar el triumvirat segons la seva perspectiva?",
"Quina era l'actitud de Mossèn Joan mentre estava en silenci?",
"Què va fer finalment després de mantenir-se mut?",
"De quina manera?",
"Com van quedar els assistents?",
"Què indiquen les revelacions del senyor Eudald?",
"Què implica la incorporació d'un nou membre en aquesta associació de la sang fresca?",
"Com se sentiria el parlant si la seva resistència física fos congruent als seus anhels?",
"Quines recomanacions ofereix?",
"Què és important considerar per prevenir decepcions?",
"Què és important considerar sobre l'oponent?",
"Què emprendrà l'adversari quan s'adoni de l'esforç i els resultats obtinguts?"
] |
{
"answer_end": [
73,
230,
298,
404,
612,
657,
711,
740,
994,
1177,
1352,
1642,
1642,
1766,
1915
],
"answer_start": [
0,
0,
232,
232,
515,
515,
644,
644,
764,
1033,
1219,
1449,
1530,
1723,
1723
],
"input_text": [
"Estava rient.",
"Com a esbojerrat i revolucionari.",
"Formar un triumvirat.",
"El senyor oncle.",
"Es manifestava amb bondadoses rialletes.",
"Parlà.",
"Amb un posat d'aclaparament i d'amargura.",
"Van quedar impressionats.",
"La resurreció d'una ànima bona que jeia en el fang de l'apatia.",
"És una de les conquestes de més vàlua.",
"Amb goig.",
"Treballeu de ferm, mes no sigueu ni optimistes ni impacients.",
"Cal tenir en compte les crueltats del desengany.",
"Que l'enemic és poderós.",
"Abocarà totes ses forces a refermar la porta per on pot escapar-se-li son poder."
]
}
|
books
|
-Sí i no, Temme. Això de vendre, sempre va llarg. No ixen es compradors en volent-ho, i tots van a sa saga d'aprofitar-se de ses necesitats des proïsme. Jo escamparé veus i… veurem. Però mentrestant, tu i jo podríem fer un tracte.
-Quin?- preguntà el xaval amb emoció.
-Mira: gussi, rems, veles, ruixó, palanqui, palangrons, nanses, garbitànes… anem, tota sa meua andròmina marinera, tu podries emprar-la as teu gust i… tracte net… a mitges de guanys. Què et sembla?
-Mitges!- exclamà en Temme gratant-se el cap. -Us hi heu pensat bé? No ès car, això?
-No et composo, Temme- replicà en Bonosi amb to de gran formalitat; -Posem-nos sa mà as pit. Per a tu es tracte ès una ganga, perquè, per cada peix que ara ages amb ses teues canyes, en pescaràs deu amb es meus ormeigs i bertrols, i, encara que me'n dongus cinc, te'n restaran quatre d'aventatge sobre es teus guanys d'ara. Compta i ho trobaràs. I ès clar que, si escoltes s'ambició, que ès una gola que sempre fameja, te recarà sa part que m'hauràs de donar i et semblarà fora llei que jo, sense posar-hi gens es coll, m'haju de goldir tant com tu des teu trebai; però pensa que es meu goldiment ès s'assegurança del teu. Perquè… sa cosa ès clara: si estic content de sa renda que em façus, com que no sóc boig, cap comprador podrà temptar-me; mentre que, si no n'estic content, m'afanyaré a vendre barca i barcada així que me n'oferexun un preu enraonat, i sa teua ganga serà finida, pus, amén Jesus. ¿Ho veus, com a tu mateix et convé, que t'escanyu una mica?
|
[
"És veritat que els compradors es beneficien de la misèria dels altres?",
"Què se li planteja a Temme?",
"Què implica aquest acord?",
"Com reacciona en Temme a la proposta?",
"Què respon en Bonosi?",
"Com considera aquest el seu oferiment?",
"Què li garanteix amb aquest acord?",
"Quina comparació li fa de l'avantatge?",
"Quin comentari fa en Bonosi sobre l'avarícia?",
"Quina opinió creu que en tindrà en Temme d'això?",
"I respecte a la seva falta de seny?",
"Què succeirà si aquest està satisfet amb els ingressos que rep d'en Temme?",
"Bonosi en aquest aspecte es considera un tarat?",
"I si fos a l'inrevés?",
"I què passaria llavors amb Temme?"
] |
{
"answer_end": [
151,
229,
450,
511,
620,
678,
783,
876,
971,
1117,
1175,
1297,
1265,
1409,
1438
],
"answer_start": [
50,
182,
270,
477,
554,
647,
688,
788,
900,
973,
1015,
1203,
1177,
1299,
1299
],
"input_text": [
"Sí.",
"Fer un tracte.",
"Gussi, rems, veles, ruixó, palanqui, palangrons, nanses, garbitanes... anaren, tota la seua andròmina marinera, ell podria emprar-la as seu gust i... tracte net... a mitges de guanys.",
"Exclama a mitges i es grata el cap.",
"No et composo, Temme.",
"Una ganga.",
"Que per cada peix que ara ages amb ses seues canyes, en pescarà deu amb es seus ormeigs i bertrols.",
"Encara que li doni cinc, li restaran quatre d'aventatge.",
"Que és una gola que sempre fameja.",
"Creu que li semblarà una bogeria.",
"Que el seu goldiment és l'assegurança dels guanys de Temme.",
"Que cap comprador el podrà tentar.",
"No.",
"S'afanyaria a vendre la barca i barcada aixì que li ofereixin un preu enraonat.",
"S'acabaria la seva gran oferta."
]
}
|
mitologia
|
Helicó (en grec Ἑλικών, en llatí Helicon) és el nom antic d'una muntanya (Mont Helicó) o més exactament una serralada muntanyosa de Beòcia, a Grècia, entre el llac Copais i el golf de Corint, una prolongació de la serralada del Parnàs. Va ser famosa perquè a la mitologia grega es considerava que era el refugi preferit de les Muses, a les que els poetes grecs i romans anomenaven Helicònies (Ἑλικωνιάδες). A la serralada s'hi va establir una escola de poetes grecs situada a la ciutat d'Ascra (actual Pyrguáki), al peu de la muntanya, que era la residència del poeta més famós de l'escola, Hesíode.
L'Helicó és un grup de muntanyes de diferents alçades. Pausànies diu que de totes les muntanyes de Grècia, l'Helicó és la més fèrtil i la que produeix el major nombre d'arbres i d'arbusts, cap d'ells verinós, i alguns amb la qualitat de curar les picades de les serps verinoses. Hi ha diferència entre les parts oriental i occidental de la muntanya. La part oriental de la serralada era especialment consagrada a les Muses. Quan es pujava des d'Ascra s'arribava a un bosc sagrat. Abans d'arribar-hi, a l'esquerra del camí hi havia la famosa font d'Aganippe (Ἀγανίππη), que inspirava als que bevien d'ella. Hi havia també una cova sagrada i repartides pel bosc es veien nombroses estàtues que descriu Pausànies. Aquestes estàtues van ser traslladades a Constantinoble per Constantí el Gran, on un incendi les va destruir l'any 404.
Vint estadis per damunt del bosc hi havia la font Hipocrene (Ἱπποκρήνη), que es deia que la va fer brollar el cavall Pegàs colpejant el terra amb la seva peülla, i on les muses es reunien per cantar i ballar, probablement l'actual Makarioitissa. Les dues fonts, Aganippe i Hipocrene, formaven els rierols Olmeios i Permessos de la unió dels quals es formava l'Haliartos que desaiguava al llac Copais.
Una altra part de la serralada, també sagrada i dedicada a les Muses, portava el nom de Mont Leibetrion (Λειβήθριον), que Pausànies diu que es trobava a 40 estadis de Coronea, i correspondria probablement a l'actual Zagará, separada de l'Helicó per una vall elevada, o potser a Gránitza. En aquesta muntanya també hi havia algunes estàtues de les muses i nimfes, i dues fonts anomenades Leibethrias i Petra que tenien forma dels pits d'una dona per on sortia l'aigua. També hi havia una cova dedicada a les nimfes leibetrianes, segons diu Estrabó.
La ciutat d'Ascra organitzava cada cinc anys uns jocs i un concursos dedicats a les Muses (els Musea) que se celebraven al bosquet sagrat, prop de la font Aganippe. Segons Èsquines d'Atenes el festival era organitzat per l'escola de poesia que existia al peu de l'Helicó.
El pic més alt de la serralada és l'actual Paleovúni (1.524 m).
Viccionari
|
[
"Com es coneixia anteriorment la muntanya?",
"Què es creia que era Helicó dins del mite grec?",
"Quin poeta grec habitava a Ascra?",
"D'acord amb Pausànies, què genera l'Helicó en abundància?",
"Quina distinció hi ha entre les parts de l'est i de l'oest de la serralada?",
"Quina font es localitzava al costat esquerre del sender que portava al bosc sagrat?",
"On es van reubicar les estàtues de les Muses?",
"Quina font es deia que va sorgir per obra del cavall Pegàs?",
"Quins torrents es generaven a partir de la fusió d'Aganippe i Hipocrene?",
"Quina altra secció de la serralada es destinava en honor a les Muses?",
"Quin nom grec correspon a Mont Leibetrion?",
"Quina vila promovia competicions en honor a les Muses?",
"Amb quina regularitat es festejaven?",
"Quina cimera s'alça com el màxim punt de l'Helicó?",
"Quina és l'alçada?"
] |
{
"answer_end": [
148,
332,
598,
787,
1022,
1204,
1366,
1553,
1830,
1948,
1948,
2469,
2469,
2704,
2714
],
"answer_start": [
0,
236,
474,
655,
879,
1024,
1206,
1444,
1677,
1832,
1902,
2380,
2380,
2652,
2652
],
"input_text": [
"Helicó.",
"El refugi preferit de les Muses.",
"Hesíode.",
"Arbres i arbusts.",
"La part oriental de la serralada és especialment consagrada a les Muses.",
"La famosa font d'Aganippe.",
"A Constantinoble.",
"La font Hipocrene.",
"Els rierols Olmeios i Permessos.",
"El Mont Leibetrion.",
"Λειβήθριον.",
"La ciutat d'Ascra.",
"Cada cinc anys.",
"El Paleovúni.",
"1525 m."
]
}
|
mitologia
|
Krampus és una criatura del folklore de països alpins. Segons la llegenda, aquesta criatura (demoníaca en aparença) castiga als nens dolents durant la temporada de Nadal, en contrast amb Sant Nicolás, qui premia als nens bons amb regals. Es diu que Krampus captura als nens particularment entremaliats en el seu sac i els hi porta amb ell.
Segons la llegenda, aquest dimoni apareix la nit del 5 i 6 de desembre, recorrent els carrers durant 2 setmanes en el que es coneix com a Krampusnacht (una tradició precristiana) ja sigui sol o al costat de Sant Nicolau, tot fent sonar campanes i cadenes rovellades per espantar amb la seva presència.
La seva aparença és representada per una criatura semblant a l'íncube. El seu rostre diabòlic està adornat amb banyes en el front, una llarga llengua vermella i una cabellera negra. Té el cos cobert per un espès pelatge fosc, i les seves potes són similars a les d'un faune. En moltes imatges és il·lustrat amb una cistella a l'esquena, on col·loca als nens dolents per portar-los a l'infern i menjar-se'ls.
Durant l'etapa posterior de la Guerra Civil Austríaca, la tradició del Krampus va ser un objectiu perseguit.
Tradicionalment a Àustria, els homes joves es vesteixen com el Krampus la nit del 5 de desembre (Krampusnacht) i durant les dues primeres setmanes passegen pels carrers espantant als nens amb cadenes oxidades i campanes com el cap al Krampus mateix.
En la sèrie Scooby-Doo! Misteris, S. A. es representa al Krampus com un dimoni que converteix en ancians als nens que es comporten malament. També en la sèrie de televisió Grimm, el Krampus va ser representat en el capítol "Twelve Days of Krampus" (T3-C08) com un wesen que segrestava nens que es comportessin malament en Nadal, penjant-los en un arbre per devorar-los en la nit del 21 de desembre, aquest wesen entra en el seu "woge" (transformació d'humà a monstre) cada mes de desembre, des del primer fins al 21 del mes, dia del solstici d'hivern, quan tornaria a la seva forma humana sense recordar tot el que havia fet. A més en la sèrie Supernatural, en el capítol "A Very Supernatural Christmas" de la tercera temporada, van mostrar a 2 krampus que raptaven als adults en vespres de Nadal, feien un ritual i els hi menjaven per tenir bon clima. En la sèrie American Dad! hi ha un episodi dedicat al Krampus, en el qual s'explica perquè el dimoni ja no actua en l'actualitat, havent estat aquest capturat pel pare de Stan Smith i després alliberat per est per intentar educar al seu fill en Nadal.
L'11 de desembre de 2015 Michael Dougherty va estrenar la seva pel·lícula Krampus.
Criatures inspirades en la llegenda de Krampus apareixen en els jocs The Binding of Isaac, Terraria i Don't Starve.
Krampus
Krampus en Morzger Pass (Salzburg, Àustria)
|
[
"Què és Krampus?",
"Què realitza aquest durant l'època nadalenca?",
"I què fa amb ells?",
"Quan es manifesta Krampus d'acord amb la creença popular?",
"Com és denominada l'aparició de Krampusnacht?",
"Com es manifesta l'aspecte de Krampus?",
"Què mostra al seu semblat?",
"I com són les seves extremitats inferiors?",
"En quin territori es du a terme la tradició dels homes joves vestits com ell?",
"Amb què causen temor als nens els homes disfressats així?",
"En quina producció televisiva se'l presenta com un ésser demoníac?",
"Què succeeix en l'episodi \"Twelve Days of Krampus\" de la sèrie Grimm?",
"Quan va ser llançada la pel·lícula \"Krampus\" dirigida per Michael Dougherty?",
"En quins jocs es visualitzen criatures inspirades en aquest personatge?"
] |
{
"answer_end": [
53,
169,
338,
410,
518,
711,
822,
915,
1229,
1407,
1487,
1806,
2595,
2711
],
"answer_start": [
0,
55,
238,
340,
340,
642,
713,
868,
1159,
1159,
1409,
1588,
2514,
2597
],
"input_text": [
"És una criatura del folklore de països alpins.",
"Castiga als nens dolents.",
"Els captura en el seu sac i els hi porta amb ell.",
"Apareix la nit del 5 i 6 de desembre.",
"Com a tradició precristiana.",
"Com una criatura semblant a l'incumbe.",
"Unes banyes en el front, una llarga llengua vermella i una cabellera negra.",
"Similars a les d'un faune.",
"A Àustria.",
"Amb cadenes oxidades i campanes.",
"En la sèrie Scooby-Doo! Misteris, S.A.",
"El Krampus segresta nens que es comportessin malament en Nadal i els penjava en un arbre per devorar-los.",
"L'11 de desembre de 2015.",
"En The Binding of Isaac, Terraria i Don't Starve."
]
}
|
bios
|
Maria Dolors Calvet i Prats (Vilafranca del Penedès, 19 d'abril del 1907 - Madrid, 6 d'agost del 1988) va ser una concertista de piano, compositora, poetessa i pedagoga vilafranquina.
El 1911, amb tan sols quatre anys, va començar els estudis de música de la mà de la seva mare, que dirigia una acadèmia de música; molt aviat va començar a participar en els concerts públics que s'hi feien, i posteriorment en fou directora.
El 1922 anà a perfeccionar els estudis musicals a l'Acadèmia Ardèvol que dirigia Ferran Ardèvol a Barcelona. El 1924 començà l'activitat com a concertista a Barcelona, on feu nombrosos concerts, sola o amb altres instrumentistes. Resident a Vilafranca, s'implicà de ple en l'ensenyament musical a la secció Cultura de la dona de la Societat la Principal de Vilafranca del Penedès. Fou autora de sardanes, peces per piano, canços infantils -que emprava en la pedagogia- i lieder.
Abandonà la música al cap d'uns anys per ajudar el seu marit en les activitats comercials que aquest duia a terme, primer a Barcelona i posteriorment a Madrid. Morí a aquesta darerra ciutat el 6 d'agost de 1988.
L'Escola Municipal de Música de Vilafranca del Penedès rebé el nom de Maria Dolors Calvet.
Des de l'any 2007, Vinseum Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, els descendents de Dolors Calvet (a partir de la seva filla Imma Herrera Calvet) i l'Ajuntament de Vilafranca, convoquen, cada dos anys, el "Concurs de Composició per a Piano Maria Dolors Calvet i Prats", que premia obres d'una durada entre 10 i 15 minuts que es puguin utilitzar en la pedagogia de l'instrument del piano. En la primera edició (2008), el premi va ser per a l'obra Escenes, d'Octavi Rumbau i Masgrau; la guanyadora de la segona edició (2010) va ser Marian Márquez Ruiz de Gopegui, amb l'obra Deu variacions per a piano; en la tercera edició, de l'any 2012, va guanyar Moisès Bertran amb l'obra Sis preludis per a piano; en l'edició de l'any 2014 va guanyar Gerard López, amb l'obra Suite per a piano VII, i en la del 2016 Ernesto Mateo, amb Pequeños preludios. El jurat és presidit pel compositor Josep Soler Sardà i hi han participat els compositors Francesc Taverna-Bech i Alejandro Civilotti i els pianistes Diego Fernández Magdaleno i Montserrat Ríos.
Part dels fons documentals de Dolors Calvet (i de la seva família), i algunes de les seves partitures es conserven a l'Arxiu Musical del VINSEUM, i els premis guanyadors dels concursos Dolors Calvet són editats per Dínsic.
El seu germà, Ferran Calvet i Prats (1903-1988), va ser un bioquímic d'anomenada i catedràtic de la Universitat de Barcelona.
|
[
"Qui fou Maria Dolors Calvet i Prats?",
"En quin moment va iniciar la seva formació musical?",
"Què feia la seva mare?",
"En quina institució va polir les seves habilitats?",
"Quan va iniciar la seva carrera com a intèrpret de concerts?",
"Com va participar a la vida de Vilafranca?",
"Quines obres musicals va crear?",
"Quina va ser la raó per la qual va deixar l'art musical?",
"Quina va ser la seva data de defunció?",
"Com es denomina l'institució musical de Vilafranca en honor seu?",
"Què és el \"Concurs de Composició per a Piano Maria Dolors Calvet i Prats\"?",
"Quina persona ocupa la presidència del jurat d'aquesta competició?",
"On es guarden els documents musicals de Maria Dolors Calvet?",
"Qui era el seu consanguini?",
"A què es va dedicar?"
] |
{
"answer_end": [
182,
277,
313,
532,
591,
804,
902,
1017,
1114,
1205,
1598,
2107,
2393,
2507,
2596
],
"answer_start": [
0,
184,
219,
425,
534,
655,
806,
904,
1064,
1116,
1360,
2054,
2249,
2472,
2521
],
"input_text": [
"Una concertista de piano, compositora, poetessa i pedagoga vilafranquina.",
"El 1911, amb tan sols quatre anys.",
"Dirigia una acadèmia de música.",
"A l'Acadèmia Ardèvol de Barcelona.",
"El 1924.",
"S'implicà de ple en l'ensenyament musical a la secció Cultura de la dona de la Societat la Principal de Vilafranca del Penedès.",
"Sardanes, peces per piano, cançons infantils i lieder.",
"Per ajudar al seu marit en les activitats comercial que aquest duia a terme.",
"El 6 d'agost de 1988.",
"Maria Dolors Calvet.",
"És un concurs que premia obres d'una durada entre 10 i 15 minuts que es puguin utilitzar en la pedagogia de l'instrument del piano.",
"Josep Soler Sardà.",
"A l'Arxiu Musical del VINSEUM.",
"Ferran Calvet i Prats.",
"Va ser bioquímic i catedràtic de la Universitat de Barcelona."
]
}
|
vilaweb
|
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha decidit de retirar-se dels acords nuclears amb l'Iran que va signar el seu predecessor, Barack Obama, el 2015. Ho ha anunciat en una compareixença de premsa, en què ha titllat el pacte de ‘desastre' i ha afirmat que els Estats Units aplicaran ‘el nivell més gran' de sancions econòmiques contra l'Iran. ‘Si es permet que aquest acord continuï vigent, aviat hi haurà una cursa armamentista al Llevant', ha dit. ‘Aviat tothom voldrà tenir les seves armes per al moment en què l'Iran tingui les seves', ha afegit. Trump sempre s'ha mostrat crític amb els acords nuclears amb l'Iran. Durant la campanya electoral, va ser un dels seus cavalls de batalla en política exterior. Aquests acords limitaven la capacitat de l'Iran de desenvolupar armes nuclears i l'obligaven a reduir les seves instal·lacions, a canvi d'aixecar les sancions econòmiques i d'alliberar les inversions congelades. El president nord-americà ha fet cas omís de la cancellera alemanya, Angela Merkel, i del president francès, Emmanuel Macron, que li havien demanat que no prengués aquesta decisió. Per una altra banda, la Unió Europea ha refermat el seu compromís de mantenir-se dins dels acords nuclears amb l'Iran. Reaccions al Llevant El president iranià, Hassan Rouhani, ha respost a Trump que la retirada unilateral dels Estats Units dels acords nuclears és il·legal i que els EUA incompleixen reiteradament els acords internacionals. També ha enviat un missatge de tranquil·litat a la població: segons ell, l'anunci de futures sancions econòmiques no afectarà l'estabilitat econòmica del país. En canvi, el primer ministre d'Israel, Binyamín Netanyahu, ha celebrat la decisió dels Estats Units. Israel i l'Iran són enemics declarats. Netanyahu va enfrontar-se a Obama pels acords amb l'Iran i des del 2015 ha pressionat perquè els nord-americans revoquessin el pacte.
|
[
"Qui ocupa la posició màxima del govern dels Estats Units d'Amèrica?",
"Quina determinació ha pres respecte als tractats nuclears amb l'Iran?",
"Qui els va validar el 2015?",
"Com ha qualificat Donald Trump aquest acord?",
"Quina mesura prendran els Estats Units enfront d'Iran?",
"Què confirma Trump que succeirà aviat?",
"Quina restricció imposaven els tractats nuclears amb l'Iran?",
"Quina petició havien formulat Angela Merkel i Emmanuel Macron a Donald Trump?",
"Quina és la postura adquirida per part de la Unió Europea amb relació als acords nuclears?",
"Quina ha estat la resposta de Hassan Rouhani davant de la sortida dels Estats Units dels tractats nuclears?",
"I Binyamín Netanyahu?",
"Què ha manifestat Rouhani amb relació a les futures mesures punitives de caràcter econòmic?",
"Quina visió té Netanyahu sobre Israel i l'Iran?",
"A qui es va enfrontar?",
"Què ha estat fent des del 2015?"
] |
{
"answer_end": [
44,
102,
158,
247,
350,
457,
846,
1111,
1230,
1453,
1714,
1613,
1753,
1811,
1887
],
"answer_start": [
0,
32,
76,
160,
250,
353,
720,
977,
1134,
1274,
1654,
1516,
1654,
1755,
1755
],
"input_text": [
"Donald Trump.",
"Ha decidit retirar-se.",
"Barack Obama.",
"Com a desastre.",
"Aplicaran el nivell més gran de sancions econòmiques.",
"Que hi haurà una cursa armamentista al Llevant.",
"La capacitat de desenvolupar armes nuclears i obligaven a reduir les seves instal·lacions.",
"Que no prengués aquesta decisió.",
"Ha refermat el seu compromís de mantenir-se dins dels acords.",
"Que la retirada és il·legal i que els EUA sempre incompleixen els acords internacionals.",
"L'ha celebrada.",
"Que no afectaran l'estabilitat econòmica del país.",
"Que són enemics declarats.",
"A Barack Obama.",
"Ha estat pressionant perquè els nord-americans revoquessin el pacte."
]
}
|
vilaweb
|
La Crida és partidària d'una ‘mobilització permanent' encapçalada pels ciutadans i descarta la convocatòria d'eleccions com a resposta a una possible sentència condemnatòria per l'1-O. Això és el que ha traslladat el secretari general de la Crida, Antoni Morral, al president de la Generalitat, Quim Torra, durant la reunió d'una hora que ha tingut lloc al Palau de la Generalitat. En la ronda de contactes de Torra amb partits i entitats per a teixir una estratègia conjunta, Morral ha dit: ‘Tenim pressa per a donar compliment al mandat de l'1-O, però volem fer les coses bé. Aconseguir l'objectiu i fer les coses bé només és viable si hi ha unitat', ha apuntat. A banda la resposta ciutadana, també ha reclamat als partits independentistes una ‘resposta política unitària' davant una possible sentència condemnatòria. ‘És totalment una qüestió a part, no té una relació causa-efecte amb la resposta a les sentències', ha remarcat Morral sobre la possibilitat d'una convocatòria electoral com a resposta a la decisió del Tribunal Suprem en cas que sigui condemnatòria. La Crida no vol substituir el PDECat Morral ha evitat d'interferir-se en el debat sobre la reordenació de l'espai de JxCat i el PDECat, del qual ha dit que vol mantenir-se ‘al marge', sense voler fer així ‘ingerències.' Ha defensat aquest dijous que la seva organització no vol substituir el PDECat, i ha argumentat que no s'han plantejat ocupar ‘cap espai' polític en concret perquè són l'espai de la unitat independentista. ‘Som una associació amb vocació de fer política per a fer efectiu el mandat del 1-O, però no volem fer ingerències, no és la nostra voluntat entrar en les dinàmiques partidistes', ha manifestat Morral. La Crida de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez prossegueix amb el seu desplegament i, després d'haver activat el juliol passat les sectorials, farà el mateix el pròxim 17 de setembre amb els corrents ideològics interns: socialdemòcrates, liberals i esquerres.
|
[
"Qui defensa la mobilització constant liderada pels ciutadans?",
"Qui és Antoni Morral?",
"I Quim Torra?",
"Amb qui ha mantingut una trobada al Palau de la Generalitat?",
"Què busca la Crida com a objectiu?",
"Quina demanda política exigeix als partits independentistes?",
"Què sosté Morral sobre la vinculació entre una convocatòria de votacions i les resolucions judicials?",
"Què eludeix la Crida en la discussió referent a JxCat i el PDECat?",
"Què ha sostingut la Crida aquest dijous?",
"A què aspiren?",
"Quina diu Morral que no és la seva intenció?",
"Quan va posar en marxa la Crida les comissions sectorials?",
"Quan implementarà els corrents ideològics interns?",
"Quins són?"
] |
{
"answer_end": [
80,
261,
305,
380,
576,
775,
1069,
1290,
1447,
1580,
1674,
1839,
1916,
1956
],
"answer_start": [
0,
185,
263,
185,
477,
696,
821,
1071,
1291,
1498,
1582,
1699,
1841,
1885
],
"input_text": [
"La Crida.",
"És el secretari general de la Crida.",
"El president de la Generalitat.",
"Amb Antoni Morral.",
"Complir el mandat de l'1-O fent les coses bé.",
"Una resposta política unitària.",
"Que no té una relació causa-efecte.",
"Interferir en el debat sobre la reordenació de l'espai entre ells.",
"Que no vol substituir el PDECat i que no s'han plantejat ocupar cap espai polític.",
"A fer efectiu el mandat de l'1-O.",
"No volen entrar en les dinàmiques partidistes.",
"El juliol passat.",
"Al setembre.",
"Socialdemòcrates, liberals i esquerres."
]
}
|
vilaweb
|
La Guàrdia Civil ha fet avui l'acte de la patrona, la Mare de Déu del Pilar, a la caserna de Sant Andreu de la Barca. En el transcurs de l'acte, amb la presència del fiscal del Suprem Javier Zaragoza, i de la cúpula dels Mossos, el cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, Pedro Garrido, i el director general del cos, Félix Azón, han fet un discurs amenaçador i insultant contra l'independentisme, pocs dies abans de fer-se pública la sentència contra el procés. Garrido s'ha referit a la revolució dels somriures, és a dir, al lema de pacifisme de l'independentisme, dient que és una màscara que dissimula l'odi: ‘Ens enfronta tots a la realitat que els pretesos somriures revolucionaris es converteixen amb més facilitat que no es pugui pensar o desitjar, en només el rictus que dissimula l'odi i la mesquinesa capaç de generar destrucció, dolor i sofriment, sota la justificació de la defensa d'una causa que la llei no preveu.' I sobre les darreres detencions d'independentistes, del 23 de setembre, ha dit: ‘Independentisme i terrorisme no és igual. Però els que vulguin seguir el camí de la independència per la via del terror han de saber que els combatrem sense treva ni pena perquè tots acabin el recorregut a disposició de la justícia.' Azón ha celebrat la detenció dels nou independentistes: ‘Pot voler dir haver evitat mals majors que ja afortunadament no arribaran a produir-se mai.' Respecte de l'1-O i la violència brutal contra els votants, Garrido ha dit: ‘Ens mantenim ferms amb el nostre compromís amb Espanya per a treballar per la llibertat i la seguretat de tots els ciutadans. Ho vam demostrar fa dos anys, ho hem fet novament fa poc i cada vegada que calgui ho tornarem a fer. No hi ha llibertat ni seguretat fora del marc de la llei.' Ha afegit que aquesta tasca la fan conjuntament amb la policia espanyola, els Mossos i les policies locals. Per acabar, Azón s'ha referit a l'acord aprovat al Parlament de Catalunya perquè la Guàrdia Civil abandoni el Principat. ‘He de dir i vull dir que es prendran totes les mesures necessàries perquè aquest acord no tingui cap transcendència. Estiguem tranquils, continuarem treballant a Catalunya per a tots els catalans. Simplement procurarem de posar a disposició de la justícia qui no compleixi la llei.'
|
[
"Qui ha realitzat la celebració de la guardiana a la base militar de Sant Andreu de la Barca?",
"Quin és el nom de la patrona celebrada en l'acte?",
"Qui ha pronunciat un parlament durant la cerimònia?",
"Qui és el representant legal de l'Alt Tribunal que ha assistit a l'esdeveniment?",
"Quin qualificatiu defineix l'oratòria de la Benemèrita?",
"A qui ha mencionat Pedro Garrido durant la seva elocució?",
"I que n'opina?",
"Sobre quins arrestos de separatistes ha fet referència?",
"Quina actitud adopta en relació amb el terrorisme secessionista?",
"Què ha festejat Félix Azón?",
"Quina afirmació ha fet Garrido sobre el referèndum de l'1 d'octubre i l'ús de violència extrema?",
"Amb quins cossos policials col·laboren conjuntament?",
"Per què s'ha dirigit Azón al Parlament de Catalunya?",
"Quina és la col·laboració que porten a terme de forma conjunta a Catalunya?",
"Què intentaran fer?"
] |
{
"answer_end": [
116,
75,
345,
199,
393,
563,
609,
1007,
1241,
1298,
1595,
1863,
1984,
2182,
2267
],
"answer_start": [
0,
0,
145,
145,
327,
460,
460,
931,
1052,
1244,
1394,
1757,
1877,
2104,
2184
],
"input_text": [
"La Guàrdia Civil.",
"La Mare de Déu del Pilar.",
"El fiscal del Suprem Javier Zaragoza, i de la cúpula dels Mossos, el cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, Pedro Garrido, i el director general del cos, Félix Azón.",
"Javier Zaragoza.",
"Amenaçador i insultant.",
"S'ha referit a la revolució dels somriures, és a dir, al lema de pacifisme de l'independentisme.",
"Que és una màscara que dissimula l'odi.",
"Sobre els del 23 de setembre.",
"Combatran sense treva ni pena perquè tots acabin el recorregut a disposició de la justícia.",
"La detenció dels nou independentistes.",
"Diu que es mantenen ferms amb el seu compromís amb Espanya per a treballar per la llibertat i la seguretat de tots els ciutadans.",
"Amb la policia espanyola, els Mossos i les policies locals.",
"Perquè la Guàrdia Civil abandoni el principat.",
"Treballar a Catalunya per a tots els catalans.",
"Posar a disposició de la justícia qui no compleixi la llei."
]
}
|
mitologia
|
El Pardalot és una criatura aterridora que vivia a l'interior de les xemeneies de rajola de les fabriques que s'ubicaven a la zona de la Ribera Baixa.
Francesc Gisbert ens conta que el monstre gaudia del calor del foc i utilitzava el fum que eixia per les xemeneies per camuflar-se quan entrava o eixia del seu cau. Aquest amor al foc fa que se'l emparenta amb criatures infernals.
Conta la llegenda negra que aquest Pardalot s'alimentava, i alimentava als seus pollets, del xiquets que raptava per anar a soles massa temps i per zones deshabitades. És per aquesta raó que els pares utilitzaven aquest monstre per espantar les criatures que romancejaven desprevingudes massa temps pel carrer.
Una altra llegenda està relacionada amb un Pardalot. Segons conta la tradició, que Vicent Blasco Ibáñez ja va recollir de boca dels comerciants en la seva novel·la 'Arròs i Tartana', hi hagué una època en què els agricultors aragonesos arribaven a la ciutat a la recerca d'un treball com criats per als seus fills més petits. Però sempre no en tenien sort, així, quan no havien aconseguit col·locar al xiquet en alguna casa o en algun treball con aprenent, el duien a veure el gran penell de l'església de Sant Joan del Mercat, que presentava un gran pardal conegut con “el Pardalot”. El xiquet, innocent, es quedava contemplant el gran pardal que girava amb el vent. Mentre, el pare aprofitava per fugir i abandonar el xiquet a la seua sort en mig del carrer.
|
[
"Què és el Pardalot?",
"On vivia?",
"Què feia amb el fum de les xemeneies?",
"Amb què s'associa?",
"Què explica la narrativa difamatòria sobre ell?",
"Per a què el feien servir els seus progenitors?",
"Què relata una altra història vinculada a ell?",
"Qui va plasmar aquesta narració en una obra literària?",
"Què buscaven els agricultors aragonesos a la ciutat?",
"Què emprenien els progenitors quan no podien obtenir ocupació per als seus descendents?",
"Com s'explica l'aspecte del campanar de l'església de Sant Joan del Mercat?",
"Què feia el noi que duien a l'església?",
"Què feia el pardal gegant?",
"Què va fer el pare?",
"On el va deixar?"
] |
{
"answer_end": [
38,
105,
314,
380,
494,
691,
1276,
874,
1017,
1219,
1276,
1359,
1359,
1419,
1452
],
"answer_start": [
0,
0,
151,
316,
382,
550,
876,
746,
876,
1050,
1167,
1278,
1322,
1369,
1369
],
"input_text": [
"És una criatura aterridora.",
"Vivia a l'interior de les xemeneies de rajola de les fàbriques.",
"L'utilitzava per camuflar-se quan entrava o eixia del seu cau.",
"Amb criatures infernals.",
"Que s'alimentava i alimentava als seus pollets, del xiquets que raptava.",
"Per espantar les criatures que romancejaven desprevingudes massa temps pel carrer.",
"Parla dels agricultors aragonesos que abandonaven els seus fills a veure el gran penell (conegut com el Pardalot) de l'església de Sant Joan del Mercat.",
"Vicent Blasco Ibáñez.",
"Cercaven treball com criats per als seus fills més petits.",
"El duien a veure el gran penell de l'església de Sant Joan del Mercat.",
"Com un gran pardal conegut com el Pardalot.",
"Es quedava contemplant el gran pardal.",
"Girava amb el vent.",
"Fugir i abandonar el xiquet.",
"A la seua sort en mig del carrer."
]
}
|
bios
|
Maria José Vázquez Arias (Ponferrada, el Bierzo, 1951) és una activista social catalana. Va estudiar Filosofia i Lletres i va ser funcionària de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Als nou mesos va patir la poliomielitis i es va veure obligada a fer servir una cadira de rodes. Des de 1973 és una destacada activista en favor dels drets de les persones amb discapacitat. El 1979 va protagonitzar el tancament al SEREM de Barcelona, la qual cosa va desembocar en la creació dels primers òrgans de participació de les persones amb discapacitat a l'Ajuntament de la ciutat. Més tard va fundar la Coordinadora de Grups de Base de Persones amb Disminució Física de Catalunya i va participar en la creació de la Coordinadora Estatal de Minusvàlids Físics d'Espanya.
Va ser impulsora de la Junta Rectora del Patronat de Disminuïts —actual Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD)—, i ha estat representant de les persones amb discapacitat física en aquest òrgan des de les primeres eleccions que s'hi van realitzar. Aquesta circumstància li ha permès fer un seguiment continuat de les actuacions municipals per a la integració i la millora de l'accessibilitat d'aquest col·lectiu de persones en tots els àmbits de la vida ciutadana.
També ha estat representant del sindicat CCOO al Consell Estatal de l'IMSERSO i a l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya (ICASS), i responsable del seguiment dels Jocs Paralímpics de Barcelona '92 i del Fòrum 2004 en representació de les persones amb discapacitat. És membre del Consell Nacional d'Iniciativa per Catalunya - Verds.
Actualment és membre del Consell Rector de l'IMPD, on ha estat impulsora de diferents comissions i actualment presideix la Comissió de Transport d'aquest institut. També és membre del Consell de Ciutat de Barcelona. A més, és vocal de la Junta Directiva de l'Associació de Disminuïts de Sants-Montjuïc de Barcelona, presidenta d'ECOM (moviment associatiu de persones amb discapacitat física). El 2005 va obtenir la Medalla d'Honor de Barcelona.
|
[
"Qui és Maria José Vázquez Arias?",
"On va néixer?",
"Què va cursar?",
"Quina va ser la seva anterior professió?",
"Quin trastorn de salut va experimentar?",
"En quin àmbit ha tingut participació?",
"Quina iniciativa va crear?",
"En quina institució ha exercit com a representant?",
"Quina organització sindical ha defensat?",
"De què va estar encarregada?",
"En nom de qui actuava?",
"A quin Consell es troba afiliada?",
"Quins càrrecs ocupa avui dia?",
"Quina organització presideix?",
"Què va succeir el 2005?"
] |
{
"answer_end": [
87,
54,
120,
186,
227,
376,
676,
893,
1417,
1502,
1552,
1619,
2012,
2012,
2064
],
"answer_start": [
0,
0,
89,
123,
188,
285,
578,
767,
1247,
1421,
1503,
1554,
1621,
1937,
2014
],
"input_text": [
"És una activista social catalana.",
"A Ponferrada, el Bierzo.",
"Filosofia i Lletres.",
"Funcionària a l'ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.",
"Poliomielitis.",
"En els drets de les persones amb discapacitat.",
"La Coordinadora de Grups de Base de Persones amb Disminució Física de Catalunya.",
"A la Junta rectora del Patronat de Disminuïts —actual Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD).",
"El sindicat CCOO.",
"Del seguiment dels Jocs Paralímpics de Barcelona i del Fòrum 2004.",
"Representava les persones amb discapacitat.",
"Al Consell Nacional d'Iniciativa per Catalunya - Verds.",
"És membre del Consell Rector de l'IMPD, presideix la Comissió de Transports, membre del Consell de Ciutat de Barcelona, vocal de la Junta Directiva de l'Associació de Disminuïts de sants i presidenta d'ECOM.",
"És presidenta d'ECOM, moviment associatiu de persones amb discapacitat física.",
"Va obtenir la Medalla d'Honor de Barcelona."
]
}
|
books
|
-Si no us moveu d'aquí us retrataré- vaig dir al vell.
-I ara, pubilla! Vols treure sa meva mapa?
-Oi.
-¿Per què no treus la de sa gent jove, que són més bonics de pell?
-Jo m'entenc i ballo sola. Si us veiéssiu tan bonic com jo us veig ara, caret, no us cansarieu d'emmirallar-vos. Ep! no res d'allò que agrada a les noies!… Ès una altra cosa que vós no enteneu.
-Ja, ja: no et cregus que se m'estufu sa vanitat, pubilla: conec es meu cuiro. Me vols agafar per sa part de riure, per a entreteniment de badocs; però tira pes cap que vulgus, que estic senyat contra espants. Fes es teu gust.
-No vaig per lo que dieu. Sou un vell bonic: creieu-me. Ja ho veureu. No us moureu pas: oi?
|
[
"Quina va ser la seva declaració cap al vell?",
"Què li pregunta ell?",
"Què li qüestiona sobre la gent jove?",
"Quina és la seva resposta?",
"Què li esmenta sobre la seva aparença?",
"Quina advertència li fa sobre les seves expectatives?",
"Com reacciona a la seva resposta?",
"Què sap?",
"Què es pensa que li vol fer?",
"Per quin motiu?",
"Es troba preocupada per això?",
"Com diu que està?",
"Què li respon?",
"En quin terme li diu que confí en ell?",
"Què li demana?"
] |
{
"answer_end": [
53,
97,
169,
195,
281,
362,
441,
441,
478,
509,
572,
572,
615,
645,
682
],
"answer_start": [
0,
55,
103,
170,
197,
283,
364,
423,
443,
480,
511,
541,
591,
617,
661
],
"input_text": [
"Que si no es mou d'aquí li retratará.",
"Si vol treure sa seva mapa.",
"Que perquè no treu la de sa gent jove, que són més bonics de pell.",
"Que ella s'entén i balla sola.",
"Que si es veiés tan bonic com ell la veu ara, no us cansaríeu d'emmirallar-vos.",
"No és d'allò que agrada a les noies.",
"Li diu que no es cregus que se li estufu sa vanitat, pubilla, coneix es seu cuiro.",
"El seu cuiro.",
"Que li vol agafar per sa part de riure.",
"Per a entretenir-la.",
"No.",
"Diu que està senyada contra espants.",
"Que no va per allò que li diu.",
"En que és un vell bonic.",
"Que no es mogui."
]
}
|
books
|
-Sembleu Adam en el paradís!- exclamà el violinista, i sa imaginació va endinzar-se segles enllà fins arribar al primer home. -Quan Adam obrí els ulls per primera volta, quina bàrbara sensació de meravella! El primer home no tingué infantesa, no tingué temps d'avesar-se poc a poc a gaudir de la bellesa. ¿Què devia passar-li en veure la primera nit, en veure que tot, tot, es fon en un color impenetrable, que tot es mescla, arbres, aigües, rocs i nuvolades? Devia fugir adalerat, topant amb els troncs i enfonzant-se en els llacs, devia remoure's fortament esglaiat, interrogant la divinitat arcana. Quina tortura, la primera nit del primer home! i en veure la primera celístia, i la primera resplandor de sol, quina alegria! No; això no va ser! Déu ho va preveure, i perquè no patís li infongué el sòn i ell va dormir-se com els homes d'ara. El sòn deu ser la nostra única deixa del paradís, perque dormint és de l'única manera que no's pateix… Quín poema sínfònic el que digués tot això! Vui fer-lo! Ja estic cansat de servir de conductora transportant la música dels altres per aquests mons! De primer hi haurà una bella exposícíó de les remors de la nit, els grills, els tòtils, les granotes, les òlives, la cascada… els mil cants perduts en una nit meravellosa d'istiu. Després, el clam d'Adam, la caiguda al gorg, després la dolçor de la sòn i el primer raig de sol i un esclat d'alegria tríomfal!- i es posà a cantar, enlluernat d'inspiració, movent els braços amb energia i mirant el cel ple de foscors… Quan va finir volia fixar-ho, i no duia res, ni un parrac de paper, ni llapis, ni tenia claror; i tement que aquell esclat d'harmonies anessin riu avall, cap a la mar de l'oblit, va dir al pastor: -Anem a casa depressa!- El pastor no podia respondre de tant riure, sentint-lo cantar sol tanta d'estona.
-Dexi'm fer un salt i prou!- va respondre el pastor, removent l'aigua amb la mà, perque no li conegués que reia d'ell.
|
[
"Què crida el violinista en referir-se a l'home primer?",
"Què li passa al primer home quan obre els ulls per primera vegada?",
"Què s'entrellaça en el color insondable que percep?",
"Com hauria de respondre en contemplar la primera foscor?",
"Què sent en presenciar la primera volta celeste i el primer raig de llum solar?",
"Què li inculcà Déu per evitar-li el sofriment?",
"Què representa el son d'acord amb l'autor?",
"Què aspira a fer el violinista en relació amb el que ha narrat?",
"Com relata l'esplèndida nit estival?",
"Què fa després de narrar la nit?",
"Com se sent quan ho fa?",
"Què anhelava fer seguidament després de la seva actuació musical?",
"Com respon el pastor en percebre la música del violinista?",
"Què li sol·licita el violinista?",
"Què li respon?"
] |
{
"answer_end": [
51,
205,
459,
600,
726,
804,
893,
1096,
1275,
1425,
1512,
1542,
1815,
1734,
1868
],
"answer_start": [
0,
127,
305,
305,
651,
748,
845,
948,
1097,
1277,
1405,
1514,
1693,
1693,
1817
],
"input_text": [
"Que sembla Adam en el Paradís.",
"Sent una bàrbara sensació de meravella.",
"Arbres, aigües, rocs i nuvolades.",
"Devia fugir adelerat, topant amb troncs, enfonsant-se en els llacs i remoure's fortament esglaiat.",
"Alegria.",
"El sòn.",
"La nostra única deixa del paradís.",
"Un poema sínfònic.",
"Com una bella exposícíó de les remors de la nit, els grills, els tòtils, les granotes, les òlives, la cascada i els mil cants perduts.",
"Es posà a cantar.",
"Enlluernat d'inspiració.",
"Volia fixar-ho.",
"No podia respondre de tant riure.",
"Anar a casa depressa.",
"Dexi'm fer un salt i prou."
]
}
|
books
|
-Mal llamp sa fua! -exclamà en Xaneta.- Ja m'ho havia mig pensat que era una fua. En cauen tantes per aquest temps! No… jo no m'hai espantat, jo; sinó que sa prudència… Qui anava a sebre quina mena de virosta li venia as damunt? Sa serva és una cosa, sa por… una altra..
Es clar, qualsevol hauria fet igual. No, vàrem decidir que no ens havíem espantat gota. Unicament en Lluís va manifestar que ell sí, que de primer moment havia tingut un bell esglai i que havia temut un càstig de Déu. I ara! Un càstig! I per quin pecat?
Rient d'aquella sortida d'en Lluís, vàrem baixar per l'escala dels Valls i vàrem enfilar el carrer de Raval. Allí vàrem tenir un mal encontre: el d'un sereno, que ens eixí de trascantó i ens empaità, abocant-llos als ulls la resplendor enlluernadora del seu fanal. En Lluís i jo no sabíem com amagar-nos; ens tapàvem la cara amb els abrigalls i donavem voltes per posar-nos l'un darrera l'altre, cosa que era impossible que aconseguíssim tots dos alhora. Temíem que si aquell home ens coneixia contés a casa a quines deshores de nit ens havia trobat. En Xaneta va creure que la nostra por era d'altra mena i, escudant-nos amb el seu cos, va dir-nos ràpidament, en veu baixa i amb aires de protector:
|
[
"Què profereix en Xaneta en referir-se a la fua?",
"Què havia conjecturat sobre ella?",
"Per què s'esvera?",
"Quina va ser la reacció de la majoria de les persones?",
"Qui va expressar por i temor?",
"Què va sentir primer?",
"I què va témer?",
"Què s'interroga ara?",
"Amb qui es van trobar en el carrer de Raval?",
"Què va fer quan els va veure?",
"Quina era la llum intensa que els cegava?",
"Com tractàven de dissimular-los?",
"Què els preocupava que el sereno fes?",
"Què va concloure Xaneta sobre la seva temor?"
] |
{
"answer_end": [
80,
80,
228,
357,
487,
452,
487,
524,
682,
788,
788,
919,
1074,
1130
],
"answer_start": [
0,
19,
120,
271,
359,
369,
372,
489,
600,
673,
725,
790,
980,
1076
],
"input_text": [
"Mal llamp sa fua!",
"Que era una fua.",
"Perquè qui anava a sebre quina mena de virosta li venia as damunt.",
"No s'havien espantat gota.",
"En Lluís.",
"Un bell esglai.",
"Un càstig de Déu.",
"Que per quin pecat.",
"Amb un sereno.",
"Es eixí de trascantó i els empaità.",
"La del seu fanal.",
"Es tapàven la cara amb els abrigalls.",
"Que contés a casa a quines deshores de nit els havia trobat.",
"Que la seva por era d'altra mena."
]
}
|
vilaweb
|
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, creu que Ernest Maragall s'ha precipitat erigint-se nou batlle de Barcelona perquè ‘l'independentisme no té majoria'. El cap dels socialistes catalans proposa als partits de trobar una alternativa a l'independentisme. ‘Aquí tothom dóna per fet unes alcaldies quan a Barcelona l'independentisme ha reculat i no té majories. Tenien divuit regidors i ara en tenen quinze. Recomanaria a tothom que no corri', ha dit en una conferència de premsa per a valorar els resultats electorals. Ha demanat d'escoltar la ciutadania, tenir en compte els matisos en tota la seva profunditat i, aleshores, parlar entre els partits: ‘Ernest Maragall ha dit que vol fer de Barcelona la capital independentista, però és que l'independentisme és minoria a l'ajuntament. Em sembla estrany que en una ciutat on l'independentisme no tenia la batllia, després de retrocedir, la tingui.' Iceta sí que ha precisat que el grup socialista que capitaneja Jaume Collboni a Barcelona està disposat a ‘parlar amb tothom sense descartar res' –tampoc fer-se amb la batllia–, encara que ‘sent conscients' que van obtenir la tercera plaça. Per al primer secretari dels socialistes catalans, la millor opció seria constituir un govern ‘progressista i estable' a Barcelona. En aquest sentit, ha enviat un missatge directe a Ada Colau: ‘Els comuns estaran d'acord que un govern en minoria no ha estat una bona solució'.
|
[
"Qui és el primer secretari dels socialistes?",
"Quina opinió té respecte a Ernest Maragall?",
"Quin suggeriment fa als partits?",
"Quin és l'estat del separatisme a Barcelona, segons ell?",
"Quina és la representació actual del separatisme?",
"Què aconsella Iceta a tots?",
"Què insta en relació amb els ciutadans?",
"Què planteja Maragall per a Barcelona?",
"Què pensa Miquel sobre aquesta iniciativa?",
"On lidera el col·lectiu socialista Jaume Collboni?",
"Quin lloc ocupa el bloc socialista a Barcelona?",
"Amb qui està obert a dialogar Collboni?",
"Quin és el seu objectiu?",
"A qui ha transmès un missatge personal?",
"Què li diu?"
] |
{
"answer_end": [
27,
118,
259,
364,
410,
483,
616,
732,
902,
994,
1144,
1050,
1276,
1337,
1420
],
"answer_start": [
0,
29,
161,
262,
366,
412,
524,
658,
792,
934,
934,
968,
1146,
1278,
1340
],
"input_text": [
"Miquel Iceta.",
"Creu que s'ha precipitat erigint-se nou batlle de Barcelona.",
"Trobar una alternativa a l'independentisme.",
"Ha reculat i no té majories.",
"Tenen quinze regidors.",
"Que no corri.",
"Ha demanat d'escoltar la ciutadania, tenir en compte els matisos.",
"Ha dit que vol fer de Barcelona la capital independentista.",
"Li sembla estrany.",
"A Barcelona.",
"La tercera plaça.",
"Està disposat a parlar amb tothom.",
"Constituir un govern progressista i estable a Barcelona.",
"A Ada Colau.",
"Que un govern en minoria no ha estat una bona solució."
]
}
|
bios
|
Montserrat Mussons i Artigas (Barcelona, 4 de maig de 1914— 5 de març de 2007) fou una bibliotecària especialitzada en revistes i escriptora barcelonina de literatura infantil i juvenil. Va treballar a diverses biblioteques d'arreu de Catalunya i a la Biblioteca de Catalunya. La seva obra més destacada fou el recull de contes infantils Tres narracions per a infants (inèdit), que va rebre el guardó de la primera edició del Premi Josep Maria Folch i Torres de novel·les per a nois i noies, l'any 1964.
Montserrat Mussons va néixer el 4 de maig de 1914 a Barcelona. Filla de Pau Mussons i Mallofré i Carme ARtigas i Castelltort (+1931) . Entre els anys 1923 i 1935 va estudiar a l'Escola de Bibliotecàries de la ciutat comtal, tot finalitzant la carrera amb un catàleg col·lectiu de revistes de medicina a les biblioteques catalanes.
Durant la Guerra Civil espanyola, va col·laborar amb Jordi Rubió i Balaguer en la preservació d'arxius i fons documentals de biblioteques de particulars i de comunitats religioses. Va prosseguir la seva trajectòria professional a les biblioteques públiques d'Olot durant un breu període l'any 1945, des de les quals es va traslladar a Vilafranca del Penedès durant una dècada (1946-1956). Entre els anys 1957 i 1960 també va treballar a la biblioteca de Cornellà de Llobregat, amb un breu període a la biblioteca del barri de les Corts de Barcelona el 1960.
A partir de 1960 va ingressar a la secció de revistes de la Biblioteca de Catalunya fins a la seva jubilació. Durant aquesta etapa, va presentar la comunicació Bibliotecas en los suburbios de los grandes núcleos industriales (en català, Biblioteques als grans suburbis dels grans nuclis industrials) al segon Congrés Nacional de Biblioteques —celebrat a Girona l'any 1966— i va participar en el congrés de la Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA) de Brussel·les el 1977.
De conviccions cristianes, va morir el 5 de març de 2007 a Barcelona, a l'edat de 92 anys.
En paral·lel a la biblioteconomia, Mussons també es va dedicar a la literatura infantil i juvenil. L'any 1964 va ser guardonada en la primera edició del Premi Josep Maria Folch i Torres de novel·les per a nois i noies pel recull de contes Tres narracions per a infants. No obstant, aquesta obra ha romàs inèdita i només se'n va publicar un fragment, Piu Piu, l'any 1967 (Editorial La Galera).
|
[
"On va néixer Montserrat Mussons?",
"Quina és la seva ocupació?",
"En quina especialitat d'arxivera es va especialitzar?",
"Quin premi li atorguen per la seva obra de contes infantils?",
"Quin era el contingut del compendi?",
"A què es dedicà durant els anys 1923 i 1935?",
"Amb qui va cooperar al llarg de la Guerra Civil?",
"Quina difusió va publicar?",
"On?",
"Què va fer abans de retirar-se?",
"De quin congrés va formar part l'any 1977?",
"Quan va perir?",
"Quants anys tenia?",
"Quina altra activitat va desenvolupar?",
"Quin fragment de la seva creació es va publicar?"
] |
{
"answer_end": [
78,
185,
127,
502,
376,
726,
910,
1692,
1734,
1501,
1900,
1991,
1991,
2090,
2362
],
"answer_start": [
0,
79,
79,
277,
311,
639,
835,
1525,
1525,
1410,
1768,
1902,
1929,
2028,
2263
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"Bibliotecària i escriptora.",
"En revistes.",
"El Premi Josep Maria Folch i Torres de novel·les per a nois i noies.",
"Tres narracions per a infants.",
"Va estudiar a l'escola de Bibliotecàries.",
"Amb Jordi Rubió i Balaguer.",
"Biblioteques als grans suburbis dels grans nuclis industrials.",
"Al segon Congrés Nacional de Biblioteques.",
"Va ingressar a la secció de revistes de la Biblioteca de Catalunya.",
"El congrés de la Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries.",
"Va morir el 5 de març de 2007.",
"92 anys.",
"La literatura infantil i juvenil.",
"Piu Piu."
]
}
|
mitologia
|
Fenàreta (en grec antic, Φαιναρέτη) (fl. segle v aC) és la mare del filòsof atenenc Sòcrates i del seu mig-germà Pàtrocle.
Se sap molt poc sobre la vida de Fenàreta. El seu nom significa «qui fa aparèixer la virtut». D'origen pelasga, va viure a Atenes, on treballava de llevadora, una de les poques professions per a les dones de l'Antigua Grècia (segons John Burnet, el paper de μαιευτική (maieutiké, llevadora) va ser «realitzat per dones de bona família i la traducció 'llevadora' és bastant enganyosa»).
Primer es va casar amb Sofronisc, un escultor o picapedrer qui va morir abans del 424 aC, amb qui té Sòcrates cap al 470/469 aC. Després es torna a casar amb Queredem, pare de Pàtrocle.
Segons A. E. Taylor, «es creu que tenia bones connexions familiars», basat en la seva aparició en la genealogia de l'immortal Amfiteu en Els acarnesos d'Aristòfanes.
Fenàreta continua sent coneguda principalment per haver estat la mare de Sòcrates, un dels principals fundadors de la filosofia grega. En Teetet, Plató relata que Sòcrates va comparar el seu treball com a filòsof amb la feina de la seva mare (de maieutiké, llevadora), creant així un paral·lelisme entre la maièutica (μαιευτικός) com l'art de donar a llum tant els cossos com els esperits. Aquesta metàfora tindrà moltes repercussions en la història de la filosofia.[Nota 1]
No obstant això, és possible que el nom de Fenàreta i la seva professió siguin només invencions destinades a subratllar les paraules de Sòcrates sobre la maièutica.
Les fonts relacionades amb Fenàreta són extremadament rares. Sòcrates no va escriure res i, per tant, no ens dona cap testimoni sobre la seva mare. Els textos de Plató (en particular el Teetet) i de Xenofont segueixen sent les principals fonts de Sòcrates i, a fortiori, de la seva mare.
|
[
"Quina és la relació entre Fenàreta i Sòcrates?",
"Quin és el nom del mig-germà de Sòcrates?",
"Quina és l'explicació del nom de Fenàreta?",
"Quina era la seva professió?",
"Qui va ser el seu primer marit?",
"A què es dedicava?",
"I el segon matrimoni?",
"Que diu A.E. Taylor sobre Fenàreta?",
"En què es recolza?",
"Què significa la paraula \"maieutiké\" en relació amb ella?",
"Quina comparació fa Sòcrates amb la feina de la seva mare?",
"Com afectarà això?",
"Com són les informacions que parlen de Fenàreta?",
"Va relatar alguna cosa sobre ella, Sòcrates?",
"Finalment d'on van sorgir les úniques explicacions que teniem?"
] |
{
"answer_end": [
92,
121,
215,
280,
541,
567,
675,
762,
828,
1128,
1249,
1326,
1560,
1647,
1787
],
"answer_start": [
0,
84,
166,
257,
509,
532,
638,
695,
695,
1024,
1130,
1251,
1501,
1562,
1649
],
"input_text": [
"És la seva mare.",
"Pàtrocle.",
"Es qui fa aparèixer la virtut.",
"Llevadora.",
"Sofronisc.",
"Era escultor.",
"Amb Queredem.",
"Que creu que tenia bones connexions familiars.",
"En la seva aparició en la genealogia de l'immortal Amfiteu.",
"Llevadora.",
"L'art de donar a llum tant els cossos com els esperits.",
"Tindrà moltes repercussions en la història de la filosofia.",
"Extremadament rares.",
"No.",
"Dels textos de Plató i de Xenofont."
]
}
|
vilaweb
|
La policia local de Badalona ha acordonat una part de la platja del Cristall i hi ha prohibit el bany després que s'hagi trobat un artefacte sospitós a l'aigua, submergit a dos metres de profunditat i a uns quinze de la platja. Un banyista ha localitzat el possible artefacte cap al migdia ha donat l'avís, segons que ha informat Protecció Civil. Diversos especialistes de la Guàrdia Civil s'han desplaçat al lloc per examinar l'origen i les característiques de l'artefacte. Un cop finalitzada la inspecció de la zona, l'alcalde de Badalona, Àlex Pastor, ha explicat que segons els dos submarinistes tot sembla indicar que l'objecte podria ser un pilar de formigó d'alguna antiga estructura industrial abocada al mar. De fet, Pastor ha afegit que s'han trobat diverses estructures similars. ‘En aquesta zona de Badalona hi havia moltes fàbriques, i quan es van derruir es van abocar al mar molta runa', ha detallat. Tanmateix, fonts del cos han explicat que s'ha activat el protocol perquè vingui l'armada espanyola i determini què és exactament i quin tractament donar-li. Pel que han vist en les fotos podria tractar-se d'un projectil, però han de veure'l in situ. És previst que l'armada espanyola arribi de matinada i demà al matí es faci una reunió per a determinar què fer. Segons les fonts esmentades, el risc que exploti ‘és nul.' La platja es mantindrà vigilada i acordonada. L'artefacte explosiu enfonsat a la mar que ha alertat la Barceloneta El protocol que se seguirà és similar a l'establert diumenge amb l'artefacte trobat davant de la platja de la Barceloneta.
|
[
"Quina mesura ha pres la policia local de Badalona a la platja del Cristall?",
"Per quin motiu?",
"Qui ho ha notificat?",
"Quines persones han inspeccionat l'artefacte?",
"Què en sospiten uns submarinistes?",
"Per què Pastor ho creu cert?",
"Quins passos es portaran a terme per allò que succeí?",
"Quina possibilitat es planteja a partir de les fotos?",
"Quan s'espera l'arribada de la flota espanyola?",
"Què es farà l'endemà?",
"Hi ha possibilitat que s'activi?",
"Com romandrà la platja?",
"On està situat l'objecte?",
"Què ha alarmat?",
"Quina pauta se seguirà?"
] |
{
"answer_end": [
101,
159,
305,
473,
663,
789,
1072,
1165,
1219,
1278,
1336,
1383,
1424,
1454,
1576
],
"answer_start": [
0,
0,
228,
347,
571,
718,
927,
1074,
1167,
1222,
1280,
1339,
1386,
1386,
1455
],
"input_text": [
"Ha acordonat una part i hi ha prohibit el bany.",
"Perquè s'ha trobat un artefacte sospitós a l'aigua.",
"Un banyista.",
"Diversos especialistes de la Guàrdia Civil.",
"Que l'objecte podria ser un pilar de formigó.",
"Perquè s'han trobat diverses estructures similars.",
"S'ha activat el protocol perquè vingui l'armada espanyola i determini què és exactament i quin tractament donar-li.",
"Que podria tractar-se d'un projectil.",
"De matinada.",
"Es farà una reunió per a determinar què fer.",
"No.",
"Vigilada i acordonada.",
"Enfonsat a la mar.",
"La Barceloneta.",
"Similar a l'establerta diumenge amb l'artefacte trobat davant de la platja de la Barceloneta."
]
}
|
mitologia
|
Badb segons la mitologia cèltica, és una deessa de la guerra que podia transformar-se en «corb». De vegades és anomenada Badb Catha («Corb de la guerra»). Es diu que pot també adquirir la forma de llop.
Per controlar el rumb de la batalla, Badb provocava confusió als soldats per portar a un desenllaç favorable els seus desigs.
Juntament amb les seves germanes Morrígan i Macha forma una tríada de deesses de la guerra. Altres versions diuen que Macha i Badb són personificacions de la mateixa Morrígan, o simplement noms donats a ella.
Badb és la filla d'Ernmas qui és part dels Tuatha Dé Danann i de Delbáeth, qui és mig fomorià. Badb lluitaria contra els fomerians en la batalla del nord de Moytura. Després de la seva mort es convertiria en una de les cinc deesses de la guerra -que es corresponen a les fases lunars- d'Irlanda: Badb, Macha, Fea, Nemhain i Morrígan. Cadascuna de les deesses posseïa les seves qualitats pròpies.
Com a deessa, Badb és descrita com una dona vermella amb els ulls vermells també, i una capa vermella que arriba fins a terra. Badb és un personatge sexual, deessa de la guerra i Deessa Mare. És també una de les nomenades «rentadores» que renten la roba ensagnada al riu, així va ser com li va dir a Oscar, el paladí de la Fianna, que moriria en batalla.
Després de la batalla de Cath Maige Tuired a on els Tuatha Dé Danann van expulsar els fomorians d'Irlanda, Badb va profetitzar la fi del món plena de maldat, malaltia i venjança:
|
[
"Què representa Badb segons el mite cèltic?",
"En què es podia convertir?",
"Quin altre nom rep?",
"Quina altra aparença pot obtenir?",
"Quina funció tenia en un enfrontament?",
"Amb qui crea una tríada?",
"En altres interpretacions, quina relació hi ha entre ella i Macha?",
"Qui és la seva mare?",
"I el pare?",
"En quina batalla participa?",
"Què succeirà posteriorment a la seva defunció?",
"Com és caracteritzada com a deessa?",
"Quines qualitats engloba?",
"Qui era Òscar?",
"Què va fer Badb després de la lluita de Cath Maige Tuired?"
] |
{
"answer_end": [
95,
95,
153,
201,
327,
419,
503,
563,
611,
702,
782,
1059,
1124,
1263,
1466
],
"answer_start": [
0,
0,
97,
155,
203,
329,
421,
538,
538,
633,
704,
934,
1061,
1234,
1289
],
"input_text": [
"Una deessa de la guerra.",
"Podia transformar-se en corb.",
"Badb Catha.",
"De llop.",
"Provocava confusió als soldats per portar a un desenllaç favorable els seus desigs.",
"Amb les seves germanes Morrígan i Macha.",
"Són personificacions de la mateixa Morrígan.",
"Ernmas.",
"Delbáeth.",
"En la batalla del nord de Moytura.",
"Que es convertiria en una de les cinc deesses de la guerra.",
"Com una dona vermella amb els ulls vermells també, i una capa vermella que arriba fins a terra.",
"Personatge sexual, deessa de la guerra i deessa Mare.",
"El paladí de la Fianna.",
"Va profetitzar la fi del món plena de maldat, malaltia i venjança."
]
}
|
mitologia
|
Eritras (en grec Ἐρυθραί, també coneguda anteriorment com a Κριεκούκι Kriekouki "cap vermell" en arbanita, tal vegada procedent d'un cap arbanita) és un antic municipi de Grècia en la perifèria de l'Àtica (unitat perifèrica de l'Àtica Occidental), situada en la part més septentrional d'aquesta, amb 3326 habitants segons el cens de 2001. És un topònim que apareix al Catàleg de les naus, de la Ilíada, en el qual la primera posició correspon al contingent beoci, en el que es menciona als qui "vivien al voltant d'Harma, d'Ilesi i d'Eritres".[Nota 1] Es considera que la ubicació de tal arcaica Eritres és la de l'actual municipi del mateix nom.
Com a conseqüència de la reforma administrativa del Pla Cal·lícrates, en vigor des de gener de 2011 ha deixat de ser un municipi independent i ha estat inclosa en el municipi de Mandra-Eidyllia.
En l'antiguitat pertanyia a la regió de Beòcia. Estava situada a l'est de via Tebes-Atenes, en els contraforts del mont Citeró, proper a la frontera amb l'Àtica. Va ser la ciutat mare d'Eritres a Jònia.
El 479 aC, en el preludi de la batalla de Platea, el campament persa de Mardoni, dotat d'un mur defensiu, s'estenia des de Eritres, passava per Hísies i arribava fins a territori plateu, trobant-se emplaçat al llarg del riu Asop. A pesar que del text d'Heròdot sembli deduir-se que l'exèrcit aquemènida estava acampat al sud de l'Asop i que el fort s'aixecava en el seu marge esquerre, és possible que la indicació d'Heròdot es refereixi al fet que la base persa s'estenia al nord de l'Asop, des de Platea a l'oest fins a Eritres a l'est, però enfront de les ciutats anomenades en un altre passatge.
És esmentada també en les Hel·lèniques d'Oxirrinc: Eritres va ser una de les poblacions que, juntament amb Potnias, Escafas, Escolos, Àulida, Esquenos i altres localitats semblants que no tenien muralles, havien fet sinecisme amb Tebes, ciutat que va duplicar així el seu nombre d'habitants.
Això va ocórrer davant l'amenaça dels atenesos, a l'inici de la Guerra del Peloponès.
|
[
"Quina és la ubicació d'Eritras?",
"Quina és la seva població segons el registre del 2001?",
"Què el considera el Registre de les embarcacions de la Ilíada?",
"Quin canvi organitzatiu l'ha afectada?",
"A quin territori geogràfic estava vinculada en èpoques passades?",
"Quina era la seva ubicació en la ruta Tebes-Atenes?",
"Què va ser a Jònia?",
"Quin era l'emplaçament de l'albergada persa de Mardoni?",
"Què explica Heròdot al respecte?",
"On es troba narrada?",
"Quins pobles van fusionar-se?",
"Amb qui?",
"Què tenien en comú?",
"Què va succeir amb Tebes?",
"Quan va passar?"
] |
{
"answer_end": [
204,
337,
401,
840,
888,
932,
1043,
1273,
1429,
1694,
1870,
1880,
1848,
1935,
2021
],
"answer_start": [
0,
296,
339,
647,
842,
890,
1004,
1095,
1287,
1645,
1696,
1850,
1696,
1850,
1937
],
"input_text": [
"És Grècia, la perifèria de l'Àtica.",
"De 3326 habitants.",
"Un topònim.",
"Ha deixat de ser un municipi independent i ha estat inclosa en el municipi de Mandra-Eidyllia.",
"Pertanyia a la regió de Beòcia.",
"Estava situada a l'est.",
"La ciutat mare d'Eritres.",
"S'estenia des d'Eritres fins a territori plateu.",
"Que l'exèrcit aquemènida estava acampat al sud de l'Asop i que el fort s'aixecava en el seu marge esquerre.",
"En les Hel·lèniques d'Oxirrinc.",
"Eritres, Potnias, Escafas, Escolos, Àulida, Esquenos i altres localitats semblants.",
"Amb Tebes.",
"Que no tenien muralles.",
"Que va duplicar així el seu nombre d'habitants.",
"A l'inici de la Guerra del Peloponès."
]
}
|
vilaweb
|
Els diputats d'Esquerra Republicana integrats dins el grup parlamentari de JxSí es desmarcaran del PDECat i votaran a favor de les propostes de resolució de la CUP i CSQP, reclamant així que el govern rectifiqui i demani al Consorci del Palau de la Música que acusi CDC pel cas de presumpta corrupció que s'està investigant. El PDECat, per la seva banda, s'abstindrà. La decisió l'ha pres l'executiva ampliada d'ERC en una reunió extraordinària celebrada aquest mateix dimecres al matí. En un comunicat, els republicans expliquen el seu vot diferenciat al Parlament assegurant que interpreten que el govern dimarts va decidir ‘actuar contra qui sigui i en el moment que sigui, per rescabalar fins a l'últim euro públic' en el ‘cas Palau'. La portaveu de l'executiu, Neus Munté, però, va assegurar que ‘de manera unànime' havien decidit no variar la posició i no demanar acusar CDC, al menys fins que hi hagi una sentència que avali la tesi de culpabilitat. El departament de Cultura va evitar que el Consorci del Palau de la Música se sumés a l'acusació contra CDC en l'anomenat ‘cas Palau'. Posteriorment, i després que l'Ajuntament de Barcelona expressés el seu malestar, ERC va reclamar públicament que el Govern rectifiqués i es posicionés en favor de l'acusació contra el partit mare del PDeCAT. Ahir Munté va assegurar que el govern es mantenia en la seva posició després d'haver discutit la qüestió i haver pres la decisió de manera ‘unànime' de no rectificar sense una sentència sobre el cas. ERC, però, no ho interpreta igual. I davant les peticions de la CUP i CSQP perquè el Parlament reclami al Govern un canvi de posicionament per acusar CDC, els republicans es desmarcaran del PDeCAT. Avui al matí, s'ha reunit l'executiva ampliada d'Esquerra per decidir ‘de manera unànime' que votarà a favor de les propostes de resolució. Els republicans asseguren que així aposten per ‘perseguir tots els casos de corrupció i arribar fins al final de manera inequívoca'. I és que Esquerra interpreta que la seva decisió ‘els referma en el seu compromís de combatre de manera inequívoca la corrupció, avalat per la seva trajectòria impecable durant 86 anys d'existència' i ‘s'emmarca en l'acord assolit ahir a Govern d'actuar contra qui sigui i en el moment que sigui, per rescabalar fins a l'últim euro públic'.
|
[
"Quin grup de JxCat es desvincularà del PDECat?",
"I quina actitud adoptaran?",
"Què demanen les propostes d'aquests?",
"I el PDECat que farà al respecte?",
"Qui ha determinat el futur d'aquestes propostes?",
"Com veuen ERC l'actuació del govern en el \"cas Palau\"?",
"Quina és L'opinió del govern sobre aquest tema?",
"Quina exigència va fer ERC de forma oberta al Govern?",
"Què va dir el govern?",
"Davant d'això que faran els republicans?",
"Què vol aconseguir Esquerra amb la seva decisió?",
"Com veu la seva elecció?",
"Quants anys d'existència té?",
"Què es va consensuar amb el Govern?",
"Per quin motiu?"
] |
{
"answer_end": [
105,
170,
323,
366,
485,
675,
955,
1299,
1534,
1697,
1970,
2141,
2170,
2267,
2311
],
"answer_start": [
0,
0,
157,
325,
368,
581,
739,
1174,
1301,
1501,
1839,
1972,
1972,
2174,
2173
],
"input_text": [
"Els diputats d'Esquerra Republicana.",
"Votaran a favor de les propostes de resolució de la CUP i CSQP.",
"Que el govern rectifiqui i demani al Consorci del Palau de la Música que acusi CDC.",
"S'abstindrà.",
"L'executiva ampliada d'ERC.",
"Va decidir actuar contra qui sigui i en el moment que sigui.",
"No demanar acusar CDC, almenys fins que hi hagi una sentència que avali la tesi de culpabilitat.",
"Que rectifiqués i es posicionés en favor de l'acusació contra el partit mare del PDeCAT.",
"Que es mantenia en la seva posició després d'haver discutit la qüestió i haver pres la decisió de manera ‘unànime' de no rectificar sense una sentència sobre el cas.",
"Es desmarcaran del PDeCAT.",
"Que així aposten per perseguir tots els casos de corrupció i arribar fins al final de manera inequívoca.",
"Els referma en el seu compromís de combatre de manera inequívoca la corrupció.",
"86 anys.",
"Actuar contra qui sigui i en el moment que sigui.",
"Per rescabalar fins a l'últim euro públic."
]
}
|
vilaweb
|
Avui, al llarg del dia, ‘Els segadors' s'interpretarà en diverses ocasions i de maneres molt diferents. Però des de quan aquesta cançó és l'himne nacional de Catalunya? I d'on prové la tonada? L'exposició ‘Bon cop de falç', que es pot veure al Born Centre Cultural fins a finals de setembre, repassa el procés de construcció de l'himne des del segle XVII fins a l'actualitat i explica un bon grapat d'anècdotes singulars. Per exemple que l'himne s'inspira en ‘Els tres garberets', una cançó popular del segle XVII carregada de connotacions eròtiques. La tonada va caure en desús fins a la Renaixença, quan va ser recuperada però no va arribar a destacar per sobre d'altres cançons patriòtiques com ara ‘La Santa Espina' o ‘El Cant de la Senyera'. ‘Els Segadors' va agafar especial rellevància quan va ser interpretat a la manifestació de l'Onze de Setembre de 1977 i finalment a ser declarat oficialment com a himne nacional de Catalunya el 1993. L'exposició ha comptat amb l'assessorament del musicòleg Jaume Ayats, autor del llibre ‘Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional'. S'estructura en quatre blocs que tracten sobre el seu origen, els principals episodis històrics que el contextualitzen, el seu ús social al llarg dels anys i el plantejament del sentit de la seva vigència. La mostra es completa amb la projecció del documentari ‘Bon cop de falç. La història de l'himne'.
|
[
"Quan representaran \"Els segadors\"?",
"On es pot gaudir de la presentació \"Bon cop de falç\"?",
"De què tracta?",
"Quin és l'origen de l'himne?",
"De què es trobava plena aquesta cançó?",
"Quan va ser rescatada la melodia de l'himne?",
"Tot i així, què no va aconseguir?",
"Com quines?",
"Quan va guanyar força?",
"Quan va ser reconegut oficialment com a himne nacional de Catalunya?",
"Qui ha aconsellat l'exhibició \"Bon cop de falç\"?",
"Qui era?",
"Quin és el nombre total de grups?",
"De què van?",
"Com acaba l'exposició?"
] |
{
"answer_end": [
102,
290,
420,
513,
549,
623,
693,
745,
864,
945,
1015,
1083,
1113,
1289,
1387
],
"answer_start": [
0,
193,
292,
422,
481,
551,
551,
629,
747,
865,
947,
1004,
1085,
1085,
1291
],
"input_text": [
"Avui, al llarg del dia.",
"Al Born Centre Cultural.",
"De la construcció de l'himne des del segle XVII fins a l'actualitat i explica un bon grapat d'anècdotes singulars.",
"S'inspira en Els tres garberets.",
"De connotacions eròtiques.",
"A la Renaixença.",
"Arribar a destacar per sobre d'altres cançons patriòtiques.",
"Com ara La Santa Espina o El Cant de la Senyera.",
"Quan va ser interpretat a la manifestació de l'Onze de Setembre de 1977.",
"El 1933.",
"Jaume Ayats.",
"Era autor del llibre, Els Segadors, de cançó eròtica a himne nacional.",
"Quatre.",
"Sobre el seu origen, els principals episodis històrics que el contextualitzen, el seu ús social al llarg dels anys i el plantejament del sentit de la seva vigència.",
"Amb la projecció del documentari Bon cop de falç, La història de l'himne."
]
}
|
mitologia
|
Ctònia (en llatí Cthonia, en grec antic Χθονία), deessa de la terra (Χθών), protectora dels camps, era també un sobrenom de les divinitats infernals Hècate i Demeter.
En el seu nom se celebrava un festival a Hermíone. Pausànies descriu breument aquest festival, que se celebrava cada any i es feia a l'estiu. Consistia en una processó encapçalada pels sacerdots de tots els déus i pels magistrats d'aquell any, que eren seguits per homes i dones i fins i tot per nois i noies, tots vestits amb roba blanca i flors al cap que en diuen "cosmosàndal", probablement jacints que recordaven la prematura mort de Jacint.
A la processó la segueixen uns homes que porten una vaca lligada amb cordes, encara brava, i quan arriben al temple la deslliguen perquè entri per ella mateixa, mentre altres aguanten les portes obertes, i quan ja ha entrat, les tanquen. Quatre dones velles que es troben dins del santuari la sacrifiquen. Per sorteig trien qui l'ha de matar, i ho fa amb una falç. Obren les portes, i els encarregats de fer-ho porten una segona vaca, i després una tercera i una quarta, que les velles maten de la mateixa manera. El sacrifici presenta una característica, i és que cap el costat on cau la primera vaca han de caure totes les altres. Davant del temple hi ha algunes estàtues que representen les dones que han estat sacerdotesses i uns seients on esperen les velles abans d'iniciar-se el ritual. Pausànies diu que allò que veneren més que cap altra cosa, ell no ho va arribar a veure, ni cap altre home d'Hermíone ni cap estranger, i només les velles saben de què es tracta. Alguns habitants d'Hermíone es van establir a Messènia i van portar el costum a Lacedemònia.
|
[
"Quin era el nom en llatí de la deessa de la terra?",
"Quin era l'àlies de les deïtats infernals Hècate i Demeter?",
"Quin era el punt de trobada del festival en honor seu?",
"Quan es feia?",
"Com anava mudada la gent que prenia part en la processó?",
"Què significava \"cosmosàndal\"?",
"I els homes que portaven?",
"Què passava un cop al santuari?",
"Qui les assassina?",
"Com les escollien?",
"Quina eina fan servir?",
"Quantes en maten?",
"Com havien de perir?",
"Què hi havia enfront del santuari?",
"Pausànies va poder visualitzar la seva gran adoració?"
] |
{
"answer_end": [
47,
165,
216,
307,
520,
612,
703,
816,
918,
955,
977,
1126,
1245,
1406,
1495
],
"answer_start": [
0,
0,
167,
218,
309,
534,
614,
707,
852,
920,
920,
979,
1128,
1247,
1408
],
"input_text": [
"Cthonia.",
"Ctònia.",
"Hermíone.",
"Cada any a l'estiu.",
"Amb roba blanca i flors al cap.",
"Jacints que recordaven la prematura mort de Jacint.",
"Una vaca lligada amb cordes encara brava.",
"La deslliguen perquè entri per ella mateixa.",
"Quatre dones velles.",
"Per sorteig.",
"Una falç.",
"Quatre.",
"Cap al costat on cau la primera vaca han de caure totes les altres.",
"Algunes estàtues que representen les dones que han estat sacerdotesses i uns seients on esperen les velles abans de començar el ritual.",
"No."
]
}
|
books
|
Ella ja anava a la fàbrica, i en ses formes d'efebus començava a preludiar la dona futura. Ell anava a l'Institut, i els primers pressentiments instintius i les primeres iniciacions dels companys aixecaren en sa precocitat de sensitiu xardorós les primeres malícies i els primers torbadors anhels. Ja no aimava els jocs a ple sol i la cacera de papallones; ja no esgotimava la parra ni posava vestits als gats… Preferia abscondir-se als ulls profans, somniant despert, i donar cita a l'amiga en la farmàcia o rera la capella, on mai s'hi veia una ànima. Ella acudia a tot arreu on li indicava l'amic amb plena i tranquila confiança. Ella no era vanament somniadora, i encar no sabia lo que fos l'estranyesa d'un calfred en ple dia ni el delectament de guaitar les estrelles de bella nit. En la fàbrica, treballava al costat de sa mare; fora de la fàbrica, ajudava a l'àvia per aprendre el trinc de la casa, i en els curts instants sobrers feia ganxet, regava les flors de l'hort, pentinava el gos d'aigües que li havia donat Donya Mència quan era petita; i a les vetlles sorgia els mitjons del pare i apedaçava la roba. Les nits les passava d'un son, estiradeta i quietona en son llitet de monja, blanc com un lliri, sens que un surt li fes res saltar els membres ni un escatx de visió misteriosa creués per ella la foscor compacta. Contra les passivitats de sa normalitat sanitosa i equilibrada, contra sa innocència hermètica i serena, neta d'angoixa i de sospita, s'estrellaren, durant molt temps, les maniobres equívoques d'ell per contaminar-la amb sos deliris, per empeltar-li sos íntims trasbalsaments. Sens una comprensió preparatòria que aplanés el camí,que empenyés en la davallada, l'adolescent se sentia lligat de peus i mans per tota mena de timideses, i sos petons, bo i caldejats pel foc interior, tenien sobre la galta vellutada de la mosseta totes les candideses d'afalacs fraternals.
Quan, al sortir de la fàbrica i despistant l'atenció distreta de la mare, que sempre li tenia feina preparada, la Nieves corria cap a la farmàcia solitària i el trobava an ell mústic, esblaimat i ullerós, li prenia el cap amb les dues mans i, festosa, amoixadora, li feia amb postureta, com quan eren petits:
-Què té, el maco? Que no es troba bé?…Que no ha berenat, avui?..
Ell volia preocupar-la, contestant amb evasives, adoptant actituds romàntiques, retenint-la pel cos i fent-la tremolar amb sos tremolors; però era debades. Ella no estava per raons i, amb sobtat impuls maternívol, l'amanyagava i l'amonestava, inquieta solament per la seva salut.
|
[
"Cap a on es dirigia ella?",
"Què anunciava ella en les seves joves maneres?",
"Què feia ell?",
"Què suscitaven en ell les primeres intuïcions innates?",
"Què triava fer en comptes de jugar a llum del dia i atrapar farfalles?",
"On anava seguint les orientacions de l'amic?",
"Amb qui obrava ella a la feina?",
"Què solia fer un cop acabada la feina?",
"I en les petites estones?",
"Què feia en les hores de foscor?",
"Com era el seu matalàs?",
"Enfront de què fracassaven les estratègies d'ell?",
"Què feia ella quan el trobava desorientat a l'apotecària solitària?",
"Com actuava ella davant les seves intencions d'amoïnar-la?",
"Què feia ell per provocar-li vibracions al cos?"
] |
{
"answer_end": [
26,
89,
113,
296,
552,
631,
834,
905,
1118,
1331,
1215,
1531,
2209,
2554,
2412
],
"answer_start": [
0,
30,
91,
117,
298,
554,
788,
836,
909,
1120,
1176,
1333,
2013,
2276,
2276
],
"input_text": [
"A la fàbrica.",
"La dona futura.",
"Anava a l'Institut.",
"Les primeres malícies i els primers torbadors anhels.",
"Abscondir-se als ulls profans i somiar despert.",
"A tot arreu.",
"Al costat de sa mare.",
"Ajudava a l'àvia per aprendre el trinc de la casa.",
"Feia ganxet, regava les flors de l'hort, pentinava el gos, sorgia els mitjons del pare i apedaçava la roba.",
"Les passava d'un son.",
"Blanc com un lliri.",
"Contra les passivitats de sa normalitat sanitosa i equilibrada i sa innocència hermètica i serena.",
"Li prenia el cap amb les dues mans festosa i amoixadora li feia amb un postureta com quan eren petits.",
"L'amanyagava i l'amonestava.",
"La retenia pel cos fent-la tremolar."
]
}
|
books
|
Que faria l'endemà? Presentar-se a casa seva? No, de cap manera; no podia pas posar l'espectacle de les seves misèries a la vista de la seva mare, de la seva filla i de la seva muller. Primer morir que no pas passar una tal vergonya. Es clar que elles havien d'esser dones tarades com tothom. Si no hi havia un pam de net enlloc! No, ja no creia en la santedat de la mare, ni en la innocència de la filla, ni, menys encara, en la fidelitat de la muller. A la seva esposa li havia reparat certs maneigs, que l'havien dut a negres sospites més d'un cop. Després els havia excusats. Ah, que babau! Totes les dones de casa seva s'havien confabulat per combregar-lo amb rodes de molí, i fleumeria va, fleumeria ve, i moxaines i beateries, havien arribat a enganyar-lo. I com no, si ell s'agradava tant de figurar-se-les uns angelets? Perquè en Jeroni podia ésser certament un descregut i un cridaner i un renegaire, però les estimava de cor aquelles dones: eren els seus altars, eren les santes, que pregaven per ell, i s'estimava més la virtut llur que tots els interessos del món i que la sang de les venes. I ja no hi creia! N'havia perdut l'il·lusió. Però per què pensar-hi, si ja estava decidit a no veure-les mai més?
|
[
"Què preveu ell per al dia següent?",
"A qui no vol revelar les seves debilitats?",
"Per què no vol exposar la seva fragilitat a casa seva?",
"Com qualifica a les dames del seu habitatge?",
"En què ha perdut la confiança?",
"Què havia detectat en la seva muller?",
"Què l'hi havien suggerit aquelles accions?",
"Què havia fet ell després per justificar-les?",
"Què havien realitzat les senyores de la seva llar segons ell?",
"Com les imaginava ell?",
"Com es defineix?",
"Què valorava ell profundament en aquelles feminitats?",
"Què havia extraviat?",
"Per què ja no vol reflexionar-hi?",
"Què tenia resolt a fer?"
] |
{
"answer_end": [
45,
183,
232,
291,
452,
501,
550,
594,
660,
828,
909,
1103,
1148,
1194,
1217
],
"answer_start": [
0,
65,
65,
234,
330,
454,
454,
552,
595,
734,
829,
911,
1105,
1150,
1150
],
"input_text": [
"Presentar-se a casa seva.",
"A la seva mare, la seva filla i la seva muller.",
"Per no passar vergonya.",
"Com a dones tarades.",
"En la santedat de la mare, en la innocència de la filla i en la seva muller.",
"Certs maneigs.",
"L’havien dut a negres sospites.",
"Considerar-se un babau.",
"Havien confabulat per combregar-lo.",
"Uns angelets.",
"Com un descregut, cridaner i renegaire.",
"La seva virtut.",
"La il·lusió.",
"Perquè ja estava decidit.",
"A no veure-les mai més."
]
}
|
mitologia
|
La Vulgata artúrica o el cicle Lancelot-Greal és una extensa recopilació d'obres del cicle artúric, o aventures del rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona. Es tracta de cinc volums en prosa, escrits a França al segle xiii. El temes principals són la recerca del Sant Greal i la història d'amor entre el cavaller Lancelot i la reina Ginebra.
Els orígens de la Vulgata artúrica es troben a finals del segle xii: Robert de Boron recopilà diversos textos en una trilogia anomenada Petit cicle: Joseph d'Arimathie (o Romanç de l'Estoire dou Graal), Merlin i Perceval (també denominat Didot-Perceval). Poc després, aquesta trilogia fou prosificada per un autor o autors anònims, convertint-la en una obra de gran extensió i qualitat literària.
El cicle es divideix en cinc llibres o seccions; les tres últimes van ser en realitat les primeres que es van escriure, a principis de l'any 1210, i les dues primeres van arribar després, al voltant dels anys 1230:
Aquest cicle va ser immediatament continuat per un altre d'anomenat 'cicle Post-Vulgata', que tot i basar-se en la Vulgata en difereix en molts aspectes.
La Vulgata representà un canvi d'estètica. A principis del segle xiii la història s'escrivia en vulgar i molt aviat en prosa. Amb la ficció va passar el mateix, es van escriure en prosa aconseguint una més gran versemblança.
D'altra banda, el Lancelot en prosa abandona el caràcter episòdic de les novel·les anteriors buscant historiar la vida completa de diverses generacions d'herois artúrics. Així, l'autor uneix tres temes que fins ara havien estat independents, com són l'amor de Lancelot i Ginebra; Perceval i el Greal; i la mort del rei Artús. L'habilitat de l'autor o autors consisteix a aconseguir que temes tan antagònics com la sacralitat del Greal i l'amor adúlter, tinguin una fusió no violenta, donat que el més important, l'aventura suprema, és el grial.
El cicle té a prop 2000 pàgines impreses, i està format per un joc de profecies i predestinacions. L'elecció d'un llinatge, el del rei David, al qual pertanyen Lancelot i Galaaz, dona unitat al conjunt. Així es pot establir un paral·lelisme entre la figura de Lancelot, símbol de l'Antic Testament, la figura de Galaaz, símbol del Nou Testament, i a la fi, la mort del rei Artús, que seria l'Apocalipsi i el Judici final. Aquesta idea de predestinació ajuda a comprendre el doble esperit de l'obra: l'ideal cortès i l'ideal religiós i la subordinació progressiva de la cavalleria mundana a la cavalleria celestial, coincidint amb les tendències espirituals del segle xiii.
|
[
"Què és la Vulgata artúrica?",
"Amb quin altre nom se la coneix també?",
"Quines són les temàtiques fonamentals de la Vulgata?",
"Qui va ser el primer a reunir els diferents escrits?",
"Com va titular el conjunt de tres obres?",
"Què va passar amb aquest recull?",
"Quantes divisions conté la Vulgata?",
"Quin cicle el va seguir?",
"És idèntic a la Vulgata?",
"Què es guanya amb el pas a la prosa de la Vulgata?",
"I quins temes es combinen?",
"Quina és la peripècia cabdal?",
"Quina és l'extensió aproximada de la Vulgata?",
"Quina correspondència entre personatges i temes religiosos apareix en el cicle?",
"Quins dos ideals caracteritzen el cicle?"
] |
{
"answer_end": [
98,
45,
345,
456,
494,
742,
791,
1047,
1111,
1336,
1662,
1881,
1923,
2303,
2415
],
"answer_start": [
0,
0,
229,
347,
416,
602,
744,
959,
1018,
1113,
1509,
1832,
1883,
2086,
2305
],
"input_text": [
"És una extensa recopilació d'obres del cicle artúric.",
"Cicle Lancelot-Greal.",
"La recerca del Sant Greal i la història d'amor entre el cavaller Lancelot i la reina Ginebra.",
"Robert de Boron.",
"Petit cicle.",
"Fou prosificat per autors anònims.",
"Es divideix en cinc llibres o seccions.",
"El cicle Post-Vulgata.",
"No.",
"Una més gran versemblança.",
"L'amor de Lancelot i Ginebra; Perceval i el Greal; i la mort del rei Artús.",
"El grial.",
"Prop de 2000 pàgines.",
"Es pot establir un paral·lelisme entre la figura de Lancelot, símbol de l'Antic Testament, la figura de Galaaz, símbol del Nou Testament, i a la fi, la mort del rei Artús, que seria l'Apocalipsi i el Judici final.",
"L'ideal cortès i l'ideal religiós."
]
}
|
vilaweb
|
El candidat d'ERC a la batllia de Barcelona, Ernest Maragall, ha assegurat que la batllessa en funcions, Ada Colau, està disposada a fer-lo batlle: ‘Vol treballar per un acord de govern en el que jo sigui alcalde', ha afirmat després de la reunió que han mantingut ambdós líders aquesta tarda per explorar un pacte d'investidura. Maragall veu coincidències entre ambdues candidatures però ha insistit a sumar JxCat a l'acord que es pugui produir. ‘Ella parteix d'un criteri de prioritat per a un acord entre les nostres dues forces i nosaltres partim d'una ambició un xic més enllà', ha conclòs. Maragall ha tornat a rebutjar per ‘impossible' un pacte amb el PSC, tot i que Manuel Valls ha ofert els seus vots a canvi de res per a fer batllessa Colau: ‘Està descartat des de fa dies i ella ho sap'. També ha dit que demà farà arribar una proposta concreta als comuns i a JxCat i ha explicat que han posat en marxa equips de treball per a aprofundir en coincidències dels programes. Ha reivindicat el seu projecte ‘inequívocament progressista i transformador' que també defensa el dret d'autodeterminació, per això vol que l'acord de govern que es produeixi reflecteixi aquests dos grans àmbits. ‘Tenim un calendari de treball davant nostre i, si ho fem bé, podrem arribar amb les millors condicions a la investidura', ha afegit. Per la seva banda, el número 2 de Barcelona en Comú, Joan Subirats, ha explicat que els comuns han començat a negociar un acord de govern amb ERC. Ha insistit que cal incloure el PSC en el pacte i ha descartat que JxCat s'incorpori a les negociacions. ‘No contemplem en cap cas que JxCat s'incorpori en les converses sobre l'acord de govern', ha dit. D'altra banda, no ha tancat la porta a una investidura de Colau amb el suport de Valls, malgrat haver assegurat que ‘ara no està damunt la taula'. Maragall també s'ha reunit amb Elsa Artadi, número 2 de JxCat, que ha valorat positivament la trobada. També ha instat Colau a dir si pactarà amb els partits del 155 o acceptarà que ERC, la llista més votada, governi la capital catalana. JxCat i ERC han creat equips bilaterals per abordar les negociacions per governar Barcelona.
|
[
"Qui és el postulant d'ERC a l'alcaldia de Barcelona?",
"Qui és la governanta interina?",
"Què està inclinada a fer, segons Maragall?",
"Quina és la seva preferència per a un acord?",
"Quina és la meta de Maragall en aquest pacte?",
"Qui vol unir a la proposta?",
"Amb qui és descartada una col·laboració?",
"Què té previst fer el dia següent?",
"Quins àmbits pretén que abasti el conveni?",
"Amb qui estan entaulant negociacions els comuns?",
"Quina és la postura de Joan Subirats sobre el PSC?",
"Qui està fora segons ell?",
"Què no s'està debatent ara mateix?",
"Amb qui ha establert contacte Maragall?",
"Què ha instat Artadi a Colau a respondre?"
] |
{
"answer_end": [
60,
114,
225,
328,
594,
424,
662,
876,
1193,
1474,
1523,
1579,
1825,
1888,
2063
],
"answer_start": [
0,
62,
105,
105,
330,
330,
596,
799,
982,
1397,
1476,
1526,
1680,
1827,
1930
],
"input_text": [
"Ernest Maragall.",
"Ada Colau.",
"A fer-lo batlle.",
"Un pacte d'investidura.",
"Ambició més enllà d'aquest acord entre les dues forces.",
"A JxCat.",
"Amb el PSC.",
"Farà arribar una proposta concreta als comuns i a JxCat.",
"Un projecte inequívocament progressista i transformar i el dret d'autodeterminació.",
"Amb ERC.",
"Que cal incloure'l en el pacte.",
"El JxCat.",
"Una investidura de Colau amb el suport de Valls.",
"Amb Elsa Artadi.",
"Si pactarà amb els partits del 155 o acceptarà que ERC governi la capital catalana."
]
}
|
mitologia
|
Cupido o Cupidell fou una deïtat romana, i de manera similar als déus Amor i Voluptes fou una versió romana del deu grec Eros i de Kāmadeva a la Mitologia hindú. Se'l fa responsable dels amors i les passions dels mortals.
Ha estat representat com un nen alat, un nadó o un jovenet àngel. Generalment reconegut com a fill de Venus i de Mart, com que és fill dels déus de l'amor i la guerra, Cupido resulta el déu dels enamorats, i crea d'eixa manera un enllaç entre l'amor i la tragèdia.
Astrild és el nom nòrdic referit a Amor o Cupido. El nom probablement és originat per les escriptures del segle xvii del poeta suec Georg Stiernhielm, i s'ha utilitzat des de llavors en la poesia nòrdica, sobretot durant les èpoques Barroca i Rococó. Astrild no apareix en la mitologia escandinava, tot i que el nom va ser utilitzat abans pel poeta suec Stiernhielm com a sinònim per als pinsans estrildats, (un tipus d'ocell).
Comunament s'anomena cupido un adolescent o un xiquet de gran bellesa i tendresa en les seues formes. Els cupidos en l'art també són anomenats per alguns nuclis culturals amb l'afectuós apel·latiu d'amorets.
Durant l'època del Renaixement, Cupido solia sortir acompanyat de sa mare Venus en molts quadres. Tenia un arc i un carcaix amb fletxes de dos tipus: unes d'or amb la punta esmolada i lluents que provocaven l'amor a l'instant, i d'altres amb la punta roma i un plom sota la canya, que produïen el rebuig i la indiferència.
Segons la novel·la L'ase d'or d'Apuleu, Cupido, déu de l'amor, també va tenir una història amorosa no gaire fàcil: s'enamorà bojament d'una noia, filla de reis, Psique.
Quadres destacats de Cupidell:
|
[
"Qui és l'alter ego de Cupido?",
"Quina és la seva tasca?",
"Com és visualment?",
"Quina és la seva relació amb Venus i Mart?",
"Què representa Astrild?",
"Qui li va adoptar el nom?",
"A qui es relaciona amb ell?",
"Quina és la denominació dels cupidos en l'expressió artística?",
"Quins atributs apareixien amb aquests durant la renaixença?",
"Quin efecte tenen les daurades?",
"I les que tenen la punta roma?",
"Com s'anomenava la narrativa?",
"Qui era Apuleu?",
"Què li va passar?",
"Amb qui?"
] |
{
"answer_end": [
17,
220,
286,
339,
535,
636,
1015,
1121,
1444,
1348,
1444,
1484,
1507,
1559,
1613
],
"answer_start": [
0,
162,
222,
288,
487,
537,
915,
1017,
1123,
1221,
1221,
1446,
1446,
1446,
1486
],
"input_text": [
"Cupidell.",
"Responsable dels amors i les passions dels mortals.",
"Com un nen alat o un jovenet àngel.",
"Era fill seu.",
"És el nom nòrdic de Cupido.",
"Georg Stiernhielm.",
"Als adolescents o xiquets de gran bellesa i tendresa.",
"Amorets.",
"Un arc i un carcaix amb fletxes de dos tipus, unes d'or amb la punta esmolada i d'altres amb la punta roma i un plom sota la canya.",
"Provocaven l'amor a l'instant.",
"Produïen el rebuig i la indiferència.",
"L'ase d'or d'Apuleu.",
"Era Cupido.",
"Va tenir una història amorosa.",
"Amb Psique, filla de reis."
]
}
|
books
|
-Disgust de mort? Es varen tornar negres? això és el còlera, ¡i després aquests brètols que fan diaris posen que no hi ha res! ¡Ai, pobres de nosaltres!…
I… ¿saben què succeeix a la que ha interpretat tan malament unes paraules sense connexió?
Que de por, li agafa… (ara ja es pot dir) còlic i tremolor, i sembra l'alarma per tot allí a on passa, dient molt convençuda:
-Jo almenys ja sé dos cassos, contats per una senyora de la família; i no em vinguin a dir que potser van morir d'altra cosa; perquè ¡es varen tornar negres!
Cap al tard de la nit passa un senyor per un carrer, i veu uns balcons oberts i llum encès.
-Ja hi som, diu. Aquí hi deu haver un mort.
I para bé l'orella.
Una senyora de la casa parla amb una veïna del davant i diu:
-Ja li asseguro que n'hem tingut un gran sentiment al cap de tants anys de conèixer-la… però, no hi ha hagut remei! Demà a les onze se'n enduran la caixa.
|
[
"Quin és el terme equivalent per \"repugnància de la mort\"?",
"Què li passa a algú que interpreta erròniament mots?",
"Què provoca aquesta quan ho experimenta?",
"Què ocasiona el malestar i tremolor?",
"Què afirma segura després de la informació rebuda?",
"Què succeeix al vespre?",
"Què visualitza?",
"Què comenta?",
"Qui parla amb una habitant d'enfront?",
"Què diu que ha mantingut?",
"S'han conegut molt?",
"Tot i així que ha passat?",
"Què s'emportaran?",
"Quan?",
"A quina hora?"
] |
{
"answer_end": [
16,
302,
345,
302,
526,
579,
618,
662,
737,
795,
831,
859,
898,
898,
898
],
"answer_start": [
1,
154,
244,
244,
347,
528,
528,
621,
684,
746,
746,
746,
861,
861,
861
],
"input_text": [
"Disgust de mort.",
"Que de por, li agafa còlic i tremolor.",
"Sembra l'alarma per tot allí a on passa.",
"Por.",
"Que els afectats es varen tornar negres.",
"Passa un senyor per un carrer.",
"Veu uns balcons oberts i llum encès.",
"Que ja hi és, allà deu haver-hi un mort.",
"Una senyora de la casa.",
"Un gran sentiment.",
"Sí.",
"No hi ha hagut remei.",
"La caixa.",
"Demà.",
"A les onze."
]
}
|
mitologia
|
Clístenes de Sició (en llatí Cleisthenes, en grec antic Κλεισθένης) fou fill d'Aristònim i tirà de Sició entre els anys 600 i 570 aC. Era descendent d'Ortàgores, fundador de la dinastia uns cent anys abans (després del 700 aC). Va succeir com a tirà al seu avi Miró de Sició (Myron) probablement amb oposició, segons diuen Heròdot i Pausànies.
El 595 aC va ajudar els amfictions en la guerra sagrada contra Cirrha, que va acabar al cap de deu anys amb la destrucció de la ciutat. Després va fer la guerra a Argos, i segons Heròdot, l'odi que els hi tenia era tant gran que va prohibir a Sició la recitació dels poemes d'Homer, ja que a Argos se celebrava un festival de recitació. Va restituir el culte a Dionís, i va prohibir el culte a Adrast, l'heroi argiu.
Va modificar el nom de les tribus dòries, donant-les-hi noms ofensius derivats de la truja, l'ase i el porc (Ὑᾶται, Ὀνεᾶται, Χ̓οιρεᾶται), mentre que a la seva pròpia tribu li va donar el nom de Ἀρχέλαοι (senyors del poble).
Aristòtil diu que va mantenir el seu poder pel respecte al poder de la seva força militar i a les victòries obtingudes, i perquè el seu govern va ser moderat. No se sap del cert la data de la mort de Clístenes, però encara governava el 582 aC quan va guanyar una cursa de carros als jocs pitis. La seva filla Agarista, per la que el seu pare va organitzar un concurs entre els grecs per donar-la en matrimoni, es va casar amb l'alcmeònida Megàcles.
|
[
"Quin és el títol en llatí de Clístenes de Sició?",
"Qui va ser el seu progenitor?",
"Quina posició ocupava a la ciutat?",
"Quan va exercir el poder?",
"Quin era el seu origen?",
"A qui va prendre el relleu a governant?",
"En quina batalla va prestar suport als amfictions?",
"Quina localitat va ser enderrocada al final?",
"Enfront de quina ciutat va lluitar?",
"Què va negar a la seva ciutat?",
"A quin déu li va restaurar el santuari?",
"A quin heroi va vetar?",
"Quina denominació despectiva va assignar als dòriques?",
"I a la seva gent?",
"Amb qui esposar la seva filla?"
] |
{
"answer_end": [
67,
104,
104,
132,
205,
342,
413,
478,
512,
625,
711,
759,
868,
983,
1432
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
134,
228,
344,
344,
480,
573,
681,
715,
761,
899,
1280
],
"input_text": [
"Cleisthenes.",
"Aristònim.",
"Tirà de Sició.",
"Entre els anys 600 i 570 aC.",
"Era descendent d'Ortàgores.",
"Al seu avi Miró de Sició.",
"En la guerra sagrada contra Cirrha.",
"Cirrha.",
"Argos.",
"La recitació dels poemes d'Homer.",
"A Dionís.",
"A Adrast, l'heroi argiu.",
"Derivats de la truja, l'ase i el porc.",
"Senyors del poble.",
"Amb l'alcmeònida Megàcles."
]
}
|
mitologia
|
L'arcàngel Rafael és un dels set arcàngels, el rang superior en l'escala dels àngels, que apareix citat al Llibre de Tobies, i juntament amb Gabriel i Miquel, un dels tres comuns a les tres religions monoteistes.
El nom prové de l'hebreu רפאל: Rafa-El, que significa ‘el déu El ha sanat' o ‘¡sana, El!' o ‘medicina de El' (referint-se al déu d'ugarític El).
Actualment la paraula hebrea equivalent a metge és rofe, connectada amb l'arrel de Rafa-El. En àrab és anomenat اسرافيل Israfil.
Segons el Llibre de Tobies 7, 15 (Bíblia), Rafael fou enviat per Jehovà per acompanyar Tobit i el seu fill en un llarg viatge perillós per aconseguir-li una esposa pietosa al jove.
Aquesta, anomenada Sara, qui havia enviudat diverses vegades degut al fet que un dimoni estava enamorat de la dona, i provocava que ella matés l'espòs la nit de noces.
En un principi Rafael es presenta com «Azaries, fill del gran Ananies», però en finalitzar el viatge cura la ceguesa de Tobies i es manifesta com «l'àngel Rafael, un dels set en la presència del Senyor».
Durant el viatge, dona instruccions a Tobies per pescar un peix, del qual trauria les vísceres que necessitaria més tard per espantar el dimoni enamorat de Sara. A causa d'aquest fet, a Rafael se'l considera protector dels nuvis.
Mosaic del s. XII (Palerm, S. Maria de l'Ammiraglio)
Pintura de Murillo (Moscou, Pushkin Museum)
Escultura al pont romà de Còrdova
En el capítol 21 del Llibre d'Henoc (segle ii aC) s'esmenten els altres quatre arcàngels:
El Llibre d'Henoc esmenta Rafael com el sant àngel dels esperits dels humans, i l'encarregat de les malalties i de totes les ferides dels fills dels homes.
Sant Rafael és invocat per allunyar les malalties i aconseguir acabar feliçment els viatges. És considerat a l'islam l'àngel responsable d'anunciar la data del Judici Final amb el so d'un corn. De vegades se'l representa vestit de peregrí i portant un gran peix en la seva mà.
Obresː
|
[
"Quin lloc ocupa Rafael en el nivell celestial?",
"Quin és el significat del seu nom?",
"Amb quin nom àrab és conegut?",
"Per quina raó va aparèixer segons el Llibre de Tobies?",
"Com era la dona que es buscava per al noi?",
"Quin problema havia tingut Sara amb els seus marits anteriors?",
"Com es manifesta inicialment Rafael durant el viatge?",
"I al final del viatge?",
"Quina indicació li fa a Tobit sobre com allunyar el dimoni?",
"Amb això quin paper representa?",
"Quantes altres divinitats apareixen en el Llibre d'Henoc?",
"Quina funció exerceix Rafael?",
"Com s'apel·la en relació amb les afeccions?",
"Què representa en la religió musulmana?"
] |
{
"answer_end": [
84,
356,
485,
621,
666,
834,
906,
1038,
1200,
1268,
1489,
1645,
1738,
1839
],
"answer_start": [
0,
213,
450,
487,
487,
687,
836,
908,
1040,
1202,
1401,
1491,
1647,
1740
],
"input_text": [
"El rang superior.",
"El déu El ha sanat, sana,El o medicina de El.",
"Israfil.",
"Per acompanyar Tobit i el seu fill en un llarg viatge perillós.",
"Una esposa pietosa.",
"El fet que un dimoni estava enamorat de la dona, i provocava que ella matés l'espòs la nit de noces.",
"Com Azaries, fill del gran Ananies.",
"Com l'àngel Rafael.",
"Dona instruccions a Tobies per pescar un peix, del qual trauria les vísceres que necessitaria més tard per espantar el dimoni.",
"Protector dels nuvis.",
"Quatre arcangels.",
"Encarregat de les malalties i de totes les ferides dels fills dels homes.",
"És invocat per allunyar les malalties i aconseguir acabar feliçment els viatges.",
"És considerat l'àngel responsable d'anunciar la data del Judici Final."
]
}
|
books
|
La noia, com la mare, frisava per assolir una mise en scène que cridés l'universal atenció. De més a més, es dalia per tota llei de locomocions. Volia muntar a cavall; el trajo d'amazona li suggeria mil cabòries saboroses. De seguida, l'automòbil; es repenjava al braç del seu pare i li feia veure amb prolixes raons la necessitat urgent d'adquirir-ne un, d'automòbil. Llogar un taxi de tant en tant, com feien ara, més aviat era un senyal d'impotència que una patent d'aristocràcia. En Jordi se la mirava amb una mescla d'espant i d'admiració. Com diables s'ho feia aquella minyoneta de setze anys per penetrar-se tan de pressa dels aventatges i possibilitats del canvi?
El fill de la casa, l'hereu, tenia unes aficions més complexes que les de sa mare i àdhuc que les de la seva germana. Els deports el seduïen, de dies; el music-hall, de nits. Cregué que estava obligat a seguir una carrera, i després d'una discussió, que submergí son pare en un mar de dubtes acerbs, es matriculà en el curs preparatiu de Dret.
Cadascú feia sa via. Aquesta normalització, no gens menys, féu que les persones de seny s'adonessin d'una colla de fets que en els primers mesos els eren imperceptibles.
En aquest instant, per exemple, tot invita a una recapitulació als esposos Molines.
|
[
"Quina era l'afició de la noia?",
"Què desitjava fer?",
"Quin vehicle desitjava adquirir ràpidament?",
"Què simbolitzava arrendar a vegades un taxi?",
"Com reaccionava en Jordi davant la jove?",
"Quins interessos tenia el successor de l'habitatge?",
"Per què es va originar una disputa entre ell i el seu pare?",
"Què va fer al final?",
"Què va provocar que tornessin a la normalitat?",
"De què?",
"Com eren en els mesos inicials?",
"Què incitava a una revisió en aquest moment?",
"Què buscaven els seus pares al final?",
"Quin era el nom de la parella?"
] |
{
"answer_end": [
90,
221,
367,
482,
671,
845,
970,
1014,
1115,
1135,
1184,
1268,
1268,
1268
],
"answer_start": [
0,
92,
248,
369,
484,
672,
847,
972,
1037,
1037,
1116,
1186,
1186,
1186
],
"input_text": [
"Assolir una mise en scène que cridés l'universal atenció.",
"Muntar a cavall.",
"Un automòbil.",
"Impotència.",
"Amb una mescla d'espant i admiració.",
"Els deports i el music-hall.",
"Perquè cregué que estava obligat a seguir una carrera.",
"Es matriculà en un curs preparatiu de Dret.",
"Que les persones de seny s'adonessin.",
"D'una colla de fets.",
"Imperceptibles.",
"Tot.",
"Una recapitulació.",
"Molines."
]
}
|
vilaweb
|
El Debat Constituent prepara l'arrencada dels debats territorials amb l'objectiu final d'acordar unes bases constitucionals per a la República Catalana la primavera del 2020. Un dels impulsors, Lluís Llach, ha dit que les conseqüències polítiques que es derivin de la sentència contra els presos polítics i la resta dels acusats, i les mobilitzacions que prepara el Tsunami Democràtic, no han d'aturar el debat, sinó que són compatibles amb les discussions constituents, que pretenen avançar paral·lelament. El Debat Constituent s'estructura territorialment perquè les discussions es facin al carrer. Han format 22 òrgans locals, que anomenen ‘enteses', i preveuen que n'entrin en funcionament una quarantena. L'objectiu és que n'hi hagi una per comarca i per cada districte de Barcelona. És a dir, que arribin a 52. Però abans que les enteses comencin el procés participatiu de base, a partir del novembre, faran unes jornades formatives per a estructurar els grans eixos temàtics dels debats i els subtemes en què hauran d'aprofundir després les enteses, formades per entitats i ciutadans. Aquestes jornades formatives seran entre el 14 de setembre i el 26 d'octubre. Es faran en ciutats diferents, i abordaran els set temes en què s'estructuraran els debats constituents: seguretat i relacions internacionals, organització territorial, drets, règim econòmic, participació política i organització del poder, elements constitutius, i territori, recursos naturals, sectors estratègics i empreses públiques. Fins a l'octubre, pretenen consolidar igualment les enteses que encara no poden funcionar amb total autonomia. En una conferència de premsa a l'Ateneu Barcelonès, els impulsors del Debat Constituent han presentat l'òrgan que coordinarà els debats que es faran per tot el Principat. Es diu Coordinadora d'Enteses i és formada per ex-membres del Consell Assessor pel Debat Constituent nomenat pel govern, ja dissolt. Hi ha, per exemple, Lluís Llach, Jordi Domingo, Gabriela Serra, Carmina Castellví, Montse Castellà, Albert Noguera i Montserrat Palau, i vint-i-dos delegats territorials elegits per les nou regions en què han dividit el Principat. Llach ha insistit que ja no hi ha vincle amb el govern i que no tenen relacions orgàniques amb cap institució. Fins que no es consolidi l'estructura regional, també en formen part com a delegats territorials Miquel Altarriba, Judit Borrell, Octavi Casellas, Isa Castell, Conxita Cervantes, Montserrat Chacón, Salvador Garreta, Josep Maria Ibars, Marta Pocino, Mònica Puixeu, Teresa Romeu i Sisco Vernet. Tot i que la intenció inicial dels impulsors és no alterar el calendari dels debats, la coordinadora haurà de prendre la decisió de fer-ho si consideren que la situació política ho aconsella. Després de les jornades formatives i del procés participatiu de les enteses, el Debat Constituent preveu de fer una síntesi de tots els debats al Fòrum Cívic i Social, la primavera de l'any vinent. Aquest seria l'últim pas abans de presentar els resultats del debat al parlament.
|
[
"Quina és la finalitat del diàleg Constituent?",
"Qui és un dels seus instigadors?",
"Què ha expressat sobre les tensions polítiques?",
"Com s'estructura?",
"Quina és la finalitat?",
"Què es realitzarà prèviament a consulta popular?",
"Quins són els àmbits que englobaran?",
"Què és el grup de Concertació?",
"Qui l'integrarà?",
"Què ha sigut escollit pels nou territoris dividits?",
"En què ha persistit Llach?",
"Quin era l'objectiu principal dels promotors?",
"Què pronostica Debat Constituent?",
"On?",
"I quan?"
] |
{
"answer_end": [
173,
205,
506,
628,
815,
1090,
1505,
1818,
1920,
2151,
2262,
2640,
2891,
2915,
2945
],
"answer_start": [
0,
175,
194,
508,
710,
817,
1170,
1670,
1789,
2059,
2153,
2557,
2829,
2826,
2826
],
"input_text": [
"Acordar unes bases constitucionals per a la República Catalana.",
"Lluís Llach.",
"No han d'aturar el debat, sinó que són compatibles amb les discussions constituents.",
"S'estructuren en 22 òrgans locals.",
"Que n'hi hagi una per comarca, arribar a 52.",
"Jornades formatives per a estructurar els grans eixos temàtics dels debats.",
"Seguretat i relacions internacionals, organització territorial, drets, règim econòmic, participació política i organització del poder, elements constitutius, i territori, recursos naturals, sectors estratègics i empreses públiques.",
"És l'órgan que coordinarà els debats que es faran per tot el Principat.",
"Ex-membres del consell Assessor pel Debat Constituent nomenat pel govern.",
"Vint-i-dos delegats.",
"Que ja no hi ha vincle amb el govern i no tenen relacions orgàniques amb cap institució.",
"No alterar el calendari dels debats.",
"Fer una síntesi de tots els debats.",
"Al Fòrum Cívic i Social.",
"La primavera de l'any vinent."
]
}
|
vilaweb
|
L'ex-president Artur Mas no descarta tornar a ser candidat a la Generalitat. En una entrevista a ‘El matí de Catalunya Ràdio', ha assegurat que no té ganes de tornar a la política activa, però ha matisat: ‘Si em demana si ho faré, no ho sé.' La seva inhabilitació arran del 9-N s'acaba el febrer del 2020. De totes maneres, Mas ha dit que en condicions normals ell no hauria d'encapçalar la llista de Junts per Catalunya. L'ex-president, que aquesta setmana va visitar la Casa de la República, ha dit que el president Carles Puigdemont té la intenció d'encapçalar la construcció de l'espai polític de Junts per Catalunya. ‘Som una marca JxCat de la qual pengen diverses organitzacions i el camí a fer és que es converteixi en un partit polític per ell mateix, ha afegit. Mas també ha explicat que no va discutir amb Puigdemont la possible investidura de Pedro Sánchez. Tanmateix, ha afirmat que prefereix que a Madrid governi ‘algú que no tingui l'obsessió d'aplicar el 155 de manera permanent'. Ara bé, l'expresident ha afegit que no n'espera res de la política espanyola, inclòs el PSOE, perquè no té cap proposta per a Catalunya. Sobre la reacció a la sentència del judici, Mas ha dit que convocar eleccions seria una de les opcions més senzilles. ‘Convocar les eleccions és el recurs més fàcil però, de vegades, el recurs més fàcil no és el més recomanable', ha conclòs.
|
[
"Què no exclou Artur Mas?",
"Quan finalitza el seu període d'incapacitació?",
"Què ha expressat sobre liderar la llista de JxCat?",
"Qui té la intenció de liderar la creació d'un lloc polític de JxCat?",
"Què ha comentat Mas sobre l'entitat de Junts?",
"Què li ha faltat debatre?",
"Amb qui?",
"Mas, en relació a Madrid, què esmenta?",
"Què ha afirmat a més a més?",
"A qui adhereix a aquesta decepció?",
"Per quin motiu?"
] |
{
"answer_end": [
75,
304,
420,
620,
769,
868,
826,
994,
1072,
1088,
1131
],
"answer_start": [
0,
242,
324,
494,
623,
771,
771,
869,
1004,
1004,
1074
],
"input_text": [
"Tornar a ser candidat a la Generalitat.",
"El febrer del 2020.",
"Que en condicions normals ell no l'hauria encapçalat.",
"Carles Puigdemont.",
"Que s'ha de convertir en un partit polític per ell mateix.",
"La possible investidura de Pedro Sánchez.",
"Amb Puigdemont.",
"Que prefereix que a Madrid governi algú que no tingui l'obsessió d'aplicar el 155 de manera permanent.",
"Que no n'espera res de la política espanyola.",
"Al PSOE.",
"Perquè no té cap proposta per a Catalunya."
]
}
|
bios
|
Pilar Molina Beneyto (Bocairent, Vall d'Albaida, abril de 1949 - València, febrer de 2008) fou una directora de documentals, escriptora, historiadora, fotògrafa i llibertària valenciana.
Pilar Molina va néixer a Bocairent i assistí a l'escola pública Colegio Nacional Luis Vives, d'on marxà per posar-se a treballar per ajudar al sosteniment de la seva família. Tota la seva formació posterior serà de caràcter autodidacta, ja que va entrar a treballar als 14 anys. En la seva localitat es va implicar en les associacions culturals, però aviat es va plantejar l'emigració com a forma de sortida d'un ambient que no l'acontentava. Va marxar cap a Madrid, i posteriorment cap a França i Anglaterra, fet que li va possibilitar aprendre idiomes i fer diversos cursos de secretariat. A la tornada a la península, va treballar com a intèrpret a Ferrer Puerto de Bocairent per passar aviat a treballar a la ciutat de València a Manuel Más. És en aquests anys en què va començar la seva militància política i es va afiliar a la Confederació Nacional del Treball (CNT); va començar a freqüentar els grups de dones i a participar en les diverses campanyes feministes (avortament, divorci, premsa de dones, planings, etc.). Amb la divisió de l'anarcosindicalisme, es decanta cap a la nova central Confederació General del Treball (CGT) i aviat comença a treballar en la Fundació d'Estudis Llibertaris Salvador Seguí, a la seu de València. Molt abans de l'actual recuperació de la memòria històrica, Pilar ja havia enregistrat –primer en sonor i més tard en pel·lícula– bona part dels militants valencians de la CNT i havia començar a fer visible públicament tot l'esforç dels republicans i dels anarquistes en el camp cultural i artístic.
Va vèncer el càncer i va sofrir diverses operacions als canells a causa del seu treball com a mecanògrafa, i de tot això va sortir reforçada i amb ganes de tornar a lluitar. Va conviure amb algunes parelles però va seguir mantenint la seva autonomia personal i la seva feina. Participà en les Jornades Feministes de València (2006) i Còrdova. Com a historiadora, va redactar nombroses biografies de dones anònimes que va publicar a la premsa anarcosindicalista com Al Margen, El Noi, Noticia Confederal, Rojo y Negro, etc. Va ser una activa participant de Ràdio Klara en les seves emissions sobre dones, a Dones Lliures i va prologar els llibres d'algunes de les seves amigues. Va organitzar, no només molts dels actes de la Fundació Salvador Seguí, sinó també xerrades i debats feministes a la ciutat de València. Va participar en les jornades sobre les guerrilles i el maquis a Santa Cruz de Moya (Conca), Jerte (Extremadura) i Catalunya.
Va col·laborar en l'homenatge a Lucce Fabri (2004) i en el congrés «L'exili cultural de 1939. Seixanta anys després» a la Universitat de València; com també en les reunions de la FICEDL (Federation Internationale des Centres d'Études et de Documentation Libertaires) dels centres de documentació anarquistes. Va establir relacions d'amistat amb moltes de les seves entrevistades, com Antonia Fontanillas o Sara Berenguer. El seu vehicle li va possibilitar nombroses visites per tota la península i França, anteposant la recerca històrica als guanys econòmics, ja que col·laborà desinteressadament en nombrosos actes i filmacions deixant un important llegat documental encara per revisar.
|
[
"Quines tasques realitzava Pilar Molina?",
"On va néixer?",
"A quin col·legi va anar?",
"Per què va abandonar-la?",
"Com va adquirir la seva educació?",
"En quines entitats va participar en la seva ciutat?",
"A on va fugir amb la intenció d'escapar?",
"A quina organització es va unir?",
"En què va iniciar la seva col·laboració?",
"On va iniciar-se en el treball?",
"Què va fer abans de la rememoració de la història?",
"A quines intervencions va haver de sotmetre's per culpa de l'ofici?",
"On va col·laborar?",
"Què va fer com a cronista?",
"On més va participar?"
] |
{
"answer_end": [
185,
221,
278,
360,
422,
531,
695,
1059,
1156,
1404,
1603,
1833,
2059,
2141,
2785
],
"answer_start": [
0,
187,
187,
222,
362,
466,
544,
1001,
1061,
1333,
1428,
1750,
2004,
2071,
2669
],
"input_text": [
"Era directora de documentals, escriptor, historiadora, fotògrafa i llibertària valenciana.",
"A Bocairent.",
"A l'escola pública Colegio Nacional Luis Vives.",
"Per ajudar al sosteniment de la seva família.",
"De forma autodidacta.",
"En les associacions culturals.",
"A Madrid, França i Anglaterra.",
"A la Confederació Nacional del Treball.",
"En diverses campanyes feministes.",
"En la Fundació d'Estudis Llibertaris Salvador Seguí.",
"Ja havia enregistrat bona part dels militants valencians de la CNT.",
"A diverses operacions als canells.",
"En les Jornades Feministes.",
"Va redactar nombroses biografies de dones anònimes.",
"En l'homenatge a Lucce Fabri i en el congrés de L'exili cultural de 1939. Seixanta anys després."
]
}
|
mitologia
|
Els epígons (en grec antic Ἐπίγονοι) són els descendents dels set cabdills que van participar en la primera expedició contra Tebes. La primera campanya contra la ciutat va acabar amb la mort de gairebé tots els herois. La segona, a càrrec dels epígons, va finalitzar amb la presa de Tebes.
Deu anys després de la primera expedició, els fills dels herois caiguts a Tebes, van voler venjar els seus pares. Van consultar l'oracle, que els hi va pronosticar la victòria si portaven com a cabdill Alcmeó, fill d'Amfiarau. Aquest va acceptar el nomenament a contracor, convençut per la seva mare Erifile, subornada pel regal de Tersandre, fill de Polinices, que li donà el collaret d'Harmonia. Van participar en la campanya els dos fills d'Amfiarau, Alcmeó i Amfíloc; el fill d'Adrast, Egialeu; el fill de Tideu, Diomedes; el fill de Partenopeu, Pròmac; el fill de Capaneu, Estènel; el fill de Polinices, Tersandre; i el fill de Mecisteu, Euríal. Aquesta és la llista que dona Apol·lodor. Higí no esmenta a Amfíloc, ni a Euríal ni a Pròmac, però afegeix Tlesímen i Biant, fills de Partenopeu i de la nimfa Clímene, i Polidor, fill d'Hipomedont.
Els epígons van començar la lluita saquejant les petites poblacions al voltant de Tebes. Quan els tebans els van sortir al pas encapçalats per Laodamant, fill d'Etèocles, va tenir lloc la lluita de Glisas. Laodamant va matar Egialeu, però va ser mort per Alcmeó. Durant la nit, i seguint els consells de l'endeví Tirèsias que havia vingut des de l'Hades, els tebans van enviar un herald als argius per tractar de la fi de les hostilitats, i mentrestant van pujar als carruatges amb les dones i els nens i van abandonar la ciutat. Els epígons la van ocupar l'endemà en veure-la sense ningú, i la van saquejar i van enderrocar les muralles.. Una part del botí va ser enviat a Manto, la filla de Tirèsias i una altra, la major part, consagrada a Apol·lo, a Delfos. Aquesta gesta fou objecte de diversos poemes tràgics i els set epígons van tenir una estàtua a Delfos. Sòfocles va escriure sobre el tema una obra de la que només se'n conserven fragments, Els epígons.
Com a conseqüència d'aquests fets llegendaris, el mot epígons va ser el nom aplicat pels grecs als hereus o descendents, però s'aplicà específicament als fills o nets dels diàdocs, és a dir, els primers descendents dels generals d'Alexandre el Gran que es van repartir l'imperi. Els epígons més destacats són:
|
[
"Qui són els epígons?",
"On van col·laborar?",
"Què va succeir en aquella expedició?",
"I a la segona?",
"Com aconseguirien guanyar com a represàlia els fills dels herois?",
"Qui el va persuadir d'aprovar-ho?",
"Per quin motiu ho va fer?",
"Quin va ser aquest obsequi?",
"Quins altres herois van formar part d'aquesta expedició?",
"Com van iniciar la batalla?",
"Com s'anomenà la guerra que van tenir contra tebans?",
"Què van fer els epígons en veure la ciutat buida?",
"Què va significar aquest succés?",
"A qui es refereix la paraula epígons segons els grecs?",
"I en realitat a qui es referien?"
] |
{
"answer_end": [
74,
130,
217,
288,
515,
597,
631,
686,
939,
1226,
1343,
1776,
1953,
2222,
2380
],
"answer_start": [
0,
0,
132,
219,
332,
517,
577,
599,
688,
1139,
1228,
1669,
1901,
2150,
2224
],
"input_text": [
"Són els descendents dels set cabdills.",
"En la primera expedició contra Tebes.",
"Va acabar amb la mort de gairebé tots els herois.",
"Va finalitzar amb la presa de Tebes.",
"Si portaven com a cabdill Alcmeó, fill d'Amfiarau.",
"La seva mare Erifile.",
"Subornada pel regal de Tersandre.",
"El collaret d'Harmonia.",
"Alcmeó, Amfíloc, Egialeu, Diomedes, Pròmac, Estènel, Tersandre i Euríal.",
"Saquejant les petites poblacions al voltant de Tebes.",
"La lluita de Glisas.",
"La van ocupar, saquejar i enderrocar les muralles.",
"Fou objecte de diversos poemes tràgics.",
"Als hereus o descendents.",
"Als primers descendents dels generals d'Alexandre el Gran."
]
}
|
vilaweb
|
El diputat de JxCat Josep Rull ha dit al programa ‘Via lliure' de RAC1 que ‘les eleccions són un escenari possible' després de les mesures cautelars dictades pel Tribunal Constitucional espanyol per a evitar la investidura de Carles Puigdemont. ‘Intenten abatre el que ha votat la gent i potser ha de ser la gent qui decideixi', ha valorat. Tot i això, Rull creu que la investidura del president ‘no és impossible' i assegura que faran tot el que estigui al seu abast per a aconseguir-ho. El primer pas serà demanar l'autorització judicial perquè pugui assistir al ple d'investidura, tot i que no ha concretat el procediment que es farà servir. ‘Els advocats establiran quin serà l'itinerari', ha explicat. Sobre uns nous comicis, Rull ha detallat que ‘ara mateix no és l'escenari, és un escenari'. El conseller ha remarcat que es volen concentrar en el que és possible, que ‘és que aquest dimarts el ple continua'. Considera que la decisió del Tribunal Constitucional de permetre la celebració del ple va ser una ‘desautorització' a la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Saénz de Santamaría, i per això n'ha demanat la seva ‘dimissió immediata'. Tanmateix, Rull ha criticat l'actuació de l'alt tribunal, que creu que ha comès ‘un frau de llei'. ‘Volen que ens movem en aquests paràmetres i ho complirem', ha anunciat.
|
[
"Qui és el parlamentari de JxCat?",
"Què ha expressat al programa \"Via lliure\"?",
"Per qui?",
"Què volen prevenir amb això?",
"Què opina Rull de tot això?",
"I què assegura?",
"Quina serà la primera acció?",
"Per quin motiu?",
"Qui instaurarà el trajecte seguir?",
"Què ha recalcat el conseller?",
"A què es refereix?",
"Quina va ser l'elecció del tribunal?",
"Què n'opinà Rull?",
"A qui?",
"Per què Rull va reprovar aquesta decisió?"
] |
{
"answer_end": [
30,
157,
194,
243,
414,
487,
539,
582,
705,
869,
914,
1002,
1031,
1100,
1253
],
"answer_start": [
0,
20,
127,
195,
353,
353,
489,
489,
645,
799,
799,
926,
916,
1003,
1167
],
"input_text": [
"Josep Rull.",
"Que les eleccions són un escenari possible després de les mesures cautelars dictades.",
"Pel Tribunal Constitucional.",
"La investidura de Carles Puigdemont.",
"Que la investidura del president no és impossible.",
"Que faran tot el que estigui al seu abast per a aconseguir-ho.",
"Demanar l'autorització judicial.",
"Per poder assistir al ple d'investidura.",
"Els advocats.",
"Que es volen concentrar en el que és possible.",
"A concentrar-se que aquest dimarts el ple continua.",
"Permetre la celebració del ple.",
"Considera que va ser una desautorització.",
"A la vice-presidenta del govern espanyol Soraya Saéz de Santamaría.",
"Perquè creu que ha comès un frau de llei."
]
}
|
books
|
Ell es feu càrrec de tot: val a dir que, en qüestió de proposar temes per a dialogar, encara hi tenia més poca traça que jo. Havien passat cinc quarts d'hora, i llavors ja no vaig creure prudent allargar la visita; i en Víctor, comprenent el meu propòsit, digué:
-Pugi un moment a dalt. La meva dona tindrà molt de gust de veure'l, i el nano està ensopidet: fa dos dies que és al llit. No gran cosa: una mica d'indisposició.
Jo vaig agrair en silenci l'atenció i la franquesa fent una lleugera inclinació de cap i un somriure una mica ruborós.
En Víctor em féu passar per un hall; després pujàrem unes escales, arribàrem al primer pis, s'obrí una porteta blanca, i jo vaig entrar darrera d'ell en una habitació una mica fosca, lleugerament perfumada de paper d'Armènia.
Un cop avesat a la penombra, vaig distingir perfectament les persones i les coses de l'habitació. En un llitet de metall daurat hi havia en Ramon, el petit dels Buxareu, bastant pàl·lid i amb una lluentor als ulls, conseqüència de la febre. Al seu costat, respirant una fina negligència, hi havia la senyora Buxareu, que em va semblar més bella que mai; i la Lluïseta conversava amb una dama vestida de fosc, baixeta, bastant grassa, d'unes faccions ben apreciables encara, i de pentinat pretensiós. Aquesta senyora em mirà amb uns impertinents al moment d'entrar a l'habitació.
El nen fou el primer de cridar-me pel meu nom. La Lluïseta em saludà dolçament, i la Maria de la Mercè, molt amable, però amb aquella hipòcrita confusió de la mestressa de casa quan el foraster sorprèn una intimitat de la família. La senyora inconeguda restà en silenci, fins que en Víctor digué: -No es coneixen? La tia Paulina,- i de seguida hi afegí el meu nom. La dama va fer un -Tantíssim gust- molt afectat, i jo vaig estrènyer una mà petita, fresca i rabassuda com un porcellet.
|
[
"Qui s'ocuparà de tot?",
"Com portava el fet de plantejar temes per conversar?",
"Quant de temps havia transcorregut?",
"Es va quedar més temps?",
"Què va comentar en Víctor?",
"Per quin motiu?",
"Com va ser la seva reacció?",
"Per on van pujar?",
"De quin color era la porta que van trobar?",
"Què va poder diferenciar clarament el narrador?",
"Com es trobava en Ramon, el fill d'en Víctor?",
"Qui era amb ell?",
"Amb qui parlava la Lluïseta?",
"Qui va mencionar el narrador en primer lloc?",
"Com va reaccionar la desconeguda dona quan en Víctor va mencionar el narrador?"
] |
{
"answer_end": [
24,
123,
157,
213,
285,
341,
542,
609,
661,
866,
983,
1085,
1177,
1394,
1761
],
"answer_start": [
0,
41,
125,
125,
217,
263,
425,
544,
611,
770,
907,
1011,
1126,
1349,
1714
],
"input_text": [
"Ell.",
"Tenia més poca traça que ell.",
"Cinc quarts d'hora.",
"No.",
"Que pugés un moment a dalt.",
"Perquè la seva dona tindria molt de gust de veure'l i el nano.",
"Va der un somriure una mica ruborós.",
"Per unes escales.",
"Blanca.",
"Les persones i les coses de l'habitació.",
"Bastant pàl·lid i amb una lluentor als ulls.",
"La senyora Buxareu.",
"Amb una dama vestida de fosc.",
"El nen.",
"Va fer un tantíssim gust molt afectat"
]
}
|
bios
|
Beatriz Pascual i Rodríguez (Barcelona, 9 de maig de 1982) és una atleta catalana, especialitzada en marxa atlètica. És internacional absoluta amb la selecció espanyola i posseeix diverses plusmarques d'Espanya; la de 5.000 m marxa en pista en categoria absoluta, en la categoria promesa el de 20 km marxa en ruta amb una marca de 1h30:22 realitzats l'any 2004 i en categoria júnior el de 10.000 m marxa en pista amb 46:06.80 en el 2000. Des de petita resideix a Viladecans.
Es va iniciar com a atleta en el Club Atletisme Viladecans de la mà de María Reyes Nebot, realitzant tota mena de proves fins que es va especialitzar en la marxa atlètica aconseguint ser campiona d'Espanya i Catalunya en categories inferiors. Va tenir com a referents a Viladecans a María Reyes Sobrino, la seva pròpia entrenadora, María Vasco, Mari Cruz Díaz, Valentí Massana i David Márquez, tots ells de Viladecans. Ja en la categoria júnior davant la impossibilitat del CA Viladecans de retenir a una atleta amb un futur tan prometedor fitxa per la JA Sabadell, on en cinc anys aconsegueix batre dos rècords d'Espanya, un de la categoria júnior i un altre de la categoria promesa. Va arribar a estar preseleccionada pels Jocs Olímpics de 2004 però una inoportuna lesió no li va permetre acudir finalment. L'any 2005 fitxa pel FC Barcelona i a l'any següent pel València Terra i Mar on està actualment.
En els campionats d'Espanya en pista a l'aire lliure de 2008 en 10000m marxa, va tirar del grup durant tota la prova per finalment guanyar-la batent a María Vasco realitzant així la segona marca espanyola de tots els temps.
Posteriorment va participar en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 al costat de María Vasco i María José Poves en els 20 km marxa obtenint una sisena posició en la seva primera participació en uns jocs olímpics.
En el Campionat Mundial d'Atletisme de 2009, celebrat a Berlín, va acabar en sisena posició.
L'any 2012 va participar en els Jocs Olímpics de Londres 2012, també en aquesta ocasió acompanyada per María Vasco i María José Poves en els 20 km marxa finalitzant en la vuitena posició.
|
[
"Qui és Beatriz Pascual i Rodríguez?",
"On va néixer?",
"Quines marques rècord té?",
"On viu?",
"Amb quina acadèmia va començar?",
"Qui la va entrenar?",
"Quins models a seguir tenia?",
"A quin club es va unir després?",
"Quin equip va representar el 2005?",
"On es troba en aquests instants?",
"Què va aconseguir el 2008?",
"On va col·laborar el 2008?",
"Amb qui?",
"En quin lloc va quedar?",
"L'any 2012 com va quedar?"
] |
{
"answer_end": [
115,
58,
436,
473,
533,
563,
892,
1039,
1317,
1379,
1603,
1668,
1712,
1812,
2093
],
"answer_start": [
0,
0,
171,
438,
475,
475,
718,
1004,
1284,
1340,
1381,
1605,
1605,
1732,
1907
],
"input_text": [
"És una atleta catalana especialitzada en marxa atlètica.",
"A Barcelona.",
"La de 5.000 m marxa en pista en categoria absoluta, la de 20 km marxa en ruta en categoria promesa i la de 10.000 m marxa en pista en categoria júnior.",
"Des de petita que resideix a Viladecans.",
"En el Club Atletisme Viladecans.",
"María Reyes Nebot.",
"María Reyes Sobrino, María Vasco, Mari Cruz Díaz, Valentí Massana i David Márquez.",
"A la JA Sabadell.",
"El FC Barcelona.",
"Al València Terra i Mar.",
"Va realitzar la segona marca espanyola de tots els temps.",
"Va participar en els Jocs olímpics de Pequín.",
"Amb María Vasco i María José Poves.",
"En sisena posició.",
"En vuitena posició."
]
}
|
bios
|
Carme Meix i Fuster (Gandesa, 1937) és una escriptora catalana.
Nascuda en plena guerra civil, la seva infantesa va estar marcada per la penúria de la postguerra. Des de ben petita ja li agradava escriure petits relats però la contradicció del vocabulari castellà que aprenia a l'escola franquista i el seu món viscut en català la van fer desistir. Als 13 anys, tot i les seves qualitats, hagué de deixar els estudis. En casar-se l'any 1964 es traslladà a viure a Barcelona. Estudià català en una escola d'adults i cursà Filologia Catalana a la universitat. El retrobament amb la seva llengua la va fer tornar a escriure, aquesta vegada poesia i en català. En finalitzar la carrera es va presentar a les oposicions de professora i treballà en diversos instituts de secundària del Barcelonès fins a la jubilació, combinant la docència amb l'escriptura. Col·laborà també en mitjans de comunicació com La veu de l'Ebre i el diari Avui.[cal citació]
Carme Meix ha escrit poesia, novel·la i novel·la històrica. L'únic recull de poesia publicat ha estat Palau d'absències; per contra, les seves cinc novel·les han estat totes publicades.[cal citació]
L'escriptora parla a la seva poesia de temes quotidians i personals com la tardor, l'aigua, el gallet, la infantesa, els records, per fer una literatura de reflexió de caràcter, amb trets més generals com la nostàlgia, el silenci, els records, el nou camí que ha emprès Catalunya, etc. La seva poesia no és ni òbvia ni imprescindible, ja que és el relat en femení d'un temps de renúncies i transformacions. Meix explica a través dels versos petites històries particulars que són col·lectives com és la connexió entre les terres de l'Ebre i la resta del principat.[cal citació]
|
[
"Qui és Carme Meix i Fuster?",
"On va néixer?",
"Què va destacar en la seva primera etapa de vida?",
"Quina era la seva afició aleshores?",
"Què va passar al cap de 13 anys?",
"Quan va anar a viure a Barcelona?",
"En què es va formar?",
"Què va fer un cop va finalitzar?",
"Quines ocupacions alternava fins que es va retirar?",
"On va participar?",
"Quins gèneres literaris ha realitzat?",
"Quina és la seva única publicació?",
"Què expressen els seus escrits?",
"Quins matisos hi destaquen?",
"Què narra a les seves petites obres?"
] |
{
"answer_end": [
62,
35,
161,
218,
416,
473,
556,
728,
850,
931,
1004,
1065,
1212,
1429,
1712
],
"answer_start": [
0,
0,
95,
163,
349,
418,
475,
657,
731,
852,
946,
1006,
1145,
1327,
1552
],
"input_text": [
"És una escriptora catalana.",
"A Gandesa el 1937.",
"La penúria de la postguerra.",
"Escriure petits relats.",
"Va deixar els estudis.",
"En casar-se l'any 1964.",
"Estudià català i cursà Filologia Catalana.",
"Es va presentar a les oposicions de professora.",
"La docència amb l'escriptura.",
"En mitjans de comunicació com La veu de l'Ebre i el diari Avui.",
"Poesia, novel·la i novel·la històrica.",
"El Palau d'absències.",
"Temes quotidians i personals.",
"La nostàlgia, el silenci, els records i el nou camí que ha emprès Catalunya.",
"Com és la connexió entre les terres de l'Ebre i la resta del principat."
]
}
|
vilaweb
|
L'ex-conseller de Presidència Francesc Homs va explicar ahir en la declaració davant el Tribunal Suprem espanyol que el govern de Rajoy havia ofert a la Generalitat un acord abans de la consulta del 9-N. Segons que ha explicat avui en una entrevista a Catalunya Ràdio, va declarar que dies abans del 9-N una persona que parlava en nom del govern espanyol s'havia posat en contacte amb ell per proposar-li que si el dia de la votació el govern no sortia públicament a analitzar el resultat de la consulta l'executiu de Rajoy no emprendria cap actuació contra la Generalitat. Homs no ha revelat el nom de la persona que havia fet la trucada, però ha dit que era una proposta ‘surrealista i ridícula'. Ahir, tanmateix, va admetre davant el magistrat que no podia provar aquest contacte. Però la proposta, opina, demostra que ‘això del dret va segons la conveniència' del govern espanyol: ‘Si et portes bé, no hi ha cap problema i si no, n'hi ha.' I afegeix: ‘Algú en nom del govern espanyol em va fer arribar aquest missatge, i això demostra que hi ha hagut arbitrarietat en la presentació i en l'acceptació de la querella.' Homs ha reiterat que la voluntat del govern de la Generalitat no era desobeir el TC, sinó obeir el mandat del Parlament de Catalunya i fer possible allò que volia la ciutadania. ‘Nosaltres vam complir la pròpia llei i el mandat del parlament, perquè també hi ha una llei que estableix que el govern té l'obligació de facilitar l'exercici de la participació ciutadana i la llibertat ideològica.' No acatarà ‘políticament' la sentència Ahir, després de declarar davant el Suprem, Homs va insistir que no acataria ‘políticament' la sentència que emetessin els tribunals contra el procés participatiu del 9-N. ‘Políticament, no acatarem les decisions d'un procés polític i no jurídic sense les garanties que ha de tenir', va subratllar. Segons ell, la sentència condemnatòria del cas ‘ja ha estat dictada', en una mostra més de ‘l'arbitrarietat i el seguidisme dels interessos del PP' que es pot palesar en les principals institucions de l'estat espanyol, incloses les de justícia. ‘Quan ets en un judici que qualifiques de polític, vol dir que el dret no compta. La defensa només pot ser política', va reblar.
|
[
"Qui és Francesc Homs?",
"Què va fer ahir?",
"Enfront qui?",
"Quan es va comunicar amb ell algú del govern?",
"Quina oferta li van fer?",
"Quina va ser la seva opinió?",
"Quina realitat va reconèixer enfront del jutge?",
"Què creu que evidencia aquesta oferta?",
"Quin era el desig de la Generalitat?",
"Què s'estipula segons una norma?",
"Què va afirmar Homs que no faria?",
"Què creu que ja ha estat decidida?",
"Com etiqueta el procés en què es troba?",
"Què intenta explicar amb això?",
"Quina és la seva conclusió?"
] |
{
"answer_end": [
43,
203,
112,
388,
572,
697,
782,
883,
1298,
1514,
1727,
1923,
2149,
2180,
2227
],
"answer_start": [
0,
44,
44,
269,
389,
574,
716,
784,
1143,
1378,
1600,
1855,
2101,
2101,
2182
],
"input_text": [
"És l'ex-conseller de Presidència.",
"Va explicar que el govern de Rajoy havia ofert a la Generalitat un acord abans de la consulta del 9-N.",
"Davant el Tribunal Suprem espanyol.",
"Dies abans del 9-N.",
"Que si el govern no sortia públicament a analitzar el resultat de la consulta l'executiu de Rajoy no emprendria cap actuació contra la Generalitat.",
"Que era una proposta surrealista i ridícula.",
"Que no podia provar aquest contacte.",
"Que això del dret va segons la conveniència del govern espanyol.",
"Obeir el mandat del Parlament de Catalunya i fer possible allò que volia la ciutadania.",
"Que el govern té l'obligació de facilitar l'exercici de la participació ciutadana i la llibertat ideològica.",
"Que no acataria políticament la sentència que emetessin els tribunals contra el procés participatiu del 9-N.",
"La sentència condemnatòria del cas.",
"Com un procés polític no pas jurídic.",
"Que el dret no compta.",
"Que la defensa només pot ser política."
]
}
|
books
|
De la rabiola, va cuidar ferir-se, l'hereu Bartra. En veure el camp en aquell estat, va posar-se-li un tel als ulls, un regirament de tota la còrpora va fer-lo tambalejar, i va caure com tocat per una centella, anant a topar de clatell al caire d'una roca.
Sort que un veí que va passar al cap de poc, va portar-lo a coll-i-be a casa seva: si no, ben segur que li hauria donat un que sentir, aquell cop de sangs. Prou que va dir-ho el barber després d'enfonsar-li la llanceta als braços: -Si no li arribem a treure aquesta sang, se'n podia fer deu pedres.-
Per fortuna, tot el que tenia de petit ho tenia de fort, i en vuit dies va ser el mateix d'abans.
Això sí; rancuniós com era, va quedar-li com una mena de rosec, una recança pregona de no haver esbravat tota la ràbia que el consumia i que li feia exclamar sovint:
-L'hi hagués poscut atrapar, al lladre!… Llamp me mati si no li hagués fet la tussa!
Algú va aconsellar-li que tirés la cosa per justícia; però no hi va voler saber res. Justícia! Prou que se la faria ell, el dia que s'hi pogués adobar!… El que és aquella no li portaria pas a vendre, en Biel!… Perquè, que l'autor de la feta havia estat en Biel, no en tenia cap dubte: n'hauria posat les mans al foc sense por de cremar-se.
Malgrat la seva certesa, hi havia moments en què, rumiant, rumiant, acabava per dir-se que un home sol, en una nit, no podia haver fet tanta feina. Però ben aviat, en recordar el braó de què en Biel havia donat mostra sempre, tornava a posseir l'assegurança que ell i no més que ell era capaç de semblant obra. D'un home com en Biel podia esperar-se tot. Això sense comptar que per a alguna cosa havia de servir-li el seu tracte amb les bruixes.
|
[
"Què va fer desplomar-se a en Bartra?",
"On va anar a parar?",
"Què va fer un resident en trobar-lo?",
"Què va comentar el barber un cop li clava la llanceta?",
"Quina sort van tindre?",
"Quant va trigar a recuperar-se?",
"Què sentia l'individu?",
"A qui volia agafar?",
"Què li va recomanar algú?",
"Quina va ser la seva reacció?",
"Qui creia que ho havia fet?",
"Com ho va assegurar?",
"Què feia dubtar a vegades l'individu?",
"Què li feia tornar a retrocedir?",
"Amb qui pensava que tenia un acord?"
] |
{
"answer_end": [
182,
255,
338,
554,
612,
653,
738,
859,
958,
1057,
1189,
1244,
1392,
1555,
1690
],
"answer_start": [
35,
174,
257,
413,
557,
614,
655,
822,
906,
991,
1124,
1191,
1271,
1394,
1601
],
"input_text": [
"Veure el camp en aquell estat.",
"Al caire d'una roca.",
"Va portar-lo a coll-i-be a casa seva.",
"Que si no li arriben a treure aquella sang, se'n podia fer deu pedres.",
"Que tot el que tenia de petit ho tenia de fort.",
"Vuit dies.",
"Una mena de rosec i recança pregona.",
"Al lladre.",
"Que tirés la cosa per justícia.",
"Va dir que prou que se la faria ell, el dia que s'hi pogués adobar.",
"En Biel.",
"Posant les mans al foc sense por de cremar-se.",
"Que un home sol, en una nit, no podia haver fet tanta feina.",
"En recordar el braó de què en Biel havia donat mostra sempre.",
"Amb les bruixes."
]
}
|
mitologia
|
El propileu (del grec Προπύλαιον, propýlaion, 'davant la porta') era, a l'antiga Grècia, un vestíbul davant l'entrada a un temple, palau, àgora o ciutat. En el cas d'un santuari o recinte sagrat consistia en un camí flanquejat per edificis, d'estructura molt més complexa i monumental, normalment dotat d'una façana amb columnes, i llavors s'hi referien amb el plural Προπύλαια (propýlaia), que a través del llatí propylaea ha donat també en català el plural propileus, forma molt més usada habitualment.
Per als grecs, doncs, els Propileus eren pròpiament les entrades monumentals com les existents a Eleusis, Corint, Epidaure o Atenes, i principalment es refereixen a l'entrada a l'Acròpoli d'Atenes.
La construcció dels Propileus atenencs va ocupar cinc anys (del 437 aC al 432 aC) i va costar 2.000 talents. Fou obra de l'arquitecte Mnèsicles i incloïa pintures de Polignot i probablement de Protògenes. A la dreta hi havia el temple de Nike Àptera i, tancant l'entrada, l'estàtua d'Hermes; els Propileus estaven adornats amb moltes altres estàtues. Un camí que anava entre l'àgora i els propileus que era l'única entrada a l'acròpoli. És considerat un dels més perfectes treballs artístics grecs.
De vegades també s'usa la paraula per referir-se a les entrades monumentals dels temples egipcis.
1 Partenó - 2 Antic temple d'Atena - 3 Erectèon - 4 Estàtua d'Atena Prómakhos - 5 Propileu - 6 Temple de Nike Àptera - 7 Eleusínion - 8 Santuari d'Àrtemis Braurònia - 9 Calcoteca - 10 Pandrósion - 11 Casa de les Arrèfores - 12 Altar d'Atena - 13 Santuari de Zeus Polieus - 14 Santuari de Pandíon - 15 Odèon d'Herodes Àtic - 16 Stoà d'Èumenes - 17 Santuari d'Asclepi - 18 Teatre de Dionís - 19 Odèon de Pèricles - 20 Tèmenos de Dionís - 21 Aglaurèon
Coord.: 37° 58′ 18.20″ N, 23° 43′ 30.50″ E / 37.9717222°N,23.7251389°E / 37.9717222; 23.7251389
|
[
"Què significa la paraula \"propileu\"?",
"Com és en grec?",
"Què era considerada a l'antiguitat grega?",
"Com es referien als propileus d'un temple sagrat?",
"Segons els grecs, que eren?",
"Hi ha actualment restes?",
"Inicialment a què feien referència?",
"Quant de temps van necessitar pel seu aixecament?",
"Quins exactament?",
"Quant va valer?",
"De qui va ser la idea?",
"Què incorporava?",
"Què s'hi trobava a la dreta?",
"Per on s'estenia el camí?",
"Sovint, el mot propileus per a què s'utilitza?"
] |
{
"answer_end": [
64,
64,
152,
389,
581,
636,
701,
761,
783,
810,
846,
906,
952,
1101,
1298
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
154,
505,
582,
640,
703,
763,
785,
812,
849,
908,
1054,
1202
],
"input_text": [
"Davant la porta.",
"Προπύλαιον.",
"Era un vestíbul davant l'entrada a un temple, palau, àgora o ciutat.",
"Amb el plural Προπύλαια, propýlaia.",
"Eren pròpiament les entrades monumentals.",
"Sí.",
"A l'entrada a l'Acròpoli d'Atenes.",
"Cinc anys.",
"Del 437 aC al 432 aC.",
"2.000 talents.",
"De Mnèsicles.",
"Incloïa pintures de Polignot i de Prtògenes.",
"El temple de Nike Àptera.",
"Anava entre l'àgora i els propileus.",
"Per referir-se a les entrades monumentals dels temples egipcis."
]
}
|
books
|
-Ahir vàrem anar a una casa que ens hi vam divertir d'allò més.
L'ataconador del portal a les vuit del dematí. -Ja torna a passar aquell minyó de la del segon pis.
La criada del davant, a les nou. -Ja passa.
El camàlic de la cantonada, a las deu. -Volta'l!
Els xicots d'estudi, a les onze. -¡Sempre trobem aquest senyor!
La mare, guaitant pels vidres, a les dotze. -Avui ja ha passat cinc vegades. Aquest vespre li preguntaré per què ve.
Van endavant de bracet. Molt secretejar. Molt fer-se ganyotes. Temps de Rambla? A la Rambla. Temps de passeig de Gràcia? Al passeig de Gràcia. Temps de teatre? Al teatre. Als monuments, a veure entrar els bens, al cementiri… Tombaga d'aquí, mocador d'allí; ara un braçalet, ara aigua d'olor; caramelets, joguinetes… ¡Va bé, la cosa!
|
[] |
{
"answer_end": [],
"answer_start": [],
"input_text": []
}
|
mitologia
|
Irene (en llatí Eirene, en grec antic Εἰρήνη) fou una de les Hores, deessa de la pau.
Les Hores són filles de Zeus i de Temis i germanes de les Moires. Eren tres, Eunòmia, Dike i Irene, és a dir, Disciplina, Justícia i Pau. Com a divinitats de l'ordre (eren filles de Temis, la Justícia), garantien el manteniment de la societat.
Després de la victòria de Timoteu sobre els espartans, a Irene se li van dedicar altars a Atenes a càrrec de l'estat. La seva estàtua era al costat de l'heroi Amfiarau, i portava als seus braços a Plutos, el deu de l'abundància, segons ho descriu Pausànies. Una altra estàtua era prop de la d'Hèstia, al Pritaneu. El seu equivalent romà era Pax, que va tenir un magnífic temple construït per ordre de Vespasià.
El seu nom apareix només en monedes i és representada com una dona jove amb una cornucòpia a la mà dreta i una branca d'olivera a l'esquerra; apareix també de vegades cremant armament o en altres posicions.
Viccionari
|
[
"Com és Irene en llatí?",
"Què va ser?",
"Qui són els progenitors de les Hores?",
"Quina relació tenien amb les Moires?",
"Com s'anomenaven totes?",
"De què s'encarregaven?",
"Qui va vèncer els espartans?",
"Amb què se la va honrar a Irene?",
"A qui tenia al seu lateral?",
"Qui era Plutos?",
"On es trobava l'estàtua d'Hèstia?",
"Quin és el símil d'Irene en romà?",
"Què va obtenir?",
"Qui ho va fer?",
"Com surt simbolitzada?"
] |
{
"answer_end": [
45,
84,
125,
150,
222,
328,
383,
446,
497,
557,
642,
674,
717,
739,
881
],
"answer_start": [
0,
46,
86,
86,
152,
289,
330,
385,
448,
527,
588,
644,
676,
680,
779
],
"input_text": [
"Eirene.",
"Fou una de les Hores, deessa de la pau.",
"Zeus i Temis.",
"Eren germanes.",
"Eunòmia, Dike i Irene.",
"De garantir el manteniment de la societat.",
"Timoteu.",
"Amb altars a Atenes a càrrec de l'estat.",
"A l'heroi Amfiarau.",
"El deu de l'abundància.",
"Al Pritaneu.",
"Pax.",
"Un magnífic temple construït.",
"Vespasià.",
"Com una dona jove amb una cornucòpia a la mà dreta i una branca d'olivera a l'esquerra."
]
}
|
books
|
-Creu a la teta, que et vol bé. Tu estudies massa, caret: això t'ha de matar.- Perfidiejava a ficar-me diners a la butxaca perquè comprès tabac d'amagat del pare. Reia i plorava de tendresa. A mi ja em semblava que aquest apassionament era exagerat i estrambòtic; però… ¿i què?… Cada u té les seves coses; i la Jacobè m'havia estimat sempre tant, i llavors me podia veure tan poc sovint!…
Ara dos anys va començar a decaure. S'amagria, perdia la frescor, i agafava unes rauxes de marriment que li eren abans inconegudes. Quan s'aixecava emperesida i de mala humor, ni sols se cuidava de pentinar-se: s'asseia en una cadira, i s'hi estava hores i més hores, com lassada, tal volta de cara a la paret, sense mirar res, submergida en un negre encantament. La dida solia dir-me: -Avui té la mala lluna: deixa-la estar.- I jo restava tranquil, com si allò fos la cosa més natural del món. -Ja es guarirà; avui està núvol; demà estarà serè.- Déu m'havia posat una bena davant dels ulls.
L'estiu passat, al tornar de les aules a fi de curs, vaig rebre al cor una forta sotragada al compendre tot d'una la terrible veritat. La Jacobè estava feta una calavera. Magra, tremolosa, amb els ulls fondos i el mirar esbarriat, va comparèixer a saludar-me. Només va adreçar- me un somrís, com si m'hagués anat veient cada dia, i de seguida va retirar-se a la seva cambra amb un caminar desmanyotat, arrossegant pesadament les xinel·les, que duia a retaló. Vaig restar com aombrat d'un llamp. La dida m'estava observant dreta a la llinda d'una porta, sadollant-se amargament de la dolor que es pintava en la meva cara; però no em va ser possible dissimular. Després d'un llarg silenci, la bona dona va rompre en un gemec: -Filla meva! ¡filla de les meves entranyes!- Les llàgrimes li degotaven per les galtes, i jo em sentia escanyat per un sanglot contingut.
|
[
"Com li sent el pit?",
"Què feia amb els calés què agafava?",
"Què feia amb sensibilitat?",
"Què n'opinava el narrador?",
"La Jacobè sempre l'ha odiat?",
"Quan va iniciar el seu deteriorament?",
"Què li va passar?",
"Com es llevava?",
"Què li comentava sovint la dida?",
"Què li havia fet Déu?",
"Què va succeir-li a l'estiu?",
"Com es trobava la Jacobè?",
"Com va ser la seva reacció?",
"Què li va suposar difícil?",
"Com se sentia el narrador després de cridar la bona dona?"
] |
{
"answer_end": [
30,
161,
189,
262,
340,
423,
519,
563,
813,
979,
1071,
1210,
1474,
1639,
1841
],
"answer_start": [
1,
94,
163,
191,
308,
389,
425,
521,
753,
936,
981,
1116,
1440,
1561,
1641
],
"input_text": [
"Li vol bé.",
"Comprar tabac d'amagat del pare.",
"Reia i plorava.",
"Li semblava exagerat i estrambòtic.",
"No.",
"Fa dos anys.",
"S'amagria, perdia la frescor, i agafava unes rauxes de marriment.",
"Emperesida i de mala humor.",
"Li deia que tenia la mala lluna i que la deixes estar.",
"L'hi havia posat una bena davant dels ulls.",
"Va rebre al cor una forta sotragada.",
"Estava feta una calavera, magra, tremolosa, amb els ulls fondos i el mirar esbarriat.",
"Va restar com aombrat d'un llamp.",
"La dolor que es pintava en la seva cara.",
"Es sentia escanyat per un sanglot contingut."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Tersites (en grec antic Θερσίτης), va ser un guerrer etoli, fill d'Agri i net de Portàon i d'Èurite. Els seus germans eren Celèutor, Onquest, Pròtou Licopeu i Melanip, i amb ells va expulsar el seu oncle Eneu del tron de Calidó, quan, ja vell, va ser incapaç de defensar-se.
Va participar en la guerra de Troia, i la Ilíada li atribueix un paper molt poc lluït. Homer diu d'ell que era el més lleig i el més covard de tots els grecs. Era coix i geperut i gairebé calb. Quan Agamèmnon va posar a prova els seus soldats i els hi va oferir aixecar el setge, Tersites va ser el primer d'acceptar la proposta i era un dels dirigents de la sedició que va estar a punt d'esclatar. Odisseu el va castigar amb una bastonada i Tersites va caure a terra entre les burles dels soldats.
També es diu, tot i que això no consta a la Ilíada, que va participar en la cacera del senglar de Calidó, i que, en veure la bèstia enorme, havia fugit espantat. Les epopeies cícliques diuen que Tersites va morir per culpa de la seva dolenteria. Quan Aquil·les hagué vençut l'amazona Pentesilea, es va enamorar d'ella en veure-la morir. Tersites es burlà de l'heroi i va treure els ulls de l'amazona amb la punta de la llança. Indignat, Aquil·les va matar Tersites a cops de puny. Després l'heroi anà a Lesbos a purificar-se per l'homicidi.
|
[
"Qui fou Tersites?",
"Qui eren els seus progenitors?",
"Quina relació tenia amb Clèutor, Onquesto, Pròtou Licopeu i Melanip?",
"A qui van fer fora entre tots?",
"Per què aquest no va protegir-se?",
"En quina batalla va col·laborar Tersites?",
"Què n'opina Homer d'ell?",
"Com se'l descriu?",
"De què era un dels líders?",
"Com va ser sancionat?",
"Quina altra versió es té sobre la seva col·laboració en la batuda?",
"Per quin motiu va perir segons les epopeies cícliques?",
"De qui es va captivar Aquil·les?",
"Com va reaccionar Tersites davant aquest fet?",
"Qui acaba amb la seva vida?"
] |
{
"answer_end": [
85,
126,
192,
254,
300,
337,
459,
494,
699,
741,
961,
1045,
1136,
1226,
1265
],
"answer_start": [
0,
87,
128,
195,
256,
302,
389,
461,
582,
701,
801,
963,
1047,
1138,
1228
],
"input_text": [
"Va ser un guerrer etoli.",
"Fill d'Agri i net de Portàon i d'Èurite.",
"Eren els seus germans.",
"Al seu oncle del tron de Calidó.",
"Perquè ja era vell.",
"En la guerra de Troia.",
"Que era el més lleig i covard de tots els grecs.",
"Coix, geperut i gairebé calb.",
"De la sedició que va estar a punt d'esclatar.",
"Amb una bastonada.",
"Que en veure la bèstia enorme, havia fugit espantat.",
"Per culpa de la seva dolenteria.",
"De Pentesilea.",
"Es burlà de l'heroi i treu els ulls de l'amazona amb la punta de la llança.",
"Aquil·les."
]
}
|
bios
|
Christiane Frenay o Christiane Frenay-Malé [nt 1] (Vilanova de Raò, 6 d'agost del 1940) és una pintora, gravadora i dissenyadora gràfica rossellonesa que visqué tres dècades al Canadà. El seu estil s'ha associat amb el "Realisme màgic" i, també, amb el surrealisme de Salvador Dalí i Hieronymus Bosch.
El seu pare, Jean Malé, era artista [nt 2] i, potser per la influència paterna, Chistiane entrà a l'Escola de Belles Arts de Perpinyà el 1956. Tres anys més tard es matriculà a l'"École Nationale des Beaux-Arts et des arts appliqués" de Tolosa de Llenguadoc, on es formà fins al 1962, estudiant-hi les tècniques del dibuix, la pintura a l'oli, el gravat i l'escultura; encara alumne, guanyà el 1960 el segon premi d'un concurs nacional de pintura que convocaren la Vila de París i l'empresa J.M.Paillard. Durant gairebé dos lustres treballà per al Ministeri dels Afers Estrangers Francès al Museu d'antropologia del Kef (Tunísia). Conegué Paul Frenay, un fotògraf i periodista flamenc, i el 1970 s'establiren al Canadà. Entre els anys 1972 i 1975 ensenyà Arts Gràfiques per a la CEPGM de Mont-real, i del 1975 al 1978 fundà i portà l'estudi d'arts gràfiques "Publiphoto Enr.", època en què també feu il·lustracions per a llibres. En col·laboració amb Anne Marie Sioui dissenyà el 1979 el catàleg de l'exposició "Jean Dallaire" ("Service des expositions itinérantes du Musée d'art contemporain" de Mont-real). Traduí (1981) dos llibres d'ensenyament de les arts plàstiques d'Ann Peterson i Jo-Ann Greenshields ( Arts plastiques: éléments et principes. Arts plastiques: éléments et principes, livre de l'élève. ) El 1996 li va ser atorgada una beca de residència al "Frans Masereel Center" de Kasterlee, a Bèlgica. Acabada l'etapa canadenca, des del 2000 viu a Vilanova de Raò.
Ha exposat a Catalunya, França, Bèlgica, Suïssa, Estats Units, Canadà, Japó, Mèxic i Tunísia. Entre altres institucions amb obra seva, la Biblioteca nacional del Quebec en té una cinquantena d'obres gràfiques al centre de Rosemont La Petite-Patrie (Mont-real).
Selecció
|
[
"Qui és Christiane Frenay?",
"On va néixer?",
"On va residir durant 30 anys?",
"En què s'inspira?",
"De qui era filla?",
"Què va passar el 1956?",
"Què va fer a Tolosa de Llenguadoc?",
"Quin trofeu va aconseguir el 1960?",
"Quina labor tenia al Museu d'antropologia del Kef?",
"Quina ocupació tenia entre el 1972 i 1975?",
"Què se li concedeix el 1996?",
"On es troba aquest centre?",
"En quins països ha pogut publicar?",
"Quantes creacions gràfiques té a Quebec?",
"On exactament?"
] |
{
"answer_end": [
137,
88,
184,
303,
327,
446,
562,
751,
924,
1103,
1696,
1720,
1878,
1994,
2046
],
"answer_start": [
0,
0,
155,
186,
305,
385,
467,
689,
837,
1025,
1619,
1647,
1785,
1921,
1996
],
"input_text": [
"És una pintora, gravadora i dissenyadora.",
"A Vilanova de Raò.",
"Al Canadà.",
"En el Realisme màgic i el surrealisme de Salvador Dalí i Hieronymus Bosch.",
"De Jean Malé.",
"Va entrar a l'Escola de Belles Arts de Perpinyà.",
"Es matriculà a l'École Nationale des Beaux-Arts et des arts appliqué.",
"El segon premi d'un concurs nacional de pintura.",
"Va treballar per al Ministre dels Afers Estrangers Francès.",
"Ensenyava Arts Gràfiques per a la CEPGM de Mont-real.",
"Una beca de residència al Frans Masereel Center.",
"A Kasterlee, Bèlgica.",
"A Catalunya, França, Bèlgica, Suïssa, Estats Units, Canadà, Japó, Mèxic i Tunísia.",
"Una cinquantena.",
"Al centre de Rosemont La Petite-Patrie."
]
}
|
mitologia
|
Igerna (en gal·lès Eigyr, en francès Ygerne, en anglès Ygrayne modernitzat com a Igraine) és un personatge de la matèria de Bretanya, on és presentada com una dona jove, bella i fidel, muller de Gorlois, duc de Cornualla, i mare del rei Artús (i, segons les versions, de les seves germanastres la fada Morgana, Elaine de Garlot i Morgause).
Uterpendragó s'enamora d'Igerna durant una visita a la cort de Gorlois i intenta apropar-s'hi, el que ella rebutja. El rei deixa el castell i esclata una guerra entre els dos territoris. Aprofitant una ocasió en què el duc ha sortit per guerrejar, Uterpendragó demana ajuda al mag Merlí per veure's amb la seva estimada. Merlí fa un encanteri que provoca que temporalment tingui l'aparença de Gorlois i per tant pugui ser rebut per Igerna, i d'aquesta manera fraudulenta és engendrat Artús. Quan Gorlois és mort en combat, Uter es casa amb Igerna per legitimar Artús.
Les versions varien quan descriuen la seva relació. Les primeres històries parlen només de luxúria per part d'Uter, que posseeix Igerna de manera brutal quan aconsegueix entrar a la seva cambra. Narradors posteriors desenvolupen un amor boig per part de la parella que no es pot consumar pel matrimoni d'ella. La descripció de la vida matrimonial s'emmarca dins l'amor cortès, on Uter actua com un cavaller que l'omple de regals i atencions.
|
[
"Qui és Igerna?",
"Com és descrita?",
"Amb qui estava casada?",
"Tenia fills amb ell?",
"Qui és captivat per ella?",
"Ella l'accepta?",
"Què succeeix després?",
"Qui necessita l'ajuda del poderós Merlí?",
"Per quin motiu?",
"Com l'ajuda?",
"Funciona aquesta estratègia?",
"De quina manera legalitzen a Artús?",
"Què diu una versió sobre ells?",
"I altres històries que esmenten?",
"Quina és l'explicació real sobre el seu matrimoni?"
] |
{
"answer_end": [
132,
183,
220,
242,
411,
455,
526,
627,
660,
741,
830,
907,
1023,
1217,
1349
],
"answer_start": [
0,
137,
185,
222,
341,
414,
483,
589,
589,
662,
783,
864,
961,
1104,
1219
],
"input_text": [
"És un personatge de la matèria de Bretanya.",
"Com una dona jove, bella i fidel.",
"Amb Gorlois.",
"Sí.",
"Uterpendragó.",
"No.",
"Esclata una guerra.",
"Uterpendragó.",
"Per veure's amb la seva estimada.",
"Provoca que temporalment tingui l'aparença de Gorlois.",
"Sí.",
"Uter es casa amb Igerna.",
"Diuen que només hi ha luxúria per part d'Uter.",
"Desenvolupen un amor boig per part de la parella però no el poden consumar pel matrimoni d'ella.",
"Amor cortès, on Uter actua com un cavaller que l'omple de regals i atencions."
]
}
|
mitologia
|
Paolo Malatesta (vers 1246-1285), anomenat Paolo il Bello («el Bell») va ser un noble italià. És conegut per l'afer extramatrimonial que va mantenir amb l'esposa del seu germà Francesca Polentani, i que apareix relatat a La Divina Comèdia de Dante.
Va ser el tercer fill de Malatesta da Verucchio i de Concordia di Enrichetto. Va néixer probablement abans de mitjans de segle XIII, tot i que el primer testimoni relatiu a Paolo data de 1263-1264, en una carta en la que el papa Urbà IV concedeix a ell i a la seva família una àmplia gratificació de devoció de la Santa Seu.
Tradicionalment, hom ha afirmat que va ser un home de gran bellesa, raó per la qual se li va donar el sobrenom «el Bell», a més de ser una persona animosa, liberal i poc procliu a la guerra. Malgrat aquesta imatge que s'ha donat d'ell, Paolo va ser present al costat dels seu pare a les campanyes contra els gibel·lins de Romanya. El 1265 va lluitar contra Guiu de Montefeltro i, juntament amb Guiu da Polenta, contra els Traversari.
El 1269 es va casar amb Orabile Beatrice, comtessa de Ghiaggiolo, títol que va ser heretat per Uberto, primogènit del matrimoni, que en heretar acabaria entrant en conflicte amb els seus parents de Rimini. La parella va tenir també Margherita, casada amb el comte d'Aghinolfo, i Ramberto, que va ser el següent comte, després de la mort d'Uberto. La unió va suposar un reforçament dels Malatesta sobre l'herència del comtat de Ghiaggiolo, un territori que s'estenia des del castell homònim a altres poblacions dels Apenins de Forlimpopoli, però també va alentar rivalitats dinàstiques amb el comte de Montefeltro, emparentats amb els comtes Ghiaggiolo.
El març de 1282 el papa Martí V el va nomenar podestà de Florència, i durant el seu servei probablement conegué Dante Alighieri. Va renunciar al càrrec l'1 de febrer de 1283 i va tornar a Rimini. Va morir en algun moment a partir d'aquesta data, però es desconeix quan exactament. La seva mort està relacionada amb un afer amorós extramatrimonial amb Francesca da Pollenta, muller del seu germà Gianciotto. Aquest episodi es relatat a l'Infern (La Divina Comèdia) de Dante, on relata aquest adulteri i l'assassinat de Paolo i de Francesca a mans de Gianciotto. L'homicidi cal datar-lo entre 1283 i 1286, atesa la data de tornada de Paolo a Rimini i les segones núpcies de Gianciotto.
|
[
"Com va ser nomenat Paolo Malatesta?",
"Qui va ser?",
"Què el va fer famós?",
"On es pot trobar narrat això?",
"Qui són els seus pares?",
"Què es diu d'ell?",
"Què va succeir el 1265?",
"Quin any es va meritar?",
"Amb qui?",
"Quants fills va tenir?",
"Fins on s'expandia el districte de Ghiaggiolo?",
"Quin fet va destacar el 1292?",
"Què passa el 1283?",
"Se sap quina va ser la data de defunció?"
] |
{
"answer_end": [
69,
92,
195,
247,
325,
763,
1007,
1028,
1049,
1354,
1547,
1728,
1856,
1941
],
"answer_start": [
0,
43,
94,
199,
249,
591,
906,
1009,
1009,
1226,
1426,
1662,
1791,
1858
],
"input_text": [
"Paolo il Bello.",
"Va ser un noble italià.",
"La relació extramatrimonial amb l'esposa del seu germà.",
"A La Divina Comèdia de Dante.",
"Malatesta da Verucchio i Concordia di Enrichetto.",
"Que va ser un home de gran bellesa, animós, liberal i poc procliu a la guerra.",
"Va lluitar contra Guiu de Montefeltro i contra els Traversari.",
"El 1269.",
"Amb Orabile Beatrice.",
"En va tenir dos, Margherita i Ramberto.",
"S'estenia des del castell homònim a altres poblacions dels Apenins de Forlimpopoli.",
"El papa Martí V el va nomenar podestà de Florència.",
"Que renuncia al càrrec i torna a Rimini.",
"No."
]
}
|
books
|
Un dia don Eudald se passejava febrosament per la galeria amb les mans a l'esquena, però sense xiular, com feia de costum. Donya Dolors se'l mirava amb aquell recel amb què s'espia el malalt estimat que, en plena convalescència, dóna signes de recaiguda. Per fi, com qui pren una resolució heròica, el veié regirar-se a mig volt i, passant a frec de les noies, enfeinades amb llurs tasques del cosidor, digué amb veu seca:
-Montserrat: arriba't fins a l'estudi!- ensems que, sense girar-se, emprenia ell la pròpia direcció.
Semblava aquella la frase sagramental de les grans resolucions del senyor de Serra-Bruna, ja que recordava molt bé la Montserrat que un any enrera, i en semblants circumstàncies pronunciada, havia presagiat la clausura del primer periodo de les seves il·lusions. Com allavors, també ara ses mare i germana li dirigiren fondes mirades d'encoratjament. No calia pas tant, perquè els temps, que no transcorren mai en va, havien trempat sa ànima en els grans dolors, en les grans sequedats i en els grans exemples.
Aixi és que, mig alegrant-se de l'ocasió que se li presentava per a sortir de dubtes, el seguí amb pas ferm, entrant a l'estudi quan ja aquell s'asseia a la poltrona i començava a regirar llibres i tinters, tot carraspejant, sonant-se i pipant el cigarro, tal com un home que vol donar més gravetat a una sentada que no sap per on començar-la. Per fi, asseguda la noia al seu costat, començà:
-Poc més d'un any fa, filla meva, que en aquest mateix lloc vàrem parlar d'un assumpte que va portar-me un gros enfado… enfado que dugué molta cua, perquè ajudà a fer-me perdre l'enteniment i vingué… tot lo demés. Ara bé: jo no sé com dir-ho ni com agafar-ho, mes entenc que tinc obligació de parlar-te del mateix assumpte. Diguem, doncs: ¿has reflexionat sobre lo que llavors me vares dir i jo te vaig respondre? De quin parer ets ara?
|
[
"Com caminava el senyor Eudald?",
"En quin lloc?",
"Qui l'estava observant?",
"De quina manera?",
"Finalment, què veu que fa?",
"Què esmenta amb veu àspera?",
"Quina sensació donava aquella pronunciació?",
"Què va pronosticar la Montserrat l'any passat?",
"Qui li dirigia intenses ullades?",
"Quines coses van enfortir el seu esperit?",
"Cap a on es va dirigir?",
"Quines acciones feia com un senyor?",
"Què varen discutir fa un any?",
"Què li va causar?",
"Quina responsabilitat té envers la seva filla?",
"Què li qüestiona al final?"
] |
{
"answer_end": [
42,
57,
147,
164,
359,
461,
612,
785,
873,
1033,
1162,
1306,
1546,
1640,
1750,
1841
],
"answer_start": [
0,
0,
123,
123,
255,
403,
524,
636,
801,
942,
1121,
1242,
1488,
1576,
1692,
1752
],
"input_text": [
"Passejava febrosament.",
"Per la galeria.",
"Donya Dolors.",
"Amb recel.",
"El veié regirar-se a mig volt i passant a frec de les noies.",
"Digué Montserrat, arriba't fins a l'estudi.",
"Semblava la frase sagramental de les grans resolucions del senyor Serra-Bruna.",
"La clausura del primer periodo de les seves il·lusions.",
"Ses mare i germana.",
"Els grans dolors, les grans sequedats i els grans exemples.",
"A l'estudi.",
"Sonar-se i pipar el cigarro.",
"Varen parlar d'un assumpte que li va portar un gros enfado.",
"L'ajudà a fer-li perdre l'enteniment i vingué tot lo demés.",
"La de parlar-li del mateix assumpte.",
"Li pregunta si ha reflexionat sobre lo que llavors li va dir i ell li va contestar."
]
}
|
mitologia
|
La Teogonia (del grec Θεογονία: Theogonía, literalment «origen dels déus») és una obra poètica escrita per Hesíode, que és com un Gènesi de la mitologia grega. És discutit si ha de ser datada en el segle VII aC o en el segle VIII aC. L'obra narra l'origen del Cosmos i el llinatge dels déus de la mitologia grega, fins llavors propagada per mitjans orals. Escrita en primera persona, reflecteix l'afany d'Hesíode per «pensar» en el món segons categories essencials. És una de les obres clau de l'èpica grecollatina. La Teogonia va servir per a fonamentar el treball posterior d'Hesíode, més moralista i pensat com una guia practica per la vida diària, on explica la justificació divina del treball, dins un àmbit conceptual, on el diví és entès com el fonament de la realitat, però sols en la mesura que la seva presència i realitat es verifiquen cada dia en l'avenir del món. A diferència dels textos homèrics, la Teogonia és escrita per a ser llegida com una revelació feta a l'autor per les Muses del Mont Helicó, història que forma la primera part del text. Els relats de la Teogonia apareixen escrits en resposta a l'excessiva humanització dels déus de la tradició homèrica.
El tema central de la Teogonia és la successió de diverses generacions de déus fins a arribar al regnat de Zeus. Primerament apareixen el Caos, Gea, Eros (aquí Hesíode difereix d'altres fonts) i el Tàrtar. A partir d'ells, neixen els déus primordials, entre els quals neix Urà. Aquest esdevé el primer monarca diví. S'aparella amb Gea per a engendrar els titans i altres criatures, però els amaga de manera que no puguin desenvolupar-se i així no córrer perill que cap d'ells li vulgui arrabassar el poder. Gea dona al més jove dels titans, Cronos, una falç especial amb què poder atacar el seu pare. Cronos castra Urà i de la sang i el semen neix Afrodita. Cronos pren el control, però sospita que pot córrer la mateixa sort que el seu pare. Per això, quan s'uneix a Rea, s'empassa tots els fills just al moment de néixer. Ella, desesperada, amaga un nadó i li fa empassar una pedra embolicada, que provoca el vòmit i la sortida dels fills anteriorment engolits. Aleshores aquests, liderats per Zeus, ataquen Cronos en una batalla anomenada titanomàquia i que acaba amb el triomf final de Zeus. Sembla que la història de les diverses generacions divines està inspirada en el mite hurrita de Kumarbi i el fil conductor en l'anomenada Dinastia de Dunnum.
|
[
"Què significa La Teogonia?",
"Què és?",
"Qui la va crear?",
"Què explica?",
"Com és considerada?",
"Quina utilitat va tenir?",
"De quina manera s'ha de llegir?",
"Quin és el seu propòsit?",
"Qui surt primer en l'obra?",
"Qui sorgeix després d'ells?",
"Qui va ser?",
"D'on sorgeix Afrodita?",
"Qui es menja els seus fills?",
"Qui guanya la guerra de titanomàquia?",
"En què s'influencia el relat?"
] |
{
"answer_end": [
74,
114,
114,
312,
514,
650,
1015,
1178,
1384,
1456,
1494,
1836,
2002,
2274,
2432
],
"answer_start": [
0,
0,
75,
234,
466,
603,
912,
1062,
1293,
1386,
1458,
1781,
1838,
2200,
2276
],
"input_text": [
"Literalment vol dir origen dels déus.",
"És una obra poètica.",
"Hesíode.",
"L'origen del cosmos i el llinatge dels déus de la mitologia grega.",
"Com una de les obres clau de l'èpica grecollatina.",
"Va ser una guia practica per la vida diària.",
"Com una revelació feta a l'autor per les Muses del Mont Helicó.",
"Respondre a l'excessiva humanització dels déus de la tradició homèrica.",
"El Caos, Gea, Eros i el Tàrtar.",
"Urà.",
"El primer monarca diví.",
"De la sang i el semen d'Urà.",
"Cronos.",
"Zeus.",
"En el mite hurrita de Kumarbi i el fil conductor en l'anomenada Dinastia de Dunnum."
]
}
|
mitologia
|
Balin és un cavaller que apareix lligat a la matèria de Bretanya i que centra part dels episodis de La mort d'Artús. Destaca per la seva virtut i la seva dissort, ja que està condemnat pel destí a no triomfar. De jove va trobar-se una misteriosa espasa, que només podia ser desembeinada per qui tingués una gran valentia. Va agafar-la sense dubte, malgrat la profecia que qui la portés acabaria matant la persona més estimada. Balin no en fa cas i la porta juntament a la seva arma en diverses aventures, motiu pel qual és conegut amb el sobrenom de "Cavaller de les dues espases". La profecia s'acompleix quan assassina el seu germà sense saber la seva identitat en un combat cos a cos. Abans intenta pertànyer a la Taula Rodona però el Rei Artús el foragita per ser incapaç de seguir unes normes, com quan comença una lluita dins de la cort. Aquesta expulsió fa que aparegui amb el sobrenom de "El Salvatge" en algunes versions artúriques. En un intent de redimir-se, s'embarca en nombroses missions, sempre perseguit per la malastrugança. En una ocasió agafa sense saber què està fent una arma encantada que provoca que tot el regne es quedi sense collites. Després de matar son germà, mor ell mateix de les ferides i és enterrat al seu costat.
|
[
"Qui és el protagonista central de la defunció d'Artús?",
"Per què sobresurt?",
"Què es va descobrir de xicot?",
"Com és popularment reconegut?",
"A qui mata en una lluita sense conèixer qui és el seu rival?",
"De què intenta formar part?",
"Per què el Rei Artús el fa fora?",
"Què provoca aquesta decisió?",
"Què fa quan intenta recuperar-se?",
"Però a quin inconvenient fa front?",
"Què pren sense ser conscient?",
"I aquesta què causa?",
"Què succeeix quan mor el seu germà?",
"Per quin motiu?",
"I on és sepultat?"
] |
{
"answer_end": [
115,
143,
252,
580,
686,
729,
797,
940,
1001,
1040,
1106,
1159,
1203,
1218,
1246
],
"answer_start": [
0,
117,
210,
427,
611,
688,
730,
844,
942,
1003,
1042,
1107,
1161,
1189,
1221
],
"input_text": [
"Balin.",
"Per la seva virtut.",
"Una misteriosa espasa.",
"Com cavaller de les dues espases.",
"Al seu germà.",
"De la Taula Rodona.",
"Per ser incapaç de seguir unes normes.",
"Fa que aparegui amb el sobrenom d'El Salvatge.",
"S'embarca en nombroses missions.",
"Al fet que sempre es troba perseguit per la malastrugança.",
"Una arma encantada.",
"Que tot el regne es quedi sense collites.",
"Que també mor ell.",
"Per les ferides.",
"Al seu costat."
]
}
|
books
|
Però la profecia del jove s'havia complet, perquè des del seu triomf judicial era cada dia més infeliç: ara, a la pèrdua d'aquella tranquil·litat vegetativa, goig de la seva vida, devia afegir-hi la de l'esperança de recobrar-la mai més.
Incapaç sa ànima de grans volades, se donava a desesperar-se per no haver acceptat les proposicions de transacció que, per medi de tercera persona, li havia fet el Cerdà. Quedà pel regateig d'algunes dobletes, ell que per a guanyar el plet escampà les unces a grapats.
Aquest seu digne contrincant, tampoc en aquesta jornada havia desmentit la tradició del Patró Aranya. Al veure que la cosa s'encaminava a encarar-lo amb la Justícia, s'esquitllà també per l'altre cantó. ¡Quin mestre més hàbil per a fer obrir els ulls als obcecats és el fracàs dels plans concebuts! És verdaderament admirable la clarividència que il·lumina els esperits més entercs, tan bon punt les esperances fallides deixen al descobert les fatals conseqüències de la pròpia conducta. Així, aquest il·lustre salvador dels menestrals i terralloners, s'havia tirat a sobre tota la responsabilitat d'aquella fatal subversió. El dilema era curt i ras: o fugir o caure en mans de la Justícia. Una cosa i altra representava, a part de les naturals conseqüències, deixar esmerçat en mans del seus protegits un capital de bon rèdit, però incobrable, com no fos per ell mateix; això a més del dany sofert per la destrucció de la vacada, a on hi tenia bon nombre de caps a mig guany, molts dels quals blanquejarien més tard amb llurs ossades el repeu dels cingles de Serra Calma.
També ell se dolia ara amargament d'haver resistit al regateig d'unes poques dobletes. -¡Què més volia, bèstia de mi,- exclamava, -que començar a explotar la veta del senyor, ja que la d'aquells ximples d'esparracats filava com una seda!
Els camins que duien ambdós personatges se creuaven a l'ermita del Biern, i allà es toparen absort cada un amb ses cabòries. Magnifica situació per a dirimir personalment, a tall d'Hector i Aquil·les, el plet que entre mans duien tan famosos cabdills. El veral del Biern trontollaria al ressò de sa terrible escomesa, la sang engruixiria la mansa corrent de la riera, i el vencedor, en la darrera i heroica brega, després d'arrossegar el cadavre del vençut, donant tres tombs entorn del santuari, joiria l'apoteosi de la victòria, proclamant sa indiscutible hegemonia sobre la delitosa comarca de Vall de Pedres.
|
[
"Què s'havia fet realitat?",
"Per quin motiu ho diu?",
"Per què el seu esperit començava a perdre la fe?",
"Què va realitzar per vèncer?",
"Per què aquest individu va optar per fugir?",
"Com es descriu l'infortuni dels plans ideats?",
"Què revelen les il·lusions perdudes?",
"Què li venia al damunt?",
"Quines eren les alternatives?",
"Per quin motiu pateixen lesions?",
"Per què ell sofria amb pena?",
"On es van trobar els dos protagonistes?",
"Què va passar aleshores?",
"Què succeiria al veral del Biern?",
"Com s'anomena el lloc on es troben?"
] |
{
"answer_end": [
41,
102,
351,
505,
708,
804,
993,
1130,
1196,
1436,
1665,
1890,
2068,
2134,
2429
],
"answer_start": [
0,
43,
273,
448,
609,
711,
890,
1059,
1132,
1379,
1580,
1818,
1943,
2070,
2404
],
"input_text": [
"La profecia del jove.",
"Perquè cada dia era més infeliç.",
"Per no haver acceptat les proposicions de transacció.",
"Escampà les unces a grapats.",
"Perquè va veure que la cosa s'encaminava a encarar-lo amb la Justícia.",
"Com una forma hàbil per a fer obrir els ulls als obcecats.",
"Fatals conseqüències de la pròpia conducta.",
"La responsabilitat d'aquella fatal subversió.",
"O fugir o caure en mans de la Justícia.",
"Per la destrucció de la vacada.",
"Per haver resistit al regateig d'unes poques dobletes.",
"A l'ermita del Biern.",
"Va sorgir una magnifica situació per a dirimir personalment, a tall d'Hector i Aquil·les, el plet que entre mans duien tan famosos cabdills.",
"Trontollaria al ressò de sa terrible escomesa.",
"Comarca del Vall de Pedres."
]
}
|
mitologia
|
El Drac de Reus és un dels elements de Seguici Festiu de la ciutat
És un element propi de les festes majors i del bestiari popular d'arreu del país, i acompanya moltes vegades les colles de diables.
A Reus no ha format part del Seguici Festiu fins a èpoques molt recents, però al segle xix, quan van arribar els absolutistes al poder, els frares de Sant Francesc, van organitzar una processó per a celebrar l'acabament del claustre del convent, van construir un immens drac de cartró, i el situaren al davant "lo mateix que fan los gegants" diu l'historiador reusenc Andreu de Bofarull. Era un drac de foc fet a l'estil vilafranquí (al convent hi havia un frare d'aquella població) "que tenia lo bech obert, la llengua movedissa i fins treya foch pels queixals", però els coets i carretilles que tirava anaven adreçats a les cases dels liberals, i s'explica que es posava a la porta engegant la seva pluja de foc. Aquest drac tingué curta vida, ja que amb l'arribada dels liberals el 1834 es va acabar el drac. Però els liberals en van construir un altre i el van anar a cremar al mig de la plaça del Mercadal un dimarts de carnaval, fent burla dels frares.
El Drac actual va ser construït el 1991 per Albert Macaya. El porta el Ball de diables de Reus. És un Drac d'un sol cap, amb unes ales grans i una cua caragolada i acabada en punta. De color verd, porta una llarga fila d'escates que li recorre l'espinada. El 1996 va ser reformat per a posar-hi quatre potes. És una figura de dimensions mitjanes, portada per una sola persona i dansa amb una melodia interpretada per una cobla de ministrers, amb sac de gemecs, acordió, tarota, flabiol i tamborí. Té punts de foc a la boca, a les ales i a la cua.
Actua per Sant Jordi amb una cercavila, per Sant Joan al cercavila de foc a la nit, per Sant Pere els dies 28 i 29 de juny, i per les festes de la Mare de Déu de Misericòrdia el 25 de setembre
|
[
"Quin és el símbol de celebració del poble?",
"De què forma part?",
"Què passa al segle XIX?",
"Qui festejava la fi del monestir?",
"Com era la bèstia realitzada per la celebració?",
"On es dirigien els artefactes?",
"Què va succeir el 1834?",
"Què van fer els liberals?",
"Quin dia?",
"Què es va fer el 1991?",
"Qui el va fer?",
"El 1995 què va passar?",
"Com és descrit?",
"En quina part del cos surt foc?",
"Quins dies s'exhibeix?"
] |
{
"answer_end": [
66,
147,
333,
443,
761,
844,
1009,
1109,
1132,
1197,
1215,
1465,
1503,
1703,
1897
],
"answer_start": [
0,
67,
277,
335,
587,
768,
981,
1016,
1110,
1158,
1158,
1414,
1467,
1655,
1705
],
"input_text": [
"El Drac de Reus.",
"És un element propi de les festes majors i del bestiari popular d'arreu del país.",
"Arriben els absolutistes al poder.",
"Els frares de Sant Francesc.",
"Era un drac de foc, que tenia lo bech obert, la llengua movedissa i fins treya foch pels queixals.",
"A les cases dels liberals.",
"Es va acabar el drac.",
"Van fer un altre i el van anar a cremar al mig de la plaça del Mercadal.",
"Un dimarts de carnaval.",
"Que el Drac actual va ser construït.",
"Albert Macaya.",
"Va ser reformat per a posar-hi quatre potes.",
"Com una figura de dimensions mitjanes.",
"A la boca, a les ales i a la cua.",
"Els dies 28 i 29 de juny i el 25 de setembre."
]
}
|
bios
|
Carmina Bayó Samsó (Barcelona, març de 1919 - Barcelona, 2 de gener de 2018) va ser una bibliotecària catalana.
Filla de l'arquitecte i catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona Jaume Bayó i Font, que havia treballat per a Antoni Gaudí, en obres com La Pedrera i la Casa Batlló, i per a Lluís Domènech i Muntaner, va ser la desena d'onze germans, en una família on s'inculcà la importància de la cultura, i de la lectura en particular. Després d'estudiar el batxillerat a l'Institut Ausiàs March amb notes excel·lents, va ingressar a l'Escola de Bibliotecàries el 1937, en plena guerra civil. Aleshores, ja parlava anglès i francès, i una mica d'alemany, i a l'Escola va aprendre el llatí i el grec. Quan va acabar la carrera el 1940, va haver de revalidar el títol d'acord amb el pla d'estudis imposat pel nou règim franquista. El 1941 va ser destinada a la biblioteca d'Arenys de Munt, que es va inaugurar l'11 de novembre d'aquell mateix any. El 1943, amb 24 anys, va ser designada per organitzar la nova Biblioteca de Cornellà de Llobregat, que es va inaugurar el 26 de novembre de 1943. Va ser la primera bibliotecària de Cornellà, càrrec que va exercir durant 7 anys. El 1950 va passar a treballar a Barcelona, a la Biblioteca Popular Pere Vila, situada dins del grup escolar del mateix nom, on estigué fins a la jubilació. El 1955 va assistir, amb un grup d'altres bibliotecàries catalanes, al 3r congrés internacional de biblioteques i centres de documentació, organitzat per l'IFLA a Brussel·les.
|
[
"Quina professió exercia Carmina Bayó Samsó?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Quan va morir?",
"Quina relació tenia amb Jaume Bayó i Font?",
"Què va realitzar juntament amb Antoni Gaudí?",
"On va cursar els últims estudis d'institut?",
"Què va fer el 1937?",
"Quins idiomes dominava en aquell moment?",
"On el van reubicar el 1941?",
"Quan va obrir les seves portes?",
"Quina tasca va portar a terme a Cornellà de Llobregat?",
"On va laborar el 1950?",
"On va anar el 1955?",
"Qui l'organitzava?"
] |
{
"answer_end": [
110,
76,
76,
76,
204,
286,
526,
577,
662,
895,
953,
1052,
1259,
1476,
1513
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
112,
187,
445,
528,
602,
838,
901,
977,
1183,
1339,
1478
],
"input_text": [
"Va ser una bibliotecària catalana.",
"A Barcelona.",
"Al març de 1919.",
"El 2 de gener de 2018.",
"Era la seva filla.",
"Obres com La Pedrera i la Casa Batlló.",
"A l'Institut Ausiàs March.",
"Va ingressar a l'Escola de Bibliotecàries.",
"Anglès, francès i una mica d'alemany.",
"A la biblioteca d'Arenys de Munt.",
"L'11 de novembre.",
"Organitzar la nova Biblioteca.",
"A Barcelona, a la Biblioteca Popular Pere Vila.",
"Al 3r congrés internacional de biblioteques i centres de documentació.",
"L'IFLA a Brussel·les."
]
}
|
bios
|
Begonya Montalban i Vilas (Mont-ras, 1974) és una farmacèutica i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en les IX i X legislatures (2010-2015).
És filla de Manuel Montalban i Pua, alcalde de Mont-ras per CiU de 1995 a 2007. L'any 1998 es llicencià en Farmàcia a la Universitat de Navarra. Va obtenir el Màster d'Atenció Farmacèutica Comunitària per la Universitat de València. Empresària des del 2003 amb dues parafarmàcies i titular d'Oficina de Farmàcia.
Des de l'any 1989 fins al 2003 va militar a la Joventut Nacionalista de Catalunya. I des del 2004 a Convergència Democràtica de Catalunya fins a la seva dissolució.
Des de 2009 fins al 2012 va ser delegada local del comitè executiu local de CDC de Palafrugell.
A les eleccions municipals de Palafrugell del 22-M del 2011 estava en el lloc 5 de la llista de CiU presidida per Albert Gómez i Casas. Del 2010 al 2013 va ser regidora de l'Ajuntament de Palafrugell amb el càrrec d'adjunta a Joventut.
Fou escollida diputada per CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 i 2012. Va ser membre de les comissions d'Agricultura, Joventut, Exteriors, Peticions i Salut, de la qual va ser secretària i en la que va desenvolupar la major part de la seva tasca. I coordinadora de l'intergrup del poble gitano. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 formà part de la candidatura Junts pel Sí per la província de Girona.
Actualment és associada al Partit Demòcrata Europeu Català i forma part de l'executiva comarcal del Baix Empordà.
|
[
"Qui és Begonya Montalban i Vilas?",
"On va néixer?",
"Quin vincle té amb Manuel Montalba i Pua?",
"A què es dedicà el seu pare?",
"On va realitzar els seus estudis postobligatoris?",
"Què va fer?",
"Què succeeix a principis del 2003?",
"De l'any 1989 al 2003 què va fer?",
"En quin any va ser representant regional?",
"Quina tasca portava a terme a l'Ajuntament?",
"Què va aconseguir el 2010 i 2012?",
"De quin grup va formar part?",
"Quin fet hi va haver el 2015?",
"Què hi feia ella allà?",
"Quina funció té a l'executiva comarcal del Baix Empordà?"
] |
{
"answer_end": [
118,
42,
193,
222,
302,
274,
415,
553,
683,
932,
1056,
1143,
1331,
1400,
1514
],
"answer_start": [
0,
0,
159,
171,
250,
250,
392,
472,
637,
886,
969,
1058,
1282,
1332,
1463
],
"input_text": [
"És una farmacèutica, política catalana i diputada al Parlament de Catalunya.",
"A Mont-ras.",
"És la seva filla.",
"Fou alcalde de Mont-ras per CiU.",
"A la Universitat de Navarra.",
"Es llicencià en Farmàcia.",
"Que va començar a ser empresària.",
"Va militar a la Joventut Nacionalista de Catalunya.",
"Des de 2009 fins al 2012.",
"Va ser regidora de l'Ajuntament de Palafrugell.",
"Fou escollida diputada per CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya.",
"De les comissions d'Agricultura, Joventut, Exteriors, Peticions i Salut.",
"Les eleccions al Parlament de Catalunya.",
"Formà part de la candidatura Junts pel Sí per la província de Girona.",
"Hi forma part."
]
}
|
books
|
-Ai! No parli més. Ai, fill del meu cor! Ai, murris!… Miri que això clama al cel. Això no ha d'acabar així. Anem, anem: correm-hi tots…
I en vol, de gent, cap a ca la ciutat?
Pel carrer la gent: -A on aneu? Què hi ha?
-A ca la ciutat… Han mort un noi de cinc anys, filla; guapo, ros… Aquests brètols del vi… Aquests del portal! Mala fi facen!
-Un noi, han mort?
-Sí, de cinc anys. Àngel de Déu!
|
[
"Què està dient?",
"Què li preocupa tant?",
"Què feien tots?",
"De quina manera?",
"On es trobava la gent?",
"Què preguntaven?",
"Què responien aquests?",
"Per què?",
"De quina edat?",
"Com el descriuen?",
"Com descriuen aquestes persones del vi?",
"On es troben aquests?",
"Quin efecte negatiu tenen?",
"Què ha passat amb un nen?",
"Com el reanomena la persona que respon?"
] |
{
"answer_end": [
53,
106,
134,
134,
193,
217,
233,
250,
263,
282,
306,
327,
342,
361,
394
],
"answer_start": [
0,
54,
108,
120,
175,
186,
218,
218,
235,
235,
284,
284,
308,
344,
362
],
"input_text": [
"Diu Ai No parli més, Ai fill del meu cor Ai, murris.",
"Que això no ha d'acabar així.",
"Anaven.",
"Corrents.",
"Pel carrer.",
"Deien que a on anaven i què hi ha.",
"Que a ca la ciutat.",
"Perquè han mort un noi.",
"De cinc anys.",
"Guapo i ros.",
"Com a brètols.",
"Al portal.",
"Mala fi facen.",
"Que l'han mort.",
"Com a Àngel de Déu."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia romana Silvà (en llatí Silvanus, o 'dels boscos') era l'esperit tutelar dels camps i dels boscos. Sembla que és una adaptació de l'etrusc Selvans, i que no té relació amb els silens grecs tot i que tingué unes atribucions semblants a les dels faunes, sàtirs i silens grecs. El déu celta Sucellos i el déu eslau Borevit també tenen relació amb Silvà.
Silvà era un genius loci, i del que es diu que en temps molt remots els pelasgs de la Mar Tirrena havien dedicat una arbreda i un festival. Se'l descriu com un déu que presideix sobre els camps i els pagesos, i també se'l considerava protector dels límits dels camps.
Higí el Gromàtic explica que Silvà va ser el primer a posar pedres per assenyalar els límits dels camps i que cada estat tenia tres Silvans:
En relació amb els boscos, sylvestris deus, presidia especialment sobre les plantacions i gaudia dels arbres que creixien salvatges, pel que se li representa portant el tronc d'un xiprer i és anomenat δενδροφόρος (dendroforos). Respecte al xiprer s'explica la següent llegenda: Silvà, o segons d'altres fonts Apol·lo, estava enamorat del jove Ciparís; una vegada va matar per accident un cérvol que pertanyia a aquest. Ciparís va morir de pena per això i va ser transformat en xiprer.
També se'l descriu com la divinitat protectora dels ramats de bestiar, als quals guarda dels llops, i de la fertilitat, la qual promou. Sent el déu dels boscos i els ramats, també se'l descriu com un apassionat de la música: la siringa estava consagrada a ell i se l'esmenta junt amb els Pans i les Nimfes Especuladors posteriors fins i tot identificaven Silvà amb Pan, Faune, Inuus i Égipan. Cató el Vell l'anomena Mars Silvanus, de manera que queda clar que ha d'haver estat relacionat amb el Mart italià, i també s'afirmava que la seva relació amb l'agricultura era només pel que fa a les tasques realitzades pels homes, sent excloses del seu culte les dones.
En la poesia llatina, així com en diverses obres d'art, sempre apareix com un home ancià però alegre i enamorat de Pomona. Els sacrificis que se li oferien consistien en raïms, espigues de cereals, llet, carn, vi i porcs.
Viccionari
|
[
"Quin era el paper de Silvà en l'era romànica?",
"Quin era el seu origen?",
"Amb quins déus grecs se'l relacionava per algunes característiques comunes?",
"Com el consideraven?",
"Quina descripció en donen d'ell?",
"Què en diu Gromàtic d'ell?",
"Quants esperits del bosc tenia cada límit?",
"Qui es trobava en la zona boscosa?",
"Quina era la seva tasca?",
"Segons la història del xiprer, qui va captivar a Silvà?",
"Per quin motiu es mor aquest?",
"A qui ha de protegir també Silvà?",
"De qui?",
"Amb qui el vinculen amb el nom de Mars Silvanus?",
"Com es manifesta en les obres literàries?"
] |
{
"answer_end": [
112,
161,
288,
390,
632,
737,
773,
817,
862,
1125,
1218,
1329,
1394,
1766,
2044
],
"answer_start": [
0,
114,
214,
366,
506,
634,
740,
775,
802,
1053,
1194,
1260,
1331,
1661,
1923
],
"input_text": [
"Era l'esperit tutelar dels camps i dels boscos.",
"És una adaptació de l'estruc Selvans.",
"Amb Faune, sàtirs i silens grecs.",
"Un genius loci.",
"Que presideix sobre els camps i pagesos i protector dels límits dels camps.",
"Que Silvà va ser el primer a posar pedres per assenyalar els límits dels camps.",
"Tres Silvans.",
"Sylvestris deus.",
"Presidir sobre les plantacions.",
"Ciparís.",
"Va morir de pena.",
"Als ramats de bestiar.",
"Dels llops i de la fertilitat la qual promou.",
"Amb Mart italià.",
"Com un home ancià però alegre i enamorat de Pomona."
]
}
|
bios
|
Conxita Pijuan i Casadevall (Llagostera, 30 març 1921 - 10 d'abril de 2013 ) també coneguda com la Conxita de les herbes va ser una remeiera catalana.
Va néixer a Can Calvet al veïnat de Mata de Llagostera. Orfe de pare als 15 mesos, als set anys començà a treballar al camp i amb el bestiar, essent l'encarregada de les vaques de la família. Tasca que va compaginar durant un any escolar realitzant una hora diària d'escolarització.
A casa seva era qui preparava els remeis perquè el metge era lluny i car. Ja de ben petita preparava el vi de saüc amb la seva mare. Habitualment veïns de Llagostera la visitaven per guarir-se de dolors o cremades.
Es va casar amb l'Isidre Moradell Xirgu. Va morir als 92 anys, el dijous 10 d'abril de 2013.
La Conxita solia comentar sobre el seu ofici:
|
[
"Qui va ser Conxita Pijuan i Casadevall?",
"Quan va néixer?",
"On?",
"A quina edat s'inicia al món laboral?",
"En quin lloc?",
"Amb què compartia aquesta feina?",
"Qui s'encarregava de fer les cures?",
"Per quin motiu?",
"Què feia de xiqueta?",
"Amb qui?",
"Qui anava a casa seva molt sovint?",
"Per a què?",
"Quina relació tenia amb Isidre Moradell Xirgu?",
"Què li va passar als 92 anys?",
"Quin dia?"
] |
{
"answer_end": [
149,
76,
205,
266,
341,
432,
474,
506,
548,
565,
612,
647,
688,
710,
740
],
"answer_start": [
0,
0,
151,
234,
247,
343,
434,
475,
508,
525,
567,
567,
649,
690,
712
],
"input_text": [
"Va ser una remeiera catalana.",
"El 30 de març del 1921.",
"A Can Calvet al veïnat de Mata de Llagostera.",
"Als set anys.",
"Al camp i amb el bestiar, essent encarregada de les vaques de la família.",
"La compaginava amb una hora diària d'escolarització.",
"Ella.",
"Perquè el metge era lluny i car.",
"Preparava el vi de saüc.",
"Amb la seva mare.",
"Veïns de Llagostera.",
"Per guarir-se de dolors o cremades.",
"Es va casar amb ell.",
"Va morir.",
"El dijous 10 d'abril de 2013."
]
}
|
bios
|
Aida Oset (Barcelona, 3 de setembre de 1983) és una actriu de televisió, cinema i teatre catalana. És principalment coneguda pels seus papers en sèries de televisió com El cor de la ciutat, Cites o Les de l'hoquei. A més, també ha participat en pel·lícules com El cos i Tres dies amb la família.
Es va formar com a actriu a l'Escola Nancy Tuñón de Barcelona i com a cantant a l'Aula, després de cursar un grau mig de Música moderna i jazz del Gran Teatre del Liceu. També és professora certificada de Fitzmaurice Voicework
És coneguda principalment pel públic català per la seva participació a la sèrie de televisió El cor de la ciutat, on va interpretar l'Eli, una jove vital i rebel que al costat d'un grup de companys ocupa un edifici històric de la ciutat de Barcelona que anava a ser enderrocat per a construir-hi pisos. En aquesta producció de la televisió pública catalana va compartir escena amb personatges com la Sandra (Nausicaa Bonnín), la Ca (Laura Guiteras) i l'Iván (Oriol Vila), principalment. Oset es va incorporar a la sèrie de ficció a la vuitena temporada i va romandre-hi fins a la seva conclusió.
Al 2011 es va posar en la pell de la Blanca a la minisèrie de TV3 Ermessenda, un drama històric sobre Ermessenda de Carcassona, que va ser comtessa de Barcelona i personatge històric a la història de Catalunya. L'any 2015 va participar en dos episodis de la primera temporada de la comèdia romàntica de TV3 Cites, una adaptació de la britànica Dates. Oset va interpretar Judith, una jove que tot just acabava una relació sentimental de llarga durada i a la qual la seva germana Ona (Júlia Molins) li organitzava una cita sense que ella ho sabés.
Al 2009 va participar en la pel·lícula Tres dies amb la família, un drama dirigit per Mar Coll i protagonitzat per Nausicaa Bonnín. Al 2012 va intervenir a la pel·lícula El cos, d'Oriol Paulo, en un paper de repartiment, i també a la minisèrie de TV3 Tornarem, sobre els exiliats republicans de la Guerra Civil Espanyola que es van veure involucrats en la Segona Guerra Mundial.
En el món del teatre ha participat en obres com Mrs. Death, un diàleg amb Espriu, La xarxa, Vells temps o El do de cremar, entre d'altres. Entre 2011 i 2012 va formar part del repartiment de l'obra The Lonesome West, una adaptació del text de Martin McDonagh dirigida per Pepa Fluvià. Durant el 2014 es va posar a la pell d'Anaïs en el muntatge teatral de La dama de les camèlies, adaptació de la novel·la homònima d'Alexandre Dumas (fill) dirigida per Hermann Bonnín i traduïda per Sabine Duffrenoy. Oset va compartir escenari amb Nausicaa Bonnín (protagonista), Montse Guallar i Albert Prat, entre d'altres. L'any 2015 va interpretar el personatge d'Hero en l'adaptació del clàssic de Shakespeare Molt soroll per no res, dirigit per Àngel Llàcer a la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya. L'obra va rebre molt bona acollida per part del públic i la crítica i va arribar a penjar el cartell de "complet" en moltes ocasions. Al novembre de 2016 es va estrenar la segona temporada amb el mateix èxit que havia obtingut la primera.
|
[
"Qui és Aida Oset?",
"Quan va néixer?",
"Què la feia tan famosa?",
"On va cursar arts escèniques?",
"Amb quins actors va participar a la sèrie \"El cor de la ciutat\"?",
"En quina sèrie va actuar el 2011?",
"I el 2015?",
"Què va realitzar el 2009?",
"En quin any participa en la pel·lícula \"El cos\"?",
"Amb quina cadena va fer \"Tornarem\"?",
"Quins melodrames ha interpretat?",
"En quina peça va participar el 2011 i 2012?",
"Quin paper va interpretar en l'adequació de \"La dama de les camèlies\"?",
"Qui la va encarrilar?",
"A qui va representar a l'obra presidida per Àngel Llàcer?"
] |
{
"answer_end": [
88,
44,
213,
357,
1008,
1195,
1431,
1728,
1841,
1924,
2181,
2259,
2434,
2511,
2791
],
"answer_start": [
0,
0,
99,
296,
826,
1119,
1330,
1665,
1800,
1888,
2044,
2183,
2347,
2484,
2665
],
"input_text": [
"És una actriu de televisió, cinema i teatre.",
"El 3 de setembre de 1983.",
"Els seus papers en sèries de televisió com El cor de la ciutat, Cites o Les de l'hoquei.",
"A l'escola Nancy Tuñón de Barcelona.",
"Amb Nausicaa Bonnín, Laura Guiteras i Oriol Vila.",
"A Ermessenda, una minisèrie de TV3.",
"Va participar en dos episodis de la primera temporada de la comèdia romàntica de TV3 Cites.",
"Va participar en la pel·lícula Tres dies amb la família.",
"El 2012.",
"Amb TV3.",
"Mrs. Death, un diàleg amb Espriu, La xarxa, Vells temps o El do de cremar, entre d'altres.",
"A The Lonesome West.",
"El paper d'Anaïs.",
"Hermann Bonnín.",
"Va interpretar el personatge d'Hero."
]
}
|
books
|
No el demanaven tots? ¿No l'esperaven tots amb candeletes?
Doncs aquí el tenen, l'any nou.
Ja ha fet sol, ja ha plogut, ja hem mudat la fetxa, ja hi ha hagut allò dels Reis…
Estan contents?
¿Què s'hi juguen que la major part dels que esperaven aquest any ja esperen l'altre?
Ara tinguin-ho per cert, en arribant a l'any que ve, esperaran l'altre i així ho aniran fent tota la vida.
No em vinguin a dir que això ja ho saben tots i que me'n porto xasco si em penso dir-los alguna novetat. Aquesta és una malícia pròpia dels lectors, que ja em té escarmentat.
Solen llegir un paper i el llancen dient:
¡Quin fàstic, ja ho sabíem això!
Si vostès ho sabien jo també, i en prova d'això ho escric abans que vostès m'ho hagin dit.
Bé; enraonem-s'ho això de l'any nou.
|
[
"Què es pregunta el narrador?",
"Amb què pensava que l'esperaven?",
"Ha fet bon temps?",
"Ha precipitat?",
"Què qüestiona?",
"De què està molt segur?",
"Què en pensa?",
"Creu que serà continu això?",
"Què li preocupa?",
"Com seria la seva reacció?",
"Què és normal dels lectors?",
"Què acostumen a fer, segons ell?",
"Què diuen aquests un cop el tiren?",
"Com els hi demostra que ja ho sabia?",
"Què li responen?"
] |
{
"answer_end": [
21,
58,
104,
118,
189,
274,
345,
380,
427,
450,
529,
591,
631,
721,
735
],
"answer_start": [
0,
22,
91,
106,
174,
190,
275,
346,
382,
430,
487,
557,
581,
632,
723
],
"input_text": [
"Si el demanaven tots.",
"Amb candeletes.",
"Sí.",
"Sí.",
"Que si estan contents.",
"De que la major part dels que esperaven aquest any ja esperen l'altre.",
"Que en arribar a l'any que ve, esperaran l'altre.",
"Sí.",
"Que li vinguin a dir que això ja ho saben tots.",
"Se n'emportaria un xasco.",
"La malícia.",
"Solen llegir un paper i el llancen.",
"Diuen que quin fàstic i que ja ho sabien això.",
"Ho escriu abans que ells ho hagin dit.",
"Que enraonin."
]
}
|
bios
|
Carme Capdevila i Palau (la Floresta, les Garrigues, 6 de juliol de 1954) és una biòloga i política catalana que va ser consellera d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya del 2006 al 2010 durant el mandat de José Montilla.
Llicenciada en Biologia per la Universitat de Barcelona, està habilitada com a educadora social pel Col·legi d'Educadors Socials de Catalunya i té un postgrau en mediació de conflictes per la Universitat Ramon Llull. Ha estat també professora d'ensenyament secundari i gerent del Centre d'Educació Ambiental Les Guilleries de Sant Hilari Sacalm.
Carme Capdevila té una llarga experiència professional en el camp de la protecció a la infància. Així, ha estat directora d'un centre d'acolliment de menors i directora d'un Centre Residencial d'Acció Educativa (CRAE), a més de ser la responsable de l'àrea de recursos de la Direcció General d'Atenció a menors de Girona.
Militant d'Esquerra Republicana de Catalunya des del 1996, en va ser vicesecretària general d'Acció Política (2004-2006). A les eleccions al Parlament de Catalunya del 2003 va ser escollida diputada per la circumscripció de Girona. En aquesta legislatura va ser presidenta de la Comissió de Política Social de la cambra catalana i membre de les comissions parlamentàries per als Drets de les Dones, sobre Immigració i del Síndic de Greuges. Reescollida a les eleccions del 2006, va renunciar a l'escó en ser nomenada consellera d'Acció Social i Ciutadania, responsabilitat que va desenvolupar fins al 2010. A les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010 va ser la cap de llista d'ERC a la circumscripció de Girona i en va sortir escollida diputada.
Ha estat regidora durant vuit anys de l'Ajuntament de Sant Hilari Sacalm i consellera comarcal de la Selva durant dos anys.
Conselleria de Benestar Social i Família.De 2016 a 2021: Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies.
|
[
"Quina és la professió de Carme Capdevila i Palau?",
"Quin càrrec va ocupar a la Generalitat?",
"En quina institució va obtenir el seu diploma d'estudis?",
"Què va estudiar?",
"Quins estudis va realitzar a continuació?",
"En quin àmbit està especialitzada?",
"Quin càrrec va ocupar a Girona?",
"A quin partit està afiliada?",
"Què va passar el 2003?",
"De quin grup va formar part?",
"Va guanyar el 2006?",
"Quina tasca va assumir fins al 2010?",
"Seguidament, al mateix any, què li va succeir?",
"Què va realitzar a l'ajuntament de Sant Hilari?",
"Què ocorre del 2016 a 2021?"
] |
{
"answer_end": [
108,
189,
297,
383,
457,
683,
908,
954,
1140,
1307,
1387,
1515,
1661,
1735,
1892
],
"answer_start": [
0,
113,
242,
299,
386,
588,
807,
910,
1078,
1241,
1351,
1427,
1517,
1663,
1828
],
"input_text": [
"És una biòloga i política catalana.",
"Va ser consellera d'Acció Social i Ciutadania.",
"A la Universitat de Barcelona.",
"És educadora social.",
"Un postgrau en mediació de conflictes.",
"En la protecció a la infància.",
"Responsable de l'àrea de recursos de la Direcció General d'Atenció a menors.",
"A l'Esquerra Republicana de Catalunya.",
"Va ser escollida diputada per la circumscripció de Girona.",
"A les comissions parlamentàries per als Drets de les Dones.",
"Sí.",
"Consellera d'Acció Social i Ciutadania.",
"Va ser la cap de llista d'ERC i va sortir escollida diputada.",
"Va ser regidora.",
"Que va ocupar el lloc com Consellera de Treball, Afers Socials i Famílies."
]
}
|
books
|
Tot seguit ens posàrem a treballar. Ens vàrem asseure darrera un tros de paret seca, que restava d'una feixa perduda, vora, vora d'un vall herbós, mig esbornegat; i allí, amb el ram d'alzina entravessat sobre les nostres cuixes, vàrem anar-lo preparant, esbrossant-lo de secalls i rama sobrera i esfullant els branquinyols cimers i calçant-los amb els canonets de canya, que havien de sostenir la pallada.
En acabat, el plantàrem al punt més alt del turó. Feia un goig d'allò més. Impossible sospitar que no fos nat i arrelat allí mateix. Era rodó de capçada, esparpelladet i d'una negror ufanosa que, a ràfegues, s'esbandia de finíssims girasols argentins; els canonets de canya hi prenien l'aspecte de beines de fullam tendre, grogues i lluentes; la gallarda soca s'aguantava amb fermesa i el ramatge, gaiament bellugós, contestava amb un xiu-xiu comunicatiu i dolç a les manyagueries de l'oratge.
Heu-vos aquí una trampa ben enganyadora, pobres ocellets! Com malfiar-se d'aquell arbret joliu?
On devien ésser ara els innocentons, que s'hi havien de deixar caure? Segurament lluny, part d'allà de muntanyes tot just obiradores, adormidets tranquil·lament amb el caparró sota l'ala. I mentrestant, en mig de la nit, en un paratge que, tal vegada, ni tan sols coneixien, el destí inexorable preparava llur perdició; i nosaltres n'érem els ministres, i, abocats al pervindre, hi plantàvem una fita sinistra per a vides d'éssers inconeguts.
Allò era esgarrifós. El meu enteniment d'infant va llambregar la vida movent-se vers abismes, que fan rodar el cap, i vaig espantar- me de la meva acció. Però l'esgarrifança tràgica va passar com un buf. Oh, el goig de la parada! No, nosaltres no volíem pas causar cap dany als ocellets. Jo me'ls estimaria coralment. Els mantindria la gàbia ben neta, els posaria al sol… Cada dia un brotet d'escarola tendra… Els ensenyaria a venir a la meva mà a pendre-hi els pinyonets pelats… Déu volgués que el dia fos d'una bella entrada, i que els ocellets caiguessin com a pluja sobre el nostre ram.
|
[
"Quant de temps van trigar en posar-se a fer la seva feina?",
"Estaven drets?",
"Es trobaven a la ciutat o més bé a la natura?",
"A quina part del turò van situar la planta?",
"I aquesta tenia forma arrodonida?",
"Era d'un color fosc o clar?",
"Hi havia algun animal a prop?",
"Què els hi va passar a les aus?",
"On creu que estaven adormides?",
"Al protagonista li agradava la foscor?",
"Li va durar gaire l'espant?",
"Volien atacar a les aus?",
"Què faria ell amb els ocells?",
"Tindrien alguna cosa per menjar?",
"Què desitja per l'endemà?"
] |
{
"answer_end": [
34,
53,
145,
454,
558,
596,
956,
1065,
1182,
1458,
1641,
1725,
1755,
1917,
2028
],
"answer_start": [
0,
36,
124,
417,
539,
576,
941,
996,
1066,
1199,
1598,
1673,
1727,
1811,
1931
],
"input_text": [
"Res.",
"No, asseguts.",
"A la natura.",
"Al cim.",
"I tant.",
"Fosc.",
"Sí, hi havia ocellets.",
"No se sap.",
"Lluny.",
"No.",
"No res.",
"De cap manera.",
"Se'ls estimaria.",
"Sí.",
"Més ocellets."
]
}
|
books
|
La que havia canviat poc era la Montserrat. Cert que el restabliment de la tranquilitat pública i de la salut de la família, traient-li un gran pes de damunt, l'havien tota retornada, recobrant els colors sanitosos de sa robusta i esplèndida naturalesa; mes li havia quedat bona cosa d'aquella grave serenitat adquirida amb tant de temps de lluitar, sobreposant-se al decaïment general. Se podia dir que havia desaparegut en ella la donzella senzilla i juganera, per a fer plaça a la dona de govern, experta i entenimentada. Ella era la mestressa efectiva de la casa, fent cap a tot amb ordre i previsió: qualitats que havia hetedat de sa bona mare, però desenrotllant-les i perfeccionant-les amb són superior talent. Treballava menys que ella, en el sentit material de la paraula; però manava més i més a temps, i, com no perdia mai de vista la feina i sabia millor compendre les capacitats individuals del servei, ne treia millor partit. Així succeï sovint que, quan donya Dolors li advertia la conveniència de fer tal o qual cosa, ella somrient li contestava que ja estava feta.
Certament que hi havia una circumstància que motivava la concentraciò d'esperit de la Montserrat i la malenconia dissimulada que li negava l'ànima. Els demés sols tenien un plet en joc, i, esbargides les negrors i els mals presagis de dols i llàgrimes, ja podien respirar; mes a ella li quedava encara per a resoldre el problema de son cor, que ara, lliure d'altres preocupacions, se li presentava amb més força que mai. Havia fruït (és cert) amb les glòries del seu amat, la figura del qual s'havia engrandit als ulls de tothom com la d'un hèroe llegendari; però això, tot afegint més llenya al foc que li abrandava el cor, no havia avançat d'un pas la resolució del seu plet d'amor. Passaven els mesos sens que la redempció general alcancés a sa ànima, que seguia encara als llims del dubte.
Son pare, expansiu en tot, se mostrava excessivament reservat encara no es tocava un punt que pogués referir-se a les relacions personals amb el jove Montbrió. Amb prou pena havia notat la noia que les úniques ombres que entelaven la recobrada beatitud de son progenitor, s'originaven de tals converses. Fins sa mare, fos per no torbar de nou aquella beneita pau tan desitjada, fos per no donar-li més pena ja que no li podia dur un remei, ni per vies de consol li parlava de la cosa. Així, soleta amb ses penes, sos desitjos i sos somnis, sense més confident que la Verge, sa patrona, feia sa via la Flor de Muntanya, trista i melangiosa per dintre, per fora serena, tranquil·la i majestuosa com la lluna al flamenc.
|
[
"Montserrat era gaire diferent?",
"Va recuperar els seus pigments?",
"Havia canviat alguna cosa més?",
"Quin paper desenvolupava a la llar?",
"D'on havia heretat ella aquestes aptituds?",
"Qui feinejava millor de les dues?",
"De què avisava donya Dolors?",
"De quina forma li responia la filla?",
"Això quins sentiments li provocava?",
"Els mostrava?",
"Com era el seu progenitor?",
"Se sentia acompanyada?",
"Què feia quan se sentia així?",
"Seguia sense mostrar els seus sentiments?"
] |
{
"answer_end": [
42,
252,
461,
603,
648,
811,
1033,
1081,
1229,
1207,
1938,
2388,
2494,
2593
],
"answer_start": [
0,
184,
387,
525,
605,
718,
976,
1049,
1182,
1182,
1877,
2362,
2362,
2496
],
"input_text": [
"No gaire.",
"Sí.",
"Havia desaparegut en ella la donzella senzilla i juganera.",
"Era la mestressa efectiva de la casa.",
"De sa bona mare.",
"La Montserrat.",
"De la conveniència de fer tal o qual cosa.",
"Que ja estava feta.",
"Malenconia.",
"No, dissimulava.",
"Excessivament reservat.",
"No.",
"Per la Flor de Muntanya.",
"Sí."
]
}
|
books
|
En Martí va picar de mans amb una amargor plena de tristesa. Quina llàstima! Pobra dona! La misèria i la lletjor l'havien llançada al mig del circ talment com una víctima romana donada a les feres famejants, i ella trèmola i avergonyida, fingint una serenor i una alegrança que no tenia, es guanyava un mos de pa… ¡i un fracàs com a dona i com artista!
Després d'altres exercicis, sense interès, eixiren tres jovencells espigats, joiosos, riallers i bellugadissos. El públic els va rebre amb una gran onada de goig. L'èxit era per ells, que tothom esperava amb ànsia.
Al so d'una música triomfal i alegroia els tres jovencells començaren de fer una munió de salts que van encisar el públic. Tantost finien llur tasca perillosa, l'esclat d'entusiasme ressonava per tot el teatre. El més jove dels artistes feia uns acataments plens d'agraïment. De sobte, la música emmudí. El públic no respirava. L'emoció planava damunt la multitud. Anaven a fer el doble salt mortal. En el silenci de la sala se sentí un -up!- i el més petit, volà pels aires donant dues voltes i restà dempeus, rialler i triomfal, mentre la gentada els aclamava i la música entonava un pas doble rioler. En Martí sentí uns grius de fred i no pogué picar de mans, romangué enternit sense saber per què. Son cor floria una llàstima i en sos ulls es congriaven les brillantors de dues llàgrimes que anaven creixent amb les ovacions que el públic feia als tres joves artistes. L'espectador que ocupava el seient del seu costat, bo i tocant-li el colze li digué:
|
[
"En Martí era feliç?",
"A quin edifici es trobava?",
"I com se sentia la dona que actuava?",
"A què es dedicava aquesta dona?",
"La següent funció va resultar entretinguda?",
"Quants competidors eren?",
"Quan van sortir els atletes, com va reaccionar l'audiència?",
"El circ estava en silenci?",
"Els espectadors gaudien de l'espectacle?",
"Qui se sentia grat per aquesta cremor?",
"En què consistia el següent moviment?",
"La sensació d'en Martí va canviar?",
"I per què?",
"Plorava?",
"I l'assistent del seu costat com va reaccionar?"
] |
{
"answer_end": [
59,
146,
351,
351,
394,
463,
514,
595,
689,
842,
966,
1248,
1268,
1359,
1515
],
"answer_start": [
0,
113,
317,
317,
353,
404,
465,
568,
668,
779,
933,
1172,
1249,
1300,
1441
],
"input_text": [
"No.",
"Al circ.",
"Com un fracàs.",
"Era artista.",
"No.",
"Tres.",
"Amb una gran onada de goig.",
"No.",
"Sí.",
"L'atleta més jove.",
"Un doble salt mortal.",
"Sí.",
"No ho sabia.",
"Sí.",
"Va cridar-li l'atenció."
]
}
|
mitologia
|
Richmond Alexander Lattimore (Paotingfu, Xina, 6 de maig de 1906 – Rosemont, Pennsylvania, 26 de febrer de 1984) fou un poeta i hel·lenista estatunidenc, conegut per les seves traduccions dels clàssics grecs, especialment les seves versions de la Ilíada i l'Odissea, les quals han tingut durant molt temps una gran consideració i influència pel seu ús generalitzat en escoles i universitats.
Va néixer a Paotingfu, Xina, fill de David i Margaret Barnes Lattimore. Va graduar-se al Dartmouth College el 1926. Lattimore fou un Rhodes Scholar al Christ Church, Oxford, on va obtenir el seu Bachelor of Arts el 1932, i posteriorment va doctorar-se (Ph.D.) a la Universitat d'Illinois el 1934. Va ingressar al Departament de grec al Bryn Mawr College l'any següent. Un dels seus fills, Steven, també fou investigador en filologia clàssica i professor a la UCLA. De 1943 a 1946, Lattimore va absentar-se del seu càrrec acadèmic per servir en la Marina dels Estats Units d'Amèrica, i al seu retorn després de la guerra va tornar al Bryn Mawr College, amb càrrecs periòdics de professor visitant a altres universitats, fins a la seva jubilació el 1971. Va continuar publicant poemes i traduccions la resta de la seva vida. Va traduir l'Apocalipsi el 1962. Una edició de 1979 per a McGraw-Hill Ryerson va incloure el quatre Evangelis. Lattimore va completar la traducció del Nou Testament, que fou publicada pòstumament el 1996.
La seva traducció de Les Granotes d'Aristòfanes va guanyar el Bollingen Poetry Translation Prize el 1962.
|
[
"On va néixer Richmond Alexander Lattimore?",
"A què es va dedicar?",
"Es considerà xinès o estadounidenc?",
"Per quins treballs fou cèlebre?",
"Com es deien els seus pares?",
"A quines institucions va estudiar?",
"Després d'obtenir el doctorat, quant de temps va trigar a ser professor?",
"Algun fill seu va seguir les seves pases?",
"Per quina raó va deixar d'exercir com a mestre durant un temps en Richard?",
"Després de la seva estada militar, continuà a la mateixa feina?",
"Es va retirar mai?",
"I va seguir escrivint i traduint?",
"Quins llibres de la Biblia tenen una traducció de la seva autoria?",
"Va traduir cap obra de teatre?",
"Quin any va rebre un premi per una traducció?"
] |
{
"answer_end": [
112,
139,
152,
265,
462,
687,
759,
855,
973,
1042,
1143,
1213,
1418,
1524,
1524
],
"answer_start": [
0,
113,
113,
154,
421,
481,
689,
761,
873,
977,
1111,
1145,
1215,
1420,
1441
],
"input_text": [
"A la Xina.",
"Fou poeta i hel·lenista.",
"Estatunidenc.",
"Per les seves traduccions de clàssics grecs.",
"David i Margaret.",
"A Dartmouth College, al Christ Church, i a la Universitat d'Illinois.",
"Un any.",
"Sí, un que es deia Steven.",
"Perquè va servir en la Marina.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí, va continuar publicant poemes i traduccions la resta de la seva vida.",
"L'Apocalipsi, els quatre Evangelis i tot el Nou Testament.",
"Sí, Les Granotes d'Aristòfanes.",
"El 1962."
]
}
|
books
|
-¡Pare Prior, fa deu mesos que ha començat la guerra! qui havia de dir que vostè hi anés!
-No sóc pas tan vell?
-I qui hi ha més amb vostè?
-¡Gairebé tots el novicis del teu temps i del meu país!
-Jesús! i si ens trobem en un combat? ¡això m'aterra!
-Tu compleix com et manin!… ¡Ara ets un soldat i prou!
-Jesús!… Quina cosa tan terrible! ¡matar un company de noviciat!
-No t'espantis! No temis!
-¡Com ho sospitava que n'hi havia al servei! ¡I el dia de la declaració de guerra en marxaren dos del noviciat! ¡sempre temo trobar-los entre els enemics!
-No temis per ells!
-On són?
|
[
"Per quin apel·latiu es dirigeix el novici al seu superior?",
"Com es diu el sacerdot d'aquesta història?",
"Quan es va iniciar el conflicte del que parlen?",
"Encara es sent jove?",
"Té algú que l'acompanyi?",
"Què en pensa el seu interlocutor sobre els conflictes armats?",
"Què diu el sacerdot davant la negativa del novici?",
"En què s'ha convertit aquest noi?",
"Va morir algú?",
"El sacerdot li dona algun consell?",
"Com sabia el jove que el cridarien a lluitar?",
"On li esgarrifava localitzar-los?",
"Li dona algun consell més?",
"Quina última pregunta fa el novici al sacerdot?"
] |
{
"answer_end": [
88,
88,
88,
110,
195,
249,
275,
303,
368,
395,
506,
549,
569,
579
],
"answer_start": [
2,
2,
2,
91,
112,
204,
251,
279,
340,
371,
442,
509,
552,
571
],
"input_text": [
"Pel de Pare.",
"Prior.",
"Fa deu mesos.",
"No.",
"Gairebé tots els novicis.",
"Li aterren.",
"Tu compleix com et manin.",
"En un soldat.",
"Un company de noviciat.",
"Que no s'espanti, que no temi.",
"Perquè el dia de la declaració de guerra van marxar dos del noviciat.",
"Entre els enemics.",
"Sí.",
"Que on són."
]
}
|
books
|
Tot seguit començàrem a empallar. En Xaneta, que era més pràctic en el maneig del vesc, empastava les palles, que li anava allargant d'una a una en Lluís, d'un manat, que en tenia a sota l'aixella, i jo, enfilat a dalt d'un roc, un cop empastades, les prenia d'en Xaneta i les encomanava pel cap sec als canonets de canya, amb que suara havíem endidalat els branquillons de l'arbret. Aquella operació era braument entretinguda, i força penosa a causa del fred, que ens embalbia els dits, ens gelava de peus i ens esmolava, causant-nos-hi una coïssor insofrible, el tros de les orelles, que eixia al descobert per sobre els nostres tapaboques. I no hi havia remei; la tasca apressava i no podíem pas entretenir-nos a saltar per desendormir-nos de peus, ni a ficar-nos les mans a la butxaca, per escalfar-les. Quan ens lleguia una mica ens bufàvem els dits, però no paràvem un moment el treball. Si ens l'haguessin obligat, de segur que ens n'hauríem queixat de valent; mes ara que ens l'imposava la nostra propia il·lusió, ningú pensava en deixar-lo. Només en Xaneta, que era el que patia més amb el maneig del vesc i l'aigua gelebrída, on havia de pastar-lo, s'exclamava de tant en tant: -Rellamp, quin grísol s'és girat! Taia més fi que una rasadora de barber! Això és fred d'auba. Afanyem-nos, afanyem-nos!
Certament, el temps apressava. Es diria que una pal·lidesa freda i bascosa s'estenia pel cel i la terra. Hi havia un plor i un tremolí en l'herba.. El llevant era d'una blancor trista, sorda, cadavèrica… Però tenia quelcom de la cara d'una persona, que hagués vingut en basca i s'anés retornant: cada vegada que hi girava la vista hi reparava un canvi de color, cosa que m'alarmava, estimulant-me a prosseguir l'empallament amb més daler. Aviat fou d'un groc d'aigua de taronja. Al cap d'una estoneta ja presentava una color com de carn; i aquella color s'anà escalfant, escalfant per moments fins a tornar-se tan rosada com la de les nostres orelles.
|
[
"Quina era la següent tasca?",
"Li feia arribar les palles de dues en dues?",
"Com es diuen els dos companys del narrador?",
"El protagonista era a terra o ha pujat enlloc?",
"La tasca era avorrida?",
"Feia calor?",
"Amb què es cobrien la cara?",
"No podien pas deixar aquesta feina per més endavant?",
"Feien cap descans?",
"Què els portava a fer aquesta tasca?",
"Algun dels tres pensava abandonar la resta?",
"Aquest noi va dir alguna cosa quan el temps empitjorà?",
"Quins colors tenia el llevant?",
"A què s'assemblava la pluja?",
"I es va tornar d'algun altre color?"
] |
{
"answer_end": [
32,
144,
153,
227,
426,
459,
641,
682,
713,
1020,
1065,
1308,
1746,
1786,
1929
],
"answer_start": [
0,
88,
34,
198,
384,
428,
590,
664,
685,
968,
1022,
1189,
1457,
1748,
1902
],
"input_text": [
"Empallar.",
"No, d'una en una.",
"Xaneta i Lluís.",
"Estava enfilat a dalt d'un roc.",
"Era braument entretinguda.",
"No.",
"Amb tapaboques.",
"No.",
"No.",
"La seva pròpia il·lusió.",
"En Xaneta.",
"Rellamp, quin grísol s'és girat! Taia més fi que una rasadora de barber! Això és fred d'auba. Afanyem-nos, afanyem-nos!",
"Una blancor trista.",
"A aigua de taronja.",
"Rosada, com les seves orelles."
]
}
|
bios
|
Lourdes Cirlot Valenzuela (Barcelona, 11 de febrer de 1949) és una teòrica de l'art, història de l'art i professora universitària catalana.
Llicenciada l'any 1973 a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, ha impartit classes al Departament d'Història de l'Art de la mateixa facultat des de l'any 1974. Es va doctorar l'any 1980 amb la tesi La pintura informal en Barcelona (1952-1970). Des de l'any 1997 és catedràtica d'història de l'art a la Universitat de Barcelona. La seva docència i recerca se centren en l'art dels segles XX i XXI. És investigadora principal del 'Grup de Recerca Art, Arquitectura i Societat Digital' des de la seva fundació el 1999, des d'on s'ha interessat pels nous mitjans i les tecnologies digitals i en la seva incidència en la cultura i la societat contemporànies.
Ha publicat nombrosos llibres i articles sobre diversos temes d'art contemporani, especialment d'autors com Miró, Dalí o Picasso, i a les últimes tendències artístiques com Dau al Set, apropant-se a l'estudi de diversos moviments com el dadaisme, el surrealisme o l'art pop. L'any 1984, amb motiu de l'exposició-homenatge, organitzada per la Conselleria de Cultura del Consell Insular de Mallorca, dedicada a l'artista alemany instal·lat a Eivissa Will Faber, fou l'autora del text del catàleg de l'exposició antològica i va impartir una conferència sobre el llenguatge plàstic de l'artista i la seua interpretació iconològica. S'ha fet càrrec de les edicions de les obres de Juan-Eduardo Cirlot Laporta, De la crítica a la filosofía del arte (1997), i de Tàpies (2000). Ha publicat nombroses obres de caràcter monogràfic sobre artistes com Daniel Argimon, Will Faber, Joan-Pere Viladecans, Eugenia Tusquets Trias de Bes, Josep Novellas Montaner, Albert Gonzalo Carbó, Josep Maria Subirachs i Sitjar, Xavier Medina Campeny o Kjell Pahr-Iversen. Ha publicat nombrosos articles en revistes científiques i en revistes de divulgació. I ha col·laborat en revistes com D'́Art, Estudios Pro Arte, Cuenta y Razón, Diagonal, Metrónom, Las Nuevas Letras, Batik, Revista Musical Catalana, Revista de Catalunya, Quaderns de “La Caixa”, Idees, Historia y Vida, Materia, Revista del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya, Pandora o Scriptura. També ha col·laborat en diversos diaris com La Vanguardia, El País, El Mundo, La Razón, ABC, Avui o El Periódico.
Ha estat investigadora del Museu Virtual de la Universitat de Barcelona, al voltant del qual ha realitzat conferències i ha organitzat jornades internacionals. Ha estat vicedegana de la Facultat de Geografia i Història entre els anys 1996 i 1999, i va dirigir el Departament d'Història de l'Art des del 1999 fins al 2005. Ha sigut vicerectora de relacions institucionals i cultura de la Universitat de Barcelona del 2008 al 2016. L'any 2011 va rebre la Medalla d'Or de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, com a reconeixement a la seva aportació a la comunitat científica.
|
[
"Quin any va néixer la Lourdes?",
"A què es dedica?",
"On va cursar els seus estudis universitaris?",
"De què tracta la seva tesi?",
"En l'art de quin període històric és experta?",
"I ha escrit sobre el món de l'art?",
"I respecte a alguna tendència en concret?",
"Ha editat treballs d'altres autors?",
"Hi ha algun artista del qual hagi escrit?",
"Amb quines publicacions ha fet col·laboracions?",
"Durant quins anys ha estat al deganat d'una facultat?",
"Fins quan va ser directora del Departament d'Història de l'Art?",
"Ha ostentat altres càrrecs?",
"És guanyadora de cap guardó?",
"De quina institució?"
] |
{
"answer_end": [
59,
129,
231,
412,
565,
904,
1097,
1593,
1867,
2260,
2621,
2696,
2804,
2868,
2899
],
"answer_start": [
0,
60,
140,
330,
498,
824,
954,
1452,
1595,
1956,
2536,
2625,
2698,
2806,
2806
],
"input_text": [
"El 1949.",
"És teòrica de l'art, història de l'art i professora universitària.",
"A la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.",
"De la pintura informal a Barcelona entre 1952 i 1970.",
"En l'art dels segles XX i XXI.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"De Daniel Argimon, Will Faber, Joan-Pere Viladecans, Eugenia Tusquets Trias de Bes, Josep Novellas Montaner, Albert Gonzalo Carbó, Josep Maria Subirachs i Sitjar, Xavier Medina Campeny i Kjell Pahr-Iversen.",
"Amb D'́Art, Estudios Pro Arte, Cuenta y Razón, Diagonal, Metrónom, Las Nuevas Letras, Batik, Revista Musical Catalana, Revista de Catalunya, Quaderns de “La Caixa”, Idees, Historia y Vida, Materia, Revista del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya, Pandora i Scriptura.",
"Entre 1996 i 1999.",
"Fins al 2005.",
"Sí.",
"Sí.",
"De la Universitat de Barcelona."
]
}
|
vilaweb
|
El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha parlat avui de la negociació d'una candidatura conjunta a Catalunya amb ICV, EUiA i Procés Constituent. Els periodistes li han preguntat per què Podem es pot entendre amb Esquerra Unida a Catalunya i no a l'estat espanyol. La resposta d'Iglesias: ‘Catalunya is different. La realitat política i l'ecosistema polític català són diferents. Per a realitats diferents, solucions diferents.' Iglesias ha fet aquesta explicació quan s'ha anunciat el nom que donaran a la candidatura d'ací: ‘Catalunya Sí que es Pot.' Segons l'esborrany del manifest, publicat pel Diario.es, la candidatura proposa un procés constituent en què es pugui decidir l'encaix de Catalunya amb Espanya i el model econòmic i social. Tot i que, segons algunes informacions, la candidatura també comptaria amb Procés Constituent, aquesta formació ha dit que encara no havia pres cap decisió. Les converses entre els partits continuen. Segons l'esborrany de full de ruta, ICV i Podem volen obrir un procés sense subordinacions però amb voluntat de col·laborar amb la resta de pobles de l'estat espanyol. Tot plegat diuen que culminarà amb una constitució pròpia i una república catalana, compatible amb la independència, amb la via federal i amb la confederal. L'altre eix important de Catalunya Sí que es Pot és el social. El text preveu prioritats com ara un pla d'emergència ciutadana, una auditoria del deute de la Generalitat, l'anul·lació de les privatitzacions de serveis públics i la desmilitarització del país, entre més. Queda pendent encara de saber qui en serà el cap de llista. Cadascun dels partits ha presentat els candidats respectius: Albano Dante Fachin per Podem; Joan Coscubiela per ICV; i Joan Josep Nuet per EUiA. Però, de moment, cap no té prou suport.
|
[
"De quin partit polític és secretari general en Pablo Iglesias?",
"Sobre què ha versat el seu discurs d'avui?",
"Amb quins altres partits es presta a negociar?",
"Podem s'entenia amb Esquerra Unida de Catalunya?",
"Com justifica no parlamentar amb el govern central?",
"On s'ha publicat l'esborrany d'aquesta declaració?",
"Fa alguna proposta aquest document?",
"Comptarà amb el suport de la formació anomenada Procés Constituent?",
"En què més temes en centra el manifest?",
"És l'eliminació dels militars una prioritat per Podem?",
"Se sap qui és el cap de llista?",
"Quin candidat proposa Podem?",
"A quin partit pertany en Joan Coscubiela?",
"I Josep Nuet?",
"Qui dels tres compta amb suport suficient?"
] |
{
"answer_end": [
45,
152,
152,
271,
434,
616,
749,
906,
1337,
1533,
1604,
1696,
1721,
1749,
1789
],
"answer_start": [
0,
47,
47,
154,
298,
561,
618,
751,
1276,
1339,
1546,
1606,
1698,
1725,
1757
],
"input_text": [
"De Podem.",
"Sobre la negociació d'una candidatura conjunta a Catalunya amb ICV, EUiA i Procés Constituent.",
"Amb ICV, EUiA i Procés Constituent.",
"Sí.",
"Considera que la realitat política i l'ecosistema polític català són diferents. Per a realitats diferents, solucions diferents.",
"Al Diario.es.",
"Sí.",
"Encara no ho ha decidit.",
"En polítiques socials.",
"Sí.",
"No s'ha decidit encara.",
"Albano Dante Fachin.",
"A ICV.",
"A EUiA.",
"Cap d'ells."
]
}
|
bios
|
Joana Crespí González (Palma, 24 d'octubre de 1944 - Barcelona, 3 de setembre de 2005) fou una bibliotecària i documentalista musical.
Nascuda el 1944 a Palma, s'instal·là des de molt jove a Barcelona, on estudià piano al Conservatori Superior de Música del Liceu; combinaria els estudis de música amb l'ingrés a l'Escola de Bibliotecàries, on es diplomà el 1965.
Des de 1979 a 1981 fou vocal de l'Associació de Bibliotecàries. Després d'uns anys d'activitat a la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona, ingressà el 1982 a la Biblioteca de Catalunya (BC). El 1983 s'incorporà com a bibliotecària responsable a la Secció de Música, donat que el càrrec de conservador que havia ocupat Higini Anglès en el seu moment es va extingir amb la jubilació de Mn. Josep Maria Llorens i Cisteró. Crespí desenvolupà una tasca intensa d'ordenació, catalogació i reorganització del material musical que acabava de ser traslladat a l'actual sala Higini Anglès. Va promoure i encapçalar la normalització de la catalogació de la música impresa, així com la incorporació d'aquest material procedent del dipòsit legal a la Secció de Música de la BC. En l'àmbit de la reserva, va dirigir la identificació, ordenació i descripció de diferents fons personals de músics, intèrprets i musicòlegs existents a la Secció, i va impulsar la incorporació de nous fons, continuant la tasca iniciada per Felip Pedrell, Higini Anglès i Robert Gerhard de convertir la Secció de Música de la BC en un pol de recerca musical reconegut. A fi de promoure el coneixement d'aquests fons va participar, per una banda, en nombroses jornades, congressos i simpòsiums i, per l'altra, va comissariar diverses exposicions (sobre la guitarra a Catalunya, Frederic Mompou, Higini Anglès, Cristòfor Taltabull…), alhora que va publicar un bon nombre d'articles sobre diversos aspectes del patrimoni musical català.
Convençuda de la importància de la normalització en el món de la biblioteconomia musical, va participar en la traducció de les normes de catalogació de materials musicals, tant impresos (International Standard Bibliographic Description for Printed Music (ISBD PM)), com manuscrits (RISM ESPAÑA. Normas internacionales para la catalogación de fuentes musicales históricas (Serie A/II, manuscritos musicales, 1600-1850)), i en la seva difusió a través de cursos temàtics.
Crespí va mantenir els lligams entre la Secció de Música i associacions musicals d'àmbit estatal i internacional, particularment amb la Societat Internacional de Musicologia (SIM) i l'Associació Internacional de Biblioteques Musicals (IAML). Respecte a la IAML, Crespí va ser una de les promotores de la creació de la branca espanyola, l'Asociación Española de Documentación Musical (AEDOM), on ocupà diversos càrrecs, com el de vicepresidenta des de 1993 a 2005. També participà en nombrosos congressos organitzats per la IAML. La seva expertesa en el camp de la recerca musical feren que participés en nombroses entitats i institucions (Societat Catalana de Musicologia-IEC, Institut Milà i Fontanals del CSIC, Archivo Aragonés de Música Coral…).
La seva incursió en el món teatral vingué de la mà del director Ricard Salvat, amb qui col·laborà en fer-se càrrec de la part musical de les obres La tragèdia de l'home, d'Imre Madách (1994) i En la ardiente oscuridad, d'Antonio Buero Vallejo (1995).
Joana Crespí morí a Barcelona el 2005, prematurament i en plena maduresa professional. La Biblioteca de Catalunya conserva alguns volums de la seva biblioteca i part de la documentació professional.
|
[
"A quina ciutat va néixer Joana Crespí González?",
"I on va morir?",
"A què es dedicava?",
"En quina institució es va formar com a bibliotecària?",
"Quin any va obtenir la diplomatura?",
"Durant quin període va ser vocal?",
"A quina biblioteca va començar a treballar el 1982?",
"On s'havia mogut el material musical de la BC?",
"Va ser comissaria de cap exposició?",
"Sobre què tractaven els articles que va escriure?",
"Com es deia el director amb qui va treballar?",
"A què es dedicava en el món teatral?",
"Quines obres va musicalitzar?",
"Quin any va morir?",
"A quina biblioteca es guarden alguns dels seus treballs?"
] |
{
"answer_end": [
86,
86,
133,
339,
362,
426,
570,
964,
1781,
1883,
3181,
3250,
3354,
3392,
3552
],
"answer_start": [
0,
0,
87,
265,
265,
364,
525,
805,
1660,
1795,
3104,
3168,
3191,
3355,
3442
],
"input_text": [
"A Palma.",
"A Barcelona.",
"Fou una bibliotecària i documentalista musical.",
"A l'Escola de Bibliotecàries.",
"El 1965.",
"Entre 1979 i 1981.",
"A la Biblioteca de Catalunya.",
"A l'actual sala Higini Anglès.",
"Sí.",
"Sobre diversos aspectes del patrimoni musical català.",
"Ricard Salvat.",
"Es feia càrrec de la part musical de les obres.",
"La tragèdia de l'home, d'Imre Madách (1994) i En la ardiente oscuridad, d'Antonio Buero Vallejo (1995).",
"El 2005.",
"A la Biblioteca de Catalunya."
]
}
|
books
|
-Fuig, aparta't, fuig! Deixa'ls! Estan entenebrats!- em cridaren diverses veus.
Vaig recular esfereït i em vaig fregar i refregar d'esma sobre la meva pròpia roba la mà, que s'era contaminada amb el palp d'aquella infeliç. Estaven entenebrats! Terrible revelació! Sí, recordava que jo mateix havia estat a punt de restar entenebrat. Quan? Com?.. Els meus pensaments eren confusos. Haurien ja passat sobre el món els tres dies de tenebres anunciats? El cert era que ara tornava a regnar la claror, una claror somorta, semblant a la d'un cap al tard d'un d'aquests dies d'hivern en que els gironins diuen que fa fred negre. Tot atravessant al llarg el Pont de Pedra, vaig girar els ulls vers aquell barri onyarenc, tan pintoresc i animat poc temps enrera. No hi havia ningú a cap tribuna, a cap finestra, enlloc. Tot era trist i desert. La remor de les aigües, que giten al riu els aixarnadors de les fàbriques, ressonava llòbregament per aquelles soletats. Sant Feliu i la Catedral amb prou feines eren obiradors en la llunyania: ombres sobre cel d'ombra.
|
[
"Què diuen els crits?",
"El protagonista va continuar caminant cap endavant?",
"Com tenia la mà?",
"Es tractava d'una aparició positiva?",
"Com eren els pensaments del protagonista?",
"Quants dies de foscor havien de passar?",
"Ja va sortir el Sol?",
"Quina expressió s'utilitza a Girona relativa a aquesta foscor?",
"Té nom el pont que va creuar?",
"Va tornar a mirar el barri abans de continuar?",
"Qui hi havia a la tribuna?",
"I a les finestres?",
"La ciutat era plena de gent?",
"Es menciona alguna església?",
"Com les descriu?"
] |
{
"answer_end": [
79,
101,
221,
262,
379,
447,
495,
620,
663,
711,
785,
809,
833,
1027,
1053
],
"answer_start": [
0,
80,
104,
244,
346,
381,
449,
577,
622,
665,
754,
754,
811,
956,
956
],
"input_text": [
"Fuig, aparta't, fuig! Deixa'ls! Estan entenebrats!",
"No.",
"Contaminada amb el palp d'aquella infeliç.",
"No.",
"Eren confusos.",
"Tres.",
"Sí.",
"Fa fred negre.",
"Sí.",
"Sí.",
"Ningú.",
"Ningú.",
"No.",
"La Catedral.",
"Obiradors en la llunyania: ombres sobre cel d'ombra."
]
}
|
vilaweb
|
El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha advocat per dialogar amb els socialistes per a poder avançar en el conflicte entre Catalunya i Espanya, però ha avisat que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ‘encara no ha demostrat res més enllà de les paraules.' Malgrat veure diferents al PSOE actual del PP i Cs, ha recordat que es van alinear amb el 155 i que els socialistes no han derogat la ‘Llei Mordassa' ni la reforma laboral, entre altres normes. En una entrevista d'Europa Press de la presó dels Lledoners estant, considera que el PSC ‘també ha de ser part de la solució al conflicte polític' que, al seu judici, només tenen una sortida en forma de diàleg i la fi de la repressió. ‘Algú creu que podríem avançar sense dialogar amb el PSC?', ha preguntat Cuixart, que desitja que en la taula de negociació entre el Govern i la Generalitat pugui parlar-se de tot. En la seva opinió, els socialistes han admès tard que la situació a Catalunya és un conflicte polític, ‘però benvinguda sigui la rectificació', i ha fet una crida a les dues parts a ser empàtiques i perseverants si volen buscar una solució. Taula sense ‘renúncies ni vetos' Per Cuixart, ha d'haver-hi una negociació bilateral entre governs ‘sense renúncies, sense vetos, basada en la fi de la repressió i el reconeixement al dret a l'autodeterminació'. També ha advertit que si la taula de negociació es limita al marc constitucional i aborda només qüestions de millora de l'autonomia ‘no serà útil per a la resolució del conflicte perquè la majoria de la societat catalana vol decidir el seu futur polític a les urnes'. Per això, creu que la taula ha d'afrontar ‘tot el que ha alimentat el conflicte polític entre Catalunya i l'estat' i deixar de banda estratègies electorals o de partit. Sobre Iglesias Segons Cuixart, Catalunya necessita interlocutors valents que tinguin clar que ‘la defensa dels valors democràtics està per sobre de la unitat d'Espanya', i ha elogiat també el paper jugat en molts moments pel líder d'Unides Podem, Pablo Iglesias. ‘Cal reconèixer a Pablo Iglesias la valentia que ha tingut en molts moments, com quan va ser el primer polític estatal a venir a visitar-me a la presó de Soto del Real, també Alberto Garzón', ha explicat. El president d'Òmnium ha avisat que amb Iglesias ocupant un seient al Consell de Ministres espanyol al capdavant de la Vicepresidència Segona, Unides Podem haurà de demostrar molta fermesa en el govern de Sánchez perquè ‘les temptacions del PSOE seran constants'. Unitat d'acció Cuixart també ha urgit al sobiranisme a definir el pròxim objectiu comú així com unitat d'acció, i ha demanat de deixar enrere ‘debats superats que només serveixen per a confrontacions estèrils'. Sobre si s'ha plantejat formar part d'una candidatura, Cuixart ha afirmat que no, i que va entrar a la presó com a president d'Òmnium i vol sortir-ne amb el mateix càrrec: ‘Volem deixar clar a l'estat que cap jutge ni fiscal decidirà qui presideix la nostra entitat'.
|
[
"Qui presideix Òmnium Cultural?",
"Què planteja fer amb els socialistes?",
"Què ha dit sobre Pedro Sánchez?",
"Per què es van unir les tres forces unionistes?",
"Quina llei no ha eliminat el govern espanyol?",
"Quin mitjà ha entrevistat a Cuixart?",
"On està tancat?",
"Hi veu alguna solució per aconseguir la independència?",
"Per mitjà de quin mecanisme vol fer les negociacions?",
"Quina és la situació de Catalunya?",
"Com planteja Cuixart el diàleg?",
"Què pensa sobre Pablo Iglesias?",
"Espera quelcom d'Unides Podem?",
"Creu Cuixart que s'ha de deixar alguna cosa enrere?",
"Pensa continuar presidint Òmnium Cultural?"
] |
{
"answer_end": [
45,
90,
277,
371,
427,
504,
531,
705,
886,
989,
1227,
2039,
2458,
2719,
2891
],
"answer_start": [
0,
47,
159,
278,
378,
472,
472,
540,
793,
907,
1162,
1950,
2389,
2624,
2721
],
"input_text": [
"Jordi Cuixart.",
"Dialogar.",
"Que encara no ha demostrat res més enllà de les paraules.",
"Es van alinear amb el 155.",
"La Llei Mordassa.",
"Europa Press.",
"A la presó de Lledoners.",
"Sí.",
"A través d'una taula de negociació.",
"De conflicte polític.",
"Com una negociació bilateral.",
"Ha elogiat el seu paper jugat en molts moments.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Francesca Callao i Oliva (Esparreguera, Baix Llobregat, 1 de juny de 1934 - Barcelona, 17 de març de 1981) fou una soprano operística.
Va ser deixeble de la soprano Conxita Badia des del 13 anys. Va estudiar la carrera de cant al Conservatori Superior de Música del Liceu amb la professora hongaresa Eugenia Kemeny, coincidint en estudis amb la soprano Montserrat Caballé. Va debutar al Gran Teatre del Liceu l'11 de novembre de 1954 amb l'òpera La favorita de Gaetano Donizetti, en el paper d'Inés, un rol no principal.
Va ser becària de la Diputació Provincial de Barcelona. Amb motiu de la celebració del esdeveniment "Música en Compostela" va ser escollida per a cantar davant del cardenal Francis Spellman, bisbe de Nova York, i de l'arquebisbe de Santiago de Compostela Fernando Quiroga Palacios. En desembre de 1959 va cantar al Liceu l'òpera Hänsel und Gretel d'Engelbert Humperdinck, la primera representació amb text en castellà mai fet a Espanya, juntament amb Anna Ricci. En 1961, el 13 de gener, va cantar el rol de Papagena de La flauta màgica de Mozart al Liceu. En 1962 va cantar la Zerlina de Don Giovanni de Mozart al Liceu, en un elenc format també pels catalans Montserrat Caballé i Joan Oncina. L'11 de desembre de 1962 va assumir el rol de Rosaura a l'òpera El giravolt de maig d'Eduard Toldrà, juntament amb la mezzosoprano catalana Montserrat Aparici. Es va tractar d'una sessió de 3 òperes catalanes, la de Toldrà seguida de les òperes de Xavier Montsalvatge Una voz en off (estrena mundial) i El gato con botas. Una setmana més tard, el 18 de desembre, cantava el paper de Susana en Les noces de Figaro de Mozart al Liceu, amb Montserrat Caballé fent el paper de la Comtessa.
Un any més tard, el 19 de desembre de 1963, tornava a cantar al Liceu, ara el paper Amor de l'òpera Orfeu i Eurídice de Gluck. El 6 d'agost de 1971 va interpretar al Teatre Romea de Barcelona l'òpera Maruxa d'Amadeu Vives.
En Reus va participar en la representació de l'òpera Werther de Jules Massenet, en març de 1963, amb l'Orquestra Simfònica del Liceu dirigida pel mestre Eugenio M. Marco.
Va ser també cantant de concerts, com ara en el Rèquiem alemany de Johannes Brahms interpretat al Palau de la Música Catalana en 1962. En gener de 1966 va interpretar també al Palau de la Música la Missa de la Coronació de Mozart amb l'Orquestra Simfònica i l'Orfeó Manresà dirigits pel mestre Antoni Ros Marbà, en una producció de Joventuts Musicals.
La seva darrera actuació es va produir al Saló dels Miralls del Liceu de Barcelona, el 20 de maig de 1979, acompanyada del pianista Pere Vallribera.
Es va casar amb el clarinetista barceloní Juli Pañella i Salvador.
L'any 2006, amb motiu del 25è aniversari de la seva mort, l'ajuntament d'Esparreguera li va dedicar un homenatge
|
[
"On va néixer Francesca Callao i Oliva?",
"Era cantant d'òpera?",
"Amb qui va aprendre a cantar?",
"Des de quina edat canta?",
"On va cursar els seus estudis?",
"Sota la tutela de qui?",
"Quan va ser el seu debut?",
"Amb quina obra?",
"A qui interpretava?",
"Va compartir escenari amb Anna Ricci?",
"Actuà en alguna obra de Mozart?",
"I en alguna òpera catalana?",
"Quan va cantar al Palau de la Música?",
"On va tenir lloc la seva última actuació?",
"Li van fer cap homenatge al seu municipi natal?"
] |
{
"answer_end": [
106,
133,
178,
194,
271,
314,
433,
478,
498,
982,
1141,
1424,
2290,
2530,
2776
],
"answer_start": [
0,
107,
135,
135,
196,
196,
373,
373,
373,
823,
1078,
1376,
2231,
2448,
2664
],
"input_text": [
"A Esparreguera.",
"Sí.",
"Amb Conxita Badia.",
"Des del 13 anys.",
"Al Conservatori Superior de Música del Liceu.",
"Amb Eugenia Kemeny.",
"L'11 de novembre de 1954.",
"Amb la favorita de Gaetano Donizetti.",
"A Inés.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"El gener de 1966.",
"Al Saló dels Miralls del Liceu de Barcelona.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Helena Garcia Melero (Barcelona, 19 de setembre de 1968) és una periodista catalana que ha destacat com a presentadora en diversos programes de Televisió de Catalunya.
Llicenciada en Filosofia (UB, 1990) i en Ciències de la Informació (UAB, 1994), Garcia Melero va començar a treballar a Televisió de Catalunya amb 24 anys mentre estudiava a la Facultat de Comunicació. Va treballar al Telenotícies, de TV3, entre 1992 i 2004, any en què va passar a copresentar el nou magazín matinal Els matins amb Josep Cuní fins al 2007. Paral·lelament, va presentar el programa radiofònic d'entrevistes Taula reservada, primer a Ràdio Estel (1996–1999) i posteriorment a Ràdio Barcelona de la Cadena SER (1999 – 2004). Des de l'any 1996 imparteix classes de Periodisme a la Universitat Ramon Llull i des de 2000, a la Universitat Internacional de Catalunya.
El desembre de 2005 va presentar la Marató de TV3 contra les malalties mentals. L'octubre de 2007 va deixar Televisió de Catalunya per convertir-se en directora de comunicació d'El Periódico de Catalunya. Va exercir el càrrec durant un any, fins a novembre de 2008, quan va tornar a TV3 per presentar i codirigir Hora Q, un espai que barrejava actualitat i entreteniment emès a mitjanit en substitució de La nit al dia, que es va mantenir cinc mesos en antena, fins a l'abril de 2009. Coincidint amb la baixa per maternitat de Garcia Melero, el programa es va retirar de la graella, després d'haver recollit discretes quotes d'audiència.
El gener de 2010 va iniciar una segona etapa amb Josep Cuní a Els matins, espai líder d'audiència els matins de Catalunya. Després de la marxa de Cuní a 8tv, des de setembre de 2011 i fins al gener de 2014 va presentar el programa amb Ariadna Oltra, i a partir d'aleshores amb Lídia Heredia on presentava els temes socials d'actualitat, seccions setmanals, actuacions i cultura, amb format de magazín.
A partir de la temporada 2015/2016, Melero va passar a conduir el programa Divendres de la mateixa cadena, juntament amb Espartac Peran i fins al seu tancament a l'estiu de 2017. Després de 2018 és la presentadora principal de Tot es mou, un programa d'actualitat del mateix estil. El 2020-2021 va presentar les campanades de TV3 amb Lídia Heredia i Cristina Puig, emeses des del parc del Tibidabo de Barcelona.
Va estar casada amb Joan Vehils.
|
[
"Quin any va néixer Helena García Melero?",
"A què es dedica?",
"On va cursar els seus estudis?",
"A quina edat començà a treballar a TV3?",
"Ja tenia acabada la carrera?",
"Durant quin període va estar a Televisió de Catalunya?",
"Va treballar mai a la ràdio?",
"De què treballa ara?",
"Ha tornat a presentar algun programa televisiu?",
"Per què va deixar TV3 el 2007?",
"Tornà mai a la televisió?",
"Per què es va retirar el programa?",
"Què va presentar després de la seva baixa per maternitat?",
"Quin any va presentar les campanades de Cap d'Any?",
"Es va casar?"
] |
{
"answer_end": [
56,
166,
246,
322,
369,
425,
606,
844,
924,
1049,
1165,
1482,
1556,
2208,
2329
],
"answer_start": [
0,
57,
168,
262,
262,
370,
525,
707,
846,
926,
1117,
1331,
1484,
2168,
2298
],
"input_text": [
"El 1968.",
"És periodista i presentadora.",
"A la UB i la UAB.",
"Als 24 anys.",
"No.",
"Entre 1992 i 2004.",
"Sí.",
"És professora.",
"Sí.",
"Per convertir-se en directora de comunicació d'El Periódico de Catalunya.",
"Sí.",
"Per baixa audiència.",
"Els matins.",
"El 2020-2021.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Un minairó és un ésser fantàstic de mida diminuta present en la mitologia pirenenca, des de Catalunya fins al País Basc. Formen part de la gran família dels follets.
A les Valls d'Aguilar, a l'Alt Urgell, han senyalitzat alguns indrets curiosos amb l'anomenada ruta dels minairons. Prop de la planúria de Taüs, hi ha una sorprenent i inexplicable tartera enmig d'un bosc. A La Seu d'Urgell dins del marc «el Món Màgic de les Muntanyes» durant les festes de Nadal, els minairons en són els principals protagonistes i són els responsables d'organitzar el Tió de la Freita (una festa del tió).
Els minairons neixen de l'herba menaironera, anomenada també herba de Sant Joan, ja que floreix i grana la nit del solstici d'estiu. Creix en coves de molta fondària guardades per gegants i dracs que només deixen passar al punt de mitjanit de Sant Joan. Algunes versions indiquen que aquesta herba no és altra que la falguera. No queda clar, però, si el minairó surt de la llavor o és ell mateix la llavor.
Aquests éssers són presents en la mitologia de l'Alta Ribagorça, el Pallars, l'Alt Urgell, Andorra i al País Basc amb diferents noms, però també a les Illes Balears, on son la mateixa cosa o de la mateixa família:
La llegenda diu que són remenuts i que en caben milers en un canut de canya o en un canut d'agulles i quan l'amo el destapa surten exigint «què farem?, què direm?». Si no li manes feina et maten. Moltes de les tarteres del Pirineu han estat obres d'aquests follets, segons la llegenda, quan el seu amo havia obert per descuit o accident l'ampolleta o canut i, desesperat, els ordenava aplegar en un punt determinat totes les pedres dels rodals.
Un bon grapat d'hereus del Pirineu han estat, en alguna ocasió, amos del canut dels minairons, i gràcies a això la casa ha anat amunt com un bolet, com per exemple a Llibrada de Benasc, Joaniquet de Forcat, Teixidor d'Aulet, Xollat de Perves, Jaume de la Torre de Cabdella, Tor d'Alós, Badinet d'Isil, Sidro d'Estaon i el Feu de la Guàrdia d'Ares.
|
[
"Què és un minairó?",
"Té alguna cosa a veure amb un nan?",
"Trobem algun camí amb el nom dels minarions?",
"Existeix cap festa relacionada amb aquests éssers?",
"Com és el naixement un miniaró?",
"On podem trobar aquesta herba?",
"Hi ha més éssers fantàstics a aquestes coves?",
"Caben gaires minairons en un tub?",
"Diuen alguna cosa en sortir d'on viuen?",
"Què passa si no els dones cap cosa per fer?",
"Han fet cap construcció?",
"Què feia algú si els alliberava voluntàriament?",
"Llavors han tingut diversos propietaris?",
"I van aprofitar la seva ajuda?",
"Com qui?"
] |
{
"answer_end": [
49,
164,
280,
589,
670,
756,
786,
1311,
1375,
1406,
1476,
1655,
1750,
1803,
2003
],
"answer_start": [
0,
121,
166,
372,
591,
591,
724,
1212,
1212,
1377,
1408,
1498,
1657,
1657,
1754
],
"input_text": [
"Un ésser fantàstic de mida diminuta.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Els minairons neixen de l'herba menaironera.",
"Creix en coves de molta fondària.",
"Sí.",
"Milers.",
"Sí.",
"Et maten.",
"Sí.",
"Els ordenava aplegar en un punt determinat totes les pedres dels rodals.",
"Sí.",
"Sí.",
"Llibrada de Benasc, Joaniquet de Forcat, Teixidor d'Aulet, Xollat de Perves, Jaume de la Torre de Cabdella, Tor d'Alós, Badinet d'Isil, Sidro d'Estaon i el Feu de la Guàrdia d'Ares."
]
}
|
books
|
La constitució d'aquest terrer argilenc i la configuració d'aquestes vessants plenes de petites fondalades o conques que no tenen desguàs més que per un lloc, se presten admirablement per a, amb relatiu poc cost, convertir-les en immensos dipòsits on s'hi recollirien, en temps de pluges, fabuloses cantitats d'aigua que, com serien col·locats a diferens nivells, me permetrien, per medi de senzilles canalitzacions, tal com se practica en diferents comarques, convertir en prats de regadiu lo que avui són artigatges abandonats i amb prou feines donen quatre brins d'escanyolida xeixa. Això em donaria herba de cinc dalls, pel cap baix, que convenientment enmagatzemada em subministraria recapte per a mantenir mils i mils de caps de bestiar durant els mesos d'hivern. Afegiré que destinaria a pastures les dues terceres parts de la terra més o menys plana avui destinada a conreus, i com me sobrarien adobs per a les restants, llevarien aquestes soles doble de lo que avui en conjunt produeixen. Com en els dies bonancibles de l'hivern, tiraria als redalls el bestiar, i com, en l'època de les calors, tindria l'estiuatge de la muntanya, ¿sap vostè el número inmens de caps de bestiar que podrien mantenir-se en aquesta sola encontrada? I ara no li dic res de les diverses indústries que es deriven de la cria de bestiar i que podrien ser explotades, com són les fabricació de formatges, concentració de la llet, extrets de carns, fabricació d'adobs, etc.
¿Què això suposaria la construcció de grans cabanyes per a dipósit d'herba, de grans corrals per al bestiar, moltes habitacions per al personal, que deuria ser nombrós i part d'ell molt instruït i fins tècnic, i, per lo tant, una gran acumulació de capital? Quin dubte té? Però és això, lo que se'n diu agricultura; és això, lo que se'n diu criar bestiar, és això, lo que se'n diu cria de bestiar; és això, lo que se'n diu explotació de la terra.
-Valga'm Sant Eudald gloriós!- feia don Eudald, posant-se les mans al cap. -¡I quin modo de fantasiar! Es coneix que vostè és jove. Vostè faria com l'hereu de Rodés, que va venir fet un savi de no sé quina escola de Perpinyà, i tot fent innovacions, si no l'hi prenen dels dits, aviat hauria fet net del patrimoni.
-Fets aislats, res proven. Ademés dec advertir-li que tot lo que he explanat no és cap miracle ni cap invent, perquè tal he vist, i tal pot veure, vostè, quan vulgui, en molts llocs de França, Suïssa i Anglaterra, on els llueix un altre pèl. I, si això ho fan uns, no hi ha raó perquè no ho puguin fer altres en iguals condicions.
|
[
"Els pendents tenen fondalades?",
"I aquestes compten amb molts conductes?",
"Són construccions molt cares?",
"Què guardarien?",
"Acumulaven grans quantitats?",
"Els terrers es construïen al mateix nivell?",
"Es segueixen fent servir?",
"Donarien per mantenir gaires animals?",
"Quina porció destinaria a pastures?",
"A què es dedicaria els hiverns?",
"Aquest invent va sorprendre don Eudald?",
"L'altre interlocutor és vell?",
"De quin municipi provenia l'altre beneficiari?",
"Els terrers existeixen a altres països?",
"Hi troba cap motiu per no fer-los servir?"
] |
{
"answer_end": [
116,
157,
247,
316,
316,
362,
585,
768,
839,
1069,
1951,
2035,
2129,
2432,
2549
],
"answer_start": [
42,
96,
159,
251,
251,
322,
498,
671,
782,
998,
1905,
2008,
2037,
2247,
2462
],
"input_text": [
"Sí.",
"Només amb un.",
"No.",
"Aigua de pluja.",
"Sí.",
"No.",
"No.",
"Sí.",
"Dues terceres parts.",
"Tiraria als redalls el bestiar.",
"Sí.",
"No.",
"De Perpinyà.",
"Sí.",
"No."
]
}
|
bios
|
Concepció Vandellós i Servelló (?, 1902 - Barcelona, 1 d'abril de 1990) fou una pedagoga i mestra catalana.
Va estudiar magisteri a l'Escola d'Estudis Normals de la Mancomunitat de Catalunya, amb professors com Pompeu Fabra o Pau Vila.
L'any 1924 va fer un curs d'estiu a l'Institut Rousseau, de Ginebra.
Concepció Vandellós va ésser mestra de la Mútua Escolar Blanquerna, continuadora de l'Escola Graduada de la Mancomunitat (abans Escola Montessori), quan aquesta va haver de cessar en les seves activitats a causa la Dictadura de Primo de Rivera. En el referit grup escolar va exercir el càrrec de directora de l'Acadèmia Elisenda, que era la secció de noies del grup escolar.
Amb l'entrada de les tropes franquistes Concepció Vandellós va haver de deixar la seva activitat com a mestra, limitant-se a donar classes particulars i altres activitats puntuals, però restant apartada del sistema educatiu oficial. A casa seva, a principis dels anys 1950, Carles Riba hi feia classes de literatura a un grup reduït d'alumnes, com a font d'ingressos.
L'any 1966 el grup de pares que decidiren, en el marc de l'anomenada Escola activa de pares, fundar l'Escola Proa, com a escola catalana i de pedagogia activa, al barri de la Bordeta, de Barcelona, varen contactar, a través d'Alexandre Galí, amb Concepció Vandellós, la qual va assumir la direcció de facto de l'escola quant als cursos de primària. En la seva etapa a l'Escola Proa feu que aquesta enllacés amb l'experiència pedagògica interrompuda de Blanquerna (adopció de les seves Lliçons d'Aritmètica, que l'escola facilitava multicopiades als alumnes; celebració, a tall d'exemple, de la festa de Sant Nicolau, amb la representació de l'obra de Joan Llongueres, com es feia a Blanquerna, etc.). Concepció Vandellós, a part de dirigir l'escola i d'impartir-hi classes d'aritmètica i de llengua catalana, va fer-hi de mestra de mestres, contribuint a fer renéixer el moviment pedagògic de l'escola nova, activa i catalana interromput el 1939.
Quan, un cop tancat el parèntesi de la Dictadura de Primo de Rivera, l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana va decidir obrir una nova etapa de publicacions escolars amb una orientació diferent de la que havia caracteritzat la seva trajectòria anterior, va creure convenient traduir i adaptar una obra estrangera d'èxit reconegut abans que encarregar-ne una d'original. Per als textos d'aritmètica es va escollir la col·lecció graduada anglesa de P.B. Ballard, i se n'encarregà l'adaptació a M. Assumpció Esteve Llach i Concepció Vandellós. L'obra, en quatre volums, sota el títol de Lliçons d'aritmètica. Graus I, II, III, IV, aparegué el 1932 i donada la seva molt bona acceptació se'n feu una segona edició el 1934 i una tercera el 1938, amb petites millores. Després de la Guerra Civil l'editorial Teide en publicà una traducció en llengua castellana.
|
[
"A quina ciutat va néixer Concepció Vandellós i Servelló?",
"A què es dedicà?",
"On es va formar?",
"Es coneix el nom d'algun dels seus mestres?",
"Va cursar algun programa a l'estranger?",
"A quina escola va impartir classes?",
"Què va ocórrer durant la dictadura de Franco?",
"Qui feia classes a casa de Concepció?",
"Quan va tenir lloc la fundació de l'Escola Proa?",
"On es trobava?",
"Quines assignatures impartia Concepció?",
"Va adaptar cap obra estrangera d'aritmètica?",
"De quants graus constava?",
"Quin any va sortir aquesta edició catalana?",
"Quan es va traduir al castellà?"
] |
{
"answer_end": [
71,
106,
190,
234,
303,
371,
789,
995,
1161,
1244,
1855,
2543,
2630,
2648,
2858
],
"answer_start": [
0,
72,
108,
108,
236,
325,
680,
913,
1048,
1148,
1749,
2374,
2545,
2610,
2767
],
"input_text": [
"No se sap.",
"Fou pedagoga i mestra.",
"A l'Escola d'Estudis Normals.",
"Sí.",
"Sí.",
"A la Mútua Escolar Blanquerna.",
"Que va haver de deixar la seva activitat com a mestra.",
"Carles Riba.",
"El 1966.",
"Al barri de la Bordeta de Barcelona.",
"Aritmètica i llengua catalana.",
"Sí.",
"Quatre.",
"El 1932.",
"Després de la Guerra Civil."
]
}
|
vilaweb
|
El grup parlamentari de suport a Catalunya del parlament britànic ha denunciat l'intent del ministre d'Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, de voler suprimir aquest grup, integrat per diversos diputats del SNP escocès, el Plaid Cymru gal·lès i el Partit Laborista britànic. ‘Hem descobert mitjançant els nostres contactes amb mitjans catalans i espanyols que el Grup Parlamentari de Westminster sobre Catalunya ha vingut essent minat pels debats que han tingut lloc entre els membres del senat espanyol, a instància del ministre d'Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, i el president de la Cambra dels Lords, Lord Fowler. En efecte, Borrell va proposar als senadors que es van reunir el setembre amb Fowler que expressessin el ‘malestar espanyol' per l'existència d'un intergrup d'amistat amb Catalunya al parlament britànic. Era un dels punts inclosos en la proposta de conversa amb Lord Fowler que va preparar el ministeri per a la reunió del 26 de setembre. Al document es diu que el convidat ja s'hauria assabentat d'aquest ‘malestar' per una carta de l'ambaixador. L'existència d'aquesta nota l'ha revelat avui el portaveu d'ERC a la comissió d'Exteriors, Jordi Martí. Aprofitant una compareixença del ministre Josep Borrell, s'ha queixat d'una iniciativa que considera ‘propaganda' i pejorativa envers l'independentisme. L'escrit del Ministeri d'Afers Estrangers diu que és una ‘anomalia' aquest grup d'amistat al parlament britànic, perquè és ‘l'únic dedicat a una regió europea' i perquè considera que ‘no és, en realitat, sobre Catalunya, sinó que preconitza la secessió'. Un dels diputats del grup, Douglas Chapman, ha fet públiques unes declaracions de resposta a Borrell: ‘El nostre objectiu és de mantenir informats els parlamentaris dels debats i els fets que tenen lloc sobre l'autodeterminació de Catalunya i contribuir que el debat es dugui a terme de la manera més democràtica possible. És certament irònic que el govern espanyol esperi abolir el grup no democràtic ni electe dels Lords, les baronesses i els bisbes de l'Església d'Anglaterra en comptes d'enfronta-rse al dret democràtic, reconegut per l'ONU, d'autodeterminació del poble català per mitjans totalment pacífics i democràtics.' I acaba: ‘Pel que respecta a nosaltres, el grup continuarà funcionant com una part representativa reconeguda pel parlament de Westminster i creiem que no hi ha precedents que cap altre estat nacional dicti les condicions en què ha de funcionar un grup de suport de Westminster.'
|
[
"De quin país és el grup que ha interposat la denúncia?",
"A qui delaten?",
"De què l'acusen?",
"A quin partit partanyen els membres del grup?",
"Com es diu el president de la Cambra dels Lords?",
"Amb qui es va reunir?",
"Quin dia?",
"Què es promulga a l'escrit?",
"Com es va transmetre?",
"De quin partit és portaveu el polític que ha desvelat aquesta informació?",
"Quina resposta dona el Ministeri d'Afers Estrangers?",
"Com es diu el polític britànic que ha respost públicament en Borrell?",
"Dona algun argument que justifiqui l'existència d'aquest grup?",
"Seguirà existint aquesta formació?",
"Creu que hi ha antecedents per la prohibició del seu grup?"
] |
{
"answer_end": [
174,
143,
174,
277,
629,
715,
968,
1077,
1077,
1181,
1447,
1691,
1912,
2357,
2496
],
"answer_start": [
0,
66,
66,
163,
580,
642,
835,
970,
970,
1079,
1336,
1591,
1694,
2230,
2360
],
"input_text": [
"Del Regne Unit.",
"A Josep Borrell.",
"De volver suprimir el seu grup.",
"Al SNP escocès, el Plaid Cymru gal·lès i el Partit Laborista britànic.",
"Lord Fowler.",
"Amb els senadors.",
"26 de setembre.",
"Que el convidat ja s'hauria assabentat d'aquest malestar.",
"Per una carta.",
"D'ERC.",
"Que aquest grup d'amistat al parlament britànic és una anomalia.",
"Douglas Chapman.",
"Sí.",
"Sí.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
El secretari d'Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó, va presentar aquest dilluns un recurs d'apel·lació directa contra el secret de sumari decretat pel jutjat d'instrucció 13 de Barcelona en relació al ‘cas Santi Vidal'. Quatre mesos després de l'obertura de diligències, el secretari d'Hisenda assegura que desconeix els fets pels quals és investigat i sosté que això vulnera el seu dret de defensa. El text posa de manifest ‘l'absolut desconcert' pel fet que el TSJC s'hagi desvinculat dels interrogatoris que està duent a terme la Guàrdia Civil per preguntar sobre l'organització del referèndum a diversos dirigents del Govern. Uns interrogatoris que s'estan duent a terme en el marc del ‘cas Vidal'. L'escrit d'apel·lació adverteix que s'estaria fent un ‘ús irregular del procediment penal' si s'utilitzés aquest cas per aclarir altres investigacions. Concretament, el recurs d'apel·lació es presenta contra la interlocutòria de 21 de juliol que el jutjat va notificar a Salvadó el 27 de juliol passat, que prorroga durant un mes —per quarta vegada— el secret de les actuacions en relació al cas. A la primera interlocutòria, notificada a Salvadó el 28 de març passat, el jutjat decretava el secret de sumari per tal de ‘no comprometre de forma greu el resultat de la investigació' i per ‘preservar el bon nom i crèdit personal' dels investigats. Quatre mesos després de l'obertura de diligències, el secretari d'Hisenda desconeix els fets pels quals és investigat. Vulneració del dret a defensa L'escrit d'apel·lació presentat per la defensa de Salvadó considera que la pròrroga de les actuacions i el secret d'aquestes vulnera el seu dret de defensa. Per això, sol·licita que el jutjat aixequi el secret de les actuacions ‘per permetre que la defensa participi en la instrucció i tingui accés a tot el material i la documentació que obri en la causa'. Pel que fa a la preservació del ‘bon nom' dels investigats, l'escrit recorda que va ser el mateix TSJC qui, el 27 de juliol, va difondre a través de twitter el nom dels tres investigats, i també subratlla que en les darreres setmanes els mitjans de comunicació han anat informant sobre el desenvolupament de les diligències judicials.
|
[
"Quin és el càrrec de Lluís Salvadó?",
"Es va presentar a cap jutjat?",
"De quina ciutat?",
"Està relacionat amb algun cas judicial?",
"Quant va trigar en pronunciar-se?",
"S'esperava aquesta investigació?",
"El cos policial que investiga el cas és la Policia Nacional Espanyola?",
"De què l'acusa la Guàrdia Civil?",
"I què ha dit al respecte?",
"Contra quin recurs respon aquesta apel·lació?",
"Fa cap sol·licitud al jutjat?",
"Quina?",
"Quin dia es van desvelar els investigats?",
"El TSJC diu alguna cosa més?",
"Els mitjans s'han fet ressò d'aquestes informacions?"
] |
{
"answer_end": [
55,
178,
191,
223,
355,
452,
551,
633,
403,
1009,
1731,
1787,
2047,
2122,
2195
],
"answer_start": [
0,
57,
152,
57,
225,
405,
453,
492,
276,
874,
1671,
1733,
1943,
2049,
2051
],
"input_text": [
"És el Secretari d'Hisenda de la Generalitat.",
"Sí.",
"Barcelona.",
"Sí.",
"Quatre mesos.",
"No.",
"No, la Guàrdia Civil.",
"Per preguntar sobre l'organització del referèndum a diversos dirigents del Govern.",
"Que desconeix els fets pels quals és investigat i sosté que això vulnera el seu dret de defensa.",
"Contra la interlocutòria de 21 de juliol que el jutjat va notificar a Salvadó el 27 de juliol passat.",
"Sí.",
"Que permeti que la defensa participi en la instrucció.",
"El 27 de juliol.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
books
|
-Sí, sí: el temps té mal carés, l'avi- va dir el pare apagant amb pena la seva veu enrogallada, que al baixar de to eixamplava les seves fosques vibracions i sonava com una corda fluixa de contrabaix. -Però en altres ocasions no m'hi encaparraria gaire: lo que em fa la llesca ès això de tenir la noia a bordo. Amb homes sols, se pot embestir tot; però… amb dones!… Aneu, que a lo millor se'ls hi revolten les set branques de l'esteri… una basca, un accident… Un hom perd la xaveta, vaja.
-Sí, sí- va respondre l'avi Mauva. -Prou que us entenc, prou: ja sé lo que ès, estimar, Saura. Un hom se juga sa vida cent vegades sense parar-hi ment, i, de contra, s'esborrona només de pensar que es pot esqueixar un cap d'ungla d'aqueixes criatures tan caretes i delicades.
-La sang mai se torna aigua- va fer el pare en aquell to de grollera indiferència que solia afectar. -¡Benaventurat qui no s'embolica mai amb femellam! Oh! ¡Si no fos aquest llamp de noia rai! Ella, m'embarrassa, ella! Per això beneitejo… I ¿què us en sembla, a vós, de la gropada?
-Li costa tant de parir que ès de creure que vingu molt prenyada- contestà l'avi Mauva. -Es vent resta enllà, aturat per s'escombrada de núvols que li barra es pas; però ell la rebentarà més tard o més d'hora, i… aneu a sebre!… D'aigua en caurà a barralons. Ara, per lo que toca as tràmpol, podria ser cosa de quatre ratxades o podria portar ròssec. Això només ho sap Es de dalt.
-I si fondegéssim aquí?
|
[
"Feia bon temps?",
"Es trobava animat el pare?",
"Com sonava la seva veu?",
"Què no li agrada?",
"Pensa que és millor tenir només homes a bord?",
"Alguna cosa li fa por?",
"Com es diu l'ancià?",
"I el fill d'aquest?",
"Com defineix el Mauva les dones?",
"Es va sorprendre el seu fill?",
"En quin estat es troba la dona?",
"Ja ha trencat aigües?",
"Creu l'avi que plourà?",
"I qui ho sap?",
"Què proposa el seu fill?"
] |
{
"answer_end": [
30,
94,
199,
309,
346,
458,
522,
582,
763,
864,
1111,
1303,
1395,
1425,
1450
],
"answer_start": [
1,
39,
96,
254,
311,
366,
511,
551,
719,
765,
1048,
1212,
1305,
1397,
1428
],
"input_text": [
"No.",
"No.",
"Com una corda fluixa de contrabaix.",
"Que hi hagi una noia a bordo.",
"Sí.",
"Que es revelin.",
"Mauva.",
"Saura.",
"Com a criatures caretes i delicades.",
"No.",
"Prenyada.",
"Encara no.",
"No ho sap.",
"Es de dalt.",
"Fondegar."
]
}
|
mitologia
|
En Capallà és un drac vinculat a les zones d'Horta i el Carmel, Barcelona. És una figura foguera d'aspecte feréstec amb una estructura pensada per a dos portadors i amb un seguit de punts de llançament de pirotècnia repartits entre la boca, les ales i la cua.
La iniciativa de construir la bèstia va sorgir el 1988, quan es va creure convenient d'organitzar una colla de drac, perquè al barri del Carmel ja n'hi havia una de diables. A partir d'uns dibuixos de Dolors Castilla, l'imatger cardoní Toni Mujal va donar vida al nou drac, que es va enllestir el 1990.
En Capallà es va estrenar a les festes de tardor d'Horta-Guinardó d'aquell mateix any, però encara no tenia nom. De fet, el nom l'hi van posar arran d'una anècdota d'aquesta primera sortida: els portadors el guiaven dient «cap aquí» i «cap allà», i arran d'això decidiren de batejar-lo amb el nom de Capallà. Més endavant, Mujal mateix va fer-ne una còpia més lleugera perquè fos de més bon portar. Va escollir una combinació singular de fibra de vidre i kevlar, un material molt resistent que suporta perfectament el foc i els cops.
Amb els anys, el drac Capallà ha esdevingut un dels protagonistes principals dels correfocs i espectacles pirotècnics del districte. Juntament amb les colles de diables i tabalers, sovint es deixa veure en trobades i celebracions de la ciutat, sempre portat per la colla Drac d'Horta – el Carmel.
|
[
"Amb quina ciutat es relaciona aquest drac?",
"Sembla una bèstia salvatge?",
"Quantes persones es necessiten per carregar-lo?",
"Per on llença petards?",
"Quin any s'inicià la seva creació?",
"Ja hi existia alguna altra colla al districte?",
"Quan es va concloure el nou drac?",
"I qui va acabar d'enllestir el disseny?",
"Com va sorgir el seu nom?",
"Hi havia algun problema amb la primera versió del drac?",
"De quins materials estava feta la segona versió?",
"Què és capaç de resistir el kevlar?",
"Encara fan servir el drac a les festes del barri?",
"Quins altres espectacles s'ofereixen a les festes?",
"Quina és la colla que porta el drac?"
] |
{
"answer_end": [
73,
115,
162,
258,
314,
432,
561,
532,
752,
960,
1024,
1095,
1228,
1339,
1392
],
"answer_start": [
0,
75,
116,
165,
260,
377,
521,
434,
684,
886,
962,
1018,
1111,
1230,
1341
],
"input_text": [
"Barcelona.",
"Sí.",
"Dues.",
"Per la boca, les ales i la cua.",
"El 1988.",
"Sí.",
"L'any 1990.",
"Toni Mujal.",
"A partir d'una anècdota d'aquesta primera sortida.",
"Era pesada.",
"De fibra de vidre i kevlar.",
"El foc i els cops.",
"Sí.",
"El dels diables i tablers.",
"La colla Drac d'Horta – el Carmel."
]
}
|
books
|
La devoció dels frares creixia a cada nom i les veus eren més fortes.
-Un Pare-Nostre per fra Valentí, i que Déu el tingui a la glòria!
I l'oració naixia diàfana en els llavis plens de devoció.
-Un Pare-Nostre per l'ànima de fra Claudi!
I el Pare-Nostre brollava més clar encara.
-Un Pare-Nostre per fra Narcís.
Llavors les veus van créixer i arribaren amb claredat fins a les oïdes del capità ferotge.
-Preguen! I sense donar-se compte va baixar la mà que empunyava l'arma. El canó restà apuntant el sòl encatifat d'escarrotxa i pinassa.
El capità va avergonyir-se!… I si els arriba a matar mentre pregaven! Sense lluita! ¡Quina covardia! ¡fóra com matar una dona mentre dóna el pit, o una criatura mentre juga!… Aquell home, corprès d'una emoció nova per a ell, va romandre indecís, se li apagà el foc de la rancúnia i el coratge bèl·lic; i enlairat per una mena de sentiment enternidor, va moure el cap tot estemordit.
|
[
"L'adoració dels sacerdots minvava?",
"Com eren les seves veus?",
"Quin prec van dedicar al pastor Valentí?",
"Van resar per algun altre mossèn?",
"Va existir una tercera oració?",
"Qui va sentir els precs?",
"Portava alguna cosa a les mans?",
"Cap a on assenyalava el canó?",
"Com era el terra?",
"El mariner se sentia enaltit?",
"Què se li havia acudit?",
"Es tractava d'una idea valenta?",
"Amb què ho compara?",
"El mariner va romandre enfadat?",
"Quina part del cos va moure al final?"
] |
{
"answer_end": [
30,
68,
101,
235,
310,
401,
473,
504,
537,
565,
607,
638,
711,
839,
920
],
"answer_start": [
0,
0,
71,
195,
281,
312,
413,
475,
498,
539,
568,
624,
641,
785,
843
],
"input_text": [
"No.",
"Més fortes.",
"Un Pare-Nostre.",
"Sí.",
"Sí.",
"El capità.",
"Una arma.",
"El sòl.",
"Encatifat d'escarrotxa i pinassa.",
"No.",
"Matar-los mentre pregaven.",
"No.",
"Amb matar una dona mentre dóna el pit, o una criatura mentre juga.",
"No.",
"El cap."
]
}
|
bios
|
Marifé Tey Planas fou una escultora catalana (Barcelona, 1914 - Barcelona 25 de setembre de 2009).
Falangista des dels temps de la Guerra Civil, després exercí la seva tasca artística força apartada dels circuits comercials Tot i així, als anys cinquanta va fer diverses exposicions individuals a la sala La Pinacoteca del Passeig de Gràcia de Barcelona. Va presentar-hi obra l'any 1954 i el febrer de 1957. L'agost d'aquell mateix any hi va exposar una vintena d'escultures de diferents materials (bronze, pedra, marbre, granit i fusta) i projectes en guix, de les quals es destacava el domini de cadascuna de les tècniques escultòriques. L'any 1959 hi va mostrar un conjunt de retrats i figures femenines.
Va prendre part, també, del Concurs extraordinari de Pintura i Escultura que l'any 1957 va organitzar el Reial Cercle Artístic amb motiu del seu 75è aniversari. Formaven part d'aquesta mostra retrospectiva, que es va fer al Museu d'Art Modern, artistes que havien estat socis de l'entitat.
L'any 1959 va obtenir un dels dos primers premis de 100.000 pessetes per al projecte de monument i jardins dedicats a José Antonio Primo de Rivera, convocat per l'Ajuntament de Barcelona l'any abans, en el qual va presentar una proposta junt amb l'arquitecte Robert Terradas Vía. L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva els projectes guanyadors del concurs. Finalment, el monument, que no es va inaugurar fins al 1964, va ser obra de l'arquitecte Jordi Estrany i de l'escultor Jordi Puiggalí.
L'any següent va participar en l'Exposició Nacional de Belles Arts del 1960 de Madrid, on va presentar un retrat en granit i un projecte de nu en guix. Uns anys més tard, el 1964, va fer la seva primera exposició individual a Madrid, on va presentar vint-i-cinc escultures, sobretot de pedra i bronze, d'entre les quals sobresortien dos retrats de Justo Pérez de Urbel (primer abad del Valle de los Caídos), altres del crític d'art Juan-Eduardo Cirlot i del químic jesuïta Eduard Vitoria.
Ha destacat com a retratista, per la seva imatgeria religiosa i per figures arrelades en el classicisme, com el nu femení en marbre "Noia amb casquet de bany" (1970) que es pot veure als jardins del Palauet Albéniz de Barcelona.
Feu una interpretació en bronze (1944) en baix relleu del grup central de La flor del mal -ara al Pola Art Museum del Japó-, una de les millors pintures del Picasso de l'època blava. És germana de Josechu Tey, aventurer que es feu popular pel seu viatge de Hong Kong a Barcelona en el "Junco Rubia", una embarcació tradicional xinesa.
|
[
"Qui va ser Marifé Tey Planas?",
"Quan va néixer?",
"I on va morir?",
"A quin bàndol va pertànyer durant la Guerra Civil Espanyola?",
"A quina dècada van tenir lloc les seves primeres exhibicions artístiques?",
"On van exhibir les seves obres?",
"De quin material eren les efígies?",
"El 1959 què va exposar?",
"Va participar en cap certamen?",
"Quin era el motiu d'aquesta contesa?",
"I a quina entitat es van exposar les obres?",
"Quants diners va guanyar?",
"On es guarden les obres vencedores?",
"Què va exposar a Madrid l'any 1960?",
"Tenia cap germà?"
] |
{
"answer_end": [
44,
97,
97,
143,
294,
353,
537,
706,
834,
867,
950,
1066,
1366,
1653,
2429
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
99,
236,
236,
439,
640,
708,
796,
869,
998,
1278,
1503,
2404
],
"input_text": [
"Una escultora catalana.",
"El 1914.",
"A Barcelona.",
"Al falangista.",
"Als anys cinquanta.",
"A la sala La Pinacoteca del Passeig de Gràcia de Barcelona.",
"Bronze, pedra, marbre, granit i fusta.",
"Un conjunt de retrats i figures femenines.",
"Sí.",
"El 75è aniversari del Reial Cercle Artístic.",
"Al Museu d'Art Modern.",
"100.000 pessetes.",
"A l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.",
"Un retrat en granit i un projecte de nu en guix.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Pales és la deessa romana patrona dels pastors i els ramats. Tan aviat és de gènere masculí com una deessa. Presideix la salut i fertilitat dels animals domèstics.
En el seu honor se celebrava el 21 d'abril la festa de les Parilia, on els pastors encenien grans fogueres de palla i rostolls i hi saltaven pel damunt. El dia de les Parilies era considerat el dia de la fundació de Roma per part de Ròmul.
El seu nom està relacionat amb la paraula grecollatina phallus, que significa fal, i també amb el Palatí, però aquesta última relació sense cap raó convincent.
El 267 aC. Marc Atili Règul, durant el seu consolat, va consagrar un temple a Pales, deessa dels pastors, per a propiciar una victòria sobre els sal·lentins.
Viccionari
|
[
"A quina mitologia pertany Pales?",
"De què és benefactora?",
"És realment una divinitat femenina?",
"Què protegeix?",
"Quin dia tenien lloc celebracions on se la venerava?",
"En què consistien?",
"Se celebrava alguna cosa més aquell dia?",
"D'on prové el nom d'aquestes celebracions?",
"Què vol dir?",
"Pales té alguna relació amb quelcom més?",
"Quin vincle té amb la muntanya romana?",
"Quan es va erigir un temple a la deesa romana?",
"Quin cònsul va exigir la construcció?",
"Per quin motiu el van erigir?",
"Contra qui?"
] |
{
"answer_end": [
25,
59,
106,
162,
230,
315,
402,
466,
485,
508,
562,
647,
647,
698,
720
],
"answer_start": [
0,
0,
61,
108,
164,
164,
317,
404,
404,
404,
404,
564,
575,
564,
564
],
"input_text": [
"A la mitologia romana.",
"Dels pastors i els ramats.",
"No exactament.",
"La salut i fertilitat dels animals domèstics.",
"El 21 d'abril.",
"Els pastors encenien grans fogueres de palla i rostolls i hi saltaven pel damunt.",
"Sí.",
"De la paraula phallus.",
"Vol dir fal.",
"Sí.",
"Cap.",
"El 267 aC.",
"Marc Atili Règul.",
"Per a propiciar una victòria.",
"Contra els sal·lentins."
]
}
|
vilaweb
|
El grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot estudia de reconfigurar el discurs polític i el pes dels grups que formen la coalició fins al final de la legislatura, segons que han explicat fonts de la coalició a Europa Press. La tensió interna hi ha crescut, arran del document que va presentar dissabte el nou secretari general de Podem, Albano-Dante Fachin, un text que reclamava més protagonisme de Podem dins la coalició parlamentària. Els canvis s'acabaran de concretar abans de la qüestió de confiança al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el dia 28 de setembre. Segons aquestes fonts, a banda els equilibris interns, els futurs canvis tindran en compte les converses que han tingut amb Puigdemont i amb el vice-president, Oriol Junqueras, sobre la qüestió de confiança, el pressupost del 2017 i el procés d'independència. Asseguren que aquest diàleg amb el govern podria implicar un canvi en el discurs de la coalició. Podem hi vol més representació No és la primera vegada que Fachin demana més paper de Podem dins CSQP. El mes de gener ja va enviar una carta a la militància titulada ‘Operació llum morada', en què feia un ultimàtum a ICV i EUiA per a reequilibrar les forces dins la coalició. Tot i les tensions internes que es van desfermar llavors, el problema es va resoldre amb el repartiment de les comissions parlamentàries. Algunes altres fonts internes indiquen que els canvis responen només a una qüestió de reorganització del grup, però que no hi ha diferències polítiques i que treballen per evitar conflictes derivats dels canvis. Asseguren que és el procediment normal al començament de cada curs polític i que no són canvis deguts a discrepàncies entre els partits que conformen el grup parlamentari: ‘Hi haurà novetats, però no pas cap ruptura', diuen. Es reuniran demà Segons La Vanguardia, demà hi haurà una conferència de premsa per donar explicacions sobre la proposta de Fachin, però fonts de Podem ho han desmentit. Ara bé, sí que es reuniran els diversos actors polítics que integren CSQP. Es trobaran al parlament per intentar travar una nova organització interna que resolgui el pes de Podem en el sí de la coalició abans de la qüestió de confiança del president Puigdemont. Per la seva banda, el coordinador general d'EUiA i secretari quart de la mesa del parlament, Joan Josep Nuet, que ha negat que Podem hagi amenaçat amb la possibilitat d'abandonar CSQP i passar al grup mixt. Segons que ha assegurat, el grup vol reforçar la coordinació interna i és en aquest marc en el que es decidiran els canvis. Nuet ha explicat que, un cop consensuades les novetats, el grup parlamentari les comunicarà oficialment en roda de premsa.
|
[
"Quin partit polític pensa canviar de postura?",
"Què més vol modificar?",
"On s'han fet públiques aquestes declaracions?",
"Com es diu el secretari general de Podem?",
"Què demanava ell?",
"Qui és el president de la Generalitat?",
"I el vicepresident?",
"Què demana Podem?",
"És la primera vegada que manifesten aquest desig?",
"Quan va ser l'últim cop que Fachín va demanar-la?",
"Es va arribar a cap solució?",
"Quan tornaran a reunir-se Catalunya Sí que es Pot i Podem?",
"A on?",
"Quin càrrec ocupa Joan Josep Nuet?",
"Quina explicació ha donat?"
] |
{
"answer_end": [
90,
165,
226,
360,
440,
559,
759,
971,
1042,
1216,
1354,
1809,
2061,
2332,
2676
],
"answer_start": [
0,
0,
167,
228,
362,
442,
639,
941,
972,
1044,
1218,
1793,
1962,
2224,
2555
],
"input_text": [
"Catalunya Sí que es Pot.",
"El pes dels grups que formen la coalició fins al final de la legislatura.",
"A Europa Press.",
"Albano-Dante Fachin.",
"Més protagonisme de Podem dins la coalició parlamentària.",
"Carles Puigdemont.",
"Oriol Junqueras.",
"Més representació.",
"No.",
"Al gener.",
"Sí.",
"Demà.",
"Al parlament.",
"Coordinador general d'EUiA i secretari quart de la mesa del parlament.",
"Que, un cop consensuades les novetats, el grup parlamentari les comunicarà oficialment en roda de premsa."
]
}
|
vilaweb
|
Òmnium Cultural ha exigit avui l'alliberament immediat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i l'anul·lació de la sentència contra el procés. En una declaració, l'entitat ha afirmat que el darrer posicionament d'Amnistia Internacional posa en evidència que l'empresonament no està justificat i ha acusat l'estat espanyol de retorçar les institucions per silenciar i anul·lar ‘un moviment pacífic, democràtic i legítim'. Òmnium ha constatat que és incomprensible la configuració d'un govern progressista a l'estat espanyol que incompleixi els dictàmens dels organismes més rellevants del món en matèria de drets humans. De fet, l'entitat ha emplaçat l'estat espanyol a complir una cinquantena de posicionaments respecte del Primer d'Octubre com el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de Nacions Unides, l'Alt Comissionat de Nacions Unides pels Drets Humans, Pen Internacional o International Trial Watch. Amnistia Internacional s'adreça a Espanya perquè alliberi Sànchez i Cuixart En aquest sentit, han considerat que l'estat espanyol ‘no té cap més opció' que actuar i que ara se li fa ‘més difícil seguir mirant cap a una altra banda'. ‘Ha de tenir conseqüències polítiques directes i ha d'afectar la configuració del futur govern espanyol, que s'autoanomena progressista', han assenyalat. Han criticat que incomplint els més de cinquanta posicionaments, la justícia espanyola ha demostrat que ‘ni és independent, ni parcial' sinó que és venjativa. ‘Es confirma que el Tribunal Suprem se situa molt lluny dels estàndards internacionals. És imprescindible que el cas arribi quan abans millor al Tribunal Europeu de Drets Humans', han reivindicat. Finalment, han apostat perquè els partits polítics que volen formar part de la solució es comprometin a impulsar i ratificar el protocol número 16 del Conveni Europeu de Drets Humans. Es tracta d'un protocol vigent en països com Finlàndia, Països Baixos o l‘estat francès i que la seva ratificació ‘permetria exigir al Tribunal Constitucional que consultés Estrasburg si la condemna als presos polítics és respectuosa amb les llibertats més bàsiques'. Òmnium farà arribar el seu posicionament i demandes als grups polítics, al Síndic de Greuges, al Defensor del poble i als agents internacionals amb qui han teixit una relació de confiança. El vice-president d'Òmnium, Marcel Mauri, ha estat l'encarregat de llegir la declaració acompanyat per la junta nacional de l'entitat.
|
[
"Què ha reivindicat Òmnium Cultural?",
"Quina ONG han consultat?",
"L'organització afirma que no hi ha justificació per tancar a la pressó aquestes persones?",
"De què acusa l'estat espanyol?",
"Òmnium desitja un lideratge conservador a Espanya?",
"Quina és l'exigencia de l'ONG vers Espanya?",
"Han fet cap crítica?",
"Com defineixen la justícia d'Espanya?",
"A quin organisme volen fer arribar el cas?",
"Tenen alguna contingència nova?",
"Què volen que facin els partits?",
"Aquest document existeix a més països?",
"L'entitat enviarà la seva petició a altres organismes?",
"Qui la vice-presideix?",
"Juntament amb qui ha llegit la seva exposició?"
] |
{
"answer_end": [
148,
242,
299,
426,
529,
993,
1368,
1462,
1641,
1762,
1843,
1932,
2256,
2342,
2435
],
"answer_start": [
0,
150,
194,
194,
428,
918,
1305,
1305,
1552,
1661,
1672,
1845,
2113,
2302,
2330
],
"input_text": [
"L'alliberament immediat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i l'anul·lació de la sentència contra el procés.",
"Amnistia Internacional.",
"Sí.",
"De retorçar les institucions per silenciar i anul·lar un moviment pacífic, democràtic i legítim.",
"No.",
"Que alliberi Sànchez i Cuixart.",
"Sí.",
"Com a venjativa.",
"Al Tribunal Europeu de Drets Humans.",
"Sí.",
"Que es comprometin a impulsar i ratificar el protocol número 16 del Conveni Europeu de Drets Humans.",
"Sí.",
"Sí.",
"Marcel Mauri.",
"Amb la junta nacional de l'entitat."
]
}
|
bios
|
Bea Segura, nom amb què es coneix Beatriu Segura i Folch (Sarrià, Barcelona, 22 de març de 1975) és una actriu catalana de televisió, cinema i teatre, principalment coneguda pels seus treballs en televisió.
Es va iniciar en el món del teatre fent un curs quan tenia 17 anys, i posteriorment va estudiar a l'Institut del Teatre, on es llicencià en Art dramàtic. També s'ha format a la London Academy of Music and Dramatic Art i al Herbert Berghof Studio de Nova York.
L'any 1994, amb 19 anys, va iniciar la seva carrera professional amb la seva participació en la pel·lícula Transeúntes, de Luis Aller, que va rodar-la i muntar-la durant 22 anys, i que finalment va estrenar el 2015. El 1995 va rodar el telefilm Laia, el regal d'aniversari, Jordi Frades, i l'any següent va fer la seva entrada en el món televisiu amb la sèrie Nissaga de poder. A partir de llavors va començar a combinar els treballs en televisió amb els de cinema i teatre, amb sèries destacades com El cor de la ciutat (2000-2001), Al salir de clase (2001-2002), El comisario (2002-2005) i Hospital Central (2005-2008), i pel·lícules com Dama de Porto Pim (2001) i Salvador (Puig Antich) (2006).
L'any 2008 va deixar la sèrie Hospital Central, ja que considerava que el recorregut del seu personatge havia arribat al final i volia anar una temporada a Londres, per estar-se amb unes cosines seves que hi estudiaven. Allà va conèixer el seu actual marit, amb qui té dues criatures. Des del 2009 viu entre Barcelona i la capital anglesa, on resideix al barri d'Islington North.
En aquesta segona etapa a cavall entre totes dues ciutats destaquen els seus papers a les minisèries Serrallonga (2008), Ermessenda (2011) i Tornarem (2012), i les sèries La Riera (2014) i Cites (2015).
Obres de teatre en què ha participat com a actriu:
|
[
"Per quin sobrenom és coneguda Beatriu Segura i Folch?",
"On va néixer?",
"A què es dedica?",
"En línies generals, per què se la coneix?",
"A quina edat va començar a actuar?",
"On va estudiar?",
"En què es va titular?",
"Estudià fora de Catalunya?",
"Quina fou la primera cinta de cinema on va actuar?",
"La va dirigir Lluis Aller?",
"Ell només era el director?",
"Quan es va projectar aquesta cinta?",
"Va participar en alguna pel·licula per televisió?",
"Quin any va abandonar Bea Segura la sèrie Hospital Central?",
"Va actuar a Cites?"
] |
{
"answer_end": [
56,
96,
149,
205,
273,
326,
359,
465,
585,
600,
644,
681,
716,
1211,
1746
],
"answer_start": [
0,
0,
97,
151,
207,
277,
331,
361,
492,
560,
590,
606,
683,
1165,
1545
],
"input_text": [
"Bea Segura.",
"A Barcelona.",
"És actriu.",
"Pels seus treballs en televisió.",
"Als 17 anys.",
"A l'Institut del Teatre.",
"En Art dramàtic.",
"Sí.",
"Transeúntes.",
"Sí.",
"No.",
"El 2015.",
"Sí.",
"El 2008.",
"Sí."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.