source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
vilaweb
|
El Tribunal Suprem britànic ha expressat el seu rebuig a la llei de l'avortament d'Irlanda del Nord per considerar que és incompatible amb la Convenció Europea de Drets Humans, si bé ha reconegut que no té competències per dictar una fallada que obligui a canviar la norma. Irlanda del Nord és l'única part de Regne Unit que té una legislació tan restrictiva en matèria d'avortament, permetent únicament aquesta pràctica quan la vida de la mare corre perill. La seva posició s'ha quedat encara més aïllada després que Irlanda recolzés en referèndum la retirada de la prohibició de l'avortament. Els activistes defensors del dret a l'avortament han assegurat que la declaració del Suprem sobre la incompatibilitat de la llei nord-irlandesa de l'avortament amb la Convenció Europea de Drets Humans suposa una ‘decisió fonamental' i hauria de portar al govern britànic a impulsar la seva reforma. Per la seva banda, els grups antiavortistes han dit que la declaració de l'alt tribunal no implica cap requeriment d'acció. Quatre dels set jutges del Tribunal Suprem han estat els que han considerat que la llei de l'avortament d'Irlanda del Nord és incompatible amb la Convenció Europea de Drets Humans. No obstant això, una majoria diferent integrada també per quatre jutges dels set ha dit que la Comissió de Drets Humans d'Irlanda del Nord, que es proposa reformar la llei, no té competències per assumir la tasca. ‘Com a tal, el tribunal no té jurisdicció per fer una declaració d'incompatibilitat en aquest cas', ha assegurat el Suprem, en un comunicat sobre la seva decisió. La Comissió de Drets Humans d'Irlanda del Nord havia argumentat que la llei hauria de canviar-se per permetre els avortaments en els casos en els quals l'embaràs sigui conseqüència d'una violació o un incest o en casos de malformacions greus. La Comissió ha celebrat la declaració del Suprem sobre la incompatibilitat de la norma en relació a la Convenció Europea però ha lamentat que digui que no pot assumir aquest cas. Altres activistes s'han sumat a la Comissió per reclamar al govern britànic que actuï al més aviat possible per canviar la norma. ‘Aquesta és una decisió fonamental que confio que porti a canvis que milloraran les vides de les dones a Irlanda del Nord i l'atenció que rep', ha armat en un comunicat Breedagh Hughes, directora per a Irlanda del Nord del Col·legi Real de Matrones. El Parlament d'Irlanda del Nord té competències per canviar la legislació en matèria d'avortament. La càmera va rebutjar legislar en cas de violacions o malformacions greus el febrer de 2016 i des de gener de 2017 no ha tornat a reunir-se.
|
[
"Què ha manifestat el Tribunal Suprem britànic?",
"Per quin motiu?",
"I què ha admès, però?",
"En quin cas es pot només interrompre l'embaràs a Irlanda del Nord?",
"Té el suport d'Irlanda en aquest tema?",
"Què ha comentat la gent partidària de l'avortament sobre aquesta resolució?",
"I els que estan en contra?",
"Què han explicat quatre dels set magistrats del Tribunal Suprem?",
"Què ha garantit el Tribunal Suprem?",
"Què va al·legar la Comissió de Drets Humans d'Irlanda del Nord?",
"Ha celebrat aquesta contradicció relacionada amb els drets humans?",
"I de què s'ha queixat?",
"Qui és Breedagh Hughes?",
"I amb què compta?",
"Quan va ser l'últim cop que va congregar-se la càmera del Parlament d'Irlanda per a parlar d'aquesta qüestió?"
] |
{
"answer_end": [
99,
175,
272,
457,
593,
892,
1016,
1411,
1535,
1817,
1939,
1996,
2376,
2312,
2616
],
"answer_start": [
0,
100,
177,
274,
459,
595,
913,
1018,
1413,
1576,
1819,
1819,
2297,
2128,
2378
],
"input_text": [
"El seu rebuig a la llei de l'avortament d'Irlanda del Nord.",
"Per considerar que és incompatible amb la Convenció Europea de Drets Humans.",
"Que no té competències per dictar una fallada que obligui a canviar la norma.",
"Quan la vida de la mare corre perill.",
"No.",
"Que suposa una decisió fonamental i hauria de portar al govern britànic a impulsar la seva reforma.",
"Que la declaració de l'alt tribunal no implica cap requeriment d'acció.",
"Que la Comissió de Drets Humans d'Irlanda del Nord, que es proposa reformar la llei, no té competències per assumir la tasca.",
"Que com a tal, el tribunal no té jurisdicció per fer una declaració d'incompatibilitat en aquest cas.",
"Que la llei hauria de canviar-se per permetre els avortaments en els casos en els quals l'embaràs sigui conseqüència d'una violació o un incest o en casos de malformacions greus.",
"Sí.",
"Que el Suprem digui que no pot assumir aquest cas.",
"La directora per a Irlanda del Nord del Col·legi Real de Matrones.",
"Amb què aquesta decisió fonamental porti a canvis que milloraran les vides de les dones a Irlanda del Nord i l'atenció que rep.",
"El gener de 2017."
]
}
|
mitologia
|
Diòtima de Mantinea (en grec Διοτίμα) és un personatge que apareix en El convit de Plató i explica el concepte d'Eros, l'amor. Les idees que expressa, juntament amb les de Fedre, un altre diàleg de Plató van ser l'origen de la idea d'amor platònic.
En el Banquet una sèrie d'homes parlen sobre el significat de l'amor. Sòcrates explica que Diòtima era una sacerdotessa que li havia ensenyat "la filosofia de l'amor". Diòtima explica que Eros, l'amor, és un "geni" mediador entre els déus i els humans. Va néixer de la unió de Poros (el Recurs) i Pènia (la Pobresa) al jardí dels déus, a la fi d'un gran banquet on hi havien participat totes les divinitats. Eros tindria com a característica buscar sempre el seu objectiu, satisfer la seva necessitat, com la pobresa, i enginyar-se-les per aconseguir el seu fi, com el recurs. Sòcrates també afirma que Diòtima va realitzar un sacrifici per convèncer els déus perquè allunyessin la pestilència que havia assolat Atenes durant deu anys, ja que era sacerdotessa i profetessa del temple d'Apol·lo a Mantinea. També diu que en va aprendre la doctrina de la immortalitat de l'ànima. En El convit Diòtima explica la primera teoria ben definida sobre els «dèmons», amb funcions especials. Cal recordar que Sòcrates tenia un «dèmon» interior que l'avisava i li donava opinions.
Coneixem Diòtima exclusivament per l'escrit de Plató, i no podem estar segurs de si fou un personatge real o bé una creació literària. No obstant això, s'ha d'observar que gairebé tots els personatges que apareixen en els diàlegs de Plató eren persones que vivien en l'antiga Atenes.
La major part dels estudiosos del segle xx pensaven que Plató havia basat Diòtima en Aspàsia de Milet, mestra de retòrica i logògrafa, propera a Pèricles, de tan impressionat que estava per la seua intel·ligència. Encara que no n'hi ha indicis clars, altres estudiosos afirmen que era una figura històrica. Climent d'Alexandria parla de Diotima.
|
[
"Qui és Diòtima de Mantinea?",
"Què va crear amb els conceptes de Fedre?",
"Com comença el \"Banquet\"?",
"Què havia après Sòcrates de Diòtima?",
"Què comenta Diòtima sobre Eros?",
"Quin és l'origen de la divinitat?",
"Quina peculiaritat té?",
"Què va declarar Sòcrates que va fer ella?",
"I en què va instruir-se amb ella?",
"Què narra Diòtima a \"El convit\"?",
"Què no es pot donar per descomptat?",
"Gràcies a qui sabem d'ella?",
"Què opinaven els experts del segle XX?",
"Per què?",
"I què pensen altres?"
] |
{
"answer_end": [
125,
247,
317,
415,
500,
655,
824,
983,
1125,
1229,
1452,
1371,
1704,
1815,
1908
],
"answer_start": [
0,
127,
249,
319,
417,
502,
657,
826,
1055,
1127,
1319,
1319,
1603,
1758,
1854
],
"input_text": [
"Un personatge que apareix en El convit de Plató i explica el concepte d'Eros, l'amor.",
"Van ser l'origen de la idea d'amor platònic.",
"Amb una sèrie d'homes que parlen sobre el significat de l'amor.",
"La filosofia de l'amor.",
"Que és un \"geni\" mediador entre els déus i els humans.",
"Va néixer de la unió de Poros (el Recurs) i Pènia (la Pobresa) al jardí dels déus, a la fi d'un gran banquet on hi havien participat totes les divinitats.",
"Tindria com a característica buscar sempre el seu objectiu, satisfer la seva necessitat, com la pobresa, i enginyar-se-les per aconseguir el seu fi, com el recurs.",
"Afirma que Diòtima va realitzar un sacrifici per convèncer els déus perquè allunyessin la pestilència que havia assolat Atenes durant deu anys.",
"En la doctrina de la immortalitat de l'ànima.",
"La primera teoria ben definida sobre els \"dèmons\", amb funcions especials.",
"De si Diòtima fou un personatge real o bé una creació literària.",
"A Plató.",
"Que Plató havia basat Diòtima en Aspàsia de Milet.",
"De tan impressionat que estava per la seua intel·ligència.",
"Que era una figura històrica."
]
}
|
books
|
-Això rai! La mare fa uns pegats que és mateix que posar oli en un llum…
Al sentir això, en Pelifet deixà la destral i tirà cap a can Merló a demanar el pegat a l'àvia. L'àvia trau del foc la perolada que bullia i es posa a fer el pegat amb herbes de trenta nou llavors, collides la primera nit de cada lluna nova, cuites amb oli de ratinyols i pastades amb moll de bou clapat i saginet mascle.
I li va amanir:
-Que se'l posi a la boca del cor al punt que canti el gall, i que no se'l tregui fins que ell mateix li caigui: i, quan el tingui clavat, que digui:
Herbetes senyaladetes per la virtut de tres creuetes: deslliurau-nos de tot mal. Ou mal, cavall sanat, menta borda, gra fallat: aneu a fora del tancat! I tu, burgeta perseguidô, cua de sofre, cap de crestat, mal vent te git de la maisó de la Mió Pelifeta… Aigua plujana, arrega la vessana i fes grillâ el bon blat. Blat grillat, blat granat, blat granat, blat segat: que Déu vetlli pel sembrat! Trentena passada, quarantena arribada… Per la salut de la meva sang, de nit i dia jo estic esperant, esperant lo que no arriba com esperava la Verge Maria a l'establia de Betlem… Vindrà un altre dia, el sembrat grillarà, lo que espero arribarà, que la Verge Maria m'ho portarà… I en bé vinga en nom de Déu per la senyal de la vera creu!
I, quan ho haja dit, que se persigni; i l'endemà, a entrada de fosc, que se'n vaja tota sola fins al roure llampat i que doni tres voltes a la soca morta; i a cada volta, que escupi tres vegades a la cretlla més grossa que hi ha, i cada vegada, que digui l'oració. I, això, que ho faça fins que hi haja senyals.
|
[
"Què sol elaborar la mare del primer interlocutor?",
"Com va reaccionar Pelifet en escoltar-lo?",
"A on es va dirigir?",
"Què volia sol·licitar?",
"Què aparta l'àvia del foc?",
"I què comença a fer?",
"Com el prepara?",
"On se l'ha de col·locar la persona que l'utilitzi?",
"Quan?",
"I quanta estona l'ha de tenir allà?",
"Ha de verbalitzar alguna cosa mentrestant?",
"Ha d'al·ludir a l'aigua i les terres de conreu el discurs?",
"I a la Verge Maria?",
"Què ha de portar a terme la persona quan hagi parlat de tot el que menciona l'àvia?",
"Quant de temps ha d'estar seguint aquestes instruccions?"
] |
{
"answer_end": [
32,
116,
139,
158,
212,
237,
394,
444,
470,
522,
1292,
926,
1232,
1329,
1603
],
"answer_start": [
0,
73,
119,
140,
170,
213,
215,
413,
445,
472,
550,
817,
1057,
1293,
1558
],
"input_text": [
"Uns pegats.",
"Deixà la destral.",
"Cap a can Merló.",
"El pegat.",
"La perolada que bullia.",
"El pegat.",
"Amb herbes de trenta nou llavors, collides la primera nit de cada lluna nova, cuites amb oli de ratinyols i pastades amb moll de bou clapat i saginet mascle.",
"A la boca del cor.",
"Al punt que canti el gall.",
"Fins que ell mateix li caigui.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"S'haurà de persignar.",
"Ffins que hi haja senyals."
]
}
|
books
|
Per distreure els nens d'en Víctor (que, pobra canalla no es donaven compte de la dissort), els amoïnava de mala manera, es posava a plorar; i, quan jugaven a cavalls o a fet, els acoblava al seu volt, els feia agenollar, i començava un rosari per l'ànima de la difunta. Aquest rosari no s'acabava mai, perquè les criatures finien la paciència i la deixaven amb les avemaries a la boca.
La víctima de debò fou la Lluïseta, que aleshores només tenia catorze anys; i, com que la seva germana ja es distreia amb el novi, la tia Paulina fou l'únic recurs. Però la tia Paulina només estava per lo patètic, i la pobra criatura es feia uns tips de plorar espantosos, i a la nit somiava ànimes i dimonis, i es despertava cridant la seva mare.
En Víctor, que ja era tot un home i tenia un natural excel·lent, deixà fer la seva tia i la seva dona en tot el que fes referència a les manifestacions externes del dol. Feia un any i mig que havia mort el seu pare, i la mort sobtada d'Elisa va emocionar-lo encara més; però com que no hi hagueren dificultats econòmiques, i tots els assumptes pogueren solucionar-se i el negoci continuà de la mateixa manera, a poc a poc en Víctor trobà un gust apreciable a la vida, tot amoixant la cabellera rossa de la seva dona i fent saltar la canalla damunt dels genolls.
Com que no volia raons de cap mena i considerava la seva tia inofensiva, la deixà ficar a casa tant com va voler, que, ben mirat, el que feia Paulina era d'agrair, i no tenia preu la sol·licitud que es prenia per la Lluïseta. Paulina Buxareu ja era al bo del seu proteccionisme jovenívol. Totes les noies, en general, l'emocionaven; però la Lluïseta especialment. Sempre que veia un noi que no s'hagués dirigit encara a una donzella d'una manera oficial, la tia Paulina li deia: -Vaja, home! Què pensa? Sembla mentida! Miri que els anys passen!- Si veia un noi promès, les seves paraules eren aquestes: -¿Ja sap què és, el cor d'una noia? Ja està preparat, per al matrimoni? Ja sap com s'han de tractar, aquests tresors? Si el veia distret un dia per la Rambla, o bé mirant en un quiosc un periòdic d'aquests que duen retrats d'artistes, ja feia mil escarafalls i embolics: anava a avisar la família de la nòvia, i deia que la conducta del promès era dubtosa i que vigilessin molt. Quant a les noies, si eren encara per merèixer, els recomanava que no es fiessin dels nois, que tinguessin compte amb la llibertat, sobretot en el ballar i que es dominessin i els deia que tots els joves eren uns desvergonyits i que es volien aprofitar de llur innocència. Si la noia era promesa… Mare de Déu!… li omplia el cap de tenebres; i si era casada jove, fins es volia ficar en les intimitats conjugals i en una pila de coses que ella, pobra tia Paulina!, no sabia de què anaven.
|
[
"Com entretenia el protagonista els fills d'en Víctor?",
"Què feia quan aquests es divertien?",
"Eren conscients de la desgràcia que els envoltava?",
"Quant durava el rosari?",
"Qui va ser la que més va patir?",
"Per què no la consolava la seva germana?",
"Qui va decidir confortar-la?",
"Com passava les nits la Lluïseta?",
"Qui era el nebot de la Paulina?",
"Qui havia passat a millor vida feia un any i mig?",
"Per què en Víctor va deixar fer la tia Paulina?",
"Era la Lluïseta la jove preferida de la Paulina?",
"Què feia la Paulina si observava un jove promès entretingut per la Rambla?",
"Què aconsellava a les noies?",
"I fins on arribava si alguna ja s'havia unit en matrimoni?"
] |
{
"answer_end": [
139,
269,
90,
301,
421,
516,
550,
733,
821,
949,
1368,
1659,
2277,
2550,
2765
],
"answer_start": [
0,
144,
14,
271,
387,
466,
518,
603,
735,
905,
1297,
1523,
1843,
2279,
2622
],
"input_text": [
"Els amoïnava de mala manera, es posava a plorar.",
"Els acoblava al seu volt, els feia agenollar, i començava un rosari per l'ànima de la difunta.",
"No.",
"No s'acabava mai.",
"La Lluïseta.",
"Perquè la seva germana ja es distreia amb el novi.",
"La tia Paulina.",
"Somiava ànimes i dimonis, i es despertava cridant la seva mare.",
"En Víctor.",
"El seu pare.",
"Perquè no volia raons de cap mena i la considerava inofensiva.",
"Sí.",
"Feia mil escarafalls i embolics: anava a avisar la família de la nòvia, i deia que la conducta del promès era dubtosa i que vigilessin molt.",
"Els recomanava que no es fiessin dels nois, que tinguessin compte amb la llibertat, sobretot en el ballar i que es dominessin i els deia que tots els joves eren uns desvergonyits i que es volien aprofitar de llur innocència.",
"Es volia ficar en les intimitats conjugals i en una pila de coses que ella, pobra tia Paulina!, no sabia de què anaven."
]
}
|
books
|
Sempre començava a contemplar aquestes coses amb ulls indiferents i ombrosos, però elles degotaven una mel guaridora dintre el meu cor. N'havia un confort semblant al que proporciona a l'hivern l'escalf d'una bona fogaina. Tenien escalf de vida. I jo no sabia pas renunciar fàcilment la llur influència. Ara se m'enduien la mirada els moviments dels veïns; ara el bullici de les minyones de servei, que passaven a corrues per la palanca Vermella, anant i venint de la pescateria a la plaça, i de la plaça a la pescateria; ara, quan altra cosa no, els reflexos de l'aigua de l'Onyar, que banderejaven màgiques xarxes de llum pel dedins de les ombres, que per les parets projectaven els grans relleixos dels balcons i tribunes. Res no s'era trasmudat, la gent s'ocupava dels seus quefers igual que sempre, i les ombres i el sol s'amaven i barrejaven dolçament llurs encants amb la placidesa ordinària.
A voltes una idea com aquesta darrera m'entendria fins a inundar de llàgrimes la meva cara. Ah, unes coses tan boniques haver de perir! Gaudim-les, doncs, mentre puguem. Per què anar a l'aula? Al diable els pretèrits i supins! Qui pensarà a examinar-me de llatí el dia del judici?
Altres vegades, tot contemplant aquell barri onyarenc, ondulava dintre el meu cor un somriure d'incredulitat i esperança. Tot allò no retreia pas cap senyal d'agonia. La gent, les ones, i adhuc les cases semblava que contenien ja en sement un llarg esdevenidor i se'l prometien, així com el grill de la gla se promet l'alzina que ha de donar ombra als nostres nets. Anem, allò també profetitzava… i aquesta profecia era més clara i entenedora que la del llibre de la venerable Beata. Bah, bah!… Qui sap si ningú l'hauria entès bé el tal llibre! I aneu, sense prou fonament fiqueu-vos al cap una falòria tan anguniadora! Bah, bah!
|
[
"Què iniciava a observar el narrador del text?",
"De quina manera ho feia?",
"A què s'assemblaven aquestes?",
"Amb què es va entretenir primer?",
"I després?",
"Quin recorregut seguien aquestes?",
"Què més el distreia?",
"Com els descrivia?",
"Què li ocorria de vegades al protagonista?",
"Què diu que s'ha de fer amb tot el mencionat amb anterioritat?",
"Recomana anar a l'escola?",
"Què habitava en el seu cor algun cop?",
"Què creia que tenien els seus voltants?",
"Amb quin animal compara el seu entorn?",
"Què considerava que feia tot allò?"
] |
{
"answer_end": [
44,
76,
221,
355,
397,
520,
581,
648,
990,
1068,
1125,
1302,
1442,
1488,
1577
],
"answer_start": [
0,
45,
136,
304,
357,
399,
522,
583,
900,
992,
1070,
1182,
1349,
1443,
1548
],
"input_text": [
"Aquestes coses.",
"Amb ulls indiferents i ombrosos.",
"A l'escalf d'una bona fogaina.",
"Amb els moviments dels veïns.",
"Amb el bullici de les minyones de servei.",
"Passaven a corrues per la palanca Vermella, anant i venint de la pescateria a la plaça, i de la plaça a la pescateria.",
"Els reflexos de l'aigua de l'Onyar.",
"Banderejaven màgiques xarxes de llum pel dedins de les ombres.",
"A voltes una idea com aquesta darrera l'entendria fins a inundar de llàgrimes la seva cara.",
"Gaudir-les mentre es pugui.",
"No.",
"Un somriure d'incredulitat i esperança.",
"Un llarg esdevenidor.",
"Amb el grill de la gla.",
"Profetitzava."
]
}
|
mitologia
|
Leòcares (en llatí Leochares, en grec antic Λεωχάρης) fou un escultor grec, un dels màxims representants de l'escola tardana atenenca dirigida per Escopes de Paros i Praxíteles.
Plini el Vell l'esmenta junt amb Policles, Cefisòdot i Hipatòdoros a la 102 olimpíada, el 372 aC.
Va treballar al monument funerari de Mausol de Cària, el Mausoleu d'Halicarnàs, segons Plini i Vitruvi, i també va servir a Filip II de Macedònia pel monument commemoratiu de la victòria de Queronea el 338 aC. La seva obra mestre fou el rapte de Ganimedes, en bronze, que va tenir moltes còpies la majoria en marbre i pedra. Segons la descripció de Plini, l'àliga que es va emportar Ganimedes semblava tenir una cura especial per no ferir al noi amb les seves urpes. A una base de marbre trobada a Itàlia hi havia la inscripció ΓΑΝΥΜΗΔΗΞ ΛΕΟΧΑΠΟΥΞ ΑΘΗΝΑΙΟΥ que prova que Leòcares era d'Atenes.
Pausànies també esmenta algunes de les seves obres: una estàtua de Zeus i una representació del poble atenenc (Ζεὺς καὶ Δῆμος) al Pireu, un altre Zeus a l'Acròpoli d'Atenes, i un Apol·lo al Ceràmic. Plini parla d'un Júpiter "tonans" al Capitoli, i un Apol·lo amb diadema; i Vitruvi d'una estàtua colossal de Mart a l'acròpoli d'Halicarnàs.
De les seves estàtues de persones, les més famoses foren les de Filip II, Alexandre el Gran, Amintes, Olímpies i Eurídice, fetes de vori i or, i col·locades al Filipeion, un edifici circular a l'Altis, el bosc sagrat d'Olímpia erigit per Filip II per la seva victòria a Queronea, segons descriu Pausànies. També va fer una estàtua d'Isòcrates d'Atenes, que era a Eleusis i suposadament l'estàtua d'un esportista de nom Autòlic (més dubtosa per problemes cronològics).
Se li atribueix també l'escultura en bronze original, després reproduïda en marbre, coneguda com l'Apol·lo del Belvedere.
|
[
"Qui era Leòcares?",
"On el menciona Plini el Vell?",
"Amb qui més l'anomena?",
"A quin rei va prestar els seus serveis?",
"Per a col·laborar en què?",
"Quina va ser la seva millor peça escultòrica?",
"Amb quin material va elaborar-la?",
"Va haver-hi una gran quantitat de reproduccions d'aquesta?",
"I amb què van estar fetes?",
"Què comenta Plini sobre l'àguila que va raptar Ganimedes?",
"De quines altres escultures de Leòcares parla Pausànies?",
"I a quines fa referència Plini?",
"Quines van ser les seves escultures antropomòrfiques més conegudes?",
"On es trobava una que va fer-ne d'Isòcrates d'Atenes?",
"Quina altra copiada en marbre se li confereix?"
] |
{
"answer_end": [
176,
263,
244,
421,
484,
531,
542,
570,
599,
741,
1067,
1140,
1331,
1580,
1798
],
"answer_start": [
0,
178,
178,
388,
388,
486,
510,
544,
557,
601,
870,
1069,
1210,
1516,
1678
],
"input_text": [
"Un escultor grec, un dels màxims representants de l'escola tardana atenenca dirigida per Escopes de Paros i Praxíteles.",
"A la 102 olimpíada.",
"Amb Policles, Cefisòdot i Hipatòdoros.",
"A Filip II de Macedònia.",
"En el monument commemoratiu de la victòria de Queronea el 338 aC.",
"El rapte de Ganimedes.",
"Amb bronze.",
"Sí.",
"Amb marbre i pedra.",
"Que semblava tenir una cura especial per no ferir al noi amb les seves urpes.",
"D'una estàtua de Zeus i una representació del poble atenenc al Pireu, un altre Zeus a l'Acròpoli d'Atenes, i un Apol·lo al Ceràmic.",
"A un Júpiter \"tonans\" al Capitoli i un Apol·lo amb diadema.",
"Les de Filip II, Alexandre el Gran, Amintes, Olímpies i Eurídice.",
"A Eleusis.",
"L'Apol·lo del Belvedere."
]
}
|
vilaweb
|
El diputat d'ERC Lluís Salvadó assegura en una publicació al seu Facebook que no sap què decidirà fer les ‘properes hores' però sosté que, com sempre, estarà a disposició ‘del que consideri el seu partit' per la filtració d'una conversa masclista i racista. En aquest sentit, torna a demanar disculpes ‘a totes les dones i homes que s'han sentit ofesos i decebuts', especialment a la seva ‘família d'ERC', per una conversa ‘del tot improcedent i descontextualitzada'. Així, lamenta que després de 30 anys de ‘militància activíssima en els valors republicans' i de lluita ‘contra totes les discriminacions' hagi de passar per un ‘miserable masclista' i espera, alhora, que se'l jutgi per '30 anys de fets' i no per una ‘conversa sarcàstica robada de la intimitat'. ‘Hi insisteixo per si algú ha interpretat que estem davant de la norma i no pas de l'anècdota, però per molt desafortunada que sigui, no passa de ser un bolet aïllat', diu. El diputat d'ERC lamenta en el text que des de fa més d'un any són sotmesos a una pressió brutal pels ‘poders d'un estat disposat a tot' i que aguanten com ‘bonament' poden perquè el fet que Oriol Junqueras estigui a la presó els ‘obliga moralment a resistir'. ‘Si ell aguanta Estremera, nosaltres estem obligats a tot, però les forces comencen a flaquejar a casa', diu. Així, assegura ser conscient que l'estratègia d'enfonsar-los ‘políticament i, sobretot personalment' no pararà i resistir avui creu que no garanteix resistir en un futur. Una broma ‘de molt mal gust' El també ex-secretari d'Hisenda insisteix que la conversa incloïa una ‘conya de molt mal gust' que cap dels que l'han sentit en pot desxifrar el significat real perquè ‘forma part d'un codi personal de vivències compartides'. ‘Una conversa entre dues persones que es coneixen profundament i saben que ni un ni l'altre pensen ni han fet mai el que estan dient', precisa. Tot i això no amaga que en trobades d'amics sovint estan ‘poc per l'estètica' però insta a penjar a Twitter ‘les seves contrasenyes' a qualsevol que cregui que no té una conversa o un correu de què avergonyir-se en veure'l als diaris. Amb tot, afegeix que és conscient que s'ha de ser ‘profundament crític' amb el llenguatge masclista i amb tot el que comporti ‘la cosificació de la dona en tots els espais' com creu que ha fet sempre. ‘Em fot, i molt, que després de 30 anys de militància activíssima en els valors republicans i de lluita contra totes les discriminacions hagi de passar per un miserable masclista', conclou.
|
[
"Qui és Lluís Salvadó?",
"Què ha declarat?",
"I què ha assegurat?",
"On ha comentat tot això?",
"A qui ha demanat perdó?",
"I per damunt de tot a qui?",
"Per què es disculpa?",
"De què es queixa?",
"I amb què compta?",
"Què més ha reivindicat?",
"De què està segur?",
"Què contenia el suposat diàleg?",
"Per què no s'ha pogut descodificar?",
"Què insisteix que es faci?",
"De què és coneixedor?"
] |
{
"answer_end": [
30,
122,
256,
256,
364,
404,
466,
649,
762,
1073,
1418,
1668,
1732,
2111,
2312
],
"answer_start": [
0,
17,
123,
17,
276,
366,
406,
474,
652,
937,
1314,
1554,
1607,
1961,
2122
],
"input_text": [
"El diputat d'ERC.",
"Que no sap què decidirà fer les properes hores.",
"Que, com sempre, estarà a disposició del que consideri el seu partit per la filtració d'una conversa masclista i racista.",
"En una publicació al seu Facebook.",
"A totes les dones i homes que s'han sentit ofesos i decebuts.",
"A la seva família d'ERC.",
"Per una conversa del tot improcedent i descontextualitzada.",
"De que després de 30 anys de militància activíssima en els valors republicans i de lluita contra totes les discriminacions hagi de passar per un miserable masclista.",
"Amb què se'l jutgi per 30 anys de fets i no per una conversa sarcàstica robada de la intimitat.",
"Lamenta en el text que des de fa més d'un any són sotmesos a una pressió brutal pels poders d'un estat disposat a tot.",
"De ser conscient que l'estratègia d'enfonsar-los políticament i, sobretot personalment no pararà.",
"Una conya de molt mal gust que cap dels que l'han sentit en pot desxifrar el significat real.",
"Perquè forma part d'un codi personal de vivències compartides.",
"Insta a penjar a Twitter les seves contrasenyes a qualsevol que cregui que no té una conversa o un correu de què avergonyir-se en veure'l als diaris.",
"És conscient que s'ha de ser profundament crític amb el llenguatge masclista i amb tot el que comporti la cosificació de la dona en tots els espais com creu que ha fet sempre."
]
}
|
books
|
-Valga'm Déu! Això dieu que no té cura!… Com, Mare de Déu, no venieu abans? Aquí teniu herba del meu, sant cristià! Preneu això que us farà bé!
El metge del poble era un saberut de ciutat que va arreconar-se en aquelles muntanyes per que patia del pit. Tenia les celles unides i la mirada sempre aspre i parlava malhumorat, reptant sempre que no l'entenien o li feien qualque pregunta. La gent en sortir de casa seva anava a veure en Patllari. A aquest el miraven com a un vell profeta ple d'amor entre la gent que'l voltava embadalida.
-Mireu, Patllari, aquesta nafra… l'he feta llepar pel goç, li he posat greix de serp, oli de llargandaix i no em passa! ¿què hi farieu?
-Vos, Patllari… jo pla soc perduda! Quan a un se li comença de girar la garba!… Mireu, ara el sogre s'ha ferit i tot el sant dia demana… ¿no teniu un remei perque no mengi tant?
-Patllari… bons dies. Mireu-me aquesta noia que està magra com una esquerda! No vol menjar gota!
|
[
"Què va reprotxar l'home a la persona amb qui parlava?",
"Què va donar-li?",
"Farà que millori l'altre?",
"Qui és l'home?",
"Com és la seva actitud?",
"Per què va anar a viure al lloc on era?",
"Com se'l descriu físicament?",
"Com solia xerrar?",
"Quin és el nom del doctor?",
"Com l'esguardaven?",
"Què li comenta una persona que ha posat en una ferida?",
"Què li diu un altre sobre el seu pare polític?",
"I què li demana?",
"Sobre qui conversa un altre?",
"I quin problema li passa?"
] |
{
"answer_end": [
74,
114,
142,
162,
187,
251,
301,
322,
442,
535,
641,
783,
850,
926,
946
],
"answer_start": [
41,
76,
116,
144,
163,
188,
253,
304,
386,
444,
555,
760,
810,
873,
928
],
"input_text": [
"Que perquè no venien abans.",
"Herba.",
"Sí.",
"El metge del poble.",
"Era un saberut de ciutat.",
"Perquè patia del pit.",
"Tenia les celles unides i la mirada sempre aspre.",
"Malhumorat.",
"Patllari.",
"Com a un vell profeta ple d'amor entre la gent que'l voltava embadalida.",
"Greix de serp i oli de llargandaix.",
"Què s'ha ferit.",
"Un remei perque no mengi tant.",
"Sobre una noia que està magra com una esquerda.",
"Que no vol menjar gota."
]
}
|
books
|
Confortat, reprenc el camí. Lluny, molt lluny veig un onagre, ço és, un ase orat, i li dic: «Onagre, Déu te guard. Per Jesucrist Fill de Déu viu que et creà, jo te conjur a que em mostris el camí que tinc de seguir!» L'onagre adelerat ve cap a mi, m'adora i se n'entra per un caminoi entafurat. Dos dies caminàrem així en bona companyia l'onagre i jo. El dia que feia tres veiérem un cérvol de meravellosa grandària: l'onagre en tingué por i fugí. «Jo te conjur en nom de Déu viu que em mostris un camí!» L'animal acalà dòcilment, adorant, la corona arborescent de son front. Entrà dins una via estretíssima i tres dies caminàrem en gentil companya el cérvol i jo. El dia quart encontràrem un drac immens i terrible allargat en mig del camí. El cérvol en tingué por i fugí. Llavores, jo, armat amb el senyal de la santa Creu, vaig dir al drac: «Tèm Déu omnipotent i no em facis mal.» El drac s'adreçà terriblement i me digué amb veu humana: -«Avina sense temor, oh gloriós Macari, servent de Déu Altíssim: l'arcàngel Sant Rafel qui té encadenats els monstres dins abismes me va manar que et sortis a camí i et conduís a l'estatge que Déu t'ha preparat. Quatre dies fa ja que t'esper. Anit, damunt un núvol resplendent t'he vist, t'he vist en somni de monstre i he sentida una veu que deia: «Fes via i allibera Macari, servent de Déu, qui està per arribar.» Era la veu de tro armoniós de Rafel, el nostre pastor arcangèlic. Seguim. No hagues por. Vina i et mostraré el lloc on has d'alabar a Déu.» Això digué i em conduí fins aquesta cova i desaparegué.
|
[
"Com se sent el protagonista?",
"I què decideix fer?",
"Què observa?",
"Què li demana el narrador?",
"Se'l mostra l'ase?",
"Quant de temps van estar viatjant junts?",
"Amb què es van trobar el tercer dia?",
"Va anar-se'n el primer animal?",
"Va exigir-li l'home a l'altre animal que li ensenyés el camí?",
"Què va abaixar el cérvol?",
"Amb qui van coincidir el quart dia?",
"Va escapar el cérvol també?",
"Com li va parlar el drac a l'home?",
"I què va dir-li que Sant Rafel li havia ordenat fer?",
"Quina veu ha comentat la criatura que ha escoltat?"
] |
{
"answer_end": [
26,
26,
60,
216,
293,
350,
390,
446,
502,
574,
715,
772,
939,
1151,
1392
],
"answer_start": [
0,
11,
46,
82,
217,
295,
352,
417,
449,
505,
665,
742,
884,
1006,
1261
],
"input_text": [
"Confortat.",
"Reprendre el camí.",
"Un onagre.",
"Que li mostri el camí que té de seguir.",
"Sí.",
"Dos dies.",
"Amb un cérvol.",
"Sí.",
"Sí.",
"La corona arborescent de son front.",
"Amb un drac immens i terrible.",
"Sí.",
"Amb veu humana.",
"Li va manar que li sortís a camí i li conduís a l'estatge que Déu l'ha preparat.",
"La veu de tro armoniós de Rafel."
]
}
|
vilaweb
|
El Departament d'Afers Estrangers va destituir el cap de gabinet del conseller Alfred Bosch, Carles Garcias Hernández, per uns presumptes casos d'assetjament sexual. Segons que ha avançat el diari Ara, el cap de gabinet va ser rellevat de les seves funcions el mes de gener. A més, es va descartar reubicar-lo en una altra posició de la conselleria arran de la investigació oberta per les denúncies de diverses treballadores. Segons Afers Estrangers, es va impulsar la investigació després de rebre informacions sobre actituds ‘masclistes i sexistes' per part del cap de gabinert. Com que aquest primer procediment ‘no va desmentir els fets', continua el comunicat, es va obrir un nou procés intern de forma coordinada amb ERC, que actualment segueix obert. Amb la informació inicial ja es va considerar que els comportaments investigats eren ‘contraris als valors republicans', motiu pel qual es va destituir cap de gabinet. En el mateix comunicat, Bosch assegura que ‘rebutja i condemna rotundament les actituds masclistes i demana disculpes pel dolor que hagi pogut provocar aquest cas a les persones afectades i el seu entorn'. Així mateix, el departament assegura que treballa per evitar qualsevol mena d'actitud masclista o sexista en el lloc de treball, i remarca que ‘des que van arribar les primeres informacions, s'ha gestionat el cas amb el principal objectiu de no revictimitzar cap persona que pogués estar-hi afectada'. D'altra banda, en un altre comunicat, ERC explica que a l'espera de les conclusions de la investigació s'ha suspès de manera cautelar de militància i de tots els càrrecs interns a Carles Garcias. ‘Esquerra Republicana segueix plenament compromesa en eradicar qualsevol comportament masclista dels àmbits on és present i ofereix tot el seu suport moral i material a les víctimes afectades', conclou el comunicat.
|
[
"Qui és Carles Garcias Hernández?",
"Qui va desposseir-lo del seu càrrec?",
"Per quin motiu?",
"Quan va ser incapacitat?",
"Què es va rebutjar fer?",
"Per què?",
"Quan va començar a moure's la indagació sobre aquestes qüestions?",
"Què es va iniciar?",
"Per què?",
"Què aferma Bosch?",
"Ha demanat perdó a les víctimes?",
"Què ha garantit el departament?",
"I què ha subratllat?",
"Què ha declarat ERC per la seva banda?",
"De què es responsabilitza el partit?"
] |
{
"answer_end": [
117,
117,
164,
273,
348,
424,
579,
726,
726,
1024,
1129,
1259,
1432,
1628,
1751
],
"answer_start": [
47,
0,
119,
202,
282,
349,
451,
666,
581,
950,
1025,
1145,
1261,
1449,
1631
],
"input_text": [
"El cap de gabinet del conseller Alfred Bosch.",
"El Departament d'Afers Estrangers.",
"Per uns presumptes casos d'assetjament sexual.",
"El mes de gener.",
"Reubicar-lo en una altra posició de la conselleria.",
"Per la investigació oberta per les denúncies de diverses treballadores.",
"Després de rebre informacions sobre actituds masclistes i sexistes per part del cap de gabinert.",
"Un nou procés intern de forma coordinada amb ERC.",
"Perquè aquest primer procediment no va desmentir els fets.",
"Que rebutja i condemna rotundament les actituds masclistes.",
"Sí.",
"Que treballa per evitar qualsevol mena d'actitud masclista o sexista en el lloc de treball.",
"Que des que van arribar les primeres informacions, s'ha gestionat el cas amb el principal objectiu de no revictimitzar cap persona que pogués estar-hi afectada.",
"Que a l'espera de les conclusions de la investigació s'ha suspès de manera cautelar de militància i de tots els càrrecs interns a Carles Garcias.",
"D'eradicar qualsevol comportament masclista dels àmbits on és present."
]
}
|
books
|
Aquest parlament, en boca de l'home que creien aniquilat pel pes dels contratemps i per l'arrepentiment (inútil per tardà) dels propis actes, féu en aquelles atribulades dones igual efecte que el barbol del tret quan ix d'una escopeta que tothom creia descarregada. Comprengueren, amb estupefacció, que l'enxiquiment d'esperit que tenia a l'home en els primers límits de l'estupidesa, no era sinó efecte del terror per les desgràcies presents i futures que havia provocat, però no fill del convenciment moral del propi mal procedir, i que la vista de la persona a la qual, en sa mesquinesa de sentimens, continuava atribuint la font de ses desgràcies, li havia revetllat totes ses antigues antipaties.
No fou menys terrible l'efecte que produí a en Montbrió. L'espectacle llastimós d'aquell home que gallejava sense to ni so, no tenint esma per a sortir-se sol del mal pas en què, per sa inqualificable tossuderia, es trobava; lo punyent de la injustícia que amb ell cometia, suposant-lo autor de lo que amb tant d'empenyo havia profetitzat, i potser la desil·lusió que li causà al compendre que son ofensor no li estimava en res l'auxili que venia a oferir-li, fins amb perill de la vida, lo qual semblava canviar son brillant paper de redemptor en el d'un vulgar trapasser que es fica en lo que no li pertoca, li portà una glopada de fel al cor, produint-li tal rebull de sentiments, que havia d'esclatar en una d'aquelles tempestats pròpies de son temperament apassionat. Oblidà circumstàncies de temps i lloc, no es recordà de què es trobava en casa agena, en presència de dones aclamaïdes per les penes, ni tan sols de què entre elles s'hi trobava ella, la seva estimada, el gran amor de la seva vida.
-Vostè s'enganya, don Eudald- començà a dir amb veu reposada, però que havia de fer la creixença del tro. -Vostè s'enganya: els revolucionaris que hi ha allà fora, no els he fet jo, sinó vostè. No són els meus: els de vostè, són. Aquesta sang que bull sota les tàpies de la casa i que es frisa per la destrucció i pillatge, no és la sang nova per la qual jo clamava i clamo encara. No; és la vella, la sang recremada pels agravis de vostè i emmetzinada pels desprecis i l'abandono de l'iglésia conservadora del propi benestar en que vostè combrega. Són els infeliços parcers, als quals vostè disputava la meitat de les suades, perquè deia que amb els dos terços s'hi feien rics i orgullosos, i a vostè li convenien pobres i humils, carregant-los per tornes les talles, la llavor i el delme; són els menestrals, als quals vostè edificava amb exemples d'equitat, carregant-los les contribucions que es feia rebaixar per sos padrins de la política; són tots aquells a qui disputava les engrunes de l'empriu, esclafant-los amb les sentències injustes, comprades a pes d'or… No m'ho negui, perquè estic disposat a tirar-li les proves per la cara. Són, en fi, aqueixa plebe que el senyor, a cops de peu, llançava als braços d'altre perdulari que els acabava d'escorxar per son compte, explotant sa pobresa i sa ignorància.
Però ara, per virtut d'un sacudiment precursor d'altres de pitjors, s'han escapat del jou d'aquesta justícia convencional, de la qual vostè s'aprofitava tan bé, tot bescantant-la per cara i dolenta, i… aquí els té, reclamant lo que creuen seu i que s'ho pendran, perquè aquells padrins que abans li guardaven les espatlles… prou feines tenen per ells.
I sap a on són els meus revolucionaris? L'hi diré per a sa major vergonya. Són darrera el cèrcol d'eixelebrats que envolta la casa, promptes a fer quelcom en favor d'aquell que en sa vida ha fet res per ells. I jo mateix, aquí em té, fins amb perill de la vida, oferint-li mos bons oficis, creient-lo redimit pels desenganys i l'experiència, no pensant mai que qui no ha sabut fer-se respectar per la rectitud i justícia dels seus actes, ni ha tingut coratge per a fer cara a les situacions que amb son orgull i falta de sentit comú s'ha creat, fóra capaç d'insultar al que li allarga la mà per a salvar-lo.
|
[
"Com van influir les paraules de l'home en les dones?",
"Com se sentien elles?",
"Què pensaven que li havia passat a ell?",
"Quina qüestió van entendre de l'home?",
"Què li va provocar aquesta situació a en Montbrió?",
"Ostentava el seu poder l'home?",
"Per què estava decebut?",
"Què no va tenir present en Montbrió?",
"Com va dirigir-se a don Eudald?",
"Qui està a l'exterior de la casa esperant a don Eudald?",
"I de qui es tracten concretament?",
"Què els hi havia fet don Eudald?",
"I què exigeixen?",
"On es troben els agitadors d'en Montbrió?",
"Què no creia en Montbrió que don Eudald pogués fer?"
] |
{
"answer_end": [
264,
175,
140,
471,
1346,
824,
1160,
1705,
1767,
1869,
2711,
3023,
3267,
3507,
3983
],
"answer_start": [
0,
149,
29,
266,
702,
759,
1051,
1514,
1707,
1831,
2257,
2850,
3227,
3377,
3667
],
"input_text": [
"Aquest parlament féu en aquelles dones igual efecte que el barbol del tret quan ix d'una escopeta que tothom creia descarregada.",
"Atribulades.",
"El creien aniquilat pel pes dels contratemps i per l'arrepentiment dels propis actes.",
"Que l'enxiquiment d'esperit que tenia a l'home en els primers límits de l'estupidesa no era sinó efecte del terror per les desgràcies presents i futures que havia provocat.",
"Li portà una glopada de fel al cor.",
"Sí.",
"Perquè va compendre que son ofensor no li estimava en res l'auxili que venia a oferir-li.",
"Que es trobava en casa agena, en presència de dones aclamaïdes per les penes, ni tan sols de què entre elles s'hi trobava ella, la seva estimada, el gran amor de la seva vida.",
"Amb veu reposada.",
"Revolucionaris.",
"Són els infeliços parcers, els menestrals i tots aquells a qui disputava les engrunes de l'empriu.",
"Els va llançar als braços d'altre perdulari que els acabava d'escorxar per son compte, explotant sa pobresa i sa ignorància.",
"Lo que creuen seu.",
"Darrera el cèrcol d'eixelebrats que envolta la casa.",
"Que fos capaç d'insultar al que li allarga la mà per a salvar-lo."
]
}
|
vilaweb
|
Setze estats europeus varen participar ahir a París en una minicimera per a mirar de trobar un acord sobre la crisi dels emigrants i refugiats a la Mediterrània. La reunió va acabar sense cap més acord que el de tornar a reunir-se a final d'aquesta setmana. Sobre la taula hi ha la possibilitat de pagar a estats de la riba sud perquè retinguin en camps de concentració els qui aspiren a arribar a Europa d'una manera il·legal. El consell europeu de dijous i divendres haurà de reprendre un debat del qual volia fugir, per centrar-se en la situació de l'euro. El sistema de creació de camps sembla que s'aplica en la ruta per Turquia. En el pic de la crisi, el 2015, més d'un milió de refugiats i emigrants van entrar per aquesta via, que enguany ha registrat solament l'arribada de cinquanta mil persones. Un pacte semblant amb els estats del nord d'Àfrica ha fet que es reduís granment el nombre de persones que han travessat la mar, malgrat que l'episodi de l'Aquarius ha fet la impressió contrària. Tanmateix, el gran problema sense resoldre és el dels qui arriben en condició de refugiats i no d'emigrants econòmics. En realitat, l'establiment d'aquests camps en tercers països ja impedeix que ni tan sols puguin presentar la demanda de refugi. Per resoldre-ho Macron va proposar ahir de crear uns centres d'identificació a Itàlia i a l'estat espanyol, com els que hi ha ja a Grècia. Però el govern italià no en vol ni sentir parlar. L'altre punt en què no hi va haver acord fou el repartiment del nombre de possibles refugiats que fossin autoritzats a entrar en territori europeu.
|
[
"Qui es va reunir ahir?",
"Per quin motiu?",
"I com va finalitzar?",
"Què s'ha proposat?",
"Què haurà de fer el Consell Europeu de dijous i divendres?",
"Quanta gent va introduir-se a través dels camps de concentració el 2015?",
"Què ha provocat l'acord amb el nord del continent africà?",
"Quina és la dificultat real, però?",
"Què ha suggerit fer Macron?",
"Està d'acord Itàlia amb ell?",
"Què no es va decidir tampoc a la conferència?"
] |
{
"answer_end": [
69,
160,
256,
426,
558,
733,
934,
1120,
1356,
1437,
1585
],
"answer_start": [
0,
70,
162,
258,
428,
560,
807,
1003,
1266,
1389,
1439
],
"input_text": [
"Setze estats europeus.",
"Per a mirar de trobar un acord sobre la crisi dels emigrants i refugiats a la Mediterrània.",
"Sense cap més acord que el de tornar a reunir-se a final d'aquesta setmana.",
"Pagar a estats de la riba sud perquè retinguin en camps de concentració els qui aspiren a arribar a Europa d'una manera il·legal.",
"Haurà de reprendre un debat del qual volia fugir, per centrar-se en la situació de l'euro.",
"Més d'un milió de refugiats i emigrants.",
"Ha fet que es reduís granment el nombre de persones que han travessat la mar.",
"El gran problema sense resoldre és el dels qui arriben en condició de refugiats i no d'emigrants econòmics.",
"Crear uns centres d'identificació a Itàlia i a l'estat espanyol.",
"No.",
"El repartiment del nombre de possibles refugiats que fossin autoritzats a entrar en territori europeu."
]
}
|
vilaweb
|
El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha demanat al Tribunal Constitucional la seva llibertat per tal de poder passar el confinament a casa i dirigir la seva pròpia empresa. Els seus advocats han presentat la petició al tribunal justificant-la per l'excepcionalitat del moment i de l'estat d'alarma decretat pel govern espanyol, i alertant que passar el confinament a la presó pot suposar a Cuixart ‘perjudicis irreparables d'una magnitud incontestable'. També recorda que d'unes setmanes ençà ja se li aplicava l'article 100.2 per a dirigir la seva empresa, i ara l'ha de gestionar, enmig de la crisi, des del centre penitenciari dels Lledoners i amb trucades de vuit minuts. L'escrit presentat al TC també denuncia els nou anys de presó de la condemna del Suprem contra els presos polítics per ‘defensar i exercir drets fonamentals'. Hi afegeix que la desproporcionalitat ha estat denunciada pels més alts organismes internacionals de drets humans, com l'ONU, Amnistia Internacional o Front Line Defenders. La defensa diu que el tribunal espanyol no té cap raó per a aturar l'admissió del recurs d'empara presentat fa 20 dies per a demanar la suspensió de la pena contra Cuixart. L'escrit afirma que la declaració de l'estat d'alarma no afecta el funcionament del TC en causes amb detinguts i de tutela de drets fonamentals i llibertats públiques. ‘El mateix TC ha dictat un acord que l'habilita per aprovar mesures cautelars i resolucions en aquells casos que ho requereixin per protegir drets fonamentals', recorden des d'Òmnium. El vicepresident i portaveu de l'entitat, Marcel Mauri, expressa que Òmnium demana ‘als poders de l'Estat que deixin de fer el ridícul a escala internacional, i es posin al costat de la democràcia i els drets humans'. I s'ha sumat als retrets contra el govern espanyol, lamentant que els presos polítics ‘han de patir un nou doble càstig: el de seguir a la presó i el de tornar a estar lluny de les seves famílies en aquests moments tan difícils que vivim com a societat. Cuixart té dos fills petits. Mauri també ha recordat que abans-d'ahir, l'Alta Comissionada de l'ONU pels Drets Humans, l'ex-presidenta de Xile Michelle Bachelet, va exigir els governs que alliberessin presos per a evitar la propagació de la pandèmia als centres penitenciaris. Bachelet va fer especial èmfasi en ‘els presos polítics'. Ahir, el govern francès va fer els primers passos en aquest sentit, anunciant que alliberaria aproximadament cinc mil presos durant el confinament perquè el passessin a casa. Els requisits: que la condemna fos a punt d'expirar i que fos per delictes menors. L'estat francès fa cas de l'ONU i allibera presos per a evitar contagis de Covid-19
|
[
"Qui és Jordi Cuixart?",
"Què ha sol·licitat?",
"A qui ho ha pregat?",
"De què han avisat els seus lletrats?",
"Què ha advertit Cuixart també?",
"I com pot treballar en ella?",
"Què es recrimina en el document lliurat al Tribunal Constitucional?",
"I què més inclou l'escrit?",
"Com quins?",
"Què assegura el text?",
"Qui és Marcel Mauri?",
"I què reclama?",
"Qui és Michelle Bachelet?",
"Què va demanar a les administracions?",
"I què va notificar el règim francès que faria?"
] |
{
"answer_end": [
45,
181,
84,
462,
566,
684,
843,
958,
1016,
1357,
1597,
1759,
2175,
2290,
2523
],
"answer_start": [
0,
32,
32,
183,
464,
568,
686,
845,
960,
1191,
1520,
1585,
2086,
2158,
2356
],
"input_text": [
"El president d'Òmnium Cultural.",
"La seva llibertat per tal de poder passar el confinament a casa i dirigir la seva pròpia empresa.",
"Al Tribunal Constitucional.",
"De què passar el confinament a la presó pot suposar a Cuixart perjudicis irreparables d'una magnitud incontestable.",
"Que d'unes setmanes ençà ja se li aplicava l'article 100.2 per a dirigir la seva empresa.",
"Enmig de la crisi, des del centre penitenciari dels Lledoners i amb trucades de vuit minuts.",
"Els nou anys de presó de la condemna del Suprem contra els presos polítics per defensar i exercir drets fonamentals.",
"Que la desproporcionalitat ha estat denunciada pels més alts organismes internacionals de drets humans.",
"Com l'ONU, Amnistia Internacional o Front Line Defenders.",
"Que la declaració de l'estat d'alarma no afecta el funcionament del TC en causes amb detinguts i de tutela de drets fonamentals i llibertats públiques.",
"El vicepresident i portaveu d'Òmnium.",
"Expressa que Òmnium demana als poders de l'Estat que deixin de fer el ridícul a escala internacional, i es posin al costat de la democràcia i els drets humans.",
"L'Alta Comissionada de l'ONU pels Drets Humans.",
"Que alliberessin presos per a evitar la propagació de la pandèmia als centres penitenciaris.",
"Que alliberaria aproximadament cinc mil presos durant el confinament perquè el passessin a casa."
]
}
|
vilaweb
|
Les víctimes menors d'edat de fins a 11 anys que figuren en diligències policials per violència de gènere han incrementat un 22% aquest any a Catalunya, segons dades dels Mossos d'Esquadra fins a l'octubre. L'increment s'ha notat especialment en menors d'entre 6 i 11 anys, arribant fins al 39%. Es tracta dels fills de la dona que són testimonis dels fets o que han patit la violència directament. La cap del grup d'atenció a la víctima dels Mossos, la caporal Andrea García, ha demanat als ciutadans que telefonin al 112 si senten discussions amb crits i amenaces perquè els Mossos puguin fer les comprovacions pertinents, ja que molts dels homicidis i assassinats comencen amb una discussió. La franja d'edat de menors que més denuncien són els que tenen entre 12 i 17 anys, amb 486 denúncies, una xifra semblant al 2017. En aquesta franja també s'inclouen els menors que han estat víctima de violència per part de la seva parella o ex-parella. En total, els menors que han patit violència de gènere passen de 741 a 792. Per tant, augmenten un 6,8%. Els mossos han instruït fins a l'octubre d'aquest any 10.935 denúncies en l'àmbit de la violència de gènere, una xifra que és semblant a la de l'any passat, un 0,3% menys. Ara bé, hi ha un lleuger augment del nombre de dones que denuncien, un 0,2%, perquè en una única denúncia hi ha més d'una víctima de violència de gènere, la dona i els seus fills.
|
[
"Què ha augmentat un 22% a Catalunya?",
"De quin percentatge parlem quan es tracta de víctimes entre 6 i 11 anys?",
"Amb qui es relacionen aquests menors?",
"Qui és Andrea García?",
"Què ha sol·licitat a la ciutadania?",
"Quin motiu es dona?",
"Qui són els que més recorren a les autoritats?",
"Quantes denúncies han interposat?",
"A qui s'insereix també?",
"Quina és la totalitat de nens que han sofert aquesta violència?",
"Què han il·lustrat els Mossos d'Esquadra?",
"Què ha pujat una mica, però?"
] |
{
"answer_end": [
151,
294,
397,
475,
565,
693,
776,
795,
946,
1022,
1160,
1291
],
"answer_start": [
0,
207,
296,
399,
462,
625,
695,
695,
825,
948,
1053,
1233
],
"input_text": [
"Les víctimes menors d'edat de fins a 11 anys que figuren en diligències policials per violència de gènere.",
"D'un 39%.",
"Amb els fills de la dona que són testimonis dels fets o que han patit la violència directament.",
"La cap del grup d'atenció a la víctima dels Mossos.",
"Que telefonin al 112 si senten discussions amb crits i amenaces.",
"Que molts dels homicidis i assassinats comencen amb una discussió.",
"Els que tenen entre 12 i 17 anys.",
"486 denúncies.",
"Als menors que han estat víctima de violència per part de la seva parella o ex-parella.",
"792.",
"Han instruït fins a l'octubre d'aquest any 10.935 denúncies en l'àmbit de la violència de gènere.",
"El nombre de dones que denuncien."
]
}
|
books
|
-Poca pena que deu ser eia!… Vet-ho aquí…
I seguiren tots dos en silenci.
Un altre dia, tot just havien arrencat de l'estació, en Pere va dir, senyalant a un home que s'aturava a un portal, d'esquena al carrer:
-No és l'Andreu de câl Boscàs, aquest?…
-Sí que l'és- digué l'Antonet, -el só trobat a câl ferrer, i en só quedat tot astorat del que deia!…
-I això!…
-Deia que ja voldria que fossin al botavant el malalt i la senyora i tots el forasters…
-T'ho creguis pas!… la sap molt llarga, l'Andreu!…
-És que diu que sembla un cementiri, a casa seva, des de que hi són eis!… que ningú diu una paraula, que el malalt i la senyora s'estan tot el dia tancats i que ei a vegades plora i crida, que sembla locu!…
-Post-hi a jugar que no el sap dir el que diu el malalt quan crida…
-Oh, és que diu que també parla gabaig!… I desprenses deia que un dia que el seu hereu es ficà a la cuina per fer tabola amb una minyona, la veia el va atrapar i noi! hi va haver-hi un sagramental… que l'endemà la varen emmenar cap a Barcelona a la minyona!… Vaja, diu que no són pas gent com cal aqueia gent!…
-Poc que en fasses cas, de l'Andreu… és molt manefla!… Post-hi a jugar que amb tant com diu, pel cap baix els en canarà quatre unces de deixa'ls estar a casa seva?…
-Quatre unces?… i més i tot!…
|
[
"Van continuar xerrant els dos personatges després de parlar el primer?",
"On es trobaven un dia?",
"A qui va albirar en Pere?",
"I què feia aquest?",
"Qui creia en Pere que podria ser?",
"Està d'acord l'Antonet amb en Pere?",
"On sol topar-se amb ell?",
"Què comenta l'Antonet sobre l'estat d'ànim de l'Andreu?",
"I sobre la dona i la persona indisposta?",
"Què fa aquesta última algun cop?",
"Què xerra de vegades?",
"I què va comentar sobre la criada?",
"On se la van emportar?",
"I què diu en Pere de l'Andreu?",
"Quants diners creu que estafarà a la senyora i el malalt?"
] |
{
"answer_end": [
72,
125,
162,
188,
249,
280,
308,
549,
655,
688,
814,
935,
1032,
1139,
1219
],
"answer_start": [
0,
74,
127,
155,
211,
251,
283,
501,
602,
658,
781,
830,
987,
1087,
1193
],
"input_text": [
"No.",
"Havien arrencat de l'estació.",
"A un home.",
"S'aturava a un portal.",
"L'Andreu de câl Boscàs.",
"Sí.",
"A câl ferrer.",
"Diu que sembla un cementiri, a casa seva.",
"Que s'estan tot el dia tancats.",
"A vegades plora i crida.",
"Gabaig.",
"Que un dia que el seu hereu es ficà a la cuina per fer tabola amb una minyona, la veia el va atrapar.",
"Cap a Barcelona.",
"Que és molt manefla.",
"Quatre unces."
]
}
|
vilaweb
|
Inspectors de Treball i agents de la Guàrdia Civil i la policia espanyola van visitar quaranta-vuit locals d'oci de Mallorca i Eivissa la nit del 8 al 9 d'agost en una campanya extraordinària contra la precarietat laboral. A Sant Antoni de Portmany, es van fer setze inspeccions. Les mateixes que a Magaluf i a l'Arenal de Palma. Les infraccions comeses les i sancions corresponents es faran públiques d'ací a uns mesos. El conseller de Model Econòmic, Iago Negueruela, i la directora territorial de la Inspecció de Treball a les Illes, Yolanda Robledo, han informat en conferència de premsa d'aquesta operació contra la precarietat laboral, que pretén una actuació ‘concreta i rotunda', segons Negueruela. Robledo ha subratllat que la precarietat laboral i la temporalitat eren unes de les ‘principals preocupacions' a les Illes, per la qual cosa calia treballar ‘per una feina digna i recuperar els drets laborals'. També s'ha referit a la necessitat de col·laborar amb el govern espanyol per fer front a aquest problema. La inspecció s'ha centrat a analitzar la contractació a temps parcial, l'economia irregular, les condicions de salut i seguretat a la feina i les anàlisis dels contractes de les empreses. Entre les irregularitats contrastades en aquestes quaranta-vuit inspeccions, han trobat que no s'havien donat d'alta treballadors a la Seguretat Social, ciutadans estrangers sense autorització administrativa per a treballar i ‘alguna' obstrucció a la tasca inspectora, malgrat que els inspectors anaven acompanyats per guàrdies civils i policies. Sobre les infraccions, el conseller ha advertit de les sancions que es poden imposar a una empresa, com ara deu mil euros per tenir a un treballadors estranger sense permís de feina, o per impedir l'accés dels inspectors al local en qüestió. Aquesta operació conjunta forma part de les actuacions previstes al Pla Director per un Treball Digne 2018-2020, impulsat pel Pla de Lluita contra la Precarietat en el Treball del govern balear i pel Ministeri de Treball espanyol. Aquesta actuació també es va dur a terme l'estiu passat.
|
[
"Què es va fer la nit del 8 al 9 d'agost?",
"Qui la va dur a terme?",
"On s'inclou aquesta acció?",
"Quants controls va haver-hi a Sant Antoni de Portmany?",
"Qui és Iago Negueruela?",
"I Yolando Robledo?",
"Què han comunicat?",
"Quin és l'objectiu d'aquesta?",
"Què ha recalcat Robledo?",
"I en què ha insistit?",
"En què s'ha emmarcat la investigació?",
"Quines incidències s'han observat?",
"Sobre què ha avisat Negueruela?",
"Com quines, per exemple?",
"Quin altre cop va executar-se aquesta intervenció?"
] |
{
"answer_end": [
160,
160,
221,
278,
468,
552,
640,
686,
829,
1022,
1210,
1557,
1657,
1799,
2087
],
"answer_start": [
0,
0,
74,
223,
421,
472,
554,
642,
707,
918,
1024,
1212,
1582,
1659,
2032
],
"input_text": [
"Es van visitar quaranta-vuit locals d'oci de Mallorca i Eivissa.",
"Inspectors de Treball i agents de la Guàrdia Civil i la policia espanyola.",
"En una campanya extraordinària contra la precarietat laboral.",
"Setze.",
"El conseller de Model Econòmic.",
"La directora territorial de la Inspecció de Treball a les Illes.",
"Han informat en conferència de premsa d'aquesta operació contra la precarietat laboral.",
"Pretén una actuació concreta i rotunda.",
"Que la precarietat laboral i la temporalitat eren unes de les principals preocupacions a les Illes.",
"En la necessitat de col·laborar amb el govern espanyol per fer front a aquest problema.",
"S'ha centrat a analitzar la contractació a temps parcial, l'economia irregular, les condicions de salut i seguretat a la feina i les anàlisis dels contractes de les empreses.",
"Que no s'havien donat d'alta treballadors a la Seguretat Social, ciutadans estrangers sense autorització administrativa per a treballar i alguna obstrucció a la tasca inspectora, malgrat que els inspectors anaven acompanyats per guàrdies civils i policies.",
"Ha advertit de les sancions que es poden imposar a una empresa.",
"Com ara deu mil euros per tenir a un treballadors estranger sense permís de feina, o per impedir l'accés dels inspectors al local en qüestió.",
"L'estiu passat."
]
}
|
books
|
* * *
Florenci es colgava i es llevava molt tard. Tota la matinada la passava sospirant per ella.
Una vegada va somiar, fins i tot, que ell era a una prada molt bella, i que una fada li dava una marguerida, dient-li que hi trobaria el secret del seu amorós destí. Florenci es posà a desfullar-la, segons el torn conegut: -Sí, no, sí, no… -Però en aquell instant anà a trencar-li el son la cuinera, perquè hi havia un client que exigia immediates sol·licituds. Florenci, talment, va sentir, de l'alcova estant, esgarips d'alguna trista criatura a la qual un mal esperit garfia les genives. Florenci va aixecar-se molt displicent, com un autòmata. Veia la prada, i no pas el penjarobes ni el rentamans. Va eixir amb una sabata cordada i l'altra sense cordar, i amb una màniga de l'americana ben ficada, però amb l'altra pengívola -després d'inútils esforços- i agafada amb una mà fluctuant.
Al capdavall entrà al despatx. La víctima era no menys que el massís registrador de la propietat, notable per la seva filla i per una gran llúpia. Florenci no el coneixia personalment, ni tampoc l'hauria reconegut encara que li haguessin presentat el dia abans als salons del Casino Industrial i Agrícola. Florenci no pensava sinó en la marguerida de l'averany, i mentre el registrador li contava la història lamentable de les seves dolors agudíssimes, que començaren a mitja nit i que cap remei folk- lòric no havia aconseguit de minvar, Florenci, àdhuc agafant els seus instruments, la tovallola i la tintura de iode, somreia a la rossa fada del present merave1lós.
|
[
"Quan anava a dormir en Florenci?",
"I com a conseqüència quan s'aixecava?",
"Com transcorria el seu matí?",
"Què va imaginar un dia?",
"Qui era allà?",
"I què li va comentar que descobriria en una flor que li va donar?",
"Va treure-li en Florenci els pètals?",
"Qui el va despertar de les seves fantasies?",
"Per què?",
"Què va escoltar Florenci?",
"Què percebia mentre s'apropava al client?",
"Com va sortir ell del lloc on estava?",
"Com era el pacient que va trobar al seu estudi?",
"Què visualitzava tota l'estona en Florenci mentre l'altre li parlava?",
"A qui somreia?"
] |
{
"answer_end": [
48,
48,
96,
166,
205,
262,
295,
396,
458,
587,
659,
887,
1034,
1340,
1555
],
"answer_start": [
6,
6,
50,
98,
168,
168,
264,
344,
398,
460,
589,
701,
889,
1195,
1428
],
"input_text": [
"Molt tard.",
"Molt tard.",
"Tota la matinada la passava sospirant per ella.",
"Que ell era a una prada molt bella.",
"Una fada.",
"El secret del seu amorós destí.",
"Sí.",
"La cuinera.",
"Perquè hi havia un client que exigia immediates sol·licituds.",
"Esgarips d'alguna trista criatura a la qual un mal esperit garfia les genives.",
"La prada.",
"Amb una sabata cordada i l'altra sense cordar, i amb una màniga de l'americana ben ficada, però amb l'altra pengívola -després d'inútils esforços- i agafada amb una mà fluctuant.",
"Era no menys que el massís registrador de la propietat, notable per la seva filla i per una gran llúpia.",
"La marguerida de l'averany.",
"A la rossa fada del present merave1lós."
]
}
|
bios
|
Maria Luisa Camilleri Maiques va ser una escriptora valenciana. Nascuda a principis del segle xx, probablement al voltant de la ciutat de València, ja que als dotze anys es pot situar a la platja de les Arenes i va ser a la capital del Túria on es va desenvolupar la seua precoç i curta carrera literària.
Filla de l'advocat Ricardo Camilleri Gómez i de Luisa Maiques Alonso-Gascó, i germana de Ricardo Camilleri Maiques, poc més se sap de la seua vida.
El 1923 va aparéixer un poema seu en castellà, La muerte de un ángel a Las Provincias. En aquesta publicació es diu que l'autora del poema té dotze anys («¡Una poetisa de doce años!»), cosa que pot ajudar a datar el seu naixement al voltant de l'any 1911.
La nit del 8 de juny de 1925, un poema seu en català, dedicat al poeta valencià Estanislau Alberola, fou recitat al Teatro Moderno de València, regentat pel seu oncle, Luis de Gonzaga Camilleri, i va ser reproduït sencer al diari El pueblo l'endemà.
El seu primer sainet es titulà El repatriat, escrit en prosa i d'un sol acte. Va ser estrenat per la companyia de l'actor Pepe Alba, baix la direcció artística de son pare, Ricardo Camilleri, el 25 de juny de 1925 al Teatro Moderno, quan l'autora només tenia 14 anys. Posteriorment va ser publicat al número 4 de la revista setmanal literària Teatro Valensià, de 1925. És un entremés dedicat als joves que tornaven de la Guerra del Marroc.
La segona de les obres conegudes de Maria Luisa Camilleri es va estrenar el mateix any de 1925, i s'anomenà Els viveros. Es desconeix la trama, però s'especula que estiguera ambientada en els Jardins del Real.
L'entremés satíric Modernismes es va estrenar el 17 de novembre de 1925.
Un ratet de pronòstic, una altra peça costumista, s'estrenà el 31 de desembre de 1925 al Teatro Moderno, como la resta de les seues obres dramàtiques.
Finalment, va aparéixer publicat un poema seu, titolat Amor de filla, a l'Almanach añ 1926 de la revista Teatro Valensià.
|
[
"Qui era Maria Luisa Camilleri?",
"Per què es pensa que va néixer a prop del municipi de València?",
"Qui eren els seus pares?",
"I el seu germà?",
"Com es diu una poesia seva en castellà que va escriure el 1923?",
"Quina edat es creu que tenia llavors?",
"Arran d'això, en quin any se sospita que hauria pogut néixer?",
"Què va ocórrer la nit del 8 de juny de 1925?",
"On el van publicar l'endemà?",
"A qui estava consagrada l'obra?",
"Quin tipus d'obra era \"El repatriat\"?",
"Quants anys tenia Maria Luisa Camilleri quan es va posar en marxa aquesta peça?",
"Quin títol tenia el seu segon treball més conegut?",
"On va inaugurar-se Un ratet de pronòstic?",
"I quan va editar Amor de filla?"
] |
{
"answer_end": [
63,
305,
381,
421,
523,
607,
709,
853,
959,
810,
1004,
1227,
1521,
1788,
1926
],
"answer_start": [
0,
65,
307,
383,
455,
542,
640,
711,
906,
741,
961,
1039,
1402,
1685,
1847
],
"input_text": [
"Una escriptora valenciana.",
"Perquè als dotze anys es pot situar a la platja de les Arenes i va ser a la capital del Túria on es va desenvolupar la seua precoç i curta carrera literària.",
"Ricardo Camilleri Gómez i Luisa Maiques Alonso-Gascó.",
"Ricardo Camilleri Maiques.",
"La muerte de un ángel.",
"Dotze anys.",
"Al voltant de l'any 1911.",
"Un poema seu en català fou recitat al Teatro Moderno de València.",
"Al diari El pueblo.",
"Al poeta valencià Estanislau Alberola.",
"Un sainet.",
"14 anys.",
"Els viveros.",
"Al Teatro Moderno.",
"El 1926."
]
}
|
mitologia
|
La Venus de Barcelona és una estatueta de bronze de datació incerta que representa la deessa Venus (Afrodita) i que va ser trobada a Barcelona, en un indret de Nou Barris. Es conserva al Museu d'Història de Barcelona.
Fa uns 21 cm. d'alçada. Representa la deessa Venus nua, però tapant-se el pubis amb una tovallola o Himatió i els pits amb la seva mà dreta. Li falten els peus. Correspon al tipus anomenat "Venus púdica" que representen, entre altres, estàtues tan conegudes com la Venus de Medici, l'Afrodita de Cnidos, l'Afrodita de Menofant o la venus Capitolina.
Es va produir cap a 1952. Va ser una troballa casual, mentre Juan José Morales Anguita i el seu fill Ángel Morales Velasco removien les terres d'un hort que conreaven. Aquest hort es trobava dins de l'antic terme de Sant Andreu de Palomar, prop de la confluència del passeig de Fabra i Puig amb el carrer Manuel Sancho, a tocar de la Meridiana. Actualment, aquesta zona està completament urbanitzada i no hi ha notícies de cap altra troballa arqueològica destacable en aquest mateix entorn.
Inicialment, els descobridors es van endur la figura a casa seva, on els petits de la família Morales hi jugaven com si fos una nina. Uns mesos després la van vendre a un drapaire el qual, a la vegada, la va traspassar a un antiquari. Finalment, el 1955, es va formalitzar la seva venda a l'Ajuntament de Barcelona i va passar a formar part de les col·leccions del Museu d'Història de Barcelona, on es conserva (amb el número d'inventari 3.500)
Els primers estudis sobre la peça la consideraven una obra romana, del segle i, tot i que amb alguns dubtes a causa d'algunes particularitats de la seva iconografia, no gaire comunes entre les peces antigues. Posteriorment, a causa d'aquests mateixos dubtes, es va posar en qüestió la cronologia antiga de la peça i s'apunta a una cronologia moderna, considerant que podria tractar-se d'un bronzetto o petita estatueta de bronze feta modernament a la manera de les escultures antigues.
La denominació "Venus de Barcelona" proposada des del començament per Duran i Sanpere i Serra Ràfols va fer fortuna. Es pot comptar, en aquest sentit, entre les figures femenines incorporades a les respectives mitologies locals de diverses poblacions de Catalunyaː Venus de Badalona, Venus de Gavà, Venus d'Iluro, Venus de Lloret, Venus de S'Agaró (obra de Joan Rebull), etc. Cap als anys seixanta i setanta del segle xx se la va voler convertir en un símbol de la ciutat i així, per exemple, l'alcalde lliurava com a regal als visitants il·lustres de Barcelona una reproducció d'aquesta estatueta. Es va instituir, també, un premi anomenat "Venus de Barcelona" per a promocionar la indústria de la moda a Barcelona.
|
[
"Què és la Venus de Barcelona?",
"Se sap de quina data és?",
"On es va descobrir?",
"Quant mesura?",
"A qui plasma?",
"Quina part del cos li manca?",
"A quin grup de Venus pertany?",
"Qui va topar-se amb l'escultura?",
"Com?",
"On se situava aquest?",
"Es van quedar amb la figura?",
"I on és actualment?",
"Per què es creu que podria ser una obra moderna?",
"Amb quines altres es pot relacionar?",
"En què se la va voler transformar als anys seixanta i setanta?"
] |
{
"answer_end": [
48,
67,
170,
240,
272,
377,
421,
734,
734,
911,
1123,
1469,
1988,
2337,
2461
],
"answer_start": [
0,
49,
116,
218,
242,
359,
379,
594,
594,
736,
1072,
1376,
1763,
2107,
2366
],
"input_text": [
"Una estatueta de bronze.",
"No.",
"A Barcelona, en un indret de Nou Barris.",
"Fa uns 21 cm. d'alçada.",
"A la deessa Venus nua.",
"Els peus.",
"Al tipus anomenat \"Venus púdica\".",
"Juan José Morales Anguita i el seu fill Ángel Morales Velasco.",
"Mentre removien les terres d'un hort que conreaven.",
"Dins de l'antic terme de Sant Andreu de Palomar, prop de la confluència del passeig de Fabra i Puig amb el carrer Manuel Sancho, a tocar de la Meridiana.",
"Sí.",
"Al Museu d'Història de Barcelona.",
"Perquè podria tractar-se d'un bronzetto o petita estatueta de bronze feta modernament a la manera de les escultures antigues.",
"Amb les figures femenines incorporades a les respectives mitologies locals de diverses poblacions de Catalunyaː Venus de Badalona, Venus de Gavà, Venus d'Iluro, Venus de Lloret i Venus de S'Agaró.",
"En un símbol de la ciutat."
]
}
|
vilaweb
|
El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha demanat avui una reunió urgent amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per a abordar el projecte de pressupost general de l'estat. Ho ha anunciat després de la reunió mantinguda amb la consellera d'Habitatge i Obres Públiques, María José Salvador, i el secretari autonòmic d'Habitatge i Obres Públiques, Josep Vicent Boira. El president valencià ha recordat la declaració institucional de les Corts Valencianes aprovada per unanimitat que rebutjava el pressupost general espanyol i demanava que la Generalitat emprengués accions. Puig ha assegurat que no descarta qualsevol acció democràtica i ha destacat la ‘profunda desafecció' que els comptes generen entre la classe política, els empresaris i la societat civil valenciana. Ha xifrat en sis-cents milions la inversió que hauria d'incloure's al pressupost a través d'esmenes perquè el País Valencià estigués dins la mitjana. Puig ha dit: ‘El govern espanyol no pot continuar amb aquesta actitud de prepotència i supèrbia que amenaça de fracturar l'estat.' Ha assegurat que aquest pressupost és la gota que vessa el got després de cinc anys de maltractament del govern espanyol cap al País Valencià amb inversions per sota de la mitjana i amb un grau d'execució que ha titllat de ‘lamentable'. Va ser d'un 35% el 2015 i la Generalitat preveu que no sobrepassi el 30% el 2016. Puig ha afegit: ‘Aquesta situació és absolutament insuportable per l'economia i els ciutadans valencians'. El president valencià ha explicat que la renda per càpita és un 11% inferior a la mitjana i que els salaris també estan per sota, cosa que ‘no es correspon amb l'esforç dels treballadors valencians'. A més, ha demanat coherència als diputats valencians amb la declaració que es va aprovar ahir a les Corts per a defensar els interessos dels ciutadans a Madrid i ha centrat les seves demandes en la inversió per a millorar les infraestructures i per a construir el corredor mediterrani.
|
[
"Qui és Ximo Puig?",
"I Mariano Rajoy?",
"Què ha sol·licitat Puig?",
"Amb quin objectiu?",
"Quan ho ha comunicat?",
"I qui són?",
"Què ha tingut present Puig?",
"Què no rebutja?",
"I què ha remarcat?",
"Quants diners necessitaria la Comunitat Valenciana segons els càlculs?",
"Segons Puig, com va tractar econòmicament el govern central al País Valencià?",
"Quin percentatge de diners es pronostica que es donin a l'administració valenciana el 2016?",
"Què ha dit Puig sobre aquests números?",
"Què ha exposat sobre el nivell de vida dels ciutadans valencians?",
"I què ha pregat als diputats de València?"
] |
{
"answer_end": [
52,
139,
139,
199,
392,
392,
598,
661,
796,
946,
1314,
1396,
1503,
1703,
1989
],
"answer_start": [
0,
92,
43,
141,
201,
252,
394,
600,
662,
798,
1079,
1342,
1398,
1505,
1712
],
"input_text": [
"El president de la Generalitat Valenciana.",
"El president del govern espanyol.",
"Una reunió urgent amb Mariano Rajoy.",
"Per a abordar el projecte de pressupost general de l'estat.",
"Després de la reunió mantinguda amb María José Salvador i Josep Vicent Boira.",
"La consellera d'Habitatge i Obres Públiques i el secretari autonòmic d'Habitatge i Obres Públiques.",
"La declaració institucional de les Corts Valencianes aprovada per unanimitat que rebutjava el pressupost general espanyol i demanava que la Generalitat emprengués accions.",
"Qualsevol acció democràtica.",
"La profunda desafecció que els comptes generen entre la classe política, els empresaris i la societat civil valenciana.",
"Sis-cents milions.",
"Amb inversions per sota de la mitjana i amb un grau d'execució que ha titllat de lamentable.",
"Un 30%.",
"Que aquesta situació és absolutament insuportable per l'economia i els ciutadans valencians.",
"Que la renda per càpita és un 11% inferior a la mitjana i que els salaris també estan per sota, cosa que no es correspon amb l'esforç dels treballadors valencians.",
"Coherència amb la declaració que es va aprovar ahir a les Corts per a defensar els interessos dels ciutadans a Madrid i ha centrat les seves demandes en la inversió per a millorar les infraestructures i per a construir el corredor mediterrani."
]
}
|
vilaweb
|
Els eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín han revelat tots els correus electrònics que han enviat al president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, al secretari general de l'eurocambra, Klaus Welle, i al president de la comissió d'afers legals de la cambra, Pavel Svoboda. ‘Negar-se a respondre no estalviarà una resposta de les autoritats judicials europees davant d'una greu violació de drets fonamentals que posa en risc els fonaments de la democràcia europea', diuen en una nota de premsa. Guia de la manifestació del 2 de juliol a Estrasburg Expliquen que des del 14 de juny, data en què el BOE els va proclamar eurodiputats, han enviat quatre cartes a Tajani per a reivindicar els seus drets i immunitats i comunicant les irregularitats comeses per l'estat espanyol. Denuncien que la llista d'eurodiputats proclamats no s'ha fet arribar a l'eurocambra, com diu la normativa, i que s'ha substituït per una llista dels eurodiputats als quals se'ls va permetre jurar la constitució espanyola, un tràmit que col·lisiona amb el dret europeu. ‘Contràriament al que és el seu deure, el President del Parlament Europeu defuig la seva responsabilitat i actua com a president de part, a les ordres de certs partits polítics que li donen suport, i no pas com a president de tots els eurodiputats', critiquen. L'advocat Simon Bekaert, de l'equip jurídic internacional, ha assegurat que hi ha ‘certes persones que manen a l'eurocambra que no estan actuant d'acord amb la llei europea'. Segons ell, tenen coneixement que hi ha forces del Parlament Europeu i la seva administració que ‘estan intentant impedir' que tant Puigdemont com Comín ocupin els seus escons el 2 de juliol. Acudir o no a alguna instància internacional i l'estratègia legal, insisteix, dependrà ‘de com reaccioni o no reaccioni el Parlament Europeu' a les missives enviades els darrers dies. En tot cas, assegura que si arriba el punt en què han d'acudir al tribunal de Luxemburg demanaran una ‘resolució ràpida' perquè ‘és molt el que està en joc'. ‘No es tracta ja de Catalunya, de la independència, sinó un afer més gran: la legitimitat del Parlament Europeu com a institució i que hi ha gent intentant impedir els eurodiputats electes prendre el seu escó', denuncia. Heus ací els correus i cartes de Puigdemont i Comín sense resposta.
|
[
"Qui és Antonio Tajani?",
"I Klaus Welle?",
"I quin càrrec ocupa Pavel Svoboda?",
"Què han desvelat Carles Puigdemont i Toni Comín?",
"I què han comunicat sobre aquesta qüestió?",
"Què han detallat que va ocórrer el 14 de juny?",
"Per quin motiu?",
"Què recriminen?",
"Com diuen que es comporta Tajani?",
"Qui és Simon Bekaert?",
"Què ha garantit?",
"I què creu que es vol obstaculitzar?",
"En què persisteix?",
"I què opina que passarà si han d'anar al tribunal de Luxemburg?",
"Segons Bekaert, què està en perill?"
] |
{
"answer_end": [
154,
205,
279,
279,
478,
672,
779,
1049,
1310,
1369,
1485,
1677,
1861,
1983,
2240
],
"answer_start": [
104,
156,
209,
17,
281,
555,
673,
781,
1051,
1312,
1371,
1487,
1679,
1875,
2021
],
"input_text": [
"El president del Parlament Europeu.",
"El secretari general de l'eurocambra.",
"President de la comissió d'afers legals de la cambra.",
"Tots els correus electrònics que han enviat a Antonio Tajani, Klaus Welle i Pavel Svoboda.",
"Que negar-se a respondre no estalviarà una resposta de les autoritats judicials europees davant d'una greu violació de drets fonamentals que posa en risc els fonaments de la democràcia europea.",
"Van enviar quatre cartes a Tajani.",
"Per a reivindicar els seus drets i immunitats i comunicant les irregularitats comeses per l'estat espanyol.",
"Que la llista d'eurodiputats proclamats no s'ha fet arribar a l'eurocambra, com diu la normativa, i que s'ha substituït per una llista dels eurodiputats als quals se'ls va permetre jurar la constitució espanyola, un tràmit que col·lisiona amb el dret europeu.",
"Defuig la seva responsabilitat i actua com a president de part, a les ordres de certs partits polítics que li donen suport, i no pas com a president de tots els eurodiputats.",
"L'advocat de l'equip jurídic internacional.",
"Que hi ha certes persones que manen a l'eurocambra que no estan actuant d'acord amb la llei europea.",
"Que tant Puigdemont com Comín ocupin els seus escons el 2 de juliol.",
"En què acudir o no a alguna instància internacional i l'estratègia legal dependrà de com reaccioni o no reaccioni el Parlament Europeu a les missives enviades els darrers dies.",
"Que demanaran una resolució ràpida.",
"La legitimitat del Parlament Europeu com a institució i que hi ha gent intentant impedir els eurodiputats electes prendre el seu escó."
]
}
|
books
|
Ella baixà els ulls.
-Si tinguéssem una família…
En Pelifet restà bocabadat i fins les llagrimetes se li encantaren de sorpresa. Mai hauria pensat que la dona li sortís amb aquella. ¡Tenir una família! Allò eren volers de Déu, i, si Déu no era servit de donar-los-la, ¿què hi podia fer ell?…
Mes diu l'adagi que en gran mal Déu ajut i que qui té un bon voler té un bon poder.
Vet aquí que l'endemà en Pelifet havia de fer llenya; ell que agafa la destral i se'n va al bosc i troba l'hereu Merló, que també en feia.
-Bon dia, hereu -li digué en Pelifet.
-¿Que teniu, Pelifet, que esteu tan consirós?… -li preguntà l'hereu al tornar-li el bon dia.
-La dona s'enyora…
-I per què s'enyora?
-Perquè no té família…
|
[
"Què va fer la dona del text?",
"Què vol aconseguir?",
"Com es diu l'home?",
"I com se sentia?",
"S'esperava aquella idea de la dona?",
"Segons ell, de qui depenia aquesta decisió?",
"Com és el refrany que parla del Senyor?",
"Què havia de dur a terme en Pelifet un altre dia?",
"I què va collir per a tallar-la?",
"Qui va veure a l'arbreda?",
"Va saludar-lo?",
"De qui van xerrar?"
] |
{
"answer_end": [
19,
47,
75,
75,
180,
225,
374,
428,
454,
494,
551,
685
],
"answer_start": [
0,
0,
49,
49,
129,
182,
292,
389,
430,
457,
515,
553
],
"input_text": [
"Baixà els ulls.",
"Una família.",
"Pelifet.",
"Bocabadat.",
"No.",
"De Déu.",
"Diu l'adagi que en gran mal Déu ajut i que qui té un bon voler té un bon poder.",
"Havia de fer llenya.",
"La destral.",
"A l'hereu Merló.",
"Sí.",
"De la dona d'en Pelifet."
]
}
|
books
|
Per això ningú havia volgut habitar-hi mai més, ni conrear les terres que vorejaven la casa.
* * *
I, per això també, aquell dia, quan mossèn Esteve (després de passar dues hores amb el senyor bisbe i de deixar-lo plenament convençut de la justícia del seu ben obrar amb en Biel, va presentar-se amb el seu protegit al comte, el va deixar esmaperdut de sorpresa. Però encara no havien baratat una vintena de paraules, que ja el senyor de la propietat sentia que se li encomanava l'engrescament per l'empresa.
Justament, el comte, jove rebrot d'una família de nobles disbauxats, l'havia donada per contradir les tradicions dels seus pares, i menava una existencia activa, d'home veritablement útil, enamorat de tot el que signifiqués activitat i treball.
Convençut que qui sembra cull i que per a obtenir bones anyades no cal estalviar la llavor, així que, a vint-i-cinc anys, s'havia trobat amo d'un patrimoni escrostonat i aixafat sota el pes dels deutes, havia fet un punt dels seus venent-se totes les terres que li havien calgut per a passar ratlla i per a poder posar en camí de millora les propietats que li quedaven lliures.
Arrossegat per la seva febre de millores, havia transformat en camps ufanosos els ingrats ermots, en regadius verdejants les terres resseques, i en grans farineres alguns dels pobres molins que tenia arrenglerats tot a vora del riu, des de Cassanelles a la plana. I tant i amb tant de seny havia treballat, i tan bon ús havia sabut fer de tots els avenços, que en pocs anys havia refet el patrimoni.
L'únic que no havia aconseguit era treure bona estella dels boscos i de les terres que vorejaven la torre del Barbut. I com que no havia trobat mai comprador, ni havia volgut encarregar-se-li'n cap pagés, havia acabat per abandonar semblants paratges a la natura, acontentant-se amb fer guarnir alguns pedrers, amb el fi que hi fessin cau els conills i tenir-hi caça segura.
Un cop explicada per mossèn Esteve la història i els propòsits d'en Biel, aviat varen entendre's. De primer farien tan sols una provatura, artigant un parell de clarianes del bosc i convertint en hort un tros d'erm; després, si la cosa donava, podrien estendre's més, i fins, si convenia, comprar bestiar i un molí de vent per a encinglar l'aigua fins a la casa.
-Això serà més endavant- deia el comte, -quan la cosa comenci a donar i vós us caseu i formeu família. De primer antuvi, l'únic que farem serà posar sínia al pou per poder regar les hortalisses. Cabalment, al Mas de la Caula tinc encara tots els ormeigs de la que hi habia abans de fer-hi obres. D'eines, amb una requisa per dos o tres masos, en tindrem més que no en vulguem. Amb aix, una ròssa per la sínia i les obres que farem al dipòsit de l'aigua i a la casa, ja podrem anar fent. Hem de veure si, d'una vegada, la torre del Barbut torna a ser el que havia estat. Perquè, per més que diguin, en altres temps la propietat de Cassanelles era de les millors que havia tingut la família.
|
[
"De què va persuadir mossèn Esteve al senyor bisbe?",
"A qui va anar a veure amb en Biel?",
"Com es trobava el comte res més parlar amb els dos?",
"Per què no volia el propietari el patrimoni que va heretar?",
"Què creia fermament?",
"Quants anys té?",
"Com eren els terrenys que els seus pares li van deixar?",
"I com va arreglar-los?",
"Va trigar molt a restaurar-los?",
"Quines parts no va poder reparar, però?",
"Per què les va negligir?",
"Què portarien a terme com a prova en mossèn Esteve i en Biel en aquesta terra?",
"I què va comentar el comte que farien realment primer?",
"Quins instruments necessitaran?",
"Per quin motiu han d'examinar la torre del Barbut?"
] |
{
"answer_end": [
278,
324,
507,
752,
844,
909,
955,
1394,
1530,
1648,
1794,
2268,
2463,
2678,
2838
],
"answer_start": [
130,
280,
363,
520,
754,
856,
876,
1132,
1493,
1532,
1652,
1907,
2295,
2566,
2757
],
"input_text": [
"De la justícia del seu ben obrar amb en Biel.",
"Al comte.",
"Sentia que se li encomanava l'engrescament per l'empresa.",
"Per contradir les tradicions dels seus pares, i menava una existencia activa, d'home veritablement útil, enamorat de tot el que signifiqués activitat i treball.",
"Que qui sembra cull i que per a obtenir bones anyades no cal estalviar la llavor.",
"Vint-i-cinc.",
"S'havia trobat amo d'un patrimoni escrostonat i aixafat sota el pes dels deutes.",
"Havia transformat en camps ufanosos els ingrats ermots, en regadius verdejants les terres resseques, i en grans farineres alguns dels pobres molins que tenia arrenglerats tot a vora del riu, des de Cassanelles a la plana.",
"No.",
"Els boscos i de les terres que vorejaven la torre del Barbut.",
"Perquè no havia trobat mai comprador ni havia volgut encarregar-se-li'n cap pagés.",
"De primer farien tan sols una provatura, artigant un parell de clarianes del bosc i convertint en hort un tros d'erm; després, si la cosa donava, podrien estendre's més, i fins, si convenia, comprar bestiar i un molí de vent per a encinglar l'aigua fins a la casa.",
"Posar sínia al pou per poder regar les hortalisses.",
"Una requisa per dos o tres masos, un i una ròssa.",
"Perquè han de veure si torna a ser el que havia estat."
]
}
|
mitologia
|
El Telesterion va ser una gran sala per a la iniciació en els misteris d'Eleusis.
En el clímax de les cerimònies d'Eleusis, els iniciats entraven al Telesterion; allí se'ls mostraven les sagrades relíquies de Demèter i les sacerdotesses revelaven les visions obtingudes durant la "nit santa" (probablement un foc que representava la possibilitat de vida després de la mort). Aquesta era la part més secreta dels misteris, i aquells que hi havien estat iniciats tenien prohibit parlar mai dels fets que succeïen al Telesterion.
Va ser destruït pels perses i reconstruït posteriorment per Pèricles.
Situat a Grècia, a 20 km d'Atenes, fou un dels més grandiosos exemples de sala hipòstila hel·lènica. En la seva última fase es va configurar com un edifici quadrangular de 51,20 x 52,55 m. Constava de 42 columnes distribuïdes en fileres. La teulada ens és desconeguda; és molt probable, però, que fos una estructura d'armadura en fusta, amb una torre amb llanternó que permetia l'entrada de llum dins l'edifici. Estava envoltat de graderies on seien els iniciats. S'estima que al segle V ae podia acollir 3.000 persones en les grades. Al Telesterion tenia lloc el clímax dels misteris majors d'Eleusis, encara que no tenim notícia del que hi ocorria realment, només hipòtesis basades en indiscrecions fetes per cristians o metàfores de filòsofs.
S'ha trobat un referent clar a aquest tipus de sales hipòstiles en les apadanes aquemènides. Salvant les dimensions, en tots dos casos es tracta de llocs de reunió: en el cas persa, relacionat amb la cerimònia dels banquets; en el cas d'Eleusis amb els misteris, el clímax dels quals tenia lloc al Telesterion després d'un complex ritual. El mateix tipus arquitectònic també s'observa en altres llocs de reunió hel·lènics com ara l'Odèon construït per Pèricles a Atenes, i la Megàpoli, d'Arcàdia.
|
[
"Què era el Telesterion?",
"Quan hi ingressaven els seguidors dels misteris?",
"Què se'ls deixava veure?",
"I què els feien conèixer les religioses d'allà?",
"I en què consta la \"nit santa\"?",
"Es podia conversar del que havia ocorregut al recinte?",
"Qui el va destrossar?",
"I qui el va reedificar més tard?",
"On està localitzat?",
"Quin tipus de cambra es considera que és?",
"Quina estructura va tenir en la seva última etapa?",
"Com es pensa que podria ser la coberta?",
"Gràcies a qui podem saber el que passava més o menys?",
"A quina cultura pertany un altre model de sala hipòstila que hi ha?",
"I a on podem veure'l també?"
] |
{
"answer_end": [
80,
160,
216,
291,
373,
525,
554,
595,
630,
696,
784,
1007,
1341,
1523,
1838
],
"answer_start": [
0,
82,
162,
219,
277,
375,
527,
555,
597,
632,
698,
835,
1200,
1343,
1682
],
"input_text": [
"Una gran sala per a la iniciació en els misteris d'Eleusis.",
"En el clímax de les cerimònies d'Eleusis.",
"Les sagrades relíquies de Demèter.",
"Les visions obtingudes durant la \"nit santa\".",
"Probablement en un foc que representava la possibilitat de vida després de la mort.",
"No.",
"Els perses.",
"Pèricles.",
"A Grècia, a 20 km d'Atenes.",
"Una sala hipòstila hel·lènica.",
"Es va configurar com un edifici quadrangular de 51,20 x 52,55 m.",
"És molt probable que fos una estructura d'armadura en fusta, amb una torre amb llanternó que permetia l'entrada de llum dins l'edifici.",
"Gràcies a hipòtesis basades en indiscrecions fetes per cristians o metàfores de filòsofs.",
"A la persa.",
"A l'Odèon construït per Pèricles a Atenes i la Megàpoli, d'Arcàdia."
]
}
|
mitologia
|
La velleta de Toix, és una de tantes velletes o agüeles utilitzades pels pares per espantar els nenes que no es porten com cal. N'hi ha per tot arreu, tenen aspecte lleig i se les relacina amb la bruixeria, la màgia o els sortilegis.
Segons Francesc Gibert a Manuel, a la Ribera Alta i a Callosa d'en Sarrià, a la Marina Baixa, està l'anomenada vella Pinta (nom que te l'origen en la pinta de grans dimensions que du la velleta al cap), mentre que a Calp, a la Marina Alta, se la coneix com a Vella de Toix.
Segons la llegenda, la vella de Toix, és d'una dona morisca, solitària, misteriosa, que viu de fer de remeiera.
En altres ocasions dones que per dificultats econòmiques han acabat vivint en coves o en llocs amagats de zones no urbanes, han sigut identificades com aquestes “velletes” espantacriatures.
Algunes dites populars deixen mostra de la seua popularitat en certes zones de la geografia de la Comunitat Valenciana: “Vidrà la velleta de Toix i ens paparà: a mi, a tu i a tots!”, “Ja ha eixit de Toix. Ara arriba a la venta Càndida. Ja està passant per la venta Canyera. Ja està entrant al poble. Ja està a prop....Ja està ací!”.
|
[
"Qui és la velleta de Toix?",
"Com se les descriu físicament?",
"Amb quines pràctiques estan connectades?",
"On trobem la vella Pinta?",
"I la vella de Toix?",
"Quina font ha confirmat aquesta informació?",
"Com es representa l'estil de vida de la vella de Toix?",
"Amb qui s'ha relacionat aquestes figures?",
"Són famoses en algunes regions de la Comunitat Valenciana?",
"El text mostra algun refrany popular d'elles?"
] |
{
"answer_end": [
126,
170,
232,
356,
506,
506,
618,
808,
928,
1141
],
"answer_start": [
0,
151,
173,
257,
437,
234,
528,
639,
810,
810
],
"input_text": [
"Una de tantes velletes o agüeles utilitzades pels pares per espantar els nenes que no es porten com cal.",
"Tenen aspecte lleig.",
"Amb la bruixeria, la màgia o els sortilegis.",
"A Manuel, a la Ribera Alta i a Callosa d'en Sarrià i a la Marina Baixa.",
"A Calp i a la Marina Alta.",
"Francesc Gibert.",
"És d'una dona morisca, solitària, misteriosa, que viu de fer de remeiera.",
"Amb dones que per dificultats econòmiques han acabat vivint en coves o en llocs amagats de zones no urbanes.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
books
|
-Modes nobles, modes pulcres exigeix, ¡oh, dolça amiga!, el vostre selecte esperit. Però, ¿són aquestes modes exquisides les que veritablement demana la fatalitat de la natura? Penseu que davant de tota la bellesa que l'home pugui donar al seu artifici, subsisteix immutable l'etern model, que és la vida… i la vida, m'haureu de confesar que és ben trista i misteriosa…
-Oh, no! Això sí, amic meu, que no us ho confessaré pas. La vida no és trista: ni és alegra, no és mísera ni triomfal… La vida, més aviat em sembla que és com un se la disposa, com un mateix vol que sia… És clar que no som sempre ditxosos; mes força vegades és perquè no posem prou voluntat en ser-ho. Però al menys, podem mantenir la serenitat dintre el dolor, lluny de turpituds i virulències. Així han cantat els grans poetes la pròpia desventura lluitadora… Però Vós, amic, ¿de què us queixeu, per a veure la vida trista i baixa en la vostra obra? ¡Sort, gran sort, que si la pinteu de tal manera, és per moda literària! Jo n'estic tota contenta de pensar-ho així, perquè sinó hauria de creure que no us fa benaurat el meu amor…
-Oh, no! amiga meva, no. Vós sou el meu goig, la meva glòria, la meva ditxa suprema!
-Doncs, aleshores obriu el cor a la llealtat, i pinteu en els vostres llibres la joia que m'omple l'ànima…
|
[
"A qui es dirigeix el primer personatge?",
"De quin tema parla?",
"Quina pregunta es fa?",
"Què no canvia mai?",
"Com és l’existència, segons diu?",
"La seva interlocutora hi està d’acord?",
"Com creu que és, doncs?",
"Són cada dia afortunats, segons diu ella?",
"Per quin motiu?",
"Què cal conservar, doncs?",
"Quina pregunta li fa després?",
"Per què ella creu que el seu company escriu sobre aquests temes?",
"Per quina raó espera que sigui així?",
"Ell és feliç amb l’amor d’ella?",
"Per tant, com ho ha de demostrar?"
] |
{
"answer_end": [
55,
28,
176,
288,
368,
447,
572,
608,
670,
730,
921,
993,
1101,
1186,
1293
],
"answer_start": [
1,
1,
84,
254,
308,
371,
489,
574,
577,
672,
832,
923,
995,
1104,
1189
],
"input_text": [
"A la dolça amiga.",
"De les modes.",
"Són aquestes modes exquisides les que veritablement demana la fatalitat de la natura?",
"L'etern model.",
"Ben trista i misteriosa.",
"No.",
"Com un se la disposa, com un mateix vol que sia.",
"No.",
"Força vegades és perquè no posen prou voluntat en ser-ho.",
"La serenitat dintre el dolor.",
"De què us queixeu, per a veure la vida trista i baixa en la vostra obra?",
"Per moda literària.",
"Perquè sinó hauria de creure que no el fa benaurat el seu amor.",
"Sí.",
"Obrint el cor a la llealtat, i pintant en els vostres llibres la joia que li omple l'ànima."
]
}
|
bios
|
Núria Gispert i Feliu (Barcelona, 6 de juny de 1936 - Barcelona, 16 de setembre de 2020) fou una mestra, dirigent del món associatiu, política i activista cristiana catalana.
El seu pare l'animà comprometre's amb els més dèbils. Va començar el seu voluntariat als 14 anys a una escola del barri de Can Tunis on ajudava a unes religioses que atenien a fills de mares solteres, de prostitutes i de famílies desestructurades. Hi anava "els diumenges a la tarda, ensenyant catecisme i parlant amb mares i fills". Diplomada en Magisteri, va estar vinculada des de la seva joventut a l'escoltisme i a nombrosos moviments de militància cristiana. Va participar en la formació de l'Associació de Veïns del Barri de Sant Andreu de Palomar l'any 1970. Formà part de la primera junta del Club Natació Sant Andreu l'any 1971. També va ser presidenta de l'APA del Col·legi Nostra Sra. dels Àngels entre el 1969 i el 1975 i secretària de l'APA del Col·legi Jesús Maria i Josep entre el 1969 i el 1975. A més, va promoure el Grup Drets Humans Sant Andreu entre el 1969 i el 1979.
Va ser regidora de l'Ajuntament de Barcelona pel PSUC i posteriorment pel PSC del 1979 al 1995,. Al llarg d'aquest període, Núria Gispert desenvolupà una intensa activitat pública a l'àmbit dels serveis socials municipals, on va dedicar especial atenció al desenvolupament de les polítiques locals d'infantesa, habitatge, cultura i moviments cívics. En la vida interna del PSC, es posicionà al costat de Raimon Obiols en la pugna amb el sector de Josep Maria Sala.
En el camp eclesial l'any 1995 el cardenal Ricard Maria Carles la va escollir per participar en les sessions del Concili Provincial Tarraconense on va defensar les actituds més obertes, socials i de compromís eclesial amb la cultura catalana. Fou directora de Càritas Diocesana de Barcelona, del 1998 al 2004, i presidenta de Càritas Espanyola, del 2002 al 2004. Va presentar la seva dimissió d'aquests càrrecs el 14 de novembre del 2004 per raons personals, després de compaginar les dues tasques, a Madrid i Barcelona, durant dos anys.
Els darrers anys va seguir col·laborant en diverses institucions socials i cíviques. Des del 2000 va ser membre de la Fundació Trinijove i des del 2002 de la Fundació Pere Tarrés, la Fundació Internacional Olof Palme i la Fundació Vicenciana. Des del 2004 també va ser membre del Consell Deontològic de l'Associació de la Premsa de Madrid, de la Fundació del Consell de la Informació de Catalunya, del Centre d'Estudis Jordi Pujol i del consell assessor de la Fundació Catalana de l'Esplai. També va col·laborar com a voluntària amb l'ONG Braval. Va formar part de l'Associació Consell de Cent que agrupa els exregidors i exregidores de l'Ajuntament de Barcelona.
El desembre de 2002 va ser condecorada amb la Creu de Sant Jordi que concedeix la Generalitat de Catalunya.pel conjunt d'una trajectòria que ha contribuït al progrés i al benestar dels ciutadans des d'una acreditada sensibilitat social i vocació de servei als interessos col·lectius. El mes de juliol de l'any 2013 el Parlament de Catalunya anuncià l'atorgament del màxim guardó de la institució, la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya per una trajectòria vital marcada pel compromís social, que l'ha portat a participar en la política municipal, l'activisme veïnal i cívic, i en moltes iniciatives de caràcter solidari. El lliurament del guardó fou el 10 de setembre del 2013. El 2014 va ser un dels tres finalistes al Premi Català de l'Any 2013, que atorga El Periódico de Catalunya i TV3, juntament amb els germans Roca i Josefina Castellví i Piulachs, que s'endugué el guardó. L'any 2014 va ser l'encarregada de realitzar el pregó de les Festes de la Mercè, durant el qual va fer una crida a lluitar contra les desigualtats.
|
[
"Quan va néixer Núria Gispert?",
"I on?",
"Què va iniciar d’adolescent?",
"Quina carrera va estudiar?",
"Quina associació va presidir?",
"Quin càrrec polític va desenvolupar?",
"A quin partit polític va militar?",
"Estava vinculada amb la religió cristiana?",
"Quin organisme va presidir?",
"Quan?",
"De què va formar part des del 2004?",
"Va rebre algun guardó?",
"Quins?",
"Quan va ser l’entrega del segon?",
"Què va dur a terme el 2014?"
] |
{
"answer_end": [
88,
88,
271,
531,
883,
1109,
1528,
1771,
1873,
1891,
2557,
3175,
3175,
3175,
3700
],
"answer_start": [
0,
0,
229,
509,
814,
1065,
1415,
1530,
1842,
1842,
2311,
2733,
2733,
3017,
3621
],
"input_text": [
"El 6 de juny de 1936.",
"A Barcelona.",
"El seu voluntariat.",
"Magisteri.",
"L'APA del Col·legi Nostra Sra. dels Àngels.",
"Va ser regidora de l'Ajuntament de Barcelona.",
"Al PSC.",
"Sí.",
"Càritas Espanyola.",
"Del 2002 al 2004.",
"Del Consell Deontològic de l'Associació de la Premsa de Madrid, de la Fundació del Consell de la Informació de Catalunya, del Centre d'Estudis Jordi Pujol i del consell assessor de la Fundació Catalana de l'Esplai.",
"Sí.",
"La Creu de Sant Jordi que concedeix la Generalitat de Catalunya i la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya.",
"El mes de juliol de l'any 2013.",
"El pregó de les Festes de la Mercè."
]
}
|
bios
|
Cindy Orquídea Lima García, més coneguda com Cindy Lima, (Barcelona, 21 de juny de 1981) és una exjugadora de bàsquet i comentarista esportiva catalana.
Va començar a jugar al Col·legi Immaculada Concepció d'Horta, incorporant-se posteriorment a l'equip de formació Segle XXI. La temporada 1998-99 va debutar professional amb el CBF Universitari de Barcelona. Al llarg de la seva carrera esportiva, va jugar en quinze equips de nou països diferents, CAB Madeira, guanyant una Lliga portuguesa, Celta de Vigo, aconseguint tres Copes de Galícia, Mann Filter, San José León, TT Riga (Letònia), KV Imperial (Xipre), Ciudad Ros Casares, proclamant-se campiona de Lliga la temporada 2008-09, Aix en Provence, Tarsus Beledeyesi (Turquía), Uni Gyor (Hongria), CB Conquero. Al-Gezira (Egipte), SBS Ostrava (República Txeca) i Tarbes (França). Internacional amb la selecció espanyola de bàsquet en categories inferiors, va ser campiona d'Europa júnior el 1998. Amb l'absoluta va ser internacional en 120 ocasions entre 2004 i 2014, aconseguint una medalla de bronze al Campionat del Món de 2010 i essent campiona d'Europa el 2013. També va participar als Jocs Olímpics de Beijing 2008, finalitzant en cinquena posició. Va retirar-se de la competició el 2015.
Posteriorment, ha treballat com a actriu de teatre i com a comentarista esportiva de partits de basquetbol femení a Televisió de Catalunya.
|
[
"Quan va néixer Cindy Lima?",
"On?",
"Per què és coneguda?",
"On va iniciar-se en l’esport?",
"De quantes plantilles diferents va formar part?",
"I de quantes nacionalitats diferents eren?",
"Què va guanyar amb el Celta de Vigo?",
"I amb el Ciudad Ros Casares?",
"D’on és el Tarbes?",
"Què va aconseguir el 1998?",
"On va anar el 2008?",
"En quin lloc va quedar-hi?",
"Quan va deixar l’esport?",
"A què es va dedicar després?",
"A quin canal?"
] |
{
"answer_end": [
88,
88,
142,
213,
424,
448,
542,
684,
832,
949,
1174,
1207,
1247,
1362,
1387
],
"answer_start": [
0,
0,
89,
156,
360,
360,
494,
612,
817,
910,
1121,
1121,
1209,
1249,
1302
],
"input_text": [
"El 21 de juny de 1981.",
"A Barcelona.",
"Per ser exjugadora de bàsquet i comentarista esportiva.",
"Al Col·legi Immaculada Concepció d'Horta.",
"De quinze.",
"De nou.",
"Tres Copes de Galícia.",
"La Lliga de la temporada 2008-09.",
"De França.",
"Ser campiona d'Europa júnior.",
"Als Jocs Olímpics de Beijing.",
"En cinquè lloc.",
"El 2015.",
"Va fer d'actriu de teatre i de comentarista esportiva de partits de basquetbol femení.",
"A Televisió de Catalunya."
]
}
|
vilaweb
|
Els Mossos d'Esquadra han desallotjat aquest matí l'edifici ocupat la Nova Rimaia de Barcelona. Segons han informat fonts policials, el desallotjament ha començat entre les sis i dos quarts de set del matí i es fa en compliment a una ordre judicial. Un mig centenar de manifestants s'han concentrar davant del cordó policial com a mostra de protesta. Durant el desallotjament, la policia ha identifiat a 26 persones, segons Europa Press. L'immoble, situat a la crüilla de la Ronda Sant Pau amb el carrer de les Flors, ha estat ocupat fins a cinc vegades . La darrera es va produir el febrer de l'any passat en memòria de l'activista Pablo Molano, mort pocs dies abans. Mesos més tard, a l'octubre, l'Ajuntament de Barcelona va sol·licitar al Jutjat d'Instrucció número 31 la suspensió del desallotjament per la ‘vulnerabilitat' d'algunes de les famílies que hi viuen. Fonts municipals han recordat que durant mesos es va intentar negociar amb el propietari de l'immoble per incorporar-lo al parc d'habitatge públic municipal. El propietari va rebutjar fins a tres propostes de la batllia. L'alcaldia va obrir un expedient al propietari per haver mantingut l'edifici buit des del 1993 de forma injustificada. Al novembre, el jutge va prendre declaració a dels tres ocupants de la Rimaia en qualitat d'investigats per un presumpte delicte d'usurpació i els va demanar que en un termini de quinze dies abandonessin voluntàriament l'immoble. La defensa, però, va interposar un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans, que va ordenar la suspensió temporal del desallotjament mentre durés el procés judicial. Finalment, aquest dimecres la jutgesa ha ordenat el desallotjament de l'edifici. L'ajuntament ha garantit que el desallotjament de La Rimaia no ha afectat a cap família en situació d'exclusió residencial. Fonts municipals han assenyalat que l'ajuntament ha ofert allotjament a les dues unitats familiars que es trobaven en situació d'exclusió i residien a la finca. Declaracions després del desallotjament de La… por vilawebtv
|
[
"Què ha fet el cos de policia avui?",
"Quan han iniciat l’operació?",
"Per què es du a terme?",
"Qui hi ha anat també?",
"Per quin motiu?",
"A quanta gent han aturat els Mossos?",
"On és l’edifici concretament?",
"Què va demanar l’Ajuntament de la capital catalana?",
"Quan?",
"Quin pacte es va voler fer?",
"Aquest ho va acceptar?",
"Quina conseqüència va tenir la seva negativa?",
"De què es va acusar els ocupants de l’edifici?",
"En quines condicions s’ha fet el desallotjament?",
"Què s’ha donat als afectats?"
] |
{
"answer_end": [
94,
205,
248,
324,
349,
415,
516,
866,
866,
1024,
1087,
1206,
1348,
1809,
1971
],
"answer_start": [
0,
133,
208,
250,
250,
377,
438,
700,
685,
915,
1026,
1089,
1221,
1687,
1847
],
"input_text": [
"Ha desallotjat l'edifici ocupat la Nova Rimaia de Barcelona.",
"Entre les sis i dos quarts de set del matí.",
"En compliment a una ordre judicial.",
"Un mig centenar de manifestants.",
"Com a mostra de protesta.",
"A 26 persones.",
"A la crüilla de la Ronda Sant Pau amb el carrer de les Flors.",
"La suspensió del desallotjament per la vulnerabilitat d'algunes de les famílies que hi viuen.",
"A l'octubre.",
"Negociar amb el propietari de l'immoble per incorporar-lo al parc d'habitatge públic municipal.",
"No.",
"Que l'alcaldia va obrir un expedient al propietari per haver mantingut l'edifici buit des del 1993 de forma injustificada.",
"D'un presumpte delicte d'usurpació.",
"Sense que afecti a cap família en situació d'exclusió residencial.",
"Allotjament."
]
}
|
books
|
L'han deixat, mig ajagut sobre un sofà, en la saleta de música. Mira al voltant. Els llibres de solfa, les estampes i els retrats, les cortines de reps: tot ho reconeixia. Totes aquestes coses han estat allí mateix, a sis passes d'ell, i no les ha recordades cap moment. Li sembla com si tornés de molt lluny, d'una terra nebulosa i incerta.
Guaita llargament els retrats dels pares dins les negres motllures ovalades. Els perdé ben d'hora, als nou anys. Si vol evocar-los troba més aviat aquestes fotografies que sa figura mateixa: la inflexió de les veus i el caient dels gestos se li han esborrat fa temps de la memòria.
Tota la seva família és l'Angelina. Fa trenta nou anys que viu tot sol amb ella. Ella sí que en son pensament té tothora una imatge directa i cordial! Àdhuc en els dies que la seva vida era una llumeta feble a punt d'apagar-se, el nom de l'Angelina s'associava dintre seu amb una sensació tendra i germanívola. L'únic nom que confegia era el seu: Lina, Lineta, com li deia de petit.
|
[
"On és el personatge?",
"Com està col·locat?",
"Què observa?",
"Quins objectes hi ha?",
"Quina sensació té?",
"De qui són les fotos penjades?",
"Quan se li van morir?",
"Què és el que més bé recorda d’ells?",
"I què no?",
"Qui és la seva única parenta?",
"Resideixen junts?",
"Quant temps fa?",
"Amb què relacionava el nom de la dona?",
"Quan?",
"Com l’anomenava quan era nen?"
] |
{
"answer_end": [
62,
38,
79,
170,
308,
417,
453,
531,
622,
658,
703,
703,
933,
933,
1005
],
"answer_start": [
0,
14,
64,
81,
271,
342,
419,
455,
533,
624,
660,
660,
775,
775,
937
],
"input_text": [
"En la saleta de música.",
"Mig ajagut sobre un sofà.",
"Al voltant.",
"Els llibres de solfa, les estampes i els retrats i les cortines de reps.",
"Com si tornés de molt lluny.",
"Dels pares.",
"Als nou anys.",
"Aquestes fotografies.",
"La inflexió de les veus i el caient dels gestos.",
"L'Angelina.",
"Sí.",
"Fa trenta nou anys.",
"Amb una sensació tendra i germanívola.",
"En els dies que la seva vida era una llumeta feble a punt d'apagar-se.",
"Lina, Lineta."
]
}
|
vilaweb
|
El president del grup parlamentari d'ERC, Sergi Sabrià, ha proposat avui al parlament la creació d'una ‘taula política' per exposar les diverses estratègies i traçar un marc general comú per a la política catalana. Segons Sabrià, la taula ha d'incloure ‘tots els actors de la societat civil, econòmica i política' present a les mobilitzacions del 3-O. En aquest sentit, ha assegurat que ‘cal un projecte per interpel·lar a tot el país' i ha concretat que ERC no ‘treballa per als convençuts, sinó per a tots.' El dirigent d'ERC ha defensat que amb la violència i la brutalitat de l'1-O, l'estat espanyol ‘ens va perdre definitivament.' De totes maneres, ha demanat ‘treball constant, temps i determinació' per aconseguir la independència. ‘Qui prometi dreceres avui és un ingenu o està enganyant', ha afegit. Per això, ha dit que els catalans han d'estar preparats per tornar a votar si és necessari en un referèndum acordat: ‘No tenim por a les urnes. Quan votem guanyem.' Sobre els incidents de dilluns a la nit, Sabrià ha dit que ‘els encaputxats i les intimidacions no ens representen.' Ha expressat el seu suport als Mossos d'Esquadra, però ha afirmat que ERC vol una policia catalana ‘del segle XXI' i que no cometi excessos. Pel que fa al judici contra el procés, Sabrià ha dit que l'independentisme no s'ha de conformar. ‘No ens preparem només per a reaccionar. Cal pressionar l'estat des de tot arreu. Denunciem el relat fals. Aquesta sentència els ha de generar un cost altíssim i els ha de fer perdre altre cop el prestigi', ha conclòs.
|
[
"Qui és Sergi Sabrià?",
"Quina idea ha tingut?",
"Amb quin objectiu?",
"Qui creu que ha de seure en aquesta taula?",
"Quina conseqüència va tenir el primer d’octubre per ell?",
"Quin és el seu objectiu?",
"En quin cas menteix algú?",
"Què han de fer els residents de Catalunya?",
"Com seria aquesta consulta?",
"Estan espantats?",
"Quan va haver-hi unes incidències?",
"Com vol que sigui el cos policial Sabrià?",
"Sobre quin altre tema ha parlat?",
"Què han de fer amb el Govern espanyol, segons ell?",
"Quins han de ser els resultats de la sentència?"
] |
{
"answer_end": [
54,
119,
213,
350,
635,
737,
795,
899,
924,
951,
1013,
1230,
1327,
1409,
1533
],
"answer_start": [
0,
42,
56,
215,
544,
636,
740,
830,
843,
927,
974,
1091,
1232,
1370,
1436
],
"input_text": [
"El president del grup parlamentari d'ERC.",
"La creació d'una taula política.",
"Exposar les diverses estratègies i traçar un marc general comú per a la política catalana.",
"Tots els actors de la societat civil, econòmica i política present a les mobilitzacions del 3-O.",
"Que l'estat espanyol els va perdre definitivament.",
"Aconseguir la independència.",
"Si promet dreceres avui.",
"Estar preparats per tornar a votar si és necessari.",
"Acordada.",
"No.",
"Dilluns a la nit.",
"Del segle XXI i que no cometi excessos.",
"Sobre el judici contra el procés.",
"Pressionar-lo des de tot arreu.",
"Els ha de generar un cost altíssim i els ha de fer perdre altre cop el prestigi."
]
}
|
books
|
La Clàudia mirava amunt i avall de la riera amb esverament. Un llamp va esquinçar un roure i un tro va escampar-se per tota la nuvolada. L'olor de la tempesta se sentia arreu.
-Vénen! Ja són aquí! Passem, fill meu! Agafa't amb mi!
La Clàudia i la Rosa abraçades van avançar entre les aigües roges de la riera folla.
I tots els pagesos que van arribar en aquell indret, reculaven astorats.
-Quina rierada!
El temps s'aclaria a poc a poc com si es deixondís d'un somni.
El mateix dia en què va marxar la Clàudia, la jove va tenir un noi.
-Quatre nois arreu! Tot és pel Rei aquí casa.
|
[
"Com es diu la noia?",
"Cap a on contemplava?",
"De quina manera?",
"Què va caure?",
"I què es va sentir?",
"Quina flaire hi havia?",
"Quina altra noia hi havia amb la Clàudia?",
"Com caminaven?",
"De quin color era el riu?",
"Qui més va anar a parar allà?",
"Com estaven?",
"Què van exclamar?",
"La tempesta va aturar-se després?",
"Qui va parir?",
"Quan?"
] |
{
"answer_end": [
17,
31,
58,
90,
135,
174,
273,
273,
314,
367,
387,
404,
466,
534,
534
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
60,
93,
137,
231,
231,
262,
318,
318,
389,
405,
468,
468
],
"input_text": [
"Clàudia.",
"Amunt i avall.",
"Amb esverament.",
"Un llamp.",
"Un tro.",
"L'olor de la tempesta.",
"La Rosa.",
"Abraçades .",
"Roig.",
"Els pagesos.",
"Astorats.",
"Quina rierada!",
"Sí.",
"La jove.",
"El mateix dia en què va marxar la Clàudia."
]
}
|
books
|
El malalt, no obstant, anà tirant unes hores més, prenent sols algunes gotes d'una gomosa i petites cullerades de caldo. En alguns moments pareixia reaccionar-se, parlant amb bastanta claredat, fent alguns encàrrecs, tant a son nebot com a mossèn Isidro; mes, amb tot, se li notava una pèrdua extraordinària de forces.
A mitja tarda el romball començà a convertir-se en un gemec acompassat, entrà el desfici i tot demostrà que el malalt anava a entrar en una nova fàcies. Si és que aquest hagués conservat un fil d'esperança, aquell fil que el reu a qui van a ajusticiar no el perd fins a l'instant d'asseure's al banquet, en aquell moment donà proves d'haver-la renunciada. Tractà de fer noves recomanacions al seu nebot, recomanacions que aquest comprengué més amb l'ànima que amb les orelles. Donà vàries disposicions sobre son enterro i fins sobre la roba amb què el devien amortallar: la qual roba es féu ensenyar, no sense que el pobre Ramon sentis esgarrifances de cor.
Seguidament els preparatius prengueren un caràcter d'execució que acabà d'aterrar el pobre jove. Fou portada als peus del llit una taula amb coberta negra i sobre d'ella un Sant Crist entre dos ciris encesos i els aspergers amb un perolet d'aigua beneita, i mossèn Isidro començà a llegir les recomenacions de l'ànima amb veu reposada i solemne, marcant una espècie de ritme que s'acompassava perfectament amb la respiració del malalt, que s'anava fent més anhelosa i adquiria un so metàl·lic. En Ramon, fent esforços de flaquesa, li donava de tant en tant, amb una culleradeta, unes gotes de cordial que el pacient engolia per esma. Des de llavors ja sols se feia entendre per medi d'estretes de mà. Son cap descansava aplomat sobre el coxí, i els braços, estirats al llarg del cos, jeien sense moviment, com no fos alguna que altra convulsió que sentien mossèn Isidro i en Ramon, que un a cada espona del llit li tenien les mans.
De temps en temps l'exhortant deixava el llibre i allavors les exhortacions li eixien del cor, espontànies i patètiques, versant sempre sobre el ben entès de què era mossèn Joan un viatger que recorria una via penosíssima i li mancava encara passar moments de terribles proves, vençudes les quals havia de trobar la ditxa, el premi, la glòria.
-Vés, ànima cristiana- li deia: que Déu te perdona; segueix aquest trànsit dolorós; beu aquesta copa d'amargura, la més coenta, però la darrera d'aquesta vida de misèria; vés, que Déu t'espera i els àngels t'obren les portes de l'Eternitat! ¡Despulla't d'aquest farcell de podridures i vola feliç a la mansió de Déu!
|
[
"Què bevia el convalescent?",
"Què semblava de tant en tant?",
"A qui demanava favors?",
"Quan va iniciar l’angoixa?",
"Va perdre definitivament la confiança de millorar?",
"Què va deixar preparat?",
"Qui es va espantar?",
"Quins objectes van dur al costat del malalt?",
"Qui va començar a recitar textos religiosos?",
"Com parlava aquest?",
"Com ajudava al pacient en Ramon?",
"Estava quiet el moribund?",
"Què havia de superar encara?",
"Quin era el destí final?",
"Amb qui es reunirà?"
] |
{
"answer_end": [
119,
161,
253,
407,
673,
838,
975,
1184,
1294,
1321,
1609,
1781,
2185,
2251,
2569
],
"answer_start": [
0,
121,
194,
319,
472,
796,
920,
1074,
1235,
1235,
1471,
1678,
2133,
2187,
2424
],
"input_text": [
"Algunes gotes d'una gomosa i petites cullerades de caldo.",
"Reaccionar-se.",
"Tant a son nebot com a mossèn Isidro.",
"A mitja tarda.",
"Sí.",
"Son enterro.",
"El Ramon.",
"Una taula amb coberta negra i sobre d'ella un Sant Crist entre dos ciris encesos.",
"Mossèn Isidro.",
"Amb veu reposada i solemne.",
"Li donava de tant en tant, amb una culleradeta, unes gotes de cordial.",
"Sí.",
"Terribles proves.",
"La ditxa, el premi, la glòria.",
"Amb Déu."
]
}
|
bios
|
Francisca Ballesteros (1969) és una assassina en sèrie espanyola d'origen valencià que entre 1990 i 2004 va matar ses dues filles i son marit i va tractar de matar el seu fill.
Francisca Ballesteros va nàixer en la ciutat de València. Uns pocs anys després, se va traslladar a Melilla. Després de casar-se amb Antonio González Barribino, Ballesteros va donar a llum a una xica dita Florinda. El 1990, Ballesteros patí d'una depressió postpart i volia posar fi al seu matrimoni, però finalment va desistir. Més tard va decidir de matar la seva família i fugir a València. Ballesteros va enverinar a Florinda, que només tenia cinc mesos d'edat, amb Colme, un fàrmac utilitzat per tractar l'alcoholisme. Després de la mort del nadó, Ballesteros va decidir esperar per matar la resta de la seva família.
El 2004, 14 anys després d'assassinar a sa filla, Ballesteros, que havia conegut a molts homes a través d'Internet, va decidir de matar la resta de la família i fugir a la ciutat on vivia un dels homes que havia conegut per Internet, i allí casar-se amb ell. El 12 de gener del 2004 Ballesteros va matar el seu marit Antonio González Barribino amb Colme i els sedants Zolpidem i bromazepam. El 4 de juny del 2004, Ballesteros va matar la seva filla Sandra, amb els mateixos medicaments i va tractar de matar el seu fill major, Antonio, el qual tenia 12 anys. El noi va ingressar a l'hospital amb enverinament el 4 de juny del 2004. L'autòpsia va revelar que havia estat enverinada.
El 7 de juny del 2004 Ballesteros va ser arrestada i confessà els assassinats.
El 26 de setembre del 2005, Francisca Ballesteros va ser condemnada a una pena de 84 anys de presó.
|
[
"Quan va néixer Francisca Ballesteros?",
"Per què és coneguda?",
"A qui va prendre la vida?",
"On va anar a viure?",
"Qui era el seu marit?",
"Quina decisió va prendre Ballesteros?",
"Quin medicament va donar a la seva filla?",
"Quant temps després va posar fi a la vida dels altres membres de la seva família?",
"On va traslladar-se?",
"Quan va enverinar el seu espòs?",
"I a la seva filla?",
"Qui es va salvar?",
"Quan va ser detinguda Ballesteros?",
"Va declarar-se innocent pels seus crims?",
"A quant temps d’empresonament va ser sentenciada?"
] |
{
"answer_end": [
28,
54,
141,
284,
336,
569,
699,
958,
1032,
1189,
1285,
1334,
1532,
1559,
1659
],
"answer_start": [
0,
0,
105,
235,
286,
506,
571,
809,
961,
1059,
1191,
1288,
1482,
1535,
1589
],
"input_text": [
"El 1969.",
"Perquè és una assassina en sèrie.",
"A ses dues filles i son marit.",
"A Melilla.",
"Antonio González Barribino.",
"Matar la seva família i fugir a València.",
"Un fàrmac utilitzat per tractar l'alcoholisme.",
"14 anys després.",
"A la ciutat on vivia un dels homes que havia conegut per Internet.",
"El 12 de gener del 2004.",
"El 4 de juny del 2004.",
"El seu fill major, Antonio.",
"El 7 de juny del 2004.",
"No.",
"A 84 anys."
]
}
|
vilaweb
|
Els sindicats CCOO i UGT han exigit en un manifest conjunt ‘justícia imparcial' al Tribunal Suprem davant l'inici el judici als presos polítics de demà i que es revisin les acusacions de la fiscalia sobre un ‘ús de la violència que no hem vist ni s'ha pogut acreditar'. Per això, demanen que les deliberacions de l'alt tribunal ‘s'acorin únicament sobre fets provats', critiquen la presó preventiva en considerar que no està ‘justificada' i assenyalen, per tant, que els presos haurien d'estar en llibertat durant el judici per ‘tenir la capacitat de defensar-se amb garanties'. D'altra banda, també reclamen que el conflicte entre Catalunya i Espanya es resolgui en el terreny de la política com a ‘solució d'un contenciós que mai no s'hauria d'haver judicialitzat'. Els dos sindicats han convocat una aturada de deu minuts per demà davant de les seves seus. En el manifest conjunt el dia abans de l'inici del judici a l'1-O a la seu del Suprem, a Madrid, els dos sindicats han publicat un manifest per demanar que l'alt tribunal imparteixi ‘justícia imparcial, amb totes les lletres i tots els requisits ètics' i que els magistrats ‘actuïn com a tercers, aliens als interessos en joc'. ‘Reclamem integritat, que exigeix coherència i respecte a la dignitat humana. Reclamem diligència i transparència', afegeix. Els sindicats també recorden que sobre el Tribunal Suprem ‘pesa la màxima responsabilitat de saber complir amb el seu deute' en uns moments de ‘tensió i atenció pública' sobre aquesta causa. Quant a la situació política, afirma que ‘cal donar una oportunitat al diàleg i la negociació' i insta els governs català i espanyol a propiciar ‘un clima i escenaris que ho facilitin'. En aquest sentit, ofereixen la col·laboració dels dos sindicats i es mostren ‘contraris i bel·ligerants contra qualsevol actitud d'intolerància que posi en risc la convivència'.
|
[
"Què han demanat els sindicats?",
"A qui?",
"En quin context?",
"Sobre què no estan a favor?",
"Per quin motiu?",
"Què més han volgut?",
"És un tema judicial, segons ells?",
"Quin acte es durà terme demà?",
"On?",
"On se celebrarà el judici en qüestió?",
"Com creuen els sindicats que ha de ser la justícia?",
"I els jutges?",
"Com és el context del país avui en dia?",
"Què s'ha de fer en política, segons els sindicats?",
"En contra de què estan?"
] |
{
"answer_end": [
79,
98,
151,
398,
438,
692,
766,
833,
858,
955,
1112,
1186,
1502,
1598,
1866
],
"answer_start": [
0,
25,
25,
369,
369,
579,
594,
768,
768,
899,
957,
1113,
1438,
1504,
1756
],
"input_text": [
"Justícia imparcial.",
"Al Tribunal Suprem.",
"Davant l'inici el judici als presos polítics de demà.",
"Sobre la presó preventiva.",
"Perquè consideren que no està justificada.",
"Que el conflicte entre Catalunya i Espanya es resolgui en el terreny de la política.",
"No.",
"Una aturada de deu minuts.",
"Davant de les seves seus.",
"A la seu del Suprem, a Madrid.",
"Imparcial, amb totes les lletres i tots els requisits ètics.",
"Que actuïn com a tercers, aliens als interessos en joc.",
"De tensió i atenció pública sobre aquesta causa.",
"Donar una oportunitat al diàleg i la negociació.",
"Contra qualsevol actitud d'intolerància que posi en risc la convivència."
]
}
|
bios
|
Sílvia Vidal i Martí (Barcelona, 17 de desembre de 1970) es una muntanyenca i alpinista catalana.
Els seus inicis a la muntanya foren el 1992 a través d'un Raiverd, un raid d'aventura (o competició multidisciplinar d'esports d'aventura) que es fa als Països Catalans.
Llicenciada per l'INEF va començar a impartir classes d'educació física, però de seguida es va adonar que el que realment l'omplia era l'escalada, de la qual s'ha acabat convertint en una destacada especialista, tant en la modalitat d'artificial com en l'obertura de grans parets en solitari. Sovint ha enfrontat les ascensions en solitari, fins i tot en estades prolongades, sigui en camp base o fent bivacs a la mateixa via d'escalada, i sense fer ús de sistemes de comunicació externs com ara mòbils, o aparells amb connexió a internet o telefònica.
Ha desplegat la seva activitat esportiva a Catalunya i arreu del món, per exemple a les clàssiques de Montserrat, Roca Regina, el Congost de Mont-rebei, Vilanova de Meià, Terradets, Pedraforca, o els Picos de Europa. A Montserrat destaquen la realització de les vies “Mirall Impenetrable” (A5) i “Vudú” (A4+) a la paret de l'Aeri, o la “Silenci” (A5/6B) a la paret d'Ecos. Les activitats de més ressò s'han concentrat, però, a l'Himalaya i a Amèrica tant del nord com del sud.
Els Piolets d'Or, els premis més prestigiosos de l'alpinisme, en la seva edició de 2021, han concedit per primera vegada un reconeixement a una esportista del nostre país, amb la menció especial a Sílvia Vidal, amb la qual valoren «la gran contribució que ha fet a l'escalada en solitari durant més de dues dècades, amb les seves impressionants gestes de resistència i d'escalades dures en grans parets, sovint remotes, arreu del món. Les seves ascensions més destacades les ha aconseguit amb plena autonomia: completament sola, sense ràdio, ni mòbil, ni GPS, ni pronòstics meteorològics ni cap mena de comunicació amb l'exterior, amb sistemes manuals i minimalistes quan necessita perforar la roca per assegurar-se». El 1999, amb l'obertura de Sol Solet al Karakoram, ja havia estat mereixedora d'una nominació a aquests premis.
|
[
"Quan va néixer Sílvia Vidal?",
"Per què és coneguda?",
"Quan va començar a fer muntanyisme?",
"On es va graduar?",
"Va treballar de professora?",
"Per què va canviar aquesta feina?",
"De quina manera ha dut a terme aquest esport de vegades?",
"Què no ha fet servir en algunes ocasions?",
"On ha practicat el muntanyisme?",
"Quins llocs han destacat en la seva trajectòria?",
"Quin reconeixement ha obtingut?",
"Per què és pionera, en aquest sentit?",
"Quant temps s’ha dedicat a aquest esport?",
"Es destaca la seva capacitat d’escalar en solitari?",
"Quan va ser finalista d’aquest reconeixement per primer cop?"
] |
{
"answer_end": [
56,
87,
141,
290,
339,
413,
607,
819,
889,
1296,
1507,
1507,
1612,
1825,
2126
],
"answer_start": [
0,
0,
98,
268,
291,
291,
561,
708,
821,
1194,
1298,
1298,
1530,
1733,
2016
],
"input_text": [
"El 17 de desembre de 1970.",
"Perquè és muntanyenca i alpinista.",
"El 1992.",
"A l'INEF.",
"Sí.",
"Perquè es va adonar que el que realment l'omplia era l'escalada.",
"En solitari.",
"Sistemes de comunicació externs com ara mòbils, o aparells amb connexió a internet o telefònica.",
"A Catalunya i arreu del món.",
"A l'Himalaya i a Amèrica tant del nord com del sud.",
"Els Piolets d'Or.",
"Perquè és la primera vegada que li han concedit un reconeixement a una esportista del nostre país.",
"Més de dues dècades.",
"Sí.",
"El 1999."
]
}
|
mitologia
|
Les gorgones (en grec antic, Γοργόνες), segons la mitologia grega, eren tres monstres marins: Esteno, Euríale i Medusa. Les gorgones, les seves germanes, les grees, i possiblement les hespèrides, eren filles de les divinitats marines Forcis i Ceto. Eren tres triplets dels aspectes de la mateixa dea triple, provinent d'antigues deïtats terrestres. Sembla que el mite provenia d'Assíria, Egipte i Fenícia.
Les gorgones tenien cos de dona, unes llargues dents punxegudes, mans metàl·liques amb urpes, una massa onejant de serps verinoses vives per cabells, i ales d'or, la qual cosa indicava la seva naturalesa ctònica. Esteno i Euríale eren immortals i Medusa era l'única que era mortal. Tenien una mirada tan penetrant que tot aquell que les mirava directament als ulls es convertia en pedra.
La seva mítica existència està estretament vinculada a la de l'heroi Perseu, fill de Zeus i Dànae, que va donar mort a Medusa. Un cop morta, del seu cap nasqué Pegàs (Pegasus). Per a Homer la gorgona és desconeguda com a figura mitològica, és només un cap fantasmal que viu en l'hades.
Segons el poeta grec Hesíode, habitaven al llunyà occident, a l'altre costat de l'oceà, on es trobaven els límits de la nit.
Segons Diodor i Palèfat les gorgones habitaven les Illes Gòrgades al mar d'Etiòpia. L'illa més gran era la de Cerna. Henry T. Riley, comentant textos d'Ovidi, especula que aquestes illes podrien ser les Illes de Cap Verd.
|
[
"Què són les Gorgones?",
"Com es deien?",
"Qui eren els seus pares?",
"Quin era el seu origen?",
"D’on és aquesta llegenda?",
"Com eren físicament?",
"Quina diferència tenien entre les tres?",
"Com era el seu esguard?",
"Què causava?",
"Amb quin altre personatge llegendari estan relacionades?",
"Per què?",
"Què va sorgir d’ella?",
"On residien les Gorgones, segons Hesíode?",
"I segons altres fonts?",
"Quin lloc podria ser aquest realment, segons un altre autor?"
] |
{
"answer_end": [
92,
118,
247,
347,
404,
567,
686,
719,
792,
869,
919,
959,
1138,
1287,
1425
],
"answer_start": [
0,
67,
120,
308,
349,
406,
619,
688,
688,
794,
794,
921,
1080,
1205,
1322
],
"input_text": [
"Tres monstres marins.",
"Esteno, Euríale i Medusa.",
"Forcis i Ceto.",
"D'antigues deïtats terrestres.",
"D'Assíria, Egipte i Fenícia.",
"Tenien cos de dona, unes llargues dents punxegudes, mans metàl·liques amb urpes, una massa onejant de serps verinoses vives per cabells, i ales d'or.",
"Esteno i Euríale eren immortals i Medusa era l'única que era mortal.",
"Penetrant.",
"Que tot aquell que les mirava directament als ulls es convertia en pedra.",
"Amb Perseu.",
"Perquè va donar mort a Medusa.",
"Pegàs.",
"Al llunyà occident.",
"A les Illes Gòrgades al mar d'Etiòpia.",
"Les Illes de Cap Verd."
]
}
|
bios
|
Carme Peris Lozano (Barcelona, 30 de novembre de 1941- 25 de maig de 2018) fou una il·lustradora catalana.
Durant deu anys va treballar com dissenyadora en una empresa d'Arts Gràfiques, alternant aquesta feina amb els estudis d'art a l'Escola Massana i seminaris a Belles Arts i a l'Escola d'Arts Aplicades. Es va especialitzar en il·lustració de llibre infantil i el 1979 va publicar el seu primer llibre. Va il·lustrar més d'un centenar de llibres de ficció i de text i va col·laborar amb moltes editorials. Des de l'any 1984 fins al 1989 va ser presidenta del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil i des del 1987 al 1990 va ser presidenta de l'Organització Espanyola per al Llibre Infantil i Juvenil, secció espanyola de l'IBBY.
Va compaginar la il·lustració de llibres amb col·laboracions amb dibuixos per a diaris. Va fer exposicions a Bolonya, Bratislava, Praga, Gotemburg, Suècia i al Japó. També va donar classes de tipografia a la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Barcelona, i va rebre premis com l'Apel·les Mestres i el de la Crítica Serra d'Or (1987 1988). Va crear diverses sèries de litografies basades en textos de poetes i gravats.[cal citació]
El 2018 va ingressar el seu fons personal a la Biblioteca de Catalunya, format per més de quatre mil peces entre dibuixos originals, aquarel·les, litografies, gravats a l'aiguafort i matrius.
|
[
"Quan va néixer Carme Peris?",
"I quan va morir?",
"A què es va dedicar?",
"Quina feina va dur a terme durant una dècada?",
"On s’estava formant mentrestant?",
"Quin era el seu àmbit principal de treball?",
"Quan va treure la seva primera obra?",
"Quantes en va fer en total?",
"Què va presidir?",
"En quin altre mitjà col·laborava?",
"On va exhibir les seves obres?",
"Va treballar de professora?",
"Va obtenir algun reconeixement?",
"Què va dur a terme el 2018?",
"En què consistia aquest?"
] |
{
"answer_end": [
74,
74,
96,
184,
250,
362,
405,
449,
709,
825,
903,
927,
1082,
1258,
1378
],
"answer_start": [
0,
0,
75,
107,
107,
308,
365,
407,
544,
739,
827,
905,
1014,
1188,
1188
],
"input_text": [
"El 30 de novembre de 1941.",
"El 25 de maig de 2018.",
"Fou il·lustradora.",
"Dissenyadora en una empresa d'Arts Gràfiques.",
"A l'Escola Massana.",
"Il·lustració de llibre infantil.",
"El 1979.",
"Més d'un centenar.",
"El Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil i l'Organització Espanyola per al Llibre Infantil i Juvenil.",
"En diaris.",
"A Bolonya, Bratislava, Praga, Gotemburg, Suècia i al Japó.",
"Sí.",
"Sí.",
"Va ingressar el seu fons personal a la Biblioteca de Catalunya.",
"En més de quatre mil peces entre dibuixos originals, aquarel·les, litografies, gravats a l'aiguafort i matrius."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, els mirmídons (grec antic: sg. Μυρμιδών, pl. n. Μυρμιδόνες ~ a. Μυρμιδόνας ~ g. Μυρμιδόνων ~ d. Μυρμιδόνεσσιν; llatí: Myrmidŏnes) foren un poble establert a la Tessàlia meridional, a la vall del riu Esperqueos, després d'emigrar-hi des de l'illa d'Egina. Segons Ovidi, els mirmídons haurien estat els nous pobladors de l'illa d'Egina, creats per Zeus oint els precs dels rei Èac d'Egina, futur pare de Peleu, el qual demanava al déu que fes alguna cosa per a repoblar l'illa, després que una terrible plaga n'hagués exterminada la població. Zeus li va dir que tindria tants de súbdits com formigues hi hagués en el seu roure sagrat, i va convertir, començant per Mírmex, totes les formigues que hi havia en el roure en els nous habitants d'Egina, els mirmídons.
Alguns mirmidons van seguir Peleu en el seu exili a Ftia, i després anaren a la guerra de Troia a les ordres d'Àiax i, sobretot, d'Aquil·les. Van ser famosos per la seva bravura al camp de batalla.
Són paradigmàtiques de la mala relació existent entre Aquil·les i Agamèmnon les paraules que aquest li adreça al Primer Cant de la Ilíada, i amb les quals els mirmídons són, alhora, caracteritzats com a súbdits d'Aquil·les:
179 οἴκαδ᾿ ἰὼν σὺν νηυσί τε σῇς καὶ σοῖς ἑτάροισι
180 Μυρμιδόνεσσιν ἄνασσε,...
Torna-te'n al teu terrer amb els teus vaixells i els teus companys,
i governa-hi els mirmídons...
L'heroi Mirmídon passa per ser l'avantpassat i epònim dels mirmídons. Va ser fill de Zeus i d'Eurimedussa. Era el pare d'Àctor i d'Àntif, els quals van tenir fills, amb Pisídice, una de les filles d'Èol. Va ser gendre de Peleu, per haver-se casat amb Polidora, una filla seva.
|
[
"Qui són els mirmídons?",
"Quan hi van anar?",
"Quin autor va parlar d’ells?",
"Qui va resar al rei de l’Olimp?",
"Què va voler?",
"Per què?",
"Quins animals va transformar el déu?",
"En qui?",
"On va anar una part d'aquest poble?",
"I posteriorment?",
"Qui no s’entenia?",
"En quin text es demostra això?",
"A qui s’hi fa referència també?",
"Qui és Mirmídon?",
"Quina relació tenia amb Peleu?"
] |
{
"answer_end": [
206,
280,
360,
413,
501,
566,
742,
787,
845,
884,
1062,
1124,
1209,
1456,
1663
],
"answer_start": [
27,
157,
282,
296,
362,
436,
568,
662,
789,
849,
987,
987,
987,
1388,
1592
],
"input_text": [
"Un poble establert a la Tessàlia meridional.",
"Després d'emigrar-hi des de l'illa d'Egina.",
"Ovidi.",
"El rei Èac d'Egina.",
"Que fes alguna cosa per a repoblar l'illa.",
"Perquè una terrible plaga n'havia exterminada la població.",
"Formigues.",
"En els nous habitants d'Egina, els mirmídons.",
"A Ftia.",
"A la guerra de Troia.",
"Aquil·les i Agamèmnon.",
"A la Ilíada.",
"Als mirmídons.",
"L'avantpassat i epònim dels mirmídons.",
"Va ser el seu gendre, per haver-se casat amb Polidora, una filla seva."
]
}
|
bios
|
Naila Jornet i Burgada (Castellar de n'Hug, Berguedà, 11 de març de 1989) és una fisioterapeuta i esquiadora de muntanya catalana, membre de l'equip espanyol de competicions d'esquí de muntanya.
Filla d'Eduard Jornet, guia de muntanya i guarda del refugi de Cap de Rec, a la Cerdanya, i de Núria Burgada, professora d'esports de muntanya, i germana de Kilian Jornet, ha estat campiona d'Espanya en categoria espoir el 2011 i 2012, i té un quart lloc al Campionat d'Espanya absolut del 2010. El seu lloc preferit per entrenar-se a l'estiu, per córrer, és la zona de Colomina, a la Vall Fosca. A l'hivern, qualsevol lloc que tingui neu. La zona de Vallter i la Cerdanya són les que més freqüenta. Membre del Club Poliesportiu Puigcerdà, s'inicià en l'esquí de muntanya el 2002 i competí per primera vegada a la cronoescalada de Granvalira (2003). Forma part de la selecció espanyola des del 2005. Des de l'any 2006 té la consideració d'esportista d'alt nivell català. Entre els seus resultats destaca també una cinquena posició en la prova de relleus del Campionat del Món (2006), amb Gemma Arro Ribot, Izaskun Zubizarreta i Cristina Bes Ginesta. També ha participat en la Patrouille des Glaciers (2010), el Trophée des Gastlosen (2010), el Campionat d'Europa d'esprint (2012) i la Pierra Menta (2012).
|
[
"Quan va néixer Naila Jornet?",
"I on?",
"A què es dedica?",
"Qui és el seu pare?",
"I la seva mare?",
"I el seu germà?",
"Quantes vegades ha sigut campiona del seu país?",
"On li agrada entrenar?",
"Quan?",
"I quan fa fred?",
"On va sovint?",
"Quan va començar a practicar esquí?",
"Què va assolir el 2006?",
"Amb qui va competir a la prova de relleus aquell mateix any?",
"De quins altres tornejos ha format part?"
] |
{
"answer_end": [
73,
73,
120,
216,
303,
365,
429,
590,
590,
633,
693,
774,
964,
1143,
1299
],
"answer_start": [
0,
0,
74,
195,
195,
341,
367,
491,
491,
592,
635,
735,
895,
966,
1145
],
"input_text": [
"L'11 de març de 1989.",
"A Castellar de n'Hug.",
"És fisioterapeuta i esquiadora de muntanya.",
"Eduard Jornet.",
"Núria Burgada.",
"Kilian Jornet.",
"Dues.",
"A la zona de Colomina, a la Vall Fosca.",
"A l'estiu.",
"A qualsevol lloc que tingui neu.",
"A la zona de Vallter i la Cerdanya.",
"El 2002.",
"La consideració d'esportista d'alt nivell català.",
"Amb Gemma Arro Ribot, Izaskun Zubizarreta i Cristina Bes Ginesta.",
"De la Patrouille des Glaciers (2010), el Trophée des Gastlosen (2010), el Campionat d'Europa d'esprint (2012) i la Pierra Menta (2012)."
]
}
|
vilaweb
|
MÉS per Mallorca ha exigit avui tres conselleries en el futur executiu de les Illes, postura que el PSIB ha rebutjat en considerar que la formació ecosobiranista ha de tenir una representació ‘lògica i proporcional' d'acord als resultats expressats a les urnes, que van concedir a Més per Mallorca quatre diputats. ‘Demanem a Més per Mallorca si pot desencallar el tema per continuar avançant en les negociacions, si per a la formació ecosobiranista la proposta de tres conselleries és una qüestió indiscutible, no podem seguir les negociacions a tres bandes', ha expressat la representant del PSIB en les negociacions, Pilar Costa. ‘El PSIB no quedarà en minoria' El representant de l'equip negociador de Més per Mallorca, Miquel Gallardo, ha assenyalat que a la reunió d'avui la formació ha expressat la seva voluntat de gestionar tres conselleries de les dotze que tindria el futur executiu, una proporció que segons Gallardo respon un criteri polític. En aquest sentit, Costa ha reiterat que per als socialistes és ‘prioritari' que els tres partits estiguin al govern, encara que ha subratllat que el PSIB ha de ser la força amb major representació. ‘El PSIB no quedarà en minoria en un Govern amb menys conselleries de les que té ara', ha ressaltat. En aquesta línia, la formació ecosobiranista ha assegurat que el PSIB és la força majoritària a l'hemicicle i, per tant, el partit que ha de gestionar més pressupost i tenir majoria en el govern, quelcom que cap partit ha qüestionat. La investidura d'Armengol no perilla Precisament, després del Consell de Govern, Costa ha volgut ‘deixar clar' que cap partit ‘ha insinuat ni deixat caure que es pogués posar en perill la investidura' de Francina Armengol. Igualment, ha assenyalat que al marge de l'organigrama del govern, han de negociar també de cara a la constitució del parlament dijous que ve, on es decidirà la composició de la mesa -i per tant, la presidència- del parlament. La socialista ha indicat que no preveuen contactes aquest dissabte a causa de la constitució dels ajuntaments, però estaran disponibles des del diumenge, si bé la previsió és tornar a reunir-se el dilluns. ‘Voluntat fèrria' de Podem per a entrar en el govern Per la seva banda, el membre de l'equip negociador de Podem, Alejandro López, ha assegurat que la formació morada manté la seva ‘voluntat fèrria' d'entrar en l'equip de Govern. ‘Si Més vol entrar en el govern genial, si no troben el seu encaix, Podem treballarà amb el PSIB per estar dintre de l'executiu i aplicar polítiques progressistes', ha declarat López. Preferències de Podem Respecte al futur organigrama, que encara està per tancar però que presumiblement tindrà dotze conselleries, López ha avançat que la formació morada té preferències per àrees com a Mobilitat i Energies Renovables; Habitatge; Indústria i Comerç; Agricultura, Pesca i Medi Ambient; o Turisme i Treball. ‘El nombre de conselleries dependrà de l'organigrama i de l'entrada o no de Més en el govern, és un debat que encara no hem tingut', ha ressaltat López. ‘Són qüestions que encara estan en l'aire, estem a l'espera d'abordar el debat i de veure el plantejament del PSIB respecte a l'organigrama', ha afegit. ‘Programa encallat' en qüestions lingüístiques En la reunió d'aquest divendres no s'ha abordat el repartiment de càrrecs unipersonals ni l'acord programàtic, que, malgrat estar ‘molt avançat', encara no està tancat al cent per cent. ‘El programa està acordat en un 99%', ha assenyalat Costa. En aquest sentit, des de Més han recordat que les seves peticions relatives a la creació d'una Oficina de Drets Lingüístics i la modificació de la Llei de Consum per garantir drets lingüístics són els esculls a superar per tancar definitivament el programa. ‘El PSIB ha rebutjat aquestes peticions', ha declarat Gallardo.
|
[
"Quin partit polític s’ha pronunciat avui?",
"Què ha demanat?",
"Qui ho ha refusat?",
"Per què?",
"Què han volgut aquests?",
"Qui és Miquel Gallardo?",
"Què és molt important pel PSIB?",
"Què ha aclarit Costa?",
"Quina decisió es prendrà dijous?",
"Quan es volen trobar un altre cop?",
"Qui és Alejandro López?",
"Què ha afirmat?",
"Quantes conselleries hi haurà possiblement?",
"S’ha decidit definitivament com quedarà el govern?",
"Quines mesures es plantegen per a protegir la llengua?"
] |
{
"answer_end": [
31,
83,
116,
215,
412,
739,
1071,
1710,
1894,
2143,
2274,
2373,
2688,
3174,
3736
],
"answer_start": [
0,
0,
85,
85,
316,
665,
974,
1570,
1779,
2099,
2217,
2259,
2581,
3036,
3498
],
"input_text": [
"MÉS per Mallorca.",
"Tres conselleries en el futur executiu de les Illes.",
"El PSIB.",
"Perquè consideren que la formació ecosobiranista ha de tenir una representació lògica i proporcional.",
"Que Més per Mallorca desencalli el tema per continuar avançant en les negociacions.",
"El representant de l'equip negociador de Més per Mallorca.",
"Que els tres partits estiguin al govern.",
"Que cap partit ha insinuat ni deixat caure que es pogués posar en perill la investidura de Francina Armengol.",
"La composició de la mesa.",
"El dilluns.",
"Un membre de l'equip negociador de Podem.",
"Que la formació morada manté la seva voluntat fèrria d'entrar en l'equip de Govern.",
"N'hi haurà dotze.",
"No.",
"La creació d'una Oficina de Drets Lingüístics i la modificació de la Llei de Consum."
]
}
|
vilaweb
|
Carles Puigdemont denunciarà la Junta Electoral espanyola per prevaricació, ara que la justícia ha aprovat el seu recurs per a poder concórrer a les eleccions europees del 26 de maig. Fa una setmana, la junta va prohibir a Puigdemont i als ex-consellers Toni Comín i Clara Ponsatí de presentar-se a les eleccions. Gonzalo Boye ha anunciat el recurs al programa de TV3 ‘Tot es mou'. ‘Evidentment exigirem responsabilitats als qui són absolutament responsables d'aquests fets. Ells sabien exactament què feien i això en dret té un nom', ha dit Boye. Avui el jutjat contenciós administratiu 9 de Madrid finalment ha acceptat el recurs dels candidats de Lliures per Europa, perquè no considera que hi hagi cap impediment legal que en limiti ni n'afecti el dret de sufragi passiu. Ahir el Tribunal Suprem espanyol es va inhibir del cas. Els magistrats de la sala tercera van determinar que l'òrgan competent, segons la LOREG, era el jutjat ordinari. Per això, el van instar a resoldre l'afer amb urgència, perquè dissabte expirava el termini per a pronunciar-s'hi judicialment. En la interlocutòria, a més a més, els jutges del Suprem van deixar clar que, a parer seu, Puigdemont, Ponsatí i Comín es podien presentar a les eleccions.
|
[
"Què farà Puigdemont?",
"Per quin càrrec?",
"Quan van ser els comicis?",
"Què havia vetat la Junta?",
"Quan?",
"A qui més?",
"Qui ha explicat aquest recurs?",
"On?",
"Què demanaran, segons ha dit?",
"Què ha succeït avui, doncs?",
"I ahir?",
"A quina decisió es va arribar?",
"Ho han de solucionar ràpidament?",
"Per quin motiu?",
"Què van opinar els magistrats del Suprem?"
] |
{
"answer_end": [
47,
74,
182,
312,
312,
312,
380,
380,
420,
668,
830,
943,
999,
1071,
1227
],
"answer_start": [
0,
18,
76,
200,
184,
184,
314,
314,
383,
548,
776,
832,
945,
955,
1073
],
"input_text": [
"Denunciarà la Junta Electoral.",
"Prevaricació.",
"El 26 de maig.",
"Va prohibir a Puigdemont de presentar-se a les eleccions.",
"Fa una setmana.",
"Als ex-consellers Toni Comín i Clara Ponsatí.",
"Gonzalo Boye.",
"Al programa de TV3 Tot es mou.",
"Responsabilitats.",
"Que el jutjat contenciós administratiu 9 de Madrid finalment ha acceptat el recurs dels candidats de Lliures per Europa.",
"El Tribunal Suprem espanyol es va inhibir del cas.",
"Que l'òrgan competent, segons la LOREG, era el jutjat ordinari.",
"Sí.",
"Perquè dissabte expirava el termini per a pronunciar-s'hi judicialment.",
"Que Puigdemont, Ponsatí i Comín es podien presentar a les eleccions."
]
}
|
vilaweb
|
El president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, ha insistit avui que Espanya havia de ‘demanar perdó' pels ‘abusos' comesos durant la conquesta d'Amèrica, indicant que no havia de ser considerat un tema ‘polèmic', sinó un pas a favor de la ‘reconciliació.' ‘Quan vaig enviar unes cartes amb aquest propòsit va haver-hi molta polèmica. Ara no toquem aquest tema, però això no vol dir que l'oblidem, perquè considerem que són moments per a la reconciliació i que s'ha de demanar perdó pels abusos que es van cometre durant la invasió, en aquest cas la conquesta', ha dit López Obrador en la conferència de premsa diària. Aquest ha estat el moment en què ha abordat el tema: López Obrador s'ha referit a les cartes que el mes de març passat va enviar al rei espanyol, Felipe VI, i al papa Francesc perquè demanessin perdó per ‘les violacions de drets humans'. ‘L'anomenada conquesta es va fer amb l'espasa i amb la creu', ha dit en un vídeo enregistrat en la zona arqueològica de Comalcaco. Diu que, en general, cal ‘demanar perdó per totes les invasions, per la repressió a les comunitats i pobles originaris'. En aquest sentit, s'ha mostrat disposat a ‘fer igual' per l'extermini que va significar el tracte als yakis durant el Porfiriat i per ‘l'assassinat de milers de ciutadans xinesos'. ‘A les nacions no ens afecta en res que actuem així', ha defensat. ‘Són qüestions que poden generar polèmica però no han d'ocultar-se. Per què oblidar la nostra història?', i ha proposat de ‘parlar de la interpretació que cada país té d'aquests esdeveniments'. ‘Què significa per a un espanyol la conquesta, què significa per a un mexicà i per què no posar-nos d'acord i, al final, la reconciliació'. La posició de l'estat espanyol En el seu moment, el govern espanyol va lamentar que s'hagués fet pública la carta que López Obrador havia enviat a Felipe VI el passat 1 de març, el contingut del qual va rebutjar ‘amb tota fermesa'. Per a l'executiu de Pedro Sánchez, ‘l'arribada dels espanyols, fa 500 anys, a les actuals terres mexicanes no pot jutjar-se a la llum de consideracions contemporànies'. ‘Els nostres pobles germans han sabut sempre llegir el nostre passat compartit sense ira i amb una perspectiva constructiva, com a pobles lliures amb una herència comuna i una projecció extraordinària', va dir Moncloa.
|
[
"Qui és Andrés Manuel López?",
"Què ha exigit avui?",
"Per quin motiu?",
"Amb quin objectiu?",
"Què va passar quan va treure el tema?",
"Quan va enviar les correspondències?",
"A qui?",
"On va gravar-se López Obrador?",
"Què és necessari, en el sentit ampli?",
"Farà el mateix ell?",
"En quin context?",
"Quin tema ha posat sobre la taula?",
"A qui li va saber greu aquesta carta?",
"Què va opinar-ne el PSOE?",
"Com han tractat la història, segons ells?"
] |
{
"answer_end": [
48,
103,
155,
258,
335,
765,
796,
988,
1109,
1290,
1290,
1551,
1837,
2092,
2217
],
"answer_start": [
0,
21,
71,
157,
260,
674,
674,
921,
990,
1129,
1129,
1467,
1724,
1925,
2095
],
"input_text": [
"El president mexicà.",
"Que Espanya havia de demanar perdó.",
"Pels abusos comesos durant la conquesta d'Amèrica.",
"Per fer un pas a favor de la reconciliació.",
"Que va haver-hi molta polèmica.",
"El mes de març passat.",
"Al rei espanyol, Felipe VI, i al papa Francesc.",
"En la zona arqueològica de Comalcaco.",
"Demanar perdó per totes les invasions, per la repressió a les comunitats i pobles originaris.",
"Sí.",
"El de l'extermini que va significar el tracte als yakis durant el Porfiriat i per l'assassinat de milers de ciutadans xinesos.",
"La interpretació que cada país té d'aquests esdeveniments.",
"Al govern espanyol.",
"Que l'arribada dels espanyols, fa 500 anys, a les actuals terres mexicanes no pot jutjar-se a la llum de consideracions contemporànies.",
"Sense ira i amb una perspectiva constructiva."
]
}
|
books
|
-Ens el pisparan -va dir en Xaneta, gratant-se el cap. -Es noi Llambregues hi va cada dia de Déu i fins ara ningú no l'ha pogut desbancar. Se lleva a ses negres de nit i a qualsevol hora, que aneu as Collet, ja me l'hi trobeu segut as peu des ram bufant-se ets dits i comptant estrelletes.
-Doncs, a matinejar més que ell! -vaig exclamar. -No, an a mi no me'l pendria el parany, encara que m'hi hagués de jugar la nit. Sabeu el que faria jo? Així que els de casa dormissin ¡zist! m'esquitllaria… i, a fer guarda al parany! -Es sa manera -digué en Xaneta. -Me sembla que ens enlleirem- va objectar tímidament el meu cosí. -Jo fa temps que no estic gaire bo i teme… Crec que tan sols que hi fóssim a les quatre de la matinada…
Quin disbarat! En Xaneta i jo en protestàrem amb tota l'ànima. El pobre Lluís era un xicot delicat de salut; i en els sécs desmaiats de la seva cara llargaruda i en el mirar ombrívol dels seus grossos ulls melangiosos prou s'hi llegia l'ànsia, que li donava la perspectiva d'una nit al ras. Però nosaltres no tinguérem pietat. Que s'abrigués bé; no valia res engorronir-se; a tombar aires i soleiades; perdre una nit no matava ningú; encara li seria bo; s'enfortiria. No se'n donava vergonya d'ésser tan miqueta? I tan diguérem que el minyó s'hagué de rendir als nostres arguments. Acordàrem, doncs, que a dues hores en punt de la matinada ens trobaríem a la placeta de l'església; i, davant de dos dits, que en Xaneta ens presentà encreuats amb la major solemnitat, juràrem i tot que seríem exactes com un rellotge.
|
[
"Qui va parlar en primer lloc?",
"Qui hi ha sempre al parany?",
"Quan es desperta aquest?",
"Quan es vol aixecar el narrador, doncs?",
"Quan vol anar cap allà ell?",
"Qui protesta una mica?",
"Per què no ho vol?",
"A quina hora proposa anar-hi?",
"Hi estan d’acord el narrador i l’altre noi?",
"En Lluís es trobava bé?",
"Com creu el narrador que ha de passar la nit el Lluís?",
"Per què creu que li anirà bé passar la nit al carrer?",
"Acaba acceptant ell?",
"A quina hora queden?",
"I on?"
] |
{
"answer_end": [
34,
96,
167,
337,
521,
619,
723,
723,
786,
832,
1157,
1191,
1305,
1364,
1405
],
"answer_start": [
0,
56,
139,
290,
419,
555,
622,
664,
725,
788,
1052,
1127,
1240,
1307,
1307
],
"input_text": [
"En Xaneta.",
"Es noi Llambregues.",
"A ses negres de nit.",
"Abans que ell.",
"Així que els de casa dormissin.",
"El seu cosí.",
"Perquè fa temps que no està gaire bo.",
"A les quatre de la matinada.",
"No.",
"No.",
"Ben abrigat.",
"Perquè s'enfortiria.",
"Sí.",
"A dues hores en punt de la matinada.",
"A la placeta de l'església."
]
}
|
books
|
* * *
Hom emprà, per al gelat, el millor xocolata torinès («Giocolatta di lusso», amb escobertes granat i or). No hi havia, naturalment, pergola on oferir-lo, però sí un recó deliciós de jardí, sota un grup capriciós de faigs i davant l'esplanada maragda del camp de golf. El gelat havia estat objecte de les cures més escrupuloses. Lady Montrose esperava igualar, al menys, el gelat que li havia ofert la seva amiga, tot i reconeixent-lo tan evidentment reeixit.
Era una hora exquisida. Havia plogut deu minuts; després el cel feia aquella cara de suaument rentat que sap fer el cel d'Escòcia.
No hi havia massa gent. Un diplomàtic de tipus escandinau que havia estat al Japó, un general de tipus germànic que havia servit a l'India, les dues nebodes de lady Montrose i una vídua de tipus hebraic, d'un primer ministre del Canadà. Com si diguéssim l'Imperi en miniatura.
Tantseval revelar tot seguit que el gelat de xocolata fou un fracàs. Lady Montrose en romangué aclaparada, i més estupefacta que no pas aclaparada. No podia dubtar de la qualitat del xocolata torinès, ni del sucre antillà, ni de la llet fresquíssima i pastosa de les seves pròpies vaques. I el gelat no havia reeixit. Era una cosa qualsevol, de gust indestriable. Era una fantasma inconvincent de gelat. Era pitjor que dolent: era «dull».
|
[
"De quin gust era el gelat?",
"On el volien menjar?",
"Qui l’havia preparat?",
"De qui esperava estar a l’altura ella?",
"Com era aquell moment?",
"Durant quanta estona havia caigut pluja?",
"Com estava el firmament ara?",
"On, concretament?",
"Hi havia gaires persones allà?",
"Qui hi eren aquestes?",
"Van triomfar les postres en qüestió?",
"Com va quedar Lady Montrose?",
"De què estava convençuda?",
"Quin problema tenia el gelat, doncs?",
"Amb quin adjectiu en anglès es descriu?"
] |
{
"answer_end": [
57,
271,
416,
416,
486,
511,
564,
593,
617,
797,
939,
977,
1071,
1274,
1309
],
"answer_start": [
6,
111,
276,
333,
464,
488,
513,
513,
595,
619,
872,
941,
1020,
1163,
1276
],
"input_text": [
"De xocolata.",
"A un recó deliciós de jardí, sota un grup capriciós de faigs i davant l'esplanada maragda del camp de golf.",
"Lady Montrose.",
"De la seva amiga.",
"Exquisit.",
"Durant deu minuts.",
"Feia aquella cara de suaument rentat.",
"Escòcia.",
"No.",
"Un diplomàtic de tipus escandinau que havia estat al Japó, un general de tipus germànic que havia servit a l'India, les dues nebodes de lady Montrose i una vídua de tipus hebraic.",
"No.",
"Aclaparada.",
"De la qualitat del xocolata torinès.",
"Era inconvincent.",
"Dull."
]
}
|
vilaweb
|
El dia que Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet van presentar Sobiranistes, la plataforma de Catalunya en Comú crítica amb el rumb del partit, entre el públic assistent hi havia tres figures del món local considerades referents per ells per haver encapçalat projectes sobiranistes i d'esquerres guanyadors: el batlle de Cerdanyola del Vallès, Carles Escolà; l'ex-batllessa de Badalona, Dolors Sabater; i l'ex-batlle de Sentmenat, Marc Verneda. El 2015, tots tres van assolir la batllia de la mà de confluències d'esquerres i sobiranistes, encara que els dos darrers van ser apartats per mocions de censura. Crònica de la presentació de Sobiranistes: ‘Iniciativa ha estat un entrebanc' Els moviments tectònics a l'espai més sobiranista de Catalunya en Comú no afecten únicament el partit en l'àmbit nacional, sinó que hi ha uns quants municipis on els càrrecs locals que segueixen les tesis d'Alamany es van desmarcant del calendari oficial per conformar candidatures i construir aliances amb altres partits. Pocs dies abans de la presentació de Sobiranistes, es van presentar Guanyem Girona, impulsat per la CUP, MES i el sector sobiranista dels comuns, i Guanyem Cerdanyola, una proposta política en què EUiA s'afegeix a la candidatura de la CUP i el partit local Compromís per Cerdanyola que ja va portar Escolà a la batllia. A Argentona, els partits que ara governen treballen amb una línia similar i ICV opta per confluir amb la CUP i ERC, i a Sentmenat repetiran l'acord d'EUiA, Podem i Procés Constituent. ‘L'opció per a les municipals, com en l'àmbit nacional, és anar cap a aquesta mena d'aliances amb un projecte sobiranista i progressista', expliquen fonts de Sobiranistes. Per part de Catalunya en Comú, però, minimitzen la influència que pugui tenir Sobiranistes i diuen que hi ha altres corrents, com el de Comuns federalistes, que tenen més militants. A banda, resten importància a la possibilitat que en alguns municipis es puguin fer aliances amb actors més enllà dels que conformen Catalunya en Comú. ‘Les municipals no són igual que unes autonòmiques o espanyoles, hi ha moltes realitats diferents', diuen fonts del partit. Un paraigua supramunicipal propi L'Àrea Metropolitana de Barcelona, els consells comarcals i les diputacions són institucions polítiques per sobre els municipis en què els representants s'elegeixen de manera indirecta. És a dir, els ciutadans no els voten directament, sinó que són assignats en funció dels resultats als ajuntaments. Per aquest motiu, les candidatures locals tendeixen a agrupar-se segons el principal partit que les integra. Decidir quin partit supramunicipal representa cada candidatura és un dels grans maldecaps quan es conformen acords de diferents forces. El 2015, moltes de confluències d'esquerres, com l'Assemblea Ciutadana de Sentmenat, es van aplegar sota la marca d'ICV: Entesa. I unes altres, com Guanyem Badalona, sota la de la CUP: Poble Actiu. De cara al 2019, però, la situació pot ser diferent. Segons que han explicat a VilaWeb fonts de diverses confluències locals, hi ha converses per a construir una nova plataforma supramunicipal que superi Poble Actiu i Entesa per a englobar les confluències d'esquerres i sobiranistes. Aquesta marca també faria de paraigua per a confluències locals com Decidim Ripollet, Alternativa d'Esquerres per Badia i Sant Adrià en Comú.
|
[
"Qui va anunciar un nou grup polític?",
"Qui hi havia a l’acte de presentació?",
"Qui eren, concretament?",
"De quin partit polític formaven part?",
"Què ha impactat la creació del nou grup?",
"Quins partits configuren Guanyem Girona?",
"Qui va ser l’alcalde de Cerdanyola?",
"Qui tornarà a pactar a Sentmenat?",
"Quin objectiu tenen a les eleccions municipals els partidaris de Sobiranistes?",
"Qui té més rellevància, però, segons els Comuns?",
"Són diferents les eleccions municipals que les altres?",
"De quina manera acostumen a ser les candidatures en aquestes?",
"Què va succeir el 2015?",
"Continuarà igual al cap de quatre anys?",
"Què s’està plantejant de cara a aquestes eleccions?"
] |
{
"answer_end": [
72,
303,
440,
753,
841,
1150,
1324,
1508,
1680,
1862,
2079,
2581,
2846,
2968,
3200
],
"answer_start": [
11,
147,
141,
683,
683,
1057,
1247,
1444,
1511,
1682,
2017,
2492,
2719,
2917,
2970
],
"input_text": [
"Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet.",
"Tres figures del món local considerades referents per ells per haver encapçalat projectes sobiranistes i d'esquerres guanyadors.",
"El batlle de Cerdanyola del Vallès, Carles Escolà; l'ex-batllessa de Badalona, Dolors Sabater; i l'ex-batlle de Sentmenat, Marc Verneda.",
"De Catalunya en Comú.",
"Uns quants municipis.",
"La CUP, MES i el sector sobiranista dels comuns.",
"Escolà.",
"EUiA, Podem i Procés Constituent.",
"Anar cap a aquesta mena d'aliances amb un projecte sobiranista i progressista.",
"Altres corrents, com el de Comuns federalistes.",
"Sí.",
"Agrupades segons el principal partit que les integra.",
"Que moltes de confluències d'esquerres, com l'Assemblea Ciutadana de Sentmenat, es van aplegar sota la marca d'ICV: Entesa.",
"No.",
"Construir una nova plataforma supramunicipal que superi Poble Actiu i Entesa per a englobar les confluències d'esquerres i sobiranistes."
]
}
|
mitologia
|
Adul·lam va ser una important ciutat cananea, una de les seves ciutats reials situada al centre de Palestina, prop de Betlem, a la regió de Xefela. Al segle xvi aC, Barsan n'és esmentat com a governant.
Encara que el Llibre de Josuè diu que era a la plana, està situada en part a la muntanya. Era prop del camí que després seria una via romana a la vall d'Elah, on hi va haver l'enfrontament entre David i Goliat. A aquesta ciutat hi va fer cap Judà quan va deixar el seu pare Jacob i els seus germans a Migdal-Éder. Allà Jacob es va fer amic d'un adul·lamita que es deia Hiram, i va anar a viure a casa seva. A Adul·lam Judà va trobar la seva primera esposa (la Bíblia no menciona el seu nom). Roboam va fortificar la ciutat, i d'altres del voltant, per defensar-se de les incursions d'Egipte. Miquees diu que la noblesa d'Israel es refugiarà a Adul·lam.
El rei David va marxar cap a la població de Nob, on Ahimèlec, fill d'Ahitub, i altres sacerdots van donar-li menjar i l'espasa que havia pertanyut a Goliat. Després, David va arribar a la ciutat filistea de Gat on s'instal·là. Quan el van reconèixer com al guerrer que va vèncer Goliat, va tenir por de ser assassinat i començar a fer-se el boig. Aleshores David va marxar d'allà i es va refugiar a una cova prop d'Adul·lam, on va rebre la visita del seu pare Jessè i els seus germans, tot fugint també de la persecució de Saül, i "es van reunir amb ell tots els qui tenien dificultats, gent endeutada i descontenta; en total, quatre-cents homes".
Judes Macabeu es va retirar a Adul·lam amb les seves tropes després de diverses batalles contra els idumeus. Al segle iv Eusebi de Cesarea deia que Adul·lam era una ciutat molt gran, a unes deu milles romanes a l'est d'Eleuteròpolis.
Modernament, el mot Adul·lam descriu una regió d'Israel a prop de la vall de l'Alzina, al sud de Betxèmeix i a l'oest de Gush Etzion. Comprèn els pobles d'Aderet, Neve Michael/Roglit, i Aviezer. Als anys 50 es va considerar d'oficialitzar Adul·lam com una regió política i econòmica seguint el model de Laquix, però el projecte no es dugué a terme i el nom Adul·lam és d'ús informal.
|
[
"Què és Adul·lam?",
"On es trobava exactament?",
"Qui va ser-ne un dirigent?",
"Quan?",
"A quin text es parla de la ciutat?",
"Qui hi va anar a parar?",
"Qui va conèixer allà aquest?",
"Per què es van construir les muralles de la ciutat?",
"On va anar, en primer lloc, David?",
"I més tard?",
"I finalment?",
"Qui el va visitar?",
"Quan va parlar d’aquest indret Eusebi de Cesarea?",
"Què significa el nom de la ciutat avui en dia?",
"Què va succeir a la dècada dels cinquanta?"
] |
{
"answer_end": [
44,
146,
201,
201,
291,
449,
658,
793,
903,
1066,
1279,
1340,
1680,
1870,
2085
],
"answer_start": [
0,
0,
165,
148,
203,
414,
610,
695,
856,
1013,
1203,
1203,
1613,
1738,
1933
],
"input_text": [
"Una important ciutat cananea.",
"Al centre de Palestina, prop de Betlem, a la regió de Xefela.",
"Barsan.",
"Al segle xvi aC.",
"Al Llibre de Josuè.",
"Judà.",
"A la seva primera esposa.",
"Per defensar-se de les incursions d'Egipte.",
"A la població de Nob.",
"A la ciutat filistea de Gat.",
"A una cova prop d'Adul·lam.",
"El seu pare Jessè i els seus germans.",
"Al segle iv.",
"Descriu una regió d'Israel a prop de la vall de l'Alzina, al sud de Betxèmeix i a l'oest de Gush Etzion.",
"Es va considerar d'oficialitzar Adul·lam com una regió política i econòmica seguint el model de Laquix, però el projecte no es dugué a terme."
]
}
|
books
|
-¡Per sa verba paridora des Pare Etern,- exclamà enèrgicament en Pau -per sa crossa santa de Roma i per…
- No jurus, home, no jurus!- saltà l'avi Mauva trencant-li les oracions.
-Vull dir- seguí en Pau -que ja s'ha acabat, allò de renegar. Ja ho veig, que ès un vici lleig. Jo sé es meus propòsits, avi.
-Hem! hem!…- va fer en Vadô amorosint-se la garraspera del coll i amoixant-se amb els dits les aletes del nas, com si l'esperit subtil de la desconfiança se li hagués esbravat, fent-hi pessigolles, pels badius i la gargamella.
-As Vilar, as Vilar!- exclamà en Cadernera. -Quan ès, sa diada?
El pare va ser l'únic repatani. Allò de treure la cara pels carrers li venia de repèl. ¡Que fos tan vergonyós, aquell home!
Assegut, fumant, amb la visera de la gorra sobre els ulls, ens havia escoltat sense badar boca; i, quan li vaig tocar el botet, s'aixecà, va encaminar-se calmosament cap a la porta, i, abans d'arribar-hi, s'aturà, va entregirar-se a mirar-me, i va dir, a poc a poc i reganyosament:
-Jo t'he donat el permís perquè puguis complir el teu vot, Marianna: era un dret ben meu. Hissa!… Jo em desmancalo d'un rem que val una pila de pessetes. Hissa!… Jo pago l'encesa de l'altar. Hissa!… Jo corro amb les dispeses de la minestra. Hissa!… Ara vols… Amarra! dic jo. ¿Te sembla si la meva ès cara de fer babarotes pels carrers? ¿Que dormim, tita? Uix! Jo no he promès res.
|
[
"Quin personatge va parlar en primer lloc?",
"I qui li va contestar?",
"De què s’ha adonat el Pau?",
"Què va exclamar en Vadô?",
"De quina manera?",
"I què va cridar després en Cadernera?",
"Quina pregunta va fer també?",
"Què era el progenitor?",
"Com estava col·locat?",
"Què tenia al cap?",
"Quan es va incorporar?",
"On va anar?",
"Amb quin to va parlar a la Marianna?",
"Què li havia concedit ell?",
"Què no ha fet?"
] |
{
"answer_end": [
68,
151,
272,
331,
367,
573,
594,
625,
734,
776,
855,
899,
999,
1068,
1380
],
"answer_start": [
0,
105,
178,
304,
304,
531,
553,
595,
719,
736,
818,
857,
933,
1001,
1361
],
"input_text": [
"En Pau.",
"L'avi Mauva.",
"Que allò de renegar ès un vici lleig.",
"Hem! hem!",
"Amorosint-se la garraspera del coll.",
"As Vilar, as Vilar!",
"Quan ès, sa diada?",
"L'únic repatani.",
"Assegut.",
"La gorra.",
"Quan li va tocar el botet.",
"Cap a la porta.",
"Reganyosament.",
"El permís perquè pugui complir el seu vot.",
"No ha promès res."
]
}
|
mitologia
|
Leucòtea (en grec antic Λευκοθέα, Leucothéa) és el nom d'una deessa marina de la mitologia grega. En la seva vida mortal havia estat Ino, filla de Cadme i d'Harmonia.
Després de la mort de Sèmele, la seva germana, Ino va convèncer Atamant, el seu marit, per recollir Dionís, el déu nen, i educar-lo amb els seus fills, Learc i Melicertes. Però Hera, plena d'ira per haver acollit el fruit dels amors adúlters del seu marit, Zeus, va embogir Atamant i Ino enviant-li la fúria Tisífone. Ino va ficar el seu fill Melicertes en una olla d'aigua bullent, i Atamant, pensant que Learc era un cérvol, el matà amb la seva llança. Ino es va llençar al mar amb el cadàver de Melicertes. Els déus marins, compadint-se d'ella la van transformar en nereida, i al seu fill el van convertir en el petit déu Palèmon. La deessa Blanca, o deessa de la Boira és l'epítet que rep Leucòtea. Ella i el seu fill Palèmon protegeixen els mariners i els guien enmig de la tempesta.
A l'Odissea, Homer explica que Leucòtea va salvar Odisseu després que Calipso el deixés tornar a casa i li oferís una barca atrotinada. Posidó, en veure l'embarcació, la va destrossar amb un cop de mà, i Odisseu es submergí cap al fons del mar pel pes de les robes riquíssimes que portava. La seva força li va permetre treure's aquella roba i sortir a la superfície, abans d'ofegar-se. Allà l'esperava Leucòtea, convertida en gavina, per a despistar a Posidó. Li va donar a Odisseu un vel màgic que, lligat a la cintura, el lliuraria d'ofegar-se. Odisseu la va obeir, i, deixant de banda les restes de l'embarcació on potser s'hauria pogut agafar, es va allunyar nedant, i Posidó no el va poder localitzar. Amb ajuda d'Atena que va calmar els vents, Odisseu va arribar a l'illa dels feacis on va poder descansar.
Una altra versió la fa una transformació de la nimfa Hàlia.
A Roma, Leucòtea va ser identificada amb Mater Matuta, el temple de la qual es trobava al Forum Boarium, no lluny del port de la ciutat. El seu fill Palèmon es va identificar amb el déu Portú, el déu dels ports.
|
[
"Qui és Leucòtea?",
"Havia sigut una persona humana?",
"Qui eren els seus pares?",
"I el seu espòs?",
"A qui van adoptar?",
"Com va castigar-los Hera?",
"Què va fer Ino, a causa d’això?",
"On es va endinsar ella després?",
"En què la van convertir les divinitats?",
"Quins actes duen a terme mare i fill posteriorment?",
"A qui va ajudar Leucòtea, segons Homer?",
"Què li va succeir a aquest heroi?",
"Què li va oferir la deessa?",
"Quina altra divinitat va donar suport a l’heroi grec?",
"Com es va passar a anomenar la deessa del mar en la mitologia romana?"
] |
{
"answer_end": [
96,
136,
165,
252,
337,
483,
548,
646,
743,
954,
1013,
1199,
1450,
1745,
1882
],
"answer_start": [
0,
98,
133,
214,
214,
339,
485,
622,
677,
870,
956,
1160,
1342,
1663,
1831
],
"input_text": [
"Una deessa marina de la mitologia grega.",
"Sí.",
"Cadme i Harmonia.",
"Atamant.",
"A Dionís, el déu nen.",
"Va embogir Atamant i Ino enviant-li la fúria Tisífone.",
"Va ficar el seu fill Melicertes en una olla d'aigua bullent.",
"Al mar.",
"En nereida.",
"Protegeixen els mariners i els guien enmig de la tempesta.",
"A Odisseu.",
"Es submergí cap al fons del mar.",
"Un vel màgic.",
"Atena.",
"Mater Matuta."
]
}
|
mitologia
|
Meliteu, (en grec antic Μελιτεύς), segons la mitologia grega, és un heroi, fill de Zeus, el Déu suprem i d'un nimfa anomenada Otreis. És fundador i epònim de la ciutat de Melitea a Tessàlia.
Al néixer, Meliteu va ésser abandonat al bosc per la seva mare, qui temia l'aclaparadora còlera d'Hera, que estava molt gelosa.
Tot i així, Zeus es va preocupar pel seu fill i va enviar un eixam d'abelles que li varen proporcionar bon aliment fins que Meliteu va ser recollit per un pastor anomenat Fagre, fill de la mateixa nimfa i d'Apol·lo, que va ser qui definitivament el va criar. Al fer-se gran va ser molt fort, i va sotmetre els pobles del voltant, fundant la ciutat de Melitea. Va regnar en aquesta ciutat com un tirà i manà raptar les donzelles i se les va apropiar. Es va enamorar d'una, Àspalis, filla d'Ageu, però ella, abans de l'arribada dels soldats que l'anaven a buscar, es penjà. El germà de la noia, Astígites, es va posar els vestits d'ella i a sota hi amagà una espasa, fent-se passar per Àspalis. Quan era davant del tirà el matà. Els habitants de la ciutat van tirar el cos de Meliteu al riu i van proclamar rei Astígites.
|
[
"Qui és Meliteu?",
"Qui eren els seus pares?",
"Què va crear?",
"Què li va succeir de nadó?",
"Per què?",
"Qui el va ajudar?",
"De quina manera?",
"Qui va adoptar a Meliteu?",
"Què va fer Meliteu d'adult?",
"De quina manera va governar?",
"Quina noia li va agradar?",
"Però què va fer ella?",
"Qui es va disfressar com la jove?",
"Com va actuar?",
"Es va convertir ell en el nou monarca?"
] |
{
"answer_end": [
73,
132,
178,
253,
317,
433,
433,
576,
677,
718,
812,
889,
953,
1044,
1137
],
"answer_start": [
0,
75,
134,
191,
191,
331,
331,
443,
578,
679,
769,
791,
891,
1012,
1046
],
"input_text": [
"Un heroi.",
"Zeus i Otreis.",
"La ciutat de Melitea.",
"Va ésser abandonat al bosc per la seva mare.",
"Perquè ella temia l'aclaparadora còlera d'Hera, que estava molt gelosa.",
"Zeus.",
"Li va enviar un eixam d'abelles que li varen proporcionar bon aliment.",
"Un pastor anomenat Fagre.",
"Va sotmetre els pobles del voltant, fundant la ciutat de Melitea.",
"Com un tirà.",
"Àspalis, filla d'Ageu.",
"Es penjà.",
"El seu germà Astígites.",
"Matà el tirà.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
La campanya electoral valenciana arriba avui a la seva fi després de quinze dies de mítings i actes populars en els quals els candidats valencians, a més d'exposar les seves propostes, han aprofitat enguany la Setmana Santa per a posar-se ‘mà a l'obra' elaborant i repartint mones de pasqua, tocant tambors o amb la palma en la mà o bé optant per donar un toc de color presentant l'adversari com a un ninot o usant un barracó a manera d'escenari. L'avançament de les eleccions espanyoles i valencianes al 28 d'abril ha lligat la celebració de la campanya a la Setmana Santa i la Pasqua en polítics com la candidata del PP a la Generalitat, Isabel Bonig, que ha posat somrient al costat de la tradicional palma del Diumenge de Rams a Elx o s'ha atrevit a tocar el tambor aprofitant la ‘Trencada de l'Hora' a l'Alcora. Allí va estar també, tambor en mà, el cap de llista al congrés espanyol de Compromís, Joan Baldoví. A més, la candidata de Compromís a la Generalitat, Mónica Oltra, ha repartit mones de Pasqua en ple carrer i la candidata a la batllia de València pel PP, María José Català, va anar un pas més enllà i va posar les seves mans en la massa, literalment, per a elaborar aquest típic dolç. Més enllà d'aquestes picades d'ullet a la tradició, els polítics han sortit al carrer com és habitual en les campanyes, encara que innovant en la posada en escena. És el cas de Toni Cantó, aspirant de Ciutadans a la Generalitat, que va iniciar aquestes dues setmanes plantant una falla que convertia els polítics del Botànic en insectes i cridava a posar fi a aquesta ‘plaga'. També s'ha convertit en jugador de rugbi per un dia – el que li va valdre una lesió – o en professor, fent classe en un barracó instal·lat ex profeso en ple centre de València per a denunciar la política educativa del consell. Aquest no ha sigut l'únic barracó del País Valencià i, de fet, el candidat d'Unides Podem Esquerra Unida a la Generalitat, Rubén Martínez Dalmau, s'ha ‘colat' en l'instal·lat a Elx per a denunciar que precisament Cs estigui disposat a governar amb el partit que els va instal·lar. En les files socialistes, el president Puig ha protagonitzat una campanya sòbria, reformulant els tradicionals mítings fins a convertir-los en ‘diàlegs' sectorials, i ha sigut el sots-secretari del PSPV, Manolo Mata, l'encarregat de donar resposta a propostes d'altres partits, això sí, en clau d'humor i amb la seva pissarra. Així, ha donat lliçons d'educació o finançament i fins i tot s'ha atrevit a aconsellar llibres de lectura i pel·lícules per a desconnectar de la política, davant el ‘drama' que suposava no tenir periòdics el Divendres Sant. També ha usat la cabellera de la seva filla per a convertir-se en neandertal per unes hores en resposta al ‘popular' Adolfo Suárez Yllana. I els valencians ‘pa quan'? Gran repercussió en les xarxes ha aconseguit també Compromís, de la mà de Joan Baldoví, que a més de proposar un ‘Baldobingo‘ amb els temes valencians que havien d'estar presents en el debat a quatre en Atresmedia, aprofitava aquesta cita per a fer la seva pròpia versió de l'èxit de Jennifer López i preguntar ‘i els valencians “pa quan”?‘. La música també ha sigut protagonista d'un quasi ja tradicional ball entre Mónica Oltra i l'edil a València Carlos Galiana en la festa LGTBI organitzada per la coalició, en aquest cas al ritme de l'eurovisiva ‘La venda'. Un altre regidor, en aquest cas Pere Fuset, ha acabat posant lleuger de roba, tapant-se només amb un cartell reivindicatiu, després d'apostar en xarxes socials que faria un nu ‘a manera Paco León', si algun presidenciable reivindicava el finançament just per a la Comunitat en el segon debat. Va perdre, encara que considera que a mitges, doncs no es van aportar solucions, i va acabar complint la foto promesa en Instagram. Des d'Unides Podem, per la seva banda, han volgut donar la volta a l'establit col·locant uns cartells a València convidant els valencians a expressar el País Valencià que volen i que es van encarregar d'estrenar les candidates a Les Corts Pilar Lima i Rosa Pérez Garijo, mentre que la candidata a la batllia de València, María Oliver, ha plantat un arbre en senyal de rebuig a la ZAL del port.
|
[
"Què acaba avui?",
"Quan seran els comicis?",
"Amb què ha coincidit la campanya?",
"Qui és Isabel Bonig?",
"I Mónica Oltra?",
"Què ha fet ella?",
"Quina acció folklòrica ha fet Cantó?",
"Com han sigut els actes de Puig?",
"Què ha recomanat Mata?",
"On s’ha fet el debat electoral?",
"Qui ha participat en una dansa?",
"Què ha fet Fuset?",
"Arran de què?",
"Què han penjat les d’Unides Podem?",
"Quina acció ha fet Oliver?"
] |
{
"answer_end": [
57,
515,
585,
652,
980,
1023,
1487,
2167,
2567,
3018,
3269,
3444,
3659,
3894,
4185
],
"answer_start": [
0,
447,
447,
602,
924,
968,
1366,
2113,
2291,
2984,
3147,
3405,
3405,
3793,
4114
],
"input_text": [
"La campanya electoral valenciana.",
"El 28 d'abril.",
"Amb la Setmana Santa i la Pasqua.",
"La candidata del PP a la Generalitat.",
"La candidata de Compromís a la Generalitat.",
"Ha repartit mones de Pasqua en ple carrer.",
"Plantar una falla.",
"Sobris.",
"Llibres de lectura i pel·lícules per a desconnectar de la política.",
"En Atresmedia.",
"Mónica Oltra i l'edil a València Carlos Galiana.",
"Ha acabat posant lleuger de roba.",
"Arran d'haver apostat en xarxes socials que faria un nu ‘a manera Paco León', si algun presidenciable reivindicava el finançament just per a la Comunitat en el segon debat.",
"Cartells.",
"Ha plantat un arbre en senyal de rebuig a la ZAL del port."
]
}
|
vilaweb
|
La vice-presidenta valenciana, Mónica Oltra, ha anunciat que el govern no descarta d'impulsar una gran mobilització el Nou d'Octubre per reivindicar un finançament millor per al País Valencià. Ha dit que el govern no trobava ‘la sensibilitat que seria desitjable, tenint en compte que el sistema va caducar el 31 de desembre'. Després de recordar que el Nou d'Octubre és el dia que els valencians celebren l'autogovern, ha dit: ‘No hi ha autogovern sense pressupost ni pressupost sense finançament.' Justament avui, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha acabat la ronda de contactes per cercar un consens a l'hora de reclamar al govern espanyol la millora del finançament. Puig s'ha reunit amb les formacions polítiques amb representació parlamentària i també amb Esquerra Unida i UPyD. Pacte pel finançament La vice-presidenta ha explicat que el govern prepara un document perquè les forces polítiques signin un pacte pel finançament i que aquest podria ser el manifest obert a entitats, agents socials i ciutadania per fer una gran mobilització. El País Valencià –ha afegit– ha de deixar de tenir una renda per càpita i un PIB inferiors a la mitjana, amb taxes de desocupació i pobresa superiors a la mitjana. Així mateix, ha reclamat que les inversions del govern espanyol s'equiparin almenys a l'11% del pes de la població del País Valencià al conjunt de l'estat espanyol. Debat de la reforma de l'estatut Dimecres el congrés espanyol debatrà la reforma de l'estatut, que vincula les inversions estatals al pes demogràfic, una disposició present als estatuts de Catalunya, Andalusia o l'Aragó. Després de gairebé cinc anys, la reforma serà defensada a Madrid. La reforma va ser presentada pel govern l'any 2010 i aprovada per les Corts Valencianes el març del 2011. El nou text també inclou la creació d'una comissió de negociació entre la Generalitat i el govern espanyol. El debat s'havia de fer al congrés espanyol el 12 d'abril de 2011, però el 8 d'abril es va informar que el parlament s'havia dissolt per la convocatòria d'eleccions autonòmiques i es va ajornar. Els mesos de setembre de 2013 i 2014 les Corts, aleshores amb majoria del PP, també van demanar la retirada de l'ordre del dia.
|
[
"Qui és Mónica Oltra?",
"Què ha fet públic?",
"Amb quin objectiu?",
"Què es commemora el 9 d’octubre?",
"Qui és Ximo Puig?",
"Què ha finalitzat?",
"Amb qui s’ha trobat?",
"Què estan redactant, segons Oltra?",
"Per quin motiu?",
"Què ha de canviar a València?",
"Què ha exigit Oltra?",
"Quan es parlarà de l’estatut?",
"On?",
"Quan va iniciar-se l’esmena de l’estatut?",
"Per a quan estava programat el debat?"
] |
{
"answer_end": [
43,
132,
191,
418,
557,
679,
793,
881,
942,
1159,
1383,
1478,
1478,
1722,
2079
],
"answer_start": [
0,
31,
31,
327,
516,
548,
681,
817,
817,
1056,
1220,
1418,
1418,
1672,
1886
],
"input_text": [
"La vice-presidenta valenciana.",
"Que el govern no descarta d'impulsar una gran mobilització el Nou d'Octubre.",
"Reivindicar un finançament millor per al País Valencià.",
"L'autogovern.",
"El president de la Generalitat.",
"La ronda de contactes per cercar un consens a l'hora de reclamar al govern espanyol la millora del finançament.",
"Amb les formacions polítiques amb representació parlamentària i també amb Esquerra Unida i UPyD.",
"Un document.",
"Perquè les forces polítiques signin un pacte pel finançament.",
"Ha de deixar de tenir una renda per càpita i un PIB inferiors a la mitjana.",
"Que les inversions del govern espanyol s'equiparin almenys a l'11% del pes de la població del País Valencià al conjunt de l'estat espanyol.",
"Dimecres.",
"Al congrés espanyol.",
"L'any 2010.",
"Pel 12 d'abril de 2011."
]
}
|
mitologia
|
Metapont (en grec antic Μετάποντος) va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim de la ciutat de Metapont, a la Magna Grècia. En forma no grega, aquest nom podria ser Metabus, i la ciutat s'hauria anomenat en un primer temps Metabos, abans que Metapont.
Es deia de Metapont que era fill de Sísif i net d'Èol, però la majoria de tradicions diuen que era el pare adoptiu del jove Èol i de Beot, el seu germà bessó. Va donar acollida a Arne, la filla del primer Èol quan es va quedar en estat i el seu pare la va expulsar de la ciutat. Es va enamorar d'ella, i va fer fora a la seva primera dona, Siris, que va enviar a la ciutat de Siris, prop de Metapont. Després, Beot i Èol, fills d'Arne, van matar Siris per consell de la seva mare, i van fugir, un a Beòcia, a la que va donar nom, i l'altre a les illes Eòlies, on va ser recollit per Líparos, el seu rei.
Una versió diferent explica que Èol fill d'Hel·lè va deixar cega la seva filla Arne (o Melanipe), embarassada per Posidó, quan van néixer els bessons Èol i Beot, i la tancà en una masmorra. Després va ordenar abandonar els nens a la muntanya. Els va alletar una vaca fins que uns pastors els van trobar i els van recollir per criar-los amb ells. Metapont, rei d'Itàlia, no podia tenir descendència amb la seva esposa Teano (o Siris). El rei va amenaçar de repudiar-la en vista de la seva esterilitat. Teano va demanar als pastors que li donessin uns nens que pogués fer passar per fills seus, i ells li van oferir Èol i Beot, als que va presentar al seu marit com si fossin propis. Però poc després, Teano va infantar dues criatures i va pensar en eliminar els dos nens estrangers que havia introduït a casa seva de manera imprudent, i sobretot perquè per la seva bellesa eren els preferits del seu marit. Un dia en què el seu marit havia anat a oferir un sacrifici a Diana, Teano va revelar als seus fills el secret del naixement d'Èol i Beot, i els va demanar que els matessin durant una cacera. Els quatre nois van lluitar a la muntanya i Èol i Beot van guanyar amb l'ajuda de Posidó. Van matar els fills de Teano i es van refugiar amb els pastors que els havien acollit en néixer. Allí Posidó els va dir que era el seu pare i que la seva mare seguia presonera. Els joves van anar a alliberar-la i el déu li va retornar la vista. Els nois la van portar a Metapont, la ciutat d'on Metapont era rei i el van informar dels crims de la seva esposa Teano (o Siris). El monarca es va casar amb Arne (o Melanipe) i els nois van marxar, l'un a fundar Beòcia i l'altre Eòlia, a la Propòntida.
|
[
"Qui és Metapont?",
"Com es deia en inici la polis?",
"A qui va hostatjar l'heroi?",
"Quina conseqüència va tenir això?",
"On va anar ella?",
"Hi ha una altra variant del mite?",
"Què va fer Èol a Arne, en aquesta?",
"Per què volia abandonar a la seva dona Metapont?",
"Com va enganyar al seu espòs ella?",
"Però va quedar-se embarassada finalment?",
"Què va voler fer amb els fills que no eren seus?",
"Qui els havia d’assassinar?",
"Van morir els fills legítims, en lloc dels adoptats?",
"A qui van deixar en llibertat Èol i Beot?",
"Van explicar tot el que havia passat a Metpont?"
] |
{
"answer_end": [
110,
237,
442,
597,
640,
946,
946,
1362,
1543,
1595,
1695,
1959,
2079,
2261,
2415
],
"answer_start": [
0,
183,
418,
538,
563,
863,
863,
1209,
1364,
1545,
1598,
1838,
1961,
2148,
2296
],
"input_text": [
"L'heroi epònim de la ciutat de Metapont.",
"Metabos.",
"A Arne.",
"Que es va enamorar d'ella, i va fer fora a la seva primera dona.",
"A la ciutat de Siris.",
"Sí.",
"La va deixar cega.",
"Per la seva esterilitat.",
"Va demanar als pastors que li donessin uns nens que pogués fer passar per fills seus, i ells li van oferir Èol i Beot, als que va presentar al seu marit com si fossin propis.",
"Sí.",
"Eliminar-los.",
"Els seus fills.",
"Sí.",
"A la seva mare.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Gertrudis Castanyer i Seda (Mataró, 14 d'agost de 1824 - Barcelona, 25 de maig de 1881) va ésser una laica, fundadora de la congregació de les Filipenses Missioneres de l'Ensenyament. Ha estat proclamada serventa de Déu per la diòcesi de Barcelona i el seu procés de beatificació és obert.
Petita de tres germans, els altres dos van seguir la carrera sacerdotal i religiosa. Òrfena de pare als tres anys, va ingressar el 1845, quan el seu germà Marc va tornar d'Itàlia, al convent de les carmelites de Mataró. Va haver de sortir-ne abans de professar-hi, a causa d'una malaltia. Va començar llavors a acollir a casa seva nenes pobres, ensenyant el catecisme i les primeres lletres. Veia que la industrialització de la ciutat podria portar a una deshumanització de la societat, i que el fet que homes i dones treballessin a les fàbriques feia que els seus fills no rebessin la mateixa atenció que abans.
La seva mare va morir el 1857; en aquell moment, i amb el seu germà Marc, van voler donar resposta als problemes que havien trobat i van fundar una congregació religiosa que s'havia de dedicar a la "renovació cristiana de la societat" mitjançant l'apostolat i la instrucció cristiana del jovent, particularment el més necessitat. Així neix, el 21 de novembre de 1858 la Congregació de Filipenses Missioneres de l'Ensenyament. L'obra de la congregació comença a la casa pairal dels Castanyer, on reuneixen fins a 300 nens i joves, fills dels treballadors de les fàbriques i de les minyones que servien a la ciutat.
Arran de la Revolució de 1868, les propietats dels dos germans van ésser confiscades i van anar a refugiar-se a Barcelona, on van continuar la seva obra. Gertrudis morí a Barcelona el 25 de maig de 1881.
|
[
"Quan va néixer Gertrudis Castanyer?",
"Què va crear?",
"Què s’està duent a terme?",
"Era filla única?",
"Quan va entrar al monestir?",
"Per què no va completar-hi la seva formació?",
"Quines tasques va iniciar després?",
"Què observava de la vida quotidiana?",
"Quin aspecte creia que havia canviat respecte antany?",
"Quan va perdre la vida la seva progenitora?",
"Amb qui va crear un centre religiós?",
"Amb quin objectiu?",
"Quan es va obrir aquest?",
"Quanta gent va arribar a haver-hi?",
"On van haver de marxar els dos fundadors?"
] |
{
"answer_end": [
87,
182,
288,
312,
508,
577,
680,
775,
901,
932,
1072,
1137,
1327,
1431,
1638
],
"answer_start": [
0,
108,
250,
290,
405,
510,
579,
682,
779,
903,
954,
1036,
1233,
1331,
1517
],
"input_text": [
"El 14 d'agost de 1824.",
"La congregació de les Filipenses Missioneres de l'Ensenyament.",
"El seu procés de beatificació és obert.",
"No.",
"El 1845.",
"A causa d'una malaltia.",
"Va acollir a casa seva nenes pobres, ensenyant el catecisme i les primeres lletres.",
"Que la industrialització de la ciutat podria portar a una deshumanització de la societat.",
"Que el fet que homes i dones treballessin a les fàbriques feia que els seus fills no rebessin la mateixa atenció.",
"El 1857.",
"Amb el seu germà Marc.",
"La renovació cristiana de la societat.",
"El 21 de novembre de 1858.",
"Fins a 300 nens i joves.",
"A Barcelona."
]
}
|
books
|
-Elaaa… emaaaa… enaaaa…
Mentre tant veia que en son veí s'hi desarrollava una lluita terrible… aquella última cirera el temptava… el seduïa… les altres havien estat tan bones!…
Però en Peret ho sabia!… Ell havia vist com es palpava la butxaca!… Què fer?… Agafar-la… peró i si en Peret se'n adonava?… deixar-la estar… però si fet i fet ja no més n'hi havia una… i les altres havien estat tant gustoses!…
I en Peret, mentrestant:
-Enyaaa… oooopé…
Durà estona… molta estona… però a l'últim succeí lo de sempre. La carn és dèbil.
En Peret al sentir-se alleugerit de l'última cirera, ara és hora! -es digué- i sense encomanar-se a Déu, ni als sants, del primer cop de puny, ja tingué en Nofre per terra.
Fou obra d'un moment i aquell rotllo tan pacífic es convertí en una olla de cols quan bull. En Peret, agafat amb en Nofre i cridant: roba-cireres! roba.cireres! anava a tomballons omplint-lo d'esgarrinxades i cops de puny. En Nofre prou procurava defensar-se com podia, però més dèbil que en Peret, anava sempre a sota. La demés quitxalla, esbalotada i ardida amb l'espectacle, movia un xivarri aixordador. La noia creient que el millor medi de posar ordre era la llei marcial, agafà la canya amb les dugues mans… i garrotada de cego. El remei fou pitjor que el mal. A cada garrotada esgalabrava un marrec… Aviat no hi hagué front sense xiribec. Un cop de canya mal dirigit agafà el cartell de cantell i el partí en dos trossos. I la quitxalla s'apoderà del que després del quadro caigué a terra i en venjança dels cops rebuts, les emprengué a introduir la desunió en les lletres de les beceroles… En un moment no quedà un bocí de cartell i allà volaven pels aires perseguint-se i esquivant-se la h i la m, mentre per terra, en un recó, es cargolaven amb extremituds d'epilèptic furor la z i la t.
|
[
"Què observava el personatge?",
"Què deia en Peret?",
"Què va passar finalment?",
"A qui va pegar en Peret?",
"Com va ser la situació?",
"De què titllava en Peret a l’altre noi?",
"Què feia en Nofre?",
"Era el més fort?",
"Qui més hi havia allà?",
"Com va actuar?",
"Va tenir bon resultat la seva acció?",
"Què es va trencar?",
"Què va caure?",
"Quines d’aquestes van anar a parar a terra?"
] |
{
"answer_end": [
93,
443,
506,
697,
789,
858,
967,
996,
1175,
1232,
1264,
1426,
1595,
1795
],
"answer_start": [
24,
403,
472,
526,
699,
791,
922,
922,
1106,
1106,
1234,
1345,
1527,
1706
],
"input_text": [
"Que en son veí s'hi desarrollava una lluita terrible.",
"Enyaaa… oooopé.",
"Lo de sempre.",
"A en Nofre.",
"Com una olla de cols quan bull.",
"De roba-cireres.",
"Defensar-se com podia.",
"No.",
"La noia.",
"Agafà la canya amb les dugues mans… i garrotada de cego.",
"No.",
"El cartell.",
"Les lletres de les beceroles.",
"La z i la t."
]
}
|
mitologia
|
Guillem de Norwich (Norwich, ca. 1132 - 1144) va ser, segons una llegenda, un nen mort durant la Pasqua de 1144 a mans de jueus, i venerat localment com a sant per l'Església catòlica fins al 1965. És el primer cas de fals libel de sang creat per fomentar l'antisemitisme i la persecució dels jueus, habitual durant l'Edat mitjana.
El nen, de dotze anys, era aprenent d'assahonador, i habitualment feia encàrrecs per als jueus de la ciutat, que s'hi havien establert cap al 1135. Va desaparèixer i el seu cos es va trobar a un bosc proper. Alguns vilatans, dirigits pel rector, van acusar els jueus d'haver-lo segrestat i mort en un sacrifici ritual. El corregidor va evitar el linxament dels jueus, que van ésser portats a judici. Van haver d'ésser alliberats, ja que no hi havia cap prova en contra i el crim va quedar sense resoldre; no obstant això, la història romangué com el primer dels libels de sang difosos en l'Europa medieval.
Mentrestant, va començar el culte al nen entre els cristians de la ciutat, com a màrtir i símbol de la maldat dels jueus i els nobles que els donaven suport en contra dels pagesos i els bons cristians. Aviat van començar a narrar-se suposats miracles atribuïts a Guillem. El culte es va difondre ràpidament a Anglaterra. El bisbe de Norwich, William de Turbeville, tenia especial interès a promoure el culte al nen, principalment pels guanys econòmics que podia reportar a la diòcesi, que esdevindria un lloc de pelegrinatge. Per això, en 1173 encarregà a Thomas of Monmouth, un monjo benedicí de la ciutat que escrigués una vida del nen en llatí, Vida i miracles de Sant Guillem de Norwich. Aquesta obra, que demostra una gran credulitat de l'autor, és la base de tota la llegenda posterior.
El culte va tenir un abast local, i encara continuava al segle xvi. Va ésser suprimit en 1965 pel papa Pau VI. Fins llavors, la data assignada en el martirologi era la del 26 de març.
|
[
"Qui és Guillem De Norwich?",
"Fins quan va tenir culte?",
"Per què es va crear aquesta llegenda?",
"Era un fet comú a l’època medieval?",
"Segons el mite, què feia el noi?",
"On es va trobar el seu cadàver?",
"A qui es va culpar?",
"Es va demostrar la seva innocència?",
"En què es va convertir la mort del noi?",
"Quines històries es van explicar?",
"Per on es va escampar el mite?",
"Qui va redactar la seva biografia?",
"Quan?",
"Fins quan va durar la creença?",
"Quin dia es creia que havia sigut la seva mort?"
] |
{
"answer_end": [
127,
196,
298,
330,
381,
538,
598,
810,
1059,
1209,
1258,
1585,
1585,
1798,
1914
],
"answer_start": [
0,
131,
198,
198,
332,
480,
540,
651,
952,
1141,
1211,
1483,
1475,
1732,
1843
],
"input_text": [
"Segons una llegenda, un nen mort durant la Pasqua de 1144 a mans de jueus.",
"Fins al 1965.",
"Per fomentar l'antisemitisme i la persecució dels jueus.",
"Sí.",
"Era aprenent d'assahonador.",
"A un bosc proper.",
"Als jueus.",
"Sí.",
"En símbol de la maldat dels jueus.",
"Suposats miracles atribuïts a Guillem.",
"Per Anglaterra.",
"Thomas of Monmouth.",
"En 1173.",
"Fins al segle xvi.",
"El 26 de març."
]
}
|
bios
|
Núria Casals i Cortès (Badalona, 1950) és una historiadora de l'art.
Llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona el 1973, la seva tesi de llicenciatura va tractar del pintor Francesc Gimeno. En l'àmbit professional, ha estat professora de secundària. És col·laboradora de la Gran Enciclopèdia Catalana i autora de diversos treballs sobre història local, ha publicat articles d'història i d'art a la revista Carrer dels Arbres, editada pel Museu de Badalona, dos sobre el pintor local Eduard Flò i Guitart (1980 i 1983), tres sobre cinema (1980, 1995 i 2004) i un de teatre (2007). Entre altres obres, també ha realitzat els dos catàlegs del Fons d'Art de la Ciutat de Badalona (1986 i 1989) i la Història gràfica de Badalona (Ajuntament de Badalona, 1987-1993). És autora de la monografia sobre el pintor Eduard Flò (Museu de Badalona, 1982) i coautora, amb Jordi Padró, d'Història Gràfica de Badalona, editada en dos volums (Museu de Badalona, 1992 i 1993). L'any 2019 va sortir publicat el seu llibre La gran il·lusió. El cinema a Badalona 1898-1975, fruit d'una exhaustiva investigació de dos anys, que recull tota la història del cinema a Badalona, a la qual es va dedicar una exposició al Museu de Badalona. Per aquest treball ha estat guardonada amb el premi FilmHistòria 2019 a la millor recerca. Casualment, Casals és besneta de Thomas Mary, fundador del Cine Mary, el primer que va haver-hi a la ciutat.
|
[
"Quan va néixer Núria Casals?",
"A què es dedica?",
"Quan es va graduar?",
"Sobre qui va estudiar en la seva investigació?",
"S’ha dedicat a la docència?",
"En què participa?",
"Per a quina publicació ha redactat textos?",
"Sobre quin artista ha escrit?",
"Amb qui ha creat un llibre d’història?",
"Què va passar el 2019?",
"De què tracta aquesta obra?",
"On hi va haver una exhibició sobre aquest tema?",
"Aquesta obra ha guanyat algun reconeixement?",
"Quin?",
"Qui va ser el seu besavi?"
] |
{
"answer_end": [
38,
67,
141,
210,
270,
322,
446,
836,
922,
1072,
1172,
1232,
1323,
1323,
1369
],
"answer_start": [
0,
39,
69,
143,
212,
272,
375,
786,
865,
980,
980,
1134,
1234,
1234,
1337
],
"input_text": [
"El 1950.",
"És historiadora de l'art.",
"El 1973.",
"Sobre el pintor Francesc Gimeno.",
"Sí.",
"En la Gran Enciclopèdia Catalana.",
"Per a la revista Carrer dels Arbres.",
"Sobre el pintor Eduard Flò.",
"Amb Jordi Padró.",
"Va sortir publicat el seu llibre La gran il·lusió. El cinema a Badalona 1898-1975.",
"De la història del cinema a Badalona.",
"Al Museu de Badalona.",
"Sí.",
"El premi FilmHistòria 2019 a la millor recerca.",
"Thomas Mary."
]
}
|
bios
|
Roni Horn (Nova York, 25 de setembre de 1955) és una artista visual i escriptora estatunidenca. La seva obra abasta l'escultura, el dibuix, la fotografia, el llenguatge, i la instal·lació. Neta d'immigrants jueus originaris de l'Europa Oriental, va néixer, viu i treballa a Nova York. Va obtenir un BFA de la Rhode Island School of Design i un MFA en escultura de la Universitat Yale. El 2013 va guanyar el Premi Joan Miró.
Horn va deixar l'escola secundària als 16 anys i es va matricular a l'Escola de Disseny de Rhode Island. Des de 1975, Horn ha viatjat sovint a Islàndia, on el paisatge i l'aïllament han influït fortament en la seva pràctica. La seva primera exposició individual (fora de la universitat) es va celebrar el 1980 al München Kunstraum. Després de dues exposicions a Nova York (a les galeries de Paula Cooper i Leo Castelli), la carrera de Horn es va accelerar finals de la dècada de 1980. El 1998 va rebre Premi Alpert Awards in the Arts, així com diverses beques NEA, i una beca Guggenheim. Li han dedicat exposicions temporals diversos espais d'art contemporani. Horn està representada per Hauser & Wirth, Xavier Hufkens, Brussel·les; i la Kukje Gallery de Seül.
Horn es revela com una artista plenament contemporània. Esculpint, dibuixant, fotografiant, fent instal·lacions específiques i intervencions en el paisatge o escrivint, la curiositat de Horn és gran. El seu talent s'ha plasmat en tantes àrees de les arts plàstiques. Emmarcada en els àmbits de l'art conceptual i el minimalisme, l'etiqueta que millor li escau és, senzillament, la d'artista visual i escriptora. El qualificatiu de visual, sovint superflu, no ho és en el seu cas: la seva obra té un enorme poder visual, una força visual que ella posa al servei d'un discurs intel·lectual que busca conscienciar l'espectador sobre qüestions com el gènere, la identitat, l'androgínia o la complexa relació entre objecte i subjecte.
Entusiasta del retrat i del paisatge, enamorada de l'escultura, apassionada del dibuix, Horn es lliura a una tasca creativa el resultat de la qual és tan impactant com melancòlic. El seu interès pel paisatge d'Islàndia, país on resideix i treballa durant part de l'any, ajuda a entendre una mirada que es complau en la duresa però també en la simplicitat, en la contundència però també en el que és eteri, en l'absolut i en la melancolia. El seu objectiu és explorar fins a quin punt el món és canviant, inestable, insegur, incert, misteriós. Els paisatges, les persones, el temps i les mateixes obres d'art es mouen, evolucionen, estan sempre condicionades pel context. Per a l'artista fins i tot la nostra identitat, la percepció de qui som, és inestable: està en funció d'un lloc i d'un moment concrets. És per això que li agrada treballar pensant en llocs específics. El seu és un art que neix per ocupar un espai determinat.
|
[
"Quan va néixer Roni Horn?",
"A què es dedica?",
"D’on és?",
"On va estudiar després d'abandonar l'institut?",
"Quin país ha visitat força vegades?",
"Quan va estrenar-se amb una exhibició?",
"Quin reconeixement va obtenir el 1998?",
"De quin estil és el seu art?",
"S’ha concentrat només en una tècnica artística?",
"Quina és la millor manera de descriure-la?",
"Quina intenció tenen les seves creacions?",
"Què l'apassiona?",
"Des d’on crea les seves peces sovint?",
"Quina és la seva meta?",
"Quina concepció té de la realitat?"
] |
{
"answer_end": [
45,
80,
283,
527,
575,
733,
957,
1239,
1450,
1595,
1913,
1953,
2185,
2458,
2722
],
"answer_start": [
0,
46,
246,
424,
542,
649,
909,
1185,
1385,
1514,
1777,
1917,
2097,
2356,
2588
],
"input_text": [
"El 25 de setembre de 1955.",
"És artista visual i escriptora.",
"De Nova York.",
"A l'Escola de Disseny de Rhode Island.",
"Islàndia.",
"El 1980.",
"El Premi Alpert Awards in the Arts.",
"Contemporani.",
"No.",
"Com a artista visual i escriptora.",
"Conscienciar l'espectador sobre qüestions com el gènere, la identitat, l'androgínia o la complexa relació entre objecte i subjecte.",
"El retrat i el paisatge.",
"Des d'Islàndia.",
"Explorar fins a quin punt el món és canviant, inestable, insegur, incert, misteriós.",
"És inestable: està en funció d'un lloc i d'un moment concrets."
]
}
|
bios
|
Conxita Herrero (el Prat de Llobregat, 1993) és una dibuixant de còmics pratenca, considerada promesa del còmic d'avantguarda i cantant. Va estudiar a l'Escola Massana (Barcelona). Ha publicat diversos fanzines a mode d'auto-edició i també ha participat en fanzines col·lectius i feministes com Bulbasur i Hits with tits. El 2014, col·labora amb una il·lustració a VICE.
El 2016, publica Gran bola de helado amb l'editorial independent Apa Apa Comics, un còmic formar per 17 històries curtes sobre la quotidianitat de les protagonistes, publicació que la porta, el 2017, a estar nominada al premi a l'autora revelació del Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Mitjançant aquest esdeveniment, el 2017 també participa amb els seus dibuixos a la publicació d'un dossier contra la censura i sobre la llibertat d'expressió, impulsat pel diari Ara.
D'altra banda, la seva faceta artística s'amplia com a cantant a Tronco, el projecte musical autoeditat pop, punk i experimental que ha impulsat conjuntament amb el seu germà Fermín i que l'ha portat a participar el 2016 al concurs de maquetes musicals "Autoplacer" i a fer diversos concerts, entre els quals els dels "Vespres de la UB" i a La Capsa. El 2016 publiquen el seu primer LP-debut amb la discogràfica independent Elefant Records.
Còmic
Música
|
[
"Quan va néixer Conxita Herrero?",
"A què es dedica?",
"On es va formar?",
"Quin tipus de creacions ha tret?",
"Quina obra va llençar el 2016?",
"Qui la va editar?",
"Quantes trames diferents hi apareixen?",
"Quin tema tracten?",
"Què va suposar aquesta obra?",
"Què va dur a terme el 2017?",
"A part de dibuixar, quin altre àmbit artístic desenvolupa?",
"A quin grup actua?",
"Juntament amb qui?",
"De què van formar part?",
"Quan van treure el seu primer àlbum?"
] |
{
"answer_end": [
46,
73,
169,
233,
409,
452,
493,
537,
665,
824,
912,
921,
1031,
1115,
1261
],
"answer_start": [
0,
47,
139,
183,
373,
382,
454,
474,
539,
699,
850,
865,
915,
1034,
1201
],
"input_text": [
"El 1993.",
"És dibuixant de còmics.",
"A l'Escola Massana.",
"Diversos fanzines.",
"Gran bola de helado.",
"Apa Apa Comics.",
"17 històries curtes.",
"La quotidianitat de les protagonistes.",
"Que va estar nominada al premi a l'autora revelació del Saló Internacional del Còmic de Barcelona.",
"Va participar amb els seus dibuixos a la publicació d'un dossier contra la censura i sobre la llibertat d'expressió.",
"El cant.",
"ATronco.",
"Amb el seu germà Fermín.",
"Del concurs de maquetes musicals Autoplacer.",
"El 2016."
]
}
|
bios
|
Maria Eugènia Cuenca i Valero (Calataiud, 20 de novembre de 1947) és una política catalana d'origen aragonès establerta a Mataró, consellera de la Generalitat de Catalunya i diputada al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats.
Es va llicenciar en dret administratiu a la Universitat de Saragossa. Es va establir a Catalunya, on fou membre fundadora de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) en 1975. Ha estat professora de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona de 1972 a 1982. Membre del Col·legi d'Advocats de Barcelona, s'ha especialitzat en urbanisme, medi ambient, dret administratiu i dictàmens administratius constitucionals.
De 1989 a 2004 ha estat membre de la Comissió Permanent i del Comitè Executiu Nacional de CDC. També ha format part de la fundació Centre d'Iniciatives i Recerques Europees a la Mediterrània (CIREM) i del Patronat de la Fundació Mil·lènium i de la Junta d'Amics del Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Fou escollitda diputada per CiU per la província de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1986 i 1989. Ha estat vocal de les Comissions Mixtes d'Igualtat d'oportunitats de la dona (1988-1989) i dels drets de la dona (1990-1992) al Congrés dels Diputats.
De 1982 a 1986 ha estat Secretària General d'Ensenyament del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (1982-1986) i Consellera de Governació de 1992 a 1995. Fou escollida diputada per CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 i 2003. De 1999 a 2003 fou presidenta de la Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local. De 1997 a 2000 ha format part del Consell d'Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i de 1999 a 2003 ha format part del Consell Social de la Universitat de Barcelona.
|
[
"On va néixer Maria Eugènia Cuenca?",
"A què es dedica?",
"Què va estudiar?",
"Quin partit polític va crear?",
"Quan?",
"Ha treballat de docent?",
"De què forma part?",
"De què és experta?",
"En quines organitzacions ha participat?",
"Quin càrrec polític va obtenir el 1986?",
"I el 1990?",
"Ha tingut altres càrrecs polítics importants?",
"En què va participar des de 1997?",
"I des de 1999?",
"Fins quan va ser-hi?"
] |
{
"answer_end": [
65,
81,
275,
399,
413,
456,
556,
666,
967,
1074,
1232,
1604,
1710,
1792,
1792
],
"answer_start": [
0,
66,
237,
338,
338,
415,
513,
558,
763,
969,
1083,
1234,
1606,
1713,
1713
],
"input_text": [
"A Calataiud.",
"És política.",
"Dret administratiu.",
"Convergència Democràtica de Catalunya.",
"En 1975.",
"Sí.",
"Del Col·legi d'Advocats de Barcelona.",
"D'urbanisme, medi ambient, dret administratiu i dictàmens administratius constitucionals.",
"En la fundació Centre d'Iniciatives i Recerques Europees a la Mediterrània (CIREM) i del Patronat de la Fundació Mil·lènium i de la Junta d'Amics del Museu Nacional d'Art de Catalunya.",
"Diputada per CiU per la província de Barcelona.",
"Vocal de les Comissions Mixtes d'Igualtat i dels drets de la dona al Congrés dels Diputats.",
"Sí.",
"En el Consell d'Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.",
"En el Consell Social de la Universitat de Barcelona.",
"Fins al 2003."
]
}
|
mitologia
|
El Vell del mar és una llegenda barcelonina de l'època de la industrialització espanyola.
Segons la mitologia catalana, abans de la industrialització de Barcelona, per la platja de la Mar Bella, passejava un home vell que, de dia, era com la resta dels mortals. Sempre duia la mateixa roba, que feia olor de mar tant a l'estiu com a l'hivern; no portava pas mai sabates i els cabells blancs i la barba sempre els portava despentinats. Mai parlava directament amb ningú, tan sols caminava per la sorra i saludava a tothom amb qui es topava. Tot sovint, solia parlar amb els pescadors que antigament vivien vora l'illa de Maians, actualment el barri de la Barceloneta, i els ajudava a arrossegar la barca cap a la sorra quan tornaven de la pesca, demostrant així una força impròpia per una persona de la seva edat.
La gent no sabia d'on era, ni per què cada dia passejava per la platja, però les poques persones amb qui parlava en deien que era un home molt savi i amable, coneixedor dels secrets del mar així com els de la terra, i que, fins i tot, tenia la capacitat de parlar amb els peixos i les gavines. Però el que poques persones coneixien és que, a la nit, quan la lluna ja era amunt del cel, el vell es llençava al mar. Dins l'aigua, el cos se li cobria d'escames argentades, els cabells i la barba d'algues verdes i petxines blanques i, d'aquesta manera, s'allunyava nedant cap al fons del mar per no tornar fins l'endemà un altre cop sota la forma d'un vell qualsevol.
Un bon dia, el vell deixà d'aparèixer per les platges de Barcelona. Hi ha qui diu que això va ser degut al fet que l'home, amb la industrialització, es va allunyar envers la natura i que, per tant, els seus esperits li van donar l'esquena.
|
[
"Què és el Vell del mar?",
"On hi havia un ancià?",
"Quan?",
"Vestia cada dia amb peces diferents?",
"Duia calçat?",
"Tenia canes?",
"Amb qui conversava?",
"Com els donava un cop de mà?",
"Què es pensaven les persones que podia fer?",
"Què passava quan es feia fosc?",
"Com es transformava l'home?",
"On anava?",
"Fins quan?",
"Encara retorna?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
43,
217,
217,
289,
369,
390,
626,
743,
1105,
1225,
1341,
1401,
1429,
1544,
1658
],
"answer_start": [
0,
164,
120,
262,
343,
343,
540,
669,
813,
1107,
1227,
1345,
1347,
1478,
1546
],
"input_text": [
"Una llegenda barcelonina.",
"A la platja de la Mar Bella.",
"Abans de la industrialització de Barcelona.",
"No.",
"No.",
"Sí.",
"Amb els pescadors que antigament vivien vora l'illa de Maians.",
"Arrossegant la barca cap a la sorra quan tornaven de la pesca.",
"Parlar amb els peixos i les gavines.",
"Que el vell es llençava al mar.",
"El cos se li cobria d'escames argentades, els cabells i la barba d'algues verdes i petxines blanques.",
"Al fons del mar.",
"Fins l'endemà.",
"No.",
"Perquè l'home, amb la industrialització, es va allunyar envers la natura."
]
}
|
bios
|
Luisa F. Cabeza és una enginyera catalana. Centra la seva investigació en el medi agroambiental. És una de les científiques més citades pels seus articles de recerca en l'àmbit de l'enginyeria. Actualment és catedràtica de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida (UdL). Ha participat en diversos projectes europeus i nacionals principalment en l'especialitat de l'energia. Directora del grup d'investigació GREiA (Grup de Recerca en Energia i Intel·ligència Artificial). Ha rebut diversos premis per la seva contribució a la recerca i per la docència. És editora temàtica de publicacions científiques sobre energies renovables i energia solar.
Nascuda a Barcelona, és llicenciada en Enginyeria química (1992) i en Enginyeria industrial (1993), màster en Gestió industrial (1995) i doctora en Enginyeria industrial (1996) per la Universitat Ramon Llull. Va cursar una estada post-doctoral d'investigació de dos anys a l'USDA-ERRC (Centre de Recerca Regional de l'Est del Departament d'Agricultura nord-americà) de Filadèlfia. La seva incorporació a la UdL va tenir lloc el 1999, on va establir el grup de recerca Grup de Recerca d'Energia Aplicada (GREA). Des del 2014 és directora del grup GREiA grup fusionat de l'anterior GREA i IA. És autora de més de cent articles publicats en revistes científiques i de diversos capítols de llibres. Participa activament en diferents fòrums internacionals com l'IEA (Agència Internacional d'Energia), l'IPCC (Panel Intergovernamental en Canvi Climàtic) i el RHC (Renewable Heating&Cooling), així com a la Plataforma Tecnològica Europea.
Actualment la seva recerca es focalitza en l'eficiència energètica i els sistemes renovables. La seva investigació en l'àmbit de l'energia se centra des del punt de vista medioambiental incloent les emissions de CO2 i el cost energètic dels processos i materials.
El grup GREiA (Grup de Recerca en Energia i Intel·ligència Artificial) sorgit l'any 2014 per la col·laboració entre els dos grups de recerca: el GREA (Grup de Recerca en Energia Aplicada) i el grup IA (Grup de Recerca en Intel·ligència Artificial) de la Universitat de Lleida. Els camps d'investigació actuals d'aquest grup són: enmagatzematge de l'energia tèrmica, eficiència energètica en edificis, optimització en l'ús de l'energia i intel·ligència artificial. Aportant solucions per a la sostenibilitat, l'enginyeria energètica, l'enginyeria industrial i el disseny de construccions.
|
[
"Quina professió té Luisa F. Cabeza?",
"En quin àmbit es basa la seva recerca?",
"Quin càrrec té avui en dia?",
"Què dirigeix?",
"Ha obtingut algun reconeixement?",
"Què va estudiar?",
"On va fer un postdoc?",
"Quants textos acadèmics té?",
"De què forma part?",
"Com quins?",
"Quin tema investiga concretament?",
"Des de quina perspectiva ho estudia?",
"Quan va crear-se CREiA?",
"Què estudia aquest centre?",
"Amb quin objectiu?"
] |
{
"answer_end": [
32,
95,
280,
430,
568,
719,
1041,
1355,
1412,
1592,
1686,
1779,
1946,
2320,
2444
],
"answer_start": [
0,
43,
194,
391,
489,
683,
871,
1253,
1357,
1357,
1594,
1688,
1858,
2135,
2322
],
"input_text": [
"És enginyera.",
"En el medi agroambiental.",
"Catedràtica de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida.",
"El grup d'investigació GREiA.",
"Sí.",
"Enginyeria química.",
"A Filadèlfia.",
"Més de cent articles i diversos capítols de llibres.",
"De diferents fòrums internacionals.",
"Com l'IEA (Agència Internacional d'Energia), l'IPCC (Panel Intergovernamental en Canvi Climàtic) i el RHC (Renewable Heating&Cooling), així com a la Plataforma Tecnològica Europea.",
"L'eficiència energètica i els sistemes renovables.",
"La medioambiental.",
"L'any 2014.",
"Enmagatzematge de l'energia tèrmica, eficiència energètica en edificis, optimització en l'ús de l'energia i intel·ligència artificial.",
"Aportar solucions per a la sostenibilitat, l'enginyeria energètica, l'enginyeria industrial i el disseny de construccions."
]
}
|
vilaweb
|
La Generalitat ha lliurat avui el Premi Justícia al conseller Mundó, responsable del Departament de Justícia fins l'any passat. Mundó, encausat al Suprem per malversació i desobediència, i en llibertat provisional, ha dit que el govern no va cometre cap delicte i ha denunciat que el tribunal ‘força el dret' fins el punt de no ser just. ‘Sen's acusa de rebel·lió sense violència i de malversació sense despeses', ha afirmat. ‘Quan la política entra per la porta del tribunal, la justícia salta per la finestra', ha lamentat. En un acte al Palau de la Generalitat, Mundó ha recordat que fer un referèndum no és un delicte i ha criticat la injustícia de la presó preventiva que pateixen els nou presos polítics. També ha volgut fer una menció especial al conseller Raül Romeva per haver treballat conjuntament al govern en relació a la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. La consellera de Justícia, Ester Capella, ha lliura el guardó a Mundó ‘en reconeixement a la seva tasca al capdavant del Departament de Justícia'. Capella ha fet una crida a protegir la justícia davant de ‘vicis com la ira o la supèrbia'. Capella també ha volgut deixar clar que ‘un país és la seva justícia', i en aquest sentit ha volgut apel·lar al ‘sentit de justícia' de tots els governants i representants públics. Capella també ha fet lliurament d'onze medalles i de tres mencions honorífiques a persones o entitats que haurien contribuït a la millora de la justícia a Catalunya. Algunes de les personalitats guanyadores de les medalles han estat Luis del Castillo, Jesús María Sánchez, Magda Oranich, Pascual Ortuño i August Gil Matamala. El mateix Matamala ha parlat en nom de tots els guardonats en un discurs en què ha destacat l'absència de motius de celebració pel que fa a la justícia a l'estat, però sí de preocupació. L'advocat laboralista ha criticat que la justícia sigui cada cop més un ‘espai de confrontació ideològica' on prevalguin més aquests criteris que els jurídics, i ha situat el judici contra l'1-O com l'expressió ‘que fa més palesa aquesta deriva'.
|
[
"Qui ha entregat un reconeixement avui?",
"Quin?",
"I a qui?",
"De què està acusat aquest?",
"Què ha expressat?",
"De què ha fet memòria?",
"On?",
"Què ha recriminat?",
"De qui ha parlat?",
"Qui és Ester Capella?",
"Què ha reclamat ella?",
"Quants premis més ha donat?",
"Qui han estat alguns dels altres guardonats?",
"Quin d’ells ha fet unes declaracions?",
"Què ha recriminat ell?"
] |
{
"answer_end": [
39,
48,
67,
185,
261,
621,
621,
709,
775,
934,
1131,
1393,
1638,
1698,
1933
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
128,
215,
565,
526,
624,
711,
894,
1041,
1314,
1480,
1640,
1827
],
"input_text": [
"La Generalitat.",
"El Premi Justícia.",
"Al conseller Mundó.",
"De malversació i desobediència.",
"Que el govern no va cometre cap delicte.",
"Que fer un referèndum no és un delicte.",
"En un acte al Palau de la Generalitat.",
"La injustícia de la presó preventiva que pateixen els nou presos polítics.",
"Del conseller Raül Romeva.",
"La consellera de Justícia.",
"Que s'ha de protegir la justícia davant de vicis com la ira o la supèrbia.",
"Onze medalles i tres mencions honorífiques.",
"Luis del Castillo, Jesús María Sánchez, Magda Oranich, Pascual Ortuño i August Gil Matamala.",
"Matamala.",
"Que la justícia sigui cada cop més un espai de confrontació ideològica."
]
}
|
vilaweb
|
Avui el professor de la Universitat de Còrdova Antonio Bueno Armijo ha aprofitat un curs de formació per a funcionaris de la Comissió Europea per fer propaganda contra l'independentisme. L'ha comparat amb els populismes europeus i el Front Nacional francès i ha afirmat: ‘No solament penso que hi ha idees incorrectes, sinó idees moralment dolentes, i el nacionalisme n'és una.' El seminari, d'una hora i mitja de durada, es titulava ‘Espanya no és tan diferent. La crisi constitucional a Catalunya i l'augment del populisme europeu'. Bueno ha dit als funcionaris europeus que generalment els alumnes catalans són més pròxims al moviment independentista que els qui han estudiat als altres indrets de l'estat espanyol o bé abans de la immersió lingüística. Bueno ha utilitzat la xenofòbia i el classisme com a arguments. Ha afirmat que en les llistes electorals dels partits independentistes no hi ha cap cognom ‘Garcia'. ‘L'elit política que diu que representa tot el poble de Catalunya té cognoms només catalans', ha comentat. Ha afegit que la societat catalana és dividida. A més, ha afirmat que els catalans ‘més pobres' no pertanyen a ‘aquest sol poble, no són part d'aquesta nació o no comparteixen la mateixa voluntat o veu'. També ha restat importància a la violència de la policia espanyola i la Guàrdia Civil durant el referèndum del primer d'octubre. Ha dit que la xifra de ferits ‘no és gaire desproporcionada': ‘Així és com funciona la democràcia i com s'implementen, en últim recurs, les decisions judicials'. Ha defensat que l'estat espanyol és una democràcia i ha reconegut que li fa vergonya haver de donar-ne arguments a favor quan, segons que ha dit, Espanya va ‘per davant de Bèlgica en molts rànquings internacionals'. Un altre dels arguments esgrimits durant el curs ha estat que la premsa internacional ha estat ‘paternalista' envers l'estat espanyol durant el procés independentista i que ha fet servir ‘marc mentals incorrectes'.
|
[
"Qui és Antonio Bueno?",
"Què imparteix?",
"Què hi ha dut a terme?",
"Amb què ha relacionat el moviment independentista català?",
"Com es deia el curs que ha impartit?",
"Quins motius ha donat per explicar l’augment de l’independentisme?",
"Com són els noms dels polítics catalans, segons ha opinat?",
"I quins ciutadans no hi són representats?",
"Quin fet no ha considerat rellevant?",
"Com ha definit el nombre d’afectats per les càrregues policials?",
"Per què?",
"Quin tipus de govern té Espanya?",
"A quin país ha superat, segons Bueno?",
"Com creu que han sigut els periodistes?",
"Què han utilitzat aquests?"
] |
{
"answer_end": [
60,
141,
185,
256,
533,
819,
1013,
1231,
1318,
1422,
1522,
1574,
1738,
1873,
1953
],
"answer_start": [
0,
47,
68,
187,
379,
757,
923,
1084,
1233,
1362,
1362,
1524,
1651,
1740,
1740
],
"input_text": [
"Un professor de la Universitat de Còrdova.",
"Un curs de formació per a funcionaris de la Comissió Europea.",
"Propaganda contra l'independentisme.",
"Amb els populismes europeus i el Front Nacional francès.",
"Espanya no és tan diferent. La crisi constitucional a Catalunya i l'augment del populisme europeu.",
"La xenofòbia i el classisme.",
"Només catalans.",
"Els més pobres.",
"La violència de la policia espanyola i la Guàrdia Civil.",
"Com a no gaire desproporcionat.",
"Perquè així és com funciona la democràcia i com s'implementen, en últim recurs, les decisions judicials.",
"Una democràcia.",
"A Bèlgica.",
"Paternalistes.",
"Marc mentals incorrectes."
]
}
|
books
|
-Ja que vós les empareu, podeu estar descansada, que jo m'aturaré s'alè per si tenia sa virtut de matar-les; emprò… ep!… només me l'aturaré fins es dia que vós sigueu sardinalera, que llavors mudareu d'intents.
Seguí fregant la sola i allunyant-se; i ja havia gairebé donat la volta a la barca i es trobava en el costat oposat al meu, quan, deixant de sobte la galleda i el drap, corregué cap a mi a llargues gambades, estisorejant l'aire amb els seus braços de balders llorigadors.
-Allò, ès cosa bona, pubilla! ¡Mireu, com bolla, sa sardina!- va dir, assenyalant un punt de la mar.
Vaig mirar cap allà on m'indicava, i ¡quin espectacle més interessant! Una gran mola de sardina guspirejava a flor d'aigua, cobrint-la en una bella extensió. Formava una mena de seca escatosa i vivent, que brollava de les ones bellugadissa, aixecant esquitxos d'argent ràpids i espessos, tots llançats en una mateixa direcció. Marxava cap a garbí. A lo millor se submergia per complet, deixant un rastre ombrívol i com eneriçat, i després ressortia a llarga distància. Així segut marxant igual que una agulla que cosís la mar a grosses embastes, ara reapareixent resplendent com una boireta lluminosa, ara fosca com un ruixin obac, segons com la fería la llum, i hala, hala… cada vegada més lleu, més confusa, fins que els ulls dubtaren de si era una realitat o una il·lusió i es desenganyaren de seguir-la en les ones llunyanes. Però altres moles no menys atapeïdes i grosses brollaven per altres indrets. Sembla mentida que, després de tan perseguida i pescada, resti encara tanta de sardina per a brodar així d'argent l'ample teler de la mar.
Mentrestant ens anàvem atansant a la costa, que creixia per moments, esbadellant-se en escanyalls, per on s'obiraven verdes fondalades. Els penyals avançats se destacaven, creixent també, mostrant-nos llurs figures rústegues, ornades amb figueres de moro i atzavares. Se diria que eren una colla de vells gegantins i malgirbats que s'havien posat corones i rams per celebrar, de peus en l'aigua, una festa marinera. Un estol de veles blanquejava al davant d'ells com ales de coloms que ens haguessin tirats per festejar la nostra arribada. -Hola, hola!- cridava la nostra gent. I anomenava en to de salutacions les cales i pobles que s'anaven descobrint. Bagur apareixia com una blanquíssima garlandela de margaridoies posada a mig front sobre una testa calba i punxeguda. Les Medes, tres barcasses desarborades, reposaven a la fonda, vora vora de la riba protectora. Sant Antoni de Calonge treia el cap per darrera el roquer, i amb ses cases baixes simulava un aplec de nenes vestides de blanc i encaputxades de vermell que s'haguessin arrastellat per ballar un contrapàs. De Palamós no se n'atalaiaven sinó alguns edificis, amagats els altres per la muntanyola rocosa que l'abriga per la banda de llevant. I darrera de tot això negrejava per una part la gran selva surera, i per altra part, obiradors sols a petits verals, verdejaven pàl·lidament els olivets de l'Empordà.
|
[
"Fins quan aguantarà la respiració el personatge?",
"Què va continuar fent?",
"A on es va dirigir?",
"Què van contemplar?",
"Cap a on anava el peix?",
"S’endinsava sota el mar i tornava a la superfície?",
"Què van començar a qüestionar-se?",
"Què era difícil de creure?",
"Cap a on navegaven?",
"Quin paisatge hi havia allà?",
"Amb què es comparen?",
"Quin poble van albirar?",
"Quines illes hi havia allà també?",
"I quin altre municipi?",
"Què es podia arribar a contemplar de Palamós?"
] |
{
"answer_end": [
178,
247,
417,
706,
930,
1184,
1358,
1628,
1672,
1896,
1957,
2348,
2496,
2555,
2754
],
"answer_start": [
53,
211,
380,
584,
911,
932,
1259,
1491,
1630,
1766,
1898,
2210,
2403,
2498,
2704
],
"input_text": [
"Fins es dia que ella sigui sardinalera.",
"Fregant la sola i allunyant-se.",
"Cap a ella.",
"Una gran mola de sardina.",
"Cap a garbí.",
"Sí.",
"Si era una realitat o una il·lusió.",
"Que, després de tan perseguida i pescada, resti encara tanta de sardina per a brodar així d'argent l'ample teler de la mar.",
"Cap a la costa.",
"Els penyals.",
"Amb una colla de vells gegantins i malgirbats.",
"Bagur.",
"Les Medes.",
"Sant Antoni de Calonge.",
"Alguns edificis."
]
}
|
bios
|
Mercè Lleixà i Chavarria (Roquetes, 19 de gener de 1960 - Barcelona, 1 de maig de 2009) fou una actriu catalana.
Llicenciada en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona el 1986, va rebre classes d'interpretació d'Albert Vidal, Marie Sue Bruce (Estudi Ernie Martin, Nova York), Franco di Francescoantonio, Dominic de Fazio (Actors Studio), Pavel Khomsky (Teatre de l'Art de Moscou) i Genadi Korotkov (Teatre de l'Art de Moscou). Es va estrenar dalt de l'escenari el 1987 amb Medea, dirigida per Joan Ollé, i Les precioses ridícules de Molière. L'any següent va participar en la representació d'Això és autèntic, dirigida per Jordi Mesalles. També va treballar a les ordres de Calixto Bieito, amb Els enamorats (1990) i de Ramon Simó, amb Nus (1992). El 1996 fou un any prolífer per a Lleixà a nivell teatral, interpretant papers en les obres De poble en poble, dirigida per Ollé, Macbeth, a les ordres de Tamzin Townsend, La cantant calba, amb Boris Rotenstein de director, i Maror, amb Joan Lluís Bozzo. Va figurar en els repartiments de Rosa Novell (Les dones sàvies, 1999), Joan Ollé (L'hora en què res no sabíem els uns dels altres -2003-, Sis personatges en busca d'un autor -2004- i La cantant calba i la cantant calba al McDonald's -2007-) i Toni Vives (Fatma, 2006-07), entre d'altres.
Destacà per la seva llarga trajectòria professional en el món del teatre, el cinema i les sèries de televisió. Era coneguda pels seus nombrosos papers en teatre i durant els últims anys per la seva participació en diferents sèries de TV3 com El cor de la ciutat, on interpretà a la fornera Alicia, o a Nissaga de Poder. L'any 1992 li van atorgar el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat i el Premi de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya a la millor actriu de cinema per Què t'hi jugues, Mari Pili?, dirigida per Ventura Pons. Va morir a l'edat de 49 anys, víctima d'un càncer.
Va treballar a la gran pantalla, entre d'altres, a Makinavaja, el último choriso (1992), de Carlos Suárez; Escenes d'una orgia a Formentera (1995) i Gràcies per la propina (1996), ambdues de Francesc Bellmunt.
El gruix dels seus treballs són al damunt d'un escenari amb més d'un quinzena d'obres, com La cantant calba, Valentina o Les dones sàvies.
La seva activitat, però, no va centrar-se exclusivament en la interpretació, ja que també va exercir de directora teatral estrenant-se el 2004 amb l'obra Mínim-mal Show, de Sergi Belbel i Miquel Górriz, i de docent a l'Escola Memory, al costat del seu company Toni Vives. El paper de senyora Enriqueta a La plaça del Diamant (2008), producció del Teatre Nacional de Catalunya i dirigida per Toni Casares, va ser l'última aparició de Lleixà a l'escenari. També durant aquest any va rodar el film El Kaserón, de Pau Martínez.
El 23 d'abril del 2010, l'Ajuntament de Roquetes aprova canviar el nom de la biblioteca municipal per passar a anomenar-se biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà, com a homenatge a l'actriu de Roquetes desapareguda l'1 de maig als 49 anys.
Directora
Actriu
3. ↑http://anuaris.cat/article/merce_lleixa_19602009/3111/[Enllaç no actiu]
|
[
"Quan va néixer Mercè Lleixà?",
"A què es va dedicar?",
"Què va estudiar?",
"Quan va fer la seva primera actuació?",
"El 1996 va ser un bon moment vital per a ella?",
"En quins àmbits diferents va treballar?",
"Quines sèries catalanes va fer?",
"Va guanyar algun reconeixement?",
"Quan va ser la seva defunció?",
"Quina pel·lícula va gravar el 1992?",
"Però es va centrar en el teatre, sobretot?",
"Quin altre paper va desenvolupar en les arts escèniques?",
"Quin va ser l’últim personatge que va interpretar?",
"Quin edifici porta el seu nom?"
] |
{
"answer_end": [
87,
102,
140,
480,
800,
1413,
1622,
1807,
1896,
2006,
2214,
2389,
2720,
2990
],
"answer_start": [
0,
88,
113,
439,
760,
1304,
1415,
1635,
1868,
1919,
2129,
2268,
2540,
2816
],
"input_text": [
"El 19 de gener de 1960.",
"Fou actriu.",
"Art Dramàtic.",
"El 1987.",
"Sí.",
"En el del teatre, el cinema i les sèries de televisió.",
"El cor de la ciutat i Nissaga de Poder.",
"Sí.",
"A l'edat de 49 anys.",
"Makinavaja, el último choriso.",
"Sí.",
"El de directora teatral.",
"El de senyora Enriqueta a La plaça del Diamant.",
"La biblioteca municipal de Roquetes."
]
}
|
bios
|
Meritxell Neddermann i Vinaixa (Barcelona, 14 de gener de 1990) és una pianista i cantant catalana, que s'ha desenvolupat professionalment com a intèrpret als Estats Units. És germana de la també cantautora Judit Neddermann.
Provinent d'una família de músics, va començar a tocar el piano de ben petita i als 13 anys va entrar al Conservatori de Barcelona, on completà la graduació amb una Menció d'Honor. Posteriorment va combinar els estudis de clàssica amb els de jazz i música moderna al Taller de Músics. Al mateix any que iniciava els estudis de Composició a l'Escola Superior de Música de Catalunya va obtenir una beca per entrar al Berklee College of Music de Boston, als Estats Units, on va cursar interpretació de piano, entre 2010 i 2014, perfeccionant els estils de jazz, soul, gospel i latin. Va obtenir dos anys seguits el premi Piano Performance Division Award i es va graduar Magna Cum Laude el 2014 . En aquest període va tenir l'oportunitat de col·laborar amb músics molt destacats, actuar en sales de renom internacional i participar en enregistraments.
El 2014 es va instal·lar a Nova York per acabar de formar-se com a instrumentista, compositora i arranjadora. Allà va col·laborar amb diferents bandes de neo-soul, jazz i fusió, i va iniciar un projecte propi, el Meritxell Neddermann Trio. Posteriorment es va establir a Barcelona, on ha continuat component i tocant amb diferents projectes.
Amb la seva germana Judit van començar a tocar en alguns concerts amb el nom de Neddermann Sisters. Al novembre de 2019 van publicar juntes un disc de nadales, titulat Present, que inclou diverses nadales populars arranjades amb patrons musicals moderns, un tema propi sobre un poema de Salvador Espriu i una cançó tradicional veneçolana.
El 13 de març de 2020 va treure un disc en solitari titulat amb cançons en català i en anglès, en les quals expressa les seves emocions més fosques a la recerca de la pau interior i l'acceptació d'un mateix, tot alliberant-se dels sentiments incòmodes. El projecte consisteix en un disc doble, un en format breu i l'altre amb la versió ampliada de les cançons, que conté deu temes i dos interludis de piano.
Pel que fa al piano, les seves influències són la música clàssica i el gòspel i té una especial preferència per la música negra nord-americana. Pel que fa a la instrumentació, parteix sobretot de les músiques urbanes, com el footwork de Chicago.
|
[
"Quan va néixer Meritxell Neddermann?",
"A què es dedica?",
"On ha treballat?",
"Quan va iniciar-se en l’estudi de música?",
"En quins tipus d’estils musicals va formar-se?",
"Quan va estudiar a Massachusetts?",
"Va guanyar algun reconeixement?",
"Amb qui va interpretar a aquesta època?",
"On va mudar-se després?",
"I finalment?",
"Amb qui ha fet algun espectacle?",
"Com es diu el seu àlbum conjunt?",
"Quan va treure’n un ella sola?",
"Quina és la seva inspiració en el piano?",
"I en els altres elements?"
] |
{
"answer_end": [
63,
89,
171,
355,
488,
748,
875,
1039,
1109,
1353,
1480,
1590,
1805,
2239,
2378
],
"answer_start": [
0,
64,
106,
305,
420,
606,
806,
918,
1073,
1313,
1415,
1535,
1754,
2162,
2306
],
"input_text": [
"El 14 de gener de 1990.",
"És pianista i cantant.",
"Als Estats Units.",
"Als 13 anys.",
"Va combinar els estudis de clàssica amb els de jazz i música moderna.",
"Entre 2010 i 2014.",
"Sí.",
"Amb músics molt destacats.",
"A Nova York.",
"A Barcelona.",
"Amb la seva germana Judit.",
"Present.",
"El 13 de març de 2020.",
"La música clàssica i el gòspel.",
"Les músiques urbanes."
]
}
|
bios
|
Glòria Gauchia Vila (Girona, 4 de setembre de 1972) és una jugadora de tennis de taula.
Destacà com a jugadora de tennis de taula durant la dècada dels anys vuitanta i la primera meitat dels nouranta. S'inicià en aquest esport jugant i competint amb el "21 Canvi 5" de Girona i, posteriorment, competí amb una gran diversitat de clubs de tennis, com l'EPIC de Terrassa, el Club 7 a 9 de Barcelona, el Ford Repollés de Sant Sebastià, el CAM de Cartagena, l'Avila Rojas de Granada i el Club Tennis Taula Ripollet. Fou dos cops campiona d'Espanya juvenil els anys 1988 i 1990, i participà en tres Campionats d'Europa de la categoria entre el 1988 i el 1990. Com a absoluta, participà en els Jocs Olímpics d'estiu de 1992 de Barcelona en la prova de dobles amb Anna Maria Godés. També competí en el Mundial del 1991 i els campionats europeus del 1990 i 1992. Fou campiona d'Espanya per equips el 1987, el 1989 i el 1992, i de dobles el 1991 i el 1992, així com campiona de Lliga el 1987 i el 1989. El 1990 també fou campiona de Catalunya individual, i el 1987 i 1989 ho fou per equips. La seva carrera esportiva s'acabà amb la seva retirada de la competició amb vint-i-dos anys.
El 1987 va ser designada «Millor esportista de Girona».
L'any 1992 tingué l'honor de ser la darrera rellevista en portar la torxa olímpica a la seva ciutat natal.
|
[
"Quan va néixer Glòria Gauchia?",
"On?",
"A què es dedica?",
"Quan va ser rellevant la seva carrera esportiva?",
"Com es va endinsar en aquest àmbit?",
"De quins clubs va formar part?",
"Quantes vegades va ser campiona d’Espanya juvenil?",
"Va anar a algunes olimpíades?",
"Quines?",
"Amb qui?",
"Què va ser el 1987?",
"I quin altre títol va obtenir aquell mateix any?",
"Quan va deixar de jugar?",
"Quin títol va aconseguir el 1987?",
"I què va fer el 1992?"
] |
{
"answer_end": [
51,
51,
86,
199,
275,
510,
551,
701,
730,
773,
896,
982,
1173,
1229,
1336
],
"answer_start": [
0,
0,
52,
88,
201,
279,
512,
671,
671,
671,
855,
948,
1082,
1175,
1231
],
"input_text": [
"El 4 de setembre de 1972.",
"A Girona.",
"És jugadora de tennis de taula.",
"Durant la dècada dels anys vuitanta i la primera meitat dels nouranta.",
"Jugant i competint amb el 21 Canvi 5 de Girona.",
"D'una gran diversitat de clubs de tennis, com l'EPIC de Terrassa, el Club 7 a 9 de Barcelona, el Ford Repollés de Sant Sebastià, el CAM de Cartagena, l'Avila Rojas de Granada i el Club Tennis Taula Ripollet.",
"Dues vegades.",
"Sí.",
"Els Jocs Olímpics d'estiu de 1992 de Barcelona.",
"Amb Anna Maria Godés.",
"Campiona d'Espanya per equips.",
"Campiona de Lliga.",
"Amb vint-i-dos anys.",
"El de Millor esportista de Girona.",
"Va portar la torxa olímpica a la seva ciutat natal."
]
}
|
mitologia
|
Eutresis (en grec, Εὔτρησις; en lineal B, e-u-te-re-u) és el nom d'una antiga ciutat grega de Beòcia.
És esmentada per Homer al Catàleg de les naus de la Ilíada.[Nota 1]
L'any 395 a.C. estava unida amb Tèspies i Tisbe formant un dels districtes que subministrava magistrats a la Lliga Beòcia. Entre les tres ciutats proporcionaven dos beotarques.
A l'època de Estrabó era un petit llogaret que pertanyia als tespis. El geògraf afegeix que Eutresis era el lloc d'on procedien Zetos i Amfíon, personatges de la mitologia grega, abans de regnar sobre Tebes.
La seva localització se situa en un pujol que es diu actualment Arcopodi, a uns 2 km de Lefktra, l'antiga Leuctra. En les excavacions s'han trobat algunes restes de muralles ciclòpies d'època micènica. L'arqueologia mostra que el lloc va ser abandonat en l'última fase del període micènic i novament poblat a partir del segle VI a.C.
En una de les tauletes micèniques amb inscripcions en lineal B que es van trobar a Tebes el 1995, figura escrit el lloc de Eutresis, en la forma e-u-te-re-u. En la tauleta (catalogada com TH Ft 140), Eutresis figura com a subministradora de la major quantitat d'oli d'una sèrie de localitats que apareixen llistades. Segons l'arqueòleg Vassilis Aravantinos, en aquella època Eutresis havia de ser la segona població de major entitat de la zona controlada pel palau de Tebes, després de la capital.
|
[
"Què és Eutresis?",
"A quin text apareix?",
"Com era durant el segle IV aC?",
"I en temps d’Estrabó?",
"Qui era originari d’allà, segons aquest autor?",
"On van manar posteriorment ells?",
"On es trobava concretament Eutresis?",
"Què s’hi ha descobert arqueològicament?",
"Quan va ser deixada de banda la ciutat?",
"I es va repoblar?",
"Quan?",
"Què es va trobar el 1995?",
"A on?",
"Quin autor va parlar d'Eutresis?",
"Què va considerar?"
] |
{
"answer_end": [
100,
160,
217,
414,
489,
553,
650,
755,
843,
861,
887,
985,
985,
1362,
1362
],
"answer_start": [
0,
102,
170,
347,
416,
475,
555,
670,
757,
846,
847,
889,
889,
1206,
1206
],
"input_text": [
"El nom d'una antiga ciutat grega de Beòcia.",
"A la Ilíada.",
"Estava unida amb Tèspies i Tisbe.",
"Era un petit llogaret que pertanyia als tespis.",
"Zetos i Amfíon.",
"A Tebes.",
"En un pujol que es diu actualment Arcopodi, a uns 2 km de Lefktra.",
"Restes de muralles ciclòpies d'època micènica.",
"En l'última fase del període micènic.",
"Sí.",
"A partir del segle VI a.C.",
"Tauletes micèniques amb inscripcions en lineal B.",
"A Tebes.",
"Vassilis Aravantinos.",
"Que havia de ser la segona població de major entitat de la zona controlada pel palau de Tebes."
]
}
|
books
|
Però vingué un dia d'estiu en que el sol estobellava i justament aquell dia havia d'anar a un poble de l'altra vessant de la serra a dur-hi sis saques de farina. A la molinera no li vingué bé sortir fins a ben entrat el dia, per mor d'haver de buidar la bassa… Al començar la costa, devien ser les onze del dematí; l'aire bullia, als arbres ni una fulla hi tremolava i el cant de les cigales s'esbandia per tots indrets, omplint de modorra els innombrables recons d'aquelles soledats. Devia fer dugues hores que el pobre borriquet pujava animat per les garrotades amb que de tant en tant l'ajudava la molinera, quan de sobte es parà… per sos ulls hi passà quelcom d'estrany, com una ombra d'horror… un suor copiosíssim l'inundà de cap a peus i va donar dugues passes de gairell, com si anés a caure… No va ser res… un cobriment de cor… Però la molinera ho va veure i aquell vespre, tot sopant, va dir-li al moliner:
-Creu-me, desfeste'n!… si en pots treure tres, sempre et valdran més que no els ossos; desfeste'n, creu-me. Té mala peça al teler…
I per sí o per no, el moliner la va creure.
D'allavors començà l'últim pas del martiri del pobre borriquet. D'Herodes a Pilat, de ceca en meca, va anar passant de mà en mà, rodolant per tot el poble i llaurant, rasclant, treginant llenya, no hi hagué a l'últim un pam de conreu on ell no hi hagués deixat un trosset de la seva vida, un viarany del bosc on no hi hagués donat una relliscada… I com més n'anava esmerçant d'aquella deixalla de força que li quedava, més rebia; com més l'edat l'atropellava, més hi ajudaven les garrotades; i com si no n'hi hagués prou, començà a fer-se-li una nafra al llom, després una altra al costat… i es varen anar estenent, fins que quedà un llàtzer fet. I no obstant de tot aquell esfondrament miserable, els ulls del borriquet se'n alçaven triomfants, aquella cosa, aquella mena d'intenció resignada que sempre havia boirejat al fons de les seves nines, s'anava fent més serena, més ample, més fonda… semblava content d'anar fent la seva via, per més aspre que fos…
Un dematí, al veure entrar la claror del dia per les escletxes de la porta de la cort, el borriquet va provar d'alçar-se… i no va poder. El ferrer, que feia de manescal, a la primera ullada que li va donar va fer el seu pronòstic -Ja ha begut oli!- I sol es va anar morint dintre d'aquella cort estreta, lluny de tot, tranquil i resignat…
-El borriquet s'és mort!…
-Doncs que l'enterrin!…
|
[
"Quins plans tenia per aquell dia la molinera?",
"Quan va començar l’ascensió?",
"Feia calor?",
"Quan es va aturar el burro?",
"Què va veure l’animal?",
"Què li va passar?",
"A qui li va explicar la dona el que havia passat?",
"Què va iniciar després?",
"Van fer treballar gaire a l’animal?",
"Li va sortir una ferida?",
"Com estava el burro?",
"Però com tenia la mirada?",
"Un dia ja no es va aixecar?",
"Va passar a millor vida?",
"Què va exclamar algú finalment?"
] |
{
"answer_end": [
160,
313,
328,
632,
673,
798,
914,
1153,
1436,
1650,
1787,
1835,
2186,
2323,
2438
],
"answer_start": [
55,
261,
315,
485,
634,
699,
836,
1091,
1155,
1585,
1740,
1789,
2051,
2302,
2416
],
"input_text": [
"Havia d'anar a un poble de l'altra vessant de la serra a dur-hi sis saques de farina.",
"A les onze del dematí.",
"Sí.",
"Quan devia fer dugues hores que pujava animat per les garrotades amb que de tant en tant l'ajudava la molinera.",
"Quelcom d'estrany.",
"Que un suor copiosíssim l'inundà de cap a peus i va donar dugues passes de gairell, com si anés a caure.",
"Al moliner.",
"L'últim pas del martiri del pobre borriquet.",
"Sí.",
"Sí.",
"Amb un esfondrament miserable.",
"Triomfant.",
"Sí.",
"Sí.",
"Doncs que l'enterrin!"
]
}
|
bios
|
Maria Rubert de Ventós (Barcelona, 1956) és una arquitecta i professora d'Urbanisme catalana.
Va estudiar arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es va graduar l'any 1981. Va obtenir el títol de Doctora per la Universitat Politècnica de Catalunya l'any 1993 amb la tesi de títol Places porxades a Catalunya: el projecte vuitcentista dirigida per Manuel de Solà-Morales i Rubió dins del Laboratori d'Urbanisme de Barcelona.
És docent a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona i al Màster Universitari en Paisatgisme de la Universitat Politècnica de Catalunya. Va ser nomenada professora titular d'universitat l'any 1994. Va ser la primera dona d'Espanya en aconseguir ser catedràtica d'Urbanisme l'any 2011. Ha impartit docència en diverses universitats als Estats Units, Xile, Alemanya o Itàlia.
Entre els projectes que ha dut a terme destaquen l'ampliació del Congrés dels Diputats de Madrid juntament amb Josep Parcerisa i Oriol Clos, el Projecte Director per a l'Àrea Olímpica de la Diagonal juntament amb Oriol Clos, la participació en l'ordenació de l'àmbit Besòs-Mar i, juntament amb Josep Parcerisa, el pla d'ordenació sector Perú-Pere IV del Districte 22@. Fora de Barcelona, també ha treballat en projectes com ara el Plan Especial del Sector Hondón a Cartagena juntament amb Josep Parcerisa i ha participat en el Pla Parcial del Sector Central de Pineda de Mar.
És autora, entre d'altres, del llibre Places porxades a Catalunya (UPC, 2006).i coautora juntament amb Josep Parcerisa de Metro, Galaxias metropolitanas (Edicions UPC, 2001) i La ciudad no es una hoja en Blanco: hechos del urbanismo (Ediciones ARQ, 2000).
Ha publicat articles d'urbanisme, ciutat i paisatge, tant en revistes locals, com nacionals i internacionales (Arquitecturas Bis, Ur-revista, Cuadernos de Arquitectura), y para la Trienale de Milán o el MACBA de Barcelona. Destaquen, “Más de 10 años de 22@” en Visions de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (2010) o “Urban transformation (in Latin America) through mass transit” en Harvard Design Magazine (2011). Col·labora habitualment en mitjans com El Periódico de Catalunya.
El 2006 va guanyar el Premi a la Iniciativa Periodística de la convocatòria del Premio Nacional de Urbanismo del Ministerio de la Vivienda 2004.
|
[
"On va néixer Maria Rubert de Ventós?",
"A què es dedica?",
"On va formar-se?",
"Quin títol acadèmic té?",
"Quina tesi va escriure?",
"On treballa de professora?",
"Ho ha fet fora del país?",
"Amb qui va treballar en un disseny a la capital espanyola?",
"Què ha fet a més a més fora de la capital catalana?",
"Ha publicat alguna obra?",
"I quins altres textos?",
"Quins són els seus articles més rellevants?",
"Ha escrit per algun diari?",
"Ha obtingut algun reconeixement?",
"Quan?"
] |
{
"answer_end": [
40,
83,
174,
235,
365,
604,
841,
969,
1417,
1651,
1726,
2106,
2172,
2317,
2317
],
"answer_start": [
0,
41,
94,
205,
291,
456,
754,
843,
1212,
1419,
1675,
1898,
2108,
2174,
2174
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"És arquitecta i professora d'Urbanisme.",
"A l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.",
"El de Doctora.",
"Places porxades a Catalunya: el projecte vuitcentista.",
"A l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya.",
"Sí.",
"Amb Josep Parcerisa.",
"Ha treballat en projectes com ara el Plan Especial del Sector Hondón a Cartagena i ha participat en el Pla Parcial del Sector Central de Pineda de Mar.",
"Sí.",
"Articles d'urbanisme, ciutat i paisatge.",
"Más de 10 años de 22@ en Visions de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (2010) i Urban transformation (in Latin America) through mass transit en Harvard Design Magazine (2011).",
"Sí.",
"Sí.",
"El 2006."
]
}
|
vilaweb
|
L'escriptor George R.R. Martin ha revelat que els dos últims llibres de la saga literària ‘Cançó de Gel i Foc' tindran un final diferent del de la sèrie de ‘Joc de trons' perquè es tracta de ‘mitjans diferents' i alguns personatges que ja estan morts en la sèrie continuen vius en els seus llibres. La sèrie, basada en la saga fantàstica de George R.R. Martin, es va separar de les novel·les de ‘Cançó de Gel i Foc' amb la sisena temporada, ja que aleshores els esdeveniments de ‘Joc de trons' havien avançat als últims succeïts en els llibres. Malgrat que, al principi, en el seu blog dóna una titubejant resposta als fans sobre si el final de la sèrie serà igual que el de la seva obra -‘Sí. I no. I sí. I no. I sí. I no. I sí'–, l'autor ha recordat després que treballa ‘en un mitjà diferent que David i Dan '. ‘Ells van tenir sis hores per a la temporada final', ha comentat Martin, qui espera tenir ‘més de 3000 pàgines de manuscrits' entre els dos llibres restants de la saga, sense por a afegir més ‘si fessin falta més pàgines, capítols i escenes'. ‘Hi ha personatges que no han aparegut en la pantalla, o uns altres que van morir en la sèrie però segueixen vius en els llibres', ha recordat el novel·lista en relació a les diferències que existeixen entre la seva creació i ‘Joc de trons'. ‘Llibres o sèrie, quin serà el final “real”? És una pregunta estúpida', ha lamentat. El futur de Ponent A l'escriptor li queden encara dos llibres per a concloure: ‘Vents d'hivern' i ‘Somni de primavera'. Del primer, el mateix Martin afirma que està escrivint – ‘Va molt endarrerit, ho sé, però es farà. No diré quan… però ho acabaré' – i ‘després vindrà Somni de primavera‘, que posarà final a més de vint anys de l'aclamada saga fantàstic-èpica. Així, Martin resol la polèmica entorn del final de l'aclamada ficció televisiva, que s'ha acomiadat deixant un rastre agredolç en els seguidors després de vuit anys en antena. No obstant això, l'univers de ‘Cançó de Gel i Foc' continuarà: a més dels tres spin–offs que prepara HBO, es rumoreja que podria arribar una sèrie centrada en els viatges d'Arya a l'oest de Ponent després del final del personatge en la sèrie.
|
[
"Quin autor ha fet unes declaracions?",
"Què ha anunciat?",
"Per quin motiu?",
"La sèrie ha seguit els llibres al peu de la lletra?",
"Per què?",
"On va contestar aquesta qüestió en primer lloc?",
"Quanta estona va durar l’última temporada de la sèrie?",
"Quants folis pot arribar a tenir el final de les novel·les?",
"Tots els personatges han tingut el mateix destí en els dos formats?",
"Quantes obres literàries falten encara?",
"Com es titularan?",
"N’ha acabat alguna l’autor?",
"L'adaptació dels llibres va ser ben valorada?",
"Però com va ser el final?",
"Quina seqüela hi ha prevista, possiblement?"
] |
{
"answer_end": [
136,
170,
297,
439,
543,
687,
865,
982,
1186,
1462,
1503,
1746,
1827,
1874,
2165
],
"answer_start": [
0,
12,
171,
299,
299,
571,
816,
880,
1059,
1404,
1404,
1505,
1748,
1829,
1924
],
"input_text": [
"George R.R. Martin.",
"Que els dos últims llibres de la saga literària Cançó de Gel i Foc tindran un final diferent del de la sèrie de Joc de trons.",
"Perquè es tracta de mitjans diferents i alguns personatges que ja estan morts en la sèrie continuen vius en els seus llibres.",
"No.",
"Perquè els esdeveniments de Joc de trons havien avançat als últims succeïts en els llibres.",
"En el seu blog.",
"Sis hores.",
"Més de 3000.",
"No.",
"Dues.",
"Vents d'hivern i Somni de primavera.",
"No.",
"Sí.",
"Agredolç.",
"Els viatges d'Arya a l'oest de Ponent després del final del personatge en la sèrie."
]
}
|
vilaweb
|
El coordinador de la defensa dels presos polítics de Junts per Catalunya, Francesc Homs, ha acusat avui la fiscalia general de l'estat espanyol de ‘dedicar-se a fer de Ciutadans'. ‘És com una extensió de la policia política de Cs. La fiscalia ja fa temps que ha deixat de fer allò que li correspon, que és l'interès real, i fa politiqueria', ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio. Homs ha afirmat que és ‘escandalós i inacceptable' que després de gairebé quatre mesos de la fi del judici encara no hi hagi sentència. ‘No puc pensar que és perquè han marxat de vacances, em semblaria intolerable', ha avisat Homs, que ha opinat que quatre mesos en un judici d'aquesta naturalesa és temps ‘més que suficient' tenint en compte que són set magistrats. Sobre la desconfiança de la fiscalia respecte als serveis penitenciaris catalans, ha recordat que qui tutela la vida d'un pres i decideix si li donen permisos al final és un jutge, i la fiscalia sempre s'hi pot pronunciar. Homs ha dit que no acaba d'entendre ‘aquests escarafalls, aquesta desconfiança que es llegeix entre línies, perquè no té cap fonament'. Homs ha explicat que no tenen cap informació sobre la publicació de la sentència, i ha dit tenir la impressió que no hi haurà lectura pública. Si fos així, ha continuat, seria ‘més aviat excepcional'. ‘No sé si volen fer algun tipus d'escenificació en algun sentit, anava a dir d'escarni', ha reconegut. Pel que fa al resultat, ha insistit que no acceptaran res més que no sigui la lliure absolució.
|
[
"Qui és Francesc Homs?",
"Què ha denunciat avui?",
"Com ho ha definit?",
"On ha dit tot això?",
"Com ha considerat el fet que encara no hagi acabat el judici?",
"Què seria reprovable?",
"Quant temps fa que dura el judici?",
"És prou temps, segons Homs?",
"Per quin motiu?",
"Qui pren decisions sobre els empresonats?",
"Què no li ha quedat clar a Homs?",
"Sap com sortirà a la llum la sentència?",
"Què li sembla, però?",
"Què ha admès?",
"Quina és l’única resolució que prendran com a correcte?"
] |
{
"answer_end": [
87,
178,
229,
382,
518,
597,
709,
709,
749,
930,
1108,
1190,
1251,
1412,
1508
],
"answer_start": [
0,
74,
181,
342,
384,
521,
610,
620,
616,
849,
974,
1110,
1194,
1311,
1414
],
"input_text": [
"El coordinador de la defensa dels presos polítics de Junts per Catalunya.",
"Que la fiscalia general de l'estat espanyol es dedica a fer de Ciutadans.",
"Com una extensió de la policia política de Cs.",
"A Catalunya Ràdio.",
"Com a escandalós i inacceptable.",
"Si és perquè han marxat de vacances.",
"Quatre mesos.",
"Sí.",
"Perquè són set magistrats.",
"Un jutge.",
"Aquests escarafalls, aquesta desconfiança que es llegeix entre línies.",
"No.",
"Que no hi haurà lectura pública.",
"Que no sap si volen fer algun tipus d'escenificació en algun sentit.",
"La lliure absolució."
]
}
|
bios
|
Elisabet Canalias Vila (Olot, 21 de desembre de 1979) és una matemàtica catalana especialista en el càlcul de trajectòries interplanetàries, coneguda per la seva participació en les operacions d'aterratge de la sonda Philae sobre el cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko. Llicenciada en matemàtiques per la Universitat Politècnica de Catalunya i doctora en ciència i tecnologia aeroespacial, va presentar la seva tesi doctoral en 2007 sota el títol «Contribució al disseny de missions als punts de libració utilitzant varietats invariants hiperbòliques». Des de llavors i fins al 2009 va continuar la seva recerca sobre aquest tema amb un contracte de postgrau a l'Agència Espacial Europea.
El 2010 va formar part de l'equip d'operacions de l'Agència Espacial Europea que va fer realitzar a la sonda Rosetta el sobrevol de l'asteroide Lutetia en la seva trajectòria cap al cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko. A partir del 2013 va passar a formar part del Centre d'Operacions Científiques i de Navegació (SONC) de Philae a l'Agència Espacial Francesa. Com a membre de l'equip de Dinàmica del Vol (SONC-FD), va participar en l'anàlisi de missió i als calculs de trajectòria que van conduir el 2014 a l'elecció de la regió anomenada Agilkia com a lloc d'aterratge de Philae. Va treballar al centre de control durant les operacions de separació, descens i aterratge de Philae, així com als estudis posteriors al rebot de la sonda sobre la superfície del cometa.
Els mitjans de comunicació es van fer ressò de la participació d'una científica catalana a aquesta missió. L'ajuntament d'Olot la va nomenar ambaixadora d'aquesta vila, de la qual és originària. Per la seva part, el Centre d'Iniciatives Turístiques d'Olot li va concedir en reconeixement del seu treball el premi Garrotxina de l'Any 2014.
Actualment és un dels experts de referència a l'Agència Espacial Francesa (CNES) pels estudis de trajectòria de les missions interplanetàries amb participació d'aquesta agència (en particular les d'accés als petits cossos, com la missió MASCOT ). Forma part igualment de l'equip d'operacions per la posada en òrbita dels satèl·lits de navegació Galileo.
|
[
"Quan va néixer Elisabet Canalies?",
"A què es dedica?",
"De què és experta?",
"On va formar-se?",
"Quina tesi va escriure?",
"On va prosseguir amb la seva investigació?",
"A quin grup va entrar el 2010?",
"I el 2013?",
"Què va fer amb Philae?",
"I més tard?",
"Es va parlar d’aquesta missió a la premsa?",
"En què es va convertir Canalies, arran d’això?",
"Va obtenir algun premi?",
"Què és avui en dia?",
"A quin projecte participa?"
] |
{
"answer_end": [
53,
71,
139,
339,
549,
685,
763,
1044,
1366,
1451,
1558,
1620,
1790,
1933,
2144
],
"answer_start": [
0,
54,
81,
268,
388,
581,
687,
906,
1267,
1267,
1453,
1560,
1648,
1792,
2039
],
"input_text": [
"El 21 de desembre de 1979.",
"És matemàtica.",
"De càlcul de trajectòries interplanetàries.",
"A la Universitat Politècnica de Catalunya.",
"Contribució al disseny de missions als punts de libració utilitzant varietats invariants hiperbòliques.",
"A l'Agència Espacial Europea.",
"A l'equip d'operacions de l'Agència Espacial Europea.",
"Al Centre d'Operacions Científiques i de Navegació (SONC) de Philae a l'Agència Espacial Francesa.",
"Va treballar al seu centre de control durant les operacions de separació, descens i aterratge.",
"Va treballar als estudis posteriors al rebot de la sonda sobre la superfície del cometa.",
"Sí.",
"En ambaixadora d'Olot.",
"Sí.",
"Un dels experts de referència a l'Agència Espacial Francesa (CNES) pels estudis de trajectòria de les missions interplanetàries.",
"En la posada en òrbita dels satèl·lits de navegació Galileo."
]
}
|
bios
|
Maria Majó Merino (Arenys de Munt, Maresme, 25 de juliol de 1986) és una jugadora d'hoquei patins i de roller derby catalana, i també metgessa.
Formada en el Centre d'Esports Arenys de Munt, va jugar en la posició de defensa durant disset temporades. Amb el club aconseguí dues Lligues catalanes, un Campionat d'Espanya i un Subcampionat d'Europa la temporada 2006-07. Internacional tant amb la selecció catalana com amb l'espanyola, va guanyar la Copa Amèrica de 2011 representant Catalunya, i el Campionat del Món de 2008 i d'Europa de 2009, representant Espanya.
Es retirà temporalment de la pràctica de l'hoquei sobre patins al final de la temporada 2011-12 per dedicar-se a preparar l'examen MIR, necessari per completar la seva etapa d'especialització en medicina. Posteriorment retornà a l'hoquei patins del 2013 al 2016, any en què feu novament una pausa en la seva carrera esportiva, aquest cop per a ser mare. Embarassa del seu primer fill participà com a metgessa de la selecció espanyola d'hoquei patins al mundial de Xile 2016. L'any 2018 va retornar a la competició en la modalitat de roller derby, aconseguint amb el CHP Bigues i Riells la primera Copa d'Espanya, celebrada a Mollet del Vallès. També participà amb la selecció espanyola al World Roller Games de Barcelona 2019, aconseguint la medalla de bronze.
Entre d'altres distincions, l'any 2008 va rebre el Diploma de Mèrit de la Federació Espanyola de Patinatge i també va ser nomenada millor esportista de l'any d'Arenys de Munt.
Mentre feia la seva carrera esportiva seguia en paral·lel els estudis universitaris a la Universitat de Barcelona, a la seu de l'Hospital Clínic, per graduar-se com a llicenciada en medicina l'any 2011. Va fer l'especialització en Rehabilitació i Medicina Física a l'Hospital de Mataró (2013 - 2017), hospital en què ha exercit com a metgessa.[cal citació]
|
[
"Quan va néixer Maria Majó?",
"I on?",
"A què es dedica?",
"En quina posició va competir?",
"Va guanyar gaires títols?",
"Per què va deixar de banda l’esport?",
"Quan?",
"Va ser una retirada definitiva?",
"Per què va tornar a deixar-ho després?",
"En quina modalitat va recuperar-ho?",
"Quan?",
"Quin premi va obtenir el 2019?",
"Quins reconeixements va rebre el 2008?",
"On va formar-se com a metgessa?",
"En quin àmbit hospitalari es va centrar?"
] |
{
"answer_end": [
65,
65,
142,
224,
564,
700,
661,
827,
918,
1111,
1111,
1325,
1501,
1693,
1765
],
"answer_start": [
0,
0,
66,
191,
251,
566,
566,
771,
771,
1041,
1041,
1210,
1357,
1503,
1706
],
"input_text": [
"El 25 de juliol de 1986.",
"A Arenys de Munt.",
"És jugadora d'hoquei patins i de roller derby catalana, i també metgessa.",
"De defensa.",
"Sí.",
"Per dedicar-se a preparar l'examen MIR.",
"Al final de la temporada 2011-12.",
"No.",
"Per a ser mare.",
"La de roller derby.",
"L'any 2018.",
"La medalla de bronze al World Roller Games de Barcelona 2019.",
"El Diploma de Mèrit de la Federació Espanyola de Patinatge i també va ser nomenada millor esportista de l'any d'Arenys de Munt.",
"A la Universitat de Barcelona.",
"Rehabilitació i Medicina Física."
]
}
|
mitologia
|
Quirísof[a] (en llatí Cheirisophus, en grec antic Χειρίσοφος) va ser un militar espartà.
Els èfors el van enviar amb 700 homes d'infanteria pesant (Diodor de Sicília diu que n'eren 800) en ajuda de l'expedició de Cir el jove contra el seu germà Artaxerxes II de Pèrsia l'any 401 aC, i es van unir al rebel a Issos. Després de la batalla de Cunaxa, el general Clearc el va enviar al costat d'Arieu, lloctinent de Cir el jove i segurament príncep aquemènida, al que van oferir el tron de Pèrsia, però el va declinar.
Després de la captura de Clearc i altres generals per la traïció de Tisafernes, va encoratjar a les tropes a romandre amb la moral alta, i a proposta de Xenofont, va ser nomenat cap de l'exèrcit grec. Va dirigir la retirada dels deu mil, cooperant amb Xenofont.
Quan els grecs van arribar a Trapezus, Quirísop va anar a demanar al seu compatriota l'almirall Anaxibi que era a Bizanci, alguns vaixells per transportar les tropes a Europa, però Anaxibi no va acceptar la petició. Quan va retornar, va trobar l'exèrcit a Sinope. Allí va ser nomenat comandant en cap, després que Xenofont hagués rebutjat el nomenament, però els soldats aqueus i arcadis presentaven símptomes d'indisciplina i al cap d'una setmana aquestes forces, que representaven més de la meitat del total de l'exèrcit, es van separar de la resta sota la direcció de deu generals, i van marxar pel seu compte.
Xenofont va oferir a Quirísop de seguir la marxa amb la resta de les seves tropes, però aquest, aconsellat per Neon, i esperant rebre vaixells de Cleandre, l'harmost o governant espartà de Bizanci, va rebutjar i va deixar marxar a totes les forces menys les seves pròpies, esperant que obtindrien els vaixells.
Va arribar a Calpe on Cleandre havia d'enviar els vaixells, però allí va morir pels efectes d'una medicina que s'havia pres per la febre l'any 400 aC, segons diu Xenofont.
|
[
"Qui és Quirísof?",
"A quina batalla va anar?",
"Quan?",
"Amb qui va anar posteriorment?",
"Quin càrrec va obtenir?",
"Gràcies a qui?",
"Què va liderar Quirísop?",
"Què va exigir a Anaxibi?",
"Aquest ho va refusar?",
"On eren les tropes després?",
"Què va esdevenir Quirísof?",
"L’exèrcit es va dividir en dos?",
"Quirísof va acceptar la proposta de Xenofont?",
"On va anar a parar?",
"Va perdre-hi la vida?"
] |
{
"answer_end": [
87,
268,
281,
396,
714,
714,
751,
951,
991,
1039,
1077,
1389,
1600,
1720,
1780
],
"answer_start": [
0,
89,
186,
315,
678,
654,
716,
816,
953,
993,
1041,
1131,
1391,
1702,
1762
],
"input_text": [
"Un militar espartà.",
"A l'expedició de Cir el jove contra el seu germà Artaxerxes II de Pèrsia.",
"L'any 401 aC.",
"Amb Arieu.",
"Cap de l'exèrcit grec.",
"Xenofont.",
"La retirada dels deu mil.",
"Alguns vaixells per transportar les tropes a Europa.",
"Sí.",
"A Sinope.",
"Comandant en cap.",
"Sí.",
"No.",
"A Calpe.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Isabel Martín Gómez (5 de desembre de 1973) és una política valenciana, alcaldessa de Paiporta (Horta Sud) per Compromís des de 2015 fins 2021. Va convertir-se en la primera dona alcaldessa de Paiporta després de les eleccions municipals de 2015.
Isabel Martín es Llicenciada en Ciències Matemàtiques per la Universitat de València. Al 2006 va iniciar-se com a docent a l'Escola Gavina de Picanya, encara que entre 2001 i 2006 ja havia treballat com a programadora informàtica i tècnica administrativa, a més d'impulsar l'empresa familiar Vailet Climatización.
Martín va iniciar la seua trajectòria política amb la seua adhesió al grup Esquerra Unida de Paiporta al 1991, del qual va formar part fins al 2007. Al juny de 2007 va passar a ser regidora i portaveu del Grup Municipal Compromís, del qual seria portaveu fins al 2015.
A les eleccions europees de 2014 va formar part de la candidatura Primavera Europea – Compromís al Parlament Europeu, ocupant el lloc 20é de la llista. Finalment va resultar escollit eurodiputat Jordi Sebastià.
És membre del Consell Nacional de Compromís i membre de l'Executiva de Compromís a l'Horta Sud. A més, també és portaveu de Compromís a la Mancomunitat de l'Horta Sud i membre del Consell de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.
A les eleccions municipals de 2015, Martín va ser elegida alcaldessa per Compromís a Paiporta, després d'un pacte de govern amb el PSPV-PSOE i PodEU (Podem i EUPV). Durant el seu primer mandat, va acabar amb el deute històric que l'equip anterior de govern del Partit Popular havia deixat, el qual superava els 3,5 milions d'euros al 2015. A les eleccions municipals de 2019 va ser re-escollida com a alcaldessa de Paiporta, després d'un pacte de govern amb el PSPV-PSOE.
|
[
"Quan va néixer Isabel Martín?",
"Què va estudiar?",
"Va treballar de professora?",
"Quines altres feines va fer?",
"A quin partit polític va militar primer?",
"Fins quan?",
"I després?",
"Amb quin grup es va presentar a les europees?",
"A quina posició de la llista electoral estava?",
"Qui va esdevenir diputat llavors?",
"De quins organismes forma part?",
"En què va convertir-se el 2015?",
"D’on?",
"Què va aconseguir durant els seus primers anys en aquest càrrec?",
"Va tornar a ser batllessa?"
] |
{
"answer_end": [
43,
300,
367,
501,
650,
708,
790,
946,
980,
1039,
1135,
1351,
1376,
1571,
1706
],
"answer_start": [
0,
247,
341,
341,
561,
561,
710,
830,
830,
982,
1041,
1283,
1283,
1448,
1623
],
"input_text": [
"El 5 de desembre de 1973.",
"Ciències Matemàtiques.",
"Sí.",
"Programadora informàtica i tècnica administrativa.",
"A Esquerra Unida.",
"Fins al 2007.",
"Al Grup Municipal Compromís.",
"Amb la candidatura Primavera Europea – Compromís al Parlament Europeu.",
"En el lloc 20é de la llista.",
"Jordi Sebastià.",
"Del Consell Nacional de Compromís i de l'Executiva de Compromís a l'Horta Sud.",
"En alcaldessa.",
"De Paiporta.",
"Acabar amb el deute històric que l'equip anterior de govern del Partit Popular havia deixat.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Va néixer a Vilanova de Bellpuig (Pla d'Urgell) l'octubre de 1962.
Llicenciada en geografia i història, dins l'especialitat d'història de l'art, per la Universitat Autònoma de Barcelona. Màster en art a la Universitat Autònoma de Barcelona. Postgrau en fonaments de museologia i museografia didàctica a la Universitat Virtual de Barcelona (UB). Postgrau en museografia, disseny i condicionament a la Universitat Politècnica de Catalunya. Tècnic superior de Museus (A1) de l'Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida (1992-1999).
Funcionària de carrera de la Diputació de Lleida des del 1997. Directora del Consorci del Museu de Lleida: diocesà i comarcal (1999-2015). Directora de l'Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida des del 2015. Professora associada del grau de turisme de la Universitat de Lleida des del 2014. Professora de l'Institut de ciències religioses de Lleida (IREL) des del 2013. És presentà a les eleccions del 21 de desembre del 2017 al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Lleida. Actualment, és diputada al Parlament de Catalunya (XII legislatura) pel grup parlamentari Junts Per Catalunya. És la presidenta de la Comissió d'Igualtat de la cambra catalana.
Entre les seves publicacions especialitzades en història de l'art des del 1991, destaca «El Museu de Lleida, un espai patrimonial amb valor instrumental», a Mnemòsine, Revista Catalana de Museologia (2009); «El Museu de Lleida: diocesà i comarcal, un pont entre la fe i la cultura», a Arrels Cristianes (2009); «La Seu Vella de Lleida», a L'art gòtica a Catalunya (2007); «El museu diocesà de Lleida: apunts per a la seva història», a L'Opus Dei enfronta Catalunya i Aragó (2006), o «La Seu Vella de Lleida i la tradició clàssica mediterrània», a L'Avenç (2004). Ha participat en diversos catàlegs d'exposicions d'art medieval, en revistes comarcals especialitzades, en publicacions de difusió del patrimoni lleidatà i en obres col·lectives, com la col·lecció «Catalunya Romànica» de l'Enciclopèdia Catalana. Ha estat membre de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Lleida, del Patronat dels Castells de Ciutadilla i Maldà, de la comissió executiva de la Junta de Museus de Catalunya, del Consell Rector de Turisme de l'Ajuntament de Lleida, de l'Associació de Museòlegs de Catalunya, de l'Associació Espanyola de Museòlegs, dels Amics de la Seu Vella i de l'Associació Amics de l'Art Romànic de l'Institut d'Estudis Catalans. Va rebre el nomenament honorífic de «Gran Persona de Lleida» pels Armats de Lleida (2013).
|
[
"D'on és originària?",
"De quin any és?",
"Quina carrera va estudiar?",
"Quants postgraus va fer?",
"Què ha dirigit?",
"Ha treballat de docent?",
"S’ha dedicat a la política?",
"Quin càrrec té avui en dia?",
"Té textos publicats?",
"De quin àmbit?",
"Quin n'és del 2007?",
"I del 2004?",
"En què ha col·laborat?",
"Forma part de diferents organitzacions?",
"Quin reconeixement va obtenir?"
] |
{
"answer_end": [
32,
65,
102,
436,
750,
905,
1040,
1091,
1306,
1284,
1589,
1780,
1959,
2456,
2540
],
"answer_start": [
0,
0,
67,
241,
605,
765,
927,
1042,
1219,
1219,
1530,
1702,
1782,
2028,
2458
],
"input_text": [
"De Vilanova de Bellpuig.",
"De 1962.",
"Geografia i història.",
"En va fer dos.",
"El Consorci del Museu de Lleida: diocesà i comarcal i l'Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.",
"Sí.",
"Sí.",
"El de diputada al Parlament de Catalunya.",
"Sí.",
"D'història de l'art.",
"La Seu Vella de Lleida, a L'art gòtica a Catalunya.",
"La Seu Vella de Lleida i la tradició clàssica mediterrània, a L'Avenç.",
"En diversos catàlegs d'exposicions d'art medieval, en revistes comarcals especialitzades, en publicacions de difusió del patrimoni lleidatà i en obres col·lectives.",
"Sí.",
"El nomenament honorífic de Gran Persona de Lleida pels Armats de Lleida."
]
}
|
books
|
La primera no va servir perquè no era bona.
La segona perquè era xica.
La tercera perquè era esquerdada.
La quarta perquè no tenia nanses.
Quina humiliació! Una campana que havia de tocar l'hora als Néts dels Almogàvers, carèixer de lo que mai ha faltat a la més miserable olla, al més vil tupí.
Per últim ve un, se n'encarrega, la fa en Hostafrancs pensant que potser a les altres no els provaven els aires pestilents de la ciutat, l'acaba, la pugen, la pengen, i ara ens trobem amb què vol fer la competència an en Tamberlich donant el do de nansa.
No fa ning-nang, ni nang-neng, ni ning-nong: fa nyac-nyac-nyac. Si fos una veritat lo de la transmigració, ha sigut oca.
I doncs què fem? ¿Tota la vida s'han de fer monuments com els de la Plaça Real, jardinets com els del carrer de la Ciutat i Passeig de Sant Joan, fonts com la de frente Atarassanes i campanes com l'Eulària?
¿Volen potser que el lletrero que hi ha en l'estació del ferrocarril de Mataró es canviï pel que hi ha en la d'aquí?
No tracto d'analisar qui té culpa ni raó, sigui qui sigui o siguin els que siguin els que han pres part en tan grandiosa obra. Si la campana algun dia toca i sentiu com un eco que tal vegada, estant distrets, podríeu pendre per un bram, no serà la terraire que passi ni la campana que sona. Serà la veu de la vostra consciència.
|
[
"Per què no era vàlida la primera campana?",
"I l’última?",
"Quan havia de sonar?",
"Algú ho va arreglar?",
"Què fan un cop està acabada?",
"Amb quin problema es topen després?",
"Quins sons no fa?",
"A quins llocs es fan referència?",
"I a quina estació?",
"Què no està fent, el narrador?",
"Pot ser que algun dia soni la campana?",
"Què semblarà, potser, el seu so?",
"En què no consistirà?",
"Què serà, doncs?"
] |
{
"answer_end": [
42,
137,
219,
327,
461,
549,
594,
816,
957,
1036,
1151,
1231,
1285,
1323
],
"answer_start": [
0,
105,
157,
296,
433,
465,
551,
690,
880,
996,
1123,
1123,
1224,
1287
],
"input_text": [
"Perquè no era bona.",
"Perquè no tenia nanses.",
"L'hora als Néts dels Almogàvers.",
"Sí.",
"La pugen, la pengen.",
"Amb què vol fer la competència an en Tamberlich donant el do de nansa.",
"Ning-nang, ni nang-neng, ni ning-nong.",
"A la Plaça Real, els jardinets com els del carrer de la Ciutat i Passeig de Sant Joan.",
"La del ferrocarril de Mataró.",
"Analisar qui té culpa ni raó.",
"Sí.",
"Un bram.",
"La terraire que passi ni la campana que sona.",
"La veu de la vostra consciència."
]
}
|
bios
|
Laura Sánchez García (Reus, 1979) és una patinadora catalana, ja retirada, que va competir durant les dècades de 1990 i 2000. Pertany a la disciplina del Reus Deportiu. Competeix sobretot en la modalitat artística individual, en la qual ha guanyat diversos premis. Ha participat en diversos mundials, tant en categoria júnior com absolut, sent subcampiona del món el 2005. A banda, també ha obtingut diferents èxits en campionats estatals i europeus.
Va començar a patinar amb 8 anys i aviat es va incorporar a les files del Reus Deportiu, en què aconseguí multitud de títols de campiona d'Espanya i de Catalunya en categories inferiors. També fou campiona d'Europa i subcampiona del món juvenil i júnior. Ja en categoria sènior, es proclamà campiona d'Europa en lliure (2002); subcampiona mundial (2005, 2007) i d'Europa (1999, 2000, 2001, 2003, 2005, 2007) i guanyà la medalla de bronze en el Mundial (2002) i en el Campionat d'Europa (2004, 2006). També guanyà els World Games (2005). Igualment, assolí deu títols de campiona d'Espanya i dotze de Catalunya.
Retirada el 2007, l'any 2009, rebé la insígnia d'or i brillants de la Federació Espanyola de Patinatge i des de llavors entrenà les joves patinadores del club reusenc.
Llicenciada en fisioteràpia, va exercir com a fisioterapeuta en el seu club i també s'ha fet càrrec, junt amb la seva germana Beatriu, de l'empresa familiar de pintures.
|
[
"Quan va néixer Laura Sánchez?",
"I on?",
"A què es va dedicar?",
"En què es va especialitzar?",
"Què va aconseguir el 2005?",
"Quan va iniciar-se en aquest esport?",
"Amb quin club?",
"Va guanyar gaires tornejos?",
"Quants campionats d’Espanya va guanyar?",
"I de Catalunya?",
"Quan va deixar de banda el patinatge?",
"Quin reconeixement li van concedir dos anys després?",
"De què va treballar posteriorment?",
"Quina carrera va estudiar?",
"Amb qui va continuar el negoci dels seus pares?"
] |
{
"answer_end": [
35,
35,
75,
226,
373,
485,
540,
981,
1040,
1061,
1079,
1165,
1229,
1258,
1399
],
"answer_start": [
0,
0,
36,
171,
267,
453,
453,
542,
1001,
1001,
1063,
1081,
1168,
1231,
1309
],
"input_text": [
"El 1979.",
"A Reus.",
"Al patinatge.",
"En la modalitat artística individual.",
"Ser subcampiona del món.",
"Amb 8 anys.",
"Amb el Reus Deportiu.",
"Sí.",
"Deu.",
"Dotze.",
"El 2007.",
"La insígnia d'or i brillants de la Federació Espanyola de Patinatge.",
"Entrenà les joves patinadores del club reusenc.",
"Fisioteràpia.",
"Amb la seva germana Beatriu."
]
}
|
mitologia
|
Càlais (en grec antic Κάλαϊς "el que bufa suaument"), va ser, segons la mitologia grega, un dels Borèades, fill de Bòreas, el déu del vent del nord, i d'Oritia, filla d'Erecteu.
Ell i el seu germà bessó Zetes eren éssers alats. Segons Higí, tenien ales al cap i als peus, i segons Apol·lodor, les ales les tenien als costats de l'esquena, com els ocells. És un geni dels vents, com el seu pare. Nascut a Tràcia, ell i el seu germà Zetes eren coneguts per la seva rapidesa.
Càlais i Zetes van participar en l'expedició dels argonautes, i van jugar un important paper en l'escala que van fer a Tràcia, al país del rei Fineu, quan el van alliberar de les Harpies que el perseguien i li impedien de menjar. Hi ha diverses tradicions sobre com ho van fer: segons uns van alliberar Fineu atrapant les Harpies i obligant-les a jurar que a partir d'aquell moment el deixarien en pau. Una altra versió diu que les van perseguir fins que en van matar dues de les tres.
Una llegenda diferent de l'anterior diu que Fineu s'havia casat amb la germana de Zetes i Càlais, Cleòpatra, amb la que tingué dos fills, Plexip i Pandíon. Més endavant, però, Fineu la repudià per casar-se amb Idea, la filla de Dàrdan. Però Idea, gelosa dels seus fillastres, els acusà d'haver-la volgut forçar. Fineu, creient la seva paraula, els va treure els ulls. Quan els argonautes van ser a la cort de Fineu, els fills de Bòreas i germans de Cleòpatra van venjar-se d'ell cegant-lo. Mentrestant Asclepi va tornar la vista als nois, i per això Zeus el va castigar fulminant-lo amb el llamp.
Van participar, ell i el seu germà, en els Jocs Fúnebres que Jàson va organitzar a la Propòntida per la mort accidental del rei Cízic. Zetes va guanyar en la carrera llarga, i Càlais en el doble estadi.
|
[
"Qui és Càlais?",
"Qui són els seus pares?",
"Qui és el seu germà?",
"Com eren els dos?",
"D’on prové Càlais?",
"De què van formar part els bessons?",
"A qui van ajudar?",
"De quina manera?",
"Què diu una història?",
"I l’altra?",
"En un altre mite, a qui va arrencar els ulls Fineu?",
"Qui va retornar-los la visió?",
"De quin torneig van formar part Càlais i Zetes?",
"En quina prova va triomfar Zetes?",
"I el seu germà?"
] |
{
"answer_end": [
105,
176,
208,
226,
410,
533,
659,
677,
874,
957,
1325,
1496,
1689,
1728,
1757
],
"answer_start": [
0,
107,
178,
178,
395,
473,
537,
537,
703,
876,
959,
1461,
1556,
1691,
1691
],
"input_text": [
"Un dels Borèades.",
"Bòreas i Oritia.",
"Zetes.",
"Alats.",
"De Tràcia.",
"De l'expedició dels argonautes.",
"A Fineu.",
"El van alliberar de les Harpies que el perseguien.",
"Que van alliberar Fineu atrapant les Harpies i obligant-les a jurar que a partir d'aquell moment el deixarien en pau.",
"Que les van perseguir fins que en van matar dues de les tres.",
"A Plexip i Pandíon.",
"Asclepi.",
"Dels Jocs Fúnebres que Jàson va organitzar a la Propòntida per la mort accidental del rei Cízic.",
"En la carrera llarga.",
"En el doble estadi."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia egípcia Ptah ("creador") és un déu creador i deïtat patrona de Memfis, així com dels artesans. A diferència de Sokar, un altre déu dels artesans, Ptah estava associat amb alguns artesans basats en la pedra. Apis era el seu oracle.
Estava casat amb Sekhmet o (més estranyament) Bastet. La seva descendència inclou Nefertem, Mihos, Imhotep i Maahes. En alguns mites fou el creador de Ra.
En l'art se'l representava com un home momificat sostenint un ceptre amb les seves mans que estava guarnit amb un ankh, was i djed (símbols de la vida, poder i estabilitat, respectivament).
En ser Ptah un dels déus creadors més antics de l'antic Egipte, els seus temples es trobaven per tot Egipte. Tardanament, entre el 712 i el 332 aC, fou combinat amb Seker i Osiris per crear Ptah-Seker-Osiris un déu de la mort. Com a Tanen, Ptah era conegut com un déu de les ànimes i l'inframon.
Noms alternatius: Ta-tenen, Tanen, Tathenen.
|
[
"Qui és Ptah?",
"En quina tradició?",
"En què es distingia de Sokar?",
"Qui era la seva dona?",
"Quins fills tenia?",
"Què va fundar, en algunes llegendes?",
"Com se’l mostrava?",
"Què simbolitzaven els seus guarniments?",
"Era una de les divinitats més recents?",
"On tenia santuaris?",
"Què va passar amb aquesta divinitat posteriorment?",
"Quin déu va sorgir, així?",
"Amb què més es relacionava?"
] |
{
"answer_end": [
109,
109,
221,
271,
362,
400,
489,
590,
654,
699,
771,
817,
886
],
"answer_start": [
24,
0,
111,
247,
301,
364,
402,
402,
592,
656,
701,
744,
832
],
"input_text": [
"És un déu creador i deïtat patrona de Memfis, així com dels artesans.",
"En l'egípcia.",
"Ptah estava associat amb alguns artesans basats en la pedra.",
"Sekhmet.",
"Nefertem, Mihos, Imhotep i Maahes.",
"Ra.",
"Com un home momificat sostenint un ceptre amb les seves mans.",
"La vida, poder i estabilitat.",
"No.",
"Per tot Egipte.",
"Fou combinat amb Seker i Osiris.",
"Ptah-Seker-Osiris un déu de la mort.",
"Amb les ànimes i l'inframon."
]
}
|
books
|
Però ans d'haver executat la covarda acció, que ja el meu esperit es precipitava a iniciar, l'home temut va aturar-se de nou, i el seu aturament suspengué el meu impuls. L'enemic no es llançava a l'assalt. Només s'havia aproximat unes quantes passes per observar- nos millor. Va posar-se sobre les celles una de les seves manasses estesa a tall de visera i tornà a llambregar-nos intensament, enviant-nos terribles efluvis de la seva ànima, que talment jo sentia que em resseguien membre a membre esborronadors i penetrants. A la fi es degué convèncer de com se les havia amb antagonistes superiors a les seves forces, reculà com afrontat, pegà una giravolta sobtada, i, a marxes dobles, desaparegué costa avall en un dir Jesús.
En Lluís i jo encara romanguérem una bella estona immòbils, petrificats. A mi em costava de recobrar el respir i, per altra part, no estava pas ben segur que el fugitiu no mudés d'intent i comparegués altra volta. En canvi en Xaneta s'havia tranquil·litzat tot seguit i engegava darrera de l'enemic un seguici de babarotes murriesques per escarnir-lo en sa retirada: simulà donar-li corda com a un rellotge, féu acció de desdujar un cap de llivant i d'amollar-l'hi tot de pressa i, finalment, el perseguí amb un pam i pipa a dues mans tan teclejat com si n'hagués d'eixir una burlesca sonata de clarinet, que l'acompanyés en sa marxa.
Aquests gestos m'encoràtjaren, i, aleshores en Lluís i jo davallàrem dels nostres pedestals i no sabíem el que ens passava. Després de l'opressió de cor, que havíem sofert, ens sentíem alleujats, respiràvem amplament, tot ens queia en gràcia i, assorollats per la vivesa de tantes d'emocions, bategàvem de dents i tremolàvem igual que si acabéssim de sortir d'un bany fred. No sé quantes de vegades ens abraçàrem, tot saltant i rient i follejant.
Un cop tornats a la vora del foc, que abrandàrem amb la millor feixina, que restava, vaig felicitar entusiàsticament en Xaneta.
-Ets el millor cap de tots tres -li vaig dir. - Has tingut una pensada digna d'un gran general. Si no se t'hagués acudit, estàvem ben perduts.
|
[
"Qui es va parar un altre cop?",
"Què va impedir això?",
"Per què s’havia apropat l’home?",
"Com va fer anar la seva mà?",
"Com els va contemplar?",
"Quin convenciment va tenir l'home?",
"Es va fer enrere?",
"Cap a on va marxar?",
"El narrador tenia por que l’home tornés?",
"Qui no en tenia?",
"Què va fer veure ell?",
"Com es notaven els nois ara?",
"Què els semblava?",
"On van dirigir-se una altra vegada?",
"A qui va congratular el narrador?"
] |
{
"answer_end": [
124,
168,
274,
354,
391,
617,
638,
711,
941,
998,
1263,
1558,
1736,
1843,
1937
],
"answer_start": [
92,
128,
206,
276,
357,
525,
619,
688,
802,
943,
1096,
1488,
1657,
1811,
1896
],
"input_text": [
"L'home temut.",
"El seu impuls.",
"Per observar- los millor.",
"Va posar-se-la sobre les celles a tall de visera.",
"Intensament.",
"Que se les havia amb antagonistes superiors a les seves forces.",
"Sí.",
"Costa avall.",
"Sí.",
"En Xaneta.",
"Donar-li corda com a un rellotge, féu acció de desdujar un cap de llivant i d'amollar-l'hi tot de pressa i, finalment, el perseguí amb un pam i pipa a dues mans.",
"Alleujats.",
"Que acabessin de sortir d'un bany fred.",
"A la vora del foc.",
"A en Xaneta."
]
}
|
bios
|
Maria Teresa Sàbat i Salinas (Igualada, 24 de novembre de 1911–Igualada, 25 de novembre de 2011) fou una mecenes catalanista i fundadora de l'Editorial Alcides.
L'Ateneu Igualadí i els cercles intel·lectuals més notables de Barcelona van ser els seus principals escenaris d'infantesa i joventut.
Quan les tropes franquistes derroten el govern legítim de la República, ella, amb 28 anys, i el seu marit, Pere Puig i Quintana, s'exilien a la Catalunya Nord durant gairebé un any, primer a Perpinyà i després a Prada de Conflent. S'hi retroben amb destacats intel·lectuals catalans a l'exili, com Pompeu Fabra, Josep M. de Sagarra, Pau Casals, Maurici Serrahima, Pau Romeva, Alexandre Plana, Joan Alavedra… A algun d'ells, fins i tot, els van ajudar a sobreviure econòmicament.
Després de l'exili, s'instal·len a Barcelona i el 1943 funden l'entitat la Benèfica Minerva, juntament amb el mecenes Fèlix Millet i Maristany i Maurici Serrahima. Els objectius de l'entitat seran, d'una banda, mantenir financerament institucions com l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), els Estudis Universitaris Catalans i l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, i de l'altra, dotar de certs ingressos econòmics els escriptors catalans retornats de l'exili, com Carles Riba, Josep M. de Sagarra, Ferran Soldevila, Pau Romeva i Alexandre Galí.
La intensa dedicació del matrimoni Sàbat-Puig i Quintana va ser clau perquè industrials, financers, metges i advocats s'impliquessin econòmicament i financera amb la Benèfica Minerva perquè aquesta pogués dur a terme la seva tasca de mecenatge. Fins i tot, l'entitat va arribar a cedir a l'IEC uns despatxos perquè els pogués utilitzar com a instal·lacions.
La Benèfica Minerva, reconvertida en l'Agrupació Cultural Minerva, va patir, l'any 1959, una greu sotragada interna arran de la crisi financera del seu principal contribuent, Fèlix Millet. En aquest moment, Millet decideix desentendre's de l'entitat i –juntament amb Lluís Carulla, Joan Baptista Cendrós, Joan Vallvé i Pau Riera– fundar-ne una de nova que se sustentaria econòmicament a partir de les aportacions de milers de petits socis i sòcies, Òmnium Cultural.
Sàbat i Puig i Quintana, dolguts per la marxa de Millet i la fundació de la nova Òmnium Cultural, van fundar l'any 1961 l'Editorial Alcides, amb la qual van publicar l'excel·lent obra col·lectiva Un segle de vida catalana (1814-1930), coordinada per Ferran Soldevila. Però els resultats econòmics de l'editorial no van ser els esperats i l'any 1964 la van tancar. El matrimoni, esgotat, va decidir retornar a l'Anoia, a Orpí. En una entrevista amb la Revista d'Igualada, Maria Teresa Sàbat explicava: “Estàvem que no podíem més, a Barcelona. En Pere n'estava tip, i tenia ganes de reposar. Gairebé ens havíem gastat tota la nostra fortuna: ens l'havíem anat “menjant”. I tot això pel país!”
El matrimoni Sàbat-Puig i Quintana va ser també un dels principals promotors de l'Escola Mowgli, que es va inaugurar oficialment el 25 de juliol de 1962 amb la intenció d'oferir un model educatiu alternatiu al model únic imperant i imposat pel Movimiento Nacional.
L'any 2011, la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, va enviar una carta a Maria Teresa Sàbat, per fer-li saber que era la guanyadora del Premi al Compromís Cultural d'Òmnium-Anoia, per la seva valuosa tasca desenvolupada amb la Benèfica Minerva. La carta de Muriel Casals deia així:
Sàbat es va alegrar de rebre aquest premi i va reconèixer que se sentia satisfeta per tota la seva trajectòria com a mecenes. Amb humor va assegurar que “les tibantors que podia haver tingut cap a Òmnium Cultural ja havien quedat saldades".
|
[
"Quan va néixer Maria Teresa Sàbat?",
"Amb qui estava casada?",
"On van fugir?",
"Amb qui van coincidir allà?",
"On van anar a viure en retornar al país?",
"Què van crear?",
"Quines eren les seves metes?",
"Per què va ser rellevant la tasca de la parella?",
"Què va succeir el 1959 a l’Agrupació?",
"Amb qui va crear-ne una altra Millet?",
"Com es va dir aquesta?",
"Què van impulsar després Sàbat i el seu marit?",
"Fins quan va funcionar aquesta?",
"Amb quina altra entitat van col·laborar?",
"Quin guardó va obtenir Sàbat?",
"Què va confessar ella, en saber que havia guanyat aquest reconeixement?"
] |
{
"answer_end": [
96,
423,
454,
588,
819,
866,
1243,
1512,
1875,
2039,
2152,
2293,
2516,
2940,
3297,
3641
],
"answer_start": [
0,
368,
425,
527,
775,
830,
973,
1330,
1688,
1877,
1877,
2154,
2422,
2845,
3122,
3528
],
"input_text": [
"El 24 de novembre de 1911.",
"Amb Pere Puig i Quintana.",
"A la Catalunya Nord.",
"Amb destacats intel·lectuals catalans a l'exili.",
"A Barcelona.",
"L'entitat la Benèfica Minerva.",
"D'una banda, mantenir financerament institucions com l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), els Estudis Universitaris Catalans i l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, i de l'altra, dotar de certs ingressos econòmics els escriptors catalans retornats de l'exili.",
"Perquè industrials, financers, metges i advocats s'impliquessin econòmicament i financera amb la Benèfica Minerva.",
"Va patir una greu sotragada interna arran de la crisi financera del seu principal contribuent, Fèlix Millet.",
"Amb Lluís Carulla, Joan Baptista Cendrós, Joan Vallvé i Pau Riera.",
"Òmnium Cultural.",
"L'Editorial Alcides.",
"Fins a l'any 1964.",
"Amb l'Escola Mowgli.",
"El Premi al Compromís Cultural d'Òmnium-Anoia.",
"Que les tibantors que podia haver tingut cap a Òmnium Cultural ja havien quedat saldades."
]
}
|
vilaweb
|
La presidenta del grup dels socialistes al Parlament Europeu, Iratxe García, membre del PSOE, ha declarat que no es plantegen ‘entorpir el treball de la justícia' en referència al suplicatori del Tribunal Suprem contra el president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín. Aquest matí ha declarat a Estrasburg en roda de premsa: ‘Quan entri a debat el suplicatori, l'estudiarem, i prendrem la decisió. Però en tot cas sota la premissa de no entorpir el treball de la justícia . Deixar que treballi. Es van sol·licitar 50 suplicatoris, i el 92% es van acceptar amb normalitat. És un instrument per permetre que la justícia treballi. Veurem en el seu moment el contingut la situació que hem de prendre però estem en la idea de deixar treballar a la justícia'. Així funciona el suplicatori a l'Eurocambra a què podrien sotmetre Puigdemont i Comín La dirigent del PSOE ha respost a les preguntes dels periodistes, que li han recordat que Puigdemont va demanar que el PSOE compleixi la paraula donada en l'acord amb ERC de desjudicializtar la política: ‘La justícia té oberts procediments, que no són incompatibles amb la solució política . No hem de ser selectius amb la defensa de l'estat de dret'. Libération revela els nervis i amenaces espanyols a Sassoli en una reunió privada per la sentència sobre Junqueras Sobre la decisió del Tribunal Suprem espanyol de no alliberar l'eurodiputat Oriol Junqueras, i sobre la decisió del Parlament Europeu d'acceptar Puigdemont i Comín com a eurodiputats, la dirigent socialista ha dit això: ‘Una cosa hem de tenir clara: la defensa de l'estat de dret no pot ser selectiva. Hem d'assumir i respectar totes les decisions judicials amb independència de si ens agraden més o menys. Des de la política hem de permetre que la justícia treballi. Hem de respectar i acatem la sentència de la TJUE. Assumim que hi ha dos nous eurodiputats espanyols per la circumscripció pel parlament europeu. Acatem la decisió del TJUE. Però també la del TS sobre Junqueras, perquè es independent'
|
[
"Qui és Iratxe García?",
"De quin partit polític forma part?",
"Què ha anunciat?",
"En quin context?",
"On ha fet les declaracions?",
"I quan?",
"Què es va demanar?",
"Quina és la intenció de García?",
"Què va exigir Puigdemont?",
"Què va decidir el Tribunal Suprem?",
"I el Parlament Europeu?",
"Què n’ha opinat García?",
"Què han d’acceptar?",
"Reconeix les dues sentències, doncs?"
] |
{
"answer_end": [
75,
92,
162,
275,
313,
313,
537,
634,
1050,
1406,
1497,
1720,
1927,
2016
],
"answer_start": [
0,
62,
62,
94,
277,
277,
503,
580,
918,
1315,
1410,
1617,
1834,
1929
],
"input_text": [
"La presidenta del grup dels socialistes al Parlament Europeu.",
"Del PSOE.",
"Que no es plantegen entorpir el treball de la justícia.",
"El del suplicatori del Tribunal Suprem contra el president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín.",
"A Estrasburg.",
"Aquest matí.",
"50 suplicatoris.",
"Que la justícia treballi.",
"Que el PSOE compleixi la paraula donada en l'acord amb ERC de desjudicializtar la política.",
"No alliberar l'eurodiputat Oriol Junqueras.",
"Acceptar Puigdemont i Comín com a eurodiputats.",
"Que han d'assumir i respectar totes les decisions judicials amb independència de si els agraden més o menys.",
"Que hi ha dos nous eurodiputats espanyols per la circumscripció pel parlament europeu.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
El comitè executiu del Pacte Nacional pel Referèndum ha publicat avui la proposta de manifest que vol aplegar adhesions per a una solució democràtica sobre el futur polític de Catalunya. El portaveu del comitè, Joan Ignasi Elena, ha presentat el manifest en una conferència de premsa al Centre Excursionista de Catalunya, acompanyat dels altres set membres designats a la reunió del pacte que es va fer el 23 de desembre. Amb això, el comitè activa una campanya per a cercar adhesions a Catalunya, però també a l'estat espanyol i al món. D'entrada, es convocarà una nova reunió del Pacte Nacional el dia 1 de febrer per ratificar el manifest. El text demana que el resultat del referèndum sigui vinculant i efectiu i assenyala que si no es pot fer d'acord amb la legalitat espanyola és per manca de voluntat política, no pas per manca de vies legals. Així mateix, insta els governs de Catalunya i de l'estat espanyol a superar les dificultats polítiques i els apriorismes per assolir un acord que ofereixi les condicions i les garanties justes i necessàries per a un referèndum. Elena ha dit: ‘Els problemes polítics es resolen amb solucions polítiques. El nostre encàrrec és engegar aquest procés de diàleg i de recerca de suport a la celebració del referèndum. No entrarem en la dinàmica política de negociació ni en els aspectes tècnics organitzatius del referèndum. Aquesta no és la nostra tasca.' Tampoc no ha volgut especular sobre què farà el Pacte Nacional si s'arriba a la fase de la unilateralitat. Ha deixat clar que ell, ara com ara, ha de fer allò que encomani el Pacte Nacional i no pas explorar ni avançar vies que encara no s'han presentat. Ací teniu el manifest:
|
[
"Què s’ha anunciat avui?",
"Qui ho ha fet?",
"Qui és Joan Ignasi Elena?",
"On ha fet públic el text?",
"Juntament amb qui?",
"Quan es va arribar a aquest acord?",
"Què comença, doncs?",
"Quina serà la primera acció que es durà a terme?",
"Què s'hi exigeix?",
"Què demana als governs?",
"Amb quin objectiu?",
"Quina és la intenció d’Elena?",
"Quina no considera la seva feina?",
"Sobre quin tema no ha volgut parlar?",
"Què ha aclarit?"
] |
{
"answer_end": [
185,
185,
228,
320,
388,
420,
496,
641,
714,
971,
1077,
1261,
1399,
1507,
1591
],
"answer_start": [
0,
0,
187,
211,
322,
357,
422,
538,
646,
851,
851,
1154,
1263,
1402,
1509
],
"input_text": [
"La proposta de manifest que vol aplegar adhesions per a una solució democràtica sobre el futur polític de Catalunya.",
"El comitè executiu del Pacte Nacional pel Referèndum.",
"El portaveu del comitè.",
"En una conferència de premsa al Centre Excursionista de Catalunya.",
"Amb els altres set membres designats a la reunió del pacte.",
"El 23 de desembre.",
"Una campanya per a cercar adhesions a Catalunya.",
"Una nova reunió del Pacte Nacional el dia 1 de febrer per ratificar el manifest.",
"Que el resultat del referèndum sigui vinculant i efectiu.",
"Que superin les dificultats polítiques i els apriorismes.",
"Assolir un acord que ofereixi les condicions i les garanties justes i necessàries per a un referèndum.",
"Engegar aquest procés de diàleg i de recerca de suport a la celebració del referèndum.",
"Entrar en la dinàmica política de negociació ni en els aspectes tècnics organitzatius del referèndum.",
"Sobre què farà el Pacte Nacional si s'arriba a la fase de la unilateralitat.",
"Que ell, ara com ara, ha de fer allò que encomani el Pacte Nacional."
]
}
|
books
|
S'engallà una mica, joiós de la meva lloança; s'adobà la gorreta al front, i, tot clenxinant-se amb les mans els cabells del clatell, va dir, amb l'estudi d'un orador que, tot protestant de la seva insuficiència, vol donar-nos una mostra del seu valer:
-Com que un hom no té lletra… anem a cercar… no sap explicar-se amb aquell escolliment i aquelles matràfugues a què vós esteu acostumada. Vui dir que perdoneu i… Però ep!… tampoc no só tan llop com me vol fer es vostro pare, que em té privat s'articulejar amb vós. No, llamp! Lo que es diu avergonyir-me, no m'avergonyiria de tractar morro a morro amb es mateix rei. Sé lo que ès sa gent d'upa: enteneu? I si algun renec se m'escorre de sa llengua, efecte de sa vida arrastrada que un hom porta, jo sé dar-li de seguida carrera cap a sa part de sa bona criança… enteneu?.. i sé respectar. ¿No ho heu reparat, pubilla?
-Ja ho crec, home! D'altra manera no m'enraonaria amb vós amb aquesta confiança. I també he conegut que sou entès en les coses de mar. Doncs… tornant-hi… ¿voleu dir, que tenim mal temps?
-Temps de ratxes. No es pot desplegar drap. Tan aviat tenim vent des car de terra com des car de fora. Ara bufa sa tramontana de Rovinguda des garbí, que vol entrar si us plau per ses, i… mireu: cap allà es mar negreja amb sa força, a empentes i rodolons… i receleu-vos des llevant, que tot avui que ensenya ses seues creueres. Sempre que vegeu en es cel aquest parrac virolat, senyeu-vos amb sa mà dreta. Això ès bandera de batalla. S'infern l'ha inventada per fo… fut… fúmere's de Sant Martí i de tots es sants de bon genial. ¡S'ha de patir, vatua… dallonses! Quin ofici, es nostre, més reconsagrat! ¡Valdria més… anem a cercar… que es follessin ses prenyades, abans de parir un mariner!
|
[
"Per què estava content l’home?",
"Amb què es va pentinar?",
"Va començar a parlar?",
"Com es defineix?",
"És vergonyós?",
"Per quin motiu de vegades deixa anar algun insult?",
"Amb quin sobrenom es dirigeix a la seva interlocutora?",
"Ella està d’acord amb el seu discurs?",
"Què passaria, si no?",
"De què és un expert ell?",
"Quina pregunta li fa la noia?",
"Com és aquest, doncs?",
"El vent bufa sempre des del mateix lloc?",
"És bon senyal que el firmament sigui de diferents colors?",
"Com defineix la seva feina l'home?"
] |
{
"answer_end": [
44,
132,
281,
476,
614,
747,
869,
888,
950,
1004,
1057,
1074,
1384,
1490,
1658
],
"answer_start": [
20,
82,
134,
425,
529,
659,
843,
871,
890,
954,
1037,
1059,
1102,
1386,
1620
],
"input_text": [
"Per la seva lloança.",
"Amb les mans.",
"Sí.",
"No só tan llop com me vol fer es vostro pare.",
"No.",
"Per l'efecte de sa vida arrastrada que porta.",
"Pubilla.",
"Sí.",
"Que no enraonaria amb ell amb aquesta confiança.",
"De les coses de mar.",
"Que tenim mal temps?",
"De ratxes.",
"No.",
"No.",
"Reconsagrada."
]
}
|
mitologia
|
quale per incertam Lunam sub luce maligna est iter in silvis
La Gruta de Cocceio (també coneguda com a Gruta de la Pau) és un túnel romà que comunicava la ciutat de Cumes (Itàlia) amb el llac de l'Avern.
El túnel, segons Estrabó, va ser projectat i excavat entorn a l'any 37 aC per l'enginyer Lucius Cocceius Auctus, per encàrrec de Marc Vipsani Agripa amb una fi militar, ja que calia comunicar la fortificada ciutat de Cumes, que dominava el litoral del domici-flegreo del Tirrè, amb el Portus Iulius, una important infraestructura naval construïda sobre les conques del llac de l'Avern i del llac Lucrinus, amb un canal artificial projectat pel mateix Cocceius Auctus per comunicar-los amb el golf de Pozzuoli.
El traçat d'aquest túnel va ser excavat íntegrament en el tuf volcànic local amb una longitud de gairebé un km., amb una secció trapezoïdal i una direcció general rectilínia, lleugerament desviada cap a l'Est, i només en aquesta part oriental té un curt espai realitzat amb Opus reticulatum. L'entrada occidental, sobre el llac, està precedida per un vestíbul decorat amb columnes i estatuetes, actualment destruïdes. La ventilació i la il·luminació de l'interior del túnel es van obtenir mitjançant l'excavació de sis pous en el massís de tuf, el major dels quals té 30 m. d'altura. El túnel era suficientment ample com per permetre creuar-se dos carros en el seu interior.
Paral·lel al túnel, al costat septentrional, es va excavar un aqüeducte subterrani, dotat també de pous i caixes de decantació, amb el que es garantia el subministrament d'aigua per al port.
El túnel també es coneix com a Gruta de la paz, ja que, d'acord amb una llegenda del segle XVI el cavaller espanyol Pedro de Paz, encegat pels consells interessats de mags i nigromants va dilapidar la seva fortuna buscant en va un tresor soterrat a l'interior de la galeria.
La Gruta de Cocceio, oblidada i ignorada durant molt temps, va ser redescoberta al segle xix pels reis Borbons del Regne de Nàpols. Durant la Segona Guerra Mundial va ser usat com a polvorí, i va sofrir danys de consideració quan alguns explosius van detonar accidentalment a l'inici de la postguerra.
|
[
"Què és la Gruta de Cocceio?",
"Quin autor va parlar-ne?",
"Quan es va construir?",
"I amb quina finalitat?",
"Quins dos llocs s’havien d’unir?",
"Com de llarg era?",
"Què hi havia a l’entrada de l’oest?",
"Quant mesura el pou més gran?",
"Era estreta la Gruta?",
"Quina altra construcció hi ha al costat?",
"Per a què s’utilitzava?",
"Com s’anomena també la Gruta?",
"Arran de qui?",
"Què va fer ell?",
"Quan es va destruir en part el túnel?"
] |
{
"answer_end": [
137,
247,
278,
372,
503,
825,
1108,
1297,
1388,
1472,
1579,
1627,
1854,
1854,
2156
],
"answer_start": [
65,
205,
231,
318,
374,
715,
1007,
1133,
1299,
1390,
1518,
1581,
1612,
1697,
1988
],
"input_text": [
"Un túnel romà.",
"Estrabó.",
"Entorn a l'any 37 aC.",
"Militar.",
"La fortificada ciutat de Cumes, amb el Portus Iulius.",
"De gairebé un km.",
"Un vestíbul decorat amb columnes i estatuetes.",
"30 m. d'altura.",
"No.",
"Un aqüeducte subterrani.",
"Per a garantir el subministrament d'aigua per al port.",
"Gruta de la paz.",
"De Pedro de Paz.",
"Va dilapidar la seva fortuna buscant en va un tresor soterrat a l'interior de la galeria.",
"Durant la Segona Guerra Mundial."
]
}
|
books
|
L'última a arribar és la Isabel. En Melrosada, que fa dies que no l'ha vista, ha començat a sentir un moviment al cor que el desconcerta. Intenta posar-se al costat de la Isabel, però per ara és inútil: les dues bessones la tenen acaparada, contant-li una malaltia plena de complicacions. El marit Perearnau, que és un inconvenient i mai sap el que té de dir i el que té de callar, ha fet una sèrie d'apreciacions sobre el cutis de Paulina que mortifiquen la seva dona. Paulina vol girar la conversa, però en Perearnau és d'aquells pesats que quan fiquen la banya no la saben treure. Les tres cosines demanen amb gran insistència a en Melrosada que doni la seva opinió sobre unes pintures d'en Joan Llimona.
En Melrosada, que no està per pintures, fa un paperot callat i fred, i no es sap treure les paraules de la boca. Veient que la situació s'allarga i que les bessones no deixen la Isabel, comença a posar-se nerviós i a perdre la mica d'aplom que s'ha endut de casa. Paulina se n'adona amb dolor; però, com que és tan hàbil, parla de música i de seguida una de les bessones es disposa a cantar no sé què d'en Borràs de Palau.
La cançó que canta resulta ser allò de Vora, voreta la mar, i la melodia del fill adoptiu de Mataró obra l'ànima d'en Melrosada, que a la fi troba pretext per a col·locar-se al costat de la vídua, que, amb un joc de parpelles criminals va fent a bocinets l'ànima del professor enamorat.
En Melrosada no diu res: està ben vist que el pobre home no ha nascut per fer l'ofici de don Juan. Ell prou es pensava: -Avui sí, avui sí, que li ho dic tot, tot…- Però quan arriba l'hora li és impossible articular paraula.
Quan ha finit la cançó, hi ha un moviment de cadires. La tia Paulina parla de xocolata, i en Perearnau somriu i es torna vermell de satisfacció.
|
[
"Qui és la darrera a aparèixer?",
"Qui feia temps que no hi coincidia?",
"Què nota ell?",
"Què ha comentat en Perearnau?",
"Quin tema volen tractar les cosines amb en Melrosada?",
"Quina actitud té ell?",
"Per què li venen els nervis?",
"Qui és conscient de la situació?",
"Com l’ajuda?",
"Quin tema entona?",
"Què assoleix l’home finalment?",
"Parla amb ella?",
"És un seductor?",
"Vol parlar amb la vídua?",
"Però ho aconsegueix?"
] |
{
"answer_end": [
31,
76,
136,
439,
706,
775,
920,
1000,
1098,
1189,
1326,
1441,
1515,
1579,
1640
],
"answer_start": [
0,
33,
36,
289,
584,
708,
821,
972,
972,
1131,
1193,
1418,
1443,
1517,
1582
],
"input_text": [
"La Isabel.",
"En Melrosada.",
"Un moviment al cor que el desconcerta.",
"Una sèrie d'apreciacions sobre el cutis de Paulina.",
"Unes pintures d'en Joan Llimona.",
"Fa un paperot callat i fred.",
"Perquè veu que la situació s'allarga i que les bessones no deixen la Isabel.",
"Paulina.",
"Parla de música i de seguida una de les bessones es disposa a cantar.",
"Vora, voreta la mar.",
"Col·locar-se al costat de la vídua.",
"No.",
"No.",
"Sí.",
"No."
]
}
|
bios
|
Maria Salvador Calzada (Palafrugell, 7 de maig de 1951) és una professora catalana jubilada. Filla de Lluís Salvador Cuevas i Angelina Calzada Roura, es va casa amb Antoni Lledó Crosa el 21 d'octubre de 1972, i amb dos fills: la Diana i en Màrius.
Va estudiar a l'Escola Torres Jonama de Palafrugell, i més tard va obtenir una beca del patronat de l'Escola d'Arts i Oficis, concretament la beca anomenada "Amics de Llafranc" destinada a cursar estudis de batxillerat a l'acadèmia Joan Farga, que en l'actualitat és l'escola Sant Jordi. Un cop va finalitzar aquests estudis de batxillerat, va obtenir una altra beca per cursar la carrera de magisteri a l'Escola de Magisteri de Girona.
Ha sigut mestra a diferents escoles de Palafrugell i de l'entorn baix empordanès. Va iniciar-se com a mestra a Palafrugell l'any 1969, com a substituta. Es va jubilar el 2011 després de 42 anys de professió.
És membre de l'Associació Flora Catalana des de l'any 2019. S'ha presentat diverses vegades a les llistes municipals per Esquerra Republicana de Catalunya, recolzant les llistes encapçalades per Sergi Sabrià Benito i Josep Piferrer Puig. A les eleccions de 2007 anava a la posició 18 de la llista, i el 2011 era la segona suplent, i al 2015 anava a la posició 18 de la llista.
|
[
"Quan va néixer Maria Salvador?",
"Qui van ser els seus pares?",
"I el seu marit?",
"On es va formar ella?",
"I posteriorment?",
"Gràcies a què?",
"On va fer magisteri?",
"On ha exercit de professora?",
"Quan va començar a treballar d’aquesta professió?",
"I quan va deixar-ho estar?",
"Quant temps s’hi va dedicar, doncs?",
"De què forma part?",
"A quin partit polític ha militat?",
"En quin lloc de la llista electoral va estar el 2007?",
"I el 2015?"
] |
{
"answer_end": [
57,
150,
185,
301,
492,
492,
685,
767,
820,
861,
893,
935,
1050,
1192,
1271
],
"answer_start": [
0,
95,
152,
250,
305,
305,
591,
687,
769,
840,
840,
895,
956,
1134,
1229
],
"input_text": [
"El 7 de maig de 1951.",
"Lluís Salvador Cuevas i Angelina Calzada Roura.",
"Antoni Lledó Crosa.",
"A l'Escola Torres Jonama de Palafrugell.",
"A l'acadèmia Joan Farga.",
"A la beca anomenada Amics de Llafranc.",
"A l'Escola de Magisteri de Girona.",
"A diferents escoles de Palafrugell i de l'entorn baix empordanès.",
"L'any 1969.",
"El 2011.",
"42 anys.",
"De l'Associació Flora Catalana.",
"A Esquerra Republicana de Catalunya.",
"Al 18.",
"Al 18."
]
}
|
mitologia
|
Les Leucípides, en la mitologia grega, són les filles de Leucip, el germà d'Afareu i de Tindàreu.
Leucip va tenir en realitat tres filles, Hilaïra, Febe i Arsínoe, però només són conegudes com a Leucípides les dues primeres, que es van casar amb Càstor i Pòl·lux respectivament, i eren els seus cosins germans, per ser fills de Tindàreu.
La història de les Leucípides es resumeix en la lluita que va enfrontar, per la seva causa, els Diòscurs amb dos dels fills d'Afareu, Idas i Linceu.
En les formes més antigues del mite, s'explica que durant el banquet que els Diòscurs van oferir Esparta a Eneas i Paris, que hi havien anat a visitar Menelau, però amb el secret propòsit de raptar Helena, els fills d'Afareu, embriagats, van retreure als seus cosins, Càstor i Pòl·lux el fet d'haver-se casat sense haver pagat el dot. Els Diòscurs, enfadats van convertir la disputa en una batalla. Un d'ells va morir, però van matar Idas i Linceu.
En les formes recents del mite, les Leucípides estaven promeses amb els dos fills d'Afareu, i van ser raptades pels Diòscurs.
Una tradició local esmentada per Pausànies, presenta les Leucípides com a filles d'Apol·lo, i Leucip era només el pare mortal. L'altra germana, Arsínoe, va tenir com a amant Apol·lo, i Idas va lluitar amb el déu a causa de Marpessa.
|
[
"Qui són les Leucípides?",
"Quantes filles eren en total?",
"Però només quines entren dins del grup?",
"Per què?",
"Quin conflicte hi va haver?",
"Qui va organitzar un àpat?",
"Qui hi va estar convidat?",
"Quin objectiu tenien ells?",
"Per què es van enfadar els descendents d’Afareu?",
"Qui es va enutjar després?",
"Qui va ser assassinat?",
"Què explica una nova versió de la llegenda?",
"Qui va explicar una altra història?",
"Qui era el pare de les Leucípides en aquesta?",
"Per què Idas es va enfrontar amb la divinitat?"
] |
{
"answer_end": [
63,
137,
223,
262,
485,
583,
607,
691,
820,
844,
934,
1060,
1104,
1152,
1293
],
"answer_start": [
0,
98,
98,
164,
338,
545,
545,
594,
693,
822,
906,
936,
1062,
1062,
1247
],
"input_text": [
"Les filles de Leucip.",
"Tres.",
"Les dues primeres.",
"Perquè són les que es van casar amb Càstor i Pòl·lux.",
"La lluita que va enfrontar els Diòscurs amb dos dels fills d'Afareu, Idas i Linceu.",
"Els Diòscurs.",
"Eneas i Paris.",
"Raptar Helena.",
"Perquè van retreure als seus cosins, Càstor i Pòl·lux el fet d'haver-se casat sense haver pagat el dot.",
"Els Diòscurs.",
"Idas i Linceu.",
"Que les Leucípides estaven promeses amb els dos fills d'Afareu, i van ser raptades pels Diòscurs.",
"Pausànies.",
"Apol·lo.",
"A causa de Marpessa."
]
}
|
bios
|
Margot Moles Piña (Terrassa, 12 d'octubre del 1910 - Madrid, 19 d'agost del 1987) va ser una multiesportista espanyola que feia atletisme, hoquei, natació i esquí.
Va ser germana de Carlos i Lucinda Moles (tots dos esportistes com ella) i neboda d'Enric Moles i Ormella, farmacèutic, químic i físic espanyol, considerat el químic més rellevant de la ciència espanyola anterior a la Guerra Civil i de Joan Moles i Ormella, ministre de la Governació en esclatar la Guerra Civil. El seu pare va ser Pedro Moles Ormella, mestre llicenciat en Filosofia i Lletres.
A causa dels càrrecs del seu pare la seva educació es va desenvolupar a Madrid, en l'Instituto-Escuela, creat per la Institución Libre de Enseñanza. En aquest lloc es donava gran importància a l'educació física. cal destacar que posteriorment ambdues germanes, sent ja campiones d'atletisme, van exercir com a professores d'esport en l'Instituto-Escuela encara que després de la guerra civil se'ls va impedir continuar en l'exercici de la docència.
Es va iniciar en els esports d'hivern formant part de la Societat Peñalara (en l'actualitat Reial Societat Espanyola d'Alpinisme Peñalara).
Va ser campiona de llançament de disc en el Campionat d'Espanya d'atletisme de 1931 i en el de 1932 va tornar a ser-ho tant en disc com en pes.
Va batre en cinc ocasions el rècord d'Espanya de llançament de disc entre 1929 i 1934. El seu últim rècord d'Espanya (35,84 m), aconseguit el 20 d'abril de 1934 es va mantenir durant 30 anys fins que en va ser batut al setembre de 1964. Anteriorment havia realitzat una marca de 35,02 en els V Jocs Universitaris Internacionals de Torí de 1933 (precursors del que a partir de 1959 serien les Universíades) però no va ser homologada per diferències entre federacions espanyoles.
Malgrat que el llançament de martell no va ser reconegut per IAAF com a disciplina esportiva femenina fins a l'any 1995, algunes de les marques que van realitzar les llançadores espanyoles van quedar registrades i van ser reconegudes com a vàlides. Es dona el cas que Margot va llançar el martell a 22,85 metres el 19 de juny de 1932, marca que ha figurat com a rècord mundial al costat de les de les atletes espanyoles. La marca va romandre imbatida a nivell mundial durant 43 anys, fins a 1975. A Espanya el va estar fins a 1988.
Al costat d'Ernestina Maenza Fernández-Calvo van ser les primeres espanyoles a participar en els Jocs Olímpics d'hivern. Ho van fer en els Jocs Olímpics de Garmisch-Partenkirchen 1936. Tenia 26 anys.
En 1937 va participar en l'Olimpíada Popular d'Anvers ocupant el tercer lloc en llançament de disc.
Va contreure matrimoni amb Manuel Pina Picazo, també destacat esportista i combatent republicà en la guerra civil on va arribar a ostentar un alt càrrec. Va ser afusellat 17 de gener de 1942.
En 1930 va participar en la fundació de l'Associació Esportiva Canoë Club, posteriorment Canoe Natació Club i conegut en l'actualitat com a Real Canoe Natación Club. Lucinda, la seva germana, i Manuel Pina, amb qui anys més tard contrauria matrimoni, apareixen com a vocals en la primera junta directiva.
|
[
"Quan va néixer Margot Moles?",
"A què es va dedicar?",
"Qui són els seus oncles?",
"On va formar-se ella?",
"Quina assignatura era molt rellevant en aquest centre?",
"Per què va haver d’abandonar la seva tasca de docent posteriorment?",
"Què va guanyar el 1931?",
"Quan va obtenir el seu darrer rècord del país?",
"Fins quan no es va superar?",
"Què va succeir el 1995?",
"Quina marca va aconseguir en aquesta modalitat ella?",
"Amb qui va competir a les Olimpíades?",
"Amb qui es va casar?",
"Quin grup va crear?"
] |
{
"answer_end": [
81,
108,
420,
661,
769,
1006,
1231,
1452,
1527,
1889,
2189,
2421,
2647,
2867
],
"answer_start": [
0,
82,
167,
559,
708,
851,
1148,
1379,
1379,
1770,
2019,
2302,
2602,
2794
],
"input_text": [
"El 12 d'octubre del 1910.",
"Va ser multiesportista.",
"Enric Moles i Ormella i Joan Moles i Ormella.",
"A l'Instituto-Escuela.",
"L'educació física.",
"Perquè després de la guerra civil se li va impedir.",
"Va ser campiona de llançament de disc en el Campionat d'Espanya d'atletisme.",
"El 20 d'abril de 1934.",
"Fins al setembre de 1964.",
"Que el llançament de martell va ser reconegut per IAAF com a disciplina esportiva femenina.",
"Va llançar el martell a 22,85 metres.",
"Amb Ernestina Maenza Fernández-Calvo.",
"Amb Manuel Pina Picazo.",
"L'Associació Esportiva Canoë Club."
]
}
|
books
|
La qüestió era que no hi hagués ningú. En Jeroni tenia horror a la companyia. I no, de segur que no hi hauria ànima vivent. Es veia pla que aquell pradell no era gaire transitat. Unes herbes altes i ufanoses el cobrien en quasi tota la seva extensió sense deixar rastre de passadís. Els pollancres, revestits d'heures i llambrusques, ramejaven més per la soca que per les secalloses branques, talment que alguns semblaven arbres capgirats, que tinguessin les rels en l'aire i la capçada en terra. Que anys i panys devien haver passat sense que s'hagués cuidat ningú d'esporgar-los i netejar-los!
L'edifici acusava també la major incúria. Era un petit santuari abandonat, que s'esquerdava a sol i serena. La teulada estava feta un jardí de blets i ravenisses; els ràfecs, esqueixalats com eren, devien segurament, durant les pluges, vessar l'aigua al llarg de les parets, i els regalims havien donat naixença a unes capes de molsa, que simulaven un cascadeig; pels esvorancs del mur havien crescut arbrisses, que, no molestades de ningú, havien tingut temps d'envellir-s'hi; tot indicava l'abandó; àdhuc la campana criava pèl vegetal i borrejava verdelosament a la claror de la lluna.
-Bona i amable soledat! -pensà en Jeroni.- Aquí estaré mig bé i no és fàcil que ningú vingui a trencar-me la dormida.
Penetrà dins el porxet i s'ajagué de cames al damunt d'un dels pedrissos laterals, recalcant l'esquena a les dues parets del recó. S'havia proposat no cavil·lar, ni tirar plans fins que un bon son li hagués refrescat i enfortit l'enteniment. No volia pensar res, sinó dormir i fora. Ho necessitava. I estava tan cansat que les parpelles se li aclucaven totes soles. Però així que va entrebaltir-se una mica, la idea de la seva desgràcia se li revifà sobtadament i va desvetllar-lo amb un baticor d'espant; i vinga pensar i repensar, mal que no ho volgués.
|
[
"Què espentava a en Jeroni?",
"Hi havia gaire gent a la zona?",
"Com era la vegetació allà?",
"Algú en tenia cura?",
"Quina construcció hi havia?",
"Com era el seu sostre?",
"Què havia nascut entre les esquerdes de la paret?",
"De què era indici tot plegat?",
"Com estava la campana?",
"Li va agradar l’edifici al Jeroni?",
"Per quin motiu?",
"Hi va entrar?",
"On es va recolzar?",
"Què tenia ganes de fer?",
"Va aconseguir-ho?"
] |
{
"answer_end": [
76,
177,
281,
594,
669,
757,
1006,
1095,
1132,
1245,
1300,
1324,
1431,
1583,
1856
],
"answer_start": [
39,
80,
179,
497,
596,
704,
960,
1074,
1103,
1185,
1227,
1302,
1385,
1544,
1668
],
"input_text": [
"La companyia.",
"No.",
"Alta i ufanosa.",
"No.",
"Un petit santuari abandonat.",
"Un jardí de blets i ravenisses.",
"Arbrisses.",
"De l'abandó.",
"Criava pèl vegetal.",
"Sí.",
"Perquè ningú vindria a trencar-li la dormida.",
"Sí.",
"A les dues parets del recó.",
"Dormir.",
"No."
]
}
|
bios
|
Maria del Carme Girau i Alonso (Simat de la Valldigna, La Safor, 5 de desembre de 1940) és una cantant i compositora valenciana que va formar part de la Nova Cançó fins que, a finals dels anys 60, ho va deixar per continuar la carrera de farmacèutica.
Originària de Simat de la Valldigna, va anar a estudiar farmàcia a Barcelona animada per la seva mare, esdevenint la primera dona que va cursar titulacions superiors de Simat. Es va integrar al grup Els Setze Jutges l'any 1964, mentre estudiava Farmàcia a Barcelona, però va ser una veu efímera: amb la separació dels Setze, l'any 69 va abandonar la cançó i es va deslligar definitivament dels altres components del grup en traslladar-se a Madrid i Vigo per motius professionals. Va donar classes de valencià al col·legi parroquial del seu poble amb Víctor Mansanet i Vicent Martínez.
L'any 2007 va rebre la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya com a membre dels Setze Jutges. I al 2013 fou reconeguda amb el premi Ovidi Montllor a la Música en valencià.
L'escriptor Joan Fuster va reconéixer la vàlua de la Girau en una presentació del seu disc de música tradicional l'any 66: la seua producció només abasta tres EP de quatre temes cada un, però significatius pel que fa a l'aportació valenciana a la Cançó. També va lloar la seva veu, dient "la veu de Maria del Carme Girau és una veu jove, fresca, absolutament espontània; no té res d'estudiada ni d'acadèmica, i respon a la clara llibertat d'una dona de poble que canta com vol unes cançons que són seues per herència i per instint."[cal citació] Joan Fuster va assessorar lingüísticament Carme Girau i s'ha dit que la va ajudar tant que es podria dir que el segon disc de Girau se'l va inventar Fuster ja que va escollir les cançons populars i va demanar a un musicòleg que fes les partitures.
En Lluís Serrahima la va lloar com a cantautora en una presentació de les seves cançons el 1966: "La seua veu suau, potser aparentment ingènua, té una intima força expressiva i la lletra i la música de les seues cançons formen una unitat que no es troba fàcilment en els que fan cançons." Va dir que era "un dels majors reeiximents de la Nova Cançó".
L'any 98, el també cantautor valencià Paco Muñoz va publicar una reedició en CD de la discografia completa (Les cançons dels 3 EP's) en la seua productora, distribuïda per Actual Records.
Les cançons que conformen el repertori de l'àlbum recopilatori són:
Les quatre últimes són peces populars que també han estat tocades o enregistrades per altres intèrprets com, per exemple, Al Tall (L'hereu Riera). A Maria del Carme Girau l'han versionada Paco Muñoz i Lluís Miquel (L'arbre sec, en el seu espectacle Cançons de la Cançó) i Les Mãedéus (Plou, plou, en un homenatge a Joan Pellicer).
|
[
"Quan va néixer Maria del Carme Girau?",
"Per què és coneguda?",
"On va créixer?",
"Quina carrera va cursar?",
"On es va mudar el 1969?",
"Va treballar de professora de català?",
"Quin reconeixement va obtenir el 2007?",
"I el 2013?",
"Qui va lloar-la el 1966?",
"Com va definir la seva veu?",
"En quin àmbit aquest poeta va aconsellar la cantant?",
"Qui més va parlar molt bé d’ella?",
"Com va considerar-la?",
"Què es va reeditar el 1998?",
"Qui va fer versions de la seva música?"
] |
{
"answer_end": [
87,
116,
287,
328,
705,
797,
933,
1011,
1134,
1382,
1612,
1902,
2156,
2264,
2697
],
"answer_start": [
0,
88,
252,
289,
577,
732,
839,
938,
1013,
1302,
1559,
1807,
2096,
2158,
2561
],
"input_text": [
"El 5 de desembre de 1940.",
"Per ser cantant i compositora.",
"A Simat de la Valldigna.",
"Farmàcia.",
"A Madrid i Vigo.",
"Sí.",
"La Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya com a membre dels Setze Jutges.",
"El premi Ovidi Montllor a la Música en valencià.",
"L'escriptor Joan Fuster.",
"Com una veu jove, fresca, absolutament espontània.",
"En el lingüístic.",
"En Lluís Serrahima.",
"Com un dels majors reeiximents de la Nova Cançó.",
"La discografia completa.",
"Paco Muñoz, Lluís Miquel i Les Mãedéus."
]
}
|
vilaweb
|
Aquest cap de setmana se celebren les Festes del Rei En Jaume a Calvià, Mallorca. S'hi commemora el desembarcament de les tropes catalanes a Santa Ponça, l'any 1229, i la batalla contra els sarraïns. S'hi podran veure recreacions històriques, de les batalles a les negociacions finals. La festa es complementa amb un munt d'activitats: des de competicions esportives fins a concerts. Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes Avui, dijous, es farà la ruta teatralitzada, un dels actes més destacats del dia. Actors i músics guiaran la gent pels racons de Calvià relacionats amb el desembarcament del rei en Jaume. Demà hi haurà el ball d'escamots i la gran desfilada mora. A més, tothom podrà anar al mercat medieval que hi ha al passeig de la platja de Santa Ponça, que hi estarà tot el cap de setmana. Dissabte a la tarda es farà la concentració de les tropes mores, l'escenificació del desembarcament dels cristians i la primera batalla. I, en acabat, la representació de la negociació dels dos reis i la gran batalla final. Les festes acabaran diumenge amb una missa solemne, una Festa Holi i els focs artificials que es podran veure de la platja de Santa Ponça estant. Aquestes festes, que van començar el 29 d'agost, recorden la conquesta de Mallorca per les tropes catalanes del rei Jaume I. Hi ha qui creu que la conquesta fou motivada per un comentari del barceloní Pere Martell que, en un sopar amb el rei, li va demanar si no li agradaria de ser el primer rei cristià amb un regne enmig de la mar. Un any després, el rei, acompanyat de nobles, religiosos i soldats, desembarcava a Mallorca i vencia els sarraïns.
|
[
"Què es fa aquesta setmana?",
"A on?",
"Per quin motiu hi ha una festa?",
"Quins espectacles hi haurà?",
"I quins altres esdeveniments?",
"Què es du a terme avui?",
"Qui farà una ruta pels carrers del poble?",
"Quins esdeveniments hi haurà demà?",
"Què hi haurà al passeig marítim?",
"Quina recreació hi haurà dissabte?",
"I després?",
"Com serà el final de la celebració?",
"Quan van iniciar-se els actes?",
"Qui va proposar la conquesta de Mallorca a Jaume I, segons el mite?",
"Què va passar al cap d’un any?"
] |
{
"answer_end": [
61,
80,
152,
284,
382,
478,
570,
680,
774,
948,
1035,
1126,
1230,
1516,
1631
],
"answer_start": [
0,
0,
82,
200,
289,
435,
517,
623,
682,
813,
950,
1037,
1183,
1308,
1518
],
"input_text": [
"Se celebren les Festes del Rei En Jaume.",
"A Calvià, Mallorca.",
"Perquè es commemora el desembarcament de les tropes catalanes a Santa Ponça.",
"Recreacions històriques, de les batalles a les negociacions finals.",
"Un munt d'activitats: des de competicions esportives fins a concerts.",
"La ruta teatralitzada.",
"Actors i músics.",
"El ball d'escamots i la gran desfilada mora.",
"El mercat medieval.",
"La concentració de les tropes mores, l'escenificació del desembarcament dels cristians i la primera batalla.",
"La negociació dels dos reis i la gran batalla final.",
"Amb una missa solemne, una Festa Holi i els focs artificials.",
"El 29 d'agost.",
"Pere Martell.",
"Que el rei, acompanyat de nobles, religiosos i soldats, desembarcava a Mallorca i vencia els sarraïns."
]
}
|
mitologia
|
La cançó d'Armuris és una obra de la literatura romana d'Orient escrita al segle xi que constitueix un dels primers exemples de les anomenades cançons acrítiques, un tipus d'èpica medieval que canta les gestes dels herois romans d'Orient en la seva resistència contra els àrabs. El cicle presenta paral·lelismes amb altres èpics com la matèria de França però amb particularitats pròpies de la regió, com la presència de presoners com a desencadenant central de moltes accions.
Armuris és un jove heroi que destaca ben aviat en gestes contra els sarraïns al llarg de diversos territoris. La seva mare l'envia a la guerra perquè el seu pare no hi és, va ser capturat fa anys i està presoner. En una batalla, Amuris perd el cavall i comença un viatge per recuperar-lo de mans enemigues. Els seus rivals, però, han portat el cavall a presència del pare, qui en veure l'animal assumeix que el seu fill és mort. Els musulmans, espantats per una possible revenja, li revelen la veritat i llavors fan escriure al pare una carta on ordena que Armuris cessi en les seves incursions. Aquest, però, desobeeix i continua vencent en nombrosos combats fins que l'emir accedeix a alliberar el seu pare. El poema acaba amb el casament d'Armuris amb la filla de l'emir per intentar mantenir la pau a la regió.
L'obra està escrita en grec medieval en versos iàmbics sense rima que es conserva en dos manuscrits del segle xv, però per la llengua s'observa que va ser composta al segle xi i recull una tradició oral encara anterior. Mostra influència dels contes populars, com en el final feliç amb el casament amb la filla del rival o les proves que ha de superar el protagonista per demostrar el seu valor. Aquest estaria basat en Miquel III amb afegits llegendaris.
|
[
"Què és la cançó d’Armuris?",
"Quan va ser redactada?",
"En què consisteix?",
"Per a què es caracteritza aquest gènere?",
"A què s’assembla?",
"Qui és Armuris?",
"Per quin motiu va al front?",
"Per què inicia un trajecte?",
"Qui pensa que Armuris ha perdut la vida?",
"Qui aconsegueix la llibertat finalment?",
"Com finalitza el text?",
"En quin idioma es va redactar el poema?",
"Per què ha perdurat?",
"A quin tipus de relats recorda la història?",
"En quins exemples, concretament?"
] |
{
"answer_end": [
63,
83,
161,
277,
353,
585,
688,
782,
904,
1185,
1290,
1328,
1404,
1550,
1686
],
"answer_start": [
3,
0,
3,
143,
282,
477,
587,
690,
784,
906,
1187,
1292,
1362,
1512,
1512
],
"input_text": [
"És una obra de la literatura romana d'Orient.",
"Al segle xi.",
"En un dels primers exemples de les anomenades cançons acrítiques.",
"Per ser un tipus d'èpica medieval que canta les gestes dels herois romans d'Orient en la seva resistència contra els àrabs.",
"A altres èpics com la matèria de França.",
"Un jove heroi que destaca ben aviat en gestes contra els sarraïns al llarg de diversos territoris.",
"Perquè el seu pare no hi és, va ser capturat fa anys i està presoner.",
"Per recuperar el seu cavall de mans enemigues.",
"El seu pare.",
"El seu pare.",
"Amb el casament d'Armuris amb la filla de l'emir per intentar mantenir la pau a la regió.",
"En grec medieval.",
"Perquè es conserva en dos manuscrits del segle xv.",
"Als contes populars.",
"El final feliç amb el casament amb la filla del rival o les proves que ha de superar el protagonista per demostrar el seu valor."
]
}
|
vilaweb
|
El president del parlament flamenc, Jan Peumans, ha respost al govern espanyol que la seva carta a la presidenta Carme Forcadell era ‘legítima'. El Ministeri d'Afers Estrangers espanyol s'ha exclamat a Bèlgica per la missiva de Peumans, on descrivia com un ‘acte malvat' empresonar polítics. Ara Peumans insisteix a dir que manté el seu punt de vista: ‘És inacceptable que hi hagi polítics empresonats.' Tot i que va enviar la carta a títol personal, diu que l'escrit es fonamentava en una resolució de la cambra aprovada el 4 d'octubre del 2017, en què els diputats flamencs apel·laven amb unanimitat al diàleg entre les autoritats catalanes i les espanyoles. Peumans ha explicat que el govern espanyol li havia escrit una carta de queixa pel seu escrit a Forcadell, i l'acusava de no respectar la separació de poders. Sobre això ha dit: ‘Un tribunal alemany ja ha resolt que l'acusació de rebel·lió i pertorbació de l'ordre púbic no és aplicable en aquest cas.' Per això, troba ‘inacceptable que hi hagi polítics empresonats d'ençà de fa gairebé un any sota la base d'aquesta acusació'. Aquest matí, el ministre d'Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, ha cridat a consultes l'ambaixador belga a Madrid, arran d'aquesta carta de Peumans a Carme Forcadell. Les autoritats espanyoles diuen que el contingut de la missiva és un insult a l'estat, segons que explica el diari De Tijd. A la carta, Peumans lamenta ‘que la democràcia a Catalunya hagi estat aixafada violentament' i assegura que l'estat espanyol ‘no compleix els requisits mínims per a ser membre de la Unió Europea'. Peumans és el primer polític important de la UE que parla amb aquests termes contra l'estat espanyol.
|
[
"Qui és Jan Peumans?",
"A qui ha contestat?",
"Què els ha dit?",
"Com va considerar Peumans el fet que hi hagi presos polítics?",
"S’ha retractat?",
"En què ha basat la seva carta?",
"Quan?",
"Què van demanar en aquesta reunió els diputats?",
"Com ha justificat les crítiques dels espanyols Peumans?",
"Com considera la situació, doncs?",
"Qui és Josep Borrell?",
"Com s’han pres la carta els del govern espanyol?",
"Quin mitjà de comunicació ho ha publicat?",
"Segons Peumans, què no té Espanya?",
"De què ha sigut pioner el flamenc?"
] |
{
"answer_end": [
47,
78,
143,
290,
350,
521,
545,
659,
963,
1087,
1156,
1346,
1383,
1580,
1682
],
"answer_start": [
0,
36,
49,
145,
292,
404,
455,
486,
661,
964,
1102,
1261,
1261,
1397,
1582
],
"input_text": [
"El president del parlament flamenc.",
"Al govern espanyol.",
"Que la seva carta a la presidenta Carme Forcadell era legítima.",
"Com un acte malvat.",
"No.",
"En una resolució de la cambra aprovada.",
"El 4 d'octubre del 2017.",
"Diàleg entre les autoritats catalanes i les espanyoles.",
"Dient que un tribunal alemany ja ha resolt que l'acusació de rebel·lió i pertorbació de l'ordre púbic no és aplicable en aquest cas.",
"Inacceptable.",
"El ministre d'Afers Estrangers espanyol.",
"Com un insult a l'estat.",
"El diari De Tijd.",
"Els requisits mínims per a ser membre de la Unió Europea.",
"De ser el primer polític important de la UE que parla amb aquests termes contra l'estat espanyol."
]
}
|
vilaweb
|
Ha estat una de les propostes estrella de la campanya electoral d'ERC el 28-A. A més d'un d'autodeterminació, Gabriel Rufián es va comprometre a propugnar un referèndum sobre la monarquia. Però aquesta no és una proposta nova dins les files del partit d'Oriol Junqueras encara que el context polític hagi canviat radicalment. Si ara Rufián vol deseixir-se d'aquesta manera del règim del 1978, aquell any, durant els debats de la constitució espanyola, Heribert Barrera, diputat de la coalició Esquerra de Catalunya-Front Electoral Democràtic, ja el va defensar. Sostenia que era inviable una democràcia efectiva si no es restituïa abans la sobirania de les nacions que integraven l'estat i si la forma de govern no era una república. Barrera va argumentar al congrés que s'havia de demanar al govern espanyol que organitzés un referèndum perquè la ciutadania ho decidís. La proposta tenia, segons el seu criteri, dos avantatges. ‘Si la república guanyés, podríem construir de seguida una autèntica democràcia moderna sense rèmores i sense hipoteques', creia. Si, en canvi, guanyava l'altra opció, una eventualitat que no veia gens improbable, ‘tindríem en aquest cas una monarquia vertaderament independent, de base popular', va al·legar el 4 de juliol de 1978 al ple del congrés. Barrera considerava que, d'aquesta manera, si la monarquia obtenia el suport de la ciutadania, regnaria amb més legitimació, ‘rentada del pecat original franquista', atès que no deuria l'existència ‘al vell dictador ni a cap força oculta'. Si fos així, no seria cap obstacle, va dir, per a aconseguir la democràcia plena.
|
[
"Què va anunciar Rufián?",
"És una idea antiga?",
"Què és molt diferent que abans, però?",
"Què vol deixar enrere Rufián?",
"Qui és Heribert Barrera?",
"Va demanar el mateix que Rufián?",
"Quan?",
"Com considerava impossible que hi hagués una democràcia ell?",
"Quina iniciativa va portar al congrés?",
"Quants punts positius tenia aquesta proposició?",
"Quin n’era el primer?",
"I el segon?",
"Quan es va dur a terme aquesta proposta?",
"Per què ho va creure necessari?",
"Què s'assoliria d’aquesta manera, doncs?"
] |
{
"answer_end": [
187,
225,
324,
391,
541,
560,
560,
732,
869,
927,
1049,
1224,
1279,
1404,
1601
],
"answer_start": [
110,
189,
270,
326,
452,
326,
326,
562,
734,
871,
930,
1059,
1226,
1281,
1521
],
"input_text": [
"Que es comprometria a propugnar un referèndum sobre la monarquia.",
"No.",
"El context polític.",
"El règim del 1978.",
"Diputat de la coalició Esquerra de Catalunya-Front Electoral Democràtic.",
"Sí.",
"El 1978.",
"Si no es restituïa abans la sobirania de les nacions que integraven l'estat i si la forma de govern no era una república.",
"Un referèndum perquè la ciutadania ho decidís.",
"En tenia dos.",
"Si la república guanyés, podrien construir de seguida una autèntica democràcia moderna sense rèmores i sense hipoteques.",
"Si, en canvi, guanyava l'altra opció, una eventualitat que no veia gens improbable, tindrien en aquest cas una monarquia vertaderament independent, de base popular.",
"El 4 de juliol de 1978.",
"Perquè si la monarquia obtenia el suport de la ciutadania, regnaria amb més legitimació.",
"La democràcia plena."
]
}
|
mitologia
|
Metabus (en grec antic Μέταβος), va ser, segons l'Eneida, un rei dels volscs d'origen etrusc. Era sobirà de la ciutat de Privernum i pare de Camil·la, amb la qual va ser desterrat pel seu poble quan va morir la seva dona.
Va sortir de la ciutat, i el riu Amasè, un petit riu del Laci, li bloquejava el pas. Tement per la vida de la seva filla, que acabava de néixer, la va lligar a una llança. Encomanant-la a Diana i prometent-li que si sobrevivia, Camil·la seria una guerrera verge al seu servei, va llençar la javelina a l'altra banda del riu. Ell va passar el riu nedant, i van refugiar-se als boscos, on van passar molts anys vivint de la caça i sense gairebé contacte humà. Anys després, la seva filla ajudaria al rei Turnus a lluitar contra Eneas. Aquesta història, explicada amb detall per Virgili, recull diverses llegendes populars i ja era coneguda per Cató el Vell.
Servi relaciona el nom d'aquest heroi amb l'epònim de la ciutat de Metapont, a la Magna Grècia, que s'hauria anomenat en un primer temps, Metabos.
|
[
"Qui és Metabus?",
"Segons què?",
"On governava?",
"Qui era la seva filla?",
"Quan els van fer fora de la seva regió?",
"Què li va impedir marxar?",
"Quants anys tenia Camil·la llavors?",
"Què va fer amb el nadó?",
"On va tirar-la?",
"On van instal·lar-se després?",
"A què es dedicaven?",
"A qui va donar un cop de mà Camil·la?",
"Per fer què?",
"Qui va narrar aquest mite?",
"Quin municipi es deia igual que el rei antigament?"
] |
{
"answer_end": [
92,
92,
130,
149,
220,
305,
365,
392,
545,
637,
648,
730,
753,
805,
1023
],
"answer_start": [
0,
0,
94,
94,
151,
222,
307,
307,
499,
547,
609,
680,
680,
755,
878
],
"input_text": [
"Un rei dels volscs d'origen etrusc.",
"Segons l'Eneida.",
"A la ciutat de Privernum.",
"Camil·la.",
"Quan va morir la seva dona.",
"El riu Amasè.",
"Acabava de néixer.",
"La va lligar a una llança.",
"A l'altra banda del riu.",
"Als boscos.",
"A la caça.",
"Al rei Turnus.",
"Lluitar contra Eneas.",
"Virgili.",
"Metapont."
]
}
|
vilaweb
|
La secretària judicial del jutjat 13 de Barcelona, Montserrat del Toro, ha declarat aquest matí com a testimoni en el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol. És un testimoni de càrrec contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per la concentració davant el Departament d'Economia del 20 de setembre de 2017, que les acusacions presenten com un acte de sedició. Montserrat del Toro, la secretària judicial fantasma Del Toro ha demanat que la seva imatge no es retransmetés pel senyal institucional del Suprem. L'ex-conseller Josep Huguet fou investigat, citat a declarar i finalment absolt per haver repiulat una fotografia de Montserrat del Toro a Twitter. La secretària judicial del jutjat 13 va refusar tres propostes per a sortir de la seu de la conselleria Curiosament, la Viquipèdia aquest matí contenia articles en català i castellà sobre Montserrat del Toro. Tanmateix, durant el dia d'avui hi ha hagut una batalla per a esborrar-ne la informació i la fotografia. Ací es pot veure com en la pàgina en català encara apareix l'article. En canvi, a la Viquipèdia en castellà queda constància de l'article, que s'ha retirat avui mateix a les 16.59, poca estona després de la seva declaració. Originalment, els articles publicaven una fotografia que ha estat esborrada en ambdós casos. No obstant això, encara es pot trobar en els servidors de la Viquipèdia amb una cerca a Google.
|
[
"Qui és Montserrat del Toro?",
"Què ha fet avui?",
"En contra de qui ha parlat?",
"En quin cas?",
"De què els acusen?",
"Quina petició ha fet ella?",
"Qui va ser jutjat per difondre imatges de Del Toro?",
"Va ser declarat culpable?",
"Què va rebutjar Del Toro?",
"On s’han publicat textos sobre ella?",
"Però què ha succeït avui?",
"Quan s’ha eliminat el text en espanyol?",
"Hi havia una foto seva a Viquipèdia?",
"Hi ha perdurat?",
"Però on es pot veure?"
] |
{
"answer_end": [
70,
111,
233,
313,
366,
514,
662,
662,
768,
872,
977,
1158,
1255,
1294,
1390
],
"answer_start": [
0,
51,
171,
171,
315,
368,
516,
516,
665,
769,
874,
1059,
1203,
1203,
1296
],
"input_text": [
"La secretària judicial del jutjat 13 de Barcelona.",
"Ha declarat com a testimoni.",
"En contra de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.",
"El de la concentració davant el Departament d'Economia del 20 de setembre de 2017.",
"De sedició.",
"Que la seva imatge no es retransmetés pel senyal institucional del Suprem.",
"L'ex-conseller Josep Huguet.",
"No.",
"Tres propostes per a sortir de la seu de la conselleria.",
"A la Viquipèdia.",
"Hi ha hagut una batalla per a esborrar-ne la informació i la fotografia.",
"Avui mateix a les 16.59.",
"Sí.",
"No.",
"En els servidors de la Viquipèdia amb una cerca a Google."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.