source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
bios
|
Elena Ribera i Garijo (Pont de Suert, Alta Ribagorça, 30 d'abril de 1958) és una advocada i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la VII, VIII, IX i X Legislatures i al Congrés dels Diputats en la XI legislatura.
Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona, té un diploma d'estudis de dret civil català, ha fet cursos de doctorat a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i ha cursat estudis de preparació de les oposicions per al títol de notària. Ha exercit l'advocacia i la docència en diverses universitats i ha fet recerca universitària. És membre del Col·legi d'Advocats de Girona.
És membre fundadora a l'Estat espanyol i representant delegada a Catalunya de l'Associació Internacional sobre el Dret i la Política de l'Educació, membre d'Unicef i membre col·laboradora de l'emissora de ràdio Ona Pau Girona. També pertany a l'Associació d'Amics de l'Escala i a l'Associació d'Amics del Nucli Antic del Pont de Suert. És sòcia del Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG) i membre del Grup Empresa Ribagorçana (GER).
Va ser militant d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i membre del Consell Nacional d'aquest partit i del de Convergència i Unió (CiU). Ha estat secretària de la Comissió Jurídica Assessora del Comitè de Govern i del Consell Nacional d'UDC, copresidenta de la Mesa del Congrés d'UDC (2000 i 2002), secretària de Política Municipal del Comitè de Govern d'UDC i membre del Comitè Executiu Intercomarcal de Girona d'UDC. Ha estat delegada territorial de Justícia a Girona (2000-2002), directora general de Mesures Penals Alternatives i Justícia Juvenil del Departament de Justícia (2002) i coordinadora del Programa de Reglamentació Orgànica i Execució de la Secretaria Sectorial d'Execució Penal del Departament de Justícia (2002-2003). Ha estat diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003, 2006, 2010 i 2012. Ha estat escollida diputada per Girona en la llista de Democràcia i Llibertat a les eleccions generals espanyoles de 2015.
|
[
"Qui és Elena Ribera?",
"Quan va néixer?",
"Quan ha estat diputada?",
"Quina formació universitària té?",
"On ha fet el doctorat?",
"A què s'ha dedicat?",
"Què va fundar?",
"De quins partits polítics ha format part en la seva trajectòria?",
"Quin organisme ha presidit?",
"Quan?",
"Com ha participat en la Política Municipal del Comitè de Govern d'Unió Democràtica?",
"Què ha fet a Girona?",
"De què va assumir la direcció general?",
"Quins anys ha participat als comicis com a diputada?",
"Què va aconseguir a les generals de 2015?"
] |
{
"answer_end": [
109,
73,
230,
251,
409,
579,
772,
1199,
1347,
1361,
1422,
1533,
1642,
1886,
2009
],
"answer_start": [
0,
0,
74,
232,
331,
487,
626,
1065,
1306,
1306,
1363,
1425,
1547,
1800,
1888
],
"input_text": [
"És una advocada i política catalana.",
"El 30 d'abril de 1958.",
"Al Parlament de Catalunya en la VII, VIII, IX i X Legislatures i al Congrés dels Diputats en la XI legislatura.",
"És llicenciada en dret.",
"A la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.",
"A l'advocacia, a la docència en diverses universitats i a la recerca universitària.",
"L'Associació Internacional sobre el Dret i la Política de l'Educació.",
"D'Unió Democràtica de Catalunya i de Convergència i Unió.",
"La Mesa del Congrés d'UDC.",
"Els anys 2000 i 2002.",
"Com a secretària.",
"Ha estat membre del Comitè Executiu Intercomarcal i delegada territorial de Justícia.",
"De Mesures Penals Alternatives i Justícia Juvenil del Departament de Justícia.",
"El 2003, 2006, 2010 i 2012.",
"Ser escollida diputada per Girona."
]
}
|
bios
|
Aurora Masip i Treig (Flix, 1971) és una periodista catalana llicenciada en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona i en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Va estudiar el batxillerat a Flix i després va venir a Barcelona. Quan va acabar els seus estudis, va ser professora ajudant del Grau de Comunicació Audiovisual a la Pompeu Fabra, on va cursar el Doctorat en Periodisme. Al cap de dos anys, Josep Cuní li va proposar formar part de l'equip del seu nou programa a una nova emissora anomenada COM Ràdio. Va treballar amb ell durant onze anys en diversos programes de televisió i ràdio. Va ser editora del programa L'aventura quotidiana i guionista al programa Els Matins a TV3, on també presentava un espai d'economia. Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació escrits, com la publicació Món Empresarial, on va ser directora durant tres anys, o Mundo Deportivo, on va col·laborar amb articles d'economia i esport. L'any 2007 va ser nomenada Directora General de Comunicació de la Generalitat amb funcions de Portaveu. L'any 2010, amb el canvi de Govern, va iniciar un nou projecte al Banc de Sang i Teixits com a Directora de Comunicació. La seva vinculació amb Flix ha estat molt estreta. Ha col·laborat en diverses ocasions amb els mitjans de comunicació locals Ràdio Flix i La Veu de Flix. Ha participat en la presentació de nombrosos actes institucionals que han tingut lloc a Flix.
En l'àmbit acadèmic, ha sigut coordinadora del Màster en Periodisme BCNY de la Universitat de Colúmbia i de la Universitat de Barcelona, on impartia classes de Llenguatge Radiofònic. A la UB ha fet classes d'Anàlisi dels discursos dels Mitjans de Comunicació al Grau de Comunicació i Indústries Culturals. Ha conduït diversos cursos de formació de comunicació i de portaveus per a entitats com la Fundació Vicente Ferrer, La Caixa, l'Institut Català del Sòl, l'empresa Tous, Bonpreu, entre d'altres.
|
[
"Qui és Aurora Masip?",
"Quan va néixer?",
"Quina formació universitària té?",
"Què va fer en acabar d'estudiar?",
"On?",
"Què hi feia, a més?",
"Amb qui va treballar a la ràdio?",
"De què s'encarregava a TV3?",
"Quina revista va dirigir?",
"Què va passar-li el 2007?",
"I el 2010?",
"Amb quin càrrec?",
"S'ha mantingut a prop de Flix?",
"Què ha fet en el món universitari?",
"Per a qui més ha organitzat cursos formatius?"
] |
{
"answer_end": [
60,
33,
144,
338,
356,
396,
527,
742,
858,
1050,
1140,
1171,
1222,
1725,
1919
],
"answer_start": [
0,
0,
61,
244,
277,
277,
418,
611,
808,
948,
1052,
1088,
1173,
1421,
1727
],
"input_text": [
"És una periodista catalana.",
"El 1971.",
"És llicenciada en Ciències Econòmiques i Periodisme.",
"Va ser professora ajudant del Grau de Comunicació Audiovisual.",
"A la Pompeu Fabra.",
"El Doctorat en Periodisme.",
"Amb Josep Cuní.",
"Va ser editora del programa L'aventura quotidiana i guionista al programa Els Matins, on també presentava un espai d'economia.",
"Món Empresarial.",
"Que va ser nomenada Directora General de Comunicació de la Generalitat amb funcions de Portaveu.",
"Que va iniciar un nou projecte al Banc de Sang i Teixits.",
"Com a Directora de Comunicació.",
"Sí.",
"Ha sigut coordinadora del Màster en Periodisme BCNY de la Universitat de Colúmbia i de la Universitat de Barcelona, on impartia classes de Llenguatge Radiofònic, i a la UB ha fet classes d'Anàlisi dels discursos dels Mitjans de Comunicació al Grau de Comunicació i Indústries Culturals.",
"Per a entitats com la Fundació Vicente Ferrer, La Caixa, l'Institut Català del Sòl, l'empresa Tous i Bonpreu, entre d'altres."
]
}
|
bios
|
Arcàngela Badosa i Cuatrecasas (Sant Joan les Fonts, 16 de juny de 1878 - Elda, 27 de novembre de 1918) fou una germana de la congregació de les Germanes de la Mare de Déu del Mont Carmel. Ha estat proclamada venerable per l'Església catòlica.
Carme Badosa i Cuatrecasas va néixer en 1878, tercera filla de vuit germans. Pere Badosa, camperol, i Teresa Cuatrecasas, els pares, eren molt devots i educaren cristianament tots els germans: a més de Carme, també foren religioses les seves germanes Paula i Mercè, carmelites, i els germans Fidel i Josep es van fer salesians. Quan Carme tenia deu anys, va morir el seu pare, i l'any següent va morir la mare; els set germans que sobreviuen, el major de tretze anys i el menor d'un, passen a la custòdia de la seva tia Joaquima i de Francesc Gelada, mecànic, matrimoni sense fills, també molt religiós.
Quan l'oncle morí, la família anà a Olot per trobar-hi feina. Arcàngela comença a treballar com a obrera als Tallers Vayreda, on fan talles religioses. De caràcter molt humil i bondadós, destacava per una profunda pietat i dedicació a la pregària, adquirint fama de santedat. Va fer-se terciària de l'Orde del Carme. Quan la seva tia va morir, Carme va ingressar a la congregació carmelitana de les Germanes de la Mare de Déu del Monte Carmel d'Oriola, on ja eren monges les seves germanes Paula i Mercè. Hi arribà el 31 de desembre de 1907 i un cop fet el noviciat, va prendre l'hàbit i el nom d'Arcàngela.
Fa els vots solemnes el 2 d'agost de 1909 i és destinada a Elda, on passarà la resta de la vida. En 1915 fa els vots perpetus. Arcàngela treballa un any al col·legi i després a l'hospital que regenten les germanes. Hi atendrà els malalts amb gran virtut i amor; se li encarregà dels malalts de tuberculosi. Amb el temps, s'encomanà de la malaltia, la qual cosa va assumir amb paciència i joia. Va morir, finalment, a Elda el 27 de novembre de 1918.
El procés de la causa de beatificació es va obrir a Roma el 18 de juny de 2003, i ha estat proclamada venerable el 8 de novembre de 2018.
|
[
"Qui va ser Arcàngela Badosa?",
"Quin any va néixer?",
"I quan va morir?",
"Com l'ha reconeguda l'Església?",
"Quins familiars seus van ser religiosos també?",
"Què li va passar amb deu anys?",
"Amb qui va anar a viure?",
"On van marxar en morir Francesc?",
"Què hi va fer Arcàngela?",
"Com era ella?",
"On va entrar després de la mort de la seva tia ?",
"Quan va passar a anomenar-se Arcàngela?",
"Què va ocórrer-li el 1909?",
"Com col·labora en l'hospital en què treballaven les germanes?",
"Quan es va considerar venerable?"
] |
{
"answer_end": [
187,
103,
103,
242,
570,
653,
793,
888,
972,
1033,
1299,
1454,
1519,
1761,
2041
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
189,
437,
572,
655,
848,
910,
1000,
1198,
1353,
1456,
1583,
1987
],
"input_text": [
"Fou una germana de la congregació de les Germanes de la Mare de Déu del Mont Carmel.",
"El 1878.",
"El 1918.",
"Com a venerable.",
"Les seves germanes Paula i Mercè, i els germans Fidel i Josep.",
"Que va morir el seu pare, i l'any següent va morir la mare.",
"Amb la seva tia Joaquima i Francesc Gelada.",
"A Olot.",
"Va començar a treballar com a obrera als Tallers Vayreda.",
"Era de caràcter molt humil i bondadós.",
"A la congregació carmelitana de les Germanes de la Mare de Déu del Monte Carmel d'Oriola.",
"Un cop fet el noviciat.",
"Que fa els vots solemnes i és destinada a Elda.",
"Hi atén els malalts amb gran virtut i amor; li encarregaren els malalts de tuberculosi.",
"El 8 de novembre de 2018."
]
}
|
vilaweb
|
El president del parlament, Roger Torrent, veu com una ‘irresponsabilitat' la reacció del ministre en funcions d'Afers estrangers espanyol, Josep Borrell, a la seva proposta de pacte de claredat per fixar les condicions d'un referèndum pactat perquè ‘així no és resolt el conflicte polític'. En una entrevista a Ser Catalunya, Torrent ha instat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, també en funcions, a posar sobre la taula una proposta com a mostra de ‘valentia i responsabilitat política'. D'altra banda, ha replicat al portaveu de JxCat al parlament, Albert Batet, que va dir que no acceptarien cap retrocés a l'1-O. Torrent ha dit que un pacte de claredat no és un pas enrere sinó un ‘pas endavant'. ‘No és renunciar a l'esperit de l'1-O sinó materialitzar-lo', ha conclòs. Ha augurat que si l'única resposta del govern espanyol és la que ha verbalitzat el ministre Borrell, a ningú li hauria d'estranyar que l'independentisme passi del 48% al 60%', ja que, segons el president del parlament, davant un ‘no permanent', l'independentisme és evident que creixerà. A més, ha replicat al ministre d'Afers estrangers en funcions que la constitució espanyola no és cap impediment perquè es planteja un pacte polític. ‘El que és una irresponsabilitat és respondre com ho ha fet Borrell. Una irresponsabilitat perquè així no es resol el conflicte polític, que és evident que condiciona la governabilitat a l'estat', ha argumentat. En aquest context, ha instat Sánchez a fer una proposta per a Catalunya. ‘Si la té i no la posa sobre la taula és perquè potser té por del que pensa la ciutadania de Catalunya. I si no té cap proposta, és una irresponsabilitat màxima perquè governar sense una proposta és una irresponsabilitat política', ha defensat. Segons Torrent, el fet que s'hagi proposat Borrell per ocupar el càrrec de cap de la diplomàcia europea és una ‘cop de peu cap amunt' a una persona que parlava de ‘desinfectar Catalunya'. Pel que fa a la investidura, Torrent s'ha queixat perquè, segons ha dit, s'intenta atribuir a ERC una ‘pressió política' que no li correspon. I ha situat la responsabilitat en el president del govern en funcions i líder del PSOE, Pedro Sánchez. Segons Torrent, si vol tenir una actitud responsable, és Sánchez qui ha de seure a negociar.
|
[
"Qui és Roger Torrent?",
"Què li sembla poc responsable?",
"Qui és?",
"A què ha reaccionat?",
"Què ha fet Torrent en una entrevista a la ràdio?",
"Què ha rebatut a Albert Batet, de Junts?",
"Què pensa sobre arribar a un acord?",
"A quina conclusió arriba sobre les dades creixents dels partidaris de la independència?",
"A quina resposta es refereix?",
"Quina altra insistència ha expressat?",
"Per què?",
"Com és que considera gens responsable l'actitud del ministre?",
"Què produeix aquesta divisió política?",
"Quina hipotètica situació planteja?",
"De què acusa Borrell?",
"A qui assenyala com a responsable?"
] |
{
"answer_end": [
41,
138,
153,
242,
502,
630,
788,
964,
1033,
1189,
1225,
1362,
1421,
1742,
1943,
2188
],
"answer_start": [
0,
28,
90,
75,
292,
519,
632,
790,
974,
1085,
1085,
1227,
1342,
1458,
1757,
2089
],
"input_text": [
"El president del parlament.",
"La reacció del ministre en funcions d'Afers estrangers espanyol.",
"Josep Borrell.",
"A la seva proposta de pacte de claredat per fixar les condicions d'un referèndum pactat.",
"Ha instat el president del govern espanyol a posar sobre la taula una proposta com a mostra de valentia i responsabilitat política.",
"Que no acceptarien cap retrocés a l'1-O.",
"Que no és renunciar a l'esperit de l'1-O sinó materialitzar-lo.",
"Que si l'única resposta del govern espanyol és la que ha verbalitzat el ministre Borell, a ningú li haria d'estranyar.",
"A un no permanent.",
"Que la constitució espanyola no és cap impediment.",
"Perquè es planteja un pacte polític.",
"Perquè així no es resol el conflicte polític.",
"Condiciona la governabilitat a l'estat.",
"Que si Sánchez té una proposta per a Catalunya i no la posa sobre la taula és perquè potser té por del que pensa la ciutadania de Catalunya. I si no té cap proposta, és una irresponsabilitat màxima perquè governar sense una proposta és una irresponsabilitat política.",
"De ser una persona que parlava de desinfectar Catalunya.",
"Al president del govern en funcions i líder del PSOE, Pedro Sánchez."
]
}
|
books
|
-Per mi- va dir un dels dos- aquesta roentor no pot ésser altra cosa que el torna-llum del gran incendi de París.
-Sí- va contestar l'altre germà.- Els prussians deuen haver-hi entrat i s'hauran afanyat a calar-hi foc per tots quatre cantons.
Jo escoltava amb aviditat aquella conversa i en sentia un bell consol. Que París cremés havia d'ésser agra cosa per als parisiencs, però per a nosaltres no era pas la fi del mon.
-Aquests senyors tenen raó-va dir la senyora Tuies, que devia haver- los escoltat com jo.-El càstig de Déu ha caigut sobre la Babilònia moderna. Misericòrdia, Senyor, misericòrdia per als pobres pecadors!
-Babilònia, Babilònia !-va exclamar dona Laieta, després que hagué exhalat un ample sospir de alleujament.-Cada pecat porta la seva brasa. Aquesta és la llei de Déu. Heu-vos aquí com la ciutat de les disbauxes ara crema com un feix de garbons.
Però la meva mare movia el cap tristament amb signes de negació.-No, no-mormolà.- Això és impossible. L'incendi de París, per gran que fos, no envermelliria el cel, ni tan sols fins a la quarta part de la distància que hi ha d'allí a Girona. Desenganyin-se: aquesta explicació és un disbarat.
Llavors les senyores de la fàbrica de baix, acompanyades de l'enginyer, eixiren al pati, sobre el qual mirava la nostra galeria. L'enginyer signava el cel amb el dit a les seves companyes i els explicava quelcom, que elles escoltaven tranquil·lament amb el somrís als llavis. La meva mare el va cridar pel seu nom.
|
[
"Quina ciutat va patir un incendi?",
"Quins deurien ser els autors?",
"El narrador se sent afligit?",
"L'incendi els semblava terrible?",
"Com anomena la senyora Tuies a la ciutat francesa?",
"De què acusa els ciutadans de París?",
"Laieta també ho pensa?",
"Utilitza alguna frase feta?",
"Amb què compara París?",
"La mare del narrador estava d'acord?",
"Com titlla el raonament d'aquelles dones?",
"On van sortir les treballadores de la fàbrica?",
"Què feia l'enginyer?",
"Les dones volien sentir-lo?",
"La progenitora del narrador coneixia aquestes dones?"
] |
{
"answer_end": [
112,
241,
312,
420,
565,
625,
674,
764,
869,
934,
1162,
1251,
1375,
1438,
1477
],
"answer_start": [
29,
148,
243,
314,
423,
581,
628,
734,
766,
871,
1113,
1164,
1293,
1354,
1440
],
"input_text": [
"París.",
"Els prussians.",
"No.",
"No.",
"La Babilònia moderna.",
"De pecadors.",
"Sí.",
"Sí.",
"Amb un feix de garbons.",
"No.",
"Diu que és un disbarat.",
"Al pati.",
"Signava el cel amb el dit a les seves companyes i els explicava quelcom.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
books
|
I aquí buidà una frase bestialment crua, perfilada amb tot el relleu de sa oratoria estrafalària.
Si amb això es proposava distraure a l'enginyer de son objectiu, fent-lo sortir de tino i precipitar el conflicte rebentant-ho tot, no hi ha dubte que ho logrà, perquè de sobte se'l veié venir verd i avançar-se vers el provocador amb els punys closos i tremolosos els llavis.
Allavors se produí una escena curta, original i estranya, que els presents contemplaren esborronats i sense atrevir-se ni a respirar. Els dos enemics, encarats com dos mastins gelosos, devorant-se amb llambregades plenes d'odi, s'increpaven a mitja veu, lo que donava a la disputa un caràcter més violent encara.
-Tu callaràs- brunzia en Ramon, -miserable desertor de galeres, escanyapobres arrastrat.
-Guita!… guita!- bufava l'altre, caragolant-li frases impossibles d'escriure, d'aquelles que sols es troben en els diccionaris dels bordells i presiris.
-Badall de l'infern, potulàs, fill de ningú…- tornava aquell: -vomita fins ta llengua d'escorpí per a fàstic dels gossos, malvat penjoll de forca.
-Guita!… guita!…- repetia el digne president, guanyant-lo encara per la virulència dels qualificatius que eixien de sa boca, secs i crusos com imprecacions de condemnat, amb la visible diabòlica idea de portar-lo al darrer extrem i tenir peu per a desfer-se'n.
Exasperat aquest, i avergonyit de veure's compromès en tan bestial contenda, se llançà en avant, agafant pel canó la tercerola que el Cerdà tractava dencarar-li.
-Aquesta és la meva!- cridà aquest amb ràbia; i, mentres alçava la grapa dreta per sobre el muscle del seu enemic, braolà amb veu de comando: -Voluntaris, a mi! ¡Aquest home és pres: lligueu-lo!
Fou obra d'un instant. El braç dret de l'enginyer giravoltà amb moviment ràpid, son puny clos descrigué una curva horitzontal a tall de boxer i anà a esclatar a les barres del president, que ressonaren amb un feréstec claqueig, tal com un cop de mall que caigués damunt d'un sac replè de grava. L'infeliç eixamplà els colzes, amb moviment de garra-tibat, i, sense dir ai!, caigué com un plom.
|
[
"Els va dedicar unes paraules amables?",
"Va aconseguir captar l'atenció de l'enginyer?",
"Com reaccionà ell?",
"Es van sentir insults?",
"Com es deia un dels enemics?",
"Quins apel·latius dedica Ramon al seu contrincant?",
"Com respon l'altre home?",
"A què es dedicava aquest darrer?",
"Van arribar a les mans?",
"L'enginyer seguia enfadat?",
"Quina mà aixecava l'enginyer?",
"Quina va ser la seva ordre?",
"Va clavar-li un cop de puny al contrincant?",
"Què va dir el president en rebre el cop?",
"Va caure a terra?"
] |
{
"answer_end": [
39,
257,
372,
626,
717,
774,
852,
1120,
1497,
1543,
1577,
1692,
1879,
2064,
2085
],
"answer_start": [
0,
98,
266,
508,
688,
720,
793,
1094,
1337,
1500,
1545,
1642,
1717,
1989,
2052
],
"input_text": [
"No.",
"Sí.",
"Va avançar-se vers el provocador amb els punys closos i tremolosos els llavis.",
"Sí.",
"Ramon.",
"Li diu miserable desertor de galeres, escanyapobres arrastrat.",
"Amb frases impossibles d'escriure.",
"Era el president.",
"Sí.",
"Sí.",
"La dreta.",
"Que el lliguessin.",
"Sí.",
"Res.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Sagitari és el novè signe del zodíac, el qual és travessat pel sol entre el 22 de novembre i el 20 de desembre aproximadament i segons l'any. El seu planeta regent és Júpiter, els seus colors són el morat, el lila i el porpra. La pedra amb què s'identifica és bàsicament el jade.
Sagitari és classificat com un signe de l'element foc i de qualitat mutable, i dins del seu arquetip de personalitat cal destacar conceptes com un gran sentit de la justícia, l'interès pels dogmes religiosos i morals i també la recerca metafísica de la coneixença, tot això combinat amb un elevat grau d'innocència i de sinceritat inconscient, així com una certa tendència a la malaptesa i al poc sentit de l'oportunitat, especialment en les seves relacions socials.
Es considera que s'avé molt amb els altres signes de foc (lleó i àries) i també amb els signes d'aire exceptuant, amb matisos, el de gèminis, perquè n'és l'oposat alhora que manté una forta incompatibilitat amb verge i peixos. Aquest quadre de compatibilitats i incompatibilitats no reflecteix un perfil o una lectura individual tal com s'interpreta dins l'astrologia, sinó que reflecteix una orientació general i la referència a la compatibilitat segons el que és dictat per variables com qualitats i elements en el zodíac.
Àries •
Taure •
Gèminis ;•
Cranc •
Lleó •
Verge •
Balança •
Escorpí •
Sagitari •
Capricorn •
Aquari •
Peixos
|
[
"Què és Sagitari?",
"Quan hi passa el sol?",
"Quin és el seu planeta?",
"I els colors?",
"Com es defineix?",
"Què el caracteritza?",
"Juntament amb què?",
"En quin aspecte vital, sobretot?",
"Amb quins signes té afinitat?",
"Amb quin no, però?",
"Per què?",
"Són aplicables sempre i amb tothom, aquestes normes d'afinitat?",
"I què revelen, doncs?",
"D'acord amb què?"
] |
{
"answer_end": [
36,
125,
174,
225,
355,
543,
700,
745,
848,
887,
909,
1075,
1158,
1270
],
"answer_start": [
0,
0,
142,
176,
280,
397,
545,
633,
747,
821,
874,
974,
974,
1125
],
"input_text": [
"És el novè signe del zodíac.",
"Entre el 22 de novembre i el 20 de desembre aproximadament.",
"Júpiter.",
"El morat, el lila i el porpra.",
"Com un signe de l'element foc i de qualitat mutable.",
"Un gran sentit de la justícia, l'interès pels dogmes religiosos i morals i també la recerca metafísica de la coneixença.",
"Amb un elevat grau d'innocència i de sinceritat inconscient, així com una certa tendència a la malaptesa i al poc sentit de l'oportunitat.",
"En les seves relacions socials.",
"Amb els altres signes de foc i també amb els signes d'aire.",
"Amb el de gèminis.",
"Perquè n'és l'oposat.",
"No.",
"Una orientació general.",
"Amb el que és dictat per variables com qualitats i elements en el zodíac."
]
}
|
books
|
Havien assenyalat per al casori el dia de Tots-Sants; i, mentre l'esperaven, en Biel solia anar cada vespre a la ferreria, on passava l'estona, fins a nit entrada, garlant dels seus propòsits per a l'esdevenidor. Enemic de malgastar el temps, mentre articulejava amb la Malena i en Costa, treballava en les pipes i pipots, sense cansar-s'hi gaire, però també sense deixar cap vetlla de fer la tasca que s'havia imposat. I aquell treballoteig, en lloc de ser-li una càrrega, li servia com de descans i distracció a les moltes feines que es veia obligat a fer de sol a sol per a tirar endavant la seva obra.
-Plega, home- li deia la Malena: -encara no'n tenes prou, de tot el dia?
-Cal aprofitar les engrunes.
-Emprò bé tenes de descansar.
-Pas per ara. Ja vindrà el dia per xo.
I tot era pintar un benvenir alegre, rialler, ple de ventures.
Però la Malena no es deixava engrescar i temia. Temia que les malvolences tancades ara a l'ànima de tot Cassanelles, esclatessin una hora o altra, i engeguessin riu avall aquells castells. I ho temia de tal manera, que mai se cansava de predicar al minyó que es malfiés.
-Vés amb compte: sentes?… Mira que ara ja no és en Bartra sol, qui te la porta votada. Cal que vigilis, perquè un tret o una ganivetada de trascantó són cosa d'un dir Jesús. I mira't: si consevol nit, con surtes de casa, te fessin un mal joc, pories anà'ls-hi darrera, desemprés!…
|
[
"Quin dia es van trobar?",
"En Biel acostumava a anar enlloc?",
"Què hi feia a la ferreria?",
"Aprofitava el temps però?",
"De què li servia aquella feina?",
"Algú li va recomanar que descansés?",
"Quan pensava deixar de treballar?",
"La Malena tenia por?",
"Com es deia on vivien?",
"Què li feia por a la Malena?",
"Li va demanar alguna cosa al minyó?",
"Què temia?",
"Quan pensa que el podrien matar?",
"En quin moment?",
"Li dóna algun consell?"
] |
{
"answer_end": [
52,
121,
211,
321,
511,
678,
775,
886,
955,
1027,
1126,
1283,
1310,
1330,
1389
],
"answer_start": [
0,
77,
123,
213,
422,
607,
739,
840,
888,
888,
1112,
1222,
1198,
1295,
1295
],
"input_text": [
"El dia de Tots-Sants.",
"Sí.",
"Passar l'estona, fins a nit entrada, garlant dels seus propòsits per a l'esdevenidor.",
"Sí.",
"De descans i distracció.",
"Sí.",
"Un altre dia.",
"Sí.",
"Cassanelles.",
"Que les malvolences tancades a l'ànima de tot Cassanelles esclatessin una hora o altra, i engeguessin riu avall aquells castells.",
"Sí.",
"Que el matessin d'un tret o una ganivetada.",
"Qualsevol nit.",
"Al sortir de casa.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Quitèria Tarragó Casellas (Sant Gallard, 23 juny 1896 - Vilafranca del Penedès, 1980) fou una llevadora catalana, sindicalista i política. El 1937 fou la primera dona regidora de l'Ajuntament de Terrassa. Represaliada pel franquisme, va patir la presó i el desterrament.
Nascuda l'any 1896 al petit nucli de població de Sant Gallard, agregat a Les Piles (Conca de Barcerà), era filla d'Antòni Tarragó Tudó i de Paula Casellas Balcells i la petita de cinc germans anomenats Rosa, Maria, Josep i Antòni. La família es va traslladar a Sabadell i ell va començar a treballar en una industria tèxtil mentre estudiava per a ser llevadora. Es va titular a la Universitat de Barcelona i el 1925 es traslladà a Terrassa, on fou contractada per exercir a l'Hospital Maternal. Fou membre del Col·legi Oficial de Llevadores i militant de la UGT. Durant l'exercici de la seva professió, va defensar el dret de les dones a infantar en bones condicions higièniques i sanitàries en clíniques i hospitals. El 9 de juliol de 1937 fou escollida regidora de l'Ajuntament de Terrassa per l'alcalde Samuel Morera, convertint-se en la primera dona que va ocupar aquest càrrec. Fou també catalanista, militant del PSUC i membre d'Esquerra Republicana, participant assíduament en actes i conferències.
Acabada la Guerra Civil, fou denunciada per les seves activitats polítiques i sindicals. Acusada de Rebelión Militar, fou sotmesa a un judici sumaríssim, i condemnada a dotze anys de presó. Va estar reclosa a la presó de Terrassa i a la Presó de Dones de les Corts, d'on sortí en llibertat condicional el febrer de 1944. Posteriorment va patir el desterrament.
Quitèria Tarragó Casellas va desaparèixer de la vida pública; algunes dades apunten que va marxar a València i més tard va obrir un consultori a Barcelona. Va morir en l'anonimat el 1980.
L'any 2020 l'Ajuntament de Terrassa li va dedicar un acte de reconeixement i reparació, i el 26 de març de 2021 el Centre d'Estudis Històrics de Terrassa, juntament amb el Casal de la Dona i l'Arxiu Històric, van programar una sèrie d'activitats entre les quals destacava la presentació d'un llibre, una conferència, una exposició i la descoberta d'una placa commemorativa a la façana de La Gota de Llet, edifici emblemàtic en el qual havia estat ubicada la Maternitat i una llar d'infants.
Terrassa ret homenatge a Quitèria Tarragó Casellas, la primera regidora de l'Ajuntament, vídeo de Canal Terrassa
|
[
"Qui va ser Quitèria Tarragó?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"En què va ser capdavantera?",
"Com va afectar-li la dictadura?",
"Quants germans eren?",
"On van mudar-se tots?",
"On va graduar-se?",
"On va treballar a Terrassa?",
"A quines organitzacions pertanyia?",
"Quan va ser la primera regidora de la ciutat?",
"De quines agrupacions polítiques formava part?",
"Què va passar-li quan va finalitzar la guerra?",
"Quan va quedar en llibertat?",
"Què li va ser atorgat el 2020?",
"Quines activitats es van organitzar en honor seu l'any següent?"
] |
{
"answer_end": [
137,
85,
85,
203,
269,
462,
540,
676,
764,
832,
1062,
1226,
1465,
1596,
1912,
2229
],
"answer_start": [
0,
0,
26,
147,
205,
374,
502,
633,
679,
766,
989,
1154,
1277,
1467,
1826,
1916
],
"input_text": [
"Fou una llevadora catalana, sindicalista i política.",
"A Sant Gallard.",
"El 23 de juny 1896.",
"En ser la primera dona regidora de l'Ajuntament de Terrassa.",
"Va patir la presó i el desterrament.",
"Cinc.",
"A Sabadell.",
"A la Universitat de Barcelona.",
"A l'Hospital Maternal.",
"Al Col·legi Oficial de Llevadores i a la UGT.",
"El 1937.",
"Del PSUC i d'Esquerra Republicana.",
"Que fou denunciada per les seves activitats polítiques i sindicals, acusada de Rebelión Militar, sotmesa a un judici sumaríssim, i condemnada a dotze anys de presó.",
"El febrer de 1944.",
"L'Ajuntament de Terrassa li va dedicar un acte de reconeixement i reparació.",
"La presentació d'un llibre, una conferència, una exposició i la descoberta d'una placa commemorativa a la façana de La Gota de Llet."
]
}
|
books
|
La llum s'havia fós. No més una mena de celistia moradenca vagava per l'Univers, agombolant-se entre les tenebres iniciades de la nit. Ni encara era clar, ni encara era ben fosc. Els grills cantaven atrafegadament i de tant en tant, com notes greus del seu himne, se sentia el xiulet fondo del taup, llarg… trist… melancòlic… Callava, i altra volta s'esbandia cap al lluny el tritlleig dels grills, estrident, neguitós, en mig del gran encalmament del món a l'adormir-se…
Al lluny s'hi encengué un clap de llumetes rojes, capritxosament escampades per la penombra de la planura… Em recordo d'una que se'n va encendre allà dalt… cap al cim de la muntanya com una estrella grossa… grossa…
I com si ho fessin aquelles llumanetes, la fosca s'espessia, aquella boira lluminosa, últim record del dia, vagava… vagava esma-perduda com un sofriment sense causa i com més espessa era la fosca, més clarejava als meus peus la llenca de la carretera, dreta, enrampada, tota blanca, en aquella espessa blavor, fins a perdre's al lluny en boira esfumada, com plomerall de fum al cim d'una candela.
I heu's aquí que lentament, lentament, el cel s'il·luminà per la banda de llevant, el cel s'il·luminà d'una claror estranya… esblanqueïda… i en mig d'aquell immens silenci, per darrera la massa enorme de la serra, s'aixecà la lluna… blanca… callada…
* * *
I l'ombra del pla, va esbarrellar-se tota… les tenebres s'esvaïren en un immens agombolament de boires esblaimades que voltaven, voltaven entre masses d'ombres i llenques de clarors platejades, tot en mig d'un silenci ple d'una vida de somni, esfillagarsada i malaltissa, mentre l'etern tritlleig dels grills s'estenia a flor de terra, com una capa de frescor que omplís d'ample a ample la immensa rodona de la planura estesa…
Aquelles llumanetes rojes s'anaven apagant, apagant… l'una darrera l'altra… fins a l'última… Allà baix se sentí el cant d'un gall… molt lluny… molt fondo… després res. Sols el vent de la nit passava llis i humitós, esbandint-se calladament per la soledat i de tant en tant un ocellot de nit creuava aquella boira, les ales esteses, calmosament.
I en tant, suspesa a plom sobre la soledat, la lluna caminava a flor de cel… la lluna caminava amunt… amunt, en colossal arrencada…
I veia a mon entorn, tallant la claror de la carretera, els camps llaurats, rojos, d'un roig espalmat a la vora, grisenc més enllà… confosos al lluny en la immensa capa aporcel·lanada del clar de lluna, fins a perdre's sota la boira de l'horitzó, com si traspassessin les fites de la realitat, per a perdre's en el món dels somnis… I caminava més… i allà baix veia blanquejar les cases del poble… un poble mort, sense un crit ni una fressa… un poble glaçat entorn del seu campanar, dret i ert com una fantasma… Vaig passar pel costat d'una era… llarga… estesa… com si s'hagués adormit arrapada al terròs… vetllada pels seus pallers que destacaven sa montuosa silueta tota negra sobre la boira d'allà baix… de l'últim terme… N'hi havia un que tenia un drap blanc lligat al cim del pal… i voleiava aquella babarota a l'aire de la nit, com un ocellot lligat de potes…
|
[
"S'estava fent de nit?",
"Quins animals es podien sentir?",
"De quin color eren els llums?",
"Com descrivia el narrador la boira?",
"D'on venia la llum blanca?",
"Què era aquell objecte lluminós?",
"Ja no era tan fosc?",
"Què fou dels llums rojos?",
"Es sentien altres animals?",
"Algun animal travessava la boira?",
"Com descriu el narrador el moviment de la lluna?",
"Hi havia gaires habitants al poble?",
"Es tractava d'un poble abandonat?",
"Per on va creuar el protagonista?",
"Què hi trobà a un dels terrossos?"
] |
{
"answer_end": [
133,
231,
520,
771,
1221,
1315,
1467,
1809,
1896,
2079,
2187,
2683,
2753,
2787,
3027
],
"answer_start": [
21,
179,
472,
748,
1123,
1223,
1383,
1767,
1860,
2024,
2156,
2641,
2685,
2755,
2805
],
"input_text": [
"Sí.",
"Els grills.",
"Eren rojos.",
"Com a lluminosa.",
"De llevant.",
"Era la lluna.",
"No.",
"S'anaven apagant.",
"Sí.",
"Sí.",
"Diu que caminava.",
"No.",
"Sí.",
"Pel costat d'una era.",
"Un drap blanc lligat al cim del pal."
]
}
|
mitologia
|
La cítara és un instrument musical, o més aviat un conjunt molt gran i divers d'instruments musicals, de corda, pertanyents a la família dels Instruments de corda polsada. Els trets que comparteixen totes les cítares i que les diferencia d'altres tipologies d'instruments de corda és el fet que l'instrument consisteix exclusivament en un suport de la o les cordes o bé d'un suport i un ressonador que pot ser-ne separat sense destruir l'instrument. En els tipus més habituals de cítares, les cordes es disposen en un pla (en alguns casos -com per exemple el koto, un pla lleugerament corbat- paral·lel a la tapa harmònica de la caixa de ressonància, i no sobresurten de la llargada total de la caixa de ressonància.
També es denomina així a un antic instrument de cordes metàl·liques puntejades, afinades a parells (com el llaüt) però amb la part posterior plana com la guitarra. Justament el nom guitarra i el de cítara tenen un origen comú, i comú també al d'altres instruments com per exemple el sitar, amb mànec i cordes simpàtiques. Altres instruments de noms semblants com el de cítola (italià) i gittern (anglès) també tenen la mateixa rel, però pertanyen al grup dels llaüts, és a dir, que tenen un mànec.
A l'edat mitjana va ser una tipologia d'instruments molt utilitzada; habitualment rebia el nom de saltiri, nom amb el qual se'l va conèixer fins aproximadament el segle xviii en els àmbits de la música més erudita.
La cítara és un instrument de corda que se sosté sobre els genolls o en una taula i que es punteja. Algunes cordes poden ser xafades (com en la guitarra actual) i altres tenen altura fixa i són usades per a acompanyament. És un instrument folklòric d'Europa Central. El tema de la pel·lícula El tercer home, compost i interpretat per Anton Karas, és una de les composicions escrites originàriament per a cítara més famoses de tots els temps.
Modernament, la cítara, en moltes de les seves variants tradicionals en diverses regions d'Europa central, té forma trapezoïdal i el nombre de les seues cordes varia de 20 a 30. Es toca amb una pua o plectre. És d'un grandària superior al violí encara que n'hi ha de diverses mides.
Com a dada curiosa, cal apuntar que aquest instrument va ser donat a conèixer a Veneçuela per diferents fabricants, només com a instrument d'aprenentatge musical, amb el nom comercial d'Arpa Viatgera, terme atribuït al músic i compositor veneçolà Hugo Blanco.
Iuri Landman creà la Moodswinger, una cítara elèctrica ressonant de 12 cordes amb una guitarra de tres ponts.
Viccionari
|
[
"Què és la cítara?",
"De quin tipus?",
"Per què són diferents dels altres?",
"Quina és la disposició dels elements en les més freqüents?",
"Quin en pot ser un cas?",
"Quines dues denominacions tenen una arrel compartida?",
"Per quin element es caracteritza la branca dels llaüts?",
"Quan va ser molt popular la cítara?",
"Com se'n deia aleshores?",
"Com es toca?",
"En quin continent va neíxer?",
"La banda sonora de quin llargmetratge és coneguda per haver estat feta per a aquest instrument?",
"Qui n'és el responsable?",
"Les cítares actuals poden ser més grans que un violí?",
"Amb quina denominació va ser popularitzada a Llatinoamèrica?"
] |
{
"answer_end": [
100,
170,
448,
715,
649,
942,
1213,
1282,
1320,
1528,
1695,
1870,
1775,
2153,
2354
],
"answer_start": [
0,
0,
172,
450,
489,
881,
1154,
1215,
1215,
1430,
1652,
1697,
1697,
2081,
2191
],
"input_text": [
"És un conjunt molt gran i divers d'instruments musicals.",
"De corda polsada.",
"El fet que l'instrument consisteix exclusivament en un suport de la o les cordes o bé d'un suport i un ressonador que pot ser-ne separat sense destruir l'instrument.",
"Les cordes es disposen en un pla paral·lel a la tapa harmònica de la caixa de ressonància, i no sobresurten de la llargada total d'aquesta.",
"El koto.",
"Guitarra i cítara.",
"Per la presència d'un mànec.",
"A l'edat mitjana.",
"Saltiri.",
"Se sosté sobre els genolls o en una taula i es punteja.",
"A Europa Central.",
"El tercer home.",
"Anton Karas.",
"Sí.",
"Amb el nom comercial d'Arpa Viatgera."
]
}
|
vilaweb
|
La possible minilluna que s'ha descobert fa poc orbitant la Terra, i que ha rebut la designació provisional de 2020 CD3, ha estat fotografiada en color des de l'Observatori Internacional Gemini, a Hawaii. Segons Grigori Fedorets, l'astrònom principal de les observacions, l'objecte, que té pocs metres de diàmetre, pot ser natural, rocós, o bé posat a l'espai pels humans fa dècades, segurament deixalles espacials. ‘Calen més dades per a determinar què és', diu Fedorets en un comunicat. Si el 2020 CD3 és d'origen natural, com ara un asteroide, seria el segon satèl·lit rocós conegut de la Terra que s'hagi descobert mai a l'espai, exceptuant la Lluna. L'altre, descobert el 2006, va ser finalment expulsat de l'òrbita terrestre. El 2020 CD3 fou descobert el 15 de febrer passat a la nit per Kacper Wierzchos i Teddy Pruyne al Catalina Sky Survey, que pertany al Laboratori Lunar i Planetari de la Universitat d'Arizona, a Tucson. La imatge, obtinguda el 24 de febrer, mostra simplement un punt de llum contra les estrelles que es desplacen. ‘Les estrelles s'arrosseguen perquè aquest objecte es mou en relació amb les estrelles de fons i el telescopi Gemini Nord, de vuit metres, el rastrejava', ha dit Fedorets. I ha afegit que és difícil de seguir objectes en moviment com aquest amb un gran telescopi com el Gemini. John Blakeslee, cap de ciència de l'observatori, comenta: ‘Obtenir les imatges va ser una lluita per a l'equip de Gemini perquè l'objecte es va tornant més feble a mesura que s'allunya de la Terra. S'espera que serà expulsat de l'òrbita de la Terra completament a l'abril.'
|
[
"Què s'ha identificat fa poc?",
"Quin nom li ha estat atribuït de moment?",
"Des d'on ha estat localitzada?",
"Què creuen que pot ser?",
"Què suposaria que fos natural?",
"I què va passar amb el primer?",
"Quan es va captar la imatge del 2020 CD3?",
"Què s'hi veu?",
"Què ha explicat Fedorets?",
"Quina dificultat hi ha?",
"Qui és el responsable científic de l'observatori?",
"Què en diu?",
"Per què?",
"S'espera que acabi com el primer satèl·lit rocós conegut de la Terra?"
] |
{
"answer_end": [
47,
119,
203,
414,
653,
730,
969,
1042,
1214,
1306,
1369,
1442,
1518,
1593
],
"answer_start": [
0,
73,
121,
272,
489,
655,
732,
933,
1044,
1232,
1322,
1322,
1380,
1520
],
"input_text": [
"Una possible minilluna.",
"2020 CD3.",
"Des de l'Observatori Internacional Gemini, a Hawaii.",
"Pot ser natural, rocós, o bé posat a l'espai pels humans fa dècades, segurament deixalles espacials.",
"Seria el segon satèl·lit rocós conegut de la Terra que s'hagi descobert mai a l'espai, exceptuant la Lluna.",
"Que va ser finalment expulsat de l'òrbita terrestre.",
"El 24 de febrer.",
"Un punt de llum contra les estrelles que es desplacen.",
"Que les estrelles s'arrosseguen perquè aquest objecte es mou en relació amb les estrelles de fons i el telescopi Gemini Nord, de vuit metres, el rastrejava.",
"Que és difícil de seguir objectes en moviment com aquest amb un gran telescopi.",
"John Blakeslee.",
"Que obtenir les imatges va ser una lluita per a l'equip de Gemini.",
"Perquè l'objecte es va tornant més feble a mesura que s'allunya de la Terra.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Era a vigílies de Setmana Santa. I fos que ja es sentís l'ambient místic que s'anava acostant amb lentitud adolorida o fos que demanés meditacions llunyanes l'ànima somniosa dels circumstants, el fet és que en aquell cenacle de poetes es commemoraven els infantívols records que un dia havia deixat incisos en l'esperit, la cerimònia de l'Església.
Un dels poetes va dir:
Abans que el dia parpellagés, ja ens havíem llevat frisosos, plens d'una ànsia viva que ens privava de dormir. Diumenge de Rams! Diumenge de Rams! Tota la nit havíem somniat amb aquelles branques de llorer florit que havíem vist tallar a l'hort, a la vigília; tota la nit ens havien passat davant dels ulls, fent reverències, les vincladisses palmes d'or que venien de tan lluny, emigrades dels països riolers on neix el sol.
El goig no ens cabia dintre l'ànima mentre ens abillaven per a la festa, la festa nostra! ¡la festa dels infants! Xarrotejàvem com ocells a la verdissa, trescàvem ajogassats com cabridets a la prada… fins que una veu amiga, manyaga i severa alhora, venia a temperar nostra alegria.
L'àvia, la bona àvia, que tantes coses sabia de les cerimònies de l'Església i dels misteris de la Passió, ens deia aquests mots, que semblaven d'Evangeli:
-La festa dels Rams és diada d'alegria i és vigília de dolor. Per això els capellans porten avui capes morades: per a designar que el goig durarà poc i que prompte vindran les tribulacions i les tristeses. I la paraula santa apaivagava nostres brogits i cridòries. Esdeveníem seriosos i compungits, com transfigurats de sobte per la revelació de la divina tragèdia. Agafàvem rams i palmes amb recolliment i unció, com qui es disposa a exercir un ministeri sagrat, per damunt dels oficis de la terra. Erem portants dels llorers amb què per darrera vegada es devia glorificar el Crist, abans de morir per l'home… i sentíem sobre nosaltres tot el pes solemnial d'aquella missió litúrgica. Per això, al sortir al carrer amb les palmes a la mà, anàvem enlairats, radiants, gloriosos, com si voléssim arran de terra, sense tocar les lloses amb els peus. Per això preníem impensadament belles actituds seràfiques, com les dels arcàngels que van i vénen pels retaules, incensant la glòria del Senyor o oferint a l'Altíssim atributs de son poder infinit.
|
[
"A quina època de l'any es troben?",
"Com era l'atmosfera?",
"Uns poetes es reunien aquella nit?",
"On feien la seva trobada?",
"Van poder dormir aquella nit?",
"Havien estat somniant amb la festivitat?",
"Els rams prevenien de prop?",
"Com li deien a la festivitat?",
"Qui els dedicava unes paraules sobre Setmana Santa?",
"De quin color van vestits els sacerdots?",
"Què hi hauria un cop acabades les festes?",
"Com es trobaven els participants?",
"A quina deïtat tractaven de glorificar?",
"Qui va matar aquest personatge?",
"Els participants van canviar d'actitut durant la festivitat?"
] |
{
"answer_end": [
31,
72,
250,
347,
481,
630,
796,
911,
1185,
1346,
1440,
1600,
1818,
1845,
2082
],
"answer_start": [
0,
33,
193,
207,
372,
501,
698,
798,
1080,
1298,
1348,
1501,
1736,
1810,
1922
],
"input_text": [
"A vigílies de Setmana Santa.",
"Mística.",
"Sí.",
"A l'Església.",
"No.",
"Sí.",
"No.",
"La festa dels infants.",
"L'àvia.",
"De color morat.",
"Tribulacions i les tristeses.",
"Seriosos i compungits, com transfigurats de sobte per la revelació de la divina tragèdia.",
"A Crist.",
"L'home.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Rosa Bruguera i Bellmunt (Sabadell, 1 d'abril de 1940) és una política i sindicalista catalana.
Ha treballat a Banca Catalana de 1965 a 1988, com a cap de targetes de crèdit (1973-1977) i al departament de publicitat i relacions públiques (1977-1988).
Des del 1967 ha estat membre de Solidaritat d'Obrers de Catalunya (SOC) i de la Confederació Sindical de Catalunya (CSC).
Milita a Convergència Democràtica de Catalunya des del 1974 on va ser la fundadora del partit a Gràcia. Va ser membre de la Comissió Permanent fins al V Congrés de CDC. Va formar part del Comité Executiu a Barcelona el 1984-1989 i responsable d'acció cívica i corporativa el 1992-1996.
Va ser Consellera Nacional de CDC (2003-?).
Ha estat elegida diputada per la Província de Barcelona per CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988, 1992, 1995 i 1999, i ha estat Secretària de la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana (1988-1995) i Secretària de la Comissió d'Estudi sobre les Causes que generen Violència Infantil (1995-1999).
És membre de l'Ateneu Barcelonès.
El 2001 va fundar Dones d'Avui per Catalunya, de la que n'és presidenta.
Ha estat presidenta del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona.
És Vicepresidenta de la Fundació Música Solidària.
|
[
"Qui és Rosa Burguera?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Què ha fet a la Banca Catalana?",
"De quines agrupacions ciutadanes ha format part?",
"A quin partit polític va començar a militar?",
"Des de quan?",
"On va ser l'encarregada d'inaugurar el partit?",
"A quina comissió va pertànyer?",
"Quan va deixar de participar-hi?",
"Què va fer entre els anys 1984 i 1989?",
"I entre 1992 i 1996?",
"Quin càrrec de CDC va ocupar el 2003?",
"Quan la van escollir diputada de Barcelona?",
"Per quin partit?",
"De quines comissions ha estat responsable?"
] |
{
"answer_end": [
94,
54,
54,
238,
372,
420,
433,
476,
516,
541,
602,
658,
702,
836,
836,
1011
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
96,
252,
374,
374,
437,
478,
478,
543,
605,
660,
704,
704,
840
],
"input_text": [
"És una política i sindicalista catalana.",
"A Sabadell.",
"L'1 d'abril de 1940.",
"Hi ha treballat com a cap de targetes de crèdit i al departament de publicitat i relacions públiques.",
"De la Solidaritat d'Obrers de Catalunya i de la Confederació Sindical de Catalunya.",
"A Convergència Democràtica de Catalunya.",
"Des del 1974.",
"A Gràcia.",
"A la Permanent.",
"Al V Congrés de CDC.",
"Va formar part del Comité Executiu a Barcelona.",
"Va ser responsable d'acció cívica i corporativa.",
"El de Consellera Nacional.",
"A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988, 1992, 1995 i 1999.",
"Per CiU.",
"De la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana i de la Comissió d'Estudi sobre les Causes que generen Violència Infantil."
]
}
|
vilaweb
|
El Ministeri d'Interior espanyol enviarà a Catalunya els 521 policies espanyols que han obtingut més mala nota a les oposicions. Segons que explica El País, hi havia mig miler de places vacants que s'havien de cobrir, però els agents amb més bones puntuacions han elegit destinacions diferents. En total van aprovar les oposicions 2.600 aspirants. D'aquests, en seran destinats al Principat 521 dels 560 amb més mala nota. Per l'altra banda, entre els 500 agents amb més bona nota, només 8 han triat Catalunya. Fonts de la policia espanyola que esmenta el diari ho atribueixen al procés d'independència, al Primer d'Octubre i a la ‘situació social' que se'n deriva. No és pas un fenomen nou. L'any passat, del mig miler de places ofertes només se'n van poder cobrir una vintena. A més, d'agents nascuts a Catalunya n'hi ha molt pocs. La majoria de catalans que volen ser policies opten pels Mossos d'Esquadra o els cossos de policia local, cosa que atribueixen al fet que les condicions laborals són més bones.
|
[
"Què pensa fer Interior?",
"Quin mitjà n'informa?",
"Quants llocs de treball disponibles hi havia?",
"Què han fet els que han tret millors notes?",
"Quants van superar l'examen?",
"Quants són destinats a Catalunya, que han tret pitjor nota?",
"I dels que han obtingut els millors resultats?",
"A què és degut, d'acord amb les informacions policials?",
"Ja havia passat anteriorment?",
"Què va passar l'any anterior?",
"Quants n'hi ha que siguin catalans?",
"Quina altra formació acostumen a preferir?",
"O si no?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
127,
155,
216,
293,
346,
421,
509,
664,
690,
777,
832,
908,
938,
1009
],
"answer_start": [
0,
129,
157,
223,
295,
331,
423,
511,
666,
692,
786,
834,
834,
834
],
"input_text": [
"Enviarà a Catalunya els 521 policies espanyols que han obtingut més mala nota a les oposicions.",
"El País.",
"Mig miler.",
"Han elegit destinacions diferents.",
"2.600 aspirants.",
"521 dels 560.",
"Entre els 500, només 8.",
"Al procés d'independència, al Primer d'Octubre i a la situació social que se'n deriva.",
"Sí.",
"Que del mig miler de places ofertes només se'n van poder cobrir una vintena.",
"Molt pocs.",
"Els Mossos d'Esquadra.",
"Els cossos de policia local.",
"Perquè les condicions laborals són més bones."
]
}
|
bios
|
María Almudéver (Alcàsser, 1977) és una actriu valenciana de teatre, cinema i televisió. És llicenciada en Art Dramàtic el 1998 a l'Escola de l'Actor de València.
Debuta a la pantalla petita el 1997 en la sèrie "A flor de pell" de Canal 9. El salt a la televisió a nivell estatal el dona en la sèrie "Policías" (2002), on va col·laborar en 5 capítols. A aquestes primeres incursions van succeir les del biopic, basat en la figura del poeta valencià, Ausiàs March (2002); el telefilm "Las palabras de Vero" (2005), sobre la integració de les persones amb síndrome de Down i la versió per a la pantalla petita de la novel·la de Vicente Blasco Ibáñez, "Arròs i tartana" (2003), coproduïda per Televisió Espanyola, i protagonitzada per Carmen Maura, José Sancho i Eloy Azorín. Pel seu paper com «Tonica» en aquesta última va ser distingida amb el Premi Tirant a la Millor Actriu Secundària d'aquest any.
Consolida la seua popularitat a la sèrie "Aquí no hay quien viva" d'Antena 3 (2004) i en els darrers anys participa a diferents sèries valencianes pera TVV com "En l'aire" (2005), "Negocis de Família" (2005) o el conjunt de treballs d'Albena Teatre i Conta Conta Produccions per a la televisió pública valenciana com Socarrats (2007-2008) o Per Nadal, torrons! (2007), i per À Punt amb La Vall (2018).
En l'àmbit teatral debuta amb "Joan, el Cendrós", dirigida per Carles Alberola amb la companyia Albena Teatre (1999), amb qui torna a col·laborar en l'obra "Paraules en Penombra" (2001), de Gonzalo Suárez. Bona part important de la seva trajectòria interpretativa està lligada a la companyia Teatre de l'Ull, amb la qual ha col·laborat en els muntatges "Foc i Canya" (1998), "La balada de les bèsties" (1999) i "Ritme & Foc" (2000). Altres de les obres teatrals en les quals ha participat són: A ras de cielo, de Juan Luis Mira i dirigida per Rafa Calatayud per a Jácara Teatro; "Els temps i els Conway", de John Boynton Priestley, dirigida per Joan Peris per a la Companyia de Teatre Micalet (2004); o "Aurora De Gollada", dirigida per Josep Manel Casany per Krisis Teatro-Danza.
Així mateix en 2005 funda, juntament amb Cristina Fernández, Yessica Pons i Geles Alonso la seva pròpia companyia teatral, Krisis Teatro-Danza, amb la qual ha produït, fins a la data, la trilogia d'espectacles: "Esperando-T" (2005), "Vuela-T" (2006) o "Muere-T" (2007), tots ells dirigits per Pep Ricart. "Muere-T" obté 9 nominacions en diferents categories en l'última edició dels Premis de Teatres de la Generalitat Valenciana i altres 5 en els II Premis Abril de Teatre, dels quals es va alçar amb els de Millor Ballarina i Millor Coreografia, per a Cristina Fernández, i Millor Espectacle de Dansa.
Pel que fa als seus treballs cinematogràfics, destaquen les pel·lícules Matar al ángel, de Daniel Múgica (2003), Cien maneras de acabar con el amor, de Vicente Pérez Herrero (2004), l'actuació del qual va ser candidata al Premi a la Millor Interpretació Femenina de la Mostra Cinema València; i Arran de terra, telefilm de Carles Pastor (2004); Presumptes implicats, telefilm d'Enric Folch; La Torre de Babel, telefilm de Giovanna Ribes; o el seu primer treball en l'estranger, Through the night 'till morning del director croat Tomislav Radic.
|
[
"Qui és María Almudéver?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Què va estudiar?",
"A quina producció va aparèixer per primer cop a la televisió?",
"A quina altra, basada en una obra de Blasco Ibáñez, va participar?",
"Quin any?",
"Quin guardó va rebre per fer de Tonica?",
"A quina famosa sèrie còmica va sortir el 2004?",
"A quins espais de la televisió de València va aparèixer més endavant?",
"Amb quina obra va començar la seva trajectòria damunt dels escenaris?",
"A quina agrupació teatral ha estat força vinculada?",
"En quines de les seves obres ha participat?",
"Com es diu la companyia que va obrir amb Cristina Fernández, Yessica Pons i Geles Alonso?",
"Ha fet cinema, també?"
] |
{
"answer_end": [
87,
32,
32,
119,
227,
666,
673,
898,
965,
1293,
1350,
1609,
1726,
2225,
2730
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
89,
163,
573,
649,
773,
900,
1181,
1302,
1508,
1581,
2103,
2686
],
"input_text": [
"És una actriu valenciana de teatre, cinema i televisió.",
"A Alcàsser.",
"El 1977.",
"Art Dramàtic.",
"A la sèrie A flor de pell.",
"A Arròs i tartana.",
"El 2003.",
"El Premi Tirant a la Millor Actriu Secundària d'aquell any.",
"A Aquí no hay quien viva.",
"A Socarrats, Per Nadal, torrons! i a La Vall.",
"Amb Joan, el Cendrós.",
"A la companyia Teatre de l'Ull.",
"A Foc i Canya, La balada de les bèsties i Ritme & Foc.",
"Krisis Teatro-Danza.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Carme Recasens i Aubert (Barcelona, 1912 - Lisboa, 1979), de nom artístic Carmencita Aubert i, després, Carmelita Aubert, va ser una cantant i actriu catalana, artista de renom de la revista de varietats de la Barcelona dels anys trenta.
Filla de la famosa actriu de varietats Rafaela Aubert, coneguda com La Guayabita, el 1932 va formar duo a Barcelona amb el cantant de tangos Mario Visconti, que la faria popular en escenaris i gravacions discogràfiques. Va actuar als locals més selectes barcelonins, com la Granja Royal o la Maison Doreé. Va cantar tangos, valsos, jazz i cançons de moda del cinema americà, també registra discos i forma parella artística amb el famós còmic Carlos Saldaña, Alady. En el terreny escènic, el 1932 va protagonitzar amb l'humorista Josep Santpere la pel·lícula d'èxit Mercedes, dirigida a Barcelona per Josep Maria Castellví, amb el cantant argentí Héctor Morel. En aquell film va triomfar amb la interpretació del seu tema Alma de tango. El 1935 va protagonitzar Abajo los hombres, del director Valentín Rodríguez González, on va popularitzar el tango Clemencia.
La Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15 va incloure-la entre els seus artistes i va augmentar la seva popularitat gràcies a la publicitat radiofònica, per exemple i especialment, per la cançó de Jaume Mestres i Pérez composta per publicitar el perfum Cocaína en flor. Amiga i col·laboradora de militants de la CNT, va fer gires per Espanya amb Celia Gámez. Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola es trobava immersa en una gira per Portugal, on va esdevenir primera vedet de revista musical i es casà. El 1944 va intentar tornar a Catalunya per gravar un disc i rodar una pel·lícula, però va ser detinguda a Madrid per la policia franquista. Quan la notícia és coneguda a Portugal, nombrosos artistes protesten davant de l'ambaixador espanyol i finalment és alliberada i retornada amb tren a Portugal sense tenir l'oportunitat de visitar a la seva família a Barcelona. A Lisboa va tenir una rebuda apoteòsica, aclamada per la gent del món de l'espectacle. Des d'aleshores s'instal·la definitivament com a vedet de revista a Portugal, on va residir fins a la seva mort l'any 1979.
|
[
"Qui fou Carme Recasens?",
"Amb quin nom és més coneguda?",
"Per què va destacar?",
"Qui era la seva mare?",
"Quina música interpretava Carmencita?",
"Amb quin còmic va fer duet?",
"De quin film va ser l'actriu principal el 1932?",
"Quina interpretació fou memorable?",
"Quina emissora va popularitzar-la encara més?",
"Quina cançó hi va aparèixer sobretot?",
"Va actuar per tot Espanya?",
"On era quan va començar la Guerra Civil?",
"Què hi va fer?",
"Què li va passar en tornar a Catalunya el 1944?",
"Què van aconseguir les protestes del país veí?"
] |
{
"answer_end": [
158,
91,
236,
318,
611,
694,
811,
972,
1212,
1365,
1438,
1542,
1602,
1742,
1902
],
"answer_start": [
0,
0,
160,
238,
544,
637,
703,
898,
1099,
1213,
1414,
1456,
1521,
1604,
1744
],
"input_text": [
"Va ser una cantant i actriu catalana.",
"Amb el nom artístic de Carmencita Aubert.",
"Perquè va ser artista de renom de la revista de varietats de la Barcelona dels anys trenta.",
"Rafaela Aubert, coneguda com La Guayabita.",
"Tangos, valsos, jazz i cançons de moda del cinema americà.",
"Amb Carlos Saldaña.",
"Mercedes.",
"La del seu tema Alma de Tango.",
"La Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15.",
"La de Jaume Mestres i Pérez composta per publicitar el perfum Cocaína en flor.",
"Sí.",
"A Portugal.",
"Va esdevenir primera vedet de revista musical i es casà.",
"Que va ser detinguda a Madrid per la policia franquista.",
"Que l'alliberessin i retornessin amb tren a Portugal."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Agamedes (en grec antic Άγαμήδης) va ser un arquitecte molt famós, fill d'Ergí, rei d'Orcomen (o d'Estímfal, un net d'Arcas). En aquest últim cas és pare de Trofoni i com a fill d'Ergí n'és el germà. Cercíon era un fill que Agamedes havia tingut amb Epicasta.
Agamedes, Trofoni i Cercíon eren tres hàbils arquitectes que van construir molts edificis famosos a l'època arcaica. Se'ls atribueix la cambra nupcial d'Alcmena, a Tebes, el temple d'Apol·lo a Delfos, el de Posidó a l'Arcàdia, al camí que anava de Mantinea a Tegea, i un tresor del rei d'Híria, Hirieu, a Beòcia. Sobre aquest tresor s'explica una llegenda. Agemedes i Trofoni, al construir l'edifici del tresor, van col·locar una pedra amb tanta habilitat que podien apartar-la fàcilment a la nit per anar a robar els tresors del rei. Quan Hirieu se n'adonà, va demanar consell a Dèdal, que preparà un parany per sorprendre els culpables. Agamedes hi va quedar atrapat, i Trofoni li tallà el cap perquè no revelés el nom del seu còmplice. Però la terra es va obrir i es va empassar l'assassí. Al bosc de Lebadea hi havia una estela funerària amb el nom d'Agamedes, al costat del lloc on s'alçava l'oracle de Trofoni, on s'hi portaven ofrenes també per a Agamedes.
Una versió una mica diferent explicava que el rei no era Hirieu, sinó Augias, rei de l'Èlide. Cercíon també participava en el robatori, i en ser agafat Agamedes, va fugir amb Trofoni fins a Orcomen. Però Augias i Dèdal els van perseguir i Cercíon marxà a Atenes i Trofoni a Lebadea.
Una altra tradició deia que Agamedes i Trofoni havien construït un temple per Apol·lo, i quan van anar a reclamar el seu salari el déu els va dir que els pagaria en vuit dies, i que mentrestant es donessin una bona vida. La vuitena nit, els arquitectes van morir d'una mort dolça: era la millor paga que els podia oferir el déu.
|
[
"Qui fou Agamedes?",
"De qui descendia?",
"O de qui, si no?",
"Quin fill va tenir?",
"Per què eren coneguts Agamedes, Trofoni i Cercíon?",
"Quines es pensa que van ser obres seves?",
"Què se'n diu, d'aquest últim tresor?",
"Què va passar quan Hirieu se'n va assabentar?",
"I què va fer?",
"Quin resultat va tenir?",
"Què va passar després, però?",
"Quin objecte es trobava al bosc de Lebadea?",
"I a prop d'això?",
"Per a què s'utilitzava?",
"Quina variant n'explica una altra versió?",
"Quin final dels arquitectes narra una altra font?"
] |
{
"answer_end": [
92,
120,
151,
285,
402,
598,
820,
872,
924,
1024,
1078,
1150,
1202,
1249,
1532,
1861
],
"answer_start": [
27,
61,
61,
227,
287,
404,
600,
822,
867,
926,
1026,
1080,
1080,
1183,
1251,
1771
],
"input_text": [
"Un arquitecte molt famós.",
"D'Ergí, rei d'Orcomen.",
"D'Estímfal, un net d'Arcas.",
"Cercíon.",
"Perquè eren tres hàbils arquitectes que van construir molts edificis famosos a l'època arcaica.",
"La cambra nupcial d'Alcmena, a Tebes, el temple d'Apol·lo a Delfos, el de Posidó a l'Arcàdia, al camí que anava de Mantinea a Tegea, i un tresor del rei d'Híria, Hirieu, a Beòcia.",
"Que Agemedes i Trofoni, al construir l'edifici del tresor, van col·locar una pedra amb tanta habilitat que podien apartar-la fàcilment a la nit per anar a robar els tresors del rei.",
"Que va demanar consell a Dèdal.",
"Preparà un parany per sorprendre els culpables.",
"Agamedes hi va quedar atrapat, i Trofoni li tallà el cap perquè no revelés el nom del seu còmplice.",
"Que la terra es va obrir i es va empassar l'assassí.",
"Una estela funerària amb el nom d'Agamedes.",
"L'oracle de Trofoni.",
"S'hi portaven ofrenes també per a Agamedes.",
"Que el rei no era Hirieu, sinó Augias, rei de l'Èlide. Cercíon també participava en el robatori, i en ser agafat Agamedes, va fugir amb Trofoni fins a Orcomen. Però Augias i Dèdal els van perseguir i Cercíon marxà a Atenes i Trofoni a Lebadea.",
"Una mort dolça, la millor paga que els podia oferir el déu."
]
}
|
books
|
En ocasions jo sorprenia els seus ulls lubrificats d'entendriment, rectes com un dard, cercant-me l'ànima.
Va eixir de la cuina un instant, mentre jo, perplex, restava en el banc escó torrant-me els peus, rumiant les peripècies de la jornada i la tètrica vida del Cerdà en aquella gran casa solitària. Respecte a la seva conducta, jo me'n sentia ben agraït, però alhora la considerava rara, desavinent, ultranatural.
Ben aviat haguí una nova mostra del seu zel.
El Cerdà retornat a la cuina, sempre amb el seu mig riure amarg, em digué les sagramentals paraules:
-Quan se'n vulgui anar a descansar…
Sobtadament se m'acudí que les nostres habitacions estaven barrades i que ens havíem oblidat de demanar la clau al masover petit, que n'era el depositari.
La mena d'indiferència del carboner després del meu ensurt, va desconcertar-me un poc. Ell pla s'havia basquejat a recollir-la. Res li passava per alt del que pogués contribuir al meu benestar.
Amb una evident satisfacció va introduir-me a la meva cambra. El llit estava fet, els rajols escombrats, les cadires en ordre; sota el rentamans hi havia un canti ple d'aigua, en el portabugia un tros de ciri beneït, a l'espona una panna de suro; i àdhuc el meu gos, el brau Alí, hi tenia una saca per a jeure.
No vaig trobar paraules per a remerciar tanta cura i diligència.
|
[
"Què veia el narrador?",
"On era l'altra persona?",
"I el narrador?",
"Què opinava de l'actitud de la dona?",
"El Cerdà li va dir alguna cosa al narrador?",
"Havien demanat la clau del pis?",
"Com actuava el depositari?",
"Algú va convidar el narrador a entrar al dormitori?",
"Estava endreçat?",
"Comptava amb una pica?",
"El canti era buit?",
"Què hi havia al portabugia?",
"Tenia cap mascota?",
"Com es deia?",
"Li agradava l'habitació al narrador?"
] |
{
"answer_end": [
105,
138,
178,
415,
561,
710,
839,
1008,
1073,
1110,
1122,
1163,
1213,
1226,
1322
],
"answer_start": [
0,
107,
140,
302,
462,
599,
754,
948,
1010,
1075,
1093,
1124,
1195,
1195,
1259
],
"input_text": [
"Veia els seus ulls lubrificats d'entendriment, rectes com un dard, cercant-me l'ànima.",
"A la cuina.",
"En el banc.",
"La considerava rara, desavinent, ultranatural.",
"Sí.",
"No.",
"Actuava indiferent.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"No.",
"Un tros de ciri beneït.",
"Sí.",
"Alí.",
"Sí."
]
}
|
books
|
-És la darrera… ja no se'n troba cap més enlloc! Per a això li tinc més ideia… i com Pau que em dic, que no se'n burlarà!
-Vaja, doncs, que el sisè li fassi els comptes!
-Veies que et dic… que no se'n burlarà!…
L'altre, amb l'aixada a coll, tombà cap a l'esquerra i en Pau va seguir camí avall amb un passet tot nerviós, que feia treballar de valent les seves cames, d'ordinari calmoses i cançoneres, movent-se balbament, com tentàculs de cap-per-vall.
Bona estona abans d'arribar a la vinya d'en Nandu, el gos li quedà parat al marge del camí.
-Tèlo!- es digué en Pau, i corre-cuita armà la escopeta. Però encara atacava el tret que ja la guatlla es botava i fugia al lluny, les ales esteses, esflorant amb son ventre rodó el verd tendre d'un camp d'alfals… En Pau se la mirava amb tota l'ànima als ulls, mig encorbat, amb cert aire de gat flairant la rata… El gos semblava de pedra, esperant l'espetec del tret, amb les orelles dretes, la cua caiguda i una pota del davant plegada…
-Passa!- li digué en Pau, i el gos va pegar una arrencada.
-Poc a poc, que ja sé on és!- tornà en Pau.
I el gos es va parar, movent frenèticament la cua i mirant-lo, com preguntant-li: i doncs, què s'ha de fer!…
La guatlla s'havia posat al marge de la vinya d'en Nandu. Va passar una ratxa de vent fresc, que feu tremolar els pàmpols ja rojencs de la vinya, espolsant-los-hi les gotetes d'aigua que la rosada hi havia deixat. En Pau no se'n va adonar, com tampoc s'adonava de la boira, que després d'enfilar-se tota esfilagarsada muntanyes amunt, s'anava estenent per la blavor del cel, deixant-hi una trenyinosa blancor que neulia els raigs del sol. Prou feines tenia per mirar on posava els peus… Alçant molt les cames, per a no enredar-se amb els sarments, anava seguint les tires de ceps, darrera el gos, que apletat a terra, furejava d'un cantó a l'altre, movent molt la cua… De sobte el gos quedà plantat, el nas enlaire, el coll molt estirat, com si tota la vida li afluís al cap… i va avançar a passos curts de dret cap al marge de la vinya. A en Pau el cor li va fer un salt… el va seguir a grans gambades, sense fer soroll, arrupit, amb l'escopeta mig engaltada… i el gos abaixà el cap, guaitant de fit darrera un tou de pàmpols, alçà una pota i quedà parat. En Pau a poc a poc, sempre sense fer fressa, s'hi va acostar un xic més, apuntant ja al lloc on el gos li senyalava la guatlla, prenent-hi totes les precaucions… Era un cas d'honra, llampus! i després de tot, no calia pas esmerçar un altre tret!… '
|
[
"Com es diu el primer personatge que parla?",
"El seu company en quina direcció va continuar?",
"En Pau també va agafar aquesta direcció?",
"Estava tranquil?",
"On es dirigia?",
"Anava sol?",
"Com es deia el gos que l'acompanyava?",
"En Pau anava armat?",
"Què volia caçar?",
"En Pau li va manar alguna cosa al seu gos?",
"On era l'ocell?",
"Hi havia boira?",
"Què va fer el Tèlo?",
"En Pau el va seguir a poc a poc?",
"Per què estava decidit a caçar la guatlla?"
] |
{
"answer_end": [
120,
263,
293,
318,
502,
543,
568,
600,
647,
1041,
1252,
1569,
1894,
2098,
2433
],
"answer_start": [
79,
211,
264,
266,
453,
453,
546,
562,
602,
985,
1196,
1410,
1865,
2069,
2326
],
"input_text": [
"Es diu Pau.",
"Cap a l'esquerra.",
"No.",
"No.",
"A la vinya d'en Nandu.",
"No.",
"Tèlo.",
"Sí.",
"Una guatlla.",
"Sí.",
"Al marge de la vinya d'en Nandu.",
"Sí.",
"Es quedà plantat.",
"No.",
"Perquè era un cas d'honra."
]
}
|
bios
|
Empar Fernández Gómez (Barcelona, 1962) és una novel·lista, columnista de premsa i professora d'història catalana resident a Cornellà de Llobregat. També ha escrit guions per a documentals històrics i obres de divulgació històrica.
Nascuda al Turó de la Peira de Barcelona, Fernández sabia que volia ser escriptora des de ben petita. El seu pare treballava al magatzem de la editorial Juventud i mai hi van faltar llibres a casa seva. Es va llicenciar en Psicologia Clínica, i tot i que no ha exercit mai, els coneixements adquirits queden reflectits en les seves obres. També es llicenciada en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i és professora de secundària des de fa molts anys en un institut de secundària de Sant Feliu de Llobregat.
La seva producció literària és força diversa, entre la qual la novel·la negra i de gènere detectivesc hi ocupen un lloc principal. En la seva trajectòria cal destacar la col·laboració amb Judith Pujadó; juntes han publicat Planeta ESO i l'obra satírica 30,40, l'edat amarganta. També ha treballat amb Pablo Bonell Goytisolo; junts han escrit i publicat 6 novel·les entre les quals destaquen la trilogia de gènere policíac protagonitzada pel subinspector Santiago Escalona (Las cosas de la muerte, Mala sangre i Un mal día para morir) o la novel·la històrica La mirada infinita. També ha escrit, en col·laboració amb la Júlia Tardà, La jornada interminable. La novel·la negra ocupa un lloc privilegiat dins la seva producció en solitari; n'ha escrit molta i de qualitat.
La llista d'obres publicades per Fernández, diverses de les quals han estat guardonades, és la següent:
|
[
"Qui és Empar Fernández?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Quan va sentir interès per l'escriptura?",
"Què va estudiar en un principi?",
"On es percep el que va aprendre-hi?",
"Quina altra carrera universitària va fer?",
"On imparteix classes?",
"Quines són les tendències més notòries a les seves obres?",
"Amb qui ha dut a terme projectes destacables al llarg dels anys?",
"Quins?",
"Quines tres obres policíaques va publicar amb Pablo Bonell?",
"I van escriure'n cap de tipus històric?",
"Com es titula?",
"En què ha treballat amb Júlia Tardà?",
"Empar ha rebut premis per les seves obres?"
] |
{
"answer_end": [
113,
39,
39,
332,
473,
569,
617,
756,
887,
959,
1034,
1291,
1334,
1334,
1413,
1615
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
274,
435,
435,
571,
652,
758,
889,
942,
1055,
1055,
1055,
1336,
1528
],
"input_text": [
"És una novel·lista, columnista de premsa i professora d'història catalana.",
"A Barcelona.",
"El 1962.",
"Des de ben petita.",
"Psicologia Clínica.",
"En les seves obres.",
"Història Contemporània.",
"En un institut de secundària de Sant Feliu de Llobregat.",
"La novel·la negra i de gènere detectivesc.",
"Amb Judith Pujadó.",
"Planeta ESO i l'obra satírica 30,40, l'edat amarganta.",
"Las cosas de la muerte, Mala sangre i Un mal día para morir.",
"Sí.",
"La mirada infinita.",
"La jornada interminable.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Vaig agafar la canya de la manera indicada, i romanguí dreta al peu de l'arbre de mitjana. Els rems batien l'aigua acompassadament. La barca es movia amb una lentitud penosa. A cada moment me semblava que el mar se tornés més negre i que el cel s'entristís. No sé si passava realment així o si era efecte de la meva aprensió. Aquell mar i aquell cel me feien pensar en dos enemics que s'esguarden rancuniosos i les cares se'ls van enfosquint, enfosquint… Me va venir cobriment de cor. ¿A on anàvem, pobres volvetes, a ficar-nos entremig d'aquelles dues immensitats amenaçadores? Vaig compendre, de cop i volta, la lleugeresa de les meves bravates de poc abans. M'havia deixat portar d'una falòrnia, i em va semblar que tota la meva existència era estada una mena de representació teatral, en la qual havia pres per realitat lo que no era més que un treball del meu magí. Vaig sentir una veu íntima que em deia: -No, això no ès una farsa: desperta't, palpa… Ets tu, tu mateixa, que et jugues la vida.- I el sentiment del meu jo esfereït m'invadí fins al moll dels ossos. La meva terror va ser tan intensa com sobtada: no es diria sinó que en la meva ànima s'havia obert un ull que s'abeurava de les foscors de la mort. Vaig estar a punt de cridar el pare i fer-lo tornar enrera; però encara l'orgull me'n deturà representant-me el desconcepte que de l'avi Mauva mereixeria per la meva covarda acció. Aquell home havia sigut testimoni del meu arruixament: me tindria per beneita. -I bé! i què?- vaig pensar. -¿Aquesta consideració no ès també una falòrnia?- No obstant, la falòrnia surava i em detenia. Vaig pasar una angúnia que no es pot dir. Una suor freda em regalava galtes avall. Vaig girar la vista cap a terra cercant distracció. No hi havia ni una casa, ni un camp conreat: res que indiqués treball o presència de l'home: només penyals i muntanyes emboscades, i la platgeta solitària. També hi regnava la tristor. Els dos promontoris estenien llur roquer nu per dins del mar. Ah! semblava que aquella terra, bona mare, allargués sos braços descarnats per retenir-nos desolada de la nostra partença! I nosaltres ne fugíem. Els rems anaven batent l'aigua, i la barca sortia a poc a poc de l'ensenada i es forejava ardidament.
|
[
"De quina forma va sostenir la canya?",
"Estava asseguda?",
"L'embarcació anava de pressa?",
"En què pensava la protagonista?",
"Com era la veu que sentia?",
"Estava passant por?",
"Tenia companyia?",
"Suava?",
"Què va procurar fer?",
"Va trobar algun habitatge?",
"I algun camp de conreu?",
"El paratge semblava trist?",
"Van quedar-se la protagonista i el seu pare?",
"Com van marxar?"
] |
{
"answer_end": [
42,
89,
173,
408,
909,
1115,
1397,
1682,
1734,
1759,
1779,
1919,
2127,
2159
],
"answer_start": [
0,
46,
132,
326,
871,
1070,
1218,
1643,
1684,
1736,
1736,
1892,
2106,
2129
],
"input_text": [
"De la manera indicada.",
"No.",
"No.",
"En dos enemics que s'esguarden rancuniosos.",
"Era íntima.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Distreure's.",
"No.",
"Tampoc.",
"Sí.",
"No.",
"Remant."
]
}
|
mitologia
|
Lir o Ler (que significa "Mar" en irlandès antic; Ler i Lir són les formes nominatives i genitives, respectivament) és un déu marí de la mitologia irlandesa. El seu nom suggereix que és una personificació del mar, més que una divinitat diferent.[cal citació] Es diu Allód a les primeres genealogies, i correspon al Llŷr de la mitologia gal·lesa. Lir és principalment una figura ancestral i és el pare del déu Manannán mac Lir, que apareix amb freqüència a la literatura irlandesa medieval. Lir apareix com el rei homònim al conte Els fills de Lir.
Lir, com el seu homòleg gal·lès Llŷr, és un déu del mar, tot i que en el cas dels mites gaèlics el seu fill Manannán mac Lir sembla que ocupa la seva posició i, per tant, ocupa un lloc més destacat. És probable que existissin més mites referits a Lir que avui ens estan perduts i que la seva popularitat fos més gran, sobretot tenint en compte el nombre de figures anomenades "fill de Lir".[cal citació]
Al glossari irlandès del segle IX dC titulat Sanas Cormaic, el famós bisbe i erudit Cormac mac Cuilennáin fa esment de Manannan i el seu pare Lir, que Cormac identifica amb el mar:
Lir és un personatge clau de la història mitològica Els fills de Lir; tanmateix, no s'estableix definitivament si es tracta de la mateixa persona que el pare de Manannán o d'un Lir diferent. El Lir d'aquesta història era el rival de Bodb Dearg pel rei dels Tuatha Dé Danann després de la seva retirada als túmuls de fades. Per tal d'apaivagar Lir, Bodb va donar a una de les seves filles perquè es casés amb ell, Aeb. Ella li va donar quatre fills, una nena, Fionnuala, i tres fills, Aed i bessons, Fiachra i Conn.
Aebh va morir i, no desitjant que els nens es quedessin sense mare, Bodb va enviar una altra de les seves filles, Aoife, a casar-se amb Lir. Aoife es va posar gelosa dels nens i els va maleir perquè visquessin com a cignes durant 900 anys.
Com Allod el "tot famós", Lir apareix com el pare de Crofhind el cast a Metrical Dindshenchas.
Al poema " Baile Suthain Sith Eamhain " Midir és nomenat com el pare de Lir i l'avi de Manannan. Un fill de Lir rep el nom de Lodan a The Adventures of Art son of Conn.
|
[
"Qui és Lir?",
"De quina tradició?",
"Què indica el nom?",
"Què representa?",
"A quina llegenda, en concret?",
"Què se'n diu del seu descendent?",
"Què passa amb les altres fonts, però?",
"Quin personatge cèlebre menciona aquest déu?",
"Qui era?",
"Quina dificultat principal hi ha a la seva història?",
"Qui era el seu enemic en la narració?",
"Què li va oferir aquest per mantenir la pau?",
"Com es deia la noia?",
"Què va ocórrer quan va morir Aeb?",
"Què va fer Aoife per gelosia?"
] |
{
"answer_end": [
130,
156,
212,
547,
547,
706,
826,
1098,
1058,
1323,
1377,
1545,
1550,
1788,
1887
],
"answer_start": [
0,
0,
158,
491,
491,
612,
748,
1013,
1013,
1048,
1325,
1457,
1487,
1649,
1790
],
"input_text": [
"És un déu marí.",
"De la mitologia irlandesa.",
"Que és una personificació del mar.",
"El rei homònim.",
"A Els fills de Lir.",
"Que en el cas dels mites gaèlics sembla que ocupa la seva posició.",
"Que avui estan perdudes.",
"Cormac mac Cuilennáin.",
"Un famós bisbe i erudit.",
"Que no s'estableix definitivament si Lir es tracta de la mateixa persona que el pare de Manannán o d'un Lir diferent.",
"Bodb Dearg.",
"Per tal d'apaivagar Va donar a una de les seves filles perquè es casés amb ell.",
"Aeb.",
"Bodb va enviar una altra de les seves filles, Aoife, a casar-se amb Lir.",
"Va maleir els nens perquè visquessin com a cignes durant 900 anys."
]
}
|
books
|
Portava barretina musca, dejús de la qual treien el caparró uns rinxos de cabell gris; vestia gec i calces de pana, i calçava sabates rosses i ferrades. Garlaire de mena, parlava amb to de falset i a crits, com si tractés amb sords, per lo que se'l sentia bé, més que fos cent passes lluny.
En Ramon li anava donant corda, poguent apreciar en son interlocutor una singular força íntuïtiva, amb bon cabal de sentit comú, que feien escoltar-lo amb gust, majorment quan parlava de coses i persones de la terra.
Vàries vegades fou retret el senyor Rector de Vall de Pedres, i una d'elles, com manifestés el jove propòsits de passar els vuit dies a la Rectoria, en Pascal digué de sobte:
-Vuit dies? No els hi estarà pas.
-Per què no?- preguntà aquell, admirat de la seguretat amb que aquest parlava.
-Perquè la fam l'en arrebassarà, pudai!
-La fam! I ara? Que esteu boig? Patir fam a casa del meu senyor oncle?
-A casa del seu senyor oncle ni vostè ni ningú n'hi patiria; mes a casa de la seva majordona, sí.
|
[
"Duia alguna cosa al cap?",
"De quin color eren els seus cabells?",
"Quina roba portava?",
"Com eren les seves sabates?",
"Garlaire parlava gaire alt?",
"Se'l podia sentir?",
"Fins i tot des de ben lluny?",
"Com es deia el seu company?",
"Què n'opinava de Garlaire?",
"Sobre què parlava en Garlaire?",
"Qui va ser detingut?",
"I quants cops?",
"Un cop, quant de temps passaria tancat?",
"Qui pensà que això no passaría?",
"Algú ho dubtava?"
] |
{
"answer_end": [
23,
85,
114,
151,
205,
258,
289,
321,
418,
506,
568,
568,
655,
715,
794
],
"answer_start": [
0,
25,
87,
118,
153,
233,
233,
291,
323,
467,
508,
508,
572,
657,
718
],
"input_text": [
"Sí.",
"De color gris.",
"Duia gec i calces de pana.",
"Eren rosses i ferrades.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Es deia Ramon.",
"Que posseïa una singular força intuïtiva, amb bon cabal de sentit comú.",
"De coses i persones de la terra.",
"El senyor Rector de Vall de Pedres.",
"Vàries vegades.",
"Vuit dies.",
"En Pascal.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Neus Martínez-Abadías (Lleida, 17 d'octubre de 1978) és biòloga, investigadora i professora universitària; especialitzada en antropologia biològica, biologia evolutiva i del desenvolupament i anatomia.
Va estudiar biologia a la Universitat de Barcelona (promoció 2002). Va fer la tesi doctoral a la UB al laboratori del Dr. Miquel Hernandez de la unitat d'antropologia sobre patrons evolutius del crani humà. Després va fer dos postodcs, de 2008-2009 a Canadà (University of Calgary ).i de 2009-2012 als EUA (Penn State University). El 2012 va tornar a Barcelona a treballar al laboratori de James Sharpe al Centre de Regulació Genòmica (CRG), dins el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) estudiant com relacionar patrons d'expressió gènica amb el desenvolupament de les extremitats.
Durant els seus anys al laboratori de Sharpe, Martínez-Abadías va estudiar com els extractes de té verd poden tenir un efecte en la morfologia de la cara en persones amb Síndrome de Down. L'estudi, experimental en ratolins i obervacional en humans, es va fer en col·laboració amb els laboratoris de Mara Dierssen al CRG i Rafael de la Torre a l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i de Greetje Vande Velde de KU Leuven (Bèlgica).
El 2018, Martínez-Abadías va passar a treballar a la nova seu del Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL) al PRBB, a Barcelona.
Ens els darrers anys una sèrie d'articles publicats a revistes científiques com Proceedings of the Royal Society B, Trends in Cognitive Sciences, Psychological Science o PLOS One, semblen recolzar les teories de la frenologia - actualment considerada una pseudociència - que considera que la morfologia de la cara i del crani van lligades al caràcter. Aquesta pseudociència fins i tot ha arribat a ser utilitzada en els departaments de recursos humans per prendre decisions sobre la personalitat de les persones en procesos de selecció. Martínez-Abadías i d'altres investigadors van dur a terme un estudi científic publicat a PLOS One que refuta aquestes idees.
Mare de dues nenes, Martínez-Abadías dedica part del seu temps a incentivar les nenes i noies a estudiar carreres científiques. Va formar part del Comité d'equitat de gènere del PRBB, dona xerrades a escoles i participa activament en diverses campanyes de sensibilització en qüestions de gènere i ciència.
|
[
"Qui és Núria Martínez-Abadías?",
"Quan va néixer?",
"En què se circumscriu la seva tasca?",
"On va fer el doctorat?",
"De què tractava?",
"On va fer estades postdoctorals?",
"A quin centre barceloní d'investigació va treballar el 2012?",
"De què va encarregar-s'hi?",
"Com va contribuir a Sharpe?",
"Amb quins altres centres va col·laborar?",
"A quin equip del PRBB va entrar el 2018?",
"Què defensen, els últims anys, algunes revistes de ciència?",
"En què consisteix?",
"Quina participació hi va tenir Martínez-Abadías?",
"De quines tasques divulgatives s'encarrega al PRBB?"
] |
{
"answer_end": [
105,
52,
200,
368,
407,
531,
690,
791,
979,
1244,
1367,
1607,
1732,
2042,
2348
],
"answer_start": [
0,
0,
107,
270,
270,
409,
533,
533,
793,
981,
1246,
1382,
1594,
1919,
2172
],
"input_text": [
"És biòloga, investigadora i professora universitària.",
"El 1978.",
"En antropologia biològica, biologia evolutiva i del desenvolupament i anatomia.",
"Al laboratori del Dr. Miquel Hernandez de la unitat d'antropologia.",
"Dels patrons evolutius del crani humà.",
"A Canadà i als Estats Units.",
"Al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.",
"D'estudiar com relacionar patrons d'expressió gènica amb el desenvolupament de les extremitats.",
"Va estudiar com els extractes de té verd poden tenir un efecte en la morfologia de la cara en persones amb Síndrome de Down.",
"Amb els laboratoris de Mara Dierssen al CRG i Rafael de la Torre a l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques i de Greetje Vande Velde de KU Leuven.",
"A la nova seu del Laboratori Europeu de Biologia Molecular.",
"Les teories de la frenologia.",
"És una pseudociència que considera que la morfologia de la cara i del crani van lligades al caràcter.",
"Va dur a terme un estudi científic publicat a PLOS One que refuta aquestes idees.",
"De diverses campanyes de sensibilització en qüestions de gènere i ciència."
]
}
|
books
|
De vegades, quan l'àvi Sàssola es cansava, en Xacó de la taverna intentava substituir-lo explicant alguna anècdota; però el seu estil mig superflorídic mig murriesc, pretensiós i laberíntic, era més propi per a marejar que per a divertir. Deia molts per consevuent, molts a l'objecte, molts lo qual i verbigràcia; i lo pitjor era que els entatxonava en el discurs tant si venien a tomb com si no hi venien. En Retort se l'escoltava com a un savi de Grècia, admirant- lo tant més com menys l'entenia; però ni en Retort ni ningú es divertia amb les gràcies del taverner, que se les havia de riure sol en mig de les cares macilentes dels seus oïdors.
Més agradosa era la vèrbola de les Xanguetes. Havien corregut molt per la muntanya, de poble en poble, a vendre peix; se n'havien vistes de totes, i havien fet més tarambanades i entremaliadures que un murri de carrer; i quan ho contaven amb llur cridòria escardalenca, llur xafardeig i llurs ganyotes expressives, era cosa de que un hom se cregués transportat a l'escenari de llurs facècies presenclant a lo viu els esdeveniments. Com que sempre havien anat plegades, no podia explicar l'una res que l'altra no sabés tan bé com ella i que no li fes pruïtja a la llengua: així és que a cada moment es prenien la paraula de la boca. Era una mena de comèdia.
-¿Te'n recordes, pubilla, de quan vàrem pujar a Pedra-Ferral?
-¿No me n'hai de recordar, petita, si encara en gordo cria, d'aquelles terres? Dos uis de poi que no me'n deixaran desoblidar en tots es dies de sa meva vida.
- Quins rostos! Es menuts d'en Cundo els devien inventar, aquells camins.
-No me'n parlus! Allò no són camins: són esgarrapades de dimoni obertes en sa penya nua.
|
[
"Qui pretenia comptar històries igual que l'avi?",
"Era agradable sentir-lo?",
"Algú volia escoltar-lo atentament?",
"Tot i així en Retort es divertia?",
"Quina era la feina d'en Xacó?",
"Què havia de fer en Retort?",
"Era més agradable sentir les Xanguetes?",
"A què es dedicaven?",
"Acostumaven a anar separades?",
"Quantes eren?",
"S'interrompien entre elles?",
"Resultaven divertides?",
"Quan eren nenes, on van pujar?",
"Amb qui anaren?",
"Com descriu una els camins per on les portaven?"
] |
{
"answer_end": [
114,
237,
455,
538,
567,
594,
692,
764,
1115,
1156,
1278,
1303,
1365,
1598,
1687
],
"answer_start": [
0,
121,
407,
505,
505,
505,
648,
694,
1080,
1080,
1232,
1280,
1307,
1542,
1617
],
"input_text": [
"En Xacó.",
"No.",
"Sí.",
"No.",
"Era taverner.",
"Havia de riure-li les gràcies.",
"Sí.",
"A vendre peix de poble en poble.",
"No.",
"Eren dues.",
"Sí.",
"Sí.",
"A Pedra-Ferral.",
"Amb els menuts d'en Cundo.",
"Com esgarrapades de dimoni obertes en sa penya nua."
]
}
|
mitologia
|
Las o Laas (en grec antic Λᾶς Λάας) era una de les ciutats més antigues de Lacònia, situada a la costa oest del golf de Lacònia. És l'única ciutat d'aquella costa que menciona el Periple de Pseudo-Escílax. Es localitza, segons aquestes fonts, entre el Cap Matapan i Gítion, situada a uns 40 estadis. Laas, en grec significa "roca", sobre la qual s'alçava la ciutat. Homer la menciona a la Ilíada i es deia que els Dioscurs l'havien destruït.
La ciutat era una mica separada de la costa, a 10 estadis, diu Pausànies, encara que segons el Periple tenia un port. Es trobava en una vall entre les muntanyes anomenades Àsia i propera als monts Ilium i Cnacadium. Pausànies diu que davant de les muralles de la ciutat va veure una estàtua d'Hèracles i un trofeu en honor dels lacedemonis que es van unir als macedonis quan Filip II de Macedònia va encapçalar una expedició pel Peloponès. Entre les ruïnes diu que hi havia una estàtua d'Atena Àsia. La ciutat tenia una font anomenada Galaco (Γαλακώ) pel color lletós de la seva aigua, que tenia a prop un gimnàs amb una estàtua d'Hermes. A més de les ruïnes del nucli antic, sota la muntanya Àsia, també n'hi havien als altres pics. Al mont Ilium hi havia un temple de Dionís, i al cim un altre d'Asclepi, i al mont Cnacadium un temple d'Apol·lo.
En un període posterior no era un lloc de molta importància. Titus Livi l'anomena vicus maritimus (poblet marítim) i Pausànies ja diu que era un llogaret amb les ruïnes de la ciutat a la muntanya, i existia una petita ciutat nova a la plana. Parlen de Las Polibi i Estrabó, que diuen que s'havia anomenat Asine i s'ha suposat que alguns fugitius de la ciutat d'Àsine a l'Argòlida s'havien establert aquí i haurien donat aquest nom a la ciutat. William Smith creu que mai es va dir Asine, i que era una confusió amb el nom del mont Àsia.
Al seu lloc hi ha ara les ruïnes d'una fortalesa de l'edat mitjana i queden algunes restes de les muralles. La muntanya es diu Passavá, i l'antiga font Galaco és el rierol Turkóvrysa, entre el puig Passavá i la vila de Kárvela, a uns 3 km de la muntanya.
Viccionari
|
[
"Què és Las?",
"Per què és particular?",
"On es troba?",
"Quin significat té el nom?",
"A quina gran obra surt?",
"En quin accident geogràfic es trobava?",
"I quines altres tenia a prop?",
"Què explica Pausànies que va observar davant la fortificació?",
"A qui estava dedicat el trofeu?",
"Com es deia la font de la qual brollava aigua del color de la llet?",
"On es trobava l'escultura dedicada a Hermes?",
"Què hi havia a Ilium?",
"I al Cnacadium?",
"Què es creu sobre la denominació Asine?",
"Què en queda, avui dia?"
] |
{
"answer_end": [
82,
204,
272,
330,
395,
618,
656,
755,
880,
1026,
1079,
1247,
1288,
1732,
1933
],
"answer_start": [
0,
129,
206,
300,
366,
560,
621,
658,
746,
958,
1045,
1176,
1251,
1532,
1827
],
"input_text": [
"Era una de les ciutats més antigues de Lacònia.",
"Perquè és l'única ciutat d'aquella costa que menciona el Periple de Pseudo-Escílax.",
"Entre el Cap Matapan i Gítion.",
"En grec significa roca.",
"A la Ilíada.",
"En una vall entre les muntanyes anomenades Àsia.",
"Ilium i Cnacadium.",
"Una estàtua d'Hèracles i un trofeu.",
"Als lacedemonis que es van unir als macedonis quan Filip II de Macedònia va encapçalar una expedició pel Peloponès.",
"Galaco.",
"En un gimnàs.",
"Un temple de Dionís, i un altre d'Asclepi.",
"Un temple d'Apol·lo.",
"Que alguns fugitius de la ciutat d'Àsine a l'Argòlida s'havien establert aquí i haurien donat aquest nom a la ciutat.",
"Les ruïnes d'una fortalesa de l'edat mitjana i algunes restes de les muralles."
]
}
|
books
|
-Bé, home! No veus que són petits?
Quan l'hereu és gran, diran vostès, se la passa més bé que els altres germans, perquè li toca tota la moma. Doncs s'equivoquen: quan és gran, és més desgraciat que mai.
Els fadrins externs van desapareixent de la casa poc a poc: han seguit la seva carrera; reben el dot (que, encara que sigui poc comparat amb el del germà, junt amb el producte de la carrera, els hi dóna per passar), i deixen el pobre hereu al costat dels seus pares, essent més esclau que mai.
Cada un dels seus germans ha seguit la carrera per la qual ha tingut més vocació: ell ha tingut de seguir la carrera del seu pare, encara que no li agradés gens.
Els germans han anat a establir-se en el punt que més els hi ha acomodat: el pobre hereu, el mateix que una alzina vella, no pot moure's del punt en què ha nascut.
Passo per alt els disgustos que li ocasiona la subjecció a què ha de sotmetre's visquent en la companyia dels seus pares que, perquè són vells, no es recorden que foren joves; solament em detindré a senyalar un dels inconvenients més grossos de l'hereu: el casament.
En primer lloc, és de rigor que l'hereu no es casi fins que totes les germanes estiguin col·locades. Això fa, naturalment, que el pobre xicot passi sospirant tota la seva joventut, mirant-se les noies que li agraden amb la mateixa mirada de la guineu de la faula. Quan les germanes són casades, a vegades el pobre home ja és vell, o, almenys, es troba en l'edat en què les passions estan tan apagades com el braser d'un pobre, i ha de sofrir una tortura d'un altre gènere. Un dia, el seu pare, que ja és un gueto de setanta anys, es desperta amb la mania de voler tenir néts, i busca una pubilla per al seu hereu. Busca la pubilla, la troba, la demana, i l'hereu es casa.
|
[
"Què es creu sobre els germans grans?",
"Quina és la realitat?",
"Què passa amb els fadrins externs?",
"S'emporten res?",
"Què li fan a l'hereu?",
"Quina carrera han fet la resta de germans?",
"I el germà gran?",
"On han anat a viure els germans?",
"I l'hereu?",
"Què els passa als pares?",
"Quan es pot casar l'hereu?",
"Què pot passar?",
"El seu pare voldrà néts?",
"Li buscarà parella al seu fill?",
"I què haurà de fer el fill?"
] |
{
"answer_end": [
141,
202,
262,
304,
496,
578,
658,
732,
822,
998,
1190,
1516,
1665,
1703,
1761
],
"answer_start": [
35,
163,
204,
264,
422,
498,
580,
660,
734,
916,
1091,
1355,
1564,
1621,
1744
],
"input_text": [
"Que reben tota la moma.",
"Els grans són els més desgraciats.",
"Que van desapareixent de la casa poc a poc.",
"El dot.",
"El deixen al costat.",
"Aquella per la qual ha tingut més vocació.",
"Ell ha hagut de seguir la carrera del seu pare.",
"En el punt que més els hi ha acomodat.",
"Encara viu on ha nascut.",
"Que són vells i no es recorden que foren joves.",
"Quan totes les germanes estiguin col·locades.",
"Que l'home ja sigui vell o ja no senti passió.",
"Sí.",
"Sí.",
"Casar-se."
]
}
|
vilaweb
|
El candidat d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, ha apostat per un govern format per la seva formació, els comuns i Junts per Catalunya. En declaracions a Rac 1, Maragall ha proposat a la batllessa, Ada Colau, que vagin plegats a veure Joaquim Forn a la presó per parlar d'aquesta possibilitat, perquè són les tres forces ‘compromeses amb els conceptes de llibertat i democràcia'. Ha ampliat l'acord també a la CUP, però ha recordat que els anticapitalistes sovint ‘decideixen de no jugar' quan se'ls planteja una entrada al govern. Sí que ha descartat en aquest moment un acord amb el PSC, perquè les decisions que pren aquí i a Madrid ‘són clarament incompatibles amb la llibertat i la democràcia'. Segons ell, ‘ara formen més part del problema que de la solució'. Maragall ha defensat que Junts per Catalunya i els comuns ‘no són incompatibles' i poden governar junts amb ERC al capdavant. A parer seu, Barcelona està en condicions ‘d'aconseguir algunes de les fites d'enfortiment democràtic que al conjunt del país és més complex que aconsegueixin'. A més d'aquesta proposta de governació, el republicà també plantejarà un ‘compromís d'unitat sobiranista explícit' per part de les forces independentistes. Sobre el cara a cara entre Ada Colau i Manuel Valls que es va emetre diumenge, Maragall ha opinat que no van contrastar projectes de ciutat, i que cadascú va parlar dels seus temes preferits. Sí que ha aprofitat per demanar a tots els candidats que deixin d'utilitzar el nom de Pasqual Maragall. En tot cas, ha opinat que ‘l'única manera de ser maragallià és parlar-ne menys o gens, i governar de manera molt diferent de la de Colau, que és tot el contrari'. Maragall ha apostat per anar a la presó a celebrar un debat de candidats amb Forn si no se li dóna permís per sortir en llibertat. També ha acceptat la proposta del PSC de fer un cara a cara entre ell i Jaume Collboni. Sobre la decisió de Toni Comín d'anar com a número dos de Carles Puigdemont a les eleccions europees, ha indicat que tothom té dret a definir les posicions polítiques que li sembli en cada moment. ‘No puc dir que m'encanti. Espero que sigui coherent en totes les seves decisions a partir d'ara', ha afegit. Forn rebutja l'oferiment El candidat de Junts per Catalunya a la batllia de Barcelona, Quim Forn, ha rebutjat la proposta del candidat d'ERC, Ernest Maragall, de fer un pacte a tres amb Ada Colau per governar la ciutat. ‘Volem fer el canvi i no falcar Colau al govern', ha dit Forn a través d'una piulada. El cap de llista de Junts per Catalunya ha assegurat que ‘no hi pot haver pacte amb qui ha fet perdre quatre anys a Barcelona a base de sectarisme, moratòries i paràlisi'.
|
[
"Qui és el candidat a la batllia de Barcelona per ERC?",
"Què defensa?",
"Quina oferta ha fet a Colau?",
"Amb quina intenció?",
"Per què?",
"A qui ha estès la proposta?",
"Amb quina formació ha negat el pacte, però?",
"Què ha dit Maragall sobre Junts i els comuns?",
"Quina altra proposta vol fer?",
"Què ha sol·licitat als altres aspirants?",
"Què ha opinat sobre l'opció que Toni Comín sigui el número dos de Puigdemont a les europees?",
"Com ha respost Forn a l'oferiment de Maragall d'un pacte en comú?",
"Què en diu concretament?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
62,
150,
274,
308,
393,
429,
604,
906,
1223,
1519,
2098,
2295,
2478,
2686
],
"answer_start": [
0,
54,
177,
225,
275,
396,
548,
782,
1109,
1424,
1903,
2210,
2297,
2516
],
"input_text": [
"Ernest Maragall.",
"Un govern format per la seva formació, els comuns i Junts per Catalunya.",
"Anar plegats a veure Joaquim Forn a la presó.",
"Per parlar de la proposta que li ha fet a Colau.",
"Perquè són les tres forces compromeses amb els conceptes de llibertat i democràcia.",
"A la CUP.",
"Amb el PSC.",
"Que no són incompatibles i que poden governar junts amb ERC al capdavant.",
"Un compromís d'unitat sobiranista explícit per part de les forces independentistes.",
"Que deixin d'utilitzar el nom de Pasqual Maragall.",
"Que tothom té dret a definir les posicions polítiques que li sembli en cada moment.",
"L'ha rebutjat.",
"Que volen fer el canvi i no falcar Colau al govern.",
"Perquè no hi pot haver pacte amb qui ha fet perdre quatre anys a Barcelona a base de sectarisme, moratòries i paràlisi."
]
}
|
bios
|
Conxita Julià i Farrés (Barcelona, 1920 - Alacant, 8 de gener de 2019) fou una poetessa i excursionista catalana, que es va fer popular per una relació epistolar amb el president Lluís Companys quan era una noia, a partir del qual va ser coneguda popularment amb el sobrenom de la noia del mocador.
Nascuda a Barcelona, des que tenia 9 anys va viure a Poblenou, on va ser molt popular per la seva activitat literària i l'afecció a l'excursionisme vinculada a l'Agrupació Excursionista Icària.
És autora de nombrosos poemes que va publicar en revistes i antologies literàries de diverses entitats, algunes d'elles vinculades amb l'excursionisme: La Tramontane (Perpinyà), al Centre Comarcal Lleidatà, al butlletí de l'Agrupació Excusionista Icària, de Poblenou. Va estar guardonada en certàmens pel Casino L'Aliança i l'Ateneu Colón, al Poblenou; als Jocs Florals de La Ginesta d'Or a Perpinyà, els Jocs Florals de la Pontifícia i Reial Acadèmia de Lleida, el Concurs de Poesia Breu de Barcelona, la Justa Poètica Borrell II, el Premi de Calella Maria Cardona, el Premi del Capítol Nobiliari dels Homes de Paratge del Principat de Catalunya, i d'altres.
Va estar nomenada Mestre en Gai Saber als Jocs Florals per la revista La Tramontane.
Es va casar amb Josep Carrasco i Orts
Després dels Fets del sis d'octubre, el president de la Generalitat Lluís Companys i tot el seu govern varen ser detinguts al vaixell Uruguai, al port de Barcelona. Conxita, que llavors tenia 13 anys, acompanyava el seu pare a retre homenatge i respecte al govern engarjolat. Quan els presos van ser traslladats al penal del Puerto de Santa Maria, Conxita va enviar-li un poema a Lluís Companys, titulat Al meu aire. Amb la resposta del president s'iniciaria una relació epistolar amb poemes de l'adolescent que va durar tot el temps de reclusió.
Poc després de l'alliberament de Companys el febrer de 1936, el president va conèixer la jove en un acte d'homenatge al president Francesc Macià que es va fer al cementiri de Montjuïc el 14 d'abril de 1936. Conxita Julià va presentar-se al president, qui li va regalar el mocador que lluïa a la butxaca superior de la seva americana, una de les seves senyes d'identitat, com a mostra d'agraïment.
El mocador va esdevenir tot un símbol per la poeta que va guardar tota la seva vida; li hi van brodar una dedicatòria i l'escut de Catalunya, per a recordar l'esdeveniment. Durant la dictadura la família ho va protegir enviant-lo a Caracas d'on va retornar a la seva propietària després de la mort del dictador Franco. Uns anys després, la Conxita Julià el va donar al Museu d'Història de Catalunya, on roman entre els seus fons.
La figura de Conxita Julià apareix representada, com una noia amb mocador, a l'escultura en honor d'en Lluís Companys, inaugurada l'any 1997 al Passeig Lluís Companys de Barcelona.
|
[
"Qui va ser Conxita Julià?",
"Quan va néixer?",
"Com es va fer famosa?",
"Quin nom rebia?",
"Per quines qualitats era coneguda?",
"Quin tipus de contingut escrivia?",
"A quines convocatòries va ser premiada?",
"Quina menció va atorgar-li La Tramontane?",
"Què va passar arran del sis d'octubre?",
"Quants anys tenia Conxita aleshores?",
"Què va fer-li arribar a Companys?",
"De què en va ser l'inici?",
"On es van veure personalment?",
"Quin regal li va fer Companys?",
"Què se'n va fer durant l'època franquista?",
"On és, ara?"
] |
{
"answer_end": [
112,
70,
193,
297,
446,
522,
1151,
1236,
1398,
1475,
1691,
1821,
1967,
2155,
2459,
2618
],
"answer_start": [
0,
0,
71,
231,
365,
493,
761,
1153,
1276,
1441,
1624,
1693,
1884,
2030,
2393,
2539
],
"input_text": [
"Fou una poetessa i excursionista catalana.",
"El 1920.",
"Per una relació epistolar amb el president Lluís Companys.",
"La noia del mocador.",
"Per la seva activitat literària i l'afecció a l'excursionisme.",
"Poemes.",
"Al Casino L'Aliança i l'Ateneu Colón, al Poblenou; als Jocs Florals de La Ginesta d'Or a Perpinyà, als Jocs Florals de la Pontifícia i Reial Acadèmia de Lleida, al Concurs de Poesia Breu de Barcelona, a la Justa Poètica Borrell II, al Premi de Calella Maria Cardona, al Premi del Capítol Nobiliari dels Homes de Paratge del Principat de Catalunya, i a d'altres.",
"Mestre en Gai Saber als Jocs Florals.",
"Que el president de la Generalitat Lluís Companys i tot el seu govern varen ser detinguts.",
"13.",
"El poema Al meu aire.",
"D'una relació epistolar amb poemes de l'adolescent que va durar tot el temps de reclusió.",
"En un acte d'homenatge al president Francesc Macià.",
"El mocador que lluïa a la butxaca superior de la seva americana.",
"La família ho va protegir enviant-lo a Caracas.",
"Al Museu d'Història de Catalunya."
]
}
|
books
|
-Si que has caminat poc… vaig dir entre mí. -Em pensava qui sap el camí que havia fet, i amb prou feines m'he mogut del mateix lloc…
Llavors vaig empendre amb més delit la caminata, i travessant carrers i carrerons, vaig arribar a una barriada nova, plena de bullícia i moviment. Tot eren botigues de joieria, pelleteries, basars de modes, aparadors de sedes i velluts, exposicions de quadres i mobles d'art. Sumptuoses dames baixaven dels cotxes amb aires de coqueteria i entraven als establiments, mentre que d'altres en sortien i pujaven, gracioses, als vehicles que un cop tancada la portella, amb soroll de detonació, arrencaven a córrer com un llampec. Jo contemplava, encuriosit, aquell espectacle de vida moderna i rica que es reflexava per tot arreu, des de les aceres poblades d'una gernació elegant i desinvolta, fins als balcons més alts de les construccions, plens de rètols d'or, d'esmalt i coloraines, pregonant mil articles i productes. Mes… altra volta m'adono, al contemplar aquells enlairats reclams, de que la immensa agulla, serena i majestuosa, presidia des de les altures l'agitació de luxes i fantasies mundanals.
-No et podràs perdre- pensava jo. -Estàs condemnat a tenir per guia aquesta aresta…
I, decidit a fugir de la seva presència perfidiosa, jo que tombo a l'esquerra pel primer carrer que veig, un carrer llarg i porticat que va dur-me fins a una plaça espaiosa que era com el centre d'un barri de comerciants a l'engròs. Grans magatzems, fondos despatxos i retolades oficines, instal·lats en pesats edificis de llorda arquitectura, ocupaven l'una banda i l'altra del seriós escenari mercantil, travessat contínuament per colles de gent atrafegada i per munió de feixucs carros carregats de fardos i de bocois. Jo que llavors alço la vista i… veig que continuava acompanyant-me la punxa monumental!
Jo ja em sentia com vigilat, com perseguit, i apressant el pas tant com podia, vaig passar per un indret de poc trànsit, però animat per cants i músiques de piano que sortien dels pisos com riallera remor. Les cases tenien les finestres i els balcons velats per astors de puntes i persianes de tons clars, però per darrera les cortines s'hi endevinaven crespades cabelleres i cossos de dona mig desabillats. Mes, fins en aquell reialme de disbauxa vaig veure amb cert terror que m'anava seguint l'agulla de la Seu, com un fantasma inexorable.
Igual com si m'amagués, vaig ficar-me per un passatge, i caminant a marxes dobles com qui fuig d'una persecució, arribo a una barriada popular, a una barriada obrera, niuada de cases modernes, uniformes i vulgars, però amb les façanes decorades de virolats cartells anunciadors, plens de figures rioleres, grogues, verdes, blaves, roses, que proclamen l'excel·lència d'un bicicle, d'unes pastilles o d'un licor… Però l'espectre també em venia al darrera, vigilant-me des del cel!
|
[
"Què es va dir a ell mateix?",
"Per què?",
"Què va decidir, doncs?",
"On va arribar?",
"Quin tipus de locals hi havia?",
"Qui hi arribava també?",
"Com es comportaven?",
"Com entenia aquell panorama?",
"Què va observar?",
"Com va actuar, aleshores?",
"Fins on va caminar?",
"Què hi havia?",
"Què va veure de nou, que li molestava?",
"Com eren els habitatges?",
"Què va trobar, en fugir-ne?",
"Què feia el fantasma que el perseguia?"
] |
{
"answer_end": [
42,
131,
180,
248,
407,
498,
657,
727,
1136,
1272,
1394,
1509,
1830,
2136,
2517,
2853
],
"answer_start": [
1,
45,
133,
216,
280,
409,
409,
659,
958,
1225,
1281,
1455,
1776,
2038,
2399,
2787
],
"input_text": [
"Que si que havia caminat poc.",
"Perquè amb prou feines s'havia mogut del mateix lloc.",
"Empendre amb més delit la caminata.",
"A una barriada nova.",
"Tot eren botigues de joieria, pelleteries, basars de modes, aparadors de sedes i velluts, exposicions de quadres i mobles d'art.",
"Sumptuoses dames.",
"Algunes baixaven dels cotxes amb aires de coqueteria i entraven als establiments, mentre que d'altres en sortien i pujaven, gracioses, als vehicles que un cop tancada la portella, amb soroll de detonació, arrencaven a córrer com un llampec.",
"Com un espectacle de vida moderna i rica.",
"Que la immensa agulla, serena i majestuosa, presidia des de les altures l'agitació de luxes i fantasies mundanals.",
"Es va decidir a fugir de la seva presència perfidiosa.",
"Fins a una plaça espaiosa.",
"Grans magatzems, fondos despatxos i retolades oficines.",
"La punxa monumental.",
"Tenien les finestres i els balcons velats per astors de puntes i persianes de tons clars.",
"Una barriada popular.",
"El vigilava des del cel."
]
}
|
vilaweb
|
El fiscal d'Anticorrupció Jesús Carrasco ha dit que respectava ‘en els termes més escrupolosos' els pactes que va aconseguir els dies previs a començar la vista amb els principals acusats del cas de les presumptes irregularitats en subvencions a ONG i el fallit hospital d'Haití. Entre aquests acusats, hi ha l'ex-conseller de Solidaritat del PP, Rafael Blasco. Les conformitats, que el fiscal ha exposat en l'elevació de les conclusions provisionals a definitives, preveuen penes de tres anys i mig de presó per a Rafael Blasco i l'empresari Augusto César Tauroni. Aquest és el segon judici del cas Cooperació, en què se'n jutgen dues peces. El 2017, el jutjat d'instrucció 21 de València va donar per conclosa la investigació pels delictes de prevaricació, suborn, associació il·lícita, malversació, encobriment, frau de subvencions, emblanquiment i falsedat documental. Per aquestes peces, Anticorrupció demanava 16 anys de presó per a Blasco i, com a responsabilitat civil, la quantitat de 4.639.840 euros a favor de la Generalitat. La pena més elevada que reclamava el fiscal era per a Augusto César Tauroni, 21 anys i mig de presó. No obstant això, els acords als quals han arribat els acusats preveuen penes inferiors –de tres anys i mig per als principals processaments. Les altres dues acusacions –l'advocacia de la Generalitat i la Coordinadora Valenciana d'ONGD– han criticat els pactes amb la fiscalia. ‘Ens oposem radicalment a les conformitats', ha dit la lletrada de la Generalitat.
|
[
"Qui és Jesús Carrasco?",
"Què ha explicat?",
"Quin membre del Partit Popular hi ha implicat?",
"Com es diu?",
"I qui més?",
"De quina trama formen part?",
"Quins delictes hi havia compresos?",
"Quina pena es demanava per a Blasco?",
"A qui va aplicar-se el càstig més sever?",
"En què consistia?",
"Què hi ha previst, però?",
"Per què?",
"Quines altres acusacions hi ha?",
"Què han dit sobre aquesta qüestió?"
] |
{
"answer_end": [
40,
278,
345,
360,
564,
610,
871,
1035,
1112,
1136,
1224,
1224,
1373,
1458
],
"answer_start": [
0,
26,
280,
309,
515,
566,
643,
893,
1037,
1037,
1138,
1155,
1279,
1279
],
"input_text": [
"El fiscal d'Anticorrupció.",
"Que respectava en els termes més escrupolosos els pactes que va aconseguir els dies previs a començar la vista amb els principals acusats del cas de les presumptes irregularitats en subvencions a ONG i el fallit hospital d'Haití.",
"L'ex-conseller de Solidaritat del PP.",
"Rafael Blasco.",
"L'empresari Augusto César Tauroni.",
"Del cas Cooperació.",
"Prevaricació, suborn, associació il·lícita, malversació, encobriment, frau de subvencions, emblanquiment i falsedat documental.",
"16 anys de presó i, com a responsabilitat civil, la quantitat de 4.639.840 euros a favor de la Generalitat.",
"A Augusto César Tauroni.",
"En 21 anys i mig de presó.",
"Penes inferiors.",
"Perquè han arribat a acords.",
"L'advocacia de la Generalitat i la Coordinadora Valenciana d'ONGD.",
"Que s'oposen radicalment a les conformitats."
]
}
|
mitologia
|
Iconografía
Ere el déu del nil que es representa barrigut per que el nil amb l'aigua que deixava a la sorra feie que creixques menjar,amb pit gran per que es el que feia que la gent puguesi menjar.
Te la pell verda que es el emblema de la fertilitat,també pot aparegué amb 2 oces
contraposades en ves de cap
Mitología
Es la personificació de la creixuda del nil i dels beneficis que aporta.
Abans es deia hep y va poder ser el nom que en temps predinastics se li va donar al riu nil.
Es creia que el déu hapi emergie de dos muntanyes anomenades Qer-Hapi i Mu-Hapi,que estaven entre les illes Elefantia i Filé.
Com deu del nil portava una planta de papir al cap sen reconeguda com HapMeht.
I es deia que quan el nil es inundaba era perquè el déu hapi arribava.
Cult
Ere adorat en elefantia especialment,i en les capelles que marquen les fases de la navegació.
Els antics egipcis asociaben a Hapi amb la zona de Dyebel Silsilah.
|
[
"Com es representa aquesta divinitat del nil?",
"Per què?",
"Amb quin altre atribut?",
"Per quin motiu?",
"De quin color és?",
"A què al·ludeix?",
"Com més pot mostrar-se?",
"En substitució de què?",
"Què representa?",
"I què més?",
"Quin nom rebia anteriorment?",
"Què es creu que podia designar també, doncs?",
"D'on sorgeix Hapi?",
"Què duia al cap?",
"Què s'explicava sobre quan es desbordava el nil?",
"Què relacionava Egipte amb Hapi?"
] |
{
"answer_end": [
57,
133,
146,
196,
214,
250,
294,
308,
362,
390,
409,
483,
564,
661,
759,
926
],
"answer_start": [
16,
35,
134,
138,
198,
198,
251,
251,
319,
319,
392,
406,
485,
615,
692,
860
],
"input_text": [
"Barrigut.",
"Per que el nil amb l'aigua que deixava a la sorra feie que creixques menjar.",
"Amb pit gran.",
"Per que es el que feia que la gent puguesi menjar.",
"Verd.",
"A la fertilitat.",
"Amb 2 oces\ncontraposades.",
"Del cap.",
"La creixuda del nil.",
"I els beneficis que aporta.",
"Hep.",
"El riu nil.",
"Es creia que emergie de dos muntanyes anomenades Qer-Hapi i Mu-Hapi.",
"Una planta de papir.",
"Que era perquè el déu hapi arribava.",
"La zona de Dyebel Silsilah."
]
}
|
bios
|
Carme Sala i Rodon (Molins de Rei, 29 de gener de 1910 - 2003) fou una pintora i il·lustradora catalana.
Esperonada pel seu pare, estudià a l'Escola de la Dona, situada a la ronda de Sant Antoni de Barcelona, amb el pintor noucentista Rafael Benet. Durant el curs 1929-1930 estudià a la Llotja (perspectiva i anatomia) amb el dibuixant Joan G. Junceda. El 1926, als setze anys, feu la primera exposició, juntament amb Matilde Torrens (o Torrents, com apareix citada al Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya, 2002, IEC, una altra jove pintora alumna també de Rafael Benet, que fou l'organitzador d'aquesta exposició a les Galeries «Arts» del carrer de Salmerón de Barcelona). Entre 1927 i 1928 realitzà il·lustracions per a revistes de l'època com, per exemple, En Patufet, el setmanari infantil Jordi i revistes molinenques com Germanor i Camins. Amb només 18 anys fou admesa com a sòcia numerària del Cercle Artístic de Sant Lluc.
El fet que Carme Sala no sigui coneguda més enllà del seu entorn molinenc es deu a la Guerra Civil, que va estroncar la seva trajectòria: la mort del seu espòs al front la feu recloure a casa del seu pare, on es va dedicar a la cura de la seva petita filla. Durant la postguerra exercí de mestra de dibuix i pintura per a nens i joves del poble i també va exercir de pintora realitzant marines, paisatges, natures mortes i pintura de flors, moltes per encàrrec. Així, doncs, feu de la pintura el seu recurs econòmic davant de la difícil situació de vídua i de mare amb una filla per pujar. A mitjan anys 60 s'inicià en la pintura al natural i convertí la llum i l'aire –a la manera dels impressionistes que admirava– en la temàtica central de tota la seva producció artística fins al final: la llum i l'aire són presents als seus paisatges, a les seves marines, a les seves natures mortes. També realitzà retrats i figures. La seva producció aquarel·lista no és menys notòria.
El 1947 participa en l'Exposició de la Casa de Cultura i Biblioteca de la Caixa de Pensions de Molins de Rei: hi participen també molts dels seus alumnes. El 1950 exposa al mateix lloc amb Dorin Calatayud. Practicà també la pintura mural decorant l'antiga capella del col·legi molinenc Sant Miquel. El 1954 mostra les seves pintures –juntament amb Francesc Oliver i la seva antiga condeixeble Matilde Torrens– en el Club Fotogràfic de Molins. El 1963, amb bona part dels seus alumnes, intervé al 1r Saló de Primavera de Pintura Local (Molins) i el 1965 a la Sala «Studi», situada al seu domicili, participa en una mostra col·lectiva. El seu vessant il·lustrador es documenta mitjançant les vinyetes realitzades per a l'auca Història sense parió de nostra santa missió (1950) i per l'Auca de l'estació de Lavern (1958).
Carme Sala i Rodon ha estat un referent, dissortadament inconegut més enllà del seu entorn molinenc, com a pintora i dibuixant i com a mestra que ensenya a mirar i a traduir allò observat plàsticament. Interessa fer notar que signà les seves primeres obres com «Carme Sala» i, a partir de la postguerra, com «C. Sala» o com «Sala» amagant el seu nom de dona, cosa que fou sovint força habitual en el segle xix i primers anys del XX entre les artistes, per evitar ser jutjades de diferent manera que els seus col·legues masculins. En el cas de Carme Sala, la seva signatura asexuada es podria explicar per l'ambient extremadament misogin que es respirava en els primers anys dels franquisme i que va durar fins, pràcticament, els anys 60.
|
[
"Qui va ser Carme Sala?",
"Quan va presentar obres seves per primer cop?",
"Amb qui?",
"Qui va conduir l'acte?",
"Per a quins mitjans va fer dibuixos?",
"On va ingressar quan va assolir la majoria d'edat?",
"Com és que no va ser famosa fora de Molins?",
"Què va passar-li?",
"A què va dedicar-se després?",
"En què basava les seves creacions?",
"On va col·laborar el 1947?",
"Quin edifici públic va pintar?",
"A quin acte va acudir amb molts dels seus estudiants l'any 1963?",
"Què ha significat Carme?",
"Per què signava la seva producció sense revelar el seu sexe?"
] |
{
"answer_end": [
103,
402,
433,
643,
874,
959,
1059,
1217,
1335,
1750,
2046,
2235,
2471,
2957,
3493
],
"answer_start": [
0,
353,
378,
587,
722,
876,
961,
1044,
1219,
1604,
1938,
2144,
2381,
2757,
3312
],
"input_text": [
"Fou una pintora i il·lustradora catalana.",
"Als setze anys.",
"Amb Matilde Torrens.",
"Rafael Benet.",
"Per a En Patufet, el setmanari infantil Jordi i revistes molinenques com Germanor i Camins.",
"Al Cercle Artístic de Sant Lluc.",
"Per la Guerra Civil.",
"La mort del seu espòs al front la feu recloure a casa del seu pare, on es va dedicar a la cura de la seva petita filla.",
"Exercí de mestra de dibuix i pintura per a nens i joves del poble i també de pintora.",
"En la llum i l'aire.",
"En l'Exposició de la Casa de Cultura i Biblioteca de la Caixa de Pensions de Molins de Rei.",
"L'antiga capella del col·legi molinenc Sant Miquel.",
"Al 1r Saló de Primavera de Pintura Local.",
"Una pintora i dibuixant i una mestra que ensenya a mirar i a traduir allò observat plàsticament.",
"Es podria explicar per l'ambient extremadament misogin que es respirava en els primers anys dels franquisme i que va durar fins, pràcticament, els anys 60."
]
}
|
mitologia
|
El Jaufré o el Roman de Jaufré és una novel·la artúrica en vers i en occità antic. Consta de gairebé 11.000 versos octosíl·labs apariats; els estudiosos l'han datat des de finals de segle xii o fins al darrer quart del XIII. És l'únic roman de temàtica artúrica conservat en llengua occitana. El seu autor és desconegut.
En els primers versos (v. 59 en endavant) s'hi troba una dedicatòria al "rei d'Aragó", del qual s'ha suposat que podria ser Jaume I, però també s'ha fet la hipòtesi que podria ser el seu pare, Pere el Catòlic, o l'avi, Alfons el Cast.
N'hi ha una traducció catalana a càrrec d'Anton M. Espadaler.
N'hi ha diverses edicions antigues. La més moderna és:
Hi ha traduccions a llengües modernes com el francès, l'anglès o l'espanyol.
|
[
"Què és el Jaufré?",
"Com és?",
"Quina composició té?",
"Quan es va escriure, aproximadament?",
"Només hi ha aquest poema artúric en occità?",
"Qui el va compondre?",
"A qui s'hi elogia?",
"Qui se'n pensa que podria ser?",
"Hi ha cap altra teoria?",
"Quina?",
"S'ha traslladat a la llengua catalana?",
"Qui la va fer?",
"Quantes hi ha?",
"A quins idiomes s'ha traduït?"
] |
{
"answer_end": [
55,
81,
136,
223,
291,
319,
406,
452,
512,
554,
586,
616,
643,
748
],
"answer_start": [
0,
0,
83,
138,
225,
293,
363,
363,
374,
459,
556,
556,
618,
673
],
"input_text": [
"És una novel·la artúrica.",
"En vers i en occità antic.",
"Consta de gairebé 11.000 versos octosíl·labs apariats.",
"Els estudiosos l'han datat des de finals de segle xii o fins al darrer quart del XIII.",
"És l'únic que se n'ha conservat.",
"El seu autor és desconegut.",
"Al rei d'Aragó.",
"Jaume I.",
"Sí.",
"Que podria ser el seu pare, Pere el Catòlic, o l'avi, Alfons el Cast.",
"Sí.",
"D'Anton M. Espadaler.",
"N'hi ha diverses edicions.",
"A llengües modernes com el francès, l'anglès o l'espanyol."
]
}
|
books
|
Després, la protecció del seu cosí jesuïta, el tractar amb directors, rectors, prefectes, superiores i assistentes; les impertinències dels burgesos, la dolenteria de la canalla, l'agonia de les seves il·lusions; i la soletat, i l'anar fent la viu-viu, i arreplegar els dinerets, i donar-se gustos de tant en tant!
Pobre don Gaspar Melrosada, vendrellenc resignat! La natura, els nens, el dinar dels Buxareu, les picades del lloro, la conversa de la tia Paulina li havien remogut les entranyes. Aquestes coses mai serien per a ell. El seu art era gris com una secretaria d'hospital. L'adaptar-se a la sensibilitat de les monges, i a les flors absurdes que feia copiar a la canalla, li havien aigualit el virus revolucionari que encengué la seva joventut. La pintura li causava una trista indiferència: ja no sentia res. Els rossinyolets i les roses de te que pintava maquinalment sobre un setí de color de carbassa, eren per a ell el positiu, perquè li proporcionaven la vida.
A l'acostumar-se a viure sol, a acariciar les criatures dels altres, i a mirar dolorosament la dona del proïsme sense tenir esma de començar una petita aventura!…
-Però què hi fa?- pensa en Melrosada. -Què hi fa si es pot aguantar damunt de les cames, una mica fluixes, aquest cos magre que va fent i va tirant! ¡És tan bona de pendre, una tassa de cafè al Suís o al Lion d'Or!… Així un s'estalvia mals de cap. Com m'ho faria si tingués fills? Com els donaria carrera a tots? ¿Com podria comprar tants parells de sabates i tants barrets, i la incomoditat de la casa? Potser l'amor de la meva dona ja fóra apagat; potser hauria vist la seva mort; potser m'hauria estat infidel! Ara ningú em molesta, ningú em demana que comparteixi el poquet que tinc… I, fet i fet, el poder fer el que un vol, i que ningú es fiqui en les teves coses…
|
[
"Què va arribar-li més endavant a en Melrosada?",
"Com era?",
"Què li havia trasbalsat?",
"Per què?",
"Com era el seu costat artístic?",
"Què li havia produït connectar amb les religioses i les flors que dibuixaven els nens?",
"Què li transmetia ara la pintura que feia?",
"Què li donava la vida?",
"A què estava habituat?",
"Quina beguda valorava d'allò més?",
"Què es preguntava?",
"Quina preocupació li sorgeix de pensar-ho?",
"I en el sentit econòmic?",
"I sobre una possible esposa?"
] |
{
"answer_end": [
341,
363,
493,
530,
581,
753,
800,
975,
1137,
1353,
1420,
1451,
1513,
1652
],
"answer_start": [
0,
325,
365,
365,
532,
583,
755,
820,
977,
1290,
1388,
1421,
1454,
1544
],
"input_text": [
"La protecció del seu cosí jesuïta, el tractar amb directors, rectors, prefectes, superiores i assistentes; les impertinències dels burgesos, la dolenteria de la canalla, l'agonia de les seves il·lusions; i la soletat, i l'anar fent la viu-viu, i arreplegar els dinerets, i donar-se gustos de tant en tant!",
"Un vendrellenc resignat.",
"La natura, els nens, el dinar dels Buxareu, les picades del lloro, la conversa de la tia Paulina.",
"Perquè aquestes coses mai serien per a ell.",
"Gris com una secretaria d'hospital.",
"Li havien aigualit el virus revolucionari que encengué la seva joventut.",
"Una trista indiferència.",
"Els rossinyolets i les roses de te que pintava maquinalment sobre un setí de color de carbassa.",
"A viure sol, a acariciar les criatures dels altres, i a mirar dolorosament la dona del proïsme sense tenir esma de començar una petita aventura.",
"Una tassa de cafè al Suís o al Lion d'Or.",
"Que com s'ho faria si tingués fills.",
"Que com els donaria carrera a tots.",
"Que com podria comprar tants parells de sabates i tants barrets.",
"Que potser l'amor de la seva dona ja fóra apagat; potser hauria vist la seva mort; potser l'hauria estat infidel."
]
}
|
mitologia
|
Icovellauna era una deessa celta adorada en la Gàl·lia, sobretot a l'est de Bèlgica. Emanació de la deessa-mare celta Herta, presideix els corrents d'aigües turbulentes i sagrades provinents de les entranyes de la Terra.
El lloc de culte entre els mediomàtrics era un temple, amb l'interior circular i l'exterior octogonal, situat en un lloc anomenat Le Sablon, en Metz, construït originalment en una font que omplia un pou hexagonal. En aquest pou s'han trobat cinc inscripcions dedicades a aquesta deessa. Es coneix en Trèveris un santuari dels trèvers, on Icovellauna va ser honrada en una inscripció que es troba en el temple de Altbachtal. Tots dos llocs estan a la vall del Mosel·la, a l'est de la Gàl·lia, on actualment és la Lorena de França per part de Metz, i la Renània-Palatinat d'Alemanya per part de Trèveris.
Icovellauna està qualificada com «la més sagrada divinitat» en l'exvot que s'associa sovint amb la deessa Mogontia, que és un nom específic de la deessa-mare Herta, originària de Magúncia.
En Borgonya, Icovellauna era venerada en la font de Bonnefontaine. Associada a altres déus complementàris per a la curació, de vegades dues (parella de protecció) o tres (tríada de protecció), és l'origen de que la majoria de les localitats amb aigües termals s'anomenin «Bonne Fontaine» (Bona font).
Un cas descriptiu, fent una rudimentària al·lusió a la fisiologia divina, es pot descompondre el vocable celta en dos segments:
La unió de les dues paraules, amb una alta distinció religiosa o sagrada, pot significar «la vena sagrada on flueix la sang de la deessa-terra». No obstant això, hi ha variacions en l'expressió del primer terme de fixació:
Per tant, és possible assumir l'origen de la paraula gal·la Isalo o Isla, a l'origen d'IJssel o dels rius Eila o Ile. També és possible relacionar amb el nom del riu sagrat Icauna (en llatí Icaunus), actualment Yonne. Aquesta seria una forma tardana alterada o isimplificada d'Icovellauna. Vegeu l'estranya proximitat fonètica amb Sequana (etínom Sucovellauna) i Sagona (Sagovellauna), deessa protectora del Sena i del Saona. Les consonants /s/ venen del prefix * suco, i les diferències generals són un llegat de com es pronunciava antigament. Des del punt de vista de l'especialista, el Sena, Yonne i Saona són parents.
|
[
"Què fou Icovellauna?",
"Què regna?",
"On la veneraven?",
"Com era?",
"On es localitzava?",
"Què hi ha a Trèveris?",
"Com és vista Icovellauna?",
"On se li retia homenatge a Borgonya?",
"Què ha originat?",
"Què vol dir?",
"Què vol dir la fusió de dos mots místics?",
"A què es pot atribuir el sorgiment del mot Isalo?",
"Què és destacable de Sequana i Sagona?",
"Què tenen en comú Sena, Yonne i Saona?"
] |
{
"answer_end": [
54,
219,
274,
322,
369,
585,
883,
1078,
1300,
1312,
1585,
1781,
2034,
2285
],
"answer_start": [
0,
85,
221,
265,
265,
508,
824,
1013,
1206,
1284,
1442,
1675,
1955,
2251
],
"input_text": [
"Era una deessa celta adorada en la Gàl·lia.",
"Els corrents d'aigües turbulentes i sagrades provinents de les entranyes de la Terra.",
"En un temple.",
"Amb l'interior circular i l'exterior octogonal.",
"En un lloc anomenat Le Sablon, en Metz.",
"Un santuari dels trèvers, on Icovellauna va ser honrada.",
"Com la més sagrada divinitat.",
"En la font de Bonnefontaine.",
"Que la majoria de les localitats amb aigües termals s'anomenin Bonne Fontaine.",
"Bona font.",
"La vena sagrada on flueix la sang de la deessa-terra.",
"A l'origen d'IJssel o dels rius Eila o Ile.",
"L'estranya proximitat fonètica.",
"Que són parents."
]
}
|
books
|
El diumenge vinent se n'arribà a la carretera i prengué la tartana de l'ordinari que passava, camí de la ciutat, a un quart de casa d'ella, de la promesa.
Quan aquesta li eixí a l'encontre, banda avall de l'era, l'hereu quedà sobtat.
Amb els anys que no l'havia vista s'hi envestí una mossassa que feia goig. Era tan alta com ell i amb la pell de cara i braços blanca i rosada com si mai l'hagués vista el sol. Tenia els ulls verds i la mirada dolça, i els cabells rossos, partits en clenxa, li feien un gran monyo sobre el clatell. La veu era clara i alegre com una veu de criatura; sos posats, de minyona honesta; i anava neta i endreçada com una noia de vila…
Entraren al mas per conversar un mica amb els pares, i després, ja sols, a tall de promesos, se n'anaren a donar un tomb per fora.
Ella li ensenyà l'hort, li explicà que tenia deu menes de clavellines, l'acompanyà a les feixes, on la darrera riuada els havia pres mitja vessana de terra…
Quan, cap a mitja tarda, el pare d'ella l'acompanyà fins allà on passava l'ordinari, l'hereu tenia el cor més tranquil que a l'arribada, i fins la pell de son front mústic de malaltís semblava haver-se-li estirat i enfresqueït.
A l'arribar a casa seva, el pare, una mica temerós, va preguntar-li:
I bé, noi, què te n'ha semblat? L'hereu, tot animat, respongué:
-Que farem bon cop, pare…
|
[
"Què va fer el diumenge següent?",
"Com va reaccionar l'hereu en veure-la arribar?",
"Quant feia que no la veia?",
"Com havia canviat?",
"Quin aspecte tenia?",
"Com eren els seus ulls?",
"I la cabellera?",
"Quina postura tenia?",
"Com anava vestida?",
"Què van fer un cop van parlar amb els pares?",
"Quants tipus de clavellines hi havia a l'hort?",
"Quan va assossegar-se una mica el noi?",
"Què li va demanar al noi el seu pare quan va ser a casa?",
"Quina va ser la resposta del noi?"
] |
{
"answer_end": [
153,
232,
267,
307,
409,
431,
531,
614,
661,
792,
863,
1086,
1278,
1336
],
"answer_start": [
0,
155,
234,
234,
309,
411,
457,
584,
618,
683,
818,
951,
1179,
1280
],
"input_text": [
"Se n'arribà a la carretera i prengué la tartana de l'ordinari que passava, camí de la ciutat, a un quart de casa d'ella, de la promesa.",
"Quedà sobtat.",
"Anys.",
"Ara era una mossassa que feia goig.",
"Era tan alta com ell i amb la pell de cara i braços blanca i rosada com si mai l'hagués vista el sol.",
"Verds.",
"Rossa, partida en clenxa, li feia un gran monyo sobre el clatell.",
"De minyona honesta.",
"Neta i endreçada com una noia de vila.",
"Se n'anaren a donar un tomb per fora.",
"Deu.",
"Quan, cap a mitja tarda, el pare d'ella l'acompanyà fins allà on passava l'ordinari.",
"Que què li havia semblat.",
"Que farien bon cop."
]
}
|
vilaweb
|
La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció de l'Ajuntament de Barcelona ha refusat la proposta presentada per Junts per Catalunya per revocar l'ús del Palauet Albéniz a la Casa Reial, una iniciativa plantejada per Òmnium Cultural. La proposició només ha comptat amb els vots a favor de JxCat i ERC, i amb l'abstenció dels regidors de Barcelona en Comú no ha prosperat. La resta de grups hi ha votat en contra. La proposta també incloïa denegar qualsevol cessió futura d'equipaments o edificis municipals a la Casa reial, i demanar al nomenclàtor els cavis de noms d'una quinzena de carrers de la ciutat. A més, també preveia la no assistència com a representants de l'Ajuntament de Barcelona als actes convocats per la Casa Reial ni convidar els membres de la Casa Reial als actes organitzats per l'ajuntament. JxCat va fer seva la proposta del vice-president d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, feta pública el 4 de novembre passat durant l'estada de Felipe VI a Barcelona per presidir l'acte de lliurament dels premis Princesa de Girona. El grup municipal encapçalat per Elsa Artadi ha defensat que la monarquia és la institució ‘pitjor valorada' i que el 3 d'octubre del 2017 va donar suport a ‘la repressió contra el poble'. Artadi ha argumentat que amb una batllessa que denuncia aquesta repressió i la regressió de drets i llibertats ha de ser conseqüent per anar més enllà. Des d'ERC, que també li ha donat suport, Elisenda Alamany ha definit la monarquia com l'estela que manté viu l'ostracisme del franquisme i ha defensat que per tenir un país moder, la casa reial està ‘a les antípodes'. El regidor de Cs, Francisco Sierra, ha acusat JxCat d'cupar l'espai polític de la CUP i ha lamentat que la proposició sigui una excusa per atacar la corona i el cap de l'estat espanyol. Ha assegurat que és una ‘barbaritat' i ha ironitzat amb el destorb que podria suposar els canvis dels noms dels carrers que proposa el grup de JxCat. El regidor del PP, Josep Bou ha repassat i defensat les accions dels borbons a Catalunya i ha lamentat la ‘intolerància' i ‘l'extremisme' que considera que té el grup d'Artadi. Per la seva banda, Manuel Valls ha alertat que aquesta proposició era una mostra de la deriva ‘més perillosa del nacionalisme' que considera que és el revisionisme per ‘esborrar la memòria'. Per Valls és un problema perquè després dels carrers amb noms borbònics pot derivar amb la destrucció de les esglésies per part dels anticlericals i altres persecucions com per exemple ‘matar la gent que porta corbata'. Per Valls és perillós i creu que ‘frega l'autoritarisme'. Per la seva banda, Albert Batlle s'ha limitat a dir ‘qui els ha vist', després de fer referència als vint anys de municipalisme. Des dels comuns, Jordi Martí, ha argumentat l'abstenció de la proposició perquè considera que no és la manera de tirar endavant el republicanisme amb els ‘maximalismes' del que s'ha de fer o no s'ha de fer. Ha explicat també que el Palauet Albéniz ja se li està donant un ús més ciutadà.
|
[
"Quins organismes han rebutjat l'oferta de Junts?",
"Què plantejava?",
"Qui hi està a favor?",
"Per què no ha tirat endavant?",
"Quina altra qüestió contemplava?",
"Amb què comptava?",
"De qui va treure Junts aquesta idea?",
"Com es diu?",
"Quan la va donar a conèixer?",
"Qui ha dit la portaveu de Junts?",
"Esquerra Republicana hi està d'acord?",
"Què en diu, però, Ciutadans?",
"Com veu el canvi dels noms que es proposa?",
"Quines qualitats atribueixen els populars a la formació de Junts?",
"Què creu Manuel Valls que podria desencadenar l'acceptació de la proposta?",
"Per què s'hi han abstingut els comuns?"
] |
{
"answer_end": [
157,
224,
339,
409,
644,
851,
919,
933,
1012,
1266,
1459,
1822,
1972,
2149,
2560,
2954
],
"answer_start": [
0,
125,
273,
343,
452,
653,
853,
887,
871,
1079,
1420,
1638,
1638,
1974,
2342,
2749
],
"input_text": [
"La Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció de l'Ajuntament de Barcelona.",
"Revocar l'ús del Palauet Albéniz a la Casa Reial.",
"JxCat i ERC.",
"Per l'abstenció dels regidors de Barcelona en Comú.",
"Denegar qualsevol cessió futura d'equipaments o edificis municipals a la Casa reial, i demanar al nomenclàtor els cavis de noms d'una quinzena de carrers de la ciutat.",
"Amb la no assistència com a representants de l'Ajuntament de Barcelona als actes convocats per la Casa Reial ni convidar els membres de la Casa Reial als actes organitzats per l'ajuntament.",
"Del vice-president d'Òmnium Cultural.",
"Marcel Mauri.",
"El 4 de novembre passat durant l'estada de Felipe VI a Barcelona.",
"Que la monarquia és la institució pitjor valorada i que el 3 d'octubre del 2017 va donar suport a ‘la repressió contra el poble.",
"Sí.",
"Lamenta que la proposició sigui una excusa per atacar la corona i el cap de l'estat espanyol.",
"Com un destorb.",
"La intolerància i l'extremisme.",
"La destrucció de les esglésies per part dels anticlericals i altres persecucions com per exemple matar la gent que porta corbata.",
"Perquè consideren que no és la manera de tirar endavant el republicanisme amb els maximalismes del que s'ha de fer o no s'ha de fer."
]
}
|
bios
|
Meritxell Martí i Orriols (Sabadell, 1972) és una escriptora de literatura infantil i juvenil. És llicenciada en humanitats, doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en Relaxació, Meditació i Mindfulness per la Universitat de Barcelona.
Va cursar estudis de música clàssica i moderna al Taller de Músics de Barcelona, obtenint el reconeixement com a Compositora i Arranjadora en Música Moderna per l'Institut Català de les Noves Professions (INCANOP) de la Generalitat de Catalunya l'any 1998. Paral·lelament va obtenir la llicenciatura en Humanitats amb un treball de final de carrera sobre sociologia de la música electrònica (2003). El 2012 es va doctorar a la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre ciberidentitats i discursos d'art a Internet. Realitza el màster Remind de l'ICE de la Universitat de Barcelona (edició 2018-2020), enfocat al disseny i l'aplicació de programes de Relaxació, Meditació i Mindfulness als àmbits educatiu, sanitari, artístic i empresarial.
Ha desenvolupat la seva activitat professional en diferents camps. Com a professora de música ha impartit classes de llenguatge i teoria musical, Història de la Música i Música al Cinema. Ha col·laborat a la UOC dirigint treballs de fi de grau en Humanitats, amb expertesa en temes de gènere i discurs. Va treballar com a editora del portal lletrA i com a editora i col·laboradora per a diverses editorials.
Com a escriptora, ha publicat més de cinquanta llibres, molts d'ells amb en Xavier Salomó. Entre els més destacats, es troben la col·lecció Minipops (Combel, 2014-2018), Una nit bestial (Cruïlla, 2008), Un sopar de por (Cruïlla, 2017) o la trilogia L'illa de les 160 diferències (2011), El país dels 260 clons (2013) i La màquina del temps (2015), (París: Sarbacane: Barcelona: Cruïlla). Dins de les seves obres més venudes trobem els best-sellers Bon dia i Bona nit (amb més de cent mil exemplars venuts) i la sèrie Colors. El conjunt de la seva obra ha estat traduït a diversos idiomes; a més de català, castellà, francès i anglès, podem trobar els seus llibres en xinès, taiwanès, coreà, grec modern, polonès, portuguès, turc, alemany, italià, ucrainès i neerlandès.
La seva darrera obra amb el tàndem ha estat l'àlbum il·lustrat Sota les onades, que ha rebut crítiques molt entusiastes per part d'expertes i experts en literatura. "Aquest llibre fa que la societat sigui millor" (Anna Guitart, TV3, Els llibres de la setmana); "Hi ha llibres que quan els mires hi veus una intenció. Els deixes descansar, els tornes a mirar i apareix un detall que no havies vist. Més tard, en una tercera lectura, descobreixes que el missatge va més enllà del que estàs veient. Finalment, booom!, el cervell t'esclata perquè quan el mostres als infants, fan aportacions que ni havies sospitat" (Jaume Centelles, blog Invitació a la lectura); "Son ja moltes les obres degudes a aquesta parella d'autors que treballen cadascun dels seus llibres com qui elabora un licor, amb rigor, exigència i paciència, i això els ha valgut un merescut èxit nacional i internacional. Sota les onades marca un punt d'inflexió en la seva trajectòria" (Teresa Duran, blog Al·lots).
El febrer de 2020 va ser convidada com a autora al HAY Festival de Medellín i el HAY Festival de Cartagena de Indias (Colòmbia).
També ha exercit com a traductora d'obres en anglès i francès.
|
[
"Qui és Meritxell Martí?",
"Quan va néixer?",
"Quin tipus d'obres escriu?",
"Quin grau universitari va estudiar?",
"On va doctorar-se?",
"Quin títol de formació musical té?",
"De què tractava la seva tesi d'estudis de doctorat?",
"De quin tipus de temàtiques s'encarrega en l'àmbit universitari?",
"Quines de les seves publicacions literàries destaquen?",
"I els més famosos?",
"En quines llengües es poden trobar les seves obres?",
"Quina obra recent ha estat molt ben valorada?",
"Què n'ha revelat Anna Guitart?",
"I què en diu Teresa Duran, de la parella que formen Meritxell Martí i Xavier Salomó?"
] |
{
"answer_end": [
60,
42,
93,
123,
173,
457,
778,
1306,
1752,
1936,
2181,
2346,
2442,
3161
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
95,
125,
254,
653,
1193,
1431,
1801,
1938,
2183,
2348,
2843
],
"input_text": [
"És una escriptora.",
"El 1972.",
"Literatura infantil i juvenil.",
"Humanitats.",
"A la Universitat Autònoma de Barcelona.",
"El de Compositora i Arranjadora en Música Moderna per l'Institut Català de les Noves Professions.",
"De ciberidentitats i discursos d'art a Internet.",
"De temes de gènere i discurs.",
"La col·lecció Minipops, Una nit bestial, Un sopar de por o la trilogia L'illa de les 160 diferències, El país dels 260 clons i La màquina del temps.",
"Bon dia i Bona nit, i la sèrie Colors.",
"En català, castellà, francès, anglès, xinès, taiwanès, coreà, grec modern, polonès, portuguès, turc, alemany, italià, ucrainès i neerlandès.",
"L'àlbum il·lustrat Sota les onades.",
"Que aquest llibre fa que la societat sigui millor.",
"Son ja moltes les obres degudes a aquesta parella d'autors que treballen cadascun dels seus llibres com qui elabora un licor, amb rigor, exigència i paciència, i això els ha valgut un merescut èxit nacional i internacional. Sota les onades marca un punt d'inflexió en la seva trajectòria."
]
}
|
books
|
En certa legislatura, al personatge de Madrid no li convingué l'acta del districte i no volent tampoc que, amic o enemic, se n'aprofités altre que pogués fer-li ombra, proposà l'elecció de don Eudald, que es trobà diputat sense quasi donar-se'n compte. Son passatge pels bancs del Congrés, fou una exhalació, i tornà de Madrid sense saber ben bé què hi havia anat a fer, ni lo que hi havia fet; sols al passar comptes trobà que havia gastat un dineral. Satisfeta, no obstant, sa vanitat, no li recà pas de deixar la representació del país, admirant-se encara de què no faltés mai qui tingués l'abnegació de sacrificar-se per la pàtria, costant tan car.
Sols en una cosa havia demostrat sempre una obstinació digna de millor causa. Era en el sosteniment de son plet contra el poble per raó dels emprius de Serra Calma. Aquesta era l'obra de la seva vida, de la qual no l'havia pogut distreure ni la seva esposa, que li retreia sempre que amb els diners que hi empleava fent-se malveure del poble n'hi havia per fundar-hi un hospital que prou falta hi feia.
-Són drets de família i no els vull deixar perdre- deia ell, i vinga donar corda a advocats i procuradors, que hi trobaven allí la seva vinyeta.
Però semblava com si ara comencés a adonar-se massa de sa inferioritat moral i s'iniciés en son cor un partit d'enveja, al veure que altre, sense les seves riqueses, títols ni significació, obtenia èxits que ell no havia lograt mai. Els afalacs de l'aura popular, sisquera fos casolana com la que rodejava el seu hoste, li eren del tot desconeguts, i ni tan sols havia ambicionat mai aquesta, sa ànima mesquina, fins ara que veia que un altre la disfrutava.
La tírria que, contra el jove, en son cor niava ja des dels pocs dies de coneixe'l, s'anava accentuant de dia en dia, engrandida per les continues mortificacions a què es veia subjecte son amor propi en les converses que amb ell sostenia i que sovint degeneraven en discussions i mitges disputes. En tals casos, sempre li tocava el rebre, amb l'agravant de trobar-se sol, perquè la insinuant polèmica d'aquell tenia el mèrit d'atraure's el vot més o menys declarat de l'auditori.
Veritat que en Montbrió tenia la tàctica d'endolcir les amargantors de ses envestides, cloent-les amb xulades de bon humor; mes això no curava pas les ferides de la vanitat de don Eudald, que en tot cas només reia de part de fora.
Amb una d'aquestes s'anà a parar un dia a parlar del ditxós plet dels emprius. En Ramon, com sempre, se li manifestà rodonament contrari, provant-li que sos pretinguts drets eren prescrits, quan menys de fet, per haver-los disfrutat el poble per espai de més de cent anys; que era absurd retreure drets senyorials en un temps en què amb prou feines se reconeixien els naturals; que el poble podia treure dels emprius un profit que ell no en treuria mai, ni sent-ne propietari; que en paper sellat, advocats i procuradors, ja lo que disputava ho havia comprat set vegades; que explotant formalment la més insignificant de les seves finques, obtindria doble guany del que allò podia donar-li; i, per fi, observant que donya Dolors, abundant en les mateixes opinions, li feia costat, s'atreví a aconsellar-li que en lloc de disputar els emprius a sos conveïns, captant-se males volences, millor fóra que empleés son prestigi en ocupar-se de la reorganització i bona administració d'aquelles rendes comunals en benefici del poble, i, per tant, en benefici de si mateix, amb lo qual lograria la unió i la bona voluntat de tots, que prou falta li faria demà per a fer cara al mal temps que s'acostava.
|
[
"Què no li anava bé a Madrid?",
"Què va plantejar?",
"Per a quin càrrec?",
"Com va tornar d'allà?",
"Què el va sorprendre?",
"En què s'havia mostrat més fort?",
"Com se la prenia?",
"Què li recriminava la seva dona?",
"Com es defensava ell?",
"Què sentia a poc a poc, però?",
"De què?",
"Què desitjava ara, de cop?",
"Com se'n ressentia la seva autoestima?",
"Quina estratègia usava Montbrió?",
"Què deia en Ramon sobre els drets dels senyors?",
"A què el va encoratjar el suport de Dolors?"
] |
{
"answer_end": [
82,
199,
251,
393,
634,
816,
852,
1054,
1115,
1319,
1432,
1621,
1858,
2261,
2746,
3395
],
"answer_start": [
22,
168,
168,
290,
540,
653,
818,
895,
1057,
1201,
1313,
1434,
1792,
2151,
2449,
3072
],
"input_text": [
"L'acta del districte.",
"L'elecció de don Eudald.",
"Per a diputat.",
"Sense saber ben bé què hi havia anat a fer, ni lo que hi havia fet.",
"Que no faltés mai qui tingués l'abnegació de sacrificar-se per la pàtria.",
"En el sosteniment de son plet contra el poble per raó dels emprius de Serra Calma.",
"Com l'obra de la seva vida.",
"Que amb els diners que hi empleava fent-se malveure del poble n'hi havia per fundar-hi un hospital que prou falta hi feia.",
"Deia que eren drets de família i no els volia deixar perdre.",
"Semblava com si ara comencés a adonar-se massa de sa inferioritat moral i s'iniciés en son cor un partit d'enveja.",
"De veure que altre, sense les seves riqueses, títols ni significació, obtenia èxits que ell no havia lograt mai.",
"Els afalacs de l'aura popular.",
"Amb continues mortificacions.",
"Endolcir les amargantors de ses envestides, cloent-les amb xulades de bon humor.",
"Que era absurd retreure drets senyorials en un temps en què amb prou feines se reconeixien els naturals.",
"S'atreví a aconsellar-li que en lloc de disputar els emprius a sos conveïns, empleés son prestigi en ocupar-se de la reorganització i bona administració d'aquelles rendes comunals en benefici del poble."
]
}
|
bios
|
Conxa Sisquella i Planas (Centelles, 4 de desembre de 1920 - Barcelona, 14 de març de 1996), fou pintora i una artista destacada de la postguerra.
L'any 1945 ingressà a l'Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi i al Conservatori de les Arts del Llibre de Barcelona (Bosch, 1991, p. 10). La seva obra desenvolupà les possibilitats expressives del color, jugant amb formes elementals, elements simbòlics i recursos tècnics.
El primer èxit obtingut fou el primer premi del Saló Femení de Madrid el 1947. En aquests anys i els successius participà en els Salons d'Octubre i en els Salons de Maig, moviments de renovació artística del país. Un viatge als Estats Units de 1969 a 1970 juntament amb el seu marit, el també pintor Francesc Fornells-Pla, li serví d'un gran estímul per a la creació, ja que la posà en contacte amb l'expressionisme abstracte i amb l'obra de Jackson Pollock. Als EUA exposà a la Blue Grass Art Center Gallery, de Filadèlfia i a Nova York. També conreà el gravat (treballà al taller de gravat de la Smithsonian Institution de Washington). Durant la dècada següent s'hi dedicaria amb èxit, obrí un taller propi, i paral·lelament explorà la pintura a través de l'expressionisme abstracte. El 1973 participà en l'Exposició Internacional de Grabat de Kobe i exposà en altres ciutats del Japó.
El 1977 rebé la Medalla al XX Salón del Grabado Español Contemporáneo a Madrid.
El 1993 creà, juntament amb el seu marit, la Fundació Francesc Fornells-Pla i Conxa Sisquella a La Garriga (Barcelona) per a la difusió de l'art i el pensament actuals.
|
[
"Qui va ser Conxa Sisquella?",
"Quan va néixer?",
"On va formar-se?",
"Com és la seva obra?",
"Quin va ser el primer guardó que va rebre?",
"Amb qui va anar als EUA?",
"Qui era?",
"Què li va permetre conèixer de prop?",
"On va presentar material seu?",
"Quan va obrir el seu propi espai de treball?",
"Què va fer el 1973?",
"Què li van entregar el 1977?",
"Què van inaugurar, ella i l'espòs, l'any 1993?",
"Amb quin objectiu?"
] |
{
"answer_end": [
145,
91,
266,
422,
501,
706,
745,
881,
961,
1132,
1310,
1390,
1485,
1559
],
"answer_start": [
0,
0,
158,
289,
424,
638,
694,
799,
883,
1062,
1210,
1312,
1392,
1434
],
"input_text": [
"Fou pintora i una artista destacada de la postguerra.",
"El 4 de desembre de 1920.",
"A l'Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi i al Conservatori de les Arts del Llibre de Barcelona.",
"Desenvolupa les possibilitats expressives del color jugant amb formes elementals, elements simbòlics i recursos tècnics.",
"El primer premi del Saló Femení de Madrid el 1947.",
"Amb el seu marit.",
"El també pintor Francesc Fornells-Pla.",
"L'expressionisme abstracte i l'obra de Jackson Pollock.",
"A la Blue Grass Art Center Gallery de Filadèlfia i a Nova York.",
"Durant la dècada següent.",
"Participà en l'Exposició Internacional de Grabat de Kobe i exposà en altres ciutats del Japó.",
"La Medalla al XX Salón del Grabado Español Contemporáneo a Madrid.",
"La Fundació Francesc Fornells-Pla i Conxa Sisquella.",
"La difusió de l'art i el pensament actuals."
]
}
|
books
|
La Sisca no pogué contenir-se per més espai. El seu nét cada cop estava pitjor; tenia els llavis morats i respirava amb fadiga; els ulls havien perdut aquella vivor plena de candorositat corprenedora.
La pagesia era tota llunyana i el metge més saberut de la rodalia era el senyor Pau, que per la mainada tenia molt bon ull… però, afeblit pels anys i mig tulit pel dolor, ja li era impossible de fer sis hores de camí, dalt d'un mul, baixant i pujant pels camins pedregosos entre abismes i solituds. I la visió d'aquell infant que's fonia amb rogall aspre com la serra, com d'una serra cruel que li tallés la vida, era terrible, encongia el cor; aturava el respir de tots els que'l sentien.
La Sisca, aquella pagesa fornida i caramassera, que tingué deu fills, que mantingué el seu home ferit una munió d'anys, que duia feixos de llenya i menava la carreta com un home, de sobte, sentint- se una onada de voluntat, s'alçà resoluda del costat del breçol, feu un senyal al seu fill i, agafant-lo pel braç, va dur-lo cap a la llar ennegrida, l'assegué a l'escon de fusta despintada i va dir-li a cau d'orella:
-Mira, Tòfol, el teu fill està molt atrapat.
-Bé ho veig prou!
-La Rosalia tot just fa cinc dies que's lleva, no cal pensar amb ella.
-Bé ho veig prou!
-Anem tu i jo a veure amb el nen el senyor metge, que hi dongui un cop de mà.
-Anem-hi,- digué resolt en Tòfol tot mirant els clamàstecs fumats, enlairadors d'una olla de aram damunt d'unes brases de pi mig enceses, que escalfaven un gat arropit i dormilega.
El naixement del nét de la Sisca tingué un ressò esclatant per tot aquell escamot de pagesies isolades que formaven un poble, amagat de muntanyes gegantines, sempre clapejades de neu, i on el llop udola sembrant de paor tots els indrets, en les nits fosques i llargues dels hiverns.
Quan va nàixer aquell infantó, la Sisca, amb veu ronca i movent els braços enlaire, anà de casa en casa cridant adalerada: -la Rosalia ha tingut un noi!- i per totes les finestres, reixes i portals sortiren testes de velles i joves i infants, i una onada d'alegria passà superba pels cors d'aquella contrada… Feia tres anys que només naixien noies. Tothom creia que era, que deia el conco de can Pelat, una maledicció divina. Fins se parlà de fer rogatives perquè Déu enviés a aquelles terres xicots de braços fornits per a menar les arades i enlairar les forques i fer voltejar les batolles.
|
[
"Què li passava a la Sisca?",
"Per què?",
"Com estava?",
"El podia atendre algú proper?",
"I en Pau?",
"Què feia el nen?",
"Què produïa als altres?",
"Com era la Sisca?",
"Quants nens va tenir?",
"Com va cuidar del seu marit?",
"Què va fer de cop?",
"Què va dir-li, al fill?",
"Quina proposta fa?",
"Com va rebre la gent d'arreu la benvinguda del nét d'ella?",
"Què cridava pertot, en saber-ho, la Sisca?",
"Per què va ser encara més emocionant per a la gent?"
] |
{
"answer_end": [
43,
78,
126,
417,
417,
568,
689,
737,
759,
809,
1037,
1150,
1307,
1642,
1953,
2225
],
"answer_start": [
0,
0,
45,
201,
271,
500,
646,
691,
691,
765,
915,
1108,
1260,
1518,
1801,
2046
],
"input_text": [
"Que no pogué contenir-se per més espai.",
"Perquè el seu nét cada cop estava pitjor.",
"Tenia els llavis morats i respirava amb fadiga.",
"No.",
"Estava afeblit pels anys i mig tulit pel dolor, i ja li era impossible de fer sis hores de camí.",
"Es fonia amb rogall aspre com la serra.",
"Els aturava el respir.",
"Una pagesa fornida i caramassera.",
"Deu.",
"El mantingué ferit una munió d'anys.",
"S'alçà resoluda del costat del breçol, feu un senyal al seu fill i, agafant-lo pel braç, va dur-lo cap a la llar ennegrida.",
"Que el seu fill estava molt atrapat.",
"Anar a veure amb el nen el senyor metge.",
"Amb un ressò esclatant.",
"La Rosalia ha tingut un noi!",
"Perquè feia tres anys que només naixien noies."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia romana, Carmenta (també Carmentis) va ser una nimfa, filla del riu Ladó, a l'Arcàdia. Estimada per Hermes, va ser la mare d'Evandre.
Juntament amb el seu fill, abandonà el seu país per anar al Laci, on els acollí Faune. El nom de Carmenta no és, segons les tradicions, el que tenia a l'Arcàdia quan es va exiliar. Tan aviat es diu que el seu nom primitiu era Nicòstrata com Temis o Timandra o Telpusa. Al Laci adoptà el nom amb el qual és coneguda. Li van donar el nom de Carmenta perquè tenia el do de la profecia (del llatí carmen, "el cant màgic"). Com que coneixia els oracles i els destins va escollir el lloc de Roma per establir el seu fill. Quan Hèracles va arribar a Pal·lantea (que després seria el Palatí), de tornada de l'expedició per robar els bous de Gerió, Carmenta va profetitzar a l'heroi el destí que l'esperava.
Es deia que va modificar quinze lletres de l'alfabet grec, inventant així l'alfabet llatí que després el seu fill Evandre introduiria al Laci. En honor seu se celebrava el festival per les dones embarassades, els Carmentàlia. Era invocada amb el nom de Prorsa i de Postversa, segons les dues posicions possibles que pot adoptar un infant en néixer. Era una de les Camenes, nimfes relacionades amb l'aigua que es van assimilar a les Muses de la mitologia grega.
Morí a una edat molt avançada i va ser enterrada pel seu fill al peu del Capitoli, prop de la porta Carmental, on els romans li retien culte. Hi havia un flamen dedicat al seu altar.
|
[
"Qui fou Carmenta?",
"De quina tradició forma part aquesta història?",
"Qui l'amava?",
"Com es diu el fill que van tenir?",
"On va marxar amb ell?",
"Qui els va rebre?",
"Tenia ja aquest nom quan va marxar de l'Arcàdia?",
"Quin era, doncs?",
"Per què la van anomenar Carmenta?",
"Quin origen té aquest nom?",
"Què significa?",
"Per què va elegir Roma perquè hi anés el fill?",
"Com va actuar quan Heràcles va tornar de la seva missió?",
"Quina curiositat s'explica sobre l'abecedari?",
"Qui eren les Camenes?"
] |
{
"answer_end": [
71,
36,
125,
151,
217,
238,
332,
420,
534,
570,
569,
667,
850,
941,
1311
],
"answer_start": [
28,
0,
106,
127,
153,
219,
240,
334,
469,
492,
536,
572,
669,
852,
1201
],
"input_text": [
"Va ser una nimfa.",
"De la mitologia romana.",
"Hermes.",
"Evandre.",
"Al Laci.",
"Faune.",
"No.",
"Tan aviat es diu que el seu nom primitiu era Nicòstrata com Temis o Timandra o Telpusa.",
"Perquè tenia el do de la profecia.",
"Ve del llatí carmen.",
"El cant màgic.",
"Perquè coneixia els oracles i els destins.",
"Li va profetitzar el destí que l'esperava.",
"Que Carmenta va modificar quinze lletres de l'alfabet grec i va inventar així l'alfabet llatí.",
"Nimfes relacionades amb l'aigua que es van assimilar a les Muses de la mitologia grega."
]
}
|
bios
|
Rut Carandell i Rieradevall (Barcelona,19 de març de 1966) és llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona, advocada i mediadora. Actualment exerceix professionalment com a advocada.
Pel que fa a l'exercici de responsabilitats de govern, ha estat durant 3 anys secretària d'Administració i Funció Pública de la Generalitat de Catalunya i també directora de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya durant el període 2003-2006.
Així mateix, ha estat directora de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el període 2006 fins a març de 2015. En aquesta Universitat també ha donat classes de Dret Administratiu.
Pel que fa a la seva activitat política, va entrar a les JERC i milità a ERC des de l'any 1987 fins a 2009. Amb anterioritat, havia estat presidenta del Consell Nacional de les JERC i a ERC havia estat presidenta de la Sectorial de Justícia i Dret, com també presidenta de la Comissió de Garanties i candidata al Senat per Barcelona l'any 1993. L'any 2008 fou la candidata de Reagrupament Independentista a la secretaria general d'ERC, i al maig de 2009 es dona de baixa d'ERC després de 23 anys de militar-hi, a conseqüència de l'expulsió de Joan Carretero. L'any 2010 es presentà com a número 1 a la llista de Reagrupament per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya.
El 2022 esdevé directora de la Plataforma per la Llengua.
|
[
"Qui és Rut Carandell?",
"Quan va néixer?",
"A què es dedica ara?",
"Què ha fet a la Generalitat?",
"Quin organisme públic va dirigir entre 2003 i 2006?",
"I a l'Autònoma de Barcelona?",
"Quins anys?",
"Què més hi ha fet?",
"A quin partit va militar?",
"Durant quin període?",
"Quin càrrec havia ocupat abans per a les JERC?",
"I per a Esquerra?",
"Per què va desvincular-se del partit?",
"Què va fer el 2010?",
"Quina associació va dirigir des del 2022?"
] |
{
"answer_end": [
135,
58,
188,
342,
437,
556,
596,
665,
743,
773,
985,
999,
1224,
1347,
1405
],
"answer_start": [
0,
0,
137,
245,
351,
452,
452,
598,
667,
667,
775,
851,
1121,
1226,
1349
],
"input_text": [
"És una advocada i mediadora.",
"El 1966.",
"Exerceix professionalment com a advocada.",
"Ha estat durant 3 anys secretària d'Administració i Funció Pública.",
"L'Escola d'Administració Pública de Catalunya.",
"L'Escola de Prevenció i Seguretat Integral.",
"En el període 2006 fins a març de 2015.",
"També ha donat classes de Dret Administratiu.",
"A ERC.",
"Des de l'any 1987 fins a 2009.",
"Presidenta del Consell Nacional de les JERC.",
"Presidenta de la Sectorial de Justícia i Dret, com també presidenta de la Comissió de Garanties i candidata al Senat per Barcelona.",
"Per l'expulsió de Joan Carretero.",
"Es presentà com a número 1 a la llista de Reagrupament per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya.",
"Plataforma per la Llengua."
]
}
|
books
|
Mentre parlava anavem caminant. Que era simpàtica aquella ingenuïtat, aquella senzillesa! Jo n'estava ben agradat; i, amb tot i això, no em vaig pas decidir a imitar-la, i em vaig mantenir reservat sense confessar les meves febleses. Volia passar per valent.
Ambdós estàvem alegres i delitosos. En un moment assolírem la placeta de l'Església; I, així que hi fórem arribats, ja atalaiàrem en Xaneta, que pujava per l'Escala Nova, carregat amb la baluerna de les set gàbies dels reclams, lligades amb cordelles i embolicades amb un davantal de dona.
-Ens hem portat com uns homos! -exclamà per via de salutació, en reunir-se amb nosaltres.- Es s'hora exacta. -Va revistar ràpidament els nostres entriquells. -Esta bé: s'olla des vesc, sa gabiassa, és ram; esta bé -mormolà; i, després d'escampar una mirada per cel i terra. -No havíeu sortit mai an aquestes hores? -va preguntar-nos. - Això és sa vera nit. Oi, quina feretat?
En Lluís i jo convinguérem que allò era realment la vera nit i que feia basarda; però vàrem dir-ho amb una tranquil·litat d'esperit, amb un somrís tan placèvol! Aquella basarda ja no ens encongia, ni anguniava. Que n'era de diferent de la que havia sentit en trobar-me sol al carrer de casa! Ara veia les coses d'una altra manera. Vet aquí un poble de dorments. Vet aquí que la nit és com un mantell estelat, que Nostre Senyor, bon pare de families, estén sobre la gent cansada del treball del dia. Passaven unes idees així pel meu cervell. Experimentava un sentiment de pietat i de dolcesa més aviat que de por. La imposició de callament, que suara m'havia cohibit amb tanta de força, havia perdut sobre meu la seva virtut sagrada dençà que m'era reunit amb els meus companys. Que me'n sentia de valent a llur costat!
|
[
"Què passava quan caminaven tots dos?",
"Com la veia ell?",
"El posava content?",
"Com es va comportar ell, però?",
"Per què?",
"Com es trobaven l'un amb l'altre?",
"On van arribar?",
"Qui van veure?",
"Com anava aquest?",
"Què els va dir?",
"Què duien?",
"Què van constatar amb en Lluís?",
"Quina diferència es notava amb aquesta nit?",
"Què sentia?"
] |
{
"answer_end": [
30,
88,
113,
232,
257,
293,
342,
398,
547,
637,
753,
1004,
1215,
1515
],
"answer_start": [
0,
32,
90,
118,
234,
259,
295,
308,
389,
549,
659,
925,
1136,
1466
],
"input_text": [
"Ella parlava.",
"D'una ingenuïtat i senzillesa simpàtica.",
"Sí.",
"Es va mantenir reservat sense confessar les seves febleses.",
"Perquè volia passar per valent.",
"Alegres i delitosos.",
"A la placeta de l'Església.",
"En Xaneta.",
"Carregat amb la baluerna de les set gàbies dels reclams, lligades amb cordelles i embolicades amb un davantal de dona.",
"Ens hem portat com uns homos!",
"S'olla des vesc, sa gabiassa, és ram.",
"Que allò era realment la vera nit i que feia basarda.",
"Que era de diferent de la que havia sentit en trobar-se sol al carrer de casa.",
"Pietat i dolcesa."
]
}
|
bios
|
Lluïsa Giró i Marsal (Badalona, 29 de març de 1921 – Badalona, 14 de juliol de 2015) va ser una jugadora de basquetbol catalana.
En la seva infantesa va fer múltiples sortides a la neu, excursions per la muntanya i pel mar, on va aprendre a nedar sola. Va practicar atletisme durant la Segona República, defensant els colors de Palestra i l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya. En aquest darrer institut, va ser formada en la pràctica de l'excursionisme, l'atletisme i el bàsquet. Durant la Guerra Civil va participar en una competició d'atletisme a Paris el 1938 i un any després va participar en els campionats universitaris de Madrid. Després de la Guerra Civil i la clausura de l'institut per les autoritats franquistes com també la dificultat de continuar practicant l'atletisme, va dedicar-se plenament al bàsquet i ingressà a la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona. Va participar en les competicions d'Educación y Descanso amb la denominació de l'empresa familiar Ezequel Giró. Va participar en una competició amb el SEU a Torino Itàlia el 1948. Durant la seva carrera esportiva, va combinar el bàsquet amb l'excursionisme. Va retirar-se a principis de la dècada del 1950, tot i que la natació recreativa no la va deixar de practicar. Després de casar-se i se'n va anar a viure a Veneçuela, on van néixer la primera dels seus fills. En tornar a Badalona van néixer tres fills més. Ocupar-se de la quitxalla va ocupar el seu temps. A la mort del seu marit, va escriure el llibre Recordant on explica de forma autobiogràfica l'etapa que va des del seu naixement fins a esposar-se.
Entre d'altres reconeixements, l'any 1996 fou nomenada històrica del Basquet Català per la Fundació del Bàsquet Català i el 2017 un estany del barri de Canyadó de Badalona fou anomenat en honor seu.
|
[
"Qui fou Lluïsa Giró?",
"Quan va néixer?",
"Quan va instruir-se en l'atletisme?",
"Què més va aprendre en l'institut?",
"Què va fer durant la guerra?",
"Què va passar amb el centre en què feia atletisme?",
"En què va centrar-se completament, doncs?",
"A quin altre país va jugar el 1948?",
"Quins dos esports practicava paral·lelament?",
"Quan va deixar de competir professionalment?",
"On va marxar?",
"Què va passar quan va tornar a Badalona?",
"Quina obra va publicar després que morís el marit?",
"De quin tipus és?",
"Què van fer-li el 1996?"
] |
{
"answer_end": [
127,
84,
302,
490,
566,
734,
830,
1066,
1144,
1193,
1311,
1401,
1509,
1544,
1719
],
"answer_start": [
0,
0,
253,
339,
492,
678,
796,
1000,
1068,
1146,
1279,
1355,
1453,
1478,
1632
],
"input_text": [
"Va ser una jugadora de basquetbol catalana.",
"El 29 de març de 1921.",
"Durant la Segona República.",
"Excursionisme, atletisme i bàsquet.",
"Va participar en una competició d'atletisme a Paris.",
"Que el van clausurar les autoritats franquistes.",
"Al bàsquet.",
"A Itàlia.",
"El bàsquet i l'excursionisme.",
"A principis de la dècada del 1950.",
"A Veneçuela.",
"Que van néixer tres fills més.",
"Recordant.",
"Autobiogràfica.",
"Fou nomenada històrica del Basquet Català per la Fundació del Bàsquet Català."
]
}
|
bios
|
Elvira-Augusta Lewi Salinas (Barcelona, 6 d'agost de1909 - ? ca. 1970) fou una escriptora i periodista catalana.
La trajectòria de Lewi, entre finals dels anys 1920 i la Guerra Civil, es desenvolupa a Barcelona: abraça la narrativa, el periodisme, la traducció i una acció sociocultural fruit del compromís amb el desenvolupament cultural de les dones. Escriptora conscient, compromesa i moderna, Elvira-Augusta Lewi constitueix un exponent clar de la dinàmica literario-cultural de la Catalunya de preguerra, dels seus trets principals i de la seva progressiva evolució fins a l'alçament feixista i les tràgiques conseqüències que va tenir.
Neix a Barcelona el 6 d'agost de 1909 al si d'una família d'origen judeogermànic. Va estudiar al Col·legi Alemany de Barcelona i va ampliar els seus estudis a l'Escola d'Arts i Oficis, popularment coneguda com la Llotja de Barcelona.
La seva activitat literària aviat començarà i l'anirà combinant amb els seus estudis musicals, d'idiomes i els de dibuix. El 1929 publica el conte «L'home de cristall», a la revista D'Ací i d'Allà. Segueixen dues ressenyes a Mirador (on va exercir la crítica literària), sobre un parell de llibres de Xavier Benguerel i Maria Teresa Vernet. En 1930 escriu dos relats que s'allunyen de les tendències principals de la narrativa catalana perquè entronquen amb la literatura fantàstica i la tradició alemanya que seran recollits a Els habitants del pis 200 (1936).
En el context de la Catalunya republicana, el fet de ser dona li va obrir portes i la va esperonar a treballar per defensar els drets d'altres dones. S'integrarà en el Lyceum Club, l'entitat per a dones fundada el 1931 amb Aurora Bertrana com a presidenta.
Encara que comença en el món de l'escriptura a través de la narrativa, aviat entronca amb l'art i esdevé en 1931 col·laboradora assídua de La Nau, on publica 37 articles per a la secció d'art. Quan el diari tanca les portes, el 1933, passa a ser redactora de la revista La Dona Catalana i, entre 1933 i 1938, escriu 157 articles per a les seccions: «La dona en el món artístic» , «La dona en l'art», «La dona de Catalunya i els Seus oficis», etc., i nombrosos reportatges: a la Revista de Catalunya, L'Opinió, La Rambla, el diari Avui, etc.
El seu bagatge cultural i la seva vocació d'escriptora, la condueixen a implicar-se a fons en l'intent de normalització i de modernització de les lletres catalanes, amb uns productes literaris singulars en el context de l'època; un mirall de les seves preocupacions, idees i posicions així com una activitat periodística que comprèn des de la crítica, sobretot d'art, la literatura fins a la divulgació.
Les traduccions de dues cartes de l'epistolari d'Hölderlin i Rilke que va publicar a La Revista el 1931 resulten prou indicatives d'aquesta cultura de referència. Fins i tot en Un poeta i dues dones (1935), el pes de la seva formació de base germànica revertia en un text antireialista i altament intel·lectualitzat, farcit de referents poc habituals, deutor de la imatgeria expressionista, indestriable d'una producció poc coneguda a Catalunya. La perplexitat de part de la crítica, tanmateix, es va acompanyar d'elogis denotatius del paper i de la importància que les dones estaven adquirint a tots nivells en la societat catalana.
Al costat de Maria Teresa Vernet, Mercè Rodoreda, Carme Montoriol, Rosa Maria Arquimbau, Anna Murià i Aurora Bertrana, va esdevenir una de les noves novel·listes de preguerra; aquelles que, ideològicament afins a la República i adscrivint-se als corrents contemporanis, en la dècada dels trenta van produir una novel·la moderna des del punt de vista dels temes i del tractament.
A més de ser una de les creadores d'una narrativa femenina moderna en català, Lewi il·lustra l'entrada massiva de la dona a la premsa, les noves pràctiques que s'hi van desplegar i l'articulació d'una xarxa institucional femenina esquerrana generadora de espais adequats als nous temps. Elvira se situa en l'òrbita femenina i entronca amb les inquietuds d'altres periodistes, que des d'un punt de vista esportiu, cultural, polític o literari es dirigeixen directament a les dones des de les publicacions periòdiques.
Lewi es perd en la nit del franquisme, i la seva manca d'activitat a partir de 1939 no ajuda a saber-ne més. Es desconeix on i quan va morir, tal com explica Marta Pessarrodona: "No sabem si va anar a l'exili, però va desaparèixer totalment a partir de 1939".
|
[
"Qui va ser Elvira-Augusta Lewi?",
"Quan va néixer?",
"A què va dedicar-se?",
"Què va representar Elvira-Augusta Lewi per a aquells temps?",
"On va formar-se?",
"Quin escrit fa públic el 1929?",
"Cap a on enfoca els dos textos que escriu el 1930?",
"A quin mitjà va col·laborar el 1933?",
"En quin projecte es va comprometre a través del seu bagatge i la seva vocació?",
"Com?",
"En què consistien?",
"Quins dos textos traduïts va presentar l'any 1931 per a La Revista?",
"Què caracteritza el text Un poeta i dues dones?",
"Quines altres autores hi havia en aquesta època?",
"Què va representar Lewi?",
"Quan deixem de tenir notícies de la seva activitat?"
] |
{
"answer_end": [
111,
70,
351,
508,
825,
1043,
1381,
1981,
2399,
2463,
2638,
2743,
3043,
3448,
3938,
4277
],
"answer_start": [
0,
0,
212,
397,
724,
998,
1217,
1920,
2236,
2308,
2405,
2640,
2814,
3274,
3731,
4170
],
"input_text": [
"Fou una escriptora i periodista catalana.",
"El 6 d'agost de 1909.",
"A la narrativa, al periodisme, a la traducció i a una acció sociocultural fruit del compromís amb el desenvolupament cultural de les dones.",
"Un exponent clar de la dinàmica literario-cultural de la Catalunya de preguerra.",
"Al Col·legi Alemany de Barcelona i a l'Escola d'Arts i Oficis.",
"L'home de cristall.",
"Cap a un entroncament de la literatura fantàstica i de la tradició alemanya.",
"A la revista La Dona Catalana.",
"En l'intent de normalització i de modernització de les lletres catalanes.",
"Amb uns productes literaris singulars en el context de l'època.",
"En un mirall de les seves preocupacions, idees i posicions així com una activitat periodística que comprèn des de la crítica, sobretot d'art, la literatura fins a la divulgació.",
"Dues cartes de l'epistolari d'Hölderlin i Rilke.",
"Era un text antireialista i altament intel·lectualitzat, farcit de referents poc habituals.",
"Maria Teresa Vernet, Mercè Rodoreda, Carme Montoriol, Rosa Maria Arquimbau, Anna Murià i Aurora Bertrana.",
"L'entrada massiva de la dona a la premsa, les noves pràctiques que s'hi van desplegar i l'articulació d'una xarxa institucional femenina esquerrana generadora de espais adequats als nous temps.",
"A partir de 1939."
]
}
|
mitologia
|
Vassili Jukovski (rus: Василий Андреевич Жуковский) (Miszenskòie, 29 de gener de 1783 (Julià) – Baden-Baden, 12 d'abril de 1852 (Julià)), nom complet amb patronímic Vassili Andréievitx Jukovski, fou un poeta rus. És considerat com l'importador del romanticisme a la poesia russa, tot influint escriptors com Lérmontov i Puixkin.
Fill del terratinent A.I. Bunin i d'una presonera turca que li havia estat regalada a aquest. Estudià a la Universitat Estatal de Moscou i, en acabar els estudis, s'abocà de ple a la vida literària. Durant la guerra antinapoleònica lluità com a voluntari i dedicà diverses poesies patriòtiques a l'esdeveniment.
Molt aviat guanyà la reputació del millor poeta rus i de personatge important i respectat. El període de major eclosió creador comprèn els anys de la dècada de 1810 i començament dels 20. Des de 1815 és professor de rus de la tsarina, i, des de 1826 fins a 1841, preceptor del fill de Nicolau I, el futur Alexandre II. Posseïa un gran carisme personal, que va utilitzar sovint per protegir els poetes joves i per suavitzar el destí d'intel·lectuals caiguts en desgràcia (entre d'altres, Puixkin, íntim amic seu).
Se'l considerava un dels pares del romanticisme rus, que desenvolupà a partir del sentimentalisme introduït per Nikolai Karamzín (1766-1826). Gran innovador de les formes mètriques i estròfiques i creador d'un llenguatge tendent a la melodia i a la sonoritat, adequat a la descripció dels estats anímics. Un dels primers poetes paisatgistes russos. Desgraciat en la vida personal, el rerefons de la seva poesia és el sentiment d'insatisfacció i pessimisme i la fugida a través de l'art i de les vivències íntimes. El caracteritzen el to elegíac i la preferència pel gènere lírico-èpic de la balada.
El problema que es presenta en seleccionar exemples de l'obra de Jukovski és que una gran part d'aquesta es compon de traduccions. Que no minven els mèrits poètics seus, ans al contrari. A través d'ells Jukovski efectuà un treball d'elaboració poètica que representa un punt important dins l'evolució de la poesia russa. Es tractava d'un d'aquests temperaments que sovint es troben més còmodes manipulant el llenguatge per recrear idees d'altres que no pas elaborant-ne de pròpies.
|
[
"Qui va ser Vassili Jukovski?",
"Quan va néixer?",
"Per què és conegut?",
"En quins altres autors va tenir una gran influència?",
"On va formar-se?",
"Què va fer a la guerra contra Napoleó?",
"Com el van considerar?",
"Quina va ser la seva època més prolífica?",
"A quins membres de la reialesa va instruir?",
"Com va fer servir el seu caràcter?",
"En què va basar els inicis romàntics russos en els quals va treballar?",
"Què va transformar?",
"I què va impulsar?",
"Què revela la seva obra?",
"Quina contribució va fer en el panorama literari?"
] |
{
"answer_end": [
212,
137,
279,
328,
466,
640,
693,
828,
959,
1111,
1283,
1349,
1458,
1667,
2073
],
"answer_start": [
0,
0,
214,
281,
424,
529,
653,
733,
830,
961,
1172,
1297,
1352,
1536,
1941
],
"input_text": [
"Fou un poeta rus.",
"El 29 de gener de 1783.",
"Per ser l'importador del romanticisme a la poesia russa.",
"Lérmontov i Puixkin.",
"A la Universitat Estatal de Moscou.",
"Lluità com a voluntari i dedicà diverses poesies patriòtiques a l'esdeveniment.",
"El millor poeta rus.",
"Els anys de la dècada de 1810 i començament dels 20.",
"Va ser professor de rus de la tsarina, i, des de 1826 fins a 1841, preceptor del fill de Nicolau I, el futur Alexandre II.",
"Posseïa un gran carisme personal, que va utilitzar sovint per protegir els poetes joves i per suavitzar el destí d'intel·lectuals caiguts en desgràcia.",
"En el sentimentalisme introduït per Nikolai Karamzín.",
"Les formes mètriques i estròfiques.",
"Un llenguatge tendent a la melodia i a la sonoritat, adequat a la descripció dels estats anímics.",
"El sentiment d'insatisfacció i pessimisme i la fugida a través de l'art i de les vivències íntimes.",
"Un treball d'elaboració poètica que representa un punt important dins l'evolució de la poesia russa."
]
}
|
vilaweb
|
Facebook s'ha aliat a l'Índia amb organitzacions de salut mental per llançar eines que ajudin els usuaris amb tendència suïcida. La xarxa social va posar en marxa eines de prevenció del suïcidi als Estats Units el mes de febrer passat en col·laboració amb organitzacions locals de salut mental. Ara, Facebook obre les eines per a 148 milions d'usuaris de la xarxa social a l'Índia que permetran que els amics preocupats denunciïn si veuen aquests missatges i que els usuaris afectats puguin parlar amb experts que l'ajudaran amb els seus problemes. Les noves eines permeten que qualsevol persona preocupada per un amic amb tendència a autolesionar-se pugui reportar el missatge a Facebook i la xarxa social els ajudarà a connectar amb professionals de salut mental que arribin a l'usuari directament. Els missatges que són marcats com a perillosos són controlats i supervisats pels equips que, segons la companyia, treballaran a cada moment, perquè això es converteixi en una prioritat. Una vegada reportat el missatge, explicaven, Facebook enviarà un missatge ‘pop-up' en què permet diverses opcions: parlar amb un amic, contactar amb una línia d'ajuda contra el suïcidi o bé obtenir suggeriments i suport d'autoajuda. En el cas de sol·licitar l'atenció d'ajuda, l'usuari de Facebook podrà trucar o enviar missatges a les associacions de salut que col·laboraran amb la xarxa social així com accedir a una línia d'ajuda psicològica gratuïta. També la xarxa social ha proporcionat una guia de suport que mostra recursos per ajudar a persones, identificar signes d'angoixa emocional o suïcidi i com ajudar-los. ‘Sovint, els amics i familiars són els observadors en aquest tipus de situacions i no saben què fer. Estan preocupats, però estan preocupats per dir alguna cosa equivocada o fer alguna cosa que ho empitjori', explica el director de polítiques públiques de Facebook a l'Índia, Ankhi Das.
|
[
"Què ha fet Facebook a l'Índia?",
"On ho havia engegat prèviament?",
"Quan?",
"Quants perfils té a l'Índia?",
"Què posarà al seu abast?",
"Quina funció s'habilita en concret?",
"Com respondrà la plataforma?",
"Què assegura Facebook?",
"Quines opcions oferirà a l'usuari?",
"Què passarà si demana ajuda?",
"Quina altra aportació s'ha afegit?",
"Quin és el contingut?",
"Què els passa normalment als qui tenen a prop algú en aquesta situació?",
"Què solen sentir?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
127,
210,
234,
380,
547,
688,
799,
985,
1218,
1440,
1498,
1607,
1708,
1726,
1815
],
"answer_start": [
0,
129,
129,
295,
300,
549,
691,
805,
1032,
1220,
1442,
1480,
1610,
1618,
1733
],
"input_text": [
"S'ha aliat amb organitzacions de salut mental per llançar eines que ajudin els usuaris amb tendència suïcida.",
"Als Estats Units.",
"El mes de febrer passat.",
"148 milions.",
"Eines que permetran que els amics preocupats denunciïn si veuen aquests missatges i que els usuaris afectats puguin parlar amb experts que l'ajudaran amb els seus problemes.",
"Reportar el missatge a Facebook.",
"Els ajudarà a connectar amb professionals de salut mental que arribin a l'usuari directament.",
"Que els equips treballaran a cada moment perquè això es converteixi en una prioritat.",
"Parlar amb un amic, contactar amb una línia d'ajuda contra el suïcidi o bé obtenir suggeriments i suport d'autoajuda.",
"Que l'usuari de Facebook podrà trucar o enviar missatges a les associacions de salut que col·laboraran amb la xarxa social així com accedir a una línia d'ajuda psicològica gratuïta.",
"Una guia de suport.",
"Recursos per ajudar a persones, identificar signes d'angoixa emocional o suïcidi i com ajudar-los.",
"Que no saben què fer.",
"Preocupació.",
"Per dir alguna cosa equivocada o fer alguna cosa que ho empitjori."
]
}
|
mitologia
|
Don Joan (en italià Don Giovanni, en castellà Don Juan) és un arquetip literari que representa el llibertí, l'home que sedueix moltes dones sense lliurar el seu cor fins que es troba amb Doña Inés (o Ana, segons la versió). Alguns autors fan que llavors s'enamori de veritat (la majoria), si bé la història inicial el condemna a l'infern justament per aprofitar-se d'aquesta noia innocent. Sembla que aquesta història està inspirada en un personatge real, el Casanova italià; ha esdevingut, però, un nom comú per designar l'home expert en seducció.
Molts autors s'han apropat al mite. Alguns dels que l'han tractat directament són: Tirso de Molina, Molière, Goldoni, Lord Byron, Puixkin, José Zorrilla, Palau i Fabre, Baudelaire, Azorín o Max Frisch. El dramaturg i Premi Nobel irlandès George Bernard Shaw va escriure l'obra de teatre Man and Superman (1903) com una elaboració lliure del mite. A la introducció de l'obra fa un repàs històric del personatge de Don Joan.
Mozart en va escriure una òpera, Don Giovanni. D'altres s'hi han inspirat indirectament, ja que es podria dir que qualsevol llibertí o seductor hi està basat. Així, se'n troben traces en obres com les de José de Espronceda, Ramón del Valle-Inclán, Samuel Richardson i Alexandre Dumas, entre altres. L'època de màxima esplendor va donar-se al romanticisme. És una figura que continua viva en l'art i que ha aparegut en cançons i pel·lícules (James Bond seria una exemple molt pròxim).
També s'han escrit assajos explicant els trets psicològics d'aquesta conducta. Es descriu la persona que actua com a Don Joan com una persona immadura, incapaç de comprometre's (tot i que alguns creuen sincerament enamorar-se cada vegada), narcisista i que conrea l'emoció superficial, la vanitat i el culte al cos. Necessita sentir-se el centre d'atenció i s'ocupa només dels seus sentiments. En general és una conducta associada a l'adolescència i al sexe masculí, tot i que es dona en totes les edats i entre homes i dones.
|
[
"Què és el Don Joan?",
"En què consisteix?",
"Què li passa, però?",
"Quin altre nom pot dur aquesta dona?",
"Com acaba normalment el conte?",
"Què en diu la principal?",
"Per què?",
"En què es basa la narració, suposadament?",
"Per a què s'usa normalment aquesta denominació?",
"Quins escriptors han treballat en l'arquetip?",
"Què va fer George Bernard Shaw?",
"Es podria afirmar que tots els llibertins neixen d'aquí?",
"Quins altres autors han explorat aquest tipus de comportament masculí?",
"Com es definiria un home així?",
"Passa només en nois adolescents?"
] |
{
"answer_end": [
79,
164,
196,
222,
287,
337,
388,
454,
547,
749,
894,
1129,
1269,
1848,
1981
],
"answer_start": [
0,
0,
119,
187,
224,
224,
289,
390,
476,
549,
787,
1068,
1137,
1535,
1850
],
"input_text": [
"És un arquetip literari.",
"Representa el llibertí, l'home que sedueix moltes dones sense lliurar el seu cor.",
"Que es troba amb Doña Inés.",
"Ana.",
"Alguns autors fan que llavors s'enamori de veritat.",
"El condemna a l'infern.",
"Justament per aprofitar-se d'aquesta noia innocent.",
"En un personatge real.",
"Per designar l'home expert en seducció.",
"Tirso de Molina, Molière, Goldoni, Lord Byron, Puixkin, José Zorrilla, Palau i Fabre, Baudelaire, Azorín o Max Frisch.",
"Va escriure l'obra de teatre Man and Superman com una elaboració lliure del mite.",
"Sí.",
"José de Espronceda, Ramón del Valle-Inclán, Samuel Richardson i Alexandre Dumas, entre altres.",
"Una persona immadura, incapaç de comprometre's, narcisista i que conrea l'emoció superficial, la vanitat i el culte al cos. Necessita sentir-se el centre d'atenció i s'ocupa només dels seus sentiments.",
"No, es dona en totes les edats i entre homes i dones."
]
}
|
vilaweb
|
La junta de tractament dels Lledoners ha autoritzat Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a sortir durant unes hores al dia de la presó, en aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari. Sànchez podrà fer un voluntariat onze hores diàries tres dies a la setmana i Cuixart tindrà nou hores i mitja diàries durant cinc dies setmanals per a treballar i fer un voluntariat. Tots dos hauran de tornar a dormir a la presó. La decisió és d'aplicació immediata, de manera que els presos polítics ja poden fer ús d'aquest permís penitenciari. La jutgessa de vigilància penitenciària haurà de decidir si el ratifica i la fiscalia pot recórrer en contra de la decisió. Si la jutgessa de vigilància penitenciària tombés la mesura, Sànchez i Cuixart hi podrien recórrer en contra a l'Audiència de Barcelona. La Generalitat diu que, per tal de protegir-los la intimitat, no informarà ni de la data de l'inici de les sortides ni de les empreses i entitats on Sànchez i Cuixart treballaran i faran els voluntariats. Des d'Òmnium expliquen que Cuixart és propietari d'una empresa especialitzada en el disseny i la producció de maquinària industrial per a envasats. ‘Ara podrà desenvolupar aquestes tasques des de la mateixa seu de l'empresa, i no només des de la presó com feia des del 16 d'octubre de 2017'. Sobre les tasques de voluntariat, Òmnium diu que Cuixart és soci de diverses organitzacions no governamentals, com Amnistia Internacional, Open Arms, Cooperativa EsperanzaH! o el PEN Club, a banda de la col·laboració voluntària i desinteressada com a president d'Òmnium. Les defenses dels presos polítics d'ERC presentaran a a partir de la setmana vinent les propostes per poder-se acollir als permisos penitenciaris que atorga l'article 100.2, relatius als permisos per a sortir de la presó per a treballar o fer un voluntariat. Segons que explica l'ACN, entre el dilluns i el divendres de la setmana vinent les juntes de yractament de les presons dels Lledoners, el Puig de les Basses i el Mas d'Enric rebran les peticions de Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell, respectivament. L'altra setmana serà el torn de presentar la documentació per a Oriol Junqueras. Joaquim Forn també espera que la junta de tractament dels Lledoners ratifiqui aviat la seva proposta.
|
[
"Què ha decidit la junta dels Lledoners?",
"En quin motiu legal es basa?",
"Què es permetrà a Sànchez?",
"I a Cuixart?",
"I a la nit?",
"Què ha de passar encara?",
"Què garanteix la Generalitat?",
"Per què?",
"Què diu Òmnium sobre Cuixart?",
"Què podrà fer ara?",
"Com ho estava fent, fins aleshores?",
"En quines associacions sense ànim de lucre col·labora?",
"Amb quin motiu els advocats dels presos emetran propostes?",
"Qui podrà fer-les arribar la setmana que ve?",
"I Junqueras i Forn?"
] |
{
"answer_end": [
127,
187,
263,
370,
417,
658,
1000,
871,
1148,
1225,
1291,
1481,
1710,
2065,
2264
],
"answer_start": [
0,
129,
189,
266,
372,
536,
797,
797,
1002,
1151,
1151,
1294,
1565,
1850,
2083
],
"input_text": [
"Ha autoritzat Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a sortir durant unes hores al dia de la presó.",
"En l'article 100.2 del reglament penitenciari.",
"Podrà fer un voluntariat onze hores diàries tres dies a la setmana.",
"Tindrà nou hores i mitja diàries durant cinc dies setmanals per a treballar i fer un voluntariat.",
"Tots dos hauran de tornar a dormir a la presó.",
"La jutgessa de vigilància penitenciària haurà de decidir si el ratifica i la fiscalia pot recórrer en contra de la decisió.",
"Que no informarà ni de la data de l'inici de les sortides ni de les empreses i entitats on Sànchez i Cuixart treballaran i faran els voluntariats.",
"Per tal de protegir-los la intimitat.",
"Que és propietari d'una empresa especialitzada en el disseny i la producció de maquinària industrial per a envasats.",
"Desenvolupar aquestes tasques des de la mateixa seu de l'empresa.",
"Des de la presó.",
"D'Amnistia Internacional, Open Arms, Cooperativa EsperanzaH! o el PEN Club.",
"Amb el de poder-se acollir als permisos penitenciaris.",
"Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell.",
"L'altra setmana serà el torn de presentar la documentació per a Oriol Junqueras, i Joaquim Forn també espera que la junta de tractament dels Lledoners ratifiqui aviat la seva proposta."
]
}
|
bios
|
Rosa Queralt Doménech (Barcelona, 1940 - 16 d'abril de 2018) va ser una docent, crítica d'art i comissària d'exposicions catalana.
Després d'haver rebut formació i haver-se llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona, des de l'any 1973 treballà de forma gairebé exclusiva i independent en l'àmbit de l'art contemporani, en el qual també va exercir tasques docents. Ha escrit diversos llibres sobre art i també en catàlegs, premsa i revistes especialitzades com Lápiz, Quadern de les idees, les arts i les lletres i Arte y parte. Ha realitzat programes de ràdio i televisió i participat en jurats i en l'assessorament de col·leccions. Fonamentalment, però, ha destacat especialment per la seva tasca relacionada amb el comissariat d'exposicions. Així, durant gairebé tres dècades va ser comissària d'institucions tant importants com la Fundació Joan Miró, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), la Fundació La Caixa, el Museu Reina Sofia o el Círculo de Bellas Artes. A banda, l'any 2001 va ser la primera directora de la fira d'art contemporani iberoamericà Foro Sur, al capdavant del qual ha continuat estant durant més de deu edicions. Queralt va estar lligada a l'Associació Catalana de Crítics d'Art, de la qual va ser membre fins a la seva jubilació i també secretària de la primera junta de l'associació.
Queralt es va donar a conèixer com a crítica d'art en diverses publicacions sobre art contemporani durant l'època de la transició democràtica, arribant a destacar a causa de la seva aposta per les exposicions col·lectives, o "mostres de tesi", davant la preferència generalitzada per les mostres individuals. A través d'aquestes exposicions col·lectives els comissaris d'exposicions com ella intentaven explicar l'esclat generacional dels anys vuitanta. Queralt es va implicar com a curadora independent en mostres que també compartia amb altres crítics i directors de museus. No va exercir càrrecs de direcció d'institucions, però, va tenir un gran paper com a assessora d'entitats, i especialment com a comissària d'exposicions. Així, va ser membre de la Comissió d'Experts del Patronat del Museu d'Art Contemporani d'Eivissa durant més de 25 anys, fins al final dels seus dies. La seva darrera col·laboració amb el MACE va ser la residència d'investigació patrocinada per l'Institut d'Estudis Baleàrics, sobre Carl van der Voort.
|
[
"Qui fou Rosa Queralt Doménech?",
"Quan va néixer?",
"Què va estudiar?",
"A què va dedicar-se després?",
"Ha publicat textos sobre art?",
"On?",
"Com ha participat als mitjans de comunicació?",
"En quina activitat ha ressaltat sobretot?",
"En quins centres ho va fer?",
"Què va fer el 2001?",
"A quina organització es va vincular?",
"En quin període es va fer coneguda?",
"Què la caracteritzava més?",
"En què va dur a terme una tasca fonamental?",
"De quina agrupació va formar part durant més de mig segle?"
] |
{
"answer_end": [
129,
60,
221,
400,
438,
493,
609,
780,
1013,
1114,
1251,
1500,
1666,
2088,
2208
],
"answer_start": [
0,
0,
131,
255,
402,
402,
566,
693,
816,
1024,
1186,
1359,
1502,
1992,
2096
],
"input_text": [
"Va ser una docent, crítica d'art i comissària d'exposicions catalana.",
"El 1940.",
"Filosofia i Ciències de l'Educació.",
"Treballà de forma gairebé exclusiva i independent en l'àmbit de l'art contemporani, en el qual també va exercir tasques docents.",
"Sí.",
"Ha escrit diversos llibres i també ha col·laborat en catàlegs, premsa i revistes especialitzades.",
"Ha realitzat programes de ràdio i televisió.",
"En el comissariat d'exposicions.",
"La Fundació Joan Miró, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, la Fundació La Caixa, el Museu Reina Sofia o el Círculo de Bellas Artes.",
"Va ser la primera directora de la fira d'art contemporani iberoamericà Foro Sur.",
"A l'Associació Catalana de Crítics d'Art.",
"Durant l'època de la transició democràtica.",
"La seva aposta per les exposicions col·lectives, o mostres de tesi, davant la preferència generalitzada per les mostres individuals.",
"Com a assessora d'entitats, i especialment com a comissària d'exposicions.",
"De la Comissió d'Experts del Patronat del Museu d'Art Contemporani d'Eivissa."
]
}
|
vilaweb
|
El portaveu de Demòcrates de Catalunya, Antoni Castellà, ha demanat al govern català que fixi ja la data i la pregunta pel referèndum. Considera que el Pacte Nacional pel Referèndum no té més recorregut perquè no ha aconseguit de pactar cap consulta amb l'estat espanyol i ha instat els comuns a sumar-se i participar-hi. ‘Si algú fes un discurs de referèndum pactat pensant que alguna vegada la seva força podria guanyar unes eleccions espanyoles, seria com utilitzar el referèndum per al benefici propi', ha dit en una entrevista a Europa Press. Castellà veu lògic que el referèndum es convoqui per al setembre, per tenir temps suficient per a fer campanya. Sobre quina hauria de ser la pregunta, el líder de Demòcrates ha assegurat que avalaran que es pregunti per un estat o per una república independent. Ha dit que la gran batalla serà l'endemà del referèndum en cas de victòria del sí a la independència, ja que s'haurà de fer efectiu el resultat. Ha defensat una declaració d'independència i la instauració de la Generalitat com l'únic organisme governamental que controli el territori i per a suspendre qualsevol procés electoral fins que l'estat català s'hagi consolidat. Paral·lelament, Castellà ha dit que valia implantar un marc legal mínim, negociar el repartiment d'actius amb l'estat espanyol i cercar el reconeixement internacional. La resposta de l'estat espanyol Pel que fa a la possible resposta de l'estat espanyol per a impedir el referèndum, ha advertit que una reacció que impliqués l'ús de la força posaria en risc la permanència d'Espanya a la Unió Europea. ‘A l'estat no li quedarà més alternativa que tolerar-lo o intentar aturar-lo amb la força', ha reflexionat. Ha apel·lat a no cedir davant les amenaces de l'estat espanyol i ha citat el fundador d'Unió, Manuel Carrasco i Formiguera: ‘Se li va demanar que regenerés els seus principis i no ho va fer a risc de ser afusellat, inhabilitat o d'anar a la presó. Qualsevol amenaça de l'estat és ridícula comparada amb qui ens va precedir.' Aquest diumenge es compleixen els setanta-nou anys de l'afusellament de Carrasco i Formiguera a Burgos.
|
[
"Qui és Antoni Castellà?",
"Quina petició ha fet pública al govern?",
"Què pensa de la situació actual?",
"Què ha plantejat per a Europa Press?",
"Per què veu raonable que se celebri cap a la tardor?",
"Per què es preguntaria?",
"Què passarà si el resultat és positiu?",
"Quina mesura legal li agradaria instaurar?",
"Com creu que afectaria una resposta violenta?",
"Quina actitud anima a tenir davant la intimidació del govern espanyol?",
"A qui ha mencionat?",
"Com es diu?",
"Per què l'ha esmentat?",
"Què vol dir amb aquest exemple?",
"Quants anys farà que van assassinar aquest polític?"
] |
{
"answer_end": [
55,
133,
270,
546,
658,
808,
953,
1348,
1582,
1754,
1784,
1814,
1938,
2014,
2110
],
"answer_start": [
0,
47,
135,
322,
548,
660,
866,
1198,
1465,
1692,
1757,
1766,
1757,
1940,
2017
],
"input_text": [
"El portaveu de Demòcrates de Catalunya.",
"Que fixi ja la data i la pregunta pel referèndum.",
"Considera que el Pacte Nacional pel Referèndum no té més recorregut perquè no ha aconseguit de pactar cap consulta amb l'estat espanyol.",
"Que si algú fes un discurs de referèndum pactat pensant que alguna vegada la seva força podria guanyar unes eleccions espanyoles, seria com utilitzar el referèndum per al benefici propi.",
"Per tenir temps suficient per a fer campanya.",
"Per un estat o per una república independent.",
"Que s'haurà de fer efectiu.",
"Un marc legal mínim, negociar el repartiment d'actius amb l'estat espanyol i cercar el reconeixement internacional.",
"Posaria en risc la permanència d'Espanya a la Unió Europea.",
"No cedir.",
"El fundador d'Unió.",
"Manuel Carrasco i Formiguera.",
"Perquè se li va demanar que regenerés els seus principis i no ho va fer a risc de ser afusellat, inhabilitat o d'anar a la presó.",
"Que qualsevol amenaça de l'estat és ridícula comparada amb qui els va precedir.",
"Aquest diumenge se'n compleixen els setanta-nou anys."
]
}
|
mitologia
|
Els oracles d'Asclepi o temples d'Asclepi van ser una sèrie d'oracles o llocs de curació dedicats a Asclepi (en llatí Aesculapius) dels quals el més conegut era l'Asclepeion d'Epidaure. L'interior de l'edifici estava cobert de tauletes votives de persones que s'havien recuperat de les seves malalties després d'haver-hi dormit una nit. Cap al 300 aC, el culte d'Asclepi va esdevenir molt popular. Els pelegrins acudien en gran nombre als asclepeion per ser curats. Dormien una nit i, l'endemà, explicaven els seus somnis a un sacerdot. Aquest prescrivia una cura, sovint una visita als banys o a un gimnàs. Les serps estaven consagrades a Asclepi, per la qual cosa sovint van ser usades en els rituals de curació. A les serps no verinoses se les deixava reptar al terra dels dormitoris on els malalts i ferits dormien.
Pausànies comentava que, a l'asclepeion de Titane a Sició (fundat per Alexànor, net d'Asclepi), les estàtues d'Higiea eren cobertes de cabells de dona i trossos de robes babilònies. Segons les inscripcions, els mateixos sacrificis eren oferts a Paros.
|
[
"Què eren els oracles d'Asclepi?",
"Com és el nom llatí?",
"Quin era el més popular?",
"Com era per dins?",
"Quan va tenir una gran presència el culte d'Asclepi?",
"Per què hi anava la gent?",
"Què hi feien?",
"Quin animal s'associava a Asclepi?",
"Per què les feien servir?",
"Què els permetien fer?",
"Qui va crear l'asclepeion de Titane?",
"Qui era?",
"Què explicava Pausànies?",
"On més es feien aquest tipus de rituals?"
] |
{
"answer_end": [
107,
130,
184,
335,
396,
464,
535,
647,
713,
818,
914,
913,
1000,
1070
],
"answer_start": [
0,
100,
72,
186,
337,
398,
466,
608,
608,
715,
847,
890,
820,
1027
],
"input_text": [
"Van ser una sèrie d'oracles o llocs de curació dedicats a Asclepi.",
"Aesculapius.",
"L'Asclepeion d'Epidaure.",
"Estava cobert de tauletes votives de persones que s'havien recuperat de les seves malalties després d'haver-hi dormit una nit.",
"Cap al 300 aC.",
"Per ser curada.",
"Dormien una nit i, l'endemà, explicaven els seus somnis a un sacerdot.",
"Les serps.",
"Per als rituals de curació.",
"A les no verinoses se les deixava reptar al terra dels dormitoris on els malalts i ferits dormien.",
"Alexànor.",
"El net d'Asclepi.",
"Que, a l'asclepeion de Titane a Sició, les estàtues d'Higiea eren cobertes de cabells de dona i trossos de robes babilònies.",
"A Paros."
]
}
|
books
|
Quan l'avi Mauva va tornar al timó, degué reparar que estava descolorida, i em preguntà si em marejava.
-No: ès que tinc un doloret… res. Me'n vaig anar a popa, i vaig deixar-me caure damunt del banc galliner amb el major abatiment. L'aire no es movia. La calma era fonda i pesada. Vaig veure que el vel blanquinós de la pluja es dilatava de llevant a migdia, per l'horitzó, com una cortina que s'estén per una balconada. En tota la mar no es descobria una vela. Estàvem sols. Vaig acriminar el pare interiorment. Ah! Si jo hagués tingut mare, no m'hauria vist en aquell perill. Ella no les hauria escoltades, les meves ardideses i fantasies de criatura: m'hauria abrigada amb el seu amor i m'haguera protegida contra mi mateixa. Les llàgrimes me saltaven dels ulls. Què fer?… ¿Crido que em desembarquin?… Vaig plorar el meu desemparament, la meva humiliació… I, tot plorant, plorant, vaig assolir un raig d'esperança. Me vaig recordar de que s'havia parlat d'entrar a Tossa. Tossa no era pas gaire lluny: amb el primer cop de vent hi podíem arribar; i, una vegada fondejats en aquella badieta, el perill personal desapareixia del tot, i fins, si era precís, el poble ens ajudaria a salvar el carregament i la barca. Ès clar! ¡Ara veges si el pare, que m'estimava tant, s'hauria volgut exposar!… ca!… Que poca-solta! Una ona de consol i d'alegria se m'estufà dintre el pit. Vaig sentir que un escalf de vida s'expandia pels meus membres i em pujava a les galtes. No, no pasaria res; i… ¡qui sap si ni temporal hi hauria! Per entesos que fossin els vells mariners, n'erraven molts, de pronòstics; i després sortien amb l'excusa de si el vent s'és canviat, de si el ruixat l'ha mort, de si el grop, de si la correntada… ¡Mai volen haver-ne errada cap, això pla, els grans sàtrapes! ¡Ah, quin esbronc els havia de clavar! Se'm va escórrer una rialleta pels llavis. I, mig rient, amb els ulls encara engotellats de llàgrimes, vaig mirar a l'entorn, escutiant que algú no hagués presenciat la meva feblesa. M'hauria sabut greu. ¡Tant que em tenien per valenta! ¡No mancaria sinó que m'haguessin vist plorar! Vaig córrer a un amagatall per eixugar-me la cara, i, allí, frega que fregaràs amb el mocador de butxaca, me vaig ben resseguir tots els regaranys; i, un cop eixuta i escarabitllada, vaig sortir zumzunejant a boca closa l'aire d'una cançó.
|
[
"Què va preguntar Mauva en veure la noia pàl·lida?",
"Què va respondre ella?",
"I què va fer?",
"Bufava el vent?",
"Què es feia feixuga?",
"Què va observar la noia?",
"Què semblava?",
"Quina actitud troba a faltar d'una mare?",
"Com reacciona en pensar-ho?",
"De què se'n recorda, que li procura esperança?",
"Què faria fins i tot la gent quan arribessin a port?",
"Què va sentir, doncs?",
"Què considera que els passava als vells amb experiència, de vegades?",
"Quina reacció va tenir quan s'ho va plantejar?",
"Què va fer, perquè no la veiessin plorar?"
] |
{
"answer_end": [
102,
136,
208,
251,
280,
358,
420,
728,
765,
974,
1215,
1372,
1594,
1860,
2152
],
"answer_start": [
11,
105,
138,
233,
253,
282,
297,
514,
730,
885,
976,
1317,
1521,
1819,
2103
],
"input_text": [
"Que si es marejava.",
"No: ès que tinc un doloret… res.",
"Se'n va anar a popa, i va deixar-se caure damunt del banc galliner.",
"No.",
"La calma.",
"Que el vel blanquinós de la pluja es dilatava de llevant a migdia.",
"Com una cortina que s'estén per una balconada.",
"Que l'hauria abrigada amb el seu amor i l'haguera protegida contra ella mateixa.",
"Les llàgrimes li saltaven dels ulls.",
"Que s'havia parlat d'entrar a Tossa.",
"Els ajudaria a salvar el carregament i la barca.",
"Que una ona de consol i d'alegria se l'estufà dintre el pit.",
"Que n'erraven molts, de pronòstics.",
"Se li va escórrer una rialleta pels llavis.",
"Va córrer a un amagatall per eixugar-se la cara."
]
}
|
vilaweb
|
Conta la llegenda que, com a càstig a la seua incansable arrogància, un déu irat va decidir capgirar el baobab i deixar-ne les arrels exposades i la copa verda soterrada. Res més lluny de la realitat; la inquietant morfologia dels baobabs és el resultat de l'adaptació a les dures condicions ambientals a què s'enfronten. Aquests colossos poden arribar als 30 metres d'altura i posseir troncs de més de 10 metres de diàmetre. Investigacions recents apunten que la seua esperança de vida pot superar els 1.000 anys, i s'ha estimat que alguns exemplars podrien tenir entre 2.000 i 2.450 anys. Amb una distribució limitada a certes àrees de l'Àfrica, la península aràbiga i Austràlia, els baobabs s'enfronten a reptes moderns que podrien comprometre la seva supervivència. La pèrdua d'hàbitat a causa de l'agricultura, l'escassetat d'aigua, les malalties i la desaparició de disseminadors de les seves llavors són alguns dels factors més dramàtics. No obstant això, la mort sobtada d'alguns dels més longeus i grans baobabs presents a l'Àfrica podria estar associada a canvis en les condicions ambientals provocats en part pel canvi climàtic. Testimonis d'un present incert, aquests habitants mil·lenaris vesteixen de misticisme un paisatge en què la seua elegant silueta és explotada com a font de vida per multitud d'espècies. Sense usar filtres a la lent, amb un enfocament selectiu al perfil del baobab i aprofitant la llum natural del capvespre, el meu objectiu amb aquesta fotografia presa a Madagascar era ressaltar la poderosa presència que aquests silenciosos habitants infonen a les planes malgaixes. Roberto García-Roa. Fotògraf de natura i investigador de l'Institut Cavanilles de Biodiversidad i Ecologia Evolutiva de la Universitat de València. Què és Mètode?
|
[
"Per què va condemnar un déu al baobab?",
"Què va fer-li?",
"És verídica aquesta història?",
"Com és que tenen aquesta forma, aleshores?",
"Quant poden fer d'alçada?",
"I de gruix?",
"Quants anys s'ha descobert fa poc que poden viure?",
"Quins són els més vells?",
"Quina presència té al continent africà?",
"Què els suposa una amenaça?",
"Com per exemple?",
"Per què es creu que han pogut morir alguns dels més antics?",
"Què signifiquen per a molts éssers?",
"Quina intenció diu que té el fotògraf?",
"Com es diu?"
] |
{
"answer_end": [
110,
169,
199,
320,
375,
424,
513,
589,
646,
768,
944,
1101,
1324,
1606,
1626
],
"answer_start": [
0,
23,
0,
201,
322,
322,
426,
534,
591,
682,
770,
963,
1282,
1448,
1448
],
"input_text": [
"Per la seua incansable arrogància.",
"Va decidir capgirar el baobab i deixar-ne les arrels exposades i la copa verda soterrada.",
"No.",
"És el resultat de l'adaptació a les dures condicions ambientals a què s'enfronten.",
"Poden arribar als 30 metres d'altura.",
"Poden posseir troncs de més de 10 metres de diàmetre.",
"Poden superar els 1.000 anys.",
"Alguns exemplars podrien tenir entre 2.000 i 2.450 anys.",
"Limitada.",
"Reptes moderns.",
"La pèrdua d'hàbitat a causa de l'agricultura, l'escassetat d'aigua, les malalties i la desaparició de disseminadors de les seves llavors.",
"Pels canvis en les condicions ambientals.",
"Una font de vida.",
"Ressaltar la poderosa presència que aquests silenciosos habitants infonen a les planes malgaixes.",
"Roberto García-Roa."
]
}
|
vilaweb
|
La vice-presidenta del govern espanyol en funcions, Carmen Calvo, ha emmarcat la negociació entre el govern català i espanyol que reclamen les forces independentistes en la comissió bilateral que ja recull l'estatut de Catalunya, però ha advertit que els socialistes no parlaran d'un dret d'autodeterminació que ‘no existeix', i tampoc no ho farà el govern de coalició que sorgeixi d'una possible investidura. En declaracions al congrés, Calvo ha dit que ara la prioritat era la investidura perquè es pogués formar un govern ‘abans de Nadal', i després ja s'abordarien la resta de qüestions. Ha volgut deixar clars els ‘límits' del PSOE, que ‘són coneguts': ‘Nosaltres parlem dins la constitució i la llei i fem política per intentar entendre'ns amb els que no pensen com nosaltres', però ‘no existeix el dret d'autodeterminació perquè no és en la nostra legalitat ni en cap altra legalitat democràtica', ha dit. En aquest sentit, ha insistit: ‘El PSOE no parlarà d'autodeterminació perquè no és el nostre projecte i hi estem en contra.' ‘No podem retrocedir a situacions que han estat viscudes i resoltes' i, per tant, ‘podem parlar de la manera com Catalunya és al marc constitucional del nostre país, però exactament igual que altres autonomies.' ‘Primer cal investir el president, que ha de formar govern per començar a treballar a bon ritme, i després anirem veient les circumstàncies del dia a dia', on ‘hi ha hagut proves més que suficients de tenir activada una comissió bilateral que l'anterior govern va menystenir', ha dit Calvo, el dia abans de la reunió de les delegacions d'ERC i del PSOE. Torra exigeix de reunir-se amb Sánchez i un diàleg entre governs Per part dels republicans, hi assistirà el portaveu d'ERC al congrés espanyol, Gabriel Rufián, la portaveu nacional d'ERC, Marta Vilalta, i el president del consell nacional d'ERC, Josep Maria Jové. Per part del PSOE la portaveu al congrés espanyol, Adriana Lastra, el secretari d'Organització, José Luis Ábalos, i el secretari d'Organització del PSC, Salvador Illa. ERC va dir ahir que la trobada havia de servir per a establir un ‘compromís' i un ‘calendari' per a la segona fase dels contactes, que s'ha de concretar previsiblement després de la investidura i que haurà de fer seure en una mesa de diàleg i de negociació els governs de la Generalitat i de l'estat de manera bilateral. Calvo ha evitat d'avançar cap conclusió de la reunió perquè: ‘Fins que no ens reunim no hem d'avançar ni distorsionar una oportunitat important perquè Espanya tingui un govern molt aviat.' En tot cas, ha situat aquesta relació entre governs en el marc de la comissió bilateral que ja recull l'estatut de Catalunya. ‘Nosaltres, a l'anterior legislatura, vam activar la comissió bilateral reconeguda a l'Estatut de Catalunya, i hem donat proves més que suficients de tenir una capacitat de lleialtat i diàleg amb tots els governs autonòmics de manera transversal i particularitzada', ha dit. En tot cas, segons Calvo, ‘ara som en un altre moment', que és el de ‘buscar els suports a la investidura' per activar el nou executiu “abans de Nadal'.
|
[
"Qui és Carmen Calvo?",
"Què ha fet?",
"Qui ho demanava?",
"On?",
"De què ha avisat, tanmateix?",
"Què ha comunicat al congrés?",
"Quines són les condicions dels socialistes en què ha insistit?",
"Què diu, però, de la independència?",
"Quin tracte creu just Calvo envers la comunitat catalana?",
"Quina diu que és la funció del president?",
"Quina comparació ha fet amb el grup de govern previ a ells?",
"Quins altres membres d'Esquerra acompanyaran Torra a la reunió amb Sánchez?",
"I del Partit Socialista?",
"Segons ERC, quin és l'objectiu d'aquesta cita?",
"Per què Calvo ha preferit no anticipar res sobre la trobada?",
"Quina actitud destaca que tenen cap a totes les autonomies?"
] |
{
"answer_end": [
64,
125,
166,
228,
408,
541,
782,
911,
1247,
1345,
1524,
1866,
2034,
2165,
2545,
2945
],
"answer_start": [
0,
52,
78,
66,
230,
438,
592,
789,
1121,
1251,
1410,
1604,
1868,
2036,
2357,
2783
],
"input_text": [
"La vice-presidenta del govern espanyol en funcions.",
"Ha emmarcat la negociació entre el govern català i espanyol.",
"Les forces independentistes.",
"En la comissió bilateral que ja recull l'estatut de Catalunya.",
"Que els socialistes no parlaran d'un dret d'autodeterminació que no existeix, i tampoc no ho farà el govern de coalició que sorgeixi d'una possible investidura.",
"Que ara la prioritat era la investidura perquè es pogués formar un govern abans de Nadal.",
"Que ells parlen dins la constitució i la llei i fan política per intentar entendre's amb els que no pensen com ells.",
"Que no existeix el dret d'autodeterminació perquè no és en la seva legalitat ni en cap altra legalitat democràtica.",
"Que poden parlar de la manera com Catalunya és al marc constitucional del país, però exactament igual que altres autonomies.",
"Formar govern per començar a treballar a bon ritme.",
"Que hi ha hagut proves més que suficients de tenir activada una comissió bilateral que l'anterior govern va menystenir.",
"Gabriel Rufián, Marta Vilalta i Josep Maria Jové.",
"Adriana Lastra, José Luis Ábalos i Salvador Illa.",
"Establir un compromís i un calendari per a la segona fase dels contactes.",
"Perquè diu que fins que no es reuneixin no han d'avançar ni distorsionar una oportunitat important perquè Espanya tingui un govern molt aviat.",
"Que han donat proves més que suficients de tenir una capacitat de lleialtat i diàleg amb tots els governs autonòmics de manera transversal i particularitzada."
]
}
|
books
|
En Víctor Buxareu havia estat i continuava sent un pintor fracassat. Quan encara no sabia empatollar quatre paraules, ja empastifava fulls de paper de barba amb aquells llapis que donen a la canalla perquè s'entretinguin, i que fins se'ls poden ficar a la boca.
La Providència l'advertí a temps i comprengué que la pintura no era el seu ofici, i en Víctor es resignà i es deixà de pinzells i de romansos. Però l'art és una cosa que sempre furga: i li proporcionà l'empescada següent: Els seus quatre nois eren de la pell del diable. No hi havia manera de fer-los estar quiets: quan deixaven una malifeta en rumiaven un altra. El seu pare, no gens aficionat a col·legis, llogà un professor d'aquells que exploten les famílies. Però, com que passaven moltes hores del dia sense fer res, a en Víctor se li acudí que fóra da gran utilitat per a la pau de la casa que els nois aprenguessin a dibuixar: així seurien i prestarien atenció a alguna cosa que els distragués al mateix temps.
Els nois, maleïdes les ganes que en tenien, de fer semblant provatura; però, sense que se'ls consultés, es portaren endavant les diligències i es feren els passos necessaris per cercar un professor de dibuix. En Víctor pensà que la manera més pràctica de trobar un professor era posar un anunci a La Vanguardia que digués: «Es necessita un professor de dibuix, persona d'una certa edat, honrada i amb molta paciència. Presentar-se… etc.» L'anunci produí ràpids efectes; i un matí, quan en Víctor es disposava a sortir de casa, li avisaren la visita d'un senyor que desitjava veure'l. En Víctor, una mica contrariat, perquè feia tard al despatx, mirà el rellotge, s'eixugà els bigotis (acabava d'ingerir el cafè amb llet), i digué, amb veu seca, a la cambrera: -Faci'l entrar a la sala.
El visitant era un home d'uns cinquanta anys, baixet, magre, d'ulls verdosos, dolcíssims, sempre amb una rialleta a flor de llavi, amb una barbeta curta, el cabell una mica llarg, escàs a la cúpula i blanquinós als polsos. Vestia modestament, però anava net i endreçat. En Víctor el saludà. Li digué que s'assegués i què volia. El tal subjecte resultà dir-se Gaspar Melrosada, i era professor de dibuix.
|
[
"Com era Víctor Buxareu?",
"Què feia quan no sabia parlar?",
"Amb quin estri?",
"Què li van fer entendre aviat?",
"Com va reaccionar?",
"Què passa amb l'art, tanmateix?",
"Com eren els seus nens?",
"Què no podia aconseguir?",
"Què va decidir Víctor?",
"Què més se li va ocórrer?",
"Quin objectiu perseguia?",
"Com va creure que aconseguiria més ràpid un professor?",
"Va ser així?",
"Quina impressió feia el senyor?",
"Com es deia?"
] |
{
"answer_end": [
67,
156,
220,
342,
403,
444,
531,
575,
724,
895,
979,
1291,
1449,
2035,
2142
],
"answer_start": [
3,
69,
118,
262,
346,
405,
484,
533,
626,
785,
859,
1190,
1419,
1767,
2095
],
"input_text": [
"Havia estat i continuava sent un pintor fracassat.",
"Ja empastifava fulls de paper de barba.",
"Amb aquells llapis que donen a la canalla perquè s'entretinguin.",
"Que la pintura no era el seu ofici.",
"Es resignà i es deixà de pinzells i de romansos.",
"Que és una cosa que sempre furga.",
"Eren de la pell del diable.",
"Que s'estiguessin quiets.",
"Llogar un professor d'aquells que exploten les famílies.",
"Que fóra da gran utilitat per a la pau de la casa que els nois aprenguessin a dibuixar.",
"Que els nois seguessin i prestessin atenció a alguna cosa que els distragués al mateix temps.",
"Posant un anunci a La Vanguardia.",
"Sí.",
"Era un home d'uns cinquanta anys, baixet, magre, d'ulls verdosos, dolcíssims, sempre amb una rialleta a flor de llavi, amb una barbeta curta, el cabell una mica llarg, escàs a la cúpula i blanquinós als polsos. Vestia modestament, però anava net i endreçat.",
"Gaspar Melrosada."
]
}
|
bios
|
Coloma Antònia Martí i Valls (Badalona, 26 de juny de 1860 - 4 de juny de 1899), que prengué el nom de Sor Francesca de les Nafres de Jesús (també és coneguda pel nom en castellà Sor Francisca de las Llagas de Jesús), va ser una religiosa catalana, membre de les Clarisses de la Divina Providència de Badalona. El seu procés de beatificació es va incoar en 1925; ha estat proclamada venerable per les seves virtuts heroiques el 19 de maig de 2018.
Nascuda a Can Peixau de Badalona. Fou alumna del col·legi de les Clarisses de la Divina Providència, congregació en la qual va ingressar el 12 d'agost de 1882, prenent el nom de Sor Francesca de les Nafres de Jesús. Hi dugué una vida exemplar fins que morí en llaor de santedat.
La fama de les seves virtuts van fer que Josep Miralles i Sbert, bisbe coadjutor de Barcelona, obrís la causa de beatificació el 12 de novembre de 1925. El 1927 el procés de beatificació estava preparant-se recollint els escrits de la serventa de Déu i, a més, recopilant dades i informació sobre la veracitat dels fets de la candidata. Aquest procés va finalitzar el 1929 després de dur-se a terme les indagacions pertinents, els escrits i la resta de documentació van ser segellades en una capsa per a ser enviades a la Congregació de Ritus a la Santa Seu a Roma, on continuaria el procés.
El 1956, la Congregació dels Ritus va donar el vistiplau als escrits de Coloma. Per a la continuació de la causa es va designar el cardenal Federico Tedeschini. El 1960, es va autoritzar que el seu cos, que estava dins d'una urna a la cripta del monestir de la Divina Providència, fos traslladat a l'església del cenobi per tal de dur a terme un reconeixement per a la posterior beatificació de la monja; la sessió informativa del procés va ser oficiada pel bisbe-arquebisbe de Barcelona, Gregorio Modrego. El 1968, el procés de beatificació continuava obert, i es va requerir l'ajut d'aquell qui pogués referenciar els dons i gràcies de la religiosa, a més de la petició de fons per a les despeses d'aquest procés.
Durant uns anys la causa va estar aturada per raons burocràtiques de la Cúria romana, el 1990 es va desbloquejar. El 1996 va passar a Congregació per a les Causes dels Sants per a continuar el procés. L'any 2005 el procés de beatificació es trobava gairebé a la recta final, si bé s'ha vist alentit, el cardenal Angelo Amato, prefecte de la congregació de les causes, afirmà que Sor Francesca seria presentada a examen de Consultors Teòlegs a finals de 2013. El 19 de maig de 2018, es va signar el decret segons el qual, per les seves virtuts heroiques, era proclamada venerable.
|
[
"Qui fou Coloma Antònia Martí?",
"Quan va néixer?",
"Com se la coneixia?",
"Per què va ser considerada venerable?",
"Quan es va iniciar el camí per declarar-la beata?",
"A quina escola assistí?",
"Què va ocórrer l'any 1960?",
"Què va passar durant un temps?",
"Quan va engegar de nou?",
"On es va traslladar el 1996?",
"Quan va començar l'última etapa?",
"Qui és Angelo Amato?",
"Què va assegurar?",
"Quan va ser oficialment declarada venerable?"
] |
{
"answer_end": [
247,
79,
139,
424,
361,
547,
1722,
2119,
2147,
2234,
2308,
2401,
2492,
2613
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
363,
311,
482,
1480,
2035,
2121,
2149,
2236,
2335,
2335,
2494
],
"input_text": [
"Va ser una religiosa catalana.",
"El 26 de juny de 1860.",
"Com Sor Francesca de les Nafres de Jesús.",
"Per les seves virtuts heroiques.",
"El 1925.",
"Al col·legi de les Clarisses de la Divina Providència.",
"Que es va autoritzar que el seu cos fos traslladat a l'església del cenobi per tal de dur a terme un reconeixement per a la posterior beatificació de la monja.",
"Que la causa va estar aturada per raons burocràtiques de la Cúria romana.",
"El 1990.",
"A Congregació per a les Causes dels Sants.",
"L'any 2005.",
"El prefecte de la congregació de les causes.",
"Que Sor Francesca seria presentada a examen de Consultors Teòlegs a finals de 2013.",
"El 19 de maig de 2018."
]
}
|
vilaweb
|
El líder del Partit Laborista britànic, Jeremy Corbyn, ha acusat aquest divendres el primer ministre, Boris Johnson, d'haver fet comentaris racistes i d'haver propiciat un augment de la desigualtat al Regne Unit després de les seves últimes polítiques econòmiques i socials, durant un debat celebrat als estudis de la cadena pública BBC. ‘Fracàs de lideratge és quan fas servir comentaris racistes per descriure persones de diferents països o de la nostra societat. Espero que el primer ministre entengui el dolor que sent la gent quan escolta comentaris o llegeix articles d'aquest tipus, com els que ell ha escrit', ha assenyalat Corbyn. Les paraules del líder progressista feien referència a uns textos en què Johnson descrivia les persones negres com ‘negrets' amb ‘somriures de síndria', i d'altres en què comparava les dones musulmanes que vestien vel amb lladres de bancs i bústies. ‘Espero que se'n penedeixi i entengui la importància de fer servir un llenguatge respectuós cap a les persones de totes les religions i races', ha asseverat Corbyn, qui s'ha defensat així de les acusacions abocades per Johnson d'antisemitisme en la seva formació. Per la seva banda, Johnson ha assegurat que tots els polítics del seu partit que han estat assenyalats per les seves conductes o comentaris racistes estan ‘fora de combat'. Les acusacions sobre racisme han protagonitzat els moments més tensos del debat televisat aquest divendres, tal com ha mostrat també el diari ‘The Guardian'. Socialisme, capitalisme i el futur de l'NHS Durant la primera part del debat s'han exposat dues visions molt diferents per al futur del país. Jonhson ha advocat pel capitalisme i el lliure mercat pel Regne Unit post Brexit, i Corbyn ha sostingut que el ‘socialisme democràtic' a l'estil escandinau ha elevat el nivell de vida dels més pobres. ‘La desigualtat ha crescut', ha alertat el líder laborista, per qui les darreres polítiques conservadores al Regne Unit han propiciat que ‘hi hagi més pobres que mai' i fins a 150 multimilionaris al país. Tots dos líders també han disputat el futur del servei de salut públic britànic. De l'NHS n'han parlat tant els conservadors com els laboristes durant tota la campanya electoral, des que Corbyn va acusar Johnson de mercadejar la salut de les persones a causa de l'acord comercial en què treballa el govern amb l'administració de Donald Trump. Corbyn i els laboristes han denunciat que aquest acord comercial amb els Estats Units posa en perill el sistema de salut públic, perquè permetria l'accés de les empreses nord-americanes a alguns serveis de l'NHS, com el dels fàrmacs, i augemntaria així el preu de les medicines al Regne Unit. Durant el debat, la consultora britànica YouGov ha publicat una enquesta en la qual un 52% ha donat per guanyador del debat Johnson, davant del 48% que ha cregut que ho havia estat Corbyn. D'altra banda, un 48% dels enquestats consideren el líder dels laboristes un polític ‘fiable', mentre que el conservador només ha aconseguit la confiança del 28%.
|
[
"Qui és Jeremy Corbyn?",
"A qui ha assenyalat?",
"Com es diu aquest?",
"De què el culpa?",
"Què li sembla a Corbyn que el fa fallar com a president?",
"A què es referia?",
"De què l'havia acusat prèviament Boris?",
"I com s'ha protegit?",
"Quan ha tingut lloc aquesta disputa?",
"Com ha estat el discurs de Johnson?",
"I el de Corbyn?",
"Quina conseqüència ha tingut la gestió de Johnson, segons Corbyn?",
"Quina altra temàtica ha sortit?",
"Per què Corbyn veu preocupant el pacte comercial entre el govern local i el dels Estats Units?",
"Què revelen les dades sobre el polític de més fiabilitat?"
] |
{
"answer_end": [
53,
100,
115,
273,
464,
888,
1152,
1325,
1433,
1707,
1826,
2031,
2112,
2667,
3019
],
"answer_start": [
0,
40,
82,
55,
339,
640,
1047,
1173,
1327,
1627,
1711,
1868,
2033,
2376,
2873
],
"input_text": [
"El líder del Partit Laborista britànic.",
"Al primer ministre.",
"Boris Johnson.",
"D'haver fet comentaris racistes i d'haver propiciat un augment de la desigualtat al Regne Unit després de les seves últimes polítiques econòmiques i socials.",
"Quan fa servir comentaris racistes per descriure persones de diferents països o de la seva societat.",
"A uns textos en què Johnson descrivia les persones negres com negrets amb somriures de síndria, i d'altres en què comparava les dones musulmanes que vestien vel amb lladres de bancs i bústies.",
"D'antisemitisme en la seva formació.",
"Que tots els polítics del seu partit que han estat assenyalats per les seves conductes o comentaris racistes estan fora de combat.",
"En el debat televisat d'aquest divendres.",
"Ha advocat pel capitalisme i el lliure mercat pel Regne Unit post Brexit.",
"Sosté que el socialisme democràtic a l'estil escandinau ha elevat el nivell de vida dels més pobres.",
"Que hi hagi més pobres que mai i fins a 150 multimilionaris al país.",
"El futur del servei de salut públic britànic.",
"Perquè permetria l'accés de les empreses nord-americanes a alguns serveis de l'NHS, com el dels fàrmacs, i augemntaria així el preu de les medicines al Regne Unit.",
"Un 48% dels enquestats consideren el líder dels laboristes un polític fiable, mentre que el conservador només ha aconseguit la confiança del 28%."
]
}
|
mitologia
|
Raffaele Maffei (17 de febrer de 1451, Roma - 25 de gener de 1522, Volterra) fou un humanista, historiador, enciclopedista i teòleg italià.
Tot i que alguns apunten que va néixer a Volterra (Toscana), Maffei nasqué a Roma, on la seva família emigrà més tard el 1466 quan el seu pare fou nomenat secretari del papa Pius II, càrrec que conservà també sota Pau II i Sixt IV. El 1477 acompanyà a Hongria el cardenal Lluís d'Aragó en una missió que exigia entrevistar-se amb Maties Corví. Havent estat dissuadit de fer-se franciscà per Gaspare da Firenze, es casà i tornà a Volterra per establir-s'hi. Passà la resta de la seva vida consagrat a l'estudi i a la seva pròpia casa establí una acadèmia en què feia conferències sobres filosofia i teologia. Molt devot i pietós, fundà el convent de l'Orde de les Germanes Pobres de Santa Clara a Volterra.
Deixà, sota el títol de Commentariorum urbanorum Libri octo et triginta una enciclopèdia en trenta-vuit llibres, dels quals els dotze primers tracten sobre geografia, els onze següents de biografies i els últims sobre totes les ciències de l'època, en especial sobre filologia. Es tracta, doncs, d'una distinció entre geografia, antropologia i filologia. Aquesta enciclopèdia tingué un gran èxit (s'imprimí en vuit ocasions fins al 1603). La seva estructura més detallada consta d'un primer llibre amb la taula de contingut i un índex per classes; els llibres 2-12, geografia; 13-23 vides dels homes il·lustres, dels quals els papes ocupen el llibre vint-i-dos i els emperadors el vint-i-tres; els llibres 24-27 tracten sobre animals i plantes; el 28 sobre metalls, gemmes, pedres, cases i altres objectes inanimats; el 34 sobre gramàtica i retòrica; el 35 sobre matemàtiques, aritmètica, geometria, òptica, catòptrica, astronomia i astrologia; i del 36 al 38 sobre obres d'Aristòtil.
La seva enciclopèdia contribuí a integrar en la recerca de coneixements uns dominis altrament considerats com secundaris per l'Església, com la geografia i les biografies. Publicada per primer cop a Roma el 1506, aquest gruixut in-folio de 844 pàgines fou reimprès a París el 1526.
Les vides dels papes Sixt IV, Innocenci VIII, Alexandre VI i Pius III foren publicades per separat (Venècia, 1518), preses dels Commentarii i en elles Maffei hi ataca implacablement la vida desordenada de la cort romana. A Volterra hi escrigué a més compendis de filosofia i de teologia: De christiana institutione i De philosophia prima (Roma, 1518). Traduí del grec al llatí l'Odissea d'Homer, l' Oeconomicus de Xenofont, la Guerra gòtica de Procopi, Sermones et Tractatus de Sant Basili, alguns sermons de Joan Damascè i de Sant Andreu de Creta. També escrigué el Vita B. Jacobi de Certaldo.
|
[
"Qui va ser Raffaele Maffei?",
"Quan va néixer?",
"De quina ciutat era?",
"On va anar amb el cardenal Lluís d'Aragó?",
"Per què?",
"A què es va dedicar després de casar-se?",
"Què va organitzar a casa seva?",
"Per a què la feia servir?",
"Què va inaugurar?",
"En quina gran obra va treballar?",
"Sobre què?",
"Quin ordre de temàtiques la conformen?",
"Quina contribució va fer amb aquesta?",
"Com comenta el mode de vida de la cort?",
"A quina tasca traductora va dedicar-se?"
] |
{
"answer_end": [
138,
76,
221,
425,
482,
648,
693,
746,
844,
934,
1199,
1829,
1966,
2332,
2660
],
"answer_start": [
0,
0,
201,
380,
380,
551,
651,
685,
769,
846,
918,
1394,
1831,
2113,
2465
],
"input_text": [
"Fou un humanista, historiador, enciclopedista i teòleg italià.",
"El 17 de febrer de 1451.",
"De Roma.",
"A Hongria.",
"Per entrevistar-se amb Maties Corví.",
"A l'estudi.",
"Una acadèmia.",
"Per fer conferències sobres filosofia i teologia.",
"El convent de l'Orde de les Germanes Pobres de Santa Clara a Volterra.",
"En una enciclopèdia.",
"Sobre geografia, antropologia i filologia.",
"Els llibres 2-12, geografia; 13-23 vides dels homes il·lustres, dels quals els papes ocupen el llibre vint-i-dos i els emperadors el vint-i-tres; els llibres 24-27 tracten sobre animals i plantes; el 28 sobre metalls, gemmes, pedres, cases i altres objectes inanimats; el 34 sobre gramàtica i retòrica; el 35 sobre matemàtiques, aritmètica, geometria, òptica, catòptrica, astronomia i astrologia; i del 36 al 38 sobre obres d'Aristòtil.",
"Integrar en la recerca de coneixements uns dominis altrament considerats com secundaris per l'Església.",
"L'ataca implacablement.",
"Traduí del grec al llatí l'Odissea d'Homer, l' Oeconomicus de Xenofont, la Guerra gòtica de Procopi, Sermones et Tractatus de Sant Basili, alguns sermons de Joan Damascè i de Sant Andreu de Creta."
]
}
|
books
|
-I ara que ens hem descobert mútuament el cor, ara que ja podem dir que estem promesos, o sia lligats per un compromís moral, tan indisoluble per a nostres consciències com el que, ajudant Déu, contraurem davant de l'altar, és precís que considerem nostra situació actual des d'un altre punt de vista. Tant tu com jo tenim persones amb dret i dever d'intervenir en nostres afeccions. ¿Què et sembla que devem fer?
-No ho sé- digué ella humilment. -Tinc plena confiança en tu i a la teva mà ho deixo. A mi ja des d'ara no em toca més que obeir-te en tot.
-Oh! No pas encara!- exclamà en Ramon, rient encantat del graciós posat amb què la noia acompanyà ses darreres paraules.
Després, reprenent son aire sèrio i carinyós, començà a exposar son plan. Explicats els escrúpols i delicadeses que l'havien inclinat a demorar sa amorosa declaració, afegí que ho tenia tot disposat per a son retorn tan prompte l'hagués realitzada, proposant-se no tornar fins que pogués fer-ho amb caràcter de promès, a qual fi son oncle cuidaria d'obtenir el formal consentiment de la família.
D'aquí rodà la conversa sobre els possibles entrebancs que podrien dificultar o allargar el logro dels seus desitjos: si aquestos serien o no contrariats pels pares d'ella.
-La mare rai,…- digué la Montserrat, i amb això donà a entendre que, en tot cas, l'oposició la temia del seu pare. També ho creia així en Ramon, mes un i altre convingueren en què, amb l'ajuda de Déu i amb la de sa constància, no serien pas invencibles les dificultats que poguessen presentar-se. Amb tot, en Ramon, com a home previsor, volgué lligar un darrer cap, preguntant:
|
[
"Què diu Ramon a la Montserrat?",
"Quin significat té això per a ell?",
"Com?",
"On es casaran?",
"Què creu que els cal?",
"Què li demana?",
"Com respon ella?",
"Per què vol que ho decideixi Ramon?",
"Què li fa gràcia a Ramon del comportament d'ella?",
"Què va explicar en detall?",
"Qui s'encarregaria d'assegurar l'acceptació familiar?",
"De què van començar a parlar?",
"Què preocupava la Montserrat?",
"Què van acordar, però?"
] |
{
"answer_end": [
86,
124,
168,
222,
300,
413,
445,
498,
673,
840,
1069,
1187,
1357,
1539
],
"answer_start": [
1,
47,
106,
106,
224,
384,
415,
448,
583,
749,
1004,
1071,
1260,
1393
],
"input_text": [
"Que ara que s'han descobert mútuament el cor, ara que ja poden dir que estan promesos.",
"És un compromís moral.",
"Indisoluble per a seves consciències.",
"Davant de l'altar.",
"Que considerin la seva situació actual des d'un altre punt de vista.",
"Que què li sembla que han de fer.",
"Que no ho sap.",
"Perquè té plena confiança en ell.",
"El posat amb què la noia acompanyà ses darreres paraules.",
"Els escrúpols i delicadeses que l'havien inclinat a demorar sa amorosa declaració.",
"Son oncle.",
"Dels possibles entrebancs que podrien dificultar o allargar el logro dels seus desitjos.",
"L'oposició del seu pare.",
"Que, amb l'ajuda de Déu i amb la de sa constància, no serien pas invencibles les dificultats que poguessen presentar-se."
]
}
|
books
|
-Poc que ve pas tampoc la de casa seva!- va dir en Pere, -és un home allò, oi?…
El malalt i la senyora corrien cap al cotxe, que passava de llarc, tot aturant-se. Després, obrir-se la portella i caure la nena als braços del malalt, va ésser tot un… Ell s'hi abraonà masegant-li les galtones, omplint-la de petons -d'aquells petons plens, que tenen ànima… A la dona del quefe li vingueren les llàgrimes als ulls.
En tant, del cotxe en baixava un senyor vell, vestit de negre, amb grans bigotis blancs. Tot baixant, mirà de fixo a la senyora, senyalant amb un ràpid moviment al malalt. La senyora va moure el cap amb gran tristesa… Després s'abraçaren, mentre el malalt s'hi acostava portant la nena al braç.
Cinc dies després, a l'arribar a l'estació els vailets de Torre-guillera, amb greu sorpresa hi varen trobar al senyor vell i a la nena… el quefe, prou els donava conversa, però ells li contestaven poc… La nena estava trista, el senyor malhumorat.
Vingué el tren, s'hi embarcaren i se'n anaren, deixant l'andén llis i pelat, ple d'una vaga tristesa. En un recó el quefe, amb les mans al detràs, aguantant una banderola mig verda i mig vermella, conversava amb un mosso. Els vailets s'hi varen anar acostant…
-Ara ho entenc menys- deia tot preocupat: -diu que ell volia la criatura, que ara que la té no la vol… que hi ha recaigut i tot… Oh, i diu que és la mateixa cara de sa mare, la nena…
-I on para, ara, ella?- va fer el mosso.
-Vols que t'ho digui clar? Doncs no ho sé… cada vegada l'entenc menys aquest embull…
|
[
"Què feien la dona i el qui es trobava malament?",
"Com va actuar ell quan la nena li va caure a sobre?",
"Quina mena de petons li feia?",
"Què va provocar-li la situació a l'esposa del quefe?",
"Qui va sortir de l'automòbil?",
"Com anava?",
"Quina característica física seva era destacable?",
"Què va fer?",
"Com va respondre la dona?",
"Què van fer tots dos?",
"On van arribar quan van passar cinc dies?",
"Com van veure el vell i la petita?",
"Per què se sorprèn el quefe?",
"Què li pregunta l'home?"
] |
{
"answer_end": [
123,
312,
353,
410,
456,
473,
499,
582,
628,
649,
779,
952,
1315,
1437
],
"answer_start": [
80,
195,
316,
355,
421,
442,
442,
501,
584,
630,
707,
909,
1215,
1398
],
"input_text": [
"Corrien cap al cotxe.",
"S'hi abraonà masegant-li les galtones, omplint-la de petons.",
"Aquells petons plens, que tenen ànima.",
"Li vingueren les llàgrimes als ulls.",
"Un senyor vell.",
"Vestit de negre.",
"Que tenia grans bigotis blancs.",
"Tot baixant, mirà de fixo a la senyora, senyalant amb un ràpid moviment al malalt.",
"Va moure el cap amb gran tristesa.",
"S'abraçaren.",
"A l'estació els vailets de Torre-guillera.",
"La nena estava trista, el senyor malhumorat.",
"Perquè diu que ell volia la criatura, que ara que la té no la vol.",
"On para, ara, ella?"
]
}
|
mitologia
|
Parc Juràssic III (títol original: Jurassic Park III) és una pel·lícula de ciència-ficció i thriller americana estrenada el 2001 i és la tercera part de la franquícia de Jurassic Park. És l'única pel·lícula en la saga que no és dirigida per Steven Spielberg (tot i ser produït per la seva companyia de producció, Amblin Entertainment) ni es basa en cap llibre de Michael Crichton, tot i que nombroses escenes en la pel·lícula van ser preses de dos llibres de Crichton, Jurassic Park i The Lost World. La pel·lícula té lloc a l'illa Sorna, en la costa del pacífic de l'Amèrica Central, l'illa de la segona pel·lícula. Ha estat doblada al català
Després de l'èxit de Jurassic Park, Joe Johnston va preguntar a Steven Spielberg si podria dirigir l'adaptació cinematogràfica de The Lost World, la continuació de Jurassic Park. Mentre que l'Spielberg volia fer el projecte, es va comprometre a dirigir qualsevol de les futures continuacions de Johnston. Spielberg va quedar involucrat en la pel·lícula en convertir-se en el productor executiu. Tres anys després de l'estrena de The Lost World, la producció de la tercera pel·lícula es va iniciar l'agost de 2000. Malgrat un gran èxit comercial, la pel·lícula es va estrenar amb moltes crítiques.
En aquesta llista hi figuren els dinosaures que apareixen a la pel·lícula:
}
|
[
"Què és Parc Juràssic III?",
"Quin nom té en anglès?",
"Quan va sortir a la llum?",
"De quina saga forma part?",
"Quina particularitat té?",
"On està ambientada?",
"Està en català?",
"Què va demanar Johnston a Spielberg?",
"Quina relació té The Lost World amb Jurassic Park?",
"Com va contribuir Spielberg al projecte?",
"Quan va començar el rodatge del tercer llargmetratge?",
"En quina data en concret?",
"Va ser exitosa?",
"Quins tipus de comentaris va rebre, però?",
"Quantes?"
] |
{
"answer_end": [
111,
54,
129,
184,
258,
584,
644,
789,
822,
1038,
1141,
1157,
1189,
1240,
1240
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
132,
186,
502,
618,
681,
775,
950,
1040,
1090,
1159,
1191,
1191
],
"input_text": [
"És una pel·lícula de ciència-ficció i thriller americana.",
"Jurassic Park III.",
"El 2001.",
"De Jurassic Park.",
"Que és l'única pel·lícula en la saga que no és dirigida per Steven Spielberg.",
"A l'illa Sorna, en la costa del pacífic de l'Amèrica Central.",
"Sí.",
"Si podria dirigir l'adaptació cinematogràfica de The Lost World.",
"És la continuació de Jurassic Park.",
"Com a productor executiu.",
"Tres anys després de l'estrena de The Lost World.",
"L'agost del 2000.",
"Sí.",
"Crítiques.",
"Moltes."
]
}
|
mitologia
|
Seathrún Céitinn (1569-1644), en anglès Geoffrey Keating, fou un sacerdot catòlic irlandès del segle xvii, poeta i historiador. Va néixer a Burgess, Ballylooby, als afores de Cahir a Tipperary Sud en 1569, i va morir en 1644. Està enterrat a Tubrid Graveyard a la parròquia de Ballylooby-Duhill.
Fins fa poc es creia que Céitinn havia nascut a Burgess, al comtat de Tipperary; fins i tot es va construir un monument seu al pont de Burgess, el 1990; però Diarmuid Ó Murchadha va escriure,
Al novembre de 1603, va navegar a Bordeus, al costat d'altres quaranta estudiants sota la direcció del reverend Diarmaid MacCarthy per iniciar els seus estudis en el Col·legi Irlandès recentment fundat en aquesta ciutat pel cardenal François de Sourdis, Arquebisbe de Bordeus. A la seva arribada a França, va escriure un poètic Comiat a Irlanda, i, en tenir notícia de la Fugida dels Comtes, va escriure Lament pel trist estat d'Irlanda. Després d'obtenir el grau de Doctor en Teologia per la Universitat de Bordeus, va tornar a Irlanda en 1610, i va ser nomenat guaridor d'ànimes d'Uachtar Achaidh en la parròquia de Knockgraffan, prop de Cahir, on va acabar amb la pràctica comuna de retardar les misses fins que hagués arribat la gent.
El seu treball més important, Foras Feasa ar Éirinn (literalment, "Fundació del coneixement a Irlanda", encara que sol traduir-se per "Història d'Irlanda") va ser escrit en irlandès modern inicial i acabat cap a 1634.
Foras Feasa descriu la història d'Irlanda des de la creació del món fins a la invasió normanda del segle xii, basant-se en la rica tradició nativa històrica i pseudohistòrica (incloent als milesians), poesia històrica i registres eclesiàstics i anals. Foras Feasa circulà en forma manuscrita, ja que les autoritats angleses no van autoritzar la seva impressió, a causa dels seus arguments procatòlics. Més tard, en 1634, una campanya política en pro de la reforma de les lleis anticatòliques, coneguda com les Gràcies, va ser denegada pel virrei.
La visió política de Keating, que descendia d'una família d'anglesos vells, considerava que la sobirania i noblesa d'Irlanda pertanyia als Caps gaèlics que encara quedaven al país i a les famílies d'anglesos vells que havien decidit mantenir-se fidels al catolicisme. Acceptava la legitimitat dels Stuard a causa de la seva ascendència gaèlica.
Aquestes idees van tenir una considerable influència en les polítiques dutes a terme pels Confederats irlandesos fins que el papa retirà el seu reconeixement als Stuard a la fi de 1766. L'obra de Keating marcaria el treball dels genealogistes irlandesos com O'Hart durant el segle xix.
|
[
"Qui va ser Seathrún Céitinn?",
"Quin nom anglès li és atribuït?",
"A què es dedicava?",
"Quin any va néixer?",
"Per què va embarcar-se a França?",
"Què va compondre, quan va arribar-hi?",
"I quan va assabentar-se que els comtes van fugir?",
"Quin títol va aconseguir a Bordeus?",
"Quan va marxar de nou a Irlanda?",
"Quin càrrec tenia a Knockgraffan?",
"Què feia habitualment a la missa?",
"Quina és la seva obra més popular?",
"Què vol dir?",
"En quina llengua l'havia escrita?",
"Per què va circular en forma de manuscrit?",
"En què va influir posteriorment?"
] |
{
"answer_end": [
90,
56,
126,
204,
707,
832,
924,
1003,
1032,
1118,
1225,
1278,
1382,
1423,
1804,
2521
],
"answer_start": [
0,
0,
58,
128,
509,
765,
765,
926,
1005,
1036,
1135,
1227,
1257,
1227,
1697,
2337
],
"input_text": [
"Fou un sacerdot catòlic irlandès.",
"Geoffrey Keating.",
"Era poeta i historiador.",
"En 1569.",
"Per iniciar els seus estudis en el Col·legi Irlandès.",
"El Comiat a Irlanda.",
"El Lament pel trist estat d'Irlanda.",
"El de Doctor en Teologia.",
"El 1610.",
"Guaridor d'ànimes d'Uachtar Achaidh.",
"Retardar les misses fins que hagués arribat la gent.",
"Foras Feasa ar Éirinn.",
"Fundació del coneixement a Irlanda.",
"En irlandès modern inicial.",
"Perquè les autoritats angleses no van autoritzar la seva impressió.",
"En les polítiques dutes a terme pels Confederats irlandesos fins que el papa retirà el seu reconeixement als Stuard a la fi de 1766."
]
}
|
vilaweb
|
El president de la Generalitat i secretari general del PSPV, Ximo Puig, la vice-presidenta i coportaveu de Compromís, Mónica Oltra, i el secretari general de Podem, Antonio Montiel, han rubricat avui l'ampliació de l'Acord del Botànic, que recull 201 mesures per renovar el ‘compromís amb la ciutadania' i que en aquesta ocasió posen un èmfasi especial en el model productiu i d'ocupació. Al Jardí Botànic de València, el mateix lloc que va acollir la signatura de l'acord que va permetre la formació de govern el juny del 2015, Puig, Oltra i Montiel van signar aquesta renovació del pacte acompanyats per un important nombre de diputats dels tres grups, a més de diversos consellers, alts càrrecs i representants sindicals. Puig ha destacat que en vint mesos del nou Consell els cinc eixos de l'acord han estat desenvolupats però calia anar més enllà, mentre que Oltra ha explicat que el nou document recull com a novetat un annex amb reivindicacions de mesures que són competència de l'estat i ha instat l'oposició a que se sumi a elles. Antonio Montiel, per la seva banda, s'ha mostrat satisfet d'aquesta ampliació, que preveu una ‘bona collita de projectes' que donaran viabilitat a projectes concrets, especialment en l'àmbit econòmic. Vegeu el document sencer: El document vegeu el PDF Les mesures de l'acord Eix 1 -Rescat de persones- El renovat Acord del Botànic recull 24 mesures, entre les quals s'inclou l'elaboració d'una nova Llei de Renda Garantida de Ciutadania, arribar a mil habitatges de lloguer social a l'any, mesures contra la violència masclista, un pla de xoc per agilitzar la tramitació d'expedients de dependència o un pla per a un nou model de centres residencials per a gent gran o dependents. També insta a superar l'exclusió sanitària de les persones que no tenen dret a sanitat pública, prioritzar l'eliminació de barracons, reformar la Sindicatura de Greuges o regular un nou model de justícia gratuïta. Eix 2 -Regeneració democràtica i lluita contra la corrupció- Hi ha 33 mesures com la reforma de la Llei de la Sindicatura de Comptes, la reforma del Consell Jurídic Consultiu, el desenvolupament de la policia autonòmica, una llei de responsabilitat social i una altra de regulació de ‘lobbies', mitjans tecnològics per a les oficines judicials, la reforma i construcció d'infraestructures necessàries, exigir nous òrgans judicials, un pla estratègic de recursos humans per a la Generalitat, així com una nova llei d'ordenació i gestió de la funció pública. Eix 3 -Governar per a les persones- Proposar d'ampliar la xarxa d'educació pública de 0 a 3 anys, reformar la llei del Consell Valencià de Cultura, un pla de retorn de joves investigadors, l'augment del sòl destinat a la cultura, crear una Taula de Participació de la Cultura Valenciana, recuperar les concessions sanitàries, així com realitzar auditories, disminuir l'eventualitat i contractes-escombraries en sanitat o un pla valencià d'inclusió social. Eix 4 -Nou model productiu- Recull 89 mesures entre les quals figuren un pla d'industrialització, mesures de foment de la producció ecològica, un pla de recuperació del teixit productiu en zones rurals, un acord autonòmic per a l'ocupació, suport de l'autoocupació, un pla de formació de nous agricultors, un ajust en les titulacions d'FP, l'impuls de l'Agència Valenciana de la Innovació o fer un inventari del sòl acumulat durant la bombolla immobiliària i sense expectatives urbanístiques. Eix 5 -Finançament just i auditoria ciutadana- El document incideix en la necessitat d'un nou sistema de finançament, la reestructuració del deute, una nova llei d'Hisenda Pública Valenciana o la reforma legislativa del sistema fiscal. Entre les reivindicacions al govern central, hi figuren el Corredor Mediterrani, la construcció d'una línia ferroviària que connecti València i Alacant, l'actualització del finançament del Palau de les Arts o un acord per poder finalitzar les obres del Parc Central.
|
[
"Qui és Ximo Puig?",
"I Mónica Oltra?",
"Com es diu el secretari de Podem?",
"Què han fet tots tres?",
"En què consisteix?",
"Com ha valorat la situació Puig?",
"Quina nova qüestió destaca Oltra?",
"Per què creu Montiel que donarà bons resultats?",
"Quines iniciatives s'hi inclouen?",
"Què es farà per promoure l'accés a la sanitat?",
"I respecte de l'àmbit jurídic?",
"I sobre els organismes públics?",
"Quina idea hi ha per enfortir la recerca a l'estat?",
"Quin canvi es proposa de fer quant als contractes, especialment en l'àmbit sanitari?",
"Quin conjunt de mesures pretenen millorar la situació agrícola?",
"Quines altres peticions s'emeten al govern estatal?"
] |
{
"answer_end": [
70,
130,
180,
234,
387,
851,
993,
1239,
1719,
1815,
2109,
2490,
2679,
2910,
3252,
3942
],
"answer_start": [
0,
72,
134,
61,
215,
725,
864,
1040,
1342,
1721,
1855,
2337,
2640,
2849,
3046,
3677
],
"input_text": [
"El president de la Generalitat i secretari general del PSPV.",
"La vice-presidenta i coportaveu de Compromís.",
"Antonio Montiel.",
"Han rubricat avui l'ampliació de l'Acord del Botànic.",
"Recull 201 mesures per renovar el compromís amb la ciutadania i que en aquesta ocasió posen un èmfasi especial en el model productiu i d'ocupació.",
"Ha destacat que en vint mesos del nou Consell els cinc eixos de l'acord han estat desenvolupats però calia anar més enllà.",
"Un annex amb reivindicacions de mesures que són competència de l'estat.",
"Perquè donaran viabilitat a projectes concrets, especialment en l'àmbit econòmic.",
"L'elaboració d'una nova Llei de Renda Garantida de Ciutadania, arribar a mil habitatges de lloguer social a l'any, mesures contra la violència masclista, un pla de xoc per agilitzar la tramitació d'expedients de dependència o un pla per a un nou model de centres residencials per a gent gran o dependents.",
"Insta a superar l'exclusió sanitària de les persones que no tenen dret a sanitat pública.",
"Reformar la Sindicatura de Greuges o regular un nou model de justícia gratuïta, la reforma de la Llei de la Sindicatura de Comptes o la del Consell Jurídic Consultiu.",
"Exigir nous òrgans judicials, un pla estratègic de recursos humans per a la Generalitat, així com una nova llei d'ordenació i gestió de la funció pública.",
"Establir un pla de retorn de joves investigadors.",
"Disminuir l'eventualitat i contractes-escombraries.",
"El foment de la producció ecològica, un pla de recuperació del teixit productiu en zones rurals, un acord autonòmic per a l'ocupació, suport de l'autoocupació, un pla de formació de nous agricultors.",
"El Corredor Mediterrani, la construcció d'una línia ferroviària que connecti València i Alacant, l'actualització del finançament del Palau de les Arts o un acord per poder finalitzar les obres del Parc Central."
]
}
|
bios
|
Edelmira Calvetó Alsamora (Barcelona, 1 de juliol de 1884 - Barcelona. 29 de juliol de 1957) fou una aficionada al futbol, considerada com la primera sòcia del Futbol Club Barcelona.
Fou un 1 de gener de 1913 el dia que Edelmira es convertí dona pionera inscrita com a membre del club blau-grana, malgrat que els estatuts de 1911 només reconeixien als socis homes, i vint anys abans que les dones tinguessin dret a vot.
Tanmateix, quan el 7 de febrer de 1910, Edelmira casà amb Pere Ollé Parent, un jornaler nascut a Collbató aficionat barcelonista, la situació havia canviat. El Barça ja era un club consolidat de prop de 300 socis i l'afició pel futbol creixia lentament però progressivament entre la societat barcelonesa. Amb tot, aquesta afició seguia sent exclusivament masculina (tant pel que fa als practicants com als espectadors), i si esporàdicament algunes dones (sempre de l'alta societat) es deixaven veure pel camp del carrer Indústria era per a lluir els seus millors vestits i ser obsequiades a l'entrada amb rams de flors. Una vegada a la tribuna, es dedicaven a fer vida social, i es desentenien completament de les evolucions d'un joc que no comprenien en absolut.
Edelmira no era com aquestes dones. Quan començà a assistir als partits del Barça del carrer Indústria, acompanyada del seu marit i un amic, sentí quelcom especial. Els dos homes ja eren socis del Club i Edelmira decidí que també ho havia de ser, perquè ella no tan sols comprenia aquell deport, sinó que vibrava i estimava aquest esplèndid equip blau-grana dels Forns, Wallace, Comamala o Peris que aquella temporada 1909/10 guanyà el Campionat de Catalunya, Campionat d'Espanya i guanyant en la final la Real Sociedad s'adjudicà la Copa dels Pirineus, sent sovint l'única dona entre una gentada d'homes, quan va néixer Norbert, el seu únic fill, Edelmira continuà sent fidel al seu Barça i anava al camp amb el fill de bolquers.
L'any 1921, quan es redactaren uns nous Estatuts, es parlà genèricament de socis, sense fer distinció de sexe. La lluita personal d'Edelmira feu possible aquest petit miracle. Vídua des de l'any 1937, Edelmira morí a Barcelona el 1959, als 75 anys. Si bé ja feia anys que no anava als partits, encara era sòcia del Barça. Però deixà aquest món en el més complet oblit, ja que ni el club, ni cap publicació esportiva, informaren de la seva defunció. El dia abans de la seva mort es va celebrar una assemblea de compromissaris del club. Entre els assistents no hi havia una sola dona. Encara restava molta feina per fer.
Desgraciadament, la gesta d'Edelmira Calvetó no fou reconeguda en vida, i per fi l'any 2011, el nom d'Edelmira Calvetó, fou l'escollit per a denominar el grup de treball que creà la Junta Directiva, a instancies dels seus membres Susana Monje i Pilar Guinovart, per a recuperar la memòria històrica de la dona barcelonista, reivindicar el paper de les sòcies, impulsar el protagonisme Club i reflexionar sobre el paper de la dona en l'esport.
|
[
"Qui va ser Edelmira Calvetó?",
"Per què és coneguda?",
"Què passava amb els estatuts el 1911?",
"Què va passar quan va casar-se?",
"Per què?",
"S'hi podien veure algunes dones?",
"Per què es diu que anaven al camp?",
"Què va passar-li, però, a Edelmira?",
"Què va decidir?",
"Per què?",
"Què va passar aquell any?",
"Què feia Edelmira amb el nen?",
"Què deien les novetats estatutàries de 1921?",
"Què va ocórrer en la reunió de delegats del dia abans que morís?",
"Com va ser homenatjada el 2011?"
] |
{
"answer_end": [
121,
181,
363,
575,
723,
949,
1095,
1347,
1429,
1541,
1736,
1913,
2024,
2496,
2731
],
"answer_start": [
0,
93,
309,
431,
550,
845,
845,
1184,
1349,
1388,
1508,
1790,
1927,
2364,
2615
],
"input_text": [
"Fou una aficionada al futbol.",
"Perquè és considerada com la primera sòcia del Futbol Club Barcelona.",
"Que només es reconeixien als socis homes.",
"Que la situació havia canviat.",
"Perquè el Barça ja era un club consolidat de prop de 300 socis i l'afició pel futbol creixia lentament però progressivament entre la societat barcelonesa.",
"Sí.",
"Per fer vida social.",
"Que quan començà a assistir als partits del Barça del carrer Indústria, acompanyada del seu marit i un amic, sentí quelcom especial.",
"Que, com que els dos homes ja eren socis del Club, ella també ho havia de ser.",
"Perquè ella no tan sols comprenia aquell deport, sinó que vibrava i estimava aquest esplèndid equip blau-grana.",
"Que l'equip blau-grana guanyà el Campionat de Catalunya, el Campionat d'Espanya i la Copa dels Pirineus.",
"Anava al camp amb el fill de bolquers.",
"Es parlà genèricament de socis, sense fer distinció de sexe.",
"Que entre els assistents no hi havia una sola dona.",
"El nom d'Edelmira Calvetó fou l'escollit per a denominar el grup de treball que creà la Junta Directiva."
]
}
|
vilaweb
|
El diputat de Compromís Joan Baldoví pot haver de declarar davant el Tribunal Suprem espanyol per unes suposades irregularitats en l'etapa en què fou batlle de Sueca. L'Audiència de València refusà d'arxivar el cas a petició del jutjat d'instrucció número 2 de Sueca i ara el mateix jutjat l'ha citat a declarar en qualitat d'investigat per un suposat cas de prevaricació. El jutjat també cita Raquel Tamarit, secretària de Cultura de la Generalitat i ex-batllessa de Sueca. Baldoví assegura que té la consciència molt tranquil·la per la investigació del tribunal i que no ha beneficiat ningú. L'Audiència de València ordena de mantenir la investigació penal perquè diu que hi veu indicis de prevaricació o, almenys, de desobediència per inactivitat en les infraccions administratives detectades. El cas té l'origen en una denúncia presentada el 2007 pels propietaris d'una urbanització arran d'unes obres annexes sense llicència que, a més, incorrien en un excés de volumetria. L'ajuntament va reconèixer la il·legalitat de les obres i van ordenar-ne la paralització. El cas va arribar fins al TSJCV, que va donar la raó als denunciants, però les ordres successives, primer de paralització de les obres i després de demolició, no van arribar a executar-se. La condició d'aforat de Baldoví fa que la competència per a investigar-lo sigui el Tribunal Suprem espanyol. Ara el jutjat de Sueca haurà de presentar una exposició motivada al Suprem perquè analitzi si hi ha indicis per a citar-lo i determini com ha d'instruir-se la causa. Baldoví té la potestat de declarar voluntàriament, en persona o per escrit.
|
[
"Qui és Baldoví?",
"Què es possible que hagi de fer?",
"Per què?",
"De quan?",
"A què l'ha convocat el jutjat?",
"I a qui més?",
"Quin càrrec ocupa?",
"Com es defensa Baldoví?",
"Per quin motiu continua en marxa el procés?",
"D'on sorgeix tot plegat?",
"Es va qualificar d'il·legal?",
"Com es va procedir?",
"Van acomplir-se les ordres?",
"Per què és el Suprem qui jutja el diputat?",
"Com ha d'actuar Sueca?"
] |
{
"answer_end": [
36,
93,
127,
165,
371,
408,
473,
592,
795,
977,
1034,
1067,
1256,
1356,
1531
],
"answer_start": [
0,
37,
50,
98,
273,
373,
373,
475,
594,
797,
979,
979,
1144,
1258,
1367
],
"input_text": [
"El diputat de Compromís.",
"Pot haver de declarar davant el Tribunal Suprem espanyol.",
"Per unes suposades irregularitats.",
"De l'etapa en què fou batlle de Sueca.",
"A declarar en qualitat d'investigat per un suposat cas de prevaricació.",
"A Raquel Tamarit.",
"És secretària de Cultura de la Generalitat i ex-batllessa de Sueca.",
"Assegura que té la consciència molt tranquil·la per la investigació del tribunal i que no ha beneficiat ningú.",
"Perquè l'Audiència de València diu que hi veu indicis de prevaricació o, almenys, de desobediència per inactivitat en les infraccions administratives detectades.",
"D'una denúncia presentada el 2007 pels propietaris d'una urbanització arran d'unes obres annexes sense llicència que, a més, incorrien en un excés de volumetria.",
"Sí.",
"Van ordenar-ne la paralització.",
"No.",
"Per la condició d'aforat.",
"Haurà de presentar una exposició motivada al Suprem perquè analitzi si hi ha indicis per a citar-lo i determini com ha d'instruir-se la causa."
]
}
|
books
|
I en Biel va quedar-se sense guia, i aquella fam de paternitat que el corsecava va créixer més i més. L'acolliment que, mort el rector, va oferir a la vella Llogaia, no va arribar a apaivagar-li la set d'amor que li donava mal viure.
La Malena prou l'afalagava, prou bregava per encoratjar-lo i fer-li oblidar aquella cabòria que li rosegava el cervell com un corc maleït!…
-Qui sap home? Com Déu no ens vol fer aquesta gràcia, deu ser que ens convé.
Però ell, en lloc d'aconsolar-se, restava sorrut, capbaix, mormolant paraules confoses que tant podien pendre's per oracions com per veus de revolta. Alguns cops, tot pregant per l'ànima de mossèn Esteve, sentia que una onada de dubtes li envaïa el cervell. Si ell no s'hagués mort, pla que li hauria donat una bona guia per a tocar el cor de Déu. Però, ja que fruïa de la Glòria, ¿per què no demanava aquella gràcia a Nostre Senyor?… Qui sap? Potser la tardança en la vinguda del fill era una prova amb què Déu volia assegurar-se de la fermesa de la seva fe.
Aquesta pensada li obria el cor a l'esperança. Si era una prova, ben segur que la Voluntad Divina acabaria per concedir-li el que tan desitjava.
Per això, tement que Déu prengués els seus clams per tossuderia, molts cops, recordant-se de les paraules de la Malena, solia afegir, a les seves súpliques:
|
[
"Què va desaparèixer-li, a en Biel?",
"Què sentia?",
"Com es va comportar aquesta falta?",
"Què va fer en morir el rector?",
"Això va tranquil·litzar-lo, però?",
"Com el tractava la Malena?",
"Per què?",
"Què li produïa?",
"Com prova de consolar-lo?",
"Com s'ho prenia ell?",
"Què pensava que podria passar si encara visqués?",
"Com va justificar que la criatura no arribava?",
"Per què?",
"De què estava convençut?"
] |
{
"answer_end": [
33,
62,
100,
164,
232,
260,
325,
371,
449,
599,
797,
962,
1009,
1154
],
"answer_start": [
2,
37,
37,
102,
102,
234,
234,
310,
374,
451,
709,
895,
959,
1076
],
"input_text": [
"La guia.",
"Fam de paternitat.",
"Va créixer més i més.",
"Oferir acolliment a la vella Llogaia.",
"No.",
"Prou l'afalagava.",
"Per encoratjar-lo i fer-li oblidar aquella cabòria.",
"Li rosegava el cervell com un corc maleït.",
"Li diu que com Déu no els vol fer aquesta gràcia, deu ser que els convé.",
"En lloc d'aconsolar-se, restava sorrut, capbaix, mormolant paraules confoses que tant podien pendre's per oracions com per veus de revolta.",
"Que li hauria donat una bona guia per a tocar el cor de Déu.",
"Que potser era una prova de Déu.",
"Per assegurar-se de la fermesa de la seva fe.",
"Que la Voluntad Divina acabaria per concedir-li el que tan desitjava."
]
}
|
vilaweb
|
Els caps d'estat i de govern de la Unió Europea discuteixen demà en un esmorzar informal a Brussel·les, al qual no ha estat convidat el primer ministre britànic, David Cameron, quines són les fórmules per avançar en el projecte europeu després de la sortida del Regne Unit i assegurar la fortalesa de la Unió. ‘Europa ha d'aportar més respostes concretes i visibles per als ciutadans. Hi ha certa percepció de tecnocràcia, no funciona', ha alertat el primer ministre de Bèlgica, Charles Michel, en la seva arribada a la reunió extraordinària a 27. Segons l'opinió del dirigent belga, existeix un risc d”immobilisme' quan es pretén ‘decidir tot a 27', per la qual cosa s'ha declarat defensor d'una Europa ‘de diverses velocitats', que permeti avançar més ràpid als països que així ho desitgin. ‘La il·lusió de fer-ho tot a 27 crea una percepció d'immobilisme', ha insistit Michel, per després confiar que el suport britànic a la sortida del club comunitari serveixi d”alerta' per a la resta d'estats membre. Segons el parer de la presidenta de Lituània, Dalia Grybauskaite, els líders de la Unió Europea han de mostrar unitat i prioritzar en les seves decisions aquells reptes que preocupen els ciutadans abans que els que ells identifiquin. ‘Necessitem escoltar la gent', ha declarat a la premsa en la seva arribada a la cimera a 27, després de recalcar que han de reaccionar ‘al que la gent creu que hem de fer, no el que nosaltres creguem'. També s'ha referit a la probabilitat d'una nova cimera extraordinària sense el Regne Unit al setembre, perquè afronten una situació ‘extraordinària' que exigeix tasques i trobades addicionals. En la mateixa línia, el primer ministre estonià, Taavi Roivas, ha fet seva una expressió del cap de l'executiu comunitari, Jean-Claude Juncker, que diu que ‘els líders saben bé el que han de fer, tot i que no com fer-ho' per reforçar Europa. ‘Els líders han de decidir i explicar a la gent quines són les eleccions, quines les dificultats i quins els reptes. És l'única manera', ha resumit. Per la seva banda, el mandatari xipriota, Nicos Anastasiades, ha apostat per ‘reconsiderar' la manera en què la UE desenvolupa les seves polítiques i també el ‘com respondre a l'euroescepticisme o als nacionalismes'. ‘Necessitem més que mai una Unió unida i forta, davant d'un ‘Regne Desunit”, ha expressat el primer ministre luxemburguès, Xavier Bettel, que ha recalcat el missatge dels dirigents comunitaris pel que fa que no hi haurà cap tipus de negociació formal o informal amb Londres, mentre no activi el procediment oficial de divorci. ‘No vull que sigui el govern britànic qui decideixi quan haurem fet suficient per activar l'article 50', ha tancat.
|
[
"Qui es reunirà demà en un àpat?",
"On?",
"Qui no hi serà?",
"De què parlaran?",
"Quines declaracions ha fet Charles Michel?",
"Quin càrrec ocupa?",
"Quin perill diu que suposa una reunió de 27?",
"De què es mostra partidari?",
"Què considera un senyal d'advertència?",
"Qui és la representant de Lituània?",
"Per què creu que han de vetllar els representants de la Unió Europea?",
"Què creu que els cal?",
"Per què?",
"Com valora el context actual?",
"Què ha dit Roivas?",
"Com pensa Bettel que caldria respondre al trencament del Regne Unit?"
] |
{
"answer_end": [
88,
102,
175,
308,
493,
493,
649,
791,
1005,
1071,
1239,
1283,
1441,
1634,
1993,
2380
],
"answer_start": [
0,
68,
104,
48,
310,
448,
548,
668,
860,
1007,
1007,
1241,
1241,
1553,
1685,
2244
],
"input_text": [
"Els caps d'estat i de govern de la Unió Europea.",
"A Brussel·les.",
"David Cameron.",
"De quines són les fórmules per avançar en el projecte europeu després de la sortida del Regne Unit i assegurar la fortalesa de la Unió.",
"Que Europa ha d'aportar més respostes concretes i visibles per als ciutadans i que hi ha certa percepció de tecnocràcia, no funciona.",
"És el primer ministre de Bèlgica.",
"L'immobilisme.",
"D'una Europa de diverses velocitats, que permeti avançar més ràpid als països que així ho desitgin.",
"El suport britànic a la sortida del club comunitari.",
"La presidenta Dalia Grybauskaite.",
"Per mostrar unitat i prioritzar en les seves decisions aquells reptes que preocupen els ciutadans abans que els que ells identifiquin.",
"Escoltar la gent.",
"Perquè han de reaccionar al que la gent creu que han de fer, no el que ells creguin.",
"Com una situació extraordinària que exigeix tasques i trobades addicionals.",
"Que els líders han de decidir i explicar a la gent quines són les eleccions, quines les dificultats i quins els reptes.",
"Amb una Unió unida i forta."
]
}
|
mitologia
|
Marciana de Toledo (Toledo, s. III - 155), és un personatge llegendari, format en un procés de desdoblament a partir de la santa real Marciana de Mauritània. Era, segons la tradició, verge i màrtir, i fou venerada com a santa a la diòcesi de Toledo.
En alguns martirologis i breviaris antics ja surt anomenada Marciana, màrtir de Toledo, en la data del 12 de juliol, l'endemà de la commemoració de la santa mauritana. Els suposats fets i martiri de la santa toledana són els mateixos que els de l'altra, i la coincidència de dates fa probable una confusió i un desdoblament, però sempre sobre una sola figura històrica.
Per conciliar les dades, Cesare Baronio explica al seu martirologi que la data del 12 de juliol es deu a un suposat trasllat de relíquies de la santa de Mauritània; a Toledo, però, no hi ha cap relíquia de la santa.
Segons la tradició, molt tardana, era una de les nou germanes (entre les quals hi havia Santa Quitèria) filles d'un rei de Portugal. S'havia convertit al cristianisme molt jove. Va ser arrestada pels soldats, i fuetejada i lliurada als gladiadors perquè la violessin i en disposessin per al seu desig carnal. Però aquests, miraculosament, no la van tocar perquè una força misteriosa els ho impedí. Llavors va ser lliurada als animals al circ: un brau la va destrossar i morí.
El seu martiri va tenir lloc, segons aquesta llegenda, cap al 155. La festa litúrgica se celebrava a Toledo el 12 de juliol.
|
[
"Qui és Marciana de Toledo?",
"De quina figura verídica neix?",
"Què diu la llegenda?",
"Quina coincidència s'estableix entre el personatge real i el fictici?",
"Què se'n pot concloure?",
"Referent a què, sens dubte?",
"Què recull Cesare Baronio?",
"A on?",
"Qui era una de les seves germanes?",
"Qui era el pare?",
"Quan va abraçar la religió cristiana?",
"Què li va passar?",
"Què va ocórrer, però?",
"Per què?",
"Quin final va tenir?",
"Quin any van produir-se els fets?"
] |
{
"answer_end": [
70,
156,
248,
502,
573,
618,
783,
793,
939,
967,
1012,
1143,
1190,
1232,
1277,
1377
],
"answer_start": [
0,
43,
158,
418,
506,
543,
620,
725,
870,
870,
969,
1014,
1145,
1150,
1234,
1312
],
"input_text": [
"És un personatge llegendari.",
"De la santa real Marciana de Mauritània.",
"Que era verge i màrtir, i que fou venerada com a santa a la diòcesi de Toledo.",
"Que els suposats fets i martiri de la santa toledana són els mateixos que els de l'altra.",
"Probablement una confusió i un desdoblament.",
"A una sola figura històrica.",
"Que la data del 12 de juliol es deu a un suposat trasllat de relíquies de la santa de Mauritània.",
"A Toledo.",
"Santa Quitèria.",
"Un rei de Portugal.",
"De molt jove.",
"Va ser arrestada pels soldats, i fuetejada i lliurada als gladiadors perquè la violessin i en disposessin per al seu desig carnal.",
"Que aquests, miraculosament, no la van tocar.",
"Perquè una força misteriosa els ho impedí.",
"Va ser lliurada als animals al circ.",
"Cap al 155."
]
}
|
bios
|
Laura Gozalves Pamplona (Alacant, País Valencià, 7 de setembre de 1973) coneguda artísticament com a Laura Pamplona, és una actriu, model i cantant valenciana. Filla de l'actriu Amparo Pamplona i neta del conegut guionista i periodista Clemente Pamplona.
En la seva adolescència va patir un cop dur quan l'any 1989, el seu domicili va patir un incendi, en el qual va morir la seva germana Aitana, de 10 anys. Acabats els seus estudis secundaris, Laura va decidir estudiar Disseny, encara que aviat es va adonar que la seva veritable vocació era al món de la interpretació, per la qual cosa va decidir dedicar-s'hi. Es tracta sobretot d'una actriu de televisió, tot i que ha fet les seves incursions tant en el teatre com en el món del cinema. El seu debut professional va tenir lloc a la pantalla petita, quan va intervenir en la sèrie Todos los hombre sois iguales. Però si hi ha una sèrie que va fer popular a l'actriu aquesta és, sense cap dubte, Policías, en el corazón de la calle, en la qual va treballar des del 2000 al 2003.
L'any 2003 va obtenir un paper fix en la sèrie Aquí no hay quien viva, en la qual va romandre fins a l'any 2005, i l'any 2009 va ser fitxada per participar en Los secretos de Laura. L'actriu ha participat encara en altres sèries, totes elles de gran audiència, com Hospital Central, Este es mi barrio o Hermanos y detectives. També ha protagonitzat alguna obra de teatre, com Mejor en octubre o Salir del armario. Pel que fa al cinema, no té un gran currículum, encara que l'hem vist en uns quants llargmetratges com A tiro limpio, ¿Quién dice que es fácil? o En fuera de juego.
Ha treballat també en publicitat, així com en el món de la moda. A més, cal destacar la seva incursió en el món de la música des de l'any 2008, en què va formar un grup musical en què es trobava la seva parella, el músic Pedro Barceló. El seu projecte porta el nom de Sweet Wasabi, havent llançat un disc al mercat l'any 2009, amb el nom de Área de servicio, amb cançons la majoria en anglès i pertanyents a diferents gèneres musicals.
L'actriu va ser nominada per la Unió d'Actors, l'any 2004, per al Premi a la millor actriu secundària de televisió, pel seu treball en la sèrie Aquí no hay quien viva.
Quant a la seva vida personal està casada, amb el músic Pedro Barceló, amb qui té dos fills. La seva mare és l'actriu Amparo Pamplona i el seu avi el conegut guionista i periodista Clemente Pamplona.
|
[
"Qui és Laura Gonsalves Pamplona?",
"Quan va néixer?",
"Amb quin nom se la coneix popularment?",
"Quina carrera va començar?",
"Per què va voler dedicar-se a l'actuació?",
"On ha actuat, especialment?",
"A quina producció va fer la primera aparició televisiva?",
"Quina va donar-li popularitat?",
"Què va aconseguir el 2003?",
"I el 2009?",
"En quines altres produccions força conegudes ha actuat?",
"En quines representacions teatrals ha estat l'actriu principal?",
"On ha sortit a la gran pantalla?",
"Què va fer el 2008?",
"Quina nominació va rebre el 2004?",
"Qui és el seu espòs?"
] |
{
"answer_end": [
158,
71,
115,
479,
613,
659,
865,
985,
1102,
1213,
1357,
1445,
1610,
1788,
2162,
2285
],
"answer_start": [
0,
0,
72,
446,
492,
615,
743,
872,
1033,
1148,
1215,
1359,
1506,
1684,
2048,
2216
],
"input_text": [
"És una actriu, model i cantant valenciana.",
"El 7 de setembre de 1973.",
"Laura Pamplona.",
"Disseny.",
"Perquè es va adonar que la seva veritable vocació era al món de la interpretació.",
"A la televisió.",
"A la sèrie Todos los hombre sois iguales.",
"Policías, en el corazón de la calle.",
"Va obtenir un paper fix en la sèrie Aquí no hay quien viva.",
"Participar en Los secretos de Laura.",
"Hospital Central, Este es mi barrio o Hermanos y detectives.",
"Mejor en octubre o Salir del armario.",
"A A tiro limpio, ¿Quién dice que es fácil? o En fuera de juego.",
"Va formar un grup musical.",
"La del Premi a la millor actriu secundària de televisió.",
"El músic Pedro Barceló."
]
}
|
books
|
Al terç dia que navegaven, aparegué'ls una illa petita dins el migjorn. Tan tost com els monjos la veieren, començaren a remar fortament per arribar-hi. I quan ja hi eren prop, Sant Brandan, compadit del greu afany, els va dir: -Fills, no us vulgueu així fatigar ni els vostres membres cansar, que prou lassitud sofríreu des de que ens eixírem del monestir. A saber haveu que set anys seran passats, aquesta Pasqua qui ve, que començàrem el pelegrinatge vers la terra de veritat i de promissió, ço és, la illa dels Sants. Aviat veurem complit el nostre desig, perseguit amb tanta longanimitat i per tal enderivell i tan greus errors de navegació, per les senderes inescrutables de la mar; i després, sans i saus retornarem al monestir. Encara abans, s'és mester que trobem i vegem Sant Pau ermità, servent de Déu i home espiritual, el qual setanta anys fa que mora en aquesta illa, per fer penitència, i no ha menjat res cuit al foc de quaranta anys ençà, ni ha portat vestidura sobre son cos. A saber haveu, que els trenta primers anys fou meravellosament nodrit per un peix de la mar, que el Senyor cada tres jorns li trametia.
Inaccessible i esquerpa de ribaltes era aquesta illa, i en treball i afany s'estaven els monjos, cercant port per pendre terra. Aquesta illa era una muntanya alta, amugronada i rodona, el cim de la qual era nuu, sense herba i sense arbres. Tant i tant voltà la nau, que a la fi trobà una cala molt estreta; tan estreta que la nau a penes hi pogué enfonzar el bec. Anar per la dita muntanya era perillós; i Sant Brandan digué a sos monjos: -Esperau-me aquí i no us en aneu fins que jo sia tornat, que a vosaltres no és lícit venir-hi ni torbar la soledat inviolable d'un penitent, sense la seua llicència. És aquest Sant Pau que us he dit. D'ençà que ell s'està aquí mai no ha rebuda la visitació d'home nat; jo seré el primer; i, si tant és que sia possible, vosaltres amb mi també el veureu.- I començà a muntar, rost amunt del puig, i els monjos dins la nau l'esperaren. Quan el sant abad fou arribat al cim, començà a mirar per tot arreu, i veié dues esplugues, ço és, dues habitacions davall terra; i l'una espluga era orientada vers el llevant i l'altra vers el ponent. Davant l'espluga orientada a llevant n'hi havia una bella font; d'una clivella de penyal rajava el fil d'argent de l'aigua viva, gemegós i fràgil, el qual després d'alegrar un rierol brevíssim, s'escolava en la gola negra d'un avenc. Quan Sant Brandan fou prop de l'espluga de la banda de llevant, eixí a la boca de la caverna un ancià, qui li sortí a camí i li digué aquest vers de salutació: - Ecce quam bonum et quam jucundum habitare fratres in unum- Entengué Sant Brandan el misteri d'aquella salutació, i tornà arrera a la nau a cercar sos monjos per ço que ells poguessen veure aquelles estranyes coses i meravelloses, i de la penitència del servent de Déu en fossen exemplificats. I com tots foren al cim, davant la bauma on vivia el solitari, aquest eixí i un per un els donà pau a tots i a tots pel propi nom anomenà, i digué: -Siau els benvinguts!- En oir els monjos aquestes paraules, i en veure aquell ancià tan aspre de cabells i barba i de pels blancs i de pels llargs, fortament se'n meravellaren. Altre vestit no portava sinó la garrigosa horror d'aquesta cabellera i aquesta barba que, en ròssec de malesa secular, arribaven fins a terra, darrera de la qual només apareixia l'esguard viu, la punta diamantina dels ulls. La boca i el nas eren desapareguts en la selva salvatge. Ses mans eren ganxudes així com a peus de gall, per la horrorosa llargària de ses ungles. I a manera de les bèsties no portava sobre la pell sinó aquella vegetació de pel, hirsuta i blanca, com un roure nevat. De contemplar aquest magnífic solitari, Sant Brandan s'entristí i a si mateix amb muda veu parlava: -Ah, las, mesquí! I jo qui duc sobre ma delicada pell, hàbit tou de monjo, qui m'afalaga el cos i me l'escalfa! ¡I encara sota mi i sota mon manament hi ha monjos qui porten el mateix hàbit i professen la mateixa orde! I em creia, amb això, fer penitència i plaure a Déu. I ara he trobat aquí un veritable servent de Déu, el qual és home com els altres, mes és en divers estament dels altres, pel lloc on viu i per l'hàbit que porta. I jatsia que molt vell, per llargs anys ha viscut en el clivell d'una pedra, com l'eriçó, i no beu vi ni menja pa ni toca cap vianda al foc cuinada i encara és bell i fresc i està sa i net de cos i d'ànima, florit d'anys antics, com un ametller de gebre. I mentre aquestes coses d'humilitat pensava, el solitari li digué: - O Sant Abad i reverenciable, bé deus ésser alegre i consolat en Déu, veient i coneixent i remembrant tantes meravelles com Déu t'haurà mostrat en el tan llarg pelegrinatge i és ben segur que Déu t'haurà fet veure coses de prodigi singular que a ningú més del món haurà mostrades. De veure'm a mi, conceberes pensament que no eres digne de portar hàbit monegal. Aquest sentiment teu és de bondat i d'humilitat excessiva. Sàpies que tu ets monjo i encara més que monjo, puix la majoria dels monjos no treballen, però tu en treballs variats t'exercites, i endures aspres fatigues tot dia, amb les mans remant, amb el cor i amb la llengua orant, i amb el pensament sol·lícit abrigant els monjos qui amb tu naveguen per ço que arribin a port de salvació. ¿No saps que tu ets anat set anys complits per la mar, ara d'ací ara d'allà, sostenint paüres greus i tribulacions? D'on la teua vida és bona i útil i santa i justa. I jo, ai las catiu! aquí m'estic dalt d'aquest roc, com un aucell, com ha costum de fer el corb. I per tal com vaig nuu i no res em cobreix la carn sinó mos cabells i ma barba i les cerres de l'esquena, a manera d'un ors, és cosa de paüra veure'm.
|
[
"Què va aparèixer quan feia tres dies que viatjaven?",
"Què va dir Sant Brandan que veurien dintre de poc?",
"Qui esperen veure, però, a l'illa?",
"On van desembarcar?",
"Què els va advertir Sant Brandan, davant del perill?",
"Sant Pau havia vist cap altre home?",
"Què va observar l'abat en arribar a dalt de la muntanya?",
"Qui va trobar quan va apropar-se a la de l'est?",
"Què va dir-li?",
"Què va fer Brandan aleshores?",
"Què els va dir el vell per rebre'ls?",
"Com era l'ancià?",
"De què s'adona Brandan?",
"Què destaca del mode de vida d'aquest?",
"Com valora el solitari aquest gest?",
"Què li reconeix?"
] |
{
"answer_end": [
70,
558,
880,
1435,
1624,
1836,
2203,
2540,
2659,
2757,
3064,
3708,
4130,
4449,
4986,
5482
],
"answer_start": [
0,
177,
736,
1370,
1536,
1735,
2003,
2439,
2532,
2660,
2957,
3120,
3750,
4268,
4929,
5434
],
"input_text": [
"Una illa petita dins el migjorn.",
"El seu desig complit.",
"Sant Pau ermità.",
"En una cala molt estreta.",
"Esperau-me aquí i no us en aneu fins que jo sia tornat.",
"No.",
"Una espluga orientada vers el llevant i una altra vers el ponent.",
"Un ancià.",
"Ecce quam bonum et quam jucundum habitare fratres in unum.",
"Tornà arrera a la nau a cercar sos monjos.",
"Siau els benvinguts!",
"Aspre de cabells i barba i de pels blancs i de pels llargs. Altre vestit no portava sinó la garrigosa horror d'aquesta cabellera i aquesta barba que, en ròssec de malesa secular, arribaven fins a terra, darrera de la qual només apareixia l'esguard viu, la punta diamantina dels ulls. La boca i el nas eren desapareguts en la selva salvatge. Ses mans eren ganxudes així com a peus de gall, per la horrorosa llargària de ses ungles. I a manera de les bèsties no portava sobre la pell sinó aquella vegetació de pel, hirsuta i blanca, com un roure nevat.",
"Que ara havia trobat aquí un veritable servent de Déu.",
"Que per llargs anys ha viscut en el clivell d'una pedra, com l'eriçó, i no beu vi ni menja pa ni toca cap vianda al foc cuinada i encara és bell i fresc i està sa i net de cos i d'ànima.",
"Com un sentiment de bondat i d'humilitat excessiva.",
"Que la seua vida és bona i útil i santa i justa."
]
}
|
mitologia
|
Girard de Rosselhon és una cançó de gesta del cicle dels vassalls rebels, composta vers el 1180; se'n conserven diverses versions que presenten una varietat lingüística (textos en occità i francès antics) i formal.
Hi hagué una primera cançó de gesta no conservada, composta vers el 1115. La versió coneguda, fou redactada en francoprovençal a mitjan s XII. Els autors d'ambdues versions, amb la intenció de donar-los un clima català, hi multiplicaren els topònims i antropònims catalans i esmentaren el gentilici catalans i potser el corònim Catalunya, llavors poc difosos fronteres enllà.
La versió més antiga en decasíl·labs es conserva en quatre manuscrits, que es troben a la British Library, a Nancy, a Oxford i a la Biblioteca Nacional de França; consta de 10.000 versos. N'hi ha també una versió en alexandrins, conservada en sis manuscrits, i dues en prosa del segle xv, per Jean Wauquelin. Així mateix, hi ha redaccions de la vida llegendària de Girard en llatí. És considerada una obra magistral de l'epopeia medieval amb gran riquesa dramàtica, poètica i èpica.
El tema és borgonyès, basat en una llegenda escrita en llatí abans del segle IX per un monjo de l'abadia de Pothières. Explica com Carles Martell i Girard de Rosselló salvaren Roma de la invasió àrab i obtingueren en matrimoni les filles de l'emperador, Elissent i Berta, però ambdós es disputen l'amor d'Elissent i la cosa acaba en guerra oberta, amb batalles salvatges i grandioses. Girard és vençut i ha de fugir amb Berta, pietosa i que li dona savis consells, a les Ardenes i l'Alvèrnia, on treballen respectivament de cosidora i de carboner. Després de diverses peripècies, reben el perdó del rei i Girard recobra el seu feu, però el seu fill mor. Els fets històrics fan referència a Carles el Calb i a Guiu, comte i marquès de Viena i Guifré el Pelós. El castell del Rosselló podria ser Castell Rosselló.
|
[
"Què és Girard de Rosselhon?",
"De què formava part?",
"Quan es pensa que es va escriure?",
"Quants textos hi ha?",
"Com són?",
"En quines llengües?",
"I en quina està escrita l'edició més estesa?",
"Què hi ha a tots dos textos?",
"Amb quina finalitat?",
"En quina organització es preserva el text en vers més antic?",
"On són?",
"Com són les altres versions?",
"Què representa en la literatura?",
"Què narra?",
"En quina història real es basa?"
] |
{
"answer_end": [
41,
72,
95,
129,
213,
203,
341,
487,
522,
660,
752,
848,
1072,
1726,
1831
],
"answer_start": [
0,
0,
23,
97,
97,
170,
289,
358,
389,
591,
640,
779,
973,
1193,
1728
],
"input_text": [
"És una cançó de gesta.",
"Del cicle dels vassalls rebels.",
"Vers el 1180.",
"Se'n conserven diversos.",
"Presenten una varietat lingüística i formal.",
"En occità i francès antic.",
"En francoprovençal.",
"Topònims i antropònims catalans.",
"La de donar-los un clima català.",
"En quatre manuscrits.",
"A la British Library, a Nancy, a Oxford i a la Biblioteca Nacional de França.",
"Una en alexandrins i dues en prosa.",
"És considerada una obra magistral de l'epopeia medieval amb gran riquesa dramàtica, poètica i èpica.",
"Explica com Carles Martell i Girard de Rosselló salvaren Roma de la invasió àrab i obtingueren en matrimoni les filles de l'emperador, Elissent i Berta, però ambdós es disputen l'amor d'Elissent i la cosa acaba en guerra oberta, amb batalles salvatges i grandioses. Girard és vençut i ha de fugir amb Berta, pietosa i que li dona savis consells, a les Ardenes i l'Alvèrnia, on treballen respectivament de cosidora i de carboner. Després de diverses peripècies, reben el perdó del rei i Girard recobra el seu feu, però el seu fill mor.",
"En la de Carles el Calb i a Guiu, comte i marquès de Viena i Guifré el Pelós."
]
}
|
vilaweb
|
El vaixell de rescat de l'ONG alemanya Sea-Watch amb quaranta-dos migrants a bord d'ençà de fa catorze dies ha entrat finalment avui en aigües d'Itàlia, tot i la negativa del Govern del país europeu a obrir-li els seus ports, donada la ‘situació desesperada' i davant l'absència d'altres opcions. Segons ha explicat l'ONG en un comunicat, després que el Tribunal Europeu de Drets Humans rebutgés ahir d'ordenar a Itàlia que accepti l'arribada del ‘Sea-Watch 3', la situació de les quaranta-dues persones a bord és ‘ara més desesperada que mai'. ‘Cap institució europea està disposada a assumir la responsabilitat i defensar la dignitat humana a la frontera europea a la Mediterrània', ha lamentat el president de l'ONG, Johannes Bayer. ‘Per això, hem hagut d'assumir nosaltres la responsabilitat', ha afegit. ‘Entrem en aigües italianes, ja que no hi ha altres opcions per garantir la seguretat dels nostres hostes, els drets bàsics estan sent violats durant suficient temps', ha justificat, defensant que ‘la garantia de Drets Humans no ha de ser condicional a un passaport o qualsevol negociació de la UE, ha de ser indivisible'. El vaixell va rescatar el 12 de juny a un total de cinquanta-tres migrants i refugiats a bord d'una embarcació inflable en aigües internacionals properes a Líbia i va rebutjar traslladar-les a un port del país nord-africà, com li va plantejar Itàlia, ja que considera que no es tracta d'un país segur per als migrants, dirigint-se en canvi cap al país europeu. En les dues setmanes transcorregudes, el vaixell ha estat a la proximitat de les aigües territorials italianes i s'ha procedit a evacuar onze de les persones que hi havia a bord, entre elles dones i nens, amb autorització del govern italià. La mediadora cultural del vaixell, Haidi Sadik, ha subratllat que a bord hi ha ‘persones que han experimentat els horrors de Líbia, que han estat durament torturades, però fins i tot encara que no fos el cas, qualsevol persona rescatada al mar, per llei, ha de ser portada a un lloc segur'. Són persones amb drets ‘Aquestes són persones que tenen necessitats i drets bàsics', ha insistit, assegurant que ‘una operació de rescat no acaba fins que totes i cadascuna de les persones rescatades toquen de peus a terra'. El vaixell es trobava fins a aquest migdia davant de l'illa de Lampedusa, ‘el port segur més proper al lloc del rescat' amb quaranta-dues persones a bord, entre elles tres menors no acompanyats, el menor d'ells de tan sols 12 anys, ha explicat l'ONG. D'elles, trenta-sis havien demanat la intervenció del Tribunal d'Estrasburg, que ahir va dictaminar que ‘no hi ha raons excepcionalment greus i urgents que justiquen l'aplicació de mesures urgents' per les quals podria reclamar a Itàlia que accepti als migrants. Segons l'opinió del president de Sea–Watch, la decisió suposa ‘la capitulació incondicional del tribunal a la política antiimmigració ultradretana a Europa'. ‘Si aquesta situació, inclosa la detenció il·legal indefinida al nostre vaixell i la privació de les necessitats més bàsiques, no és una violació dels Drets Humans dels nostres hostes, llavors què ho és?', s'ha preguntat Bayer. ‘No podem esperar fins que tots i cada un d'ells es converteixin en una emergència mèdica amb el temps' i siguin evacuats, ha reblat. El govern italià, amb el seu ministre de l'Interior, Matteo Salvini, al capdavant, ha apostat en el últim any per una política de ports tancats a les ONG de rescat a la Mediterrània. De fet, ahir Salvini va assegurar que no tenia intenció de permetre l'entrada del ‘Sea-Watch 3' i que no li preocupava que haguessin de romandre davant de les costes italianes ‘fins Nadal o Any Nou'.
|
[
"Quina nau ha arribat a territori italià?",
"Quantes persones hi viatgen?",
"Per què les institucions italianes s'han vist forçades a permetre'n l'accés?",
"Què se'ls havia prohibit?",
"En conseqüència, què és el que s'han vist obligats a fer?",
"Com?",
"Quantes persones havia acollit i auxiliat aquesta nau?",
"A on?",
"I per què van decidir portar-los a Europa?",
"Qui és que ha explicat les situacions dramàtiques que han viscut?",
"I què ha afirmat?",
"En quina zona de la costa italiana estaven varats?",
"Per quina raó no han pogut desembarcar?",
"Com ha definit Johannes Bayer aquesta negativa?",
"Pel que fa al govern d'Itàlia, estan predisposats a autoritzar-los el desembarcament al país?"
] |
{
"answer_end": [
151,
81,
295,
460,
795,
990,
1206,
1293,
1449,
2023,
2248,
2322,
2762,
3148,
3665
],
"answer_start": [
0,
0,
108,
339,
545,
809,
1132,
1132,
1171,
1734,
2025,
2250,
2510,
2922,
3284
],
"input_text": [
"El vaixell de rescat de l'ONG alemanya Sea-Watch.",
"Quaranta-dos migrants.",
"Perquè estan en una situació desesperada i per la manca d'altres opcions.",
"Arribar a Itàlia.",
"Assumir ells la responsabilitat.",
"Entrant en aigües italianes.",
"Cinquanta-tres migrants.",
"En aigües internacionals properes a Líbia.",
"Perquè van considerar que Líbia no era un país segur per als migrants.",
"La mediadora cultural del vaixell, Haidi Sadik.",
"Que els migrants són persones que tenen necessitats i drets bàsics i que una operació de rescat no acaba fins que totes i cadascuna de les persones rescatades toquen de peus a terra.",
"Davant de l'illa de Lampedusa.",
"Perquè el Tribunal d'Estrasburg va dictaminar que no hi havia raons excepcionalment greus i urgents que justiquessin l'aplicació de mesures urgents per les quals podria reclamar a Itàlia que acceptés als migrants.",
"Com una violació dels Drets Humans.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
El corredor terrassenc Oriol Antolí ha guanyat la Monarchs Way, una cursa de gairebé mil quilòmetres que segueix una ruta històrica al sud d'Anglaterra i que encara ningú no havia ni tan sols acabat. Amb 990 quilòmetres i més de 10.000 metres de desnivell positiu, és un desafiament tan vast que només onze corredors van gosar presentar-se a la línia de sortida el proppassat 19 de maig. Van ser dotze dies de ruta pràcticament ininterrompuda, dormint tres hores el dia i havent de combatre un enorme desgast físic i la dificultat d'orientació, la forta calor dels primers dies i el temporal de vent i pluja que ha castigat aquestes darreres jornades el sud d'Anglaterra. Antolí es va situar al capdavant de la cursa al quilòmetre quatre-cents, mentre els participants, a poc a poc, anaven plegant. Finalment, van quedar només Antolí, el corredor de Singapur Joon Kiat Yeo, l'anglès Stephen Brown i la nord-americana Ellen Cottom. Però Joon Kiat, el seu perseguidor, ha acabat una trentena de quilòmetres més endarrere. En un sol any, Antolí ha estat capaç de guanyar dues de les curses més llargues del món: aquesta Monarchs Way i la Wiesbaden-Bonn, a Alemanya, de 555 quilòmetres. Aquesta vegada, a més, Antolí ha vinculat la seva fita a una iniciativa solidària impulsada per Prodis, una organització de Terrassa de suport a gent amb discapacitat. Mitjançant una cursa virtual que reproduïa el recorregut de la Monarchs Way, qui en comprava un quilòmetre ajudava l'entitat amb un euro. I els diners recaptats han superat fins i tot el miler de quilòmetres recorregut pel corredor.
|
[
"Qui és Oriol Antolí?",
"Què ha aconseguit?",
"En què consisteix aquesta prova?",
"I ell ha estat el primer a assolir aquesta fita?",
"Quan es va celebrar aquesta cursa?",
"Quanta gent hi va competir?",
"I quant temps va durar el recorregut?",
"A quines condicions van haver de fer front els atletes?",
"Quan és que el campió va arribar a col·locar-se en la primera posició?",
"Tots els que havien començat el recorregut el van acabar?",
"Al darrer moment, qui van ser els únics que van aguantar?",
"I quin d'aquests va quedar en segona posició?",
"Quina distància el separava d'Antolí?",
"Com s'anomena l'altra carrera de característiques semblants en què també va sortir vencedor el de Terrassa?",
"Finalment, durant la competició a Anglaterra, amb quina entitat sense ànim de lucre va col·laborar?"
] |
{
"answer_end": [
35,
62,
151,
198,
386,
386,
442,
650,
743,
797,
929,
1018,
1018,
1149,
1349
],
"answer_start": [
0,
23,
47,
47,
200,
265,
388,
388,
672,
672,
799,
936,
936,
1020,
1206
],
"input_text": [
"Un corredor terrassenc.",
"Guanyar la Monarchs Way.",
"En una cursa de gairebé mil quilòmetres que segueix una ruta històrica al sud d'Anglaterra.",
"Sí.",
"El 19 de maig.",
"Onze corredors.",
"Dotze dies.",
"A una forta calor i temporal de vent i pluja.",
"Al quilòmetre quatre-cents.",
"No.",
"Antolí, el corredor de Singapur Joon Kiat Yeo, l'anglès Stephen Brown i la nord-americana Ellen Cottom.",
"Joon Kiat.",
"Una trentena de quilòmetres.",
"Wiesbaden-Bonn.",
"Amb Prodis."
]
}
|
books
|
Jo experimentava una pesadesa invencible. Me semblava que els meus sentits no estaven ben desperts, que l'emboirament de la son m'enlleïa els membres… i vinga fregar-me els ulls. Però segurament no era jo sol, l'espesseït: se diria que la pesadesa era per tot arreu; que se la sentia entorn com una mena d'ensopiment còsmic, si val l'expressió.
A l'arribar al carrer de la Mestrança, vaig trobar-hi una gran gentada, quasi tota d'homes, que estaven arrambats a lo llarg de les cases, girats de cara al mar. Me vaig ajuntar amb ells, i com ells vaig posar-me a l'aguait. No es sentia un piu, ni la bonior vaga que sempre s'exhala d'una multitud. Encara que aquella gent haguessin sigut estàtues, no haurien guardat més silenci. Se podia creure que ni respiraven. I la ressaga tampoc fressejava gens. Aquesta remor agradosa que sona per les costes, fins i tot en els dies de bonança, s'era apagada per complet. En la mar negrenca, de color de llècol mullat, les ones s'embotien a lo lluny, i anaven venint, creixent, i atansant-se, sense trencar mai la superfície, com si hi passessin per dessota, a la manera que circulen els músculs sota la pell d'un atleta que forceja; després, majestuoses i plenes, se precipitaven a les ribes i no aixecaven cap remor, o, tot lo més, un xopolleig sec i sense ressonància, que no corresponia a llur magnitud. Sens dubte l'aire havia perdut la seva conductibilitat, i els sons s'hi ofegaven a curta distància.
Una calima blanquinosa s'havia aterrat al cantó de llevant. Les muntanyes i roques hi ombrejaven al dedins. Allí tot semblava fum: un fum estacionat, immòbil. Però l'aspecte d'aquella part no era tan fatídic, encara, com lo restant del paisatge amb sa nuvolada baixa, ses penyes àrides i son horitzó aixafat, que es badava només un xic a flor d'aigua per a donar pas a una llum verda i penosa. El mar estava desert, sense una vela, sense una gavina.
|
[
"Què li passava al narrador?",
"Per què?",
"Creia que hi havia algú més en la mateixa situació?",
"Per quina raó?",
"A on va anar a parar el personatge?",
"Qui hi va veure allà?",
"Cap a on miraven?",
"Hi havia cap soroll al seu voltant?",
"I la brisa marina, tampoc se sentia?",
"A l’aigua, en la llunyania, què era el que es percebia?",
"Arribaven a la costa?",
"Què hi havia en l’ambient?",
"Què s’hi podia observar lleugerament a dintre?",
"Quina era la sensació d’aquell lloc?",
"I l’altra part del territori, per què es veia engolida?"
] |
{
"answer_end": [
40,
149,
208,
259,
382,
415,
505,
589,
797,
986,
1061,
1503,
1551,
1574,
1711
],
"answer_start": [
0,
0,
179,
179,
345,
345,
399,
570,
762,
909,
956,
1445,
1445,
1553,
1604
],
"input_text": [
"Que estava experimentant una pesadesa invencible.",
"Perquè li semblava que els seus sentits no estaven ben desperts i que l'emboirament de la son li enlleïa els membres.",
"Sí.",
"Perquè la pesadesa era per tot arreu.",
"Al carrer de la Mestrança.",
"Una gran gentada.",
"Cap al mar.",
"No.",
"No.",
"Ones.",
"No.",
"Una calima blanquinosa.",
"Muntanyes i roques.",
"Que tot semblava fum.",
"Per una nuvolada baixa."
]
}
|
bios
|
Narcisa Oliver i Deulofeu (Palafrugell, 1948 - 1995) fou una poetessa i activista cultural palafrugellenca, de gran activitat cultural. Col·laborava en tot tipus d'actes, formava part de la Coral Mestre Sirés, i participava en reunions literàries. L'Ajuntament de Palafrugell va publicar una selecció dels seus poemes, Steropé, l'abril de 1987 amb pròleg de Josep Martí i Clarà "Bepes". D'aquest llibre hi ha hagut dues edicions més. La segona el setembre de 1987 i la tercera el març de 2002. Aquesta darrera edició porta un pròleg de Félix Pérez Diz, director de la Coral Mestre Sirés, de la qual la Narcisa va formar part durant molt anys. La vila de Palafrugell l'ha recordada en multitud d'actes i homenatge, com per exemple el realitzat el novembre de 1999 al Teatre Municipal de Palafrugell, durant el qual es va col·locar a la sala d'actes del Teatre un quadre dedicat a Narcisa Oliver, realitzat per Modest Cuixart. L'1 d'octubre de 2010, també al Teatre Municipal de Palafrugell va tenir lloc un recital poètic i musical amb lectura de les seves poesies. La coral Mestre Sirés i el Duet Arjau varen interpretar cançons musicades a partir de les seves lletres. Algunes composicions s'han fet molt populars gràcies a l'adaptació musical com a havaneres, com Mariner de terra endins i Tamariu. El seu fons documental es conserva a l'Arxiu Municipal de Palafrugell.
|
[
"A on va néixer Narcisa Oliver?",
"Qui va ser?",
"A quin conjunt musical pertanyia?",
"I en quina mena d'assemblees participava?",
"Quina institució va editar un recull de les seves obres?",
"Com s'anomenava?",
"Va ser l'única tirada que se'n va fer?",
"Quan es van fer les altres?",
"En aquesta última versió, qui va escriure la introducció?",
"La localitat on va néixer, de quina manera l'ha reconeguda?",
"Va ser l'únic acte celebrat en el seu honor?",
"Quan és que es va portar a terme una actuació amb algunes de les seves obres?",
"I a on?",
"Quins dels seus càntics han obtingut avui dia gran reconeixement?",
"Per quin motiu?"
] |
{
"answer_end": [
52,
90,
208,
246,
317,
326,
432,
492,
586,
797,
1063,
1063,
1063,
1299,
1299
],
"answer_start": [
0,
53,
171,
210,
248,
248,
387,
387,
494,
643,
925,
925,
925,
1170,
1170
],
"input_text": [
"A Palafrugell.",
"Una poetessa i activista cultural.",
"A la Coral Mestre Sirés.",
"En reunions literàries.",
"L'Ajuntament de Palafrugell.",
"Steropé.",
"No.",
"El setembre de 1987 i el març de 2002.",
"Félix Pérez Diz, director de la Coral Mestre Sirés.",
"Amb multitud d'actes i homenatge, com per exemple el realitzat el novembre de 1999 al Teatre Municipal de Palafrugell.",
"No.",
"L'1 d'octubre de 2010.",
"Al Teatre Municipal de Palafrugell.",
"Mariner de terra endins i Tamariu.",
"Perquè s'han adaptat musicalment com a havaneres."
]
}
|
bios
|
Marina Prat Vidal (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 12 de febrer de 1951) és una atleta, fondista i maratoniana catalana, que ha estat diversos cops campiona de marató i mitja marató de Catalunya i d'Espanya.
Es va formar estudiant comerç, però professionalment exercí com a professora d'educació física. En un primer moment, començà a córrer com un exercici de rehabilitació, després de patir un accident, amb 30 anys. Joan Ramon Gálvez s'hi va fixar i es convertí en el seu entrenador. Ho fou tretze anys, durant tota la seva carrera esportiva, fins a la seva retirada de l'alta competició, el 1994.
Va començar amb el cros, després seguí amb carreres de pista de 3.000, 5.000 i 10.000 metres, i acabà passant-se a curses de 20 quilòmetres, de mitja marató i marató, prova en la qual ha obtingut els millors èxits. Posteriorment, acabà convertint-se en campiona d'Espanya de marató els anys 1989 i 1990, i de 20 km en ruta el 1988 i 1989. També aconseguí el títol de campiona de Catalunya de marató el 1993, el 1994 i el 1996, i el de mitja marató el 1993. Va rebaixar cinc vegades el rècord català de marató i també obtingué el rècord d'Espanya de mitja marató. Fou nou vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en la prova de marató en el Campionat d'Europa l'any 1990. També participà i ocupà el podi en diverses curses populars. Entre aquestes es troba la Cursa d'El Corte Inglés de Barcelona, que guanyà tres vegades, els anys 1988, 1989 i 1990. Ha arribat a ser la primera i única atleta catalana que ha guanyat la popular i mítica cursa basca Behobia-San Sebastián, el 1989, i també el 1992. A més, ha estat campiona d'Espanya de marató i campiona de la Mitja Marató de Granollers el 1990, amb un temps de 1:17:05.
|
[
"Quan va néixer Marina Prat?",
"I quina és la seva professió?",
"De què va treballar?",
"Per què es va introduir en el món de l'atletisme?",
"Qui va ser el seu preparador físic?",
"Quant temps?",
"Quan és que la corredora va deixar les pistes?",
"Amb quina modalitat va iniciar-se en l'atletisme?",
"Amb què va continuar?",
"Quines competicions va guanyar en l'àmbit nacional?",
"I a escala autonòmica, amb quins certàmens es va fer?",
"Quines marques va batre?",
"Quants cops fou convocada en l'equip nacional?",
"Què va aconseguir l'any 1989?",
"I un any després?"
] |
{
"answer_end": [
73,
111,
303,
405,
486,
506,
600,
625,
767,
939,
1057,
1163,
1220,
1600,
1715
],
"answer_start": [
0,
74,
245,
305,
420,
420,
488,
602,
627,
832,
941,
1059,
1165,
1353,
1626
],
"input_text": [
"El 12 de febrer de 1951.",
"Atleta, fondista i maratoniana.",
"De professora d'educació física.",
"Perquè era un exercici de rehabilitació després d'haver patit un accident.",
"Joan Ramon Gálvez.",
"Trezte anys.",
"El 1994.",
"El cros.",
"Amb carreres de pista de 3.000, 5.000 i 10.000 metres, i curses de 20 quilòmetres, de mitja marató i marató.",
"El campionat d'Espanya de marató els anys 1989 i 1990, i de 20 km en ruta el 1988 i 1989.",
"Amb el campionat de Catalunya de marató el 1993, el 1994 i el 1996, i el de mitja marató el 1993.",
"El rècord català de marató i el rècord d'Espanya de mitja marató.",
"Nou.",
"Va guanyar la Cursa d'El Corte Inglés i es va convertir en la primera i única atleta catalana en guanyar la popular i mítica cursa basca Behobia-San Sebastián.",
"Va ser campiona d'Espanya i campiona de la Mitja Marató de Granollers."
]
}
|
books
|
Havíem arribat a un paratge assolellat, i de sobte vaig veure projectar-se sobre el fons marí, esborrant l'emmallat de fils lluminosos que hi estenia el sol, l'ombra gegantina de dos peixos que passaven com dues centelles. Vaig fer un surt, però no vaig pas tenir temps de dir -Mireu.- Ja en Volivarda havia cobrat ràpidament l'ormeig i l'havia tret enflocat amb dues llargues jodrioles, que debategaven, mostrant per tots cantons la coloraina de llur cos: tan viva i tan fresca, que semblava que un hom s'hi hagués de tacar la mà a l'agafar-les. Dues jodrioles! ¡Amb quins alirets les saludàrem! No crec haver fruit mai d'una alegria més pura.
-Ja hem romput s'embruix -va dir en Paiús.- Cala, cala, Volivarda: aprofita s'hora bona, mentres es peix té gana.
L'hora fou, certament, bona. ¿Ne voleu, de jodrioles virolades, de serrans clapejats d'or i púrpura, d'estudiants revestits d'escata negra, de tords, de vaques serranes? Ne voleu?… Fins i tot agafàrem una escórpora, petit monstre de pessic vérinós, que fou mirada amb terror i que, després de morta a cops de sàssola, encara ens donà treballs per a desenganxar-la de l'ham.
-Alerta! -va avisar en Volivarda.- Això ès un peix maleït. Porta clavades dues aguhes de bruixa, que ni amb sa mort perden es mal verí. Hem de tallar-les amb es gavinet i llençar-les. Déu hi gord de posar-hi es peu a sobre!
|
[
"Els personatges eren a un lloc plujós?",
"Què és el que va veure el narrador?",
"El va sorprendre?",
"Qui els havia vist també?",
"I què havia fet?",
"Quins peixos eren?",
"Estaven entusiasmats per haver-les localitzat?",
"Per què?",
"Qui ho va declarar això?",
"I per què havien d'aprofitar aquella estona per pescar?",
"Què van aconseguir agafar?",
"Quina va ser l'espècie més estranya que van enxampar?",
"Qui va advertir sobre la perillositat d'aquesta troballa?",
"Per què es van haver de desfer d'això?",
"Tanmateix, què li van haver de treure primer?"
] |
{
"answer_end": [
38,
221,
239,
335,
387,
562,
645,
671,
688,
759,
929,
991,
1168,
1318,
1318
],
"answer_start": [
0,
42,
223,
223,
287,
548,
548,
648,
647,
691,
791,
943,
943,
1171,
1195
],
"input_text": [
"No.",
"L'ombra gegantina de dos peixos que passaven com dues centelles.",
"Sí.",
"En Volivarda.",
"Havia cobrat ràpidament l'ormeig i l'havia tret enflocat amb dues llargues jodrioles.",
"Jodrioles.",
"Sí.",
"Perquè havien romput s'embruix.",
"En Paiús.",
"Perquè era s'hora bona, en què es peix tenia gana.",
"Jodrioles virolades, serrans clapejats d'or i púrpura, estudiants revestits d'escata negra, tords i vaques serranes.",
"Una escórpora.",
"En Volivarda.",
"Perquè era un peix maleït que ni amb sa mort perdia es mal verí.",
"Les dues aguhes de bruixa que portava clavades."
]
}
|
mitologia
|
Hipòtou (en grec antic Ἱπποθόων), va ser, segons la mitologia grega, un heroi fill de Posidó i d'Àlope, la filla del malvat Cerció.
Va ser rei d'Eleusis com a successor de Cerció, i es va lliurar de la mort d'una manera prodigiosa. La seva mare, Àlope, quan el va tenir, i sense que el seu pare ho sabés, el va entregar a una dida perquè l'abandonés. Quan plorava de gana, va arribar una euga (animal consagrat a Posidó) que el va alletar. Un pastor qu buscava l'euga va veure el nen, el va recollir i el va portar a la seva cabana. Portava vestits reials, i un altre pastor li va demanar que li donés el nen. Li va entregar sense la roba, i els pastors es van posar a discutir, perquè el que l'havia rebut reclamava les riques robes que portava. Es van presentar davant del rei Cerció per dirimir la seva disputa i el rei va reconèixer els vestits, que havien estat fets amb roba de la seva filla. Espantada, la dida d'Àlope va explicar que el nen era fill de la seva filla i el rei va ordenar tancar Àlope fins a la seva mort i llençar el nen a les feres. Uns altres pastors el van recollir quan una euga l'alimentava, i van entendre que estava protegit pels déus. Li van posar el nom d'Hipòtou, epònim d'Hippothontis (Ἱπποθοντίς) un dels demos de l'Àtica, segons diu Pausànies.
Quan Teseu va passar per aquell indret va matar Cerció, i Hipòtou va anar va veure l'heroi i li va demanar el tron del seu avi. Teseu li va donar perquè sabia que era fill de Posidó i per tant del seu mateix llinatge.
|
[
"Qui fou Hipòtou?",
"I els seus progenitors?",
"A on va governar?",
"Qui va ser el seu predecessor?",
"Què li van fer en néixer?",
"Qui?",
"Gràcies a qui es va poder alimentar?",
"I com el van trobar?",
"Quina roba portava el nadó?",
"Per què l'home que l'havia agafat va començar a barallar-se amb un altre?",
"A qui van acudir llavors per solucionar-ho?",
"En adonar-se de qui es tractava, què va fer?",
"No obstant això, aquest va sobreviure?",
"I qui és que va assassinar son avi?",
"Més tard, què és el que aquest li va atorgar a Hipòtou?"
] |
{
"answer_end": [
77,
102,
152,
178,
349,
349,
438,
499,
555,
677,
813,
1056,
1119,
1335,
1426
],
"answer_start": [
0,
78,
132,
132,
232,
232,
351,
440,
533,
559,
747,
747,
1030,
1281,
1281
],
"input_text": [
"Un heroi.",
"Posidó i Àlope.",
"A Eleusis.",
"Cerció.",
"El van entregar a una dida perquè l'abandonés.",
"La seva mare, Àlope.",
"A una euga.",
"Perquè un pastor buscava l'euga.",
"Vestits reials.",
"Perquè l'altre li va demanar que li donés el nen i el pastor li va entregar sense la roba.",
"Al rei Cerció.",
"Va ordenar tancar Àlope fins a la seva mort i llençar el nen a les feres.",
"Sí.",
"Teseu.",
"El tron."
]
}
|
vilaweb
|
Instagram ha llançat una nova actualització de servei amb noves eines i característiques que ajudin a garantir la lliure expressió dels usuaris de manera segura i combatre la persecució a la xarxa social. Els comentaris són el centre de la interacció a la xarxa social per a Instragram. Per aquesta raó, ja és possible recórrer a paraules clau per filtrar aquells que poden ser ofensius. Instagram fa un pas més i anuncia que permetrà desactivar els comentaris en qualsevol publicació, una opció ja disponible en alguns comptes, que s'estendrà a tota la comunitat en les pròximes setmanes. Aquesta opció haurà de seleccionar en el menú d'ajustaments avançats abans de publicar el post. Una altra novetat permetrà eliminar seguidors dels comptes privats. ‘En el passat, una vegada aprovaves un seguidor, no hi havia forma de desfer la decisió sense blocar-los', explica la xarxa social. Ara, podran eliminar-se. El seguidor no rebrà una notificació quan això succeeixi. Finalment, Instagram integra en el seu servei una eina per reportar usuaris que mostrin comportaments fora del normal, que indiquin que s'estan fent mal o pensen fer-se mal a si mateixos. Aquesta eina és anònima, i Instagram comunicarà el cas a organitzacions que puguin ajudar a aquesta altra persona.
|
[
"Sobre quina xarxa social parla el text?",
"I què és el que acaben de treure?",
"Amb quin objectiu?",
"Quin és un dels elements clau d’aquesta plataforma?",
"Relacionat amb això, quina es la nova funció que s’ha implementat?",
"I quina més?",
"Actualment, ho poden fer tots els usuaris?",
"Quan tindrà tothom accés a aquesta millora?",
"Des d’on es podrà activar?",
"I es podrà fer un cop s’hagi penjat la publicació?",
"A més d’això, s'incorporaran altres actualitzacions?",
"Com què?",
"I això es notificarà a la persona que s’hagi esborrat?",
"Per últim, què s’inclourà per fer front a pràctiques en què algú es posi en risc?",
"Com respondrà l’entitat davant aquestes denúncies?"
] |
{
"answer_end": [
9,
88,
203,
285,
386,
484,
527,
588,
649,
684,
752,
752,
967,
1155,
1270
],
"answer_start": [
0,
0,
21,
205,
205,
388,
388,
426,
435,
590,
686,
686,
891,
980,
1157
],
"input_text": [
"Sobre Instagram.",
"Una nova actualització de servei amb noves eines i característiques.",
"Ajudar a garantir la lliure expressió dels usuaris de manera segura i combatre la persecució a la xarxa social.",
"Els comentaris.",
"Recórrer a paraules clau per filtrar aquells comentaris que puguin ser ofensius.",
"El fet de poder desactivar els comentaris de qualsevol publicació.",
"No.",
"En les pròximes setmanes.",
"Des del menú d'ajustaments.",
"No.",
"Sí.",
"Com poder eliminar seguidors dels comptes privats.",
"No.",
"Una eina per reportar usuaris que mostrin comportaments fora del normal, que indiquin que s'estan fent mal o pensen fer-se mal a si mateixos.",
"Comunicant el cas a organitzacions que puguin ajudar a aquesta altra persona."
]
}
|
vilaweb
|
La batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha expressat la seva predisposició a votar el primer d'octubre, tot i que ha manifestat que tenia dubtes que aquesta convocatòria fos un referèndum efectiu. Durant la presentació de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge, Colau ha declarat que Barcelona posaria totes les facilitats per participar en l'esdeveniment de l'1-O, tant si només arribava a ser una mbilització a favor del dret a decidir com si s'aconseguia de fer un referèndum real. ‘Com tots els ajuntaments del país, tots estem predisposats a facilitar la participació ciutadana', ha explicat, tot i que ha recordat que el govern encara no havia fet cap convocatòria ni cap requeriment formal. La batllessa ha aprofitat per demanar respecte als independentistes, en resposta a les posicions que planteja Catalunya en Comú. Els dirigents dels comuns predisposats a votar Colau és el darrer membre de la direcció de Catalunya en Comú que ha expressat la seva intenció d'anar a votar l'1-O, tot i que el posicionament oficial del partit consisteix a no considerar la votació com un referèndum vinculant. El coordinador general de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, ha dit que tenia la ‘predisposició' d'anar a votar al referèndum del primer d'octubre, com ho va fer al del 9-N o al multireferèndum. Ho ha dit en una entrevista a RAC1 arran que els comuns definissin l'1 d'octubre com una mobilització de resposta a la negativa al diàleg i la repressió del PP, que no vol donar un caràcter vinculant a la votació. Per tal de defensar la pluralitat interna del seu partit, Domènech ha explicat que hi hauria sectors que hi participarien i que d'altres ja havien anunciat que no farien part d'un operatiu amb un nivell de confrontació amb l'estat espanyol més alt que el del 9-N. En aquest context, ha demanat al govern que deixés estar la ‘fase declarativa' i concretés una mica més. Per exemple, vol saber si s'interpel·larà o no els treballadors públics amb una llei de referèndum que, segons que augura, pot acabar suspesa pel TC. El líder d'EUiA i secretari de Catalunya en Comú, Joan Josep Nuet, també s'ha mostrat decidit a participar en el referèndum en una entrevista a Cadena Ser: ‘Hem dit que era una mobilització i, per tant, molts de nosaltres no veurem aquest esdeveniment des del sofà, sinó que hi serem presents'. Tot i això, també ha explicat que no se sentien ‘obligats' a complir el resultat que sortís, ja que no consideraven el referèndum d'autodeterminació com a vinculant. La portaveu dels comuns, Elisenda Alamany, ha explicat en una entrevista a Catalunya Ràdio que hi serien, que hi hauria gent que hi participaria. ‘Ningú a Catalunya en Comú està en contra que la gent vagi a votar', ha dit. També ha fet saber que la crida a la participació es faria quan el govern decidís com es vinculava o s'articulava el referèndum. La setmana passada, Pisarello va manifestar els seus dubtes sobre l'1-O, però va explicar que hi participaria més com un acte de protesta contra el PP que per entusiasme de com s'estaven fent les coses. També va dir que li encantaria que hi hagués urnes: ‘sóc una persona que sempre ha defensat el dret a l'autodeterminació'.
|
[
"Qui és Ada Colau?",
"Quina voluntat ha fet pública?",
"Quan ha comunicat la posició de Barcelona en relació a l'1-O?",
"En què coincideix amb la resta de consistoris?",
"Què ha sol·licitat als partidaris de la independència?",
"Quin és el càrrec de Xavier Domènech dins el partit?",
"Com han qualificat els comuns l'1 d'octubre?",
"Amb quina altra data ha comparat Xavier Domènech el referèndum de l'1 d'octubre?",
"A què ha instat el govern?",
"Quin altre membre del partit ha expressat la seva voluntat de prendre-hi part?",
"On ha parlat Elisenda Alamany?",
"S'oposen els comuns a la participació en el referèndum?",
"Qui havia fet públiques les seves reticències anteriorment?",
"Què el faria feliç?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
36,
100,
364,
582,
825,
1165,
1460,
1777,
1882,
2157,
2585,
2716,
2918,
3100,
3171
],
"answer_start": [
0,
27,
195,
486,
698,
1105,
1346,
1573,
1798,
2034,
2520,
2495,
2847,
3056,
3050
],
"input_text": [
"La batllessa de Barcelona.",
"Votar el primer d'octubre.",
"Durant la presentació de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge.",
"En la predisposició a facilitar la participació ciutadana.",
"Respecte en resposta a les posicions de Catalunya en Comú.",
"És el coordinador general.",
"Com una mobilització de resposta a la negativa al diàleg i la repressió del PP.",
"Amb el 9-N.",
"A deixar estar la fase declarativa i concretar una mica més.",
"El líder d'EUiA i secretari de Catalunya en Comú, Joan Josep Nuet.",
"En una entrevista a Catalunya Ràdio.",
"No.",
"Pisarello.",
"Que hi hagués urnes.",
"Perquè sempre ha defensat el dret a l'autodeterminació."
]
}
|
books
|
Surto de la casa apesarat. Capbaix i caminant d'esma, me'n vaig ensomniat anguniosament per les imatges de la realitat i per les d'un esdevenidor, més dolorós encara, que estic preveient.
A l'arribar a mig carrer de Mar m'aturo, perquè he vist el doctor Calvet i desitjo preguntar-li de la malalta. El bo de l'home deu tenir alguna visita urgent: va de pressa de pressa. Duu les mans encalofornades a les butxaques del paltó, la mangala sota l'aixella, i el barret al clatell. És blanc de celles, blanc de pestanyes, blanc de cabells i blanc de cutis: en la seva carassa magra i ossuda no hi ha més que blancor, llevat de la tinta blavissa que li acoloreix esblaimadament les nines dels ulls i les venes, que li arboregen pels polsos. Camina de pressa, i tan distret, que no s'adona de mi fins que em planto al davant seu a mitja passa de distància. Aleshores fa un surt, s'atura, m'examina un moment amb mirar miop, i deseguida tanca les parpelles, amb lo qual la seva cara acaba d'esblanqueir-se del tot. Vaig a parlar, però no em dóna temps. Sense obrir els ulls més que de tard en tard i a mitges, diu així, de correguda:
-Ja sé lo que em vols preguntar. Es tracta de la teva teta: oi?… de la Jacobè. Està mala, mala, malíssima. Res: t'ho diré en quatre paraules. Tu, que has estudiat els clàssics grecs, recordaràs, segurament, el cas de la Ifigènia, filla del rei Agamenó, que va ser condemnada a morir en expiació d'una falta del seu pare. Doncs vet aquí un símbol de gran realitat. ¿No m'entens?… He, he, he… En la naturalesa passa així mateix que en la faula, igual, igual: els innocents expien els pecats dels culpables. No es perdona res: cada falta ha de portar el seu càstig, i lo que no ha satisfet en Pau, ho paga en Nicolau. És salat: oi?… He, he, he… Tal vegada jo no patiria de ronquera si el meu besavi no hagués sigut tan aficionat a mastegar tabac negre. Què hi hem de fer? És la llei: flectamus genua. La Jacobè està sota el ganivet del gran sacrificador, un sacerdot implacable en l'exercici de les seves funcions sagrades. Vés: detura el cop, tu. És lo mateix que si et volguessis despullar de la pesantor quan caus daltabaix d'una timba. He, he, he… Aquelles disbauxes, aquelles embriagueses, aquelles brutalitats de tota mena dels serradors, algú les ha de pagar. És inútil que m'estireu els faldons «-Senyor doctor! senyor doctor! un remei, una medicina!…» No hi sóc a temps. Us heu atipat de metzines durant anys i panys i generacions, i voleu que se us curi en el curt espai d'una malaltia. ¡Aneu-los esperant, els miracles!… Allò de que la Ifigènia, ja dalt de l'ara, s'hagués salvat per obra i gràcia d'un déu, és la part inverosímil de la llegenda; és lo que no esdevé mai. ¡Aneu-los esperant pla, els miracles!… He, he, he… Res: no hi comptis, amb la teva teta. Lasciate ogni speranza.
|
[
"Amb quin estat d'ànim es dirigeix al carrer?",
"Què li provoca l'estat d'angoixa?",
"En quin moment para?",
"Per què?",
"Camina ràpid el doctor?",
"Quin color predomina en l'aparença del doctor?",
"Com reacciona el metge en veure'l?",
"De què vol parlar?",
"Com es troba la Jacobè?",
"Quin personatge antic menciona?",
"Què li va passar?",
"A qui fa responsable el metge de la seva afecció a la laringe?",
"Qui és el gran sacrificador?",
"Què demana la gent al metge?",
"Quina és la part del mite que costa de creure?"
] |
{
"answer_end": [
25,
186,
227,
297,
369,
610,
948,
1203,
1231,
1354,
1445,
1874,
2045,
2382,
2679
],
"answer_start": [
0,
54,
188,
229,
347,
477,
772,
1127,
1159,
1268,
1333,
1768,
1955,
2328,
2555
],
"input_text": [
"Apesarat.",
"Les imatges de la realitat i les d'un esdevenidor, més dolorós encara, que està preveient.",
"A l'arribar a mig carrer de Mar.",
"Perquè ha vist el doctor Calvet i desitja preguntar-li per la malalta.",
"Sí.",
"El blanc.",
"Fa un surt, s'atura, l'examina un moment amb mirar miop i deseguida tanca les parpelles.",
"De la Jacobè.",
"Molt malalta.",
"La Ifigènia.",
"Va ser condemnada a morir en expiació d'una falta del seu pare.",
"El seu besavi.",
"Un sacerdot implacable en l'exercici de les seves funcions sagrades.",
"Remeis i medicines.",
"Que la Ifigènia s'hauria salvat per obra i gràcia d'un déu."
]
}
|
vilaweb
|
El grup de Treball contra les Detencions Arbitràries, que depèn del Comitè de Drets Humans de l'ONU, ha fet públic un veredicte en què demana la llibertat immediata d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. A més, el document insta el govern espanyol a indemnitzar-los i fer una investigació ‘exhaustiva i independent' del cas. Entre les conclusions, argumenten que l'empresonament de Junqueras, Sànchez i Cuixart és arbitrària i que Espanya ha d'adoptar ‘les mesures necessàries per a reparar la situació sense dilació'. També precisa que se'ls ha de concedir el dret efectiu d'obtenir una indemnització i altres reparacions d'acord amb el dret internacional. El grup demana a l'estat espanyol i a les defenses que l'informin, en un termini de sis mesos, si Junqueras, Cuixart i Sànchez han estat alliberats i també si s'obre una investigació arran de les vulneracions de drets dels presos i si l'estat modifica lleis ‘per harmonitzar-les' amb les seves obligacions internacionals. Tanmateix, el grup assegura que es reserva el dret ‘d'emprendre el seu propi seguiment si s'assenyalen nous motius de preocupació en relació amb aquest cas'. Segons el grup, el seguiment del cas li permetrà mantenir de informat el Consell de Drets Humans de l'ONU sobre possibles progressos o deficiències pel que fa a l'aplicació de les seves recomanacions. Finalment, recorda que el Consell de Drets Humans ha encoratjat tots els estats a col·laborar amb el grup de treball, i ha demanat que tinguin en compte les seves opinions i, si cal, que es prenguin les mesures necessàries per a reparar els empresonaments arbitraris. El veredicte que emet l'ONU no és vinculant, però sí que tindrà molta importància per a bastir la futura demanda al Tribunal d'Estrasburg si Espanya la desobeeix. El grup de Treball de l'ONU contra les Detencions Arbitràries depèn de l'Alt Comissionat pels Drets Humans, que forma part del Secretariat de l'organització i ha estat encarregat per l'Assemblea General de vetllar pels drets humans al món. En el curs de la seva història, aquest grup ha publicat 245 resolucions d'aquesta mena i només dues feien referència a estats de la Unió Europea, un cas a França i un altre a Polònia. En tots dos, els presos van ser alliberats. L'advocat Ben Emmerson, que ha coordinat la demanda dels presoners polítics a les Nacions Unides, explicarà a les 17.30 en una conferència de premsa a Londres el contingut de la decisió. La defensa de Cuixart en demana la llibertat L'advocat de Cuixart, Benet Salellas, ha pres la paraula al judici al Suprem per demanar al tribunal -i de viva veu- que el deixés en llibertat després de l'informe del grup de treball contra les Detencions Arbitràries de l'ONU. Salellas ha dit que el dictamen ‘constata la vulneració de fins a onze articles' i que, per tant, ha demanat la posada en llibertat ‘immediata', tal com recull l'informe. Segons l'advocat, aquest informe justifica una nova petició de llibertat. El president del tribunal, Manuel Marchena, li ha dit que està ‘en el dret absolut' per demanar-ho però que el tràmit s'ha de fer per escrit per donar trasllat a les parts abans que el tribunal resolgui. Per això, Salellas ha informat que registraran un escrit abans que acabi la sessió d'avui.
|
[
"A quina entitat pertany el grup de Treball contra les Detencions Arbitràries?",
"Què han anunciat?",
"A qui exigeixen que els donin una compensació als presoners?",
"Quina altra cosa els demanen?",
"Com defineixen l'arrest dels catalans?",
"Quant temps han donat al govern central perquè comuniqui el seu alliberament?",
"Què més hauran d'explicar abans que expiri aquest període?",
"En quin cas el col·lectiu internacional intervindria amb una investigació pròpia dels fets?",
"Per quin motiu demanen al Govern d'Espanya actualitzacions sobre aquest fet?",
"L'acord dictat per l'organització, s'haurà de complir de forma obligatòria?",
"No obstant això, per a què serà de gran utilitat?",
"L'equip que ha desenvolupat aquest procediment, quants n'havia fet públics anteriorment?",
"Qui serà l'encarregat de comunicar la sentència?",
"Arran d'aquestes declaracions, qui ha demanat la seva sortida de la presó?",
"De quina manera s'ha de registrar aquesta demanda de llibertat?"
] |
{
"answer_end": [
99,
213,
276,
334,
435,
816,
989,
1147,
1348,
1661,
1779,
2107,
2434,
2624,
3157
],
"answer_start": [
0,
101,
222,
222,
359,
669,
669,
1002,
1149,
1618,
1618,
2021,
2249,
2481,
2955
],
"input_text": [
"Al Comitè de Drets Humans de l'ONU.",
"Un veredicte en què demanen la llibertat immediata d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.",
"Al govern espanyol.",
"Que facin una investigació exhaustiva i independent del cas.",
"Com arbitrari.",
"Sis mesos.",
"Si s'obre una investigació arran de les vulneracions de drets dels presos i si modifiquen lleis per harmonitzar-les amb les seves obligacions internacionals.",
"Si s'assenyalessin nous motius de preocupació en relació amb el cas.",
"Perquè això els permetrà mantenir de informat el Consell de Drets Humans de l'ONU sobre possibles progressos o deficiències pel que fa a l'aplicació de les seves recomanacions.",
"No.",
"Per a bastir la futura demanda al Tribunal d'Estrasburg si Espanya la desobeís.",
"245.",
"L'advocat Ben Emmerson.",
"Cuixart.",
"Per escrit."
]
}
|
bios
|
Alícia Macet i Juncosa (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1931 - Perpinyà, 30 d'octubre de 2016[cal citació]) va ser una historiadora especialitzada en Història Moderna de la Catalunya del Nord. Fou filla d'Alberta Juncosa i Ferrer i de Francesc Marcet i Vila. Durant la guerra, el seu pare (membre del PSUC) va ser mobilitzat pel govern de la República i el van enviar al front mentre que Alícia i la seva mare van anar a viure a Barcelona. El 27 de gener de 1939 es van exiliar a França per reunir-se amb el seu pare, que havia estat internat al camp d'Argelers. Quan aquest es va escapar del camp, es van retrobar a Marsella. Posteriorment es traslladaren a París.
Alícia es va escolaritzar al poble de Garancières, on va estar tres anys. Va ser gràcies a l'hisendat per qui el seu pare treballava que va poder ingressar al Lycée de Jeunes Filles de Versalles. L'any 1945 es van instal·lar a Bologne-sur-Seine. El 1949 finalitzà el batxillerat i va estudiar Història a la Universitat de la Sorbona, on es va llicenciar el 1952. Posteriorment va obtenir el diploma d'Estudis Superiors i el concurs d'Agregació Acadèmica. Del 1969 fins a la seva jubilació, el 1995, tingué una càtedra d'Història Moderna i va ensenyar a la Universitat de Perpinyà. Alícia Marcet s'especialitzà en Història moderna de la Catalunya del Nord (segles XV-XVIII) i ha publicat més de 70 llibres
Com a gran defensora de la identitat catalana, l'any 1990 va fundar i presidí la Fundació Comte Guifré, en defensa de l'ensenyament de la llengua catalana al Rosselló.
La ciutat de Perpinyà la va distingir amb el Premi Joan Blanca i va ser nomenada per l'estat francès Comandant de l'Orde de les Palmes Acadèmiques i Chevalier des Arts.
|
[
"Quin any va néixer Alícia Macet?",
"I qui fou?",
"Com s'anomenaven els seus pares?",
"Per què va viure un temps separada del seu progenitor?",
"Durant aquest mateix conflicte, a on van veure's obligades a traslladar-se ella i la mare?",
"Amb qui es van retrobar allà?",
"On havia estat retingut aquest?",
"A quina ciutat francesa van decidir establir-se?",
"Més tard, a on anaren?",
"I a quin institut es va formar?",
"Quina carrera va cursar?",
"A quin campus va treballar com a docent?",
"Quantes obres va escriure?",
"Va crear una organització en favor de la cultura de la regió on va néixer, com s'anomenà?",
"Amb quins guardons va estar reconeguda la seva labor?"
] |
{
"answer_end": [
112,
196,
262,
443,
491,
521,
566,
630,
669,
865,
1003,
1250,
1376,
1479,
1712
],
"answer_start": [
0,
113,
198,
264,
445,
468,
510,
568,
632,
808,
952,
1210,
1347,
1377,
1545
],
"input_text": [
"El 1931.",
"Una historiadora especialitzada en Història Moderna de la Catalunya del Nord.",
"Alberta Juncosa i Ferrer i Francesc Marcet i Vila.",
"Perquè durant la guerra va ser mobilitzat pel govern de la República i el van enviar al front.",
"A França.",
"Amb el seu pare.",
"Al camp d'Argelers.",
"A Marsella.",
"A París.",
"Al Lycée de Jeunes Filles de Versalles.",
"Història.",
"A la Universitat de Perpinyà.",
"Més de 70.",
"Fundació Comte Guifré.",
"Amb el Premi Joan Blanca i el nomenament de Comandant de l'Orde de les Palmes Acadèmiques i Chevalier des Arts."
]
}
|
mitologia
|
Antònia Menor o Antònia la jove era la filla petita de Marc Antoni i Octàvia. Va néixer l'any 36 aC a Atenes, però tot seguit va ser portada a Roma per la seva mare. El 32 aC el seu pare va repudiar Octàvia.
L'any 16 aC es va casar amb el general i cònsol Claudi Drus Neró, fillastre d'August i fill de Lívia Drusil·la, i germà de Tiberi (emperador). Va tenir diversos fills dels que només tres van sobreviure a la infància:
El seu marit va morir el 9 aC a Germània a causa de la infecció en una ferida provocada per una caiguda de cavall. Encara que August li va demanar que es tornés a casar, no ho va fer. Durant la seva viudetat va fer amistat amb una altra vídua anomenada Berenice emparentada amb la reialesa jueva que s'havia instal·lat a Roma.
Tiberi li va prohibir anar al funeral del seu fill Germànic. A la mort de Lívia Drusil·la, el juny de l'any 29, es va poder fer càrrec dels seus nets: Cal·lígula, Agripina Menor, Júlia Drusil·la i Júlia Livil·la.
Després de la malaltia de Cal·lígula, amenaçada per aquest, es va prendre un verí vers l'any 38 i va morir. Cal·lígula li havia ofert abans el títol d'Augusta que havia refusat, però finalment li va ser concedit per Claudi el 41.
|
[
"Amb quin altre nom es coneixia també Antònia Menor?",
"Tenia germans?",
"Quin any va arribar al món?",
"On la va dur la seva progenitora?",
"Amb qui va contraure matrimoni?",
"On va perdre ell la vida?",
"Què li va passar?",
"Es va tornar a casar?",
"Quan va conèixer Berenice?",
"Què li va impedir Tiberi?",
"De qui va passar a ocupar-se el juny de l'any 29?",
"Quants eren?",
"Quan va morir?",
"Com?",
"Quin reconeixement pòstum li va atorgar Claudi?"
] |
{
"answer_end": [
31,
76,
99,
164,
272,
465,
538,
607,
686,
811,
901,
963,
1071,
1072,
1193
],
"answer_start": [
0,
0,
78,
126,
208,
425,
425,
540,
609,
752,
843,
864,
1025,
965,
1073
],
"input_text": [
"Antònia la jove.",
"Sí.",
"L'any 36 aC.",
"A Roma.",
"Amb Claudi Drus Neró.",
"A Germània.",
"Va patir una infecció en una ferida provocada per una caiguda de cavall.",
"No.",
"Durant la seva viudetat.",
"Anar al funeral del seu fill Germànic.",
"Dels seus nets.",
"Quatre.",
"Vers l'any 38.",
"Es va prendre un verí amenaçada per Cal·lígula.",
"El títol d'Augusta."
]
}
|
bios
|
María Luisa Caturla (Barcelona, 10 de juliol de 1888-Villaviciosa de Odón, 25 d'agost de 1984) va ser una historiadora de l'art, vocal del Reial Patronat del Museu del Prado des de 1960, membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran des de 1979 i acadèmica honorària de la Reial Acadèmia Extremenya el 1982. S'han destacat els seus estudis dels pintors Antonio de Puga i Francisco de Zurbarán. L'any 1975 va rebre el Llaç de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi.[n. 1]
Nascuda María Luisa Caturla Caturla-Puig, en la Barcelona de 1888, fou alumna a Madrid del cercle de José Ortega y Gasset, va completar els seus estudis a Alemanya. El 1944 va publicar Arte de épocas inciertas -sobre la presència del gòtic flamíger a l'art modern-. Especialitzant-se en la pintura espanyola del segle XVII, amb treballs recollits en les seves obres Pinturas, frondas y fiestas del Buen Retiro, Los retratos del salón dorado en el antiguo Alcázar de Madrid -tots dos publicats el 1947-, Un pintor gallego en la corte de Felipe IV. Antonio Puga -obra conjunta amb Francisco Javier Sánchez Cantón, publicada el 1952-, i Cartas de pago de los cuadros de batallas del Salón de Reinos (1960).
Considerada una de les especialistes en l'obra de Francisco de Zurbarán,-recerques amb les quals va aconseguir la troballa de la partida de defunció del pintor extremeny- que va reflectir en les seves publicacions sobre el fill de Zurbarán, Juan de Zurbarán (1953), Velázquez i Zurbarán (1960) i Fin y muerte de Zurbarán (1964), participant també {a ; en} l'elaboració del catàleg de l'exposició «Zurbarán en el III centenario de su muerte», organitzada pel Museu del Prado el 1965. A més a més d'aquestes monografies, destaca la seva participació en treballs col·lectius com Paret, de Goya coetáneo y dispar, i l'estudi sobre Zurbarán en col·laboració amb Odile Delenda.
Va morir a Villaviciosa de Odón (Madrid) als 96 anys.
|
[
"A on va néixer María Luisa Caturla?",
"Qui fou?",
"De quines institucions de renom formà part?",
"Quins van ser alguns dels seus treballs més reconeguts?",
"A la capital espanyola, qui van ser els seus mentors?",
"A on va acabar la seva formació?",
"Quina obra edità l'any 1944?",
"En quina temàtica artística es va formar?",
"A quins llibres apareixen algunes d’aquestes composicions?",
"A quin pintor va estudiar en profunditat?",
"Gràcies a això, què va descobrir?",
"En quines obres introduí aquest fet?",
"De quina exhibició sobre l’artista va formar part?",
"A on va tenir lloc?",
"Amb quants anys es va produir el decés de Maria Luisa?"
] |
{
"answer_end": [
94,
127,
310,
404,
597,
639,
685,
798,
1171,
1262,
1350,
1500,
1620,
1653,
1904
],
"answer_start": [
0,
95,
129,
320,
543,
599,
641,
742,
800,
1180,
1192,
1252,
1509,
1564,
1852
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"Una historiadora de l'art.",
"Del Reial Patronat del Museu del Prado, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran i la Reial Acadèmia Extremenya.",
"Els estudis dels pintors Antonio de Puga i Francisco de Zurbarán.",
"El cercle de José Ortega y Gasset.",
"A Alemanya.",
"Arte de épocas inciertas.",
"En la pintura espanyola del segle XVII.",
"A Pinturas, frondas y fiestas del Buen Retiro, Los retratos del salón dorado en el antiguo Alcázar de Madrid, Un pintor gallego en la corte de Felipe IV. Antonio Puga, i Cartas de pago de los cuadros de batallas del Salón de Reinos.",
"A Francisco de Zurbarán.",
"La partida de defunció del pintor.",
"Juan de Zurbarán, Velázquez i Zurbarán i Fin y muerte de Zurbarán.",
"De Zurbarán en el III centenario de su muerte.",
"Al Museo del Prado.",
"Amb 96 anys."
]
}
|
vilaweb
|
Escola Valenciana – Federació d'Associacions per la Llengua ha decidit d'ajornar les Trobades d'escoles en valencià programades per les setmanes vinents d'acord amb les recomanacions del Consell i els ajuntaments per la crisi sanitària pel coronavirus 2019. Segons que ha anunciat en un comunicat, la decisió afecta les trobades que s'havien de fer a Mutxamel, Benigànim, el Campello, Rafelbunyol, Alfondeguilla, Callosa d'en Sarrià, Petrer i Montolivet. Encara s'ha de definir les dates alternatives per fer les Trobades. Tota la informació sobre el Coronavirus, minut a minut ‘Aquesta és una mesura preventiva extraordinària que Escola Valenciana adopta per a vetlar per la salut de la ciutadania, donat el caràcter multitudinari que tenen les trobades i que congreguen milers de persones en cada comarca', diu l'entitat. A banda, avisen que suspendran la resta d'activitats públiques programades per a les pròximes setmanes. Assistència pel confinament Atesa la suspensió de classes, Escola Valenciana demana que À Punt i la resta de mitjans de comunicació adaptin la seva programació al context actual i incrementin l'oferta d'entreteniment infantil i juvenil en català a la graella. Consells per als qui hagin d'aïllar-se pel coronavirus i per als familiars A més, anuncia que oferirà al seu web un espai de recursos didàctics per a la realització d'activitats a casa. ‘La Federació no vol que aquesta situació de cancel·lació de classes i qualsevol activitat al carrer ature l'ensenyament de xiquetes i xiquets', diu. També anuncia que demanarà el suport de la comunitat educativa i alliberarà les guies didàctiques de cinema a l'escola. ‘A més de pel·lícules, també recomanarà cançons i llibres i molts altres recursos que permeten a xiquetes i xiquets seguir aprenent i també entretindre's en la nostra llengua', diu. Coronavirus 2019: Què ha passat avui? El report diari de VilaWeb
|
[
"Què ha posposat l’Escola Valenciana – Federació d'Associacions per la Llengua?",
"Per què?",
"Quines són les jornades que es cancel·laran?",
"Se sap quan se celebraran?",
"Per quina raó expliquen des de l'organisme que s’ha hagut de prendre aquesta decisió?",
"Quanta gent sol acudir a aquestes assemblees?",
"Seran els únics espais que es veuran afectats?",
"Què més anul·laran?",
"Els alumnes segueixen anant a l’escola?",
"Per tant, què és el que sol·licita aquesta organització?",
"A qui ho reclamen?",
"Tot i això, quines altres mesures implementaran ells mateixos per als més petits?",
"Amb quin objectiu?",
"A qui més convidaran perquè els ajudin en aquesta tasca?",
"I sobre quina mena d’activitats i elements en favor de l’ús del valencià els aconsellaran?"
] |
{
"answer_end": [
115,
256,
453,
521,
698,
806,
926,
926,
985,
1186,
1186,
1372,
1516,
1586,
1818
],
"answer_start": [
0,
60,
258,
455,
579,
700,
824,
833,
956,
987,
987,
1263,
1375,
1524,
1645
],
"input_text": [
"Les Trobades d'escoles en valencià.",
"Per les recomanacions del Consell i els ajuntaments per la crisi sanitària pel coronavirus 2019.",
"Les de Mutxamel, Benigànim, el Campello, Rafelbunyol, Alfondeguilla, Callosa d'en Sarrià, Petrer i Montolivet.",
"No.",
"Per a vetlar per la salut de la ciutadania.",
"Milers de persones.",
"No.",
"La resta d'activitats públiques programades per a les pròximes setmanes.",
"No.",
"Que s'adapti la programació dels mitjans de comunicació al context actual i incrementin l'oferta d'entreteniment infantil i juvenil en català a la graella.",
"A À Punt i la resta de mitjans.",
"Oferiran al seu web un espai de recursos didàctics per a la realització d'activitats a casa.",
"Perquè no volen que aquesta situació de cancel·lació de classes i qualsevol activitat al carrer ature l'ensenyament de xiquetes i xiquets.",
"A la comunitat educativa.",
"Sobre pel·lícules, cançons, llibres i molts altres recursos."
]
}
|
vilaweb
|
Després d'haver aconseguit de controlar la Cambra de Comerç de Barcelona, l'ANC vol entrar de ple en el món empresarial i per això ha fundat una gran patronal catalana, Anem x Feina. Ho ha anunciat avui l'entitat en una conferència de premsa a la seva seu: ‘Avui presentem la primera patronal desacomplexadament independentista, que té l'objectiu d'omplir un forat de representativitat en l'àmbit empresarial català', ha dit David Fernàndez, coordinador de la comissió Fem República de l'ANC, que ha ideat la creació de la patronal. Aquesta iniciativa forma part de ‘Eines de País‘, la campanya impulsada per l'ANC que treballa perquè l'independentisme prengui part en institucions diverses de la societat civil i que fomenta el consum estratègic. El primer èxit de la campanya va ser guanyar les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona el mes de maig passat i ara es disposa a posar el peu al món patronal. De moment l'entitat neix amb cinc-centes empreses adherides i delegacions a Sort, Manresa, Tortosa, Lleida, Girona, Tarragona, Barcelona i la Bisbal de Penedès. ‘Fem una crida a totes les empreses, siguin grans o petites, que creguin que Catalunya és important per a ells', ha dit Fernàndez, que anava acompanyat de la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, i de Sílvia Cubo, empresària que ha participat en la formació de la patronal. El nom de Foment del Treball ha estat present en l'ambient fins que Paluzie ha recordat que aquella patronal havia denunciat l'ANC per la campanya de consum estratègic. Ha dit que Anem x Feina no neix per a fer-los la competència. Sobre Pimec i CECOT, patronals marcadament independentistes, Fernàndez ha estat clar: ‘Pensem que hi ha un àmbit empresarial orfe de representació i de projecte empresarial; per això creem una patronal nova amb valors nous i desacomplexadament independentista', ha repetit. Cubo ha explicat que entre els objectius de la patronal hi ha la creació d'un hub d'empreses que fomenti l'emprenedoria i la implantació a tot el Principat: ‘Catalunya és més que Barcelona i tots els territoris són molt rics.'
|
[
"Amb què s’ha fet l’Assemblea Nacional Catalana?",
"Què han creat?",
"Amb quin objectiu?",
"A on ho han explicat?",
"Com han descrit aquesta associació?",
"Qui va fer la proposta per a formar-la?",
"En quina acció s’engloba aquest projecte?",
"Què és?",
"I amb això, quina fou la primera fita que aconseguiren?",
"Quan?",
"Quantes companyies hi estan adscrites ara per ara a la patronal?",
"A quines altres estan disposats a acollir?",
"Amb quina altra entitat han tingut desavinences?",
"Ja n'hi havia cap altre amb uns valors similars a Anem x Feina?",
"Per tant, per quina raó l'ANC ha fundat aquesta última?"
] |
{
"answer_end": [
79,
181,
181,
255,
327,
531,
614,
746,
841,
863,
972,
1184,
1578,
1639,
1852
],
"answer_start": [
0,
74,
74,
183,
258,
425,
533,
566,
748,
785,
913,
1075,
1349,
1580,
1580
],
"input_text": [
"Amb el control de la Cambra de Comerç de Barcelona.",
"Una gran patronal catalana, Anem x Feina.",
"Entrar de ple en el món empresarial.",
"En una conferència de premsa a la seva seu.",
"Com la primera patronal desacomplexadament independentista.",
"David Fernàndez, coordinador de la comissió Fem República de l'ANC.",
"En la campanya Eines de País.",
"Una campanya que treballa perquè l'independentisme prengui part en institucions diverses de la societat civil i fomenta el consum estratègic.",
"Guanyar les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona.",
"El mes de maig passat.",
"Cinc-centes.",
"A totes aquelles, grans o petites, que creguin que Catalunya és important per a ells.",
"Amb Foment del Treball.",
"Sí.",
"Perquè pensaven que hi havia un àmbit empresarial orfe de representació i de projecte empresarial."
]
}
|
mitologia
|
Xenofont (en grec Ξενοφῶν, 428 aC - entre 355 i 350 aC) fou un escriptor, historiador, militar grec i, a la seva manera, comentarista sobre la filosofia socràtica, cèlebre pels seus escrits sobre la cultura i la història gregues.
Nascut a Atenes el 428 aC, provenia d'una família benestant. Fou deixeble de Sòcrates, encara que no arribà mai a comprendre l'actitud del seu mestre; deixà varis diàlegs socràtics en que donava la seva opinió sobre el seu mestre. El seu tarannà moderat i la seva precària situació econòmica el portaren a abandonar Atenes l'any 401 aC, després del restabliment de la democràcia i la fi del govern dels Trenta Tirans, per unir-se (contravenint el consell de Sòcrates) a l'expedició de mercenaris grecs en ajuda del persa Cir el Jove, que s'havia rebel·lat contra el seu germà Artaxerxes II de Pèrsia. Després de la fatal derrota de Cunaxa, el 401 aC, i la mort del príncep rebel, les tropes mercenàries quedaren desemparades i Xenofont prengué un paper significatiu en el retorn dels mercenaris a Grècia, arribant a mostrar una certa destresa militar.
El relat sobre aquesta expedició porta per nom Anàbasi i és la seva obra més coneguda. Alexandre el Gran va consultar durant la seva invasió a l'Imperi Aquemènida aquest excel·lent escrit, que el va ajudar fins i tot a prendre serioses decisions en l'atac i setge a diferents ciutats i fortificacions.
El 399 aC, amb la mort de Sòcrates, refermà les seves idees antidemocràtiques i s'allunyà d'Atenes per tornar a l'Àsia el 396 aC, quan entrà al servei d'Agesilau II d'Esparta (amb el qual travà amistat). Amb aquest, participà en la campanya contra Farnabazos II a l'Àsia Menor (396 aC-395 aC), i després, en sòl grec, en la Batalla de Queronea (394 aC) contra els seus compatriotes atenesos, que el desterraren i li confiscaren els béns. Llavors, anà a viure a Esparta i posteriorment a Skillos, prop d'Olímpia, on es dedicà a la caça, a l'agricultura a i a la literatura. Després de la derrota lacedemònia en la Batalla de Leuctres, el 371 aC, hagué de fugir i es dirigí a Corint i posteriorment a Atenes, aprofitant l'anul·lació (368 aC) del decret d'expatriació, provocada per l'aliança entre Atenes i Esparta davant l'amenaça de Tebes (alguns, però, posen en dubte aquest retorn de Xenofont a Atenes; tot i que la revocació del desterrament sí que és un fet testimoniat i sense dubtes. Morí l'any 354 aC. El seu fill, Gril·le, morí el 362 aC en la Batalla de Mantinea, en la qual Tebes derrotà la coalició que li era contrària.
Amb l'obra Anàbasi, Xenofont inaugura la historiografia moralitzadora, en què l'historiador jutja les persones i els esdeveniments que narra. Continua l'obra inacabada de Tucídides sobre la Guerra del Peloponès amb les Hel·lèniques.
Xenofont escriu en un grec ja evolucionat i amb poca elegància. Les seves obres es poden dividir en tres grans grups:
Obres de Xenofont al Projecte Gutenberg.
(català):
(anglès):
|
[
"Qui va ser Xenofont?",
"Per què va ser conegut?",
"Quan va néixer?",
"Qui va ser el seu mentor?",
"Què és el que el va obligar a anar-se'n de la seva ciutat d'origen?",
"I per quin motiu?",
"Aleshores, a on va anar a parar?",
"Contra qui havia iniciat una lluita aquest?",
"En ser derrotats, a on va aconseguir portar l'escriptor els batallants?",
"Com s'anomenà l'escrit que publicà sobre la travessia en què participà?",
"A qui va influir aquest relat?",
"En abandonar la ciutat on havia nascut un altre cop, a qui es va unir?",
"Després de diverses derrotes, a on es traslladà?",
"Per què va poder tornar a la ciutat més important de l'antiga Grècia?",
"Pel que fa a les seves composicions, com eren aquestes estilísticament?"
] |
{
"answer_end": [
162,
228,
255,
315,
552,
646,
762,
829,
1033,
1136,
1327,
1558,
1878,
2148,
2811
],
"answer_start": [
0,
164,
230,
291,
461,
522,
522,
745,
831,
1082,
1169,
1464,
1588,
1957,
2749
],
"input_text": [
"Un escriptor, historiador, militar grec i comentarista sobre la filosofia socràtica.",
"Pels seus escrits sobre la cultura i la història gregues.",
"El 428 aC.",
"Sòcrates.",
"El seu tarannà moderat i la seva precària situació econòmica.",
"Pel restabliment de la democràcia i la fi del govern dels Trenta Tirans.",
"A l'expedició de mercenaris grecs en ajuda del persa Cir el Jove.",
"Contra el seu germà Artaxerxes II de Pèrsia.",
"A Grècia.",
"Anàbasi.",
"A Alexandre el Gran.",
"A Agesilau II d'Esparta.",
"A Esparta i a Skillos.",
"Perquè es va anul·lar el decret d'expatriació.",
"En un grec ja evolucionat i amb poca elegància."
]
}
|
mitologia
|
Els kedarites (també quedarens, kedarenes) van ser un grup ismaelita. El Gènesi diu que els ismaelites es van repartir en dotze campaments, anomenats pels noms dels fills d'Ismael (Nabaiot, Kedar, Adbeel, Mabsam, Mixmà, Dumà, Massa, Hadad, Temà, Jetur, Nafix i Quedmà). Quedar (en àrab قيدار K'dar ibn Ismā'īl ) va ser el segon fill d'Ismael. La Bíblia parla dels kedarites i de Quedar amb freqüència. Les referències a l'Antic Testament es troben al Gènesi,Isaïes Jeremies, Ezequiel, i al Llibre de les Cròniques.
Van viure al desert a l'est del Jordà, en tendes fetes de pèl negre de cabra, que era l'animal que criaven, i atacaven periòdicament poblacions sedentàries a Síria i Palestina. A causa dels conflictes amb Babilònia i Assíria només van sobreviure dos d'aquests grups: els quedarens (de Kedar) i els temamites (de Temà).
Es van convertir en nació durant l'estança dels israelites a Egipte. Es van organitzar en el regne de Kedar cap a la meitat del segle viii aC sota una reina anomenada Zabiba. En aquell moment els quedarens apareixen associats als aribi, els habitants d'un antic regne de nom Aribi, situat al nord-est d'Aràbia.
El darrer cop que se'ls esmenta va ser al segle v de la nostre era, quan en va parlar Teodoret que diu que vivien a Babilònia i adoraven cossos celestials (se sap que els quedarens adoraven l'aigua i eren nòmades); els darrers pagans a Aràbia van ser eliminats pels musulmans però els quedarens com a grup separat segurament ja s'havien extingit al segle vii.
|
[
"Qui foren els kedarites?",
"A quin llibre de la Bíblia són esmentats?",
"Què és el que s’hi explica sobre ells?",
"Com s’anomenaven aquests grups?",
"I qui fou Quedar?",
"A més del que s’ha esmentat abans, en quins altres llibres bíblics hi apareixen representats?",
"A on residien?",
"Com eren els seus habitacles?",
"Per què no usaven el pelatge d’altres bèsties?",
"Per quina raó desaparegueren la majoria dels col·lectius ismaelites?",
"Quins foren els únics que pervisqueren?",
"Quan és que el grup que ens escau va esdevenir un estat?",
"Com s’anomenà aquest imperi?",
"Qui va ser l’últim a fer referència a aquest poble?",
"Quan?"
] |
{
"answer_end": [
68,
102,
138,
179,
341,
514,
553,
592,
622,
781,
823,
902,
942,
1240,
1212
],
"answer_start": [
0,
70,
70,
122,
270,
402,
516,
516,
574,
693,
741,
835,
904,
1146,
1146
],
"input_text": [
"Un grup ismaelita.",
"Al Gènesi.",
"Que es van repartir en dotze campaments.",
"Com els fills d'Ismael.",
"El segon fill d'Ismael.",
"A Isaïes, Jeremies, Ezequiel, i al de les Cròniques.",
"Al desert a l'est del Jordà.",
"Tendes fetes de pèl negre de cabra.",
"Perquè la cabra era l'animal que criaven.",
"Pels conflictes amb Babilònia i Assíria.",
"Els quedarens i els temamites.",
"Durant l'estança dels israelites a Egipte.",
"Regne de Kedar.",
"Teodoret.",
"Al segle v de la nostra era."
]
}
|
books
|
-No t'he dit que series tu? Doncs tu seràs, i ningú més. ¿Què vols que se me'n doni, de tots els altres homes? -I, conseqüent amb sa formalitat, defugia tot lo possible anar a balls i fontades, no feia papereries de cap mena amb el jovent i tirava sempre enllà amb bona manya, però resoltament, tota proposta de matrimoni…
En aquestes, l'àvia s'havia ferit; i, com que, per a la Trinitat l'anar a la fàbrica era mitja vida, la noia es quedà a casa, reclosa com una mongeta. Fins que els festejadors, despitats, i els altres joves per solidaritat, començaren a tenir-la per orgullosa i apartar-se d'ella afectant menyspreu. Després algú inicià que, si no feia cas dels obrers, era perque picava més alt. Se referien al praticant de la farmàcia, que, sempre que ella anava a cercar alguna medicina per a làvia, li feia unes grans salemes. Més tard sospitaren les comares, bo i sens cap indici sòlid que fonamentés la suposança, que volia pescar el senyor mestre; puix, com no era de creure que una peça com la Nieves volgués ficar-se en un convent o quedar-se per vestir sants, no tenien altre remei que atribuir-li, davant sa manca de casera, algun ocult designi. Mes dues soles persones no erraven la punteria: aquestes foren la mare i el metge.
Clarvident per llestesa natural i sotjadora per amorós interès, la Trinitat havia seguit amb temença l'evolució operada en sa filla, comprenent al capdavall, amb recòndit dolor, que l'instint l'havia advertit massa tard dels perills que entranyava la intimitat d'aquella amb el senyoret. Però era que la pobre mare creia que no es tractava sinò d'una il·lusiò infundada de sa filla i ignorava del tot les secretes entrevistes, les mútues confessions i promeses. Qui anava més ben orientat era el metge, el senyor Reguera.
El senyor Reguera era un home d'uns trenta cinc anys, fill d'un obrer torner. La vanitat paternal, mal aconsellada, l'havia ficat en la Universitat i fet fer, a empentes i rodolons, un carrera empedrada de suspensos i fornida d'humiliacions i fracassos més o menys dissimulats. Entre els companys se'l citava com estudiant curtet de natural i, demés, poc aplicat. Aixo féu que, una vegada amb la llicenciatura, no encertés a obrir-se camí i tingués de viure a costes del pare. Quan aquest morí, el jove Reguera se trobà en mig del carrer i, com se sol dir, amb la boca oberta. Passà aleshores una època de grans dificultats en què ni a força d'expedients de tota mena aconseguia tirar decorosament avant. Finalment, la casualitat d'una influència escadussera li facilità l'entrada en la fàbrica Banyoles. Conscient de ses facultats i de sos defectes i cansat de sofrir privacions, al veure el cel obert amb aquell càrrec, se proposà guardar-lo per la vida, defensant-lo, si calia, gelosament, amb totes les dents i totes les ungles. Mes en aquest món de mones no sempre n'hi ha prou amb la voluntat, per forta que sia i per enèrgicament que se desplegui. Als sants, bo i essent sants, el dimoni solia parar-los rateres per atrapar-los descuidats, i els sants, malgrat l'escut de la santedat, s'hi deixaven caure més d'una volta. No diguem, doncs, el que passaria amb els pobres pecadors. La ratera que havia de parar en Banyeta al senyor Reguera, fou la Nieves.
|
[
"El personatge parlava amb formalitat?",
"Què estava fent?",
"L'àvia tenia alguna ferida?",
"Quant trigava en anar a la feina?",
"La noia va sortir del lloc on vivia?",
"Què opinaven sobre ella?",
"Pensaven que tractava de lligar-se al farmacèutic?",
"I el professor?",
"Com es deia aquesta noia?",
"Qui sabia realment què estava passant?",
"Trinitat era la mare de Nieves?",
"I el metge com es deia?",
"Va ser un bon estudiant?",
"On va treballar després d'acabar la carrera?",
"Sortia amb algú?"
] |
{
"answer_end": [
168,
321,
356,
422,
472,
621,
835,
959,
1074,
1244,
1377,
1766,
2044,
2571,
3228
],
"answer_start": [
112,
277,
323,
361,
424,
474,
703,
837,
967,
1163,
1246,
1708,
1822,
2473,
3156
],
"input_text": [
"No.",
"Li estava demanant matrimoni a algú.",
"Sí.",
"Mitja vida.",
"No.",
"Començaren a tenir-la per orgullosa.",
"Sí.",
"També.",
"Nieves.",
"La mare i el metge.",
"Sí.",
"El metge era el senyor Reguera.",
"No.",
"En la fàbrica Banyoles.",
"Sí, amb la Nieves."
]
}
|
bios
|
Dolors Majoral i Puig, coneguda també com a Lola Majoral (Rubí, 1951) és una actriu i directora teatral catalana, representant històrica del Feminisme radical i una de les iniciadores del moviment de lesbianes separatistes.
Nascuda a Rubí en el sí d'una família molt catòlica, des de petita es va sentir atreta per la interpretació i als 10 anys va debutar en el seu primer paper escènic, afició que compaginà amb els estudis convencionals i les actuacions en grups de Teatre amateur. Va cursar estudis d'Art dramàtic a L'institut del Teatre de Terrassa, i aviat va ser conscient de la seva orientació sexual, malgrat que en aquells anys, la Dictadura Franquista controlava la vida de les persones, i les dones havien perdut tots els drets adquirits durant la Segona Repùblica Espanyola. L'Església Catòlica i la ciència médica també estigmatitzaven el lesbianisme i podien ser sotmeses a rehabilitació o acabar a la presó en aplicació de les successives Ley de vagos y maleantes, Llei sobre perillositat i rehabilitació social i la Llei d'escàndol públic, encara que a elles els era més fàcil passar desapercebudes.
La mort del General Franco, va donar pas a una incipient democràcia amb canvis polítics i socials que no podien ignorar les reivindicacions de gais i lesbianes, moltes d'elles enquadrades en moviments feministes.
El 1976 se celebraren amb gran èxit les Jornades Catalanes de la dona, i es reclamaren canvis profunds de la societat, de les relacions entre homes i dones, i el dret a la propia sexualitat.
A l'inici de la dècada dels 80 Dolors Majoral va conèixer la filòsofa Gretel Ammann, ideòloga i activista del lesbianisme separatista, teoria amb la qual se sentí completament identificada. Van compartir militància i projectes, i més tard van ser parella durant 18 anys. Crearen el primer grup de teatre format exclussivament per dones: El Grup Gram, i el 1984 obrieren al seu domicili del carrer Roselló de Barcelona, El Centro (Centre d'Estudis de la Dona) un espai de retrobament dels origens matriarcals i de transmissió de coneixements, amb intercanvis i connexions amb companyes de diversos paisos, mitjançant la revista La Red de Amazonas (1985). El 1986 organitzàren la Primera Escola d'Estiu, i amb Xesca Camps i Carmen Suárez, després d'unes jornades a París, van posar en marxa l'associació cultural La nostra Illa, des d'on impulsaren diverses revistes i publicacions, destacant Laberint, que durà més d'una dècada. L'efervescència de llurs reivindicacions, es va traduir en innombrables participacions a nivell nacional i europeu, destacant les jornades de Ginebra i Berlín, on Dolors va participar amb l'espectacle Lola's Clown. L'any 1987 davant la impossibilitat de disposar d'un espai propi, després d'infructuoses negociacions amb l'Ajuntament, Dolors i Gretel participaren conjuntament amb un centenar de dones en l'ocupació d'un local del carrer Font Honrada del Poble Sec, del qual foren desallotjades per la policia al cap d'onze dies. Malgrat tot, aquest fet desencallà la situació i s'inicià la negociació que va propiciar el naixement de la primera Seu de Ca la Dona, el 1988.
Gretel Ammann va morir l'any 2000 i des de llavors Dolors Majoral ha sigut la conservadora i transmissora del seu llegat. Feu donació de l'arxiu al centre de documentació de Ca la Dona, i ha continuat col·laborant en conferències, representacions, taules rodones, Ràdio i TV i exposicions.
|
[
"Quan va néixer Dolors Majoral?",
"Quina és la seva professió?",
"Amb quina edat va començar en el món de la interpretació?",
"En què es va formar?",
"En aquell temps, qui reprimia la seva sexualitat?",
"Pel fet de ser homosexual, a quins perills s’atenia?",
"Quines ordenances regien aquests càstigs?",
"Quin fet va provocar que el col·lectiu LGTBI fos escoltat?",
"Aleshores, a quin esdeveniment es van demanar millores en igualtat?",
"Amb qui va estar relacionada sentimentalment?",
"Juntes, què van fundar?",
"I a casa seva?",
"El seu activisme, què els va permetre?",
"Quan va traspassar la parella de Majoral?",
"Llavors, com ha continuat ella amb la tasca que havien compartit?"
] |
{
"answer_end": [
69,
103,
387,
517,
864,
922,
1055,
1276,
1519,
1775,
1870,
2124,
2607,
3156,
3412
],
"answer_start": [
0,
70,
334,
485,
639,
834,
867,
1117,
1330,
1521,
1792,
1874,
2449,
3123,
3159
],
"input_text": [
"El 1951.",
"Actriu i directora teatral.",
"Amb 10 anys.",
"En Art dramàtic.",
"La Dictadura Franquista, l'Església Catòlica i la ciència médica.",
"A ser sotmesa a rehabilitació o a acabar a la presó.",
"La Ley de vagos y maleantes, la Llei sobre perillositat i rehabilitació social i la Llei d'escàndol públic.",
"La mort del General Franco.",
"A les Jornades Catalanes de la dona.",
"Amb la filòsofa Gretel Ammann.",
"El Grup Gram, el primer grup de teatre format exclussivament per dones.",
"El Centro, un espai de retrobament dels origens matriarcals i de transmissió de coneixements, amb intercanvis i connexions amb companyes de diversos paisos.",
"Que tinguessin innombrables participacions a nivell nacional i europeu, destacant les jornades de Ginebra i Berlín.",
"L'any 2000.",
"Fent donació de l'arxiu al centre de documentació de Ca la Dona, continuant col·laborant en conferències, representacions, taules rodones, Ràdio i TV i exposicions."
]
}
|
vilaweb
|
La CUP ha plantejat a JxCat, ERC i els comuns entrar a la mesa del parlament i ocupar el lloc que hi deixa Adriana Delgado, fins ara secretària quarta. Els anticapitalistes proposen que Maria Sirvent entri a la mesa per a corresponsabilitzar-se dels riscs que assumeixen els seus membres per les advertències reiterades del Tribunal Constitucional. ERC, tanmateix, no troba sentit polític a l'entrada dels anticapitalistes a la mesa si aquest reforçament polític no va acompanyat d'un acord de governabilitat que doni suport al govern en iniciatives com el pressupost. Dues coses que la CUP no vol vincular. ERC ja havia proposat que Delgado fos rellevada per la diputada Rut Ribas, i la votació es farà en el ple d'aquesta tarda. Delgado deixa el càrrec perquè és batllessa de Sant Vicenç de Castellet i vol prioritzar aquesta responsabilitat política. El moviment de la CUP es produeix quan les tres forces independentistes discuteixen encara com afrontar el vet del Tribunal Constitucional al dret a l'autodeterminació, la reprovació de la monarquia i la sobirania del poble català. En les pròximes hores han de consensuar una proposta per a esmenar la resolució de resposta a la sentència contra el procés, que va ser parcialment anul·lada pel TC, però s'acosten a l'hora de la votació sense haver arribat a un acord, encara que han plantejat esmenes molt similars. Les esmenes de les tres forces eviten una desobediència frontal al Constitucional. Coincideixen a recórrer a una fórmula que consisteix a refusar la suspensió del TC i a esmentar l'incís suspès. Els lletrats de la mesa consideren que les esmenes no vulneren els pronunciaments del tribunal. Així ho han subratllat en la reunió d'aquest matí de la mesa del parlament. ERC s'afegeix a JxCat i la CUP per esquivar la desobediència oberta al TC No obstant això, Cs creu que els grups independentistes pretenen desobeir igualment el TC. ‘Aquests actes poden ser susceptibles de delicte', ha sentenciat Lorena Roldán. Cs intentarà entorpir la votació demanant una petició de reconsideració de la tramitació. Roldán, a més, ha advertit a Roger Torrent que acabarà a la presó com Carles Forcadell o a l'exili com Carles Puigdemont. No és la primera vegada que els anticapitalistes plantegen entrar a la mesa amb l'objectiu d'afrontar les conseqüències penals d'un hipotètic acte de desobediència. La CUP ja es va oferir per a entrar a la mesa el març de l'any passat per a intentar investir Puigdemont després que fos detingut a Alemanya.
|
[
"A qui ha fet una proposta la CUP?",
"Què els ha plantejat?",
"Quina és la candidata que posen sobre la taula?",
"Qui no hi està d’acord?",
"En quin cas sí que hi estarien?",
"Com s’anomena la persona que havien presentat aquests últims per a substituir la secretària?",
"Per quina raó han de buscar una suplent perquè ocupi aquest càrrec?",
"Amb quin motiu?",
"A més d’això, sobre quins altres temes estan debatent els partits independentistes esmentats?",
"Per quina raó han d’arribar a un acord en breus instants?",
"Estan prop d’aconseguir-ho?",
"Sobre què s’han posat d’acord les tres forces polítiques?",
"Pel que fa a la Candidatura d’Unitat Popular, quan és que havien utilitzat aquesta mateixa estratègia anteriorment?"
] |
{
"answer_end": [
45,
122,
215,
432,
567,
681,
754,
852,
1084,
1250,
1320,
1810,
2428
],
"answer_start": [
0,
0,
152,
349,
349,
608,
731,
731,
854,
1086,
1252,
1737,
2359
],
"input_text": [
"A JxCat, ERC i els comuns.",
"Entrar a la mesa del parlament i ocupar el lloc que hi deixa Adriana Delgado.",
"Maria Sirvent.",
"ERC.",
"Si aquest reforçament polític anés acompanyat d'un acord de governabilitat que donés suport al govern en iniciatives com el pressupost.",
"Rut Ribas.",
"Perquè Delgado deixa el càrrec.",
"Perquè és batllessa de Sant Vicenç de Castellet i vol prioritzar aquesta responsabilitat política.",
"Sobre com afrontar el vet del Tribunal Constitucional al dret a l'autodeterminació, la reprovació de la monarquia i la sobirania del poble català.",
"Perquè han de consensuar una proposta per a esmenar la resolució de resposta a la sentència contra el procés, que va ser parcialment anul·lada pel TC.",
"No.",
"Sobre esquivar la desobediència oberta al TC.",
"El març de l'any passat."
]
}
|
vilaweb
|
L'atleta sud-africà, Oscar Pistorius, ha estat traslladat de la presó a un hospital de Pretòria amb diversos talls als canells, segons han informat diversos mitjans. Un portaveu del servei de presons sud-africà, Singabakho Nxumalo, ha explicat que l'atleta ha dit a les autoritats que s'havia lesionat al caure del llit. Segons Reuters, el mateix Pistorius —que ja ha tornat a la presó— ha dit que no ha estat ‘un intent de suïcidi'. Tanmateix, un pres situat prop de la secció hospitalària de la presó, ha assegurat que Pistorius s'havia autolesionat. Dos guàrdies d'aquesta presó han afirmat que s'han trobat ganivetes a la cel·la de Pistorius. Dos guàrdies de l'hospital de Kalafong han explicat que ‘tenia talls lletjos als seus canells'. Culpable d'assassinat Pistorius va ser sentenciat a una pena de presó de sis anys per haver assassinat a trets la seva parella, Reeva Steenkamp, el dia de Sant Valentí del 2013. La jutgessa que va instruir el cas va afirmar que una pena més dura no hauria suposat fer justícia. L'atleta, de 29 anys, va disparar en quatre ocasions contra Steenkamp. La seva defensa va al·legar que l'atleta l'havia confós amb un intrús. El tiroteig es va produir amb una porta de bany pel mig, fet que suposadament li impedia veure qui hi havia a l'altra banda. L'atleta va ser condemnat inicialment a cinc anys de presó per homicidi i va quedar en arrest domiciliari el mes d'octubre del 2015, però el desembre el Tribunal Suprem de Sud-àfrica va revisar el cas i va elevar el delicte comès al rang d'assassinat, fet que implicava una pena d'un mínim de 15 anys de presó.
|
[
"Qui és Oscar Pistorius?",
"A on l’havien portat?",
"Per quina raó?",
"Ha estat donat d’alta?",
"Què nega ell?",
"Qui contradiu aquestes paraules?",
"Què és el que han indicat un parell de treballadors del centre hospitalari on havia estat?",
"Per què el sudafricà està al calabós?",
"Quin crim va cometre?",
"Com ho va fer?",
"Per quin motiu ho va portar a terme, segons els advocats de Pistorius?",
"Com ho argumentaren?",
"En un primer moment, quina fou la pena?",
"Finalment, per què aquesta va augmentar?"
] |
{
"answer_end": [
36,
95,
126,
386,
432,
551,
741,
824,
886,
1090,
1161,
1286,
1359,
1597
],
"answer_start": [
0,
0,
21,
337,
337,
445,
647,
765,
775,
1021,
1092,
1163,
1288,
1438
],
"input_text": [
"Un atleta sud-africà.",
"A un hospital de Pretòria.",
"Perquè tenia diversos talls als canells.",
"Sí.",
"Que hagi estat un intent de suïcidi.",
"Un pres situat prop de la secció hospitalària de la presó.",
"Que tenia talls lletjos als seus canells.",
"Perquè va ser sentenciat a una pena de presó de sis anys.",
"Assassinar a trets a la seva parella, Reeva Steenkamp.",
"La va disparar en quatre ocasions.",
"Perquè l'havia confós amb un intrús.",
"Dient que el tiroteig es va produir amb una porta de bany pel mig, fet que suposadament li impedia veure qui hi havia a l'altra banda.",
"Una pena de cinc anys de presó per homicidi.",
"Perquè el Tribunal Suprem de Sud-àfrica va revisar el cas i va elevar el delicte comès al rang d'assassinat, i aquest fet implicava una pena d'un mínim de 15 anys de presó."
]
}
|
vilaweb
|
L'ex-ministre i ex-president de Catalunya Caixa, Narcís Serra, ha defensat des del Congrés dels Diputats –on ha comparegut a la comissió d'investigació sobre la crisi financera– la seva gestió de l'entitat entre els anys 2000 i 2013. Tal com va fer el 20 de febrer en la seva declaració a l'Audiència Nacional espanyola, on està essent investigat per un forat patrimonial de més de 721,38 milions d'euros, Serra ha insistit que el Banc d'Espanya coneixia les operacions que duia a terme l'entitat. Diu que té la consciència ‘tranquil·la' i ha afirmat que els processos judicials contra la cúpula de l'entitat són ‘profundament injustos'. També ha afirmat que bona part dels problemes de les caixes provenien de la legislació defectuosa de l'estat sobre la matèria i ha apuntat que el rescat de l'entitat –que va ascendir a 12.000 milions– es va culminar de manera defectuosa. ‘Si Caixa Catalunya hagués estat assumida per l'estat com Bankia –i no venuda ràpidament i a un preu molt baix– probablement estaria tornant part dels diners entregats'. En una compareixença que s'ha allargat més de tres hores, Serra ha dit que el seu consell d'administració va pensar en tot moment el millor per a la caixa, i malgrat que les seves procedències de diversos partits polítics mai no hi ha haver cap tipus de problema originat per diferències polítiques. Segons que ha explicat, tant la Generalitat com el Banc d'Espanya estaven al corrent de les decisions que va adoptar al capdavant de Catalunya Caixa per redreçar la situació a partir del 2008 i el FROB el va denunciar set anys després malgrat que no tenia base per fer-ho. ‘Estic molt tranquil sobre les acusacions, tranquil de consciència, que és el més important, però també estic tranquil sobre el desenllaç final', ha assegurat, perquè els dos procediments ‘els considero injustos'. Ha negat –com li ha retret la diputada d'ERC Ester Capella- que s'aprovessin projectes de la immobiliària de l'entitat, PROCAM, ‘amb alegria', i ha recordat que gràcies als beneficis que s'obtenien es posaven en marxa projectes socials. ‘Comprendran que l'actitud del consell fins que no vam veure els problemes era d'ajudar que PROCAM funcionés'. Pel que fa a les crítiques per la venda precipitada de l'entitat, ha afirmat que el preu de venda de Catalunya Caixa va ascendir a 350 milions d'euros, quan només els immobles de què disposa a Barcelona ja ascendeixen a aquesta quantitat i l'entitat ja s'havia sanejat amb la injecció dels 12.000 milions d'euros.
|
[
"Qui és Narcís Serra?",
"Per quina cosa ha advocat?",
"A on ho ha fet?",
"A quin altre lloc havia presentat el seu testimoni anteriorment?",
"Quin fet estan intentant aclarir des d’aquesta institució?",
"Com es defèn l’investigat?",
"Es mostra nerviós?",
"A què ha atribuït la major part dels afers dubtosos de l’entitat?",
"Quin fet lamenta?",
"Per què?",
"Qui explica que era coneixedor de les accions que va portar a terme per corregir el punt en què es trobava l’organització?",
"Qui els va acusar de forma infundada?",
"A quines altres inculpacions ha contestat?",
"Per quin altre motiu està rebent difamacions?",
"Com ha argumentat la decisió?"
] |
{
"answer_end": [
61,
232,
205,
319,
404,
496,
537,
763,
1043,
1043,
1537,
1617,
1951,
2245,
2493
],
"answer_start": [
0,
49,
63,
234,
287,
406,
498,
638,
877,
877,
1346,
1540,
1833,
2181,
2181
],
"input_text": [
"L'ex-ministre i ex-president de Catalunya Caixa.",
"Per la seva gestió de Catalunya Caixa entre els anys 2000 i 2013.",
"A la comissió d'investigació sobre la crisi financera al Congrés dels Diputats.",
"A l'Audiència Nacional espanyola.",
"El fort patrimonial que té de més de 721,38 milions d'euros.",
"Insistint que el Banc d'Espanya coneixia les operacions que duia a terme l'entitat.",
"No.",
"A la legislació defectuosa de l'estat sobre la matèria.",
"Que Caixa Catalunya no hagués estat assumida per l'estat com Bankia.",
"Perquè si l'hagués assumit probablement estaria tornant part dels diners entregats.",
"La Generalitat i el Banc d'Espanya.",
"El FROB.",
"A les de la diputada d'ERC Ester Capella.",
"Per la venda precipitada de l'entitat.",
"Ha afirmat que el preu de venda de Catalunya Caixa va ascendir a 350 milions d'euros, quan només els immobles de què disposava a Barcelona ja ascendien a aquesta quantitat i l'entitat ja s'havia sanejat amb la injecció dels 12.000 milions d'euros."
]
}
|
mitologia
|
La salamandra és un amfibi urodel comú en el continent europeu. Com en el cas d'altres animals existents a la vida real, al llarg dels segles se li han atribuït diverses qualitats fantàstiques (vegeu les descripcions al·legòriques que es fan dels animals en els bestiaris medievals).
Des de l'època de la Il·lustració des d'ara, s'ha arribat a diferenciar a l'animal real i la criatura llegendària com dos conceptes diferents, especialment en el món de l'ocultisme. La criatura mitològica sol representar-se amb un aspecte molt similar al de la salamandra real, però amb una particular afinitat cap al foc (de vegades, en concret, al foc com a element).
La salamandra ha estat àmpliament utilitzada en l'àmbit de la heràldica. En les representacions més antigues, la salamandra apareixia com una mena de gos camacurt envoltat de foc. En les més modernes, tenia l'aspecte de l'amfibi real, però també embolicat en flames.
La salamandra apareix sovint en la literatura. Per exemple, era el símbol dels bombers cremadors de llibres en l'obra de Ray Bradbury "Fahrenheit 451". Més recentment, ha estat utilitzada en la literatura fantàstica, jocs de rol, videojocs i dibuixos animats, associant-la gairebé sempre a l'foc.
Les primeres al·lusions conegudes sobre aquest animal s'atribueixen a Aristòtil, qui s'associava a la salamandra amb el foc, i assegurava que ho apagava al passar sobre ell. Aquesta creença va ser ratificada per coneguts tractadistes, com Nicandre de Colofó i Antígon de Carist -en l'àmbit grec-, o Plini el Vell en el romà.
Per la seva banda Isidor de Sevilla, no només es va fer ressò de les afirmacions d'aquells tractadistes, sinó que els va amplificar, asseverant que una salamandra és capaç "de enverinar i assecar un arbre fruiter, i enverinar els pous d'aigua potable ".
Alguns escriptors, com el bisbe alemany Raban Maur, a mitjan el segle ix, reproduiran amb força fidelitat les afirmacions del bisbe sevillà, que seran inspiradores de les primeres representacions gràfiques de l'animal.
El mateix Sant Agustí (segles IV-V) recorrerà també a la salamandra, com a símbol del condemnat que patirà les flames eternes de l'Infern, sense consumir-se.
A el compàs de les cada vegada més exòtiques descripcions que van sorgint, els bestiaris jugaran un paper decisiu en aquesta diversificació, a més d'adjudicar-les més sorprenents morfologies, representant-amb aparença, ja canina, ja porcina, o fins i tot amb trets humans .
Pierre de Beauvais i Guillem de Normandia la conceben amb un cos multicolor; en el Bestiari toscà es l'arriba a identificar amb un ocell, mentre que en un manuscrit de Bestiaire divine , serà representada alternativament com una au entre flames i com un gos alat, representacions influenciades, majorment, per les descripcions, probablement apòcrifes, que l'anomenat Preste Joan fa de l'animal.
Escut de Massoteres.
Le Havre: Escut de la vila.
Vitry-le-François.
|
[
"A quin lloc se sol trobar la salamandra?",
"En quin moment sorgiren els mites al voltant d’aquest ésser?",
"Pel que fa a la figura llegendària, de quina manera és dibuixada?",
"En quina disciplina ha estat molt usada?",
"Com se la mostrava en les primeres composicions que shan trobat?",
"A quina obra literària va aparèixer amb assiduïtat?",
"Avui dia, en quina mena d’escrits apareix?",
"Qui va ser el primer a esmentar aquesta criatura?",
"Què n’explicava?",
"Quines altres personalitats compartiren aquest punt de vista?",
"Com s’anomenava el religiós que, a més, li atorgà a l’animal la capacitat d’intoxicar diversos elements?",
"A partir d’aquesta descripció, què van sorgir?",
"Quins llibres van ajudar a estendre encara més les diferents representacions que es feren de les salamandres?",
"De quines formes hi aparegué allí?",
"A on és que la van dibuixar com si fos un aucell?"
] |
{
"answer_end": [
62,
425,
605,
725,
832,
1071,
1179,
1297,
1390,
1541,
1795,
2014,
2315,
2447,
2683
],
"answer_start": [
0,
284,
466,
654,
727,
921,
1073,
1218,
1288,
1392,
1543,
1903,
2174,
2254,
2527
],
"input_text": [
"Al continent europeu.",
"A l'època de la Il·lustració.",
"De forma molt similar al de la salamandra real, però amb una particular afinitat cap al foc.",
"En el de la heràldica.",
"Com una mena de gos camacurt envoltat de foc.",
"A Fahrenheit 451.",
"En literatura fantàstica, jocs de rol, videojocs i dibuixos animats.",
"Aristòtil.",
"Que apagava el foc al passar sobre ell.",
"Coneguts tractadistes, com Nicandre de Colofó, Antígon de Carist i Plini el Vell.",
"Isidor de Sevilla.",
"Les primeres representacions gràfiques de l'animal.",
"Els bestiaris.",
"Amb aparença canina, porcina o fins i tot amb trets humans.",
"En el Bestiari toscà i en un manuscrit del Bestiaire divine."
]
}
|
vilaweb
|
El PSOE presentarà, el 28 d'agost, el seu pla per a Catalunya. Ho ha dit la vicesecretaria general del partit, Adriana Lastra, que ha assenyalat que consistirà en un conjunt d'iniciatives parlamentàries per ‘aportar solucions al conflicte català'. En aquest sentit, Lastra ha afegit que ho fan davant ‘l'immobilisme del PP' en el conflicte català i pel fet que és la seva ‘obligació com a principal partit de l'oposició'. La socialista ha explicat que aquest conjunt d'iniciatives es portaran al Congrés dels Diputats i que es basen en el seu full de ruta que és la Declaració de Barcelona. D'aquesta manera, els socialistes afirmen que es volen anticipar ara a proposar solucions perquè siguin ‘molt més eficaces i eficients que el dia 2 d'octubre'. Suport socialista al PP contra el referèndum Lastra ha recordat que, en l'entrevista que van mantenir Pedro Sánchez i Rajoy, el líder del PSOE va traslladar al president espanyol ‘tot el suport que fos necessari davant el desafiament independentista' i que només li va posar una condició: ‘que dialogués constitucionalment'. Segons els socialistes, un mes després d'aquesta entrevista, Rajoy no només no ha fet res sinó que temen que continuï així perquè no hi ha hagut cap anunci, avenç o gest. La dirigent socialista ha assenyalat que l'aposta del partit ‘ofereix tres certeses als catalans i al conjunt dels espanyols: un Sí al compliment de la llei' i per això donaran suport al govern espanyol en el recurs a la llei del referèndum; ‘un Sí també al diàleg constitucional per desbloquejar la situació, i un Sí a prendre la iniciativa, que els demòcrates vagin per davant dels independentistes i no estiguin sempre al rebuf del què facin'. Respecte al fet que la Mesa del Parlament no hagi iniciat aquest dimecres la tramitació de la llei del referèndum, la número dos del PSOE ha donat suport a les declaracions del PSC i ha considerat que és un pas més en l'opacitat de les forces independentistes, perquè el que aconsegueixen amb aquesta decisió és ‘escurçar els terminis' i ‘impedir a la resta de diputats exercir el seu dret i la seva obligació, que és vetllar pel compliment de la norma'. Lastra també ha celebrat les darreres declaracions de dirigents del PP en relació a la no aplicació de l'article 155 a Catalunya.
|
[
"Què farà el Partit Socialista?",
"Quan?",
"Qui n’ha informat?",
"Per quin motiu s'hi han vist abocats a crear aquestes iniciatives?",
"A on indica la vicesecretaria que exposaran les mesures?",
"En què s'han fonamentat per a redactar-les?",
"Amb això, què és el que pretenen aconseguir?",
"Amb quin motiu?",
"Quins mandataris polítics es van reunir per debatre sobre la situació a Catalunya?",
"Què li va demanar el socialista al líder del PP?",
"Temps després de l'assemblea, com ha estat la resposta del president del Govern?",
"Continuant amb el pla del PSOE, què ha explicat Lastra?",
"I a qui ha aclamat públicament?",
"Amb què no s'ha mostrat conforme?",
"Quin fet ha aplaudit?"
] |
{
"answer_end": [
61,
61,
125,
420,
517,
589,
680,
749,
874,
1074,
1245,
1692,
1874,
2147,
2277
],
"answer_start": [
0,
0,
63,
266,
422,
452,
591,
609,
820,
876,
1076,
1247,
1809,
1875,
2149
],
"input_text": [
"Presentar el seu pla per a Catalunya.",
"El 28 d'agost.",
"La vicesecretaria general del partit, Adriana Lastra.",
"Per l'immobilisme del PP en el conflicte català i pel fet que és la seva obligació com a principal partit de l'oposició.",
"Al Congrés dels Diputats.",
"En el seu full de ruta que és la Declaració de Barcelona.",
"Anticipar-se a proposar solucions.",
"Perquè aquestes siguin molt més eficaces i eficients que el dia 2 d'octubre.",
"Pedro Sánchez i Rajoy.",
"Que dialogués constitucionalment.",
"No ha fet res i no hi ha hagut cap anunci, avenç o gest.",
"Que ofereix tres certeses als catalans i al conjunt dels espanyols: un Sí al compliment de la llei, un Sí també al diàleg constitucional per desbloquejar la situació, i un Sí a prendre la iniciativa, que els demòcrates vagin per davant dels independentistes i no estiguin sempre al rebuf del què facin.",
"Al PSC.",
"Amb l'opacitat de les forces independentistes.",
"Les darreres declaracions de dirigents del PP en relació a la no aplicació de l'article 155 a Catalunya."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.