source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
vilaweb
|
Les bases de Demòcrates han decidit trencar amb el PDECat i amb Unió a l'Ajuntament de Barcelona. A la consulta de la formació sobre el seu futur a la capital catalana hi ha participat un 45,4% dels voluntaris d'un cens de 571 persones. El 92,66% ha optat per iniciar un projecte propi al consistori de Barcelona. Aquesta iniciativa inclou la convocatòria de primàries en uns mesos per escollir el candidat per les pròximes eleccions municipals. El grup Demòcrates, que integra el PDECat i Unió a l'ajuntament, perdrà un representant i es quedarà amb nou. El regidor de Demòcrates a l'ajuntament, Gerard Ardanuy, ha explicat que vol materialitzar aquest procés de forma dialogada i que té la intenció de passar a ser no adscrit al ple municipal de dijous. ‘És una conseqüència lògica d'un projecte polític que va néixer de l'explosió de CiU', ha dit. Trias li demana l'acta de regidor El líder del PDECat a l'ajuntament, Xavier Trias, ha demanat a Ardanuy l'acta de regidor perquè es va presentar a la llista de CiU. ‘Entenc que vulguin impulsar un projecte polític diferent. Volen marxar? Doncs que marxin, però amb totes les conseqüències', ha dit. L'ex-alcalde ha afegit que si Demòcrates vol impulsar un nou partit, des de la perspectiva democràtica han d'anar-se'n a casa i fer l'alternativa que vulguin, i ha assegurat que li ha transmès personalment les seves reflexions a Ardanuy.
|
[
"Qui s’ha separat del PDECat i de Unió?",
"Quants participants hi ha hagut en la sessió on han parlat del seu futur a Catalunya?",
"Què ha votat la majoria?",
"Quin altre factor ve inclòs en la proposta?",
"Quins partits conformen el conjunt anomenat Demòcrates?",
"El grup mantindrà els 10 representants?",
"Qui és Gerard Ardanuy?",
"Què ha exposat?",
"Quin objectiu té?",
"A partir de quin fet va sorgir això?",
"Qui és Xavier Trias?",
"Què ha reclamat a Ardanuy?",
"Per quin motiu?",
"De quina manera ha dit que ha d’actuar Demòcrates?",
"Ha comunicat això a Ardanuy?"
] |
{
"answer_end": [
68,
235,
312,
444,
509,
554,
611,
679,
754,
840,
933,
973,
1016,
1140,
1387
],
"answer_start": [
0,
98,
237,
314,
446,
446,
556,
597,
686,
757,
885,
921,
921,
1076,
1312
],
"input_text": [
"Les bases de Demòcrates.",
"Hi ha participat un 45,4% dels voluntaris d'un cens de 571 persones.",
"El 92,66% ha optat per iniciar un projecte propi al consistori de Barcelona.",
"La convocatòria de primàries en uns mesos per escollir el candidat per les pròximes eleccions municipals.",
"El PDECat i Unió.",
"No.",
"El regidor de Demòcrates a l'ajuntament.",
"Que vol materialitzar aquest procés de forma dialogada.",
"Passar a ser no adscrit al ple municipal de dijous.",
"D'un projecte polític que va néixer de l'explosió de CiU.",
"El líder del PDECat a l'ajuntament.",
"L'acta de regidor.",
"Perquè es va presentar a la llista de CiU.",
"Marxant amb totes les conseqüències.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia celta, Artio era una deessa, que sembla haver estat especialment venerada pel poble cèltic dels helvecis, tot i que hi ha dades que indiquen que va ser igualment venerada en altres llocs de l'àmbit cultural celta, incloent la Hispània cèltica (per exemple, entre els beturis), o en Astúries i el País Basc.
Sembla haver estat la divinitat titular de la caça (el que explicaria que de vegades aparegui substituïda per Diana caçadora) i del bosc.
La seva representació física sembla haver-se fet per mitjà d'un os.
D'altra banda, al Pirineu aragonès trobem referències al mateix nom, en llocs com Artieda, en zones de població cèltica (suessetans) tot i que pot suscitar el dubte de si el topònim es va generar a causa de la deessa o de l'animal.
Artio ens és coneguda a través d'algunes inscripcions, així com per una petita estàtua de bronze datada al segle ii, localitzades en unes excavacions arqueològiques que van tenir lloc en Muri bei Bern, al districte de Berna (d'aquí procedeix un altre nom amb què també és coneguda, Artio de Muri).
L'estàtua mesura 15,6 cm d'alçada i 19 cm d'ample. Representa a un os (possiblement una femella) a quatre potes, amb el cap alçat i la boca mig oberta, deixant veure les seves dents canines. Un petit arbre proveït de dues branques, una fulla i unes fruites està plantat al darrere de l'os, alhora que una dona asseguda en una cadira s'encara a l'animal. Aquesta imatge femenina, una representació de la deessa romana Abundància, és un afegit posterior.
L'escultura reposa sobre un llarg sòcol rectangular, igualment de bronze, que porta gravada la següent inscripció (CIL 13, 05160), que inclou el nom de qui va consagrar l'estàtua a la deessa: Deae Artioni / Licinia Sabinilla (A la deessa Artio / de Licinia Sabinilla).
S'han descobert altres inscripcions referents a Artio en Daun (CIL 13, 4203), Weilerbach (CIL 13, 4113), Heddernheim (CIL 13, 7375 [4, p 125]), Stockstadt (CIL 13, 11789), i Trèveris.
Artio significa os en llengua gal·la, (del protocelta *arto-, del protoindoeuropeu *h₂ŕ̥tḱos), un animal emblemàtic de la reialesa entre els celtes. Podem trobar la mateixa arrel en altres llengües celtes: art en irlandès antic, arth en gal·lès, arz en bretó.
D'aquesta mateixa arrel podria procedir el nom del rei Artús.
|
[
"Qui era Artio?",
"A quina mitologia pertany?",
"Es creu que se li va retre culte fora del territori celta dels helvecis?",
"Com per exemple?",
"Quins àmbits s’associen amb Artio?",
"Quin altre nom ha rebut en alguna ocasió?",
"És representada amb un os?",
"On s’han descobert evidències d’Artio?",
"A partir de quins elements es va conèixer Artio?",
"On es van trobar?",
"De quina manera es mostra la deessa?",
"Quins altres detalls s’inclouen en la figura?",
"Qui va ser qui va consagrar la figura de la deesa?",
"Quin significat té la paraula Artio?",
"Quin personatge conegut pot tenir relació amb aquest terme?"
] |
{
"answer_end": [
43,
43,
228,
321,
459,
447,
527,
596,
876,
984,
1248,
1411,
1779,
2001,
2285
],
"answer_start": [
0,
0,
81,
161,
323,
375,
461,
544,
761,
878,
1110,
1250,
1647,
1965,
2225
],
"input_text": [
"Una deessa.",
"A la celta.",
"Sí.",
"A la Hispània cèltica, Astúries i el País Basc.",
"La caça i el bosc.",
"Diana.",
"Sí.",
"Al Pirineu aragonès.",
"A través d'algunes inscripcions, així com per una petita estàtua de bronze.",
"En unes excavacions arqueològiques que van tenir lloc en Muri bei Bern, al districte de Berna.",
"Com un os a quatre potes, amb el cap alçat i la boca mig oberta, deixant veure les seves dents canines.",
"Un petit arbre proveït de dues branques, una fulla i unes fruites que està plantat al darrere de l'os, així com una dona asseguda en una cadira que està encarada a l'animal.",
"Licinia Sabinilla.",
"Significa os en llengua gal·la.",
"El rei Artús."
]
}
|
books
|
Per fi assoleixo un saplanet format al cim d'un gros penyal que torreja mar endins, i m'hi aturo a descansar. La tarda és coberta i ombrívola. El cel no pot ser més brúfol. El vent referma. La tronada rítmica de la ressaga va creixent i dilatant-se. Es desplega al meu dessota amb poderós soroll, i, de caverna en caverna, de platja en platja, la sento rodolar i retrunyir per la costa, fugint, apagant- se, sonant al lluny del lluny com un bleix d'agonia que, tot just percebut, s'esvaeix sota el tro del nou onatge, que arriba al meu penyal. Bé l'he sentida i sentida, la veu del mar; però sempre em sap bo de parar-hi l'orella.
De l'escoltar ne ve el mirar. Me vaig acostant al precipici i acabo per abocar-m'hi, recalcant-me de pit a la soca d'un pi venturer que s'alça al cantell de la cinglera. Així descobreixo la timba fins al bell fons. Dues gavines volen a sota meu, ara remuntant-se, engrossint-se, tapant una bona porció d'espai amb llurs alasses blanques; ara abatent-se, enfonsant-se, empetitint-se fins a confondre's com dos borrallonets més, amb els borrallons d'escuma que els rompents escupen en l'aire. Allà baix; ¡quina revoltura d'aigües! M'entretinc procurant seguir el curs d'una ona des que comença a fer-se obiradora fins que s'esgavella als meus peus. De primer és una arrugueta que tot just s'afigura, al lluny, entre milers d'altres. Avança a poc a poc, sempre dret a terra, apa, apa… Sembla que no hagi d'arribar mai… i s'esborra i reapareix, i roda i creix i s'ageganta… Ja és una baluerna imponent, viva, agitada, que es boteix com un múscul colossal que es concentra i acumula; i al seu entorn s'embalma el mar com xuclat. I avant. La seva marxa és plena de majestat i de feresa. S'acosta lentament, i, al trobar l'aspresa de la primera seca, s'atura vacil·lant, s'alça i s'aprima, mostrant la verdor transparent del seu si d'esmaragda, i, ja ben alzinada, va cargolant-se com una estampa de goma sota l'alè d'un xicot, se romp per la fina cresta en davassall cristallí, i es precipita tota plegada a terra amb ronc terrabastall, tomballonejant ací i allà, escalant les penyes i omplint l'aire de xarbots… I una onada ve després de l'altra, i el brogit i el moviment i el combat no s'acaben mai i ofereixen sempre variacions interessants. És un espectacle que no cansa.
|
[
"On decideix passar una estona de descans?",
"Quin moment del dia és?",
"Què s’escolta cada cop més fort?",
"Li agrada escoltar el soroll del mar?",
"Quina acció segueix a escoltar el mar?",
"On es col·loca després d’acostar-se a la vora d’on es trobava?",
"Què observa que hi ha a sota?",
"Com descriu el seu vol?",
"Què observa més enllà?",
"Com descriu el seu moviment?",
"Amb què compara l’aigua?",
"Creu que té un moviment majestuós?",
"Amb què compara l'aigua quan agafa forma de cargol?",
"Fa un gran soroll quan arriba a terra?",
"Considera que és un fenomen entretingut?"
] |
{
"answer_end": [
108,
141,
455,
629,
659,
799,
875,
1056,
1158,
1499,
1608,
1710,
1950,
2087,
2300
],
"answer_start": [
0,
110,
190,
544,
631,
661,
846,
846,
1122,
1278,
1501,
1664,
1872,
2005,
2229
],
"input_text": [
"En un saplanet format al cim d'un gros penyal que torreja mar endins.",
"La tarda.",
"Les onades de la platja.",
"Sí.",
"Mirar.",
"Sobre la soca d'un pi venturer que s'alça al cantell de la cinglera.",
"Dues gavines.",
"Van remuntant-se, engrossint-se, tapant una bona porció d'espai amb llurs alasses blanques, abatent-se, enfonsant-se, empetitint-se fins a confondre's com dos borrallonets més.",
"Les aigües removent-se.",
"De primer és una arrugueta que tot just s'afigura, al lluny, entre milers d'altres. Avança a poc a poc, sempre dret a terra, i sembla que no hagi d'arribar mai, s'esborra i reapareix, i roda i creix i s'ageganta.",
"Amb un múscul colossal que es concentra i acumula.",
"Sí.",
"Amb una estampa de goma sota l'alè d'un xicot.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
El Tribunal Suprem ha emès un comunicat per amenaçar els funcionaris de les juntes de tractament de les presons on hi ha els presos polítics perquè no els deixin anar a passar a casa el confinament per la crisi del coronavirus 2019. Aquest matí, la consellera de Justícia, Ester Capella, ha explicat que estudiaven la possibilitat de permetre-ho atesa l'emergència sanitària, una recomanació que també va fer l'Alta Comissionada de l'Organització de les Nacions Unides per als Drets Humans, Michelle Bachelet, que va instar els governs a examinar com podien alliberar els presos polítics, els menys perillosos o els detinguts sense motius jurídics suficients. Al comunicat, el Suprem diu que, si s'autoritza, identificarà els funcionaris que ho han permès per a investigar-los per un delicte de prevaricació. Llegiu ací el comunicat sencer: ‘En el cas que la junta de yractament de les presons on es troben els presos de la causa del procés n'acordi l'excarceració per a complir el confinament en els respectius domicilis, el Tribunal Suprem es dirigirà a cadascuna d'aquestes juntes de règim general i al director dels centres respectius perquè expliquin, com més aviat millor, el fonament jurídic que justifica aquesta decisió i identifiquin de manera nominal els funcionaris que han donat suport a aquest acord. Això s'emmarcaria en l'exigència de responsabilitats penals per la possible comissió d'un delicte de prevaricació.' Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart, diu que el Suprem ‘tradueix perfectament el seu significat d'estat d'alarma i dóna un missatge clar al món penitenciari: no hi ha drets humans per als presos'. El d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, es demana si ‘hi ha gaires precedents en què un Tribunal Suprem avisi del mal que poden sofrir uns funcionaris per quelcom que es rumoreja que faran'. Buidar les presons Enmig de l'aplicació del decret de l'estat d'alarma, el govern espanyol va fer públic que els presos amb permisos de sortida podrien passar el confinament a casa, i va causar confusió sobre si podria ser el cas dels presos polítics condemnats pel Tribunal Suprem espanyol. El Ministeri d'Interior va acabar aclarint que no, perquè aquests permisos per a anar a casa només els concedirien als presos en tercer grau, mitjançant l'aplicació d'un article del reglament penitenciari, el 86.4, que permet de fer-ho mitjançant un sistema de control de vigilància. Però els presos en segon grau, no. Ara, tenint en compte l'agreujament de la situació d'emergència sanitària, les juntes de tractament de les presons catalanes han començat a examinar la possibilitat de concedir aquest permís de confinament també als presos en segon grau i amb permís per a sortir a treballar, fer voluntariat o tenir cura d'un familiar, que és el que permet l'article 100.2 i és la situació en què es troben els presos polítics. Els requisits per a accedir-hi són tenir un risc baix de reincidència i disposar d'un domicili. La consellera de Justícia remarca ‘que hi hagi menys gent' a les presons, i ha demanat a les direccions dels centres penitenciaris que ‘analitzin bé què permet la llei'. Segons que diu, el 69% dels presos en tercer grau ja són confinats a casa seva.
|
[
"Qui ha rebut una advertència del Tribunal Suprem?",
"Què volen evitar?",
"Qui és Ester Capella?",
"Quin motiu ha al·legat per valorar la possibilitat d'enviar-los a casa?",
"Quina altra persona pensava el mateix?",
"Quines mesures diu el Tribunal Suprem que adoptarà en cas que s’aprovi?",
"Es pot accedir al text sobre aquesta comunicació?",
"Qui és Benet Salellas?",
"Segons ell, aquesta petició del Tribunal Suprem té en compte els drets humans de les persones a la presó?",
"Si els presos compten amb permís de sortida, el govern els permet anar a casa seva durant el confinament?",
"Passa el mateix amb els presos polítics?",
"A qui es reserva aquest permís de sortida?",
"S’està estudiant que els interns de segon grau puguin tenir permís de sortida també?",
"Quines condicions hi ha?",
"Quina petició ha fet la consellera de Justícia?"
] |
{
"answer_end": [
111,
231,
286,
374,
508,
807,
839,
1471,
1630,
2022,
2183,
2274,
2689,
2959,
3129
],
"answer_start": [
0,
0,
246,
288,
376,
674,
809,
1431,
1431,
1914,
2026,
2192,
2528,
2865,
2961
],
"input_text": [
"Els funcionaris de les juntes de tractament de les presons.",
"Que els presos polítics vagin a casa a passar el confinament per la crisi del coronavirus 2019.",
"La consellera de Justícia.",
"L'emergència sanitària.",
"L'Alta Comissionada de l'Organització de les Nacions Unides per als Drets Humans, Michelle Bachelet.",
"Identificar els funcionaris que ho permetin per a investigar-los per un delicte de prevaricació.",
"Sí.",
"L'advocat de Jordi Cuixart.",
"No.",
"Sí.",
"No.",
"Als presos en tercer grau.",
"Sí.",
"Tenir un risc baix de reincidència i disposar d'un domicili.",
"Que hi hagi menys gent a les presons i que les direccions dels centres penitenciaris analitzin bé què permet la llei."
]
}
|
vilaweb
|
El portaveu de Junts per Catalunya, Eduard Pujol, demana que es faci política per tal que Carles Puigdemont sigui investit president. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Pujol ha demanat llegir amb detall el resultat de les eleccions del 21-D: ‘El que ha de quedar molt clara és la victòria inapel·lable de l'independentisme, que és la pregunta que es feien a les cancelleries estrangeres.' El diputat electe ha explicat que havia viatjat a Bèlgica per a valorar amb Puigdemont les properes passes a seguir i ha recordat que abans de discutir sobre la investidura del president s'ha de constituir el parlament i la mesa. ‘Pel bé del país penso que hauríem de ser capaços d'evitar caure en la carta de la immediatesa', ha dit. El primer que s'ha de fer, segons Pujol, és aixecar els efectes de l'article 155 de la constitució espanyola i que tots els electes puguin recollir l'acta de diputats: ‘Al senyor Millo se li ha de dir que no es posi el govern de Catalunya a la boca perquè la seva opció política s'ha afrontat a les urnes i ha tret el 4% dels vots dels catalans.' Sobre si Puigdemont tornarà a Catalunya, Pujol ha remarcat ‘la capacitat del president Puigdemont de complir sempre la seva paraula' i ha recordat que es va fer el referèndum tot i l'escepticisme de molta gent. ‘No sé si arribarà un dia que haurem de contemplar altres escenaris, però ara el que contemplem és posar les condicions per tal que aquells que poden fer política en facin', ha dit sobre la possibilitat que Puigdemont no pugui tornar i hagin de buscar una alternativa. Junts per Catalunya: la Casa Gran del catalanisme Artur Mas, president del PDECat, va dir que Junts per Catalunya ha de ser el punt de partida per eixamplar la base social del PDECat i acollir gent d'orígens diversos. D'aquesta manera, Mas va proposar de tornar al concepte de la Casa Gran que ell va impulsar a Convergència Democràtica. Eduard Pujol, però, ha frenat les intencions del dirigent del PDECat i ha dit que Junts per Catalunya és ‘un grup de gent que en un moment excepcional ens hem aplegat'. ‘Ni en les converses prèvies ni en cap moment després de les eleccions la paraula partit l'he sentida enlloc', ha assegurat. Eduard Pujol, en aquest sentit, ha reivindicat la personalitat pròpia de Junts per Catalunya: ‘És una expressió política, perquè s'ha presentat a unes eleccions, però en el seu caràcter té alguna cosa de moviment cívic.'
|
[
"Qui és Eduard Pujol?",
"Què reclama?",
"Ha participat en la ràdio parlant d’aquest tema?",
"Ha fet alguna petició relacionada amb el 21-D?",
"Quina?",
"Què hi va anar a fer, a Bèlgica?",
"Quin detall ha expressat que s’hauria de tenir en compte abans de tirar endavant?",
"Segons ell, s’hauria de procurar no deixar-se portar per les presses?",
"Quin seria el primer pas necessari?",
"Quina resposta ha donat en referència a la tornada de Puigdemont a Catalunya?",
"En què se centren actualment per si Puigdemont no pot tornar?",
"Artur Mas està disposat a acollir Junts per Catalunya?",
"Eduard Pujol hi està d’acord?",
"Quin terme ha dit que no ha sentit que hagin pronunciat?",
"Com defineix Junts per Catalunya?"
] |
{
"answer_end": [
48,
132,
176,
243,
243,
507,
620,
716,
893,
1205,
1518,
1770,
1960,
2169,
2404
],
"answer_start": [
0,
36,
134,
171,
171,
392,
510,
623,
727,
1074,
1359,
1604,
1892,
2062,
2186
],
"input_text": [
"El portaveu de Junts per Catalunya.",
"Que es faci política per tal que Carles Puigdemont sigui investit president.",
"Sí.",
"Sí.",
"Llegir amb detall el resultat de les eleccions del 21-D.",
"Valorar amb Puigdemont les properes passes a seguir.",
"Que abans de discutir sobre la investidura del president s'ha de constituir el parlament i la mesa.",
"Sí.",
"Aixecar els efectes de l'article 155 de la constitució espanyola i que tots els electes puguin recollir l'acta de diputats.",
"Ha remarcat la capacitat del president Puigdemont de complir sempre la seva paraula.",
"En posar les condicions per tal que aquells que poden fer política en facin.",
"Sí.",
"No.",
"Partit.",
"Com una expressió política, perquè s'ha presentat a unes eleccions, però en el seu caràcter té alguna cosa de moviment cívic."
]
}
|
bios
|
Montserrat Fornells i Solé (Ribelles, Vilanova de l'Aguda, 1983) és una politòloga i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la XI Legislatura i XII Legislatura.
Llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Pompeu Fabra i postgrau en Gestió i Administració Local per la Universitat Autònoma de Barcelona. De 2006 a 2007 ha treballat a Gestimpost, empresa encarregada de tributs locals a la província de Lleida, i de 2007 a 2015 ha estat assessora a la Diputació de Lleida del grup d'ERC.
També és membre del grup de grallers Tot Cugula del seu municipi natal i membre de la Comissió de Festes del nucli agregat de Ribelles. Implicada en el procés independentista català, és sòcia d'Òmnium Cultural, de l'Assemblea Nacional Catalana i de la Plataforma per la Llengua. També és sòcia de la UE Vilanova de l'Aguda i del FC Barcelona.[cal citació]
És militant de les JERC i d'Esquerra Republicana de Catalunya des de 2007. Membre de l'Executiva Regional d'ERC a Lleida del 2012 al 2020 i des del febrer del 2020 escollida Secretària General de la Federació Regional d'Esquerra Republicana a Lleida. Del 2016 al 2019, ha estat membre de l'Executiva Nacional d'ERC com a presidenta del Consell Municipal.
A les eleccions municipals de 2007 fou escollida alcaldessa de Vilanova de l'Aguda dins les llistes d'ERC, càrrec que va revalidar a les eleccions de 2011, 2015 i 2019. De 2011 a 2015 ha estat consellera comarcal del Consell Comarcal de la Noguera. També ha estat vicepresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) des del juliol de 2015 fins al juliol 2019. Ha estat escollida diputada per Lleida dins la llista de Junts pel Sí a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015.
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 fou re-escollida diputada, aquesta vegada amb la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí.
En la XI Legislatura al Parlament (2015-2017), va ser vicepresidenta de la Comissió d'Interior i membre de les Comissions d'Interior, Salut, Agricultura i Joventut.
En la XII Legislatura al Parlament (2018-2020), va ser presidenta de la Comissió de Treball, Afers Socials i Famílies. També va ser portaveu del grup republicà a la Comissió d'Interior, a la Comissió d'Investigació dels Atemptats del 17 i el 18 d'Agost del 2017 i a la Comissió de Matèries Reservades i membre a la Comissió d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. A més a més, ha estat ponent de la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris.El 8 de juny de 2021 ha estat nomenada nova Directora General de l'Administració Local del Govern de la Generalitat de Catalunya.
|
[
"Qui és Montserrat Fornells i Solé?",
"Quina va ser la seva formació?",
"On va treballar de 2006 a 2007?",
"A què es dedica la companyia?",
"Per quin partit va treballar fins el 2015?",
"De quines agrupacions locals forma part?",
"I de quines altres relacionades amb l’independentisme?",
"A quin partit està afiliada des de l’any 2007?",
"Quin càrrec ocupa des del febrer del 2020?",
"En quin partit ha estat presidenta del Consell Municipal?",
"Ha sigut mai alcaldessa?",
"En quina posició ha treballat a l’AMI?",
"Quines funcions va tenir en la XI Legislatura al Parlament?",
"I en la XII Legislatura?",
"Quin càrrec ha obtingut el juny de 2021?"
] |
{
"answer_end": [
177,
350,
392,
456,
533,
669,
812,
964,
1140,
1244,
1351,
1580,
2065,
2436,
2665
],
"answer_start": [
0,
179,
352,
382,
460,
535,
671,
891,
1031,
1160,
1246,
1495,
1902,
2067,
2537
],
"input_text": [
"Una politòloga i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la XI Legislatura i XII Legislatura.",
"És llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Pompeu Fabra i té un postgrau en Gestió i Administració Local per la Universitat Autònoma de Barcelona.",
"A Gestimpost.",
"S'encarrega de tributs locals a la província de Lleida.",
"Per ERC.",
"Del grup de grallers Tot Cugula del seu municipi natal i de la Comissió de Festes del nucli agregat de Ribelles.",
"És sòcia d'Òmnium Cultural, de l'Assemblea Nacional Catalana i de la Plataforma per la Llengua.",
"A Esquerra Republicana de Catalunya.",
"És Secretària General de la Federació Regional d'Esquerra Republicana a Lleida.",
"A ERC.",
"Sí.",
"N'ha estat vicepresidenta.",
"Va ser vicepresidenta de la Comissió d'Interior i membre de les Comissions d'Interior, Salut, Agricultura i Joventut.",
"Va ser presidenta de la Comissió de Treball, Afers Socials i Famílies, portaveu del grup republicà a la Comissió d'Interior, a la Comissió d'Investigació dels Atemptats del 17 i el 18 d'Agost del 2017 i a la Comissió de Matèries Reservades i membre a la Comissió d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.",
"El de nova Directora General de l'Administració Local del Govern de la Generalitat de Catalunya."
]
}
|
vilaweb
|
El candidat de Ciutadans, Albert Rivera, demana al PSOE que no es desentengui de la situació política i permeti que ‘la legislatura i el país es posin en marxa'. En un article publicat a El País, Rivera evoca els anys de la transició espanyola i adverteix que del moment actual depèn demostrar si la democràcia a Espanya ha estat un oasi o el començament d‘‘una sòlida etapa de grans consensos, d'estabilitat i de progrés que avui perdura'. ‘M'agradaria que se sumessin al nostre sentit d'estat. En política, com en altres facetes de la vida, moltes vegades ens toca escollir entre la solució dolenta i la menys dolenta. Els espanyols no han volgut que el canvi arribi al govern d'Espanya encara, però ha arribat al Congrés, i des d'una oposició responsable i no populista, tant el PSOE com Ciutadans podem desenvolupar un paper clau per a l'estabilitat i el progrés d'Espanya', diu Rivera en el text. Segons Rivera, un govern en minoria del PP, PSOE i Ciutadans podrien exigir, segons diu, les reformes, la regeneració i el control a la corrupció que mai ha volgut fer el PP. El líder de C's fa valdre l'acord al qual el seu partit i el PSOE van arribar la passada legislatura i que, segons assegura, des del PP van criticar sense haver-lo llegit fins avui. A més, reconeix la valentia del candidat socialista, Pedro Sánchez, d'acceptar llavors la tasca d'intentar formar govern. Tot i això, posa en relleu que, en el nou escenari que van construir els resultats del passat 26 de juny, obliga el PSOE a prendre una decisió important pel partit i pel país, i els fa un prec: ‘reflexionar sobre el paper que volen jugar en aquests moments decisius per a Espanya'. ‘No és moment de desentendre's d'Espanya, és moment de preocupar-se i ocupar-se més que mai, per redreçar el rumb perdut en l'última dècada, i aconseguir que els ciutadans pensin un altre cop que la política i els polítics no som el problema, sinó part de la solució', conclou en el text.
|
[
"Qui és Albert Rivera?",
"Què li reclama al PSOE?",
"En quin mitjà parla del tema?",
"Què porta a la memòria Albert Rivera?",
"De què alerta?",
"Expressa voluntat d’unir forces amb el PSOE?",
"De quina manera exposa que Ciutadans i PSOE poden treballar conjuntament?",
"Què podrien reclamar al PP?",
"El PP s’havia llegit el pacte al qual van arribar Ciutadans i el PSOE?",
"Rivera reconeix positivament la voluntat de Pedro Sánchez d’intentar formar govern?",
"Què veu que és obligatori tenint en compte els resultats del 26 de juny?",
"A què anima el PSOE?",
"En què creu que cal centrar-se?",
"Amb quin objectiu?",
"Què voldria que opinés la població sobre la política i els polítics?"
] |
{
"answer_end": [
39,
160,
243,
243,
438,
494,
876,
1075,
1257,
1379,
1555,
1660,
1754,
1802,
1929
],
"answer_start": [
0,
26,
162,
196,
246,
442,
727,
902,
1077,
1266,
1413,
1559,
1705,
1756,
1806
],
"input_text": [
"El candidat de Ciutadans.",
"Que no es desentengui de la situació política i permeti que la legislatura i el país es posin en marxa.",
"En un article publicat a El País.",
"Els anys de la transició espanyola.",
"Que del moment actual depèn demostrar si la democràcia a Espanya ha estat un oasi o el començament d‘una sòlida etapa de grans consensos, d'estabilitat i de progrés que avui perdura.",
"Sí.",
"Creu que des d'una oposició responsable i no populista, tant el PSOE com Ciutadans poden desenvolupar un paper clau per a l'estabilitat i el progrés d'Espanya.",
"Les reformes, la regeneració i el control a la corrupció que mai ha volgut fer el PP.",
"No.",
"Sí.",
"Que el PSOE prengui una decisió important pel partit i pel país.",
"A reflexionar sobre el paper que volen jugar en aquests moments decisius per a Espanya.",
"En preocupar-se i ocupar-se més que mai.",
"Redreçar el rumb perdut en l'última dècada.",
"Que la política i els polítics no són el problema, sinó part de la solució."
]
}
|
vilaweb
|
El dirigent de Podem, Pablo Iglesias, ha demanat avui al congrés que el govern espanyol retiri la condecoració al policia franquista i torturador Antonio González Pacheco, conegut com a Billy el Niño. El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha respost que la llei no ho permetia. A més, ha afegit que era un distintiu atorgat feia més de quaranta anys i que no tenia cap relació amb el govern de Mariano Rajoy. Vegeu tot seguit el tens bescanvi de retrets entre Iglesias i Zoido: Segons Zoido, ningú no ha fet cap sol·licitud formal per a retirar la condecoració i, per tant, ‘el govern no ho ha valorat'. La medalla al mèrit policíac que té Billy el Niño d'ençà del 1977 implica que el torturador rebi una pensió vitalícia del 15% del seu sou. La resposta del ministre ha escalfat Iglesias. En la repregunta, ha llegit el testimoni d'alguns dels torturats, que eren presents a la tribuna del congrés. La seva intervenció ha acabat amb un llarg aplaudiment a les víctimes. Zoido ha defensat que no hi havia cap sentència que acredités les tortures de Billy el Niño. ‘Si fos així, no hauria estat condecorat i li hauria caigut tot el pes de la llei a sobre', ha dit. Aquestes paraules han fet esclatar la bancada de Podem. El diputat Rafael Mayoral ha retret al ministre la seva resposta i ha cridat diverses vegades: ‘És un torturador'. La presidenta del congrés, Ana Pastor, ha hagut de demanar tranquil·litat i ha fet dos advertiments al diputat. ‘Vostès no em donaran lliçons de defensar a un torturador, no ho he fet mai', ha acabat dient Zoido.
|
[
"Qui és Pablo Iglesias?",
"Què ha reclamat al govern espanyol?",
"Amb quin altre nom se’l coneix?",
"Qui és Juan Ignacio Zoldo?",
"Quina resposta ha donat al respecte?",
"Creu que la condecoració té relació amb Mariano Rajoy?",
"Per què Zoido diu que el govern no ha estudiat retirar el distintiu?",
"Des de quan té aquesta condecoració Billy el Niño?",
"Quins beneficis li atorga això?",
"Iglesias ha compartit alguns testimonis dels torturats?",
"De quina manera va respondre Zoido sobre la veracitat de les tortures?",
"Com va reaccionar Podem?",
"Què va exclamar Rafael Mayoral?",
"Quants avisos ha hagut de fer Ana Pastor a Mayoral?",
"Zoido creu que mai no ha mostrat suport a un torturador?"
] |
{
"answer_end": [
36,
170,
199,
246,
285,
416,
611,
678,
750,
863,
1071,
1227,
1342,
1454,
1555
],
"answer_start": [
0,
22,
146,
201,
228,
294,
487,
613,
613,
799,
980,
1173,
1229,
1371,
1456
],
"input_text": [
"El dirigent de Podem.",
"Que retiri la condecoració al policia franquista i torturador Antonio González Pacheco.",
"Billy el Niño.",
"El ministre de l'Interior.",
"Que la llei no ho permetia.",
"No.",
"Perquè ningú no ha fet cap sol·licitud formal per a retirar la condecoració.",
"D'ençà del 1977.",
"Rebre una pensió vitalícia del 15% del seu sou.",
"Sí.",
"Que no hi havia cap sentència que les acredités.",
"Va esclatar.",
"Que era un torturador.",
"Dos.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Christelle Enguix Morant (París, 11 de novembre de 1971), és una poeta valenciana que viu i treballa a Arenys de Mar des de 2013.
Tot i que els primers anys de vida va residir a París, la infància i la joventut les va passar a la Safor, la terra dels pares. Va estudiar i es va diplomar en Relacions Laborals a la Universitat de València.
Començà la seua trajectoria com a escriptora els anys noranta, triant el gènere literari de la poesia, i fou una de les fundadores de l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana del País Valencià i del grup d'escriptors Saforíssims Societat Literària.
Ha publicat diversos llibres de poemes:
També ha participat en les antologies poètiques :
Els seus poemes han estat traduïts al romanès, al portuguès i al castellà.
A més, abans del XXII Certamen de Poesia "Ciutat de Benicarló" 2006, Christelle havia guanyat un premi en el certamen "Solstici d'Estiu" de Manises i havia publicat un recull de poemes titulat "Com l'aigua de la nit dins d'una rosa amarga ", a l'antologia "Lletra Valenciana. Antologia de Joves escriptors valencians el 1994." Més tard, el 2008, va guanyar el premi de poesia "Senyoriu Ausiàs March" per la seva obra El cor de minotaure.
És una de les fundadores del grup d'escriptors Saforíssims Societat Literària.
|
[
"Qui és Christelle Enguix Morant?",
"Va viure a França en algun moment?",
"Quina va ser la seva formació?",
"En quina dècada va començar a escriure?",
"Es va centrar en el gènere de la narrativa?",
"De què va ser una de les iniciadores?",
"Ha escrit només un poemari?",
"Ha col·laborat en alguna antologia de poemes?",
"A quins idiomes s’han traduït les seves obres?",
"En quin acte va ser premiada ea Manises?",
"Quin és el títol de la seva recopilació de poemes?",
"Dins de quina obra es troba?",
"Quin guardó se li va atorgar el 2008?",
"Per quin llibre?",
"Què és Saforíssims Societat literària?"
] |
{
"answer_end": [
81,
183,
337,
400,
440,
598,
638,
687,
763,
913,
1006,
1091,
1166,
1203,
1282
],
"answer_start": [
0,
130,
258,
339,
402,
444,
600,
640,
690,
829,
916,
931,
1113,
1094,
1205
],
"input_text": [
"Una poeta valenciana.",
"Sí.",
"Va estudiar i es va diplomar en Relacions Laborals a la Universitat de València.",
"Als anys noranta.",
"No.",
"De l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana del País Valencià i del grup d'escriptors Saforíssims Societat Literària.",
"No.",
"Sí.",
"Al romanès, al portuguès i al castellà.",
"En el certamen Solstici d'Estiu.",
"Com l'aigua de la nit dins d'una rosa amarga.",
"A l'antologia anomenaada Lletra Valenciana. Antologia de Joves escriptors valencians.",
"El premi de poesia Senyoriu Ausiàs March.",
"El cor de minotaure.",
"Un grup d'escriptors."
]
}
|
books
|
Ell (ferm). -Diga'm si m'estimes.
(Estruendo de música i cavalls; poden dir lo que vulguin; ningú els sentirà.)
Ella. -Sí que t'estimo… i tu?
La mare. -Noia: ¿no és veritat que el general s'asembla al oncle Ponet?
Ella (no sabent què dir). -Què mana? Sí… sí, senyora.
La mare. -M'ha agradat molt, aquesta parada.
Ells dos a un temps. -A mi també. (Miradeta, rialleta i copet de colze.)
* * *
Són en una tertúlia quíria. L'amo de la casa llegeix el diari i fa cigarrillos de paper. La mestressa escorre una mitja. La germana es muda l'unguent del dit. Sa mare fa bacaines.
|
[
"Què li ordena ell a ella?",
"Mostra una actitud dubitativa?",
"Què s’escolta de fons?",
"El soroll bloquejarà les seves paraules?",
"Què li respon ella?",
"Quina pregunta li fa a continuació?",
"Quina pregunta fa la mare a la noia?",
"La pregunta sorprèn la noia?",
"Què li respon?",
"Què diu la mare que li ha agradat molt?",
"Què responen el noi i la noia?",
"Ho fan a la vegada?",
"On es troben?",
"Què fa l’home de la casa?",
"I la mestressa?"
] |
{
"answer_end": [
32,
10,
64,
109,
134,
141,
213,
238,
266,
311,
345,
345,
418,
479,
511
],
"answer_start": [
0,
0,
35,
66,
112,
119,
142,
214,
241,
268,
313,
313,
392,
420,
481
],
"input_text": [
"Que li digui si l'estima.",
"No.",
"Un estruendo de música i cavalls.",
"Sí.",
"Que sí que l'estima.",
"I tu?",
"Si el general s'assembla a l'oncle Ponet.",
"Sí.",
"Que sí.",
"Aquesta parada.",
"Que a ells també.",
"Sí.",
"En una tertúlia quíria.",
"Llegeix el diari i fa cigarrillos de paper.",
"Escorre una mitja."
]
}
|
bios
|
Montse Estruch i Casagolda (Manresa, 17 d'abril de 1956) és una cuinera catalana. Coneguda popularment per la seva participació en la tercera edició del programa televisiu Top Chef, amb anterioritat ja havia aconseguit el reconeixement entre els seus companys de professió gràcies a la consecució d'una estrella Michelin al seu restaurant El Cingle, a Vacarisses.
Va començar a treballar ja el 1969, amb 13 anys, al forn on treballaven els seus pares. El 1973 la família marxà a Vacarisses, on es feu càrrec de l'Hostal el Cingle, al centre de la ciutat. Aviat prendria la direcció del negoci, que encara dirigeix en l'actualitat. A partir de 1983 començaria a formar-se professionalment, realitzant estades amb reconeguts xefs d'Espanya i França, com ara Ferran Adrià o Martín Berasategi, a més d'estudiar a l'escola d'hostaleria de Barcelona.
El 1995, va decidir renovar totalment El Cingle, que deixà de ser un Hostal per convertir-se en restaurant. Per aconseguir-ho, l'empresa familiar va comptar amb l'assessorament de Bernard Benbassat. Uns anys després, el 1998, aconseguiria la concessió d'un Sol per part de la Guia Repsol de Catalunya. La tasca de reforma i canvi de la seva cuina va veure els seus fruits l'any 2004, quan la prestigiosa Guia Michelin va concedir-li una estrella. Aquesta estrella, posteriorment, la perdria el 2010. L'any 2013 la cuinera manresana, juntament amb un grup d'inversors barcelonins, va obrir un restaurant a Barcelona, al carrer Tuset, anomenat Becquer. El nou restaurant, situat en una coneguda zona de copes de la capital catalana, consistia en una barreja entre cuina tradicional i club de ball.
Després d'haver participat en diversos programes televisius, com ara Cuines, a TV3, o Masterchef, a TVE, el 2015 va participar en el programa d'Antena 3 Top Chef, que aquell any es trobava en la seva tercera edició. Allí, la cuinera catalana es convertí en la participant més veterana de l'edició del concurs. Finalment, Estruch va ser eliminada en la vuitena gala de la competició.
|
[
"Qui és Montse Estruch i Casagolda?",
"Quin esdeveniment la va fer famosa?",
"Per què era reconeguda anteriorment?",
"Va iniciar la seva feina sent molt jove?",
"On?",
"Què va dirigir a Vacarisses?",
"Quan va començar la seva formació?",
"Amb quins mestres coneguts va estudiar?",
"Com va transformar El Cingle el 1995?",
"Què va rebre el 1998?",
"Quan va aconseguir una estrella Michelin?",
"En què consistia el restaurant Becquer localitzat a Barcelona?",
"Quines aparicions televisives va fer Montse Estruch?",
"Era la participant més inexperta de Top Chef?",
"Quan va haver d’abandonar el concurs?"
] |
{
"answer_end": [
80,
180,
348,
411,
450,
592,
687,
788,
951,
1145,
1290,
1639,
1802,
1949,
2022
],
"answer_start": [
0,
82,
182,
364,
364,
452,
631,
689,
845,
1062,
1147,
1487,
1641,
1794,
1962
],
"input_text": [
"Una cuinera catalana.",
"La seva participació en la tercera edició del programa televisiu Top Chef.",
"Per la consecució d'una estrella Michelin al seu restaurant El Cingle.",
"Sí.",
"Al forn on treballaven els seus pares.",
"L'Hostal el Cingle.",
"A partir de 1983.",
"Amb Ferran Adrià i Martín Berasategi, entre d'altres.",
"El va convertir en restaurant.",
"Un Sol per part de la Guia Repsol de Catalunya.",
"L'any 2004.",
"Era una barreja entre cuina tradicional i club de ball.",
"Va sortir a Cuines, Masterchef i Top Chef.",
"No.",
"En la vuitena gala."
]
}
|
mitologia
|
La profecia de l'endevina (islandès modern: Völuspá; norrè occidental antic: Vǫlospá) és el primer i més conegut poema de l'Edda poètica. Parla de la creació del món i de la seva fi, està escrita per una vǫlva (bruixa-endevina-xaman) que s'adreça a Odin. És una de les fonts més importants per a estudiar la mitologia escandinava.
La profecia comença amb una conversa adreçada a Odin. L'endevina comença a explicar resumidament la creació del món. Explica com coneix això i com comprèn les omniscients fonts d'Odin, i altres secrets dels déus d'Asgard. Ella tracta les coses amb un futur proper, tocant molts dels mites norrens, com ara la mort de Baldr i els lligams de Loki. Al final de la profecia, l'endevina parla del final del món, anomenat ragna rǫk ('el fat dels déus') o ragna røkkr, 'l'ocàs dels déus' per a la mitologia norrena, i del començament del segon món. Amb l'obra de Richard Wagner, el Ragna Røkkr, l'Ocàs dels Déus, va passar a formar part, durant el segle xix, del llegat cultural europeu.
|
[
"Què és La profecia de l’endevina?",
"De què va?",
"Qui la va escriure?",
"Per què és de gran utilitat aquesta obra?",
"De quina manera s’inicia la història?",
"Què narra l’endevina?",
"Quins fets pròxims menciona?",
"Com per exemple?",
"Quin tema tracta en la part final de la seva predicció?",
"Quin nom rep?",
"Quin significat té?",
"Què comporta aquest fet?",
"Qui és l’autor de el Ragna Røkkr?",
"La seva traducció es “l’Ocàs dels Déus”?",
"Es va tenir en compte com a obra de referència europea al segle xix?"
] |
{
"answer_end": [
136,
181,
233,
329,
383,
446,
627,
675,
736,
838,
838,
871,
917,
935,
1010
],
"answer_start": [
0,
138,
183,
255,
331,
385,
553,
596,
677,
723,
747,
747,
873,
903,
903
],
"input_text": [
"El primer i més conegut poema de l'Edda poètica.",
"Parla de la creació del món i de la seva fi.",
"Una vǫlva (bruixa-endevina-xaman).",
"És una de les fonts més importants per a estudiar la mitologia escandinava.",
"Amb una conversa adreçada a Odin.",
"Explica resumidament la creació del món.",
"Molts dels mites norrens.",
"La mort de Baldr i els lligams de Loki.",
"El final del món.",
"Ragna rǫk o ragna røkkr.",
"El fat dels déus o l'ocàs dels déus per a la mitologia norrena.",
"El començament del segon món.",
"Richard Wagner.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Natàlia Mas Guix (Sant Martí de Tous, 30 de novembre de 1979) és una economista catalana que ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat en entitats privades, organismes internacionals i dins de la Generalitat de Catalunya.
Llicenciada en Administració i direcció d'empreses i en Comerç internacional per la Universitat Pompeu Fabra (UPF/ESCI), té un màster en Economia Europea pel Col·legi d'Europa a Bruges, Bèlgica, al qual va accedir mitjançant una beca del Patronat Catalunya-Món. També, amb una beca de la Fundació La Caixa, va fer un màster en Política econòmica a la Universitat de Colúmbia (Estats Units). Ha treballat i estudiat a la Xina, i el 2001 es va graduar en un Postgrau en Llengua i Civilització Xinesa per l'Escola d'Estudis de l'Àsia Oriental (UPF).
Entre els anys 2004 i 2015 va treballar al Banc Central Europeu en diverses posicions. Primer com a economista a les direccions generals d'Economia (divisió d'Afers Exteriors) i d'Estadística (divisió d'Estadístiques Monetàries i Financeres) i, des del 2010, com a experta en Estabilitat Financera a la direcció general de Política Macroprudencial i Estabilitat Financera. L'any 2009, en excedència del BCE, va treballar com a consultora del Banc Mundial, a la Unitat d'Assessorament per a la captació d'inversió estrangera (International Finance Corporation).
L'any 2015 va ocupar la direcció d'Entorn Financer dins la Direcció de Macroeconomia i Entorn Financer del Banc Sabadell.
Durant l'XI legislatura va ser directora d'Anàlisi Econòmica de la Generalitat de Catalunya al departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda. El juny del 2018, en la següent legislatura, va ser nomenada secretària d'Acció Exterior i de la Unió Europea al departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, i el 5 de febrer del 2019 va tornar al departament de Pere Aragonès com a secretària de Finances Públiques, posició que vint dies més tard va passar a denominar-se Secretaria d'Economia. El febrer del 2020 va ser qui va representar Catalunya en la trobada del Consell de Política Fiscal i Financera, convocat a Madrid per la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, substituint al conseller qui, com ja havia fet en anteriors ocasions, havia declinat participar-hi.
|
[
"Qui és Natàlia Mas Guix?",
"Què va estudiar a la Universitat Pompeu Fabra?",
"Com va entrar al màster de Bruges?",
"Quina altra beca va obtenir?",
"Què va fer a la Xina?",
"On va treballar del 2004 al 2015?",
"Quin va ser el seu càrrec inicial?",
"I el que va tenir a partir del 2010?",
"Quina va ser la seva tasca al Banc Mundial?",
"L’any 2015 va treballar al Banc Sabadell?",
"Quin va ser el seu paper durant l’XI legislatura?",
"I a la següent legislatura?",
"Què va fer el febrer de 2020?",
"Qui ho va organitzar?",
"El conseller voldria haver-hi participat?"
] |
{
"answer_end": [
226,
347,
488,
617,
652,
838,
1016,
1146,
1334,
1456,
1609,
1794,
2094,
2160,
2260
],
"answer_start": [
0,
228,
349,
490,
619,
775,
862,
1020,
1183,
1336,
1458,
1629,
1983,
2096,
2141
],
"input_text": [
"Una economista catalana que ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat en entitats privades, organismes internacionals i dins de la Generalitat de Catalunya.",
"Administració i direcció d'empreses i en Comerç internacional.",
"Mitjançant una beca del Patronat Catalunya-Món.",
"Una de la Fundació La Caixa.",
"Treballar i estudiar.",
"Al Banc Central Europeu.",
"Economista a les direccions generals d'Economia (divisió d'Afers Exteriors) i d'Estadística (divisió d'Estadístiques Monetàries i Financeres).",
"Experta en Estabilitat Financera a la direcció general de Política Macroprudencial i Estabilitat Financera.",
"Va treballar com a consultora del Banc Mundial, a la Unitat d'Assessorament per a la captació d'inversió estrangera (International Finance Corporation).",
"Sí.",
"Va ser directora d'Anàlisi Econòmica de la Generalitat de Catalunya al departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda.",
"Va ser nomenada secretària d'Acció Exterior i de la Unió Europea al departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència.",
"Va representar Catalunya en la trobada del Consell de Política Fiscal i Financera.",
"La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero.",
"No."
]
}
|
books
|
-Que no heu sentit que trucava?
-A fe que no he pogut pas venir més aviat!
-Venir-hi!
I traient-se dos bultos de sota el braç i deixant-los sobre la taula, s'assenta esbufegant de cansat, quan, veient el xicot diu:
-Noi: i això, que ens hem venut l'estudi?
-Han combregat el mestre.
-Dimontri de mestres, que sempre troben una excusa o altra per fer festa.
En això surt la Socors tota polsosa, amb alguna terenyina i els panys del mocador lligats a sobre el cap.
-Encara estem així?
-Home doncs ¿com ho vols fer si la casa encara no està arreglada?
-Estar-ho!
I traient, el senyor Pere (aquest era el seu nom) dues pasteretes va dir:
-Té: omple això de serradures i posa'n una a cada costat de sofà, mentres jo me'n vaig a posar les espelmes en els candelabros.
|
[
"Què pregunta el senyor Pere al noi?",
"Quina resposta li dona?",
"Què va col·locar el senyor Pere sobre la taula?",
"Es trobava esgotat?",
"Què va preguntar el noi?",
"Quina va ser la resposta del senyor Pere?",
"Com es refereix al mestre el noi?",
"Què diu que fan els d’aquesta professió?",
"Qui va arribar de cop?",
"Quin aspecte tenia?",
"Es va queixar el senyor Pere?",
"Per què la Socors tenia aquell aspecte?",
"Què va agafar a continuació el senyor Pere?",
"Quina ordre va donar a la Socors?",
"Què tenia previst fer ell mentrestant?"
] |
{
"answer_end": [
31,
74,
154,
186,
256,
282,
303,
355,
379,
461,
482,
548,
625,
698,
760
],
"answer_start": [
0,
32,
86,
156,
216,
258,
284,
309,
357,
370,
463,
484,
560,
635,
700
],
"input_text": [
"Si no havia sentit que trucava.",
"Que no havia pogut anar-hi abans.",
"Dos bultos.",
"Sí.",
"Si s'havien venut l'estudi.",
"Que havien combregat el mestre.",
"Dimontri de mestres.",
"Que sempre troben una excusa o altra per fer festa.",
"La Socors.",
"Anava tota polsosa, amb alguna terenyina i els panys del mocador lligats a sobre el cap.",
"Sí.",
"Perquè la casa encara no estava arreglada.",
"Dues pasteretes.",
"Que omplís allò de serradures i que en posés una a cada costat de sofà.",
"Posar les espelmes en els candelabros."
]
}
|
books
|
Allà, en aquells paratges exquisits de colors i esporuguidors, voltats d'abismes i sembrats de foscors de boscúries, hi havia els óssos. Prou es coneixia pels gossos que, tot just arribats, sentien el rastre que els feia glatir desficiosos i ensumaven d'un cantó a l'altre, tot movent la cua frenèticament.
-Ja senten la ferum de la fera, Joanín!…
En Guim talment romania extasiat. Amb els ulls esbatanats i ert, mirava, escoltava, i a la fi va dir misteriosament:
-Joanín!… vés cap astí! Passa per l'esquerra, puja una mica, només una mica!… fes pujar els gossos i no et moguis de la fontalada!… ¡L'ós es astí mateix!… Dia de sort!…
En Joanín tot consirós va marxar per la gorja amb els gossos. Anava sol i tenia por! Tot aquell valor que se sentia a l'estiu se li havia fos com un borralló caigut dins una boca febrosa. Per tot veia un ós que el mirava de fit ensenyant-li les dents punxegudes i les ungles amb ferocitat esgarrifadora. ¿I si, en compte de fugir, l'escomet i l'obre com un vedell? Fóra un bella llàstima ara tot justament que té la Tereseta al pensament, al cor i a l'ànima, que per una cacera es veiés privat de sentir altra volta aquella veu que com un rajolí de moixaines li entrava pit endins i li amorosia els neguits com un bàlsam guaridor.
|
[
"Descriu les vistes en blanc i negre?",
"Quin era l’entorn?",
"Què hi havia allà?",
"Com reaccionaven els gossos davant l’olor que hi havia?",
"Es mostraven emocionats?",
"Què va dir en Guim a en Joanín?",
"Estava atent a la situació?",
"Cap a on va dir a en Guim que anés?",
"Amb qui?",
"Què deia que trobaria allà a prop?",
"En Joanín va obeir en Guim?",
"Se sentia atemorit per no anar acompanyat?",
"Què li semblava veure a tot arreu?",
"En qui pensava mentrestant?",
"Com el feia sentir escoltar la veu de la Tereseta?"
] |
{
"answer_end": [
45,
115,
135,
272,
305,
346,
430,
540,
563,
617,
694,
717,
936,
1071,
1263
],
"answer_start": [
6,
63,
117,
154,
274,
308,
348,
466,
543,
598,
634,
696,
822,
1022,
1131
],
"input_text": [
"No.",
"Abismes i sembrats de foscors de boscúries.",
"Els óssos.",
"Els feia glatir desficiosos i ensumaven d'un cantó a l'altre.",
"Sí.",
"Que ja sentien l'olor de la fera.",
"Sí.",
"Cap astí, passant per l'esquerra i pujant una mica.",
"Amb els gossos.",
"L'ós.",
"Sí.",
"Sí.",
"Un ós que el mirava de fit ensenyant-li les dents punxegudes i les ungles amb ferocitat esgarrifadora.",
"En la Tereseta.",
"Com un rajolí de moixaines li entrava pit endins i li amorosia els neguits com un bàlsam guaridor."
]
}
|
vilaweb
|
El tinent batlle de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, ha volgut aportar ‘tranquil·litat' sobre la percepció d'inseguretat a la ciutat. Segons que ha afirmat en una compareixença davant la Comissió de Presidència a petició de JxCat i Cs, no es pot parlar d'una ‘tendència a l'alça' dels homicidis a Barcelona. Si bé ha admès que des de finals d'agost n'hi ha tres més que l'any passat i que ‘s'han produït en molt poc temps', ha negat que hi hagi ‘evidència d'un nou problema'. Durant la compareixença, Batlle ha defensat un model ‘integral' per abordar la inseguretat. En aquest sentit, ha explicat que en els pròxims mesos el govern municipal posarà sobre la taula un pla de seguretat local i el pla director de la Guàrdia Urbana però també un de nova creació: un pla de convivència i civisme. Així mateix, també ha assegurat que les detencions i investigacions de la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra per robatoris amb força o violència ha augmentat més del 50% respecte a l'any passat. Sobre els narcopisos, ha apuntat que la situació està ‘força sota control' al centre de la ciutat Barcelona preveu convocar 1.000 places d'agents de la Guàrdia Urbana Batlle també ha anunciat que Barcelona preveu convocar 1.000 places d'agents de la Guàrdia Urbana entre el 2020 i el 2023, fent que en els pròxims quatre anys es convoquin 250 places anuals. ‘Es produirà un creixement com mai al cos de la Urbana en els anys de democràcia municipal', ha dit. Així, el total d'agents de la Guàrdia Urbana seria de 3.112 el 2020 i arribaria als 3.535 el 2023, segons dades de l'Ajuntament de Barcelona. Actualment, ha afegit Batlle, l'edat mitjana dels agents és de 43 anys i sis mesos, una edat que es preveu anar rejovenint amb la incorporació de nous efectius. La destinació dels agents, tant pel que fa a unitats policials com territorial, es decidirà en funció de les estratègies operatives en matèria de seguretat.
|
[
"Qui és Albert Batlle?",
"Què ha volgut transmetre?",
"On ho ha comentat?",
"Creu que han augmentat els homicidis a la ciutat comtal?",
"Quina proposta ha presentat per fer front a la manca de seguretat?",
"Com ho durà a terme el govern de la ciutat?",
"Quin altre pla hi afegirà?",
"Quines dades ha aportat que són superiors a l’any anterior?",
"Creu que el tema dels narcopisos està controlat?",
"Batlle té intenció d’augmentar el nombre d’agents de Guàrdia Urbana?",
"Quina xifra s’assoliria?",
"L’edat mitjana dels agents quina és?",
"Es té previst que es mantingui?",
"Com?",
"Com es prendrà la decisió de destinar els agents?"
] |
{
"answer_end": [
73,
154,
256,
328,
588,
751,
814,
1013,
1089,
1303,
1563,
1698,
1738,
1775,
1932
],
"answer_start": [
0,
60,
156,
156,
523,
645,
757,
835,
1015,
1182,
1480,
1646,
1700,
1700,
1777
],
"input_text": [
"El tinent batlle de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona.",
"Tranquil·litat sobre la percepció d'inseguretat a la ciutat.",
"En una compareixença davant la Comissió de Presidència a petició de JxCat i Cs.",
"No.",
"Un model integral per abordar la inseguretat.",
"El govern municipal posarà sobre la taula un pla de seguretat local i el pla director de la Guàrdia Urbana.",
"Un de nova creació: un pla de convivència i civisme.",
"Les detencions i investigacions de la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra per robatoris amb força o violència, les quals han augmentat més del 50% .",
"Sí.",
"Sí.",
"Passaria de 3.112 als 3.535.",
"43 anys i sis mesos.",
"No.",
"Incorporant nous efectius.",
"En funció de les estratègies operatives en matèria de seguretat."
]
}
|
books
|
-Oh, si no fos aquest llamp de noia!… ¡Quantes vegades l'hauria comprat, jo, un temps així! Vent i mar en popa.
-Si es vent fos franc i llarg…
-Ell ratxejarà, l'avi; però deixeu que pugui ben desbotar: veureu si en serà, de valent! ¿D'on ve, aquesta mar de fons? ¿Què pot ser, sinó un cop de cua del golf de Lió? Pareu ment en aquella faixa torrada que s'esten pel mig del mar. Allò ès un rem fort de la correntada que entra. El vent que el mena no serà un bufarut, no.
-¿Per què em pregunten res, si sabeu més que el que va inventar ses cartes marines? ¿Què fem, doncs?
-Què fem?… Aquesta, ès la negra! Si el vent entrés aviat… Tossa no ès gaire lluny. ¡La noia, m'embolica, la noia!
|
[
"Com descriu la noia?",
"Què diu que hauria fet en el seu lloc?",
"Creu que li aniria bé?",
"Què respon l’altra persona?",
"Creuen que el vent canviarà?",
"Amb què associen l'estat de la mar?",
"En què diu que han de pensar?",
"Com la defineix?",
"I el vent?",
"Què li pregunta l’altra persona?",
"Creu que té més coneixença que el creador de les cartes marines?",
"Li pregunta com han de procedir?",
"Quines condicions diu que caldrien per avançar?",
"Cap on es vol dirigir?",
"Què diu que li provoca confusió?"
] |
{
"answer_end": [
35,
90,
110,
141,
157,
312,
376,
424,
464,
496,
552,
569,
627,
652,
683
],
"answer_start": [
5,
39,
92,
113,
144,
232,
313,
378,
426,
472,
498,
555,
604,
629,
655
],
"input_text": [
"Com un llamp.",
"Hauria comprat un temps així moltes vegades.",
"Sí.",
"Si es vent fos franc i llarg.",
"Sí.",
"Amb un cop de cua del golf de Lió.",
"En aquella faixa torrada que s'esten pel mig del mar.",
"Com un rem fort de la correntada que entra.",
"Com no bufarut.",
"Que per què li pregunta coses.",
"Sí.",
"Sí.",
"Que el vent entrés aviat.",
"Cap a Tossa.",
"La noia."
]
}
|
books
|
Aquells senzills pagesos alçaren les orelles, igual que el noi agobiat per la reprensió del mestre al sentir les primeres paraules que li profetisen el perdó, mitjançant l'esmena.
-Veïns de Vall de Pedres: escolteu-me!- cridà en Montbrió, aprofitant tan bones disposicions.
-Aquí sou la majoria dels habitants del poble: doncs ara és hora bona per a què delibereu sobre lo que us convé. Fixeu-vos bé en què qui us parla no és fill del poble, si bé us ha donat més proves d'apreci, tal volta, que altres que aquí són nascuts; que tampoc té aquí interessos que puguin anar-ne més bé ni més malament, per lo que feu o deixeu de fer. Tampoc aspiro a ésser vostre batlle, ni vostre jutge, ni tan sols president de vostra Junta Revolucionària: és a dir, que entre vosaltres i jo el pa és ben partit, Però en aquests moments jo porto la representació de don Eudald de Serra-Bruna i és en son nom que us he convocat, amb plens poders que tinc per a fer-vos proposicions de pau i concòrdia. Voleu, doncs, escoltar lo que us diré?
-Sí, sí- contestaren tots a una.
-Està bé: més abans, és precís que em doneu una prova de la vostra confiança. Fins ara jo us he parlat i us he reptat, sol i sense armes, a vosaltres, armats quasi tots fins a les dents. Amb això us he provat que no us temia; però ara exigeixo que desapareguin aquestes eines que tan poc hi escauen, en vostres mans. Llenceu-les!
Les armes foren apilades en un recó. De primer les visibles; seguidament començaren alguns a desembutxacar pistoles, punyals, ganivets de tota mena formant un tan fastigós pilot de porqueria, que al mateix Montbrió el féu esgarrifar, exclamant:
|
[
"Què fan els pagesos?",
"Amb qui els compara el narrador?",
"Qui parla, llavors?",
"A qui es dirigeix?",
"D'on són la majoria d'ells?",
"I en Montbrió?",
"Té aspiracions professionals envers el poble?",
"En nom de qui parla?",
"Quin tipus d'iniciatives vol llençar?",
"Els habitants estan predisposats a sentir el que vol dir?",
"Què els demana?",
"En què consisteix?",
"On les deixen?",
"Quin tipus d'armes porten?",
"Aquesta visió li agrada a en Montbrió?"
] |
{
"answer_end": [
44,
178,
237,
217,
319,
440,
736,
980,
980,
1052,
1130,
1382,
1419,
1531,
1616
],
"answer_start": [
0,
46,
180,
181,
275,
387,
630,
794,
935,
982,
1064,
1285,
1384,
1457,
1491
],
"input_text": [
"Alçar les orelles.",
"Amb un noi agobiat per la reprensió del mestre al sentir les primeres paraules que li profetisen el perdó, mitjançant l'esmena.",
"En Montbrió.",
"Als veïns de Vall de Pedres.",
"Del poble.",
"No.",
"No.",
"De don Eudald de Serra-Bruna.",
"De pau i concòrdia.",
"Sí.",
"Una prova de la seva confiança.",
"Que llencin les armes.",
"En un recó.",
"Pistoles, punyals i ganivets de tota mena.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
El PSOE ha ajornat vint-i-quatre hores la convocatòria de l'executiva, prevista avui a les 10.30, per deixar més marge a les negociacions Unides Podem per tancar la investidura de Pedro Sánchez i un govern de coalició. Si hi ha acord, l'executiva socialista l'haurà de validar. Sigui com sigui, es reunirà demà abans de la segona sessió d'investidura, que començarà a les 13.30. PSOE i Unides Podem es tornaran a reunir avui per prosseguir amb les negociacions. La formació de Pablo Iglesias reiterarà la petició d'ocupar ministeris de caràcter social. La reunió, la van acordar ahir Pablo Echenique i Carmen Calvo poc després de la investidura fallida de Sánchez. Segons l'agència Europa Press, les prioritats d'Unides Podem són les competències relacionades amb ecologisme, política fiscal, ciència, igualtat i política de treball. La formació vol impulsar mesures com ara un nou salari mínim i una rebaixa de la factura de la llum. Abans del ple d'ahir, Calvo va donar a entendre que els socialistes havien acceptat que la portaveu parlamentària d'Unides Podem, Irene Montero, tingués una vice-presidència. Però Unides Podem va refusar l'oferiment perquè era una vice-presidència merament ‘simbòlica', sense continguts i buida de competències executives de pes.
|
[
"Quan havia de tenir lloc la convocatòria de l'executiva?",
"Qui és el responsable del canvi de dia i hora?",
"Quin serà el pas següent si s'arriba a un acord en les negociacions entre PSOE i Unides Podem?",
"Quan està prevista la nova convocatòria?",
"Quins grups es trobaran avui per continuar parlant?",
"Què vol el partit de Pablo Iglesias?",
"Qui va organitzar aquesta trobada?",
"En quins camps volen poder els membres d'Unides Podem?",
"Quin mitjà de comunicació ho ha afirmat?",
"Unides Podem té la voluntat de promoure canvis?",
"Quins?",
"A què se suposa que havia accedit ja el PSOE?",
"I això com se sap?",
"Unides Podem ha acceptat la proposta?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
96,
96,
276,
377,
460,
551,
614,
832,
832,
933,
933,
1108,
1108,
1150,
1263
],
"answer_start": [
39,
0,
219,
295,
379,
462,
553,
696,
665,
834,
834,
957,
957,
1110,
1115
],
"input_text": [
"Avui a les 10:30.",
"El PSOE.",
"L'executiva socialista l'haurà de validar.",
"Demà abans de la segona sessió d'investidura, que començarà a les 13.30.",
"PSOE i Unides Podem.",
"Ocupar ministeris de caràcter social.",
"Pablo Echenique i Carmen Calvo.",
"En ecologisme, política fiscal, ciència, igualtat i política de treball.",
"L'agència Europa Press.",
"Sí.",
"Un nou salari mínim i una rebaixa de la factura de la llum.",
"Que la portaveu parlamentària d'Unides Podem, Irene Montero, tingués una vice-presidència.",
"Ho va donar a entendre Calvo.",
"No.",
"Perquè era una vice-presidència merament simbòlica, sense continguts i buida de competències executives de pes."
]
}
|
bios
|
Mathilde Gabriel-Péri, nascuda Mathilde Taurinyà (Canet de Rosselló, 7 de juny de 1902 - Boulogne-Billancourt, Alts del Sena, 16 de desembre de 1981) fou una política nord-catalana, diputada a l'Assemblea Nacional Francesa pel Partit Comunista Francès entre 1945 i 1958.
Mathilde Taurinyà era obrera de professió. Era membre del Partit Comunista Francès, i cunyada del líder comunista André Marty, que era casat amb la seva germana gran Pauline (1898-1993). Ells mateixos es va casar amb el polític comunista i futur diputat Gabriel Péri el 1927, i es va separar d'ell durant un any quan va ser empresonat a finals de 1929. Durant la Segona Guerra Mundial va abandonar la seva esposa Mathilde i va tenir una relació amb la periodista Sofia Jancu.
El 1940 fou « internada administrativament » al camp de Rieucros (Losera). El 18 de maig de 1941, se n'assabenta de l'arrest del seu marit per actes de resistència. Abans de la seva execució, aquest últim va escriure una carta a un dels seus amics:
Després de la Segona Guerra Mundial serà una de les figures més destacades del PCF, els funcionaris electes nomenen Gabriel-Péri a molts carrers i places. La seva carrera política va començar el 1944, quan es va convertir en una de les úniques dones delegada a l'Assemblea Consultiva Provisional de París. També era presidenta de l'Associació de Famílies d'Afusellats.
Fou escollida diputada pel departament de Sena i Oise a les eleccions legislatives franceses de novembre de 1946, 1951 i 1956. De 1945 a 1948 fou jurat de l'Alta Cort de Justícia, i del 10 de gener de 1950 a l'11 de gener de 1951 fou vicepresidenta de l'Assemblea Nacional Francesa. El 1958 va perdre l'escó davant el gaullista Claude Labbé i es va retirar de la vida política activa.
|
[
"Quan va néixer Mathilde Gabriel-Péri?",
"Quin era el seu nom de soltera?",
"Qui va ser?",
"Quin vincle tenia amb el comunista francès André Marty?",
"Mathilde va contraure matrimoni?",
"Amb qui?",
"Quan la va deixar el seu marit?",
"Quina era la professió de la nova parella de Gabriel Péri?",
"Quin dia va saber Mathilde que el seu marit havia estat detingut?",
"Què va fer Gabriel abans de morir?",
"Com van homenatjar-lo com un dels personatges més importants del PCF després de la Segona Guerra Mundial?",
"Quan va iniciar el seu recorregut en política Mathilde Gabriel-Péri?",
"Com va ser?",
"Quin càrrec va ocupar entre 1945 i 1948?",
"Va treballar a l'Assemblea Nacional Francesa?"
] |
{
"answer_end": [
149,
48,
269,
456,
545,
545,
692,
745,
910,
994,
1149,
1195,
1300,
1545,
1648
],
"answer_start": [
0,
23,
150,
357,
472,
472,
624,
695,
822,
912,
996,
1151,
1202,
1494,
1549
],
"input_text": [
"L'any 1902.",
"Mathilde Taurinyà.",
"Fou una política nord-catalana, diputada a l'Assemblea Nacional Francesa pel Partit Comunista Francès entre 1945 i 1958.",
"Era el seu cunyat perquè estava casat amb la seva germana gran Pauline (1898-1993).",
"Sí.",
"Amb el polític comunista i futur diputat Gabriel Péri.",
"Durant la Segona Guerra Mundial.",
"Era periodista.",
"El 18 de maig de 1941.",
"Va escriure una carta a un dels seus amics.",
"Van nomenar Gabriel-Péri molts carrers i places.",
"L'any 1944.",
"Es va convertir en una de les úniques dones delegada a l'Assemblea Consultiva Provisional de París.",
"Va ser jurat de l'Alta Cort de Justícia.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
La Guineu teumèsia (en grec antic Αλωπεξ Τευμησιος) va ser, segons la mitologia grega, una criatura fantàstica relacionada amb el Cicle tebà. Els autors més antics no parlen de la seva genealogia però se la fa filla de Tifó i de Gea.
Amfitrió, desterrat de Micenes per Estènel per haver matat el seu sogre accidentalment, va anar a purificar-se a la cort de Creont, rei de Tebes. Va demanar-li també ajuda per lluitar contra els tafis, que havien mort els germans d'Alcmena, la seva dona. Creont, després de purificar-lo, va dir que l'ajudaria si matava la Guineu teumèsia, que atacava els tebans. Mentre la guineu atacava els territoris vora Tebes, els tebans li oferien el fill d'un dels ciutadans cada mes, ja que si no ho feien així la fera s'hauria apoderat de molta gent. Els motius de l'atac no són clars, però sembla que l'havia enviat Dionís. Amfitrió va buscar la manera de matar-la, però aquesta guineu estava destinada a no ser caçada mai, ningú la podia atrapar. Amfitrió llavors va anar a Atenes, a la cort de Cèfal i, a canvi d'una part del botí dels tafis, li va demanar el gos Laelaps, que sempre agafava les seves preses. Aquest gos l'havia portat de Creta, Procris, la dona de Cèfal, que l'havia rebut del rei Minos. Però quan el gos que no deixava mai d'atrapar una presa va perseguir la guineu que no podia ser atrapada es va presentar una paradoxa que Zeus va resoldre convertint-los a tots dos en pedra.
|
[
"Qui era la Guineu teumèsia?",
"Qui es creu que eren els seus pares?",
"Per quin motiu va ser Amfitrió expulsat de Micenes?",
"On va anar aleshores?",
"Li va demanar un cop de mà a Creont?",
"Què volia Creont a canvi?",
"Amb quina freqüència els tebans havien de sacrificar un dels seus per protegir-se de la guineu?",
"Per què els perseguia la guineu?",
"Havien intentat acabar amb ella?",
"Per quin motiu no ho havien aconseguit?",
"Quina idea va tenir Amfitrió per matar la guineu?",
"Com havia arribat el gos a Atenes?",
"I ella d'on l'havia tret?",
"El gos va poder caçar la guineu?",
"Què va fer Zeus per acabar amb el problema?"
] |
{
"answer_end": [
140,
232,
320,
378,
487,
596,
776,
850,
974,
974,
1138,
1201,
1234,
1369,
1425
],
"answer_start": [
0,
201,
234,
234,
380,
489,
650,
778,
852,
899,
976,
1140,
1176,
1241,
1357
],
"input_text": [
"Va ser una criatura fantàstica relacionada amb el Cicle tebà.",
"Tifó i Gea.",
"Per haver matat el seu sogre accidentalment.",
"A la cort de Creont, rei de Tebes.",
"Sí.",
"Que matés la Guineu teumèsia, que atacava els tebans.",
"Cada mes.",
"Els motius de l'atac no són clars, però sembla que l'havia enviat Dionís.",
"Sí.",
"Perquè estava destinada a no ser caçada mai, ningú no la podia atrapar.",
"Va anar a Atenes, a la cort de Cèfal i, a canvi d'una part del botí dels tafis, li va demanar el gos Laelaps, que sempre agafava les seves preses.",
"Procris, la dona de Cèfal, l'havia portat de Creta.",
"L'havia rebut del rei Minos.",
"No.",
"Convertir en pedra el gos i la guineu."
]
}
|
bios
|
Maria Teresa Turell i Julià (Barcelona, 1949 – Barcelona, 24 d'abril de 2013) fou una lingüista catalana, catedràtica de Lingüística Anglesa del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge (Universitat Pompeu Fabra), 1994-2013 i directora del Laboratori de Lingüística Forense, de l'Institut de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra. Presidí la International Association of Forensic Linguists (IAFLM) des de 2011. Creadora i directora acadèmica del Màster universitari en Lingüística Forense, essent la primera persona espanyola en aquest àmbit, desenvolupat conjuntament pel IDEC-UPF i el IULA.
Llicenciada en Filosofia i lletres (Filologia Anglesa) l'any 1973 per la Universitat de Barcelona. Màster en Lingüística i ensenyament de l'anglès l'any 1975 per la University of Leeds. Doctora en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona l'any 1981 i Màster en Lingüística Forense l'any 2008 per la Universitat Pompeu Fabra. Catedràtica de Filologia Anglesa de la Universitat de Barcelona (1986-1992) i de la Universitat Rovira i Virgili (1992-1994). Des de 1994 fins a la seva mort va ser Catedràtica de Lingüística Anglesa a la Universitat Pompeu Fabra. Responsable del grup UVAL de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra des de l'any 2001, i directora del ForensicLab des de l'any 2003. Directora acadèmica del Màster en Lingüística Forense IDEC-IULA de la Universitat Pompeu Fabra des de l'any 2005. Consultora associada del Centre for Forensic Linguistics (Aston University) des de l'any 2008.
La sociolingüística variacionista o sociolingüística de la variació penetra en l'estat espanyol gràcies al lingüista alacantí Francisco Gimeno, qui dirigeix i guia les tesis doctorals de Brauli Montoya i Antoni Mas sobre el canvi lingüístic des d'un punt de vista sincrònic i diacrònic (sociolingüística històrica). Paral·lelament Maria Teresa Turell des de la Universitat de Barcelona i posteriorment des de la Universitat Rovira i Virgili, es rodejà d'un grup de col·laboradors que treballaren especialment en la perspectiva sincrònica, inspirades en la teoria i metodologia variacionistes (Arturo, Pradilla, González, Forcadell). La publicació l'any 1995 del llibre La sociolingüística de la variació donà a conèixer part d'aquests treballs i va fer que aquest terme fos conegut a Catalunya. La sociolingüística de la variació estudia els fenòmens lingüístics en el seu context social, la proposta bàsica d'aquesta disciplina és afirmar, demostrar i explicar la variabilitat de la llengua. La sociolingüística de la variació descriu les regles socials i lingüístiques que prescriuen l'ús d'una llengua i explicar els mecanismes que demostrarien el canvi lingüístic.
Maria Teresa Turell treballà en l'àmbit de la lingüística forense, que es pot definir de forma general com la relació entre llengua i llei. Aquesta disciplina inclou una sèrie d'àmbits d'investigació com: l'ús d'informació lingüística oral i escrita per identificar parlants o escriptors d'una determinada varietat, registre o estil; anàlisi de la imitació de la signatura i de la producció de textos amb finalitats criminals; establiment de l'autoria, tant de textos orals o escrits, i determinació de plagi; comprensió lectora de textos legals; discurs legal i judicial; interpretació i traducció legal i judicial en contextos multilingües.
|
[
"On va néixer Maria Teresa Turell?",
"Qui va ser?",
"Quin any es posà al capdavant de la International Association of Forensic Linguists?",
"En quin camp es va convertir en la primera persona de l'estat espanyol?",
"On va acabar els estudis el 1973?",
"En la docència de quina llengua estrangera es va especialitzar a Leeds?",
"En quins centres va ser Catedràtica de Filologia Anglesa entre 1986 i 1994?",
"Qui és el responsable de l'entrada a Espanya de la sociolingüística variacionista?",
"Quin és l'àmbit dels treballs que supervisa Francisco Gimeno?",
"En quin punt de vista van enfocar els seus treballs els col·laboradors de Maria Teresa Turell?",
"Quina obra va fer públics aquests estudis?",
"Quan?",
"Quin concepte es va donar a conèixer en territori català com a conseqüència?",
"Què s'entén per lingüística forense?",
"L'autoria i el plagi formen part del seu camp d'estudi?"
] |
{
"answer_end": [
77,
360,
440,
572,
721,
808,
1083,
1715,
1887,
2110,
2316,
2316,
2366,
2880,
3250
],
"answer_start": [
0,
78,
362,
442,
624,
723,
959,
1573,
1699,
2015,
2206,
2206,
2206,
2785,
2882
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"Fou una lingüista catalana, catedràtica de Lingüística Anglesa del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge a la Universitat Pompeu Fabra (1994-2003) i directora del Laboratori de Lingüística Forense, de l'Institut de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra.",
"L'any 2011.",
"En la Lingüística Forense.",
"A la Universitat de Barcelona.",
"De l'anglès.",
"A la Universitat de Barcelona i a la Universitat Rovira i Virgili.",
"Francisco Gimeno.",
"El canvi lingüístic des d'un punt de vista sincrònic i diacrònic (sociolingüística històrica).",
"En la perspectiva sincrònica.",
"La sociolingüística de la variació.",
"El 1995.",
"La sociolingüística de la variació.",
"La relació entre llengua i llei.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Carme Chacón Piqueras (Esplugues de Llobregat, 13 de març de 1971 – Madrid, 9 d'abril de 2017) fou una política i professora universitària catalana, ministra de Defensa d'Espanya entre 2008 i 2011.
Va néixer el 13 de març de 1971 a la ciutat d'Esplugues de Llobregat, població situada a la comarca del Baix Llobregat. Era filla d'un bomber anomenat Baltasar Chacón, originari d'Olula del Río (Almeria), i d'una advocada catalana anomenada Esther Piqueras. Tenia, a més, una germana petita i era neta de Francisco Piqueras, un anarquista aragonès. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona, universitat en la qual es llicencià. Professora de Dret constitucional a la Universitat de Girona, va realitzar estudis de postgrau al Osgoode Hall Law School de Toronto, a la Universitat de Kingston i la Université Laval de Quebec (Canadà).
Entre 1996 i 1997 va ser observadora internacional per a la OSCE a Bòsnia i Hercegovina i Albània.
Va morir el 9 d'abril de 2017 a Madrid a conseqüència de la cardiopatia congènita que patia. L'11 d'abril de 2017 el Govern de la Generalitat de Catalunya li va concedir, a títol pòstum, la Creu de Sant Jordi.
Militant de les joventuts socialistes des de 1989 i afiliada al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) des de 1994, va iniciar la seva carrera política a la seva localitat natal, de la qual arribà a ésser primera tinent d'alcalde.
Secretaria d'Educació, universitat, cultura i investigació de la Comissió Executiva Federal del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i membre de la Comissió Executiva Nacional del PSC, en les eleccions generals de 2004 aconseguí ésser escollida diputada al Congrés dels Diputats per la província de Barcelona, esdevenint vicepresidenta primera del Congrés espanyol des de 2004 fins al juliol de 2007. El 6 de juliol de 2007 fou nomenada Ministra d'Habitatge en substitució de María Antonia Trujillo Rincón, en la quarta remodelació del govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Mantingué un càrrec a l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat mentre vivia a Madrid. El 12 d'abril de 2008 fou nomenada Ministra de Defensa d'Espanya en substitució de José Antonio Alonso, càrrec que exercí fins al 22 de desembre de 2011.
El 2015 va representar el PSC a les eleccions generals espanyoles, i va obtenir el pitjor resultat de la història del partit, amb vuit escons.
L'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat va atorgar-li, el 26 d'abril de 2017, la distinció de filla predilecta de la ciutat a títol pòstum.
|
[
"On va néixer Carme Chacón?",
"Qui va ser?",
"A quina comarca es troba el Baix Llobregat?",
"A què es dedicaven els seus pares?",
"Es va llicenciar en Dret?",
"Va estudiar a l'estranger?",
"Per quina organització va treballar entre 1996 i 1997?",
"A quins països duia a terme aquesta tasca?",
"Com va morir?",
"Quin títol va rebre pocs dies després de la seva mort?",
"Qui la hi va concedir?",
"Quin càrrec va arribar a ocupar a Esplugues de Llobregat?",
"Qui va reemplaçar el 2007 quan es va convertir en Ministra d'Habitatge?",
"De quin ministeri es va fer càrrec entre 2008 i 2011?",
"Quants escons va aconseguir en els comicis del 2015?"
] |
{
"answer_end": [
94,
196,
316,
454,
630,
835,
901,
935,
1027,
1144,
1144,
1379,
1889,
2195,
2338
],
"answer_start": [
0,
95,
244,
318,
547,
694,
837,
837,
936,
1029,
1029,
1266,
1785,
2043,
2197
],
"input_text": [
"A Esplugues de Llobregat.",
"Fou una política i professora universitària catalana, ministra de Defensa d'Espanya entre 2008 i 2011.",
"Al Baix Llobregat.",
"El seu pare era bomber i la seva mare advocada.",
"Sí.",
"Sí.",
"Per l'OSCE.",
"A Bòsnia i Hercegovina i Albània.",
"Com a conseqüència d'una cardiopatia congènita.",
"La Creu de Sant Jordi.",
"El Govern de la Generalitat de Catalunya.",
"Tinent d'alcalde.",
"María Antonia Trujillo Rincón.",
"Del Ministeri de Defensa d'Espanya.",
"Vuit."
]
}
|
mitologia
|
Fil·lis (en grec antic Φυλλίς), va ser l'heroïna d'una història d'amor, on el protagonista és tan aviat Acamant com el seu germà Demofont, els fills de Teseu. Quan va tornar de Troia, Acamant (o Demofont) va ser arrossegat amb algunes naus més a la costa de Tràcia, a la desembocadura de l'Estrímon. Allà va ser acollit pel rei del país, Fileu, o també per Cías, o Licurg, fill de Driant, o Telos. Aquest rei tenia una filla, Fil·lis, que es va enamorar del príncep i s'hi casà. O bé, segons altres versions, li va prometre que s'hi casaria, però va dir que havia de tornar a Atenes abans d'unir-se a ella definitivament. Fil·lis va estar d'acord amb aquesta separació, però va donar al seu promès un cofret amb l'advertència de què el mantingués tancat, ja que contenia, segons va dir, els objectes sagrats del culte de Rea. El jove només podria obrir-lo quan ja no tingués esperances de retrobar-la. Va arribar el dia fixat pel retorn, però Fil·lis es va quedar sola. Va fer nou vegades el camí de la ciutat al port per veure si arribava el vaixell, però no va arribar. Quan es va desesperar i va creure que mai més no tornaria, es va penjar.
El mateix dia, a Creta, on Deomofont (o Acamant) s'havia instal·lat i on s'havia casat amb una altra dona, l'oblidadís promès va obrir el cofret d'on en va sortir un espectre que va espantar el seu cavall, que es va encabritar i el jove va caure sobre la seva espasa i va morir.
S'explicava també que Fil·lis havia estat transformada en arbre, un ametller sense fulles. Demofont va tornar a Tràcia després de la mort de la jove i va saber la transformació. Llavors va abraçar l'ametller que es va omplir de fulles. Una altra versió diu que a la tomba de Fil·lis es van plantar arbres que a l'estació de la seva mort perdien les fulles.
A Fil·lis se li atribueixen dos fills tinguts amb Demofont: Acamant i Amfípolis.
|
[
"Quins són els personatges principals de la història d'amor juntament amb Fil·lis?",
"D'on venia Acamant quan les aigües el van portar a la costa de Tràcia?",
"Qui el va acollir quan va arribar a Tràcia?",
"Què havia de fer Acamant abans de poder contraure matrimoni amb Fil·lis?",
"Va accedir Fil·lis a la petició?",
"Quin objecte li va entregar al seu promès?",
"Què hi havia dins?",
"Quan tenia Acamant permís per veure'n el contingut?",
"Quants cops va recórrer Fil·lis la distància entre la ciutat i el port a l'espera que arribés la nau d'Acamant?",
"Com va reaccionar en veure que ell no tornava?",
"Què se n'havia fet, d'Acamant, durant aquest temps?",
"Què va passar quan va obrir l'obsequi que li havia fet Fil·lis?",
"Hi ha altres versions del que va passar amb Fil·lis i Acamant?",
"Segons una de les llegendes en quin arbre es va convertir ella?",
"Quants fills es creu que van engendrar?"
] |
{
"answer_end": [
137,
264,
396,
620,
668,
707,
824,
900,
1050,
1143,
1250,
1422,
1779,
1513,
1860
],
"answer_start": [
0,
159,
300,
509,
622,
675,
675,
826,
970,
1072,
1160,
1252,
1424,
1424,
1781
],
"input_text": [
"Acamant i el seu germà Demofont.",
"De Troia.",
"El rei del país, Fileu, o també Cías, o Licurg, fill de Driant, o Telos.",
"Havia de tornar a Atenes.",
"Sí.",
"Un cofret.",
"Els objectes sagrats del culte de Rea.",
"Quan ja no tingués esperances de retrobar-la.",
"Nou.",
"Es va desesperar en creure que mai més no tornaria i es va penjar.",
"S'havia instal·lat a Creta i s'havia casat amb una altra dona.",
"Un espectre va sortir del cofret, va espantar el seu cavall, que es va encabritar i el jove va caure sobre la seva espasa i va morir.",
"Sí.",
"En un ametller sense fulles.",
"Dos."
]
}
|
mitologia
|
Ōkuninushi (Ortografia històrica: Ohokuninushi), també conegut com a Ō(a)namuchi (Oho(a)namuchi) o Ō(a)namochi (Oho(a)namochi) entre d'altres noms, és un kami de la mitologia japonesa. És una de les deitats principals que es troben al llibre mitològic del Kojiki (712) i del Nihon Shoki (720) juntament amb la deessa del sol Amaterasu i son germà, el Déu salvatge Susanoo, qui és reconegut com a avantpassat llunyà o pare del mateix Ōkuninushi. En aquests texts, Ōkuninushi (Ōnamuchi) és presentat com el líder dels kunitsukami, els déus de la terra, així com el governant primigèni del món terrenal, anomenat Ashihara no Nakatsu Kuni (葦原中国, País central de la plana dels joncs). Quan les deitats celestials (amatsukami), liderades per Amaterasu, van exigir els seus drets per a governar sobre el món terrenal, Ōkuninushi va acceptar aquestes demandes, retirant-se al món de les ombres (幽世, Kakuriyo), el govern del qual se li lliurà en intercanvi. El net d'Amaterasu, Ninigi, va descendir llavors dels cels per tal de governar Ashihara no Nakatsu Kuni, esdevenint posteriorment l'avantpassat de l'Emperador del Japó.
Ōkuninushi està estretament relacionat amb l'antiga província d'Izumo (actual prefectura de Shimane) al Japó occidental; de fet, el mit de la seua derrota front les deitats celestials pot reflectir la subjugació i absorció d'Izumo per la província de Yamato, a l'actual prefectura de Nara. Més enllà del Kojiki i el Nihon Shoki, l'informes provincial encarregat per la cort imperial conegut com a Fudoki d'Izumo datat en l'inicis del segle VII conté diversos mits sobre Ōkuninushi (dit ací Ōanamochi) i deïtats relacionades. Els mits protagonitzats per Ōkuninushi (o deïtats equivalents a ell) han estat trobats als Fudoki d'altres províncies com la de Harima (actualment part de la prefectura de Hyōgo). Ōkuninushi també és conegut pels nombrosos afers amorosos amb un gran nombre de Deesses que van resultar en el naixement de molts Déus, com ara Kotoshironushi i Takeminakata.
Ōkuninushi es troba entronitzat a molts santuaris xintoistes arreu de tot el Japó, com ara el gran santuari d'Izumo a Shimane, sent el més conegut dedicat a ell. La religió Izumo Taisha kyō amb seu al santuari considera a Ōkuninushi la seua deitat principal i objecte màxim de devoció. El Déu Ōkuninushi també ha estat sincretitzat sovint amb el Déu Daikokuten (al seu torn, una interpretació japonesa de Mahākāla, l'interpretació budista del Déu Shiva) degut al culte sincètic entre xinto i budisme comú al Japó d'abans de la restauració Meiji.
|
[
"Qui és Ōkuninushi?",
"Amb quins altres déus comparteix protagonisme al llibre mitològic del Kojiki i del Nihon Shoki?",
"Com el mostren aquests llibres?",
"Qui estava al capdavant de les deïtats celestials?",
"On es va recloure Ōkuninushi?",
"Per què va baixar Ninigi dels cels?",
"Quin vincle unia Ninigi amb Amaterasu?",
"Ninigi té alguna relació amb l'Emperador del Japó?",
"A què correspon en l'actualitat l'antiga província d'Izumo?",
"De quina època és el Fudoki d'Izumo?",
"S'han trobat històries sobre Ōkuninushi en Fudoki d'altres regions?",
"Per què és també famós Ōkuninushi?",
"En quin tipus de santuaris del país nipó podem trobar Ōkuninushi?",
"Quin és el més destacat?",
"Amb quina altra deïtat es relaciona sovint Ōkuninushi?"
] |
{
"answer_end": [
183,
371,
599,
745,
900,
1052,
975,
1116,
1218,
1561,
1821,
1996,
2079,
2158,
2358
],
"answer_start": [
0,
307,
485,
685,
811,
969,
949,
969,
1161,
1515,
1643,
1823,
1998,
1998,
2284
],
"input_text": [
"És un kami de la mitologia japonesa.",
"Amb la deessa del sol Amaterasu i son germà, el Déu salvatge Susanoo.",
"És presentat com el líder dels kunitsukami, els déus de la terra i com el governant primigèni del món terrenal.",
"Amaterasu.",
"Es va retirar al món de les ombres.",
"Per governar Ashihara no Nakatsu Kuni.",
"Ninigi era el seu net.",
"És el seu avantpassat.",
"És l'actual prefectura de Shimane.",
"D'inicis del segle VII.",
"Sí.",
"Pels nombrosos afers amorosos amb un gran nombre de Deesses que van resultar en el naixement de molts Déus, com ara Kotoshironushi i Takeminakata.",
"En els xintoistes.",
"El gran santuari d'Izumo a Shimane.",
"Amb el Déu Daikokuten."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Dedalió (en grec antic Δαιδαλίων Daidalíon) va ser un heroi, fill de Fòsfor. (Fòsfor a vegades és anomenat Lucífer). Era germà de Ceix.
Era violent, aficionat als combats i a la caça. Tenia una filla, Quíone, que estava dotada d'una gran bellesa i havia tingut molts pretendents. Un dia, Hermes i Apol·lo passaven pel seu país, la van veure i tots dos se'n van enamorar. Ella va donar-los dos fills, el d'Hermes s'anomenà Autòlic, i el d'Apol·lo va ser el músic Filammó. Però Quíone, sense tenir mesura, va dir que era més bella que Àrtemis, i la deessa la matà amb una fletxa. Dedalió, desesperat, es llançà des d'una roca. Llavors, Apol·lo el va transformar en esparver, un ocell que conserva els instints violents que tenia quan era humà.
|
[
"Qui era Dedalió?",
"D'acord amb quina creença?",
"Qui era la seva família?",
"Amb quin altre nom era conegut, el seu pare?",
"Quin caràcter tenia?",
"Va tenir descendència?",
"Com era Quíone?",
"Quines personalitats importants van quedar embaladides per la seva gràcia?",
"Quin nom van posar als fills que Quíone va tenir amb cadascun d'ells?",
"Quina divinitat la va assassinar?",
"Per què?",
"Amb quina arma va sacrificar-la?",
"Què va fer, Dedalió, en assabentar-se de la mort de la seva filla?",
"I Apol·lo en què el va convertir?",
"Què és?"
] |
{
"answer_end": [
86,
86,
161,
142,
209,
234,
305,
396,
496,
603,
603,
603,
650,
698,
767
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
96,
163,
211,
211,
307,
398,
498,
498,
571,
605,
605,
661
],
"input_text": [
"Un heroi.",
"Amb la mitologia grega.",
"Era fill de Fòsfor i germà de Ceix.",
"Lucífer.",
"Era violent i aficionat als combats i a la caça.",
"Sí.",
"Estava dotada d'una gran bellesa i havia tingut molts pretendents.",
"Hermes i Apol·lo.",
"El d'Hermes s'anomenà Autòlic i el d'Apol·lo va ser el músic Filammó.",
"Àrtemis.",
"Perquè Quíone, sense tenir mesura, va dir que era més bella que ella.",
"Amb una fletxa.",
"Es llançà des d'una roca.",
"En esparver.",
"Un ocell que conserva els instints violents que tenia quan era humà."
]
}
|
vilaweb
|
El dirigent de Podem, Pablo Iglesias, ha reiterat avui que el referèndum a Catalunya ‘és imprescindible'. Ho ha dit quan li han demanat si aquest punt era una línia vermella per a negociar una possible investidura de Pedro Sánchez. ‘Som l'única força que a Catalunya i a Espanya defensem sense matisos que hi hagi un referèndum', ha afegit. Per Pablo Iglesias la defensa que fa Podem del dret de decidir és la millor manera de garantir la unitat d'Espanya, però d'una Espanya ‘plurinacional i diversa'. Ha defensat que En Comú Podem, Compromís-Podem i En Marea disposin de grups parlamentaris propis al congrés. ”És fonamental que hi hagi grup parlamentari català, gallec i valencià. Perquè el país continuï unit cal reconèixer la plurinacionaliat. Espero que la mesa del congrés entengui que Espanya és plurinacional i diversa i que aquests grups parlamentaris han d'existir. Hem demostrat que des de la diversitat i la pluralitat es treballa millor', ha declarat. Ací podeu veure la compareixença de Pablo Iglesias: Xavier Domènech: ‘Vuit milions han votat a favor del referèndum de Catalunya' Xavier Domènech, candidat de la candidatura En Comú Podem, que ha guanyat les eleccions espanyoles a Catalunya, ha valorat el resultat d'ahir. ‘Vuit milions de persones han votat a favor del dret de decidir, a favor del referèndum de Catalunya' a tot l'estat espanyol, ha remarcat. Per Domènech, la contribució de Podem a la governabilitat de l'estat espanyol resta supeditada a l'entrada ‘en temps constituents' i a l'assumpció de la ‘pluralitat de propostes'. Altrament, ha dit, no hi haurà majories. Segons ell, el resultat d'En Comú Podem és ‘una victòria històrica per al país, perquè Catalunya ha votat pels drets socials, per una democràcia digna d'aquest nom i pel dret de decidir'. ‘És clar que la principal força de canvi i sobiranista a Catalunya és En Comú Podem –ha dit–, i que les majories s'hauran de conformar en aquest sentit.' Per això ha respost al continu oferiment que ERC ha fet durant la campanya per parlar després de les eleccions, i els ha dit que ara és En Comú Podem que espera ERC. Per Domènech, el resultat d'ahir fa pensar que calen ‘majories àmplies que s'agrupen entorn de dos grans eixos: la recuperació dels drets socials i l'acceptació real del referèndum a Catalunya'. Així mateix, ha dit que ‘hi ha una majoria social a favor del canvi en contra de la plaga de la corrupció, a favor de discutir tot allò que s'havia tancat des de fa dècades'. I ha afegit: ‘Posem davant els principis constituents, ens trobem davant temps constituents, i és l'hora d'assumir que des del 2011 s'han mogut plaques tectòniques en el terreny social.'
|
[
"Qui és Pablo Iglesias?",
"En quina qüestió ha insistit?",
"Com és que ha tret el tema?",
"En què ha posat èmfasi, respecte aquesta consulta?",
"Segons Iglesias, quina és la solució per a mantenir un estat espanyol cohesionat?",
"Què pensa que és positiu per al govern?",
"Per quin motiu?",
"Qui és Xavier Domènech?",
"Què ha destacat?",
"Però, com es limita la participació de Podem?",
"Què ha afirmat?",
"Com defineix la suma de vots d'En Comú Podem?",
"Per quina raó creu que els grans partits hauran de resignar-se?",
"I doncs, què considera que és necessari?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
36,
104,
230,
339,
501,
610,
964,
1206,
1376,
1556,
1597,
1785,
1940,
2300,
2663
],
"answer_start": [
0,
0,
106,
232,
341,
503,
612,
1103,
1239,
1378,
1558,
1599,
1788,
2107,
2302
],
"input_text": [
"El dirigent de Podem.",
"En que el referèndum a Catalunya és imprescindible.",
"Perquè li han demanat si aquest punt era una línia vermella per a negociar una possible investidura de Pedro Sánchez.",
"En que són l'única força que a Catalunya i a Espanya defensen sense matisos que hi hagi un referèndum.",
"El dret de decidir.",
"Que En Comú Podem, Compromís-Podem i En Marea disposin de grups parlamentaris propis al congrés.",
"Perquè és fonamental que hi hagi grup parlamentari català, gallec i valencià; perquè el país continuï unit cal reconèixer la plurinacionalitat, i espera que la mesa del congrés entengui que Espanya és plurinacional i diversa i que aquests grups parlamentaris han d'existir, ja que han demostrat que des de la diversitat i la pluralitat es treballa millor.",
"El candidat de la candidatura En Comú Podem, que ha guanyat les eleccions espanyoles a Catalunya.",
"Que vuit milions de persones han votat a favor del dret a decidir, a favor del referèndum de Catalunya, a tot l'estat espanyol.",
"A l'entrada en temps constituents i a l'assumpció de la pluralitat de propostes.",
"Que no hi haurà majories.",
"Com una victòria històrica per al país, perquè Catalunya ha votat pels drets socials, per una democràcia digna d'aquest nom i pel dret de decidir.",
"Perquè la principal força de canvi i sobiranista a Catalunya és En Comú Podem.",
"Unes majories àmplies que s'agrupin entorn de grans eixos: la recuperació dels drets socials i l'acceptació real del referèndum a Catalunya.",
"Perquè hi ha una majoria social a favor del canvi en contra de la plaga de la corrupció, a favor de discutir tot allò que s'havia tancat des de fa dècades, i es posen davant els principis constituents perquè es troben davant temps constituents, i és l'hora d'assumir que des del 2011 s'han mogut plaques tectòniques en el terreny social."
]
}
|
mitologia
|
Taís, que va viure a Egipte al segle iv, va ser una cortesana d'Alexandria, penedida i convertida al cristianisme, venerada com a santa en les esglésies catòlica i ortodoxa. Figura en els Menologis grecs, celebrada el 8 d'octubre, però no és als martirologis romans antics.
Es conserven dues fonts de la seva vida: un text grec de cap al segle v i un text versificat de Marbode de Rennes, del segle xii, però s'hi barregen molts elements llegendaris. La seva vida, amb la dels pares del desert, es va incloure a les Vitae Patrum. Probablement, la història és "només una història moral inventada per a l'edificació", elaborada a partir d'elements de les històries de Maria Magdalena o Maria Egipciana.
Taís havia estat una cortesana d'Alexandria, coneguda per la seva bellesa i poder de seducció: nombrosos homes es disputaven els seus favors i arribaven a matar-se o matar per ella, a més d'oferir-li la seva fortuna. Va ser convertida i redimida pel monjo Pafnuci: Taís va repartir les seves riqueses entre els pobres, cremant-ne d'altres, i va acompanyar Pafnuci a un convent, on va viure retirada en una cel·la com a eremita, consagrada al recolliment i la pregària: després de tres anys de penitència, va obtenir el dret a sortir de la cel·la i viure amb la comunitat, però hi morí només catorze dies després, en olor de santedat.
La identitat del sant monjo que la convertí és confosa: s'esmenten en fonts diferents els noms de Pafnuci, bisbe de l'Alta Tebaida, Bessarió, deixeble de sant Antoni abat, i Serapió, bisbe al delta del Nil.
La vida de la santa va ser popular durant l'edat mitjana i va inspirar algunes obres artístiques:
En l'obra de France, Taís es redimeix i se salva, però el monjo que la converteix queda seduït i, malgrat el canvi de vida de la cortesana, se n'enamora i no pot deixar de sentir per ella sentiments carnals, la qual cosa fa que es condemni: tot i que intenta oblidar-la i tornar a la seva vida de penitència, no pot deixar de pensar en ella com a dona i, desesperat, renuncia a la fe.
|
[
"Qui era Taís?",
"D'on és originària?",
"On apareix?",
"I als romans?",
"Quines evidències hi ha de la seva existència?",
"Quina problemàtica hi ha, però?",
"On es va explicar la seva existència?",
"Com és possible que estigui constituïda la seva vida?",
"Com havia sigut, Taís?",
"Quina relació va tenir amb el monjo Pafnuci?",
"I què va fer amb la seva vida?",
"Quants anys va viure reclosa?",
"I quan en sortí, què va passar?",
"Quines altres identificacions es teoritza que podia tenir l'eclesiàstic?",
"Què s'explica en la publicació de France?"
] |
{
"answer_end": [
172,
39,
229,
272,
402,
449,
528,
699,
916,
964,
1168,
1271,
1333,
1540,
2023
],
"answer_start": [
0,
0,
174,
174,
274,
274,
451,
530,
701,
918,
918,
1170,
1170,
1335,
1640
],
"input_text": [
"Una cortesana d'Alexandria, penedida i convertida al cristianisme, venerada com a santa en les esglésies catpolica i ortodoxa.",
"D'Egipte, del segle iv.",
"En els Menologis grecs, celebrada el 8 d'octubre.",
"No hi figura.",
"Un text grec de cap al segle v i un text versificat de Marbode de Rennes, del segle xii.",
"Que s'hi barregen molts elements llegendaris.",
"A les Vitae Patrum.",
"Probablement només és una història moral inventada per a l'edificació, elaborada a partir d'elements de les històries de Maria Magdalena o Maria Egipciana.",
"Una cortesana d'Alexandria coneguda per la seva bellesa i poder de seducció, ja que nombrosos homes es disputaven els seus favors i arribaven a matar-se o matar per ella, a més d'oferir-li la seva fortuna.",
"El monjo Pafnuci la va convertir i redimir.",
"Va repartir les seves riqueses entre els pobres, cremant-ne d'altres, i va acompanyar Pafnuci a un convent, on va viure retirada en una cel·la com a ermita, consagrada al recolliment i la pregària.",
"Tretze.",
"Morí només catorze dies després, en olor de santedat.",
"Panfuci, el bisbe de l'Alta Tebaida, Bessarió, deixeble de sant Antoni abat i Serapió, bisbe al delta del Nil.",
"Que Taís es redimeix i se salva, però el monjo que la converteix queda seduït i, malgrat el canvi de vida de la cortesana, se n'enamora i no pot deixar de sentir per ella sentiments carnals, la qual cosa fa que es condemni: tot i que intenta oblidar-la i tornar a la seva vida de penitència, no pot deixar de pensar en ella com a dona i, desesperat, renuncia a la fe."
]
}
|
bios
|
Meritxell Cucurella-Jorba (Els Hostalets de Pierola, Anoia, 1973), que també signa com «tx», és una poeta, dramaturga, traductora i activista cultural.
L'any 2000 va guanyar el Premi Creació Jove de l'Ajuntament de Barcelona amb punxa'm i va representar la Ciutat Comtal a la Biennal de Joves Creadors d'Europa i la Mediterrània a Sarajevo el 2001. El 2008 va guanyar el Premi Pollença de Poesia amb Intemperància roig encès. El 2016 va guanyar el XII Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia amb Clínica de l'abandó, d'Alda Merini (dins la prestigiosa col·lecció "Els jardins de Samarcanda"). Ha traduït també La ciutat i la casa (2016), de Natalia Ginzburg. Ha seguit traduint més Merini: un llibre-dietari inclassificable: Deliri d'amor (2017). D'entre els seus darrers llibres publicats destaquen Cada volcà és abans muntanya (2013), gairebé introbable, i el darrer, Úrsula (2017).
Llicenciada en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona i Màster d'escriptura per a cinema i televisió de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha fet nombrosos cursos d'escriptura dramàtica a la Sala Beckett –quan encara s'anomenava Estudi General de Dramatúrgia, sota el mestratge de José Sanchis Sinisterra– i ha participat en diversos laboratoris teatrals a San Miniato (Itàlia) –organitzats a redós del Teatro di Pisa. Té un parell de peces de microteatre en volums col·lectius: L'italià (2003) i Insurrecció, o no (2005), i un text teatral publicat, Pare nostre que esteu en el cel (2003). Va col·laborar en la creació de la revista teatral Hamlet (Arola Editors).[cal citació]
L'any 2001 va idear i va posar en marxa, al Raval de Barcelona, el bar de poesia (H)original, els protagonistes del qual han estat objecte d'una exposició de Marta Huertas i Dídac Rocher, i un llibre, Generació (H)original (Labreu Edicions, 2017). Ha organitzat i organitza recitals de poesia i festivals d'art i paraula, com el cicle experimental «(per)versos» a la Nau Ivanow de Barcelona (2005) i, de 2008 a 2011, el cicle de poesia i música PARNÀS (Poesia Apassionada Rimada-i-No Àcrata i Salvatge) a Les Borges Blanques. Així mateix, Cucurella va crear el festival de poesia, acció i música al ras, de 2008 a 2016, «Delicadeses: art de tros», en diversos indrets de Les Garrigues.
Ha recitat arreu dels Països Catalans i a ciutats com Berlín, Porto, Lisboa, Liorna, Roma, Madrid i Luxemburg (Le Printemps des Poètes 2008), i el 2011 a Lviv (VI Festival Internacional de Literatura de Lviv), Khàrkiv, Dniprò, Odessa i Ternópil (gira per Ucraïna), entre altres, i la seva obra ha estat traduïda a diverses llengües: alemany, castellà, francès, italià i ucraïnès.
El 1998 va contribuir a la creació de l'espectacle poètic multilingüe (català, castellà i basc), «Remolins», seguit, juntament amb el músic Jordi Gimbernat, de l'espectacle «Punxa'm» (2000-2001). El 2012 va crear el grup musical Folls i Nocturns, amb el qual van editar el disc 207 (Khlämor Records), el seu lema era «recitem música i cantem poesia». El 2016 va participar en l'espectacle «Tot sembla tan senzill», en homenatge a la poeta Montserrat Abelló, amb la cantant Celeste Alías i els músics Santi Careta, David Mengual i Oriol Roca. Darrerament, amb les cantants Meritxell Gené i Heura Gaya, i la col·laboració especial del guitarrista Txabi Àbrego, duu a terme l'espectacle «AMOR. Arrels, branques i fulles», un passeig per la poesia catalana contemporània que s'ha pogut veure al Festival de Poesia de la Mediterrània, al Festival Poesia i +, al Festival de Poesia de Sant Cugat i al Seu Vella Festival, entre d'altres. Ha col·laborat amb alguns dels creadors musicals més sorprenens del panorama musical català, com el badaloní Xavi Lozano o el nord-català Pascal Comelade.[cal citació]
Col·lectius:
Col·lectius:
|
[
"Qui és Meritxell Cucurella-Jorba?",
"Quin guardó se li va atorgar l'any 2000?",
"En què va participar l'any següent?",
"Quines altres recompenses va rebre?",
"Quines obres de Merini ha adaptat al català?",
"I de Natalia Ginzburg?",
"Té obra pròpia publicada?",
"Quina formació ha rebut?",
"Quines representacions teatrals ha escrit?",
"Quina relació té amb la revista Hamlet?",
"Què va dur a terme l'any 2001?",
"Quines altres actuacions ha motivat?",
"En quines localitats ha actuat?",
"I les seves creacions a quins idiomes s'han traduït?",
"En la realització de quins fets ha col·laborat?",
"Amb qui va contribuir a l'actuació Tot sembla tan senzill?",
"I a AMOR. Arrels, branques i fulles?",
"Què és?"
] |
{
"answer_end": [
150,
236,
347,
519,
887,
661,
887,
1321,
1493,
1568,
1829,
2267,
2513,
2647,
2998,
3189,
3366,
3578
],
"answer_start": [
0,
152,
239,
349,
426,
597,
751,
889,
1323,
1495,
1583,
1831,
2269,
2550,
2649,
3000,
3191,
3308
],
"input_text": [
"Una poeta, dramaturga, traductora i activista cultural.",
"El Premi Creació Jove de l'Ajuntament de Barcelona amb punxa'm.",
"Va representar la Ciutat Comtal a la Biennal de Joves Creadors d'Europa i la Mediterrània a Sarajevo.",
"El Premi Pollença de Poesia i el XII Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia.",
"Clínica de l'abandó i Deliri d'amor.",
"La ciutat i la casa.",
"Sí.",
"És llicenciada en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona, va estudiar el Màster d'escriptura per a cinema i televisió de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha fet nombrosos cursos d'escriptura dramàtica a la Sala Beckett i ha participat en diversos laboratoris teatrals a San Miniato.",
"L'italià, Insurrecció, o no i Pare nostre que esteu en el cel.",
"Va col·laborar-ne en la creació.",
"Va idear i posar en marxa, al Raval de Barcelona, el bar de poesia (H)original, els protagonistes del qual han estat objecte d'una exposició de Marta Huertas i Dídac Rocher, i un llibre, Generació (H)original.",
"El cicle experimental (per)versos a la Nau Ivanow de Barcelona, el cicle de poesia i música PARNÀS a Les Borges Blanques i el festival de poesia, acció i música al ras Delicadeses: art de tros, en diversos indrets de Les Garrigues.",
"Arreu dels Països Catalans i a ciutats com Berlín, Porto, Lisboa, Liorna, Roma, Madrid, Luxemburg, Lviv, Khàrkiv, Dniprò, Odessa i Terópil, entre altres.",
"A l'alemany, al castellà, al francès, a l'italià i a l'ucraïnès.",
"En l'espectacle poètic multilingüe Remolins, el grup musical Folls i Nocturns.",
"Amb la cantant Celeste Alías i els música Santi Careta, David Mengual i Oriol Roca.",
"Amb les cantants Meritxell Gené i Heura Gaya, i la col·laboració especial del guitarrista Txabi Àbrego.",
"Un passeig per la poesia catalana contemporània que s'ha pogut veure al Festival de Poesia de la Mediterrània, al Festival Poesia i +, al Festival de Poesia de Sant Cugat i al Seu Vella Festival, entre d'altres."
]
}
|
vilaweb
|
La Fiscalia de València ha enviat al jutjat de Llíria les diligències de la investigació sobre l'assetjament que la vice-presidenta del Consell Mónica Oltra va patir a casa seua. Segons que informa Europa Press, la fiscal considera que la intimidació ‘no té prou categoria' per a classificar-la com a delicte d'amenaces greus, però sí que pot constituir un delicte d'amenaça lleu ‘per la ideologia de la víctima'. Els fets es remunten a la nit del 18 d'octubre, quan una desena de persones encaputxades i amb màscares com les de la pel·lícula ‘Scream' es va concentrar davant de casa seua amb una bandera espanyola amb la frase ‘Visca la unitat d'Espanya'. La intimidació va ser retransmés a través de les xarxes socials per España 2000. Entre els participants, hi havia el líder del partit ultra, José Luis Roberto. La Fiscalia va començar la seua investigació a partir d'una denúncia de l'Advocacia de la Generalitat, que considerava que l'acció podria ser constitutiva de delictes d'assetjament, d'odi i de desordres públics. La fiscal creu que els fets no són constitutius d'un delicte d'assetjament perquè hauria d'haver estat insistent i reiterat. Tampoc no considera que es puga imputar un delicte de desordres públics, però sí que creu que l'actuació ‘excedeix l'àmbit de la llibertat d'expressió, ja que l'actuació tenia una intenció clarament intimidatòria, i per tant, susceptible de retret penal'. Així, insisteix que els fets es van produir de nit, en el domicili particular, on resideixen menors i en una zona residencial, fet que envia un missatge a la víctima que ‘saben on viuen tant ella com els seus familiars més pròxims', fet que suposa un element d'intimidació. A més, tots portaven la cara tapada amb màscares excepte José Luís Roberto, que defensa postures ‘xenòfobes i racistes'. És per això que la Fiscalia considera que la intenció era que Oltra sabés qui eren els congregats davant de sa casa.
|
[
"Què ha tramès la Fiscalia de València?",
"Quina revelació ha fet Europa Press?",
"Què va passar?",
"Quan?",
"Per on es va poder seguir aquest fet?",
"Qui hi va assistir?",
"Com es va començar la inspecció?",
"La tributària què ha asseverat?",
"I doncs, per què es durà als jutjats?",
"Com ha reiterat aquest propòsit amenaçador?",
"Tots anaven amb carotes?",
"Qui duia la cara destapada?",
"Quina ideologia té?",
"Per tant, la Fiscalia quina finalitat creu que tenien els intimidants?"
] |
{
"answer_end": [
177,
412,
655,
655,
736,
815,
1027,
1152,
1408,
1682,
1758,
1758,
1803,
1920
],
"answer_start": [
0,
179,
414,
414,
657,
738,
817,
1029,
1154,
1410,
1684,
1684,
1741,
1805
],
"input_text": [
"Les diligències de la investigació sobre l'assetjament que la vice-presidenta del Consell Mónica Oltra va patir a casa seua.",
"Que la fiscal considera que la intimidació no té prou categoria per a classificar-la com a delicte d'amenaces greus, però sí que pot constituir un delicte d'amenaça lleu per la ideologia de la víctima.",
"Que una desena de persones encaputxades i amb màscares com les de la pel·lícula Scream es va concentrar davant de casa seua amb una bandera espanyola amb la frase Visca la unitat d'Espanya.",
"La nit del 18 d'octubre.",
"Per les xarxes socials.",
"El líder del partit ultra, José Luis Roberto.",
"A partir d'una denúncia de l'Advocacia de la Generalitat, que considerava que l'acció podria ser constitutiva de delictes d'assetjament, d'odi i de desordres públics.",
"Que els fets no són constitutius d'un delicte d'assetjament perquè hauria d'haver estat insistent i reiterat.",
"Perquè creu que l'actuació excedeix l'àmbit de la llibertat d'expressió, ja que l'actuació tenia una intenció clarament intimidatòria, i per tant, susceptible de retret penal.",
"Amb que els fets es van produir de nit, en el domicili particular, on resideixen menors i en una zona residencial, fet que envia un missatge a la víctima que saben on viuen tant ella com els seus familiars més pròxims.",
"No.",
"José Luís Roberto.",
"Defensa postures xenòfobes i racistes.",
"Que Oltra sabés qui eren els congregats davant de sa casa."
]
}
|
bios
|
Empar Ferrer Raimundo (Mislata, País Valencià, 1947) és una actriu valenciana de teatre, cinema i televisió.
Els seus començaments teatrals van ser com a aficionada en la seva parròquia i en l'agrupació teatral de la seva falla. Molt aviat amb un grup d'amics comença les seves primeres marxes fins que decideix passar pel conservatori estudiant interpretació, declamació, vestuari, vocalització i història del teatre, entre altres.
Va començar el seu camí teatral de la mà de Joan Monleón en l'obra clàssica valenciana La infanta Tellina i el Rei Matarot, on va conèixer al seu espòs Lluís Fornés. En 1978, després de néixer el seu fill, va traslladar el seu domicili de Mislata a València.
Amb tres anys d'estudi forma part de la companyia muntada per Antonio Díaz Zamora per a l'obra Las salvajes en Puente San Gil, representada per la Companyia Quart-23 de València el 1972. Jordi Babau, dirigida i adaptada per Juli Leal el 1976. Los malcasados de Valencia de Guillem de Castro, dirigida per Casimiro Gandía el 1979.
L'octubre de 1980 va participar a Les dones diuen al Teatre Principal (València). Després, va entrar a formar part d'una companyia que inicia Conejero, amb Miguel Narros a la fi de 1981. Ha participat entre altres obres:
|
[
"Qui és Empar Ferrer Raimundo?",
"Com va iniciar-se en el món dels escenaris?",
"On va formar-se?",
"Quins àmbits van ensenyar-li?",
"Amb qui va fer la seva primera interpretació?",
"Quina peça van representar?",
"Amb qui es va casar?",
"On van anar a viure el 1978?",
"A quina agrupació va pertànyer?",
"Qui la dugué a terme?",
"En quina obra va participar el 1976?",
"Quin paper tenia Juli Leal?",
"De quina altra representació formà part?",
"Qui era l'autor?",
"A què es dedicà durant la penúltima dècada del segle XX?"
] |
{
"answer_end": [
108,
228,
336,
432,
490,
556,
598,
691,
818,
870,
934,
934,
962,
983,
1209
],
"answer_start": [
0,
110,
230,
230,
434,
434,
434,
600,
693,
693,
880,
880,
936,
936,
1024
],
"input_text": [
"Una actriu valenciana de teatre, cinema i televisió.",
"Com a aficionada en la seva parròquia i en l'agrupació teatral de la seva falla.",
"Al conservatori.",
"Interpretació, declamació, vestuari, vocalització i història del teatre, entre altres.",
"Amb Joan Monleón.",
"La infanta Tellina i el Rei Matarot.",
"Amb Lluís Fornés.",
"A València.",
"A la companyia muntada per Antonio Díaz Zamora per a l'obra Las salvajes en Puente de San Gil.",
"La Companyia Quart-23.",
"En Jordi Babau.",
"La va dirigir i adaptar.",
"De Los malcasados de Valencia.",
"Guillem de Castro.",
"L'octubre de 1980 va participar a Les dones diuen al Teatre Principal de València i després va entrar a formar part d'una companyia que inicia Conejero, amb Miguen Narros a la fi de 1981."
]
}
|
mitologia
|
Folos (en grec antic Φόλος) és un centaure que vivia en una cova a Fòloe. Fill de Silè i d'una nimfa dels freixes, amb uns ancestres diferents dels que comunament s'atribueixen a la genealogia dels centaures, descendents d'Ixíon.
La seva aparició en la mitologia grega es deu a un desgraciat encontre que va tenir amb l'heroi Hèracles. Quan Hèracles anava cap a Erimant a realitzar la tercera prova (de les dotze que li havien encarregat), la caça del senglar d'Erimant, Folos el va acollir a casa seva i li va oferir carn rostida (ell només la menjava crua). Heracles li va demanar vi, però Folos va dir que només en tenia una gerra i que pertanyia a tots els centaures. Heracles li va dir que no tingués por d'encetar la gerra i ell ho va fer. Però els altres centaures (que no vivien lluny) no eren tan amables i quan van sentir l'olor del vi hi van acudir enfadats (potser perquè no toleraven que Folos compartís el vi amb un humà). Llavors va començar una lluita entre els centaures (excepte Folos) i Hèracles en què els primers en van sortir clarament derrotats. La victòria d'Hèracles es va deure, en gran part, a les seves fletxes, que untades amb el verí de l'Hidra de Lerna podien matar un home (o un centaure) només de fregar-lo. Folos, impressionat pel poder d'aquest verí, va córrer a recollir una de les fletxes, però amb tan mala traça que li va caure al peu i el va matar. Hèracles li va dedicar uns funerals magnífics.
|
[
"Qui era Folos?",
"Qui eren els seus pares?",
"Què tenen, d'estrany, els avantpassats?",
"A qui se li atribueix, habitualment, la progenitura dels centaures?",
"Com és que apareix en la creença grega?",
"A on es dirigia, Hèracles?",
"A què fer?",
"En què consistia aquesta provatura?",
"Com va conèixer a Folos?",
"Però a Hèracles com li agradava?",
"Quin altre incident hi va haver?",
"Com va reaccionar el seu clan?",
"Com va acabar el conflicte?",
"Per quin motiu Hèracles va tenir facilitat en guanyar?",
"La vida de Folos com va acabar?",
"Hèracles li va retre algun homenatge?"
] |
{
"answer_end": [
72,
113,
228,
228,
334,
398,
438,
469,
530,
558,
744,
935,
1067,
1239,
1387,
1434
],
"answer_start": [
0,
74,
74,
74,
230,
336,
336,
336,
471,
505,
560,
746,
937,
1069,
1241,
1389
],
"input_text": [
"Un centaure que vivia en una cova a Fòloe.",
"Silè i una nimfa dels freixes.",
"Que són diferents dels que comunament s'atribueixen a la genealogia dels centaures.",
"A Ixíon.",
"Per un desgraciat encontre que va tenir amb l'heroi Hèracles.",
"Cap a Erimant.",
"A realitzar la tercera prova de les dotze que li havien encarregat.",
"En la caça del senglar d'Erimant.",
"Folos el va acollir a casa seva i li va oferir carn rostida.",
"Crua.",
"Hèracles li va demanar vi, però Folos va dir que només en tenia una gerra i que pertanyia als centaures, i Heracles li va dir que no tingués por d'encetar la gerra i ell ho va fer.",
"Quan van sentir l'olor del vi hi van acudir enfadats, potser perquè no toleraven que Folos compartís el vi amb un humà.",
"Els centaures en van sortit clarament derrotats.",
"Per les seves fletxes, que estaven untades amb el verí de l'Hidra de Lerna i podien matar un home (o un centaure) només de fregar-lo.",
"Com que estava impressionat pel poder del verí va córrer a recollir una de les fletxes, però amb tan mala traça que li va caure al peu i el va matar.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Teresa Batlle i Pagès és una arquitecta catalana que forma part de l'estudi d'arquitectura Picharchitects/Pich-Aguilera amb Felipe Pich-Aguilera Baurier.
Va obtenir el títol d'Arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Barcelona el 1989, amb especialitat en Condicionament i Serveis.
El 1989 va fundar amb Felipe Pich-Aguilera Baurier l'estudi Pich-Aguilera, Arquitectes SL. Posteriorment el 2012, amb la incorporació de quatre nous socis Margherita Aricò, Pau Casaldàliga, Ute Müncheberg, Jordi París, i més tard Jordi Camps, varen fundar PibarquitecturaSix, SLP. Amb la creació d'aquest nou estudi varen poder constituir una firma internacional amb el nom de Picharchitects amb seu principal a Barcelona, i amb seus en col·laboració amb equips locals de Mèxic, Xina, Colòmbia, el Kazakhstan, França, Alemanya, Algèria i Qatar.
L'estudi ha treballat en projectes com ara Hospital Universitari Sant Joan de Reus (2009), l'ampliació de l'escola Teresianes-Ganduxer (2014) i l'Institut de Recerca de Sant Pau (2018)
Teresa Batlle sempre ha defensat la importància de la sostenibilitat i eficiència energètica en l'arquitectura, estant la seva figura vinculada amb les entitats relacionades amb la sostenibilitat més importants: ha estat fundadora i vicepresidenta de l'Agrupació AuS (Arquitectura i Sostenibilitat de Catalunya) i és l'actual vicepresidenta de l'Associació ASA, de sostenibilitat i arquitectura a Espanya.
La trajectòria professional de Teresa Batlle se centra en el desenvolupament de línies de reducció de consum energètic en l'edificació així com millores envers el respecte al medi ambient en el sector de la construcció. Per poder aconseguir aquests objectius ha impulsat diversos projectes d'investigació, recerca i ensenyament, implicant amplis sectors i agents.
El seu treball amb PichArquitectes ha estat reconegut per diversos premis, destaquen els següents:
Dossier PichArquitectes
|
[
"Qui és Teresa Batlle i Pagès?",
"On exerceix?",
"Amb qui?",
"On va obtenir el rang d'arquitecte?",
"En què va particularitzar-se?",
"Què van formar, el 1989, Pich-Aguilera i Batlle?",
"I el 2012?",
"Qui eren?",
"Què els va permetre aquesta nova empresa?",
"De quines iniciatives rellevants han format part?",
"De què té cura l'arquitecta?",
"A quines associacions pertany, doncs?",
"En quins elements ha focalitzat els seus treballs?",
"Com ho ha fet per assolir els propòsits?",
"Ha sigut mai guardonada?"
] |
{
"answer_end": [
48,
119,
152,
282,
336,
427,
617,
617,
881,
1060,
1178,
1472,
1692,
1836,
1911
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
154,
154,
338,
429,
452,
619,
883,
1068,
1180,
1474,
1694,
1838
],
"input_text": [
"Una arquitecta catalana.",
"A l'estudi d'arquitectura Picharchitects/Pich-Aguilera.",
"Amb Felipe Pich-Aguilera Baurier.",
"A l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Barcelona.",
"En Condicionament i Serveis.",
"L'estudi Pich-Aguilera, Arquitectes SL.",
"Varen fundar PibarquitecturaSix, SLP., amb la incorporació de nous socis.",
"Margherita Aricò, Pau Casaldàliga, Ute Müncheberg, Jordi París, i més tard Jordi Camps.",
"Van poder constituir una firma internacional amb el nom de Picharchitects amb seu principal a Barcelona, i amb seus en col·laboració amb equips locals de Mèxic, Xina, Colòmbia, el Kazakhstan, França, Alemanya, Algèria i Qatar.",
"De l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus, l'ampliació de l'escola Teresianes-Ganduxer i l'Institut de Recerca de Sant Pau.",
"De la sostenibilitat i eficiència energètica en l'arquitectura.",
"Ha estat fundadora i vicepresidenta de l'Agrupació AuS i és l'actual vicepresidenta de l'Associació ASA, de sostenibilitat i arquitectura a Espanya.",
"En el desenvolupament de línies de reducció de consum energètic en l'edificació així com millores envers el respecte al medi ambient en el sector de la construcció.",
"Ha impulsat diversos projectes d'investigació, recerca i ensenyament, implicant amplis sectors i agents.",
"Sí."
]
}
|
books
|
En aquesta temporada ja diu amb certa complascència a tots els coneguts que troba:
-Aviat hi serem.
I a les primeres calors, un dematinet es lleva ple de goig, s'arma de toballola i sense piular se'n va a la mar vella.
Arribat allà, mira a tot el seu voltant amb la esperança de que cap nedador se li haurà anticipat, i en efecte, sol tenir el gust de que en aquella matèria ningu li ha passat la mà per la cara: ell és el primer que es fica a l'aigua: ja voldria tornar a ser a Barcelona per fer-ne gala.
S'assenta amb la satisfacció de l'home que se sent superior; es despulla amb tota calma i amb certa solemnitat pròpia d'un acte tant important en la seva vida, s'entreté el ratet de rúbrica per dessuar-se i amb un mètode i una parsimònia admirables, es frega amb arena les aixelles i es mulla el cap. Prèvies aquestes dues libacions i arrebatat per l'atractiu del nedar, dóna quatre passes de frente i va augmentant ràpidament son plaer amb la mateixa gradació que va sentint pujar-li l'aigua cames amunt, i apenes se la sent als genolls, aixeca els braços sobre el cap, junta les mans, es deixa caure de cara i desapareix en les profunditats del sagrat pèlag, d'aquell Tirreno de florides, de rialleres costes, com diria en Castelar.
El que passa en l'interior del que neda bé, durant el primer cabussó de l'any, és una cosa tan íntima, tan gran… és una fruïció tan profunda i immensa com el mateix mar, i no seré jo qui m'atreveixi a contar-ho. Mireu-se quan al cap d'un bon rato treu el cap a gran distància del siti a on s'havia sumergit, traient-se l'aigua dels ulls, tirant-se els cabells endarrera, i després de quatre airoses braçades, ara fa el mort, ara s'assenta, ja està de boca terrosa imitant el moviment de la tortuga, ja s'acosta a la platja nedant amb la mà dreta, ja de repent es gira i torna mar endins movent sols la mà esquerra.
Durant els primers dies d'estiu, quan els aficionats poc entusiastes estan indecisos sobre començar a banyar-se, ell saluda als seus coneguts amb la significativa frase:
-Ja n'he pres quatre.
-Ja n'he pres cinc.
-Ja n'he pres sis.
Vol dir banys.
¡Amb quin aire de superioritat contempla als nedadors poc esperts!
|
[
"Què comunica a les persones que coneix?",
"Quina activitat du a terme quan comença a calorejar?",
"Què és el primer que fa quan arriba a la platja?",
"Hi ha algú?",
"Què anhela?",
"Quin procediment segueix?",
"Com es multiplica el seu delit?",
"De quina manera definiria, en Castelar, la platja?",
"És important el primer bany de la temporada?",
"Per què?",
"Què fa en treure el cap de l'aigua?",
"I seguidament?",
"Informa a les seves amistats de quantes vegades ha anat a banyar-se?",
"Com observa als nous banyistes?"
] |
{
"answer_end": [
98,
217,
316,
451,
504,
805,
1165,
1239,
1451,
1409,
1610,
1854,
2101,
2167
],
"answer_start": [
0,
100,
219,
320,
413,
506,
807,
1167,
1241,
1241,
1453,
1614,
1856,
2103
],
"input_text": [
"Que aviat hi seran.",
"Es lleva ple de goig, s'arma de toballola i sense piular se'n va a la mar vella.",
"Mira al seu voltant amb la esperança de que cap nedador se li hagi anticipat.",
"No.",
"Tornar a ser a Barcelona per fer-ne gala.",
"S'assenta amb la satisfacció de l'home que se sent superior; es despulla amb tota calma i amb certa solemnitat pròpia d'un acte tant important en la seva vida, s'entreté el ratet de rúbrica per dessuar-se i amb un mètode i una passimònia admirables, es frega amb arena les aixelles i es mulla el cap.",
"Amb la mateixa gradació que va sentint pujar-li l'aigua cames amunt, i apenes se la sent als genolls, aixeca els braços sobre el cap, junta les mans, es deixa caure de cara i desapareix en les profunditats del sagrat pèleg.",
"Com el Tirreno de florides, de rialleres costes.",
"Sí.",
"Perquè és una cosa íntima i gran, és una fruïció tan profunda i immersa com el mateix mar.",
"Es treu l'aigua dels ulls i es tira els cabells endarrera.",
"Fa quatre airoses braçades, fa el mort, s'assenta, s'està de boca terrosa imitant el moviment de la tortuga, s'acosta a la platja nedant amb la mà dreta, es gira i torna mar endins movent sols la mà esquerra.",
"Sí.",
"Amb aire de superioritat."
]
}
|
mitologia
|
Càl·lies III (en llatí Callias, en grec antic Καλλίας), fou fill d'Hipònic III i de la que després va ser muller de Pèricles, segons Plutarc. Formava part de la família dels Càl·lies-Hipònic i va viure al segle iv aC.
Era conegut per les seves extravagàncies i prodigalitat. Va heretar la fortuna paterna segurament l'any 424 aC, cosa que sembla confirmar el poeta còmic Èupolis que el menciona en una de les seves comèdies representada aquell any, on diu que havia entrat en possessió d'una considerable herència. L'any 400 aC va intentar acusar Andòcides per profanació als Misteris d'Eleusis, però no se'n va sortir, i si es pot creure el discurs de defensa de l'acusat, la profanació l'hauria comès el mateix Càl·lies.
El 392 aC va dirigir les tropes d'infanteria pesant que van anar a Corint quan Ifícrates va derrotar els espartans. Va ser nomenat un dels negociadors de la pau amb Esparta el 371 aC, on era proxenos de caràcter hereditari. Xenofont explica el discurs absurd i auto-glorificant que va fer en aquesta ocasió. Els diàlegs de Xenofont (El convit) i de Plató (Protàgores) succeeixen a casa seva. Plató el dibuixa com un personatge vividor, que es diverteix amb l'esgrima intel·lectual entre Protàgores i Sòcrates.
Va dilapidar la seva fortuna pagant a sofistes, aduladors i dones. Al capaltard de la seva vida es deia que s'havia empobrit fins a la més absoluta misèria, i Ateneu de Nàucratis menciona que es va suïcidar, però segurament va morir per la falta d'allò mínim necessari per viure. Va deixar un fill legítim de nom Hipònic.
|
[
"Qui era Càl·lies III?",
"Qui ho ha testificat, això?",
"De quina dinastia provenia?",
"En quin centenni va existir?",
"Per quin motiu se'l reconeixia?",
"Què n'explica el dramaturg Èupolis?",
"Quin incident i va haver el 400 aC?",
"Qui havia blasfemat contra Andòcides?",
"Com ho sabem?",
"Quina organització va menar?",
"Quina designació va rebre?",
"Segons Xenofont, com va ser el parlament que fer en rebre el títol?",
"I Plató com el defineix?",
"De quina manera va malgastar la seva riquesa?",
"Com van ser els últims anys de la seva vida?",
"Va tenir descendència?"
] |
{
"answer_end": [
124,
140,
190,
217,
273,
513,
618,
721,
721,
837,
945,
1029,
1231,
1298,
1511,
1553
],
"answer_start": [
0,
0,
142,
142,
218,
275,
515,
515,
515,
723,
839,
947,
1115,
1233,
1300,
1513
],
"input_text": [
"El fill d'Hipònic III i de la que després va ser muller de Pèricles.",
"Plutarc.",
"Dels Càl·lies-Hipònic.",
"En el segle iv aC.",
"Per les seves extravagàncies i prodigalitat.",
"Confirma que va heretar la fortuna paterna segurament l'any 424 aC, perquè el menciona en una de les seves comèdies representada aquell any, on diu que havia entrat en possessió d'una considerable herència.",
"Va intentar acusar Andòcides per profanació als Misteris d'Eleusis, però no se'n va sortir.",
"El mateix Càl·lies.",
"Pel discurs de defensa de l'acusat.",
"Les tropes d'infanteria pesant que van anar a Corint quan Ifícrates va derrotar els espartans.",
"De negociador de la pau amb Esparta el 371 aC, on era proxenos de caràcter hereditari.",
"Absurd i auto-glorificant.",
"Com un personatge vividor, que es divertia amb l'esgrima intel·lectual entre Protàgores i Sòcrates.",
"Pagant a sofistes, aduladors i dones.",
"Es deia que s'havia empobrit fins a la més absoluta misèria, i Ateneu de Nàucratis menciona que es va suïcidar, però segurament va morir per la falta d'allò mínim necessari per viure.",
"Sí, un fill legítim de nom Hipònic."
]
}
|
vilaweb
|
El president de la Generalitat a l'exili, Carles Puigdemont, ha convocat a Waterloo una vintena de dirigents de Junts per Catalunya per analitzar el resultat de les eleccions municipals i començar a endreçar l'espai polític que encapçala, actualment dispers en tres sigles. Hi han assistit els ex-batlles de Sant Cugat, Carmela Fortuny; de Figueres, Jordi Masquef; i de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, que van perdre la batllia tot i guanyar les eleccions, perquè ERC va encapçalar una coalició que els va fer fora. També hi ha els batlles de Besalú, Lluís Guinó; i de Mollerussa, Marc Solsona. A la tarda s'hi han afegit tres membres del govern: el conseller d'Interior, Miquel Buch; el de Territori, Damià Calvet; i la de Presidència, Meritxell Budó. Per Junts per Catalunya hi ha una delegació encapçalada per Elsa Artadi, cap del grup municipal de Barcelona, i pel PDECat, el seu president, David Bonvehí, i la vice-presidenta, Míriam Nogueras. La jornada d'avui és dedicada a analitzar els resultats municipals, en què Junts per Catalunya continua essent la formació que té més batllies de Catalunya, amb 370, però n'ha perdudes 67 respecte de fa quatre anys. No és una xifra de pèrdues gaire alta, segons fonts de la formació, però algunes són especialment doloroses per a la formació, sobretot les de Sant Cugat i Figueres, que han passat a mans d'ERC. La voluntat de Puigdemont és també de pactar amb els batlles la refundació de Junts per Catalunya, perquè són clau a l'hora de mantenir l'arrelament territorial, que prové del PDECat. El president del partit, David Bonvehí, avala la confluència que defensa Puigdemont, perquè Junts per Catalunya sigui la marca única, però encara no hi ha acord sobre la velocitat a fer aquesta reconversió. Sectors del PDECat volien forçar un congrés al juliol, però Puigdemont no vol tensions i s'estima més acordar el calendari amb tots els implicats. Un calendari que també inclou la Crida, que ara com ara continua congelada. En el futur de Junts per Catalunya, hi poden tenir un paper clau els tres membres del govern que han anat a Waterloo, Buch, Calvet i Budó, a més d'Artadi, que tot i dedicar-se a la política municipal no renuncia a tenir protagonisme a l'àmbit nacional. La major part de batlles tornen aquesta nit cap a Barcelona, però les reunions continuaran demà, quan s'hi incorporarà el president Artur Mas, que Puigdemont considera una peça clau perquè la refundació de Junts per Catalunya es faci amb unitat, sense perdre cap de les sensibilitats independentistes que acull actualment l'espai polític. Els dos presidents es reuniran tots sols a la Casa de la República de Waterloo.
|
[
"Qui és Carles Puigdemont?",
"Què ha mobilitzat?",
"On?",
"Quins alcaldes hi han fet acte de presència?",
"I d'afiliats a l'administració pública?",
"Quina activitat es durà a terme durant el dia?",
"Quines són les que els preocupen?",
"Quin altre propòsit té, el president exiliat?",
"Què ha lloat Bonvehí?",
"Com és que no s'han posat d'acord?",
"Qui pren rellevància en el venidor JxCat?",
"Els assistents es quedaran a Waterloo?",
"Per quin motiu participarà en els consistoris, Artus Mas?",
"I on es reuniran els dirigents?"
] |
{
"answer_end": [
59,
237,
131,
590,
748,
1160,
1355,
1539,
1746,
1969,
2222,
2283,
2561,
2641
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
274,
592,
946,
1162,
1357,
1541,
1748,
1971,
2224,
2321,
2563
],
"input_text": [
"El president de la Generalitat a l'exili.",
"Una vintena de dirigents de Junts per Catalunya per analitzar el resultat de les eleccions municipals i començar a endreçar l'espai polític que encapçala.",
"A Waterloo.",
"Els ex-batlles de Sant Cugat, Carmela Fortuny; de Figueres, Jordi Masquef; i de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, que van perdre la batllia tot i guanyar les eleccions; i els batlles de Besalú, Lluís Guinó; i de Mollerussa, Marc Solsona.",
"El conseller d'Interior, Miquel Buch; el de Territori, Damià Calvet; i la de Presidència, Meritxell Budó.",
"S'analitzaran els resultats municipals, en què Junts per Catalunya continua essent la formació que té més batllies de Catalunya, amb 370, però n'ha perdudes 67 respecte de fa 4 anys.",
"Les de Sant Cugat i Figueres, que han passat a mans d'ERC.",
"Pactar amb els batlles la refundació de Junts per Catalunya, perquè són clau a l'hora de mantenir l'arrelament territorial, que prové del PDECat.",
"La confluència que defensa Puigdemont, perquè Junts per Catalunya sigui la marca única, però encara no hi ha acord sobre la velocitat a fer aquesta reconversió.",
"Perquè PDECat volia forçar un congrés al juliol, però Puigdemont no vol tensions i s'estima més acordar el calendari amb tots els implicats, que també inclou la Crida.",
"Els tres membres del govern que han anat a Waterloo, Buch, Calvet i Budó, a més d'Artadi, que tot i dedicar-se a la política municipal no renuncia a tenir protagonisme a l'àmbit nacional.",
"No.",
"Perquè Puigdemont el considera una peça clau perquè la refundació de Junts per Catalunya es faci amb unitat, sense perdre cap de les sensibilitats independentistes que acull actualment l'espai polític.",
"A la Casa de la República de Waterloo."
]
}
|
mitologia
|
La Colònia Alemanya (en hebreu: המושבה הגרמנית) (transliterat: HaMoshava HaGermanit) és un barri de Jerusalem, fundat en la segona meitat del segle xix pels membres de la Societat del Temple Alemany. Avui dia la Moshava, com la hi coneix popularment, és un barri de luxe partit en dos pel carrer Emek Refaim, una avinguda vorejada de botigues de moda, restaurants i cafès.
Emek Refaim (la Vall dels Gegants) s'esmenta en el Llibre de Josuè. El nom deriva d'una mítica raça de gegants que habitava aquesta regió en temps bíblics.
En 1873, després d'establir colònies en Haifa i Jaffa, els membres de la secta del Temple de Württemberg, Alemanya, es van instal·lar en una gran extensió de terra a la vall de Refaim, al sud-oest de la Ciutat vella de Jerusalem. La terra va ser comprada per un dels colons, Matthaus Frank, als àrabs de Beit Safafa.
Els templers eren cristians que es van separar de l'església protestant i es van establir a Terra Santa per preparar-se davant una futura salvació messiànica. Van construir les seves cases en l'estil al que estaven acostumats a Alemanya (cases d'un o dos pisos, amb sostres de teules inclinades i finestres tancades, però utilitzant materials locals com la pedra de Jerusalem en lloc de fusta i maons). Els colons es van dedicar en l'agricultura i els oficis tradicionals com la fusteria i la ferreria. Les seves cases corrien al llarg de dos carrers paral·lels que es convertirien a Emek Refaim i el camí de Betlem. El govern del Mandat Britànic de Palestina va deportar als templers alemanys durant la Segona Guerra Mundial. Com alemanys, eren considerats ciutadans enemics, tant més perquè no van fer cap esforç per amagar les seves simpaties nazis.
1. ^ "Hamoshava Hagermanit Beyerushalayim," Itzik Sweiki, SPNI bulletin, p. 23, teva.org.il
2. ^ Studies in the Economic and Social History of Palestine in the Nineteenth, by Roger Owen, 1982, Southern Illinois University Press, Page 44
|
[
"Què és la Colònia Alemanya?",
"Qui la va formar?",
"Tradicionalment com s'anomena aquest barri?",
"I com és, actualment?",
"Què vol dir Emek Refaim?",
"On es menciona?",
"D'on prové la denominació?",
"Què va passar el 1873?",
"Qui va adquirir la zona?",
"Qui eren els templers?",
"Com van edificar els seus habitatges?",
"De què treballaven?",
"Quines vies ocupaven?",
"Com és que els van expulsar durant la Segona Guerra Mundial?"
] |
{
"answer_end": [
151,
198,
249,
371,
407,
439,
527,
757,
818,
1003,
1247,
1347,
1461,
1697
],
"answer_start": [
0,
0,
200,
200,
373,
373,
441,
529,
759,
846,
1005,
1249,
1349,
1463
],
"input_text": [
"Un barri de Jerusalem, fundat en la segona meitat del segle xix.",
"La Societat del Temple Alemany.",
"Com la Moshava.",
"Un barri de luxe partit en dos pel carrer Emek Refaim, una avinguda vorejada de botigues de moda, restaurants i cafès.",
"La Vall dels Gegants.",
"En el Llibre de Josuè.",
"D'una mítica raça de gegants que habitava aquesta regió en temps bíblics.",
"Que després d'establir colònies en Haifa i Jaffa, els membres de la secta del Temple de Württemberg es van instal·lar en una gran extensió de terra a la vall de Refaim, al sud-est de la Ciutat Vella de Jerusalem.",
"Matthaus Frank, un dels colons.",
"Cristians que es van separar de l'església protestant i es van establir a Terra Santa per preparar-se davant una futura salvació messiànica.",
"En l'estil al que estaven acostumats a Alemanya (cases d'un o dos pisos, amb sostres de teules inclinades i finestres tancades, però utilitzant materials locals com la pedra de Jerusalem en lloc de fusta i maons.",
"Es van dedicar en l'agricultura i els oficis tradicionals com la fusteria i la ferreria.",
"Dues de paral·leles que es convertirien a Emak Refaim i el camí de Betlem.",
"Perquè com alemanys, eren considerats ciutadans enemics, tant més perquè no van fer cap esforç per amagar les seves simpaties nazis."
]
}
|
bios
|
Mercè Conesa González (Barcelonès, 14 d'abril de 1953 - Barcelonès, 2 de febrer de 2009) va ser una feminista i periodista de El Periódico de Catalunya vinculada a Barcelona i L'Hospitalet de Llobregat.
Va iniciar la seva carrera professional el 1975 com a corresponsal a l'Hospitalet de La Vanguardia després de llicenciar-se a la Universitat Autònoma de Bellaterra. Entre el 1979 i el 1981 va treballar a Ràdio Olot i després al diari Avui fins a la seva incorporació a El Periódico el 1982.
Com a professional de la informació, destacà per la seva integritat i la fermesa de les seves conviccions. Va saber, a més, desenvolupar la seva feina amb entusiasme, dedicació i proximitat amb les persones, a les quals mai va considerar com a meres fonts periodístiques, sinó com a éssers humans a qui devia respecte i suport.
Durant molts anys va cobrir la informació del Palau de Justícia. Aquest encàrrec li va mostrar el costat més fosc de la vida, i li desvetllaren l'esperit de servei als més desafavorits. Amb motiu de la seva mort alguns titulars dels diaris així ho van il·lustrar: «Mor Mercè Conesa, mare del periodisme compromès a BCN» (El Periódico 3/02/2009) o també El País, 4/02/2009) «Mercè Conesa, periodista dels que no tenen veu».
Mercè va cobrir també a Madrid els judicis del 23-F, i a Barcelona, el cas Banca Catalana. Ambdós van acabar de forjar-la com a especialista a desbrossar assumptes legals i van consolidar el seu prestigi com a professional insubornable.
Va implicar-se en associacions de suport a presos, a immigrants, a discapacitats i, en general, als marginats de la societat. Parlava diàriament des de la redacció amb les persones que la trucaven ja sigui per maltractaments a dones, assetjament laboral o programes de reinserció social. Va guanyar-se la confiança i el respecte de col·lectius en lluita com, per exemple, el de gais i lesbianes, que la premiaren el 1978.
Després es va dedicar als temes mediambientals, dels quals va ser pionera a la premsa barcelonina. L'últim article que va escriure el novembre del 2007, quan el càncer ja havia començat a fer estralls en la seva salut, va ser sobre «El consum d'aigua embotellada». Mai, però, va deixar del tot la informació sobre afers socials.
El 2008 va rebre el Premi Solidaritat que concedeix l'Institut Català de Drets Humans (ICDH), i el 4 de desembre del mateix any el guardó Ofici de Periodista atorgat pel Col·legi de Periodistes. El seu mentor va ser Arcadi Oliveras, president de Justícia i Pau, i en el seu parlament, de fet un comiat als companys, va insistir que «No es pot confondre el periodisme amb l'espectacle», reiterant la seva filosofia: «la veritable democràcia és donar la paraula a aquells que no tenen veu».
|
[
"Qui fou Mercè Conesa González?",
"A quina universitat va formar-se?",
"Com va començar la seva activitat laboral?",
"A què es dedicava abans de començar a treballar a El Periódico?",
"Quin any va començar a escriure a El Periódico?",
"Per quin motiu es distingeix dins el món periodístic?",
"Què li va permetre treballar com a periodista del Palau de Justícia?",
"Sobre quins procediments rellevants va escriure?",
"Què van significar, aquests últims, per a la seva carrera?",
"Amb quins assumptes va comprometre's?",
"A part de qüestions humanes, en quin altre àmbit es va implicar?",
"Què tractava el seu últim text?",
"Quins reconeixements se li van fer?",
"Quin era el seu lema?"
] |
{
"answer_end": [
201,
366,
301,
492,
492,
820,
1006,
1334,
1480,
1768,
2001,
2167,
2426,
2720
],
"answer_start": [
0,
203,
203,
368,
442,
494,
822,
1245,
1336,
1482,
1904,
2003,
2233,
2619
],
"input_text": [
"Una feminista i periodista d'El Periódico de Catalunya vinculada a Barcelona i L'Hospitalet de Llobregat.",
"A la Universitat Autònoma de Bellaterra.",
"Com a corresponsal a l'Hospitalet de La Vanguardia.",
"Va treballar a Ràdio Olot i després al diari Avui.",
"El 1982.",
"Per la seva integritat i la fermesa de les seves conviccions, a més de desenvolupar la seva feina amb entusiasme, dedicació i proximitat amb les persones, a les quals mai va considerar com a meres fonts periodístiques, sinó com a éssers humans a qui devia respecte i suport.",
"Veure el costat més fosc de la vida, i així se li va desvetllar l'esperit de servei als més desafavorits.",
"A Madrid els judicis del 23-F, i a Barcelona el cas Banca Catalana.",
"Van acabar de forjar-la com a especialista a desbrossar assumptes legals i van consolidar el seu prestigi com a professional insubornable.",
"Amb associacions de suport als presos, a immigrants, a discapacitats i, en general, als marginats de la societat; també parlava diàriament des de la redacció amb les persones que la trucaven ja sigui per maltractaments a dones, assetjament laboral o programes de reinserció social.",
"Als temes mediambientals, dels quals va ser pionera a la premsa barcelonina.",
"El consum d'aigua embotellada.",
"Va rebre el Premi Solidaritat que concedeix l'Institut Català de Drets Humans i el guardó Ofici de Periodista atorgat pel Col·legi de Periodistes.",
"La veu de la democràcia és donar la paraula a aquells que no tenen veu."
]
}
|
vilaweb
|
La vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, ha dit que Compromís era ‘un pas més a prop del sí' a la investidura de Pedro Sánchez. Oltra i el diputat de Compromís al congrés espanyol, Joan Baldoví, van reunir-se ahir amb el president espanyol en funcions, juntament amb el secretari d'Organització del PSOE i ministre de Foment en funcions, José Luis Ábalos, i el president de la Generalitat i secretari general del PSPV-PSOE, Ximo Puig. En aquesta reunió, es va traçar l'acord per al suport de Compromís a la investidura de Sánchez. Ara enviaran al PSOE el document que corregirà l'esborrany que ja hi havia i, si totes dues parts el comparteixen, Compromís optarà pel sí perquè hi hagi govern espanyol ‘com més aviat millor', segons que ha dit Oltra als periodistes. La vice-presidenta ha dit que Espanya necessitava d'una vegada un govern perquè la gent n'estava ‘molt farta' i volia que els polítics gestionessin el seu vot i no pas tornar a votar. ‘Tret que algú pretenga que canvien de vot. Les persones que han de gestionar la pluralitat d'allò que els ciutadans hem decidit, han de fer-ho', ha afegit Oltra. També ha apel·lat a la manera com s'ha fet al País Valencià: primer, un govern de coalició que després s'ha ampliat a Unides Podem i ha aprofundit ‘més' en la pluralitat i en governs compartits, que han estat ‘una bona experiència' i han donat ‘el govern més estable dels últims quaranta anys i el que més projectes de llei ha impulsat'. Per Oltra, són ‘un bon mirall en el qual mirar-se, sense voler donar lliçons a ningú'. I ha afegit, en referència a la negociació d'investidura: ‘Cal saber escoltar, transigir i partir de la base que ningú té les veritats absolutes i sempre podem aprendre d'un altre enfocament.' A parer seu, quan algú parteix d'una posició que no s'instal·la a ‘sentir-se per sobre dels altres', és més fàcil arribar a acords partint del contingut i, després, concretar el com i el qui. ‘Aquí ens ha anat bé, i sobretot ha anat bé als valencians', ha conclòs.
|
[
"Qui és Mónica Oltra?",
"Què ha afirmat?",
"Amb qui van reunir-se, Oltra i Baldoví?",
"Què van tractar en la trobada?",
"Quin és el pas següent?",
"I en cas que estiguin d'acord, què passarà?",
"Què ha asseverat Oltra?",
"Quin creu que és el deure dels polítics?",
"Què ha felicitat?",
"Quin procediment s'ha seguit?",
"I quin resultat ha donat, això?",
"Oltra creu que altres governs haurien de seguir els seus passos?",
"I respecte al debat d'investidura, com s'ha pronunciat?",
"Quina opinió personal ha expressat?",
"Quina clausura n'ha fet?"
] |
{
"answer_end": [
44,
131,
438,
534,
610,
769,
953,
1116,
1177,
1311,
1454,
1541,
1735,
1926,
1999
],
"answer_start": [
0,
0,
133,
440,
536,
536,
771,
956,
1118,
1118,
1179,
1456,
1545,
1736,
1928
],
"input_text": [
"La vice-presidenta del Consell.",
"Que Compromís era un pas més a prop del sí a la investidura de Pedro Sánchez.",
"Amb el president espanyol en funcions, juntament amb el secretari d'Organització del PSOE i ministre de Foment en funcions, José Luis Ábalos, i el president de la Generalitat i secertari general del PSPV-PSOE, Ximo Puig.",
"L'acord per al suport de Compromís a la investidura de Sánchez.",
"Enviar al PSOE el document que corregirà l'esborrany que ja hi havia.",
"Que Compromís optarà pel sí perquè hi hagi govern espanyol com més aviat millor.",
"Que Espanya necessitava d'una vegada un govern perquè la gent n'estava molt farta i volia que els polítics gestionessin el seu vot i no pas tornar a votar.",
"Han de gestionar la pluralitat d'allò que els ciutadans han decidit.",
"La manera com s'ha fet al País Valencià.",
"Primer van formar un govern de coalició que després s'ha ampliat a Unides Podem i ha aprofundit més en la pluralitat i en governs compartits.",
"Una bona experiència, el govern més estable dels últims quaranta anys i el que més projectes de llei ha impulsat.",
"Sí.",
"Ha dit que cal saber escoltar, transigir i partir de la base que ningú té les veritats absolutes i sempre poden aprendre d'un altre enfocament.",
"Que quan algú parteix d'una posició que no s'instal·la a sentir-se per sobre dels altres, és més fàcil arribar a acords partint del contingut i, després, concretar el com i el qui.",
"Que allà els ha anat bé, i sobretot ha anat bé als valencians."
]
}
|
bios
|
Cristina Gallach Figueres (Sant Quirze de Besora, 1 d'abril de 1960) és una periodista catalana. Va ser corresponsal de l'Agència EFE a Moscou i a Brussel·les. Durant més d'una dècada va ser cap de premsa de Javier Solana, primer quan era secretari general de l'OTAN i després com a Alt Representant de Política Exterior i Seguretat de la Unió Europea, fins a finals de 2009. Al desembre de 2014 va ser nomenada Secretària General Adjunta de les Nacions Unides per a Comunicació i Informació Publica. Posteriorment va ser nomenada Alta Comissionada del govern espanyol per a l'Agenda 2030.
Llicenciada en Periodisme per la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1982. També va estudiar el Primer cicle de Filologia Anglo-germànica a la mateixa universitat (1978-1981).
En 1984 va obtenir una beca Fulbright per a relacions internacionals per cursar un màster de política internacional amb l'especialització en Diplomàcia, Seguretat i Defensa a la Universitat a la Universitat de Colúmbia a Nova York.
Inicià la seva carrera professional el 1977 al diari regional El 9 Nou, del que va ser co-fundadora, redactora i directora adjunta. De setembre de 1982 a febrer de 1983 va treballar com a reportera de la secció política del diari El Noticiero Universal de Barcelona. Al març de 1983 s'incorporà als serveis informatius de TVE a Catalunya fins a agost de 1984, quan es desplaça als Estats Units en guanyar una beca Fulbright per a cursar els estudis de postgrau a la Universitat de Colúmbia. Des dels Estats Units va col·laborar com freelance amb Avui, Catalunya Ràdio i el setmanari El Món.
De 1986 a 1990 va treballar com a redactora d'El Periódico de Catalunya pel qual va cobrir com enviada especial diversos esdeveniments internacionals especialment a Europa Central i de l'Est, entre ells els últims dies de Ceausescu a Romania i de la caiguda del Mur de Berlín (1989-1990). A l'abril 1990 va ser nomenada corresponsal a Moscou de l'Agència EFE, un període que va incloure el final de la Perestroika, la dissolució de la Unió Soviètica i el cop d'estat de 1991. A l'octubre de 1992 es va traslladar a Brussel·les on va ocupar la corresponsalia europea de l'Agència EFE fins a abril de 1996.
Al maig de 1996 comença a treballar amb Javier Solana primer en l'OTAN, fins a octubre de 1999 com a Assessora de Comunicació i Portaveu adjunta del Secretari General de l'OTAN, un període especialment intens, que inclou la postguerra i el desplegament de l'OTAN a Bòsnia, la guerra de Kosovo, l'ampliació de l'Aliança Atlàntica i l'establiment de relacions amb Rússia. I posteriorment en el Consell de la Unió Europea, d'octubre de 1999 a novembre 2009 com a Cap de Divisió, Portaveu i Directora de Comunicació de l'Alt Representant de la Unió Europa per a la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC).
De gener de 2010 a juny de 2010 va ser Portaveu del Govern Espanyol per a la Presidència del Consell de la Unió Europea. Responsable de la coordinació informativa i la divulgació de les activitats de la Presidència Espanyola a Brussel·les. Funcionària de la UE destacada en comissió de serveis per a la Presidència. El juliol de 2010 es va incorporar a l'equip de Direcció d'Informació i Comunicació del Consell de la Unió Europea.
El 4 de desembre de 2014 va ser nomenada Responsable de Comunicació de l'ONU pel Secretari General Ban Ki-moon, responsable de comunicació de l'organització substituint a l'austríac Peter Launsky-Tieffenthal.
És membre la xarxa internacional Women in International Security (WiiS) (Dones en la Seguretat Internacional) una xarxa creada per promoure a les dones en els àmbits de seguretat i defensa i garantir que la perspectiva de gènere es mantingui en l'agenda política de la UE, l'OTAN i els seus estats membres.
Posteriorment va ser nomenada Alta Comissionada del govern espanyol per a l'Agenda 2030.
|
[
"Qui és Cristina Gallach Figueres?",
"D'on va ser reportera?",
"A què va dedicar-se durant més de deu anys?",
"Quins càrrecs se li van adjudicar?",
"Què va estudiar?",
"Amb què se la va beneficiar el 1984?",
"On va començar la seva trajectòria laboral?",
"I després?",
"Per què va deixar aquesta última feina?",
"I des d'allà amb quines empreses va cooperar?",
"Quins esdeveniments històrics va reportar?",
"I com a Assessora de Comunicació i Portaveu adjunta del Secretari General de l'OTAN?",
"A què es va dedicar durant la primera meitat del 2010?",
"I durant la segona?",
"De quina organització forma part?"
] |
{
"answer_end": [
95,
158,
351,
588,
797,
1041,
1173,
1401,
1532,
1632,
2108,
2607,
3086,
3278,
3794
],
"answer_start": [
0,
97,
160,
376,
590,
811,
1043,
1175,
1326,
1534,
1634,
2239,
2848,
3164,
3489
],
"input_text": [
"Una periodista catalana.",
"De l'Agència EFE a Moscou i a Brussel·les.",
"Va ser cap de premsa de Javier Solana, primer quan era secretari general de l'OTAN i després com a Alt Representant de Política Exterior i Seguretat de la Unió Europea.",
"De Secretària General Adjunta de les Nacions Unides per a Comunicació i Informació Publica i Alta Comissionada del govern espanyol per a l'Agenda 2030.",
"Periodisme a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Primer cicle de Filologia Anglo-germànica a la mateixa universitat.",
"Amb una beca Fulbright per a relacions internacionals per cursar un màster de política internacional amb l'especialització en Diplomàcia, Seguretat i Defensa a la Universitat de Colúmbia a Nova York.",
"Al diari regional El 9 Nou, del que va ser co-fundadora, redactora i directora adjunta.",
"De setembre de 1982 a febrer de 1983 va treballar com a reportera de la secció política del diari El Noticiero Universal de Barcelona i al març de 1983 s'incorporà als serveis informatius de TVE a Catalunya fins a agost de 1984.",
"Perquè es va desplaçar als Estats Units.",
"Amb Avui, Catalunya Ràdio i el setmanari El Món.",
"Els últims dies de Ceausescu a Romania, la caiguda del Mur de Berlín, el final de la Perestroika, la dissolució de la Unió Soviètica i el cop d'estat de 1991.",
"La postguerra i el desplegament de l'OTAN a Bòsnia, la guerra de Kosovo, l'ampliació de l'Aliança Atlàntica i l'establiment de relacions amb Rússia.",
"Va ser portaveu del Govern Espanyol per a la Presidència del Consell de la Unió Europea, responsable de la coordinació informativa i la divulgació de les activitats de la Presidència Espanyola a Brusel·les i funcionària de la UE destacada en comissió de serveis per a la Presidència.",
"Es va incorporar a l'equip de Direcció d'Informació i Comunicacio del consell de la Unió Europea.",
"De la xarxa internacional Women in International Security, una xarxa creada per promoure a les dones en els àmbits de seguretat i defensa i garantir que la perspectiva de gènere es mantingui en l'agenda política de la UE, l'OTAN i els seus estats membres."
]
}
|
bios
|
Lola Cardona (València, 1936 - † Madrid, 30 de gener de 2006) va ser una actriu valenciana.
Va començar la seua carrera artística sobre els escenaris sent encara una nena a la ciutat de València, on el seu pare dirigia la coral El Micalet. Va continuar treballant en teatre, de la mà de Modesto Higueras i Ángel Fernández Montesinos, i interpreta obres com La viuda valenciana o La madriguera.
En 1960 intervé en l'obra d'èxit El gato y el canario i immediatament passa a les ordres de José Luis Alonso, amb El anzuelos de Fenisa (1961). Altres peces representades al llarg de la seua carrera inclouen:
Present també en Televisió espanyola des dels primers anys d'emissió, la seua presència va ser habitual en espais dramàtics emesos en els anys seixanta i setanta, com Tengo un libro en las manos (1966), Cuarto de estar (1966), Estudio 1, Teatro breve o Novela. La seva última intervenció televisiva es va produir en 1996 amb la sèrie Yo, una mujer, d'Antena 3, al costat de Concha Velasco.
Les seues aparicions en la pantalla gran han estat molt menys habituals que en teatre o televisió, si bé mereixen destacar-se alguns dels personatges interpretats. Debuta al cinema en 1961 amb l'adaptació de Fernán Gómez de l'obra de Muñoz Seca La venganza de Don Mendo.
Únicament intervindria en altres onze títols, entre els quals figuren, no obstant això, obres tan notables de la cinematografia espanyola com La prima Angélica (1974), de Carlos Saura, El Sur (1983), de Víctor Estarrufi, La luna negra (1990), d'Imanol Uribe i Átame! (1990), de Pedro Almodóvar, on va interpretar a la directora del psiquiàtric.
|
[
"Qui fou Lola Cardona?",
"Com va començar en el món del teatre?",
"Amb qui va actuar?",
"I en quines obres va participar?",
"Què va succeir el 1960?",
"De quin canal televisiu va formar part?",
"On va aparèixer?",
"En quins, per exemple?",
"En quina telenovel·la va fer la seva última aparició?",
"Quina altra actriu també en formava part?",
"Ha treballat en l'àmbit cinematogràfic?",
"Quin any va estrenar-se?",
"I en quina obra?",
"De quines pel·lícules rellevants ha format part?"
] |
{
"answer_end": [
90,
238,
332,
392,
536,
639,
764,
862,
962,
991,
1155,
1181,
1262,
1557
],
"answer_start": [
0,
92,
240,
336,
394,
603,
603,
673,
864,
864,
993,
1157,
1157,
1264
],
"input_text": [
"Una actriu valenciana.",
"Sent encara una nena a la ciutat de València, on el seu pare dirigia la coral El Micalet.",
"Amb Modesto Higueras i Ángel Fernández Montesinos.",
"En La viuda valenciana o La madriguera.",
"Va intervenir en l'obra d'èxit El gato y el canario i immediatament va passar a les ordres de José Luis Alonso, amb El anzuelos de Fenisa.",
"De la Televisió espanyola.",
"En espais dramàtics emesos en els anys seixanta i setanta.",
"En Tengo un libro en las manos, Cuarto de estar, Estudio 1, Teatro breve o Novela.",
"A Yo, una mujer, d'Antena 3.",
"Concha Velasco.",
"Sí.",
"El 1961.",
"En l'adaptació de Fernán Gómez de l'obra de Muñoz Seca La venganza de Don Mendo.",
"De la prima Angélica, El sur, La luna negra i Átame!"
]
}
|
mitologia
|
Ultraviolata és una pel·lícula nord-americana de 2006 d'acció i ciència-ficció, dirigida i escrita per Kurt Wimmer, protagonitzada per Milla Jovovich, Cameron Bright, Nick Chinlund i William Fichtner.
La pel·lícula ha estat doblada al català i va ser emesa per primera vegada per a TV3 el 24 d'agost de 2009.
Ultraviolet: Code 044 és una sèrie d'anime basada en la pel·lícula.
Ultraviolata té lloc en l'any 2078, després d'una epidèmia mundial anomenada hemoglofagia, causada pel VHG (Virus Hemoglófago) que causa símptomes similars al vampirisme com la presència d'ullals allargats i una força sobrehumana i se'ls tracta com marginats, hemoglofagos o vampirs. A mesura que hi ha més contagiats, el govern decideix matar-los amb la finalitat de contenir el virus, però una dona, Violeta Song Jat Shariff, trac de defensar la nova raça humana abans que acabin amb ella.
Pel que fa a Rotten Tomatoes, la pel·lícula té una valoració d'aprovació del 8%, basada en 83 ressenyes, amb una valoració mitjana de 2,8 sobre 10. El consens crític del lloc afirma: "Un thriller incomprensible i oblidable de la ciència-ficció, Ultraviolet és inepte en tots els aspectes." A Metacritic, la pel·lícula té una puntuació de 18 sobre 100 basats en crítiques de 19 crítics. El públic enquestat per CinemaScore va donar a la pel·lícula un grau D+ en una escala de A a F.
Ultravioleta es va estrenar als Estats Units el 3 de març del 2006. La pel·lícula va recaptar 9.064.880 dòlars al cap de setmana d'estrena; va ingressar 18.535.812 dòlars nacionals i 12.534.399 dòlars internacionals, va suposar un import brut global de 31.070.211 dòlars. El pressupost per a ultraviolata es va calcular en 30 milions de dòlars.
|
[
"Què és Ultraviolata?",
"Quan es va estrenar?",
"A quin gènere pertany?",
"Qui ha partipat en la realització del film?",
"S'ha adaptat al català?",
"Quan va debutar, doncs, en llengua catalana?",
"Què és Ultraviolet: Code 044?",
"On se situa l'argument d'Ultraviolata?",
"Què provoca aquest microorganisme?",
"Com conviuen amb els malalts?",
"Com pretén acabar amb l'epidèmia, l'administració pública?",
"Quin paper fa Violeta Song Jat Shariff?",
"Ha tingut bones crítiques?",
"Quants diners va costar fer la pel·lícula?",
"I quant es calcula que va ser l'import brut total de diners que van aconseguir per part públic?"
] |
{
"answer_end": [
45,
53,
78,
199,
241,
307,
375,
503,
606,
659,
762,
867,
1350,
1694,
1621
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
80,
201,
201,
309,
377,
413,
413,
661,
764,
869,
1623,
1419
],
"input_text": [
"Una pel·lícula nord-americana.",
"El 2006.",
"A l'acció i a la ciència-ficció.",
"L'ha dirigit i escrit Kurt Wimmer, i ha sigut protagonitzat per Milla Jovovich, Cameron Bright, Nick Chinlund i William Fichtner.",
"Sí.",
"El 24 d'agost de 2009.",
"Una sèrie d'anime basada en la pel·lícula.",
"En l'any 2078, després d'una epidèmia mundial anomenada hemoglofagia, causada pel VHG (Virus Hemoglófago).",
"Símptomes similars al vampirisme com la presència d'ullals allargats i una força sobrehumana.",
"Se'ls tracta com marginats, hemoglafagos o vampirs.",
"Matant als contagiats.",
"Trac de defensar la nova raça humana abans que acabin amb ella.",
"No.",
"30 milions de dòlars.",
"31.070.211 dòlars."
]
}
|
bios
|
Carolina Routier Cañigueral (Banyoles, 23 d'abril de 1990), també coneguda com a Carol Routier, és una triatleta professional, Campiona d'Espanya 2017.
Internacional amb la Selecció Espanyola de Triatló des del 2010. Participa en el circuit de les Series Mundial de Triatló, essent la millor espanyola d'aquest rànking durant els darrers anys.
L'any 2016 va participar en els seus primer Jocs Olímpics a Rio de Janeiro.
Routier és també membre de la Selecció Espanyola de Salvament i Socorrisme i l'any 2008 guanyà el Campionat Europeu Júnior de Salvament i Socorrisme.
En el Circuit Català de l'any 2009, va guanyar la medalla de plata.
Carolina ha estudiat el Grau de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya., el Màster en Direcció en Comunicació a la Universidad Católica San Antonio de Murcia i un Curs a la UNED sobre Community Management.
Va viure a Madrid a la Residencia Joaquín Blume (Centre Espanyol d'Alt Rendiment en Triatló) durant els anys 2010, 2011 i 2012.
Carolina Routier és la parella del triatleta Olímpic Mario Mola.
Els anys 2010 i 2011, Routier va participar en 14 esdeveniments de la Unió Internacional de Triatló (ITU). En 2012, va guanyar els Campionats Iberoamericans a Xile i la Copa africana d'Esprint a Larache. Les competicions següents són triatlons i pertànyer a la categoria d'Elit.
La llista està basada en els rànquings oficials de la ITU i del perfil de l'atleta a la pàgina de la ITU.
|
[
"Qui és Carlota Routier Cañigueral?",
"Com se la coneix, habitualment?",
"De quina activitat forma part?",
"I quina posició ha aconseguit?",
"De quin esdeveniment important va prendre part el 2016?",
"En quina altra organització col·labora?",
"I quin rang va aconseguir el 2008?",
"I el 2009?",
"A què ha dedicat la seva formació?",
"On va residir entre el 2010 i el 2012?",
"Amb qui festeja?",
"De quants episodis de la Unió Internacional de Triatló va prendre part entre el 2010 i el 2011?",
"I el 2012 quins èxits va assolir?",
"I les proves posteriors en què s'han basat?"
] |
{
"answer_end": [
150,
94,
273,
342,
418,
494,
568,
636,
853,
981,
1046,
1153,
1250,
1325
],
"answer_start": [
0,
0,
217,
217,
344,
420,
420,
570,
638,
855,
983,
1048,
1155,
1252
],
"input_text": [
"Una triatleta professional i Campiona d'Espanya 2017.",
"Com a Carol Routier.",
"Del circuit de les Series Mundial de Triatló.",
"Ser la millor espanyola d'aquest rànking durant els darrers anys.",
"Dels seus primer Jocs Olímpics a Rio de Janeiro.",
"En la Selecció Espanyola de Salvament i Socorrisme.",
"Va guanyar el Campionat Europeu Júnior de Salvament i Socorrisme.",
"Va guanyar la medalla de plata en el Circuit Català.",
"Ha estudiat el Grau de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya., el Màster en Direcció en Comunicació a la Universidad católica San Antonio de Murcia i un Curs a la UNED sobre Community Management.",
"A la Residencia Joaquín Blume (Centre Espanyol d'Alt Rendiment en Triatló).",
"Amb el triatleta Olímpic Mario Mola.",
"De 14.",
"Els Campionats Iberoamericans a Xile i la Copa africana d'Esprint a Larache.",
"Són triatlons i pertany a la categoria d'Elit."
]
}
|
bios
|
Mathilde Bensoussan (de soltera, Matilde Tubau, Barcelona, 18 d'agost de 1929 - Rennes, 2 de gener de 2012) fou una filòloga i traductora francesa d'origen català.
En acabar la guerra civil espanyola es va establir a la Provença amb els seus pares. Aquests van tornar al cap d'uns anys, però ella es va quedar a França a viure amb una tieta. Es casà joveneta amb un funcionari i marxà un temps a viure a l'illa de la Reunió. Quan tornà a la metròpoli se separà del seu marit i es llicencià en Filologia Hispànica a la Facultat de Filosofia i Lletres d'Ais. El 1960 començà a donar classes al Liceu de Canes, on va conèixer el seu segon marit, Albert Bensoussan, amb qui es casà el 1964. Aquell any fou destinada al Departament d'Estudis Hispànics de la Universitat de Rennes, on va romandre fins que es va jubilar, el 1994. Va defensar la seva tesi de doctorat a la Sorbona el 1986, amb el títol Narcís Oller et son temps, dirigida per Maurice Molho.
Des del 1969 va introduir a la Universitat de Rennes l'ensenyament del català com a assignatura. Ha traduït al francès Salvador Espriu, Narcís Oller, Josep Massot i Muntaner, Baltasar Porcel, Isabel-Clara Simó, Pere Gimferrer, Blai Bonet i Jesús Moncada. També ha traduït al francès autors en espanyol com José Donoso.
El 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva contribució a la promoció de la cultura catalana a França. El 1991 es va fundar l'Association Française des Catalanistes, fundació en la qual ella tingué un paper important i n'esdevingué primera vicepresidenta. En va ser presidenta de 1997 a 2001. El 1999 organitzà el col·loqui d'aquesta societat a Rennes.
|
[
"Qui va ser Mathilde Bensoussan?",
"On va traslladar-se, amb la seva família, quan va finalitzar la Guerra Civil?",
"Amb qui va conviure quan els seus pares retornaren?",
"I en contreure matrimoni, on va mudar-se?",
"Què va fer en tornar a Barcelona?",
"On va exercir com a professora?",
"Amb qui va coincidir allà?",
"On va treballar des del 1964 fins que va retirar-se?",
"Com va encapçalar la seva tesi doctoral?",
"A la Universitat feia classes de llengua catalana?",
"Quins autors ha adaptat a la llengua francesa?",
"Quin premi se li va atorgar el 1993?",
"Quina organització va presidir entre el 1997 i el 2001?",
"I el 1999 quin acte va administrar?"
] |
{
"answer_end": [
162,
247,
340,
423,
555,
606,
685,
822,
921,
1046,
1268,
1378,
1568,
1628
],
"answer_start": [
0,
164,
249,
342,
425,
557,
557,
687,
824,
951,
1048,
1270,
1380,
1570
],
"input_text": [
"Una filòloga i traductora francesa d'origen català.",
"A la Provença.",
"Amb una tieta.",
"A l'illa de la Reunió.",
"Se separà del seu marit i es llicencià en Filologia Hispànica a la Facultat de Filosofia i Lletres d'Ais.",
"Al Liceu de Canes.",
"Al seu segon marit, Albert Bensoussan.",
"Al Departament d'Estudis Hispànics de la Universitat de Rennes.",
"Narcís Oller et son temps.",
"Sí.",
"Salvador Espriu, Narcís Oller, Josep Massot i Muntaner, Baltasar Porcel, Isabel-Clara Simó, Pere Gimferrer, Blai Bonet, Jesús Moncada i autors en espanyol com José Donoso.",
"La Creu de Sant Jordi per la seva contribució a la promoció de la cultura catalana a França.",
"L'Association Française des Catalanistes.",
"El col·loqui d'aquesta societat a Rennes."
]
}
|
books
|
Fresca i embaumada, com rosa de cent fulles, serena la cara que es dibuixava esfumada entre els rinxos negres que ombrejaven son front i polsos, i la bufanda de finísima filoja de llana rosa que, envoltant-li el coll, es creuava sobre sa casta sina, semblava la Monterrat, per sa major accentuació de formes i per ses maneres més reposades que les de ses companyes, com ella vestides de lluminoses bates i amples paioles, una reina envoltada de ses dames.
En Ramon, amb son trajo de campanya, botes i jipijapa i amb, son aire pagesívol, que li donava una distinció un poc arcaica, seguia l'estol de senyores i senyoretes, nens i nenes, ara endavant, ara endarrera, ara en mig d'elles, recordant als pastors de Watteau voltats de florides sagales.
Si bé no es cansava de mirar de cua d'ull a la pubilla, per delicadesa i per no abusar de la confiança amb què l'honrava la família malgrat lo fresc de la coneixença, no s'atrevia a particularitzar ses atencions, que procurava distribuir per un igual.
La comitiva, caminant per entre herbeis deliciosos i per sota boscatges ombrívols, arribava a la font del Faig, objecte de la matinera expedició.
El refresc fou frugal i apropiat al cas. Fiambres de pernil i altres conserves, i fruites del temps, i, per beguda, a més de l'aigua cristal·lina, la blanca llet de les cabres que per allí pasturaven, munyida dintre els mateixos gots de campanya. Els nens, joganers i atrevits, la xumaven abocant-se als molsuts braguers de les bèsties complascents.
A la tornada, havent el sol dissipat la boirina, els objectes es presentaven més francs i més potents de color. Les senyores i senyoretes amb ses matisades vestimentes i amb ses ombrel·les de brillants colors, esclataven amb flamejants notes en mig del verd de les prades, poderosament inflamat per la llum del sol. Escampellades ací i allà, joguinejant i collint flors, es reunien en pinyocs, que seguidament es desfeien per a formar-ne d'altres més enllà, sempre bellugoses i alegres, sempre cantant, xisclant i rient.
En Ramon i la Montserrat, com frisosos, a penes mai es mantenien prop l'un de l'altre, igual que si una força els atragués per a repel·lir-se en quant arribaven al contacte. Així, quan semblen no preocupar-se l'un de l'altre, s'aproximen, i, al trobar-se junts, ella, enrogida, dissimuladament s'aparta, i ell, com entontit, fa el mateix.
A les envistes de la casa es dirigeix ell a ella, en un moment en què ha quedat a rerassaga:
|
[
"Quin aspecte tenia la Montserrat?",
"Què la diferenciava de les seves conegudes?",
"Quina roba portaven les dones?",
"I en Ramon?",
"Com és que no tenia una aparença moderna?",
"Com es comportava?",
"A qui esguardava, dissimuladament?",
"Per quin motiu ho feia de manera cautelosa?",
"Feia gaire temps que es relacionaven?",
"On es dirigia el grup?",
"Què van menjar en arribar a lloc?",
"I per beure?",
"I els infants com s'atipaven de llet?",
"Què havia canviat al retorn?",
"Per quina raó destacaven les dones?",
"Què feien?",
"I anímicament com estaven?",
"Com actuen en Ramon i la Montserrat?",
"I quan s'ajunten?",
"Qui acaba parlant primer?"
] |
{
"answer_end": [
271,
364,
420,
509,
579,
745,
801,
878,
912,
1143,
1244,
1390,
1493,
1605,
1809,
1951,
2014,
2188,
2353,
2446
],
"answer_start": [
0,
250,
273,
456,
456,
456,
747,
747,
747,
999,
1186,
1249,
1392,
1495,
1607,
1811,
1953,
2016,
2259,
2355
],
"input_text": [
"Estava fresca i embaumada, com rosa de cent fulles, serena la cara que es dibuixava esfumada entre els rinxos negres que ombrejaven son front i polsos, i la bufanda de finísima filoja de llana rosa que, envoltant-li el coll, es creuava sobre sa casta sina.",
"Sa major accentuació de formes i ses maneres més reposades.",
"Lluminoses bates i amples paioles.",
"Un trajo de campanya, botes i jipijapa.",
"Per son aire pagesívol.",
"Seguia l'estol de senyores i senyoretes, nens i nenes, ara endavant, ara endarrera, ara en mig d'elles, recordant als pastors de Watteau voltats de florides sagales.",
"A la pubilla.",
"Per delicadesa i per no abusar de la confiança amb què l'honrava la família.",
"No.",
"A la font del Faig, objecte de la matinera expedició.",
"Fiambres de pernil i altres conserves, i fruites del temps.",
"A més de l'aigua cristal·lina, la blanca llet de les cabres que per allí pasturaven, munyida dintre els mateixos gots de campanya.",
"La xumaven abocant-se als molsuts braguers de les bèsties complascents.",
"El sol havia dissipat la boirina i els objectes es presentaven més francs i més potents de color.",
"Per ses matisades vestimentes i ses ombrel·les de brillants colors, que esclataven amb flamejants notes en mig del verd de les prades, poderosament inflamat per la llum del sol.",
"Estaven escampellades ací i allà, joguinejant i collint flors, es reunien en pinyocs, que seguidament es desfeien per a formar-ne d'altres més enllà.",
"Sempre bellugoses i alegres, sempre cantant, xisclant i rient.",
"Com frisosos, a penes mai es mantenien prop l'un de l'altre, igual que si una força els atragués per a repel·lir-se en quant arribaven al contacte.",
"Ella, enrogida, dissimuladament s'aparta, i ell, com entontit, fa el mateix.",
"Ell."
]
}
|
vilaweb
|
Diverses entitats han presentat la campanya ‘Judici a Martín Villa‘, que denuncia la impunitat de l'estat espanyol en relació als 90 morts d'entre els anys 1976 i el 1979, que consideren víctimes de la violència d'estat. Representants de l'Associació Catalana d'Ex-pressos Polítics del Franquisme, l'Ateneu de Memòria Popular, l'Associació d'Amics d'Agustín Rueda, la CGT i familiars de persones assassinades han explicat que la campanya pretén posar en relació les entitats per poder denunciar conjuntament la impunitat i exigir responsabilitats civils, polítiques i penals per a Rodolfo Martín Villa, a qui consideren un dels principals artífex dels crims, impulsant iniciatives de sensibilització ciutadana, denúncia política, reclams institucionals i actuacions penals. Sònia Olivella, d'Irídia, ha dit que la presentació s'ha fet de manera simultània a Barcelona, Madrid, Oviedo, Pamplona, Sevilla, Vigo i Vitòria. El manifest denuncia la política d'impunitat de l'estat espanyol en relació a la manca d'investigació i enjudiciament dels crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista i la transició espanyola. Les entitats critiquen la llei d'amnistia de 1977 que consideren que és un instrument judicial per a la perpetuació de la impunitat de crims de lesa humanitat i crims de guerra. Acusen Rodolfo Martín Villa d'haver executat, durant el seu govern, una política d'estat repressiva i cruenta, en la que segons el manifest es van cometre crims com els de Vitòria Gasteiz, la setmana pro amnistia, els santfermins del 78, el cas Scala o els fets en diverses manifestacions a Madrid, Màlaga, Tenerife, Alacant i Barcelona. Les entitats consideren insuficient que Martín Villa estigui imputat pels tribunals argentins per crims contra la humanitat i reclamen que les seves responsabilitats siguin també depurades pels tribunals de l'estat espanyol. El president de l'Associació Catalana d'Ex-pressos Polítics del Franquisme, Carles Vallejo, ha explicat que és la política d'impunitat el que els impulsa a actuar i a demanar la nul·litat d'aquesta llei d'amnistia per poder anar fins al fons. La vinculació de Martín Villa amb les clavegueres de l'estat l'ha tractat Carles Navarro, de la CGT de Barcelona, que ha denunciat que l'ex-polític va influir molt en moviments polítics que estaven més per la ruptura que per la continuïtat del franquisme, sobretot el moviment anarquista llibertari. També s'han denunciat alguns casos concrets. Jesús Sahun ‘Joni D', de l'Associació d'Amics d'Agustín Rueda, ha explicat la detenció de Rueda i l'assassinat el 1978 a mans de funcionaris de la presó de Carabanchel de Madrid. Marc Muñoz és el germà de Gustau Muñoz, assassinat en una manifestació l'11 de setembre del 1978. Ha denunciat que Martín Villa era especialista en una estratègia d'estat per eliminar tota oposició al carrer. Ha demanat que es treballi per desemmascarar Martín Villa, els seus còmplices i els partits que van sortir del règim del 1978 que els han amagat durant 40 anys.
|
[
"Per què protesta la iniciativa denominada Judici a Martín Villa?",
"Qui hi ha col·laborat?",
"Quines declaracions han fet els partícips?",
"Per què?",
"A quines ciutats s'ha denunciat, al mateix temps?",
"Què es jutja en aquesta proclamació?",
"Quina legislació es desacredita, principalment?",
"Per quina raó?",
"Quins fets retreuen a Martín Villa?",
"Amb què creuen que no n'hi ha prou?",
"Qui és Carles Vallejo?",
"Què ha comunicat?",
"I Carles Navarro quin fet ha calumniat?",
"De quins crims se l'acusen?",
"Què ha exigit el germà de Gustau Muñoz?"
] |
{
"answer_end": [
219,
437,
601,
772,
918,
1132,
1183,
1310,
1648,
1873,
1965,
2116,
2416,
2738,
3010
],
"answer_start": [
0,
221,
221,
426,
774,
920,
1134,
1134,
1312,
1650,
1875,
1875,
2118,
2463,
2642
],
"input_text": [
"Per la impunitat de l'estat espanyol en relació als 90 morts d'entre els anys 1976 i el 1979, que consideren víctimes de la violència d'estat.",
"L'Associació Catalana d'Ex-pressos Polítics del Franquisme, l'Ateneu de Memòria Popular, l'Associació d'Amics d'Agustín Rueda, la CGT i familiars de persones assassinades.",
"Que la campanya pretén posar en relació les entitats per poder denunciar conjuntament la impunitat i exigir responsabilitats civils, polítiques i penals per a Rodolfo Martín Villa.",
"Perquè el consideren un dels principals artífex dels crims, impulsant iniciatives de sensibilització ciutadana, denúncia política, reclams institucionals i actuacions penals.",
"A Barcelona, Madrid, Oviedo, Pamplona, Sevilla, Vigo i Vitòria.",
"La política d'impunitat de l'estat espanyol en relació a la manca d'investigació i enjudiciament dels crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista i la transició espanyola.",
"La llei d'amnistia de 1977.",
"Perquè consideren que és un instrument judicial per a la perpetuació de la impunitat de crims de lesa humanitat i crims de guerra.",
"Haver executat, durant el seu govern, una política d'estat repressiva i cruenta, en la que segons el manifest es van cometre crims com els de Vitòria Gasteiz, la setmana pro amnistia, els santfermins del 78, el cas Scala o els fets en diverses manifestacions a Madrid, Màlaga, Tenerife, Alacant i Barcelona.",
"Amb que Martín Villa estigui imputat pels tribunals argentins per crims contra la humanitat i reclamen que les seves responsabilitats siguin també depurades pels tribunals de l'estat espanyol.",
"El president de l'Associació Catalana d'Ex-pressos Polítics del Franquisme.",
"Que és la política d'impunitat el que els impulsa a actuar i a demanar la nul·litat d'aquesta llei d'amnistia per poder anar fins al fons.",
"Que l'ex-polític va influir molt en moviments polítics que estaven més per la ruptura que per la continuïtat del franquisme, sobretot el moviment anarquista llibertari.",
"De la detenció de Rueda i l'assassinat el 1978 a mans de funcionaris de la presó de Carabanchel de Madrid i l'assassinat de Gustau Muñoz en una manifestació l'11 de setembre del 1978.",
"Que es treballi per desemmascarar Martín Villa, els seus còmplices i els partits que van sortir del règim del 1978 que els han amagat durant 40 anys."
]
}
|
mitologia
|
Pacul·la Annia (en llatí Paculla Annia) va ser una sacerdotessa del déu Bacus nascuda a la Campània i ciutadana romana, segons diu Titus Livi. Formava part de la gens Ànnia, una família plebea de considerable antiguitat.
Va introduir en el culte de Bacus canvis radicals, sempre "sota la inspiració dels déus". Pacul·la, qualificada de vident, va ser la que va començar a iniciar els homes en els ritus bàquics, i dos fills seus, Herenni Cerrí i Mini Cerrí, van ser iniciats com a hierofantes. Fins a aquells moments, les Bacanàlia eren celebrades a Roma només per dones. La seva participació estava motivada, no tant per l'exotisme del culte, com pels valors que el culte a Bacus comportava. A més, les dones estaven excloses de la participació en els ritus de la religió oficial.
Pacul·la Annia representa també un dels aspectes principals dels rituals dionisíacs. l'èxtasi profètic. Durant les Bacanàlies es dansava amb ritmes corporals bruscos, i hi havia una música sincopada. Les participants portaven vestits de pells, i es produïen vaticinationes (vaticinis). Però a conseqüència dels canvis introduïts per Pacul·la, diu Titus Livi, els homes, com si estiguessin posseïts, feien vaticinis entre contorsions frenètiques amb el cos. Aquesta va ser una de les raons per les quals el cònsol Espuri Postumi Albí, seguint instruccions del senat, portés a terme l'any 186 aC la famosa repressió de les Bacanals que d'allà en endavant van ser prohibides a Roma.
Pàcula Annia podria haver estat membre de la gens Ànnia.
|
[
"Qui era Pacul·la Annia?",
"D'acord amb quin autor?",
"A quina dinastia pertanyia?",
"Què va aportar en l'adoració de Bacus?",
"Quin do se li atribueix?",
"De quina activitat va ser precursora?",
"Va tenir descendència?",
"Com es deien?",
"En què van ser convertits?",
"Qui festejava el déu Bacus, fins aleshores?",
"Què les inspirava?",
"Quin altre estímul tenien?",
"Què més va suposar l'existència de Pacul·la Annia?",
"Com eren, els balls d'aquesta festivitat, abans de la influència de Pacul·la?",
"I la indumentària?",
"Què va afirmar Titus Livi?",
"Què va provocar aquest canvi?"
] |
{
"answer_end": [
118,
141,
219,
309,
342,
410,
456,
456,
492,
570,
691,
780,
865,
980,
1066,
1237,
1460
],
"answer_start": [
0,
0,
143,
221,
311,
311,
414,
414,
414,
494,
572,
693,
782,
886,
982,
1068,
1239
],
"input_text": [
"Una sacerdotessa del déu Bacus nascuda a la Campània i ciutadana romana.",
"Amb Titus Livi.",
"A l'Ànnia, una família plebea de considerable antiguitat.",
"Canvis radicals, sempre sota la inspiració dels déus.",
"El de vident.",
"D'iniciar els homes en els ritus bàquics.",
"Sí.",
"Herenni Cerrí i Mini Cerrí.",
"En hierofantes.",
"Només les dones.",
"L'exotisme del culte i els valors que el culte a Bacus comportava.",
"Que les dones estaven excloses de la participació en els ritus de la religió oficial.",
"Un dels aspectes principals dels rituals dionisíacs.",
"Es dansava amb ritmes corporals bruscos, i hi havia una música sincopada.",
"Portaven vestits de pells, i es produïen vaticinationes (vaticinis).",
"Que a conseqüència dels canvis introduïts per Pacul·la, els homes, com si estiguessin posseïts, feien vaticinis entre contorsions frenètiques amb el cos.",
"Que el cònsol Espuri Postumi Albí, seguint instruccions del senat, portés a terme l'any 186 aC la famosa repressió de les Bacanals que d'allà en endavant van ser prohibides a Roma."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia romana, Cècul fou un heroi, fill de Vulcà i de Preneste.
Fou abandonat per la seua mare vora el fogar d'un temple, on el van trobar unes donzelles. Aquestes el portaren a la família de la mare, que l'adoptà sense saber-ne l'origen. De gran va fundar al Laci una ciutat anomenada Preneste (l'actual Palestrina). Tenia el poder de passar a través del foc sense cremar-se.
Una mica diferent és el relat que Servi dona de la seva història, que diu que a la regió de Preneste hi vivien dos germans pastors, els Depidis, (que representarien als lars i als penats). Tenien una germana que fou prenyada per una espurna que havia saltat d'un foc davant el qual s'havia assegut. Va donar a llum a un fill que es va dir Cècul, al qual va abandonar prop del temple de Júpiter. Unes noies que anaven a buscar aigua a una font que era a la vora, el van trobar al costat d'un foc encés, i el van portar als dos Depidis que el van criar. Li van posar Cècul perquè quan el van trobar tenia els ulls irritats pel fum del foc i semblava cec (caecus, en llatí, significa cec).
Aquest noi va créixer i es va dedicar al bandidatge junt amb altres camarades i de més gran, tots junts van fundar la ciutat de Preneste. Per la festa de la inauguració de la ciutat va convidar els veïns que hi havien acudit, a instal·lar-s'hi i per persuadir-los va demanar al seu pare Vulcà un prodigi. Aquest va enviar unes flames que van encerclar la multitud, i que es van apagar a una ordre de Cècul. Aquest miracle va suposar bona fortuna per la ciutat, ja que hi van anar molts habitants a establir-s'hi, contents de la protecció de Vulcà i del seu fill. La Gens Cecília es considerava descendent de Cècul.
La llegenda d'aquest heroi recorda a la de Servi Tul·li en relació a Roma, que va ser coronat amb un núvol de foc.
|
[
"Qui era Cècul?",
"D'acord amb quina creença?",
"Qui eren els seus pares?",
"Com va ser la seva infància?",
"Què va crear?",
"Quina capacitat tenia?",
"Què en diu, Servi, d'aquest mite?",
"Qui el va notar?",
"I on el van dur?",
"Per quin motiu el van denominar Cècul?",
"Com es va guanyar la vida?",
"Què va passar durant la cerimònia de l'estrena de Preneste?",
"Què va implicar aquest fenomen?",
"Quina relació té la Gens Cecília amb Cècul?",
"A quin mite s'assembla?"
] |
{
"answer_end": [
46,
46,
75,
250,
329,
388,
783,
890,
940,
1075,
1213,
1482,
1638,
1690,
1805
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
77,
252,
331,
390,
785,
785,
942,
1077,
1215,
1484,
1640,
1692
],
"input_text": [
"Un heroi.",
"Amb la mitologia romana.",
"Vulcà i Preneste.",
"Fou abandonat per la seua mare vora el fogar d'un temple, on el van trobar unes donzelles, i aquestes el portaren a la família de la mare, que l'adoptà sense saber-ne l'origen.",
"Una ciutat anomenada Preneste (l'actual Palestrina) al Laci.",
"Podia passar a través del foc sense cremar-se.",
"Que a la regió de Preneste hi vivien dos germans pastors, els Depidis, (que representarien als lars i als penats), i tenien una germana que fou prenyada per una espurna que havia saltat d'un foc davant el qual s'havia assegut i va donar a llum a un fill que es va dir Cècul, al qual va abandonar prop del temple de Júpiter.",
"Unes noies que anaven a buscar aigua a una font que era a la vora, al costat d'un foc encés.",
"Als dos Depidis que el van criar.",
"Perquè quan el van trobar tenia els ulls irritats pel fum del foc i semblava cec (caecus, en llatí, significa cec).",
"Es va dedicar al bandidatge junt amb altres camarades i de més gran, tots junts van fundar la ciutat de Preneste.",
"vV convidar els veïns que hi havien acudit, a instal·lar-s'hi i per persuadir-los va demanar al seu pare Vulcà un prodigi, i aquest va enviar unes flames que van encerclar la multitud, i que es van apagar a una ordre de Cècul.",
"Una bona fortuna per la ciutat, ja que hi van anar molts habitants a establir-s'hi, contents de la protecció de Vulcà i del seu fill.",
"Es considerava que n'era descendent.",
"A la de Servi Tul·li en relació a Roma, que va ser coronat amb un núvol de foc."
]
}
|
bios
|
Amalia Juana María Fenollosa Peris (Castelló de la Plana, 8 de febrer de 1825 - Barcelona, 1 de maig de 1869) fou una novel·lista i poetessa romàntica. Filla del metge Francisco Javier Fenollosa Bonet i de Teresa Antònia Peris Artola, natural de Borriol.
Amalia Fenollosa va néixer a Castelló de la Plana a principis de l'any 1825, segons podem extraure de la data de la seua partida de bateig. La pèrdua de son pare quan només comptava tretze anys va impulsar la creació de poesies de to elegíac, que publicà en diversos diaris i revistes d'àmbit nacional. Es casà per poders amb el notable periodista i col·laborador del Diario de Barcelona Joan Mañé i Flaquer el 12 de setembre de 1851 i visqué a Barcelona. Va començar a escriure als onze anys amb una dècima titulada «La víctima de la caverna» i des d'aleshores no va abandonar la seua tasca creadora, que abasta obra poètica, novel·lística i teatral. Començà a publicar la seua obra en la premsa valenciana cap a l'any 1841, per a després col·laborar en diaris com ara La idólatra de Galicia (Santiago), La Gaceta Musical, El Polichinela i Juventud Española de Madrid i en altres moltes revistes i diaris de tota la geografia espanyola. En les seues obres critica l'estreta posició social que tradicionalment patixen les dones mitjançant el moviment feminista de La Hermandad Lírica. Turmentada per un ambient familiar de membres de feble salut, s'allunya dels cercles culturals de la ciutat i minva la seua obra, a la qual confereix un característic to pessimista i melancòlic. Per acord municipal, se li va dedicar el nom d'un carrer de Castelló el 20 de gener de 1926.
|
[
"Qui va ser Amalia Juana María Fenollosa Peris?",
"Qui eren els seus pares?",
"Quina era la seva ciutat natal?",
"Quina conseqüència va tenir el passament del seu pare?",
"Què va tenir, de diferent, el seu casament?",
"Amb qui?",
"I on van establir-se?",
"Com va ser la seva primera creació?",
"A quins gèneres va dedicar-se?",
"Quan va començar a fer-se conèixer?",
"Amb quins organismes va cooperar?",
"Quin tema jutja, principalment, en els seus textos?",
"Com era el seu entorn?",
"Què va provocar aquesta circumstància?",
"De quina manera se la va homenetjar?"
] |
{
"answer_end": [
150,
233,
304,
556,
576,
662,
709,
798,
905,
979,
1191,
1338,
1400,
1533,
1626
],
"answer_start": [
0,
152,
255,
395,
558,
558,
558,
711,
711,
907,
981,
1193,
1340,
1340,
1535
],
"input_text": [
"Una novel·lista i poetessa romàntica.",
"El metge Francisco Javier Fenollosa Bonet i Teresa Antònia Peris Artola.",
"Castelló de la Plana.",
"Va impulsar la creació de poesies de to elegíac, que publicà en diversos diaris i revistes d'àmbit nacional.",
"Que es casà per poders.",
"Amb el notable periodista i col·laborador del Diario de Barcelona Joan Mañé i Flaquer.",
"A Barcelona.",
"Als onze anys amb una dècima titulada «La víctima de la caverna».",
"A la poesia, la novel·la i el teatre.",
"Cap a l'any 1841.",
"Amb diaris com ara La idólatra de Galicia (Santiago), La Gaceta Musical, El Polichinela i Juventud Española de Madrid i en altres moltes revistes i diaris de tota la geografia espanyola.",
"L'estreta posició social que tradicionalment patixen les dones mitjançant el moviment feminista de La Hermandad Lírica.",
"Tenia un ambient familiar de membres de feble salut.",
"Que s'allunyés dels cercles culturals de la ciutat i minvés la seua obra, a la qual confereix un característic to pessimista i melancòlic.",
"Se li va dedicar el nom d'un carrer de Castelló el 20 de gener de 1926."
]
}
|
vilaweb
|
La diputada de la CUP Maria Sirvent ha descartat d'entrar en un govern de concentració com a resposta a la sentència contra el procés, tal com ha proposat ERC. ‘Amb quin objectiu? Amb quina intencionalitat? No ho veiem gens clar', ha respost en una entrevista a Ràdio 4. En aquest context ha criticat que els objectius de l'actual govern siguin gestionar les ‘engrunes' i continuar ‘aprofundint' la privatització de serveis. D'una altra banda, veu pràcticament impossible que la CUP aprovi el pressupost del 2020 després de la primera reunió amb el Departament d'Economia. Per ella, la legislatura s'ha exhaurit. Sobre la possibilitat de tornar a investir Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, Sirvent ha posat en dubte la voluntat de JxCat sobre aquesta qüestió. ‘No volem generar falses expectatives', ha dit. Ha recordat que, tot i que no era convocat el ple d'investidura de Puigdemont, els diputats i diputades de la CUP van ser els únics que van aparèixer al ‘suposat ple'. Sirvent ha demanat que hi hagi una resposta conjunta davant de la sentència de l'1-O i ha admès que es fan ‘molts esforços' per aconseguir-ho. Però també ha afegit: ‘El context de pre-campanya ho perverteix molt'. Segons Sirvent, la política catalana és situada en un escenari en què cadascú fa la seva campanya pensant més en els interessos partidistes. Tot i no fer cap proposta concreta, ha defensat que la resposta a una sentència condemnatòria ha de ser ‘exercir' els drets i aconseguir el objectius polítics que han dut els represaliats a la presó o a l'exili. Sobre el pressupost del 2020, veu ‘pràcticament impossible' de donar-hi suport ‘si les coses continuen com ara'. Diu que els 800 milions d'euros de més en despesa respecte als comptes fallits del 2019 ja són compromesos i, per tant, el govern no proposa polítiques noves en el nou pressupost.
|
[
"Qui és Maria Sirvent?",
"Què ha declinat?",
"Per què?",
"Quina emissora l'ha interrogada?",
"Què ha reprovat?",
"I quin fet troba que és improbable?",
"Què dona per acabat?",
"I com s'ha referit a la qüestió d'investidura de Puigdemont?",
"Quin fet ha remembrat?",
"Què ha exigit, Sirvent?",
"Ho estan intentant?",
"Quin esdeveniment dificulta la situació, però?",
"Quina opinió ha manifestat sobre l'ambient polític català?",
"Com creu que ha de ser la confrontació d'una resolució penalitzada?",
"I pel que fa al pressupost del 2020, què ha asseverat?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
35,
158,
269,
269,
423,
571,
611,
777,
993,
1079,
1136,
1207,
1348,
1560,
1673,
1853
],
"answer_start": [
0,
0,
160,
160,
271,
444,
573,
613,
827,
995,
995,
1143,
1209,
1386,
1562,
1675
],
"input_text": [
"La diputada de la CUP.",
"D'entrar en un govern de concentració com a resposta a la sentència contra el procés, tal com ha proposat ERC.",
"Perquè no ho veuen gens clar.",
"Ràdio 4.",
"Que els objectius de l'actual govern siguin gestionar les engrunes i continuar aprofundint la privatització de serveis.",
"Que la CUP aprovi el pressupost del 2020 després de la primera reunió amb el Departament d'Economia.",
"La legislatura.",
"Ha posat en dubte la voluntat de JxCat sobre aquesta qüestió.",
"Que, tot i que no era convocat el ple d'investidura de Puigdemont, els diputats i diputades de la CUP van ser els únics que van aparèixer al suposat ple.",
"Que hi hagi una resposta conjunta davant de la sentència de l'1-O.",
"Sí.",
"El context de pre-campanya, que ho perverteix molt.",
"Ha dit que se situa en un escenari en què cadascú fa la seva campanya pensant més en els interessos partidistes.",
"Ha de ser exercir els drets i aconseguir el objectius polítics que han dut els represaliats a la presó o a l'exili.",
"Que serà pràcticament impossible de donar-hi suport si les coses continuen com ara.",
"Perquè els 800 milions d'euros de més en despesa respecte als comptes fallits del 2019 ja són compromesos i, per tant, el govern no proposa polítiques noves en el nou pressupost."
]
}
|
vilaweb
|
El líder d'En Comú Podem i candidat a la direcció del nou partit dels comuns, Xavier Domènech, ha assegurat avui que la seva candidatura a l'executiva està formada per gent plural, diversa i amb experiències i vivències diferents. Domènech ha presentat la llista juntament a la batllessa de Barcelona, Ada Colau, que opta a formar part de la coordinadora de la futura formació, davant unes dues-centes persones. ‘Sabem que la diversitat no ens fa dèbils, que ens fa forts. En canvi, l'homogeneïtat ens debilita', ha dit. Ha recordat que a la seva candidatura hi ha membres de tots els espais de la confluència: ICV, EUiA, Barcelona en Comú, Equo i Podem, representat per l'economista Vicenç Navarro. Colau ha reivindicat el procés de creació de Barcelona en Comú per a demostrar que és possible crear una alternativa d'esquerres a Catalunya: ‘Això és possible ara i avui. Si som capaços d'ajuntar-nos per als objectius comuns que tenim, som capaços de canviar la realitat', ha reblat. Avui han començat les primàries dels comuns, en què podran participar-hi més de sis mil inscrits. El procés de votació conclourà el 8 d'abril al migdia, el dia que els comuns faran la seva assemblea fundacional. La direcció de Podem ha declinat participar-hi, malgrat que el corrent anticapitalista Revolta Global i una candidatura encapçalada per la diputada de Catalunya Sí que es Pot al parlament Jéssica Albiach sí que en prendran part.
|
[
"Qui és Xavier Domènech?",
"Què ha asseverat?",
"Amb qui s'ha unit per a la convocatòria?",
"En presència de quanta gent ho han exposat?",
"Què ha corroborat?",
"A quina quëstió ha posat èmfasi?",
"Quina intenció té, Colau?",
"Com ha afirmat que es pot aconseguir?",
"Què s'ha activat, per ara?",
"Quanta gent s'hi pot afiliar?",
"I quan expirarà aquest procediment?",
"Què se celebrarà, aquell jorn?",
"Qui ha rebutjat la seva intervenció?",
"No obstant, quines personalitats entraran en compte?"
] |
{
"answer_end": [
93,
229,
376,
410,
519,
698,
840,
983,
1028,
1081,
1136,
1195,
1243,
1424
],
"answer_start": [
0,
78,
231,
231,
412,
521,
700,
700,
985,
985,
1083,
1083,
1197,
1197
],
"input_text": [
"El líder d'En Comú Podem i candidat a la direcció del nou partit dels comuns.",
"Que la seva candidatura a l'executiva està formada per gent plural, diversa i amb experiències i vivències diferents.",
"Amb la batllessa de Barcelona, Ada Colau, que opta a formar part de la coordinadora de la futura formació.",
"D'unes dues-centes persones.",
"Que saben que la diversitat no els fa dèbils, que els fa forts i, en canvi, l'homogeneïtat els debilita.",
"Que a la seva candidatura hi ha membres de tots els espais de la confluència: ICV, EUiA, Barcelona en Comú, Equo i Podem, representat per l'economista Vicenç Navarro.",
"Reivindicar el procés de creació de Barcelona en Comú per a demostrar que és possible crear una alternativa d'esquerres a Catalunya.",
"Sent capaços d'ajuntar-se per als objectius comuns que tenen, i sent capaços de canviar la realitat.",
"Les primàries dels comuns.",
"Més de sis mil.",
"El 8 d'abril al migdia.",
"Els comuns faran la seva assemblea fundacional.",
"La direcció de Podem.",
"El corrent anticapitalista Revolta Global i una candidatura encapçalada per la diputada de Catalunya Sí que es Pot al parlament Jéssica Albiach."
]
}
|
mitologia
|
A la mitologia nòrdica, Dökkálfar (en antic nòrdic, "elfs foscos", singular dökkálfr) i ljósálfar (de l'antic nòrdic "elfs de la llum", ljósálfr en singular) són dos tipus contrastants d'elfs, els primers viuen dins de la terra i són més negres, mentre que els segons viuen a Alfheim, que es troba al cel, i són "més rossos que el sol quan els veus". Els Dökkálfar i els ljósálfar són documentats només a la Edda prosaica, escrita al segle xiii per Snorri Sturluson. Els estudiosos han escrit teories sobre l'origen i les implicacions d'aquest concepte dualista d'éssers.
A la Edda prosaica, els Dökkálfar i ljósálfar són documentats al capítol 17 del llibre Gylfaginning. En el capítol, Gangleri (el rei Gylfi disfressat) demana a la figura entronitzada del Tercer quins altres "centres principals" no estan en els cels fora del pou Urðarbrunnr. El Tercer respon que hi ha molts bons llocs en el cel, com un lloc que es diu Alfheim (en nòrdic antic per "món dels elfs"). L'alt diu que els ljósálfar viuen a Alfheim, mentre que els dökkálfar habiten sota terra i tenen una aparença i (especialment) un comportament molt diferent als ljósálfar. L'Alt descriu els ljósálfar com "més brillants que el sol al mirar-los", mentre que els dökkálfar són "més negres que la brea".
Ja que ambdues races només es registren al Gylfaginning, no està clar si la distinció entre els dos tipus d'elfs era una creació de Snorri, i/o si la distinció és el resultat de la influència cristiana a través de la importació del concepte d'àngels. Un argument en contra de la teoria de l'àngel és que la idea dels aspectes "foscos" i "brillants" d'ambdós pobles no és exclusiu dels àngels, els cultes de la mort i la fertilitat solen estar també estretament relacionats a aquest dualisme.
L'acadèmic John Lindow comenta que si els dökkálfar i els svartálfar eren considerats com els mateixos éssers que els nans en el moment de l'escriptura de la Edda prosaica, no està del tot clar.
|
[
"Qui són Dökkálfar i ljósálfar, d'acord amb les creences nòrdiques?",
"Com es diferencien?",
"On està Alfheim?",
"On es mencionen aquests éssers?",
"De qui és el text?",
"I què s'ha estudiat sobre aquestes entitats mitològiques?",
"En quin episodi apareixen de la Edda prosaica?",
"Què ocórre en aquest passatge?",
"Quina resposta li dona el Tercer?",
"Què significa Alfheim?",
"Com s'especifica que són els dökkálfar?",
"El fet que aquests éssers només apareguin a l'Edda prosaica, quin dubte ha causat?",
"Quin raonament s'oposa a la conjectura dels arcàngels?",
"Què explica l'estudiós John Lindow?"
] |
{
"answer_end": [
191,
349,
304,
444,
465,
570,
671,
845,
932,
970,
1270,
1521,
1762,
1957
],
"answer_start": [
0,
193,
276,
351,
405,
467,
572,
673,
847,
925,
1217,
1272,
1523,
1764
],
"input_text": [
"Dos tipus contrastants d'elfs.",
"Els primers viuen dins de la terra i són més negres, mentre que els segons viuen a Alfheim i són més rossos que el sol quan els veus.",
"Al cel.",
"Només a la Edda prosaica, escrita al segle xiii.",
"Snorri Sturluson.",
"Teories sobre l'origen i les implicacions d'aquest concepte dualista d'éssers.",
"Al 17 del llibre Gylfaginning.",
"Gangleri (el rei Gylfi disfressat) demana a la figura entronitzada del Tercer quins altres centres principals no estan en els cels fora del pou Urðarbrunnr.",
"Que hi ha molts bons llocs en el cel, com un lloc que es diu Alfheim.",
"Món dels elfs en nòrdic antic.",
"Més negres que la brea.",
"Si la distinció entre els dos tipus d'elfs era una creació de Snorri, i/o si la distinció és el resultat de la influència cristiana a través de la importació del concepte d'àngels.",
"Que la idea dels aspectes foscos i brillants d'ambdós pobles no és exclusiu dels àngels, els cultes de la mort i la fertilitat solen estar també estretament relacionats a aquest dualisme.",
"Que no està del tot clar si els dökkálfar i els svartálfar eren considerats com els mateixos éssers que els nans en el moment de l'escriptura de la Edda prosaica."
]
}
|
vilaweb
|
En aquest darrer programa de fórmula estiuenca tenim una llarga conversa amb Josep Viana, el nou president de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català. Amb ell repassarem la història, el present i els projectes de futur de l'entitat catalana acreditada per la UNESCO com a ONG per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial. Una entrevista que esdevindrà la part central i més extensa del programa però que no ens privarà de gaudir de les seccions que han estat habituals aquest estiu: La crònica castellera d'en Carles Esteve aquesta setmana destaca com a titular que ‘63 colles van participar en la Via Lliure de la Meridiana' el passat Onze de Setembre a Barcelona, a més de repassar també totes les novetats del llarg cap de setmana passat. A les dites i refranys en Víctor Pàmies ens convida de nou a la reflexió amb una dita molt interessant, de les que fan pensar: ‘Els arbres no ens deixen veure el bosc'. A els temes d'en Xino tindrem una altra versió de La santa espina, del mestre Morera, un filó que no s'acaba com ho demostra aquesta magnífica proposta del mestre empordanès Florenci Mauné que ens porta en Josep M. Francino. Avui, una Santa Espina amb el grup ‘Mauné i els seus dinàmics'. I també tindrem un altre dels cants de taverna que cada estiu ens proposa setmanalment en Francesc Sànchez Carcassés. En aquesta ocasió ens convida el tema de José Luis Ortega Monasterio que porta per títol ‘Tornaré' amb la versió del grup Xató. I encara més música. Com ara dues de les tres sardanes amb les que el mestre Josep M. Ruera va guanyar l'any 1970 el Premi Ciutat de Barcelona i que dedicà a la ciutat comtal: ‘Barcelona, la muntanya' i ‘Barcelona, el port'. I la versió per a banda simfònica de la sardana ‘Nupcial', del mestre Ricard Lamote de Grignon, interpretada per la Banda Municipal de Barcelona dirigida per Salvador Brotons. I la setmana que ve iniciem la temporada regular. És a dir, continuem. Que ja sabeu que nosaltres no ens aturem… Escolta el podcast del programa radiofònic
|
[
"Qui és Josep Viana?",
"Sobre quins temes parlaran?",
"En què es basarà l'altra part del programa?",
"A què incita en Víctor Pàmies?",
"I als temes d'en Xino què hi haurà?",
"Què és?",
"Quin altre tipus de cançó sonarà?",
"Qui els recomana?",
"Cada quant?",
"Quina cançó serà, avui?",
"Qui la interpreta, però?",
"Quins altres cants sonaran?",
"Quan començaran el curs natural?",
"Com es pot repetir la retrasmissió?"
] |
{
"answer_end": [
152,
333,
753,
922,
1008,
1147,
1259,
1329,
1329,
1429,
1457,
1858,
1908,
2015
],
"answer_start": [
77,
154,
417,
755,
924,
974,
1215,
1215,
1215,
1331,
1361,
1459,
1860,
1973
],
"input_text": [
"El nou president de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català.",
"Sobre la història, el present i els projectes de futur de l'entitat catalana acreditada per la UNESCO com a ONG per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial.",
"En les seccions que han estat habituals aquest estiu: La crònica castellera d'en Carles Esteve aquesta setmana destaca com a titular que ‘63 colles van participar en la Via Lliure de la Meridiana' el passat Onze de Setembre a Barcelona, a més de repassar també totes les novetats del llarg cap de setmana passat.",
"A reflexionar amb una dita molt interessant, de les que fan pensar: ‘Els arbres no ens deixen veure el bosc'.",
"Una altra versió de La santa espina, del mestre Morera.",
"Un filó que no s'acaba com ho demostra aquesta magnífica proposta del mestre empordanès Florenci Mauné que ens porta en Josep M. Francino.",
"Un cant de taverna.",
"En Francesc Sànchez Carcassés.",
"Cada setmana.",
"Tornaré de José Luis Ortega Monasterio.",
"El grup Xató.",
"Dues de les tres sardanes amb les que el mestre Josep M. Ruera va guanyar l'any 1970 el Premi Ciutat de Barcelona i que dedicà a la ciutat comtal: ‘Barcelona, la muntanya' i ‘Barcelona, el port' i la versió per a banda simfònica de la sardana ‘Nupcial', del mestre Ricard Lamote de Grignon, interpretada per la Banda Municipal de Barcelona dirigida per Salvador Brotons.",
"La setmana que ve.",
"Amb el podcast del programa radiofònic."
]
}
|
mitologia
|
Abdyu és un Déu de la religió politeista que prosperava principalment en el Egipte faraònic, nom jeroglífic del qual la seva transliteració del seu nom egipci és: Ȝbḏw.
La seva iconografia és d'un peix i està relacionat amb Ant, un altre conductor de la barca. Osiris i Ra
Segons la teologia heliopolitana, el déu solar Ra recorria el món subterrani a l'arribada de la nit. Aquest món estava plegat de Déus i genis, uns favorables al déu i altres clarament negatius. Aquests últims pretenien interceptar la barca del sol i atacar al seu ocupant amb la finalitat que durant el matí no pogués renéixer, Abdyu era un Déu entre d'altres déus majors o menors que ajudaven al Déu Ra a recórrer el seu recorregut correctament. Ell, junt amb el déu Ant, personifica a un dels dos conductors de la barca del sol en el seu viatge nocturn i subterrani. Aquesta funció la podem trobar explicada en el llibre dels morts.
Ell, acompanyat dels seu company, se situen en la popa i en la proa de l'embarcació per conduir-la pel camí correcte, evitant que s'encalli o evitant que fos encallada per genis malignes.
Considerat un dels peixos mitològics, defensava la barca nedant per un dels costats de la barca. No va tenir cap centre de culte exclusiu ni particular però estava adorat principalment a Abydos, Alt Egipte.
|
[
"Qui és Abdyu?",
"Com se'l representa?",
"Amb quina altra personalitat es vincula?",
"Qui era?",
"Què sosté la creença heliopolitana?",
"Qui habitava aquest cosmos?",
"Què volien els adversaris del deu Ra?",
"Quina relació tenien Abdyu i el Déu Ra?",
"On podem llegir aquesta dedicació?",
"A quina zona de la barca s'estableixen?",
"Per quina raó s'instal·len en aquests emplaçaments?",
"Com custodiava l'embarcació?",
"Van dedicar-li alguna mena d'honors?",
"On era especialment estimat, però?"
] |
{
"answer_end": [
91,
201,
227,
259,
372,
465,
599,
718,
906,
991,
1094,
1191,
1247,
1301
],
"answer_start": [
0,
169,
169,
169,
273,
374,
467,
601,
842,
908,
908,
1134,
1193,
1193
],
"input_text": [
"Un Déu de la religió politeista que prosperava principalment en el Egipte faraònic.",
"Com un peix.",
"Amb Ant.",
"Un altre conductor de la barca.",
"Que el déu solar Ra recorria el món subterrani a l'arribada de la nit.",
"Déus i genis, uns favorables al déu i altres clarament negatius.",
"Interceptar la barca del sol i atacar al seu ocupant amb la finalitat que durant el matí no pogués renéixer.",
"Abdyu era un Déu entre d'altres déus majors o menors que ajudaven al Déu Ra a recórrer el seu recorregut correctament.",
"En el llibre dels morts.",
"A la popa i a la proa de l'embarcació.",
"Per conduir la barca pel camí correcte, evitant que s'encalli o evitant que fos encallada per genis malignes.",
"Nedant per un dels costats de la barca.",
"No.",
"A Abydos, Alt Egipte."
]
}
|
books
|
Estava somrient amb satisfacció i, en arribar aquí, se li glaçà el somriure als llavis.
-Llamp! i les nafres, que em varen fer i que encara em dolen?
Tot seguit, però, trobà una explicació tranquilitzadora. Qui sap on les hauria arreplegades les nafres! No era de creure que hauria caigut cop i recop rostos avall i garrotxes a través quan trescava fora camins i amb el cap a tres quarts de quinze? I si aquesta raó no era la vera, ho seria qualsevulla d'altra per l'estil; mes no pas les figuracions d'un desvari tan sense to, ni so, ni cap, ni cantener com el que havia patit.
S'encara amb el sant i de pensament li va dir:
-Si tracteu tan malament la companyia, no és estrany que resteu sense devots. Tan bona jeia que sembleu tenir i… la mala nit que m'heu donat! No hi dormiré mai més amb vós; de primer m'embarco amb la Quima Xamosa, sota terra sigui.
Ideà aquestes folgues i rigué, però ni les folgues ni el riure li eixien de gaire endins. Després es senyà emborbolladament i sortí al defora.
Volia figurar-se que estava tranquil, que no havia passat res extraordinari i que era l'home de sempre; i, amb aquest tarannà, decidí posar-se en marxa cap a Mas Baltrons. Va pujar a dalt d'un turonet per orientar-se i tot seguit va atalaiar Vilablanca al lluny, cap al nord, més enllà de la gran plana de Figueres. La simpàtica vila estava asseguda al rera-vessant d'una coma vermellenca, de la qual sobreeixia una mica, tal com un rest de blanques dents brolla de part darrera d'un llavi xamós. El Mas Baltrons n'era mitja horeta lluny i no es veia; estava amagat dins un reclot de Paradís. Allí la pau, l'amor i l'abundància. Llàstima que per a anar-hi calgués atravessar una plana tan transitada com la de Figueres!
|
[
"Com va canviar la seva expressió?",
"Per quina cosa va preguntar?",
"Va aconseguir calmar-se, però?",
"Quin argument va donar-se?",
"Hi podia haver algun altre motiu?",
"Amb qui va confrontar-se?",
"I què li va retreure?",
"La mala estona que ha passat és culpa del sant?",
"Què li adverteix?",
"La riallada que va fer era sincera?",
"I què va fer a continuació?",
"De què intentava convèncer-se?",
"On va dirigir-se?",
"Com va saber cap a on havia de tirar?",
"Què semblava Vilablanca?",
"Què s'hi podia trobar al Mas Baltrons?",
"Quin era el problema per arribar-hi?"
] |
{
"answer_end": [
86,
149,
205,
398,
472,
624,
702,
767,
856,
946,
999,
1103,
1171,
1315,
1496,
1628,
1719
],
"answer_start": [
0,
88,
150,
207,
399,
579,
626,
704,
768,
858,
948,
1001,
1108,
1173,
1317,
1498,
1630
],
"input_text": [
"Estava somrient amb satisfacció i, en arribar aquí, se li glaçà el somriure als llavis.",
"Per les nafres que li varen fer i que encara li dolen.",
"Sí.",
"Que qui sap on les hauria arreplegades les nafres, si no era de creure que hauria caigut cop i recop rostos avall i garrotxes a través quan trescava fora camins i amb el cap a tres quarts de quinze.",
"Sí.",
"Amb el sant.",
"Que si tractava tan malament la companyia, no era estrany que restés sense devots.",
"Sí.",
"Que no hi dormirà mai més amb ell; de primer s'embarca amb la Quima Xamosa, sota terra sigui.",
"No.",
"Es senyà emborbolladament i sortí al defora.",
"De que estava tranquil, que no havia passat res extraordinari i que era l'home de sempre.",
"A Mas Baltrons.",
"Va pujar a dalt d'un turonet i tot seguit va atalaiar Vilablanca al lluny, cap al nord, més enllà de la gran plana de Figueres.",
"Que estigués asseguda al rera-vessant d'una coma vermellenca, de la qual sobreeixia una mica, tal com un rest de blanques dents brolla de part darrera d'un llavi xamós.",
"Pau, amor i abundància.",
"Que calia atravessar una plana tan transitada com la de Figueres."
]
}
|
mitologia
|
Hipnos, Himnos, o Son (en grec Ύπνος Hypnos, «somni») era, en la mitologia grega, la personificació del somni. Era fill de Nyx, la nit, i germà bessó de Tànatos, la mort no violenta. El seu equivalent romà era Somnus.
La seva descendència la formaven les coses que ocorrien en somni, els Oniroi. Els tres més importants apareixien en els somnis dels reis: Morfeu, Fobètor (o Ícelos) i Fantasos —Ícelos, pels celestes, i Fobètor, pels mortals, i Fantasos, segons la traducció de les Metamorfosis d'Ovidi, de Trepat i Saavedra.
Homer el va representar com a habitant de Lemnos, però més tard el lloc on vivia va ser objecte de dubtes: segons Virgili, els Inferns, segons Ovidi, el país dels cimeris. Sovint se'l representa alat i recorre ràpidament els cels i la terra endormiscant tothom. Una llegenda parla que, enamorat d'Endimió, li va atorgar el do de dormir amb els ulls oberts, per tal de poder mirar sense parar els ulls del seu amant. També s'atribueix aquest desig a Selene.
|
[
"Què és Hipnos?",
"Amb quins altres noms es designa?",
"De quina creença forma part?",
"Qui era la seva família?",
"Quina relació té amb Somnus?",
"Què integrava el seu llinatge?",
"On es manifestaven?",
"Quina obra ho explica, això?",
"I Homer com el va caracteritzar?",
"Quines oposicions sobre el seu lloc de procedència es poden trobar?",
"Com se l'il·lustra, habitualment?",
"Hi ha altres versions del mite?",
"Quina capacitat es diu que li va donar a Endimió?",
"A quina altra divinitat també se la responsabilitza d'aquest anhel?"
] |
{
"answer_end": [
109,
21,
109,
181,
216,
294,
453,
524,
574,
696,
786,
981,
940,
981
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
111,
183,
218,
296,
296,
526,
526,
698,
788,
788,
942
],
"input_text": [
"La personificació del somni.",
"Himnos o Son.",
"De la mitologia grega.",
"Era fill de Nyx, la nit, i germà bessó de Tànatos, la mort no violenta.",
"És el seu equivalent romà.",
"Les coses que ocorrien en somni, els Oniroi.",
"Morfeu en els somnis dels reis; Fobètor (o Ícelos), en els dels celestes, i Fantasos, en els dels mortals.",
"La traducció de les Metamorfosis d'Ovidi, de Trepat i Saavedra.",
"Com a habitant de Lemnos.",
"Virgili el representa com a habitant dels Inferns i, Ovidi, al país dels cimeris.",
"Alat i recorrent ràpidament els cels i la terra endormiscant tothom.",
"Sí.",
"El do de dormir amb els ulls oberts, per tal de poder mirar sense parar els ulls del seu amant.",
"A Selene."
]
}
|
bios
|
Sacramento Burgos (Cazalilla, Jaén 3 de maig de 1955) és una activista veïnal barcelonina. Va arribar a la capital catalana amb la seva família quan tenia cinc anys i va créixer al barri de Can Baró. Va anar a l'escola Damas apostólicas del carrer Polònia i va treballar a la Ronda Guinardó de secretària. Estudiava i treballava fins que dos avortaments involuntaris i el naixement de la seva primera filla li van fer prendre la decisió de deixar de treballar. Poc després de deixar la feina es va involucrar en l'associació de veïns de Can Baró, avui tancada permanentment. Quan la seva filla tenia 13 anys va tornar a treballar, i anys després es va traslladar de Can Baró al barri de Sant Genís dels Agudells, on aviat va implicar-se també en la lluita veïnal.
Sacramento Burgos sempre ha format part del Consell de Dones d'Horta-Guinardó. i ha estat presidenta de l'associació de veïns de Sant Genís dels Agudells durant dos mandats seguits. L'any 1996 va reclamar la instal·lació d'un Centre d'Atenció a les Dones al barri de Can Baró, i el 2005 es va involucrar de manera activa en la Plataforma No a la Narcosala a la Vall d'Hebron, que es posicionava en contra la proposta d'instal·lació d'una narcosala al cor del barri de Sant Genís dels Agudells. Aquell mateix any, Burgos i altres companyes es van organitzar per reclamar que el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonne Maison fos l'espai d'informació de la dona que és avui.
Burgos també va tenir un rol molt actiu en les demandes municipals per aconseguir que s'instal·lessin ascensors en molts pisos vells del barri, perquè la manca d'ascensors obligava molta gent d'edat avançada o mobilitat reduïda a quedar-se reclosa a casa. Entre el 2012 i el 2013, Burgos i la resta de persones que formaven part de l'associació de veïns de Sant Genís dels Agudells van pressionar perquè l'autobús 112, que arriba fins a l'extrem més muntanyós del barri, passés també durant els caps de setmana i els festius. L'any 2014 va iniciar la lluita pel cobriment de la Ronda Guinardó, i també va estar implicada en l'estratègia veïnal d'ocupar el centre cívic per aconseguir un Casal d'Avis on la gent gran del barri pogués anar a ballar.
Sacramento Burgos va guanyar la Medalla Ciutat de Barcelona 2017 per la seva trajectòria com a activista tant al barri de Can Baró com al de Sant Genís.
|
[
"Qui és Sacramento Burgos?",
"Quan va traslladar-se a Barcelona?",
"On va formar-se?",
"Què va fer que deixés els estudis i la feina?",
"Amb quina organització va comprometre's, llavors?",
"Quan va reprendre la feina?",
"I on va mudar-se?",
"De quina altra organització ha sigut membre?",
"I quina ha presidit?",
"Què va ocórrer el 1996?",
"I el 2005?",
"Amb quina iniciativa va ser perseverant?",
"Què van aconseguir amb el bus 112?",
"I el 2014 amb quins projectes va col·laborar?",
"Quin premi se li va atorgar?"
] |
{
"answer_end": [
89,
164,
255,
459,
573,
629,
762,
841,
944,
1039,
1438,
1694,
1964,
2186,
2339
],
"answer_start": [
0,
91,
200,
306,
461,
575,
633,
764,
845,
946,
1043,
1440,
1696,
1966,
2188
],
"input_text": [
"Una activista veïnal barcelonina.",
"Quan tenia cinc anys.",
"A l'escola Damas apostólicas.",
"Dos avortaments involuntaris i el naixement de la seva primera filla.",
"Amb l'associació de veïns de Can Baró.",
"Quan la seva filla tenia 13 anys.",
"Al barri de Sant Genís dels Agudells, on aviat va implicar-se també en la lluita veïnal.",
"Del Consell de Dones d'Horta-Guinardó.",
"L'associació de veïns de Sant Genís dels Agudells.",
"Que va reclamar la instal·lació d'un Centre d'Atenció a les Dones al barri de Can Baró.",
"Es va involucrar de manera activa en la Plataforma No a la Narcosala a la Vall d'Hebron, que es posicionava en contra la proposta d'instal·lació d'una narcosala al cor del barri de Sant Genís dels Agudells, i amb altres companyes es van organitzar per reclamar que el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonne Maison fos l'espai d'informació de la dona que és avui.",
"Amb les demandes municipals per aconseguir que s'instal·lessin ascensors en molts pisos vells del barri, perquè la manca d'ascensors obligava molta gent d'edat avançada o mobilitat reduïda a quedar-se reclosa a casa.",
"Que passés també durant els caps de setmana i els festius.",
"Va iniciar la lluita pel cobriment de la Ronda Guinardó i va estar implicada en l'estratègia veïnal d'ocupar el centre cívic per aconseguir un Casal d'Avis on la gent gran del barri pogués anar a ballar.",
"La Medalla Ciutat de Barcelona 2017 per la seva trajectòria com a activista tant al barri de Can Baró com al de Sant Genís."
]
}
|
vilaweb
|
El govern d'Andorra ha aprovat la modificació del Reglament regulador de les prestacions de reemborsament de les despeses de desplaçament i allotjament per realitzar els tractaments i proves diagnòstiques que no es poden realitzar a Andorra, per actualitzar les tarifes i que el reemborsament sigui del 100%. Així ho ha exposat el ministre de Salut, Joan Martínez, durant la compareixença convocada per explicar els acords presos pel Consell de Ministres fet avui. Martínez ha explicat que, a més de retornar el 100% de la despesa per al pacient, també es cobrirà per a l'acompanyant quan es requereixi, si el malalt està ingressat. Un altre canvi introduït és que no serà necessari presentar les factures per cobrir les dietes i altres despeses complementàries i s'estableix una tarifa genèrica, de 15 euros diaris. Així mateix, s'ha aprovat incorporar el servei de taxi individual per a aquells pacients de càncer que s'han de desplaçar diàriament fora d'Andorra per realitzar les sessions de radioteràpia, adaptat als horaris del tractament i tornant a acabar la sessió. Fins ara el servei era compartit i els pacients s'havien d'esperar abans o després de rebre el seu tractament fins que els altres l'haguessin rebut per tornar. Per a aquest nou servei individualitzat s'ha previst una partida d'uns 200.000 euros, segons ha explicat el ministre de Salut, encara que es preveu que sigui menor pels canvis que s'estan realitzant a nivell de tractaments de radioteràpia, que afavoreixen la reducció de les sessions. La modificació del reglament entrarà en vigor el dia 2 de gener del 2020. El Govern d'Andorra també ha aprovat un decret per finançar la micropigmentació mamària en aquelles persones que han patit “el drama” d'un càncer de mama i una mastectomia, ha explicat Martínez. L'executiu ha valorat la “rellevància de la micropigmentació en la recuperació psicoemocional de la malaltia” i entén que és un procediment que ha de comptar amb finançament públic. Serà directament el ministeri de Salut qui pagarà el servei de micropigmentación de l'aurèola mamària i del mugró, amb un màxim de 220 euros per mama o de 380 euros per les dues, quan es presenti la recepta d'un metge especialista en cirurgia, oncologia o ginecologia i la factura del centre. D'altra banda, el Consell de Ministres també ha acordat posar en marxa un nou sistema d'informació per a la gestió del Registre d'Animals de Companyia, que s'encaixa en el marc normatiu de la Unió Europea en qüestions d'identificació, normes zoosanitàries i el moviment no comercial d'aquests animals. El nou sistema permetrà establir el vincle entre l'animal i la persona propietària i es declara responsable amb caràcter general administratius i legals, ha explicat el director del departament d'Agricultura, Josep Casals. La novetat radica en l'adhesió als metabuscadors especialitzats en els registres d'animals de companyia d'altres països per facilitar la identificació del propietari dels animals que es puguin extraviar o abandonar tant dins com fos del territori andorrà. A més, agilita els tràmits de vigilància de salut animal, el control dels potencialment perillosos i facilita també la gestió administrativa de la recuperació o adopció.
|
[
"A què ha donat llum verda l'administració andorrana?",
"Qui ho ha anunciat?",
"Qui és?",
"Quan ho ha donat a conèixer?",
"Què més ha fet saber?",
"Quina altra alteració s'ha incorporat?",
"I pel que fa als taxis, a quin acord s'ha arribat?",
"Com havia sigut, fins ara, aquesta assistència?",
"Quants diners s'hi han destinat?",
"Per quina raó es contempla que la despesa serà menor?",
"Quan serà vigent aquesta nova legislació?",
"Quina altra llei ha anunciat el ministre de Salut que s'ha autoritzat?",
"Què ha emfatitzat, Martínez, sobre aquesta nova legislació?",
"Qui ho abonarà?",
"Amb quina condició, però?",
"Què comportarà el més recent projecte d'informes per a la gestió del Registre d'Animals de Companyia?",
"On s'arrela aquesta innovació?"
] |
{
"answer_end": [
307,
363,
363,
463,
631,
815,
1072,
1232,
1318,
1517,
1591,
1786,
1968,
2083,
2261,
2717,
3212
],
"answer_start": [
0,
0,
328,
0,
465,
633,
817,
1074,
1234,
1234,
1519,
1593,
1788,
1970,
1970,
2278,
2788
],
"input_text": [
"A la modificació del Reglament regulador de les prestacions de reemborsament de les despeses de desplaçament i allotjament per realitzar els tractaments i proves diagnòstiques que no es poden realitzar a Andorra, per actualitzar les tarifes i que el reemborsament sigui del 100%.",
"Joan Martínez.",
"El ministre de Salut.",
"Avui, durant la compareixença convocada per explicar els acords presos pel Consell de Ministres.",
"Que, a més de retornar el 100% de la despesa per al pacient, també es cobrirà per a l'acompanyant quan es requereixi, si el malalt està ingressat.",
"Que no serà necessari presentar les factures per cobrir les dietes i altres despeses complementàries i s'estableix una tarifa genèrica, de 15 euros diaris.",
"S'ha incorporat el servei individual per a aquells pacients de càncer que s'han de desplaçar diàriament fora d'Andorra per realitzar les sessions de radioteràpia, adaptat als horaris del tractament i tornant a acabar la sessió.",
"Compartida, i els pacients s'havien d'esperar abans o després de rebre el seu tractament fins que els altres l'haguessin rebut per tornar.",
"Uns 200.000 euros.",
"Pels canvis que s'estan realitzant a nivell de tractaments de radioteràpia, que afavoreixen la reducció de les sessions.",
"A partir del dia 2 de gener del 2020.",
"Una que servirà per finançar la micropigmentació mamària en aquelles persones que han patit el drama d'un càncer de mama i una mastectomia.",
"La rellevància de la micropigmentació en la recuperació psicoemocional de la malaltia i entén que és un procediment que ha de comptar amb finançament públic.",
"El ministeri de Salut.",
"Donaran un màxim de 220 euros per mama o de 380 euros per les dues, quan es presenti la recepta d'un metge especialista en cirurgia, oncologia o ginecologia i la factura del centre.",
"Encaixarà en el marc normatiu de la Unió Europea en qüestions d'identificació, normes zoosanitàries i el moviment no comercial d'aquests animals, i permetrà establir el vincle entre l'animal i la persona propietària i es declara responsable amb caràcter general administratius i legals.",
"En l'adhesió als metabuscadors especialitzats en els registres d'animals de companyia d'altres països per facilitar la identificació del propietari dels animals que es puguin extraviar o abandonar tant dins com fos del territori andorrà i, a més, agilita els tràmits de vigilància de salut animal, el control dels potencialment perillosos i facilita també la gestió administrativa de la recuperació o adopció."
]
}
|
books
|
Totes tres estaven a la vista. Vagarejaven majestuosament, amb les trompes a frec d'aigua i les bombes mig enclotades als núyols. Semblava que no tinguessin relleu: eren com pintures, com ombres estranyament retallades en mig de la claror migrada d'aquell dia malaltís. Seguien derrotes diferents i sovint oposades, i es comprenia que no les impulsava cap corrent exterior, sinó una força que residia en elles mateixes. Tan aviat s'enxiquien allunyant-se, com s'engrandien acostant-se a terra. Però no es sentia el més lleu soroll: tot passava com en un espectacle cinematogràfic; i, si un hom no hagués tingut idea preconcebuda del poder d'aquells meteors, no se n'hauria temut pas. Més aviat que de por, inspiraven un sentiment de pena i d'estupefacció. Se diria que la naturalesa estava malalta, i que, ensopida i enfebrada, somniava aquelles monstruositats. Però aquell somni podia causar víctimes. Me vaig recordar d'haver llegit que els navegants engegaven l'artilleria contra les mànegues. Si haguéssim tingut un canó… Mes, a falla de canó, ¿per què no fer sortir el sometent a la platja i que escopetegés l'aire amb salves ben estrepitoses? Lo que convenia era assorollar aquella atmosfera mesella i paralitzada, tornant-li el moviment i la sensibilitat.
Anava a comunicar aquest pensament a les persones de més a prop, quan s'aixecà al meu entorn una ronca bonior i cent braços s'agitaren en actitud d'alarma. Una dona, que estava al meu davant, se va girar tota esgrogueïda, tapant se els ulls amb una mà, i, tremolosa i atarantada, empenyent de palpentes l'un i l'altre, va córrer a ficar-se dintre d'una casa. Entre la bonior vaig entendre una paraula: -Es sardinalers!… es sardinalers!…- I la remor de veus s'apagà de cop, igual que en una cambra enconxada quan es tanca la porta per on entraven els sorolls exteriors, i tot s'eixordà sobtadament. Aleshores me va venir pell de gallina, i vaig veure la meva esgarrifança reproduïda en tots els semblants.
|
[
"Estaven amagats?",
"I què feien?",
"Quin aspecte tenien?",
"Quins moviments feien?",
"Hi havia molt rebombori?",
"Quin afecte suscitaven?",
"Quina explicació se li podia donar?",
"Hi havia perill, però?",
"Què remembra el protagonista?",
"Què havien de fer, doncs?",
"Quina acció va impedir que pogués transmetre la seva idea?",
"Què va fer la dona que hi havia enfront d'ell?",
"Quin mot va copsar dins el xivarri?",
"Què va passar a continuació?",
"Quina sensació va tenir?"
] |
{
"answer_end": [
29,
128,
268,
492,
579,
754,
860,
901,
995,
1261,
1417,
1620,
1698,
1859,
1966
],
"answer_start": [
0,
31,
130,
270,
494,
684,
756,
862,
903,
1026,
1263,
1419,
1622,
1703,
1861
],
"input_text": [
"No.",
"Vagarejaven majestuosament, amb les trompes a frec d'aigua i les bombes mig enclotades als núyols.",
"Semblava que no tinguessin relleu: eren com pintures, com ombres estranyament retallades en mig de la claror migrada d'aquell dia malaltís.",
"Seguien derrotes diferents i sovint oposades, i es comprenia que no les impulsava cap corrent exterior, sinó una força que residia en elles mateixes; tan aviat s'enxiquien allunyant-se, com s'engrandien acostant-se a terra.",
"No, tot passava com en un espectacle cinematogràfic.",
"Pena i d'estupefacció.",
"Que la naturalesa estava malalta, i que, ensopida i enfebrada, somniava aquelles monstruositats.",
"Sí.",
"Que havia llegit que els navegants engegaven l'artilleria contra les mànegues.",
"Fer sortir el sometent a la platja i que escopetegés l'aire amb salves ben estrepitoses; lo que convenia era assorollar aquella atmosfera mesella i paralitzada, tornant-li el moviment i la sensibilitat.",
"S'aixecà al seu entorn una ronca bonior i cent braços s'agitaren en actitud d'alarma.",
"Se va girar tota esgrogueïda, tapant se els ulls amb una mà, i, tremolosa i atarantada, empenyent de palpentes l'un i l'altre, va córrer a ficar-se dintre d'una casa.",
"Es sardinalers.",
"Que la remor de veus s'apagà de cop, igual que en una cambra enconxada quan es tanca la porta per on entraven els sorolls exteriors, i tot s'eixordà sobtadament.",
"Li va venir pell de gallina, i vaig veure la meva esgarrifança reproduïda en tots els semblants."
]
}
|
books
|
-No hi ha dubte- diu l'home; -la caixa? mort tenim. Algun pobre senyor d'edat.
I no hi tal mort ni tal aca, sinó que la senyora ha tingut de despatxar una criada que estimava però que se'n prenia massa per lo llarg temps que estava amb la família, i la caixa de què parlava era la de la roba…
-Sí, sí- diu un home a sos amics; -ahir en arribant a casa la vaig trobar morta.
Parla d'una tomaquera que tenia al terrat; però la poruga que sent dir «morta», lo primer que fa és esglaiar-se; després, se'l mira i pensa: si era la seva dona, vet aquí un viudo que fa planta.
Els botiguers que han fugit a França procuren fer escolliment de robes de colors foscos, amb l'esperança de que l'hivern vinent mig Barcelona portarà dol.
Baldament no en venguin mitja cana!
Els corredors y dependents d'escriptori aprenen de fer baguls, maletes i sacs de nit pels fugitius; que ara és negoci.
Els adroguers fan babarotes a tothom amb ampolletes de càmfora, sofre, te, esperit de vi i demés caterva d'ingredients anti-colèrics, que per als esporuguits són un espectacle pitjor que la malaltia.
La meitat dels que es queden és per força.
Pregunteu-los si se n'aniran, i amb una rialleta mes falsa que una mula guita, vos responen:
-Ca, de cap manera! Jo no tinc por. Es dir… per ara, el que toca avui, em quedo.
|
[
"Qui diu que hi ha, l'home, dins el taüt?",
"Però què havia passat, en realitat?",
"Què afirma, un altre home?",
"A qui es refereix?",
"Com actua la noia que el sent?",
"On s'han exiliat?",
"Els venedors, de quina tonalitat busquen la vestimenta?",
"Per què?",
"I els comerciants i venedors amb quins productes especulaven?",
"I els remeiers?",
"Què els causa, això últim, als més esgarrifats?",
"Estan obligats a romandre-hi?",
"Quina rèplica fan quan se'ls demana si marxaran?",
"I com actuen?"
] |
{
"answer_end": [
77,
291,
372,
415,
567,
605,
656,
722,
877,
1011,
1077,
1120,
1294,
1213
],
"answer_start": [
0,
79,
293,
374,
374,
569,
569,
569,
760,
879,
879,
1079,
1122,
1122
],
"input_text": [
"Algun pobre senyor d'edat.",
"Que la senyora havia tingut de despatxar una criada que estimava però que se'n prenia massa per lo llarg temps que estava amb la família, i la caixa de què parlava era la de la roba.",
"Que ahir en arribant a casa la va trobar morta.",
"A una tomaquera que tenia al terrat.",
"Lo primer que fa és esglaiar-se; després, se'l mira i pensa: si era la seva dona, vet aquí un viudo que fa planta.",
"A França.",
"De colors foscos.",
"Perquè tenen l'esperança de que l'hivern vinent mig Barcelona portarà dol.",
"Amb baguls, maletes i sacs de nit pels fugitius.",
"Fan babarotes a tothom amb ampolletes de càmfora, sofre, te, esperit de vi i demés caterva d'ingredients anti-colèrics.",
"Un espectacle pitjor que la malaltia.",
"Sí.",
"Que de cap manera, que no tenen por, per ara.",
"Amb una rialleta mes falsa que una mula guita."
]
}
|
mitologia
|
Lictos o Littos (en llatí Lyctus o Lyttus, en grec antic Λύκτος o Λύττος) era una de les principals ciutats de Creta. Homer la menciona al "Catàleg de les naus" de la Ilíada. Segons la Teogonia d'Hesíode, Rea va donar a llum a Zeus en una cova del mont Egeos, prop de Lictos.
Els habitants de la ciutat es deien a si mateixos doris, i deien que havien vingut d'Esparta. Sembla que a a la ciutat es practicava el culte a Apol·lo.
Fàlec de Fòcida, l'any 344 aC, va ajudar a Cnossos contra els seus veïns de Lictos, ciutat que va conquerir, però aviat en va ser expulsat pel rei Arquidam d'Esparta, segons diu Diodor de Sicília. La lluita amb Cnossos va seguir per molt de temps i es va formar una gran coalició cretenca contra Cnossos encapçalada per Licos. Però Cnossos va aprofitar una absència temporal dels habitants de Lictos que havien marxat en una expedició i van atacar la ciutat i la van destruir. Quan van tornar, van veure destruïda la ciutat i es van refugiar a Lappa, segons Polibi. Més tard van recuperar la ciutat amb ajut de Gortina, que va cedir als seus habitants la ciutat de Diatonion, conquerida a Cnossos.
A la conquesta romana de Creta, Lictos va ser saquejada per Metel, segons Titus Livi, però encara existia en temps d'Estrabó.
La ciutat moderna es diu Lytto, vora Kasteli Pediada, a la prefectura d'Iràklio, i queden algunes restes de l'antiga ciutat, muralles, tombes, marbres i altres, a un turó proper. Una ciutat anomenada Arsinoe i un port anomenat Khersónissos pertanyien segurament a Lictos.
|
[
"Què era Lictos?",
"Quina altra denominació tenia?",
"On l'esmenta, Homer?",
"I la Teogonia d'Hesíode què n'explica?",
"Com s'anomenaven els residents de Lictos?",
"D'on afirmaven que eren hereus?",
"A quina divinitat es venerava, a Lictos?",
"Què narren els textos de Diodor de Sicília?",
"Què es va constituir a partir d'aquest llarg conflicte?",
"Com va derrotar-los, llavors, Cnossos?",
"D'acord amb Polibi, on van haver de salvaguardar-se els doris?",
"Com van reconquerir Licos?",
"I Titus Livi quina aportació va fer?",
"Com és, actualment, Lictos?",
"Quines altres localitzacions es creu que formaven part de la població antiga?"
] |
{
"answer_end": [
116,
116,
173,
274,
331,
368,
427,
624,
754,
904,
993,
1125,
1251,
1430,
1523
],
"answer_start": [
0,
0,
118,
175,
276,
276,
370,
429,
626,
756,
906,
995,
1127,
1253,
1432
],
"input_text": [
"Una de les principals ciutats de Creta.",
"Littos.",
"Al \"Catàleg de les naus\" de la Ilíada.",
"Que Rea va donar a llum a Zeus en una cova del mont Egeos, prop de Lictos.",
"Doris.",
"D'Esparta.",
"A Apol·lo.",
"Que Fàlec de Fòcida, l'any 344 aC, va ajudar a Cnossos contra els seus veïns de Lictos, ciutat que va conquerir, però aviat en va ser expulsat pel rei Arquidam d'Esparta.",
"Una gran coalició cretenca contra Cnossos encapçalada per Licos.",
"Va aprofitar una absència temporal dels habitants de Lictos que havien marxat en una expedició i van atacar la ciutat i la van destruir.",
"A Lappa.",
"Amb ajut de Gortina, que va cedir als seus habitants la ciutat de Diatonion, conquerida a Cnossos.",
"Que a la conquesta romana de Creta, Lictos va ser saquejada per Metel, però encara existia en temps d'Estrabó.",
"Es diu Lytto, vora Kasteli Pediada, a la prefectura d'Iràklio, i queden algunes restes de l'antiga ciutat, muralles, tombes, marbres i altres, a un turó proper.",
"Una ciutat anomenada Arsinoe i un port anomenat Khersónissos."
]
}
|
books
|
Ell baixà el cap.
-Naturalment, però ara… el dol…
-Assenyalem una fecha… D'aquí a un any, d'aquí a dos… El dia que tu vulgues, però que jo sàpiga quelcom de cert.
-És imposible, Nieves… Les circumstàncies…la…la…
-Al cap som, Pasqualet… T'he donat tota la meva joventut, totes les meves esperances, i vull saber per a què te les he donades…
L'hereu se passà la mà pel front; suava d'angúnia. Després tartamudejà:
-Tinc de completar els meus estudis…D'aquí a uns dies… potser… potser demà mateix marxaré a Alemanya… Després, quan torni… podrem… parlar…
Ella l'esguardà, atònita. -A Alemanya? Mai n'havies resat, d'anar a Alemanya! I… quant t'hi estaràs? Ell vacil·là novament.
-No sé… dèpen de…
|
[
"Què va fer en Pasqualet?",
"I què va dir?",
"Quina condició li posa la Nieves?",
"Ho veu possible, això, en Pasqualet?",
"I doncs, què li retreu la Nieves?",
"Com estava ell?",
"Quin moviment va fer?",
"I quina anunciació va fer?",
"Parlava de manera clara?",
"I doncs, com ho feia?",
"Com es va quedar la Nieves?",
"Què li va recriminar?",
"Quina pregunta li va fer, llavors?",
"Ho sabia del cert, en Pasqualet?"
] |
{
"answer_end": [
16,
49,
161,
211,
338,
389,
372,
550,
550,
550,
575,
629,
653,
696
],
"answer_start": [
0,
18,
50,
163,
213,
340,
340,
412,
391,
391,
551,
551,
630,
655
],
"input_text": [
"Baixà el cap.",
"Que hi havia el dol, ara.",
"Que assenyalin una fecha, d'aquí a un any, d'aquí a dos… el dia que ell vulgui, però que ella sàpiga quelcom de cert.",
"No.",
"Que li ha donat tota la seva joventut, totes les seves esperances, i vol saber per a què les hi ha donades.",
"Suant d'angúnia.",
"Se passà la mà pel front.",
"Que havia de completar els seus estudis, i d'aquí a uns dies, potser demà mateix, marxaria a Alemanya; després, quan tornés podrien parlar.",
"No.",
"Tartamudejava.",
"Atònita.",
"Que mai n'havia resat, d'anar a Alemanya.",
"Que quant s'hi estaria.",
"No."
]
}
|
bios
|
Anna Bertran (Vilamaniscle, 1982) és una actriu catalana. Va participar en l'espectacle La Família Irreal va col·laborar al Polònia de Televisió de Catalunya, ambdues produccions de Minoria Absoluta. Va fer el paper protagonista de Laia a la sèrie de ficció Pop Ràpid.
Va començar classes de teatre als 6 anys, al Casino Menestral de la seva localitat. Va estudiar a La Salle de Figueres i batxillerat Artístic a l'Institut Alexandre Deulofeu de la mateixa vila. Amb 19 anys va marxar a viure a Barcelona, on va treballar a diverses feines mentre es formava a l'escola Nancy Tuñón i a l'Estudi de Txiqui Berraondo i Manuel Lillo. Tembé va estudiar coaching actoral al Col·legi del Teatre de Barcelona i va aprendre el món dels clowns amb Jango Edwards, Merche Ochoa i Sergi Estebanell. Es va donar a conèixer amb l'obra Entre pocs i massa, una producció de Imput produccions que va durar un any en cartell al Club Capitol de Barcelona. Més endavant, va treballar a l'obra Connexions (La Roda Produccions), feta durant una temporada al SAT i posteriorment va girar per Catalunya, i a la pel·lícula Terrados. Posteriorment començà a treballar per diverses realitzacions televisives per les productores d'El Terrat i Minoria Absoluta.
|
[
"Qui és Anna Bertran?",
"En quines produccions ha participat?",
"Quina edat tenia quan va iniciar-se en el món dels escenaris?",
"On va formar-se?",
"Quants anys tenia quan va mudar-se a Barcelona?",
"I què va fer, una vegada establerta a la ciutat?",
"En quins altres àmbits va instruir-se?",
"Amb quina funció va debutar?",
"Va tenir èxit?",
"Qui la va realitzar?",
"En quin acte de La Roda Produccions va participar?",
"On es va representar?",
"I pel que fa a l'àmbit cinematogràfic, de quina filmació va formar part?",
"Amb quines promotores ha col·laborat?"
] |
{
"answer_end": [
56,
268,
309,
461,
504,
628,
784,
838,
934,
874,
1004,
1105,
1105,
1230
],
"answer_start": [
0,
58,
269,
353,
463,
463,
630,
786,
786,
786,
936,
950,
950,
1107
],
"input_text": [
"Una actriu catalana.",
"En l'espectacle La Família Irreal, en Polònia, i va fer el paper protagonista de Laia a la sèrie de ficció Pop Ràpid.",
"6 anys.",
"A La Salle de Figueres i batxillerat Artístic a l'Institut Alexandre Deulofeu de la mateixa vila.",
"19.",
"Va treballar a diverses feines mentre es formava a l'escola Nancy Tuñón i a l'Estudi de Txiqui Berraondo i Manuel Lillo.",
"Va estudiar coaching actoral al Col·legi del Teatre de Barcelona i va aprendre el món dels clowns amb Jango Edwards, Merche Ochoa i Sergi Estebanell.",
"Amb l'obra Entre pocs i massa.",
"Sí.",
"Imput produccions.",
"A l'obra Connexions.",
"Al SAT i posteriorment va girar per Catalunya.",
"De la pel·lícula Terrados.",
"Amb El Terrat i Minoria Absoluta."
]
}
|
bios
|
Rosa Castillo Araujo (Barcelona, 14 de febrer de 1956) és una jugadora de bàsquet catalana que fou membre de la selecció femenina espanyola. Va guanyar 11 títols de Lliga i 11 Copes. Va ser la màxima anotadora de les finals de Copa espanyoles amb 215 punts a 13 finals.
Rosa Castillo va jugar a la Lliga espanyola durant 18 anys, guanyant 11 títols de Lliga i 11 títols de Copa. Encara que fou la màxima anotadora, en aquell temps fins i tot les millors jugadores no eren professionals.
Va començar al club PEM de Barcelona a l'edat de 13 anys, juntament amb la seva germana i també futura jugadora de la selecció estatal, Mercedes Castillo. L'equip, liderat per la futura entrenadora estatal Maria Planas, va aconseguir l'ascens tres anys consecutius fins a arribar a la divisió superior. A causa del caràcter local del club i de les dificultats per a jugar a la primera lliga, va canviar al club Picadero JC el 1974, subsegüentment conegut (per patrocini) com a PICEFF Barcelona, Picadero Evax, Íntima Barcelona, Picadero Comansi i finalment Natural Cusí, fins i tot canviant de camp: el 1984 el Picadero es va fusionar amb El Masnou Bàsquetbol.
Amb 1.80 metres, l'evolució de la seva posició a l'equip és paral·lela a la de les alçades de la Lliga femenina, jugant com a pivot alta a mitjans del 1970s i acabant la seva carrera al començament dels 90s com a aler.
Una seriosa lesió de genoll el 1990 gairebé li va forçar la retirada, però va recuperar-se'n i s'incorporà al Dorna Godella valencià el 1991, el seu únic any com a jugadora professional i fora del Principat. Es va retirar el 1992 després de tota una temporada sense perdre i guanyant el triplet de competicions (Lliga, Copa i Campionat d'Europa) amb el Club Bàsquet Dorna Godella.
Va fer el seu debut amb la selecció estatal de bàsquet femení a l'edat de 18 anys. Va jugar amb l'equip sènior durant 13 anys, de 1974 a 1987, amb un total de 113 taps i 10.8 PPG. Va participar en 6 Campionats europeus:
|
[
"Qui és Rosa Castillo Araujo?",
"Quantes recompenses va aconseguir?",
"Per què va destacar?",
"Quant temps va participar a la Lliga espanyola?",
"Va especialitzar-se?",
"Per què?",
"Quants anys tenia quan va iniciar-se en el bàsquet?",
"Amb qui va coincidir a l'equip?",
"Qui les entrenava?",
"Què va passar el 1974?",
"I el 1984?",
"Quina alçada té, Castillo?",
"Com va progressar el seu emplaçament?",
"El mal al genoll va obligar-la a abandonar l'esport?",
"I quan va abandonar?",
"Com va ser, en resum, la seva trajectòria?"
] |
{
"answer_end": [
139,
181,
268,
328,
485,
485,
543,
640,
705,
1146,
1146,
1163,
1365,
1459,
1746,
1966
],
"answer_start": [
0,
141,
183,
270,
379,
379,
487,
487,
642,
790,
1087,
1148,
1165,
1367,
1575,
1748
],
"input_text": [
"Una jugadora de bàsquet catalana que fou membre de la selecció femenina espanyola.",
"11 títols de Lliga i 11 Copes.",
"Perquè va ser la màxima anotadora de les finals de Copa espanyoles amb 215 punts a 13 finals.",
"Durant 18 anys.",
"No.",
"Perquè en aquell temps fins i tot les millors jugadores no eren professionals.",
"Tretze.",
"Amb la seva germana i també futura jugadora de la selecció estatal, Mercedes Castillo.",
"La futura entrenadora estatal Maria Planas.",
"Que a causa del caràcter local del club i de les dificultats per a jugar a la primera lliga, va canviar al club Picadero, subsegüentment conegut (per patrocini) com a PICEFF Barcelona, Picadero Evax, Íntima Barcelona, Picadero Comansi i finalment Natural Cusí, fins i tot canviant de camp.",
"El Picadero es va fusionar amb El Masnou Bàsquetbol.",
"1.80 metres.",
"És paral·lela a la de les alçades de la Lliga femenina, jugant com a pivot alta a mitjans del 1970s i acabant la seva carrera al començament dels 90s com a aler.",
"No.",
"El 1992, després de tota una temporada sense perdre i guanyant el triplet de competicions (Lliga, Copa i Campionat d'Europa) amb el Club Bàsquet Dorna Godella.",
"Va fer el seu debut amb la selecció estatal de bàsquet femení a l'edat de 18 anys; va jugar amb l'equip sènior durant 13 anys, de 1974 a 1987, amb un total de 113 taps i 10.8 PPG i va participar en 6 Campionats europeus."
]
}
|
mitologia
|
L'oracle de Claros va ser un oracle d'Apol·lo a Claros en territori de Colofó.
Segons Pausànies l'haurien fundat cretencs dirigits per Raci abans de l'establiment dels jonis a la costa asiàtica. En aquell moment Claros estaria habitat per caris. Raci es va casar amb una profetessa de Delfos, Manto, filla de Tirèsias, que hauria arribat allà per manament de l'oracle de Delfos amb altres presoners tebans quan els argius es van apoderar de Tebes. Raci i Manto van tenir a Mopsos, del qual els profetes de Claros se suposaven descendents. Per altra banda, Mopsos va ser un destacat endeví: després de la guerra de Troia va arribar a Claros l'endeví Calcant, que va desafiar Mopsos per saber quin dels dos era millor. Mopsos va guanyar i Calcant va morir de pena. L'Oracle de Claros va ser molt conegut i consultat fins al temps de l'Imperi.
Segons explica Tàcit, a Claros els oracles els donaven sacerdots procedents de determinades famílies de Milet, al contrari dels oracles de Delfos, donats sempre per dones. El sacerdot escoltava el número i el nom del consultant, baixava a una cova, bevia aigua d'una font misteriosa i donava les respostes en vers a les preguntes que se li feien.
|
[
"Què era l'oracle de Claros?",
"Qui va organitzar-lo, d'acord amb Pausànies?",
"Qui vivia, en aquell moment, a Claros?",
"Amb qui va contreure matrimoni Raci?",
"Què hi feia, allà, Manto?",
"Van tenir descendència?",
"Qui?",
"Per què va ser un personatge rellevant, a més?",
"Qui s'hi va afrontar?",
"Qui va ser el vencedor?",
"Què va passar amb l'Oracle de Claros?",
"Què dona a conèixer, Tàcit?",
"I a Delfos qui comunicava els oracles?",
"Com era el ritual de Claros?"
] |
{
"answer_end": [
77,
193,
244,
317,
446,
479,
537,
588,
715,
761,
839,
950,
1011,
1186
],
"answer_start": [
0,
79,
195,
246,
246,
448,
448,
539,
590,
717,
763,
841,
953,
1013
],
"input_text": [
"Va ser un oracle d'Apol·lo a Claros en territori de Colofó.",
"Cretencs dirigits per Raci abans de l'establiment dels jonis a la costa asiàtica.",
"Caris.",
"Amb una profetessa de Delfos, Manto, filla de Tirèsias.",
"Hi hauria arribat per manament de l'oracle de Delfos amb altres presoners tebans quan els argius es van apoderar de Tebes.",
"Sí.",
"Mopsos, del qual els profetes de Claros se suposaven descendents.",
"Perquè va ser un destacat endeví.",
"L'endeví Calcant, per saber quin dels dos era millor.",
"Mopsos.",
"Que va ser molt conegut i consultat fins al temps de l'Imperi.",
"Que a Claros els oracles els donaven sacerdots procedents de determinades famílies de Milet.",
"Les dones.",
"El sacerdot escoltava el número i el nom del consultant, baixava a una cova, bevia aigua d'una font misteriosa i donava les respostes en vers a les preguntes que se li feien."
]
}
|
bios
|
Núria Rafel i Fontanals (Barcelona, 13 de maig de 1954) és una arqueologa catalana. És coneguda per l'estudi de les poblacions protohistòriques de Catalunya, sobretot a la zona de l'Ebre.
Va passar la seva joventut a Barcelona on es va inscriure a la Facultat de Filosofia i Lletres, i es va especialitzar en prehistòria, arqueologia i història antiqua. Va començar la carrera professional el 1976 com a professor de l'Institut de Vilafranca del Penedès. Uns pocs mesos després, l'1 de gener 1977 va ser nomenat professor adjudant a la Universitat de Barcelona.
L'arqueologia de camp va ser el seu terreny predilecte. Va participar en moltes excavacions i va ser (co)directora dels treballs en dotze jaciments, de les quals destaquen el recinte fortificat i la necròpolis del poblat ibèric del Coll del Moro (Terra Alta), el poblat del Calvari del Molar, la Mina prehistòrica de La Turquesa a Cornudella de Montsant i la Solana del Bepo a Ulldemolins. El treball al Coll del Moro va ser el tema de la seva tesi doctoral La necròpolis del Coll del Moro, amb la direcció de Miquel Tarradell i Mateu (1920-1995) que va defensar el 1986. L'any segūent va reeixir en les oposicions a l'aleshores Estudi General de Lleida on va obtenir la càtedra de prehistòria que va continuar quan va ser creada el 1991 a la Universitat de Lleida.
Per un inventari de les seves més de cent-trenta articles, llibres i altres publicacions vegeu «Publicacions Núria Rafel Fontanals (1978-2018)». Revista d'Arqueologia de Ponent, 28, 2018, pàg. 303-309.
|
[
"Qui és Núria Rafel i Fontanals?",
"Per què és cèlebre?",
"On va estudiar?",
"En què va particularitzar-se?",
"Quina va ser la seva primera feina?",
"Quin càrrec van atorgar-li un temps després?",
"En quin àmbit va centrar-se?",
"Què va dirigir?",
"Com quins?",
"En quin projecte va basar la seva tesi doctoral?",
"Com la va titular?",
"Quan la va defendre?",
"I qui li va orientar?",
"Què va aconseguir el 1987?"
] |
{
"answer_end": [
82,
186,
282,
352,
453,
560,
616,
709,
950,
1019,
1051,
1132,
1132,
1326
],
"answer_start": [
0,
84,
188,
188,
354,
455,
562,
656,
656,
952,
952,
952,
952,
1134
],
"input_text": [
"Una arqueologa catalana.",
"Per l'estudi de les poblacions protohistòriques de Catalunya, sobretot a la zona de l'Ebre.",
"A la Facultat de Filosofia i Lletres.",
"En prehistòria, arqueologia i història antiqua.",
"El 1976 com a professor de l'Institut de Vilafranca del Penedès.",
"Professor adjudant a la Universitat de Barcelona.",
"En l'arqueologia de camp.",
"Els treballs en dotze jaciments.",
"El recinte fortificat i la necròpolis del poblat ibèric del Coll del Moro (Terra Alta), el poblat del Calvari del Molar, la Mina prehistòrica de La Turquesa a Cornudella de Montsant i la Solana del Bepo a Ulldemolins.",
"El treball al Coll del Moro.",
"La necròpolis del Coll del Moro.",
"El 1986.",
"Miquel Tarradell i Mateu.",
"Va reeixir en les oposicions a l'aleshores Estudi General de Lleida on va obtenir la càtedra de prehistòria que va continuar quan va ser creada el 1991 a la Universitat de Lleida."
]
}
|
mitologia
|
Hotel Transylvania 4: Transformania (originalment en anglès, Hotel Transylvania: Transformania) és una pel·lícula de comèdia i d'aventures animada per ordinador de 2022 produïda per Sony Pictures Animation i estrenada per Amazon Studios. És la quarta i última entrega de la franquícia Hotel Transsilvània i la seqüela d'Hotel Transsilvània 3: Unes vacances monstruoses (2018). La pel·lícula està dirigida per Jennifer Kluska i Derek Drymon (en els seus respectius debuts com a directors) a partir del guió d'Amos Vernon, Nunzio Randazzo i Genndy Tartakovsky, que va dirigir les tres pel·lícules anteriors. Està protagonitzada per les veus en anglès d'Andy Samberg, Selena Gomez (que també va ser-ne la productora executiva amb Tartakovsky), Kathryn Hahn, Jim Gaffigan, Steve Buscemi, Molly Shannon, David Spade, Keegan-Michael Key, Brian Hull, Fran Drescher, Brad Abrell i Asher Blinkoff. En aquesta pel·lícula, en Dràcula i en Johnny, que es transformen en humà i monstre, han de trobar el camí cap a Amèrica del Sud per revertir els canvis, abans que les seves transformacions esdevinguin permanents.
Originalment prevista per a ser estrenada als Estats Units l'1 d'octubre de 2021, Sony Pictures Releasing va cancel·lar els plans d'estrena de la pel·lícula i va vendre els drets de distribució de la pel·lícula a Amazon Studios per 100 milions de dòlars, a causa de l'augment dels casos de la variant Delta del SARS-CoV-2 als Estats Units. La cinta es va estrenar exclusivament a Amazon Prime Video el 14 de gener de 2022. La pel·lícula va rebre comentaris diversos de la crítica. Ha estat doblada al català.
|
[
"Què és Hotel Transylvania 4: Tranfromania?",
"Com s'ha realitzat?",
"Quines empreses han participat en la creació del film?",
"De quina saga forma part?",
"Qui ha coordinat el film?",
"Havien comandat altres pel·lícules, anteriorment?",
"I qui ha escrit l'argument?",
"Qui és l'únic dels tres que havia participat en les filmacions precedents?",
"Quines persones posen veu a la pel·lícula, en l'idioma original?",
"Què passa en aquest llargmetratge?",
"Com és que no va debutar quan estava planejat?",
"Per quin motiu?",
"Quan va sortir a la llum, finalment, la producció?",
"A quina plataforma?",
"Es pot mirar en llengua catalana?"
] |
{
"answer_end": [
138,
168,
236,
368,
439,
487,
557,
604,
887,
1101,
1356,
1441,
1524,
1524,
1610
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
238,
377,
377,
377,
539,
606,
889,
1103,
1103,
1443,
1443,
1584
],
"input_text": [
"Una pel·lícula de comèdia i d'aventures.",
"S'ha animat per ordinador.",
"És produïda per Sony Pictures Animation i estrenada per Amazon Studios.",
"És la quarta i última entrega de la franquícia Hotel Transsilvània i la seqüela d'Hotel Transsilvània 3: Unes vacances monstruoses.",
"Jennifer Kluska i Derek Drymon.",
"No.",
"Amos Vernon, Nunzio Randazzo i Genndy Tartakovsky.",
"Genndy Tartakovsky.",
"Andy Samberg, Selena Gomez, Kathryn Hahn, Jim Gaffigan, Steve Buscemi, Molly Shannon, David Spade, Keegan-Michael Key, Brian Hull, Fran Drescher, Brad Abrell i Asher Blinkoff.",
"En Dràcula i en Johnny, que es transformen en humà i monstre, han de trobar el camí cap a Amèrica del Sud per revertir els canvis, abans que les seves transformacions esdevinguin permanents.",
"Perquè Sony Pictures Releasing va cancel·lar els plans d'estrena de la pel·lícula i va vendre els drets de distribució de la pel·lícula a Amazon Studios per 100 milions de dòlars.",
"Per l'augment dels casos de la variant Delta del SARS-CoV-2 als Estats Units.",
"El 14 de gener de 2022.",
"A Amazon Prime Video.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
La policia de Londres ha detingut més de 400 persones des de dilluns, quan va començar la protesta d'Extinction Rebellion per reclamar a les autoritats britàniques mesures dràstiques per frenar el canvi climàtic, segons l'últim balanç de la mateixa policia. Diversos activistes de l'organització ecologista Extinction Rebellion han alertat al diari The Guardian que els detinguts són a comissaries als afores de la capital britànica. ‘Els que han estat detinguts els estan portant a diversos llocs, fins i tot fora de Londres', ha indicat un portaveu. Avui, quatre activistes s'han encadenat a la tanca de la casa del líder laborista, Jeremy Corbyn. Milers de persones s'han sumat aquesta setmana al moviment en un intent per forçar el govern britànic a prendre mesures per fer front a l'escalfament global. ‘La gent no vol això, però la inacció del govern davant d'aquest tipus d'emergència ens deixa sense alternativa', ha explicat l'organització. Dimarts les manifestacions es van estendre a les zones de Marble Arch, Waterloo Bridge, Oxford Circus i Parliament Square, la qual cosa va provocar embusos a les àrees properes, i ahir es van proposar de paralitzar també el Metro de Londres. No van aconseguir el seu objectiu perquè es van desplegar efectius addicionals, però es va blocar el senyal WiFi. Al Regne Unit, Extinction Rebellion exigeix al govern emissions zero de gasos d'efecte hivernacle per al 2025 i un pla d'emergència ciutadà similar al que es va impulsar durant la Segona Guerra Mundial. Gairebé un centenar d'intel·lectuals van subscriure un manifest d'Extinction Rebellion publicat al desembre a ‘The Guardian'. ‘S'ha trencat el contracte social i per tant no només és el nostre dret, sinó també el nostre deure moral denunciar la passivitat i el flagrant desistiment de funcions del govern i rebel·lar-nos per defensar la vida', explica el text.
|
[
"Quanta gent ha estat captivada a la capital del Regne Unit?",
"En quin moment?",
"Què exigeix aquesta mobilització?",
"A qui?",
"Què han informat, alguns protestants, a The Guardian?",
"Què s'ha afirmat?",
"Quina acció s'ha dut a terme, el dia d'avui?",
"Quin objectiu tenen els manifestants?",
"Què han argumentat?",
"On s'han expandit les protestes?",
"I quines conseqüències ha tingut?",
"Van aconseguir aturar-lo?",
"Què reclama l'organització a les autoritats?",
"Què exposa el document publicat a The Guardian?",
"Quants il·lustrats s'hi han compromès?"
] |
{
"answer_end": [
53,
121,
211,
211,
432,
550,
648,
806,
948,
1071,
1190,
1304,
1507,
1868,
1633
],
"answer_start": [
0,
0,
101,
101,
258,
434,
552,
650,
808,
950,
950,
1192,
1306,
1635,
1509
],
"input_text": [
"Més de 400 persones.",
"Quan va començar la protesta d'Extinction Rebellion.",
"Mesures dràstiques per frenar el canvi climàtic.",
"A les autoritats britàniques.",
"Que els detinguts són a comissaries als afores de la capital britànica.",
"Que els que han estat detinguts els estan portant a diversos llocs, fins i tot fora de Londres.",
"Quatre activistes s'han encadenat a la tanca de la casa del líder laborista, Jeremy Corbyn.",
"Forçar el govern britànic a prendre mesures per fer front a l'escalfament global.",
"Que la gent no vol això, però la inacció del govern davant d'aquest tipus d'emergència els deixa sense alternativa.",
"A les zones de Marble Arch, Waterloo Bridge, Oxford Circus i Parliament Square.",
"Embusos a les àrees properes, i ahir es van proposar de paralitzar també el Metro de Londres.",
"No, però es va blocar el senyal WiFi.",
"Emissions zero de gasos d'efecte hivernacle per al 2025 i un pla d'emergència ciutadà similar al que es va impulsar durant la Segona Guerra Mundial.",
"Que s'ha trencat el contracte social i per tant no només és el seu dret, sinó també el seu deure moral denunciar la passivitat i el flagrant desistiment de funcions del govern i rebel·lar-se per defensar la vida.",
"Gairebé un centenar."
]
}
|
mitologia
|
Polipetes (en grec antic Πολυποίτης), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Pirítou, rei dels làpites, i d'Hipodamia.
Va néixer el mateix dia que el seu pare expulsava els centaures del mont Pelió. La seva mare va morir al cap de poc de néixer ell, i el seu pare se'n va anar a Atenes, a la cort de Teseu. Quan va ser a l'edat viril, va succeir el seu pare en el regne dels làpites. Amb el seu amic Leonteu figura entre els pretendents d'Helena, i per això va prendre part a la guerra de Troia per venjar Menelau. Comandava un contingent de quaranta naus, segons el Catàleg de les naus a la Ilíada. Se li atribuïa la mort de diversos herois troians al camp de batalla (Damas, Dreseu...). Va concòrrer als jocs fúnebres organitzats en honor de Pàtrocle, i figura entre els grecs que van entrar a Troia dins del cavall de fusta. Quan va haver caigut Troia, Polipetes i Leonteu van acompanyar Calcant que es va dirigir per terra a Colofó.
|
[
"Qui era Polipetes?",
"D'acord amb quina creença?",
"Amb quin fet va coincidir el seu naixement?",
"Què va passar amb els seus progenitors?",
"A quin reialme va manar?",
"Quan?",
"De quina noia s'enamoraren, Polipetes i el seu company Leonteu?",
"En quin conflicte va participar, per l'amor d'Helena?",
"Per quin motiu?",
"Quantes embarcacions liderava?",
"On trobem aquesta informació?",
"A qui es creu que va assassinar?",
"De quines honres fúnebres va formar part?",
"De quin esdeveniment històric va ser-ne membre?",
"Què van fer els dos amics quan Troia va perdre la guerra?"
] |
{
"answer_end": [
124,
124,
204,
312,
389,
389,
452,
520,
520,
562,
605,
694,
759,
833,
942
],
"answer_start": [
0,
0,
126,
206,
314,
314,
391,
391,
391,
522,
522,
607,
696,
761,
835
],
"input_text": [
"Un fill de Pirítou, rei dels làpites, i d'Hipodamia.",
"Amb la mitologia grega.",
"Amb el dia que el seu pare expulsava els centaures del mont Pelió.",
"La seva mare va morir al cap de poc de néixer ell, i el seu pare se'n va anar a Atenes, a la cort de Teseu.",
"Al dels làpites.",
"Quan va ser a l'edat viril.",
"D'Helena.",
"A la guerra de Troia.",
"Per venjar Menelau.",
"Quaranta.",
"Al Catàleg de les naus a la Ilíada.",
"A diversos herois troians al camp de batalla com Damas o Dreseu.",
"A les organitzades en honor de Pàtrocle.",
"Dels grecs que van entrar a Troia dins del cavall de fusta.",
"Van acompanyar Calcant que es va dirigir per terra a Colofó."
]
}
|
books
|
-Diu que no han vist cap noi? Anem a l'Hospital.
-Té raó, aquesta bona dona. Cap a l'Hospital… a l'Hospital, a l'Hospital.
-Diu que avui han tancat el corralet.
-L'han tancat? L'han tancat? ¿L'han tancat?
I tothom:
-Han tancat el corralet. ¡Allí el tenen, anem-lo a veure!
Pel camí:
-La pobra de sa mare! ¡Si molt convé no en tenia d'altre! Ja la planyo.
|
[
"Què intuïm que li han dit a la primera persona que intervé?",
"On diu que s'han de dirigir?",
"L'altre interlocutor està d'acord amb aquesta decisió?",
"Quina afirmació repeteix?",
"S'acaba aquí, el diàleg?",
"Què declara l'altra persona?",
"El segon interlocutor torna a repetir paraules?",
"Què pregunta?",
"Segueix entre ells dos, la conversa?",
"Qui parla, doncs?",
"I què diuen?",
"Es mobilitzen?",
"Qui diuen que és una desgraciada?",
"Què creuen que ha fet malament?",
"Senten llàstima per ella?"
] |
{
"answer_end": [
29,
48,
75,
121,
160,
160,
204,
204,
272,
272,
272,
281,
304,
340,
353
],
"answer_start": [
0,
0,
49,
77,
49,
123,
161,
161,
205,
205,
215,
273,
283,
283,
283
],
"input_text": [
"Que no han vist cap noi.",
"A l'Hospital.",
"Sí.",
"Que cap a l'Hospital.",
"No.",
"Que avui han tancat el corralet.",
"Sí.",
"Si l'han tancat.",
"No.",
"Tothom.",
"Que han tancat el corralet, que allí el tenen i que l'aniran a veure.",
"Sí.",
"La pobra de sa mare.",
"Tenir-ne d'altre.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Francisca Ruiz Vallecilla (segle xix - segle XX) fou una professora vinculada a Alacant relacionada amb el republicanisme.
En febrer de 1916, després del decret de suspensió d'agregacions, torna a Madrid, des de Jaén, per a preparar les oposicions a Escoles Normals. Estigué vivint a la Residència de Senyoretes del carrer Fortuna, tot i que Pedro Poveda li havia ofert la casa Teresiana de Madrid per a estar-s'hi. Francisca li agraeix l'oferiment però continua a la Residència i li expressa l'enyorança per la vida a Jaén. La relació d'aquesta professora i Pedro Poveda fou estreta; l'anomena Paquita. Arriba a l'Escola Normal de Mestres d'Alacant durant el curs 1926-1927, quan l'Escola Normal es trasllada al passeig de Marvà.
En novembre de 1934 és elegida pel Claustre de l'Escola Normal com a representant d'aquesta en el Patronat de Selecció de Becaris de la província. Davant les protestes durant el segon bienni republicà sobre l'existència a torns de colònies escolars mixtes, la professora explica al Boletín de Educación que totes les colònies han de ser mixtes, perquè l'objectiu n'és crear una influència positiva en la convivència entre sexes i la distribució de tasques per igual. Totes les activitats s'havien de realitzar per xiquets i per xiquetes, siguen de tipus domèstic, intel·lectual, artísc o lúdic. Estava en contra que les xiquetes a les colònies serviren el menjar als xiquets o als mestres. «Pel principi d'equitat». Ella mateixa dirigeix dos torns mixtes d'estiu a Alcoleja l'any 1935.
No va tornar a treballar en aquesta Escola Normal una vegada va acabar la Guerra Civil espanyola. El mestre Luís Martines Serrano, de la IV promoció del Pla professional, en febrer de 2005, va fer donació a l'arxiu històric de la Facultat d'Educació de les classes dictades per la professora a l'Escola Normal.
|
[
"Qui va ser Francisca Ruiz Vallecilla?",
"Què va ocórrer el 1916?",
"Per què?",
"On va estar-se, a Madrid?",
"Qui li havia proporcionat un altre habitatge?",
"Què li confessa, Francisca, a Poveda?",
"Van tenir un contacte íntim?",
"Quan va incorporar-se a l'Escola Normal de Mestres d'Alacant?",
"Per quin càrrec va ser seleccionada?",
"Què es demandava, en aquell moment?",
"I quina opinió tenia la professora?",
"Quina mena de tasques afirmava que havien de ser mixtes?",
"I què rebutjava?",
"Per quina raó?",
"Va organitzar colònies, Ruiz?",
"Quan va abandonar l'Escola?",
"Quina acció va dur a terme Luís Martines Serrano?"
] |
{
"answer_end": [
121,
265,
265,
330,
414,
523,
602,
729,
876,
986,
1196,
1324,
1419,
1445,
1515,
1613,
1826
],
"answer_start": [
0,
123,
123,
267,
267,
416,
525,
604,
731,
878,
988,
1198,
1326,
1326,
1447,
1517,
1615
],
"input_text": [
"Una professora vinculada a Alacant relacionada amb el republicanisme.",
"Va tornar a Madrid, des de Jaén, per a preparar les oposicions a Escoles Normals.",
"Perquè havia sortit el decret de suspensió d'agregacions.",
"A la Residència de Senyoretes del carrer Fortuna.",
"Pedro Poveda.",
"L'enyorança per la vida a Jaén.",
"Sí.",
"Durant el curs 1926-1927, quan l'Escola Normal es trasllada al passeig de Marvà.",
"Per a representar l'Escola en el Patronat de Selecció de Becaris de la província.",
"L'existència a torns de colònies escolars mixtes.",
"Que totes les colònies han de ser mixtes, perquè l'objectiu n'és crear una influència positiva en la convivència entre sexes i la distribució de tasques per igual.",
"Les domèstiques, intel·lectuals, artístiques o lúdiques.",
"Que les xiquetes a les colònies serviren el menjar als xiquets o als mestres.",
"Pel principi d'equitat.",
"Sí, dos torns mixtes d'estiu a Alcoleja l'any 1935.",
"Quan va acabar la Guerra Civil espanyola.",
"Va fer donació a l'arxiu històric de la Facultat d'Educació de les classes dictades per la professora a l'Escola Normal."
]
}
|
mitologia
|
Zoar, Zoara (o Segor, segons la traducció septuaginta de la bíblia) fou una ciutat cananea propera a la mar Morta, membre de la pentàpolis de la Mar Morta, o lliga de cinc ciutats: Adamà, Segor, Gomorra, Sodoma i Seboïm.
A la mitologia bíblica es diu també Bela, Bala o Balà (hebreu: בֶּלַע) Hauria sigut la única dels cincs ciutats que no hauria sigut destruïda, en l'operació Sodoma i Gomorra, com que Lot i sa família hi haurien trobat refugi.
No es coneix el seu lloc exacte. Flavius Josefus l'identifica amb Zoara d'Aràbia, al extrem sud de la mar Morta. El 1879 W.F. Birch va llançar la hipòtesi que l'excavació de Tell al-Shâghur (10 km al nord de la mar Morta) és l'històric Zoar. Altres llocs proposats van ser Khirbet al-Safish (5 km al sud de la mar Morta) ; també podria ser el llogaret de Lisan.
Després de la destrucció d'els quatre ciutats va sorgir a la zona el regne cananeu d'Arad, centrat a la ciutat d'aquest nom, que ha estat descoberta pels arqueòlegs.
A l'època romana pertanyia a la província d'Aràbia o Palestina Tertia. En l'organització administrativa de l'Església catòlica, és catalogada com a diòcesi titular.
|
[
"Que va ser Zoar?",
"Quina versió de la Sagrada Escriptura l'anomena Segor?",
"Quines teories hi ha sobre aquesta metròpoli?",
"De quines?",
"D'acord amb la Bíblia, quines altres denominacions tenia?",
"Què es creu que va ser?",
"Es té constància de la ubicació precisa?",
"Amb quina ciutat la vincula Flavius Josefus?",
"I W.F. Birch?",
"Quines altres ubicacions s'han teoritzat?",
"Com va aparèixer el reialme cananeu d'Arad?",
"On estava?",
"Qui la va localitzar?",
"On estava integrada durant el període romà?",
"Com es troba enregistrada en el sistema catòlic?"
] |
{
"answer_end": [
113,
66,
179,
219,
274,
445,
478,
558,
687,
807,
898,
932,
973,
1044,
1138
],
"answer_start": [
0,
15,
0,
156,
221,
292,
447,
480,
560,
689,
809,
809,
809,
975,
1046
],
"input_text": [
"Una ciutat cananea propera a la mar Morta.",
"La traducció septuaginta.",
"Que era membre de la pentàpolis de la Mar Morta, o bé la lliga de cinc ciutats.",
"Adamà, Segor, Gomorra, Sodoma i Seboïm.",
"Bela, Bala o Balà.",
"La única dels cincs ciutats que no hauria sigut destruïda, en l'operació Sodoma i Gomorra, i on Lot i sa família hi haurien trobat refugi.",
"No.",
"Amb Zoara d'Aràbia, al extrem sud de la mar Morta.",
"Va llançar la hipòtesi que l'excavació de Tell al-Shâghur (10 km al nord de la mar Morta) és l'històric Zoar.",
"Khirbet al-Safish (5 km al sud de la mar Morta) i el llogaret de Lisan.",
"Després de la destrucció d'els quatre ciutats.",
"A la ciutat d'aquest nom.",
"Els arqueòlegs.",
"A la província d'Aràbia o Palestina Tertia.",
"Com a diòcesi titular."
]
}
|
books
|
Gemma va recordar-se de la bauma blava de Capri on ella havia estat mantes vegades al matí, perquè al capvespre pujava el mar i cloía l'entrada. -Dins una bauma com aquella…- va dir-se. Tot alçant-se i enlairant una mà, va trobar una roca prima i freda que li donà l'impressió d'un contacte sepulcral i mirà arreu i vegé un roc rodó i blanc que va semblar-li un crani, i un calfred va trontollar son cos. Gemma sentí esclatar dintre seu la força de l'instint, i va passar com un llampec la imatge de la mort de fam, de fred i de por… sos ulls es clourien en la fosca eterna… son respir s'aturaria lentament en el silenci; i son cor es refredaria com les roques que la voltaven… i ella volia viure!… viure!… veure clarors… respirar llibertat… quina feresa li feia aquella penombra!… quina esgarrifança aquell silenci!… A fora cantaven… cantaven unes absoltes… Era morta! Tot estremint-se escarritjà les dents i feu un xiscle que retrunyí per tota la bauma buida i ressonant com una immensa campana…
Tremolant mullà els dits en l'aigua il·luminada i va senyar-se esfereïda. -Podré fugir… nedant sota aigua; aixís ho feu un pescador de Capri en la bauma blava- i va capbuçar-se amb els ulls oberts i seguí tot nedant les claretats rogenques fins que no pogué aguantar-se més el respir. Llavors alçà el cap i veié la superficie de la mar que semblava el vidre mortuori que la cobria, i va treure el cap entre les barques dels que cantaven compungits per la seva mort.
Gairebé tots restaren espaumats. Alguns xiscles d'esglai van torbar la quietud del capvespre. El salpasser i el llibre que tenia el Rector caigueren a l'aigua i feren fugir els peixos que s'havien agombolat enlluernats sota la claror dels ciris. Les dones van esclatar en uns plors que enternien.
-Sa noa!
-Sa nostra noa és viva!
-Ha ressucitat!
-Ja és nostra!
|
[
"Què va remembrar la Gemma?",
"Què va enunciar?",
"Per quin motiu va tenir una esgarrifança?",
"Quina sensació va tenir?",
"I quina visió se li va presentar?",
"Però què anhelava, ella?",
"Que va sentir?",
"I què va descobrir, aleshores?",
"Com va actuar?",
"Quina acció religiosa dugué a terme?",
"Què va pensar?",
"I què va fer, a continuació?",
"Com va comportar-se la gent que hi havia?",
"Què exclamaven?"
] |
{
"answer_end": [
143,
184,
403,
458,
676,
741,
858,
868,
996,
1070,
1157,
1462,
1759,
1824
],
"answer_start": [
0,
145,
186,
405,
462,
678,
818,
859,
870,
998,
1072,
1160,
1464,
1761
],
"input_text": [
"La bauma blava de Capri on ella havia estat mantes vegades al matí, perquè al capvespre pujava el mar i cloía l'entrada.",
"Dins una bauma com aquella…",
"Perquè tot alçant-se i enlairant una mà, va trobar una roca prima i freda que li donà l'impressió d'un contacte sepulcral i mirà arreu i vegé un roc rodó i blanc que va semblar-li un crani.",
"Va sentir esclatar dintre seu la força de l'instint.",
"La imatge de la mort de fam, de fred i de por; sos ulls es clourien en la fosca eterna; son respir s'aturaria lentament en el silenci; i son cor es refredaria com les roques que la voltaven.",
"Viure, veure clarors i respirar llibertat.",
"Que a fora cantaven unes absoltes.",
"Que era morta.",
"Tot estremint-se escarritjà les dents i feu un xiscle que retrunyí per tota la bauma buida i ressonant com una immensa campana.",
"Tremolant mullà els dits en l'aigua il·luminada i va senyar-se esfereïda.",
"Podria fugir nedant sota aigua; aixís ho feu un pescador de Capri en la bauma blava.",
"Va capbuçar-se amb els ulls oberts i seguí tot nedant les claretats rogenques fins que no pogué aguantar-se més el respir; llavors alçà el cap i veié la superficie de la mar que semblava el vidre mortuori que la cobria, i va treure el cap entre les barques dels que cantaven compungits per la seva mort.",
"Gairebé tots restaren espaumats; alguns xiscles d'esglai van torbar la quietud del capvespre; el salpasser i el llibre que tenia el Rector caigueren a l'aigua i feren fugir els peixos que s'havien agombolat enlluernats sota la claror dels ciris, i les dones van esclatar en uns plors que enternien.",
"Que sa seva noa era viva, que havia ressuscitat, que ja era seva."
]
}
|
books
|
-Preneu vi, mare…
-Porteu-me un xic de moscatell.
Un cop va beure, sentí com una escalfor que li revifava el cor, que ses venes s'omplien de vida i sos ulls de claretats, que per sa pell s'escampava una tebior dolça, i feu un sospir pregon i va esclatar en un plor somicós, com d'una nena avergonyida de plorar davant de ses companyes de costura.
-No ho dieu al vostre pare tot això… no em passarà més… ara ja tinc el remei!… Té raó en Magí!… Tinc de beure!
En Magí cantava. Era un dia de gran tràfec. La plassa del molí estava plena de carros. Les tramuges sempre curulles de grana. La farina rajava tèbia i seguida com una font per la canal que feia trontollar la filosa. Per tot se sentia una flaire que reviscolava. I l'aigua quieta, adormida de la bassa, anava baixant lentament, amb la imatge dels arbres que s'hi emmirallaven. En Magí cantava rublert de goig en veure aquell molí que havia estat un niu de misèria i ara és tot brogit i treball i alegria, conquerits amb la feina, neta i honrada com la de ningú… Ell amb la seva dona eren mirats com a models de belles persones i com els més treballadors d'aquells voltants. En Magí era un home complidor que sentia tot l'encís de la veritat i gaudia obligant els fets a anar sempre sota el jou de la seva paraula. -Ho ha dit en Magí!- deien els pagesos i aixís apaivagaven totes les discussions. La llengua del moliner no havia mentit mai. Ella, la Teresa, era una dona dominada pel cor, que xarbotava de sentiment per tots i per tot, i sense una guspira de reflexió, se desfeia donant-se a les necessitats dels altres.
|
[
"Què va aconsellar, el fill, a la seva mare?",
"I la seva mare què li respongué?",
"Quin efecte va tenir, la beguda?",
"Quina demanda va fer al seu fill?",
"Per què?",
"Quin era?",
"Qui li havia aconsellat, això?",
"Què feia, aquest últim?",
"Com era el jorn?",
"Quina actitud tenia en Magí?",
"Quina imatge donava el matrimoni?",
"Com era el caràcter d'en Magí?",
"De quina manera es mitigaven, doncs, les disputes entre els camperols?",
"Per què confiaven tant en la seva paraula?",
"I la seva muller quina personalitat tenia?"
] |
{
"answer_end": [
17,
48,
215,
382,
423,
457,
457,
473,
832,
1017,
1129,
1269,
1395,
1395,
1575
],
"answer_start": [
0,
18,
50,
347,
347,
347,
347,
458,
458,
834,
1019,
1131,
1271,
1353,
1397
],
"input_text": [
"Que prengués vi.",
"Que li portés un xic de moscatell.",
"Sentí com una escalfor que li revifava el cor, que ses venes s'omplien de vida i sos ulls de claretats i que per sa pell s'escampava una tebior dolça.",
"Que no li digués al seu pare.",
"Perquè ara ja tenia el remei.",
"Tenia de beure.",
"En Magí.",
"Cantava.",
"De gran tràfec: la plassa del molí estava plena de carros; les tramuges sempre curulles de grana; la farina rajava tèbia i seguida com una font per la canal que feia trontollar la filosa; per tot se sentia una flaire que reviscolava, i l'aigua quieta, adormida de la bassa, anava baixant lentament, amb la imatge dels arbres que s'hi emmirallaven.",
"Cantava rublert de goig en veure aquell molí que havia estat un niu de misèria i ara és tot brogit i treball i alegria, conquerits amb la feina, neta i honrada com la de ningú.",
"Eren mirats com a models de belles persones i com els més treballadors d'aquells voltants.",
"Era un home complidor que sentia tot l'encís de la veritat i gaudia obligant els fets a anar sempre sota el jou de la seva paraula.",
"Dient que ho havia dit en Magí.",
"Perquè la seva llengua no havia mentit mai.",
"Era una dona dominada pel cor, que xarbotava de sentiment per tots i per tot, i sense una guspira de reflexió, se desfeia donant-se a les necessitats dels altres."
]
}
|
bios
|
Maria Cinta Balagué i Domènech (Barcelona, 1898 - 3 de juny de 1985), funcionària de l'Ajuntament de Barcelona, fou una pionera en les emissions radiofòniques, en crear el primer programa magazín, que presentà a Ràdio Barcelona amb el pseudònim de Salus.
Va estudiar magisteri i tot seguit es va presentar a les oposicions de la Diputació. Va aprovar i va esdevenir funcionària de l'Ajuntament de Barcelona, essent la primera dona que s'integrava en la plantilla municipal. Se li va oferir una primera feina al Negociat de Cultura que s'estava creant i després va recórrer diferents departaments de l'Ajuntament –Gobernació, Negociat Central...– fins que es va jubilar, l'any 1968.
El 1926, potser gràcies al seu perfil culte, se li va oferir una secció literària femenina bisetmanal dins la programació que Ràdio Barcelona dedicava a les dones, anomenada genèricament Radio telefonía femenina. Aquesta secció, que s'emetia els dimarts i divendres a les sis de la tarda i durava entre vint i trenta minuts, radiava escrits literaris de les oients, que llegia ella mateixa. Mantenia també converses amb la pianista Emília Miret i Soler i altres col·laboradores. Balagué era, doncs, la primera persona que feia un programa de ràdio en format magazín, tancat, amb una estructura àgil, construït a base de seccions i col·laboradores que parlaven de literatura i més endavant també de temes diversos del que es considerava aleshores l'univers femení –modes o ciència domèstica, per exemple– i adreçat a un públi concret, les dones. Les col·laboradores, d'un alt nivell cultural i econòmic, eren dones que ja publicaven sobre aquestes matèries en revistes femenines de l'època.
El febrer de 1929 Balagué i les seves col·laboradores van desaparèixer de la programació i el programa fou substituït per monòlegs per a les dones.
|
[
"Qui va ser Maria Cinta Balagué i Domènech?",
"On el va exposar?",
"Sota quin sobrenom?",
"En què va instruir-se?",
"Va aconseguir formar part de l'administració pública?",
"Quin mèrit va tenir?",
"On va ser la seva primera ocupació?",
"I posteriorment?",
"Durant quant temps va treballar a l'Ajuntament de Barcelona?",
"Què se li va proposar el 1926?",
"En què es basava?",
"Amb qui va tenir amistat?",
"D'aquesta manera, per què va destacar la figura de Maria Cinta Balagué?",
"Qui s'hi associava?",
"Què va passar el mes de febrer de 1929?"
] |
{
"answer_end": [
195,
227,
253,
276,
406,
472,
550,
645,
680,
893,
1071,
1159,
1525,
1670,
1818
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
255,
255,
340,
474,
474,
474,
682,
895,
1073,
1161,
1527,
1672
],
"input_text": [
"Una funcionària de l'Ajuntament de Barcelona i una pionera en les emissions radiofòniques, en crear el primer programa magazín.",
"A Ràdio Barcelona.",
"Salus.",
"En magisteri.",
"Sí.",
"Va ser la primera dona que s'integrava en la plantilla municipal.",
"Al Negociat de Cultura que s'estava creant.",
"Va recórrer diferents departaments de l'Ajuntament com la Gobernació i el Negociat Central.",
"Fins que es va jubilar, l'any 1968.",
"Una secció literària femenina bisetmanal dins la programació que Ràdio Barcelona dedicava a les dones, anomenada genèricament Radio telefonía femenina.",
"En radiar escrits literaris de les oients, que llegia ella mateixa.",
"Amb la pianista Emília Miret i Soler i altres col·laboradores.",
"Perquè va ser la primera persona que feia un programa de ràdio en format magazín, tancat, amb una estructura àgil, construït a base de seccions i col·laboradores que parlaven de literatura i més endavant també de temes diversos del que es considerava aleshores l'univers femení –modes o ciència domèstica, per exemple– i adreçat a un públi concret, les dones.",
"Dones, d'un alt nivell cultural i econòmic, que ja publicaven sobre aquestes matèries en revistes femenines de l'època.",
"Balagué i les seves col·laboradores van desaparèixer de la programació i el programa fou substituït per monòlegs per a les dones."
]
}
|
bios
|
Carme Parreño i Gibert (Saragossa, 1856 - Barcelona, 15 de gener de 1924) va ser una primera actriu catalana.
Encara que va néixer a Saragossa —el seu pare era militar (comandant d'infanteria)—, ella va arribar a Barcelona quan només tenia 4 anys. Va treballar al teatre Romea amb la seva companyia titular. Va casar-se dues vegades, la primera amb el també actor Josep Molas i Pi i, en segones núpcies, amb l'autor dramàtic Antoni Ferrer i Codina.
S'inicià en el món del teatre aficionat el 1874 amb l'obra Flor de un dia, de Francesc Camprodón, i professionalment debutà el 1874 a Sitges amb El ferrer de tall, de Pitarra. Anà guanyant prestigi i experiència en companyies secundàries i en diversos teatres. El 1880 entrà a la companyia d'Iscle Soler al Romea, on romangué fins al 1890 quan, arran de les desavinences entre Lleó Fontova i l'empresa, aquest, juntament amb d'altres actors i actrius entre els quals Carme Parreño, decidiren marxar al Novetats sota la direcció d'Antoni Tutau.
Carme Parreño va ser la primera actriu de la història a interpretar el paper de Marta, de Terra Baixa, en l'estrena a Tortosa el 1897 sota la direcció de Teodor Bonaplata. En els anys següents s'incorporà al Teatre Principal de Barcelona i després tornà al Romea fins al 1909. A partir de 1910, en uns anys en què el teatre entrà en crisi, alternà el circuit teatral amb les companyies de teatre afeccionat i amb representacions en teatres comarcals.
Parreño coincidí en els anys teatrals de final de segle amb l'eclosió del teatre en català i ella es feu celebre, vinculada llargament amb el teatre Romea, al costat de Lleó Fontova, Iscle Soler, Teodor Bonaplata, Anna Monner o Jaume i Enric Borràs en les obres de Serafí Pitarra, Guimerà, Feliu i Codina o altres autors catalans.
Va morir el 15 de gener de 1924 i està enterrada al Cementiri de Sant Gervasi, de Barcelona.
|
[
"Qui va ser Carme Parreño i Gibert?",
"D'on era originària?",
"A què es dedicava el seu progenitor?",
"Quina edat tenia quan va venir a la capital catalana?",
"On va actuar?",
"Amb qui va contreure matrimoni?",
"Quan va estrenar-se, de manera aficionada, en l'àmbit dels escenaris?",
"I experimentalment?",
"Com va aconseguir reputació?",
"En quina organització va incorporar-se el 1880?",
"Per què la va abandonar?",
"I on va integrar-se?",
"Quin mèrit va aconseguir?",
"On va seguir la seva trajectòria teatral?",
"I d'ençà el 1910?",
"Amb quins actors i autors de prestigi va relacionar-se?",
"On podem trobar la seva sepultura?"
] |
{
"answer_end": [
108,
142,
192,
246,
306,
447,
545,
623,
708,
787,
850,
991,
1163,
1268,
1442,
1773,
1866
],
"answer_start": [
0,
110,
144,
195,
248,
308,
449,
549,
625,
710,
710,
710,
993,
1165,
1270,
1444,
1775
],
"input_text": [
"Una primera actriu catalana.",
"De Saragossa.",
"Era militar (comandant d'infanteria).",
"4 anys.",
"Al teatre Romea amb la seva companyia titular.",
"La primera amb el també actor Josep Molas i Pi i, en segones núpcies, amb l'autor dramàtic Antoni Ferrer i Codina.",
"El 1874 amb l'obra Flor de un dia, de Francesc Camprodón.",
"El 1874 a Sitges amb El ferrer de tall, de Pitarra.",
"En companyies secundàries i en diversos teatres.",
"A la d'Iscle Soler al Romea, on romangué fins al 1890.",
"Per les desavinences entre Lleó Fontova i l'empresa.",
"Al Novetats sota la direcció d'Antoni Tutau.",
"Ser la primera actriu de la història a interpretar el paper de Marta, de Terra Baixa, en l'estrena a Tortosa el 1897 sota la direcció de Teodor Bonaplata.",
"S'incorporà al Teatre Principal de Barcelona i després tornà al Romea fins al 1909.",
"Alternà el circuit teatral amb les companyies de teatre afeccionat i amb representacions en teatres comarcals.",
"Amb Lleó Fontova, Iscle Soler, Teodor Bonaplata, Anna Monner o Jaume i Enric Borràs en les obres de Serafí Pitarra, Guimerà, Feliu i Codina o altres autors catalans.",
"Al Cementiri de Sant Gervasi, de Barcelona."
]
}
|
vilaweb
|
L'activista hongkonguès Jason Y. NG, líder de la revolució dels Paraigües, s'ha reunit aquest tarda amb el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, a la presó dels Lledoners. A la sortida, ha assegurat que se li ‘trenca el cor' en veure algú empresonat per defensar el dret a la llibertat d'expressió. ‘Crec que és molt desafortunat que algú hagi de pagar el preu de la llibertat personal per defensar una idea, per simplement encoratjar la ciutadania a exercir el seu propi dret a la llibertat d'expressió', ha lamentat. Ha dit que és una pràctica que no només passa a Catalunya, pel que ha fet una crida a la comunitat internacional per solidaritzar-se en la lluita per la llibertat d'expressió. Jason Y. NG ha explicat que ha vist al líder d'Òmnium ‘de molt bon humor'. ‘Sembla que està molt bé i que està aprofitant el temps per a la reflexió personal i per a escriure llibres', ha dit. ‘M'ha dit que els digui que es mantinguin esperançats i siguin pacients perquè la lluita per l'autodeterminació i la llibertat d'expressió és una marató, no un esprint', ha afegit. Cuixart també l'ha encoratjat a què, malgrat que inicialment les coses no surtin bé, ‘tornar-ho a intentar i seguir endavant' si es vol que ‘la gent mantingui l'esperança i la fe en lluitar per allò que creuen'. Jason Y. NG és advocat i periodista. Va ajudar a fundar l'associació internacional d'escriptors que promou la literatura i la llibertat d'expressió PEN International a Hong Kong, i en va ser president. Va ser un dels impulsors de la revolució dels Paraigües, nom popular amb què es coneixen les protestes de 2014 contra la Xina per demanar la retirada de la reforma electoral que eliminava el sufragi universal a Hong Kong. Jason Y. NG va ser un dels principals defensors dels mètodes de protesta pacífica basats en la desobediència civil.
|
[
"Qui és Jason Y. NG?",
"Amb qui s'ha trobat?",
"On?",
"Què ha asseverat, abans de marxar?",
"Per què s'ha afligit?",
"Què ha asseverat?",
"Com ha trobat a Jordi Cuixart?",
"Quin missatge li ha transmès?",
"A què l'ha animat?",
"A què es dedica l'activista hongkonguès?",
"Amb quina creació va estar involucrat?",
"La va liderar?",
"Quin altre moviment va propulsar?",
"Què designa aquest apel·latiu?",
"A quina demanda va donar suport, també?"
] |
{
"answer_end": [
73,
149,
176,
303,
523,
699,
892,
1073,
1285,
1322,
1464,
1487,
1544,
1709,
1825
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
178,
305,
525,
701,
894,
1075,
1287,
1324,
1324,
1489,
1489,
1711
],
"input_text": [
"Un activista hongkonguès i líder de la revolució dels Paraigües.",
"Amb el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.",
"A la presó dels Lledoners.",
"Que se li trenca el cor en veure algú empresonat per defensar el dret a la llibertat d'expressió.",
"Perquè creu que és molt desafortunat que algú hagi de pagar el preu de la llibertat personal per defensar una idea, per simplement encoratjar la ciutadania a exercir el seu propi dret a la llibertat d'expressió.",
"Que és una pràctica que no només passa a Catalunya, pel que ha fet una crida a la comunitat internacional per solidaritzar-se en la lluita per la llibertat d'expressió.",
"De molt bon humor i li ha semblat que està molt bé i que està aprofitant el temps per a la reflexió personal i per a escriure llibres.",
"Que els digui que es mantinguin esperançats i siguin pacients perquè la lluita per l'autodeterminació i la llibertat d'expressió és una marató, no un esprint.",
"A què, malgrat que inicialment les coses no surtin bé, tornar-ho a intentar i seguir endavant si es vol que la gent mantingui l'esperança i la fe en lluitar per allò que creuen.",
"És advocat i periodista.",
"Amb la fundació de l'associació internacional d'escriptors que promou la literatura i la llibertat d'expressió PEN International a Hong Kong.",
"Sí.",
"La revolució dels Paraigües.",
"Les protestes de 2014 contra la Xina per demanar la retirada de la reforma electoral que eliminava el sufragi universal a Hong Kong.",
"Als mètodes de protesta pacífica basats en la desobediència civil."
]
}
|
books
|
-Veurem. Mestre!- crida al venedor -acosteu-me aquell que ve darrera d'aquella polla.
-No té mal ull, vostè- diu el venedor portant el gall.
En efecte: tant el senyor Batista com la seva muller sospesen el gall i semblen quedar satisfets del pes. Li busquen la ploma de la cuixa i es confirma l'acert del bon senyor.
Regategen el preu, i, després d'algunes paraules i haver fet, el comprador, com qui se n'anava, parteixen la diferència, i el senyor Batista queda content amb el gall, si bé a la senyora Quima li sembla que es podria trobar un vint-i-dos més barato.
Alguns xicots s'ofereixen a portar l'animal, però el senyor Batista, sense tornar-los resposta, agafa el gall, s'embossa la capa, dóna el braç a la seva esposa, i així se'n va cap a casa amb la pobra bèstia condemnada a mort, que es despedeix del món traient el cap per sota l'abric del que la porta.
A l'arribar a casa, lo primer que fa la senyora Quima és degollar la bèstia i plomar-la, perquè conservant-la viva s'amagriria, i, a més, perquè és més tendra morta d'uns quants dies abans.
Després de plomada la baixa a ca l'adroguer, demana per pesar-la, la pesa i veu que fa tres unces més que la de l'any passat. La fama que té el senyor Batista per comprar galls, creix als ulls de la seva muller.
A les poques hores tot el veïnat sap el preu i el pes del gall de casa la senyora Quima.
Vé la vigília de Nadal, dia esperat amb ànsia per la senyora Quima.
Aquesta talla el cap en rodó al gall i el guarda per la germana de la dida del noi, que és una pobra dona que cada any va a buscar-lo.
|
[
"Què va exigir el senyor Batista?",
"I el comerciant què li respongué?",
"El gall complau les expectatives del matrimoni?",
"Com ho acrediten?",
"Paguen el valor total de l'animal?",
"I el descompte els satisfà?",
"Qui els proposa de carregar el gall?",
"Com actua el senyor Batista?",
"I l'animal?",
"Què fa, la senyora Quima, només d'arribar a casa?",
"Com és que no el deixa viure més?",
"I quan ja el té preparat on es dirigeix?",
"Amb quina finalitat?",
"I què descobreix?",
"Quina admiració comporta, això?",
"La Quima escampa aquest èxit pel barri?",
"Quina festivitat anhela la senyora Quima?",
"A qui regalarà la testa de l'animal?"
] |
{
"answer_end": [
84,
139,
245,
315,
334,
565,
610,
791,
866,
955,
1056,
1101,
1131,
1182,
1268,
1357,
1426,
1562
],
"answer_start": [
0,
86,
141,
247,
317,
317,
567,
567,
730,
868,
868,
1058,
1058,
1058,
1184,
1270,
1359,
1429
],
"input_text": [
"Que li acostessin aquell que ve darrera d'aquella polla.",
"Que no tenia mal ull.",
"Sí.",
"Amb la ploma de la cuixa.",
"No.",
"Al senyor Batista sí, a la senyora Quima li sembla que es podria trobar un vint-i-dos més barato.",
"Alguns xicots.",
"No els torna resposta i agafa el gall, s'embossa la capa, dóna el braç a la seva esposa, i així se'n va cap a casa amb la pobra bèstia condemnada a mort.",
"Es despedeix del món traient el cap per sota l'abric del que la porta.",
"Degollar la bèstia i plomar-la.",
"Perquè conservant-la viva s'amagriria, i, a més, perquè és més tendra morta d'uns quants dies abans.",
"A ca l'adroguer.",
"Per pesar-la.",
"Que fa tres unces més que la de l'any passat.",
"Que la fama que té el senyor Batista per comprar galls, creixi als ulls de la seva muller.",
"Sí.",
"La vigília de Nadal.",
"A la germana de la dida del noi, que és una pobra dona que cada any va a buscar-lo."
]
}
|
bios
|
Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 19 de juny de 1975) és una politòloga i política catalana, actual delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya davant la Unió Europea i ex-consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, càrrec del qual va ser destituïda pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017. El 30 d'octubre de 2017 es va exiliar a Brussel·les juntament amb el president Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Clara Ponsatí, Antoni Comín, i Lluís Puig, lloc on va residir fins al dia 11 de març de 2021. En aquella data, va viatjar a Madrid i, després de personar-se al Tribunal Suprem i quedar en llibertat provisional, va tornar a la seva localitat natal.
És llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona i té un postgrau en Direcció General per la Universitat Oberta de Catalunya. Parla quatre idiomes: català, anglès, francès i castellà. En l'àmbit laboral ha treballat com a directiva a Provedella, centre de promoció de la carn de vedella, en tasques d'organització a la Unió de Pagesos i com a coordinadora tècnica de la Fundació del Món Rural. Va ser regidora de l'Ajuntament de Vallfogona de Balaguer com a independent per Esquerra Republicana de Catalunya. Ha estat membre del secretariat nacional i coordinadora d'incidència política de l'Assemblea Nacional Catalana. Des del 2009 és presidenta de l'Associació Cultural El Xop de Vallfogona de Balaguer.
El 13 de gener de 2016 va ser nomenada consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El 14 de gener va prendre possessió del càrrec. El 27 d'octubre de 2017 després que el Parlament de Catalunya proclamés la República Catalana, el Senat va aprovar les mesures proposades pel govern a l'empara de l'article 155 de la Constitució Espanyola, entre les quals la destitució del president de la Generalitat de Catalunya i tot el seu govern de Catalunya, inclosa Meritxell Serret, consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Immediatament després va ser publicat en el Boletín Oficial del Estado. Dies després, el 30 d'octubre del mateix any, Serret va marxar a Brussel·les juntament amb el president Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Clara Ponsatí, Antoni Comín, i Lluís Puig.
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 encapçalà la candidatura per Esquerra Republicana de Catalunya - Catalunya Sí a la circumscripció de Lleida, on fou escollida diputada. Va renunciar a l'acta de diputat el 29 de gener de 2018. L'abril del 2018 es va presentar davant les autoritats judicials belgues i va quedar en llibertat sense fiança. El 26 de juny de 2018 va ser nomanada delegada del govern a Brussel·les, substituint Amadeu Altafaj.
L'11 de març del 2021 retornà del seu exili a Bèlgica per a comparèixer voluntàriament davant del Tribunal Suprem d'Espanya acompanyada del seu advocat Iñigo Iruín Sanz. La seva tornada fou segons declaracions de la mateixa Serret per "continuar la lluita política contra la repressió cap a l'independentisme", amb la intenció de poder prendre possessió com a diputada, després d'haver estat elegida en les eleccions del 14 de febrer.
|
[
"Qui és Meritxell Serret i Aleu?",
"On va refugiar-se, aleshores?",
"Amb qui?",
"Fins quan s'hi va estar?",
"Per què va marxar de Bèlgica?",
"Què va estudiar?",
"Quines llengües domina?",
"Quines feines duia a terme quan va treballar a Provedella?",
"Quin càrrec va tenir a l'Ajuntament de Vallfogona de Balaguer?",
"I a l'Assamblea Nacional Catalana?",
"Què lidera des de l'any 2009?",
"Quina plaça li va designar, Puigdemont, el 2016?",
"Com és que va perdre el càrrec?",
"Quin dia van exiliar-se?",
"Quina llista va capitanejar el 2017?",
"Amb quines situacions es va trobar al llarg de l'any 2018?",
"Per què va tornar a Espanya?"
] |
{
"answer_end": [
391,
444,
565,
616,
770,
947,
1005,
1215,
1330,
1442,
1528,
1625,
2123,
2394,
2580,
2850,
3285
],
"answer_start": [
0,
393,
393,
393,
618,
772,
949,
1007,
1217,
1332,
1444,
1530,
1726,
2197,
2396,
2582,
3022
],
"input_text": [
"Una politòloga i política catalana, actual delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya davant la Unió Europea i ex-consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, càrrec del qual va ser destituïda pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017.",
"A Brussel·les.",
"Amb el president Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Clara Ponsatí, Antoni Comín, i Lluís Puig.",
"Fins al dia 11 de març de 2021.",
"Per viatjar a Madrid i, després de personar-se al Tribunal Suprem i quedar en llibertat provisional, va tornar a la seva localitat natal.",
"Ciències Polítiques i de l'Administració a la Universitat Autònoma de Barcelona i un postgrau en Direcció General a la Universitat Oberta de Catalunya.",
"El català, l'anglès, el francès i el castellà.",
"Tasques d'organització a la Unió de Pagesos i com a coordinadora tècnica de la Fundació del Món Rural.",
"Va ser regidora com a independent per Esquerra Republicana de Catalunya.",
"En va ser membre del secretariat nacional i coordinadora d'incidència política.",
"L'Associació Cultural El Xop de Vallfogona de Balaguer.",
"Consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.",
"Perquè després que el Parlament de Catalunya proclamés la República Catalana, el Senat va aprovar les mesures proposades pel govern a l'empara de l'article 155 de la Constitució Espanyola, entre les quals la destitució del president de la Generalitat de Catalunya i tot el seu govern de Catalunya, inclosa ella.",
"El 30 d'octubre.",
"La candidatura per Esquerra Republicana de Catalunya - Catalunya Sí a la circumscripció de Lleida, on fou escollida diputada.",
"Va renunciar a l'acta de diputat el 29 de gener de 2018, a l'abril es va presentar davant les autoritats judicials belgues i va quedar en llibertat sense fiança i el 26 de juny va ser nomanada delegada del govern a Brussel·les, substituint Amadeu Altafaj.",
"Per continuar la lluita política contra la repressió cap a l'independentisme, amb la intenció de poder prendre possessió com a diputada, després d'haver estat elegida en les eleccions del 14 de febrer."
]
}
|
bios
|
Mayte Martín (Barcelona, 19 d'abril de 1965) és una cantaora catalana de flamenc, nom artístic de María Teresa Martín Cadierno.
Cantaora de flamenc i cantant de boleros, també és compositora, va enregistrar el seu primer disc Muy frágil l'any 1994, treball de flamenc tradicional alternat amb temes propis. Més tard enregistra el seu segon disc amb boleros, al costat del pianista Tete Montoliu amb el títol Free boleros el 1996, aquell any Mayte Martín és guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona de Música. L'any 2000 edita el seu segon disc de flamenc: Querencias, basat en el contingut musical del primer espectacle que presentava amb la bailaora Belén Maya.
El 2003 enregistra boleros clàssics i cançons seves en el quart treball de la seva discografia: Tiempo de amar, amb la col·laboració de la cantant cubana Omara Portuondo. També el 2003, la companyia Mayte Martín-Belén Maya estrena l'espectacle Flamenco de Cámara. El 2005 i 2006 presenta el seu espectacle d'aniversarsi Mis 30 años de amor al arte en el que interpreta temes de la seva trajectòria flamenca i també boleros, es va estrenar el 22 de setembre de 2005 al Palau de la Música Catalana de Barcelona, amb posterior gira per altres teatres.
El 2007 i amb les pianistes Katia i Marielle Labèque presenta un nou projecte amb el títol De fuego y de agua, en què inclouen cançons populars espanyoles que va recollir Federico García Lorca, juntament amb temes de Joaquín Rodrigo, Manuel de Falla, Enric Granados, Paco de Lucía, Carlos Gardel, diferents temes del repertori de Mayte Martín i altres escrits per a aquest treball per Joan Albert Amargós i Lluís Vidal, autors dels arrenjamentes per a veu i dos pianos, aquest treball és editat l'estiu de 2008: De fuego y de agua (KML, 2008).
El 2009, Mayte Martín publica i transforma en disc el seu espectacle alCANTARa MANUEL amb versos del poeta malagueny Manuel Alcántara que José Luis Ortiz Nuevo li va encarregar per musicar en homenatge al poeta per la biennal de flamenc de Màlaga el 2007.
La seva versió del bolero "Procuro olvidarte" és la banda sonora del documental Bicicleta, cullera, poma dirigit per Carles Bosch el 2010. El 2012 autoedita el seu nou disc de boleros: "Cosas de dos" enregistrat en directe en els concerts d'11 i 12 de maig de 2012 a la Sala Luz de Gas de Barcelona.
El 24 de gener del 2013 estrena el seu espectacle en directe Por los muertos del cante a l'escenari de la Cúpula Las Arenas de Barcelona, recreant alguns cantes que l'han emocionat a la seva vida.
|
[
"Qui és Mayte Martín?",
"Quin és el seu nom real?",
"Quina altra feina fa?",
"Quina va ser la seva primera creació?",
"I al segon disc quin tipus de música hi va predominar?",
"Qui hi va col·laborar?",
"Quin premi se li va atorgar el 1996?",
"Quines característiques va tenir l'àlbum gravat l'any 2000?",
"I al disc Tiempo de amar amb qui va cooperar?",
"Quin any el va publicar?",
"I de quin tipus de música es tractava?",
"Què va engegar, la seva companyia, l'any 2003?",
"I durant la temporada 2005-2006?",
"En què es basava la iniciativa De fuego y de agua?"
] |
{
"answer_end": [
80,
126,
190,
305,
356,
394,
510,
664,
835,
776,
776,
928,
1213,
1725
],
"answer_start": [
0,
0,
128,
192,
307,
307,
421,
512,
666,
666,
666,
837,
930,
1215
],
"input_text": [
"Una cantaora catalana de flamenc.",
"María Teresa Martín Cadierno.",
"És compositora.",
"El disc Muy frágil l'any 1994, treball de flamenc tradicional alternat amb temes propis.",
"Els boleros.",
"Tete Montoliu.",
"El Premi Ciutat de Barcelona de Música.",
"Va ser el seu segon disc de flamenc: Querencias, basat en el contingut musical del primer espectacle que presentava amb la bailaora Belén Maya.",
"Amb la cantant cubana Omara Portuondo.",
"El 2003.",
"Boleros clàssics i cançons seves en el quart treball de la seva discografia.",
"L'espectacle Flamenco de Cámara.",
"El seu espectacle d'aniversarsi Mis 30 años de amor al arte en el que interpreta temes de la seva trajectòria flamenca i també boleros, es va estrenar el 22 de setembre de 2005 al Palau de la Música Catalana de Barcelona, amb posterior gira per altres teatres.",
"Incloïa cançons populars espanyoles que va recollir Federico García Lorca, juntament amb temes de Joaquín Rodrigo, Manuel de Falla, Enric Granados, Paco de Lucía, Carlos Gardel, diferents temes del repertori de Mayte Martín i altres escrits per a aquest treball per Joan Albert Amargós i Lluís Vidal, autors dels arrenjamentes per a veu i dos pianos."
]
}
|
books
|
Venien precisament pel collaret. La dameta Lilí, gràcies als bons auxilis del cavaller i al airet pur i reconfortant de la mar, s'havia retornat de la seva basca, i ans d'arribar a Blanes estava ja quasi tan refeta i animada com si no hagués tingut res de mal. Plena d'agraïment, estrenyé les mans del seu marit, li besà les mànegues de la planxada americana i l'assegurà una vegada més i de la perdurabilitat infinita de la seva amor; però, havent-se adonat que li mancava el collaret de papá Toñico, s'entristí infantívolment i va plorar i botzinar, declarant que no valia la pena d'haver tornat en si per a assabentar-se de tal desgràcia, i que s'estimaria més morir de veres que presentar-se mai més davant de la seva àvia sense aquella joia tan plena de tendres records. Va acusar d'indiferència el cavaller, i li exigí que, en arribant a la vila, telegrafiés a Barcelona demanant que enviessin bussos, amb escafandres i tot, per a regirar de sotsobre les entranyes de la mar, baldament hagués de costar la cosa un dineral. Llavors, en Bonosi, olorant un bon gatge, va comprometre's a trobar hàbils nedadors que aquell dia mateix, o l'endemà, es dediquessin a la recerca del collar; i, una vegada desembarcat, va parlar del cas a l'avi Mundet, que era a la platja amb els seus dos fills, i tots plegats decidiren varar el llagut i anar tot seguit a examinar el lloc de l'accident per fer-se compte de si l'operació seria possible.
Aquesta dèria els portava:. L'avi Mundet esperava servir-se de les indicacions d'en Temme, i va cercar-lo amb la vista. -Ai ai!… es estrany!… No el veig enlloc.- En Bonosi cridà: -Temme!… O Temme!…- Cap resposta. Només l'augusta soledat, estremint-se com escandalitzada d'aquells crits, hi contestà amb una mena d'exclamació inarticulada i sorda que va ressonar en ses entranyes. -Ell, es xaval, no pot èsser lluny d'aquí, perque no hauria deixat es seu peix i ses seues canyes… i mireu-los- reparà en Bonosi. -On serà?- El llagut s'atansà a la roca i, tot vora vora, va anar-la seguint de llarg a llarg. -Ma noi, quina morena!- exclamà un dels fills de l'avi Mundet. -Es tot un peixàs!- féu l'avi. -No crec que n'hi hajun de més grosses.
-Cieu aguantant- ordenà a mitja veu un dels vogadors desarmant el seu rem i llevant-se dempeus.
-Què hi ha?- preguntaren els altres.
-Un pop… allà, en aquell replec de sa roca. Miraré de clavar-lo amb es rem. Acosteu-vos-hi a poc a poc, sense soroll.
|
[
"Què anaven a buscar?",
"Com va recuperar-se la Lilí?",
"Quines manyagueries li feia al seu espòs?",
"Per què es va angoixar, de sobte?",
"Què va asseverar?",
"Què li va retreure al seu marit?",
"I què va reclamar-li?",
"Quina promesa li va fer en Bonosi?",
"Amb qui va conversar sobre aquest tema?",
"Què van resoldre entre tots?",
"Qui s'havia perdut?",
"Quina reflexió va fer en Bonosi?",
"Què va trobar un fill de l'avi Mundet?",
"Què va sentenciar un vogador?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
31,
126,
434,
550,
774,
812,
1027,
1186,
1291,
1434,
1647,
1944,
2102,
2269,
2424
],
"answer_start": [
0,
33,
261,
442,
502,
776,
816,
1041,
1191,
1295,
1464,
1816,
2041,
2175,
2308
],
"input_text": [
"El collaret.",
"Gràcies als bons auxilis del cavaller i al airet pur i reconfortant de la mar.",
"Li estrenyé les mans, li besà les mànegues de la planxada americana i l'assegurà una vegada més i de la perdurabilitat infinita de la seva amor.",
"Perquè es va adonar que li mancava el collaret de papá Toñico.",
"Que no valia la pena d'haver tornat en si per a assabentar-se de tal desgràcia, i que s'estimaria més morir de veres que presentar-se mai més davant de la seva àvia sense aquella joia tan plena de tendres records.",
"La seva indiferència.",
"Que, en arribant a la vila, telegrafiés a Barcelona demanant que enviessin bussos, amb escafandres i tot, per a regirar de sotsobre les entranyes de la mar, baldament hagués de costar la cosa un dineral.",
"Que trobaria hàbils nedadors que aquell dia mateix, o l'endemà, es dediquessin a la recerca del collar.",
"Amb l'avi Mundet, que era a la platja amb els seus dos fills.",
"Varar el llagut i anar tot seguit a examinar el lloc de l'accident per fer-se compte de si l'operació seria possible.",
"En Temme.",
"Que es xaval, no podia èsser lluny d'aquí, perque no hauria deixat es seu peix i ses seues canyes.",
"Una morena.",
"Cieu aguantant.",
"Perquè hi havia un pop en el replec de sa roca, i miraria de clavar-lo amb es rem, que s'hi acostessin a poc a poc, sense soroll."
]
}
|
mitologia
|
Robert Fagles (/ˈfeɪɡəlz/; 11 de setembre de 1933 – 26 de març de 2008) fou un professor americà, poeta, i acadèmic, especialment conegut per les seves moltes traduccions de clàssics de l'antiga Grècia i romans, especialment les seves aclamades traduccions dels poemes èpics d'Homer. Va ensenyar literatura anglesa i comparativa durant molts anys a la Universitat de Princeton.
Fagles va néixer a Filadèlfia, Pennsilvània, era fill de Charles Fagles, un advocat, i Vera Voynow Fagles, una arquitecte. Va assistir a Amherst Universitat, graduant-se el 1955 amb un grau de Bachelor of Arts. L'any següent, va rebre el grau de master de la Universitat Yale. El 17 de juny de 1956, es va casar amb Marilyn (Lynne) Duchovnay, una mestra, i van tenir dos nens. El 1959, Fagles va rebre el seu Ph.D en anglès de Yale i el següent any va començar a ensenyar-hi anglès.
Entre 1961 i 1996, Fagles va traduir moltes obres gregues antigues. La seva primera traducció fou de la poesia de Baquílides, publicant-ne un conjunt complet el 1961. En la dècada de 1970, Fagles va començar traduir molt teatre grec, començant per l'Orestíada d'Èsquil. Va continuar publicant traduccions de les tres obres tebanes (Èdip Rei, Èdip a Colonos i Antígona de Sòfocles (1982), la Ilíada (1990) i l'Odissea (1996) d'Homer , així com l'Eneida de Virgili (2006). Les traduccions de Fagles generalment emfasitzen el fraseig i modismes anglesos però són fidels a l'original tant com és possible.
El 1978, Fagles va publicar I, Vincent: Poems from the Pictures of Van Gogh. Fou el co-editor de Homer: A Collection of Critical Essays (1962) i de la Ilíada i l'Odissea de Pope (1967).
Fagles morí a la seva casa de Princeton, Nova Jersey, el 26 de març de 2008.
Les seves traduccions de la Ilíada i l'Odissea van assolir una àmplia penetració en el públic gràcies a la seva difusió en gravacions en audiollibre. En elles hi combina de forma flexible l'hexàmetre (six-beat line) amb la línia de cinc peus (five-beat), que a vegades allanga fins a set, buscant de reproduir la combinació entre norma i varietat de l'original homèric.
|
[
"Qui va ser Robert Fagles?",
"Per quina tasca és, principalment, distingit?",
"Va exercir com a docent?",
"Quines assignatures va impartir?",
"D'on és originari l'acadèmic?",
"Qui eren els seus pares?",
"Quins estudis va realitzar?",
"Amb qui va tenir descendència?",
"Què va obtenir el 1959?",
"Quina va ser la seva primera adaptació?",
"I durant els anys 70 a quines obres es va dedicar?",
"Quines composicions clàssiques ha adaptat?",
"Com es poden caracteritzar les versions de Fagles?",
"Què va donar a conèixer el 1978?",
"Per quin motiu les seves traduccions d'Homer van tenir tant d'èxit?",
"Com es particularitzen?"
] |
{
"answer_end": [
115,
282,
376,
376,
421,
499,
653,
753,
809,
1026,
1129,
1330,
1461,
1538,
1874,
2094
],
"answer_start": [
0,
0,
284,
284,
378,
423,
501,
655,
755,
929,
1028,
1131,
1332,
1463,
1726,
1876
],
"input_text": [
"Un professor americà, poeta, i acadèmic.",
"Per les seves moltes traduccions de clàssics de l'antiga Grècia i romans, especialment les seves aclamades traduccions dels poemes èpics d'Homer.",
"Sí.",
"Literatura anglesa i comparativa durant molts anys a la Universitat de Princeton.",
"De Filadèlfia, Pennsilvània.",
"Charles Fagles, un advocat, i Vera Voynow Fagles, una arquitecte.",
"Un grau de Bachelor of Arts a Amherst Universitat i el grau de master de la Universitat Yale.",
"Amb Marilyn (Lynne) Duchovnay, una mestra.",
"El seu Ph.D en anglès de Yale.",
"La poesia de Baquílides, publicant-ne un conjunt complet el 1961.",
"Al teatre grec, començant per l'Orestíada d'Èsquil.",
"Les tres obres tebanes Èdip Rei, Èdip a Colonos i Antígona de Sòfocles, la Ilíada i l'Odissea d'Homer i l'Eneida de Virgili.",
"Generalment emfasitzen el fraseig i modismes anglesos però són fidels a l'original tant com és possible.",
"I, Vincent: Poems from the Pictures of Van Gogh.",
"Gràcies a la seva difusió en gravacions en audiollibre.",
"Per la combinació de forma flexible l'hexàmetre (six-beat line) amb la línia de cinc peus (five-beat), que a vegades allanga fins a set, buscant de reproduir la combinació entre norma i varietat de l'original homèric."
]
}
|
vilaweb
|
La fira d'editorials independents Liberisliber torna a Besalú aquest cap de setmana per setè any consecutiu. Un any més, tornen a augmentar el nombre d'editorials participants arribant fins a les quaranta-vuit, quatre més que l'any passat. Entre els convidats destacats hi ha Fernando Arrabal, Lluis Llach, Enric Casasses i Xavi Sarrià. Entre les novetats, destaca l'impuls de dos premis, un dedicat a poesia, anomenat Francesc Garriga, per a autors inèdits; i un segon, el Liberisliber Lira, per a llibres ja editats de poesia. L'aposta per la poesia també es reforça amb un vermut poètic amb tres lectures. Enguany també s'abordarà el seu vessant més pedagògic, amb el projecte Bibliomaleta, que vol acostar material per incentivar la lectura entre els més petits als centres lúdics de pobles propers. Un dels trets característics de la fira, en paraules del seu director Miquel-Àngel Codes Luna, és la transversalitat de l'esdeveniment, ja que hi participa gent de totes les edats, gustos i ideologies. El programa Avui es farà una taula rodona amb els periodistes Ramón Lobo i Eduard Sanjuan, als quals s'hi afegirà David Couso, germà de José Couso, mort a la guerra d'Iraq. Els tres debatran sobre la situació actual de la professió, sota el títol ‘Guerra als corresponsals de guerra'. També hi haurà una conferència de l'escriptor Fernando Arrabal que conversarà amb Paco Inclán, editor de la revista Bostezo. Demà Xavi Sarrià i Lluís Llach comentaran la seva primera experiència com a escriptors amb Anna Guitart. Més tard, Josep Pedrals i Enric Casasses representaran un espectacle teatralitzat per homenejar a Ramon Llull: ‘La cirera i la garrofa. LLULLIFICAR, LLULLIFICABLE, LLULLIFICATIU‘. Podeu veure ací el programa complet.
|
[
"Què se celebra aquest final de setmana?",
"On?",
"Quantes cases editorials hi col·laboraran?",
"Quina diferència hi ha respecte l'any anterior?",
"Quins autors cèlebres faran acte de presència?",
"Quines innovacions hi haurà?",
"De quina altra manera es vol promocionar el gènere líric?",
"Què és la iniciativa Bibliomaleta?",
"D'acord amb el promotor, què es destaca d'aquesta realització?",
"Què es presentarà a l'espai Avui?",
"Quin tema tractaran?",
"Qui desenvoluparà el col·loqui?",
"Sobre quin fet parlaran Sarrià i Llach?",
"I seguidament què es durà a terme?"
] |
{
"answer_end": [
107,
61,
209,
238,
335,
527,
607,
802,
1004,
1177,
1289,
1414,
1519,
1699
],
"answer_start": [
0,
0,
109,
109,
240,
337,
529,
609,
804,
1006,
1179,
1291,
1416,
1531
],
"input_text": [
"La fira d'editorials independents Liberisliber.",
"A Besalú.",
"Quaranta-vuit.",
"N'hi haurà quatre més que l'any passat.",
"Fernando Arrabal, Lluis Llach, Enric Casasses i Xavi Sarrià.",
"S'impulsaran dos premis, un dedicat a poesia, anomenat Francesc Garriga, per a autors inèdits; i un segon, el Liberisliber Lira, per a llibres ja editats de poesia.",
"Es farà un vermut poètic amb tres lectures.",
"És el vessant més pedagògic, que vol acostar material per incentivar la lectura entre els més petits als centres lúdics de pobles propers.",
"La transversalitat de l'esdeveniment, ja que hi participa gent de totes les edats, gustos i ideologies.",
"Una taula rodona amb els periodistes Ramón Lobo i Eduard Sanjuan, als quals s'hi afegirà David Couso, germà de José Couso, mort a la guerra d'Iraq.",
"La situació actual de la professió, sota el títol ‘Guerra als corresponsals de guerra'.",
"Fernando Arrabal, que conversarà amb Paco Inclán, editor de la revista Bostezo.",
"Sobre la seva primera experiència com a escriptors amb Anna Guitart.",
"Josep Pedrals i Enric Casasses representaran un espectacle teatralitzat per homenejar a Ramon Llull: ‘La cirera i la garrofa. LLULLIFICAR, LLULLIFICABLE, LLULLIFICATIU‘."
]
}
|
bios
|
Inés Ballester (Borriana, Castelló, 28 de setembre de 1958) és una periodista i presentadora valenciana.
Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, va iniciar la seua carrera a la Cadena Ser per a passar després al magazín diari de Radio Nacional de España. Al cap d'uns anys fa el salt a la televisió, primer al centre territorial de TVE a València, Aitana, com a cap de programes i després passa a Canal 9, on el seu rostre es va fer popular per programes com Inés de nit, Les mil i una i Enamorats. De Canal 9 passa a Telemadrid i després de tres anys és fitxada per Antena 3 al 1997. El 2001 torna a TVE a on presenta el programa matinal Por la mañana, amb Iñaki del Moral, durant sis temporades. El programa es va acomiadar al març de 2008. Tanmateix, poc després Ballester comença un altre matinal a La Uno, en aquest cas els caps de setmana, amb el títol El día por delante, estrenat el 24 de maig de 2008. L'espai, però, no va arribar als tres mesos en antena.
Des del 2009 col·labora en el programa Julia en la onda, a Onda Cero, amb Júlia Otero.
Al gener del 2010 torna a TVE per copresentar amb Carmen Sevilla el programa Cine de Barrio.
Ballester ha escrit dos llibres de receptes de cuina titulats "Cocina con corazón" i "Cocina con más corazón", que inclouen algunes de les millors receptes que ha presentat en el seu programa.
|
[
"Qui és Inés Ballester?",
"Què va estudiar?",
"On va ser la seva primera feina?",
"I la segona?",
"Quina va ser la seva primera aparició televisiva?",
"I a posteriori amb quin mitjà va col·laborar?",
"Com és que a partir d'aquí es va donar més a conèixer?",
"De quines altres cadenes televisives va formar part?",
"Què va abanderar amb Iñaki del Moral?",
"I quan es va acabar aquesta programació?",
"Va tenir èxit aquest últim programa?",
"En què participa des del 2009?",
"Per quin motiu va regressar a TVE?",
"Quina mena d'obres ha publicat?"
] |
{
"answer_end": [
103,
171,
215,
281,
406,
432,
525,
611,
724,
905,
992,
1079,
1172,
1365
],
"answer_start": [
0,
105,
173,
184,
283,
283,
409,
527,
613,
726,
939,
994,
1081,
1174
],
"input_text": [
"Una periodista i presentadora valenciana.",
"Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona.",
"A la Cadena Ser.",
"Al magazín diari de Radio Nacional de España.",
"Al centre territorial de TVE a València, Aitana, com a cap de programes.",
"Amb Canal 9.",
"Per programes com Inés de nit, Les mil i una i Enamorats.",
"De Telemadrid i d'Antena 3.",
"El programa matinal Por la mañana, a TVE, durant sis temporades.",
"Va començar un altre matinal a La Uno, en aquest cas els caps de setmana, amb el títol El día por delante.",
"No.",
"En el programa Julia en la onda, a Onda Cero, amb Júlia Otero.",
"Per copresentar amb Carmen Sevilla el programa Cine de Barrio.",
"Dos llibres de receptes de cuina titulats \"Cocina con corazón\" i \"Cocina con más corazón\", que inclouen algunes de les millors receptes que ha presentat en el seu programa."
]
}
|
vilaweb
|
Arribo a casa avui cap al vespre, amb la idea d'enllestir feina i concentrar-me davant de l'ordinador per escriure't una carta oberta. Em va xocar la proposta de VilaWeb, per cert, perquè ja saps bé que no vull escriure't, no vull escriure-us: vull abraçar-te i poder conversar. Obro la bústia i hi trobo una carta teva. Avui, precisament. I aquesta podria ser la resposta a la teva, Carme. Però no ho és. Aquesta no és una carta per a tu, és una carta per a qui la vulgui llegir. És una oportunitat de parlar públicament de tu, una píndola contra l'oblit, i, aquests dies que molts pregunten sobre l'anàlisi de la sessió plenària de fa un any al parlament, d'escriure quatre ratlles sense pretensions, sense nostàlgies endolcidores, silencis porucs ni nihilismes amargants de la tasca al capdavant de la cambra i de la defensa dels drets de proposta política i d'opinió dels diputats. Una oportunitat de remarcar que aquells dies posaren a prova el paper i les funcions dels òrgans rectors del parlament i dels responsables d'interpretar-les, dels diputats. Aquells dies també van posar a prova la manera que els poders de l'estat espanyol entomen la garantia del debat parlamentari, legislatiu, lliure, com el del 6 de setembre de 2017, de més de dotze hores de defensa de la sobirania i del dret d'iniciativa dels diputats. I de soroll i de gesticulacions vàcues, i d'actituds, tons i paraules tremendament fora de lloc per a tapar la falta de proposta i de capacitat de resoldre demandes polítiques majoritàries; dotze hores de guanyar temps perquè el Tribunal Constitucional els evités d'haver de fer política, un cop més. Una oportunitat de reivindicar que el Parlament de Catalunya i la seva sobirania van ser desafiats i, si no, esclafats per unes lleis modificades ad hoc per a canviar matusserament atribucions del Tribunal Constitucional espanyol. Allò que en unes altres cambres no era qüestionat, i que finalment el Tribunal ha hagut de reconèixer, era anatematitzat quan grups parlamentaris que feien majoria ho van plantejar per afrontar el desafiament i per posar en valor el dret d'iniciativa política i el seu exercici. Reivindicar el dret de defensar els drets fonamentals. Aquesta no és una carta per a tu, Carme. Ens retrobarem en llibertat, com sempre dius en les cartes a qui t'escriu, i ens abraçarem i conversarem. Aquesta és una carta per a qui la vulgui llegir. És una lletra ‘perquè vull'. Perquè ‘tot comença en un mateix'.
|
[
"Què vol fer en arribar a la llar?",
"Per quin motiu diu que l'ha estordit la iniciativa de VilaWeb?",
"Què ha advertit al correu?",
"Quina dona menciona en aquest escrit?",
"Què és l'epístola que ha trobat?",
"Què representa haver-la trobat?",
"Què més?",
"Quin altre comportament es va examinar?",
"Què va comportar aquest seguit d'accions?",
"De què va servir el mig dia?",
"Quina altra acció es podria haver reclamat?",
"Quina contradicció hi havia?",
"Què s'ha de sostenir, doncs?",
"Quina idea reitera?",
"Què li escriu, però, a ella?",
"Amb quina finalitat compon aquest escrit?"
] |
{
"answer_end": [
133,
277,
389,
389,
479,
884,
1057,
1325,
1515,
1626,
1857,
2136,
2191,
2232,
2338,
2451
],
"answer_start": [
0,
135,
279,
342,
406,
481,
886,
1059,
1327,
1517,
1628,
1859,
2138,
2193,
2234,
2340
],
"input_text": [
"Enllestir feina i concentrar-se davant de l'ordinador per escriure-li una carta oberta.",
"Perquè ja sap bé que no vol escriure-li, no vol escriure'ls: vol abraçar-la i poder conversar.",
"Una carta seva; avui, precisament, i aquesta podria ser la resposta a la seva.",
"A la Carme.",
"Una carta per a qui la vulgui llegir.",
"Una oportunitat de parlar públicament d'ella, una píndola contra l'oblit, i, aquests dies que molts pregunten sobre l'anàlisi de la sessió plenària de fa un any al parlament, d'escriure quatre ratlles sense pretensions, sense nostàlgies endolcidores, silencis porucs ni nihilismes amargants de la tasca al capdavant de la cambra i de la defensa dels drets de proposta política i d'opinió dels diputats.",
"Una oportunitat de remarcar que aquells dies posaren a prova el paper i les funcions dels òrgans rectors del parlament i dels responsables d'interpretar-les, dels diputats.",
"La manera que els poders de l'estat espanyol entomen la garantia del debat parlamentari, legislatiu, lliure, com el del 6 de setembre de 2017, de més de dotze hores de defensa de la sobirania i del dret d'iniciativa dels diputats.",
"Soroll i gesticulacions vàcues, i actituds, tons i paraules tremendament fora de lloc per a tapar la falta de proposta i de capacitat de resoldre demandes polítiques majoritàries.",
"Per guanyar temps perquè el Tribunal Constitucional els evités d'haver de fer política, un cop més.",
"Que el Parlament de Catalunya i la seva sobirania havien sigut desafiats i, si no, esclafats per unes lleis modificades ad hoc per a canviar matusserament atribucions del Tribunal Constitucional espanyol.",
"Que allò que en unes altres cambres no era qüestionat, i que finalment el Tribunal havia hagut de reconèixer, era anatematitzat quan grups parlamentaris que feien majoria ho van plantejar per afrontar el desafiament i per posar en valor el dret d'iniciativa política i el seu exercici.",
"El dret de defensar els drets fonamentals.",
"Que aquesta no és una carta per a la Carme.",
"Que es retrobaran en llibertat, com sempre diu en les cartes a qui li escriu, i s'abraçaran i conversaran.",
"Per a qui la vulgui llegir: és una lletra perquè vol, perquè tot comença en un mateix."
]
}
|
vilaweb
|
A Madrid hi ha hagut un desembarcament de catalans aquests últims dies. Es percep de seguida, sobretot si et mous pels carrers de la vora de la plaça de les Salesas, on hi ha els edificis del Tribunal Suprem espanyol i, una mica més amunt, el de la sinistra Audiència espanyola, més a tocar del carrer Génova i sota l'ombra de la gran bandera de la plaça de Colón. Però també ha vingut gent d'altres països per seguir de ben a prop el judici que avui ha començat contra els presos polítics catalans. Malgrat la negativa del tribunal que presideix Manuel Marchena a acceptar observadors internacionals a la sala, n'hi ha molts que han vingut igualment. Dues diputades del partit alemany Die Linke al Bundestag, sopaven ahir en un hotel situat a deu minuts a peu del Suprem. I parlaven amb indignació i perplexitat del menyspreu amb què el tribunal ha tractat els observadors internacionals. Zaklin Nastic i Sylvia Gabelmann explicaven que havien fet tasques d'observació en processos electorals en altres països, fins i tot a Turquia. I ho havien pogut fer, havien pogut seguir directament els judicis que volien monitorar. En aquest cas, la justícia espanyola els ho ha negat. Van demanar les acreditacions per a assistir a les sessions de la vista oral al Suprem i els les van denegar. I cap més paraula. Tanmateix, han anat igualment fins a Madrid, per poder parlar amb les autoritats catalanes que també hi han anat i per fer-se veure, per deixar clar que denuncien aquesta obstrucció. I avisen que pensen tornar a final d'aquest mes o a començament del vinent, acompanyades de més diputats, alemanys i d'altres països. Totes dues impulsen un grup de treball al Bundestag sobre Catalunya, semblant al que funciona de fa un temps al parlament britànic. Nastic és, a més, membre de la comissió de drets humans del parlament alemany, on malda perquè s'hi aprovi una declaració de protecció dels presos polítics i els exiliats catalans, per les vulneracions de drets fonamentals de què són víctima. Die Linke ha donat suport clar a l'exercici del dret d'autodeterminació de Catalunya, però els principals partits del país han tingut una actitud més tèbia, si no freda, sobre la repressió contra l'independentisme. I volen aprofitar el judici per convèncer-los de fer pinya. La informació que recullin aquests dies de judici, la volen fer servir per ajudar a denunciar-lo a Alemanya.
|
[
"Què ha passat a Madrid?",
"A quina zona es nota més?",
"Només hi ha persones catalanes?",
"Quin procés volen rastrejar?",
"Qui lidera l'audiència?",
"Què ha rebutjat?",
"N'han fet cas?",
"Quina actitud tenien les dues representants alemanyes, respecte a la declinació de Marchena?",
"I Zaklin Nastic i Sylvia Gabelmann?",
"Ha donat explicacions el tribunal espanyol, per haver refusat la proposta d'assistir-hi?",
"Per què han anat fins a la capital espanyola, doncs?",
"I què han advertit?",
"Què estan promocionant?",
"De quina altra organització forma part, Nastic?",
"Com s'ha posicionat el partit alemany Die Linke?",
"I els altres?",
"Com es beneficiaran d'aquesta sentència?"
] |
{
"answer_end": [
70,
363,
498,
498,
562,
610,
650,
888,
1121,
1304,
1487,
1621,
1753,
1996,
2082,
2211,
2380
],
"answer_start": [
0,
72,
365,
365,
500,
500,
500,
652,
890,
1123,
1306,
1489,
1623,
1755,
1998,
2084,
2213
],
"input_text": [
"Que hi ha hagut un desembarcament de catalans aquests últims dies.",
"Als carrers de la vora de la plaça de les Salesas, on hi ha els edificis del Tribunal Suprem espanyol i, una mica més amunt, el de la sinistra Audiència espanyola, més a tocar del carrer Génova i sota l'ombra de la gran bandera de la plaça de Colón.",
"No.",
"El judici que avui ha començat contra els presos polítics catalans.",
"Manuel Marchena.",
"Que s'acceptin observadors internacionals a la sala.",
"No.",
"Parlaven amb indignació i perplexitat del menyspreu amb què el tribunal ha tractat els observadors internacionals.",
"Explicaven que havien fet tasques d'observació en processos electorals en altres països, fins i tot a Turquia; i ho havien pogut fer, havien pogut seguir directament els judicis que volien monitorar.",
"No.",
"Per poder parlar amb les autoritats catalanes que també hi han anat i per fer-se veure, per deixar clar que denuncien aquesta obstrucció.",
"Que pensen tornar a final d'aquest mes o a començament del vinent, acompanyades de més diputats, alemanys i d'altres països.",
"Un grup de treball al Bundestag sobre Catalunya, semblant al que funciona de fa un temps al parlament britànic.",
"De la comissió de drets humans del parlament alemany, on malda perquè s'hi aprovi una declaració de protecció dels presos polítics i els exiliats catalans, per les vulneracions de drets fonamentals de què són víctima.",
"Ha donat suport clar a l'exercici del dret d'autodeterminació de Catalunya.",
"Han tingut una actitud més tèbia, si no freda, sobre la repressió contra l'independentisme.",
"Per convèncer-los de fer pinya i per ajudar a denunciar-lo a Alemanya."
]
}
|
mitologia
|
Conrad Roure i Bofill (Barcelona, setembre de 1841 - 18 d'abril de 1928) va ser un dramaturg, periodista, publicista i advocat català.
Els seus articles de records i vivències publicats al diari El Diluvio van ser recollits en tres volums amb el títol de "Recuerdos de mi larga vida".
Llicenciat en dret, autor dramàtic i periodista. Formà part del grup de defensors "Del català que ara es parla", juntament amb Anton i Josep Feliu i Codina, Frederic Soler, Eduard Vidal i Valenciano, Albert Llanas… Aquesta tendència cultural s'oposava al català Jocfloralesc que proposaven els prohoms de la Renaixença.
Fou seguidor de Valentí Almirall, com molts d'aquest joves amics que van fer una evolució ideològica semblant, passant del Progressisme al republicanisme federal.
Fou director i únic redactor de la publicació El noy de la mare. Sota el pseudònim de Pau Bunyegas va participar en nombroses publicacions de l'època: "Un Tros de Paper", "Lo Gay Saber", "La Renaixensa", "La Ilustració Catalana", "La Campana de Gràcia", "L'Avenç", "L'Esquella de la Torratxa", entre d'altres.
A ell es deu la primera traducció completa al català de la Ilíada, si bé amb caràcter indirecte, a partir de la versió francesa de Pierre Giguet.
L'historiador Josep Pich Mitjana ha editat, en nou volums, les seves memòries titulades: Recuerdos de mi larga vida. Costumbres, anécdotas, acontecimientos y sucesos acaecidos en la ciudad de Barcelona, desde el 1850 hasta el 1900, que van ser publicades originàriament al diari El Diluvio entre 1925 i 1928.
Casat el 1873 amb Sebastiana Maria Brugulat i Galindo. Van ser pares de l'escriptor Alfons Roure i Brugulat (1889-1962).
|
[
"Qui fou Conrad Roure i Bofill?",
"On van ser compilats els seus escrits?",
"Quines professions tenia?",
"En quina organització va participar?",
"Amb qui?",
"Què contrariejaven?",
"A quin cèlebre autor admirava?",
"Per què?",
"Quina relació va tenir amb El noy de la mare?",
"Quin sobrenom utilitzava?",
"En quins exemplars del seu temps va presentar-se sota aquest àlies?",
"Quina adaptació va realitzar, que no s'havia fet mai?",
"En quin text va basar-se?",
"Qui ha donat a conèixer la seva crònica?",
"Com s'encapçala?",
"Qui va ser la seva família?"
] |
{
"answer_end": [
133,
283,
332,
396,
498,
603,
637,
766,
831,
866,
1076,
1143,
1222,
1339,
1454,
1640
],
"answer_start": [
0,
135,
285,
334,
334,
500,
605,
605,
768,
833,
833,
1078,
1078,
1224,
1224,
1533
],
"input_text": [
"Un dramaturg, periodista, publicista i advocat català.",
"En tres volums amb el títol de Recuerdos de mi larga vida.",
"Es va llicenciar en dret, autor dramàtic i periodista.",
"En la Del català que ara es parla.",
"Amb Anton i Josep Feliu i Codina, Frederic Soler, Eduard Vidal i Valenciano i Albert Llanas, entre d'altres.",
"El català Jocfloralesc que proposaven els prohoms de la Renaixença.",
"A Valentí Almirall.",
"Perquè també va fer una evolució ideològica semblant, passant del Progressisme al republicanisme federal.",
"En fou director i únic redactor.",
"El de Pau Bunyegas.",
"En Un Tros de Paper, Lo Gay Saber, La Renaixensa, La Ilustració Catalana, La Campana de Gràcia, L'Avenç i L'Esquella de la Torratxa, entre d'altres.",
"La primera traducció completa al català de la Ilíada.",
"En la versió francesa de Pierre Giguet.",
"L'historiador Josep Pich Mitjana.",
"Recuerdos de mi larga vida. Costumbres, anécdotas, acontecimientos y sucesos acaecidos en la ciudad de Barcelona, desde el 1850 hasta el 1900.",
"Es va casar amb Sebastiana Maria Brugulat i Galindo i van ser pares de l'escriptor Alfons Roure i Brugulat."
]
}
|
mitologia
|
El món perdut: Jurassic Park (títol original en anglès: The Lost World: Jurassic Park) és una pel·lícula estatunidenca de 1997 dirigida per Steven Spielberg, segona part del Parc Juràssic. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.
Els dinosaures del Parc Juràssic, ara lliures en una segona illa selvàtica, l'illa Sorna, van per on volen fins que un antic director de la companyia InGen de John Hammond decideix salvar l'empresa amb els diners que recapti exhibint als animals en un zoològic de San Diego. Per a això contracta a Roland Tembo, un caçador expert, i a tot un petit exèrcit de mercenaris, i s'embarca en un safari per a capturar les enormes bèsties prehistòriques.
El que no sap és que Ian Malcolm (Jeff Goldblum), està a l'illa tractant de salvar a la seva esposa (interpretada per Julianne Moore), que va a l'illa enviada precisament per John Hammond a fotografiar a les criatures. I farà el possible per a arruïnar els seus propòsits, a més de lluitar per sobreviure en un món perdut ple de Tiranosaures colossals, feroços Velociraptors i diminuts però enganyosos.
Ian Malcolm i la seva família assoleixen salvar-se de l'atac dels rèptils, però un Tiranosaure adult i el seu fill són capturats pels mercenaris de InGen i lamentablement l'adult assoleix escapar, deslligant el caos a San Diego. Després d'una intensa persecució i arriscant la seva vida, en Malcolm i l'exèrcit dels EUA reïxen a capturar la bèstia i tornar-la a l'illa. John Hammond al final demana al govern de Costa Rica i al món sencer que deixin en pau als dinosaures i acaba dient: La vida trobarà la forma.
|
[
"Què és \"El món perdut: Jurassic Park\"?",
"Quin any va estrenar-se?",
"Qui va ser-ne el director?",
"Quina pel·lícula la precedeix?",
"\"El món perdut: Jurassic Park\" es pot mirar en llengua catalana?",
"Les bèsties segueixen recloses?",
"I on es troben, ara?",
"Qui els vol tornar a engabiar?",
"Per quina raó?",
"Qui és Ronald Tembo?",
"Està sol en aquesta missió?",
"Quin fet desconeix, en dirigir-se a la persecució dels dinosaures?",
"Què hi feia, allà, la seva muller?",
"Què intentarà, doncs?",
"Per quin motiu haurà d'esforçar-se?",
"La família Malcolm aconsegueix alliberar-se'n?",
"A qui captura, però, l'empresa InGen?",
"Aconsegueixen retornar el Tiranosaure al seu hàbitat?",
"Què exigeix, a la fi, Hammond?"
] |
{
"answer_end": [
119,
127,
157,
188,
235,
325,
325,
510,
510,
566,
606,
783,
901,
955,
1085,
1160,
1314,
1455,
1598
],
"answer_start": [
1,
1,
1,
1,
190,
237,
237,
237,
237,
523,
512,
684,
684,
905,
957,
1087,
1162,
1309,
1457
],
"input_text": [
"Una pel·lícula estatunidenca.",
"El 1997.",
"Steven Spielberg.",
"Parc Juràssic.",
"Sí.",
"No.",
"En una segona illa selvàtica, l'illa Sorna.",
"Un antic director de la companyia InGen de John Hammond.",
"Per salvar l'empresa amb els diners que recapti exhibint als animals en un zoològic de San Diego.",
"Un caçador expert.",
"No.",
"Que Ian Malcolm està a l'illa tractant de salvar a la seva esposa.",
"Havia sigut enviada precisament per John Hammond a fotografiar a les criatures.",
"Arruïnar els seus propòsits.",
"Per sobreviure en un món perdut ple de Tiranosaures colossals, feroços Velociraptors i diminuts però enganyosos.",
"Sí.",
"A un Tiranosaure adult i al seu fill i, lamentablement l'adult assoleix escapar, deslligant el caos a San Diego.",
"Sí.",
"Que deixin en pau als dinosaures i acaba dient: La vida trobarà la forma."
]
}
|
vilaweb
|
L'eurodiputada i antiga síndica de Ciutadans a les Corts Valencianes Carolina Punset ha anunciat a la direcció que deixa el partit. Ho ha fet en una carta molt dura, publicada per eldiario.es, en què els retreu el tomb cap a la dreta en qüestions econòmiques i socials, la posició envers Catalunya i el canvi de polítiques energètiques. Punset critica que el partit mantingui una mateixa posició política durant tant poc temps, cosa que ha fet oblidar a la formació ‘d'on ve i cap a on va'. ‘Hem passat de mantenir postures tèbies contra el nacionalisme per mirar de guanyar el vot del catalanisme moderat a ser “els més espanyolistes” de tots', diu. Segons Punset, de primer ella defensava ‘la idea de ciutadania i patriotisme civil per sobre els territoris', que s'ha perdut. ‘Passejar-se amb banderes va en contra de l'ADN d'allò que va ser aquell Ciutadans on em vaig allistar', lamenta. ‘No crec que ningú no dubti de la meva aversió vers qualsevol mena de nacionalisme ni del meu jacobinisme, que he defensat sense complexos. Tanmateix, això no m'impedeix de constatar que la situació d'enfrontament civil ha arribat a tal punt que és necessari estar oberts a escoltar els adversaris polítics', diu. Precisament Punset critica l'empresonament dels polítics i dirigents socials independentistes: ‘La presó no pot ser mai una bona notícia.' L'eurodiputada denuncia que, a qui difereix de la postura d'Albert Rivera, l'assenyalen i l'espien, ‘tal com feien els agents del KGB'. ‘Et renyen, perquè has parlat amb Puigdemont, amb persones d'ERC, amb qualsevol que no sigui del bloc del 155. Fa llàstima.' A més, diu que, com a feminista, sent vergonya quan parlen de ‘ideologia de gènere' o quan ‘consideren violència familiar uns fets que realment són terrorisme masclista'. També critica que neguin la necessitat de llistes paritàries, ‘tot i que allà on no s'han imposat no hi ha prou dones representades'. Hi afegeix que li fa mal d'estómac que suggereixin de ‘regular' la prostitució, que creu que és un eufemisme d'una legalització, i de legalitzar els ventres de lloguer. ‘Atenent els casos de “granges de dones”, cal ser més caut', creu. Segons que diu, si ha trigat tant a deixar el partit, és perquè veu injust que sigui ella qui se n'hagi d'anar ‘quan qui ha fet transfuguisme polític per ser marca blanca del PP és la direcció'. Punset continuarà essent eurodiputada, ara com una més del grup liberal.
|
[
"Qui és Carolina Punset?",
"Què ha advertit?",
"Com ho ha comunicat?",
"Què ha retret al grup?",
"Què provoca, això?",
"Quines declaracions ha fet?",
"Quina concepció tenia, ella, que considera dissipada?",
"Què li ha sabut greu?",
"Quina opinió ha manifestat?",
"Quina situació conflictiva ha calumniat?",
"Què ha jutjat?",
"Per què?",
"Per quins motius diu que els reprenen?",
"Què lamenta com a feminista?",
"Per què afirma que s'ha endarrerit la seva marxa?",
"Seguirà posada en política, però?"
] |
{
"answer_end": [
84,
130,
335,
426,
489,
649,
776,
890,
1204,
1344,
1480,
1605,
1605,
2145,
2340,
2413
],
"answer_start": [
0,
0,
132,
337,
337,
491,
651,
778,
892,
1206,
1345,
1345,
1481,
1606,
2147,
2342
],
"input_text": [
"L'eurodiputada i antiga síndica de Ciutadans a les Corts Valencianes.",
"Que deixa el partit.",
"En una carta molt dura, publicada per eldiario.es, en què els retreu el tomb cap a la dreta en qüestions econòmiques i socials, la posició envers Catalunya i el canvi de polítiques energètiques.",
"Que mantingui una mateixa posició política durant tant poc temps.",
"Que oblidin a la formació d'on ve i cap a on va.",
"Que han passat de mantenir postures tèbies contra el nacionalisme per mirar de guanyar el vot del catalanisme moderat a ser els més espanyolistes de tots.",
"La idea de ciutadania i patriotisme civil per sobre els territoris.",
"Que es passegin amb banderes, ja que va en contra de l'ADN d'allò que va ser aquell Ciutadans on es va allistar.",
"No creu que ningú no dubti de la seva aversió vers qualsevol mena de nacionalisme ni del seu jacobinisme, que ha defensat sense complexos; tanmateix, això no li impedeix de constatar que la situació d'enfrontament civil ha arribat a tal punt que és necessari estar oberts a escoltar els adversaris polítics.",
"L'empresonament dels polítics i dirigents socials independentistes, perquè la presó no pot ser mai una bona notícia.",
"Que, a qui difereixi de la postura d'Albert Rivera, l'assenyalen i l'espien, tal com feien els agents del KGB.",
"Perquè els renyen si han parlat amb Puigdemont, amb persones d'ERC, o amb qualsevol que no sigui del bloc del 155.",
"Perquè hagin parlat amb Puigdemont, amb persones d'ERC, o amb qualsevol que no sigui del bloc del 155.",
"Quan parlen d'ideologia de gènere o quan consideren violència familiar uns fets que realment són terrorisme masclista, que neguin la necessitat de llistes paritàries, tot i que allà on no s'han imposat no hi ha prou dones representades, i afegeix que li fa mal d'estómac que suggereixin de regular la prostitució, perquè creu que és un eufemisme d'una legalització, i de legalitzar els ventres de lloguer.",
"Perquè veu injust que sigui ella qui se n'hagi d'anar quan qui ha fet transfuguisme polític per ser marca blanca del PP és la direcció.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Així fou deslliurat dels terribles meteors tot l'espai obirador. Mes el dia encara continuà trist i pesat. Encara l'estrany fenòmen tenia tirada a reproduir-se, i ací i allà del cel se formaren alguns mamellons sospitosos, que per sort varen follar-se abans d'arribar a res.
Deu hores eren tocades quan el carés del temps començà a mudar-se. Els núvols ondularen i prengueren marxa lentament. Les fumoses calimes s'esbullaven de per sobre. Una gotellada fina polsejà un instant i cessà. El cel vaporós s'esbadellà en alguns punts. Un rajolí de sol va creuar l'espai ombrívol, caient sobre les aigües llunyanes, que s'allumaren amb una flameta d'or. Se coneixia que la naturalesa es retornava a poc a poc. L'aire s'estremia, i, de sobte, com recobrant el respir, va donar entrada a una ratxa de vent fresc, que s'escampà per arreu. El soroll de la ressaga, més harmoniós que mai, retentint alegrement com el xim-xim dels platerets d'una xaranga, ressonà en les nostres orelles. La boirada s'esqueixà, i aparegué la muntanya, encara mig envelada, mostrant ses verdes feixes en gegantina graonada d'esmaragda… i es va sentir l'escotxeig de les perdius allà amunt, i remor de fulles que viuen. Déu meu, que era bonic, allò!… I un esbart de caderneres, eixit no sé d'on, va passar rabejant-se en el vent novell, joguinejant-hi amb gaia refiladissa.
|
[
"De què va desprendre's?",
"I el jorn va millorar?",
"Per què?",
"Va esclatar una tempesta?",
"Què va passar al cap de més de deu hores?",
"Què va esdevenir-se?",
"Com es comportava el món?",
"Què va passar inesperadament?",
"Quin so se sentia?",
"I pel que fa al paisatge?",
"Quines altres fresses van captar?",
"Era maco el panorama?",
"Quin ocell van identificar?",
"Quins moviments feien?"
] |
{
"answer_end": [
63,
105,
221,
273,
340,
647,
703,
829,
975,
1105,
1188,
1218,
1246,
1342
],
"answer_start": [
0,
65,
107,
163,
275,
275,
649,
705,
831,
977,
1109,
1190,
1223,
1223
],
"input_text": [
"Dels terribles meteors tot l'espai obirador.",
"No.",
"Perquè l'estrany fenòmen tenia tirada a reproduir-se, i ací i allà del cel se formaren alguns mamellons sospitosos.",
"No.",
"El carés del temps començà a mudar-se.",
"Els núvols ondularen i prengueren marxa lentament; les fumoses calimes s'esbullaven de per sobre; una gotellada fina polsejà un instant i cessà; el cel vaporós s'esbadellà en alguns punts i un rajolí de sol va creuar l'espai ombrívol, caient sobre les aigües llunyanes, que s'allumaren amb una flameta d'or.",
"Es retornava a poc a poc.",
"Que l'aire s'estremia, i, com recobrant el respir, va donar entrada a una ratxa de vent fresc, que s'escampà per arreu.",
"El soroll de la ressaga, més harmoniós que mai, retentint alegrement com el xim-xim dels platerets d'una xaranga.",
"La boirada s'esqueixà, i aparegué la muntanya, encara mig envelada, mostrant ses verdes feixes en gegantina graonada d'esmaragda.",
"L'escotxeig de les perdius allà amunt, i remor de fulles que viuen.",
"Sí.",
"Caderneres.",
"Va passar rabejant-se en el vent novell, joguinejant-hi amb gaia refiladissa."
]
}
|
books
|
-Sí: però mentrestant paga i recorre- digué don Eudald. -Què hi farem si les coses van aixi? ¡No s'espavili i veurà com dintre de poc les terres no li donen ni per a pagar les contribucions!
-Miri- replicà el jove amb calor i canviant el to de la veu: -el meu pare, que al cel sia, no volgué mai formar part d'una associació de propietaris que allí hi havia per a subornar els investigadors de la propietat. ¡Prou li deien de mal veí i l'amenaçaven de carregar-li un excés de cupo! però ell, que era home de pit, els deia: «Tinc denunciada fins la darrera quartera de terra i tot lo que em trobeu ocult vos ho dono. Carregueu-me tot lo que sia de llei; mes guardeu-se de propassar-vos, perquè em coneixereu». I pla que s'hi atreviren!
Encara féu més: cridant i amenaçant, logrà disoldre aquella conxorxa de compares, afront de la comarca, i amb l'ajuda d'uns quants propietaris de bona voluntat, que mai ne manquen, quan hi ha qui els anima, logrà confeccionar un nou catastro, que, si bé no és tot lo just que fóra de desitjar, és el més equitatiu que mai s'havia fet, reparant una pila d'injustícies que afligien els petits terratinents, que en realitat eren els que duien la lliura.
-Això sí que no ho faré pas mai!- exclamà don Eudald tot rondinat. Que cadascú s'arregli com pugui, i jo faré el mateix.
-Per això anem tan bé!- saltà en Lissàs, caçant-lo al vol. -Jo estic amb lo que diu el senyor: nosaltres mateixos sovint ens ho perdrem. Som pocs i malavinguts, i per això quatre empleadots que vénen, fugint de la fam de llur terra, fan de nosaltres el bon Jesús. Els propietaris grossos, uns fugen a ciutat i altres prefereixen emplear son valiment i son prestigi per a si propis, deixant desemparats els quatre ximples (mellorant lo present) que ni esma tenim per a resistir el secretari si a mà ve. Això si no fan pitjor, com és amb ses ambicions i mesquineses portar conflictes al poble.
|
[
"Què va expressar don Eudald?",
"Què va qüestionar-se?",
"I quina asseveració va fer?",
"Com va respondre el noi?",
"Què va explicar-li?",
"És viu el pare?",
"Rebia intimidacions quan es negava a participar en l'organització?",
"I com els responia?",
"Com va fer desintegrar l'associació?",
"I què va crear?",
"Com es defineix aquesta nova fundació?",
"I què va bramar don Eudald?",
"En Lissàs està d'acord amb don Eudald?",
"Quina explicació dona?"
] |
{
"answer_end": [
54,
92,
189,
250,
406,
280,
480,
707,
815,
976,
1184,
1305,
1442,
1897
],
"answer_start": [
0,
38,
0,
191,
191,
253,
409,
482,
735,
841,
942,
1186,
1307,
1444
],
"input_text": [
"Que mentrestant pagués i recorrés.",
"Que què hi farien si les coses anaven així.",
"Que no s'espavilés i veuria com dintre de poc les terres no li donarien ni per a pagar les contribucions.",
"Amb calor i canviant el to de la veu.",
"Que el pare no volgué mai formar part d'una associació de propietaris que allí hi havia per a subornar els investigadors de la propietat.",
"No.",
"Sí.",
"Que tenia denunciada fins la darrera quartera de terra i tot lo que li trobessin ocult els ho donava; que li carreguessin tot lo que sia de llei; mes que es guardessin de propassar-se, perquè el coneixerien.",
"Cridant i amenaçant.",
"Un nou catastro, amb l'ajuda d'uns quants propietaris de bona voluntat.",
"Si bé no era tot lo just que fóra de desitjar, era el més equitatiu que mai s'havia fet, reparant una pila d'injustícies que afligien els petits terratinents, que en realitat eren els que duien la lliura.",
"Que això sí que no ho faria pas mai, que cadascú s'arreglés com pugués i ell faria el mateix.",
"Sí.",
"Que son pocs i malavinguts, i per això quatre empleadots que hi van, fugint de la fam de llur terra, fan d'ells el bon Jesús; els propietaris grossos, uns fugen a ciutat i altres prefereixen emplear son valiment i son prestigi per a si propis, deixant desemparats els quatre ximples (mellorant lo present) que ni esma tenen per a resistir el secretari si a mà ve, això si no fan pitjor, com és amb ses ambicions i mesquineses portar conflictes al poble."
]
}
|
books
|
El carrer de ca la Cinta és precisament el centre de la festa. Hi han guarnit un cobricel de veles de barca; un cobricel adornat amb una virolada xarxa de cadenetes de paper, entre les quals pengen tota mena de llums encesos: salamons de cristall, llumeneres, quinquers, llums de ganxo, fanals, gresols… demaneu! Els marcs de les finestres i balcons estan engarlandats d'esparreguera. Les baranes se són convertides en una tofa de flors. Les parets desapareixen darrera d'una verda cortina de ramatge. Un llagut vell, entravessat al cap del carrer i revestit de cobrellits i banderetes, serveix de cadafal als musics, que, entremig d'atxes enceses i teiers flamejants, apareixen arrastellats en dues files com al cim de l'altar les ànimes del retaule en dies de novenari.
Quina munió de gent! Quines empentes! L'atmosfera està saturada de les ferums més heterogènies: olor de fullam tendre, baf d'aiguardent, flaire de farina d'arròs i d'essències de tocador, perfums d'escanyapits, tuf d'avellanes torrades i cacauets, bravada d'alens pesats, bavor de cossos que suen; barreja marejadora, boirada que fóra irrespirable, si l'airet de la nit no acudís de tant en tant a esbargir-la, escorrent-se per tot arreu. I quins crits! quines exclamacions d'admiració i alegria! Sols en Garet no diu res, ni es pren cap interès per les galindaines de la festa. Què se li'n dóna, de tot això? Aixeca el cap per damunt dels caps de la gentada, i fita la vista en el portal de la casa del seu oncle. Les orelles se li han ensordit i no sent més que els batecs de son cor. Allí, dreta al graó de l'entrada, com una santa en un nínxol engarlandat, hi ha la incomparable Cinta, que resplendeix més que la lluminària.
|
[
"On està el cor de la celebració?",
"Què hi han abillat?",
"Com és l'ornamentació?",
"I les cases com estan adornades?",
"On s'estan els intèrprets?",
"Hi ha gaires persones?",
"I estan calmades?",
"Quins aromes es poden sentir?",
"Què els permet respirar entre aquesta mala olor?",
"Quins sorolls se senten?",
"Qui és l'única persona que no hi dona importància?",
"Què fa?",
"Sent la cridòria del seu voltant?",
"Què nota, doncs?",
"Qui hi ha al portal?",
"Què sembla?",
"Quina sensació transmet la seva imatge?"
] |
{
"answer_end": [
61,
107,
302,
500,
770,
791,
808,
1068,
1209,
1267,
1349,
1485,
1557,
1557,
1660,
1660,
1699
],
"answer_start": [
0,
63,
109,
313,
502,
772,
793,
810,
1070,
1211,
1269,
1382,
1487,
1487,
1559,
1559,
1559
],
"input_text": [
"Al carrer de ca la Cinta.",
"Un cobricel de veles de barca.",
"És una virolada xarxa de cadenetes de paper, entre les quals pengen tota mena de llums encesos: salamons de cristall, llumeneres, quinquers, llums de ganxo, fanals, gresols.",
"Els marcs de les finestres i balcons estan engarlandats d'esparreguera; les baranes se són convertides en una tofa de flors i les parets desapareixen darrera d'una verda cortina de ramatge.",
"En un llagut vell, entravessat al cap del carrer i revestit de cobrellits i banderetes i entremig d'atxes enceses i teiers flamejants, apareixen arrastellats en dues files com al cim de l'altar les ànimes del retaule en dies de novenari.",
"Sí.",
"No.",
"De fullam tendre, d'aiguardent, de farina d'arròs i d'essències de tocador, perfums d'escanyapits, d'avellanes torrades i cacauets, bravada d'alens pesats i bavor de cossos que suen.",
"L'airet de la nit, que acudeix de tant en tant a esbargir-la, escorrent-se per tot arreu.",
"Crits i exclamacions d'admiració i alegria.",
"En Garet.",
"Aixeca el cap per damunt dels caps de la gentada, i fita la vista en el portal de la casa del seu oncle.",
"No.",
"Els batecs de son cor.",
"La incomparable Cinta.",
"Una santa en un nínxol engarlandat.",
"Que resplendeix més que la lluminària."
]
}
|
books
|
De cop l'Adelaida s'enllità. Dues hores després la febre l'arborava. Era el tifus. Al cap de vuit dies el deliri que s'havia apoderat d'ella cedí algunes estones. Una tia seva s'acostà al llit i digué si no li plauria la visita de Mn. Ramir, el seu confessor. -Vull combregar- respongué. I, amb lúcida vigoria, començà a donar ordes a tothom.
-En Llucià que vagi a cercar un cotxe. La cambrera que avisi tots els veïns i compri una dotzena de candeles. Obriu l'armari, i en el calaix segon, a mà dreta, trobareu una tovallola brodada per a posar-la damunt la gira del llençol. Enceneu tots els llums de la casa i deixeu oberta la porta del saló. Tots vosaltres arrangeu-vos una mica. Tu, Eulàlia, treu-te el davantal.
|
[
"Qui es va posar malalta?",
"Quin símptoma presentava?",
"Quina malaltia tenia?",
"Com es trobava quan van passar uns quants dies?",
"Què li va suggerir la seva tieta?",
"Va estar-hi d'acord, l'Adelaida?",
"I doncs, com va actuar la seva tia?",
"Què havia de fer en Llucià?",
"I la cambrera?",
"Què havien de treure del guarda-roba?",
"A quina part estava?",
"I on havien de col·locar-la?",
"Han d'estar a les fosques?",
"I el llindar de l'estança com ha d'estar?",
"Què mana a tots els presents?",
"I a l'Eulàlia?"
] |
{
"answer_end": [
27,
67,
81,
161,
258,
286,
341,
380,
451,
533,
575,
575,
610,
644,
682,
716
],
"answer_start": [
0,
0,
69,
83,
163,
260,
288,
344,
382,
453,
453,
453,
577,
613,
646,
684
],
"input_text": [
"L'Adelaida.",
"Febre.",
"El tifus.",
"El deliri que s'havia apoderat d'ella cedí algunes estones.",
"Si no li plauria la visita de Mn. Ramir, el seu confessor.",
"Sí.",
"Començà a donar ordes a tothom amb lúcida vigoria.",
"Anar a cercar un cotxe.",
"Avisar tots els veïns i comprar una dotzena de candeles.",
"Una tovallola brodada.",
"En el calaix segon, a mà dreta.",
"Damunt la gira del llençol.",
"No.",
"Obert.",
"Que s'arrangin una mica.",
"Que es tregui el davantal."
]
}
|
bios
|
Rosa Roca Soriano (Barcelona, 1928 - 1976). Va cursar estudis de Treball Social a l'Escuela de Visitadoras
Sociales Psicólogas a la Càtedra de Psiquiatria de la Facultat de Medicina de Barcelona, i posteriorment va lligar la seva carrera professional com a assistent social al camp de la salut mental.
Va treballar en l'àrea de l'educació i prevenció sanitària. Més endavant va entrar a treballar en el Departament de Psiquiatria Infantil de l'Hospital de Sant Joan de Déu, en el qual va portar a terme una tasca molt important de supervisió dins de l'àmbit del treball social.
Com a assistent social a la Diputació de Barcelona, va treballar a la Clínica Mental de [[Santa
Coloma]], en la qual va desenvolupar un paper molt important en la creació d'espais normalitzadors
de la vida quotidiana de les persones usuàries.
La seva tasca com a professora de treball social va ser cabdal en àmbits com el familiar, la metodologia, el treball de grup i la salut mental. Va crear, amb un equip d'assistents socials, el primer centre privat de treball social, que oferia atenció psicosocial individual i familiar, assessorament i supervisió a professionals. També va ser presidenta d'una de les associacions d'assistents socials, l'actual Col·legi Oficial d'Assistents Socials.
|
[
"On va néixer Rosa Roca Soriano?",
"Què va estudiar?",
"I a posteriori en què va especialitzar-se?",
"En quins àmbits va operar?",
"Quina feina va aconseguir?",
"Què va realitzar en aquest càrrec?",
"Quina altra ocupació rellevant va tenir?",
"I en aquest ofici què va executar?",
"En quines àrees va tenir una missió essencial?",
"De quina realització va ser-ne pionera?",
"Amb qui va col·laborar?",
"Què proporcionava aquesta clínica?",
"Quina organització va liderar?",
"Com s'anomena, avui dia?"
] |
{
"answer_end": [
42,
194,
300,
360,
472,
576,
682,
819,
963,
1051,
1051,
1149,
1221,
1269
],
"answer_start": [
0,
44,
198,
302,
362,
362,
578,
578,
821,
965,
965,
965,
1151,
1151
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"Treball Social a l'Escuela de Visitadoras Sociales Psicólogas a la Càtedra de Psiquiatria de la Facultat de Medicina de Barcelona.",
"Com a assistent social al camp de la salut mental.",
"En l'educació i prevenció sanitària.",
"Va entrar a treballar en el Departament de Psiquiatria Infantil de l'Hospital de Sant Joan de Déu.",
"una tasca molt important de supervisió dins de l'àmbit del treball social.",
"Com a assistent social a la Diputació de Barcelona va treballar a la Clínica Mental de Santa\nColoma.",
"Un paper molt important en la creació d'espais normalitzadors\nde la vida quotidiana de les persones usuàries.",
"En la familiar, la metodologia, el treball de grup i la salut mental.",
"Del primer centre privat de treball social.",
"Amb un equip d'assistents socials.",
"Atenció psicosocial individual i familiar, assessorament i supervisió a professionals.",
"Una de les associacions d'assistents socials.",
"Col·legi Oficial d'Assistents Socials."
]
}
|
mitologia
|
Alcàmenes (Alcamenes, Ἀλκαμένης) fou un escultor grec d'Atenes, contemporani de Fídies (segona meitat del segle iv aC).
Se suposa que fou l'autor d'una estàtua de Dionís en or i ivori al temple de Dionís. Pausànies el considera el segon artista més gran després de Fídies i li atribueix, amb reserva quan escriu «em sembla que ho feu» el grup d'Atena i Hèracles, a Tebes i les escultures del frontó occidental al temple de Zeus a Olímpia, però probablement això és un error.
Altres obres que li són atribuïdes són l'Afrodita dels jardins, el grup d'Hècate Epipirgidia, un Ares, un Dionís, un Asclepi a Mantinea, un atleta de bronze de nom Ecrinòmenos i altres, però cap d'elles ho és del cert, ja que només en resten còpies d'època romana. El treball més reconegut és una estàtua de Venus de la que es diu que el mateix Fídies va fer els retocs finals.
Altres treballs són probablement: una estàtua de Mart al temple d'aquest deu a Atenes, una estàtua d'Hefest; i una Procne a l'Acròpoli. En una còpia romana es va trobar la inscripció «Q. Lollius Alcamenes dec. Et duumvir» que se suposa fou feta per un descendent seu, esclau i després llibert de la família Lòl·lia i decurió i duumvir d'algun municipi. És difícil identificar les obres amb seguretat, ja que només subsisteixen còpies de l'època romana.
|
[
"Qui va ser Alcàmenes?",
"Amb qui va coincidir en temps i espai?",
"A quina època pertanyen?",
"Quina obra se li atribueix?",
"Com el reconeix, Pausànies?",
"I què li adjudica, amb prudència?",
"S'equivoca?",
"Quines altres creacions se li atorguen?",
"Com és que no es pot assegurar que cap d'aquests treballs sigui realment seu?",
"Quina és la seva elaboració més cèlebre?",
"De quines altres construccions se'l responsabilitza?",
"On es va trobar l'epígraf Q. Lollius Alcamenes dec. Et duumvir?",
"I què s'intueix, d'això?",
"Per quin motiu és complicat saber si realment les obres eren seves?"
] |
{
"answer_end": [
62,
86,
118,
203,
271,
437,
473,
659,
738,
851,
987,
1074,
1204,
1304
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
120,
205,
205,
205,
475,
475,
740,
853,
989,
989,
1206
],
"input_text": [
"Un escultor grec d'Atenes.",
"Amb Fídies.",
"A la segona meitat del segle iv aC.",
"Una estàtua de Dionís en or i ivori al temple de Dionís.",
"Com el segon artista més gran després de Fídies.",
"El grup d'Atena i Hèracles, a Tebes i les escultures del frontó occidental al temple de Zeus a Olímpia.",
"Probablement sí.",
"L'Afrodita dels jardins, el grup d'Hècate Epipirgidia, un Ares, un Dionís, un Asclepi a Mantinea, un atleta de bronze de nom Ecrinòmenos i altres.",
"Perquè només en resten còpies d'època romana.",
"Una estàtua de Venus de la que es diu que el mateix Fídies va fer els retocs finals.",
"D'una estàtua de Mart al temple d'aquest deu a Atenes, una estàtua d'Hefest; i una Procne a l'Acròpoli.",
"En una còpia romana.",
"Que fou feta per un descendent seu, esclau i després llibert de la família Lòl·lia i decurió i duumvir d'algun municipi.",
"Perquè només subsisteixen còpies de l'època romana."
]
}
|
bios
|
Justa Balló i Salvà (Llançà, 15 d'abril de 1899 – Santa Coloma de Gramenet, 8 de març de 1993) fou una bibliotecària catalana, que treballà la major part de la seva vida a la Xarxa de Biblioteques Populars.
De petita, Justa Balló estudià en un col·legi anglès de Barcelona (on va coincidir amb Mercè Rodoreda) i va tenir així l'oportunitat d'aprendre aquest idioma. Va treballar durant un any a la casa Singer, on portava la correspondència en anglès. Feu una estada a Madrid de dos anys, quan ja havia acabat la seva formació de magisteri. A l'Escola de Bibliotecàries hi estudià entre 1923 i 1931 (amb una interrupció voluntària des de 1924 fins a 1930, quan deixà els estudis en solidaritat amb el professorat del centre que havia dimitit per l'afer del professor Dwelshauvers). Durant aquesta interrupció, i des de 1927, va treballar com a auxiliar a la Biblioteca Popular de Figueres. Les pràctiques obligatòries de la carrera de bibliotecària les feu a la Biblioteca Popular de Vic. El 1931, el curs que acabava els estudis, li fou concedit un ajut econòmic per l'Escola per assistir a la 54a conferència anual de la Library Association, a Cheltenham (Anglaterra). El 1933 ocupa el lloc de directora de la Biblioteca Popular de Pineda; però ben aviat aquell mateix any va passar a treballar a la Central Tècnica de la Xarxa de Biblioteques Populars, on exercí la seva major part de vida laboral fins que s'hi jubilà com a cap el maig de 1969.
L'hivern de 1935, quan ja treballava a la Central Tècnica de les Biblioteques Populars, obtingué una segona beca de la Generalitat per fer una estada a Anglaterra amb la finalitat d'estudiar l'organització de les county libraries. Arran d'aquesta experiència, organitzà les biblioteques filials de la Xarxa i, més tard, en crear-se el Servei de Biblioteques del Front, fou ella qui aconsellà l'equipament interior dels bibliobusos seguint probablement el model anglès. Durant tots aquests anys, fou una col·laboradora excel·lent de Jordi Rubió, director de les Biblioteques Populars, que comptà amb ella per a diversos projectes. Així per exemple, el curs 1938–1939 fou professora auxiliar de l'Escola, i l'estiu de 1938 impartí classes en un primer curs d'especialització destinat a formar el personal d'unes futures biblioteques infantils. Justa Balló havia participat molt activament en aquest projecte, però malauradament els resultats de la guerra impediren de portar-lo a terme.
Durant la postguerra les biblioteques populars patiren molt directament els seus efectes amb la censura i la imposició d'actes. Tanmateix, des de la Central Tècnica, Justa Balló i la seva col·laboradora Maria Antonieta Cot feren tot el possible perquè les biblioteques acollissin manifestacions de la cultura catalana —el 1945, per exemple, ja celebraren el centenari del naixement de Jacint Verdaguer. Amb els anys, Justa Balló assistí a diversos fòrums professionals: el 1955 acudí a un Congrés Internacional de Biblioteques i Documentació a Brussel·les, on presentà una comunicació sobre la Xarxa de Biblioteques catalana, i el 1964 participà en el I Congrés Nacional de Biblioteques, a Mallorca. En jubilar-se li fou concedida la medalla de plata de la Biblioteca de Catalunya. Consta també que traduí El conde americano, de Mark Twain (Barcelona: El Junco, 1944).
De personalitat discreta, però no mancada d'ironia, estava dedicada per complet a la seva professió. Romangué soltera i ben independent fins que, necessitada d'assistència, ingressà en una residència evangèlica, església de la qual n'era membre.
|
[
"Qui va ser Justa Balló i Salvà?",
"Quina peculiaritat tenia l'escola on va instruir-se?",
"Amb quina cèlebre escriptora va conviure a l'escola?",
"On va feinejar?",
"Quina tasca realitzava?",
"A quina altra ciutat va viure durant un període de temps?",
"Què va fer entre el 1923 i el 1931?",
"Com és que durant un temps va deixar la formació?",
"I a què va dedicar-se durant aquest temps?",
"Què hi va fer a la Biblioteca Popular de Vic?",
"Quina subvenció se li va atorgar el 1931?",
"On va treballar durant gairebé tota la seva experiència professional?",
"Quin altre ajut se li va concedir?",
"Què va realitzar gràcies a aquesta formació?",
"Què li va permetre el seu contacte amb Jordi Rubió?",
"Per quin motiu no va arribar a realitzar-se?",
"Què va passar, després de la guerra, amb aquest tipus de biblioteques?",
"En quines altres jornades va participar?",
"Quin guardó se li va atorgar, en retirar-se?"
] |
{
"answer_end": [
205,
364,
364,
409,
450,
539,
598,
780,
888,
987,
1169,
1447,
1678,
1916,
2289,
2432,
2560,
3132,
3214
],
"answer_start": [
0,
207,
207,
366,
366,
452,
541,
541,
782,
890,
989,
1275,
1449,
1680,
1918,
2291,
2434,
2837,
3134
],
"input_text": [
"Una bibliotecària catalana, que treballà la major part de la seva vida a la Xarxa de Biblioteques Populars.",
"Era un col·legi anglès de Barcelona i va tenir així l'oportunitat d'aprendre aquest idioma.",
"Amb Mercè Rodoreda.",
"A la casa Singer.",
"Portava la correspondència en anglès.",
"A Madrid.",
"Estudià a l'Escola de Bibliotecàries.",
"Per solidaritzar-se amb el professorat del centre que havia dimitit per l'afer del professor Dwelshauvers.",
"Va treballar com a auxiliar a la Biblioteca Popular de Figueres.",
"Les pràctiques obligatòries de la carrera de bibliotecària.",
"Un ajut econòmic per l'Escola per assistir a la 54a conferència anual de la Library Association, a Cheltenham (Anglaterra).",
"A la Central Tècnica de la Xarxa de Biblioteques Populars.",
"Una segona beca de la Generalitat per fer una estada a Anglaterra amb la finalitat d'estudiar l'organització de les county libraries.",
"Organitzà les biblioteques filials de la Xarxa i, més tard, en crear-se el Servei de Biblioteques del Front, fou ella qui aconsellà l'equipament interior dels bibliobusos seguint probablement el model anglès.",
"El director de les Biblioteques Populars comptà amb ella per a diversos projectes com, per exemple, el curs 1938–1939 fou professora auxiliar de l'Escola, i l'estiu de 1938 impartí classes en un primer curs d'especialització destinat a formar el personal d'unes futures biblioteques infantils.",
"Pels resultats de la guerra.",
"Van patir molt directament els seus efectes amb la censura i la imposició d'actes.",
"El 1955 acudí a un Congrés Internacional de Biblioteques i Documentació a Brussel·les, on presentà una comunicació sobre la Xarxa de Biblioteques catalana, i el 1964 participà en el I Congrés Nacional de Biblioteques, a Mallorca.",
"La medalla de plata de la Biblioteca de Catalunya."
]
}
|
books
|
El que ens dalia era l'espera; i no dic res del fred. Els peus se'ns glaçaven.
-Passegem, passegem, -aconsellà en Xaneta. -Que ses sangs no se'ns adormun. Figureu-vos que una cobla toca un contrapàs i que l'hem de ballar. Ànsia!
I amb les mans a les butxaques de les calces i el cap sebollit dintre els set volts del seu tapaboques, acompanyà l'acció al consell, tresca que tresca, perneja que pernejaras.
Aleshores en Lluís, que estava mut i cloc-piu al meu costat, alçà per sobre l'embós la seva cara llarga, tota ulleres i nas, i em va dir:
-Així hem de passar la nit, fent d'aplanamuntanyes?
-No ho trobo pas gaire divertit -vaig respondre, -però si no ens movem, el fred ens pujarà cames amunt. Quin altre remei ens toca que imitar en Xaneta? Potser convindria que arméssim algun joc de patacada. Podríem jugar a runy, a saltar i parar, a sauva de tocar pedra…
-Que vols dir que no trobaríem brossa per encendre foc?
|
[
"Què els exasperava?",
"Com tenien les extremitats?",
"Què va suggerir en Xaneta?",
"Quina situació evitarien, d'aquesta manera?",
"Quina escena han d'imaginar-se?",
"On guardaven els punys?",
"I la testa com la duien?",
"Quina actitud tenia en Lluís?",
"Quin moviment va realitzar?",
"I quina pregunta va fer?",
"Al protagonista el complaïa aquesta circumstància?",
"Què va asseverar, però?",
"Tenen altres solucions per no gelar-se?",
"Què se li acut?",
"Com quin?",
"Què li qüestiona, aleshores, en Lluís?"
] |
{
"answer_end": [
52,
77,
120,
153,
220,
273,
331,
465,
529,
595,
643,
698,
747,
800,
864,
921
],
"answer_start": [
0,
54,
79,
79,
155,
229,
276,
406,
406,
544,
596,
596,
700,
748,
802,
866
],
"input_text": [
"L'espera i el fred.",
"Glaçades.",
"Que passegessin.",
"Que ses sangs no se'ls adormun.",
"Que una cobla toca un contrapàs i que l'han de ballar.",
"A les butxaques de les calces.",
"Sebollida dintre els set volts del seu tapaboques.",
"Estava mut i cloc-piu.",
"Alçà per sobre l'embós la seva cara llarga, tota ulleres i nas.",
"Si havien de passar la nit fent d'aplanamuntanyes.",
"No.",
"Que si no es movien, el fred els pujaria cames amunt.",
"No.",
"Que potser convindria que armessin algun joc de patacada.",
"A runy, a saltar i parar o a sauva de tocar pedra.",
"Si no trobarien brossa per encendre foc."
]
}
|
vilaweb
|
El secretari general del PP, Teodoro García Egea, ha hagut de sortir a refusar l'abstenció del seu partit a una investidura del candidat socialista al govern espanyol, Pedro Sánchez, després de les declaracions d'algunes veus del seu partit per evitar que Sánchez depengui de Podem, els independentistes i EH Bildu. Gacría Egea s'hi ha negat perquè ‘lidera l'oposició' i ha aconsellat al candidat socialista que busqui suports entre els seus ‘socis naturals ‘. ‘No som un partit frontissa sinó que aspira a governar. El PP és el líder de l'oposició, no només al congrés sinó al senat i altres ajuntaments', ha dit. La candidata del PP a la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha admès aquest matí que és partidària de l'abstenció del PP a la investidura de Sánchez. L'objectiu, segons que ha dit, és evitar que Sánchez depengui del suport dels independentistes i ‘l'entorn polític d'ETA'. És la segona veu del PP que reconeix públicament la seva preferència, ja que dissabte va ser l'ex-presidenta del PP de Madrid i de la comunitat Esperanza Aguirre qui ho va proposar a La Sexta, recordant que en el seu dia ho va fer al PSOE perquè Mariano Rajoy fos investit. ‘Crec que el PP per ara té pensat votar en contra i em sembla bé', ha dit Díaz Ayuso en una entrevista a Onda Cero per indicar a continuació que en el ‘pitjor de les circumstàncies' li semblaria ‘correcte' que el PP optés per l'abstenció si això evita que siguin els independentistes els que donin suport a Pedro Sánchez. Abans, havia defugit la pregunta en més d'una ocasió dient que això és una decisió que pren el PP en l'àmbit de la direcció espanyola. ‘Si arriba el cas, em sembla correcte però la decisió la pren el partit a escala nacional', ha insistit Ayuso, qui en un altre moment de l'entrevista ha admès que és una decisió ‘molt complicada' però que ‘preferiria' l'abstenció a qualsevol altre escenari amb els independentistes. Vox demana a PP i Ciutadans que s'abstinguin El secretari general de Vox i candidat i la batllia de Madrid, Javier Ortega Smith, ha assegurat que no criticaria una abstenció de PP i Ciutadans, ja que entén que, d'entre les opcions ‘dolentes', aquesta seria ‘la menys dolenta'. Ho ha dit en una entrevista a EsRadio en què ha assenyalat que ara mateix l'escenari és tenir un govern ‘rendit davant els colpistes' o un que estigui ‘condicionat' per les forces que ‘creuen a la constitució ‘. ‘Qualsevol cosa és negativa, però l'alternativa és la destrucció d'Espanya. D'entre el que és dolent, el menys dolent', ha afirmat el dirigent de Vox. Segons Ortega Smith, Sánchez està disposat a ‘vendre's' als seus ‘pitjors enemics', per això no veuria malament l'abstenció. Aquesta opció ‘no és la ideal', ha dit, però entén que si es pot ‘frenar' i ‘coartar' el líder del PSOE ‘benvingut sigui'. Abans, ha estat el portaveu de Vox al congrés espanyol, Iván Espinosa dels Monteros, el que ha demanat una abstenció, però només de Ciutadans, qui veu ‘el més proper' al PSOE.
|
[
"Qui és Teodoro García Egea?",
"Què ha fet?",
"Per quin motiu ho ha declinat?",
"Què ha suggerit a Pedro Sánchez?",
"Quines declaracions ha fet?",
"Què ha manifestat Isabel Díaz Ayuso?",
"Amb quina finalitat?",
"Qui més havia manifestat obertament la seva perspectiva?",
"Què ha exposat, Ayuso, a Onda Cero?",
"I què ha remarcat?",
"Quina situació li és més favorable?",
"Què exigeix, Vox?",
"I què ha sostingut Ortega Smith?",
"Quin posicionament vol aconseguir?",
"Quina declaració ha proferit?",
"Què n'opina, de Sánchez?",
"I de l'abstenció del PP?"
] |
{
"answer_end": [
48,
314,
368,
459,
613,
768,
891,
1165,
1487,
1733,
1905,
1951,
2182,
2394,
2545,
2629,
2793
],
"answer_start": [
0,
0,
316,
371,
462,
615,
770,
893,
1167,
1624,
1728,
1907,
1952,
2184,
2396,
2547,
2547
],
"input_text": [
"El secretari general del PP.",
"Ha hagut de sortir a refusar l'abstenció del seu partit a una investidura del candidat socialista al govern espanyol, Pedro Sánchez, després de les declaracions d'algunes veus del seu partit per evitar que Sánchez depengui de Podem, els independentistes i EH Bildu.",
"Perquè lidera l'oposició.",
"Que busqui suports entre els seus socis naturals.",
"Que no són un partit frontissa sinó que aspira a governar: el PP és el líder de l'oposició, no només al congrés sinó al senat i altres ajuntaments.",
"Que és partidària de l'abstenció del PP a la investidura de Sánchez.",
"Evitar que Sánchez depengui del suport dels independentistes i l'entorn polític d'ETA.",
"L'ex-presidenta del PP de Madrid i de la comunitat Esperanza Aguirre qui ho va proposar a La Sexta, recordant que en el seu dia ho va fer al PSOE perquè Mariano Rajoy fos investit.",
"Que creu que el PP per ara té pensat votar en contra i li sembla bé; a continuació ha dit que en el pitjor de les circumstàncies li semblaria correcte que el PP optés per l'abstenció si això evita que siguin els independentistes els que donin suport a Pedro Sánchez.",
"Que si arriba el cas, li sembla correcte però la decisió la pren el partit a escala nacional.",
"L'abstenció a qualsevol altre escenari amb els independentistes.",
"Que PP i Ciutadans s'abstinguin.",
"Que no criticaria una abstenció de PP i Ciutadans, ja que entén que, d'entre les opcions dolentes, aquesta seria la menys dolenta.",
"Un govern rendit davant els colpistes o un que estigui condicionat per les forces que creuen a la constitució.",
"Que qualsevol cosa és negativa, però l'alternativa és la destrucció d'Espanya: d'entre el que és dolent, el menys dolent.",
"Que està disposat a vendre's als seus pitjors enemics.",
"Ha dit que aquesta opció no és la ideal, però entén que si es pot frenar i coartar el líder del PSOE benvingut sigui."
]
}
|
mitologia
|
El tolos d'Atenes era un edifici circular (tolos) situat a l'àgora. Fou edificat el 465 aC, després de la destrucció de Xerxes I el 480 aC., durant les Guerres Mèdiques, d'un monument més antic que tenia la mateixa funció.
Era la seu dels pritans (els 50 consellers que presidien per torn la Boulé). Aquests magistrats, que exercien el poder executiu durant un mes, i segons Aristòteles hi prenien llur menjar plegats, a càrrec de l'Estat durant la duració de llur mandat. Aquest lloc tenia, doncs, la funció de cuina i de menjador, essent un lloc central de les activitats econòmiques de la polis. S'hi conservaven els patrons de les mides emprades per controlar les transaccions comercials.
Segons Pausànies "prop del Buleterió es trobava el Tolos, on els pritans fan sacrificis, i hi ha algunes imatges, no grans, fetes de plata".
Estava format per una sala de planta circular sostinguda per sis columnes centrals amb una porta que s'obria al costat oest. El sostre era cònic i estava cobert en part amb teules de terracota (algunes són al museu de l'Acròpoli i en part, amb teules de bronze.
|
[
"Què era el tolos d'Atenes?",
"Quan es va construir?",
"Quina funció tenia?",
"Què eren els pritans?",
"Quina tasca duien a terme?",
"Què n'explica Aristòteles?",
"Quin deure tenia, d'aquesta manera?",
"Per quin motiu es salvaguardaven les proporcions utilitzades?",
"I Pausànies, què explica?",
"Com es constituïa?",
"Com se sustentava?",
"En quina direcció estava situada la portalada?",
"Quina forma tenia la teulada?",
"I de quins materials estaven fetes les terreres?",
"On es conserven, algunes?"
] |
{
"answer_end": [
66,
221,
246,
298,
364,
471,
597,
691,
832,
879,
916,
957,
978,
1094,
1062
],
"answer_start": [
0,
68,
223,
223,
300,
368,
473,
599,
693,
834,
834,
834,
959,
959,
981
],
"input_text": [
"Un edifici circular situat a l'àgora.",
"El 465 aC, després de la destrucció de Xerxes I el 480 aC., durant les Guerres Mèdiques, d'un monument més antic que tenia la mateixa funció.",
"Era la seu dels pritans.",
"Els 50 consellers que presidien per torn la Boulé.",
"El poder executiu durant un mes.",
"Que hi prenien llur menjar plegats, a càrrec de l'Estat durant la duració de llur mandat.",
"Funcionava com a cuina i com a menjador, essent un lloc central de les activitats econòmiques de la polis.",
"Per controlar les transaccions comercials.",
"Que prop del Buleterió es trobava el Tolos, on els pritans fein sacrificis, i hi havoa algunes imatges, no grans, fetes de plata.",
"Per una sala de planta circular.",
"Per sis columnes centrals.",
"Al costat oest.",
"Era cònica.",
"De terracota i de bronze.",
"Al museu de l'Acròpoli."
]
}
|
vilaweb
|
El 2015, Erri De Luca va escriure La paraula contrària, un al·legat en defensa de la llibertat d'expressió i de la relació entre la cultura i les lluites socials, arran de l'amenaça de pena de presó que li queia damunt per haver manifestat en un diari que s'havien de sabotejar unes obres del TGV en la vall alpina de Susa. Superada aquesta situació, el 2016, De Luca va treure la novel·la La natura exposada, que ara publica Bromera i que arribarà a les llibreries aquesta setmana entrant. La natura exposada situa de protagonista un escultor que, en un poble allunyat a les muntanyes, es dedica a passar persones clandestinament d'un costat a l'altre de la frontera. No ho fa pas per diners, i això crida l'atenció d'un periodista que n'explica la història. Deixant-lo al descobert, aquesta situació portarà l'escultor a marxar i establir-se en un poble a la vora de la mar. Allà, el capellà li encarregarà restaurar una estàtua de Crist i dotar-lo de sexe. Podeu llegir-ne un fragment. L'editor de Bromera, Gonçal López-Pampló, explica: «L'obra d'Erri De Luca té entitat pròpia pel seu estil singular: poètic, essencial, contundent. En algunes ocasions, se sintetitza i s'acosta a l'assaig o les memòries; en altres, s'amplia cap a l'article periodístic o la denúncia política; finalment, com ocorre a La natura exposada, l'element narratiu guanya protagonisme, sense perdre aquest alè líric tan característic. En aquesta novel·la, tenim dos eixos fonamentals: d'una banda, la reflexió sobre la frontera, entesa com un pas conflictiu i alhora porós; de l'altra, hi ha una reflexió sobre allò sagrat i allò profà. L'escultor protagonista haurà d'enfrontar-se a un encàrrec ben especial: la creació d'una estàtua en la qual podria haver de reproduir el sexe de Crist. Amb aquests ingredients, La natura exposada, en la traducció catalana d'Albert Pejó, esdevé un pas més en la sòlida trajectòria de l'autor napolità.»
|
[
"Qui va compondre La paraula contrària?",
"Quin any ho va fer?",
"Per quin motiu?",
"Quin fet va propiciar aquest escrit?",
"Quina narrativa ha publicat?",
"Qui és el personatge principal de la història?",
"Com és que un publicista decideix donar a conèixer les seves accions?",
"Què provoca aquesta revelació?",
"Quin deure rep, allà?",
"Per part de qui?",
"Qui és Gonçal López-Pampló?",
"Com afirma que és la forma de De Luca?",
"Com és?",
"Quins són els fonaments de La natura exposada?",
"Què representa, per De Luca, l'adaptació al català?"
] |
{
"answer_end": [
54,
54,
161,
322,
408,
667,
758,
875,
958,
958,
1029,
1134,
1412,
1614,
1916
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
324,
491,
669,
760,
877,
877,
989,
1041,
1136,
1414,
1769
],
"input_text": [
"Erri De Luca.",
"El 2015.",
"Per defensar la llibertat d'expressió i la relació entre la cultura i les lluites socials.",
"L'amenaça de pena de presó que li queia damunt per haver manifestat en un diari que s'havien de sabotejar unes obres del TGV en la vall alpina de Susa.",
"La novel·la La natura exposada.",
"Un escultor que, en un poble allunyat a les muntanyes, es dedica a passar persones clandestinament d'un costat a l'altre de la frontera.",
"Perquè li crida l'atenció que no ho faci per diners.",
"Que l'escultor hagi de marxar i s'estableixi en un poble a la vora de la mar.",
"El de restaurar una estàtua de Crist i dotar-lo de sexe.",
"Del capellà.",
"L'editor de Bromera.",
"Singular, poètica, essencial i contundent.",
"Perquè en algunes ocasions, se sintetitza i s'acosta a l'assaig o les memòries; en altres, s'amplia cap a l'article periodístic o la denúncia política i finalment, com ocorre a La natura exposada, l'element narratiu guanya protagonisme, sense perdre aquest alè líric tan característic.",
"D'una banda, la reflexió sobre la frontera, entesa com un pas conflictiu i alhora porós; de l'altra, hi ha una reflexió sobre allò sagrat i allò profà.",
"Un pas més en la sòlida trajectòria de l'autor napolità."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.