source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
bios
|
Silvia Omedes Alegre (Barcelona, 8 de desembre de 1971) és una gestora cultural catalana, comissària independent, editora i professora de fotografia documental, i fundadora i directora de la Photographic Social Vision a Barcelona, una entitat que divulga i potencia el valor social de la fotografia documental i el fotoperiodisme.
La seva mare, que va treballar professionalment de fotògrafa entre els anys 1976 i 1978, li va despertar la passió per la fotografia i n'hi va ensenyar. Amb el temps, Silvia va voler ser periodista i fotoperiodista, ja que es va adonar que la fotografia era una eina molt poderosa a l'hora de detectar injustícies. Va estudiar Història de l'Art i es va especialitzar en fotografia i cinema, en entendre el poder que la imatge tenia per a comunicar valors i no crear equívocs.
Quan estudiava Belles Arts a Nova York va treballar durant dos anys al Museu Guggenheim; allà va coordinar exposicions com The Art of the Motorcycle, on s'hi exhibien 180 motocicletes de tot el món. Arran d'aquesta experiència va dir-se a si mateixa: "si he sabut coordinar això, em puc atrevir amb el que sigui". En tornar a Barcelona, i amb ganes de ser fotògrafa, va estudiar un postgrau de fotoperiodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) després d'haver-se format també com gestora cultural, i un any més tard es va unir a dues dones més que també tenien inquietuds socials, per dur els seus bagatges professionals a un terreny on fossin de gran utilitat social; poques setmanes més tard van crear una plataforma per a donar visibilitat a temes socials. El 2001 van participar en un congrés del tercer sector i, en veure que les ONGs es queixaven de la poca capacitat de comunicació dels seus projectes, van decidir crear un nexe entre el fotoperiodisme professional i la societat, atès que coneixien tant fotògrafs com artistes i periodistes disposats a treballar-hi.
D'aquesta manera, l'any 2001 va néixer Photographic Social Vision (PSV). En col·laboració amb la Fundació Vicki Bernadet, PSV va produir el projecte El silencio roto, sobre l'abús sexual en la infància, que estava escrit per la periodista Mercedes de la Rosa i documentat gràficament per la fotògrafa Ana Jiménez; aquest, al seu torn, va ser comprat per La Vanguardia i publicat al seu dominical Magazine del 17 de novembre de 2002. Va ser un reportatge pioner en la denúncia i testimoni de casos de víctimes d'abusos, i va generar un gran impacte a nivell estatal, amb el que es van adonar que es trobaven en el camí correcte, amb bones eines i bons professionals, però que haurien de trobar altres temes per arribar al màxim de gent possible. D'aquesta manera, i com a conseqüència del vincle amb la fundació World Press Photo (WPP) fet durant una visita al festival de fotografia Visa pour l'Image de Perpinyà, van començar a desenvolupar productes expositius propis, amb els que aconsegueixen que un gran nombre de temes arribin al públic anualment i es difonguin.
A través de Photographic Social Vision, l'any 2004 va aconseguir que Barcelona tingués presència en la mostra internacional World Press Photo, i des d'aleshores PSV va organitzar diverses exposicions i va desenvolupar diversos projectes, com el festival de fotografia DOCfield (2013), així com també va impulsar tant la beca de fotoperiodisme d'investigació (2016) com la beca Joana Biarnés (2019).
Des del 2014 és membre del Comitè d'Impuls del Pla Nacional per la Fotografia de la Generalitat de Catalunya, que lluita per a que les administracions duguin a terme projectes i accions per tal de millorar tant el coneixement com la gestió i la conservació del patrimoni fotogràfic.
En l'edició de 2018 del World Press Photo va actuar com a secretària dels jurats de selecció, càrrec que li van proposar exercir tres edicions més, i en una entrevista va comentar que estava satisfeta perque significava "una excel·lent oportunitat per continuar les ja molt bones relacions entre el WPP i (...) Photographic Social Vision", i que fins i tot veia possible influir des de la seva "experiència com a gestora cultural europea en el desenvolupament del concurs amb paràmetres menys anglosaxons i inclús menys patriarcals".
És llicenciada en Belles Arts per la New School of Social Research de Nova York i Màster en Funcions Directives a l'escola de negocis ESADE. Va fundar i dirigeix des de 2001 la Fundació Photographic Social Vision a Barcelona. Com a editora gràfica, ha col·laborat amb l'editorial Blume i Ojodepez i és col·laboradora de les revistes 7.7 i La Maleta de Portbou. És professora convidada en el Postgrau de Fotoperiodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en el Màster de Fotografia de l'Institut Europeu di Design a Madrid, a l'escola Gris Art de Barcelona i a les masterclass organitzades per la Fundació World Press Photo a Europa i a l'Amèrica Llatina. També és representant i agent de fotògrafs, feina que desenvolupa oferint serveis de consultoria a autors i col·leccions; entre els seus clients hi ha els hereders de l'arxiu Jacques Léonard i la fotògrafa Joana Biarnés. Des del 2014 és membre del Comitè d'Impuls del Pla Nacional per la Fotografia de la Generalitat de Catalunya. Ha estat jurat dels premis Czech Press Photo, 7.7 i és membre del comité de selecció dels alumnes per a beques Joop Swart Masterclass des del 2012.
|
[
"Quin any va néixer la Sílvia Omedes?",
"A què es dedica?",
"Quina institució ha creat i liderat?",
"En què consisteix?",
"Qui va inspirar el seu interès per la fotografia?",
"En què es va formar la Sílvia?",
"A quina institució museística va trobar feina?",
"Quina iniciativa va tenir el 2001?",
"Com va anomenar la materialització d'aquesta iniciativa?",
"Què es va crear des d'aquest ens?",
"Quin mitjà de comunicació el va adquirir?",
"Quina fita va assolir la Sílvia el 2004?",
"De quina agrupació forma part des de l'any 2014?",
"On ha impartit classes?",
"Quina subvenció gestiona?"
] |
{
"answer_end": [
55,
159,
229,
329,
463,
675,
894,
1890,
1957,
2093,
2259,
3102,
3468,
4840,
5306
],
"answer_start": [
0,
56,
163,
191,
331,
646,
807,
1577,
1892,
2014,
2227,
2961,
3360,
4538,
5225
],
"input_text": [
"El 1971.",
"És gestora cultural, comissària independent, editora i professora de fotografia documental.",
"La Photographic Social Vision a Barcelona.",
"És una entitat que divulga i potencia el valor social de la fotografia documental i el fotoperiodisme.",
"La seva mare.",
"En Història de l'Art.",
"Al Museu Guggenheim.",
"Crear un nexe entre el fotoperiodisme professional i la societat.",
"Photographic Social Vision.",
"El projecte El silencio roto, sobre l'abús sexual en la infància.",
"La Vanguardia.",
"Que Barcelona tingués presència en la mostra internacional World Press Photo.",
"Del Comitè d'Impuls del Pla Nacional per la Fotografia de la Generalitat de Catalunya.",
"En el Postgrau de Fotoperiodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en el Màster de Fotografia de l'Institut Europeu di Design a Madrid, a l'escola Gris Art de Barcelona i a les masterclass organitzades per la Fundació World Press Photo a Europa i a l'Amèrica Llatina.",
"Les beques Joop Swart Masterclass."
]
}
|
mitologia
|
William Congreve (Bardsey, West Yorkshire (Anglaterra), 24 de gener de 1670 - Londres, 19 de gener de 1729) fou un dramaturg i poeta anglès.
Va néixer a Bardsey, West Yorkshire, prop de la ciutat de Leeds. Estudià dret al Trinity College de Dublín on va conèixer Jonathan Swift de qui va ser amic durant la resta de la vida. Després de diplomar-se, es va interessar pel món de la literatura i es va convertir en deixeble i seguidor de John Dryden. És un dels autors més destacats de la comèdia de la Restauració.
Va escriure algunes de les representacions teatrals més conegudes de la literatura de la Restauració anglesa. Als trenta anys ja havia escrit nombroses obres importants com Love for Love (1695) o The Way of the World (1700).
No obstant això la seua carrera va ser d'una rapidesa fulminant. Després d'escriure cinc peces teatrals entre 1693 i 1700, deixà d'escriure a causa de l'evolució de les modes i el escàs seguiment del públic, que es mostraven menys favorables a les comèdies de temes sexualment explícits de les que Congreve era especialista. Fou un dels dramaturgs més atacats pel bisbe Jeremy Collier en el seu pamflet A Short View of the Immorality and Profaneness of the English Stage, cosa que el va dur a escriure una llarga resposta titulada Amendments of Mr. Collier's False and Imperfect Citations.
Com a membre del partit whig, Congreve es va interessar pel tema polític i va ocupar alguns càrrecs baixos. Afligit del mal de gota, es va retirar definitivament del teatre i va viure fins sa mort amb escassos recursos provinents de les primeres obres treballades, que completà amb algunes traduccions. Va morir a Londres,pel que se sap, en un accident i va ser enterrat posteriorment a l'abadia de Westminster.
|
[
"D’on era William Congreve?",
"Quan va néixer?",
"I morir?",
"Per què va ser conegut?",
"En quina disciplina es va formar?",
"Amb qui es va trobar durant aquesta etapa de la seva vida?",
"Quina nova passió va descobrir després?",
"Qui va ser el seu mestre en aquest àmbit?",
"Quines composicions literàries de William Congreve s’esmenten en el text?",
"La seva trajectòria professional va ser molt dilatada en el temps?",
"Què la va interrompre?",
"En quin gènere literari tenia l'expertesa Congreve?",
"Qui el va criticar?",
"Ell s’hi va tornar?",
"Quina malaltia va contraure?",
"Com es creu que va morir?"
] |
{
"answer_end": [
54,
107,
107,
139,
247,
277,
390,
446,
736,
801,
944,
1061,
1122,
1259,
1459,
1680
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
108,
206,
248,
325,
393,
623,
738,
861,
980,
1063,
1210,
1436,
1631
],
"input_text": [
"De Bardsey, West Yorkshire, Anglaterra.",
"El 24 de gener de 1670.",
"El 19 de gener de 1729.",
"Per ser un dramaturg i poeta anglès.",
"En dret.",
"Amb Jonathan Swift.",
"La literatura.",
"John Dryden.",
"Love for Love i The Way of the World.",
"No.",
"L'evolució de les modes i el escàs seguiment del públic.",
"En les comèdies de temes sexualment explícits.",
"Jeremy Collier.",
"Sí.",
"El mal de gota.",
"En un accident."
]
}
|
vilaweb
|
El govern ha aprovat avui una declaració per a donar suport a una reforma ‘en profunditat' de la constitució espanyola. Aquesta proposta es basa en un model federal de l'estat espanyol que reconegui el País Valencià com una comunitat històrica amb més autogovern i autosuficiència financera. La vice-presidenta i portaveu del Consell, Mònica Oltra, ha dit que el País Valencià era la primera comunitat autònoma que es manifesta a favor d'una reforma de la constitució espanyola i que concretaria la proposta en el seminari d'hivern que el govern farà a Vinaròs del 26 al 29 de gener. De moment, el ple del Consell ha aprovat els eixos centrals en què creu que s'ha de sustentar la reforma, que defensarà el president de la Generalitat, Ximo Puig, a la comissió territorial del congrés espanyol. El govern defensarà que s'incorporin com a valors a l'article 1.1 de la constitució espanyola la paritat de gènere, la sostenibilitat, l'hospitalitat cap als immigrants, l'habitatge digne, la sanitat universal, la igualtat efectiva entre homes i dones i la diversitat d'orientació de gènere. Oltra ha dit que, després de quaranta anys, havia arribat el moment de fer una reforma de la constitució espanyola que ‘adaptada als nous temps' i que plasmi ‘un compromís global' amb els valors d'una democràcia avançada i de futur. El Consell defensa un model federal que reconegui ‘la pluralitat i la complexitat de l'estat espanyol'. ‘No tots els territoris tenen els mateixos sentiments d'identitat i aspiracions –ha dit– però les persones que viuen a l'estat espanyol han de tenir igualtat de drets, garanties i oportunitats.' Oltra ha deixat clar que l'objectiu del País Valencià és que es reconegui el sostre competencial aconseguit en la reforma de l'estatut de 2006 i el desenvolupament que aprovin les Corts Valencianes quan s'hi traslladi el debat, perquè el Consell només impulsa i obre el debat. Ha posat l'exemple del dret civil valencià, el desenvolupament del qual és reconegut a l'estatut, però ‘no per la jurisprudència'. No ha descartat la proposta d'Iñigo Urkullu, que vol que totes les autonomies tinguin un concert econòmic bilateral amb l'estat espanyol. ‘Demanem un disseny democràtic de l'estat espanyol que conduïsca al model federal que reconega un sistema legal, representatiu i eficient de coresponsabilitat política i un sistema de finançament que garantisca l'autogovern minimitzant les interferències', ha dit. Pel Consell, s'han d'establir les competències dels nivells de l'estat espanyol –l'administració central, l'autonòmica i la local– perquè en el debat territorial s'obliden els municipis, ha dit Oltra. A més, han d'existir unes regles clares no subjectes a l'arbitrarietat ni a la ‘incertesa permanent'. Això, ha dit, restaria feina al Tribunal Constitucional, perquè no hi hauria tanta conflictivitat. Principis i valors El Consell vol potenciar ‘un desenvolupament intens dels drets fonamentals de les persones' que siguin considerats drets subjectius perquè puguin ser reivindicats davant els tribunals quan els poders públics no els garanteixin. Entre aquests drets, han demanat que al preàmbul s'inclogui el compromís global contra el canvi climàtic i la transició ecològica de l'economia, la lluita contra la violència de gènere, la promoció d'un govern obert amb estímuls a la transparència, a la participació i al bon govern; el compromís amb l'avenç de la integració de la UE en un sentit social i solidari; el compromís amb una cooperació internacional i la justícia universal; la promoció i democratització de la difusió científica i la defensa de la universalitat a l'accés a les noves tecnologies i la comunicació.
|
[
"Què ha autoritzat el govern?",
"En què consisteix la iniciativa que han posat sobre la taula?",
"Qui s’ha pronunciat al respecte?",
"Qui intercedirà per la proposta?",
"Quins conceptes es volen incloure en l'article 1.1 de la constitució?",
"De què és hora, segons Oltra?",
"Què han de tenir assegurats, els habitants d’Espanya?",
"Quin és el propòsit del País Valencià?",
"Què no s’ha rebutjat?",
"En què consisteix?",
"Què ha afirmat Urkullu?",
"Quines diferents escales de poder polític conté l’estat espanyol?",
"Oltra creu que és necessària una normativa fixa?",
"Què vol promoure el Consell?",
"I quines idees vol que s’afegeixin al preàmbul?"
] |
{
"answer_end": [
118,
290,
477,
745,
1085,
1318,
1618,
1845,
2070,
2163,
2428,
2560,
2731,
3077,
3655
],
"answer_start": [
0,
120,
292,
678,
795,
1087,
1518,
1644,
2027,
2043,
2165,
2430,
2631,
2851,
3079
],
"input_text": [
"Per a donar suport a una reforma en profunditat de la constitució espanyola.",
"En un model federal de l'estat espanyol que reconegui el País Valencià com una comunitat històrica amb més autogovern i autosuficiència financera.",
"Mònica Oltra.",
"El president de la Generalitat, Ximo Puig.",
"La paritat de gènere, la sostenibilitat, l'hospitalitat cap als immigrants, l'habitatge digne, la sanitat universal, la igualtat efectiva entre homes i dones i la diversitat d'orientació de gènere.",
"De fer una reforma de la constitució espanyola que adaptada als nous temps i que plasmi un compromís global amb els valors d'una democràcia avançada i de futur.",
"La igualtat de drets, garanties i oportunitats.",
"Que es reconegui el sostre competencial aconseguit en la reforma de l'estatut de 2006 i el desenvolupament que aprovin les Corts Valencianes quan s'hi traslladi el debat.",
"La proposta d'Iñigo Urkullu.",
"En que totes les autonomies tinguin un concert econòmic bilateral amb l'estat espanyol.",
"Que demanen un disseny democràtic de l'estat espanyol que conduïsca al model federal que reconega un sistema legal, representatiu i eficient de coresponsabilitat política i un sistema de finançament que garantisca l'autogovern minimitzant les interferències.",
"El de l'administració central, l'autonòmica i la local.",
"Sí.",
"Un desenvolupament intens dels drets fonamentals de les persones que siguin considerats drets subjectius perquè puguin ser reivindicats davant els tribunals quan els poders públics no els garanteixin.",
"El compromís global contra el canvi climàtic i la transició ecològica de l'economia, la lluita contra la violència de gènere, la promoció d'un govern obert amb estímuls a la transparència, a la participació i al bon govern; el compromís amb l'avenç de la integració de la UE en un sentit social i solidari; el compromís amb una cooperació internacional i la justícia universal; la promoció i democratització de la difusió científica i la defensa de la universalitat a l'accés a les noves tecnologies i la comunicació."
]
}
|
mitologia
|
L'Harúspex de Piacenza, també dit Fetge de Piacenza (per la seva forma) és una taula de bronze amb inscripcions etrusques, que es feia servir a l'antiguitat per fer endevinacions o interpretar auguris.
Va ser trobat per un camperol de Settima (Ciavernasco, província de Piacenza) el 26 de setembre del 1877 mentre feia la llaurada. El va comprar el comte Francesco Caracciolo, el qual el va posar en mans de l'expert Vittorio Poggi i des del 1894 es conserva al Museo Civico di Piacenza, situat al costat del palau Farnese.
Es tracta d'un petit objecte de bronze i les seves mides són: 126 x 76 x 60 mil·límetres. Per la forma i les mides recorda l'aspecte d'un fetge de corder. Datat d'una època entre els segles I-II aC, quan encara aquesta zona no havia sigut dominada pels romans, ja que Placentia va ser fundada el 218 aC per ser una ciutat guarnició de les tropes de la Gàl·lia Cisalpina. La semblança amb el fetge d'un corder és tan detallada que es poden distingir les parts: la vesícula biliar en forma cònica, el lobus caudatus una protuberància de forma piramidal i el processus papillaris de forma hemisfèrica.
Porta incises quaranta inscripcions que estan repartides en setze caselles les quals representen diferents espais de la volta celeste, segons el concepte religiós i astronòmic dels etruscs. A cada espai li correspon el nom d'una divinitat. Coneixem la idea de la volta celeste a través dels textos de Ciceró. Els primers intent e desxifrat van ser a càrrec de W. Deecke i I. Taylor.
La següent taula mostra la transcripció segons la numeració d'Alessandro Morandi, començant pel nord i seguint en sentit de les agulles del rellotge. Al costat alguns déus que s'han identificat amb un equivalent de la mitologia romana.
Ela àugurs feien les seves prediccions (harúspex) observant visceres d'animals sacrificats i comparant-les amb aquest model en bronze. Els vidents podien, per exemple, treure conclusions de la direcció en què es veu un llamp:un llampec vist cap a l'est seria un bon auspici, un llamp cap a l'oest seria poc propici. Natalie Stevens conjectura que Tínia, el déu principal i portador dels llamps, tenia el seu lloc cap al nord, per tant si un llamp queia pel nord-est era senyal de bona fortuna, però un llamp al nord-oest era senyal de mala sort.
S'han trobat objectes molt semblants en altres cultures antigues, però fets amb altres materials: a Hattusa, capital dels hitites;a Turquia; a la vall entre els rius Tigris i Eufrates. A Itàlia n'hi ha un altre fet d'alabastre que es conserva al Museo Guarnacci a Volterra. Un model d'aquests fetges, fet d'argila, procedent de l'antiga Babilònia i datat en l'edat del bronze, es conserva al Museu Britànic. Totes aquestes troballes confirmen la teoria que hi van haver moviments migratoris entre l'Orient Mitjà i la península Itàlica durant la prehistòria o l'edat antiga.
|
[
"Quin altre nom rep l’Harúspex de Piacenza?",
"I per quina raó se li assigna aquest altre nom?",
"Què és, en realitat?",
"Quin ús tenia?",
"On el van recuperar?",
"Qui el va adquirir?",
"Finalment, on ha anat a parar?",
"Quines mesures té?",
"Quan es creu que va ser creat?",
"Era un objecte de la civilització romana?",
"Com ho sabem?",
"Presenta gravats, aquest objecte?",
"I hi apareixen referències a déus?",
"Com eren les cerimònies d’endevinació?",
"És l'únic objecte amb finalitats endevinatòries descobert?"
] |
{
"answer_end": [
51,
71,
121,
200,
306,
375,
486,
612,
721,
783,
783,
1257,
1362,
1876,
2385
],
"answer_start": [
0,
34,
72,
127,
202,
332,
434,
524,
679,
723,
723,
1124,
1314,
1743,
2289
],
"input_text": [
"El de Fetge de Piacenza.",
"Per la seva forma.",
"Una taula de bronze amb inscripcions etrusques.",
"Es feia servir per fer endevinacions o interpretar auguris.",
"A Ciavernasco, província de Piacenza.",
"El comte Francesco Caracciolo.",
"Al Museo Civico di Piacenza.",
"Té 126 x 76 x 60 mil·límetres.",
"Entre els segles I-II aC.",
"No.",
"Perquè encara aquesta zona no havia sigut dominada pels romans.",
"Sí.",
"Sí.",
"Ela àugurs feien les seves prediccions observant visceres d'animals sacrificats i comparant-les amb aquest model en bronze.",
"No."
]
}
|
bios
|
Carme Castelló Cusí (Vilatenim, Alt Empordà, 21 de juliol, 1943) va ser una mestra i directora de coral.
És filla de Josep Castelló Vidal, pagès de Vilatenim, i de Joaquima Cusí Vilà, de Peralada. Amb la intenció d'estudiar ciències exactes, va cursar el batxiller superior, però la marxa a la capital barcelonina no la temptava i, finalment, va optar per examinar-se perlliure de magisteri (Girona, 1964). Va opositar i el
primer destí provisional va ser a Vilanant (1964-65) i després Vilajuïga (1965-66). Va exercir uns anys al col·legi privat de Les Escolàpies (Figueres), i es va reincorporar de nou a l'ensenyament públic, ara a Roses (1973-79), després a la Marca de l'Ham (Figueres, 1979-84), i finalment al Col·legi Sant Pau Figueres, 1984-1999).
Des de petita una de les grans aficions va ser la música. Va aprendre a cantar amb mossèn Miquel Ayats↑, rector de Vilatenim, i va anar a classes particulars de solfeig i piano amb Lluïsa Soler, però es considera autodidacta. El seu entusiasme per la música ha fet que, en gairebé tots els col·legis en els quals ha exercit, engresqués els alumnes a cantar. Al Col·legi Sant Pau coincideixen una sèrie de circumstàncies que afavoriran la creació de la futura Coral que tants premis té en el seu palmarès. Coincideix amb Santi Musquera (bioleg) i, membre de l'AMPA, i decideixen muntar una activitat extraescolar musical (1986-87), cantant cançons populars catalanes. La biografiada dirigeix la coral, mentre que Musquera l'acompanya a l'acordió. Els alumnes s'hi engresquen, i l'any 1992 la Coral del CEIP Sant Pau participa a la Trobada de Nadal del Cine teatre Jardí, concurs organitzat per la Societat protectora d'Animals i Plantes. L'any següent, s'hi presenten de nou i guanyen el primer premi, ara amb l'acompanyament musical del pianista Pere Puig.
I, a partir de 1994, la Coral participa en el programa organitzat pel Congrés de Cultura Catalana. Acció Escolar, en la campanya "El país a l'escola", en el Concurs de cançó popular catalana del mes de juny anomenat "Sons i cançons", en el qual el primer any de participar-hi (1994), guanya el primer accèssit. Sota la batuta de Castelló, la Coral ha assistit a diferents llocs com el Palau de la Música Catalana, al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, a L'Auditori de Barcelona o al Liceu, havent guanyat diversos premis; així mateix, des de l'any 1998 participa en el concurs "Cantem el Nadal", celebrat a diferents esglésies emblemàtiques de Catalunya, havent guanyat cada any el primer premi de la categoria de 8 a 12 anys. Una gran satisfacció per a la biografiada és haver aconseguit la continuïtat de la Coral a l'Institut Ramon Muntaner. L'anomenada de la coral ha fet que estigués convidada a actuar en nombrosos pobles de la comarca.
Per celebrar el 25è aniversari de la creació del programa "El país a l'escola", va actuar (16.IX.2003) al Palau de la Generalitat. Era habitual la seva actuació al Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Terrades la diada de Sant Esteve, per fer ofrena del premi a la patrona de ''Empordà. Des de fa uns anys la Coral, en aquesta diada, actua amb la Polifònica a la parròquia de Sant Pere. Durant l'any Dalí, Carme Castelló va aconseguir localitzar la lletra d'Apel·les Mestres), i la música (de Joan Lamote de Grignon), d'una cançó de bressol amb la qual els germans Dalí s'adormien L'àngel de la son. La coral la va estrenar el 2 de novembre de 2003, en la presentació del primer CD, i la va enregistrar el 2 de maig de 2004.
|
[
"Qui era la Carme Castelló Cusí?",
"Qui eren els seus pares?",
"Somiava anar a viure a Barcelona?",
"Què va decidir fer, doncs?",
"En quin tipus d’escola va treballar a Figueres?",
"I a Roses?",
"Quina era una de les seves passions?",
"Va transmetre aquesta afició als seus alumnes?",
"Què va fundar al Col·legi Sant Pau?",
"En quin acte va prendre part aquesta organització el 1992?",
"Hi van retornar el 1993?",
"Van rebre alguna distinció?",
"On més van ser reconeguts?",
"I a partir del 1998?",
"En quina seu governamental van fer una interpretació, també?",
"Quina va ser la contribució de la Carme a la commemoració de Dalí?"
] |
{
"answer_end": [
103,
195,
328,
390,
575,
640,
812,
1112,
1220,
1624,
1729,
1755,
2340,
2545,
2892,
3366
],
"answer_start": [
0,
105,
280,
332,
508,
579,
756,
982,
1114,
1502,
1693,
1732,
1964,
2355,
2843,
3155
],
"input_text": [
"Una mestra i directora de coral.",
"Josep Castelló Vidal, pagès de Vilatenim, i de Joaquima Cusí Vilà, de Peralada.",
"No.",
"Va optar per examinar-se per lliure de magisteri.",
"En una de privada.",
"En una de pública.",
"La música.",
"Sí.",
"Una Coral.",
"A la Trobada de Nadal del Cine teatre Jardí.",
"Sí.",
"Sí.",
"En el Concurs de cançó popular catalana del mes de juny anomenat Sons i cançons.",
"En el concurs \"Cantem el Nadal\", celebrat a diferents esglésies emblemàtiques de Catalunya.",
"Al Palau de la Generalitat.",
"Localitzar la lletra d'Apel·les Mestres i la música de Joan Lamote de Grignon d'una cançó de bressol amb la qual els germans Dalí s'adormien i que es deia L'àngel de la son."
]
}
|
bios
|
Mercè Gallén Ibáñez, (Barcelona, 1910 - Sant Quirze del Vallès, 2004) fou una model catalana. Filla d'emigrants de Castelló, va exercir professionalment com a model artística durant la Segona República i durant els anys de la dictadura franquista, resident a Cerdanyola del Vallès.
Es va casar el 4 d'octubre de 1927 amb Magí Esquerré Sallarés, que treballava de constructor per als germans Riera a la urbanització del barri de Montflorit. Van tenir tres fills Aurora, Joan, i Víctor. A través del contacte amb els germans Riera coneixerà a Caterina Albert, amb qui va mantenir una estreta relació, fins al punt que va batejar al seu fill amb el pseudònim literari de qui havia de ser la padrina. Sembla que ja havia exercit de model a Barcelona abans de casar-se i, un cop establerta a Cerdanyola compaginarà les feines de la llar i la seva faceta de mare, amb el treball per a les cases dels estiuejants. Però el fet és que, un cop casada i durant la Segona República, va mantenir la seva feina com a model per a diversos artistes que formaven part de la colònia d'estiuejants de Cerdanyola. Destaca la seva col·laboració professional amb el pintor Marian Espinal i l'escultor Josep Viladomat. De fet, es pot identificar en diverses obres de tots dos artistes, i, fins i tot, en unes fotografies que provenen del taller Juventeny, mostren a la mateixa model retratada per Espinal i Viladomat amb un punt de vista evidentment pictòric o escultòric en funció del seu autor. De totes les obres per a les que va fer de model, la que va tenir més repercussió va ser l'estàtua per a l'al·legoria de la República que culminava l'obelisc del monument a Pi Margall de Barcelona i que va ser encarregada a l'escultor Josep Viladomat. Aquesta escultura es va fer al taller d'Espinal, que disposava de calefacció, i es va passar a mida definitiva en una de les naus de la fàbrica Uralita, on es va haver de desmuntar una part del fals sostre per encabir la peça. Mercè també podria haver posat per a d'altres artistes que estaven a Cerdanyola en aquell moment, com ara el pintor Manuel Humbert, o l'escultor Enric Monjo. D'altra banda, també va fer de model per a artistes barcelonins com Frederic Marés o Josep Clarà.
La seva carrera va canviar radicalment després de la Guerra Civil, tot i que va continuar fent de model ocasional, socialment va caure en el més absolut desprestigi. Va ser desacreditada públicament per haver posat despullada i per haver estat símbol de la República. Amb tot i això, durant els anys del franquisme, on era necessari un permís de l'Església per exercir de model, va posar per l'escultor Francesc Juventeny amb el sobrenom de Lola, renunciant així al seu nom i amagant la seva faceta professional i la seva identitat. Mercè va morir a Sant Quirze del Vallès el 27 de setembre de 2004 a l'edat de 94 anys.
|
[
"On va néixer la Mercè Gallén?",
"Per què va ser reconeguda?",
"D’on provenia la seva família?",
"Durant quines èpoques va treballar?",
"Amb qui va contreure matrimoni?",
"Quin nom li van posar a la seva filla?",
"I als seus fills?",
"Quina persona va ser molt important per la Mercè?",
"A què es va dedicar després d’enllaçar-se?",
"Per qui va fer de mussa?",
"Quina és la peça més famosa, de les que apareix?",
"On va ser esculpida, aquesta?",
"Per quins altres artistes va servir d’inspiració?",
"Quan va deixar de ser ben vista?",
"Malgrat això, va poder treballar durant la repressió franquista?"
] |
{
"answer_end": [
69,
92,
123,
246,
343,
483,
483,
597,
905,
1194,
1670,
1773,
2109,
2373,
2654
],
"answer_start": [
0,
70,
94,
125,
282,
440,
440,
541,
697,
1094,
1475,
1726,
1953,
2209,
2477
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"Perquè fou una model catalana.",
"De Castelló.",
"Durant la Segona República i durant els anys de la dictadura franquista.",
"Amb Magí Esquerré Sallarés.",
"El d'Aurora.",
"Joan i Víctor.",
"La Caterina Albert.",
"Va compaginar les feines de la llar i la seva faceta de mare, amb el treball per a les cases dels estiuejants.",
"Pel pintor Marian Espinal i l'escultor Josep Viladomat.",
"L'estàtua per a l'al·legoria de la República que culminava l'obelisc del monument a Pi Margall de Barcelona.",
"Al taller d'Espinal.",
"Pel pintor Manuel Humbert, o l'escultor Enric Monjo.",
"Després de la Guerra Civil.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
La Comissió Europea ha imposat a Google una multa rècord de 4.340 milions d'euros per haver utilitzat el sistema Android com un monopoli. Considera que l'empresa nord-americana ha imposat ‘restriccions il·legals' als fabricants d'aquests dispositius i als operadors de xarxes mòbils per poder consolidar ‘la seva posició dominant' en el mercat d'internet. Per a la Comissió, l'empresa ha violat del 2011 ençà la normativa europea antimonopoli. És la sanció més alta imposada mai per l'executiu comunitari i ha superat el rècord de l'any 2017, quan va sancionar Google amb 2.420 milions d'euros per un altre ‘abús de posició dominant' en relació amb el seu sistema de recerca a internet. La comissària de la Competència, Margrethe Vestager, ha explicat que Google imposa restriccions sobre Android per ‘garantir que el trànsit dels dispositius es dirigeixi al seu motor de cerca', quan vora el 80% dels dispositius mòbils intel·ligents a Europa funcionen amb el sistema Android. És una pràctica que consideren contrària a la normativa de competència perquè, segons Vestager, Google ha ‘negat als rivals l'oportunitat d'innovar i competir segons els mèrits' de cada empresa. ‘Google ha utilitzat Android com a vehicle per a consolidar el domini del seu motor de cerca', ha dit. Si Google no paga d'aquí a noranta dies, alerta la Comissió, haurà de fer front a una sanció del 5% del volum de negoci diari d'Alphabet a escala mundial. Les restriccions La sanció europea penalitza tres restriccions relacionades amb el programari Android. La primera és el requeriment als fabricants de mòbils d'instal·lar l'aplicació de cerca Google Chrome com a condició per cedir després la llicència de la botiga d'aplicacions Play Store. En segon lloc, la Comissió considera il·legal que la multinacional pagui als ‘grans fabricants i operadors de telefonia' per instal·lar de forma exclusiva la seva aplicació de mòbil. En últim lloc també senyala com a problemàtic que Google impedeixi als fabricants que volen instal·lar les seves aplicacions als mòbils que utilitzin versions d'Android no aprovades per la companyia. Tres fronts oberts Actualment, Google fa front a tres investigacions sobre monopoli de la Comissió. A banda el cas sobre el sistema Android, Brussel·les ha denunciat anteriorment la nord-americana per l'ús que fa del seu sistema de recerca i el de publicitat a internet, dos mètodes que restringeixen la capacitat de tria del consumidor.
|
[
"Qui ha sancionat a algú?",
"I a qui?",
"Per quina raó?",
"Què ha infringit, la companyia?",
"Aquesta companyia ja havia estat denunciada anteriorment pel mateix organisme?",
"Quan?",
"Qui s’ha pronunciat sobre aquesta qüestió?",
"Què ha dit?",
"Segons afirma, què ha impedit als seus adversaris, Google?",
"Quin termini té l’empresa per a saldar el deute?",
"Quina és la primera acció que castiga la Comissió?",
"I la segona?",
"Què més, per acabar?",
"Quantes recerques s’han iniciat sobre aquest cas?",
"Per quines raons ja havia estat encausada, l’empresa?"
] |
{
"answer_end": [
56,
39,
136,
442,
593,
593,
796,
976,
1171,
1429,
1719,
1902,
2102,
2202,
2373
],
"answer_start": [
0,
0,
82,
376,
444,
444,
687,
720,
1074,
1276,
1448,
1721,
1904,
2135,
2204
],
"input_text": [
"La Comissió Europea.",
"A Google.",
"Per haver utilitzat el sistema Android com un monopoli.",
"La normativa europea antimonopoli.",
"Sí.",
"L'any 2017.",
"La comissària de la Competència, Margrethe Vestager.",
"Que Google imposa restriccions sobre Android per garantir que el trànsit dels dispositius es dirigeixi al seu motor de cerca, quan vora el 80% dels dispositius mòbils intel·ligents a Europa funcionen amb el sistema Android.",
"L'oportunitat d'innovar i competir segons els mèrits de cada empresa.",
"De noranta dies.",
"El requeriment als fabricants de mòbils d'instal·lar l'aplicació de cerca Google Chrome com a condició per cedir després la llicència de la botiga d'aplicacions Play Store.",
"Que la multinacional pagui als grans fabricants i operadors de telefonia per instal·lar de forma exclusiva la seva aplicació de mòbil.",
"Que Google impedeixi als fabricants que volen instal·lar les seves aplicacions als mòbils que utilitzin versions d'Android no aprovades per la companyia.",
"Tres.",
"Per l'ús que fa del seu sistema de recerca i el de publicitat a internet."
]
}
|
books
|
En Quimet es refugià en el bosc. El bosç és generós i pròdig per als qui s'hi donen en cos i ànima. Ningú es mor de fam si sap manejar un magall, un tallant o una picassa. En Quimet era fet per a manejar-los. Les seves mans curtes, amples i feixugues semblaven haver nascut arrapades al mànec de les eines i ser mesell com la mateixa fusta. Aterrant suros, estassant bardisses, capolant soques, arrabassant arboços, treballava com un mal esperit. Tot el que fos destruir, esmicolar i encendre, ho feia amb goig, amb pitrades furients, serrades les dents, exhalant el coratge amb un -Oohà!- estentori cada cop que enfonsava el magall en el llècol, o la destral en l'encetadura d'un torell, d'on feia saltar estellicons brunzents que l'estrompassaven. Era aquell treballar una mena de combat: el corbo esbravava la seva ira de pària; trobant, en el repós, la satisfacció d'una venjança justa, realitzada indirectament.
Damunt la seva trista esquena de contrafet, els boscalls s'hi assentaven a meravella.
Ses cames de garrell no desdeien pas per una arrova d'excés, i eren prou elàstiques per a saltar córrecs i redreçar-se com una molla d'acer en les inevitables caigudes, baldament s'haguessin enfonsat fins al genoll en els pendissos de greda somoguda o en els tous de fullaraca dels obacs.
El cos del corbo, rabassut i àgil, era la nata per travessar les maleses. Es ficava en mig dels embardissaments i dels gatossars més espantosos. Si no podia trascamar-hi a força d'enginy, s'hi llançava furient, caragolat com un eriçó. Llavors hi obria un trau amb la mateixa facilitat que l'hauria obert una roca de deu quintars estimbada.
|
[
"Qui és el protagonista del text?",
"On es va amagar?",
"Com és, aquest entorn?",
"Per a tothom?",
"Per a qui?",
"Quines habilitats cal tenir per no perdre-hi la vida?",
"En Quimet les tenia?",
"Què se’n descriu, del seu cos?",
"Com són?",
"Quines accions duia a terme en Quimet?",
"I què li agradava fer?",
"Amb què es compara la seva manera de pencar?",
"Quina part del seu cos era llastimosa?",
"Era capaç de travessar escorrancs, en Quimet?",
"Com creuava a través del sotabosc?"
] |
{
"answer_end": [
31,
31,
60,
98,
98,
170,
207,
339,
339,
445,
510,
789,
959,
1107,
1525
],
"answer_start": [
0,
10,
33,
33,
33,
100,
172,
209,
209,
341,
447,
750,
917,
1003,
1292
],
"input_text": [
"En Quimet.",
"En el bosc.",
"Generós i pròdig.",
"No.",
"Per als qui s'hi donen en cos i ànima.",
"Les de saber manejar un magall, un tallant o una picassa.",
"Sí.",
"Les seves mans.",
"Curtes, amples i feixugues.",
"Aterrava suros, estassava bardisses, capolava soques, arrabassava arboços, treballava com un mal esperit.",
"Destruir, esmicolar i encendre.",
"Amb un combat.",
"La seva esquena de contrafet.",
"Sí.",
"Si no podia trascamar-hi a força d'enginy, s'hi llançava furient, caragolat com un eriçó."
]
}
|
bios
|
Francisca Rius i Sanuy (Barcelona, 13 de desembre de 1891- 24 d'octubre de 1967) va ser una dibuixant, pintora i il·lustradora. Durant la guerra civil espanyola va escriure un dietari titulat Diari íntim.
Filla de Josep Rius i Giralt i Joaquima Sanuy i Garriga, naturals de Barcelona, va néixer al barri de la Ribera, de Barcelona, la segona de tres germans. Interessada en el dibuix i la pintura, va cursar els seus estudis entre 1907 i 1914 a l'Escola Superior d'Arts i Oficis i Belles Arts de Barcelona, anomenada popularment Escola de la Llotja, on va ser alumna entre d'altres, de Feliu Mestres, Fontrodona, Rodríguez Codolà, Vicent Climent, Josep Calvo Verdonces i Manuel Vega March.
Els anys 1910 i 1912 obtingué premi en Dibuix Artístic; el 1910 participà en l'exposició «Retrats i dibuixos antics i moderns», que tingué lloc al Palau de les Belles Arts de Barcelona, amb el quadre Arc de Sant Francesc. Igualment, figura entre els participants de la VI Exposició Internacional d'Art que el 1911 es va fer també al Palau de Belles Arts, en la qual va presentar un exlibris a la ploma. El mateix any participà en l'Exposició Nacional d'Arts Decoratives celebrada a Madrid, i el 1913 hi obtingué una menció honorífica. El 1914 i 1915 guanyà la Medalla de Plata, en la disciplina de Composició decorativa, atorgada per l'Acadèmia Provincial de Belles Arts i el premi extraordinari pels treballs de pintura decorativa que l'Ajuntament concedia a l'Escola de Belles Arts.
Fou professora de l'Escola d'Estiu organitzada per la Diputació Provincial l'any 1914, que, dirigida per Eladi Homs, seguia el Mètode Montessori; portà la direcció artística dels treballs del Patronat d'Obreres de l'Agulla –fundat per Dolors Monserdà–, i a La Llar (Escola de la Dona i Residència d'estudiants, fundada per Carme Karr), com a professora d'art decoratiu i ornamental durant el curs 1914-1915. Amb aquesta formació i activitat tan prometedora, la revista Feminal li dedicà un reportatge a l'octubre de 1914. Anys abans, Francisca Rius havia sol·licitat col·laborar en la revista però com que no tenia encara prou formació se li havia denegat.
L'any 1920 va ingressar a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, dirigit per Francesca Bonnemaison, on treballaria fins al 1936, i encara fins al gener de 1939. L'estiu de 1927 la família es traslladà a viure al barri de Gràcia de Barcelona –al carrer de Milà i Fontanals-, que ja seria el seu estatge definitiu. Després de la guerra ja no va poder tornar a treballar en les seves feines anteriors, ocupades per personal falangista.
Havia contret matrimoni el 23 d'abril de 1916 amb el dibuixant Josep Ribot i Calpe, que també treballava com a professor a l'Escola de Llotja; van tenir quatre fills: Jordi, Núria, Rafel i Roser.
Durant la guerra civil va escriure un llibre de memòries. Quan el seu fill gran s'havia d'incorporar a l'exèrcit, a finals de 1937, destinat a la 54a Brigada Mixta al front de Sierra Nevada, Francisca Rius inicià el seu dietari, el Diari íntim, amb la intenció de mantenir-se vinculada al fill absent i d'oferir-li un agafador que el mantingués unit a la família.
Així, en els fulls del dietari que li trametia per correu de manera regular, li explicava les activitats quotidianes de tothom i, de retruc, hi referia les formes de vida a la ciutat de Barcelona durant la guerra: les restriccions, les cues, la misèria i els sofriments de les famílies. Malgrat que les trameses arribaren a interrompre's, Francisca Rius, conscient del valor i de la veracitat del text, continuà escrivint, perquè «aquestes memòries resulten més verídiques que les notícies que porta la premsa i que no diuen res de veritat».
El Diari íntim abraça el període que va des del gener de 1938 fins al maig de 1939 i recull els estats d'ànim de l'autora i totes les vicissituds que es viuen al seu entorn. Aquest diari de guerra, que porta el subtítol La vida quotidiana a la rereguarda, transcendí l'àmbit familiar i ha esdevingut un relat de la vida a la ciutat sota l'embat de la guerra i un document històric.
|
[
"On va néixer la Francisca Rius?",
"A què es va dedicar?",
"Quina obra va fer?",
"Quan va transcórrer la seva etapa de formació?",
"Qui va tenir com a mestres?",
"A quina exhibició va poder exposar una composició seva, l’any 1910?",
"Quina composició?",
"Quin organisme va atorgar-li distincions durant dos anys consecutius?",
"Quan va exercir de mestre per primera vegada?",
"A quina institució es va adherir el 1920?",
"A quina zona de Barcelona va anar a viure, després?",
"Amb qui s’havia casat, la Francisca?",
"Què va motivar-la a escriure Diari íntim?",
"Durant quant de temps s’hi va dedicar?",
"Avui dia és una obra reconeguda?"
] |
{
"answer_end": [
80,
126,
203,
505,
688,
874,
910,
1360,
1560,
2246,
2420,
2663,
3139,
3765,
4063
],
"answer_start": [
0,
81,
128,
398,
553,
746,
876,
1225,
1475,
2132,
2309,
2581,
2968,
3683,
3857
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"Va ser dibuixant, pintora i il·lustradora.",
"Un dietari titulat Diari íntim.",
"Entre 1907 i 1914.",
"Feliu Mestres, Fontrodona, Rodríguez Codolà, Vicent Climent, Josep Calvo Verdonces i Manuel Vega March.",
"A l'exposició Retrats i dibuixos antics i moderns.",
"El quadre Arc de Sant Francesc.",
"L'Acadèmia Provincial de Belles Arts.",
"L'any 1914.",
"A l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona.",
"Al barri de Gràcia de Barcelona, al carrer de Milà i Fontanals.",
"Amb el dibuixant Josep Ribot i Calpe.",
"La intenció de mantenir-se vinculada al fill absent i d'oferir-li un agafador que el mantingués unit a la família.",
"Del gener de 1938 fins al maig de 1939.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Zulema Bagur (Maó, 1963) és una artista visual menorquina dedicada a la il·lustració i la pintura principalment.
Bagur estudià Arts Plàstiques i Disseny a l'Escola d'Arts i Oficis de Maó, i s'especialitzà en disseny de joieria. També ha treballat en fotografia. Dedicada professionalment a l'art des del 1996, Bagur ha participat en exposicions col·lectives, així com individuals a Menorca, Eivissa, Barcelona, Mataró, així com també a l'estranger, Bèlgica, Alemanya, entre d'altres. Ha estat guardonada en nombroses ocasions amb premis que avalen la seva dilatada trajectòria. Actualment viu a Menorca i té el seu estudi a Binissafúller, a Sant Lluís.
La seves obres beuen del seu entorn, inspirant-se sovint en el paisatge natural menorquí. A mig camí entre la figuració i l'abstracció, les obres de Bagur capten el mar que s'uneix amb la terra, les roques tan característiques de la geografia menorquina; de tons blavosos i verds, les seves obres es caracteritzen per una pinzellada àgil i amb molt de moviment. En paraules de la mateixa artista «La meva obra parteix d'una emoció que trob a la natura, el paisatge, i els éssers vius... La meva idea és descompondre el que m'atreu del que veig i em fa viure». Amb el mar com a element vertebrador en les seves obres, Bagur ens parla de bellesa, però també de denúncia i emergència climàtica.
|
[
"On va néixer la Zulema Bagur?",
"Quan?",
"Qui és?",
"En què es va formar?",
"Va haver d’anar a Barcelona a estudiar?",
"En quina disciplina va adquirir l’expertesa?",
"A quins municipis va exhibir la seva obra?",
"I a quins països europeus?",
"Ha rebut alguna distinció, al llarg de la seva carrera professional?",
"On s’ha establert?",
"Quin motiu sol reaparèixer en les seves composicions?",
"De quin estil són, aquestes?",
"Quins elements hi són presents?",
"Com és la seva tècnica?",
"Hi ha un component de crítica en la seva obra?"
] |
{
"answer_end": [
24,
24,
57,
152,
186,
226,
417,
482,
576,
602,
741,
787,
906,
1013,
1343
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
113,
153,
190,
316,
419,
484,
578,
653,
743,
789,
934,
1270
],
"input_text": [
"A Maó.",
"El 1963.",
"Una artista visual menorquina.",
"En Arts Plàstiques i Disseny.",
"No.",
"En disseny de joieria.",
"A Menorca, Eivissa, Barcelona, Mataró.",
"A Bèlgica i Alemanya.",
"Sí.",
"A Menorca.",
"El paisatge natural menorquí.",
"Estan a mig camí entre la figuració i l'abstracció.",
"El mar que s'uneix amb la terra, les roques tan característiques de la geografia menorquina.",
"Es caracteritza per una pinzellada àgil i amb molt de moviment.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Laura Freixas Revuelta (Barcelona, 1958) és una escriptora catalana, autora de novel·les, relats, assajos, autobiografia i diaris.
Va estudiar en el Liceu Francès de la seva ciutat natal. Va obtenir una llicenciatura en Dret el 1980, però sempre s'ha dedicat a l'escriptura. Va ser coneguda, per primera vegada, el 1988 per la seva col·lecció de contes El asesino en la muñeca. Posteriorment ha publicat un altre llibre de relats (Cuentos a los cuarenta, 2001), diverses novel·les (Último domingo en Londres, 1997, Entre amigas, 1998, Amor o lo que sea, 2005 i Los otros son más felices, 2011), una autobiografia (Adolescencia en Barcelona hacia 1970, 2007), i un volum del seu diari (Una vida subterránea. Diario 1991-1994, 2013).
Va dirigir un nombre monogràfic de Revista de Occidente consagrat al diari íntim a Espanya (juliol-agost de 1996). És columnista de La Vanguardia; ha estat crítica literària per El País. El 1996, va compilar i va escriure el pròleg per a una antologia de relats d'autores espanyoles contemporànies: Madres e hijas (amb nou edicions en el seu primer any de publicació); el 2009 va compilar i va prologar Cuentos de amigas.
Ha estat col·laboradora de revistes literàries com Mercurio, Letras libres, Revista de libros.
Ha investigat el paper de la dona en la literatura; fruit d'aquestes recerques va ser el seu influent assaig Literatura y Mujeres (2000).
Freixas ha desenvolupat una intensa tasca com a investigadora i promotora de la literatura escrita per dones.
El 1996, va compilar i va escriure el pròleg per a una antologia de relats d'autores espanyoles contemporànies: Madres e hijas (amb nou edicions en el seu primer any de publicació); i en 2000 va publicar l'assaig Literatura y mujeres. El 2009 va veure la llum Cuentos de amigas, així com l'obra La novela femenil y sus lectrices (Premi Leonor de Guzmán).
És cofundadora el 2009 de l'associació Clásicas y Modernas, dedicada al suport de les polítiques de gènere en la cultura que el 2016 va impulsar el Dia de les Escriptores. Va presidir l'organització des de la seva creació fins al gener de 2017, en què va ser substituïda per Anna Caballé. Freixas va ser nomenada llavors presidenta d'honor.
L'any 2012 va obtenir el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2012 de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya per un periodisme rigorós i de qualitat, fent visibles les dones i les seves actuacions, pel fet d'haver treballat a favor del reconeixement de les dones i reivindicat el paper d'aquestes en el món de la cultura a través de les seves columnes d'opinió a la premsa escrita.
|
[
"Qui és la Laura Freixas?",
"Quin tipus d’obra ha publicat?",
"On es va formar?",
"I més tard, què va estudiar?",
"Ha exercit d’advocada?",
"Per què?",
"Quina obra seva la va fer famosa?",
"Què va publicar el 2011?",
"Ha fet alguna aparició en la premsa?",
"Sobre quina temàtica ha fet recerca?",
"Què va recopilar?",
"Sota quin títol?",
"Quina agrupació va crear el 2009?",
"Quan la va deixar d’encapçalar?",
"Quin reconeixement va rebre l’any 2012?"
] |
{
"answer_end": [
67,
129,
186,
224,
273,
273,
376,
592,
917,
1299,
1607,
1623,
1910,
2095,
2321
],
"answer_start": [
0,
69,
131,
188,
188,
234,
275,
561,
732,
1249,
1497,
1548,
1852,
2024,
2193
],
"input_text": [
"Una escriptora catalana.",
"Novel·les, relats, assajos, autobiografia i diaris.",
"En el Liceu Francès de la seva ciutat natal.",
"Dret.",
"No.",
"Perquè sempre s'ha dedicat a l'escriptura.",
"La seva col·lecció de contes El asesino en la muñeca.",
"Los otros son más felices.",
"Sí.",
"Sobre el paper de la dona en la literatura.",
"Relats d'autores espanyoles contemporànies.",
"Madres e hijas.",
"L'associació Clásicas y Modernas.",
"El gener de 2017.",
"El Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2012 de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya."
]
}
|
mitologia
|
Els caucons o també caúcons (del grec Καύκωνες) van ser un antic poble que Homer menciona a la Ilíada juntament amb el leleges i pelasgs, com auxiliars dels Troians. Al llibre XX, se'ls cita a punt d'entrar en combat contra els grecs.
Segons Estrabó un grup de caucons haurien poblat Trifília, prop de Messènia i també els relaciona amb un riu anomenat Caucó a l'Acaia, prop de la ciutat de Dime. També diu que uns grups de caucons vivien a l'Arcàdia, i des d'allí van emigrar a Lícia. Pausànias parla de la tomba d'un tal Caucó situada a Leprèion. Herodot diu que els minies els van expulsar de Trifília, i parla també d'uns caucons de Pilos que van emigrar a Jònia.
Estrabó també diu que vivien a la costa de l'Euxí entre Bitínia i Paflagònia, al costat dels mariandins, i la seva capital era Tieion. Es discutia si el seu origen era macedoni, escita o pelasg, i que en la seva època ja havien desaparegut.
A l'Odissea hi ha una breu referència, quan Atena, sota l'aparença de Mèntor li diu a Nèstor quan eren a Pilos, que anirà a cobrar un deute als caucons.
|
[
"Qui rebia el nom de caucons?",
"Quin paper van tenir?",
"Amb qui es van enfrontar?",
"A banda d'Homer, qui més va parlar sobre ells?",
"A quina zona haurien viscut alguns d'ells, segons Estrabó?",
"I amb quin altre entorn els vincula?",
"Cap on s'haurien desplaçat?",
"Quin objecte va relacionar amb aquest poble, Pausànias?",
"I, aquesta, on s'ubicava?",
"D'on s'haurien vist desterrats, els caúcons?",
"Quin hauria estat l'origen dels qui van acabar a Jònia, segons Herodot?",
"Haurien viscut en entorn marítim?",
"On?",
"Quin debat hi havia sobre els caucons?",
"En boca de quina deessa són mencionats, a l'Odissea?"
] |
{
"answer_end": [
101,
164,
233,
292,
310,
395,
484,
547,
547,
604,
666,
744,
744,
861,
1060
],
"answer_start": [
0,
102,
166,
235,
235,
313,
397,
486,
505,
549,
608,
668,
697,
803,
909
],
"input_text": [
"Un antic poble que Homer menciona a la Ilíada.",
"Van ser auxiliars dels Troians.",
"Amb els grecs.",
"Estrabó.",
"A Trifília, prop de Messènia.",
"Amb un riu anomenat Caucó a l'Acaia, prop de la ciutat de Dime.",
"Cap a Lícia.",
"Una tomba.",
"A Leprèion.",
"De Trifília.",
"Pilos.",
"Sí.",
"A la costa de l'Euxí entre Bitínia i Paflagònia.",
"Si el seu origen era macedoni, escita o pelasg.",
"D'Atena."
]
}
|
books
|
El director s'alçà automàticament de la cadira. L'Ignasi l'acompanyà vers la porta mormolant excuses i projectes de càstig. Va anar de poc que no li escapés el riure: el cop de Lalí feia gràcia.
Feia gràcia, però revelava un desvergonyiment perillós. Resolgué de tancar la seva filla en un pensionat.
La Isabel, un cop sola, romangué trista, però assossegada. La resignació trigà poc de temps a visitar-la. Al seu volt hi havia una quietud, un desenfeinament!… Hauria dit que tornava a ésser en els primers anys de matrimoni, abans de la maternitat: la seva única raó de viure consistia altre cop a esperar les irrupcions, efímeres i arravatadores, de l'Ignasi.
L'hivern s'escolà pacíficament. L'estiu suscità un problema. Calia treure Lalí del pensionat. Marit i muller acordaren que la millor cosa fóra trametre-la a l'avi patern, que vivia en un mas, a mitja hora de Reus. L'isolament i la solitud camperoles tal vegada ablanirien el seu gènit. De més a més, els perills del camp els semblaven menys paorosos que els de la ciutat.
|
[
"Qui es va aixecar?",
"On era assegut?",
"Qui va caminar al seu costat?",
"Què li expressava?",
"Què va estar a punt de passar?",
"Per quina raó?",
"Què demostrava l'actitud de Lalí?",
"Què va decidir?",
"Qui es va quedar sense companyia?",
"Com se sentia?",
"I tot seguit?",
"Quin flashback va tenir?",
"D'on volien que marxés, la Lalí, a l'estiu?",
"I cap a on?"
] |
{
"answer_end": [
18,
46,
82,
122,
165,
193,
249,
299,
323,
358,
405,
548,
754,
874
],
"answer_start": [
0,
12,
48,
57,
124,
124,
195,
251,
301,
325,
360,
461,
723,
756
],
"input_text": [
"El director.",
"A la cadira.",
"L'Ignasi.",
"Excuses i projectes de càstig.",
"Que se li escapés el riure a l'Ignasi.",
"Perquè el cop de Lalí feia gràcia.",
"Un desvergonyiment perillós.",
"Tancar la seva filla en un pensionat.",
"La Isabel.",
"Trista, però assossegada.",
"Ressignada.",
"Dels primers anys de matrimoni, abans de la maternitat.",
"Del pensionat.",
"Cap a l'avi patern, que vivia en un mas, a mitja hora de Reus."
]
}
|
bios
|
Magdalena Marzal Soriano (València, 1912 - Regne Unit, segle XX) fou una mestra valenciana.
Nascuda a València, estudià batxillerat a l'Institut Lluís Vives de la capital i es matriculà en la Normal de València, on ingressarà i formarà part de la primera promoció del Pla Professional. Va tenir com a professores a Carmen García de Castro, María Villén, Concepción Tarazaga i Angelina Carnicer. Les pràctiques les faria a l'escola de pàrvuls del carrer de Sagunt de València on continuaria una vegada finalitzats els estudis. Destinada quatre mesos a la Pobla de Vallbona,en gener del 1936 torna com agregada a la inspecció a treballar a l'escola de pàrvuls del carrer de Sagunt, des d'on es traslladarà en setembre de 1936 a la graduada "Casa de la Infancia Giner de los Rios" (antic Asilo de San Eugenio), per la substitució dels religiosos per personal docent en els establiments dependents de la Diputació de València. Allí treballarà sota la direcció de la seua companya de curs Guillermina Medrano.
Una vegada finalitzada la carrera de Magisteri s'havia afiliat a la FETE-UGT (1935) i al Partit Comunista, on ocuparà càrrecs de responsabilitat. Havia treballat de manera molt activa en les tasques de propaganda electoral a favor del Front Popular en la campanya de febrer del 1936. Junt a les seues companyes de promoció, Enriqueta Agut i Guillermina Medrano, fou una de les dones amb més presència en mítings i actes públics de caràcter electoral. Fou membre de l'Aliança d'Intel·lectuals per a la defensa de la Cultura a València, on exerciria el càrrec de tresorera. Va pertànyer també a Socors Roig Internacional. Durant el conflicte bèl·lic, es traslladarà a Rússia al front d'una colònia de xiquets evacuats. La seua absència d'Espanya provocarà que fos depurada per la comissió corresponent amb la separació definitiva del magisteri, segons l'article 171, per abandó del lloc de treball.
De Rússia es traslladaria, exiliada, a Anglaterra. Per tal de tramitar la seva readmissió es desplaçaria a Espanya, fet que va ocórrer i que faria que s'instal·lara al país, encara que una vegada jubilada es traslladarà de nou a Anglaterra on es produiria la seua mort.
|
[
"Qui va ser la Magdalena?",
"A quines acadèmies es va formar?",
"Qui la va instruir, allà?",
"On va tenir una primera posada en contacte amb l'ensenyança a l'etapa d'educació infantil?",
"On la van enviar, després?",
"I quin càrrec li van atorgar tot seguit?",
"A l'escola on havia treballat des d'un inici?",
"Per quina raó va tornar a marxar?",
"Qui la va guiar, en aquell entorn?",
"A quina agrupació de caràcter polític es va adherir més tard?",
"Amb qui va coincidir allà?",
"Va tenir molt de protagonisme dins del partit?",
"De quines altres associacions va ser membre?",
"Quan va haver de marxar del país?",
"A quins països de l'estranger va viure?"
] |
{
"answer_end": [
90,
225,
393,
474,
571,
678,
678,
921,
1003,
1110,
1365,
1454,
1623,
1677,
1951
],
"answer_start": [
0,
112,
286,
395,
526,
590,
590,
680,
923,
1005,
1289,
1367,
1456,
1625,
1902
],
"input_text": [
"Una mestra valenciana.",
"A l'Institut Lluís Vives i a la Normal de València.",
"Carmen García de Castro, María Villén, Concepción Tarazaga i Angelina Carnicer.",
"A l'escola de pàrvuls del carrer de Sagunt de València.",
"A la Pobla de Vallbona.",
"El d'agregada a la inspecció.",
"Sí.",
"Per la substitució dels religiosos per personal docent en els establiments dependents de la Diputació de València.",
"La seua companya de curs Guillermina Medrano.",
"Al Partit Comunista.",
"Amb Enriqueta Agut i Guillermina Medrano.",
"Sí.",
"De l'Aliança d'Intel·lectuals per a la defensa de la Cultura a València i del Socors Roig Internacional.",
"Durant el conflicte bèl·lic.",
"A Rússia i a Anglaterra."
]
}
|
books
|
Al moment que arribaren, un mèdium feia admirables revelacions. Era, el tal subjecte, un xicot prim, fadrí llauner, que es sentia posseït feia dues hores, i encara no havia acabat la feina.
Es posava a gesticular en mig dels concurrents, cloïa els ulls, i feia unes aspiracions estranyes amb el nas, com si volgués ensumar rapè; i de sobte deia que la república era un fet, i es passava els dits per la barba afaitada, i aleshores, un home gras i vermell que se'l mirava amb uns ulls com unes taronges, deia, tot convençut:
-És en Ruiz Zorrilla!
Després del seu discurs republicà, el fadrí mèdium obria els ulls, i els tornava a tancar de seguida. Es posava una mà damunt del pit, i l'altra mà, amb el puny clos, la col·locava damunt dels ronyons; aixecava el cap amb arrogància, i deia:
-Voto a cien mil bombas!
Aleshores el subjecte gras i vermell aclaria el personatge, i insinuava, tímidament:
-És en Napoleó!
En Melrosada, encara que no creia res de tot allò, s'estava quiet com un pollet, i per res del món s'hauria atrevit a parlar, ni a riure's del que veia.
Per fi aquell xicot extraordinari s'assegué, demostrant una fatiga enorme. La mestressa de la casa li dugué un vas d'aigua, i va dir-li, maternalment:
-No s'entregui més: per avui ja n'hi ha prou.
|
[
"A qui van anar a veure els protagonistes?",
"Què expressava, aquest?",
"Quin físic tenia?",
"Quanta estona estava durant la seva actuació?",
"Què feia?",
"I què afirmava, de cop?",
"I quina part del rostre es tocava?",
"Qui el contemplava, mentrestant?",
"I quina identitat li atribuïa, en aquell moment?",
"Què feia en acabar el parlament, el jove?",
"En quines parts del cos recolzava les seves mans?",
"I què exclamava?",
"I aquest cop, quina identitat li atribuïa, el senyor gros?",
"Qui era present en aquella escena, també?",
"Era incrèdul?"
] |
{
"answer_end": [
62,
62,
99,
188,
327,
372,
417,
470,
545,
646,
746,
812,
912,
963,
963
],
"answer_start": [
0,
35,
64,
116,
190,
329,
376,
432,
432,
546,
648,
789,
813,
914,
928
],
"input_text": [
"A un mèdium.",
"Admirables revelacions.",
"Era prim.",
"Dues hores.",
"Es posava a gesticular en mig dels concurrents, cloïa els ulls, i feia unes aspiracions estranyes amb el nas, com si volgués ensumar rapè.",
"Que la república era un fet.",
"La barba afaitada.",
"Un home gras i vermell.",
"La d'en Ruiz Zorrilla.",
"Obria els ulls, i els tornava a tancar de seguida.",
"Una damunt del pit, i l'altra, amb el puny clos, damunt dels ronyons.",
"Voto a cien mil bombas.",
"La d'en Napoleó.",
"En Melrosada.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
Reacció unitària del govern i de Medinyà contra la decisió del govern espanyol de presentar recurs a la creació del municipi de la comarca del Gironès. La conselleria de Governació s'ha mostrat disconforme amb el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel govern del PP. Des del govern s'ha recordat que aquest nucli va ser independent fins al 1972, i que l'annexió a Sant Julià de Ramis la va decidir un consistori franquista ‘en contra de la postura majoritària dels veïns de la població', segons ha explicat a l'ACN Montserrat Mundi, directora general d'Administració Local. La Generalitat defensa que Medinyà compleix tots els requisits legals per recuperar la condició de municipi i anuncia que el seguirà ‘considerant com a tal'. A parer del govern el recurs de l'executiu de Mariano Rajoy davant del Tribunal Constitucional espanyol és una ‘ingerència' en les competències de la Generalitat i un ‘atac' a la sobirania del parlament, que va aprovar la llei per la qual es restituïa la condició de municipi a Medinyà. L'argument principal del govern espanyol per recórrer aquesta llei és que incompleix la norma vigent perquè el municipi té menys de 5.000 habitants. Per bé que, efectivament, a 1 de gener del 2014 en tenia 850, Governació sosté que la llei aprovada pel parlament és ‘singular' i habilita l'excepcionalitat a aquella norma. Amb l'objectiu de traslladar el suport de l'executiu de Carles Puigdemont a Medinyà, la consellera de Governació, Meritxell Borràs, farà una visita dilluns al municipi. Per una altra banda, la comissió gestora de Medinyà ha rebut ‘com un gerro d'aigua freda' el recurs d'inconstitucionalitat contra la creació del municipi. La presidenta, Montse Garcia, admet que, amb la llei espanyola a la mà, no compleixen ‘amb cap requisit' per constituir-se com a nou poble. I ha afegit: ‘Però és que nosaltres no estem creant un municipi nou, estem restituint una condició que ja teníem fins al 1972.' ‘Esperem que el TC entengui que és una situació excepcional', ha afegit la presidenta de la comissió gestora que assenyala que, mentrestant, continuaran fent passos per constituir-se, de nou, municipi independent.
|
[
"Qui ha actuat en conjunt?",
"Per quin motiu?",
"Què ha destacat l'ens governamental?",
"Qui va determinar que es fusionés a Sant Julià de Ramis?",
"Ho va fer respectant el criteri dels habitants del municipi?",
"Qui ho ha contat, això?",
"La Generalitat dona suport a la causa de Medinyà?",
"I què ha comunicat, en conseqüència?",
"I com ha interpretat el recurs de l'executiu de Rajoy?",
"Quina justificació aporta el govern de l'estat espanyol?",
"Quanta gent vivia a Medinyà el 2014?",
"El cas de Medinyà és especial, segons el govern català?",
"Què li vol transmetre a aquesta entitat de població?",
"Com ho farà?",
"Montse Garcia ha dit que volen fundar un municipi partint de zero?"
] |
{
"answer_end": [
40,
150,
349,
427,
491,
577,
686,
735,
939,
1171,
1233,
1345,
1430,
1514,
1936
],
"answer_start": [
0,
41,
272,
357,
428,
493,
579,
689,
737,
1024,
1173,
1235,
1347,
1432,
1825
],
"input_text": [
"El govern i Medinyà.",
"Contra la decisió del govern espanyol de presentar recurs a la creació del municipi de la comarca del Gironès.",
"Que aquest nucli va ser independent fins al 1972.",
"Un consistori franquista.",
"No.",
"Montserrat Mundi, la directora general d'Administració Local.",
"Sí.",
"Que el seguirà considerant com a tal.",
"A parer seu és una ingerència en les competències de la Generalitat i un atac a la sobirania del parlament.",
"Que la llei incompleix la norma vigent perquè el municipi té menys de 5.000 habitants.",
"850.",
"Sí.",
"El suport de l'executiu de Carles Puigdemont.",
"La consellera de Governació, Meritxell Borràs, farà una visita dilluns al municipi.",
"No."
]
}
|
bios
|
Carme Ruscalleda i Serra (Sant Pol de Mar, Maresme, 1952) és una cuinera catalana propietària, amb el seu marit Antoni Balam, del Restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar (tancat a l'octubre del 2019) i del Restaurant Sant Pau a Tòquio (Japó). El restaurant català comptava amb tres estrelles de la Guia Michelin a la labor de la cuina del restaurant i el recentment obert al Japó n'ha obtingut ja dues.
Va néixer al si d'una família pagesa i comerciant i va estudiar Comerç Mercantil. Es va incorporar al negoci familiar (una xarcuteria) on va afegir una secció de plats per emportar.
És una de les cuineres més innovadores i s'ha convertit en la primera xef catalana en aconseguir tres estrelles Michelin (el 2006 va aconseguir les tres estrelles en l'edició espanyola). Autodidacta i avantguardista, però sempre a prop de la tradició culinària catalana. Nascuda en una família agricultora i comerciant, va estudiar comerç mercantil i es va incorporar al negoci familiar de xarcuteria, al qual va incorporar una secció de plats per emportar que ella mateixa cuinava. El 1988 obre amb el seu marit, Toni Balam, el Restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar, i el 2004 el restaurant de Tòquio, que ja compta amb dues estrelles Michelin. La seva cuina es basa sobretot en la cuina tradicional catalana, a la que aporta un toc diferent o original; hi destaquen els seus plats de peix.
Ha escrit el llibre Cuinar per ser feliç, que ha estat traduït a diverses llengües, i altres llibres de receptes per a fer a cuines professionals i no professionals.
El 2010 va participar en el programa El Convidat amb Albert Om.
L'any 2012 va ser nomenada per l'Ajuntament de Sant Pol de Mar filla predilecta de la vila.
El 2013 fou guardonada amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya.
El 2019 li fou atorgat el Premi Nacional de Cultura com a "veritable ambaixadora de la cuina catalana arreu del món".
Carme Ruscalleda és també una sardana de Pere Vilà, interpretada per la cobla La Flama al llibre-CD Ballem-la (2001) de sardanes per ballar.
|
[
"On va néixer la Carme Ruscalleda?",
"A què es dedica?",
"Quins negocis ha tingut?",
"Fins quan va durar el de Sant Pol?",
"Ambdós han estat reconeguts per la seva qualitat?",
"Amb quin tipus de distinció?",
"Quins oficis tenien els seus familiars?",
"Tenien una botiga, a més a més?",
"Quin rècord ha assolit?",
"Va rebre una formació reglada en l'àmbit de la cuina?",
"Quina és la base de la seva pràctica?",
"Qui és el seu home?",
"Ha publicat obra escrita?",
"I ha aparegut a la televisió?",
"Quin reconeixement li ha atorgat el seu municipi natal?",
"I el govern català?"
] |
{
"answer_end": [
57,
81,
233,
198,
400,
400,
451,
536,
704,
782,
853,
1108,
1396,
1605,
1697,
1824
],
"answer_start": [
0,
58,
82,
130,
242,
242,
402,
484,
625,
771,
806,
1084,
1377,
1543,
1607,
1699
],
"input_text": [
"A Sant Pol de Mar, al Maresme.",
"És cuinera.",
"El Restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar i el Restaurant Sant Pau a Tòquio.",
"Fins a l'octubre del 2019.",
"Sí.",
"L'estrella de la Guia Michelin.",
"Eren pagesos i comerciants.",
"Sí.",
"S'ha convertit en la primera xef catalana en aconseguir tres estrelles Michelin.",
"No.",
"La tradició culinària catalana.",
"Toni Balam.",
"Sí.",
"També.",
"L'ha anomenada filla predilecta de la vila.",
"La Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya i el Premi Nacional de Cultura."
]
}
|
mitologia
|
El Llibre dels Morts o Peri Em Heru ("Llibre per sortir al dia") és un text funerari compost per un conjunt de fórmules màgiques o sortilegis, encanteris, oracions i himnes (rau), que ajudaven el difunt, en la seva estada a la Duat (inframon a la mitologia egípcia), a superar el judici d'Osiris, i viatjar al Aaru, segons la mitologia egípcia. El Llibre dels Morts es dipositava als túmuls, al costat de les mòmies. L'objectiu d'aquests texts era ajudar el mort durant el seu viatge al món soterrani, per poder superar els possibles perills durant el viatge al més enllà. Constitueix una de les principals fonts d'informació per a l'estudi i la comprensió de la religió de l'antic Egipte.
La redacció del Llibre dels Morts data de l'Imperi Nou, encara que per trobar els seus orígens cal remuntar-se als Textos de les Piràmides de l'Imperi Antic que va evolucionar posteriorment en els Textos dels Sarcòfags de l'Imperi Mitjà. Aquestes successives transformacions comporten que aquesta col·lecció heterogènia de fórmules contingui textos funeraris de totes les èpoques de la història d'Egipte. Destaquen quatre versions diferents del Llibre dels Morts, que es van anar succeint a través de la història:
Dyedefhor, que va gaudir de gran fama com a savi i endeví, és considerat per la tradició l'autor de la pregària del Llibre dels Morts .
El títol «Llibre dels morts» es deu al seu primer editor i traductor, l'egiptòleg alemany Karl Richard Lepsius, qui el va publicar el 1842 amb el títol Das Todtenbuch der Ägypter, encara que es diu també que el títol procedeix del nom que els profanadors de les tombes van donar als papirs amb inscripcions que van trobar al costat de les mòmies: «Kitab al-Mayitun», en àrab, que significa «Llibre del difunt». Els antics egipcis el coneixien com a Llibre per a sortir a la llum.
Per ara es coneixen un total de 192 capítols, però la seva extensió és molt desigual i no existeix un sol papir que els comprengui a tots. L'extensió dels papirs variava segons el poder adquisitiu de cada difunt, i una vegada que es va anar popularitzant, les versions més econòmiques eren realitzades 'en sèrie' pels temples i després emplenades amb el nom del comprador. La successió de fórmules, sense cap ordre i que arriben a variar d'uns exemplars als altres tenen, però, una lògica interna. Segons l'egiptòleg francès Paul Barguet, el Llibre dels Morts es pot dividir de la manera següent:
El capítol més famós i important del Llibre dels Morts és potser el titulat "Fórmula per entrar a la sala de les dues Maat", en el qual el difunt es presenta davant del Tribunal d'Osiris perquè tot el seu cor (consciència i moralitat), una vegada superada la prova, pugui continuar el camí en el món dels morts, la Duat, fins a arribar als fèrtils camps d'Aaru.
Aquest capítol, de notòria complexitat i extensió, conté les anomenades "Confessions negatives", declaracions d'innocència que el difunt feia davant els déus del tribunal per a justificar les seves accions personals, cosa que posa de manifest la gran importància moral que aquest capítol tenia per als antics egipcis.
|
[
"Quin altre nom rep el Llibre dels Morts?",
"Com es tradueix aquesta expressió literalment?",
"Què és?",
"Quin propòsit tenien aquests textos?",
"On es col·locava, l'obra en qüestió?",
"Quina recerca ha facilitat?",
"Quan es creu que va ser escrita?",
"Quins escrits van ser els precedents del Llibre dels Morts?",
"Qui es creu que va escriure el llibre?",
"I qui el va batejar?",
"Com era la distribució interna del llibre?",
"Quina és la seva part més coneguda?",
"En què consisteix?",
"Quins elements formen part de la interioritat del mort?",
"Què formava part d'aquest apartat del Llibre dels Morts, també?"
] |
{
"answer_end": [
35,
64,
172,
314,
415,
688,
744,
926,
1337,
1450,
1864,
2540,
2777,
2651,
2874
],
"answer_start": [
0,
23,
65,
180,
345,
573,
690,
757,
1204,
1340,
1820,
2417,
2493,
2615,
2779
],
"input_text": [
"Peri Em Heru.",
"Com a Llibre per sortir al dia.",
"Un text funerari compost per un conjunt de fórmules màgiques o sortilegis, encanteris, oracions i himnes.",
"Ajudar el difunt, en la seva estada a la Duat, a superar el judici d'Osiris, i viatjar al Aaru.",
"Als túmuls, al costat de les mòmies.",
"La de la religió de l'antic Egipte.",
"A l'Imperi Nou.",
"Els Textos de les Piràmides de l'Imperi Antic i els Textos dels Sarcòfags de l'Imperi Mitjà.",
"Dyedefhor.",
"L'egiptòleg alemany Karl Richard Lepsius.",
"Per ara es coneixen un total de 192 capítols.",
"Fórmula per entrar a la sala de les dues Maat.",
"En què el difunt es presenta davant del Tribunal d'Osiris perquè tot el seu cor, una vegada superada la prova, pugui continuar el camí en el món dels morts, la Duat, fins a arribar als fèrtils camps d'Aaru.",
"La consciència i la moralitat.",
"Les anomenades Confessions negatives."
]
}
|
bios
|
Maria Montserrat Capdevila d'Oriola (Cabestany, 6 d'agost del 1905 - Barcelona, 4 d'octubre del 1993) va ser una de les primeres matemàtiques de l'Estat espanyol.
Era filla de Joan Capdevila Lagasca, representant de Bayer, i de Thérése d'Oriola de Paillarés, nascuda a Cabestany, prop de Perpinyà, al Rosselló, on es traslladà la mare en el moment de tenir-la, tot i que la família ja vivia a Barcelona.
Va fer els seus estudis de primària i secundària al col·legi bilingüe francès-castellà de les Dames Negres de Barcelona, actualment Escola Infant Jesús. El 1924, a l'edat de dinou anys, ingressà a la Facultat de Ciències Exactes, Físiques i Químiques i Naturals de la Universitat de Barcelona. El 26 de setembre de 1928 es va llicenciar amb un expedient brillant en Ciències Exactes. Posteriorment es doctorà a la Universitat Central de Madrid.
Va ser nomenada catedràtica interina de Matemàtiques de l'Institut de Zafra el 1928, i al cap de poc obtingué la càtedra de Llengua i Literatura franceses de l'Institut de Figueres. El 1931 fou becada per la Junta d'Ampliació d'Estudis (JAE) durant nou mesos per estudiar la teoria de les funcions en el Seminari de Matemàtiques de la Universitat de la Sorbona, a París. Durant el curs 1931-1932 treballà com a professora auxiliar d'Astronomia General i Física del Globus de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona, la primera professora universitària matemàtica.
L'any 1934 va aconseguir renovar la seva beca de la JAE i es va traslladar a París, sota la direcció de Gaston Maurice Julia, un dels primers estudiosos dels fractals, i on va conèixer altres importants científics, com Borel, Darmois, Denjoy, Drach, Vessiol, Freichel..., amb qui estudiaria l'axiomàtica dels espais de Hilbert.
La seva carrera com a investigadora quedà definitivament interrompuda per la Guerra Civil i el franquisme posterior, que limitava també el paper social i acadèmic de les dones. Després del 39, els càrrecs docents deixaren de tenir validesa, i li calgué passar un procés de depuració; l'any 1940 Maria Capdevila d'Oriola recuperà el càrrec de catedràtica d'institut de setena categoria (amb un sou de 10.600 pessetes), amb plaça a Figueres. Es jubilà quan era catedràtica de l'IES Jaume Balmes de Barcelona, l'any 1975.
En la vessant ciutadana, la seva decidida tasca permeté mantenir i fer prosperar el Bosc de can Gallart, a Horta (Barcelona), que li havia arribat per via familiar. Actualment aquests terrenys són de titularitat pública i s'anomenen Jardins de Maria Capdevila.
Era casada amb Josep Maria Gallart Sanz, catedràtic de Física i Química a l'IES Ausiàs March de Barcelona, de qui enviudà el 1988. El fill d'ambdós, Josep Maria Gallart i Capdevila, és un psiquíatre que ha publicat els llibres Orígenes de la concepción fenomenológica de la enfermedad mental (la seva tesi doctoral presentada a la Universitat de Madrid i dirigida per Pedro Laín Entralgo, Barcelona: Gràf. A. Bas, 1970) i, en col·laboració, El suïcidi (Barcelona: Acadèmia de Ciències Mèdiques, 1977). El 1967 obtingué el VIII premi "Doctor Martí i Julià" de l'Institut d'Estudis Catalans amb el treball Introducció fenomenològica racional a una propedèutica psiquiàtrica.
|
[
"Qui va ser la Maria Montserrat Capdevila?",
"Qui eren els seus pares?",
"On es va criar, la Maria?",
"Va rebre la seva formació en francès?",
"On?",
"En què es va especialitzar en els estudis superiors?",
"Es va formar en disciplines d’humanitats, també?",
"Com ho sabem?",
"Què va posar fre a la seva trajectòria professional?",
"Per què?",
"Va poder recuperar la seva posició?",
"Què havia heretat la Maria?",
"El fill que va tenir amb Josep Maria Gallart, en quina disciplina es va especialitzar?",
"I va ser reconegut en aquest àmbit?"
] |
{
"answer_end": [
161,
257,
523,
490,
523,
786,
1029,
1029,
1871,
1931,
2194,
2438,
2734,
3207
],
"answer_start": [
0,
163,
404,
431,
404,
698,
936,
936,
1756,
1848,
2040,
2275,
2536,
3038
],
"input_text": [
"Una de les primeres matemàtiques de l'Estat espanyol.",
"Joan Capdevila Lagasca i Thérése d'Oriola de Paillarés.",
"A Barcelona.",
"Sí.",
"Al col·legi bilingüe francès-castellà de les Dames Negres de Barcelona.",
"En Ciències Exactes.",
"Sí.",
"Perquè va obtenir la càtedra de Llengua i Literatura franceses de l'Institut de Figueres.",
"La Guerra Civil i el franquisme posterior.",
"Perquè es limitava el paper social i acadèmic de les dones.",
"Sí.",
"El Bosc de can Gallart, a Horta.",
"En psiquiatria.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
El candidat del PP al congrés espanyol, Mariano Rajoy, s'ha mostrat molt contundent amb la situació política a Catalunya després que aquesta setmana ha fracassat l'aprovació del pressupost de la Generalitat per la manca de suport parlamentari de la CUP. Rajoy considera que la CUP està formada per ‘extremistes', ‘radicals' i ‘gent que no és seriosa'. ‘Per descomptat, això de Catalunya realment fa pena', ha dit. En una entrevista en els informatius de Telecinco, Rajoy ha culpat tant el president Puigdemont com la CUP del fracàs del pressupost: ‘Quan hom acaba recolzant-se en extremistes i radicals passen aquestes coses.' ‘Portem tres o quatre anys repetint les eleccions –a Catalunya– per al final no tenir pressupost, i som a meitat de l'any 2016, i ara diu el senyor Puigdemont que no sabia com eren aquests senyors', ha dit en referència a la CUP. ‘Doncs aquests senyors són uns radicals i uns extremistes', ha insistit, ‘i això de fer-se el simpàtic amb aquesta gent i amb qualsevol extremista mai porta a res de bo per al país i per a la gent'. El candidat del PP ha continuat carregant contra la formació anticapitalista i els ha retret no ser capaços de complir ni els seus propis acords. ‘Quan un pacta una cosa, la compleix i és seriós, però aquesta gent no és gent seriosa'. A més, Rajoy ha pintat la CUP com una formació arcaica que pretén ‘liquidar la legalitat' espanyola. ‘El que la CUP vol que es faci és un disbarat', i abandonar la Unió Europea i l'OTAN. ‘Alguns dirigents catalans que eren gent moderada s'han equivocat i han portat Catalunya a un camí molt dolent', ha dit Rajoy.
|
[
"Qui és Mariano Rajoy?",
"De quina temàtica ha parlat amb decisió?",
"En quin context?",
"Com són els membres de la CUP, segons Rajoy?",
"Què li sembla llastimós?",
"On ha comparegut?",
"Què ha retret a Puigdemont i la CUP?",
"Què s’ha celebrat reiteradament a Catalunya?",
"Quan s’està dient, tot això?",
"Què passa si s’és amable amb els integrants de la CUP, segons Rajoy?",
"Quina inclinació ideològica caracteritza la CUP?",
"Què ha criticat d’ells Rajoy?",
"Què pretén eliminar la CUP, segons Rajoy?",
"I deixar enrere?",
"Com eren abans els líders polítics de Catalunya?"
] |
{
"answer_end": [
53,
120,
252,
350,
403,
463,
546,
690,
753,
1053,
1132,
1200,
1390,
1467,
1527
],
"answer_start": [
0,
55,
121,
254,
369,
414,
465,
628,
727,
931,
1108,
1135,
1304,
1442,
1479
],
"input_text": [
"El candidat del PP al congrés espanyol.",
"De la situació política a Catalunya.",
"Després que aquesta setmana ha fracassat l'aprovació del pressupost de la Generalitat per la manca de suport parlamentari de la CUP.",
"Son extremistes, radicals i gent que no és seriosa.",
"Això de Catalunya.",
"En els informatius de Telecinco.",
"El fracàs del pressupost.",
"Les eleccions.",
"A meitat de l'any 2016.",
"Que no porta a res de bo per al país i per a la gent.",
"L'anticapitalisme.",
"Que no siguin capaços de complir ni els seus propis acords.",
"La legalitat espanyola.",
"La Unió Europea.",
"Gent moderada."
]
}
|
bios
|
Laia Martinez i Lopez, també coneguda com a Laia MaLo (Berga, 1984) és escriptora, traductora i músic.
Llicenciada en Traducció i Interpretació d'anglès i rus per la Universitat Autònoma de Barcelona, des de 2012, forma part del duet d'electrovers Jansky, amb tres discs publicats Un big bang a la gibrella (2013), ÈÉ (2015), i This is electroverse (2018). El 2018, Jansky va obtenir el Premi SUNS Europe al "Millor grup europeu en llengua minoritzada"
Des de 2014 és vocal per Mallorca per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Des del 2019 escriu una columna d'opinió quinzenal al diari Ara Balears.[cal citació]
Laia Malo afirma haver començat a llegir poesia motivada per la seva «devoció per la solitud», i a escriure'n a causa de la seva «frustració amb el món».
El 2009 va debutar amb L'abc de Laia Martinez i Lopez (2009) i el 2011 publicà L'estiu del tonight tonight, llibre amb el qual guanyà el Premi de poesia Art Jove 2010 i que ha estat traduït al castellà. El 2015 arribà la seva tercera obra, Cançó amb esgarrip i dos poemes. El 2016, amb el seu poemari Afollada abordà el tema de la maternitat i és un cant a la llibertat. El 2018 publicà Venus volta, un recull amb una nova visió sobre l'amor romàntic.
El 2019 ha traduït per primer cop al català una obra de l'artista nord-americana Patti Smith: Auguris d'innocència.[cal citació]
|
[
"Amb quin altre nom es reconeix la Laura Martinez i Lopez?",
"A què es dedica?",
"Què va estudiar?",
"Quan va començar la seva trajectòria en el sector de la música?",
"És integrant d’algun grup?",
"Quin?",
"Han produït algun CD?",
"Han estat reconeguts per la seva feina?",
"I en el camp de la literatura, quin càrrec té, la Laia?",
"Per quina raó va començar a consumir composicions líriques?",
"I a fer-ne?",
"Què va presentar l’any 2011?",
"I el 2015?",
"De què tracta l’obra que va acabar el 2018?",
"Ha adaptat al català alguna obra estrangera?"
] |
{
"answer_end": [
53,
101,
158,
254,
254,
254,
355,
404,
543,
724,
783,
891,
1043,
1235,
1351
],
"answer_start": [
0,
68,
103,
201,
214,
214,
256,
357,
453,
631,
728,
848,
988,
1156,
1237
],
"input_text": [
"Amb el de Laia MaLo.",
"És escriptora, traductora i músic.",
"Traducció i Interpretació d'anglès i rus.",
"El 2012.",
"Sí.",
"El duet d'electrovers Jansky.",
"Sí.",
"Sí.",
"",
"Per la seva devoció per la solitud.",
"A causa de la seva frustració amb el món.",
"L'estiu del tonight tonight.",
"La seva tercera obra, Cançó amb esgarrip.",
"És un recull amb una nova visió sobre l'amor romàntic.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
Avui el programa ‘Salvados' de La Sexta emet un cara a cara entre Albert Rivera i Pablo Iglesias, en un programa enregistrat a Barcelona amb la intervenció i moderació de Jordi Évole. D'unes quantes setmanes ençà, Pablo Iglesias ha dedicat bones paraules a Ciutadans i sobretot al seu dirigent, Albert Rivera, a desgrat de la discrepància en algunes qüestions de projecte polític. L'última vegada, avui mateix, en una entrevista a l'edició en espanyol del Huffington Post: ‘Crec que en algunes coses ens podem posar d'acord; perquè no és igual Ciutadans que el PP', diu Iglesias. Diu que Rivera és el candidat de l'Íbex 35 i que Ciutadans és ‘el Podem dels bancs', però troba que hi ha coses amb què es podrien posar d'acord. ‘En mesures sobre transparència i contra la corrupció, crec que ens podríem entendre. També en una reforma de la llei electoral a Espanya, contra això de la circumscripció provincial, que és una aberració.' Diferències en economia: ‘Crec que és molt a prop de la fundació FAES del PP, però estic disposat a parlar-hi, perquè potser en algunes coses ens podríem arribar a entendre.' I més: ‘Crec que si Albert Rivera té una virtut és que canvia molt, i això no és necessàriament dolent: es va presentar a les eleccions europees amb l'extrema dreta, i el seu suport mediàtic eren Isabel San Sebastián, Eduardo Inda i Arcadi Espada. Crec que s'ha adonat que això no li serveix i és capaç d'escoltar unes altres coses. Això no és dolent.' Ara fa uns dies, en una entrevista a 20 Minutos, Iglesias s'expressava en termes semblants sobre Ciutadans: ‘L'acord amb Ciutadans seria fàcil en algunes coses, com ara les mesures de regeneració o de transparència. Si Albert Rivera s'allunya del PP en qüestions econòmiques, ens asseuríem a parlar, però no per a un pacte de legislatura, perquè només formaríem govern si el presidíssim nosaltres.' I de la trobada amb Rivera al programa ‘Salvados', en va parlar ara fa una setmana en un altre programa de La Sexta, ‘La Sexta Noche': ‘Vaig estar amb Albert Rivera enregistrant “Salvados” i em va caure molt bé':
|
[
"Quina producció televisiva esmenta el text?",
"Qui hi conversarà, allà?",
"I qui els entrevistarà?",
"Qui ha parlat bé de Ciutadans?",
"Coincideixen en tot?",
"Considera Iglesias que Ciutadans està al mateix nivell que el PP?",
"En què podrien arribar a un acord, Podem i Ciutadans?",
"Què hi veu de bo, Iglesias, en el candidat de Ciutadans?",
"Amb quina tendència ideològica s’havia afiliat en un passat, Ciutadans?",
"Qui li feia costat, en aquest context?",
"El dirigent de Podem creu que seria senzill fer un pacte amb Ciutadans?",
"En quins aspectes?",
"Quina és la condició de Podem per formar coalició amb Ciutadans?",
"Iglesias va sentir afinitat amb Rivera a l'entrevista de La Sexta?"
] |
{
"answer_end": [
39,
96,
182,
266,
379,
578,
863,
1175,
1273,
1355,
1621,
1676,
1858,
2071
],
"answer_start": [
0,
40,
137,
214,
229,
473,
727,
1117,
1213,
1277,
1571,
1571,
1767,
1997
],
"input_text": [
"El programa Salvados de La Sexta.",
"Albert Rivera i Pablo Iglesias.",
"Jordi Évole.",
"Pablo Iglesias.",
"No.",
"No.",
"En mesures sobre transparència i contra la corrupció, també en una reforma de la llei electoral a Espanya.",
"Que canvia molt.",
"Amb l'extrema dreta.",
"Isabel San Sebastián, Eduardo Inda i Arcadi Espada.",
"Sí.",
"En les mesures de regeneració o de transparència.",
"Que el govern el presidís Podem.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
En Banyeta, Banya corca o Banya torta és un ésser dotat de banyes que està emparentat amb dimonis menors. És un personatge de la cultura popular gironina que apareix en les seues llegendes.
És descobreix com un ésser d'aspecte diabòlic i una única banya central, amb hàbits nocturns que apareix emparat per les ombres de la nit. S'utilitza com espanta-criatures, ja que es conta que busca xiquets malcreguts que no volen anar-se'n a dormir o es posen a jugar a l'habitació.
Segons la llegenda gironina, a la Plaça del Vi, que és on s'hi parava mercat, hi ha també un edifici situat a la cantonada de la plaça del Vi amb el carrer de Ciutadans, on es pot contemplar un xicotet relleu d'un minúscul cap un i és allí on estava el centre de l'orde del Temple a Girona. Els gironins batejaren amb el sobrenom d'en Banyeta aquesta cara de pedra, cosa que no deixa de tindre relació amb la fama dels templers com a propiciadors del culte a un ídol estrany de similar aspecte que anomenaven Baphomet, el qual podria ser el nostre Banyeta.
Però la historia negra conta que la cara que està al mur de l'edifici de la cantonada és realment la d'un usurer, un home que deixava diners a qui no tenia i ho necessitava per pagar deutes, com per exemple impostos, comprar eines per treballar el camp ... o per pagar al metge si li feia falta. La gent preocupada, i falta de diners, es dirigia a ell perquè li prestés el que necessitava. Ell així ho feu, però, aquests diners tenien uns interessos molt elevats. És així que conta la llegenda que s'aprofitava dels gironins amb desvergonyiment i que això d'aquesta manera es feu molt ric. Però un bon dia, per càstig diví, va aparèixer convertit en pedra i amb unes bones banyes, enganxat a la paret, just a la zona del mercat que freqüentava. Des d'aquell dia li diuen En Banyeta. Hi ha veus que el consideren una mena de vigilant, que, donada la seva situació prop de l'ajuntament, vetlla perquè tots els gironins paguin fidelment els seus impostos. De tota manera una altra tradició considera que qui toqui amb el seu nas el nas d'En Banyeta se li perdonaran els deutes.
Aquest edifici fou, a més, seu de la Generalitat a Girona durant els segles xvi i xvii, fins a l'any 1714, en què es va convertir en Duana.
|
[
"Quins altres noms rep en Banyeta?",
"Què és?",
"L’imaginari popular al qual pertany, de quin municipi és?",
"Com és físicament?",
"A qui es diu que persegueix?",
"Amb quin espai real es relaciona?",
"Què hi ha, allà?",
"I quin edifici hi havia abans?",
"Com se’n diu popularment d’aquella imatge?",
"A quina criatura veneraven, els templers?",
"Una llegenda diu que el rostre pertany al d’un home petrificat?",
"Quina missió tindria la imatge, segons es diu?",
"Què li passa a qui el toca, segons una altra història?",
"La construcció en què reposa El Banyeta va tenir, al llarg de la història, un paper institucional?"
] |
{
"answer_end": [
37,
104,
153,
261,
472,
642,
700,
765,
839,
992,
1153,
1866,
2108,
2167
],
"answer_start": [
0,
38,
106,
190,
383,
564,
644,
707,
766,
881,
1032,
1817,
1987,
2110
],
"input_text": [
"Banya corca o Banya torta.",
"Un ésser dotat de banyes que està emparentat amb dimonis menors.",
"De Girona.",
"És un ésser d'aspecte diabòlic i una única banya central.",
"A busca xiquets malcreguts que no volen anar-se'n a dormir o es posen a jugar a l'habitació.",
"Amb la cantonada de la plaça del Vi amb el carrer de Ciutadans.",
"Un xicotet relleu d'un minúscul cap.",
"L'orde del Temple a Girona.",
"Banyeta.",
"A un ídol estrany de similar aspecte que anomenaven Baphomet.",
"Sí.",
"Vigilar.",
"Que se li perdonen els deutes.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Per fortuna, el senyor, que va comparèixer amb la tartana al dematí del dia assenyalat, era persona entesa, i es va quedar esmaperdut en veure els canvis soferts en la seva propietat. Se'n feia creus, que un home sol, sense esmerçar-hi més que hores escadusseres, hagués pogut fer tant en tan pocs dies.
Mentre resseguia les terres acompanyat d'en Biel, que amb experiència de bon terrassà, li anava explicant els projectes que tenia per a aprofitar-les segons les aptituds de cada tros, tot era fer lloances.
-Bé, minyó. La cosa marxa molt millor del que em pensava. N'estic content, molt content.
-Això fa pler- mormolava en Biel, tot sufocat.
I, quequejant a causa de la confusió i de l'alegria que li regirava els dintres, seguia l'explicació dels seus plans.
-Aquí, sota la casa, al morro del dipòsit, hi arranjarem l'hort. Per ara ja serà prou gran. Con posem el molí de vent porem eixamplar-lo. Més avall hi farem un clap d'oserda per la ròssa; i a les dues clarianes del bosc, sègol i blat. Si poguéssim fer una tallada que en fes una de sola, de totes dues, ¡quin bé de Déu de camp hi hauria, rellamp!
|
[
"Qui va presentar-se?",
"Amb què es va desplaçar?",
"I com va reaccionar en arribar?",
"Per què?",
"De què es va admirar?",
"Qui caminava amb el propietari?",
"I què li contava, aquest?",
"L’home li va expressar la seva satisfacció?",
"Per què la sentia?",
"En Biel se sentia igual?",
"I com es trobava?",
"Què volia muntar a l’espai subjacent a la casa?",
"I què hi volia plantar?",
"Què desitjaria, en Biel?"
] |
{
"answer_end": [
42,
57,
133,
182,
302,
352,
486,
597,
566,
631,
644,
827,
997,
1110
],
"answer_start": [
0,
28,
110,
110,
184,
304,
311,
511,
522,
599,
633,
765,
902,
999
],
"input_text": [
"El senyor.",
"Amb la tartana.",
"Es va quedar esmaperdut.",
"Pels canvis soferts en la seva propietat.",
"Del fet que un home sol, sense esmerçar-hi més que hores escadusseres, hagués pogut fer tant en tan pocs dies.",
"En Biel.",
"Els projectes que tenia per a aprofitar les terres segons les aptituds de cada tros.",
"Sí.",
"Perquè la cosa marxava molt millor del que es pensava.",
"Sí.",
"Sufocat.",
"Un hort.",
"Oserda, sègol i blat.",
"Fer una tallada que en fes una de sola, de totes dues."
]
}
|
bios
|
Marta Segarra i Montaner (Barcelona, 25 d'octubre de 1963) és catedràtica de Literatura francesa i d'Estudis de gènere a la Universitat de Barcelona. És cofundadora del Centre Dona i Literatura i també dirigeix la Càtedra UNESCO Dones, desenvolupament i cultures en aquesta mateixa Universitat. També és investigadora associada al Centre d'Études féminines et d'études de genre de la Universitat Paris 8, on ha estat professora convidada en diverses ocasions, i ha impartit docència al Collège international de Philosophie (París), la Université de la Sorbonne-Paris IV, la Harvard University i la Universidad de La Habana. La seva recerca se situa principalment en els àmbits de la literatura francesa i francòfona contemporànies, la teoria feminista i els estudis de gènere i postcolonials, i el cinema francès. Ha publicat diversos llibres i nombrosos articles sobre aquests àmbits i ha editat diversos volums col·lectius. Dirigeix la col·lecció Mujeres y Culturas d'Icaria Editorial, és membre del Comitè de redacció de la revista Lectora i de l'Editorial Board de Critical Studies (Rodopi), i directora de la revista internacional Expressions Maghrébines. Va rebre el premi Icrea Acadèmia 2009. Ha editat els llibres Demenageries. Thinking (of) Animals after Derrida, amb Anne E. Berger (Rodopi, 2010), Simone de Beauvoir, literatura, filosofía y vida, amb Àngels Santa (Peter Lang, 2011) i Repensar la comunidad desde la literatura y el género (Icaria, 2012). El 2013 va publicar Escriure el desig. De La Celestina a Maria-Mercè Marçal (Afers, 2013). El 2020 va publicar Fils, que inclou el diàleg epistolar amb Ingrid Guardiola entre el setembre de 2019 i el maig de 2020.
L'any 2019 va obtenir el Premi Bones Pràctiques en Comunicació no sexista de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya, per la qualitat en la recerca acadèmica enfocada als estudis de gènere i a la sexualitat.
|
[
"Qui és la Marta Segarra?",
"Què ha creat, en col·laboració amb altres persones?",
"I què lidera?",
"On?",
"A quina institució desenvolupa la seva recerca, a més a més?",
"Hi ha fet de mestra, allà, també?",
"On més?",
"On és el Collège international de Philosophie?",
"Ha publicat assajos, la Marta?",
"Quina distinció li van atorgar?",
"Quin llibre va publicar el 2010?",
"I el 2013?",
"De què tracta l'obra que va publicar el 2020?",
"Quin reconeixement va rebre el 2018?",
"Per quina raó?"
] |
{
"answer_end": [
150,
195,
264,
295,
405,
460,
624,
532,
886,
1200,
1308,
1505,
1680,
1805,
1895
],
"answer_start": [
0,
152,
198,
121,
297,
383,
464,
488,
626,
1163,
1202,
1468,
1559,
1682,
1807
],
"input_text": [
"Una catedràtica de Literatura francesa i d'Estudis de gènere a la Universitat de Barcelona.",
"El Centre Dona i Literatura.",
"La Càtedra UNESCO Dones, desenvolupament i cultures.",
"A la Universitat de Barcelona.",
"Al Centre d'Études féminines et d'études de genre de la Universitat Paris 8.",
"Sí.",
"Al Collège international de Philosophie, la Université de la Sorbonne-Paris IV, la Harvard University i la Universidad de La Habana.",
"A París.",
"Sí.",
"El premi Icrea Acadèmia 2009.",
"Demenageries. Thinking (of) Animals after Derrida.",
"Escriure el desig.",
"Del diàleg epistolar amb Ingrid Guardiola entre el setembre de 2019 i el maig de 2020.",
"El Premi Bones Pràctiques en Comunicació no sexista de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya.",
"Per la qualitat en la recerca acadèmica enfocada als estudis de gènere i a la sexualitat."
]
}
|
books
|
Una tarda per mar. L'èxtasi del oncle Ventura. L'aniversari del noi Guixer. Vetlles d'estiu. Avís misteriós. Mar de llamp. Mànegues marines. La basarda.
Les Senyoretes del Mar. La vetlla dels Morts. La Xucladora.
En Garet a l'enramada. La Fineta. Jacobè.
|
[] |
{
"answer_end": [],
"answer_start": [],
"input_text": []
}
|
bios
|
Karma Peiró (Barcelona, 1968) és una periodista catalana. Especialitzada en internet i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i el periodisme de dades. Va ser directora de Nació Digital des del juliol de 2015 fins a l'abril de 2018.
Inicia la seva carrera el 1992 a TVE i tres anys més tard entra en contacte amb les noves tecnologies, quan el 1995 començà a treballar a Servicom, el primer proveïdor d'internet per a usuaris particulars de l'Estat. Ha treballat i ha ocupat càrrecs de responsabilitat en mitjans com ara Web, en.red.ando Catalunya Ràdio, La Vanguardia Digital i el 3cat24.cat, entre altres. Va ser la presidenta del Grup de Periodistes Digitals (GPD), de 1999 a 2001. Com a docent, ha impartit cursos al Col·legi de Periodistes de Catalunya i a les facultats de Periodisme de les següents universitats: Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Ramon Llull, Universitat Internacional de Catalunya i Universitat de Vic. És membre del grup espanyol de l'Open Knowledge Foundation.
Així mateix, és codirectora de la Fundació Visualització per la Transparència que promou l'ús de les dades obertes per empoderar la ciutadania i el rendiment de comptes de la informació pública, i membre del Consell Assessor de l'Observatori d'Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya.
Els darrers anys, a més de dirigir el diari Nació Digital (2015-2018), s'ha dedicat al periodisme de dades.
L'any 2020 va obtenir el Premi Bones Pràctiques en Comunicació no Sexista que atorga l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya, per una informació sobre violències masclistes, confinament i dades.
|
[
"Quan va néixer la Karma Peiró?",
"Qui és?",
"Què va estudiar?",
"Quin mitjà de comunicació va liderar?",
"Fins quan?",
"Quan va introduir-se al món de les TIC?",
"En quin context?",
"Què era Servicom?",
"On més ha treballat?",
"Quina agrupació va encapçalar fins al 2001?",
"On ha impartit classes?",
"De quin col·lectiu forma part?",
"Quin paper té la Fundació Visualització per la Transparència, de la qual forma part?",
"Quina distinció va rebre el 2020?",
"Per quin motiu?"
] |
{
"answer_end": [
29,
56,
167,
202,
248,
396,
396,
465,
623,
700,
982,
1042,
1237,
1576,
1645
],
"answer_start": [
0,
0,
58,
169,
203,
289,
353,
388,
467,
625,
702,
984,
1057,
1445,
1578
],
"input_text": [
"El 1968.",
"Una periodista catalana.",
"Internet i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, i el periodisme de dades.",
"Nació Digital.",
"Fins a l'abril de 2018.",
"El 1995.",
"Treballant a Servicom.",
"El primer proveïdor d'internet per a usuaris particulars de l'Estat.",
"A Web, en.red.ando Catalunya Ràdio, La Vanguardia Digital i el 3cat24.cat, entre altres.",
"El Grup de Periodistes Digitals.",
"Al Col·legi de Periodistes de Catalunya i a les facultats de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Ramon Llull, la Universitat Internacional de Catalunya i la Universitat de Vic.",
"De l'Open Knowledge Foundation.",
"Promou l'ús de les dades obertes per empoderar la ciutadania i el rendiment de comptes de la informació pública.",
"El Premi Bones Pràctiques en Comunicació no Sexista que atorga l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya.",
"Per una informació sobre violències masclistes, confinament i dades."
]
}
|
vilaweb
|
La portaveu del govern francès, Sibeth Ndiaye, ha assegurat que la policia francesa no es planteja detenir el president Carles Puigdemont quan faci l'acte polític a Perpinyà: ‘La posició de França sempre ha estat constant: respectem la sobirania de l'estat espanyol i la seva justícia. El senyor Puigdemont és diputat al Parlament Europeu, per tant té immunitat parlamentària. Espanya ha presentat una sol·licitud per renunciar a aquesta immunitat al Parlament Europeu, que fins ara no ha respost', ha dit en declaracions al diari nord-català L'Indépendant,. L'equip legal dels exiliats va confirmar amb les autoritats franceses per confirmar que respectarien la immunitat. Aquest matí Europa Press ha assegurat que el Consell per la República havia sondejat l'estadi de l'USAP de Perpinyà per a fer l'acte la segona quinzena de febrer. Tanmateix, fonts de l'entitat han confirmat a VilaWeb que aquesta opció es va descartar perquè té poca capacitat –14.500 persones– per la gran afluència d'assistents que esperen a l'acte. També està descartat de fer-lo en un pavelló. L'acte es farà probablement a l'aparcament del parc de les exposicions, com ja havia comentat el batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol. La pròxima reunió del Consell per la República serà el primer de febrer a Waterloo i és previst que s'avançarà en els preparatius. Cal recordar que el Consell per la República va inaugurar la seu a Catalunya Nord el novembre. La delegació la presideix la periodista Júlia Taurinyà i els membres fundadors en són Francesc Bitlloch, Josep Bonet, Jaume Domènec, Carles Garsaball, Joan-Lluís Lluís, Hervé Pi i Carles Sarrat.
|
[
"Qui és Sibeth Ndiaye?",
"Què ha afirmat?",
"Quina és la postura de França?",
"Quin càrrec té Puigdemont?",
"Què li concedeix això?",
"Quin mitjà de comunicació s’ha pronunciat sobre l'activitat que se celebrarà a Perpinyà?",
"Què ha dit?",
"Això ha estat desmentit?",
"Per quina raó?",
"Quanta gent pot acollir, l’espai?",
"On no se celebrarà, tampoc?",
"Quin és l’espai més indicat?",
"Qui ho ha dit?",
"Què va passar el mes de novembre?",
"Qui encapçala la institució?"
] |
{
"answer_end": [
45,
173,
284,
338,
375,
835,
835,
1023,
1023,
967,
1069,
1141,
1203,
1429,
1485
],
"answer_start": [
0,
47,
176,
286,
307,
674,
674,
837,
895,
932,
1025,
1071,
1143,
1336,
1431
],
"input_text": [
"La portaveu del govern francès.",
"Que la policia francesa no es planteja detenir el president Carles Puigdemont quan faci l'acte polític a Perpinyà.",
"Respecta la sobirania de l'estat espanyol i la seva justícia.",
"És diputat al Parlament Europeu.",
"Immunitat parlamentària.",
"Europa Press.",
"Que el Consell per la República havia sondejat l'estadi de l'USAP de Perpinyà per a fer l'acte la segona quinzena de febrer.",
"Sí.",
"Perquè té poca capacitat per la gran afluència d'assistents que esperen a l'acte.",
"14.500 persones.",
"En un pavelló.",
"A l'aparcament del parc de les exposicions.",
"El batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol.",
"Que el Consell per la República va inaugurar la seu a Catalunya Nord.",
"La periodista Júlia Taurinyà."
]
}
|
books
|
-¿Per què no endegueu en es llaguts una màquina de foc com sa des Marsellès, que té pacte amb es dimoni i va contra es vent i es corrent sense cansar a ningú? Adéu, escamarlat! ¡Adéu, tu, també!… i no em miris malament, guenyo!
-Adeeeu!…
Els remaires contestaven en el mateix to, i uns i altres reien xaladament de llurs pròpies gràcies sense agraviar-se dels retrets que es feien i dels mals noms amb què es motejaven. I després d'un llagut en venien un parell, o bé sis o set de plegats, i apa, tornem-hi. ¡S'armava una xarima-xarama!… De cada ona sortia una rialla o un crit de tabola; i en Pau i en Cadernera s'esfreixuraven per contestar a tot arreu. En Vadô Set-trossos, encamellat al batiol, remenava en l'aire el mocador de butxaca, i de tant en tant llançava un espinguet que espantava les gavines, fent-los apressar el vol.
Quan tots els sardinalers hagueren passat, la calma era completa. El mar era un mirall de lluna tèrbola, en el qual les nostres veles estenien llargues taques blanques i tremoloses. I ¡quina quietud, a l'entorn! No hi ha quietud com la del mar en ses grans bonances. Els borms, com grosses flors de cristall arrencades d'un arbre meravellós, badaven llurs corones gelatinoses, flotant entre dues aigües, quasi surant sobre l'oliosa planura. N'hi havia tot un jardí. Tenien tons de glaç més o menys desllustrat, i a l'ombra de la barca es revestien d'encantadores fosforescències. ¿Estàvem sobre un regne de fades i allò eren salamons que s'encendrien per a algun fantàstic ball submarí?
|
[
"Qui té un motor incorporat a l’embarcació?",
"Què pot fer amb ella, en conseqüència?",
"La persona que ho ha dit s’acomiada?",
"Li responen?",
"Qui?",
"Estaven tristos?",
"Se sentien ofesos?",
"En quin tipus d’embarcació estaven pujats?",
"Quins personatges s’esmenten a continuació?",
"Què feia en Vadô?",
"Qui els va avançar?",
"Va acabar, el xivarri?",
"En què es va convertir, llavors, l’oceà?",
"Hi havia meduses?",
"Com eren?",
"Què es va preguntar el protagonista?"
] |
{
"answer_end": [
75,
157,
194,
278,
278,
336,
418,
461,
675,
832,
875,
898,
937,
1236,
1412,
1520
],
"answer_start": [
2,
106,
159,
228,
238,
282,
295,
420,
591,
656,
834,
877,
900,
1101,
1300,
1414
],
"input_text": [
"Es Marsellès.",
"Anar contra es vent i es corrent sense cansar a ningú.",
"Sí.",
"Sí.",
"Els remaires.",
"No.",
"No.",
"En llaguts.",
"En Pau, en Cadernera, i en Vadô Set-trossos.",
"Remenava en l'aire el mocador de butxaca, i de tant en tant llançava un espinguet que espantava les gavines.",
"Tots els sardinalers.",
"Sí.",
"En un mirall de lluna tèrbola.",
"Sí.",
"Tenien tons de glaç més o menys desllustrat, i a l'ombra de la barca es revestien d'encantadores fosforescències.",
"Si estaven sobre un regne de fades i allò eren salamons que s'encendrien per a algun fantàstic ball submarí."
]
}
|
mitologia
|
Els Immortals (del grec: Ἀθάνατοι)), de vegades "els Deu Mil Immortals" o "Immortals Perses") va ser el nom donat per Heròdot a una força d'elit dels soldats que van lluitar a l'Exèrcit aquemènida. Aquesta força fa la doble funció de Guàrdia Imperial i l'exèrcit de peu durant l'expansió de l'imperi persa i durant la Guerres Mèdiques. El seu nom en persa podria haver estat Anûšiya («companys»).
Aquest cos d'elit només s'anomena "Immortals" a les fonts sobre la base d'Heròdot. Si bé hi ha proves de la seva existencia, des de Pèrsia no es fa menció d'aquest nom per a ells. "Probablement, l'informador d'Heròdot ha confós el nom Anûšiya ('companys') amb Anauša («Immortals»).
Els Immortals van tenir un paper important en la conquesta del segon imperi babiloni de Cir II el Gran el 547 aC, la campanya contra Egipte de Cambises el 525 aC i la gran invasió de Darios el Gran d'Índia i Escítia el 520 aC i 513 abans de Crist. Els Immortals també van participar en la Batalla de les Termòpiles el 480 aC i estaven entre les tropes d'ocupació persa de Grècia al 479 aC a les ordres de Mardoni.
Heròdot esmenta que els Immortals eren una tropa d'infanteria pesant comandada per Hidarnes que mantenia sempre la quantitat de 10.000 homes: cada membre mort, ferit o greument malalt era substituït immediatament per un altre, raó per la qual en aparença mai morien. El regiment només acceptava a membres perses o Medes.
Les armes dels Immortals consistien d'un escut de cuir i vímet, una llança curta amb punta de ferro i un contrapès en l'altre extrem, un arc i un buirac amb fletxes, així com una daga o espasa curta. L'uniforme del regiment estava compost d'una tiara o gorra de feltre, túnica llarga amb brodats, pantalons i una cota de metall.
La forma real de la tiara és incerta, però algunes fonts el descriuen com una tela o feltre de la PAC que es podia tirar més de la cara per protegir-se del vent i la pols en les planes àrides Perses.
La seva tàctica habitual era la càrrega frontal contra l'enemic, mentre que els flancs en rereguarda disparaven fletxes com a suport.
Viccionari
|
[
"Què eren els Immortals?",
"Quin paper històric van tenir?",
"Qui els va atorgar aquest nom?",
"L'exèrcit en qüestió pertany a la mitologia?",
"En quina inexactitud devia caure Heròdot?",
"Què significa Anûšiya?",
"I Anauša?",
"De què van apoderar-se aquests guerrers?",
"I en quins altres combats van ser presents?",
"I entre els anys 480 aC i 479 aC?",
"Qui dirigia els Immortals?",
"Com justifica Heròdot el seu nom?",
"Amb què anaven equipats, aquests homes?",
"I vestits?",
"Quina tècnica de guerra tenien?"
] |
{
"answer_end": [
196,
334,
478,
520,
677,
652,
677,
791,
925,
1091,
1184,
1358,
1612,
1741,
2075
],
"answer_start": [
0,
198,
397,
486,
578,
632,
657,
679,
793,
927,
1093,
1176,
1414,
1614,
1943
],
"input_text": [
"Una força d'elit dels soldats que van lluitar a l'Exèrcit aquemènida.",
"Van fer la doble funció de Guàrdia Imperial i d'exèrcit de peu durant l'expansió de l'imperi persa i durant la Guerres Mèdiques.",
"Heròdot.",
"No.",
"La confusió del nom Anûšiya amb Anauša.",
"Companys.",
"Immortals.",
"Del segon imperi babiloni de Cir II el Gran el 547 aC.",
"En la campanya contra Egipte de Cambises el 525 aC i la gran invasió de Darios el Gran d'Índia i Escítia el 520 aC i 513 abans de Crist.",
"A la Batalla de les Termòpiles el 480 aC i a l'ocupació persa de Grècia al 479 aC a les ordres de Mardoni.",
"Hidarnes.",
"Explica que Hidarnes mantenia sempre la quantitat de 10.000 homes: cada membre mort, ferit o greument malalt era substituït immediatament per un altre, raó per la qual en aparença mai morien.",
"Amb un escut de cuir i vímet, una llança curta amb punta de ferro i un contrapès en l'altre extrem, un arc i un buirac amb fletxes, així com una daga o espasa curta.",
"Amb una tiara o gorra de feltre, túnica llarga amb brodats, pantalons i una cota de metall.",
"La seva tàctica habitual era la càrrega frontal contra l'enemic, mentre que els flancs en rereguarda disparaven fletxes com a suport."
]
}
|
mitologia
|
Xolotl és un déu de la mitologia asteca que viu i treballa a l'inframón. El seu nom prové de la paraula en nàhuatl "Xolotl", que significa "Animal" o "Monstre".
És el deu del tro, del sol quan marxa i de la mort, tot allò que els asteques relacionaven amb la foscor. Apareix com un monstre, barreja d'animal (amb més freqüència un gos), i humà (o esquelet).
No s'ha de confondre amb el déu mexica Xócotl, té una funció similar a la del Prometeu grec, ja que va portar el foc a la humanitat.
Ell era el germà bessó de Quetzalcoatl i seu company d'aventures. Per tant, també era germà de Tezcatlipoca.
Quetzalcoatl va anar al Mictlàn, a dir l'inframón. Allà, va enconèixer al seu Nahual, Xolotl. Ells, en conjunt, es van enfrontar al Deu Mictlantecuhtli, senyor de l'inframón. Quetzalcoatl i Xolotl superar els reptes, de manera que es van recuperar els ossos dels morts. Al final, Quetzalcoatl i Xolotl han tornat a casa i s'han creat els primers homes i dones, amb aquells ossos.
En aquesta història Xolotl no és un protagonista. Però, quan el Déu del Sol, Nanahuatzin, va dir que pel bé dels homes als déus havien de morir, Xolotl, va dir: "No, no vaig a morir!". Ell, d'aleshores, es va escapar per Ehecatl (que va haver de sacrificar-ho). Xolotl es va convertir en una planta d'atzavara, però Ehecatl va trobar-ho i ho va sacrificar.
Xólotl és també el nom d'un guerrer chichimeca, que va lluitar valentament en la guerra contra els tolteques. Per commemorar les seves gestes heroics, va ser escrit el “Código Xólotl”.
|
[
"Què és el Xolotl?",
"On habitava, d'acord amb la tradició?",
"De quin idioma ve el mot Xolotl?",
"I què vol dir, si es tradueix?",
"Amb quin fenomen s'associava, aquesta divinitat?",
"I amb quins elements més?",
"Eren elements lluminosos, per als asteques?",
"De quina altra divinitat cal distingir Xolotl?",
"I amb quin déu tenia afinitat, Xolotl?",
"Quin tipus de relació tenien?",
"Quin és l'equivalent de l'infern a la cultura asteca?",
"Qui el presidia?",
"Quetzalcoatl i Xolotl van combatre amb Mictlantecuhtli?",
"Què li va passar finalment a Xolotl?",
"Qui compartia amb la divinitat el nom de Xólotl?"
] |
{
"answer_end": [
39,
71,
123,
159,
178,
211,
265,
403,
555,
555,
649,
773,
773,
1289,
1383
],
"answer_start": [
0,
44,
73,
115,
161,
180,
213,
358,
491,
491,
600,
712,
694,
1242,
1337
],
"input_text": [
"Un déu de la mitologia asteca.",
"A l'inframón.",
"Del nàhuatl.",
"Animal o monstre.",
"Amb el tro.",
"Amb el sol quan marxa i la mort.",
"No.",
"De Xócotl.",
"Amb Quetzalcoatl.",
"Era el seu germà bessó i el seu company d'aventures.",
"El Mictlàn.",
"Mictlantecuhtli.",
"Sí.",
"Que es va convertir en una planta d'atzavara.",
"Un guerrer chichimeca."
]
}
|
bios
|
Maria Teresa Estrach i Panella (Girona, 4 de setembre de 1950) és una metgessa, dermatòloga i professora universitària catalana.
Estudià Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona (UB), on es va llicenciar el 1973. Més endavant, en 1976, s'especialitzà en Dermatologia, i el 1978 es va doctorar. La seva activitat assistencial ha estat sempre vinculada, com a especialista de dermatologia, a l'Hospital Clínic de Barcelona, des que s'inicià com a metge adjunt el 1979, fins a ocupar el càrrec de cap del Servei de Dermatologia l'any 2008.
En paral·lel a la seva trajectòria assistencial, pel que fa a la seva activitat docent, ha estat en un primer moment professora associada (1976-1984), posteriorment professora titular (1984-2003) i finalment catedràtica de dermatologia (des del 2003) a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB). Durant aquests anys ha exercit com a professora tant a la UB com en altres universitats (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Còrdova, Universitat de València, Universitat del País Basc). Quant al seu historial com a gestora acadèmica, cal destacar la seva etapa com a Vicedegana Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona entre els anys 1995 i 2001; i posteriorment com a Degana d'aquesta mateixa Facultat entre els anys 2001 i 2008. Entre altres reconeixements, el 2009 fou guardonada amb el Premi a l'Excel·lència Professional, atorgat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), i també ha estat nomenada membre honorària de la North American Clinical Dermatologic Society (2013).
Les seves principals línies de recerca han estat relacionades amb els limfomes cutanis, l'epidemiologia, els factors pronòstics i la immunohistoquímica.
Ha col·laborat i ha estat membre de diverses societats científiques, com l'Associació de Dermatologia de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, l'Acadèmia de Dermatologia i Venereologia (AEDV) o la Sociedad Ibero-latino americana de Dermatología. A més, des de l'any 2014, és membre numerari Institut d'Estudis Catalans (IEC), Presidenta de la Comissió Educació Mèdica, i membre de la Comissió Premi Tesis Doctorals Claustre de Doctors.
|
[
"On va néixer la Maria Teresa?",
"A què es dedica?",
"En quin àmbit es va formar?",
"I quan va acabar els seus estudis?",
"Després va continuar estudiant?",
"A quin centre mèdic va iniciar la seva carrera?",
"Quina posició hi va assolir, finalment?",
"Quan?",
"Com va culminar la seva carrera com a mestra?",
"A quins centres educatius ha impartit classe?",
"Quan va rebre una distinció?",
"Quina?",
"Què ha investigat, la Maria?",
"De quines agrupacions ha format part?",
"Què lidera des del 2014?"
] |
{
"answer_end": [
62,
127,
186,
220,
301,
474,
533,
544,
858,
1059,
1411,
1471,
1726,
1990,
2113
],
"answer_start": [
0,
63,
129,
196,
222,
334,
476,
490,
595,
880,
1346,
1346,
1575,
1745,
1992
],
"input_text": [
"A Girona.",
"És metgessa, dermatòloga i professora universitària catalana.",
"En medicina i cirurgia.",
"El 1973.",
"Sí.",
"A l'Hospital Clínic de Barcelona.",
"La de cap del Servei de Dermatologia.",
"L'any 2008.",
"Com a catedràtica de dermatologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.",
"Tant a la UB com a la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Còrdova, la Universitat de València i la Universitat del País Basc.",
"El 2009.",
"El Premi a l'Excel·lència Professional, atorgat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.",
"Els limfomes cutanis, l'epidemiologia, els factors pronòstics i la immunohistoquímica.",
"De diverses societats científiques, com l'Associació de Dermatologia de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, l'Acadèmia de Dermatologia i Venereologia (AEDV) o la Sociedad Ibero-latino americana de Dermatología.",
"La Comissió Educació Mèdica."
]
}
|
vilaweb
|
El senat dels Estats Units ha tombat la destitució del president nord-americà, Donald Trump. La majoria republicana de la cambra ha permès que Trump hagi superat el judici polític, anomenat ‘impeachment', i pugui continuar exercint el càrrec almenys fins les eleccions presidencials previstes pel novembre vinent. Quaranta-vuit senadors han votat a favor de condemnar Trump a la primera votació pel càrrec d'abús de poder, mentre que cinquanta-dos l'han declarat no culpable. L'únic senador dels republicans que ha votat al costat dels demòcrates contra Trump ha estat l'ex-candidat a la presidència el 2012 Mitt Romney. A la segona votació, Rommey ha fet pinya amb els republicans votant en contra del càrrec d'obstrucció al congrés. El Congrés dels Estats Units, amb majoria dels demòcrates, va aprovar d'enviar el judici contra Trump al senat, acusat d'abús de poder i obstrucció al congrés. Se l'acusava d'haver pressionat el president ucraïnès Volodímir Zelenski perquè investigués per corrupció l'ex-vice-president Joe Biden, possible rival demòcrata a les eleccions d'enguany, i el seu fill Hunter, que tenen negocis a Ucraïna. Trump hauria amenaçat Zelenski que, si no l'obeïa, cancel·laria una reunió amb ell a la Casa Blanca i retindria una partida que ja havia estat aprovada de quatre-cents milions de dòlars en suport militar d'Ucraïna. L'oposició considerava que Trump hauria actuat contra la seguretat nacional dels Estats Units per interessos polítics personals. En segon lloc, era acusat d'obstruir el congrés per haver instat els membres del seu govern i els seus col·laboradors a no fer cas de les citacions de la cambra, i per haver demanat als testimonis que no cooperessin amb la investigació. L”impeachment' és un procés legal pensat per jutjar un càrrec públic de rang federal. La constitució nord-americana estableix que el poder legislatiu pot emprendre el procés quan hi ha indicis de ‘traïció, suborn o més alts crims i males praxis'.
|
[
"Què s'ha anul·lat?",
"Qui ho ha propiciat?",
"Quina conseqüència ha tingut, això?",
"Quantes persones estaven d'acord amb punir Trump?",
"Per quin motiu?",
"I quantes persones no ho estaven?",
"Quina tendència política té Mitt Rommey?",
"Quan es va presentar a les eleccions, ell?",
"I s'ha alineat amb l'oposició de Trump?",
"Què ha fet Romney a la segona ronda de les eleccions?",
"A qui se suposa que havia extorsionat, Trump?",
"Amb quin objectiu?",
"Amb què l'hauria intimidat?",
"Contra què hauria atemptat, Trump, actuant d'aquesta manera?",
"Quan es posa en marxa un impeachment als EUA?"
] |
{
"answer_end": [
91,
241,
312,
373,
421,
474,
619,
619,
619,
733,
967,
1133,
1348,
1477,
1961
],
"answer_start": [
0,
93,
93,
314,
314,
434,
476,
569,
476,
621,
895,
968,
1135,
1350,
1716
],
"input_text": [
"La destitució del president nord-americà, Donald Trump.",
"La majoria republicana.",
"Que Trump podrà continuar exercint el càrrec almenys fins les eleccions presidencials previstes pel novembre vinent.",
"Quaranta-vuit senadors.",
"Per abús de poder.",
"Cinquanta-dos.",
"És republicà.",
"El 2012.",
"Sí.",
"Ha fet pinya amb els republicans votant en contra del càrrec d'obstrucció al congrés.",
"Volodímir Zelenski.",
"Que investigués per corrupció l'ex-vice-president Joe Biden, possible rival demòcrata a les eleccions d'enguany, i el seu fill Hunter, que tenen negocis a Ucraïna.",
"Amb cancel·lar una reunió amb ell a la Casa Blanca i retenir una partida que ja havia estat aprovada de quatre-cents milions de dòlars en suport militar d'Ucraïna.",
"Contra la seguretat nacional dels Estats Units.",
"Quan hi ha indicis de traïció, suborn o més alts crims i males praxis."
]
}
|
books
|
Desgraciadament, la «santa dona» solia estar trista i cada dia més caiguda. de forces i d'esperit. Les seves humors eren estranyes i llunàtiques. A voltes victorejava i festejava el pescadoret amb motiu de petits èxits als quals ell no havia atribuït cap importància, i en canvi l'acollia amb fredor altres vegades que ell amb raó s'esperava un gran aplaudiment. En aquest últim cas el xaval restava tot desconcertat i brandava el cap amb tristesa i pensava: -Pobra mare! Que en deu estar, de rebentada des trebai! ¡Que disgustos deu donar-li ets meu germà d'Amèrica! Tinc por que jo, amb sa meua canya, no podré pas salvar-la. Si no trobo un art de pesca que ens enriqueixu més de pressa, estem perduts!
N'Àuria Maresa, que així (del seu nom de fonts i del cognom femenitzat del seu marit) li deien a la mare d'en Temme, sempre havia viscut com a distreta d'aquest noiet. L'amor maternal gloriosa, la de les il·lusions i els goigs, la hi havia proporcionada un altre fill, el primer, en Jordi, un noi robust, garrit i espavilat, que li envejaren totes les comares del barri; després havia tingut altres fills, que se li havien mort; i finalment li havia pascut en Temme, que havia vingut al món, com un núvol de pedregada, a l'hora de la desgràcia. Néixer ell i morir son pare, després d'una llarga malaltia, havia sigut tot u; i llavors havien comparegut els disgustos, i la secor dels pits de la mare, i el mancament de guanys, i els deutes i els neguits. Un sadoll d'una veïna, un sadoll d'una altra, l'infant havia sigut criat com de captiri, entre fam i males mamades; i, quan començava a menjotejar, l'havia pres una verola, que el posà de tal manera que feia riure la gent: pelat de cap, ratat de parpelles, tot ell trepat de sots i esgratinyadures com una corcada roca marina.
Se diria que en Jordi s'era format de les sanitats i ufanors de la mare, i en Temme, de les seves lletjors i misèries ocultes. L'un inspirava amor, l'altre pietat; l'un era orgull, l'altre vergonya; l'un duia a l'expansió, l'altre a la depressió de l'esperit; i els llavis s'abellien instintivament al goig de besar les galtones xamoses, i sentien repugnància per les marrides.
|
[
"Quin personatge introdueix el text?",
"Què li passava?",
"Amb qui es mostrava alegre, a vegades?",
"S'hi mostrava distant, de tant en tant?",
"En quins moments?",
"Què pensava el noi de la seva progenitora?",
"Qui creia que li generava amargor, a la seva mare?",
"El noi estava convençut que podria ajudar-la?",
"Què volia descobrir, per tal de guanyar diners?",
"Com es deia la seva progenitora?",
"I ell?",
"Quin germà tenia en Temme?",
"Què va passar quan en Temme va arribar al món?",
"Quina malaltia va contraure quan era infant?",
"Què diferenciava un germà de l’altre?"
] |
{
"answer_end": [
51,
97,
192,
314,
361,
447,
566,
626,
703,
820,
820,
993,
1277,
1630,
1911
],
"answer_start": [
0,
17,
146,
270,
279,
363,
460,
568,
628,
705,
705,
873,
1136,
1578,
1786
],
"input_text": [
"La santa dona.",
"Que solia estar trista i cada dia més caiguda de forces i d'esperit.",
"Amb el pescadoret.",
"Sí.",
"En vegades que ell amb raó s'esperava un gran aplaudiment.",
"Restava tot desconcertat i brandava el cap amb tristesa.",
"El seu germà d'Amèrica.",
"No.",
"Un art de pesca que els enriqueixu més de pressa.",
"Àuria Maresa.",
"Temme.",
"En Jordi.",
"Que va morir son pare.",
"La verola.",
"Que en Jordi s'era format de les sanitats i ufanors de la mare, i en Temme, de les seves lletjors i misèries ocultes."
]
}
|
bios
|
Mar Xantal i Serret (Badalona, 8 de novembre de 1973) és una exjugadora catalana de bàsquet.
Internacional en totes les categories inferiors, va debutar a l'edat de 19 anys amb la selecció absoluta i va ser la integrant més jove de l'equip que va guanyar la primera medalla d'or per a Espanya en l'Eurobasket d'Itàlia 1993.
Va començar a jugar a bàsquet als 5 anys en el Col·legi Badalonés a la seva ciutat natal, Badalona. Després de destacar en les competicions locals, rebé una oferta per formar part de l'Operació Segle XXI, projecte ideat per la Federació Espanyola de Bàsquet amb la intenció de preparar a les futures promeses per a la competició dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. Això l'obligà a deixar casa seva amb tan sols 11 anys, traslladar-se a la ciutat de Manresa i començar allí la seva formació com a persona i jugadora al costat d'algunes de les, amb els anys, jugadores referents del bàsquet femení espanyol com Carlota Castrejana, Elisabeth Cebrián o Marina Ferragut.
Convocada per la Selecció Catalana des dels seus primers anys, passà a convertir-se en una fixa amb la selecció Espanyola en les categories inferiors, on aconseguí nombrosos títols i reconeixements personals. Als 19 anys debutà amb la selecció absoluta i fou part del primer equip espanyol que va aconseguir una medalla d'Or a l'Eurobasket d'Itàlia 1993.
Ja en la seva etapa professional i després de jugar un any en el BEX (Madrid), equip de l'ADO, fitxà pel que seria el club de la seva vida, el Real Club Cèltic Indepo, (anteriorment C.B. Vigo), on romandria 12 anys, n'arribaria a ser la capitana i amb el qual aconseguí dues Lligues Femenines i una Copa de la Reina, així com nombrosos guardons personals, entre els quals destaca el de "Millor esportista gallega de l'any 1993". Posteriorment va continuar la seva carrera jugant un any en el CB. Ciutat de Burgos, per després passar els quatre següents en el Club Bàsquet Illes Canàries, club amb el qual va tornar a la selecció Espanyola, que quedà tercera en l'Eurobasket de Turquia 2005.
Després de 21 anys de carrera professional i després de passar els seus tres últims en el Club Pío XII de Santiago de Compostel·la en LF2, es va retirar de la pràctica activa en l'estiu de 2010.
|
[
"D’on és la Mar Xantal?",
"Quan va néixer?",
"Qui és?",
"Quin rècord va obtenir a l’inici de la seva carrera?",
"Quan va començar a practicar el seu esport?",
"Què li van proposar?",
"Ho va fer?",
"On va haver de mudar-se?",
"Quin ha estat l’equip esportiu més important, per a ella?",
"Quin càrrec hi va ocupar?",
"Quina distinció li van atorgar?",
"De quin club va passar a formar part, més tard?",
"I posteriorment?",
"Quant de temps va exercir d’esportista d’elit?",
"Quan va abandonar aquesta feina?"
] |
{
"answer_end": [
53,
53,
91,
322,
364,
527,
742,
780,
1511,
1590,
1772,
1857,
1931,
2078,
2229
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
200,
324,
472,
689,
744,
1440,
1561,
1593,
1774,
1859,
2036,
2175
],
"input_text": [
"De Badalona.",
"El 8 de novembre de 1973.",
"Una exjugadora catalana de bàsquet.",
"Va ser la integrant més jove de l'equip que va guanyar la primera medalla d'or per a Espanya en l'Eurobasket d'Itàlia 1993.",
"Als 5 anys.",
"De formar part de l'Operació Segle XXI.",
"Sí.",
"A Manresa.",
"El Real Club Cèltic Indepo.",
"El de capitana.",
"La de Millor esportista gallega de l'any 1993.",
"Del CB. Ciutat de Burgos.",
"Del Club Bàsquet Illes Canàries.",
"21 anys.",
"L'estiu de 2010."
]
}
|
bios
|
Elena Tarrats Gómez (Barcelona, 19 de desembre de 1993) és una actriu de teatre, televisió i cinema i cantant catalana.
Nascuda a Barcelona el 1993, Tarrats va estudiar un grau mitjà en teatre musical a l'escola Memory de Barcelona. A més ha realitzat diversos cursos de cant, dansa i llenguatge musical.
Va començar la seva trajectòria professional formant part de el grup musical SP3, del canal infantil Club Super3 de TV3; on va treballar fins 2011. El seu primer personatge fix en una sèrie de televisió va ser el de Gemma Fernández a la sèrie Ventdelplà de TV3, on va participar en les dues últimes temporades i on va coincidir amb Carlos Cuevas, Llorenç González i Lluïsa Mallol.
Al cinema es va estrenar al film de Ventura Pons «Mil Cretins», on va interpretar a Maria. El 2011 va tenir el seu primer paper a la televisió nacional amb el personatge de Catalina al drama d'època d'Antena 3 Gran Hotel. Més tard li van seguir altres papers secundaris a Cuéntame cómo pasó, Família: manual de supervivència i 39 + 1.
Tot i haver participat en nombrosos projectes audiovisuals, Tarrats ha desenvolupat gran part de la seva carrera en el teatre. En 2017 va participar a L'ànec salvatge, d'el dramaturg noruec Henrik Ibsen dirigida per Julio Manrique al Teatre Lliure de Barcelona. Al 2018 va treballar amb la companyia catalana Dagoll Dagom en l'obra Maremar, un musical amb textos de William Shakespeare, música de Lluís Llach i amb la situació dels refugiats al sud-est d'Europa com a fil conductor.
i color)
|
[
"L’Elena Tarrats és barcelonina de naixement?",
"Quin any va néixer?",
"A què es dedica?",
"En què s’ha format?",
"Quina agrupació musical va integrar?",
"Quin personatge va encarnar a Ventdelplà?",
"Quins companys va tenir, allà?",
"Amb quina pel·lícula va sortir a la pantalla gran?",
"Quin paper feia?",
"I a la pantalla petita, quin paper va obtenir?",
"Més tard va aparèixer en altres produccions?",
"Quines?",
"En quin àmbit ha dedicat la major part de la seva trajectòria professional?",
"A quina obra va aparèixer el 2017?",
"I el 2018?"
] |
{
"answer_end": [
55,
55,
118,
200,
385,
558,
684,
748,
775,
906,
1019,
1019,
1146,
1187,
1406
],
"answer_start": [
0,
0,
56,
149,
305,
453,
617,
686,
686,
777,
908,
908,
1021,
1148,
1283
],
"input_text": [
"Sí.",
"El 1993.",
"És actriu de teatre, televisió i cinema i cantant.",
"En teatre musical.",
"SP3.",
"El de Gemma Fernández.",
"Carlos Cuevas, Llorenç González i Lluïsa Mallol.",
"Amb Mil Cretins.",
"El de Maria.",
"El de Catalina al drama d'època d'Antena 3 Gran Hotel.",
"Sí.",
"Cuéntame cómo pasó, Família: manual de supervivència i 39 + 1.",
"Al teatre.",
"A l'ànec salvatge.",
"A Maremar, un musical amb textos de William Shakespeare."
]
}
|
books
|
El resseguia adés i ara afanyós; el sotjava amb l'ànsia d'un detectiu; l'esglaiava un moviment maquinal dels que es fan en el son. De tant en tant es treia el rellotge. Mirava, per la finestreta, com encara lluïa una claror viva en els reguerots. Es desesperava. Fins ell, però, amb la debilitat, s'anà ensopint -aquell aclucar-se d'ulls que no treu l'angúnia-; però un ronc més desaforat de son veí li féu l'efecte d'un daler antropofàgic, d'un gran badament de barres per engolir-se'l a ell i tot.
Finalment, arribaren les cinc. El parent d'En Pepaito baixà a l'estació amb precaucions cauteloses. Per passar damunt una cama estesa de banda a banda del vagó hagué de fer prodigis d'equilibri. I, naturalment, en arribar al restaurant ja tothom l'havia precedit. S'hagué d'esperar cinc minuts, fora de test.
Quan anava a demanar, una veu sonora exclamà darrera d'ell:
-Dues gracioses!
Era el senyor grassó.
|
[
"L’estava recorrent amb la mirada?",
"Quina professió semblava que tingués?",
"Quin objecte portava?",
"I què contemplava, de l’exterior?",
"Estava tranquil?",
"Com es va anar sentint cada vegada més?",
"Què va sentir llavors?",
"Qui l’havia proferit?",
"I què li va causar, aquell so?",
"Quina hora es va fer?",
"Qui va anar a les vies?",
"Què va fer-hi, allà?",
"Quin era el destí?",
"Era l’últim?",
"Qui va parlar a les seves espatlles?"
] |
{
"answer_end": [
31,
69,
167,
245,
261,
311,
399,
399,
439,
529,
598,
659,
762,
762,
906
],
"answer_start": [
0,
33,
147,
169,
247,
263,
362,
367,
367,
500,
531,
600,
711,
711,
809
],
"input_text": [
"Sí.",
"La de detectiu.",
"Un rellotge.",
"Com encara lluïa una claror viva en els reguerots.",
"No.",
"S'anà ensopint.",
"Un ronc.",
"Son veí.",
"Li féu l''efecte d'un daler antropofàgic.",
"Les cinc.",
"El parent d'En Pepaito.",
"Passar damunt una cama estesa de banda a banda del vagó.",
"El restaurant.",
"Sí.",
"El senyor grassó."
]
}
|
bios
|
Marina Garcés Mascareñas (Barcelona, 30 de maig de 1973) és una filòsofa i assagista catalana. És professora agregada de l'assignatura Pensament filosòfic i científic contemporani a la Universitat Oberta de Catalunya. Va ser professora titular de Filosofia de la Universitat de Saragossa durant quinze anys. També ha estat professora en universitats com la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Girona, a través de diversos màsters. Ha impulsat el projecte col·lectiu Espai en Blanc de pensament crític i experimental. Un dels conceptes centrals del seu pensament és «el comú» en el camí de desenvolupar alternatives per a enfrontar-nos a les crisis contemporànies. Defensa la filosofia com una forma de vida, un art que neix al carrer i que continua sense interrupció a l'espai íntim i invisible.
Va estudiar filosofia a la Universitat de Barcelona, on es va doctorar el 2001 amb una tesi titulada En prisiones de lo posible. Des del 2002 impulsa i coordina el projecte Espai en Blanc, una aposta col·lectiva per una relació compromesa, pràctica i experimental amb el pensament filosòfic. Des de 2016 és membre del claustre del professors del Programa d'Estudis Independents del MACBA i dirigeix l'Aula Oberta de l'Institut d'Humanitats del CCCB. El 2017 va ser pregonera de les Festes de la Mercè. El seu discurs va aixecar una polèmica en relació als atemptats del 17 d'agost del mateix any.
Alguns dels seus referents són Charles Baudelaire, Immanuel Kant, el confucianisme i Jean jaurès. Tot i les aproximacions al marxisme heterodox de l'Escola de Frankfurt a l'obra Nova il·lustració radical, el seu pensament té més a veure amb el relativisme postmodern i la filosofia confucianista.
Garcés percep la filosofia com una pràctica vinculada no tan sols al món acadèmic, sinó relacionada amb els moviments socials i culturals, els quals considera que són territori d'experimentació, contestació i compromís.
Considera que les noves formes de politització tenen la característica de l'anonimat. No es tracta de l'anonimat de la massa, de l'homogeneïtzació, de la uniformitat, sinó de la vida que es pot dir alhora en primera persona del singular i del plural. Alguna cosa que no es fa des d'unes sigles concretes, uns representants, sinó des d'una presència compartida. Es tracta de voler reapropiar-se de la vida i, a la vegada, d'obrir espais per a una politització radical de la vida. A Filosofía inacabada (2015) s'ocupa de la «fi dels grans homes» i qüestiona el fet que tots els filòsofs han estat homes, blancs, occidentals i acomodats, i assenyala que en l'actualitat es produeix un gir cap a la feminització, la precarització i la col·lectivització del pensament filosòfic.
|
[
"Per què és coneguda, la Marina Garcés?",
"De quina matèria imparteix classes?",
"On?",
"A quins altres centres d’ensenyament ha fet de mestra?",
"Quina és la noció principal de la seva filosofia?",
"On es va formar?",
"Com s’anomena el treball amb què va culminar els seus estudis?",
"Què és Espai en Blanc?",
"En quin context va fer un parlament?",
"Quins autors han inspirat la seva obra?",
"Com defineix la filosofia?",
"Quin tret atribueix a les noves manifestacions de la politització?",
"Què significa aquest concepte?",
"Com es diu l’obra que va publicar el 2015?",
"I quina dada posa en dubte?"
] |
{
"answer_end": [
93,
256,
306,
408,
583,
856,
932,
1095,
1305,
1498,
1836,
2003,
2168,
2426,
2552
],
"answer_start": [
0,
95,
95,
308,
526,
805,
858,
957,
1255,
1402,
1699,
1919,
2005,
2398,
2465
],
"input_text": [
"Per ser una filòsofa i assagista catalana.",
"De Pensament filosòfic i científic contemporani i de Filosofia.",
"A la Universitat Oberta de Catalunya i a la Universitat de Saragossa.",
"A la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Girona.",
"El bé comú.",
"A la Universitat de Barcelona.",
"En prisiones de lo posible.",
"Una aposta col·lectiva per una relació compromesa, pràctica i experimental amb el pensament filosòfic.",
"El de les Festes de la Mercè.",
"Charles Baudelaire, Immanuel Kant i Jean jaurès.",
"Com una pràctica vinculada no tan sols al món acadèmic, sinó relacionada amb els moviments socials i culturals.",
"L'anonimat.",
"La vida que es pot dir alhora en primera persona del singular i del plural.",
"Filosofía inacabada.",
"El fet que tots els filòsofs han estat homes, blancs, occidentals i acomodats."
]
}
|
bios
|
Maite Aymerich i Boltà (Sant Vicenç dels Horts, 29 de gener de 1964) és una pedagoga i política catalana, alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts des del 29 de desembre de 2015 en substitució d'Oriol Junqueras, fins al juny de 2019. Actualment és Directora General de Currículum i Personalització del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
Maite Aymerich va ser la número dos a la llista de Junts x Sant Vicenç (Esquerra Republicana i Vicentins pel canvi) que va guanyar les eleccions municipals celebrades el 24 de maig de 2015. Des d'aleshores va ser primera tinenta d'alcaldia i regidora de Cultura, Solidaritat, Cooperació i Voluntariat fins a esdevenir alcaldessa el 29 de desembre de 2015 quan va substituir Oriol Junqueras en presentar aquest la seva renúncia a l'alcaldia per centrar-se en la política nacional.
Fins l'agost de 2017 va compaginar l'alcaldia amb la seva tasca en l'àmbit docent com a directora de l'Equip d'Assessorament Psicopedagogic B-39 de Sant Vicenç dels Horts. Des del setembre de 2017 es dedica exclusivament a l'alcaldia de Sant Vicenç dels Horts.[cal citació]
El 8 de juny de 2018 l'assemblea de Junts x Sant Vicenç va escollir per unanimitat Maite Aymerich per encapçalar la llista de la formació a les properes eleccions municipals del 2019.
Fou orientadora a l'institut l'IES Gabriela Mistral de Sant Vicenç dels Horts.
La seva afiliació a Esquerra Republicana de Catalunya va iniciar-se l'any 2015 sent la número dos a la llista de Junts x Sant Vicenç (Esquerra Republicana i Vicentins pel canvi) que va guanyar les eleccions municipals celebrades el 24 de maig de 2015. Des d'aleshores va ser primera tinenta d'alcaldia i regidora de Cultura, Solidaritat, Cooperació i Voluntariat fins a esdevenir alcaldessa el 29 de desembre de 2015 quan va substituir Oriol Junqueras en presentar aquest la seva renúncia a l'alcaldia per centrar-se en la política nacional.
A les Eleccions al Parlament de Catalunya del 2017 va concórrer a la llista del Parlament per part de ERC a la circumscripció de Barcelona tancant la llista en el número 84 juntament amb Ramón Cotarelo en el número 85.
|
[
"Quin és el nom sencer de la Maite?",
"D’on és?",
"Quan va néixer?",
"Per què és coneguda?",
"Quin càrrec ocupa avui dia?",
"Amb quin partit es va presentar a les eleccions municipals?",
"Quan?",
"Per quines posicions va passar?",
"Qui l'havia precedida com a batllessa?",
"Per què havia abandonat el càrrec Junqueras?",
"Quina feina tenia, alhora, Aymerich?",
"Quan es va centrar en la seva tasca com a batllessa?",
"Quin càrrec va ocupar a un centre educatiu de Sant Vicenç dels Horts?",
"A quines votacions es va presentar el 2017?",
"Amb qui?"
] |
{
"answer_end": [
22,
68,
68,
104,
351,
423,
541,
681,
742,
831,
1003,
1092,
1368,
1962,
2129
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
69,
230,
353,
473,
543,
654,
727,
833,
1005,
1291,
1912,
2051
],
"input_text": [
"Maite Aymerich i Boltà.",
"De Sant Vicenç dels Horts.",
"El 29 de gener de 1964.",
"Per ser una pedagoga i política catalana.",
"És Directora General de Currículum i Personalització del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.",
"Amb Junts x Sant Vicenç.",
"El 24 de maig de 2015.",
"Per primera tinenta d'alcaldia, regidora de Cultura, Solidaritat, Cooperació i Voluntariat i alcaldessa.",
"Oriol Junqueras.",
"Per centrar-se en la política nacional.",
"Era directora de l'Equip d'Assessorament Psicopedagogic B-39 de Sant Vicenç dels Horts.",
"El setembre de 2017.",
"El d'orientadora.",
"A les del Parlament de Catalunya.",
"Amb Ramón Cotarelo."
]
}
|
books
|
L'aigua de l'Eufrates, amb sa veu de tristor dolça, ens parlava interminablement del Paradís antic, tancat per l'espasa vincladissa d'un Querubí de flama. L'aigua del riu baixava amb recança de l'ampla vena que rajà de les mans de Déu i que amb una abraçada fresca cenyia el lloc inviolable, amb una abraçada de quatre rius, ço és saber, del Phison qui congria l'or i l'ònix, el carboncle i la maragda, la celidònia i la sardènia; del Gehon qui volta tota la terra d'Etiopia; del Tigris qui va contra l'Assíria; de l'Eufrates, finalment, qui a nostres peus s'escolava, musical i solemne, rossegant en sa correntia troncs de llenya olorosa, fruites ignorades, flors de misteri qui tomben de les branques extàtiques a la deserta font del Paradís, després d'haver-se espandides magníficament davant la solitària majestat del Senyor.
Llavors, jo, miserable pecador Teòfil vaig dir a mos dos germans Sergi i Higini: -¿Voleu creure, germans amics, que m'és vinguda idea de pelegrinar en nom de Déu tot el temps que de vida em resta, i d'arribar allà on el cel se besa amb la terra? -Germà Teòfil, digueren els altres dos: per espiritual germà major t'hem tingut i de ninguna de les maneres ens volem separar de tu. Anem. El teu cor ens serà guiatge i llum.
Aquella nit mateixa, ja finat l'ofici divinal, quan el monestir dormia, amagadament sortírem. La nit era vasta i magnífica i alenava rítmicament amb grans alens perfumats. El riu, amb sa veu de moltes aigües, orava solitàriament; palpitava a chor l'assemblea seràfica dels estels: semblaven les llànties de les verges de l'Evangeli qui cremaven la darrera gota d'oli. El silenci d'aquella hora esperava la gran clamor: L'Espòs arriba; eixiu-li a camí!
Caminàrem desset dies i arribàrem a Jerusalem. Aquells dies s'escaigué la festa de la Santa Resurrecció. Per tots sos carrers cantava hom: Alleluia! Entràrem en el Sepulcre i posàrem els llavis tremolosos damunt la pedra de la Resurrecció remoguda per la mà de l'Àngel blanc. Amb l'afany del cérvol qui arriba a la font desitjada, embolcallàrem amb una besada llarga i feel el sepulcre nou on Jesucrist se tombà per dormir, com un lleó, Lleó de Judà com era, un son de tres dies. Els nostres peus se deturaven meravellats, com els peus dels antics pelegrinants, en els atris de Jerusalem; però el cor ens empenyia.
|
[
"Quin element es personifica en el text?",
"Quina emoció li atribueix?",
"Sobre què es diu que s’expressava, el torrent?",
"I d’on es diu que descendia l’aigua?",
"Quins rius s’esmenten?",
"Quins elements relaciona amb el primer riu?",
"Què envolta el segon?",
"Amb què s’enfronta el tercer?",
"I com descriu el quart?",
"Què llisca al seu damunt?",
"Qui és el protagonista del text?",
"Quina era la seva voluntat?",
"Els seus germans el van seguir?",
"Per quina festivitat van arribar a la Terra Santa?",
"A quin espai van accedir?",
"Què hi havia passat, en aquell lloc?"
] |
{
"answer_end": [
50,
50,
98,
234,
525,
429,
474,
510,
586,
675,
867,
1075,
1213,
1806,
1875,
2181
],
"answer_start": [
0,
23,
52,
155,
292,
338,
431,
476,
512,
588,
830,
869,
1077,
1703,
1852,
2077
],
"input_text": [
"L'aigua de l'Eufrates.",
"La tristesa.",
"Sobre el Paradís antic.",
"De l'ampla vena que rajà de les mans de Déu.",
"El Phison, el Gehon, el Tigris i l'Eufrates.",
"L'or i l'ònix, el carboncle i la maragda, la celidònia i la sardènia.",
"La terra d'Etiopia.",
"Amb l'Assíria.",
"Com a musical i solemne.",
"Llenya olorosa, fruites ignorades i flors de misteri.",
"Teòfil.",
"Pelegrinar en nom de Déu tot el temps que de vida em resta, i d'arribar allà on el cel se besa amb la terra.",
"Sí.",
"Per la desta de la Santa Resurrecció.",
"Al Sepulcre.",
"Que Jesucrist s'havia tombat per dormir un son de tres dies."
]
}
|
bios
|
Carme Bonaplata i Cuní (Barcelona, 25 de gener de 1869 - Barcelona, 14 de febrer de 1911) fou una soprano catalana.
Fou filla de Teodor Bonaplata i Sistachs i de la seva esposa, Concepció Cuní i Amorós. Debutà a Milà amb l'Aida de Verdi, i després actuà amb èxit a diversos països d'Europa (Bolonya, Parma, Montecarlo, Nàpols, Torí) i d'Amèrica. El 1983 va cantar al Teatro Real de Madrid La Gioconda, de Ponchielli, dirigida pel mestre Joan Goula. El 30 de març de 1903 es va sentir per primera vegada a Catalunya, al Gran Teatre del Liceu, en una de les òperes més conegudes de Puccini, Tosca, on ella feia el paper principal. Al Teatro Colón de Buenos Aires, un dels centres operístics més importants de l'Amèrica Llatina, va ser sempre acollida amb grans ovacions per part del públic.
Segons les crítiques de l'època tenia una veu potent i la seva tècnica era ortodoxa i ben equilibrada. Era, a més, una gran actriu i interpretava els seus papers amb una gran teatralitat. El 1904 es retirà de l'escena i es dedicà a l'ensenyament del cant. Es va casar amb el músic Llorenç Bau i van tenir dos fills: Carme i Llorenç. La seva filla, Carme Bau i Bonaplata, fou també cantant.
|
[
"Quan va néixer la Carme Bonaplata?",
"I morir?",
"Qui era?",
"Qui van ser els seus progenitors?",
"On va començar a actuar?",
"I més endavant, on es va desplaçar?",
"Quan va actuar a la capital d’Espanya?",
"Amb quina obra?",
"I a Barcelona?",
"Amb quina obra?",
"Feia d’un personatge secundari?",
"Quina consideració té el Teatro Colón de Buenos Aires?",
"Va ser ben rebuda allà?",
"Quan va deixar d’actuar?",
"Amb qui va contraure matrimoni?"
] |
{
"answer_end": [
89,
89,
114,
201,
236,
332,
388,
415,
514,
594,
627,
724,
787,
1006,
1081
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
116,
203,
240,
346,
346,
449,
449,
596,
629,
726,
977,
1045
],
"input_text": [
"El 25 de gener de 1869.",
"El 14 de febrer de 1911.",
"Una soprano catalana.",
"Teodor Bonaplata i Sistachs i Concepció Cuní i Amorós.",
"A Milà.",
"A diversos països d'Europa com Bolonya, Parma, Montecarlo, Nàpols i Torí.",
"El 1983.",
"La Gioconda, de Ponchielli.",
"El 30 de març de 1903.",
"Amb una de les òperes més conegudes de Puccini, Tosca.",
"No.",
"És un dels centres operístics més importants de l'Amèrica Llatina.",
"Sí.",
"El 1904.",
"Amb el músic Llorenç Bau."
]
}
|
bios
|
Maria Glòria Serra i Ramos (Barcelona, 21 d'octubre del 1964) és una periodista catalana.
Llicenciada en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, Glòria Serra treballa als mitjans de comunicació des del 1987. La seva carrera professional va començar als informatius de Ràdio Barcelona, de la Cadena SER, així com als informatius locals de tarda i a Hora 25, però també com a editora de Matinal SER-Catalunya i directora d'El Balcó. També va col·laborar amb la Júlia Otero a ¿Y nosotras qué? a Ràdio Miramar i va presentar Catalunya Matí a Catalunya Ràdio.
Pel que fa al món de la televisió, va començar desenvolupant diverses funcions a Televisió Espanyola de Catalunya. Entre el 1998 i el 2001 va treballar a Telecinco en tant que sotseditora i presentadora de la primera edició dels informatius del canal de televisió. També va ser directora i presentadora de l'espai La mirada crítica.
Paral·lelament, entre el 1999 i el 2001 va copresentar, amb en Josep Cuní, el debat “L'aventura quotidiana” a Televisió de Catalunya. Tot seguit, va dirigir el debat “Coses que passen” i va col·laborar al magazín Els matins, programes de TVC presentats per Josep Cuní.
Entre juliol i agost de 2003 va tornar un breu període a la radio per presentar el magazín matinal d'estiu de COMRàdio, La segona república. Dos anys més tard, el setembre de 2005, l'emisora municipal va tornar a cridar-la, aquest cop per substituir Joan Barril en la temporada regular. Serra es mantingué dues temporades en els matins de COMRàdio amb el magazín Matins.COM, pel qual li van atorgar el premi periodístic Serrat i Bonastre. Tot just després d'abandonar COMRàdio va tornar a Telecinco per, entre el 2007 al 2010, copresentar amb Jordi González el programa La Nòria, on hi va estar com a narradora entre cadascuna de les seccions. Des de l'1 de maig del 2010 fins al 4 de març del 2011 va presentar el magazín de tarda 3D, d'Antena 3. Des del mes de gener del 2011 ha assumit el paper de directora i presentadora del programa de La Sexta Equipo de Investigación. Paral·lelament, des del 2009, participa en tertúlies del programa El Món a RAC1, de l'emissora catalana RAC1.
|
[
"Qui és la Maria Glòria Serra?",
"Què va estudiar?",
"A quina ràdio va començar la seva trajectòria professional?",
"Amb qui va compartir espai a Ràdio Miramar?",
"Ha treballat per la pantalla petita?",
"A quin canal?",
"Quin programa va encapçalar a Telecinco?",
"I, mentrestant, amb qui va conduir un altre programa?",
"Com s’anomenava aquest?",
"A quin canal sortia?",
"Va continuar fent projectes amb el mateix acompanyant?",
"Què va fer a l’estiu de 2003?",
"Quina distinció va rebre per la seva feina en aquesta cadena?",
"Va retornar a la televisió?",
"Què fa, en aquest context, des de l’any 2011?"
] |
{
"answer_end": [
88,
156,
314,
518,
681,
681,
899,
974,
1008,
1033,
1168,
1288,
1607,
1668,
2044
],
"answer_start": [
0,
90,
221,
444,
568,
568,
707,
901,
901,
985,
1035,
1170,
1466,
1609,
1918
],
"input_text": [
"Una periodista catalana.",
"Periodisme.",
"A la cadena SER.",
"Amb la Júia Otero.",
"Sí.",
"A la Televisió Espanyola de Catalunya.",
"La mirada crítica.",
"Amb en Josep Cuní.",
"L'aventura quotidiana.",
"A Televisió de Catalunya.",
"Sí.",
"Va tornar un breu període a la radio per presentar el magazín matinal d'estiu de COMRàdio.",
"El premi periodístic Serrat i Bonastre.",
"Sí.",
"És directora i presentadora del programa de La Sexta Equipo de Investigación."
]
}
|
mitologia
|
La Stoà de Zeus és un edifici de l'antiga Atenes, descrit per Pausànies.
Segons l'estil arquitectònic testificat pels fragments trobats, es pot datar entre els anys 430 i 420 aC.
Contràriament a la majoria dels monuments de l'època clàssica erigits a la plaça de l'àgora d'Atenes, la seva façana era completament de marbre, el que s'explica per la naturalesa inhabitual de l'edifici.
La stoà estava dedicada a Zeus Elevteri (salvador). És un edifici amb una funció religiosa, però que té la forma d'un edifici civil, una stoà.
Els orígens del culte de Zeus Elevteri poden datar-se després de la Batalla de Platea (479 aC).
Estava ornat amb els escuts dels caiguts que van lluitar per la seva llibertat. Decorat amb pintures com la Stoà Poikile.
Coord.: 37° 58′ 33″ N, 23° 43′ 20″ E / 37.9757°N,23.7221°E / 37.9757; 23.7221
|
[
"De què parla el text?",
"Què és?",
"Qui en va parlar?",
"Com se sap de quina època és?",
"I de quan és, d’acord amb aquesta informació?",
"De què es diferencia?",
"En què?",
"Qui es venerava dins d’aquesta construcció?",
"Era un espai de culte?",
"I quina aparença tenia, això no obstant?",
"Què és un stoà?",
"Quan es va començar a adorar Zeus Elevteri?",
"Quins elements hi feien de decoració?",
"I també contenia dibuixos?",
"A quin edifici s’assembla, en aquest aspecte?"
] |
{
"answer_end": [
15,
48,
71,
177,
177,
279,
322,
423,
474,
515,
525,
621,
701,
723,
743
],
"answer_start": [
0,
16,
50,
73,
137,
179,
179,
384,
436,
476,
497,
527,
623,
703,
703
],
"input_text": [
"De la Stoà de Zeus.",
"Un edifici de l'antiga Atenes.",
"Pausànies.",
"Per l'estil arquitectònic testificat pels fragments trobats.",
"D'entre els anys 430 i 420 aC.",
"De la majoria dels monuments de l'època clàssica erigits a la plaça de l'àgora d'Atenes.",
"En què la seva façana era completament de marbre.",
"Zeus Elevteri.",
"Sí.",
"La d'un edifici civil.",
"Un edifici civil.",
"Després de la Batalla de Platea (479 aC).",
"Els escuts dels caiguts que van lluitar per la seva llibertat.",
"Sí.",
"La Stoà Poikile."
]
}
|
bios
|
Paula Ribó González (Barcelona, 30 d'abril de 1990), coneguda artísticament com a Rigoberta Bandini, és una cantant, actriu, dramaturga i escriptora catalana. Va ser una de les creadores del trio musical The Mamzelles.
Als nou anys, Ribó va començar a compondre cançons i també a aprendre a tocar la guitarra, creant les seves pròpies melodies. Com a actriu de doblatge, el 1999 va posar veu a la princesa Dot a A Bug's Life i, el 2013, a Anna d'Arendelle a Frozen, en català. També va posar la veu de Chihiro o Caillou, en castellà. El 2011 va crear el grup The Mamzelles, juntament amb Paula Malia i Bàrbara Mestanza; el 2013 es van donar a conèixer amb la campanya de publicitat «Envàs on vas» de la Generalitat de Catalunya. Ha dirigit obres a la Sala Barts o l'Espai Brossa, i va publicar una novel·la propera a l'autoficció titulada Vértigo.
El 2020 va publicar les seves primeres cançons sota el nom artístic de Rigoberta Bandini, «Too Many Drugs» i «In Spain We Call It Soledad» barrejant anglès i espanyol, terrenalitat i espiritualitat, ball electrònic i cançó clàssica. També va publicar «Que Cristo baje» amb la col·laboració del director novaiorquès Jason Trucco per a la realització del videoclip. A mitjan de 2020, just després del naixement del seu fill, va publicar una versió de «Cuando tu nazcas» de Mocedades. El 2021, a la gala dels XIII Premis Gaudí va reinterpretar en directe «Qualsevol nit pot sortir el sol» de Jaume Sisa; el mateix any va ser l'autora d'«Aviam què passa», la cançó de la campanya d'estiu d'Estrella Damm.
El gener de 2022 va ser una de les favorites del festival Benidorm Fest convocat per triar el representant de RTVE en el festival d'Eurovisió de 2022 amb la cançó feminista "Ay mamá", però finalment va quedar segona, darrere de Chanel Terrero.
|
[
"Quan va néixer la Paula Ribó?",
"Quin és el seu pseudònim?",
"Qui és?",
"Quan va començar a fer música?",
"D'altra banda, quins personatges ha interpretat?",
"En quina operació institucional va participar?",
"Ha escrit un llibre, també?",
"Quan va donar-se a conèixer com a Rigoberta Bandini?",
"Quines van ser les seves primeres composicions?",
"Són en català?",
"Quins elements combina?",
"Quina cançó va dedicar al seu nounat?",
"A quin acte va actuar, l’any 2021?",
"Va aconseguir anar a Eurovisió l’any 2022?"
] |
{
"answer_end": [
53,
101,
159,
345,
534,
729,
848,
938,
988,
1016,
1081,
1330,
1390,
1766
],
"answer_start": [
0,
55,
103,
221,
347,
622,
784,
850,
870,
989,
989,
1214,
1332,
1568
],
"input_text": [
"El 30 d'abril de 1990.",
"Rigoberta Bandini.",
"Una cantant, actriu, dramaturga i escriptora catalana.",
"Als nou anys.",
"La princesa Dot a A Bug's Life, Anna d'Arendelle a Frozen, Chihiro i Caillou.",
"En la campanya de publicitat Envàs on vas de la Generalitat de Catalunya.",
"Sí.",
"El 2020.",
"Too Many Drugs i In Spain We Call It Soledad.",
"No.",
"L'anglès i l'espanyol, la terrenalitat i l'espiritualitat, el ball electrònic i la cançó clàssica.",
"Una versió de Cuando tu nazcas de Mocedades.",
"A la gala dels XIII Premis Gaudí.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
El regidor del districte de Gràcia, Eloi Badia, descarta la compra del local del Banc Expropiat perquè la quantitat que demana Manuel López Bravo, propietari de l'immoble, és desorbitada. ‘S'havia plantejat, en funció de l'import, que pogués haver-hi una iniciativa ciutadana que capitalitzés aquesta compra i veure el paper de l'Ajuntament. Consideràvem que era una nova fórmula que podia tenir recorregut, però ara es descarta a causa del preu'. Segons que ha explicat Badia, López Bravo diu que el va comprar per 500.000 euros. Tot just aquest matí l'Ajuntament de Barcelona estava disposat a comprar el local del Banc Expropiat, a la Travessera de Gràcia, 181. Així ho havia dit la segona tinent de batlle, Laia Ortiz, que posava la condició que el preu fos raonable. Els fets han canviat en qüestió d'hores i el preu de sortida de mig milió d'euros que ha posat l'empresari han cancel·lat l'operació. En la mateixa entrevista Ortiz reconeixia que ja s'havia començat a negociar amb el propietari, concretament ahir dilluns. També avisava que amb diners públics de l'ajuntament no es contribuiria a facilitar l'especulació d'un immoble, que és precisament el que denuncia l'ocupació. També ha denunciat que el govern municipal té indicis que es va usar el desallotjament com a forma de desgast polític, ja que es va executar un dia abans de l'aniversari de la seva victòria a les municipals i el mateix dia en què va presentar el Pla Director de la Guàrdia Urbana.
|
[
"Qui és Eloi Badia?",
"Què nega que faran?",
"Per quina raó?",
"Quina opció s’havia posat sobre la taula?",
"Què al·lega López Bravo?",
"On es troba l’espai en qüestió?",
"Havia de canviar de mans aquest matí?",
"Què ha provocat l’anul·lació del procés?",
"Quan havien començat els tractes amb López?",
"De què va advertir Ortiz?",
"Quin agent criticava les operacions d’àgio?",
"Què més s’ha assenyalat?",
"Per quina raó es creu això?"
] |
{
"answer_end": [
46,
95,
186,
307,
529,
663,
663,
904,
1027,
1139,
1186,
1305,
1468
],
"answer_start": [
0,
48,
86,
189,
478,
604,
531,
814,
952,
1035,
1113,
1188,
1307
],
"input_text": [
"El regidor del districte de Gràcia.",
"Comprar el local del Banc Expropiat.",
"Perquè la quantitat que demana Manuel López Bravo, propietari de l'immoble, és desorbitada.",
"Que pogués haver-hi una iniciativa ciutadana que capitalitzés aquesta compra.",
"Que el va comprar per 500.000 euros.",
"A la Travessera de Gràcia, 181.",
"Sí.",
"El preu de sortida de mig milió d'euros que ha posat l'empresari.",
"Ahir dilluns.",
"Que amb diners públics de l'ajuntament no es contribuiria a facilitar l'especulació d'un immoble.",
"L'ocupació.",
"Que es va usar el desallotjament com a forma de desgast polític.",
"Perquè es va executar un dia abans de l'aniversari de la seva victòria a les municipals i el mateix dia en què va presentar el Pla Director de la Guàrdia Urbana."
]
}
|
vilaweb
|
Amb l'arribada dels primers permisos penitenciaris als presos polítics condemnats per sedició pel Tribunal Suprem espanyol, hi ha hagut alguns moviments dins de la fiscalia espanyola de reacció i de contrarietat. Han coincidit amb el nomenament de Dolores Delgado com a nova fiscal general de l'estat, deplorada pels sectors més conservadors de la magistratura espanyola per considerar-la massa tova amb l'independentisme. Els fiscals del Suprem Javier Zaragoza, Fidel Cadena i Consuelo Madrigal van demanar al tribunal presidit per Manuel Marchena que, amb la sentència, imposés la prohibició de concedir cap mena de permís fins després del compliment de la meitat de la condemna. Però no s'hi va avenir. I ara Javier Zaragoza ja ho ha criticat públicament, i ha anunciat que la fiscalia prepara una ofensiva per a aturar aquests permisos. Els fiscals volien que als presos polítics se'ls apliqués l'article 36.2 del codi penal, és a dir, lligar de mans la Generalitat perquè, com a responsable de la gestió de les presons, no els pogués aplicar el tercer grau ni l'article 100.2 dins del segon grau, que permet de fer sortides durant el dia per a treballar o fer voluntariat i al qual s'ha acollit recentment Jordi Cuixart i pròximament uns altres presos, com Carme Forcadell, Dolors Bassa i Joaquim Forn. I ara Javier Zaragoza responsabilitza el Tribunal Suprem del fet que els presos puguin sortir unes hores per a fer aquestes tasques en comptes de romandre tancats les vint-i-quatre hores del dia i els set dies de la setmana dins de la presó. Una mesura que, en virtut de l'article 36.2, s'aplica normalment en ‘delictes comesos en el si d'una organització o grup criminal', d'abusos sexuals i delictes d'explotació sexual de menors. En un acte ahir al paranimf de la Universitat de Saragossa, on se li va concedir la insígnia d'or, Zaragoza: ‘El fiscal va demanar l'aplicació de la clàusula de seguretat per a garantir el compliment de la meitat de les penes. Tot fou en va. El Suprem no va acordar-ne l'aplicació i aquí hi ha les conseqüències', segons que recull el diari El Mundo. Zaragoza va lamentar també que la validació judicial dels permisos no passi pel Suprem, i que els jutges de vigilància penitenciària hi donin llum verd, com va passar amb el permís de setanta-dues hores demanat per Jordi Cuixart. La fiscalia ja va provar d'impedir la concessió d'aquest permís, amb arguments com ara que Cuixart no s'havia pendit dels fets, que no havia renunciat a la seva ideologia i que no s'havia acollit a programes de tractament per a fer-ho. La jutgessa va bandejar els arguments del fiscal amb un dur correctiu, alertant que consitituïen una violació de drets fonamentals. Segons es desprèn de les paraules de Zaragoza, hi haurà més moviments com aquest des de la fiscalia, provant de recórrer els permisos penitenciaris que obtinguin els presos. El fiscal del Suprem no confia massa que hi reïxin, perquè la flexibilització del règim penitenciari no depèn del Suprem, tret del tercer grau.
|
[
"Què s’ha atorgat als qui van ser arrestats per causes polítiques?",
"Qui és Dolores Delgado?",
"A qui no agrada?",
"Per què?",
"Què van sol·licitar Javier Zaragoza, Fidel Cadena i Consuelo Madrigal?",
"A qui?",
"Van aconseguir el que demanaven?",
"Què ha advertit ara Zaragoza?",
"Què implica l'article 100.2 del segon grau?",
"Qui l'ha aprofitat?",
"De què culpa Zaragoza al Tribunal Suprem?",
"Què no li sembla correcte?",
"Què va al·legar la fiscalia per tal d’impedir que Cuixart obtingués l’autorització?",
"La fiscalia continuarà intentant privar els presos de les llicències?"
] |
{
"answer_end": [
70,
300,
370,
421,
680,
548,
704,
839,
1176,
1306,
1548,
2243,
2556,
2862
],
"answer_start": [
0,
248,
302,
302,
423,
423,
682,
706,
1065,
1258,
1308,
2092,
2322,
2737
],
"input_text": [
"Permisos penitenciaris.",
"La nova fiscal general de l'estat.",
"Als sectors més conservadors de la magistratura espanyola.",
"Per considerar-la massa tova amb l'independentisme.",
"Que, amb la sentència, s'imposés la prohibició de concedir cap mena de permís fins després del compliment de la meitat de la condemna.",
"Al tribunal presidit per Manuel Marchena.",
"No.",
"Que la fiscalia prepara una ofensiva per a aturar aquests permisos.",
"Permet de fer sortides durant el dia per a treballar o fer voluntariat.",
"Carme Forcadell, Dolors Bassa i Joaquim Forn.",
"Del fet que els presos puguin sortir unes hores per a fer aquestes tasques en comptes de romandre tancats les vint-i-quatre hores del dia i els set dies de la setmana dins de la presó.",
"Que la validació judicial dels permisos no passi pel Suprem, i que els jutges de vigilància penitenciària hi donin llum verd.",
"Que Cuixart no s'havia pendit dels fets, que no havia renunciat a la seva ideologia i que no s'havia acollit a programes de tractament per a fer-ho.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Rosa Puig i Llonch (Terrassa, 24 de febrer del 1901 - 24 de maig del 1999) va ser una compositora, pianista i professora de música molt vinculada a la seva ciutat.
Amb 7 anys ingressà a l'Escola Coral egarenca, i hi començà a estudiar piano amb Lluís Puig i Joan Llongueres. Continuà la formació amb Blai Net (piano), Enric Morera i Josep Cumellas, i acabà titulant-se a l'Escola Municipal de Música de Terrassa amb notes excel·lents el 1918. El 1923 s'inicià en el violoncel, i amb aquest tocà a l'orquestra d'instruments d'arc de l'Escola, i en el Trio Femení Conservatori (juntament amb la seva neboda Beneta Trullàs i Puig[n 1] i Joaquima Duran).
Quan tot just acabava els estudis a l'Escola Municipal de Música de Terrassa, Rosa Puig hi obtingué feina com a professora auxiliar el 1918 gràcies a una beca de l'ajuntament. Tota la seva vida, a l'Escola, a altres institucions (com a l'"Escola Choral" que dirigia el mestre Joaquim Pecanins el 1923, i d'on Puig n'era sub-directora; com al breu "Conservatori de Música" privat fundat pel mateix Pecanins pels voltants de 1925) o a casa seva, ensenyà música: solfeig, teoria i història; cant, piano (va ser professora de piano del Conservatori Municipal de Música de Terrassa) i violoncel; harmonia, contrapunt, fuga i instrumentació. Tingué per alumnes, entre molts d'altres, en Josep Jordi Llongueres i Galí, fill del que havia estat mestre seu, Joan Llongueres; el futur terrassenc de l'any 2006 Josep Puigbó i Cardellach, i el músic de jazz Ramon Grimalt. També feu crítica musical a la premsa local, amb el pseudònim Agredolç al diari El Dia.
Després de la guerra dirigí el cor de veus blanques de l'Escola Municipal de Música. Salvador Salvatella, en fundar el 1943 la Massa Coral de Terrassa, li n'oferí la direcció, i Rosa Puig ocupà el càrrec des d'aleshores i fins al 1971.
Després de més d'un quart de segle dirigint la Massa Coral, en jubilar-se'n [n 2] l'Ajuntament de Terrassa la distingi amb la Medalla de Plata de la ciutat, va ser nomenada "terrassenc de l'any 1970" i al mateix any 1970 se li dedicà un concert d'homenatge. Posteriorment, en un altre homenatge ciutadà al 24 de febrer del 1997, l'ajuntament egarenc posà una placa amb el seu nom i el seu retrat a la façana de la casa on va néixer, al carrer de la Societat. A la mateixa ciutat, el consistori municipal denominà una placeta amb el nom, on hi dona l'Escola d'Economia Domèstica.
Com a compositora, fou autora d'un centenar de peces pròpies: sardanes, cançons, música de cambra, per a piano, per a instruments de corda, per a cor; a banda, harmonitzà o arranjà cançons populars catalanes per a piano o coral.
El seu fons personal, juntament amb el de Beneta Trullàs, es conserva a l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental.
|
[
"D’on era la Rosa Puig?",
"Quin any va néixer?",
"I morir?",
"On va formar-se?",
"Quin instrument va començar a tocar, més tard?",
"Quan va començar a treballar?",
"De què?",
"La seva experiència com a docent va ser puntual?",
"Què ensenyava?",
"A quines persones va tenir com a deixebles?",
"Què va fer després del conflicte bèl·lic?",
"Quin reconeixement va rebre?",
"I més endavant, el 1997?",
"Va ser creadora, la Rosa?"
] |
{
"answer_end": [
74,
74,
74,
233,
475,
790,
790,
1109,
1285,
1510,
1683,
2035,
2267,
2475
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
164,
443,
651,
651,
827,
1095,
1287,
1600,
1993,
2139,
2415
],
"input_text": [
"De Terrassa.",
"El 1901.",
"El 1999.",
"A l'Escola Coral egarenca.",
"El violoncel.",
"El 1918.",
"De profesora auxiliar a l'Escola Municipal de Música de Terrassa.",
"No.",
"Solfeig, teoria i història; cant, piano i violoncel; harmonia, contrapunt, fuga i instrumentació.",
"A en Josep Jordi Llongueres i Galí, a Josep Puigbó i Cardellach, i al músic de jazz Ramon Grimalt.",
"Dirigir el cor de veus blanques de l'Escola Municipal de Música.",
"Va ser nomenada terrassenc de l'any 1970.",
"L'ajuntament egarenc posà una placa amb el seu nom i el seu retrat a la façana de la casa on va néixer.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Bufanúvols és un personatge mític, amic del gegant de caràcter bo i forçut, anomenat Tombatossals, qui, segons explica la llegenda, va fundar la ciutat de Castelló de la Plana.
Aquest personatge té una gran importància en la història de Tombatossals (personatge de ficció), puix que és artífex de la seua naixença, provocant una gran tempesta d'aire que porta al fet que s'esllavissi un tros de la muntanya Penyeta Roja, mare de Tombatossal, el pare és Tossal Gros.
Bufanúvols viu, juntament amb Tombatossals i la resta dels seus amics: Cagueme, el voluntariós; Arrancapins, el forçut i Tragapinyols, l'escatològic; a la Cova de les Meravelles, de la qual s'absenten per atendre la trucada d'auxili dels fills del rei Barbut, que volien tornar recuperar les terres que havien heretat. En prestar ajuda a aquests hereus, el grup d'amics es viuen nombroses aventures i desventures, com la guerra contra els habitants de les Columbretes per la conquesta de les illes.
La llegenda de Tombatossals i les seves aventures, és recollida en forma de conte per l'autor castellonenc Josep Pasqual Tirado, en l'obra titulada Tombatossals, publicada Castelló de la Plana en 1930.
A la ciutat de Castelló hi ha diverses escultures que decoren diferents rotondes en què apareixen aquests mitològics personatges que tanta importància tenen en la història de la ciutat. Les escultures són obres de l'artista sevillà Melchor Zapata.
La vida heroica i aventurera d'aquest personatge fictici ha estat adaptada a diverses ocasions per mitjà d'altres llibres, com l'adaptació teatral realitzada per Matilde Salvador, "La filla del Reia Barbut"; o el conte infantil. "Viatge al país de Tombatossals", obra de Vicent Pitarch Almela, filòleg i activista cultural; amb il·lustracions de Joan Montañés, conegut com a Chipell.
També es va dur a terme un projecte gràcies a l'empresa valenciana, radicada a Castelló, Nereida Animation Films, per a realitzar un llargmetratge d'animació, sobre aquest personatge. A més, l'Institut Valencià de l'Audiovisual i la Cinematografia concedir un ajut de prop de 150.000 euros per a "Gegant, la llegenda de Tombatossals", pel·lícula basada en la història de Tombatossals.
El film té un guió de Miquel Beltrán i el disseny dels personatges és d'Harald Siepermann, animador que ha treballat per la factoria Disney en projectes com 'Mulan', 'Roger Rabbit' o 'Tarzan'. El film de prop 90 minuts de durada, barreja l'animació clàssica amb el 3D. La idea a l'origen era que el film fos doblat en valencià, per a posteriorment ser doblat en castellà.
|
[
"Què és el Bufanúvols?",
"Amb qui té afinitat?",
"Què va crear aquest segon?",
"Tombatossals va existir realment?",
"Quina relació té Bufanúvols amb Tombassals?",
"Com ho va fer?",
"Amb qui comparteix vida Bufanúvols?",
"On habiten?",
"A qui ajuden?",
"A fer què?",
"Quin escriptor va plasmar la història d’aquests personatges?",
"S'han erigit figures en honor a aquestes criatures?",
"On?",
"A quines obres literàries apareixen, a més a més?",
"A quin film d'animació se'ls representa?"
] |
{
"answer_end": [
33,
97,
175,
272,
313,
440,
614,
643,
724,
0,
1092,
1295,
1295,
1676,
2283
],
"answer_start": [
0,
35,
85,
237,
177,
315,
466,
616,
645,
0,
965,
1167,
1167,
1415,
2095
],
"input_text": [
"Un personatge mític.",
"Amb el gegant de caràcter bo i forçut, anomenat Tombatossals.",
"La ciutat de Castelló de la Plana.",
"No.",
"Bufanúvols és l'artífex de la seua naixença.",
"Provocant una gran tempesta d'aire que va portar al fet que s'esllavissés un tros de la muntanya Penyeta Roja, mare de Tombatossal.",
"Amb Tombatossals i la resta dels seus amics: Cagueme, el voluntariós; Arrancapins, el forçut i Tragapinyols, l'escatològic.",
"A la Cova de les Meravelles.",
"Als fills del rei Barbut.",
"",
"Josep Pasqual Tirado.",
"Sí.",
"A la ciutat de Castelló.",
"A La filla del Reia Barbut i el Viatge al país de Tombatosssals.",
"A Gegant, la llegenda de Tombatossals."
]
}
|
books
|
Aleshores va témer que el captaire l'hagués denunciat i que el sometent d'algun poble veí vingués a empaitar-lo. El sarró podia comprometre'l. Va amagar-lo dins unes espesses mates, després de treure'n el recapte i embutxacar-se'l, i va esquillar-se camps a través, per entre mongeteres i morescos. Hala, hala… El cas era fugir d'aquells llocs. A on aniria? Per què no a Barcelona, que és una gran ciutat, un bosc de cases, un món de gent? Allí viuria del captiri. Fitre, un pagès com ell, que era l'enveja de la gent del seu poble, el primer terratinent del terme de Vilablanca, arribar a una tal misèria! Però ¿qui sap? Ell, amb la facultat, que tenia, podia d'amagatotis descobrir molts de secrets i fer-se pagar el callament. Secrets vergonyosos! Qui no en guarda algun? Es clar que això seria pitjor que robar a camí ral. Mes que fer altrament? Bé li calia enginyar-se.
|
[
"De què tenia por?",
"Quin objecte podia posar-lo en problemes?",
"Què va fer amb ell?",
"I ell, què va fer?",
"Què va travessar?",
"Amb quin objectiu?",
"Quin destí se li va ocórrer?",
"Per què?",
"Com podria guanyar-se la vida, allà?",
"Com es guanyava la vida en el present?",
"I on vivia?",
"Era una persona virtuosa?",
"Què podia aconseguir, per tant?",
"Quin tipus de confessions volia escoltar?",
"Aquest seria un ofici ètic?"
] |
{
"answer_end": [
111,
141,
180,
264,
297,
343,
380,
438,
463,
488,
578,
653,
728,
749,
825
],
"answer_start": [
0,
113,
143,
234,
237,
311,
345,
371,
440,
472,
533,
622,
622,
730,
775
],
"input_text": [
"Que el captaire l'hagués denunciat i que el sometent d'algun poble veí vingués a empaitar-lo.",
"El sarró.",
"Va amagar-lo dins unes espesses mates.",
"Esquillar-se camps a través.",
"Mongeteres i morescos.",
"Fugir d'aquells llocs.",
"Barcelona.",
"Perquè és una gran ciutat, un bosc de cases, un món de gent.",
"Del captiri.",
"Era pagès.",
"Al terme de Vilablanca.",
"Sí.",
"Descobrir molts de secrets i fer-se pagar el callament.",
"Vergonyoses.",
"No."
]
}
|
books
|
No: discutir, no! L'Adelaida acaba d'exposar un projecte… definitiu, com tots els que ella exposa: cal resignar-se amb la màxima velocitat possible. Discutir, no: discutir, mai!
El dia 15 de juliol l'Adelaida ha partit vers la muntanya. El pis resta endreçadíssim. Tots els quadres són coberts de paper de seda; totes les llànties són embolicades amb glasses: únicament la del menjador deixa pendent, fora l'embolcall, la tímida bombeta que il·luminarà els àpats nocturns del senyor Montoriol. Ha desaparegut la quincalla de sobre el piano, i els jocs de cafè i cervesa que decoraven el trinxant i el bufet.
Dues figures de guix, imitació bronze, i un gerro de ceràmica japonesa, han fugit de llurs pedestals. A la taula del menjador no es posa tapet: resta el linòleum a la vista, brillant com una superfície oliosa.
Cadires enfundades, sofàs enfundats.
En Llucià sent una tristor profunda. La desolació que el volta és més punyent que la igualtat comunista de les casernes, els convents i els col·legis. Per tot arreu hi ha indicacions escapçades i intents sofocats. És una atmosfera d'avortament.
|
[
"Què no s’ha de fer?",
"Què ha presentat l’Adelaida?",
"És incert?",
"La resta de persones el poden qüestionar?",
"Quan ha marxat l’Adelaida?",
"Cap a on?",
"Ha deixat la seva llar ordenada?",
"Què ha retirat?",
"De quines zones, respectivament?",
"I què més?",
"Quina aparença tenien les escultures?",
"Com estan els seients, des que ha marxat?",
"En Llucià està alegre?",
"Com està?",
"Amb què compara l’emoció que l’envaeix?"
] |
{
"answer_end": [
16,
56,
67,
176,
235,
235,
263,
606,
606,
708,
645,
853,
890,
890,
1004
],
"answer_start": [
0,
18,
45,
99,
178,
178,
237,
494,
494,
608,
608,
818,
855,
855,
892
],
"input_text": [
"Discutir.",
"Un projecte.",
"No.",
"No.",
"El dia 15 de juliol.",
"Vers la muntanya.",
"Sí.",
"La quincalla i els jocs de cafè i cervesa.",
"De sobre el piano, el trinxant i el bufet.",
"Dues figures de guix, imitació bronze, i un gerro de ceràmica japonesa.",
"Eren d'imitació bronze.",
"Enfundats.",
"No.",
"Trist.",
"Amb la igualtat comunista de les casernes, els convents i els col·legis."
]
}
|
bios
|
Montserrat Martí i Bas (Barcelona, 9 de setembre de 1916- 13 de març de 2005) fou una bibliotecària i escriptora catalana.
Cursà la carrera de bibliotecària de 1935 a 1938, i va tenir com a professors Jordi Rubió i Balaguer, Carles Riba i Ferran Soldevila. El 1932 es va afiliar al Bloc Escolar de la Unió Democràtica de Catalunya, fundat el 1931 per Manuel Carrasco i Formiguera. Durant la Guerra civil espanyola va col·laborar amb Jordi Rubió al Servei de Biblioteques del Front i amb Josep Maria Capdevila a la Institució de les Lletres Catalanes. Alhora organitzava d'amagat culte catòlic a casa seva. En acabar la guerra va treballar a la biblioteca d'Ulldecona i a un hospital de presoners.
El 1942 Ramon Aramon i Serra la va contractar com a secretària de l'Institut d'Estudis Catalans (aleshores a la clandestinitat), presidit llavors per Josep Puig i Cadafalch.
Fou una de les fundadores de la plataforma cultural de joves Miramar, que promovia debats i formació. També va publicar la Bibliografia catalana recent a Serra d'Or (1959-1993), i va fer bibliografies de Pompeu Fabra, Josep Carner i Lluís Nicolau d'Olwer. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
|
[
"D'on és la Montserrat Martí i Bas?",
"Quan va néixer?",
"I morir?",
"A què es va dedicar?",
"Qui la va instruir?",
"De quin partit polític va formar part?",
"Amb quina entitat va treballar durant el conflicte bèl·lic?",
"I amb quina més?",
"Què feia en secret?",
"Què va fer un cop finalitzat el conflicte?",
"Quin càrrec va obtenir el 1942?",
"Era il·legal aquesta entitat?",
"Qui n'estava al capdavant?",
"Quins llibres va poblicar?",
"I quin reconeixement se li va atorgar?"
] |
{
"answer_end": [
77,
77,
77,
112,
255,
330,
480,
549,
604,
695,
792,
824,
869,
1125,
1196
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
175,
265,
381,
481,
551,
606,
697,
763,
760,
973,
1127
],
"input_text": [
"De Barcelona.",
"El 9 de setembre de 1916.",
"El 13 de març de 2005.",
"Fou bibliotecària i escriptora.",
"Jordi Rubió i Balaguer, Carles Riba i Ferran Soldevila.",
"De la Unió Democràtica de Catalunya.",
"Amb el Servei de Biblioteques del Front.",
"I amb la Institució de les Lletres Catalanes.",
"Organitzava d'amagat culte catòlic a casa seva.",
"Va treballar a la biblioteca d'Ulldecona i a un hospital de presoners.",
"El de secretària de l'Institut d'Estudis Catalans.",
"Sí.",
"Josep Puig i Cadafalch.",
"La Bibliografia catalana recent a Serra d'Or i bibliografies de Pompeu Fabra, Josep Carner i Lluís Nicolau d'Olwer.",
"La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya."
]
}
|
mitologia
|
La Venus de Lloret és una escultura a l'aire lliure del municipi de Lloret de Mar (Selva) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
És una escultura de bronze situada sobre un bloc arrodonit de granit a la punta d'en Rosaris (o promontori del Gurugú), a la part sud de la platja gran de Lloret de Mar. S'hi arriba per un caminet empedrat que ressegueix la costa fins al castell de Sant Joan de Lloret. L'escultura està situada en una petita placeta empedrada i envoltada de bancs per seure.
Fa una alçada de 2,40 metres sobre la roca i representa una figura femenina que mira el mar com saludant o acomiadant algú. La seva iconografia és únicament un vestit fi cenyit al cos. Descalça, mirant el mar, amb els pits tersos, aixeca la mà dreta com intentant comunicar-se amb algú o alguna cosa provinent del mar.
Aquesta escultura és obra de l'artista Ernest Maragall i Noble i fou projectada el 1966. Malgrat això, fou inspirada per l'erudit lloretenc Esteve Fàbregas i Barri per tal de recordar el sacrifici i l'esforç de la vida de les famílies que vivien de la pesca. Ernest Maragall i Noble (1903-1991) fou un escultor deixeble de Pau Gargallo. Viatjà per Itàlia i el 1937 s'establí a Veneçuela, on participà de grans monuments nacionals d'encàrrec oficial. Fou professor de modelatge per l'Escola de Belles Arts de Caracas. La seva obra es caracteritza per un monumentalisme robust i estàtic. El 1962 va fer un monument de marbre de Carrara al seu pare, el poeta Joan Maragall.
És un homenatge a la dona de l'època marinera que sovint fou la que tirà endavant la llar i la família mentre l'home era a cercar fortuna a l'altra banda de l'Atlàntic. Aquesta figura també s'anomena Venus de Lloret" i existeix una llegenda al seu voltant. S'explica que tothom qui mira l'horitzó, com l'estàtua, i al mateix temps toca el peu dret de l'escultura veu realitzats els somnis i desitjos que formula en aquell instant.
|
[
"De què parla el text?",
"Què és?",
"En quin catàleg està inclosa?",
"De quin material està feta?",
"Com és l'espai on està col·locada?",
"Quina mida té?",
"I quina forma té, l'escultura?",
"Què suggereix la seva postura?",
"Qui la va fer?",
"Qui la va plantejar, això no obstant?",
"Què volia transmetre Esteve Fàbregas?",
"Qui va ser el mestre de l'escultor?",
"Quin estil tenia l'Ernest?",
"Quin altre nom rep l'escultura?",
"Quina creença hi ha en relació amb aquesta?"
] |
{
"answer_end": [
35,
81,
160,
188,
230,
563,
596,
643,
902,
1003,
1097,
1175,
1424,
1726,
1940
],
"answer_start": [
0,
0,
94,
162,
162,
521,
566,
601,
840,
943,
1004,
1099,
1357,
1680,
1768
],
"input_text": [
"De La Venus de Lloret.",
"Una escultura a l'aire lliure del municipi de Lloret de Mar.",
"A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.",
"De bronze.",
"És un bloc arrodonit de granit.",
"Una alçada de 2,40 metres sobre la roca.",
"La d'una figura femenina.",
"Que saluda o acomiada algú.",
"L'artista Ernest Maragall i Noble.",
"L'erudit lloretenc Esteve Fàbregas i Barri.",
"El sacrifici i l'esforç de la vida de les famílies que vivien de la pesca.",
"Pau Gargallo.",
"Un monumentalisme robust i estàtic.",
"La Venus de Lloret.",
"Que tothom qui mira l'horitzó, com l'estàtua, i al mateix temps toca el peu dret de l'escultura veu realitzats els somnis i desitjos que formula en aquell instant."
]
}
|
mitologia
|
La llegenda de la Malavella és una versió popular que es troba en l'origen de l'apel·latiu del poble Caldes de Malavella. Aquesta es deu a una mítica senyora feudal perversa, cruel i misteriosa, que vivia en un indret màgic entre l'ermita de Sant Maurici i el castell del poble.
En aquell temps, la gent vivia atemorida per una criatura espantosa, meitat home, meitat llop, que a la nit agafava nens petits del poble i se'ls emportava al castell. Era el Geperut, el criat de la Malavella. Ell mateix s'encarregava de cuinar-los llençant-los en un calder d'aigua bullent. La Malavella havia fet un pacte amb el diable segons el qual havia de menjar un cor de nen petit cada nit per tenir poders sobre els pagesos caldencs.
Un xicot foraster, en Maurici, va anar a trobar feina al castell de la senyora, i això li permeté descobrir el terrible secret d'aquesta bruixa feudal. Una nit, en veure que el geperut anava a tirar un nen al calder bullent, va empentar el Geperut i donà per sopar a la vella el cor ranci del seu servent, fet que la debilita.
Entre en Maurici i la gent del poble de Caldes de Malavella, que arribaren en aquell moment, van foragitar la mala vella, que va dir que un dia tornaria per venjar-se'n, cridant mentre marxava "Tornaré! Tornaré!".
Des de l'any 2010, torna cada darrer dissabte d'abril perquè el poble de Caldes de Malavella recorda la seva llegenda fosca personalitzada en la figura de la malvada bruixa. El poble organitza la Festa de la Malavella amb tot un seguit d'actes que culminen en un final en què el poble de Caldes expulsa la bruixa.
Actualment, hi ha constància documental del castell de Malavella el 1054, arran d'una escriptura de terres feta per la comtessa Ermessenda. Se l'esmenta com a castro vetulo. Tres anys més tard, el 1057, es tornen a tenir notícies del castell: “castro quod dicunt Malavela”, en un jurament fet a la comtessa Almodis, muller del comte Ramon Berenguer I.
|
[
"D’on prové el nom de Caldes de Malavella?",
"Qui era la Malavella?",
"On habitava?",
"Què passava en aquella època?",
"La Malavella tenia afinitat amb aquesta bèstia?",
"Per què la Malavella s’alimentava d’infants?",
"Qui era en Maurici?",
"Per quina raó es va acostar a la llar d’aquella dona?",
"Quina acció va emprendre en veure que el criat cuinava un infant?",
"Després d'aquest episodi, la van expulsar del municipi?",
"Quin any es va recuperar, aquesta figura?",
"Què es fa per rememorar-la?",
"Es conserva alguna evidència de l’existència de la construcció en què suposadament vivia la Malavella?",
"De quins anys són les evidències?",
"Qui era la comtessa Almodis?"
] |
{
"answer_end": [
120,
193,
277,
445,
487,
667,
751,
800,
1026,
1169,
1386,
1575,
1641,
1818,
1927
],
"answer_start": [
0,
122,
199,
279,
447,
571,
722,
753,
883,
1049,
1263,
1437,
1577,
1577,
1872
],
"input_text": [
"De la llegenda de la Malavella.",
"Una mítica senyora feudal perversa, cruel i misteriosa.",
"En un indret màgic entre l'ermita de Sant Maurici i el castell del poble.",
"Que la gent vivia atemorida per una criatura espantosa, meitat home, meitat llop, que a la nit agafava nens petits del poble i se'ls emportava al castell.",
"Sí.",
"Perquè havia fet un pacte amb el diable.",
"Un xicot foraster.",
"Hi va anar a trobar feina.",
"Va empentar el Geperut i donà per sopar a la vella el cor ranci del seu servent.",
"Sí.",
"El 2010.",
"El poble organitza la Festa de la Malavella amb tot un seguit d'actes que culminen en un final en què el poble de Caldes expulsa la bruixa.",
"Sí.",
"Del 1054 i del 1057.",
"La muller del comte Ramon Berenguer I."
]
}
|
bios
|
Jennifer Pareja i Lisalde (Olot, 8 de maig de 1984) és una jugadora de waterpolo catalana, actualment retirada. Reconeguda com a millor jugadora del Món per la Federació Internacional de Natació i d'Europa per la Lliga Europea de Natació l'any 2013, és considerada com una de les millors waterpolistes de la història.
Es formà al Club Natació Olot i passà posteriorment pel Club Natació Sant Feliu. Jugà amb el Club Natació Sabadell en dues etapes (2003-06 i 2010-16) i amb el Club Esportiu Mediterrani entre 2006 i 2010. A nivell de clubs, aconseguí la majoria de títols en competició destacant tres Eurolligues femenines de la LEN, dos Supercopes d'Europa, nous Lligues espanyoles, sis Copes de la Reina, sis Supercopes d'Espanya i set Copes Catalunya.
Internacional absoluta i capitana de la selecció espanyola, amb la que es va proclamar campiona d'Europa el 2014, campiona del món el 2013, subcampiona olímpica el 2012 i subcampiona d'Europa el 2008.Va debutar amb la selecció espanyola femenina sub-20 de waterpolo l'any 2000, aconseguint les dues primeres medalles d'Espanya en la història d'aquesta categoria. Va ser medalla de bronze al campionat europeu júnior de 2002 i al campionat mundial júnior de 2003.
Ha aconseguit grans èxits per a la selecció espanyola com ara el campionat d'Europa ei 2014, el campionat del Món el 2013, el subcampionat olímpic en 2012 i el subcampionat d'Europa el 2008.
A nivell individual, va ser la màxima golejadora del Campionat d'Europa 2006, va ser inclosa al "7 Ideal del Torneig Olímpic 2012" i va ser escollida "Millor Jugadora del Mundial 2013", a més de ser part del "7 Ideal del Mundial".
Es retirà de la competició l'estiu de 2016 i posteriorment ha exercit exercit com a assessora del Consell Superior d'Esports. També practicà temporalment el handbol platja. Entre d'altres reconeixements, rebé la medalla de serveis distingits de bronze (2003), d'argent (2004) i d'or (2005) i l'extraordinària al mèrit esportiu (2008) de la Reial Federació Espanyola de Natació, i la medalla al mèrit esportiu (2006) de la Federació Catalana de Natació.
|
[
"On va néixer la Jennifer Pareja i Lisade?",
"Quan?",
"Qui és?",
"Avui dia està en actiu?",
"Quins títols se li han atorgat?",
"Quins equips va integrar?",
"I quines competicions va guanyar?",
"Què va fer el 2000?",
"Què li ha aportat a la selecció espanyola?",
"Quin rècord va assolir el 2006?",
"Quan va deixar de jugar professionalment?",
"Què ha fet després?",
"Ha provat algun altre esport?",
"Quin?",
"Què li van atorgar el 2006?"
] |
{
"answer_end": [
51,
51,
89,
110,
237,
520,
790,
1031,
1271,
1485,
1682,
1764,
1811,
1811,
2092
],
"answer_start": [
0,
0,
52,
91,
112,
318,
522,
955,
1218,
1430,
1640,
1699,
1766,
1766,
2020
],
"input_text": [
"A Olot.",
"El 8 de maig de 1984.",
"Una jugadora de waterpolo catalana.",
"No.",
"El de millor jugadora del Món per la Federació Internacional de Natació i d'Europa per la Lliga Europea de Natació.",
"El Club Natació Olot, el Club Natació Sant Feliu, el Club Natació Sabadell i el Club Esportiu Mediterrani.",
"Tres Eurolligues femenines de la LEN, dos Supercopes d'Europa, nous Lligues espanyoles, sis Copes de la Reina, sis Supercopes d'Espanya i set Copes Catalunya.",
"Va debutar amb la selecció espanyola femenina sub-20 de waterpolo.",
"Grans èxits.",
"Va ser la màxima golejadora del Campionat d'Europa.",
"L'estiu de 2016.",
"Ha exercit com a assessora del Consell Superior d'Esports.",
"Sí.",
"El handbol platja.",
"La medalla al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Natació."
]
}
|
mitologia
|
La poma daurada és una fruita que apareix a diverses mitologies associada a la màgia i la divinitat. En alguns casos apareix una poma de la qual no s'indica que sigui daurada però que assimila els trets simbòlics d'aquesta, com en el cas de la cultura popular i el fruit que va provocar l'expulsió d'Adam i Eva del Paradís.
La poma daurada apareix com a fruit de l'arbre del Jardí de les Hespèrides, que Hèracles ha d'aconseguir com a part d'un dels seus dotze treballs. Igualment provenen d'aquest jardí les pomes que distreuen a Atalanta en la seva cursa. Eris llança la poma de la Discòrdia, una altra fruita daurada, i acaba desencadenant la guerra de Troia, després que tres deesses competeixin per assolir-la com a guardó per la seva bellesa. Al seu torn, aquest mite està a l'origen de la Mansana de la Discòrdia barcelonina.
La branca de plata, un element important en les llegendes irlandeses, dona com a fruit pomes daurades. Apareix, per exemple, en l'immram de El viatge de Bran com a clau per a accedir a Tir na nog. Probablement les pomes de la mitologia nòrdica que vigila Iðunn i que proporcionen l'eterna joventut provinguin de la mateixa arrel que les pomes cèltiques. Per això Avalon és l'illa on creixen arbres de pomes eternes.
Els contes de fades han heretat o transformat molts elements de la mitologia clàssica, entre ells la presència de les pomes daurades. Al conte rus Ivan Tsarévitx, l'Ocell de Foc i el Llop Gris un ocell roba les pomes daurades que pertanyen al rei i l'heroi ha de partir a la seva cerca. Aquesta història coneix diverses variants locals, com la versió dels germans Grimm L'ocell d'or.
|
[
"Què és la poma daurada?",
"Sempre és d’aquest color?",
"A quin episodi bíblic apareix?",
"I a quin espai de la mitologia grega apareix?",
"Quin heroi l’ha d’obtenir?",
"Qui es va embadalir en la presència d’aquestes fruites?",
"I quin conflicte bèl·lic van provocar?",
"La poma havia de servir de premi, segons aquest mite?",
"Qui competia per aconseguir-la?",
"Aquest fruit té importància per una història popular catalana?",
"Quina?",
"Quin poder atorga en l’imaginari nòrdic?",
"En quina narració d’origen rus hi apareix, també, la poma?",
"Quin animal n’és el protagonista?",
"Els Grimm van recollir una altra adaptació d’aquesta història?"
] |
{
"answer_end": [
63,
174,
322,
398,
469,
556,
661,
747,
747,
831,
831,
1130,
1441,
1474,
1618
],
"answer_start": [
0,
101,
262,
324,
404,
471,
623,
663,
663,
749,
749,
1030,
1383,
1442,
1536
],
"input_text": [
"Una fruita que apareix a diverses mitologies.",
"En alguns casos no s'indica que sigui daurada.",
"Al de l'expulsió d'Adam i Eva del Paradís.",
"Al Jardí de les Hespèrides.",
"Hèracles.",
"Atalanta.",
"La guerra de Troia.",
"Sí.",
"Tres deeses.",
"Sí.",
"La de la Mansana de la Discòrdia barcelonina.",
"L'eterna joventut.",
"A Ivan Tsarévitx, l'Ocell de Foc i el Llop Gris.",
"Un ocell.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
El president de la Generalitat, Quim Torra, el del parlament, Roger Torrent, i la batllessa de Barcelona, Ada Colau, han vinculat aquest vespre la defensa dels drets socials amb la defensa de les llibertats públiques i polítiques i la democràcia en general. En la inauguració del sisè congrés de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social, han dit que per lluitar contra les desigualtats socials cal també lluitar per una democràcia plena. Per fer-ho, s'han compromès a treballar administracions i entitats conjuntament. En els seus discursos inaugurals, Torra i Torrent han recordat les víctimes de l'accident ferroviari de Vacarisses i l'exili i empresonament de l'anterior govern, sobretot de la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa. Torra ha elogiat la riquesa del teixit associatiu català, però ha instat les entitats a no conformar-se i a no oblidar el seu objectiu de lluitar a favor de les persones. Per això, ha instat els congressistes a repensar el model social, a no tenir por de l'statu quo i dels canvis profunds. Torrent ha dit que els objectius de les entitats socials són els objectius del republicanisme: llibertat, igualtat i fraternitat. Vinculant la defensa dels drets socials amb la lluita política, ha lamentat que el govern espanyol i el Tribunal Constitucional hagin vetat iniciatives socials de la cambra catalana. Per això, ha agraït a la Taula la defensa dels drets socials de tots els catalans. Colau ha dit que les desigualtats socials i la problemàtica política no són exclusives de Catalunya, sinó que les vincula a moviments globals. Per això, ha dit que cal lluitar contra el poder dels mercats, perquè la societat es juga la seva cohesió social, la democràcia i les llibertats. Per fer-ho, calen mesures de xoc, però també ‘canviar les regles del joc', i alhora ser pragmàtics i aprovar pressupostos amb mesures socials. La batllessa de l'Hospitalet, Núria Marín, ha dit que els ajuntaments s'han sentit sols durant la crisi i que cal que sumin totes les administracions i totes les entitats per ser més eficients. La Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya organitza el sisè Congrés del Tercer Sector Social, que se celebra els dies 21 i 22 de novembre a La Farga de l'Hospitalet. Amb el lema ‘Desigualtats socials, solucions locals', el congrés és un espai de debat i reflexió que aprofundeix en la relació entre el món local i les entitats socials. Les transformacions socials i les noves necessitats que se'n deriven són reptes que requereixen respostes integrals, transversals i el treball en xarxa de tots els actors implicats en el disseny i desenvolupament de les polítiques socials.
|
[
"Qui és Quim Torra?",
"I Roger Torrent?",
"I Ada Colau?",
"On han comparegut?",
"Què han afirmat?",
"Què han emparaulat?",
"I quins fets han rememorat els presidents?",
"Torra ha lloat alguna cosa?",
"El què?",
"Quines màximes ha enumerat Torrent?",
"Contra què cal combatre, segons Colau?",
"Qui és Núria Marín?",
"Què ha afirmat?",
"Quan ha tingut lloc la trobada en qüestió?",
"En què ha consistit?"
] |
{
"answer_end": [
42,
75,
115,
340,
440,
521,
684,
820,
820,
1183,
1655,
1924,
2075,
2230,
2427
],
"answer_start": [
0,
44,
79,
258,
342,
454,
557,
764,
764,
1055,
1604,
1883,
1926,
2145,
2313
],
"input_text": [
"El president de la Generalitat.",
"El president del parlament.",
"La batllessa de Barcelona.",
"A la inauguració del sisè congrés de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social.",
"Que per lluitar contra les desigualtats socials cal també lluitar per una democràcia plena.",
"Que treballaran administracions i entitats conjuntament.",
"Les víctimes de l'accident ferroviari de Vacarisses i l'exili i empresonament de l'anterior govern.",
"Sí.",
"La riquesa del teixit associatiu català.",
"La llibertat, la igualtat i la fraternitat.",
"Contra el poder dels mercats.",
"La batllessa de l'Hospitalet.",
"Que els ajuntaments s'han sentit sols durant la crisi i que cal que sumin totes les administracions i totes les entitats per ser més eficients.",
"Els dies 21 i 22 de novembre.",
"En un espai de debat i reflexió que ha aprofundit en la relació entre el món local i les entitats socials."
]
}
|
vilaweb
|
El parlament britànic ha aprovat per 322 vots a favor davant de 306 en contra l'esmena Letwin, que paralitza fins dilluns la votació final sobre l'acord del Brexit. L'esmena imposa l'aprovació prèvia d'una legislació pertinent a la sortida del país de la Unió Europea. La decisió situa en una posició difícil el primer ministre, Boris Johnson, que s'ha negat a donar el següent pas requerit, en principi, per llei: sol·licitar un ajornament de la sortida de la UE. Fonts de la cadena britànica ITV havien confirmat aquest matí que l'esmena gaudia d'un important suport entre diversos grups parlamentaris com a última mesura de contenció davant d'una derrota a la cambra del pla de Brexit, que abocaria al país a una sortida caòtica de la Unió Europea. El primer ministre britànic, però, i després de la votació, ha garantit que aquesta paralització no suposarà un ajornament de la sortida del país, prevista pel 31 d'octubre, i s'ha compromès a presentar la setmana vinent la legislació pertinent. No obstant això, Johnson té el problema que, en principi, està sota l'obligació legal de demanar una extensió de tres mesos a l'Article 50 -la base legal del protocol de sortida de la UE – abans d'aquesta mitjanit. En el seu lloc, Johnson ha donat de termini fins a dilluns a la Cambra dels Comuns perquè reconsideri la seva decisió, el dia en què el primer ministre té previst lliurar la legislació que li permeti complir amb l'esmena. ‘No negociaré un ajornament amb la Unió Europea i la llei no m'obliga a fer-ho', ha manifestat Johnson. ‘Diré als nostres amics i col·legues de la Unió Europea exactament el mateix que porto dient durant els 88 dies que porto com a primer ministre: que un nou ajornament seria dolent per a aquest país, per a la Unió Europea i dolent per a la democràcia', ha asseverat. Immediatament després, el líder de l'oposició laborista, Jeremy Corbyn, ha avisat Johnson que podria estar incorrent en una il·legalitat en negar-se a demanar l'ajornament que recomana l'anomenada Llei Benn, i li ha exigit que compleixi amb la normativa vigent. El president de la Cambra dels Comuns, John Bercow, ha demanat calma als diputats i esperar a que es desenvolupin els esdeveniments de les properes hores.
|
[
"A què ha donat el vistiplau, el govern de Gran Bretanya?",
"Quina conseqüència té?",
"Quina implicació té, la correcció?",
"Qui és Boris Johnson?",
"Està disposat a sol·licitar una pròrroga?",
"Què ha assegurat?",
"Quan es vol efectuar el Brexit?",
"Quant de temps s’hauria de postergar, això no obstant?",
"A qui ha fet un ultimàtum, Johnson?",
"En què es reitera?",
"Qui sortiria afectat de la demora?",
"Qui és Jeremy Corbyn?",
"De què ha advertit a Johnson?",
"Qui encapçala la Cambra dels Comuns?",
"Què ha requerit?"
] |
{
"answer_end": [
93,
163,
267,
341,
463,
897,
924,
1121,
1330,
1788,
1788,
1875,
2011,
2117,
2148
],
"answer_start": [
0,
78,
165,
309,
329,
752,
878,
1043,
1229,
1540,
1688,
1828,
1877,
2067,
2119
],
"input_text": [
"A l'esmena Letwin.",
"Paralitza fins dilluns la votació final sobre l'acord del Brexit.",
"Imposa l'aprovació prèvia d'una legislació pertinent a la sortida del país de la Unió Europea.",
"El primer ministre.",
"No.",
"Que aquesta paralització no suposarà un ajornament de la sortida del país.",
"El 31 d'octubre.",
"Tres mesos.",
"A la Cambra dels Comuns.",
"En que un nou ajornament seria dolent per a aquest país, per a la Unió Europea i dolent per a la democràcia.",
"El país, la Unió Europea i la democràcia.",
"El líder de l'oposició laborista.",
"Que podria estar incorrent en una il·legalitat en negar-se a demanar l'ajornament que recomana l'anomenada Llei Benn.",
"John Bercow.",
"Calma als diputats."
]
}
|
books
|
-Sempre en teniu una al pap per dir.
-Al cap d'allà jo sóc vei i ell també, i anem de tronc.
-Encara em fareu riure!
-Veuràs, el noi de casa no vol que el tinga més. Jo ja veig que té raó; venut el ruc jo no treballaré més, però jo em moriré d'enyor sense fer res. I cada any botzinant em fa venir a fira per vendre'l, i jo vinc! Jo ja veig que un hom arribat a la vellor no és bo per fer cap ofici de sang i que a casa amb el meu treball fóra una pastera de fam i que el ruc i jo no som bons per res! ¡i que pel temps de les fusades, amb la taleia de feinejar vaig fer-me una estronxada al peu que vaig cuidar a anar al camp dels estirats!… Jo ja ho veig! té raó el noi!… i vinc ací a vendre el ruc. En demano vint unces i torna cada any a casa! ¡Veli aquí! ja t'has firat, Martinet? El noi de can Blai porta un mec i una meca. Quin bestiar! allò és senyoriu fi! ¡amb un ret i un gipó semblarien persones! Jo crec que deuen menjar la grana amb forquilla.
-Prou xerrameca!… Bon dia i bona hora. Avi Pelat, que és el mateix ruc de sempre?
|
[
"La primera persona afirma que la segona sovint té alguna cosa a dir?",
"És una persona jove, la segona?",
"Parla d’algú altre que també és gran?",
"S’ho passen bé, junts?",
"És un ésser humà, l’altre?",
"Què és?",
"Què volen que faci amb el ruc, l'home?",
"Què tenen en comú el ruc i el protagonista?",
"Per tant, per quina raó es desplaça fins on és ara, l'home?",
"Per quants diners?",
"A qui es dirigeix a continuació, l'home?",
"Qui porta animals, a més del protagonista?",
"Quins?",
"Són de categoria?",
"Com es diu, l’home gran?"
] |
{
"answer_end": [
35,
62,
74,
91,
222,
222,
317,
500,
699,
721,
783,
827,
827,
862,
1004
],
"answer_start": [
1,
38,
52,
78,
189,
189,
166,
469,
675,
701,
759,
785,
804,
829,
995
],
"input_text": [
"Sí.",
"No.",
"Sí.",
"Sí.",
"No.",
"Un ruc.",
"Vendre'l.",
"Que no son bons per res.",
"Per vendre el ruc.",
"Vint unces.",
"A en Martinet.",
"El noi de can Blai.",
"Un mec i una meca.",
"Sí.",
"Avi Pelat."
]
}
|
books
|
L'Andreu tornà al treball. La Tecla l'afalagava com un infant. La vella va tornar-se més arrupida, més seca i arrugada i més rondinaire. Amb el desfici de copsar un ou més, no dormia; i amb la dèria de les lloques no restava ni un respir tranquila. Anava a vila, venia els ous i amagava els diners sota terra. Els conills d'orelles llargues i morro bellugadís eren sotjats per la vella a tothora. Un dia en què va morir-se'n un va plorar com si s'hagués mort una persona volguda. Un dels dies tornà del poble tota transportada. -Noia! noia! Tecla! o Tecla! ¡no cal que us encaparreu! Ja som salvats! ¡mira, ha arribat la jove de can Bou, grassa, maca, plena de quartos, roba i fins amb una calaixera! ¡I diu que sap una casa que volen una dida d'aquest poble! ¡Tecla, som salvats… Es tanca una porta i se n'obre una altra! Ja som salvats!
|
[
"Qui va retornar a la feina?",
"El van lloar?",
"Qui?",
"Què li va passar a la dona gran?",
"Què li impedia descansar?",
"On es desplaçava?",
"Què hi feia, allà?",
"Ocultava l’efectiu resultant de la venda?",
"Quins animals tenia?",
"Va patir, quan un d’ells va perdre la vida?",
"A qui es va dirigir, un dia?",
"Què li va comunicar?",
"Com era, la nouvinguda de què parlava la senyora?",
"I sol·licitava una nodrissa?",
"Sentia que aquella oportunitat podria millorar la seva situació?"
] |
{
"answer_end": [
25,
61,
61,
135,
182,
261,
276,
308,
395,
478,
556,
598,
699,
758,
821
],
"answer_start": [
0,
27,
27,
63,
137,
249,
263,
279,
310,
397,
480,
584,
607,
702,
761
],
"input_text": [
"L'Andreu.",
"Sí.",
"La Tecla.",
"Que va tornar-se més arrupida, més seca i arrugada i més rondinaire.",
"Amb el desfici de copsar un ou més.",
"A la vila.",
"Venia els ous.",
"Sí.",
"Conills.",
"Sí.",
"A la Tecla.",
"Que ja eren salvades.",
"Grassa, maca, plena de quartos, roba i fins amb una calaixera.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Milcíades el Vell (en llatí Miltiades, en grec antic Μιλτιάδης) fill de Cípsel, va ser un home de considerable distinció a Atenes en temps dels pisistràtides i membre d'una família noble atenenca d'immensa fortuna, els Filaides.
Les tribus tràcies a la zona del Quersonès traci (ara la península de Gal·lípoli), pressionades pels absintis, van demanar consell a l'oracle de Delfos, que els va dir que havien d'admetre una colònia que hauria de ser dirigida pel primer home que entrés al temple darrere d'ells. Segons la llegenda aquest home va ser Milcíades que es va encarregar de dirigir la colònia de la que en va ser tirà. Es diu que es va oposar al tirà Pisístrat, cosa que explicaria la veritable causa per la qual va deixar Atenes, al voltant de l'any 550 aC. La colònia era semi-independent d'Atenes Milcíades la va governar fins a la seva mort. Va fortificar la península, construint una muralla per defensar-la de les incursions de nadius hostils.
El van fer presoner en una guerra contra Làmpsac però va sortir en llibertat a petició de Cresos de Lídia. Va morir al voltant del 524 aC sense deixar fills i la tirania va passar a Estesàgores, fill del seu germanastre Cimó. Se li van dedicar sacrificis i jocs després de mort, segons diu Heròdot. Tant Corneli Nepot com Pausànies el confonen amb el seu nebot Milcíades el Jove.
|
[
"En quina època va ser Milcíades un personatge destacat?",
"A quin clan pertanyia?",
"Eren rics?",
"Qui va demanar assessorament a l'oracle de Delfos?",
"Ho van fer lliurement?",
"Què els va respondre l'oracle?",
"Com sabem que l'home va ser Milcíades?",
"Quan va fugir d'Atenes?",
"Per quina raó?",
"De qui els havia de protegir el mur que fa fer construir a la península?",
"En quina confrontació va ser capturat Milcíades?",
"Qui va demanar que l'alliberessin?",
"Quin any va morir?",
"Va tenir descendència?",
"Quins actes es van fer pòstumament en honor seu segons Heròdot?"
] |
{
"answer_end": [
157,
227,
227,
380,
338,
508,
557,
766,
766,
956,
1006,
1063,
1095,
1114,
1255
],
"answer_start": [
80,
160,
169,
229,
312,
362,
510,
721,
638,
854,
958,
1012,
1065,
1065,
1184
],
"input_text": [
"En temps dels pisistràtides.",
"A la família dels Filaides.",
"Sí.",
"Les tribus tràcies a la zona del Quersonès traci.",
"No.",
"Que havien d'admetre una colònia que hauria de ser dirigida pel primer home que entrés al temple darrere d'ells.",
"Perquè ho explica la llegenda.",
"Al voltant de l'any 550 aC.",
"Per haver-se oposat al tirà Pisístrat.",
"Dels nadius hostils.",
"En una guerra contra Làmpsac.",
"Cresos de Lídia.",
"Al voltant del 524 aC.",
"No.",
"Se li van dedicar sacrificis i jocs."
]
}
|
vilaweb
|
L'ex-president de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, Fèlix Millet, ha assegurat que no sap on són els deu milions d'euros que falten de l'espoli del Palau. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Millet ha dit: ‘No ho sé. Déu me'n guard. Si ho sabés ja ho hagués dit. No sé si han fet bé els números. ‘Hi havia molta gent que cobrava en negre'. Millet també ha evitat respondre sobre la seva possible entrada a la presó i ha reiterat que està molt malament de salut. La seva germana, Pat Millet, ha justificat l'espoli del Palau de la Música: ‘Crec que el meu germà no ha sigut conscient de l'animalada que està fent. Ambicionava, ambicionava, ambicionava i va fer el burro. Lladre no li diria. Li diria que ha estat imbècil, idiota i que ho està pagant'. A més, Pat Millet ha insinuat que el seu germà tenia còmplices polítics i que, quan es conegui la sentència del cas Palau, quedaran en evidència: ‘Em va dir que se li estaven atribuint moltes coses, i que havia ajudat a molts partits polítics, jo sé que José María Aznar i ell es veien molt, eren amics, congeniaven, a CiU suposo que també hi tenia amics'.
|
[
"Qui és Fèlix Millet?",
"Què ha afirmat?",
"Amb quin mitjà de comunicació ha parlat?",
"Segons ell, hauria confessat on es troben els diners si en tingués idea?",
"Va ser l'únic que es va quedar diners?",
"De què no ha volgut parlar Fèlix Millet?",
"Com està de salut?",
"Qui és Pat Millet?",
"Que n'opina, dels actes del seu germà?",
"Què li diria?",
"Creu que el seu germà va actuar sol?",
"Què li va explicar en Fèlix?",
"Segons Pat, amb qui tenia una bona relació el seu germà?",
"Tenia amistat amb membres d'altres grups polítics?",
"Quins?"
] |
{
"answer_end": [
75,
164,
216,
273,
349,
426,
472,
501,
623,
760,
834,
1005,
1078,
1117,
1117
],
"answer_start": [
0,
63,
166,
203,
309,
352,
429,
474,
551,
702,
770,
910,
1007,
1080,
1080
],
"input_text": [
"L'ex-president de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música.",
"Que no sap on són els deu milions d'euros que falten de l'espoli del Palau.",
"Amb Catalunya Ràdio.",
"Sí.",
"No.",
"De la seva possible entrada a la presó.",
"Molt malament.",
"La seva germana.",
"Que no ha estat conscient de l'animalada que estava fent.",
"Que ha estat imbècil, idiota i que ho està pagant.",
"No.",
"Que se li estaven atribuint moltes coses, i que havia ajudat molts partits polítics.",
"Amb José María Aznar.",
"Sí.",
"CIU."
]
}
|
books
|
L'apetit d'en Llucià augmenta encara. Cada àpat, davant la visió dels menjars apilats en el plat del germà, la germana desvia la vista amb una secreta horror. Pensa: -No esclatarà aquest cos fràgil?- Però calla i el deixa fer, amb el desig de veure'l remès i fort en quatre dies. En Llucià mateix, algun instant, s'espanta i vacil·la… però mentrestant no para de menjar. Forces interiors atreuen l'aliment d'una manera ferma i seguida: sembla que el beu, no que el menja.
A les set del matí ja li porten al llit un yoghourt. S'el pren i torna a adormissar-se. No es lleva fins a les deu tocades. Un cop llevat, s'entaula per cruspir-se un repas copiós: puré de llegums, dos ous passats per aigua i fruites. Agafa la manta de viatge i el diari, i se'n va cap al bosc, a ajaçar-se sobre les farigoles. Obre el periòdic, però a penes el llegeix: gairebé sempre contempla el mar, la ciutat o les serres; moltes estones s'encanta mirant el cel entre el fullatge obscur dels pins. Té un poder d'èxtasi extraordinari. De tant en tant, sense adonar-se'n, parla en veu alta.
|
[
"Qui té cada dia més gana?",
"Què fa la seva germana quan veu els plats a taula?",
"Li diu alguna cosa a en Llucià?",
"En Llucià té dubtes?",
"A quina hora comença a menjar?",
"Què pren?",
"Què fa a continuació?",
"Es lleva d'hora?",
"A quina hora s'alça del llit?",
"Què menja per esmorzar?",
"Quins objectes s'enduu al bosc?",
"On s'estira?",
"Llegeix el diari?",
"Què observa?",
"Què fa de vegades sense ser-ne conscient?"
] |
{
"answer_end": [
36,
157,
225,
333,
523,
523,
558,
594,
594,
705,
765,
798,
841,
898,
1064
],
"answer_start": [
0,
108,
200,
280,
472,
472,
525,
560,
560,
596,
707,
767,
800,
843,
1011
],
"input_text": [
"En Llucià.",
"Desvia la vista amb una secreta horror.",
"No.",
"Sí.",
"A les set.",
"Un yoghourt.",
"Torna a adormissar-se.",
"No.",
"A les deu tocades.",
"Puré de llegums, dos ous passats per aigua i fruites.",
"La manta de viatge i el diari.",
"Sobre les farigoles.",
"No.",
"El mar, la ciutat o les serres.",
"Parlar en veu alta."
]
}
|
vilaweb
|
El ple del Consell ha aprovat el polèmic projecte de llei de la funció pública que desenvoluparà el requisit lingüístic. Un reglament posterior marcarà els nivells específics per a cada lloc segons la relació dels funcionaris amb la ciutadania, però ja no incorpora la disposició final que blindava la incorporació de la capacitació lingüística en català. Entitats com Escola Valenciana i Acció Cultural se n'havien queixat perquè entenien que el redactat final no blindava el català. Les entitats no entenen la decisió, perquè hi havia un ‘amplíssim consens de les principals forces sindicals i entitats cíviques valencianes' per a incloure la competència lingüística. Per aquest motiu, han demanat una reunió amb el president, Ximo Puig, i confien que el projecte de llei serà esmenat durant la tramitació a les Corts. Segons el Consell, aquesta norma serà l'eina per a adaptar l'administració a les necessitats del segle XXI. Entre els objectius, hi ha potenciar la igualtat de gènere, rejovenir les plantilles i agilitar els processos selectius. El requisit lingüístic es desenvoluparà en un reglament a partir de la foto fixa que elaborarà una altra comissió d'experts. El projecte estableix un termini d'un any per a regular aquesta acreditació, després de l'informe favorable de la Direcció General de Política Lingüística. L'objectiu del Consell és garantir l'atenció en les dues llengües oficials i compensar els dèficits que encara presenta el coneixement i l'ús del català per fer efectiu el dret recollit a l'estatut que qualsevol persona pugui dirigir-se i ser atesa en qualsevol dels dos idiomes.
|
[
"Què ha aprovat el ple del Consell?",
"Estan determinats els graus concrets de cada lloc?",
"Què establia la disposició final?",
"Quines institucions havien protestat?",
"Per quin motiu?",
"Aquestes entitats conceben la determinació del Consell?",
"Per què?",
"Amb qui han demanat parlar?",
"Quina esperança tenen?",
"Quina utilitat tindrà aquesta llei segons el Consell?",
"Quins són els objectius?",
"Quant de temps dona el projecte de llei?",
"Quin òrgan ha d'emetre un informe positiu per tirar el projecte endavant?",
"Quin és l'objectiu del Consell?",
"Quin dret inclòs a l'estatut pretén aplicar el projecte de llei?"
] |
{
"answer_end": [
119,
190,
354,
423,
483,
519,
668,
738,
819,
927,
1048,
1216,
1329,
1483,
1609
],
"answer_start": [
0,
121,
267,
356,
424,
485,
485,
688,
742,
821,
929,
1175,
1175,
1331,
1484
],
"input_text": [
"El polèmic projecte de llei de la funció pública que desenvoluparà el requisit lingüístic",
"No.",
"Blindava la incorporació de la capacitació lingüística en català.",
"Escola Valenciana i Acció Cultural.",
"Perquè entenien que el redactat final no blindava el català.",
"No.",
"Perquè hi havia un amplíssim consens de les principals forces sindicals i entitats cíviques valencianes per a incloure la competència lingüística",
"Amb el president Ximo Puig.",
"Que el projecte de llei serà esmenat durant la tramitació a les Corts.",
"Serà l'eina per a adaptar l'administració a les necessitats del segle XXI.",
"Potenciar la igualtat de gènere, rejovenir les plantilles i agilitar els processos selectius.",
"Un termini d'un any.",
"Direcció General de Política Lingüística.",
"Garantir l'atenció en les dues llengües oficials i compensar els dèficits que encara presenta el coneixement i l'ús del català.",
"Que qualsevol persona pugui dirigir-se i ser atesa en qualsevol dels dos idiomes."
]
}
|
mitologia
|
Europa (en grec Εὐρώπη, en llatí Eurōpa), segons la mitologia grega, va ser una princesa de Fenícia, filla d'Agenor i Telefaassa, tot i que també podria haver estat filla de Fènix, un dels fills d'Agenor.
La referència literària més antiga a Europa es troba a la Ilíada d'Homer, on és la filla de Fènix, mare de Minos i de Radamantis. Altres narracions antigues del mite d'Europa es troben a la petita epopia (Επύλλιο) "Europa" de Moscos i a "Metamorfosis" d'Ovidi. Hi ha molts relats diferents del rapte d'Europa.
Un dia, mentre collia flors amb les seves companyes, a la platja de Sidó o de Tir, on regnava el seu pare, Zeus veié Europa i se n'enamorà perdudament. Aleshores el déu, encès d'amor per la seva bellesa, es transformà en un brau blanc amb unes banyes que semblaven la lluna creixent, i s'hi acostà fins a ajaçar-se als seus peus. La princesa, encuriosida per aquell magnífic brau de pell extraordinàriament blanca, s'atansà per acariciar-lo i acabà asseient-se-li al llom. Aleshores, el brau s'alçà i es llançà en direcció al mar malgrat els crits d'Europa, que se li aferrà a les banyes. Es va endinsar entre les onades i s'allunyà de la platja. Finalment la retornà a la platja, però en comptes de les costes fenícies, Zeus se l'havia endut a Creta. Un cop allà, a Gortina, el déu li revelà la seva identitat; feren l'amor prop d'una font i sota uns plàtans que, en memòria d'aquests amors, van obtenir el privilegi de no perdre mai les fulles. De la seva unió nasqueren Minos, Radamant i Sarpedó. També se li atribueix la maternitat de Carnos, que va ser estimat per Apol·lo, i la de Dodó. Zeus li atorgà tres presents: Talos, el gegant de bronze que protegia les costes de Creta de qualsevol desembarcament estranger, un gos que no deixava mai escapar cap presa, Laelaps, i una javelina de caça que mai errava el blanc. Després la va casar amb Asterió, rei de Creta, per la qual cosa obtingué la sobirania sobre l'illa. Va gaudir dels honors de dea amb el nom d'Hellotis o Hellotia. Els germans d'Europa, Cadme, Fènix i Cílix, van sortir a buscar la seva germana quan va ser raptada per Zeus, amb la prohibició feta pel seu pare de tornar a Fenícia sense ella.
El rapte d'Europa i la fugida cap a Creta inspirà el nom del continent europeu.
Viccionari
|
[
"Qui va ser Europa?",
"On s'hi fa la primera menció?",
"En quines altres obres es fa referència al mite d'Europa?",
"Existeixen diverses versions del seu segrest?",
"Quin déu se'n va encapritxar?",
"En què es va convertir per acostar-se a ella?",
"On se la va emportar?",
"Europa va saber en algun moment que el brau era Zeus?",
"Van tenir descendència?",
"Quins obsequis li va fer Zeus a Europa?",
"Amb qui la va unir en matrimoni?",
"Què va obtenir d'aquesta forma?",
"Qui va intentar recuperar Europa quan Zeus se la va endur?",
"Quina prohibició els va posar el seu pare?",
"Què va donar lloc al nom d'Europa com a continent?"
] |
{
"answer_end": [
99,
277,
464,
513,
665,
797,
1265,
1325,
1513,
1837,
1870,
1937,
2110,
2178,
2258
],
"answer_start": [
0,
205,
335,
466,
515,
667,
1236,
1291,
1462,
1608,
1847,
1912,
2002,
2112,
2180
],
"input_text": [
"Una princesa de Fenícia.",
"A la Ilíada d'Homer.",
"A Europa de Moscos i a Metamorfosis d'Ovidi.",
"Sí.",
"Zeus.",
"Es transformà en un brau blanc amb unes banyes que semblaven la lluna creixent.",
"A Creta.",
"Sí.",
"Sí.",
"Talos, el gegant de bronze que protegia les costes de Creta de qualsevol desembarcament estranger, un gos que no deixava mai escapar cap presa, Laelaps, i una javelina de caça que mai errava el blanc.",
"Amb Asterió.",
"La sobirania sobre Creta.",
"Els seus germans Cadme, Fènix i Cílix.",
"Tornar sense ella.",
"El rapte d'Europa i la fugida cap a Creta."
]
}
|
books
|
¿Serà que, dormits sobre nostres antics llorers i atents sols a servar la puresa del dogma, l'hem tancat dins d'un tabernacle massa inaccessible a les mirades del poble? ¿Serà que, enervats nosaltres mateixos, sens talaiar-nos-en, per l'esperit sensualista del segle, ens havem deixat de subministrar-li la Veritat en l'única forma que per flaquesa humana o per designi de Déu sols sap copsar-la? Una cosa i altra sostè en Ramon, i en això es refereix quan demana procediments nous i sang nova. I jo no m'atreveixo pas a sostenir-li lo contrari.
Don Eudald, de tota aquesta parrafada, no n'entengué res sinó que la principal arma, la que creia més poderosa per a justificar sa negativa, se li trencava a les mans. Mes no per això es descoratjà, sinó al contrari: més i més s'indignà de l'atreviment d'aquell jove que, no content de reptar-lo a cada pas, molestant-lo amb ses reticències i traient-lo de polleguera, arribava fins a sol·licitar la mà de la seva filla gran, per a introduir-se així en la intimitat de sa família. Ell veia en aquell acte un atac a la seva tranquil·litat, a les seves costums, a son modo d'ésser i de viure: com si diguéssim l'anul·lació de la seva pròpia individualitat.
Així és que, regirant-se en la poltrona, tot just hagué el Rector acabat, saltà dient:
-Vaja, vaja! Sia lo que vulga, aquest jove no em convé ni a mi ni a la noia, i jo no consentiré mai en ficar-me'l a casa. Ja sé jo el jove que ens convé, i prou el tinc ben triat. No el vull tan ric, ni tan savi, ni tan eixerit. Lo que aquí convé és un fill de família fet a la terra, sense ambicions ni pretensions de cap mena, d'esperit obedient i de cos sanitós, sense gustos ni vicis. ¿No ets del mateix pensar, tu, Dolors?
|
[
"Quina és la primera pregunta plantejada?",
"I la segona?",
"Qui les referma?",
"L’altra persona el contradiu?",
"Don Eudald comprèn aquestes disquisicions?",
"Quina conclusió extrau?",
"Aquesta situació fa que decaiguin els seus ànims?",
"S’irrita?",
"Per quina raó?",
"El noi, què li demana?",
"Com interpreta aquesta sol·licitud, l’home?",
"On és assegut?",
"Aprova el casament?",
"Com vol que sigui el promès de la seva filla?",
"Amb qui creu que comparteix l’opinió?"
] |
{
"answer_end": [
169,
397,
429,
545,
603,
713,
744,
813,
813,
971,
1136,
1241,
1411,
1678,
1718
],
"answer_start": [
0,
170,
398,
498,
547,
586,
715,
774,
774,
802,
1028,
1202,
1322,
1520,
1680
],
"input_text": [
"Si, dormits sobre seus antics llorers i atents sols a servar la puresa del dogma, l'han tancat dins d'un tabernacle massa inaccessible a les mirades del poble.",
"Si enervats ells mateixos, sens talaiar-se, per l'esperit sensualista del segle, ens han deixat de subministrar-li la Veritat en l'única forma que per flaquesa humana o per designi de Déu sols sap copsar-la.",
"En Ramon.",
"No.",
"No.",
"Que la principal arma, la que creu més poderosa per a justificar sa negativa, se li trenca a les mans.",
"No.",
"Sí.",
"De l'atreviment d'aquell jove.",
"La mà de la seva filla gran.",
"Com un atac a la seva tranquil·litat, a les seves costums, a son modo d'ésser i de viure.",
"En una poltrona.",
"No.",
"Un fill de família fet a la terra, sense ambicions ni pretensions de cap mena, d'esperit obedient i de cos sanitós, sense gustos ni vicis.",
"Amb la Dolors."
]
}
|
bios
|
Sara Bailac i Ardanuy (Tàrrega, 1986) és una politòloga, política i poeta catalana. Senadora per Lleida en les legislatures XIII i XIV.
Al Senat és portaveu de la comissió de Drets Socials, de la comissió d'Igualtat i de la comissió de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. També és portaveu adjunta a les comissions de Cooperació Internacional pel desenvolupament i a la General de les Comunitats Autònomes. A la vegada, també està adscrita a les comissions de Pressupostos, de Sanitat i Consum i a la de Seguiment i avaluació de les estratègies en contra la violència de gènere.
Bailac va començar la seva militància política el 2005 a les JERC, on va impulsar la refundació de la secció local de Tàrrega i va ocupar durant tres anys la Secretaria Nacional de les Dones. El 2007 s'incorpora a Esquerra Republicana i presideix la secció local de Tàrrega des del 2015 fins al 2019. En el 28è Congrés Nacional d'Esquerra Republicana celebrat el 2019 va ser escollida vicesecretària general d'Acció Política.
Més enllà de la banda política, Bailac també és autora d'Inventari d'afectes perduts, Premi Joan Perucho Vila d'Ascó
(Meteora, 2007), i Venen turbulències (Editorial Tria Llibres, 2010).
|
[
"D’on és la Sara Bailac i Ardanuy?",
"Quan va néixer?",
"Quines ocupacions té?",
"Quins grups de treball representa al Senat?",
"A quins altres està associada?",
"Quan es va estrenar en el món de la política?",
"Amb quin partit?",
"Què va promoure?",
"I de quina entitat va ser membre?",
"A quina formació es va unir el 2007?",
"I què va dirigir?",
"Entre quins anys?",
"Quin esdeveniment va tenir lloc el 2019?",
"La Sara ha publicat llibres?",
"Quins?"
] |
{
"answer_end": [
37,
37,
82,
408,
580,
636,
647,
707,
772,
816,
855,
881,
949,
1193,
1124
],
"answer_start": [
0,
0,
38,
136,
410,
582,
637,
652,
710,
774,
819,
856,
883,
1040,
1094
],
"input_text": [
"De Tàrrega.",
"El 1986.",
"És politòloga, política i poeta.",
"La comissió de Drets Socials, la comissió d'Igualtat i la comissió de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, les comissions de Cooperació Internacional pel desenvolupament i la General de les Comunitats Autònomes.",
"A les comissions de Pressupostos, de Sanitat i Consum i la de Seguiment i avaluació de les estratègies en contra la violència de gènere.",
"El 2005.",
"Amb les JERC.",
"La refundació de la secció local de Tàrrega.",
"De la Secretaria Nacional de les Dones.",
"A Esquerra Republicana.",
"La secció local de Tàrrega.",
"Del 2015 i fins al 2019.",
"El 28è Congrés Nacional d'Esquerra Republicana.",
"Sí.",
"Inventari d'afectes perduts i Venen turbulències."
]
}
|
mitologia
|
Electra és una tragèdia grega escrita per Eurípides, probablement cap al 410 aC, prenent com a data post quam el 413 aC. No se sap amb seguretat si va estrenar-se abans o després de la tragèdia Electra de Sòfocles.
La tragèdia s'obre amb la presentació d'una escena entre Clitemnestra, esposa d'Agamèmnon (i probablement la seva assassina) i Electra, filla d'ambdós. Electra ha estat obligada a casar-se amb un camperol i a marxar del palau per por que, si s'hagués casat amb un noble, probablement els seus fills venjarien la mort d'Agamèmnon. Orestes, mentrestant, ha estat vivint sota la protecció del rei de Fòcida, qui l'ha criat juntament amb Pílades, el seu propi fill.
En el drama, Orestes i el seu company, Pilades, viatgen a Argos amb la intenció de venjar Agamèmnon i van a raure a casa d'Electra i el seu marit. Amaguen la seva identitat per tal d'obtenir informació, però el servent que salvà Orestes duent-lo a Fòcida el reconeix gràcies a una cicatriu. Electra es mostra ansiosa per ajudar el seu germà en l'execució de Clitemnestra i Egist.
Mentre el criat es dirigeix a Micenes amb la intenció d'atraure Clitemnestra a casa d'Electra amb el pretext que la seva filla li ha infantat un net, Orestes mata Egist i torna amb el cos. Però quan arriba Clitemnestra, Orestes es vol fer enrere davant l'imminent matricidi. Electra, però, el pressiona fins que ambdós li enfonsen una espasa a la gorja (segons les convencions tràgiques, aquest moment és relatat i no mostrat en escena). La seva acció, però, desencadena una culpa opressiva, personificada en la persecució de les erínies. Al final, apareixen els germans deïficats de Clitemnestra, els dioscurs Càstor i Pòl·lux, que els ordenen expiar el crim i purificar els seus esperits.
|
[
"Què és Electra?",
"Qui n'és l'autor?",
"Quan va ser escrita?",
"Qui conversa en el primer acte?",
"A què està forçada, Electra?",
"Per quin motiu?",
"Qui ha cuidat d’Orestes?",
"Per què cerca a Agamèmnon?",
"A qui dona un cop demà, Electra?",
"Com volen portar Clitemnestra a la llar d’Electra?",
"Orestes la vol assassinar?",
"I Electra?",
"Finalment ho fan?",
"Què provoca, aquest fet?",
"Els germans són perdonats?"
] |
{
"answer_end": [
29,
51,
79,
365,
440,
543,
634,
776,
1017,
1205,
1330,
1409,
1409,
1594,
1746
],
"answer_start": [
0,
30,
53,
215,
367,
441,
545,
690,
968,
1100,
1277,
1332,
1332,
1495,
1596
],
"input_text": [
"Una tragèdia grega.",
"Eurípides.",
"Probablement cap al 410 aC.",
"Clitemnestra, esposa d'Agamèmnon i Electra, filla d'ambdós.",
"A casar-se amb un camperol i a marxar del palau.",
"Per por que, si s'hagués casat amb un noble, probablement els seus fills venjarien la mort d'Agamèmnon.",
"El rei de Fòcida.",
"Per venjar-se.",
"Al seu germà.",
"Amb el pretext que la seva filla li ha infantat un net.",
"No.",
"Sí.",
"Sí.",
"Una culpa opressiva, personificada en la persecució de les erínies.",
"Sí."
]
}
|
books
|
La porta que donava a la quadra buida, oberta, exclusivament per anar de la casa a la fàbrica sens travesar el pati, en dies de pluja, era una porteta vidriera aprofitada que es tancava amb baldons i pany de frare. Fora en cas d'accident, ningú anava a la farmàcia de la fàbrica, per servir-se tothom en la del poble, on hi havia el practicant; i quan s'hi anava, era sempre per la porta gran. An això es devia que en Pasqualet hagués triat de preferència aquell lloc quietós i oblidat per tenir ses entrevistes amb la Nieves. Aquesta, a l'hora de plegar, pretextant que havia de fer alguna compra, entrava a la fàbrica per advertir a sa mare que tornés a casa sens entretenir-se, i després, per corredors i dependències de poc trànsit, se dirigia a la quadra buida mentre ell se ficava a la farmàcia pel rebost dels cocis; i, com que ningú veia a l'un ni a l'altre, havien pogut guardar secretes fins aleshores les seves relacions.
Mes aquell dia, el senyor Reguera, per fer més dret, passà també per la quadra buida, i abans d'obrir la vidriera, mirant per encert a través dels vidres verdosos i entelats, descobrí, allà al fons de la farmàcia, l'enamorada parella, abstreta en encegada conversa. Retrocedí vivament, sens ésser vist, i anà a sucar-se el tall amb esperit de vi.
L'endemà mateix se féu trobadís amb l'hereu, i agafant-lo familiarment a bracet, li proposà fer un tomb fins a la Font Nova. L'estudiant se'l mirà, sorprès, però veié en la cara del metge una expressió tan particular de riallera i protectora confiança, que, sense saber per què, intrigat, el va seguir mansament. Parlaren estona, molt llarga estona.
El senyor Reguera li contà, a tall d'avís, son descobriment de la tarda anterior, i provocà de cop i volta, amb sa aparent lleialtat, la confessiò desitjada. Després, afectant una indulgència discreta i cordial d'home de món. se cerciorà, per peces menudes,del caràcter que tenia aquell tracte; aconsellà al promès que si volia guardar-lo amagat, parés ment en el que feia; li féu prometre formalment que no diria un mot de la revelació a la Nieves.- Per no posar-la violenta, sap? tenint d'anar jo cada dia a casa d'ella… -i, finalment, s'oferí en tot i per tot al futur senyor d'aquell reialme.
El primer pas estava donat, i d'aquell jorn endavant se veié sovint anar junts a passeig pels afores els dos joves i, malgrat la diferència d'anys, establir-se entre ells una estreta intimitat. No cal dir que el llaç únic i veritable d'aquella intimitat era l'estimada comú. En Pasqualet, joiós de poder-se donar tot a la confiança, en plena efusió de sa jovenesa vibrant i expansiva, parlava al nou amic ex abundantia cordis, no celant en lo més mínim actes, propòsits, anhels, fantasies… El senyor Reguera, a son torn, tot ho escoltava amb interès, tot ho aprovava amablement, i entretant, mantenint sempre a l'hereuet en una atmosfera de graduada llagoteria, anava deixant caure amb tacte i destresa, avui una, demà una altra, en aquell cor que s'obria de bat a bat, sens el més petit recel, llavors d'idees i sentiments que esperava veure-hi grifolar i granar quan l'hora fos. La Nieves digué una vegada amb tristesa al seu promès:
|
[
"On condueix l'accés de què parla el text?",
"Per a què servia, aquest espai?",
"Com era el portal?",
"Per a què va utilitzar aquell espai, en Pasqualet?",
"La Nieves, com justificava les seves sortides?",
"Eren trobades confidencials?",
"Qui els va entreveure, un dia?",
"Quina era la seva professió de l'home?",
"I quina actitud mantenia en aquell moment?",
"Què li va advertir al jove?",
"A partir de llavors, van començar a trobar-se més sovint?",
"Què els unia?",
"Què li anava inculcant el doctor al jove?"
] |
{
"answer_end": [
37,
115,
213,
525,
679,
931,
1166,
1467,
1531,
2002,
2341,
2500,
3106
],
"answer_start": [
0,
20,
135,
394,
527,
827,
933,
1280,
1468,
1925,
2257,
2421,
2889
],
"input_text": [
"A una quadra buida.",
"Per anar de la casa a la fàbrica sens travesar el pati.",
"Era una porteta vidriera aprofitada que es tancava amb baldons i pany de frare.",
"Per tenir ses entrevistes amb la Nieves.",
"Pretextava que havia de fer alguna compra.",
"Sí.",
"El senyor Reguera.",
"Era metge.",
"De riallera i protectora confiança.",
"Que si volia guardar-lo amagat, parés ment en el que feia.",
"Sí.",
"L'estimada comú.",
"Idees i sentiments que esperava veure-hi grifolar i granar quan l'hora fos."
]
}
|
books
|
-Has de ser més tret, fill meu, i apendre de fer compliments… No semblava pas que estiguessis al costat d'una senyoreta de ciutat, sinó que anessis a confessar…
Per sa banda, el senyor Reguera també havia observat, i les mauleries de gateta de la barcelonina li havien obert l'enteniment. Un immens camp de maniobres s'estengué davant sa esperança revifada i comprengué el partit que podria traure d'aquell auxiliar. Així és que, al parlar amb en Pasqualet, li va dir:
-Ala, ala, pollo, que ha fet conquista! -I alabà desmesuradament la bellesa de la forastera i son aire distingit i l'instruïda que era i la gràcia: amb què deia fins la més petita cosa…
En Pasqualet, de fons, no donà cap importància als elogis del metge, i amb tot, aquell dia estigué com més displicent amb la seva amiga i reparà amb sorpresa que aquesta tenia el cabell més fosc que la filla del diputat i que no reia tant com ella.
El diputat s'havia descuidat en la fàbrica el bastó, i el senyor Reguera digué a Don Pasqual que ell tenia d'arribar-se a Barcelona i podria portar-l'hi. L'hi portà, en efecte; i com el diputat no es trobés a casa en aquell moment, el senyor Reguera demanà per saludar la senyoreta. La senyoreta anava tota blanca i amb cintes blau cel: ja no semblava una miniatura, sinó una fina i airosa pastoreta de Watteau. El senyor Reguera en quedà encantat per comte d'altri.
Parlaren del dia aquell, i el senyor Reguera féu a la senyoreta un brillant panegíric de l'hereuet, tal com l'havia fet, a l'hereuet, de la senyoreta, i s'assegurà an aquesta que en la fàbrica se recordaren molt della. Quan el senyor Reguera se'n volgué anar, la senyoreta prengué d'un vas un gran pom de roses magnífiques i les hi entregà dient-li:
-Per a la senyora Banyoles! -I, destriant-ne del pom una de petita i encesa com un cor, afegí, enrojolant lleument: -I aquesta per al meu veïnet de taula, com un record de nostra coneixença…
|
[
"Què li aconsellaven al Pasqualet?",
"Per quina raó?",
"Què havia vist el Senyor Reguera?",
"L'home es volia aprofitar del noi?",
"Què va destacar de la barcelonina?",
"En Pasqualet li donava valor a les opinions del doctor?",
"Com es va sentir, aquell dia, al costat de la seva amistat?",
"De què es va adonar?",
"Què va anar a fer a la llar del diputat, el doctor?",
"Amb qui va parlar, allà?",
"Com anava vestida?",
"De qui li va parlar, en Reguera?",
"Què li va donar, ella?",
"Per a qui?",
"Per quin motiu li va voler lliurar una flor al noi?"
] |
{
"answer_end": [
60,
159,
258,
415,
615,
722,
790,
902,
1079,
1185,
1239,
1469,
1710,
1874,
1910
],
"answer_start": [
1,
62,
161,
289,
512,
655,
726,
793,
904,
1136,
1187,
1398,
1631,
1721,
1848
],
"input_text": [
"Que fos més tret i aprengués de fer compliments.",
"Perquè no semblava pas que estigués al costat d'una senyoreta de ciutat, sinó que anés a confessar.",
"Les mauleries de gateta de la barcelonina.",
"Sí.",
"La bellesa de la forastera i son aire distingit i l'instruïda que era i la gràcia.",
"No.",
"Displicent.",
"Que aquesta tenia el cabell més fosc que la filla del diputat i que no reia tant com ella.",
"Portar-li el bastó.",
"Amb la senyoreta.",
"Tota blanca i amb cintes blau cel.",
"De l'hereuet.",
"Un gran pom de roses manífiques.",
"Per a la senyora Banyoles i per al seu veïnet de taula.",
"Com un record per la seva coneixença."
]
}
|
books
|
-Això mai!- va respondre la noia amb una vivesa plena de ingenuïtat.
-Així tu també!… També paties per mi!…
-Feia tant temps!…- i tot seguit es tapà els ulls amb ses mans avergonyida i venturosa.
La gelosia és llunya, la vanitat s'ha fos. L'amor regna en els cors serens. La joventut amb ardidesa, els empeny a la vida, una joia esclatant els inunda; tot són clarors, clarors de cor trontollant d'alegria, clarors de fe, clarors de benaurança!
-¡Sant Vicents gloriós, vull mullerar-me amb la Margarida!
-¡Sant Vicents gloriós, vull maridar-me amb En Quel!
I el Sant Vicents empolsat i descolorit, humil i barroc, ple d'una bonohomia infinita, semblava cercar amb neguit un salpasser i aigua beneïda per a donar-los la benedicció eternal.
Així foren els amors de la Margarida i En Quel, amors sempre flairosos d'il·lusió i ventura. Ja fa prop d'un any que viuen tots solets en aquella casa de pagès afegint a les cantúries dels ocells els seus cants d'alegria. En Quel, sempre que va a la vessana canta i la Margarida mentre està esterrejant en el riu canta gloriosa i resplendent. Fan goig de veure i de sentir. Tenen la virtut del treball i l'alegrança del cor satisfet que estima a tot plaer.
|
[
"Una jove nega alguna cosa?",
"Amb quina actitud ho fa?",
"Què afirma l'altre?",
"Ella li dona la raó?",
"Com se sent?",
"Quines emocions s'han esvaït?",
"I quina és la que senten ara?",
"Estan alegres?",
"Els envaeix la foscor?",
"A quina figura es consagren?",
"Amb qui es vol casar ell?",
"I ella?",
"Com estava la figura de Sant Vicents?",
"Ara viuen junts, la Margarida i En Quel?",
"Causa felicitat, el fet de mirar-los i escoltar-los?"
] |
{
"answer_end": [
67,
67,
106,
194,
194,
237,
270,
349,
442,
501,
501,
554,
595,
872,
1110
],
"answer_start": [
0,
33,
70,
108,
141,
196,
239,
320,
351,
446,
446,
505,
556,
831,
1081
],
"input_text": [
"Sí.",
"Amb una vivesa plena de ingenuïtat.",
"Que ella també patia per ell.",
"Sí.",
"Avergonyida i venturosa.",
"La gelosia i la vanitat.",
"L'amor.",
"Sí.",
"No.",
"A Sant Vicents gloriós.",
"Amb la Margarida.",
"Amb en Quel.",
"Empolsada i descolorida.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
La flor romanial és una rondalla ambientada a l'illa de Mallorca. Surt recollida al tom II de l'Aplec de Rondalles Mallorquines recopilades per Antoni M. Alcover i editada per Francesc de Borja Moll.
És la història d'un rei que té una malaltia difícil de curar. Per guarir-lo, només existeix una flor, la flor romanial, que no ha vist ningú mai. Llavors, el rei envia els seus tres fills a cercar aquesta flor, amb la promesa de donar la corona en morir a qui la trobi. Els tres germans queden en un punt i acorden veure's en aquell punt un any després. El germà petit, en Bernadet, que actua d'heroi, rep l'ajuda d'una àguila —que era maltractada pels altres dos germans— que l'ajuda a cercar la flor romanial. Quan ja l'han agafat, ja passat l'any, tornen al punt de partida, on es troba amb Joanot, el germà gran, el qual, tot gelós, l'enterra i li pren la flor. Joanot i l'altre germà tornen a palau i ofereixen la flor al pare, la qual el guareix en només tocar-li la ferida. Quan el rei estava a punt de nomenar successor el germà gran, un pastor passa per l'arena on enterraren en Bernadet, per on havia sortit un cabell de canya, que bufa el pastor i del qual sonen les paraules de Bernadet:
tu em toques i no em fas por,
m'enterraren dins l'arena
per la flor romanial.
Llavors, el pastor acudeix a palau a mostrar aquella canya, per on bufen tots els membres de la família, l'últim dels quals fou Joanot que, en fer sonar la canya, sortí:
tu em toques i em fas mal.
M'enterrares dins l'arena
per la flor romanial.
Tot d'una, acudeixen allà on Bernadet està enterrat i el troben viu —un brot de la flor romanial que duia el feia immune a les agressions—, per la qual cosa el germà gran és desposseït de la corona, que passa a ser de Bernadet.
Aquesta rondalla ha estat condensada en un poema de Gabriel Janer Manila i Feliu Gasull i musicat per Maria del Mar Bonet. També ha estat versionada en dibuixos animats per Roser Capdevila a Les tres bessones i fou gravada per Xesco Boix en el disc La flor romanial.
|
[
"Què és la flor romanial?",
"En quin llibre apareix?",
"Qui n’és el protagonista?",
"Què li passa?",
"Què el pot curar?",
"Qui va en recerca d’aquesta medicina?",
"Amb què premiarà al que l’aconsegueixi?",
"Quin pacte fan els germans?",
"Qui és en Bernadet?",
"Qui li dona un cop de mà?",
"Junts troben el que cercaven?",
"Com es venja el germà major?",
"Qui passa per l'escenari del crim?",
"Li ensenya al monarca allò amb què s'ha topat?",
"Més tard, troben a en Bernadet en vida?",
"A quina sèrie d’animació catalana apareix, aquesta història?"
] |
{
"answer_end": [
64,
127,
223,
261,
344,
409,
468,
552,
581,
626,
732,
864,
1096,
1336,
1590,
1959
],
"answer_start": [
0,
66,
200,
200,
262,
346,
411,
470,
554,
602,
677,
795,
1043,
1278,
1523,
1874
],
"input_text": [
"Una rondalla ambientada a l'illa de Mallorca.",
"Al tom II de l'Aplec de Rondalles Mallorquines.",
"Un rei.",
"Que té una malaltia difícil de curar.",
"Una flor, la flor romanial, que no ha vist ningú mai.",
"Els seus tres fills.",
"Amb la corona.",
"Queden en un punt i acorden veure's en aquell punt un any després.",
"El germà petit.",
"Una àguila.",
"Sí.",
"L'enterra i li pren la flor.",
"Un pastor.",
"Sí.",
"Sí.",
"A Les tres bessones."
]
}
|
books
|
-Per avui no és pas cas de sortir a passeig, amollegat com està el pis per causa de la pluja- digué don Eudald, dirigint-se a en Montbrió; -mes les noies ens entretindran amb el piano. No es cregui, que no n'hi ha cap de manca i el fan refilar com un rossinyol. Sobretot la Montserrat, veurà que les mans se li perden de vista. Me deia darrerament el mestre de Vich que ja no sabia pas què més ensenyar-li.
-No ho cregui, no- afegia reposadament donya Dolors, procurant rebaixar quelcom dels beneitons elogis del seu marit: -els hi manquen estudis i els hi sobra ganduleria. Si no fos així, ja tocarien alguna cosa.
-Som d'opinió que es faci la prova- afegí el jove complascentment.
Efectivament: després d'una brega que durà llarga estona, s'assegueren al piano, successivament, la petita de primer, executant les lliçons més escollides del mètode de Charpentier. La Montserrat picava més alt, contant entre les peces de son repertori, La Argentina, Las campanas del monasterio, El poeta moribundo i altres ranciors per l'estil, que executava amb relativa facilitat i algun sentiment, mes amb tots els vicis del mestre assalariat que es guanya la vida fent música com un altre fent sabates. Això no impedia pas que don Eudald se les escoltés entusiasmat i que el Montbrió es desfés en elogis de les pianistes, tot lamentant-se interiorment de la rutina que fa a voltes malograr excel·lents disposicions.
A ell no l'hagueren de pregar gaire per a assentar-se al piano. No era pas pianista, si bé coneixia bastant la nota; però, dotat d'una poderosa retentiva musical i d'un enginy i habilitat especials que el feien sortir-se de tot, executava quasi de cor, amb més o menys fidelitat, però amb vers sentiment i delicadesa, algunes estimables melodies, que deixaren amb la boca badada als oients.
Tampoc era cantor ni posseïa una veu ben caracteritzada, i cantà amb afinació i gust alguns fragmens d'òperes, apresos durant sa vida d'estudiant. Però on triomfà, fou executant algunes cançons catalanes, amb les quals deixà sorprès a tothom. No sabien compendre com aquelles melodies, que conexien degenerades i malmeses per boca dels jaios del poble, cantades ara amb verdadera devoció i coneixement, tinguessin el do de remoure'ls-hi fins les entranyes, com si els despertessin dormides ànsies i vells records que afluïen com abundoses deus d'entremig de ses, fins aleshores, no compreses exquisitats.
|
[
"Què no era aconsellable de fer aquell dia?",
"Per quina raó?",
"Qui ho va afirmar, això?",
"Amb qui va suggerir don Eudald que es podien reunir?",
"Qui era la que millor tocava el piano?",
"Qui la instruïa?",
"Donya Dolors va negar les lloances?",
"Què va afirmar, amb relació a les noies?",
"Quina de les joves va ser la primera a tocar?",
"Amb quines tècniques?",
"Qui la va seguir?",
"Quines melodies va interpretar?",
"A don Eudald li agradava el que escoltava?",
"Montbrió s’animà a tocar ell mateix?",
"Amb què va admirar als oients?"
] |
{
"answer_end": [
43,
92,
110,
183,
326,
405,
522,
573,
863,
863,
935,
998,
1254,
1467,
2037
],
"answer_start": [
1,
45,
94,
140,
154,
328,
407,
525,
780,
780,
865,
865,
1192,
1405,
1943
],
"input_text": [
"Sortir a passeig.",
"Per causa de la pluja.",
"Don Eudald.",
"Amb les noies.",
"La Montserrat.",
"El mestre de Vich.",
"Sí.",
"Que els hi mancaven estudis i els sobrava ganduleria.",
"La petita.",
"Les del mètode de Charpentier.",
"La Montserrat.",
"La Argentina, Las campanas del monasterio i El poeta moribundo.",
"Sí.",
"Sí.",
"Amb l'execució d'algunes cançons catalanes."
]
}
|
books
|
A la branca més alta d'un eucaliptus s'hi ha posat un ocellot fantàstic, una bèstia que parla. Els nens l'han cridat, i l'animal ha respost com si fos una persona. La tia Paulina s'ha pensat que potser fóra el mal esperit. En Melrosada ha perdut la color. En Víctor ha sortit a la finestra de la seva cambra en mànigues de camisa, ha mirat fixament protegint la vista amb el palmell de la mà, i ha exclamat, ple de joia: -És un lloro!
Aquest esdeveniment, tan fora del vulgar, ha electritzat les ànimes. Els nens volen agafar el lloro, costi el que costi. Tota la família s'ha situat al peu de l'eucaliptus. L'ocell no té ganes de moure's: sembla que s'hi trobi com el peix a l'aigua. Amb el bec es frega les potes i les ales, i canta i crida com un desesperat.
El petit plora perquè el lloro no vol baixar, el gran l'insulta, i en Melrosada admira la bella coloració de l'animal. La Maria de la Mercè diu que no li fa cap gràcia. La tia Paulina creu que aquests animals porten mala sort. En Víctor ha cridat al jardiner, i s'està empescant el sistema per capturar la bèstia.
|
[
"Quin animal s’esmenta?",
"Què té d’especial?",
"Quan ha parlat?",
"Amb què ha relacionat la Paulina aquesta criatura?",
"En Melrosada s’ha quedat blanc?",
"Qui l’ha contemplat a continuació?",
"I ha reconegut l’animal?",
"Què és?",
"Què desitgen fer els infants, ara?",
"L’au és bellugadissa?",
"Fa la sensació que se sent còmode?",
"Què fa, mentrestant?",
"En Melrosada està meravellat?",
"Per què?",
"Què planeja en Víctor?"
] |
{
"answer_end": [
71,
93,
162,
221,
254,
348,
433,
433,
534,
638,
683,
760,
879,
879,
1074
],
"answer_start": [
0,
51,
95,
164,
226,
256,
331,
422,
504,
608,
640,
685,
829,
829,
989
],
"input_text": [
"Un ocellot.",
"Que parla.",
"Quan els nens l'han cridat.",
"Amb un mal esperit.",
"Sí.",
"En Víctor.",
"Sí.",
"Un lloro.",
"Agafar el lloro.",
"No.",
"Sí.",
"Amb el bec es frega les potes i les ales, i canta i crida com un desesperat.",
"Sí.",
"Per la bella coloració de l'animal.",
"El sistema per capturar la bèstia."
]
}
|
vilaweb
|
Un tren de la línia R4 de Renfe ha descarrilat després d'haver xocat amb un altre comboi entre Sant Vicenç de Castellet i Manresa, al Bages, segons que ha informat Protecció Civil. L'accident ha causat una morta, una maquinista de 26 anys, i nombrosos ferits. Un dels trens era de la línia R4 i l'altre de la R12. Tres-cents passatgers viatjaven als dos trens i l'últim balanç és d'un mort, quatre ferits greus i nombrosos ferits lleus o amb lesions de menys gravetat. El conseller de Territori, Damià Calvet, ha explicat a la Cadena Ser que hi ha hagut un xoc frontal entre un tren en direcció Barcelona i un altre en direcció Manresa, en un tram de doble via. L'accident s'ha produït quan un dels trens sortia de l'estació de Sant Vicenç de Castellet i l'altre hi arribava, les 18.30. Diverses ambulàncies s'han desplaçat fins el lloc dels fets. L'accident s'ha produït al punt quilòmètric ferroviari entre 306 i 308 a l'alçada del baixador de Castellgalí. El tram ferroviari és interromput i Renfe ha establert un servei alternatiu de transport per carretera. És el segon accident greu de la línia R4 en pocs mesos. El 20 de novembre, un tren va descarrilar a Vacarisses arran d'una esllavissada. Hi hagué un mort i nombrosos ferits.
|
[
"Què ha col·lidit avui?",
"On?",
"Quines conseqüències ha tingut, aquest fet?",
"Qui ha perdut la vida?",
"Quins han estat els combois afectats?",
"Quantes persones transportaven?",
"Hi ha hagut persones amb lesions crítiques?",
"Quantes?",
"Qui és Damià Calvet?",
"On ha comparegut?",
"Què ha dit?",
"On ha passat, aquesta desgràcia?",
"Quina mesura s’ha establert per assegurar la mobilitat ciutadana?",
"Quin accident similar es va produir el mes de novembre?"
] |
{
"answer_end": [
88,
139,
258,
238,
312,
359,
410,
410,
508,
537,
660,
957,
1061,
1198
],
"answer_start": [
0,
89,
181,
202,
260,
314,
391,
391,
469,
469,
510,
848,
959,
1119
],
"input_text": [
"Un tren de la línia R4 de Renfe i un altre comboi.",
"Entre Sant Vicenç de Castellet i Manresa, al Bages.",
"Una morta i nombrosos ferits.",
"Una maquinista de 26 anys.",
"Un dels trens era de la línia R4 i l'altre de la R12.",
"Tres-cents passatgers.",
"Sí.",
"Quatre.",
"El conseller de Territori.",
"A la Cadena Ser.",
"Que hi ha hagut un xoc frontal entre un tren en direcció Barcelona i un altre en direcció Manresa, en un tram de doble via.",
"Al punt quilòmètric ferroviari entre 306 i 308 a l'alçada del baixador de Castellgalí.",
"Un servei alternatiu de transport per carretera.",
"Un tren va descarrilar a Vacarisses arran d'una esllavissada."
]
}
|
mitologia
|
La Muma Pădurii (pronunciació en romanès: [ˈMuma pəˈdurij]), en el folklore romanès, és una vella lletja i entremaliada o boja que viu al bosc (al cor dels boscos verges, en una cabana o un arbre vell). És el contrari de fades com ara Zână. També és la protectora dels animals i les plantes, per als quals elabora pocions i ajuda els animals ferits. Té cura el bosc, si s'està morint, i manté allunyats els intrusos, fent-los embogir i espantant-los.
Es pot associar a bruixes (com la bruixa de la història de Hänsel i Gretel), però és una «criatura» neutral, que només perjudica els qui fan mal al bosc.
Muma Pădurii significa literalment «mare del bosc», tot i que mumă és una versió arcaica de mamă (mare), que té un toc de conte de fades per al lector romanès (una mica similar a l'ús dels pronoms arcaics com thou i thy en anglès). Algunes altres paraules d'aquest tipus, típicament protagonistes dels contes populars, tenen aquest efecte.
Muma Pădurii és un esperit del bosc en el cos d'una dona molt lletja i vella. De vegades té la capacitat de canviar de forma. Viu en una caseta fosca, terrible i amagada.
Es creu que ataca els nens i per això s'utilitzen una gran varietat d'encanteris (descântece en romanès) contra ella.
Aquesta (madrastra) mare del bosc segresta nens petits i els esclavitza. En una història popular, en algun moment, intenta bullir una nena viva en una sopa. No obstant això, el germà de la petita és més astut que Muma Pădurii i empeny la dona-monstre al forn, de manera similar a la història de Hänsel i Gretel. La història acaba amb una nota feliç quan tots els nens són lliures de tornar amb els seus pares.
En lloc de dir «és lletja», a Romania de vegades es diu sembla «Muma Pădurii».
|
[
"A quina cultura pertany la Muma Pădurii?",
"És un personatge fictici?",
"Què és?",
"De quina figura en representa l’antítesi?",
"A qui empara?",
"Com ho fa?",
"És un ésser maligne?",
"A qui li produeix danys?",
"Quina és la traducció de Muma Pădurii?",
"És bella, aquesta figura?",
"A qui agredeix?",
"Els arresta?",
"I què fa amb ells?",
"A quin altre conte popular recorda?",
"Els infants s’aconsegueixen alliberar?"
] |
{
"answer_end": [
83,
83,
142,
239,
290,
348,
603,
603,
655,
1013,
1142,
1281,
1305,
1544,
1642
],
"answer_start": [
0,
0,
85,
203,
241,
292,
533,
560,
605,
945,
1116,
1234,
1291,
1494,
1546
],
"input_text": [
"A la romanesa.",
"Sí.",
"Una vella lletja i entremaliada o boja que viu al bosc.",
"De fades com ara Zână.",
"Als animals i les plantes.",
"Elabora pocions i ajuda els animals ferits.",
"No.",
"Als qui fan mal al bosc.",
"Mare del bosc.",
"No.",
"Als nens.",
"Sí.",
"Els esclavitza.",
"A la història de Hänsel i Gretel.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
La vicepresidenta del Consell i colíder de Compromís, Mónica Oltra, ha aclarit aquest dimarts que ‘no ens n'anem' amb Íñigo Errejón sinó que l'executiva aposta per concórrer a una plataforma electoral a la qual espera que se sumen ‘aliats similars d'altres territoris.' ‘Anem a una plataforma electoral on aquí Compromís serà la cara i seguirà defensant les nostres idees contra la corrupció i contra les retallades i demostrant com des del govern es millora la vida de les persones.' Oltra, abans d'assistir a Paterna a la inauguració de la jornada ‘Transport i gènere. Adaptació de serveis, seguretat i empleabilitat', ha assenyalat que, després de l'executiva, li va enviar un missatge al líder de Podem, Pablo Iglesias, que li ha contestat aquest mateix dimarts amb ‘una resposta molt curta', atés que a aquelles hores ‘s'imposa la conciliació familiar en les llars amb xiquets'. En el text li incloïa una emoticona i un “‘prenem nota i seguim parlant.' Per contra, ha assenyalat que no ha pogut parlar amb Errejón després de la decisió de l'executiva d'anit, que ha de ser ratificada per la militància, però que sí que ho faran els encarregats de les negociacions de Compromís. En qualsevol cas, ha recalcat que seguiran construint potns amb Podem i que les relacions des de Compromís ‘sempre seran bones i coordials' i que ella personalment seguirà treballant els afectes ‘amb persones que tenim a prop afectiva i políticament.' Baldoví: ‘No afectarà a l'estabilitat del govern' El diputat de Compromís al Congrés espanyol, Joan Baldoví, ha assegurat que un pacte amb Més Madrid ‘no afectarà l'estabilitat' del govern del Botànic al capdavant de la Generalitat . En aquest sentit, ha defensat el pacte amb els d'Íñigo Errejón perquè és ‘una opció nova' amb la qual ‘probablement serà més fàcil arribar a acords' per a constituir un executiu. Baldoví ha apuntat, en una entrevista a la cadena SER recollida per Europa Press, que a les eleccions també ‘competeixen contra el PSOE i hi haurà frecs i això no vol dir que després no siguem capaços d'entendre'ns.' El parlamentari ha explicat que no s'han posat en contacte amb Podem perquè l'executiva de Compromís, en la qual es va votar per explorar un pacte amb Més Madrid, va acabar molt tard a la nit d'ahir. En tot cas, ha insistit a exigir ‘responsabilitat' perquè ‘per sobre dels frecs que pugui haver-hi en una campanya o la decisió que una força prengui per a anar a les eleccions, per sobre de tot està l'estabilitat d'un govern.' Per això, ha recalcat: ‘Això és molt més important i estic segur que tots i cadascun dels integrants del Botànic sabran afrontar aquesta responsabilitat.' Baldoví ha explicat que la candidadura d'Errejón té com a atractiu que és una opció nova que situa a Compromís en un terreny en què es troben ‘còmodes' perquè ‘nosaltres sempre, sempre hem intentat arribar a un acord' i ‘ser part de la solució.' En aquesta línia, ha comentat que després d'aquest procés de 150 dies ‘algunes' formacions ‘surten a l'escena com que no han estat capaces d'acordar.' ‘Aquest seria el fet diferencial de la nostra candidatura, que no busquem culpables del fracàs d'aquest intent de formació de govern sinó que oferim la nostra capacitat i voluntat d'arribar a acords com vam demostrar en les institucions en les quals estem', ha dit. De fet, ha considerat que amb Errejón ‘probablement sí que serà més fàcil arribar a acords' i sobre aquest tema ha destacat els intents del líder de Més Madrid per ‘tapar l'entrada de l'extrema dreta en els governs de Madrid.'
|
[
"Qui és Mónica Oltra?",
"Què defensa?",
"Segons ella, com serà la postura de Compromís?",
"Què ha explicat abans d’accedir al congrés?",
"Per què Iglesias li va respondre breument?",
"Amb qui no s’ha pogut posar en contacte?",
"Tot i aquesta situació, amb qui continuarà col·laborant el partit d’Oltra?",
"Qui és Joan Baldoví?",
"Què ha comunicat sobre aquesta situació?",
"Per quina raó li sembla bé l’acord amb Més Madrid?",
"Opina que aquestes friccions amb el PSOE fa que després no es puguin avenir?",
"Per quin motiu no va contactar amb Podem?",
"Quin aspecte li sembla més important que aquestes picabaralles?",
"Quant de temps s’ha tardat a enllestir aquesta coalició?",
"Què destaquen de la seva capacitat d’acordar?"
] |
{
"answer_end": [
66,
269,
484,
722,
882,
1018,
1252,
1542,
1666,
1846,
2064,
2263,
2492,
2963,
3309
],
"answer_start": [
0,
68,
270,
492,
708,
958,
1201,
1485,
1544,
1687,
1848,
2065,
2316,
2912,
3045
],
"input_text": [
"La vicepresidenta del Consell i colíder de Compromís.",
"Concórrer a una plataforma electoral a la qual espera que se sumen aliats similars d'altres territoris.",
"Serà la cara i seguirà defensant les nostres idees contra la corrupció i contra les retallades i demostrant com des del govern es millora la vida de les persones.",
"Que li va enviar un missatge al líder de Podem, Pablo Iglesias.",
"Perquè a aquelles hores s'imposa la conciliació familiar en les llars amb xiquets.",
"Amb Errejón.",
"Amb Podem.",
"Del diputat de Compromís al Congrés espanyol.",
"Que no afectarà l'estabilitat del govern del Botànic al capdavant de la Generalitat.",
"Perquè és una opció nova amb la qual probablement serà més fàcil arribar a acords per a constituir un executiu.",
"No.",
"Perquè l'executiva de Compromís va acabar molt tard a la nit d'ahir.",
"L'estabilitat d'un govern.",
"150 dies.",
"Que no busquen culpables del fracàs d'aquest intent de formació de govern sinó que ofereixen la seva capacitat i voluntat d'arribar a acords."
]
}
|
books
|
En Quimet, amoïnat per la lògica del brau servidor de Sant Isidre, se'n tornà a bosc. Eixí de l'hostal, una matinada de fred viu, escandalitzant els tres o quatre veïns del poble amb la seva tos de simbomba.
Un jorn, els traginers que havien pujat a muntanya a carregar les sàrries del carbó, s'aturaren a l'hostal. Tornaven de buit. En Quimet no havia pas rescaldat les piles ni, per tant, ensarrionat la mercaderia. Fato, eines i atuells, tot restava escampat sense mirament. Guiats pel Caiman, l'atalaiaren ajaçat de boca terrosa en un gran pilot de fulles de roure. Per entre la borra del cabell apareixien les orelles de color de cera verge. Més enllanic del jaç trobaren un plat de sopes de vi, intactes. Comprengueren que en Quimet tenia una mala peça al teler, com se sol dir.
Compadits, intentaren endur-se-l'en a casa del seu germà.
-No em toqueu: tinc això d'aquí dintre tan primparat,- (es rautava la sina) -que el brandar del matxo ho esmicolaria per sempre més.
-Què vols, del poble?- li digueren els traginers rodejant-lo afectuosos.
|
[
"Què li preocupava el Quimet?",
"I cap a on es va dirigir?",
"Feia calor?",
"Amb què estava fent xivarri el protagonista?",
"Qui va anar un dia a l’hostal?",
"Per què Quimet no havia posat el gènere a les bosses d’espart?",
"Què estava dispersat?",
"Com van trobar els homes al noi?",
"Com eren les seves orelles?",
"Què estava al seu costat?",
"Entenien que es trobava malament?",
"Què volien fer els carreters amb ell?",
"De quina forma se sentien?",
"Per quin motiu el noi no volia que l’aixequessin?",
"Què li van preguntar els treballadors?"
] |
{
"answer_end": [
65,
84,
128,
206,
314,
416,
476,
568,
645,
699,
783,
841,
820,
895,
1024
],
"answer_start": [
0,
67,
86,
87,
208,
334,
418,
478,
570,
647,
711,
796,
785,
844,
976
],
"input_text": [
"La lògica del brau servidor de Sant Isidre.",
"Al bosc.",
"No.",
"Amb la seva tos de simbomba.",
"Els traginers que havien pujat a muntanya a carregar les sàrries del carbó.",
"Perquè no havia pas rescaldat les piles.",
"Fato, eines i atuells.",
"Ajaçat de boca terrosa en un gran pilot de fulles de roure.",
"De color de cera verge.",
"Un plat de sopes de vi.",
"Sí.",
"Endur-se-l'en a casa del seu germà.",
"Compadits.",
"Perquè tenia això d'aquí dintre tan primparat.",
"Que què volia, del poble."
]
}
|
books
|
-Vull fer un passeig tot sol… vull pensar moltes coses- va dir al brancal de la porta i s'anà allunyant. S'anà fent petit, petit entre les soques dels arbres, les mates de brucs i les volivardes.
El seu pare tremolava i la mare va tapar-se els ulls i trencà en un plor de condol, tot dient:
-Ai, si veu que no te mà!…
-Déu faci que no's mati… que no's tiri cingle avall…
-Calla, tu! No cridis la desgràcia.
-Aneu-hi… aneu-hi… no el deixeu sol… que no podrà contenir la pena!…- afegia sa mare ofegant-se.
A l'era van aturar el batre, tota la batllia se encongia al davant seu; i en Joan mormolant feliç una harmonia que li dictava sa ardenta inspiració, s'anava fent petit… petit, entre les eures i les albes, les falgueres i els arbossos.
-Només un que hi vagi!… Vós!… seguint-lo per la carena, pel cantó bagueny- digué el pastor al pare.
-Jo hi aniré,- barbotejà la Remei.
-Poc a poc… no feu remor!…
I amagant-se darrera els arbres el seguiren el pare i la Remei. Després s'hi afegiren la mare i el pastor i fins els mossos pel cantó solei de la muntanya.
|
[
"Què va anunciar el protagonista?",
"On ho va fer?",
"Per on va anar desapareixent?",
"Com actuava el pare?",
"I la mare?",
"De què tenia temor la progenitora si el fill descobria que no tenia mà?",
"La renya el seu marit per mal augurar?",
"Què li va manar la dona que fes?",
"A qui van parar al sequer?",
"Què feia el Joan?",
"Quina vegetació l’envoltava?",
"Què li va recomanar el pastor al progenitor?",
"La Remei es va oferir a anar també darrere del noi?",
"Com van dir que havien de fer-ho el pare i la Remei?",
"Al final, qui van anar a la recerca del Joan?"
] |
{
"answer_end": [
85,
103,
194,
217,
278,
369,
405,
491,
531,
614,
737,
837,
872,
898,
1024
],
"answer_start": [
0,
56,
105,
196,
220,
220,
372,
407,
504,
578,
602,
739,
839,
875,
901
],
"input_text": [
"Que volia fer un passeig tot sol i volia pensar moltes coses.",
"Al brancal de la porta.",
"Entre les soques dels arbres, les mates de brucs i les volivardes.",
"Tremolava.",
"Va tapar-se els ulls i trencà en un plor de condol.",
"Que es matés i que es tirés cingle avall.",
"Sí.",
"Que anés i que no el deixés sol.",
"Al batre.",
"Mormolava feliç una harmonia.",
"Eures, albes, falgueres i arbossos.",
"Que només hi anés un i que sigui el pare.",
"Sí.",
"Poc a poc i que no facin remor.",
"El pare, la Remei, la mare, el pastor i els mossos."
]
}
|
vilaweb
|
The Guardian, The New York Times, la BBC, La Reppublica, Le Monde, France 24 i els principals mitjans internacionals s'estan fent ressò de la sentència sobre Oriol Junqueras en les seves respectives edicions digitals. Tots ells destaquen el fet més destacat, i és que Junqueras tenia immunitat des del moment que va ser escollit eurodiputat i que hauria d'haver sortit en llibertat des d'aquell precís moment. Tots els mitjans, adreçats a un públic internacional, recorden que Junqueras posteriorment va ser condemnat a tretze anys de presó, ‘la sentència més alta dels líders polítics catalans', precisa The New York Times. El periodista que escriu la notícia del mitjà americà, Raphael Minder, assenyala que aquesta decisió pot tenir més repercussions a llarg termini en el moviment secessionista català. Les notícies també fan èmfasi en el fet que la sentència també afecta Carles Puigdemont i Toni Comín, que ‘no van poder ocupar els seus escons al Parlament Europeu ja que, com Junqueras, no havien jurat el jurament espanyol', explica la BBC. El mitjà públic anglès diu que després de la sentència, els advocats de Junqueras han reclamat al Tribunal Suprem espanyol que revisi la condemna de l'ex-vice-president. I acaba: ‘Massives protestes al carrer han irromput periòdicament a Catalunya d'ençà que van ser empresonats els líders separatistes, amb centenars de persones ferides en disturbis‘. ‘Una persona elegida al Parlament Europeu adquireix la condició de membre d'aquesta institució a partir de la proclamació oficial dels resultats electorals i dels beneficis, a partir d'aquest moment, de les immunitats relacionades amb aquesta qualitat'. Amb aquesta frase pronunciada pel president del Tribunal de Lluxemburg, Koen Lenaerts, inicia el seu article La Reppublica. També assenyala que la sentència ‘hauria de tenir repercussions en altres dos líders independentistes catalans, l'ex-president Carles Puigdemont i Toni Comin, elegits a les darreres eleccions europees, però que no van poder assumir les funcions perquè no van poder viatjar a Madrid per jurar-se la constitució'. Aquest requisit va provocar que la junta electoral espanyola no enviés al Parlament Europeu la proclamació de l'elecció de Junqueras, Puigdemont i Comín catalans i, per tant, el Parlament Europeu es va negar a atorgar-los l'escó. El mitjà bavarès Süddeutsche Zeitung escriu que ‘les autoritats espanyoles han impedit erròniament al líder independentista català Oriol Junqueras assumir el seu mandat com a eurodiputat'. Continua dient que haurien d'haver demanat el suplicatori al Parlament Europeu per a detenir Junqueras durant les sessions parlamentàries.
|
[
"Quins mitjans de comunicació s’esmenten?",
"Què han publicat?",
"Quin succés ressalten tots?",
"Per tant, hauria d’estar empresonat el polític?",
"Quina va ser la seva sanció?",
"Qui és Raphael Minder?",
"Què adverteix?",
"Quins polítics surten també perjudicats de la sentència de Junqueras?",
"Per què?",
"Què han demanat els advocats defensors d’Oriol Junqueras al TS?",
"Quina ha estat la conseqüència de la condemna dels polítics catalans?",
"Qui és Koen Lenaerts?",
"Defensa la indemnitat dels eurodiputats?",
"Per quina raó no ho poden ser Puigdemont ni Comin?",
"Què ha comentat el Süddeutsche Zeitung?"
] |
{
"answer_end": [
76,
173,
340,
408,
540,
694,
805,
907,
1031,
1217,
1400,
1741,
1741,
2089,
2509
],
"answer_start": [
0,
0,
218,
343,
464,
597,
680,
807,
877,
1105,
1228,
1687,
1402,
1892,
2339
],
"input_text": [
"The Guardian, The New York Times, la BBC, La Reppublica, Le Monde, France 24.",
"La sentència sobre Oriol Junqueras.",
"Que Junqueras tenia immunitat des del moment que va ser escollit eurodiputat.",
"No.",
"Tretze anys de presó.",
"El periodista que escriu la notícia del The New York Times.",
"Que aquesta decisió pot tenir més repercussions a llarg termini en el moviment secessionista català.",
"Carles Puigdemont i Toni Comín.",
"Perquè no van poder ocupar els seus escons al Parlament Europeu.",
"Que revisi la condemna de l'ex-vice-president.",
"Que hagin irromput massives protestes periòdicament a Catalunya.",
"El president del Tribunal de Lluxemburg.",
"Sí.",
"Perquè no van poder assumir les funcions perquè no van poder viatjar a Madrid per jurar-se la constitució.",
"Que les autoritats espanyoles han impedit erròniament al líder independentista català Oriol Junqueras assumir el seu mandat com a eurodiputat."
]
}
|
vilaweb
|
El PSPV, Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida han reprès les negociacions per a tancar el nou Acord del Botànic. La reunió, que s'ha fet a la seu dels socialistes a València, ha començat a les deu del matí i s'ha allargat unes quatre hores. Els assistents l'han qualificada de productiva i satisfactòria, i han acordat de tornar a reunir-se el 5 de juny. La qüestió principal que s'ha abordat és la que centra la tercera comissió de treball, la més important, que dissenyarà l'estructura del nou govern encarregat d'executar l'acord programàtic que tanquen els socis. Tot i això, encara no s'ha concretat quin nombre de conselleries el conformaran. L'objectiu és que abans del 12 de juny, dia en què hi ha prevista la sessió d'investidura a les Corts, el pacte estigui enllestit. Abans d'entrar a la reunió, el secretari general de Podem, Antonio Estañ, s'ha mostrat optimista i confiava que les negociacions avançarien molt, tot i que diu que és massa aviat perquè surtin els primers noms dels futurs consellers. Unides Podem vol que el ‘mestissatge' del qual es parla en aquestes negociacions s'estengui a tots els llocs possibles i arribi a la Presidència i la Vice-presidència. Diu que és una mesura per a evitar el monopoli del PSPV o Compromís. Però la proposta no ha arribat gaire lluny, i els socialistes els han recordat els resultats de les eleccions. Manuel Mata creu que és ‘lleig' exigir i, tot i estar a favor de la participació de Podem en el govern, els demana que siguin compromesos i lleials ‘sense voler assaltar el cel'. Compromís veu amb bons ulls la incorporació d'Unides Podem en matèries competencials, però insisteix que cal estudiar com es materialitza això, perquè tenen vuit diputats i, per tant, la seva situació no és la mateixa que la dels altres dos socis. ‘El més important és que aquest govern ha d'estar molt cohesionat, perquè sabem què tenim davant', ha dit la coportaveu de Compromís, Àgueda Micó.
|
[
"Qui han confirmat un nou pacte?",
"Com s’anomena aquest?",
"On s’han dut a terme aquestes negociacions?",
"Quant han durat?",
"Tornaran a quedar per negociar?",
"Quin ha estat el punt principal de la trobada?",
"Per quin motiu és rellevant?",
"Què no se sap encara?",
"Què volen aconseguir abans del 12 de juny?",
"Què més passa aquell dia?",
"Quina ha estat la postura d’Antoni Estañ?",
"Quin és l’objectiu d’Unides Podem?",
"S’ha estès aquesta proposició?",
"Qui ha fet públic que està en contra d’això?",
"Què vol contemplar abans Compromís d’Unides Podem?"
] |
{
"answer_end": [
102,
114,
176,
242,
343,
461,
569,
650,
781,
753,
927,
1183,
1296,
1467,
1686
],
"answer_start": [
0,
77,
116,
211,
310,
358,
445,
583,
653,
652,
811,
1017,
1254,
1365,
1544
],
"input_text": [
"El PSPV, Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida.",
"Acord del Botànic.",
"A la seu dels socialistes a València.",
"Quatre hores.",
"Sí.",
"El que centra la tercera comissió de treball.",
"Perquè dissenyarà l'estructura del nou govern encarregat d'executar l'acord programàtic que tanquen els socis.",
"Quin nombre de conselleries el conformaran.",
"Enllestir el pacte.",
"Hi ha prevista la sessió d'investidura a les Corts.",
"S'ha mostrat optimista i confiava que les negociacions avançarien molt.",
"Que el mestissatge del qual es parla en aquestes negociacions s'estengui a tots els llocs possibles i arribi a la Presidència i la Vice-presidència.",
"No.",
"Manuel Mata.",
"La seva incorporació en matèries competencials."
]
}
|
books
|
Els infeliços se quedaven admirats de la tornada del Rector, que per ells era ben nova; mes, com sentien l'escoïssor del dit sobre la nafra, acotaven el cap i callaven.
Cal reconèixer que mossèn Joan no era el mateix d'abans. Havia desaparegut aquell capellà mansuet, de cor irreflexivament tendre, que es fonia com la cera, davant de les misèries agenes, enternint-se fins a llagrimejar amb les canteules d'una beata (sacerdot de melodrama, a propòsit per a fer plorar sobre les pàgines d'una novel·la), per a fer pas al filòsop pràctic, en qui el cap sempre domina el cor, figura més humana, més muntanyenca, menys angelical tal volta, però més àpta per a desempenyar amb fruit la complexa missió parroquial que requereix, com prevé l'Evangeli, no desaparellar mai la candidesa de la coloma de l'astúcia de la serpent.
Era una conseqüència de la revolució d'idees que forjava en son enteniment d'ençà de la reaparicíó del seu nebot. Els exabruptes d'aquest, amb ses grans síntesis sociològiques i històriques, amb sos realismes crusos, però lògics, i sos entusiasmes generosos obrant com un reactiu, posaren en acció el cabal de ciència dormida o estàtica, per dir-ho així, que ell posseïa, portant-li una nova orientació en sos ideals. Els terribles aconteixements esdevinguts al poble, en els quals no pogué desempenyar el paper que li pertocava, acabaren d'obrir-li els ulls a la realitat, i començà a formular una sèrie de conclusions, fruit de la conjunció de les genials intuïcions de son nebot, amb el gran sediment de filosofia escolàstica de què estava impregnat son esperit.
I mentres la Justícía, rodejada de son estat major d'escrivans, procuradors i agutzils, i apoiada per un estol de Guàrdies Civils i Rurals, s'afanyava a omplir folis i més folis, citant testimonis, dictant providències, evacuant diligències, subjectant a llarguíssms i capciosos interrogatoris una dotzena d'acusats, amb tot lo qual enfosquia cada dia més els fets, els dos verdaders coautors quedaven impunes. El Cerdà perquè, fet fonedís, no li arribaven les requisitòries, que pròdigament el Jutjat expedia. Don Eudald (oh, don Eudald!) estava perfectament dins de la legalitat. Fins el diari conservador l'havia presentat com una víctima de l'onada revolucionària, que, amb son creixement, justificava d'una manera plena la necessitat de la política repressiva que, amb tan bon encert havia emprès el ministre González Bravo.
I dels infeliços ferits, qui se'n recordava? ¡Pobrets! Prou haurien quedat abandonats de tothom si mossèn Joan, malgrat ses rebufades, no s'hagués encarregat encara de complir-la, sa eterna missió de pare-pedaç; missió ben sobrera si un home d'empenta i de seny s'hagués proposat a temps fer-ne posar als que no en tenien, com excusada seria la dolorosa tasca de la Germana de la Caritat si es carreguessin els canons amb serradís i borres en lloc d'engorjar-los de pólvora i de plom.
|
[
"Què els passava als desventurats?",
"Com reaccionaven?",
"Qui havia canviat?",
"Com era abans?",
"I ara?",
"Quina era la causa per la qual havia canviat?",
"Què li havia exposat?",
"Quin fet va acabar de culminar aquesta transformació?",
"En què consistien les deduccions a les quals va arribar?",
"Per qui estava acorralada la Justícia?",
"Quines tasques estava portant a terme aquesta institució?",
"Qui eren els partícips de l’esdeveniment?",
"Quina publicació defensava a Eudald?",
"Qui va estar atenent a les víctimes?",
"Què li hagués anat millor al capellà per a aquesta feina?"
] |
{
"answer_end": [
59,
167,
224,
417,
709,
933,
1191,
1393,
1502,
1673,
1902,
2167,
2194,
2574,
2738
],
"answer_start": [
0,
93,
169,
226,
505,
821,
935,
1239,
1397,
1597,
1597,
1953,
2098,
2417,
2597
],
"input_text": [
"Se quedaven admirats de la tornada del Rector.",
"Acotaven el cap i callaven.",
"Mossèn Joan.",
"Mansuet, de cor irreflexivament tendre, davant de les misèries agenes, enternint-se fins a llagrimejar amb les canteules d'una beata.",
"Un filòsop pràctic, en qui el cap sempre domina el cor, figura més humana, més muntanyenca, menys angelical tal volta, però més àpta per a desempenyar amb fruit la complexa missió parroquial.",
"La reaparicíó del seu nebot.",
"Ses grans síntesis sociològiques i històriques, amb sos realismes crusos, però lògics, i sos entusiasmes generosos obrant com un reactiu.",
"Els terribles aconteixements esdevinguts al poble.",
"En la conjunció de les genials intuïcions de son nebot.",
"Per son estat major d'escrivans, procuradors i agutzils.",
"Omplia folis i més folis, citant testimonis, dictant providències, evacuant diligències, subjectant a llarguíssms i capciosos interrogatoris una dotzena d'acusats.",
"Cerdà i Don Eudald.",
"El diari conservador.",
"Mossèn Joan.",
"Si un home d'empenta i de seny s'hagués proposat a temps fer-ne posar als que no en tenien."
]
}
|
mitologia
|
Licurg (Lycurgus, Λυκοῦργος) fou un espartà que tot i no ser de sang reial fou elegit rei d'Esparta vers el 220 aC junt amb Agesípolis III, a la mort de Cleòmenes III, sembla que després de subornar als èfors.
No va tardar a deposar al seu col·lega (probablement el 215 aC) i es va erigir en únic monarca, però sota el control dels èfors. Li donava suport un partit que era propera a la Lliga Etòlia, i que va escoltar les peticions de l'enviat de la Lliga, Macates, de fer la guerra a Filip V de Macedònia i a la Lliga Aquea. Els espartans van envair Argòlida i van ocupar diverses ciutats i van assetjar la fortalesa anomenada Ateneum al districte de Belbina, que Megalòpolis reclamava com a pròpia; es va demanar l'ajut de l'aqueu Àrat però aquest va trigar i els espartans van ocupar la fortalesa el 219 aC.
El mateix any es va escapar per poc amb vida, d'una conspiració encapçalada per Quiló i es va refugiar temporalment a Pel·lene a la frontera occidental de Lacònia. El 218 aC va fer una incursió a Messènia mentre l'etoli Dorimac envaïa Tessàlia amb l'objectiu d'apartar a Filip de Macedònia del setge de Palus, però Filip va envair Etòlia, i va enviar a Messènia al general Eperat. Licurg no va tenir gaire èxit a Messènia i també va fracassar en un atac a Tegea i en l'intent de tallar el pas a Filip als passos de Menàlion quan tornava d'una breu invasió de Lacònia.
Una mica després va ser acusat davant els èfors, falsament, de propòsits revolucionaris i va haver de fugir a Etòlia.
El 217 aC els èfors van descobrir la falsedat de l'acusació i el van cridar de nou, i llavors va fer un altre atac a Messènia on s'havia d'unir al general etoli Pírries, però aquest darrer va ser rebutjat quan va intentar travessar la frontera i Licurg va haver de tornar a Esparta.
Va morir el 210 aC i Macànides va assolir la tirania. Va deixar un fill de nom Pèlops que fou executat per ordre de Nabis el 205 aC.
|
[
"Qui va ser Licurg?",
"Provenia d’una família monàrquica?",
"Amb qui va regnar?",
"Quan el destituiria Licurg?",
"Qui estava d’acord amb els ideals del nou rei?",
"Què li va recomanar el seu representant?",
"Quin fort van aconseguir conquistar?",
"Qui el va intentar matar?",
"Què va dur a terme Licurg entretant Dorimac era a Tessàlia?",
"Però tot i l’arribada d’Eperat, li va anar bé?",
"Per què va haver d’escapar a Etòlia?",
"Què va fer que els èfors el reclamessin?",
"Per què quan l'espartà va tornar a reprende Messènia, tampoc va tenir èxit?",
"Com va actuar Pírries, d'altra banda?",
"En quin any va morir Licurg?"
] |
{
"answer_end": [
99,
74,
138,
273,
399,
525,
800,
897,
1055,
1222,
1496,
1580,
1779,
1741,
1799
],
"answer_start": [
0,
0,
75,
210,
339,
403,
593,
812,
986,
1122,
1397,
1508,
1592,
1624,
1781
],
"input_text": [
"Un espartà que fou elegit rei d'Esparta.",
"No.",
"Amb Agesípolis III.",
"El 215 aC.",
"Un partit que era propera a la Lliga Etòlia.",
"Fer la guerra a Filip V de Macedònia i a la Lliga Aquea.",
"L'Ateneum.",
"Quiló.",
"Una incursió a Messènia.",
"No.",
"Perquè va ser acusat davant els èfors, falsament, de propòsits revolucionaris.",
"Que descobrissin la falsedat de l'acusació.",
"No.",
"Va intentar travessar la frontera.",
"En el 210 aC."
]
}
|
vilaweb
|
Catalunya en Comú engega les votacions per renovar la direcció del partit, les quals s'allargaran fins dilluns a les 10 del vespre. Un total de 12.382 inscrits dels comuns tenen dret a vot i hauran d'escollir entre la candidatura de Construïm en Comú, encapçalada per Xavier Domènech i Ada Colau; Comuns Federalistes, de l'exregidor de Viladecans per ICV, José Luis Atienza, i Maribel Ibáñez de Barcelona en Comú, o bé la candidatura Desbordem, encapcalada per Sònia Farré i Sergi Talamonte. L'actual líder dels comuns, Xavier Domènech, es presenta a la reelecció juntament amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que aspiren a ser coordinadors nacionals. En el moment de presentar la candidatura, era clar que Domènech es presentaria a les primàries, però es va discutir qui havia d'acompanyar-li. Finalment va ser l'actual alcaldessa de Barcelona. D'altra banda, la candidatura de Comuns Federalistes és encapçalada per l'exregidor de Viladecans per ICV, José Luis Atienza, i per la coordinadora i militant de Barcelona en Comú Maribel Ibáñez. La seva proposta és trobar un encaix de Catalunya en una Espanya federal i plurinacional. Per últim, també hi ha l'opció de Desbordem, de la diputada d'ECP al Congrés, Sònia Farré, i el regidor del Comú de Lleida, Sergi Talamonte. La llista és propera al moviment anticapitalista i s'ha presentat amb la pretenció de ser un complement de la candidatura que guanyi. Les votacions es fan de manera telemàtica des de les 10 d'aquest divendres i fins a les 10 del vespre de dilluns. Per votar, els inscrits han de verificar la seva identitat. Tot i això, el cens d'inscrits participar en aquestes eleccions internes es va tancar el 18 de juny. Els comuns escolliran els membres de la nova executiva, el Consell Nacional, la Comissió de Comptes i la Comissió de Garanties de Catalunya en Comú.
|
[
"Quina mesura ha pres Catalunya en Comú per canviar la seva direcció?",
"Fins quan seran?",
"Quants dels membres poden votar la renovació?",
"Qui és a la llista Construïm en Comú?",
"I a la de Comuns Federalistes?",
"Com es diu l’equip de Sònia Farré i Sergi Talamonte?",
"Qui és Xavier Domènech?",
"Quin és el seu objectiu, conjuntament amb Ada Colau?",
"Què va passar quan va donar a entendre que es presentaria a les eleccions primàries?",
"Quins càrrecs tenen els polítics que presideixen Comuns Federalistes?",
"Per tant, quin serà el seu objectiu?",
"Amb quina postura s’avé Desbordem?",
"S’ha de votar presencialment?",
"Què va ocórrer el 18 de juny?",
"Què triaran els militants de Catalunya en Comú en aquest sufragi?"
] |
{
"answer_end": [
73,
130,
188,
295,
391,
490,
535,
656,
799,
1046,
1136,
1327,
1454,
1686,
1835
],
"answer_start": [
0,
39,
132,
191,
297,
419,
492,
520,
658,
885,
1048,
1161,
1413,
1599,
1688
],
"input_text": [
"Engegar les votacions per renovar la direcció del partit.",
"Fins dilluns a les 10 del vespre.",
"12.382.",
"Xavier Domènech i Ada Colau.",
"José Luis Atienza i Maribel Ibáñez.",
"Desbordem.",
"L'actual líder dels comuns.",
"Aspiren a ser coordinadors nacionals.",
"Es va discutir qui havia d'acompanyar-li.",
"José Luis Atienza és exregidor de Viladecans per ICV, i Maribel Ibáñez és coordinadora i militant de Barcelona en Comú.",
"Trobar un encaix de Catalunya en una Espanya federal i plurinacional.",
"Amb el moviment anticapitalista.",
"No.",
"Que el cens d'inscrits participar en aquestes eleccions internes es va tancar.",
"Els membres de la nova executiva, el Consell Nacional, la Comissió de Comptes i la Comissió de Garanties de Catalunya en Comú."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, els Pigmeus (en grec antic Πυγμαῖοι, Pygmaioi), foren un poble fabulós d'éssers extraordinàriament petits (l'etimologia del nom, derivat de πυγμή, pygmé -puny-, donava idea de la seua talla) que vivia al sud d'Egipte, tot i que alguns els situen en altres indrets exòtics, com en una regió de l'Índia.
La mitologia recorda les seues lluites contra les grues i les cigonyes. L'origen d'aquesta lluita segons diferents mitògrafs, s'explicava amb el fet que entre els pigmeus havia nascut una noia molt bella anomenada Ènoe, que tenia una tendència natural a menysprear els déus. No sentia gens de respecte ni per Àrtemis ni per Hera. Es va casar amb un pigmeu anomenat Nicodamant, que li va donar un fill, Mopsos. Tots els pigmeus van celebrar el naixement i van fer valiosos regals als pares. Però Hera, que odiava a la jove perquè no li rendia culte, la transformà en una cigonya. Ènoe, convertida en ocell, intentava recuperar el seu fill que s'havia quedat entre els pigmeus, i ells, amb les armes a la mà i amb grans crits s'esforçaven a allunyar-la. D'aquí ve l'odi que les cigonyes professen als pigmeus i la por que aquests ocells els inspiraven.
Hi ha també un episodi còmic del cicle d'Heracles. Efectivament, quan l'heroi hagué abatut el gegant Anteu, a Líbia, els pigmeus el van atacar, però l'heroi aconseguí agafar-los tots amb una sola mà i els portà a Tirint.
El nom ha estat donat a un conjunt de pobles de l'Àfrica central, els pigmeus, que podrien estar en l'origen del mite.
|
[
"De qui es tracten els Pigmeus?",
"On els podien trobar?",
"Què es comenta d’ells als mites?",
"Quina seria la procedència d’aquests conflictes?",
"Qui era Ènoe?",
"Amb qui es va unir en matrimoni?",
"Com s’anomenaria el seu descendent?",
"Per què la deessa Hera va convertir a Ènoe en una cigonya?",
"Què volia fer la noia, llavors?",
"Però, quina va ser la resposta de la tribu?",
"Per tant, què explica aquest fet?",
"Quin heroi també té relació amb aquest poble?",
"Quan es va enfrontar als pigmeus?",
"Com va respondre Heracles?",
"Què es designa avui en dia amb el nom de pigmeus?"
] |
{
"answer_end": [
132,
327,
399,
547,
602,
704,
737,
906,
966,
1079,
1178,
1229,
1322,
1399,
1478
],
"answer_start": [
27,
218,
329,
401,
513,
659,
659,
819,
908,
945,
1081,
1180,
1245,
1324,
1401
],
"input_text": [
"D'un poble fabulós d'éssers extraordinàriament petits.",
"Al sud d'Egipte, tot i que alguns els situen en altres indrets exòtics, com en una regió de l'Índia.",
"Les seues lluites contra les grues i les cigonyes.",
"S'explicava amb el fet que entre els pigmeus havia nascut Ènoe.",
"Una noia molt bella, que tenia una tendència natural a menysprear els déus.",
"Amb un pigmeu anomenat Nicodamant.",
"Mopsos.",
"Perquè odiava a la jove perquè no li rendia culte.",
"Recuperar el seu fill.",
"S'esforçaven a allunyar-la amb les armes a la mà i amb grans crits.",
"L'odi que les cigonyes professen als pigmeus i la por que aquests ocells els inspiraven.",
"Heracles.",
"Quan hagué abatut el gegant Anteu.",
"Aconseguí agafar-los tots amb una sola mà i els portà a Tirint.",
"Un conjunt de pobles de l'Àfrica central."
]
}
|
vilaweb
|
El PDECat ha de decidir què vol ser. Els consellers Jordi Turull, Josep Rull, Lluís Puig i Quim Forn han escrit una carta que han publicat el diari Ara i al Punt Avui en què demanen que s'adhereixi al nou moviment polític impulsat per Carles Puigdemont i presentat ahir a l'Ateneu Barcelonès, la Crida Nacional per la República. Els consellers insten el partit a ‘respondre positivament' a la proposta de Puigdemont i articular els ‘instruments necessaris' per a crear un nou espai polític que de moment ja ha rebut quinze mil adhesions. La carta arriba tan sols tres dies abans de l'assemblea del PDECat en què ha de decidir com encaixa amb aquest nou moviment polític de Puigdemont, Quim Torra i Jordi Sánchez. El partit també ha d'encarar una possible remodelació dels càrrecs orgànics de la direcció. Turull, Rull, Puig i Forn també demanen que el PDECat creï una comissió que ‘representi la pluralitat interna' per concretar la construcció i el funcionament de JxCat mitjançant una convenció nacional, amb persones i actors de més enllà del partit polític. L'opinió de tots quatre és significativa. Tots ells eren consellers de la Generalitat l'1-O, Turull va ser candidat a la presidència de la Generalitat i, juntament amb Rull, va ser un dels pesos pesants tant de JxSí com de JxCat. Al seu torn, Puig va acceptar a principi de mes una de les vice-presidències del PDECat que li va oferir la coordinadora general, Marta Pascal. Ara, com encaixarà el partit amb el nou moviment es decidirà a final de setmana.
|
[
"Què li passa a PDECat?",
"Què s’ha exposat al diari Ara i al Punt Avui?",
"Qui està implicat?",
"Què exigeixen?",
"Qui és el fundador de la Crida Nacional per la República?",
"A què conviden Turull, Rull, Puig i Forn a PDECat?",
"Quants membres té aquest moviment polític?",
"Quan s’ha publicat l’escrit?",
"Quins polítics col·laboren més amb Carles Puigdemont?",
"A què s’enfronta també el Partit Demòcrata Europeu Català?",
"Quina exigència més han comentat els quatre polítics en la carta?",
"Amb quina finalitat?",
"Com es descriu el seu punt de vista?",
"Quin paper tenia abans Turull?",
"I Puig?"
] |
{
"answer_end": [
35,
166,
121,
221,
327,
415,
536,
604,
711,
803,
876,
915,
1102,
1212,
1379
],
"answer_start": [
0,
112,
37,
112,
198,
329,
388,
538,
638,
713,
805,
859,
1062,
1155,
1305
],
"input_text": [
"Ha de decidir què vol ser.",
"Una carta.",
"Els consellers Jordi Turull, Josep Rull, Lluís Puig i Quim Forn.",
"Que s'adhereixi al nou moviment polític.",
"Carles Puigdemont.",
"A respondre positivament a la proposta de Puigdemont.",
"Quinze mil.",
"Tan sols tres dies abans de l'assemblea del PDECat.",
"Quim Torra i Jordi Sánchez.",
"A una possible remodelació dels càrrecs orgànics de la direcció.",
"Que PDECat creï una comissió.",
"Representar la pluralitat interna.",
"Significatiu.",
"Va ser candidat a la presidència de la Generalitat.",
"Ser un dels vice-presidents del PDECat."
]
}
|
books
|
-Sí, sí; però aquesta tarda… aquesta tarda…
-Aquesta tarda… què? Digues, Gaspar.
-La tinc de veure, i ja…
-Però que no la coneixes?
-No!
-Però, Gaspar! ¿no la coneixes i véns a demanar-me consell?
-¿Que no t'ho ha contat tot, la senyoreta Buxareu?
-Fill meu, jo vaig deduir de les seves paraules que era cosa feta. Jo fa tres anys que sóc el confés de la vídua Avellana: t'he de dir que és una dona angelical; que s'està hores i hores al confessionari contant-me històries inútils, i que no m'havia dit res, absolutament res, d'aquest matrimoni. Però les paraules de la senyoreta Buxareu…
-I quines són aquestes paraules?
-No t'atorrollis, Gaspar. La senyoreta Buxareu em digué que tu havies mirat la vídua Avellana amb insistència; que la vídua Avellana no era esquerpa als teus sentiments; que, sent jo el confés de la vídua Avellana, procurés, amb el meu consell, que els vostres desitjos es realitzessin santament…
|
[
"Què diu Gaspar?",
"Ho entén l’altre personatge?",
"Què ha de fer Gaspar aquesta tarda?",
"Coneix a aquesta dona?",
"Què el sorprèn a l’amic?",
"Per què es pensava el l'home que ell estava assabentat de tot?",
"Què va entendre el capellà de la senyoreta Buxareu?",
"Quin paper té ell de la vídua Avellana?",
"Com és la senyora?",
"Li havia comentat alguna cosa a l’amic sobre la boda?",
"Què li pregunta a continuació Gaspar?",
"El mossèn li recomana que no s’atabali?",
"Què li havia comentat la senyoreta Buxareu?",
"Gaspar era correspost per la vídua Avellana?",
"De què s’havia d’encarregar el religiós?"
] |
{
"answer_end": [
79,
79,
104,
135,
196,
247,
313,
369,
408,
544,
621,
646,
731,
790,
917
],
"answer_start": [
1,
45,
82,
107,
138,
198,
249,
315,
352,
482,
546,
623,
648,
733,
792
],
"input_text": [
"Que aquesta tarda.",
"No.",
"La té dde veure.",
"No.",
"Que no la conegués i vingués a demanar-li consell.",
"Perquè pensava que li havia contat tot la senyoreta Buxareu.",
"Que era cosa feta.",
"És el confés de la vídua Avellana.",
"Angelical.",
"No.",
"Quines eren les paraules de la senyoreta Buxareu.",
"Sí.",
"Que ell havia mirat la vídua Avellana amb insistència.",
"Sí.",
"Que els seus desitjos es realitzessin santament."
]
}
|
mitologia
|
Ixtar (Ištar) era, en la mitologia babilònica i la mitologia hitita, la deessa de l'amor i la guerra, de la vida, del sexe i la libido, de la fertilitat i de la natura, atorgadora de fecunditat als éssers humans, animals i plantes. També va ser coneguda pel nom d'Astarte pels fenicis i Inana pels sumeris. És l'antecessora de Venus. S'associa a un estel de cinc puntes o pentacle. És considerada com una deessa "vagina", és a dir, destructora alhora que atraient, (un arquetip present en totes les cultures, similar al de Kali, entre d'altres).
A Babilònia, rebé el nom d'Annunitum, que derivava d'Inanna-annunitum (Ixtar Annunitum, Ixtar la Barallosa). Els reis d'Accàdia la invocaven en les seves inscripcions; després, el qualificatiu va esdevenir deïtat separada i fou una dea guerrera en l'èpica de Naram-Sin d'Accàdia. Va tenir un temple a Kisurra, però el seu culte fou establert a Sippar (on fou la deïtat tutelar), Nippur, Uruk i Ur. En aquesta darrera, va tenir un temple anomenat E-ulmash i fou coneguda com a Ulmasitum.
El seu culte incloïa prostitució ritual, especialment a Nínive, i va ser un dels més estesos per la zona, amb multitud de santuaris i documents que en parlen. Els reis representaven anualment un ritu que simulava el seu matrimoni sagrat. Es creu que els diàlegs d'aquesta cerimònia van inspirar el Càntic dels Càntics de la Bíblia. Alguns dels símbols iconogràfics que l'acompanyaven són l'estel (sovint de vuit puntes), la roseta, els coloms i els lleons.
Va descendir a l'inframón a la recerca de la seva germana, en un altre motiu arquetípic model de Persèfone. El seu amant predilecte és Tammuz, si bé en va tenir molts (un que la va refusar va ser l'heroi Guilgameix).
Carl Gustav Jung la va triar com a símbol del procés final d'individuació.
|
[
"Qui era Ixtar?",
"Quin és el seu paper?",
"En quines creences?",
"Com l’anomenaven els fenicis?",
"De qui és predecessora?",
"Amb quina imatge se la representa?",
"On li pregaven a Babilònia els sobirans?",
"Què hi havia a Kisurra en honor seu?",
"Com es feia la seva cerimònia?",
"Va ser popular?",
"Què interpretaven els monarques en honor seu?",
"Què s’hauria basat en aquest ritu?",
"Quines icones se li associaven?",
"Per què va haver de baixar Ixtar a l’inframon?",
"De qui estava enamorada?"
] |
{
"answer_end": [
167,
230,
100,
284,
332,
380,
712,
854,
1072,
1190,
1269,
1363,
1488,
1547,
1631
],
"answer_start": [
0,
169,
0,
232,
307,
334,
655,
826,
1033,
1099,
1192,
1271,
1365,
1490,
1598
],
"input_text": [
"La deessa de l'amor i la guerra, de la vida, del sexe i la libido, de la fertilitat i de la natura.",
"Atorgadora de fecunditat als éssers humans, animals i plantes.",
"En la mitologia babilònica i la mitologia hitita.",
"Astarte.",
"De Venus.",
"Amb un estel de cinc puntes o amb un pentacle.",
"En les seves inscripcions.",
"Un temple.",
"Incloïa prostitució ritual.",
"Sí.",
"Un ritu que simulava el seu matrimoni sagrat.",
"El Càntic dels Càntics de la Bíblia.",
"L'estel, la roseta, els coloms i els lleons.",
"Per recercar la seva germana.",
"De Tammuz."
]
}
|
vilaweb
|
El líder del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, ha explicat que els socialistes votaran en contra de penjar un llaç groc o una pancarta de suport als presos polítics a la façana de l'ajuntament. En declaracions a TV3, dos dies després de la investidura d'Ada Colau com a batllessa de la ciutat, Collboni ha defensat que seria un error penjar símbols al balcó de l'ajuntament que no tinguin l'ampli consens del consistori. D'altra banda, el cap de llista del PSC ha situat ERC com a objectiu principal amb qui buscar enteses per governar la capital: ‘Estem obligats a buscar acords, i en principi mirarem cap a ERC'. Després que Colau es mostrés partidària de tornar a penjar el llaç groc a la façana, Collboni ha subratllat avui que el PSC hi votaria en contra a la reunió de la Junta de Portaveus. ‘L'juntament és la casa de tots, i ha de ser neutral des del punt de vista partidista i polític', ha asseverat. El regidor socialista ha qualificat el llaç groc de ‘símbol divisiu'. Collboni també ha lamentat les ‘escenes molt desagradables' que es van viure dissabte a la tarda a plaça de Sant Jaume durant el ple d'investidura del consistori. El líder del PSC també ha explicat que va parlar amb el regidor de JxCat Quim Forn, actualment empresonat a Soto del Real, i que es va interessar pel seu estat de salut i d'ànim. ‘El vaig trobar correcte', ha exposat. El regidor del PSC també ha valorat que s'hagi consensuat amb BComú el nom de Sara Berbel com a gerent de l'ajuntament, i que ja té l'aprovació de les dues organitzacions. Collboni, de moment, assegura que no està decidit si serà ell el primer tinent d'alcaldia, com tampoc ha volgut concretar res sobre la possibilitat que sigui president de la Diputació de Barcelona.
|
[
"Qui és Jaume Collboni?",
"Què ha comentat sobre el PSC?",
"I què opina ell sobre aquesta simbologia?",
"On ho ha exposat?",
"Quant fa que Colau és alcaldessa?",
"Quina finalitat té el partit socialista amb ERC?",
"De què està a favor la batllessa de Barcelona?",
"Segons Collboni, on mostraria el PSC la seva opinió sobre els llaços grocs?",
"Per què considera que no hi ha d’haver cap simbologia a l’ajuntament?",
"Com defineix el símbol groc?",
"Quin fet denuncia també?",
"Quan van succeir?",
"A qui va anar a visitar Jaume a Soto del Real?",
"Com el va veure?",
"Però, què ha apreciat el conseller socialista de BComú?"
] |
{
"answer_end": [
44,
191,
418,
347,
332,
545,
697,
795,
907,
977,
1097,
1140,
1264,
1358,
1478
],
"answer_start": [
0,
46,
293,
193,
193,
435,
614,
699,
797,
909,
979,
1006,
1142,
1322,
1360
],
"input_text": [
"El líder del PSC a Barcelona.",
"Que votaran en contra de penjar un llaç groc o una pancarta de suport als presos polítics a la façana de l'ajuntament.",
"Que seria un error penjar símbols al balcó de l'ajuntament que no tinguin l'ampli consens del consistori.",
"A TV3.",
"Dos dies.",
"Buscar enteses per governar la capital.",
"De tornar a penjar el llaç groc a la façana.",
"A la reunió de la Junta de Portaveus.",
"Perquè l'juntament és la casa de tots, i ha de ser neutral des del punt de vista partidista i polític.",
"Com un símbol divisiu.",
"Les escenes molt desagradables que es van viure a plaça de Sant Jaume.",
"Dissabte a la tarda durant el ple d'investidura del consistori.",
"Al regidor de JxCat Quim Forn.",
"Correcte.",
"Que s'hagi consensuat amb aquest partit el nom de Sara Berbel com a gerent de l'ajuntament."
]
}
|
bios
|
Mercè Piqueras i Carrasco (Barcelona, 1944) és una biòloga catalana del districte de les Corts, dedicada a la divulgació i l'edició científiques.
Ha estat presidenta de l'Associació Catalana de Comunicació Científica (2006-2011), vicepresidenta de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2009-2011) i vocal de Lexicografia de la Societat Catalana de Biologia. És editora associada de la revista International Microbiology i membre del comitè editorial de les revistes Treballs de la Societat Catalana de Biologia i Panacea (revista de traducció en biologia i medicina).
És coautora dels llibres Orígenes, del big bang al tercer milenio (Antinea, 2000), Passejades per la Barcelona científica (Ajuntament de Barcelona, 2002; publicat també en castellà i anglès) i Lynn Margulis Once Upon a Time (2013), i autora de Cròniques de l'altra veritat (Editorial Rubes, premi de Literatura Científica 2004, de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació). Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació fent divulgació de la ciència, entre altres: a Eco (1997), el Diari de Barcelona Digital (1998–1999), el diari Avui (1999-2006), la revista Mètode, el programa de ràdio Bojos per la ciència, de Ràdio Estel (2000–2001), la revista Planeta Humano (2002) i la revista electrònica enredando. Actualment col·labora en la secció de ciència del diari Ara.
És sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. El 2003 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona per la seva vinculació amb el col·lectiu de Dones de les Corts, per la seva col·laboració a la Comissió per a la igualtat de la Dona del Consell de Districte, pel seu treball com a membre del Consell de Dones de Barcelona i també com a membre del Jurat dels Premis Maria Aurèlia Capmany i dels premis Maria Àngels Rivas Ureña. Ha col·laborat amb la biòloga evolutiva Lynn Margulis, n'ha divulgat les seves teories i n'ha traduït alguns dels seus textos. També ha estudiat la figura i obra de la biòloga marina Rachel Carson que va advertir del perill dels plaguicides organoclorats.[notes 1]
|
[
"Qui és Mercè Piqueras?",
"Quina és la seva professió?",
"Quants anys va presidir l’ACCC?",
"Quin càrrec va tenir a la Societat Catalana de Biologia?",
"On treballa per a l'edició de publicacions?",
"En quines obres ha col·laborat?",
"Quan va participar en el Diari de Barcelona Digital?",
"I a Ràdio Estel?",
"En quina publicació es troba actualment?",
"D’on és membre?",
"Què se li va atorgar el 2003?",
"Per què?",
"Amb quina professional ha tingut l’oportunitat de treballar?",
"De quina manera ha ajudat Piqueras que tingui renom Margulis?",
"Per quin motiu destaca Rachel Carson?"
] |
{
"answer_end": [
67,
144,
228,
381,
545,
816,
1129,
1246,
1376,
1435,
1485,
1811,
1866,
1938,
2067
],
"answer_start": [
0,
0,
146,
324,
383,
593,
979,
979,
1317,
1378,
1437,
1445,
1813,
1828,
1978
],
"input_text": [
"Una biòloga catalana.",
"Es dedica a la divulgació i l'edició científiques.",
"5 anys.",
"Va ser vocal de Lexicografia de la Societat Catalana de Biologia.",
"En la revista International Microbiology i en el comitè editorial de les revistes Treballs de la Societat Catalana de Biologia i Panacea.",
"En Orígenes, del big bang al tercer milenio, Passejades per la Barcelona científica i Lynn Margulis Once Upon a Time.",
"Del 1998 al 1999.",
"Del 2000 al 2001.",
"En el diari Ara.",
"De l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.",
"La Medalla d'Honor de Barcelona.",
"Per la seva vinculació amb el col·lectiu de Dones de les Corts, per la seva col·laboració a la Comissió per a la igualtat de la Dona del Consell de Districte, pel seu treball com a membre del Consell de Dones de Barcelona i també com a membre del Jurat dels Premis Maria Aurèlia Capmany i dels premis Maria Àngels Rivas Ureña.",
"Amb Lynn Margulis.",
"Ha divulgat les seves teories i n'ha traduït alguns dels seus textos.",
"Per advertir del perill dels plaguicides organoclorats."
]
}
|
books
|
L'aspirant a llogater. -Tinc trenta anys i sóc solter.
L'amo de casa. -Bueno, ja m'agrada això. Un solter, sobretot si no es calavera, és molt millor que un casat, perquè les criatures gasten molt les rajoles i embruten el paper de les parets. I ¿de què fa, vostè?
L'aspirant a llogater. -Sóc advocat, però no exerceixo; visc de renda.
L'amo de casa. -Perfectament. És l'ofici millor per la tranquilitat de l'escaleta.
L'aspirant a llogater. -Tinc algun diner que jo mateix me'l negocio.
L'amo de casa. -Mal fet; ja li faré conèixer un cunyat meu que és corredor i ell li emplearà molt bé.
L'aspirant a llogater. -Però, home, si li dic que jo mateix…
L'amo de casa. -Fugi, home, fugi! Estic segur que li confiarà els seus interessos; ademés que li tinc promès donar-li tota la feina que pugui dels meus llogaters. Com anem, de salut?
|
[
"Quants anys té el candidat a llogater?",
"Està casat?",
"Li agrada aquest perfil al propietari?",
"Per què prefereix a una persona que no tingui parella?",
"Quina és la professió del pretendent al pis?",
"Treballa actualment d’això?",
"A què es dedica?",
"Li sembla bé a l’apoderat de l’habitatge?",
"Per quina raó?",
"Què fa l’aspirant amb els seus diners?",
"Què opina l’amo?",
"Com l’ajudarà econòmicament?",
"Ho troba bé el sol·licitant?",
"Quin acord té l’arrendatari amb el seu cunyat?",
"Quina pregunta li fa al jove a continuació?"
] |
{
"answer_end": [
40,
53,
94,
242,
300,
334,
334,
364,
417,
486,
511,
588,
649,
812,
833
],
"answer_start": [
0,
24,
55,
96,
265,
289,
302,
336,
352,
419,
488,
504,
590,
651,
745
],
"input_text": [
"Trenta anys.",
"No.",
"Sí.",
"Perquè les criatures gasten molt les rajoles i embruten el paper de les parets.",
"És advocat.",
"No.",
"Viu de renda.",
"Sí.",
"Perquè és l'ofici millor per la tranquilitat de l'escaleta.",
"Se'ls negocia.",
"Que mal fet.",
"Li farà conèixer un cunyat seu que és corredor i ell els emplearà molt bé.",
"No.",
"Donar-li tota la feina que pugui dels seus llogaters.",
"Com anem, de salut?"
]
}
|
bios
|
Olga Palau Barberà (Barcelona, 1932) és una professora i formadora d'educació física catalana. Durant la seva infantesa assistia a l'escola Montessori de les Borges Blanques però amb l'esclat de la guerra la família es va traslladar a Barcelona. Posteriorment durant la postguerra van tornar a casa dels avis, a Barbens, on jugava a tennis i emulava el que havia fet la seva mare de jove. Va estudiar a l'escola Nacional, per posteriorment fer l'ingrés per cursar batxillerat lliure a Lleida i a continuació a l'Institut Verdaguer de Barcelona, quan es trobava a 4t curs, va fer un canvi de rumb i va començar a estudiar piano al Conservatori del Liceu, on també va fer declamació.
L'any 1952 fou seleccionada per a realitzar un curs intensiu d'educació física d'un any de durada en règim intern a l'escola El Pardo, a Madrid. De tornada a la ciutat comtal, amb el títol d'Educació Física i Promoció de l'Esport, va començar a treballar els matins a les escoles de l'Ajuntament de Barcelona en període de pràctiques i aprofitava les tardes per treballar a un gabinet de fisioteràpia, on s'adonà de la gran importància que té la postura per a la salut del cos. Uns anys més tard, va convalidar els estudis realitzats amb els de l'INEF i va obtenir la llicenciatura en Educació Física.
Durant la seva trajectòria vital, ha exercit de mestra d'educació física a diverses escoles de Barcelona, com per exemple al Magisteri de la Iglesia, actualment conegut com a Blanquerna, o a les escoles Virtèlia. També va treballar en diverses escoles públiques, com l'escola Pere Vila, l'escola Ramon Llull i l'escola José Antonio Primo de Rivera, que estava situada al parc Güell. Així mateix, va formar l'alumnat dels instituts Verdaguer i Maragall, del col·legi La Immaculada i del Col·legi Jesús-Maria, situat a Sant Gervasi. A banda, ha seguit formant-se i aprenent al llarg de la seva vida. Va completar la seva instrucció com a professora de ioga, va assistir a diversos cursos de ballet clàssic i va seguir estudis de gimnàstica orgànica per treballar el cos partint de la bona postura corporal.
L'any 1965 fou nomenada Professora d'Educació Física al Districte universitari de Barcelona pel Ministeri d'Educació d'Espanya. A més de la practica docent a les escoles, durant 33 anys l'Olga també va ser docent a la Universitat de Barcelona. L'any 1995, després d'haver dedicat tota la seva vida a la docència, es va jubilar i va entrar a formar part com a voluntària del Casal de Gent Gran de Can Castelló. Encara que pateix una discapacitat visual, això ni li ha impedit conduir en aquest equipament tallers d'estiraments i relaxació, i també de psicomotricitat, amb un gran reconeixement a la seva tasca, i en especial al seu testimoni com a persona, dedicant-se a promoure, a més de la salut i el benestar, un envelliment actiu, oferint una atenció individualitzada i personalitzada als assistents als seus tallers.
El 2014 l'Institut Barcelona Esports de l'Ajuntament de Barcelona li va lliurar el Premi Dona i Esport en la modalitat Premi Mireia Tapiador a la Promoció de l'Esport.
|
[
"Qui és Olga Palau?",
"Per què es va mudar a Barcelona quan era petita?",
"Què va fer a Lleida?",
"Quan va decidir ingressar al Conservatori?",
"Què va ocórrer el 1952?",
"On va treballar en el seu retorn a Barcelona?",
"De què es va graduar posteriorment?",
"Quins són alguns exemples dels col·legis en els quals va estar?",
"I escoles secundàries?",
"Què va passar el 1965?",
"Arribaria Palau a exercir en una universitat?",
"Quan es va retirar?",
"Quines minusvalideses té?",
"Gràcies als problemes de moviment, què ha pogut ensenyar?",
"Què se li va concedir l’any 2014?"
] |
{
"answer_end": [
93,
244,
491,
652,
815,
990,
1282,
1631,
1790,
2215,
2331,
2415,
2654,
2822,
3077
],
"answer_start": [
0,
95,
422,
545,
682,
827,
1160,
1318,
1680,
2089,
2275,
2333,
2499,
2628,
2911
],
"input_text": [
"Una professora i formadora d'educació física catalana.",
"Per l'esclat de la guerra.",
"Cursar batxillerat.",
"Quan es trobava a 4t curs.",
"Fou seleccionada per a realitzar un curs intensiu d'educació física a l'escola El Pardo.",
"A les escoles de l'Ajuntament de Barcelona.",
"D'Educació Física.",
"El Magisteri de la Iglesia, les escoles Virtèlia, l'escola Pere Vila, l'escola Ramon Llull i l'escola José Antonio Primo de Rivera.",
"Els instituts Verdaguer i Maragall, el col·legi La Immaculada i el Col·legi Jesús-Maria.",
"Fou nomenada Professora d'Educació Física al Districte universitari de Barcelona pel Ministeri d'Educació d'Espanya.",
"Sí.",
"L'any 1995.",
"Una discapacitat visual i de psicomotricitat.",
"Salut, benestar i un envelliment actiu.",
"El Premi Dona i Esport en la modalitat Premi Mireia Tapiador a la Promoció de l'Esport."
]
}
|
mitologia
|
The Hound of the Baskervilles és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Sidney Lanfield, estrenada el 1939. És la més famosa adaptació cinematogràfica del llibre, i és sovint considerada com una de les millors, tot i que molt inexacta.
La pel·lícula destaca Basil Rathbone en el paper de Sherlock Holmes, Nigel Bruce en el del Doctor Watson, i Richard Greene en el de Henry Baskerville. L'estudi aparentment no sospitava de l'èxit del film i no imaginava que Rathbone i Bruce farien després nombroses pel·lícules on encarnarien Holmes i Watson, i per això el cap de cartell va ser Richard Greene que encarnava el personatge romàntic de la pel·lícula. Pel que fa a Rathbone, surt als crèdits en un segon paper. Wendy Barrie que interpretava Beryl Stapleton, la dona de la qual Greene s'enamora, era el tercer paper, mentre que Nigel Bruce, el doctor Watson de la pel·lícula, era el quart paper. A totes les altres pel·lícules de Sherlock Holmes, Rathbone i Bruce han estat als crèdits el primer i segon paper respectivament.
El Gos dels Baskerville marca el començament d'una saga de catorze pel·lícules de Sherlock Holmes amb Rathbone i Bruce com el duo de detectius.
Sherlock Holmes amb el fidel doctor Watson, és convidat pel doctor Mortimer, amic dels Baskerville, per protegir el jove Sir Henry, nebot del difunt Sir Charles. Òbviament, la justícia triomfa i es troba que el gos assassí, resultat d'una antiga llegenda, és en realitat un gos normal cobert de fòsfor, per semblar un espectre.
|
[
"En què consisteix The Hound of the Baskervilles?",
"Per què destaca?",
"Quin és l’inconvenient?",
"Qui interpreta a Sherlock Holmes?",
"I al Doctor Watson?",
"S’esperava aquesta popularitat de la pel·lícula?",
"Per quin motiu Richard Greene va ressaltar en la cartellera del film?",
"Quin era el personatge de Wendy Barrie?",
"Quin actor surt en quarta posició als crèdits?",
"Però, a quina sortirà aquest en les pròximes?",
"Per tant, de què es tracta El Gos dels Baskerville?",
"Per quants films està formada la sèrie de Sherlock Holmes?",
"Com a argument, què li passa a Sherlock Holmes i a Watson?",
"De qui és familiar Sir Henry?",
"Què descobreixen al final?"
] |
{
"answer_end": [
61,
164,
237,
306,
343,
442,
652,
758,
895,
1010,
1082,
1124,
1301,
1331,
1497
],
"answer_start": [
0,
111,
168,
239,
253,
390,
390,
713,
818,
897,
1027,
1072,
1171,
1271,
1344
],
"input_text": [
"En una pel·lícula estatunidenca.",
"Per ser la més famosa adaptació cinematogràfica del llibre.",
"Que és molt inexacta.",
"Basil Rathbone.",
"Nigel Bruce.",
"No.",
"Perquè l'estudi no imaginava que Rathbone i Bruce farien després nombroses pel·lícules on encarnarien Holmes i Watson.",
"Beryl Stapleton.",
"Nigel Bruce.",
"A la segona.",
"Del començament d'una saga.",
"Per catorze.",
"Són convidats pel doctor Mortimer, per protegir el jove Sir Henry.",
"De Sir Charles.",
"Que el gos assassí és en realitat un gos normal cobert de fòsfor, per semblar un espectre."
]
}
|
vilaweb
|
La batllessa de Barcelona, Ada Colau, i el president de la Generalitat, Quim Torra, s'han emplaçat avui a parlar dels pressupostos de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona a partir del setembre. Colau ha dit que els responsables polítics han de fer que les institucions funcionin, i que ‘això implica aprovar pressupostos, tant a la Generalitat com a l'ajuntament de Barcelona, que fa massa temps que estan prorrogats'. Segons la batllessa, Torra està d'acord amb aquest plantejament i amb començar converses ‘serioses' i amb ‘actitud constructiva'. En la primer reunió des que Colau va ser reelegida batllessa, Colau i Torra han coincidit en la necessitat d'aprovar pressupostos perquè les institucions i els serveis bàsics no funcionin ‘sota mínims', en paraules de Colau. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, que ha estat l'encarregat de valorar per part del govern la trobada, ha apuntat que les dues administracions s'han emplaçat a tenir el ‘diàleg suficient' per aprovar una ‘eina imprescindible per a la governança'. Durant la reunió, Colau també ha reclamat a Torra augmentar en trenta milions d'euros la inversió de la Generalitat a la ciutat, després que el consistori hagi calculat la ‘desinversió' de la Generalitat des del 2011 en 280 milions d'euros. Seguretat Colau també ha aprofitat per a demanaral conseller d'Interior, Miquel Buch, ‘lleialtat institucional' en un ‘tema tan sensible com la seguretat', després que Buch hagi assegurat que l'Ajuntament s'havia ‘relaxat' amb el top manta. ‘Són declaracions impròpies', ha dit Colau, que ha respost al conseller d'Inetrior que si el consistori s'ha “relaxat”, el departament ha estat “en coma”. Després de la reunió amb Torra, Colau ha celebrat que es destinin 300 mossos més a Barcelona, però ha considerat que és una xifra insuficient i que calen més agents. A més, la batllessa i el president han coincidit sobre la necessitat de mantenir el dispositiu policial per impedir que els manters s'instal·lin a la via pública. Amb tot, Colau ha afegit que cal modificar la llei d'estrangeria per donar alternatives laborals als manters.
|
[
"Quin càrrec té Ada Colau?",
"I Quim Torra?",
"Per què s'han reunit avui?",
"Segons Ada, què suposa que els polítics hagin de fer governs que rutllin bé?",
"Opina el mateix Quim sobre aquesta iniciativa?",
"Com vol que siguin les consultes ara?",
"Per quin motiu tots dos veuen necessari autoritzar els pressupostos?",
"Qui és Damià Calvet?",
"Què comenta dels dos dirigents?",
"Què li exigeix l’alcaldessa de Barcelona al president de la Generalitat?",
"Quan van començar a fer retallades de la ciutat comtal?",
"Què li ha demanat Colau al conseller d’Interior?",
"Què han assolit sobre els Mossos d’Esquadra?",
"A més, en què estan d’acord els dos polítics?",
"Per quina raó es vol canviar la llei d’estrangeria?"
] |
{
"answer_end": [
36,
82,
201,
426,
491,
556,
759,
839,
1052,
1181,
1293,
1406,
1783,
1960,
2128
],
"answer_start": [
0,
38,
84,
203,
428,
494,
620,
783,
910,
1072,
1183,
1305,
1691,
1857,
2029
],
"input_text": [
"És la batllessa de Barcelona.",
"És el president de la Generalitat.",
"Per parlar dels pressupostos de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona a partir del setembre.",
"Aprovar pressupostos, tant a la Generalitat com a l'ajuntament de Barcelona.",
"Sí.",
"Serioses i amb actitud constructiva.",
"Perquè les institucions i els serveis bàsics no funcionin sota mínims.",
"El conseller de Territori i Sostenibilitat.",
"Que s'han emplaçat a tenir el diàleg suficient per aprovar una eina imprescindible per a la governança.",
"Augmentar en trenta milions d'euros la inversió de la Generalitat a la ciutat.",
"El 2011.",
"Lleialtat institucional.",
"Que es destinin 300 mossos més a Barcelona.",
"En la necessitat de mantenir el dispositiu policial.",
"Per donar alternatives laborals als manters."
]
}
|
bios
|
Mireia Lleó i Bertran (Barcelona, 23 de gener de 1960) és una poetessa catalana.
És autora del poemari Brots d'enyor, amb pròleg de Ricard Creus (1996). Entre 1999 i 2009 també va publicar Amb terra al pensament, amb pròleg de Marta Gallart i Alsina (1999), Parc encès (2000), Laberints secrets (2001), Batecs a cor obert (2002) i Per un vers (2009).
El 2011 va publicar Mirall de versos. Rosa Leveroni en la memòria, 1910-1985, amb pròleg de Vinyet Panyella. El 2018, Camins lluents de rosada. Propostes de creació poètica a partir de l'obra de Joan Salvat-Papasseit i, el 2019, Entre els ulls i el dir, amb pròleg de Carles Duarte (2019) i Miradas de agua/Mirades d'aigua, amb versió català i castellà.
Ha publicat poemes a la revista Reduccions número 79, Reduccions número 102 i a la revista Els Marges. Col·labora a la Revista de Girona, fent crítica de poesia. Ha publicat a la revista Poetari números 4 i 9 sengles estudis sobre Joan Teixidor i Ricard Creus.
L'autora a Traces.
L'autora a Poeteca[cal citació]
|
[
"Qui és Mireia Lleó?",
"Quina és la seva data de naixement?",
"De què es tracta Brots d’enyor?",
"Qui va escriure el seu prefaci?",
"Quina obra va presentar Lleó el 1999?",
"Quan va publicar Laberints secrets?",
"Què va fer l’any 2011?",
"Amb qui hi va col·laborar?",
"En què es va basar per fer el seu llibre de poemes en el 2018?",
"Com s’anomenen els seus escrits del 2019?",
"A quins exemplars ha participat de Reduccions?",
"I per a qui treballa avui en dia?",
"Amb quin propòsit?",
"Sobre què anaven els números quatre i nou de Poetari?"
] |
{
"answer_end": [
81,
56,
118,
146,
213,
303,
418,
460,
569,
675,
782,
843,
867,
966
],
"answer_start": [
0,
0,
83,
94,
155,
179,
353,
361,
462,
573,
707,
810,
821,
869
],
"input_text": [
"Una poetessa catalana.",
"El 23 de gener de 1960.",
"D'un poemari.",
"Ricard Creus.",
"Amb terra al pensament.",
"L'any 2001.",
"Va publicar Mirall de versos. Rosa Leveroni en la memòria.",
"Amb Vinyet Panyella.",
"En l'obra de Joan Salvat-Papasseit.",
"Entre els ulls i el dir i Miradas de agua/Mirades d'aigua.",
"Al 79 i al 102.",
"Per a la Revista de Girona.",
"Fent crítica de poesia.",
"Sobre Joan Teixidor i Ricard Creus."
]
}
|
vilaweb
|
Ingredients: 1 quilo de codonys 400 g sucre roig 400 g sucre blanc 1 llimona 5 fulles de gelatina Elaboració: Rentem els codonys i els posem amb pell en una cassola amb aigua. Els fem bullir, de vint-i-cinc a trenta minuts. Quan els codonys són cuits, els pelem, els tallem en quatre trossos, els hi traiem el cor i el triturem. Afegim els dos tipus de sucre i unes gotetes de llimona. Desfem el sucre sense deixar de remenar, fins que el codonyat es desenganxi de les parets de la cassola. A mitja cocció posarem les fulles de gelatina, que haurem tingut prèviament remullades amb aigua freda. La pasta ha d'agafar un color fosc. Posem el codonyat en tàpers. El deixem refredar. El guardem tres o quatre dies i ja ens el podem menjar.
|
[
"Quins aliments es necessiten per a aquesta recepta?",
"Quina quantitat de codonys?",
"I de sucre blanc?",
"Primer de tot, què es fa amb la fruita?",
"Quant de temps es cou?",
"Quan els tallem?",
"I què fem després?",
"Quins ingredients s'afegeixen a continuació?",
"Què es fa amb el sucre?",
"Com?",
"Quan es pararà de fer-ho?",
"Quan s’aboquen les fulles de gelatina?",
"Què s’haurà fet abans amb aquestes?",
"La pasta ha d’esdevenir de color més clar?",
"Què s’ha de fer abans de consumir-lo?"
] |
{
"answer_end": [
97,
31,
66,
174,
222,
261,
327,
384,
401,
425,
489,
536,
593,
629,
735
],
"answer_start": [
0,
13,
49,
110,
176,
224,
293,
329,
386,
386,
402,
491,
514,
595,
660
],
"input_text": [
"Codonys, sucre roig, sucre blanc, llimona i fulles de gelatina.",
"1 quilo.",
"400 g.",
"Els rentem i els posem amb pell en una cassola amb aigua.",
"De vint-i-cinc a trenta minuts.",
"Després de estar cuits i pelats.",
"Els hi traiem el cor i el triturem.",
"Els dos tipus de sucre i llimona.",
"Desfer-lo.",
"Sense deixar de remenar.",
"Quan el codonyat es desenganxi de les parets de la cassola.",
"A mitja cocció.",
"Les haurem tingut remullades amb aigua freda.",
"No.",
"El deixem refredar i el guardem tres o quatre dies."
]
}
|
vilaweb
|
El CEO de Google, Sundar Pichai, ha decidit de tallar de soca-rel la polèmica que afecta la companyia nord-americana i, segons la BBC, ha acomiadat el treballador que va dir obertament que les dones eren biològicament inferiors als homes. Pichai ha fet arribar una nota interna als treballadors en què diu que el treballador ‘ha traspassat una línia per haver donat cabuda a estereotips de gènere en l'espai de treball', tot i que no especifica si el treballador en qüestió ha estat acomiadat. ‘Suggerir que un grup de companys tenen trets que els fan biològicament menys preparats per a una ocupació és ofensiu i no està bé', afegeix a la nota. L'escàndol va córrer com la pólvora durant el cap de setmana, quan va sortir a la llum un manifest de deu pàgines creat per un dels enginyers de Google, en el qual denunciava les polítiques d'igualtat que promou internament la companyia de Cupertino. Sota el títol ‘La bombolla ideològica de Google', l'autor defensava que homes i dones no tenien les mateixes habilitats, inquietuds ni ambició en el camp tecnològic i laboral. ‘Els homes són més agressius a l'hora d'aconseguir cert estatus, pujar els esglaons del lideratge corporatiu, enfront de les dones, que ho intenten i senten gran ansietat quan demanen un augment. Aquestes diferències, que són ben documentades, no xoquen a ningú familiaritzat en la matèria', diu el manifest. Les reaccions no es van fer esperar i, dins la companyia, molts treballadors van alçar la veu contra aquestes afirmacions, que atempten contra la igualtat de gènere. Un problema intrínsec? Aquest manifest arriba poques setmanes després d'una altra polèmica a la companyia. Una ordre federal sol·licitava a Google que facilités dades sobre la diferència salarial entre homes i dones, però el gegant tecnològic no va cedir les dades i va preferir de pagar la multa. L'excusa? La impossibilitat de fer un informe abans de final d'any per manca de recursos.
|
[
"Qui és Sundar Pichai?",
"Quina decisió ha pres?",
"Per això, a qui ha fet fora?",
"Què ha comunicat a la plantilla?",
"Per quin motiu?",
"Què titlla d’ofensiu el CEO de Google?",
"Quan va anar creixent aquest enrenou?",
"Què havia publicat l’empleat?",
"Què criticava?",
"Com s’anomenava el document?",
"Quines idees exposava?",
"Com descriu als homes?",
"I a les dones?",
"Com van reaccionar la resta de treballadors?",
"Quina controvèrsia hi havia hagut fa no res?"
] |
{
"answer_end": [
31,
116,
237,
349,
419,
611,
706,
797,
895,
982,
1071,
1181,
1267,
1503,
1844
],
"answer_start": [
0,
33,
135,
239,
325,
494,
646,
708,
799,
897,
897,
1074,
1183,
1382,
1571
],
"input_text": [
"El CEO de Google.",
"Tallar de soca-rel la polèmica que afecta la companyia nord-americana.",
"Al treballador que va dir obertament que les dones eren biològicament inferiors als homes.",
"Que el treballador ha traspassat una línia.",
"Per haver donat cabuda a estereotips de gènere en l'espai de treball.",
"Suggerir que un grup de companys tenen trets que els fan biològicament menys preparats.",
"Durant el cap de setmana.",
"Un manifest de deu pàgines.",
"Les polítiques d'igualtat que promou internament la companyia de Cupertino.",
"La bombolla ideològica de Google.",
"Que homes i dones no tenien les mateixes habilitats, inquietuds ni ambició en el camp tecnològic i laboral.",
"Com més agressius a l'hora d'aconseguir cert estatus, pujar els esglaons del lideratge corporatiu.",
"Com que ho intenten i senten gran ansietat quan demanen un augment.",
"Van alçar la veu contra aquestes afirmacions.",
"Una ordre federal sol·licitava a Google que facilités dades sobre la diferència salarial entre homes i dones, però el gegant tecnològic no va cedir les dades i va preferir de pagar la multa."
]
}
|
bios
|
Helena Tornero i Brugués (Figueres, 31 de juliol de 1973) és autora, directora, professora i traductora de teatre.
Diplomada en Turisme per la Universitat de Girona i llicenciada en direcció i dramatúrgia per l'Institut del Teatre, la seva obra teatral es publica des del 2002.
Nascuda a Figueres per proximitat hospitalària, la primera llar d'Helena Tornero va ser Portbou i, especialment, la seva estació ferroviària. Aquest fet la va marcar fins al punt de declarar que "Avui penso que la meva primera professora de dramatúrgia va ser l'estació de Portbou".
Quan va tornar a Barcelona, va decidir deixar el seu treball estable per iniciar els estudis de direcció i dramatúrgia a l'Institut del Teatre. Va estudiar escriptura teatral amb Toni Cabré, Carles Batlle, Sergi Belbel, Enzo Cormann, José Sanchís Sinisterra, Roland Schimmelpfennig i Rafael Spregelburd.
L'any 2006 la seva obra Babybird queda finalista als Premis Romea i l'any següent, el 2007, assisteix gràcies a una beca al Forum International del Theatertreffen de Berlín.
És autora de diverses obres de teatre com El Vals de la Garrafa (Premi Joan Santamaría 2002), Les Madames (2003) o Submergir-se en l'aigua (Premi SGAE de Teatre Juvenil 2007). També ha escrit novel·les infantils com El lladre de llibres (2005) o ha fet la traducció de textos de Michael Marc Bouchard, Evelyne de la Chenelière o Fabrice Melquiot.
També és l'autora de llibrets operístics. La seva relació amb l'òpera comença l'any 2015 amb 4 Carmen, una òpera sobre el mite de Carmen revisat amb ulls contemporanis, que s'estrenà al Festival de Peralada. També és autora de les òperes DisPLACE i Je suis Narcissiste. DisPLACE és una òpera de cambra amb la gentrificació com a tema principal, produïda per Musiktheatertage Wien, Òpera de Butxaca i Nova Creació de Barcelona. Es va estrenar a Viena l'any 2015. Je suis Narcissiste és una crítica sense embuts del que aparentem ser però no som a través de l'humor negre. Aquesta òpera bufa amb música de Raquel García-Tomás es va estrenar el març de 2019 al Teatro Español de Madrid i al Teatre Lliure de Barcelona, una coproducció amb el Teatro Español, el Teatro Real i el Lliure.
L'any 2016 és una de les fundadores del Projecte Paramythádes, un projecte artístic (tallers de dansa, teatre i música) adreçat a nens i adolescents refugiats amb l'objectiu d'oferir-los un espai de llibertat, expressió i creació. D'aquest projecte sorgirà l'obra Kalimat.
El 2019 presenta la seva última obra El futur, al Teatre Nacional de Catalunya, una obra inclosa dins el projecte Club de Lectura "Llegir el teatre" gestionat pel Teatre Nacional de Catalunya juntament amb les Biblioteques Públiques de Catalunya.
|
[
"Qui és Helena Tornero i Brugués?",
"Quins estudis va cursar a la Universitat de Girona?",
"Tot i que va néixer a Figueres, on va viure?",
"Per què va deixar el seu lloc de treball de Barcelona?",
"Com s’anomenaven els seus companys de l’Institut del Teatre?",
"Què va ocórrer el 2006?",
"Quina peça de teatre va crear l’any 2003?",
"I què va presentar el 2005?",
"A part de teatre i de novel·les infantils, què més ha escrit?",
"Gràcies a quina òpera?",
"Quina és la temàtica de DisPLACE?",
"On va debutar?",
"De què tracta Je suis Narcisiste?",
"Quina fundació artística va crear el 2016?",
"Quan va exhibir el seu últim treball?"
] |
{
"answer_end": [
113,
164,
373,
703,
863,
930,
1151,
1282,
1426,
1487,
1729,
1811,
1955,
2230,
2487
],
"answer_start": [
0,
115,
278,
561,
705,
865,
1039,
1215,
1386,
1428,
1656,
1731,
1848,
2169,
2442
],
"input_text": [
"Una autora, directora, professora i traductora de teatre.",
"Turisme.",
"A Portbou.",
"Per iniciar els estudis de direcció i dramatúrgia a l'Institut del Teatre.",
"Toni Cabré, Carles Batlle, Sergi Belbel, Enzo Cormann, José Sanchís Sinisterra, Roland Schimmelpfennig i Rafael Spregelburd.",
"La seva obra Babybird quedà finalista als Premis Romea.",
"Les Madames.",
"La novel·la infantil El lladre de llibres.",
"Llibrets operístics.",
"A 4 Carmen.",
"La gentrificació.",
"Al Musiktheatertage Wien, Òpera de Butxaca i Nova Creació de Barcelona.",
"D'una crítica sense embuts del que aparentem ser però no som a través de l'humor negre.",
"Projecte Paramythádes.",
"El 2019."
]
}
|
books
|
-Ès bona ànima, sa mar! Té ses butxaques obertes a totes ses mans, i sembla que digu: «-Apa, traçuts, escorcoieu-me!» A sa terra: «-Ai, no tocus això, que ès d'en Pau! ¡Ai, no no tocus allò, que ès d'en Pere!»…, un pobre no hi troba cap amigança, tot li crema es dits, i quasi no ateny un tocom on es pugu ajeure refiat que no l'en façun marxar a bordada de gossos. Sa mar, de contra, ès cristiana… estima tothom, i tan bona cara posa as pobre com as ric. No vol amos ni particions, sa mar. Ella i jo ens entendrem, vatua! Jo m'enginyaré… i Nostro Senyor m'ajudarà, perquè Nostro Senyor també ho vol, que rigun i que sigun felices ses bones mares.
Recalcat a la barana de fusta del petit i rústec balcó, ¡no se'n féu poques, d'il·lusions, aquell matí!
Des d'aquella humil miranda, una de les més foranes del barri de S'Euguer, descobria part de la cala de Blanes, amb ses roques daurades, i tota la gran platja de S'Abanell, rossa com una immensa estiba de xeixa, estesa fins al cap de Tordera. Amb la imaginació el xicot saltava de roca en roca, recorria de llarg a llarg els sorrals, triava a frec del mar els millors paratges on installar-se, i preveia pesques meravelloses.
-De primer, un bon grumeig- va dir-se: -això ès important. I, després, ull alerta a guipar bé!… ull i enginy, Temme! ¿Que ses aigües comencen a fer llunetes olioses i a bombollejar i esquitxar?… Peixi minuti. Vinga llavors sa potera i… zist, zast!… gurrama de panxes en l'aire. Es peix menut ès es que s'enduu ses esques dets hams grossos sense embocar-los. Cal saber-lo filar i no donar-li vianda, sinó ferro. I ell n'hi hagués força, de peix menut, que també fa bona paellada.
|
[
"Què comenta el Temme sobre el mar?",
"Per què?",
"Què diu la terra?",
"En quina situació es troba un indigent allà?",
"I per quina raó es trobaria millor a la mar?",
"Qui l’ajudaria a ell a estar al mar?",
"Com es troba el protagonista?",
"On?",
"Què podria observar des d’allà?",
"Com és la platja de S’Abanell?",
"Quina situació s’imaginava el noi?",
"Segons ell, què era el més important?",
"I després?",
"Com defineix al peix petit?",
"Per tant, què és necessari saber?"
] |
{
"answer_end": [
22,
65,
209,
319,
454,
564,
702,
825,
923,
993,
1176,
1215,
1271,
1534,
1587
],
"answer_start": [
1,
24,
118,
212,
366,
523,
648,
752,
752,
896,
995,
1178,
1218,
1456,
1536
],
"input_text": [
"Que ès bona ànima.",
"Perquè té ses butxaques obertes a totes ses mans.",
"Que no tocus això, que ès d'en Pau i que no tocus allò, que ès d'en Pere.",
"No hi troba cap amigança, tot li crema es dits, i quasi no ateny un tocom on es pugu ajeure refiat.",
"Perquè ès cristiana... estima tothom, i tan bona cara posa as pobre com as ric.",
"Nostro Senyor.",
"Recalcat a la barana de fusta del petit i rústec balcó.",
"Al barri de S'Euguer.",
"La cala de Blanes i tota la gran platja de S'Abanell.",
"Rossa com una immensa estiba de xeixa, estesa fins al cap de Tordera.",
"Que saltava de roca en roca, recorria de llarg a llarg els sorrals, triava a frec del mar els millors paratges on installar-se, i preveia pesques meravelloses.",
"Un bon grumeig.",
"Ull alerta a guipar bé.",
"Com el que s'enduu ses esques dets hams grossos sense embocar-los.",
"Saber-lo filar i no donar-li vianda, sinó ferro."
]
}
|
mitologia
|
La Tomba dels Patriarques o cova de Macpelà és considerat com el centre religiós de la ciutat d'Hebron (al cor de l'antiga Judea) al sud-oest de Cisjordània. És un lloc venerat per les religions musulmana i jueva. En el Gènesi, capítol 23, la cova de Macpelà és un indret que Abraham va comprar als hitites per quatre-cents sicles d'argent per així poder-hi enterrar la seva dona Sara que havia mort a Quiriat-Arbà. Quan va morir Abraham, els seus fills Isaac i Ismael l'enterraren aquí amb les restes de la seva dona (Gènesi 25, 7-11). Per als musulmans, el lloc es coneix com la «mesquita d'Ibrahim». L'islam considera Abraham com un profeta que, segons l'Alcorà, construí la Kaaba de La Meca amb el seu fill Ismael. Quan la ciutat d'Hebron estava sota control de l'Imperi Otomà, els jueus no tenien dret a entrar a la tomba, encara que sí que podien resar a l'exterior. En l'època d'Herodes el Gran s'hi construí un monument. Després de la conquesta d'Hebron per Úmar, el monument fou reconvertit en mesquita. Durant les croades, els cristians el transformaren en església. L'any 1994, un colon israelià matà 39 palestins que resaven a la mesquita en el que seria coneguda com la Massacre de la Cova dels Patriarques.
|
[
"Què és la Tomba dels Patriarques?",
"On es troba?",
"Com més es pot anomenar?",
"Quines creences el consideren sagrat?",
"On s’esmenta de la Bíblia?",
"Qui va estar allà?",
"Què va fer?",
"Amb quina finalitat?",
"Allí també es troben les restes d’Abraham?",
"Com es diu aquest lloc en la religió musulmana?",
"Quin paper tenia el profeta en aquesta fe?",
"En quina època se’l va restringir als jueus accedir a la Tomba dels Patriarques?",
"Què es va edificar quan regnava Herodes el Gran?",
"I en què va acabar esdevenint el lloc?",
"Quin atemptat hi va haver?"
] |
{
"answer_end": [
102,
156,
80,
212,
271,
294,
339,
384,
486,
601,
694,
826,
927,
1011,
1219
],
"answer_start": [
0,
81,
0,
158,
214,
240,
276,
324,
416,
537,
603,
719,
873,
929,
1089
],
"input_text": [
"El centre religiós de la ciutat d'Hebron.",
"Al sud-oest de Cisjordània.",
"La cova de Macpelà.",
"La musulmana i jueva.",
"En el Gènesi, capítol 23.",
"Abraham.",
"Va comprar als hitites per quatre-cents sicles d'argent.",
"Per poder enterrar la seva dona Sara.",
"Sí.",
"La mesquita d'Ibrahim.",
"Construí la Kaaba de La Meca.",
"Quan la ciutat d'Hebron estava sota control de l'Imperi Otomà.",
"Un monument.",
"En una mesquita.",
"La Massacre de la Cova dels Patriarques."
]
}
|
vilaweb
|
La Policia sud-africana ha aclarit aquest dimecres que la primera dama de Zimbàbue, Grace Mugabe, no ha abandonat el país després de ser acusada d'agredir una dona en un hotel de Johannesburg, si bé la intenció de la dona de Robert Mugabe és la d'esquivar qualsevol tipus de procés judicial al·legant immunitat diplomàtica. Grace Mugabe, potencial successora del seu marit, havia viatjat a Sud-àfrica per motius mèdics. Aquest diumenge, segons els testimonis recaptats per la premsa local, suposadament va copejar una model de 20 anys, Gabriella Engels, amb un cable després de sorprendre-la al costat dels seus fills en una habitació d'hotel. La família de la jove assegura que Engels va rebre 14 punts de sutura al cap. Sud-àfrica demana un procés ordinari Després de la confusió dels últims dies, la Policia sud-africana finalment ha aclarit aquest dimecres que Grace Mugabe no se n'ha anat del país, encara que no ha acudit a la vista judicial que hi havia convocada aquest dimarts per realitzar una primera anàlisi del cas. Segons una font de la Intel·ligència de Zimbàbue, la primera dama no havia utilitzat passaport diplomàtic per entrar en territori sud-africà, encara que el Govern del seu marit sí que hauria sol·licitat formalment la immunitat. Des de Sud-àfrica, no obstant això, ja s'ha advertit que serà ‘processada mitjançant el sistema legal' ordinari. El principal responsable de la Policia sud-africana, Lesetja Mothiba, ha declarat al Parlament que la posició de la seva institució és que Grace Mugabe ha de presentar-se davant el jutge. ‘Vam estar esperant per ella tot el dia d'ahir', ha dit Mothiba, que també espera algun tipus de declaració per part de l'acusada. Grace Mugabe és una figura clau en la carrera per succeir el seu marit. La primera dama, de 52 anys, es disputa amb el vicepresident, Emmerson Mnangagwa, el lideratge del governant ZANU-PF per poder ascendir a la prefectura del Govern.
|
[
"Qui és Grace Mugabe?",
"Per què no pot marxar de Sud-àfrica?",
"Com sabem això?",
"Quin era el motiu pel qual havia visitat el país?",
"A qui hauria pegat?",
"On la va trobar?",
"Com van haver de curar a la víctima?",
"On no ha assistit Mugabe?",
"Com va entrar el president de Zimbàbue a Sud-àfrica?",
"La seva dona també?",
"Per tant, com serà enjudiciada?",
"Qui és Lesetja Mothiba?",
"Què comenta sobre la primera dama de ZImbàbue?",
"La model es va presentar?",
"Per què la zimbabuesa és una persona rellevant en el seu país?"
] |
{
"answer_end": [
96,
191,
113,
418,
552,
642,
720,
985,
1255,
1169,
1368,
1438,
1556,
1687,
1759
],
"answer_start": [
55,
84,
0,
324,
490,
536,
644,
865,
1079,
1079,
1293,
1370,
1440,
1607,
1689
],
"input_text": [
"La primera dama de Zimbàbue.",
"Perquè va ser acusada d'agredir una dona en un hotel de Johannesburg.",
"Gràcies a la Policia sud-africana.",
"Mèdic.",
"A Gabriella Engels, una model de 20 anys.",
"Al costat dels seus fills en una habitació d'hotel.",
"Amb 14 punts de sutura al cap.",
"A la vista judicial que hi havia convocada aquest dimarts.",
"Amb el passaport diplomàtic.",
"No.",
"Mitjançant el sistema legal ordinari.",
"El principal responsable de la Policia sud-africana.",
"Que la posició de la seva institució és que ella s'ha de presentar davant el jutge.",
"No.",
"Per succeir el seu marit."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.