source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
books
|
El metge va mirar el nen. Li feu pessigolles a la planta dels peus, va picar-li el ventre, li acostà una cerilla encesa als ulls, i tot d'una, com si veiés la resplandor de la veritat, va deixar el nen i anà a veure la Teresa. I mig confós, com si no gosés descobrir el que veia, va dir en veu baixa al moliner:
-Magí… això és una mona com una casa!
-Senyor Ramonet!- va exclamar en Magí tot alçant el gresol que tenia a la mà per fer claror.
-Magí, no us alarmeu, tot això passarà! Res, una flaquesa tots podem tenir-la. Amagueu el vi, i tot curat. Deu-li aquesta medicina, i si no estan bé, demà aviseu de bon matí, que tornaria…
En Magí no va poder respondre. Mirà el metge fixament, sota la punyida de la vergonya, i després eixí de la cambra, tapant-se els ulls amb les mans, horroritzat. -Mare i fill borratxons! borratxons!- i va anar a tancar totes les portes i finestres, perque no traspués la taca que havia caigut en aquell molí mirat per tothom com un temple.
Passaren dies que en Magí no tenia esma de fer res: eixut i malmirós, feia posat de malalt i no esguardava ningú. Devegades feia un sospir, de vegades sentia el fibló de l'enemic, perque es posava vermell. i barbotejava mots plens d'ira.
|
[
"Qui mirava el doctor?",
"Què li va fer?",
"Què més?",
"A qui va anar a veure després?",
"Com es deia el doctor?",
"Què li va demanar a en Magí?",
"I li va manar alguna cosa més?",
"Què va contestar en Magí?",
"Estava avergonyit?",
"Per què?",
"Què va fer després?",
"Per quin motiu?",
"En Magí semblava indisposat?",
"Sospirava?",
"I estava enfadat?"
] |
{
"answer_end": [
24,
66,
128,
225,
365,
535,
573,
661,
717,
817,
879,
970,
1062,
1176,
1208
],
"answer_start": [
0,
26,
68,
185,
351,
522,
550,
632,
663,
795,
832,
834,
972,
1086,
1180
],
"input_text": [
"El nen.",
"Pessigolles a la planta dels peus.",
"Va picar-li el ventre i li acostà una cerilla encesa als ulls.",
"A la Teresa.",
"Ramonet.",
"Que amagués el vi.",
"Que donés aquesta medicina als pacients.",
"No va respondre.",
"Sí.",
"Perquè la mare i el fill s'havien emborratxat.",
"Tancar totes les portes i finestres.",
"Perquè no traspués la taca que havia caigut en aquell molí mirat per tothom com un temple.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
La coalició d'ERC, el BNG i EH Bildu a les eleccions europees ha anunciat que denunciarà que els drets fonamentals són vulnerats a Catalunya en la seva campanya electoral. Ara Repúbliques fa el tret de sortida a la seva candidatura conjunta als comicis al Parlament Europeu amb un acte aquest dimecres a la tarda a Brussel·les. La número dos per ERC Diana Riba ha avisat que lluitaran perquè el cap de llista Oriol Junqueras pugui ser eurodiputat en la pròxima legislatura. ‘Per cada demòcrata que tanquin a la presó sortirem molts més a lluitar', ha dit la parella de Raül Romeva. Riba ha criticat la deriva de les institucions europees i ha dit que la candidatura defensarà tornar als drets humans. Des de la formació asseguren que el cas Junqueras no tindrà precedents a l'Eurocambra i no descarten que el cas pugui acabar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, si hi ha traves perquè pugui recollir la seva acta d'eurodiputat. Pel que fa al contingut del seu programa electoral, Riba ha avançat que Ara Repúbliques treballarà no només per no retrocedir, sinó també per avançar en els drets democràtics a Catalunya, l'estat espanyol i la UE. ‘Només avançant a la política podrem resoldre els problemes polítics', ha dit. La delegada del govern davant la UE, Meritxell Serret, ha estat una de les assistents a l'acte de presentació de la llista unitària entre ERC, BNG i EH Bildu. La coalició s'ha presentat al públic a la capital belga, a La Tentation, el local on hi ha el Centre Gallec de Brussel·les i que va acollir el desembre passat el festival Cityzen, que va oferir dotze hores de música per la llibertat.
|
[
"De quins partits consta l'aliança?",
"Per a quins comicis és?",
"Què pretenen manifestar?",
"Com es diu l'aliança creada?",
"Qui és la segona d'Esquerra Republicana?",
"I el primer?",
"Riba ha estat contundent amb els organismes d'Europa?",
"I què ha afirmat que protegiran?",
"Des de la coalició com pensen que pot anar el tema de Junqueras?",
"Què pretenen amb la seva agenda?",
"Com ha assegurat que se superen les dificultats en l'àmbit de l'administració?",
"Qui és Meritxell Serret?",
"A quin esdeveniment ha acudit?",
"On ha tingut lloc?",
"En quin edifici?"
] |
{
"answer_end": [
36,
61,
140,
273,
360,
424,
637,
699,
868,
1148,
1218,
1282,
1386,
1443,
1510
],
"answer_start": [
0,
0,
62,
172,
328,
328,
582,
582,
789,
988,
1151,
1229,
1266,
1388,
1388
],
"input_text": [
"ERC, el BNG i EH Bildu.",
"Per a les eleccions europees.",
"Que els drets fonamentals són vulnerats a Catalunya.",
"Ara Repúbliques.",
"Diana Riba.",
"Oriol Junqueras.",
"Sí.",
"Els drets humans.",
"No descarten que el cas pugui acabar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.",
"Avançar en els drets democràtics a Catalunya, l'estat espanyol i la UE.",
"Avançant a la política.",
"La delegada del govern.",
"A la presentació de la llista unitària entre ERC, BNG i EH Bildu.",
"A la capital belga.",
"A La Tentation, el local on hi ha el Centre Gallec de Brussel·les."
]
}
|
books
|
Fins que Lalí féu disset anys, aquest règim mixt (hivern al pensionat, estiu a la masia) reeixí mediocrement. Les monges del col·legi no arribaven a reprimir les rauxes de Lalí, però se'n defensaven amb astúcia i energia. L'avi era talment seduït per la seva néta, que tolerava benignament totes les malvestats que comportava la seva trepidant presència. Les gallines mortes a cops de roc, els ous esclafats contra les parets, els gossos nafrats, les hortes devastades, al capdavall li apareixia com l'hecatombe deguda al divinal eixoriviment de la noia.
Un estiu aquesta mena de normalitat fou alterada per un succés absolutament nou. La Isabel rebé un telegrama del seu pare que deia:
«Lalí desapareguda. Temo sigui Barcelona amb jove de can Rosell. Estic desesperat. Obre enquesta.»
La mare, després de sanglotar a bastament, sortí al carrer sense saber on anava. D'esma es dirigí a l'estació de França: passejà pels molls; interrogà els empleats. Un d'ells li assegurà que aquest matí havia vist una noieta d'uns quinze anys, rossa, prima, enravenxinada, amb dues trenes penjants damunt l'esquena i un canotier de palla verda. En escoltar l'evocació del canotier, la mare hagué d'arrambar-se a un vagó per no caure esblaimada: la seva filla era a Barcelona.
|
[
"Com era el règim mixt?",
"Les monges renyien el Lalí?",
"Com se sentia l'avi envers la seva neta?",
"Com van trobar-se les gallines?",
"I els ous?",
"Què va trencar aquesta normalitat?",
"Què va passar?",
"Què posava al telegrama?",
"Qui va sortir fora?",
"Cap a on anava?",
"Per on va caminar?",
"A qui feia preguntes?",
"Què va respondre un d'ells?",
"Què portava aquesta?",
"A què es va agafar la mare?"
] |
{
"answer_end": [
88,
176,
263,
388,
425,
634,
676,
784,
867,
907,
927,
951,
1030,
1131,
1231
],
"answer_start": [
31,
110,
222,
355,
390,
555,
564,
688,
788,
869,
909,
929,
953,
1002,
1170
],
"input_text": [
"Hivern al pensionat, estiu a la masia.",
"No.",
"Seduït.",
"Mortes a cops de roc.",
"Esclafats contra les parets.",
"Un succés absolutament nou.",
"La Isabel rebé un telegrama del seu pare.",
"Lalí desapareguda. Temo sigui Barcelona amb jove de can Rosell. Estic desesperat. Obre enquesta.",
"La mare.",
"Cap a l'estació de França.",
"Pels molls.",
"Als empleats.",
"Que aquell matí havia vist una noieta d'uns quinze anys.",
"Un canotier de palla verda.",
"A un vagó."
]
}
|
bios
|
Núria Riera Martos (Palma, 1968) és una advocada i política mallorquina del PP balear, ha estat consellera d'educació i cultura del Govern de les Illes Balears i portaveu del govern.
És llicenciada en Dret i funcionària de carrera de l'administració local. Va ser secretària municipal de l'Ajuntament de Montuïri i cap de servei de Funció Pública de la Comunitat Autònoma. És casada amb Biel Matas, ex-alcalde de Montuïri.
Persona de confiança del president José Ramón Bauzà Díaz, fou la número 4 de les llistes del PP al Parlament a les eleccions de 2011. Des de la seva arribada al govern, n'ha estat la portaveu. El maig del 2013 fou nomenada consellera d'administracions públiques i, el setembre del 2014, consellera d'educació i cultura, després del cessament de Joana Maria Camps Bosch.
Des del 18 juny de 2015 és diputada del Parlament de les Illes Balears pel Partit Popular. Al 2011 ja hi entrà però només hi està 16 dies, ja que fou nomenada directora general de Funció Pública. A la novena legislatura de les Illes Balears (2015-2019), a mitjan legislatura, concretament el 14 de febrer de 2017 fou candidata alternativa a Presidenta del Parlament de les Illes Balears obtingué 20 vots en front als 34 de Balti Picornell. Fou membre de la Comissió d'Economia, la de Cultura, Educació i Esports; la d'Hisenda i Pressuposts; i la d'assumptes institucionals i generals, a més de diferents ponències. A la desena legislatura de les Illes Balears (2019-2023) és membre de la comissió d'Educació, Universitat i Recerca; de control sobre la Radiotelevisió Illes Balears; la d'assumptes institucionals i generals i és portaveu suplent del grup parlamentari popular.
|
[
"On va néixer la Núria Riera Martos?",
"A què es dedica?",
"Milita a algun partit polític?",
"Quins càrrecs ha tingut?",
"Quina carrera va estudiar?",
"És funcionària?",
"On ha treballat com a secretària municipal?",
"S'ha casat mai?",
"Després de qui ha sigut consellera d'educació i cultura?",
"De qui és la mà dreta?",
"Té un càrrec al Parlament de les Illes Balears?",
"Havia sigut diputada el 2011?",
"Per què tan poc temps?",
"Quants vots va obtenir el 2017?",
"Quins càrrecs ostenta actualment?"
] |
{
"answer_end": [
32,
59,
85,
181,
205,
230,
312,
397,
791,
479,
863,
930,
987,
1231,
1667
],
"answer_start": [
0,
0,
33,
87,
183,
183,
257,
373,
616,
423,
793,
884,
884,
1047,
1408
],
"input_text": [
"A Palma.",
"És advocada i política.",
"Sí.",
"Ha estat consellera d'educació i cultura del Govern de les Illes Balears i portaveu del govern.",
"Dret.",
"Sí.",
"A l'Ajuntament de Montuïri.",
"Sí.",
"Després de Joana Maria Camps Bosch.",
"Del president José Ramón Bauzà Díaz.",
"Sí.",
"Sí, però només va estar 16 dies.",
"Perquè fou nomenada directora general de Funció Pública.",
"20 vots.",
"És membre de la comissió d'Educació, Universitat i Recerca; de control sobre la Radiotelevisió Illes Balears; la d'assumptes institucionals i generals i és portaveu suplent del grup parlamentari popular."
]
}
|
vilaweb
|
Molta gent que té símptomes que són compatibles amb la Covid-19, com ara la tos, la febre, el malestar general, no poden fer-se la prova per a determinar si tenen la malaltia. En el cas que facin el seguiment a través del 061 o del seu CAP, se'ls indica de mantenir un aïllament domiciliari per a prevenir contagis. El fet que hi hagi tants casos de personalitats que tenen la malaltia perquè el resulta de la prova els ho ha confirmat, i que en disposin amb tanta rapidesa, indigna els ciutadans que no hi ha manera que se la puguin fer. I avui el cap d'epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, el doctor Antoni Trilla, ha explicat que si bé caldria fer moltes més proves, hi ha el problema que no hi ha prou reactius ni prou capacitat de fer les proves quan, en canvi, hi hia més gent a la qual caldria fer-li aquesta prova. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Trilla ha explicat que el protocol ha canviat, de manera que la prova ja només es practica als pacients més greus o amb més risc, i al personal sanitari, ‘d'una manera molt similar al que fem quan hi ha una epidèmia de grip'. I ha explicat: ‘Entre ahir i avui el protocol ha canviat, i en aquesta fase de mitigació la prioritat és tractar el millor possible tots els pacients més greus o que requereixen ingrés hospitalari. La prioritat número dos és mantenir el sistema sanitari en funcionament i ben protegits. A partir d'aquí el nombre de proves que s'ha de fer, tot i que es continua recomanant des del punt de vista de l'OMS que es facin quantes més proves possibles, té un problema pràctic que és que no tenim prou proves; en aquests moments hi ha menys reactius i menys capacitat de fer les proves i més gent teòricament a la qual s'hauria de fer la prova. Per tant, de moment es restringeixen les proves i només es fa la prova a aquelles persones que perquè tenen més risc, perquè han d'ingressar a l'hospital o perquè realment estan greus, interessa molt saber si realment estan infectades pel coronavirus.' Vull fer el confinament però m'obliguen a anar treballar. Què puc fer? Però a la majoria de la població, ha afegit Trilla, la que tingui uns símptomes de refredat, no se li farà la prova en aquests moments perquè no hi ha capacitat de fer-la, i a la gent se li recomanarà que quedi en aïllament preventiu o en quarantena a casa per evitar el possible contagi.' Tant l'OMS com els epidemiòlegs fa setmanes que vénen demanant que es faci la prova de detecció del coronavirus a quanta més gent millor, perquè, tal com s'ha vist en el cas de Corea del Sud, on s'ha fet d'una manera molt extensiva, ha ajudat a reduir el nombre de contagis i a controlar en un temps relativament curt la corba de casos de la malaltia.
|
[
"Qui pateix símptomes compatibles amb la Covid-19?",
"Quins són aquests símptomes?",
"Què els passa a aquestes persones?",
"Com han de fer el seguiment?",
"Quina resposta reben?",
"Què més ha passat amb relació als famosos?",
"Com s'ho ha pres la gent?",
"Qui és Antoni Trilla?",
"Quina explicació ha donat?",
"Què se n'ha fet del protocol?",
"Quin és el problema?",
"Com s'han limitat les proves?",
"Es farà la prova a tothom que la demani?",
"Quin suggeriment es farà a aquestes persones?",
"Què recomana l'OMS?"
] |
{
"answer_end": [
63,
110,
174,
239,
314,
473,
537,
627,
833,
1024,
1734,
1986,
2194,
2347,
2486
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
176,
176,
316,
316,
539,
604,
872,
1601,
1746,
2060,
2232,
2350
],
"input_text": [
"Molta gent.",
"La tos, la febre i el malestar general.",
"Que no poden fer-se la prova per a determinar si tenen la malaltia.",
"A través del 061 o del seu CAP.",
"Se'ls indica de mantenir un aïllament domiciliari per a prevenir contagis.",
"Hi ha molts casos de personalitats que tenen la malaltia perquè el resultat de la prova els ho ha confirmat, i amb rapidesa.",
"Els indigna que no hi hagi manera que se la puguin fer.",
"És el cap d'epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona.",
"Que hi ha el problema que no hi ha prou reactius ni prou capacitat de fer les proves quan, en canvi, hi ha més gent a la qual caldria fer-li aquesta prova.",
"Ha canviat, de manera que la prova ja només es practica als pacients més greus o amb més risc, i al personal sanitari.",
"En aquests moments hi ha menys reactius i menys capacitat de fer les proves i més gent teòricament a la qual s'hauria de fer la prova.",
"Només es fan a aquelles persones que tenen més risc, perquè han d'ingressar a l'hospital o perquè realment estan greus, interessa molt saber si realment estan infectades pel coronavirus.",
"No.",
"Que es quedin en aïllament preventiu o en quarantena a casa per evitar el possible contagi.",
"Que es faci la prova de detecció del coronavirus a quanta més gent millor."
]
}
|
books
|
Mentrestant el metge l'examinava, percudint-li el pit amb atenció com se sol fer amb una bóta per esbrinar flns a quin nivell és plena. Pica ací, pica allà, no se sentia més que el sorollet del seus dits en el silenci de l'alcova. Després va acotar l'orella sobre el malalt, auscultant. I en Rivelles estava convençut que l'auscultador no podia deixar de percebre la música dolorosa i el traüt sord del pregon envelat. I li sabia greu.
-Bé, Rivelles, bé. Aixo no serà res -va fer el doctor. -És joc de paciència. Som al ball… i hem de ballar.
-Prou que ho sé-va dir el malalt, somrient.- No, no és cosa per a vostè. Es ball de patacada… sap? No sé com m'hi he embolicat. Hi tinc un compromís que…
-Vaja, no parlis més. Adéu.
|
[
"Què feia el doctor?",
"Com ho feia?",
"Amb què?",
"Què tractava de saber?",
"Captava alguna cosa?",
"Què va fer el metge per escoltar millor?",
"De què estava segur el pacient?",
"Com se sentia?",
"Què li va dir el doctor per calmar-lo?",
"Com va descriure la situació?",
"Quina altra comparativa va fer servir?",
"Així i tot, el pacient somreia?",
"Què va afegir?",
"Per quin motiu?",
"Com s'acomiada el doctor?"
] |
{
"answer_end": [
32,
65,
93,
134,
203,
285,
417,
434,
471,
511,
541,
585,
641,
695,
723
],
"answer_start": [
0,
0,
34,
81,
136,
231,
287,
419,
437,
492,
513,
544,
588,
671,
698
],
"input_text": [
"L'examinava.",
"Percudint-li el pit amb atenció.",
"Amb una bóta.",
"Fins a quin nivell és plena.",
"Només el sorollet dels seus dits.",
"Acotar l'orella sobre el malalt.",
"Que l'auscultador no podia deixar de percebre la música dolorosa i el traüt sord del pregon envelat.",
"Li sabia greu.",
"Que això no seria res.",
"Com un joc de paciència.",
"Va dir que eren al ball i havien de ballar.",
"Sí.",
"Que no aniria al ball amb ell.",
"Ja té un compromís.",
"Li contesta que no parli més i li diu adéu."
]
}
|
books
|
La temporada en què més abunden els forasters és la present. Aprofitant la temporada dels banys vénen a passar l'estiu entre nosaltres una infinitat de gent de totes les províncies d'Espanya. Aquesta classe de forasters, als quals havem donat el nom de castellans, es coneixen a primera vista. Vénen recomanats a alguna casa de comerç per algun dels seus corresponsals, i posen en la fonda d'Orient. L'encarregat de guiar-los per Barcelona és el fill gran del comerciant, que els acompanya d'un lloc a altre des de les sis de la tarda fins a les onze de la nit; el restant del dia està ocupat en l'escriptori. El cicerone del castellà està molt satisfet amb la missió que compleix, sobretot si el foraster és home que ha vist molt poc i, per consegüent, s'admira de tot: té una espècie d'orgull de català al veure que es queda parat al contemplar els adelantos de la nostra indústria. L'únic que el fa patir és el tenir de parlar en castellà, lo qual és una verdadera tortura per la major part dels descendents de Ramon Berenguer i de Berenguer Ramon.
El foraster castellà passa en revista La España Industrial, La Maquinista Terrestre y Marítima, i la fàbrica de l'Escudé. Aquests establiments, verdaders monuments industrials, l'entusiasmen i li donen una idea molt alta de la nostra indústria: el seu cicerone aprofita aquesta bona disposició per combatre les idees lliure-canvistes. Si durant l'estada del foraster es presenten dos festes seguides, l'acompanya a Montserrat, i de camí li ensenya les hermoses fàbriques de panyos de Tarrassa, en les quals el foraster mai deixa de comprar un parell de cortes de pantalons per l'hivern vinent. Dos dies abans de marxar el castellà a la seva terra, el seu guia li prepara el cop de gràcia: li fa veure la torre del Marquès d'Alfarràs, coneguda per Laberinto o Labarientu. Després d'haver vist aquella possessió quasi reial, el castellà es despedeix molt satisfet de Barcelona després d'haver-hi deixat bastants diners.
El foraster castellà fa el següent resum de les seves impressions: Barcelona és molt bonica i té coses dignes de ser admirades; la llàstima és que no fan tant efecte perquè els catalans les alaben massa. El teatre del Liceo no és tan imporant com el teatre Reial; els sigrons no valen res; el clima, botigues i cafès no poden ser millors; les noies són guapes, però no tenen la gràcia ni l'amabilitat de les castellanes, i, sobretot parlen una llengua tan aspra, que els hi escau molt poc.
|
[
"Quan hi ha més forasters?",
"Què fan aquests?",
"D'on provenen?",
"Com se'ls coneix?",
"Qui els fa de guia?",
"A quines hores s'encarrega d'aquesta feina?",
"I què fa la resta del dia?",
"Com se sent el cicerone del castellà?",
"Què l'amoïna, però?",
"Què li agrada visitar al forà?",
"Quin altre lloc poden visitar?",
"Què visiten dos dies abans que el foraster marxi cap a casa?",
"El turista acaba satisfet?",
"En general, li ha agradat la ciutat?",
"Què opina de la llengua catalana?"
] |
{
"answer_end": [
59,
118,
190,
263,
470,
560,
608,
883,
941,
1172,
1477,
1821,
1968,
2096,
2458
],
"answer_start": [
0,
61,
96,
192,
400,
443,
562,
610,
885,
1052,
1387,
1646,
1823,
1970,
2309
],
"input_text": [
"La temporada present.",
"Van a passar l'estiu.",
"De totes les províncies d'Espanya.",
"Com a castellans.",
"El fill gran del comerciant.",
"Des de les sis de la tarda fins a les onze de la nit.",
"Està ocupat en l'escriptori.",
"Està molt satisfet i té una espècie d'orgull de català al veure que es queda parat al contemplar els adelantos de la nostra indústria.",
"Tenir de parlar en castellà.",
"La España Industrial, La Maquinista Terrestre y Marítima, i la fàbrica de l'Escudé.",
"Montserrat.",
"La torre del Marquès d'Alfarràs, coneguda per Laberinto o Labarientu.",
"Sí.",
"Sí.",
"Que és aspra i els hi escau poc a les noies catalanes."
]
}
|
vilaweb
|
La diada d'enguany ha tornat a ésser multitudinària. I, com els anys anteriors, ha estat seguida també molt de prop pels mitjans espanyols, que en les edicions digitals han obert amb la manifestació durant les dues hores de la Via Lliure i, en alguns casos, l'han seguida en directe. En les edicions en paper també és el tema central de les portades, tret d'un cas, el de l'ABC, que ignora completament la multitudinària manifestació. Vegeu les portades. La portada d'EL País: La portada d'El Mundo: La portada de La Razón: La portada de l'ABC: En les edicions digitals, El País, per exemple, ha ofert un minut a minut de l'acte, i n'ha destacat que ‘centenars de milers de catalans han clamat per la independència' a Barcelona. Sota una gran fotografia amb la Meridiana plena de gom a gom, el diari madrileny ha afegit la reacció del govern espanyol, que ‘acusa Mas de fer de la Diada un acte electoral'. A la portada d'El Mundo, al costat d'un seguiment en directe, la resposta de la vice-presidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría era la notícia més destacada mentre es feia la Via Lliure. El portal de RTVE també destacava la multitudinària assistència a la manifestació: ‘Centenars de milers de persones demanen la independència en el primer dia de campanya electoral.‘ L'Abc, per la seva banda, ha preferit obrir la notícia de la manifestació destacant-ne l'absència del president Artur Mas: ‘Els independentistes es manifesten a Barcelona sense la presència de Mas.' I La Razón, que oferia avui una desconcertant portada en paper, en l'edició en línia just després de la Via Lliure titulava el tema principal amb un telegràfic ‘Milers de persones a la marxa independentista'. Público també ha seguit al minut l'espectacular mobilització a la Meridiana, que ‘l'independentisme ha convertit en l'avinguda de la República Catalana'. I un altre digital, eldiario.es, creu que ‘la diada més independentista omple els carrers de Barcelona'.
|
[
"Com ha sigut la diada d'aquest any?",
"Quins mitjans l'ha seguit des de ben a prop?",
"Quant va durar la manifestació?",
"Alguns l'han seguit en temps real?",
"Quin diari no ha tret la Via Lliure a la portada?",
"Què ha presentat El País?",
"Quants manifestants eren, segons aquest mitjà?",
"D'on era la imatge de la notícia?",
"Com es trobava aquest carrer?",
"Qui és la vicepresidenta d'Espanya?",
"La pàgina web de RTVE també ha donat la notícia?",
"Què ha emfatitzat l'ABC?",
"La Razón presenta la notícia de formes diferents en les seves edicions en paper i digital?",
"Quin altre mitjà ha seguit l'acte en temps real?",
"Eldiario.es és un diari en paper?"
] |
{
"answer_end": [
51,
138,
237,
282,
377,
628,
715,
850,
789,
1038,
1179,
1401,
1686,
1763,
1873
],
"answer_start": [
0,
53,
144,
238,
284,
571,
571,
729,
729,
906,
1098,
1280,
1481,
1688,
1842
],
"input_text": [
"Multitudinària.",
"Els mitjans espanyols.",
"Dues hores.",
"Sí.",
"L'ABC.",
"Un minut a minut de l'acte.",
"Centenars de milers.",
"De la Meridiana.",
"Ple de gom a gom.",
"Soraya Sáenz de Santamaría.",
"Sí.",
"L'absència del president Artur Mas.",
"Sí.",
"Público.",
"No."
]
}
|
books
|
-Ni que em matessin!… Val pas tant la meva vida com les angúnies que m'ha costat la del Picotí.
I va girar la conversa, tornant als seus propòsits d'aprofitament de les terres que trepitjaven. De tant en tant, i sense deixar d'enraonar, s'ajupia, agafava una terrossa, la maurava, la fresava i la rebregava entre els dits, i acabava per esbocinar-la, després de fer-ne veure les qualitats al comte.
I el comte s'anava engrescant més i més, i li anava fent noves promeses. La ròssa de què havien parlat s'havia convertit ja en una bona mula; les eines ventureres, en noves de trinca; l'adob del dipòsit, en adob i eixampla. Fins va prometre que, si la cosa anava bé, posaria el molí de vent molt abans del que havia pensat.
-Ah! una cosa!- va ajustar de cop: -Que no penseu casar-vos?
-Tan ple pusqui.
-Ja en teniu alguna d'ullada?
-Prou!
-Doncs el dia que us caseu tindreu el molí.
Tot el matí varen passar-lo fent calendaris, bo i escatint les condicions del tracte, en el qual el senyor donava a en Biel tots els aventatges que podia desitjar. Les obres les faria pel seu compte; les eines, la mula, la provisió de minestra, tot el que calia per a esperar la tardor, en què les terres començarien a donar, ho bestreuria, cobrant-s'ho després a xics i a miques; la collita la hi condonava tota per tres anys, i per cinc la de la vinya.
|
[
"Què es proposava un dels personatges?",
"Què agafava?",
"Feia alguna cosa més amb ella?",
"A qui se la mostrava?",
"Com reaccionava ell?",
"Sobre què havien xerrat abans?",
"Què s'havia tornat?",
"Quina fou una de les promeses del comte?",
"Què li va preguntar després?",
"Quan es casaria?",
"L'obsequiaria amb alguna cosa el comte?",
"Amb quina activitat van ocupar el matí?",
"En Biel va rebre algun avantatge?",
"Qui executaria les obres?",
"Què se'n faria de la collita?"
] |
{
"answer_end": [
191,
267,
349,
397,
470,
501,
539,
721,
783,
799,
880,
925,
1044,
1080,
1308
],
"answer_start": [
96,
193,
193,
323,
399,
472,
472,
623,
724,
785,
839,
882,
927,
1046,
1263
],
"input_text": [
"Aprofitar les terres que trepitjava.",
"Una terrossa.",
"Sí.",
"Al comte.",
"Li anava fent noves promeses.",
"Sobre la ròssa.",
"En una bona mula.",
"Que posaria el molí de vent molt abans del que havia pensat.",
"Si pensava casar-se.",
"Tan bo pogués.",
"Sí.",
"Fent calendaris.",
"Sí.",
"Ell mateix.",
"La hi condonava tota per tres anys."
]
}
|
books
|
En l'abundant repàs hi prengueren part amos i treballadors en amigable conxorxa; i, ja refets aquests de les fatigues de la jornada, augmentà el bon humor i vingué la part típica de la festa. Se començà pel ball de la cuca fera. A posta s'havien deixat dretes unes quantes motes de blat, lligades per sota les espigues amb cintes de variats colors. Entorn d'una d'ellas giravoltaven, formant rodona, una dotzena o més de segadors, brandant les eines de llur treball i cantant una cançó de ritme cadenciós, amb un rescoble que deia: «Segueu-la, robeu-la, l'espiga daurada; -segueu-la, robeu-la, a vista del drac.»
El drac era un altre segador que, dins de, la rodona, guardava les espigues, marxant de quatre grapes amb uns espardenyots lligats a les mans, per a defensar-les dels gallets del rostoll. Amossada amb les dents la fulla, duia una falç amb les puntes en avant fent una fatxa estrafalària, amb el cap cobert amb un mocador de coloraines, arreganyant les dents i amb els ulls fora de la testa. A cada estrofa es destacava un dels de la rodona, tirant-se a la mota per a segar-la, i era de veure allavors com el drac, brincant com un gripau, s'hi interposava, presentant a l'enemic sa feréstega defensa. Si aquest era prou llest, segava d'una rebolada la mota i es penjava les cintes al barret en senyal de victòria, dissolent-se la sardana. Però a vegades el drac demostrava una manya especial per a no deixar-se enganyar per les falses sortides que aquells, per a desorientar-lo, simulaven, i s'acabava el torn amb la mota dreta. Allavors era el drac qui la segava, lluint les cintes, premi de sa afortunada defensa.
Aquest joc, que era nou per a en Montbrió, el complagué en extrem, i, en son obsequi, executaren altres danses de caràcter guerrer degenerat, per l'estil de les dels bastoners, tan conegudes en la terra baixa, amb la diferència de què, en lloc dels bastons, aquí juguen amb les falç, que amb ses dringades donen més feresa al espectacle. Amb una mica de bona voluntat, i despullant-les de la moixiganga que hi ha afegit la pocasolta d'aquests darrers temps, no costa gaire de descobrir l'origen romà d'aquestes mímiques. Els baixos relleus d'aquella època en què s'hi representen les danses pírriques, vénen involuntàriament a la memòria.
|
[
"Qui va fer les preguntes?",
"En què acabà la jornada?",
"Quin ball van fer?",
"Com havien desat les motes de blat?",
"Amb què estaven lligades?",
"Quants homes hi ballaren?",
"També entonaven cançons?",
"Què deia la cançó?",
"Qui feia de drac?",
"Anava a quatre potes?",
"Montbrió havia jugat mai a aquest joc?",
"Com eren els balls?",
"Per exemple?",
"Però utilitzaven bastons?",
"D'on provenen aquestes tradicions?"
] |
{
"answer_end": [
58,
190,
227,
318,
347,
429,
504,
612,
641,
714,
1669,
1768,
1803,
1910,
2147
],
"answer_start": [
0,
84,
192,
229,
288,
349,
431,
468,
613,
613,
1628,
1661,
1732,
1838,
1966
],
"input_text": [
"Amos i treballadors.",
"En una festa.",
"El ball de la cuca fera.",
"Lligades per sota les espigues.",
"Amb cintes de variats colors.",
"Una dotzena o més.",
"Sí.",
"Segueu-la, robeu-la, l'espiga daurada; -segueu-la, robeu-la, a vista del drac.",
"Un altre segador.",
"Sí.",
"No.",
"De caràcter guerrer degenerat.",
"Les danses dels bastoners.",
"No.",
"De Roma."
]
}
|
bios
|
Teresa Giner (Castelló de la Plana, País Valencià, segle xix - segle XX) va ser una política i feminista valenciana.
Teresa Giner era una dona de classe mitja-alta, afiliada i propagandista del Partit Republicà Radical i membre de l'Agrupació Femenina Radical a Castelló de la Plana, que va arribar a ser elegida presidenta del districte 4t de la ciutat. En la seua intervenció en un míting amb motiu de la presentació de les Agrupacions Femenines celebrat al cinema Capitol de Castelló el 1932, va afirmar, d'acord amb el paper que el Partit Republicà atribuïa a la dona, que el principal motiu que li va moure a acceptar la presidència va ser el de poder socórrer les persones econòmicament necessitades. En aquest mateix acte, en produir-se en nom del partit el lliurament de la bandera distintiva de l'Agrupació Femenina, afirmà: «Esta bandera que nos entrega el Partido Republicano Radical, no hay que mirarla solamente, esta bandera la tenemos que amar, al igual que las madres aman a sus hijos». No va fer més que manifestar el sentir del republicanisme radical, les dones havien de contribuir a aqueixa labor de socialització dels valors polítics de la república.
Al març de 1933 va ser una de les primeres dones, al costat de Dolores Climent i Carmen Avinent, que es va incorporar al comitè local de Castelló. Era la primera vegada que s'institucionalitzava la presència femenina en òrgans decisoris del partit.
En les eleccions generals de 1933 va participar en els mítings amb companys de Partit Radical. Malgrat que el vot femení era defensat per moltes dones radicals, la presència de la dona en les llistes electorals preocupava els radicals. De fet, Teresa Giner, en un míting pronunciat a Almassora, manifestava que era lamentable el fet que s'haguera donat el vot a la dona quan tan inclinada estava cap al clericalisme «que en vez de ilustrarla procuraba mantenerla en la ignorancia».
Va morir a Castelló en data desconeguda.
|
[
"On va néixer Teresa Giner?",
"A què es va dedicar?",
"De quin partit formava part?",
"Pertanyia a algun col·lectiu feminista?",
"Què va presidir?",
"On es van presentar les Agrupacions Femenines?",
"Quin any va tenir lloc la presentació?",
"Per què Teresa Giner va entrar en política?",
"Quines altres dones van entrar en política a Castelló?",
"Era el primer cop que hi havia dones a l'estructura del partit?",
"Quan foren les eleccions generals?",
"Ella va participar en els mítings?",
"Què defensaven?",
"Que hi hagués dones candidates era motiu de preocupació?",
"Quin era el motiu, segons Giner?"
] |
{
"answer_end": [
72,
115,
218,
282,
353,
486,
494,
705,
1318,
1420,
1455,
1515,
1581,
1656,
1838
],
"answer_start": [
0,
0,
117,
165,
284,
355,
404,
496,
1174,
1320,
1422,
1422,
1517,
1517,
1658
],
"input_text": [
"A Castelló de la Plana.",
"Va ser una política i feminista.",
"Del Partit Republicà Radical.",
"Sí.",
"El districte 4t de la ciutat.",
"Al cinema Capitol de Castelló.",
"El 1932.",
"Per poder socórrer les persones econòmicament necessitades.",
"Dolores Climent i Carmen Avinent.",
"Sí.",
"El 1933.",
"Sí.",
"El vot femení.",
"Sí.",
"Perquè les dones estaven molt inclinades cap al clericalisme."
]
}
|
books
|
Abans tinguem por de que siga incapaç de tenir-ne.
L'aucell que fins per a enamorar a sa femella treu cantars plorosos, és manso i benigne.
L'home és feréstec fins que arriba a conèixer la tristesa.
I és que cada instant de la vida de l'home és assenyalat per la mort i la desgràcia d'un altre, i qui no entra en torn per a pagar el tribut exigit per la naturalesa a les humanes amargures, contat deu ser entre els individus de nostra espècie.
Visca com a fera qui no sàpiga compadèixer com a home; sia mirat com pedra insensible qui siga tan dur d'entranyes que no hagi sentit ressonar amb condol de morts els crits d'aflicció de sos semblants.
Home de cor és aquell a qui se li encomanen les llàgrimes de penes que no el fereixen de dret a dret, sinó que sols per la força de la seva reflexió el toquen.
Home es pot dir qui sent el cor nafrat amb el sol imaginar uns dolors que poden patir els hòmens.
Indigne és de tota alegria qui no ha sentit mai turbada la seva, i trista mort deu ser la d'aquell que ha viscut sense adonar-se'n de tristeses d'altres.
Ploren de tristor famílies encongides en fràgils barraques que la neu soterra en els erms de comarques miserables, i en la ciutat opulenta i vanitosa sonen músiques de goig i s'atropella bulliciosa la gent per a sortir d'un lloc de festa, perquè altra festa comença.
Ballades es fan en la costa, mentre mar endins s'enfonsa la nau i es xuclen les braves aigües als mariners que amb desesperades veus clamen al cel assistència.
El just que fou home de caritat, torna a la terra sense alabances ni companyia, i sa grollera mortalla és senyal de la ingratitud amb què els hòmens pagaren sos beneficis.
I capes amb galons d'or, i estruendo d'orga sonora, i gran ostentació de lluminàries, i solemnitat d'oracions avisen a l'univers de la mort del potentat avariciós que mai eixugà una llàgrima, i veié impassible la fam, i el fred, i el desamparo dels òrfens.
Benvinguda sigas a nostre cor, ¡oh tristesa que em fas present que som hòmens!
|
[
"Com és el caràcter de l'aucell abans de tenir parella?",
"En canvi, què li passa a l'home?",
"Què marca el dia a dia de l'home?",
"Qui és un home de cor?",
"A qui es pot anomenar home?",
"Qui no és mereixedor de la felicitat?",
"On s'afligeixen les famílies?",
"Com descriu la ciutat?",
"I què se sent?",
"On tenen lloc els balls?",
"Què succeeix al mar?",
"Quin dels mariners es pot salvar?",
"Tot sol?",
"Com s'avisa que han mort homes avariciosos?",
"Per què eren avariciosos?"
] |
{
"answer_end": [
138,
197,
293,
746,
902,
1056,
1171,
1207,
1230,
1352,
1431,
1534,
1563,
1819,
1912
],
"answer_start": [
51,
140,
199,
646,
806,
904,
1058,
1173,
1175,
1325,
1325,
1485,
1485,
1657,
1797
],
"input_text": [
"És manso i benigne.",
"Que és feréstec fins que arriba a conèixer la tristesa.",
"La mort i la desgràcia d'un altre.",
"Aquell a qui se li encomanen les llàgrimes de penes que no el fereixen de dret a dret.",
"Aquell qui sent el cor nafrat amb el sol imaginar uns dolors que poden patir els hòmens.",
"Qui no ha sentit mai turbada la seva, i trista mort deu ser la d'aquell que ha viscut sense adonar-se'n de tristeses d'altres.",
"En fràgils barraques que la neu soterra en els erms de comarques miserables.",
"Opulenta i vanitosa.",
"Músiques de goig.",
"En la costa.",
"S'enfonsa la nau i es xuclen les braves aigües als mariners.",
"El just que fou home de caritat.",
"Sí.",
"Amb capes amb galons d'or, i estruendo d'orga sonora, i gran ostentació de lluminàries, i solemnitat d'oracions.",
"Perquè mai eixugaren una llàgrima, i veieren impassible la fam, i el fred, i el desemparo dels òrfens."
]
}
|
bios
|
Rosario Pi Brujas (Barcelona, 29 de juliol de 1899 − Madrid, 22 de març de 1967), també coneguda com a Rizpay, va ser una directora, guionista, productora de cinema i pionera de la cinematografia catalana i espanyola.
Després d'Elena Jordi, considerada la primera directora de cinema mut d'Espanya, Rosario Pi conforma, juntament amb Helena Cortesina, Ana Mariscal i Margarita Alexandre, el quartet de dones fundadores del cinema sonor a Espanya.
Va néixer a Barcelona en una família benestant. El seu pare era Víctor Pi i Borràs, natural de Figueres, i la seva mare Joaquima Brujas i Trius, natural de Sabadell. Tota la vida va patir les seqüeles d'una paràlisi infantil que la va obligar a portar bastó i sabates ortopèdiques. Tot i així va ser una dona activa i intel·lectualitzada.
Va obrir una botiga de modes a la Barcelona dels anys vint, que tancà el 1929 per cercar d'altres horitzons. Va marxar a Madrid, i a partir d'aleshores centrà en el cinema la seva activitat. El 1931 va produir el primer film d'Edgar Neville, i un any després treballà amb Pedro Ladrón de Guevara. Va crear la productora Star Films amb el mexicà Emilio Gutierrez Bringas. El 1933 va fer films curts i llargs i començà la seva carrera cinematogràfica darrere la càmera. Fou amiga de Perico Chicote i Ricardo Urgoiti, que li deixaven els seus locals per als films, ja que no tenia prou recursos econòmics.
Va fer la seva primera pel·lícula, El gato montés (1935), i arribà a esdevenir la primera directora espanyola de cinema sonor. Prèviament, el 1918, Elena Jordi havia dirigit, produït i també protagonitzat la pel·lícula muda Thais, i el 1921 la bailarina i actriu Helena Cortesina (1904-1984) havia dirigit el film mut Flor de España o leyenda de un torero. El film de Pi, tot i ser un drama folletinesc típic dels anys trenta, tenia trets surrealistes i avantguardistes que reempendría Luís Buñuel a Abismos de pasión (1953). En plena Guerra Civil començà a rodar Molinos de viento (1937), que acabaria a París, on fugí amb Maria Mercader, la protagonista del film. No va tornar a Espanya durant la República, ja que era acusada de filofeixista i, contractada per la Fox, marxà a Roma, als estudis Cinecittà, on va conèixer Vittorio de Sica, que es casaria amb Maria Mercader. En aquests moments tornà a treballar de traductora, en el doblatge de films, i obrí un negoci de lleure (una boite).
Va marxar a Hollywood, però tornà a Madrid, després de cercar feina a Barcelona, on el franquisme -amb què havia simpatitzat- no l'acollí com a dona emancipada, cinematogràfica i avantguardista. Es va veure impossibilitada de treballar en la seva professió en un món d'homes, i en l'Espanya de la postguerra, que no oferia oportunitats a les dones independents. Es dedicà a escriure per a la premsa sota el pseudònim Rizpay. En els últims anys de la seva vida va obrir un restaurant a Madrid, ciutat on va morir el 1967.
|
[
"Quan va néixer Rosario Pi Brujas?",
"Amb quin pseudònim era coneguda?",
"Quina fou la seva professió?",
"Va ser la primera directora de cine mut a Espanya?",
"És considerada una de les instauradores del cinema amb so a Espanya?",
"Provenia d'una família de classe baixa?",
"D'on era el seu pare?",
"I la seva mare?",
"Va patir cap malaltia?",
"Va iniciar algun negoci?",
"Quina productora va formar?",
"Com es diu la seva òpera prima?",
"Va filmar cap cinta durant la Guerra Civil?",
"Va marxar del país?",
"A quina localitat va acabar morint?"
] |
{
"answer_end": [
80,
109,
164,
297,
445,
493,
550,
611,
727,
844,
1155,
1438,
1977,
2027,
2902
],
"answer_start": [
0,
0,
103,
218,
299,
447,
495,
554,
613,
786,
1083,
1389,
1915,
1915,
2808
],
"input_text": [
"El 1899.",
"Rizpay.",
"Va ser directora, guionista, productora de cinema.",
"No.",
"Sí.",
"No.",
"De Figueres.",
"De Sabadell.",
"Sí.",
"Sí.",
"Star Films.",
"El gato montés.",
"Sí.",
"Sí.",
"A Madrid."
]
}
|
bios
|
Aina Calvo Sastre (Palma, 1969) és una política mallorquina del PSIB-PSOE i Batlessa de Palma des del 16 de juny de 2007 fins a l'11 de juny de 2011. Ha publicat diversos llibres i articles sobre l'educació ambiental, interpretació del patrimoni, oci i animació sociocultural.
Va néixer a Palma el 13 de maig de 1969. Filla d'un pare militar de Palència i d'una mare mestressa de casa mallorquina, passà gran part de la seva infància a Saragossa, des del 1975 al 1983.
Presidenta del Consell de la Joventut de les Illes Balears entre 1990 i 1992, és doctora en Ciències de l'Educació, amb la menció de Doctora Europea per la Universitat de les Illes Balears, amb la tesi doctoral sobre la incidència dels videojocs en els joves de Mallorca (1997). És professora al Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educació a la Universitat de les Illes Balears des de l'any 2000, va exercir de professora visitant a la Universitat de Strathclyde de Glasgow durant l'any 1998.
Va ser diputada pel Grup Parlamentari Socialista al Parlament de les Illes Balears (2003-2004), diputada del Grup Parlamentari Socialista al Congrés dels Diputats i subdirectora general de Cooperació i Promoció Cultural de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional del Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació. A les eleccions municipals espanyoles de 2007, el PP perdé la majoria absoluta a l'Ajuntament de Palma. Després dels comicis, el PSOE va tancar un acord de governabilitat amb el Bloc per Palma i amb Unió Mallorquina. Dia 16 de juny de 2007, Aina Calvo fou elegida, amb al suport dels dos regidors del Bloc per Palma i dels dos regidors d'Unió Mallorquina, nova batllessa de Palma. D'aquesta forma, Aina Calvo succeïa en el càrrec a la representant del Partit Popular Catalina Cirer.
|
[
"On va néixer Aina Calvo Sastre?",
"A què es dedica?",
"De quin partit polític?",
"Va ser alcaldessa de la ciutat?",
"Ha escrit obres literàries?",
"Sobre quines temàtiques?",
"On va viure quan era molt jove?",
"Què va estudiar?",
"De què fou la seva tesi doctoral?",
"A quin centre és mestra?",
"Ha treballat a l'estranger?",
"A quina cambra ha sigut diputada?",
"Amb quins partits ha fet pactes el PSOE de Balears?",
"Quan fou escollida alcaldessa de Palma?",
"Qui fou la seva predecessora?"
] |
{
"answer_end": [
31,
59,
73,
148,
178,
275,
467,
583,
739,
863,
977,
1061,
1514,
1678,
1780
],
"answer_start": [
0,
0,
32,
32,
150,
150,
277,
469,
561,
748,
883,
979,
1403,
1516,
1680
],
"input_text": [
"A Palma.",
"És política.",
"Del PSIB-PSOE.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sobre l'educació ambiental, interpretació del patrimoni, oci i animació sociocultural.",
"A Saragossa.",
"Ciències de l'Educació.",
"Sobre la incidència dels videojocs en els joves de Mallorca.",
"A la Universitat de les Illes Balears.",
"Sí.",
"Al Parlament de les Illes Balears.",
"Amb el Bloc per Palma i amb Unió Mallorquina.",
"El 16 de juny de 2007.",
"Catalina Cirer."
]
}
|
mitologia
|
A la mitologia nòrdica, Veðrfölnir (Nòrdic antic «tempesta pàl·lida» o «el que va ser blanquejat pel clima»), és un falcó assegut entre els ulls d'una àguila sense nom que roman a la copa de l'Arbre del Món, Yggdrasil. Veðrfölnir també és conegut en la seva forma anglesa com Vedfolnir o Vethrfolnir.
L'àguila sense nom s'esmenta a l'Edda poètica, recollida en diverses fonts entre escrits tradicionals i primaris durant el Segle XIII, i a l'Edda prosaica escrita al Segle XIII per Snorri Sturluson. A ambdues, l'esquirol Ratatösk corre amunt i avall amb els seus missatges, entre l'àguila sense nom i Níðhöggr, el drac que resideix sota l'Arbre del Món. Els investigadors segueixen teoritzant sobre el paper d'ambdues aus.
Al poema Grímnismál de l'Edda poètica, el déu Odin (disfressat com Grímnir) diu:
L'àguila se cita al capítol 16 del llibre Gylfaginning de la Edda prosaica encara en companyia de Veðrfölnir. En el capítol, Gangleri (descrit Com el rei Gylfi disfressat) qüestiona sobre la figura del tron i els fets rellevants sobre Yggdrasil:
John Lindow apunta que Snorri no explica per què un falcó hauria de seure entre els ulls de l'àguila i quin paper pot jugar-hi. Lindow teoritza que «presumiblement el falcó està associat amb els desitjos de l'àguila» i que «Potser com els corbs d'Odin, vola per aconseguir i portar coneixement».
Hilda Ellis Davidson específica que el concepte de l'àguila a la copa i el drac o (segons quines interpretacions) la serp entre les arrels de l'arbre té cert paral·lelisme en altres cosmologies d'Àsia, i que la cosmologia nòrdica podria haver rebut influències d'alguna ruta des del nord. D'altra banda, Davidson afegeix que està comprovada l'adoració de les deïtats en clars del bosc entre els pobles germànics i que un déu celestial estava particularment connectat amb el roure i per tant «l'arbre era el símbol central i natural per a ells ».
|
[
"Què significa Veðrfölnir?",
"Quin aspecte té aquest personatge?",
"On viu?",
"Quin nom rep l'àguila?",
"A quins documents apareix la seva història?",
"De quin altre animal es parla a la seva trama?",
"I no hi ha cap drac?",
"De què es disfressa Odín?",
"Qui teoritza per què un falcó seuria entre els ulls de l'àguila?",
"Quines són les seves teories?",
"Qui més ha elaborat teories al respecte?",
"Què en diu ella, d'això?",
"Cap a on apunta l'autora?",
"Quin altre afegit fa?",
"Com descriu l'arbre on viu el falcó?"
] |
{
"answer_end": [
108,
157,
217,
319,
498,
599,
653,
799,
1177,
1345,
1394,
1547,
1634,
1758,
1891
],
"answer_start": [
0,
24,
110,
301,
301,
500,
575,
724,
1051,
1179,
1347,
1347,
1461,
1636,
1759
],
"input_text": [
"Tempesta pàl·lida o el que va ser blanquejat pel clima.",
"És un falcó assegut entre els ulls d'una àguila.",
"A la copa de l'Arbre del Món, Yggdrasil.",
"No té nom.",
"A l'Edda poètica i l'Edda prosaica.",
"De l'esquirol Ratatösk.",
"Sí.",
"De Grímnir.",
"John Lindow.",
"Que presumiblement el falcó està associat amb els desitjos de l'àguila i que potser com els corbs d'Odin, vola per aconseguir i portar coneixement.",
"Hilda Ellis Davidson.",
"Que té cert paral·lelisme en altres cosmologies d'Àsia.",
"A que la cosmologia nòrdica podria haver rebut influències d'alguna ruta des del nord.",
"Que està comprovada l'adoració de les deïtats en clars del bosc entre els pobles germànics.",
"Com el símbol central i natural per a ells."
]
}
|
mitologia
|
Victoria Cirlot Valenzuela (Barcelona, 9 d'abril de 1955) és una historiadora, medievalista, filòloga, traductora i editora catalana.
En l'actualitat és catedràtica de filologia romànica a la facultat d'humanitats i directora de l'Institut Universitari de Cultura de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
S'ha dedicat a l'estudi de l'Edat Mitjana: cultura cavalleresca i mística. Va realitzar diverses traduccions de novel·les artúriques dels segles XII i xiii del francès antic, com Perlesvaus o L'alt llibre del Grial i també de lírica trobadoresca. Entre els seus llibres dedicats a la novel·la artúrica destaca Figuras del destino. Mitos y símbolos de la Europa medieval'. En l'àmbit de la mística medieval s'ha ocupat d'Hildegarda de Bingen en Vida y visiones de Hildegard von Bingen, així com d'altres escriptores místiques en La mirada interior. Escritoras místicas y visionarias de la Edad Media. Ha treballat sobre el fenomen visionari en estudis comparatius de l'Edat Mitjana i segle xx a Hildegard von Bingen y la tradición visionaria de Occidente i a La visión abierta. El mito del Grial y el surrealismo.
És directora de la col·lecció El Árbol del Paraíso de l'editorial Siruela. També s'ha ocupat de l'edició de l'obra del seu pare, el poeta i autor del Diccionari de símbols, Juan Eduardo Cirlot. És coordinadora del Grup d'Investigació de la Bibliotheca Mystica et Philosophica Alois M. Haas.
Les seves principals línies d'investigació són la literatura medieval, la teoria de la literatura i la literatura comparada.
|
[
"On va néixer Victoria Cirlot Valenzuela?",
"A què es dedica?",
"De què és catedràtica?",
"Dirigeix algun centre educatiu?",
"A quina universitat?",
"Què s'ha dedicat a estudiar?",
"Quines obres ha traduït?",
"Quina d'aquestes obres va destacar més?",
"Què més ha traduït?",
"Sobre què més ha fet treballs?",
"De quines obres?",
"Dirigeix alguna col·lecció?",
"El seu pare també era escriptor?",
"Quin grup d'investigació coordina?",
"Quins són els principals temes d'investigació de Victoria?"
] |
{
"answer_end": [
57,
132,
186,
263,
307,
382,
554,
678,
907,
1000,
1120,
1195,
1314,
1411,
1536
],
"answer_start": [
0,
0,
134,
150,
134,
309,
384,
556,
681,
909,
949,
1122,
1197,
1316,
1413
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"És historiadora, medievalista, filòloga, traductora i editora.",
"De filologia romànica.",
"Sí.",
"A la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.",
"L'Edat Mitjana: cultura cavalleresca i mística.",
"Diverses novel·les artúriques dels segles XII i xiii del francès antic, com Perlesvaus o L'alt llibre del Grial i també de lírica trobadoresca.",
"Figuras del destino. Mitos y símbolos de la Europa medieval.",
"Obres de mística medieval, com Hildegarda de Bingen en Vida y visiones de Hildegard von Bingen, així com altres escriptores místiques en La mirada interior. Escritoras místicas y visionarias de la Edad Media.",
"Sobre el fenomen visionari en estudis comparatius de l'Edat Mitjana i segle xx.",
"Hildegard von Bingen y la tradición visionaria de Occidente i a La visión abierta. El mito del Grial y el surrealismo.",
"Sí.",
"Sí.",
"El Grup d'Investigació de la Bibliotheca Mystica et Philosophica Alois M. Haas.",
"La literatura medieval, la teoria de la literatura i la literatura comparada."
]
}
|
vilaweb
|
El fins fa poc membre de l'executiva de Ciutadans i portaveu al parlament balear, Xavier Pericay, ha retret a la formació taronja ‘no haver gestionat bé les discrepàncies' dins el partit i creu que no han estat ‘gens hàbils'. En una entrevista a Catalunya Ràdio l'endemà que es fes pública la seva marxa del partit, Pericay ha explicat que la seva dimissió arriba després que se'l deixés fora a ell i al seu equip de les llistes electorals d'aquest any tot i haver-li promès el contrari, i encara que, segons ha apuntat, el líder de la formació, Albert Rivera, li va trucar i van pactar ‘tornar-s'ho a plantejar', després de veure com es van tractar les altres dimissions a l'executiva va decidir marxar. En aquest sentit, ha desmentit que es tracti per l'apropament de Ciutadans a Vox i, de fet, ha insistit que la formació taronja no s'hi ha pactat enlloc, sinó que simplement els seus vots han estat ‘necessaris' per tirar endavant acords amb el PP. A l'entrevista, i en relació a la seva dimissió de l'executiva, on era responsable d'Educació, Pericay ha explicat que encara que Rivera li va demanar fa dos mesos que es quedés per ‘responsabilitat', quan ell ja va plantejar la marxa, i ell ho va acceptar, la situació no va acabar funcionant. ‘Ha passat el temps, i no hi ha hagut cap novetat', ha lamentat Pericay. Després de les dimissions de Toni Roldán i de Javier Nart, i de veure els ‘mètodes i formes' de l'executiva va acabar decidint la seva dimissió, que assegura que ja va confirmar a Rivera la setmana passada. Tot i això, Pericay no ha volgut defensar Roldán i, de fet, ell s'ha mostrat partidari de la línia del partit de negar la investidura a Pedro Sánchez. ‘No pot ser que just després de les eleccions i per la conjuntura que sigui et desdiguis i canviïs el lema principal', ha retret, per afegir que això ‘no és seriós'. En aquest sentit, però, també ha criticat l'estratègia de la formació, que creu que ‘no s'ha sabut vendre' tot i haver-hi a arguments. ‘És una postura estricta d'inconformisme, del famós ‘no és no”, ha lamentat. En relació a si el lideratge de Rivera queda debilitat, Pericay ha explicat que és objectiu que ara es troba ‘més sol' després de les dimissions, i ha avançat que a l'executiva hi ha més veus discrepants encara que no hagin dimitit. Tot i això, ja ha advertit que després de les diverses eleccions noves persones entraran a l'executiva i per tant no es pot saber quina en serà la composició definitiva.
|
[
"Quin càrrec tenia Xavier Pericay?",
"Què ha criticat del seu partit?",
"On ha anunciat la seva retirada de la formació?",
"Què retreu al partit taronja?",
"La seva decisió té res a veure amb l'apropament de Ciutadans a Vox?",
"Quins pactes ha fet Ciutadans?",
"De què s'encarregava dins de la formació?",
"El líder del partit, Albert Rivera, li va demanar alguna cosa?",
"Pericay va acceptar?",
"Quins altres polítics de la formació han marxat?",
"Pericay era partidari de governar amb Pedro Sánchez?",
"Què més ha criticat?",
"Com descriu l'administració de Rivera?",
"Afirma que existeixen més opinions discordants dins la formació?",
"Quina serà l'executiva del partit després dels comicis?"
] |
{
"answer_end": [
96,
224,
314,
452,
785,
857,
1046,
1130,
1209,
1378,
1677,
1951,
2201,
2288,
2458
],
"answer_start": [
0,
82,
226,
316,
705,
786,
953,
1048,
1117,
1321,
1540,
1869,
2057,
2203,
2290
],
"input_text": [
"Era portaveu al parlament balear.",
"Que no han gestionat bé les discrepàncies dins el partit i que no han estat gens hàbils.",
"En una entrevista a Catalunya Ràdio.",
"Que l'ha fet fora a ell i al seu equip de les llistes electorals d'aquest any.",
"No.",
"Cap.",
"D'Educació.",
"Sí.",
"Sí.",
"Toni Roldán i Javier Nart.",
"No.",
"L'estratègia de la formació, que creu que no s'ha sabut vendre.",
"Que es troba més sol després de les dimissions.",
"Sí.",
"Encara no es pot saber."
]
}
|
books
|
Se produí una sensació tan intensa com indescriptible. Amics i enemics quedaren esgarrifats davant d'un fet que per força havia d'assenyalar la general conflagració. El mateix Ramon degué compendre lo crític de la seva situació, precipitada per sa pròpia falta de corretja, i, sense més reflexions, que no hi cabien en tal moment, es disposà a fer-hi cara amb tota l'ardidesa de son temperament fogós. Se trobava en un d'aquells moments únics, segons Napoleó, en cada conflicte, que decideix l'èxit en favor de qui sap aprofitar-lo, com si diguéssim el capillum fortunae dels llatins, que decanta a aquesta coqueta vers l'audax que ha sabut collir-lo al vol i s'hi llançà com un boig.
Doncs a l'espetec d'aquella bestial punyada que al Cerdà li desféu la cara, fent-lo caure en basca, hi respongué un grunyit sord i terrible, com de fera trepitjada, chorejat per un criquejar de fusells que s'engallaven; però el valent jove no s'encongí, sinó que, encarant-se amb les files, empunyant la tercerola que aquell li havia deixat als dits, i amb la dreta encara nerviosament reclosa a tall de gladiador enfurismat, els hi presentà el pit exclamant:
-¡Aquí el teniu, patuleios del Vall de Pedres, el vostre capità! ¡Vegeu-lo de morros per terra, besant la pols que jo trepitjava! Jo vos l'he bufetejat per brètol i brut de boca; l'he bufetejat i escopit com bufetejaré i escopiré al primer de vosaltres que s'atreveixi a repetir ses paraulades. ¡Foc a mi, bretulada miserable! Tireu-me, però tireu dret, si és que hi lluqueu encara, culs de taberna, enllepolits del vici: que, si no… aquí hi ha pit de sobres per a fervos dragar les bales que a preu de vi vos ha venut el potulàs que vos comanda!…
Ni es pot escriure lo que en son foll exaltament els deia en Ramon als capitostos del poble, increpant-los amb una tenacitat que esborronava els propis amics, burxant-los de mil maneres, igual que el domador a les feres engabiades.
-¿Qui, qui de vosaltres- tornava, -s'atreveix a sortir fiador d'aquest malparlat que vomita per terra la fel i el vi de les seves entranyes? És vostre quefe! ¡És el que heu dut a coll-i-bè com uns ximples, perquè us tirava els rosegons de la seva taula!…
|
[
"Com era la impressió?",
"Què els passà tant a amics com a enemics?",
"Què va fer Ramon?",
"Qui va rebre una punyada?",
"Què li va fer?",
"Com va contestar?",
"Va sortir corrents?",
"Qui li havia donat el cop?",
"El va fer caure a terra?",
"Va insultar als seus companys?",
"A qui va dedicar aquestes paraules en Ramon?",
"Se'l veia parlant amb aferrissament?",
"Qui més diria aquests insults?",
"Va continuar increpant-los?"
] |
{
"answer_end": [
53,
164,
400,
759,
783,
824,
937,
1208,
1273,
1565,
1784,
1850,
1923,
2177
],
"answer_start": [
0,
55,
166,
685,
742,
785,
905,
1147,
1211,
1472,
1693,
1786,
1852,
2084
],
"input_text": [
"Tan intensa com indescriptible.",
"Es quedaren esgarrifats davant d'un fet que per força havia d'assenyalar la general conflagració.",
"Es disposà a fer-hi cara amb tota l'ardidesa de son temperament fogós.",
"En Cerdà.",
"Li desféu la cara, fent-lo caure en basca.",
"Amb un grunyit sord i terrible.",
"No.",
"El capità del Vall de Pedres.",
"Sí.",
"Sí.",
"Als capitostos del poble.",
"Sí.",
"El domador a les feres engabiades.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Terambo (en grec antic Τέραμβος) va ser un cèlebre músic segons la mitologia grega. Diu Antoní Liberal que el seu nom era Cerambe (Κέραμβος), i era fill d'Eusir, que era fill de Posidó, i de la nimfa Idòtea.
De jove vivia als cims del mont Otris, on pasturava els seus ramats amb la protecció de les nimfes. Dotat d'una veu melodiosa, era un gran intèrpret de la flauta de Pan, i es diu que va ser el primer mortal que va acompanyar els seus cants amb la lira. Per això les nimfes escoltaven embadalides. El mateix déu Pan li era amic. Un dia en què les nimfes ballaven al so de la flauta, el déu Pan aparegué de sobte i va predir al músic que s'acostava un hivern molt cru, aconsellant-li, per tant, que tornés a la vall amb els ramats. Però Terambo, en comptes de seguir els consells del déu, es posà a injuriar a les nimfes, dient-les que elles no eren filles de Zeus, sinó que tenien com a avant-passat el déu-riu Esperqueu. També explicava que un dia, Posidó, enamorat d'una d'elles, havia convertit les altres en àlbers, afegint que no recobraren la seva forma primitiva fins que el déu no hagué satisfet la seva passió. Al principi, les nimfes no deien res, però aviat va arribar l'hivern, que amb la seva cruesa, va fer que morissin els ramats de Terambo. Al final, Terambo es va quedar sol a la muntanya. Llavors va ser metamorfosat per les nimfes en un insecte volador, l'escanyapolls, que per alimentar-se rosega l'escorça dels arbres. Aquest insecte té unes banyes enormes que recorden una lira.
Ovidi parla d'un Terambo que va poder escapar del diluvi de Deucalió, mercès a les ales que li donaren les nimfes. És, sens dubte, el mateix personatge, tot i que el fa directament fill de Posidó.
|
[
"Qui fou Terambo?",
"Es tracta d'un personatge de la tradició de la Grècia clàssica?",
"Quin altre podria ser el seu nom?",
"De qui era fill?",
"On vivia quan era jove?",
"A què es dedicava?",
"De quin déu era col·lega?",
"Què li va suggerir aquesta deïtat?",
"El músic va fer-li cas?",
"Com va tractar les nimfes?",
"Què les deia?",
"I què més?",
"Què va passar a l'hivern?",
"Què fou de Terambo?",
"Quin autor parla d'aquest músic convertit en insecte?"
] |
{
"answer_end": [
56,
82,
129,
160,
245,
306,
534,
736,
793,
826,
927,
1125,
1262,
1394,
1703
],
"answer_start": [
0,
0,
84,
84,
208,
208,
505,
590,
738,
795,
828,
929,
1127,
1264,
1508
],
"input_text": [
"Un cèlebre músic.",
"Sí.",
"Cerambe.",
"D'Eusir.",
"Als cims del mont Otris.",
"A pasturar els seus ramats amb la protecció de les nimfes.",
"De Pan.",
"Que tornés a la vall amb els ramats.",
"No.",
"Les va injuriar.",
"Que elles no eren filles de Zeus, sinó que tenien com a avant-passat el déu-riu Esperqueu.",
"Que un dia, Posidó, enamorat d'una d'elles, havia convertit les altres en àlbers, afegint que no recobraren la seva forma primitiva fins que el déu no hagué satisfet la seva passió.",
"Que els ramats de Terambo es van morir.",
"Es va quedar sol i les nimfes el van convertir en un insecte volador, l'escanyapolls.",
"Ovidi."
]
}
|
mitologia
|
(4086) Podaliri és un asteroide pertanyent als asteroides troians de Júpiter descobert el 9 de novembre de 1985 per Liudmila Vasílievna Zhuravliova des de l'Observatori Astrofísic de Crimea, en Naúchni.
Inicialment es va designar com 1985 VK2. Més endavant, en 1993, va rebre el seu nom de Podaliri, un personatge de la mitologia grega.
Orbita a una distància mitjana de 5,253 ua del Sol, podent acostar-se fins a 4,615 ua i allunyar-se fins a 5,891 ua. La seva excentricitat és 0,1214 i la inclinació orbital 21,72 graus. Triga a completar una òrbita al voltant del Sol 4397 dies.
La magnitud absoluta de Podaliri és 9,1. Té un diàmetre de 86,89 km i un període de rotació de 10,43 hores. El seu albedo s'estima en 0,0536.
|
[
"Què és Podaliri?",
"De quina mena?",
"Quan fou vist per primer cop?",
"Per qui?",
"Des d'on el va descobrir?",
"On es troba aquest?",
"Quin nom va rebre en un inici?",
"Quan li van canviar el nom?",
"Qui és Podaliri?",
"A quina distància es troba del Sol aquest asteroide?",
"Quant temps triga a fer una volta al voltant del Sol?",
"Quina és la seva magnitud absoluta?",
"I és el seu diàmetre?",
"Quant temps triga en fer una rotació?",
"Quin es creu que és el seu albedo?"
] |
{
"answer_end": [
31,
76,
111,
147,
189,
201,
242,
298,
335,
387,
580,
621,
649,
688,
722
],
"answer_start": [
7,
7,
77,
77,
112,
148,
203,
244,
290,
337,
523,
582,
623,
650,
690
],
"input_text": [
"Un asteroide.",
"És un asteroide troià de Júpiter.",
"El 9 de novembre de 1985.",
"Per Liudmila Vasílievna Zhuravliova.",
"Des de l'Observatori Astrofísic de Crimea.",
"A Naúchni.",
"1985 VK2.",
"El 1993.",
"Un personatge de la mitologia grega.",
"A una distància mitjana de 5,253 ua.",
"4397 dies.",
"9,1.",
"De 86,89 km.",
"10,43 hores.",
"0,0536."
]
}
|
bios
|
Magalí Sare (Barcelona, 1991) és una cantant i multiinstrumentista, nascuda en una família de músics. Va obtenir el grau professional de flauta travessera i cant líric al Conservatori Municipal de Sabadell, on també va aprendre piano i percussió. Als 19 anys, va començar el grau superior de flauta clàssica al Conservatori del Liceu, però només en va cursar dos anys. Va decidir abandonar-ho per centrar la seva carrera professional en la música moderna i el jazz.
L'any 2012 s'afegeix com a veu soprano al quartet de veus a capella Quartet Mèlt, amb qui ha realitzat gires per tot Catalunya i Europa. Amb aquest projecte ha editat dos treballs: Maletes (2016) i Xarrampim! (2017). Són especialment reconeguts per haver participat i estat guanyadors l'any 2015 de la tercera edició del programa Oh Happy Day de TV3.
L'any 2017 es gradua al Conservatori del Liceu en el grau superior de cant jazz, pel qual obté el premi extraordinari del Departament de Jazz. Durant els seus estudis en aquest centre, forma un duet amb el guitarrista Sebastià Gris, amb qui obté dos guardons: el primer premi de jazz del concurs Juventudes Musicales de España, el 2018, i l'any següent, el primer premi Internacional del concurs Suns Europe, de música en llengües minoritàries.
L'abril de 2018 autoedita el seu primer disc com a solista Cançons d'amor i dimonis (2018). Durant aquest any també treballa amb Clara Peya posant veu al seu disc Estómac així com continua formant part del conjunt Quartet Mèlt com a soprano.
Durant l'any 2019 és quan realment comença a rebre reconeixements: és nominada com a talent emergent als Premis Alícia de l'Acadèmia Catalana de la Música, així com artista revelació als Premis ARC. A més, el poema de Sònia Moya Desplegar-se queda entre les cinc millors poesies musicades de l'any al concurs Terra i Cultura, amb menció especial de Lluís Llach.
Actualment, Sare forma part de diferents projectes, inclosos dos duets: un amb el guitarrista Sebastià Gris, amb qui va publicar A boy and a girl (2020), i l'altre amb el contrabaixista establert a Nova York Manel Fortià. A part d'actuar, Magalí Sare també imparteix classes al Taller de Músics de cant modern/jazz i combo al grau superior.
|
[
"D'on és Magalí Sare?",
"A què es dedica?",
"Què va estudiar?",
"A quin centre?",
"Quins altres instruments va aprendre a tocar?",
"També va fer cursos al Liceu?",
"En què es va centrar?",
"Es va sumar a algun grup?",
"Quants treballs ha editat amb aquest grup?",
"Van guanyar algun premi?",
"Quin any es graduà al Liceu?",
"Amb qui va formar un duo?",
"Ha tret algun disc en solitari?",
"Quin any comença a rebre més honors?",
"També és professora de música?"
] |
{
"answer_end": [
29,
66,
167,
205,
245,
333,
464,
546,
681,
815,
863,
1048,
1320,
1569,
2205
],
"answer_start": [
0,
0,
102,
102,
168,
247,
369,
466,
603,
683,
817,
960,
1262,
1504,
2105
],
"input_text": [
"De Barcelona.",
"És cantant i multiinstrumentista.",
"Un grau professional de flauta travessera i cant líric.",
"Al Conservatori Municipal de Sabadell.",
"Piano i percussió.",
"Sí.",
"En la música moderna i el jazz.",
"Sí.",
"Dos.",
"Sí.",
"El 2017.",
"Amb el guitarrista Sebastià Gris.",
"Sí.",
"El 2019.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
Davant del reguitzell d'amenaces contra el ple que es farà demà en què és previst d'aprovar la llei del referèndum d'autodeterminació, la portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira, ha explicat que havien estudiat a fons la legislació que els permetia recórrer als tribunals i a la legislació internacional per a defensar la democràcia a Catalunya. ‘Farem el que calgui per a defensar el dret de vot dels ciutadans', ha dit Rovira, que ha recordat els tractats internacionals que el Regne d'Espanya havia signat i el vinculaven també jurídicament. Entre més, Rovira ha assenyalat la Carta Europea dels Drets Fonamentals, que és molt clara pel que fa a la defensa dels drets dels ciutadans de la Unió Europea. La secretària general d'ERC ha denunciat les amenaces constants que arriben de l'estat espanyol que pretenen d'impedir el funcionament normal de les institucions. Considera que es tracta d'una interpretació esbiaixada de les lleis. ‘Però nosaltres ens hem estudiat a fons la legislació i sabem que fer un referèndum no és cap delicte', ha dit. ‘Atemptar contra la inviolabilitat dels diputats sí que pot ser delicte. Coartar la llibertat d'actuació dels diputats per a defensar les seves posicions pot ser delicte.' I ha afegit: ‘Si algú intenta impedir el funcionament del parlament, ho entendrem com un atac directe a les nostres institucions democràtiques i un atac als drets fonamentals dels ciutadans com el dret de ser representat al parlament i el dret de llibertat d'expressió.' Rovira ha parlat amb èmfasi dels efectes sobre el dret internacional. ‘L'estat espanyol està obligat pels tractats internacionals que ha signat, com el dret de llibertat d'expressió', ha assenyalat la portaveu de Junts pel Sí. ‘I el dret d'autodeterminació, signat per l'estat espanyol en tractats internacionals, està pensat per a garantir l'ordre i la pau internacional', ha dit. En aquest sentit, Rovira ha dit que utilitzarien tots els mecanismes legals al seu abast per a protegir el dret de vot dels ciutadans de Catalunya, també amb la legislació internacional. ‘No posarem en risc els drets humans, els drets fonamentals i la democràcia al nostre país', ha dit. I ha conclòs: ‘Si cal, tindrem més seny que ells.'
|
[
"Quan serà el ple?",
"Què es preveu fer?",
"Qui és la portaveu de Junts pel Sí?",
"Què va dir?",
"Quin document ha citat en el seu discurs?",
"Qui ha denunciat coaccions contínues per part del govern central?",
"Quina altra consideració fa?",
"Assegura que el referèndum és una infracció?",
"En canvi, què considera que sí que ho és?",
"Què entendrà la seva formació política com una agressió?",
"Com ha parlat dels efectes sobre el dret internacional?",
"On es defensa el dret d'autodeterminació?",
"Què més ha assegurat Rovira?",
"Pensen recórrer a la legislació internacional?",
"Quina cosa no posaran en perill?"
] |
{
"answer_end": [
63,
133,
176,
343,
703,
800,
935,
1038,
1218,
1322,
1560,
1804,
2020,
2059,
2151
],
"answer_start": [
0,
40,
135,
178,
544,
705,
868,
938,
1122,
1235,
1492,
1720,
1874,
1892,
2062
],
"input_text": [
"Demà.",
"Aprovar la llei del referèndum d'autodeterminació.",
"Marta Rovira.",
"Que havien estudiat a fons la legislació que els permetia recórrer als tribunals i a la legislació internacional per a defensar la democràcia a Catalunya.",
"La Carta Europea dels Drets Fonamentals.",
"La secretària general d'ERC.",
"Que es tracta d'una interpretació esbiaixada de les lleis.",
"No.",
"Coartar la llibertat d'actuació dels diputats per a defensar les seves posicions.",
"Que algú intenti impedir el funcionament del parlament.",
"Amb èmfasi.",
"En tractats internacionals.",
"Que utilitzarien tots els mecanismes legals al seu abast per a protegir el dret de vot dels ciutadans de Catalunya.",
"Sí.",
"Els drets humans, els drets fonamentals i la democràcia al país."
]
}
|
bios
|
Elena Moya Pereira (Tarragona, 1970) és una escriptora i periodista catalana. Destaca pel tractament rellevant, central i protagonista de les dones en les seues novel·les, alhora que rendeix un homenatge a les dones republicanes. A més, aborda temes com la influència de l'Església (Opus Dei), l'educació, l'homosexualitat femenina, la desigualtat de la dona i el poder econòmic i financer.
Elena Moya Pereira va néixer i va créixer a Tarragona, en els últims anys de la dictadura franquista. Es va graduar en periodisme a la Universitat de Navarra i va ser guardonada amb una beca Fulbright per realitzar un màster en periodisme financer als Estats Units. Va realitzar una diplomatura en Creative Writing en el Birkbeck College, de la Universitat de Londres. Va treballar en El Periódico de Catalunya i Reno a Nevada, i es va establir a Londres en 1998. Actualment és reportera de negocis per The Guardian, havent treballat en les agències de notícies Bloomberg i Reuters. Fa informes financers per a gestores de fons d'inversió des de 2012 i imparteix conferències sobre Economia i Finances, Periodisme i Literatura. Als seus llibres aporta una visió històrica per reivindicar i visibilitzar les dones com Victoria Kent, Clara Campoamor, Margarita Nelken i la Residència de Senyoretes.
Les novel·les d'Elena Moya han estat lloades i presentades per Juan Cruz, Eduardo Mendoza, Paul Preston, i Julio Crespo MacLennan (director de l'Institut Cervantes a Londres).
|
[
"On va néixer Elena Moya Pereira?",
"A què es dedica?",
"Què pren rellevància en les seves obres?",
"Quins temes tracta?",
"En què es va formar?",
"En quin centre?",
"Va rebre alguna beca?",
"On va continuar estudiant?",
"En quina ciutat es troba aquesta universitat?",
"A quins mitjans ha treballat Elena?",
"En quin mitjà anglès treballa actualment?",
"Quina mena d'articles escriu?",
"Sobre què tracten les seves xerrades?",
"Què ofereixen les seves novel·les?",
"Aquestes han rebut lloances?"
] |
{
"answer_end": [
36,
76,
170,
389,
520,
548,
591,
728,
758,
817,
906,
1029,
1117,
1203,
1332
],
"answer_start": [
0,
0,
78,
230,
493,
493,
551,
657,
657,
760,
855,
974,
1044,
1119,
1288
],
"input_text": [
"A Tarragona.",
"És escriptora i periodista.",
"En el tractament rellevant, central i protagonista de les dones en les seues novel·les.",
"La influència de l'Església (Opus Dei), l'educació, l'homosexualitat femenina, la desigualtat de la dona i el poder econòmic i financer.",
"En periodisme.",
"A la Universitat de Navarra.",
"Sí.",
"En el Birkbeck College.",
"A Londres.",
"En El Periódico de Catalunya i Reno a Nevada.",
"A The Guardian.",
"Informes financers per a gestores de fons d'inversió.",
"Sobre Economia i Finances, Periodisme i Literatura.",
"Una visió històrica per reivindicar i visibilitzar les dones.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Frònime (en grec antic Φρονίμη) va ser la mare de Batos, el fundador de la colònia de Cirene i el seu primer rei. Era filla del rei Etearc que regnava a la ciutat d'Axos, a Creta.
Etearc va quedar vidu i s'havia tornat a casar, i la madrastra de Frònime, per calumniar-la, la va denunciar al seu pare acusant-la de moltes coses, i en particular dient que era una disbauxada. El rei va creure la seva dona. Va cridar un comerciant de Thera anomenat Temisó, i li va fer jurar que faria allò que li demanaria. Temisó ho va jurar i el rei li va demanar que s'endugués la seva filla Frònime i que quan fos a alta mar la llancés per la borda. Temisó, obligat pel seu jurament, va endur-se Frònime, però no la volia matar. Va submergir-la al mar lligada amb una corda i la va treure immediatament. Després la va desembarcar a Thera i la va donar en matrimoni a un noble de l'illa anomenat Polimest, amb qui va tenir un fill, Batos.
|
[
"Qui fou Frònime?",
"I Batos qui fou?",
"Qui era el pare de Frònime?",
"De quin territori era rei en Etearc?",
"Quants cops es va casar?",
"Aquesta segona muller s'estimava Frònime?",
"El rei què en pensava?",
"Què va fer?",
"Quina fou la seva petició?",
"Temisó ho va fer?",
"Desitjava posar fi a la seva vida?",
"Què va fer, doncs?",
"I després?",
"Què va fer allà?",
"Van tenir un fill?"
] |
{
"answer_end": [
55,
112,
138,
178,
226,
373,
404,
505,
635,
690,
714,
789,
824,
890,
923
],
"answer_start": [
0,
50,
114,
132,
180,
228,
375,
406,
528,
637,
692,
716,
791,
827,
882
],
"input_text": [
"La mare de Batos.",
"El fundador de la colònia de Cirene i el seu primer rei.",
"La filla del rei Etearc.",
"De la ciutat d'Axos, a Creta.",
"Dos.",
"No.",
"Va creure la seva dona.",
"Va cridar un comerciant de Thera anomenat Temisó, i li va fer jurar que faria allò que li demanaria.",
"Que s'endugués la seva filla Frònime i que quan fos a alta mar la llancés per la borda.",
"Sí.",
"No.",
"Va submergir-la al mar lligada amb una corda i la va treure immediatament.",
"Després la va desembarcar a Thera.",
"La va donar en matrimoni a un noble de l'illa anomenat Polimest.",
"Sí."
]
}
|
books
|
En Martí va esclatar en un plor silent.
El timbre del pis va sonar una llarga estona. En Martí va alçar el cap de sobte, va eixugar les llàgrimes que sentia fredes per sa faç i anà a obrir la porta. Era la portera.
-Què fa, senyoret? ¡Em creia que li havia agafat un treball!
En Martí va mirar el rellotge tot esverat. Havia pasat dues hores en aquella poltrona cavilós i macilent.
-És a dir que la senyora està bé!
-Si, tots bé.
-I el seu papà, li ha provat!
-Tots bé!… Tots bé!…
-I les noies ben aixerides!
|
[
"Què li va passar a Martí?",
"Què havia sentit?",
"Quant temps va estar sonant?",
"Què va fer llavors ell?",
"Plorava?",
"Va obrir la porta?",
"Qui estava trucant?",
"Què pensava ella?",
"Quant de temps havia passat sense fer res?",
"Com ho podia saber?",
"On estava estirat?",
"La senyora estava bé?",
"Què havia fet el seu pare?",
"Estaven tots bé?",
"Les noies també?"
] |
{
"answer_end": [
38,
84,
84,
119,
174,
197,
213,
275,
380,
380,
380,
428,
458,
468,
507
],
"answer_start": [
0,
40,
40,
86,
121,
175,
199,
216,
276,
276,
319,
383,
431,
461,
482
],
"input_text": [
"Va esclatar en un plor silent.",
"El timbre del pis.",
"Una llarga estona.",
"Va alçar el cap de sobte.",
"Sí.",
"Sí.",
"La portera.",
"Que li havia agafat un treball.",
"Dues hores.",
"Va mirar el rellotge.",
"A una poltrona.",
"Sí.",
"Li havia provat.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Dolors Fàbrega Costa, la Caputxina, (Solsona, 1888 - 1964) fou una empresària catalana.
La seva mare i el seu pare tenien cura de la porteria de l'edifici dels Caputxins Vells, d'aquí li ve el sobrenom de La Caputxina.
Es va casar amb en Jaume Pujol de cal Sotaterra, junts primer feien de ramassadors, fins que van obrir una cansaladeria on instal·laren la primera cambra frigorífica que hi havia a Solsona. Vídua ben aviat, va dedicar-se als negocis. Comprava i venia conills, gallines, pollastre i ous. Donava feina a les seves dues filles, els gendres i la família dels gendres tant a Solsona com a Barcelona, i tant als mercats com a les botigues. Avesada a fer negocis: sabia perseguir personalment a qui li quedava a deure, però també ajudava les persones que ho necessitaven.
Dolors Fàbrega, però, és coneguda sobretot perquè amb els diners que havia guanyat comprant i venent aviram va fer construir petits habitatges molt justets, amb poques condicions però barats, que llogava a preus assequibles a la primera onada d'immigració andalusa que va arribar a Solsona els anys cinquanta. Quan la població immigrada ja resident a Solsona va millorar la seva situació econòmica, la Caputxina va fer construir uns nous habitatges que tenien una mica més de qualitat, amb cuina independent i un lavabo compartit al final del passadís de les cases. El barri on van ser construïdes es coneix encara avui amb el nom de La Caputxina.
Emprenedora fins al moll de l'os, per Sant Jaume -el nom del seu marit- llogava una orquestra i feia celebrar la festa del barri. Alhora festejava el nombre de cases que havia fet construir sense que ningú hi hagués pres mal. Feia sortir els gegants a càrrec seu i organitzava un ball d'envelat gratuït. Era un personatge tan popular que fins i tot se n'havia arribat a fer mofa en les representacions teatrals de Solsona.
|
[
"Qui era Dolors Fàbrega Costa?",
"Què feia la seva família?",
"Quina relació va tenir Dolors Fàbrega amb Jaume Pujol?",
"Què van fer els dos plegats?",
"Què van inaugurar?",
"Quin tipus de negocis feia Dolors Fàbrega després de la mort del seu marit?",
"Qui ocupava tant a Solsona com a Barcelona?",
"En què tenia molta experiència?",
"Era bona persona?",
"Què va fer amb els beneficis del seu negoci?",
"A qui estaven destinats?",
"Com s'anomena la zona on els va fer?",
"Què feia el dia del sant del seu marit?",
"Què més celebrava?",
"Es podia dansar sense pagar?"
] |
{
"answer_end": [
86,
175,
249,
301,
338,
504,
581,
674,
782,
926,
1092,
1430,
1560,
1656,
1734
],
"answer_start": [
0,
88,
219,
268,
303,
453,
506,
653,
742,
834,
892,
1350,
1466,
1562,
1658
],
"input_text": [
"Fou una empresària catalana.",
"Tenia cura de la porteria de l'edifici dels Caputxins Vells.",
"Es va casar amb ell.",
"Van fer de ramassadors.",
"Una cansaladeria.",
"Comprava i venia conills, gallines, pollastre i ous.",
"Les seves dues filles, els gendres i la família dels gendres.",
"En negocis.",
"Sí.",
"Va fer construir petits habitatges.",
"A la primera onada d'immigració andalusa que va arribar a Solsona els anys cinquanta.",
"La Caputxina.",
"Llogava una orquestra i feia celebrar la festa del barri.",
"El nombre de cases que havia fet construir sense que ningú hi hagués pres mal.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
L'advocat Gonzalo Boye es va mostrar ahir convençut que els presos polítics i exiliats seran condemnats pel Tribunal Suprem espanyol. ‘Això no és un judici just i només es pot esperar una sentència injusta. Cal preparar el judici a les instàncies següents ', va declarar al Món a RAC-1. Boye va denunciar les irregularitats de la instrucció de Llarena i els encauaments per rebel·lió i sedició. ‘Aquests fets —el referèndum i la DUI— en un país democràtic no són delicte. Els maquillin com els maquillin', va explicar. Segons l'advocat, no hi ha dubte que en la sentència del Suprem hi apareixeran els delictes de rebel·lió i sedició: ‘La seva estratègia implica establir d'una vegada per totes que plantejar un referèndum d'autodeterminació és delicte, tot i que el Codi Penal no ho contempla.' A més, Creu que una volta publicada la sentència, el Suprem reactivarà les euroordres contra el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig, així com les exiliades Marta Rovira i Anna Gabriel. ‘El Suprem potser pensa que amb una sentència condemnatòria l'extradició serà més fàcil. Nosaltres ja diem que no', va concloure.
|
[
"Com es deia el representant de la defensa?",
"De què estava segur?",
"Considera que hi ha justícia?",
"On va explicar tot això?",
"Què va exposar Boye?",
"Es consideren infraccions?",
"Quina opinió en té ell?",
"Quina és la tàctica del Suprem?",
"Què estableix el Codi Penal?",
"Què pensa què passarà?",
"Contra quin cap de govern?",
"I quins assessors?",
"Algú més està inclòs en aquesta llista?",
"Quin és el seu parer vers la idea del Suprem?"
] |
{
"answer_end": [
22,
132,
205,
285,
393,
470,
633,
752,
793,
881,
919,
1045,
1045,
1161
],
"answer_start": [
0,
23,
135,
259,
287,
396,
519,
636,
699,
803,
882,
920,
995,
1047
],
"input_text": [
"Gonzalo Boye.",
"Que els presos polítics i exiliats seran condemnats pel Tribunal Suprem espanyol.",
"No.",
"Al Món a RAC-1.",
"Les irregularitats de la instrucció de Llarena i els encauaments per rebel·lió i sedició.",
"No.",
"Que no hi ha dubte que en la sentència del Suprem hi apareixeran els delictes de rebel·lió i sedició.",
"Establir d'una vegada per totes que plantejar un referèndum d'autodeterminació és delicte.",
"Que no és delicte.",
"Que una volta publicada la sentència, el Suprem reactivarà les euroordres.",
"Carles Puigdemont.",
"Els consellers Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig.",
"Les exiliades Marta Rovira i Anna Gabriel.",
"No hi està d'acord."
]
}
|
bios
|
Teresa Lázaro Bernadas (Barcelona, 1912 – Girona, 2004) va ser una pintora i dibuixant catalana. Va iniciar la seva carrera artística després de concloure els seus estudis de piano. El 1959 va realitzar seva primera exposició en la galeria El Jardín de Barcelona, institució que es posava a disposició d'artistes joves que realitzaven obres d'avantguarda i que s'acabà convertint en un lloc de llançament de nous valors, descobridor de nous artistes i en un punt constant d'incidència pública d'un tipus d'obra que no era l'habitual a les galeries del moment. Aquell mateix any va participar en la mostra “20 años de pintura española contemporánea” celebrada a Lisboa. Posteriorment va exposar individualment a diverses ciutats espanyoles i estrangeres com Madrid, Barcolna, Perpinyà, Lyon, Tarragona, Osaka, San Francisco i Nova York. Paral·lelament, va participar de forma col·lectiva al Saló de maig i al Salón Femenino de Arte Actual de Barcelona, així com a la Bienal Hispanoamericana de Arte i les Biennals d'Art de Tokio i Brussel·les, entre altres.
Lázaro Bernadas va dedicar-se no només a la pintura sinó també al gravat i a la litografia. També va desenvolupar activitats de promoció artística, primer a la galeria El Jardín (1953-1957), juntament amb Joan Fluvià, i després a Art Difusió (1972-1980).
La seva pintura va passar per períodes clarament diferenciats. La seva trajectòria es va iniciar amb una pintura influenciada per Giorgio Morandi i el seu sentit sobri i construït de la forma, seguida per una etapa de realisme màgic afí a l'estètica de Dau al Set i una gravitació més o menys intermitent dels corrents abstractes i de l'expressionisme. Com a característiques constants del seu estil cal destacar l'aprofitament del color i dels seus matisos per a crear suggestives atmosferes de misteri.
|
[
"Qui va ser Teresa Lázaro Bernadas?",
"On va néixer?",
"I a quin lloc va morir?",
"Quan va començar la seva trajectòria en el món de l'art?",
"Què va fer el 1959?",
"Per a què servia El Jardín de Barcelona?",
"Què va esdevenir?",
"En què va concursar a Lisboa?",
"En quins llocs va exhibir el seu art?",
"En quina ciutat asiàtica va exposar la seva obra de forma grupal?",
"Quines altres disciplines artístiques va practicar?",
"Qui va influir en el seu art en els inicis?",
"Com va ser la seva següent fase?",
"Què fa el seu art peculiar?",
"Amb quin objectiu?"
] |
{
"answer_end": [
95,
55,
55,
180,
262,
354,
492,
667,
834,
1027,
1147,
1457,
1575,
1769,
1804
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
97,
182,
264,
361,
578,
669,
952,
1057,
1375,
1505,
1665,
1770
],
"input_text": [
"Va ser una pintora i dibuixant catalana.",
"A Barcelona.",
"A Girona.",
"Després de concloure els seus estudis de piano.",
"Va realitzar seva primera exposició en la galeria El Jardín de Barcelona.",
"Era una institució que es posava a disposició d'artistes joves que realitzaven obres d'avantguarda.",
"Un lloc de llançament de nous valors, descobridor de nous artistes i en un punt constant d'incidència pública.",
"En la mostra 20 años de pintura española contemporánea.",
"A diverses ciutats espanyoles i estrangeres com Madrid, Barcolna, Perpinyà, Lyon, Tarragona, Osaka, San Francisco i Nova York.",
"A Tokio.",
"El gravat i la litografia.",
"Giorgio Morandi.",
"Una etapa de realisme màgic afí a l'estètica de Dau al Set.",
"L'aprofitament del color i dels seus matisos.",
"Crear suggestives atmosferes."
]
}
|
mitologia
|
Els Yukar (ユーカ ラ) són sagues ainu que formen una llarga tradició de la literatura oral en aquesta llengua. En els períodes de majors epopeies van ser realitzades per homes i dones; durant els segles XIX i a principis del XX, quan la cultura ainu ja estava de baixa, les dones foren generalment les més hàbils artistes intèrpretes i creadores.
Els contes tradicionals descriuen mons flotants amb "Ainu Mosir", o la terra dels humans (en contraposició a "Kamui Mosir" o la terra dels déus), que descansa a l'esquena d'un gran peix els moviments del qual causen els terratrèmols.
El Dr. Kyōsuke Kindaichi ha recollit Yukar i els ha traduït al japonès.
L'agost del 2006, el diari japonès Asashi Shimbun anuncià en un article que l'Organisme d'Afers Culturals (BUNKACHO) del Japó abandonaria el 2007 el finançament del projecte de traducció de Kan-Nari Nota Matsu (金成マツノート), que constarà de 92 històries Yukar traduïdes al Romaji amb el desè conte perdut i 49 contes sense traduir. Es diu que l'abandonament és a causa de la mort de l'activista ainu Shigeru Kayano el maig del 2006.
El 1999 un grup multi-nacional d'educadors i traductors iniciaren el projecte U-e-peker amb la intenció de traduir a l'anglès els contes ainu. S'han publicat ja en anglès dos llibres de Shigeru Kayano sota els títols de "The Ainu: A Story of Japan's Original People (Tuttle Publishing 2004)" i "The Ainu and the Fox (RIC Publications 2006)". Futurs projectes inclouen la publicació d'una versió il·lustrada de l'Ainu Shin'yōshū (アイヌ神謡集), una antologia de contes de la tradició oral dels ainu que foren transcrites i traduïdes al japonès per primera vegada per Chiri Yukie (1903-1922), la neboda de Kannari Matsu i la inestimable ajudant de Kindaichi fins a la seva mort a l'edat de 19 anys.
Potser l'únic llibre que fa una relació de les cançons èpiques dels ainu en anglès és "Songs of Gods, Songs of Humans: The Epic Tradition of the Ainu" de Donald L. Philippi. Philippi traduí 35 cançons èpiques, totes elles cantades per dones, la majoria d'Imekanu.
|
[
"Què són els Yukar?",
"Com s'escriu en japonès?",
"Qui els acostumava a fer en els moments importants?",
"Què expliquen les llegendes?",
"Qui provocava sismes?",
"Qui ha traduït els Yukar?",
"A quin idioma?",
"Quina institució renuncià al suport econòmic del treball de Nota Matsu?",
"Per quin motiu ho van fer?",
"Quan va morir?",
"Què va succeir el 1999?",
"Per quin motiu?",
"Qui va transcriure i traduir al japonès per primer cop l'Ainu Shin'yōshū?",
"Què va aconseguir fer Donald L.Philippi?",
"Per qui van ser interpretades?"
] |
{
"answer_end": [
105,
17,
179,
431,
575,
636,
647,
868,
1059,
1076,
1165,
1219,
1649,
1941,
2031
],
"answer_start": [
0,
0,
107,
343,
514,
577,
577,
725,
977,
1040,
1078,
1166,
1516,
1769,
1943
],
"input_text": [
"Són sagues ainu que formen una llarga tradició de la literatura oral en aquesta llengua.",
"ユーカ ラ.",
"Homes i dones.",
"Descriuen mons flotants amb Ainu Mosir o la terra dels humans.",
"Els moviments d'un gran peix.",
"El Dr. Kyōsuke Kindaichi.",
"Al japonès.",
"L'Organisme d'Afers Culturals (BUNKACHO) del Japó.",
"A causa de la mort de l'activista ainu Shigeru Kayano.",
"El maig del 2006.",
"Un grup multi-nacional d'educadors i traductors iniciaren el projecte U-e-peker.",
"Per traduir a l'anglès els contes ainu.",
"Chiri Yukie.",
"L'únic llibre que fa una relació de les cançons èpiques dels ainu en anglès.",
"Per dones."
]
}
|
mitologia
|
Antíope (en grec antic Ἀντιόπη) és, en la mitologia grega, filla del tebà Nicteu.
Era d'una bellesa extraordinària i va ser estimada per Zeus. Va tenir dos bessons, de les seves relacions amb el déu, Amfíon i Zetos. Abans del naixement dels seus fills, Antíope havia marxat de casa seva, per por de la ira del seu pare, i va buscar refugi prop del rei de Sició, Epopeu. Nicteu, desesperat per la fuga de la seva filla, es va suïcidar, però, a punt de morir, va encarregar al seu germà Licos que el vengés. Licos va atacar Sició i va conquerir la ciutat. Va matar Epopeu i es va endur Antíope presonera a Tebes. A Elèuteres, en el camí de Sició a Tebes, va donar a llum els seus dos fills, que van ser abandonats a la muntanya per ordre de Nicteu, però van ser recollits per uns pastors. Licos i la seva dona maltractaven Antíope, però un dia, les cadenes que la lligaven van caure per si mateixes, i va fugir a la cabana on vivien els seus fills. Ells, al principi, no la reconeixien, i fins i tot la van lliurar a Dirce, l'esposa de Nicteu, que havia anat a buscar-la. Però el pastor que havia recollit els bessons els explicà que Antíope era la seva mare, i Amfíon i Zetos van anar a alliberar-la, venjant-se de Licos i de Dirce. Després Dionís, enfadat per la mort de Dirce, ja que l'havien matat quan anava a participar en un ritual de culte al déu, tornà boja Antíope, que va anar errant per tot Grècia, fins que un dia, ja guarida, segons algunes versions, es casà amb Focos.
|
[
"Qui és Antíope?",
"Com era descrita?",
"Qui va captivar?",
"Quants fills varen sorgir d’aquest amor?",
"On es va amagar?",
"Com va morir el seu pare?",
"Què va fer abans?",
"Què va fer aquest amb Antíope?",
"Què va succeir-li a Antíope durant el recorregut?",
"Qui se'n va fer càrrec?",
"Com aconsegueix escapar Antíope?",
"Quina reacció tenen els seus fills quan la veuen?",
"Què fan un cop coneixen la veritat?",
"Qui fa embogir Antíope?",
"Ella al final amb qui contrau matrimoni?"
] |
{
"answer_end": [
80,
114,
141,
198,
368,
433,
504,
609,
687,
785,
908,
1068,
1230,
1372,
1480
],
"answer_start": [
0,
82,
117,
143,
322,
370,
435,
572,
624,
747,
843,
947,
1160,
1232,
1409
],
"input_text": [
"És filla del tebà Nicteu.",
"Com extraordinàriament bella.",
"Zeus.",
"Dos bessons.",
"Prop del rei de Sició, Epopeu.",
"Es va suïcidar.",
"Va encarregar al seu germà Licos que el vengés.",
"Se la va endur presonera.",
"Va donar a llum els seus dos fills.",
"Uns pastors.",
"Les cadenes que la lligaven van caure per si mateixes.",
"No la van reconèixer i, fins i tot, la van lliurar a Dirce, l'esposa de Nicteu, que havia anat a buscar-la.",
"L'alliberen i es vengen de Licos i de Dirce.",
"Dionís.",
"Amb Focos."
]
}
|
books
|
Uns quants d'ells feien de Mosso de l'Esquadra, amb barrets de gresol ribetejat de galó vermell.
Els altres anaven de bandolers, amb unes cares molt pròpies i escopetes i trabucs. En sa companyia duien un estudiant encongit i greixós, embolicat amb un manteu ple de taques de tots colors i substàncies; i, per fi, el qui feia la capta anava vestit de dimoni inofensiu: cua llarga i banyes forrades d'estopa. Era un dimoni que semblava avergonyit o melancòlic. Tractava de vostè a la gent, i no va fer cap més endemoniadura que demanar diners; que en aquest temps sols al dimoni li pot acudir semblant cosa.
El ball… Oh, el ball!…
Se formen tots en dues files: En Serrallonga i ella, al mig.
-Serrallonga, Déu vos guard. -Qui sou vós, que no us conec?
Música i tiros.
Els que estaven a la dreta passen a l'esquerra, els de l'esquerra a la dreta.
En Serrallonga i ella se'n van del capdamunt de la fila al capdavall.
Diu ella:
-Jo, encara que sia dona, hi pendré la meva part.
|
[
"Com anaven alguns?",
"Què portaven?",
"I la resta?",
"Amb quin aspecte?",
"Qui els acompanyava?",
"Com vestia?",
"Qui anava com un diable innocent?",
"Com anava vestit?",
"Com es dirigia a les persones?",
"Quina entremaliadura va fer?",
"Qui es col·loca al centre?",
"Què sona?",
"Qui es mou cap a l’esquerra?",
"I cap a la dreta?",
"En Serrallonga i ella què fan?",
"Què comenta la noia?"
] |
{
"answer_end": [
46,
95,
127,
178,
233,
301,
367,
406,
487,
541,
689,
765,
813,
843,
913,
973
],
"answer_start": [
0,
48,
97,
129,
180,
245,
314,
341,
460,
491,
660,
751,
767,
815,
845,
925
],
"input_text": [
"De Mosso de l'Esquadra.",
"Barrets de gresol ribetejat de galó vermell.",
"Anaven de bandolers.",
"Amb cares molt pròpies i escopetes i trabucs.",
"Un estudiant encongit i greixós.",
"Amb un manteu ple de taques de tots colors i substàncies.",
"El qui feia la capta.",
"Amb cua llarga i banyes forrades d'estopa.",
"De vostè.",
"Demanar diners.",
"En Serrallonga i ella.",
"Música i tiros.",
"Els que estaven a la dreta.",
"Els de l'esquerra.",
"Se'n van del capdamunt de la fila al capdavall.",
"Ella diu que, encara que sia dona, hi prendrà la seva part."
]
}
|
mitologia
|
Critó d'Atenes en grec antic Κρίτων, fou un filòsof grec amic de Sòcrates en vida d'aquest, i se'l pot considerar un "oient" socràtic d'algun renom. Home de bona posició econòmica, senzill de caràcter, de no gaire volada intel·lectual, però sens dubte molt fidel als seus amics. Pare de família i escriptor de diàlegs.
L'existència de Critó, actualment, és coneguda sobretot pels diàlegs platònics (si bé hom podria suposar que també tingué alguna aparició en la literatura socràtica d'aquells temps, avui perduda). En els diàlegs platònics: en Critó (diàleg homònim), ell mateix és l'interlocutor principal de Sòcrates, i en Fedó també apareix com un dels personatges principals.
En el diàleg Critó, el bon home, sempre fidel a Sòcrates, intenta convèncer-lo, pocs dies abans de la seva condemna a mort, que fugi d'Atenes i es faci una altra vida a Tessàlia, on Sòcrates seria ben acollit pels amics estrangers de Critó, i on podria seguir cuidant els seus fills i "no trair-te a tu mateix, ja que et pots salvar". Però Sòcrates, insistint en el deure a les lleis per sobre de tot ("¿no són les lleis les que t'han cuidat i mantingut, a tu i a tos pares que et donaren vida?"), es nega a fugir d'Atenes i insisteix a complir íntegrament el càstig "perquè, sigui just o no, el càstig és legal".
En el diàleg Fedó, el pobre Critó veu, desanimat, com Sòcrates renuncia voluntàriament, per imperatiu legal, a la seva pròpia vida, enverinant-se amb la cicuta. En el seu darrer dia, Sòcrates fa, davant els seus tristos amics, un discurs sobre el destí de l'ànima després de la mort; i, ja sota els darrers efectes del verí, les seves últimes paraules que diu, a Critó mateix, són misterioses: "Doneu-li a Asclepi un gall de part meva". En general, els escriptors posteriors han interpretat que es referia al déu de la medicina, Asclepi; i que el tàvec d'Atenes volia agrair al déu de la medicina que "li hagués tret de sobre el mal de la vida" i que "li hagués fet entrar a la vida veritable (la d'ultratomba)".
Critó tingué diversos fills (quatre segons Diògenes Laerci i dos segons Plató), si bé només consta el nom del gran: Critòbul; se sap que tots els fills de Critó foren també deixebles de Sòcrates. Aquest filòsof va escriure 17 diàlegs sobre temes filosòfics, dels quals Diògenes Laerci ens dona els títols: el principal n'és Sobre els poemes (Περὶ Ποιητικῆς).
No se sap gaire bé què va ser de Critó després de la mort de Sòcrates. Se suposa que, ofegant el dolor, va seguir endavant amb la seva vida i els seus assumptes, mentre que Plató, Xenofont, Aristip de Cirene, Antístenes i d'altres es preparaven, cadascú a la seva manera, per intentar impedir que el record i els coneixements de Sòcrates caiguessin en oblit.
|
[
"Qui va ser Critó d’Atenes?",
"Era un bon amic?",
"Com se sap de la seva existència?",
"En aquests textos què intenta Critó?",
"Què fa Sòcrates?",
"De quina manera mor?",
"Què fa abans?",
"Quins varen ser els seus darrers mots?",
"Què volien dir?",
"Va tenir mainada Critó?",
"Com s’anomenava el més gran?",
"Quants escrits va fer?",
"Se sap què succeeix amb Critó després de la defunció de Sòcrates?",
"Va patir?",
"Quins objectius tenien altres filòsofs?"
] |
{
"answer_end": [
73,
277,
397,
858,
1247,
1454,
1577,
1730,
1987,
2035,
2132,
2241,
2436,
2469,
2724
],
"answer_start": [
0,
236,
319,
681,
1179,
1349,
1456,
1620,
1857,
2008,
2094,
2204,
2367,
2438,
2540
],
"input_text": [
"Un filòsof grec amic de Sòcrates.",
"Sí.",
"Sobretot pels diàlegs platònics.",
"Convèncer Sòcrates, pocs dies abans de la seva condemna a mort, que fugi d'Atenes i es faci una altra vida a Tessàlia.",
"Es nega a fugir d'Atenes i insisteix a complir íntegrament el càstig.",
"Enverinant-se amb la cicuta.",
"Un discurs sobre el destí de l'ànima després de la mort.",
"Doneu-li a Asclepi un gall de part meva.",
"Que agreix al déu de la medicina que li hagués tret de sobre el mal de la vida i que li hagués fet entrar a la vida veritable.",
"Sí.",
"Critòbul.",
"17 diàlegs.",
"No.",
"Sí.",
"Intentar impedir que el record i els coneixements de Sòcrates caiguessin en oblit."
]
}
|
vilaweb
|
El president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, i la batllessa de Barcelona, Ada Colau, convocaran una ‘cimera de país' per tractar de la crisi dels refugiats. La ciutat de Barcelona, tal com ha explicat Colau, rep autobusos des d'Andalusia plens d'immigrants que sol·liciten asil i refugi. Ajuntament i Generalitat volen organitzar-se per poder saber de quins recursos disposen per a atendre els nouvinguts. El consistori ha invertit enguany sis milions d'euros de fons municipals en l'atenció d'immigrants i ha calgut obrir equipaments pensats originàriament per a l'operatiu d'hivern. Colau ha alertat que les arribades d'immigrants augmentarien, atès que les vies de trànsit de Turquia o del centre de la Mediterrània són cada vegada més complicades. ‘El cas de l'Aquarius és molt similar al de les persones que es llencen a l'estret de Gibraltar', ha afirmat. Tant el govern de l'Ajuntament de Barcelona com el de la Generalitat estan d'acord a augmentar l'acolliment de refugiats: ‘Tenim capacitat i voluntat d'acollir, però ho hem de fer amb recursos.' L'any passat Barcelona va atendre més de quatre mil persones per aquest mateix motiu i tan sols durant el primer trimestre d'enguany ja en són més de tres mil. Colau i Torra presidiran una reunió extraordinària del consorci de l'habitatge Un altre acord a què han arribat tots dos dirigents ha estat la convocatòria d'una reunió extraordinària del consorci de l'habitatge. La batllessa proposa que la Generalitat augmenti la despesa en aquest àmbit i que s'aprovi un decret per a eixamplar la protecció dels habitatges, actualment de vint anys. Alhora, ha retret a la Generalitat que vulgui subhastar habitatges i demana que es treballi en els desnonaments ‘al principi del procediment' i no al final, en l'actuació policíaca. Defensa del Diplocat Ada Colau també ha defensat que s'aturi la liquidació del Diplocat, el Consell de la Diplomàcia de Catalunya. ‘Aquest òrgan forma part de la normalitat', ha dit. I ha destacat que ja existia abans del 2015, quan va accedir a la batllia. En aquest sentit ha garantit col·laboració institucional per tal de fer possible la normalitat.
|
[
"Qui està al capdavant de Catalunya?",
"I l'alcaldessa del municipi de Barcelona?",
"D'on venen els autobusos amb els immigrants?",
"Per quin motiu es volen reunir Ajuntament i Generalitat?",
"De què ha avisat la batllesa?",
"Per quin motiu ho pensa?",
"En què estan d'acord els dos governs?",
"Què va passar el darrer any?",
"Quantes persones porten ateses aquest any?",
"Quin pacte han fet Colau i Torra?",
"Què ha denunciat Ada Colau?",
"I què sol·licita?",
"Des de quan hi ha el Diplocat?",
"Què ha promès Ada Colau?"
] |
{
"answer_end": [
55,
95,
268,
416,
657,
762,
994,
1129,
1227,
1440,
1680,
1794,
2022,
2148
],
"answer_start": [
0,
59,
201,
300,
597,
659,
874,
1069,
1156,
1308,
1614,
1683,
1927,
2054
],
"input_text": [
"Quim Torra.",
"Ada Colau.",
"D'Andalusia.",
"Per poder saber de quins recursos disposen per a atendre els nouvinguts.",
"Que les arribades d'immigrants augmentaran.",
"Perquè les vies de trànsit de Turquia o del centre de la Mediterrània són cada vegada més complicades.",
"En augmentar l'acolliment de refugiats.",
"Que Barcelona va atendre més de quatre mil persones.",
"Tan sols durant el primer trimestre ja són més de tres mil.",
"La convocatòria d'una reunió extraordinària del consorci de l'habitatge.",
"Que la Generalitat vulgui subhastar habitatges.",
"Que es treballi en els desnonaments al principi del procediment i no al final, en l'actuació policíaca.",
"Des d'abans del 2015.",
"La col·laboració institucional per tal de fer possible la normalitat."
]
}
|
bios
|
Àgata Roca i Maragall (Barcelona, 1968) és una actriu catalana.
La petita de cinc germanes, passà la infància a Sarrià - Sant Gervasi (Barcelona). És neboda dels polítics catalans Miquel Roca i Junyent i Pasqual Maragall i Mira.
Està casada amb el guionista i director Cesc Gay i té dos fills. Actualment viu al barri de Gràcia, a Barcelona.
L'any 1991 acabà els estudis a l'Institut del Teatre de Barcelona i amb 4 companyes de promoció creà la companyia de teatre T de Teatre. En teatre ha participat en les obres Trio en mi bemoll, Maria Estuard, Paraula de poeta, Un dels últims vespres de carnaval, A la glorieta, VOS, Petits contes misògins, Homes! i Criatures. A la televisió, ha participat en el programa Gradua't, ara pots, a les sèries Estació d'enllaç, Sitges, Laura, Crims, Casting, Jet lag, Crack, Porca misèria i KMM, al llargmetratge L'estratègia del cucut, i ha estat conductora del programa diari Hola Barcelona a BTV. Al cinema, ha participat en Les hores del dia, de Jaime Rosales, Excuses!, de Joel Joan i Ficció, de Cesc Gay. A la ràdio, ha participat en el programa L'hora del pati, a RAC 1.
El seu treball en la televisió l'ha realitzat principalment a TV3. Destaquen les seves participacions en capítols de sèries de gran audiència com Estació d'enllaç, Porca misèria i Ventdelplà. No obstant això, el paper que la va donar a conèixer a la major part del públic català va ser el de Mariona en la sèrie emesa per TV3 i creada per T de Teatre, Jet Lag.
Entre els seus treballs per a cadenes d'àmbit nacional destaquen les seves participacions en la miniserie Felipe i Letizia de Telecinco on va interpretar a la infanta Cristina de Borbó. El 2015 va formar part del repartiment de la segona temporada de la sèrie de misteri d'Antena 3 Sense Identitat interpretant a Blanca.
Quant al cinema, el 2003 participa en les pel·lícules Les hores del dia, de Jaime Rosales i Excuses! de Joel Joan. També ha format part del repartiment de les pel·lícules Dictat d'Antonio Chavarrías, Tots volem el millor per a ella de Mar Coll, Truman de Cesc Gay i El pregó de Dani de la Orden entre d'altres.
Va ser col·laboradora del programa de ràdio L'hora del pati, de l'emissora catalana RAC1, dirigit pel periodista Albert Om i que va finalitzar les seves emissions al juliol de 2004.
|
[
"Qui és Àgata Roca i Maragall?",
"Quan va néixer?",
"Qui són els seus tiets?",
"I el seu marit?",
"Què va fer el 1991?",
"Què va dirigir?",
"En quin programa de ràdio va col·laborar?",
"Amb quina cadena ha treballat?",
"Quin personatge la va fer famosa?",
"El 2015 què va fer?",
"Ha fet algun film?",
"Com quines?",
"Quina tasca va fer a RAC1?",
"Quan va finalitzar aquest programa?"
] |
{
"answer_end": [
62,
39,
227,
277,
407,
934,
1112,
1179,
1473,
1756,
1909,
1909,
2166,
2287
],
"answer_start": [
0,
0,
147,
229,
342,
875,
1059,
1114,
1323,
1661,
1796,
1831,
2107,
2151
],
"input_text": [
"És una actriu catalana.",
"El 1968.",
"Els polítics catalans Miquel Roca i Junyent i Pasqual Maragall i Mira.",
"Cesc Gay.",
"Acabà els estudis a l'Institut del Teatre de Barcelona.",
"El programa diari Hola Barcelona a BTV.",
"En el programa L'hora del pati, a RAC 1.",
"Amb TV3.",
"El de Mariona en la sèrie emesa per TV3 i creada per T de Teatre, Jet Lag.",
"Va formar part del repartiment de la segona temporada de la sèrie de misteri d'Antena 3 Sense Identitat.",
"Sí.",
"Les hores del dia, de Jaime Rosales i Excuses! de Joel Joan.",
"Va ser col·laboradora del programa de ràdio L'hora del pati.",
"El juliol de 2004."
]
}
|
books
|
Fosquejava quan arribaren al mas: una gran casa de pagès amb porta adovellada, dues finestres ogivals i rellotge de sol.
La cort de l'egua era a dintre, a peu pla, al costat de l'entrada, sota mateix de la cambra de l'amo, enfront de la cuina: estatge distingit, que la separava del proletariat de les bèsties d'engreix i de treball. Bous, mules, ovelles, cabres, porcs, truges i aviram romanien, en una promiscuïtat horrenda, en un edifici anex.
En oir repicar les ferradures sobre l'enllosat de l'entrada, varen comparèixer quatre dones com quatre poms de flors. Eren la muller de l'amo i tres filles: na Cisa, na Mercè i na Gracieta. Totes quatre estaven roges i massisses, i sobretot les noies, vestien a estil de vila, amb certa petulància de riques per merèixer.
Al primer envit les dones varen fer-se enrera, obrint pas a la poltra, que rebufava i treia fum pels narius. L'amo, però, somrigué, i començà a estirar el plomall de crin que penjava al mig del front de l'egua, a rautar-li el morro, a netejar-la i a tocar-li les mamelles.
Llavors, na Cisa, na Mercè i na Gracieta acaronaren l'animal amb un desfici apassionat de col·legiales sàfiques.
La poltra, excitada per aquells palpaments, per aquella pluja d'insospitades manyagues, sacsejà el cuiro amb voluptuositat, deixant anar un dolç i enigmàtic sainet.
El jutge, home entès en temperaments de bèsties, estudià aquella nerviositat detingudament, sentenciant que dintre un mes admetria cavall i esdevindria fecunda.
La cort de l'egua era neta i, en tot el que es veia, s'hi notava l'escrupulositat burgesa, auguri de bon menjar i bon beure. La menjadora de llates i barrons de carolina, i l'estable de roure, i les parets desenterenyinades, i el sòl amb palla nova, indicaven que se la rebia amorosament, amb tots els honors.
|
[
"S’estava fent de nit?",
"Com era l’immoble que van trobar?",
"Què hi havia davant la cuina?",
"Quins animals tenien en un lloc apartat?",
"Quantes noies varen sortir a la porta?",
"Com eren?",
"Qui eren?",
"Què feia el cavall?",
"Què va fer el senyor?",
"Què li feien les dones al cavall?",
"Llavors què va fer la poltra?",
"Què va determinar el jutge?",
"Què es palpava en la cort?",
"Com era el terra?",
"Què significava tot això?"
] |
{
"answer_end": [
32,
119,
242,
445,
538,
563,
602,
876,
1040,
1153,
1318,
1479,
1570,
1729,
1789
],
"answer_start": [
0,
34,
121,
334,
508,
526,
565,
829,
878,
1042,
1155,
1320,
1481,
1706,
1731
],
"input_text": [
"Sí.",
"Era una gran casa de pagès amb porta adovellada, dues finestres ogivals i rellotge de sol.",
"La cort de l'egua.",
"Bous, mules, ovelles, cabres, porcs, truges i aviram.",
"Quatre.",
"Com quatre poms de flors.",
"La muller de l'amo i tres filles.",
"Rebufava i treia fum pels narius.",
"Començà a estirar el plomall de crin que penjava al mig del front de l'egua, a rautar-li el morro, a netejar-la i a tocar-li les mamelles.",
"Acaronaven l'animal amb un desfici apassionat de col·legiales sàfiques.",
"Excitada per aquells palpaments, per aquella pluja d'insospitades manyagues, sacsejà el cuiro amb voluptuositat, deixant anar un dolç i enigmàtic sainet.",
"Que dintre un mes admetria cavall i esdevindria fecunda.",
"L'escrupulositat burgesa.",
"Estava recobert de palla nova.",
"Que se la rebia amorosament, amb tots els honors."
]
}
|
vilaweb
|
Una armilla groga ha estat ferida quan li ha esclatat a la mà una granada lacrimògena llançada per la policia durant la manifestació d'avui a París, segons que informa el diari francès Le Figaro. L'home ha estat evacuat pels bombers. Centenars d'armilles grogues s'han manifestat al centre de París per tretzè dissabte consecutiu per protestar contra el president Emmanuel Macron i les seves polítiques. L'Arc de Triomf de l'Étoile ha tornat a ser un dels punts triats per a començar una de les marxes convocades a les xarxes socials. La columna ha sortit a les 10.30 de la plaça de l'Étoile i ha tallat el trànsit als Camps Elisis al crit de ‘La policia, amb nosaltres! La policia, amb nosaltres!' i ha parat davant el ministeri d'Afers estrangers, l'Assemblea Nacional i el Senat i ha culminat al Camp de Mart al voltant de les 17.00. Com cada setmana, les estacions de metro dels voltants han estat tancades. ‘La peculiaritat d'aquest dia és una tornada al principi de no-declaració de les manifestacions', ha apuntat un portaveu de la prefectura de la policia. Fora de la capital, a Bordeu i Tolosa, pols tradicionals de mobilització, també hi han convocat protestes. També hi ha actes a Montpeller, Lilla, Nantes, Roazhon, Brest, Caen o An Oriant. Les xifres oficials revelen una disminució de la mobilització els últims dissabtes. La setmana passada les autoritats van comptabilitzar 58.600 manifestants a tot l'estat francès, 116.000 segons els convocants. Què vol exactament el moviment de les armilles grogues?
|
[
"Qui ha estat lesionat?",
"Com?",
"Quan?",
"On?",
"Qui ho ha divulgat?",
"Qui ha retirat la persona accidentada?",
"Quants dies porten amb la manifestació?",
"Quin és el motiu?",
"A quina hora s'ha iniciat la protesta?",
"On?",
"Quin és el punt final de la marxa?",
"El transport públic està operatiu?",
"En quines altres poblacions hi ha hagut enrenou?",
"Quantes persones han participat en les revoltes segons les autoritats?",
"Què es pregunta el narrador?"
] |
{
"answer_end": [
33,
109,
139,
147,
194,
232,
329,
402,
567,
591,
835,
910,
1251,
1423,
1519
],
"answer_start": [
0,
34,
110,
39,
149,
196,
263,
330,
536,
535,
784,
837,
1085,
1337,
1464
],
"input_text": [
"Una armilla groga.",
"Li ha esclatat a la mà una granada lacrimògena llançada per la policia.",
"durant la manifestació d'avui.",
"A París.",
"El diari francès Le Figaro.",
"Els bombers.",
"Tretze dissabtes consecutius.",
"Protestar contra el president Emmanuel Macron i les seves polítiques.",
"A les 10:30.",
"A la plaça de l'Etoile.",
"El Camp de Mart.",
"No.",
"A Bordeu, Tolosa, Montpeller, Lilla, Nantes, Roazhon, Brest, Caen i An Oriant.",
"58.600.",
"Que què vol exactament el moviment de les armilles grogues."
]
}
|
books
|
1. Que, malgrat la negativa de vostè, no retiro mes pretensions a la mà de la seva filla mentre no sia ella mateixa qui em desenganyi. Per a lograr mon objecte, ma noblesa m'obliga a declarar-li que em valdré de tots aquells medis que no estiguen renyits amb el decoro i la dignitat de les persones honrades.
2. Que comptant, ajudant Déu, amb medis suficients per a sostenir una família del meu braç, no sols no m'he fet mai paga del pubillatge de Serra-Bruna, sinó que ni sisquera he pensat exigir a ma esposa dot de cap mena mentre visquin sos pares. I si fos de Déu que jo veiés la mort d'aquests, reivindicaria per a ella, única i exclusivament, lo que els difunts li haguessin assenyalat mentre no fos menys de lo que pel dret legitimari li correspongués.
3. I última. Que si la Montserrat es negués a acceptar-me en les susdites condicions, entendria jo que dóna més importància a sos béns que a ma persona, i, per lo tant, que no és ella la muller que em convé.
Li prego que reflexioni sobre lo que acabo d'escriure i que obri en conseqüència.
Aprofita aquesta ocasió etc…
Ramon de Montbrió.
Com es veu, aquesta missiva, que res tenia d'humil, era més un repte que altra cosa. Així ho comprengué en Serra-Bruna, i la idea d'una lluita amb l'hereu Montbrió, que no era pas un enemic qualsevol, l'omplí d'esfereïment. No deixava de compendre la desventatja en què el col·locava el prestigi adquirit pel seu enemic, no sols dintre sa pròpia família, sinó fins sobre els membres de sa parentela que havien tingut ocasió de tractar-lo. Ademés, hi ha que tenir en compte que l'esperit de lluita no era pas ingènit en ell, apàtic per naturalesa, i inclinat a les gaubances de la vegetació i a les egoistes delícies de la família. Lo que podia semblar enteresa de caràcter, no era més que una tossuderia de noi afalagat, únic respirall d'una naturalesa mal corretgida, que havia pujat a son albir com els arbres del bosc.
|
[
"Què farà mentre la noia no es desencanti?",
"Quina obligació té cap a ell mateix?",
"De què no s'ha beneficiat mai?",
"Quina és la cosa que mai li demanaria a la seva muller?",
"Com es diu la dona que vol?",
"Què passaria si ella no l'acceptés?",
"Llavors quina conclusió en trauria?",
"Què li demana?",
"Com s'anomena l'autor de la carta?",
"Aquest escrit és modest?",
"Qui ho va veure així?",
"Qui era el seu enemic?",
"Com considerava la seva ànima envers la batalla?",
"De quina forma es descriu en Serra-Bruna?"
] |
{
"answer_end": [
133,
307,
459,
551,
818,
912,
967,
1049,
1097,
1149,
1217,
1298,
1621,
1728
],
"answer_start": [
38,
161,
401,
470,
774,
778,
917,
969,
1080,
1099,
1184,
1221,
1556,
1623
],
"input_text": [
"No retirarà les seves pretensions a la mà de la seva filla.",
"Valer-se de tots aquells medis que no estiguin renyits amb el decoro i la dignitat de les persones honrades.",
"Del pubillatge de Serra-Bruna.",
"Una dot de cap mena mentre els seus pares siguin vius.",
"Montserrat.",
"Entendria que ella dóna més importància a sos béns que a sa persona.",
"Que no és ella la muller que li convé.",
"Que reflexioni sobre el que acaba d'escriure i que obri en conseqüència.",
"Ramon de Montbrió.",
"No.",
"En Serra-Bruna.",
"L'hereu Montbrió.",
"L'esperit de lluita no era pas ingènit en ell.",
"Apàtic per naturalesa, i inclinat a les gaubances de la vegetació i a les egoistes delícies de la família."
]
}
|
bios
|
Joaquima Santamaria i Ventura, de pseudònim Agna de Valldaura (Barcelona, 5 d'abril del 1853 - Barcelona, 29 de maig del 1930), va ser una escriptora, folklorista i traductora catalana.
Nasqué en el si d'una família de botiguers establerta al carrer de la Boqueria, 31, de Barcelona, i va inclinar-se ben jove pel món de les lletres. Sempre sota pseudònim va publicar nombrosos poemes, contes i tradicions. En la dècada dels setanta i dels vuitanta va publicar al Calendari Català i a Lo Gay Saber algunes versions en vers de romàntics i felibres provençals. L'any 1875 va publicar un poema en La Llumanera de Nova York. Dos anys després, als 24 anys, va guanyar el Premi del Certamen de la Joventut Catòlica de Barcelona. Entre els anys 1882 i 1891 va col·laborar també en Feminal, el suplement de La Ilustració Catalana dedicat a les dones, que defensava programes de culturització de les dones de classe mitjana. Molts d'aquests escrits es poden trobar en les hemeroteques de revistes de l'època.
Coetània de Francesca de Bonnemaison, va desenvolupar com ella l'activitat de traductora. Entre els 70 i els 80, va traduir poemes de Frederic Mistral, Victor Hugo, Rosalía de Castro i Josèp Romanilha per a les revistes Calendari Català i Lo Gay Saber. Reconeguda folklorista, Agna de Valldaura va recollir nombroses tradicions a la seva obra Tradicions religioses de Catalunya (1877), en què defensava que la llegenda de Sant Jordi hauria succeït a Montblanc. Joan Amades va recollir aquesta opinió en el seu Costumari català (1952). Joaquima va estar casada amb Antoni Maria Fàbregas Rosal, també escriptor i traductor, i deixà 2 fills i 5 filles que li sobrevisqueren.
|
[
"Qui era Joaquima Santamaria i Ventura?",
"Quan va néixer?",
"En quina data va morir?",
"A què es dedicaven els seus pares?",
"En els anys 70 i 80 on van aparèixer els seus textos?",
"Què va passar el 1875?",
"A quina edat va rebre el primer guardó?",
"Com es deia?",
"On va participar entre el 1882 i el 1891?",
"Quin era el seu objectiu?",
"Qui es va dedicar també a la traducció?",
"Per quina altra activitat és famosa?",
"En quin any va publicar la seva obra Tradicions religioses de Catalunya?",
"Quina història considera que va tenir lloc a Montblanc?",
"Amb qui va contraure matrimoni?"
] |
{
"answer_end": [
184,
126,
126,
228,
497,
619,
721,
721,
841,
914,
1088,
1294,
1384,
1459,
1591
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
186,
407,
559,
639,
666,
723,
843,
1000,
1253,
1330,
1393,
1535
],
"input_text": [
"Va ser una escriptora, folklorista i traductora catalana.",
"El 5 d'abril del 1853.",
"El 29 de maig del 1930.",
"Eren botiguers.",
"Al Calendari Català i a Lo Gay Saber.",
"Va publicar un poema en La Llumanera de Nova York.",
"Als 24 anys.",
"Premi del Certamen de la Joventut Catòlica de Barcelona.",
"En Feminal, el suplement de La Ilustració Catalana dedicat a les dones.",
"Defensar programes de culturització de les dones de classe mitjana.",
"Francesca de Bonnemaison.",
"Per la seva tasca de folklorista.",
"El 1877.",
"La llegenda de Sant Jordi.",
"Amb Antoni Maria Fàbregas Rosal."
]
}
|
books
|
-Però, es pensa que tinc posició?…
-Posició? Ara em surt amb lo de la posició?…
-Miri, Paulina: si és qüestió de fer broma, tota la que vulgui; però em sembla que ja dura massa dies. Els seus nebots ho saben, veig somriures de malícia per tot arreu; I… demés, Paulina… cregui'm (li ho tinc de confessar): vostè em fa més mal del que es pensa.
-Bé, s'ha acabat: no n'hi parlaré més.
-Però no s'enfadi; Paulina! Mare de Déu! Jo no vull molestar-la. Si li ho agraeixo molt, tot el que fa per mí!
-M'ho agraeix? ¿I em ve a suposar que jo li gasto bromes?
-Miri, Paulina: li prego que no s'ofengui, però escolti'm, que ara li parlo sincerament. Jo, pobre de mi, he dut una vida limitada, desgraciada: m'he resignat a ser un bon celibatari; he fugit de les dones; a poc a poquet els meus sentiments s'han assecat; la flama de la meva joventut és morta per a sempre! I duent aquesta vida arregladeta, sense soroll, he acabat sent una mica feliç i a no envejar res. El meu treball agradable, el tracte amb gent educada i de bones costums, m'ha omplert aquests cinquanta anys de vida. Ja ho sé, que no sóc vell; que, gràcies a la meva bona conducta… però Paulina, tingui pietat de mi: les seves bromes, les seves paraules, m'han despertat una pila d'il·lusions mortes, que jo no puc realitzar; m'ha fet somiar en una vellesa tranquila al costat d'un ésser estimat. I això, Paulina, vostè ja ho veu, que és impossible…
|
[
"Què creu el narrador?",
"Què en pensa de fer conyes?",
"Què visualitza a cada racó?",
"Quina veritat li expressa?",
"Està contenta la Paulina?",
"Com se sent l'altra persona?",
"Què li respon aquesta?",
"Què li demana ell que faci?",
"Li parla amb honestedat?",
"Com ha sigut la vida del narrador?",
"Què ha passat amb la seva adolescència?",
"Com és la seva feina?",
"Què li han fet les conyes de la Paulina?",
"Com ha acabat imaginant el futur?"
] |
{
"answer_end": [
33,
142,
248,
341,
409,
493,
552,
610,
640,
696,
861,
984,
1260,
1356
],
"answer_start": [
0,
96,
209,
278,
382,
448,
495,
553,
612,
659,
810,
960,
1143,
1287
],
"input_text": [
"Que la Paulina es pensa que ell té posició.",
"Que en pot fer tota la que vulgui.",
"Somriures de malícia.",
"Que ella li fa més mal del que es pensa.",
"No.",
"Molt agraïda per tot el que fa per ell.",
"Que si li ve a suposar que ella li gasta bromes.",
"Que no s'ofengui i l'escolti.",
"Sí.",
"Limitada i desgraciada.",
"És morta per a sempre.",
"Agradable.",
"Li han despertat una pila d'il·lusions mortes.",
"Com una vellesa tranquila al costat d'un ésser estimat."
]
}
|
books
|
Des de què el missatge de mossèn Joan fou tan mal rebut pel senyor de Serra-Bruna, aquesta família havia deixat la costum de visitar el Rector a la sortida de la missa dominical i abans de rependre el camí del mas. Una vegada don Eudald fou sol·licitat pel Rector des de la Rectoria, i en sortí tot rondinant: -Què s'ha pensat, aquest home, de mi?
Les senyores, era amb tota recança que se n'abstenien, per a no tirar més llenya al foc. Així, acabats els oficis, no feien més que travessar la plaça, en mig del retraïment cada dia més accentuat dels veïns, que semblava temessin encomanar-se l'aire de tristesa que tota la família respirava, i muntar de nou a la tartana que els conduïa al mas. Sols les noies a voltes se retardaven, retingudes per ses companyes del chor de les Filles de Maria; i, si el temps s'ho aportava, a vegades tornaven al mas a peu.
Un dia li semblà notar a don Eudald que l'aislament se convertia en hostilitat manifesta. Abans d'acabar-se la missa, en Pascal li donà el recado de què el senyor Rector li suplicava es deixés veure. La contesta de don Eudald fou molt atent, però freda. Li pregava que el dispensés, però que al mas l'esperaven i… ja es parlarien un altre dia.
Contra les costums respectuoses del poble, a l'atri hi hagué continuats xiu-xius i rialles durant tota la missa. Algú que tractà de posar-hi correctiu, no logrà sinó esbombar més la cosa.
Quan, acabada la missa, aparegué sota l'atri l'estufada figura de don Eudald, tan enfardat amb la capa que no se li veien les orelles, de distints punts arracerats de la plaça se sentiren veus de xicots que cridaven: -Ara! ara!- i, de prompte, com obeint una consigna, ressonà una mena de chor, si de tal podia qualificar-se un conjunt inharmònic i ingrat de veus destrempades, que cantava una d'aquestes cobles de tonada general, però de lletra d'ocasió, de què es val el poble per a satirisar els personatges locals que li són antipàtics i en la qual hi aboca de malícia tot lo que li falta d'enginy. Si bé no s'anomenava ningú, la intenció era desvergonyida i anava de ple contra don Eudald. En unes estrofes se'l ridiculisava sense pietat, motejant-lo de panxampla i fart de sopes, al·ludint a sa figura; en altres se l'amenaçava de què, ja que tractava d'aixafar el poble amb dobletes, no en mancaven al torrent de ben revingudes per a tornar-li la contesta, i, per fi, en una es prenia peu de donar una incensada a la senyora per a fer més punyent la fiblada contra el marit.
|
[
"A qui no li va agradar l'escrit d'en Joan?",
"Per qui va ser demanat el senyor Eudald?",
"Què va dir en finalitzar?",
"Per què es privaven les senyores?",
"Quina preocupació aparentaven tenir els veïns?",
"Per què les noies arribaven de vegades més tard al mas?",
"Què li esmenta Pascal a don Eudald?",
"Com li respon aquest?",
"Què va passar quan algú intentà posar ordre durant la missa?",
"Qui va aparèixer sota l'atri?",
"Què es va sentir de cop?",
"Què entonaven?",
"A qui anava dirigida?",
"Com l'humiliaven?"
] |
{
"answer_end": [
81,
263,
347,
435,
640,
794,
1057,
1111,
1389,
1467,
1684,
1992,
2084,
2175
],
"answer_start": [
11,
215,
286,
348,
557,
695,
977,
1059,
1316,
1415,
1620,
1769,
1994,
2086
],
"input_text": [
"Al senyor de Serra-Bruna.",
"Pel Rector.",
"Que què s'havia pensat aquell home d'ell.",
"Per a no tirar més llenya al foc.",
"Semblava que temessin encomanar-se l'aire de tristesa que tota la família respirava.",
"Perquè les retenien les seves companyes del Chor de les Filles de Maria.",
"Que el senyor Rector li suplicava es deixés veure.",
"De manera molt atenta, però freda.",
"No logrà sinó esbombar més la cosa.",
"L'estufada figura de don Eudald.",
"Una mena de chor.",
"Una d'aquestes cobles de tonada general, però de lletra d'ocasió, de què es val el poble per a satirisar els personatges locals que li són antipàtics i en la qual hi aboca de malícia tot lo que li falta d'enginy.",
"A don Eudald.",
"Se'l ridiculisava sense pietat motejant-lo de panxampla i fart de sopes."
]
}
|
vilaweb
|
El president de l'Irac, Barham Salih, ha assegurat avui que el primer ministre, Adel Abdul Mahdi, s'ha ofert a dimitir si els diferents grups polítics acorden un substitut, en un intent per calmar els ànims després de l'última onada de protestes. Abdul Mahdi ha promès noves reformes i ha portat a terme una reforma parcial del seu gabinet com a gest cap als manifestants, però fins ara s'ha mostrat poc inclinat a convocar noves eleccions, tot i que així ho ha reclamat un dels seus principals valedors, l'influent clergue xiïta Muqtada al-Sadr. ‘El primer ministre ha acceptat a presentar la dimissió si els blocs acorden un substitut per complir el marc constitucional', ha explicat Salih, en un discurs televisat en el qual ha avançat la possibilitat de celebrar comicis anticipats d'acord amb una nova llei electoral. Aquesta nova llei es presentaria al parlament la setmana vinent. Més de 250 persones s'han mort d'ençà que van començar a principis de mes les protestes ciutadanes, la majoria són manifestants que han perdut la vida a causa de la repressió de les forces de seguretat. Avui, almenys un manifestant s'ha mort i més de cinquanta han resultat ferits per una nova concentració massiva a Bagdad. ‘Volem un canvi total del govern, no volem que se cessin un o dos dirigents per reemplaçar-los per altres igual de corruptes', ha criticat Hussein, un dels milers de ciutadans concentrats a la plaça Tahrir de la cabdal iraquiana. ‘Creuen que protestarem un o dos dies i ens n'anirem a casa. No, ens quedarem fins que el Govern caigui', ha afegit. L'ONU s'ofereix a intervenir La representant de l'ONU al país àrab, Jeanine Hennis-Plasschaert, que ha visitat els manifestants, ha advertit que l'Irac està en una cruïlla en la qual ha de triar entre el diàleg o la inacció. ‘La violència només porta més violència', ha afegit, amb un missatge en el qual ha tornat a condemnar els incidents violents de les últimes setmanes. ‘Al carrer, he vist dones, homes, joves i gent gran units sota la bandera iraquiana per amor al seu país. La democràcia els ha donat als iraquians el dret de ser escoltats i que els seus líders els tinguin en compte', ha advertit Hennis-Plasschaert. L'ONU s'ha ofert com a mediadora per acostar les diferents parts.
|
[
"Qui està al capdavant de l'Iraq?",
"Qui és Adel Abdul Mahi?",
"Què ha confirmat sobre ell?",
"Què pretenia?",
"Què ha garantit el ministre?",
"Se'l veu amb ganes de fer eleccions?",
"Qui és Muqtada al-Sadr?",
"Quina condició ha posat Mahdi per a dimitir?",
"Quina idea vol emprendre Salih?",
"Per quin motiu han mort persones a les protestes?",
"Què ha dit Hussein?",
"On han tingut lloc les manifestacions?",
"Quin càrrec té Jeanine Hennis-Plasschaert?",
"Què ha afirmat?",
"Què ha fet L'ONU?"
] |
{
"answer_end": [
36,
96,
171,
245,
283,
439,
545,
671,
821,
1089,
1359,
1441,
1654,
1825,
2249
],
"answer_start": [
0,
56,
0,
173,
253,
373,
505,
548,
674,
988,
1214,
1361,
1589,
1689,
2185
],
"input_text": [
"Barham Salih.",
"El primer ministre.",
"S'ha ofert a dimitir si els diferents grups polítics acorden un substitut.",
"Calmar els ànims després de l'última onada de protestes.",
"Noves reformes.",
"No.",
"Un influent clergue xiïta.",
"Que els blocs acordin un substitut per complir el marc constitucional.",
"Celebrar comicis anticipats d'acord amb una nova llei electoral.",
"A causa de la repressió de les forces de seguretat.",
"Que vol un canvi total del govern, no vol que se cessin un o dos dirigents per reemplaçar-los per altres igual de corruptes.",
"A la plaça Tahrir de la cabdal iraquiana.",
"És la representant de l'ONU a l'Iraq.",
"Que l'Irac està en una cruïlla en la qual ha de triar entre el diàleg o la inacció i que la violència només porta més violència.",
"S'ha ofert com a mediadora per acostar les diferents parts."
]
}
|
bios
|
Maria del Mar Raventós i Chalbaud (Barcelona, 13 d'abril de 1952) és una empresària catalana, presidenta del grup Codorniu.
Filla de Jesús Raventós i Teresa Chalbaud, una de les branques familiars propietàries del grup Codorniu, forma part de la 15a generació al capdavant de Codorníu, l'empresa familiar més antiga d'Espanya i la 17a del món, de la qual és l'accionista principal. És llicenciada en Ciències Econòmiques i Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona. D'ençà que inicià la seva carrera professional a la companyia el 1976 com a responsable de l'accionariat, format per unes dues-centes persones, totes de la família, va anar assumint progressivament noves responsabilitats, com la gestió dels departaments de serveis, relacions públiques i imatge, posteriorment, el 1992 fou nomenada adjunta al director general i, quatre anys més tard, el 1996, gerent. Des del setembre del 1998 presideix el grup Codorniu, substituint en el càrrec el seu cosí Manuel Raventós i Artés, que amb 72 ja havia superat els 70 previstos en els estatuts perquè els presidents donin el relleu. El 2003 fou reelegida en el càrrec de presidenta.
Mar Raventós està casada amb Ignacio Ros, viu a Barcelona i té 6 fills i 5 nets.
El 2017 la revista internacional Forbes va elegir a Mar Raventós com una de "Les 50 espanyoles més poderoses". En concret inclou Mar Raventós al Top10 de les dones més influents de l'Estat i la tercera catalana dins d'aquest Top10.
Va ser la primera dona que va rebre el reconeixement de la patronal catalana Cecot per la seva trajectòria professional. També ha rebut el Premi a la Dona Empresària 2003 de la Federació Espanyola de Dones Directives, Professionals i Empresàries (FEDEPE), el Premi Emprenedor de l'Any 2012 i el Premi International Women's Entrepreneurial Challenge (2012), entre d'altres. En 2016 va ser escollida entre els 10 directius preferits com caps per ser feliç, segons una enquesta d'Addecco.
|
[
"Qui és Maria del Mar Raventós i Chalbaud?",
"Quan va néixer?",
"Qui són els seus pares?",
"Què posseeixen?",
"Quina formació té?",
"Quan va començar a treballar a l'empresa?",
"En quina posició?",
"Per qui estava format?",
"Quines tasques va començar a realitzar de més?",
"Què va ocórrer el 1992?",
"Quina funció porta fent des del 1998?",
"Amb qui va contraure matrimoni?",
"Què va aconseguir el 2017?",
"Quin guardó va rebre el 2003?",
"Què va opinar Addecco sobre ella?"
] |
{
"answer_end": [
122,
65,
165,
227,
474,
545,
580,
639,
785,
835,
992,
1184,
1334,
1627,
1941
],
"answer_start": [
0,
0,
124,
167,
382,
476,
476,
582,
641,
787,
878,
1144,
1225,
1578,
1838
],
"input_text": [
"És una empresària catalana, presidenta del grup Codorniu.",
"El 13 d'abril de 1952.",
"Jesús Raventós i Teresa Chalbaud.",
"Són propietaris del grup Codorniu.",
"Ciències Econòmiques i Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona.",
"El 1976.",
"Com a responsable de l'accionariat.",
"Per unes dues-centes persones, totes de la família.",
"La gestió dels departaments de serveis, relacions públiques i imatge.",
"Fou nomenada adjunta al director general.",
"Presideix el grup Codorniu, substituint en el càrrec el seu cosí Manuel Raventós i Artés.",
"Amb Ignacio Ros.",
"Que la revista internacional Forbes l'elegís com una de les 50 espanyoles més poderoses.",
"El Premi a la Dona Empresària.",
"La va escollir entre els 10 directius preferits com caps per ser feliç."
]
}
|
vilaweb
|
El govern ha aprovat 920 compromisos per complir amb l'Agenda 2030 de les Nacions Unides per al desenvolupament sostenible. Les mesures, que s'han coordinat entre els tretze departaments de la Generalitat, n'inclouen 810 que s'han d'assolir a Catalunya i 110 que són des de Catalunya cap al món. N'hi ha, per exemple, per reduir la pobresa, la fam, promoure la salut i el benestar, una educació de qualitat, la igualtat de gènere, l'ús d'aigua neta i sanejada o energia neta i sostenible, entre d'altres. La idea és tenir un pla ‘dinàmic' que permeti comptar amb unes polítiques públiques coherents, que s'hauran d'anar revisant periòdicament. Els treballs per aprovar el pla van començar el febrer del 2017, a iniciativa dels consellers Raül Romeva i Josep Rull, ara presos polítics. Es va fer una prova pilot a la conselleria de Territori i Sostenibilitat, però el procés va quedar aturat amb el 155 i no es va reprendre fins al setembre del 2018. Els objectius de desenvolupament sostenible de l'Agenda 2030 afecten la dimensió social, econòmica i ambiental. Es van aprovar el 2015 per aconseguir un marc ‘consensuat' entre els diversos països i regions del món per afrontar els reptes globals, amb el concepte de ‘responsabilitat compartida'. ‘Creiem en el que s'aprova a l'ONU i que el planeta és una assignatura de primer ordre i hem de contribuir a millorar la vida social i mediambiental del planeta', ha afirmat el conseller d'Afers estrangers, Alfred Bosch. ‘Deixem clar el nostre compromís amb aquesta agenda i ho traduïm, sobre el terreny, a Catalunya', ha afegit, defensant les 920 mesures aprovades aquest dimecres.
|
[
"Quants acords ha validat el govern?",
"Per quin motiu?",
"Quantes precaucions s'han de prendre a Catalunya?",
"Com quines?",
"Quin és l'objectiu?",
"De quina manera es portarà a terme un control?",
"Quan es van iniciar aquestes propostes?",
"Qui les va promoure?",
"On es va fer un assaig?",
"Quan es va recuperar el projecte?",
"Per què es va desenvolupar aquest pla?",
"En què tenen confiança?",
"Què és el més primordial?",
"Qui és Alfred Bosch?",
"Què ha passat aquest dimecres?"
] |
{
"answer_end": [
36,
122,
252,
503,
598,
642,
707,
762,
857,
948,
1244,
1281,
1333,
1466,
1628
],
"answer_start": [
0,
37,
124,
296,
505,
600,
644,
644,
785,
904,
1062,
1248,
1284,
1421,
1577
],
"input_text": [
"920 compromisos.",
"Per complir amb l'Agenda 2030 de les Nacions Unides per al desenvolupament sostenible.",
"810.",
"Reduir la pobresa, la fam, promoure la salut i el benestar, una educació de qualitat, la igualtat de gènere, l'ús d'aigua neta i sanejada o energia neta i sostenible, entre d'altres.",
"Tenir un pla dinàmic que permeti comptar amb unes polítiques públiques coherents.",
"Mitjançant revisions periòdiques.",
"El febrer del 2017.",
"Raül Romeva i Josep Rull.",
"A la conselleria de Territori i Sostenibilitat.",
"El setembre del 2018.",
"Per aconseguir un marc consensuat entre els diversos països i regions del món per afrontar els reptes globals, amb el concepte de responsabilitat compartida.",
"En el que s'aprova a l'ONU.",
"El planeta.",
"És el conseller d'Afers estrangers.",
"S'han aprovat les 920 mesures."
]
}
|
vilaweb
|
Aquests últims dies, des de final de la setmana passada, s'ha escampat un rumor de possibles baixes d'última hora entre membres del govern i diputats de la majoria parlamentària en cas d'aixecar la suspensió de la declaració d'independència. Fins i tot han sonat noms de consellers, que s'han intensificat al començament d'aquesta setmana decisiva. Els noms de Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó han corregut per fòrums, converses i xarxes socials, on s'ha propagat l'alarma d'una crisi de govern en un moment delicat. La brama deia que si es proclamava la república en el ple de dijous, aquests consellers i alguns diputats de Junts pel Sí –de tots dos partits majoritaris– dimitirien, perquè són partidaris d'una convocatòria d'eleccions avançades. VilaWeb ha pogut contrastar amb dues fonts del govern i alguns membres destacats de Junts pel Sí que en les reunions de govern i del grup parlamentari no s'ha expressat cap desacord amb la línia majoritària que segueix el govern de Puigdemont i la direcció del grup parlamentari. El rumor també havia arribat a més grups parlamentaris, especialment als socis en el camí cap a la independència, la CUP, que mostrava preocupació però prudència per aquesta informació. La possibilitat que persones com Santi Vila abandonin el govern arribats a la situació actual no es pot descartar del tot. Però el seu entorn immediat diu que aquesta mena de decisió és molt personal i que no s'ha expressat així en cap cas. Vila ha mostrat la seva incomoditat amb algunes de les decisions i de les accions impulsades des de l'independentisme. L'últim cop fou divendres passat quan es va promoure la retirada d'efectiu de les cinc primeres entitats bancàries de l'estat espanyol. La proposta d'unes eleccions avançades ha sortit de manera insistent d'alguns sectors mediàtics catalans que després han trobat un aliat de primer nivell en el xantatge del govern espanyol, que amenaça d'aplicar l'article 155 d'una manera furibunda. El xantatge va consistir, la setmana passada, a oferir la convocatòria d'eleccions com a única sortida a la presó, la repressió, la intervenció i la suspensió de l'autogovern. L'empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez va impulsar la circulació d'aquesta informació que deia que alguns diputats i membres del govern es repensaven de continuar. Ahir es va fer una reunió del grup parlamentari de Junts pel Sí. Segons les fonts presents a la reunió consultades per VilaWeb, no hi va haver cap manifestació contrària a l'estratègia anunciada per la direcció del grup. Tampoc entre els membres del govern no s'ha expressat cap discordança sobre allò que proposen Puigdemont i Junqueras. Si més no, les fonts consultades asseguren que no s'ha expressat cap dissentiment de manera pública i en les reunions del govern.
|
[
"Què ha succeït?",
"Quan?",
"Amb quines persones s'ha especulat?",
"Quina notícia s'ha esbombat?",
"Què manifestava la gent?",
"Per quin motiu?",
"Qui ha verificat això?",
"Altres grups parlamentaris n'havien sentit alguna cosa?",
"Qui estava amoïnat amb aquesta informació?",
"Se sent Santi Vila completament conforme amb el que mou l'independentisme?",
"Quina idea s'ha sentit de forma recurrent?",
"Quina conseqüència va tenir l'arrest de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez?",
"Què els sembla la proposta de Puigdemont i Junqueras?"
] |
{
"answer_end": [
240,
55,
404,
526,
694,
758,
787,
1153,
1224,
1584,
1826,
2320,
2659
],
"answer_start": [
57,
0,
349,
458,
528,
684,
760,
1040,
1154,
1467,
1722,
2148,
2543
],
"input_text": [
"S'ha escampat un rumor de possibles baixes d'última hora entre membres del govern i diputats de la majoria parlamentària en cas d'aixecar la suspensió de la declaració d'independència.",
"Aquests últims dies, des de final de la setmana passada.",
"Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó.",
"L'alarma d'una crisi de govern en un moment delicat.",
"Que si es proclamava la república en el ple de dijous, aquests consellers i alguns diputats de Junts pel Sí de tots dos partits majoritaris dimitirien.",
"Perquè són partidaris d'una convocatòria d'eleccions avançades.",
"VilaWeb.",
"Sí.",
"La CUP.",
"No.",
"La proposta d'unes eleccions avançades.",
"La circulació d'aquesta informació que deia que alguns diputats i membres del govern es repensaven de continuar.",
"No hi han expressat cap discordança."
]
}
|
books
|
Dos mesos després de tornar de fora, l'Adelaida es declarà víctima d'una malaltia gastrointestinal.
El Dr. Gay la visità repetidament i la subjectà a un règim estret. Ella el seguí amb una fidelitat aferrissada. No s'ajupia mai, volent evitar tota compressió de les vísceres malaltisses. Menjava una llista exigua d'aliments, cuits d'una manera invariable. Bevia aigua d'Evian. Després de cada àpat jeia dues hores, sense rebaixar ni un minut.
Malgrat d'aquest rigorisme, el guariment no venia. Decebuda del Dr. Gay, consultà el Dr. Roure.
Aquest famós especialista, format a Alemanya, creia que els estómacs malalts havien d'ésser reeducats. El tractament que els convenia era més aviat de lluita, d'oposició, que no pas de complaença. Després d'analitzar tots els sucs i secrecions del seu organisme prescrigué a l'Adelaida un formidable pla de sobrealimentació: mantega, il·limitadament; cacau amb malt totes les tardes; farines copioses en cada àpat; ous a desdir, rosbif.
|
[
"Quant de temps ha passat des que va retornar?",
"Qui?",
"Que va reconèixer que tenia?",
"Com es deia el seu metge?",
"Què li va imposar?",
"Què es el que sempre evitava?",
"Per quin motiu?",
"Quins líquids prenia?",
"Quant de temps es quedava asseguda després de menjar?",
"Per quin doctor va cambiar el que ja tenia?",
"On va estudiar aquest professional?",
"Quin tipus de solució considerava adequada per aquestes malalties?",
"Quina era la manera més eficaç llavors?",
"Què va fer primer?",
"I finalment?"
] |
{
"answer_end": [
35,
47,
98,
120,
165,
235,
286,
376,
442,
539,
586,
643,
737,
803,
865
],
"answer_start": [
0,
0,
37,
100,
100,
212,
212,
357,
378,
495,
542,
588,
645,
739,
804
],
"input_text": [
"Dos mesos.",
"L'Adelaida.",
"Una malaltia gastrointestinal.",
"Dr.Gay.",
"Un règim estret.",
"Ajupir-se.",
"Per evitar tota compressió de les vísceres malaltisses.",
"Aigua d'Evian.",
"Dues hores.",
"Pel Dr. Roure.",
"A Alemanya.",
"Reeducar els estómacs.",
"La lluita, l'oposició, i no pas la complaença.",
"Analitzar tots els sucs i secrecions del seu organisme.",
"Prescrigué a l'Adelaida un formidable pla de sobrealimentació."
]
}
|
vilaweb
|
L'arròs pot tenir la clau per a aturar el contagi del virus de la sida. En un estudi dirigit per investigadors de la Universitat de Lleida en col·laboració amb l'IrsiCaixa se n'ha aconseguit aturar l'entrada en les cèl·lules humanes. La descoberta es va publicar ahir a la revista científica nord-americana Proceedings of the Nacional Academy of Sciences. Els resultats, de moment, només són ‘in vitro', al laboratori, però els investigadors són optimistes, perquè consideren que serà una opció per a reduir la transmissió del VIH. Al laboratori de Biotecnologia Vegetal de l'Escola d'Agrònoms de la UdL modifiquen genèticament grans d'arròs. Aquest arròs modificat, que ara neix en plaques de cultiu, es produirà en països on aquest cultiu és estès, com els de l'Àfrica subsahariana. I es preveu que ja es podrà conrear d'aquí a cinc o set anys. ‘La mateixa planta permet que l'extracte de llavors crues sigui usat directament com un còctel de microbicida tòpic, evitant els costos de múltiples processos posteriors', explica l'estudi. Així, només caldrà triturar els grans d'arròs transgènic i afegir-hi aigua. La pasta que en surti, les dones se l'hauran d'aplicar a la vagina abans de tenir relacions sexuals. L'objectiu és aconseguir un tractament fàcil i barat per a frenar el virus de la sida, i apoderar la dona a l'hora de practicar sexe sense perill d'infecció. Cada any, al món, hi ha prop de dos milions de noves infeccions de VIH. La majoria són a l'Àfrica.
|
[
"Quina gramínia es podria fer servir com a medicina?",
"Quina malaltia podria controlar?",
"Qui n'ha dirigit una recerca?",
"D'on?",
"Amb qui han treballat?",
"On es va donar a conèixer aquest estudi?",
"Quina opinió en tenen els professionals?",
"En quin centre de recerca treballen en l'alteració del gra?",
"On es generarà aquest arròs?",
"Quant de temps portarà començar a produir-lo?",
"Amb l'anàlisi feta quina tasca es passarà fer?",
"On s'hauran de posar les senyores la massa que sorgirà?",
"Quan?",
"Amb quina finalitat s'ha fet la recerca?",
"Quina quantitat de persones es contagien per any?"
] |
{
"answer_end": [
70,
70,
110,
138,
171,
354,
530,
641,
783,
845,
1111,
1179,
1212,
1299,
1442
],
"answer_start": [
0,
0,
72,
72,
139,
234,
424,
532,
643,
787,
1037,
1113,
1146,
1214,
1372
],
"input_text": [
"L'arròs.",
"La sida.",
"Investigadors.",
"De la Universitat de Lleida.",
"Amb l'IrsiCaixa.",
"A la revista científica nord-americana Proceedings of the Nacional Academy of Sciences.",
"Són optimistes, perquè consideren que serà una opció per a reduir la transmissió del VIH.",
"Al laboratori de Biotecnologia Vegetal de l'Escola d'Agrònoms de la UdL.",
"En països on aquest cultiu és estès, com els de l'Àfrica subsahariana.",
"Cinc o set anys.",
"Triturar els grans d'arròs transgènic i afegir-hi aigua.",
"Se l'hauran d'aplicar a la vagina.",
"Abans de tenir relacions sexuals.",
"Aconseguir un tractament fàcil i barat per a frenar el virus de la sida.",
"Prop de dos milions."
]
}
|
books
|
Tal vegada aquells carros me semblen més poètics per raó de lligar- se llur record amb un altre d'una naturalesa més íntima i dolça: el d'el primer llustre d'amor que va brillar en la meva ànima.
No me'n he oblidat mai més.
Erem cap a les darreries del mes de març. Recordo que primaverejava i que jo aquell any sentia la creixença de la primavera dintre les meves entranyes, així com els arbres, si fossen animats, haurien de sentir la puja de la saba i l'impuls d'esclatar en flors. No tenia ganes d'estudiar. M'embadalia contemplant el cel, les muntanyes, les plantes… No em cansava d'espiar la naturalesa, descobrint-hi un encant, que em cridava a unir-me més i més amb ella; i d'això en naixia un desig indeterminat, que arribava a fer-se dolorós. Vivia en un estat estrany, mescla d'expectació, d'inquietud, d'alarma… Un raig de llum imprevist, una remor inesperada en mig del silenci, una forma vagarosa, que s'interposés sobtadament entre els meus ulls i l'objecte de la meva visió, me causaven un surt desproporcionat, i els meus sentits s'excitaven afinant-se fins a la subtilesa, i tot el meu cos palpitava d'emoció. Àdhuc una simple olor, que l'aura em portés d'algun jardí llunyà o dels testos d'algun terradet, m'impressionava d'una manera que no es pot dir. I, per altra part, me tornava distret i somniador. Era inútil que volgués parar ment en l'explicació del catedràtic. Me'n distreia sense adonar-me'n; i mentre ell parlava dels pretèrits i supins o de les oracions per passiva, la meva fantasia darnava per les ribes del Ter o de l'Onyar, s'esmunyia riu avall en una barca per sota les branques florides, o s'entretenia a cantar i recantar alguna vella cançó, de la qual fins aleshores no havia sabut assaborir la bellesa corprenedora. I quin poc delit d'obrir un llibre! Que peresós m'era tornat! Què gallòfol! Jo prou m'ho coneixia i me n'apenava, però m'invadia quelcom extern que era més fort que jo i em dominava a faisó de com ens domina una son invencible.
|
[
"Com veu els carros?",
"Per quin motiu?",
"En què continua pensant?",
"En quin moment de l'any es trobaven?",
"Com era el temps?",
"Quina sensació tenia?",
"Què es quedava distret mirant?",
"Com era el sentiment que li sorgia?",
"Què l'espantava?",
"Què va sentir llavors?",
"Què li passava sense ser-ne conscient?",
"On volava la seva imaginació?",
"Tenia moltes ganes de llegir?",
"Què havia esdevingut?",
"Com era allò que l'envaïa per dins?",
"Què li feia per dins?"
] |
{
"answer_end": [
48,
131,
222,
264,
291,
374,
570,
751,
1026,
1126,
1421,
1558,
1792,
1817,
1924,
1983
],
"answer_start": [
0,
49,
133,
224,
266,
298,
512,
682,
824,
1030,
1390,
1499,
1757,
1793,
1876,
1927
],
"input_text": [
"Poètics.",
"Per raó de lligar- se llur record amb un altre d'una naturalesa més íntima i dolça.",
"En el primer llustre d'amor que va brillar en la seva ànima.",
"Cap a les darreries del mes de març.",
"Primaverejava.",
"Sentia la creixença de la primavera dintre les seves entranyes.",
"El cel, les muntanyes i les plantes.",
"Dolorós.",
"Un raig de llum imprevist, una remor inesperada en mig del silenci, una forma vagarosa, que s'interposés sobtadament entre els meus ulls i l'objecte de la meva visió.",
"Que els seus sentits s'excitaven afinant-se fins a la subtilesa, i tot el seu cos palpitava d'emoció.",
"Es distreia.",
"Per les ribes del Ter o de l'Onyar.",
"No.",
"Peresós.",
"Era més fort que ell.",
"El dominava."
]
}
|
books
|
Paulina invità en Melrosada a seure a la taula d'elles. Isabel no demostrà ni contentament ni disgust. En Melrosada tremolava visiblement, i feia patir a Paulina cada cop que duia una cosa a la boca. Un xic tranquil·litzat, En Melrosada parlà del temps. Paulina lloà la bona qualitat del pernil que els servien. Isabel, una mica més espiritual, volgué enraonar de belles arts, i digué que ella havia pintat un paravent per regalar a una amiga seva quan es va casar; d'això feia molt temps. I digué, demés, que havia conegut bastant la Pepita Teixidor, encara que no li agradava el seu estil.
En Melrosada estava encisat amb la vídua, però cada vegada s'anava posant més trist; la veia tan lluny, tan lluny! Per un moment s'imaginava les coses més absurdes i més doloroses. Pensava que, si per un miracle del cel s'arribés a casar amb ella, quan el veuria en samarreta apretaria a córrer; era impossible que aquella dona pogués estimar-lo. De pensar en la declaració se li entelava el cervell i els ulls li feien pampallugues. De tant en tant Isabel li dirigia una amable rialleta; i aleshores en Melrosada pensava: -Potser sí! potser sí!- I volia quedar una mica arrogant, i es tirava endarrera, i se li veia la corbata, que havia cedit un poc, i el botonet de metall ennegrit que li aguantava el coll; i en aquells moments en Melrosada era per a fer perdre totes les il·lusions.
El berenar aquell finí amb una conversa inaguantable. Els tres personatges adoptaven actituds que era impossible conciliar; en Melrosada no veia res; la tia Paulina estava satisfeta del primer pas donat; la vídua era una esfinx.
|
[
"A què va convidar la Paulina a en Melrosada?",
"La Isabel va mostrar cap sentiment?",
"Què li passava a en Melrosada?",
"I a la Paulina?",
"Quina conversa va iniciar el noi?",
"Què en pensava Paulina del pernil?",
"De què volia conversar la Isabel?",
"Quin regal de noces va fer aquesta a una amiga seva?",
"Aquesta història era recent?",
"La Isabel era casada?",
"Al noi li agradaria contreure matrimoni amb ella?",
"Ho veia probable?",
"Podia pensar amb claredat?",
"Quin àpat feien?",
"Com era el posat d'aquells tres?"
] |
{
"answer_end": [
54,
101,
137,
198,
252,
310,
375,
464,
488,
632,
838,
937,
1024,
1432,
1607
],
"answer_start": [
0,
56,
103,
141,
224,
254,
312,
379,
379,
592,
773,
773,
939,
1380,
1434
],
"input_text": [
"A seure a la taula d'elles.",
"No.",
"Que tremolava visiblement.",
"Que patia cada cop que aquest duia una cosa a la boca.",
"Una sobre el temps.",
"Creia que era de bona qualitat.",
"De belles arts.",
"Un paravent que havia pintat.",
"No.",
"No.",
"Sí.",
"No.",
"No.",
"El berenar.",
"En Melrosada no veia res; la tia Paulina estava satisfeta del primer pas donat; la vídua era una esfinx."
]
}
|
mitologia
|
Un bokor (masculí) o caplata (femení) és un sacerdot vodú que fa feina per encàrrec i qui es diu que serveix als loa "amb les dues mans", practicant tant el bé com el mal. La seva màgia inclou la creació de zombis i l'elaboració de ouangas, talismans on resideix un esperit.
Els bokor, personatges comuns als contes haitians, sovint s'associen amb la creació de zombis a través de l'ús d'un beuratge o poció que normalment conté verí extret del peix globus (tetrodotoxina). Aquesta poció indueix a qui la consumeix a un estat semblant a la mort, motiu pel qual és sovint enterrat. Després, el bokor retornaria per a exhumar el "cadàver" i forçar-lo a obeir la seva voluntat, normalment per a realitzar tasques manuals. Sovint li fa prendre drogues al·lucinògenes, com la datura d'estramoni, que els fa entrar en un transit semblant a un estat oníric. Tot això sotmet a la víctima a una situació de control mental en que, si bé està viva, no té cap control sobre el que fa o diu. En aquest sentit, quan la persona ha estat "reanimada" des de la tomba o, com a mínim, obligada a treballar pel bokor, se l'anomena "zombi". Tot i això, moltes llegendes prescindeixen d'aquesta explicació i retraten al bokor aixecant cossos morts, un cop l'ànima els ha abandonat, per a convertir-los en zombies.
A més, es diu que els bokors treballen amb astrals zombi (ànimes o esperits que són capturats dins fetitxes i que es fan servir per a incrementar el poder del bokor. Els bokors normalment treballen amb els loas Legba, el Baró Samedi, Kalfu i Simbi (serp loa) i, en alguns casos, també es diu que ho fan amb Grand Bois, el loa del bosc
Alguns poden ser houngans (sacerdots) en una casa vodú. Normalment se'ls escull en el seu naixement, si es veu que poden suportar un gran ase o poder. Tot i que pot fer servir el seu poder amb finalitats bones i dolentes, varies fonts (basades en criteris judeo-cristians) els consideren la versió maligna del houngan.
|
[
"Què és un bokor?",
"I una caplata?",
"En què es diferencien, doncs?",
"Quins poders tenen els seus encanteris?",
"A quina tradició pertanyen?",
"Què li passa a una persona que es pren un beuratge fet amb metzina del peix globus?",
"S'adonen que encara és viu?",
"El bokor trauria aquest cos de la tomba?",
"I què faria amb ell?",
"Quin nom rep en aquest moment aquesta persona?",
"Quina altra versió hi ha d'aquesta llegenda?",
"Amb què treballen també els bokors?",
"Estan destinats a aquesta feina d'ençà que neixen?",
"De què depen aquesta decisió?",
"Se'ls considera benignes?"
] |
{
"answer_end": [
170,
170,
170,
273,
324,
579,
579,
635,
717,
1118,
1290,
1626,
1726,
1776,
1944
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
172,
275,
381,
546,
581,
590,
979,
1120,
1292,
1683,
1683,
1778
],
"input_text": [
"És un sacerdot vodú que fa feina per encàrrec i qui es diu que serveix als loa amb les dues mans, practicant tant el bé com el mal.",
"El mateix.",
"Un és masculí i l'altre femení.",
"La creació de zombis i l'elaboració de ouangas, talismans on resideix un esperit.",
"A l'haitiana.",
"Que aquesta poció l'indueix a un estat semblant a la mort, motiu pel qual és sovint enterrat.",
"No.",
"Sí.",
"Forçar-lo a obeir la seva voluntat, normalment per a realitzar tasques manuals.",
"El de zombi.",
"Que el bokor aixeca cossos morts, un cop l'ànima els ha abandonat, per a convertir-los en zombies.",
"Amb astrals zombi, els loas Legba, el Baró Samedi, Kalfu i Simbi (serp loa) i, en alguns casos, també es diu que ho fan amb Grand Bois, el loa del bosc.",
"Sí.",
"De si poden suportar un gran ase o poder.",
"No."
]
}
|
bios
|
Esther Núñez Morera (Sabadell, Vallès Occidental, 5 de febrer de 1981) és una nedadora catalana, especialitzada en proves de llarga distància i en aigües obertes. És la primera catalana que ha guanyat una Copa del Món de natació en aigües obertes, i ho ha fet dues vegades. Al setembre del 2018 va anunciar que es retirava de l'alta competició. Està casada amb el també nedador de llarga distància argentí Damián Blaum.
Va començar a nedar als quatre anys. És graduada en Magisteri i llicenciada en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport. És membre del Club Natació Sabadell. Viu mig any a l'Argentina i l'altra meitat a Sabadell. Ha estat sis vegades campiona de Catalunya de gran fons pel fet d'haver guanyat la Travessia del Port de Barcelona els anys 1998, 1999, 2001, 2002, 2003 i 2006. És també campiona d'Espanya de 25 km (2003), 15 km (2005) i 10 km (2006), a més de guanyar el 50è Descens de la Ria de Navia (2007), que portava aparellat el títol estatal. Ha participat en les proves de llarga distància més importants del món, que constitueixen la Copa del Món Gran Premi FINA, de manera que ha estat campiona de la Copa del Món de natació en aigües obertes (2007 i 2012), subcamiona (els anys 2010, 2011 i 2013) i tercera classificada (2014 i 2015). Ha anunciat que ben aviat publicarà una autobiografia sobre la seva trajectòria com a nedadora d'aigües obertes, text que durà per títol Aigües obertes.
|
[
"Qui és Esther Núñez Morera?",
"Quan va néixer?",
"Quina és la seva especialitat?",
"En què és pionera com a catalana?",
"Quan va deixar la natació?",
"És soltera?",
"Quan va començar la seva afició per la natació?",
"Quins són els seus estudis?",
"Ha viscut fora d'Espanya?",
"En quin país?",
"Quins anys va guanyar la Travessia del Port de Barcelona?",
"I la Copa del Món?",
"Té algun projecte literari entre mans?",
"Quin?",
"Com es titularà?"
] |
{
"answer_end": [
95,
70,
161,
246,
343,
418,
455,
540,
604,
604,
793,
1184,
1317,
1375,
1415
],
"answer_start": [
0,
0,
97,
163,
274,
345,
420,
457,
579,
579,
634,
1105,
1264,
1264,
1377
],
"input_text": [
"Una nedadora catalana.",
"El 5 de febrer de 1981.",
"Les proves de llarga distància i aigües obertes.",
"És la primera catalana que ha guanyat una Copa del Món de natació en aigües obertes.",
"El setembre del 2018.",
"No.",
"Als quatre anys.",
"És graduada en Magisteri i llicenciada en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport.",
"Sí.",
"Argentina.",
"El 1998, 1999, 2001, 2002, 2003 i 2006.",
"El 2007 i 2012.",
"Sí.",
"Una autobiografia sobre la seva trajectòria com a nedadora d'aigües obertes.",
"Aigües obertes."
]
}
|
vilaweb
|
El consell de l'Advocacia Catalana ha lliurat al jurista i conseller de Justícia Carles Mundó el Premi Agustí Juandó i Royo. És un guardó que reconeix la tasca d'aquells que durant la seva trajectòria professional s'han distingit per la defensa i promoció de la llengua catalana en l'àmbit jurídic i administratiu. L'anul·lació dels judicis polítics de les víctimes del franquisme, en aplicació de la llei de reparació de les víctimes, és un altre dels mèrits que li han estat reconeguts. La comissió de llengua del consell n'ha destacat ‘la tasca incansable, amb convicció i fermesa, en favor de la normalització de l'ús del català a la justícia, amb una plena confiança en el col·lectiu de l'advocacia per a aconseguir aquest objectiu'. L'advocacia ha aplaudit el pla pilot que es va desenvolupar durant el mandat de Mundó per afavorir la presentació dels escrits en català als jutjats. D'ençà que es va instaurar aquest premi, l'any 2004, ha servir per a reconèixer persones i entitats diverses. El premi té l'objectiu de sensibilitzar el món jurídic sobre l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits judicials. L'historial de premiats L'any 2005 van ser premiats el jutge de pau d'Anglès, Pere Figuereda, i el d'Arbúcies, Josep Maria Iglésies. El 2006 el guardó es va lliurar als advocats Sebastià Frau i Mercè Teodoro. L'any 2007 el van rebre els notaris de Barcelona Lluís Jou i Eladi Crehuet, juntament amb Joan Bernà, de Girona. El magistrat balear Gabriel Fiol va ser distingit amb aquest reconeixement l'any 2008. I el 2009, el Col·legi d'Advocats dels Pirineus Orientals, representat pel degà, Hervé Germà. L'any 2010 fou premiada l'advocada de Lleida Antònia Forrellad, i el 2011 el fiscal de medi de Tarragona José Ignacio Monreal; el 2013, el jutge de Manresa José Manuel del Amo; el 2014, l'advocat mallorquí Francesc Riera; el 2016, l'advocat barceloní Pere Cuxart i l'any passat l'advocat gironí Joan Geli Rissech. L'acte de lliurament del premi que ha reconegut la tasca de Carles Mundó s'ha fet al Mas l'Esperança de Gurb. Hi han intervingut el president del consell de l'Advocacia Catalana i degà del Col·legi d'Advocats de Mataró, Julio J. Naveira; el president de la comissió de llengua del consell i degà del Col·legi d'Advocats de Vic, Joan Riera; el secretari de relacions amb l'administració de justícia del Departament de Justícia, Joan Domènech Abad; i el batlle de Gurb, Joan Roca.
|
[
"Qui és Carles Mundó?",
"Què ha rebut?",
"Què destaca aquest?",
"Quina altre fet se li ha reconegut?",
"Què ha volgut recalcar la comissió de llengua?",
"Quin programa es va dur a terme amb Mundó?",
"Quan va néixer el Premi Agustí Juandó i Royo?",
"Qui va ser premiat l'any 2006?",
"Quan van premiar a en Gabriel Fiol?",
"Alguna lleidatana ha sigut mai premiada?",
"Com es deia?",
"I algú de Mallorca?",
"Quin era el seu nom?",
"On s'ha dut a terme el lliurament del premi a Guardó?",
"Quines personalitats han estat presents?"
] |
{
"answer_end": [
93,
123,
313,
487,
737,
887,
940,
1325,
1525,
1683,
1683,
1841,
1841,
2043,
2412
],
"answer_start": [
49,
0,
125,
315,
489,
739,
889,
1251,
1440,
1621,
1621,
1798,
1798,
1935,
2045
],
"input_text": [
"Un jurista i conseller.",
"El Premi Agustí Juandó i Royo.",
"La tasca d'aquells que durant la seva trajectòria professional s'han distingit per la defensa i promoció de la llengua catalana en l'àmbit jurídic i administratiu.",
"L'anul·lació dels judicis polítics de les víctimes del franquisme, en aplicació de la llei de reparació de les víctimes.",
"La tasca incansable, amb convicció i fermesa, en favor de la normalització de l'ús del català a la justícia.",
"Un pla pilot per afavorir la presentació dels escrits en català als jutjats.",
"L'any 2004.",
"Els advocats Sebastià Frau i Mercè Teodoro.",
"L'any 2008.",
"Sí.",
"Antònia Forrellad.",
"Sí.",
"Francesc Riera.",
"Al Mas l'Esperança de Gurb.",
"El president del consell de l'Advocacia Catalana i degà del Col·legi d'Advocats de Mataró, Julio J. Naveira; el president de la comissió de llengua del consell i degà del Col·legi d'Advocats de Vic, Joan Riera; el secretari de relacions amb l'administració de justícia del Departament de Justícia, Joan Domènech Abad; i el batlle de Gurb, Joan Roca."
]
}
|
books
|
-Miri, Melrosada: impossible no hi ha res, per a Déu Nostre Senyor.
-Però… Paulina: ¿què té que veure Déu Nostre Senyor amb aquestes coses?
-No digui heretgies, Melrosada; no digui heretgies!…
-Però… escolti: ¿per què em vol fer casar amb una persona que no conec, amb una persona que… Pobre de mi!
-Què volen dir, aquestes paraules?
-Volen dir que ¿com vol que faci, per a conquistar una dona? Què tinc jo?
-Melrosada, vostè té una ànima d'àngel, té una noblesa que l'honora, té uns sentiments…
-Calli, calli, Paulina!…
-Demés, Melrosada, té un cosí jesuïta.
-I quin pito hi toca, el meu cosí?
-Quin pito hi toca? Doncs senzillament, que jo ja l'he vist dues vegades, i li he parlat d'aquest matrimoni…
|
[
"Hi ha alguna cosa que no sigui possible, segons la Paulina?",
"En nom de qui afirma això?",
"Què pregunta en Melrosada?",
"Quina és la resposta de Paulina?",
"Quina intenció té ella?",
"En Melrosada està d'acord?",
"Per què dubta?",
"La Paulina l'encoratja?",
"Quines de les qualitats d'en Melrosada esmenta?",
"Què afegeix sobre la seva família?",
"En Melrosada entén per quin motiu diu això?",
"La Paulina i el cosí d'en Melrosada es coneixen?",
"Quants cops han coincidit en persona?",
"I quin fet li ha esmentat la Paulina a aquest?"
] |
{
"answer_end": [
41,
67,
141,
192,
300,
300,
409,
496,
496,
560,
596,
669,
669,
704
],
"answer_start": [
1,
1,
71,
143,
196,
196,
337,
411,
411,
524,
563,
598,
617,
617
],
"input_text": [
"No.",
"De Déu Nostre Senyor.",
"Que què té que veure Déu Nostre Senyor amb aquestes coses.",
"Que no digui heretgies.",
"Casar-lo amb una persona que no coneix.",
"No.",
"Perquè no creu que pugui conquistar una dona.",
"Sí.",
"La seva ànima d'àngel, la noblesa que l'honora i els seus sentiments.",
"Que té un cosí jesuïta.",
"No.",
"Sí.",
"Dos.",
"Aquest matrimoni."
]
}
|
bios
|
Núria Almiron Roig (Sabadell, 1967) és una investigadora i professora universitària catalana especialitzada en els mitjans de comunicació, els grups d'interès i els estudis crítics dels animals.
Almiron va llicenciar-se en Ciències de la Informació el 1992 i en Ciències Polítiques el 1994 a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va exercir durant tres anys com a assessora política a la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. El 1993, va passar a treballar com a periodista sobre tecnologia i economia política de la societat de la informació. Va escriure diversos llibres com Cibermillonarios. La burbuja de Internet en España (2000), Els amos de la globalització. Internet i poder a l'era de la informació (2002) o El Mito Digital. Discursos hegemónicos sobre Internet y Periodismo (2008).
Va ser professora a l'escola de Comunicació de la Universitat de Girona (2002-2003) i del Departament de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona (2003-2008). L'any 2006 es va doctorar a la UAB amb una tesi sobre la relació entre el poder mediàtic i financer a Espanya. Des d'aleshores ha exercit com a professora i investigadora, primer a la UAB, i a partir del 2008, a la Universitat Pompeu Fabra, on actualment dirigeix el Màster Universitari en Estudis Internacionals sobre Mitjans, Poder i Diversitat.
En la seva tasca d'investigació ha contribuït en més de 30 llibres i és autora i editora de diversos volums, com ara Critical Animal and Media Studies (Routledge, 2016, junatment amb Matthew Cole i Carrie P. Freeman). Ha publicat articles en diverses revistes acadèmiques com ara Journalism Studies, Environmental Communication, European Journal of Communication, International Journal of Communication. Ha sigut investigadora visitant a la Universitat d'Ànterdam, la Simon Fraser University, l'Universitée Paris 8, la London School of Economics and Political Science, entre d'altres.
Almiron és membre del grup de recerca en comunicació CritiCC de la UPF i dirigeix el projecte de recerca THINKClima, fundat per l'Agència Estatal de Recerca i el Fons de Desenvolupament Regional Europeu, que té per objecte de recerca el paper dels grups d'interès en el coneixement sobre el canvi climàtic. També codirigeix el Centre for Animal Ethics de la Universitat Pompeu Fabra, juntament amb Paula Casal, on forma part del consell científic.
|
[
"Qui és Núria Almiron Roig?",
"Quin any va néixer?",
"Encara és viva?",
"Quins títols acadèmics té?",
"De què va treballar primerament?",
"I després?",
"Ha dut a terme cap projecte literari?",
"S'ha dedicat a la docència?",
"A quines facultats?",
"Ha participat en algun llibre escrit en anglès?",
"Com es diu aquest?",
"Quines publicacions contenen articles seus?",
"De quina associació és participant?",
"Quin propòsit té el projecte THINKClima?",
"Què fa amb Paula Casal?"
] |
{
"answer_end": [
193,
35,
35,
328,
450,
568,
598,
835,
1333,
1551,
1485,
1737,
1990,
2225,
2329
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
195,
330,
452,
570,
818,
818,
1335,
1335,
1553,
1920,
2005,
2227
],
"input_text": [
"Una investigadora i professora universitària catalana especialitzada en els mitjans de comunicació, els grups d'interès i els estudis crítics dels animals.",
"El 1967.",
"Sí.",
"Ciències de la Informació i Ciències Polítiques.",
"D'assessora política a la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.",
"De periodista sobre tecnologia i economia política de la societat de la informació.",
"Sí.",
"Sí.",
"A la Universitat de Girona, la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Pompeu Fabra.",
"Sí.",
"Critical Animal and Media Studies.",
"Les revistes acadèmiques com ara Journalism Studies, Environmental Communication, European Journal of Communication i International Journal of Communication, entre d'altres.",
"Del grup de recerca en comunicació CritiCC de la UPF.",
"Recercar el paper dels grups d'interès en el coneixement sobre el canvi climàtic.",
"Codirigeix el Centre for Animal Ethics de la Universitat Pompeu Fabra."
]
}
|
mitologia
|
Gremlins (títol original en anglès: Gremlins) és una pel·lícula estatunidenca de 1984 dirigida per Joe Dante.
La pel·lícula comença amb Randall "Rand" Peltzer, un modest inventor de qüestionable èxit. Viu en la fictícia comunitat de Kingston Falls i viatja a Chinatown de Nova York per vendre els seus invents i comprar un regal de Nadal per al seu fill Billy.
Finalment, troba a la petita botiga del Sr. Wing, un ancià xinès, un animal anomenat Mogwai (que significa en Cantonès "esperit maligne"). L'amo de la botiga no vol vendre l'animal però el seu net l'hi ven en secret a Rand. Encara que la criatura té un aspecte adorable i innocent, el net de l'amo adverteix a Rand que ha de respectar tres normes:
Accidentalment es trenquen les normes i sorgeixen els Gremlins, el cantó dolent de la criatura, que a més a més es multiplica i sembra el pànic a la ciutat. Només amb l'ajuda de diversos amics el Billy aconsegueix aïllar els monstres en un cinema, que fan volar per tornar la pau a la localitat.
|
[
"Què és Gremlins?",
"De quin any?",
"Qui va ser-ne el director?",
"Com inicia el film?",
"Quin és el nom del lloc on habita?",
"Cap a on es desplaça?",
"Amb quin objectiu?",
"Amb què ensopega a una tenda?",
"Vol comprar-lo?",
"El Sr. Wing li vol vendre?",
"En Randall l'aconsegueix finalment?",
"De què l'avisa el net del Sr. Wing?",
"Ho fa?",
"Què passa llavors?",
"Aconsegueixen solucionar aquest problema?"
] |
{
"answer_end": [
77,
85,
108,
199,
247,
281,
359,
452,
583,
541,
583,
707,
746,
864,
1003
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
110,
201,
248,
250,
361,
500,
500,
547,
643,
709,
709,
866
],
"input_text": [
"És una pel·lícula estatunidenca.",
"De 1984.",
"Joe Dante.",
"Amb Randall \"Rand\" Peltzer, un modest inventor de qüestionable èxit.",
"Kingston Falls.",
"A Chinatown de Nova York.",
"Vendre els seus invents i comprar un regal de Nadal per al seu fill Billy.",
"Amb un animal anomenat Mogwai.",
"Sí.",
"No.",
"Sí.",
"De que ha de respectar tres normes.",
"No.",
"Que sorgeixen els Gremlins, el cantó dolent de la criatura, que a més a més es multiplica i sembra el pànic a la ciutat.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Mercè Torrents i Bertrana (Folgueroles, 8 d'agost de 1928 - Barcelona, 15 de març de 1999) fou una pedagoga i escriptora catalana.
Mercè Torrents va néixer a Folgueroles en una família amb molts germans. De ben petita la van enviar a estudiar a Barcelona, on es va formar com a mestra i obtingué el títol el 1951. Va començar a exercir la professió com a mestra en una escola unitària de Tavèrnoles (Osona). Posteriorment, es llicencià en pedagogia (1959) i filosofia (1962), marxant a mitjans dels anys seixanta a Alemanya, on amplià estudis de pedagogia comparada. Comptà amb una beca d'investigació del CSIC i treballà en diferents centres d'ensenyament mitjà. Va exercir de professora de magisteri i de professora ajudant a la Universitat de Barcelona. Així mateix assessorà diverses institucions públiques i privades en el terreny de l'orientació professional i vocacional, en l'atenció a alumnes amb dificultats.
Va impartir nombroses xerrades sobre educació en cicles de conferències en diferents municipis, en els quals també participaren personalitats rellevants de la psicopedagogia com Lluís Folch i Camarasa o Jeroni de Moragas. A principis dels seixanta entrà com a assessora de literatura infantil a Lumen. En aquesta editorial, dirigida per la seva amiga Esther Tusquets, s'ocupà també de l'edició catalana del llibre Els Drets dels Infants i hi publicà els sis volums d'Els contes de la Mercè (també traduïts al castellà), uns relats deliciosos de la infantesa d'una nena de poble. Més endavant, ja als anys vuitanta, dirigí la col·lecció “Renovación Pedagógica” de l'Editorial GEDISA i també col·laborà en la publicació de diferents títols d'Eumo editorial.
La seva empremta pedagògica s'articulà al voltant del treball com a directora pedagògica de l'Escola Bellesguard de Barcelona; Una escola en què Torrents era molt més que la directora pedagògica, on va empènyer idees i pràctiques algunes pròpies de l'Escola Nova i d'altres de singulars i de collita pròpia, que més endavant va recollir en el volum L'escola sobre mínims, juntament amb Carme Torrents. El 1977, començà a col·laborar amb l'Escola de Mestres Balmes de Vic, institució que començava la seva trajectòria que desembocaria en l'actual Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Hi va fer classes des de la fundació del centre fins que va morir a la primavera del 1999. Va crear l'anomenat "Taller de Psicopedagogia", un espai de debat plural i heterodox, on intervenien no només persones del camp educatiu sinó també de tots els altres àmbits, especialment artístics i intel·lectuals, on es plantejaven reflexions i propostes per a la millora de la formació personal i professional dels mestres i va impartir docència, sobretot en el camp de la filosofia de l'educació.
La biblioteca personal de la pedagoga i professora Mercè Torrents i d'una part de l'arxiu de l'Escola Bellesguard, de la qual va ser fundadora i directora fins que va morir es troba a la Biblioteca del Campus de Miramarges de la Universitat de Vic.
|
[
"Quan va néixer Mercè Torrents i Bertrana?",
"Quina és la seva ciutat natal?",
"Era filla única?",
"Què va estudiar a la ciutat comtal?",
"Es va dedicar a aquesta feina?",
"A quina facultat va exercir?",
"De què tractaven les seves conferències?",
"Ha treballat en alguna editorial?",
"I ha tingut algun càrrec de direcció?",
"Quin?",
"Què va fer amb els coneixements que va adquirir allà?",
"Quin projecte va concebre?",
"De què tractava?",
"Quin paper va tenir Mercè en l'Escola Bellesguard?"
] |
{
"answer_end": [
90,
90,
202,
312,
361,
755,
964,
1673,
1800,
1800,
2075,
2411,
2764,
2938
],
"answer_start": [
0,
0,
131,
204,
314,
664,
919,
1141,
1675,
1675,
1675,
2365,
2365,
2859
],
"input_text": [
"El 8 d'agost de 1928.",
"Folgueroles.",
"No.",
"Per ser mestra.",
"Sí.",
"A la Universitat de Barcelona.",
"Sobre educació.",
"Sí.",
"També.",
"El de directora pedagògica a l'Escola Bellesguard de Barcelona.",
"Va recollir-los en el volum L'escola sobre mínims, juntament amb Carme Torrents.",
"El Taller de Psicopedagogia.",
"Era un espai de debat plural i heterodox, on intervenien no només persones del camp educatiu sinó també de tots els altres àmbits, especialment artístics i intel·lectuals, on es plantejaven reflexions i propostes per a la millora de la formació personal i professional dels mestres i va impartir docència, sobretot en el camp de la filosofia de l'educació.",
"Va ser fundadora i directora."
]
}
|
bios
|
Lluïsa Denís i Reverter (Barcelona, 20 de maig de 1862 - Barcelona, 28 de gener de 1946) fou una artista polifacètica: autora teatral, compositora i pintora catalana, de pare francès qui també va escriure poesia i teatre. Va escriure Els caçadors furtius (1931), Una venjança com n'hi ha poques (1931), i el text i la música de diverses sarsueles i de cançons. Va estar casada amb el també artista Santiago Rusiñol.
Una part de l'obra de Lluïsa Denís (quadres i dibuixos) la trobem al Museu de Cau Ferrat de Sitges, escenari de diverses festes de caràcter modernista entre els anys 1892 i 1899 i que va ser cedit a la ciutat l'any 1932, un any després de la mort de Rusiñol, tal com posava al seu testament.
Entre la seva obra trobem les peces teatrals Els caçadors furtius : comèdia en un acte i dos quadros (1931), Una venjança com n'hi ha poques : tragèdia en un acte (1931); i un recull de 12 cançons alegres amb un caràcter una mica picant i amb aires de cuplet que porta el nom de L'alegre cantaire.
Lluïsa Denís i Santiago Rusiñol es coneixen a Sant Hilari Sacalm durant la seva joventut i el 19 de juny de l'any 1886 es casen, a l'Església de Santa Anna de Barcelona.
L'any 1885 Rusiñol pinta un quadre què és un retrat de Lluïsa Denís i el titula La de casa, tot i que més tard li canvia el nom i el titula Monina, el sobrenom que va acompanyar Lluïsa Denís al llarg de la seva vida.
Després de passar la seva lluna de mel a París, van viure a Manlleu i a la Gran Via de Barcelona. Després que el 22 de maig de 1887 nasqués la seva filla Maria Agustina (1887-1972), Rusiñol va començar a viatjar per arreu del món. Lluïsa es va quedar a Barcelona amb la filla de quatre mesos, a qui el pare no va veure fins al cap de quatre anys.
A finals de segle, Rusiñol es posa malalt a causa de la seva addicció a la morfina i a l'absenta i entre el seu germà Alberto i Lluïsa el convencen a entrar a una clínica de desintoxicació, quan ja era un artista reconegut. Va ser llavors quan Lluïsa Denís i la seva filla Maria van traslladar-se a Passy, prop de la clínica. Anys després el pintor va tornar amb la seva família i van passar els darrers anys de la seva vida a Aranjuez.
Després de la mort de Santiago Rusiñol, Lluïsa Denís va començar a escriure i a pintar, publicant llibres i estrenant diverses sarsueles. En paraules de Màrius Carol, la Monina era una mujer de talento, que dedicó su vida a un hombre, que la empezó rechazando pero que acabó dependiendo enteramente de ella.
A finals de 1928 va presentar la seva obra a la Sala Parés, junt amb el forjador Gerard Alegre Turat i el pintor Josep Castellanas Garrich, autors que van repetir experiència a la mateixa galeria d'art dos anys més tard.
En el catàleg de les Galeries d'Art Jorba del 1929 consta com un dels artistes que durant l'any hi van exposar.
|
[
"A què es dedicava Lluïsa Denís i Reverter?",
"D'on era el seu pare?",
"Quines obres se'n destaquen d'ella?",
"Qui fou el seu marit?",
"Què s'hi pot trobar al Museu de Cau Ferrat?",
"Quines són algunes de les obres de teatre que va escriure?",
"Com es van conèixer la Lluïsa i en Santiago Rusiñol?",
"Quin any van contreure matrimoni?",
"Quin nom porta el retrat que ell va pintar d'ella?",
"On van fer el seu viatge de noces?",
"Van tenir descendència?",
"Què va fer emmalaltir al seu marit?",
"A quina ciutat va passar aquest els seus últims dies?",
"Què va fer Lluïsa després de quedar-se vídua?",
"I l'any 1928?"
] |
{
"answer_end": [
165,
182,
301,
414,
514,
877,
1094,
1133,
1322,
1439,
1561,
1836,
2175,
2313,
2623
],
"answer_start": [
0,
167,
222,
361,
416,
708,
1006,
1097,
1176,
1393,
1491,
1740,
2066,
2177,
2485
],
"input_text": [
"Era autora teatral, compositora i pintora.",
"De França.",
"Els caçadors furtius (1931) i Una venjança com n'hi ha poques (1931).",
"Santiago Rusiñol.",
"Una part de l'obra de Lluïsa Denís.",
"Els caçadors furtius : comèdia en un acte i dos quadros (1931), Una venjança com n'hi ha poques : tragèdia en un acte (1931).",
"A Sant Hilari Sacalm durant la seva joventut.",
"El 1886.",
"La de casa, tot i que més tard li canvia el nom i el titula Monina.",
"A París.",
"Sí.",
"La seva addicció a la morfina i a l'absenta.",
"A Aranjuez.",
"Va començar a escriure i a pintar, publicant llibres i estrenant diverses sarsueles.",
"Va presentar la seva obra a la Sala Parés, junt amb el forjador Gerard Alegre Turat i el pintor Josep Castellanas Garrich."
]
}
|
books
|
Així, i mirant-vos de fit a fit, procurava estalviar-se les fórmules orals d'una salutació vulgar. Una vegada més vaig ser jo el primer a pendre la paraula.
-I doncs… què tal anem, Carxofa?
Sense deixar de contemplar-me amb afectuosa atenció, sacsejà el muscle dret amb una batzegada expressiva, com qui cerca el jaient a una alforja massa plena de coses pesants.
-I vostè?
Sense treure-li els ulls de sobre, vaig pegar, com ell, una altra batzegada amb el muscle esquerre. Alzinà el front, quadrant-se i saludant militarment.
-A la orden! Veig que encara naveguem en la mateixa fragata.
El meu oncle el convidà a sopar sabent que la presència d'aquell home em causava plaer. Passàrem la vetlla vora el foc, parlant d'algunes gestes insuperables realitzades junts. En Carxofa, com si tractés d'obsequiar-me amb el millor record, es posà a entonar una cançó picardiosa:
«En Pere va a la plaça: en Pere va, i li compra, i encara no n'és llevada. -¿Com me'n llevaria jo, si la cotilla m'en manca?…»
|
[
"De quina manera observava en Carxofa a la gent?",
"Per quin motiu?",
"Va esperar que en Carxofa iniciés la conversa?",
"Què li va preguntar?",
"En Carxofa va apartar la mirada?",
"Com el mirava?",
"Què va moure?",
"Què semblava que fes?",
"L'altre el va imitar?",
"Per quin motiu en Carxofa es va quedar a sopar?",
"On van passar l'estona?",
"De què van conversar?",
"Què va fer en Carxofa llavors?",
"Com era la cançó?",
"I què deia?"
] |
{
"answer_end": [
31,
97,
155,
189,
241,
241,
265,
362,
472,
619,
706,
763,
856,
867,
995
],
"answer_start": [
0,
0,
99,
99,
190,
190,
243,
243,
374,
588,
676,
708,
765,
847,
847
],
"input_text": [
"De fit a fit.",
"Per estalviar-se les fórmules orals d'una salutació vulgar.",
"No.",
"Que què tal anava.",
"No.",
"Amb afectuosa atenció.",
"El muscle dret.",
"Cercar el jaient a una alforja massa plena de coses pesants.",
"Sí.",
"Perquè l'oncle el convidà.",
"Vora el foc.",
"D'algunes gestes insuperables realitzades junts.",
"Es posà a entonar una cançó.",
"Picardiosa.",
"En Pere va a la plaça: en Pere va, i li compra, i encara no n'és llevada. -¿Com me'n llevaria jo, si la cotilla m'en manca?"
]
}
|
vilaweb
|
El regidor de Cultura Festiva i portaveu de Compromís a l'Ajuntament de València, Pere Fuset, s'asseurà al banc dels acusats per l'accident mortal en el muntatge de les graderies per als concerts de la Fira de Juliol de Vivers de l'any 2017 arran del refús de la secció quarta de l'Audiència Provincial de tots els recursos contra l'orde de processament. D'aquesta manera, la sala confirma la decisió del Jutjat d'Instrucció número 18 de València que el passat mes d'octubre va acordar el processament per un presumpte delicte d'homicidi per imprudència greu i un altre contra la seguretat dels treballadors. Fuset havia sol·licitat la nul·litat de l'orde de processament en considerar que estava pendent de resolució una petició de diligències d'investigació que considerava necessàries perquè va demanar la declaració com a testimonis de tècnics. El regidor al·lega manca de motivació suficient per al processament i que no estava acreditada la seva participació, i pretenia demostrar amb les testificals que va actuar aconsellat pels tècnics. Fiscalia, que no formula acusació contra l'edil en entendre que no era encarregat de realitzar les obres ni el promotor, es va adherir parcialment al seu recurs i va demanar el sobreseïment provisional entenent que l'ajuntament havia de ser tingut com a responsable civil subsidiari com a promotor de l'esdeveniment dels concerts de la Fira de Juliol i de les graderies en les quals va morir el treballador. La família del mort demana cinc anys de presó per a l'edil. Els fets van ocórrer a finals de juny del 2017 i van transcendir el 4 de juliol d'aquell any. L'operari va morir quan participava en els treballs de muntatge i instal·lació de les graderies per als concerts de Vivers. A causa del sinistre, la Inspecció de Treball va imposar a l'Ajuntament de València una sanció ‘molt greu' de 40.000 euros. A més del regidor, en la interlocutòria de procediment abreujat el jutge apareix com a processat el mateix Ajuntament de València, responsable civil subsidiari, a més de diverses persones físiques i jurídiques que es van encarregar de l'organització de l'esdeveniment.
|
[
"Qui és Pere Fuset?",
"Per quin motiu està processat?",
"Quin Jutjat d'Instrucció és el que porta el cas?",
"Quin delicte se li imputa a Fuset?",
"I quin més?",
"Per què el regidor volia aturar l'ordre de processament?",
"Què argumentava, en aquest sentit?",
"Què va fer la Fiscalia?",
"Quina pena vol la família per Fuset?",
"Quan va passar tot això?",
"Com va perdre la vida el treballador?",
"Quina penalització va desencadenar això?",
"A part de Pere Fuset, quina altra entitat està acusada?",
"I qui més?"
] |
{
"answer_end": [
92,
240,
501,
558,
607,
847,
1044,
1452,
1512,
1560,
1730,
1854,
1985,
2123
],
"answer_start": [
0,
82,
373,
475,
486,
609,
849,
1046,
1454,
1514,
1608,
1732,
1856,
2017
],
"input_text": [
"El regidor de Cultura Festiva i portaveu de Compromís a l'Ajuntament de València.",
"Per l'accident mortal en el muntatge de les graderies per als concerts de la Fira de Juliol de Vivers de l'any 2017.",
"El Jutjat d'Instrucció número 18 de València.",
"Un presumpte delicte d'homicidi per imprudència greu.",
"Un altre contra la seguretat dels treballadors.",
"Perque considerava que estava pendent de resolució una petició de diligències d'investigació que considerava necessàries perquè va demanar la declaració com a testimonis de tècnics.",
"Una manca de motivació suficient per al processament i que no estava acreditada la seva participació, i pretenia demostrar amb les testificals que va actuar aconsellat pels tècnics.",
"Es va adherir parcialment al recurs de Fuset i va demanar el sobreseïment provisional entenent que l'ajuntament havia de ser tingut com a responsable civil subsidiari com a promotor de l'esdeveniment dels concerts de la Fira de Juliol i de les graderies en les quals va morir el treballador.",
"Cinc anys de presó.",
"A finals de juny del 2017.",
"Va morir quan participava en els treballs de muntatge i instal·lació de les graderies per als concerts de Vivers.",
"Una sanció molt greu de 40.000 euros.",
"L'Ajuntament de València.",
"Diverses persones físiques i jurídiques que es van encarregar de l'organització de l'esdeveniment."
]
}
|
mitologia
|
Nuredduna és un personatge mitològic balear, creat pel poeta Miquel Costa i Llobera. És la protagonista del poema èpic intitulat "La deixa del geni grec". El terme Nuredduna va ser encunyat pel propi Costa i Llobera sobre la base de la paraula "nur", el significat del qual en les llengües antigues de l'Orient s'associa amb el foc.
El poema "La deixa del geni grec" va ser escrit l'any 1900, a Pollença, pel poeta Miquel Costa i Llobera. En aquest poema es narra l'aventura d'uns grecs, desembarcats fa mil·lennis a Mallorca, a Bocchoris, prop del Port de Pollença. Amb ells, viatja un jove poeta, Melesigeni, un alter ego de Homer. A continuació, es relata com aquests grecs són fets presoners per les forces retrògrades de l'illa i tancats a les coves d'Artà. Emperò una nit, la sacerdotessa mallorquina Nuredduna, enamorada del jove poeta Melesigeni, els alliberarà. Després, amb l'apremi de la fugida, Melesigeni oblida dins la cova la seva lira. Serà aquesta la deixa del geni grec, el classicisme que fecundarà la poesia popular i donarà lloc a la poesia culta.
El novembre del 1971, l'Ajuntament de Palma va decidir rendir homenatge al poeta Costa i Llobera, amb motiu del cinquantenari de la seva mort. La corporació municipal va encarregar a l'artista mallorquina Remigia Caubet la creació d'una escultura i monument al poeta pollencí. En l'actualitat, diversos carrers i edificis de les Balears porten el seu nom, entre d'altres, a Palma i Pollença. L'obra Nuredduna (1947) és una òpera en llengua catalana, amb música d'Antoni Massana i Bertran i llibret de Miquel Forteza i Pinya. L'asteroide (16852) Nuredduna pertanyent al cinturó d'asteroides, regió del sistema solar que es troba entre les òrbites de Mart i Júpiter, deu el seu nom a la figura mitològica creada pel poeta Costa i Llobera.
|
[
"De què parla el text?",
"Què és?",
"On apareix?",
"De què tracta aquest?",
"Qui és Melesigeni?",
"Quin paper té Nuredduna en aquest poema?",
"Què va passar el 1971?",
"Quants anys feia que ja no vivia?",
"Què va construir Remigia Caubet?",
"Han posat el nom del poeta a diferents construccions?",
"Com per exemple?",
"Qui va musicar l'òpera Nuredduna?",
"A què més fa referència aquest nom?",
"On està aquest?"
] |
{
"answer_end": [
9,
43,
153,
565,
632,
816,
1165,
1210,
1344,
1423,
1423,
1557,
1624,
1733
],
"answer_start": [
0,
0,
85,
333,
567,
763,
1069,
1069,
1212,
1346,
1346,
1461,
1595,
1595
],
"input_text": [
"De Nuredduna.",
"Un personatge mitològic balear.",
"El poema èpic intitulat La deixa del geni grec.",
"Es narra l'aventura d'uns grecs, desembarcats fa mil·lennis a Mallorca, a Bocchoris, prop del Port de Pollença.",
"Un alter ego de Homer.",
"És una sacerdotessa mallorquina.",
"Que l'Ajuntament de Palma va decidir rendir homenatge al poeta Costa i Llobera.",
"Cinquanta anys.",
"Una escultura i monument al poeta pollencí.",
"Sí.",
"Carrers i edificis.",
"Antoni Massana i Bertran.",
"A un asteroide.",
"Al cinturó d'asteroides entre les òrbites de Mart i Júpiter."
]
}
|
mitologia
|
Jerusalem Est o Jerusalem Oriental és el nom que rep la part oriental de la ciutat de Jerusalem capturada per Jordània en la Guerra araboisraeliana de 1948 i que va romandre sota administració àrab fins a 1967. Després de la Guerra dels Sis Dies, va ser conquerida per Israel i annexionada a la resta del municipi de Jerusalem en virtut de la Llei de Jerusalem (1980). Inclou la Ciutat Vella i alguns dels principals llocs religiosos (Sant Sepulcre, Esplanada de les Mesquites/Mont del Temple i Mur de les Lamentacions).
Jerusalem Est pot referir-se en sentit ampli a tota l'àrea que va romandre sota administració jordana entre 1948 i 1967, i que fou després incorporada al municipi de Jerusalem (uns 70 km²), o únicament al municipi jordà anterior a 1967, cobrint en aquest cas només 6,4 km². El Mont Scopus, que era un enclavament israelià dintre del territori jordà abans de 1967 i on es va situar la Universitat Hebrea, no es considera part de Jerusalem Est.
Durant el període que va romandre sota administració jordana, Jerusalem Est va perdre gran part de la seva importància: al deixar de ser capital i perdre la seva connexió amb la costa, va disminuir el seu paper com a centre comercial, i fins i tot va veure disminuir la seva població, doncs bona part dels comerços i l'administració es van traslladar a Amman. No obstant això, va mantenir la seva importància religiosa, així com el seu paper de centre regional. Després de la conquesta israeliana, l'OAP i després l'Autoritat Nacional Palestina han reivindicat Jerusalem Est com a capital del futur Estat palestí.
La declaració de principis palestí-israelians, signada a Oslo el 13 de setembre de 1993, va ajornar la decisió sobre l'estatut permanent de Jerusalem per a les etapes finals de les negociacions entre Israel i els palestins. La possibilitat de la capitalitat palestina en la zona oriental de la ciutat va ser considerada per Israel per primera vegada a Camp David (2000) i en la Cimera de Taba (2001), encara que aquestes negociacions van acabar sense acord i aquesta possibilitat no ha tornat a ser considerada per Israel des de llavors.
El dia 13 de desembre de 2017, 53 països de majoria musulmana va declarar Jerusalem Est com la capital Palestina, després de la crisi pel canvi d'statu quo de la ciutat després que Donald Trump declarés Jerusalem capital d'Israel.
|
[
"Com s'anomena la part est de Jerusalem?",
"Què va passar l'any 1948?",
"Fins quan van estar sota el govern àrab?",
"Quan ser conquistada pels israelians?",
"Quines parts conformen aquesta zona?",
"A què pot donar nom el terme Jerusalem Est?",
"Què no es reconeix com a part d'aquesta zona?",
"Què va passar durant l'època del govern jordà?",
"Quin document es va firmar l'any 1993?",
"Quins fets es van valorar a Camp David?",
"Quin any?",
"Aquestes converses van arribar enlloc?",
"S'han tornat a considerar?",
"Què va ocórrer el 13 de desembre de 2017?",
"Que havia fet Donald Trump?"
] |
{
"answer_end": [
95,
155,
209,
367,
519,
793,
962,
1322,
1665,
1947,
1947,
2034,
2114,
2228,
2345
],
"answer_start": [
0,
53,
162,
211,
369,
521,
795,
964,
1578,
1802,
1802,
1802,
1990,
2116,
2230
],
"input_text": [
"Jerusalem Est o Jerusalem Oriental.",
"Que la part oriental de la ciutat de Jerusalem fou capturada per Jordània en la Guerra araboisraeliana.",
"Fins a 1967.",
"Després de la Guerra dels Sis Dies.",
"La Ciutat Vella i alguns dels principals llocs religiosos (Sant Sepulcre, Esplanada de les Mesquites/Mont del Temple i Mur de les Lamentacions).",
"A tota l'àrea que va romandre sota administració jordana entre 1948 i 1967, i que fou després incorporada al municipi de Jerusalem (uns 70 km²), o únicament al municipi jordà anterior a 1967, cobrint en aquest cas només 6,4 km².",
"El Mont Scopus.",
"Que Jerusalem Est va perdre gran part de la seva importància: al deixar de ser capital i perdre la seva connexió amb la costa, va disminuir el seu paper com a centre comercial, i fins i tot va veure disminuir la seva població, doncs bona part dels comerços i l'administració es van traslladar a Amman.",
"La declaració de principis palestí-israelians.",
"La possibilitat de la capitalitat palestina en la zona oriental de la ciutat.",
"El 2000.",
"No.",
"No.",
"Que 53 països de majoria musulmana va declarar Jerusalem Est com la capital Palestina.",
"Va declarar Jerusalem capital d'Israel."
]
}
|
bios
|
Immaculada Socias Batet (Barcelona, 17 de novembre de 1945) és una historiadora de l'art i professora emèrita de la Universitat de Barcelona.
De família vendrellenca, ha estat professora titular d'Història de l'art a la Universitat de Barcelona, on es formà com a llicenciada en Història de l'Art, i on va impartir assignatures relacionades amb la història de l'art dels segles xvii i XVIII, la història del gravat i el col·leccionisme.
La seva tesi doctoral titulada Els Abadal. Un llinatge de gravadors. El fons de la Biblioteca de Catalunya (1990) va obtenir el Premi Oms i de Prat de Manresa.
Entre els anys 2009 i 2013 va liderar el grup de recerca «Tresors, Marxants i Col·leccionistes: el diàleg entre Espanya i Amèrica (1850-1950)», finançat per la Generalitat de Catalunya. Paral·lelament, entre 2010 i 2013, va ser la investigadora principal del projecte de recerca «El arte hispánico fuera de España: exposiciones universales, coleccionismo y diplomacia (1850-1950)» del Ministeri de Ciència i Innovació. Posteriorment va formar part del grup "La dispersión del arte europeo fuera de sus fronteras: colecciones, exposiciones, comercio del arte. El diálogo artístico y cultural con América, 1900-1989" del Ministeri d'Economia i Competitivitat (2014-2015).
En els seus inicis professionals es va centrar en l'estudi de la xilografia barroca catalana, tema del qual avui n'és la millor coneixedora. Ha publicat diversos llibres i treballs sobre el tema, així com sobre l'art del segle xvii català.
És membre de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i la seva recerca està centrada en la història social del col·leccionisme d'art constituïda per diverses branques, entre les quals destaquen col·leccions, col·leccionistes, comerç de l'art, vicissituds de les col·leccions, col·leccions, conflictes bèl·lics i exposicions d'art.
Immaculada Socias és autora de diverses publicacions relacionades amb els seus camps de recerca.
Un any després de presentar la seva tesi doctoral, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat al 2007, va publicar Les Marques de fàbrica de Manresa: xilografies dels segles xviii i xix (Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1991). Dins del mateix camp, l'any 1992 va publicar Les Beceroles tabel·làries de la Biblioteca de Catalunya (Biblioteca de Catalunya), el 2001 Els Impressors Jolis-Pla i la cultura gràfica catalana en els segles xvii i XVIII, (Publicacions de l'Abadia de Montserrat) i el 2006 el Catàleg del fons Abadal de la Biblioteca de Catalunya (Biblioteca de Catalunya).
Els llibres Conflictes bèl·lics, espoliacions, col·leccions, (Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2009), La correspondencia entre Isidre Bonsoms y Archer Milton Huntington. Una colección de libros antiguos y objetos de arte (Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres, 2010), La dispersión de objetos de arte fuera de España en los siglos XIX y XX (Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2011) i Agentes, Marchantes y Traficantes de objetos de Arte (1850-1950) (Ediciones Trea, 2012) són fruit de les estades de recerca que va fer en diverses institucions estatunidenques, com la Hispanic Society of America, la Frick Collection o el Metropolitan Museum of Art de Nova York, entre d'altres.
|
[
"Qui és Immaculada Socias?",
"Quin any va néixer?",
"Quina és la procedència de la seva família?",
"Quines classes impartia, la Immaculada?",
"Quin nom portava el seu treball de doctorat?",
"Ha rebut algun guardó?",
"Què va dur a terme entre l'any 2010 i el 2013?",
"I entre 2014 i 2015?",
"En què va basar les seves investigacions al principi de la seva carrera professional?",
"Ha escrit alguna obra?",
"En què es basen les seves investigacions en l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural?",
"Què va fer després de lliurar el seu treball de doctorat?",
"Va editar alguna cosa l'any 1992?",
"Quins llibres ha escrit fruit de les seves investigacions als Estats Units?"
] |
{
"answer_end": [
140,
59,
165,
435,
504,
595,
1014,
1265,
1359,
1447,
1847,
2183,
2312,
3255
],
"answer_start": [
0,
0,
142,
167,
437,
551,
783,
1016,
1267,
1408,
1507,
1946,
2185,
2540
],
"input_text": [
"És una historiadora de l'art i professora emèrita de la Universitat de Barcelona.",
"L'any 1945.",
"De Vendrell.",
"Algunes relacionades amb la història de l'art dels segles xvii i XVIII, la història del gravat i el col·leccionisme.",
"Els Abadal. Un llinatge de gravadors.",
"Sí.",
"El projecte de recerca El arte hispánico fuera de España: exposiciones universales, coleccionismo y diplomacia (1850-1950) del Ministeri de Ciència i Innovació.",
"Va formar part del grup La dispersión del arte europeo fuera de sus fronteras: colecciones, exposiciones, comercio del arte. El diálogo artístico y cultural con América, 1900-1989 del Ministeri d'Economia i Competitivitat.",
"En l'estudi de la xilografia barroca catalana.",
"Sí.",
"En la història social del col·leccionisme d'art constituïda per diverses branques, entre les quals destaquen col·leccions, col·leccionistes, comerç de l'art, vicissituds de les col·leccions, col·leccions, conflictes bèl·lics i exposicions d'art.",
"Va publicar Les Marques de fàbrica de Manresa: xilografies dels segles xviii i xix.",
"Sí.",
"Conflictes bèl·lics, espoliacions, col·leccions, (Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2009), La correspondencia entre Isidre Bonsoms y Archer Milton Huntington. Una colección de libros antiguos y objetos de arte (Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres, 2010), La dispersión de objetos de arte fuera de España en los siglos XIX y XX (Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2011) i Agentes, Marchantes y Traficantes de objetos de Arte (1850-1950) (Ediciones Trea, 2012)."
]
}
|
books
|
MALUC.= L'os de cada costat de la pelvis.
NEULIM. = Planta neulida o conjunt de plantes neulides. Neulir-se: emmalaltir-se les plantes a causa de la neula. Neula: constel·lació dolenta, passa d'una malura de les plantes.
PALLADA.= l. Conjunt de palles d'un arbret. 2. Palla bullida per al bestiar.
PASTORELL:= L'ocell, que es dedica a la pastura.
PATlFELL.= Conjunt de materials per a l'armament i manteniment d'una nau o d'un exercit. Castellà : pertrechos. Patifell de guerra: castellà, pertrechos de guerra.
POTSEFER. = Tal volta, tal vegada… En aquest sentit he trobat viva aquesta locució adverbial en boca de pagesos de Palafolls i de Montnegre. Els autors antics l'usaven amb més extensió, sempre en sentit dubitatiu. Adverbialment potser, contracció de potsefer, ens sembla preferible a pot ésser.
|
[
"Què és el maluc?",
"I el neulim?",
"Què significa neulir-se?",
"Neula és una constel·lació?",
"Per què és dolenta?",
"Què vol dir pallada?",
"Aquesta paraula té algun altre significat?",
"Què és el pastorell?",
"I un patifell?",
"Quina és la traducció d'aquesta paraula al castellà?",
"I patifell de guerra com es diu?",
"Què vol dir potsefer?",
"On s'utilitza aquesta locució?",
"Qui la feia servir?",
"D'on pot venir?"
] |
{
"answer_end": [
40,
96,
154,
184,
219,
263,
296,
345,
434,
457,
509,
544,
650,
723,
804
],
"answer_start": [
0,
42,
98,
156,
156,
221,
221,
298,
347,
436,
459,
511,
547,
652,
725
],
"input_text": [
"L'os de cada costat de la pelvis.",
"La planta neulida o conjunt de plantes neulides.",
"Emmalaltir-se les plantes a causa de la neula.",
"Sí.",
"Perquè passa d'una malura de les plantes.",
"És un conjunt de palles d'un arbret.",
"Sí.",
"És l'ocell, que es dedica a la pastura.",
"Un conjunt de materials per a l'armament i manteniment d'una nau o d'un exèrcit.",
"Pertrechos.",
"Pertrechos de guerra.",
"Tal volta, tal vegada.",
"A Palafolls i de Montnegre.",
"Els autors antics.",
"D'una contracció de potsefer, ens sembla preferible a pot ésser."
]
}
|
bios
|
Assun Planas (Mallorca, 1963) és una actriu mallorquina.
Nascuda a Mallorca el 1963, es va formar a l'Institut del Teatre de Barcelona i després va assistir a un curs intensiu de Commedia dell'Arte per Carlo Boso, i uns anys després es va integrar a la seva companyia a Venècia. També va ser membre d'Els Joglars.
Quant a la seva feina com a actriu, ha treballat tant a teatre, cinema i televisió. Entre d'altres, ha interpretat el monòleg La sorpresa del roscón, una obra de petit format escrita per Elvira Lindo, ha actuat a pel·lícules com Los Pelayo, d'Eduard Cortés, o Partir, de Catherine Corsini, o en sèries de televisió amb Mossèn capellà, Merlí o Treufoc. Ha protagonitzat, juntament amb Marc Joy, l'obra de teatre Transbord (2018-2019), escrita per Sebastià Portell, que s'ha representat a Palma i Barcelona, i Andrea Pixelada (2019), escrita per la catalana Cristina Clemente. També ha estat directora de teatre, el 2015 va dirigir L'illa dels esclaus, i el 2018 Ella, sobre sor Juana Inés de la Cruz.
També ha treballat al camp de la docència, com a professora de l'Institut del Teatre. A més, ha estat la creadora del projecte educatiu de l'Escola Municipal de Teatre d'Inca, continuació del produït per la seva companya Catalina Solivellas a la Fundació de Teatre. Addicionalment, ha exercit com a professora de teatre teràpia adreçada a dones víctimes de violència masclista.
El 2016 va ser pregonera de les festes de Sant Sebastià de Palma.
|
[
"De qui parla el text?",
"D'on és?",
"Encara és viva?",
"On va estudiar?",
"De quines companyies va formar part?",
"En quins camps ha desenvolupat la seva carrera artística?",
"De quina peça teatral va ser-ne protagonista entre 2018 i 2019?",
"Juntament amb qui?",
"Qui va crear l'obra Andrea Pixelada?",
"La Immaculada s'ha dedicat també a la direcció teatral?",
"Quines peces ha dirigit?",
"Ha exercit de professora?",
"A quina institució?",
"Quina iniciativa va concebre?",
"Ha tingut algun paper en projectes relacionats amb la violència de gènere?"
] |
{
"answer_end": [
12,
31,
31,
214,
314,
398,
748,
748,
889,
925,
1014,
1100,
1100,
1280,
1392
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
87,
204,
316,
668,
668,
824,
891,
891,
1016,
1016,
1102,
1282
],
"input_text": [
"D'Assun Planas.",
"De Mallorca.",
"Sí.",
"A l'Institut del Teatre de Barcelona i després va assistir a un curs intensiu de Commedia dell'Arte per Carlo Boso.",
"De la companyia de Carlo Boso i també va ser membre d'Els Joglars.",
"En el teatre, el cinema i la televisió.",
"De Transbord.",
"Amb Marc Joy.",
"Cristina Clemente.",
"Sí.",
"L'illa dels esclaus i Ella.",
"Sí.",
"A l'Institut del Teatre.",
"El projecte educatiu de l'Escola Municipal de Teatre d'Inca, continuació del produït per la seva companya Catalina Solivellas a la Fundació de Teatre.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Aurora Carbonell i Abella (Sitges, 1966) és una política catalana, graduada en humanitats, professionalment vinculada al món del turisme. És l'actual alcaldessa de Sitges i diputada del parlament en la XII legislatura catalana per Esquerra Republicana.
Professionalment s'ha dedicat al turisme, en el negoci familiar, una agència de viatges que crearen els seus pares als anys 60. També ha treballat a l'administració pública com a funcionària al departament d'Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i a la secretaria d'Universitats i Recerca. Durant les eleccions municipals del 2015 fou elegida regidora per la llista d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Sitges. Durant el període 2015 - 2019 va formar part del govern municipal de coalició amb CiU, sent la primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sitges i regidora de promoció econòmica, turisme i platges. L'any 2019 encapçalà la candidatura d'Esquerra Republicana, candidatura guanyadora de les eleccions i com a resultat del pacte de govern amb Sitges Grup Independent i Guanyem Sitges, esdevingué la primera alcaldessa dona de Sitges. Des del juliol del 2019 compagina el càrrec d'alcaldessa amb el de diputada al Parlament de Catalunya arrel de la renúncia a l'acta de diputada d'Eva Baró i Ramos. El 2021 no es va tornar a presentar a les eleccions al Parlament.
Pel que fa l'àmbit personal, és mare de dos fills, sòcia d'Òmnium Cultural i Assemblea Nacional Catalana, i aficionada a la música i la dansa.
|
[
"D'on és Aurora?",
"A què es dedica?",
"Quins són els seus estudis?",
"Quin càrrec té en l'actualitat?",
"Algun altre?",
"De què treballa la seva família?",
"Què va ocórrer el 2015?",
"I durant els quatre anys següents?",
"Quin paper va tenir a ERC l'any 2019?",
"En què va ser pionera?",
"Què fa des de llavors?",
"Quin fet va propiciar el seu paper com a diputada?",
"Ha volgut exercir de nou aquest càrrec?",
"Ha tingut descendència?",
"Quins són els seus passatemps?"
] |
{
"answer_end": [
40,
65,
89,
170,
251,
379,
682,
881,
941,
1113,
1216,
1277,
1343,
1394,
1486
],
"answer_start": [
0,
41,
67,
138,
138,
253,
559,
684,
883,
1066,
1115,
1182,
1279,
1345,
1453
],
"input_text": [
"De Sitges.",
"És política.",
"És graduada en humanitats.",
"És l'alcaldessa de Sitges.",
"També és diputada del parlament en la XII legislatura catalana per Esquerra Republicana.",
"Tenen una agència de viatges.",
"Fou elegida regidora per la llista d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Sitges.",
"Va formar part del govern municipal de coalició amb CiU, sent la primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sitges i regidora de promoció econòmica, turisme i platges.",
"Encapçalà la candidatura.",
"En ser la primera alcaldessa dona de Sitges.",
"Compagina el càrrec d'alcaldessa amb el de diputada al Parlament de Catalunya.",
"La renúncia a l'acta de diputada d'Eva Baró i Ramos.",
"No.",
"Sí.",
"La música i la dansa."
]
}
|
books
|
Passaren la tarda passejant pel poble (que res té de particular, llevat de l'església, magnifica construcció romànica, emblanquinada i malmesa) i per sos encontorns, que són esplèndids.
Portat per la dèria d'enterar-se de tot, en Ramon no es cansava de preguntar noms de muntanyes, cingleres i masies. Entre aquestes sonà el nom de Serra-Bruna, gran casal que s'obirava al lluny i ja abans l'havia intrigat per les referències que n'havia fet en Pascal.
Mossèn Joan ponderà les excel·lències de la família, particularment de la senyora, que era una santa cristiana.
-El senyor és un subjecte de bon fons i intatxables costums. Sinó que, Déu el faci bó!, sols li mancava un gra de ronya per a gratar i se l'ha buscat embrancant-se amb plets contra el poble que, sobre no produir-li sinó gastos, li lleven la tranquilitat i la fama, essent un os de mal rosegar per al pàrroco, que no sap com empatollar-s'ho ni a qui donar la raó sense ofendre a ningú.
-I de què es tracta?- s'atreví a preguntar en Ramon.
-Què sé jo? Hi ha aquí l'empriu de Serra Calma, que usufructua el poble des de temps immemorial. Cada veí pot portar-hi el bestiar que a l'hivern manté en son terme. La gallorsa és repartida a prorrata entre tots els veïns, que se l'arrenden o l'aprofiten a son gust. Sembla, doncs, que la familia Serra-Bruna posseeix, del temps del rei Martí, una cèdula que li concedeix amb exclusivitat el dret de gallorsa sobre tal empriu, però qual dret resulta de fet abandonat, ja que no hi ha memòria de què l'hagin lucrat mai, si bé ell sosté que aquest dret no ha prescrit, perquè s'ha cuidat sempre de promoure oportunament les accions per a evitar-ho. Doncs a aquest bon senyor, que no té prou butxaques per a ficar-hi el diner que li sobra, se li ocorregué entaular demanda formal i promoure un plet que ja fa més de dotze anys que dura i en el que ara mateix hi han sucat o hi suquen tots els curials de la província, guarnint entre tots un tal entrellat d'incidents, sentències parcials, competències i provisions que ja no hi ha qui ho entengui. Amb tot això el poble n'anirà cada dia pitjor, i, faltat de l'apoi dels que naturalment deurien ésser sos protectors, se llençarà en braços del primer pillet que surti per a explotar-lo. Jo, temps enrera, havia intentat interposar mon escàs valiment per a transigir-ho, però vaig veure que aquest bon senyor, que en lo demés, és com una pasta d'Agnus, en tocant aquest punt s'enterca com una mula, sense que hi hagi ningú, ni la seva muller, que li faci entendre ses pròpies conveniències. Tement enredar-ho, vaig resoldre no parlar-n'hi més, reservant-me, en tot cas, per a ocasió més propícia.
|
[
"A què van dedicar la vesprada?",
"És una vila gaire especial?",
"Què té de rellevant?",
"Hi ha res especialment bonic?",
"Què feia en Ramon?",
"A qui va elogiar el sacerdot?",
"Creu aquest que el senyor s'ha buscat problemes amb els vilatans?",
"En Ramon en vol saber més?",
"El mossèn té la informació que l'altre busca?",
"Què creu que té en la seva possessió la família Serra-Bruna?",
"Aquest dret encara és vigent, segons el senyor?",
"Quant fa que perdura el litigi?",
"Creu el mossèn que el poble acabarà revoltant-se?",
"Amb què compara el senyor?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
37,
143,
142,
184,
300,
535,
755,
1002,
1015,
1430,
1570,
1837,
2235,
2400,
2538
],
"answer_start": [
0,
32,
38,
146,
227,
454,
567,
951,
1004,
1272,
1530,
1784,
2050,
2340,
2379
],
"input_text": [
"A passejar pel poble.",
"No.",
"L'església.",
"Sí.",
"Preguntava els noms de muntanyes, cingleres i masies.",
"A la família, particularment a la senyora.",
"Sí.",
"Sí.",
"No.",
"Una cèdula que li concedeix amb exclusivitat el dret de gallorsa sobre l'empriu.",
"Sí.",
"Més de dotze anys.",
"Sí.",
"Amb una pasta d'Agnus.",
"Perquè en tocant aquest punt s'enterca com una mula, sense que hi hagi ningú, ni la seva muller, que li faci entendre ses pròpies conveniències."
]
}
|
books
|
-Sort de la Teresa que va córrer!- se sentia sempre que la dissort flagellava algún veï. Ara que tenien un noi que'ls seguiria anys enllà, amb llur mateix esclat de virtuts, es sentien més confortats i vigorosos, davant del bé que'ls enlairava plens de renom. Per això aquell dia en Magí no podia deixar la cançó triomfal que entonava com un bell esplai; però la seva alegria va estroncar-se sobtadament en aturar les moles per a canviar la grana de les tramuges. Un ronc estrany se sentí de part de la llar. En Magí va llucar per la espiera i va quedar-se espalmat. La Teresa estava ajeguda a terra. En Magí va saltar per damunt de les cofes i les saques apilonades, agafà la seva dona i va dur-la cap a dalt. Va deixar-la damunt el llit alterós i obrí la finestra per a fer-se claror.
-Teresa!… Teresa!
La dona no responia, el nen estava morat respirant a batzegades, movent els ulls d'un cantó a l'altre i torcent la boca tremolosa. En Magí va agafar-lo per a posar-lo al breçol i començà de cridar:
-Noies! correu, aneu a cercar el metge, que tots se moren!- i sense poder estar quiet, ni gosant fer res, va moure el cap abatut bo i pensant: -Erem massa feliços, això és un mal donat per la maleïda enveja!-
En Magí sentia tota la tortura de l'esglai i de la solitud… estava neguitós, veient que passava el temps i no se li acudia cap remei per a estroncar aquella tragèdia desoladora… -Pot ser sí que tenia raó el senyor Ramonet… allò era un atac d'aquells que va parlar- los; i per la pensa confosa del moliner creuà la primera idea de la vergonya que sentiria davant del metge que no havien escoltat, entre platxeries sornagueres. Quan va entrar el metge a l'estada on hi havia els dos malalts, en Magí encara no havia pogut dir un sol mot a la Teresa. El nen de tant en tant feia una estremitut. En Magí esfereït aclucava els ulls.
|
[
"De quin fet es congratula?",
"Per què se senten més feliços, ara?",
"Què es va sentir?",
"On era la Teresa?",
"Què va fer llavors en Magí?",
"La cridava pel seu nom?",
"Ella feia senyals d'escoltar-lo?",
"Què li passava al nadó?",
"A qui va demanar que anessin a buscar el doctor?",
"Per què hi havien d'anar?",
"A qui culpa d'aquest infortuni?",
"Quin sentiment el travessa?",
"De què els havia parlat el doctor amb anterioritat?",
"Ell li va fer cas?",
"S'avergonyia d'això?"
] |
{
"answer_end": [
33,
211,
507,
599,
785,
804,
824,
934,
1041,
1060,
1209,
1270,
1480,
1606,
1636
],
"answer_start": [
1,
89,
464,
567,
601,
787,
805,
826,
984,
1019,
1147,
1212,
1391,
1484,
1484
],
"input_text": [
"De que la Teresa va córrer.",
"Perquè tenien un noi que'ls seguiria anys enllà.",
"Un ronc estrany.",
"Ajeguda a terra.",
"Va saltar per damunt de les cofes i les saques apilonades, agafà la seva dona i va dur-la cap a dalt, va deixar-la damunt el llit alterós i obrí la finestra per a fer-se claror.",
"Sí.",
"No.",
"Estava morat respirant a batzegades, movent els ulls d'un cantó a l'altre i torcent la boca tremolosa.",
"A les noies.",
"Perquè la mare i el fill es morien.",
"A la maleïda enveja.",
"La tortura de l'esglai i de la solitud.",
"D'un atac.",
"No.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Òmfale (en grec antic Ὀμφάλη), va ser, en la versió més coneguda, una reina de Lídia, filla de Iàrdan.
De primer, sembla que el mite d'Òmfale se situava a l'Èpir, on Òmfale apareix com a epònima de la ciutat d'Omfalion. El mite passà aviat a Lídia, on s'impregnà de pintoresquisme oriental llargament explotat pels poetes hel·lenístics i els artistes. Segons alguns autors, Òmfale era la filla, o també la vídua del rei Tmolos, que li havia deixat el reialme.
Segons Diodor, va tenir Hèracles per esclau durant tres anys, perquè l'heroi es va purificar de la mort d'Ífit. Òmfale va imposar a Hèracles tasques ben diverses, i li va demanar que alliberés el seu territori de bandits i monstres. L'heroi va lluitar contra els Cercops, contra Sileu, i va fer la guerra contra els itoneus, que atacaven les terres d'Òmfale. Es va apoderar de la ciutat que els servia d'amagatall, la va destruir i va convertir els seus habitants en esclaus. Òmfale, admirada de l'habilitat del seu esclau, quan va saber qui eren els seus pares, li donà la llibertat i s'hi va casar. Van tenir dos fills, un anomenat Lamos i l'altre Agelau.
Una altra versió explica que Òmfale s'enamora ben aviat d'Hèracles, i mentre va ser esclau va viure en la comoditat. Òmfale es passejava amb la pell de lleó i la maça d'Hèracles, i l'heroi en canvi, vestit amb la llarga indumentària lídia, filava lli als peus de la reina. Passats tres anys, Hèrcules va marxar de Lídia i va retornar a Grècia.
|
[
"Qui fou Òmfale?",
"A quina tradició pertany?",
"D'on es creia que era, inicialment?",
"I després?",
"Qui es planteja que podria ser el seu pare?",
"Qui va ser el seu servent?",
"Què li va exhortar que fes?",
"Hèracles ho va fer?",
"De quina manera?",
"Això va agradar a Òmfale?",
"Com li va agrair?",
"Van tenir descendència?",
"Com es deien?",
"Què explica una altra història?",
"Ell va tornar mai a la seva terra, en aquesta versió?"
] |
{
"answer_end": [
111,
33,
188,
274,
453,
547,
718,
844,
961,
1009,
1086,
1107,
1143,
1260,
1487
],
"answer_start": [
0,
0,
130,
247,
379,
487,
599,
720,
720,
963,
963,
1088,
1088,
1145,
1418
],
"input_text": [
"Una reina de Lídia.",
"A la grega.",
"De l'Èpir.",
"De Lídia.",
"El rei Tmolos.",
"Hèracles.",
"Que alliberés el seu territori de bandits i monstres.",
"Sí.",
"Va lluitar contra els Cercops, contra Sileu, i va fer la guerra contra els itoneus, que atacaven les terres d'Òmfale, es va apoderar de la ciutat que els servia d'amagatall, la va destruir i va convertir els seus habitants en esclaus.",
"Sí.",
"Li donà la llibertat i s'hi va casar.",
"Sí.",
"Lamos i Agelau.",
"Que Òmfale s'enamora ben aviat d'Hèracles, i mentre va ser esclau va viure en la comoditat.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
El diari anglès Financial Times, que ja va fer campanya oberta contra la independència de Catalunya el 27-S, ha publicat avui un editorial contundent contra el procés que volen acomplir Junts pel Sí i la CUP. El titular de l'editorial és: ‘Catalunya ha d'apartar-se de l'abisme', i diu: ‘Les eleccions de diumenge no donen el dret de separar-se d'Espanya'. El diari admet que els partits independentistes han obtingut la majoria absoluta dels escons. Però afegeix: ‘Mas no té tanta legitimitat per a aplicar el seu pla com vol pensar que té.' ‘És cert –continua– que Madrid ha refusat de permetre als catalans de fer un referèndum en els termes que el va permetre el govern britànic a Escòcia l'any passat. Tot i amb això, el resultat no dóna a Mas cap dret legal de començar el seu programa de secessió.' A més, alerta de la presència de la CUP dins el bloc independentista. ‘Mentre el partit de Mas té una agenda pro-europea, la majoria al nou parlament dependrà d'un partit d'extrema esquerra que vol que Catalunya surti de la UE, de l'eurozona i de l'OTAN. Aquestes visions contraposades d'una Catalunya independent no seran conciliades fàcilment.' L'editorial fins i tot qüestiona la demanda d'un tracte fiscal més just per a Catalunya. Diu que Madrid ‘no pot negligir la força del sentiment secessionista' i que cal tenir en compte les queixes per un tracte fiscal injust, però que les ‘demandes de devolució fiscal han de tenir un límit'. I ho explica així: ‘Moltes nacions europees funcionen amb el principi que hi ha d'haver una transferència de fons de les regions més riques a les més pobres. Si cada regió rica de la zona euro seguís l'exemple de Catalunya per a mantenir la seva riquesa, el bloc sencer es desfaria.' Finalment, diu que el nou govern espanyol que surti de les eleccions del desembre haurà de parlar amb el català per ‘donar-li més espai'. I afegeix: ‘Mas hauria de reconèixer el risc d'establir un estat separat de manera unilateral.'
|
[
"De quin diari es parla?",
"Quina és la seva posició respecte a l'autodeterminació catalana?",
"Quina publicació han fet ara?",
"Quin títol porta?",
"I què sosté aquest article?",
"Creuen que Mas té el poder legítim per dur a terme els seus plans?",
"Catalunya ha tingut les mateixes oportunitats que Escòcia amb relació a decidir sobre l'autodeterminació?",
"De quin perill s'adverteix?",
"Per què?",
"I quina conseqüència té això?",
"Què més posa en dubte aquest article?",
"Com diu que operen molts països europeus?",
"Què passaria si tots aquests països seguissin els passos de Catalunya?",
"Què haurà de fer, doncs, el nou govern estatal?"
] |
{
"answer_end": [
31,
107,
207,
278,
355,
542,
705,
874,
1059,
1150,
1240,
1602,
1727,
1866
],
"answer_start": [
0,
0,
109,
209,
209,
357,
544,
806,
877,
1061,
1153,
1466,
1604,
1730
],
"input_text": [
"Del Financial Times.",
"Està en contra.",
"Un editorial contundent contra el procés que volen acomplir Junts pel Sí i la CUP.",
"Catalunya ha d'apartar-se de l'abisme.",
"Que les eleccions de diumenge no donen el dret de separar-se d'Espanya.",
"No.",
"No.",
"De la presència de la CUP dins el bloc independentista.",
"Perquè que sostenen la majoria al nou parlament dependrà d'un partit d'extrema esquerra que vol que Catalunya surti de la UE, de l'eurozona i de l'OTAN.",
"Que aquestes visions contraposades d'una Catalunya independent no seran conciliades fàcilment.",
"La demanda d'un tracte fiscal més just per a Catalunya.",
"A través del principi que hi ha d'haver una transferència de fons de les regions més riques a les més pobres.",
"Que el bloc sencer es desfaria.",
"Haurà de parlar amb el català per donar-li més espai."
]
}
|
mitologia
|
Ase o ashe (de Yoruba àṣẹ) és un concepte filosòfic de l'Àfrica occidental a través del qual els iorubes de Nigeria conceben el poder de fer que les coses passin i de produir canvis. És atorgat per Olodumare a totes les coses (déus, ancestres, esperits, éssers humans, animals, plantes, roques, rius i paraules pronunciades en veu alta com cançons, pregaries, elogis, malediccions o, fins i tot, a la conversa quotidiana. La pròpia existència, segons el pensament ioruba, depèn d'ell.
A més de les seves característiques sagrades, l'ase també té ramificacions socials importants, reflectides en les seves traduccions com "poder, autoritat, ordre". Una persona que, a través de l'entrenament, experiència i iniciació, aprèn a usar la força vital de les coses a voluntat és anomenada alaase.
Els rituals per invocar les forces divines reflecteixen aquesta mateixa preocupació per l'ase autònom de les entitats particulars. El reconeixement de la unicitat i autonomia de l'ase de les persones i déus és el que estructura la societat i la seva relació amb l'altre món.
El concepte d'ase influeix gran quantitat d'arts ioruba. En les arts visuals, el disseny pot ser segmentat o seriat, un "agregat discontinu en què les unitats del conjunt són discretes i comparteixen el mateix valor amb les altres unitats". Tals elements poden ser vists en les safates i bols ifà, les columnes de veranda, portes tallades i màscares tradicionals.
Considerant composició en l'art ioruba com a reflexió del concepte d'ase, Drewal escriu:
El cap, o ori, revesteix de gran importància en l'art i el pensament ioruba. Quan és retratat a través de l'escultura sovint se'l representa amb una mida de quatre o cinc vegades superior en relació al cos per tal de transmetre que és on es troba l'ase de la persona, així com la com la seva naturalesa essencial o iwa. Els ioruba distingeixen entre l'exterior (ode) i interior (inu) del cap. Ode és l'aparença física de la persona, que pot emmascarar o revelar els aspectes de l'inu.
El cap també enllaça la persona amb l'altre-món. La cerimonia imori (que podria traduir-se com "conèixer el cap") és el primer ritual que es realitza després del naixement d'un nadó ioruba. Durant l'imori, un sacerdot determina si el nadó prové del llinatge matern o patern, o bé d'un orisha particular. Si és el darrer cas, el nadó experimentarà una iniciació als orisha durant la seva vida adulta, durant la qual l'ori inu de la persona esdevé el vaixell espiritual per a l'ase de l'orisha. Per tal de preparar aquestes cerimònies, el cap de la persona és afaitat, banyat i ungit.
|
[
"Què és Ase?",
"Com se l'anomena també?",
"A què fa referència?",
"Com per exemple?",
"Quins atributs no sacres té?",
"De què són un reflex les cerimònies d'invocació?",
"Quina influència té \"Ase\" en les expressions artístiques visuals iorubes?",
"Què pren molta rellevància en les obres artístiques, segons Drewal?",
"Quina distinció fan els iorubes en referència al crani?",
"Amb què més està relacionat?",
"Què és la cerimònia imori?",
"Quina funció té el sacerdot en aquestes cerimònies?",
"Què passa si l'infant procedeix d'un orisha?",
"Quina condició s'ha de complir per dur a terme aquests rituals?"
] |
{
"answer_end": [
181,
10,
225,
420,
646,
919,
1303,
1593,
1909,
2050,
2191,
2305,
2494,
2584
],
"answer_start": [
0,
0,
183,
183,
485,
790,
1065,
1518,
1838,
2003,
2052,
2193,
2307,
2496
],
"input_text": [
"És un concepte filosòfic de l'Àfrica occidental a través del qual els iorubes de Nigeria conceben el poder de fer que les coses passin i de produir canvis.",
"Ashe.",
"A totes les coses.",
"Déus, ancestres, esperits, éssers humans, animals, plantes, roques, rius i paraules pronunciades en veu alta com cançons, pregaries, elogis, malediccions o, fins i tot, a la conversa quotidiana.",
"Les ramificacions socials importants, reflectides en les seves traduccions com poder, autoritat, ordre.",
"De la preocupació per l'ase autònom de les entitats particulars.",
"Fa que el disseny pugui ser segmentat o seriat, un agregat discontinu en què les unitats del conjunt són discretes i comparteixen el mateix valor amb les altres unitats.",
"El cap.",
"L'exterior (ode) i l'interior (inu).",
"Amb l'altre-món.",
"És el primer ritual que es realitza després del naixement d'un nadó ioruba.",
"Determina si el nadó prové del llinatge matern o patern, o bé d'un orisha particular.",
"Que el nadó experimentarà una iniciació als orisha durant la seva vida adulta, durant la qual l'ori inu de la persona esdevé el vaixell espiritual per a l'ase de l'orisha.",
"El cap de la persona ha de ser afaitat, banyat i ungit."
]
}
|
mitologia
|
Methone (en grec antic Μεθώνη) era una ciutat de la regió de Pièria de Tràcia a Macedònia, al golf Termaic, esmentada al Periplos d'Escílax de Carianda. Segons Plutarc va ser una antiga colònia grega establerta a aquesta costa probablement per Erètria, cap a l'any 725 aC.
Atenes va ocupar la ciutat en temps del rei Perdicas II de Macedònia (454 aC-413 aC) per impedir que fos assolada pel rei i per donar refugi als macedonis descontents, diu Tucídides.
El 354 aC o potser el 353 aC la ciutat, que era la darrera possessió atenenca a la zona, va sofrir l'atac de Filip II de Macedònia. Els atenencs la feien servir com a base per interceptar el comerç dels macedonis i d'Olint i Potidea. Després d'un llarg setge la ciutat es va haver de rendir, i els defensors van poder sortir lliurement. Filip va fer arrasar les fortificacions i les terres es van repartir entre colons macedonis. El rei va perdre un ull en aquest setge, segons Diodor de Sicília, Estrabó i altres.
Leake la situa a Elefthero-khóri, a uns 3 km de la costa.
|
[
"Què és Methone?",
"On apareix?",
"Qui més l'esmena?",
"Què diu d'ella?",
"Quan va tenir lloc l'ocupació atenenca d'aquesta urbs?",
"Per quin motiu va tenir lloc aquesta ocupació?",
"Qui regnava llavors?",
"Qui ho explica?",
"Què va passar al voltant del 354 aC?",
"Per a què havien utilitzat la ciutat els originaris d'Atenes?",
"Quan va abaixar les armes la ciutat de Methone?",
"Què va fer Filip llavors?",
"Quina part del cos es va ferir el monarca en el transcurs de l'assetjament?",
"Qui explica aquest fet?",
"On creu Leake que està la ciutat?"
] |
{
"answer_end": [
106,
151,
272,
271,
357,
439,
439,
454,
586,
688,
746,
884,
969,
969,
1027
],
"answer_start": [
0,
108,
153,
153,
273,
273,
273,
273,
456,
588,
690,
793,
886,
886,
971
],
"input_text": [
"Una ciutat de la regió de Pièria de Tràcia a Macedònia, al golf Termaic.",
"Al Periplos d'Escílax de Carianda.",
"Plutarc.",
"Que va ser una antiga colònia grega establerta a aquesta costa probablement per Erètria, cap a l'any 725 aC.",
"Del 454 aC al 413 aC.",
"Per impedir que fos assolada pel rei i per donar refugi als macedonis descontents.",
"El rei Perdicas II.",
"Tucídides.",
"Que la ciutat va sofrir l'atac de Filip II de Macedònia.",
"Com a base per interceptar el comerç dels macedonis i d'Olint i Potidea.",
"Després d'un llarg setge.",
"Va fer arrasar les fortificacions i les terres es van repartir entre colons macedonis.",
"Un ull.",
"Diodor de Sicília, Estrabó i altres.",
"A Elefthero-khóri, a uns 3 km de la costa."
]
}
|
vilaweb
|
La consellera de Justícia, Ester Capella, ha negat que el seu departament hagi espiat els ordinadors dels jutjats catalans. En aquest sentit, ha reiterat, com va fer la conselleria de Polítiques Digitals i Administració Pública la setmana passada, que el missatge que ha aparegut als ordinadors judicials és una instrucció sobre l'ús correcte de les tecnologies de la informació en uns aparells que pertanyen a la Generalitat. A més, ha dit que en trenta anys que fa que el govern proveeix els mitjans materials als jutjats, mai s'ha espiat ni s'espiarà, al contrari del que ‘han fet i segueixen fent altres governs'. ‘És una instrucció innòcua que no produeix cap efecte' i que el Departament de Polítiques Digitals va ‘enviar de forma massiva', ha dit, i que només afecta els treballadors dels jutjats, no pas als jutges, fiscals i secretaris judicials. En una resposta oral al diputat de Ciutadans Manuel Rodríguez durant la sessió de control al govern del ple del parlament, Capella ha retret a la diputada que no s'interessés per la difusió de dades privades que va patir el sistema informàtic del Ministeri de Justícia espanyol, LexNet, fa uns anys. Segons ella, allò va ser ‘un gran fiasco' que va provocar ‘inseguretat jurídica' que no ha passat mai als jutjats catalans. ‘No vinguin amb ‘milongues”, ha etzibat visiblement enfadada. Rodríguez ha enumerat diverses crítiques al departament com les mancances als jutjats o les suposades intencions del govern Puigdemont de fer una ‘purga entre jutges bons i dolents'. ‘Deixin de pressionar i amenaçar; respectaran les lleis com fem la majoria de catalans? Deixaran als jutges treballar tranquils? Dotaran els jutjats dels mitjans necessaris?', ha conclòs preguntant.
|
[
"Qui és la consellera de Justícia?",
"Què ha dit?",
"Com defineix el missatge que ha sorgit a les computadores judicials?",
"Quina altra cosa ha assegurat?",
"Creu que això si ho han dut a terme altres administracions?",
"Aquest missatge té conseqüències per les persones que treballen fora dels jutjats?",
"Qui és Manuel Rodríguez?",
"De què l'ha acusat la consellera?",
"Quan ha passat això?",
"Capella creu que el que va passar a LexNet ha ocorregut a les institucions judicials de Catalunya?",
"Com ha definit aquell succés?",
"Ha respost al diputat de Ciutadans amb duresa?",
"De què ha fet un llistat Rodríguez?",
"Quina última pregunta li ha fet a la consellera?"
] |
{
"answer_end": [
40,
122,
425,
553,
617,
854,
917,
1154,
996,
1278,
1197,
1340,
1523,
1723
],
"answer_start": [
0,
0,
124,
427,
434,
618,
877,
856,
856,
1156,
1156,
1280,
1342,
1525
],
"input_text": [
"Ester Capella.",
"Ha negat que el seu departament hagi espiat els ordinadors dels jutjats catalans.",
"Com instrucció sobre l'ús correcte de les tecnologies de la informació en uns aparells que pertanyen a la Generalitat.",
"Que en trenta anys que fa que el govern proveeix els mitjans materials als jutjats, mai s'ha espiat ni s'espiarà.",
"Sí.",
"No.",
"El diputat de Ciutadans.",
"Que no s'interessés per la difusió de dades privades que va patir el sistema informàtic del Ministeri de Justícia espanyol, LexNet, fa uns anys.",
"Durant la sessió de control al govern del ple del parlament.",
"No.",
"Com un gran fiasco.",
"Sí.",
"De les diverses crítiques al departament com les mancances als jutjats o les suposades intencions del govern Puigdemont de fer una purga entre jutges bons i dolents.",
"Si deixaran de pressionar i amenaçar, si deixaran als jutges treballar tranquils i si dotaran els jutjats dels mitjans necessaris."
]
}
|
vilaweb
|
El tinent fiscal i portaveu a l'Audiència espanyola, Miguel Ángel Carballo, ha emès una nota aclaridora on rectifica el posicionament d'un dels fiscals del judici contra els Mossos d'Esquadra, Pedro Rubira, que ha qüestionat aquest matí la ‘imparcialitat” i la serenitat' dels tribunals catalans per jutjar l'1-O i el 20-S. En la nota, assegura que en cap cas es dubta de la professionalitat dels magistrats que exerceixen a Catalunya. A més, ha reiterat la ‘confiança en la independència' dels jutges i tribunals catalans així com la ‘imparcialitat de cada jutge en cada cas' en el que treballa. Carballo excusa Rubira i assegura que les seves declaracions es referien a la querella de l'ex-fiscal general espanyol José Manuel Maza que van originar el procediment judicial. En aquella querella, recorda que Maza ja apuntava que calia ‘serenitat i imparcialitat' per jutjar els fets. El fiscal Pedro Rubira ha fet aquestes declaracions aquest matí durant la vista per a decidir si l'Audiència espanyola és competent o no per a jutjar Josep Lluís Trapero, Cèsar Puig, Pere Soler i Teresa Laplana. Rubira ha dit que es tracta d'uns fets ‘gravíssims' i que tots els acusats a l'Audiència espanyola són autors juntament amb els acusats al Suprem dels ‘mateixos fets'. En aquest context, s'ha plantejat com algú pot demanar que el cas s'enviï a un jutjat d'instrucció o a l'Audiència de Barcelona. Miguel Ángel Carballo ha hagut de reaccionar a unes declaracions que han aixecat polseguera. Ha dit que el seu company ha exposat ‘elements objectius' que justifiquen la competència de l'Audiència espanyola per a jutjar Trapero, Laplana, Puig i Soler. Segons Carballo, el fiscal Rubira ha volgut expressar que en aquest cas de l'Audiència espanyola ‘també s'observa la conveniència de preservar la necessària serenitat en l'enjudiciament d'unes conductes que estan generant un sentiment de fractura social que no es pot desconèixer'.
|
[
"Qui és Miguel Ángel Carballo?",
"Què ha fet?",
"Quina rectificació fa en aquesta missiva?",
"Què ha posat en dubte aquest?",
"Què afirma Carballo?",
"I en què ha insistit?",
"De què creu que parlava Rubira?",
"Què va dir Maza en aquell litigi?",
"Quan ha parlat Pedro Rubira?",
"Creu que aquests esdeveniments es poden prendre a la lleugera?",
"Tots els inculpats comparteixen la mateixa culpa?",
"Quina pregunta es fa?",
"Com descriu les declaracions de Rubira?",
"Que creu que volia dir en Rubira?"
] |
{
"answer_end": [
74,
103,
205,
322,
434,
595,
773,
882,
1094,
1147,
1262,
1391,
1643,
1924
],
"answer_start": [
0,
0,
76,
193,
324,
436,
597,
775,
884,
1096,
1096,
1264,
1486,
1645
],
"input_text": [
"El tinent fiscal i portaveu a l'Audiència espanyola.",
"Ha emès una nota aclaridora.",
"Rectifica el posicionament d'un dels fiscals del judici contra els Mossos d'Esquadra, Pedro Rubira.",
"La imparcialitati i la serenitat dels tribunals catalans per jutjar l'1-O i el 20-S.",
"Que en cap cas es dubta de la professionalitat dels magistrats que exerceixen a Catalunya.",
"En la confiança en la independència dels jutges i tribunals catalans així com la imparcialitat de cada jutge en cada cas en el que treballa.",
"De la querella de l'ex-fiscal general espanyol José Manuel Maza que van originar el procediment judicial.",
"Que calia serenitat i imparcialitat per jutjar els fets.",
"Durant la vista per a decidir si l'Audiència espanyola és competent o no per a jutjar Josep Lluís Trapero, Cèsar Puig, Pere Soler i Teresa Laplana.",
"No.",
"Sí.",
"Que com algú pot demanar que el cas s'enviï a un jutjat d'instrucció o a l'Audiència de Barcelona.",
"Com elements objectius.",
"Que en aquest cas de l'Audiència espanyola també s'observa la conveniència de preservar la necessària serenitat en l'enjudiciament d'unes conductes que estan generant un sentiment de fractura social que no es pot desconèixer."
]
}
|
bios
|
Begoña Alberdi de Miguel (Barcelona, 1964) és una soprano catalana.
Estudià al Conservatori del Liceu on finalitzà la carrera amb Premi d'Honor. Posteriorment perfeccionà amb Joan Oncina i Tatiana Menotti. Participà en el Curset d'Interpretació Gino Becchi el 1987, 88 i 89. Obtingué el diploma Viñas i la beca de la Diputació de Barcelona el 1990. L'any 1989 guanyà el Concurso Internacional de Canto Julián Gayarre de Pamplona. Guanyà per dos anys de la Marató de Noves Veus organitzada per l'Òpera de Cambra de Catalunya. Segon premi del concurs nacional Eugenio Marco a Sabadell. Va intervenir com a solista amb l'Orquestra del Metropolitan Opera de Nova York a Pamplona. Debutà el 1989 al Teatre de la Faràndula de Sabadell com a Eurídice a Orfeu i Eurídice. Actualment també fa classes de cant a molts alumnes en què transmet la seva tècnica vocal. La tècnica vocal Alberdi.
Durant la crisi del Coronavirus, al març de 2020, va assolir gran popularitat quan es va difondre un vídeo en què cantava l'ària "O mio babbino caro" de Puccini per als veïns de la seva illa de l'Eixample.
El 1989 debutà al Liceu de Barcelona a La fiamma, teatre en què ha arribat a interpretar més de vint papers secundaris en òperes com Jenůfa, Borís Godunov, Manon Lescaut, Die Walküre, Salomé, Una cosa rara, Aida, Beatrice di Tenda, Alcina, Norma, La Favorita, Parsifal, Le nozze di Figaro, Don Giovanni, Peter Grimes, Macbeth, Die tote Stadt, etc.
|
[
"Quan va néixer Begoña Alberdi?",
"A què es dedica?",
"On es va formar?",
"Com es va graduar?",
"Qui van ser els seus mentors, després?",
"Quin curs va fer durant tres anys seguits?",
"Què va guanyar l'any 1989?",
"Quin paper va tenir a l'Orquestra del Metropolitan Opera de Nova York?",
"Qui va encarnar a l'obra Orfeu i Eurídice?",
"S'ha dedicat a la docència?",
"Què ensenya als seus estudiants?",
"Quan es va fer més famosa?",
"Per quin motiu?",
"On es va estrenar l'any 1989?",
"Amb quina obra?"
] |
{
"answer_end": [
42,
66,
101,
143,
204,
273,
428,
674,
762,
799,
853,
958,
1085,
1135,
1135
],
"answer_start": [
0,
0,
68,
68,
145,
206,
349,
584,
676,
764,
764,
881,
881,
1087,
1087
],
"input_text": [
"L'any 1964.",
"És una soprano catalana.",
"Al Conservatori del Liceu.",
"Amb Premi d'Honor.",
"Joan Oncina i Tatiana Menotti.",
"El Curset d'Interpretació Gino Becchi.",
"El Concurso Internacional de Canto Julián Gayarre de Pamplona.",
"De solista.",
"Eurídice.",
"Sí.",
"Fa classes de cant i els transmet la seva tècnica vocal.",
"Durant la crisi del Coronavirus, al març de 2020.",
"Perquè es va difondre un vídeo en què cantava l'ària O mio babbino caro de Puccini per als veïns de la seva illa de l'Eixample.",
"Al Liceu de Barcelona.",
"Amb La fiamma."
]
}
|
vilaweb
|
Ara que falten cinc dies per al referèndum d'autodeterminació de Catalunya, el president del govern espanyol Mariano Rajoy emprèn un viatge als Estats Units per a reunir-se amb el president Donald Trump; i a continuació anirà a Tallinn, a Estònia, per assistir a la cimera europea. Segons que han informat mitjans espanyols de fonts de la Moncloa, aquests dos viatges de Rajoy la setmana del referèndum han de servir per a aconseguir un ple suport internacional contra l'autodeterminació de Catalunya. La sortida de Rajoy de l'estat espanyol en un moment tan decisiu com aquest i enmig de l'operació repressiva més forta d'aquests últims anys s'interpreta també com una fugida per mirar de contrarestar un relat interior que fa aigües amb imatges de suport a l'estranger. Rajoy se la juga, amb aquests dos viatges, després de les declaracions de la portaveu de la Casa Blanca ahir que reafirmava la posició expressada per la secretària d'Estat nord-americana, Heather Nauert, que va dir que els EUA treballarien amb l'entitat que sortís del referèndum de l'1 d'octubre; i del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que va dir que respectarien el resultat del referèndum. Els pronunciaments de la comunitat internacional han estat clarament de condemna de l'ofensiva repressiva de l'estat espanyol contra el referèndum de Catalunya i, si Rajoy no obté declaracions contundents a favor de la seva política i contra l'1 d'octubre, serà un cop demolidor per a Espanya, pocs dies abans del referèndum. Pluja de pronunciaments en favor del referèndum Si repassem les declaracions d'aquestes últimes setmanes, veiem que quaranta-vuit diputats europeus de sis grups parlamentaris diferents han exigit a Rajoy que s'aturés la repressió contra el referèndum i el govern de Catalunya. Setze diputats del parlament danès també han demanat en una carta signada conjuntament que es respectés la voluntat de Catalunya de decidir el seu futur en un referèndum d'autodeterminació. Així mateix, els membres del grup parlamentari sobre Catalunya del parlament britànic, que té representants de tots els partits polítics, van escriure una carta en què s'expressava la preocupació per la repressió de l'estat espanyol contra el referèndum, que consideren obertament una expressió democràtica i pacífica del Parlament de Catalunya. La cosa no s'acabava aquí. També un grup de diputats del parlament d'Estònia feien arribar una carta a Rajoy en què manifestaven preocupació i discrepància amb les mesures preses pel govern espanyol contra el referèndum. Li deien que no podien entendre de cap manera la negativa d'acceptar una solució democràtica per a Catalunya. Igualment, un grup de diputats escocesos enviaven una carta, aquesta vegada al president del Consell Europeu, Donald Tusk, en defensa del principi d'autodeterminació i del dret de Catalunya d'exercir-la. Hi ha hagut també el suport del Moviment per a la Participació Popular de l'Uruguai, del grup parlamentari europeu Esquerra Unida Europea – Esquerra Verda Nòrdica, d'un grup de diputats i d'intel·lectuals italians, del Parlament Gal·lès, del president de Còrsega, de ministres i dirigents de governs i partits europeus i internacionals, i de batlles i tinents batlles de grans ciutats com ara Nàpols, Estrasburg i París, entre més. En cap cas, no hi ha hagut cap mostra de suport explícita a la repressió ni a l'estratègia del govern espanyol d'aquestes últimes setmanes. Ans al contrari, la premsa internacional ha estat especialment crítica amb l'actitud de Rajoy i del seu govern. Caldrà veure si Rajoy es deixa entrevistar o preguntar per cap periodista internacional i com és rebuda la seva possible resposta. La setmana internacional del president espanyol enmig de l'ofensiva repressiva no és pas una aposta segura i caldrà interpretar declaracions, mitges paraules i silencis, que en el llenguatge diplomàtic poden valer molt més que les fotografies d'encaixades de mans.
|
[
"Quants jorns falten per votar sobre la independència de Catalunya?",
"On es desplaça el president del govern espanyol?",
"On anirà després?",
"Què hi farà allà?",
"Quin és el motiu d'aquests desplaçaments?",
"Qui és Heather Nauert?",
"Quines declaracions ha fet?",
"I què han demanat a Rajoy quasi cinquanta diputats d'Europa?",
"Quina ha sigut l'opinió del parlament britànic sobre aquest tema?",
"I la d'Estònia?",
"Qui és Donald Tusk?",
"Qui més mostra el seu suport al dret a l'autodeterminació?",
"Algú s'ha mostrat a favor de les actuacions del govern espanyol?",
"Com s'han posicionat els diaris d'arreu del món?",
"Rajoy està disposat a fer declaracions a la premsa?",
"Què val més que les imatges?"
] |
{
"answer_end": [
74,
156,
246,
280,
500,
974,
1068,
1788,
2324,
2545,
2778,
3291,
3431,
3543,
3632,
3939
],
"answer_start": [
0,
76,
206,
220,
348,
922,
960,
1629,
1980,
2353,
2733,
2861,
3293,
3450,
3545,
3785
],
"input_text": [
"Cinc.",
"Als Estats Units.",
"A Tallinn, a Estònia.",
"Assistir a la cimera europea.",
"Aconseguir un ple suport internacional contra l'autodeterminació de Catalunya.",
"La secretària d'Estat nord-americana.",
"Que els EUA treballarien amb l'entitat que sortís del referèndum de l'1 d'octubre.",
"Que s'aturés la repressió contra el referèndum i el govern de Catalunya.",
"Han expressat preocupació per la repressió de l'estat espanyol contra el referèndum, que consideren obertament una expressió democràtica i pacífica del Parlament de Catalunya.",
"Han manifestat preocupació i discrepància amb les mesures preses pel govern espanyol contra el referèndum.",
"El president del Consell Europeu.",
"El Moviment per a la Participació Popular de l'Uruguai, el grup parlamentari europeu Esquerra Unida Europea – Esquerra Verda Nòrdica, un grup de diputats i d'intel·lectuals italians, el Parlament Gal·lès, el president de Còrsega, ministres i dirigents de governs i partits europeus i internacionals, i batlles i tinents batlles de grans ciutats com ara Nàpols, Estrasburg i París, entre d'altres.",
"No.",
"Han estat especialment crítics amb l'actitud de Rajoy i del seu govern.",
"Caldrà veure-ho.",
"Les declaracions, les mitges paraules i els silencis."
]
}
|
bios
|
Àngels Margarit i Viñals (Terrassa, Vallès Occidental, 1960) és una ballarina, coreògrafa i pedagoga catalana de dansa contemporània. Des de desembre de 2016 és la directora del Mercat de les Flors.
Va néixer el 1960 a la ciutat de Terrassa, població situada a la comarca del Vallès Occidental.
Àngels Margarit, pertany a la primera generació de ballarins contemporanis sorgida a finals dels 70 de l'Institut del Teatre de Barcelona, després va continuar els seus estudis a distints llocs d'Europa i a New York.
Durant 30 anys de carrera, Àngels Margarit s'ha dedicat a la interpretació, a la coreografia i a la pedagogia.
Del 1979 fins al 1984, va formar part del grup col·lectiu Heura, un dels grups pioners i referent de la dansa al nostre país, que va projectar-se més enllà de les nostres fronteres i va guanyar prestigiosos premis internacionals del moment. En el si d'Heura es va iniciar com a coreògrafa i cal esmentar, especialment, Temps al Biaix (1981), primer espectacle de dansa del país concebut com una sola peça. Després de cinc anys amb aquest col·lectiu, decideix començar un treball propi i crea Mudances (1985), una peça per a cinc ballarines que donarà nom a la companyia, Mudances..
Paral·lelament, s'associa amb altres coreògrafs per obrir Bugé centre d'activitats de dansa (1984), local que ha sigut centre de formació per a molts dels professionals actuals.
La companyia es dedica a la creació contemporània en diferents formats escènics i els eixos d'interès són, d'una banda, la dansa i l'espai i, de l'altra, la investigació del llenguatge de la dansa. Des de l'inici, el seu treball inclou la recerca i la interrelació amb altres disciplines artístiques com la música, la fotografia o el vídeo. Ja amb els primers espectacles va entrar a l'escena internacional, on presenta la seva obra amb regularitat. La vintena d'espectacles que ha creat han estat coproduïts i presentats a festivals i programacions d'Europa, els EUA, l'Amèrica del Sud, el Canadà, Austràlia i el Japó.
L'any 1993 fou guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria d'Arts escèniques, el 1996 amb el Premi Nacional de Dansa concedit per la Generalitat de Catalunya.
Com a pedagoga ha impartit cursos, tallers i repertori a Espanya, França, Alemanya, Finlàndia, Canadà, Colòmbia i Veneçuela, i ha dirigit el Conservatori Superior de Dansa (CSD) de l'Institut del Teatre de Barcelona, durant 2006/07.
Al llarg de la seva trajectòria ha rebut nombrosos premis com el Grand Prix du Concours Choregraphique de Bagnolet el 1988 per Kolbebasar, el Premi Nacional de Dansa de Catalunya,en dues ocasions, el 1986 per Mudances i el 1991 per Atzavara. El Premi Ciutat de Barcelona d'Arts Escèniques el 1993 per Corol·la, i el 2010 va guanyar el Premio Nacional de Danza entre d'altres.
Invitada per l'Ajuntament de Terrassa, conceptualitza Tensdansa, festival internacional de dansa de Terrassa, i n'és directora artística des del 2003 fins al 2007
La trajectòria que la ballarina i coreògrafa va iniciar els anys vuitanta és un recorregut fascinant que parteix del rigor i l'estructura de les primeres peces, per desplegar-se successivament en atmosferes i sensualitats, i viatja des de la vigorosa arquitectura del moviment i el rigor minimalista cap a l'espai de la sensualitat del Mediterrani. Margarit es va situar, ja des d'un primer moment, al nivell de les avantguardes europees i, amb les seves propostes de referència, al llarg de més de vint-i-cinc anys ha anat enriquint aquestes avantguardes. Per Margarit, la dansa desvetlla l'espai, és l'art que ens permet mirar, habitar, experimentar l'espai. I la dansa és, també, memòria corporal i pensament físic, immediata i necessària com un glop d'aigua quan es té set... infinita, perquè cada cos és únic i diferent.
|
[
"Qui és Àngels Margarit i Viñals?",
"A què es dedica des de 2016?",
"A quina comarca pertany Terrassa?",
"A quin grup artístic pertany Àngels Margarit?",
"On va continuar estudiant,?",
"En quins àmbits s'ha desenvolupat professionalment?",
"Què és l'agrupació Heura?",
"Què és Mudances?",
"Què va inaugurar Àngels Margarit el 1984?",
"Quantes exhibicions ha concebut al llarg de la seva carrera?",
"Ha rebut algun premi a Catalunya?",
"I fora d'Espanya?",
"On va tenir un càrrec de direcció?",
"El seu estil artístic és tradicional?",
"Com defineix Margarit la dansa?"
] |
{
"answer_end": [
132,
197,
293,
432,
510,
621,
747,
1202,
1381,
2001,
2176,
2651,
2949,
3505,
3774
],
"answer_start": [
0,
134,
199,
295,
434,
512,
665,
1115,
1205,
1833,
2003,
2411,
2787,
3299,
3507
],
"input_text": [
"És una ballarina, coreògrafa i pedagoga catalana de dansa contemporània.",
"És la directora del Mercat de les Flors.",
"Al Vallès Occidental.",
"A la primera generació de ballarins contemporanis sorgida a finals dels 70 de l'Institut del Teatre de Barcelona.",
"A distints llocs d'Europa i a New York.",
"En la interpretació, la coreografia i la pedagogia.",
"Un dels grups pioners i referent de la dansa al nostre país.",
"Una peça per a cinc ballarines que donarà nom a la companyia.",
"El Bugé centre d'activitats de dansa.",
"Una vintena.",
"Sí.",
"També.",
"Al Tensdansa.",
"No.",
"Com l'art que ens permet mirar, habitar, experimentar l'espai. És, també, memòria corporal i pensament físic, immediata i necessària com un glop d'aigua quan es té set infinita, perquè cada cos és únic i diferent."
]
}
|
bios
|
Sílvia Bonastre i Peremateu (Terrassa, Vallès Occidental, 29 de novembre del 1981) és una jugadora d'hoquei sobre herba catalana.
Formada al Club Deportiu Terrassa, va debutar en competicions estatals la temporada 1999-00. Amb el club terrassenc va guanyar tres Campionats de Catalunya (2000-02), tres Lligues espanyoles (2000-02) i dos Copes de la Reina (2000 i 2001). La temporada 2002-03 va fitxar pel Reial Club de Polo, amb el qual va aconseguir tres Campionats de Catalunya (2003, 2004 i 2006), dues Lligues espanyoles (2003 i 2006) i tres Copes de la Reina (2003-05). Internacional amb la selecció espanyola en 180 ocasions entre 2001 i 2010, va competir en diferents edicions del Campionat del Món i d'Europa, destacant el subcampionat d'Europa de 2003. També va participar als Jocs Olímpics d'Atenes 2004 i de Beijing 2008, aconseguint un diploma olímpic. Va retirar-se al final de la temporada 2010-11. Tanmateix, va tornar a la competició breument, disputant la segona volta de la Lliga espanyola amb l'Atlètic Terrassa HC la temporada 2018-19.
Llicenciada en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport per l'INEFC de Barcelona, després de la seva retirada, ha exercit com a coordinadora pedagógica i el setembre de 2018 va ser escollida responsable de la línia femenina de l'Alt Rendiment Català de la Federació Catalana de Hockey. També ha exercit com a entrenadora de la selecció catalana femenina sub-16. Entre d'altres reconeixements, va rebre la medalla de la ciutat de Terrassa al mèrit esportiu per la seva participació als Jocs Olímpics d'Atenes 2004.
|
[
"Qui és Sílvia Bonastre i Peremateu?",
"On va començar amb la disciplina de l'hoquei?",
"Quants títols va assolir amb aquest club?",
"Va canviar d'equip?",
"A quin va anar?",
"Quantes vegades va competir amb la selecció espanyola?",
"En quins anys?",
"On van tenir lloc els Jocs Olímpics en què va participar?",
"Quan va deixar la seva carrera professional?",
"Va tornar, però?",
"Quina carrera va estudiar?",
"De què treballà després de deixar l'hoquei?",
"Quina oportunitat li va arribar l'any 2018?",
"Quins guardons ha rebut?"
] |
{
"answer_end": [
128,
163,
368,
423,
423,
630,
648,
831,
911,
958,
1112,
1208,
1341,
1569
],
"answer_start": [
0,
130,
223,
370,
370,
575,
575,
762,
865,
913,
1056,
1139,
1209,
1419
],
"input_text": [
"Una jugadora d'hoquei sobre herba catalana.",
"Al Club Deportiu Terrassa.",
"Tres Campionats de Catalunya, tres Lligues espanyoles i dos Copes de la Reina.",
"Sí.",
"Al Reial Club de Polo.",
"180.",
"Entre 2001 i 2010.",
"A Atenes i a Beijing.",
"Al final de la temporada 2010-11.",
"Sí.",
"Ciències de l'Activitat Física i l'Esport.",
"De coordinadora pedagógica.",
"Va ser escollida responsable de la línia femenina de l'Alt Rendiment Català de la Federació Catalana de Hockey.",
"Va rebre la medalla de la ciutat de Terrassa al mèrit esportiu, entre d'altres reconeixements."
]
}
|
vilaweb
|
Laura Sánchez, una catalana resident a Austràlia, ha protagonitzat una heroïcitat que ha tingut ressò a tot el país. D'avui per demà, s'ha fet famosa per haver rescatat un cangur que nedava a mar oberta, a més d'un quilòmetre de la costa. Mitjans com The Sidney Morning Herald, l'edició anglesa de The Daily Telegraph o el Daily Mail britànic n'expliquen l'aventura. Sánchez, en companyia d'uns amics, va sortir dilluns al matí de la platja d'Arrawara per anar a bussejar. Es desplaçaven cap al nord amb una llanxa motora quan, tot d'una, van veure un cangur nedant a mar oberta. ‘Vàrem veure que una cosa peluda surava a l'aigua. Pensàvem que podia ser una balena; a vegades s'acosten molt', explica Sánchez al Daily Telehgraph. Immediatament, varen veure que era un cangur adult d'uns trenta quilos. Malgrat que, de primer, l'animal es resistia, finalment el varen poder treure de l'aigua i portar-lo fins a la platja, on el van alliberar. ‘És la cosa més estranya que m'ha passat en molt de temps', explica Sánchez. Vegeu les fotografies que va fer ella mateixa i que resumeixen la gesta gràficament:
|
[
"De qui parla el text?",
"D'on és originària?",
"On viu actualment?",
"Què li ha passat?",
"En què ha consistit?",
"Quines publicacions se n'han fet ressò?",
"Per quina raó va anar Sànchez a la platja?",
"Hi va anar sola?",
"Què va passar llavors?",
"Amb què el van confondre al principi?",
"Quant pesava l'animal?",
"Van poder agafar-lo amb facilitat?",
"On el van deixar anar?",
"Li havia passat alguna cosa semblant últimament?"
] |
{
"answer_end": [
13,
27,
48,
115,
237,
365,
471,
471,
578,
664,
800,
846,
940,
1017
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
50,
134,
239,
367,
367,
473,
581,
745,
815,
858,
942
],
"input_text": [
"De Laura Sánchez.",
"De Catalunya.",
"A Austràlia.",
"Que ha protagonitzat una heroïcitat que ha tingut ressò a tot el país.",
"Ha rescatat un cangur que nedava a mar oberta, a més d'un quilòmetre de la costa.",
"Mitjans com The Sidney Morning Herald, l'edició anglesa de The Daily Telegraph o el Daily Mail britànic.",
"Per a bussejar.",
"No.",
"Es desplaçaven cap al nord amb una llanxa motora quan, tot d'una, van veure un cangur nedant a mar oberta.",
"Amb una balena.",
"Uns trenta quilos.",
"No.",
"A la platja.",
"No."
]
}
|
mitologia
|
Apofis o Apep (nom egipci: Apep, nom grec: Apofis, Apophis), representava en la mitologia egípcia a les forces malèfiques que habiten al Duat i a les tenebres. Fou representada com una serp gegantina, un drac amb parts de serp, o una gran tortuga o cocodril.
A diferència del Gènesi judeocristià, on el símbol del mal està representat per una serp, a Egipte, les serps, eren símbols de resurrecció, sent la cobra l'animal protector dels faraons i a la ciutat de Buto eren venerades pel seu caràcter benèfic.
Apep era una serp gegantina, indestructible i poderosa, que tenia com a objectiu interrompre el recorregut del vaixell solar, conduït per Ra, i evitar que sortís el nou dia, emprant diversos mètodes: atacava la barca directament o serpentejava per provocar bancs de sorra on la nau pogués encallar. La finalitat raïa a trencar la Maat, l'“ordre còsmic”.
Cada nit, Ra havia de vèncer Apofis però, com que era indestructible, mai seria aniquilat, tan sols era ferit o sotmès. Sovint era representat tallat a trossos per Ra (en la forma d'un gat), permetent aquesta victòria tornar a ocupar el seu lloc al vaixell solar i reiniciant el cicle solar. En el cas que Ra fos derrotat per Apofis, seria la fi del món. Igualment era necessari que Apofis no resultés destruït, ja que pels antics egipcis era necessari que existís un equilibri entre el bé i el mal i, si qualsevol dels dos combatents vencia, el balanç de forces seria alterat i el món retornaria al caos del que havia sortit.
Els egipcis creien que, quan el cel es tenyia de vermell, era a causa de les ferides provocades a Apofis. També, interpretaren que els eclipsis eren obra seva, en la lluita a Duat.
Totes les serps eren la seva encarnació, excepte la cobra, que representava al Sol.
|
[
"Què és Apofis?",
"Amb quin altre nom se'l coneix?",
"Com està caracteritzat?",
"Què representaven les serps a Egipte?",
"Per quin motiu eren celebrades a Buto?",
"Quin propòsit tenia Apep?",
"Quines estratègies utilitzava?",
"Ra aconseguia derrotar Apofis?",
"Què passaria si el vencés?",
"Què era essencial per al poble egipci?",
"Què causava la vermellor al cel, segons ells?",
"Qui era el causant dels eclipsis?",
"Quin paper tenien les serps?",
"A excepció de quina?"
] |
{
"answer_end": [
158,
13,
257,
397,
506,
680,
805,
980,
1215,
1360,
1593,
1668,
1709,
1727
],
"answer_start": [
0,
0,
160,
349,
447,
508,
682,
862,
1154,
1274,
1489,
1595,
1670,
1670
],
"input_text": [
"És la representació en la mitologia egípcia de les forces malèfiques que habiten al Duat i a les tenebres.",
"Amb el d'Apep.",
"Com una serp gegantina, un drac amb parts de serp, o una gran tortuga o cocodril.",
"Eren símbols de resurrecció.",
"Pel seu caràcter benèfic.",
"Interrompre el recorregut del vaixell solar, conduït per Ra, i evitar que sortís el nou dia.",
"Atacava la barca directament o serpentejava per provocar bancs de sorra on la nau pogués encallar.",
"No.",
"Seria la fi del món.",
"Que existís un equilibri entre el bé i el mal.",
"Les ferides provocades a Apofis.",
"Apofis.",
"Eren l'encarnació d'Apofis.",
"De la cobra."
]
}
|
vilaweb
|
Benvolguda consellera, benvolguda Dolors, No és cap consol tenir-te a prop ni saber-te enmig del teu Empordà estimat. No ho és perquè a prop de casa no és a casa, amb la teva gent. Perquè continues tancada a la presó de manera injusta, tot esperant judici –per tant, sense condemna– per haver contribuït a l'expressió lliure i participativa de la ciutadania sobre el seu propi futur. Et trobem a faltar. Cada dia. Malgrat tot, aquesta setmana finalment t'he pogut veure i abraçar. Ha estat un moment molt emocionant i que m'ha fet recordar les converses compartides, els somriures i la complicitat. Totes aquelles tardes al parlament, amunt i avall, negociant amb els altres grups parlamentaris per aprovar, per exemple, la renda garantida de ciutadania que va aconseguir la unanimitat de tota la cambra. I he recuperat la força de la teva mirada i la convicció de les teves paraules. Més ferma que mai, així t'he vist. Però també trista per una situació inadmissible que t'afecta a tu, evidentment, i la teva família. T'he pogut explicar en quines coses hem avançat al departament que tu vas encapçalar magníficament sota una idea força que faig meva: la millor política social és una feina digna. M'has demanat per la primera reunió del Consell de Govern de la Renda Garantida i per la feina amb les entitats sobre la proposta de reglament per desplegar-la, un dels projectes més importants que vas impulsar i que és el principal dret conquerit d'aquests darrers anys. Pels 800M€ de contractes de serveis socials, aturats pel 155 i que han fet patir de manera indecent les entitats i les persones ateses. I m'has insistit, perquè hi creus i perquè aquesta era una de les teves forces, que posem les persones al centre de tot i, especialment, les que necessiten més ajuda. Dolors, continuarem, per tu i per tots els altres presos polítics i exiliats. Aquest dissabte ens manifestarem pels carrers de Barcelona per exigir que aquesta injustícia i aquesta vergonya s'acabi, perquè tornis a casa en llibertat. Un abraçada afectuosa, Chakir el Homrani Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies
|
[
"A qui es dirigeix?",
"El reconforta que estigui a l'Empordà?",
"Per quina raó?",
"Què està esperant?",
"És enyorada?",
"Què ha rememorat Chakir quan s'han retrobat?",
"Què feien al vespre?",
"Què recorda de l'esguard de la Dolors?",
"De què han parlat durant la trobada?",
"Què li ha preguntat la Dolors?",
"Quins procediments va detenir el 155?",
"Qui ha fet sofrir això?",
"Què posen en el centre de les seves preferències, segons la Dolors?",
"Què passarà aquest cap de setmana?"
] |
{
"answer_end": [
40,
116,
234,
255,
402,
597,
803,
846,
1117,
1358,
1531,
1605,
1772,
1910
],
"answer_start": [
0,
42,
181,
236,
384,
414,
599,
805,
1019,
1199,
1471,
1471,
1607,
1852
],
"input_text": [
"A la Dolors.",
"No.",
"Perquè continua tancada a la presó de manera injusta.",
"El judici.",
"Sí.",
"Les converses compartides, els somriures i la complicitat.",
"Negociar amb els altres grups parlamentaris per aprovar, per exemple, la renda garantida de ciutadania que va aconseguir la unanimitat de tota la cambra.",
"La seva força.",
"De les coses que han avançat al departament que ella encapçalava.",
"Li ha demanat per la primera reunió del Consell de Govern de la Renda Garantida i per la feina amb les entitats sobre la proposta de reglament per desplegar-la.",
"800M€ de contractes de serveis socials.",
"Les entitats i les persones ateses.",
"Les persones, especialment les que necessiten més ajuda.",
"Hi haurà una manifestació pels carrers de Barcelona."
]
}
|
vilaweb
|
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha dit que no va considerar expulsar els consellers d'ERC del govern després de la decisió del president del parlament, Roger Torrent, d'acatar la retirada de la seva acta de diputat. En aquest sentit, Torra ha explicat a ‘El Matí de Catalunya Ràdio' que va consultar la decisió de convocar eleccions amb molta gent, però que ‘no era partidari de retirar ERC del govern' perquè ‘la unitat és l'única manera de culminar el mandat de l'1-O‘. Tanmateix, Torra ha lamentat que Torrent acatés la decisió de la JEC, perquè d'aquesta manera s'ha deixat ‘la presidència de la Generalitat a la intempèrie', fet que pot obrir la porta a noves querelles per usurpació de funcions, com ja ha fet el PP. El president ha insistit que sempre ha treballat per bastir ponts dins de l'independentisme i que ha estat ‘lleial als consellers del govern, fossin del color que fossin'. Ara bé, ha dit que la suspensió de la sessió d'investidura del president Carles Puigdemont, de la qual avui fa dos anys, va ser l'inici dels possibles recels entre els socis de govern. Torra s'ha reafirmat en no anunciar la data de les eleccions fins que no s'hagi aprovat el pressupost. ‘Calia que poséssim els pressupostos per tirar endavant i veure si hi ha cap opció perquè el diàleg amb l'estat no sigui una foto amb ponsèties', ha assegurat. Sobre la taula de diàleg, ha afirmat que té l'encàrrec de portar-hi l'autodeterminació i l'amnistia, però ha matisat que no és només una ‘qüestió del president', sinó que les negociacions s'han d'acordar dins del conjunt dels partits independentistes. Dit això, també s'ha preguntat quina proposta li farà Pedro Sánchez, que en l'anterior legislatura va trencar el diàleg quan va aparèixer la figura del relator per donar garanties. Finalment, el president també ha dit que no té intenció ‘d'aferrar-se al càrrec' i que descarta ser candidat en les pròximes eleccions. ‘Tot i això, seré al costat de la gent que vulgui tirar endavant la independència', ha afegit.
|
[
"Qui éstà al capdavant del govern català?",
"Què ha afirmat?",
"Qui és Roger Torrent?",
"Què ha convingut fer?",
"En quin programa ha fet les declaracions?",
"Com ha reaccionat Torra?",
"Per què?",
"A què s'arrisquen?",
"Què ha assegurat Torra?",
"Quin fet va provocar les desconfiances entre els aliats?",
"Quan es farà públic el dia que se celebraran els comicis?",
"S'ha pronunciat sobre la taula de diàleg?",
"I pel que fa als pactes i les discussions?",
"Qui podria plantejar-li una oferta?",
"Què meś ha dit Torra?"
] |
{
"answer_end": [
42,
112,
177,
226,
294,
552,
640,
733,
905,
1090,
1193,
1454,
1605,
1674,
1922
],
"answer_start": [
0,
32,
113,
113,
246,
484,
554,
642,
735,
907,
1092,
1355,
1526,
1607,
1788
],
"input_text": [
"Quim Torra.",
"Que no va considerar expulsar els consellers d'ERC del govern.",
"El president del Parlament.",
"Acatar la retirada de la seva acta de diputat.",
"A El Matí de Catalunya Ràdio.",
"Ha lamentat que Torrent acatés la decisió de la JEC.",
"Perquè s'ha deixat la presidència de la Generalitat a la intempèrie.",
"A obrir la porta a noves querelles per usurpació de funcions.",
"Que sempre ha treballat per bastir ponts dins de l'independentisme i que ha estat lleial als consellers del govern, fossin del color que fossin.",
"La suspensió de la sessió d'investidura del president Carles Puigdemont.",
"El president no les anunciarà fins que no s'hagi aprovat el pressupost.",
"Sí.",
"També.",
"Pedro Sánchez.",
"Que no té intenció d'aferrar-se al càrrec i que descarta ser candidat en les pròximes eleccions."
]
}
|
mitologia
|
Conó de Samos (llatí: Conon, en grec antic: Κόνων) fou un matemàtic i astrònom grec del temps de Ptolemeu II Filadelf (284-246 aC) i Ptolemeu III Evergetes I (246-222 aC). Va néixer a l'illa de Samos i va ser amic i probablement mestre d'Arquimedes.
No es conserva cap de les seves obres. Claudi Ptolemeu fa menció de les seves observacions a φάδεις ἀπλανῶν, De Apparentiis i diu que aquestes es van fer a Itàlia. Segons Sèneca, va escriure una col·lecció d'obres sobre les observacions dels eclipsis solars que haurien establert els egipcis. Apol·loni de Perge diu que va intentar demostrar algunes proposicions sobre el nombre de punts en què es poden tallar les unes a les altres dues seccions còniques.
Segurament va ser l'inventor de la corba anomenada espiral d'Arquimedes, però es va limitar a proposar la investigació de les seves propietats com a problema per a altres geòmetres. Es diu que va donar el nom de Coma Berenices a la constel·lació que porta aquest nom. El cas va ser que la reina Berenice II d'Egipte, esposa de Ptolemeu III Evergetes, havia ofert el sacrifici de la seva cabellera a la dea Afrodita pel retorn del rei d'una expedició durant la Tercera guerra síria. Com que el rei va tornar sa i estalvi, la reina va complir el seu oferiment, se la va tallar i la va deixar al temple. L'endemà al matí la cabellera havia desaparegut. Per aplacar el rei i la reina, furiosos (i salvar la vida dels sacerdots del temple) l'astrònom de la cort, Conó, va anunciar que l'oferiment havia estat posat per la dea al cel. Va indicar un cúmul d'estels que en aquell temps era identificat com la cua a la Constel·lació del Lleó, però que des d'aquella època va ser conegut com la Cabellera de Berenice.
|
[
"Qui fou Conó de Samos?",
"On va néixer?",
"Quin altre científic va conèixer?",
"Quantes de les seves obres han arribat als nostes dies?",
"Altres autors van fer referència a Conó de Samos?",
"On podria haver fet les seves investigacions?",
"Què va dir Sèneca sobre ell?",
"I Apol·loni de Perge?",
"Quin invent podria haver creat?",
"A què es creu que va posar nom?",
"Amb quin personatge comparteix nom la constel·lació?",
"Qui era?",
"A canvi de què es va comprometre a entregar els seus cabells a Afrodita?",
"On deixà la seva cabellera?",
"Quin cúmul d'estels va passar a anomenar-se Cabellera de Berenice?"
] |
{
"answer_end": [
78,
199,
248,
287,
357,
412,
541,
705,
778,
973,
1022,
1056,
1187,
1306,
1713
],
"answer_start": [
0,
172,
172,
250,
250,
289,
414,
543,
707,
889,
889,
1002,
1058,
1189,
1536
],
"input_text": [
"Fou un matemàtic i astrònom.",
"A l'illa de Samos.",
"Arquimedes.",
"Cap.",
"Sí.",
"A Itàlia.",
"Que va escriure una col·lecció d'obres sobre les observacions dels eclipsis solars que haurien establert els egipcis.",
"Que va intentar demostrar algunes proposicions sobre el nombre de punts en què es poden tallar les unes a les altres dues seccions còniques.",
"La corba anomenada espiral d'Arquimedes.",
"A la constel·lació Coma Berenices.",
"La reina Berenice II d'Egipte.",
"L'esposa de Ptolemeu III Evergetes.",
"A canvi del retorn del rei d'una expedició durant la Tercera guerra síria.",
"Al temple.",
"La cua de la Constel·lació del Lleó."
]
}
|
vilaweb
|
El nomenament dels ministres del nou govern liberal canadenc estan causant un fort impacte. Justin Trudeau, per exemple, ha nomenat per primer vegada un indígena canadenc com a ministre de Justícia, en un gest important ja que el govern anterior s'havia negat a investigar judicialment els assassinats de moltes dones índies i inuit els darrers anys. Però segurament el nomenament que ha causat més impacte ha estat el del coronel sikh Harjit Saijan com a ministre de Defensa. Saijan és un dels tres sikhs que han promès el seu càrrec com a ministre però a ningú no se li escapa el significat especial del seu nomenament. En campanya Trudeau va criticar durament la implicació del Canadà en la guerra de l'Irac i el seguidisme que el govern Harper feia de la política dels Estats Units i va prometre la retirada de les tropes que encara hi són. Saijan hi va participar en la guerra però és un home nascut a l'Índia i sempre porta turbant i un punyal, tal i com exigeix la seva religió. El nou govern és paritari pel que fa a homes i dones, quinze de cada, inclou ministres de totes les províncies canadenques i de diverses comunitats. Entre ells hi ha la primera ministra que és musulmana, nascuda a l'Afganistan, dos ministres d'origen ucrainès, dos indígenes i tres sikhs, un d'ells detingut i torturat fa anys a l'Índia acusat de terrorisme. També serà ministre un veterà de guerra, paralític després d'un combat i una persona cega. Hi ha sis ministres del Quebec, inclòs el ministre d'afers estrangers.
|
[
"De quina ideologia és el nou govern del Canadà?",
"Qui és el nou ministre de Justícia?",
"Per què ha estat una decisió destacada?",
"A qui ha posat Trudeau com a ministre de Defensa?",
"Què va jutjar Trudeau durant la campanya?",
"A què es va comprometre?",
"L'actual ministre de defensa va intervenir en el conflicte?",
"On va néixer?",
"Com vesteix?",
"Per què?",
"Quina altra característica té el nou govern?",
"D'on són els seus ministres?",
"N'hi ha de nascuts fora del país?",
"Quants n'hi ha del Quebec?",
"Per exemple?"
] |
{
"answer_end": [
60,
197,
349,
475,
785,
843,
881,
914,
949,
984,
1038,
1133,
1343,
1466,
1505
],
"answer_start": [
0,
92,
199,
351,
622,
788,
845,
882,
917,
917,
986,
986,
1135,
1436,
1436
],
"input_text": [
"És un govern liberal.",
"Un indígena canadenc.",
"Perquè el govern anterior s'havia negat a investigar judicialment els assassinats de moltes dones índies i inuit els darrers anys.",
"El coronel sikh Harjit Saijan.",
"La implicació del Canadà en la guerra de l'Irac i el seguidisme que el govern Harper feia de la política dels Estats Units.",
"A retirar les tropes que encara hi ha a l'Iraq.",
"Sí.",
"A l'Índia.",
"Amb un turbant i un punyal.",
"Perquè ho exigeix la seva religió.",
"És paritari pel que fa a homes i dones.",
"De totes les províncies canadenques i de diverses comunitats.",
"Sí.",
"Sis.",
"El ministre d'afers estrangers."
]
}
|
books
|
Però ella igual que si no ho sentís, restava somniosa, mústiga, cercant sempre la soledat. Així que veia el seu pare fora i distreta l'àvia, s'enfilava cap al bosc o bé baixava al torrent per a capdellar i descabdellar a soles l'eterna cabòria que la perseguia. S'asseia al peu d'una soca, i rumia que rumiaràs. Després s'alçava, i, com una ànima en pena, començava a passejar-se, mig adormida, mig desperta, en una mena d'ensopiment estrany.
Una tarda caminant per la vora d'un reguerol del torrent, li va semblar veure passar una ombra d'ella mateixa, reflexada en un clap d'aigua. Va aturar-se tot de sopte i va mirar dins del clap. La imatge cercada de tant temps se li apareixia quan menys s'ho creia. ¡Quina cosa més estranya! Per una colzada que feia el reguerol l'aigua se n'entrava en una mena de clot obert en el rocam, i allí s'estava quietona, arrecerada, sense sofrir empentes de la corrent.
Amb el desig de veure's a son plaer, la Guillema va ajupir-se posant la cara a flor d'aigua, Però de tan acostar-s'hi de moment no es va veure emmirallada. El fons del sot era tot tacat de clapes de molsa negra, rostida pel sol d'agost, quan les calors eixuguen l'aigua d'aquell indret. Llavors la mossa es va enretirar una mica, i la figura es va tornar a reflectir. ¡Quin plaer més voluptuós sentia la xicota en aquells moments! El mirall no era pas tan clar ni transparent com la lluna de cristall que somniava, però era més gran, molt més gran. S'hi veia tota, fins a mig cos, i no es cansava de mirar-se. Era tant el goig que li pessigollava l'ànima que fins li va venir a la boca la cançó que de criatura havia sentit cantar:
|
[
"Com estava ella?",
"Cap a on anava per estar sola?",
"I allà què feia?",
"Com era la seva forma de passejar?",
"Què li va creure presenciar un cop?",
"Es va atrevir a mirar-la?",
"Aquella imatge se n'anava?",
"Com es deia la noia?",
"Què li va passar quan s'apropà massa a l'aigua?",
"Per què?",
"Feia calor o fred?",
"Què va fer la noia?",
"Li agradava el seu reflex?",
"Més que si es mirava a un mirall?",
"En què va pensar?"
] |
{
"answer_end": [
89,
260,
310,
441,
582,
634,
903,
953,
1059,
1115,
1190,
1233,
1334,
1418,
1635
],
"answer_start": [
0,
141,
262,
312,
443,
584,
733,
905,
905,
1061,
1061,
1192,
1274,
1336,
1515
],
"input_text": [
"Somniosa, mústiga, cercant sempre la soledat.",
"Al bosc o al torrent.",
"Rumiar.",
"Mig adormida, mig desperta, en una mena d'ensopiment estrany.",
"Una ombra d'ella mateixa, reflexada en un clap d'aigua.",
"Sí.",
"No.",
"Guillema.",
"No es va veure emmirallada.",
"Perquè el fons del sot era tot era tacat de clapes de molsa negra.",
"Calor.",
"Es va enretirar una mica.",
"Sí.",
"Sí.",
"En una cançó que de criatura havia sentit cantar."
]
}
|
books
|
-Costa de desenganyar-se'n. Talment un hom diria que són una vera realitat. Fitre, vetaquí per què cap boig no s'ho coneix. Mes, jo sí; jo encara no estic tan desballestat que hagi perdut la reflexió i no sàpiga malfiar-me de mí mateix. Els boigs prenen per realitats els despropósits de llur enteniment, no en dubten, els manifesten, criden, s'exasperen i és clar… a les hores ve la gent de seny i els engarjola. Aquí és el perill, Jeroni. Alerta, has de servar, que ningú no et conegui el mal… i, amb temps i paciència, tu en guariràs. Altrament seràs la riota de tothom, perdràs tots els teus drets i tu, l'hisendat més fort del terme de Vilablanca, et veuràs reclòs dins una trista cel·la i subjecte al passament, que els teus marmessors vulguin donar-te. Algú pla que riuria. No, no m'aixarparan, jo servaré.
La gana l'apretava. De deu hores del matí ençà no havia tastat res. Era cas d'anar a sopar a l'hostal. Per que no? Si es mantenia ben reservat, procurant no trair les seves impressions, fossin les que fossin ¿qui les hi havia de endevinar? I si allò no era una falòrnia, si… però ¡ca! A veure si algú l'esbroncava. A la prova. Ell, mut com un conill; que es declaressin els altres; i si li declaraven la cosa, al menys el traurien del dubte.
|
[
"És fàcil desenganyar-se'n?",
"Com es troba el personatge que parla?",
"Què els passa als boigs?",
"Quina reacció té la gent de seny?",
"A qui es dirigeix aquest personatge?",
"Què li recomana?",
"I què més li diu?",
"I si no ho fa?",
"A quin poble són?",
"Què més podria passar-li?",
"Es podrien riure d'ell?",
"Havia menjat alguna cosa?",
"On podria anar?",
"Com pensava mantenir-se ell?"
] |
{
"answer_end": [
26,
235,
303,
412,
439,
494,
536,
572,
651,
758,
779,
880,
915,
1163
],
"answer_start": [
1,
124,
237,
366,
414,
441,
496,
538,
538,
653,
760,
814,
882,
1141
],
"input_text": [
"No.",
"No tan desballestat que hagi perdut la reflexió i no sàpiga malfiar-se de si mateix.",
"Prenen per realitats els despropósits de llur enteniment.",
"Els engarjola.",
"A en Jeroni.",
"Servar, que ningú no li conegui el mal.",
"Que amb temps i paciència en guarirà.",
"Serà la riota de tothom.",
"A Vilablanca.",
"Veure's reclòs dins una trista cel·la i subjecte al passament que els seus marmessors li vulguin donar.",
"Sí.",
"No.",
"A l'hostal.",
"Mut com un conill."
]
}
|
bios
|
Belén Hoyo Juliá (València, 5 de maig de 1984) és una advocada i política valenciana, diputada al Congrés dels Diputats amb el PP en la X,XI i XII Legislatures.
És llicenciada en dret i en ciències polítiques per la Universitat de València. Durant la seua època d'estudiant va ser membre electe de la Junta de Centre de la Facultat de Dret i posteriorment membre electe del Claustre de la Universitat de València.
Amb 18 anys es va afiliar a Nuevas Generaciones del Partit Popular de la Comunitat Valenciana al districte de Ciutat Vella (València). Ha estat Coordinadora Provincial de NNGG de València, Secretària Executiva de Joventut del PP de la província de València i Secretària de Lluita contra la Violència de Gènere de NNGG d'Espanya. Des d'abril de 2011 és Subsecretària d'Organització de NNGG d'Espanya i des de juny de 2012 Coordinadora General del Partit Popular de la Província de València.
En 2007 va ser nomenada Secretària General de l'Institut Valencià de la Joventut-Generalitat Jove i després de les eleccions a les Corts Valencianes de 2011 va ser designada Directora General de Joventut de la Generalitat Valenciana.
Fou escollida diputada per València a les eleccions generals espanyoles de 2011. És Secretària Primera de la Comissió Constitucional, vocal de la Comissió d'Interior, de la Comissió Mixta per a l'Estudi del Problema de les Drogues i està adscrita a la Comissió d'Exteriors i Cultura. Fou reelegida diputada a les eleccions generals espanyoles de 2015 i 2016.
|
[
"On va néixer Belén Hoyo Juliá?",
"A què es dedica?",
"A quin partit està afiliada?",
"Què va estudiar?",
"A quin centre?",
"Quan es va unir al PP?",
"En quin barri?",
"Ha exercit càrrecs importants dins el partit?",
"Quin càrrec tenia el 2007?",
"I el 2011?",
"Quin any es va convertir en diputada?",
"Forma part de la Comissió Constitucional?",
"I de la Comissió d'Interior?",
"De quina altra comissió forma part?",
"Va tornar a ser diputada?"
] |
{
"answer_end": [
46,
84,
129,
208,
239,
480,
536,
741,
1001,
1136,
1217,
1270,
1303,
1420,
1495
],
"answer_start": [
0,
0,
65,
161,
161,
414,
426,
549,
904,
1004,
1138,
1219,
1272,
1369,
1422
],
"input_text": [
"A València.",
"És advocada i política.",
"Al PP.",
"Dret i ciències polítiques.",
"A la Universitat de València.",
"Quan tenia 18 anys.",
"Al districte de Ciutat Vella.",
"Sí.",
"Secretària General de l'Institut Valencià de la Joventut-Generalitat Jove.",
"Directora General de Joventut de la Generalitat Valenciana.",
"El 2011.",
"Sí.",
"També.",
"De la Comissió d'Exteriors i Cultura.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Mai aprovaré que t'hagis quedat a Barcelona, i me sembla que a l'últim te'n vindràs. Aquí no hi ha grans diversions ni comoditats, però a lo menos estem tranquils i no temem per la salut, que en aquest món és lo principal. Hem combinat un modo de passar la vetlla deliciós. Nos hem de reunir alegrement…
Escrites aqueixes ratlles, torno a agafar la ploma per a dir-te que s'acaba de declarar el còlera en el poble. No hi ha apotecari, i l'únic metge viu dues hores lluny. Vaig a fer un farcell i fujo a un altre poble: encara no sé a on.
Ja t'escriuré el meu paradero. No tinc més que un xic d'or i ningú me'l vol canviar. Dispensa la brevetat. Adiós.
P. D.-No me'n podré anar fins demà, perquè tots els assientos estan presos. Tothom fuig desesperat i ningú sap lo que es pesca. L'apotecari ha acabat el làudano, la càmfora i la camamilla. Ja et dic jo que estem frescos!
|
[
"A quina ciutat es va quedar?",
"Com es viu allà on viu el narrador?",
"Té alguna cosa bona?",
"Què és el més important per ell?",
"Com passen la tarda?",
"Què ha passat al poble?",
"On viu el metge més proper?",
"Què pensa fer el narrador?",
"A quin?",
"Tornarà a escriure cartes?",
"Quants diners duu a sobre?",
"Qui l'hi ha canviat?",
"Quan marxarà?",
"Què fa la resta del poble?",
"Quines medicines s'han esgotat?"
] |
{
"answer_end": [
43,
129,
162,
221,
303,
413,
470,
517,
536,
567,
596,
621,
686,
750,
839
],
"answer_start": [
0,
85,
85,
131,
223,
304,
415,
472,
496,
538,
569,
569,
658,
658,
780
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"Sense grans diversions ni comoditats.",
"Sí.",
"La salut.",
"Es reuneixen alegrement.",
"S'hi acaba de declarar el còlera.",
"A dues hores.",
"Fugir a un altre poble.",
"Encara no ho sap.",
"Sí.",
"Un xic d'or.",
"Ningú.",
"L'endemà.",
"Tothom fuig desesperat.",
"El làudano, la càmfora i la camamilla."
]
}
|
books
|
Ja tenen raó que l'home s'acostuma a tot!
Jo sé gendre que a còpia d'anys d'estar amb la sogra han arribat a viure disputant i tirant-se coses pel cap només cinc o sis vegades cada dia.
Si no fos així ¿com podria compendre's que hi hagués qui pogués viure a Barcelona amb aquest soroll de campanes sense comptar les orelles a prova de bomba que poden estar a prop de les parròquies i les blindades que viuen en els calderers? Desenganyeu-vos i conveniu amb mi: és el costum.
A més del costum, no hi ha dubte que per instint ens agraden les campanes: tant, que no fóra estrany que algú d'aquests que creuen en la transmigració ens sortís algun dia amb que molts dels que més figuren en Barcelona n'havien portat al coll per anar a pasturar. Així com a un díputat se li fa fer el que es vol prometent-li un bon empleu, o a un gos el feu ballar ensenyant-li un os, a un català parleu-li de campanes i ja el teniu content.
En prova d'això no hi ha ningú capaç de provar-me que res de lo que parli o faci olor de campana hagi anat malament.
En el terreno literari;
La Campana de la Almudaina. Furor.
L'Esquella de la Torratxa. Furor.
El senyor Balaguer va provar d'enviar als Jocs Florals La Campana de l'Ave Maria. Premiada.
|
[
"Què diuen sobre l'home?",
"De qui s'està parlant?",
"On viu aquesta la persona mencionada?",
"Què se sentia als carrers?",
"Per què la gent aguanta aquestes molèsties?",
"Les campanes són del gust de la gent?",
"Què es pot obligar a fer a un diputat?",
"Amb què es fa dansar un gos?",
"I què li provoca alegria a un català?",
"Quina justificació hi ha per això últim?",
"Quina obra literària s'esmenta?",
"Alguna més?",
"Qui va participar als Jocs Florals?",
"Quina obra va presentar?",
"Va obtenir el premi?"
] |
{
"answer_end": [
40,
184,
267,
297,
473,
548,
815,
860,
917,
1034,
1086,
1120,
1209,
1209,
1219
],
"answer_start": [
0,
42,
202,
202,
202,
475,
740,
819,
862,
919,
1060,
1095,
1129,
1129,
1129
],
"input_text": [
"Que s'acostuma a tot.",
"D'un gendre que a còpia d'anys d'estar amb la sogra han arribat a viure disputant i tirant-se coses pel cap només cinc o sis vegades cada dia.",
"A Barcelona.",
"Soroll de campanes.",
"Per costum.",
"Sí.",
"El que es vol a canvi d'una bona feina.",
"Amb un os.",
"Que li parlin de campanes.",
"Que res de lo que parli o faci olor de campana hagi anat malament.",
"La Campana de la Almudaina.",
"L'Esquella de la Torratxa.",
"El senyor Balaguer.",
"La Campana de l'Ave Maria.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Gaudiamus és una bèstia que representa el drac d'Antoni Gaudí del Parc Güell, segurament la imatge més coneguda del barri del Coll. És una figura innovadora perquè s'allunya del model de bèstia típica de la imatgeria festiva i popular barcelonina, amb el cos cobert de trencadís gaudinià.
La iniciativa de construir el drac fou de la colla de diables Malèfica del Coll, que volia adquirir una bèstia foguera per animar els correfocs i les cercaviles que alhora s'identifiqués amb el barri. El drac es va construir gràcies a donatius dels veïns i empreses del barri i el finançament del districte de Gràcia. La colla n'encarregà la construcció a l'artista Dolors Sans, de Vilafranca del Penedès, que l'enllestí el 1999. El dia 5 de juny d'aquell any, en Gaudiamus es presentà al barri en una performance al Parc Güell que simulava el naixement del nou drac; seguidament, es va fer un acte al Parc de la Creueta del Coll i un correfoc pel barri. Els seus padrins van ser el drac de Gràcia i el drac Capallà d'Horta.
El drac actua en correfocs i espectacles pirotècnics diversos, acompanyat dels diables i de membres de la colla que fan funcions diferents. Hi ha dos portadors, que el mouen i el fan ballar; el pastor, que el guia i dona instruccions als portadors; els civaders, que posen i treuen la pirotècnia cremada dels punts de foc; i el carro, que és com s'anomena aquell qui porta el material per a cremar. Per una altra banda, també participa en cercaviles sense foc, acompanyat només pels portadors i el pastor.
El drac Gaudiamus fa un paper important en el calendari festiu gracienc, però també el podem veure als correfocs, trobades i cercaviles de més barris de la ciutat i de fora, acompanyat sempre dels ritmes dels tabalers de la colla.
|
[
"Què és Gaudiamus?",
"Amb quin artista s'associa?",
"On podem trobar el drac de Gaudí?",
"Com és aquesta representació?",
"Per què?",
"Amb què està recoberta la figura?",
"Qui va decidir fer el drac?",
"Per què la volien?",
"Com es va finançar l'obra?",
"A qui en van demanar la construcció?",
"Quan la va acabar?",
"Com van presentar l'escultura?",
"En quins actes participa Gaudiamus?",
"Quantes persones calen per carregar-lo?",
"Algun cop l'han portat a festes fora del barri de Gràcia?"
] |
{
"answer_end": [
23,
61,
76,
156,
246,
287,
368,
488,
605,
666,
717,
855,
1075,
1203,
1692
],
"answer_start": [
0,
0,
39,
132,
132,
248,
289,
331,
490,
607,
607,
719,
1014,
1154,
1520
],
"input_text": [
"És una bèstia.",
"Amb Antoni Gaudí.",
"Al Parc Güell.",
"Innovadora.",
"Perquè s'allunya del model de bèstia típica de la imatgeria festiva i popular barcelonina.",
"Amb trencadís gaudinià.",
"La colla de diables Malèfica del Coll.",
"Per animar els correfocs i les cercaviles i que alhora s'identifiqués amb el barri.",
"Amb donatius dels veïns i empreses del barri i el finançament del districte de Gràcia.",
"A l'artista Dolors Sans.",
"El 1999.",
"En una performance al Parc Güell que simulava el naixement del nou drac.",
"En correfocs i espectacles pirotècnics diversos.",
"Dos.",
"Sí."
]
}
|
books
|
-Aixerides !
-Els ha provat!…
-Molt!…; molt!… Em sembla que la criden, portera!…
-No, el meu marit és fora!
-És un veí!
-Hi vaig.
En Martí féu un sospir en veure's allunyada la mosca vironera de la vella que per afalagar-lo garlava amb una veu monòtona i nasal sense to ni so. Després va anar-se'n a dinar de pressa per mor d'ésser a casa a l'hora que havia dit al xofer i en baixar l'escala va veure que l'auto ja era davant la seva entrada.
-Ja ets aquí?
-És l'hora!
-Ja són les tres i mitja?
-Passen dos minuts!
-Sí que m'he lluït; encara no he dinat!
|
[
"Criden algú?",
"Qui criden?",
"Per què no podia ser segons ella?",
"Llavors qui la cridava?",
"Com va reaccionar en Martí quan la portera se'n va anar?",
"Per què?",
"Com era la veu de la vella?",
"Què va fer després en Martí?",
"Per què tanta velocitat?",
"On era el cotxe?",
"Què li va preguntar al xofer?",
"Per què era allà?",
"Quina hora era?",
"En punt?",
"De què no havia tingut temps?"
] |
{
"answer_end": [
79,
79,
106,
118,
152,
203,
275,
315,
370,
441,
456,
467,
493,
513,
553
],
"answer_start": [
46,
46,
82,
109,
130,
130,
195,
277,
277,
371,
444,
458,
470,
496,
516
],
"input_text": [
"Sí.",
"La portera.",
"Perquè el seu marit era fora.",
"Un veí.",
"Va fer un sospir.",
"Perquè la mosca vironera de la vella s'allunyava.",
"Monòtona i nasal sense to ni so.",
"Va anar-se'n a dinar de pressa.",
"Per mor d'ésser a casa a l'hora que havia dit al xofer.",
"Davant de la seva entrada.",
"Si ja era allà.",
"Perquè ja era l'hora.",
"Les tres i mitja.",
"No.",
"De dinar."
]
}
|
bios
|
Anna Rosa Cisquella (Barcelona, 20 de juny de 1954) és actriu i la productora executiva de la companyia de teatre Dagoll Dagom. És la germana bessona de Georgina Cisquella i està casada amb l'actor Pep Cruz.
Llicenciada en Història Contemporània per la UAB va començar els seus estudis d'interpretació a l'Orfeó de Sants. Després d'intervenir en diversos espectacles universitaris (Les Troianes d'Eurípides-Sartre amb qui va compartir repartiment amb Rosa Novell i Isona Passola o La setmana tràgica dirigida per Lluís Pasqual), l'any 1975 inicia la seva carrera professional com a actriu ingressant a la companyia Els Joglars dirigida per Albert Boadella amb l'espectacle Alias Serrallonga amb el qual va fer diverses gires per l'estat espanyol i Amèrica del sud. També va intervenir en la sèrie televisiva La Odissea d'Els Joglars i en la sèrie televisiva Terra d'escudella.
Amb l'Assemblea d'Actors i directors, va formar part de la Trilogia dels marginats (que incloia Una bassa d'oli de Joan Abellán, Els Jambus de Juli Vallmitjana, Drama d'humils de Joan Puig i Ferreter) i Crac! o a irresistible caiguda en vertical del teatre amb direcció de Jaume Melendres, Frederic Roda i Joan Abellan i música de Francesc Burrull i La Trinca.
Va entrar a formar part de Dagoll Dagom l'any 1977 com a actriu amb l'espectacle No hablaré en clase dirigit per Joan Ollé. Va formar part del repartiment d'Antaviana (1978), un espectacle basat en els contes de Pere Calders amb direcció de Joan Lluís Bozzo. L'espectacle va girar amb gran èxit durant tres anys. Després va participar en els espectacles La nit de Sant Joan (1981), amb música de Jaume Sisa i direcció de Joan Lluís Bozzo i Glups! a partir dels còmics de Gérard Lauzier amb música de Joan Vives i direcció de Joan Lluís Bozzo. A partir de l'any 1985 va deixar la interpretació per centrar-se en temes tècnics, de dramatúrgia d'espectacles i producció dels següents projectes de la companyia.
Ha estat coordinadora general de l'empresa 3XTR3S (formada per Anexa, Dagoll Dagom i El Tricicle) que gestiona el Teatre Poliorama i el Teatre Victòria fins al 2019. Ha estat presidenta de l'Associació de Companyies de Teatre Professional de Catalunya i vicepresidenta de la Federación Estatal de Asociaciones de Empresas de Teatro y Danza.
L'any 1994 va recollir el Premi Nacional de Cultura per la trajectòria de la seva companyia, Dagoll Dagom.
Creu de Sant Jordi 2021.
|
[
"On va néixer Anna Rosa Cisquella?",
"A què es dedica?",
"Té germans?",
"És soltera?",
"Què va estudiar?",
"Un cop llicenciada, es va continuar formant?",
"A quina companyia va entrar?",
"Qui n'estava al capdavant?",
"Com es deia el muntatge que feien?",
"Per on van voltar amb l'espectacle?",
"Anna Rosa Cisquella va participar en sèries de televisió?",
"Quina obra va fer amb l'Assemblea d'Actors i directors?",
"Com es deien les obres que formaven la trilogia?",
"Quines companyies integren 3XTR3S?",
"Ha rebut mai cap guardó Anna Rosa Cisquella?"
] |
{
"answer_end": [
51,
126,
171,
206,
245,
320,
626,
655,
690,
763,
875,
959,
1077,
2044,
2393
],
"answer_start": [
0,
0,
128,
172,
208,
208,
529,
615,
615,
673,
765,
877,
933,
1980,
2288
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"És actriu i la productora executiva de la companyia de teatre Dagoll Dagom.",
"Sí.",
"No.",
"Història Contemporània.",
"Sí.",
"A Els Joglars.",
"Albert Boadella.",
"Alias Serrallonga.",
"Per l'estat espanyol i Amèrica del sud.",
"Sí.",
"La Trilogia dels marginats.",
"Una bassa d'oli de Joan Abellán, Els Jambus de Juli Vallmitjana i Drama d'humils de Joan Puig i Ferreter.",
"Anexa, Dagoll Dagom i El Tricicle.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
L'edició 2017 de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio, dedicada a les malalties infeccioses, ha tancat definitivament el marcador amb 9.758.075 euros. Des de l'emissió del programa, el 17 de desembre, fins al 31 de març, quan ha acabat el període de recepció de donatius, el marcador ha incrementat la xifra en més de 2,5 milions d'euros. Aquest resultat situa el marcador entre les cinc recaptacions més elevades de les 26 edicions. Aquests recursos es destinaran a la recerca biomèdica, per tal de prevenir, tractar més eficaçment, millorar la qualitat de vida de les persones que les tenen i fins i tot arribar a curar les malalties infeccioses. La Fundació La Marató finançarà els projectes d'investigació que resultin més ben valorats entre els 214 que s'han presentat a la convocatòria d'ajudes. Actualment, científics d'àmbit internacional experts en malalties infeccioses revisen els projectes candidats mitjançant un procés d'avaluació coordinat per l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. Cada treball serà puntuat per dos avaluadors en funció de la qualitat, metodologia, rellevància científica, sanitària i social, valor innovador i viabilitat. Finalment, un comitè presentarà una llista amb els treballs més ben valorats, que serà estudiada per la Comissió Assessora Científica i traslladada al Patronat de la Fundació per ser aprovada. La decisió sobre la distribució dels fons recaptats es farà pública durant l'octubre del 2018. Durant l'edició del 2017 de La Marató es van fer 3.307 activitats populars que van mobilitzar un milió de persones. 3.200 voluntaris van atendre els milers de donatius telefònics durant l'emissió dels programes i 234.268 joves van assistir a les 5.339 conferències fetes en un miler de centres educatius, cívics i biblioteques. La Marató 2018 La pròxima edició del programa es farà el diumenge 16 de desembre i estarà dedicada al càncer, una malaltia que representa la primera causa de mort entre els homes i la segona entre les dones, i que manté una incidència molt alta: es calcula que, al llarg de la seva vida, en tindran un de cada dos homes i una de cada tres dones.
|
[
"A quina causa està enfocada l'edició 2017 de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio?",
"Quants diners s'han obtingut?",
"Quan es va poder veure el programa?",
"Quin dia ha acabat el període per rebre donatius?",
"En quant ha augmentat la recaptació en aquest període?",
"Ha sigut una edició gaire recaptadora?",
"En què s'utilitzaran els diners?",
"Amb quin objectiu?",
"Quins projectes es podran pagar?",
"Qui comprova els projectes?",
"Com es valoraran els projectes?",
"Quan se sabran els resultats?",
"Quants voluntaris han participat agafant el telèfon?",
"Hi haurà una edició l'any vinent?",
"A què es destinaran els donatius?"
] |
{
"answer_end": [
89,
147,
197,
268,
335,
430,
485,
645,
798,
909,
1172,
1460,
1672,
1870,
1898
],
"answer_start": [
0,
91,
149,
199,
270,
337,
432,
432,
647,
800,
1016,
1367,
1578,
1805,
1805
],
"input_text": [
"A les malalties infeccioses.",
"9.758.075 euros.",
"El 17 de desembre.",
"El 31 de març.",
"En més de 2,5 milions d'euros.",
"Sí.",
"A la recerca biomèdica.",
"Per prevenir, tractar més eficaçment, millorar la qualitat de vida de les persones que tenen malalties infeccioses i fins i tot arribar a curar-les.",
"Els que resultin més ben valorats entre els 214 que s'han presentat.",
"Científics d'àmbit internacional experts en malalties infeccioses.",
"Cada treball serà puntuat per dos avaluadors en funció de la qualitat, metodologia, rellevància científica, sanitària i social, valor innovador i viabilitat.",
"A l'octubre del 2018.",
"3.200.",
"Sí.",
"Al càncer."
]
}
|
bios
|
Mercè Comaposada i Guillén (Barcelona, 14 d'agost de 1901- París, 11 de febrer de 1994) fou una militant feminista i anarquista catalana, escriptora i advocada; treballà com a muntadora de pel·lícules, representant d'art o secretària.
Era filla d'un sabater autodidacta i socialista, Josep Comaposada i Gili, i d'Isabel Guillem i Cervera. Treballà des de molt joveneta, entrà com a muntadora en una empresa de producció cinematogràfica i s'afilià al Sindicat d'Espectacles Públics de Barcelona de la CNT. Marxà de seguida a Madrid per prosseguir els seus estudis; hi tindrà com a mestres Antonio Machado i José Castillejo. Quan estudiava Dret, va conèixer Valeriano Orobón Fernández, que l'animaria a fer classes als obrers, tot i que serien un fracàs, perquè els homes no volien ser instruïts per dones.
Sensibilitzada per la condició de la dona, es convertí en pedagoga i donà cursos a dones. De la seva trobada amb Lucía Sánchez Saornil nasqué la idea de crear un grup específic de dones en el moviment llibertari. El grup de Mujeres Libres es creà a l'abril de 1936 i al mes següent ja editava el periòdic del mateix nom, il·lustrat pel seu company, l'escultor llibertari Baltasar Lobo, a qui havia conegut el 1933. Quan es produí el cop d'estat del 18 de juliol de 1936, tornà a Barcelona i s'uní a un altre grup de dones amb el qual treballà en la creació d'una federació nacional.
De salut fràgil, prosseguí sense descans durant el conflicte la seva activitat educativa, la seva participació en Mujeres Libres i la seva col·laboració amb la premsa llibertària. Després de la derrota, es refugià a París amb el seu company, sota la protecció de Pablo Picasso. Treballà com a secretària, després dugué a terme treballs de traducció d'escriptors castellans —sobretot Lope de Vega— i es consagrà a fer de representant de l'obra artística del seu company.
Durant els anys 60 i 70 militarà a «Mujeres Libres» des de París. Col·laborà a Mujeres Libres (en seria la redactora en cap), Ruta, Tiempos Nuevos, Tierra y Libertad i Umbral. Signà els seus llibres publicats a l'exili com a Mercedes Guillén.
|
[
"On va néixer Mercè Comaposada i Guillén?",
"Quina feina va fer?",
"Qui eren els seus pares?",
"Quan va començar a treballar?",
"Es va unir a algun sindicat?",
"On va anar a formar-se?",
"Qui van ser els seus professors?",
"Quina carrera va fer?",
"Qui la va empènyer a fer de professora pels obrers?",
"A qui va fer classe posteriorment?",
"Què va crear?",
"Què va fer poc després?",
"On va marxar després de la guerra?",
"Quines feines va fer allà?",
"Quin pseudònim va fer servir en les seves obres a l'exili?"
] |
{
"answer_end": [
87,
233,
337,
435,
503,
562,
621,
642,
723,
893,
1069,
1124,
1609,
1856,
2099
],
"answer_start": [
0,
161,
235,
339,
438,
505,
564,
623,
656,
805,
895,
1072,
1568,
1666,
2034
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"Treballà de muntadora de pel·lícules, representant d'art o secretària.",
"Josep Comaposada i Gili i Isabel Guillem i Cervera.",
"Quan era molt joveneta.",
"Sí.",
"A Madrid.",
"Antonio Machado i José Castillejo.",
"Dret.",
"Valeriano Orobón Fernández.",
"A dones.",
"El grup Mujeres Libres.",
"Editar un periòdic amb el mateix nom.",
"A París.",
"Treballà com a secretària, després dugué a terme treballs de traducció d'escriptors castellans i es consagrà a fer de representant de l'obra artística del seu company.",
"Signà com a Mercedes Guillén."
]
}
|
mitologia
|
Les Pièrides (en grec antic Πιερίδες), eren les filles de Píer, fill de Macèdon. Píer havia introduït el culte a les Muses a Macedònia.
En una tradició, les Pièrides són nou joves que van voler rivalitzar amb les Muses. Molt hàbils en el cant, van anar a l'Helicó, la muntanya de les Muses, i van entaular un concurs de cant amb elles, però van ser vençudes. Les Muses com a càstig les van transformar en ocells, segons Ovidi en garses, i segons Nicandre en aus diverses. Nicandre ens ha conservat els noms de les nou Pièrides: Colímbada, Inix, Cencris, Cissa, Cloris, Acalantis, Nessa, Pipo i Dracontis.
Pausànies també diu que les Pièrides tenien els mateixos noms que les Muses, fins al punt que els fills atribuïts a les Muses (com ara Orfeu), eren en realitat fills de les Pièrides, i que les deesses s'havien conservat sempre verges.
En literatura clàssica, Pièrides és un epítet generalment aplicat a les Muses, sobretot entre els poetes llatins.
Antoní Liberal dona a aquestes noies el nom d'Emàtides, perquè explica que tota la història passa a Emàtia, un districte de Macedònia.
|
[
"Qui eren les Pièrides?",
"I qui era el progenitor de Píer?",
"Què havia fet Píer?",
"Quantes són les Pièrides?",
"Quines intencions tenien?",
"Com pretenien fer-ho?",
"Van guanyar-les?",
"Quina penalització van rebre?",
"Se sap com es deien les Pièrides?",
"Segons quin autor, les Pièrides i les Muses es diuen igual?",
"Quina és la conseqüència d'això?",
"I què més es deia de les Muses?",
"Què vol dir Pièrides?",
"Com les anomenen altres autors?",
"Per quin motiu?"
] |
{
"answer_end": [
62,
79,
134,
173,
218,
334,
357,
411,
526,
680,
786,
838,
917,
1008,
1060
],
"answer_start": [
0,
58,
81,
136,
136,
220,
293,
359,
472,
605,
682,
790,
840,
954,
1010
],
"input_text": [
"Eren les filles de Píer.",
"Macèdon.",
"Havia introduït el culte a les Muses a Macedònia.",
"Són nou.",
"Volien rivalitzar amb les Muses.",
"Van entaular un concurs de cant amb elles.",
"No.",
"Van ser convertides en aus.",
"Sí.",
"Segons Pausànies.",
"Que els fills atribuïts a les Muses (com ara Orfeu), eren en realitat fills de les Pièrides.",
"Que s'havien conservat sempre verges.",
"És un epítet generalment aplicat a les Muses.",
"Antoní Liberal les anomena Emàtides.",
"Perquè tota la història passa a Emàtia."
]
}
|
books
|
-Ah, traïdors! ¡Si en portàveu, de verí amagat!
Després d'això, com si s'haguessin tret un pes de la consciència, es prepararen alegrement a escoltar la paraula d'en Montbrió.
Allavors començà a desenrotllar-los-hi un verdader punt doctrinal. Els hi explicà que algun temps la terra catalana es governava per ella mateixa, amb lleis pròpies; que, per causa que fóra llarg d'explicar i per la desunió de sos propis fills, vingué a menos caient en mans de gent que de la governació en fan un modo de viure; que aquests tenen interès en mantenir i enfondir la desunió, per a així acabar d'atuir l'esperit de la terra i ser-los-hi més fàcil viure sobre el país.
D'aquest raonament, fet amb frase crua i despullada de fullaraca, ne tragué la conclusió de què res de bo podien esperar de fora.
-Si vosaltres mateixos no us podeu valer, no us valdrà pas ningú. D'aquesta revolució, que tot ho fa anar en renou, no n'espereu res, ben res, pel vostre profit. És sols una xarbotada d'aigua bruta sortida del llot on xipollegen nostres polítics. Són les baralles de llops amb llops, que no es faran gaire mal ni cap bé al país, que és qui pagarà a la fi els plats trencats.
L'únic bé que podeu traure'n- continuà és aprofitar-vos d'aquesta anarquia per a unir-vos ben fort tots els veïns del poble. Uniu-vos tots, propietaris i masovers, menestrals i terralloners. Tots els que viviu sobre una mateixa gleva, tots teniu una comunitat d'interessos que defensar: no permeteu que passi a mans de segons qui, aquesta Junta Revolucionària o lo que sigui, que el nom poc té que veure, sinó que deveu aprofitar-la, ja que avui és l'única autoritat que hi ha; més formeu-la vosaltres mateixos, no hi fiqueu ningú que no tingui res per perdre, mal no sigui més que la vergonya, i designeu-vos vosaltres el president, no consentint que sigui aquest que es nombri a si mateix. No les deixeu, tampoc, aquestes armes (de les llargues parlo, que tota aquesta altra porqueria anirà al femer); però empunyeu-les amb cor honrat i no per a fer foc contra vosaltres mateixos ni per mor del sou, sinó per l'interès del comú, que qui sap si us farà prou menester. La unió no us farà mai nosa peti com peti aquest daltabaix, perquè si no sou prou forts per a repel·lir les imposicions de fora, sempre ho sereu per a fer-vos respectar.
|
[
"Què tenien amagat els traïdors?",
"Què van fer a continuació?",
"Què els va dir en Montbrió?",
"Com es va posar fi a aquesta situació?",
"Què va passar amb Catalunya?",
"Aquestes persones què pretenen?",
"A quina conclusió arriba el narrador de la història?",
"Com defineix l'alçament?",
"Quin altre afegit fa al seu argumentari?",
"Veu cap cosa bona en la revolta?",
"A què anima els ciutadans?",
"On viuen tots?",
"Com han d'agafar les armes?",
"Què pensa sobre la unió?",
"Si no poden evitar les imposicions, què han de fer?"
] |
{
"answer_end": [
46,
174,
340,
435,
503,
656,
852,
1033,
1161,
1286,
1352,
1396,
2063,
2159,
2300
],
"answer_start": [
1,
48,
243,
347,
421,
505,
658,
854,
1035,
1163,
1288,
1354,
1972,
2132,
2192
],
"input_text": [
"Verí.",
"Es prepararen alegrement a escoltar la paraula d'en Montbrió.",
"Que durant algun temps la terra catalana es governava per ella mateixa, amb lleis pròpies.",
"Per causa que fora llarg d'explicar i per la desunió de sos propis fills.",
"Va caure en mans de gent que de la governació en fan un modo de viure.",
"Mantenir i enfondir la desunió per acabar d'atuir l'esperit de la terra i que els sigui més fàcil viure sobre el país.",
"Que res de bo podien esperar de fora.",
"Com una xarbotada d'aigua bruta sortida del llot on xipollegen nostres polítics.",
"Que són les baralles de llops amb llops, que no es faran gaire mal ni cap bé al país, que és qui pagarà a la fi els plats trencats.",
"Sí.",
"A unir-se.",
"Sobre una mateixa gleva.",
"Amb cor honrat i no per a fer foc contra ells mateixos ni per mor del sou.",
"Que no els farà mai nosa.",
"Fer-se respectar."
]
}
|
books
|
-Jo li diré: me va agafar un doloret…
-Dolor? Ai, m'ho hagués dit!… Per això sí que en Tòful té una mà d'angel. Miri, no li dic més: el dia del Sant de l'home, en havent dinat, me trobava tota no sé com, i ell que em diu: «-Ja veurà…» I em fa una tassa de camamilla, me la prenc ben calentona i, filla… lo mateix que oli en un llum.
-És que el meu dolor…
-Ai pobra de mi! les dotze. Me'n vaig corrents, que encara tinc d'escumar l'olla, i no puc córrer gaire perquè em fa mal una cama, que per mi vol ploure. Endemés vagi'm a veure, que parlarem un rato i ensenyaré les coses de la noia. Res, quatre pellingus; però, escolti les coses ben endreçadetes… Oh! En quant an això, ellà no serà bonica (és dir, és dreta i igual, gràcies a Déu), però el que toca a ser curiosa, ja li dic jo que sí. Ah! Escolti: ¿no tindria pas un cercapous, que li enviaria a buscar?
-Crec que sí, que n'hi ha d'haver un al sostre mort. Ja ho miraré, i si acàs…
|
[
"Què sentia?",
"Qui podria calmar-l'hi?",
"Quin dia en Tòful va curar una altra persona?",
"A quina hora?",
"Què va fer prendre a la pacient?",
"Freda o calenta?",
"Quina hora és?",
"Com pretenia anar-se'n ella?",
"Per què no podia?",
"Què li va demanar a l'altra interlocutora?",
"Què farien?",
"Pretenia ensenyar-li gaires coses?",
"Què acaba demanant?",
"On n'hi podria haver un?"
] |
{
"answer_end": [
36,
110,
331,
175,
265,
292,
381,
401,
484,
531,
586,
609,
859,
911
],
"answer_start": [
1,
68,
112,
112,
160,
235,
356,
383,
383,
509,
517,
556,
791,
861
],
"input_text": [
"Un doloret.",
"En Tòful.",
"El del Sant de l'home.",
"Després de dinar.",
"Una tassa de camamilla.",
"Ben calentona.",
"Les dotze.",
"Corrents.",
"Li feia mal una cama.",
"Que l'anés a veure.",
"Parlarien una estona i li ensenyaria les coses de la noia.",
"Res, quatre pellingus.",
"Si no tindria un cercapous per enviar algú a buscar-lo.",
"Al sostre mort."
]
}
|
bios
|
Josefina Santiago Rodríguez (Palma, 27 de setembre de 1961), més coneguda com a Fina, és una política mallorquina. Actualment és coportaveu de MÉS per Mallorca i Consellera de Serveis Socials i Promoció del Govern de les Illes Balears.
Llicenciada en Psicologia per la Universitat de les Illes Balears, és, a més, diplomada en treball social. És funcionària del cos tècnic superior de l'Administració des de l'any 1982. El seu camp professional s'ha desenvolupat en l'àmbit de la protecció de la infància i atenció a la dependència, gent gran i persones amb discapacitat.
Va ser directora de l'Institut Balears d'Afers Socials durant el Govern de 1999 a 2003. Durant aquesta etapa, es varen posar en marxa importants projectes com la targeta bàsica o el programa «A ca vostra», arran del qual la Comunitat Autònoma de les Illes Balears es va convertir en la primera de tot l'Estat a atorgar un ajut econòmic mensual a les persones que tenien cura dels seus majors.
El mes de juliol de 2007 va ser nomenada pel president del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich, consellera d'Afers Socials, Promoció i Immigració de l'executiu balear, un departament hereu del de Benestar Social del Pacte de Progrés com dels de Presidència i Esports i Immigració i Cooperació del segon govern de Matas.
Va iniciar la seva activitat política el 1987 quan entrà a militar a Esquerra Unida de les Illes Balears, partit del qual va formar part fins a l'any 2010. A mitjans d'aquell any abandonà el partit amb el sector crític per crear un nou projecte polític, Iniciativa d'Esquerres. Aquest nou partit es fusionà al cap de poc amb Els Verds de Mallorca per crear IniciativaVerds i que al seu torn acabaria integrant-se, juntament amb el PSM, en la coalició MÉS per Mallorca de la qual Santiago en fou elegida coportaveu. El 2 de juliol de 2015 va ser nomenada Consellera de Serveis Socials i Cooperació.
|
[
"On va néixer Josefina Santiago Rodríguez?",
"Com és coneguda?",
"A què es dedica?",
"De quin partit forma part?",
"En què es va formar?",
"En quin centre va realitzar els seus estudis?",
"És funcionària?",
"De quin centre va ser directora?",
"Què es va posar en marxa al centre mentre ella n'era la directora?",
"Qui era president del Govern de la comunitat autònoma?",
"En quin grup va entrar en política Josefina?",
"Quin any va deixar el partit?",
"Per què se'n va anar?",
"El nou partit va unir-se amb altres formacions?",
"Quin càrrec va obtenir Josefina el 2015?"
] |
{
"answer_end": [
59,
84,
113,
159,
261,
301,
418,
626,
726,
1068,
1377,
1448,
1570,
1761,
1890
],
"answer_start": [
0,
0,
61,
115,
236,
236,
343,
572,
660,
965,
1294,
1400,
1450,
1572,
1809
],
"input_text": [
"A Palma.",
"Com a Fina.",
"És política.",
"De MÉS per Mallorca.",
"En Psicologia.",
"A la Universitat de les Illes Balears.",
"Sí.",
"De l'Institut Balears d'Afers Socials.",
"Importants projectes.",
"Francesc Antich.",
"A Esquerra Unida.",
"El 2010.",
"Per crear un nou projecte polític, Iniciativa d'Esquerres.",
"Sí.",
"Consellera de Serveis Socials i Cooperació."
]
}
|
books
|
Les oques, amb llur cridòria incivil i amb llur aspecte de peixateres enfarinades han aigualit una mica la força del seu soliloqui.
Don Gaspar pensa: -Ella és com les oques; ella és barroera i sense comprensió, com aquests vils animals! Però què dius, pecador? No, no: la venjança mai! Ella no és com les oques!
I guaita de seguida una grua de Numídia, lleugera i esbelta, tota desdeny i distinció; i en Melrosada pensa que ella és com aquesta au fina i flexible, i ell és un imprudent de sol·licitar-la. No s'han fet, aquests éssers meravellosos, per als homes com en Melrosada. Sí: ella és així, polida i saltadora, amb aquest tènue plomall de la cua, que fa l'efecte d'una cascada de neu.
-Si jo tingués l'ànima del tigre, podria enamorar la Isabel!- diu don Gaspar, tot convençut; -però jo tinc l'ànima del camell, i duc el gep de la meva poca cosa a l'esquena: jo tinc d'inspirar pietat. I qui s'apiadarà de mi?
Més amunt ha vist els galls i els pavons i els faisans com criden i encalcen les famelles, i en Melrosada diu: -Coratge, Gaspar coratge! Audaces fortuna juvat!- exclama, tot satisfet d'haver recordat la sentència llatina.
Don Gaspar frueix la passejada i les meditacions perquè ja és hora de dinar i se'n va cap a la dispesa.
|
[
"Què han fet les aus?",
"Com se la descriu a ella?",
"Per què?",
"Don Gaspar està d'acord amb això?",
"Quina altra au apareix?",
"Com és aquest animal?",
"Quina opinió té en Melrosada sobre la dona?",
"Com descriu a aquest tipus de dona?",
"A qui vol conquistar en Gaspar?",
"Per què no ho fa?",
"Quines altres aus han vist?",
"Com actuen aquestes?",
"En Melrosada li crida a en Gaspar que sigui valent?",
"Per què marxa Don Gaspar?",
"On es dirigeix?"
] |
{
"answer_end": [
130,
172,
235,
310,
351,
397,
462,
546,
768,
864,
971,
1006,
1085,
1214,
1241
],
"answer_start": [
0,
132,
151,
132,
312,
332,
401,
505,
693,
786,
917,
935,
1013,
1139,
1139
],
"input_text": [
"Han aigualit una mica la força del seu soliloqui.",
"Es diu que és com les oques.",
"Perquè és barroera i sense comprensió, com aquests vils animals.",
"No.",
"Una grua de Numídia.",
"És lleugera i esbelta, tota desdeny i distinció.",
"Pensa que ella és com aquesta au fina i flexible.",
"Com éssers meravellosos.",
"La Isabel.",
"Perquè té l'ànima del camell, i duu el gep de la seva poca cosa a l'esquena.",
"Galls, pavons i faisans.",
"Criden i encalcen les famelles.",
"Sí.",
"Perquè ja és hora de dinar.",
"Cap a la dispesa."
]
}
|
bios
|
Aïda Llauradó Álvarez (Badalona, 17 de novembre de 1984) és una política catalana i va ser alcaldessa accidental de Badalona des del 22 d'abril al 12 de maig de 2020. Membre del Consell Nacional de Catalunya en Comú, i coordinadora local de Badalona En Comú.
Llauradó va estudiar EGB a l'escola Jungfrau i ESO i batxillerat a l'institut Badalona 7. És llicenciada en Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra (2006) i posseeix un Postgrau i Màster en Igualtat de Gènere per la Universitat Autònoma de Barcelona - Diputació de Barcelona (2008). A nivell associatiu es va implicar a Joves d'Esquerra Verda des dels 21 anys, i posteriorment a ICV, essent coordinadora local a Badalona, membre de la direcció nacional, i actualment és membre del Consell Nacional de Catalunya en Comú, i coordinadora local de Badalona En Comú. És membre fundadora de l'Associació Catalana de Professionals de la Igualtat de Gènere (ACPIG), on va ser presidenta del 2010 al 2017.
Fou assessora del Grup municipal d'ICV-EUiA de l'Ajuntament de Badalona entre 2012 i 2015 i regidora els últims 3 mesos de la corporació 2011-2015. Més tard, fou elegida com a cap de llista de Badalona En Comú per a les eleccions municipals de maig de 2019 obtenint el 8,52% del vots i 2 regidories. Al juliol de 2019 es convertí en primera tinent d'alcaldia (essent l'alcalde Àlex Pastor) i regidora de l'Àmbit de Drets Socials i Feminismes, assumint també altres competències i el Consorci Badalona Sud.
El 22 d'abril de 2020 es convertí en l'alcaldessa accidental de Badalona després de la dimissió de l'anterior alcalde, Àlex Pastor López.
|
[
"On va néixer Aïda Llauradó Álvarez?",
"A què es dedica?",
"Ha sigut mai batllessa?",
"A quin partit pertany?",
"Té estudis superiors?",
"Va fer algun màster?",
"Havia format part d'algun altre grup polític anteriorment?",
"De quina entitat n'és fundadora?",
"En quin període va ser assessora d'ICV-EUiA?",
"Quan va passar a ser la primera tinent d'alcaldia?",
"Fou regidora?",
"Quan va esdevenir batllessa?",
"Com va arribar a aquest càrrec?",
"Què va passar?",
"Qui era l'anterior alcalde de Badalona?"
] |
{
"answer_end": [
56,
81,
165,
257,
416,
518,
689,
917,
1055,
1324,
1407,
1521,
1532,
1589,
1608
],
"answer_start": [
0,
0,
84,
167,
349,
426,
552,
831,
966,
1266,
1284,
1472,
1472,
1494,
1494
],
"input_text": [
"A Badalona.",
"És política.",
"Sí.",
"A Badalona En Comú.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"De l'Associació Catalana de Professionals de la Igualtat de Gènere.",
"Entre 2012 i 2015.",
"El juliol de 2019.",
"Sí.",
"El 22 d'abril de 2020.",
"De forma accidental.",
"L'anterior alcalde va dimitir.",
"Àlex Pastor López."
]
}
|
mitologia
|
Vàfeio o Vàfio (grec: Βάφειο, transl.: Vápheio) és un jaciment arqueològic de Lacònia (Grècia), situat al marge dret del riu Eurotes, a 8 km al sud d'Esparta. És famós pel seu tolos, excavat el 1889 per Christos Tsountas. Consta d'un accés emmurallat, d'uns 29 m, que condueix a un tolos d'uns 10 m de diàmetre, al sòl del qual hi havia una tomba. Contenia l'esquelet d'una dona, del qual quasi no quedava res, a la qual Tsountas anomenà «princesa de Vàfeio». S'ignora si era una reina, sacerdotessa o una altra dama important, però les ofrenes de la sepultura suggereixen un estatus social alt. La tomba, que degué pertànyer al territori d'Amicles en lloc de Faris, com s'ha afirmat usualment, està quasi totalment destruïda.
Els objectes trobats al jaciment i traslladats al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes inclouen un gran nombre de gemmes i esferes d'ametista, així com objectes funeraris soterrats amb la «princesa»: anells, gemmes, un espill, objectes d'argent, bronze, ferro, coure i vidre, gots d'alabastre, grans d'ambre de la mar Bàltica, dagues esmaltades d'or, bols d'argent, javelines i una destral d'estil sirià. Molts dels segells i anells trobats al tolos tenen molta afinitat en estil i temàtica amb el contemporani art glíptic cretenc que J. T. Hooker trobà, tot i que és impossible determinar si són de producció local o importats de Creta. S'han datat les troballes del 1500 ae (minoic recent).
Els objectes trobats al tolos de més valor són un parell de copes d'or decorades amb escenes en relleu. Una (núm. 1758) representa una captura violenta de toros, l'altra (núm. 1759) bestiar lligat i retirat pacíficament. La qualitat del seu treball les col·loca entre les representacions figuratives més cridaneres de l'edat de bronze grega. Sir Kenneth Clark afirmà que en tals obres «les persones són insignificants comparades amb els magnífics toros». Sembla probable que aquestes copes de Vàfeio no siguen d'un taller d'art local, sinó que foren importades de Creta, illa que al començament del període estava més desenvolupada artísticament que la Grècia continental. La connexió amb Creta, la recolza Michael Hogan, que assenyala que la pintura d'un toro atacant recorda una imatge del palau de Cnossos, a Creta. Ellen Davis, però, suggerí que almenys una de les copes va ser produïda al continent. Davis il·lustra que les diferències de composició i estil entre les copes demostren que una sembla minoica i l'altra micènica.
|
[
"Què és Vàfeio?",
"A quin país pertany?",
"El jaciment es troba a prop d'algun riu?",
"Per què és un jaciment famós?",
"Qui el va excavar?",
"El jaciment té una muralla?",
"Quina llargària té?",
"Quants cadàvers hi havia?",
"Com es va anomenar aquesta persona?",
"Què se'n sap, d'ella?",
"On es poden veure els objectes trobats a la tomba?",
"De quina data són les troballes?",
"Quins dels objectes tenen més valor?",
"Què representen?",
"Quin arqueòleg va analitzar les diferències entre les dues copes?"
] |
{
"answer_end": [
85,
94,
132,
181,
220,
262,
262,
378,
458,
594,
812,
1401,
1521,
1638,
2449
],
"answer_start": [
0,
48,
48,
159,
168,
222,
222,
348,
348,
460,
727,
1364,
1419,
1523,
2238
],
"input_text": [
"És un jaciment arqueològic de Lacònia.",
"A Grècia.",
"Sí.",
"Pel seu tolos.",
"Christos Tsountas.",
"Sí.",
"29m.",
"Un.",
"La princesa de Vàfeio.",
"S'ignora si era una reina, sacerdotessa o una altra dama important, però les ofrenes de la sepultura suggereixen un estatus social alt.",
"Al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.",
"Del 1500 ae.",
"Un parell de copes d'or decorades amb escenes en relleu.",
"Una representa una captura violenta de toros i l'altra bestiar lligat i retirat pacíficament.",
"Ellen Davis."
]
}
|
books
|
L'amo de casa, tot prenent xacolata i llegint «La Propiedad». -¿És vostè qui desitja llogar el terç pis de la meva casa?
L'aspirant a llogater. -Sí, senyor.
L'amo de casa. -Ah! ah! (Cridant.) ¡Muller, nois: veniu! El senyor és el qui vol llogar el terç pis. (La família rodeja i examina el desconegut amb un sentiment de viva curiositat en la que hi ha barrejada un poc de compassió.) Bueno: ara que ja l'haveu vist, aneu-se'n, que tenim d'enraonar tots dos. Tanqueu la porta.
L'aspirant a llogater (espantat). -No voldria pas causar-li molèstia… Si està ocupat tornaré en altra ocasió.
L'amo de casa. -No, senyor, no: val més eixir-ne d'un cop (Mirant-lo). La fatxa no és mala; els ulls són bonics i té la veu molt agradable…
L'aspirant a llogater (sufocat i violent). -La minyona que m'ha ensenyat el pis m'ha dit que vostè en volia 22 duros cada mes…
|
[
"Què prenia l'amo de casa?",
"Què més estava fent?",
"Amb qui parlava?",
"Quin pis volia llogar?",
"Amb qui es trobava l'amo?",
"Què sentien els familiars cap a l'aspirant?",
"L'amo els demanà alguna cosa?",
"Què?",
"Què li preocupà a l'aspirant?",
"Quan pensava tornar si calia?",
"Com va reaccionar l'amo?",
"Com va descriure l'aspecte físic de l'aspirant?",
"I la veu?",
"Qui li havia fet saber a l'aspirant el preu del pis?",
"Quant costava el lloguer?"
] |
{
"answer_end": [
35,
60,
142,
256,
300,
382,
475,
475,
545,
585,
644,
698,
725,
852,
852
],
"answer_start": [
0,
0,
63,
214,
259,
259,
385,
385,
512,
512,
603,
658,
701,
771,
771
],
"input_text": [
"Xacolata.",
"Llegint La Propiedad.",
"Amb un aspirant a llogater.",
"El tercer.",
"Amb la seva família.",
"Viva curiositat amb un poc de compassió.",
"Sí.",
"Que sortissin i tanquessin la porta.",
"Causar-li molèsties.",
"En una altra ocasió.",
"Li va dir que valia més eixir-ne d'un cop.",
"Va dir que la fatxa no era mala i que els ulls eren bonics.",
"Molt agradable.",
"La minyona que li havia ensenyat el pis.",
"22 duros cada mes."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.