source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
vilaweb
|
El projecte de l'Obra Cultural Balear, la Conselleria de Cultura i CineCiutat per veure cinema en català, que s'anomena Cinemacat, s'ha presentat com l'embrió d'una futura programació estable de cinema en català i subtitulat al català. S'estrenarà a Palma, però més endavant es farà extensiva a totes les Balears. La iniciativa s'estrena avui a les 20.00 a CineCiutat, amb la projecció del film Wonder Wheel de Woody Allen subtitulat al català. A la presentació, feta al matí, hi han assistit la consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur, acompanyada de la directora general de Política Lingüística, Marta Fuxà. Per part de l'Obra Cultural Balear, el membre de la junta Antoni Llabrés i el president, Josep de Luis; i finalment el president de CineCiutat, Javier Pachón. Cada dijous a les 20.00 a Cinemacat es projectarà un nou títol en versió original en català o subtitulat en català. La consellera Tur ha explicat que l'objectiu era que no esdevingués un fet aïllat, sinó que poder veure cinema de qualitat en català sigui un fet normal, ‘que es pugui fer de manera quotidiana'. El president de l'Obra Cultural Balear, Josep de Luis, ha lamentat que fins ara no s'hagi defensat d'una manera ferma el cinema en català a les Illes. ‘Aquest buit era evident i venim a omplir-lo demostrant que es pot omplir', ha dit. Per això ha anunciat que ja treballen amb CineCiutat pensant a estabilitzar l'oferta, que inclourà cinema infantil, i ha reiterat l'esperança d'estendre-la a la resta de les illes.
|
[
"Què és el Cinemacat?",
"Té possibilitats de ser un projecte sòlid?",
"On s'inaugurarà?",
"A quins altres llocs s'escamparà?",
"Amb quina pel·lícula debutarà?",
"I quan?",
"Qui és Fanny Tur?",
"I Marta Fuxà?",
"On han anat?",
"Qui més ha assistit?",
"Cada quant s'emetrà un film a CineCiutat?",
"Què ha dit Tur sobre aquesta iniciativa?",
"Qui és Josep de Luis?",
"I de què s'ha queixat?",
"Què ha comunicat sobre el futur de CineCiutat?"
] |
{
"answer_end": [
129,
191,
255,
312,
422,
422,
552,
625,
625,
784,
848,
1095,
1150,
1246,
1511
],
"answer_start": [
0,
131,
236,
257,
314,
314,
493,
569,
445,
627,
786,
902,
1097,
1097,
1341
],
"input_text": [
"El projecte de l'Obra Cultural Balear, la Conselleria de Cultura i CineCiutat per veure cinema en català.",
"Sí.",
"A Palma.",
"A totes les Balears.",
"Wonder Wheel de Woody Allen.",
"Avui a les 20.00.",
"La consellera de Cultura, Participació i Esports.",
"La directora general de Política Lingüística.",
"A la presentació.",
"Antoni Llabrés, Josep de Luis i finalment el president de CineCiutat, Javier Pachón.",
"Cada dijous a les 20.00.",
"Que l'objectiu era que no esdevingués un fet aïllat, sinó que poder veure cinema de qualitat en català sigui un fet normal, que es pugui fer de manera quotidiana.",
"El president de l'Obra Cultural Balear.",
"De què fins ara no s'hagi defensat d'una manera ferma el cinema en català a les Illes.",
"Que ja treballen amb CineCiutat pensant a estabilitzar l'oferta, que inclourà cinema infantil, i ha reiterat l'esperança d'estendre-la a la resta de les illes."
]
}
|
bios
|
Gloria Moure Cao (Barcelona, 1946), és una comissària d'art i editora independent catalana. Doctora en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona, va iniciar la seva trajectòria professional el 1977. El 1984, va comissariar la retrospectiva europea més important de Marcel Duchamp fins avui (Fundació Miró, Barcelona; la Caixa, Madrid i Ludwig Museum, Colònia). Entre 1989 i 1995, va ser directora de la Fundació Espai Poblenou (Barcelona), on va desenvolupar i va presentar projectes específics d'artistes que exposaven per primera vegada a la península (Bruce Nauman, John Cage, Mario Merz, Sigmar Polke i Rodney Graham, entre d'altres). De 1994 a 1998, va ser directora del Centro Galego de Arte Contemporánea (CGAC, Santiago de Compostel·la), on va iniciar el programa i va aconseguir el reconeixement internacional d'aquest centre a través d' exposicions retrospectives de, entre d'altres, Vito Acconci, Félix González-Torres, Giovanni Anselmo, Medardo Rosso i Ana Mendieta.
Paral·lelament, entre 1993-1997, va formar part del Comitè Assessor del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia (MNCARS, Madrid). Entre els seus projectes expositius més recents, podem destacar Gordon Matta Clark (2006), Paul Sharits (2009), Marcel Broodthaers (2012) i On the Road (2014).
En els últims quinze anys ha desenvolupat, en paral·lel a la seva labor de comissària, una intensa activitat com a editora, a través de la direcció de la Col·lecció 20_21, sèrie de monografies publicada per Ediciones Polígrafa que ocupa un lloc destacat entre les col·leccions que recullen l'obra i els escrits de rellevants d'artistes contemporanis. Els títols més recents són: Sigmar Polke (2014), Marcel Broodthaers: Collected Writings (2013); An Art of Limina. Gary Hill's Works and Writings (2009); Dan Graham's Works and Writings (2009); Jeff Wall: Works and Collected Writings (2007) i Gordon Matta-Clark's Works and Collected Writings(2006).
|
[
"Qui és Gloria Moure Cao?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Quin grau de doctora va obtenir a la Universitat de Barcelona?",
"Què va organitzar el 1984?",
"Quin centre va dirigir entre el 1989 i 1995?",
"I què va promoure allà?",
"Com quins?",
"Quan va administrar el Centro Galego de Arte Contemporánea (CGAC)?",
"Què va obtenir per a aquest?",
"Mitjançant el què?",
"De quins artistes?",
"Quines exhibicions van ressaltar quan va estar en el Comitè Assessor del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia?",
"Pel que fa a la seva feina com a editora, com es deia la llista d'escrits en la que va treballar?",
"Quins són els més nous que han sortit?"
] |
{
"answer_end": [
90,
34,
34,
152,
297,
446,
561,
645,
752,
842,
881,
985,
1268,
1469,
1919
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
92,
207,
369,
448,
503,
647,
754,
843,
882,
1020,
1303,
1628
],
"input_text": [
"Una comissària d'art i editora independent catalana.",
"A Barcelona.",
"El 1946.",
"El d'Història de l'Art.",
"La retrospectiva europea més important de Marcel Duchamp fins avui.",
"La Fundació Espai Poblenou (Barcelona).",
"Projectes específics d'artistes que exposaven per primera vegada a la península.",
"Bruce Nauman, John Cage, Mario Merz, Sigmar Polke i Rodney Graham, entre d'altres.",
"De 1994 a 1998.",
"El reconeixement internacional.",
"Exposicions retrospectives.",
"Vito Acconci, Félix González-Torres, Giovanni Anselmo, Medardo Rosso i Ana Mendieta.",
"Gordon Matta Clark, Paul Sharits, Marcel Broodthaers i On the Road.",
"Col·lecció 20_21.",
"Sigmar Polke, Marcel Broodthaers: Collected Writings; An Art of Limina. Gary Hill's Works and Writings; Dan Graham's Works and Writings; Jeff Wall: Works and Collected Writings i Gordon Matta-Clark's Works and Collected Writings."
]
}
|
mitologia
|
El qilin (en xinès: 麒麟; en pinyin: Qílín) és un ungulat cornut híbrid (cos de lleó, pell de peix i banyes de cérvol) de la mitologia xinesa, que segons la legenda, apareix en conjunció amb l'arribada d'un savi. És un bon presagi que porta rui (xinès: 瑞, pinyin: ruì, "serenitat" o "prosperitat"). Sovint se'l representa com si flamegés flames per tot el seu cos.
Per simplificar, a Europa i Amèrica de vegades se l'anomena unicorn xinès, encara que tingui dues banyes, a causa que tots dos tenen caràcter beneficiós.
Una teoria comuna diu que el Qilin és una representació estilitzada de la girafa. Ja que el Quilin és esmentat a partir de la Dinastia Ming. La seva primera referència data aproximadament dels viatges de Zheng He. Se sap del viatge de Zheng He per Àfrica Oriental (passant, entre altres llocs, per l'actual Kenya) en què va portar dues girafes a Pequín. Se sap també que aquestes dues girafes van ser cridades "Qilins". L'Emperador va proclamar les girafes criatures màgiques, la captura de les quals evidenciava la grandesa del seu poder.
Aquest argument és sostingut per alguns atributs del Qilin, com la seva dieta vegetariana i la seva naturalesa tranquil·la. La seva prestigiosa habilitat de "trepitjar l'herba sense pertorbar-la" pot referir-se a les llargues cames de la girafa.
No obstant això, altres teories diuen que el Qilin era un mite ja existent i el seu nom va ser pres i aplicat a les girafes. A més, les girafes tenen colls molt més llargs que les descripcions del Qilin de l'Era Ming.
|
[
"Què és el qilin?",
"Quines parts d'animals té?",
"A quina cultura pertany?",
"Què conta la tradició sobre la criatura?",
"Es considera una cosa positiva aquesta arribada?",
"Com se'l sol plasmar al qilin?",
"Com se'l denomina als continents europeu i americà?",
"Què afirma una hipòtesi sobre la bèstia?",
"Quan s'al·ludeix al qilin per primer cop?",
"D'on eren les dues girafes que va dur Zheng He a Pequín?",
"I com se les va anomenar?",
"Com les va designar l'emperador?",
"Quines són les qualitats del qilin?",
"A què es pot atribuir aquesta destresa?",
"Què comenten altres sobre aquest ésser?"
] |
{
"answer_end": [
69,
116,
139,
209,
295,
361,
436,
597,
729,
869,
935,
992,
1252,
1301,
1426
],
"answer_start": [
0,
42,
117,
141,
211,
304,
380,
517,
658,
731,
888,
937,
1090,
1181,
1320
],
"input_text": [
"Un ungulat cornut híbrid.",
"Té cos de lleó, pell de peix i banyes de cérvol.",
"A la xinesa.",
"Que apareix en conjunció amb l'arribada d'un savi.",
"Sí.",
"Com si flamegés flames per tot el seu cos.",
"Unicorn xinès.",
"Que és una representació estilitzada de la girafa.",
"La seva primera referència data aproximadament dels viatges de Zheng He.",
"De l'Àfrica Oriental.",
"Van ser cridades \"Qilins\".",
"Com a criatures màgiques.",
"La seva dieta vegetariana, la seva naturalesa tranquil·la i la seva prestigiosa habilitat de \"trepitjar l'herba sense pertorbar-la\".",
"A les llargues cames de la girafa.",
"Que el Qilin era un mite ja existent i el seu nom va ser pres i aplicat a les girafes."
]
}
|
bios
|
Ramona Soldevila Cirés (Florència, 1896 - ?) fou una dona republicana, nascuda a Itàlia i manresana d'adopció. Militant d'Esquerra Republicana de Catalunya des dels inicis, va formar part de l'executiva. Va treballar a l'Ajuntament de Manresa i a l'esclatar la Guerra Civil, va anar voluntària al front de Mallorca. És una incògnita el lloc i la data de la seva mort, algunes recerques apunten que podria ser la cinquena miliciana afusellada a Manacor el 5 de setembre del 1936.
Filla de pares catalans, va néixer a Florència el 1896, va arribar a Manresa a principis del 1920 de la ma del seu espòs Josep Sallés Merli, de qui enviudà dos anys després. Dona avançada al seu temps, va ser emprenedora, lliure i independent. A la mort del seu marit es va fer càrrec de l'empresa familiar, un centre de subscripcions, repartiment i venda de premsa, i també de la regència del quiosc de la Plaça de Sant Domènec, actualment conegut com el Quiosc de l'Arpa El 1929 fou corresponsal de La Vanguardia a la capital del Bages. Va ser la primera dona a Manresa que va conduir una motocicleta i portà pantalons. Reivindicativa, ferma defensora de la classe treballadora i dels drets de les dones, l'any 1931 s'afilià a l'Esquerra Republicana de Catalunya, i aviat formà part de l'executiva de la secció femenina que presidia Antonieta Feliu Miró. Participà activament en mobilitzacions ciutadanes, especialment en la campanya pro-Estatut i a favor del vot femení.
L'any 1934 per motius de salut, va vendre el quiosc i més endavant va treballar a l'Ajuntament de Manresa. El Juliol de 1936 devant de l'amenaça que patia el govern de la República, a causa del sollevament dels militars colpistes, Ramona Soldevila, fèrria defensora de la llibertat i la igualtat entre homes i dones, es va presentar voluntària a la Secció Femenina de les Milícies Antifeixistes que dirigia Gavina Viana Viana. Hi ha documents que certifiquen que va embarcar el 16 d'agost en el vaixell Ciutat de Tarragona, amb la columna del capità Antonio Calero Barceló en direcció al front de Mallorca. El comandant en cap de totes les columnes que van operar a les illes Balears, fou Albert Bayo Giraud, membre de la Unió Militar Republicana Antifeixista, designat pel President Lluís Companys. Es calcula que uns 6000 combatents amb el suport d'hidroavions, un cuirassat, un creuer i dos destructors, es va desplegar entre Portocristo i les serralades sobre Son Servera, on van aconseguir establir un Cap de pont de més de 10 Km. Malgrat aixó, la superioritat numèrica de les tropes franquistes i els constants atacs de l'aviació italiana, van fer fracassar la missió. El Govern de Madrid, pressionat pel ministre de la marina Indalecio Prieto, va ordenar la retirada urgent, i la nit del 3 al 4 de setembre, el capità Bayo va forçar el reembarcament, deixant enrera avituallaments, material bèl·lic i 40 milicians i 5 milicianes que abandonats a la seva sort, foren rapidament capturats. Les dones, tractades de prostitutes, foren vexades, violades i torturades, i tots ells afusellats a Manacor el 5 de setembre de 1936. Llurs cossos no han estat mai recuperats.
Les recerques fetes pels historiadors Gonzalo Berger i Tània Balló a partir de fotografies, documents i testimonis, van permetre establir amb seguretat l'dentitat de quatre de les milicianes. L'aparició d'un dietàri de campanya i una vella fotografia, presa just abans de ser afusellades, apuntaven que Ramona podria ser la cinquena dona, però la trovalla feta per historiadors manresans de Memoria.cat d'uns rebuts de subsídis de l'Ajuntament, posteriors a la data de l'afusellament, van tornar a posar en dubte aquesta suposició, tot i que no es va poder identificar, ni demostrar qui els va cobrar. En espera de proves més concloents, el destí final de Ramona Soldevila Cirés, continua essent un mistèri.
L'any 2018 s'estrenà el documental Milicianes basat en aquests fets.
|
[
"Qui era Ramona Soldevila Cirés?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Se sap quan va morir?",
"A quin partit polític va pertànyer?",
"On va marxar quan va començar la Guerra Civil?",
"Quin any va venir a Manresa des d'Itàlia?",
"De què va responsabilitzar-se quan el seu espòs va passar a millor vida?",
"Què va portar a terme el 1931?",
"Què es va oferir a fer el juliol de 1936?",
"Què asseguren sobre ella uns escrits que es van trobar?",
"Va vèncer el seu bàndol a la facció franquista?",
"Què va ocórrer amb les dones?",
"Es va sospitar que Ramona hagués pogut ser la cinquena dona militar que es va reconèixer?",
"Quina pel·lícula es va inspirar en això?"
] |
{
"answer_end": [
69,
44,
44,
44,
202,
314,
576,
907,
1335,
1848,
2059,
2627,
3022,
3655,
3900
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
111,
245,
504,
723,
1187,
1561,
1881,
2254,
2949,
3125,
3833
],
"input_text": [
"Una dona republicana.",
"A Florència.",
"El 1896.",
"No.",
"A Esquerra Republicana de Catalunya.",
"Va anar voluntària al front de Mallorca.",
"A principis del 1920.",
"De l'empresa familiar, un centre de subscripcions, repartiment i venda de premsa, i també de la regència del quiosc de la Plaça de Sant Domènec.",
"S'afilià a l'Esquerra Republicana de Catalunya, i aviat formà part de l'executiva de la secció femenina que presidia Antonieta Feliu Miró.",
"Es va presentar voluntària a la Secció Femenina de les Milícies Antifeixistes.",
"Que va embarcar el 16 d'agost en el vaixell Ciutat de Tarragona, amb la columna del capità Antonio Calero Barceló en direcció al front de Mallorca.",
"No.",
"Foren vexades, violades i torturades.",
"Sí.",
"El documental Milicianes."
]
}
|
mitologia
|
Els Minies (Minyae Μινύαι) van ser un antic poble de Grècia, suposats descendents de Mínias fill d'Orcomen Van constituir una raça d'herois a Orcomen, Iolcos i altres llocs. Mínias hauria emigrat des de Tessàlia al nord de Beòcia, on hauria fundat la ciutat d'Orcomen. Des de llavors els seus habitants s'haurien anomenat minies per a distingir-se dels habitants d'una altra ciutat d'Orcòmen, a Arcàdia.
Molts dels argonautes s'anomenaven minies, perquè eren descendents de les filles de Mínias. Herodot explica que els descendents dels argonautes es van establir a Lemnos on van conservar el nom fins que en foren expulsats pels pelasgs i van decidir de tornar a la terra dels seus pares. Van ser acollits pels lacedemonis, ja que Càstor i Pòl·lux havien participat en l'expedició de la nau Argo. Però, després de casar-se amb dones espartanes, aquests minies van cometre impietats i els espartans els van empresonar. Quan estaven a punt d'executar-los, les noves esposes dels minies van visitar-los a la presó i van intercanviar les robes amb ells, i així van poder fugir, refugiant-se al mont Taígetos.
També haurien fundat colònies a Trifília i a l'illa de Tera. Els darrers a portar el nom de Minies foren els habitants de Trifília a l'Èlide, on els minies havien fundat sis ciutats.
Per venjar el seu pare Climen, rei dels minies d'Orcomen que havia mort lapidat per uns tebans al bosc sagrat de Posidó, el seu fill Ergí va reunir un exèrcit i marxà contra Tebes. Després d'exterminar molts tebans, la sotmeté i va imposar un tractat al rei de la ciutat que exigia, un tribut anyal de cent bous durant vint anys. Hèracles, que havia passat un temps a Tebes, se n'assabentà, i quan tornava de caçar el lleó de Citeró es trobà pel camí els emissaris que anaven a cobrar el tribut anual. Els tallà el nas i les orelles, que els va lligar al coll, i els envià de nou a Orcomen. Ergí, indignat, tornà a declarar la guerra als tebans. Però Heracles, que no gosava entaular combat contra els minies, porque eren experts en combats a cavall en el pla, va desviar el riu Cefís cap a les planúries on estaven acampats els minies amb la seva cavalleria. Els plans es van convertir en un llac i els minies van ser derrotats per Heracles. Després Heracles es va presentar sobtadament a Orcomen i va destruir la ciutat. Va imposar als minies un tribut de dos-cents caps de bestiar durant vint anys.
|
[
"Qui eren els mínies?",
"Què van establir?",
"On va instaurar Mínias la metròpoli d'Orcomen?",
"Per què a molts argonautes se'ls deien mínies?",
"Per quin motiu els seus descendents van ser emparats pels lacedemonis quan els pelasgs els van fer fora de Lemnos?",
"I per què van encarcerar-los els espartans?",
"Com van escapar?",
"On van anar?",
"On van crear més poblacions?",
"Per què Ergí va voler lluitar contra Tebes?",
"Què li havia passat?",
"Què va aplicar Ergí un cop va subjugar Tebes?",
"Què va fer Hèracles quan va topar-se amb missatgers que demanaven l'impost?",
"Com va vèncer als mínies quan Ergí va voler batallar amb ell?",
"Què els va obligar a pagar?"
] |
{
"answer_end": [
92,
173,
268,
495,
797,
918,
1074,
1105,
1166,
1469,
1409,
1618,
1879,
2231,
2390
],
"answer_start": [
0,
108,
175,
405,
517,
799,
956,
1076,
1107,
1290,
1301,
1471,
1620,
1881,
2313
],
"input_text": [
"Un antic poble de Grècia, suposats descendents de Mínias.",
"Una raça d'herois a Orcomen, Iolcos i altres llocs.",
"Al nord de Beòcia.",
"Perquè eren descendents de les filles de Mínias.",
"Perquè Càstor i Pòl·lux havien participat en l'expedició de la nau Argo.",
"Perquè an cometre impietats després de casar-se amb dones espartanes.",
"Les noves esposes dels minies van visitar-los a la presó i van intercanviar les robes amb ells.",
"Al mont Taígetos.",
"A Trifília i a l'illa de Tera.",
"Per venjar el seu pare Climen.",
"Havia mort lapidat per uns tebans al bosc sagrat de Posidó.",
"Va imposar un tractat al rei de la ciutat que exigia un tribut anyal de cent bous durant vint anys.",
"Els tallà el nas i les orelles, que els va lligar al coll, i els envià de nou a Orcomen.",
"Va desviar el riu Cefís cap a les planúries on estaven acampats els minies amb la seva cavalleria, els plans es van convertir en un llac i els minies van ser derrotats.",
"Va imposar als minies un tribut de dos-cents caps de bestiar durant vint anys."
]
}
|
vilaweb
|
El secretari general de la Crida Nacional per la República, Antoni Morral, defensa que una ‘desobediència civil planificada, organitzada i massiva és una opció a tenir molt en compte' per a respondre a les possibles condemnes al judici contra el procés. En una entrevista a l'agència Efe, Morral denuncia que la sentència del Tribunal Suprem espanyol vindrà d'un judici polític contra ‘l'exercici de sobirania que van fer més de dos milions de persones l'1 d'octubre' de 2017, i defensa que l'únic veredicte just seria l'absolució dels dirigents del procés que han estat jutjats. Si finalment hi ha condemnes, segons Morral, la resposta de la societat catalana ‘no pot ser una manifestació més', sinó que ‘ha de ser alguna cosa més'. En aquest sentit, insisteix en la desobediència civil, la qual haurà de ‘gestionar-se de manera coordinada perquè sigui efectiva'. ‘Es tracta de guanyar, cal mirar que totes les accions siguin com més efectives millor', reflexiona. Morral, que és diputat de JxCat, s'ha mostrat d'acord amb la idea que hi ha d'haver una ‘mobilització constant i permanent', encara que els detalls s'acabaran de concretar de manera ‘consensuada' entre les diferents forces sobiranistes. ‘Caldrà buscar el consens, aquí hem de ser-hi tots.' Morral explica que ‘hi ha converses en aquest sentit' per a preparar una ‘resposta unitària i de país' a la qual se sentin cridats sectors ‘molt més enllà' de l'independentisme. Sigui com sigui, diu, la resposta a la sentència ‘ha d'estar a l'altura d'aquest judici polític' al Suprem i ha de ser ‘massiva, contundent, de rebuig, per clamar justícia'. Més enllà de la resposta al carrer, Morral recalca que la reacció de les institucions catalanes a una eventual sentència condemnatòria haurà de tenir ‘un suport social important', perquè, si no, serà ‘molt vulnerable'. I argumenta: ‘Exigir a les institucions que facin coses que no tenen el suport social al carrer és molt arriscat perquè podem perdre també el poder autonòmic que tenim en aquests moments.' Per això, demana de no fer passos en fals després de la sentència, que abans que res cal gestionar la situació ‘de la millor manera per a no perdre'. Morral posa èmfasi en el fet que la societat civil és qui ha d'exhibir la màxima ‘fortalesa', perquè ‘aquesta és la identitat i l'ADN de la revolta catalana'. ‘Hi ha d'haver una majoria social convençuda que ha de sortir al carrer i respondre de manera contundent a una sentència condemnatòria', insisteix. Sobre la Diada de l'Onze de Setembre, Morral opina que enguany hi ha ‘molts més motius' per a ‘sortir massivament' a reivindicar al carrer les reclamacions sobiranistes, en vigílies que es conegui la sentència del judici contra el procés, ‘malgrat que costi trobar estratègies compartides'. ‘Aquest Onze de Setembre ens hauria de convidar a tots a manifestar-nos amb contundència, clamant llibertat, justícia i autodeterminació'.
|
[
"Qui és Antoni Morral?",
"Què advoca?",
"De què es queixa?",
"I què afirma que seria correcte?",
"On ha comentat tot això?",
"A què insta?",
"Què més ha sospesat?",
"A quin partit polític pertany?",
"En què coincideix amb la resta de grups?",
"Què ha dit sobre la conformitat que hi haurà d'haver?",
"I què ha emfasitzat?",
"Què sol·licita?",
"Què creu que és necessari que hi hagi?",
"I què pensa de la Diada de l'Onze de Setembre?",
"Què creu que s'hauria de demanar en aquesta?"
] |
{
"answer_end": [
73,
252,
475,
578,
578,
787,
964,
997,
1201,
1228,
1786,
2081,
2471,
2762,
2900
],
"answer_start": [
0,
60,
289,
477,
254,
752,
865,
966,
999,
1204,
1644,
2026,
2325,
2473,
2765
],
"input_text": [
"El secretari general de la Crida Nacional per la República.",
"Que una desobediència civil planificada, organitzada i massiva és una opció a tenir molt en compte per a respondre a les possibles condemnes al judici contra el procés.",
"De què la sentència del Tribunal Suprem espanyol vindrà d'un judici polític contra l'exercici de sobirania que van fer més de dos milions de persones l'1 d'octubre de 2017.",
"Defensa que l'únic veredicte just seria l'absolució dels dirigents del procés que han estat jutjats.",
"En una entrevista a l'agència Efe.",
"A la desobediència civil.",
"Que es tracta de guanyar i cal mirar que totes les accions siguin com més efectives millor.",
"A JxCat.",
"S'ha mostrat d'acord amb la idea que hi ha d'haver una mobilització constant i permanent.",
"Que caldrà buscar-la.",
"Que la reacció de les institucions catalanes a una eventual sentència condemnatòria haurà de tenir un suport social important.",
"Demana de no fer passos en fals després de la sentència.",
"Una majoria social convençuda que ha de sortir al carrer i respondre de manera contundent a una sentència condemnatòria.",
"Opina que enguany hi ha molts més motius per a sortir massivament a reivindicar al carrer les reclamacions sobiranistes, en vigílies que es conegui la sentència del judici contra el procés, malgrat que costi trobar estratègies compartides.",
"Llibertat, justícia i autodeterminació."
]
}
|
mitologia
|
Angelo Poliziano o Angelo Ambrogini (Montepulciano, 14 de juliol de 1454-Florència, 24 de setembre de 1494) fou un humanista i poeta italià.
Va perdre el seu pare en una vendetta i als deu anys va marxar a Florència a fer estudis; nen prodigi, de sorprenent sensibilitat, al cercle mediceo va aprendre llatí i grec amb notables filòlegs; als setze anys podia escriure versos en grec i als divuit va traduir els llibres II, III, IV i V de la Ilíada a hexàmetres llatins, deixant enrere els intents previs de Leonardo Bruni i Lorenzo Valla. Això va atreure l'atenció de Llorenç el Magnífic, al qual va fer de secretari privat el 1473.
Traduí, a més, al llatí l'Enchiridion d'Epictet de Hieràpolis, el Càrmides de Plató i algunes Històries d'Heròdot. Va ser el primer filòleg occidental que va poder rivalitzar amb els immigrants grecs en el coneixement del grec clàssic; també va ser el primer que va introduir esmenes en textos grecs clàssics. A partir de 1480, va començar a donar classes de literatura grega i llatina. Alguns dels que van assistir a les seves classes van ser Miquel Àngel Buonarroti, l'erudit alemany Johannes Reuchlin i els humanistes anglesos Thomas Linacre i William Grocyn. Posseïa, segons sembla, un encant irresistible. Va ser tutor dels fills de Llorenç el Magnífic, que va ser amic seu i el seu protector. Poc després de la seva mort, va morir ell mateix, en plena invasió francesa de la Toscana.
|
[
"Qui era Angelo Poliziano?",
"Quin altre nom rebia?",
"On va néixer?",
"I on va morir?",
"Quants anys tenia quan va marxar per a formar-se a Florència?",
"On va estudiar la llengua llatina i grega?",
"Què va traduir amb divuit anys?",
"Qui havia intentat fer-ho amb anterioritat?",
"Quin càrrec va ocupar per a Llorenç el Magnífic?",
"Què més va traduir?",
"En què va ser capdavanter?",
"Quan va exercir la docència?",
"Quins alumnes coneguts va tenir?",
"Què es creu que disposava?",
"Com va perdre la vida?"
] |
{
"answer_end": [
139,
35,
107,
107,
229,
314,
468,
537,
623,
746,
941,
1018,
1194,
1242,
1421
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
181,
272,
385,
470,
539,
633,
748,
943,
1020,
1196,
1361
],
"input_text": [
"Un humanista i poeta italià.",
"Angelo Ambrogini.",
"A Montepulciano.",
"A Florència.",
"Deu anys.",
"Al cercle mediceo.",
"Els llibres II, III, IV i V de la Ilíada a hexàmetres llatins.",
"Leonardo Bruni i Lorenzo Valla.",
"El de secretari privat.",
"L'Enchiridion d'Epictet de Hieràpolis, el Càrmides de Plató i algunes Històries d'Heròdot.",
"En ser el primer filòleg occidental que va poder rivalitzar amb els immigrants grecs en el coneixement del grec clàssic i el primer que va introduir esmenes en textos grecs clàssics.",
"A partir de 1480.",
"Miquel Àngel Buonarroti, l'erudit alemany Johannes Reuchlin i els humanistes anglesos Thomas Linacre i William Grocyn.",
"Un encant irresistible.",
"En plena invasió francesa de la Toscana."
]
}
|
bios
|
Maria Manonelles i Riera (Mollerussa, 1913 - Catalunya Nord, 2004) va ser una activista política i sindical catalana. Inicià la seva militància política a la Barcelona de finals dels 1920, en la Federació Comunista Catalano Balear que liderava Joaquim Maurín. Durant la dècada de 1930, i seguint la trajectòria política d'aquesta branca del marxisme català, s'incorporà al Bloc Obrer i Camperol i després al Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). El seu activisme es reflecteix en col·laboracions en diverses publicacions obreres (com L'Hora o La Batalla), on sovint escrivia sobre problemes específics de les dones.
Fou parella del líder polític i militar del POUM Josep Rovira i Canals, a qui conegué el 1932. Entre 1933 i 1935, però, estigué casada amb el periodista Àngel Estivill i Abelló (destacat comunista també procedent del Bloc Obrer i Camperol, però que en el procés d'unificació comunista optà pel PSUC).
Un cop iniciada la guerra s'incorporà a la lluita miliciana al front d'Osca, juntament amb Josep Rovira, on es mantingué fins a l'època dels fets de maig de 1937. La repressió del POUM la va portar a viure els darrers mesos de la guerra en la clandestinitat, fins que s'exilià a França el 1939.
Participà en la resistència i en les xarxes d'evasió del feixisme, però la intensa activitat clandestina de la seva parella feu aconsellable que a finals de 1940 s'instal·lés a Rubí (d'on era originari Josep Rovira). Un cop acabada la Segona Guerra Mundial es traslladà a París, on participà en la fundació del Moviment Socialista de Catalunya.
Amb el final de la dictadura retornà a Barcelona. Va militar a Convergència Socialista, al Partit Socialista de Catalunya (Congrés) i, finalment, al Partit dels Socialistes de Catalunya.
El testimoni de Maria Manonelles fou un dels que inspiraren el cineasta britànic Ken Loach per elaborar la seva versió de la participació femenina en les columnes milicianes del front d'Aragó, que ofereix en la pel·lícula Terra i Llibertat (Land and Freedom, 1997). Tot i que va morir a la Catalunya Nord, està enterrada, juntament amb Josep Rovira, a Rubí.
|
[
"Qui era Maria Manonelles i Riera?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"On va morir?",
"Quin any?",
"Quan va començar la seva trajectòria política?",
"En quina institució?",
"A quins grups es va unir en la dècada de 1930?",
"Qui va ser el seu xicot?",
"Va contraure matrimoni amb ell?",
"On van anar tots dos en començar la guerra?",
"Per què va anar a viure la Maria a Rubí el 1940?",
"Quin partit va establir des de París?",
"I a quins altres va participar en tornar a Barcelona?",
"Com es deia el film en què va influir?"
] |
{
"answer_end": [
116,
66,
66,
66,
66,
187,
258,
449,
691,
797,
1025,
1398,
1560,
1747,
1988
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
0,
118,
189,
260,
621,
741,
922,
1289,
1474,
1591,
1749
],
"input_text": [
"Una activista política i sindical catalana.",
"A Mollerussa.",
"El 1913.",
"A Catalunya Nord.",
"El 2004.",
"A finals dels 1920.",
"En la Federació Comunista Catalano Balear que liderava Joaquim Maurín.",
"Al Bloc Obrer i Camperol i després al Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM).",
"Josep Rovira i Canals.",
"No.",
"A la lluita miliciana al front d'Osca.",
"Per la intensa activitat clandestina de la seva parella.",
"El Moviment Socialista de Catalunya.",
"A Convergència Socialista, al Partit Socialista de Catalunya (Congrés) i, finalment, al Partit dels Socialistes de Catalunya.",
"Terra i Llibertat."
]
}
|
bios
|
Carme Millà Tersol (Barcelona, 25 de gener de 1911 — Barcelona, 1 de desembre de 1999) fou una dibuixant, dissenyadora, publicista, cartellista i militant anarcosindicalista catalana.
Era filla del llibreter i tipògraf Francesc Millà i Gàcio. Estudià a l'Escola Municipal Patronat Domènech del barri de Gràcia de Barcelona, on coincidí amb el pedagog Artur Martorell i Bisbal.
El 1930 participà en el concurs per al cartell del Club Femení i d'Esports de Barcelona, però no va rebre cap premi. Entre els anys 1931 i 1934 figura com a alumna en els cursos de gravat artístic de l'Institut Català de les Arts del Llibre. Entre 1934 i 1936 realitzà els dibuixos per a les cobertes i interiors de la revista La Piel y sus industrias. També va estar vinculada a La Neotípia, de la que el seu pare en va ser un dels fundadors.
El produir-se el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 va ser una de les fundadores de la Secció de Dibuixants, Pintors i Escultors del Sindicat Únic de Professions Liberals de la Confederació Nacional del Treball (CNT), coneguda com a «Dibuixants CNT», i en fou nomenada vocal de la Secretaria de Dibuix. El juliol de 1936 redactà els estatuts del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU) i dissenyà el seu cartell Escola Nova, poble lliure. Ella i el seu company Ramon Saladrigas i Ballbé representaren la CNT en el comitè permanent d'Enllaç amb el Sindicat de Dibuixants Professionals (SDP) de la UGT. El maig de 1937 va ser nomenada professora d'art de la Generalitat de Catalunya. El març de 1938 va ser nomenada vicepresidenta de la junta directiva de «Dibuixants CNT».
A la fi de la guerra civil espanyola va fugir cap a França amb el seu company i va embarcar al vaixell Mexique, amb el que el 27 de juliol de 1939 arribà al port de Veracruz. Allí van rebre suport de la Junta d'Auxili als Republicans Espanyols (JARE) i el 1941 van fer una exposició a Veracruz amb Pere Calders. Treballà com a il·lustradora a Mèxic, formant part de l'equip de dibuixant del Diccionario Enciclopédico d'Editorial UTEHA , il·lustrant llibres, fent murals i decorant interiors.
Se separà de Ramon Saladrigas el 1959 i viatjà a Barcelona per fer una exposició a la Sala "Selecciones Jaimes". Després de tornar a Mèxic el 1960, va retornar definitivament a Barcelona el 1961. Va treballar en el sector de la publicitat fins a la seva mort i un cop jubilada col·laborà en les activitats culturals de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC).
|
[
"Qui era Carme Millà Tersol?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"On va morir?",
"Quin dia?",
"On va formar-se?",
"I on va educar-se en gravat artístic?",
"Què va portar a efecte entre el 1934 i el 1936?",
"Què va crear el 1936?",
"I què va escriure el mateix any?",
"Com a què va ser designada el maig de 1937?",
"Què va fer quan va acabar la Guerra Civil Espanyola?",
"Com va guanyar-se la vida a Mèxic?",
"Quan va regressar a Barcelona?",
"Amb qui va cooperar quan va retirar-se?"
] |
{
"answer_end": [
182,
86,
86,
86,
86,
289,
617,
728,
1072,
1210,
1505,
1770,
2087,
2283,
2448
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
0,
243,
521,
619,
821,
1126,
1426,
1597,
1909,
2237,
2350
],
"input_text": [
"Una dibuixant, dissenyadora, publicista, cartellista i militant anarcosindicalista catalana.",
"A Barcelona.",
"El 25 de gener de 1911.",
"A Barcelona.",
"L'1 de desembre de 1999.",
"A l'Escola Municipal Patronat Domènech.",
"A l'Institut Català de les Arts del Llibre.",
"Els dibuixos per a les cobertes i interiors de la revista La Piel y sus industrias.",
"La Secció de Dibuixants, Pintors i Escultors del Sindicat Únic de Professions Liberals de la Confederació Nacional del Treball (CNT), coneguda com a Dibuixants CNT.",
"Els estatuts del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU).",
"Com a professora d'art de la Generalitat de Catalunya.",
"A fugir cap a França amb el seu company i va embarcar al vaixell Mexique, amb el que el 27 de juliol de 1939 arribà al port de Veracruz.",
"Treballà com a il·lustradora a Mèxic, formant part de l'equip de dibuixant del Diccionario Enciclopédico d'Editorial UTEHA , il·lustrant llibres, fent murals i decorant interiors.",
"El 1961.",
"Amb la Unió Excursionista de Catalunya (UEC)."
]
}
|
books
|
Tot d'una en Joan va aturar-se en sentir dins el silenci de les muntanyes el soroll d'una fontana i va romandre bella estona mirant el raig d'aigua que sortia d'un catau fosc i queia en la pica, fent un bé de Déu de bombolles que pujaven i baixaven, rodones i plenes de clarors. Tenia sèt, i va ajupir-se a beure, recolzant en la pedra el braç embolicat de benes i amb un manyoc de cotó que li posaven per a dissimular l'amputació. S'alçà després d'haver begut amb repòs, tot sospitant que no tenia mà esquerra perque no hi sentí el pes del seu cos en el manyoc. Es tregué lentament el benam, es mirà la pell cosida i llençà les benes entre unes mates.
Com una ventada passaren pel seu pensament totes les tortures dels seus concerts, tota l'esclavitut cruel de les hores d'estudi, aleshores que sentia trucar a son cor dolls d'inspiració, tots els seus deliris d'immortalitat. En Joan se sentia llibert i no avorria la vida sense la mà prodigiosa; i amb els ulls resplendents d'esperança i els llavis tremolosos d'emoció, va agafar una branca i es posà a cantar ben alt i amb més entusiasme els temes del primer poema, de la primera obra seva lliure, sanitosa, de la fita que marcava el començament de son ver camí d'artista genial.
Entretant la gent de la batllia sentia un horrible calfred. La mare alçant les mans al cel va exclamar esfereïda:
-Canta!… sentiu? canta!…
-Oidà!… canta sol…- feu el pare que ajupia el cap estemordit.
-Canta!… Fill meu… Fill de ma vida!… s'ha tornat boig… pobret!… s'ha tornat boig!
-I ben boig!…
Tots van sentir una punyida al pit, i s'alçà tota una garba de braços, i va fer-se tot un ramell de cors que tremolaven i les llàgrimes van brollar de tots els ulls. I en Joan seguia cantant ple de benhaurança, i fent-se petit, petit, entre'ls ginestells florits i les oloroses viadelles, sota un cel immaculat i respirant un aire ple de cantúries…
|
[
"Per què va detenir-se en Joan?",
"Quant de temps va estar allà?",
"I què va observar?",
"Va abaixar-se per a beure aigua?",
"Com ho va fer?",
"I com estava aquest?",
"Quan va posar-se dret?",
"Com va llevar-se les cintes?",
"I com va actuar després?",
"Què va recordar?",
"Què va dur a terme quan va prendre una branqueta?",
"Com va sentir-se la seva mare en escoltar-lo?",
"I el pare?",
"Creien que en Joan va perdre la raó?",
"Com va continuar cantussejant aquest?"
] |
{
"answer_end": [
97,
124,
277,
312,
343,
430,
470,
591,
651,
780,
1062,
1370,
1433,
1528,
1740
],
"answer_start": [
10,
98,
100,
279,
292,
336,
432,
563,
593,
669,
1023,
1294,
1373,
1435,
1699
],
"input_text": [
"Perquè va sentir dins el silenci de les muntanyes el soroll d'una fontana.",
"Va romandre bella estona.",
"El raig d'aigua que sortia d'un catau fosc i queia en la pica, fent un bé de Déu de bombolles que pujaven i baixaven, rodones i plenes de clarors.",
"Sí.",
"Recolzant en la pedra el braç.",
"Embolicat de benes i amb un manyoc de cotó que li posaven per a dissimular l'amputació.",
"Després d'haver begut amb repòs.",
"Lentament.",
"Es mirà la pell cosida i llençà les benes entre unes mates.",
"Totes les tortures dels seus concerts i tota l'esclavitut cruel de les hores d'estudi.",
"Es posà a cantar.",
"Esfereïda.",
"Estemordit.",
"Sí.",
"Ple de benhaurança."
]
}
|
bios
|
Maria Oleart i Font, amb el pseudònim d'Oleart de Bel, (Barcelona, Barcelonès, 29 de maig de 1929 - Barcelona o Alella, 6 de febrer de 1996) va ser una poetessa i narradora catalana.
La seva infantesa la passà al Masnou, on es trasllada la seva família poc després del seu naixement. A l'escola descobreix la llengua i la literatura a través de les cançons i les rondalles populars. El seu pare, Gumersind Oleart, li transmet la passió per les lletres i la literatura. Casada amb l'escultor Tomàs Bel, va tenir dos fills, el Tomàs, psicòleg i també escultor, i la també escriptora Joana Bel Oleart. Autora d'una breu però intensa obra poètica, la poesia de Maria Oleart bascula entre l'austeritat i el lirisme, la realitat i la il·lusió, el desengany i l'esperança. També ha fet alguna incursió en el món de la narrativa i ha escrit obres de literatura infantil. El 2007 es va publicar una antologia seva, titulada Jo pregunto, amb postfaci de Montserrat Abelló i Soler. Va col·laborar a revistes, va participar en associacions de cultura i literatura catalanes. Va mantenir col·laboracions habituals en mitjans de comunicació, i en revistes científiques i culturals. Va participar en la revista Alella com a membre del consell de redacció. Entre el 1982 i el 1988 presidí l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana. També és cofundadora de l'associació Josep Narcís Roca i Ferreres, i membre de l'AELC i del PEN Club Internacional. Oleart també va destacar per la seva participació activa en la vida pública i associativa catalana.
|
[
"Qui era Maria Oleart i Font?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"On va morir?",
"Quin dia?",
"Quin altre nom rebia?",
"Qui era el seu pare?",
"Què li va traspassar?",
"Amb qui va contraure matrimoni Maria?",
"Com es deia la seva descendència?",
"De què es caracteritza la seva obra poètica?",
"Què va imprimir-se el 2007?",
"Amb qui va cooperar sovint?",
"Què va dirigir entre el 1982 i 1988?",
"Per què se la coneix també?"
] |
{
"answer_end": [
181,
140,
140,
140,
140,
53,
412,
467,
500,
597,
764,
926,
1166,
1328,
1544
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
0,
0,
383,
396,
469,
502,
644,
863,
1063,
1241,
1446
],
"input_text": [
"Una poetessa i narradora catalana.",
"A Barcelona, Barcelonès.",
"El 29 de maig de 1929.",
"A Barcelona o Alella.",
"El 6 de febrer de 1996.",
"Oleart de Bel.",
"Gumersind Oleart.",
"La passió per les lletres i la literatura.",
"Amb l'escultor Tomàs Bel.",
"Tomàs i Joana Bel Oleart.",
"Bascula entre l'austeritat i el lirisme, la realitat i la il·lusió, el desengany i l'esperança.",
"Una antologia seva, titulada Jo pregunto.",
"Va mantenir col·laboracions habituals en mitjans de comunicació, i en revistes científiques i culturals.",
"L'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana.",
"Va destacar per la seva participació activa en la vida pública i associativa catalana."
]
}
|
books
|
Va posar el sopar a taula, se serví la seva part, i, amb el plat a la mà, va anar-se'n com de costum, cap a la vora dels fogons, on restà dreta, girada d'esquena al seu fill, sense dir mot.
En Temme no se sabia avenir d'aquelles escenes. Com més les repassava, més li semblaven fora de to. Ni mai que hagués parlat de res! Maleït fos el gussi! Però ¿qui s'havia de figurar que una proposició tan innocent hagués de causar tan bell disgust!
Quan hagué fet d'esma i sense delit el seu àpat, tragué de l'armari cantoner una bombeta d'oli, l'encengué i, roncejant a posta per la cuina, donà per tres vegades la bona nit, a estudiats intervals, amb el seu accent més afectuós. A la primera obtingué una breu resposta; a la segona, un moviment de cap; a la tercera… res. Era inútil insistir. Va anar-se'n amb el cor oprimit, amb la consciència intranquil·la com si hagués comès un crim. -Haver fet plorar una mare! ¡Maleït sigu es gussi! I, si ara ella s'emmalaltís i morís… Crist de Déu, quin remordiment!
Amb aquesta aprensió dolorosa anava pujant l'escala que menava a la seva cambra. Tots els seus sentits estaven propensos a l'alarma; i, de sobte, brollant d'en mig de la quietud sepulcral de la casa, l'estremí quelcom esglaiador. ¿Una veu sospirosa?… Un gemec profund?… ¿Què era, allò? S'aturà amb els cabells eriçats. ¿No l'haurien enganyat, les orelles? Va escoltar esveradament, retenint l'alè. La seva ànima es dilatà dins un silenci immens i buit com un abisme de nit sense núvols ni estels. Convençut que no sonava cap soroll enlloc, tornà a pendre la marxa escala amunt. Ja era a dalt, quan se li repetí l'esglai. Però ara no s'havia enganyat: n'estava segur. Una veu apagada, com nascuda de les ombres, havia sil·labejat distintament el seu nom: -Temme.- ¿El cridava algú de l'altre món?… ¿I si fos la seva mare, que patís alguna basca i estigués reclamant socors, mig esbalaïda, quasi sense alè?…
|
[
"On era la mare d'en Temme?",
"L'estava mirant?",
"Va quedar-se de pedra en Temme?",
"Què va condemnar?",
"Què va agafar quan va acabar de menjar?",
"Què va fer amb ella?",
"Va acomiadar-se de la seva mare?",
"Com va marxar en Temme d'allà?",
"Com ascendia cap a la seva habitació?",
"Què el va commoure tot d'una?",
"Estava segur del que va escoltar?",
"Com va parar esment?",
"Va tornar a percebre el mateix quan va continuar pujant?",
"Qui havia mencionat el seu nom?",
"I qui creia que podria ser?"
] |
{
"answer_end": [
173,
173,
236,
342,
534,
546,
615,
879,
1080,
1229,
1356,
1397,
1620,
1761,
1820
],
"answer_start": [
74,
129,
190,
323,
440,
517,
547,
786,
1001,
1137,
1231,
1357,
1541,
1668,
1799
],
"input_text": [
"A la vora dels fogons.",
"No.",
"Sí.",
"El gussi.",
"Una bombeta d'oli.",
"L'encengué.",
"Sí.",
"Amb el cor oprimit, amb la consciència intranquil·la com si hagués comès un crim.",
"Amb aquesta aprensió dolorosa.",
"Quelcom esglaiador.",
"No.",
"Esveradament, retenint l'alè.",
"Sí.",
"Una veu apagada.",
"La seva mare."
]
}
|
books
|
Botines amb ullets, com abans se duien les cotilles.
Camisons amb trampa i en la ratlla del mig el retrat d'un botifler, que té donada paraula de casament amb paga i senyal.
Mig barret amb un jardí de flors i flocs, i en el cim un ànec lloca amb sos pollets.
Cotilla amb eixamples.
Les molles d'ulls, o les que tinguin algun defecte en l'hermosura de la vista, podran usar ulleres, tenint molt cuidado de mirar descaradament als homes, gràcia que dóna cert aire de vencedor d'Àfrica.
El mateix de l'edat anterior, portat amb algo més de descuit. A primera hora del matí senta molt bé el vel a la cara i el llibre de missa.
És de gran moda tenir una filla de quinze.
Però que no passi de quinze.
Que sempre en tingui quinze.
Si en té setze ja no en fem res.
Les modes de vint, restaurades per la tintura Padró i les potingues de casa Roviralta.
Quan se tenen diners és de gran to fer-se l'amiga i segona mare d'algunes polletes.
|
[
"Com són les camises que descriu el text?",
"I què trobem al centre?",
"Quina altra peça de roba hi ha?",
"Quins motius vegetals té?",
"I a la punta del barret?",
"Què fa aquest?",
"Qui podrà fer servir lents?",
"Amb què han d'anar amb compte, però?",
"Què és agradable de bon matí?",
"Què és popular?",
"I què passa si té un any més?",
"Què és comú dur a terme quan algú és ric?"
] |
{
"answer_end": [
72,
119,
184,
214,
235,
257,
380,
434,
621,
664,
755,
926
],
"answer_start": [
53,
73,
174,
174,
216,
228,
282,
382,
546,
623,
724,
844
],
"input_text": [
"Amb trampa.",
"El retrat d'un botifler.",
"Mig barret.",
"Un jardí de flors i flocs.",
"Un ànec.",
"Lloca amb sos pollets.",
"Les molles d'ulls o les que tinguin algun defecte en l'hermosura de la vista.",
"De mirar descaradament als homes.",
"El vel a la cara i el llibre de missa.",
"Tenir una filla de quinze.",
"Ja no en fem res.",
"Fer-se l'amiga i segona mare d'algunes polletes."
]
}
|
vilaweb
|
Irlanda del Nord tindrà per primera vegada més diputats republicans que unionistes després de les eleccions britàniques, amb una majoria de membres contraris al Brexit. El partit unionista conservador del DUP ha perdut dos escons, i s'ha quedat amb vuit. El DUP havia donat suport parlamentari al govern conservador de Theresa May i a Boris Johnson durant l'anterior legislatura amb els seus diputats i s'oposa a qualsevol estatus especial per al territori nord-irlandès. Ara, el seu cap a Westminster, Nigel Dodds, ferm defensor del Brexit, ha perdut l'escó de North Belfast a mans del Sinn Féin. D'aquesta manera, els republicans han aconseguit tres dels quatre escons en joc a Belfast. La formació republicana, partidària de la reunificació de l'illa i que porta a terme una política abstencionista a Westminster, s'ha mantingut amb set escons. L'augment republicà ha vingut per la mà de l'SDLP, que ha aconseguit dos escons. La formació, d'ideologia socialdemòcrata i contrària al Brexit, és partidària també de la unió amb la resta d'Irlanda. Entre el Sinn Féin i l'SDLP, els republicans i partidaris de la unificació d'Irlanda sumen nou escons, respecte als vuit del DUP. També ha obtingut un escó el partit de l'Aliança, que no s'alia amb un bloc o l'altre.
|
[
"Què passarà per primer cop a Irlanda del Nord?",
"Quan ocorrerà això?",
"Hi ha molta gent que estigui en contra del Brexit?",
"Quantes actes de diputat ja no té el DUP?",
"A qui havia defensat?",
"I a què es resisteix?",
"Què ha extraviat Nigel Dodds?",
"Amb què simpatitza Sinn Féin?",
"Quants seients ha obtingut?",
"De què està a favor l'SDLP?",
"Quins resultats ha aconseguit l'Aliança?",
"Amb qui comparteix la seva ideologia?"
] |
{
"answer_end": [
82,
119,
167,
229,
348,
470,
596,
753,
846,
1046,
1226,
1263
],
"answer_start": [
0,
17,
121,
169,
255,
403,
503,
689,
817,
848,
1178,
1228
],
"input_text": [
"Que tindrà més diputats republicans que unionistes.",
"Després de les eleccions britàniques.",
"Sí.",
"Ha perdut dos escons.",
"Al govern conservador de Theresa May i a Boris Johnson.",
"A qualsevol estatus especial per al territori nord-irlandès.",
"L'escó de North Belfast a mans del Sinn Féin.",
"Amb la reunificació de l'illa.",
"S'ha mantingut amb set escons.",
"De la unió amb la resta d'Irlanda.",
"Ha obtingut un escó.",
"No s'alia amb un bloc o l'altre."
]
}
|
vilaweb
|
El Gremi de la Construcció a Catalunya ha sol·licitat al govern espanyol el cessament de l'activitat productiva a les obres i l'arribada dels instruments econòmics necessaris perquè les empreses puguin fer front a la paralització del sector. La petició, que es va fer a través d'una carta enviada ahir, cerca ‘mitigar la propagació del virus de la Covid-19′ perquè resulta ‘quasi impossible complir i garantir les mesures de seguretat i protecció que s'han introduït'. Segons que diuen, ‘el manteniment de la distància de seguretat entre operaris, els desplaçaments en vehicles de menys de nou places ocupades per una sola persona o la desinfecció d'eines i espais són més que un repte pel sector; és una utopia'. Per als empresaris de la construcció, ‘les obres han de ser considerades com una activitat productiva que ha de cessar', en tractar-se d'un servei que ‘no és essencial'. ‘S'han d'adoptar totes les mesures necessàries per a decretar el tancament de totes les obres, públiques i privades, que no s'estiguin duent a terme per a atendre una emergència o que donin suport al sector sanitari', es llegeix a la carta. Per les patronals, limitar el desplaçament dels treballadors de la construcció ‘és necessari' perquè poden contagiar-se del coronavirus i convertir-se en ‘potencials vectors de transmissió'. El paper del govern de la Generalitat en aquest assumpte ha variat durant els darrers dies. Primer va ordenar suspendre totes les obres públiques que hi ha en marxa, llevat de les actuacions d'emergència o les estratègiques. Però just abans de la suspensió el DOGC va publicar que, finalment, el govern només aturarà les obres si els contractistes ho demanen, perquè va entrar en vigor el decret de Pedro Sánchez que així ho ordenava. D'altra banda, les empreses catalanes defensen que, un cop superada la crisi, ‘es disposi d'un sector que pugui preservar els llocs de treball i estigui disposat a engegar de nou una activitat que ha demostrat contribuir en un percentatge important al PIB' espanyol. ‘Les peticions són necessàries per a garantir la salut de les persones i no sobrecarregar un sistema sanitari debilitat per la crisi', conclou l'escrit. El diumenge proppassat, la Cambra de Contractistes del País Valencià ja va reclamar a les administracions la paralització de les obres públiques mentre duri l'estat d'alarma, a fi d'evitar l'expansió del coronavirus. Manuel Miñés, el seu director, va remarcar que, malgrat que la legislació permet a les empreses aturar els projectes pel seu propi compte, hi hauria ‘més seguretat i garanties' si l'ordre vingués directament de les administracions. Les entitats que signen la carta són la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya, la Federació de Gremis de la Construcció de Lleida, Foment pel Desenvolupament de la Construcció i Indústria Auxiliar de les Comarques Tarragonines, la Federació d'Entitats Empresarials de la Construcció de Barcelona, el Gremi d'Àrids de Catalunya, el Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona i Comarques i la Unió d'Empresaris de la Construcció de Girona, totes elles integrades en la Confederació Catalana de la Construcció.
|
[
"Què ha demanat el Gremi de la Construcció?",
"A qui?",
"I per què?",
"Quins són els objectius de les seves demandes?",
"Què comenten sobre les mesures de seguretat en el seu àmbit de treball?",
"Pensen que la seva feina és fonamental en aquests moments?",
"Què es comenta a l'escrit que s'ha d'aprovar?",
"Per què les patronals creuen que és imprescindible restringir el moviment dels constructors?",
"Com va actuar la Generalitat al respecte?",
"I després?",
"Per a què advoquen les companyies catalanes?",
"Què acaba dient la carta?",
"I què va exigir la Cambra de Contractistes del País Valencià?",
"Què ha afirmat Manuel Miñés?",
"Quines institucions firmen el document?"
] |
{
"answer_end": [
174,
72,
240,
357,
712,
882,
1123,
1314,
1539,
1674,
2016,
2169,
2344,
2618,
3071
],
"answer_start": [
0,
0,
175,
242,
469,
714,
884,
1125,
1316,
1541,
1766,
2018,
2195,
2388,
2620
],
"input_text": [
"El cessament de l'activitat productiva a les obres i l'arribada dels instruments econòmics necessaris.",
"Al govern espanyol.",
"Perquè les empreses puguin fer front a la paralització del sector.",
"Cerquen mitigar la propagació del virus de la Covid-19.",
"Que el manteniment de la distància de seguretat entre operaris, els desplaçaments en vehicles de menys de nou places ocupades per una sola persona o la desinfecció d'eines i espais són més que un repte pel sector; és una utopia.",
"No.",
"Totes les mesures necessàries per a decretar el tancament de totes les obres, públiques i privades, que no s'estiguin duent a terme per a atendre una emergència o que donin suport al sector sanitari.",
"Perquè poden contagiar-se del coronavirus i convertir-se en potencials vectors de transmissió.",
"Primer va ordenar suspendre totes les obres públiques que hi ha en marxa, llevat de les actuacions d'emergència o les estratègiques.",
"El DOGC va publicar que, finalment, el govern només aturarà les obres si els contractistes ho demanen.",
"Defensen que, un cop superada la crisi, es disposi d'un sector que pugui preservar els llocs de treball i estigui disposat a engegar de nou una activitat que ha demostrat contribuir en un percentatge important al PIB espanyol.",
"Que les peticions són necessàries per a garantir la salut de les persones i no sobrecarregar un sistema sanitari debilitat per la crisi.",
"La paralització de les obres públiques mentre duri l'estat d'alarma.",
"Que, malgrat que la legislació permet a les empreses aturar els projectes pel seu propi compte, hi hauria més seguretat i garanties si l'ordre vingués directament de les administracions.",
"La Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya, la Federació de Gremis de la Construcció de Lleida, Foment pel Desenvolupament de la Construcció i Indústria Auxiliar de les Comarques Tarragonines, la Federació d'Entitats Empresarials de la Construcció de Barcelona, el Gremi d'Àrids de Catalunya, el Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona i Comarques i la Unió d'Empresaris de la Construcció de Girona."
]
}
|
books
|
La Tecla va mirar la seva mare amb estranyesa i paüra, va ullejar el seu fill que dormia en el bressol prop de la cucola; féu sospir i restà embadalida esguardant la pastera oberta que li semblava una boca desclosa per la fam. I el dubte va caure en sa pensa com una llavor ventissa que troba una roca esquerdada plena de terra humida per l'aigua vivificant dels degotissos. Ella sentí que la llavor niaria sota sa frontalera, i això l'esglaiava paorosament.
-¡Ara que el noi ja té més de mig any ja és agambat! amb sopes i llet pujarà gras i fornit!… Si no vas a ciutat a fer de dida quin hivern ens espera… tota tremolo de misèria!- La Bel anava parlant baixet, baixet, mirant de fit la Tecla per sotjar com es prenia els seus consells. La seva filla restava amb els ulls clavats a la pastera i el pensament perdut entre el dubte que havia caigut dins la seva ànima desolada. -¡La jove de can Bou ha dut cent duros… filla meva! ¡amb cent duros som salvats!
-Prou!- va fer sobtadament la Tecla. L'àvia va fugir esporuguida. Després de passar una bella estona silenciosa va tomar a la mateixa. -¡No t'ho prenguis malament, que una mare mai aconsella amb mal fi! ¡tu t'ho penses, ho parles amb aquell!… i mira,… calla, que ara ve!
L'Andreu va arribar defallit dels camps perduts. Va asseure's a l'escon i mirava el foc tot consirós. Tenia els ulls papalluts i la cara macilenta. La vella va atansar-hi i amorosament va tustar-li el muscle. -¡Deus estar capolat, oi, amb tanta feina! ja et planyo!- L'Andreu va mirar-la astorat, de cap a peus. -¿Saps què deia a la noia? ¡que si fa com la jove de can Bou, l'any vinent tindries cent duros i tots salvats!
L'Andreu va fer un moviment com si li piqués una vespa, obrí els ulls, obrí la boca, va donar una llambregada a la seva dona que tenia el ulls baixos i plorosos i se sentí defallit. Els ulls de la Tecla no es movien, no l'emparaven i es veia perdut. Es féu un silenci aclaparant. Sols se sentia la remor del bressol que la Tecla movia amb el peu. Després el bressol va aturar-se a poc a poc i sentí el respir del ca que dormia dins d'un cofí. La veu de la vella prenia una dolcesa sinistra. S'atansava a les oïdes fent una remor suau, com el mosquit que s'acosta cantant per donar la fiblada. -Tu t'ho penses… ho parles i tria entre la misèria i la fam o la salvació de tots.
|
[
"Com va observar la Tecla la seva progenitora?",
"Qui va observar després?",
"On era aquest?",
"Estava despert?",
"Com és de gran?",
"A què pensa la Bel que s'hauria de dedicar la Tecla per poder sobreviure?",
"Quin era el to de veu de la Bel?",
"Qui menciona més endavant?",
"Com va reaccionar quan la Tecla va demanar-li que callés?",
"Qui va aparèixer més tard?",
"Com estava físicament?",
"Com va esguardar l'àvia?",
"Com va reaccionar després que li parlés de la noia de can Bou?",
"Quin era l'únic soroll que hi havia al seu voltant?",
"Com va apropar-se l'àvia a les orelles de l'Andreu?"
] |
{
"answer_end": [
53,
77,
120,
120,
496,
655,
670,
916,
1023,
1250,
1377,
1541,
1834,
1999,
2245
],
"answer_start": [
0,
55,
78,
78,
461,
552,
635,
880,
959,
1231,
1333,
1379,
1543,
1934,
2097
],
"input_text": [
"Amb estranyesa i paüra.",
"El seu fill.",
"En el bressol prop de la cucola.",
"No.",
"Ja té més de mig any.",
"A fer de dida.",
"Baixet, baixet.",
"De la jove de can Bou.",
"Va fugir esporuguida.",
"L'Andreu.",
"Tenia els ulls papalluts i la cara macilenta.",
"Va mirar-la astorat, de cap a peus.",
"Va fer un moviment com si li piqués una vespa, obrí els ulls, obrí la boca, va donar una llambregada a la seva dona que tenia el ulls baixos i plorosos i se sentí defallit.",
"La remor del bressol que la Tecla movia amb el peu.",
"Fent una remor suau, com el mosquit que s'acosta cantant per donar la fiblada."
]
}
|
vilaweb
|
Investigadors de l'Idibaps han desxifrat les bases moleculars de la predisposició genètic a la leucèmia. L'estudi, publicat a la revista ‘Nature Communications', conclou que els europeus tenen en el seu genoma lleugeres variants en la seva seqüència que els predisposen a desenvolupar la leucèmia limfàtica crònica, que és la més freqüent en adults i que té una de cada 2.000 persones de països occidentals. En canvi, aquesta malaltia és pràcticament inexistent a Àsia. Les raons d'aquesta diferència entre persones d'origen europeu i asiàtic està en el seu ADN, segons les conclusions dels investigadors. L'estudi l'ha coordinat l'investigador de l'Idibaps Iñaki Martín-Subero, que lidera el grup Epigenòmica biomèdica del centre, i s'ha dut a terme en col·laboració amb el grup de Richard Houlston de l'Institut d'Investigació de Càncer de Londres. Estudis previs han detectat unes quaranta regions associades al risc de tenir leucèmia limfàtica crònica. Fa un any, el mateix grup de recerca de l'Idibaps va publicar el mapa de les funcions del genoma de la leucèmia. ‘El mapa que vam dibuixar l'any passat ha estat la clau per poder desxifrar ara les bases moleculars de la predisposició a la leucèmia', ha dit Martín-Subero. Tot i això, com i per què aquestes variants genètiques predisposen a la leucèmia és ara per ara desconegut. La leucèmia limfàtica crònica no es diagnostica fins als 70 anys, aproximadament, però la predisposició genètica està present des del naixement. ‘Hem descobert que les variants genètiques que confereixen predisposició a la malaltia creen desequilibris subtils en la regulació dels gens i el funcionament dels limfòcits', ha explicat Martín-Subero, ‘és com comprar un cotxe amb alguna peça de menor qualitat, al principi funcionarà perfectament, però si no hi ha un bon manteniment amb el temps començarà a fallar'. Encara no es pot predir amb precisió, però, quines persones desenvoluparan la leucèmia i quines no, ja que ‘a més del comportament genètic, hi ha altres factors, com l'estil de vida o el pitjor funcionament del sistema immune a mesura que l'organisme envelleix, que afecten el desenvolupament de la malaltia', segons el director de l'Idibaps i coautor de l'estudi, Elias Campo.
|
[
"Què han descobert experts de l'Idibaps?",
"Què s'ha inferit de la recerca?",
"On s'ha divulgat això?",
"On no existeix aquest tipus de càncer?",
"I per què no?",
"Qui ha dirigit la investigació?",
"Juntament amb qui?",
"Què es va descobrir amb anterioritat?",
"Què ha comentat Martín-Subero?",
"I què no se sap encara, però?",
"Des de quan és propens algú a patir leucèmia?",
"Què comenta Martín-Subero que han esbrinat?",
"Es pot pronosticar amb exactitud qui la tindrà?",
"Per què no?",
"Qui ha afirmat això?"
] |
{
"answer_end": [
103,
314,
160,
468,
561,
677,
849,
955,
1227,
1335,
1480,
1683,
1950,
2160,
2228
],
"answer_start": [
0,
105,
105,
418,
470,
606,
732,
851,
1019,
1229,
1337,
1482,
1852,
1952,
2162
],
"input_text": [
"Les bases moleculars de la predisposició genètic a la leucèmia.",
"Que els europeus tenen en el seu genoma lleugeres variants en la seva seqüència que els predisposen a desenvolupar la leucèmia limfàtica crònica.",
"A la revista Nature Communications.",
"A Àsia.",
"Pel seu ADN.",
"L'investigador de l'Idibaps Iñaki Martín-Subero.",
"Amb el grup de Richard Houlston de l'Institut d'Investigació de Càncer de Londres.",
"Unes quaranta regions associades al risc de tenir leucèmia limfàtica crònica.",
"Que el mapa de les funcions del genoma de la leucèmia que van dibuixar l'any passat ha estat la clau per poder desxifrar ara les bases moleculars de la predisposició a la leucèmia.",
"Com i per què aquestes variants genètiques predisposen a la leucèmia.",
"La predisposició genètica està present des del naixement.",
"Que les variants genètiques que confereixen predisposició a la malaltia creen desequilibris subtils en la regulació dels gens i el funcionament dels limfòcits.",
"No.",
"Perquè a més del comportament genètic, hi ha altres factors, com l'estil de vida o el pitjor funcionament del sistema immune a mesura que l'organisme envelleix, que afecten el desenvolupament de la malaltia.",
"El director de l'Idibaps i coautor de l'estudi, Elias Campo."
]
}
|
mitologia
|
Făt-Frumos (del romanés făt: fill, infant; frumos: formós) és un heroi cavaller en la mitologia romanesa, present habitualment als contes de fades.
Posseïx atributs essencials com la valentia, la puresa, el sentit de la justícia, la fortalesa física i espiritual, la destresa, la passió, i l'amor inviolable. Făt-Frumos té també una mínima habilitat en realitzar miracles, així com el respecte ferm en les promeses que fa al seu rei. En alguns contes, és tan precoç que pot plorar inclús abans de nàixer, encara que està habilitat podria tenir un simbolisme a part.
Făt-Frumos és normalment el més menut entre los fills d'un rei. En los contes del folklore romanès és una cosa comú que tots els fills d'un rei intenten derrotar el Zmeu o al Balaur, els fills majors fallant abans de l'èxit del menut.
Făt-Frumos ha de passar per proves i obstacles que superen l'habilitat d'un home normal. Amb dignitat, sempre porta les seues missions a un fi. Lluita en contra de monstres demoníacs i personatges malvolents (zmeu, balaur, Muma Pădurii, etc.). Viatja tant per esta terra (esta esfera), com per «l'altra terra» (tarâmul celălalt), cavalcant sobre el seu Cal Năzdrăvan ("Cavall Màgic"), que és també el seu conseller.
Durant els seus viatges, Făt-Frumos sovint ha de superar un dilema major, relacionat amb la ruta correcta que deuria seguir, i ha d'elegir entre dos opcions negatives. En un conte, una vegada preguntada sobre el camí correcte, una anciana li respon: «Si vas a la dreta, acabaràs en desgràcia; si vas a l'esquerra, també acabaràs en desgracia» (ço se pot comparar amb els contes russos Tsarevitch Ivan, l'ocell de foc i el llop gris o El cavaller valent, les mançanes de la joventut, i l'aigua de la vida, però ací l'heroi, si bé ha d'elegir entre opcions amb aspectes negatius, estas se poden distingir). Segons Victor Kernbach, esta situació de triar entre dos mals iguals, evoca la condició històrica del poble romanès, la qual pàtria se véu sempre creuada i amenaçada per poders enemics, i la població nativa va haver d'elegir entre l'aliança amb l'enemic o la lluita constant contra ell.
Făt-Frumos és també una figura que apareix en la cultura de Romania i la literatura romanesa. Apareix com a personatge en contes o poemes escrits per autors cèlebres, com Mihai Eminescu, Tudor Arghezi, o Nichita Stănescu. Com símptoma de la ironia del poble romà amb si mateix, Făt-Frumos apareix també en alguns acudits romanesos contemporanis, encara que menys freqüent que Bulă o els polítics importants del moment.
|
[
"Qui era Făt-Frumos?",
"Quines són les seves característiques?",
"En què més és destre?",
"Què és usual en les llegendes del folklore romanès?",
"Contra quines criatures batalla?",
"Com quins?",
"I per on va vagant?",
"Com seria \"l'altra terra\" en romanès?",
"I amb quin animal viatja?",
"Quin significat té el seu nom?",
"Què ha de vèncer amb freqüència?",
"I què li diu una dona gran sobre aquesta situació?",
"Què comenta Victor Kernbach al respecte?",
"En les obres de quins escriptors sol mostrar-se aquesta figura?",
"I on més?"
] |
{
"answer_end": [
104,
307,
432,
747,
1008,
1043,
1110,
1129,
1167,
1184,
1383,
1559,
2107,
2329,
2453
],
"answer_start": [
0,
148,
309,
630,
945,
965,
1045,
1095,
1131,
1154,
1242,
1444,
1822,
2109,
2387
],
"input_text": [
"Un heroi cavaller en la mitologia romanesa.",
"Posseïx atributs essencials com la valentia, la puresa, el sentit de la justícia, la fortalesa física i espiritual, la destresa, la passió, i l'amor inviolable.",
"Té també una mínima habilitat en realitzar miracles, així com el respecte ferm en les promeses que fa al seu rei.",
"Que tots els fills d'un rei intenten derrotar el Zmeu o al Balaur.",
"Lluita en contra de monstres demoníacs i personatges malvolents.",
"Zmeu, balaur i Muma Pădurii.",
"Viatja tant per esta terra com per l'altra terra.",
"Tarâmul celălalt.",
"Amb el seu Cal Năzdrăvan.",
"Cavall Màgic.",
"Ha de superar un dilema major, relacionat amb la ruta correcta que deuria seguir, i ha d'elegir entre dos opcions negatives.",
"Si va a la dreta, acabarà en desgràcia; si va a l'esquerra, també acabarà en desgracia.",
"Que esta situació de triar entre dos mals iguals, evoca la condició històrica del poble romanès, la qual pàtria se véu sempre creuada i amenaçada per poders enemics, i la població nativa va haver d'elegir entre l'aliança amb l'enemic o la lluita constant contra ell.",
"Mihai Eminescu, Tudor Arghezi, o Nichita Stănescu.",
"Apareix també en alguns acudits romanesos contemporanis."
]
}
|
bios
|
Ana Barceló Chico (Saix, 1959) és una política i advocada valenciana, alcaldessa de Saix (Alt Vinalopó) pel Partit Socialista del País Valencià (PSPV) de 2003 a 2011 i diputada a les Corts Valencianes des de 2011. Des de juny de 2018 és consellera de Sanitat de la Generalitat Valenciana.
Llicenciada en dret per la Universitat de València, Barceló ha exercit d'advocada entre 1983 i 2002 als partits judicials d'Elda, Elx, Almansa i Alacant i va ser professora en l'Escola de Pràctica Jurídica de la Universitat d'Alacant (2000-2001).
Políticament milita al PSPV i esdevingué alcaldessa del seu municipi per primera vegada a les eleccions locals de 2003 per majora absoluta, revalidant-la a les de 2007 cosa que no va ocórrer el 2011. Barceló continuà al consistori de Saix com a cap de l'oposició fins que renuncià a l'acta de regidora el maig de 2012 per tal de centrar la seua acció política com a diputada a les Corts Valencianes on aleshores ocupava la presidència del Grup Parlamentari Socialista i com a vicesecretària de Política Autonòmica a l'executiva nacional del PSPV que encapçala Ximo Puig.
Ana Barceló ha estat presidenta de la Comissió d'Igualtat de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies des de 2005 i secretària de la Comissió d'Hisenda de Federació Valenciana de Municipis i Províncies entre 2003 i 2004. El 2008 accedí a la Secretaria General del PSPV provincial d'Alacant al congrés constituent amb més del 80% de suport siguent substituït pel regidor aspenc David Cerdán al següent congrés provincial celebrat el 2012.
El setembre de 2014 fou elegida Vicepresidenta segona de les Corts després de la renúncia de l'anterior, el també socialista Ángel Luna, triat Síndic adjunt de Greuges. Barceló fou substituïda en la presidència del grup parlamentari socialista pel diputat Jorge Alarte, exsecretari general del PSPV.
Amb el nou govern format a meitat del 2018, la Consellera de Sanitat Carmen Montón es convertí en Ministra de Sanitat passant el càrrec a Ana Barceló.
|
[
"Qui és Ana Barceló Chico?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Què va estudiar?",
"On?",
"De què ha treballat entre 1983 i 2002?",
"I del 2000 al 2001?",
"Quan va ser batllessa per primer cop?",
"Quan va deixar la seva acta de regidora?",
"Per què?",
"Què ha dirigit des del 2005?",
"Quin percentatge de suport li va permetre incorporar-se a la Secretaria General del PSPV provincial d'Alacant?",
"A qui va substituir el 2014 com a vicepresidenta segona de les Corts?",
"I qui va reemplaçar-la a ella quan va adquirir l'ofici?",
"Quan va esdevenir consellera de Sanitat?"
] |
{
"answer_end": [
212,
30,
30,
308,
339,
441,
534,
654,
853,
934,
1228,
1453,
1688,
1821,
2002
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
289,
309,
341,
442,
566,
808,
854,
1107,
1344,
1553,
1722,
1853
],
"input_text": [
"Una política i advocada valenciana, alcaldessa de Saix (Alt Vinalopó) pel Partit Socialista del País Valencià (PSPV) de 2003 a 2011 i diputada a les Corts Valencianes des de 2011.",
"A Saix.",
"El 1959.",
"Dret.",
"A la Universitat de València.",
"D'advocada als partits judicials d'Elda, Elx, Almansa i Alacant.",
"Va ser professora en l'Escola de Pràctica Jurídica de la Universitat d'Alacant.",
"El 2003.",
"El maig de 2012.",
"Per tal de centrar la seua acció política com a diputada a les Corts Valencianes.",
"La Comissió d'Igualtat de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.",
"Més del 80%.",
"A Ángel Luna.",
"El diputat Jorge Alarte.",
"A meitat del 2018."
]
}
|
vilaweb
|
En el judici en què és acusat de rebel·lió a l'Audiència espanyola, el major dels Mossos Josep Lluís Trapero ha marcat avui més distància encara respecte del projecte independentista que no va dir quan va declarar com a testimoni al Tribunal Suprem. I ha explicat que es va sentir molt incòmode amb el projecte independentista de govern. Heus ací una línia fonamental de la seva estratègia de defensa. Durant l'interrogatori amb el fiscal Carballo ha explicat que va advertir unes quantes vegades el conseller Jordi Jané i el conseller Joaquim Forn sobre ‘allò que feien', i ha revelat una reunió el setembre del 2016 amb el secretari del govern aleshores, Joan Vidal de Ciurana, en què va dir que en cas d'una situació de doble legalitat els Mossos farien cas d'allò que es diguessin els jutges. I ha explicat els recels que hi havia al govern per a nomenar-lo major i les pressions que va rebre Jordi Jané. Trapero ha explicat que el conseller Jané i el director dels Mossos Albert Batlle van dimitir per les responsabilitats penals que podrien patir si tirava endavant el referèndum, i per la incomoditat que sentien. I Carballo li ha demanat: —Carballo: I vostè no se sentia incòmode? —Trapero: Molt. —C: Si ho vol explicar, què va fer en aquella situació? —T: El que crec que era a les meves mans, que era dir diverses vegades al conseller Jané i també al conseller Forn què feien, i deixar-los clar on sera el cos —C: Al senyor Jané també? —T: Sí, era part d'un govern que feia aquestes coses. I Jané hi va ser molt temps. A mi només em van preguntar una vegada, que no sé si fou el 7 o el 9 de setembre del 2016. És una reunió a la qual em crida el secretari del govern, el senyor Vidal de Ciurana. Aleshores jo era comissari en cap. Em parlava de la convocatòria d'un referèndum, i em va demanar on serien els Mossos en el cas que hi hagués un moment de doble legalitat. Jo li vaig dir que no hi ha una doble legalitat, hi ha una llei. I em va insistir que em posés en la situació que convisquessin dues lleis en el mateix moment. I jo li vaig dir que els Mossos farien sempre el que diguessin els jutges. Abans, el major ha arribat a qualificar de barbaritat les conclusions de la comissió del procés constituent que es va fer al Parlament de Catalunya l'any 2016. ‘Allò era una barbaritat més de les moltes que es feien i pensava que des de l'administració de justícia s'anirien anul·lant, i si constituïen cap mena de delicte els encausarien.' Informació de la sessió del matí: El major Trapero desarma els atacs del fiscal per no haver reprimit el 20-S
|
[
"Qui és Josep Lluís Trapero?",
"De què se'l condemna?",
"Què ha comentat sobre els desitjos d'independència de llavors del govern?",
"A qui va avisar uns quants cops?",
"De què?",
"Què més ha desvelat al judici?",
"Què ha dit que hi havia al govern?",
"Per què van abandonar els seus càrrecs Jané i Albert Batlle?",
"Què va preguntar-li Carballo a Trapero?",
"Quina era la responsabilitat de Trapero segons ell en aquell moment?",
"Qui va demanar-li reunir-se?",
"De què van xerrar?",
"Què va contestar Trapero que portarien a terme els Mossos?",
"Què ha caracteritzat de disbarat?",
"Creia que s'acabaria solucionant la qüestió?"
] |
{
"answer_end": [
108,
108,
336,
548,
571,
678,
907,
1119,
1188,
1419,
1704,
1877,
2112,
2272,
2452
],
"answer_start": [
68,
0,
252,
448,
549,
575,
799,
933,
1123,
1205,
1529,
1741,
2039,
2121,
2332
],
"input_text": [
"El major dels Mossos.",
"De rebel·lió a l'Audiència espanyola.",
"Ha explicat que es va sentir molt incòmode amb el projecte independentista de govern.",
"Al conseller Jordi Jané i el conseller Joaquim Forn.",
"Sobre allò que feien.",
"Una reunió el setembre del 2016 amb el secretari del govern aleshores, Joan Vidal de Ciurana.",
"Els recels que hi havia per a nomenar-lo major i les pressions que va rebre Jordi Jané.",
"Per les responsabilitats penals que podrien patir si tirava endavant el referèndum, i per la incomoditat que sentien.",
"Si ell no se sentia incòmode.",
"Dir diverses vegades al conseller Jané i també al conseller Forn què feien, i deixar-los clar on sera el cos.",
"El secretari del govern, el senyor Vidal de Ciurana.",
"De la convocatòria d'un referèndum, i Vidal de Ciurana li va demanar on serien els Mossos en el cas que hi hagués un moment de doble legalitat.",
"Que farien sempre el que diguessin els jutges.",
"Les conclusions de la comissió del procés constituent que es va fer al Parlament de Catalunya l'any 2016.",
"Sí."
]
}
|
books
|
En l'església isolada en la boscúria se sentien sospirs i plors continguts. La nau del temple era solitària i la porta tancada. Una mica de claror entrava pel finestral del chor fent lluir els daurats dels altars i dels sants barrocs immòbils en ses actituds místiques. Se sentia una olor d'església tancada i d'encens perdut i refredat en els recons tenebrosos. La llàntia del Santíssim s'anava empetitint dintre el fanal que la guardava dels freds de l'hivern i dels papaus voladors de l'estiu. De tant en tant, el xiuxiueig d'una confessió s'espargia pel silenci del temple… Al costat de la bandera de Sant Isidre, tocant al banc de la masia més rica, hi havia el confessionari que enlairava la trona. Per sota la cortina que amagava el rector sortia una mà blanca que es movia en la penombra. Es cloïa amb força com esgarrifada, s'obria cap al cel com si demanés clemència, esdevenia trèmola bo i fent una negació. I el xiuxiueig es feia més clar i els sospirs eren més pregons. Després aquella mà que fulgurava en la fosca, com la mà macabra que eixís de la tomba tenebrosa, va desaparèixer i la cortina va moure's davant d'un estossec.
La Clàudia havia fet tres hores de camí entre alzinars i pinedes i conreus per anar a la parròquia isolada, per a confessar-se altre cop amb aquell rector que curava d'aquell escampall de pagesies. Aquell vellet tenia unes paraules tan dolces per a la seva ànima plena d'agrors, que se sentia guarida de ses tribulacions anant a confessar-se i a escoltar aquells consells confortants que li donaven delit per a seguir aquells camins espinosos i plens de dolors que li trossejaven son cor de mare.
Se sent el soroll de les anelles de la cortina del confessionari que llisquen pel filferro que les aguanta. Mossèn Ponç li ha donat l'absolució. Obre la porta grinyoladora, surt, fa un acatament ple d'unció a l'altar major i se'n va cap a la sagristia. La Clàudia roman una bella estona asseguda al banc del seu mas. I com si volguessin fer chor amb ses oracions, entraven en el silenci del temple les remors dels xiprers del cementiri que tocava a l'església, els cants dels ocells que niaven per la teulada i el cloquer, i la tríncola del ramat que pasturava muntanyes amunt seguida del pastor que tocava un flabiol amb monotonia ensopidora.
|
[
"Què s'escoltava en un edifici religiós?",
"On estava aquest?",
"Estava tot a les fosques?",
"Què s'encongia?",
"Què s'escampava a estones per l'església?",
"Què hi havia sota una cortina?",
"Com es movia aquesta?",
"Com van esdevenir els sorolls?",
"I què va passar amb la mà?",
"Quant de temps havia estat viatjant la Clàudia per a arribar a aquest indret?",
"Com es trobava emocionalment quan es reunia amb el rector?",
"Què se sent pels voltants?",
"A on es dirigeix ell?",
"On jeu la Clàudia?",
"Què va començar a escoltar-se?"
] |
{
"answer_end": [
74,
36,
225,
406,
576,
767,
917,
981,
1095,
1248,
1483,
1745,
1890,
1954,
2281
],
"answer_start": [
0,
0,
128,
363,
497,
705,
797,
919,
983,
1142,
1250,
1639,
1747,
1892,
2003
],
"input_text": [
"Sospirs i plors continguts.",
"Isolat en la boscúria.",
"No.",
"La llàntia del Santíssim.",
"El xiuxiueig d'una confessió.",
"Una mà blanca.",
"Es cloïa amb força com esgarrifada, s'obria cap al cel com si demanés clemència, esdevenia trèmola bo i fent una negació.",
"El xiuxiueig es feia més clar i els sospirs eren més pregons.",
"Que va desaparèixer.",
"Havia fet tres hores de camí.",
"Se sentia guarida de ses tribulacions anant a confessar-se.",
"El soroll de les anelles de la cortina del confessionari que llisquen pel filferro que les aguanta.",
"Se'n va cap a la sagristia.",
"Al banc del seu mas.",
"Les remors dels xiprers del cementiri que tocava a l'església, els cants dels ocells que niaven per la teulada i el cloquer, i la tríncola del ramat que pasturava muntanyes amunt seguida del pastor que tocava un flabiol amb monotonia ensopidora."
]
}
|
bios
|
Mercè Galí és una il·lustradora catalana.
Va estudiar a l'Escola Llotja de Barcelona i es va llicenciar en Belles Arts amb l'especialitat de gravat per la Universitat de Barcelona.
Creix envoltada de contes a la llibreria dels seus pares, la Llibreria Galí del carrer Verdi nº 52, a la Vila de Gràcia.
Treballa sobretot en l'àmbit de la il·lustració infantil i juvenil per diferents editorials catalanes (Combel, Flamboyant, La Galera...), d'àmbit estatal (Nubeocho, La Guarida, Litera libros...)
i de l'estranger (Langue au chat, Frimousse, Kite edizioni,Coccole books, Amanuta). Els seus llibres s'han traduït en diferents idiomes.(Chinès, Koreà, italià, francès, anglès, euskera, alemany)
Col·laboradora habitual de Cavall Fort i Tatano.
Té nombrosos llibres publicats de poesia il·lustrada per a infants, d'autors com: Lola Casas, Miquel Desclot, Salvador Comelles, Joana Raspall.
Dins de l'àmbit publicitari, és autora del cartell de les festes de la Laia al 2006 de Barcelona, el cartell de Món Llibre 2009 i de diversos programes i cartells de l'Auditori de Barcelona per a espectacles infantils.
Ha estat seleccionada a la 24ªBiennal d'il·lustració de Bratislava el 2013 amb els llibres "Guirigall al Mercat" i "Lluís Llach, de gran vull ser cantautor" de Pep Molist i editats per ed. Efadós.
A la International Children's Book Fair in Bologna 2019, el llibre El meus primeurs haïkús va ser seleccionat dins els millors Toddler Books, així com el llibre "El Petit Indi"
va formar part de l'exposició dins la Fira, dels 10 finalistes del concurs SILENT BOOK CONTEST.
Paral·lelament, s'endinsa en el món creatiu del llibre d'artista i del gravat amb diferents projectes personals i col·lectius i participa en diferents exposicions d'il·lustració i llibre d'artista.
Exposa a la fira internacional d'art contemporani de Bolonya Arte Fiera amb la mostra "Pagine d'arte. Il libro d'artista: avanguardie storiche e produzioni contemporanee" (2016),
i a l'Accademia di Belle Arti di Catania la amb l'exposició “I segni di Agathae”(2016). Participa en l'edició d' Arts Libris 2016.
De tant en tant compagina la il·lustració de llibres amb la docència impartint tallers creatius per a infants i classes de gravat per a adults a l'Escola d'Art municipal Manolo Hugué.
|
[
"Qui és Mercè Galí?",
"En què es va formar?",
"De què ha feinejat?",
"Per a quines cases editorials catalanes ha treballat?",
"Quines estatals?",
"I quines estrangeres?",
"En quines llengües s'han escrit les seves novel·les?",
"Amb qui coopera de forma freqüent?",
"Quines pancartes ha elaborat?",
"Per a què ha estat escollida?",
"Què va ocórrer amb la seva novel·la \"Els meus primers haïkús\" el 2019?",
"En quin altre àmbit literari va introduir-se?",
"On va exhibir l'any 2016?",
"Què combina laboralment?",
"On els fa?"
] |
{
"answer_end": [
40,
147,
513,
438,
496,
579,
691,
739,
1102,
1178,
1441,
1652,
2039,
2226,
2266
],
"answer_start": [
0,
87,
302,
373,
440,
497,
581,
692,
914,
1104,
1301,
1591,
1773,
2100,
2227
],
"input_text": [
"Una il·lustradora catalana.",
"Es va llicenciar en Belles Arts amb l'especialitat de gravat.",
"Treballa sobretot en l'àmbit de la il·lustració infantil i juvenil per diferents editorials catalanes, d'àmbit estatal i de l'estranger.",
"Combel, Flamboyant i La Galera.",
"Nubeocho, La Guarida i Litera libros.",
"Langue au chat, Frimousse, Kite edizioni,Coccole books i Amanuta.",
"En chinès, Koreà, italià, francès, anglès, euskera i alemany.",
"Amb Cavall Fort i Tatano.",
"És autora del cartell de les festes de la Laia al 2006 de Barcelona, el cartell de Món Llibre 2009 i de diversos programes i cartells de l'Auditori de Barcelona per a espectacles infantils.",
"Per a la 24ªBiennal d'il·lustració de Bratislava el 2013.",
"Va ser seleccionat dins els millors Toddler Books a la International Children's Book Fair in Bologna.",
"En el món creatiu del llibre d'artista i del gravat.",
"A la fira internacional d'art contemporani de Bolonya Arte Fiera i a l'Accademia di Belle Arti di Catania.",
"La il·lustració de llibres amb la docència impartint tallers creatius per a infants i classes de gravat per a adults.",
"A l'Escola d'Art municipal Manolo Hugué."
]
}
|
bios
|
Elisa Balaguer i Gonel (Vinaròs, 1895 - Castelló de la Plana, 1980) fou una pintora valenciana que va treballar principalment a la província de Castelló. La seva obra artística es basa fonamentalment en la pintura de retrats.
Elisa Balaguer va néixer a Vinaròs en 1895, on va residir fins a l'edat de sis anys, filla de Francesc Balaguer i Ferrer i d'Antònia Gonel i Piñón. Després de la mort del seu pare, Elisa es va traslladar a viure a Castelló al costat dels seus germans, ciutat on va iniciar la seva formació artística assistint a classes de dibuix i pintura a l'acadèmia del pintor Vicent Castell i Domènech. A principis de la dècada dels trenta va aconseguir una beca de 750 pessetes de la Diputació Provincial de Castelló per estudiar Belles Arts en la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando de Madrid, amb els mestres Eduardo Chicharro i Manuel Benedito Vives.
L'obra que d'ella es conserva és molt escassa, almenys la coneguda públicament, sent més coneguda com a professora de l'Institut Francisco Ribalta de Castelló, on va donar classes al llarg de 20 anys, que com a pintora. Va obtenir una plaça en aquest institut l'any 1945 per oposició.
Va fundar, juntament amb la seva germana Antònia la Fundación Balaguer Gonel Hermanos ―projecte ideat pel seu germà Francesc abans de morir― que col·laborava amb ajudes als estudiants de màsters i cursos de postgrau.
Es va jubilar com a professora l'any 1965, romanent a la mateixa ciutat on moriria 10 anys més tard. Va ser enterrada al Cementiri de Sant Josep de Castelló.
La seva obra va ser un producte habitual de l'Escola de les Belles Arts, ben concebuda i estructurada en uns cànons clàssics de color, semàntica i composició, destacant en el retrat el seu realisme i amb una elaboració que es va guanyar l'admiració del seu mestre Manuel Benedito.
Quan va ser becada per la Diputació Provincial per a estudiar Belles Arts en l'Acadèmia de Sant Fernando a Madrid va fer lliurament d'alguna de les seves obres a la institució provincial, quedant dipositades com a fons del Museu Provincial. Es tracta de dos olis: un sobre cartró en el qual representa un nu masculí, i un altre sobre llenç, una dona nua. Aquestes obres evidencien treballs d'escola; en el nu femení s'observen errors tècnics en la resolució de la part inferior del cos, així com a la mà, que sembla resulta postissa.
Va aconseguir llicència com a copista del Museu del Prado de Madrid, per a practicar amb obres dels pintors clàssics. Elisa es va deixar influir tècnicament pel seu mestre Manuel Benedito, sobretot en els retrats, aconseguint una pinzellada moderada que restava espontaneïtat a l'obra.
|
[
"Qui era Elisa Balaguer i Gonel?",
"Quan va néixer?",
"I quan va morir?",
"Qui eren els seus pares?",
"En què constava la seva educació a Castelló?",
"Què va obtenir a inicis de la dècada dels trenta?",
"Quines peces seves sobreviuen?",
"És més famosa per practicar la docència?",
"Què va crear amb la seva germana?",
"A què es dedicava aquesta?",
"Com era el seu estil de pintura?",
"Què va dur a terme quan la Diputació Provincial de Madrid va donar-li una ajuda econòmica?",
"Quines?",
"Per què va assolir un permís com a copista del Museu del Prado de Madrid?",
"De quina manera va influenciar el seu professor Manuel Benedito en ella?"
] |
{
"answer_end": [
94,
67,
67,
372,
565,
819,
958,
994,
1250,
1380,
1819,
2007,
2174,
2471,
2639
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
311,
407,
617,
880,
960,
1165,
1306,
1540,
1821,
2062,
2355,
2473
],
"input_text": [
"Una pintora valenciana.",
"El 1895.",
"El 1980.",
"Francesc Balaguer i Ferrer i Antònia Gonel i Piñón.",
"En classes de dibuix i pintura.",
"Una beca de 750 pessetes de la Diputació Provincial de Castelló per estudiar Belles Arts en la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando de Madrid.",
"L'obra que d'ella es conserva és molt escassa, almenys la coneguda públicament.",
"Sí.",
"La Fundación Balaguer Gonel Hermanos.",
"Col·laborava amb ajudes als estudiants de màsters i cursos de postgrau.",
"La seva obra va ser ben concebuda i estructurada en uns cànons clàssics de color, semàntica i composició, destacant en el retrat el seu realisme i amb una elaboració que es va guanyar l'admiració del seu mestre Manuel Benedito.",
"Va fer lliurament d'alguna de les seves obres a la institució provincial.",
"Es tracta de dos olis: un sobre cartró en el qual representa un nu masculí, i un altre sobre llenç, una dona nua.",
"Per a practicar amb obres dels pintors clàssics.",
"Es va deixar influir sobretot en els retrats, aconseguint una pinzellada moderada que restava espontaneïtat a l'obra."
]
}
|
mitologia
|
Leucip (en grec antic Λεύκιππος) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Galatea, filla d'Eurici, i Lampros, fill de Pandíon.
Lampros era un home de bon llinatge a la ciutat de Festos, a Creta, però vingut a menys en la seva fortuna. Quan Galatea va quedar encinta Lampros li va dir que procurés que el que havia de néixer fos noi, perquè no volia una filla, i si naixia noia, que la fes desaparèixer. El marit era fora pasturant els ramats quan Galatea tingué una filla. No va voler matar-la, i els endevins li van dir que la criés com si fos un noi. Va enganyar Lampros dient que havia tingut un mascle i el crià posant-li per nom Leucip. Però quan la noia va créixer, va adquirir una gran bellesa i es va fer molt difícil amagar el seu sexe. Galatea, per por de Lampros, es va refugiar en un temple de Leto, i demanava a la deessa amb súpliques constants que convertís a la seva filla en noi, tal com Cenis, filla d'Èlat va ser convertida en Ceneu el làpita, per Posidó, o com Tirèsias, que d'home es va convertir en dona per haver matat unes serps que copulaven al mig del camí, i novament en home quan va tornar a matar una serp. O com Hipermestra (o Mestra) que com a dona es venia per diners i convertida en home mantenia el seu pare Erisícton. O com el cretenc Sipretes que s'havia transformat per haver vist Àrtemis nua mentre es banyava. Leto es va compadir de Galatea i la va convertir en noi. Els habitants de Festos commemoren aquesta transformació oferint sacrificis a Leto Fítia, perquè va fer créixer un penis a la noia, i anomenen la festa Ecdísies, perquè la noia es va treure el peplos canviant-lo per roba masculina. En els rituals matrimonials és costum que la núvia jegui prèviament amb una estàtua de Leucip.
La història de Leucip és similar a la d'Ifis, filla de Teletusa i Ligdos.
|
[
"Qui era Leucip?",
"Què va comentar-li Lampros a Galatea quan aquesta es va quedar embarassada?",
"No desitjava tenir una noia?",
"I què li va dir que fes si en tingués una?",
"Va donar a llum a un noi?",
"Què van aconsellar-li els endevinadors?",
"Va comunicar-li a Lampros que tenia un fill?",
"Què va ocórrer quan va madurar Leucip, però?",
"A qui va sol·licitar Galatea que transformés a Leucip en home?",
"Va haver-hi casos anteriors en què algú havia canviat de sexe?",
"Quin va ser el primer?",
"I el segon?",
"Va complir Leto el desig de Galatea?",
"Com van celebrar els ciutadans de Festos aquests fets?",
"Què era comú que una noia promesa fes abans de consumar el matrimoni?"
] |
{
"answer_end": [
115,
338,
365,
408,
478,
558,
612,
751,
902,
1354,
968,
1109,
1411,
1501,
1738
],
"answer_start": [
0,
242,
340,
367,
454,
504,
560,
654,
753,
904,
904,
982,
1356,
1413,
1645
],
"input_text": [
"Una filla de Galatea i Lampros.",
"Que procurés que el que havia de néixer fos noi.",
"No.",
"Que la fes desaparèixer.",
"No.",
"Que la criés com si fos un noi.",
"Sí.",
"Va adquirir una gran bellesa i es va fer molt difícil amagar el seu sexe.",
"A Leto.",
"Sí.",
"El de Cenis, que va ser convertida en Ceneu el làpita.",
"El de Tirèsias, que d'home es va convertir en dona i novament en home.",
"Sí.",
"Oferint sacrificis a Leto Fítia.",
"Que la núvia jagués prèviament amb una estàtua de Leucip."
]
}
|
books
|
Tenia, aquest, el cap baix i les llàgrimes li perlejaven en un recó dels ulls.
La noia gran, guaitant-se'l d'esquitllentes, sentia que li muntava el plor a la gola, ennuegant-la, i els nois es mossegaven els llavis sense parar.
A la fi el pare, llevant-se la barretina i donant-hi tombs entre les mans, murmurà amb veu commosa:
-Ja ho veieu, fills meus, quina desgràcia!…
No pogué seguir: un esclat de sanglots li trencà la paraula.
Els sanglots de tots els fills li respongueren a la una i algunes mans s'allargaren trèmulament, indecisament cap a ell, amb un aire de donar-li el socors filial en aquell trànsit.
-Pare!…
El pare rodà el cap desesperançadament.
-Mai, mai més me'n podré aconhortar, fills meus!… -exclamà com per a donar contesta a les amoroses actituds: -aquest cop de destral a la vellesa en mata per arreu… Perdre la companyia de la dona és perdre-ho tot en el món…
-Pare -digué la noia, eixugant-se els ulls amb el revés de la mà: -us queden els fills… els fills i la casa…
-Ja ho sé, noia, ja ho sé… i és per això que hem de parlar… Si jo fos sol, no passaria tanta pena; pel que ha de durar!… Mes, ara…tu te n'auràs d'anar a casa teva d'aquí a una vuitava, d'aquí a una quinzena tot lo més, que tens la sega a sobre… La petita està lluny i als últims dies… Quedem aquests i jo com albats sense guiatge i amb el tràfec de tot…i això no pot ésser. Cal dona a casa.
L'hereu baixà el cap, i el front, marcit de malaltís, se li esblaimà lleument.
|
[
"Com se sentia el primer personatge del text?",
"I la jove?",
"I els altres joves què feien?",
"Com va parlar el pare?",
"Qui són les persones que estan amb ell?",
"Va poder continuar xerrant?",
"Per què?",
"Com van reaccionar els seus descendents?",
"I ell en notar que li donaven suport?",
"Creu que podrà consolar-se?",
"Què considera que és no tenir la seva esposa al voltant?",
"Què pensa la filla que encara té el seu pare?",
"Quan haurà de marxar ella?",
"Què diu que necessita ell i els fills?",
"Com va respondre el fill primogènit a aquestes paraules?"
] |
{
"answer_end": [
77,
177,
226,
326,
352,
387,
431,
552,
660,
720,
883,
992,
1211,
1383,
1462
],
"answer_start": [
0,
79,
181,
228,
329,
303,
372,
433,
491,
662,
826,
885,
1124,
1279,
1385
],
"input_text": [
"Tenia el cap baix i les llàgrimes li perlejaven en un recó dels ulls.",
"Guaitant-se'l d'esquitllentes, sentia que li muntava el plor a la gola, ennuegant-la.",
"Es mossegaven els llavis sense parar.",
"Amb veu commosa.",
"Els seus fills.",
"No.",
"Perquè un esclat de sanglots li trencà la paraula.",
"Els sanglots de tots els fills li respongueren a la una i algunes mans s'allargaren trèmulament, indecisament cap a ell.",
"Rodà el cap desesperançadament.",
"No.",
"Perdre-ho tot en el món.",
"Els fills i la casa.",
"D'aquí a una vuitava, d'aquí a una quinzena tot lo més.",
"Una dona a casa.",
"Baixà el cap, i el front, marcit de malaltís, se li esblaimà lleument."
]
}
|
books
|
La pronòstiga de Lalí no trigà a complir-se. Un senyor d'aspecte honorable va presentar-se a la Isabel sota el nom de Jaume Rosell. Li contà que tenia un germà de nom Jordi, que feia dos mesos que vivia en una masia prop de Reus. No hi vivia per gust, sinó a desgrat per guarir d'una colla de malalties indiscutiblement engendrades per la disbauxa i el desori. Adés, que tot just s'iniciava la seva convalescència, conegué Lalí. S'engrescaren… i avui, en el primer tren han vingut plegats a Barcelona. El seu germà li ha pregat que anés a demanar la mà de Lalí; però ell no es veu amb cor de complir semblant comesa. El seu germà Jordi és un tarambana, un tabalot, un tros de carn abjecta. No té salvació física ni moral. Val més, infinitament més, que, de comú acord, tractin de separar-los que no pas que consentin una unió monstruosa. La seva honradesa no li ha permès d'usar un altre llenguatge.
En Jaume Rosell ha estat digne i patètic. La Isabel li estreny la mà amb gratitud i una emoció que, encara que fossin expressables, ella no les podria pas expressar.
|
[
"Qui va introduir-se a la Isabel?",
"Com es deia?",
"Què va relatar-li a ella?",
"Per què residia allà?",
"Quan va trobar-se per primer cop amb Lalí?",
"On va dirigir-se ambdós?",
"Què li va demanar en Jordi a en Jaume?",
"S'hi veu capaç en Jaume, però?",
"Què pensa en Jaume d'en Jordi?",
"Està d'acord amb aquest possible matrimoni?",
"Com reacciona la Isabel?"
] |
{
"answer_end": [
102,
130,
228,
359,
427,
500,
560,
615,
720,
836,
1064
],
"answer_start": [
45,
103,
132,
230,
371,
452,
502,
562,
617,
722,
942
],
"input_text": [
"Un senyor d'aspecte honorable.",
"Jaume Rosell.",
"Que tenia un germà de nom Jordi, que feia dos mesos que vivia en una masia prop de Reus.",
"No hi vivia per gust, sinó a desgrat per guarir d'una colla de malalties indiscutiblement engendrades per la disbauxa i el desori.",
"Tot just s'iniciar-se la seva convalescència.",
"En el primer tren han vingut plegats a Barcelona.",
"Que anés a demanar la mà de Lalí.",
"No.",
"Que és un tarambana, un tabalot, un tros de carn abjecta i no té salvació física ni moral.",
"No.",
"Li estreny la mà amb gratitud i una emoció que, encara que fossin expressables, ella no les podria pas expressar."
]
}
|
vilaweb
|
El parlament valencià de moment no tanca. Ha acordat de suspendre el ple ordinari d'aquesta setmana i convocar-ne un d'extraordinari per avui dedicat monogràficament a debatre la crisi del coronavirus. En aquest ple específic, hi compareixerà el president de la Generalitat, Ximo Puig, per informar de les mesures adoptades en relació amb la Covid-19, entre les quals hi ha la suspensió de les Falles d'enguany. Ho han decidit la mesa i la junta de síndics de les Corts, que han justificat la desconvocatòria del ple ordinari dient que calia garantir la pluralitat arran de l'absència d'un grup de la cambra. Els diputats de Vox van informar que treballarien de casa estant, tan bon punt es va saber que el dirigent del partit Javier Ortega Smith tenia la Covid-19. El president de les Corts, Enric Morera, ha avançat que si n'hi hagués cap cas a les Corts, el funcionament de la cambra s'adaptaria a la nova realitat amb el vot telemàtic o més mesures, ‘amb unitat, rigor i seguint els consells tècnics des dels organismes de Sanitat'. Morera ha explicat que el ple començaria amb una comunicació explicativa del cap del Consell i una fixació de posicions dels grups parlamentaris, primer el PP i Ciutadans, i després els grups del Botànic. Hi haurà torns de rèplica i clourà la sessió el president de la Generalitat. Segons Morera, el missatge d'aquest ple als ciutadans és que la cambra treballa. Com que és un ple de deliberació i no de votació, els diputats de Vox no podran participar-hi de casa estant. El ple l'ha sol·licitat el president de la Generalitat. En l'escrit, assenyala que vol exposar en un ple específic les mesures que pren el Consell per a evitar que pugi el nombre de contagiats i per garantir l'atenció integral dels qui tenen el virus. Així mateix, assenyala que vol plantejar com frenar els perjudicis que puguin afectar l'economia valenciana.
|
[
"Què ha decidit el parlament valencià?",
"Per a fer què?",
"Qui és Ximo Puig?",
"Assistirà a la reunió?",
"Què comunicarà?",
"S'anul·laran les Falles?",
"Qui ho ha disposat així?",
"Què han defensat?",
"Què van acordar fer els diputats de Vox quan Javier Ortega Smith es va contagiar de la covid?",
"Qui és Enric Morera?",
"Què ha anticipat?",
"Què ha comentat sobre l'assemblea?",
"Per què els membres de Vox no podran treballar des dels seus domicilis?",
"Què indica Puig en l'informe?",
"I què més?"
] |
{
"answer_end": [
141,
200,
284,
284,
350,
410,
469,
525,
764,
805,
1035,
1181,
1508,
1760,
1869
],
"answer_start": [
0,
142,
243,
202,
286,
352,
412,
471,
609,
766,
793,
1037,
1400,
1510,
1762
],
"input_text": [
"Suspendre el ple ordinari d'aquesta setmana i convocar-ne un d'extraordinari per avui.",
"Per a debatre la crisi del coronavirus.",
"El president de la Generalitat.",
"Sí.",
"Les mesures adoptades en relació amb la Covid-19.",
"Sí.",
"La mesa i la junta de síndics de les Corts.",
"La desconvocatòria del ple ordinari.",
"Van informar que treballarien de casa estant.",
"El president de les Corts.",
"Que si n'hi hagués cap cas a les Corts, el funcionament de la cambra s'adaptaria a la nova realitat amb el vot telemàtic o més mesures, amb unitat, rigor i seguint els consells tècnics des dels organismes de Sanitat.",
"Que començaria amb una comunicació explicativa del cap del Consell i una fixació de posicions dels grups parlamentaris.",
"Perquè és un ple de deliberació i no de votació.",
"Que vol exposar en un ple específic les mesures que pren el Consell per a evitar que pugi el nombre de contagiats i per garantir l'atenció integral dels qui tenen el virus.",
"Que vol plantejar com frenar els perjudicis que puguin afectar l'economia valenciana."
]
}
|
mitologia
|
Càl·lies de Calcis（Callias, Καλλίας) fou tirà de Calcis. Va succeir en la tirania al seu pare Mnesarc, juntament amb el seu germà Tauròstenes (Taurosthenes).
Es va aliar a Filip II de Macedònia del que volia ajut contra Plutarc, tirà d'Erètria, i realment per estendre la seva autoritat a tota l'illa d'Eubea. Per això políticament va llençar una Lliga Eubea, amb un congrés general d'Eubea amb seu a Calcis.
Plutarc va demanar ajut a Atenes i, tot i l'oposició de Demòstenes, es va enviar a l'illa un exèrcit dirigit per Foció, que va derrotar a Càl·lies a Tamines (Tamynae) el 350 aC.
Càl·lies va anar a la cort macedònia però durant la seva estada va ofendre en algun moment al rei Filip, i es va haver de retirar a Tebes. Esperava guanyar el favor tebà però també va acabar malament. Llavors, per por d'un atac tebà i macedoni a Calcis, va canviar les seves aliances i va demanar ajut a Atenes, on Demòstenes es va mostrar favorable. Atenes va reconèixer la independència de Calcis i va transferir a aquesta ciutat estat les contribucions anyals (συντάξεις) que pagava Oreos a Atenes, i va rebre promeses d'assistència en homes i diners d'Acaia, Mègara, i de ciutats d'Eubea (343 aC) mentre Filip preparava el seu assalt a Ambràcia (promeses que mai es van fer efectives).
Èsquines va atribuir el suport de Demòstenes a Càl·lies a un suborn, però això és dubtós, ja que és lògic que Demòstenes volgués un estat fort (l'illa d'Eubea unida) entre Atenes i Macedònia.
El 341 aC Foció va derrotar els promacedonis de l'illa a Erètria (Cleitarc) i a Oreos (Filístides) i Càl·lies va assolir l'hegemonia de l'illa. Va viure almenys fins al 330 aC, quan Demòstenes proposava donar a Càl·lies i al seu germà Tauròstenes, la ciutadania atenenca.
|
[
"Qui era Càl·lies de Calcis?",
"I el seu pare?",
"A qui va unir-se Càl·lies?",
"Per què?",
"A qui va sol·licitar auxili Plutarc?",
"I qui va vèncer a Càl·lies?",
"Per què va haver de marxar Càl·lies a Tebes quan va reunir-se amb Filip?",
"En què confiava?",
"I el va aconseguir?",
"Per què va pregar suport a Atenes?",
"Què va traslladar Atenes a Calcis?",
"A canvi de què?",
"A què va adjudicar Èsquines el fet que Demòstenes ajudés a Càl·lies?",
"Què va ocórrer el 341 aC?",
"Quan va morir Càl·lies?"
] |
{
"answer_end": [
55,
101,
193,
308,
441,
555,
724,
756,
786,
897,
1087,
1235,
1344,
1611,
1644
],
"answer_start": [
0,
57,
158,
194,
409,
477,
587,
726,
757,
797,
938,
1089,
1277,
1469,
1613
],
"input_text": [
"Fou tirà de Calcis.",
"Mnesarc.",
"A Filip II de Macedònia.",
"Perquè volia ajut contra Plutarc i realment per estendre la seva autoritat a tota l'illa d'Eubea.",
"A Atenes.",
"Un exèrcit dirigit per Foció.",
"Perquè va ofendre'l en algun moment.",
"En guanyar el favor tebà.",
"No.",
"Per por d'un atac tebà i macedoni a Calcis.",
"Les contribucions anyals que pagava Oreos a Atenes.",
"D'assistència en homes i diners d'Acaia, Mègara, i de ciutats d'Eubea mentre Filip preparava el seu assalt a Ambràcia.",
"A un suborn.",
"Foció va derrotar els promacedonis de l'illa a Erètria (Cleitarc) i a Oreos (Filístides) i Càl·lies va assolir l'hegemonia de l'illa.",
"Va viure almenys fins al 330 aC."
]
}
|
bios
|
Natàlia Arroyo Clavell (Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 14 d'abril de 1986) és una exfutbolista, periodista i entrenadora de futbol catalana.
Formada al planter del Futbol Club Barcelona, va debutar amb el RCD Espanyol en competicions estatals. Tanmateix, a causa de diverses lesions va retirar-se prematurament als vint-i-dos anys. Llicenciada en comunicació audiovisual, va treballar com a redactora de la secció d'esports del diari Ara i va col·laborar en altres mitjans com la Cadena SER, Televisió de Catalunya, BeIN Sports i Gol Televisión, on va fer de comentarista esportiva de partits de la Lliga espanyola. També ha format part de l'equip tècnic de la Federació Catalana de Futbol i el novembre de 2014 va ser escollida com nova seleccionadora de la Selecció femenina de futbol de Catalunya. Amb la selecció catalana va disputar-hi partits contra la selecció del País Basc i Galícia, entre d'altres. El maig de 2020 va fitxar com a nova entrenadora de la Reial Societat substituint Gonzalo Arconada. A Sant Sebastià, hi va trobar un equip que havia tingut una carrera exitosa en els darrers anys, guanyant la Copa d'Espanya i la Copa del País Basc en dues temporades i mitja, i jugant la final de la Supercopa d'Espanya el febrer del 2020, però a la seva presentació va expressar l'ambició de millorar l'equip.
Tal com va reconèixer en una entrevista al diari Berria, considera molt important el basc i l'estudia.
El 2021 va presentar el llibre Les noies juguem a tot!, escrit amb Elisa San Juan i il·lustrat per Roger Zanni. El llibre és una mena d'enciclopèdia de l'esport adreçat als nens. L'any següent va publicar Dones de futbol.
|
[
"Qui és Natàlia Arroyo Clavell?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Amb quin equip va començar la seva trajectòria esportiva?",
"Per què va deixar de jugar al futbol quant tenia vint-i-dos anys?",
"Què ha estudiat?",
"Quin càrrec va ocupar al diari Ara?",
"Amb quins programes ha treballat?",
"De què va feinejar a l'últim?",
"Quina oportunitat laboral va rebre el 2014?",
"I el 2020?",
"A qui va reemplaçar?",
"Era un grup triomfador?",
"Què va dir al diari Berria?",
"Quin tipus de novel·la és \"Les noies juguem a tot!\"?"
] |
{
"answer_end": [
148,
83,
83,
226,
339,
379,
446,
553,
623,
808,
987,
1016,
1113,
1430,
1609
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
196,
264,
341,
381,
449,
539,
701,
918,
988,
1018,
1329,
1440
],
"input_text": [
"Una exfutbolista, periodista i entrenadora de futbol catalana.",
"A Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat.",
"El 14 d'abril de 1986.",
"Amb el RCD Espanyol.",
"Per diverses lesions.",
"Comunicació audiovisual.",
"El de redactora de la secció d'esports.",
"Amb la Cadena SER, Televisió de Catalunya, BeIN Sports i Gol Televisión.",
"Va fer de comentarista esportiva de partits de la Lliga espanyola.",
"Va ser escollida com nova seleccionadora de la Selecció femenina de futbol de Catalunya.",
"Va fitxar com a nova entrenadora de la Reial Societat.",
"A Gonzalo Arconada.",
"Sí.",
"Que considera molt important el basc i l'estudia.",
"Una mena d'enciclopèdia de l'esport adreçat als nens."
]
}
|
mitologia
|
La Sissítia (en grec antic:τὰ συσσίτια ta syssítia) eren, a l'antiga Grècia, menjars col·lectius d'homes i de joves d'un grup social o religiós, especialment a Creta i a Esparta, però també a Grècia.
Els banquets evocats per Homer es relacionen amb aquesta tradició. S'han trobat empremtes de menjars semblants tant a Cartago com a Roma.
A Esparta, on el sistema era el més evolucionat, eren anomenades també «fidities» ( (φειδίτια pheiditia, de ἔδω edô, menjar): es tractava d'un banquet quotidià i obligatori, comparable al menjador d'oficials i sotsoficials dels militars. A l'època Arcaica –per exemple a Alcman–, el ritual portava també el nom de grec antic ὰνδρεῖα, andreia, literalment «que pertany al baró».
La participació en les sissíties era, com l'educació espartana, obligatòria per formar part dels Homoioi, els Iguals o espartiatas.
L'espartiata era admès en una sissítia a partir dels 20 anys, després d'un ritual descrit per Plutarc: el jove ha de ser admès per unanimitat pels seus futurs camarades. El vot es realitzava mitjançant boletes de pa ficades en un vas. Hi havia la possibilitat que el jove fos presentat pel seu erastés, és a dir, el de més edat en una relació pederàstica.
Cada convit havia d'aportar a l'olla comuna una quarta part mensual, el φιδίτης phiditês, la composició de la qual coneixem per Dicearc (nomenat per Ateneu) i Plutarc (ibíd., 12): 77 l de gra d'ordi, 39 l de vi, 3 kg de formatge, 1,5 kg de figues i 10 òbols eginetas, que servien per comprar el menjar. Aquesta servia per confeccionar el plat principal, el brou negre (μέλας ζωμός, melas zômos), els ingredients del qual coneixem per Ateneu: porc, sal, vinagre i sang.
Plutarc indica en el seu Vida de Licurg que la sissítia reunia una quinzena de persones, i explica a la seva obra, Vida d'Agis, que el rei volia repartir als 4.500 ciutadans en 15 fidities de 400 o 200 membres, és a dir, 7 fidities de 200, 7 de 400 i 300 hippeis (cavallers).
|
[
"Què era la sissítia?",
"Què està lligat amb aquest costum?",
"Quin altre nom rebien les sissíties a Esparta?",
"I com eren aquestes allà?",
"Com s'anomenava a l'era arcaica?",
"Quin significat tenia \"ὰνδρεῖα\"?",
"Era opcional assistir a les sissíties?",
"Per a què era necessari anar?",
"Quan s'acceptava un espartiata en una sissítia?",
"I en què consta?",
"Com elegien els companys?",
"Què s'havia de contribuir a la cassola comuna?",
"De què consistiria aquesta?",
"Quina utilitat tenia?",
"Quanta gent es congregava segons Plutarc?"
] |
{
"answer_end": [
143,
265,
419,
574,
670,
714,
791,
846,
949,
1016,
1081,
1292,
1470,
1571,
1760
],
"answer_start": [
0,
200,
338,
387,
576,
642,
716,
792,
848,
951,
1018,
1204,
1294,
1507,
1673
],
"input_text": [
"Menjars col·lectius d'homes i de joves d'un grup social o religiós.",
"Els banquets evocats per Homer.",
"Fidities.",
"Es tractava d'un banquet quotidià i obligatori, comparable al menjador d'oficials i sotsoficials dels militars.",
"El ritual portava també el nom de grec antic ὰνδρεῖα.",
"Literalment \"que pertany al baró\".",
"No.",
"Per formar part dels Homoioi, els Iguals o espartiatas.",
"A partir dels 20 anys, després d'un ritual descrit per Plutarc.",
"El jove ha de ser admès per unanimitat pels seus futurs camarades.",
"El vot es realitzava mitjançant boletes de pa ficades en un vas.",
"Una quarta part mensual, el φιδίτης phiditês.",
"De 77 l de gra d'ordi, 39 l de vi, 3 kg de formatge, 1,5 kg de figues i 10 òbols eginetas.",
"Servia per confeccionar el plat principal, el brou negre.",
"Una quinzena de persones."
]
}
|
bios
|
Yolanthe Sneijder-Cabau Van Kasbergen (abans Yolanthe Cabau Van Kasbergen) (Eivissa, 19 de març de 1985) és una actriu i presentadora de televisió hispano-holandesa.
Sneijder-Cabau va néixer a Eivissa. El seu pare, Xavier Cabau Ibáñez (1954-2007), era català, mentre que sa mare, Richarda Van Kasbergen, és holandesa. Xavier Cabau era un ric empresari conegut com el Rei d'Eivissa, amo de diverses discoteques, restaurants i bars. La infantesa de Sneijder-Cabau va estar marcada per la violència domèstica, després que el seu pare sofrís problemes financers i es fiqués al món de les drogues.
Quan ella tenia cinc anys, sa mare es va traslladar amb els fills a Holanda. Té set germans, així com cinc germanastres del segon matrimoni de son pare. Després de graduar-se a l'escola de secundària a 17 anys, Sneijder-Cabau va decidir dedicar-se a la interpretació.
En 2007 va començar a sortir amb Jan Smith, fins 2009. En 2009 va començar a sortir amb el futbolista Wesley Sneijder, amb el qual es va casar el 17 de juliol de 2010 a la Toscana. Després de casar-s'hi va canviar el cognom Cabau a Sneijder-Cabau. Sneijder-Cabau és la cofundadora i ambaixadora d'una empresa en contra de l'abús i la prostitució infantils.
Sneijder-Cabau va aparèixer en les produccions holandeses Snowfever (2004) i Costa! (2005). De 2005 a 2008, va tenir un paper recurrent en la telenovel·la Onderweg naar morgen. En 2006, Sneijder-Cabau va protagonitzar el curtmetratge Chick Turkse, pel qual va ser nominada per un Gouden Kalf. En 2006, 2007 i 2009, Sneijder-Cabau va ser votada com la "Dona holandesa més sexy" per la revista FHM.
|
[
"Qui és Yolanthe Sneijder-Cabau?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Quin nom tenia abans?",
"Era pobre el seu pare?",
"Com va quedar afectada la seva infància?",
"Quants anys tenia quan va anar amb la seva mare a Holanda?",
"Quants germans té en total?",
"Com va guanyar-se la vida un cop va acabar l'institut?",
"Quina va ser la seva primera parella el 2007?",
"I el 2009?",
"Van contraure matrimoni?",
"Quina companyia va crear Sneijder-Cabau?",
"Què va interpretar del 2005 al 2008?",
"Com a què va ser seleccionada dels anys 2006 al 2009?"
] |
{
"answer_end": [
164,
104,
104,
74,
351,
505,
668,
712,
859,
903,
978,
1003,
1216,
1393,
1613
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
202,
431,
593,
670,
746,
861,
916,
924,
1109,
1310,
1511
],
"input_text": [
"Una actriu i presentadora de televisió hispano-holandesa.",
"A Eivissa.",
"El 19 de març de 1985.",
"Yolanthe Cabau Van Kasbergen.",
"No.",
"Va estar marcada per la violència domèstica.",
"Cinc anys.",
"Té set germans, així com cinc germanastres.",
"Va decidir dedicar-se a la interpretació.",
"Jan Smith.",
"El futbolista Wesley Sneijder.",
"Sí.",
"Una empresa en contra de l'abús i la prostitució infantils.",
"Va tenir un paper recurrent en la telenovel·la Onderweg naar morgen.",
"Va ser votada com la \"Dona holandesa més sexy\" per la revista FHM."
]
}
|
vilaweb
|
El maig del 2000 l'Institut Clay de Matemàtiques va escollir una llista de set problemes i els va batejar com «els problemes del mil·lenni». Trobar la solució a aquests problemes és un dels objectius del món de les matemàtiques actualment i, a més, té un al·licient afegit: un premi d'un milió de dòlars. El número de primavera de la revista Mètode, Els problemes del mil·lenni, ens endinsa en alguns d'aquests reptes i ens anima a conèixer la resta. L'encarregat de coordinar aquest monogràfic és Sergio Segura de León, llicenciat i doctor en Matemàtiques per la Universitat de València. El número reuneix les signatures de Pilar Bayer, Xavier Mora, Vicente Muñoz i María Teresa Lozano. A més, trobem una entrevista a Louis Nirenberg, professor de matemàtiques de la Universitat de Nova York i premi Abel 2015. Tot això acompanyat de les fotografies d'Ana Yturralde, la responsable de reflectir el repte al qual s'enfronten els matemàtics davant enigmes encara per resoldre. Del laboratori als tribunals El número 93 de Mètode inclou també una entrevista a Maria Blasco, directora del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques, i una conversa amb Jean Bricmont i Richard Dawkins. També s'hi troba l'article «Del laboratori als tribunals», on Cristina Junyent vincula la biologia molecular amb la genètica forense. A més, Jordi Miralda fa una revisió crítica sobre l'obra lul·liana, i viatgem amb Enric Marco, Julián Blanco i José Luis Gasent a l'infern del sol. La revista recull també un article de Guillermo Mateu, Lucas Monzani i Roger Muñoz sobre el paper del cervell en les decisions financeres, i una tribuna de Rafael Crespo, vicerector d'Estudis de Postgrau de la Universitat de València i llicenciat i doctor en Matemàtiques per la mateixa institució, que ens recorda la idoneïtat d'aquest número tot coincidint amb el cinquanta aniversari de la creació dels estudis de matemàtiques a València. Què és Mètode?
|
[
"Què va triar l'Institut Clay de Matemàtiques el maig del 2000?",
"I com els va anomenar?",
"Quina és la finalitat de l'àmbit de les matemàtiques respecte a aquests enigmes?",
"Què es guanyarà si es resolen?",
"Qui és Sergio Segura de León?",
"Quins estudis té?",
"Amb qui es parla a la revista?",
"Qui fa les fotos?",
"De què s'encarrega?",
"Amb qui més es dialoga?",
"Què tracta Cristina Junyent a la seva publicació \"Del laboratori als tribunals\"?",
"De què fa un repàs Jordi Miralda?",
"Quines altres divulgacions apareixen?",
"Què rememora aquesta última de Crespo?",
"Amb què concorda el número d'aquest monogràfic?"
] |
{
"answer_end": [
88,
139,
227,
303,
519,
556,
810,
866,
974,
1183,
1317,
1385,
1636,
1810,
1907
],
"answer_start": [
0,
89,
141,
242,
305,
498,
695,
812,
835,
1005,
1185,
1326,
1467,
1766,
1811
],
"input_text": [
"Una llista de set problemes.",
"Com \"els problemes del mil·lenni\".",
"Trobar la solució a aquests problemes.",
"Un milió de dòlars.",
"L'encarregat de coordinar el número de primavera de la revista Mètode, Els problemes del mil·lenni.",
"És llicenciat i doctor en Matemàtiques.",
"Amb Louis Nirenberg, professor de matemàtiques de la Universitat de Nova York i premi Abel 2015.",
"Ana Yturralde.",
"De reflectir el repte al qual s'enfronten els matemàtics davant enigmes encara per resoldre.",
"Amb Maria Blasco, Jean Bricmont i Richard Dawkins.",
"Vincula la biologia molecular amb la genètica forense.",
"De l'obra lul·liana.",
"Un article de Guillermo Mateu, Lucas Monzani i Roger Muñoz sobre el paper del cervell en les decisions financeres, i una tribuna de Rafael Crespo.",
"La idoneïtat d'aquest número.",
"Amb el cinquanta aniversari de la creació dels estudis de matemàtiques a València."
]
}
|
bios
|
Renada Laura Calmon-Ouillet, coneguda pel nom de ploma Renada-Laura Portet, (Sant Pau de Fenollet, Occitània, 28 d'agost de 1927 – Elna, 5 de setembre de 2021) va ser una escriptora nord-catalana d'origen occità i una de les veus literàries més importants de Catalunya del Nord.
Va conrear els gèneres de poesia, narrativa breu, novel·la, drama, assaig i l'escrit científic o de recerca en temes com la lingüística, la toponímia o l'onomàstica. Era llicenciada en Lletres i Llengües romàniques a Montpeller.
Com a escriptora, va guanyar la Flor natural als Jocs Florals de la Ginesta d'Or de Perpinyà el 1976 per Poemes. El 1981 va rebre el premi Víctor Català pel recull de narracions breus Castell negre, que segons els coneixedors de la seva obra, és d'una gran qualitat. Posteriorment el premi va ser retirat, perquè Portet havia decidit publicar el llibre en una editorial francesa. Fou finalista del Premi Sant Jordi per la novel·la L'escletxa el 1983, i del Josep Pla per Rigau & Rigaud. Un pintor a la cort de la rosa gratacul el 2002. Fou guardonada amb el premi Ramon Juncosa de narracions curtes 2004, pel recull Una dona t'escriu. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 2004,
Va publicar narracions i poemes a revistes locals i articles de recerca onomàstica catalana. Com a poeta, narradora o novel·lista, figura a set antologies universitàries dels Estats Units, Itàlia, França, Catalunya i Alemanya, com ara Moderne katalanische Erzahlungen / Contes catalans moderns (Bonn: Romanistischer Verlag, 1988). El cineasta-autor Robert Guisset ha fet una pel·lícula-retrat literari titulat Renada'Song dedicada a l'autora el 1991.
Amb motiu dels seus 90 anys, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans i la Institució de les Lletres Catalanes li van retre homenatge a la seva trajectòria literària i de compromís.
El 15 d'octubre de 2017 va rebre el guardó "Memorial Coll de Manrella" a la 39a Trobada Coll de Manrella.
Representat per Companyia Miríade, Perpinyà: Palau del Reis de Mallorca, 1995
|
[
"Qui era Renada Laura Portet?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"On va morir?",
"Quin any?",
"Quin altre nom rebia?",
"En quins àmbits es va centrar?",
"Què va estudiar?",
"Quin guardó va obtenir el 1981?",
"Per què se'l van treure més endavant?",
"Amb quina obra va guanyar el premi Ramon Juncosa?",
"A quins aplecs universitaris apareix?",
"Qui va consagrar-li un film?",
"Qui va honorar-la pel seu treball?",
"Amb què va ser premiada el 15 d'octubre de 2017?"
] |
{
"answer_end": [
277,
159,
159,
159,
159,
74,
443,
493,
660,
886,
1142,
1409,
1625,
1862,
1934
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
0,
0,
279,
445,
621,
775,
1045,
1315,
1515,
1664,
1864
],
"input_text": [
"Una escriptora nord-catalana d'origen occità i una de les veus literàries més importants de Catalunya del Nord.",
"A Sant Pau de Fenollet, Occitània.",
"El 28 d'agost de 1927.",
"A Elna.",
"El 2021.",
"Renada-Laura Portet.",
"En els gèneres de poesia, narrativa breu, novel·la, drama, assaig i l'escrit científic o de recerca en temes com la lingüística, la toponímia o l'onomàstica.",
"Lletres i Llengües romàniques.",
"El premi Víctor Català.",
"Perquè Portet havia decidit publicar el llibre en una editorial francesa.",
"Amb Una dona t'escriu.",
"Figura a set antologies universitàries dels Estats Units, Itàlia, França, Catalunya i Alemanya.",
"El cineasta-autor Robert Guisset.",
"El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans i la Institució de les Lletres Catalanes.",
"Amb el guardó \"Memorial Coll de Manrella\"."
]
}
|
books
|
La nit feresta va engolir-lo i la gebror va embolcallar-lo. Com un esperitat es posà a córrer entre conreus i boscatges com un Caïm ple d'esglai sentint la veu del Creador que li demana compte de son germà.
Adolorit de claviants i xop de peus i ofegant-se de fadiga, l'Andreu va aturar-se damunt d'un mulladís glaçat que creixia sota sos peus neguitosos.
-On sóc! això deu ésser el reixorc de can Massot- va mormolar l'Andreu sentint una gran basarda i una defallior de cor i respirant l'aire geliu d'aquella nit d'hivern que infantava uns núvols que colgaven els estels un a un. El magí de l'Andreu se li entorbolia pels bullarocs del desvari. Volia esbrinar on era i no ho podia capir. Les cames se li flectaven de cansament i cercà un tocom per escarquillar-se. Es palpà el xixó que duia a la testa i se'l trobà sembrat de borrallons de neu. De sobte se sentiren lladrucs de gossos que se li atansaven. Ell romangué dret immòbil, i els cans van voltar-lo lladrant sinistrament.
-Quillu!… té!…- un gos va callar tot d'una i ruflant amb desfici va atansar-se a l'Andreu que bo i fent un sospir va exclamar: -Ja sé on sóc! són els gossos de cal Gabaix!…- i va astorar-se en compendre que havia corregut una bella estona atiat per la seva geniada d'orat.
Neu i capolament i tota una nit freda al seu davant i tota una llosa de penediments damunt del seu cor i tot un brogit de dubtes que cossaven la seva ànima. Si tornés a casa!… Va semblar que la Tecla el cridava amorosament! Ara deuria partir ella, ara potser el renyaria i ell entendrit per ses paraules, agemolit al seu costat, li demanaria perdó i s'hauria fos per sempre aquell silenci aclaparador que per tot l'encalçava com una ombra eterna. I si se'n tornava? I altre cop desfer el camí i no dur un remei per al seu fill!… I si la Tecla no el reptava! ¿què faria allà altra volta en mig del silenci i arraulit pel pecat sense la guaridora penitència?… Ell no podia tornar sense fer un sacrifici, sense cercar un bàlsam guaridor de la seva pena arrelada, baldament fos vessar la seua mateixa sang fins a esglaiar la seva muller i endolcir sa mirada feresta i ablanir-li la frontalera solcada per les arrugues dels greuges.
|
[
"Per on va córrer l'Andreu?",
"Com ho va fer?",
"Com estava físicament?",
"On va parar?",
"On pensa que és?",
"Com es trobava emocionalment?",
"Què li ocorria a la seva imaginació?",
"I a les seves cames?",
"Quina part del seu cos va tocar?",
"I què tenia en aquesta?",
"Esbrina al final on és definitivament?",
"Quin temps fa?",
"Què creu que durà a terme la Tecla?",
"Es preguntava si havia de regressar per on havia vingut?",
"I què havia de portar a cap abans de retornar?"
] |
{
"answer_end": [
119,
144,
265,
353,
425,
473,
643,
726,
801,
843,
1151,
1305,
1524,
1746,
2012
],
"answer_start": [
77,
60,
207,
267,
355,
405,
580,
688,
765,
765,
1095,
1254,
1430,
1701,
1912
],
"input_text": [
"Es posà a córrer entre conreus i boscatges.",
"Com un esperitat i com un Caïm ple d'esglai.",
"Adolorit de claviants i xop de peus i ofegant-se de fadiga.",
"Damunt d'un mulladís glaçat que creixia sota sos peus neguitosos.",
"Al reixorc de can Massot.",
"Sentia una gran basarda i una defallior de cor.",
"Se li entorbolia pels bullarocs del desvari.",
"Se li flectaven de cansament.",
"La testa.",
"Un xixó sembrat de borrallons de neu.",
"Sí.",
"Hi ha neu i capolament i tota una nit freda al seu davant.",
"Que potser el renyaria.",
"Sí.",
"No podia tornar sense fer un sacrifici, sense cercar un bàlsam guaridor de la seva pena arrelada."
]
}
|
vilaweb
|
La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha defensat el paper de l'Assemblea i ha dit que, ‘des que va néixer, la seva agenda ha estat condicionar l'agenda política des de fora'. Ho ha dit en una entrevista a RAC1, on ha contestat a les paraules d'ahir de l'ex-diputat d'ERC Joan Tardà, que va dir que l'ANC s'equivocava fent de ‘contrapoder' i que havia perdut la seva essència ‘de treballar per desvetllar inquietuds, socialitzar afanys i rendibilitzar energies'. Paluzie ha respost que potser Tardà tenia ‘un cert desconeixement' de què havia ‘fet l'ANC l'últim any' i ha citat com a exemple el triomf independentista a la Cambra de Comerç de Barcelona impulsat per l'ANC. En la mateixa línia, ha defensat que ‘la societat civil, arreu del món, fa pressió als governs' per influir-los i aconseguir els seus objectius. ‘Recordem els durs “president, posi les urnes”‘, ha dit en al·lusió a la crida de Carme Forcadell, aleshores presidenta de l'entitat, per a convocar la consulta del 9-N primer, i les eleccions plebiscitàries, després. Tal com ha recordat, allò ‘va suposar una certa incomoditat de qui era interpel·lat'. Ha afegit que, com a militant de base que era llavors, va estar d'acord amb la crida. Paluzie també ha contestat a les crítiques dels partits per haver promogut processos de primàries les passades eleccions municipals, els quals, en alguns casos, com el de Barcelona, van comportar l'aparició d'una quarta llista independentista, a banda d'ERC, JxCat i la CUP. ‘A final de febrer, l'ANC va deixar la seva participació a Primàries Catalunya i vam acabar demanant el vot per a totes les candidatures', ha dit. I ha afegit que li feia ‘gràcia' la crítica de Tardà a les primàries perquè ‘en alguns municipis, com les Borges Blanques i Argentona, ERC va participar en el procés de primàries'. ‘Ressuscitar això ara, molts mesos després, no sé a què respon', ha acabat. A banda, ha separat la pressió de l'ANC als partits del posicionament concret a favor d'un o un altre dient que les declaracions ‘més dures' contra un partit polític ‘van ser davant la Diputació de Barcelona i contra JxCat', pel pacte de govern amb el PSC que va fer presidenta Núria Marín. La via unilateral i la reacció a la sentència També ha parlat de les diferències estratègiques que hi ha entre partits i l'ANC, defensora de la via unilateral. ‘Ens refermem en la via unilateral perquè és la que veiem més plausible, no perquè creiem que sigui la millor', ha dit. Tal com ho entén l'ANC, ‘ens hem de preparar per a la via que depèn de nosaltres, que és la que ens va portar a fer el referèndum'. Paluzie ha reconegut que era una via ‘complexa i difícil', per la qual cosa l'ANC havia fet una anàlisi de les febleses expressades l'octubre del 2017 per tal de corregir-les, amb campanyes com la del Consum estratègic, que vol debilitar la dependència de les grans empreses que van pressionar contra la República catalana. Sobre quina ha de ser la resposta del sobiranisme a una condemna del Tribunal Suprem espanyol, ha dit que havia de ser ‘refermar-se en la lluita pacífica i democràtica per la independència'. ‘La sentència busca que abandonem l'objectiu, és venjança. Intenta fer-nos creure que la independència és impossible i il·legal, cosa que no és certa.'
|
[
"Qui és Elisenda Paluzie?",
"Què ha advocat?",
"I què més ha afirmat?",
"Qui és Joan Tardà?",
"Què va comentar ell ahir sobre l'ANC?",
"Què li va contestar Paluzi?",
"I què ha dit sobre la ciutadania?",
"Amb què s'identificava llavors?",
"Què li va ocórrer a finals de febrer a l'ANC?",
"Li va semblar graciosa a Paluzi la reprovació de Tardà a les primàries?",
"Per què?",
"Sobre què ha discutit també?",
"Segons Paluzi, per a què ha de planejar l'ANC?",
"Què volia fer \"Consum estratègic\"?",
"Com opina que s'ha de reaccionar al Tribunal Suprem espanyol respecte a la sentència de l'independentisme?"
] |
{
"answer_end": [
40,
77,
178,
286,
465,
570,
820,
1038,
1623,
1702,
1813,
2308,
2542,
2916,
3107
],
"answer_start": [
0,
24,
78,
257,
288,
467,
698,
822,
1488,
1634,
1703,
2228,
2462,
2770,
2918
],
"input_text": [
"La presidenta de l'ANC.",
"El paper de l'Assemblea.",
"Que des que va néixer, la seva agenda ha estat condicionar l'agenda política des de fora.",
"L'ex-diputat d'ERC.",
"Que l'ANC s'equivocava fent de contrapoder i que havia perdut la seva essència de treballar per desvetllar inquietuds, socialitzar afanys i rendibilitzar energies.",
"Que potser Tardà tenia un cert desconeixement de què havia fet l'ANC l'últim any.",
"Que la societat civil, arreu del món, fa pressió als governs per influir-los i aconseguir els seus objectius.",
"Amb la crida de Carme Forcadell per a convocar la consulta del 9-N primer, i les eleccions plebiscitàries, després.",
"Que va deixar la seva participació a Primàries Catalunya i va acabar demanant el vot per a totes les candidatures.",
"Sí.",
"Perquè en alguns municipis, com les Borges Blanques i Argentona, ERC va participar en el procés de primàries.",
"Sobre les diferències estratègiques que hi ha entre partits i l'ANC.",
"Per a la via que depèn d'ells.",
"Debilitar la dependència de les grans empreses que van pressionar contra la República catalana.",
"Sobre quina ha de ser la resposta ha dit que havia de ser refermar-se en la lluita pacífica i democràtica per la independència."
]
}
|
bios
|
Flora Isgleas i Alsina (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1926 - Barcelona, 1989) fou política. Filla de Rosa Alsina i Masjuan i del famós dirigent anarcosindicalista Francesc Isgleas i Piarnau. De petita va viure al carrer del Mall i durant la Guerra Civil es va traslladar a Barcelona amb la seva mare i els seus germans.
L'any 1939 es va exiliar i va ser empresonada en un camp de concentració francès. Els seus dos germans van marxar a Mèxic i ella es aquedà amb els seus pares. El seu primer marit va ser Mingo Radresa, membre de la CNT i fundador de l'Ateneu Llibertari Ferrer i Guardia de Palafrugell.
A França treballà activament per la CNT i, durant l'ocupació nazi, va formar part de la Resistència. L'any 1944 va ser arrestada per la Gestapo i fou empresonada a Baumettes, Marsella, d'on fou alliberada poc abans d'acabar la guerra.
Va viure a París i a Brussel·les on col·laborà en iniciatives per a la defensa dels pobles oprimits i, especialment, contra el règim de Franco. El seu segon marit fou Enric Adroher i Pascual, que anys després fundaria a Londres el Moviment Socialista dels Estats Units d'Europa (1947). L'any 1962 fou una de les promotores del IV Congrés del Moviment Europeu, on participaren els principals opositors contra la dictadura espanyola.
L'any 1976 va tornar a Catalunya, on es distingí per la seva lluita a favor dels drets de les dones. Va ser responsable de la Comissió de la Dona del Partit Socialista de Catalunya i membre destacat del Consell Català del Moviment Europeu. L'any 1982 va ser detinguda per la Policia Nacional per parlar català al vestíbul de Ràdio Miramar.
Als 62 anys va morir.
Els seus fills, Floreal i Hèlios, varen fer lliurament a la Generalitat de Catalunya d'un fons sobre les famílies Isgleas-Alsina i Adroher-Isgleas a l'exili.
|
[
"Qui era Flora Isgleas i Alsina?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"On va morir?",
"Quin any?",
"On va ser engarjolada el 1939?",
"Amb qui va contraure matrimoni?",
"De què va feinejar Isgleas a França?",
"Qui va empresonar-la el 1944?",
"En què va participar a París i Brussel·les?",
"Qui va ser el seu segon espòs?",
"Què va fomentar ella el 1962?",
"En quina entitat de caràcter feminista va formar part?",
"Per què va ser arrestada el 1982?",
"Què va dur a terme la seva descendència?"
] |
{
"answer_end": [
97,
84,
84,
84,
84,
407,
526,
711,
755,
989,
1037,
1205,
1459,
1617,
1797
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
0,
327,
486,
612,
713,
847,
991,
1133,
1316,
1519,
1641
],
"input_text": [
"Fou política.",
"A Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà.",
"El 1926.",
"A Barcelona.",
"El 1989.",
"En un camp de concentració francès.",
"Amb Mingo Radresa.",
"Treballà activament per la CNT i, durant l'ocupació nazi, va formar part de la Resistència.",
"La Gestapo.",
"En iniciatives per a la defensa dels pobles oprimits i, especialment, contra el règim de Franco.",
"Enric Adroher i Pascual.",
"Fou una de les promotores del IV Congrés del Moviment Europeu.",
"En la Comissió de la Dona del Partit Socialista de Catalunya.",
"Per parlar català al vestíbul de Ràdio Miramar.",
"Varen fer lliurament a la Generalitat de Catalunya d'un fons sobre les famílies Isgleas-Alsina i Adroher-Isgleas a l'exili."
]
}
|
mitologia
|
Lurdane, també conegut com a Lob, lubberkin, Lob Lie-By-The-Fire («Lob jeu al costat del foc») o lubber fiend (literalment, «dimoni taujà o poca cosa») és una criatura llegendària del folclore anglès amb arrels celtes, molt semblant en els seus atributs al brownie (o urisk) d'Escòcia i del nord d'Anglaterra, al hob d'Anglaterra septentrional i de la línia fronterera escocesa, al domovoi eslau i al nisse escandinau. Està relacionat amb Robin Goodfellow i amb els hobgoblins. Lurdane apareix també en alguns escrits de l'escriptor John Milton. La seva simbologia està més arrelada al nord d'Anglaterra.
La seva descripció és diferent depenent de les històries. En algunes, Lurdane és un home pelut i gran amb una cua llarga i que realitza tasques domèstiques a canvi d'un plat amb llet o d'un lloc de descans al costat del foc. D'acord amb una llegenda, Lurdane és el fill gegant d'una bruixa i del diable. Lurdane s'asembla força al puck de Robin Goodfellow.
El taujà de l'abadia (en anglès, abbey lubber) és un dimoni menor responsable de l'encantament dels cellers de vi i de les cuines de les abadies, el qual tempta els monjos a beure i a emborratxar-se, i a caure en la luxúria i en la gola. La història més coneguda del dimoni taujà ve recollida a la llegenda alemanya de Friar Rush. Lurdane, que havia adoptat la forma d'un cavall fantasma, decideix disfressar-se de monjo i es tresllada a un monestir, on és més endavant conegut amb el nom de frare Rush (Friar Rush). En aquell monestir comença a beure vi i convida altres monjos a seguir el seu exemple fins que un dia un dels priors, conscient del pecat, li diu al frare Rush que el seu comportament era intolerable. El frare, visiblement enfadat, adopta llavors la seva forma dimoníaca i desapareix, deixant els monjos espantats i perplexos. Segons P. Monaghan, Lurdane o el taujà de l'abadia té una base mitològica l'origen de la qual estaria en les sàtires medievals que denunciaven la corrupció als monestirs.
Lurdane o el dimoni taujà apareix també al The Red Axe de S.R. Crockett (1900):
Lob és el títol d'un poema d'Edward Thomas.
Lurdane també apareix a Lob Lie-By-The-Fire de Juliana H. Ewing, Troll Fell de Katherine Langrish, Abbeychurch de Charlotte M. Yonge i a Dear Brutus de J. M. Barrie (com a "Lob, el vell puck").
En cinematografia, Hellboy és una representació de Lurdane. Al igual que aquest, Hellboy va néixer d'una bruixa i del diable, té una cua, i ajuda les persones, si bé no ho fa a canvi de llet.
|
[
"Què és Lurdane?",
"Quins altres noms rep?",
"Què significa \"Lob Lie-By-The-Fire\"?",
"I \"lubber fiend\"?",
"Amb qui comparteix característiques?",
"Com es descriu a Lurdane?",
"Què sol fer?",
"Qui es creu que són els seus pares?",
"Qui és el taujà de l'abadia?",
"Amb què posa a prova als clergues?",
"Com comença la seva narració més famosa?",
"Com continua aquesta després d'arribar ell a l'edifici religiós?",
"Finalment, com reacciona el monjo?",
"On es pot trobar Lurdane o el dimoni taujà?",
"I on més?"
] |
{
"answer_end": [
217,
109,
94,
151,
417,
725,
828,
907,
1106,
1198,
1477,
1678,
1804,
2048,
2293
],
"answer_start": [
0,
0,
45,
97,
219,
675,
726,
830,
962,
1108,
1200,
1479,
1680,
1977,
2101
],
"input_text": [
"Una criatura llegendària del folclore anglès amb arrels celtes.",
"Lob, lubberkin, Lob Lie-By-The-Fire o lubber fiend.",
"Lob jeu al costat del foc.",
"Dimoni taujà o poca cosa.",
"Amb el brownie (o urisk) d'Escòcia i del nord d'Anglaterra, el hob d'Anglaterra septentrional i de la línia fronterera escocesa, el domovoi eslau i el nisse escandinau.",
"És un home pelut i gran amb una cua llarga.",
"Realitza tasques domèstiques a canvi d'un plat amb llet o d'un lloc de descans al costat del foc.",
"Una bruixa i el diable.",
"Un dimoni menor responsable de l'encantament dels cellers de vi i de les cuines de les abadies.",
"Tempta els monjos a beure i a emborratxar-se, i a caure en la luxúria i en la gola.",
"Lurdane, que havia adoptat la forma d'un cavall fantasma, decideix disfressar-se de monjo i es tresllada a un monestir, on és més endavant conegut amb el nom de frare Rush (Friar Rush).",
"En aquell monestir comença a beure vi i convida altres monjos a seguir el seu exemple fins que un dia un dels priors, conscient del pecat, li diu al frare Rush que el seu comportament era intolerable.",
"Visiblement enfadat, adopta llavors la seva forma dimoníaca i desapareix, deixant els monjos espantats i perplexos.",
"Al The Red Axe de S.R. Crockett.",
"A Lob Lie-By-The-Fire de Juliana H. Ewing, Troll Fell de Katherine Langrish, Abbeychurch de Charlotte M. Yonge i a Dear Brutus de J. M. Barrie (com a \"Lob, el vell puck\")."
]
}
|
bios
|
Bibiana Ballbè i Serra (Matadepera, 28 de setembre de 1977) és una periodista catalana, conferenciant, directora creativa, fundadora i CEO de TheCreativeAgency i TheCreativeNet; especialitzada en cultura i creativitat i impulsora i dinamitzadora del sector.[cal citació]
Es va graduar en un màster en administració d'empreses (MBA) en Ciències de la Comunicació per la Universitat Europea de Barcelona. Un cop acabada la carrera, va marxar a Alemanya per acabar presentant un programa de viatges setmanal i un magazine musical de la cadena de televisió VIVA. Cinc anys més tard, va tornar a Catalunya i va ser presentadora i guionista del programa Silenci? al Canal 33 fins al 31 de desembre de 2008. Poc després, també va participar en el programa Noche sin tregua, emès a Paramount Comedy.
Va presentar Ànima, amb Toni Puntí, fins al 31 de desembre de 2009, a TV3. Des de maig de 2010 va ser presentadora i guionista de Bestiari il·lustrat al 33, programa que fou suspès des de mitjans d'octubre de 2012 fins a final d'any per la polèmica que es va generar per l'ús del rei Joan Carles I d'Espanya com a diana en una entrevista amb Jair Domínguez.
Des del 4 de març de 2013 va copresentar amb Valentí Sanjuan (Visto lo visto TV) el programa de TV3 Etiquetats, que únicament s'emet per internet.
També va produir, dirigir i presentar Caràcter, un programa cultural que emès setmanalment al 33. I, seguidament, va presentar el programa Això no és un trio a TV3: un programa d'entrevistes a personatges públics de gran impacte social i cultural, comissariant i dirigint, a l'hora, el projecte #ffbcn fàbrica futur barcelona.
El 2016 funda TheCreativeAgency, una agència creativa i productora audiovisual especializada en Branding i Direcció Creativa, Estratègia Digital, Contingut Audiovisual i producció d'esdeveniments, treballant amb clients com Nike, Seat, Torres, Audi, Nespresso, Adidas, La Vanguardia, TV3, Mobile World Capital, Banc Sabadell, Aigües de Barcelona, Kave Home, Santa Eulàlia, Tous i Estrella Damm.[cal citació]
També lidera la xarxa TheCreativeNet, una plataforma digital que connecta a més de 50 MM de persones amb el propòsit de generar un valor afegit de connectivitat entre les empreses i el talent creatiu de Barcelona. L'objectiu és crear aliances i oportunitats que els uneixi per a projectes específics, transformant la creativitat en feina de la manera més fàcil i dinàmica possible -curadors dels Futurs.
Des de 2016, impulsa TheCreativeFest: un festival inèdit que fa homenatge a la transversalitat de la creativitat de la mà dels creadors, trendsetters i referents més top del moment. Mou a més de 20.000 persones i el 2020 se celebra la seva 4a edició. TheCreativeFest és una jornada completa de conferències, xerrades, tallers, networking, masterclass i molt més, envoltats de furgoteques, mercats vintage, concerts i DJ sets. Com a ponents principals: Stefan Sagmeister, Floch & Lo Studio, Malika Favre, Maria Diamantes, Domestic Data Streamers, Carla i Marta Cascales, Hey Studio, Nuria Graham, Marc Pillars i Dalmaus.[cal citació]
Col·labora de forma regular en diferents mitjans de comunicació com La Vanguardia, el diari ARA, COMRàdio i RAC 1.
|
[
"Qui és Bibiana Ballbè i Serra?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Què va estudiar?",
"On va treballar fins al 31 de desembre de 2008?",
"I què va fer fins al mateix dia de l'any següent?",
"Per què es va aturar \"Bestiari il·lustrat\"?",
"Quin espai televisiu setmanal va presentar al canal 33?",
"De què constava la seva empresa TheCreativeAgency?",
"Quina altra dirigeix?",
"Quina és la finalitat d'aquesta?",
"Arran d'això, què va impel·lir el 2016?",
"De què es constituïa?",
"Quins artistes principals hi havia?",
"Amb qui coopera Ballbè sovint?"
] |
{
"answer_end": [
256,
59,
59,
361,
699,
865,
1148,
1393,
1820,
2069,
2332,
2473,
2861,
3055,
3183
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
271,
603,
792,
887,
1303,
1633,
2033,
2247,
2437,
2688,
2863,
3070
],
"input_text": [
"Una periodista catalana, conferenciant, directora creativa, fundadora i CEO de TheCreativeAgency i TheCreativeNet; especialitzada en cultura i creativitat i impulsora i dinamitzadora del sector.",
"A Matadepera.",
"El 28 de setembre de 1977.",
"Un màster en administració d'empreses (MBA) en Ciències de la Comunicació.",
"Va ser presentadora i guionista del programa Silenci? al Canal 33.",
"Va presentar Ànima, amb Toni Puntí, a TV3.",
"Per la polèmica que es va generar per l'ús del rei Joan Carles I d'Espanya com a diana en una entrevista amb Jair Domínguez.",
"Caràcter.",
"D'una agència creativa i productora audiovisual especializada en Branding i Direcció Creativa, Estratègia Digital, Contingut Audiovisual i producció d'esdeveniments.",
"La xarxa TheCreativeNet.",
"Crear aliances i oportunitats que els uneixi per a projectes específics.",
"TheCreativeFest.",
"D'una jornada completa de conferències, xerrades, tallers, networking, masterclass i molt més, envoltats de furgoteques, mercats vintage, concerts i DJ sets.",
"Stefan Sagmeister, Floch & Lo Studio, Malika Favre, Maria Diamantes, Domestic Data Streamers, Carla i Marta Cascales, Hey Studio, Nuria Graham, Marc Pillars i Dalmaus.",
"Amb La Vanguardia, el diari ARA, COMRàdio i RAC 1."
]
}
|
bios
|
Otilia Castellví (Gijón, 1917 - Canet de Mar, 2001) fou una modista, militant del POUM i compromesa amb la república.
Otilia va néixer a Astúries, en una família obrera de trajectòria política catalanista. Als 17 anys ja assisteix a conferències als locals del Bloc Obrer i Camperol (BOC). Participa en els esdeveniments d'octubre del 1934 a Barcelona i participa en la creació del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) l'any següent. També surt al carrer el 19 de juliol a Barcelona, ja com a militant del partit.
Freqüenta les companyies d'Andreu Nin, Joaquim Maurin i d'altres dirigents del partit. És empresonada a partir de maig de 1937, en l'atac dels estalinistes en contra del POUM. A la txeca coneix Katia Landau, militant comunista heterodoxa austríaca i fan una vaga de fam. Totes dues són posades en llibertat a l'entrada dels franquistes a Barcelona i passen a la clandestinitat, ja que no ha pogut fugir amb la retirada republicana.
Travessa la frontera francesa amb els passadors de muntanya, però serà detinguda a Perpinyà i portada al camp de concentració d'Argelers. Quan surt del camp, ja amb el seu company Linus Moulines, van a residir a l'Alemanya nazi, passant per la França ocupada. A Alemanya treballa i sobreviu gràcies al seu ofici de modista. Finalment decideixen marxar cap a Amèrica i s'estableixen a Caracas (Veneçuela).
A la fi de la seva vida va retornar a Catalunya i va redactar i publicar les seves memòries poc abans de morir, el 1997. Posteriorment foren editades de nou amb el nom De les txeques de Barcelona a l'Alemanya nazi i constitueixen un document excepcional sobre els anys previs a l'esclat de la guerra civil espanyola i la posterior sortida del país de milers d'homes i dones republicans, que fugien de la repressió del franquisme. I també un testimoni de la seva integritat moral i del drama de l'exili. Després es traduí i publicà també en castellà.
L'any 2006, la ciutat de Barcelona li dedicà un carrer al districte de Gràcia, on havia viscut.
|
[
"Qui era Otilia Castellví?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"On va morir?",
"Quin any?",
"Què freqüenta amb disset anys?",
"De què forma part el 1934?",
"I el 1935?",
"Quan és encarcerada?",
"Què va fer amb Katia Landau?",
"On tornen a arrestar-la quan vol passar la frontera francesa?",
"De què feineja quan arriba a Alemanya?",
"Quan va escriure la seva autobiografia?",
"Què es considera que tracta l'obra?",
"Què va portar a cap el municipi de Barcelona el 2006?"
] |
{
"answer_end": [
116,
51,
51,
51,
51,
288,
351,
437,
645,
788,
1042,
1273,
1475,
1784,
1983
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
0,
206,
290,
352,
606,
706,
951,
1109,
1406,
1477,
1906
],
"input_text": [
"Una modista, militant del POUM i compromesa amb la república.",
"A Gijón.",
"El 1917.",
"A Canet de Mar.",
"El 2001.",
"Conferències als locals del Bloc Obrer i Camperol (BOC).",
"Dels esdeveniments d'octubre del 1934 a Barcelona.",
"De la creació del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM).",
"A partir de maig de 1937.",
"Una vaga de fam.",
"A Perpinyà.",
"Treballa i sobreviu gràcies al seu ofici de modista.",
"Poc abans de morir, el 1997.",
"Constitueix un document excepcional sobre els anys previs a l'esclat de la guerra civil espanyola i la posterior sortida del país de milers d'homes i dones republicans, que fugien de la repressió del franquisme.",
"Li dedicà un carrer al districte de Gràcia."
]
}
|
bios
|
Núria Bosch i Roca (Bigues, Vallès Oriental, 1955) és una economista catalana. És llicenciada i doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona.
Actualment, és catedràtica d'Economia Pública d'aquesta universitat, directora de la Càtedra de Federalisme Fiscal de l'Institut d'Economia de Barcelona (centre de recerca en economia aplicada de la UB) i directora del Departament d'Economia de la UB. Està especialitzada en el camp de la hisenda pública, el finançament autonòmic i local, l'eficiència en la prestació dels serveis públics i les balances fiscals, temàtica sobre la qual té nombroses publicacions nacionals i internacionals.
Així mateix, ha estat membre, entre d'altres, de les següents comissions:La Comissió Assessora per a la Reforma de l'Autogovern de Catalunya, creada per la Generalitat de Catalunya (2004-2006). El Grup de Treball sobre Metodologia per a l'Elaboració de les Balances Fiscals de les Regions Espanyoles, creat pel Ministeri d'Economia i Hisenda l'any 2005. La Comissió d'Experts per a la Reforma del Sistema de Finançament Autonòmic, creada per l'Instituto de Estudios Fiscales el 2006. El Grup de Treball per a la Reforma de la Hisenda Local, creat per la FEMP el 2007. Grup de treball sobre finances locals, creada per la Generalitat de Catalunya, 2008-2009. Grup de treball sobre finances metropolitanes, Consorci de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, 2010-2011.Comité d'experts per a l'actualització de la Balança Fiscal de Catalunya amb l'Administració Central, de la Generalitat de Catalunya.
|
[
"Qui és Núria Bosch i Roca?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"En què s'ha format?",
"A on?",
"I com es guanya la vida allà a hores d'ara?",
"En quin àmbit dels seus estudis es va restringir?",
"Ha escrit molt sobre aquesta última matèria?",
"Ha format part d'alguna delegació?",
"En quina creada el 2004 va estar?",
"I en quina establerta el 2005?",
"Com es deia la que va constituir l'Instituto de Estudios Fiscales el 2006?",
"Quina va establir la Generalitat de Catalunya entre el 2008 i 2009?",
"A quina formada el 2010 va pertànyer també?",
"I quina és l'última de la qual va ser membre?"
] |
{
"answer_end": [
77,
50,
50,
142,
174,
426,
588,
665,
739,
859,
1019,
1149,
1323,
1428,
1561
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
79,
143,
176,
428,
568,
680,
740,
861,
1021,
1235,
1325,
1429
],
"input_text": [
"Una economista catalana.",
"A Bigues, Vallès Oriental.",
"El 1955.",
"És llicenciada i doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials.",
"A la Universitat de Barcelona.",
"És catedràtica d'Economia Pública d'aquesta universitat, directora de la Càtedra de Federalisme Fiscal de l'Institut d'Economia de Barcelona (centre de recerca en economia aplicada de la UB) i directora del Departament d'Economia de la UB.",
"En el camp de la hisenda pública, el finançament autonòmic i local, l'eficiència en la prestació dels serveis públics i les balances fiscals.",
"Sí.",
"Sí.",
"En la Comissió Assessora per a la Reforma de l'Autogovern de Catalunya.",
"En el Grup de Treball sobre Metodologia per a l'Elaboració de les Balances Fiscals de les Regions Espanyoles.",
"La Comissió d'Experts per a la Reforma del Sistema de Finançament Autonòmic.",
"El Grup de treball sobre finances locals.",
"Al Grup de treball sobre finances metropolitanes.",
"El Comité d'experts per a l'actualització de la Balança Fiscal de Catalunya amb l'Administració Central."
]
}
|
mitologia
|
Sant Ernest de Neresheim és un sant llegendari, que no correspon a cap persona real, suposat primer abat de l'abadia benedictina de Neresheim (Suàbia, Alemanya, en l'actual Baden-Württemberg). La seva llegenda es va generar a partir de la història real de l'abat Ernest de Zwiefalten, que havia mort màrtir a l'Aràbia al final del segle xi. El sant fictici era venerat com a màrtir a Neresheim, amb festivitat pròpia el 13 de juliol.
La llegenda deia que havia estat el primer abat del monestir de Neresheim i en situa el seu martiri a Aràbia en 1096. El monestir, però, havia estat fundat el 1095 com a casa de canonges regulars de Sant Agustí i va passar a l'orde benedictí en 1106: les dates no encaixen, doncs. Els primers monjos benedictins de Neresheim van arribar des de la propera abadia de Zwiefalten. Possiblement, aquest sigui l'origen de la confusió: Ernest, abat de Zwiefalten van lluitar durant la Segona Croada i va morir màrtir; les mencions a documents de Neresheim un "Ernest abat màrtir", referint-se al de Zwiefalten, van fer que hom pensés que era un abat propi, anterior als documentats i, per tant, el primer. Per a fer-lo coincidir amb les dates, se'l va creure participant en la Primera Croada.
Les fonts que l'esmenten són modernes, del segle XVI: parlen d'un primer superior anomenat Ernest, però no en mencionen que fos màrtir. Sembla que fins al segle xviii no es va desenvolupar el culte, a partir de la llegenda documentada de l'abat de Zwiefalten.
La llegenda segueix fidelment la de l'abat de Zweifalten: va ser abat de Neresheim i va deixar el càrrec per anar a la Primera Croada. Allí va lluitar i predicar, intentant convertir els musulmans. Va ser pres i portat a la Meca, on hi fou torturat i mort el 1096, essent-li arrencats els budells, enroscant-los en un torn.
|
[
"Qui era Sant Ernest de Neresheim?",
"On era aquesta abadia?",
"Com va sorgir la seva història?",
"Quan se'l celebrava?",
"Quan va ser torturat?",
"I a on?",
"Quan va establir-se el monestir de Neresheim?",
"I quan va adquirir-lo l'orde benedictí?",
"D'on van venir els religiosos benedictins de Neresheim?",
"Quin va ser el motiu de la manca de claredat de la identitat del sant?",
"Per què es va fer creure que va assistir a la Primera Croada?",
"Què es menciona d'ell en els textos?",
"Què es pensa que no va ocórrer fins al segle XVII?",
"Quina és la narració de l'abat de Zweifalten?",
"Quan va perdre la vida aquest?"
] |
{
"answer_end": [
141,
191,
283,
432,
550,
550,
597,
683,
809,
1131,
1218,
1354,
1478,
1735,
1743
],
"answer_start": [
0,
108,
193,
341,
510,
510,
552,
647,
715,
811,
1133,
1220,
1356,
1480,
1716
],
"input_text": [
"Un sant llegendari, que no correspon a cap persona real, suposat primer abat de l'abadia benedictina de Neresheim.",
"A Suàbia, Alemanya, en l'actual Baden-Württemberg.",
"Es va generar a partir de la història real de l'abat Ernest de Zwiefalten.",
"El 13 de juliol.",
"El 1096.",
"A Aràbia.",
"El 1095.",
"El 1106.",
"Des de la propera abadia de Zwiefalten.",
"Ernest, abat de Zwiefalten van lluitar durant la Segona Croada i va morir màrtir; les mencions a documents de Neresheim un \"Ernest abat màrtir\", referint-se al de Zwiefalten, van fer que hom pensés que era un abat propi, anterior als documentats i, per tant, el primer.",
"Per a fer-lo coincidir amb les dates.",
"Les fonts que l'esmenten parlen d'un primer superior anomenat Ernest, però no en mencionen que fos màrtir.",
"No es va desenvolupar el culte, a partir de la llegenda documentada de l'abat de Zwiefalten.",
"Va ser abat de Neresheim, va deixar el càrrec per anar a la Primera Croada; allí va lluitar i predicar, intentant convertir els musulmans; va ser pres i portat a la Meca, on hi fou torturat i mort.",
"El 1096."
]
}
|
vilaweb
|
El judici de l'Audiència espanyola contra l'ex-cúpula del Departament d'Interior de la Generalitat ha continuat avui amb les declaracions com a acusats de l'ex-director dels Mossos Pere Soler i de l'ex-secretari general d'Interior Cèsar Puig. Ambdós han centrat la seva defensa a desvincular-se dels operatius dels Mossos el 20-S i l'1-O. La fiscalia els demana onze anys de presó per rebel·lió. Soler ha assegurat que l'1-O no va votar perquè no volia que això ‘perjudiqués' la imatge dels Mossos. ‘Pel meu càrrec, vaig entendre que no havia d'exercir el meu dret de vot', ha dit, ‘en cap cas volia que, encara que fos un gest simbòlic, pogués perjudicar el cos, que estava actuant com a policia judicial'. El fiscal Miguel Ángel Carballo li ha recordat que ell militava en un partit que demanava el vot –el PDECat–, però Soler li ha replicat que en aquell moment exercia com a director general. Ha afirmat que ningú no li va demanar que fes cap ‘acte il·legal', que si no hauria dimitit, i que “‘e sabia quina era la posició dels Mossos respecte a l'1-O i la DUI'. El fiscal ha interpel·lat Soler sobre per què no havia demanat al president Carles Puigdemont que no es fes el referèndum en el mateix sentit que ho fa el major Josep Lluís Trapero en la reunió del 28 de setembre del 2017 al Palau de la Generalitat. ‘Com ho faig, sent un alt càrrec del govern?', ha respost. ‘La posició del govern era pública i notòria', ha afegit. Soler ha defensat que ja estava complint amb el requeriment que tenia del Tribunal Constitucional espanyol per paralitzar accions per a la preparació del referèndum dins de les seves competències com a director de la policia. Soler ha remarcat que el major Trapero era contrari a l'1-O per les conseqüències que podia tenir i ha insistit que el posicionament dels Mossos no era cap secret. En aquest sentit, ha defensat la tasca de la policia catalana durant el Primer d'Octubre i ha dit que van fer un ‘sacrifici ingent' amb el dispositiu, amb uns 8.000 efectius, i ha deixat en evidència el fiscal quan li ha recordat que en una jornada electoral es destinen un nombre similar d'agents perquè fan dos torns i tenen permisos de quatre hores per poder votar, cosa que no va passar l'1-O perquè van fer una jornada d'unes dotze hores. Per acabar, Soler ha recordat que el dispositiu era coordinat amb la Guàrdia Civil i la policia espanyola i ha assegurat que desconeixia el pla del major Trapero i dels comissaris dels Mossos per a detenir el govern de la Generalitat en cas que es declarés la independència si així ho ordenava la justícia. Per la seva banda, Puig ha assegurat que no tenia ‘res a aportar en qüestions operatives o estratègiques' en relació amb el referèndum i que només s'encarregava de gestionar els recursos per complir amb les ordres judicials. A preguntes del fiscal Pedro Rubira, Puig ha dit que les úniques reunions que va mantenir amb el major Trapero eren per parlar, precisament, de recursos i de com complir els mandats de la fiscalia i del TSJC. ‘Més vehicles, un helicòpter… Em peticionaven qüestions concretes per complir les necessitats de l'1-O', ha dit Puig. Puig ha dedicat part de la seva declaració a desmentir que ell intervingués en els operatius dels Mossos tant el 20-S com l'1-O, i ha explicat que en exercici del seu càrrec mai va donar ordres a Trapero ni als comissaris de la policia catalana. A més, ha negat tenir un grau de responsabilitat superior dins del departament respecte als altres directors generals.
|
[
"Qui és Pere Soler?",
"I Cèsar Puig?",
"On han donat el seu testimoni?",
"Quin càstig sol·licita la fiscalia?",
"Per què Soler no va anar a les eleccions?",
"Què li ha advertit Ángel Carballo?",
"I què ha contestat Soler?",
"Què li ha preguntat Carballo més endavant?",
"I què va respondre Soler?",
"Així mateix, què ha subratllat?",
"Quants agents van estar a l'1-O?",
"Què ignorava Soler?",
"I què ha garantit Puig?",
"De què constaven les assemblees que va tenir amb Trapero?",
"I què ha comentat que no va fer mai?"
] |
{
"answer_end": [
191,
241,
241,
394,
497,
816,
895,
1315,
1432,
1822,
1997,
2573,
2798,
3007,
3371
],
"answer_start": [
155,
197,
0,
339,
396,
708,
818,
1067,
1317,
1660,
1842,
2376,
2594,
2837,
3258
],
"input_text": [
"L'ex-director dels Mossos.",
"L'ex-secretari general d'Interior.",
"Al judici de l'Audiència espanyola contra l'ex-cúpula del Departament d'Interior de la Generalitat.",
"Onze anys de presó per rebel·lió.",
"Perquè no volia que això perjudiqués la imatge dels Mossos.",
"Que ell militava en un partit que demanava el vot –el PDECat–.",
"Que en aquell moment exercia com a director general.",
"Ha interpel·lat Soler sobre per què no havia demanat al president Carles Puigdemont que no es fes el referèndum en el mateix sentit que ho fa el major Josep Lluís Trapero en la reunió del 28 de setembre del 2017 al Palau de la Generalitat.",
"Que com ho feia, sent un alt càrrec del govern i que la posició del govern era pública i notòria.",
"Que el major Trapero era contrari a l'1-O per les conseqüències que podia tenir i ha insistit que el posicionament dels Mossos no era cap secret.",
"Uns 8.000 efectius.",
"El pla del major Trapero i dels comissaris dels Mossos per a detenir el govern de la Generalitat en cas que es declarés la independència si així ho ordenava la justícia.",
"Que no tenia res a aportar en qüestions operatives o estratègiques en relació amb el referèndum i que només s'encarregava de gestionar els recursos per complir amb les ordres judicials.",
"De parlar, precisament, de recursos i de com complir els mandats de la fiscalia i del TSJC.",
"En exercici del seu càrrec mai va donar ordres a Trapero ni als comissaris de la policia catalana."
]
}
|
bios
|
Carme Puche Moré (Barcelona, 15 d'abril de 1977) és una periodista, guionista i directora de cinema catalana.
Nascuda el 15 d'abril de 1977 a Barcelona. El 1999 es va llicenciar en Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Autònoma de Barcelona i el 2011 es va llicenciar en Comunicació Audiovisual a la Universitat Oberta de Catalunya. Ha treballat en diversos àmbits de la cultura i la divulgació científica, en mitjans impresos, en ràdio, en projectes museogràfics, en la coordinació d'exposicions i, des de 2007 és guionista i directora cinematogràfica. Està casada amb Jordi Rabascall, músic, i té dos fills.
El 2007 va rebre el Premi M. Àngels Rivas Ureña, pel seu projecte «Dedicatòries. Les dones que no has conegut», de recuperació de la memòria històrica de les dones.
El 2012 va rebre el premi al millor guió Noves Visions - Nova Autoria, del Festival de Cinema de Sitges, pel curmetratge Camille.
Ha treballat per a El 9 Nou, TeatreBCN, Time Out Barcelona, les revistes de divulgació Nat i Mètode; ha estat cap d'edició de la revista Omnis Cellula, de la Societat Catalana de Biologia, i coordinadora de la revista Contributions to Science, de l'Institut d'Estudis Catalans.
En ràdio, ha col·laborat en els programes La 2a República, La Canícula, Primers Auxilis i Icult, de COMRàdio (actualment Xarxa de Comunicació Local); Crisálida, de Ràdio Ciutat de Badalona; i Res a veure, d'Ona Catalana. En televisió, el 2014 va mantenir una secció mensual (guió i presentació) en el magazine cultural Àrtic de Barcelona TV.
El 2007-2008 va desenvolupar el projecte «Dedicatòries. Les dones que no has conegut», guardonat amb el Premi M. Àngels Ureña, convocat per la Comissió per a la Igualtat de les Dones de Les Corts, de l'Ajuntament de Barcelona. El resultat del projecte va ser un web amb els relats de les dones que van participar en el projecte i un llibre en edició bilingüe (català i castellà) amb el conjunt dels relats.
Va col·laborar en l'organització de l'exposició Suzanne Davit, una il·lustradora a l'Institut Botànic, per a l'Institut Botànic de Barcelona-Ajuntament de Barcelona, i en la producció del catàleg de l'esmentada exposició.
Va ser comissària de l'exposició Descobrir Eugeni Sierra. Les passes d'un il·lustrador internacional, per a l'Institut Botànic de Barcelona-Ajuntament de Barcelona.
És directora artística i guionista del web clic-clic-clic, de contes infantils interactius de l'associació científico-cultural Omnis Cellula.
Guionista i directora de documentals i curtmetratges: Fòbia (2008), curtmetratge sobre les pors; Intimitat botànica (2008), per a l'exposició Descobrir Eugeni Sierra.; Les passes d'un il·lustrador internacional, Ajuntament de Barcelona; Camille (2010) sobre l'escultora Camille Claudel; Cuidar el cuidador (2012), vuit vídeos per encàrrec de l'Hospital Clínic de Barcelona; In Search of Truth. An emotional portrait of Lynn Margulis (2012), sobre la biòloga nord-americana Lynn Margulis; No descartis res (2015), per a la Universitat Oberta de Catalunya; Empty Tables. A Tribute to Frank Sinatra (2015), vídeo musical del pianista Pere Ferré i el cantant Jordi Rabascall homenatge al centenari del naixement de Frank Sinatra.
Directora de documentals i curmetratges: Let it fuck (2011), fals documental sobre el fals grup de música Motherfuckers; Etiquetats (2012), curtmetratge realitzat en 24 hores per al Festival Barcelona Visual Sound; documental per a la campanya “Els clàssics et canviaran la vida” (2013), per a la promoció del llibre Quins clàssics!, amb David Verdaguer i Sergi Vallès; The Jump. WFT experience (2014), documental sobre la música en viu; El peatge (2015), amb Richard Felix i Mercè Montalà.
|
[
"Qui és Carme Puche Moré?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Què ha estudiat?",
"Amb qui va formar una família?",
"Quin guardó va obtenir per la seva obra \"Dedicatòries. Les dones que no has conegut\"?",
"I quin va guanyar el 2012?",
"Per a quins llocs relacionats amb el periodisme ha feinejat?",
"En l'àmbit televisiu, a què es va dedicar?",
"De què constava \"Dedicatòries. Les dones que no has conegut\"?",
"Què va dur a terme per a l'Institut Botànic de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona?",
"Quina exhibició per aquestes institucions va organitzar també?",
"Què fa per a Omnis Cellula?",
"Quines obres cinematogràfiques ha redactat i dirigit?",
"I quines va gestionar només del 2011 fins al 2015?"
] |
{
"answer_end": [
108,
48,
48,
306,
620,
732,
856,
1193,
1535,
1942,
2164,
2329,
2471,
3197,
3653
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
161,
566,
622,
787,
917,
1416,
1550,
1944,
2166,
2331,
2473,
3199
],
"input_text": [
"Una periodista, guionista i directora de cinema catalana.",
"A Barcelona.",
"El 15 d'abril de 1977.",
"Publicitat i Relacions Públiques i Comunicació Audiovisual.",
"Amb Jordi Rabascall.",
"El Premi M. Àngels Rivas Ureña.",
"El premi al millor guió Noves Visions - Nova Autoria.",
"Ha treballat per a El 9 Nou, TeatreBCN, Time Out Barcelona, les revistes de divulgació Nat i Mètode; ha estat cap d'edició de la revista Omnis Cellula, de la Societat Catalana de Biologia, i coordinadora de la revista Contributions to Science, de l'Institut d'Estudis Catalans.",
"Va mantenir una secció mensual (guió i presentació) en el magazine cultural Àrtic de Barcelona TV.",
"D'un web amb els relats de les dones que van participar en el projecte i un llibre en edició bilingüe (català i castellà) amb el conjunt dels relats.",
"Va col·laborar en l'organització de l'exposició Suzanne Davit, una il·lustradora a l'Institut Botànic, i en la producció del catàleg de l'esmentada exposició.",
"L'exposició Descobrir Eugeni Sierra. Les passes d'un il·lustrador internacional.",
"És directora artística i guionista del web clic-clic-clic, de contes infantils interactius.",
"Fòbia (2008), curtmetratge sobre les pors; Intimitat botànica (2008), per a l'exposició Descobrir Eugeni Sierra.; Les passes d'un il·lustrador internacional, Ajuntament de Barcelona; Camille (2010) sobre l'escultora Camille Claudel; Cuidar el cuidador (2012), vuit vídeos per encàrrec de l'Hospital Clínic de Barcelona; In Search of Truth. An emotional portrait of Lynn Margulis (2012), sobre la biòloga nord-americana Lynn Margulis; No descartis res (2015), per a la Universitat Oberta de Catalunya; Empty Tables. A Tribute to Frank Sinatra (2015), vídeo musical del pianista Pere Ferré i el cantant Jordi Rabascall homenatge al centenari del naixement de Frank Sinatra.",
"Let it fuck (2011), fals documental sobre el fals grup de música Motherfuckers; Etiquetats (2012), curtmetratge realitzat en 24 hores per al Festival Barcelona Visual Sound; documental per a la campanya “Els clàssics et canviaran la vida” (2013), per a la promoció del llibre Quins clàssics!, amb David Verdaguer i Sergi Vallès; The Jump. WFT experience (2014), documental sobre la música en viu; El peatge (2015)."
]
}
|
mitologia
|
El Flabiolaire és el músic que acompanya els gegants durant el seu ball Solsona.
S'observa a les referències escrites que parlen dels "Jocs de Corpus" del segle XV que els entremesos que dansaven eren acompanyats pel so d'un flabiol.
L'any 1677 es troba una referència escrita sobre un músic que acompanya els gegants. Un document de 1684 identifica aquest músic com un flabiolaire.
El Flabiolaire era el músic que acompanyava els Gegants amb el flabiol i el tamborí quan aquests anaven fent els seus balls per carrers i places, abans de l'estructuració tal com la coneixem avui dels ballets l'any 1934.
El seu vestit és de l'estil que duien els antics joglars o ministrils, una túnica de domàs vermell i amb un barret que porta una ploma blanca.
El color roig de la vestimenta feia que se l'identifiqués amb el sobrenom de "Perdigot".
L'any 1967 va deixar de sortir i d'acompanyar els gegants.
Es recupera la seva sortida de nou el 1978 elaborant una nova indumentària seguint les referències del vestit antic.
Actualment, pren protagonisme a l'hora del Ball dels Gegants que es col·loca al mig de la rotllana i toca el flabiol en els passatges del ballet que li toca. També acompanya els Gegants Joves durant la capta celebrada el dia 8 de setembre al vespre.
|
[
"Qui és el Flabiolaire?",
"Què es menciona als documents que esmenten els \"Jocs de Corpus\" del segle XV?",
"Què es va descobrir el 1677?",
"Com se'l reconeix a aquest?",
"Què tocava el Flabiolaire?",
"I què feien els gegants mentrestant?",
"Quina roba portava el Flabiolaire?",
"Per què l'anomenaven \"Perdigot\"?",
"Quan va cessar d'aparèixer?",
"I quan va tornar?",
"Com era la seva vestimenta llavors?",
"On actua a hores d'ara?",
"On toca el seu instrument?",
"Amb qui sol marxar també?",
"I quan es festeja aquesta?"
] |
{
"answer_end": [
79,
232,
317,
381,
466,
527,
745,
834,
866,
937,
1010,
1072,
1168,
1219,
1260
],
"answer_start": [
0,
81,
234,
319,
383,
415,
604,
747,
836,
895,
938,
1012,
1113,
1170,
1220
],
"input_text": [
"El músic que acompanya els gegants durant el seu ball Solsona.",
"Que els entremesos que dansaven eren acompanyats pel so d'un flabiol.",
"Una referència escrita sobre un músic que acompanya els gegants.",
"Com un flabiolaire.",
"El flabiol i el tamborí.",
"Anaven fent els seus balls per carrers i places.",
"El seu vestit és de l'estil que duien els antics joglars o ministrils, una túnica de domàs vermell i amb un barret que porta una ploma blanca.",
"Pel color roig de la vestimenta.",
"L'any 1967.",
"El 1978.",
"Seguia les referències del vestit antic.",
"Pren protagonisme a l'hora del Ball dels Gegants.",
"En els passatges del ballet que li toca.",
"Amb els Gegants Joves durant la capta.",
"El dia 8 de setembre al vespre."
]
}
|
books
|
I aquest home, aquests hòmens, passen per molt honrats, per molt racionals.
Tot lo d'aquell temps diu que era molt bo, i en aquell temps sos avis anaven a menjar la sopa d'aquells frares que ells n'han comprat els béns.
Aquests són els que avui gemeguen al parlar del Papa, i els que en 1848 el posaven com un drap tort, i li deien miquelet i carbonari. Ara es lamenten del poc respecte amb què el tracten «quatre gats».
Aquests hòmens de bé són els que es desfan en improperis contra els que desitjaríem veure abolida la pena de mort, sense saber que, si aqueixa pena fos justa, ningú la mereixeria més que ells, que s'avergonyeixen de la mare que els va parir, del pare que els va engendrar, que infamen als pobres, que fan el mateix que sos pares: que maleeixen un règim polític que els ha fet persones, i que tenen depravat l'escrapuló de cor, que, ¡malaguanyat!, els posaren sense merèixer-lo ni necessitar-lo.
Parleu-los d'un que ha mort, i mentres os estareu desfent pintant-los lo que va patir en una llarga agonia, ells estaran pensant en la ganga de l'hereu.
No tingueu por que may planyin a la noia inocent enganyada, al que per la seva bondat ha sigut víctima d'una estafa, al pobre carregat de criatures… No. L'home de bé os contesta:
-Perquè era tonta.
-Perquè se'n fiava.
-Qui el feia casar?…
Confesso la veritat. Planyo a tots els hòmens, per dolents que els hagi fet l'educació i la naturalesa; però, entre els hòmens dolents, els primers són certs hòmens de bé, i els que jo planyo menos, perquè són els que menos perill corren de ser castigats per les lleis escrites ni les socials.
|
[
"De quin tipus d'homes parla teòricament el text?",
"Què comenten sobre el passat?",
"I què duien a terme els seus avis?",
"Què fan quan xerren del Papa?",
"Parlaven bé d'ell el 1848?",
"Amb quins adjectius el descrivien?",
"A qui insulten?",
"Segons el narrador, què passaria si aquesta fos justa?",
"De qui diu que senten vergonya?",
"Quines qüestions comenta que porten a terme igual que els seus pares?",
"Si es conversa amb ells d'algú que va perdre la vida en què estaran ells meditant?",
"Plorarien per una jove que hagués sigut estafada?",
"Creurien que seria culpa d'ella el seu infortuni?",
"De qui es compadeix el protagonista de la història?",
"I per què no s'apiada dels homes de bé?"
] |
{
"answer_end": [
74,
117,
218,
272,
319,
352,
534,
612,
692,
805,
1067,
1220,
1285,
1410,
1600
],
"answer_start": [
15,
76,
121,
220,
274,
321,
421,
553,
618,
722,
916,
1069,
1222,
1329,
1412
],
"input_text": [
"D'hòmens molt honrats, molt racionals.",
"Que tot lo d'aquell temps era molt bo.",
"Anaven a menjar la sopa d'aquells frares que ells n'han comprat els béns.",
"Gemeguen.",
"No.",
"Amb miquelet i carbonari.",
"Es desfan en improperis contra els que desitjarien veure abolida la pena de mort.",
"Que ningú la mereixeria més que ells.",
"De la mare que els va parir i del pare que els va engendrar.",
"Maleeixen un règim polític que els ha fet persones.",
"En la ganga de l'hereu.",
"No.",
"Sí.",
"De tots els hòmens, per dolents que els hagi fet l'educació i la naturalesa.",
"Perquè són els que menos perill corren de ser castigats per les lleis escrites ni les socials."
]
}
|
vilaweb
|
La Comissió Europea pot activar avui l'article 7 del Tractat de Lisboa contra Polònia. És una decisió sense precedents i el procés pot desembocar en la suspensió temporal del dret de vot de Polònia al Consell Europeu, entre més mesures coercitives. El motiu és una reforma polèmica del sistema judicial que ha fet el partit conservador que govern, Justícia i Pau, amb la qual l'executiu tindrà més control sobre la cort suprema i el sistema de nomenament dels jutges. El primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, ha considerat ‘injusta' la decisió i ha defensat que la reforma del sistema judicial era necessària per a combatre la corrupció i expulsar les reminiscències de l'era comunista. També ha argumentat que calia respectar la sobirania dels estats membres. La reforma ha generat protestes a diverses ciutats de Polònia i la queixa del Departament d'Estat dels Estats Units. En canvi, la Comissió Europea ha advertit que la reforma era una amenaça pels principis democràtics i de l'estat de dret. La Comissió ha avisat Polònia aquests últims mesos perquè reverteixi la reforma si vol evitar l'activació de l'article 7, però el govern de Morawiecki no n'ha fet cas. L'article 7 preveu que la Comissió, un terç dels estats membres i el Parlament Europeu poden demanar al Consell Europeu que constati que hi ha ‘un risc clar de violació greu per part d'un estat membre dels valors contemplats a l'article 2' –dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, estat de dret i respecte als drets humans–. Aleshores, l'estat membre en qüestió, en aquest cas Polònia, pot defensar-se i rebre ‘recomanacions'. El següent pas és la suspensió temporal del dret de vot, però aquesta decisió requereix la unanimitat. En aquest punt, la proposta de la Comissió probablement naufragaria perquè estats com Hongria –enfrontada a la Comissió per les quotes d'acollida de refugiats, entre altres qüestions– podrien exercir el dret de vet. Malgrat tot, el fet d'activar el mecanisme de l'article 7 seria un toc d'atenció seriós a Polònia.
|
[
"Què farà avui la Comissió Europea?",
"En què podria concórrer això?",
"Per què s'aplicaria aquest article?",
"Qui és Mateusz Morawiecki?",
"Creu que és justa la resolució?",
"Què ha advocat?",
"Qui ha protestat per la modificació?",
"De què ha advertit la Comissió a Polònia últimament?",
"Ha escoltat Morawiecki a la Comissió?",
"Què diu l'article 7?",
"De què consta aquest?",
"Com pot reaccionar Polònia llavors?",
"Només una persona decideix si el país pot votar o no?",
"Arribats a hores d'ara, per què no tiraria endavant la iniciativa de la Comissió?",
"Suposaria aquesta clàusula una advertència per a Polònia, però?"
] |
{
"answer_end": [
85,
247,
466,
514,
550,
692,
883,
1127,
1173,
1414,
1508,
1586,
1713,
1929,
2028
],
"answer_start": [
0,
121,
249,
468,
496,
551,
768,
1007,
1129,
1175,
1402,
1510,
1612,
1715,
1931
],
"input_text": [
"Activar l'article 7 del Tractat de Lisboa contra Polònia.",
"En la suspensió temporal del dret de vot de Polònia al Consell Europeu, entre més mesures coercitives.",
"El motiu és una reforma polèmica del sistema judicial que ha fet el partit conservador que govern, Justícia i Pau, amb la qual l'executiu tindrà més control sobre la cort suprema i el sistema de nomenament dels jutges.",
"El primer ministre polonès.",
"No.",
"Que la reforma del sistema judicial era necessària per a combatre la corrupció i expulsar les reminiscències de l'era comunista.",
"Diverses ciutats de Polònia i el Departament d'Estat dels Estats Units.",
"De què reverteixi la reforma si vol evitar l'activació de l'article 7.",
"No.",
"Preveu que la Comissió, un terç dels estats membres i el Parlament Europeu poden demanar al Consell Europeu que constati que hi ha un risc clar de violació greu per part d'un estat membre dels valors contemplats a l'article 2.",
"De la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, estat de dret i respecte als drets humans.",
"Pot defensar-se.",
"No.",
"Perquè estats com Hongria –enfrontada a la Comissió per les quotes d'acollida de refugiats, entre altres qüestions– podrien exercir el dret de vet.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Hidarnes (en persa antic Vidarna, grec antic Ὑδάρνης) va ser un noble persa, comandant del regimantic persa Vidarnat dels Immortals durant l'expedició del rei aquemènida Xerxes I a Grècia en el 480 aC. C.
Hidarnes era fill d'un altre Hidarnes I, un dels set conspiradors que van assassinar al mag usurpador Gaumata,facilitant així l'accés de Darius I al tron persa en el 522 aC. Hidarnes pare es va convertir en un home influent, ja que tenia el comandament de la guàrdia real: era el seu cap o hazarapatish, l'oficial més important de la cort. Per les tauletes trobades a Persèpolis se sap que el 499 aC encara era sàtrapa de Mèdia. Aquesta satrapía era de les més importants, i només les de Bactriana, Susa i Babilònia podien equiparar-se-li.
La influència del vell Hidarnes va permetre als seus fills l'accés a càrrecs també importants. L'historiador grec Heròdoto d'Halicarnàs explica que en el 480 aC, el seu fill Sisamnes era sàtrapa d'Ària, i el jove Hidarnes, estava al comandament de les tropes de tota la costa asiàtica. És possible que Hidarnes ja estigués a l'oest amb anterioritat, ja que Heródoto diu que havia servit a Tràcia el 499 aC.
Durant la Segona Guerra Mèdica amb l'expedició del rei Xerxes I a Grècia continental, el jove Hidarnes comandava als Immortals, els quals eren, segons Heròdoto, un cos d'elit de l'exèrcit aquemènida. Durant la batalla de les Termòpiles (480 aC), Hidarnes i els seus homes van trobar una ruta alternativa al pas assenyalada per Efialtes de Tesalia. Van marxar de nit, sorprenent a la rereguarda grega i aconseguint d'aquesta forma la victòria.
Els Immortals seguirien a Grècia durant l'any següent quan Mardoni va ser designat comandant en cap de les forces perses després de la derrota naval a la batalla de Salamina. Hidarnes, no obstant això, va tornar a Àsia amb el seu rei, ja que hi havia rumors d'una possible nova revolta a Babilònia. Hidarnes va ser l'encarregat de dirigir a l'exèrcit de tornada a casa a través del Helespont fins a l'Àsia Menor. Els Immortals serien finalment derrotats en la batalla de Platea, l'any 479 aC.
Al darrer quart del segle v aC, dos descendents de Hidarnes serien personatges influents a l'Imperi aquemènida: Tissafernes es convertiria en sàtrapa de Lídia i Cària i un altre Hidarnes III que podria ser fill o net, s el sogre del rei Artajerjes II. Tots dos eren probablement nets del Hidarnes d'aquest article. La família perdria el favor del rei en el 395 aC, quan les forces de Tissafernes van perdre una batalla per segona vegada en l'Àsia Menor prop de Sardes, contra el rei d'Esparta Agesilau II.
|
[
"Qui era Hidarnes?",
"Com es deia el seu pare?",
"Per què Hidarnes I va ser un personatge amb prestigi?",
"Quin càrrec ocupava el 499 aC?",
"Era important aquesta posició?",
"Va fer que els seus fills aconseguissin feines notables?",
"A què va dedicar-se Sisamnes?",
"I Hidarnes?",
"A qui dirigia aquest en la Segona Guerra Mèdica?",
"Amb què es van topar en la guerra de les Termòpiles?",
"Com van guanyar la batalla?",
"Per què va retornar Hidarnes a Àsia?",
"Quan van ser vençuts per fi els Immortals?",
"Quins papers rellevants tindran en el futur dos descendents d'Hidarnes?",
"Seguiria la família tenint el privilegi del monarca?"
] |
{
"answer_end": [
203,
244,
543,
632,
676,
838,
946,
1029,
1279,
1499,
1594,
1893,
2087,
2339,
2452
],
"answer_start": [
0,
205,
379,
545,
634,
745,
907,
948,
1153,
1353,
1501,
1771,
2009,
2121,
2404
],
"input_text": [
"Un noble persa, comandant del regimantic persa Vidarnat dels Immortals durant l'expedició del rei aquemènida Xerxes I a Grècia en el 480 aC. C.",
"Hidarnes I.",
"Perquè tenia el comandament de la guàrdia real: era el seu cap o hazarapatish, l'oficial més important de la cort.",
"Era sàtrapa de Mèdia.",
"Sí.",
"Sí.",
"Era sàtrapa d'Ària.",
"Estava al comandament de les tropes de tota la costa asiàtica.",
"Als Immortals.",
"Amb una ruta alternativa al pas assenyalada per Efialtes de Tesalia.",
"Van marxar de nit i sorprendre a la rereguarda grega.",
"Perquè hi havia rumors d'una possible nova revolta a Babilònia.",
"En la batalla de Platea, l'any 479 aC.",
"Tissafernes es convertiria en sàtrapa de Lídia i Cària i un altre Hidarnes III que podria ser fill o net, s el sogre del rei Artajerjes II.",
"No."
]
}
|
mitologia
|
El Cicle de Tyrfing és una col·lecció de llegendes de la mitologia nòrdica, unificades per l'element comú de l'espasa màgica Tyrfing. Dues de les llegendes es troben a l'Edda poètica i la saga de Hervarar pot ser vista com una compilació d'aquestes llegendes.
La primera part de la història tracta de la forja de l'espasa Tyrfing pels Nans Durin i Dvalin. Es veuen obligats a fer-ho per Svafrlami, el rei de Gardariki, però en venjança maleeixen l'espasa perquè mati un home cada vegada que és desembeinada, causi tres males accions i sigui la ruïna de Svafrlami.
Svafrlami mor en combat amb el Berserker Arngrim, qui pren l'espasa i la dona al seu fill Angantyr.
La segona part tracta de la llegenda de Hjalmar, Orvar-Odd i el duel a Samsø. Els dotze fills d'Arngrim coneixen Hjalmar i Orvar-Senar en un duel, però els dos herois, superats en nombre, maten els fills d'Arngrim. No obstant això, Hjalmar ha estat ferit per Tyrfing i mor.
La tercera part tracta de la filla d'Angantyr, Hervor, i com reclama Tyrfing al fantasma del seu pare. Més tard es casa i té dos fills, Angantyr i Heidrek.
La quarta part tracta de la saga d'Heidrek el savi, el rei dels gots, i conté els enigmes de Gestumblindi. Si la mort d'Hjalmar pot ser la primera mala acció de l'espasa, la segona és l'assassinat accidental del germà Angantyr, Heidrek. El tercer i últim acte dolent és probablement quan els seus esclaus assassinen Heidrek durant una expedició als Carpats.
La cinquena part tracta dels fills de Heidrek Angantyr i Hlöd i com Hlöd envaeix la terra dels gots amb una horda d'huns.
L'última part és la història de Suècia i la línia de reis suecs, començant per Ivar Vidfamne fins al rei Philip Halstensson.
|
[
"Què és el Cicle de Tyrfing?",
"Què explica la primera part del cicle?",
"Qui exigeix als nans que facin l'arma?",
"Com es revengen aquests?",
"Com perd la vida Svafrlami?",
"Quina història es narra a la segona part?",
"On es van trobar per primer cop Hjalmar, Orvar i els descendents d'Arngrim?",
"Van sobreviure els fills?",
"I Hjalmar?",
"Qui va matar-lo?",
"Com és la tercera secció?",
"I la quarta?",
"A qui es mata en un viatge als Carpats?",
"Què relata la cinquena?",
"I l'última?"
] |
{
"answer_end": [
132,
354,
417,
562,
612,
740,
809,
877,
936,
936,
1092,
1199,
1450,
1572,
1697
],
"answer_start": [
0,
260,
356,
419,
564,
664,
742,
811,
896,
896,
938,
1094,
1382,
1452,
1574
],
"input_text": [
"Una col·lecció de llegendes de la mitologia nòrdica, unificades per l'element comú de l'espasa màgica Tyrfing.",
"Tracta de la forja de l'espasa Tyrfing pels Nans Durin i Dvalin.",
"Svafrlami, el rei de Gardariki.",
"Maleeixen l'espasa perquè mati un home cada vegada que és desembeinada, causi tres males accions i sigui la ruïna de Svafrlami.",
"Mor en combat amb el Berserker Arngrim.",
"La llegenda de Hjalmar, Orvar-Odd i el duel a Samsø.",
"En un duel.",
"No.",
"No.",
"Tyrfing.",
"Tracta de la filla d'Angantyr, Hervor, i com reclama Tyrfing al fantasma del seu pare; més tard es casa i té dos fills, Angantyr i Heidrek.",
"Tracta de la saga d'Heidrek el savi, el rei dels gots, i conté els enigmes de Gestumblindi.",
"A Heidrek.",
"Tracta dels fills de Heidrek Angantyr i Hlöd i com Hlöd envaeix la terra dels gots amb una horda d'huns.",
"És la història de Suècia i la línia de reis suecs, començant per Ivar Vidfamne fins al rei Philip Halstensson."
]
}
|
mitologia
|
Els Cavallets Cotoners de Barcelona són uns elements de protocol del bestiari popular català de la ciutat de Barcelona, al Barcelonès. Formen part del Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona gràcies a l'Esbart Català de Dansaires. Actualment són vuit figures.
La primera referència dels cavallets a Barcelona data de 1424 dins del Llibre de les Solemnitats on consta que pertanyen al Consell de Barcelona. Ja el 1430 eren vuit figures, oscil·lant el nombre al llarg dels anys però no arribant mai a ser-ne més de dotze. El 1437 el Consell de la Ciutat cedí els cavallets al Gremi de Cotoners perquè n'assumissin la seva gestió.
Hi ha constància de la seva participació en les Festes per la canonització de sant Ramon de Penyafort el 1601 i a les de santa Maria de Cervelló el 1623. També participaren en el 1701 a les festes per la rebuda de Felip de Borbó i el 1703 a les de Carles d'Àustria, a les festes de beatificació de Sant Josep Oriol el 1807 i les de la Pau de la Guerra dels Set Anys al 1839.
Després d'uns anys desapareguts van ser recuperats per la Societat del Born per participar en el 1860 a les festes de rebuda del Carnestoltes, però posteriorment es van malmetre i van desaparèixer definitivament.
L'any 1994, l'Esbart Català de Dansaires s'afegeix al Projecte de Recuperació de la Imatgeria Festiva de la Barcelona Vella tot recuperant vuit Cavallets Cotoners, obra del Taller Malatesta.
Els nous cavallets s'integren al Seguici Popular de Barcelona ballats per l'Esbart Català de Dansaires on executen diferents coreografies, destacant-ne especialment el Ball dels Cavallets Cotoners.
|
[
"Què són els Cavallets Cotoners de Barcelona?",
"A quina entitat pertanyen?",
"Per via de qui?",
"Quants cavalls hi ha avui en dia?",
"Quan es mencionen per primer cop?",
"A on?",
"I de qui eren propietat llavors?",
"Va haver-hi alguna vegada més de dotze cavalls?",
"A qui van passar el 1437?",
"En quines festivitats van actuar el 1601 i el 1623?",
"En quines altres van intervenir?",
"Qui va recobrar-los?",
"I per què van extraviar-se més endavant?",
"Què decideix fer l'Esbart Català de Dansaires el 1994?",
"I què van interpretar al Seguici Popular de Barcelona?"
] |
{
"answer_end": [
118,
192,
231,
260,
323,
358,
406,
520,
593,
782,
1003,
1080,
1216,
1380,
1605
],
"answer_start": [
0,
135,
193,
233,
262,
324,
359,
408,
522,
630,
784,
1005,
1148,
1218,
1409
],
"input_text": [
"Uns elements de protocol del bestiari popular català de la ciutat de Barcelona.",
"Al Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona.",
"Gràcies a l'Esbart Català de Dansaires.",
"Vuit.",
"El 1424.",
"Dins del Llibre de les Solemnitats.",
"Del Consell de Barcelona.",
"No.",
"Al Gremi de Cotoners.",
"En les Festes per la canonització de sant Ramon de Penyafort i en les de santa Maria de Cervelló.",
"També participaren en el 1701 a les festes per la rebuda de Felip de Borbó i el 1703 a les de Carles d'Àustria, a les festes de beatificació de Sant Josep Oriol el 1807 i les de la Pau de la Guerra dels Set Anys al 1839.",
"La Societat del Born.",
"Perquè es van malmetre.",
"S'afegeix al Projecte de Recuperació de la Imatgeria Festiva de la Barcelona Vella tot recuperant vuit Cavallets Cotoners.",
"Van executar diferents coreografies, destacant-ne especialment el Ball dels Cavallets Cotoners."
]
}
|
bios
|
Margalida Amengual i Campaner, coneguda com a Na Cativa o Margalida Cativa (Ciutat de Mallorca, 1 o 2 de setembre de 1888 - Costitx, 30 de gener de 1919) fou una laica mallorquina, coneguda per la seva pietat. Ha estat proclamada venerable per l'Església catòlica.
Va ser trobada abandonada, acabada de néixer, el 2 de setembre de 1888, i recollida pels Amengual, que la criaren com a fill a Costitx, on passà la resta de la seva vida. Molt devota, fou una dona pietosa i caritativa, molt estimada a Costitx. Vivia com a terciària franciscana, sota la direcció espiritual del rector del poble, i dedicava molt de temps a la pregària, de dia i de nit, meditant sovint sobre la Passió de Jesús, fins al punt de reviure físicament els dolors de Crist; va tenir èxtasis i episodis místics i aparicions de la Mare de Déu. Tenia gran devoció per l'Àngel Custodi. Sovint repetia la frase: "Tot per Vostre amor, Jesús meu". Coneguda com a Na Cativa i Margalida de Costitx era tinguda per santa a tot Mallorca, tot i ésser laica, i morí en llaor de santedat.
Des del 1969, les seves restes reposen al presbiteri de l'església de Costitx. Molt estimada a Costitx, s'hi conserva la casa on va viure i morir, lloc de pelegrinatge. L'Ajuntament de Costitx la declarà filla il·lustre de la vila l'any 1988. Fou declarada venerable per Benet XVI el 15 de març de 2008, en aprovar-se el decret sobre les seves virtuts heroiques.
|
[
"Qui era Margalida Amengual i Campaner?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"On va morir?",
"Quin dia?",
"Quins altres noms rebia?",
"Qui va adoptar-la?",
"On va residir fins que va expirar?",
"La gent d'allà l'apreciava?",
"Què feia cada dia?",
"Sobre què reflexionava?",
"I què experimentava mentre meditava sobre ell?",
"Quina expressió no parava de dir?",
"On descansa el seu cos actualment?",
"Qui la va designar honorable el 15 de març de 2008?"
] |
{
"answer_end": [
208,
153,
153,
153,
153,
74,
389,
434,
507,
649,
691,
747,
914,
1127,
1352
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
0,
0,
265,
368,
449,
509,
651,
693,
857,
1050,
1293
],
"input_text": [
"Una laica mallorquina, coneguda per la seva pietat.",
"A Ciutat de Mallorca.",
"L'1 o 2 de setembre de 1888.",
"A Costitx.",
"El 30 de gener de 1919.",
"Na Cativa o Margalida Cativa.",
"Els Amengual.",
"A Costitx.",
"Sí.",
"Vivia com a terciària franciscana i dedicava molt de temps a la pregària, de dia i de nit.",
"Sobre la Passió de Jesús.",
"Revivia físicament els dolors de Crist.",
"Tot per Vostre amor, Jesús meu.",
"Al presbiteri de l'església de Costitx.",
"Benet XVI."
]
}
|
books
|
-¡I ara, Cerdà del dimoni, podeu fè'ls-hi un nus a la cua!
Acabada la missa, el Cerdà petava de dents, al contemplar com brillaven a la llum del sol ixent els lloms de les bèsties del senyor, que, formant atapeïdes masses, pujaven solana amunt, contant els pastors i tirant xanxes al·lusives al cas, amb veus de xiscles que se sentien d'una hora lluny.
Tothom cridava i ningú s'entenia. Hi havia qui proposava marxà'ls-hi sobre els talons i pujar a l'empriu, mal que fos a tomballons per sobre d'ells. Com si hagués estat gaire difícil, a aquests, reforçada la reraguarda, tenir-los a ratlla, i, un cop a la Portella barra'ls-hi el pas enc que fos a cops de pedra. Altres, més capboigs encara, volien senzillament recular cap al pla i entrar amb els ramats a sac en els conreus de don Eudald, allavors a punt d'espletar. I tot eren ordres i contraordres que feien anar el bestiar d'ací d'allà, amunt i avall, formant remolins i pedrejant-se més de dues bèsties. Per fi, en mig d'aldarull de crits, renecs, bruels de vaques i lladrucs de gossos, anà prenent cos la solució més pràctica, l'única possible, que consistia en seguir baral del Biern amunt, bosc a través, i guanyar l'espadat pel grau de la Guixosa. El trajecte era llarg, mes a força de gent, i amb els bons cans que duien, apretarien de valent, i, ja que no arribarien primer a la jaça de Cortils, per lo menys ningú els aturaria pas d'entrar a l'empriu per part de tramuntana, i un cop dins… «allà ,ens veurem les cares».
-Apa, doncs! Biern amunt i fora!
I, xisclant, udolant, queixalaven les cames de les bèsties díscoles o tardanes, ramassaren la vacada, arriant-la per davant, deixant enrera les ovelles, que no podien segui'ls-hi el pas.
Quan mossèn Joan sortí a fora amb l'escolà proveït del perolet i l'hisop, per a tirar les benediccions, ja no veié arreu més que esquenes que fugien. El planell havia quedat desert de calces. Sols hi restaven quatre velles esfereïdes, encomanant-se al gloriós Sant Antoni i a tots els Sants del cel, i les mosses desolades de trobar-se sense balladors i sense músics. Per falla de pastors no pogueren encantar-se les ofrenes ni rifar-se a la virolla les coques ensucrades.
|
[
"Què va dur a terme en Cerdà en finalitzar l'eucaristia?",
"I per què?",
"Què portaven a cap aquestes?",
"Què s'escoltava en la distància?",
"Què suggerien algunes persones pel que fa als animals?",
"I la resta què proposava?",
"Tenien fruits aquests?",
"Què feien les criatures mentrestant?",
"Què es va decidir al final?",
"Era curt el camí?",
"Hi havia esperança que ho aconseguirien, però?",
"Què els ocorria a les potes del bestiar?",
"Qui va aparèixer?",
"Què van veure que no hi havia més a l'indret?",
"Què quedava només?"
] |
{
"answer_end": [
101,
190,
243,
351,
500,
791,
819,
960,
1208,
1231,
1305,
1576,
1747,
1895,
2071
],
"answer_start": [
59,
77,
192,
300,
387,
665,
766,
821,
962,
1210,
1233,
1540,
1705,
1855,
1897
],
"input_text": [
"Petava de dents.",
"Per contemplar com brillaven a la llum del sol ixent els lloms de les bèsties del senyor.",
"Pujaven solana amunt.",
"Veus de xiscles.",
"Hi havia qui proposava marxà'ls-hi sobre els talons i pujar a l'empriu, mal que fos a tomballons per sobre d'ells.",
"Altres volien senzillament recular cap al pla i entrar amb els ramats a sac en els conreus de don Eudald.",
"Sí.",
"Tot eren ordres i contraordres que feien anar el bestiar d'ací d'allà, amunt i avall, formant remolins i pedrejant-se més de dues bèsties.",
"Anà prenent cos la solució més pràctica, l'única possible, que consistia en seguir baral del Biern amunt, bosc a través, i guanyar l'espadat pel grau de la Guixosa.",
"No.",
"Sí.",
"Que queixalaven.",
"Mossèn Joan amb l'escolà.",
"Havia quedat desert de calces.",
"Sols hi restaven quatre velles esfereïdes i les mosses desolades de trobar-se sense balladors i sense músics."
]
}
|
books
|
Què fer?… Aquí són els meus treballs. ¿Com tornar-la a casa seva per aquells camins perillosos? Si algú m'ajudés… D'una llambregada m'emporto el paisatge, cercant-hi una esperança, un auxili… No m'enduc més que negres penyals, viaranys feréstecs, la mar deserta, la tarda que fineix.
És una d'aquelles fatalitats que deixen un hom sense acció ni defensa. No es pot intentar res: plegar els braços i carregar-se de paciència. I és lo que faig: espero i veurem. La Jacobè és la primera a parlar. Aixeca el cap, m'esguarda, procurant fixar les seves nines inestables, i diu, amb un encert que em sorprèn: -¡Tira, Min guet! quina cama tens més llarga! T'he seguit… (No puc dir fava) Pujaves pel… dallòs… i he pensat: «-¿Ont anirà tot sol, aquesta criatura, pels caminals de les cabres?»- De seguida comença a divagar. -Sortia fum. Jo… saps?… volava darrera d'un gavinot blanc… vola, vola… Estic més… més… saps? agafada!…
-Cansada: oi? Estàs cansada: veritat?
-I sí, home! ès clar!… Vola cap aquí, vola cap allà, marges i més marges… la…
|
[
"Què és el primer que es pregunta el protagonista del text?",
"Voldria que algú l'assistís?",
"Què porta a terme quan mira al seu voltant?",
"I què hi busca?",
"Com descriu el paratge?",
"Què creu que és l'únic que pot dur a terme?",
"Quina és la primera persona a prendre la paraula?",
"Se sobta el narrador quan comença a xerrar la Isabel?",
"Es preguntava la Isabel per la solitud del personatge principal?",
"Què fa la Isabel tot d'una?",
"Opina ell que està fatigada?"
] |
{
"answer_end": [
8,
112,
153,
190,
282,
423,
492,
600,
782,
812,
954
],
"answer_start": [
0,
96,
114,
155,
192,
355,
460,
567,
602,
784,
885
],
"input_text": [
"Què fer.",
"Sí.",
"S'emporta el paisatge.",
"Una esperança, un auxili.",
"Amb negres penyals, viaranys feréstecs, la mar deserta i la tarda que fineix.",
"Plegar els braços i carregar-se de paciència.",
"La Jacobè.",
"Sí.",
"Sí.",
"Comença a divagar.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Marília Samper (São Paulo, 1974) és una dramaturga, directora de teatre i traductora, resident a Barcelona. Va formar-se en Direcció i Dramaturgia a l'Institut del Teatre de Barcelona.
Els textos de l'escriptora paulista tenen un rerefons de crítica social, ja que tracten temes com el feminisme i la violència masclista, la precarietat, la migració i el desarrelament, la religió, la dependència i les relacions familiars, d'amistat i de parella, etc.
Ha intervingut en les següents obres:
Dintre del projecte Fabulamundi, en la temporada 2013/14 va poder representar la seva obra a Heidelberg i Bucarest, ciutat on va tornar l'any 2017, amb el text Sombras. L'obra Un verdadero cowboy va poder veure's a Atenes.
En la temporada 2016/17 va convertir-se en la primera autora resident de la Sala Beckett, on va estrenar la peça L'alegria.
Samper s'ha encarregat de la traducció a l'espanyol i al portuguès d'algunes de les seves obres i ha intervingut en conferències sobre traducció de textos teatrals. També ha impartit classes d'escriptura, també per teatre.
Marília Samper és nascuda a São Paulo, Brasil, de mare brasilera i pare sevillà. Té una infantesa nòmada, viu a Salvador, Bagdad, Saragossa, Mèxic, Guatemala i Xixón, fins que, amb 14 anys, la família s'estableix a Sevilla, on té el seu primer contacte amb el teatre, actua i comença a escriure. L'any 2001 arriba a Barcelona, on s'inscriu a l'Institut del Teatre i posteriorment comença la seva carrera professional.
En una de les diverses entrevistes que ha concedit a la periodista Montse Barderi, va declarar que no estava interessada en tenir fills i que la seva maternitat «està centrada en les meves obres, en el meu treball, que és una altra manera de ser mare».
|
[
"Qui és Marília Samper?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Què va estudiar?",
"A on?",
"De què parla la seva obra?",
"A quins llocs fora d'Espanya va interpretar \"Fabulamundi\"?",
"I amb quina peça va actuar a Bucarest el 2017?",
"On va representar \"Un verdadero cowboy\"?",
"Què va esdevenir Samper el 2016 i 2017?",
"Què va inaugurar allà?",
"A part de ser actriu, a què més s'ha dedicat?",
"En quins llocs del món va residir de petita?",
"Quan va apuntar-se a l'Institut del Teatre de Barcelona?",
"Què va dir quan va reunir-se amb la periodista Montse Barderi?"
] |
{
"answer_end": [
86,
34,
34,
148,
185,
453,
607,
660,
714,
804,
838,
1061,
1285,
1426,
1694
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
110,
149,
187,
493,
599,
662,
716,
806,
840,
1144,
1359,
1481
],
"input_text": [
"Una dramaturga, directora de teatre i traductora.",
"A São Paulo.",
"El 1974.",
"Direcció i Dramaturgia.",
"A l'Institut del Teatre de Barcelona.",
"Tracta temes com el feminisme i la violència masclista, la precarietat, la migració i el desarrelament, la religió, la dependència i les relacions familiars, d'amistat i de parella, etc.",
"A Heidelberg i Bucarest.",
"Amb el text Sombras.",
"A Atenes.",
"Va convertir-se en la primera autora resident de la Sala Beckett.",
"La peça L'alegria.",
"S'ha encarregat de la traducció a l'espanyol i al portuguès d'algunes de les seves obres, ha intervingut en conferències sobre traducció de textos teatrals i també ha impartit classes d'escriptura, també per teatre.",
"Viu a Salvador, Bagdad, Saragossa, Mèxic, Guatemala i Xixón, fins que, amb 14 anys, la família s'estableix a Sevilla.",
"L'any 2001.",
"Que no estava interessada en tenir fills i que la seva maternitat està centrada en les seves obres, en el seu treball."
]
}
|
vilaweb
|
El ministeri espanyol d'Afers Estrangers s'oposa a l'obertura de les delegacions de Mèxic, l'Argentina i Tunísia aprovades pel govern de la Generalitat perquè considera que l'activitat de les oficines catalanes a l'exterior és ‘perjudicial pels interessos de l'estat'. En un informe a què ha tingut accés l'ACN, el ministeri dirigit per Josep Borrell desaconsella l'obertura de Mèxic, l'Argentina i Tunísia i lamenta que l'acció exterior catalana suposa un ‘esforç suplementar' de la diplomàcia espanyola per ‘contrarestar la propaganda secessionista'. En una entrevista a l'ACN, el conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, replica que ‘el pitjor enemic de la imatge exterior d'Espanya i la seva reputació és el que fa l'estat quan vulnera drets civils i humans i erosiona la democràcia', i no l'activitat exterior de la Generalitat. A l'informe, el ministeri espanyol assegura que des de la reobertura de les delegacions tancades pel 155, ha pogut ‘comprovar, com era previsible' que les oficines han donat suport a ‘activitats encaminades a desprestigiar la reputació d'Espanya'. L'informe assegura que és ‘declarat i inequívoc' l'objectiu de la Generalitat ‘d'utilitzar tots els mitjans al seu abast al servei del seu projecte secessionista' i acusa el president Quim Torra d'actuar seguint ‘les directrius marcades des de Bèlgica per Carles Puigdemont' per internacionalitzar el procés. Tot i que el ministeri d'Afers Estrangers espanyol reconeix la importància dels vincles comercials i socials amb Mèxic i l'Argentina, assegura que això no justifica l'obertura de delegacions. De fet, pel govern espanyol, les delegacions són ‘un instrument fonamental per promoure la internacionalització del procés difonent tesis del secessionisme i denigrant la imatge internacional d'Espanya' i actuen amb una visió política que desborda, diuen, l'àmbit competencial de la Generalitat. El conseller Bosch considera ‘insòlit' que el ministeri encapçalat per Borrell es ‘dediqui a destruir'. ‘S'han equivocat totalment', afirma el conseller. ‘No fem res per atacar la nació espanyola, ni atacar el regne d'Espanya, com diu l'informe, nosaltres actuem en positiu', afirma el responsable de l'acció exterior de la Generalitat. Segons Bosch, el seu departament fa ‘el que està obligat a fer', que és internacionalitzar la societat catalana. ‘Si diuen que això els molesta és segurament una senyal que ho estem fent prou bé', insisteix. Bosch critica que el ministeri espanyol es dediqui ‘a fer campanyes per tal de contrarestar el que diuen que és una campanya política, que ja de per sí és qüestionable'. ‘Es dediquen a propagar que des de la Generalitat estem danyant la imatge d'Espanya, i no és cert, qui danya la imatge d'Espanya són els poders de l'estat', afegeix. Borrell recorre contra la reobertura de les delegacions catalanes a l'estranger al TSJC
|
[
"A què es resisteix el ministeri espanyol d'Afers Estrangers?",
"Per què?",
"De què es queixa?",
"Qui és Alfred Bosch?",
"I què ha dit en l'ACN?",
"Què ha afermat el ministeri espanyol sobre aquests organismes?",
"I què assevera un document sobre això?",
"A qui recrimina?",
"De què?",
"Com descriu l'administració espanyola les delegacions?",
"Què creu Bosch que és extraordinari?",
"S'agredeix a l'estat espanyol des de la Generalitat?",
"Què afirma Bosch que duu a terme la seva divisió?",
"De què es queixa?",
"Qui considera que perjudica Espanya?"
] |
{
"answer_end": [
151,
267,
551,
623,
833,
1081,
1245,
1277,
1390,
1878,
1982,
2215,
2328,
2558,
2759
],
"answer_start": [
0,
152,
409,
580,
553,
848,
1083,
1246,
1278,
1592,
1880,
2034,
2217,
2425,
2595
],
"input_text": [
"A l'obertura de les delegacions de Mèxic, l'Argentina i Tunísia aprovades pel govern de la Generalitat.",
"Perquè considera que l'activitat de les oficines catalanes a l'exterior és perjudicial pels interessos de l'estat.",
"De què l'acció exterior catalana suposa un esforç suplementar de la diplomàcia espanyola per contrarestar la propaganda secessionista.",
"El conseller d'Acció Exterior.",
"Que el pitjor enemic de la imatge exterior d'Espanya i la seva reputació és el que fa l'estat quan vulnera drets civils i humans i erosiona la democràcia, i no l'activitat exterior de la Generalitat.",
"Que des de la reobertura de les delegacions tancades pel 155, ha pogut comprovar, com era previsible que les oficines han donat suport a activitats encaminades a desprestigiar la reputació d'Espanya.",
"Que és declarat i inequívoc l'objectiu de la Generalitat d'utilitzar tots els mitjans al seu abast al servei del seu projecte secessionista.",
"Al president Quim Torra.",
"D'actuar seguint les directrius marcades des de Bèlgica per Carles Puigdemont per internacionalitzar el procés.",
"Com un instrument fonamental per promoure la internacionalització del procés difonent tesis del secessionisme i denigrant la imatge internacional d'Espanya i actuen amb una visió política que desborda l'àmbit competencial de la Generalitat.",
"Que el ministeri encapçalat per Borrell es dediqui a destruir.",
"No.",
"El seu departament fa el que està obligat a fer, que és internacionalitzar la societat catalana.",
"De què el ministeri espanyol es dediqui a fer campanyes per tal de contrarestar el que diuen que és una campanya política.",
"Els poders de l'estat."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, els Oceànits o Potamoi (en grec Ποταμοι, "rius", en llatí Fluminae) eren déus fluvials. Els rius grecs eren objecte de culte local a la regió que travessaven. Aquests déus menors representen els corrents fluvials i cadascun té el seu estatge a la font respectiva o en una gruta de la ribera. Es creu que podien adoptar formes diverses, especialment la de brau i per això eren representats com homes amb banyes.
Hesíode afirma que són fills d'Oceà i Tetis i, per tant, germans de les Oceànides. Se suposava que cadascun dels oceànits era el déu d'un dels rius coneguts en l'antiguitat. El seu nombre es xifrava en uns tres mil arreu del món, però només uns quants tenen algun paper en la mitologia més enllà de la mera referència geogràfica.
Quan algú havia de creuar un riu, invocava el déu de les aigües perquè el protegís i li permetés passar a l'altra banda. Se'ls representava aguantant una gerra d'on sortia aigua, la gerra estava més o menys inclinada depenent de la velocitat en què anava l'aigua pel riu.
Hesíode en donava la següent llista, amb els noms i el lloc on vivien:
|
[
"Qui eren els Oceànits?",
"Quin altre nom rebien?",
"Com es consideraven els torrents a Grècia?",
"Què simbolitzaven aquestes divinitats?",
"De què disposaven cada un d'ells?",
"Per què se'ls plasmava com humans amb banyes?",
"Qui creia Hesíode que eren els seus pares?",
"Quants Oceànits hi havia a escala internacional?",
"Què se solia fer quan es formava un afluent?",
"Com se'ls caracteritzava?",
"Com de desviada estava aquesta?"
] |
{
"answer_end": [
113,
49,
184,
239,
317,
436,
481,
666,
887,
945,
1038
],
"answer_start": [
27,
27,
115,
186,
240,
319,
438,
612,
768,
889,
947
],
"input_text": [
"Déus fluvials.",
"Potamoi.",
"Eren objecte de culte local a la regió que travessaven.",
"Els corrents fluvials.",
"Del seu estatge a la font respectiva o en una gruta de la ribera.",
"Perquè es creu que podien adoptar formes diverses, especialment la de brau.",
"Oceà i Tetis.",
"El seu nombre es xifrava en uns tres mil arreu del món.",
"Quan algú havia de creuar un riu, invocava el déu de les aigües perquè el protegís i li permetés passar a l'altra banda.",
"Aguantant una gerra d'on sortia aigua.",
"Estava més o menys inclinada depenent de la velocitat en què anava l'aigua pel riu."
]
}
|
vilaweb
|
Bruce Springsteen tornarà a Barcelona aquesta primavera vinent. El 14 de maig actuarà al Camp Nou, en el marc de la tanda de concerts dels trenta anys del disc ‘The River', segons ha informat aquest dimarts la promotora Doctor Music. Fins ara el cantant nord-americà, acompanyat de The E Street Band, ha estat fent concerts als Estats Units, i els continuarà fins al mes d'abril. Justament al maig començarà la tanda de concerts a Europa amb el concert a Barcelona. Les entrades per al concert de Barcelona es posaran a la venda el pròxim 1 de març i tindran un preu de 80 euros a la pista i de 65 a 115 euros als seients reservats. Les entrades es podran comprar exclusivament per Internet a través de doctormusic.com, ticketmaster.es, fnac.es, carrefour.es i halconviajes.com. La darrera vegada que Springsteen va actuar a Barcelona va ser el 17 i 18 de maig del 2012 a l'Estadi Olímpic de Montjuïc, en ocasió de la ronda de presentació de ‘The Wrecking ball'. També s'ha sabut que Springsteen actuarà el 21 de maig a Madrid, a l'estadi Santiago Bernabeu. Precisament és el dia de la final de la copa, que jugaran el Barça i el Sevilla. Per tant, la final tampoc enguany es disputarà a l'estadi del Real Madrid. L'estrella del rock també actuarà a Donostia, el 17 de maig a l'estadi d'Anoeta. Les dates dels concerts de Barcelona, Donostia i Madrid encara no han estat actualitzades a la web oficial de Bruce Springsteen.
|
[
"Quan regressarà Bruce Springsteen a Barcelona?",
"Quin dia concretament?",
"On farà el seu espectacle?",
"Quina és la font que ha comunicat això?",
"On ha estat actuant de moment Springsteen?",
"I quant de temps estarà allà?",
"Quant costaran els tiquets per anar a veure'l a Barcelona?",
"On podran adquirir-se?",
"Quan va ser l'últim cop que va venir a la ciutat catalana?",
"Serà a Madrid també?",
"Amb quina altra celebració coincideix el seu concert?",
"S'han posat al dia els dies de les actuacions a la seva pàgina web?"
] |
{
"answer_end": [
62,
97,
97,
232,
340,
378,
631,
777,
869,
1026,
1102,
1422
],
"answer_start": [
0,
18,
78,
173,
234,
342,
466,
633,
779,
963,
984,
1295
],
"input_text": [
"Aquesta primavera vinent.",
"El 14 de maig.",
"Al Camp Nou.",
"La promotora Doctor Music.",
"Als Estats Units.",
"Fins al mes d'abril.",
"Tindran un preu de 80 euros a la pista i de 65 a 115 euros als seients reservats.",
"Es podran comprar exclusivament per Internet a través de doctormusic.com, ticketmaster.es, fnac.es, carrefour.es i halconviajes.com.",
"El 17 i 18 de maig del 2012.",
"Sí.",
"Amb el dia de la final de la copa.",
"No."
]
}
|
books
|
La mocadera no sap si sobren o falten espècies i acaba per dir:
-A mi em sembla que està bé. ¿Què hi diu, vostè, don Gervasi?
-També m'ho sembla- respon aquest, després d'escurar el plat.
-Doncs deixi-ho estar- diu donya Rita: -ell és el que deu menjar-se'l, perquè jo quasi no en tasto.
La taula va despoblant-se de carn per fer lloc a les botifarres que van sortint del calderó. La mocadera no s'entén de feina, perquè la caldera va forta i se li rebenten. Donya Rita s'enfada, la neboda s'entretén trinxant el sagí. Allà a les vuit del vespre, i quan ja tot toca a son termini, vénen els amics de confiança a fer la rosta. Don Gervasi excusa amb l'amoïno la falta de la seva costella i pondera la molta carn que ha dut la bestiola. La neboda cuida d'arreglar les torrades i de servir les copetes de vi d'Alella, que revifa els amics de don Gervasi. A les deu, quan ells se retiren, l'operació de matar porc està del tot terminada.
He dit malament: encara li queda a donya Rita, amb dolor del seu cor, el quefer d'arreglar els presents amb els quals se n'hi va la quarta part del tocino, fer la salmorra, salar la cansalada, etcètera, etc.
|
[
"Què és del que no està al corrent la mocadera?",
"Creu que n'hi ha suficient, però?",
"A qui es dirigeix quan parla de les espècies?",
"Està d'acord ell amb aquest tema?",
"Què es va desocupant de la taula?",
"Per a posar-hi el què?",
"Per què no té ni idea la mocadera de cuinar-les?",
"Com reacciona donya Rita?",
"Qui arriba a les vuit de la tarda?",
"De què es disculpa don Gervasi?",
"Què es dedica a fer la neboda?",
"Quan s'acaba la reunió?",
"Què ha de dur encara a terme donya Rita?"
] |
{
"answer_end": [
46,
91,
125,
159,
321,
379,
457,
478,
609,
686,
813,
883,
1140
],
"answer_start": [
0,
49,
49,
126,
288,
322,
381,
459,
519,
626,
735,
826,
951
],
"input_text": [
"No sap si sobren o falten espècies.",
"Sí.",
"A don Gervasi.",
"Sí.",
"Carn.",
"Les botifarres que van sortint del calderó.",
"Perquè la caldera va forta i se li rebenten.",
"S'enfada.",
"Els amics de confiança.",
"De la falta de la seva costella.",
"Cuida d'arreglar les torrades i de servir les copetes de vi d'Alella.",
"A les deu.",
"El quefer d'arreglar els presents amb els quals se n'hi va la quarta part del tocino, fer la salmorra, salar la cansalada, etcètera, etc."
]
}
|
books
|
Entre el florir i el marcir-se de les sensacions diàries que l'espectacle de la vida vos promou, us salta de vegades als sentits una feta, una dita, una visió que, més que per curiosa o rara, per susceptible d'ulteriors transformacions, sentiu ànsia de contar als demés. Sembla que servant el cas únicament per a vosaltres no us trobeu prou complaguts, sinó que l'haveu de trametre al proïsme per a gaudir-lo del tot. Una part d'aquest afany, ja es veu que és necessitat humana d'expansió; però una altra part, i de segur la més grossa, probablement s'ha de pendre per propensió a la mímesi, per instint imitatiu, per tendència artística, literària.
Perquè el cert és que, en comunicant als altres el què ha mogut un moment el nostre esperit, pel regular es posa cura en rimar la feta, en ordenar-la, en enquadrar-la, en decorar-la segons lleis d'art que cada contaire porta a dintre. Veniu a fer com el músic que harmonitza la melodia salvatge. Del succés vulgar, corrent, que preteniu relatar, en dibuixeu amb perfils les frases significants, n'accentueu el què us apar capital, n'esfumeu el què us sembla secundari i, aquí amplificant i allí enxiquint, talleu, afegiu i capgireu. En una paraula: vos apropieu el fet, imaginant-lo a semblança vostra; o segons els figurins d'una moda literària.
I un cop posats a transfigurar aquestes apariències de la vida que anomenem realitats, sol succeïr que, tot repetint-les i tot refent-les amb la repetició, les enlairem, les engrandim i les fem significants. Del fet corrent, ordinari, arriben a compaginar-se històries o historietes, que són versions corregides i augmentades pel nostre albir. Com no es tracta de cap procés científic del què se n'hagi de deduir una veritat més o menys probable, sinó de gènesi de rondalles o novel·les de les quals es pot treure un plaer més o menys viu i selecte, la transformació artística, en lo moral, esdevé cosa legítima, convenient i tot per a la joia honesta de l'esperit i la felicitat de la cosa pública.
Tant s'arriben a transfigurar certs fets, per obra i gràcia dels contaires, que a voltes el mateix cas que ha servit de motiu ocasional a la història o historieta, acaba per ésser en ella desmentit. Tot el que augmenta la història en artifici i en transcendència, ho perd el fet inicial en brossa d'accidents nimis, de circumstàncies contradictòries, de detalls insignificants. Qui sol guanyar-hi és el lector; fins en el tocant a adquisició de veritats permanents, perquè sempre en contindrà més lo que el contaire hi posi de l'estre propi que lo que en tregui del fet real.
|
[
"Segons el narrador, què ocorre en el dia a dia del protagonista?",
"Com és aquesta?",
"Té ganes de contar-la a altra gent?",
"I per què?",
"Per quin motiu l'ha de transmetre?",
"D'on li ve aquest desig de comunicar això?",
"I d'on més?",
"Per què s'atribueix a l'àmbit literari aquest fet?",
"Quin procés segueix el personatge per a elaborar aquesta narració?",
"Què fa l'ésser humà en reiterar les seves paraules?",
"Es tracta d'un procediment de caràcter científic?",
"Es transforma en una cosa vàlida i adequada?",
"Què passa quan es canvien certes anècdotes?",
"Qui sol sortir-ne beneficiat en aquesta situació?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
158,
190,
269,
269,
416,
488,
648,
883,
1181,
1503,
1742,
1926,
2194,
2406,
2571
],
"answer_start": [
0,
159,
237,
192,
362,
418,
490,
650,
946,
1297,
1641,
1847,
1997,
2375,
2463
],
"input_text": [
"Li salta de vegades als sentits una feta, una dita, una visió.",
"Curiosa o rara.",
"Sí.",
"Per susceptible d'ulteriors transformacions.",
"Per a gaudir-lo del tot",
"Una part d'aquest afany, ja es veu que és necessitat humana d'expansió.",
"Una altra part probablement s'ha de pendre per propensió a la mímesi, per instint imitatiu, per tendència artística, literària.",
"Pel regular es posa cura en rimar la feta, en ordenar-la, en enquadrar-la, en decorar-la segons lleis d'art que cada contaire porta a dintre.",
"Del succés vulgar, corrent, que pretén relatar, en dibuixa amb perfils les frases significants, n'accentua el què li apar capital, n'esfuma el què li sembla secundari i, aquí amplificant i allí enxiquint, talla, afegeix i capgira.",
"Sol succeïr que, tot repetint-les i tot refent-les amb la repetició, les enlaira, les engrandeix i les fa significants.",
"No.",
"Sí.",
"Que a voltes el mateix cas que ha servit de motiu ocasional a la història o historieta acaba per ésser en ella desmentit.",
"El lector.",
"Perquè sempre en contindrà més lo que el contaire hi posi de l'estre propi que lo que en tregui del fet real."
]
}
|
bios
|
Susana Guasch Llovensà (n. Barcelona, 27 de març de 1979) és una periodista i presentadora catalana de la cadena de televisió La Sexta i Antena 3.
Filla del també periodista Tomás Guasch, va començar la seva carrera professional a l'edat de 19 anys al periòdic Blanc-i-Blau durant dos anys. D'aquí va saltar a la ràdio, Ràdio Estel, durant tres anys seguint la informació del Futbol Club Barcelona i el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.
Es va desplaçar a Madrid per fer a la Cadena SER la seva última beca abans de llicenciar-se. Després va passar a la televisió amb Real Madrid TV, de la mà d'Antonio García Ferreras, que més tard la va fitxar per LaSexta.
Va cobrir la Copa del Món de Futbol de 2006, on va realitzar els comentaris a peu de camp en els partits de la selecció espanyola i les entrevistes amb els jugadors després dels partits. Un mes després es va traslladar al Japó per cobrir el Campionat Mundial de Bàsquet de 2006 on Espanya va aconseguir l'or per primera vegada en la seva història. També va estar en el Campionat Europeu de Bàsquet Masculí de 2007, realitzant entrevistes en la llotja d'autoritats. Durant un temps, va narrar els partits en la Central de Dades de Minut i Resultat. Solia locutar el partit del Reial Madrid.
Des de la temporada 2006/07 viatja als estadis on La Sexta ofereix el partit dels dissabtes a les 22:00h i exerceix labors de comentarista des del peu de camp. També realitza una entrevista al final del partit a un jugador. Durant la prèvia repassa les alineacions i fa entrevistes. Va ser l'encarregada de cobrir l'Eurocopa de Polònia i Ucraïna, on la selecció espanyola de futbol es va alçar amb el títol. Des d'abril de 2010 condueix també el programa La Sexta Deportes en La Sexta.
Des de novembre de 2013 i fins a març de 2014, també col·laborà al nou programa de les sobretaules de La Sexta, Zapeando presentat per Frank Blanco. Encara que finalment a causa del seu intens treball en la redacció d'esports i la seva maternitat va deixar el programa.
Presenta La Sexta Deportes des de 2010 a les 21h. I és la cara a peu de camp de la Champions en Antena 3. S'encarrega de les notícies, retransmissió i entrevistes.
L'agost de 2016 fitxa com a col·laboradora per al nou programa que dirigeix Juanma Castaño, El Partidazo de Cope. Susana ha passat ja per les tres grans emissores nacionals: Cadena SER com a becària, Onda Cero i Cope com a comentarista esportiva.
El 14 de setembre de 2012 es va casar amb el periodista esportiu de COPE, Carlos Vanaclocha.
|
[
"Qui és Susana Guasch Llovensà?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"On va iniciar la seva trajectòria laboral?",
"Quants anys tenia?",
"A quina ràdio va estar quan encara estava estudiant?",
"I més tard a on?",
"On va mudar-se per a informar del Campionat Mundial de Bàsquet de 2006?",
"I què va fer al Campionat Europeu de Bàsquet Masculí de 2007?",
"On va anar l'any 2006?",
"I de què va feinejar allà?",
"Què dirigeix des de l'abril de 2010?",
"Per què va renunciar a continuar treballant a \"Zapeando\"?",
"Quin any va començar la seva participació amb \"El Partidazo de Cope\"?",
"Amb qui va contraure matrimoni?"
] |
{
"answer_end": [
145,
57,
57,
273,
273,
537,
665,
944,
1130,
1303,
1415,
1741,
2011,
2289,
2515
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
188,
188,
446,
539,
869,
1021,
1257,
1304,
1665,
1790,
2177,
2450
],
"input_text": [
"Una periodista i presentadora catalana de la cadena de televisió La Sexta i Antena 3.",
"A Barcelona.",
"El 27 de març de 1979.",
"Al periòdic Blanc-i-Blau.",
"19 anys.",
"A la Cadena SER.",
"A la televisió amb Real Madrid TV i més tard a LaSexta.",
"Al Japó.",
"Va realitzar entrevistes en la llotja d'autoritats.",
"Als estadis.",
"Va exercir labors de comentarista des del peu de camp en el partit dels dissabtes a les 22:00h de La Sexta.",
"El programa La Sexta Deportes en La Sexta.",
"Pel seu intens treball en la redacció d'esports i la seva maternitat.",
"El 2016.",
"Amb Carlos Vanaclocha."
]
}
|
bios
|
Dolors Palau Vacarisas (Terrassa, 15 de març de 1948 - Barcelona, 20 de gener de 1991) fou una periodista feminista catalana, especialitzada en l'àmbit de la cultura. Va treballar a diferents mitjans de comunicació, entre els quals el Diari de Barcelona, El Temps i el diari Avui.
Dolors Palau, en la seva curta vida professional, es va dedicar en especial a la cultura. Nascuda a Terrassa, estudià periodisme a Barcelona i a Pamplona. La cultura l'apassionava i s'hi va dedicar de diferents maneres. Una va ser mitjançant l'obertura de la llibreria El Mirall, al carrer de Provença de Barcelona, una de les llibreries que més atacs va rebre de la ultradreta. Després s'hi va dedicar com a periodista, treballant en la secció de cultura del Diari de Barcelona, en la seva etapa autogestionària, on es va incorporar l'any 1980, i aviat va ser elegida pels seus companys com a responsable d'aquesta secció. Va ser una de les promotores i col·laborades de les pàgines feministes que publicava el Diari de Barcelona. Ella, des de la seva responsabilitat professional, sempre va donar suport i difusió al moviment feminista i a totes les activitats creatives de les dones. Pocs dies després de deixar el rotatiu barceloní, l'any 1984, es va incorporar a l'Agència EFE de Barcelona, on va treballar prop de cinc anys com a responsable de l'àrea de cultura i espectacles. També va col·laborar a Liberación i Europa Viva, i va coordinar la secció de cultura de la revista valenciana El Temps. L'any 1989 va entrar a treballar com a cap de secció de cultura del diari Avui, on hi va ser fins que es va morir.
El seu fons personal es troba dipositat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Consta de documents documentació sobre temes de cultura (teatre, cinema, literatura, música, actes públics -exposicions-), moviment feminista, homosexualitat, moviment per a la pau, ecologisme, drets humans, infantesa, mitjans de comunicació i temes de llengua i cultura catalanes.
|
[
"Qui era Dolors Palau Vacarisas?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Quan va morir?",
"I a on?",
"On va rebre la seva educació com a periodista?",
"De quina primera manera va satisfer el seu desig per la cultura?",
"On estava situada aquesta?",
"I la següent quina era?",
"Quan va començar a treballar al Diari de Barcelona?",
"Què va fomentar en aquest periòdic?",
"Què va defensar a cada moment?",
"Quina publicació valenciana va dirigir?",
"On és la seva obra periodística actualment?",
"I en què consisteix?"
] |
{
"answer_end": [
124,
86,
86,
86,
86,
434,
559,
595,
700,
825,
1011,
1166,
1483,
1717,
1999
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
0,
391,
436,
537,
436,
702,
905,
1013,
1416,
1600,
1719
],
"input_text": [
"Una periodista feminista catalana.",
"A Terrassa.",
"El 15 de març de 1948.",
"El 20 de gener de 1991.",
"A Barcelona.",
"A Barcelona i a Pamplona.",
"Mitjançant l'obertura de la llibreria El Mirall.",
"Al carrer de Provença de Barcelona.",
"Es va dedicar a la cultura com a periodista.",
"L'any 1980.",
"Va ser una de les promotores i col·laborades de les pàgines feministes que publicava el Diari de Barcelona.",
"Va donar suport i difusió al moviment feminista i a totes les activitats creatives de les dones.",
"Va coordinar la secció de cultura de la revista valenciana El Temps.",
"Al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.",
"Consta de documents documentació sobre temes de cultura (teatre, cinema, literatura, música, actes públics -exposicions-), moviment feminista, homosexualitat, moviment per a la pau, ecologisme, drets humans, infantesa, mitjans de comunicació i temes de llengua i cultura catalanes."
]
}
|
mitologia
|
Christopher Logue (1926-2011) va ser un poeta, narrador, guionista, dramaturg, memorialista, traductor i actor britànic.
Era un artista polifacètic que també va combinar jazz i poesies, escriure i dirigir obres, que va actuar amb Ken Loach i que als anys 1960 va escriure novel·les porno per guanyar-se la vida. Durant el seu servei militar a Palestina va fer un negoci il·legal de vals i el 1945 un tribunal militar va condemnar-lo a una pena de presó de setze mesos. Era un pacifista militant, del grup Committee of 100 contra l'armament nuclear, de Bertrand Russell. Ja el 1958 va participar en una de les primeres manifestacions contra la bomba nuclear britànica. Després d'una manifestació a Parliament Square el 1961 va ser condemnat a un mes de presó. Durant el judici, va dir al jutge: «M'he manifestat per a salvar la seva vida, però, en escoltar el que vosté acaba de dir, concloc que aquest fi no justifica els mitjans».
Va ser famós per les seves poesies polítiques i per la seva interpretació moderna de la Ilíada amb el títol War Music, de la qual el primer volum (de cinc) va parèixer el 1981.
Va morir a la seva ciutat natal el 12 de desembre de 2011. No hi ha cap edició en català de la seva obra. Aquest extracte il·lustra el seu estil:
Ahir al vespre a l'Aeroport de Londres
he vist un cubell de fusta
amb un cartell «POSEU AQUÍ LA VOSTRA
LITERATURA NO DESITJADA».
Doncs he escrit un poema
i l'hi he llançat.
|
[
"Qui era Christopher Logue?",
"Quin any va néixer?",
"I quan va morir?",
"La seva carrera com artista va presentar molts aspectes diferents?",
"Què va redactar als anys 1960 per a sobreviure?",
"Què va dur a terme quan va prestar el servei militar a Palestina?",
"Va ser sentenciat per això?",
"Quina va ser la condemna?",
"A quina entitat va pertànyer?",
"En què va prendre part el 1958?",
"A quant va ser sancionat per una protesta a Parliament Square el 1961?",
"Per a què se'l va conèixer?",
"A quin lloc va passar a millor vida?",
"Hi ha publicacions seves en català?",
"Hi ha algun poema seu que mostri com és la seva forma de redactar?"
] |
{
"answer_end": [
119,
29,
29,
310,
310,
386,
432,
467,
547,
666,
757,
1026,
1140,
1213,
1426
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
121,
246,
312,
387,
433,
469,
570,
668,
932,
1109,
1168,
1215
],
"input_text": [
"Un poeta, narrador, guionista, dramaturg, memorialista, traductor i actor britànic.",
"El 1926.",
"El 2011.",
"Sí.",
"Novel·les porno.",
"Va fer un negoci il·legal de vals.",
"Sí.",
"Una pena de presó de setze mesos.",
"Al grup Committee of 100 contra l'armament nuclear.",
"En una de les primeres manifestacions contra la bomba nuclear britànica.",
"A un mes de presó.",
"Per les seves poesies polítiques i per la seva interpretació moderna de la Ilíada.",
"Va morir a la seva ciutat natal.",
"No.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
La primera reacció oficial de la Unió Europea al resultat del referèndum grec ha estat dura. S'esperava una resposta de to suau després de la dimissió de Iannis Varoufakis però no ha estat així. El comissari europeu per a l'euro i el diàleg social, Valdis Dombrovskis, ha estat molt contundent en una compareixença pública i molt gràfic alhora quan ha dit en resposta a una pregunta que ‘el golf que hi ha entre Grècia i els altres s'ha fet molt més gran'. Dombrovskis fins i tot s'ha negat a respondre la pregunta sobre si Grècia forma part de la zona euro o se la pot considerar ja com que n'és fora. El govern alemany molt pessimista també El govern alemany no veu les condicions necessàries per negociar un tercer rescat per a Grècia després del referèndum. El portaveu de l'executiu de Merkel, Steffen Seibert, ha assegurat en una compareixença informativa que ‘no es donen les condicions perquè hi hagi un nou programa d'ajuda', però que ‘la porta continua oberta' per dialogar. Seibert ha dit: ‘Grècia és a l'Eurozona i està a les mans del govern grec que això continuï sent així.' El portaveu de l'executiu alemany ha assenyalat que els líders europeus estaran ‘molt atents' a les noves propostes que porti el primer ministre grec, Alexis Tsipras, durant la cimera extraordinària convocada demà per analitzar la situació del país hel·lè. En tot cas, el portaveu alemany ha afegit que, a Europa, ‘solidaritat i esforços propis' no poden ser delimitats. En aquest sentit, el govern alemany remarca que només es pot assistir financerament als països membres que apliquin reformes i ajustos com a contrapartida a les ajudes rebudes. Aquesta tarda està prevista una reunió entre François Hollande i Angela Merkel que pot marcar el discurs negociador que emprendrà l'Eurozona en els pròxims dies.
|
[
"Com ha sigut la resposta de la Unió Europa a la consulta de Grècia?",
"És el que es preveia?",
"Qui és Valdis Dombrovkis?",
"Què ha comentat sobre la situació?",
"Quina pregunta no ha volgut contestar?",
"Què no contempla l'administració teutona?",
"Qui és Steffen Seibert?",
"Què ha dit?",
"I alguna cosa més?",
"Qui és Alexis Tsipras?",
"Hi ha alguna trobada prevista per parlar de Grècia?",
"Quines altres paraules ha pronunciat Seibert?",
"I en què ha insistit?",
"Qui s'ha citat aquesta tarda?",
"Serà una trobada important?"
] |
{
"answer_end": [
91,
193,
267,
455,
601,
760,
814,
983,
1086,
1254,
1344,
1458,
1635,
1715,
1797
],
"answer_start": [
0,
93,
195,
249,
457,
643,
762,
799,
985,
1215,
1256,
1358,
1478,
1637,
1716
],
"input_text": [
"Ha estat dura.",
"No.",
"El comissari europeu per a l'euro i el diàleg social.",
"Que el golf que hi ha entre Grècia i els altres s'ha fet molt més gran.",
"Si Grècia forma part de la zona euro o se la pot considerar ja com que n'és fora.",
"Les condicions necessàries per negociar un tercer rescat per a Grècia després del referèndum.",
"El portaveu de l'executiu de Merkel.",
"Que no es donen les condicions perquè hi hagi un nou programa d'ajuda, però que la porta continua oberta per dialogar.",
"Que Grècia és a l'Eurozona i està a les mans del govern grec que això continuï sent així.",
"El primer ministre grec.",
"Sí.",
"Que, a Europa, solidaritat i esforços propis no poden ser delimitats.",
"Que només es pot assistir financerament als països membres que apliquin reformes i ajustos com a contrapartida a les ajudes rebudes.",
"François Hollande i Angela Merkel.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
La fiscalia ha presentat un informe al Tribunal de Comptes espanyol perquè obri una investigació contra l'ex-president de la Generalitat Artur Mas i els ex-consellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau, per a determinar ‘la seva responsabilitat en la despesa de més de cinc milions d'euros en la consulta del 9-N‘. La fiscalia es posiciona d'aquesta manera al costat de les entitats Societat Civil Catalana i l'associació Abogados Catalanes por la Constitución, que han presentat una denúncia al Tribunal de Comptes contra tots quatre ja ha estat admesa per aquest òrgan administratiu. Al seu informe, la fiscalia sol·licita ara a la Comissió de Govern del Tribunal de Comptes que nomeni un delegat instructor. Segons la denúncia que les dues entitats van presentar a mitjans de maig, ‘l'arxivament de la causa penal seguida contra ells pel delicte de malversació de cabals públics no els eximeix de què hagin de respondre per la seva responsabilitat comptable i pressupostària' perquè, segons aquestes entitats, van disposar ‘de fons públics per dur a terme un procés de participació ciutadana que no disposava de cobertura constitucional, legal i pressupostària'. Segons Societat Civil i l'associació Abogados Catalanes por la Constitución, Mas, Ortega, Rigau i Homs ‘van ordenar, van dirigir i van facilitar la logística i mitjans materials per a la consulta il·legal disposant indegudament de fons públics per a una finalitat aliena a les competències i funcions públiques que tenien encomanades'. La Fiscalia els atribueix ‘responsabilitat comptable' Segons l'informe de la Fiscalia del Tribunal de Comptes, els fets denunciats per les entitats poden ser constitutius de responsabilitat comptable perquè es pot constatar l'existència de nombrosos pagaments efectuats amb càrrec als fons públics que tenien com a finalitat dur a terme la consulta del 9 de novembre del 2014, un acte ‘contrari a l'ordenament jurídic'. Ho argumenta defensant que les despeses es van destinar a una finalitat ‘radicalment aliena a la funció pública' i per tant ‘sense justificació'. En aquest sentit, l'informe recorda que la jurisdicció comptable contempla un concepte propi de malversació denominat malversació comptable que és independent del que es fa servir a l'àmbit penal, i destaca que la jurisprudència del Tribunal Suprem estableix que el Tribunal de Comptes és l'òrgan encarregat d'exigir aquesta responsabilitat comptable a través dels procediments de reintegrament i de judici de comptes. Per aquest motiu, la Fiscalia demana al Tribunal de Comptes que obri un expedient i nomeni un delegat instructor. La fiscalia canvia d'opinió? Cal recordar que les sentències dels TSJC i el Suprem espanyol van descartar l'existència d'un delicte de malversació de fons —que comporta pena de presó— durant el 9-N, tal com demanaven les acusacions particulars. La mateixa fiscalia, en un principi, va fer una acusació similar, però finalment la va retirar. Mas, Ortega, Rigau i Homs van ser inhabilitats per haver ‘desobeït de manera deliberada i inequívoca' les sentències del TC contra la consulta.
|
[
"Qui és Artur Mas?",
"Qui vol inspeccionar-lo?",
"I a qui més?",
"Per quin motiu?",
"Què han dut a terme la Societat Civil Catalana i \"Abogados Catalanes por la Constitución\"?",
"Està d'acord la fiscalia amb aquestes institucions?",
"Què relata el text de la inculpació?",
"I per què no se'ls eximeix d'això?",
"Què van fer Mas, Ortega, Rigau i Homs segons les entitats?",
"I què comenta el document de la Fiscalia del Tribunal de Comptes?",
"Per què?",
"Què més té present el text?",
"I què posa en relleu?",
"Què van rebutjar els veredictes del TSJC i el Suprem espanyol?",
"I què va suposar això per als acusats?"
] |
{
"answer_end": [
146,
146,
208,
320,
541,
467,
985,
1171,
1507,
1708,
1927,
2270,
2492,
2805,
3091
],
"answer_start": [
104,
0,
80,
210,
377,
322,
718,
986,
1173,
1563,
1709,
2093,
2272,
2654,
2949
],
"input_text": [
"L'ex-president de la Generalitat.",
"La fiscalia.",
"Als ex-consellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau.",
"Per a determinar la seva responsabilitat en la despesa de més de cinc milions d'euros en la consulta del 9-N.",
"Han presentat una denúncia al Tribunal de Comptes contra tots quatre.",
"Sí.",
"Que l'arxivament de la causa penal seguida contra ells pel delicte de malversació de cabals públics no els eximeix de què hagin de respondre per la seva responsabilitat comptable i pressupostària.",
"Perquè, segons aquestes entitats, van disposar de fons públics per dur a terme un procés de participació ciutadana que no disposava de cobertura constitucional, legal i pressupostària.",
"Van ordenar, van dirigir i van facilitar la logística i mitjans materials per a la consulta il·legal disposant indegudament de fons públics per a una finalitat aliena a les competències i funcions públiques que tenien encomanades.",
"Que els fets denunciats per les entitats poden ser constitutius de responsabilitat comptable.",
"Perquè es pot constatar l'existència de nombrosos pagaments efectuats amb càrrec als fons públics que tenien com a finalitat dur a terme la consulta del 9 de novembre del 2014, un acte contrari a l'ordenament jurídic.",
"Que la jurisdicció comptable contempla un concepte propi de malversació denominat malversació comptable que és independent del que es fa servir a l'àmbit penal.",
"Que la jurisprudència del Tribunal Suprem estableix que el Tribunal de Comptes és l'òrgan encarregat d'exigir aquesta responsabilitat comptable a través dels procediments de reintegrament i de judici de comptes.",
"L'existència d'un delicte de malversació de fons durant el 9-N.",
"Mas, Ortega, Rigau i Homs van ser inhabilitats per haver desobeït de manera deliberada i inequívoca les sentències del TC contra la consulta."
]
}
|
mitologia
|
Filenis de Samos (llatí Philaenis, en grec, Φιλαινίς) va ser aparentment una cortesana i escriptora grega dels segles IV i III d'abans de l'Era Comuna.
És considerat l'autora d'un manual sobre el festeig i el sexe. El poeta Escrió de Samos va negar que la seva compatriota Filenis fóra realment l'autora d'aquesta obra notable. Breus fragments del manual, incloent-hi les paraules d'introducció, s'han tornat a descobrir entre els Papirs d'Oxirrinc (P.Oxy. 2891). Comença tal com:
Filenis comença en explicar com fer els primers passos, com utilitzar l'afalac o donar petons, en un estil senzil, molt pràctic. És un tipus d'obra tècnica molt corrent a aquesta època. Es creu que el llibre tractava les arts sexuals de forma sistemàtica, incloent-hi la descripció de posicions sexuals, afrodisíacs, abortius, i cosmètics. El redescobriment demostra que una tradició real de manuals tècnics va servir de base al més literari Ars Amatoria escrit en versos llatins per Ovidi en el tardà segle I aEC.
El compositor polonès Roman Statkowski va escriure una òpera amb aquest nom Philaenis.
|
[
"Qui era Filenis de Samos?",
"Com era el seu nom en llengua llatina?",
"I en la grega?",
"Quin tipus de llibre es creu que va escriure?",
"Escrió de Samos hi estava d'acord?",
"On s'han trobat alguns passatges d'aquest text?",
"Què és el primer que introdueix Filenis en la seva obra?",
"I com ho fa?",
"Què es pensava que representava aquesta novel·la?",
"En quin altre llibre va influir?",
"Qui n'és l'autor?",
"Què va fer Roman Statkowski?"
] |
{
"answer_end": [
150,
53,
53,
213,
318,
448,
574,
608,
819,
935,
970,
1081
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
152,
215,
328,
481,
576,
667,
889,
923,
996
],
"input_text": [
"Va ser aparentment una cortesana i escriptora grega dels segles IV i III d'abans de l'Era Comuna.",
"Philaenis.",
"Φιλαινίς.",
"És considerat l'autora d'un manual sobre el festeig i el sexe.",
"No.",
"Entre els Papirs d'Oxirrinc.",
"Com fer els primers passos, com utilitzar l'afalac o donar petons.",
"En un estil senzil, molt pràctic.",
"Es creu que el llibre tractava les arts sexuals de forma sistemàtica, incloent-hi la descripció de posicions sexuals, afrodisíacs, abortius, i cosmètics.",
"En l'Ars Amatoria.",
"Ovidi.",
"Una òpera amb el nom Philaenis."
]
}
|
mitologia
|
L'enigma d'un altre món (original: The Thing from Another World) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Christian Nyby, estrenada el 1951 a partir de la novel·la de John W. Campbell, Who Goes There?, escrita el 1934, que va donar lloc a una altra adaptació cinematogràfica, The Thing de John Carpenter el 1982. La història és un huis-clos que tracta de la pregunta de la identitat i d'una amenaça invisible. El 14 d'octubre de 2011, surt un preludi de la pel·lícula de Carpenter, The Thing dirigida per Matthijs van Heijningen Jr.
Ha estat doblada al català.
Uns científics descobreixen una nau espacial atrapada en el banc de glaç àrtic. Intentant extreure-la amb l'ajuda de bombes tèrmiques, la destrueixen. No obstant això, descobreixen sota el gel un cos extraterrestre. Porten a la seva base la mostra, paralitzada en un bloc de gel. Quan aquest es fon accidentalment, alliberant alhora la cosa, tota la població de la base queda amenaçada.
La llegenda diu que la identitat del realitzador de L'enigma d'un altre món no sigui veritablement coneguda. Els crèdits mencionen Hawks com a productor, però generalment s'atribueix a Nyby.
|
[
"Què és \"L'enigma d'un altre món\"?",
"Qui n'és el director?",
"En quin llibre està inspirada?",
"En va sorgir algun altre llargmetratge?",
"Quin és el tema de L'enigma d'un altre món?",
"Què va passar el 14 d'octubre de 2011?",
"Es pot veure \"L'enigma d'un altre món\" en llengua catalana?",
"Com comença la història?",
"Troben alguna cosa sota l'aigua congelada?",
"Què passa quan la massa d'aigua congelada es desfà?",
"Quin paper es creu que va jugar Nyby en el film?",
"Però qui consta com a tal?"
] |
{
"answer_end": [
98,
126,
206,
317,
414,
497,
565,
716,
781,
952,
1143,
1143
],
"answer_start": [
1,
99,
128,
225,
319,
416,
539,
567,
735,
847,
1063,
1063
],
"input_text": [
"Una pel·lícula estatunidenca.",
"Christian Nyby.",
"En la novel·la de John W. Campbell, Who Goes There?",
"Sí.",
"La història és un huis-clos que tracta de la pregunta de la identitat i d'una amenaça invisible.",
"Va sortir un preludi de la pel·lícula de Carpenter, The Thing.",
"Sí.",
"Uns científics descobreixen una nau espacial atrapada en el banc de glaç àrtic; intentant extreure-la amb l'ajuda de bombes tèrmiques, la destrueixen.",
"Un cos extraterrestre.",
"Que el cos extraterrestre s'allibera i tota la població de la base queda amenaçada.",
"Se li atribueix el rol de productor.",
"Hawks."
]
}
|
bios
|
María Teresa Rabal Balaguer (Barcelona, 5 de novembre de 1952) és una actriu, cantant i presentadora de televisió catalana. És la cantant que més discos infantils ha venut a Espanya amb un total de 7 milions.
Filla dels actors Francisco Rabal i Assumpció Balaguer, i tia de Lliberto Rabal, des dels seus primers anys es veu envoltada d'un ambient artístic que li permet debutar al cinema amb tan sols nou anys de la mà de Luis Buñuel en la pel·lícula Viridiana (1961).
En 1967 s'incorpora a la Companyia de teatre de Carlos Larrañaga i María Luisa Merlo, i debuta en un escenari amb l'obra Vidas privadas (1970), de Noël Coward, a la qual seguirien, en anys successius, Strato Jet 991, dirigida per Fernando Fernán Gómez; Ninette y un senyor de Murcia, de Miguel Mihura; La Celestina, de Fernando de Rojas o La Malcasada de Lope de Vega.
A principis dels anys setanta inicia una discreta carrera cinematogràfica, que li porta a intervenir en una quinzena de títols entre 1969 i 1976, entre els quals figuren La leyenda del alcalde de Zalamea (1972), de Mario Camus; Un casto hombre español (1973), de Jaime de Armiñán o Ambiciosa (1975), de Pedro Lazaga.
Després de contreure matrimoni l'1 de maig de 1977 amb el cantant Luis Eduardo Rodrigo Espinosa (1944-2017), s'aparta de la pantalla gran, a la qual només tornaria en tres ocasions: Esperando a papá (1980), de Vicente Escrivá, la pel·lícula infantil Loca por el circo (1982) de Luis María Delgado i Muerte súbita (2002), de Pablo Guerrero. Va ser molt popular en els 70
Apartada del cinema, la seva carrera com a actriu contínua en televisió, i en l'època daurada de TVE interpreta nombrosos papers en espais com a Estudio 1 i Novela. També realitza alguna incursió teatral, com l'obra Las orejas del lobo (1980), de Santiago Montcada.
El 1980 publica el seu primer disc destinat al públic infantil i en els anys següents bolca la seva carrera professional cap als més petits, i estrena 24 discos llarga durada que arriben a vendre un milió i mig de còpies, fent famoses cançons com Veo Veo o Me pongo de pie.
Aquest mateix any inicia una gira circense amb El Circo de Teresa Rabal, amb el qual es manté durant més d'una dècada.
El1990, després de l'arribada de les televisions privades, és contractada per Antena 3 per substituir a Rita Irasema al programa infantil La Guarderìa, en el qual roman fins a 1993. Aquest any passa a Telecinco, on presenta durant una temporada La casa de la broma, al costat de Kike Supermix.
En 1995 crea els Premis Veo Veo, que pretenen fomentar les activitats culturals entre els nens i des d'aquest any fins al 2010 cada any se celebren els festivals nacional,regional i internacional Veo Veo, a més d'estar al capdavant de la Fundación Teresa Rabal, d'ajuda a la infància.
Al desembre de 2009 Teresa decideix engegar de nou el circ, debutant a Múrcia per Nadal i amb El Nou Circ de Teresa Rabal comença a recórrer tota la geografia espanyola amb èxit durant els anys 2010, 2011 i 2012, representant un nou espectacle diferent cada any.
Té una neta des de 2011, Paula Victoria, del seu fill Luis amb la seva esposa, Virginia.
El 22 de novembre 2011 publica nou disc titulat El circo de Teresa Rabal.
|
[
"Qui és María Teresa Rabal Balaguer?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Qui van ser els seus pares?",
"On va entrar el 1967?",
"Pel que fa a la seva etapa cinematogràfica, en quines obres va actuar?",
"Amb qui va casar-se?",
"Tot i no actuar més en el cine, va seguir en la televisió?",
"Què va donar a llum el 1980?",
"Els seus àlbums següents van ser coneguts?",
"Amb quina cadena televisiva va firmar el 1990 per a protagonitzar \"La guardería\"?",
"Què va fundar el 1995?",
"I què promovien?",
"Amb què va viatjar per tota Espanya del 2010 fins al 2012?",
"Què va fer públic el 22 de novembre de 2011?"
] |
{
"answer_end": [
122,
62,
62,
263,
553,
1153,
1250,
1596,
1853,
2063,
2334,
2509,
2572,
2975,
3188
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
209,
469,
838,
1155,
1525,
1791,
1934,
2184,
2478,
2511,
2854,
3116
],
"input_text": [
"Una actriu, cantant i presentadora de televisió catalana.",
"A Barcelona.",
"El 5 de novembre de 1952.",
"Els actors Francisco Rabal i Assumpció Balaguer.",
"A la Companyia de teatre de Carlos Larrañaga i María Luisa Merlo.",
"En La leyenda del alcalde de Zalamea (1972), de Mario Camus; Un casto hombre español (1973), de Jaime de Armiñán o Ambiciosa (1975), de Pedro Lazaga.",
"Amb el cantant Luis Eduardo Rodrigo Espinosa.",
"Sí.",
"El seu primer disc destinat al públic infantil.",
"Sí.",
"Amb Antena 3.",
"Els Premis Veo Veo.",
"Les activitats culturals entre els nens.",
"Amb El Nou Circ de Teresa Rabal.",
"Un nou disc titulat El circo de Teresa Rabal."
]
}
|
bios
|
Elisenda Carod (Barcelona, 1981) és una periodista i comunicadora catalana. A partir de la temporada 2021-2022 presentarà La tarda de Catalunya Ràdio amb Òscar Fernández, i és col·laboradora del programa Està passant de Televisió de Catalunya, juntament amb Toni Soler i Jair Domínguez. A la vegada, és guionista d'humor per diversos programes, com La paisana de TVE, on col·labora amb Eva Hache.
Als 14 anys va començar a col·laborar amb la ràdio de Santa Coloma de Gramenet. Més endavant es va llicenciar en comunicació audiovisual per la Universitat Ramon Llull i va estudiar fotografia i va marxar a viure un temps a Anglaterra. Professionalment, va començar a treballar fent contingut audiovisual per a diversos programes de ràdio i televisió, fins que, a Ràdio Flaixbac, va copresentar l'espai Prohibit als pares durant tres temporades amb Xavi Canalias. Posteriorment va incorporar-se a RAC 105 al Fricandó matiner de Vador Lladó, arribant a ser copresentadora una temporada amb Gerard Romero i Ernest Codina. També ha col·laborat amb La Segona Hora de Minoria Absoluta a RAC1 i amb altres projectes de Catalunya Ràdio, RAC1 i La Xarxa de Televisions Locals. La temporada 2019-2020 va començar a presentar el programa L'apocalipsi, a Catalunya Ràdio, programa que es va mantenir en antena fins a l'estiu de 2021.
El 2019 i el 2020 va fer les campanades de cap d'any a Catalunya Ràdio, amb Elisenda Pineda i Charlie Pee.
|
[
"Qui és Elisenda Carod?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"En quin programa estarà del 2021 al 2022?",
"Qui col·laborarà amb ella?",
"En quin altre coopera?",
"Amb qui?",
"En quin espai televisiu treballa amb Eva Hache?",
"Quants anys tenia quan va entrar a la ràdio de Santa Coloma de Gramenet?",
"En què va formar-se?",
"Com va iniciar la seva trajectòria laboral?",
"Quant de temps va estar a \"Prohibit als pares\"?",
"En quins altres llocs va participar més tard?",
"De quin projecte va formar part a partir del 2019?",
"I què va dur a terme el 2019 i 2020 juntament amb Elisenda Pineda i Charlie Pee?"
] |
{
"answer_end": [
74,
32,
32,
149,
169,
242,
285,
395,
475,
589,
747,
841,
1164,
1256,
1425
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
76,
150,
171,
244,
300,
397,
490,
633,
777,
861,
1166,
1320
],
"input_text": [
"Una periodista i comunicadora catalana.",
"A Barcelona.",
"El 1981.",
"En La tarda de Catalunya Ràdio.",
"Òscar Fernández.",
"En el programa Està passant de Televisió de Catalunya.",
"Amb Toni Soler i Jair Domínguez.",
"En La paisana de TVE.",
"14 anys.",
"Es va llicenciar en comunicació audiovisual i va estudiar fotografia.",
"Va començar a treballar fent contingut audiovisual per a diversos programes de ràdio i televisió.",
"Durant tres temporades.",
"A RAC 105 al Fricandó matiner, a La Segona Hora de Minoria Absoluta a RAC1 i amb altres projectes de Catalunya Ràdio, RAC1 i La Xarxa de Televisions Locals.",
"Del programa L'apocalipsi, a Catalunya Ràdio.",
"Va fer les campanades de cap d'any a Catalunya Ràdio."
]
}
|
books
|
-I què pensen fer?
-No ho sé: m'han tret: no hai pogut escoltar res més. ¡Al mencos no m'haguessin lligat!… Però… ¿voleu dir que no han fugit amb es bot? Jo no els sento pas.
-No, caret: treu-t'ho del pensament.
-Hauria sigut una bona murriada: oi? Me sembla que s'avi Mauva no s'hi haguera convingut.
-Ni el pare tampoc, home!
-Ès que sa vida… Ès tan dolça, sa vida!…
-Calla: sents, ara?
-Oidà, sí: piquen amb ses destrals! treballen…
-No veus res, tu?
-Res: fosca i pluja.
|
[
"Què es pregunta el primer interlocutor?",
"Ho sap el segon?",
"Creu que les persones de qui parlen han escapat?",
"Els escolta?",
"L'altre pensa que han fugit?",
"Què li fa l'efecte al segon personatge?",
"Com considera la vida?",
"Els perceben ara?",
"I poden distingir alguna cosa?",
"Què percep només la segona persona que parla?"
] |
{
"answer_end": [
18,
28,
153,
173,
210,
300,
366,
398,
458,
473
],
"answer_start": [
0,
19,
114,
154,
154,
249,
328,
369,
436,
454
],
"input_text": [
"Que què pensen fer.",
"No.",
"Sí.",
"No.",
"No.",
"Que s'avi Mauva no s'hi haguera convingut.",
"Dolça.",
"Sí.",
"No.",
"Fosca i pluja."
]
}
|
bios
|
Claire Maurier, nom artístic[notes 1] d'Odette Agramon[notes 2] (Ceret, 27 de març del 1929), és una actriu nord-catalana especialitzada en papers còmics amb una llarga carrera al teatre, el cinema i la televisió.
El seu pare tenia una sala de cinema a Tolosa de Llenguadoc, cosa que potser desvetllà una vocació teatral que se l'inicià ja de ben jove, interpretant la Ventafocs a l'"École de plein air" d'Arcachon. Als setze anys va ser admesa al conservatori de Bordeus, i durant un bienni actuà[notes 3] als teatres locals; el 1947 obtingué un primer premi en la categoria de comèdia i un segon premi en la de tragèdia. Es traslladà a París a completar la seva formació amb René Simon, de qui en fou deixeble durant dos anys. El 1951 va fer el seu primer paper important, Lisistrata, a l'adaptació que Maurice Donnay havia fet de la gran comèdia clàssica.
Després d'haver fet alguns petits papers al cinema[notes 4] i al teatre, es distingí el 1957 a Le dos au mur, cosa que feu que François Truffaut la descobrís i l'hi oferís, el 1959, fer de mare inconstant de Jean-Pierre Léaud a Les Quatre Cents Coups. Posteriorment seria l'esposa provençal bígama de Bourvil i Fernandel a la pel·lícula del 1963 La Cuisine au beurre. Tres lustres més tard feu de mare (biològica) a La gàbia de les boges (1978) i de Madeleine a Un mauvais fils de Claude Sautet.
Tota la seva carrera ha compaginat el cinema amb el teatre, amb incursions al mitjà televisiu com la interpretació de "Maryse Berthelot", una de les protagonistes de la tele-sèrie Faites comme chez vous (2005).
(Llargmetratges: directors i papers)
(selecció: papers secundaris a moltes sèries)
(tots els teatres a París, si no s'indica altrament)
|
[
"Qui és Claire Maurier?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Quin altre nom rep dins el món de la interpretació?",
"De què era propietari el seu pare?",
"Què es creu que va despertar aquest fet en Claire?",
"En quina obra va actuar?",
"Amb quants anys va entrar al conservatori de Bordeus?",
"Per què va mudar-se a París?",
"Quina va ser la seva primera funció transcendent?",
"Qui va brindar-li una oportunitat de treballar a \"Les Quatre Cents Coups\"?",
"I quin personatge va fer a \"La Cuisine au beurre\"?",
"On més ha feinejat?",
"Què ha combinat durant la seva etapa com a actriu?",
"I què va representar a la sèrie de televisió \"Faites comme chez vous\"?"
] |
{
"answer_end": [
121,
92,
92,
54,
273,
351,
403,
471,
672,
785,
1109,
1225,
1353,
1448,
1557
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
214,
275,
353,
416,
623,
729,
932,
1111,
1227,
1355,
1449
],
"input_text": [
"Una actriu nord-catalana.",
"A Ceret.",
"El 27 de març del 1929.",
"Odette Agramon.",
"Una sala de cinema a Tolosa de Llenguadoc.",
"Una vocació teatral que se l'inicià ja de ben jove.",
"En l'\"École de plein air\".",
"Amb setze anys.",
"Per a completar la seva formació.",
"Lisistrata.",
"François Truffaut.",
"L'esposa provençal bígama de Bourvil i Fernandel.",
"A La gàbia de les boges i a Un mauvais fils.",
"Ha compaginat el cinema amb el teatre, amb incursions al mitjà televisiu.",
"Maryse Berthelot."
]
}
|
books
|
Emportat per aquesta follia, en poc més d'un quart d'hora, una eternitat, guanyà la carena de la serra, davallà per l'altra vessant i atenyé una magestuosa roureda, que des d'un congost s'estenia per una amplíssima vall. Havia seguit la ruta, que s'havia proposat de bon principi, en planejar el seu cop de mà nocturn. A l'altra banda de la roureda hi havia el Mas Baltrons. Calia, doncs, atravessar-la tota. Va entrar-hi decidit. Avant, avant, cap a la tragèdia!
Els grans roures són els arbres del poder i la dignitat; i els d'aquella selva eren famosos. Acompassadament plantats, robustos i massissos, s'alçaven amb una dretura marcial. L'escorxa els revestia d'una ajustada túnica de plaques articulades, que lluentejava sordament com una cota metàl·lica, entelada pel temps. Llurs capçades eren amples i profundes i la barreja d'unes amb altres els donava una opacitat impenetrable a la claror. Allí tot eren ombres, jocs de barres negrejants i flotes d'obscura verdor. Els baixos brancs destriables, amb els seus rams de fulles puntejades i rígides, tenien més aparences d'obres de forja que de productes vegetals i semblaven més aviat decoracions que no pas orgues de vida. Una idea d'ordre, de grandesa i d'estabilitat senyorejava tota aquella roureda.
|
[
"Què va dur a terme el protagonista del text?",
"Per què?",
"Quant de temps va trigar?",
"Per on es desplegava el bosc de roures?",
"Què es podia trobar a l'altre costat d'aquest?",
"Què havia de fer, llavors?",
"Com considera el personatge els roures?",
"Què els cobria?",
"Com eren les branques?",
"I les que estaven per a baix?"
] |
{
"answer_end": [
163,
163,
57,
219,
373,
407,
519,
662,
818,
1179
],
"answer_start": [
74,
0,
29,
141,
319,
319,
464,
640,
780,
975
],
"input_text": [
"Guanyà la carena de la serra, davallà per l'altra vessant i atenyé una magestuosa roureda.",
"Perquè va estar emportat per aquesta follia.",
"Poc més d'un quart d'hora.",
"Des d'un congost s'estenia per una amplíssima vall.",
"El Mas Baltrons.",
"Atravessar tota la roureda.",
"Els arbres del poder i la dignitat.",
"L'escorxa.",
"Amples i profundes.",
"Els baixos brancs destriables, amb els seus rams de fulles puntejades i rígides, tenien més aparences d'obres de forja que de productes vegetals i semblaven més aviat decoracions que no pas orgues de vida."
]
}
|
books
|
-Jo crec- digué modosament la noia, -que no tinc pas motiu d'haver mudat de pensar. Fins me sembla que avui estem més lligats que mai amb… aquell senyor, després de lo succeït.
-Ja veuràs- féu don Eudald, un poc picat. -No es pot pas negar que ens ha fet un bon servei; però, si val a dir-ho, jo també hi he posat el coll, donant tot lo que se m'ha demanat, perquè sàpigues, noia, que el patrimoni de Serra-Bruna, amb unes coses i unes altres, ha rebut una llisada que tardarà a refer-se'n i… així rai!…abaixant-se un a tot lo que l'altre vol, no n'hi ha pas mai de plets.
La Montserrat alçà els ulls i clavà en son pare una mirada plena de dolorosa sorpresa, en la qual aquest hi llegí clarament la interrogació: «I ara? Què ja hi tornem?».
-No, no- s'apressà a contestar-li: -lluny de mi voler-li llevar el mèrit de l'acció ni d'escatimar-li els regraciaments. Però em sembla que són dues qüestions molt distintes. Crec que hi ha mil maneres de demostrar-li nostre agraïment i fins de pagar-li, si convé, el servei que ens va fer, sense necessitat de recórrer al sacrifici teu en qüestió de tanta transcendència. Ni ell crec que sigui tan desconsiderat, per a exigir tal pago de son favor. Perquè has de saber que, ara més que mai, estic convençut de què aquest matrimoni no ens convé, i a tu encara menys.
-I per què?- respostà la noia amb una veu seca, que dissimulava una mar d'angúnies, al compendre que son pare arrossegava encara la vella túnica de son egoisme.
-Perquè…- acostant-se-li i baixant més la veu -perquè dic i torno a dir que és un esbojarrat que acabarà malament: creu-ho, filla. Nosaltres li devem molt: ens va treure d'un verdader apuro; però legoisme de l'agraïment no ens ha pas de cegar fins al punt de no reconèixer que lo que va fer és una gatada que podia costar-nos ben cara, i an ell primer que a ningú. ¡Mira que empendre a bufetades a una mala ànima com el Cerdà, davant dels seus saions, armats fins a les dents, i, de més a més, reptar a aquells galifardeus, dient-los-hi pillos i lladres a la cara, presentant-los-hi el pit nu, demanant que el foradessin… ¡Cregue's que això no ho fa sinó un boig! Un home així, té sempre la vida a l'encant: el millor dia se les emprèn contra un regiment de corassers i es fa enastar com un galàpat.
|
[
"Com va xerrar la jove del text?",
"I don Eudald?",
"Creu que l'home de qui parlen els va ajudar?",
"Què els ha passat als béns dels Serra-Bruna?",
"Trigaran a recuperar-se?",
"Com va reaccionar la Montserrat?",
"Què semblava que volgués dir amb el seu esguard?",
"Pensa don Eudald que es pot donar les gràcies de moltes formes al senyor?",
"I quina considera que no és necessària que la Montserrat faci?",
"Opina que aquest els demanarà diners com a recompensa?",
"Està d'acord amb el fet que la seva filla es casi amb l'home?",
"Per què no?",
"Quina cosa horrible va fer el xicot?",
"Com es va dirigir a aquests últims?",
"El descriu el pare com algú que ha perdut la raó?"
] |
{
"answer_end": [
34,
217,
268,
464,
489,
658,
740,
1031,
1113,
1190,
1307,
1583,
1920,
2033,
2132
],
"answer_start": [
10,
177,
220,
385,
465,
573,
660,
917,
1033,
1115,
1234,
1470,
1747,
1994,
2093
],
"input_text": [
"Modosament.",
"Un poc picat.",
"Sí.",
"Que ha rebut una llisada.",
"Sí.",
"Alçà els ulls i clavà en son pare una mirada plena de dolorosa sorpresa.",
"I ara? Què ja hi tornem?",
"Sí.",
"Que recorri al sacrifici seu en qüestió de tanta transcendència.",
"No.",
"No.",
"Perquè és un esbojarrat que acabarà malament.",
"Es va empendre a bufetades a una mala ànima com el Cerdà, davant dels seus saions.",
"Dient-los-hi pillos i lladres a la cara.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
La falla de l'Antiga de Campanar ha guanyat el primer premi de la secció especial de les Falles 2019 amb el monument Juga, Juga…i voràs, en què les joguines s'entremesclen amb la societat i la política. El segon premi ha estat per a la falla del Pilar i el tercer per a la de Convent Jerusalem. La falla de l'Antiga de Campanar, que enguany fa trenta anys i és allunyada del centre, és un monument fet per l'artista Carlos Dasí i dissenyat per Alejandro Santa Eulalia. El segon premi, la Falla del Pilar, és de l'artista Paco Torres. Al monument Qui mou els fils? hi ha un gran titellaire que representa ‘com els diners i la política mouen els més pobres'. Hi apareixen, entre més, el regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, intentant moure els fils d'una fallera major mentre, al seu torn, l'estira un representant del col·lectiu faller. Convent Jerusalem ha aconseguit el tercer premi amb l'obra El musical elaborada per Pere Baenas, que, segons el president de la comissió, Paco Segura, és un recorregut pels grans musicals de la història, on hi ha representats des dels primers cabarets a obres tan reconegudes com El Rei Lleó, El fantasma de l'òpera i Grease. El punt crític i satíric de la falla són els protagonistes dels musicals, representats per polítics espanyols. Per exemple, el dirigent de Podem, Pablo Iglesias, és l'estrella de Jesucrist Superstar, i Inés Arrimadas i Oriol Junqueras fan el paper de La Bella i la Bèstia. El president de la Generalitat, Ximo Puig, i la vice-presidenta, Mónica Oltra, representen el número de ‘Money, money'.
|
[
"Què ha aconseguit la falla de l'Antiga de Campanar?",
"Amb quines figures?",
"Qui ha guanyat el segon guardó?",
"I el tercer?",
"Qui va crear la falla de l'Antiga de Campanar?",
"I qui va fer-ne l'esbós?",
"Qui va dissenyar la Falla del Pilar?",
"De què tracta \"Qui mou els fils?\"?",
"Qui és Pere Fuset?",
"Surt al monument?",
"Amb quina peça ha obtingut Convent Jerusalem el tercer premi?",
"Què explica aquesta?",
"Hi ha paròdies als dirigents polítics?",
"Quins es caricaturitzen?",
"Què interpreten aquests dos últims?"
] |
{
"answer_end": [
100,
135,
251,
293,
427,
467,
532,
655,
723,
723,
908,
1163,
1556,
1556,
1556
],
"answer_start": [
0,
101,
203,
252,
295,
428,
485,
534,
682,
657,
839,
990,
1165,
1276,
1470
],
"input_text": [
"El primer premi de la secció especial de les Falles 2019.",
"Amb el monument Juga, Juga…i voràs.",
"La falla del Pilar.",
"Convent Jerusalem.",
"L'artista Carlos Dasí.",
"Alejandro Santa Eulalia.",
"L'artista Paco Torres.",
"Hi ha un gran titellaire que representa com els diners i la política mouen els més pobres.",
"El regidor de Cultura Festiva.",
"Sí.",
"Amb l'obra El musical.",
"És un recorregut pels grans musicals de la història, on hi ha representats des dels primers cabarets a obres tan reconegudes com El Rei Lleó, El fantasma de l'òpera i Grease.",
"Sí.",
"Pablo Iglesias, Inés Arrimadas, Oriol Junqueras, Ximo Puig i Mónica Oltra.",
"El número de \"Money, money\"."
]
}
|
books
|
Però l'acte més solemne, més imposant, era quan venia el moment de la benedicció. Semblava que tota la selva bellugadissa sentís místiques esgarrifances, així que el sacerdot alçava el braç. Els rams de llorer acotaven les testes de fullaraca, les palmes vincladisses feien acataments i reverències… després, tot el bosc en pes, s'agenollava, postrat, en adoració.
Aleshores, per damunt de l'espès brancatge es veia surar la mà blanca del sacerdot fent aspergis tres vegades… Després, el bosc es tornava a aixecar en l'aire… i emprenia la marxa la professó.
Davant anava el turiferari amb els incensers, seguia el subdiaca amb la creu al coll, venien els acòlits amb els ciris, després els sacerdots i el celebrant. Darrera, tota la gentada dels fidels i la remor de rams i palmes. Tot dirigint-se a la porta major, ben tancada per dins i ben barrada, els clergues anaven cantant antífones amb to tan solemne, amb tanta majestat, que els infants semblaven despacientar-se, fins que, mesclant les veus tendres amb les sonores dels capellans, rompien en crits de ¡Juli!. I així que el subdiaca trucava a la porta amb l'arbre de la creu, la multitud infantívola cridava altra volta a chor: ¡Obriu obriu; obriu que volem entrar!. Oh! Sí! El bosc de llorers i palmes volia entrar a missa. Les generacions noves volien penetrar en la Casa pairal del Senyor. Els infants de la terra volien presenciar el Misteri de la Redempció Divina: ¡Obriu que volem entrar!.
|
[
"Què considera el text que és molt important?",
"Què feia l'efecte que experimentés tot el moviment que hi havia?",
"Què va portar a cap el sacerdot, llavors?",
"Què feien els rams de llorer?",
"I les palmes?",
"Es doblegava el boscatge?",
"Què s'albirava entre el gruix del paisatge?",
"I què duia a terme aquesta?",
"Va continuar la processó?",
"Qui hi havia al principi d'aquesta desfilada?",
"I darrere d'ell?",
"Què entonaven els religiosos mentre anaven a la porta major?",
"Què va ocórrer quan el subdiaca va picar-hi?",
"Volien entrar els nens d'avui en dia a l'església?",
"I de què més tenien ganes?"
] |
{
"answer_end": [
80,
152,
189,
242,
298,
341,
447,
474,
556,
602,
714,
889,
1224,
1350,
1427
],
"answer_start": [
0,
82,
154,
191,
244,
309,
376,
422,
527,
558,
604,
782,
1069,
1284,
1352
],
"input_text": [
"Quan venia el moment de la benedicció.",
"Místiques esgarrifances.",
"Alçava el braç.",
"Acotaven les testes de fullaraca.",
"Acataments i reverències.",
"Sí.",
"La mà blanca del sacerdot.",
"Feia aspergis tres vegades.",
"Sí.",
"El turiferari amb els incensers.",
"Seguia el subdiaca amb la creu al coll, venien els acòlits amb els ciris, després els sacerdots i el celebrant.",
"Antífones.",
"Que la multitud infantívola cridava altra volta a chor: ¡Obriu obriu; obriu que volem entrar!",
"Sí.",
"De presenciar el Misteri de la Redempció Divina."
]
}
|
mitologia
|
Maija (1601–1620), coneguda com la Rosa de Turaida (a vegades la Rosa de Sigulda) va ser una noia assassinada la tomba de la qual, en els terres del Castell de Turaida a Letònia, és encara molt visitada avui en dia.
Després que una batalla al peu del Castell de Turaida el 1601, un majordom del castell, mentre buscava supervivents, va trobar una criatura en braços de la seva mare morta. Va batejar a la nena amb el nom de Maija i la va criar com a pròpia. En créixer va esdevenir molt bella i se la coneixia com la "Rosa de Turaida". Va enamorar-se de Viktor, el jardiner al castell de Sigulda, situat a l'altra banda del riu Gauja, i la tardor de 1620 preparaven el casament. Poc abans del casament Maija va rebre una carta de Viktor que li demanava trobar-se a la cova de Gutmanis, el seu lloc de reunió habitual. Va anar a la cova amb Lenta, la filla menor del seu pare adoptiu. Quan hi va arribar, no obstant, no va trobar-se amb Viktor sinó amb un noble o soldat polonès anomenat Adam Jakubowski que l'esperava amb la intenció de violar-la per convertir-la en la seva esposa. Maija va prometre donar-li una bufanda màgica, que tenia el poder de fer-lo immune a les lesions (en altres versions la bufanda és impossible de penetrar), si la deixava anar, i va persuadir-lo per provar en ella el seu poder. Així Adam va copejar-la amb una destral i va matar-la, havent salvat ella d'aquesta manera el seu honor.
Al vespre Viktor va anar a la cova i va trobar el cos de la seva estimada i va ser acusat de l'assassinat. Però durant el judici va aparèixer el testimoni de Peteris Skudritis, que va testificar que Jakubowski li havia encarregat entregar la carta, cosa que Lenta va confirmar. Viktor va enterrar el seu Maija prop el castell, va plantar un arbre de til·ler a la tomba i va deixar el país per sempre. Segons documents als arxius de Sigulda el soldat va ser més tard agafat, jutjat i penjat pel seu delicte.
Des d'aleshores els nuvis tenen per costum deixar flors a la tomba de la Rosa de Turaida amb l'esperança de conèixer el seu mateix amor etern i devoció.
Coord.: 57° 10′ 57.306″ N, 24° 51′ 0.919″ O / 57.18258500°N,24.85025528°O / 57.18258500; -24.85025528
|
[
"Qui era Maija?",
"Quan va néixer?",
"I quan va morir?",
"Quins altres noms rebia?",
"Amb què es va topar l'encarregat del Castell de Turaida el 1601?",
"Era la Maija aquest nadó?",
"La va adoptar ell?",
"Amb qui va prometre's Maija?",
"Què deia un escrit que li va arribar d'en Viktor?",
"Qui era allà realment?",
"I quin objectiu tenia ell?",
"Amb què va intentar convèncer-lo Maija del contrari?",
"Tot i ser Adam el culpable de la seva mort, qui es va pensar que va prendre-li la vida?",
"Es va descobrir l'autor vertader del crim al final?",
"Per què actualment les parelles dipositen flors al seu sepulcre?"
] |
{
"answer_end": [
109,
17,
17,
81,
387,
429,
456,
677,
784,
1002,
1081,
1308,
1520,
1920,
2073
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
216,
389,
430,
536,
702,
884,
1003,
1083,
1310,
1816,
1922
],
"input_text": [
"Una noia assassinada.",
"El 1601.",
"El 1620.",
"Rosa de Turaida i a vegades la Rosa de Sigulda.",
"Amb una criatura en braços de la seva mare morta.",
"Sí.",
"Sí.",
"Amb Viktor, el jardiner al castell de Sigulda.",
"Li demanava trobar-se a la cova de Gutmanis.",
"Un noble o soldat polonès anomenat Adam Jakubowski.",
"L'esperava amb la intenció de violar-la per convertir-la en la seva esposa.",
"Va prometre donar-li una bufanda màgica, que tenia el poder de fer-lo immune a les lesions, si la deixava anar.",
"En Viktor.",
"Sí.",
"Tenen per costum deixar flors a la tomba de la Rosa de Turaida amb l'esperança de conèixer el seu mateix amor etern i devoció."
]
}
|
bios
|
Laia Andreu Trias (Vic, Osona, 31 de maig de 1979) és una atleta catalana especialitzada en curses de muntanya, camp a través, curses d'orientació, i curses de raquetes de neu.
L'atleta vigatana que ha competit amb el Club Atletisme Granollers i posteriorment amb el Club Atlètic Vic i amb la Unió Excursionista de Vic, es va iniciar en l'atletisme i aconseguí ben aviat el títol de campiona d'Espanya júnior dels 3.000 metres llisos. Posteriorment, fou campiona de Catalunya de curses de muntanya els anys 2008 i 2014, i d'Espanya el 2014. En l'àmbit internacional, participà en diverses proves de la Copa del Món de curses de muntanya com a membre de la selecció catalana i en Campionats d'Europa i del Món amb la selecció espanyola. Com a corredora de curses amb raquetes de neu aconseguí dos Campionats de Catalunya (2008, 2015), un Campionat d'Europa (2010), set Copes d'Europa (2008-14) i dos subcampionats del món (2013, 2015). La seva participació en curses internacionals d'aquesta modalitat sempre ha estat com a membre de la selecció catalana. Així, participant amb la selecció catalana de raquetes de neu de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), ha guanyat diverses vegades (2012, 2015, 2017 i 2018) la Ciaspolada de raquetes de neu ("le ciaspole" són les raquetes de neu en italià), una cursa que es disputa a la Val di Non, al Trentino italià, i és la més multitudinària i prestigiosa del continent. El 2018 també va guanyar l'Europeu de Guils, dins del campionat d'Europa de raquetes de neu de la International Snowshow Federation, celebrat a l'estació d'esquí nòrdic de Guils-Fontanera, sota l'organització de la Unió Muntanyenca Eramprunyà.
A partir de l'any 2017, el reglament de la Federació Internacional de Raquetes de Neu (WSSF) no permet la participació de la selecció catalana perquè no està reconeguda pel Comitè Olímpic Espanyol. Per aquest motiu, com que no hi ha selecció espanyola d'aquesta modalitat, Laia Andreu no pogué competir en els Campionats del Món del 2017 celebrats als Estats Units.
Els darrers anys, compaginà els esports de muntanya amb l'atletisme, on també ha obtingut diversos èxits, com el quart lloc a la Marató de Barcelona del 2014, o el primer lloc a la popular Cursa de la Mercè barcelonesa del 2016, amb un resultat de 35:37, una prova en la qual debutava, superant a Hasna Bahom del FC Barcelona, vencedora de les tres últimes edicions de La Mercè. També fou guanyadora dels Campionats de Catalunya de 10 quilòmetres en ruta el 2016, i de camp a través el 2017. També ha guanyat curses populars com la Cursa dels 7 portals, la popular cursa nocturna del seu poble.
El gener del 2010 va rebre el guardó dels IX Premis d'Honor que entrega la Fundació Esport Català a esportistes catalans, clubs, federacions i entitats per la seva contribució a l'esport català, en el seu cas per haver-hi guanyat el Campionat d'Europa de Raquetes de Neu del 2009.
|
[
"Qui és Laia Andreu Trias?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Amb quins equips ha participat?",
"Què va obtenir res més començar la seva etapa com atleta?",
"I els anys 2008 i 2014?",
"Què va assolir com a corredora de curses amb raquetes de neu?",
"Pel que fa a aquesta modalitat, en quina cursa ha vençut diversos cops?",
"On va ser l'Europeu de Guils?",
"Va triomfar-hi?",
"Per què no va poder prendre part Laia Andreu en els Campionats del Món del 2017 als EUA?",
"Amb què va combinar l'atletisme?",
"Què va guanyar el 2016 a Barcelona?",
"En quines competicions locals ha triomfat?",
"Per què va atènyer el 2010 el premi dels IX Premis d'Honor?"
] |
{
"answer_end": [
175,
50,
50,
318,
433,
539,
933,
1266,
1623,
1479,
2044,
2113,
2273,
2639,
2920
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
199,
320,
450,
736,
1061,
1450,
1450,
1680,
2064,
2124,
2538,
2659
],
"input_text": [
"Una atleta catalana especialitzada en curses de muntanya, camp a través, curses d'orientació, i curses de raquetes de neu.",
"A Vic, Osona.",
"El 31 de maig de 1979.",
"Amb el Club Atletisme Granollers i posteriorment amb el Club Atlètic Vic i amb la Unió Excursionista de Vic.",
"El títol de campiona d'Espanya júnior dels 3.000 metres llisos.",
"Fou campiona de Catalunya de curses de muntanya i d'Espanya.",
"Dos Campionats de Catalunya (2008, 2015), un Campionat d'Europa (2010), set Copes d'Europa (2008-14) i dos subcampionats del món (2013, 2015).",
"En la Ciaspolada de raquetes de neu.",
"A l'estació d'esquí nòrdic de Guils-Fontanera.",
"Sí.",
"Perquè a partir de l'any 2017 el reglament de la Federació Internacional de Raquetes de Neu (WSSF) no permet la participació de la selecció catalana perquè no està reconeguda pel Comitè Olímpic Espanyol i no hi ha selecció espanyola d'aquesta modalitat.",
"Amb els esports de muntanya.",
"El primer lloc a la popular Cursa de la Mercè.",
"En la Cursa dels 7 portals.",
"Per la seva contribució a l'esport català, en el seu cas per haver-hi guanyat el Campionat d'Europa de Raquetes de Neu del 2009."
]
}
|
vilaweb
|
El Departament d'Afers estrangers ha obert a concurs públic aquest divendres les places de delegat del govern a França i als Estats Units. La convocatòria dels dos llocs està oberta a totes les candidatures que compleixin els requisits de participació de la selecció, i el procés s'emmarca en el que el conseller, Ernest Maragall, ja havia anunciat que pretenia fer amb diverses delegacions. Després de la restitució d'alguns dels delegats i el nomenament d'altres, ara queden pendents aquestes i les de nova creació que el govern prepara. La secretària d'Acció Exterior i de la Unió Europea, Natàlia Mas, assegura en un comunicat que ‘la voluntat és apropar-se a les millors pràctiques internacionals, avançar cap a un país modern, meritocràtic i transparent'. ‘Hem d'aprofitar el talent que tenim al país i arreu del món i revertir-ho en l'acció de govern', ha afegit, tot reiterant que ‘s'està en un procés de millora de l'administració, d'aposta per la transparència i d'introducció de noves formes de captació de talent'. ‘Aquest és un pas més per seguir aquest camí', comenta. Tal com va avançar el passat mes de juny el conseller d'Afers estrangers, la reobertura de les delegacions de França i dels Estats Units s'emmarca en la primera fase d'urgència del pla de desplegament de les delegacions del govern, la qual també inclou la reobertura de les oficines de representació al Regne Unit i Irlanda, Alemanya, Itàlia i Suïssa. En aquest sentit, el passat mes de juliol el govern va restituir –després de les destitucions per l'aplicació de l'article 155 de la constitució espanyola— els delegats al Regne Unit i Irlanda, Sergi Marcén; a Alemanya, Marie Kapretz; a Itàlia, Luca Bellizzi i Manel Manonelles a Suïssa. El desplegament de les delegacions a l'exterior preveu una segona fase de consolidació i una tercera d'expansió. En ambdues fases està previst aplicar processos similars al concurs públic en la majoria dels casos. La reactivació de les delegacions permetrà, segons el govern, ‘garantir la presència exterior de la Generalitat en aquests territoris i davant les instàncies multilaterals més significatives, amb l'objectiu de defensar-hi els interessos de Catalunya i afavorir la internacionalització de la seva economia, cultura i coneixement'.
|
[
"Què ha començat fa poc?",
"Qui ho ha proposat?",
"Qui s’hi pot presentar?",
"Hi haurà altres llocs de feina, a part d’aquests dos?",
"Qui és Natàlia Mas?",
"Què ha afirmat?",
"Què s’està duent a terme?",
"Quan es va anunciar que hi tornaria a haver les delegacions als dos països en qüestió?",
"De quin projecte forma part això?",
"On més es farà?",
"Per què havien deixat d’haver-n’hi?",
"Qui és el delegat de Regne Unit?",
"Quantes etapes d’aquest projecte hi haurà?",
"Per a què servirà que hi torni a haver delegacions?",
"Amb quina finalitat?"
] |
{
"answer_end": [
137,
137,
266,
538,
604,
760,
1024,
1219,
1313,
1433,
1589,
1641,
1834,
2265,
2264
],
"answer_start": [
0,
0,
139,
466,
540,
593,
892,
1083,
1083,
1315,
1435,
1435,
1723,
1937,
2129
],
"input_text": [
"El concurs públic per les places de delegat del govern a França i als Estats Units.",
"El Departament d'Afers estrangers.",
"Totes les candidatures que compleixin els requisits de participació de la selecció.",
"Sí.",
"La secretària d'Acció Exterior i de la Unió Europea.",
"Que la voluntat és apropar-se a les millors pràctiques internacionals, avançar cap a un país modern, meritocràtic i transparent.",
"Un procés de millora de l'administració, d'aposta per la transparència i d'introducció de noves formes de captació de talent.",
"El passat mes de juny.",
"De la fase d'urgència del pla de desplegament de les delegacions del govern.",
"A Regne Unit i Irlanda, Alemanya, Itàlia i Suïssa.",
"Per l'aplicació de l'article 155 de la constitució espanyola.",
"Sergi Marcén.",
"Tres.",
"Per a garantir la presència exterior de la Generalitat en aquests territoris i davant les instàncies multilaterals més significatives.",
"Defensar-hi els interessos de Catalunya i afavorir la internacionalització de la seva economia, cultura i coneixement."
]
}
|
mitologia
|
El Cavaller verd és un personatge del poema artúric del segle XIV Sir Galvany i el Cavaller verd, així com de l'obra relacionada The Greene Knight, de finals del segle xvi. En el primer llibre la seva veritable identitat correspon a la de Bercilak d'Hautdesert, mentre que a The Greene Knight és en realitat un tal Bredbeddle. També apareix com un dels millors campions del rei Artús en la balada fragmentària i més tardana (segle xvii) King Arthur and King Cornwall, on és anomenat de nou Bredbeddle.
El seu significat principal com a personatge de la literatura artúrica és el d'un jutge, verificador de la vàlua real dels cavallers, i com a tal els altres personatges el consideren alhora com a benèvol i aterridor. Al Sir Galvany, Bercilak es transformat en Cavaller verd per la Fada Morgana, gran enemiga del Rei Artús, per a posar a prova la seva cort. A The Greene Knight és transformat per una altra dona però amb el mateix propòsit. En ambdues històries, el misteriós cavaller envia la seva dona per a seduir Galvany com una prova més.
Al Sir Galvany, el Cavaller es anomenat "Verd" perquè tant la seva pell com la seva vestimenta són verdes. El significat d'aquest fet ha desconcertat els estudiosos des del descobriment del poema, i han proposat diverses interpretacions. Sovint se l'identifica amb "l'Home verd", un "home-vegetal" present en l'art medieval com a record d'una figura de la mitologia celta. També se l'ha interpretat com un símbol cristià o, al contrari, com al propi diable. L'erudit medievalista C. S. Lewis va dir que el personatge era "tan viu i concret com qualsevol imatge en la literatura" J. R. R. Tolkien el va considerar el "personatge més difícil d'interpretar" en la introducció de la seva edició del Sir Galvany i el Cavaller verd.
|
[
"Qui és el Cavaller verd?",
"De quan és el text?",
"Com es titula?",
"A quin altre poema apareix?",
"Qui és realment el cavaller a la primera obra?",
"I a la segona?",
"Com és representat en inici?",
"Qui va convertir-lo en l’ésser verd?",
"I a l’altre llibre també?",
"Què és igual a les dues versions?",
"Què és de color verd?",
"Quina explicació s’ha donat a això?",
"I quina altra?",
"Què va opinar d’aquest personatge C. S. Lewis?",
"I Tolkien?"
] |
{
"answer_end": [
51,
65,
96,
146,
260,
325,
634,
795,
940,
1043,
1150,
1416,
1501,
1623,
1699
],
"answer_start": [
0,
20,
0,
98,
173,
262,
502,
719,
859,
942,
1061,
1283,
1418,
1525,
1633
],
"input_text": [
"Un personatge del poema artúric.",
"Del segle XIV.",
"Sir Galvany i el Cavaller verd.",
"The Greene Knight.",
"Bercilak d'Hautdesert.",
"Un tal Bredbeddle.",
"Com a un jutge, verificador de la vàlua real dels cavallers.",
"La Fada Morgana.",
"No.",
"Que el misteriós cavaller envia la seva dona per a seduir Galvany com una prova més.",
"Tant la seva pell com la seva vestimenta.",
"Se l'identifica amb l'Home verd, un home-vegetal present en l'art medieval com a record d'una figura de la mitologia celta.",
"Se l'ha interpretat com un símbol cristià o, al contrari, com al propi diable.",
"Que era tan viu i concret com qualsevol imatge en la literatura.",
"El va considerar el personatge més difícil d'interpretar."
]
}
|
books
|
La situació s'agrava d'un modo que esfereeix. Aquest botxí del Cerdà, enorgullit de sa força i de la impunitat de sos actes, va fent derramas l'una darrera l'altra. Necessita molts diners per a ses disbauxes i per a sostenir sa companyia de saions: diner que, a la fi, tot va a la seva caixa en paga de les fartaneres que els serveix i del vi amb què els emmetzina, a part del que es reté per compte de pensions atrassades sos infeliços testaferros, la major part d'ells endogalats fins al coll; sense comptar que ell és l'únic director, administrador i clavari d'aquest gremi sense fe ni llei.
Així ho conta en Basi, que per son cantó és també a casa l'únic amo, ja que el papà no té esma per a res, Ara ha prohibit terminantment donar ni un marve més, animat per no sé quines maquinacions que porta entre mans, confabulat amb alguns propietaris que comencen a despertar-se per les picades que senten a la bossa. Però jo d'aquestes confabulacions no n'espero sinó noves desgràcies, perquè entenc que no és en Basi, encara que home decidit i fidel, la persona a propòsit per a salvar la situació, ja que és titllat com a conseller del papà i el principal culpable de les accions d'aquest.
De moment ja tenim que el Cerdà accentua sa inquina contra nosaltres, induint al poble a reclamar una indemnització pels danys soferts a l'empriu, a més d'exigir l'entrega d'aquella maleïda sentència per a fer-ne un foc al mig de la plaça. Fins hem tingut avís de què s'arma un complot per a atacar-nos a casa mateix.
* * *
Tu em dius que, donada la situació delicada envers ma família, no creus arribada encara l'hora d'intervenir amb fums de protector. Respecto tes delicadeses, però lo cert és que aquesta situació s'ha fet intolerable; això no és viure ni morir. Ja fa quinze dies que no rebem el correu ni tenim notícies de fora; però ha d'ésser grave lo que passa, perquè aquest home puga sostenir-se i exercir sa autoritat fora de tota llei i raó.
Déu meu! ¿Es possible que, sia tot el país un exemple d'anarquia desfrenada com aquest poble desgraciat? ¿No es trobarà, en un lloc o altre, un recó on amagar-nos i reposar tranquilament lliures de les terribles angoixes que aquí ens malmeten la salut?
|
[
"Què està duent a terme en Cerdà?",
"Què li fa falta?",
"Per quin motiu?",
"Amb què se’ls gasta?",
"Qui és ell?",
"Qui ho explica tot això?",
"On es troba aquest?",
"Quina opinió té el narrador de les elucubracions?",
"De què és acusat en Basi?",
"Què demana en Cerdà?",
"Quina alerta han rebut?",
"Segons un personatge, ja és moment d’actuar?",
"Com és el context?",
"Quant temps fa que no saben res de l’exterior?",
"On li agradaria anar al narrador?"
] |
{
"answer_end": [
163,
187,
247,
364,
593,
616,
662,
981,
1187,
1334,
1505,
1642,
1727,
1822,
2195
],
"answer_start": [
63,
165,
165,
249,
496,
595,
636,
914,
983,
1189,
1429,
1513,
1670,
1756,
2050
],
"input_text": [
"Va fent derramas l'una darrera l'altra.",
"Molts diners.",
"Per a ses disbauxes i per a sostenir sa companyia de saions.",
"Amb les fartaneres que els serveix i el vi amb què els emmetzina.",
"L'únic director, administrador i clavari d'aquest gremi sense fe ni llei.",
"En Basi.",
"A casa l'únic amo.",
"No n'espera sinó noves desgràcies.",
"De ser conseller del papà i el principal culpable de les accions d'aquest.",
"Una indemnització pels danys soferts a l'empriu.",
"Que s'arma un complot per a atacar-los a casa mateix.",
"No.",
"Intolerable.",
"Fa quinze dies.",
"A un recó on amagar-se i reposar tranquilament lliures de les terribles angoixes que aquí els malmeten la salut."
]
}
|
books
|
L'energia i severitat de Sèneca estan patents en son nas rodó, ample, curt i fet d'un cop.
El geni del primer Napoleon té manifestacions en tots i cada un dels seus rasgos fisionòmics; mes encara que en la mirada i en a forma i disposició dels ulls trobeu molt ben indicada sa intel·ligència, vos semblaran poca cosa si us entreteniu una estoneta a estudiar-li el nas, a on no solament s'hi coneix percepció delicada i prompte, sinó resolució, envit, confiança en si i desconfiança dels altres, sobrietat, activitat, i per més prova compareu el nas de Napoleon en la glòria de l'imperi, amb el nas de Napoleon en Santa Helena, i de segur us semblarà comprovada ma teoria. El nas d'Austerlitz ha acompanyat sempre a un home que anava pel mon batallant, vencent i ensumant per tot glòries segures; el nas de Santa Helena és nas de vençut; és nas a on s'hi veuen llargandeixades de llàgrimes; aquell nas, a pesar seu i de la distància, flaira la restauració. Talleu-lo, poseu-lo sol en un camí i el primer francès que hi passi es llevarà el barret i cantarà alguna cosa de Beranger, que li sembli trista. Mireu-se bé el nas de Carles V d'Alemanya, I d'Espanya, i si sou entesos, hi podeu llegir tota sa història; aquell nas comença enèrgic i amic de bronquina, és desvergonyit e intolerant al mig i acaba amb la malignitat del frare i la solemnitat del claustre.
És dir que si no fos el nas, foren molt fàcils els enganys entre els homes, i costaria molt formar judici del present i l'esdevenidor d'una persona.
Ara, no.
Tot home estafat dóna a compendre que no va mirar bé el nas del burlador.
Tot marit enganyat, prova que es va casar sense fixar-se detingudament en el nas de la cònyuga.
Tapin el retrat de Voltaire, deixin només que se li vegi el nas i tothom dirà: aquí sota hi ha un geni i un incrèdul fosos en un sol home.
Ara potser vostès preguntaran:
-I tot això, a què treu nas?
-Treu nas a nas. ¿Què es pensen que en UN TROS DE PAPER sols hem de parlar de ximpleses?
|
[
"On es nota la duresa de Sèneca?",
"I l’actitud de Napoleó?",
"En quin, sobretot?",
"Què mostra aquesta part de la cara de l'emperador?",
"Quins dos casos és interessant contrastar?",
"A quin tipus de persona associem el nas d’Austerlitz?",
"I el de santa Helena?",
"Com reaccionaria un gal si es trobés davant d’aquest nas derrotat al bell mig d’una via sense res més?",
"Quina trajectòria de vida mostra el nas de Carles V d’Alemanya?",
"Seria senzill evitar les mentides i les traïcions sense els nassos?",
"Què podem deduir d’un home enredat?",
"A quina part del cos de la seva dona no va parar atenció un cornut?",
"De quin artista en podríem saber els trets només amb el seu nas, per exemple?",
"Com era?",
"Amb quina pregunta s’acaba el fragment?"
] |
{
"answer_end": [
89,
183,
367,
515,
625,
794,
835,
1100,
1358,
1434,
1590,
1686,
1825,
1825,
1975
],
"answer_start": [
0,
91,
185,
374,
519,
672,
796,
956,
1102,
1360,
1518,
1592,
1688,
1688,
1904
],
"input_text": [
"En son nas rodó, ample, curt i fet d'un cop.",
"En tots i cada un dels seus rasgos fisionòmics.",
"En el nas.",
"No solament s'hi coneix percepció delicada i prompte, sinó resolució, envit, confiança en si i desconfiança dels altres, sobrietat i activitat.",
"El nas de Napoleon en la glòria de l'imperi amb el nas de Napoleon en Santa Helena.",
"A un home que anava pel mon batallant, vencent i ensumant per tot glòries segures.",
"A un home vençut.",
"Es llevaria el barret i cantaria alguna cosa de Beranger que li sembli trista.",
"El nas comença enèrgic i amic de bronquina, és desvergonyit e intolerant al mig i acaba amb la malignitat del frare i la solemnitat del claustre.",
"Sí.",
"Que no va mirar bé el nas del burlador.",
"Al nas.",
"De Voltaire.",
"Un geni i un incrèdul fosos en un sol home.",
"¿Què es pensen que en UN TROS DE PAPER sols hem de parlar de ximpleses?"
]
}
|
books
|
Ja n'estava ben guardat, en Montbrió. Aquella massa de gent senzilla, més esgarriada que perversa fascinada i corpresa, de primer, per aquell braç de ferro i aquell temperament atrevit que en un sol moment i pel sol esforç de sa persona havia esmicolat la potència que tenia tot el poble sota el peu, esllomits i esdernegats pel xàfec de veritats incontestables que els hi tirà damunt amb aquell parlament que tan bé desentranyava un a un els sentiments dels seus cors, es trobaven igual que els primers pobladors del Paradís quan Déu els preguntava què era lo que havien fet del dipòsit d'innocència que els havia confiat, i, com ells, ajupien els caps de vergonya, davant del dit inexorabl.e que els hi posava al descobert les interiors misèries.
La consciència havia ressucitat: la bèstia humana era ben atuïda i podia en Montbrió reptar-la i burxar-la impunement.
Confosos i avergonyits, formats en grups, silenciosos uns, altres sentats sobre les carretes, i trulls, socs i altres mil objectes de què estava ple el cobert i sembrada la lliça, semblava que no sabien què fer-se de les escopetes, retacos i altres eines que els ballaven pels dits. Tots estaven seriosos i capficats i alguns fins semblava anessin a espurnejar-los-hi els ulls.
Era el moment oportú per a entrar en la darrera fàcies del problema que l'enginyer s'havia plantejat. Ja els tenia despullats de la roba de disfressa: era ja temps de tornar-los-hi la de persona honrada.
En Llissàs hi ajudà, intervenint com a advocat del poble.
-Ja veura, don Ramón- deia a la seva manera: -s'ha de dir tot lo que hi ha. Aquí els pillos i criminals cregui que són ben pocs, i si tant m'apura li diré que, llevat del Cerdà, que de temps és l'esca del pecat del poble, els demés…
-Els demés s'hi feien sopes- afegí en Ramón, endolcint amb una mitja rialla la duresa de la interrupció. -Per lo demés- continuà,- ja ho reconec així, i per això no els dono tota la culpa. Ja sé jo qui en té bona part, si no tanta com el Cerdà. Ja sabeu vosaltres a qui em refereixo, perquè no és pas cap secret per ningú les topades que amb don Eudald he tingut, amb motiu de les coses del poble. Avui, aquell, alliçonat per l'experiència, ha comprès que no anava bé i està disposat a reparar els mancaments en què pugui haver caigut. Ara falta saber si el poble de Vall de Pedres està disposat a escoltar la veu de la raó i de la justícia.
|
[
"Com eren les persones d’allà?",
"Què els havia llançat a sobre en Montbrió?",
"A qui s’assemblava la gent?",
"Què havia renascut?",
"Com es trobaven?",
"S’havien ajuntat?",
"Què feien amb les armes?",
"Quina vestimenta havien abandonat?",
"Quina havien de posar-se altre cop?",
"Qui va parlar després?",
"A qui es va dirigir?",
"De quin tipus de persones no n’hi ha gaire allà, segons diu?",
"De quina manera va respondre en Ramón?",
"Qui és més culpable, segons ell?",
"D’on és la gent?"
] |
{
"answer_end": [
68,
405,
622,
780,
960,
908,
1098,
1395,
1448,
1506,
1551,
1635,
1844,
2137,
2381
],
"answer_start": [
38,
301,
470,
749,
868,
868,
1048,
1348,
1397,
1450,
1508,
1584,
1741,
1894,
2277
],
"input_text": [
"Senzilles.",
"El xàfec de veritats incontestables.",
"Als primers pobladors del Paradís quan Déu els preguntava què era lo que havien fet del dipòsit d'innocència que els havia confiat.",
"La consciència.",
"Confosos i avergonyits.",
"Sí.",
"Semblava que no sabien què fer-ne.",
"La de disfressa.",
"La de persona honrada.",
"En Llissàs.",
"A don Ramón.",
"De pillos i criminals.",
"Endolcint amb una mitja rialla la duresa de la interrupció.",
"Don Eudald.",
"De Vall de Pedres."
]
}
|
mitologia
|
El dia dels morts (títol original: Day of the Dead) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per George A. Romero, estrenada l'any 1985. Ha estat doblada al català.
És el tercer lliurament de la Saga dels zombies.
Després de la invasió planetària dels morts vivents, un petit grup arriba en helicòpter per investigar eventuals supervivents. Pena perduda, recuperen la seva base, un camp militar fortificat.
En aquest camp que de fet és un sil de míssils de la guerra freda, la tensió és forta entre les dues factions presents, els militars i els científics. Els militars són partidaris de l'erradicació implacable dels zombies - els científics investiguen un mitjà d'erradicar la contaminació.
A més, un mort-vivent diferent, perquè expressa emocions humanes, ha estat domesticat per un dels savis.
La tensió puja més en un raid de captura de morts vivents, quan el grup de soldats en part en part és delmat. Així, cada mort crea un nou zombie.
La lluita entre els dos grups té lloc en presència de la invasió de morts vivents.
|
[
"Què és El dia dels morts?",
"Qui n’és el director?",
"Quan va sortir?",
"En quina llengua es va traduir?",
"Forma part d’una saga?",
"Quina part és?",
"Què hi ha succeït?",
"Qui busca gent que no hagi mort?",
"On s’instal·len?",
"Quins dos grups comparteixen la base?",
"Es discuteixen?",
"Què volen els de l’exèrcit?",
"I els estudiosos?",
"Qui neix amb cada persona morta?",
"Com es produeix la disputa entre els dos bàndols?"
] |
{
"answer_end": [
83,
113,
135,
163,
212,
212,
265,
339,
405,
556,
692,
626,
692,
943,
1026
],
"answer_start": [
0,
0,
115,
137,
165,
165,
214,
267,
341,
407,
474,
558,
629,
909,
945
],
"input_text": [
"Una pel·lícula estatunidenca.",
"George A. Romero.",
"L'any 1985.",
"Al català.",
"Sí.",
"La tercera.",
"La invasió planetària dels morts vivents.",
"Un petit grup.",
"A un camp militar fortificat.",
"Els militars i els científics.",
"Sí.",
"L'erradicació implacable dels zombies.",
"Investigar un mitjà d'erradicar la contaminació.",
"Un nou zombie.",
"En presència de la invasió de morts vivents."
]
}
|
vilaweb
|
El tercer tinent batlle de Barcelona, Jaume Asens, ha carregat a Catalunya Ràdio contra la plataforma Sobiranistes, que demana un gir de Catalunya en Comú cap a la defensa decidida del sobiranisme: ‘Tinc moltes coincidències amb alguns dels promotors amb la qüestió nacional però crec que, sincerament, no han fet les coses bé ni ho han fet en el moment correcte. A més, això d'apropiar-se d'un dels valors fundacionals de l'espai, com és el sobiranisme, em sembla un error.' Segons que ha dit, no tenia coneixement de la iniciativa i se'n va assabentar per la premsa, tot i que Assens és un dels membres de Catalunya en Comú que més s'ha destacat en la defensa del sobiranisme. ‘Molta gent sobiranista, per exemple Desbordem, que té una posició de defensa de República catalana plenament sobirana, no se'ns ha invitat a participar', ha dit. A més, Asens ha retret als impulsors de Sobiranistes no haver defensat la seva posició quan el partit va debatre la posició sobre el referèndum del Primer d'octubre: ‘Els promotors d'aquesta iniciativa no estaven en la meva posició, que va ser defensada per més del 30% de l'espai. Defensaven de ser-hi, però amb una postura no tan activa. Posaven el focus en la falta de garanties del referèndum de la Generalitat i nosaltres pensàvem que s'havia de posar més en l'actitud de l'estat.' Per últim, Asens ha retret que ‘no s'han fet els debats en els espais de decisió interns i això ha generat malestar', i ha qüestionat ‘les motivacions de fons que pugui tenir la iniciativa, que a mi em genera alguns dubtes'. Boye hauria de ser present als judicis de l'1-O A banda, Asens ha parlat sobre els judicis de l'1-O i ha apostat perquè Gonzalo Boye, coordinador de la defensa internacional, participés en els judicis que es faran aquest hivern. ‘Seria bo que l'advocat Gonzalo Boye fos el fil conductor que uniria l'estratègia de defensa internacional amb la defensa al Suprem', ha dit. Més informació Crònica d'Andreu Barnils: ‘Iniciativa ha estat un entrebanc'
|
[
"Qui és Jaume Asens?",
"On ha fet unes declaracions?",
"A qui ha criticat?",
"Per quin motiu?",
"Asens està en contra de totes les seves propostes?",
"Què li sembla una errada?",
"Era conscient d’aquest projecte?",
"Com ho va saber?",
"Va ser convidat a formar part de Sobiranistes?",
"Què més els ha recriminat?",
"La gent de Sobiranistes van opinar el mateix que ell llavors?",
"Amb què es diferenciaven els de Sobiranistes?",
"Què més ha posat en dubte Asens?",
"Qui és Gonzalo Boye?",
"Quin paper creu Asens que hauria de tenir Boye?"
] |
{
"answer_end": [
49,
80,
114,
196,
274,
473,
532,
567,
831,
1006,
1073,
1326,
1552,
1727,
1914
],
"answer_start": [
0,
38,
38,
51,
199,
371,
476,
476,
680,
842,
1009,
1182,
1449,
1674,
1784
],
"input_text": [
"El tercer tinent batlle de Barcelona.",
"A Catalunya Ràdio.",
"A la plataforma Sobiranistes.",
"Perquè demana un gir de Catalunya en Comú cap a la defensa decidida del sobiranisme.",
"No.",
"Apropiar-se d'un dels valors fundacionals de l'espai, com és el sobiranisme.",
"No.",
"Per la premsa.",
"No.",
"No haver defensat la seva posició quan el partit va debatre la posició sobre el referèndum del Primer d'octubre.",
"No.",
"Posaven el focus en la falta de garanties del referèndum de la Generalitat i ells pensaven que s'havia de posar més en l'actitud de l'estat.",
"Les motivacions de fons que pugui tenir la iniciativa.",
"El coordinador de la defensa internacional.",
"Que fos el fil conductor que uniria l'estratègia de defensa internacional amb la defensa al Suprem."
]
}
|
bios
|
Mercedes Armas Galve (Barcelona, 1964) és una jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). És Magistrada titular de la secció vuitena de l'Audiència de Barcelona. És coneguda per haver dut el judici a Leo Messi i per investigar el cas sobre el malversació de fons durant el Referèndum d'autodeterminació de Catalunya de 2017.
Va accedir a la carrera el 1991, començant a treballar al Jutjat de Primera Instància i instrucció d'Arenys de Mar, on va romandre fins al 1997. Ja com a Magistrada, va treballar als jutjats de Granollers durant deu anys, fins que es va incorporar al Jutjat Penal número 7 de Barcelona.
El 2008 va començar a treballar a la secció vuitena de l'audiència provincial, des d'on va rebre l'encàrrec de jutjar el cas Leo Messi, qui finalment fou condemnat a 21 mesos de presó per haver defraudat 4,1 milions d'euros a Hisenda entre 2007 i 2009.
El febrer de 2017 fou designada -en comissió de servei, inicialment durant sis mesos- per cobrir una vacant a la sala Civil i penal del TSJC, després de la jubilació del magistrat Enric Anglada i que Joan Manel Abril i Miguel Ángel Gimeno demanessin una excedència. Abril havia dut a terme el judici contra Mas, Ortega i Rigau pel 9-N. i Gimeno, antic expresident del TSJC, havia estat contractat com a director de l'Oficina Antifrau de Catalunya.
Una de les seves primeres tasques com a magistrada del TSJC fou analitzar la querella de la fiscalia contra Meritxell Borràs i Francesc Esteve arran de la licitació de la compra d'urnes. En relació a aquesta causa, el setembre del mateix any va rebre l'encàrrec d'investigar una nova querella, on la Fiscalia investiga el president Puigdemont i els seus catorze consellers en relació a un possible delicte de malversació de fons públics per les partides d'uns 6,2 milions d'euros que el Govern de la Generalitat hauria destinat a la celebració del referèndum per l'autodeterminació, declarat suspès pel Tribunal Constitucional d'Espanya. En relació a aquesta querella, fou ella qui va demanar a la Guàrdia Civil l'execució de mesures cautelars : el tancament dels webs relacionats amb el referèndum i l'elaboració d'una llista on s'informi de quins mitjans de comunicació en fan difusió de tipus publicitària de la convocatòria.
|
[
"Quan va néixer Mercedes Armas?",
"A què es dedica?",
"Per quins casos és famosa?",
"On van ser els seus inicis en el món judicial?",
"On va guanyar-se la vida durant una dècada?",
"Què va iniciar el 2008?",
"Quina sentència va rebre Messi?",
"Per quin motiu?",
"A qui va substituir Armas el 2017?",
"Quin cas havia tractat Abril?",
"Quina va ser la feina inicial d'Armas al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya?",
"Quan va rebre una nova tasca?",
"Qui hi havia sota sospita?",
"De què se'ls acusava?",
"Quines mesures preventives va ordenar Armas en aquest context?"
] |
{
"answer_end": [
38,
98,
340,
456,
562,
706,
812,
880,
1146,
1216,
1515,
1622,
1702,
1911,
2257
],
"answer_start": [
0,
39,
179,
342,
508,
629,
717,
765,
882,
1148,
1330,
1545,
1572,
1639,
1968
],
"input_text": [
"El 1964.",
"És una jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.",
"Pel judici a Leo Messi i per investigar el cas sobre el malversació de fons durant el Referèndum d'autodeterminació de Catalunya de 201.",
"Al Jutjat de Primera Instància i instrucció d'Arenys de Mar.",
"Als jutjats de Granollers.",
"A treballar a la secció vuitena de l'audiència provincial.",
"21 mesos de presó.",
"Per haver defraudat 4,1 milions d'euros a Hisenda entre 2007 i 2009.",
"A Enric Anglada, Joan Manel Abril i Miguel Ángel Gimeno.",
"El judici contra Mas, Ortega i Rigau pel 9-N.",
"Analitzar la querella de la fiscalia contra Meritxell Borràs i Francesc Esteve arran de la licitació de la compra d'urnes.",
"El setembre del mateix any.",
"El president Puigdemont i els seus catorze consellers.",
"D'un possible delicte de malversació de fons públics per les partides d'uns 6,2 milions d'euros que el Govern de la Generalitat hauria destinat a la celebració del referèndum per l'autodeterminació.",
"El tancament dels webs relacionats amb el referèndum i l'elaboració d'una llista on s'informi de quins mitjans de comunicació en fan difusió de tipus publicitària de la convocatòria."
]
}
|
bios
|
Amàlia Lafuente Flo (Barcelona, 1952) és catedràtica de Farmacologia de la Universitat de Barcelona. Alhora, és investigadora de l'Institut d'Investigacions Biomèdica de Barcelona IDIBAPS i del CIBER de Malalties Mentals (CIBERSAM). En l'actualitat és responsable de la unitat de farmacologia de la facultat de Medicina (Clínic-UB), és directora del departament de fonaments clínics i coordinadora de l'àrea de genètica del grup d'esquizofrènia de l'Hospital Clínic (GEC).
Doctora en Medicina i Cirurgia, el 1995 treballà a la Universitat de Califòrnia (Berkeley) com a investigadora. A més a més és col·laboradora estable amb el grup de farmacologia de la Universitat Johns Hopkins (School of Public Health) i també amb el grup de psiquiatria mol·lecular de la Universitat de Nevada (Reno).
La carrera com a investigadora de Lafuente està orientada cap a la identificació de noves dianes terapèutiques i altres marcadors perifèrics que són de gran ajuda en el diagnòstic de determinades malalties. Així, l'objectiu és el de realitzar teràpies personalitzades i, per tant, més efectives per als pacients. Alhora, Lafuente, també dedica esforços en estudiar les relacions que l'esquizofrènia i altres trastorns relacionats poden tenir amb la medicació.
Ha estat investigadora principal en una cinquantena de projectes centrats en farmacologia i farmacogenètica. Encara en el seu perfil d'investigadora, ha publicat més d'un centenar de publicacions d'àmbit internacional i ha dirigit una desena de tesis doctorals.
En la seva vessant de divulgadora, ha col·laborat en la publicació col·lectiva Científics Lletraferits (2014), i també ha publicat diverses novel·les científiques de ficció com ara Codi genètic (Proa, 2009), una novel·la sobre la investigació genètica en un laboratori i Teràpia de risc (Proa, 2013), un thriller sobre teràpies d'antienvelliment.
|
[
"Quan va néixer Amàlia Lafuente?",
"Quin títol té?",
"On fa recerca?",
"I què gestiona?",
"En quina especialitat es va doctorar?",
"Amb quines universitats estrangeres ha col·laborat?",
"En què es basa la seva recerca?",
"Per a què serveixen aquests?",
"Quina és la meta d’aquest estudi?",
"Què més investiga?",
"Quants projectes ha fet?",
"De quin tipus?",
"Ha tret algun llibre acadèmic?",
"I algun de ficció?",
"Com es titulen aquests?"
] |
{
"answer_end": [
37,
99,
220,
465,
503,
783,
932,
997,
1059,
1250,
1316,
1359,
1616,
1686,
1800
],
"answer_start": [
0,
38,
109,
333,
473,
513,
792,
905,
999,
1105,
1252,
1255,
1402,
1627,
1627
],
"input_text": [
"El 1952.",
"És catedràtica de Farmacologia de la Universitat de Barcelona.",
"A l'Institut d'Investigacions Biomèdica de Barcelona IDIBAPS i del CIBER de Malalties Mentals.",
"L'àrea de genètica del grup d'esquizofrènia de l'Hospital Clínic.",
"En Medicina i Cirurgia.",
"Amb la Universitat de Califòrnia (Berkeley), la Universitat Johns Hopkins (School of Public Health) i la Universitat de Nevada.",
"En la identificació de noves dianes terapèutiques i altres marcadors perifèrics.",
"Per ajudar en el diagnòstic de determinades malalties.",
"Realitzar teràpies personalitzades.",
"Les relacions que l'esquizofrènia i altres trastorns relacionats poden tenir amb la medicació.",
"Una cinquantena.",
"De farmacologia i farmacogenètica.",
"Sí.",
"Sí.",
"Codi genètic i Teràpia de risc."
]
}
|
mitologia
|
A més dels dotze déus principals i les innombrables deïtats menors, els antics grecs adoraven a una deïtat que ells anomenaven Agnostos Theos, és a dir: el déu desconegut. A Atenes va haver-hi un temple dedicat específicament a aquest déu i molt sovint els atenencs prestaven jurament "en el nom del déu desconegut" (Νή τόν Άγνωστον Ne ton Agnoston). Apol·lodor el Gramàtic, Filostrat el Jove i Pausànies també van escriure sobre el déu desconegut. El déu desconegut no era tant una deïtat específica, sinó una representació, d'un déu o déus que es considerava que realment existien, però el nom dels quals i la seva naturalesa no s'havia revelat als atenesos o al món hel·lènic en general.
D'acord amb una història explicada per Diògenes Laerci, una greu plaga va afectar Atenes i la desesperació s'apropià de la gent. Pensant que la causa era la ira dels déus van decidir oferir els sacrificis apropiats perquè la plaga amainés. Per això Epimènides de Creta reuní un ramat d'ovelles a l'Areòpag i posteriorment les va alliberar. Les ovelles van començar a passejar per Atenes i els pujols de la rodalia. Per suggeriment d'Epimènides, quan una ovella s'aturava es feia un sacrifici al déu local d'aquest indret. Per aquest motiu molts dels jardins i edificis d'Atenes es van associar a un déu o una dea específica i s'hi va construir el corresponent altar. No obstant això, els atenencs van seguir una o diverses de les ovelles fins a un indret que no tenia cap déu associat. Per això s'hi va construir un altar sense el nom d'un déu inscrit.
Segons el llibre Fets dels Apòstols, que figura en el Nou Testament cristià, quan l'apòstol Pau visità Atenes, va veure un altar amb una inscripció dedicada a aquest déu, i, quan va ser convidat a parlar als líders atenencs a l'Areòpag va fer aquest discurs:
En els seus raonaments sobre la possibilitat de conèixer Déu i la seva identitat, Hegel il·lustra el seu cas amb aquest déu desconegut, segons la cita de Pau.
Hi ha un altar dedicat al Déu desconegut que el 1820 es traslladà a la muntanya Palatina de Roma. Conté una inscripció en llatí que diu: "SEI·DEO·SEI·DEIVAE·SAC / G·SEXTIVS·C·F·CALVINVSPR / DE·SENATI·SENTENTIA / RESTITVIT", que podria traduir-se al català com: 'Ja sigui per a un déu o una dea sagrada, Caius Sextius Calvino, fill de Caius, pretor per ordre del Senat, va restaurar açò.' L'altar s'exhibeix al Museu del Palatí.
|
[
"Com anomenaven els grecs d’antany al déu desconegut?",
"On tenia un santuari aquesta divinitat?",
"Quins autors van parlar-ne?",
"Què era exactament aquesta deïtat?",
"Qui va explicar una llegenda?",
"Què va succeir a la capital grega en aquesta?",
"Com van intentar solucionar-ho?",
"Què va fer Epimènides?",
"Per on van anar els animals?",
"Què passava quan un dels animals es quedava quiet?",
"Què es va edificar?",
"Quin cas diferent hi va haver?",
"Qui va anar allà?",
"Quin text es pot llegir a l’altar d’aquesta divinitat?",
"On està exposat ara?"
] |
{
"answer_end": [
170,
238,
447,
659,
745,
779,
929,
1029,
1104,
1211,
1356,
1542,
1713,
2349,
2388
],
"answer_start": [
68,
172,
351,
449,
691,
693,
820,
931,
1031,
1136,
1213,
1358,
1626,
1962,
2352
],
"input_text": [
"Agnostos Theos.",
"A Atenes.",
"Apol·lodor el Gramàtic, Filostrat el Jove i Pausànies.",
"Una representació d'un déu o déus que es considerava que realment existien, però el nom dels quals i la seva naturalesa no s'havia revelat als atenesos.",
"Diògenes Laerci.",
"Una greu plaga.",
"Van decidir oferir els sacrificis apropiats.",
"Reuní un ramat d'ovelles a l'Areòpag i posteriorment les va alliberar.",
"Per Atenes i els pujols de la rodalia.",
"Es feia un sacrifici al déu local d'aquest indret.",
"El corresponent altar.",
"Els atenencs van seguir una o diverses de les ovelles fins a un indret que no tenia cap déu associat, i per això s'hi va construir un altar sense el nom d'un déu inscrit.",
"L'apòstol Pau.",
"Ja sigui per a un déu o una dea sagrada, Caius Sextius Calvino, fill de Caius, pretor per ordre del Senat, va restaurar açò.",
"Al Museu del Palatí."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Aqueront (en grec, Ἀχέρων, Akhéron) fou un fill d'Hèlios i de Gea. Tenia una mainadera que es deia Mormo, o Mormòlice. Fou transformat en riu i precipitat al Tàrtar perquè havia donat aigua als titans (o als gegants) que lluitaven contra els olímpics durant la titanomàquia. Amb aquest nom es coneixen, doncs, alguns rius de l'antiga Grècia. El més important se situa a Tespròcia, a l'Epir, que segons els antics portava al món inferior.
A l'Odissea apareix en una descripció del món subterrani dels Infens, juntament amb els rius Flegetont i Cocit. És el riu que han de travessar les ànimes per arribar a l'Hades. Les seues aigües, amargues i tèrboles, gairebé estancades, amb unes ribes fangoses i cobertes de canyissars, eren el camí per on la barca de Caront conduïa els difunts a la seua llar definitiva. És per això que el nom d'Aqueront fou donat més tard, en sentit general, al món inferior.
Coord.: 39° 14′ 10″ N, 20° 28′ 34″ E / 39.23611°N,20.47611°E / 39.23611; 20.47611
|
[
"Qui és Aqueront?",
"Segons què?",
"Qui era la seva dida?",
"En què es va convertir ell?",
"On va anar a parar?",
"Per quin motiu?",
"Quan?",
"Què s’anomena igual que ell, doncs?",
"On es troba el més rellevant d’aquests?",
"On anava a parar aquest, segons el mite?",
"En quin text apareix?",
"Amb quins altres rius?",
"Per a què s’ha de creuar aquest?",
"Com és la seva aigua?",
"Què va significar Aqueront posteriorment?"
] |
{
"answer_end": [
92,
92,
131,
168,
191,
227,
300,
367,
416,
463,
575,
575,
640,
749,
925
],
"answer_start": [
27,
0,
94,
146,
146,
146,
146,
302,
369,
369,
465,
465,
577,
642,
837
],
"input_text": [
"Un fill d'Hèlios i de Gea.",
"Segons la mitologia grega.",
"Mormo.",
"En riu.",
"Al Tàrtar.",
"Perquè havia donat aigua als titans.",
"Durant la titanomàquia.",
"Alguns rius de l'antiga Grècia.",
"A Tespròcia, a l'Epir.",
"Al món inferior.",
"A l'Odissea.",
"Flegetont i Cocit.",
"Per arribar a l'Hades.",
"Amarga i tèrbola, gairebé estancada, amb unes ribes fangoses i coberta de canyissars.",
"El món inferior."
]
}
|
mitologia
|
Santa Calamanda, verge i màrtir, és la santa patrona de Calaf. Venerada com a santa per l'Església catòlica, es tracta d'un personatge llegendari, probablement inexistent, la tradició del qual es va originar arran d'unes relíquies arribades a l'església. A partir d'elles, es va construir una història que vinculés aquestes relíquies a Calaf.
El seu nom sembla procedir del llatí calamus —«canya» i en aquest cas, «amb forma de canya». Quasi res de la seva
existència se sap amb certesa, i de la seva vida, les hagiografies en difereixen en gran manera. Segons una tradició, recollida per Joan Amades, hauria estat una calafina que hauria mort verge per desobeir el prefecte Dacià, governador d'Hispània; el seu martiri hauria estat el dia 5 de febrer del govern de Dioclecià (ço és l'any 303); una segona versió és que hauria estat una cristiana a qui el seu pare hauria tallat els braços perquè no pogués senyar-se. Una altra versió indica que hauria estat nada a Calaf, al llogaret de Soler Lladrús; companya de santa Úrsula de Colònia, hauria estat una de les onze noies degollades pels huns a Colònia quan tornaven d'una peregrinació a Roma; si fos així, hauria viscut entre el segle iii i el V.
El que sembla més estès és que les despulles de la santa van arribar a Calaf, on foren venerades amb devoció. Quan al segle xvii es construí l'església de Sant Jaume, hom les va guardar en la cripta que s'hi va construir a posta (1649). Coetàniament, el papa Urbà VIII havia reconegut, per butlla pontifícia del 13 d'agost del 1624, el culte a la santa i la Confraria que li seria dedicada. La seva festa se celebra el 5 de febrer. Els Goigs que li són dedicats (Goigs a llaor de la gloriosa Verge i Màrtir Santa Calamanda, filla i patrona de la Vila de Calaf on es guarda el seu Cap venerable, edició del 1985) tenen música de mossèn Llorenç Guiteras.
Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya el 2012 hi havia 39 persones amb aquest nom a Catalunya, de les que 11 a l'Anoia, 9 al Barcelonès i 4 al Montsià.
La santa és venerada també al poble mexicà que porta el seu nom (Calamanda, poble de 1.700 habitants al municipi del Marqués, estat de Querétaro). Una imatge de la santa hi va ser portada el 2000 i hi fou solemnement coronada el 26 de maig del 2002. El poble en celebra la festa en l'aniversari de la coronació, a la darrera setmana de maig de cada any.
|
[
"Qui és Santa Calamanda?",
"Va existir realment?",
"Per què es va començar a adorar?",
"D’on prové el seu nom?",
"Qui va parlar de la llegenda?",
"Qui va ser la Calamanda, segons ell?",
"I quan l’haurien matat?",
"Hi ha una altra hipòtesi sobre la seva vida?",
"Com hauria mort, segons aquesta versió de la llegenda?",
"Quan es va edificar l’església de Calaf?",
"On es van dipositar les relíquies de la santa?",
"Quan és la seva festivitat?",
"Qui va musicar els goigs de santa Calamandra?",
"On és adorada també?",
"Quan és la festivitat de Calamanda allà?"
] |
{
"answer_end": [
61,
170,
253,
387,
601,
681,
776,
973,
1147,
1368,
1401,
1633,
1854,
2079,
2368
],
"answer_start": [
0,
109,
172,
343,
555,
555,
706,
919,
1042,
1313,
1313,
1594,
1635,
2016,
2266
],
"input_text": [
"La santa patrona de Calaf.",
"No.",
"Arran d'unes relíquies arribades a l'església.",
"Del llatí calamus.",
"Joan Amades.",
"Una calafina que hauria mort verge per desobeir el prefecte Dacià.",
"El dia 5 de febrer del govern de Dioclecià.",
"Sí.",
"Hauria estat una de les onze noies degollades pels huns a Colònia quan tornaven d'una peregrinació a Roma.",
"El segle xvii.",
"En la cripta.",
"El 5 de febrer.",
"Llorenç Guiteras.",
"Al poble mexicà que porta el seu nom.",
"La darrera setmana de maig de cada any."
]
}
|
books
|
-Ja vénen! -Ja són aquí! -Cuiti! -Noia, ¿com estàs? -Acabeu d'arreglar això. -Mare, em deixa anar al terrat? -No.
Tot això se sent ensopegant amb les cadires, corrent de l'un cantó a l'altre, plorant el xicot que vol anar al terrat, i anant-se'n la pentinadora corrents i arreconada, com si hagués comès un crímen, per no trobar-se amb la ferrenya cara del senyor Pere, que li diu que totes són unes bandarres i unes encobridores.
De repent truquen. El senyor Pere i la senyora Socors se fiquen en un quarto per aconduir-se un xic; tanquen les vidrieres de la sala; i la criada, obrint la porta, deixa entrar al senyor Cinto i al seu fill, que són els que hi van a demanar la noia.
-El senyor?
-Miquela: que entrin a la sala i s'aguardin- diu des d'on s'arregla, la senyora Socors.
La criada els obre la porta de la sala, i pare i fill queden esperant-se; el primer assentat en el sofà i el xicot passejant-se.
El senyor Cinto havia sigut pastisser. Va arreplegar el principi dels secalls, que s'hi guanyava tant, i ara el tenim amb dos casetes al carrer d'En Llàstics, una gran panxa, cara quadrada i sotabarba.
El xicot és un xitxarelo dels del dia.
El seu pare va dir: -Ja que sóc un ase, no vui que el meu fill ho siga.- I el fa estudiar per advocat.
El pobre senyor està admirat del luxo de la casa.
-Caratsus!- pensa entre si. -Ja deuran anar bé, els capítols.
|
[
"El jove pot anar a la terrassa?",
"Està trist per això?",
"Qui marxa?",
"Com ho fa?",
"Per quin motiu?",
"Què passa de sobte?",
"Qui entra en una habitació?",
"Qui ha arribat a la casa?",
"Per què hi han anat?",
"On han d’esperar?",
"Què fa el noi mentrestant?",
"A què es dedicava el pare?",
"Com és la seva situació ara?",
"Quina carrera ha fet el seu fill?",
"Amb què s’enlluerna el pare?"
] |
{
"answer_end": [
112,
231,
269,
313,
429,
448,
507,
638,
680,
780,
909,
948,
1111,
1253,
1303
],
"answer_start": [
78,
192,
235,
235,
235,
431,
450,
568,
596,
694,
824,
911,
1016,
1173,
1255
],
"input_text": [
"No.",
"Sí.",
"La pentinadora.",
"Corrents i arreconada, com si hagués comès un crímen.",
"Per no trobar-se amb la ferrenya cara del senyor Pere, que li diu que totes són unes bandarres i unes encobridores.",
"Truquen.",
"El senyor Pere i la senyora Socors.",
"El senyor Cinto i el seu fill.",
"Per demanar la noia.",
"A la sala.",
"Es passeja.",
"Havia sigut pastisser.",
"Té dos casetes al carrer d'En Llàstics, una gran panxa, cara quadrada i sotabarba.",
"La d'advocat.",
"Amb el luxo de la casa."
]
}
|
bios
|
Àngels Martínez i Castells (Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 9 de maig de 1948) és una professora de política econòmica i activista catalana. Presidenta i fundadora de l'organització Dempeus per la Salut Pública, fou diputada al Parlament de Catalunya en l'11a legislatura (2015-2017) pel partit Catalunya Sí que es Pot.
Doctora en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, té a més estudis de comerç, filosofia i lletres i dret. Va dirigir la seva tesi Fabià Estapé, una recerca sobre els governs provisionals a Portugal després de la Revolució dels Clavells. De 1976 al 2008 va ser professora de política econòmica de la Universitat de Barcelona. Va ser titular del Departament de Política Econòmica i Estructura Internacional de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona i ha impartit també l'assignatura "Dona i Economia".
Ha investigat sobre gènere, economia, salut pública, immigració i ciutadania i publicat treballs sobre les conseqüències del neoliberalisme, el principi de subsidiarietat i sobre dona i democràcia. Ha realitzat treballs sobre història del pensament econòmic i ha traduït al català i al castellà una trentena de llibres de política i economia.
Va ser vicepresidenta de la Fundació Pere Ardiaca (2000) i va dirigir la revista teòrica Realitat editada per aquesta fundació.
Va començar a militar al PSUC l'any 1968 i el 1982 va participar en la fundació del PCC. El 1971 va participar en la fundació de l'Assemblea de Catalunya i en fundació de la secció d'educació de CCOO de Catalunya. El 1998 va ser membre fundadora d'Esquerra Unida i Alternativa.
El 1999 es va convertir en la primera dona candidata d'EUiA a les eleccions al Parlament Europeu representant al PCC en la candidatura presentada per IU-EUiA i el 2004 va ocupar el segon lloc de la candidatura d'ICV-EUiA que va encapçalar Raül Romeva però no va sortir escollida.
Del 2005 al 2012 va formar part del consell nacional d'EUiA. A partir de juny de 2012 Martínez Castells va continuar afiliada a Esquerra Unida sense càrrecs de responsabilitat.
El 2009 va ser cofundadora de Dempeus per la Salut Pública, organització que presideix.
El 2011 va ser una de les autores de Reacciona, sota la direcció de Rosa María Artal, un llibre a manera de manifest vinculat al moviment 15M que va tenir continuïtat amb l'edició el 2012 d'Actúa i el 2015 de Reacciona Dos.
El 2013 va ser triada com a membre del consell científic d'ATTAC.
En les eleccions municipals de maig de 2015 va ocupar el lloc 32 de la llista Barcelona en Comú liderada per Ada Colau.
El juliol de 2015 es va presentar a primàries en Podem formant part de la llista 'Equip Albano. El canvi a Catalunya' i va ser escollida per al lloc número dos de la candidatura en les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre del mateix any. L'agost de 2015 es va anunciar que ocuparia el quart lloc de la llista per la circumscripció de Barcelona de la candidatura de Catalunya Sí que es Pot liderada per Lluís Rabell a proposta de Podem, després del pacte entre els partits Iniciativa, Podem, Esquerra Unida i Equo.
El novembre de 2017 va anunciar que abandonava Podem, amb vuit membres més del consell ciutadà, després que el secretari general Albano Dante Fachin presentara la seua dimissió, com a protesta pel tracte rebut des de la direcció estatal de Pablo Iglesias, denunciant "menyspreu" a les decisions preses per Podem Catalunya.
|
[
"On va néixer Àngels Martínez?",
"Quin títol universitari té?",
"Ha treballat de docent?",
"Sobre quins temes ha fet recerca?",
"Ha fet de traductora?",
"De quina publicació va ser directora?",
"A quin partit polític es va afiliar?",
"De què va formar part posteriorment?",
"Què va esdevenir ella el 1999?",
"Quan va crear una organització?",
"Què va redactar?",
"A quina llista electoral va anar primer el 2015?",
"I després?",
"I per acabar?",
"Arran de què va deixar Podem?"
] |
{
"answer_end": [
82,
355,
662,
958,
1223,
1352,
1383,
1441,
1728,
2175,
2223,
2585,
2704,
3039,
3373
],
"answer_start": [
0,
324,
592,
882,
1142,
1225,
1354,
1354,
1632,
2089,
2185,
2467,
2587,
2843,
3119
],
"input_text": [
"A Mollet del Vallès.",
"Doctora en ciències econòmiques.",
"Sí.",
"Sobre gènere, economia, salut pública, immigració i ciutadania.",
"Sí.",
"De la revista teòrica Realitat editada per la Fundació Pere Ardiaca.",
"Al PSUC.",
"De la fundació del PCC.",
"La primera dona candidata d'EUiA a les eleccions al Parlament Europeu.",
"El 2009.",
"Reacciona.",
"La llista Barcelona en Comú liderada per Ada Colau.",
"La llista Equip Albano. El canvi a Catalunya.",
"La llista per la circumscripció de Barcelona de la candidatura de Catalunya Sí que es Pot liderada per Lluís Rabell a proposta de Podem.",
"Arran que el secretari general Albano Dante Fachin presentara la seua dimissió, com a protesta pel tracte rebut des de la direcció estatal de Pablo Iglesias."
]
}
|
mitologia
|
Aiapaec o Ai apaec (en mochica Aiapæc [a.ja.pøk] o [a.i.a.pøk]), era la principal deïtat de la cultura mochica, era un dels seus déus castigadors, el més temut i adorat, és anomenat també el decapitador. Ai Apaec era adorat com el déu creador, protector dels mochicas, proveïdor d'aigua, dels aliments i els triomfs militars. Rebia sacrificis humans. Aiapaec significa ‘faedor' en llengua mochica.
La representació més comuna i coneguda d'Ai Apaec és la que s'aprecia en els murals de les Huacas del Sol i de la Luna, on presenta un rostre antropomorf amb ullals de felí i ones marines envoltant-ho.
Ai apaec va ser representat de diverses formes, variant en el temps, a l'espai, i en l'artesania en la qual anés representada. En la metal·lúrgia per exemple, presenta forma arácnida, amb vuit potes i un rostre antropomorf amb ullals de jauar. En la ceràmica és més antropomòrfic, sol tenir caps a les seves mans i a vegades dues serps que brollen del seu cap. Aquesta característica es veu també en alguns retrats murals. En l'escultura se li pot observar amb un bàcul, i una forma totalment humanoide, amb el rostre sever i els ullals de felí de sempre.
|
[
"Qui és Aiapaec?",
"Quin tipus de divinitat era?",
"Quin sobrenom tenia?",
"Com se’l venerava?",
"Quines cerimònies es feien per ell?",
"Què vol dir el seu nom en l’idioma mochica?",
"On hi ha imatges d’aquest déu?",
"Com es mostra en aquestes?",
"Sempre és igual?",
"Com és, quan és representat amb materials metàl·lics?",
"Amb quin altre material es creaven imatges del déu?",
"Com és la divinitat, en aquest cas?",
"En quina altra representació també era així?",
"Amb quina altra forma artística es podia reproduir Aiapeac?",
"De quina manera era, així?"
] |
{
"answer_end": [
110,
168,
202,
324,
349,
396,
516,
598,
725,
842,
879,
959,
1021,
1069,
1154
],
"answer_start": [
0,
112,
170,
204,
326,
351,
398,
521,
600,
730,
844,
844,
961,
1023,
1023
],
"input_text": [
"La principal deïtat de la cultura mochica.",
"Castigador, el més temut i adorat.",
"El decapitador.",
"Com el déu creador, protector dels mochicas, proveïdor d'aigua, dels aliments i els triomfs militars.",
"Sacrificis humans.",
"Faedor.",
"En els murals de les Huacas del Sol i de la Luna.",
"Amb un rostre antropomorf amb ullals de felí i ones marines envoltant-ho.",
"No.",
"Amb forma arácnida, amb vuit potes i un rostre antropomorf amb ullals de jauar.",
"Amb ceràmica.",
"Més antropomòrfic, sol tenir caps a les seves mans i a vegades dues serps que brollen del seu cap.",
"En alguns retrats murals.",
"Amb l'escultura.",
"Se li pot observar amb un bàcul, i una forma totalment humanoide, amb el rostre sever i els ullals de felí de sempre."
]
}
|
books
|
Hom pot, doncs, assegurar que el corrent normal de llurs existències engendrava una bella harmonia.
I ara, res!, en un instant el sòlid edifici s'enderroca. Perquè fóra una insensatesa entestar-se a conviure tots tres: n'hi ha prou amb observar vint-i-quatre hores l'Adelaida per a compendre que és dotada d'una personalitat sobreeixidora i escometedora. L'Angelina és prou intel·ligent per a compendre que no hi ha transacció ni avinença possible: o xocar o ajupir-se. Ambdues coses serien insuportablement doloroses. Se n'anirà. En Llucià mateix, col·locat entre la muller i la germana, hauria de passar per angúnies inevitables.
Se n'anirà. Però voldria retirar-se modestament, sense sobtar ningú: avorreix les escenes. Voldria fondre's amb un moviment imperceptible, com un paisatge en el capvespre. Li dol pensar que En Llucià, en veure-la partir, imagini que li fa algun retret o s'adoni que tots dos acaben de rompre un lligam molt vell i molt adorable.
La pobra Angelina està sola en la seva cambra i plora desesperadament.
Mitja nit. En Llucià, del llit estant, sent les campanades d'incomptables rellotges. De primer les de santa Anna, la seva parròquia. Encara no han acabat les de santa Anna, comencen les de la Seu, i les de santa Maria del Pi, i les de sant Francesc… i d'altres que ningú pot esbrinar de quin indret arriben. Uns instants tota l'atmosfera vibra metàl·licament.
|
[
"Què succeeix en un moment?",
"Què seria imprudent?",
"Quin caràcter té l’Adelaida?",
"I com és l’Angelina?",
"Quines dues opcions hi ha?",
"En quina situació es troba en Llucià?",
"Què farà l’Angelina, doncs?",
"Com li agradaria fer-ho?",
"Què li sabria greu?",
"Està trista?",
"On és?",
"Quan sonen les campanes?",
"Quines són, en inici?",
"I després?",
"Què passa durant uns segons?"
] |
{
"answer_end": [
155,
217,
353,
447,
468,
587,
642,
699,
959,
1030,
1006,
1115,
1144,
1280,
1390
],
"answer_start": [
113,
157,
219,
355,
357,
531,
632,
644,
804,
961,
961,
1032,
1117,
1165,
1340
],
"input_text": [
"Que el sòlid edifici s'enderroca.",
"Entestar-se a conviure tots tres.",
"Té una personalitat sobreeixidora i escometedora.",
"Prou intel·ligent per a compendre que no hi ha transacció ni avinença possible.",
"O xocar o ajupir-se.",
"Entre la muller i la germana.",
"Se n'anirà.",
"Modestament, sense sobtar ningú.",
"Que En Llucià, en veure-la partir, imagini que li fa algun retret o s'adoni que tots dos acaben de rompre un lligam molt vell i molt adorable.",
"Sí.",
"En la seva cambra.",
"A mitjanit.",
"Les de santa Anna.",
"Les de la Seu, i les de santa Maria del Pi, i les de sant Francesc.",
"Que tota l'atmosfera vibra metàl·licament."
]
}
|
bios
|
Maruja Alfaro Brenchat (Barcelona, 1930) és una actriu barcelonina. Comença la seva vida artística amb la companyia de Marcos Redondo el 1947, interpretant sarsueles com Katiuska, La dolorosa, etc. Després, entra en el grup de teatre dels Obrers Catòlics i passa a formar part successivament de la companyia Illa d'Or i de la Companyia Majòrica. Va ser cofundadora de l'Agrupació Bellver i del grup de l'Assistència Palmesana, del qual va ser directora d'escena i actriu. Va ser també cofundadora i copropietària de la Companyia Zanoguera-Alfaro. Ha col·laborat amb diversos grups teatrals com la companyia de Xesc Forteza Forteza, Anselm Turmeda, Iguana Teatre, Teatre Principal, etc.
Enquadrada dins el teatre costumista, ha representat preferentment obres de Joan Mas i Bauzà, Maurici Gallardo i Andreu Amer, així com de Xesc Forteza, al costat del qual va treballar a “Téntol, que és una guerra femella” i “Majòrica 81”.
Ha participat en més de 70 muntatges teatrals entre elles: “Cavallet, quan eres jove…”, “És na Xima xema?” “Allò que tal vegada s'esdevingué”, “Ai Quaquín, que has vengut de prim!”, “Les alegres casades de Windsor”, “La importància de ser Frank”. És especialment memorable la interpretació que va fer de dona Obdúlia, en el muntatge teatral que sobre la novel·la de Llorenç Villalonga, “Mort de Dama”, portà a terme Pere Noguera. El 2001 va rebre el Premi Ramon Llull.
"Nits perdudes" Primer premi de CREACIÓ LITERÀRIA per a PERSONES MAJORS (Consell de mallorca i Estudis Literaris)
|
[
"On va néixer Maruja Alfaro?",
"A què es dedica?",
"Amb què va iniciar-se en el món de l’espectacle?",
"Quan?",
"Què va crear?",
"I què més?",
"Amb quines companyies més ha treballat?",
"Les obres de quins autors ha interpretat?",
"Amb qui va col·laborar a Majòrica 81?",
"En quantes obres ha actuat?",
"Quin paper seu és bastant rellevant?",
"En quina obra narrativa està basada aquesta peça dramàtica?",
"Qui va dirigir-la?",
"Ha rebut algun reconeixement Alfaro?",
"Quin?"
] |
{
"answer_end": [
40,
54,
133,
141,
425,
545,
684,
836,
923,
970,
1241,
1325,
1353,
1392,
1392
],
"answer_start": [
0,
41,
68,
68,
346,
472,
547,
724,
812,
925,
1172,
1172,
1172,
1355,
1355
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"És actriu.",
"Amb la companyia de Marcos Redondo.",
"El 1947.",
"L'Agrupació Bellver i el grup de l'Assistència Palmesana.",
"La Companyia Zanoguera-Alfaro.",
"La de Xesc Forteza Forteza, Anselm Turmeda, Iguana Teatre, Teatre Principal, etc.",
"De Joan Mas i Bauzà, Maurici Gallardo i Andreu Amer, així com de Xesc Forteza.",
"Amb Xesc Forteza.",
"En més de 70.",
"El que va fer de dona Obdúlia.",
"En la novel·la de Llorenç Villalonga, Mort de Dama.",
"Pere Noguera.",
"Sí.",
"El Premi Ramon Llull."
]
}
|
bios
|
Maria Dolors Feliu i Torrent (Roda de Ter, Osona, 17 de juliol de 1964) és una advocada, professora universitària, política i alt càrrec de l'administració de la Generalitat de Catalunya.
Llicenciada en dret, per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 1987, amb un postgrau en Hisenda Autonòmica i Local a la Universitat de Barcelona (1990-1991) i un mestratge en Dret Autonòmic a la UAB (1987), va exercir com a tècnic superior de l'Administració de la Generalitat l'any 1989. Entre els anys 1990 i 1994 fou cap de Secció de Recursos de l'Assessoria Jurídica del Departament d'Indústria i Energia. Des del 1994 fins ara ha estat advocada de la Generalitat de Catalunya davant del Tribunal Constitucional. Va participar en la defensa de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006. Ha estat la responsable de coordinació d'assumptes constitucionals. Des de 1999 és professora associada de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra. Feliu va ser militant de CDC i del subsegüent PDeCAT des del 2008 fins el 2018. Durant la seva militància va ser membre del Consell Nacional i del Consell de Barcelona, i també dels Secretariats de la Sectorial de Justícia i de la Sectorial d'Igualtat.
L'11 de gener de 2011 el Consell Executiu del Govern de la Generalitat de Catalunya va nomenar-la directora dels Serveis Consultius i Coordinació Jurídica de la Generalitat, un càrrec dependent del Departament de Presidència. Feliu ocupà aquest càrrec fins al 7 de gener de 2019, quan fou substituïda per Cèsar Puig i Casañas.
El 2015 es va presentar a la llista de Junts pel Sí a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015.
El gener de 2019 el govern de la Generalitat va nomenar Dolors Feliu membre del Consell Assessor per a l'impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent.
Des del març de 2019, Feliu exerceix de directora general de Drets i Assumptes Constitucionals.
El 2013 va presentar a la seva vila natal, Roda de Ter, el ‘Manual per la Independència' un llibre on exposa la seva visió del procés d'independència que ha engegat Catalunya partit de la seva experiència personal i laboral. El setembre de 2018 va presentar el seu segon llibre, ‘Octubre al carrer', una presentació que va comptar amb la presència del President de la Generalitat de Catalunya Quim Torra.
|
[
"Quan va néixer Maria Dolors Feliu?",
"Quan es va graduar?",
"De quina carrera?",
"Quan va entrar a treballar a l’administració pública?",
"Quina feina va iniciar el 1994?",
"De què es va mostrar partidària?",
"Ha treballat de docent?",
"On?",
"A quins partits polítics va estar afiliada?",
"Quina posició va obtenir el 2011?",
"Fins quan?",
"Qui va ser el seu suplent?",
"Què va succeir-li el 2019?",
"D’on és originària?",
"Quantes obres ha publicat?"
] |
{
"answer_end": [
71,
263,
207,
483,
711,
786,
881,
944,
998,
1371,
1477,
1524,
1790,
1977,
2187
],
"answer_start": [
0,
188,
188,
403,
606,
713,
856,
856,
946,
1199,
1425,
1425,
1629,
1897,
1897
],
"input_text": [
"El 17 de juliol de 1964.",
"El 1987.",
"Dret.",
"L'any 1989.",
"La d'advocada de la Generalitat de Catalunya davant del Tribunal Constitucional.",
"De l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.",
"Sí.",
"A la Universitat Pompeu Fabra.",
"A CDC i al subsegüent PDeCAT.",
"La de directora dels Serveis Consultius i Coordinació Jurídica de la Generalitat.",
"Fins al 7 de gener de 2019.",
"Cèsar Puig i Casañas.",
"Que el govern de la Generalitat va nomenar-la membre del Consell Assessor per a l'impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent.",
"De Roda de Ter.",
"N'ha publicat dues."
]
}
|
bios
|
Pilar Bertran Vallès (Barcelona, 24 de juliol de 1905 - Barcelona, 13 de novembre de 1998) fou la primera directora de la Biblioteca Popular de Manresa des de la seva creació el 1928 fins el 1935.
Filla del metge barceloní Joan Bertran Figueras, pioner de la medicina natural i l'homeopatia, i de Rosa Vallès Morgades, mestra i filla de l'alcalde de Torrelles de Foix, tenia un germà i quatre germanes, una de les quals fou la pedagoga Montserrat Bertrán Vallès.
L'any 1923 amb 18 anys ingressà a l'Escola Superior de Bibliotecàries creada per la Mancomunitat de Catalunya, una de les més innovadores i capdavanteres d'Europa.
A partir del curs 1924-25 els canvis que s'havien iniciat amb la Dictadura de Primo de Rivera, van fer que l'escola perdés part de la seva essència i passés a denominar-se Escuela Superior de la Mujer. Pilar Bertran s'hi va graduar el 1927 amb la qualificació de sobresaliente, i va obtenir la titulació de bibliotecaria, archivera y funcionaria.
La desaparició de la Mancomunitat va fer que la Diputació de Barcelona assumís el control de les biblioteques de la seva àrea. S'havia intensificat la repressió de la llengua catalana i s'obligava els funcionàris a redactar els documents oficials i els anuaris en castellà. Malgrat tot, augmentà el nombre de biblioteques; el 1927 obrí portes la de Granollers i el 1928 la de Manresa.
Pilar Bertran Vallés fou nomenada directora de la biblioteca manresana. El 24 de gener de 1928 prengué possessió del càrrec i un mes més tard s'hi incorporà Emília Fernández com a auxiliar. Encara no disposaven d'un lloc adequat i van començar a catalogar i registrar els llibres a Barcelona fins que el mes de setembre d'aquell mateix any van poder ocupar l'espai destinat a biblioteca a la planta baixa de l'Institut Lluís de Peguera. La inauguració oficial es va fer el 21 de febrer de 1929 diada de la festa de la Llum.
La biblioteca donà un nou impuls a la vida cultural manresana i tal com queda palès en els dietàris, Pilar Bertran creà complicitats amb l'Ajuntament i les entitats ciutadanes, organitzà debats i conferències i convidà figures destacades com ara Carles Soldevila, Josep M. López Picó, Jaume Serra Húnter, Joaquim Amat Piniella o Josep Vicens Foix, i enregistrà detalladament les activitats programades, els intel·lectuals convidats, les noves adquisicions i els hàbits i preferències dels lectors, creant així un nítid retrat de la societat de l'època.
El març de 1935 Jordi Rubió Balaguer, organitzador de la Xarxa de Biblioteques Populars, li confirmà el seu trasllat a la Biblioteca Ignasi Iglésias del barri de Sant Andreu de Barcelona, que havia sol·licitat per motius familiars.
El 31 de març de 1935 fou el seu darrer dia de treball a Manresa i deixà reflectit a les pàgines de la memòria de la biblioteca el seu comiat:
Pilar Bertran Vallès va exercir la seva professió fins a la jubilació, i va deixar escrits valuosos anuaris i extensos artícles. Va morir a Barcelona el 13 de novembre de 1998, a l'edat de 93 anys
El març de 2018, en el marc del Dia Internacional de les Dones, L'Ajuntament de Manresa va rebre la proposta del Consell de Solidaritat Municipal per treballar conjuntament per l'igualtat de gènere i es va comprometre a incorporar al nomenclàtor dels nous carrers els noms de dones representatives de la vida cultural, artística i política de la ciutat.
El 17 d'abril de 2018 el ple de l' Ajuntament va aprovar donar el nom de Pilar Bertran Vallés al primer carrer que s'obria a Manresa en 11 anys, situat al barri de la Sagrada Família, un vial de 180 metres de llarg, amb una calçada de sis metres i una vorera de cinc que va ser inaugurat a mitjants de desembre de 1919
|
[
"On va néixer Pilar Bertran?",
"Qui van ser els seus pares?",
"Era filla única?",
"A quin centre educatiu va estudiar?",
"Arran de què l’escola va deixar de ser un centre pioner?",
"Quan va acabar la seva formació?",
"En quina situació es trobava l’idioma català a l’època?",
"Quin títol va obtenir Bertran?",
"Quan?",
"On va instal·lar-se el seu centre bibliotecari?",
"Quines tasques va dur-hi a terme Bertran?",
"Quan va mudar-se a la capital catalana?",
"Quan va perdre la vida?",
"Quina decisió va prendre l’Ajuntament de la capital del Bages?",
"Què va succeir, doncs, el 2018?"
] |
{
"answer_end": [
90,
317,
401,
572,
774,
866,
1157,
1429,
1482,
1794,
2284,
2622,
2986,
3360,
3505
],
"answer_start": [
0,
197,
369,
486,
486,
829,
1101,
1359,
1431,
1699,
1984,
2436,
2940,
3072,
3362
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"Joan Bertran Figueras i Rosa Vallès Morgades.",
"No.",
"A l'Escola Superior de Bibliotecàries creada per la Mancomunitat de Catalunya.",
"Arran dels canvis que s'havien iniciat amb la Dictadura de Primo de Rivera.",
"El 1927.",
"De repressió.",
"El de directora de la biblioteca manresana.",
"El 24 de gener de 1928.",
"A la planta baixa de l'Institut Lluís de Peguera.",
"Creà complicitats amb l'Ajuntament i les entitats ciutadanes, organitzà debats i conferències i convidà figures destacades i enregistrà detalladament les activitats programades.",
"El març de 1935.",
"El 13 de novembre de 1998.",
"Incorporar al nomenclàtor dels nous carrers els noms de dones representatives de la vida cultural, artística i política de la ciutat.",
"El ple de l' Ajuntament va aprovar donar el nom de Pilar Bertran Vallés al primer carrer que s'obria a Manresa en 11 anys."
]
}
|
vilaweb
|
El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha defensat l'economia social com una alternativa ‘sòlida i en creixement', que ‘no és subsidiària de l'economia convencional'. Unes 170 persones han participat avui en unes jornades impulsades pel departament per abordar el present i el futur del sector. El conseller ha destacat aquest sector genera riquesa i ocupació estable i de qualitat, però a més ho fa ‘des dels valors i els principis, apostant per les persones, creant formes de participació, fomentant la diversitat, el desenvolupament local i l'arrelament al territori'. L'economia social dona feina a més del 10% de la població activa de Catalunya, aporta el 8% del PIB i agrupa unes 60.000 organitzacions que presten servei a cinc milions de persones. El 2018 es van crear 210 noves cooperatives, una xifra rècord. En 10 anys el nombre de treballadors ha passat dels 38.000 als 46.000. Mitjançant el programa d'Economia Social del departament s'ha creat la Xarxa d'Ateneus Cooperatius, que s'ha estès per tot el territori i ha acompanyat un 47% de les cooperatives noves que s'han creat en 30 comarques diferents. Més de 320 entitats públiques i privades formen part dels 14 ateneus existents. Des d'aquí, s'han creat 129 empreses d'economia social i solidària , amb més de 600 persones inserides. Paral·lelament i de la mà de les entitats representatives del sector, el Govern s'ha proposat el repte de construir un nou marc normatiu a través del desenvolupament de la Llei d'Economia Social i Solidària de Catalunya i el decret d'Empresa Social.
|
[
"Qui és Chakir el Homrani?",
"Què ha exposat?",
"Quanta gent ha participat en un esdeveniment avui?",
"Quin tema s’hi ha tractat?",
"Què ha afirmat El Homrani?",
"De quina manera ho fa?",
"Quanta gent es dedica a l’economia social?",
"Quin percentatge del PIB suposa?",
"Quants organismes en formen part?",
"Què va succeir el 2018?",
"Quin espai s’ha creat?",
"Què ha fet aquest grup?",
"Quants llocs de treball nous ha suposat això?",
"Què ha plantejat el Govern?",
"Mitjançant què?"
] |
{
"answer_end": [
68,
144,
279,
324,
412,
601,
680,
702,
738,
829,
1018,
1146,
1330,
1468,
1580
],
"answer_start": [
0,
51,
198,
239,
326,
339,
603,
682,
705,
786,
920,
988,
1228,
1402,
1402
],
"input_text": [
"El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies.",
"Ha defensat l'economia social com una alternativa sòlida i en creixement.",
"Unes 170 persones.",
"El present i el futur del sector.",
"Que aquest sector genera riquesa i ocupació estable i de qualitat.",
"Des dels valors i els principis, apostant per les persones, creant formes de participació, fomentant la diversitat, el desenvolupament local i l'arrelament al territori.",
"Més del 10% de la població activa de Catalunya.",
"El 8%.",
"Uns 60.000.",
"Es van crear 210 noves cooperatives.",
"La Xarxa d'Ateneus Cooperatius.",
"S'ha estès per tot el territori i ha acompanyat un 47% de les cooperatives noves que s'han creat en 30 comarques diferents.",
"600.",
"Construir un nou marc normatiu.",
"El desenvolupament de la Llei d'Economia Social i Solidària de Catalunya i el decret d'Empresa Social."
]
}
|
mitologia
|
Iris (del grec Ἶρις) era una deessa en la mitologia grega considerada missatgera dels déus de l'Olimp, com Hermes (segons apareix a la Ilíada). És la filla de l'oceànida Electra i del tità Taumant, i per tant germana de les harpies.
S'acostumava a representar amb un vestit de colors, ja que simbolitza l'arc de Sant Martí, i d'una forma més general, la unió entre el cel i la terra, entre els déus i els homes. Se la representa amb ales i revestida amb un vel lleuger, que s'acoloreix amb el sol amb tots els colors de l'arc. Porta un caduceu i un petit flascó amb aigua de l'Estígia, amb què adorm tots aquells que cometen perjuri.
Iris transmet, igual que Hermes, els missatges, les ordres i els consells dels déus, especialment de Zeus i sobretot d'Hera, de la qual sembla gairebé la serventa. De vegades altres divinitats sol·liciten els seus serveis. Va lligar el Lleó de Nemea per portar-lo a la regió homònima.
Viccionari
|
[
"Qui és Iris?",
"En quina tradició?",
"Quin tipus de divinitat era?",
"Quin altre déu era així?",
"Segons quina obra?",
"Qui són els pares d'Iris?",
"I les seves germanes?",
"Com es mostrava a les seves imatges?",
"Per què?",
"I què més?",
"Què més tenia Iris?",
"Quins objectes du?",
"Per a què els utilitza?",
"A qui serveix?",
"Però també obeeix altres déus?"
] |
{
"answer_end": [
35,
57,
101,
113,
142,
196,
231,
283,
322,
382,
437,
584,
632,
757,
855
],
"answer_start": [
0,
0,
58,
70,
103,
144,
144,
233,
260,
285,
412,
527,
527,
634,
798
],
"input_text": [
"Una deessa.",
"La grega.",
"Missatgera dels déus de l'Olimp.",
"Hermes.",
"La Ilíada.",
"L'oceànida Electra i el tità Taumant.",
"Les harpies.",
"Amb un vestit de colors.",
"Perquè simbolitza l'arc de Sant Martí.",
"La unió entre el cel i la terra.",
"Ales.",
"Un caduceu i un petit flascó amb aigua de l'Estígia.",
"Per adormir tots aquells que cometen perjuri.",
"A Zeus i Hera.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Antonina Canyelles i Colom (Palma, 15 de setembre del 1942) és una poeta mallorquina. En el camp de l'educació del lleure va introduir en l'escoltisme el mètode mixt buscarets, molt important per a l'evolució de la metodologia coeducativa.
Filla d'una modista i d'un empresari de la construcció, als 19 anys va començar a estudiar treball social. Poc després els seus pares moririen amb pocs mesos de diferència i ella va ser diagnosticada de tuberculosi, fet que l'obliga a fer repòs a casa d'uns familiars, on entra en contacte amb la literatura. Després d'aquest temps, va obrir una lliberia de segona mà conjuntament amb l'editor Lleonard Muntaner. Més endavant, va treballar com a professora de català al col·legi Pius XII de Palma, i al cap d'uns anys va deixar la docència per obrir una botiga d'antiguitats.
Va publicar el seu primer llibre de poemes el 1980, amb el que va obtenir el premi Marià Aguiló. Un any després publicaria Patchwork. Continua escrivint, però no torna a publicar fins el 2005, amb Piercing. El 2007 torna amb D'estructura circular. Amb els reculls Putes i consentits. Antologia poètica i Tasta'm. 34 poemes inèdits, publicats a l'editorial Lapislàtzuli, obté el reconeixement de la crítica. L'any 2013 publica La duna i la cascada i, el 2015, Nus baixant una escala.
El 2015 Putes i consentits va ser adaptada al teatre per la companyia La Rabera Eclèctica. També forma part del catàleg Women Writers in Catalan (Raig Verd, 2017) com una de les escriptores catalanes més representatives de tots els temps. El mateix any es va publicar el llibre de foto-poesia Panoptik, on 21 fotògrafs de reconegut prestigi il·lustren els seus poemes. El 2018 Sílvia Campins escriu un assaig literari sobre l'autora titulat Mai de mai, bandera blanca (una aproximació a la poesia d'Antonina Canyelles). El 2020 es va descobrir una placa d'homenatge a la poeta a la plaça de Na Camel·la de Manacor. El 2021 es prepara un documental sobre la seva figura. Alguns poemes seus han estat traduïts al castellà, al francès, a l'anglès, a l'alemany i a l'amazig.
|
[
"On va néixer Antonina Canyelles?",
"A què es dedicaven els seus pares?",
"En què es va formar ella?",
"Quina malaltia va patir?",
"Què li va permetre això?",
"Quin negoci va començar?",
"Amb qui?",
"Va fer de docent Canyelles?",
"Quan va treure la seva primera obra?",
"Quin llibre va sortir el 2013?",
"Què va succeir el 2015?",
"Com és considerada, en tant que autora?",
"Quin tipus d’obra és Panoptik?",
"Què està planejat fer sobre ella?",
"En quants idiomes s’ha publicat la seva obra?"
] |
{
"answer_end": [
59,
294,
345,
454,
547,
607,
651,
736,
866,
1262,
1388,
1536,
1600,
1967,
2068
],
"answer_start": [
0,
240,
296,
414,
414,
549,
573,
653,
816,
1223,
1299,
1390,
1555,
1914,
1969
],
"input_text": [
"A Palma.",
"Modista i empresari de la construcció.",
"En treball social.",
"Tuberculosi.",
"Entrar en contacte amb la literatura.",
"Una lliberia de segona mà.",
"Amb l'editor Lleonard Muntaner.",
"Sí.",
"El 1980.",
"La duna i la cascada.",
"Putes i consentits va ser adaptada al teatre per la companyia La Rabera Eclèctica.",
"Com una de les escriptores catalanes més representatives de tots els temps.",
"Un llibre de foto-poesia.",
"Un documental sobre la seva figura.",
"En cinc idiomes."
]
}
|
mitologia
|
Els caslúah o casluahïtes van ser un antic poble egipci esmentat a la Bíblia. Segons Gènesi 10:14 i Cròniques 1:12 eren descendents de Misraim (Egipte), fill de Cam, iniciador dels filisteus, i net de Noè.
La forma egípcia del seu nom es conserva en les inscripcions del Temple de Kom Ombo de la regió del Kasluhet. La tradició conservada per Saadia Gaon situada a la terra dels Casluah, a la regió del nord de Said, el nom donat pels mamelucs i sota l'Imperi Otomà a l'Alt Egipte. En arameu la regió s'anomena Pentpolitai que procedeix del grec Cirenaica, que concretament es refereix a una regió del nord-oest. Aquesta regió també s'anomena Pekosim segons el Rabbah 37.
Tot fa indicar que serien descendents d'un fill de Misraim anomenat Casluah, però la Bíblia no esmenta el seu nom. Se'ls ha identificat amb una tribu d'Egipte que, segons Heròdot i Estrabó, van emigrar cap a la Còlquida, a l'est del Mar Negre. També hi ha teories coptes que apunten cap a l'antiga ciutat de Pelúsion, a Egipte, ja que segons aquesta tradició, els habitants d'aquella regió es deien kaslokh (en català "muntanya àrida"). El punt feble de la creença de l'Església Ortodoxa Copta és que quan es va desxifrar el codi de l'antic egipci a partir de la Pedra de Rosetta, es va conèixer que el mot correcte en egipci era tasrokh, nom diferent al de la cita de la Bíblia.
Flavi Josep esmenta la Casluhim al punt VI del capítol primer del seu Antiguitats judaiques, com un dels pobles egipcis que van patir la destrucció de les seves ciutats durant la[Cal aclariment] les ciutats van ser destruïdes durant la guerra que hi va haver durant el regnat de Tuthmosis II amb Etiòpia, el que els va fer desaparèixer de la història.
|
[
"Qui són els caslúah?",
"A quins llibres sagrats apareixen?",
"On es pot llegir el seu nom original?",
"A quin territori es trobaven?",
"Com es diu en arameu?",
"Quin altre nom té?",
"De qui provenien els caslúah?",
"Surt així a la Bíblia?",
"Quins autors van parlar d’ells?",
"Com es deien els residents de Pelúsion?",
"Què vol dir això en llengua catalana?",
"Què no concorda amb el dogma dels cristians ortodoxos?",
"Quin autor va escriure les Antiguitats judaiques?",
"En quin fragment parla dels caslúah?",
"Quan es van destrossar els municipis dels antics egipcis, segons l'autor?"
] |
{
"answer_end": [
76,
142,
314,
480,
522,
650,
747,
785,
891,
1078,
1108,
1350,
1443,
1443,
1655
],
"answer_start": [
0,
78,
206,
316,
482,
613,
672,
749,
787,
916,
1062,
1109,
1352,
1352,
1352
],
"input_text": [
"Un antic poble egipci esmentat a la Bíblia.",
"Al Gènesi i Cròniques.",
"Al Temple de Kom Ombo de la regió del Kasluhet.",
"A l'Alt Egipte.",
"Pentpolitai.",
"Pekosim.",
"D'un fill de Misraim anomenat Casluah.",
"No.",
"Heròdot i Estrabó.",
"Kaslokh.",
"Muntanya àrida.",
"Que quan es va desxifrar el codi de l'antic egipci a partir de la Pedra de Rosetta, es va conèixer que el mot correcte en egipci era tasrokh, nom diferent al de la cita de la Bíblia.",
"Flavi Josep.",
"En el punt VI del capítol primer.",
"Durant la guerra que hi va haver durant el regnat de Tuthmosis II amb Etiòpia."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia egípcia, Bast era una deessa solar benefactora de la fertilitat, protectora de les dones prenyades, i protectora de la llar. Era considerada per alguns com un altre vessant de Sekhmet, la deessa lleona. Es deia que la deessa gata tan sols era la forma pacífica de la deessa lleona.
El seu culte estava centrat a Bubastis, al Baix Egipte. Després del període de civilització hel·lènica, Bast va ser considerada la filla d'Isis i Osiris i va ser associada amb Hathor. Era la muller de Ptah, amb qui havia tingut Nefertum i Mihos.
Se la representa com una gata, animal sagrat i lligat al foc. Els seus títols inclouen el d'Ull de Ra. Amb el temps, va ser assignada com a deessa dels perfums, ja que el seu nom era un homòfon de "gerreta fragant" i va anar perdent la seva ferocitat inicial. Els seus seguidors usualment portaven robes verdes (com els ulls dels gats).
|
[
"Qui és Bast?",
"Segons què?",
"Què protegia?",
"Amb qui es relacionava?",
"De quina manera?",
"On era venerada sobretot?",
"Qui es va creure que era els seus pares?",
"Quan?",
"Qui era el seu marit?",
"I els seus fills?",
"La forma de quin animal pren?",
"Amb què es relaciona aquest?",
"En divinitat de què es va convertir?",
"Per què?",
"Com vestien els seus fidels?"
] |
{
"answer_end": [
79,
79,
139,
217,
296,
352,
450,
450,
503,
542,
573,
604,
703,
758,
854
],
"answer_start": [
0,
0,
30,
141,
219,
298,
402,
354,
482,
482,
544,
544,
661,
661,
804
],
"input_text": [
"Una deessa solar benefactora de la fertilitat.",
"La mitologia egípcia.",
"Les dones prenyades, i la llar.",
"Amb Sekhmet, la deessa lleona.",
"Es deia que la deessa gata tan sols era la forma pacífica de la deessa lleona.",
"A Bubastis, al Baix Egipte.",
"Isis i Osiris.",
"Després del període de civilització hel·lènica.",
"Ptah.",
"Nefertum i Mihos.",
"El d'una gata.",
"Amb el foc.",
"Dels perfums.",
"Perquè el seu nom era un homòfon de gerreta fragant.",
"Amb robes verdes."
]
}
|
vilaweb
|
El grup parlamentari de la CUP-CC ha registrat una moció en què proposa que el Parlament de Catalunya insti el govern a ‘aturar tot diàleg polític amb l'estat que no tingui com a condició prèvia el reconeixement del dret a l'autodeterminació, la fi de la repressió, l'alliberament dels presos, el lliure retorn d'exiliats i el ple exercici dels drets socials, cívics i polítics.' Ho ha avançat RAC1 i ho ha confirmat VilaWeb, que ha tingut accés al document. La CUP també vol que la cambra reclami a l'executiu de Quim Torra que avanci unilateralment cap a l'autodeterminació. Esmenta el topall de dèficit que marca la llei de pressupostos generals de l'estat i el fons de liquiditat autonòmica, ‘que sotmeten les autonomies i la seva necessitat de finançament a l'estat central i alhora, al pagament imposat per la Troika'. La moció diu també que, atesa l'actuació política del govern d'ençà que va començar la legislatura, el ‘fracàs' del diàleg amb l'estat espanyol i els límits del marc constitucional i autonòmic, el parlament ha d'instar l'executiu a elaborar també una cartografia, en un període de noranta dies, de la repressió que s'ha viscut a Catalunya des que va començar el procés del referèndum del Primer d'Octubre. A més, demana que el govern no impulsi la ‘desmobilització social', sinó que esdevingui un actor ‘facilitador' de les mobilitzacions de denúncia de la repressió, del feixisme, i de lluita pels drets socials, civils i polítics. També demana al govern que es presenti com a acusació particular en totes les causes que impliquen una vulneració dels drets civils i polítics dels ciutadans i que deixi de reprimir els moviments socials ‘amb violència policial i actuacions judicials'. Finalment, i en el context dels judicis contra els presos polítics, la CUP vol que el parlament també exigeixi al govern que denunciï i acusi l'estat espanyol, tant en l'àmbit nacional com internacional, per la manca de democràcia i per la conculcació de drets fonamentals. Durant la conferència de premsa d'ahir al parlament, el diputat i cap de llista de la CUP-CC, Carles Riera, ja va posar sobre la taula el ‘fracàs del diàleg' amb l'estat i els límits del marc constitucional i autonòmic. Així mateix, va demanar al govern: ‘Què pensa fer, quan i com per trencar amb el règim del 78?' També el va instar a ‘desobeir i actuar amb sobirania institucional exercint el dret d'autodeterminació', una via que veuen com la clau i la solució democràtica al conflicte polític amb l'estat espanyol. Com a propostes per a materialitzar la desobediència i fer efectiu l'exercici de la sobirania, la CUP ja va reclamar al govern que s'avancés unilateralment desenvolupant polítiques públiques i que es garantissin drets socials ‘sense acceptar les limitacions de les institucions' de l'estat, com el Tribunal Constitucional.
|
[
"Què ha fet la CUP?",
"Què demana aquesta?",
"On s’ha anunciat la notícia?",
"Què més li agradaria al partit?",
"A què més es fa referència?",
"Quina acció no va tenir èxit, segons la querella?",
"Quant temps tenen per fer una cartografia?",
"Què ha de mostrar aquesta?",
"Quins esdeveniments ha de promoure el govern, segons la CUP?",
"Quina és la situació política actual?",
"Què ha de fer el Parlament, doncs?",
"Qui és Carles Rivera?",
"Què va exposar?",
"Quan?",
"Quina pregunta va fer al govern?",
"Quines mesures creu adequades el partit?"
] |
{
"answer_end": [
56,
379,
398,
575,
694,
968,
1118,
1229,
1456,
1777,
1983,
2091,
2203,
2203,
2300,
2826
],
"answer_start": [
0,
47,
380,
459,
577,
925,
1019,
1072,
1238,
1724,
1779,
2038,
2038,
1985,
2205,
2505
],
"input_text": [
"Ha registrat una moció.",
"Que el Parlament de Catalunya insti el govern a aturar tot diàleg polític amb l'estat que no tingui com a condició prèvia el reconeixement del dret a l'autodeterminació, la fi de la repressió, l'alliberament dels presos, el lliure retorn d'exiliats i el ple exercici dels drets socials, cívics i polítics.",
"A RAC1.",
"Que la cambra reclami a l'executiu de Quim Torra que avanci unilateralment cap a l'autodeterminació.",
"Al topall de dèficit que marca la llei de pressupostos generals de l'estat i el fons de liquiditat autonòmica.",
"El diàleg amb l'estat espanyol.",
"Noranta dies.",
"La repressió que s'ha viscut a Catalunya des que va començar el procés del referèndum del Primer d'Octubre.",
"Les mobilitzacions de denúncia de la repressió, del feixisme, i de lluita pels drets socials, civils i polítics.",
"Dels judicis contra els presos polítics.",
"Exigir al govern que denunciï i acusi l'estat espanyol, tant en l'àmbit nacional com internacional, per la manca de democràcia i per la conculcació de drets fonamentals.",
"El diputat i cap de llista de la CUP-CC.",
"El fracàs del diàleg amb l'estat i els límits del marc constitucional i autonòmic.",
"Durant la conferència de premsa d'ahir al parlament.",
"Què pensa fer, quan i com per trencar amb el règim del 78?",
"Que s'avanci unilateralment desenvolupant polítiques públiques i que es garanteixin drets socials sense acceptar les limitacions de les institucions de l'estat, com el Tribunal Constitucional."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.