source
stringclasses
4 values
story
stringlengths
268
10.6k
questions
listlengths
0
23
answers
dict
mitologia
Driope (en grec antic Δρυόπη, Dryope), era la filla única del rei Driops, o segons altres tradicions, d'Euritos. Vigilava els ramats del seu pare i les hamadríades la van fer companya dels seus jocs i li van ensenyar els himnes i les danses preferides pels déus. Apol·lo la va veure en mig dels cors que li cantaven, i se'n va enamorar. Per fer-la seva es va metamorfosar en tortuga. Les noies s'hi van posar a jugar com si fos una pilota fins que Driope va rebre a la falda el déu transformat. Apol·lo es va transformar en serp, va fer fugir a les nimfes de la rodalia, i es va unir amb ella. Driope, espantada, va tornar a casa seva sense comentar res a ningú. Més tard Driope es va casar amb Andremon fil d'Òxil, però al cap de poc temps va tenir un fill d'Apol·lo, que es va dir Amfís, que quan va ser gran va fundar la ciutat d'Eta, al peu del mont Eta. Un dia que Driope anava a fer un sacrifici a les hamadríades, les seves antigues companyes, a la vora d'un temple d'Apol·lo fundat pel seu fill, les hamadríades per amistat la van raptar i la van convertir en una d'elles. Al lloc del rapte hi va néixer un xop immens i una font abundant al seu costat. Amfís, agraït per la mercè concedida a la seva mare, va construir un santuari per les nimfes i va instaurar una competició de cursa a peu. Avui dia, la gent del país, realitzen aquesta competició, on no hi participen les dones, perquè quan les nimfes van fer desaparèixer Driope, dues noies ho van escampar per tot arreu. Aquesta és la versió que transmet Antoní Liberal. Ovidi explica una versió una mica diferent. Quan Amfís encara era petit, Driope va marxar a la muntanya, vora d'un llac d'aigua clara per fer un sacrifici a les nimfes. Però va veure un arbre que tenia unes flors brillants i en va collir algunes pel seu fill. No sabia que aquell arbre era la nimfa Lotis transformada, que, irritada, va convertir Driope en un arbre semblant a ella. Hi havia unes noies a la vora, que en un acte imprudent, van explicar l'episodi de la transformació de Driope. Van ser transformades en pins, que són arbres tristos i negres. A l'Eneida, Virgili anomena Driope una nimfa estimada pel déu Faune.
[ "Qui era Driope?", "A què es dedicava?", "Qui es va enamorar d’ella?", "En quin animal es va convertir per conquerir-la?", "I després en quin altre?", "Amb qui es va unir en matrimoni Driope més endavant?", "Va tenir descendència amb Apol·lo?", "Què va fer Amfís quan va créixer?", "Per què les hamadríades van captar Driope?", "Què va sorgir a la ubicació on va ser raptada?", "Què va erigir Amfís?", "Hi participen només homes avui dia?", "Quina explicació dona Antoní Liberal?", "En la versió d’Ovidi es diu que Driope va agafar flors d’un arbre que en realitat era la nimfa Lotis?", "Com és descrita Driope a l’Eneida per Virgili?" ]
{ "answer_end": [ 111, 261, 335, 382, 528, 714, 767, 857, 1079, 1159, 1298, 1387, 1531, 1850, 2158 ], "answer_start": [ 0, 113, 263, 337, 495, 663, 741, 741, 1004, 1081, 1161, 1300, 1389, 1606, 2091 ], "input_text": [ "La filla única del rei Driops, o, segons altres tradicions, d'Euritos.", "Vigilava els ramats del seu pare i les hamadríades la van fer companya dels seus jocs i li van ensenyar els himnes i les danses preferides pels déus.", "Apol·lo.", "En tortuga.", "En serp.", "Amb Andremon fil d'Òxil.", "Sí.", "Va fundar la ciutat d'Eta, al peu del mont Eta.", "Per amistat.", "Un xop immens i una font abundant al seu costat.", "Va construir un santuari per les nimfes i va instaurar una competició de cursa a peu.", "Sí.", "Que quan les nimfes van fer desaparèixer Driope, dues noies ho van escampar per tot arreu.", "Sí.", "Com una nimfa estimada pel déu Faune." ] }
mitologia
En l'hinduisme, els asures (असुर, en l'escriptura devánagari, asura, en el sistema IAST de transliteració) són un grup de deïtats assedegades de poder, que de vegades se les considera demoníaques o pecaminoses. Estaven oposats als devas. Ambdós grups eren fills del patriarca Kashiapa. La percepció dels asures en l'hinduisme va variar a causa del fet que diverses deïtats que originalment eren asures després van ser reconeguts com a devas. El nom és cognat del persa Ahura -fins i tot, l'Oxford English Dictionary reconeix l'ús d'aquest terme amb referència al zoroastrisme- i de æsir, el qual implica un origen comú protoindoeuropeu. A l'entrada 48 del seu Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, Julius Pokorny reconstrueix aquest origen comú com *ansu- (L'asterisc indica que és una paraula hipotètica). El caràcter negatiu dels asures en l'hinduisme sembla haver evolucionat a través del temps. En general, els textos més antics indiquen que els asures presidien sobre fenòmens morals i socials (per exemple Varuna era guardià del ritá, i Bhaga era el patró dels matrimonis) i els deves presidien els fenòmens naturals (per exemple, Ushas és l'alba, i Indra era un déu del clima). En textos posteriors -com els Puranes i els Itijasas (com el Mahabharata i el rāmāyaṇa )- s'hi troba que els deves són els éssers divins i els asuras són demoníacs. Segons el Bhagavad Gita (16.6), tots els éssers de l'univers tenen qualitats divines (daivi sampad) dels deves, o qualitats demoníaques (asuri sampad) dels asures. El capítol 16 del Bhagavad guitá descriu breument les qualitats divines i extensament les demoníaques. En resum, el Guitá (16.4) diu que les qualitats dels asures són l'orgull, l'arrogància, l'engany, l'enuig, la grolleria i la ignorància. El Padma puraá diu que els devots del déu Vixnu estan dotats de les qualitats divines (viú-bhaktá smito daivá) mentre que els asures són justament l'oposat (suras tad-vipariaiá). Els asures també apareixen com un tipus d'éssers sobrenaturals en la cosmologia budista tradicional. «asura». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
[ "Què són els asures?", "A quina religió pertany?", "Per què l’opinió respecte a els asures va anar canviant?", "S’intueix una procedència protoindoeuropea?", "Què fa Julius Pokorny?", "Què feien els asures en textos de l’antiguitat?", "I els deves?", "Què es diu dels deves a documents menys antics?", "En quin text es diu que tots els éssers de l’univers tenen trets divins dels deves?", "Dels asures es diu que tenen trets demoníacs?", "Quines són les característiques dels asurs segons el Guitá?", "Qui té característiques divines segons el Padma puráa?", "Diu que els asures són iguals?", "On es pot trobar també als asures?", "Com es defineixen?" ]
{ "answer_end": [ 209, 26, 440, 635, 761, 1004, 1128, 1327, 1466, 1518, 1758, 1845, 1915, 2038, 2038 ], "answer_start": [ 0, 0, 286, 442, 704, 917, 1087, 1191, 1356, 1470, 1633, 1760, 1871, 1939, 1939 ], "input_text": [ "Un grup de deïtats assedegades de poder, que de vegades se les considera demoníaques o pecaminoses.", "A l'hinduisme.", "Perquè diverses deïtats que originalment eren asures després van ser reconeguts com a devas.", "Sí.", "Julius Pokorny reconstrueix aquest origen comú com *ansu-.", "Presidien sobre fenòmens morals i socials.", "Presidien els fenòmens naturals.", "Que són els éssers divins.", "Al Bhagavad Gita.", "Sí.", "L'orgull, l'arrogància, l'engany, l'enuig, la grolleria i la ignorància.", "Els devots del déu Vixnu.", "No.", "En la cosmologia budista tradicional.", "Com un tipus d'éssers sobrenaturals." ] }
books
-No pas cap de sa mateixa mena- saltà l'avi Mundet tot arruixat. - No, Temme: no vulgus èsser sa gavina pescadora de ningú. ¡Tu a sa teua! O sol, o patró! -Es que a mi un gussi em convé com es pa que menjo. -Vet aquí una veritat com un temple. ¡Ja ho crec, que et convé!… Més que no t'ho figures! Sa canya ès encantada. A sa llarga t'engorroniria. Et convenen es rems, sa vela, sa brega amb es vent i ses ones… Sí, Temme; vas bé: has de comprar un gussi. -Comprar-lo!- exclamà el xaval. -Oidà!… i diners? -Tu n'has guanyats, caret- insinuà el vell, observant el xaval a cua d'ull. -Pocs. -No tan pocs, per as nostro cas.
[ "Què va dir l’avi Mundet?", "Amb quina actitud?", "A qui li diu que no sigui la gavina pescadora d’altres?", "Què contesta ell?", "Amb què ho compara?", "L’avi considera que té raó?", "Amb quina expressió ho mostra?", "Pensa que li pot anar més bé del que en Temme es pensa?", "Què diu que està encantada?", "Quins elements recomana que tingui?", "El noi es veu capaç de comprar un gussi?", "Què li respon l’avi?", "El noi contesta dient que ha aconseguit pocs diners?", "Aquesta quantitat és bastant per ells, segons l'avi?" ]
{ "answer_end": [ 50, 63, 122, 185, 205, 270, 242, 295, 318, 409, 504, 547, 586, 619 ], "answer_start": [ 1, 32, 71, 156, 168, 208, 208, 245, 297, 348, 456, 506, 582, 589 ], "input_text": [ "No pas cap de sa mateixa mena.", "Tot arruixat.", "A en Temme.", "Que li convé un gussi.", "Amb el pa que menja.", "Sí.", "Dient que és una veritat com un temple.", "Sí.", "Sa canya.", "Es rems, sa vela, sa brega amb es vent i ses ones.", "No.", "Que ha guanyat diners.", "Sí.", "Sí." ] }
mitologia
El riu Cefís (en grec antic Κηφισσός, Kefissós, en grec modern Κηφισός, Kifissós; en llatí: Cephisus) és un riu de la Grècia Central, que regava les antigues regions de Fòcida i de Beòcia. Se l'anomenava Cefís de Beòcia (Βοιωτικός Κηφισός) per distingir-lo d'altres rius que també es deien Cefís. El la mitologia grega, el seu nom estava associat al déu-riu Cefís. Neix a Lilea a la Fòcida , al peu del mont Parnàs. Segueix cap a l'est travessant la plana de Beòcia i passant per les ciutats d'Amficlea a la Ftiotis i Orcomen, i desaiguava al llac Copais. Pausànies explica una tradició tebana que deia que el riu Cefís fluïa antigament per sota d'una muntanya i arribava fins al mar, i que Hèracles va taponar la sortida i el riu va anar a passat per la plana d'Orcomen. També diu que els habitants de Lilea tenien el costum de llençar al riu en uns dies determinats, pastissos i productes del camp a la font del riu i que aquests pastissos sortien a la font de Castàlia. La vall del Cefís tenia una gran importància estratègica, ja que connectava el nord de Grècia a través dels passos del mont Eta i el mont Cal·lídrom, incloent les Termòpiles, amb la part sud del país i el golf de Corint. El 13 de març del 1311 va ser escenari de la Batalla del Cefís, guanyada pels almogàvers. El seu nom modern és Mauropotamos o Mávro Potamó.
[ "Què és el riu Cefís?", "Com es deia per diferenciar-lo de rius amb el mateix nom?", "A quina mitologia pertany?", "Amb quin déu se’l relacionava?", "On és el seu naixement?", "Quines ciutats travessa?", "On acaba?", "Qui narra una tradició tebana sobre el riu Cefís?", "Qui va bloquejar la sortida del riu segons aquesta llegenda?", "Què va provocar, això?", "Quin costum tenia la gent de Lilea?", "On arribaven?", "Per què es diu que la vall del Cefís estava ben situada geogràficament?", "Qui va sortir vencedor de la Batalla del Cefís el 13 de març del 1311?", "Com s’anomena el riu en la modernitat?" ]
{ "answer_end": [ 187, 295, 363, 363, 414, 525, 554, 619, 721, 770, 917, 971, 1192, 1282, 1332 ], "answer_start": [ 0, 189, 297, 297, 365, 468, 529, 556, 691, 691, 786, 924, 973, 1194, 1284 ], "input_text": [ "Un riu de la Grècia Central que regava les antigues regions de Fòcida i de Beòcia.", "Cefís de Beòcia.", "A la grega.", "Amb el déu-riu Cefís.", "A Lilea a la Fòcida, al peu del mont Parnàs.", "Amficlea a la Ftiotis i Orcomen.", "Al llac Copais.", "Pausànies.", "Hèracles.", "El riu va anar a passat per la plana d'Orcomen.", "Llençar pastissos i productes del camp a la font del riu en uns dies determinats.", "A la font de Castàlia.", "Perquè connectava el nord de Grècia a través dels passos del mont Eta i el mont Cal·lídrom, incloent les Termòpiles, amb la part sud del país i el golf de Corint.", "Els almogàvers.", "Mauropotamos o Mávro Potamó." ] }
bios
Anna Miquel i Andreu, (Barcelona, 1949 - juliol del 2015) va ser una artista dedicada a la pintura, al dibuix i al cinema d'animació. Va ser professora a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.[cal citació] Miquel va començar a estudiar Belles Arts a L'Escola Superior de Sant Jordi, a Barcelona, el 1967, i va acabar el 1971, quan va obtindre el títol de professora de Dibuix. El 1972, va realitzar la seva primera exposició individual de pintura al Centre d'Art Jove de Barcelona. Durant els anys 1971, 1972 i 1973, Miquel va treballar als antics Estudis Moro de Barcelona a la sèrie de dibuixos animats The Jackson 5ive, una col·laboració amb el director Robert Balser, i a més va realitzar diversos curts pels quals va obtenir premis nacionals i internacionals. El 1979 va ser professora per la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, on va obtenir el grau de doctora i la plaça de professora titular de Dibuix amb el perfil d'animació.[cal citació] Ha col·laborat amb arquitectes de renom a l'assessorament dels colors per a l'arquitectura. Ha dissenyat portades de llibres i cartells publicitaris.[cal citació] Va dissenyar també un decorat per l'espectacle de dansa “Corola” d'Àngels Margarit. Recentment, ha publicat un llibre de literatura juvenil titulat Els exploradors a la Lluna. És el primer volum d'una sèrie de llibres per a joves adolescents: Els exploradors de l'Espai. La seva última exposició va ser “La memòria del mar”. Va tenir lloc a la Sala Parés i a la Galeria Trama, a l'estiu del 2013. Incloïa quadres amb temàtica de naufragis, el literal i el marí, i allò vital o existencial. A la pintura d'Anna Miquel, els elements tàctils i les presències denses i visibles conviuen amb la possibilitat o l'aparició del buit, de la desaparició. Anna Miquel (en castellà)
[ "Qui va ser Anna Miquel i Andreu?", "On va néixer?", "En quina institució va ser mestra?", "Quina va ser la seva formació?", "Quin any va exposar per primera vegada de forma individual?", "On?", "En quina producció televisiva va participar entre el 1971 i el 1973?", "Quin director hi va col·laborar també?", "Va ser premiada per alguna producció?", "Quin càrrec va tenir a la Universitat de Barcelona el 1979?", "Ha participat en feines d’arquitectura?", "Ha publicat algun llibre?", "Quin nom tenia la seva darrera exposició?", "Quins temes tractava?", "Què caracteritza el seu estil de pintura?" ]
{ "answer_end": [ 132, 57, 216, 395, 466, 500, 641, 690, 783, 979, 1079, 1291, 1475, 1640, 1795 ], "answer_start": [ 0, 0, 134, 226, 397, 397, 537, 643, 700, 785, 989, 1248, 1423, 1549, 1642 ], "input_text": [ "Una artista dedicada a la pintura, al dibuix i al cinema d'animació.", "A Barcelona.", "A la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.", "Va començar a estudiar Belles Arts a L'Escola Superior de Sant Jordi, a Barcelona, el 1967, i va acabar el 1971, quan va obtindre el títol de professora de Dibuix.", "El 1972.", "Al Centre d'Art Jove de Barcelona.", "A la sèrie de dibuixos animats The Jackson 5ive.", "Robert Balser.", "Sí.", "Professora titular de Dibuix amb el perfil d'animació.", "Sí.", "Sí.", "La memòria del mar.", "Naufragis, el literal i el marí, i allò vital o existencial.", "Els elements tàctils i les presències denses i visibles conviuen amb la possibilitat o l'aparició del buit, de la desaparició." ] }
books
Tots els sotracs de la vida passaven per la família Buxareu d'una manera normal i pacífica. En els parteratges no hi havia tràgics incidents i es batejava les criatures amb tots els ets i uts; s'imposaven noms familiars; les malalties casolanes feien de les seves; la mort venia plena de vulgaritats: es plorava el suficient; les esqueles no cridaven l'atenció; en els funerals hi anaven totes aquelles cares que després de vistes no es recorden. El diumenge de Rams es comprava el palmó; per Nadal es rostia el gall i s'adquirien torrons a l'Abella. Es cultivaven les coques de llardons i les encasades al Forn de Sant Jaume. De tant en tant es fruïen les nates del carrer de Petritxol. Tot això es feia amb generositat, amb una certa finor i amb aquella amable gràcia que respiren les famílies barcelonines on no hi ha pretensions però on no hi falta mai un duro per gastar. La tia Paulina, branca estèril de l'arbre dels Buxareus, feia també totes aquelles coses, però en petit i donant-hi més importància. El casament d'en Víctor, fou l'hora àlgida de felicitat de la família: dinars i festes, convidats a l'estiu, joia dels primers infants… Però passà aquella fumarella de glòria i no tardà gaire a presentar-se la mort dels pares. Aleshores es remenaren testaments, es portà el dol reglamentari i es féu la divisió de la família. En Víctor tenia dos germans i dues germanes. El germà segon continuà treballant en el negoci juntament amb en Víctor, i el petit anà a estudiar la carrera d'enginyer agrònom. Una de les germanes es maridà amb un tal Josep Claramunt. Resta consignar que la germana petita, ja coneguda amb el nom de Lluïseta, visqué amb en Víctor i la seva dona, i fou la nina de l'ull dret de la tia Paulina.
[ "A la família Buxareu les dificultats els venien sense molta agitació?", "Com eren els parteratges?", "De quina manera es batejaven els nens?", "Hi havia malalties?", "Quan algú moria hi havia massa llàgrimes?", "Les esqueles eren discretes?", "Quin tipus de gent assistia als funerals?", "Quin era el costum de diumenge de Rams?", "I el de Nadal?", "En quina fleca es feien les coques de llardons i les encasades?", "Què caracteritza les famílies de Barcelona?", "De quina manera la tia Paulina es comportava com aquelles famílies?", "Quina desgràcia va arribar després de l’enllaç matrimonial d’en Víctor?", "Què provocà això?", "La germana petita va anar a viure amb el Víctor i la seva muller?" ]
{ "answer_end": [ 90, 140, 191, 263, 324, 360, 445, 487, 549, 625, 875, 1008, 1235, 1334, 1679 ], "answer_start": [ 0, 92, 143, 221, 265, 326, 362, 447, 489, 551, 688, 877, 1151, 1303, 1569 ], "input_text": [ "Sí.", "No hi havia tràgics incidents.", "Amb tots els ets i uts.", "Sí.", "No.", "Sí.", "Totes aquelles cares que després de vistes no es recorden.", "Es comprava el palmó.", "Es rostia el gall i s'adquirien torrons a l'Abella.", "Al Forn de Sant Jaume.", "Tot es feia amb generositat, amb una certa finor i amb aquella amable gràcia on no hi ha pretensions però on no hi falta mai un duro per gastar.", "Feia també totes aquelles coses, però en petit i donant-hi més importància.", "La mort dels pares.", "Es féu la divisió de la família.", "Sí." ] }
bios
Carmen Amoraga Toledo (Picanya, 7 de setembre de 1969) és una periodista, política i escriptora valenciana. Des de 2015 és Directora General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana. Amoraga és llicenciada en ciències de la informació per la Universitat CEU Cardenal Herrera i ha treballat com a columnista en el diari Levante-El Mercantil Valenciano. També ha participat en tertúlies en Canal 9, Ràdio 9 i Punt Ràdio. Treballa com a assessora de relacions amb els mitjans de comunicació a la Universitat de València i també publica en la Cartelera Turia. Militant del PSPV (Partit Socialista del País Valencià), Amoraga ha estat regidora a l'Ajuntament de Picanya de 2007 a 2015 i a les eleccions a les Corts Valencianes de 2015, el candidat socialista Ximo Puig la situà en llocs capdavanters a la llista per València junt al també escriptor Fernando Delgado. Poc després de prendre possessió com a diputada a les Corts Valencianes deixà l'escó per a ser nomenada Directora General de Cultura i Patrimoni del nou govern de socialistes i Compromís presidit per Ximo Puig. La seva primera novel·la Para que nada se pierda va ser guardonada amb el II Premio de Novela Ateneo Joven de Sevilla. Després d'aquesta obra, va publicar La larga noche premio de la Crítica Valenciana i també Todas las caricias. Amb la seva obra Algo tan parecido al amor va ser finalista del Premi Nadal de 2007 i amb El tiempo mientras tanto va ser finalista del Premi Planeta en 2010. En 2014 va guanyar el Premi Nadal per la seva novel·la La vida era eso.
[ "Qui és Carmen Amoraga Toledo?", "Quin càrrec ocupa en l’actualitat?", "Quina va ser la seva formació?", "Ha escrit a diaris?", "Ha treballat a la ràdio?", "A què es dedica en la Universitat de València?", "Forma part d’algun partit polític?", "Quin rol va tenir a l’Ajuntament de Picanya fins al 2015?", "Amb quina altra persona va ocupar posicions principals a les llistes de les eleccions de València?", "Quin va ser el seu càrrec un cop va abandonar l’escó de diputada de les Corts Valencianes?", "Qui estava al capdavant?", "Com es titulava el seu primer llibre?", "Quin reconeixement va obtenir?", "Va seguir publicant més llibres més endavant?", "Obtingué cap premi l’any 2014?" ]
{ "answer_end": [ 106, 192, 285, 361, 428, 527, 622, 690, 871, 1059, 1082, 1132, 1201, 1471, 1543 ], "answer_start": [ 0, 108, 194, 288, 363, 430, 567, 624, 765, 873, 977, 1084, 1084, 1203, 1473 ], "input_text": [ "Una periodista, política i escriptora valenciana.", "És Directora General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana.", "És llicenciada en ciències de la informació per la Universitat CEU Cardenal Herrera.", "Sí.", "Sí.", "Treballa com a assessora de relacions amb els mitjans de comunicació a la Universitat de València.", "Sí.", "Ha estat regidora.", "Amb l'escriptor Fernando Delgado.", "Directora General de Cultura i Patrimoni del nou govern de socialistes i Compromís.", "Ximo Puig.", "Para que nada se pierda.", "El II Premio de Novela Ateneo Joven de Sevilla.", "Sí.", "Sí." ] }
vilaweb
Una treballadora de l'aeroport de Palma que el passat 25 de juny va denunciar un Guàrdia Civil, per descriminació lingüística i delicte d'odi, ha trobat aquest matí que algú havia atacat el seu cotxe, segons que publica el Diari de Balears. El cotxe es trobava estacionat a un aparcament al costat d'altres vehicles, cap dels quals ha estat atac. Segons el mitjà, això confirmaria que es tracta d'un atemptat premeditat i discriminat. El cotxe ha aparegut amb dues pintades de color groc: una damunt el capó i l'altra a una de les portes del vehicle, que hauria fet malbé el pany d'aquesta. Discriminada a l'aeroport L'incident denunciat va tenir lloc després que la dona passés per segona vegada per l'arc de seguretat. L'afectada va ser escorcollada per un dels treballadors de seguretat privada de l'aeroport i va poder accedir a les instal·lacions. Tanmateix, de seguida una parella de guàrdies civil li van demanar que els acompanyés, que els ensenyés el DNI i la targeta d'Aena. La dona ho va fer i la van fer tornar a passar per l'arc de seguretat. Llavors, un dels agents li va dir que tot estava correcte i que podia accedir a l'aeroport. En aquell moment, l'afectada afirma que es va acomiadar en català i que l'agent es va exaltar molt. ‘A l'agent de l'autoritat se li ha de parlar en espanyol o no es pot entrar', li va dir. Tot seguit, la dona va respondre que ella tenia el dret de parlar l'idioma que volgués.
[ "Quin va posar una denúncia a un Guàrdia Civil el 25 de juny?", "Per quin motiu?", "Amb què s’ha trobat aquest matí?", "On estava el vehicle?", "El Diari de les Balears considera que és un atemptat planificat amb anterioritat?", "En quin estat han trobat el vehicle?", "En quines parts del cotxe?", "Quina peça del vehicle s’ha espatllat?", "El fet que la dona va denunciar va ocórrer quan va passar el primer cop per l’arc de seguretat a l’aeroport?", "Què li van exigir dos agents de seguretat un cop dins les instal·lacions?", "Va haver de creuar l’arc de seguretat de nou?", "Va obtenir el permís per passar per part d’un dels guardes de seguretat?", "Què va sobtar de forma negativa l’agent?", "Amb quines paraules es va dirigir a la dona?", "Quina va ser la resposta d’ella?" ]
{ "answer_end": [ 94, 141, 199, 315, 433, 487, 549, 589, 719, 983, 1054, 1146, 1246, 1323, 1423 ], "answer_start": [ 0, 0, 143, 241, 347, 435, 460, 510, 617, 721, 985, 1056, 1166, 1249, 1349 ], "input_text": [ "Una treballadora de l'aeroport de Palma.", "Per descriminació lingüística i delicte d'odi.", "Que algú havia atacat el seu cotxe.", "En un aparcament al costat d'altres vehicles.", "Sí.", "Amb dues pintades de color groc.", "Una damunt el capó i l'altra a una de les portes del vehicle.", "El pany d'una de les portes.", "No.", "Que els acompanyés, que els ensenyés el DNI i la targeta d'Aena.", "Sí.", "Sí.", "Que la dona s'acomiadés en català.", "Li va dir que a l'agent de l'autoritat se li ha de parlar en espanyol o no es pot entrar.", "Que ella tenia el dret de parlar l'idioma que volgués." ] }
bios
Isabel Ventosa i Roig (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 20 de novembre de 1834 - Barcelona, 2 d'abril de 1895) fou una religiosa, fundadora de la congregació de les Darderes. Ha estat proclamada serventa de Déu per l'Església catòlica. Isabel Ventosa era una jove vilanovina que, durant l'epidèmia de còlera de 1854, que provocà un miler de morts a Vilanova, començà a tenir cura dels malalts i altres pobres, en un moment que no hi havia prou recursos per atendre'ls. Dos anys després, per continuar la seva vocació, entrà en la Causa Pia Francesc Darder, associació seglar de dones les membres de la qual es comprometien a viure en comunitat i a assistir com a infermeres les malaltes de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. El mateix any 1856, però, el govern espanyol confiscà els béns de la Causa Pia: les associades deixaren de treballar a l'hospital i hagueren de guanyar-se la vida tenint cura de malalts a domicili. Isabel hi havia ingressat pensant que es tractava d'una congregació religiosa i en veure que no ho era, va voler marxar, però el seu director espiritual li recomanà que hi continués, i Isabel volgué aprofitar l'associació per convertir-la en una congregació religiosa. Fou nomenada superiora de la comunitat i tingué una destacada actuació en l'assistència a les víctimes d'una nova epidèmia de còlera que assolà Barcelona el 1885. L'acció de Ventosa per a transformar l'associació en institut religiós tingué un primer reconeixement quan fou acceptat el seu ingrés dins el Tercer Orde Regular de Sant Francesc. Les primeres constitucions de l'institut, anomenat de les Terciàries Franciscanes de la Nativitat de Nostra Senyora, conegudes com a Darderes, foren redactades pel bisbe de la Seu d'Urgell, Salvador Casañas i Pagès, el 1894. Foren aprovades l'11 d'abril de 1896, un any després de la mort de la fundadora, el 2 d'abril de 1895.
[ "Qui va ser Isabel Ventosa i Roig?", "Quin títol ha obtingut de part de l’Església catòlica?", "Quina va ser la seva funció durant el còlera de 1854?", "Hi havia recursos suficients per atendre tothom?", "On va accedir dos anys més tard moguda per la seva dedicació?", "En què consistia?", "De què els va privar el govern d’Espanya el 1856?", "Quines conseqüències va tenir aquest fet?", "Per quin motiu Isabel havia volgut anar-se’n?", "Qui va motivar-la a seguir?", "Va convertir-la llavors en una congregació de caràcter religiós?", "Quin càrrec va obtenir?", "Quan es va reconèixer la transformació en institut religiós?", "Qui va escriure’n les constitucions inicials?", "Es van aprovar abans que la que ho va fundar morís?" ]
{ "answer_end": [ 170, 231, 405, 464, 552, 727, 807, 925, 1046, 1108, 1194, 1234, 1537, 1753, 1865 ], "answer_start": [ 0, 172, 233, 407, 466, 527, 729, 809, 927, 1053, 1112, 1196, 1359, 1539, 1764 ], "input_text": [ "Una religiosa, fundadora de la congregació de les Darderes.", "Serventa de Déu.", "Començà a tenir cura dels malalts i altres pobres.", "No.", "A la Causa Pia Francesc Darder.", "Les dones les membres es comprometien a viure en comunitat i a assistir com a infermeres les malaltes de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona.", "Els va confiscar els béns.", "Les associades deixaren de treballar a l'hospital i hagueren de guanyar-se la vida tenint cura de malalts a domicili.", "Perquè va veure que no es tractava d'una congregació religiosa.", "El seu director espiritual.", "Sí.", "Superiora de la comunitat.", "Quan fou acceptat el seu ingrés dins el Tercer Orde Regular de Sant Francesc.", "El bisbe de la Seu d'Urgell, Salvador Casañas i Pagès.", "No." ] }
vilaweb
Un grup de fabricants digitals de les Terres de l'Ebre ha dissenyat una nova màscara, formada per una visera de plàstic, per a protegir els professionals sanitaris del contagi del coronavirus. El model és més senzill que el de quirúrgiques, però permet que es puguin imprimir en 3D i produir-les molt més de pressa. El CatSalut va autoritzar el prototip dissabte i ja n'han enviat una quarantena a l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. El grup de fabricants de l'Ebre preveu que en podran produir unes 500 els dies vinents però necessiten més materials. Per això fan una crida a tothom qui els pugui abastir amb plàstic i bovines de fil. La iniciativa va néixer en grups de Telegram d'arreu de l'estat espanyol. A les Terres de l'Ebre una vintena de persones, conjuntament amb l'Institut de l'Ebre de Tortosa, s'ha organitzat per confeccionar mascaretes de manera desinteressada. Jaume Bel, un dels faedors, ha explicat que, per imprimir la màscara oficial, es triga unes quatre hores. En canvi, el seu model redueix el temps d'impressió. ‘N'hem dissenyat una que cobreix tota la cara i que és molt senzilla. S'imprimeix en mitja hora, la visera es munta en deu segons i així, en menys temps, en fem més', ha assegurat. Els faedors van començar a treballar-hi la setmana passada, però temen que els pròxims quatre dies o cinc esgotin els productes amb què fabriquen les màscares, atès que molts dels canals de distribució i dels comerços són tancats. En vista d'aquesta situació, Bel ha demanat la col·laboració d'entitats i ciutadans. ‘Fem una crida a la població perquè ens proveeixi de recursos per a tirar endavant', ha tancat.
[ "Què han creat a les Terres de l’Ebre per evitar contagis del coronavirus?", "És més complexa que les mascaretes quirúrgiques?", "Quins avantatges té?", "Ha sigut aprovada per CatSalut?", "S’han començat a distribuir en algun hospital?", "A quin?", "Quantes més preveuen els fabricants que podran fer?", "Què els fa falta, però?", "Han demanat ajuda a la gent?", "Quins materials necessiten?", "A través de quina via s’han organitzat?", "Qui farà mascaretes de forma altruista?", "Les màscares de Jaume Bel s’imprimeixen en menys de quatre hores?", "Per què els preocupa que es gastin les màscares?", "Què han demanat per evitar aquesta situació?" ]
{ "answer_end": [ 191, 239, 314, 362, 437, 437, 525, 555, 610, 639, 713, 881, 1040, 1452, 1537 ], "answer_start": [ 0, 193, 246, 316, 365, 365, 439, 531, 557, 566, 641, 738, 883, 1288, 1483 ], "input_text": [ "Una nova màscara.", "No.", "Permet que es puguin imprimir en 3D i produir-les molt més de pressa.", "Sí.", "Sí.", "A l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa.", "Unes 500.", "Més materials.", "Sí.", "Plàstic i bovines de fil.", "En grups de Telegram de tot l'estat espanyol.", "Una vintena de persones, conjuntament amb l'Institut de l'Ebre de Tortosa.", "Sí.", "Perquè molts dels canals de distribució i dels comerços són tancats.", "La col·laboració d'entitats i ciutadans." ] }
mitologia
Perictione (Περικτιόνη, Περικτυόνη Perictione o Perictyone), va ser suposadament la mare de Plató. Es considera que va viure al segle v aC. El Suides l'anomena també Potone, que era el nom d'una germana de Plató. Perictione era descendent del legislador Soló segons Diògenes Laerci, però de Codros segons Olimpiòdor de Tebes. Va estar casada amb Aristó d'Atenes amb el que va tenir quatre fills: Adimantos, Glaucó, Plató i Potone. Quan va morir Aristó, es va casar amb Pirilampes, que era oncle seu, un polític atenenc. Amb ell va tenir el cinquè fill, Antifont, que va ser un orador conegut, a més de filòsof i matemàtic. Perictione va escriure dos llibres: Sobre l'harmonia femenina i Sobre la saviesa, però els fragments reproduïts per Estobeu es consideren espuris degut a incoherències cronològiques. Se la inclou dins de l'escola pitagòrica.
[ "Qui va ser Perictione?", "A quina època es creu que pertànyer?", "Quin nom li dona Suides?", "A qui pertanyia el nom?", "Quina era l’ascendència de Perictione?", "Qui dona aquesta informació?", "Olimpiòdor de Tebes pensava el mateix?", "Amb qui es va unir en matrimoni Perictione?", "Va tenir descendència amb ell?", "Amb qui es va unir en matrimoni un cop morí Aristó?", "Era un parent seu?", "A què es va dedicar el fill que va tenir amb ell?", "Com era el títol dels llibres que va escriure Perictione?", "Per què els trossos que Estobeu reproduí es tenen com a espuris?", "Amb quina corrent filosòfica se la relaciona?" ]
{ "answer_end": [ 97, 139, 172, 211, 258, 281, 324, 361, 394, 479, 498, 621, 703, 804, 846 ], "answer_start": [ 0, 99, 140, 166, 213, 213, 288, 326, 326, 431, 469, 520, 623, 710, 806 ], "input_text": [ "Suposadament la mare de Plató.", "Al segle v aC.", "Potone.", "A una germana de Plató.", "El legislador Soló.", "Diògenes Laerci.", "No.", "Amb Aristó d'Atenes.", "Sí.", "Amb Pirilampes.", "Sí.", "Va ser un orador conegut, a més de filòsof i matemàtic.", "Sobre l'harmonia femenina i Sobre la saviesa.", "Per incoherències cronològiques.", "L'escola pitagòrica." ] }
books
En Magí, home de sa casa, patia d'aquella fredor, aquell silenci, aquella mena de basarda íntima que se li havia entrat al pit com una floridura macabra, i desitjava de pendre mal o tenir una malaltia per a renovar amb l'engúnia d'una tragèdia aquella estimació somorta. -Pot ser espurgant-la sortirà més ufana!- es deia en Magí. M'en aniré un quant temps, i per cartes farem les paus, i qui sap? l'enyorança farà el miracle! Aixís ens hi morirem! L'hem prou pagada l'alegria del marrec, en bona fe!… -Mira Teresa, engony l'anyada ha set bona. El blat ha murit amb tota saó, més que engonyasses, i les moles són molt gastades i no voldria arribar a la feina sense unes altres! Me n'aniré cap a França a comprar-ne unes de noves, sinó la farina no tindria aquella finor de la nostra feina. Tu quedes mestressa, Teresa, de tu i dels fills i del molí… -Magí! No parlis més!… I els moliners van besar-se plens de temença, en Magí de deixar-la sola i la Teresa de veure's alliberada de la cara macilenta i l'ànima desolada del moliner. El jorn és nat. L'aire, frescal, i el cant dels ocells ple de joia. La nit ha estat amorosa per als camps rublerts de sembradura, per als boscos solitaris i les prades llises i ufanes que ofereixen una bona dallada al braç dels pagesos sorruts. Una pluja silenciosa ha caigut damunt de l'encontrada, ha caigut suau, amaradora. Tot és rioler, i les gotes que's veuen damunt de les fulles semblen llàgrimes d'una dolor ja oblidada. La Teresa en llevar-se sentí com si el respir fos més ample, i anava pel molí amb els ulls plens de serenor copsant un goig enyorat. Estava sola! En obrir la porta va semblar-li que tot tenia més vida: l'aire nou, la llum reviscoladora, la frescor que l'atiava a feinejar com una dona escarramassera, com aquella Teresa d'abans, que les ubagors havien embolcallada mesos i mesos, sense que una sola nit la celístia amorosís les seves nines, contorbades eternament. La Teresa sentí tot seguit la fluctuació del dubte. El record dels sofriments passats i la llibertat que la voltava, s'oferien a la seva pensa… El desig constant, cargolat com una fera arraulida, va redreçar-se com una serpent davant de les buvors del sol i va fiblar-li la conciència malaltissa. -Vull beure per desvesar-me'n, la saciada podrà gorir-me de la dèria, i serem feliços. Pobre Magí, és com un vell per culpa meva! i jo vull que sigui el Magí d'abans. Sols un dia de beure; un dia sol! per avorrir el vi per sempre mes!…-
[ "Com era en Magí?", "Preferia ser ferit o caure malalt abans que estimar d’aquella manera?", "Creia que el millor que podia fer era anar-se’n durant una temporada?", "Per quina via pensava reconciliar-se?", "Aquell any havien tingut bons resultats en el camp?", "Què va dir que aniria a fer a França?", "En què repercutiria positivament?", "Qui deixa a càrrec de la família i del molí?", "Es van acomiadar amb un petó?", "Ha plogut durant la nit?", "En què fan pensar les gotes sobre les fulles?", "La Teresa se sentia feliç de no tenir companyia?", "Quin altre sentiment li va arribar després?", "Per què va decidir prendre una beguda?", "Se sent responsable de l’estat actual del Magí?" ]
{ "answer_end": [ 24, 269, 355, 384, 542, 727, 787, 847, 916, 1356, 1459, 1605, 2068, 2308, 2351 ], "answer_start": [ 0, 156, 272, 359, 502, 598, 677, 789, 872, 1276, 1375, 1461, 1926, 2224, 2310 ], "input_text": [ "Un home de sa casa.", "Sí.", "Sí.", "Per cartes.", "Sí.", "Comprar unes moles noves.", "En la finor de la farina.", "La Teresa.", "Sí.", "Sí.", "En llàgrimes d'una dolor ja oblidada.", "Sí.", "Va començar a dubtar i va recordar sofriments passats.", "Per desvesar-se'n, curar la seva dèria i ser feliç.", "Sí." ] }
mitologia
El tympanon grec o tympanum era una mena de timbal o pandereta utilitzat a l'antic Egipte i l'antiga Roma. Els grecs el relacionaven amb el déu grec Sabazi, el culte a Cíbele i a Dionís. Aquest instrument era pla i de forma circular, es tocava colpejant amb el genoll. Algunes representacions mostren decoracions o objectes semblants als cròtals al voltant del marc. L'instrument era tocat pels devots en els ritus de Dionís, Cíbele i Sabazius. Es creu que el tympanum va sorgir a l'antic Orient Pròxim, però apareix primer a l'art grec el segle viii dC, en un disc votiu de bronze trobat en una cova de Creta, que era un lloc del culte a Zeus. El tympanum és un dels objectes que es portaven sovint al thiasos , per part del seguici de Dionís. Aquest instrument solia ser tocat per les Mènades, mentre que els instruments de vent per exemple la flauta de pan o l'aulos eren tocats pels sàtirs. La interpretació de música frenètica contribuïa a fer que s'arribés a un estat extàtic que els devots de Dionís buscaven. El tympanum era el més comú dels instruments musicals associats als ritus de Cíbele dins l'art i la literatura de Grècia i de Roma, però no apareix en les representacions de l'Anatòlia, on va sorgir la deessa. A partir del segle vi dC, la iconografia de Cíbele com Meter ("mare") o en llatí Magna Mater (la "gran mare") se sol mostrar amb el tympanum recolzat en el seu braç esquerre, generalment asseguda i amb un lleó a la falda o simplement en presència. L'"Himne homèric a la gran mare" diu que la deessa estima el so del tympanum . Aquest tambor continuar caracteritzant com un atribut de Cibeles durant l'era imperial romana.
[ "Què és el tympanon grec?", "Amb quins déus se l’associava?", "Com era l’aparença d’aquest objecte?", "De quina manera es feia sonar?", "On s’intueix que va aparèixer?", "On ho fa realment?", "Qui tocava aquest instrument normalment?", "Els sàtirs també el tocaven?", "La música que es tocava era relaxada?", "Quina reacció provocava entre els seguidors de Dionís?", "Es pot trobar aquest instrument a l’Anatòlia?", "Cíbele s’il·lustra amb un tympanum?", "Des de quan?", "On es pot veure que Cíbele adora com sona el tympanum?", "En quina època es considera aquest instrument un atribut de Cibeles?" ]
{ "answer_end": [ 109, 189, 236, 271, 508, 615, 803, 902, 940, 1024, 1212, 1416, 1416, 1568, 1664 ], "answer_start": [ 0, 111, 191, 238, 449, 515, 754, 805, 904, 904, 1165, 1264, 1238, 1491, 1571 ], "input_text": [ "Una mena de timbal o pandereta utilitzat a l'antic Egipte i l'antiga Roma.", "Amb el déu grec Sabazi, el culte a Cíbele i a Dionís.", "Pla i de forma circular.", "Colpejant amb el genoll.", "A l'antic Orient Pròxim.", "En un disc votiu de bronze trobat en una cova de Creta.", "Les Mènades.", "No.", "No.", "Un estat extàtic.", "No.", "Sí.", "A partir del segle vi dC.", "A L'Himne homèric a la gran mare.", "A l'era imperial romana." ] }
books
En Montbrió, disgustat i compadit de son oncle per l'estat de violència que el gènit de la majordona li creava, i sense perjudici d'estudiar els medis de combatre aquella situació tonta, resolgué de moment, pretextant una urgència, partir al següent dia de bon matí. Com son oncle devia assistir a uns funerals a Prunés, quedaren convinguts en fer junts el trajecte fins a la partió dels camins. Estava al bo del son quan aquest el despertà innovant-li que plovia, i per lo tant que no es mogués, que ell compliria amb lo dels funerals, perquè no podia excusar-se'n, i tornaria a dinar. El jove declarà que sols en cas extrem se quedaria, perquè tenia compromís d'ésser a Vich al vespre. Li prometé sovintejar les visites, i es despediren afectuosament. Una hora més tard trucava a la porta la majordona, avisant que quasi no plovia i que la xacolata es refredava a la taula. Ell s'incorporà; mes, com sentís batre les canals al pati, comprengué la mangauxa de la dona i tornà a adormir-se. Al cap d'altra hora, vinga trucar de nou la majordona, cridant que ja el cel s'asserenava. Aquesta vegada cregué ell que, quan menos en part, era cert, i s'alçà. Al sortir de la cambra glopejà una xicrada d'aigua bruta, que altra cosa no era la xacolata servida per la Feliça, mentre que aquesta, rient de mitja cara i plorant de l'altra mitja, li parlava amb manyagueria, comunicant-li que en Pascal havia deixat ensellat el cavall, i que, segons profecia del mateix, no plouria ja més. I, efectivament, a l'alçar-se el jove de la taula i sortir a la miranda, ja començava un altre ruixat que durà una hora. La majordona es frisava per veure el barrut fora de casa, i aquest, que tenia prou ganes d'anar-se'n, se'n veia privat pel desfet temps, lo que li donava un mal humor de tots els diantres. Així és que, al sentir a la majordona maldar de continu sobre el mateix tema, se li excitaven els nervis, donant-li accesos de ràbia que el tentaven d'agafar-la pel clatell i amorrar-la sota la canal. Forçat d'aguantar-se, procurava matar el temps repassant la llibreria del Rector i posant en ordre algunes notes.
[ "Com es trobava en Montbrió?", "Tenia intenció de veure com solucionar la situació?", "Va decidir fer una part del camí cap a Prunés amb el seu oncle?", "De què va avisar a l’oncle quan el va despertar?", "Estava decidit a marxar?", "Per què va tornar el jove a dormir després que la majordoma els digués que ja estava llesta la xacolata?", "El segon cop que la majordoma trucà a la porta es va aixecar el jove?", "Quin fet va tenir lloc quan va sortir de l’habitació?", "La Feliça es va quedar callada?", "De què va informar el jove sobre en Pascal?", "Quina predicció havia fet en Pascal?", "Va encertar?", "Quins sentiments li provocava a la majordona que el barrut fos fora?", "I el jove com es trobava?", "De quina manera passava la majordona l’estona?" ]
{ "answer_end": [ 110, 185, 394, 585, 637, 989, 1151, 1266, 1477, 1423, 1477, 1598, 1656, 1787, 2102 ], "answer_start": [ 0, 114, 267, 396, 587, 754, 991, 1153, 1279, 1336, 1432, 1479, 1600, 1658, 1990 ], "input_text": [ "Disgustat i compadit de son oncle per l'estat de violència que el gènit de la majordona li creava.", "No.", "Sí.", "Va dir-li que plovia, i per lo tant que no es mogués, que ell compliria amb lo dels funerals, perquè no podia excusar-se'n, i tornaria a dinar.", "Sí.", "Perquè va sentir batre les canals al pati i comprengué la mangauxa de la dona.", "Sí.", "Glopejà una xicrada de la xacolata servida per la Feliça.", "No.", "Que havia deixat ensellat el cavall.", "Que no plouria més.", "No.", "Es frisava.", "Tenia prou ganes d'anar-se'n i se'n veia privat pel desfet temps, lo que li donava un mal humor de tots els diantres.", "Repassava la llibreria del Rector i posava en ordre algunes notes." ] }
vilaweb
El Festigàbal torna aquest cap de setmana com ja és habitual durant la Festa Major de Gràcia. La programació es dividirà en dues jornades. Avui s'arrencarà amb l'espectacle poètic ‘Anarquia és independència' que es va estrenar al festival popArb el mes de juny passat. A la nit serà el torn dels grups musicals. Tocaran Joan Colomo i la Radiofórmula, Las Ruinas i Dofí Malalt, el projecte en solitari de Kim Gomà. Diumenge a la nit serà es podrà veure Rombo, un dels grups revelació de la temporada, Mujeres i Joe Crepúsculo. El festival l'organitza l'Heliogàbal, un dels bars musicals de Barcelona que dóna més oportunitats als grups emergents i una referència de l'escena musical ‘índie' de la ciutat. Enguany l'emplaçament serà diferent de l'habitual. Si any rere any s'organitzava a la plaça de Rovira i Trías, en aquesta edició es traslladarà al Centre Cívic de La Sedeta. La raó del canvi es deu a una incompatibilitat de marques patrocinadores entre la marca cervesera que finança el festival i la que dóna suport a les festes de Gràcia.
[ "Quin esdeveniment tindrà lloc a Gràcia el cap de setmana?", "A quina celebració pertany?", "Quants dies durarà?", "Com es titula la part de poesia?", "On es va poder veure per primer cop?", "Què es farà a la nit?", "Quins grups hi actuaran?", "I diumenge?", "Quin local organitza el Festigàbal?", "Què és?", "Per quin estil musical és un referent?", "Aquest any hi haurà canvis respecte edicions d'anteriors?", "Quins?", "Té a veure amb desavinences entre patrocinadors?", "Quins?" ]
{ "answer_end": [ 41, 92, 137, 207, 267, 310, 412, 524, 562, 644, 702, 753, 876, 950, 1043 ], "answer_start": [ 0, 0, 94, 160, 180, 269, 312, 414, 526, 550, 564, 704, 755, 878, 908 ], "input_text": [ "El Festigàbal.", "A la Festa Major de Gràcia.", "Dos.", "Anarquia és independència.", "Al festival popArb el mes de juny passat.", "Serà el torn dels grups musicals.", "Joan Colomo i la Radiofórmula, Las Ruinas i Dofí Malalt, el projecte en solitari de Kim Gomà.", "Rombo, un dels grups revelació de la temporada, Mujeres i Joe Crepúsculo.", "L'Heliogàbal.", "Un dels bars musicals de Barcelona que dona més oportunitats als grups emergents.", "L'índie.", "Sí.", "Aquesta edició es traslladarà al Centre Cívic de La Sedeta en comptes de ser a la plaça de Rovira i Trías.", "Sí.", "La marca cervesera que finança el festival i la que dona suport a les festes de Gràcia." ] }
mitologia
A la mitologia grega, Chronos (en grec antic Χρόνος Khrónos, 'temps') era la personificació del temps, segons es diu a les obres filosòfiques presocràtiques. Als mites grecs, Chronos era el déu de les Edats (des de la Daurada fins a la de Bronze) i del zodíac. Va sorgir al principi dels temps format per ell mateix com un ésser incorpori i serpentí amb tres caps: d'home, de brau i de lleó. Es va entrellaçar amb la seva companya Ananke (la Inevitabilitat) en una espiral entorn de l'ou primigeni i el separà, formant l'univers ordenat de la terra, el mar i el cel. Chronos va romandre com el déu remot i incorpori del temps que rodejava l'univers, conduint la rotació dels cels i l'etern pas del temps. Ocasionalment se li apareixia a Zeus amb la forma d'un home ancià de cabells llargs i barba blancs, però la major part del temps romania com una força més enllà de l'abast i el poder dels déus més joves. A la tradició òrfica, Chronos era fill de Gea o bé d'Hydros (l'Oceà primigeni) i Thesis (la primigènia Tetis). Juntament amb Ananke, era pare d'Èter i Èreb o Fanes. Altres fonts afirmen que era pare de les Hores i, amb Nix, d'Hèmera. Als mosaics grecoromans era representat com un home girant la roda zodiacal. Molts cops es confon Chronos, personificació del temps, amb Cronos (Κρόνος), rei dels Titans i déu del temps «humà» (del calendari, les estacions i les collites), fill d'Urà i Gea, i pare de Zeus. La confusió entre ambdós és una invenció hel·lenística, deguda probablement als intents d'explicar Cronos mitjançant conjetures sobre la seva etimologia. Aquesta confusió apareix en diversitat de fonts posteriors, i en l'actualitat, moltes obres acadèmiques i enciclopèdies ajunten ambdues figures o ignoren completament l'existència de Chronos com una personificació separada i diferent del temps.
[ "Qui va ser Chronos?", "A quina mitologia pertany?", "Què dominava aquesta divinitat?", "Com es representava inicialment?", "Com va ser l'embolic amb Ananke?", "Com era considerada la deïtat de Chronos?", "De què s’encarregava?", "Quin aspecte tenia de vegades quan es trobava amb Zeus?", "Solia estar apartat de la resta de déus d’edat més jove?", "De qui era fill segons la tradició òrfica?", "Quina va ser la seva descendència amb Ananke?", "Amb quin altre personatge se sol identificar erròniament Chronos?", "Aquest error d’on prové?", "Sol mantenir-se aquest malentès en obres de més endavant?", "Com és això?" ]
{ "answer_end": [ 156, 29, 259, 390, 565, 648, 703, 803, 907, 1018, 1072, 1381, 1569, 1629, 1814 ], "answer_start": [ 0, 0, 175, 305, 392, 567, 650, 705, 810, 909, 1020, 1220, 1417, 1571, 1633 ], "input_text": [ "La personificació del temps, segons es diu a les obres filosòfiques presocràtiques.", "A la grega.", "Les Edats (des de la Daurada fins a la de Bronze) i el zodíac.", "Com un ésser incorpori i serpentí amb tres caps: d'home, de brau i de lleó.", "Es van entrellaçar en una espiral entorn de l'ou primigeni i el separà, formant l'univers ordenat de la terra, el mar i el cel.", "Com el déu remot i incorpori del temps que rodejava l'univers.", "De conduir la rotació dels cels i l'etern pas del temps.", "El d'un home ancià de cabells llargs i barba blanca.", "Sí.", "De Gea o bé d'Hydros (l'Oceà primigeni) i Thesis (la primigènia Tetis).", "Èter i Èreb o Fanes.", "Amb Cronos, rei dels Titans i déu del temps humà.", "És una invenció hel·lenística, deguda probablement als intents d'explicar Cronos mitjançant conjetures sobre la seva etimologia.", "Sí.", "Moltes obres acadèmiques i enciclopèdies ajunten ambdues figures o ignoren completament l'existència de Chronos com una personificació separada i diferent del temps." ] }
mitologia
La llum de Mafasca és una llegenda d'origen canari, amb especial influència a Fuerteventura. El fenomen lumínic es repeteix en altres zones de l'arxipèlag com a Gran Canària, La Palma, Tenerife o La Gomera, on han registrat diverses manifestacions. La Llum de Mafasca consisteix, segons els quals relaten haver-la vist, en un brot lluminós, que pot ser de diferents colors, segons l'espectador, com a blau, groc, verd o vermell, similar a la visió de la burilla d'un cigarret en la foscor. La llum de Mafasca és una llum, probablement produïda per algun fenomen natural, que s'apareix sobretot en les nits fosques i silencioses. La llum és petita, però de vegades pot aconseguir grans dimensions durant uns segons, per recuperar de nou la seva grandària. Es desplaça de forma aparentment intel·ligent, pujant i baixant i pot mantenir-se estàtica en l'aire o accelerar, de sobte. En les possibles explicacions es descarta que sigui algun tipus de Làser, ja que l'origen de la llegenda data de molts segles enrere. La llegenda de la llum de Mafasca és original de Fuerteventura, que consisteix en un brot lluminós de diferents colors que es veuen en la foscor. Quan van començar a ajuntar la llenya necessària per preparar el foc, entre les restes recollides van trobar una petita creu de fusta. Els pastors coneixien que a Fuerteventura és costum col·locar una creu en el lloc on mor una persona, però amb el gana que tenien van fer cas omís d'aquesta tradició i van utilitzar la creu per alimentar el foc. Però, segons la llegenda, quan les flames van començar a consumir la creu de fusta, de les cendres va sorgir una estranya llum que saltava d'un costat cap a un altre, com si tingués vida pròpia. Els pastors, espantats, van córrer allunyant-se d'aquell objecte lluminós que per a ells no era una altra cosa que l'ànima del difunt pel qual havien clavat aquella creu. Des de llavors es produeixen aquests fenòmens en les nits silencioses i fosques tant a Fuerteventura com en les altres illes en l'arxipèlag Canari.
[ "De quin mite es parla?", "D'on prové?", "On té un major pes?", "A quins altres territoris també té lloc?", "En què es basa?", "Quan es manifesta?", "Té sempre la mateixa mida?", "A vegades està en moviment?", "És possible que aquest fenomen es degui a un aparell electrònic?", "Per què?", "Què es diu que van trobar uns majorals entre troncs de fusta?", "Quina tradició es té a Fuerteventura?", "Van respectar-la?", "Què va passar llavors?", "Què van creure que era, els majorals?" ]
{ "answer_end": [ 34, 50, 91, 205, 488, 627, 753, 877, 951, 1011, 1305, 1394, 1504, 1699, 1870 ], "answer_start": [ 0, 0, 52, 93, 249, 490, 629, 755, 879, 879, 1159, 1294, 1294, 1506, 1701 ], "input_text": [ "De la llum de Mafasca.", "De Canàries.", "A Fuerteventura.", "A Gran Canària, La Palma, Tenerife o La Gomera.", "És un brot lluminós, que pot ser de diferents colors, segons l'espectador, com a blau, groc, verd o vermell, similar a la visió de la burilla d'un cigarret en la foscor.", "Sobretot en les nits fosques i silencioses.", "No.", "Sí.", "No.", "Perquè l'origen de la llegenda data de molts segles enrere.", "Una petita creu de fusta.", "La de col·locar una creu en el lloc on mor una persona.", "No.", "Quan les flames van començar a consumir la creu de fusta, de les cendres va sorgir una estranya llum que saltava d'un costat cap a un altre, com si tingués vida pròpia.", "L'ànima del difunt pel qual havien clavat aquella creu." ] }
mitologia
Hug II de Lusignan (1252 - 1267), rei de Xipre (1254-1267), fou fill d'Enric I el Gros, rei de Xipre, i de Plasència d'Antioquia. Per ser menor d'edat quan va heretar el títol, la regència la va efectuar primer la seva mare i després el seu cosí Hug. Nascut al curs de la tardor del 1252, esdevingué rei a la mort del seu pare el 18 de gener de 1254, sota la regència de la seva mare Plasència d'Antioquia. Hi hi havia hagut un litigi entre el rei Enric el Gros i l'arquebisbe de Nicòsia, que la regent intentava solucionar. Encara que la regente fou cridada a ser regent de Jerusalem, els xipriotes es volien quedar al marge dels afers palestins en els anys que seguiren, no intervenint ni durant la croada mongola del 1260, ni durant la guerra de Sant Sabas del 1261 al 1264. És cert que el regne de Xipre tenia els seus propis problemes: Hug de Fagiano, l'arquebisbe llatí de Nicòsia, refusava de respectar la decisió del papa Innocenci IV que havia autoritzat l'any 1251 el nomenament d'un arquebisbe grec a l'illa de Xipre i es negava a tenir-lo com el seu igual, doncs volia que fos el seu subaltern. Tot i que aquest litigi no ocasionà combats, la vida xipriota va estar agitada, fins a la butlla pontifical, dita Constitució Xipriota, del papa Alexandre IV el 3 de juliol del 1260. Aquesta constitució del clergat grec instituïa quatre diòcesis en l'illa, que tenien els mateixos límits que les diòcesis llatines i declarava que cada bisbe grec quedava subordinat al seu homòleg llatí. L'arxidiòcesi grega fou suprimida, però l'arquebisbe grec Germà en conservaria la dignitat durant tota la seva vida. Era un progrés per l'església llatina i un pas enrere per la grega, però Hug de Fagiano va declarar no disposar de poders suficients per exercir el seu ministeri, va renunciar a la seva dignitat i es va retirar en Toscana. Plasència d'Antioquia va morir el setembre del 1261, i la regència fou confiada a la seva tia Isabel de Lusignan, que la confià al seu fill Hug de Poitiers-Lusignan per poder agafar ella la regència de Jerusalem. El caràcter insular del regne de Xipre el posava a l'abric de Baibars, sultà mameluc d'Egipte, que va reprendre la guerra contra els francs. L'illa va gaudir d'un període de prosperitat comercial, però Baibars els acusà d'haver apressat una de les seves galeres que portava una ambaixada a Bizanci. Es va venjar dels xipriotes atacant Antioquia i es va aliar a l'emperador bizantí Miquel VIII Paleòleg que amenaçava Xipre vers l'any 1262. Aquesta amenaça va incitar el regent a afavorir la població grega, amb la finalitat d'evitar una revolta que permetria als bizantins de desembarcar. Hug II es va casar l'any 1264 amb Isabel d'Ibelin, hereva de la senyoria de Beirut. Al final de l'any 1267, va caure malalt i va morir el 5 de desembre, als 15 anys, sense haver tingut fills El regent, que era el seu cosí germà, el va succeir amb el nom d'Hug III de Xipre. Antigament es va creure que Tomàs d'Aquino va dedicar el seu llibre De regimine principum («Sobre el govern dels prínceps») a Hug II de Xipre, però segons els arguments de pes expressats per Christoph Flüeler en Rezeption und Interpretation der Aristotelischen “Politica” im späten Mittelalter, Bochumer Studien zur Philosophie, 19 (editat a Amsterdam i Philadelphia: B.R. Grüner, 1992 2v.; v.1,p. 23–29.), sembla més creïble que aquesta obra estigués dedicada al seu successor Hug III.
[ "Qui va ser Hug II de Lusignan?", "Com es deien els seus pares?", "Quin any va néixer?", "I quan va començar el seu regnat?", "Què succeí a Jerusalem entre 1261 i 1264?", "Quins incidents passaven a Xipre en aquella època?", "Què declarava la butlla pontifical del papa Alexandre IV?", "A qui afavoria això?", "Què va anunciar Hug de Fagiano?", "I què va fer després?", "Qui era Baibars?", "Amb qui va contreure matrimoni Hug II?", "Quina edat tenia quan va defallir?", "Es va pensar que Tomàs d'Aquino li havia dedicat un llibre?", "Aquesta creença va canviar amb el temps?" ]
{ "answer_end": [ 58, 128, 287, 349, 776, 1105, 1492, 1677, 1772, 1832, 2140, 2717, 2799, 3050, 3394 ], "answer_start": [ 0, 0, 251, 289, 525, 778, 1194, 1611, 1684, 1684, 2100, 2635, 2719, 2909, 3052 ], "input_text": [ "El rei de Xipe.", "Enric I el Gros i Plasència d'Antioquia.", "El 1252.", "El 18 de gener de 1254.", "La guerra de Sant Sabas.", "Que Hug de Fagiano, l'arquebisbe llatí de Nicòsia, refusava de respectar la decisió del papa Innocenci IV que havia autoritzat l'any 1251 el nomenament d'un arquebisbe grec a l'illa de Xipre i es negava a tenir-lo com el seu igual, doncs volia que fos el seu subaltern.", "Instituïa quatre diòcesis en l'illa, que tenien els mateixos límits que les diòcesis llatines i declarava que cada bisbe grec quedava subordinat al seu homòleg llatí.", "A l'església llatina.", "No disposar de poders suficients per exercir el seu ministeri.", "Va renunciar a la seva dignitat i es va retirar en Toscana.", "El sultà mameluc d'Egipte.", "Amb Isabel d'Ibelin, hereva de la senyoria de Beirut.", "15 anys.", "Sí.", "Sí." ] }
mitologia
La Bèstia de Bodmin Moor, també coneguda com la Bèstia de Bodmin (en còrnic, Best Goon Brenn), és un gat salvatge fantasma que es creu que vivia a Cornualla (Gran Bretanya). Bodmin Moor es va convertir en un centre de suposats albiraments a partir de 1978, amb informes ocasionals de bestiar assassinat i mutilat; els suposats grans gats salvatges de la mateixa regió van ser coneguts popularment com la «Bèstia de Bodmin Moor». En general, els científics rebutgen aquestes afirmacions a causa del nombre improbable de grans quantitats necessàries per mantenir una població de cria i perquè les qüestions relacionades amb el clima i el subministrament d'aliments farien que la suposada supervivència d'aquestes criatures en els hàbitats on s'han albirat fos poc probable. Una hipòtesi de llarg recorregut suggereix la possibilitat que, en general, els grans gats salvatges del Regne Unit haguessin pogut ser importats per a col·leccions privades o per a zoològics, i que després van escapar o es van alliberar. Un gran felí escapat no es comunicaria a les autoritats a causa de la il·legalitat de posseir i importar aquest tipus animals. S'ha afirmat que l'entrenador d'animals Mary Chipperfield va alliberar tres pumes a la natura després del tancament del seu zoològic de Plymouth el 1978, i que les observacions posteriors dels animals van donar lloc a rumors de la Bèstia. El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació britànic va dur a terme una investigació oficial el 1995. L'estudi va trobar que no hi havia «proves verificables» de felins exòtics aviats a la Gran Bretanya i que els animals de granja podrien haver estat atacats per espècies autòctones comunes. L'informe va afirmar que «no s'han trobat proves verificables de la presència d'un gran gat ... No hi ha cap amenaça significativa per al bestiar d'un gat gran a Bodmin Moor». Menys d'una setmana després de l'informe del govern, un nen caminava pel riu Fowey quan va descobrir un crani d'un gran gat. El crani mesura al voltant de 10 cm de llarg per 18 cm d'ample i li manca el seu maxil·lar inferior, però posseeix dues dents canines agudes i prominents que suggerien que podia haver estat un lleopard. La història va arribar a la premsa nacional a la mateixa època de la negació oficial de les proves de grans gats salvatges a Bodmin Moor. El crani va ser enviat al Museu d'Història Natural de Londres per a la seva verificació. Van determinar que es tractava d'un veritable crani d'un jove lleopard mascle, però també va trobar que el felí no havia mort a la Gran Bretanya i que el crani havia estat importat com a part d'una catifa de pell de lleopard. La part posterior del crani estava ben tallada d'una manera que s'utilitza habitualment per muntar el cap sobre una catifa. Hi havia ous dins del crani que havia col·locat una panerola tropical que no podia trobar-se a Gran Bretanya. També hi havia marques tallades al crani que indicaven que la carn es va extreure amb un ganivet i que el crani només havia començat a descompondre's després d'una recent immersió en aigua.
[ "Què és La Bèstia de Bodmin Moor?", "Amb quin altre nom se'l coneix?", "En què es va transformar Boadmin Moor?", "Com es coneixien els felins feréstecs de Boadin Moor?", "Quin és el plantejament més factible per explicar la història dels gats salvatges?", "Qui fou Mary Chipperfield?", "Quina acció va a dur a terme?", "Quines conseqüències va tenir aquest fet?", "Com va reaccionar el govern de Gran Bretanya el 1995?", "A quina resolució van arribar?", "Quina troballa va fer un xiquet poc després d'aquestes declaracions?", "Quines mesures feia?", "On va anar a parar aquesta calavera?", "Què van resoldre des d'allà?", "Quines proves tenien?" ]
{ "answer_end": [ 156, 64, 255, 427, 1136, 1195, 1290, 1375, 1481, 1671, 1972, 2036, 2402, 2628, 3053 ], "answer_start": [ 0, 0, 174, 314, 772, 1155, 1138, 1138, 1377, 1483, 1849, 1974, 2315, 2404, 2630 ], "input_text": [ "És un gat salvatge fantasma que es creu que vivia a Cornualla.", "Amb el de la Bèstia de Bodmin.", "En un centre de suposats albiraments a partir de 1978.", "Com la Bèstia de Bodmin Moor.", "Que fossin importats per a col·leccions privades o per a zoològics, i que després s'escapessin o s'alliberessin, ja que un gran felí escapat no es comunicaria a les autoritats a causa de la il·legalitat de posseir i importar aquest tipus animals.", "Un entrenador d'animals.", "Va alliberar tres pumes a la natura després del tancament del seu zoològic de Plymouth el 1978.", "Que les observacions posteriors dels animals van donar lloc a rumors de la Bèstia.", "Va dur a terme una investigació oficial.", "Que no hi havia proves verificables de felins exòtics aviats a la Gran Bretanya i que els animals de granja podrien haver estat atacats per espècies autòctones comunes.", "Va descobrir un crani d'un gran gat.", "Al voltant de 10 cm de llarg per 18 cm d'ample.", "Al Museu d'Història Natural de Londres per a la seva verificació.", "Que es tractava d'un veritable crani d'un jove lleopard mascle, però també va trobar que el felí no havia mort a la Gran Bretanya i que el crani havia estat importat com a part d'una catifa de pell de lleopard.", "Que la part posterior del crani estava ben tallada d'una manera que s'utilitza habitualment per muntar el cap sobre una catifa, que hi havia ous dins del crani que havia col·locat una panerola tropical que no podia trobar-se a Gran Bretanya, que també hi havia marques tallades al crani que indicaven que la carn es va extreure amb un ganivet i que el crani només havia començat a descompondre's després d'una recent immersió en aigua." ] }
bios
Aina Garcia-Carbó (Castelló de la Plana, 4 de novembre de 1993) és una poeta, crítica literària i especialista en literatura infantil i juvenil. És mestra, graduada en Magisteri Infantil per la Universitat Jaume I, té un màster sobre Literatura Infantil, Juvenil i Llibres de la Universitat Autònoma de Barcelona. Col·labora amb diferents revistes i publicacions com a critica literària. És filla del també poeta i mestre Manel Garcia i Grau. Aina Garcia-Carbó començà a escriure «en secret» amb 12 anys, arran de la mort del seu pare, i fou el 2015 que aquells poemes eixiren a la llum en forma de recull, Rere la paraula. L'any 2017 participà en el llibre col·lectiu Nosaltres les fusterianes, un recull de reflexions femenines sobre l'obra de l'intel·lectual de Sueca. L'any 2018 publicà Les detectives i el banquet de carxofa, una novel·la curta que explica les aventures de tres xiques que han de realitzar un treball per a l'institut que consisteix en l'elaboració d'una recepta de cuina amb la carxofa denominació d'origen del municipi. Amb aquesta premissa les tres protagonistes comencen a investigar diferents espais de Benicarló, com ara les cooperatives, restaurants i a les seves pròpies famílies per tal d'aconseguir crear un plat perfecte. El 2019 guanyà el premi València Nova de Poesia de la Institució Alfons el Magnànim, publicant així El cor heretge, un poemari transversal que és un clam pel feminisme, en contra de les múltiples agressions o discriminacions que puguen arribar a patir les dones o qualsevol altre tipus d'injustícia cap algú. L'any 2020 publicà el seu tercer poemari, Crònica de la cadència, guanyant el Premi Teodor Llorente de Poesia. Un poemari que parteix de la reflexió i incita a la reflexió filosòfica, suggerida per les tesis de pensadores i pensadors com David Hume, Michel de Montaigne o Hannah Arendt. El 2021, guanyà el Premi de Poesia Infantil Fundació Caixa Cooperativa d'Algemesí amb Malifetes satisfetes.
[ "De qui tracta el text?", "Qui és?", "Quin any va néixer?", "Quins estudis té?", "Com es diu el seu pare?", "També es dedicava a la poesia?", "Encara és viu?", "Quan va començar a escriure l'Aina?", "Quin any es van donar a conèixer els seus escrits?", "Què va fer l'any 2017?", "I l’any següent?", "Ha guanyat algun premi?", "Quin?", "De què tracta El cor heretge?", "Com es titula el seu tercer recull de poemes?" ]
{ "answer_end": [ 17, 143, 63, 312, 441, 441, 534, 503, 622, 694, 829, 1338, 1338, 1562, 1628 ], "answer_start": [ 0, 0, 0, 156, 388, 401, 505, 443, 538, 624, 772, 1255, 1255, 1355, 1583 ], "input_text": [ "D'Aina Garcia-Carbó.", "Una poeta, crítica literària i especialista en literatura infantil i juvenil.", "El 1993.", "És graduada en Magisteri Infantil i té un màster sobre Literatura Infantil, Juvenil i Llibres.", "Manel Garcia i Grau.", "Sí.", "No.", "Quan tenia 12 anys.", "L'any 2015.", "Participà en el llibre col·lectiu Nosaltres les fusterianes.", "Publicà Les detectives i el banquet de carxofa.", "Sí.", "El premi València Nova de Poesia de la Institució Alfons el Magnànim.", "És un clam pel feminisme, en contra de les múltiples agressions o discriminacions que puguen arribar a patir les dones o qualsevol altre tipus d'injustícia cap algú.", "Crònica de la cadència." ] }
books
-Fins la dona que és aigadera, que tingui la mixa! I en Magí, sentint-se embolcallat d'un mantell invisible d'alegria, pujava, baixava, reia i cridava. Va agafar el noi, un cop vestit, i va mostrar-lo a totes les noies, als homes, al gos quissoi, al gat i fins a la poltra i la somera. -Tu, Nana… aquí tens l'altre moliner… cal que el creguis,- i la somera va mirar per la finestreta de la cort fosca, amb ses nines plenes de claror. Les tres nenes que'ls restaven van saltar per l'era entre les garbellies, totes humides de la mulladina de la matinada. -I tots a estimar-lo força! ¡com a germans!- va dir en Magí a ses filles. -Així sí que s'estimaran poc!…- va respondre maliciosament el de can Buc. -Bé Magí… ja teniu el que tant desitjàveu; un noi… Ara penseu que la vostra dona no podrà criar-lo. Recordeu-vos que és flaca de nirvis i que si la debilesa li puja al cap tornarem a les manies… Creieu, doneu el noi a dida. En Magí va quedar-se glaçat, dret al portal; i mentres el metge del poble s'allunyava cavalcant aquell mul de bona estampa que tots coneixien, va dir, fent una grimaça de menyspreu: -El meu fill a dida? L'amo fora de casa!… Ruc!… com tots els metges. La Teresa també va sentir-se corferida -no criar el seu fill! tot justament el noi, havia de dur-lo fora de casa!- I els dos esposos van eixir a la finestra i van mirar el metge com s'allunyava per un corriol, vora la peça de can Buc.
[ "Com se sentia en Magí?", "I com actuava?", "Què va ensenyar a tothom que hi havia allà?", "Qui era aquest noi?", "Per on observava la noia?", "Quantes vailetes hi havia?", "Què els va demanar en Magí a les seves descendents?", "Què va contestar el de can Buc?", "Com ho va fer?", "Per què la dona d'en Magí no podrà educar al vailet?", "Qui seria millor que el criés, segons el metge?", "En Magí està d'acord amb això?", "Què en pensa de la gent que es dedica a la medicina?", "La Teresa es va ofendre?", "Per on marxa el doctor?" ]
{ "answer_end": [ 117, 150, 284, 322, 400, 464, 626, 700, 700, 837, 924, 1175, 1175, 1215, 1410 ], "answer_start": [ 53, 119, 152, 297, 345, 434, 554, 628, 628, 753, 897, 1109, 1150, 1177, 1336 ], "input_text": [ "Embolcallat d'un mantell invisible d'alegria.", "Pujava, baixava, reia i cridava.", "El noi.", "L'altre moliner.", "Per la finestreta de la cort fosca.", "Tres.", "Que tots havien d'estimar al noi com a germans.", "Que així sí que s'estimarien poc.", "Maliciosament.", "Perquè era flaca de nirvis.", "La dida.", "No.", "Que són tots uns rucs.", "Sí.", "Per un corriol, vora la peça de can Buc." ] }
bios
Josefina Tàpias i Martínez (Barcelona, 19 de maig de 1903 - l'1 de maig de 1988) fou una actriu catalana de teatre i de cinema, de dilatada carrera. Va debutar el 1913 en obres de teatre amateur. Va passar a l'Escola Catalana d'Art Dramàtic d'Adrià Gual i a 18 anys va col·laborar amb la companyia de la madrilenya María Guerrero, amb la qual va fer una gira per Hispanoamèrica. Al setembre del 1927 tornà a Barcelona, on fou la primera actriu de la companyia del Teatre Català del Novetats, dirigida per Joaquim Montero. L'any 1928 creà companyia pròpia i girà per Catalunya amb Mariàngela, d'Agustí Collado. A començament de la temporada 1928-1929 era primera actriu a la companyia Claramunt-Adrià al Teatre Talia, i poc després en la d'Enric Borràs. A començaments del 1931 treballà al Teatre Eslava, de València. Formà part de les companyies del teatre Goya i del teatre Poliorama i l'any 1934 tornà a formar la seva pròpia companyia. Als anys quaranta, integrada en la companyia de Manolita Ruiz, girà per Aragó i la costa cantàbrica. Tornà a treballar a Madrid en diverses companyies. A finals dels anys cinquanta retornà definitivament a Barcelona, on treballà al Teatre Candilejas i al Romea durant diverses temporades. Al llarg de la seva carrera també va fer cinema i als anys setanta participà en les sessions de teatre radiofònic emeses per Radio Barcelona. En els darrers anys també va fer televisió i participà en programes com El xou de la família Pera, Estudio 1, Teatro catalán o Vostè jutja. Parella de Felip Melià Bernabeu, escriptor exiliat després de la Guerra Civil i mort l'any 1973 a Ciutat de Mèxic. teatre cinema
[ "Qui és Josefina Tàpias i Martínez?", "Quan va néixer?", "Encara és viva?", "Quan es va estrenar en el món teatral?", "De quin tipus eren aquestes?", "Va fer alguna gira internacional?", "Per on?", "Quan retorna a la ciutat comtal?", "Què funda l'any següent?", "A quina altra comunitat autònoma va treballar?", "Què va fer durant la dècada dels quaranta?", "Participà en pel·lícules?", "I en programes de ràdio?", "En quins programes televisius va col·laborar?", "Qui va ser el seu marit?" ]
{ "answer_end": [ 126, 80, 80, 194, 194, 377, 377, 417, 554, 815, 1038, 1275, 1368, 1508, 1541 ], "answer_start": [ 0, 0, 0, 149, 149, 266, 343, 379, 522, 753, 939, 1228, 1278, 1390, 1510 ], "input_text": [ "Una actriu catalana de teatre i de cinema.", "El 19 de maig de 1903.", "No.", "El 1913.", "Amateur.", "Sí.", "Per Hispanoamèrica.", "Al setembre del 1927.", "Una companyia pròpia.", "A València.", "Girà per Aragó i la costa cantàbrica.", "Sí.", "També.", "El xou de la família Pera, Estudio 1, Teatro catalán i Vostè jutja.", "Felip Melià Bernabeu." ] }
books
-Què penses?- va dir-me En Vingut, malfiant-se del meu silenci. -Penso en el teu antecessor, en el darrer ermità. De segur que en aquesta hora passava el rosari, i santificava la naturalesa, trenant dolces lloances a la Mare de Déu, dient-li estel i rosa. El cau d'En Vingut anave fent-se ombrívol. -Saps com va morir el meu antecessor, que dius tu? Els francesos, creient que feia senyals de l'ermita estant, amb fogaines, el van acotar damunt el calaix obert d'una taula, d'un cop de puny li van ficar el cap a dins, i tancant de borsada, l'escapçaren. El gat, de damunt estant d'un relleix, va tirar-se gairebé tot seguit entre nosaltres i ens va fer a tots dos una mica de malestar. -Sortim una mica, a veure si ve la Roseta?- vaig dir-li jo. -Comença a fer-se tard. -Potser no se t'acut una cosa- va fer En Vingut, encara tot enderiat amb la seva història. Els esperits de la gent que mor sense sotracs, són fonedissos tot seguit. En canvi, quan la mort ha estat violenta (i quant més violenta més), l'esperit pot congriar-se de tant en tant, i, si l'hi obliguen, pot parlar. Està demostrat per la Ciència. Vaig mirar En Vingut de cap a peus.
[ "Qui parla primer?", "Què pregunta?", "I en què està pensant el seu interlocutor?", "Què és possible que fes aquest en aquella mateixa hora?", "En Vingut fa un posat greu?", "Qui va matar al darrer ermità?", "Com ho van fer?", "Qui va molestar a En Vingut i a l'altre, llavors?", "Què va proposar l'altre?", "Encara era aviat?", "En Vingut continuava capficat amb la seva narració?", "Què diu sobre els fantasmes de la gent que mor amb tranquil·litat?", "I dels que ho fan amb violència?", "Ho fan per voluntat pròpia, però?", "Qui diu que avala això que explica?" ]
{ "answer_end": [ 33, 33, 112, 254, 297, 363, 553, 685, 745, 770, 862, 936, 1081, 1081, 1112 ], "answer_start": [ 0, 0, 64, 114, 256, 300, 300, 555, 687, 749, 773, 864, 938, 1053, 864 ], "input_text": [ "En Vingut.", "Que què en pensa.", "En el seu antecessor, el darrer ermità.", "Passar el rosari, i santificar la naturalesa, trenant dolces lloances a la Mare de Déu, dient-li estel i rosa.", "Sí.", "Els francesos.", "El van acotar damunt el calaix obert d'una taula, d'un cop de puny li van ficar el cap a dins, i tancant de borsada, l'escapçaren.", "El gat.", "Sortir una mica.", "No.", "Sí.", "Que són fonedissos tot seguit.", "Que poden congriar-se de tant en tant i parlar.", "No.", "La Ciència." ] }
vilaweb
El grup parlamentari socialista ha registrat al Congrés espanyol una moció de censura contra el president del govern espanyol Mariano Rajoy, segons que han confirmat fonts del partit a l'agència Europa Press. La iniciativa s'ha registrat abans que se celebrés la reunió de l'executiva federal del partit, convocada a les 11 hores. Segons les mateixes fonts, el secretari general del partit, Pedro Sánchez, va decidir no esperar a la reunió després de sondejar els membres de l'executiva, que hi donaven suport. La moció ha de menester 176 vots per triomfar, amb un vot que implica la investidura del candidat alternatiu, en aquest cas Pedro Sánchez. Una abstenció de Ciutadans deixaria la moció en mans dels partits independentistes catalans –que de l'octubre ençà han ofert suport a una moció contra Rajoy en canvi de no res– i del PNB, que tornaria a ser clau malgrat haver votat favorablement al pressupost aquesta setmana. L'Audiència espanyola va condemnar ahir a un total de 351 anys de presó a vint-i-nou dels trenta-set acusats de la trama Gürtel que han estat jutjats. El cap de la trama, Francisco Correa, ha estat condemant a 51 anys i 11 mesos de presó; l'ex-secretari d'Organització del PP de Galícia, Pablo Crespo, a 37 anys i 6 mesos, i l'ex-tresorer del PP Luís Bárcenas, a 33 anys i 4 mesos i a una multa de més de 44 milions d'euros. Aquesta condemna arriba quan encara s'ha de jutjar una altra part de la trama, la que correspon a la caixa B i als papers de Bárcenas. De moment, però, l'Audiència ja ha condemnat el PP a una multa de més de dos-cents mil euros per haver-se lucrat amb les maniobres de la trama. És per tant el primer partit condemnat per corrupció a l'estat espanyol.
[ "On s'ha presentat una moció de censura?", "Per part de qui?", "La dimissió de qui volen forçar?", "Quan s'ha dut a terme aquest procediment?", "Quants vots es necessiten per tirar-ho endavant?", "Qui aspira al càrrec de president?", "Què ha votat Ciutadans?", "Quines conseqüències té això?", "A qui ha condemnat l'Audiència Nacional?", "Com de llarga és aquesta condemna en total?", "Qui és Francisco Correa?", "Quina serà la seva pena?", "I la de l'antic tresorer de Partit Popular?", "Què manca encara per ser deliberat?", "En què és pioner el Partit Popular arrel de tot això?" ]
{ "answer_end": [ 85, 85, 139, 329, 556, 648, 676, 836, 1076, 998, 1114, 1164, 1350, 1485, 1702 ], "answer_start": [ 0, 0, 56, 209, 511, 511, 650, 650, 927, 927, 1078, 1098, 1252, 1352, 1504 ], "input_text": [ "Al Congrés espanyol.", "Del grup parlamentari socialista.", "La de Mariano Rajoy.", "Abans que se celebrés la reunió de l'executiva federal del partit, convocada a les 11 hores.", "176.", "Pedro Sánchez.", "S'ha abstingut.", "Això deixaria la moció en mans dels partits independentistes catalans –que de l'octubre ençà han ofert suport a una moció contra Rajoy en canvi de no res– i del PNB.", "A vint-i-nou dels trenta-set acusats de la trama Gürtel que han estat jutjats.", "És de 351 anys.", "El cap de la trama.", "51 anys i 11 mesos de presó.", "33 anys i 4 mesos i una multa de més de 44 milions d'euros.", "Una altra part de la trama, la que correspon a la caixa B i als papers de Bárcenas.", "És el primer partit condemnat per corrupció a l'estat espanyol." ] }
mitologia
Sām (سام), també transcrit Saam, és un heroi mític de l'antiga Pèrsia, i un personatge important en l'èpic Shahnameh. Era fill de Nariman, net de Garshasp i pare de Zāl. Va ser campió de l'Iran durant el govern de Faridun, Manuchehr i Nowzar. Va ser nomenat per Manuchehr per governar Zabulistan (Sistan), i després Mazanderan. Després de a Manuchehr, per culpa del govern corrupte i fracassat de Nowzar, els campions iranians van demanar a Sām que governés l'Iran. Sām no va acceptar, va donar suport a Nowzar i li va aconsellar de seguir a Faridun i a Manuchehr. Va ser el fundador suposat de la filosofia coneguda sāmifarianisme. Sām va tornar a Mazanderan, i va morir poc després. Afrasiyab llavors va atacar Zabulistan. El nom de Sām és equivalent al nom en avèstic 'Saama', que significa fosc i el nom en sànscrit 'Shyaama' que significa el mateix.
[ "De què tracta el text?", "De quina altra manera es pot escriure?", "Qui va ser?", "Qui era el seu progenitor?", "I el seu avi?", "Tenia cap fill?", "Com es deia aquest?", "Qui governava a Iran quan fora campió?", "Sām va arribar al govern?", "A quines terres va manar?", "Què li van pregar els campions d'Iran després?", "Va negar-s’hi?", "Què es creu que va crear?", "Quan va morir?", "Què vol dir el seu nom?" ]
{ "answer_end": [ 3, 31, 116, 137, 154, 168, 168, 241, 326, 326, 464, 484, 631, 683, 798 ], "answer_start": [ 0, 0, 0, 118, 139, 157, 157, 170, 243, 243, 405, 405, 565, 633, 725 ], "input_text": [ "De Sām.", "com a Saam.", "Un heroi mític de l'antiga Pèrsia, i un personatge important en l'èpic Shahnameh.", "Nariman.", "Garshasp.", "Sí.", "Zāl.", "Faridun, Manuchehr i Nowzar.", "Sí.", "A Zabulistan (Sistan), i després a Mazanderan.", "Que governés l'Iran.", "Sí.", "La filosofia coneguda sāmifarianisme.", "Poc després de tornar a Mazanderan.", "Fosc." ] }
mitologia
Hipòlita, en grec antic Ἱππολύτη, segons la mitologia grega fou reina de les amazones, identificada sovint amb Antíope. La seva mare era Otrera i era filla d'Ares, com les altres amazones. És considerada la mare d'Hipòlit. Se li atribueix l'expedició contra Teseu. Intervé en el mite dels treballs d'Hèracles, quan l'heroi li va prendre un cinyell preciós per lliurar-lo a Admete, filla d'Euristeu. Segons la versió més acceptada, al principi Hipòlita es mostrà disposada a ajudar-lo, però les amazones, instigades per Hera, es rebel·laren contra Hèracles i hi hagué una lluita en la qual va morir la reina. Hèracles rep el cinturó de Hipòlita, reina de les Amazones. Escultura de Penthesilea i Hipólita, obra d'Emil Wolff a l'Hermitage a Paris. Placa petita de l'antiga, Hipolita, S.XVI Hèracles lluitant contra les Amazones, detall d'una àmfora de càmera negra àtica, 530 aC al 520 aC, Museu del Louvre, París.
[ "Qui va ser Hipòlita?", "D'acord amb quina creença?", "Amb qui es relaciona, freqüentment?", "Qui eren els seus pares?", "I Hipòlita va tenir descendència?", "De quina croada se la responsabilitza?", "I en quina llegenda apareix?", "En quin moment?", "Què explica l'adaptació més comuna?", "A qui van assassinar?", "Què se li va atorgar a Hèracles?", "Qui va fer una representació de Penthesilea i Hipòlita?", "On la podem trobar?", "Què data del segle XVI?", "I al Louvre de París què hi podem observar?" ]
{ "answer_end": [ 85, 85, 118, 162, 221, 263, 308, 397, 577, 606, 666, 722, 744, 787, 911 ], "answer_start": [ 0, 0, 0, 120, 189, 223, 265, 265, 399, 399, 608, 668, 668, 746, 788 ], "input_text": [ "La reina de les amazones.", "Amb la mitologia grega.", "Amb Antíope.", "Otera i Ares.", "Sí.", "De l'expedició contra Teseu.", "En la dels treballs d'Hèracles.", "Quan l'heroi li va prendre un cinyell preciós per lliurar-lo a Admete, filla d'Euristeu.", "Que al principi Hipòlita es mostrà disposada a ajudar-lo, però les amazones, instigades per Hera, es rebel·laren contra Hèracles i hi hagué una lluita.", "A la reina.", "El cinturó de Hipòlita, reina de les Amazones.", "Emil Wolff.", "A l'Hermitage a Paris.", "Una placa petita de l'antiga, Hipolita.", "Una àmfora de càmera negra àtica, 530 aC al 520 aC d'Hèracles lluitant contra les Amazones." ] }
mitologia
Crepuscle (títol original en anglès Twilight) és una pel·lícula de vampirs estatunidenca de 2008, dirigida per Catherine Hardwicke i basada en la novel·la del mateix nom, escrita per Stephenie Meyer. Isabella Swan (Bella) és una noia de 17 anys que sempre ha estat diferent als altres. Quan la seva mare es casa per segona vegada, Bella decideix marxar a un recòndit, petit, plujós i ombrívol poble anomenat Forks, a l'estat de Washington per viure-hi amb el seu pare, Charlie. Allà hi coneix moltes persones, però una crida la seva atenció sobre la resta, Edward Cullen. Edward Cullen és intel·ligent, atractiu i, sobretot, molt misteriós, i capta ràpidament l'atenció de Bella. Aviat es veurà cada vegada més intrigada per l'estranya aurèola de misticisme que envolta el noi. Però algun fosc secret s'oculta en el si de la família Cullen: viuen apartats dels altres, són físicament perfectes, tenen una força sobrenatural i una set difícil de sadollar. Entestada a conèixer el seu secret, Bella s'enamora d'ell i acaba assabentant-se del que no s'hauria pogut imaginar. Bella descobreix la terrible veritat: Edward i la seva família són vampirs. Però Bella no pot lluitar contra els seus sentiments: està profundament enamorada d'Edward. Així és com la seva vida deixa de ser la d'una adolescent comuna per omplir-se d'interminables aventures i estranys successos que no deixaran de posar en perill la seva vida. El rodatge va començar el febrer de 2008 i es va acabar el 2 de maig, essent estrenada el novembre del mateix any. La pel·lícula presenta un compilat de vídeos, entre ells el tràiler, tots ells en la seva pàgina oficial. Crepuscle és la primera de la saga de pel·lícules, seguida per Lluna nova, Eclipsi i Trenc d'alba, totes de l'autoria de Meyer. En les seves primeres dues setmanes als cinemes, va recaptar més de 150 milions de dòlars. Viccionari
[ "Què és Crepuscle?", "Quin any va estrenar-se?", "Qui va coordinar-la?", "I en què es fonamenta?", "Qui és Isabella Swan?", "Com és que marxa de casa la seva mare?", "I on es trasllada?", "En qui es fixa de Forks?", "Com és, ell?", "Com és que Bella se sent atreta per Edward?", "Per quin motiu creu que els Cullen són diferents?", "Què esbrina, Bella, quan s'enamora d'Edward?", "I per què no se n'aparta?", "A partir d'aquesta descoberta, com canvia la seva existència?", "Quan va dur-se a terme la filmació?", "I quan va sortir a la llum?", "Com es titulen els volums posteriors?", "Va tenir èxit en estrenar-se?" ]
{ "answer_end": [ 88, 96, 130, 198, 284, 352, 476, 570, 639, 776, 953, 1146, 1238, 1413, 1483, 1528, 1733, 1853 ], "answer_start": [ 0, 0, 0, 0, 200, 286, 286, 478, 572, 680, 778, 955, 1148, 1240, 1415, 1415, 1636, 1764 ], "input_text": [ "Una pel·lícula de vampirs estatunidenca.", "El 2008.", "Catherine Hardwicke.", "En la novel·la del mateix nom, escrita per Stephenie Meyer.", "Una noia de 17 anys que sempre ha estat diferent als altres.", "Perquè la seva mare es casa per segona vegada.", "A un recòndit, petit, plujós i ombrívol poble anomenat Forks, a l'estat de Washington per viure-hi amb el seu pare, Charlie.", "En Edward Cullen.", "Intel·ligent, atractiu i, sobretot, molt misteriós.", "Per l'estranya aurèola de misticisme que l'envolta.", "Perquè viuen apartats dels altres, són físicament perfectes, tenen una força sobrenatural i una set difícil de sadollar.", "Que ell i la seva família són vampirs.", "Perquè està profundament enamorada d'Edward.", "Deixa de ser la d'una adolescent comuna per omplir-se d'interminables aventures i estranys successos que no deixaran de posar en perill la seva vida.", "Va començar el febrer de 2008 i es va acabar el 2 de maig.", "El novembre del mateix any.", "Lluna nova, Eclipsi i Trenc d'alba.", "Sí." ] }
vilaweb
La comissària de Drets Humans del Consell d'Europa Dunja Mijatović, ha exigit a Hongria que aturi ‘la retòrica i les campanyes contra els immigrants' que ‘fomenten actituds xenòfobes'. En el seu darrer informe sobre el país, Mijatović alerta que cal afrontar les violacions de drets humans amb urgència per evitar un impacte negatiu en l'estat de dret. L'informe crítica que les polítiques del govern de Viktor Orbán dificulten als demandants d'asil exercir el seu ‘dret a la protecció internacional' i expressa preocupació per les informacions sobre l'ús excessiu de la violència policial durant l'expulsió forçosa d'estrangers. La comissaria també senyala que les recents mesures d'Orbán que imposen restriccions a la societat civil han ‘estigmatitzat i criminalitzat l'activitat de les ONG'. ‘Les organitzacions de la societat civil han estat objecte d'intimidació, estigmatització i campanyes de difamació', recrimina Mijatović a l'informe que recull les conclusions de la seva visita al febrer a Hongria on va avaluar la situació dels refugiats, la independència judicial, les ONG i la igualtat de gènere. Independència judicial La comissaria destaca les reformes del sistema judicial hongarès en els darrers deu anys i la preocupació pels seus efectes en la independència judicial. En aquest sentit, també recela del rol principal que tindrà el ministre de justícia en el futur sistema de tribunals administratius. ‘Els amplis poders del ministre haurien de ser compensats mitjançant l'enfortiment de l'autogovern judicial', recorda. Desigualtat de gènere Pel que fa a la situació de les dones, Mijatović alerta que Hongria està retrocedint en la igualtat de gènere. ‘La representació política de les dones és molt baixa i les qüestions de les dones estan estretament relacionades amb els assumptes familiars de la política del govern', lamenta. Així, considera que les polítiques d'Orbán augmenten el risc de ‘reforçar els estereotips de gènere i d'instrumentalitzar les dones'.
[ "Qui és Dunja Mijatović?", "Què ha reclamat?", "Què s'ha de combatre?", "Per quin motiu?", "Què assenyala l'acta de Mijatović?", "Quines conseqüències han tingut les noves doctrines d'Orbán?", "I doncs, què desaprova l'escrit de Mijatović?", "Quins àmbits va analitzar durant el seu viatge a Hongria?", "Quina circumstància ha emfatitzat?", "Per quin motiu ha mostrat preocupació?", "Què ha volgut remembrar?", "Sobre quina regressió ha volgut advertir?", "Per què?", "I doncs, quina ha estat la conclusió sobre aquest tema?" ]
{ "answer_end": [ 66, 183, 302, 351, 628, 793, 931, 1109, 1286, 1419, 1538, 1671, 1850, 1984 ], "answer_start": [ 0, 0, 185, 185, 353, 630, 795, 912, 1134, 1288, 1421, 1540, 1673, 1852 ], "input_text": [ "La comissària de Drets Humans del Consell d'Europa.", "Que Hongria aturi la retòrica i les campanyes contra els immigrants que fomenten actituds xenòfobes.", "Les violacions de drets humans amb urgència.", "Per evitar un impacte negatiu en l'estat de dret.", "Que les polítiques del govern de Viktor Orbán dificulten als demandants d'asil exercir el seu dret a la protecció internacional i expressa preocupació per les informacions sobre l'ús excessiu de la violència policial durant l'expulsió forçosa d'estrangers.", "Han estigmatitzat i criminalitzat l'activitat de les ONG.", "Que les organitzacions de la societat civil hagin estat objecte d'intimidació, estigmatització i campanyes de difamació.", "La situació dels refugiats, la independència judicial, les ONG i la igualtat de gènere.", "Les reformes del sistema judicial hongarès en els darrers deu anys i la preocupació pels seus efectes en la independència judicial.", "Pel rol principal que tindrà el ministre de justícia en el futur sistema de tribunals administratius.", "Que els amplis poders del ministre haurien de ser compensats mitjançant l'enfortiment de l'autogovern judicial.", "Sobre la igualtat de gènere.", "Perquè la representació política de les dones és molt baixa i les qüestions de les dones estan estretament relacionades amb els assumptes familiars de la política del govern.", "Que les polítiques d'Orbán augmenten el risc de reforçar els estereotips de gènere i d'instrumentalitzar les dones." ] }
bios
Cati Plana i Cerdà (Figueres, 13 d'agost de 1976) és una etnomusicòloga, compositora i intèrpret d'acordió diatònic catalana. Nascuda a Figueres (Alt Empordà), inicià els seus estudis musicals amb el piano. Als deu anys entrà en contacte amb l'acordió diatònic de la mà d'Artur Blasco, Francesc Marimon i els vells acordionistes del Pirineu aplegats a les trobades d'Arsèguel. Continuà la seva formació instrumental amb Antoine Dénize, Patrick Cadeillan, Alain Floutard, Mario Salvi, Maties Mazarico, Vincenzo Caglioti, Pierre Marie Blajà, Andy Cutting, Brian McNeill, Norbert Pignol i Stéphane Millere. Alhora, complementà els seus estudis musicals amb cursos d'improvisació, harmonia, arranjaments, trombó i informàtica musical al Taller de Músics de Barcelona. Es va diplomar en Magisteri Musical i llicencià en Història i Ciències de la Música per la Universitat Autònoma de Barcelona, on també cursà estudis d'Etnomusicologia. El 2011 obtingué a l'Escola Superior de Música de Catalunya el Grau Superior en Música Tradicional, especialitat acordió.[cal citació] Com a acordionista destaca el seu treball amb grups i solistes com Sol de Nit, Marsupialis, Adolfo Osta, Torb, A Granel, La Suegra de King Kong i el duet d'acordió i viola de roda amb Marc Egea. Forma part de Marsupialis, La Viu-Viu, Els Tres Peus del Gat, Tren Seeger i El Pont d'Arcalís (on substitueix Artur Blasco, fundador del grup). Des dels anys noranta ha passat per diverses formacions de música tradicional a Catalunya i a Euskadi, com Les Violines, Marc Egea, Sol de Nit, Tapia eta Leturia, Los Sirgadors i Adolfo Osta. Des del 2006 és professora d'acordió diatònic a l'Escola Superior de Música de Catalunya, a l'Escola Folk del Pirineu, al Taller de Músics de Barcelona i a l'Aula de Músiques de la Terra de Tortosa, També ha estat docent a l'Aula de Música Tradicional i Popular del Centre Artesà Tradicionàrius i ha realitzat cursos i tallers arreu de Catalunya, al País Valencià i a Holanda.[cal citació] Els seus treballs d'investigació han estat importants en la catalogació del fons documental del Museu de l'Acordió d'Arsèguel, població que acull la Trobada Internacional d'Acordionistes del Pirineu.
[ "Qui és Cati Plana i Cerdà?", "On va néixer?", "Quin va ser el primer instrument que va aprendre a tocar?", "I després?", "Qui va ensenyar-li?", "I posteriorment amb qui va seguir estudiant?", "En quines altres disciplines va formar-se?", "Què va estudiar?", "Quin títol va adquirir el 2011?", "Quines col·laboracions rellevants ha fet?", "En quina altra disciplina s'ha instruït?", "A quins centres ha exercit com a mestra d'acordió diatònic?", "On ha executat seminaris?", "Per què han sigut rellevants les seves recerques?", "Com és que es troba en aquesta localitat?" ]
{ "answer_end": [ 124, 158, 205, 260, 376, 0, 763, 931, 1053, 1358, 1510, 1895, 1976, 2116, 2189 ], "answer_start": [ 0, 126, 126, 207, 207, 0, 605, 765, 933, 1068, 1409, 1601, 1898, 1991, 1991 ], "input_text": [ "És una etnomusicòloga, compositora i intèrpret d'acordió diatònic catalana.", "A Figueres.", "El piano.", "L'acordió diatònic.", "Artur Blasco, Francesc Marimon i els vells acordionistes del Pirineu aplegats a les trobades d'Arsèguel.", "", "En cursos d'improvisació, harmonia, arranjaments, trombó i informàtica musical al Taller de Músics de Barcelona.", "Magisteri Musical i Història i Ciències de la Música a la Universitat Autònoma de Barcelona, on també cursà estudis d'Etnomusicologia.", "El Grau Superior en Música Tradicional, especialitat acordió a l'Escola Superior de Música de Catalunya.", "Amb Sol de Nit, Marsupialis, Adolfo Osta, Torb, A Granel, La Suegra de King Kong i el duet d'acordió i viola de roda amb Marc Egea; també forma part de Marsupialis, La Viu-Viu, Els Tres Peus del Gat, Tren Seeger i El Pont d'Arcalís.", "En música tradicional a Catalunya i a Euskadi.", "A l'Escola Superior de Música de Catalunya, a l'Escola Folk del Pirineu, al Taller de Músics de Barcelona, a l'Aula de Músiques de la Terra de Tortosa i a l'Aula de Música Tradicional i Popular del Centre Artesà Tradicionàrius.", "Arreu de Catalunya, al País Valencià i a Holanda.", "Per a la catalogació del fons documental del Museu de l'Acordió d'Arsèguel.", "Perquè és la que acull la Trobada Internacional d'Acordionistes del Pirineu." ] }
bios
Mònica López (Las Palmas de Gran Canaria (Illes Canàries), 30 de maig del 1969) és una actriu canària instal·lada a Catalunya. L'any 1987, va emigrar a Barcelona i va triomfar com a actriu a Catalunya. Llicenciada en art dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona, també va seguir cursos d'interpretació amb Franco di Francescantonio, Dominic de Fazio, Bob McAndrew i James de Paul. El 1990, Mònica López presentà Línia Roja de Miguel Casamayor i, després, va treballar amb Pere Planella (Trucades a mitjanit), Lluís Homar (Els Bandits, de Schiller), Adolfo Marsillach (L'auca del senyor Esteve,de Santiago Rusiñol), Joan Ollé (Víctor o els nens al poder, de Roger Vitrac; L'oncle Vània, d'Txékhov), Pau Miró (Bales i ombres) i Carlota Subirós (Marie i Bruce, de Wallace Shawn; Fragmentos de La Divina Comedia. Homenaje a Franco di Francescantonio, a partir de textos del Dant). També va col·laborar amb Mario Gas, amb qui treballà com a ajudanta de direcció a les troianes d'Eurípides i sota les ordres del qual interpretà El temps i els Conway, de J.B. Priestley; Golfus de Roma i A Little Night Music, de Stephen Sondheim (Premi de la Crítica de Barcelona); Top Dogs, d'Urs Widmer (també Premi de la Crítica de Barcelona); Otel·lo, de Shakespeare; Guys and Dolls, de Frank Loesser; Brecht – Brecht, sobre textos de Bertolt Brecht; 100 años de poesía española; Las criadas, de Jean Genet (Premi Revelación dels Premis Ercilla de Bilbao); A Electra le sienta bien el luto, d'Eugene O'Neill, i Ascensión y caída de la ciudad de Mahagonny, de B. Brecht i K. Weill. Igualment, va formar part del repartiment de les adaptacions de textos d'Eurípides Las Troyanas y Hécuba, sorgides de la col·laboració d'Irene Papas i La Fura dels Baus. Amb Calixto Bieito presentà Company, de Stephen Sondheim i La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca. Al Teatro Español de Madrid interpretà Follies, de Stephen Sondheim, de nou a les ordres de Mario Gas. Obres de teatre que ha interpretat: Mònica López va rebre dues vegades el Premi Nacional de Cinema de la Generalitat de Catalunya a la millor interpretació secundària per Aquesta nit o mai de Ventura Pons i La febre d'or, de Gonzalo Herralde. Igualment, també va ser distingida amb el Premi del Col·legi de Directors de Barcelona a la millor interpretació femenina pel seu treball a A la ciutat (2003), pel qual també fou nominada al Premi Goya a la millor actriu de repartiment. En la divuitena edició dels premis Goya, Mònica López obtingué una nominació com a millor actriu secundària. Per altra banda, el 2004, obtingué el premi a la millor interpretació del Festival de Cinema de Sitges per The Uncertain Guest. El 2016 ha rebut el 42è premi Memorial Margarida Xirgu per la seva interpretació de Kate, la germana gran de les Mundy, a l'obra "Dansa d'Agost" de Brian Friel. Concert "Aturem la guerra" (2003) Mònica López fou la veu en català l'any 2004 d'Emma Thompson a Harry Potter i el presoner d'Azkaban.
[ "Qui és Mònica López?", "Quan va traslladar-se a Barcelona?", "Quin títol va obtenir?", "Amb qui va coincidir en alguns programes d'actuació?", "Què va fer el 1990?", "I posteriorment amb qui va cooperar?", "En quines obres?", "Quina relació va tenir amb Mario Gas?", "Van obtenir algun guardó?", "En quines altres versions va participar?", "Quines obres va realitzar, juntament amb Calitzo Bieito?", "En quina altra obra de Stephen Sondheim va actuar?", "Amb quins guardons ha estat obsequiada?", "I el 2003?", "En quin certamen rellevant va ser seleccionada?", "Per quines altres actuacions ha estat distingida?", "A quins personatges va posar veu?" ]
{ "answer_end": [ 125, 161, 268, 386, 449, 882, 882, 1567, 1443, 1737, 1848, 1947, 2194, 2354, 2540, 2829, 2964 ], "answer_start": [ 0, 127, 202, 276, 388, 453, 462, 884, 884, 1569, 1739, 1850, 1989, 2196, 2336, 2542, 2865 ], "input_text": [ "Una actriu canària instal·lada a Catalunya.", "L'any 1987.", "El d'art dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona.", "Amb Franco di Francescantonio, Dominic de Fazio, Bob McAndrew i James de Paul.", "Presentà Línia Roja de Miguel Casamayor.", "Amb Pere Planella, Lluís Homar, Adolfo Marsillach, Joan Ollé, Pau Miró i Carlota Subirós.", "Trucades a mitjanit, Els Bandits, de Schiller, L'auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol, Víctor o els nens al poder, de Roger Vitrac, L'oncle Vània, d'Txékhov, Bales i ombres, Marie i Bruce, de Wallace Shawn; Fragmentos de La Divina Comedia. Homenaje a Franco di Francescantonio.", "Va treballar-hi com a ajudanta de direcció a les troianes d'Eurípides i sota les ordres del qual interpretà El temps i els Conway, de J.B. Priestley; Golfus de Roma i A Little Night Music, de Stephen Sondheim; Top Dogs, d'Urs Widmer; Otel·lo, de Shakespeare; Guys and Dolls, de Frank Loesser; Brecht – Brecht, sobre textos de Bertolt Brecht; 100 años de poesía española; Las criadas, de Jean Genet; A Electra le sienta bien el luto, d'Eugene O'Neill, i Ascensión y caída de la ciudad de Mahagonny, de B. Brecht i K. Weill.", "Sí.", "En textos d'Eurípides Las Troyanas y Hécuba, sorgides de la col·laboració d'Irene Papas i La Fura dels Baus.", "Company, de Stephen Sondheim i La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca.", "Follies, al Teatro Español de Madrid.", "Amb el Premi Nacional de Cinema de la Generalitat de Catalunya a la millor interpretació secundària per Aquesta nit o mai de Ventura Pons i La febre d'or, de Gonzalo Herralde.", "Va ser distingida amb el Premi del Col·legi de Directors de Barcelona a la millor interpretació femenina pel seu treball a A la ciutat.", "En els premis Goya.", "Per The Uncertain Guest i per la seva interpretació de Kate, la germana gran de les Mundy, a l'obra \"Dansa d'Agost\" de Brian Friel.", "A Emma Thompson a Harry Potter i al presoner d'Azkaban." ] }
bios
Mònica Calzetta Ruiz (Ginebra, 29 de novembre de 1972) és una jugadora d'escacs balear, que té el títol de Gran Mestre Femenina (WGM) des de l'any 2003. Ha estat una de les millors jugadores estatals des de mitjans dels anys 1990 fins a l'actualitat, i ha guanyat set cops el Campionat d'Espanya femení. Filla de pare italià i mare espanyola, quan tenia sis anys la seva família es va traslladar a Palma, on encara hi resideix. Està casada amb el Mestre Internacional Sergio Estremera Paños. A la llista d'Elo de la FIDE de desembre de 2021, hi tenia un Elo de 2197 punts, cosa que en feia la jugadora número 567 (en actiu) de l'estat espanyol. El seu màxim Elo va ser de 2386 punts, a la llista de setembre de 2009 (posició 1 al rànquing estatal). El gener de 2009, amb un Elo de 2371 punts, va aconseguir entrar en el top 100 femení mundial, el rànquing més elevat mai assolit per una jugadora espanyola. El 1992 va ocupar el quart lloc al Campionat del món d'estudiants jugt a Anvers. El 1995 va participar en el Torneig Interzonal femení de Chişinău, i va guanyar el torneig obert de Chambéry. El 1999, va participar en el Torneig Zonal de Saint-Vincent, en el qual es va classificar per al cicle del Campionat del món d'escacs femení de l'any 2000, a Nova Delhi, on en un torneig per sistema KO va perdre en el matx de primera ronda contra Corina-Isabela Peptan, essent elimimada El 2006, va obtenir el tercer lloc al torneig obert de Chambéry (rere el campió Yuri Solodovnichenko i József Horváth). El 2008, novament a Chambéry, obtingué un excel·lent tercer lloc al 1r Master de Chambéry (rere el campió Mikhaïl Ivanov i Yuri Solodovnichenko), un torneig en què completà la norma definitiva pel títol masculí de Mestre Internacional. Calzetta ha participat moltes vegades en les finals del Campionat d'Espanya femení individual, guanyant-lo en set ocasions (1997, 2000, 2002, 2004, 2005, 2007, 2009) i obtenint dos subcampionats (1996, 1999). Degut als seus bons resultats esportius, el 2009 el conseller d'Esports i Joventut del Govern de les Illes Balears, Mateu Cañellas, signà un contracte de patrocini entre la Fundació Illesport i Mònica Calzetta, corresponent a la temporada 2009. El 2010 es va proclamar campiona femenina de la Unió Europea, en un torneig celebrat a Arvier (Vall d'Aosta), entre el 4 i el 12 de setembre. Calzetta ha representat Espanya en les Olimpíades d'escacs celebrades entre 1992 i 2012, (cinc d'elles com a primer tauler) i set cops, entre els anys 1997 i 2011 al Campionat d'Europa d'escacs per equips (3 vegades com a primer tauler)
[ "Qui és Mònica Calzetta Ruiz?", "Quin reconeixement posseeix?", "Per què destaca?", "Quan va anar a viure a les Balears?", "I s'hi ha quedat?", "Qui és el seu marit?", "Quina posició ha obtingut en el rànquing d'Elo de la FIDE?", "Quin ha sigut el seu súmmum d'Elo?", "En quin fet ha sigut pionera d'Espanya?", "Quins reconeixements va assolir durant els anys noranta?", "Què va passar en aquest últim campionat?", "I a Chambéry quins estatus va merèixer?", "Quins anys va aconseguir la primera posició del Campionat d'Espanya femení individual?", "Qui és Mateu Cañellas?", "Què li va oferir a Calzetta?", "Quina consideració va aconseguir el 2010?", "En quins concursos ha participat com a executora d'Espanya?" ]
{ "answer_end": [ 86, 151, 302, 426, 426, 490, 643, 747, 905, 1266, 1384, 1739, 1906, 2080, 2193, 2335, 2573 ], "answer_start": [ 0, 0, 153, 304, 304, 428, 492, 645, 749, 907, 1170, 1385, 1741, 1999, 1950, 2195, 2337 ], "input_text": [ "Una jugadora d'escacs balear.", "El títol de Gran Mestre Femenina (WGM) des de l'any 2003.", "Perquè ha estat una de les millors jugadores estatals des de mitjans dels anys 1990 fins a l'actualitat, i ha guanyat set cops el Campionat d'Espanya femení.", "Quan tenia sis anys.", "Sí.", "El Mestre Internacional Sergio Estremera Paños.", "Tenia un Elo de 2197 punts, cosa que en feia la jugadora número 567 (en actiu) de l'estat espanyol.", "De 2386 punts, a la llista de setembre de 2009 (posició 1 al rànquing estatal).", "En entrar en el top 100 femení mundial, amb un Elo de 2371 punts.", "El 1992 va ocupar el quart lloc al Campionat del món d'estudiants jugt a Anvers; el 1995 va participar en el Torneig Interzonal femení de Chişinău, i va guanyar el torneig obert de Chambéry i el 1999, va participar en el Torneig Zonal de Saint-Vincent, en el qual es va classificar per al cicle del Campionat del món d'escacs femení de l'any 2000, a Nova Delhi.", "Que en un torneig per sistema KO va perdre en el matx de primera ronda contra Corina-Isabela Peptan, essent elimimada.", "El 2006 va obtenir el tercer lloc al torneig obert (rere el campió Yuri Solodovnichenko i József Horváth) i el 2008 obtingué un excel·lent tercer lloc al 1r Master de Chambéry (rere el campió Mikhaïl Ivanov i Yuri Solodovnichenko), un torneig en què completà la norma definitiva pel títol masculí de Mestre Internacional.", "El 1997, el 2000, el 2002, el 2004, el 2005, el 2007 i el 2009.", "El conseller d'Esports i Joventut del Govern de les Illes Balears.", "Un contracte de patrocini entre la Fundació Illesport i ella, corresponent a la temporada 2009.", "La de campiona femenina de la Unió Europea, en un torneig celebrat a Arvier (Vall d'Aosta), entre el 4 i el 12 de setembre.", "En les Olimpíades d'escacs i en el Campionat d'Europa d'escacs per equips." ] }
mitologia
Titus Taci, segons la llegenda, fou rei de Roma per cinc anys juntament amb el rei Ròmul. Titus Taci era originari de la ciutat sabina de Cures, on ja era rei. Segons narra Titus Livi, Ròmul havia acollit diversos homes procedents de les ciutats del voltant, als quals els va oferir per instal·lar-se la zona anomenada Asylum, situada entre l'Arx (la ciutadella) i el Capitoli. Entre aquests homes estaven els anomenats primers pares o patricis que van col·laborar amb Ròmul en la fundació de Roma. Però com que aquest asil estava reservat als homes, el desequilibri amb el nombre de dones va portar a l'episodi del rapte de les dones. Per venjar el rapte, els familiars d'aquelles dones van declarar la guerra a Roma. Mentre que els romans s'enfrontaven als Ceninensi, als Antemnati i als Crustumini, Taci va retenir els Sabins fent gala de voler resoldre el problema amb calma. L'estratègia de Titus Taci va incloure negociar amb Tarpeia perquè li obrís les portes de la ciutadella. En la batalla que va tenir lloc a continuació, Titus novament es manté al marge, mentre que l'heroi de la jornada es diu Mettius Curtius. Quan les dones proposen la pau Titus Taci va acceptar sense problemes. Ròmul li va proposar associar-se a ell com a rei de Roma. Titus i els seus homes es van establir al turó anomenat el Quirinal. En algunes versions, en senyal d'amistat, Ròmul va concedí la mà de la seua filla Hersília a un sabí, parent seu. Més endavant Roma va ser amenaçada pels habitants de Laurentum, pel que sembla per una enemistat a causa d'una mala decisió de Titus Taci. Pocs anys després de la composició del regne, alguns familiars de Taci van maltractar als ambaixadors de Laurentum, els quals van apel·lar a la llei de les gens demanant una compensació, és a dir que fossin jutjats per representants de les diferents gens. Taci en lloc de fer justícia, es va posar de la banda dels seus parents i va imperar la seva voluntat pel fet de ser rei. Passat un temps, quan un dia Titus va sortir en direcció a la ciutat de Lavínium, a oferir un sacrifici en un santuari d'allà, va ser sorprès pels seus enemics als quals els havia negat justícia, i el van matar. Fou enterrat a l'Aventí en un indret envoltat de llorers.
[ "Qui va ser Titus Taci?", "D'on era nadiu?", "Què explica Titus Livi?", "Qui hi havia enmig d'aquestes persones?", "Per quin motiu van segrestar persones del sexe femení?", "Com van revenjar-se les famílies de les segrestades?", "Què va dur a terme, Taci, mentres Roma lluitava contra els Ceninensi, els Antemnati i els Crustumini?", "Què implicava aquesta maniobra?", "Titus va participar en la lluita?", "I doncs, qui en va destacar?", "Va rebutjar l'acord d'avinença amb les dones?", "Com va ser el seu contacte amb Ròmul?", "Com és que els ciutadans de Laurentum van plantar cara a Roma?", "Què va passar?", "Quina indemnització demanaven?", "I Taci com es va comportar?", "Com va morir Titus?", "On el van sepultar?" ]
{ "answer_end": [ 88, 158, 376, 497, 634, 717, 878, 983, 1064, 1121, 1192, 1433, 1572, 1759, 1828, 1950, 2162, 2220 ], "answer_start": [ 0, 90, 160, 378, 499, 636, 719, 880, 985, 985, 1123, 1194, 1435, 1574, 1735, 1830, 1952, 2164 ], "input_text": [ "Rei de Roma per cinc anys juntament amb el rei Ròmul.", "De la ciutat sabina de Cures, on ja era rei.", "Que Ròmul havia acollit diversos homes procedents de les ciutats del voltant, als quals els va oferir per instal·lar-se la zona anomenada Asylum, situada entre l'Arx (la ciutadella) i el Capitoli.", "Els anomenats primers pares o patricis que van col·laborar amb Ròmul en la fundació de Roma.", "Perquè l'asil estava reservat als homes i el desequilibri amb el nombre de dones va portar a aquest l'episodi.", "Van declarar la guerra a Roma.", "Va retenir els Sabins fent gala de voler resoldre el problema amb calma.", "Negociar amb Tarpeia perquè li obrís les portes de la ciutadella.", "No.", "Mettius Curtius.", "No.", "Ròmul li va proposar associar-se a ell com a rei de Roma i Titus i els seus homes es van establir al turó anomenat el Quirinal; a més, en algunes versions, en senyal d'amistat, Ròmul va concedí la mà de la seua filla Hersília a un sabí, parent seu.", "Per una enemistat a causa d'una mala decisió de Titus Taci.", "Que pocs anys després de la composició del regne, alguns familiars de Taci van maltractar als ambaixadors de Laurentum, els quals van apel·lar a la llei de les gens demanant una compensació.", "Que fossin jutjats per representants de les diferents gens.", "En lloc de fer justícia, es va posar de la banda dels seus parents i va imperar la seva voluntat pel fet de ser rei.", "Un dia que va sortir en direcció a la ciutat de Lavínium, a oferir un sacrifici en un santuari d'allà, va ser sorprès pels seus enemics als quals els havia negat justícia, i el van matar.", "A l'Aventí en un indret envoltat de llorers." ] }
bios
Salut Borràs i Saperas (Barcelona, 6 de gener de 1878- París 11 d'agost de 1954), fou una lluitadora anarquista. Nascuda en una família anarquista, tota la seva vida va girar al voltant de la defensa dels valors d'aquest moviment. Filla de Martí Borràs i Jover i de Francesca Saperas i Miró, la seva casa a la Vila de Gràcia era un punt de referència i refugi per als anarquistes europeus. El seu pare, responsable de l'edició del diari Tierra y libertad, va ser acusat de l'intent d'assassinat de Martínez-Campos i no va poder suportar les tortures, la qual cosa el va portar a suïcidar-se a la presó, l'any 1894. Dos anys més tard, el company de Salut Borràs, Lluís Mas i Gasió, i el nou company de la seva mare, Tomàs Ascheri Fossatti, van ser acusats de ser els responsables de l'atemptat del carrer dels Canvis Nous. Tots dos van ser torturats i condemnats a mort. Abans, però, van obligar a la Salut i a la seva mare a casar-se per l'Església amb les seves parelles si no volien que el fill que la Salut estava esperant fos donat a la beneficència. Posteriorment van ser desterrades a França. Es van establir a Marsella, on la Salut es va aparellar amb Octave Jahn, amb el qual es va traslladar a Mèxic i van participar en la revolució d'Emiliano Zapata. Salut Borràs es va establir el 1913 amb el seu fill a París, on va estar treballant com a modista i el 1930 va tornar a Barcelona, establint-se al barri del Raval. Després de la victòria del franquisme es va exiliar a França. Va viure a París i va morir l'11 d'agost de 1954 a l'hospici de Salpetrière d'aquesta ciutat. Una part del seu arxiu es troba a l'Institut Internacional d'Història Social d'Amsterdam.
[ "Qui va ser Salut Borràs i Saperas?", "Com va ser la seva existència?", "Qui eren els seus pares?", "On vivien?", "Quina funció tenia aquest habitatge?", "Quin càrrec tenia el seu pare?", "Què li va passar?", "I l'any 1896 què va ocórrer en aquesta família?", "Quin càstig van rebre?", "Què van imposar a Salut i a la seva mare?", "On les van expulsar?", "Quina relació va tenir Salut amb Octave Jahn?", "On més va viure?", "On va perdre la vida?", "On podem localitzar alguns dels seus registres?" ]
{ "answer_end": [ 111, 229, 290, 324, 388, 454, 613, 815, 868, 1053, 1097, 1259, 1485, 1579, 1669 ], "answer_start": [ 0, 113, 231, 231, 292, 390, 390, 615, 822, 870, 1055, 1127, 1261, 1487, 1581 ], "input_text": [ "Una lluitadora anarquista.", "Va néixer en una família anarquista, tota la seva vida va girar al voltant de la defensa dels valors d'aquest moviment.", "Martí Borràs i Jover i Francesca Saperas i Miró.", "A la Vila de Gràcia.", "Era un punt de referència i refugi per als anarquistes europeus.", "Era el responsable de l'edició del diari Tierra y libertad.", "Va ser acusat de l'intent d'assassinat de Martínez-Campos i no va poder suportar les tortures, la qual cosa el va portar a suïcidar-se a la presó, l'any 1894.", "Que el company de Salut Borràs, Lluís Mas i Gasió, i el nou company de la seva mare, Tomàs Ascheri Fossatti, van ser acusats de ser els responsables de l'atemptat del carrer dels Canvis.", "Van ser torturats i condemnats a mort.", "Que es casessin per l'Església amb les seves parelles si no volien que el fill que la Salut estava esperant fos donat a la beneficència.", "A França.", "Es van aparellar, es van traslladar a Mèxic i van participar en la revolució d'Emiliano Zapata.", "Amb el seu fill a París, on va estar treballant com a modista, el 1930 va tornar a Barcelona, establint-se al barri del Raval i després de la victòria del franquisme es va exiliar a França.", "A París, a l'hospici de Salpetrière.", "A l'Institut Internacional d'Història Social d'Amsterdam." ] }
mitologia
Euricles d'Atenes (en grec antic Εὐρυκλῆς, Euryclès) va ser un famós ventríloc (Ενγαστριμυθος Engastrimythos) a qui s'atribueix la invenció d'aquesta art, aplicada amb freqüència a la necromància. Els que practicaven la ventrilòquia eren anomenats euríclides. Nascut a Atenes, va viure cap al segle v aC. Feia sortir del seu interior una segona veu amb la qual dialogava, i predeia el futur. Es pensava que aquesta veu era d'un dimoni, i per tant no es pot considerar un ventríloc en el sentit modern. Plutarc diu que a través dels seus llavis se sentia la veu d'un dimoni, que era com una veu ronca que venia del ventre i que Euricles parlava sumit en una mena d'èxtasi. Euricles va convèncer els atenesos que a les seves entranyes hi vivia un geni parlant, i gràcies a això li van permetre fer actuacions al teatre. Aristòfanes va dir que així com Apol·lo es posava dins dels "ventres d'algú" per a realitzar profecies, Euricles utilitzava el seu ventre per a donar a conèixer les seves humorades. Plató parla d'Euricles al Sofista i diu que alguns homes porten dins seu l'enemic, aquell que els porta la contrària, una veu que els governa des de dins i que la porten sempre amb ells, com li passava a "l'extravagant Euricles". Aquesta veu li permetia parlar d'esdeveniments futurs. Més endavant, els genis instal·lats al cos dels ventrílocs i dels profetes van rebre el nom de "pitons" en honor de la serp Pitó, que havia profetitzat a Delfos. Aquesta forma d'endevinació va trobar recolzament en les doctrines platòniques, pitagòriques i cristianes, cosa que va donar vigència als "Engastrimytoi" (ventrílocs) durant molts anys.
[ "Qui era Euricles d'Atenes?", "On s'efectua, habitualment?", "Qui es denominava euríclides?", "En quina època va existir?", "Quin poder tenia?", "Com és que no es pot interpretar com un ventríloc modern?", "Què n'explica Plutarc?", "Què va aconseguir, Euricles?", "Quina comparació va fer Aristòfanes?", "I Plató?", "Què li propiciava aquesta parla interior?", "Qui eren els pitons?", "Què exalça aquesta denominació?", "Quines creences van donar suport a aquesta mena de presagis?", "Què va permetre, això?" ]
{ "answer_end": [ 153, 195, 258, 304, 390, 500, 670, 816, 998, 1228, 1283, 1388, 1445, 1552, 1631 ], "answer_start": [ 0, 110, 197, 260, 305, 392, 502, 672, 818, 1000, 1230, 1299, 1299, 1447, 1447 ], "input_text": [ "Un famós ventríloc a qui s'atribueix la invenció d'aquesta art.", "A la necromància.", "Els que practicaven la ventrilòquia.", "Cap al segle v aC.", "Feia sortir del seu interior una segona veu amb la qual dialogava, i predeia el futur.", "Perquè es pensava que aquesta veu era d'un dimoni.", "Que a través dels seus llavis se sentia la veu d'un dimoni, que era com una veu ronca que venia del ventre i que Euricles parlava sumit en una mena d'èxtasi.", "Va convèncer els atenesos que a les seves entranyes hi vivia un geni parlant, i gràcies a això li van permetre fer actuacions al teatre.", "Que així com Apol·lo es posava dins dels \"ventres d'algú\" per a realitzar profecies, Euricles utilitzava el seu ventre per a donar a conèixer les seves humorades.", "Diu que alguns homes porten dins seu l'enemic, aquell que els porta la contrària, una veu que els governa des de dins i que la porten sempre amb ells, com li passava a l'extravagant Euricles.", "Parlar d'esdeveniments futurs.", "Els genis instal·lats al cos dels ventrílocs i dels profetes.", "La serp Pitó, que havia profetitzat a Delfos.", "Les platòniques, les pitagòriques i les cristianes.", "Els \"Engastrimytoi\" (ventrílocs) durant molts anys." ] }
vilaweb
El brot de coronavirus 2019 d'Igualada, que ha obligat a confinar la ciutat i la conca d'Òdena, va començar en una família de cinc persones, totes infectades de la Covid-19, i en un dinar d'una vuitantena de persones el 28 de febrer. Són, per tant, dos brots que aparentment no tenen relació entre ells. Tanmateix, no se sap l'origen del coronavirus 2019 en cap dels dos casos. En un comunicat aquest vespre, el Departament de Salut ha rectificat la informació que havia donat al matí Joan Guix, secretari de Salut Pública. Guix havia explicat que el contagi va produir-se per l'assistència d'aquesta família al dinar, barrejant els dos brots, cosa que el departament de premsa de Salut ha rectificat al vespre. Guix havia dit que el dinar era el ‘punt comú' del contagi. La infermera que va ser el primer cas de Covid-19 a Igualada afirma que ella no va assistir al dinar que va ocasionar el brot La malaltia s'ha encomanat a 207 persones, set de les quals en estat greu, i n'ha mortes vint-i-quatre. Guix ha dit al matí que el brot del dinar es va estendre el 28 de febrer en un dinar on van participar membres de la família i hi havia molts professionals de l'Hospital d'Igualada. ‘Després es desenvolupa per dues vies. Una dins el centre i una altra d'exterior', ha afegit. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat que el brot encara no ha remès, malgrat el confinament: ‘Continuarem veient com augmenten els casos i com l'hospital d'Igualada continua patint', ha dit. També ha anunciat que l'hospital de Bellvitge donarà suport al d'Igualada, que té noranta-un professionals afectats pel virus. La sots-directora de l'Institut Català de la Salut, Marta Chandre, ha explicat que s'havien pres mesures per disminuir la carrega sobre l'hospital de la capital de l'Anoia. ‘Hem reduït l'atenció presencial i hem desprogramat tota l'activitat que no sigui urgent. Hem de guanyar temps perquè els professionals aïllats puguin retornar a l'activitat i recuperar el funcionament normal de l'hospital', ha dit.
[ "Què ha exigit el brot de covid d'Igualada?", "On s'ha originat?", "Eren de la mateixa família?", "Es coneix la procedència de la malaltia?", "Què ha corregit el Departament de Salut?", "Qui va ser la primera persona a donar positiu en covid?", "I què ha asseverat?", "Quanta gent s'ha infectat?", "Què ha explicat Guix?", "Qui és la consellera de Salut?", "Què ha declarat?", "Quina notícia ha donat?", "Com es diu la sots-directora de l'Institut Català de la Salut?", "I què ha sostingut?" ]
{ "answer_end": [ 94, 232, 302, 376, 770, 832, 897, 1000, 1276, 1313, 1479, 1606, 1673, 2012 ], "answer_start": [ 0, 0, 234, 304, 378, 772, 772, 898, 1002, 1278, 1278, 1481, 1608, 1608 ], "input_text": [ "Confinar la ciutat i la conca d'Òdena.", "En una família de cinc persones, totes infectades de la Covid-19, i en un dinar d'una vuitantena de persones el 28 de febrer.", "No.", "No.", "La informació que havia donat al matí Joan Guix, secretari de Salut Pública, que havia explicat que el contagi va produir-se per l'assistència d'aquesta família al dinar, barrejant els dos brots i dient que el dinar era el punt comú del contagi.", "Una infermera.", "Que ella no va assistir al dinar que va ocasionar el brot.", "207 persones, set de les quals en estat greu, i n'ha mortes vint-i-quatre.", "Que el brot del dinar es va estendre el 28 de febrer en un dinar on van participar membres de la família i hi havia molts professionals de l'Hospital d'Igualada, i després es desenvolupa per dues vies: una dins el centre i una altra d'exterior.", "Alba Vergés.", "Que el brot encara no ha remès, malgrat el confinament, i que continuarien veient com augmenten els casos i com l'hospital d'Igualada continua patint.", "Que l'hospital de Bellvitge donaria suport al d'Igualada, que té noranta-un professionals afectats pel virus.", "Marta Chandre.", "Que s'havien pres mesures per disminuir la carrega sobre l'hospital de la capital de l'Anoia: han reduït l'atenció presencial i han desprogramat tota l'activitat que no sigui urgent, han de guanyar temps perquè els professionals aïllats puguin retornar a l'activitat i recuperar el funcionament normal de l'hospital." ] }
bios
Teresa Cardona Soriano (Barcelona, 22 de novembre de 1975 - Costa d'Ivori, 22 de juny de 2019) va ser una professora i educadora que el 2018 va fundar amb una activista de Costa de Marfil el projecte de voluntariat Anitie Kossobe perquè alumnes de segon de Batxillerat i universitàries contribuïssin a l'educació de nens del país africà. Era numerària de l'Opus Dei. Va morir en un accident de trànsit el 2019. Va ser la més petita d'una família de set germans i va estudiar a l'escola Canigó. Llicenciada en Dret per la Universitat de Navarra, va decidir dedicar-se a l'educació. Va ser subdirectora d'ESO a l'escola Canigó de Barcelona des del 2006 i directora del Col·legi Major Universitari Bonaigua, dues entitats que tenen l'orientació cristiana encarregada a l'Opus Dei. El 2018 va fundar amb una activista de Costa d'Ivori el projecte de voluntariat Anitie Kossobe perquè alumnes de segon de Batxillerat i universitàries eduquessin nens del país africà. En concret les voluntàries del projecte del 2019, que havia de durar dues setmanes, havien de pintar l'escola, educar sobre la higiene i ensenyar idiomes als nens del Centre Diocésain Catholique. Va morir el 22 de juny del 2019 en un accident de trànsit a Costa d'Ivori quan es dirigia amb un grup de voluntàries a un campament d'estiu d'ajuda als necessitats. Dos microbusos formaven l'expedició de 27 voluntàries d'entre 17 i 20 anys i tres monitores que es traslladava d'Abidjan a Yamoussoukro. A l'accident, que es va produir quan va bolcar un dels dos microbusos, també hi va haver deu ferides lleus, algunes de les quals van ser traslladades a un hospital proper a Yamoussoukro i altres a la ciutat. De les 27 voluntàries, 24 van arribar a Barcelona dimarts 25 de juny del 2019. Es preveia repatriar el cos de Cardona el dimecres 26 de juny. El ministre d'Exteriors espanyol, Josep Borrell, va lamentar la mort i va dir que el personal de l'ambaixada treballava en la seva assistència. La Casa del Rei va expressar el seu pèsam i va traslladar el suport a la família. El conseller d'Educació, Josep Bargalló, i el d'Exteriors, Alfred Bosch, també es van a disposició del centre i de les famílies i van expressar el seu condol. El president de la Generalitat, Quim Torra, també es va posar a disposició dels afectats. El prelat de l'Opus Dei, Fernando Ocáriz, també va enviar un missatge de condol a la família.
[ "Qui era Teresa Cardona Soriano?", "Què va crear?", "Amb qui?", "Per a què era aquesta iniciativa?", "De quina organització formava part?", "Quants germans tenia?", "On va formar-se?", "I professionalment?", "Quina professió va exercir?", "Quins càrrecs va tenir?", "Què tenen, en comú, aquestes dues institucions?", "Què duien a terme els voluntaris de la seva iniciativa?", "Com va perdre la vida?", "Com va provocar-se, l'incident?", "Hi va haver més lesionats?", "Quan s'havien de retornar les seves despulles?", "Quines figures conegudes van expressar la seva aflicció?" ]
{ "answer_end": [ 128, 229, 187, 336, 365, 460, 492, 543, 579, 703, 776, 1156, 1458, 1529, 1566, 1808, 2377 ], "answer_start": [ 0, 0, 0, 0, 338, 411, 463, 494, 494, 581, 581, 962, 1158, 1460, 1460, 1747, 1810 ], "input_text": [ "Una professora i educadora.", "El projecte de voluntariat Anitie Kossobe.", "Amb una activista de Costa de Marfil.", "Perquè alumnes de segon de Batxillerat i universitàries contribuïssin a l'educació de nens del país africà.", "De l'Opus Dei.", "Set.", "A l'escola Canigó.", "Es va llicenciar en Dret per la Universitat de Navarra.", "Va decidir dedicar-se a l'educació.", "Va ser subdirectora d'ESO a l'escola Canigó de Barcelona des del 2006 i directora del Col·legi Major Universitari Bonaigua.", "Tenen l'orientació cristiana encarregada a l'Opus Dei.", "Havien de pintar l'escola, educar sobre la higiene i ensenyar idiomes als nens del Centre Diocésain Catholique.", "En un accident de trànsit a Costa d'Ivori quan es dirigia amb un grup de voluntàries a un campament d'estiu d'ajuda als necessitats; dos microbusos formaven l'expedició de 27 voluntàries d'entre 17 i 20 anys i tres monitores que es traslladava d'Abidjan a Yamoussoukro.", "Va bolcar un dels dos microbusos.", "Sí.", "El dimecres 26 de juny.", "El ministre d'Exteriors espanyol, Josep Borrell, va lamentar la mort i va dir que el personal de l'ambaixada treballava en la seva assistència; la Casa del Rei va expressar el seu pèsam i va traslladar el suport a la família; el conseller d'Educació, Josep Bargalló, i el d'Exteriors, Alfred Bosch, també es van a disposició del centre i de les famílies i van expressar el seu condol; el president de la Generalitat, Quim Torra, també es va posar a disposició dels afectats i el prelat de l'Opus Dei, Fernando Ocáriz, també va enviar un missatge de condol a la família." ] }
vilaweb
La vice-presidenta del Consell, Mònica Oltra, ha assegurat avui que no sap exactament quan el govern valencià aprovarà l'ajust de despesa sobre el qual ha debatut en les últimes setmanes. I ha postergat aquesta decisió al moment en què la proposta ‘siga madura' i sempre amb consens. La vice-presidenta ha assegurat que el pla d'ajust que haurà d'escometre el govern valencià no suposarà ‘anar cap endarrere', sinó que ‘potser' el que suposa és no avançar tot el que es preveu. I ha remarcat que s'està anant ‘pas a pas.' Segons ha indicat, ‘contenció de la despesa no és reduir el creixement que s'ha tingut ja' sinó que potser es preveia arribar a 7 i s'arribarà a 6 o 6,5. En l'habitual conferència de premsa posterior al ple del Consell, Oltra ha ‘recordat' que l'executiu valencià és ‘de coalició', caracteritzat per saber ‘escoltar, dialogar i trobar punts d'equilibri, també en aquesta qüestió, motivada per la falta de govern a Espanya i la falta de lliurament de crèdits per 730 milions d'euros.' ‘Davant un problema el diagnòstic del qual compartim, hi ha diferents mirades sobre com abordar-lo. Una d'elles és reivindicar davant del govern d'Espanya que garanteixi la suficiència financera de les comunitats, que en definitiva és garantir el dret dels ciutadans, i que transfereixi el més aviat possible aquests 730 milions', ha afegit. Oltra també ha precisat que la major part dels ingressos previstos en els pressupostos autonòmics vénen de les transferències de l'estat espanyol. I, en el cas de la recaptació dels impostos cedits, ha indicat que el País Valencià és el segon que més ha recaptat en patrimoni i ha fet ‘els deures' amb una reforma fiscal progressiva. ‘No com altres comunitats, que demanen a l'estat mentre munten paradisos fiscals i ens fan dúmping a la resta', ha advertit. En qualsevol cas, la vice-presidenta ha precisat: ‘les retallades era el que es feia abans.' L'actual govern, ha defensat, ‘ha revertit totes les retallades del PP' i ara el que s'ha de fer és ‘contenir la despesa, que no és minvar-la.' Sobre la suficiència de l'ajust de la despesa prevista per la Conselleria d'Hisenda, Oltra ha reclamat paciència, almenys fins a veure si la reunió que el president Ximo Puig té previst mantenir dimarts que ve amb la ministra espanyola d'Hisenda, María Jesús Montero, fructifica o fins i tot ‘arriba un superabonament de 500 milions d'euros per maltractament financer', ha ironitzat Oltra. Taxa turística Oltra, ha assegurat en ser preguntada per la possible implantació d'una taxa turística que el govern ‘no tira la tovallola amb res', encara que ha admès que es tracta d'un debat “de les Corts més que de l'executiu valencià. Ha apuntat que ‘hi ha postures favorables i desfavorables, per això hi ha un debat, i tot té un procés de maduració. Estem en aquest procés, és una possibilitat sobre la taula per a augmentar els ingressos de les institucions públiques, però necessita un consens important per a portar-la a terme', ha conclòs.
[ "Qui és Mònica Oltra?", "Què ha asseverat?", "Quan ha dit que es farà la resolució?", "Què ha manifestat?", "Quin aspecte ha emfatitzat?", "Quin vessant ha volgut deixar clar?", "Què ha volgut remembrar?", "Què més ha suscitat?", "D'on ha afirmat que surten els transferiments monetaris esperats en les comunitats autònomes?", "I pel que fa a les quotes lliurades?", "Quin retret ha fet a altres generalitats?", "Per quina raó ha demanat condescència?", "Amb quin tema ha mostrat una actitud sarcàstica?", "Com és que hi ha disputes pel probable aplicament d'un recàrrec turístic?" ]
{ "answer_end": [ 44, 186, 282, 476, 521, 674, 1005, 1346, 1493, 1680, 1805, 2322, 2411, 2982 ], "answer_start": [ 0, 0, 190, 284, 478, 522, 676, 1006, 1348, 1495, 1682, 2044, 2182, 2673 ], "input_text": [ "La vice-presidenta del Consell.", "Que no sap exactament quan el govern valencià aprovarà l'ajust de despesa sobre el qual ha debatut en les últimes setmanes", "En el moment en què la proposta siga madura i sempre amb consens.", "Que el pla d'ajust que haurà d'escometre el govern valencià no suposarà anar cap endarrere, sinó que potser el que suposa és no avançar tot el que es preveu.", "Que s'està anant pas a pas.", "Que la contenció de la despesa no és reduir el creixement que s'ha tingut ja sinó que potser es preveia arribar a 7 i s'arribarà a 6 o 6,5.", "Que l'executiu valencià és de coalició, caracteritzat per saber escoltar, dialogar i trobar punts d'equilibri, també en aquesta qüestió, motivada per la falta de govern a Espanya i la falta de lliurament de crèdits per 730 milions d'euros.", "Que davant un problema el diagnòstic del qual compartim, hi ha diferents mirades sobre com abordar-lo: una d'elles és reivindicar davant del govern d'Espanya que garanteixi la suficiència financera de les comunitats, que en definitiva és garantir el dret dels ciutadans, i que transfereixi el més aviat possible aquests 730 milions.", "De l'estat espanyol.", "Ha indicat que el País Valencià és el segon que més ha recaptat en patrimoni i ha fet els deures amb una reforma fiscal progressiva.", "Que demanen a l'estat mentre munten paradisos fiscals i fan dúmping a la resta.", "Per la suficiència de l'ajust de la despesa prevista per la Conselleria d'Hisenda, almenys fins a veure si la reunió que el president Ximo Puig té previst mantenir dimarts que ve amb la ministra espanyola d'Hisenda, María Jesús Montero, fructifica.", "la reunió que el president Ximo Puig té previst mantenir dimarts que ve amb la ministra espanyola d'Hisenda, María Jesús Montero arriba un superabonament de 500 milions d'euros per maltractament financer.", "Perquè hi ha postures favorables i desfavorables, per això hi ha un debat, i tot té un procés de maduració: estam en aquest procés, és una possibilitat sobre la taula per a augmentar els ingressos de les institucions públiques, però necessita un consens important per a portar-la a terme." ] }
books
Dies i dies, setmanes i setmanes, mesos i mesos, va estar repetint-se el mateix. I, a còpia de repetir-ho, va arribar a convertir-se en maniàtic que no tenia altre pensament, altra cabòria, que la de fugir d'aquells indrets de maledicció. Per últim, una tarda, havent acabat la feina, va agafar paper i ploma, i va escriure al senyor per dir-li que, passat el batre i venut el blat, deixava aquelles terres, per a no posar-hi mai més la planta del peu. Ja llesta la carta, va quedar rumiós, guaitant per la finestra de la seva cambra el camí de Vilavessant, que, anguilejant fins a perdre's entre dos turonells, semblava arrencar de sota els boscos del comte. La tarda queia: una tarda quieta i tranquila, embaumada de perfums de primavera, escalfada per alenades tebiones que feien bellugar amb lleugers tremolins les fulles nades de tot just. El sol, prop de la ratlla, es mostrava vermell, d'un vermell de sang. Uns núvols flonjos i grassos s'encastellaven i s'eixamplaven a la seva dreta, amenaçant tapar-lo en menys d'una avemaria. -Que estrany, que el noi no sigui aquí!- va pensar en Biel. I, sense saber per què, el cor va fer-li un salt. Succeïa tan poc sovint allò que en Galderic no comparegués a l'hora, que ben aviat va sentir-se envaït per l'angúnia i el malestar. -Mentre no li hagi succeït quelcom!… I tot era guaitar enllà, bevent l'espai amb la mirada. Al sentir-se el toc de l'Angelus que donava comiat al dia, en Biel va acabar-se d'anguniar. Per força n'hi havia passat alguna, al noi.
[ "Què va estar fent durant molt temps?", "En què va acabar transformant-se?", "Per a qui va relatar una epístola?", "I què li explicava en aquest escrit?", "Estava al menjador de casa seva?", "On era, doncs?", "Què mirava?", "Com era aquesta travessa?", "Quin moment del dia era?", "Com era aquesta?", "De quin color era la llum del sol?", "Estava clar, el cel?", "Què va raonar en Biel?", "Per quin motiu va sobresaltar-se?", "Quines sensacions van sobrevenir-lo?", "Què desitjava?", "I què feia, mentre esperava?", "Quin fet va acabar d'angoixar al Biel?", "Per què?" ]
{ "answer_end": [ 79, 237, 333, 451, 556, 533, 556, 658, 674, 843, 913, 1035, 1095, 1277, 1277, 1315, 1369, 1461, 1505 ], "answer_start": [ 0, 84, 239, 239, 453, 491, 491, 491, 660, 660, 845, 915, 1037, 1097, 1147, 1279, 1316, 1371, 1371 ], "input_text": [ "Repetir-se el mateix.", "En un maniàtic que no tenia altre pensament, altra cabòria, que la de fugir d'aquells indrets de maledicció.", "Per al senyor.", "Que, passat el batre i venut el blat, deixava aquelles terres, per a no posar-hi mai més la planta del peu.", "No.", "A la seva cambra.", "El camí de Vilavessant.", "Anguilejava fins a perdre's entre dos turonells i semblava arrencar de sota els boscos del comte.", "La tarda.", "Quieta i tranquila, embaumada de perfums de primavera, escalfada per alenades tebiones que feien bellugar amb lleugers tremolins les fulles nades de tot just.", "Vermell, d'un vermell de sang.", "No, hi havia uns núvols flonjos i grassos s'encastellaven i s'eixamplaven a la seva dreta, amenaçant tapar-lo en menys d'una avemaria.", "Que era estrany que el noi no fos allà.", "Perquè que en Galderic no comparegués a l'hora succeïa poc sovint.", "L'angúnia i el malestar.", "Que no li hagués succeït quelcom.", "Guaitava enllà, bevent l'espai amb la mirada.", "En sentir-se el toc de l'Angelus que donava comiat al dia.", "Perquè per força n'hi havia passat alguna, al noi." ] }
bios
Asia Ortega i Leiva (Barcelona, 18 o 19 de maig de 1996) és una ballarina i actriu de cinema i televisió catalana. Va néixer a Barcelona el 18 o el 19 de maig de 1996. És filla de pare argentí, pallaso de professió, i de mare catalana i actriu. De petita ballava flamenc, cosa que va ser l'origen de la seva passió per a la interpretació. Va estudiar animació sociocultural i va treballar en un casal d'infants a El Raval (Barcelona). El 2017 va fer el seu debut al cinema amb la pel·lícula Cuando los ángeles duermen, dirigida per Gonzalo Bendala i produïda per Áralan Films. El 2018 va interpretar Sara, filla del personatge José Coronado a la pel·lícula Tu hijo, dirigida per Miguel Ángel Vivas i produïda per Apache Films. L'abril 2019 es va estrenar a TV3 la sèrie Les de l'hoquei, on interpreta Flor Vilamayor. A més, va participar en la segona temporada de Más de 100 mentiras de la plataforma Flooxer d'Atresmedia. El 2020 s'uneix al repartiment del llargmetratge Malnazidos dirigit per Alberto de Toro i Javier Ruiz Caldera. També va aparèixer a la pel·lícula Hasta el cielo, dirigida per Daniel Calparsoro i protagonitzada per Miguel Herrán. A més, es va anunciar que seria part de l'elenc principal de la sèrie El internado: Las Cumbres, adaptació de la reeixida sèrie d'Antena 3 El internado: Laguna Negra.
[ "Qui és Asia Ortega i Leiva?", "D'on és?", "I els seus pares?", "Com és que es va interessar per les actuacions?", "Quina formació va rebre?", "I on va feinejar?", "De quina filmació va formar part l'any 2017?", "Qui va ser el cineasta?", "I la productora?", "En quin llargmetratge va donar vida a un personatge anomenat Sara?", "Qui feia el paper del seu pare, a la pel·lícula?", "En quina telenovel·la catalana va participar?", "A qui donava vida?", "I pel que fa a la plataforma Flooxer d'Atresmedia?", "El 2020 on va col·laborar?", "I en quina altra gravació ha intervingut?", "Finalment, quina telesèrie es va confirmar que protagonitzaria?" ]
{ "answer_end": [ 113, 166, 243, 337, 373, 433, 517, 547, 575, 664, 640, 815, 815, 921, 1032, 1150, 1317 ], "answer_start": [ 0, 115, 168, 245, 339, 376, 435, 435, 435, 577, 577, 727, 727, 817, 923, 1034, 1152 ], "input_text": [ "Una ballarina i actriu de cinema i televisió catalana.", "De Barcelona.", "El seu pare és argentí, pallaso de professió, i la seva mare catalana i actriu.", "Perquè de petita ballava flamenc.", "Animació sociocultural.", "En un casal d'infants a El Raval.", "De Cuando los ángeles duermen.", "Gonzalo Bendala.", "Áralan Films.", "Tu hijo.", "José Coronado.", "En Les de l'hoquei.", "A Flor Vilamayor.", "Va participar en la segona temporada de Más de 100 mentiras.", "Es va unir al repartiment del llargmetratge Malnazidos dirigit per Alberto de Toro i Javier Ruiz Caldera.", "A la pel·lícula Hasta el cielo, dirigida per Daniel Calparsoro i protagonitzada per Miguel Herrán.", "A la sèrie El internado: Las Cumbres, adaptació de la reeixida sèrie d'Antena 3 El internado: Laguna Negra." ] }
mitologia
Cil·lene (grec antic: Κυλλήνη; etnònim Κυλλήνιος, en català cil·leni) fou el port de la ciutat d'Elis, a la regió de l'Èlida. Homer ja l'esmenta al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, entre les ciutats dels epeus, i segons el relat mític és el port d'on salparen els pelàsgics quan partiren cap a Itàlia i Sicília. També fou lloc d'exili dels messenis després de la segona guerra messènica. El 435 aC l'incendiaren els corcireus com a represàlia per haver ajudat a Corint. El 429 aC fou estació naval espartana quan Formió d'Atenes envià un estol al golf de Corint. Aquestes mencions i d'altres mostren que era el port principal de l'Èlida i que era una ciutat gran i important. No obstant això, amb el temps la ciutat va perdre importància i Estrabó ja la descriu com una petita ciutat. Hom l'ha identificada tradicionalment amb Glarentza, per bé que sembla que, sota aquesta, no hi ha restes antigues. Cil·lene es trobava uns metres més al sud, sota l'actual Cil·lene.
[ "Què va ser Cil·lene?", "En quin territori se situava?", "On ho menciona, Homer?", "Què n'apunta?", "Quin altre esdeveniment important va tenir lloc en aquest indret?", "Per quin motiu el van cremar, els corcierus?", "Quin any?", "De quina manera va funcionar el 429 aC?", "Què demostren aquestes referències?", "Va seguir sent una metròpoli distingida?", "Com la caracteritza Estrabó?", "Amb quina ciutat s'acostuma a vincular?", "És certa, aquesta suposició?", "On se situava, doncs, Cil·lene?" ]
{ "answer_end": [ 101, 124, 181, 312, 388, 470, 470, 563, 676, 739, 785, 838, 901, 968 ], "answer_start": [ 0, 0, 126, 126, 314, 390, 390, 472, 565, 678, 742, 787, 787, 903 ], "input_text": [ "El port de la ciutat d'Elis.", "A la regió de l'Èlida.", "Al \"Catàleg de les naus\" a la Ilíada.", "La situa entre les ciutats dels epeus, i és el port d'on salparen els pelàsgics quan partiren cap a Itàlia i Sicília.", "Fou lloc d'exili dels messenis després de la segona guerra messènica.", "Com a represàlia per haver ajudat a Corint.", "El 435 aC.", "Fou estació naval espartana quan Formió d'Atenes envià un estol al golf de Corint.", "Que era el port principal de l'Èlida i que era una ciutat gran i important.", "No.", "Com una petita ciutat.", "Amb Glarentza.", "No.", "Uns metres més al sud, sota l'actual Cil·lene." ] }
bios
Encarna Viñas Olivella (Lleida, 1919 - Palma, 2003) fou una pedagoga i activista cultural catalana. Nasqué a Lleida el 1919, en una família de mestres i pedagogs que influirien molt en el seu desenvolupament personal i professional. El seu pare, Gabriel Viñas Morant, fou catedràtic de Pedagogia de l'Escola Normal de Palma i passà a la història de la pedagogia per la important tasca docent i de renovació pedagògica basada en la Institución Libre de Enseñanza que hi dugué a terme. La seva germana Cèlia, nascuda el 1915, fou deixeble del gran autor literari Gabriel Alomar i Villalonga, catedràtica de Llengua i Literatura Castellana a un institut d'Almeria i escriptora de diversos llibres de poemes. L'ambient culte i liberal en el qual cresqué Encarna marcà sense cap dubte la seva història. A causa de les necessitats econòmiques de la família, es veié obligada a deixar els estudis, però més endavant realitzà a Palma els cursos de batxillerat i es llicencià a la Universitat de Barcelona en Filosofia i Lletres (1948). El 1956 es casà amb el poeta Josep Maria Llompart —a qui havia conegut l'any 1939 a les classes particulars de don José Maria Eyaralar— i, amb ell, conegué alguns il·lustres catalans i castellans de l'època i participà en alguns actes de cabdal importància en aquest àmbit, com les Trobades poètiques de Formentor. Fou membre del grup que a partir dels anys cinquanta dinamitzà la vida cultural i, concretament, la vida literària de Mallorca. Iniciaren aquesta dinamització amb tertúlies literàries a les cases particulars d'importants personatges com foren Llorenç Moyà, Francesc de Borja Moll, entre d'altres; i a casa seva. A poc a poc, aquestes tertúlies s'anaren obrint al públic i es realitzaren en format de conferència en espais oberts a altres assistents. Encarna treballà a Papeles de son Armadams i després preparà, de manera particular, alumnes de Magisteri per a les oposicions. Després —en els cursos compresos entre el 1967-68 i 1970-71– fou professora de llengua castellana a l'Escola de Formació del Professorat d'Educació General Bàsica de Palma, on promogué representacions teatrals en català, conferències i actes culturals. Més endavant treballà a l'ensenyament secundari en els IES (Instituts d'Educació Secundària) Joan Alcover i Antoni Maura. Durant els anys 60 i 70, el fet de ser promotora —juntament amb el seu marit— d'actes culturals i de la dinamització de l'illa de Mallorca, la feu una activista molt present en la vida cultural, intel·lectual i popular illenca. Així, Encarna formà part, amb el seu marit, del grup de personatges il·lustres que participaren activament en la vida cultural de l'illa de Mallorca i que, el 1962, donaren suport a la creació de l'Obra Cultural Balear (OCB), entitat que englobava les seves principals reivindicacions —la lluita en pro de la llengua, la cultura i el país— i que el seu marit, Josep Maria Llompart, presidí des de 1978 fins a 1986. Fou, doncs, impulsora de les representacions teatrals en català a Mallorca i, amb el seu marit, impulsora de la creació de l'Obra Cultural Balear. El 1993 Encarna enviudà però, tot i així, seguí sent una figura present en els homenatges que, des del 1992, un conjunt d'institucions culturals mallorquines, promogudes per la OCB, retien al seu marit. Deu anys més tard, el 2003, morí a Palma, un any després que el Govern de les Illes Balears li concedís el Premi Ramon Llull (2002).
[ "Qui va ser Encarna Viñas Olivella?", "A què es dedicaven els seus familiars?", "Per què va ser una persona rellevant, el seu pare?", "I la seva germana Cèlia?", "Per quin motiu va haver d'abandonar la seva formació?", "On va poder completar la seva formació?", "Què va estudiar, a cada ciutat?", "Amb qui va contreure matrimoni?", "Què va permetre-li aquesta unió?", "De quin cercle social va formar part?", "Com va començar aquesta activitat?", "Què va passar, però, amb aquestes reunions?", "A què es dedicà, Encarna?", "Va exercir com a docent?", "Què va fomentar?", "Què és l'Obra Cultural Balear?", "Encarna va seguir amb el seu activisme, quan va quedar vídua?" ]
{ "answer_end": [ 98, 231, 482, 703, 889, 1019, 1019, 1077, 1341, 1469, 1653, 1791, 1918, 2091, 2433, 2862, 3286 ], "answer_start": [ 0, 100, 233, 484, 798, 896, 896, 1028, 1028, 1343, 1471, 1655, 1793, 1920, 2093, 2719, 3085 ], "input_text": [ "Una pedagoga i activista cultural catalana.", "Eren mestres i pedagogs que influirien molt en el seu desenvolupament personal i professional.", "Perquè fou catedràtic de Pedagogia de l'Escola Normal de Palma i passà a la història de la pedagogia per la important tasca docent i de renovació pedagògica basada en la Institución Libre de Enseñanza que hi dugué a terme.", "Fou deixeble del gran autor literari Gabriel Alomar i Villalonga, catedràtica de Llengua i Literatura Castellana a un institut d'Almeria i escriptora de diversos llibres de poemes.", "A causa de les necessitats econòmiques de la família.", "A Palma i a Barcelona.", "Realitzà a Palma els cursos de batxillerat i es llicencià a la Universitat de Barcelona en Filosofia i Lletres.", "Amb el poeta Josep Maria Llompart.", "Conèixer alguns il·lustres catalans i castellans de l'època i participar en alguns actes de cabdal importància en aquest àmbit, com les Trobades poètiques de Formentor.", "Del grup que a partir dels anys cinquanta dinamitzà la vida cultural i, concretament, la vida literària de Mallorca.", "Amb tertúlies literàries a les cases particulars d'importants personatges com foren Llorenç Moyà, Francesc de Borja Moll, entre d'altres; i a casa seva.", "Que s'anaren obrint al públic i es realitzaren en format de conferència en espais oberts a altres assistents.", "Treballà a Papeles de son Armadams i després preparà, de manera particular, alumnes de Magisteri per a les oposicions.", "Sí.", "Representacions teatrals en català, conferències, actes culturals i la dinamització de l'illa de Mallorca.", "Una entitat que englobava les seves principals reivindicacions —la lluita en pro de la llengua, la cultura i el país—.", "Sí." ] }
mitologia
Godzilla és una pel·lícula estatunidencojaponesa del 2014 de monstres dirigida per Gareth Edwards. La pel·lícula pretén reiniciar des de zero la franquícia fílmica de Godzilla en narrar els orígens del popular monstre dins dels temps actuals, fidel a l'estil de pel·lícules elaborades per Tōhō. La pel·lícula és una coproducció entre Legendary Pictures i Warner Bros., aquesta última s'encarregà de distribuir-la a nivell mundial, amb l'excepció del Japó, on va ser distribuïda per Tōhō. Està gravada als Estats Units i al Canadà, és la segona pel·lícula de Godzilla completament elaborada per un estudi estatunidenc des de la versió del 1998 de Roland Emmerich. El físic nuclear Joseph Brody busca una explicació a tot de misteriosos esdeveniments que tenen lloc al Japó quinze anys després d'un incident que afectà la regió de Tòquio. Tot rebutjant la versió oficial que evoca un terratrèmol, el científic torna al lloc dels fets acompanyat del seu fill Ford, soldat de l'exèrcit. Descobreixen que els incidents no estan lligats a una catàstrofe natural, sinó a monstres sorgits d'assajos nuclears al Pacífic l'endemà de la Segona Guerra Mundial. Aquestes criatures són creades per una organització anomenada Monarch, però amenacen aviat la seguretat de l'arxipèlag de Hawaii a la costa oest dels Estats Units. Alhora, la companya d'en Ford, infermera i jove mare, ha de bregar amb els pacients en un hospital de San Francisco.
[ "Què és Godzilla?", "Qui n'és el cineasta?", "Quin és l'objectiu del film?", "Amb quines altres filmacions vol basar-se?", "Quines empreses l'han realitzat?", "I com s'ha difós?", "On s'ha fet el rodatge?", "Per quin motiu és rellevant, la ubicació de l'enregistrament?", "Qui és Joseph Brody?", "Què intenta esbrinar?", "Què decideix dur a terme?", "I una vegada a l'indret, què verifiquen?", "Qui ha generat aquests éssers?", "Per quin motiu perden el control sobre aquests individus?", "Quina professió té la parella d'en Ford?", "I què ha de fer, mentre pare i fill es dediquen a aquesta missió?" ]
{ "answer_end": [ 57, 97, 241, 293, 367, 486, 529, 661, 692, 835, 981, 1147, 1218, 1311, 1365, 1428 ], "answer_start": [ 0, 0, 99, 99, 295, 295, 488, 488, 663, 663, 837, 983, 1149, 1220, 1313, 1313 ], "input_text": [ "Una pel·lícula estatunidencojaponesa del 2014.", "Gareth Edwards.", "Reiniciar des de zero la franquícia fílmica de Godzilla en narrar els orígens del popular monstre dins dels temps actuals.", "Amb pel·lícules elaborades per Tōhō.", "Legendary Pictures i Warner Bros.", "Warner Bros. s'encarregà de distribuir-la a nivell mundial, amb l'excepció del Japó, on va ser distribuïda per Tōhō.", "Als Estats Units i al Canadà.", "Perquè és la segona pel·lícula de Godzilla completament elaborada per un estudi estatunidenc des de la versió del 1998 de Roland Emmerich.", "Un físic nuclear.", "Una explicació a tot de misteriosos esdeveniments que tenen lloc al Japó quinze anys després d'un incident que afectà la regió de Tòquio.", "Rebutjar la versió oficial que evoca un terratrèmol i tornar al lloc dels fets acompanyat del seu fill Ford, soldat de l'exèrcit.", "Que els incidents no estan lligats a una catàstrofe natural, sinó a monstres sorgits d'assajos nuclears al Pacífic l'endemà de la Segona Guerra Mundial.", "Una organització anomenada Monarch.", "Perquè amenacen la seguretat de l'arxipèlag de Hawaii a la costa oest dels Estats Units.", "És infermera i jove mare.", "Bregar amb els pacients en un hospital de San Francisco." ] }
books
Ajuntades en aquest volum, van dues llegendes d'origen ben distint, jatsia que l'orientació n'és una i la mateixa, ço és, la recerca del Paradís, del qual se'n llegeix en el Gènesi: -I plantà Jahvé Déu un hort a Edem, a l'Orient, i allí posà l'home que havia format. I Jahvé Déu va fer brotar de la terra tota llei d'arbres, goig dels ulls, delícia de la boca, i al mig del Paradís, l'arbre de la vida i l'arbre de la ciència del bé i del mal. I un riu sortia d'Edem per regar el Paradís i d'aquí s'esbargia i feia quatre caps. Nom de l'un, Fissó, i ell cenyeix tota la terra d'Hevilà, allí on se troba l'or -i l'or d'aquella terra és el bo- i allí el bedeli i la pedra d'ònix. I el nom del segon riu, Geó, i ell cenyeix tota la terra de Cus. I el nom del riu terç, Tigris, qui va devés l'Orient d'Assur. I el riu quart, l'Éfrates.- En qual manera Adam i Eva foren expel·lits de l'hort de l'Edem després de la desobediència, diu la Sagrada Pàgina: -Llavors Jahvé Déu va fer per Adam i sa muller, gonelles de pell i els vestí. I digué Jahvé Déu: -Vet aquí, ja l'home s'és fet com un de nosaltres, coneixedor de bé i de mal. Ara, doncs, no sia que allargui la mà i culli també de l'arbre de la vida, i en mengi i visqui eternament… I el llançà Jahvé Déu de l'hort d'Edem, que colrés la terra de la qual fou pres. Va treure'n l'home i col·locà a l'Orient de l'hort d'Edem els Querubins, amb el glavi de foc brandant, per guardar el camí de l'arbre de la vida.- ¿On era la precisa situació de l'hort de l'Edem? ¿Què s'era fet, abandonat a ell mateix, sota la custòdia dels Querubins? ¿Com era l'arbre de la vida? Aquesta curiositat tempta les imaginacions, i el fruit n'és aquest doble llegendari, l'un, més tardà, d'origen cèltic, i l'altre bizantí qui ja figura en les Vides dels Pares de l'Erm.
[ "Què hi podem trobar en aquest exemplar?", "Quina peculiaritat tenen, però?", "Quina acció dugué a terme Jahvé Déu?", "I què va fer néixer d'aquest sòl?", "Com s'arruixava l'edèn?", "Com es denominava cada partença?", "Segons la Bíblia, què va passar amb Adam i Eva, quan van infringir les normes i van ser expulsats del Paradís?", "I què va pronunciar, Jahvé Déu?", "Com va evitar que es donés aquesta situació?", "I qui va enviar al Paradís a tenir cura de l'arbre de la vida?", "Quins dubtes hi ha respecte d'aquesta llegenda?", "Aquestes fabulacions què han provocat?", "Les dues versions són simultànies?", "D'on provenen?" ]
{ "answer_end": [ 66, 180, 265, 442, 526, 830, 1024, 1228, 1309, 1455, 1651, 1692, 1792, 1792 ], "answer_start": [ 0, 0, 182, 267, 444, 528, 833, 1026, 1230, 1311, 1458, 1609, 1609, 1669 ], "input_text": [ "Dues llegendes d'origen ben distint.", "Que l'orientació n'és una i la mateixa, ço és, la recerca del Paradís, del qual se'n llegeix en el Gènesi.", "Plantà un hort a Edem, a l'Orient, i allí posà l'home que havia format.", "Tota llei d'arbres, goig dels ulls, delícia de la boca, i al mig del Paradís, l'arbre de la vida i l'arbre de la ciència del bé i del mal.", "Amb un riu sortia d'Edem i d'aquí s'esbargia i feia quatre caps.", "Un, Fissó, i ell cenyeix tota la terra d'Hevilà, allí on se troba l'or -i l'or d'aquella terra és el bo- i allí el bedeli i la pedra d'ònix; el nom del segon riu, Geó, i ell cenyeix tota la terra de Cus; el nom del riu terç, Tigris, qui va devés l'Orient d'Assur i el riu quart, l'Éfrates.", "Que Jahvé Déu els va fer gonelles de pell i els vestí.", "Que ja l'home s'havia fet com un d'ells, coneixedor de bé i de mal i ara, doncs, no sia que allargués la mà i cullís també de l'arbre de la vida, i en mengi i visqui eternament.", "El llançà de l'hort d'Edem, que colrés la terra de la qual fou pres.", "Els Querubins, amb el glavi de foc brandant.", "On era la precisa situació de l'hort de l'Edem, què s'era fet, abandonat a ell mateix, sota la custòdia dels Querubins, o com era l'arbre de la vida.", "Aquest doble llegendari.", "No.", "L'un, més tardà, d'origen cèltic, i l'altre bizantí qui ja figura en les Vides dels Pares de l'Erm." ] }
bios
Isabel Ruiz i Margalef (Palamós, 13 de desembre de 1963) és una política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la IV Legislatura. Fou cap de l'oposició a l'ajuntament de Palamós, encapçalant la federació local Convergència i Unió. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, diplomada en tècnica urbanística per la Universitat Politècnica de Catalunya i té un Mestratge en Alta Funció Directiva per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. Des del 1989 és funcionària del cos superior de l'Administració de la Generalitat de Catalunya. El 1991 fou nomenada secretària de la Comissió Territorial d'Equipaments Comercials i del Consell Assessor de la Generalitat de Catalunya. Alhora milità a la Unió de Joves i fou escollida diputada per Convergència i Unió a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1992. Al Parlament de Catalunya fou membre de la comissió legislativa de Dret, Justícia i Seguretat Ciutadana, de la de seguiment de l'equiparació Dona – Home i de la de seguiment de la integració de Catalunya a Europa. De 1992 a 1996 ha estat membre del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya. El 1997 ha estat adjunta al Delegat Territorial d'Ensenyament a Girona i el 2001 analista de qualitat en processos selectius a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, posteriorment al 2004 analista d'organització al Departament de Governació i Relacions Institucionals. El 2007 va ser regidora de l'ajuntament de Palamós i portaveu del grup municipal de CiU. En 2011 fou nomenada directora dels Serveis Territorials de Justícia a Girona.Posteriorment fou dels militants d'UDC que abandonaren el partit per crear Demòcrates de Catalunya. Actualment ostenta el càrrec de secretària de l'associació Amics de les Illes Formigues.
[ "Qui és Isabel Ruiz i Margalef?", "Què va presidir?", "I quina carrera va estudiar?", "I en què va especialitzar-se?", "A què es dedica des de 1989?", "Quina designació va rebre el 1991?", "Quines activitats dugué a terme, simultàniament?", "De quines delegacions va formar part, en ser dins el Parlament de Catalunya?", "D'on va formar part, entre el 1992 i el 1996?", "On més s'ha integrat?", "De quina població va ser consellera?", "Quin partit representava?", "I el 2011, quin càrrec va rebre?", "De quina operació va ser part?", "I avui dia quina plaça té?" ]
{ "answer_end": [ 138, 239, 291, 462, 558, 697, 830, 1044, 1129, 1406, 1458, 1496, 1574, 1673, 1762 ], "answer_start": [ 0, 140, 241, 293, 464, 560, 699, 832, 1046, 1131, 1408, 1461, 1497, 1575, 1675 ], "input_text": [ "Una política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la IV Legislatura.", "L'oposició a l'ajuntament de Palamós, encapçalant la federació local Convergència i Unió.", "Dret a la Universitat de Barcelona.", "En tècnica urbanística per la Universitat Politècnica de Catalunya i cursà un Mestratge en Alta Funció Directiva per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.", "És funcionària del cos superior de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.", "Secretària de la Comissió Territorial d'Equipaments Comercials i del Consell Assessor de la Generalitat de Catalunya.", "Milità a la Unió de Joves i fou escollida diputada per Convergència i Unió a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1992.", "De la comissió legislativa de Dret, Justícia i Seguretat Ciutadana, de la de seguiment de l'equiparació Dona – Home i de la de seguiment de la integració de Catalunya a Europa.", "Del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya.", "El 1997 va ser adjunta al Delegat Territorial d'Ensenyament a Girona, el 2001 analista de qualitat en processos selectius a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, i, posteriorment, al 2004 analista d'organització al Departament de Governació i Relacions Institucionals.", "De Palamós.", "CiU.", "Fou nomenada directora dels Serveis Territorials de Justícia a Girona.", "Fou dels militants d'UDC que abandonaren el partit per crear Demòcrates de Catalunya.", "El de secretària de l'associació Amics de les Illes Formigues." ] }
vilaweb
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha visitat la presidenta del parlament, Carme Forcadell, al centre penitenciari del Mas d'Enric, al Catllar. A la sortida, Torra ha participat en l'acte ‘Cap dona en l'oblit', organitzat per diversos partits i entitats independentistes, i s'ha adreçat als centenars de persones que s'hi aplegaven per denunciar els nou mesos ‘d'injustícia' dels empresonaments i exilis de les polítiques sobiranistes. Torra ha llegit una carta de Forcadell i tots dos han expressat agraïment pel ‘civisme' del 21-D i han insistit que ‘l'únic camí' era el de la ‘no violència'. ‘Un cop més heu demostrat al món que sou un poble pacífic, cívic i amant de la pau', ha dit, i ha demanat que no s'abandoni ‘mai la bandera de la pau, del diàleg i de la no-violència'. En declaracions posteriors als mitjans de comunicació, Torra ha explicat que Forcadell es trobava ‘ forta' i ‘valenta' per a encarar un judici que ha qualificat de ‘farsa'. ‘Ens enfrontem a l'intolerable i l'any que ve, amics meus, serà l'any de la llibertat', ha afegit. Cuevillas diu que el judici potser es farà la segona meitat de gener Segons l'advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alfonso-Cuevillas, els presos podrien ser traslladats a presons madrilenyes de ‘manera imminent', una vegada comenci el judici, que preveu que serà la segona quinzena de gener. Cuevillas, que ha intervingut en l'acte, ha afegit que la reunió entre el govern català i l'espanyol aquesta setmana no influirà en el procés judicial. ‘Una vegada la maquinària judicial es posa en marxa, funciona de manera independent i, per tant, el Tribunal Suprem, tant els magistrats com la fiscalia, ja porten la seva dinàmica', ha explicat. I ha constatat que no creia que els afectés ‘l'actitud que tingui el govern de Pedro Sánchez', i més quan considera que ‘sembla que no tenen gaire sintonia'. Centenars de persones reclamen unitat i la llibertat dels presos polítics Des de les deu del matí, desenes de persones han participat en les activitats organitzades amb el lema ‘Cap dona en l'oblit. Us volem a casa, lliures ara'. Entre aquestes, hi havia una caminada per l'entorn de la presó del Mas d'Enric, un cant de nadales i la trobada per a ‘teixir per la llibertat'. De fet, els manifestants han engalanat l'entrada del centre penitenciari amb una bufada molt llarga i han pintat l'espai de groc. A l'acte, hi ha intervingut la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, i representants de la CUP, ERC, Demòcrates i Junts per Catalunya. Durant la jornada, s'han cridat consignes a favor de l'alliberament dels presos, de la independència i de la unitat.
[ "Qui és Quim Torra?", "Amb qui s'ha trobat?", "On?", "De quina acció ha format part, Torra, quan ha abandonat la presó?", "A qui s'ha dirigit?", "Què ha recitat?", "Quines idees comunes han manifestat?", "Què ha manifestat?", "I què ha sol·licitat?", "Com ha dit que es notava, Forcadell?", "A què s'encaren?", "Qui és Jaume Alfonso-Cuevillas?", "Quines declaracions ha fet?", "Per quin motiu ha assegurat que la trobada entre les autoritats catalanes i les espanyoles no influenciarà el judici?", "Què més ha confirmat?", "Què exigeix, la manifestació organitzada?", "Quin tipus d'iniciatives s'han dut a terme?", "Quines figures rellevants hi han participat?", "Què s'ha manifestat durant la diada?" ]
{ "answer_end": [ 42, 99, 151, 279, 443, 483, 602, 695, 787, 960, 1059, 1192, 1350, 1698, 1856, 2086, 2361, 2531, 2648 ], "answer_start": [ 0, 0, 0, 153, 283, 445, 486, 604, 699, 789, 962, 1130, 1061, 1393, 1700, 1858, 2104, 2363, 2533 ], "input_text": [ "El president de la Generalitat.", "Amb la presidenta del parlament, Carme Forcadell.", "Al centre penitenciari del Mas d'Enric, al Catllar.", "En l'acte Cap dona en l'oblit, organitzat per diversos partits i entitats independentistes.", "Als centenars de persones que s'hi aplegaven per denunciar els nou mesos ‘d'injustícia' dels empresonaments i exilis de les polítiques sobiranistes.", "Una carta de Forcadell.", "Han expressat agraïment pel civisme del 21-D i han insistit que l'únic camí era el de la no violència.", "Que un cop més han demostrat al món que són un poble pacífic, cívic i amant de la pau.", "Que no s'abandoni mai la bandera de la pau, del diàleg i de la no-violència.", "Forta i valenta per a encarar un judici que ha qualificat de farsa.", "A l'intolerable, però l'any que ve seria l'any de la llibertat.", "L'advocat de Carles Puigdemont.", "Que el judici potser es farà la segona meitat de gener, i que els presos podrien ser traslladats a presons madrilenyes de manera imminent, una vegada comenci el judici, que preveu que serà la segona quinzena de gener.", "Perquè una vegada la maquinària judicial es posés en marxa, funciona de manera independent i, per tant, el Tribunal Suprem, tant els magistrats com la fiscalia, ja portarien la seva dinàmica.", "Que no creia que els afectés l'actitud que tingui el govern de Pedro Sánchez, i més quan considera que sembla que no tenen gaire sintonia.", "Unitat i la llibertat dels presos polítics i desenes de persones han participat en les activitats organitzades amb el lema ‘Cap dona en l'oblit. Us volem a casa, lliures ara'.", "Una caminada per l'entorn de la presó del Mas d'Enric, un cant de nadales, la trobada per a teixir per la llibertat, els manifestants han engalanat l'entrada del centre penitenciari amb una bufada molt llarga i han pintat l'espai de groc.", "La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, i representants de la CUP, ERC, Demòcrates i Junts per Catalunya.", "Consignes a favor de l'alliberament dels presos, de la independència i de la unitat." ] }
vilaweb
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, considera que no es pot parlar de ‘repressió' quan hi ha centenars de milers de persones manifestant-se ‘sense cap mena d'obstacle'. ‘Quina repressió? Estem en un estat de dret i democràtic que li ha donat als independentistes l'oportunitat de governar', ha argumentat en una entrevista a Antena 3. En aquest context, ha afegit que ‘tothom hauria de moderar una mica les seves expressions' i ha posat d'exemple que el president de la Generalitat, Quim Torra, ha parlat de ‘repressió' des de la tribuna del parlament. D'altra banda, Iceta ha qualificat d'error pensar que com que hi ha hagut menys manifestants a la Diada, el problema està resolt. ‘La resposta no és acusar els altres de repressió però tampoc negar un problema que és evident que existeix', ha resumit. Iceta ha demanat als partits independentistes que la reacció a la sentència no els lligui de mans i ha pronosticat que després de conèixer el veredicte hi haurà un ‘espai per al diàleg que cal aprofitar'. Així i tot, ha qualificat ‘d'impossible' un govern de coalició amb ERC encara que els números ho permetessin, ja que, segons ha apuntat, implicaria que un dels dos o els dos renunciessin al nucli de la seva proposta. Preguntat per possibles indults, Iceta ha dit que primer s'ha d'esperar que hi hagi la sentència i que algú ho demani. A les portes que es dicti la sentència, el líder dels socialistes catalans ha apostat per ‘extremar la prudència' i ha manifestat la seva confiança en la justícia. De fet, ha afirmat que la justícia espanyola és una ‘bona justícia'. Després de la sentència, Iceta ha apostat perquè es treballi per tal que els fets de l'octubre del 2017 no es tornin a produir a Catalunya.
[ "Qui és Miquel Iceta?", "Què ha manifestat?", "Quina explicació ha donat?", "A quin canal televisiu ha fet aquestes al·legacions?", "Com ho ha exemplificat?", "Quina idea creu que és errònia?", "Com ho ha sintentitzat?", "Què ha exigit als separatistes?", "I quina anticipació ha fet?", "Com és que creu que un acord amb ERC seria irrealitzable?", "Què ha manifestat sobre les probables amnisties?", "Quina actitud ha mostrat respecte de la imminent resolució?", "Com ha definit l'audiència de l'estat espanyol?", "I per què ha afirmat que haurien d'esforçar-se?" ]
{ "answer_end": [ 41, 174, 432, 340, 558, 688, 810, 909, 1015, 1232, 1351, 1515, 1584, 1724 ], "answer_start": [ 0, 0, 176, 176, 435, 560, 690, 812, 912, 1017, 1234, 1353, 1517, 1586 ], "input_text": [ "El primer secretari del PSC.", "Que no es pot parlar de repressió quan hi ha centenars de milers de persones manifestant-se sense cap mena d'obstacle.", "Que estan en un estat de dret i democràtic que li ha donat als independentistes l'oportunitat de governar, i que tothom hauria de moderar una mica les seves expressions.", "A Antena 3.", "Amb que el president de la Generalitat, Quim Torra, ha parlat de repressió des de la tribuna del parlament.", "Pensar que com que hi ha hagut menys manifestants a la Diada, el problema està resolt.", "Amb que la resposta no és acusar els altres de repressió però tampoc negar un problema que és evident que existeix.", "Que la reacció a la sentència no els lligui de mans.", "Que després de conèixer el veredicte hi haurà un espai per al diàleg que cal aprofitar.", "Perquè implicaria que un dels dos o els dos renunciessin al nucli de la seva proposta.", "Que primer s'ha d'esperar que hi hagi la sentència i que algú ho demani.", "Ha apostat per extremar la prudència i ha manifestat la seva confiança en la justícia.", "Ha afirmat que és una bona justícia.", "Per tal que els fets de l'octubre del 2017 no es tornin a produir a Catalunya." ] }
books
-Què em dirà, pobra de mi! Ahir, d'un ullet que no era com el puny me van comptar quatre quartos, dic, a menos que la criada no sisés. -També podria ser, perquè avui no hi ha de qui fiar. -Ara què em conta? Miri's: jo aguanto la Pepa, amb tot i el seu gènit, perquè és fiada… Això sí: en set anys que està a la casa no li he notat lo més mínim. Però, per lo demés, batxillera tossuda. Però això de ser fiada em fa tenir paciència. -I fa bé, cregui. L'entrada de la Pepa, que anuncia l'arribo del carro portador de la mitja víctima, posa fi a aquesta conversa. Darrera la Pepa entra la neboda de donya Rita, una amiga del seu temps, i la Llúcia, que és una criada que varen tenir catorze anys i que es va casar a la casa amb el fuster del costat. Cada una d'aquestes dones es plantifiquen el seu gran davantal blanc, s'armen del seu ganivet, es possessionen del seu tallador, i, en tant que la mocadera fa la distribució de les carns magres per les llangonisses, el blanc i greixos per les botifarres de sang, i les mitjanes per les blanques i demés, donya Rita i sa neboda, que es desmaien durant l'any de veure una rata o de sentir matar un ànec, i que no obstant en aquest dia tenen un valor antropòfic, descarnen els llomillos i costelles deixant l'os pelat. Fetes totes aquestes operacions, que són bastants per fer caure en basca l'home de més valor, paren les converses, i no sentiran altra cosa que el sanguinari xerigar dels ganivets trinxant la carn. -Com va, això?- diu el senyor Gervasi, que és bastant fresseta.
[ "Com és que creu que la van estafar?", "Quina altra possibilitat hi ha, però?", "Què afirma l'altre interlocutor?", "Com és que tolera la Pepa?", "Quants anys fa que conviuen?", "Què afirma que l'ajuda a tenir resistència?", "L'altra creu que ho està fent correctament?", "Com és que es talla la conversació?", "Qui acompanya a la Pepa?", "Què fan les tres dones?", "I la mocadera?", "La Rita i la neboda s'ho passen bé, en aquesta situació?", "Aconsegueixen mantenir la compostura, però?", "Què se sent durant aquests moments?", "Què pregunta el senyor Gervasi?", "Com és, l'home?" ]
{ "answer_end": [ 96, 133, 186, 274, 343, 429, 447, 558, 744, 873, 1048, 1260, 1260, 1458, 1497, 1522 ], "answer_start": [ 27, 27, 136, 207, 276, 385, 431, 449, 560, 746, 878, 1050, 1050, 1262, 1460, 1461 ], "input_text": [ "Perquè d'un ullet que no era com el puny li van comptar quatre quartos.", "Que la criada sisés.", "Que podria ser, perquè avui no hi ha de qui fiar.", "Perquè és fiada, amb tot i el seu gènit.", "Set.", "Això de ser fiada.", "Sí.", "Perquè entra la Pepa.", "La neboda de donya Rita, una amiga del seu temps, i la Llúcia, que és una criada que varen tenir catorze anys i que es va casar a la casa amb el fuster del costat.", "Es plantifiquen el seu gran davantal blanc, s'armen del seu ganivet, es possessionen del seu tallador.", "Fa la distribució de les carns magres per les llangonisses, el blanc i greixos per les botifarres de sang, i les mitjanes per les blanques i demés.", "No.", "Sí.", "El sanguinari xerigar dels ganivets trinxant la carn.", "Que com va.", "Bastant fresseta." ] }
vilaweb
L'aeroport de Barcelona ha estat desallotjat per la policia després de l'acció del Tsunami Democràtic, que ha fet una crida a concentrar-s'hi a les 13.00. A les 14.00, els Mossos d'Esquadra han començat a actuar amb contundència contra els manifestants que havien sortit de l'estació de la línia 9 del metro, però això no ha impedit que hi anés encara més gent. L'aeroport s'ha omplert durant més de nou hores. S'han anul·lat més de cent vint vols, una persona ha estat detinguda i el SEM ha assistit setanta-vuit persones. Un manifestant ha estat ferit arran d'una agressió de la policia i té una lesió ocular. Diversos periodistes també han resultat ferits. Agents dels Mossos d'Esquadra i de la policia espanyola han fet actuacions dures i nombroses contra els manifestants i, segons que ha denunciat l'Observatori del Sistema Penal dels Drets Humans, s'han disparat pilotes de goma, prohibides a Catalunya. La policia també ha fet servir bales de foam i ha donat cops per sobre de la cintura dels manifestants. Hi ha hagut enfrontaments entre la policia i els manifestants, que han fet servir mànegues d'aigua i extintors i han preparat barricades. Cap a les nou del vespre el Tsunami Democràtic ha desconvocat l'acció i ha dit que demà n'anunciaria de noves. Vegeu les imatges de l'aeroport en una jornada històrica i recupereu-ne el minut-a-minut: Fotografia: Rat MartinsPolicia fent un cordó davant dels manifestants a l'aeroport de Barcelona Autor: XD
[ "Com és que l'aeroport de Barcelona ha hagut de ser evacuat?", "Quina força policial ha sigut l'encarregada de fer sortir els manifestants?", "Com han intentat impedir l'arribada de més protestants?", "I han aconseguit frenar la situació?", "Quanta estona ha durat aquesta situació?", "Quines conseqüències ha tingut, això?", "Hi ha hagut ferits causats pel cos policial?", "Per què?", "Què ha testimoniat l'Observatori del Sistema Penal dels Drets Humans?", "Quines altres actuacions il·legans han dut a terme?", "I els manifestants, com s'han comportat?", "A quina hora s'ha aturat la mobilització?", "I quin missatge s'ha enviat des de la plataforma de Tsunami Democràtic?", "Com es defineix, aquesta data?" ]
{ "answer_end": [ 153, 252, 307, 360, 409, 522, 658, 776, 909, 1013, 1151, 1222, 1262, 1320 ], "answer_start": [ 0, 155, 168, 155, 362, 411, 524, 660, 780, 911, 1015, 1153, 1153, 1264 ], "input_text": [ "Perquè l'acció del Tsunami Democràtic ha fet una crida a concentrar-s'hi a les 13.00.", "Els Mossos d'Esquadra.", "Actuant amb contundència contra els que havien sortit de l'estació de la línia 9 del metro.", "No.", "Més de nou hores.", "Que s'hagin anul·lat més de cent vint vols, una persona hagi estat detinguda i el SEM hagi assistit setanta-vuit persones.", "Sí.", "Perquè han fet actuacions dures i nombroses contra els manifestants.", "Que s'han disparat pilotes de goma, prohibides a Catalunya.", "S'han fet servir bales de foam i han donat cops per sobre de la cintura dels manifestants.", "Han fet servir mànegues d'aigua i extintors i han preparat barricades.", "Cap a les nou del vespre.", "Que demà n'anunciaria de noves.", "Com una jornada històrica." ] }
vilaweb
Maó ha acollit una concentració de protesta contra el judici de l'1-O i la deriva antidemocràtica de l'estat espanyol en drets civils i socials. Al voltant de dues-centes persones arribades de diversos punts de l'illa han denunciat la repressió als líders polítics independentistes empresonats i exiliats. La protesta amb el lema ‘Judici a la Democràcia. Jo Acuso. Defensem els drets civils i socials' s'ha fet a la plaça del Carme. La Plataforma per la Democràcia de Menorca, sorgida arran de la violència policíaca i la repressió de l'1-O, ha organitzat la protesta que ha comptat amb un gran nombre d'entitats socials i sindicals de l'illa. Els diferents portaveus d'aquestes organitzacions han pujat a l'escenari i han llegit un fragment denunciant el retrocés viscut en els darrers anys en el seu àmbit. La Plataforma Benvinguts Refugiats, el Col·lectiu Sobiranista, la Plataforma Antifeixista, el Col·lectiu de Jubilats per unes pensions dignes i associacions feministes, entre més, han acusat l'estat espanyol d'aquesta deriva antidemocràtica. La concentració de Maó ha reivindicat la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. La protesta també ha servit per a exigir el dret a un habitatge digne i la derogació de normes com la llei mordassa o la reforma laboral aprovada pel PP.
[ "Què ha passat a Maó?", "Quanta gent s'hi ha presentat?", "D'on han vingut?", "Contra què s'han manifestat?", "Com s'ha encapçalat aquesta mobilització?", "I on s'ha dut a terme?", "Qui l'ha planificada?", "Quin incident ha propiciat aquesta queixa?", "Què han fet els representants dels agrupaments?", "Quines organitzacions hi han participat?", "Què recriminen a les autoritats espanyoles?", "Per què?", "S'ha aprofitat aquesta concentració per a demanar alguna altra cosa?", "Quines?" ]
{ "answer_end": [ 143, 217, 304, 304, 401, 431, 642, 540, 807, 1049, 1049, 1148, 1302, 1302 ], "answer_start": [ 0, 145, 145, 145, 306, 306, 433, 433, 644, 809, 809, 1051, 1150, 1150 ], "input_text": [ "Una concentració de protesta contra el judici de l'1-O i la deriva antidemocràtica de l'estat espanyol en drets civils i socials.", "Al voltant de dues-centes persones.", "De diversos punts de l'illa.", "Contra la repressió als líders polítics independentistes empresonats i exiliats.", "Judici a la Democràcia. Jo Acuso. Defensem els drets civils i socials.", "A la plaça del Carme.", "La Plataforma per la Democràcia de Menorca i un gran nombre d'entitats socials i sindicals de l'illa.", "La violència policíaca i la repressió de l'1-O.", "Han pujat a l'escenari i han llegit un fragment denunciant el retrocés viscut en els darrers anys en el seu àmbit.", "La Plataforma Benvinguts Refugiats, el Col·lectiu Sobiranista, la Plataforma Antifeixista, el Col·lectiu de Jubilats per unes pensions dignes i associacions feministes, entre més, han acusat l'estat espanyol d'aquesta deriva antidemocràtica.", "De la deriva antidemocràtica.", "Per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats.", "Sí.", "El dret a un habitatge digne i la derogació de normes com la llei mordassa o la reforma laboral aprovada pel PP." ] }
bios
Catalina Valls Aguiló –Catina Valls– (Palma, Mallorca, 9 d'abril de 1906 - íd., 7 de desembre de 1999) fou una actriu de teatre mallorquina, directora teatral i escriptora. Considerada una de les impulsores del teatre mallorquí de la primera meitat del segle XX, contribuí a recuperar a Mallorca l'ús públic del català en els escenaris. Filla de Joan Valls i Catalina Aguiló, argenters, els seus germans eren els tambe actors Joan i Cristina Valls Aguiló. S'inicià com a solista amb l'Orfeó Mallorquí, i aviat compaginà les actuacions musicals amb el teatre. Va estudiar declamació i vocalització amb Juan Vázquez a la Penya Artística del Foment del Civisme i a començament de la dècada de 1920 va intervenir en representacions al Cercle d'Obrers Catòlics i al Saló Mallorca, mentre debutava també en la sarsuela, al 1922, al Teatre Principal de Palma, i com a cupletista, el 1923, amb el nom de Catina la Baleárica, al Teatre Líric de Palma. Després de rebutjar una oferta de contracte per actuar a Madrid i formar-se al Conservatori, al 1927 va fundar la companyia Catina-Estelrich, juntament amb el seu cunyat, Joan Estelrich i la seva germana. La companyia constituí un dels principals grups teatrals dels anys 20 i 30. En fou la primera actriu fins al 1938, en què es va dissoldre. A començaments de la dècada de 1940 va aprovar unes oposicions a Telefònica i, després d'uns anys inactiva en el teatre, a final dels anys 40 dirigí la Companyia de Teatre Regional, que després s'anomenaria Artis. El 1949 es va retirar de la interpretació, amb el paper de Senyora Àvia a Portes obertes, de Martí Mayol i Josep Maria Palau i Camps al Teatre Principal de Palma. Als anys 50 va dirigir, amb Josep Ribas, la Companyia Infantil del Teatre Principal de Palma. Al llarg de la seva vida teatral Interpretà sarsueles, cuplets, va fer teatre en mallorquí / català i fins i tot en retransmissions de ràdio. representà als escenaris obres en castellà de Carlos Arniches, Pedro Muñoz Seca, Vital Aza o Luca de Tena. I altres de teatre, en mallorquí, amb obres de Miquel Puigserver, Bartomeu Ferrà, Josep Maria Tous i Maroto, Martí Mayol o Aina Villalonga. El Teatre Municipal del Passeig de Mallorca, a Palma, porta el nom de Catalina Valls, en record seu.
[ "Qui va ser Catalina Valls Aguiló?", "Per què va ser una figura rellevant?", "Qui eren els seus pares?", "I els seus germans?", "A què es dedicava la seva família?", "Com va debutar?", "Quina formació va rebre?", "On va participar durant els anys vint del segle XX?", "Què va declinar?", "Què va formar amb la seva germana i el seu marit?", "Va tenir èxit?", "Qui era la principal intèrpret de la companyia?", "Què va passar en desintegrar-se el grup?", "Quin va ser l'últim personatge que va interpretar?", "Què va coordinar durant els anys següents?", "Quins gèneres va protagonitzar al llarg de la seva vida?", "De qui van ser algunes peces interpretades per Valls?", "Quin homenatge va rebre a Palma?" ]
{ "answer_end": [ 172, 336, 375, 455, 455, 558, 658, 942, 1035, 1147, 1223, 1286, 1500, 1663, 1757, 1899, 2146, 2247 ], "answer_start": [ 0, 174, 338, 388, 338, 457, 560, 661, 944, 1038, 1149, 1225, 1288, 1502, 1665, 1759, 1901, 2148 ], "input_text": [ "Una actriu de teatre mallorquina, directora teatral i escriptora.", "Perquè és considerada una de les impulsores del teatre mallorquí de la primera meitat del segle XX i contribuí a recuperar a Mallorca l'ús públic del català en els escenaris.", "Joan Valls i Catalina Aguiló.", "Joan i Cristina Valls Aguiló.", "Els seus pares eren argenters i els seus germans eren actors.", "Com a solista amb l'Orfeó Mallorquí, i aviat compaginà les actuacions musicals amb el teatre.", "Declamació i vocalització amb Juan Vázquez a la Penya Artística del Foment del Civisme.", "A començament de la dècada de 1920 va intervenir en representacions al Cercle d'Obrers Catòlics i al Saló Mallorca, mentre debutava també en la sarsuela, al 1922, al Teatre Principal de Palma, i com a cupletista, el 1923, amb el nom de Catina la Baleárica, al Teatre Líric de Palma.", "Una oferta de contracte per actuar a Madrid i formar-se al Conservatori.", "La companyia Catina-Estelrich.", "Sí.", "Catalina Valls.", "Va aprovar unes oposicions a Telefònica i, després d'uns anys inactiva en el teatre, a final dels anys 40 dirigí la Companyia de Teatre Regional, que després s'anomenaria Artis.", "La Senyora Àvia a Portes obertes, de Martí Mayol i Josep Maria Palau i Camps al Teatre Principal de Palma.", "La Companyia Infantil del Teatre Principal de Palma amb Josep Ribas.", "Sarsueles, cuplets, va fer teatre en mallorquí / català i fins i tot en retransmissions de ràdio.", "De Carlos Arniches, Pedro Muñoz Seca, Vital Aza, Luca de Tena, Miquel Puigserver, Bartomeu Ferrà, Josep Maria Tous i Maroto, Martí Mayol o Aina Villalonga.", "El Teatre Municipal del Passeig de Mallorca porta el nom de Catalina Valls, en record seu." ] }
books
Efectivament, fixant-m'hi bé, vaig obirar aleshores a dalt del turó dos caps, com de dues persones, que estessin aclofades dins un clotarell; l'un se veia de perfil, amb el bot de la cella i del nas ben marcats al cel, sobre l'estelada polsinosa del camí de Sant Jaume, i l'altre, acurumullat d'una mena de barretina punxeguda, parava de ple els darreres, embardissats de cabells escarolers. Els vaig indicar a en Lluís. -Té…veus?… són allí. -Vols dir? -va fer ell, avançant alguns passos vers el turó. En Xaneta el deturà, subjectant-lo nerviosament per una de les valones de l'abric. -Quiet, quiet! -li va dir en veu baixa. -No estem per babarotes. No vui que ens reparun. Que es xautun des parany en nom de Déu. Qui primer arriba, primer mol: és de ton jus. Però no vui que s'engreixun rient a ses nostres costes. Hi ha es noi Llambregues… creu-me! L'hai conegut… i és un fresseta! Demà tot es poble n'aniria ple. Girem cua i… bona nit, viola.
[ "Què va descobrir, en mirar bé?", "Com estaven posicionats?", "A qui va expressar-ho?", "Què li deia mentre ho assenyalava?", "I en Lluís què va respondre?", "Quin moviment va fer?", "Com el va detenir, en Xaneta?", "I què va xiuxiuejar-li?", "Per quin motiu?", "De qui és, l'indret?", "Què és el que no desitja de cap manera?", "Qui és l'home?", "Hi ha coincidit mai?", "I com el defineix?", "Què afirma que passarà, l'endemà?", "Què resol, doncs?" ]
{ "answer_end": [ 140, 390, 419, 441, 464, 501, 584, 624, 673, 759, 815, 841, 865, 883, 915, 926 ], "answer_start": [ 0, 142, 392, 421, 442, 454, 503, 586, 586, 715, 761, 817, 852, 852, 885, 917 ], "input_text": [ "A dalt del turó dos caps, com de dues persones, que estessin aclofades dins un clotarell.", "L'un se veia de perfil, amb el bot de la cella i del nas ben marcats al cel, sobre l'estelada polsinosa del camí de Sant Jaume, i l'altre, acurumullat d'una mena de barretina punxeguda, parava de ple els darreres, embardissats de cabells escarolers.", "A en Lluís.", "Té…veus?… són allí.", "Vols dir?", "Va avançar alguns passos vers el turó,", "El va subjectar nerviosament per una de les valones de l'abric.", "Que s'estigués quiet.", "Perquè no estaven per babarotes i no volia que els reparessin.", "De qui primer arriba.", "Que s'engreixun rient a ses nostres costes.", "Es Llambregues.", "Sí.", "Com un fresseta.", "Que tot es poble n'aniria ple.", "Que girin cua." ] }
vilaweb
Castelló se suma a les commemoracions del vintè aniversari de la mort d'Ovidi Montllor amb una jornada sencera dedicada al músic d'Alcoi. Es farà avui, durant tot el dia, i hi haurà un concert amb diversos cantautors, com ara Borja Penalba i VerdCel i una representació de l'obra ‘Homenatge a T'. També s'inaugurarà una exposició de gravats de l'artista Jordi Albinyana ‘El pas del temps farà de nosaltres colors. Ovidi, 20 anys de vacances'. Amalia Garrigós serà l'encarregada de conduir aquest migdia el ‘Vermut Ovidi', un recital on diversos musics interpretaran els temes més emblemàtics de Montllor. Hi haurà Joan Amèric, Borja Penalba, Andreu Valor, Tomás de los Santos, Francesc Anyó, Mireia Vives, Verdcel, Josep Lluís Notari, Artur Àlvarez i Boix, Manel Brancal i Miguel Ángel Prades. Després, a les 19.00, el Teatre Principal de Castelló acollirà la representació d'‘Homenatge a T', una obra de La Dependent inspirada en una de les cançons més conegudes d'Ovidi. S'hi narra l'aventura vital Teresa Mora, una veïna d'Alcoi la desinhibició de la qual era motiu de rebuig per la majoria de la societat. L'obra manté el mateix to comprensiu i d'agraïment vers la figura de Teresa que l'autor va voler donar a la cançó. Per últim la commemoració comptarà amb la inauguració d'una exposició de gravats de l'artista Jordi Albinyana, que es podrà veure al Centre Municipal de Cultura fins al 9 d'octubre. L'exposició s'anomena com un vers d'Ovidi, ‘El pas del temps farà de nosaltres colors' i es compon d'una desena de xilografies. Cadascuna està inspirada en una cançó de l'Ovidi que l'artista plàstic i músic de l'Olleria reinterpreta d'una manera personalíssima.
[ "Que se celebra?", "Quina ciutat s'hi ha incorporat?", "Què s'ha organitzat?", "Qui participarà a l'espectacle musical?", "I quina peça s'interpretarà?", "Què exposarà Jordi Albinyana?", "I Amalia Garrigós?", "Qui farà acte de presència?", "Com es constitueix la peça Homenatge a T?", "De què tracta?", "Què comparteix amb el poema original?", "Fins quan es podrà visitar l'exhibició d'Albinyana?", "D'on surt el nom de la presentació?", "De què es fonamenta?", "I en què es basen?" ]
{ "answer_end": [ 86, 86, 136, 249, 295, 441, 603, 792, 971, 1108, 1223, 1405, 1448, 1533, 1667 ], "answer_start": [ 0, 0, 0, 173, 252, 297, 443, 605, 874, 973, 1110, 1264, 1407, 1407, 1535 ], "input_text": [ "El vintè aniversari de la mort d'Ovidi Montllor.", "Castelló.", "Una jornada sencera dedicada al músic d'Alcoi.", "Diversos cantautors, com ara Borja Penalba i VerdCel.", "Homenatge a T.", "Una exposició de gravats anomenada ‘El pas del temps farà de nosaltres colors. Ovidi, 20 anys de vacances'.", "Serà l'encarregada de conduir aquest migdia el ‘Vermut Ovidi', un recital on diversos musics interpretaran els temes més emblemàtics de Montllor.", "Joan Amèric, Borja Penalba, Andreu Valor, Tomás de los Santos, Francesc Anyó, Mireia Vives, Verdcel, Josep Lluís Notari, Artur Àlvarez i Boix, Manel Brancal i Miguel Ángel Prades.", "A partir d'una de les cançons més conegudes d'Ovidi.", "L'aventura vital Teresa Mora, una veïna d'Alcoi la desinhibició de la qual era motiu de rebuig per la majoria de la societat.", "El mateix to comprensiu i d'agraïment vers la figura de Teresa que l'autor va voler donar a la cançó.", "Fins al 9 d'octubre.", "D'un vers d'Ovidi.", "D'una desena de xilografies.", "En cançons d'Ovidi que l'artista plàstic i músic de l'Olleria reinterpreta d'una manera personalíssima." ] }
bios
Fidela Renom i Soler (Sabadell, 18 de gener de 1891 - Barcelona, 11 de setembre de 1987) fou una defensora de la dona treballadora i una política catalana, la primera dona elegida regidora de l'Ajuntament de Sabadell. Va militar al Círcol Republicà Federal i a Esquerra Republicana de Catalunya. Acabats els estudis primaris, ingressà a la Institución Libre de Enseñanza, de Sabadell, que dirigia Fabià Palasí. Treballà en el tèxtil com a ordidora i l'1 de febrer de 1934 va ser la primera dona elegida regidora a l'Ajuntament de Sabadell, on va accedir com a membre de la candidatura Coalició d'Esquerres, que integraven el Círcol Republicà Federal (secció local del Partit Republicà Democràtic Federal), del qual era membre, Esquerra Republicana de Catalunya i la Unió Socialista de Catalunya, i que encapçalava Magí Marcé. Ocupà la regidoria d'Assistència Social, des de la qual va emprendre la reforma de la Clínica de Maternologia, va instituir la Diada de la Mare i, sobretot, va crear la Lliga Laica Femenina, amb el propòsit de treballar per l'emancipació de la dona obrera i per crear una consciència femenina lliure de prejudicis religiosos. La Lliga s'encarregà de les escoles bressol, les primeres gratuïtes per a obrers, i creà el primer cos d'infermeres laiques. Fidela Renom milità en el Círcol Republicà Federal. Formà part de la Societat d'Actes Civils La Emancipación, fundada per Tomàs Viladot, per promoure els enterraments civils, i va ser també una destacada activista del Centre d'Estudis Psicològics, l'entitat dels espiritistes que tant de pes havien tingut abans de la Guerra Civil. El 1939, al final de la guerra civil, Fidela Renom s'hagué d'exiliar a França, on va continuar militant a Esquerra Republicana de Catalunya, i no en tornà fins al 1947: primer, a Sabadell; després, a Barcelona. Van haver de passar quinze anys perquè reprengués les tasques d'assistència social que havia iniciat des de l'Ajuntament el 1934. Els últims anys, Fidela Renom va viure a la Residència de les Llars Mundet, on col·laborava activament en el periòdic trimestral Mundet-Paradís i formava part del seu consell de redacció. Renom va morir el 1987 a Barcelona i, tal com havia demanat, fou enterrada al departament laic del cementiri de Sabadell.
[ "Qui va ser Fidela Renom i Soler?", "De quines organitzacions va formar part?", "On va formar-se?", "Quina va ser la seva primera feina?", "En què va ser pionera?", "Com hi va entrar?", "Quin càrrec se li va atorgar?", "Quina finalitat tenia aquesta Lliga?", "I què va dur a terme?", "Què va fomentar la Societt d'Actes Civils La Emancipación?", "I el Centre d'Estudis Psicològics què era?", "On va exiliar-se el 1939?", "Va tornar a Catalunya?", "On va estar-se durant els darrers anys de la seva vida?", "On es troba la seva sepultura?" ]
{ "answer_end": [ 216, 294, 409, 447, 538, 794, 1015, 1150, 1275, 1450, 1607, 1748, 1818, 2136, 2259 ], "answer_start": [ 0, 218, 296, 411, 448, 540, 826, 992, 1152, 1329, 1454, 1609, 1752, 1950, 2139 ], "input_text": [ "Una defensora de la dona treballadora i una política catalana, la primera dona elegida regidora de l'Ajuntament de Sabadell.", "Del Círcol Republicà Federal i a Esquerra Republicana de Catalunya.", "A la Institución Libre de Enseñanza, de Sabadell, que dirigia Fabià Palasí.", "En el tèxtil com a ordidora.", "Va ser la primera dona elegida regidora a l'Ajuntament de Sabadell.", "Com a membre de la candidatura Coalició d'Esquerres, que integraven el Círcol Republicà Federal (secció local del Partit Republicà Democràtic Federal), del qual era membre, Esquerra Republicana de Catalunya i la Unió Socialista de Catalunya.", "Va ser la regidora d'Assistència Social, des de la qual va emprendre la reforma de la Clínica de Maternologia, va instituir la Diada de la Mare i va crear la Lliga Laica Femenina.", "Treballar per l'emancipació de la dona obrera i per crear una consciència femenina lliure de prejudicis religiosos.", "S'encarregà de les escoles bressol, les primeres gratuïtes per a obrers, i creà el primer cos d'infermeres laiques.", "Els enterraments civils.", "L'entitat dels espiritistes que tant de pes havien tingut abans de la Guerra Civil.", "A França, on va continuar militant a Esquerra Republicana de Catalunya.", "Sí.", "A la Residència de les Llars Mundet, on col·laborava activament en el periòdic trimestral Mundet-Paradís i formava part del seu consell de redacció.", "Al departament laic del cementiri de Sabadell." ] }
bios
Antònia Baró i Sanz (Barcelona, 23 d'agost de 1870 - 1947) va ser una actriu de l'escena teatral catalana en els anys de final del segle xix i les primeres dècades del XX. Va néixer al carrer de Regomir de Barcelona, filla de Lluís Baró i Roig, natural de Tarragona, i de Rita Sanz i Solanas, natural de Sant Pol de Mar. Del 1899 al 1910 va formar part de la companyia titular del Teatre Romea. Més endavant també s'hi va incorporar la seva germana Emília. A l'abril de 1900 la companyia va estrenar La filla del mar, d'Àngel Guimerà, dirigida per Enric Borràs. Antònia hi feia el paper de Lluïseta. Al maig de 1907, van estrenar La barca nova, d'Ignasi Iglésias, amb actrius com Margarida Xirgu. El gener de 1908, la comèdia en tres actes La victòria dels filisteus, de Henry Arthur Jones, dirigida per Adrià Gual, on Antònia va fer el paper de Sally Lebrune. Margarida Xirgu també hi va col·laborar. Posteriorment teatres del Paral·lel la sol·licitaven per actuar amb ells. Va acabar participant en dues estrenes amb la companyia del Teatre Espanyol: Senyora àvia vol marit, l'octubre de 1912 i guiada per Josep Pous i Pagès i El català de la Manxa, de Santiago Rusiñol, estrenada el desembre de 1918 i dirigida per Jaume Borràs. Més endavant amb aquesta companyia va fer una gira pels teatres de Catalunya, amb la seva germana, i va aconseguir molt reconeixement i popularitat del públic i les companyies teatrals, que es disputaven la seva participació. El 1916 va treballar al Teatre Nou amb la companyia de Joaquim Montero. L'any següent va estrenar l'obra L'auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol, dirigida per Josep Santpere al Teatre Victòria de Barcelona. Una de les obres en què va aparèixer darrerament, al 1929, va ser Judit, de Josep Maria de Sagarra, dirigida per Carles Capdevila al Teatre Tívoli. El director era el marit de l'Emília, la seva germana, que també treballava en aquesta obra. L'última referència que se'n té és la participació a Terra baixa, d'Àngel Guimerà, representada a Terrassa el 1937, en una companyia al costat d'Enric Borràs, Enric Guitart, Maria Morera i Maria Vila. Va treballar també en el món del cinema. El 1919 en la pel·lícula El otro, de Joan María Codina, sobre un conte d'Eduardo Zamacois, que codirigí el film. El 1922 a Don Juan Tenorio, de Ricard de Baños, on va representar el personatge de Brígida.
[ "Qui fou Antònia Baró i Sanz?", "Qui eren els seus pares?", "En quina agrupació teatral va participar?", "Quina obra rellevant va representar, el 1900?", "I el 1907 i el 1908?", "Quines peces va representar amb el Teatre Espanyol?", "Va arribar a ser una actriu coneguda?", "Quina peça va interpretar el 1917?", "I el 1929?", "Quina relació tenia amb el guionista?", "I l'Emília va participar en la representació?", "Quina és l'última peça teatral de la qual es té constància que va formar-ne part?", "Amb qui va col·laborar?", "I en l'àmbit cinematogràfic, en quines obres va actuar?" ]
{ "answer_end": [ 170, 319, 393, 598, 859, 1230, 1456, 1669, 1817, 1872, 1910, 2026, 2111, 2357 ], "answer_start": [ 0, 217, 321, 457, 600, 976, 1232, 1530, 1671, 1819, 1819, 1912, 1965, 2154 ], "input_text": [ "Una actriu de l'escena teatral catalana en els anys de final del segle xix i les primeres dècades del XX.", "Lluís Baró i Roig, natural de Tarragona, i de Rita Sanz i Solanas, natural de Sant Pol de Mar.", "En la companyia titular del Teatre Romea.", "La filla del mar, d'Àngel Guimerà, dirigida per Enric Borràs i Antònia hi feia el paper de Lluïseta.", "Al maig de 1907 La barca nova, d'Ignasi Iglésias i el gener de 1908, la comèdia en tres actes La victòria dels filisteus, de Henry Arthur Jones, dirigida per Adrià Gual, on Antònia va fer el paper de Sally Lebrune.", "Senyora àvia vol marit, l'octubre de 1912 i guiada per Josep Pous i Pagès i El català de la Manxa, de Santiago Rusiñol, estrenada el desembre de 1918 i dirigida per Jaume Borràs.", "Sí.", "L'auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol, dirigida per Josep Santpere al Teatre Victòria de Barcelona.", "Judit, de Josep Maria de Sagarra, dirigida per Carles Capdevila al Teatre Tívoli.", "Era el marit de l'Emília, la seva germana.", "Sí.", "De Terra baixa, d'Àngel Guimerà, representada a Terrassa el 1937.", "Amb Enric Borràs, Enric Guitart, Maria Morera i Maria Vila.", "En El otro, de Joan María Codina, sobre un conte d'Eduardo Zamacois i a Don Juan Tenorio, de Ricard de Baños, on va representar el personatge de Brígida." ] }
books
L'avi Mauva va tornar, moix i preocupat, acompanyat d'en Cadernera, que, venia tremolant de fred i bategant de dents. El vell s'ajagué en el sarrió, i el xicot s'agemolí en un panyet que en sobrava, recalcant-se d'esquena a les cuixes del jai, tot mirant-me desoladament amb l'aire confidencial de qui espera trobar la simpatia d'una dolor semblant a la seva. -Què ha passat?- vaig preguntar. -¿On són, en Pau i en Vadô? -Són a sa teua cambra- contestà l'avi. - Hi han baixat perquè allà hi ha sa bitàcola: saps?… es rebost, que diguéssim. En Pau ha rebut d'un braç, i necessitaven draps i benam. A sa bitàcola hi ha de tot. Va callar, enrotllà una mà entorn del pàmpol de l'orella, i escoltà cap a estribord. La remor creixia. -Pobre Pau!- va fer en Cadernera sospirant. -Ha pres molt mal? -S'onada furienta li ha tombat s'armariet sobre un braç contra sa borda. ¡Podeu comptar!… Té es braç aixafat. -Què saps tu, llengut?- saltà l'avi Mauva incorporant-se sobre un colze.
[ "Quina actitud tenia, l'avi Mauva, en retornar?", "Amb qui venia?", "I aquest últim com estava?", "Què van fer?", "Com albirava en Cadernera al narrador?", "I doncs, què va preguntar?", "On va dir que eren, l'avi Mauva?", "Per què hi havien anat?", "Què va fer després de donar aquesta informació?", "El soroll pujava d'intensitat?", "Què va exclamar en Cadernera?", "Què explica que li havia passat, a en Pau?", "I el vell què va vociferar?", "Quina postura va agafar, mentre ho clamava?" ]
{ "answer_end": [ 39, 66, 116, 242, 358, 420, 458, 595, 708, 726, 770, 899, 942, 972 ], "answer_start": [ 0, 0, 54, 118, 151, 360, 421, 462, 625, 710, 728, 791, 901, 901 ], "input_text": [ "Estava moix i preocupat.", "Amb en Cadernera.", "Venia tremolant de fred i bategant de dents.", "El vell s'ajagué en el sarrió, i el xicot s'agemolí en un panyet que en sobrava, recalcant-se d'esquena a les cuixes del jai.", "Desoladament amb l'aire confidencial de qui espera trobar la simpatia d'una dolor semblant a la seva.", "Que què havia passat i que on eren en Pau i en Vadô.", "Que eren a sa seua cambra.", "Perquè allà hi havia sa bitàcola: es rebost, que diguéssim, i en Pau havia rebut d'un braç, i necessitaven draps i benam.", "Va callar, enrotllà una mà entorn del pàmpol de l'orella, i escoltà cap a estribord.", "Sí.", "Pobre Pau!", "Que s'onada furienta li havia tombat s'armariet sobre un braç contra sa borda i tenia es braç aixafat.", "Què saps tu, llengut?", "Va incorporar-se sobre un colze." ] }
books
Aquest any va ocasionar moltes rabietes la prohibició episcopal de que anessen xicots disfressats de sants en les processons; mes, passada la primera, àngels, Sants Antonis i filles de Maria varen trobar medis de que els seus pares els entreguessen a l'admiració de la culta Barcelona. Entre els espectadors hi ha qui compta les atxes per enviar la nota l'endemà a un periòdic… ¿No han reparat quina cosa succeeix amb les atxes? Hi ha hòmens que els cabells se'ls pentinen cap a darrera, porten la gorra endarrera, tiren el cos cap endarrera i fins duen l'atxa així: amb el flam endarrera. Els cadets entremaliats i tenòrios de col·legi l'agafen amb les dues mans, fent-la tocar ara a l'una cama ara a l'altra. Els cessants, els usurers i els pares que van curts i han de donar exemple a sos fills, la porten de modo que no es gasti gaire. Altres sembla que busquin el bell mig de l'atxa a fi de què es mantingui horizontal i no hagin de fer més que sostenir-la. De tant en tant se veuen unes grapes morenes, robustes, peludes i a prop d'elles un manyoc d'atxes: és un assistent. Des d'aquell punt totes les atxes vénen amb flam cap a terra. És cosa que a les camalluentes les obliga a exclamar: -Ai Déu méu, quin gasto!- I al qui sent l'exclamació, si es pensa que ho diuen per ell, posa cara de ric, i abaixa més el flam. En tota professó hi ha algú que porta l'atxa trencada: no sé si deu ser el que veu a la seva fulana parlant amb aquell de qui té celos, encara que, segons el Diari, aquest any se n'han trencat moltes a conseqüència de les porqueries que els cerers barregen amb la cera de fer atxes. I, ja que d'atxes parlem, ¿no és veritat que fa molt capellà aquesta posició? A propòsit he deixat per l'últim el Ciri Pasqual, que no sé per què l'han de trobar tan content o alegre; jo, per més que el contemplo, no hi trobo cap signe de satisfacció. El que veig sempre és un o altre senyor, com per exemple el que aquí veuen, que pertot allí on passa sent preguntar: -Ai, ai! qui deu ser, aquell.- I això, repetit per espai de moltes hores, ha de posar el pobre home de manera que a l'arribar a casa seva deu pensar: -Qui só, jo?
[ "Què ha desautoritzat l'Església?", "Què van aconseguir, però?", "Quin tipus de persona hi ha enmig del públic?", "Com són les persones que porten la flamarada enrere?", "I els col·legials com carreguen el ciri?", "Qui són els que intenten que no es consumeixi ràpidament?", "Com és que n'hi ha que procuren que la torxa quedi en posició horitzontal?", "Com se sap que ho porta un servent?", "Per quin motiu s'esgarrifen les camalluentes?", "I com actuen, els homes, quan senten aquestes clamors?", "Qui són, probablement, els que porten la toia feta malbé?", "Què afirma, però, la premsa?", "Què el sorprèn del Ciri Pasqual?", "Quin tipus de personatge diu que hi ha, permanentment?" ]
{ "answer_end": [ 124, 284, 376, 588, 709, 838, 961, 1078, 1221, 1322, 1458, 1605, 1857, 2139 ], "answer_start": [ 40, 126, 286, 429, 590, 711, 840, 963, 1080, 1222, 1324, 1472, 1685, 1859 ], "input_text": [ "Que anessen xicots disfressats de sants en les processons.", "Que els seus pares entreguessen a l'admiració de la culta Barcelona els àngels, Sants Antonis i filles de Maria.", "Hi ha qui compta les atxes per enviar la nota l'endemà a un periòdic.", "Són hòmens que els cabells se'ls pentinen cap a darrera, porten la gorra endarrera i tiren el cos cap endarrera.", "L'agafen amb les dues mans, fent-la tocar ara a l'una cama ara a l'altra.", "Els cessants, els usurers i els pares que van curts i han de donar exemple a sos fills.", "Perquè no hagin de fer més que sostenir-la.", "Quan se veuen unes grapes morenes, robustes, peludes i a prop d'elles un manyoc d'atxes.", "Perquè totes les atxes vénen amb flam cap a terra.", "Si es pensa que ho diuen per ell, posa cara de ric, i abaixa més el flam.", "Els que veuen a la seva fulana parlant amb aquell de qui tenen celos.", "Que aquest any se n'han trencat moltes a conseqüència de les porqueries que els cerers barregen amb la cera de fer atxes.", "Que no sap per què l'han de trobar tan content o alegre; ell, per més que el contempli, no hi troba cap signe de satisfacció.", "Un o altre senyor que pertot allí on passa sent preguntar: -Ai, ai! qui deu ser, aquell.- I això, repetit per espai de moltes hores, ha de posar el pobre home de manera que a l'arribar a casa seva deu pensar: -Qui só, jo?" ] }
bios
Maria Oliveras i Collellmir (Argelaguer, 6 de setembre de 1910 – Barcelona, 5 de novembre de 2009) fou la primera metgessa anestesiòloga catalana. Maria Oliveras i Collellmir va néixer a la Masia del Morató, a Argelaguer (la Garrotxa), de família molt humil; eren set germans i va haver de superar moltes dificultats per arribar a ser metgessa. Finalment, al 1938, fou una de les poques dones de la seva promoció de medicina: «Vam començar catorze noies –explicava Oliveras–, i de nois crec que n'hi havia uns quatre-cents... Només en vam acabar dues». Treballà a l'Hospital Militar de Vallcarca, al final de la Guerra Civil, però un cop instaurat el franquisme no se li reconegueren els estudis posteriors al 1936, i no pogué obtenir de nou el títol fins al 1941, revalidat amb nous exàmens. Fins al 1944 treballà en una ocupació, no remunerada, a l'Institut Neurològic Municipal, on es formà al costat del doctor Roca de Viñals. Conegué així el doctor neurocirurgià Adolf Ley, que la integrà en el seu equip, encarregant-li l'anestèsia dels malalts. Després de 1944, tot l'equip passà a l'Hospital Clínic, on la doctora Oliveras ocupà una plaça de laboratori amb el doctor Gibert Queraltó i continuà practicant l'anestèsia al quiròfan amb el doctor Ley. El 1947 amplià estudis en aquesta disciplina en una estada a Oxford i Londres, invitada per Robert Mackintosh, el pare de l'anestesiologia, catedràtic d'Anestèsia de la Universitat d'Oxford. La col·laboració del seu marit, el farmacèutic Narcís Esplugas i Sabater, fou crucial en aquell moment, perquè ja tenien dos fills i la seva implicació li va permetre acceptar la beca i compaginar la vida familiar amb la seva formació, una cosa no gaire comuna en aquells temps. Entre els anys 1948 i 1963 fou metge anestesista a l'Hospital Clínic i en centres privats, en els quals introduí els darrers avenços en anestèsia. Des d'aquest any fins a la jubilació, el 1980, es dedicà a tasques de laboratori. Molts anestesiòlegs posteriors s'han format amb ella i han seguit el seu mestratge. A títol pòstum la Societat Catalana d'Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor li concedí la Medalla d'Or.
[ "Qui va ser Maria Oliveras i Collellmir?", "Quins són els seus orígens?", "Quin any va aconseguir entrar a estudiar medicina?", "Què va explicitar, Oliveras, sobre la seva quinta?", "On va feinejar?", "Què li va passar amb l'arribada de la dictadura?", "On va laborar fins al 1944?", "Qui va instruir-la?", "Quina relació va tenir amb Adolf Ley?", "I a partir del 1944?", "On va residir gràcies a Robert Mackintosh?", "Qui era Mackintosh?", "Com és que la relació que va tenir amb el seu marit no era gaire habitual?", "A què es va dedicar en tornar d'Anglaterra?", "Quin guardó va rebre de manera pòstuma?" ]
{ "answer_end": [ 145, 343, 424, 551, 595, 791, 880, 929, 1050, 1254, 1445, 1445, 1724, 1953, 2154 ], "answer_start": [ 0, 147, 345, 365, 553, 631, 793, 793, 931, 1052, 1256, 1348, 1447, 1726, 2039 ], "input_text": [ "La primera metgessa anestesiòloga catalana.", "Va néixer a la Masia del Morató, a Argelaguer (la Garrotxa), de família molt humil; eren set germans i va haver de superar moltes dificultats per arribar a ser metgessa.", "El 1938.", "Que van començar catorze noies, de nois n'hi havia uns quatre-cents i de noies només en van acabar dues.", "A l'Hospital Militar de Vallcarca.", "Que no se li reconegueren els estudis posteriors al 1936, i no pogué obtenir de nou el títol fins al 1941, revalidat amb nous exàmens.", "En una ocupació, no remunerada, a l'Institut Neurològic Municipal.", "El doctor Roca de Viñals.", "La integrà en el seu equip, encarregant-li l'anestèsia dels malalts.", "Tot l'equip passà a l'Hospital Clínic, on la doctora Oliveras ocupà una plaça de laboratori amb el doctor Gibert Queraltó i continuà practicant l'anestèsia al quiròfan amb el doctor Ley.", "A Oxford i Londres.", "El pare de l'anestesiologia i catedràtic d'Anestèsia de la Universitat d'Oxford.", "Perquè la seva col·laboració fou crucial en aquell moment, perquè ja tenien dos fills i la seva implicació li va permetre acceptar la beca i compaginar la vida familiar amb la seva formació.", "Entre els anys 1948 i 1963 fou metge anestesista a l'Hospital Clínic i en centres privats, en els quals introduí els darrers avenços en anestèsia i, des d'aquest any fins a la jubilació, el 1980, es dedicà a tasques de laboratori.", "La Medalla d'Or de la Societat Catalana d'Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor." ] }
vilaweb
La Unió Europea ha avisat que no ‘tolerarà' entrades ‘il·legals' de refugiats des de Turquia i enviarà l'ajuda necessària a Grècia per blindar la frontera. ‘Esperem que els refugiats respectin les lleis europees', ha assegurat el ministre d'Interior croat que ha presidit la reunió d'urgència amb els seus homòlegs europeus a Brussel·les per tractar aquesta qüestió. ‘Benvinguts a Grècia', la Unió Europea s'acarnissa una vegada més amb els refugiats Sobre la suspensió de les sol·licituds d'asil a Grècia, la Comissió Europea ha dit que no sap si el govern grec està respectant el dret d'asil perquè li manca ‘informació', però ha defensat que qualsevol mesura ha de seguir les normes internacionals. ‘Confiem que les autoritats gregues segueixin això', ha dit l'eurocomissaria d'Interior Ylva Johansson. Ahir, la presidenta de la Comissió, Ursula Von der Leyen, va visitar Grècia juntament amb el president del Consell Europeu, Charles Michel, i el de l'eurocambra, David Sassoli. Johanson considera que la situació a la frontera turco-grega és ‘molt preocupant' i ha defensat que cal ‘desescalar la situació'. La UE ha assegurat que prendrà ‘totes les mesures necessàries' per evitar entrades ‘il·legals' d'acord amb la llei europea i internacional. ‘Les fronteres de la UE no estan obertes', ha insistit Johanson. El bloc ha acusat Turquia d'utilitzar ‘la pressió migratòria amb fins polítics' i ha reclamat al govern de Recep Tayyip Erdogan que compleixi amb l'acord del 2016 contenint refugiats i immigrants. ‘Nosaltres continuem pagant pels immigrants i complim la nostra part', s'ha queixat el ministre croat.
[ "Què ha advertit la Unió Europea?", "Què ha comunicat el ministre d'Interior croat?", "I pel que fa als refugiats a Grècia, què ha declarat la UE?", "Qui és Ylva Johansson?", "Què ha manifestat?", "I Ursyla Von der Leyen qui és?", "Amb qui va viatjar a Grècia?", "Què ha observat, Johanson?", "Com ho faran per impedir aquesta situació?", "Què ha recalcat Johanson?", "De què s'ha culpat a Turquia?", "A qui s'ha exigit que respecti el pacte del 2016?", "Què diu aquesta entesa?", "Per quin motiu ha protestat el ministre d'Interior croat?" ]
{ "answer_end": [ 154, 365, 700, 804, 804, 862, 981, 1110, 1251, 1316, 1397, 1480, 1513, 1616 ], "answer_start": [ 0, 156, 451, 762, 702, 812, 806, 983, 1113, 1253, 1318, 1400, 1400, 1515 ], "input_text": [ "Que no tolerarà entrades il·legals de refugiats des de Turquia i enviarà l'ajuda necessària a Grècia per blindar la frontera.", "Que esperen que els refugiats respectin les lleis europees.", "Que no sap si el govern grec està respectant el dret d'asil perquè li manca ‘informació', però ha defensat que qualsevol mesura ha de seguir les normes internacionals.", "L'eurocomissaria d'Interior.", "Que confien que les autoritats gregues segueixin això.", "La presidenta de la Comissió.", "Amb el president del Consell Europeu, Charles Michel, i el de l'eurocambra, David Sassoli.", "Que la situació a la frontera turco-grega és molt preocupant i ha defensat que cal desescalar la situació.", "Prendran totes les mesures necessàries per evitar entrades il·legals d'acord amb la llei europea i internacional.", "Que les fronteres de la UE no estan obertes.", "D'utilitzar la pressió migratòria amb fins polítics.", "Al govern de Recep Tayyip Erdogan.", "Que han de contenir refugiats i immigrants.", "Perquè ells continuen pagant pels immigrants i compleixen la seva part." ] }
vilaweb
La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ha exigit avui que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Quim Torra, posin data ‘ja' i convoquin la taula de negociació entre governs abans de març. ‘Probablement hauria de ser la setmana vinent', ha dit. Vilalta ha insistit que la Generalitat ha de parlar de l'amnistia i del dret d'autodeterminació en aquesta mesa de negociació. En una conferència de premsa, Vilalta ha defensat que la trobada entre executius s'ha de fer abans que la reunió de la Comissió Bilateral primer perquè el govern espanyol demostri que està disposat a abordar la resolució del conflicte català, i que ha d'aportar-hi les seves propostes. La portaveu republicana considera que el govern espanyol vol barrejar continguts, com assumptes econòmics, transferències pendents i greuges de Catalunya envers Espanya. ‘No ho permetrem', ha afegit. Respecte de la demanda de JxCat perquè hi hagi un mediador, Vilalta ha explicat que ERC és partidària de fer la primera reunió i de veure quins mecanismes han de garantir el compliment dels acords. ‘Deixem de parlar de la taula de negociació i posem-nos a treballar', ha conclòs. ‘El que voldria el govern espanyol és no haver de convocar la taula de negociació. I els agradaria encara més que no l'haguessin de convocar perquè l'autoboicotem nosaltres mateixos. ERC no ho permetrà', ha advertit.
[ "Qui és Marta Vilalta?", "Què ha requerit?", "Quan creu que haurien de fer-ho, Vilalta?", "Què ha recalcat?", "Quina qüestió ha sostingut?", "Què en pensa, Vilalta, de les autoritats espanyoles?", "Quins, per exemple?", "Ho acceptaran?", "Què ha expressat pel que fa a la petició de JxCat?", "Quina conclusió n'ha fet?", "Què pretén, segons Vilalta, l'administració espanyola?", "Per quin motiu?", "Què ha proclamat, finalment?" ]
{ "answer_end": [ 50, 244, 300, 427, 713, 795, 883, 913, 1111, 1193, 1276, 1376, 1410 ], "answer_start": [ 0, 0, 246, 302, 459, 715, 715, 885, 915, 1113, 1195, 1278, 1378 ], "input_text": [ "La secretària general adjunta d'ERC.", "Que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Quim Torra, posin data ja i convoquin la taula de negociació entre governs abans de març.", "La setmana vinent.", "Que la Generalitat ha de parlar de l'amnistia i del dret d'autodeterminació en aquesta mesa de negociació.", "Que la trobada entre executius s'ha de fer abans que la reunió de la Comissió Bilateral primer perquè el govern espanyol demostri que està disposat a abordar la resolució del conflicte català, i que ha d'aportar-hi les seves propostes.", "Que el govern espanyol vol barrejar continguts.", "Assumptes econòmics, transferències pendents i greuges de Catalunya envers Espanya.", "No.", "Que ERC és partidària de fer la primera reunió i de veure quins mecanismes han de garantir el compliment dels acords.", "Que deixin de parlar de la taula de negociació i es posin a treballar.", "No haver de convocar la taula de negociació.", "Perquè l'autoboicoten ells mateixos.", "Que ERC no ho permetrà." ] }
books
Tot fou obra de la tia Paulina. Ella, inclús, va desvirtuar-lo com a professor i va desprestigiar els deixebles, fins a ser la classe de dibuix una cosa que només existia de nom. I el bo és que en Melrosada s'hi trobava divinament, entre els Buxareu; i als Buxareu els semblava, en Melrosada, l'home més prudent i més educat, ple de delicadeses i tresors amagats. -És un senyor tan callat, tan discret! Fa companyia i no amoïna mai.- Això es sentia dir cada dos per tres. Però fins aquí la tia Paulina havia triomfat en una forma normal. Qui conegués una mica la tia Paulina hauria vist que aquestes coses no la satisfeien prou. Ella estava decidida a imposar als seus nebots una cosa més complicada i més divertida: el casament de don Gaspar. S'ha de dir que la tia Paulina ja havia alçat la llebre, i el pobre Melrosada n'era peix, de tot el que es combinava a base de la seva persona; però no hi feia res: la tia Paulina estava convençuda que en aquest cas en Melrosada era l'element més fàcil de manejar. Li havia tantejat el cor, i el cor s'havia negat. -Millor- pensava la tia Paulina: -per alguna cosa sóc jo qui sóc. Estaríem frescos! Que tota una Paulina Buxareu tingués d'inquietar-se per les manifestacions del cor d'un Melrosada! D'aquests cors se'n té el que es vol.- I tot el pla estratègic de la tia Paulina estava perfectament pesat i meditat.
[ "Qui va organitzar la situació?", "Què va fer?", "Quina conseqüència va tenir, això?", "Com se sentia en Melrosada respecte dels Buxareu?", "I la família Buxareu què en pensava, d'en Melrosada?", "Què deien, sovint, d'ell?", "Què en pensava, però, la tia Paulina?", "Què volia fer, ella?", "Quina?", "Qui era la víctima?", "Per quin motiu?", "Com veia, a en Melrosada, la Paulina?", "Per què?", "I doncs, què en pensava sobre aquest incident?", "Quina circumstància no s'havia de donar?", "Ho tenia tot lligat la tia Paulina?" ]
{ "answer_end": [ 30, 111, 177, 249, 362, 470, 627, 715, 742, 832, 886, 1007, 1057, 1123, 1240, 1358 ], "answer_start": [ 0, 32, 32, 194, 253, 364, 538, 629, 629, 744, 803, 909, 1009, 1060, 1143, 1281 ], "input_text": [ "La tia Paulina.", "Va desvirtuar-lo com a professor i va desprestigiar els deixebles.", "La classe de dibuix va ser una cosa que només existia de nom.", "Divinament.", "Els semblava l'home més prudent i més educat, ple de delicadeses i tresors amagats.", "Que era un senyor tan callat, tan discret, que feia companyia i no amoïnava mai.", "Aquestes coses no la satisfeien prou.", "Imposar als seus nebots una cosa més complicada i més divertida.", "El casament de don Gaspar.", "En Melrosada.", "Perquè tot que es combinava a base de la seva persona.", "Com l'element més fàcil de manejar.", "Perquè li havia tantejat el cor, i el cor s'havia negat.", "Que millor, per alguna cosa era ella qui era.", "Que tota una Paulina Buxareu tingués d'inquietar-se per les manifestacions del cor d'un Melrosada.", "Sí." ] }
vilaweb
El vice-president i cap d'ERC, Oriol Junqueras, treballarà al Campus Manresa de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. El centre universitari ho ha fet públic en un comunicat en què explica que havia rebut la proposta de Junqueras, que és doctor en Història del Pensament Econòmic i llicenciat en Història Moderna i Contemporània, per a impartir docència al campus manresà les setmanes vinents. Encara no és clar quin paper tindrà dins el centre, però ocuparà un lloc de feina vinculat amb la formació contínua de curta durada. Junqueras podrà sortir de la presó dels Lledoners tres dies la setmana durant sis hores en aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari. Heus ací el comunicat: «La UVic-UCC accepta l'oferiment de col·laboració d'Oriol Junqueras per a fer docència al Campus Manresa La UVic-UCC ha rebut la proposta d'Oriol Junqueras, llicenciat en Història Moderna i Contemporània i doctor en Història del Pensament Econòmic, d'impartir docència al campus Manresa. El rector de la UVic-UCC, atesa la seva experiència acadèmica i la seva vàlua com a professor, l'ha acceptat i l'ha traslladat als responsables acadèmics de la capital del Bages, perquè donin cabuda a aquesta proposta dins de la seva estructura de formació contínua. El Dr. Junqueras iniciarà la seva col·laboració amb el campus Manresa de la UVic-UCC al llarg de les properes setmanes, tot desenvolupant un encàrrec acadèmic vinculat a la formació contínua de curta durada.» Romeva revisarà els Acords de Pau de Dayton Per la seva banda, Raül Romeva treballarà per una associació privada avaluant els avenços dels Acords de Pau de Dayton, que van posar fi a la guerra de Bòsnia, en el 25è aniversari de la seva signatura. Segons que ha pogut saber l'ACN, també orientarà l'entitat en la seva tasca de recuperar la memòria de la relació amb els Balcans, especialment entre Catalunya i Bòsnia i Hercegovina, i entre Barcelona i Sarajevo, promovent reflexions, anàlisis, recerques i coneixements sobre els conflictes civils i sobre el paper de la ciutadania i l'acció comunitària en situacions de conflicte o emergència. Romeva podrà sortir tres dies la setmana dels Lledoners també en aplicació de l'article 100.2. L'associació té com a objectiu afavorir ponts de diàleg entre col·lectius que s'han enfrontat a les ciutats i difondre aquestes activitats entre professionals. Altres tasques de l'entitat són les de potenciar una ciutadania activa i compromesa amb els afers internacionals que afecten singularment la població civil, difondre experiències que representin una transferència de coneixements amb altres realitats semblants, i promoure la creació i manteniment d'una base documental que il·lustri aquestes experiències per a la seva millor difusió i explicació.
[ "Qui és Oriol Junqueras?", "On farà feina?", "Què ha explicat la Universitat?", "Quin tipus de càrrec tindrà, segurament?", "Podrà sortir del centre penitenciari?", "Quina llicenciatura té, Junqueras?", "I quin altre títol té?", "Per quin motiu l'ha admès, el superior de la Universitat?", "Quan s'incorporarà en aquest lloc de treball?", "Quina feina ha de fer Raül Romeva?", "Què ha comunicat l'ACN?", "I què es vol propulsar amb aquesta iniciativa?", "I doncs, quina finalitat tenen?", "Quines altres accions duran a terme?" ]
{ "answer_end": [ 46, 136, 412, 545, 693, 965, 1004, 1099, 1479, 1727, 1941, 2123, 2378, 2776 ], "answer_start": [ 0, 0, 138, 414, 547, 858, 858, 1006, 1273, 1482, 1729, 1943, 2220, 2380 ], "input_text": [ "El vice-president i cap d'ERC.", "Al Campus Manresa de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.", "Que havia rebut la proposta de Junqueras, que és doctor en Història del Pensament Econòmic i llicenciat en Història Moderna i Contemporània, per a impartir docència al campus manresà les setmanes vinents.", "Un lloc de feina vinculat amb la formació contínua de curta durada.", "Sí.", "En Història Moderna i Contemporània.", "És doctor en Història del Pensament Econòmic, d'impartir docència al campus Manresa.", "Per la seva experiència acadèmica i la seva vàlua com a professor.", "Al llarg de les properes setmanes, tot desenvolupant un encàrrec acadèmic vinculat a la formació contínua de curta durada.", "Ha de revisar els Acords de Pau de Dayton i treballar per una associació privada avaluant els avenços dels Acords de Pau de Dayton, que van posar fi a la guerra de Bòsnia, en el 25è aniversari de la seva signatura.", "Que també orientarà l'entitat en la seva tasca de recuperar la memòria de la relació amb els Balcans, especialment entre Catalunya i Bòsnia i Hercegovina, i entre Barcelona i Sarajevo.", "Reflexions, anàlisis, recerques i coneixements sobre els conflictes civils i sobre el paper de la ciutadania i l'acció comunitària en situacions de conflicte o emergència.", "Afavorir ponts de diàleg entre col·lectius que s'han enfrontat a les ciutats i difondre aquestes activitats entre professionals.", "Potenciar una ciutadania activa i compromesa amb els afers internacionals que afecten singularment la població civil, difondre experiències que representin una transferència de coneixements amb altres realitats semblants, i promoure la creació i manteniment d'una base documental que il·lustri aquestes experiències per a la seva millor difusió i explicació." ] }
vilaweb
Partes plenes de banderes franquistes, cares del dictador, simbologia de la falange i emblemes de la División Azul. Aquesta és la imatge que descriu Patrick Kingsley, corresponsal del New York Times, sobre el bar Oliva, un local madrileny, que a banda de servir tapes i cerveses, s'ha convertit en un museu que enalteix la figura de Franco. Xianwei Chen, un immigrant xinès, regenta el bar d'ençà del 2010, però no va ser fins al 2013 que el va convertir en una trinxera feixista al mig de la capital espanyola. En declaracions al diari, Chen es declara un fervent seguidor del dictador i explica que té un fill de quatre anys amb el seu nom. Franco-Xi, concretament. El periodista explica que diversos clients habituals del bar votaran a Vox en les pròximes del 28 d'abril. També relata com els mateixos clients bromegen amb Chen i li diuen que si Franco fos viu ‘et mataria'. Tanmateix, res és tan preocupant com la part final del reportatge, on Kingsley diu que dotze policies espanyols amb uniforme entren al bar. ‘Els agents, que deixen els seus cotxes aparcats de manera il·legal, entren i surten del bar tot el vespre com si fos una sala d'estar. Les vint-i-tres gorres de policies i militars que pengen sobre el taulell —totes donades al senyor Chen per agents i soldats— demostra que la seva assistència no és una anomalia', escriu.
[ "Com ha definit el bar Oliva, Patrick Kingsley?", "Qui és Kingsley?", "I el bar Oliva on és?", "En què s'afirma que s'ha transformat?", "Qui és l'amo?", "Quin any va adquirir el local?", "Des d'un inici ha sigut un bar de temàtica feixista?", "Què ha manifestat a la premsa?", "Com es diu infant?", "Què ha relatat, Kingsley?", "Quina facècia fan els clients amb Chen?", "Què és, però, el més fatigós de l'escrit?", "Com és que això és inquietant?", "Com ha arribat a la conclusió que això és un fet habitual?" ]
{ "answer_end": [ 218, 198, 238, 339, 405, 405, 510, 641, 666, 773, 876, 1016, 1152, 1331 ], "answer_start": [ 0, 149, 200, 206, 341, 341, 341, 512, 601, 668, 775, 878, 1018, 1154 ], "input_text": [ "Com un bar amb partes plenes de banderes franquistes, cares del dictador, simbologia de la falange i emblemes de la División Azul.", "El corresponsal del New York Times.", "A Madrid.", "En un museu que enalteix la figura de Franco.", "Xianwei Chen, un immigrant xinès.", "El 2010.", "No.", "Que és un fervent seguidor del dictador i que té un fill de quatre anys amb el seu nom.", "Franco-Xi.", "Que diversos clients habituals del bar votaran a Vox en les pròximes del 28 d'abril.", "Li diuen que si Franco fos viu el mataria.", "Que dotze policies espanyols amb uniforme entren al bar.", "Perquè els agents deixen els seus cotxes aparcats de manera il·legal i entren i surten del bar tot el vespre com si fos una sala d'estar.", "Per les vint-i-tres gorres de policies i militars que pengen sobre el taulell, i totes donades al senyor Chen per agents i soldats." ] }
vilaweb
El president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell, ha explicat que es posicionarà sobre la sentència als dirigents independentistes quan es faci pública, i ha proposat de donar-hi resposta amb una ‘aturada de país‘ com la del 3 d'octubre del 2017. En una entrevista d'Europa Press, Canadell ha considerat que la mobilització d'aquesta jornada, posterior a l'1-O, va ser ben acceptada ‘en general' pels empresaris. ‘Un 3 d'octubre jo crec que és acceptable i fins i tot crec que hi hauria una part important de la societat empresarial que acceptaria una mica més que un 3 d'octubre', ha remarcat. Canadell ha refusat que aquesta mobilització pugui ser indefinida, perquè augura que no hi haurà resposta internacional si la resolució no arriba a la justícia europea: ‘Internacionalment ningú no dubtarà d'aquestes sentències, si no va a Estrasburg i es revoquen.' El president de la Cambra ha revelat que preveuen de preguntar als seus associats quina havia de ser la resposta a la sentència del procés independentista, mitjançant el mecanisme de consultes internes que vol impulsar el nou equip directiu i que esperen que comenci a funcionar a partir de l'octubre. ‘Ens posicionarem segur. Passa que no és igual si darrere tenim milers d'empresaris que ens han donat resposta o si ho hem de fer sense aquest suport', ha exposat. Canadell ha visitat avui els polítics empresonats als Lledoners i està a l'espera de tenir data per a trobar-se amb l'ex-presidenta del parlament Carme Forcadell i Dolors Bassa, que són a les presons del Mas d'Enric i del Puig de les Basses, respectivament. En declaracions a Europa Press després de la seva visita a la presó dels Lledoners, Canadell ha explicat que havia traslladat als presos polítics el seu projecte per a la Cambra de Barcelona, i ‘especialment' al president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que és empresari, i amb qui ha quedat per a una nova trobada i, així, compartir més temps. ‘La presidència de la Cambra considera que és greu que un empresari faci gairebé dos anys que no pot gestionar la seva empresa', ha valorat Canadell, i ha assenyalat que els consellers de la Generalitat s'havien interessat durant la visita per les qüestions relacionades amb els seus àmbits d'actuació i li havien suggerit línies de treball. ‘Manca d'unitat' Canadell ha ressaltat que havia pogut constatar que els presos polítics ‘continuen animats i contents de servir per la causa, però molt tristos quan veuen que pot no haver servit per a res: això pot comportar manca d'unitat'. ‘Ells són conscients que les revolucions impliquen peatges com les presons i fins i tot pitjors en alguns casos. Però això només val la pena si ha servit per a consumar la revolució, si han tingut èxit', ha afegit.
[ "Qui és Joan Canadell?", "Què ha exposat?", "Quin suggeriment ha fet?", "On ha comparegut?", "Quina observació hi ha fet?", "I què ha recalcat?", "Per què no creu que es pugui organitzar una vaga indefinida?", "Quina acció ha dit que duran a terme?", "De què depèn la rapidesa del projecte?", "Amb qui té revist reunir-se?", "Què ha declarat en sortir del centre penitenciari dels Lledoners?", "Quins altres fets ha jutjat?", "I sobre els empresonats què ha explicat?", "Què és el que saben segur?", "I surt a compte, això?" ]
{ "answer_end": [ 53, 156, 250, 284, 416, 598, 767, 1166, 1330, 1588, 1935, 2277, 2520, 2633, 2723 ], "answer_start": [ 0, 0, 55, 252, 252, 418, 600, 866, 1168, 1398, 1590, 1937, 2296, 2523, 2635 ], "input_text": [ "El president de la Cambra de Barcelona.", "Que es posicionarà sobre la sentència als dirigents independentistes quan es faci pública.", "De donar resposta amb una aturada de país com la del 3 d'octubre del 2017.", "A Europa Press.", "Que la mobilització d'aquesta jornada, posterior a l'1-O, va ser ben acceptada en general pels empresaris.", "Que creu que un 3 d'octubre és acceptable i fins i tot creu que hi hauria una part important de la societat empresarial que acceptaria una mica més que un 3 d'octubre.", "Perquè augura que no hi haurà resposta internacional si la resolució no arriba a la justícia europea.", "Preguntar als seus associats quina havia de ser la resposta a la sentència del procés independentista, mitjançant el mecanisme de consultes internes que vol impulsar el nou equip directiu i que esperen que comenci a funcionar a partir de l'octubre.", "De si tenen milers d'empresaris que els donin resposta o si ho han de fer sense aquest suport.", "Amb l'ex-presidenta del parlament Carme Forcadell i Dolors Bassa, que són a les presons del Mas d'Enric i del Puig de les Basses, respectivament.", "Que havia traslladat als presos polítics el seu projecte per a la Cambra de Barcelona, i especialment al president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que és empresari, i amb qui ha quedat per a una nova trobada i, així, compartir més temps.", "Que la presidència de la Cambra considera que és greu que un empresari faci gairebé dos anys que no pot gestionar la seva empresa i que els consellers de la Generalitat s'havien interessat durant la visita per les qüestions relacionades amb els seus àmbits d'actuació i li havien suggerit línies de treball.", "Que continuen animats i contents de servir per la causa, però molt tristos quan veuen que pot no haver servit per a res: això pot comportar manca d'unitat.", "Que les revolucions impliquen peatges com les presons i fins i tot pitjors en alguns casos.", "Només si ha servit per a consumar la revolució i si han tingut èxit." ] }
vilaweb
El govern espanyol ha valorat en un comunicat el discurs del candidat de ser investit president de la Generalitat, Quim Torra. Poc després d'haver acabat la intervenció, l'executiu de Mariano Rajoy ha avisat que, ateses les seves paraules, ‘estarà molt vigilant' als seus actes i els del seu possible Govern, ‘en defensa de la legalitat de Catalunya i dels drets de tots els catalans i del conjunt dels espanyols'. ‘Qualsevol il·legalitat serà reparada i qualsevol vulneració del nostre marc constitucional serà resposta', advertien a la nota. A més, han considerat els mots de Torra ‘frontistes, del passat, allunyats de la immensa majoria de catalans, moderats i constructius'. Hi ha afegit que el candidat ‘es torna a instal·lar en un discurs sectari i divisori, renunciant a governar per al conjunt dels catalans i encoratjant vers les tensions que tant de mal han fet a Catalunya, a la cohesió social i al desenvolupament econòmic'. I és que per a l'executiu espanyol, la societat catalana mereix de recuperar la normalitat i l'assossec, i de ‘superar la fractura social' que, precisament, ‘aprofundeixen les paraules del candidat. Així mateix, s'assegura que les seves formes i condicions són una falta de respecte envers les institucions de Catalunya, al parlament de la qual és diputat i envers la Generalitat mateixa, que pretén de presidir. ‘Enfront els valors i mètodes de la nostra democràcia, la seva candidatura i paraules són la constatació d'una mena de “cesarisme” impropi del segle XXI, que supedita l'interès general de tots els ciutadans al personal d'un sol individu, perquè qui relega el be comú a les pròpies necessitats polítiques i a urgències personals és autocràtic i excloent', han expressat al comunicat. Segons Rajoy, doncs, això que ha dit Torra ‘evidencia l'escassa voluntat i capacitat de diàleg d'unes formacions que neguen la veu al conjunt dels catalans i l'entesa amb la resta dels espanyols'. El candidat de JxCat, doncs, ha demostrat ‘que no té cap interès de construir un diàleg en el mateix parlament, en el conjunt de la societat i amb ningú que no se sotmeti exactament al seu plantejament'. ‘La mateixa democràcia que empara que qualsevol pugui fer ús de la llibertat d'expressió en defensa de les seves idees, és la que n'impedeix la imposició amb actes contraris a la llei', ha recordat a Torra l'executiu estatal en la nota.
[ "Què han considerat les autoritats espanyoles?", "Qui és?", "Què ha advertit la directiva de Rajoy?", "Per quin motiu?", "Quina amenaça han presentat?", "Com han definit les paraules de Quim Torra?", "I la seva persona?", "D'acord amb les autoritats espanyoles, quin dret han de tenir els catalans?", "Com és que el discurs de Torra s'ha considerat ofensiu?", "I Rajoy què n'ha dit?", "De quin partit polític forma part el president de la Generalitat?", "D'aquesta manera, què ha fet palès, Torra?", "Què han volgut reiterar amb aquest comunicat?" ]
{ "answer_end": [ 113, 125, 307, 413, 542, 678, 936, 1075, 1732, 1929, 1951, 2133, 2370 ], "answer_start": [ 0, 0, 127, 240, 415, 544, 680, 938, 1137, 1734, 1931, 1931, 2135 ], "input_text": [ "El discurs del candidat de ser investit president de la Generalitat.", "Quim Torra.", "Que, ateses les seves paraules, estarà molt vigilant als seus actes i els del seu possible Govern.", "Per defensar la legalitat de Catalunya i els drets de tots els catalans i del conjunt dels espanyols.", "Que qualsevol il·legalitat serà reparada i qualsevol vulneració del seu marc constitucional serà resposta.", "Com a frontistes, del passat, allunyats de la immensa majoria de catalans, moderats i constructius.", "Han dit que es torna a instal·lar en un discurs sectari i divisori, renunciant a governar per al conjunt dels catalans i encoratjant vers les tensions que tant de mal han fet a Catalunya, a la cohesió social i al desenvolupament econòmic.", "Recuperar la normalitat i l'assossec, i superar la fractura social.", "Perquè enfront els valors i mètodes de la democràcia, la seva candidatura i paraules són la constatació d'una mena de “cesarisme” impropi del segle XXI, que supedita l'interès general de tots els ciutadans al personal d'un sol individu, perquè qui relega el be comú a les pròpies necessitats polítiques i a urgències personals és autocràtic i excloent.", "Que Torra evidencia l'escassa voluntat i capacitat de diàleg d'unes formacions que neguen la veu al conjunt dels catalans i l'entesa amb la resta dels espanyols.", "De JxCat.", "Que no té cap interès de construir un diàleg en el mateix parlament, en el conjunt de la societat i amb ningú que no se sotmeti exactament al seu plantejament.", "Que la mateixa democràcia que empara que qualsevol pugui fer ús de la llibertat d'expressió en defensa de les seves idees, és la que n'impedeix la imposició amb actes contraris a la llei." ] }
bios
Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona, 3 d'agost de 1918 - 2 d'octubre de 1991) fou una novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina. Destacà també com a activista cultural, feminista i antifranquista. Va rebre el Premi Sant Jordi de novel·la el 1968 amb l'obra Un lloc entre els morts i el Premi Joanot Martorell el 1948 amb El cel no és transparent. Fou presidenta del PEN català entre 1979 i 1983. Neta de Sebastià Farnés, intel·lectual autor de la Paremiologia catalana comparada, i filla d'Aureli Capmany, folklorista i col·laborador en revistes infantils, i de Maria Farnés Pagès, va passar la joventut al pis de la família, a tocar de la Rambla de Barcelona. Estudià a l'Institut Escola de la Generalitat de Catalunya i es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona de la postguerra. Va practicar la docència durant els anys 40 i 50 a l'Institut Albéniz de Badalona i a l'Escola Isabel de Villena a Barcelona. També va treballar gravant vidre, ofici que havia après en l'època d'universitària. Amb la seva primera novel·la, Necessitem morir (publicada el 1952), quedà finalista del Premi Joanot Martorell de 1947, premi que va guanyar l'any següent amb El cel no és transparent. El seu prestigi com a narradora arribarà amb novel·les com Betúlia, El gust de la pols i, sobretot, per Un lloc entre els morts, Premi Sant Jordi del 1968. L'any 1981 va rebre el Premi Ramon Fuster, atorgat pel Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, i el 1983 va guanyar el Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil amb El malefici de la reina d'Hongria. Fou una de les escriptores catalanes més polifacètiques, ja que, a més de la narrativa, es dedicà a la traducció, i cultivà el teatre, l'assaig i altres gèneres literaris. En el camp de la dramatúrgia va fundar el 1959 l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual amb Ricard Salvat. Hi va exercir de professora, d'actriu i de directora. A més, hi va estrenar obres pròpies, com Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya. així com una adaptació al teatre del Tirant lo Blanc. Com a assagista sobresurt per les seves obres sobre la situació de la dona; el feminisme català contemporani és deutor de la seva figura, que va ser pionera en aquests estudis amb llibres com La dona a Catalunya: consciència i situació (1966), El feminismo ibérico (1970), El feminisme a Catalunya (1973) i Dona i societat a la Catalunya actual (1978). L'any 1966 va participar en la Caputxinada, una assemblea antifranquista. També va dedicar nombrosos articles a diversos aspectes de la cultura i de la societat catalana. També destaquen els llibres de memòries Pedra de toc (1 i 2), Mala memòria, i Això era i no era. Participà i va intervenir en el "Míting de la Llibertat" (22 de juny de 1976) i en el procés constituent del Partit Socialista de Catalunya Congrés (novembre de 1976). Va ser regidora i responsable de les àrees de Cultura i d'Edicions a l'Ajuntament de Barcelona durant les primeres legislatures del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i membre de la Diputació de Barcelona, des del 1983 fins que es va morir el 2 d'octubre de 1991. Va ser també membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, i presidenta del Centre Català del Pen Club. Segons la base de dades obertes de noms de carrers de 2021, hi ha més de 80 carrers o places a Catalunya dedicades a aquesta escriptora. L'arxiu i el fons bibliogràfic de Jaume Vidal i Alcover i Maria Aurèlia Capmany i Farnés fou llegat a la Facultat de Filosofia i Lletres de Tarragona l'any 1991 en compliment de les disposicions testamentàries d'ambdós, on ha esdevingut el Llegat Vidal-Capmany, ubicat a la Biblioteca del CRAI Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i està a l'abast d'estudiosos i interessats.
[ "Qui va ser Maria Aurèlia Capmany i Farnés?", "Per quins altres motius va ser rellevant?", "Quins guardons va rebre?", "Què va presidir entre el 1979 i el 1983?", "Qui era la seva família?", "On va viure?", "I on va formar-se?", "A quins llocs va exercir com a docent?", "Quan va aprendre a gravar cristalls?", "Com va titular la seva primera narració?", "Amb quins textos va consolidar-se com a escriptora?", "Quins altres accèssits prestigiosos se li van atorngar?", "A quines altres modalitats va entregar-se?", "Quina relació va tenir amb l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual?", "I les seves tesis per quin motiu destaquen?", "De què va formar part el 1966?", "I pel que fa a l'àmbit polític, quines responsabilitats va tenir?", "Com se li ha rendit homenatge a Catalunya en general?", "On podem trobar la seva col·lecció i memòries?" ]
{ "answer_end": [ 139, 207, 0, 406, 592, 671, 810, 936, 1020, 1068, 1361, 1630, 1802, 2152, 2505, 2579, 3328, 3465, 3870 ], "answer_start": [ 0, 141, 0, 359, 408, 594, 673, 812, 938, 1022, 1207, 1363, 1632, 1804, 2154, 2507, 2943, 3330, 3467 ], "input_text": [ "Una novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina.", "Perquè va ser activista cultural, feminista i antifranquista.", "", "El PEN català.", "Era neta de Sebastià Farnés, intel·lectual autor de la Paremiologia catalana comparada, i filla d'Aureli Capmany, folklorista i col·laborador en revistes infantils, i de Maria Farnés Pagès.", "A tocar de la Rambla de Barcelona.", "A l'Institut Escola de la Generalitat de Catalunya i després es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona de la postguerra.", "A l'Institut Albéniz de Badalona i a l'Escola Isabel de Villena a Barcelona.", "Durant l'època d'universitària.", "Necessitem morir.", "Amb Betúlia, El gust de la pols i, sobretot, per Un lloc entre els morts.", "El Premi Ramon Fuster, atorgat pel Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, i el Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil amb El malefici de la reina d'Hongria.", "A la traducció, al teatre, a l'assaig i a altres gèneres literaris.", "La va fundar el 1959 amb Ricard Salvat, on hi va exercir de professora, d'actriu i de directora; hi va estrenar obres pròpies, com Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, així com una adaptació al teatre del Tirant lo Blanc.", "Per tractar la situació de la dona: el feminisme català contemporani és deutor de la seva figura, que va ser pionera en aquests estudis amb llibres com La dona a Catalunya: consciència i situació, El feminismo ibérico, El feminisme a Catalunya i Dona i societat a la Catalunya actual.", "De la Caputxinada, una assemblea antifranquista.", "Va ser regidora i responsable de les àrees de Cultura i d'Edicions a l'Ajuntament de Barcelona durant les primeres legislatures del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i membre de la Diputació de Barcelona, des del 1983 fins que es va morir el 2 d'octubre de 1991. Va ser també membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, i presidenta del Centre Català del Pen Club.", "Hi ha més de 80 carrers o places a Catalunya dedicades a aquesta escriptora.", "Fou llegat a la Facultat de Filosofia i Lletres de Tarragona l'any 1991 en compliment de les disposicions testamentàries d'ambdós, on ha esdevingut el Llegat Vidal-Capmany, ubicat a la Biblioteca del CRAI Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona." ] }
bios
Esperança Cobo (Tarragona, 9 de juliol de 1970) és una artista que treballa en els camps de la fotografia i del vídeo. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i tècnica superior d'Arts Plàstiques i Disseny en l'especialitat de Fotografia Artística per l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona. Beca Erasmus a la West England Faculty of Art, Media and Design (Bristol, Regne Unit). Inicia la seva activitat en el món de la fotografia amb l'exposició col·lectiva Obertura, organitzada per l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona, paral·lela a la Primavera Fotogràfica 2000 (Tinglado 3, Tarragona). Al 2001 fa la seva primera mostra individual, Preàmbul, a l'Antic Ajuntament de Tarragona que materialitza en una posada en escena d´instal·lació fotogràfica. Tal com comenta Lluís Vives al catàleg de l´exposició "la seva obra ens remet a una reconsideració, gairebé obsessiva, de l´estat previ del seu treball. Tot el seu treball anterior com a tema i objecte de contemplació, el mitjà fotogràfic fixa una imatge que és més forta que el propi record;i dibuixa un passat que, si bé va tenir origen en una representació, per la màgia de la fotografia esdevé una realitat" . L'any següent, Cobo, fou una de les artistes de Catalunya seleccionades per integrar el dossier Cataluña 1/2 artistas y ensayos. Cincuenta de entre mil artistas en Cataluña. Pren part de la Biennal Visions de futur, que agrupa 95 artistes i 33 centres d'art contemporani de Catalunya. Durant l´any 2004 participa en la Primavera Fotogràfica a l´espai Art-Loft dins la col·lectiva Fotografiar l´espai, una de les seves peces va ser premi adquisició del Fons d´Art Contemporani dels Museus de Reus. Destacar una mostra en la seva trajectòria Private life, presentada a la Capella de Sant Roc de Valls i al Centre d´Art Contemporani Spike Island a Bristol al 2005, és un treball en el qual l´artista explora il·legalment els interiors burgesos a través dels grans finestral de les típiques cases de classe mitja anglesa. Després d´amassar centenars de vistes interiors, Cobo va generar un joc crític al retornar anònimament la privacitat robada als seus propietaris amb el format de petites postals sense destinatari ni remitent. El debat del projecte artístic se centra en l´escenografia del confort capitalista i es transcriu als objectes-subjectes que envaeixen el domini privat. L´any 2006 dirigeix i realitza al Delta de l´Ebre el documental Territoris d'aigua presentat al festival de vídeo creació Strobe i becat per l´Entitat de Difusió Cultural de la Generalitat de Catalunya. A l´any 2008 va participar en la mostra We used to be painters, al Regne Unit , en la qual presenta dos vídeos, Territorials borders i Locus amoenus, Assumpta Rosés comenta que "l´artista mitjançant el gènere narratiu ens ofereix uns contes irònics de l´home urbà que cerca paisatges naturals com un transeünt intrús del medi rural, totalment descontextualitzat". 66 Lime Road, premi Carles Mani d´arts visuals 2007 ,és el títol de la mostra que presenta als Serveis Territorials de Catalunya i a Southbank Bristol a l ´any 2011, una sèrie de retrats de persones nues vistes d´esquena, parelles, individus solitaris,un ventall d´edats i pells miran des de l´espai privat l´espai públic. Hi reflecteix , tal com comenta l´artista,temes recurrents en la seva producció, com son "la identitat calidoscòpica, la imatge com a mirall concàu de la realitat, l´escenografia controlada i anteriorment dibuixada, les accions i actituds relacionals". Beca de Transmissions, Künstainer, 2015 al projecte artístic Fuga en Blau, ha sigut un dels darrers treballs de l'artista en col·laboració amb el fotògraf Lluc Queralt. Junts van crear un taller de fotografia amb els interns del Centre Penitenciari de Tarragona.
[ "Qui és Esperança Cobo?", "Quins estudis té?", "Quina va ser la seva primera exhibició?", "I particularment?", "Com ho defineix, Lluís Vives?", "De quines edicions va formar part?", "I el 2004 què va dur a terme?", "Quin exemple va ser rellevant?", "Com és que aquest projecte va causar polèmica?", "Què va organitzar el 2006?", "Què va dir, d'ella, Assumpta Rosés?", "Què és 66 Lime Road?", "Com quins?", "Quina relació ha tingut amb Lluc Queralt?" ]
{ "answer_end": [ 117, 412, 557, 785, 1199, 1486, 1704, 2036, 2412, 2619, 2993, 3414, 3587, 3852 ], "answer_start": [ 0, 119, 414, 627, 787, 1202, 1488, 1706, 2087, 2414, 2781, 2995, 3335, 3624 ], "input_text": [ "una artista que treballa en els camps de la fotografia i del vídeo.", "És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i tècnica superior d'Arts Plàstiques i Disseny en l'especialitat de Fotografia Artística per l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona, i també va tenir la Beca Erasmus a la West England Faculty of Art, Media and Design (Bristol, Regne Unit).", "L'exposició col·lectiva Obertura, organitzada per l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona.", "Preàmbul, al 2001, a l'Antic Ajuntament de Tarragona que materialitza en una posada en escena d'instal·lació fotogràfica.", "Explica que la seva obra ens remet a una reconsideració, gairebé obsessiva, de l'estat previ del seu treball; tot el seu treball anterior com a tema i objecte de contemplació, el mitjà fotogràfic fixa una imatge que és més forta que el propi record; i dibuixa un passat que, si bé va tenir origen en una representació, per la màgia de la fotografia esdevé una realitat.", "Del dossier Cataluña 1/2 artistas y ensayos. Cincuenta de entre mil artistas en Cataluña i de la Biennal Visions de futur, que agrupa 95 artistes i 33 centres d'art contemporani de Catalunya.", "Va participar en la Primavera Fotogràfica a l'espai Art-Loft dins la col·lectiva Fotografiar l'espai, una de les seves peces va ser premi adquisició del Fons d'Art Contemporani dels Museus de Reus.", "Private life, presentada a la Capella de Sant Roc de Valls i al Centre d'Art Contemporani Spike Island a Bristol al 2005, és un treball en el qual l'artista explora il·legalment els interiors burgesos a través dels grans finestral de les típiques cases de classe mitja anglesa.", "Perquè va retornar anònimament la privacitat robada als seus propietaris amb el format de petites postals sense destinatari ni remitent i el debat del projecte artístic es va centrar en l'escenografia del confort capitalista i es transcriu als objectes-subjectes que envaeixen el domini privat.", "El documental Territoris d'aigua presentat al festival de vídeo creació Strobe i becat per l'Entitat de Difusió Cultural de la Generalitat de Catalunya al Delta de l'Ebre.", "Que és una artista que mitjançant el gènere narratiu ofereix uns contes irònics de l'home urbà que cerca paisatges naturals com un transeünt intrús del medi rural, totalment descontextualitzat.", "És el títol de la mostra que va presentar als Serveis Territorials de Catalunya i a Southbank Bristol a l'any 2011, una sèrie de retrats de persones nues vistes d'esquena, parelles, individus solitaris, un ventall d'edats i pells miran des de l'espai privat l'espai públic i on hi reflecteix, tal com comenta l'artista, temes recurrents en la seva producció.", "Com la identitat calidoscòpica, la imatge com a mirall concàu de la realitat, l'escenografia controlada i anteriorment dibuixada, les accions i actituds relacionals.", "Junts van crear un taller de fotografia amb els interns del Centre Penitenciari de Tarragona, Fuga en Blau." ] }
mitologia
Es fameliar, familiar o femelià és un dimoni menor de la mitologia d'Eivissa i Formentera A les Pitiüses, d'una herba molt petita que neix sota el pont vell del riu de Santa Eulària –construït pel diable–, collida la Nit de Sant Joan o de Cap d'Any i ficada en una ampolla negra, n'apareix el fameliar, un nan horrorós de boca espantosa, amb uns braços d'allò més llargs i prims. El fameliar restava dins l'ampolla negra fins que era necessari per fer alguna feina impossible de fer pels humans, com segar un camp o fer una paret en una sola nit. El fameliar és molt nerviós i quan surt de l'ampolla diu: «som es fameliar, vull feina o menjar», i qui l'ha fet sortir li encarrega la feina. També se'l pot deixar menjar, ja que aprecia molt el pa amb formatge. Té un caràcter més benvolent que els diables boets i els minairons, ja que aquest no fa entremaliadures si no li donen feina i acaba sempre la tasca que se li encomana, de manera que és un ajudant. Té una força i uns poders descomunals. Quan surt de l'ampolla, demana constantment feina o menjar. És tan treballador que l'única manera d'aconseguir que es cansi és manar-li feines impossibles. Per fer-lo tornar a entrar dins l'ampolla s'ha d'agafar una branqueta beneïda d'olivera i resar una oració que s'ha perdut. Es coneixen casos de persones que van ser jutjades per la Inquisició durant l'edat moderna per tenir fameliars a casa, aquest és el cas de Bartomeu Fluixà, de Sant Llorenç, el segle xviii.
[ "Què és un fameliar?", "Amb quins altres noms es coneix?", "D'on surt aquest diablet?", "Quina peculiaritat té aquest pont?", "Quan s'ha d'arreplegar?", "I on s'ha de guardar?", "Com es caracteritza el fameliar?", "Quan sortia del recipient?", "Com què, per exemple?", "Són tranquils aquests éssers?", "Què diu en eixir de l'envàs?", "Quin aliment li agrada molt?", "Per quin motiu s'afirma que és més amable que els diables boets i els minairons?", "Quin atribut sobrenatural té?", "Què requereix quan és fora?", "Com s'ha de fer per fatigar-lo?", "I per fer-lo tornar a dins el recipient?", "Què va passar-li a Bartolomeu Fluixà el segle XVIII?" ]
{ "answer_end": [ 104, 31, 181, 204, 248, 278, 378, 494, 545, 574, 643, 758, 956, 995, 1055, 1151, 1275, 1464 ], "answer_start": [ 0, 0, 0, 106, 206, 206, 280, 380, 380, 547, 577, 690, 760, 958, 997, 1057, 1157, 1277 ], "input_text": [ "Un dimoni menor de la mitologia d'Eivissa i Formentera A les Pitiüses.", "Familiar o femelià.", "D'una herba molt petita que neix sota el pont vell del riu de Santa Eulària.", "Va ser construït pel diable.", "La Nit de Sant Joan o de Cap d'Any.", "En una ampolla negra.", "Un nan horrorós de boca espantosa, amb uns braços d'allò més llargs i prims.", "Quan era necessari per fer alguna feina impossible de fer pels humans.", "Segar un camp o fer una paret en una sola nit.", "No.", "Som es fameliar, vull feina o menjar.", "El pa amb formatge.", "Perquè el fameliar no fa entremaliadures si no li donen feina i acaba sempre la tasca que se li encomana, de manera que és un ajudant.", "Té una força i uns poders descomunals.", "Feina o menjar.", "Manar-li feines impossibles.", "S'ha d'agafar una branqueta beneïda d'olivera i resar una oració que s'ha perdut.", "Va ser jutjat per la Inquisició durant l'edat moderna per tenir fameliars a casa." ] }
books
Retornat a la fàbrica, el senyor Reguera buscà de seguida al fill del mestre: aquest volia anar cap a cal Carolí (ara ja no es veien en la farmàcia -tant per l'avís del senyor Reguera com perquè a la noia no li era tan avinent com abans deixar a l'àvia -sinó pels volts de la casa d'ella); però el senyor Reguera se l'emportà a passeig, vulgues que no, i, posant-li la rosa al trau, explicà, amb la salsa corresponent, meravelles de la pastoreta de Watteau. -Ah, quina monada, si vostè hagués vista!… I que de seguit m'ha preguntat per vostè… Me sembla que, si a vostè li interessés, no hauria de fer més que allargar la mà; prou vaig conèixer-ho aquell dia… ¡Quina llàstima que ja estiga compromès!… -I com per ell sol, amb recança, afegí:-Aquesta sí que hauria fet lluir la casa Banyoles !… Fins l'endemà en Pasqualet no veié la Nieves, en el bosquet de sobre el riu. Ell encara duia al trau la rosa vermella; ella ho reparà de seguida. -Que és, aquesta rosa? Ell, confós, vacil·là: hauria dit la veritat, però li semblà que no era prou correcte. -Ahir va donar-me-la el senyor Reguera… Ella, sorpresa, el mirà a les ninetes; ell baixà els parpres. -Ai, ai! El senyor Reguera?… -Si… d'un ram que va dur de Barcelona per a la mamà… La Nieves era llesta i pressentí vagament quelcom del que passava. Son front clar i pur s'acolorí d'una veladura rosada que hi muntava sempre que rebia una viva impressió. Només digué:
[ "A qui va anar a cercar el senyor Reguera?", "On volia anar, ell?", "Com és que ja no coincidien tant a l'apotecaria?", "I on quedaven?", "On va endur-se'l, el senyor Reguera, sense que el noi pogués protestar?", "Què li relata, mentre li col·loca la flor?", "Què li assegura?", "Quina circumstància l'afligeix?", "Per què?", "Quan va tornar a coincidir amb la Nieves, en Pasqualet?", "On?", "Què va preguntar-li, ella?", "I ell què li va respondre?", "Li amagava part de l'explicació?", "I se'n va adonar, la Nieves?" ]
{ "answer_end": [ 76, 112, 252, 287, 351, 456, 623, 698, 789, 837, 868, 961, 1087, 1150, 1298 ], "answer_start": [ 0, 78, 114, 114, 290, 356, 501, 660, 659, 793, 793, 939, 1049, 962, 1233 ], "input_text": [ "Al fill del mestre.", "Cap a cal Carolí.", "Per l'avís del senyor Reguera com perquè a la noia no li era tan avinent com abans deixar a l'àvia.", "Pels volts de la casa d'ella.", "A passeig.", "Meravelles de la pastoreta de Watteau.", "Que de seguit li ha preguntat per ell i li sembla que, si a ell li interessés, no hauria de fer més que allargar la mà.", "Que ja estiga compromès.", "Perquè aquesta sí que hauria fet lluir la casa Banyoles.", "L'endemà.", "En el bosquet de sobre el riu.", "Que és, aquesta rosa?", "Que li havia donat el senyor Reguera.", "Sí.", "Sí." ] }
mitologia
Agar (hebreu: הָגָר, Hāgār‎; àrab: هاجر, Hājar) era la dona amb qui Abraham va tenir el seu primer fill Ismael, ancestre dels àrabs, segons el llibre del Gènesi. Dels seus orígens hi ha dues versions: Anys després, Sara pensava que no tindria fills, ja que era molt gran i va demanar-li a Abraham que s'unís a la bonica Agar per tal de tenir descendència. Quan es va quedar prenyada, va fugir al desert pels maltractaments de Sara, però mentre descansava al Pou de Lahai-Roí se li aparegué un àngel que en nom de Jahvè li assegurà que la seva descendència seria incomptable. Així, Agar tornà a la casa d'Abraham. De la unió d'Abraham i Agar nasqué Ismael, del qual descendeixen els ismaelites. Anys després, el patriarca Abraham va tenir un altre fill amb la seva esposa Sara i aquesta convencé Abraham que fes fora Agar i Ismael. Segons la tradició islàmica en canvi, va ser Al·là qui demanà a Abraham que els deixés marxar per fundar un gran poble. Sigui com sigui, durant la travessia del desert se'ls aparegué un àngel, que li anuncià que cuidaria d'ells i que Ismael arribaria a ser un gran líder. Es van instal·lar al país de Paran, on Ismael es va donar a conèixer per la seva força i destresa amb les armes. Arribà a ser molt respectat i de les seves dues esposes va tenir dotze fills barons i una filla. Viccionari
[ "Qui va ser Agar?", "Com es deia?", "D'acord amb el llibre del Gènesi, qui era Isamel?", "Com és que Sara creia que no tindria descendència?", "I doncs, què va sol·licitar a Abraham?", "Per quin motiu va fugir embarassada, Agar?", "On va parar-se a reposar?", "I qui se li va aparèixer?", "Què va decidir, aleshores, Agar?", "Com s'anomena la progenitura d'Isamel?", "Sara va aconseguir tenir hereus, més tard?", "I què va aconseguir, Sara?", "Què en diu, però, l'islam?", "Què més els va augurar l'esperit celestial?", "On van traslladar-se?", "Per quina raó va ser cèlebre, Ismael?", "Quanta família va tenir?" ]
{ "answer_end": [ 103, 103, 160, 270, 354, 430, 474, 573, 611, 692, 775, 829, 949, 1101, 1137, 1214, 1311 ], "answer_start": [ 0, 0, 0, 201, 273, 356, 437, 437, 575, 613, 694, 708, 831, 951, 1103, 1103, 1216 ], "input_text": [ "La dona amb qui Abraham va tenir el seu primer fill.", "Ismael.", "L'ancestre dels àrabs.", "Perquè era molt gran.", "Que s'unís a la bonica Agar per tal de tenir descendència.", "Pels maltractaments de Sara.", "Al Pou de Lahai-Roí.", "Un àngel que en nom de Jahvè li assegurà que la seva descendència seria incomptable.", "Tornar a la casa d'Abraham.", "Ismaelites.", "Sí.", "Que Abraham fes fora Agar i Ismael.", "Que va ser Al·là qui demanà a Abraham que els deixés marxar per fundar un gran poble.", "Que cuidaria d'ells i que Ismael arribaria a ser un gran líder.", "Al país de Paran.", "Per la seva força i destresa amb les armes.", "Dues esposes, dotze fills barons i una filla." ] }
bios
Arlette Franco, nascuda a Perpinyà l'1 d'octubre del 1939 i morta a Canet de Rosselló el 31 de març del 2010, fou una política nord-catalana. S'inicià en política com a regidora de l'ajuntament de Canet de Rosselló (1971-1977). Després fou adjunta al batlle (1977-1989) i batllessa des del 1989. A les eleccions regionals franceses de 1992 i 1998 fou escollida diputada del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló, del qual fou vicepresident del 1992 al 1998. Fou escollida diputada de la Unió pel Moviment Popular per la segona circumscripció dels Pirineus Orientals a les eleccions legislatives franceses de 2002, i en fou reescollida a les eleccions de 2007 amb el 63,88% dels vots emesos. En 2008 fou operada d'un tumor cerebral, però les seqüeles la deixaren disminuïda. Va morir el 31 de març del 2010 a Canet de Rosselló a conseqüència de la malaltia. Fou substituïda a l'Assemblea Nacional pel seu suplent, Fernand Siré. El Centre de Natació de Canet de Rosselló, amb dues piscines olímpiques, porta el seu nom. Consellera municipal Consellera regional Diputada
[ "Qui va ser Arlette Franco?", "On va ser la seva primera feina en l'administració pública?", "I quin càrrec va tenir, després?", "En quins anys va ser votada com a diputada?", "D'on?", "Quina altra responsabilitat va tenir-hi?", "Va seguir treballant en política?", "Què va aconseguir?", "Amb quin percentatge de sufragis?", "Què va passar l'any 2008?", "Va aconseguir tornar a fer vida normal?", "Per què?", "Quin dia va traspassar?", "Què va dur-la a l'altre món?", "Qui va rellevar-la?", "Com l'han homenatjat a la seva població?" ]
{ "answer_end": [ 140, 214, 294, 414, 414, 459, 692, 692, 692, 733, 775, 775, 828, 858, 928, 1019 ], "answer_start": [ 0, 142, 228, 296, 296, 370, 461, 461, 619, 694, 694, 694, 777, 694, 860, 930 ], "input_text": [ "Una política nord-catalana.", "Com a regidora de l'ajuntament de Canet de Rosselló.", "Fou adjunta al batlle (1977-1989) i batllessa des del 1989.", "A les eleccions regionals franceses de 1992 i 1998.", "Del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló.", "En fou vicepresident.", "Sí.", "Fou escollida diputada de la Unió pel Moviment Popular per la segona circumscripció dels Pirineus Orientals a les eleccions legislatives franceses de 2002, i en fou reescollida a les eleccions de 2007.", "Amb el 63,88% dels vots.", "Fou operada d'un tumor cerebral.", "No.", "Perquè les seqüeles la deixaren disminuïda.", "El 31 de març del 2010.", "La malaltia.", "El seu suplent, Fernand Siré.", "Han posat el seu nom al Centre de Natació de Canet de Rosselló, amb dues piscines olímpiques." ] }
vilaweb
El conseller d'Afers Estrangers, Alfred Bosch, ha contestat des de Mèxic l'atac del seu homònim espanyol, Josep Borrell, qui ha dit d'ell que ‘no té sentit del ridícul' per haver demanat disculpes al govern mexicà per la conquesta, l'inici de la qual enguany fa cinc-cents anys. ‘Assumir responsabilitats no és ridícul, és tot el contrari', ha contestat Bosch. El conseller, que va mostrar el seu suport als pobles indígenes, ha dit que els ‘països madurs, avançats, que se senten segurs' no tenen cap mena de problema a admetre el seu passat i a condemnar un episodi històric que és un ‘genocidi'. El coordinador general de drets indígenes de l'Institut mexicà dels pobles indígenes, Hugo Vilar Ortíz, va agrair les disculpes i va dir que esperen el mateix comportament de l'estat espanyol: ‘Seria molt significatiu que el regne d'Espanya, l'estat espanyol, oferís aquestes disculpes als pobles. Encara avui sentim els efectes perquè no va ser només una aniquilació física, sinó que té seqüeles a la cultura i la identitat.' Al març, el president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, va enviar una carta al rei espanyol, Felipe VI, en què li sol·licitava que demani perdó pels crims comesos durant la colonització del país. Al text, López Obrador assegurava que és l'única manera de completar la reconciliació entre l'estat espanyol i Mèxic. Llavors, la resposta de Borrell ja va tenir el mateix to que les paraules d'ara contra Bosch: ‘Òbviament Espanya no presentarà disculpes'. Segons que va dir, és ‘una mica estrany que en aquest moment es plantegi demanar disculpes sobre esdeveniments que van passar fa 500 anys'. A més, va fer aquesta comparació: ‘Espanya no demanarà a la República Francesa que presenti disculpes pel que van fer els soldats de Napoleó quan van venir a envair Espanya', ni tampoc els francesos exigeixen, va dir, ‘disculpes als italians per la conquesta de la Gàl·lia per Julio César‘.
[ "Qui és Alfred Bosch?", "Des d'on ha enviat resposta?", "I a qui es dirigeix?", "Per quin motiu?", "Què ha afirmat, Bosch?", "Com ha exterioritzat la seva solidarització?", "Qui és Hugo Vilar Ortíz?", "Què ha fet?", "Quin motiu ha donat?", "Per què?", "A qui va escriure el cap del govern mexicà?", "I què va exigir-li?", "Per quina raó reclama aquesta pal·liació?", "I Borrell què en pensa?", "Amb quina altra situació ho ha contraposat?" ]
{ "answer_end": [ 45, 72, 119, 277, 359, 597, 701, 790, 895, 1024, 1134, 1226, 1344, 1623, 1914 ], "answer_start": [ 0, 0, 0, 0, 279, 361, 599, 599, 793, 897, 1027, 1027, 1228, 1346, 1625 ], "input_text": [ "El conseller d'Afers Estrangers.", "Des de Mèxic.", "Al seu homònim espanyol, Josep Borrell.", "Perquè ha dit d'ell que no té sentit del ridícul per haver demanat disculpes al govern mexicà per la conquesta, l'inici de la qual enguany fa cinc-cents anys.", "Que assumir responsabilitats no és ridícul, és tot el contrari.", "Ha dit que els països madurs, avançats, que se senten segurs no tenen cap mena de problema a admetre el seu passat i a condemnar un episodi històric que és un genocidi.", "El coordinador general de drets indígenes de l'Institut mexicà dels pobles indígenes.", "Ha agraït les disculpes i ha dit que esperen el mateix comportament de l'estat espanyol.", "Que seria molt significatiu que el regne d'Espanya, l'estat espanyol, oferís aquestes disculpes als pobles.", "Perquè encara avui senten els efectes perquè no va ser només una aniquilació física, sinó que té seqüeles a la cultura i la identitat.", "Al rei espanyol, Felipe VI.", "Que demanés perdó pels crims comesos durant la colonització del país.", "Perquè assegura que és l'única manera de completar la reconciliació entre l'estat espanyol i Mèxic.", "Que és una mica estrany que en aquest moment es plantegi demanar disculpes sobre esdeveniments que van passar fa 500 anys.", "Amb que Espanya no demanarà a la República Francesa que presenti disculpes pel que van fer els soldats de Napoleó quan van venir a envair Espanya, ni tampoc els francesos exigeixen disculpes als italians per la conquesta de la Gàl·lia per Julio César." ] }
vilaweb
L'hispanista i historiador Gabriel Jackson, una de les màximes autoritats mundials sobre la Segona República Espanyola i la Guerra del 1936-1939, s'ha mort a noranta-vuit anys, segons ha anunciat Carmen Esteba, directora de l'editorial Crítica. ‘Bon amic, millor persona i autor d'una obra fonamental', ha assenyalat l'editora fent referència al llibre ‘La Republica espanola y la guerra civil, 1931‑1939', una obra de referència de la història espanyola. Nascut a Nova York el 1921 i graduat en Història i Literatura el 1942 al Harvard College, el seu interès per la cultura hispana d'entreguerres va néixer a la dècada dels quaranta, quan, per casualitat, va descobrir la cultura espanyola de la mà dels exiliats republicans a Mèxic. El seu primer viatge a l'estat espanyol va ser el 1950, aprofitant un viatge a Tolosa de Llenguadoc, a Occitània, per preparar el seu doctorat. La seva tesi va versar sobre la figura de Joaquín Costa. D'ençà d'aquell moment, des dels llunyans dies en què va ser deixeble de Vicens Vives i Pierre Vilar, l'autor va estar a cavall d'un oceà i dos estats, treballant durant llargs anys en un, els Estats Units, per publicar en un altre. Pel seu compromís amb els drets civils al seu país va ser víctima del maccarthisme. L'autor es va veure obligat a vagar durant anys per diferents universitats fins a trobar una feina estable a la càtedra d'Història Moderna i Humanitats de la Universitat de la Jolla, a Califòrnia. El 1984 es va retirar oficialment de les seves activitats acadèmiques. Va fixar la seva residència a Barcelona, a la qual sempre va anar amb assiduïtat, i es va dedicar amb profusió a l'estudi de la història espanyola del segle XX i a la novel·la.
[ "Qui és Gabriel Jackson?", "I Carmen Esteba?", "Què ha comunicat, Esteba?", "Com ha definit a l'historiador?", "Què al·ludeix aquesta caracterització?", "Quina era la ciutat natal de Jackson?", "Quins estudis va fer?", "Com va començar la seva inclinació per la literatura hispànica bèl·lica?", "Quan va visitar Espanya per primera vegada?", "Què hi anava a fer?", "Sobre què era?", "Què va fer a partir d'aleshores?", "Com el va afectar el maccarthisme?", "Quin any va jubilar-se?", "I què va fer a partir d'aquest moment?" ]
{ "answer_end": [ 144, 243, 209, 326, 454, 482, 544, 734, 848, 878, 935, 1168, 1449, 1520, 1697 ], "answer_start": [ 0, 196, 0, 245, 245, 456, 456, 546, 736, 736, 880, 937, 1170, 1451, 1522 ], "input_text": [ "Un hispanista, historiador i una de les màximes autoritats mundials sobre la Segona República Espanyola i la Guerra del 1936-1939.", "La directora de l'editorial Crítica.", "Què Gabriel Jackson s'ha mort a noranta-vuit anys.", "Com un bon amic, millor persona i autor d'una obra fonamental.", "Al llibre ‘La Republica espanola y la guerra civil, 1931‑1939', una obra de referència de la història espanyola.", "Nova York.", "Història i Literatura al Harvard College.", "A la dècada dels quaranta, quan, per casualitat, va descobrir la cultura espanyola de la mà dels exiliats republicans a Mèxic.", "El 1950, aprofitant un viatge a Tolosa de Llenguadoc, a Occitània.", "A preparar el seu doctorat.", "Sobre la figura de Joaquín Costa.", "Va estar a cavall d'un oceà i dos estats, treballant durant llargs anys en un, els Estats Units, per publicar en un altre.", "Pel seu compromís amb els drets civils al seu país, l'autor es va veure obligat a vagar durant anys per diferents universitats fins a trobar una feina estable a la càtedra d'Història Moderna i Humanitats de la Universitat de la Jolla, a Califòrnia.", "El 1984.", "Va fixar la seva residència a Barcelona i es va dedicar amb profusió a l'estudi de la història espanyola del segle XX i a la novel·la." ] }
books
Acabada la feina, ens vàrem entretenir cercant petxines. Teniem una gana!… I haguérem d'acontentar-nos amb quatre petxinetes i amb una ceba que portava en Volivarda, la qual ens repartírem com a bons germans, polsejant-la, per tot amaniment, amb una mica de sal de la que, procedent de les grosses ressagues, s'era acristallada en els cloterells de les roques altes. L'àpat va ésser ben frugal; però que ric! Encara em sembla que estic en aquelles penyes entornat d'aquella mainada. Veig en Paiús ajagut de boca terrosa i mig abraçat amb en Canari, sense recordar-se de que l'hagués volgut matar mitja hora abans. Veig en Volivarda i l'altre vailet asseguts dalt d'un saplà de penya, amb les cames penjant sobre el meu cap. Sento a lo lluny el toc d'oració, l'esquelleig de les cabres que davallen de les cingleres, i el cant dels grills sonant acompassadament com l'ànima d'un gran rellotge: -ric, ric, ric…- I el dia va morint, morint… L'horitzó es torna morat; les calitges hi van ascendint lentament; i el mar, llis com un cristall, hi destaca lluminós, banyat d'una fina color d'or pàl·lid, sols comparable a la de la lluna quan se'n va a la posta. ¿Cal que arribi a la part llastimosa i que expliqui com a casa varen descobrir la meva entremaliadura i com me condemnaren a anar-me'n al llit sense sopar, a malgrat de la gana que em rosegava per dedins? Per fi era arribat el dia d'anar a la fluixa amb l'oncle Ventura. Ell m'ho havia anunciat a hora de dinar, i des de llavors jo no pensava en altra cosa. -Aquesta nit hi anirem- m'havia dit amb aire de secret i tot acaronant-me. -Ans de sortida de lluna hem de mirar de ser a sa fonda: entens? Cap allà a vuit hores vina-te'n al gussi. Endemés, jo no sé pas de cert quin parentiu tenia amb mi, l'oncle Ventura; però sempre li havia dit oncle. Crec que era fill d'un cosí d'alguna de les meves àvies. Després de molts anys de navegar, havia adquirit un capitalet i s'era retirat a fruir-lo a casa seva, fent de pescador, mig per afició, mig per ajudar a la rendeta i a l'estalvi. Home d'habituds solitàries, no solia acompanyar-se amb ningú. Sol varava i treia el gussi, sol se'l governava i sol calava i llevava els palangrons, que eren l'ormeig més usual de la seva pesca. També es dedicava a la canya llargues temporades, i ja és sabut que la canya no vol companys: sense comptar que al oncle li haurien servit de poc, perquè no s'agradava d'enraonar amb ningú. Era tan eixut de paraules que quasi sempre que havia d'intervenir en alguna conversa ho feia amb la senya d'un somrís, d'un arronçament d'espatlles, d'una girada d'ulls o d'un balandreig de cap expressius. Tenia la cara llarga, les galtes flaques, vorejades de dos grans sécs que li baixaven del nas a les boqueres; els cabells fluixos, desmaiats; els polsos amb balma, i els ulls fets de manera que en posició normal semblava que miressin en l'aire i deixaven veure el blanc per sota les nines. El seu aspecte era el d'un home evangèlic: dolç, sofert, resignat. Quan pescava a la canya solia seure amb el cos tirat endavant, les mans junyides a l'entorn dels genolls i la vista perduda cap al lluny. S'hauria dit que estava en oració, i que tal volta obirava ales i caparrons d'àngels allí on nosaltres no descobrim més que boirines daurades i calitges de color de carn.
[ "Què van fer en acabar la jornada?", "Tenien fam?", "Amb què van haver de satisfer-se?", "Amb quin aliment van condimentar-la?", "Quina sensació té?", "I què repara?", "I què s'adverteix, de fons?", "De quin color és el cel?", "I la mar, com està?", "Què va passar, però, en arribar a la llar?", "On tenia moltes ganes d'anar?", "Quina relació tenia amb aquest oncle?", "A què s'havia dedicat?", "I com anava, per la vida?", "Com és que li havia anat bé fer de pescador?", "Com era, físicament?", "Què semblava, doncs?", "I amb quina posició pescava?" ]
{ "answer_end": [ 55, 72, 207, 365, 481, 722, 891, 962, 1094, 1358, 1692, 1856, 2035, 2230, 2420, 2916, 2983, 3292 ], "answer_start": [ 0, 57, 77, 131, 409, 483, 724, 938, 1005, 1154, 1359, 1694, 1858, 2037, 2232, 2628, 2918, 2985 ], "input_text": [ "Es van entretenir cercant petxines.", "Sí.", "Amb quatre petxinetes i amb una ceba que portava en Volivarda, la qual es repartiren com a bons germans.", "Amb una mica de sal de la que s'era acristallada en els cloterells de les roques altes.", "Que està en aquelles penyes entornat d'aquella mainada.", "En Paiús ajagut de boca terrosa i mig abraçat amb en Canari, sense recordar-se de que l'hagués volgut matar mitja hora abans i en Volivarda i l'altre vailet asseguts dalt d'un saplà de penya, amb les cames penjant sobre el meu cap.", "El toc d'oració, l'esquelleig de les cabres que davallen de les cingleres, i el cant dels grills sonant acompassadament com l'ànima d'un gran rellotge.", "Morat.", "Llisa com un cristall, hi destaca lluminosa, banyada d'una fina color d'or pàl·lid.", "Que varen descobrir la seva entremaliadura i com el condemnaren a anar-se'n al llit sense sopar, a malgrat de la gana que el rosegava per dedins.", "A la fluixa amb l'oncle Ventura.", "No ho sabia, creia que era fill d'un cosí d'alguna de les seves àvies.", "Havia navegat molt anys i havia adquirit un capitalet i s'era retirat a fruir-lo a casa seva, fent de pescador, mig per afició, mig per ajudar a la rendeta i a l'estalvi.", "Sol, no solia acompanyar-se amb ningú: sol varava i treia el gussi, sol se'l governava i sol calava i llevava els palangrons, que eren l'ormeig més usual de la seva pesca.", "Perquè ja és sabut que la canya no vol companys: sense comptar que al oncle li haurien servit de poc, perquè no s'agradava d'enraonar amb ningú.", "Tenia la cara llarga, les galtes flaques, vorejades de dos grans sécs que li baixaven del nas a les boqueres; els cabells fluixos, desmaiats; els polsos amb balma, i els ulls fets de manera que en posició normal semblava que miressin en l'aire i deixaven veure el blanc per sota les nines.", "Un home evangèlic: dolç, sofert, resignat.", "Solia seure amb el cos tirat endavant, les mans junyides a l'entorn dels genolls i la vista perduda cap al lluny: s'hauria dit que estava en oració, i que tal volta obirava ales i caparrons d'àngels allí on nosaltres no descobrim més que boirines daurades i calitges de color de carn." ] }
mitologia
Marduk (en accadi AMAR.UTU, a la Bíblia Merodach מְרֹדַךְ) fou la deïtat tutelar de Babilònia. Quan Babilònia es convertí en la capital de Mesopotàmia, la deïtat patrona de Babilònia fou elevada a nivell de déu suprem. Per a explicar com Marduk va arribar al poder es va escriure l'Enuma Elix, que conta la història del naixement de Marduk, les seves gestes heroiques, i com va arribar a convertir-se en el senyor dels déus. Això es pot veure com una forma d'apologies mesopotàmiques. Durant el període hammurabi, Marduk va ser associat astrològicament amb el planeta Júpiter. El nom Marduk era probablement pronunciat Marutuk. L'etimologia del nom Marduk es conjectura com un derivat d'amar-Utu ("fill immortal d'Utu" o "vedell de bou del déu solar Utu"). L'origen del nom Marduk podria reflectir-se en una genealogia anterior, o haver tingut vincles culturals amb l'antiga ciutat de Sippar (el déu de la qual era Utu), que data del tercer mil·lenni aC. Segons l'Enuma Elix, Marduk era el déu de la tempesta que va destruir Tiamat i Kingu, els dracs del caos, adquirint així el poder suprem. Reconegut com a creador de l'univers i de la humanitat, déu de la llum i del foc, i com a amo del destí, va adquirir tanta importància que va rebre cinquanta títols de glòria. Més tard se'l va anomenar simplement Baal, que significa "Senyor".
[ "Què va ser Marduk?", "Quina categoria se li va atorgar a Marduk quan Babilònia passà a ser la ciutat principal de Mesopotàmia?", "Quina finalitat té la narració de l'Enuma Elix?", "I què exposa?", "Com es pot interpretar?", "Amb quin planeta es va relacionar?", "Quan?", "D'on prové l'apel·latiu de Marduk?", "Què significa?", "I pel que fa a la procedència?", "D'acord amb l'Enuma Elix, qui era Marduk?", "I Tiamat i Kingu quines criatures eren?", "Com se'l considera, doncs?", "Quants qualificatius magnífics se li van atorgar?", "Com se'l va acabar denominant?" ]
{ "answer_end": [ 93, 217, 292, 423, 483, 575, 575, 695, 755, 954, 1091, 1059, 1196, 1267, 1334 ], "answer_start": [ 0, 95, 219, 280, 425, 485, 485, 628, 628, 757, 955, 1025, 1093, 1198, 1269 ], "input_text": [ "La deïtat tutelar de Babilònia.", "La de déu suprem.", "Explicar com Marduk va arribar al poder.", "La història del naixement de Marduk, les seves gestes heroiques, i com va arribar a convertir-se en el senyor dels déus.", "Com una forma d'apologies mesopotàmiques.", "Amb Júpiter.", "Durant el període hammurabi.", "Es conjectura com un derivat d'amar-Utu.", "Fill immortal d'Utu o vedell de bou del déu solar Utu.", "Podria reflectir-se en una genealogia anterior, o haver tingut vincles culturals amb l'antiga ciutat de Sippar (el déu de la qual era Utu), que data del tercer mil·lenni aC.", "El déu de la tempesta que va destruir Tiamat i Kingu, adquirint així el poder suprem.", "Els dracs del caos.", "Com a creador de l'univers i de la humanitat, déu de la llum i del foc, i com a amo del destí.", "Cinquanta.", "Baal, que significa \"Senyor\"." ] }
bios
Teresa Jordà i Roura (Ripoll, 19 de juny del 1972) és una política catalana, consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, des del 26 de maig de 2021, amb el Govern de Pere Aragonès. Anteriorment, va ser consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació del Govern de Catalunya, del maig de 2018 al maig de 2021, amb el Govern de Quim Torra. Entre 2003 i 2011 va ser alcaldessa de Ripoll i entre 2011 i 2018, diputada al Congrés dels Diputats. És llicenciada en Història Moderna i Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Militant d'Esquerra Republicana de Catalunya, és regidora de l'Ajuntament de Ripoll des del 1999 i en va ser alcaldessa entre el 2003 i el 2011. A més d'alcaldessa, va ser la responsable de la regidoria de Promoció Econòmica, Turisme i Fires; vicepresidenta de la Fundació Eduard Soler de Ripoll; presidenta de la Fundació Guifré (Residència Geriàtrica de Ripoll); va formar part de l'executiva de la Federació de Municipis de Catalunya, per la qual cosa va ocupar el càrrec de presidenta de la Comissió Econòmica i d'Ocupació, i també va ser membre del Consell d'Administració del SOC. En les eleccions del 2011 va ser escollida diputada al Congrés dels Diputats per la circumscripció de Girona. El 2015 i 2016 es presentà a la reelecció i fou reescollida. El 2018 va renunciar a l'escó en ser nomenada consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació del govern de Quim Torra. Sota el seu mandat, s'han publicat les lleis d'espais agraris, de protecció d'oliveres monumentals, de la vitivinicultura i contra el malbaratament alimentari. També es va establir el Pla estratègic del Cos d'Agents Rurals per al període 2019-2024 i el Pla Estratègic de l'Alimentació de Catalunya. Ara bé, no es va arribar a acordar el Pacte Nacional per la Política Alimentària. De cara a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021, és la cap de llista d'ERC a la circumscripció de Girona.
[ "Qui és Teresa Jordà i Roura?", "Sota quina governació?", "I a priori quins càrrecs havia tingut?", "Entre quins anys?", "Qui hi havia, en aquell moment, com a president?", "En què va graduar-se?", "De quin partit polític forma part?", "Quines altres ocupacions va aconseguir?", "Quins anys va ser elegida com a diputada?", "Per quin motiu va declinar l'acta de diputada?", "Quines legislatures s'han consignat amb ella al capdavant?", "I pel que fa a Plans Estratègics?", "I què va passar amb el Pacte Nacional per la Política Alimentària?", "Quina posició ocuparà a les votacions de 2021?" ]
{ "answer_end": [ 133, 193, 296, 330, 359, 554, 600, 1141, 1312, 1441, 1601, 1740, 1822, 1938 ], "answer_start": [ 0, 0, 195, 195, 195, 463, 556, 701, 1143, 1314, 1443, 1603, 1742, 1824 ], "input_text": [ "Una política catalana, consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.", "Sota la de Pere Aragonès.", "Havia sigut consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació del Govern de Catalunya.", "Entre el maig de 2018 i el maig de 2021.", "Quim Torra.", "En Història Moderna i Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona.", "D'Esquerra Republicana de Catalunya.", "A més d'alcaldessa, va ser la responsable de la regidoria de Promoció Econòmica, Turisme i Fires; vicepresidenta de la Fundació Eduard Soler de Ripoll; presidenta de la Fundació Guifré (Residència Geriàtrica de Ripoll); va formar part de l'executiva de la Federació de Municipis de Catalunya, per la qual cosa va ocupar el càrrec de presidenta de la Comissió Econòmica i d'Ocupació, i també va ser membre del Consell d'Administració del SOC.", "El 2011, el 2015 i el 2016.", "Perquè va ser nomenada consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació del govern de Quim Torra.", "Les lleis d'espais agraris, de protecció d'oliveres monumentals, de la vitivinicultura i contra el malbaratament alimentari.", "Va establir el Pla estratègic del Cos d'Agents Rurals per al període 2019-2024 i el Pla Estratègic de l'Alimentació de Catalunya.", "Que no es va arribar a acordar.", "Serà la cap de llista d'ERC a la circumscripció de Girona." ] }
vilaweb
El síndic de Ciutadans a les Corts, Toni Cantó, ha dit que ‘hi ha més gent que ha d'assumir la seva responsabilitat‘ pel mal resultat electoral del partit a les darreres eleccions espanyoles i que, ‘per descomptat', aquests també inclou dirigents del partit al País Valencià, de manera que espera ‘altres gestos' de ‘generositat' com el que va fer Albert Rivera. ‘Som molts els afiliats que demanem canvis', ha dit. A més, ha afegit que esperen que s'aprengui ‘dels errors comesos i que es duguen a terme les reformes i els canvis necessaris' perquè Ciutadans torni a ‘il·lusionar' i continuï endavant. El síndic ha refusat donar noms de qui haurien d'assumir aquestes responsabilitats, perquè primer vol comunicar-ho en els llocs que correspon i després ja ho farà públic, però ha assegurat que els afiliats els demanen ‘que se'ls escolte' i que ‘se'ls assegure que quan algú fracassa' s'han de prendre mesures. En aquest sentit, ha assenyalat que la decisió d'Albert Rivera de dimitir l'endemà de la derrota electoral va ser ‘un gest de generositat' que tots els afiliats li agrairan ‘tota la vida' i que ‘li honra'. Cantó ha explicat que s'està recorrent el País Valencià per a participar en actes amb afiliats, per a explicar-los què va passar el dia de les eleccions espanyoles i l'endemà, quan va viure en directe la dimissió de Rivera com a president del partit. En aquestes trobades, diu, intenta comunicar que Ciutadans té a ‘la millor parlamentària d'Espanya al Congrés dels Diputats', en referència a Inés Arrimadas, que ha postulat per a succeir Rivera. ‘Pot ser la primera dona a presidir el govern d'Espanya', ha dit. Segons que ha dit, s'ha posat a la disposició d'Arrimadas i farà el que ella li demani i estarà on ella li demani. A més, ha precisat que parlarà amb ella per a comentar-li el seu ‘diagnòstic' del que ha passat al País Valencià, però també al conjunt de l'estat espanyol, i li comentarà quins canvis creu que cal fer al partit. ‘Inés és una dona molt preparada, molt intel·ligent, i estic segur que pilotarà un partit que tornarà a il·lusionar a tots els afiliats', ha dit.
[ "Qui és Toni Cantó?", "Què ha explicat?", "A qui es refereix?", "I doncs, què ansieja?", "Per quin motiu?", "Què desitgen, a part?", "Per quin motiu no han volgut especificar persones?", "Què ha fet palès, però?", "Quina resolució ha elogiat?", "Què més ha fet saber?", "Per quina raó s'hi reuneix?", "Quina finalitat tenen les concentracions?", "Què ha declarat respecte Arrimadas?", "Per quin motiu vol conversar amb ella?", "Què ha explicat sobre Arrimadas?" ]
{ "answer_end": [ 46, 190, 274, 361, 414, 601, 772, 911, 1117, 1213, 1368, 1564, 1745, 1958, 2104 ], "answer_start": [ 0, 0, 198, 276, 363, 416, 603, 792, 913, 1119, 1119, 1370, 1632, 1747, 1960 ], "input_text": [ "El síndic de Ciutadans a les Corts.", "Que hi ha més gent que ha d'assumir la seva responsabilitat pel mal resultat electoral del partit a les darreres eleccions espanyoles.", "Als dirigents del partit al País Valencià.", "Altres gestos de generositat com el que va fer Albert Rivera.", "Perquè són molts els afiliats que demanen canvis.", "Que s'aprengui dels errors comesos i que es duguen a terme les reformes i els canvis necessaris perquè Ciutadans torni a il·lusionar i continuï endavant.", "Perquè primer vol comunicar-ho en els llocs que correspon i després ja ho farà públic.", "Que els afiliats els demanen que se'ls escolte i que se'ls assegure que quan algú fracassa s'han de prendre mesures.", "La decisió d'Albert Rivera de dimitir l'endemà de la derrota electoral, ja que va ser un gest de generositat que tots els afiliats li agrairien tota la vida i que li honra.", "Que s'està recorrent el País Valencià per a participar en actes amb afiliats.", "Per a explicar-los què va passar el dia de les eleccions espanyoles i l'endemà, quan va viure en directe la dimissió de Rivera com a president del partit.", "Comunicar que Ciutadans té a la millor parlamentària d'Espanya al Congrés dels Diputats, en referència a Inés Arrimadas, que ha postulat per a succeir Rivera.", "S'ha posat a la seva disposició, farà el que ella li demani i estarà on ella li demani.", "Per a comentar-li el seu diagnòstic del que ha passat al País Valencià, però també al conjunt de l'estat espanyol, i li comentarà quins canvis creu que cal fer al partit.", "Que és una dona molt preparada, molt intel·ligent, i està segur que pilotarà un partit que tornarà a il·lusionar a tots els afiliats." ] }
mitologia
Carlota de Lusignan, nascuda el 28 de juny del 1444 a Nicòsia, morta el 16 de juliol del 1487 a Roma, reina de Xipre (1458-1460), fou la filla de Joan II de Xipre i d'Helena Peleòloga. Va ser deposada pel seu germanastre, Jaume, que va obtenir el suport egipci. No va tenir fills que la sobrevisquessin i la successió va passar al Savoia. Es va casar en primeres noces el 21 de desembre del 1456 amb Joan de Portugal, duc de Coïmbra, nebot del rei de Portugal, fill de Pere de Portugal i d'Isabel d'Urgell, però aquest fou enverinat i va morir el 21 de juny del 1457 a Nicòsia. Va esdevenir a continuació reina de Xipre a la mort del seu pare (jurada a Nicòsia), però el seu germanastre bastard Jaume l'arquebisbe, que era eclesiàstic, tenia igualment pretensions al tron i va acudir al soldà d'Egipte per unir interessos. Aquest germà va fugir l'any 1459 i es va refugiar a la cort d'Al-Aixraf Sayf ad-Dîn Inal al-Ala'i, soldà mameluc d'Egipte. Es va casar en segones noces l'any 1459 amb el seu cosí germà Lluís de Savoia (1436-1482), comte de Ginebra, fill d'Anna de Lusignan, descendent del rei Jaume I de Xipre. Durant aquest temps, Jaume l'arquebisbe, que intrigava a la cort del sultà, va desembarcar el setembre del 1460 al front d'un destacament mameluc i va prendre ràpidament el control de l'illa. La reina i els barons lleials es van retirar a la fortalesa de Cerines (Kyrenia), que no va ser presa fins al setembre del 1463. Carlota va marxar llavors a Roma. El seu marit, amb el seu germà Amadeu IX de Savoia, va intentar recuperar l'illa però no ho va aconseguir. Va anar després a demanar suport al rei de França, cosa que no va obtenir, i va decidir passar els darrers anys de la seva vida retirat al monestir de Ripaille (França), on va morir el 1482. Carlota només havia tingut un fill del segon matrimoni que va morir poc després del part i, el 1485, va cedir tots els seus drets al seu nebot Carles I de Savoia. Va morir a Roma el 16 de juliol del 1487. Fou enterrada al Vaticà, per voluntat del papa Innocenci VIII, en la cripta de la basílica de Sant Pere. El seu govern es va caracteritzar per saber mantenir un clima de diàleg i estabilitat. Va deixar el regne en condicions de prosperitat i va implementar una reforma tributària que va ser capaç d'identificar, per a cada zona de l'illa, els índexs de riquesa sobre els quals calia calcular cada impost gravable. Aquest sistema, innovador en el seu moment, va ser perfeccionat gradualment al llarg dels segles i encara està en ús, cosa que permet a la comunitat local un ingrés d'impostos estable per a les necessitats de l'estat xipriota. Els seus assagistes i poetes van escriure línies d'elogi pel seu bon criteri en l'àmbit de la justícia, ja que va impulsar la creació d'un codi penal que garantís una pena per cada delicte, però dins d'un punt de vista humanitari, dirigit a la reinserció de la persona i la pena de mort es va considerar aplicable només als traïdors de l'estat.
[ "Qui va ser Carlota de Lusignan?", "Amb qui va casar-se?", "Van tenir descendència?", "I doncs, qui els va rellevar?", "Amb qui va consagrar-se, primerament?", "Com va morir Joan de Portugal?", "Què va passar quan el seu pare va traspassar?", "On va amagar-se, Jaume l'arquebisbe?", "I el segon casament de Carlota amb qui va ser?", "Què va organitzar, el seu germanastre, l'any 1460?", "I Carlota on va haver de fugir?", "Què va passar amb el seu segon home?", "Havien tingut descendència?", "A qui va lliurar el seu poder?", "On es troba la seva sepultura?", "Com es particularitza el seu regnat?", "Com va deixar la corona?", "Com s'ha propagat aquesta organització?", "Què se li ha honorat?" ]
{ "answer_end": [ 183, 227, 302, 337, 505, 576, 821, 944, 1115, 1307, 1470, 1768, 1858, 1931, 2078, 2165, 2387, 2614, 2959 ], "answer_start": [ 0, 185, 262, 262, 339, 339, 578, 823, 946, 1117, 1309, 1472, 1770, 1871, 1975, 2080, 2167, 2389, 2616 ], "input_text": [ "Reina de Xipre i filla de Joan II de Xipre i d'Helena Peleòloga.", "Amb el seu germanastre, Jaume.", "No.", "Els Savoia.", "Amb Joan de Portugal, duc de Coïmbra, nebot del rei de Portugal, fill de Pere de Portugal i d'Isabel d'Urgell.", "Fou enverinat.", "Que va esdevenir reina de Xipre, però el seu germanastre bastard Jaume l'arquebisbe, que era eclesiàstic, tenia igualment pretensions al tron i va acudir al soldà d'Egipte per unir interessos.", "A la cort d'Al-Aixraf Sayf ad-Dîn Inal al-Ala'i, soldà mameluc d'Egipte.", "Amb el seu cosí germà Lluís de Savoia, comte de Ginebra, fill d'Anna de Lusignan, descendent del rei Jaume I de Xipre.", "Va desembarcar al front d'un destacament mameluc i va prendre ràpidament el control de l'illa.", "A la fortalesa de Cerines (Kyrenia), que no va ser presa fins al setembre del 1463, i Carlota va marxar llavors a Roma.", "Amb el seu germà Amadeu IX de Savoia va intentar recuperar l'illa però no ho va aconseguir; va anar després a demanar suport al rei de França, cosa que no va obtenir, i va decidir passar els darrers anys de la seva vida retirat al monestir de Ripaille (França), on va morir el 1482.", "Sí, però va morir poc després del part.", "Al seu nebot Carles I de Savoia.", "Al Vaticà, en la cripta de la basílica de Sant Pere.", "Per saber mantenir un clima de diàleg i estabilitat.", "En condicions de prosperitat i va implementar una reforma tributària que va ser capaç d'identificar, per a cada zona de l'illa, els índexs de riquesa sobre els quals calia calcular cada impost gravable.", "Ha estat perfeccionat gradualment al llarg dels segles i encara està en ús, cosa que permet a la comunitat local un ingrés d'impostos estable per a les necessitats de l'estat xipriota.", "El seu bon criteri en l'àmbit de la justícia, ja que va impulsar la creació d'un codi penal que garantís una pena per cada delicte, però dins d'un punt de vista humanitari, dirigit a la reinserció de la persona i la pena de mort es va considerar aplicable només als traïdors de l'estat." ] }
mitologia
Segons la mitologia grega, Míscel (en grec antic Μύσκελος, Miskelos), va ser un ciutadà d'Argos, descendent de Crotó. Hi ha diverses tradicions sobre ell. Míscel és un aqueu, natural de Ripes que volia fundar una colònia a la Magna Grècia. Apol·lo li ordenà, a través de l'oracle de Delfos, que fundés Crotona en el lloc on es trobava la tomba del seu avantpassat. Però quan va arribar a aquelles contrades, va veure que existia la ciutat de Síbaris, i va tornar a preguntar al déu si calia una nova ciutat. La resposta de l'oracle va ser: Míscel d'esquena curta (ja que era una mica geperut), si actues contra el teu déu vessaràs llàgrimes; accepta el regal que se't dona". Míscel va obeir. Una altra tradició, que explica Ovidi, diu que una nit se li aparegué en somnis Heracles divinitzat i li ordenà que fundés una ciutat sobre la tomba de Crotó, ja que aquest heroi l'havia acollit quan tornava de la terra de Gerió, i en agraïment per l'hospitalitat rebuda. Míscel no gosà complir l'ordre, ja que aleshores l'expatriació es castigava amb pena de mort, però el déu hi insistí i l'amenaçà amb càstigs terribles si no ho feia. Míscel, finalment, es preparà per abandonar la ciutat, però el seu propòsit fou descobert i hagué de comparèixer a judici. Tots els jurats, considerant-lo culpable, varen emetre el veredicte amb boles negres, però en obrir l'urna per comptar-les només s'hi varen trobar boles blanques, que representaven l'absolució del reu. Míscel, doncs, quedà en llibertat i pogué arribar al sud d'Itàlia on fundà la ciutat de Crotona.
[ "Qui va ser Míscel?", "D'acord amb quina creença?", "Hi ha una única versió sobre el seu mite?", "Quina aspiració tenia?", "Què va exigir-li el déu Apol·lo?", "Com?", "Què va passar, però, en arribar on havia de crear Crotona?", "Què va contestar-li el presagi?", "Va fer cas?", "I Ovidi què en narra?", "Per quin motiu no va obeir, Míscel?", "Va acabar cedint, al final?", "Què el va aturar?", "Què va passar amb la resolució?", "Va poder complir el seu objectiu, doncs?" ]
{ "answer_end": [ 116, 116, 153, 238, 363, 363, 506, 672, 690, 962, 1056, 1183, 1251, 1453, 1550 ], "answer_start": [ 0, 0, 118, 155, 240, 240, 365, 540, 675, 692, 964, 964, 1130, 1253, 1455 ], "input_text": [ "Un ciutadà d'Argos, descendent de Crotó.", "Amb la mitologia grega.", "No.", "Fundar una colònia a la Magna Grècia.", "Que fundés Crotona en el lloc on es trobava la tomba del seu avantpassat.", "A través de l'oracle de Delfos.", "Va veure que existia la ciutat de Síbaris, i va tornar a preguntar al déu si calia una nova ciutat.", "Míscel d'esquena curta, si actues contra el teu déu vessaràs llàgrimes; accepta el regal que se't dona.", "Sí.", "Que una nit se li aparegué en somnis Heracles divinitzat i li ordenà que fundés una ciutat sobre la tomba de Crotó, ja que aquest heroi l'havia acollit quan tornava de la terra de Gerió, i en agraïment per l'hospitalitat rebuda.", "Perquè aleshores l'expatriació es castigava amb pena de mort.", "Sí.", "El descobriment del seu propòsit.", "Que tots els jurats, considerant-lo culpable, varen emetre el veredicte amb boles negres, però en obrir l'urna per comptar-les només s'hi varen trobar boles blanques, que representaven l'absolució del reu.", "Sí." ] }
mitologia
Jean Rychner (Neuchâtel, 13 de gener de 1916 - Neuchâtel, 5 de juny de 1989) fou un romanista i medievalista suís. Rychner es va llicenciar en lletres a la Universitat de Neuchâtel (1936) i després va estudiar a l'École des Chartes de París on es va diplomar el 1941 amb una tesi intitulada Martial d'Auvergne et les vigiles de Charles VII. De 1942 a 1945 va ser director adjunt de la biblioteca municipal de Neuchâtel i de 1946 a 1949 director de la Fondation suisse de la Cité universitaire a París. De 1949 fins a 1981 va ser catedràtic de llengua i literatura medieval franceses a la Universitat de Neuchâtel (on va ser també degà de 1955 a 1957 i vicerector de 1971 a 1975). Va ser director de la comissió filològica del Glossaire des patois de la Suisse romande de 1962 a 1974. La seva recerca fou sobre literatura francesa medieval i edità diversos textos (com obres de Villon, els Lais de Maria de França, etc). És coneguda també la seva obra sobre l'estil de la cançó de gesta. Va ser investit com a doctor honoris causa per les universitats d'Estrasburg, Ginebra i Lausana. Des de 1974 era membre associat de l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Bèlgica.
[ "Qui va ser Jean Rychner?", "En què va graduar-se?", "I seguidament?", "Com va encapçalar el seu estudi?", "Quines institucions va gestionar?", "Va exercir de docent?", "De quina assignatura?", "Quins altres càrrecs va tenir en aquesta universitat?", "Quina relació va tenir amb la comissió filològica del Glossaire des patois de la Suisse romande?", "En què va centrar els seus estudis?", "Quins escrits va editar?", "Quin estudi rellevant va dur a terme?", "Quin títol se li ha atribuït?", "De quina institució forma part des de 1974?" ]
{ "answer_end": [ 113, 187, 240, 339, 500, 612, 612, 678, 782, 838, 918, 985, 1082, 1186 ], "answer_start": [ 0, 115, 190, 190, 341, 502, 502, 588, 680, 784, 841, 920, 987, 1084 ], "input_text": [ "Un romanista i medievalista suís.", "En lletres a la Universitat de Neuchâtel.", "Va estudiar a l'École des Chartes de París.", "Martial d'Auvergne et les vigiles de Charles VII.", "De 1942 a 1945 va ser director adjunt de la biblioteca municipal de Neuchâtel i de 1946 a 1949 director de la Fondation suisse de la Cité universitaire a París.", "Sí.", "De llengua i literatura medieval franceses a la Universitat de Neuchâtel.", "Va ser degà de 1955 a 1957 i vicerector de 1971 a 1975.", "En va ser director de 1962 a 1974.", "En la literatura francesa medieval.", "Obres de Villon, els Lais de Maria de França, etc.", "Sobre l'estil de la cançó de gesta.", "El de doctor honoris causa per les universitats d'Estrasburg, Ginebra i Lausana.", "De l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Bèlgica." ] }
bios
Dolors Marin i Tuyà (Barcelona, 1960) és una psicòloga, psicoterapeuta i activista catalana. Va estudiar la carrera de Filosofia/secció de Psicologia (1977-1982) i es llicencià en Psicologia per la Universitat de Barcelona. Va exercir en la Salut Pública entre els anys 1984 i 2011 a l'Hospital Clínic de Barcelona i al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, com a psicoterapeuta fent protocols de teràpia individual, grupal i intervencions comunitàries. També va rebre formació de personal sanitari. Amb relació a la recerca en psicologia, Marin i Tuyà és autora de diverses publicacions. També d'articles en mitjans de comunicació com el Punt Avui. Dolors Marín va crear el primer centre a Espanya per l'atenció del tabaquisme, la Sociedad Catalana para la Prevención del Tabaquismo. Treballà per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), amb l'objectiu de fer un seguiment dels progressos o incumpliments del Govern espanyol en la lluita contra el tabac. Pel que fa a la seva vinculació amb l'activisme en Drets Humans, ha estat membre del Secretariat Nacional de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) en el període fundacional 2011-2013, i va ser-ne la seva primera presidenta entre l'abril del 2011 i l'abril 2012. Fou editora del butlletí de l'ANC, i coordinadora de la sectorial de psicologia de l'ANC (2015-2018). Ha format part del Grup d'Investigació 'Globàlium' de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.
[ "Qui és Dolors Marin i Tuyà?", "Què va estudiar?", "I en què va graduar-se?", "En quines institucions va treballar?", "En què va especialitzar-se?", "Quina altra pràctica va obtenir?", "El seu estudi psicològic ha estat publicat?", "Quins altres productes ha redactat?", "En què ha sigut pionera?", "Amb quina entitat ha col·laborat?", "Quina finalitat tenien?", "Quina relació ha tingut amb els Drets Humans?", "I amb l'ANC?", "I per últim, en quin col·lectiu ha participat?" ]
{ "answer_end": [ 91, 161, 222, 430, 467, 513, 602, 663, 798, 853, 970, 1230, 1332, 1405 ], "answer_start": [ 0, 93, 164, 224, 373, 469, 515, 604, 665, 800, 800, 972, 1232, 1334 ], "input_text": [ "Una psicòloga, psicoterapeuta i activista catalana.", "La carrera de Filosofia/secció de Psicologia.", "En Psicologia per la Universitat de Barcelona.", "En la Salut Pública entre els anys 1984 i 2011 a l'Hospital Clínic de Barcelona i al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, com a psicoterapeuta fent protocols de teràpia individual.", "Com a psicoterapeuta fent protocols de teràpia individual, grupal i intervencions comunitàries.", "Formació de personal sanitari.", "Sí.", "Articles en mitjans de comunicació com el Punt Avui.", "En crear el primer centre a Espanya per l'atenció del tabaquisme, la Sociedad Catalana para la Prevención del Tabaquismo.", "Amb l'Organització Mundial de la Salut (OMS).", "Fer un seguiment dels progressos o incumpliments del Govern espanyol en la lluita contra el tabac.", "Ha estat membre del Secretariat Nacional de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) en el període fundacional 2011-2013, i va ser-ne la seva primera presidenta entre l'abril del 2011 i l'abril 2012.", "En fou editora del butlletí i coordinadora de la sectorial de psicologia de l'ANC.", "En el Grup d'Investigació Globàlium de la Fundació Randa." ] }
vilaweb
Divendres i dissabte s'organitza a Tiana el festival Tiana Negra, que des de fa vuit anys explora el suspens, la intriga i el terror a la literatura catalana. El tret de sortida i la cloenda seran dos homenatges. El primer, a l'escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó, que havia d'inaugurar el certamen i es va morir el proppassat dilluns. Se'n projectarà una entrevista i se li dedicarà una taula rodona amb lectura inclosa. El segon serà un ‘homenatge pirotècnic' que el traductor Pau Vidal dedicarà a l'autor italià Andrea Camilleri, just uns mesos després de la seva mort. També és any de novetats. El Tiana Negra estrena direcció: Anna Maria Villalonga serà l'encarregada de capitanejar els dos dies de certamen, agafant el relleu de Sebastià Bennasar, que, segons ella, ‘ha deixat el llistó molt alt'. Villalonga ha optat per un festival participatiu, amb un espectacle teatral a càrrec del Consell d'Infants de Tiana. Hi haurà presentacions de llibres i signatures, i hi passaran els principals noms de la literatura negra catalana, com Marc Pastor, Andreu Martín, Marc Moreno, Lluís Llort i Margarida Aritzeta, a qui es va homenatjar l'any passat. Consulteu-ne el programa clicant ací. Tiana Negra, el festival de novel·la negra en català, homenatjarà Margarida Aritzeta
[ "Què se celebra divendres i dissabte?", "On?", "Què examina?", "Quant temps fa que es realitza aquest festival?", "A qui es commemorarà?", "Per quin motiu es venerarà la literatura de Simó?", "I doncs com se la recordarà?", "I el reconeixement a Andrea Camilleri com serà?", "Qui és la nova directora?", "I abans qui ho dirigia?", "Què ha manifestat, Villalonga, respecte Bennasar?" ]
{ "answer_end": [ 64, 64, 157, 157, 533, 336, 422, 568, 655, 754, 804 ], "answer_start": [ 0, 0, 0, 0, 213, 213, 338, 424, 601, 634, 601 ], "input_text": [ "El festival Tiana Negra.", "A Tiana.", "El suspens, la intriga i el terror a la literatura catalana.", "Vuit anys.", "A l'escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó i a l'autor italià Andrea Camilleri.", "Perquè havia d'inaugurar el certamen i es va morir el proppassat dilluns.", "Se'n projectarà una entrevista i se li dedicarà una taula rodona amb lectura inclosa.", "Un homenatge pirotècnic.", "Anna Maria Villalonga.", "Sebastià Bennasar.", "Que ha deixat el llistó molt alt." ] }
vilaweb
La Fiscalia de Barcelona ha sol·licitat una condemna de dos anys de presó a un usuari de Twitter per haver difós per les xarxes socials dades personals de la lletrada de l'administració de justícia del Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona, Montserrat del Toro, a més d'una fotografia seva, quan va haver declarat com a testimoni al Tribunal Suprem. EuropaPress ha tingut accés a l'escrit d'acusació remès al jutjat d'instrucció 16 de Barcelona, que havia obert diligències per aquest cas. El fiscal acusa ‘R.N.A.' d'un presumpte delicte d'obstrucció a la justícia i un altre de coaccions i sol·licita, a més, una multa de 17.100 euros. El mateix jutjat va obrir diligències prèvies el 7 de març de 2019, després d'haver rebut una denúncia de Del Toro, i el magistrat va ordenar als Mossos d'Esquadra que investiguessin els fets. Segons l'escrit de la fiscalia espanyola, el dia que declarava la lletrada al Suprem, el 6 de març de 2019, l'investigat va difondre el següent missatge juntament amb una fotografia de l'afectada: ‘Aquesta senyora que no vol que la vegin, consta el seu nom en el BOE doña DNI a més de la seva foto a les xarxes socials'. I afegeix que l'acusat pretenia ‘aconseguir la màxima difusió possible de la imatge i aspecte de qui llavors declarava en condició de testimoni protegit'. La setmana passada, el diari espanyol El Mundo va publicar un reportatge: ‘El calvari de la Montse, la secretària judicial que es va escapar dels Jordis', encapçalada per una gran imatge de del Toro i revelant diversos detalls de la seva vida privada. Segons el fiscal, l'usuari de Twitter va difondre la identitat de la lletrada perquè ‘fos objecte d'insults i escarni tant a les xarxes socials com en la seva vida privada'. Del Toro va declarar en qualitat de testimoni en el judici contra el procés per explicar com havia sortit de la Conselleria d'Economia de la Generalitat després de l'operatiu de la Guàrdia Civil el 20 de setembre de 2017. Tres patriotes espanyols en una reunió conspirativa uns quants dies abans del 20-S
[ "Què ha exigit la Fiscalia de Barcelona?", "Per quin motiu?", "Quin mitjà ha pogut filtrar el text fiscal?", "De què es fa responsable a R.N.A?", "Què més se li reclama?", "Com va començar el procés judicial?", "I què va determinar el jutge?", "De quina divulgació se l'acusa?", "Quin propòsit tenia l'inculpat?", "Quina crònica va publicar El Mundo?", "Què ha asseverat el tributari?", "Què va deposar, Del Toro?", "Quan va passar, això?", "En concepte de què va justificar-se?" ]
{ "answer_end": [ 96, 346, 486, 586, 633, 749, 826, 1149, 1304, 1556, 1730, 1884, 1952, 1952 ], "answer_start": [ 0, 0, 348, 488, 589, 635, 635, 936, 1153, 1306, 1558, 1732, 1732, 1732 ], "input_text": [ "Una condemna de dos anys de presó a un usuari de Twitter.", "Per haver difós per les xarxes socials dades personals de la lletrada de l'administració de justícia del Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona, Montserrat del Toro, a més d'una fotografia seva, quan va haver declarat com a testimoni al Tribunal Suprem.", "EuropaPress.", "D'un presumpte delicte d'obstrucció a la justícia i un altre de coaccions.", "Una multa de 17.100 euros.", "El jutjat va obrir diligències prèvies el 7 de març de 2019, després d'haver rebut una denúncia de Del Toro.", "Que els Mossos d'Esquadra que investiguessin els fets.", "Del missatge 'Aquesta senyora que no vol que la vegin, consta el seu nom en el BOE doña DNI a més de la seva foto a les xarxes socials', juntament amb una fotografia de l'afectada.", "Aconseguir la màxima difusió possible de la imatge i aspecte de qui llavors declarava en condició de testimoni protegit.", "‘El calvari de la Montse, la secretària judicial que es va escapar dels Jordis', encapçalada per una gran imatge de del Toro i revelant diversos detalls de la seva vida privada.", "Que l'usuari de Twitter va difondre la identitat de la lletrada perquè fos objecte d'insults i escarni tant a les xarxes socials com en la seva vida privada.", "Com havia sortit de la Conselleria d'Economia de la Generalitat.", "Després de l'operatiu de la Guàrdia Civil el 20 de setembre de 2017.", "De testimoni en el judici contra el procés." ] }
vilaweb
La CUP ha comunicat al president del parlament, Roger Torrent, la decisió d'abstenir-se si Junts per Catalunya i ERC proposen un candidat sense haver acordat prèviament cap programa de govern ‘d'acció republicana'. Ho ha explicat el diputat Carles Riera, que ha volgut deixar clar que per la CUP no és pas un problema de noms. ‘La CUP no ha vetat Jordi Sànchez. Ni tan sols vam parlar de cap nom, perquè no som en aquesta fase. El nostre consell no en va ni parlar, de Jordi Sànchez. Som en la fase no resolta de parlar del programa polític i d'acció institucional i per això hi ha un profund desacord amb JxCat i ERC, per una banda, i la CUP per una altra.' Riera ha explicat que, ara per ara, la seva posició és la de l'abstenció. ‘Podríem entrar a valorar qualsevol nom d'un candidat a presidir les nostres institucions per dur a terme un programa d'acció republicana. Però per a fer programa autonòmic, ens abstindrem.' Ha afegit que l'abstenció de la CUP fa de mirall de la posició de Junts per Catalunya i ERC, bo i recordant que permetria d'investir Jordi Sànchez o el nom que les altres dues formacions pactin en una segona ronda de votació del ple, que requereix majoria simple. Això només seria possible si tots els diputats poguessin votar, però Carles Puigdemont i Toni Comín no ho poden fer si no deleguen el seu vot, cosa que la justícia espanyola impediria. Sense el seu vot, i amb l'abstenció de la CUP, els vots contraris superarien per un els favorables. I Riera demana que, si volen fer possible la investidura de Sànchez amb l'actual programa polític, JxCat, ERC i la mesa han de ser capaços de fer ‘aquesta petita desobediència', és a dir, acceptar el vot delegat a desgrat de l'oposició dels jutges espanyols. I es pregunta: ‘Aprovarem lleis i decrets que implicaran una desobediència necessària al TC si no hem estat capaços de defensar el dret de vot de dos diputats?' ‘Programa d'acció republicana' Per un programa d'acció republicana, Riera entén, per exemple, ‘assolir una sobirania nacional i republicana perquè les grans infrastructures i recursos del país restin sota titularitat pública; polítiques fiscals redistributives; mesures com ara que la universitat torni a ser realment pública; expropiar els habitatges de grans tenidors i la banca que en fan un ús il·legítim…' I ha afegit: ‘Tot això ha de ser finançat per un sistema de banca pública, perquè ningú no pot esperar que aquestes polítiques tinguin el vist-i-plau del sector privat. Tot això ja sabem que serà declarat inconstitucional.' Avui Roger Torrent fa la ronda de consultes amb els portaveus dels grups parlamentaris per a cercar un nou candidat a la presidència de la Generalitat.
[ "Què ha advertit, la CUP, a Roger Torrent?", "Qui ho ha comunicat?", "Què més ha fet palès?", "Com ho ha explicat?", "En quina situació ha afirmat que es troben?", "Per quin motiu?", "Quina conseqüència té aquest retraïment?", "I doncs, quina situació s'ha de donar perquè això s'aconsegueixi?", "Però quin problema hi ha?", "Com afirma que seria la situació final?", "Què sol·licita, doncs, Riera?", "Què comporta, això?", "Quin qüestionament s'ha fet?", "Com ha explicat que hauria de ser un programa d'acció republicana, Riera?", "Quina condició hi ha, però?", "Què realitzarà, durant la jornada d'avui, Torrent?" ]
{ "answer_end": [ 213, 253, 325, 658, 731, 923, 1186, 1250, 1371, 1471, 1649, 1730, 1892, 2303, 2527, 2678 ], "answer_start": [ 0, 215, 215, 327, 659, 733, 924, 1188, 1188, 1373, 1473, 1475, 1747, 1893, 2306, 2528 ], "input_text": [ "La decisió d'abstenir-se si Junts per Catalunya i ERC proposen un candidat sense haver acordat prèviament cap programa de govern d'acció republicana.", "El diputat Carles Riera.", "Que per la CUP no és pas un problema de noms.", "Ha dit que la CUP no ha vetat Jordi Sànchez, ni tan sols van parlar de cap nom, perquè no són en aquesta fase: el seu consell no en va ni parlar, de Jordi Sànchez; són en la fase no resolta de parlar del programa polític i d'acció institucional i per això hi ha un profund desacord amb JxCat i ERC, per una banda, i la CUP per una altra.", "En la de l'abstenció.", "Perquè podrien entrar a valorar qualsevol nom d'un candidat a presidir les seves institucions per dur a terme un programa d'acció republicana, però per a fer programa autonòmic, se n'abstindran.", "Fa de mirall de la posició de Junts per Catalunya i ERC, bo i recordant que permetria d'investir Jordi Sànchez o el nom que les altres dues formacions pactin en una segona ronda de votació del ple, que requereix majoria simple.", "Tots els diputats haurien de poder votar.", "Que Carles Puigdemont i Toni Comín no ho poden fer si no deleguen el seu vot, cosa que la justícia espanyola impediria.", "Els vots contraris superarien per un els favorables.", "Que, si volen fer possible la investidura de Sànchez amb l'actual programa polític, JxCat, ERC i la mesa han de ser capaços de fer aquesta petita desobediència.", "Acceptar el vot delegat a desgrat de l'oposició dels jutges espanyols.", "Aprovarem lleis i decrets que implicaran una desobediència necessària al TC si no hem estat capaços de defensar el dret de vot de dos diputats?", "Haurien d'assolir una sobirania nacional i republicana perquè les grans infrastructures i recursos del país restessin sota titularitat pública; polítiques fiscals redistributives; mesures com ara que la universitat tornés a ser realment pública; expropiar els habitatges de grans tenidors i la banca que en fan un ús il·legítim, ente d'altres.", "Que tot això hauria de ser finançat per un sistema de banca pública, perquè ningú no pot esperar que aquestes polítiques tinguin el vist-i-plau del sector privat, i tot això ja se sap que serà declarat inconstitucional.", "La ronda de consultes amb els portaveus dels grups parlamentaris per a cercar un nou candidat a la presidència de la Generalitat." ] }
vilaweb
El Ministeri d'Afers Estrangers espanyol ha aturat el projecte del corredor 5G del Mediterrani, impulsat pel Departament de Polítiques Digitals en col·laboració amb Occitània i amb l'aval de la Comissió Europea. Segons Catalunya Ràdio, el ministeri de Josep Borrell ha fet pressió per paralitzar aquest projecte transfronterer que havia de ser un banc de proves per a projectes que investiguen en vehicles autònoms i connectats. Aquest corredor era una aposta de la Unió Europea, que per a finançar aquesta mena de projectes exigeix que siguin transfronterers; per això Catalunya l'havia preparat amb la col·laboració del govern d'Occitània. Se n'havia de fer la presentació el mes de juny passat a Bucarest, Romania, i hi havien d'assistir el conseller Jordi Puigneró, el vice-president de la regió d'Occitània i alts càrrecs de la Comissió Europea. Tanmateix, la intervenció de Borrell va fer que aquest acte es vetés. Segons fonts del Departament de Polítiques Digitals, el ministeri es va posar en contacte amb la Comissió Europea perquè suspengués l'acte, on s'havia d'aprovar un pla de treball i obrir el projecte del corredor 5G a fons europeus. Ho ha confirmat el conseller Puigneró a Catalunya Ràdio: ‘Van cancel·lar l'acte trucant a la Comissió Europea. Nosaltres ja teníem els bitllets.' Jordi Puigneró: ‘L'IdentiCAT pot servir per a votar, no ens n'amaguem' Segons el ministeri espanyol, el document que s'havia de signar a Bucarest no s'adequa al llenguatge jurídic propi d'un tractat internacional d'aquestes característiques. I proposava tot de canvis a la Generalitat. Per exemple, s'havia d'incloure una referència al ‘Regne d'Espanya‘ cada vegada que es mencionés la Generalitat; també era contrari que Catalunya s'hi presentés com un ‘país' o una ‘part signant', i proposava que es canviés aquests termes per ‘regió'. Així mateix, demanava una rectificació perquè en el text en anglès s'anomenava ‘ministeri' la conselleria de Polítiques Digitals i ‘ministre' el titular, Jordi Puigneró. ‘Em diuen que sóc un cap de departament. Ja no respecten ni la constitució', s'ha queixat Puigneró. El conseller ha dit que tot plegat és una mostra més que l'estat espanyol té ‘una intenció clara de blocar el govern català'.
[ "Quina iniciativa ha paralitzat el Ministeri d'Afers Estrangers espanyol?", "Què ha afirmat, Catalunya Ràdio?", "Quines institucions havien col·laborat en aquest programa?", "On s'havia de dur a terme l'explicació del plantejament?", "I qui hi havia de fer acte de presència?", "Què va impedir que això es realitzés?", "D'acord amb el Departament de Polítiques Digitals, què va passar?", "Quines declaracions ha fet Puigneró?", "Quina utilitat té, l'IdentiCAT?", "I el ministeri espanyol com hi ha intervingut?", "Com quins?", "Quina retractació s'exigia?", "Per quin motiu ha protestat, Puigneró?", "Quin propòsit afirma que té l'estat espanyol?" ]
{ "answer_end": [ 210, 427, 640, 716, 849, 919, 1151, 1313, 1369, 1583, 1835, 2005, 2105, 2231 ], "answer_start": [ 0, 212, 429, 642, 642, 851, 921, 1153, 1316, 1370, 1585, 1837, 2007, 2107 ], "input_text": [ "El projecte del corredor 5G del Mediterrani, impulsat pel Departament de Polítiques Digitals en col·laboració amb Occitània i amb l'aval de la Comissió Europea.", "Que el ministeri de Josep Borrell ha fet pressió per paralitzar aquest projecte transfronterer que havia de ser un banc de proves per a projectes que investiguen en vehicles autònoms i connectats.", "Era una aposta de la Unió Europea, que per a finançar aquesta mena de projectes exigeix que siguin transfronterers; per això Catalunya l'havia preparat amb la col·laboració del govern d'Occitània.", "A Bucarest, Romania.", "El conseller Jordi Puigneró, el vice-president de la regió d'Occitània i alts càrrecs de la Comissió Europea.", "La intervenció de Borrell.", "Que el ministeri es va posar en contacte amb la Comissió Europea perquè suspengués l'acte, on s'havia d'aprovar un pla de treball i obrir el projecte del corredor 5G a fons europeus.", "Que van cancel·lar l'acte trucant a la Comissió Europea i ells ja tenien els bitllets.", "Pot servir per a votar.", "Ha declarat que el document que s'havia de signar a Bucarest no s'adequa al llenguatge jurídic propi d'un tractat internacional d'aquestes característiques, i també proposava tot de canvis a la Generalitat.", "Com que s'havia d'incloure una referència al ‘Regne d'Espanya‘ cada vegada que es mencionés la Generalitat; també era contrari que Catalunya s'hi presentés com un ‘país' o una ‘part signant', i proposava que es canviés aquests termes per ‘regió'.", "Que en el text en anglès s'anomenava ‘ministeri' la conselleria de Polítiques Digitals i ‘ministre' el titular, Jordi Puigneró.", "Perquè li diuen que és un cap de departament i ja no respecten ni la constitució.", "Blocar el govern català." ] }
vilaweb
El líder de Podem, Pablo Iglesias, ha explicat aquest matí que en la reunió a tres de la setmana passada amb el PSOE i Ciutadans ‘en cap cas' la possibilitat de celebrar un referèndum a Catalunya ‘va estar sobre la taula' i que les diferències es van centrat bàsicament en el programa econòmic. En declaracions a RAC1, Iglesias ha comentat que va oferir al PSOE començar a negociar a partir del programa socialista però ha lamentat ‘s'han acostat al PP arribant a un acord amb C's'. D'altra banda, Iglesias ha insistit que el ‘problema és Ciutadans' perquè el ‘PSOE i nosaltres ens podríem posar d'acord en moltes coses' i ha dit que Pedró Sánchez està ‘engabiat' pel seu propi partit quan en el comitè federal de finals del 2015 ‘li van prohibir parlar de Catalunya i arribar a un acord amb Podem'. Podeu escoltar l'entrevista ací: Segons ha explicat Iglesias, a Ciutadans no estaven disposats a acceptar Podem en un mateix executiu. ‘Ens van deixar clar que el govern no seria proporcional i Podem no hi podria ser', ha comentat Iglesias, que ha afegit que només volien un ‘xec en blanc'. ‘Serem joves i ingenus, però no que ens prenguin el pèl', ha sentenciat el líder de Podem, que ha dit que el seu partit i C's ‘són com l'aigua i l'oli'. Iglesias s'ha mostrat ‘escèptic' que el PSOE i Podem puguin reconduir les negociacions tot i que ha dit que ‘tant de bo' així fos i el partit socialista apostés per una coalició de partits progressistes perquè, creu, és el que ‘gran part' de votants progressistes voldrien. Segons ha dit, les propostes de Podem sobre el dret a decidir ‘no eren tan diferents a les del PSC fins fa dos anys' i va proposar que el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, i el líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech, ‘avancessin en aquesta qüestió'. El secretari general de Podem també ha defensat que en el marc de les negociacions es posés sobre al taula la possibilitat de parlar sobre ministeris perquè quan es parla de coalicions, s'ha de parlar seriosament' i ha assenyalat que quan se li va dir que ell era el ‘problema' es va oferir a retirar-se. ‘En els governs de coalició és fonamental dir què farem i amb qui', ha apuntat. D'altra banda, Iglesias considera que seria ‘decebedor' que el PSOE arribés a un acord amb PP i Ciutadans per formar govern i ha dit que de ser així el partit socialista ‘estaria cavant la seva pròpia tomba'. El líder de Podem ha dit que no desitja que es repeteixin els comicis però que si es tornen a celebrar s'ha postulat per ser de nou el candidat. Sobre el paper de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha dit que desitjaria que des un pas endavant si hi ha eleccions però ha admès, ‘per desgràcia meva i per sort dels ciutadans de Barcelona', que ara Colau està centrada en Barcelona.
[ "Qui és Pablo Iglesias?", "Quines declaracions ha fet en la trobada d'avui?", "I a RAC1 què ha asseverat?", "En quina circumstància ha posat èmfasi?", "I sobre el president de l'estat què ha sostingut?", "Què va passar?", "Què ha dictaminat?", "Per quina circumstància ha mostrat una actitud incrèdula?", "Com és que vol aquest pacte?", "Què ha manifestat en referència als suggeriments de Podem respecte de la llicència de consensuar?", "Quina altra qüestió ha reafirmat?", "Què és crucial en les aliances?", "Quina situació ha afirmat que li doldria?", "I sobre la batllessa de Barcelona quines proclamacions ha fet?" ]
{ "answer_end": [ 33, 293, 481, 620, 798, 1089, 1242, 1446, 1516, 1772, 2077, 2157, 2366, 2750 ], "answer_start": [ 0, 0, 295, 483, 623, 833, 1091, 1244, 1376, 1518, 1774, 2079, 2174, 2513 ], "input_text": [ "El líder de Podem.", "Que en cap cas la possibilitat de celebrar un referèndum a Catalunya va estar sobre la taula i que les diferències es van centrat bàsicament en el programa econòmic..", "Que va oferir al PSOE començar a negociar a partir del programa socialista però ha lamentat s'han acostat al PP arribant a un acord amb C's.", "En que el problema és Ciutadans perquè el PSOE i ells es podrien posar d'acord en moltes coses.", "Que està engabiat pel seu propi partit quan en el comitè federal de finals del 2015 li van prohibir parlar de Catalunya i arribar a un acord amb Podem.", "Que a Ciutadans no estaven disposats a acceptar Podem en un mateix executiu i els van deixar clar que el govern no seria proporcional i Podem no hi podria ser, a part que només volien un xec en blanc.", "Que seran joves i ingenus, però no que els prenguin el pèl, a més que el seu partit i C's són com l'aigua i l'oli.", "Perquè el PSOE i Podem puguin reconduir les negociacions tot i que ha dit que tant de bo així fos i el partit socialista apostés per una coalició de partits progressistes.", "Perquè creu que és el que gran part de votants progressistes voldrien.", "Que no eren tan diferents a les del PSC fins fa dos anys, i que i va proposar que el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, i el líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech, avancessin en aquesta qüestió.", "Que en el marc de les negociacions es posés sobre al taula la possibilitat de parlar sobre ministeris perquè quan es parla de coalicions, s'ha de parlar seriosament i ha assenyalat que quan se li va dir que ell era el problema es va oferir a retirar-se.", "Dir què faran i amb qui.", "Que el PSOE arribés a un acord amb PP i Ciutadans per formar govern i, de ser així, el partit socialista estaria cavant la seva pròpia tomba.", "Que desitjaria que des un pas endavant si hi ha eleccions però ha admès, per desgràcia meva i per sort dels ciutadans de Barcelona, que ara Colau està centrada en Barcelona." ] }
books
Tractant-se de la seva altívola estimada, el senyor Reguera se sentí capgirat: no hi valguè ni l'espectre de la fam en llunyania per a contenir-lo, ni la seva filosofia acomodatícia per a aconhortar-lo. En el dilema de tenir de resignar-se o lluitar, preferí la lluita, amb totes ses consequències. No podia, està clar, atacar obertament, a la descarada, perquè hauria estat la derrota a bestreta, però obraria subterràniament,a tall de taup… Que fer? ¿Denunciar al pare seriós i mirat el primerenc gallareig del fill? ¿Destorbar els plans d'aquest posant-se com l'àngel custodi que vetlla pel bon nom de la casa? Aquesta havia sigut sa primera idea, però hi renuncià de seguida. Per molta discreció que tingués Don Pasual, un dia o altre hauria esment, l'hereuet, de la denúncia; i, com de la jovenesa és el pervindre i les primeres ofenses no es perdonen, el senyor Reguera podia tenir per segur que, així que el noi manés, perdria ell plaça i Nieves tot en un punt. Després de meditar-ho bé, decidí heure-se-les directament amb l'enemic; que així, almenys, podria saber del peu que coixejava i atacar-lo amb majors esperances d'èxit. Tot discorrent com s'enginyaria, la casualitat vingué a oferir-li el punt d'apoi que li mancava. Un dia, tornant de passeig, collí una canya i amb el trempaplomes l'anà pelant i esporgant polidament. Rumia que rumiaràs en les seves coses, caminava d'esma i sens adonar-se del que feia. De sobte pegà una ensopegada i la petita fulla d'acer, ressaltant sobre la canya, li féu un tall al dit. La sang començà a rajar de la ferida, i cada gota que queia, plena, pesanta, sembolcallava en la pols del camí i feia com una boleta enfarinada. Algunes d'aquelles boletes eren tan perfectes que al senyor Reguera li feren l'efecte de píndoles de farmàcia. Estava a tocar la fàbrica; i al pensar farmàcia, el senyor Reguera pensà que podria posar-se al tall, que no volia acabar de rajar-li, una pinzellada de iode. La farmàcia tenia tres portes: una de gran, l'oficial, podriem dir-ne, que donava al pati, una altra de petita que donava a una quadra buida de la fàbrica vella, i, finalment, la terça, que posava aquella peça en comunicació amb una dels baixos del casal coneguda pel rebost dels cocis.
[ "Com és que el senyor Reguera es notava agitat?", "Hi va haver alguna cosa que el calmés?", "Va rendir-se?", "Què és el que no havia d'executar?", "I doncs quins plantejaments van acudir-se-li?", "Per quin motiu no era viable, la segona opció?", "Què va sentenciar, en haver-ho rumiat bé?", "Com va ajudar-lo, l'atzar?", "Què semblaven les pilotetes?", "El concepte de la farmàcia quina altra idea li suggerí?", "Quantes entrades tenia l'apotecaria?", "Quina era la més grossa?", "I la més menuda?", "I la tercera portalada quina funció tenia?" ]
{ "answer_end": [ 77, 201, 297, 396, 614, 968, 1136, 1672, 1783, 1942, 1973, 2033, 2104, 2229 ], "answer_start": [ 0, 79, 203, 299, 443, 681, 970, 1138, 1674, 1815, 1944, 1975, 2035, 2120 ], "input_text": [ "Perquè es tractava de la seva altívola estimada.", "No.", "No.", "Atacar obertament, a la descarada, perquè hauria estat la derrota a bestreta.", "Denunciar al pare seriós i mirat el primerenc gallareig del fill, o destorbar els plans d'aquest posant-se com l'àngel custodi que vetlla pel bon nom de la casa.", "Perquè per molta discreció que tingués Don Pasual, un dia o altre hauria esment, l'hereuet, de la denúncia; i, com de la jovenesa és el pervindre i les primeres ofenses no es perdonen, el senyor Reguera podia tenir per segur que, així que el noi manés, perdria ell plaça i Nieves tot en un punt.", "Heure-se-les directament amb l'enemic; que així, almenys, podria saber del peu que coixejava i atacar-lo amb majors esperances d'èxit.", "Un dia, tornant de passeig, collí una canya i amb el trempaplomes l'anà pelant i esporgant polidament, llavors, rumia que rumiaràs en les seves coses, caminava d'esma i sens adonar-se del que feia i, de sobte pegà una ensopegada i la petita fulla d'acer, ressaltant sobre la canya, li féu un tall al dit i a sang començà a rajar de la ferida, i cada gota que queia, plena, pesanta, sembolcallava en la pols del camí i feia com una boleta enfarinada.", "Píndoles de farmàcia.", "Que podria posar-se al tall, que no volia acabar de rajar-li, una pinzellada de iode.", "Tres.", "L'oficial, que donava al pati.", "Donava a una quadra buida de la fàbrica vella.", "Posava aquella peça en comunicació amb una dels baixos del casal coneguda pel rebost dels cocis." ] }
books
Fins a altes hores de la matinada el devassall no va començar a cedir. Amb tot, si bé el xàfec va minvar, els torrents desbordats varen créixer encara, engruixits pels que s'escorrien de les terres més altes, on la mànega d'aigua havia fet també de les seves. Però de tots els pobles de la rodalia, el de Cassanelles va ser l'únic castigat. Quan, allunyats els núvols, varen aparèixer les primeres lluïssors del nou dia, varen ser saludades amb una lletania de planys i de renecs, de malediccions i de sospirs. El sol, en aixecar-se, va il·luminar el desastre més gros que havien vist els vivents: les cases eren illes; el carrer, el córrec i la plaça, un braç de mar; dels horts ni se'n veia rastre… I el pitjor va ser que ni se'n veia aleshores ni se'n va veure més tard, quan l'aigua va haver anat prou de baixa per a deixar obirar el mal que havia fet. Tota la llenca de terra enclosa entre les cases i el córrec s'havia convertit en un ample sorral, clapat de pedres i llot. Era una cosa que feia venir les llàgrimes als ulls, com les hi feien venir els camps coberts de rierencs, els fruiters arrabassats, els camins destruïts i els claps de terra desapareguts. Semblava que Déu hagués volgut venjar-se d'alguna ofensa que li hagués fet el poble. Qui més que menys, no hi havia pagès que no plorés la desfeta d'algun dels trossos que menava. L'únic que va escapar-se en un tot del càstig va ser en Biel. Les seves peces, prou isolades per a no rebre l'empenta de cap dels torrents desbordats, s'havien gaudit de la pluja sense rebre'n cap dany, i resplandien al sol com si hagués comparegut per a elles la primavera. I en Biel, en veure-ho, va somriure a l'esperança i va donar gràcies a Déu per la ventura que li havia portat, mentre el seu enemic de sempre, el rancuniós hereu Bartra, que es consumia de despit en veure destroçat ço del seu, amenaçava des de la porta de casa seva la torre del Barbut, bo i remugant malediccions i blasfèmies.
[ "Quan va amainar l'aiguat?", "Quin desastre hi va haver, igualment?", "Quina va ser l'única població que va patir-ne les conseqüències?", "Què va sentir-se en començar a sortir el sol?", "Per què?", "Com estava el poble?", "Va millorar la situació?", "Què havia passat?", "Quines visions els feien venir ganes de plorar?", "Què els pareixia?", "Qui va ser el singular afortunat?", "Per quina raó?", "Com va actuar en Biel?", "Qui era el seu rival?", "I en Bartra, com va actuar?" ]
{ "answer_end": [ 69, 258, 339, 509, 596, 699, 855, 978, 1166, 1346, 1408, 1621, 1732, 1791, 1949 ], "answer_start": [ 0, 71, 260, 341, 511, 598, 701, 857, 980, 1168, 1348, 1410, 1623, 1741, 1766 ], "input_text": [ "A altes hores de la matinada.", "Els torrents desbordats varen créixer encara, engruixits pels que s'escorrien de les terres més altes, on la mànega d'aigua havia fet també de les seves.", "Cassanelles.", "Una lletania de planys i de renecs, de malediccions i de sospirs.", "Perquè el sol, en aixecar-se, va il·luminar el desastre més gros que havien vist els vivents.", "Les cases eren illes; el carrer, el córrec i la plaça, un braç de mar i dels horts ni se'n veia rastre.", "No.", "Que tota la llenca de terra enclosa entre les cases i el córrec s'havia convertit en un ample sorral, clapat de pedres i llot.", "Els camps coberts de rierencs, els fruiters arrabassats, els camins destruïts i els claps de terra desapareguts.", "Que Déu hagués volgut venjar-se d'alguna ofensa que li hagués fet el poble. Qui més que menys, no hi havia pagès que no plorés la desfeta d'algun dels trossos que menava.", "En Biel.", "Perquè les seves peces, prou isolades per a no rebre l'empenta de cap dels torrents desbordats, s'havien gaudit de la pluja sense rebre'n cap dany, i resplandien al sol com si hagués comparegut per a elles la primavera.", "Va somriure a l'esperança i va donar gràcies a Déu per la ventura que li havia portat.", "El rancuniós hereu Bartra.", "Es consumia de despit en veure destroçat ço del seu, amenaçava des de la porta de casa seva la torre del Barbut, bo i remugant malediccions i blasfèmies." ] }
mitologia
Els guardians de la nit (títol en anglès: Night Watch; en rus: Ночной дозор ) és una pel·lícula rusa dirigida per Timour Bekmambetov, estrenada l'any 2004. Es tracta de l'adaptació de la novel·la homònima de Serguei Loukianenko. La segona part de la trilogia va sortir el 2008, amb el títol de Day Watch. Ha estat doblada al català. A Moscou, als nostres dies, l'equilibri establert des de mil·lennis entre les forces de l'Ombra i de la Llum és a punt de trencar-se. Els garants de l'ordre, els Guardians del dia (« Day Watch ») per a les forces de l'Ombra i de la nit (« Night Watch ») per a les forces de la Llum, es considera que protegeixen els seus membres, tots els éssers dotats de facultats sobrenaturals, anomenats « Altres » (ex: vampirs, bruixotes, etc.) O ha de venir un gran Altre més poderós que farà ballar l'equilibri per sempre per la seva tria entre el bé i el mal. Canviarà així la cara del món per les seves accions. Els guardians de la nit és l'adaptació cinematogràfica del primer lliurament d'una sèrie de novel·les russes d'èxit escrites per Serguei Lukiànenko. El film és una adaptació més aviat lliure de les novel·les, de les que agafa els personatges i la intriga general, però alguns elements del film provenen de la segona novel·la, Daywatch, per exemple la primera escena (amb la bruixa Daria) Aquesta es troba al començament de la segona novel·la, però aquí no és Anton el protagonista El rodatge va tenir lloc a Moscou. El film ha rebut una acollida crítica tèbia, recollint un 59 % de crítiques positives, amb una nota mitjana de 5,9/10 i amb 126 crítiques recollides, en el lloc de crítics Rotten Tomatoes. A Metacritic, obté un resultat de 58/100 sobre la base de 32 crítiques recollides. El film va ser seleccionat per Rússia per representar el país en els Oscars 2005.
[ "Què és Els guardians de la nit?", "Quan va debutar?", "En què es basa?", "Com es denomina el segon capítol?", "Es pot veure en llengua catalana?", "On se situa el film?", "Quina tensió hi ha?", "Com es complementen els bàndols?", "A qui custodien?", "Qui són aquests últims?", "Per quin motiu es trenca l'harmonia?", "I doncs, quina conseqüència portarà?", "Com està composta la pel·lícula amb relació a les narracions?", "A quina ciutat s'ha gravat?", "I les valoracions com han sigut?", "Què va implicar aquesta pel·lícula?" ]
{ "answer_end": [ 135, 157, 230, 306, 334, 362, 468, 617, 737, 768, 885, 938, 1421, 1455, 1728, 1810 ], "answer_start": [ 1, 1, 159, 232, 308, 336, 364, 470, 619, 619, 769, 887, 1090, 1422, 1457, 1730 ], "input_text": [ "Una pel·lícula rusa dirigida per Timour Bekmambetov.", "L'any 2004.", "En la novel·la homònima de Serguei Loukianenko.", "Day Watch.", "Sí.", "A Moscou.", "Que l'equilibri establert des de mil·lennis entre les forces de l'Ombra i de la Llum és a punt de trencar-se.", "Els garants de l'ordre, els Guardians del dia per a les forces de l'Ombra i de la nit per a les forces de la Llum.", "Als Altres.", "Tots els éssers dotats de facultats sobrenaturals, com per exemple vampirs i bruixotes.", "Per un gran Altre més poderós que farà ballar l'equilibri per sempre per la seva tria entre el bé i el mal.", "Un canvi de la cara del món per les seves accions.", "Agafa els personatges i la intriga general, però alguns elements del film provenen de la segona novel·la, Daywatch, per exemple la primera escena (amb la bruixa Daria), que es troba al començament de la segona novel·la, però aquí no és Anton el protagonista.", "A Moscou.", "Tèbies, recollint un 59 % de crítiques positives, amb una nota mitjana de 5,9/10 i amb 126 crítiques recollides, en el lloc de crítics Rotten Tomatoes i, a Metacritic, obté un resultat de 58/100 sobre la base de 32 crítiques recollides.", "Va ser seleccionada per Rússia per representar el país en els Oscars 2005." ] }
vilaweb
El coordinador nacional d'ERC, Pere Aragonès, ha assegurat avui que no tenen ‘res a pactar' amb el PSC després de les pròximes eleccions catalanes. En una intervenció durant el 62è Congrés Regional d'ERC a Barcelona, ha retret als socialistes ‘que s'autoexcloguin dels grans consensos de país' i del pressupost, no haver assistit a la comissió del 155 on van comparèixer els presos polítics i refusar l'autodeterminació. Ha afirmat que ERC ha d'obrir camí cap a la independència i ha alertat que no s'aconseguirà ‘paralitzant', sinó ‘avançant'. Per això, ha demanat que a les eleccions l'independentisme superi per primera vegada el 50% dels vots i que, per tant, es pugui posar el resultat al damunt de la taula de negociació amb el govern espanyol. Així i tot, ha defensat que la formació fa de ‘ròtula' quan cohesiona diferents espais polítics i ha apel·lat als grans consensos de país. Ha celebrat haver fet possible allò que els deien que era ‘impossible', i ha mencionat a tall d'exemple la victòria a les eleccions municipals a Barcelona, ‘haver forçat' el govern espanyol a reconèixer el conflicte polític entre Catalunya i Espanya i haver aconseguit un acord amb els comuns per a tirar endavant el pressupost. ‘Fer un pressupost amb formacions tan distants com l'antiga convergència de JxCat, l'espai hereu d'Iniciativa dels comuns era impossible, però ho hem fet possible', ha reivindicat. En aquest punt, ha criticat el PSC per conservador i n'ha lamentat l'actitud de blocatge. ‘Diuen que no cal cap pressupost i que hauríem d'esperar al resultat de les eleccions que ha anunciat el president. Que perquè les escoles bressol tinguin 70 milions d'euros i la salut un increment de 900 milions, haurem d'esperar a veure què passa', ha criticat. Aragonès els ha acusats de prioritzar la tàctica electoral en lloc dels interessos de la ciutadania.
[ "Qui és Pere Aragonès?", "Què ha asseverat?", "Què els ha recriminat?", "Quin és l'objectiu d'ERC?", "I com s'ha de fer, això?", "Què ha requerit, per aquest motiu?", "Per quina raó s'ha de superar la meitat dels vots?", "Què ha sostingut?", "I què ha festejat?", "Quines mostres ha exposat?", "Quina situació ha enaltit?", "I per quin motiu ha calumniat els socialistes?", "Quina altra conducta ha jutjat?", "I de què els ha incriminat?" ]
{ "answer_end": [ 44, 146, 419, 478, 543, 646, 749, 888, 960, 1217, 1398, 1488, 1752, 1853 ], "answer_start": [ 0, 0, 148, 421, 421, 545, 545, 751, 890, 964, 1219, 1400, 1490, 1754 ], "input_text": [ "El coordinador nacional d'ERC.", "Que no tenen res a pactar amb el PSC després de les pròximes eleccions catalanes.", "Que s'autoexcloguin dels grans consensos de país i del pressupost, no haver assistit a la comissió del 155 on van comparèixer els presos polítics i refusar l'autodeterminació.", "Obrir camí cap a la independència.", "Avançant.", "Que a les eleccions l'independentisme superi per primera vegada el 50% dels vots.", "Perquè es pugui posar el resultat al damunt de la taula de negociació amb el govern espanyol.", "Que la formació fa de ròtula quan cohesiona diferents espais polítics i ha apel·lat als grans consensos de país.", "Haver fet possible allò que els deien que era impossible.", "La victòria a les eleccions municipals a Barcelona, haver forçat el govern espanyol a reconèixer el conflicte polític entre Catalunya i Espanya i haver aconseguit un acord amb els comuns per a tirar endavant el pressupost.", "Que han fet possible fer un pressupost amb formacions tan distants com l'antiga convergència de JxCat, l'espai hereu d'Iniciativa dels comuns, que era impossible.", "Per conservador, i també n'ha lamentat l'actitud de blocatge.", "Que diguin que no cal cap pressupost i que haurien d'esperar al resultat de les eleccions que ha anunciat el president, i que perquè les escoles bressol tinguin 70 milions d'euros i la salut un increment de 900 milions, hauran d'esperar a veure què passa.", "De prioritzar la tàctica electoral en lloc dels interessos de la ciutadania." ] }
mitologia
Els Ossos són uns dels elements del folkore de Solsona. Per la seva antiguitat, els Ossos són uns dels elements que mostren més ambigüitat de tot el conjunt. Apareguts almenys el 1431, són unes de les figures més antigues que actualment surten a la Festa Major. Avui, podem afirmar que els ossos són únics a tota la Península. Podria ser que a Catalunya aquesta figura fos present en algunes ciutats com Barcelona, però no hi acabaren d'arrelar com a Solsona. El seu origen llegendari, segons la veu popular, diu que ells foren els primers habitants de Solsona i que quan la humanitat els va expulsar d'aquest paratge van acordar que tornarien cada any el dia abans de la Festa Major, per ser els representants de la ciutat i, per tant, podrien cobrar tribut als firaires que venien al mercat. L'element més antic dels ossos que conservem és el contramotlle de 1727, quan es feren de nou, fins als actuals, als quals se n'afegiren dos l'any 1956. En un principi, tenien la funció d'obrir pas mitjançant els seus garrots per tal que pogués desfilar la comitiva. El ball actual és un paral·lelisme d'aquella antiga tasca, que enceta les danses.
[ "Què són els Ossos?", "Què ha causat la llarga durada d'aquesta tradició?", "De quan és la primera datació?", "Quina peculiaritat tenen?", "Apareixen en algun altre folklore?", "Quina possibilitat hi ha, però?", "Què en diu el mite tradicional?", "Per quin motiu compareixerien?", "I quin dret tindrien, llavors?", "De quan data la peça preservada més vella?", "Quants se n'han incorporat, fins a hores d'ara?", "Quan es van integrar?", "Quina va ser la seva tasca més rellevant?", "I la dansa que es representa actualment, què connota?" ]
{ "answer_end": [ 54, 156, 183, 260, 325, 458, 683, 723, 792, 887, 945, 945, 1059, 1141 ], "answer_start": [ 0, 56, 158, 158, 262, 327, 460, 634, 685, 794, 794, 794, 947, 1061 ], "input_text": [ "Uns dels elements del folkore de Solsona.", "Que siguin uns dels elements que mostren més ambigüitat de tot el conjunt.", "Del 1431.", "Són unes de les figures més antigues que actualment surten a la Festa Major.", "No.", "Que a Catalunya aquesta figura fos present en algunes ciutats com Barcelona, però no hi acabaren d'arrelar com a Solsona.", "Que ells foren els primers habitants de Solsona i que quan la humanitat els va expulsar d'aquest paratge van acordar que tornarien cada any el dia abans de la Festa Major.", "Per ser els representants de la ciutat.", "Cobrar tribut als firaires que venien al mercat.", "De 1727, quan es feren de nou.", "Dos.", "El 1956.", "Obrir pas mitjançant els seus garrots per tal que pogués desfilar la comitiva.", "És un paral·lelisme d'aquella antiga tasca, que enceta les danses." ] }
mitologia
Hero i Leandre és un mite grec que relata la història d'Hero (grec antic: Ἡρώ, una adoradora d'Afrodita que habitava una torre a Sestos a Hel·lospont en el lloc europeu dels actuals Dardanels i de Leandre (grec antic: Λέανδρος, Léandros), un home jove d'Abidos a la banda oposada de l'estret. Leandre s'enamorà d'Hero. Els pares d'ambdòs joves es van oposar al seu matrimoni i un dia, farts dels seus encontres malgrat la seva oposició, els prohibiren terminantment qualsevol contacte i els joves idearen un pla per a veure's en secret. Cada nit, Hero encenia un llum des de la torre, i aquest llum servia de guia perquè Leandre en la riba oposada,travessés i arribés fins a ella. Una nit, tanmateix, hi va haver una gran ventada que va apagar el llum encès per part d'Hero, per la qual cosa l'amant va perdre el camí i va morir ofegat. Hero es va suïcidar llançant-se des de la torre. Tots dos van acabar morts i els seus pares es van penedir d'haver-se oposat al desig dels fills d'estar junts. El mite d'Hero i Leandre s'ha utilitzat a bastament en la literatura i les arts, per exemple a: Pel que fa a la música hi ha tres òperes sobre el tema: Händel té una cantata, Ero e Leandro, i Alfredo Catalani, una poema simfònic, Ero e Leandro, poema sinfonico (1895).
[ "Què és Hero i Leandre?", "Qui era Hero?", "I Leandre?", "Què els va passar?", "Els seus progenitors van estar d'acord amb el casament?", "Però seguien veient-se, els joves?", "I què van fer per evitar aquestes trobades secretes?", "Com trobava, Leandre, a Hero?", "Què va ocórrer, però, una nit de vent?", "Va poder trobar-la, igualment, Leandre?", "I què li va passar, doncs?", "I Hero què va fer en assabentar-se de la seva pèrdua?", "Quines conseqüències van tenir aquestes defuncions?", "On s'ha fet servir exhaustivament aquest mite?", "Quines obres musicals s'han inspirat en aquesta llegenda?" ]
{ "answer_end": [ 30, 191, 291, 317, 383, 435, 535, 679, 773, 817, 835, 884, 995, 1076, 1257 ], "answer_start": [ 0, 56, 197, 293, 319, 319, 385, 537, 681, 681, 681, 837, 886, 997, 1149 ], "input_text": [ "Un mite grec.", "Una adoradora d'Afrodita que habitava una torre a Sestos a Hel·lospont en el lloc europeu dels actuals Dardanels.", "Un home jove d'Abidos a la banda oposada de l'estret.", "Que Leandre s'enamorà d'Hero.", "No.", "Sí.", "Els prohibiren terminantment qualsevol contacte i els joves idearen un pla per a veure's en secret.", "Cada nit Hero encenia un llum des de la torre, i aquest llum servia de guia perquè en la riba oposada, travessés i arribés fins a ella.", "Que la gran ventada va apagar el llum encès per part d'Hero.", "No.", "Va morir ofegat.", "Es va suïcidar llançant-se des de la torre.", "Que els seus pares es van penedir d'haver-se oposat al desig dels fills d'estar junts.", "En la literatura i les arts.", "Händel té una cantata, Ero e Leandro, i Alfredo Catalani, una poema simfònic, Ero e Leandro, poema sinfonico." ] }
mitologia
Aidós (en grec Αἰδώς) en la mitologia grega era la deessa de la vergonya, la modèstia i la humilitat, essent alhora la deïtat que representava el sentiment de la dignitat humana, com una qualitat de reverència o vergonya que reprimeix els homes de fer allò inapropiat. També abasta l'emoció que una persona rica podria sentir en la presència dels pobres, que la riquesa és més una qüestió de sort que de mèrit. El concepte d'aidós és complex i en la filosofia clàssica prou controvertit. Segons Píndar era filla de Prometeu i al Diàleg de Protàgores de Plató s'hi diu que fou enviada per Zeus juntament amb Dike (el sentiment de justícia) perquè es va compadir del caos autodestructiu en què vivia l'home després d'haver rebut el foc de Prometeu. Hesíode, per la seva part, narra que serà, juntament amb Nèmesi (amb qui sembla haver estat estretament vinculada i de qui era companya), l'última deessa a abandonar la terra i tornar a l'Olimp quan l'edat del ferro acabi en un bany de sang i immoralitat. També hi ha referències en diverses obres gregues primerenques, com Prometeu encadenat d'Èsquil, Ifigenia a Àulida d'Eurípides i Èdip Rei de Sòfocles. Hom la considerava una deïtat física, i com a tal, tenia un altar a prop de l'antic temple d'Atena a l'acròpoli d'Atenes i a Esparta hi havia una ofrena que es deia que era feta per Icari, amb la seva imatge sagrada. Pausànies explica que quan Icari va donar Penèlope com a esposa a Odisseu, va intentar que aquest visqués a Lacedemònia però no ho va aconseguir. Va suplicar a la seva filla que restés amb ell, i Odisseu va preguntar a Penèlope què volia fer. Ella no va dir res, però es va cobrir amb un vel. Icari va comprendre que volia marxar amb Odisseu, va deixar que ho fes i va oferir-li una imatge d'Aidos al lloc on la noia es va cobrir amb el vel. A Roma hi tenia dos santuaris.
[ "Qui va ser Aidós?", "Què més connotava?", "I pel que fa a sentiments?", "I quin és, aquest pensament?", "Es tracta d'una idea senzilla?", "Per què?", "Què n'explica, Píndar?", "I Plató?", "Qui més n'ha parlat?", "I què va relatar?", "En quines obres gregues antigues se la menciona?", "Com se la reconeixia?", "I doncs, què comportava això?", "Què n'explica, Pausànies?", "Va dir alguna cosa, ella?", "Què va entendre, doncs Icari?", "A Itàlia també van venerar-la?" ]
{ "answer_end": [ 100, 267, 353, 409, 486, 486, 523, 745, 1001, 1001, 1152, 1190, 1369, 1612, 1662, 1811, 1842 ], "answer_start": [ 0, 0, 269, 269, 411, 411, 488, 526, 747, 747, 1003, 1154, 1154, 1371, 1614, 1664, 1813 ], "input_text": [ "La deessa de la vergonya, la modèstia i la humilitat.", "El sentiment de la dignitat humana, com una qualitat de reverència o vergonya que reprimeix els homes de fer allò inapropiat.", "Abasta l'emoció que una persona rica podria sentir en la presència dels pobres.", "Que la riquesa és més una qüestió de sort que de mèrit.", "No.", "Perquè és un concepte complex i en la filosofia clàssica prou controvertit.", "Que era filla de Prometeu.", "Al Diàleg de Protàgores s'hi diu que fou enviada per Zeus juntament amb Dike (el sentiment de justícia) perquè es va compadir del caos autodestructiu en què vivia l'home després d'haver rebut el foc de Prometeu.", "Hesíode.", "Que seria, juntament amb Nèmesi (amb qui sembla haver estat estretament vinculada i de qui era companya), l'última deessa a abandonar la terra i tornar a l'Olimp quan l'edat del ferro acabés en un bany de sang i immoralitat.", "En Prometeu encadenat d'Èsquil, en Ifigenia a Àulida d'Eurípides i en Èdip Rei de Sòfocles.", "Com una deïtat física.", "Que tingués un altar a prop de l'antic temple d'Atena a l'acròpoli d'Atenes i a Esparta hi hagués una ofrena que es deia que era feta per Icari, amb la seva imatge sagrada.", "Que quan Icari va donar Penèlope com a esposa a Odisseu, va intentar que aquest visqués a Lacedemònia però no ho va aconseguir, i va suplicar a la seva filla que restés amb ell, i Odisseu va preguntar a Penèlope què volia fer.", "No, però es va cobrir amb un vel.", "Que volia marxar amb Odisseu, i va deixar que ho fes i va oferir-li una imatge d'Aidos al lloc on la noia es va cobrir amb el vel.", "Sí." ] }
mitologia
Ilmatar o Luonnotar és la deessa creadora de la mitologia finlandesa. Segons el context proverbial del mite del poble finlandès, en un començament va existir, només Ilmatar, en un gegantesc abisme marí, buit. Allà es dedicà només a observar i explicar els arcs de Sant Martí i a permetre que el vent bufés en els seus cabells. Després d'aquesta etapa de contemplació, va iniciar un interminable periple durant segles sobre l'extensió còsmica, desitjant tenir un fill. La seva malenconia va ser tan gran que el vent de l'est se'n va compadir. El vent de l'est va iniciar, llavors, un intens i esvalotat romanç amatori amb Ilmatar, que, complaguda i lloada, acabà totalment esgotada i inconscient. Després d'aquest episodi, en les seves entranyes s'engendrà Väinämöinen, el fill del vent, que posteriorment serà el gran heroi rapsode del Kalevala. Durant el mateix període, mentre estava embarassada, un ocell nià sobre els seus genolls i allí incubà els seus ous. Després d'un cert temps Ilmatar estava encarcarada de tanta immobilitat; lentament i acurada, començà, llavors, a estirar les cames i, d'aquesta manera, inevitablement, els set ous del niu caigueren al mar embravit. De les corfes dels ous, sorgiran el cel i la terra. Els rovells formaran el sol i les clares, la lluna. La resta dels trossos dispersos es transformaran en estels. A la tarda, Luonnotar concebrà els mars i els continents. El 1913, el músic nacional de Finlàndia, Jean Sibelius, va compondre el poema simfònic per a soprano i orquestra Luonnotar, Opus 70. El seu personatge apareix en l'obra The Dinner Party, de Judy Chicago.
[ "Qui és Ilmatar?", "Amb quin altre nom se la coneix?", "D'acord amb els orígens de la llegenda, on vivia, inicialment, Ilmatar?", "I a què es consagrava?", "Passat aquest període d'encantament, què va posar en marxa?", "Com va aconseguir que el vent de l'est se n'apiadés?", "Què va dur a terme, aleshores?", "I quin fruit va donar?", "Quin altre esdeveniment es va donar en aquest període de gestació?", "Però què va passar a causa d'estar tant temps quieta?", "Què en va néixer de les closques?", "I de la part interna?", "D'on sorgeixen les estrelles?", "Què va crear, durant el vespre?", "Qui va poetitzar Luonnotar, Opus 70?", "En quina altra peça es representa aquesta figura?" ]
{ "answer_end": [ 68, 19, 207, 325, 466, 540, 694, 844, 961, 1177, 1229, 1281, 1341, 1399, 1532, 1603 ], "answer_start": [ 0, 0, 70, 209, 327, 468, 542, 696, 846, 963, 1179, 1231, 1283, 1343, 1401, 1534 ], "input_text": [ "La deessa creadora de la mitologia finlandesa.", "Amb el de Luonnotar.", "En un gegantesc abisme marí, buit.", "Només a observar i explicar els arcs de Sant Martí i a permetre que el vent bufés en els seus cabells.", "Un interminable periple durant segles sobre l'extensió còsmica, desitjant tenir un fill.", "Amb la seva gran malenconia.", "Un intens i esvalotat romanç amatori amb Ilmatar, que, complaguda i lloada, acabà totalment esgotada i inconscient.", "En les seves entranyes s'engendrà Väinämöinen, el fill del vent, que posteriorment serà el gran heroi rapsode del Kalevala.", "Un ocell nià sobre els seus genolls i allí incubà els seus ous.", "Que lentament i acurada, Ilmatar començà, llavors, a estirar les cames i, d'aquesta manera, inevitablement, els set ous del niu caigueren al mar embravit.", "El cel i la terra.", "Els rovells formaran el sol i les clares, la lluna.", "De la resta dels trossos dispersos.", "Els mars i els continents.", "El músic nacional de Finlàndia, Jean Sibelius.", "En The Dinner Party, de Judy Chicago." ] }
books
-Jo entenia es negoci, beneita des cabàs. Segons es vent s'han de trempar ses veles. -Què havies de sebre tu lo que et pescaves! Enraveixinada que estaves, i ganes que tenies de remolejar i esqueixar sa grua: vet-ho aquí. -Sigu com vulgu, no va anar bé? Mira lo que va dir, aquella pagesa. -Uix! encara me'n fai creus, pubilla! -Doncs sí, carets: me ve una pagesa i diu: «-A vore si m'enganyareu, mala bala! Com un dia a Massanet, que hi vai menjar unes sardines que ni escoïssor de peix tenien.» -Jo em rebatia de riure. I aquesta, tan encirada, fent s'article: «-Us varen enganyar, mestressa. Aquelles sardines devien èsser d'aiga dolça. Aquestes són atra cosa: ja m'ho sabreu dir: no n'heu emprades de millores. Són ajades as paratge més salat de sa mar salada; i, si les feu amb arròs, podeu ben estalviar-hi es bitxo. Això flaira com unes flors, filla. Sardina!… Sardina de Blanes! Fresca i coenta, noes!» No ens en vàrem veure ses mans.
[ "Quin insult profereix?", "Per què?", "Quina explicació dona?", "Com la contradiu, l'altra persona?", "De què l'acusa?", "Quina és la resposta de la noia?", "Com ho corrobora?", "S'ho creu, el que va dir la camperola?", "Què afirma que li havia comentat, l'altra?", "Li va fer gràcia?", "Va deixar anar una riallada, però?", "Què diu que li havia declarat?", "Amb què?", "Com són, les que li vol vendre la peixetera, segons ella mateixa?", "D'on és, el peix?", "I quines propietats afirma que té?" ]
{ "answer_end": [ 40, 40, 83, 128, 208, 254, 289, 328, 497, 521, 521, 594, 639, 857, 886, 903 ], "answer_start": [ 1, 1, 42, 85, 130, 223, 223, 291, 329, 498, 498, 523, 596, 641, 869, 888 ], "input_text": [ "Beneita des cabàs.", "Perquè diu que ella entenia es negoci.", "Que segons es vent s'han de trempar ses veles.", "Li diu que què havia de sebre ella lo que es pescava.", "De que estava enraveixinada, i tenia ganes de remolejar i esqueixar sa grua.", "Sigu com vulgu, no va anar bé?", "Li diu que miri lo que va dir, aquella pagesa.", "No.", "A vore si m'enganyareu, mala bala! Com un dia a Massanet, que hi vai menjar unes sardines que ni escoïssor de peix tenien.", "Sí.", "No.", "Que l'havien enganyat.", "Amb aquelles sardines, que devien èsser d'aiga dolça.", "Són atra cosa, no n'hauran emprades de millores, ja que són ajades as paratge més salat de sa mar salada; i, si les fa amb arròs, pot ben estalviar-hi es bitxo, perquè això flaira com unes flors.", "De Blanes.", "Que és fresca i coenta." ] }
books
La seva dona somreia, i li posava les mans, grassonetes, damunt dels ulls: -Qui és, el reiet de casa? * * * Un dia vaig visitar la parella encisadora. Era pel mes de març. Feia un sol agradable i una temperatura tèbia. Els dos esposos acabaven de dinar. Jo no havia vist Paulina des d'abans del seu casament. La pobra dona s'esverà una mica, i en Melrosada no sabia què dir-me. Em tractaren com a una visita de pur compliment; però jo vaig cometre diverses indiscrecions i vaig fer certes referències a llur idil·li. Aleshores Paulina perdé la fredor, i es va desfer en un torrent de confidències. Paulina m'ensenyà la casa: de primer el menjador; després penetràrem a la cambra de dormir. Paulina estava visiblement emocionada. Encara que tot ho tenien molt endreçat, no deixaven de descobrir-se algunes coses íntimes. En Melrosada seguia sense dir res: feia la cara satisfeta i repugnant d'aquell que totes li ponen.
[ "Com es comportava la seva muller?", "I què li preguntava, mentrestant?", "Amb quin adjectiu es defineix el matrimoni?", "Durant quina època de l'any els va anar a veure?", "I com era el dia?", "Què feia, la parella, quan va arribar el visitant?", "Com es diuen?", "Quan feia que no coincidia amb la Paulina?", "Quina actitud van tenir, els casats, en arribar l'amistat?", "I com s'ho va fer per rompre el glaç?", "Va ser eficient?", "Com ho va notar?", "Què va mostrar-li, ella?", "Quina actitud mostrava la Paulina?", "Què es podia copsar, malgrat l'ordre de la llar?", "I en Melrosada com es comportava?" ]
{ "answer_end": [ 73, 101, 149, 170, 217, 252, 376, 307, 425, 515, 596, 596, 688, 727, 818, 917 ], "answer_start": [ 0, 75, 108, 151, 172, 219, 254, 254, 309, 427, 517, 517, 598, 690, 729, 820 ], "input_text": [ "Somreia, i li posava les mans, grassonetes, damunt dels ulls.", "Qui és, el reiet de casa?", "Amb encisador.", "Pel mes de març.", "Feia un sol agradable i una temperatura tèbia.", "Acabaven de dinar.", "Paulina i Melrosada.", "Des d'abans del seu casament.", "La pobra dona s'esverà una mica, i en Melrosada no sabia què dir-li; el tractaren com a una visita de pur compliment.", "Va cometre diverses indiscrecions i va fer certes referències a llur idil·li.", "Sí.", "Perquè Paulina perdé la fredor, i es va desfer en un torrent de confidències.", "La casa: de primer el menjador; després penetràrem a la cambra de dormir.", "Estava visiblement emocionada.", "Algunes coses íntimes.", "Seguia sense dir res: feia la cara satisfeta i repugnant d'aquell que totes li ponen." ] }
mitologia
Les tesmofòries (thesmophoria, Θεσμοφόρια) són unes festes i misteris associats celebrat en honor de Demèter Tesmofora almenys a una trentena ciutats de Grècia, Àsia Minor i Sicília i també a certes pobles rurals. Generalment, només les celebraven dones benestants, si bé algunes cerimònies eren fetes per noies jovens solteres. Les esclaves podien accedir-hi també, però només al costat de les seves mestresses. El nom prové d'un dels epítets de la deessa Demèter, θεσμοφόρα, «que duu lleis» com que en portar l'agricultura a la humanitat, també va introduir les necessàries regles de la societat agrària, alternativament com que Demèter era una deessa apolítica s'explica com «la que duu els ritus». El mot grec thesmophoria és una plurale tantum, només existeix al plural. A Àtica es feia l'onzè dia del mes de Pyanepsion (novembre-desembre). La seva introducció és atribuïda per Demòstenes, Diodor de Sicília i Plutarc a Orfeu, però Heròdot diu que fou introduït des d'Egipte per les filles de Dànau que va ensenyar els misteris a les dones del Peloponès però després es van perdre amb la conquesta dòria i només es van conservar entre els arcadis; el festival sembla que commemorava la introducció de la civilització, fet atribuït a Dèmeter. Segons Hesiqui el festival durava quatre dies; Aristòfanes sembla indicar que eren cinc; aquestes diferències eren segurament degudes al fet que abans del festival pròpiament les dones passaven alguns dies indeterminats amb purificacions i preparatius, dies en els quals no podien tenir relacions sexuals i per això dormien i s'asseien en unes herbes especials que es creia que tenien un efecte purificador. En aquestos dies previs les dones de cada demos elegien a dues dones casades entre elles per conduir les solemnitats i els seus marits havien de pagar les despeses de la litúrgia. El festival pròpiament no durava més de tres dies, començant l'11 de Pyanepsion i s'obria amb una processó de dones d'Atenes a Eleusis, les quals portaven símbols de la vida civilitzada. La nit la passaven a Eleusis celebrant els misteris de la deessa. El segon dia era un dia de dol, en el que les dones es reunien a l'entorn de l'estàtua de Dèmeter i no podien menjar res més que unes galetes de sèsam i mel; en aquest dia no es podien fer reunions popular o del senat; a la vesprada d'aquell dia les dones tornaven a Atenes en processó. El tercer dia era de joia entre les dones per commemorar que la deessa havia rigut en mig de la pena. Hesiqui esmenta un sacrifici que les dones oferien a la deessa per fer-se perdonar qualsevol excés comès durant els dies sagrats, cerimònia amb la qual probablement acabava la festa. S'esmenten Tesmofòries a Esparta (tres dies), Drimea a Fòcida, Tebes, Milet, Siracusa, Erètria a Eubea, Delos, Efes, Agrigent i algunes altres menys importants.
[ "Què són les tesmofòries?", "On es festegen?", "Qui hi participava?", "D'on surten els orígens de la denominació?", "Com quina, per exemple?", "De quina altra forma era concebuda?", "Quan se celebrava a Àtica?", "A qui es responsabilitza d'haver arrelat aquesta tradició?", "De tota manera, Heròdot com els contradiu?", "I doncs, què es creu que rememora aquesta celebració?", "Quines disputes hi ha respecte de la duració de la cerimònia?", "D'on provenen, possiblement, aquestes alteracions?", "Què més es duia a terme durant aquests moments preliminars?", "Com era, el ritual?", "I la segona jornada?", "I la darrera diada?", "Què relata, Hesiqui?", "I on s'han trobat evidències d'aquesta celebració?" ]
{ "answer_end": [ 118, 212, 411, 492, 605, 700, 844, 930, 1151, 1245, 1334, 1653, 1833, 2086, 2373, 2475, 2658, 2819 ], "answer_start": [ 0, 0, 214, 413, 413, 607, 776, 846, 937, 1153, 1247, 1336, 1655, 1835, 2088, 2375, 2477, 2660 ], "input_text": [ "Unes festes i misteris associats celebrat en honor de Demèter Tesmofora.", "Almenys a una trentena ciutats de Grècia, Àsia Minor i Sicília i també a certes pobles rurals.", "Generalment, només les dones benestants, si bé algunes cerimònies eren fetes per noies jovens solteres, i les esclaves podien accedir-hi també, però només al costat de les seves mestresses.", "D'un dels epítets de la deessa Demèter, que duu lleis.", "Com que en portar l'agricultura a la humanitat, també va introduir les necessàries regles de la societat agrària.", "Com que era una deessa apolítica s'explica com la que duu els ritus.", "L'onzè dia del mes de Pyanepsion (novembre-desembre).", "Segons Demòstenes, a Diodor de Sicília i, d'aacord amb Plutarc, a Orfeu.", "Diu que fou introduït des d'Egipte per les filles de Dànau que va ensenyar els misteris a les dones del Peloponès però després es van perdre amb la conquesta dòria i només es van conservar entre els arcadis.", "La introducció de la civilització, fet atribuït a Dèmeter.", "Segons Hesiqui el festival durava quatre dies; Aristòfanes sembla indicar que eren cinc.", "Segurament es devien al fet que abans del festival pròpiament les dones passaven alguns dies indeterminats amb purificacions i preparatius, dies en els quals no podien tenir relacions sexuals i per això dormien i s'asseien en unes herbes especials que es creia que tenien un efecte purificador.", "Les dones de cada demos elegien a dues dones casades entre elles per conduir les solemnitats i els seus marits havien de pagar les despeses de la litúrgia.", "S'obria amb una processó de dones d'Atenes a Eleusis, les quals portaven símbols de la vida civilitzada, i la nit la passaven a Eleusis celebrant els misteris de la deessa.", "Era un dia de dol, en el que les dones es reunien a l'entorn de l'estàtua de Dèmeter i no podien menjar res més que unes galetes de sèsam i mel; en aquest dia no es podien fer reunions popular o del senat; a la vesprada d'aquell dia les dones tornaven a Atenes en processó.", "Era de joia entre les dones per commemorar que la deessa havia rigut en mig de la pena.", "Un sacrifici que les dones oferien a la deessa per fer-se perdonar qualsevol excés comès durant els dies sagrats, cerimònia amb la qual probablement acabava la festa.", "Tesmofòries a Esparta i Drimea a Fòcida, Tebes, Milet, Siracusa, Erètria a Eubea, Delos, Efes, Agrigent i algunes altres menys importants." ] }
mitologia
Epona (Ἵππωνα) o Rosette és la deessa celta dels cavalls, de la fertilitat i de la natura, associada amb l'aigua, la curació i la mort indistintament, equivalent a Cibeles. El seu nom deriva de la paraula cèltica Epos (ἵππος), que significa cavall. És originària de la mitologia celta, i a Irlanda se la coneix com a Edain. La seva equivalent en la mitologia gal·lesa és Rhiannon, esposa de Pwyll, la qual estava obligada a portar les visites del seu marit fins a l'interior del palau com si fos una euga. Se l'associa a la mort per l'antiga creença segons la qual els cavalls eres els guies de les ànimes fins a l'altre món. De vegades, també a causa d'aquesta associació, se la representa com una clau o un mapa que serveix guiar els morts en el seu camí fins al cel. Sovint se la representa asseguda sobre un cavall, de peu enmig d'una manada de cavalls o alimentant els poltres, i en la Gal·lia com una nimfa aquàtica. Acostumava a anar vestida amb robes llargues, i es cobria amb un mant o una diadema el cap, encara que de vegades anava despullada. Els seus atributs principals són la "pátera" (bol de poca fondària que s'utilitzava en els sacrificis), cistells de fuita o blat de moro i la Cornucòpia o banya de l'abundància entre les mans. Imatges d'aquesta deïtat es trobaven soviet als estables romans. Mitològicament era la filla de Fulvius Stellus (Juvenal 8.157; Plutarc Parall. Gr. et Rom. p. 312)
[ "Qui és Epona?", "Amb quin altre nom se la coneix?", "Amb quina divinitat es correspon?", "D'on resulta la seva denominació?", "Com la designen els irlandesos?", "I segons la creença gal·lesa, amb qui se la vincula?", "Per quin motiu se la relaciona amb el son etern?", "Arran d'aquesta doctrina, com se la il·lustra?", "Com és, habitualment, la seva iconografia?", "I la seva indumentària?", "Quins artefactes se li assignaven?", "Què és la patera?", "On s'ubicaven les seves representacions?", "D'acord amb la tradició, qui era el seu pare?" ]
{ "answer_end": [ 149, 24, 171, 247, 322, 504, 624, 768, 921, 1053, 1246, 1157, 1311, 1359 ], "answer_start": [ 0, 0, 0, 173, 288, 324, 506, 626, 770, 923, 1055, 1088, 1248, 1313 ], "input_text": [ "La deessa celta dels cavalls, de la fertilitat i de la natura, associada amb l'aigua, la curació i la mort indistintament.", "Amb el de Rosette.", "Amb Cibeles.", "De la paraula cèltica Epos, que significa cavall.", "Com a Edain.", "Amb Rhiannon, esposa de Pwyll, la qual estava obligada a portar les visites del seu marit fins a l'interior del palau com si fos una euga.", "Per l'antiga creença segons la qual els cavalls eres els guies de les ànimes fins a l'altre món.", "Com una clau o un mapa que serveix guiar els morts en el seu camí fins al cel.", "Se la representa asseguda sobre un cavall, de peu enmig d'una manada de cavalls o alimentant els poltres, i en la Gal·lia com una nimfa aquàtica.", "Acostumava a anar vestida amb robes llargues, i es cobria amb un mant o una diadema el cap, encara que de vegades anava despullada.", "La pátera, cistells de fuita o blat de moro i la Cornucòpia o banya de l'abundància entre les mans.", "Un bol de poca fondària que s'utilitzava en els sacrificis.", "Als estables romans.", "Fulvius Stellus." ] }
mitologia
Un oracle (del llatí Oraculum, derivat de ōrāre 'parlar') fou la paraula emprada en l'època clàssica per a designar les revelacions dels déus a les persones i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i també la persona que podia fer les prediccions. D'acord amb la mitologia grega, un oracle és un missatge diví tramès i interpretat per un santuari. Les deïtats no apareixien personalment sinó que es presentaven mitjançant una espècie de mèdiums que era diferent segons els llocs. El terme oracle, doncs, es va aplicar després al transmissor de les prediccions divines. Comparativament Zeus, com a pare de tots els déus, tenia pocs oracles, però segons la creença popular era la font de tots els oracles, per mitjà d'altres déus com Apol·lo, o d'herois divinitzats. La seva existència cal considerar-la com a part de la necessitat humana de saber què ofereix el futur i per fer les coses conforme als desitjos dels déus; els oracles eren, per tant, una revelació però alhora una sanció o autorització de la deïtat a un fet concret. Els oracles més coneguts eren els de Delfos, tramesos per la pitonissa i interpretats pels sacerdots d'Apol·lo i l'oracle de Dodona. Els oracles rellevants foren: Els oracles d'altres déus eren consultats per qüestions concretes de la vida humana o del món en què estaven: Eren els oracles en què es demanava la presència dels esperits dels morts i s'oferien sacrificis als déus de l'inframon. Un dels més coneguts en fou el dels thesprotis, prop de llac Aornos; un altre n'era a Heraclea Pòntica. Els oracles pels quals un déu revelava la seva voluntat per boca d'una persona no existien a Itàlia, llevat d'algunes excepcions a la Magna Grècia. Els romans descobrien la voluntat dels déus pels llibres sibil·lins, els àugurs, els arúspexs, i els signes del cel. Els únics oracles italians coneguts són: Per extensió, en matemàtiques, filosofia i informàtica, un oracle és qualsevol ent que genera veritats sobre un món real o imaginari, o que pot respondre qüestions correctament. En algunes teories d'aprenentatge, la realitat es considera un oracle.
[ "Què connotava, durant l'antiguitat, la paraula oracle?", "Quin és l'origen del mot?", "Com ho defineix la creença grega?", "Com es manifestaven els éssers divins?", "Quina conseqüència va tenir, aquesta professió?", "Com és que Zeus, personalment, feia poques revelacions?", "De totes maneres, què afirma la tradició?", "Com s'ha d'analitzar la persistència d'aquests presagis?", "I doncs, quina polarització presentaven?", "D'on són els auguris més ressonants?", "Què es demanava a les altres divinitats?", "Quina particularitat requerien els pronòstics dels thesprotis o els d'Heraclea Pòntica?", "I en la tradició romana com es distingien els auguris?", "En les ciències matemàtiques, filosòfiques i informàtiques, com es defineixen els sortilegis?", "Quina altra connotació podem trobar?" ]
{ "answer_end": [ 251, 57, 351, 483, 572, 643, 768, 923, 1034, 1167, 1307, 1532, 1797, 2016, 2087 ], "answer_start": [ 0, 0, 255, 353, 485, 574, 574, 770, 925, 1036, 1199, 1309, 1682, 1840, 2018 ], "input_text": [ "Les revelacions dels déus a les persones i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i també la persona que podia fer les prediccions.", "Ve del llatí Oraculum, derivat de ōrāre 'parlar'.", "Com un missatge diví tramès i interpretat per un santuari.", "Mitjançant una espècie de mèdiums que era diferent segons els llocs.", "El terme oracle s'apliqués després al transmissor de les prediccions divines.", "Perquè era pare de tots els déus.", "Que Zeus era la font de tots els oracles, per mitjà d'altres déus com Apol·lo, o d'herois divinitzats.", "Com a part de la necessitat humana de saber què ofereix el futur i per fer les coses conforme als desitjos dels déus.", "Eren una revelació però alhora una sanció o autorització de la deïtat a un fet concret.", "De Delfos, tramesos per la pitonissa i interpretats pels sacerdots d'Apol·lo i l'oracle de Dodona.", "Qüestions concretes de la vida humana o del món en què estaven.", "Es demanava la presència dels esperits dels morts i s'oferien sacrificis als déus de l'inframon.", "Mitjançant els llibres sibil·lins, els àugurs, els arúspexs, i els signes del cel.", "Com qualsevol ent que genera veritats sobre un món real o imaginari, o que pot respondre qüestions correctament.", "En algunes teories d'aprenentatge, la realitat es considera un oracle." ] }
books
-Missenyor m'ho acaba d'innovar- deia en Basi, tot fregant-se les mans de goig, dirigint-se a en Montbrió: «Don Ramon és ara aqui l'amo; respecteu-lo i obeïu-lo en tot, com si fos jo mateix». Aquí ens té, doncs, al seu comando. Soms pocs, però decidits a tot. Vostè mani, que ningú li replicarà un pèl. Vejam ara si en traurem l'entec,- continuava, no podent ocultar la seva satisfacció, -que li asseguro que m'han fet posar els cabells blancs. Basi aquí, Basi allí: sempre en Basi per tot, i en Basi no podia fer res de profit. Missenyor, espatarrat i sense esma per res, no fent ni deixant fer, que és lo pitjor; missenyora, sempre malicosa i feta una esponja, i encara sort de la Montserrat, que té un esperit com un brau i un cor que no l'acaba mai. Mes una senyoreta… ja se sap, què pot fer? Jo prou el tenia el meu plan, però… -Vejam-lo, doncs, el vostre plan- féu breument en Ramon. -Es molt senzill: això sí, s'ha de pegar falconada a la bossa de missenyor, perquè… ja se sap que no es fa pas xocolata sense cacau, i quan convé… Doncs, vegi lo que hi ha que fer. La gallardia del Cerdà consisteix en què disposa de més de quaranta homes armats, als quals paga (de la bossa del comú, ei!) dues pessetes diàries; doncs fer córrer la veu de què aquí se'n donen tres, i abans de dos dies ne tindrem més que no en voldrem, i… allavors, ja me n'encarrego jo de posar-li les peres a quarto, a aquell brètol… -Ai amic Basi, que n'àneu de lluny d'osques!- féu en Montbrió, interrompent-lo. -Ja li vull pegar, la falconada, a la bossa de missenyor, que dieu vós, mes no per a comprar homes a tres pessetes. Hem de picar més fondo i tractar de curar la llaga en lloc d'enverinar-la. Jo no tinc pas de defensar els terralloners, encara que els crec més enzes que criminals, ni menos al Cerdà, al que tinc en el mateix concepte que vós; però no s'està pas Serra-Bruna tan net de culpes i pecats, que puguem gastar gaires gallardies. A això hem d'anar: a què la causa de Serra-Bruna sigui la del dret i la justícia, no planyent sacrificis per a lograr-ho, i veureu, com espontàniament se desllinden els camps; allavors sí que podreu dir que són enemics tots els que tingueu al davant i tractar-los com a tals.
[ "Què comunicava en Basi?", "Quin gest feia, mentrestant?", "Què li deia a en Montbrió?", "Quines resolucions va fer?", "Es notava excitat?", "Per quin motiu?", "Com és que ho havia de fer tot ell?", "Qui se'n salvava, però?", "Quin defecte tenia, la Montserrat?", "Què va requerir-li, en Ramon?", "Era complicat?", "Quina dificultat hi havia, però?", "En què radica la determinació del Cerdà?", "I d'on treu els diners?", "Així doncs, quina mentida han de divulgar?", "I què aconseguirien, amb això?", "I a partir d'aquí?", "Hi està d'acord en fer això, en Montbrió?", "I què proposa?", "Quina és la seva sentència final?" ]
{ "answer_end": [ 45, 78, 190, 301, 386, 527, 661, 752, 796, 888, 906, 964, 1217, 1195, 1270, 1324, 1408, 1603, 1678, 2202 ], "answer_start": [ 0, 0, 80, 192, 303, 303, 529, 665, 754, 833, 890, 890, 1071, 1154, 1219, 1219, 1329, 1409, 1605, 1928 ], "input_text": [ "Que Missenyor li ho acaba d'innovar", "Es fregava les mans de goig.", "Don Ramon és ara aqui l'amo; respecteu-lo i obeïu-lo en tot, com si fos jo mateix.", "Que aquí els tenia, al seu comando; que eren pocs, però decidits a tot, i que ell manés, que ningú li replicaria un pèl.", "Sí.", "Perquè assegurava que li havien fet posar els cabells blancs: Basi aquí, Basi allí, sempre en Basi per tot, i en Basi no podia fer res de profit.", "Missenyor, espatarrat i sense esma per res, no feia ni deixava fer, que és lo pitjor; i missenyora, sempre malicosa i feta una esponja.", "La Montserrat, que té un esperit com un brau i un cor que no l'acaba mai.", "Que era una senyoreta.", "Que volia veure el seu plan.", "No.", "Que s'havia de pegar falconada a la bossa de missenyor.", "En què disposa de més de quaranta homes armats, als quals paga dues pessetes diàries.", "De la bossa del comú.", "Què aquí se'n donen tres.", "Que abans de dos dies ne tindrien més que no en voldrien.", "Ja se n'encarregaria ell de posar-li les peres a quarto, a aquell brètol.", "No.", "Que han de picar més fondo i tractar de curar la llaga en lloc d'enverinar-la.", "Que la causa de Serra-Bruna ha de ser la del dret i la justícia, no planyent sacrificis per a lograr-ho, i veurà, com espontàniament se desllinden els camps; allavors sí que podrà dir que són enemics tots els que tingui al davant i tractar-los com a tals." ] }
books
A l'hora corresponent vàrem dinar. La taula consistia en un quarter de batiport posat sobre un rodell de cèrcols; però un cop ben parada amb les seves estovalles, blanques com una tofa de neu, feia tan bon efecte com si l'hagués construïda un ebenista de ciutat. No hi havíem de menjar més que el pare i jo (perquè els mariners s'estimaven més fer-ho pels recons de la barca amb el plat a la mà), i ens hi colocàrem, asseient-nos en els calaixos de popa, amb les cames de gairell per no poder ficar-les en cap entrepetge. Jo tenia un got a la vora del meu plat, i el pare un porró blau, lligat de gallet a tarot amb una cordella que servia per a passar-lo de mà en mà. I, vet allà que ve en Pau Ternal, caminant amb tota la majestat d'un personatge que coneix la seva importància, portant a pols, entre grapa i grapa, la gran olla de l'estofat: la deixa sobre els estalvis, i la destapa amb un ample moviment de braç que sembla dir: -Proveu això, llepeu-vos-en els llambrocs, i digueu-me si no hi trobeu la quinta essència de la meva saviesa. El pare se féu la part omplint-se el plat a curull, provà una trumfa, enguerxí la boca, arrufà el nas, i, entregirant-se i mirant en Pau amb ulls entravessats, rondinà, tot mastegant mastegant: -Ès fumat com una xemeneia. Al sentir aquestes paraules, en Pau, que s'esperava un compliment, va tornar-se més groc que una metzina, va abocar-se a l'olla, i, ventant amb la mà el fum que en sortia, se l'acarrerà al rostre i l'aspirà d'una nassada. -Cull… eres!- exclamà, estrafent, a mitja naixença, la mala expressió que se li havia començat a escórrer dels llavis. Jo m'esqueixava de riure; l'avi Mauva, que era a la canya del timó, va esclafir també la mitja rialla; i en Vadô Set-trossos, si no hagués sigut tan desconjuntat, s'hauria desllorigades les conjuntures, perquè reia i tornava a riure cent vegades, i cada volta amb més extraordinàries contorsions. En Pau Ternal estava consternat. El pare, seriós com sempre, passejava sobre nosaltres la seva negra mirada, com fastiguejat de la nostra ximpleria. -Vaja, no n'hi ha per tant- digué a la fi. -Una cosa ès riure i l'altra beneitejar. ¡Prou, Vadô, prou! ¿Ara no ho coneixeu, pastanaga, que ès un gran rebaix, per a un home, això de que el vegin esvoletegar com un pollastre que vol rompre un quicaraquic? ¡Quin cap de casa, vatua el món!
[ "Quan van menjar?", "Com era la cobretaula?", "Com és que només havien de dinar ell i el seu pare?", "De quina manera van instal·lar-s'hi?", "Com era el porró del seu pare?", "Qui va aparèixer?", "Quina actitud mostrava?", "Què els duia?", "On la va deixar?", "I a continuació quin moviment va fer?", "Qui va ser el primer en tastar-ho?", "I quines expressions va fer en degustar-ho?", "Què va sentenciar?", "Què va fer, en Pau, a causa de la sorpresa que li havia causat aquest comentari?", "Qui va esclatar en riallades?", "Els altres dos homes quina actitud mostraven?", "Què va dir, rompent els riures dels altres?" ]
{ "answer_end": [ 33, 261, 395, 520, 667, 701, 779, 843, 872, 1041, 1111, 1235, 1264, 1485, 1901, 2050, 2338 ], "answer_start": [ 0, 35, 263, 399, 564, 669, 672, 781, 845, 845, 1043, 1043, 1203, 1265, 1606, 1903, 2052 ], "input_text": [ "A l'hora corresponent.", "Consistia en un quarter de batiport posat sobre un rodell de cèrcols; però un cop ben parada amb les seves estovalles, blanques com una tofa de neu, feia tan bon efecte com si l'hagués construïda un ebenista de ciutat.", "Perquè els mariners s'estimaven més fer-ho pels recons de la barca amb el plat a la mà.", "Es van asseure en els calaixos de popa, amb les cames de gairell per no poder ficar-les en cap entrepetge.", "Blau, lligat de gallet a tarot amb una cordella que servia per a passar-lo de mà en mà.", "En Pau Ternal.", "Caminava amb tota la majestat d'un personatge que coneix la seva importància.", "La gran olla de l'estofat.", "Sobre els estalvis.", "La va destapar amb un ample moviment de braç que semblava dir: -Proveu això, llepeu-vos-en els llambrocs, i digueu-me si no hi trobeu la quinta essència de la meva saviesa.", "El pare.", "Va enguerxir la boca, va arrufar el nas, i, entregirant-se i mirant en Pau amb ulls entravessats, va rondinar, tot mastegant mastegant.", "Que era fumat com una xemeneia.", "Va tornar-se més groc que una metzina, va abocar-se a l'olla, i, ventant amb la mà el fum que en sortia, se l'acarrerà al rostre i l'aspirà d'una nassada.", "Ell; l'avi Mauva, que era a la canya del timó; i en Vadô Set-trossos.", "En Pau Ternal estava consternat i, el pare, seriós com sempre, passejava sobre ells la seva negra mirada, com fastiguejat de la seva ximpleria.", "Vaja, no n'hi ha per tant; una cosa ès riure i l'altra beneitejar: ¡Prou, Vadô, prou! ¿Ara no ho coneixeu, pastanaga, que ès un gran rebaix, per a un home, això de que el vegin esvoletegar com un pollastre que vol rompre un quicaraquic? ¡Quin cap de casa, vatua el món!" ] }