source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
bios
|
Esperança Castell i Rodríguez (Sant Adrià de Besòs, 10 d'agost de 1951) és una psicoanalista i poeta catalana.
Viu a Cerdanyola del Vallès des de mitjan anys setanta. És doctora en medicina i psicoanalista de professió. Col·labora periòdicament a la Revista Catalana de Psicoanàlisi, on publica articles des del 2001. En el seu àmbit laboral, ha destacat com a responsable de processos formatius en el sistema català de salut.
És activa en el món literari local i participa amb el col·lectiu Vespres literaris de Cerdanyola del Vallès.
En el vessant literari, ha publicat reculls individuals de poemes des del 2011. El primer títol va ser Negre i fil (Montflorit, 2011). D'aquest primer recull, té dos poemes musicats: El Cadí a l'hivern (Música i paraules) i Atzavara. L'han seguit: Flames a la fosca (Meteora, 2013), Arrels a la roca (Meteora, 2016) i Blau argila (Meteora, 2016). També és coautora en d'altres llibres de poesia: Trencadís (Printcolor, 2015), que va escriure amb el grup «7 de cors»; Cadències (Ònix, 2015) i En l'angle de la tarda (Ònix, 2017), amb el grup «enVers». A propòsit de Montserrat Abelló, ha publicat l'article La "meva" Montserrat Abelló (1918-2014) a Monografies de Psicoteràpia, Psicoanàlisi i Salut Mental.
Poemes de diferents reculls han estat traduïts al castellà i publicats a la revista Temas de psicoanálisis.
|
[
"Qui és Esperança Castell?",
"Quan va néixer?",
"On resideix?",
"En què va doctorar-se?",
"I de què treballa?",
"A quin mitjà participa?",
"Com?",
"Per quina tasca ressalta més en el camp professional?",
"En quin altre àmbit col·labora?",
"Amb quin grup?",
"Quin tipus d'obres de literatura ha escrit, sobretot?",
"Quines dues composicions musicades conté la primera publicació?",
"Ha fet obres conjuntes?",
"Amb qui?",
"A quina llengua ha estat traslladada part de la seva composició?"
] |
{
"answer_end": [
109,
71,
138,
189,
218,
282,
303,
425,
461,
509,
601,
768,
930,
1085,
1300
],
"answer_start": [
0,
0,
111,
167,
167,
220,
220,
318,
427,
464,
536,
616,
883,
883,
1242
],
"input_text": [
"És una psicoanalista i poeta catalana.",
"El 10 d'agost de 1951.",
"A Cerdanyola del Vallès.",
"En Medicina.",
"És psicoanalista.",
"A la Revista Catalana de Psicoanàlisi.",
"Hi publica articles.",
"Per ser responsable de processos formatius en el sistema català de salut.",
"En el món literari local.",
"Amb Vespres literaris.",
"Reculls individuals de poemes.",
"El Cadí a l'hivern i Atzavara.",
"Sí.",
"Amb el grup 7 de cors i amb enVers.",
"Al castellà."
]
}
|
mitologia
|
D'acord amb la tradició mitològica grega, les Càrites (en grec antic Χάριτες) van ser unes divinitats, filles de Zeus i d'Eurínome. De vegades, en lloc d'Eurínome, la seva mare és Hera.
Representaven l'alegria i la bellesa, i segurament des del seu origen, eren forces de la vegetació. Formaven part del seguici dels déus olímpics, especialment d'Afrodita, i de vegades es troben formant cor amb les Muses, ja que es considerava que també influïen en les creacions de l'esperit. També formaven part del seguici d'Apol·lo, el déu músic.
Segons la tradició més acceptada eren tres germanes, anomenades Aglaia, Eufròsine i Talia, tres joves nues agafades per les espatlles. N'hi ha dues que miren en una direcció i la del mig en direcció oposada. Per això la denominació estesa de Les Tres Gràcies. S'atribueixen a les Gràcies les influències sobre els treballs de l'esperit i les obres d'art. Amb les seves mans van teixir el vel d'Harmonia. Acompanyaven Atena, deessa de les tasques femenines, i també, a més d'Afrodita i Apol·lo, Eros i Dionís.
Les Tres Gràcies han estat font d'inspiració en multitud d'obres de nombrosos artistes (pintures, escultures, llibres i en infinitat d'obres) al llarg de la història, i han sigut representades principalment com a belles dones nues o amb algunes robes o togues romanes que permetien sense cap dubte denotar les seves elegants i suggeridores formes, en actituds suaus i tendres, que de vegades fins i tot poden induir actituds de lesbianisme, però que fonamentalment infonen erotisme.
Importants artistes com C. Van Loo, Rubens, Botticelli, Raffael… van orientar obres seves cap a aquestes figures mitològiques de l'antiguitat clàssica.
|
[
"Qui eren les Càrites?",
"Segons quina cultura?",
"De qui descendien?",
"Quina altra deessa podia ser la mare, depenent de la versió?",
"Què significava cadascuna?",
"A què pertanyien?",
"De quina divinitat, sobretot?",
"I de qui més?",
"Com es deien?",
"Com s'acostumaven a representar?",
"Amb quina altra referència es coneixen?",
"Quin objecte van fer?",
"Quin tipus de contingut han inspirat?",
"Quina actitud les han fet desprendre en general?",
"Quines cèlebres figures s'hi van inspirar?"
] |
{
"answer_end": [
101,
101,
130,
184,
222,
330,
355,
520,
625,
669,
794,
938,
1186,
1526,
1653
],
"answer_start": [
42,
0,
78,
132,
186,
286,
286,
479,
569,
600,
744,
891,
1045,
1495,
1528
],
"input_text": [
"Van ser unes divinitats.",
"Segons la tradició mitològica grega.",
"De Zeus i d'Eurínome.",
"Hera.",
"L'alegria i la bellesa.",
"Al seguici dels déus olímpics.",
"D'Afrodita.",
"D'Apol·lo.",
"Aglaia, Eufròsine i Talia.",
"Com a tres joves nues agafades per les espatlles.",
"Amb Les Tres Gràcies.",
"El vel d'Harmonia.",
"Pintures, escultures, llibres i infinitat d'obres.",
"Erotisme.",
"Importants artistes com C. Van Loo, Rubens, Botticelli, Raffael."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Agènor (en grec antic Άγήνωρ) va ser un heroi que ajudà en la defensa de la ciutat durant la mítica Guerra de Troia.
Agènor era un príncep traci que vivia a Troia amb els seus pares, el noble dardani Antènor i la sacerdotessa Teano, ambdós reis de Tràcia. Pertanyia a una família molt nombrosa, ja que els seus pares van tenir una dotzena de fills.
Agènor fou el primer a matar algú a la Guerra de Troia, ja que va lluitar davant de la porta de la ciutat amb el grec Elefènor i va acabar amb la seva vida. Posteriorment, en l'ofensiva troiana que va ocupar el campament grec per intentar cremar-los els vaixells, va salvar la vida al príncep Helen quan el va ajudar a curar-se una ferida de guerra.
Al Llibre XXI de la Ilíada, quan Aquil·les dirigia l'exèrcit grec, Agènor fou el primer a plantar-li cara, ja que pensava que l'heroi grec era un mortal més i sentia vergonya de tenir-li por. Li va llençar la seva llança, però Aquil·les la va aturar amb el seu escut diví. Aleshores, el grec va abalançar-se sobre Agènor, però en aquell instant el déu Apol·lo va fer aparèixer una espessa boira i va adoptar la forma d'Agènor per despistar Aquil·les. D'aquesta manera fou com l'exèrcit troià escapà dels grecs i es pogué refugiar darrere les muralles de Troia.
Agènor no va sobreviure a la guerra; va ser assassinat pel fill d'Aquil·les, Neoptòlem, durant l'assalt a Troia la nit en què el Cavall de Troia va entrar a la ciutat.
|
[
"Qui fou Agènor?",
"Per què és conegut?",
"Quin títol tenia?",
"I qui eren els seus pares?",
"Què eren?",
"Quants germans eren?",
"A qui va batre Agènor a la guerra troiana?",
"Com va actuar per salvar Helen?",
"En quina obra d'Homer surt?",
"Què va fer Agènor contra Aquil·les?",
"Com va respondre l'altre?",
"Què va ocórrer quan Aquil·les el va voler atacar?",
"Què va aconseguir gràcies a això?",
"Va viure, però?",
"Qui el va matar?"
] |
{
"answer_end": [
72,
142,
165,
258,
281,
374,
531,
724,
752,
946,
997,
1175,
1285,
1322,
1362
],
"answer_start": [
27,
57,
144,
194,
194,
329,
439,
640,
726,
759,
918,
1010,
1177,
1287,
1287
],
"input_text": [
"Va ser un heroi.",
"Perquè ajudà en la defensa de la ciutat durant la mítica Guerra de Troia.",
"Era un príncep.",
"Eren el noble dardani Antènor i la sacerdotessa Teano.",
"Reis de Tracia.",
"Una dotzena.",
"Al grec Elefènor.",
"El va ajudar a curar-se una ferida de guerra.",
"A la Ilíada.",
"Li va llençar la seva llança.",
"La va aturar amb el seu escut diví.",
"Que el déu Apol·lo va fer aparèixer una espessa boira i va adoptar la forma d'Agènor per despistar Aquil·les.",
"L'exèrcit troià escapà dels grecs i es pogué refugiar darrere les muralles de Troia.",
"No.",
"El fill d'Aquil·les."
]
}
|
bios
|
Montserrat Soler i Carnicer (Barcelona, 22 d'octubre de 1924) és una pedagoga catalana. Va estudiar Magisteri i va triar l'escola pública com a camp per al seu exercici professional. La seva primera destinació va ser un poble pròxim a la ciutat de València, d'on es va traslladar a Moià i posteriorment a l'escola Joan Maragall de Barcelona, actualment desapareguda. Com a mestra va participar activament en el Moviment de Renovació Pedagògica i va col·laborar amb Marta Mata en els primers cursos de l'Escola de Mestres Rosa Sensat.
Dona compromesa amb el seu moment històric, va participar en moviments pacifistes europeus i en el moviment veïnal a través de l'Associació de Veïns Joan Maragall i de les entitats culturals del Guinardó, on residia. Va tenir un paper destacat en la lluita antifranquista i en activitats de defensa i recuperació de la llengua i la cultura catalanes, i juntament amb el seu marit, Pere Domènech, i amb Jordi Llimona, es va implicar en la UGT i en la fundació del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Arribada l'etapa de la democràcia, va ser elegida vicepresidenta del Districte d'Horta-Guinardó i consellera de la Dona i de Cultura al districte en els mandats 1983-1987 i 1987-1991. Entre els anys 1999 i 2003 va tornar a ser consellera de Cultura. Sempre preocupada per promoure el diàleg i la participació ciutadana, la seva activitat al districte es va caracteritzar pel seu suport al treball de les entitats i pel bon nivell de col·laboració que va establir-hi. D'aquesta etapa de treball municipal cal destacar la creació dels Premis Horta-Guinardó, la Mostra de Teatre, la Trobada de Corals i l'impuls que va donar a les aules de cultura per a la gent gran, en col·laboració amb la Universitat Autònoma. Totes aquestes iniciatives i d'altres que va promoure continuen vigents actualment. El 1994 li va ser concedit el Premi Horta-Guinardó a l'animació sociocultural. El 2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.
|
[
"Qui és Montserrat Soler?",
"Quan va néixer?",
"En què va formar-se?",
"On va voler impartir classes?",
"A quin col·legi barceloní va treballar?",
"A quina agrupació va pertànyer?",
"Què va fer amb Marta Mata?",
"A quines altres agrupacions va col·laborar?",
"És aquest últim on vivia?",
"Què defensava efervescentment?",
"A quines organitzacions sindicals va afiliar-se?",
"Quins càrrecs públics va ocupar a la transició?",
"Per què destacava la seva actuació?",
"A què va donar principi?",
"Què li va estar atorgat el 2007?"
] |
{
"answer_end": [
86,
61,
109,
181,
340,
443,
532,
737,
749,
883,
1033,
1180,
1500,
1698,
1957
],
"answer_start": [
0,
0,
88,
112,
183,
367,
446,
578,
702,
751,
951,
1035,
1355,
1502,
1909
],
"input_text": [
"És una pedagoga catalana.",
"El 22 d'octubre de 1924.",
"En Magisteri.",
"A l'escola pública.",
"Al Joan Maragall.",
"Al Moviment de Renovació Pedagògica.",
"Va col·laborar-hi en els primers cursos de l'Escola de Mestres Rosa Sensat.",
"En el moviment veïnal a través de l'Associació de Veïns Joan Maragall i de les entitats culturals del Guinardó.",
"Sí.",
"La lluita antifranquista i la defensa i recuperació de la llengua i la cultura catalanes.",
"A la UGT i al Partit dels Socialistes de Catalunya.",
"Vicepresidenta del Districte d'Horta-Guinardó i consellera de la Dona i de Cultura al districte.",
"Pel seu suport al treball de les entitats i pel bon nivell de col·laboració que va establir-hi.",
"Als Premis Horta-Guinardó, a la Mostra de Teatre, a la Trobada de Corals i va donar impuls a les aules de cultura per a la gent gran.",
"La Medalla d'Honor de Barcelona."
]
}
|
vilaweb
|
El ple del Parlament de Catalunya votarà dilluns el pressupost de la cambra, que ha obert una altra disputa entre JxCat i ERC. La junta de portaveus ha endreçat el calendari parlamentari després de la suspensió del ple d'aquesta setmana a conseqüència del temporal Glòria. Finalment, hi haurà un ple dilluns on, a més del pressupost, es farà el debat monogràfic sobre corrupció impulsat per Cs. JxCat i ERC tenen temps fins abans de la votació per a intentar arribar a un acord sobre el pressupost del parlament, que habitualment s'aprova amb un acord ampli entre els grups. Si es produís, s'hauria de reunir la mesa ampliada per a aprovar la modificació del projecte abans de la votació. A hores d'ara, JxCat no garanteix tornar a votar-hi a favor si no arriba a un acord amb ERC. Cs i el PP, que a la mesa ampliada li van donar suport al costat de JxCat, tampoc no ho faran. De manera que els comptes poden arribar al ple sense suports i amb la disputa oberta entre els dos socis de l'executiu. Als passadissos del parlament també plana la incertesa sobre la decisió que prendrà el Tribunal Suprem sobre les mesures cautelars demanades per Quim Torra perquè no s'executi la inhabilitació decretada per la Junta Electoral Central espanyola. El PSC i Cs han demanat al president del parlament, Roger Torrent, que encarregui un altre informe als lletrats perquè es pronunciïn abans que es produeixi la primera votació del ple de dilluns, on és previst que Torra exerceixi amb normalitat el seu dret a vot. Depèn de Torrent i de la mesa demanar-lo o no. El darrer informe dels serveis jurídics, tanmateix, va concloure que la inhabilitació decretada per la JEC és nul·la de ple dret i raona que Torra pot ser president per més que perdi l'escó, una tesi que també ha defensat el gabinet jurídic del govern de la Generalitat. Dimarts, a més, alguns dels presos polítics tornaran al parlament per a comparèixer a la comissió d'investigació de l'article 155. Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn tornaran a prendre la paraula a la cambra, que Junqueras i Forn no trepitgen des de la declaració del 27-O i, la resta de consellers, des del 22 de març del 2018, quan es va fer el debat d'investidura de Turull. Dimecres és previst que el pressupost de la Generalitat arribi al parlament. Els debats en comissió dels comptes, amb els consellers respectius, es faran divendres 31, dilluns 3 i dimarts 4.
|
[
"Quins partits polítics s'han vist novament enfrontats pel pressupost de la cambra que es votarà dilluns?",
"Per què es van haver d'anul·lar el ple previst aquesta setmana?",
"Qui s'ha encarregat de reorganitzar les dates?",
"Quin altre tema es tractarà dilluns a més del pressupost?",
"Fins quan disposen JxCat i ERC per mirar d'arribar a una entesa?",
"Quan van Cs i el PP fer costat a ERC juntament amb JxCat?",
"Quina és la possible conseqüencia que JxCat i ERC no arribin a un acord?",
"Quin és l'altre dubte que hi ha al parlament?",
"Qui és Roger Torrent?",
"Es preveu que Torra voti en el ple?",
"Què estableix l'últim informe del departament jurídic?",
"Què passarà l'endemà del ple?",
"Quins?",
"Quan es va investir Turull?",
"Hi ha plans per dimecres?"
] |
{
"answer_end": [
125,
271,
186,
393,
477,
875,
995,
1240,
1307,
1503,
1680,
1952,
2079,
2248,
2325
],
"answer_start": [
0,
187,
127,
312,
395,
782,
891,
997,
1266,
1417,
1552,
1823,
1954,
2172,
2250
],
"input_text": [
"JxCat i ERC.",
"Pel temporal Glòria.",
"La junta de portaveus.",
"Es farà el debat monogràfic sobre corrupció impulsat per Cs.",
"JxCat i ERC tenen temps fins abans de la votació.",
"En la mesa ampliada.",
"Que els comptes arribin al ple sense suports i amb la disputa oberta entre els dos socis de l'executiu.",
"La decisió que prendrà el Tribunal Suprem sobre les mesures cautelars demanades per Quim Torra perquè no s'executi la inhabilitació decretada per la Junta Electoral Central espanyola.",
"El president del parlament.",
"Sí.",
"Que la inhabilitació decretada per la JEC és nul·la de ple dret.",
"Alguns dels presos polítics tornaran al parlament per a comparèixer a la comissió d'investigació de l'article 155.",
"Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn.",
"El 22 de març de 2018.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Sant Pere no es planyegué pas a córrer i obrir sa finestra vermeia i au! trenat de bogues avall, que s'allargava, s'allargava fins a sa gola més fonda de s'infern. I va cridar: -Apa, arrapeu's as trenat, mare, que us pujaré. -I sa veia s'hi arrapa, i Sant Pere tira que tira, apuntalat de genois a s'ampit de sa finestra… tira que tira, i l'anava hissant. Emprò ets atros condemnats, que ho veieren, se varen agafar ases cames de s'afortunada, i atros, i atros s'arraparen ases cames d'ets primers. N'hi havia una raimada!… I tots anaven seguint amunt!… amunt!… i ses bogues podrides ho aguantaven tot. Ningú no gosava a respirar. Ja es front de sa mare de Sant Pere arribava a sa finestra. Llavors se va veure salvada i tragué es seu mal gènit. -Arri avall! N'haguéssiu criats de fills sants! -va cridar, ventant pernada per a desempallegar-se d'ets atros condemnats. I amb aquella batzegada es trenat de bogues se peta i veia i seguidors caigueren a s'infern. I encara mai no n'ha sortit ningú.
Acabat, en Xaneta va esclafir la rialla i jo també. -Arri avall sa vea rampelluda!
-Avall! Avall! En Lluís se persignà i va dir: -Déu ens guardi de mal, Xaneta. A mi aquesta rondalla no em sap pas de bona sentor. Els Sants bé la deuen estimar la seva parentela, i això de dir penjaments de la mare de Sant Pere i de flocar-la a l'infern em sembla tan lleig com un pecat mortal.
|
[
"De què no va estar-se'n, Sant Pere?",
"Què va passar?",
"Què va exclamar?",
"Com era?",
"Què feia?",
"Què van fer altres castigats?",
"Quants hi havia?",
"On anaven?",
"S'atrevia algú a respirar?",
"Què fa la mare quan és estàlvia?",
"Què cridava per tal de desfer-se dels altres?",
"Com van acabar aquests?",
"Van riure els altres presents?",
"Què pot semblar que se situï la mare de Sant Pere a l'infern, en la història?"
] |
{
"answer_end": [
66,
162,
223,
320,
354,
442,
521,
559,
629,
744,
867,
960,
1115,
1373
],
"answer_start": [
0,
0,
164,
251,
322,
356,
362,
524,
603,
646,
691,
930,
1005,
1261
],
"input_text": [
"De córrer i obrir sa finestra vermeia.",
"Que trenat de bogues avall, que s'allargava, s'allargava fins a sa gola més fonda de s'infern.",
"Apa, arrapeu's as trenat, mare, que us pujaré.",
"Apuntalat de genois a s'ampit de sa finestra.",
"Tira que tira, i l'anava hissant.",
"Se varen agafar ases cames de s'afortunada.",
"Una raimada.",
"Amunt.",
"No.",
"Tragué es seu mal gènit.",
"Arri avall! N'haguéssiu criats de fills sants!",
"A s'infern.",
"Sí.",
"Tan lleig com un pecat mortal."
]
}
|
vilaweb
|
La portaveu de Junts per Catalunya, Elsa Artadi, no dóna per perdut el suport de la CUP a la investidura de Jordi Sànchez, malgrat la decisió del consell polític d'aquest cap de setmana d'abstenir-se i, per tant, fer-la inviable. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Artadi ha lamentat que la CUP decidís sobre la investidura sense que ERC i JxCat haguessin parlat encara del procés constituent. ‘No han convergit bé els nostres procesos interns. Les bases de la CUP comencen a decidir abans que nosaltres haguem començat a parlar sobre el procés constituent que tan per ells com nosaltres és un tema nuclear.' La situació de blocatge la porta a no poder descartar unes noves eleccions: ‘Tenim una obligació que no hi hagi unes altres eleccions, però seria una mica fals descartar-ho.' Diu, però, que ‘només ens plantegem una noves eleccions si hi ha una candidatura unitària amb Carles Puigdemont al capdavant'. Artadi considera que ara per ara cap de les formacions republicanes no vol arribar a la situació d'unes eleccions, i per això demana de ‘fer un posicionament comú', i de mantenir les converses a tres bandes, incloent la CUP. ‘La CUP no ha dit que estigui tancada a tot i que vulgui anar a eleccions. Tenim temps i hi ha molt de marge per trobar-nos. No es tracta de fer cessions, hi ha temes que per a ells són nuclears i molts els compartim.' També s'ha referit a l'article polèmic de Joan Tardà a El Periódico, on el diputat d'ERC demana de convergir amb els comuns i amb el PSC. Diu que està d'acord amb Tardà amb la necessitat ‘d'eixamplar la base' independentista, però afegeix: ‘No crec que els ponts s'hagin de bastir amb Miquel Iceta.'
|
[
"Qui té encara esperances de mantenir la complicitat de la CUP en la investidura de Jordi Sánchez?",
"Quin càrrec té?",
"A quin mitjà de comunicació ha fet declaracions?",
"Per què li sap greu que la CUP hagi decidit abstenir-se en la investidura de Jordi Sánchez?",
"Quina pot ser la conseqüència d'aquesta decisió?",
"Volen nous comicis?",
"Quina és la condició que tenen perquè n'hi hagi?",
"Quins grups creu que estan en contra d'uns nous comicis?",
"Què creu que és necessari per aconseguir aquest objectiu?",
"La CUP ha afirmat que vol tornar a votar?",
"Veu dificultats per posar-se d'acord amb la CUP?",
"Quin text ha mencionat també Elsa Artadi en les seves declaracions?",
"Què reclama el diputat d'ERC en l'escrit?",
"Artadi està completament d'acord amb les paraules de Tardà?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
121,
47,
285,
394,
685,
783,
910,
1026,
1136,
1211,
1261,
1424,
1493,
1654,
1654
],
"answer_start": [
0,
0,
230,
267,
611,
688,
802,
913,
913,
1139,
1213,
1357,
1429,
1495,
1588
],
"input_text": [
"Elsa Artadi.",
"És la portaveu de Junts per Catalunya.",
"A Catalunya Ràdio.",
"Perquè ho han decidit abans que ERC i JxCat haguessin parlat del procés constituent.",
"Que no es puguin descartar unes noves eleccions.",
"No.",
"Que hi hagi una candidatura unitària amb Carles Puigdemont al capdavant.",
"Les formacions republicanes.",
"Fer un posicionament comú i mantenir les converses a tres bandes, incloent la CUP.",
"No.",
"No.",
"L'article de Joan Tardà a El Periódico.",
"Convergir amb els comuns i amb el PSC.",
"No.",
"Perquè no creu que els ponts s'hagin de bastir amb Miquel Iceta."
]
}
|
bios
|
Irene Polo i Roig (Barcelona, 27 de novembre de 1909 - Buenos Aires, 3 d'abril de 1942) fou una periodista, publicista i representant teatral catalana. Va ser una de les primeres dones periodistes en la premsa catalana i redactora dels principals diaris dels anys 30.
Irene Polo va néixer en el si d'una família humil del barri de Poble-sec. El pare, Antonio Polo, era guàrdia civil i va morir jove; la mare, Francisca Roig, va haver de tirar endavant la família amb l'ajuda de la filla gran, Irene, que tenia dues germanes més petites: Rosario (1913-1984) i Maria (1911-1983). Es va formar de manera autodidacta. Abans de dedicar-se exclusivament al periodisme, Irene Polo treballà com a cap de publicitat de la productora cinematogràfica Gaumont. Inicià la carrera periodística l'any 1930 a la revista Mirador i exercí la professió a Barcelona, de manera apassionada i sovint bel·ligerant, fins a l'any 1936.
Els articles publicats a Imatges, La Humanitat, La Rambla, L'Opinió, L'Instant i Última Hora, són un testimoni inestimable, irònic i brillant, de la societat i la política d'aquell moment: des d'articles sobre els usos de la moda –la introducció del pantaló femení, l'aparició de l'escot– fins a reportatges de denúncia social –la mendicitat a Barcelona, les pèssimes condicions de vida dels treballadors immigrants– o d'alerta política –com el reportatge en què es fa passar per seguidora de les Juventudes de Acción Nacional, o els articles dedicats a la censura, que ella mateixa va patir.
Com a enviada especial, va informar del judici a l'ex Govern de la Generalitat pels Fets d'Octubre de 1934 o de les vagues revolucionàries a les mines de Sallent i Súria, entre altres esdeveniments.
El gener de 1936 sortí de Santander a bord de l'Orinoco amb destinació a Amèrica, com a representant de la companyia teatral de Margarida Xirgu. Abans, però, va fer escala a Galícia, on va entrevistar el polític Casares Quiroga. Quan la companyia es va dissoldre, l'any 1939, Irene Polo, que no podia tornar a Barcelona finalitzada la guerra civil, va quedar exiliada a Buenos Aires, on treballà com a traductora del francès i de l'anglès per a les editorials Losada i Sopena, i va ser directora de publicitat de les perfumeries Dana. Es va suïcidar als 32 anys.
|
[
"Qui va ser Irene Polo?",
"Quin any va néixer?",
"Per què va ser primerenca?",
"Com era la seva família?",
"I les seves germanes?",
"Com va ser la seva formació?",
"A què va dedicar-se abans de ser periodista?",
"Quan va començar amb el periodisme?",
"A quin mitjà?",
"Fins quan va dedicar-s'hi?",
"On van aparèixer publicacions seves?",
"Sobre què?",
"On va viatjar el 1936?",
"Què va fer a l'Argentina, en l'exili?"
] |
{
"answer_end": [
150,
87,
218,
317,
535,
612,
747,
790,
811,
909,
1003,
1475,
1783,
2236
],
"answer_start": [
0,
0,
152,
268,
504,
578,
614,
749,
749,
814,
911,
1100,
1720,
2052
],
"input_text": [
"Fou una periodista, publicista i representant teatral catalana.",
"El 1909.",
"Perquè va ser una de les primeres dones periodistes en la premsa catalana.",
"Humil.",
"Més petites.",
"Autodidacta.",
"Treballà com a cap de publicitat de la productora cinematogràfica Gaumont.",
"L'any 1930.",
"A la revista Mirador.",
"Fins a l'any 1936.",
"A Imatges, La Humanitat, La Rambla, L'Opinió, L'Instant i Última Hora.",
"Sobre els usos de la moda, fins a reportatges de denúncia social o d'alerta política, o articles dedicats a la censura.",
"A Amèrica.",
"Treballà com a traductora del francès i de l'anglès per a les editorials Losada i Sopena, i va ser directora de publicitat de les perfumeries Dana."
]
}
|
vilaweb
|
Avui hi ha hagut la segona trobada formal entre EUPV, Compromís i Podem per a formar una coalició amb vista a les eleccions espanyoles del 26 de juny. EUPV ha posat per condició ocupar el quart lloc a les llistes d'Alacant i València i el tercer a la de Castelló, segons fonts dels partits implicats en les negociacions. És una proposta similar a la que va sortir durant les converses per a presentar-se junts al 20-D, una fórmula que no va reeixir. Tanmateix, EUPV assegura que llavors no hi havia predisposició a arribar a cap acord. A la trobada d'ahir, que es va allargar fins a la vesprada, EUPV va fer una primera proposta d'ocupar el segon lloc per Castelló i el tercer per València i Alacant. Tanmateix, no fou acceptada i ràpidament els representants d'EUPV van canviar-la per la que han formalitzat avui. Compromís i Podem, cadascú per la seva banda, debaten des d'ahir la proposta presentada. En el cas de Compromís, integrat per sensibilitats diferents, hi ha opinions favorables i contràries a acceptar-la. Hi ha en contra la demanda del quart lloc d'Alacant, ara en mans de Vicent Molina, del Bloc. El 20-D no va sortir escollit perquè la coalició va obtenir tres diputats però és un lloc susceptible de ser elegit en uns nous comicis. Quant a Podem, sembla que no la veu pas amb bons ulls, la demanda d'EUPV. Sobretot perquè vol ocupar el quart lloc de la llista de València, la més sol·licitada i rendible quant a resultats –cinc diputats el 20-D. En les eleccions anteriors, el quart lloc el va ocupar Rosana Pastor i va sortir escollida. Tot i que Pastor s'havia presentat com a independent, més endavant va evidenciar l'afinitat amb Podem, car s'integrà en el grup parlamentari de Pablo Iglesias quan Compromís-Podem no pogué formar grup propi. EUPV també demana el tercer lloc a la llista de Castelló, que el 20-D el va ocupar Claudia Varella, de Podem. Tanmateix, no sembla que aquest punt creï fricció en les negociacions, perquè la coalició només va aconseguir un representant i difícilment podria triplicar el resultats. És previst que durant el dia d'avui Compromís i Podem responguin a EUPV, sobretot si es té en compte que divendres s'esgota el termini per a inscriure les coalicions a la junta electoral.
|
[
"Què ha tingut lloc avui?",
"Amb quin objectiu s'han reunit?",
"Per a què?",
"Quin és el requisit de EUPV?",
"Quina diferència veu el partit respecte de l'intent del 20-D?",
"Quant fa que parlen sobre la proposta Compromís i Podem?",
"Quin inconvenient hi veu Compromís?",
"I Podem?",
"Per què?",
"Qui va ser a la quarta posició als comicis anteriors?",
"Què va mostrar l'entesa amb Podem?",
"Qui va ocupar la tercera per Castelló que acra sol·licita EUPV?",
"Suposa cap conflicte, d'entrada?",
"Quin és el motiu?"
] |
{
"answer_end": [
71,
97,
149,
262,
534,
902,
1071,
1322,
1439,
1532,
1762,
1872,
1943,
2043
],
"answer_start": [
0,
0,
17,
151,
321,
815,
904,
1250,
1250,
1464,
1610,
1764,
1874,
1885
],
"input_text": [
"La segona trobada formal entre EUPV, Compromís i Podem.",
"Amb el de formar una coalició.",
"Per a les eleccions espanyoles del 26 de juny.",
"Ocupar el quart lloc a les llistes d'Alacant i València i el tercer a la de Castelló.",
"Que llavors no hi havia predisposició a arribar a cap acord.",
"Des d'ahir.",
"La demanda del quart lloc d'Alacant.",
"No la veu pas amb bons ulls, la demanda d'EUPV.",
"Sobretot perquè vol ocupar el quart lloc de la llista de València, la més sol·licitada i rendible quant a resultats.",
"Rosana Pastor.",
"Que s'integrà en el grup parlamentari de Pablo Iglesias quan Compromís-Podem no pogué formar grup propi.",
"Claudia Varella, de Podem.",
"No.",
"Que la coalició només va aconseguir un representant i difícilment podria triplicar el resultats."
]
}
|
books
|
FOLGA. = Dita o concepte divertit. Francès: plaisenterie.
FOLLARSE.= Avortar la fembra, no arribar a bé alguna cosa.
FORNÍCULA. = Armari de paret, pastera. Castellà: hornacina.
FRÈJ0L, A.= S'aplica a les robes primes o escasses i al qui les porta. Anar frèjol: anar prim o escàs de roba. (Es corrupció de frèvol o de brèvol?)
FUA (dialectal).= Fulla.
FUTISQUEJAR. Fer feines de poca importància o simular que es fa quelcom.
GAROLA. = Gaudiloqüencia, verbositat divertida. Fer o armar garola: promoure conversa divertida.
|
[
"Què vol dir folga?",
"Com es diu en llengua francesa?",
"Quin significat té follarse?",
"O quin més?",
"Què és una fornícula?",
"Quin altre nom pot rebre?",
"I en espanyol?",
"A què es refereix frèjol?",
"I l'expressió anar frèjol?",
"Què vol dir fua en certes regions?",
"I futisquejar?",
"O què pot significar també?",
"I Gargola?",
"Quin significat té l'expressió fer o amarmar gargola?"
] |
{
"answer_end": [
33,
56,
86,
115,
145,
154,
175,
246,
286,
349,
394,
422,
470,
519
],
"answer_start": [
0,
0,
58,
58,
117,
117,
117,
177,
248,
326,
351,
351,
424,
472
],
"input_text": [
"És una dita o concepte divertit.",
"Plaisenterie.",
"Avortar la fembra.",
"No arribar a bé alguna cosa.",
"És un armari de paret.",
"Pastera.",
"Hornacina.",
"S'aplica a les robes primes o escasses i al qui les porta.",
"Anar prim o escàs de roba.",
"Fulla.",
"Fer feines de poca importància.",
"Simular que es fa quelcom.",
"Gaudiloqüencia, verbositat divertida.",
"Promoure conversa divertida."
]
}
|
vilaweb
|
L'ex-primer ministre escocès Alex Salmond escriu avui un article a Bloomberg en què parla de les eleccions catalanes de diumenge. Sobre els resultats, diu que Catalunya no ha decebut, que hi ha una clara majoria d'independentistes amb Junts pel Sí i la CUP i que l'argument de Madrid que no hi ha una majoria de vots és pobre. Demana a la comunitat internacional que deixi de veure Catalunya com un problema i comenci a prendre's com una oportunitat l'expressió democràtica dels catalans: ‘En un món on la violència abunda i en un país que fa només dues generacions va ser governat per un dictador feixista, els moviments democràtics i pacífics ha de ser respectats i han de tenir legitimitat.' Salmond creu que els mandataris internacionals ‘haurien de donar suport al dret de decidir de la gent a l'hora d'escollir el seu futur'. Es refereix a les intervencions de Barack Obama, David Cameron i de la Comissió Europea que hi va haver durant la campanya i en diu: ‘Tindran poc impacte en l'opinió pública i és probable que atiïn el ressentiment'. Així mateix, diu que Espanya hauria de reconèixer les aspiracions de Catalunya: ‘El govern de Mariano Rajoy fa anys que espera que el problema se'n vagi sol. No se n'ha anat i ara és un dels problemes que amenacen l'hegemonia política del Partit Popular.' A l'article, Salmond recomana calma als independentistes catalans: ‘Tenen un mandat democràtic. Ara han de construir l'acceptació internacional de la legitimació de les seves aspiracions i cercar aliats a les eleccions espanyoles del desembre i a més comunitats autònomes'. I acaba: ‘A Irlanda, temps enrere, hi havia una dita que era “Les dificultats que tingui Anglaterra són una oportunitat per a Irlanda”. Catalunya no és Irlanda ni és Escòcia, però les dificultats que tingui Madrid aviat poden convertir-se en una oportunitat per a Catalunya.'
|
[
"Qui és Alex Salmond?",
"On han aparegut les seves declaracions?",
"Quin és el tema que tracta?",
"Quan són aquests comicis?",
"Creu que els independentistes són minoria?",
"Què li sembla l'explicació que ve de Madrid?",
"Què sol·licita de la comunitat internacional?",
"És partidari de solidaritzar-se amb la voluntat de decidir dels pobles?",
"A les paraules de quins personatges o organismes ha fet menció?",
"Pensa que tindran repercussió en la gent?",
"Quina és segons Almond l'actitud del govern de Mariano Rajoy?",
"Quin és el consell que dona als independentistes catalans?",
"On han de buscar socis?",
"Què es deia abans a Irlanda?",
"A més d'Irlanda, amb quin altre país compara Catalunya?"
] |
{
"answer_end": [
41,
76,
116,
128,
256,
325,
487,
830,
919,
1005,
1204,
1369,
1575,
1711,
1751
],
"answer_start": [
0,
29,
29,
93,
130,
263,
327,
695,
832,
966,
1129,
1317,
1400,
1640,
1714
],
"input_text": [
"L'ex-primer ministre escocès.",
"A Bloomberg.",
"Les eleccions catalanes.",
"Diumenge.",
"No.",
"Pobre.",
"Que deixi de veure Catalunya com un problema i comenci a prendre's com una oportunitat l'expressió democràtica dels catalans.",
"Sí.",
"De Barack Obama, David Cameron i de la Comissió Europea.",
"No.",
"Fa anys que espera que el problema se'n vagi sol.",
"Que tinguin calma.",
"A les eleccions espanyoles de desembre i a més comunitats autònomes.",
"Que les dificultats que tingui Anglaterra són una oportunitat per a Irlanda.",
"Amb Escòcia."
]
}
|
bios
|
Marina Bernadó i Bonada (Mallorca o Barcelona, 1974) és una activista antifeixista que fou membre de l'organització armada basca Euskadi Ta Askatasuna (ETA). Va viure cinc anys i tres mesos en la clandestinitat i va estar reclosa dotze anys en presons franceses per la seva militància en aquesta organització extinta.
Bernadó va realitzar el 2001 tasques d'infraestructura, informació i captació per a dos comandos de Barcelona desarticulats al gener i l'agost d'aquell any, denominats Gaztelugatze i Gorbea.
El 2001 va ajudar a Fernando García Jodrá (un dels implicats en l'assassinat d'Ernest Lluch uns mesos abans) quan, l'11 de gener, van ser detinguts els seus companys de grup José Ignacio Cruchaga i Lierni Armendáriz. El 23 d'agost de 2001, la Guàrdia Civil va aconseguir detenir García Jodrá al costat d'altres dos integrants del comando i, en conèixer Bernadó les detencions, va optar per fugir a l'estranger, on va ser acollida per membres d'ETA i incorporada a l'estructura de l'aparell logístic, on es va mantenir fins que el novembre de 2006 va ser detinguda al poble occità de Quesac al costat d'altres dos membres d'ETA. La justícia francesa la va condemnar com a part de l'aparell logístic de la banda a 12 anys de presó. Durant els anys de reclusió va passar per cinc presons diferents i va formar part del Col·lectiu de Presos Polítics Bascos (EPPK, en les seves sigles en èuscar).
L'endemà del seu alliberament, més de dues-centes persones es van concentrar al vespre a la plaça del Raspall de la Vila de Gràcia per donar-li la benvinguda. Després d'accedir a la plaça per un passadís de banderes estelades, roges i liles, va rebre un ram de flors i una talla de fusta del col·lectiu Rescat, que havia vehiculat les mostres de solidaritat expressades en favor seu durant els anys de presidi. Tot seguit, Bernadó prengué la paraula per agrair tot el suport rebut i recordar les persones que segueixen empresonades, la importància de tenir-les presents i d'oferir-los escalf des del carrer. Finalment, després d'un brindis amb cava, Bernadó va entrar al bar Resolís de l'Ateneu Independentista la Barraqueta per despenjar la fotografia que recordava el seu empresonament.
Ja retornada a l'Estat espanyol, Bernadó fou absolta per l'Audiència Nacional el dia 11 de setembre del 2019. Se li aplicà el principi de non bis in idem, pel qual no es pot condemnar dues vegades una persona pel mateix delicte.
|
[
"Qui és Marina Bernadó?",
"Quan va néixer?",
"A quin grup va pertànyer?",
"On va estar empresonada més d'una dècada?",
"Què va fer el 2001?",
"Com es coneixien?",
"Qui era Fernando García Jodrá?",
"Va ser detingut, finalment?",
"Què va decidir llavors Bernadó?",
"On va quedar-se fins a la seva detenció?",
"Quan la van dur a presó?",
"De què van acusar-la els francesos?",
"Quina condemna van aplicar-li?",
"Què va organitzar-se quan va quedar lliure?",
"Què va dir ella?",
"Què va passar a la diada del 2019?"
] |
{
"answer_end": [
82,
52,
150,
261,
427,
507,
600,
800,
918,
1026,
1055,
1218,
1237,
1558,
2007,
2343
],
"answer_start": [
0,
0,
87,
213,
318,
402,
529,
749,
850,
920,
1036,
1137,
1137,
1401,
1812,
2223
],
"input_text": [
"És una activista antifeixista.",
"El 1974.",
"A l'organització armada basca Euskadi Ta Askatasuna.",
"En presons franceses.",
"Tasques d'infraestructura, informació i captació per a dos comandos de Barcelona.",
"Com a Gaztelugatze i Gorbea.",
"Un dels implicats en l'assassinat d'Ernest Lluch.",
"Sí.",
"Fugir a l'estranger.",
"A l'estructura de l'aparell logístic.",
"El 2006.",
"De ser part de l'aparell logístic de la banda.",
"12 anys de presó.",
"Més de dues-centes persones es van concentrar al vespre a la plaça del Raspall de la Vila de Gràcia per donar-li la benvinguda.",
"Va agrair tot el suport rebut i recordar les persones que segueixen empresonades, la importància de tenir-les presents i d'oferir-los escalf des del carrer.",
"Que fou absolta per l'Audiència Nacional i se li aplicà el principi de non bis in idem."
]
}
|
bios
|
Alicia Alegret Martí (Reus, 1977) és una periodista i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la IX i X legislatures.
Ha treballat com a periodista en la Cadena COPE de Reus. Va començar la seva carrera política com a assessora del grup municipal del Partit Popular de Reus en el 2000, fins que després de les eleccions municipals espanyoles de 2007 va entrar com a regidora a l'ajuntament de Reus. Posteriorment fou escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010.
A les eleccions municipals espanyoles de 2011 fou la cap de llista del seu partit per Reus. Mercè un pacte amb CiU que va concedir l'alcaldia a Carles Pellicer i Punyed la va convertir en portaveu del grup municipal popular, primera tinent d'alcalde i regidora de Seguretat Ciutadana i Promoció Econòmica. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 fou escollida novament diputada per Tarragona.
En 2012 fou denunciada per la CUP de Reus davant la Fiscalia Anticorrupció en referència al Cas Innova (hòlding municipal del que aleshores n'era vicepresidenta), sota l'acusació d'haver fet contractar per Innova una persona que va estar treballant només a la seu del Partit Popular de Reus. A començaments de 2013 dues treballadores del PP de Reus la demandaren per assetjament laboral.
Quan el novembre de 2014 es va trencar el pacte municipal entre PP i CiU va perdre el càrrec de tinent d'alcalde i el seu propi partit la destituí com a portaveu municipal. Alicia Alegret va dimitir com a regidora i anuncià que es mantindria en l'escó al Parlament fins al final de la legislatura.
|
[
"Qui és Alicia Alegret?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Quan ha format part del Parlament?",
"A quin mitjà de comunicació ha col·laborat?",
"Com van ser els seus inicis polítics?",
"Quin càrrec va ocupar el 2007?",
"Quin any va ascendir al Parlament?",
"Què va aconseguir el 2011?",
"Quin partit va denunciar-la?",
"Per què?",
"Què hi va tenir a veure?",
"Quina altra acusació va rebre dintre del PP poc després?",
"Quina actuació va tenir el PP el 2014?",
"Què va decidir Alegret?"
] |
{
"answer_end": [
71,
33,
33,
133,
190,
301,
414,
502,
808,
940,
1009,
1197,
1293,
1466,
1591
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
73,
135,
192,
312,
416,
504,
915,
915,
915,
1199,
1410,
1468
],
"input_text": [
"És una periodista i política catalana.",
"A Reus.",
"El 1977.",
"En la IX i X legislatures.",
"A la Cadena COPE de Reus.",
"Va començar com a assessora del grup municipal del Partit Popular de Reus en el 2000.",
"Regidora a l'ajuntament de Reus.",
"El 2010.",
"Va ser portaveu del grup municipal popular, primera tinent d'alcalde i regidora de Seguretat Ciutadana i Promoció Econòmica.",
"La CUP.",
"Pel Cas Innova.",
"La van acusar d'haver fet contractar per Innova una persona que va estar treballant només a la seu del Partit Popular de Reus.",
"Assetjament laboral.",
"La destituí com a portaveu municipal.",
"Va dimitir com a regidora i anuncià que es mantindria en l'escó al Parlament fins al final de la legislatura."
]
}
|
vilaweb
|
Aquest vespre s'ha convocat una concentració a la plaça de la Revolució, al barri de Gràcia de Barcelona, contra el desallotjament del local anomenat ‘Banc Expropiat'. De la protesta, se n'han derivat aldarulls: alguns manifestats han tombat motocicletes i han cremat un vehicle de neteja municipal, al voltant de l'edifici desallotjat. També hi hagut avalots a prop del carrer de Verdi, on han cremat contenidors, i a hores d'ara continuen a prop de la plaça de la Virreina. S'hi han desplaçat moltes furgonetes dels mossos d'esquadra i des de fa hores un helicòpter policíac sobrevola la zona. Els mossos disparen bales de goma i avancen cap als manifestants amb escuts, però ara com ara no hi ha hagut detinguts. Alguns manifestants es queixaven que la policia actuava a tort i a dret, també contra els qui restaven al voltant, pacíficament. No se sap que hi hagi ferits greus, però sembla que algun manifestat ha rebut l'impacte de granades de fum. Un grup de manifestants, carregats amb sacs de rocs i proveïts amb martells, han destruït els aparadors d'algunes seus bancàries. Durant els aldarulls molts veïns han sortit al balcó: alguns cridaven a favor del Banc Expropiat, però contra la destrucció de mobiliari urbà. Alguns altres cridaven contra els manifestants. També hi ha hagut discussions entre veïns. Les façanes de la zona han quedat plenes de pintades. Segons fonts de la policia, el desallotjament respon a una ordre judicial i es fa sense incidents. El local, abans de ser ocupat, havia estat una oficina bancària de la Caixa Tarragona i després de Catalunya Caixa. Fa uns mesos es va saber que el govern de Xavier Trias havia continuat pagant el lloguer del local durant l'ocupació, però Ada Colau va considerar que era una irregularitat i va deixar de pagar-lo. Avui la batllessa de Barcelona ha volgut remarcar que el local havia estat desallotjat pel cos dels Mossos d'Esquadra, que hi havia intervingut per un ‘tema entre privats que s'ha resolt judicialment'.
|
[
"Quan ha tingut lloc la protesta a la plaça de la Revolució?",
"En quin barri de la ciutat comtal es troba aquesta plaça?",
"Com s'anomena l'espai que ha estat motiu de la mobilització?",
"La gent s'ha manifestat pacíficament?",
"Quins desperfectes han provocat alguns dels manifestants?",
"Hi han acudit les forces de l'ordre?",
"S'hi han fet arrests?",
"Quins objectes duien els que han fet malbé algunes oficines bancàries?",
"Quina és l'opinió de la gent del barri pel que fa als incidents que s'han produït?",
"Què ha passat amb les façanes?",
"Què hi havia anteriorment en l'espai desallotjat?",
"Qui es va fer càrrec del lloguer un cop tancada l'última oficina bancària?",
"Encara ara és així?",
"Per què?",
"Quin motiu ha esgrimit la batllesa per explicar el desallotjament per part dels Mossos?"
] |
{
"answer_end": [
71,
104,
165,
413,
413,
594,
714,
1081,
1272,
1369,
1584,
1702,
1782,
1782,
1984
],
"answer_start": [
0,
47,
106,
168,
212,
476,
678,
953,
1083,
1317,
1470,
1586,
1709,
1709,
1838
],
"input_text": [
"Aquest vespre.",
"Al barri de Gràcia.",
"Banc Expropiat.",
"No.",
"Han tombat motocicletes, han cremat un vehicle de neteja municipal, al voltant de l'edifici desallotjat, i també hi hagut avalots a prop del carrer de Verdi, on han cremat contenidors.",
"Sí.",
"No.",
"Sacs de rocs i martells.",
"Alguns estaven a favor del Banc Expropiat, però contra la destrucció de mobiliari urbà. Alguns altres s'han posicionat contra els manifestants.",
"Han quedat plenes de pintades.",
"El local, abans de ser ocupat, havia estat una oficina bancària de la Caixa Tarragona i després de Catalunya Caixa.",
"El govern de Xavier Trias.",
"No.",
"Ada Colau va considerar que era una irregularitat i va deixar de pagar-lo.",
"Que es tractava d'un tema entre privats que s'havia resolt judicialment."
]
}
|
books
|
-¿Quin sant s'haurà trencat el coll -pensà, doncs, la Tecla perquè aqueixa guineu doni cacauets a la meva menuda?… Com no perdi el cervell!…
A cosa de mitja tarda d'aquell mateix dia començà a plovisquejar. La Tecla tenia la roba estesa al pati i se n'anà amatent a recollir-la. El nen dormia al bressol, la nena menjava pa amb confitura…La mare va estar fora del menjador pocs minuts… Al tornar-hi s'havia consumat quelcom verament espantós.
En el bressol, el ninet, ajegut boca en alt i sens moviment, tenia els ullets imponderablement badats i tota la cara blava com un sangtraït; la nena, de peu a son caire, li estava ficant a la boca bocinets de pa: ja n'hi tenia tota la gorja plena…
A l'ahuc frenètic de la pobra dona esparverada, la primera persona que acudí fou la veïna del davant: tenia uns pòsits estranys de guilla curiosa…
La nena, al veure-la, li cridà amb alegria:
-Xès mot el nen!… Xès mot el nen!…
I era mort, en efecte. Res hi havia valgut per a retornar-lo.
Han passat molts anys, força anys… La Garideta és tota una noia, i és sola i és pubilla; car sa mare no ha tingut cap més hereu que la fes caure de l'escambell.
Ella és una bona minyona, dolça i tranquileta; mes entre ella i sa mare sembla que hi hagi com una certa cosa inexplicable, com una penosa remembrança. Pensen sovint l'una i l'altra en aquella tragèdia d'anys enrera, i, al pensar-hi, l'una i l'altra pensen també, sens saber per què, en la veïna del davant. L'una té ben present aquella veu estranyament manyagosa que oferia cacauets, i l'altra… l'altra no sap si l'ombra que li passa pel cervell és resultat d'un somni o llavor de fals testimoni… Però mai s'han comunicat mare i filla aquella impressió.
|
[
"Quan van començar a caure gotes?",
"Per què va deixar la Tecla els nens sols?",
"Què feien les criatures?",
"La Tecla va trigar gaire?",
"Què va veure en tornar?",
"Qui va arribar primer en sentir els seus crits?",
"Què va dir la nena en veure entrar la veïna?",
"Van poder fer alguna cosa pel nen?",
"Quant de temps ha passat de tot allò?",
"La Garideta ha tingut més germans?",
"Com descriu el narrador la Garideta?",
"Quina relació té amb la seva mare?",
"Han oblidat l'incident de fa anys?",
"Qui els ve al cap també quan recorden el que va passar?",
"Han parlat la Tecla i la Garideta d'aquests records?"
] |
{
"answer_end": [
205,
277,
337,
384,
689,
791,
916,
977,
1012,
1138,
1185,
1290,
1355,
1446,
1694
],
"answer_start": [
141,
207,
279,
338,
443,
691,
838,
917,
979,
1014,
1140,
1191,
1292,
1360,
1638
],
"input_text": [
"A cosa de mitja tarda.",
"Perquè se'n va anar a recollir la roba que tenia estesa.",
"El nen dormia al bressol, la nena menjava pa amb confitura.",
"No.",
"En el bressol, el ninet, ajegut boca en alt i sens moviment, tenia els ullets imponderablement badats i tota la cara blava com un sangtraït; la nena, de peu a son caire, li estava ficant a la boca bocinets de pa: ja n'hi tenia tota la gorja plena.",
"La veïna del davant.",
"Xès mot el nen!",
"No.",
"Molts anys, força anys.",
"No.",
"Com una bona minyona, dolça i tranquil·leta.",
"Entre ella i sa mare sembla que hi hagi com una certa cosa inexplicable, com una penosa remembrança.",
"No.",
"La veïna del davant.",
"No."
]
}
|
mitologia
|
Susarió (en llatí Susarion, en grec antic Σουσαρίων), fill de Filí, fou un poeta grec al que s'atribueix l'origen de la comèdia àtica.
Es creu que era nadiu de Tripodiskos, un llogaret de la Megàrida, des d'on va emigrar a l'Àtica i es va establir al llogaret d'Icària, un poblet famós pel culte a Dionís, segons diu Ateneu de Nàucratis. Aristòtil, confirmant aquesta opinió diu que la invenció de la comèdia la reivindicaven els megarians. Sembla que abans del temps de Susarió, la pràctica a Icària i a altres pobles àtics, feien només una gran festa on intervenien els bufons, un tret característic de les festes de Dionís. Susarió va ser el primer que va regular aquesta mena d'espectacles, establint les bases de la comèdia. Com que la comèdia megàrica va florir a l'entorn del 600 aC en endavant, es creu que va ser introduïda per Susarió a l'Àtica en una data entre el 580 aC i el 564 aC. Plutarc en dona constància.
Sembla que la comèdia megàrica consistia principalment en bromes personalitzades gruixudes i àcides, on el bufó tenia via lliure. Aquest personatge va seguir vigent fins molt després que la comèdia àtica, la seva successora, s'hagués convertit en una obra més refinada. Es creu que a les comèdies de Susarió hi participaven també les facècies dels bufons. Però gràcies a ell, es va fer un gran avenç en els personatges de les obres, que ara per primera vegada, mereixien aquest nom. Va introduir un canvi que marcava la diferència entre un exercici no regulat de l'enginy i una composició ordenada, ja que va ser el primer que va adoptar la forma mètrica en el llenguatge de la comèdia (τῆς ἐμμέτρου κωμᾡδίας ἀρχηγὸς ἐγένετο).
Les millores de Susarió en les seves farses no incloïen cap actor individual ni una trama regular, però probablement substituïen amb composicions mètriques les antigues manifestacions satíriques del cor, normalment improvisades. Només es recitaven i no estaven pensades per ser escrites ni publicades. Però aquestes actuacions no van agradar als atenencs, i no es van tronar a repetir fins a vuitanta anys després de l'època de Susarió, tornades a introduir pels poetes còmics Evetes, Euxènides d'Atenes i Mil.
|
[
"Qui va ser Susarió?",
"Quina tasca se li assigna?",
"On va néixer, segurament?",
"Què hi era típic?",
"Com se celebrava, abans que existís Susarió?",
"On s'acostumava a trobar bufons?",
"Quina acció va fer Susarió en relació amb aquests festivals?",
"Com?",
"Quan va tenir més presència, aquesta?",
"I quan es pensa que la va originar Susarió?",
"De què tractava?",
"Què va aconseguir?",
"En concret, quin mètode va desenvolupar?",
"Què va passar-li, però?",
"Quan van recuperar-se?"
] |
{
"answer_end": [
85,
133,
171,
304,
578,
625,
693,
728,
801,
894,
1052,
1405,
1609,
2005,
2086
],
"answer_start": [
0,
68,
135,
270,
452,
556,
627,
627,
738,
803,
924,
1285,
1530,
1953,
2009
],
"input_text": [
"Fou un poeta grec.",
"L'origen de la comèdia àtica.",
"A Tripodiskos.",
"El culte a Dionís.",
"Feien només una gran festa on intervenien els bufons.",
"A les festes de Dionís.",
"Va ser el primer que va regular aquesta mena d'espectacles.",
"Establint les bases de la comèdia.",
"A l'entorn del 600 aC en endavant.",
"En una data entre el 580 aC i el 564 aC.",
"Principalment de bromes personalitzades gruixudes i àcides, on el bufó tenia via lliure.",
"Va fer un gran avenç en els personatges de les obres, que ara per primera vegada, mereixien aquest nom.",
"Va ser el primer que va adoptar la forma mètrica en el llenguatge de la comèdia.",
"Que aquestes actuacions no van agradar als atenencs.",
"Vuitanta anys després de l'època de Susarió."
]
}
|
vilaweb
|
Un tió és, per definició, un tros de soca gruixuda per a ser cremat, és el tronc capfoguer sobre el qual s'apilen els altres. També se'n pot dir tronc, tronca, soca, rabassa i conco del foc, entre més. Com el tió ha esdevingut un element imprescindible de Nadal: de cremar-lo a caçar-lo El tió és el protagonista d'un dels rituals nadalencs més vius i alhora més antics que conservem. El ritual és més o menys igual a tot arreu. Dies abans de Nadal, apareix aquest tronc de les maneres més diverses: n'hi ha que cauen del cel, altres apareixen dins el llit dels infants, altres al mig d'un camí esperant una família adoptiva. Una vegada és a casa, comença el període d'engreix amb les dietes més variades: palla, garrofes, galetes, mandarines, rosegons de pa, pells de taronja, tot s'hi val perquè, quan arribi el dia, retorni tot allò que ha menjat cagant obsequis. El moment màgic arriba el dia de fer-lo cagar. Avui es fan cagades col·lectives a les festes de Nadal d'escoles i associacions dies abans de la festivitat i a les llars acostumen a fer-lo cagar la nit de Nadal o la mateixa diada, cada família ho fa segons les seves necessitats i costums. Abans de fer cagar el tió, és costum d'atansar-se al pessebre a cantar unes nadales, altres escalfen els bastons o els mullen perquè diuen que així cagarà millor. Arribat el moment, la mainada, armada amb els bastons, comença a picar el tió amb força, tot cantant una cançoneta al·lusiva a l'acció. D'aquestes cançons o cantarelles, n'hi ha moltíssimes variants segons el territori, procedències familiars, etc. Una vegada ben colpejat, s'aixeca la manta que el tapa: allà hi ha els obsequis que haurà cagat. És tradició que cagui, entre més, les postres, el dinar de Nadal, neules i torrons. El tió és un ritual d'origen rural, significa l'abundància, un tronc vell i sec regala de les seves entranyes llaminadures i llepolies. És l'auguri del renéixer de la natura després de l'estació hivernal. Amb el temps i la desaparició del foc a terra de les llars, també ha desaparegut el costum de cremar-lo després de la cagada. Les cendres que en quedaven es feien servir com a elements de protecció contra el llamp, les cuques, etc., a les cases i als camps. Actualment, els tions s'han urbanitzat i humanitzat, convertint-se en uns elements simpàtics de l'imaginari nadalenc. Cofats amb barretina i amb una cara dibuixada amb un somriure més que evident, ens anuncia, tot reposant en un racó de la llar, que arriba el Nadal.
|
[
"Quins altres noms rep el tió?",
"De quina època de l'any s'ha convertit en una peça essencial?",
"La tradició del tió és recent?",
"Com arriba el tió a cada casa?",
"Ha de seguir una dieta determinada?",
"Amb què l'alimenta la gent?",
"Quin és el moment més important del procés?",
"Quin és?",
"Què es fa habitualment abans de fer cagar el tió?",
"En què consisteix el ritual?",
"Tots els infants canten el mateix?",
"Per què?",
"Quin significat té aquesta tradició?",
"Què se n'ha fet, de la tradició de cremar-lo posteriorment?",
"Com van caracteritzats els troncs?"
] |
{
"answer_end": [
200,
261,
383,
624,
865,
776,
912,
1154,
1281,
1453,
1517,
1561,
1883,
2078,
2391
],
"answer_start": [
126,
202,
287,
429,
648,
648,
867,
914,
1156,
1319,
1455,
1489,
1749,
1954,
2330
],
"input_text": [
"Tronc, tronca, soca, rabassa i conco del foc, entre d'altres.",
"Del Nadal.",
"No.",
"N'hi ha que cauen del cel, altres apareixen dins el llit dels infants, altres al mig d'un camí esperant una família adoptiva.",
"No.",
"Palla, garrofes, galetes, mandarines, rosegons de pa, i pells de taronja.",
"El dia de fer-lo cagar.",
"Avui es fan cagades col·lectives a les festes de Nadal d'escoles i associacions dies abans de la festivitat i a les llars acostumen a fer-lo cagar la nit de Nadal o la mateixa diada, cada família ho fa segons les seves necessitats i costums.",
"És costum atansar-se al pessebre a cantar unes nadales, escalfar els bastons o mullar-los.",
"La mainada, armada amb els bastons, comença a picar el tió amb força, tot cantant una cançoneta al·lusiva a l'acció.",
"No.",
"Perquè varien segons el territori i les procedències familiars, entre d'altres factors.",
"Significa l'abundància, un tronc vell i sec regala de les seves entranyes llaminadures i llepolies.",
"S'ha perdut amb el temps i la desaparició del foc al terra de les llars.",
"Cofats amb barretina i amb una cara dibuixada amb un somriure."
]
}
|
books
|
Alguns dels pocs homes que al poble quedaven, s'atansaren, tractant també de reivindicar-se als ulls d'en Montbrió, que a cavall, en mig d'aquella gentada de dones i criatures ploroses, semblava un profeta del temps bíblic reptant el poble d'Israel per les seves malvestats.
-Si vostè no hi posa un remei, el poble està perdut- avançà una.
-Sí, sí! Vostè ho pot fer- clamaren totes a chor.
-Jo?- contestà en Montbrió, amb certa aspresa.
-¿I què puc fer-hi, jo, en coses que no em pertoquen? Som el vostre batlle, per ventura? Vosaltres podíeu fer-ho i no ho heu fet; vosaltres podíeu avenir-vos i conjurar-vos, negant als vostres homes la pau de la llar, fins que posessin seny. ¿Per què no ho fèieu?
Aquí teniu un pobre vell, que és vostre pare espiritual. L'he trobat presoner, amb guardes a la porta; l'he trobat sol i vern, plorant amb llàgrimes de tristesa la ingratitud de sos filigresos. I jo us pregunto, dones: Vosaltres, que bescanteu els homes, ¿què heu fet per a eixugar-li les llàgrimes, al vostre pare? ¿Quantes de vosaltres heu anat a trucar en aquella porta, duent-li un consol al cor, vosaltres que tantes voltes hi heu trucat per a pidolar una almoina o un remei per a vostres mals?
|
[
"Quants senyors quedaven al poble?",
"Què van fer?",
"Què procuraven?",
"Com anava aquest?",
"Per on passava?",
"Quin efecte feia?",
"Què va confessar-li una dona?",
"Què deia la resta per animar-lo?",
"Com?",
"Com va respondre ell?",
"Què es preguntava?",
"Què els retreu?",
"Què diu d'un ancià que ha trobat?",
"Què els demana a les senyores?"
] |
{
"answer_end": [
44,
57,
114,
128,
184,
273,
338,
388,
388,
435,
525,
700,
756,
1200
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
103,
103,
103,
276,
341,
341,
391,
438,
679,
701,
895
],
"input_text": [
"Pocs.",
"S'atansaren.",
"Reivindicar-se als ulls d'en Montbrió.",
"A cavall.",
"En mig d'aquella gentada de dones i criatures ploroses.",
"Semblava un profeta del temps bíblic reptant el poble d'Israel per les seves malvestats.",
"Si vostè no hi posa un remei, el poble està perdut.",
"Sí, sí! Vostè ho pot fer.",
"A chor.",
"Amb asperesa.",
"¿I què puc fer-hi, jo, en coses que no em pertoquen? Som el vostre batlle, per ventura?",
"Que per què no ho feien ells.",
"Que és el seu pare espiritual.",
"¿Què heu fet per a eixugar-li les llàgrimes, al vostre pare? ¿Quantes de vosaltres heu anat a trucar en aquella porta, duent-li un consol al cor, vosaltres que tantes voltes hi heu trucat per a pidolar una almoina o un remei per a vostres mals?"
]
}
|
bios
|
Carmen Selves i Baltiérrez (Manresa, 4 de gener de 1931) és una pintora contemporània catalana.
Carmen Selves és filla del periodista i advocat Joan Selves i Carner i de Carmen Baltiérrez i Clotet.
Començà a pintar per influència de la seva mare, puix va pintar els seus primers olis amb nou anys.
Amb 14 anys, va rebre una menció especial en un concurs de pintura de la Parròquia de Sant Josep del Poble Nou de Manresa, havent pintat un paisatge rural de la Serra de Castelltallat i que va ser reconeguda com una pintora de talent per part del crític Ferran Hurtado Sanchis.
Va demostrar la seva competència pintant retrats, bodegons i paisatges, que li va permetre ser professora del Cercle Artístic de Manresa i també a Barcelona.
Va viure la postguerra a l'inici de la seva carrera, quedant totalment al marge de qualsevol ideologia política, però patint-ne les conseqüències.
Es va casar amb Josep Maria Vicente i Esforzado, amb qui va tenir quatre fills.
Com a conseqüència de les obligacions que tenia com a mare, la seva presència en el món de les exposicions entre 1957 i 1994 fos escassa, encara que té centenars d'obres pintades durant aquest període relativament aïllat.
És llicenciada per la Universitat de Barcelona i ha treballat al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Va ingressar a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona el 1952, quan Selves ja era una retratista professional en l'especialitat de pintura a l'oli, i també destacava com a pianista.[cal citació]
A la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi va tenir com a professors a pintors reconeguts com Francisco Ribera Gómez, Josep Puigdengolas i Barella o Ernest Santasusagna i Santacreu, essent alumna també de Josep Maria Junoy i Muns. La seva major influència, deixant a part els clàssics que coneixia molt bé, la va rebre del seu tutor posterior a la finalització dels estudis, Evarist Basiana i Arbiell i la seva singular teoria del color que va ser aplicada en alguns dels quadres de Selvas.
Molt més tard, el 1992, per interès personal i també per complir amb els requisits acadèmics de la llicenciatura, realitzà una tesi sobre la pintora Lluïsa Vidal i Puig que, com totes les tesis, es troba en el registre acadèmic de la universitat, en aquest cas la UB.
Inicialment retratista, en la seva primera etapa, ho era dins d'un estil a mig camí entre l'expressionisme figuratiu i l'impressionisme. Posteriorment, el seu retrat i visió va ser més simbolista i sempre amb l'ús d'altres tècniques a més de la pintura a l'oli: murals, ceràmica, acrílics... Va participar gràficament i amb altres formes (guions, veus, direcció, producció...) en la creació d'animacions informatitzades en un estil poc corrent i fins i tot va crear algun videojoc. Es va exercitar també amb temes paisatgístics, tant els marins com els rurals o simplement florals i animals, usant temes de ciutat i natures mortes. Unes altres de les seves creacions van ser les il·lustracions per a llibres interactius infantils, publicats per ella mateixa en alguns casos. Ella es va descriure així:
|
[
"Qui és Carmen Selves?",
"Quan va néixer?",
"Com es deien els seus pares?",
"Gràcies a qui va interessar-se per la pintura?",
"A quina edat va iniciar-s'hi?",
"Quin primer reconeixement li van oferir a l'adolescència?",
"On va impartir classes?",
"Amb què va coincidir el començament de la seva trajectòria professional?",
"Per què va minvar la seva productivitat a partir del 1957?",
"A quina institució va pertànyer uns anys abans?",
"Quins mestres de renom hi va tenir?",
"Qui la va inspirar més?",
"Amb quin element en concret?",
"De què tractava la tesi que va fer després?",
"Cap a què va evolucionar la seva manera de treballar?",
"Va fer treballs per al món editorial, també?"
] |
{
"answer_end": [
96,
58,
198,
247,
298,
366,
734,
787,
1099,
1376,
1754,
1925,
1961,
2184,
2479,
3013
],
"answer_start": [
0,
0,
98,
200,
254,
300,
673,
736,
963,
1285,
1510,
1756,
1756,
2130,
2421,
2916
],
"input_text": [
"És una pintora contemporània catalana.",
"El 4 de gener de 1931.",
"Joan Selves i Carner i Carmen Baltiérrez i Clotet.",
"A la seva mare.",
"Amb nou anys.",
"Una menció especial en un concurs de pintura.",
"Al Cercle Artístic de Manresa i també a Barcelona.",
"Amb la postguerra.",
"Per les obligacions que tenia com a mare.",
"A la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.",
"A Francisco Ribera Gómez, Josep Puigdengolas i Barella o Ernest Santasusagna i Santacreu, i també a Josep Maria Junoy i Muns.",
"Evarist Basiana i Arbiell.",
"Amb la seva singular teoria del color.",
"De la pintora Lluïsa Vidal i Puig.",
"Cap al simbolisme.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
Avui s'havia programat la celebració del Dia de la Justícia al Palau de la Generalitat. És un acte institucional instaurat pel govern de Pasqual Maragall, en què es lliuren uns premis i reconeixements, i inclou una conferència. L'acte sempre l'ha presidit el president de la Generalitat i el conseller de Justícia. Un dels premiats d'enguany és el jutge de pau de Calella, Xavier Ten. Però aquest acte no es farà avui, perquè el Consell General del Poder Judicial va ordenar a la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que no hi acudís. Ho va fer ahir al migdia, i aquesta mesura va fer suspendre l'acte. Abans d'ahir els nou jutges que integren la sala ja sospesaven la possibilitat de deixar plantat el govern, per protestar contra la proposta presentada per Junts pel Sí i la CUP al parlament. Segons que ha pogut saber VilaWeb, van decidir de consultar al CGPJ si aquesta actitud era correcta, tenint en compte que es podia interpretar com una intromissió en el poder legislatiu. La resposta del màxim òrgan de govern de la justícia espanyola ha estat clara i avui els jutges faran el buit al president de la Generalitat. ACTUALITZACIÓ: El govern català ha emès una nota de premsa en què confirma l'anul·lació de l'acte ‘en cerca d'una data de major confortabilitat'.
|
[
"Quin esdeveniment estava previst avui a la Generalitat?",
"Quin tipus de cerimònia és?",
"Qui el va començar?",
"En què consisteix?",
"Qui hi ha estat sempre present?",
"Qui és un dels reconeguts d'aquesta edició?",
"Com es diu?",
"Per què no tindrà lloc avui l'esdeveniment?",
"Quan es va anunciar?",
"Quina possibilitat es plantejaven els jutges amb anterioritat?",
"Amb quin pretext?",
"A qui es va preguntar si aquesta decisió era acceptable?",
"Per què?",
"Què han decidit els jutges finalment?"
] |
{
"answer_end": [
86,
112,
153,
226,
313,
371,
383,
558,
584,
734,
818,
919,
1005,
1147
],
"answer_start": [
0,
88,
88,
88,
228,
315,
315,
385,
426,
628,
641,
855,
855,
1007
],
"input_text": [
"La celebració del Dia de la Justícia.",
"És un acte institucional.",
"Pasqual Maragall.",
"En el lliurament de premis i reconeixements i una conferència.",
"El president de la Generalitat i el conseller de Justícia.",
"El jutge de pau de Calella.",
"Xavier Ten.",
"Perquè el Consell General del Poder Judicial va ordenar a la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que no hi acudís.",
"Ahir al migdia.",
"Deixar plantat el govern.",
"Protestar contra la proposta presentada per Junts pel Sí i la CUP al parlament.",
"Al CGPJ.",
"Perquè es podia interpretar com una intromissió en el poder legislatiu.",
"Que faran el buit al president de la Generalitat."
]
}
|
vilaweb
|
El secretari general de la Interagrupació de Falles, Josep Ynat, ha presentat la dimissió perquè el president de l'entitat, Jesús Hernández, va participar en la manifestació d'ultradretans el 9 d'Octubre a València contra la marxa de l'esquerra valenciana. En declaracions a Europa Press, ha explicat que no compartia la decisió d'Hernández. ‘Tot i que podia anar-hi a títol personal, com a representant de la Interagrupació no havia de ser-hi', ha dit. I ha recordat que va ser una manifestació il·legal perquè no tenia els permisos corresponents. A més, li ha retret que hi anés perquè entén que la seva presència perjudica la voluntat de l'entitat de representar la quantitat més gran de fallers possible. Ynat ha lamentat que la participació d'Hernández amb els ultres pot perjudicar la feina feta per aglutinar ‘el 99% dels fallers' i continuar negociant amb l'Ajuntament de València. Sobre això, el regidor de Cultura Festiva i president de la Junta Central Fallera, Pere Fuset, va criticar la ‘imatge trista' que havia donat Hernández. ‘No es pot permetre que ningú pugui associar la imatge d'una festa plural i diversa amb la violència que tots els demòcrates han de condemnar', va dir. Per justificar-se, Hernández va parlar del seu ‘sentiment' i el seu ‘cor', i va dir que no tenia res a veure amb el càrrec dins la Interagrupació Fallera. A més, va negar que fos una concentració d'extrema dreta.
|
[
"Qui és Josep Ynat?",
"Què ha fet?",
"Per què?",
"Contra què protestaven?",
"Quines han estat les seves paraules?",
"Com qualifica aquesta concentració?",
"Per què considera que ha pogut molestar que hi fos?",
"Quina conseqüència greu hi veu?",
"Qui és Pere Fuset?",
"Què li va semblar l'actuació d'Hernández?",
"Com s'hi ha referit?",
"Sobre què ha parlat Hernández a l'hora d'excusar-se?",
"Què més ha al·legat?",
"I què ha advertit amb contundència?"
] |
{
"answer_end": [
63,
89,
214,
255,
452,
547,
707,
888,
983,
1041,
1193,
1268,
1348,
1406
],
"answer_start": [
0,
53,
53,
158,
342,
456,
556,
709,
902,
973,
1043,
1195,
1214,
1357
],
"input_text": [
"El secretari general de la Interagrupació de Falles.",
"Ha presentat la dimissió.",
"Perquè el president de l'entitat, Jesús Hernández, va participar en la manifestació d'ultradretans el 9 d'Octubre a València.",
"Contra la marxa de l'esquerra valenciana.",
"Que tot i que podia anar-hi a títol personal, com a representant de la Interagrupació no havia de ser-hi.",
"Com a il·legal.",
"Perquè entén que la seva presència perjudica la voluntat de l'entitat de representar la quantitat més gran de fallers possible.",
"Perjudicar la feina feta per aglutinar el 99% dels fallers i continuar negociant amb l'Ajuntament de València.",
"El regidor de Cultura Festiva i president de la Junta Central Fallera.",
"Una imatge trista.",
"Va dir que no es pot permetre que ningú pugui associar la imatge d'una festa plural i diversa amb la violència que tots els demòcrates han de condemnar.",
"Del seu sentiment i el seu cor.",
"Que no tenia res a veure amb el càrrec dins la Interagrupació Fallera.",
"Va negar que fos una concentració d'extrema dreta."
]
}
|
vilaweb
|
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, i la periodista Pilar Rahola van tenir ahir al vespre una forta enganxada al programa ‘8 al dia', arran del recurs d'empara que els socialistes van presentar al Tribunal Constitucional espanyol. ‘Ha estat patètic que el PSC de Pallach i de Reventós hagi anat a Madrid a intentar frenar un debat al Parlament de Catalunya', va dir Rahola només de començar. Iceta no es va pas mossegar la llengua i li replicà amb contundència. ‘Pilar Rahola és una mentidera. Menteix. El PSC no ha demanat que no es faci el debat', va dir per explicar que el recurs presentat pel seu partit no demana la suspensió cautelar del ple de dilluns; amb tot, sí que demana la nul·litat de l'admissió a tràmit de la resolució. Segons Iceta, la presidenta del parlament, Carme Forcadell, no els ha emparats i per això han hagut d'anar a Madrid: ‘Quan algú considera que els drets són vulnerats, ha de poder demanar l'empara a algú. I en el nostre sistema democràtic, almenys ara per ara, qui pot donar-nos l'empara és el Constitucional.' Rahola va qualificar aquesta actitud de patètica. I ho va reblar així: ‘Us heu carregat el PSC. Sou PSOE.' Heus ací el vídeo:
|
[
"Qui és Miquel Iceta?",
"I Pilar Rahola?",
"On van coincidir tots dos ahir?",
"Per què van discutir?",
"Com va iniciar el debat Rahola?",
"Com va respondre-hi Iceta?",
"De què la va acusar?",
"Per què?",
"Quina diu Iceta que va ser l'actuació del partit?",
"Com justifica que haguessin d'haver acudit a la capital?",
"A qui es refereix?",
"Què argumenta davant de la decisió del partit socialista?",
"Quin organisme considera que ho pot fer possible?",
"Què li va semblar a Rahola aquesta justificació?",
"Què va sentenciar?"
] |
{
"answer_end": [
41,
71,
139,
236,
397,
467,
563,
563,
742,
859,
802,
946,
1051,
1102,
1158
],
"answer_start": [
0,
45,
29,
29,
238,
399,
469,
469,
557,
744,
744,
862,
862,
1054,
1054
],
"input_text": [
"El primer secretari del PSC.",
"Una periodista.",
"Al programa 8 al dia.",
"Pel recurs d'empara que els socialistes van presentar al Tribunal Constitucional espanyol.",
"Dient que va ser patètic que el PSC de Pallach i de Reventós hagués anat a Madrid a intentar frenar un debat al Parlament de Catalunya.",
"No es va pas mossegar la llengua i li replicà amb contundència.",
"De ser una mentidera.",
"Perquè el PSC no ha demanat que no es faci el debat.",
"Demana la nul·litat de l'admissió a tràmit de la resolució.",
"Dient que la presidenta del parlament no els ha emparats.",
"A Carme Forcadell.",
"Que quan algú considera que els drets són vulnerats, ha de poder demanar l'empara a algú.",
"El Constitucional.",
"Patètica.",
"Que s'havien carregat el PSC i que eren el PSOE."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia irlandesa els Fir Bolg (Fir Bholg, Firbolg) foren una de les races que habitaren l'illa d'Irlanda abans de l'arribada dels Tuatha Dé Danann.
En l'antiguitat els Fir Bolg eren els governants d'Irlanda (en aquest moment anomenada Ériu) immediatament abans de l'arribada dels Tuatha Dé Danann, o els fills de Danu, que molts interpreten com els déus gaèlics. El rei dels Tuatha Dé Danann, Nuada, demanà la meitat de l'illa per al seu poble, però el rei Fir Bolg es va negar. Es van trobar al Pas de Balgatan, i la Batalla de Mag Tuired va durar quatre dies. Durant la batalla Sreng, el campió dels Fir Bolg, reptà Nuada a combat singular. Amb un moviment de la seva espasa, Sreng va tallar la mà dreta de Nuada. No obstant això, els Fir Bolg foren derrotats i el seu rei, Eochaidh, va ser assassinat per una deessa, Morrigan, malgrat els ferotges esforços del seu campió Sreng que els va salvar de la pèrdua total. Els Tuatha Dé Danann es van commoure tant per llur noblesa i esperit que els van deixar una quarta part de l'illa com a propietat. Van escollir Connacht i després d'això a penes s'esmenten als mites.
L'origen del nom Fir Bolg name és subjecte d'algunes disputes acadèmiques. Els antics comentaristes consideren que volia dir "homes del (déu/deessa) Bolg" o "homes de bosses" (en irlandès bolg vol dir 'ventre', 'bossa').
Aquest poble arribà a Irlanda en tres grups, els Fir Bolg, els Fir Domnann i els Gáilióin. Segons el model proposat per O'Rahilly: els Fir Bolg tenen lligams amb els històrics Belgae, coneguts a la Gàl·lia i Britània, i als històrics Builg de Munster; els Fir Domnann als dumnonii britànics; i els Gáilióin són els Laigin, fundadors de Leinster. Segons aquest model probablement els tres grups representin els pobles iverni que habitaven irlanda abans de l'arribada dels gaels parlants de llengües goidèliques.
Els Fir Bolg són registrats com a expulsats d'Irlanda i retornats sota la direcció d'un rei anomenat Aengus. Els Fir Bolg van rebre com a lloc d'assentament les illes Aran i la costa del voltant (a la més gran de les illes, Inishmore—Árainn, hi ha una fortalesa relacionada amb l'Aengus and the Fir Bolg, Dún Aengus). Aquest episodi històric en el que els Fir Bolg arribaren des del que es creu que és un indret vora l'actual Escòcia, s'instal·laren a Irlanda i marxaren a les illes Aran, es creu que està relacionada amb una suposada invasió dels pictes.
|
[
"Qui eren els Fir Bolg?",
"Quina tradició ho explica?",
"Per què eren coneguts?",
"Quan van ser-hi?",
"I qui eren aquests?",
"Què va passar quan van trobar-s'hi totes dues races?",
"Com va acabar la lluita?",
"Quin guerrer dels Fir Bolg va destacar pel seu coratge?",
"Amb quin gest el van reconèixer els Tuatha Dé Danaann?",
"Quin significat té el nom dels Fir Bolg?",
"Quin origen explica O'Rahilly que té cadascun dels tres pobles que el compon?",
"Què hi ha a Aran que congrega informació d'aquest poble i del rei Aengus?",
"D'on provenien?",
"I on van establir-se?",
"Amb què es relaciona aquest capítol de la història?"
] |
{
"answer_end": [
113,
38,
215,
155,
370,
486,
770,
996,
1057,
1302,
1693,
2163,
2293,
2347,
2414
],
"answer_start": [
0,
0,
173,
60,
264,
372,
742,
742,
928,
1128,
1440,
2102,
2212,
2212,
2178
],
"input_text": [
"Foren una de les races que habitaren l'illa d'Irlanda.",
"La mitologia irlandesa.",
"Perquè eren els governants d'Irlanda.",
"Abans de l'arribada dels Tuatha Dé Danann.",
"Molts els interpreten com els déus gaèlics.",
"Que el rei dels Tuatha Dé Danann, Nuada, demanà la meitat de l'illa per al seu poble, però el rei Fir Bolg es va negar.",
"Que els Fir Bolg foren derrotats.",
"Sreng.",
"Els van deixar una quarta part de l'illa com a propietat.",
"Els antics comentaristes consideren que volia dir homes del Bolg o homes de bosses.",
"Els Fir Bolg tenen lligams amb els històrics Belgae, coneguts a la Gàl·lia i Britània, i als històrics Builg de Munster; els Fir Domnann als dumnonii britànics; i els Gáilióin són els Laigin, fundadors de Leinster.",
"Una fortalesa.",
"Des del que es creu que és un indret vora l'actual Escòcia.",
"A les illes Aran.",
"Amb una suposada invasió dels pictes."
]
}
|
vilaweb
|
Desenes de persones s'han concentrat des de primera hora del matí per evitar el desnonament de sis famílies amb menors que ocupen des de fa dos anys un bloc al carrer de Lleida del barri del Poble-sec de Barcelona. Els Mossos d'Esquadra han acordonat la zona hi ha hagut forcejaments, i cops de porra contra alguns dels concentrats. Els agents han començat a arribar cap a les sis del matí amb vuit furgonetes de la BRIMO. Es tracta del quart intent de desnonament, però que tampoc no ha reeixit perquè finalment la concentració ha impedit que es dugués a terme. Els veïns lamenten que la policia els tracti com si fossin violadors o assassins. ‘Estem lluitant per un habitatge digne', ha cridat una veïna als Mossos d'Esquadra. Els concentrats coregen consignes com ‘No s'entén, gent sense casa i casa sense gent' o ‘Aquest desnonament el pararem'. Mediadores de l'Ajuntament intervenen també entre els Mossos i els concentrats a l'espera que arribi la comitiva judicial. Les famílies van ocupar l'anomenat bloc Llavors fa dos anys. L'edifici és propietat d'un fons d'inversió finlandès que havia començat a buidar-lo per reformar-lo i vendre'l. Els afectats asseguren que han intentat negociar amb la propietat i l'Ajuntament de Barcelona un lloguer assequible. S'han ocupat dos pisos més del bloc amb famílies del barri.
|
[
"Quanta gent s'ha reunit ben d'hora al matí?",
"Amb quin objectiu?",
"On viuen aquestes famílies?",
"A quina zona és?",
"Qui ha barrat el pas?",
"Com s'hi han presentat?",
"Com ha acabat?",
"De què es queixen els veïns?",
"Què ha protestat una d'elles a un mosso?",
"Quines altres queixes verbalitzen?",
"Quines figures procuren que hi hagi un enteniment?",
"I què han de rebre?",
"Quan van entrar a viure a l'edifici?",
"A què pertany?",
"Què diuen que han provat de fer els veïns?"
] |
{
"answer_end": [
65,
118,
176,
213,
258,
421,
561,
643,
727,
848,
928,
971,
1032,
1087,
1262
],
"answer_start": [
0,
0,
95,
157,
215,
333,
503,
563,
645,
729,
850,
850,
973,
1034,
1147
],
"input_text": [
"Desenes de persones.",
"Evitar el desnonament de sis famílies amb menors.",
"En un bloc al carrer de Lleida.",
"Al Poble-sec de Barcelona.",
"Els Mossos d'Esquadra.",
"Amb vuit furgonetes de la BRIMO.",
"La concentració ha impedit que es dugués a terme.",
"Que la policia els tracti com si fossin violadors o assassins.",
"Que estan lluitant per un habitatge digne.",
"No s'entén, gent sense casa i casa sense gent o aquest desnonament el pararem.",
"Mediadores de l'Ajuntament.",
"La comitiva judicial.",
"Fa dos anys.",
"A un fons d'inversió finlandès.",
"Negociar amb la propietat i l'Ajuntament de Barcelona un lloguer assequible."
]
}
|
books
|
¡Música al Prado, música al Criadero, música al Tívoli, música als Campos, música a Euterpe; coet d'aquí, roda de foc per allí, gots de colors a les fatxades: allò és vida, allò és gentiu.
Tots els teatres plens, tots els òmnibus plens, el passeig ple, els bancs plens; el ferrocarril ple de gom a gom sens parar mai.
A l'una banda exhibeixen la ignocent malícia d'En Pere Pau; al costat repeteixen les rialleres Pitarrades; al davant fan el gasto Don Simon, o altres semblants; més amunt L'Elíxir o Le Prigioni, i tot això dura fins a les onze o dos quarts de dotze, hora a on se solen trobar reunits en el Passeig la major part de còmics i espectadors i passejants, tips de musica a no poder més, i encara, abans de sortir del passeig, troben una colla de ceguets que ha passat el vespre allí tocant sempre, amb un plat de llauna a terra per a recollir les caritats.
Deixo aquesta matèria, reconeixent que no só digne de tractar assumptes tan elevats.
Vostès no saben els molts que van al tiro de coloms del Tívoli, cèlebre en son temps per l'entremaliada redacció de sos cartells.
I si no han vist la marcialitat, el suar, lo llambregant de faldilles, l'encarcarament d'enagües de les minyones, que, amb el vano verd i el mocador de mocar plegadet en la mà, devoren a violentes gambades l'espai comprès entre Barcelona antiga i el castell d'En Gibert; si no han vist això, dic, els falta veure una de les coses més especials i característiques del passeig de Gràcia.
No m'atreveixo a descriure-ho, me poso baix l'amparo del poeta aragonès que deia:
Eso no se pinta, no: eso, Asazuldo, se siente…
Lo qual vol dir, en català, que aquelles criades es menester veure-les, i no pot, qui coneix bé Barcelona, el barceloní més entès, si no ha contenplat les mans, els peus, les passes, les cares, les cintures i sobretot la fervorosa vocació amb què aquella part de sexo femení, flairant el mascle, tement el vespre, í remoguda fins a l'ànima per les espinguetades del cornetí de pistó, vola com el vent, s'enfonsa en la pols, tropessa en palets, topa amb transitants i, amb calor al clatell, aumentat per l'impacient anhelar i la violència de la carrera, entra esbufegant en el saló i amb la certesa de què va a descansar… ballant dins d'un forn.
* * *
El passeig de Gràcia! Si n'és de dèliciós! Ja és modisme general el dir: -Si treia una rifa m'havia de fer una casa al passeig de Gràcia.
|
[
"On hi ha música?",
"Què hi ha?",
"Què aporta?",
"Com estan tots els llocs?",
"Què hi ha fins a les onze?",
"Què passa en aquest moment?",
"Com se senten aquests últims?",
"Què veuen?",
"Per què fan música?",
"A quin altre espectacle va la gent?",
"D'on?",
"Per què era famós?",
"Què s'hi veu, per allà?",
"Què significa?",
"Com ho relaciona amb els versos del literat aragonès?",
"Quina descripció fa de l'escena a la ciutat?"
] |
{
"answer_end": [
91,
157,
187,
268,
511,
666,
697,
808,
867,
1005,
1016,
1082,
1353,
1468,
1669,
2242
],
"answer_start": [
1,
93,
159,
189,
318,
536,
656,
656,
745,
954,
988,
1010,
1101,
1397,
1514,
1631
],
"input_text": [
"Al Prado, al Criadero, al Tívoli, als Campos, a Euterpe.",
"Coet d'aquí, roda de foc per allí, gots de colors a les fatxades.",
"Vida, gentiu.",
"Plens.",
"A l'una banda exhibeixen la ignocent malícia d'En Pere Pau; al costat repeteixen les rialleres Pitarrades; al davant fan el gasto Don Simon, o altres semblants; més amunt L'Elíxir o Le Prigioni.",
"Que se solen trobar reunits en el Passeig la major part de còmics i espectadors i passejants.",
"Tips de musica a no poder més.",
"Una colla de ceguets que ha passat el vespre allí tocant sempre.",
"Per a recollir les caritats.",
"Al tiro de coloms.",
"Del Tívoli.",
"Per l'entremaliada redacció de sos cartells.",
"La marcialitat, el suar, lo llambregant de faldilles, l'encarcarament d'enagües de les minyones, que, amb el vano verd i el mocador de mocar plegadet en la mà, devoren a violentes gambades l'espai comprès entre Barcelona antiga i el castell d'En Gibert.",
"Una de les coses més especials i característiques del passeig de Gràcia.",
"Que aquelles criades es menester veure-les.",
"Que no pot el barceloní més entès si no ha contenplat les mans, els peus, les passes, les cares, les cintures i sobretot la fervorosa vocació amb què aquella part de sexo femení, flairant el mascle, tement el vespre, í remoguda fins a l'ànima per les espinguetades del cornetí de pistó, vola com el vent, s'enfonsa en la pols, tropessa en palets, topa amb transitants i, amb calor al clatell, aumentat per l'impacient anhelar i la violència de la carrera, entra esbufegant en el saló i amb la certesa de què va a descansar… ballant dins d'un forn."
]
}
|
bios
|
Manuela Delsors Mangrané (Tortosa 1918-2001), també anomenada Manolita Delsors, va ser una pintora tortosina. Aquesta artista sobresurt en la dècada dels quaranta i començament dels cinquanta, però posteriorment desapareix de forma sobtada.
Deixebla dels pintors Agustí Baigés i Víctor Moya, la primera notícia que es coneix sobre Manuela Delsors és la seva participació en l'exposició d'artistes tortosins a l'abril de 1941 en homenatge a Antonio Cervo i Agustín Baiges, assassinats durant la Guerra Civil. En aquesta exposició es donen a conèixer els retrats, dibuixos i natures mortes d'aquesta jove artista que és valorada com una jove promesa. Un any després, al mes d'octubre de 1942, Manolita Delsors presenta una mostra individual a la sala de la Biblioteca Popular de Tortosa: una de les obres exposades és Nostàlgia. Aquell mateix any consta entre els participants de l'Exposició Nacional de Belles Arts que es fa a Barcelona, en la qual presenta una natura morta.I dugué a terme una mostra individual el mateix any a la "Sala Gaspar" de Barcelona, on va presentar un conjunt de retrats com Retrat de la meva mare, Retrat de la meva germana, Avelina Armengol, Daniel Mangrané i els quadres Ballarines, Roses i porcellana, Cireres i margarides, Gall blanc i dues natures mortes.
L'any 1945 Josep Maria Junoy presenta el catàleg de la seva primera exposició a Barcelona, on destaquen les grans dots de retratista en la seva breu carrera artística. En total, en aquesta exposició mostra unes trenta obres: els retrats de la seva mare i la seva germana, natures mortes i figures. Cap al gener del 1946 presenta una mostra individual a la Sala Gaspar de Barcelona. L'abril de 1948 presenta a la Galeria Argos de Barcelona una exposició en la qual exposa nombrosos retrats i que té una forta repercussió; en particular se'n destaca l'alta cotització que assoleix la seva obra. La darrera informació que es té d'aquesta pintora tortosina és del 1954, quan exposa al Cercle Català de Madrid.
Era filla de l'advocat Juan Antonio Delsors Piñol i de Maria de la Cinta Mangrané Escardó. Era també neboda del diputat Daniel Mangrané.
La seva pintura se situa fora de les tendències del moment, i de vegades li criticaven que fes obres massa clàssiques, en una línia molt acadèmica. D'altra banda, però, també li valoraven que essent una dona molt jove tenia un excel·lent domini tècnic.
Exposicions:
|
[
"Qui fou Manuela Delsors?",
"Quan va néixer?",
"Com més és coneguda?",
"On va presentar obres seves per primer cop?",
"A qui es retia homenatge?",
"Quin tipus d'obres hi va exposar?",
"On presenta l'any següent?",
"I a la ciutat comtal?",
"Quines pintures hi havia a la darrera exposició?",
"Quants treballs presenta en la primera?",
"Què fa el 1948 a la Galeria Argos?",
"Quin fet va sorprendre?",
"Quin darrer acte queda recollit?",
"Quina crítica rebia en general?",
"I què considerava la crítica de gran valor?"
] |
{
"answer_end": [
108,
44,
78,
424,
470,
610,
784,
1057,
1286,
1511,
1776,
1879,
1992,
2277,
2382
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
241,
371,
508,
649,
827,
1026,
1340,
1670,
1727,
1881,
2193,
2300
],
"input_text": [
"Va ser una pintora tortosina.",
"El 1918.",
"Com a Manolita Delsors.",
"En l'exposició d'artistes tortosins a l'abril de 1941.",
"A Antonio Cervo i Agustín Baiges.",
"Retrats, dibuixos i natures mortes.",
"A la sala de la Biblioteca Popular de Tortosa.",
"A l'Exposició Nacional de Belles Arts i a la Sala Gaspar.",
"El Retrat de la meva mare, el Retrat de la meva germana, Avelina Armengol, Daniel Mangrané i els quadres Ballarines, Roses i porcellana, Cireres i margarides, Gall blanc i dues natures mortes.",
"Unes trenta obres.",
"Presenta una exposició en la qual exposa nombrosos retrats.",
"L'alta cotització que assoleix la seva obra.",
"L'exposició del 1954 al Cercle Català de Madrid.",
"Que feia obres massa clàssiques, en una línia molt acadèmica.",
"Que essent una dona molt jove tenia un excel·lent domini tècnic."
]
}
|
mitologia
|
Cidònia (en grec antic Κυδωνία, en llatí Cydonia) era una de les més antigues i més importants ciutats de Creta.
Homer parla dels cidonis que habitaven a la vora del riu Iardanos, però en cap moment parla de Cidònia. La tradició deia que la ciutat la va fundar Cidó, un fill d'Hermes i d'Acacalis, una filla de Minos, rei de Creta, però a l'Arcàdia n'atribuïen la paternitat a Tegeates. Heròdot diu que la ciutat era una colònia de Samos fundada cap a l'any 520 aC, i que durant els primers anys que hi van viure van fundar el temple d'Àrtemis Dictina, on se celebraven les festes de les Dictínia, temple que encara existia en vida de l'historiador..
L'any 429 aC, en temps de la guerra del Peloponès la ciutat va ser atacada per les forces d'Atenes després de les acusacions que havia fet Nícies de Gortina tractant la ciutat de favorable a Esparta. Més tard es va aliar amb Cnossos, segons Polibi. Després de la guerra sagrada el general Fàlec de Fòcida va atacar la ciutat però va ser derrotat durant el setge i va morir juntament amb la majoria de les seves tropes, segons Diodor de Sicília. Va lluitar després en solitari contra Cnossos i Gortina, diu Titus Livi. Quan els romans van desembarcar ho van fer prop de Cidònia. Els cretencs estaven dirigits per Lastenes i Panares, i els romans per Quint Cecili Metel. La primera batalla de la conquesta de l'illa es va lliurar en territori de Cidònia, i Metel va triomfar. Cidònia va ser assetjada i ocupada, segons diu Appià.
Estrabó situa Cidònia vora el mar i en direcció a Lacònia, a uns 800 estadis tant de Cnossos com de Gortina. Escílax de Carianda diu que tenia un port que es podia tancar (λιμὴν κλειστός). Actualment, al lloc de la ciutat antiga hi ha la ciutat de Khanià, capital de la prefectura del mateix nom, la segona ciutat en importància de l'illa de Creta.
Es diu que de la ciutat de Kydon, o Kydonia, (la lletra "y" sonava propera a la "u") provenia el fruiter Cydonia oblonga i va donar origen al seu nom català "codonyer" i al fruit "codony".
|
[
"Què va ser Cidònia?",
"Com es deia en grec?",
"Quin autor es refereix als ciutadans?",
"A quins en concret?",
"Què va fer Cidó, segons el que explica la història?",
"D'on provenia aquest?",
"Què n'explicava Heròdot?",
"Quin lloc de culte famós hi havia?",
"Què s'hi feia?",
"Què va passar durant el conflicte bèl·lic del Peloponès?",
"Per què?",
"Quin atac va produir-se més endavant?",
"Com va acabar, però?",
"Qui va vèncer a la guerra per l'illa que va disputar-se a Cidònia?",
"Quina conseqüència va patir el territori?",
"Què hi ha avui dia?"
] |
{
"answer_end": [
111,
49,
137,
178,
265,
385,
464,
551,
596,
749,
849,
975,
1068,
1423,
1459,
1733
],
"answer_start": [
0,
0,
113,
113,
217,
217,
387,
387,
524,
665,
665,
900,
929,
1320,
1425,
1668
],
"input_text": [
"Era una de les més antigues i més importants ciutats de Creta.",
"Κυδωνία.",
"Homer.",
"Als cidonis que habitaven a la vora del riu Iardanos.",
"Va fundar la ciutat.",
"Era un fill d'Hermes i d'Acacalis, una filla de Minos, rei de Creta, però a l'Arcàdia n'atribuïen la paternitat a Tegeates.",
"Que era una colònia de Samos fundada cap a l'any 520 aC.",
"El temple d'Àrtemis Dictina.",
"S'hi celebraven les festes de les Dictínia.",
"Que la ciutat va ser atacada per les forces d'Atenes.",
"Per les acusacions que havia fet Nícies de Gortina tractant la ciutat de favorable a Esparta.",
"El del general Fàlec de Fòcida.",
"Va ser derrotat durant el setge i va morir juntament amb la majoria de les seves tropes.",
"Metel.",
"Que va ser assetjat i ocupat.",
"La ciutat de Khanià."
]
}
|
vilaweb
|
ERC demanarà al Parlament Europeu que el vot del suplicatori als eurodiputats Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín sigui secret perquè afirma que ‘les pressions dins dels partits són molt fortes'. Així ho ha explicat l'eurodiputada d'ERC Diana Riba en una trobada amb la premsa al Col·legi de Periodistes. Riba també ha destacat que el procés del suplicatori pot durar entre quatre mesos i dos anys, depenent de ‘com estigui de saturat comitè jurídic' i perquè ha d'estudiar la sentència del Tribunal Suprem espanyol. Riba ha dit que el Parlament Europeu ha d'entendre que no es tracta d'un suplicatori ‘normal' i que és important que tothom tingui ‘clar' què està votant i que no sigui ‘un més'. També ha destacat que dins del grup parlamentari ALE, del qual forma part ERC, ‘tots estan coordinats amb el tema del suplicatori' i que ‘no hi ha cap fissura en aquest sentit'. Diana Riba ha dit que ERC demanarà el canvi de president de la comissió d'Afers Jurídics, responsable d'elaborar un informe que revisa si tots els eurodiputats han recollit les seves credencials, perquè ara la presideix l'eurodiputat de Ciutadans Adrían Vazquez, cosa que ‘pot crear un conflicte d'interessos'. Per una banda, ha assegurat Riba, l'informe no contempla els casos de Puigdemont, Comín i Junqueres ‘justificant que ja farien un informe a part, que encara està a l'espera de fer-se'. Per altra banda, l'eurodiputada ha dit que si el Parlament Europeu vol ser ‘garantista' cal que canvi el president del comitè que ha d'elaborar aquest informe perquè ‘hi ha conflictes d'interessos de Ciutadans amb els casos dels tres eurodiputats catalans'. Taula de negociació Riba també ha parlat de la taula de negociació entre governs. ‘A Europa, des que Sanchéz és president, es té la sensació que hi ha una sortida política al conflicte', ha assegurat l'eurodiputada. ‘Que hi hagi govern i una taula de negociació es veu molt positiu des d'Europa', ha dit, però també ha recordat que ‘hi ha moltes persones esperant un judici pel procés'. Finalment, Riba ha denunciat que l'informe d'igualtat que ha publicat la comissió del Parlament Europeu competent en aquest àmbit no contempla cap política relacionada amb la violència de gènere.
|
[
"Què sol·licitarà ERC al Parlament?",
"Per què?",
"Qui ho ha comentat?",
"Com es diu?",
"On?",
"Quina duració ha indicat que podia tenir la petició en procés?",
"De què depèn?",
"Quina insistència ha traslladat?",
"Què ha dit sobre ALE?",
"Quin fet veu perillós?",
"Per què?",
"Quina queixa ha fet sobre l'informe?",
"Com creu que hauria d'actuar l'organisme?",
"Què ha dit sobre Sánchez?",
"Quina darrera protesta ha assenyalat?"
] |
{
"answer_end": [
136,
204,
246,
257,
313,
407,
460,
704,
882,
1145,
1193,
1294,
1636,
1852,
2219
],
"answer_start": [
0,
34,
206,
226,
206,
315,
342,
527,
706,
1087,
1104,
1229,
1397,
1720,
2025
],
"input_text": [
"Que el vot del suplicatori als eurodiputats Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín sigui secret.",
"Perquè les pressions dins dels partits són molt fortes.",
"L'eurodiputada d'ERC.",
"Diana RIba.",
"En una trobada amb la premsa al Col·legi de Periodistes.",
"Entre quatre mesos i dos anys.",
"De com estigui de saturat comitè jurídic.",
"Que tothom tingui clar què està votant i que no sigui un més.",
"Que tots estan coordinats amb el tema del suplicatori i que no hi ha cap fissura en aquest sentit.",
"La presidència de l'eurodiputat de Ciutadans Adrían Vazquez.",
"Perquè pot crear un conflicte d'interessos.",
"Que no contempla els casos de Puigdemont, Comín i Junqueres.",
"Canviant el president del comitè que ha d'elaborar aquest informe.",
"Que a Europa, des que Sanchéz és president, es té la sensació que hi ha una sortida política al conflicte.",
"Que l'informe d'igualtat que ha publicat la comissió del Parlament Europeu competent en aquest àmbit no contempla cap política relacionada amb la violència de gènere."
]
}
|
books
|
Serra-Bruna, 24 de setembre de 1868.
Estimat Ramon:…
¡Bé te n'he escrites, de tristeses, des de la nostra separació! Particularment des de la feta de la diada de Sant Antoni, no faig més que comunicar-te dols i llàgrimes. Però considera que aquestes cartes són l'únic desguàs de mon cor, perquè altrament la meva vida és sols un dolorós fingiment. Amb la mamà fingeixo un coratge que no tinc, per no amargar-li les pròpies penes; amb el papà dec fingir indiferència, perquè conec que l'apena molt que una es mostri afectada pels contratemps, dels quals comença a compendre n'és ell el causant; amb la Loreto, alegria, per no enfosquir-li més encara els ja prou tristos horitzons de nostra soledat; amb el servei m'és precís mostrar-me superior a les circumstàncies, perquè ja massa que comprenen que som jo l'única persona que queda a la família per a fer cara a la situació. Sols amb tu, que estàs per sobre de tot, m'és donat esplatjar-me i donar sortida a la intensa pena que m'ofega i que sense aquests esplais me mataria.
Quin estiu més trist! Fins la naturalesa hi ajuda, doncs una terrible secada, que ha perdut les collites, fa rossejar els herbeis i esfulla els arbres ans d'hora. Ademés, malalties, soledat i abandono de tothom. De tants parents que ens visitaven, a penes n'hem vist cap enguany. Uns han pretextat ocupacions, altres contratemps i alguns la inseguretat de la cosa pública. Potser aquests eren els més francs, perquè el papà, que devora els periòdics, fa temps que li sento dir que a la madurada dels préssecs tindríem la terrabastada. I ja hi soms, a la madurada dels préssecs.
|
[
"Des d'on se signa la carta?",
"Quan?",
"A qui va dirigida?",
"De qui és?",
"L'ha enviat moltes cartes tristes?",
"Des de quan?",
"Com li diu que s'ha de prendre aquestes cartes?",
"Què li passa, si no?",
"Què li fa veure a la seva mare?",
"I al pare?",
"Per què?",
"I a la Loreto?",
"Amb quina finalitat?",
"Què diu a en Ramon que li permet escriure-li?",
"Han vist força gent aquest any?"
] |
{
"answer_end": [
11,
35,
50,
115,
87,
173,
286,
346,
391,
465,
592,
616,
696,
1025,
1305
],
"answer_start": [
0,
0,
37,
37,
54,
117,
222,
227,
348,
430,
430,
594,
594,
876,
1239
],
"input_text": [
"De Serra-Bruna.",
"El 24 de setembre de 1868.",
"A en Ramon.",
"D'una dona que l'estima i que s'han separat recentment.",
"Sí.",
"Particularment des de la feta de la diada de Sant Antoni.",
"Com a l'únic desguàs de son cor.",
"Que la seva vida és sols un dolorós fingiment.",
"Un coratge que no té.",
"Indiferència.",
"Perquè coneix que l'apena molt que una es mostri afectada pels contratemps, dels quals comença a compendre n'és ell el causant.",
"Alegria.",
"Per no enfosquir-li més encara els ja prou tristos horitzons de seva soledat.",
"Sols amb tu, que estàs per sobre de tot, m'és donat esplatjar-me i donar sortida a la intensa pena que m'ofega i que sense aquests esplais me mataria.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
El conseller d'Afers estrangers, Ernest Maragall, es reunirà avui amb el seu homòleg espanyol, Josep Borrell. Tots dos mantindran una trobada de treball, la primera d'ençà que han accedit als càrrecs respectius. Damunt la taula hi ha qüestions com la reobertura de les delegacions catalanes a l'exterior, el compromís de Catalunya amb la Unió Europea o la presència de la llengua catalana a les institucions de la UE, entre més. La reunió s'emmarca en el restabliment de les relacions entre el govern català i l'espanyol després de la trobada entre els presidents Quim Torra i Pedro Sánchez, i dels vice-presidents Pere Aragonès i Carmen Calvo. En una entrevista recent a 8tv, el conseller Maragall ja va assegurar que estava disposat a trobar-se amb Borrell i que voldria traslladar-li que cal ‘garantir i assegurar que l'acció exterior de Catalunya és respectada i acceptada' per l'estat espanyol. De fet, Afers estrangers vol garanties de Borrell que no posarà impediments a la seva feina. La conselleria ja ha anunciat la reobertura de sis de les delegacions tancades pel 155: la del Regne Unit i Irlanda, la d'Alemanya, la d'Itàlia, la de França, la de Suïssa i la dels Estats Units. Maragall va dir recentment que també traslladaria a Borrell la seva voluntat de ‘participar en els àmbits de decisió europeus i internacionals' amb una vocació europeista. ‘Hem de poder estar als debats europeus sobre el futur del continent', va dir el conseller, remarcant que això també inclou els debats sobre ‘democràcia' o drets fonamentals. Un altre dels temes que interessen a l'equip del conseller d'Afers estrangers és la situació del català a les institucions europees, una qüestió que, com a ex-president del Parlament Europeu, Borrell sap com va.
|
[
"Qui és Ernest Maragall?",
"Què té previst per a avui?",
"Qui és?",
"Quina reunió representa des que cadascun van obtenir el càrrec?",
"Quins temes pensen tractar?",
"Dintre de quin enfocament s'estableix la trobada?",
"Quins altres polítics s'havien reunit prèviament?",
"Què va plantejar Maragall fa poc a la televisió?",
"Què espera Afers estrangers?",
"Què ha fet públic la conselleria?",
"Quines?",
"Quina altra qüestió vol Maragall fer saber a Borrell?",
"Què insisteix que hauria de contemplar aquest punt de vista?",
"Quina altra temàtica és important?"
] |
{
"answer_end": [
48,
93,
108,
210,
427,
520,
643,
898,
991,
1079,
1187,
1359,
1534,
1667
],
"answer_start": [
0,
33,
70,
110,
212,
429,
521,
645,
900,
993,
1023,
1189,
1361,
1536
],
"input_text": [
"El conseller d'Afers estrangers.",
"Reunir-se amb el seu homòleg espanyol.",
"Josep Borrell.",
"La primera.",
"La reobertura de les delegacions catalanes a l'exterior, el compromís de Catalunya amb la Unió Europea o la presència de la llengua catalana a les institucions de la UE, entre més.",
"Del restabliment de les relacions entre el govern català i l'espanyol.",
"Els presidents Quim Torra i Pedro Sánchez, i els vice-presidents Pere Aragonès i Carmen Calvo.",
"Que estava disposat a trobar-se amb Borrell i que voldria traslladar-li que cal garantir i assegurar que l'acció exterior de Catalunya és respectada i acceptada per l'estat espanyol.",
"Que Borrell que no posarà impediments a la seva feina.",
"La reobertura de sis de les delegacions tancades pel 155.",
"La del Regne Unit i Irlanda, la d'Alemanya, la d'Itàlia, la de França, la de Suïssa i la dels Estats Units.",
"La seva voluntat de participar en els àmbits de decisió europeus i internacionals amb una vocació europeista.",
"Els debats sobre democràcia o drets fonamentals.",
"La situació del català a les institucions europees."
]
}
|
bios
|
Pilar González i Duarte (Barcelona, 1945) és una química catalana, membre de l'Institut d'Estudis Catalans
D'adolescent formà part del moviment escolta. Més endavant va estudiar ciències químiques a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1967 amb un Premi Extraordinari de Llicenciatura. Va fer un màster en Química a la Universitat de Michigan i es va doctorar a la UAB amb Enric Casassas i Simó, on també obtindria un premi extraordinari de Doctorat. El 1990 va esdevenir catedràtica de la mateixa Universitat, on ha tingut diversos càrrecs de responsabilitat. Va centrar les seves recerques inicials en els compostos tiolats metàl·lics, utilitzant mercaptoamines alifàtiques, amb resultats que han sigut d'interés per processos industrials d'hidrodessulfuració del petroli i en el camp de la bioinorgànica, camp on també ha efectuat diverses recerques. Ha col·laborat amb l'editorial Pergamon, del Regne
Unit i ha exercit la docència. Entre 1995 i 2002 fou presidenta de la Societat Catalana de Química, des d'on va promoure una nova versió actualitzada de la Taula periòdica dels elements en català. L'any 2000 va comissariar una exposició itinerant inaugurada al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, amb el títol «Tot és química».
|
[
"Qui és Pilar González?",
"Quan va néixer?",
"De quina important institució forma part?",
"Quins estudis va cursar a la UB?",
"Quan va graduar-se?",
"Què va cursar a l'estranger, poc després?",
"A quin centre?",
"On va formar-se en estudis de doctorat?",
"Què va aconseguir al final de la tesi?",
"Quin màxim càrrec ha assolit a l'Autònoma?",
"En què ha consistit la seva tasca investigadora?",
"Ha impartit classes també?",
"Quin organisme ha presidit?",
"En què hi va treballar?",
"On va organitzar una exposició el 2000?",
"Com es deia?"
] |
{
"answer_end": [
65,
41,
106,
226,
255,
357,
357,
383,
464,
524,
867,
949,
1018,
1115,
1229,
1260
],
"answer_start": [
0,
0,
67,
166,
166,
301,
301,
360,
414,
474,
576,
927,
951,
987,
1117,
1143
],
"input_text": [
"És una química catalana.",
"El 1945.",
"De l'Institut d'Estudis Catalans.",
"Ciències químiques.",
"El 1967.",
"Un màster en Química.",
"A la Universitat de Michigan.",
"A la UAB.",
"Un premi extraordinari de Doctorat.",
"El de catedràtica.",
"Va centrar les seves recerques inicials en els compostos tiolats metàl·lics, utilitzant mercaptoamines alifàtiques, amb resultats que han sigut d'interés per processos industrials d'hidrodessulfuració del petroli i en el camp de la bioinorgànica, camp on també ha efectuat diverses recerques.",
"Sí.",
"La Societat Catalana de Química.",
"En una nova versió actualitzada de la Taula periòdica dels elements en català.",
"Al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.",
"Tot és química."
]
}
|
bios
|
Fàtima Taleb Moussaoui (Marroc, 1976) és una mediadora comunitària, llicenciada en lletres modernes i regidora de l'Ajuntament de Badalona des de 2015 per la candidatura Guanyem Badalona en Comú.
Als 19 anys es va llicenciar en Lletres Modernes al Marroc i poc després, el 1998, va anar a viure al barri de la Pau de Badalona on es va implicar en tasques de voluntariat fent d'intèrpret de l'àrab al castellà (que havia après a la carrera) i ajudant als veïns a fer tràmits administratius. Al barri de La Pau va ser coordinadora del projecte per promoure la convivència en la multiculturalitat "Construïm barri" de l'associació Amics del Barri de la Pau. Es va formar com a mediadora a la Universitat de Barcelona i va treballar per la Federació d'Associacions Culturals i Educatives de Barcelona al Raval.
Tot i les seves activitats de caràcter social i comunitari mai s'havia plantejat participar en organitzacions polítiques ni tan sols havia votat. El 8 de gener de 2015, l'endemà de l'atemptat a Charlie Hebdo a París, l'ajuntament de García Albiol va anul·lar la reserva de sala a un Centre Cívic a un col·lectiu de dones musulmanes per fer un acte benèfic per recaptar fons per ajudar a les famílies amb necessitats bàsiques; l'anul·lació es produïa un dia abans de l'acte i un mes i mig després de la sol·licitud del permís. Fàtima Taleb va exposar aquest cas i el del tancament d'una associació musulmana al barri de la Salut en una de les assemblees ciutadanes que Guanyem organitzava al carrer i a partir d'aquí es va començar a implicar en el procés de confluència d'aquesta candidatura que aplega la CUP, Procés Constituent, Podem, EUiA, activistes veïnals i independents.
La implicació va donar pas a la incorporació a la llista de la candidatura en la que es va presentar en cinquè lloc. A les eleccions municipals del 24 de maig de 2015 Guanyem Badalona en Comú va quedar com a segona llista més votada, va obtenir 5 regidors i va fer un pacte de govern amb ERC, ICV i PSC obtenint l'alcaldia per a Dolors Sabater. En l'acte d'investidura Fàtima Taleb va prometre el càrrec per "imperatiu legal" apel·lant a "un procés constituent cap a una República Catalana lliure, sobirana, justa socialment, plena de pau, amor i convivència"; fórmula que el president d'edat de la mesa, Ramon Riera del PP, li va retreure.
Taleb es declara musulmana i respectuosa amb totes les creences i pensaments, partidària de fomentar la cohesió i la inclusió social sense fer renunciar a la gent a la seva cultura. Sobre la construcció d'una mesquita a Badalona s'hi declara a favor sempre que no sigui amb diners públics. Considera que en l'Islam els drets de les dones estan reconeguts però que el dret civil d'alguns països musulmans els l'han retirat. Denuncia que l'anterior alcalde Xavier García Albiol hagués en declaracions a la premsa considerat estrangers als fills nascuts a Catalunya d'immigrants, així com que hagués anul·lat tots els projectes d'acollida de la ciutat.
|
[
"Qui és Fàtima Taleb?",
"Quan va néixer?",
"Amb quin grup polític va entrar a la batllia?",
"On viu des de fa anys?",
"Com ajudava la gent al principi?",
"Quina lluita va incentivar?",
"On va cursar estudis de mediació?",
"Quan van produir-se els fets de Charlie Hebdo?",
"I què va passar a Badalona?",
"Amb quin propòsit s'havia preparat?",
"Com hi va respondre Fàtima Taleb?",
"Què va succeir a partir d'aleshores?",
"Quins membres en formen part?",
"Quins resultats van aconseguir a les eleccions de 2015?",
"Com es defineix Taleb?",
"Què diu de la religió islàmica?"
] |
{
"answer_end": [
138,
37,
194,
325,
488,
593,
713,
1022,
1162,
1231,
1504,
1598,
1684,
2029,
2507,
2748
],
"answer_start": [
0,
0,
102,
279,
295,
490,
655,
953,
953,
1066,
1333,
1507,
1577,
1803,
2327,
2617
],
"input_text": [
"És una mediadora comunitària, llicenciada en lletres modernes i regidora de l'Ajuntament de Badalona.",
"El 1976.",
"Amb Guanyem Badalona en Comú.",
"Al barri de la Pau.",
"Es va implicar en tasques de voluntariat fent d'intèrpret de l'àrab al castellà i ajudant als veïns a fer tràmits administratius.",
"La convivència en la multiculturalitat.",
"A la Universitat de Barcelona.",
"El 7 de gener de 2015.",
"Que García Albiol va anul·lar la reserva de sala a un Centre Cívic a un col·lectiu de dones musulmanes per fer un acte benèfic.",
"Amb el de recaptar fons per ajudar a les famílies amb necessitats bàsiques.",
"Va exposar aquest cas i el del tancament d'una associació musulmana al barri de la Salut en una de les assemblees ciutadanes que Guanyem organitzava al carrer.",
"Que es va començar a implicar en el procés de confluència d'aquesta candidatura.",
"La CUP, Procés Constituent, Podem, EUiA, activistes veïnals i independents.",
"Guanyem Badalona en Comú va quedar com a segona llista més votada, va obtenir 5 regidors i va fer un pacte de govern amb ERC, ICV i PSC obtenint l'alcaldia per a Dolors Sabater.",
"Es declara musulmana i respectuosa amb totes les creences i pensaments, partidària de fomentar la cohesió i la inclusió social sense fer renunciar a la gent a la seva cultura.",
"Considera que en l'Islam els drets de les dones estan reconeguts però que el dret civil d'alguns països musulmans els l'han retirat."
]
}
|
mitologia
|
Metec (en grec antic μέτοικος) era el nom que es donava als residents estrangers a Atenes i altres estats grecs, especialment en les ciutats dedicades al comerç.
No eren estrangers de pas sinó residents permanents tal com assenyala Valeri Harpocratió. L'estranger de pas no tenia cap dret, i el metec es trobava amb un estatus entremig de l'estranger i del ciutadà. Atenes era la ciutat que tenia més residents estrangers i al cens de Demetri de Falèron consten uns deu mil metecs. Eren de totes parts de Grècia i de territoris bàrbars, i tanmateix d'altres estats com lidis, frigis, sirians, etc. Els lliberts àtics també eren inclosos en aquest grup i es creu que eren la part més nombrosa dels metecs. Sembla que va ser Clístenes cap al segle VI aC, qui va establir unes normes per als metecs, i els garantia l'accés als santuaris i als sacrificis als déus, com qualsevol ciutadà.
Els metecs no podien adquirir terres o propietats. Cada metec havia de seleccionar un ciutadà atenenc com a patró, el προστάτης ("prostátes", protector) que inscrivia al metec en un demos i feia les gestions necessàries amb l'estat ja que els estrangers no podien fer-hi negocis directament. Pagaven anualment un impost especial, el μετοίκιον ("metoíkion"), unes 12 dracmes, o 6 si era una dona vídua.
Els metecs eren comerciants o es dedicaven a les finances, i fins i tot hi havia metecs exercint de funcionaris administratius. El metec tenia algunes garanties jurídiques, inferiors a les dels ciutadans de ple dret. Podien iniciar un procés civil davant del polemarca o un de penal davant del tribunal corresponent, però no podien formar part de cap tribunal. Si eren acusats davant d'algun tribunal actuava en nom seu el protector. Si l'acusació corresponia a un procés criminal, se'l posava a la presó abans del judici.
|
[
"Què és Metec?",
"De quin tipus d'indrets, sobretot?",
"Eren visitants?",
"Quins ciutadans eren?",
"Qui recull aquesta informació?",
"Quin estat tenien aquests?",
"Quants vivien a Atenes?",
"D'on venien?",
"Quin altre grup també hi comptava?",
"Quina part representaven del total?",
"Qui va definir unes regles específiques per als metecs al VI aC?",
"En què consistien?",
"Quina obligació tenia cada individu metec?",
"De què s'encarregava aquest?",
"Què acostumaven a fer els metecs?",
"Qui els defensava en cas de tenir cap inconvenient amb la justícia?"
] |
{
"answer_end": [
111,
160,
187,
213,
250,
364,
480,
596,
651,
703,
795,
882,
997,
1115,
1412,
1718
],
"answer_start": [
0,
0,
162,
162,
193,
292,
366,
482,
598,
598,
705,
705,
935,
935,
1286,
1647
],
"input_text": [
"Era el nom que es donava als residents estrangers a Atenes i altres estats grecs.",
"En les ciutats dedicades al comerç.",
"No.",
"Eren residents permanents.",
"Valeri Harpocratió.",
"Un estatus entremig de l'estranger i del ciutadà.",
"Uns deu mil.",
"Eren de totes parts de Grècia i de territoris bàrbars, i tanmateix d'altres estats com lidis, frigis, sirians, etc.",
"Els lliberts àtics.",
"Es creu que eren la part més nombrosa dels metecs.",
"Sembla que va ser Clístenes.",
"Els garantia l'accés als santuaris i als sacrificis als déus, com qualsevol ciutadà.",
"Seleccionar un ciutadà atenenc com a patró.",
"Inscrivia al metec en un demos i feia les gestions necessàries amb l'estat.",
"Eren comerciants o es dedicaven a les finances, i fins i tot hi havia metecs exercint de funcionaris administratius.",
"El protector."
]
}
|
vilaweb
|
El dirigent de Ciutadans, Albert Rivera, ha presentat avui al congrés espanyol una proposició de llei perquè es constitueixi una agència que assumeixi la inspecció educativa a tot l'estat espanyol, i que controli especialment els continguts dels llibres de text i de les classes i la tasca dels professors a Catalunya. Per a justificar-ho, ha dit que a les escoles catalanes hi ha casos d'adoctrinament i d'odi, i ha exhibit unes fotografies de llibres de text en català, en pàgines en què es presenten dades sobre Catalunya comparades amb altres països europeus i en què es dibuixa el mapa de tot el país amb les diverses variants dialectals del català. Rivera ha dit: ‘A Catalunya alguns fan un nou colonialisme que és el dels Països Catalans. Ja no és l'estat autonòmic. Resulta que no ho sabíem, però hi ha un nou ens, una mena de placa tectònica cultural que inclou el sud de França, una part d'Aragó, una part d'Itàlia, Balears, la comunitat valenciana… Això és el que s'estudia als llibres de text. I tot i això el PSOE, Podem i uns altres grups diuen que això no existeix, desgraciadament. Com voleu que s'estudiï: com diu Puigdemont i els que han fet un cop a la democràcia o com volen la majoria d'espanyols, respectant la constitució? No només és això, sinó que també s'utilitzen símbols ideològics a l'escola. Doncs això és el que pengen en algunes escoles. Trobeu normal que es pengin símbols ideològics? Trobeu que és normal? Continuarem permetent que l'alta inspecció no protegeixi contra l'odi a les escoles del nostre país?'
|
[
"Qui és Albert Rivera?",
"Què ha plantejat avui?",
"On?",
"Sobre què va la proposta?",
"A què atendria sobretot?",
"Com ho argumenta?",
"Què ha ensenyat mentre ho explicava?",
"Què s'hi veu?",
"Quines han estat les seves paraules referides als documents que mostrava?",
"A quin territori es refereix?",
"Com descriu aquesta zona, irònicament?",
"Quins indrets comprèn?",
"Què retreu respecte d'altres partits?",
"A quins acusa?",
"Què planteja als ciutadans?"
] |
{
"answer_end": [
39,
101,
101,
196,
317,
410,
470,
653,
713,
744,
859,
958,
1079,
1079,
1244
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
41,
125,
319,
414,
414,
655,
655,
774,
823,
1006,
1006,
1098
],
"input_text": [
"El dirigent de Ciutadans.",
"Una proposició de llei.",
"Al congrés espanyol.",
"Sobre la constitució d'una agència que assumeixi la inspecció educativa a tot l'estat espanyol.",
"Als continguts dels llibres de text i de les classes i a la tasca dels professors a Catalunya.",
"Ha dit que a les escoles catalanes hi ha casos d'adoctrinament i d'odi.",
"Unes fotografies de llibres de text en català.",
"Unes pàgines en què es presenten dades sobre Catalunya comparades amb altres països europeus i en què es dibuixa el mapa de tot el país amb les diverses variants dialectals del català.",
"Que a Catalunya alguns fan un nou colonialisme.",
"Al dels Països Catalans.",
"Com un nou ens, una mena de placa tectònica cultural.",
"El sud de França, una part d'Aragó, una part d'Itàlia, Balears, la comunitat valenciana.",
"Que diuen que això no existeix.",
"Al PSOE, Podem i a uns altres grups.",
"Que com volen que s'estudiï: com diu Puigdemont i els que han fet un cop a la democràcia o com volen la majoria d'espanyols, respectant la constitució."
]
}
|
vilaweb
|
CCOO ha desconvocat aquest dijous la vaga de Renfe i Adif pel 21-D després de la signatura d'un preacord sobre el conveni col·lectiu, segons ha indicat el sindicat en un comunicat. Amb tot, el sindicat CGT manté la convocatòria d'aturades i per això Renfe garantirà els mateixos serveis mínims previstos La vaga era convocada per protestar per la disminució continuada de la plantilla i exigeixen al govern espanyol que reverteixi la situació. Recriminen al Ministeri de Foment que només atén el servei de gran velocitat i bandeja la resta. Guia: Totes les protestes contra el consell de ministres espanyol del 21-D a Barcelona Serveis mínims a rodalies Ja s'han donat a conèixer els serveis mínims de Rodalies de Catalunya pel pròxim 21 de desembre. Oferiran el seu servei en un 66% en el període comprès entre les 6.00 i les 9.30 hores i les 17.00 i les 20.30 hores. Durant la resta del dia serà del 33%. Es poden consultat els horaris d'aquell dia en el cercador de RENFE. Pel que fa als serveis d'alta velocitat, l'AVE-Llarga Distància garanteix la circulació del 78% dels serveis, mentre que Avant preveu que en circulin un 65%. Aturada de país: La vaga general que convoca la Intersindical-CSC Però aquestes no són pas les úniques vagues del 21-D. La Intersindical-CSC ha convocat una vaga general de 12.30 a 14.30, que coincidirà amb la reunió del consell de ministres espanyol a Barcelona. I Universitaris per la República i el SEPC han fet una crida a buidar les aules divendres per protestar per la presència del govern espanyol.
|
[
"Què ha fet comissions obreres?",
"Quina data hi havia prevista?",
"Què s'havia formalitzat?",
"Qui ha fet pública aquesta informació?",
"Com?",
"Què es preserva, tot i això?",
"Què farà Renfe?",
"Quin és el motiu de la protesta?",
"Què posen de manifest al govern?",
"Què retreuen a Foment?",
"Què faran a Catalunya el dia de la convocatòria?",
"I les altres d'hores?",
"I l'AVE?",
"I Avant?",
"Què han plantejat alguns universitaris i el SEPC?"
] |
{
"answer_end": [
57,
66,
132,
163,
179,
238,
303,
384,
442,
539,
867,
905,
1084,
1132,
1538
],
"answer_start": [
0,
34,
0,
67,
134,
181,
250,
304,
304,
444,
654,
869,
976,
1086,
1400
],
"input_text": [
"Ha desconvocat aquest dijous la vaga de Renfe i Adif.",
"El 21-D.",
"Un preacord sobre el conveni col·lectiu.",
"El sindicat.",
"En un comunicat.",
"La convocatòria d'aturades.",
"Garantirà els mateixos serveis mínims previstos.",
"La disminució continuada de la plantilla.",
"Que reverteixi la situació.",
"Que només atén el servei de gran velocitat i bandeja la resta.",
"Oferiran el seu servei en un 66% en el període comprès entre les 6.00 i les 9.30 hores i les 17.00 i les 20.30 hores.",
"El servei serà del 33%.",
"Garanteix la circulació del 78% dels serveis.",
"Preveu que en circulin un 65%.",
"Buidar les aules divendres per protestar per la presència del govern espanyol."
]
}
|
vilaweb
|
El president de la Generalitat, Quim Torra, ja ha respost a la carta que fa unes hores li ha enviat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Torra li recorda que li ha trucat dues vegades i que el president espanyol no s'hi ha volgut posar. ‘Trobo que no és un bon signe de diàleg.' El president ofereix a Sánchez de reunir-se avui mateix aprofitant que el president espanyol és a Barcelona – visita de la qual se n'ha assabentat pels mitjans de comunicació– i li anuncia que el tornarà a trucar ‘per tornar-li a oferir un diàleg sense condicions, com no podria ser d'altra manera.' A més, Torra li trasllada les que considera que són obligacions d'un governant: En primer lloc, ‘fer respectar els drets humans, civils i polítics dels ciutadans'. El president considera que a Catalunya s'han vulnerat aquests drets ‘de manera sistemàtica per raons ideològiques'. A continuació esmenta ‘la responsabilitat prioritària' de propiciar el diàleg entre aquells que pensen diferent. ‘L'absència de diàleg, la imposició del silenci o la repressió de la lliure expressió afavoreixen la fractura social i el deteriorament de la convivència', li diu Torra. Finalment, li recorda que ‘un representant públic de conviccions democràtiques ha d'afavorir l'expressió democràtica dels ciutadans i recerca de sortides democràtiques i pacífiques als conflictes polítics.' ‘No donar sortides democràtiques als conflictes és un símptoma d'involució en un estat modern en el si de la Unió Europea'. A la carta, Sánchez exigia a Torra que condemnés la violència de manera rotunda, que emparés ‘les forces de seguretat que la combaten' i que evités la discòrdia civil. El president espanyol no esmenta en cap moment una possible reunió amb el president de la Generalitat. La Moncloa menysté el Palau de la Generalitat A més de la carta de resposta a Sánchez, el cap de gabinet del president Torra ha trucat al cap de gabinet de Sánchez. Segons fonts de Presidència, no ha respost el mòbil i li ha enviat un missatge demanant una reunió, ja que és a BCN. També s'ha trucat via secretaria. Des de La Moncloa els han respost que el cap de gabinet era al telèfon i amb reunions en aquell moment.
|
[
"Qui és Quim Torra?",
"Què ha fet?",
"I qui és?",
"Quina proposta li ha fet Torra?",
"Per què?",
"Quines qüestions li ha fet saber Torra?",
"Quina comenta referent als drets?",
"Què li sembla que passa a Catalunya?",
"Què comenta respecte de la comunicació?",
"Quines conseqüències adverteix que té la manca de diàleg?",
"Com insisteix que s'hauria d'abordar el conflicte polític?",
"Què implica que l'estat no ho faci?",
"Què demanava el president del govern a Torra?",
"Menciona, però, una propera trobada?"
] |
{
"answer_end": [
42,
132,
147,
346,
398,
669,
753,
869,
925,
1152,
1360,
1483,
1651,
1754
],
"answer_start": [
0,
32,
100,
291,
291,
598,
598,
755,
871,
984,
1165,
1361,
1497,
1653
],
"input_text": [
"El president de la Generalitat.",
"Ja ha respost a la carta que fa unes hores li ha enviat el president del govern espanyol.",
"Pedro Sánchez.",
"Reunir-se avui mateix.",
"Per aprofitar que el president espanyol és a Barcelona.",
"Les que considera que són obligacions d'un governant.",
"Fer respectar els drets humans, civils i polítics dels ciutadans.",
"Que s'han vulnerat aquests drets de manera sistemàtica per raons ideològiques.",
"Que és una responsabilitat prioritària.",
"La fractura social i el deteriorament de la convivència.",
"Afavorint l'expressió democràtica dels ciutadans i la recerca de sortides democràtiques i pacífiques.",
"La involució en un estat modern en el si de la Unió Europea.",
"Que evités la discòrdia civil.",
"No."
]
}
|
books
|
La Isabel ha abandonat la sala, i don Gaspar li va al darrera. La tia Paulina, amb la vista, no els deixa un moment.
Isabel s'entreté a mirar una estampa que hi ha penjada a la paret del corredor. Aleshores en Melrosada, fent veritables esforços, li insinua a l'orella:
-Isabel: ¿vostè creu que la felicitat de dues ànimes…?
Però, en aquest precís moment, en Melrosada s'ha tornat groc com la cera. Una de les lligacames, afluixada amb excés, ha anat relliscant pels calçotets i s'ha desfet: Si en Melrosada dona un pas, està perdut. La proximitat del ridícul, li nua la gola. Isabel s'ha donat compte de l'estat d'en Melrosada, i avança tres passes. En Melrosada no sap què fer. Amb pena arriba a aconseguir la vídua i torna amb lo d'abans; però aleshores la seva veu és la d'un moribund.
-Isabel: ¿vostè creu que la felicitat de dues ànimes…- I, tan bon punt acaba de repetir això, es sent clar i terrible, damunt de les rajoles del corredor un: clinc! metàl·lic, que proporciona una rialleta a la Isabel. Aleshores, don Gaspar, que ha sentit el clinc! i la rialleta, i ha vist una tira negra arrossegant-se, ja no pot més: les seves forces han cedit, el cap li dóna voltes, els ulls se li entelen, sent una opressió al pit, les seves cames vacil·len, i, ja perdut el món de vista, s'abandona damunt de la Isabel.
|
[
"Què ha fet Isabel?",
"I Gaspar?",
"Com actua Paulina?",
"Què s'atura a observar Isabel?",
"Què li diu baixet en Melrosada?",
"Com s'ha posat aquest?",
"Què li ha passat?",
"Què el fa passar por?",
"Com actua Isabel quan se n'adona?",
"Com canvia el to d'en Melrosada?",
"Què li repeteix?",
"Què ocorre doncs?",
"Què fa Isabel?",
"I Gaspar?"
] |
{
"answer_end": [
30,
61,
115,
195,
324,
397,
490,
575,
649,
788,
842,
964,
1006,
1314
],
"answer_start": [
0,
0,
63,
117,
197,
331,
356,
534,
577,
651,
791,
848,
944,
1008
],
"input_text": [
"Ha abandonat la sala.",
"La segueix.",
"No els deixa un moment.",
"Una estampa que hi ha penjada a la paret del corredor.",
"Isabel: ¿vostè creu que la felicitat de dues ànimes…?",
"Groc com la cera.",
"Que una de les lligacames, afluixada amb excés, ha anat relliscant pels calçotets i s'ha desfet.",
"La proximitat del ridícul.",
"Avança tres passes.",
"Al d'un moribund.",
"Que si creia que la felicitat de dues ànimes.",
"Que es sent clar i terrible, damunt de les rajoles del corredor un: clinc! metàl·lic.",
"Una rialleta.",
"S'abandona damunt de la Isabel."
]
}
|
mitologia
|
Aèrope (en grec antic Ἀερόπη, "cara brumosa"), va ser, segons la mitologia grega, filla de Catreu, fill de Minos i rei de Creta.
Catreu tenia tres filles i un fill. Les noies eren Aèrope, Clímene i Apemòsine, i el noi, Altèmenes. Va consultar l'oracle per saber com moriria, i aquest li va dir que moriria a mans d'un dels seus fills. Catreu va guardar en secret la profecia, però Altèmenes la va conèixer i va fugir immediatament amb la seva germana Apemòsine per instal·lar-se a Rodes. Catreu va agafar Aèrope i Clímene i les donà a Naupli, el viatger, amb l'ordre de vendre-les com a esclaves, ben lluny. Naupli va portar les noies a Argos, on Aèrope es va casar amb Plístenes, rei del país. D'aquest matrimoni en van néixer Agamèmnon i Menelau.
Una altra llegenda diu que Catreu va entregar Aèrope a Naupli, no per por de ser mort per ella, sinó perquè s'havia entregat a un esclau. Li va dir que la llencés al mar. Segons aquesta versió, Aèrope no s'havia casat amb Plístenes, sinó amb Atreu, que va ser el pare d'Agamèmnon i Menelau. Per resoldre aquesta contradicció, s'explicava que la noia es va casar amb Plístenes, que era fill (o pare) d'Atreu, i que quan aquest va morir es va casar amb Atreu, i Agamèmnon i Menelau van ser criats per aquest.
Mentre estava casada amb Atreu es va deixar seduir pel seu cunyat Tiestes, i li va donar secretament el moltó d'or que garantia al seu marit el poder reial. Tot i això, Atreu va aconseguir mantenir-se en el tron gràcies a la intervenció de Zeus. Per castigar a la seva dona la va llençar al mar.
Pausànies parla d'una altra Aèrope, filla de Cefeu, que va ser amant d'Ares i que va morir en donar a llum un fill d'aquest déu. Però Ares va fer que el nen s'alimentés amb la llet de la seva mare morta.
|
[
"Qui fou Aèrope?",
"I qui era aquest?",
"Com es deien els descendents de Catreu?",
"Què va preguntar a l'oracle?",
"I què va respondre-li?",
"Què va decidir Altèmenes en assabentar-se'n?",
"On?",
"Què va fer Catreu amb les noies que quedaven?",
"Per què?",
"On?",
"Amb qui va contraure matrimoni Aèrope?",
"Què n'explica una altra història?",
"I com s'explicaven els casaments?",
"Què va ocórrer quan el seu marit era Atreu?",
"Què va cedir-li?",
"I el marit, gràcies a què va continuar regnant?"
] |
{
"answer_end": [
97,
127,
228,
273,
333,
460,
486,
541,
595,
642,
679,
885,
1254,
1329,
1411,
1500
],
"answer_start": [
0,
0,
129,
230,
230,
381,
408,
488,
524,
608,
647,
749,
943,
1256,
1333,
1425
],
"input_text": [
"Va ser filla de Catreu.",
"El fill de Minos i rei de Creta.",
"Les noies eren Aèrope, Clímene i Apemòsine, i el noi, Altèmenes.",
"Com moriria.",
"Que moriria a mans d'un dels seus fills.",
"Fugir immediatament amb la seva germana Apemòsine.",
"A Rodes.",
"Les donà a Naupli.",
"Per vendre-les com a esclaves.",
"A Argos.",
"Amb Plístenes.",
"Que Catreu va entregar Aèrope a Naupli, no per por de ser mort per ella, sinó perquè s'havia entregat a un esclau.",
"Aèrope no s'havia casat amb Plístenes, sinó amb Atreu, que va ser el pare d'Agamèmnon i Menelau. Per resoldre aquesta contradicció, s'explicava que la noia es va casar amb Plístenes, que era fill (o pare) d'Atreu, i que quan aquest va morir es va casar amb Atreu, i Agamèmnon i Menelau van ser criats per aquest.",
"Que es va deixar seduir pel seu cunyat Tiestes.",
"El moltó d'or que garantia al seu marit el poder reial.",
"A la intervenció de Zeus."
]
}
|
mitologia
|
La víbria o vibra és un animal de la mitologia fantàstica medieval i popular, una femella del Drac. És bàsicament un drac però amb marcats caràcters femenins (com dues mamelles prominents) i ocellístics, com bec d'àliga amb urpes i ales de quiròpter. Té fama de malvada.
L'origen d'aquesta curiosa manera de representar l'escurçó femella el trobem en les diverses traduccions del llibre "El Fisiòleg" (s. IV, Alexandria), d'on van sortir tot el reguitzell de bestiaris que es van escampar per Europa durant l'alta i la baixa edat mitjana. Potser la representació gràfica més reculada que trobem és al Bestiari de Berna del s. VIII on apareixen la parella de víbries (escurçons) mascle i femella. A partir d'aquí es poden trobar diverses representacions de víbries que intenten reproduir gràficament allò que recullen els "bestiaris".
En l'arquitectura romànica la víbria s'acostuma a representar en parella; el mascle (una serp amb cara d'home barbut) i la femella (una serp amb cara de dona que pareix, pel ventre obert, dos petits escurçons).
En la forma en què apareix la Vibria de Barcelona a les auques del S. XVIII en trobem en diversos llocs del sud d'Europa: a la Col·legiata de Sant Salvi (Albi, Occitània), a l'emblema de la Contrada de il Drago de Siena ( Toscana ) a la ciutat de Volterra en peces de marbre encarregades per l'emperador austríac Maximilià per a ser enviades al palau de Mèxic...
Pel que fa a la Víbria de Barcelona, des de 1399, segons es recull al Llibre de les Solemnitats, se l'ha anomenada de diverses maneres i amb diverses gràfies "lo Vibre", Brivia, Vibra, etc. però, sempre en referència a allò que es descriu als "Bestiaris Catalans" (segons recull R. Alòs Moner). Potser per aquest motiu se li atribueix el paper de fera quan es vol escenificar la llegenda de Sant Jordi. En els "bestiaris", la Víbria és un animal fantàstic que simbolitza l'infidel, per tant, no sembla estrany que quan sant Jordi ha de lluitar contra una fera "que han deixat els moros quan se'ls va fer fora" (llegenda de la cova del drac de Sant Llorenç) es recorri a la Víbria per a fer aquest paper.
Així doncs, amb aquesta càrrega simbòlica aquesta figura tan singular s'incorporà a la processó del Corpus i a festes reials com les coronacions, o a una de les més sonades canonitzacions de la Barcelona alt-medieval; la de Santa Maria de Cervelló.
Al segle xiv, el rei Pere el Cerimoniós incorporà la vibra o drac a la seva Cimera Reial. Aquesta cimera que corona l'escut esdevingué hereditària a l'heràldica dels reis de la Corona d'Aragó, que l'empraren fins a Carles I. Actualment aquest símbol ha estat adoptat oficialment com a l'escut de la Generalitat Valenciana.
Hi ha teories que diuen que la vibra de la cimera reial ben aviat s'arribà a identificar amb un ratpenat o ratapinyada i en prengué també la forma.
|
[
"Què és la víbria?",
"En què consisteix essencialment?",
"Quins atributs femellencs té?",
"I de les aus?",
"Què se'n diu, d'aquesta criatura?",
"En quin escrit apareix per primer cop?",
"I en forma d'imatge?",
"Com es tendeix a exposar arquitectònicament?",
"Com són?",
"A quins altres indrets europeus apareixen representacions similars?",
"Com se n'ha dit a la ciutat comtal des de l'any 1399?",
"Quin rol s'assigna a aquest ésser a la història de Sant Jordi?",
"Quin significat té?",
"Quina mostra d'infidelitat té a la llegenda?",
"A quines celebracions es va exhibir?",
"On es pot observar avui dia?"
] |
{
"answer_end": [
76,
202,
188,
249,
269,
400,
630,
906,
1043,
1276,
1565,
1809,
1888,
2017,
2359,
2682
],
"answer_start": [
0,
100,
131,
131,
251,
271,
539,
834,
834,
1045,
1408,
1703,
1831,
1900,
2112,
2586
],
"input_text": [
"És un animal de la mitologia fantàstica medieval i popular.",
"És bàsicament un drac però amb marcats caràcters femenins i ocellístics.",
"Dues mamelles prominents.",
"Un bec d'àliga amb urpes i ales de quiròpter.",
"Que és malvada.",
"En les diverses traduccions del llibre El Fisiòleg.",
"Al Bestiari de Berna del s. VIII.",
"En parella.",
"El mascle és una serp amb cara d'home barbut i la femella, una serp amb cara de dona que pareix, pel ventre obert, dos petits escurçons.",
"A la Col·legiata de Sant Salvi i a l'emblema de la Contrada de il Drago de Siena.",
"Se l'ha anomenada de diverses maneres i amb diverses gràfies.",
"El de fera.",
"Simbolitza l'infidel.",
"Que és una fera que han deixat els moros quan se'ls va fer fora.",
"S'incorporà a la processó del Corpus i a festes reials com les coronacions, o a una de les més sonades canonitzacions de la Barcelona alt-medieval; la de Santa Maria de Cervelló.",
"En l'escut de la Generalitat Valenciana."
]
}
|
mitologia
|
Ḫannaḫanna (de l'hitita ḫanna- "àvia") és una Deessa Mare Hurrita relacionada a o influïda per la deessa sumèria Inanna. Ḫannaḫanna també s'identificava amb la deessa Hurrita Hebat.
Després que Telepinus, déu de la vegetació, desaparegués, el seu pare, el déu de la Tempesta Tarhunt (també anomenat Tessub), es va queixar a Ḫannaḫanna. Aleshores Hannahanna el va fer anar a buscar el seu fill, i quan es va rendir, ella li va enviar una abella, que el va portar a trobar Telepinus. L'abella ho va fer, i llavors el va purificar i enfortit picant-lo a les mans i peus i cobrint els seus ulls i peus amb cera.
Hannahanna també li va recomanar a Tarhunt que pagués la dot per poder casar Telepinus amb la seva filla del déu del Mar .
Després que Inara va consultar amb Ḫannaḫanna , li va donar un home i terres. Aviat, Inara va desaparèixer i quan Ḫannaḫanna va ser informada d'això per l'abella del déu de la Tempesta, va començar una recerca amb la seva ajudant. Aparentment, com Demèter, Ḫannaḫanna desapareix durant una estona en un atac de ràbia i mentre no hi és el bestiar i les ovelles són ofegades i les mares, tant humanes com animals deixen de tenir en compte els seus nens.
Quan la seva ràbia s'esfuma a la Terra Fosca, retorna contenta i les mares es tornen a preocupar del seus fills..
|
[
"Qui és Ḫannaḫanna?",
"Amb quina divinitat se la vincula?",
"Qui era Telepinus?",
"Què va passar-li?",
"Qui era el progenitor?",
"Com es deia?",
"Amb quin altre nom és conegut?",
"A qui va acudir davant la desaparició del seu fill?",
"Com va actuar aquesta?",
"Què va fer-li l'insecte?",
"Quina altra qüestió va plantejar la deessa a Tarhunt?",
"A quina divinitat s'assembla quan s'enfada?",
"Per què?",
"Com es reprodueix aquesta actitud entre la fauna?"
] |
{
"answer_end": [
65,
119,
224,
238,
274,
282,
306,
334,
480,
606,
728,
1047,
1047,
1181
],
"answer_start": [
0,
0,
194,
194,
194,
253,
275,
182,
346,
482,
608,
962,
962,
1106
],
"input_text": [
"És una Deessa Mare Hurrita.",
"Amb la deessa sumèria Inanna.",
"El déu de la vegetació.",
"Que va desaparèixer.",
"El déu de la Tempesta.",
"Tarhunt.",
"Tessub.",
"A Ḫannaḫanna.",
"El va fer anar a buscar el seu fill, i quan es va rendir, ella li va enviar una abella, que el va portar a trobar Telepinus.",
"El va purificar i enfortit picant-lo a les mans i peus i cobrint els seus ulls i peus amb cera.",
"Que pagués la dot per poder casar Telepinus amb la seva filla del déu del Mar.",
"A Demèter.",
"Perquè desapareix durant una estona en un atac de ràbia.",
"Les mares, tant humanes com animals deixen de tenir en compte els seus nens."
]
}
|
books
|
Mes es tractava d'un adversari sotil, qui, el mateix que certs fantasmes, s'engolia els trets, i, en, lloc d'occir-lo, l'engreixaven. En canvi a en Bóta els trets li eixien per la culata. En Bóta era un de tants advocats de secà que no saben de lletra; i el sapastre del jutge de pau, en tractant-se d'ell, finí per estalviar notificacions al secretari i passos a l'agutzil.
Dos testimonis de la confiança de Gorgals firmaven per en Bóta, i en Bóta restava ignorant de tot el que legalment li comunicava en Gorgals.
I cantin papers i mentin barbes.
Així es donà el cas que en Bóta plantà, conreà, gemà i enasprà unes tomaqueres en un hortet que ja no era d'ell, venut dos mesos abans judicialment; i no cal anomenar el personatge que es cruspí els tomàquets.
Per això en Bóta es trobà insolvent amb certa joia. La idea de frustrar la terrible gasiveria d'en Gorgals, l'engrescava.
A desgrat de tots els fracassos, era un pou inexhaurible d'optimisme. Coneixia lleis imaginàries segons les quals li serien retornades les propietats venudes a l'encant, i es disposava a perdre-les, de bell nou, entusiàsticament.
I (el que són les coses!), en Bóta sols encertava en tractar de lladre al jutge de pau, i sols era discret quan, en dir-li això, feia per manera que hi haguessin testimonis.
En Bóta esdevenia perillós a certes hores i en certs dies, sobretot durant les tardes dominicals, després de fer malla. Llavors la seva vèrbola adquiria una convicció i una lògica especial. Bescantava en Gorgals retraient-li històries velles, citant fets i malifetes duts a terme amb refinada perversitat, àdhuc amb individus de la seva pròpia família. ¡En volguéssiu d'homes honrats que purgaven en la presó una paraulada dirigida al jutge, de viudes i menors espoliats, de gent tirada a la misèria, de trampes i despotismes, d'hipocresies i prevaricacions audacioses!
|
[
"Què li passava a en Bóta?",
"Qui era?",
"Com era el jutge de pau?",
"Què va decidir?",
"Qui hi signava per Bóta?",
"I què feia ell?",
"Què va fer en Bóta en un terreny que no era de la seva propietat?",
"Quan havia conclòs la venda?",
"Què va fer quan van sortir els fruits?",
"Què l'animava?",
"Com era, tot i així?",
"Què el feia sentir segur de la seva actitud?",
"Què li passava quan es tornava perillós?",
"Què deia a Gorgals aleshores?"
] |
{
"answer_end": [
186,
251,
283,
373,
437,
514,
660,
696,
757,
879,
949,
1049,
1473,
1636
],
"answer_start": [
134,
188,
255,
255,
375,
441,
549,
631,
700,
768,
881,
951,
1285,
1475
],
"input_text": [
"Que els trets li eixien per la culata.",
"Un de tants advocats de secà que no saben de lletra.",
"Un sapastre.",
"Finí per estalviar notificacions al secretari i passos a l'agutzil.",
"Dos testimonis de la confiança de Gorgals.",
"Restava ignorant de tot el que legalment li comunicava en Gorgals.",
"Plantà, conreà, gemà i enasprà unes tomaqueres.",
"Dos mesos abans.",
"Se'ls cruspí.",
"La idea de frustrar la terrible gasiveria d'en Gorgals.",
"Un pou inexhaurible d'optimisme.",
"Lleis imaginàries segons les quals li serien retornades les propietats venudes a l'encant.",
"Que la seva vèrbola adquiria una convicció i una lògica especial.",
"Li retreia històries velles, citant fets i malifetes duts a terme amb refinada perversitat, àdhuc amb individus de la seva pròpia família."
]
}
|
books
|
¡Tanmateix ens anem tornant molt cracs, els barcelonins!
Ai, senyor! Encara no fa dos mesos que quasi bé tots érem persones acostumades a presenciar impassibles les majors extravagàncies de la civilisació; estàvem familiarisats amb el viu moviment de les capitals populoses; i, si algú feia admiració d'un cas notable, ens el miràvem amb una rialleta de burla, com aquell que diu: -¿D'on surt, ara, aquest beneit? ¡Que està fet a poc!
La gala del barceloní era, com la del botiguer d'Espronceda, nihil admirari. Ens parlaven d'una grossa bancarrota, d'un adulteri acompanyat d'escàndol, d'una criatura de dotze anys suïcida, i tot seguit responíem: -Oh!… ¡Això es veu cada dia! Oh, si anésseu a París!… ¡si haguésseu estat a Londres!…
Llegíem els diaris que porten noves de tot lo món i trobàvem en les seves planes el descobriment d'un centenar d'isles, l'incendi d'una vila entera, el sacrifici d'un mariner que patia mort per salvar a una persona desconeguda, un pacte mercantil que agermanava a dues nacions, la caiguda d'un imperi, la gloriosa aplicació d'un nou remei que deslliurava a la humanitat d'un mal horrible. I nosaltres, freds i avorrits, llençàvem els periòdics, dient:- Quin fàstic! Aquests paperots mai porten res. -Miràvem les funcions de teatre i tot ho trobàvem vell, insípid, pesat, insuportable. Vèiem un article sobre la nosa que fa la Ciutadela, i exclamàvem: -Bah! ¡Sempre ens parlen de lo mateix!
Si de lluny reparàvem munió de gent aturada en un carrer, ja se sabia: tots haviem de dir: -Que n'hi ha, de badocs, a Barcelona!…
|
[
"Com es van transformant els de Barcelona?",
"Com eren feia un parell de mesos?",
"Què els era habitual?",
"Com actuaven si alguna persona reaccionava fora de lloc?",
"Com dient què?",
"Com es feia veure la gala dels de Barcelona?",
"Què volia dir?",
"De què s'hi assabentava la gent?",
"I què hi contestaven?",
"Amb quines ciutats la comparaven?",
"Quins tipus de reculls informatius llegien?",
"Què deien davant de totes les desgràcies que hi podien llegir?",
"Quina sensació els transmetien les obres de teatre?",
"Quin efecte tenien en mirar articles de la Ciutadella?",
"Què deien en veure gent aglomerada?"
] |
{
"answer_end": [
55,
204,
273,
359,
434,
494,
510,
623,
677,
733,
784,
1232,
1318,
1424,
1553
],
"answer_start": [
1,
69,
206,
278,
319,
435,
435,
512,
512,
649,
735,
735,
1235,
1320,
1425
],
"input_text": [
"Molt cracs.",
"Persones acostumades a presenciar impassibles les majors extravagàncies de la civilisació.",
"El viu moviment de les capitals populoses.",
"Se'l miraven amb una rialleta de burla.",
"¿D'on surt, ara, aquest beneit? ¡Que està fet a poc!",
"Com la del botiguer d'Espronceda.",
"Nihil admirari.",
"D'una grossa bancarrota, d'un adulteri acompanyat d'escàndol, d'una criatura de dotze anys suïcida.",
"Que allò es veia cada dia.",
"Amb París i Londres.",
"Els diaris que porten noves de tot lo món.",
"Quin fàstic! Aquests paperots mai porten res.",
"Tot ho trobaven vell, insípid, pesat, insuportable.",
"Que sempre els parlaven de lo mateix.",
"Que n'hi ha, de badocs, a Barcelona."
]
}
|
vilaweb
|
El ministre de Foment espanyol en funcions i secretari d'Organització del PSOE, José Luis Ábalos, ha assegurat aquest matí que a Catalunya hi ha un conflicte polític encara que ‘no saben encara' si ho reconeixeran en un document. Així ho ha afirmat el número tres del PSOE davant els mitjans de comunicació després d'un acte al Museu del Ferrocarril de Madrid en ser preguntat si el PSOE està disposat a reconèixer que hi ha un conflicte polític a Catalunya, arran de la reunió que tenen aquesta tarda amb ERC, per a negociar la investidura de Pedro Sánchez. Les tres línies vermelles que allunyen ERC i el PSOE abans de la reunió sobre la investidura de Sánchez ‘Evidentment hi ha un conflicte polític a Catalunya, és clar que hi ha un conflicte polític a Catalunya, no? O algú pensa que no?, ha exclamat Ábalos. Tanmateix, no ha revelat si estan disposats a signar un document en el qual aquest plantejament es reconegui per escrit: ‘No, no estem parlant d'això, no ho sabem encara'. L'expressió emprada per Ábalos suposa un acostament al llenguatge d'ERC, que en la recent consulta a les seves bases preguntava si estaven d'acord a rebutjar la investidura de Sánchez si prèviament no hi havia ‘un acord per a abordar el conflicte polític amb l'estat a través d'una taula de negociació'. De crisi de convivència a crisi política Abans de les eleccions espanyoles del 10 de novembre, els socialistes solien referir-se a la situació a Catalunya com una crisi de convivència, si bé passats els comicis Sánchez ja va canviar el llenguatge i va admetre estar davant una crisi política. Ábalos formarà part de la comissió negociadora que aquesta tarda es reunirà amb una delegació d'ERC al congrés espanyol per a intentar desblocar la investidura. El ministre de Foment en funcions ha afirmat que aborden la negociació amb ERC amb responsabilitat i que n'esperen ‘que es desbloqui la investidura i comenci a caminar'. No obstant això, no s'ha atrevit a dir si hi haurà investidura abans de gener. Tampoc ha precisat si estan disposats a assumir els plantejaments d'ERC, al·legant que primer cal veure quines són les condicions que posen sobre la taula. No obstant això, i qüestionat sobre l'autodeterminació, ha assenyalat que l'opinió del PSOE sobre aquest tema ja és coneguda.
|
[
"Qui és José Luis Ábalos?",
"Què ha exposat al matí?",
"Què ha advertit, però?",
"Quina posició ocupa en el partit?",
"Quan s'hi ha referit?",
"Què hi haurà a la tarda?",
"Quines han estat les paraules exactes d'Ábalos sobre el conflicte català?",
"Ha aclarit si hi haurà cap mostra formal d'aquesta afirmació?",
"Què ha dit, concretament?",
"A què s'assembla aquesta resposta?",
"Que els va consultar darrerament Esquerra?",
"Com ha evolucionat la situació catalana?",
"Quin és el propòsit de la reunió?",
"Ha dit res sobre si consideren acceptar algunes propostes d'Esquerra?"
] |
{
"answer_end": [
96,
165,
228,
272,
359,
509,
812,
933,
984,
1057,
1288,
1330,
1742,
2064
],
"answer_start": [
0,
80,
127,
230,
230,
459,
663,
814,
825,
935,
1038,
1290,
1583,
1993
],
"input_text": [
"El ministre de Foment espanyol en funcions i secretari d'Organització del PSOE.",
"Que a Catalunya hi ha un conflicte polític.",
"Que no saben encara si ho reconeixeran en un document.",
"El número tres.",
"Després d'un acte al Museu del Ferrocarril de Madrid.",
"Una reunió amb ERC.",
"Evidentment hi ha un conflicte polític a Catalunya, és clar que hi ha un conflicte polític a Catalunya, no? O algú pensa que no?",
"No.",
"No, no estem parlant d'això, no ho sabem encara.",
"Al llenguatge d'ERC.",
"Si estaven d'acord a rebutjar la investidura de Sánchez si prèviament no hi havia un acord per a abordar el conflicte polític amb l'estat a través d'una taula de negociació.",
"De crisi de convivència a crisi política.",
"Intentar desblocar la investidura.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
El barri de Gràcia ja ho té tot a punt per a celebrar la dos-centena festa major. Avui, a les set de la tarda, Roger de Gràcia i Agnès Busquets faran el tradicional pregó que dóna el tret de sortida a les festes. Els carrers de la Vila de Gràcia tornaran a guarnir-se i a omplir-se de concerts en viu, correfocs, activitats per als infants i balls. A més, enguany s'han organitzat més de quatre-cents esdeveniments especials per a commemorar el bicentenari. El centre de la celebració serà a l'envelat dels Jardinets de Gràcia, que recrea una sala de ball tradicional del segle XIX. Acollirà exposicions, conferències i música. Hi haurà una altra novetat que té a veure amb la llista de carrers guarnits: enguany s'hi afegirà el carrer Gran, que es vestirà de cinquanta-sis tires de banderes. Per una altra banda, el carrer Francisco Giner es guarnirà amb ornaments vegetals i florals per a simular la manera com es guarnien els carrers durant les festes majors del segle XIX. Entre les propostes musicals d'enguany hi haurà el sextet femení Roba Estesa i Ebri Knight, que actuaran el dijous dia 17 d'agost; i el grup de música africana Afrikemet i l'argentí Legacaster, que actuaran el dia 18 d'agost. A més, també es farà el dotzè festival Festigàbal als Jardins de la Sedeta, el 18 i el 19 d'agost.
|
[
"Què es farà a Gràcia dintre de poc?",
"Quin acte tindrà lloc avui?",
"Qui se n'encarregarà?",
"Què indica?",
"Què passarà pels carrers?",
"Quin tipus d'activitats s'hi faran?",
"Quants actes s'han planejat per a aquesta edició?",
"Per què?",
"On es farà el centre de la celebració?",
"Què simula?",
"Quines altres activitats culturals hi haurà?",
"Quin carrer s'afegeix a la llista dels decorats?",
"Com es decorarà?",
"I Francisco Giner?",
"Què recrearà?",
"Quines bandes de músics tocaran?"
] |
{
"answer_end": [
80,
170,
170,
211,
267,
347,
424,
456,
526,
581,
626,
740,
791,
884,
975,
1169
],
"answer_start": [
0,
82,
82,
165,
213,
213,
356,
356,
458,
458,
583,
628,
726,
814,
814,
1016
],
"input_text": [
"La dos-centena festa major.",
"El tradicional pregó.",
"Roger de Gràcia i Agnès Busquets.",
"El tret de sortida a les festes.",
"Que tornaran a guarnir-se.",
"Concerts en viu, correfocs, activitats per als infants i balls.",
"Més de quatre-cents esdeveniments especials.",
"Per a commemorar el bicentenari.",
"A l'envelat dels Jardinets de Gràcia.",
"Una sala de ball tradicional del segle XIX.",
"Exposicions, conferències i música.",
"El carrer Gran.",
"De cinquanta-sis tires de banderes.",
"Amb ornaments vegetals i florals.",
"La manera com es guarnien els carrers durant les festes majors del segle XIX.",
"El sextet femení Roba Estesa i Ebri Knight, i el grup de música africana Afrikemet i l'argentí Legacaster."
]
}
|
vilaweb
|
La consellera d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Teresa Jordà, considera que ‘el que passa amb el govern legítim, els presos i aquest judici ho condiciona tot de manera extrema'. ‘No vol dir que els oblidem, però hi ha moments que això s'ha de, segurament, aparcar. És una opinió molt personal. Però segurament ens faria avançar i posar la sisena, que és el que necessita el país', ha afirmat en una entrevista a Ser Catalunya. Tot seguit, ha afegit que cal ‘parlar clar' i que això no és cap problema. ‘Amb educació i respecte es pot dir absolutament tot', considera. D'altra banda, Jordà ha creu que ‘és ridícul assenyalar sempre Madrid' i ha afegit que l'estat espanyol ‘té culpa de molts dels mals, però no de tots'. Un dels principals problemes que, segons Jordà, ha tingut el Govern és que no ha estat capaç d'explicar la situació ‘extremadament complicada' amb què va aterrar. ‘S'havia decapitat un govern, amb una repressió flagrant amb companys a l'exili i a la presó, havíem de començar a gestionar un nou govern i molts ens titllaven d'autonomistes', ha descrit per després afegir que en aquella situació tothom estava patint una ‘ressaca de primer ordre'. La titular d'Agricultura ha posat l'accent en la necessitat de tenir pressupost tenint en compte que es ve d'una situació ‘complicada' de doble pròrroga pressupostària. Ha recordat que abans del cicle electoral no va ser possible arribar a un acord amb els comuns, i ha urgit a seure a negociar ara que s'han acabat les eleccions. ‘Hem de fer les coses diferents. Si no tenim un problema molt greu com a país i això ens ofegarà. Aquest país no es pot permetre més temps sense pressupostos', ha avisat. En aquest punt, ha tornat a insistir que Madrid és la ‘bèstia negre de molts dels mals', però no de tots i ha instat a seure a negociar per arribar a un acord sobre els pressupostos de la Generalitat.
|
[
"Qui és Teresa Jordà?",
"Què pensa sobre la qüestió de Catalunya?",
"A què es refereix?",
"Per què?",
"On ha fet aquestes declaracions?",
"Quina necessitat veu?",
"Com creu que es pot parlar de tot?",
"Quina actitud veu penosa?",
"Com ho defensa?",
"Quin és un dels inconvenients més importants del Govern?",
"A què es refereix?",
"Quina metàfora ha fet servir per explicar com se sentien en aquells moments?",
"De què és responsable?",
"En quina urgència econòmica ha insistit?",
"Per què?",
"Quina mesura creu que cal?"
] |
{
"answer_end": [
60,
176,
263,
378,
425,
470,
554,
637,
718,
881,
975,
1165,
1191,
1246,
1334,
1461
],
"answer_start": [
0,
48,
178,
299,
381,
439,
503,
583,
641,
720,
883,
1061,
1167,
1167,
1167,
1434
],
"input_text": [
"La consellera d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.",
"Que el que passa amb el govern legítim, els presos i aquest judici ho condiciona tot de manera extrema.",
"Al fet que no vol dir que els oblidin, però hi ha moments que això s'ha de, segurament, aparcar.",
"Perque segurament els faria avançar i posar la sisena, que és el que necessita el país.",
"En una entrevista a Ser Catalunya.",
"Parlar clar.",
"Amb educació i respecte.",
"Assenyalar sempre Madrid.",
"Afegint que l'estat espanyol té culpa de molts dels mals, però no de tots.",
"Que no ha estat capaç d'explicar la situació extremadament complicada amb què va aterrar.",
"Al fet que s'havia decapitat un govern, amb una repressió flagrant amb companys a l'exili i a la presó.",
"Que tothom estava patint una ressaca de primer ordre.",
"D'Agricultura.",
"En tenir un pressupost.",
"Perquè es ve d'una situació complicada de doble pròrroga pressupostària.",
"Seure a negociar."
]
}
|
bios
|
Rosalia Pomés (Valls, 1967) és una artista multidisciplinària. Va començar la seva formació amb la pintora vallenca Maria Teresa Sanromà, a l'inici de la dècada dels vuitanta. Posteriorment va anar a l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Tarragona, on va obtenir la titulació oficial en l'especialitat de pintura. Com molt dels artistes de Valls, enceta la seva carrera artística, l'any 1989, participant en les tradicionals exposicions de Nadal de la ciutat. Un any després fa la seva primera mostra individual a la Sala Kesse, a Tarragona.
L'any 2012, després d'un llarg parèntesi de 8 anys de no realitzar cap mostra individual, encara que participa en exposicions col·lectives, va tornar en una mostra a la seva ciutat, concretament la Sala Sant Roc, titulada “Trames”. L'any següent exposa al Museu de l'Estampació de Premià de Mar. El 2014 obté el premi Donart, un guardó que convoca anualment l'Associació de Dones La Frontissa, de Vilanova i la Geltrú, que té com a objectiu reconèixer i donar visibilitat a la trajectòria de les dones artistes. La darrera exposició l'ha feta el 2015 al pati de la Diputació de Tarragona en la qual continua mostrant, a través de les seves obres, l'amor i el respecte a la natura: nius, fulles, flors, plantes, arrels, ferides tancades, obres suggeridores llegades a la seva memòria i a la seva vida.
Obra:
La llana i els teixits esdevindran uns components essencials en la seva producció gràcies a quan era petita va aprendre a fer mitja. La seva obra esta caracteritzada per l'àmplia varietat de tècniques i materials que utilitza. Un dels temes més especials és la natura.
|
[
"Qui és Rosalia Pomés?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"Amb qui va aprendre?",
"Quins anys?",
"A quin centre va ingressar més endavant?",
"Què hi va rebre?",
"A quin acte va presentar per primer cop obres seves?",
"I on en fa una d'exclusiva?",
"Què va fer el 2012?",
"Com es deia l'exposició?",
"Quin reconeixement li va estar conferit el 2014?",
"Què projecta en el seu art?",
"Quins materials particulars resulten fonamentals en els seus projectes?"
] |
{
"answer_end": [
61,
27,
27,
136,
174,
252,
317,
463,
532,
727,
777,
871,
1226,
1435
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
63,
63,
176,
198,
352,
465,
547,
687,
843,
1146,
1354
],
"input_text": [
"És una artista multidisciplinària.",
"A Valls.",
"El 1967.",
"Amb la pintora vallenca Maria Teresa Sanromà.",
"Als vuitanta.",
"A l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Tarragona.",
"La titulació oficial en l'especialitat de pintura.",
"A les tradicionals exposicions de Nadal de la ciutat.",
"A la Sala Kesse.",
"Va tornar en una mostra a la seva ciutat.",
"Trames.",
"El premi Donart.",
"L'amor i el respecte a la natura.",
"La llana i els teixits."
]
}
|
books
|
-Té; llesca el pa.- L'home prengué la ganiveta i després de fer-hi una creu damunt el pa va llescar-lo. Llavors la dona va pendre-li per fer-ne sopes. En aquella casa sempre l'home encetava el pa i abans hi feia una creu amb la ganiveta.
Mentre l'Andreu prenia la sopa flairosa xarrupant i amb la testa baixa, l'àvia va pendre un torrapà i va torrar una llesca grossa, mentre en un tupí s'escalfava el vi de la darrera collita. Per la xemeneia va entrar la claror del cel. L'Andreu va estremir-se i sos ulls van moure' s adalerats dintre ses conques com si volguessin fugir del cervell, encaboriat de desvaris. -Que és tard! Encara tinc les mans testes! Quins tremolins de fred he passat en aquell ombredís !
-Mengeu, home de Déu! ¡Ja ho teniu ben guanyat!
-Ja en tinc prou amb una fulla de sopa.
-L'Andreu és molt de bon faire. Vós enceteu el vi novell.
|
[
"Què va oferir la dona al senyor quan li va dir que llesqués el pa?",
"Com va reaccionar aquest?",
"Quina forma va fer al pa abans de tallar-lo?",
"Què va fer la dona, tot seguit?",
"Com menjava l'Andreu?",
"I què va passar mentrestant?",
"Quina reacció física va tenir l'Andreu?",
"Què va entrar a casa?",
"Per on?",
"Què va exclamar llavors?",
"Com li diuen, a l'Andreu?",
"Per què l'encoratgen a menjar?",
"Amb què diu que té suficient?",
"Què es destaca del jove?"
] |
{
"answer_end": [
102,
46,
102,
149,
308,
367,
549,
471,
471,
708,
729,
756,
795,
827
],
"answer_start": [
0,
0,
20,
104,
238,
238,
473,
444,
428,
473,
710,
710,
758,
798
],
"input_text": [
"La ganiveta.",
"Prengué la ganiveta.",
"Una creu.",
"Va pendre-li per fer-ne sopes.",
"Xarrupant i amb la testa baixa.",
"Que l'àvia va pendre un torrapà i va torrar una llesca grossa.",
"Va estremir-se i sos ulls van moure' s adalerats dintre ses conques.",
"La claror del cel.",
"Per la xemeneia.",
"Que és tard! Encara tinc les mans testes! Quins tremolins de fred he passat en aquell ombredís !",
"Home de Déu.",
"Perquè ja ho té ben guanyat.",
"Amb una fulla de sopa.",
"Que és molt de bon faire."
]
}
|
vilaweb
|
El número dos del govern britànic, Michael Gove, ha assegurat que l'executiu de Boris Johnson feia tot el possible per preparar-se per a un possible Brexit sense acord el 31 d'octubre, quan expira l'última pròrroga concedida per Brussel·les. Gove, que està a càrrec dels preparatius per a una sortida sense acord de la Unió Europea, ha assegurat que el ‘govern treballa a tota màquina' per preparar-se davant. ‘Amb un nou primer ministre, un nou govern i més claredat en la missió, sortirem de la Unió Europea el 31 d'octubre. No hi ha però que valgui. No hi haurà més retards. El Brexit es farà', ha explicat Gove, en un article publicat en l'edició dominical del diari The Times. Segons Gove, el primer ministre Johnson ha creat un ‘gabinet de guerra' integrat per sis ministres que té la responsabilitat de fer complir el Brexit ‘amb qualsevol mesura que sigui necessària'. De fet, el ministre d'Economia, Sajid Javid, ha informat que hi haurà un ‘finançament extra important' aquesta setmana perquè el Regne Unit estigui ‘completament llest'. Javid ha dit al diari The Telegraph que aquests recursos addicionals serviran en part per fer ‘una de les majors campanyes d'informació pública', que tindrà com a objectiu garantir que les persones i empreses estan preparades per un Brexit sense pacte. En el seu primer discurs com a primer ministre, Boris Johnson va plantejar un ultimàtum a la Unió Europea perquè ‘reconsideri' la seva negativa a renegociar amb Londres l'Acord de Retirada signat al novembre de 2018 amb Theresa May. Tanmateix, la Unió Europea va respondre que no pensa renegociar res.
|
[
"Qui és Michael Gove?",
"Què ha asseverat?",
"Què passa el 31 d'octubre?",
"Qui l'avala?",
"De què s'encarrega ara Gove?",
"Com ha dit que se n'està ocupant el govern?",
"Quin panorama veu per al Brexit?",
"Quina data preveu per al canvi polític?",
"On ha raonat aquestes consideracions?",
"I on ha aparegut?",
"Què diu que ha construït Johnson?",
"Quina missió té?",
"Què ha dit el responsable d'Economia?",
"Què va oferir en la seva primera aparició com a ministre?"
] |
{
"answer_end": [
47,
155,
224,
240,
331,
408,
525,
525,
629,
680,
780,
831,
1045,
1405
],
"answer_start": [
0,
35,
168,
197,
242,
333,
411,
482,
598,
616,
714,
714,
885,
1300
],
"input_text": [
"El número dos del govern britànic.",
"Que l'executiu de Boris Johnson feia tot el possible per preparar-se per a un possible Brexit.",
"Que expira l'última pròrroga concedida.",
"Brussel·les.",
"Dels preparatius per a una sortida sense acord de la Unió Europea.",
"Treballant a tota màquina.",
"Amb un nou primer ministre, un nou govern i més claredat en la missió.",
"El 31 d'octubre.",
"En un article.",
"En l'edició dominical del diari The Times.",
"Un gabinet de guerra integrat per sis ministres.",
"Fer complir el Brexit.",
"Que hi haurà un finançament extra important aquesta setmana perquè el Regne Unit estigui completament llest.",
"Un ultimàtum a la Unió Europea."
]
}
|
mitologia
|
Pilumnus, o també Pilumne, va ser una divinitat romana molt antiga que sembla que protegia els nounats a les cases contra els actes i els maleficis dels dimonis. Estava relacionat amb dues deesses també obscures: Intercidona i Deverra. La primera prenia el nom dels "cops de destral" simbòlics que es donaven al marc de la porta i la segona de l'escombra amb la que s'escombrava el llindar després del naixement d'un infant.
Pilumnus sembla prendre el nom de pilon, la maça amb la que es colpejava la porta en la mateixa ocasió. La destral, la maça i l'escombra eren considerats també símbols del conreu: la destral per a tallar els arbres, la maça per aixafar el gra i l'escombra per netejar l'era on es batia el cereal. Amb aquests símbols s'espantaven els dimonis salvatges.
Pilumne apareix sempre al costat del déu Picumnus, o Picumne, igualment enigmàtic, que s'ha relacionat amb el déu Picus. És possible que Pilumnus no sigui el "déu de la maça" sinó el "déu de la javelina", dita "pilum". Es conserva una glossa de Fest Aviè que explica que la paraula "pilumnoe" es trobava en el cant dels Salis, i que s'interpretava com un adjectiu que significava "armats amb la javelina".
Virgili converteix Pilumnus en l'avi de Turn i el pare de Daune i el feia casat amb Dànae.
|
[
"Qui fou Pilumnus?",
"De què s'encarregava?",
"Amb quines divinitats s'associa?",
"Quin significat tenia la denominació d'Intercidona?",
"I Deverra?",
"Com es diu més endavant Pilumnus?",
"A què es refereix, aquest nom?",
"Per a què es feien servir aquestes eines?",
"En quines tasques?",
"Quines criatures s'expulsava amb aquests estris?",
"A qui acostuma a acompanyar Pilumne?",
"Quin és possiblement el símbol que s'adequa més a aquest déu?",
"Per què?",
"Què volia dir pilumnoe?"
] |
{
"answer_end": [
54,
160,
234,
328,
423,
464,
527,
603,
720,
776,
827,
981,
995,
1182
],
"answer_start": [
0,
27,
162,
213,
213,
425,
449,
529,
605,
722,
778,
899,
958,
1060
],
"input_text": [
"Va ser una divinitat romana.",
"Sembla que protegia els nounats a les cases contra els actes i els maleficis dels dimonis.",
"Amb Intercidona i Deverra.",
"Els cops de destral simbòlics que es donaven al marc de la porta.",
"L'escombra amb la que s'escombrava el llindar després del naixement d'un infant.",
"Pilon.",
"A la maça amb la que es colpejava la porta en la mateixa ocasió.",
"Per al conreu.",
"La destral per a tallar els arbres, la maça per aixafar el gra i l'escombra per netejar l'era on es batia el cereal.",
"Els dimonis salvatges.",
"Al déu Picumnus.",
"La javelina.",
"Perquè és dita pilum.",
"Armats amb la javelina."
]
}
|
bios
|
Mª Ángeles Crespo Martínez (Carlet, la Ribera Alta, 1949) és una política valenciana. Diplomada en Magisteri per la Universitat Jaume I de Castelló, casada i mare de dos fills, és militant del Partit Popular, i des del 1995 fins al 2015 alcaldessa de Carlet, on prèviament havia estat regidora de Cultura des del 1991. Ha estat també diputada provincial (1991-2003) i senadora per la província de València (2003-2004 i 2008-2012).
En les eleccions municipals del 1995, la seua elecció com a alcaldessa va ser possible gràcies al suport de tres trànsfugues del PSPV-PSOE, a més dels sis regidors del seu partit. En les eleccions següents, el 1999, obtingué majoria absoluta, i en les del 2011 conservà l'alcaldia, però amb una considerable disminució de vots i amb un regidor menys.
El 1991 va accedir a un escó de la Diputació de València, i el 1995 revalidà la seua acta de diputada provincial i es va fer càrrec de l'àrea d'Acció Social. En la legislatura 1999-2003 va ser designada assessora de la presidenta de les Corts Valencianes. Concorregué a les eleccions generals de l'any 2000 en la llista de candidats al Senat per la província de València, com a suplent d'Esteban González Pons, i la renúncia d'aquest per a participar en el govern de Francisco Camps, que acabava de ser elegit president, li va permetre exercir aquest càrrec al Senat durant uns mesos. En les eleccions generals del 2004 figurava en la llista del Partit Popular al Congrés, però no va aconseguir l'acta de diputada. En les del 2008, tornà a ser candidata al Senat, aquesta vegada com a titular, i es convertí en la senadora valenciana més votada de tota la història de la democràcia. Amb tot i això, després de les tensions entre el president de la Generalitat i el de la Diputació de València, Alberto Fabra i Alfonso Rus, va ser l'únic membre del Senat per València que no s'hi va presentar per a la legislatura següent.
La notorietat de la seua figura pública en l'àmbit estatal va arribar al màxim al setembre del 2011, arran de l'obligació dels càrrecs polítics de fer pública la seua declaració de béns, quan es va desvelar que María Ángeles Crespo, amb alguns altres polítics valencians com Gerardo Camps i Ciprià Ciscar, eren els parlamentaris més rics.
|
[
"Qui és Mª Ángeles Crespo?",
"Quan va néixer?",
"En què va formar-se?",
"De quin partit forma part?",
"De quin indret va ser batllessa?",
"Quins altres càrrecs ha ostentat?",
"Quin fet li va permetre ser alcaldessa?",
"Com va guanyar als següents comicis?",
"Quin any van ser?",
"Què va passar el 2011?",
"Amb quina diferència?",
"De quin sector va ser responsable com a diputada el 1995?",
"Quin any va presentar-se als comicis generals?",
"Quant de temps va representar el PP al Senat?",
"Què va aconseguir l'any 2008?",
"Què va passar després dels conflictes entre Alberto Fabra i Alfonso Rus?"
] |
{
"answer_end": [
84,
57,
108,
207,
257,
405,
609,
672,
672,
711,
780,
938,
1088,
1365,
1663,
1902
],
"answer_start": [
0,
0,
86,
177,
177,
262,
469,
611,
611,
676,
676,
842,
1038,
1038,
1497,
1681
],
"input_text": [
"És una política valenciana.",
"El 1949.",
"En Magisteri.",
"Del Partit Popular.",
"De Carlet.",
"Regidora de Cultura, diputada provincial i senadora per la província de València.",
"El suport de tres trànsfugues del PSPV-PSOE, a més dels sis regidors del seu partit.",
"Amb majoria absoluta.",
"El 1999.",
"Que conservà l'alcaldia.",
"Amb una considerable disminució de vots i amb un regidor menys.",
"De l'àrea d'Acció Social.",
"L'any 2000.",
"Uns mesos.",
"Es convertí en la senadora valenciana més votada de tota la història de la democràcia.",
"Que va ser l'únic membre del Senat per València que no s'hi va presentar per a la legislatura següent."
]
}
|
books
|
Era una cosa que, per la seva novetat i estranyesa, li causava esborronaments semblants als que ocasiona una visió sobrenatural. Si només se li haguessin fet visibles els pensaments imatjats de la gent, aquells pensaments, que ja en essència tenen forma i color, el cas li hauria semblat més natural i de bon entendre. Però, àdhuc les idees més abstractes, àdhuc els sentiments, àdhuc els vicis i les passions, se li manifestaven amb formes i colors mai vistes, ni imaginades, i les ànimes presentaven perspectives, que li feien venir el cap en roda, i visions, que l'esfereïen.
El qui hagi observat amb un comptafils alguns insectes a parts a parts, no haurà pogut menys d'esgarrifar-se de llurs formes monstruoses i repugnants: d'aquelles pells grolleres, d'aquelles escates llosals, d'aquells formidables pels acanocats i d'aquells unglots i serres i cuirasses i tentacles enormes ; i no haurà pogut menys de pensar: -Déu ens guard que aquests animals tinguessin les proporcions, que ara aparenten, puix que causarien més horror que les més espantoses bèsties prediluvianes. -Doncs bé, més monstruoses i horribles eren encara les fantasmates, que, a la vista del astorat pagès, afectaven les males passions dins els avencs llotosos i les cavernes llòbregues de les ànimes encossades. Allí l'enveja serposa i rastrera babaiejava el seu verí; allí la golosia, de ventre de gripau i boca de drac, reglotava els mals fums de les seves digestions i reganyava les deformitats degudes als seus embotiments i corrences; allí la luxúria, bèstia llorda i pestilenta, arrossegava pel llot les entranyes inflamades, tal com arrosseguen per terra les tripes els cavalls esventrats en una cursa de braus; allí la supèrbia, de pelatge cresp, s'estarrufava, tot pensant en aquells, que desitjava calcigar sota ses peülles de porc; allí la peresa, baluerna sense cor, blana com un pop, gangrenada de braços i cames, esbravava ses males humors; allí… ¿com enumerar-les i descriure-les totes, si eren tantes i, per altra part, presentaven formes tan variades que, àdhuc moltes d'essencialment idèntiques, li semblaven completament diferents, a l'infeliç pagès?
Aquelles figures monstruoses i vives s'obiraven confosament a manera de boiroses muntanyes al fons d'un paisatge a cel fosquejant; mes, cada pensament que passava, n'aclaria amb sinistres resplendors alguna o algunes.
En Jeroni havia adquirit un sentit nou. Veia coses extraordinàries, que li donaven la percepció immediata i profunda de la manera d'ésser, de sentir i de pensar de l'altra gent; i, després que hagué vençut la basarda de les primeres impressions, es congratulà del seu estat.
-Això va de bo, Jeroni -va dir-se. -El sant pelegrí t'ha desemboirat la vista tal com t'ho va prometre. Estàs ben serè. Hi veus més que l'altra gent. Fitre, quin negoci! A fora les caretes! Heu-vos aquí acabat el Carnestoltes de tot l'any. Ara ens veurem les cares. -I amb maligna fruïció, com aquell que no hi toca va posar-se a visurar els transeünts a cua d'ull. I dins el seu magí anava fent comentaris de sal i pebre.
|
[
"A què li recordava a en Jeroni el que li passava?",
"Què se li apareixia?",
"Quines parts dels animals li gelaven la sang?",
"Què era encara pitjor, segons l'home?",
"Allà hi havia els pecats capitals?",
"Com era el primer d'aquests?",
"I l'últim?",
"Com se li apareixien les imatges?",
"El protagonista va aconseguir una habilitat que abans no tenia?",
"En què consistia?",
"N’estava content?",
"Qui l’hi havia donat?",
"En Jeroni estava confós?",
"Què li passava pel cap mentre observava la gent?"
] |
{
"answer_end": [
127,
429,
883,
1285,
1928,
1342,
1900,
2274,
2401,
2539,
2636,
2740,
2786,
3060
],
"answer_start": [
52,
331,
651,
1089,
1287,
1287,
1818,
2145,
2363,
2403,
2544,
2674,
2742,
2955
],
"input_text": [
"Als esborronaments que ocasiona una visió sobrenatural.",
"Les idees més abstractes, els sentiments, els vicis i les passions.",
"Llurs formes monstruoses i repugnants: les pells grolleres, les escates llosals, els formidables pels acanocats i els unglots i serres i cuirasses i tentacles enormes.",
"Les fantasmates, que afectaven les males passions dins els avencs llotosos i les cavernes llòbregues de les ànimes encossades.",
"Sí.",
"Serpós i rastrero.",
"Sense cor, bla com un pop, gangrenat de braços i cames.",
"A manera de boiroses muntanyes al fons d'un paisatge a cel fosquejant.",
"Sí.",
"Veia coses extraordinàries, que li donaven la percepció immediata i profunda de la manera d'ésser, de sentir i de pensar de l'altra gent.",
"Sí.",
"El sant pelegrí.",
"No.",
"Comentaris de sal i pebre."
]
}
|
vilaweb
|
La inversió prevista per al País Valencià en el pressupost de l'estat espanyol per a l'any que ve ha revifat les diferències entre els socis del Botànic. Els comptes del govern de Pedro Sánchez destinen al País Valencià 1.189 milions, és a dir, un 9,8% del total. La xifra s'acosta molt al 10% que el president de la Generalitat, Ximo Puig, va demanar a Sánchez en la reunió que van tenir a la Moncloa el mes d'octubre passat. Pels socialistes valencians és una xifra raonable, però Compromís la considera insuficient. La vice-presidenta de la Generalitat i coportaveu de Compromís, Mónica Oltra, ha remarcat que són una millora respecte als de l'any anterior, però que són ‘molt millorables'. Així mateix, creu que hi ha diferències injustificades respecte d'algunes altres comunitats autònomes. ‘Els valencians som el 10,6% de la població –diu Oltra– i els pressupostos de les inversions territorials arriben al 9,8%, com si 400.000 valencians no comptàrem, quan l'estatut d'autonomia diu molt clarament que les inversions dels pressupostos han de ser proporcionals als pes demogràfic.' En la mateixa línia, el diputat Joan Baldoví ha recordat: ‘Els valencians som el 10,7% de la població i volem el 10,7% de la inversió en el pressupost.' I ha afegit que ja ha calgut suportar molts anys de ‘maltractament'. On sí que coincideixen socialistes i Compromís és a considerar insuficient la quantitat que els comptes de l'estat destinen a l'Autoritat del Transport Metropolità, que és de deu milions. Ximo Puig ha assegurat que s'arribaria a la quantitat de trenta-vuit milions d'euros per a aconseguir la integració tarifària a través d'esmenes. Compromís també ha mostrat el seu desacord amb la dotació de deu milions i ha anunciat esmenes. Tot això en el supòsit que el pressupost s'acabi tramitant.
|
[
"Què ha crispat l'ambient entre els membres del Botànic?",
"Quants diners inverteix el govern central en la Comunitat Valenciana?",
"Quin percentatge del conjunt representa?",
"A quin s'assembla?",
"Com es diu el president autonòmic?",
"Quan li ho va sol·licitar?",
"Què els sembla als membres del PSOE?",
"I als de Compromís?",
"Qui és Mónica Oltra?",
"Com ho considera respecte d'altres zones?",
"Quin argument principal exposa?",
"Quines paraules ha tingut Baldoví?",
"On s'entenen, però, el PSOE i Compromís?",
"Què ha garantit Puig?"
] |
{
"answer_end": [
152,
233,
262,
351,
339,
425,
476,
517,
595,
795,
1086,
1241,
1474,
1643
],
"answer_start": [
0,
154,
154,
264,
298,
264,
427,
478,
519,
583,
960,
1110,
1311,
1499
],
"input_text": [
"La inversió prevista per al País Valencià en el pressupost de l'estat espanyol per a l'any que ve.",
"1.189 milions.",
"Un 9,8%.",
"Al 10% que el president de la Generalitat va demanar.",
"Ximo Puig.",
"En la reunió que van tenir a la Moncloa el mes d'octubre passat.",
"Una xifra raonable.",
"Insuficient.",
"La vice-presidenta de la Generalitat i coportaveu de Compromís.",
"Creu que hi ha diferències injustificades.",
"Que l'estatut d'autonomia diu molt clarament que les inversions dels pressupostos han de ser proporcionals als pes demogràfic.",
"Que els valencians són el 10,7% de la població i volen el 10,7% de la inversió en el pressupost.",
"A considerar insuficient la quantitat que els comptes de l'estat destinen a l'Autoritat del Transport Metropolità.",
"Que s'arribaria a la quantitat de trenta-vuit milions d'euros per a aconseguir la integració tarifària a través d'esmenes."
]
}
|
vilaweb
|
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha anunciat inversions de 1.900 milions d'euros al servei de rodalia durant aquest mandat. En una entrevista que publica avui La Vanguardia, Rajoy també explica que les inversions formen part d'un pla de vuit anys, 2017-2025, amb un cost total de gairebé 3.900 milions. El president assegura que Rodalia i el corredor mediterrani ‘seran una prioritat', però que ‘ambdues coses a la vegada no es poden fer' perquè el pressupost no arriba tan enllà. Rajoy participarà avui en acte sobre infrastructures, on s'espera que doni més detalls sobre aquest pla d'inversions. De totes maneres, no és la primera vegada que proposa un mena de pla de xoc per a millorar el servei de Rodalia que no s'acaba concretant. L'ex-president Zapatero va prometre una inversió de 4.000 milions que més tard Anna Pastor va retallar fins per sota dels 400 i dels quals només s'ha executat el 5%. Tanmateix, Rajoy ha dit: ‘El 48% de la inversió a Espanya en rodalia ha estat a Catalunya.' Per tant, considera que no és just dir que el govern espanyol ha desatès el Principat. En tot cas, pensa, l'executiu s'havia d'haver explicat més bé. ‘Sóc conscient que els ciutadans no volen titulars sinó un pla realista i viable', ha afegit. El govern no hi veu cap esperança El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vice-president, Oriol Junqueras, signen un article conjunt a El Periódico on denuncien els incompliments reiterats de l'estat espanyol en matèria d'inversions en infrastructures. Ambdós polítics desgranen algunes dades i expliquen que Renfe només ha executat el 5% de l'obra prevista, mentre Adif, el gestor de les infrastructures ferroviàries, només ha complert el 27% de les seves obres. Pel que fa a Aena, el compliment és del 14% i en matèria de ports el 43%. Sobre les retallades de Pastor, Puigdemont i Junqueras asseguren que ‘és una de tantes promeses que no es concreten mai. L'estat espanyol fa bona la dita: les paraules se les emporta el vent.' Pel que fa a la gestió del corredor mediterrani, la consideren ‘una actuació negligent que afeixuga la capacitat exportadora dels territoris més dinàmics de l'estat'. I asseguren que a base d'incompliments, les promeses d'inversió ‘han perdut tota la credibilitat als ulls de la societat catalana'. Ahir, en una conferència, el conseller de Territori, Josep Rull, va dir que el deute de l'estat espanyol amb Catalunya per les inversions promeses que no s'han executat és d'uns 10.000 milions d'euros.
|
[
"Qui és Mariano Rajoy?",
"On s’ha publicat la seva entrevista?",
"Quins dos projectes són prioritaris?",
"Es poden fer alhora?",
"Per què no?",
"A quina inversió es va comprometre Zapatero?",
"Quin percentatge s’ha dut a terme?",
"Per què?",
"Per quin motiu creu Rajoy que Catalunya no té raons per queixar-se?",
"Què han fet Carles Puigdemont i Oriol Junqueras?",
"On ha aparegut?",
"Quin percentatge de les inversions ha complert Adif?",
"Per què els catalans no confien en les promeses d’inversió?",
"Qui és Josep Rull?",
"Què va afirmar ahir?"
] |
{
"answer_end": [
47,
188,
400,
454,
495,
819,
918,
918,
1097,
1523,
1419,
1734,
2300,
2365,
2502
],
"answer_start": [
0,
140,
319,
319,
319,
754,
754,
754,
931,
1290,
1256,
1638,
2170,
2328,
2355
],
"input_text": [
"El president del govern espanyol.",
"A La Vanguardia.",
"Rodalia i el corredor mediterrani.",
"No.",
"Perquè el pressupost no arriba tan enllà.",
"A 4.000 milions.",
"El 5%.",
"Perquè Anna Pastor va retallar fins per sota dels 400 milions.",
"Perquè el 48% de la inversió a Espanya en rodalia ha estat a Catalunya.",
"El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vice-president, Oriol Junqueras, signen un article conjunt a El Periódico on denuncien els incompliments reiterats de l'estat espanyol en matèria d'inversions en infrastructures.",
"A El Periódico.",
"El 27%.",
"Perquè a base d'incompliments han perdut tota la credibilitat.",
"El conseller de Territori.",
"Que el deute de l'estat espanyol amb Catalunya per les inversions promeses que no s'han executat és d'uns 10.000 milions d'euros."
]
}
|
bios
|
Gina Tost i Faus (Barcelona, 15 de febrer de 1985) és una comunicadora i periodista especialitzada en videojocs i tecnologia.
És professora de comunicació a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i professora d'història i indústria dels videojocs al Tecnocampus de Mataró. Col·labora en el programa Generació Digital de Catalunya Ràdio i TV3, i al suplement dominical del Diari Ara.
Precursora del vídeo online a Internet, abans de la invenció de YouTube, i dedicada al sector dels videojocs, actualment figura al Top 100 European Founders, per The Hundert Magazine. Cinc anys després d'obrir el seu blog, l'any 2000, considerat un dels primers videoblogs de parla hispana, el 2005, va penjar el seu primer vídeo a la xarxa, el qual va tenir molta repercussió, i va començar a treballar amb Televisa. A partir del videoblog va aconseguir, també, tenir un programa a TV3 anomenat Ginàpolis, unes càpsules de cultura per a joves. Després va passar a Generació Digital a Catalunya Ràdio, i més endavant, el 2006, a un programa de televisió en directe per Internet.
A més de treballar per a cadenes de televisió, emissores de ràdio, diaris i webs de tot el món, incloent-hi Espanya, Llatinoamèrica, Estats Units o el Japó entre d'altres, ha participat com a professora de Grau en Videojocs, ha publicat juntament amb Oriol Boira, el llibre "Vida Extra" on s'explica com els videojocs i l'oci digital han passat a formar part de la cultura, les relacions i els hàbits de la nostra societat.
Ha estat cofundadora & CEO de l'empresa tecnològica i plataforma de promoció d'Apps Geenapp el 2013, la primera empresa programàtica Ad-Tech de Barcelona, empresa invertida per Kima Ventures, Caixa Capital Risc i Telefònica. Recomanada per la revista Wired com una de les millors cent empreses emergents del 2015.
|
[
"Qui és Gina Tost?",
"Quan va néixer?",
"En quin camp treballa especialment?",
"A quina universitat imparteix classes?",
"De què?",
"I al Tecnocampus?",
"A quin espai televisiu i radiofònic participa?",
"De quins mitjans?",
"I què fa a l'ARA?",
"En què va ser capdavantera?",
"A quin rànquing apareix?",
"De quina revista és?",
"Quin projecte va iniciar el 2000?",
"A quina creació va dur la fama del primer vídeo que va pujar a Internet?",
"A quins països ha fet carrera?",
"De quina companyia ha estat directora?"
] |
{
"answer_end": [
83,
50,
124,
196,
196,
278,
348,
348,
388,
428,
546,
572,
679,
895,
1239,
1584
],
"answer_start": [
0,
0,
73,
126,
126,
205,
280,
291,
280,
390,
500,
521,
574,
808,
1069,
1493
],
"input_text": [
"És una comunicadora i periodista.",
"El 1985.",
"En videojocs i tecnologia.",
"A la Universitat Politècnica de Catalunya.",
"De comunicació.",
"D'història i indústria dels videojocs.",
"A Generació Digital.",
"De Catalunya Ràdio i TV3.",
"Hi col·labora al suplement dominical.",
"En el vídeo online a Internet.",
"Al Top 100 European Founders.",
"De The Hundert Magazine.",
"Un dels primers videoblogs de parla hispana.",
"A un programa a TV3 anomenat Ginàpolis.",
"A Espanya, Llatinoamèrica, Estats Units o el Japó entre d'altres.",
"De Geenapp."
]
}
|
bios
|
Pilar Vélez Vicente (Barcelona, 2 de febrer de 1957), historiadora de l'art i gestora cultural, és des de l'1 de maig de 2012 la directora del Museu del Disseny de Barcelona, producte de la integració de les col·leccions del Museu d'Arts Decoratives, el Museu de Ceràmica, el Museu Tèxtil i de la Indumentària i el Gabinet d'Arts Gràfiques de la ciutat. Pilar Vélez va substituir en el càrrec na Marta Montmany, que es va jubilar durant la primavera de 2012.
El 1986 es doctorà en història de l'art per la Universitat de Barcelona. Del 1986 al 1994, va ser directora del Museu de les Arts Gràfiques. Des del 1995, i fins al 2012, Pilar Vélez ha estat directora del Museu Frederic Marès, una etapa durant la qual el Museu s'ha reafirmat com un centre de referència de l'escultura i el col·leccionisme. El 2011 va finalitzar el projecte de renovació i modernització iniciat el 1996, que ha dotat al museu d'una imatge i unes condicions expositives d'acord tant amb les exigències museogràfiques actuals com amb les necessitats del patrimoni.
Així mateix, Pilar Vélez ha estat la impulsora d'una línia de recerca i publicacions dels seus fons, com també de noves lectures de les seves col·leccions a través de la mirada contemporània. L'ACCA ha atorgat un dels seus Premis 2012 al projecte de renovació del Museu Frederic Marès. Des del 1996 és acadèmica de número de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i des del 2007 de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Acadèmica bibliotecària de 1998 a 2014. Directora del Butlletí de 2004 a 2012.
«Obra de Pilar Vélez Vicente» a Dialnet.
|
[
"Qui és Pilar Vélez?",
"Quan va néixer?",
"Quin centre dirigeix?",
"D'on prové el seu contingut?",
"A qui va reemplaçar Vélez?",
"Per què?",
"En què va cursar estudis de doctorat?",
"De què ha estat al capdavant durant molts anys?",
"Què significa el Museu a hores d'ara?",
"Quin resultat s'hi ha vist amb el projecte d'actualització que va començar el 1996?",
"Quines altres iniciatives ha promogut Vélez?",
"Quina organització l'ha premiada pel projecte al Frederic Marès?",
"A on pertany des del 1996?",
"I des del 2007?"
] |
{
"answer_end": [
94,
52,
173,
352,
410,
457,
498,
685,
799,
1038,
1230,
1324,
1420,
1479
],
"answer_start": [
0,
0,
96,
139,
354,
354,
467,
600,
712,
801,
1053,
1232,
1326,
1326
],
"input_text": [
"És historiadora de l'art i gestora cultural.",
"El 1957.",
"El Museu del Disseny de Barcelona.",
"Del Museu d'Arts Decoratives, el Museu de Ceràmica, el Museu Tèxtil i de la Indumentària i el Gabinet d'Arts Gràfiques de la ciutat.",
"Na Marta Montmany.",
"Perquè es va jubilar durant la primavera de 2012.",
"En història de l'art.",
"Del Museu Frederic Marès.",
"Un centre de referència de l'escultura i el col·leccionisme.",
"Ha dotat al museu d'una imatge i unes condicions expositives d'acord tant amb les exigències museogràfiques actuals com amb les necessitats del patrimoni.",
"Una línia de recerca i publicacions dels seus fons, com també noves lectures de les seves col·leccions a través de la mirada contemporània.",
"L'ACCA.",
"A la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.",
"Des del 2007 de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona."
]
}
|
mitologia
|
Dífil de Sinope (en llatí Diphilus, en grec Δίφιλος) va ser un poeta còmic atenenc de la nova comèdia, contemporani de Menandre d'Atenes i Filemó el Vell, nascut a Sinope. Va ser amant de la cortesana Gnataena, a qui va atacar en algunes de les seves comèdies quan estava sota la influència de la gelosia. Es diu que va escriure unes 100 obres i en algunes hi va actuar ell mateix.
Encara que cronològicament pertanyé a la nova comèdia, la seva poesia s'acosta més a la comèdia mitjana, i és així, per exemple, que en les seves obres escollí sovint temes mitològics i les va portar a l'època d'Arquíloc de Paros, Hiponax i Safo. El seu llenguatge era simple i elegant, però s'allunyà de vegades de la puresa àtica.
El Rudens de Plaute és una traducció d'una obra de Dífil, però no se'n coneix el nom grec. Altres obres seves de les que se'n conserven fragments o només el títol van ser:
Dífil està traduït al català en l'edició bilingüe de la Col·lecció Clàssics grecs i llatins de la Fundació Bernat Metge (vol. 391): Dífil, Apol·lodor de Carist, Apol·lodor de Gela, Fragments de Comèdia Nova. Introducció, text grec revisat, traducció i notes de Jordi Pérez Asensio. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2012. (Aquí Arxivat 2014-09-26 a Wayback Machine.).
|
[
"Qui fou Dífil de Sinope?",
"Amb qui va coincidir en el temps?",
"Qui va ser amant seva?",
"Com va aparèixer en les seves creacions?",
"En quins moments?",
"Quantes composicions va produir?",
"Va representar-ne cap personatge?",
"A quines?",
"De què formava part, tenint en compte les dates?",
"Però a quin tipus és més propera?",
"De què tractaven les històries?",
"Com era l'estil?",
"Quina relació té el Rudens de Plaute amb l'autor?",
"S'han traslladat composicions seves a la llengua catalana?",
"Qui és el traductor?"
] |
{
"answer_end": [
82,
153,
209,
259,
304,
343,
380,
380,
435,
485,
565,
713,
771,
915,
1167
],
"answer_start": [
0,
0,
172,
172,
172,
306,
346,
346,
382,
437,
515,
629,
715,
887,
1019
],
"input_text": [
"Va ser un poeta còmic atenenc.",
"Amb Menandre d'Atenes i Filemó el Vell.",
"La cortesana Gnataena.",
"La va atacar en algunes de les seves comèdies.",
"Quan estava sota la influència de la gelosia.",
"Unes 100.",
"Sí.",
"En algunes.",
"A la nova comèdia.",
"A la comèdia mitjana.",
"De temes mitològics.",
"Simple i elegant, però s'allunyà de vegades de la puresa àtica.",
"Que és una traducció d'una obra seva.",
"Sí.",
"Jordi Pérez Asensio."
]
}
|
books
|
En això l'atenció dels dignes milicians fou atreta per un traquetreig pausat de ferradures que venia de carrer amunt. Prengueren els retacos que tenien arrimats a la paret en el moment en què girava la cantonada un cavaller d'aspecte mig-eval, empolainat fins als genolls, mig abrigat amb una esclavina curta i folgada i cobrint son cap amb un capell tirolès amb ploma i tot, trajo molt en boga entre els que podríem dir-ne sportmen d'aquell temps. Ben aviat el reconegueren per en Ramon de Montbrió, i, com si fos ell justament l'objectiu de sa vigilància, se quadraren al mig del carrer amb posat de barrar-li el pas.
-Alto y quien vive- li cridaren. Mes el cavaller avançava pausadament, com si, absort en sos pensaments, no s'adonés dels sentinelles fins que el cavall hi fou de nassos. Allavors un dels sentinelles estengué el braç parant la bèstia i cridant amb veu bastant ferma:
-Alto! Aquí no es passa.
-Què?- féu el cavaller, com si es despertés.
-Que aquí no es passa!- cridà l'altre, més alt, tal com si parlés a un sord. -Vostè va a veure el Rector, i aquí no passa ningú sense primís.
-Primís de quí?- respongué aquell amb un aire de candor que l'altre no comprengué.
-Del Presidenta de la Junta Revolucionaria?- insistí el cavaller amb la mateixa socarroneria d'abans i esguardant-lo amb una fixesa que ja al pobre home començava a fer-li pessigolles. En això, fent-li chor el seu company, respongué:
|
[
"Quin soroll va distreure els milicians?",
"D’on procedia?",
"Què van fer?",
"Qui va aparèixer aleshores?",
"Com es descriu?",
"En quin cercle era una indumentària de moda?",
"Els milicians van reconèixer el cavaller?",
"Qui era?",
"Com es van col·locar els milicians?",
"Què li van dir?",
"En Ramon es va aturar?",
"Què el va fer frenar?",
"Qui anava a veure en Ramon?",
"Què calia per poder accedir-hi segons els milicians?",
"En Ramon es reia dels sentinelles?"
] |
{
"answer_end": [
90,
116,
171,
223,
374,
447,
499,
499,
618,
638,
789,
885,
1061,
1097,
1282
],
"answer_start": [
8,
55,
118,
192,
212,
376,
449,
449,
558,
621,
653,
791,
1035,
1035,
1227
],
"input_text": [
"Un traquetreig pausat de ferradures.",
"De carrer amunt.",
"Prengueren els retacos que tenien arrimats a la paret.",
"Un cavaller.",
"Com un cavaller d'aspecte mig-eval, empolainat fins als genolls, mig abrigat amb una esclavina curta i folgada i cobrint son cap amb un capell tirolès amb ploma i tot.",
"Entre els sportmen d'aquell temps.",
"Sí.",
"En Ramon de Montbrió.",
"Se quadraren al mig del carrer amb posat de barrar-li el pas.",
"Alto y quien vive.",
"No.",
"Que un dels sentinelles estengué el braç parant la bèstia i cridant amb veu bastant ferma.",
"El Rector.",
"Un primís.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Ceneu (en grec antic Καινεύς) d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill d'Èlat, rei dels làpites.
En néixer era una noia i tenia el nom de Cenis, fins que fou assetjada i forçada per Posidó, que per compensar-la li volgué concedir un desig. Ella va demanar que la convertís en un home invulnerable. El déu hi accedí i la va transformar.
Amb la seva nova forma, Ceneu va prendre part en la lluita contra els centaures i, com que els causava moltes baixes i no el podien ferir amb les armes, els centaures el van enterrar viu sota un munt de troncs d'avet i pedres que el van ofegar. Després de mort, els déus el transformaren una altra vegada en dona, o en un ocell del mateix nom que alguns han identificat amb el flamenc.
Segons una altra tradició, Ceneu, quan va ser transformat en home, es va tornar superbiós i va plantar la seva llança al mig de la plaça pública exigint que tothom adorés la seva arma com una divinitat. Zeus el va castigar enviant-li els centaures que van acabar matant-lo. Ceneu figura en alguns catàlegs dels argonautes. Un fill seu, Coró, va ser rei dels làpites en temps d'Hèracles.
|
[
"Qui fou Ceneu?",
"Quina tradició en parla?",
"De qui era descendent?",
"Com era en el seu naixement?",
"I quin era el seu nom?",
"Què li va passar?",
"Què va oferir-li el déu?",
"Quin va escollir?",
"Com va actuar Posidó?",
"Què va fer amb aquesta nova aparença?",
"Com van intentar-lo aturar aquestes criatures?",
"Va morir?",
"Què van fer-li les divinitats?",
"En quin altre ésser el van poder convertir?",
"Amb quin animal s'identifica?",
"Quina altra història s'explica de Ceneu?"
] |
{
"answer_end": [
82,
82,
113,
137,
161,
206,
256,
314,
352,
433,
597,
614,
666,
696,
738,
941
],
"answer_start": [
0,
0,
62,
115,
115,
115,
200,
258,
316,
354,
507,
599,
599,
616,
673,
740
],
"input_text": [
"Va ser un heroi grec.",
"La mitologia grega.",
"D'Èlat, rei dels làpites.",
"Una noia.",
"Cenis.",
"Que fou assetjada i forçada per Posidó.",
"Un desig.",
"Que la convertís en un home invulnerable.",
"Hi accedí i la va transformar.",
"Va prendre part en la lluita contra els centaures.",
"El van enterrar viu sota un munt de troncs d'avet i pedres que el van ofegar.",
"Sí.",
"El transformaren una altra vegada en dona.",
"En un ocell del mateix nom.",
"Amb el flamenc.",
"Que quan va ser transformat en home, es va tornar superbiós i va plantar la seva llança al mig de la plaça pública exigint que tothom adorés la seva arma com una divinitat."
]
}
|
books
|
L'Andreu furgà ses mans en la neu per netejar-les. Les tenia xopes de sang fumejant. Va netejar el ganivet bullent passant-lo damunt la nevada, i tot seguit es carregà el senglar.
La ferida degotava i damunt la blancor de la neu queien les gotes de sang redones i vermelles com els galzerans i les cireres d'arboç que havien madurat en les fredors de l'hivern.
L'Andreu feia via apressat cap a la primera casa d'aquella contrada cridant de tant en tant com si salmegés el ritual de l'alegria ubriagant, refulgent!
-Ja és meu, Tecla polida! bonic meu! ¡filló del pare! rovelló meu! Ja sóc un altre!
I fins s'avergonyia d'haver desitjat plorar nit i dia fins que els ulls se li fonguessin entre les llàgrimes i arribar orb als peus de la seva muller i allí agemolit, sentir la seva mà tèbia i amorosa que li feia una moixaina i el conduïa perdonat pels camins de la vida. -Què vol dir, plorar?… Riure! amb el cap ben alt i el senglar mort cos a cos… Tecla polida! Tecla bonica! Ja vinc! Vaig a fer la capta del senglar!- exclamà l'Andreu, cridant en les solituds aclaparadores d'aquelles muntanyes plenes de neu.
Després de passar per damunt les aigües enconcades del gorg glaçat, l'Andreu trucava a can Buscà.
-Minyons de Déu! Obriu!
|
[
"Com es va netejar les mans l’Andreu?",
"De què les tenia brutes?",
"Quina eina va fregar també?",
"Què duia al damunt?",
"Anava deixant rastre damunt la neu?",
"Amb què es podien comparar les gotes de sang?",
"Com caminava?",
"Anava en silenci?",
"A qui es dirigien els seus crits?",
"De què es penedia?",
"Se sentia content?",
"Hi havia més gent al seu voltant?",
"Per on va haver de caminar?",
"A quina casa volia entrar?",
"Què va demanar des de fora?"
] |
{
"answer_end": [
49,
83,
142,
178,
253,
359,
387,
512,
538,
749,
948,
1111,
1179,
1209,
1233
],
"answer_start": [
0,
51,
85,
146,
180,
180,
361,
429,
515,
600,
873,
1039,
1113,
1181,
1228
],
"input_text": [
"Furgant-les en la neu.",
"De sang fumejant.",
"Un ganivet.",
"Un senglar.",
"Sí.",
"Amb els galzerans i les cireres d'arboç que havien madurat en les fredors de l'hivern.",
"Apressat.",
"No.",
"A la Tecla.",
"D'haver desitjat plorar nit i dia fins que els ulls se li fonguessin entre les llàgrimes i arribar orb als peus de la seva muller.",
"Sí.",
"No.",
"Per damunt les aïgues enconcades del gorg glaçat.",
"A can Buscà.",
"Que l'obrissin."
]
}
|
vilaweb
|
La candidatura encapçalada pel secretari general de Podem, Pablo Iglesias, controlarà el consell ciutadà estatal del partit, que és el màxim òrgan de decisió. Amb 37 consellers, ha superat Íñigo Errejón, que aspirava a prendre'n el domini però que finalment només hi tindrà 23 consellers. Per una altra banda, la candidatura anticapitalista n'ha aconseguits dos, dels 62 que conformen l'òrgan. Amb això, Pablo Iglesias acumula el 60,3% dels llocs de la cúpula si s'hi inclouen les cadires nates del secretari general i els càrrecs autonòmics afins; Errejón es queda amb un 36,5% dels llocs; i un 3,1% serà dels anticapitalistes. Vegeu ací qui conformarà el consell ciutadà estatal. En formarà part el català Vicenç Navarro, que va tancar les llistes de Catalunya Sí que es Pot a les eleccions del 27-S,la valenciana Jèssica Albiach, diputada al Parlament de Catalunya, Juan Pedro Yllanes, diputat al congrés espanyol per Podem Balears i Ángela Ballester, diputada per València al congrés espanyol. Quant al document polític, que marcarà la línia ideològica del partit aquests anys vinents, la candidatura d'Iglesias també s'ha imposat, amb un 56% dels vots, i ha superat el 33,7% de la llista d'Errejón i el 9,93% dels anticapitalistes. El document de ‘Podem per a totes' proposa una línia ideològica més semblant a l'actual: demana de recuperar més connexió amb el carrer i enfortir el projecte propi, allunyant-se de les altres formacions. La llista d'Iglesias també ha guanyat en la votació del document organitzatiu, ètic i d'igualtat. En la votació per a la secretaria general no hi havia tanta intriga. Iglesias renova el càrrec gràcies a una victòria aclaparadora que ha obtingut un 89% del suport, molt superior al 10,9% de l'altre candidat, Juan Moreno Yagüe.
|
[
"Qui és el secretari general de Podem?",
"Com ha quedat la seva candidatura pel consell ciutadà estatal del partit?",
"Quants consellers ha obtingut?",
"Qui n’ha tret només 23?",
"I els 2 restants?",
"Amb quin percentatge de la cúpula acaba Errejón?",
"I els anticapitalistes?",
"Vicenç Navarro serà un dels integrants del consell ciutadà estatal?",
"Qui és Jèssica Albiach?",
"Per quin grup és diputat al congrés Juan Pedro Ylanes?",
"Pel que fa al document polític quina candidatura ha sortit vencedora?",
"Què planteja Podem per a totes?",
"On ha sortit també victoriós Pablo Iglesias?",
"Amb qui s’ha enfrontat en la votació per a la secretaria general?",
"Ha estat molt disputada?"
] |
{
"answer_end": [
73,
123,
176,
287,
361,
589,
627,
722,
867,
934,
1134,
1440,
1538,
1768,
1607
],
"answer_start": [
27,
0,
159,
178,
310,
549,
591,
629,
816,
869,
998,
1237,
1442,
1540,
1540
],
"input_text": [
"Pablo Iglesias.",
"Ha sortit vencedora de la votació.",
"37.",
"Íñigo Errejón.",
"Els ha obtingut la candidatura anticapitalista.",
"Amb el 36,5%.",
"El 3,1%.",
"Sí.",
"És diputada al Parlament de Catalunya.",
"Per Podem Balears.",
"La de Pablo Iglesias.",
"Recuperar més connexió amb el carrer i enfortir el projecte propi, allunyant-se de les altres formacions.",
"En la votació del document organitzatiu, ètic i d'igualtat.",
"Juan Moreno Yagüe.",
"No."
]
}
|
books
|
* * *
-En nom de Déu!… Quanta generació!… Sembla que han deixat anar l'hospici índio!
-Miri, quants boleros!…
-Ai! També hi ha boleros, a l'Índia?… ¡Jo que em pensava que en aquella terra s'estava tan feliç!…
* * *
-Cristina, ja deu començar a ser tard…
-Ai, que ets neguitós!… ¿Farà el favor de dir-me quina hora és?…
-Anem!… Tres quarts d'una… ¿Ja ho saps ara?… A veure si em deixaràs estar en pau.
-Tres quarts d'una ja!… Ves, tot justament avui que ens ha tocat la llàntia de l'escaleta… ¡No se'n deu haver fet malbé poc ni gaire d'oli!…
* * *
-Noia, d'aquí en sortirem que ja serà clar…
-Per això he encarregat a la minyona que ens tingués el xacolata desfet per quan hi arribem… Oh, i que m'has de fer pensar a pendre els llonguets en el forn, que li he dit que nosaltres, tot passant, els pendríem al tornar a casa.
|
[
"Es queixa el primer interlocutor perquè hi ha molta gent?",
"Què diu?",
"De què hi ha una gran quantitat?",
"En quin país es pregunten si també n’hi ha?",
"Per què se sorprèn?",
"L’interlocutor està amoïnat per l’hora?",
"De què es queixa la Cristina?",
"Quina hora és?",
"Què els ha tocat precisament avui?",
"Quan creu que acabaran?",
"La noia li ha encomanat alguna cosa a la criada?",
"Què?",
"Quin encàrrec ha de recordar?",
"Encara els ha de passar a recollir?"
] |
{
"answer_end": [
40,
85,
108,
146,
207,
252,
276,
344,
490,
590,
683,
683,
748,
821
],
"answer_start": [
7,
42,
87,
115,
148,
216,
255,
327,
430,
549,
593,
593,
685,
750
],
"input_text": [
"Sí.",
"Que sembla que hagin deixat anar l'hospici índio.",
"De boleros.",
"A l'Índia.",
"Perquè es pensava que en aquella terra s'estava tan feliç.",
"Sí.",
"Que sigui neguitós.",
"Tres quarts d'una.",
"La llàntia de l'escaleta.",
"Quan ja sigui clar.",
"Sí.",
"Que tingués el xacolata desfet per quan hi arribin.",
"Pendre els llonguets en el forn.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Demés, per una espècie de romàntic encongiment, els passejants li feien pena. Li semblava que la gent se'l mirava entre mofeta i acompadida pel seu posat esllanguit i per la roba que duia, lluent de tan usada. Sentia vergonya de si mateix, angúnia de que el vegessin… I aquella misantropia -que era tal volta recança de no poder realitzar el seu somni- li aigualia la festa del passeig dominical.
Cada dia més tímid, més esquerp, va començar per fugir dels indrets públics, acabant per estar-se a casa a continuar l'eternal cabòria com si volgués enquibir en el quartet de la dispesa el laboratori de les antigues creacions. Més, com a compensació a la soledat, aleshores va sentir una alegria desconeguda al veure que podia prescindir, per a l'infantament del món que veia en somnis, de les exteriors realitats. Allí al piset passava les tardes lliures de la festa rumiant, meditant, refent per milionèssima vegada el seu panorama original.
Però com sembla cosa enterament comprovada que àdhuc els més enlairats poetes han de fer aguantar per una banda o altra la creació en les apariències sensibles, ell, en Pere Perdis, per a renovar els temes de l'ideal va haver de recòrrer a la lectura que, com els parcs i els jardins, és un natural de segona mà. Posat en tan dura alternativa, ell hauria volgut almenys llibres bonics, dels que portaven versos amorosos o expliquen històries desenrotllades en vergers idíl·lics, perfumats de flors i plens d'ocells. Però el limitat pressupost no li arribava per a comprar-ne, i també li va caldre limitar el goig literari.
Ja que no podien ésser històries ben boniques, serien diaris vells dels que corrien pel despatx, llançats després de llegits. Però quasi mai trobava en la lectura d'aquells papers, farcits de política i notícies, el menjar saborós que desitjava. I era que en Perdis encara no sabia que del fet més ordinari, de l'actualitat més corrent, se'n poden treure històries i poesies perdurables que desafiïn el temps i la mateixa bellesa.
Un dia, no obstant, va voler la sort que arrencant el full d'un almanac de paret hi trobés darrera una quarteta impresa, que deia així:
|
[
"Quin sentiment li provocaven els vianants?",
"Com creia que se’l miraven?",
"Sortia de casa cada cop menys?",
"Per què?",
"Què el va fer feliç?",
"A què es dedicava a casa?",
"Com es diu el protagonista?",
"Quin recurs va haver de fer servir?",
"Quins volums hauria preferit?",
"Per què no se’ls podia permetre?",
"Amb què es va haver de conformar?",
"Li servien?",
"Per quin motiu?",
"Què va trobar un dia de forma inesperada?",
"Com?"
] |
{
"answer_end": [
76,
208,
501,
501,
811,
940,
1122,
1253,
1456,
1516,
1689,
1809,
1994,
2115,
2115
],
"answer_start": [
48,
78,
397,
397,
672,
813,
1103,
1124,
1286,
1458,
1565,
1691,
1821,
1996,
1996
],
"input_text": [
"Li feien pena.",
"Li semblava que la gent se'l mirava entre mofeta i acompadida pel seu posat esllanguit i per la roba que duia, lluent de tan usada.",
"Sí.",
"Perquè era cada dia més tímid i més esquerp.",
"Veure que podia prescindir, per a l'infantament del món que veia en somnis, de les exteriors realitats.",
"A rumiar, meditar i refer per milionèssima vegada el seu panorama original.",
"Pere Perdis.",
"La lectura.",
"Llibres bonics, dels que porten versos amorosos o expliquen històries desenrotllades en vergers idíl·lics, perfumats de flors i plens d'ocells.",
"Perquè tenia un pressupost limitat.",
"Amb diaris vells dels que corrien pel despatx, llançats després de llegits.",
"No.",
"Perquè encara no sabia que del fet més ordinari, de l'actualitat més corrent, se'n poden treure històries i poesies perdurables que desafiïn el temps i la mateixa bellesa.",
"Una quarteta impresa.",
"Arrencant el full d'un almanac de paret."
]
}
|
bios
|
Rosa Maria Serra Reixach (Barcelona, Barcelonès, 30 de setembre de 1962) és una escriptora catalana.
Va rebre la seva formació a la Universitat de Barcelona, on va estudiar i es llicencià en Filologia Hispànica, Filosofia i Ciències de l'Educació i Història de l'Art.[cal citació]
Ha col·laborat en la revista Atenea, vinculada a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès.[cal citació]
Ha exercit com a docent a l'ensenyament privat. Des del 1991 ha treballat a l'ensenyament públic com a professora en diversos Instituts d'Ensenyament Secundari. A partir de 1999 es trasllada a l'Hospitalet de Llobregat, al barri de Collblanc-Torrassa on continua vivint. Des del 2006 és pensionista, ja que per motius de salut deixà de treballar el gener del 2005. Des de llavors la seva tasca primordial ha estat la d'escriure.
Rosa Maria Serra ha escrit especialment novel·les de tipus intimista. filosòfic i amorós, però és també autora d'una novel·la juvenil i didàctica, de contes i d'estudis d'investigació diversos.[cal citació]
Ha escrit habitualment en català, però també té producció en llengua castellana.
Serra Reixach ha publicat també, en format web, una història del teatre berguedà, un treball que no va poder ser publicat en el seu moment, en format original de llibre i, per això, fou adaptat al format digital i es pot consultar a la xarxa. Ha escrit una Història del cinema de Ripoll, una Història del teatre de la mateixa població, una Història del teatre de L'Hospitalet de Llobregat i recentment ha pujat a la seva web el darrer treball d'investigació sobre el teatre al barri del Poble-Sec: Teatre i escena en el barri del Poble-sec (1900-1936)[cal citació]
Ha estudiat alemany (tots els cursos a l'Escola Oficial d'Idiomes de l'Hospitalet) i italià (dos cursos al Centre Cívic del carrer Comandant Benítez de Barcelona).[cal citació]
|
[
"Qui és Rosa Maria Serra?",
"Quan va néixer?",
"A quin centre va formar-se?",
"Què va fer-hi?",
"A quina publicació ha participat?",
"En quin sistema educatiu ha treballat?",
"I què ha fet al públic?",
"Des de quin any?",
"On va mudar-se més endavant?",
"De quin col·lectiu forma part des de 2006?",
"Per què?",
"A quina tasca s'ha dedicat darrerament?",
"Com són les seves produccions?",
"Què més ha publicat, però?",
"Quin projecte ha fet públic en línia?",
"Quina última recerca ha incorporat a la seva pàgina?"
] |
{
"answer_end": [
99,
72,
156,
266,
316,
435,
548,
485,
607,
687,
734,
816,
906,
1010,
1186,
1657
],
"answer_start": [
0,
0,
101,
101,
281,
389,
437,
437,
550,
660,
660,
754,
818,
908,
1106,
1497
],
"input_text": [
"És una escriptora catalana.",
"El 30 de setembre de 1962.",
"A la Universitat de Barcelona.",
"Es llicencià en Filologia Hispànica, Filosofia i Ciències de l'Educació i Història de l'Art.",
"A la revista Atenea.",
"En l'ensenyament privat.",
"Ha treballat com a professora en diversos Instituts d'Ensenyament Secundari.",
"Des del 1991.",
"A l'Hospitalet de Llobregat.",
"Del pensionista.",
"Perquè per motius de salut deixà de treballar.",
"A la d'escriure.",
"De tipus intimista, filosòfic i amorós.",
"És també autora d'una novel·la juvenil i didàctica, de contes i d'estudis d'investigació diversos.",
"Una història del teatre berguedà.",
"Teatre i escena en el barri del Poble-sec (1900-1936)."
]
}
|
vilaweb
|
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha constatat aquest dilluns que existeix la “percepció” per part de la ciutadania que hi ha una ‘bombolla' en el preu dels lloguers. Tot i que ella mateixa ha apuntat que tècnicament no es pot parlar de bombolla perquè el fenomen no està associat a un endeutament, ha opinat que la situació és ‘assimilable' a la que es va produir fa uns anys i que va fer esclatar la crisi. Colau ha fet aquestes observacions durant la presentació de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge, al qual s'hi ha afegit la Generalitat, i que servirà per aportar les dades que permetin dissenyar polítiques públiques d'habitatge. De fet, la mateixa presidenta de l'observatori, Carme Trilla, ha opinat que hi haurà un sostre en la demanda, és a dir, que arribarà un moment que els ciutadans no podran assumir aquest increment de preus en el lloguer, i ha remarcat que aquesta és una de les qüestions que haurà d'estudiar l'organisme. ‘La percepció de bombolla hi és, i és assimilable a la immobiliària en la mesura que els preus estan allunyats de la capacitat adquisitiva de la immensa majoria de la població', ha remarcat Colau durant la presentació de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge, format a partir d'ara per Ajuntament, Àrea Metropolitana, Diputació de Barcelona i Generalitat. Aquest ens, que elaborarà estudis específics i un informe anual, estarà presidit per Carme Trilla, la que va ser directora general i secretària d'Habitatge en l'època del tripartit. L'observatori ja té en marxa estudis sobre el lloguer, la compravenda, els pisos buits i la rehabilitació, entre d'altres. Després de la presentació de l'índex de preus, la Generalitat s'ha afegit a l'organisme, que té com a missió fer una radiografia de l'habitatge a partir de la informació estadística disponible, de forma que les administracions puguin implementar les polítiques que considerin.Precisament, Carme Trilla ha apuntat que una de les qüestions que s'hauran d'estudiar ‘de forma immediata' és quan es produirà un sostre en la demanda del lloguer. Al seu parer, arribarà un punt que hi haurà un “estrangulament”, és a dir, que la demanda interna ja no podrà assumir els preus que demanen els propietaris. Trilla ha apuntat que en el cas de la bombolla immobiliària, era molt més difícil augurar quan s'arribaria al límit, ja que els bancs milloraven les condicions dels seus préstecs per tal de poder mantenir una quota fixa, però això no passa amb el lloguer. “Potser els propietaris s'estan equivocant i això ho haurem d'estudiar per aclarir als que es pensen que això és una línia sense límit”, ha indicat. Per la seva part, el secretari d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat, Carles Sala, no ha parlat de bombolla però sí que ha reconegut que la “tensió” en els preus del lloguer “hi és”. En aquest sentit, ha apuntat que les administracions volen aplicar mesures per aconseguir ‘l'aplanament de la corba dels increments que s'han registrat en els últims sis trimestres'. ‘Completar forats negres d'informació' La nova presidenta de l'observatori ha apuntat que l'ens busca “completar forats negres d'informació” en matèria d'habitatge, baixant a uns nivells territorials als quals les grans informacions estadístiques no arriben. D'aquesta forma, s'obtindrà informació “exacta” que afavorirà la presa de decisions per part de les administracions. Colau ha destacat la importància d'aquest observatori per tal d'aplicar bones polítiques després de les “males” que s'han realitzat en anys anteriors. A més, ha apuntat que no és només una eina en aquest sentit, sinó que també serveix per avançar en la transparència i proporcionar dades a la ciutadania perquè després pugui fiscalitzar el que han fet les administracions públiques. Antoni Balmón, vicepresident de l'Àrea Metropolitana, ha augurat que l'habitatge és una qüestió que serà determinant en la futura convivència, i ha lamentat que els grans poders públics, Estat i Generalitat, no s'hi estiguin ocupant com caldriaDes de la Diputació de Barcelona, el diputat delegat d'Urbanisme i Habitatge, Josep-Ramon Mut, ha opinat que aquest observatori jugarà un paper cabdal en l'àmbit metropolità, però també en els municipis que queden fora.
|
[
"Qui és Ada Colau?",
"Quina idea té la gent del carrer?",
"Per què no es pot parlar de bombolla segons ella?",
"Quan ha parlat la batllessa?",
"Per a què serveix aquesta trobada?",
"Qui hi participa des d’ara?",
"Qui n’estarà al capdavant?",
"Quin aspecte s’haurà de tractar de forma imminent?",
"Per què?",
"Què ha admès Carles Sala?",
"Quin és l’objectiu de l’observatori segons Trilla?",
"Per què creu Colau que servirà l’observatori?",
"Qui és Antoni Balmón?",
"Qui ha culpat de desentendre’s de l’habitatge?",
"La repercussió de la tasca de l’observatori arribarà més enllà de l’àrea metropolitana?"
] |
{
"answer_end": [
36,
169,
301,
513,
645,
1308,
1407,
2053,
2210,
2807,
3249,
3517,
3803,
3998,
4213
],
"answer_start": [
0,
70,
181,
413,
448,
1147,
1310,
1932,
2055,
2696,
3031,
3368,
3751,
3896,
4104
],
"input_text": [
"L'alcaldessa de Barcelona.",
"Que hi ha una bombolla en el preu dels lloguers.",
"Perquè el fenomen no està associat a un endeutament.",
"Durant la presentació de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge.",
"Per aportar les dades que permetin dissenyar polítiques públiques d'habitatge.",
"L'Ajuntament, l'Àrea Metropolitana, la Diputació de Barcelona i la Generalitat.",
"Carme Trilla.",
"Quan es produirà un sostre en la demanda del lloguer.",
"Perquè, al seu parer, arribarà un punt que hi haurà un estrangulament, és a dir, que la demanda interna ja no podrà assumir els preus que demanen els propietaris.",
"Que hi ha tensió en els preus de lloguer.",
"Completar forats negres d'informació en matèria d'habitatge, baixant a uns nivells territorials als quals les grans informacions estadístiques no arriben.",
"Per aplicar bones polítiques després de les males que s'han realitzat en anys anteriors.",
"El vicepresident de l'Àrea Metropolitana.",
"Els grans poders públics, Estat i Generalitat.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Anna Gras (Barcelona, 31 de octubre de 1980) és una actriu catalana. Coneguda per haver participat en diferents sèries de televisió, com La que se avecina, La peluqueria, La casa de papel i Sé quien eres.
Anna va començar els seus estudis a Espanya però més tard va seguir amb ells en Nova York. Els seus primers passos en l'actuació van de la mà de Pep Antón Gómez en una companyia de teatre a la Universitat Pompeu de Barcelona, en aquesta companyia realitzà obres com Somni d'una nit d'estiu com a Hermia o també Un barret de palla d'Itàlia com la baronessa.
Després d'acabar l'institut, començà a estudiar dret i després d'acabar la carrera, va iniciar la d'art dramàtic, compaginant els estudis amb la dansa i el cant. Després de finalitzar els seus estudis en el conservatori la van agafar per Mamá Carlota, compartint trama amb Rosario Pardo, Marcel Borràs, Ferran Rañé, entre d'altres.
Després de diversos anys interpretant papers secundaris, el 2014 sortir en un capítol de La que se avecina interpretant a Begoña, una noia que es troba en el manicomi on ingressen a Maite (Eva Isanta) i a la Violeta (Silvia Abril). Després d'això participa en la pel·lícula Ara o mai protagonitzada per Dani Rovira i María Valverde.
El 2017 va sortir en un capítol de la sèrie de Telecinco, Sé quien eres. Aquell mateix any s'incorpora a La casa de papel, la nova sèrie d'Antena 3 on ella interpreta a Mercedes Colmenar, la professora dels alumnes que es troben segrestats a la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, compartint trames amb Úrsula Corberó, Pedro Alonso, Paco Tous, Alba Flores, entre d'altres.
L'estiu del 2017 estrena a La 1, La peluqueria una sitcom que es desenvolupa en una perruqueria de barri, interpretant a Marga, la perruquera i amiga de la Nati (Chiqui Fernández) i companya de Paloma (Bàrbara Mestanza).
|
[
"Qui és Anna Gras?",
"Quan va néixer?",
"Quines produccions l'han feta famosa?",
"Qui la va guiar en els seus inicis teatrals?",
"On?",
"En quins títols coneguts va interpretar?",
"Què va cursar en sortir de l'ensenyament secundari?",
"I més endavant?",
"Amb quina sèrie fa el salt?",
"Quins actors hi treballaven també?",
"A quina famosa sèrie d'una comunitat de veïns apareix el 2014?",
"De qui fa?",
"A quina producció cinematogràfica té un paper més endavant?",
"A quina sèrie d'èxit mundial surt?",
"Quines altres cares conegudes hi surten?"
] |
{
"answer_end": [
67,
44,
203,
365,
429,
543,
614,
674,
812,
892,
1000,
1022,
1177,
1348,
1599
],
"answer_start": [
0,
0,
69,
296,
296,
366,
562,
591,
724,
800,
951,
959,
1126,
1318,
1332
],
"input_text": [
"És una actriu catalana.",
"El 31 de octubre de 1980.",
"La que se avecina, La peluqueria, La casa de papel i Sé quien eres.",
"Pep Antón Gómez.",
"En una companyia de teatre a la Universitat Pompeu de Barcelona.",
"En Somni d'una nit d'estiu i Un barret de palla d'Itàlia.",
"Dret.",
"Art dramàtic.",
"Amb Mamá Carlota.",
"Rosario Pardo, Marcel Borràs, Ferran Rañé, entre d'altres.",
"A La que se avecina.",
"De Begoña.",
"A la pel·lícula Ara o mai.",
"A la casa de papel.",
"Úrsula Corberó, Pedro Alonso, Paco Tous, Alba Flores, entre d'altres."
]
}
|
mitologia
|
Cai Shen (xinès tradicional: 財神, xinès simplificat: 财神, pinyin: Cáishén, Wade-Giles: Tsai2 Shen2, cantonès: Choy Sun, Hakka: Choy Sin) és el Déu xinès de la prosperitat. Ell també és esmentat com el Déu de la Riquesa en el folklore xinès. Ell pot ser referit com Zhao Gongming (no és tan comú, però va ser anomenat d'aquesta manera per familiars) (Chao Kung-ming) o Bi Gan (Pi-kan). Tot i que Cai Shen ca començar com un heroi de folklore xinès, més tard va ser deïficat i venerat per seguidors i admiradors locals, els daoistes i el Budisme de la Terra Pura també van arribar a venerar-lo com un Déu.
El nom de Cai Shen és sovint invocat durant les celebracions de l'Any Nou Xinès. És sovint representat muntant un tigre negre i sostenint una vara d'or. També pot ser representat amb una eina de ferro capaç de convertir la pedra i el ferro en or.
Circulen diverses versions de l'afiliació política i la deïficació posterior de Cai Shen. No està clar si es tracta d'un personatge històric real, encara que la gran majoria de les històries coincideixen que Cai Shen va viure durant els inicis de la Dinastia Zhou. Es creu que Bi Gan va tenir una esposa amb el cognom de Chen (陈) (Chan en Cantonès i Chin en Hakka). El seu fill és Quan (泉). Després que Bi Gan va ser condemnat a mort pel seu nebot el Rei Di Xin de Shang, l'esposa de Bi Gan i el seu fill van fugir als boscos. La seva mort finalment va marcar la caiguda de la Dinastia Shang. Més tard, Quan va ser honrat com l'avantpassat de tots els Lin pel Rei Wu de Zhou.
|
[
"Qui és Cai Shen?",
"Quin nom rep en cantonès?",
"Quina altra consideració té en el folklore xinès?",
"També l’anomenen Zhao Gongming?",
"Qui li va posar aquest nom?",
"Quin estatus va adquirir més enllà d’heroi?",
"En quina època de l’any és freqüentment invocat?",
"Com es mostra?",
"Quina altra imatge es té d’ell?",
"Està clara la seva inclinació política?",
"Quan es creu que va viure?",
"Per què?",
"Van tenir fills?",
"Com es diu?",
"Què va suposar la mort de Cai Shen?"
] |
{
"answer_end": [
168,
116,
237,
276,
346,
600,
681,
753,
847,
899,
1112,
1174,
1234,
1238,
1440
],
"answer_start": [
0,
98,
170,
239,
239,
455,
602,
683,
755,
849,
1007,
1114,
1215,
1215,
1376
],
"input_text": [
"És el Déu xinès de la prosperitat.",
"Choy Sun.",
"També és esmentat com el Déu de la Riquesa.",
"Sí.",
"Familiars.",
"Va ser deïficat i venerat per seguidors i admiradors locals, i els daoistes i el Budisme de la Terra Pura també van arribar a venerar-lo com un Déu.",
"Durant les celebracions de l'Any Nou Xinès.",
"Muntant un tigre negre i sostenint una vara d'or.",
"També pot ser representat amb una eina de ferro capaç de convertir la pedra i el ferro en or.",
"No.",
"Durant els inicis de la Dinastia Zhou.",
"Perquè es creu que Bi Gan va tenir una esposa amb el cognom de Chen.",
"Sí.",
"Quan (泉).",
"La caiguda de la Dinastia Shang."
]
}
|
bios
|
Paula González Núñez, més coneguda com a Paula Gonu (Badalona, 31 de març del 1993), és una influenciadora catalana, anomenada a vegades it girl, que actua des de les xarxa social Instagram i des de Youtube.
Graduada en Publicitat per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Abans de ser influenciadora residia a Cornellà de Llobregat i treballà com a dependenta, relacions públiques i hostessa d'esdeveniments. El 2016, durant un viatge a Formentera va fer públic el seu compte de la xarxa social Instagram, on ha compartit fotografies i vídeos, durant un temps amb la presència de la seva llavors parella, Alex Chiner. La seva popularitat va augmentar molt l'octubre de 2016, quan va passar de tenir 200.000 a un milió de seguidors. Alhora va obtenir 500.000 seguidors a Youtube. Gràcies a la fama, ha col·laborat amb marques com Garnier i Rimmel London. Posteriorment va fixar la seva residència a Barcelona.
S'ha fet coneguda especialment per haver parlat de la seva vida personal o familiar a les seves publicacions a les xarxes socials, per exemple sobre els problemes de salut del seu germà, o més recentment la ruptura de la relació sentimental amb Alex Chiner, raó per la qual va deixar de publicar durant uns dies a les xarxes socials. Per aquesta raó, la premsa n'ha ressaltat la seva sinceritat, fins al punt que va informar via xarxes socials dels diners que guanyava de Youtube, a diferència d'altres influenciadors o youtubers.
|
[
"Qui és Paula González?",
"Quin nom rep?",
"On crea contingut?",
"Què va estudiar?",
"On?",
"Què feia abans de fer-se famosa?",
"Quan va fer més accessible el seu perfil a les xarxes?",
"Què hi penja?",
"Qui hi sortia durant una època?",
"A quant van augmentar els seus seguidors d'Instagram?",
"I de Youtube?",
"Per a quines marques ha fet publicitat?",
"Quins temes han estat freqüents?",
"Què pot ser una mostra de la seva franquesa?"
] |
{
"answer_end": [
115,
51,
206,
230,
275,
412,
509,
547,
621,
735,
782,
857,
1170,
1393
],
"answer_start": [
0,
0,
150,
208,
208,
277,
414,
467,
511,
680,
737,
803,
914,
1265
],
"input_text": [
"És una influenciadora catalana.",
"Paula Gonu.",
"A Instagram i Youtube.",
"Publicitat.",
"A la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.",
"Treballar com a dependenta, relacions públiques i hostessa d'esdeveniments.",
"El 2016, durant un viatge a Formentera.",
"Fotografies i vídeos.",
"Alex Chiner.",
"A un milió.",
"A 500.000.",
"Per a Garnier i Rimmel London.",
"La seva vida personal o familiar, els problemes de salut del seu germà, o la ruptura de la relació sentimental amb Alex Chiner.",
"Informar via xarxes socials dels diners que guanyava de Youtube."
]
}
|
mitologia
|
Anseïs de Carthage és una Cançó de gesta del segle xiii. Es conserva en quatre manuscrits, tot i que alguns són fragmentaris. És una seqüela de la Chanson de Roland i es troba en el context de la Reconquesta d'Espanya Va ser escrita entre 1230 i 1250 i consta d'uns 11.000 decasíl·labs rimats. Es conserva una versió en prosa del conte en un manuscrit de finals del segle XV, amb el títol La cronique associée de Charlemaine très loable et Anseis icy coupplée .:324 La primera edició impresa de la cançó és la de Johann Alton de 1892.
Un manuscrit complet de la cançó es troba a la Biblioteca Nacional de França, sota la referència fr. 1598; un altre manuscrit, que data del 1280 al 1300, es troba sota la referència fr. 793.
Al segle XX, es van trobar a Itàlia dos manuscrits de pergamí bifolium de la chanson, on els primers anys del segle XVII havien estat utilitzats com a enquadernacions per a altres documents; es creu que aquests, amb molts altres manuscrits medievals, es van originar a les biblioteques de la família d'Este, que poc abans havia traslladat la seva cort de Ferrara a Mòdena. Un bifolium va ser descobert per Monica Longobardi a Imola i es troba a la Biblioteca Comunale, la biblioteca municipal d'aquesta ciutat. L'altre es va incloure en un grup de documents transferits posteriorment de l'Archivio Notarile di Bologna, un arxiu legal, a l' Archivio di Stato o arxius estatals de Bolonya ; va ser descrit el 1931 per Vincenzo De Bartholomaeis, qui pot haver-lo eliminat dels arxius en aquell moment. Ara es considera perdut.
|
[
"Què és Anseïs de Carthage?",
"Com ha arribat fins als nostres temps?",
"És la continuació d’alguna altra obra?",
"De quina?",
"Ha resistit alguna versió en prosa?",
"On es troba?",
"Quin títol té?",
"De quan és la primera edició impresa?",
"Hi ha un manuscrit sencer a la Biblioteca Nacional de França?",
"Quin codi té?",
"Quina descoberta pel que fa a aquesta obra es va fer al s.XX?",
"On es troba actualment un d’ells?",
"Què va passar amb l’altre?",
"Ara se sap on està?"
] |
{
"answer_end": [
55,
124,
164,
164,
461,
376,
461,
535,
613,
642,
813,
1239,
1416,
1552
],
"answer_start": [
0,
57,
126,
126,
296,
296,
296,
468,
537,
537,
729,
1103,
1241,
1529
],
"input_text": [
"Una Cançó de gesta del segle xiii.",
"Es conserva en quatre manuscrits, tot i que alguns són fragmentaris.",
"Sí.",
"És una seqüela de la Chanson de Roland.",
"Sí.",
"En un manuscrit de finals del segle XV.",
"La cronique associée de Charlemaine très loable et Anseis icy coupplée.",
"Del 1892.",
"Sí.",
"La referència és fr. 1598.",
"Es van trobar a Itàlia dos manuscrits de pergamí bifolium de la chanson.",
"A la Biblioteca Comunale, la biblioteca municipal d'Imola.",
"Es va incloure en un grup de documents transferits posteriorment de l'Archivio Notarile di Bologna, un arxiu legal, a l'Archivio di Stato o arxius estatals de Bolonya.",
"No."
]
}
|
books
|
«Així la societat ha vist, com entontida, transformar-se i desaparèixer, engolides per una oligarquia política, entitats, corporacions i lleis, filles de sa pròpia essència, suplantades per altres lleis i funcionalismes, covats en el gabinet del filòsop encegat o, tal volta, a sou del dèspota que les implantava. «-L'Estat ho és tot- digué el doctrinari, -i per l'Estat deuen els ciutadans donar vides i hisendes. L'Estat cuidarà de tot; els ciutadans sols tindran l'obligació de mantenir-lo en salut i en malaltia.-»
«I en aquesta idea ens hi hem acostumat de tal manera, que l'Estat ha pogut impunement establir enormitats com l'impost de consums, que grava per un igual el bracer i el milionari, i iniquitats com la contribució de sang, que sacrifica a ses conscupicències els joves de vint anys, igual que, en temps dels mals usos, eren les donzelles casadores desflorades pels mals barons.»
«Quan el poble ha sentit les fiblades de la tirania, trobant-se mancat de vida pròpia i fins de verdadera consciència, no ha sabut més que tirar-se dels braços de l'un polític als de l'altre, com l'infeliç gamat que, no sabent de quina entranya es mor, se dóna a un i altre curander, flns que, desenganyat de tots, a tots els maleeix amb una mateixa mà des del fons de son escepticisme. Avui el divorci entre el país i l'Estat és complet.»
* * *
«Però les mirades cobdicioses de l'Estat xuclador també es fixaren en l'Església, institució eminentment popular i que tant havia influït en la constitució de la Pàtria. L'Església, vivint de rendes pròpies (que en considerable part servien per a les necessitats del pobre i eren la caixa d'on la indústria i l'agricultura en lograva bestretes a interès mòdic i senzill), gosant d'absoluta llibertat d'acció, constituïa una força lliure i respectable, que en determinats moments podia fer cara a ses depredacions.»
«L'Estat digué a l'Església: -«Desamortisaré els teus béns, i, en canvi, contrauré l'obligació de subvenir a tes necessitats. Així, tu, lliure de qüestions civils i de plets, podràs dedicar-te descansadament a ta obra espiritual.»
* * *
Amb tal espoliació l'estat se proposà tres coses d'igual transcendènca. Primera: improvisar una burgesia addicta, enriquint-la amb els fruits de la gran rampinya; segona: separar l'Església del poble, ja que, empobrida i vivint a sou, no podria, com abans, emparar a aquest en ses misèries; i tercera: absorbir l'Església, donant a sos ministres caràcter de funcionaris públics.»
|
[
"Qui diu que l’Estat ho és tot?",
"Quina serà la tasca del poble?",
"Què ha fixat l’Estat sense que ningú ho impedís?",
"Què ha empès la gent a anar d’un polític a un altre?",
"Amb què compara el text el poble?",
"Quina és la relació actual entre el país i l’Estat?",
"Quin objectiu ambiciós es va fixar també l’Estat?",
"Quin tipus d’institució era?",
"De què vivia?",
"Què li va dir l’Estat a l’Església?",
"A què podria dedicar el temps d’aquesta forma l’Església?",
"Quantes coses es posà l’estat com a objectiu?",
"Quina és la segona?",
"Per què?",
"En què pretenia convertir els ministres de l’Església?"
] |
{
"answer_end": [
354,
515,
799,
1087,
1282,
1334,
1423,
1455,
1549,
1982,
2086,
2165,
2294,
2384,
2472
],
"answer_start": [
316,
439,
578,
898,
1089,
1284,
1344,
1413,
1513,
1859,
1984,
2095,
2258,
2266,
2418
],
"input_text": [
"El doctrinari.",
"Mantenir l'Estat en salut i en malaltia.",
"Enormitats com l'impost de consums, que grava per un igual el bracer i el milionari, i iniquitats com la contribució de sang, que sacrifica a ses conscupicències els joves de vint anys.",
"Sentir les fiblades de la tirania i trobar-se mancat de vida pròpia i fins de verdadera consciència.",
"Amb un infeliç gamat que, no sabent de quina entranya es mor, se dóna a un i altre curander, flns que, desenganyat de tots, a tots els maleeix amb una mateixa mà des del fons de son escepticisme.",
"El divorci és complet.",
"L'Església.",
"Era eminentment popular.",
"De rendes pròpies.",
"Que desamortisaria els seus béns i, en canvi, contrauria l'obligació de subvenir a les seves necessitats.",
"A la seva obra espiritual.",
"Tres.",
"Separar l'Església del poble.",
"Perquè empobrida i vivint a sou, no podria, com abans, emparar-lo en ses misèries.",
"En funcionaris públics."
]
}
|
bios
|
Montserrat Darnaculleta i Poch (Calonge, 7 de setembre de 1930) és una historiadora i mestra catalana.
És filla d'Annita Poch i Gay i Octavi Darnaculleta i Valmanya. Després de l'educació primària a Calonge a l'escola per a noies de les Vedrunes (1894-1973), va estudiar per a mestra a l'Escola Normal de Mestres de Girona. Va començar la docència el 1954 a Bellpuig i, després de dos anys, va ensenyar a l'escola de Bellcaire d'Empordà durant setze anys. Hi va tenir un paper important en mantenir l'escola quan el 1965 va ser amenaçada de clausura per una política centralitzadora i un recel envers les escoles rurals per la inspecció franquista. Juntament amb Josep Alabau i Coloma, el seu col·lega de l'escola dels nois, van resistir i no tan sols van aconseguir que l'escola es mantingués, sinó també que es construís un edifici més adient.
Tot i continuar treballant, el 1969 va començar els estudis d'història al Col·legi Universitari de Girona, una dependència de la Universitat Autònoma de Barcelona i embrió del que el 1991 va esdevenir la Universitat de Girona. El 23 de juliol de 1972, arran del «concurso general de traslados para ocupar vacantes de escuelas en localidades no superior a dos mil habitantes», va ser nomenada a l'Institut d'Educació Secundària de Castell d'Aro, que més tard esdevindria l'IES Ridaura. Hi va ensenyar història i, quan es va aixecar la prohibició a mitjan dels anys 1970, català. En va esdevenir directora de 1989 fins a la seva jubilació el 1995.
Com a historiadora ha escrit articles d'història local sobre temes com ara l'ensenyament, Dolors Hubach i Vilarrodà, la indústria tapera o les carmelites. Va col·laborar amb el grup a l'entorn de Pere Caner i Estrany per crear el «Petit Museu» inaugurat el 1978 a l'antiga Capella de la Mare de Déu del Roser. L'abril 1980 va participar en la creació del Centre d'Estudis Calongins Colònico, una iniciativa de Pere Caner i Lluís Vilar i Subirana. El març de 1981 va ser una dels membres fundadors a Sant Feliu de Guíxols de l'Institut d'Estudis del Baix Empordà junts amb Lluís Esteva i Cruañas, qui en fou el primer president, Joan Badia i Homs, el mateix Pere Caner, Josep Escortell Cerqueda, Lluís Pallí Buxó, Néstor Sanchiz Guerrero i Jordi Cama Ribas. Va tenir un paper clau en la creació i l'organització del Festival de Música de Calonge que va néixer el 1968.
|
[
"Qui és Montserrat Darnaculleta i Poch?",
"On va néixer?",
"Va estudiar en una escola mixta?",
"Quina va ser la seva formació?",
"Quin any es va iniciar en l’ensenyament?",
"On?",
"Què va passar amb el col·legi on treballava el 1965?",
"Qui li va donar un cop de mà?",
"Què van assolir a més d’evitar el tancament del centre?",
"A quin centre es va posar a estudiar història?",
"En què es va convertir el 1991 aquest col·legi?",
"Quines matèries va donar a l’IES Ridaura?",
"De quins temes ha publicat textos d’història local?",
"Qui va ser la primera persona a presidir l’Institut d’Estudis del Baix Empordà?",
"Quan es va crear el Festival de Música de Calonge?"
] |
{
"answer_end": [
101,
63,
257,
322,
355,
366,
647,
737,
844,
951,
1071,
1422,
1645,
2118,
2358
],
"answer_start": [
0,
0,
166,
259,
324,
324,
456,
649,
649,
882,
917,
1316,
1492,
1939,
2249
],
"input_text": [
"Una historiadora i mestra catalana.",
"A Calonge.",
"No.",
"Va estudiar per a mestra a l'Escola Normal de Mestres de Girona.",
"El 1954.",
"A Bellpuig.",
"Va ser amenaçada de clausura per una política centralitzadora i un recel envers les escoles rurals per la inspecció franquista.",
"Josep Alabau i Coloma.",
"Que es construís un edifici més adient.",
"Al Col·legi Universitari de Girona.",
"En la Universitat de Girona.",
"Història i català.",
"L'ensenyament, Dolors Hubach i Vilarrodà, la indústria tapera o les carmelites.",
"Lluís Esteva i Cruañas.",
"L'any 1968."
]
}
|
books
|
La solitud i la gràcia del paisatge feren greu la conversa.
-Serà una llàstima que en tornant allà baix hàgim de separar-nos. No li sembla, Adelaida?- deia En Llucià amb una veu lenta i tènuement commosa.
-Jo no crec que a ciutat sigui necessari que deixem de veure'ns- replicava ella.
Hi hagué un silenci massa llarg. En Llucià reprengué la conversa amb un deix malenconiós, com si les paraules s'anessin congriant difícilment en la seva pensa:
-Té raó. Però les entrevistes de Barcelona no seran com aquesta.
-Com aquesta, naturalment que no: ni tindrem la solitud d'ara, ni ens voltarà aquest decorat silvestre!- deia l'Adelaida.
I afegia, després d'un nou silenci, amb una veu resolta:
-Si em permet que li parli amb franquesa, li diré que em sembla convenient que les entrevistes d'aquest gènere no es multipliquin.
-Què vol dir, Adelaida?
-No m'entén? Hauré d'anomenar les coses pel seu nom. Vull dir que d'un mes ençà, matí, tarda i vespre, vostè m'està fent l'amor…
|
[
"En quin ambient es desenvolupa la història?",
"Què li sap greu a en Julià?",
"Amb qui parla?",
"Amb quin to s'adreça a ella?",
"Pensa l’Adelaida que han d’evitar-se a ciutat?",
"Com se sent en Julià per les paraules d'ella?",
"En Julià li dona la raó?",
"On tindran lloc les futures trobades entre ells?",
"Què preocupa en Julià d'aquestes trobades a ciutat?",
"En què seran diferents segons l'Adelaida?",
"Està convençuda del que diu?",
"És sincera l’Adelaida?",
"Què creu ella que seria el més adient?",
"En Julià l’entén a la primera?",
"Quant de temps fa que duren les trobades amoroses?"
] |
{
"answer_end": [
58,
124,
149,
203,
284,
374,
453,
488,
509,
631,
688,
730,
819,
844,
973
],
"answer_start": [
0,
61,
126,
151,
205,
319,
446,
455,
455,
511,
633,
691,
744,
822,
898
],
"input_text": [
"La solitud i la gràcia del paisatge feren greu la conversa.",
"Que en tornant allà baix s'hagin de separar.",
"Amb l'Adelaida.",
"Amb una veu lenta i tènuement commosa.",
"No.",
"Malenconiós.",
"Sí.",
"A Barcelona.",
"Que no seran com les d'ara.",
"En l'absència de la solitud que tenen ara i del decorat silvestre.",
"Sí.",
"Sí.",
"Que les entrevistes d'aquest gènere no es multipliquin.",
"No.",
"Un mes."
]
}
|
bios
|
Trinidad Simó Terol (València, 1935 - València, 2 d'agost de 2020) fou una filòsofa i historiadora valenciana, especialista en patrimoni i en arquitectura modernista de València.
Òrfena de pare amb set anys, després d'haver estat expulsada del col·legi de monges contra el qual es rebel·lava, marxà a París amb vint anys a cuidar nens, i allà va conèixer la llibertat i l'aire fresc que mai havia sentit. Estudià filosofia i lletres i es doctorà en història de l'arquitectura a la Universitat de València (1969), amb una coneguda tesi sobre el Modernisme valencià. Després d'una estada a París el 1955, va prendre contacte amb altres perspectives. Fou professora d'història de l'art de la Universitat de València, d'on fou expulsada quan es produïren les primeres mobilitzacions del moviment de professors no numeraris. Més endavant, es presentà i aprovà les oposicions d'història de l'arquitectura i de l'urbanisme a la Universitat Politècnica de València, on exerciria com a professora titular fins a la seva jubilació.
Des dels anys setanta es vinculà al moviment feminista, primer a l'Ateneu de València, a la Subcomissió de la Dona, i des del 1976 com a presidenta i fundadora de l'Associació de Dones Universitàries. Des de l'any 2017 és filla predilecta de València, per la seua tasca en l'estudi de l'arquitectura, en l'àmbit de les propostes per a una ciutat millor i en el camp del feminisme al País Valencià.
És autora de nombroses publicacions, especialment d'art i d'urbanisme. La arquitectura de la renovación urbana en Valencia (1973) va ser l'obra pionera en l'estudi i la valoració del Modernisme arquitectònic valencià. Publicà una monografia il·lustrada notable sobre Joaquim Sorolla i Bastida (1980), Valencia centro histórico. Guía urbana y de arquitectura (1983) i La vivienda y la calle. La calle de Cavaller de Valencia como ejemplo de desarrollo urbano (1996). Fou també coautora del text de batxillerat unificat polivalent Diseño (1976) i de Las pensiones de escultura y grabado de la Diputación de Valencia (1987). De les seves participacions en diversos congressos, queden les seves aportacions que foren publicades a les actes respectives.
A més, ha tingut una gran activitat en els moviments socials urbans, i destaquen les seves nombroses col·laboracions en diaris i revistes, com ara Papers, Estudios Pro-Arte, Debats, Descobrim la Ciutat, Guadalimar, Andaina i Lápiz, entre d'altres, sovint en defensa de la llera del Túria, el Saler, de l'arquitectura modernista, del Botànic i el Cabanyal, barri que ja reivindicà en les seves publicacions com a exponent del Modernisme popular valencià, i al qual dedicà la monografia, il·lustrada per Francesc Jarque, El Cabanyal. Un barrio patrimonial a rehabilitar (2013). Estava divorciada i tenia tres fills.
|
[
"Qui va ser Trinidad Simó Terol?",
"En quins àmbits va desenvolupar la seva carrera, principalment?",
"Quina edat tenia quan va morir el seu progenitor?",
"On se'n va anar a l'edat de vint anys?",
"Quina va ser la seva formació?",
"De què va tractar la seva tesi?",
"Quan va ser despatxada de la Universitat de València?",
"Quines oposicions va superar amb èxit?",
"Quines tasques la van convertir en filla predilecta de València el 2017?",
"Què va publicar l'any 1973?",
"Va escriure sempre individualment?",
"Va col·laborar en diaris i revistes?",
"Quins?",
"Quina zona de València va impulsar en els seus textos?",
"Quants fills va tenir?"
] |
{
"answer_end": [
109,
177,
206,
334,
475,
563,
818,
956,
1418,
1549,
2040,
2306,
2415,
2621,
2781
],
"answer_start": [
0,
111,
179,
293,
405,
513,
686,
848,
1223,
1491,
1886,
2240,
2240,
2512,
2765
],
"input_text": [
"Una filòsofa i historiadora valenciana.",
"En patrimoni i en arquitectura modernista de València.",
"Set anys.",
"A París.",
"Estudià filosofia i lletres i es doctorà en història de l'arquitectura.",
"Del Modernisme valencià.",
"Quan es produïren les primeres mobilitzacions del moviment de professors no numeraris.",
"Les d'història de l'arquitectura i de l'urbanisme a la Universitat Politècnica de València.",
"La seua tasca en l'estudi de l'arquitectura, en l'àmbit de les propostes per a una ciutat millor i en el camp del feminisme al País Valencià.",
"La arquitectura de la renovación urbana en Valencia.",
"No.",
"Sí.",
"Papers, Estudios Pro-Arte, Debats, Descobrim la Ciutat, Guadalimar, Andaina i Lápiz, entre d'altres.",
"El barri del Cabanyal.",
"Tres."
]
}
|
books
|
-No enraonis, manyaga: descansa.
Em creu. Calla una estoneta, però no troba repòs. Està excitada. La barba li tremola, i els nirvis bruixulegen i salten en ses parpelles. Al cap de poc torna a posar-se a parlar, amb llengua arrossegadissa, amb un borbolleig penós, sense donar entonació al discurs. -La mare és del puny estret. La gran rata m'amagava el vi… Me té tancada amb pany i clau, i la… la…- Perd el fil de la idea. La seva vista es desllueix com un punt de la nit del qual acaba de caure una estrella. Després d'un moment la llum torna als seus ulls, i un somrís maneja els seus llavis relaxats. -Saps?… em caso la setmana entrant amb en Panxo Canyelles. Ès vell, però presentós, i ès… ès un burro d'or. M'ha demanat perquè sap que sóc de sang reial… Les joies són encarregades a Barcelona: mantellina negra… el gran ròssec… arracades de dallonses… Tu n'estaràs pla cofoi! Oh! oh! oh!… la ventafocs!… Xinel·les de vidre… vestits dels peixos de la…- I a mitja paraula s'atura amb la boca badada, i les seves carns es tenyeixen d'una grisor cadavèrica. S'apreta el ventre com si hi tingués una viva dolor, i vinga balandrejar de mig cos en amunt, balandreja que balandreja, tot llançant uns gemecs que s'assemblen al belar d'un cabrit nadó. I jo resto immòbil al davant d'ella en la melangiosa actitud amb què el Dant contemplava les ànimes en pena, de les quals no podia pas alleujar els suplicis.
|
[
"Quin és l’estat de la noia?",
"Com ho sabem?",
"S’expressa amb fluïdesa?",
"De quina forma descriu la seva mare?",
"Què li amagava la seva progenitora?",
"Amb qui té previst contraure matrimoni la noia?",
"Quan?",
"Quina descripció fa del seu promès?",
"Per què es vol casar amb ella?",
"D’on provenen les joies?",
"La mantellina és blanca?",
"Es troba bé la noia?",
"A quin animal li recorden els seus crits?",
"Com reacciona el narrador?",
"Amb qui es compara?"
] |
{
"answer_end": [
96,
169,
297,
326,
356,
662,
662,
711,
758,
798,
816,
1246,
1246,
1266,
1404
],
"answer_start": [
83,
98,
171,
300,
328,
613,
613,
664,
713,
760,
800,
958,
1181,
1248,
1248
],
"input_text": [
"Està excitada.",
"La barba li tremola, i els nirvis bruixulegen i salten en ses parpelles.",
"No.",
"Dient que és del puny estret.",
"El vi.",
"Amb en Panxo Canyelles.",
"La setmana entrant.",
"Vell, presentós i un burro d'or.",
"Perquè és de sang reial.",
"De Barcelona.",
"No.",
"No.",
"A un cabrit nadó.",
"Resta immòbil.",
"Amb Dant."
]
}
|
books
|
-Guim, fins a un altre!
-Llamp!
-Jo no dic de qui!… si vostre o de la dona!
-Rellamp !
-Vull dir de la dona del bou!
-Ah!… Sempre ne teniu una al pap!
-Ja sabeu el que diu la brama; els Sants de missa fan resar i el Sant de les cames trencades, com més mal, més rialles! ¡Jo vull que tots els llombrígols trontollin!
-Sempre sereu boig! ¡Que n'haureu vistes de persones malaltes!
-A nevades!
-Escoltau! ¡quan vos caiga bé, tornau a passar per astí! Me mirareu la cama. Ara dieu, quant vos havem de donar?
|
[
"De qui s’acomiada l’interlocutor?",
"Fins quan?",
"Què respon en Guim?",
"A qui argumenta que es refereix l’interlocutor quan parla de la dona?",
"On en té sempre una l’interlocutor segons en Guim?",
"Què es diu dels Sants de missa?",
"I dels de les cames trencades?",
"Què vol l’interlocutor?",
"En Guim creu que l’altre ha vist molts malalts?",
"Què li respon l’interlocutor?",
"Quan li demana en Guim que torni?",
"Amb quin objectiu?",
"Sap què li deu?",
"Què li pregunta?"
] |
{
"answer_end": [
23,
23,
31,
116,
150,
210,
270,
316,
379,
391,
448,
467,
504,
504
],
"answer_start": [
1,
7,
25,
88,
123,
182,
213,
271,
337,
381,
403,
449,
469,
479
],
"input_text": [
"D'en Guim.",
"Fins a un altre.",
"Llamp!",
"A la dona del bou.",
"Al pap.",
"Que fan resar.",
"Que com més mal, més rialles.",
"Que tots els llombrígols trontollin.",
"Sí.",
"Que a nevades.",
"Quan li caigui bé.",
"Mirar-li la cama.",
"No.",
"Quant li han de donar."
]
}
|
books
|
-Hi deixessin el cervell! Són aqueixa murrialla de Castelló!- I, engrapant el salabret, pescà la llíssera amb un hàbil moviment de llossa.
Jo, llavors seguint la maniobra, comencí a obirar el fons. Deduint l'engany de la refracció, el judicava a dues canes dels meus ulls. Evidentment, el prestigi d'aquella llauna s'esvaïa. Ho vaig fer notar a en Carxofa. Ell em va mirar paternalment.
-Mala fosca de Déu el faci bo!- I m'allargava la perxa de l'ormeig. Agafant-lo per l'indret de la xarxa, vaig posar-me en actitud de sondejar la llauna.
-¡Pari ment que li passi per ull, i en no anarse-n'hi vostè al darrera!
I em subjectava per la folra del gec, com si jo fos un nin a punt d'estimbar-me.
En veritat que el que a mi em semblava el llit de l'estanyol no era més que un enteiximat de fulles i arrels de boga, entre les malles del qual creixia una molsa tènue i lleficosa, i unes arborescències gelatinoses, brunes, repugnants. S'endevinava tan flonjo, tan porós, tan consumit, tan poc resistent a la meva pressió, tan fals i homicida, que, aprehensiu, vaig abstenir-me d'enfonsar-hi la punta de la perxa. I encara em penedí d'aver-la-hi clavada poc o molt. Supersticiosament, considerava que les ànimes dels ofegats s'hi haurien pogut arrapar i pegar-me una estrabadeta, i temia que, pel trau de la burxada, es desencadenés aquell huracà de l'infern que eriçava els «cabells del cap».
|
[
"D’on era la murrialla?",
"Quina eina de pesca duia en Carxofa?",
"Què va agafar amb destresa?",
"A quina distància es podia endevinar el fons?",
"Com va mirar en Carxofa l’altre interlocutor?",
"Què li va donar?",
"Què va fer l’interlocutor?",
"En Carxofa el va advertir?",
"Com l’aguantava?",
"Què era en realitat l’estany?",
"Hi creixia alguna cosa?",
"Quina?",
"Quina aparença tenia el llit del riu?",
"Què va evitar l'interlocutor?",
"Quina creença il·lògica tenia?"
] |
{
"answer_end": [
60,
86,
137,
271,
385,
453,
538,
611,
691,
809,
927,
927,
1035,
1105,
1271
],
"answer_start": [
26,
62,
88,
198,
357,
419,
492,
541,
612,
708,
754,
754,
929,
1054,
1159
],
"input_text": [
"De Castelló.",
"Un salabret.",
"La llíssera.",
"A dues canes dels seus ulls.",
"Paternalment.",
"La perxa de l'ormeig.",
"Posar-se en actitud de sondejar la llauna.",
"Sí.",
"Per la folra del gec, com si fos un nin a punt d'estimbar-se.",
"No era més que un enteiximat de fulles i arrels de boga.",
"Sí.",
"Una molsa tènue i lleficosa, i unes arborescències gelatinoses, brunes, repugnants.",
"Flonjo, porós, consumit, poc resistent a la pressió, fals i homicida.",
"Enfonsar la punta de la perxa al llit del riu.",
"Que les ànimes dels ofegats s'hi haurien pogut arrapar i pegar-li una estrabadeta."
]
}
|
bios
|
Flavia Company (Buenos Aires, Argentina, 1963) és una escriptora, periodista i traductora que viu a Catalunya des de l'any 1973. Ha treballat també com a crítica literària, professora de tallers literaris i presentadora de televisió (BTV), però la seva trajectòria professional destaca per la seva literatura. Com a escriptora, cultiva l'assaig, el conte, la prosa poètica i la novel·la. És professora a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i del Màster de Creació Narrativa de la Universitat Pompeu Fabra. És una de les veus més inclassificables de la literatura actual.
El 27 de setembre de l'any 1963 va ser el seu naixement. L'any 1990 es trasllada a Sant Carles de la Ràpita, una ciutat que més tard retratarà en el seu llibre "Retrat de la Ràpita", il·lustrat per la pintora i amiga seva, Rosa Querol. A partir del 1995, viu entre Sant Carles i Barcelona, on impartirà tallers literaris tant per a nens com per a adults. Durant aquest temps també ha col·laborat com a crítica literària al diari La Vanguardia i El Periódico de Catalunya. Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estudiat piano i l'apassiona navegar en el seu veler, el Proteo. El juny de 2018 va emprendre un viatge al voltant del món, sense data ni lloc de tornada, durant el qual va decidir deixar de signar amb el seu nom i iniciar l'ús d'heterònims sortits dels personatges de les seves novel·les. El primer heterònim és Haru a 2020 i segueix amb Andrea Mayo a 2021. Respecte a aquesta evolució poden llegir-se les reflexions de la mateixa autora al seu bloc. Actualment col·labora amb el diari espanyol La Vanguardia. La seva obra ha estat traduïda a l'anglès, francès, portuguès, italià, polonès, alemany i danès.
|
[
"A què es dedica Flavia Company?",
"Quins altres càrrecs ha tingut?",
"Quin gènere escriu?",
"On exerceix de docent?",
"Quan va néixer?",
"En quin municipi es va inspirar per escriure Retrat de la Ràpita?",
"Aniria a viure allà?",
"A quines publicacions ha participat?",
"Què va estudiar a la UAB?",
"Quines són les seves aficions?",
"Com s’anomena el seu vaixell?",
"Què va ocórrer el juny de 2018?",
"Què hi va dictaminar?",
"Quin era el que va utilitzar en el 2021?",
"En quins idiomes podem trobar els seus llibres?"
] |
{
"answer_end": [
89,
233,
387,
514,
636,
762,
688,
1051,
1128,
1185,
1196,
1286,
1421,
1490,
1739
],
"answer_start": [
0,
129,
311,
389,
581,
664,
638,
962,
1053,
1130,
1173,
1198,
1288,
1423,
1644
],
"input_text": [
"A l'escriptura, al periodisme i a la traducció.",
"El de crítica literària, professora de tallers literaris i presentadora de televisió.",
"Assaig, conte, prosa poètica i novel·la.",
"A l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i al Màster de Creació Narrativa de la Universitat Pompeu Fabra.",
"El 27 de setembre de l'any 1963.",
"En Sant Carles de la Ràpita.",
"Sí.",
"Al diari La Vanguardia i El Periódico de Catalunya.",
"Filologia Hispànica.",
"El piano i navegar en el seu veler.",
"El Proteo.",
"Va emprendre un viatge al voltant del món, sense data ni lloc de tornada.",
"Deixar de signar amb el seu nom i iniciar l'ús d'heterònims sortits dels personatges de les seves novel·les.",
"Andrea Mayo.",
"En anglès, francès, portuguès, italià, polonès, alemany i danès."
]
}
|
books
|
La Fineta és sola a casa, i la basarda no la deixa dormir. Son pare i sos germans sortiren a sardinals a mitja tarda i no tornaran fins l'endemà de bon sol, perquè volen aprofitar les calades de prima i de matinada. Sa mare, pobreta, algunes setmanes endarrera se negà en el gran mar negre que a la curta o a la llarga ha d'engolir- nos a tots. La Fineta és sola a casa, i la basarda no la deixa dormir.
Així que veu blanquejar en els vidres entelats de sa finestra el primer llustre matinal, salta del llit, s'afanya a vestir-se, i surt a fora el portal de sa casa solitària. La casa és lluny de poblat. S'alça en un pujol, vora la mar, entre figueres i sarments.
Encara és força fosc. Encara la llum del fanal que crema en la cantonada de la casa, davant d'una capelleta, és més potent que la claror de l'alba i fa groguejar un bon tros de paret. Les figueres, les sarments i les garrotxes negregen per tot arreu. Els arbrets d'atzavara semblen grans canelobres apagats abans d'hora. Arrastellats a lo llarg de la mar ombradissa, van apareixent, grisencs i calimosos, els penyals de la costa, com una llarga prócessó de fantàstiques verges cobertes amb vels de nuviatge. A frec d'un dels més llunyans, que es destaca sobre el cel, brilla una estrella que es podria pendre per alguna joia d'aquell ressagat. És que encara regna la nit, i el dia pàl·lid no fa més que guaitar-la amb timidesa per entre les escletxes de la negrenca nuvolada que amuralla el llevant.
|
[
"Per què no pot descansar la Fineta?",
"On estava el seu pare i els seus germans?",
"Per què a la mare no li agradava el gran mar negre?",
"Està la noia amb la seva mare a casa?",
"Què va poder observar gràcies a la seva falta de son?",
"Què fa abans de sortir de casa?",
"La seva casa està al centre del poble?",
"Cap a on va?",
"Ja ha sortit de tot el sol?",
"Com ho sabem?",
"Quins arbres té al voltant?",
"Quina aparença tenen les agaves?",
"Què van arribant del mar?",
"Què sembla una joia?",
"Per què encara es poden veure els estels?"
] |
{
"answer_end": [
57,
102,
343,
369,
491,
575,
603,
636,
685,
811,
963,
984,
1093,
1289,
1335
],
"answer_start": [
0,
59,
216,
345,
373,
493,
577,
605,
665,
687,
849,
916,
986,
1233,
1233
],
"input_text": [
"Per la basarda.",
"Sortiren a sardinals.",
"Perquè deia que a la curta o a la llarga ha d'engolir- nos a tots.",
"No.",
"El primer llustre matinal.",
"Salta del llit, s'afanya a vestir-se.",
"No.",
"Cap a un pujol, vora la mar.",
"No.",
"Perquè la llum del fanal és més potent que la claror de l'alba.",
"Figueres, sarments, garrotxes i arbrets d'atzavara.",
"La de grans canelobres apagats abans d'hora.",
"Els penyals de la costa.",
"Una estrella.",
"Perquè encara regna la nit."
]
}
|
vilaweb
|
El 23 de setembre proppassat van ser detinguts nou independentistes, set dels quals foren empresonats a Madrid, després d'haver passat per l'Audiència espanyola. El sumari de la causa fou declarat secret d'ençà del primer moment pel jutge Manuel García Castellón. Però també d'ençà del primer moment diaris espanyols i agències rebien diàriament filtracions de detalls de la investigació que suposadament formen part d'aquest sumari secret. Aquestes filtracions van ser aprofitades pels partits, pel govern espanyol i per la majoria de mitjans espanyols per criminaliltzar els detinguts –i, per extensió, l'independentisme en conjunt–, per a vulnerar-ne la presumpció d'innocència, presentant-los com a culpables de pretendre cometre atemptats, per a bastir en definitiva un discurs polític antiindependentista, d'un nacionalisme espanyol molt exacerbat, pocs dies abans de la publicació de la sentència del Tribunal Suprem i amb les eleccions del 10-N a la vista. Fora dels mitjans catalans, pràcticament ningú no ha qüestionat les filtracions, malgrat que és una pràctica que el codi penal espanyol castiga amb penes que poden arribar fins a quatre anys de presó en els casos més greus. Així ho preveu l'article 466 del codi penal, que al segon apartat parla de les revelacions del secret de sumari quan els responsables són jutges, membres d'un tribunal, fiscals, secretaris judicials o ‘qualssevol funcionaris al servei de l'administració de justícia', és a dir, inclosos agents de policia. En el cas d'aquestes detencions, l'origen de la filtració només pot haver estat un funcionari de l'estat, perquè les úniques parts que tenen accés a aquest sumari declarat secret són el jutge i la fiscalia. No pas els advocats dels acusats, que han denunciat manta vegada aquestes filtracions, per les vulneracions de drets que impliquen per als presos, perquè els vulneren la presumpció d'innocència i els dificulten o impedeixen el dret de defensa. La investigació es trasllada a jutjats de Madrid Avui mateix la fiscalia de l'Audiència espanyola ha demanat de traslladar a jutjats d'instrucció de Madrid la petició de les defenses dels set independentistes empresonats d'investigar l'origen de les filtracions. El jutge que porta el cas s'ha negat a obrir una peça separada per a investigar les filtracions, i el fiscal diu que és competència de jutjats d'instrucció. Si es demostrés que un jutge, fiscal o funcionari de l'estat ha difós informació del sumari declarat secret, rebria una sanció de quinze mesos a divuit i inhabilitació especial per a càrrec públic de dos anys a tres. Si d'aquesta filtració en resultés un dany greu per a la causa o per a un tercer, la pena seria de dos anys de presó a tres i inhabilitació de quatre anys a cinc. I si es tractés de secrets sobre un particular, la pena seria de tres anys de presó a quatre, una multa de quinze mesos a divuit i suspensió de càrrec públic de dos anys a tres. El problema en aquests casos és la dificultat de demostrar qui ha estat el jutge, fiscal, policia i funcionari responsable de la filtració. No hi ha pas constància de cap condemna per revelació del secret de sumari contra aquest personal de l'estat, i aquesta vulneració és una pràctica com més va més habitual en les causes judicials a l'estat espanyol. Perquè, si els advocats de les defenses no tenen coneixement del sumari declarat secret, és als funcionaris de l'estat a qui hom demana responsabilitats; els periodistes que publiquen la filtració són emparats pel secret professional, recollit en l'article 20 de la constitució espanyola.
|
[
"Què va passar el 23 de setembre?",
"Cap d’ells va ser engarjolat?",
"Es va fer públic el motiu?",
"Tot i això, es revelaren algunes dades?",
"De quina manera s'usà aquesta informació?",
"D’aquesta forma, quin dret dels presos va ser transgredit?",
"Quins comicis s'apropen?",
"La divulgació d’aquests detalls suposa un delicte?",
"Qui se n’ha fet ressò?",
"Se sap qui pot haver donat a conèixer la informació dels presos?",
"Qui ha desestimat crear una nova causa per a aclarir-ho?",
"Com es penaria els responsables?",
"En quin cas el culpable seria empresonat?",
"És complicat saber qui ho ha fet?",
"S’ha aconseguit trobar els infractors en casos anteriors?"
] |
{
"answer_end": [
67,
101,
203,
387,
586,
680,
963,
1187,
1044,
1599,
2304,
2581,
2706,
3062,
3172
],
"answer_start": [
0,
69,
162,
264,
441,
636,
926,
1029,
965,
1495,
2209,
2366,
2583,
2924,
3064
],
"input_text": [
"Que van ser detinguts nou independentistes.",
"Sí.",
"No.",
"Sí.",
"Va ser aprofitada pels partits, pel govern espanyol i per la majoria de mitjans espanyols per criminalitzar els detinguts.",
"La presumpció d'innocència.",
"Les eleccions dels 10-N.",
"Sí.",
"Fora dels mitjans catalans, pràcticament ningú.",
"Un funcionari de l'estat.",
"El jutge que porta el cas.",
"Amb una sanció de quinze mesos a divuit i inhabilitació especial per a càrrec públic de dos a tres anys.",
"En cas que la filtració resultés en un dany greu.",
"Sí.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, ha respost a l'exigència formulada pel ministre d'Afers Exteriors espanyol, Josep Borrell, de convocar eleccions al més aviat possible, amenaçant de reconèixer a Juan Guaidó com a president si no ho fa. Maduro ha decidit de respondre el govern espanyol dient-li que Pedro Sánchez convoqui eleccions perquè no ha estat elegit president per les urnes. ‘Si ells volen eleccions, que les facin a Espanya', ha replicat Maduro en una conferència de premsa. ‘No pot donar lliçons ni posar cap ultimàtum', ha advertit, en referència a Borrell. També ha acusat el govern espanyol de ‘repetir el guió' de l'ex-president José María Aznar, que va donar suport al cop d'estat del 2002 contra Hugo Chávez. També ha acusat Espanya de mantenir un comportament ‘colonialista'. ‘Ens plantem davant d'Espanya, davant el seu racisme i la seva discriminació', ha continuat Maduro, que també ha situat el govern de Sánchez a la dreta del d'Aznar. També ha instat els diplomàtics espanyols a abandonar Veneçuela: ‘Serem més feliços sense ells, sense el seu complex de superioritat'. Maduro ha reiterat que els fets de Veneçuela són un cop d'estat, però s'ha mostrat obert al diàleg amb l'oposició. Ahir, el president veneçolà va dir que acceptava l'oferta de mediació internacional formulada per Mèxic i l'Uruguai. Respecte del trencament de les relacions amb els Estats Units, ha confirmat la retirada dels diplomàtics veneçolans.
|
[
"Qui és Nicolás Maduro?",
"A qui li ha contestat?",
"Què li havia demanat aquest?",
"Què donava a entendre?",
"Quina ha estat la resposta de Maduro?",
"On ho ha comunicat?",
"Què li ha retret a Borrell?",
"I al Govern?",
"Com va actuar Aznar amb relació a Veneçuela?",
"Segons el president de Veneçuela, quina és l’actitud de l’estat espanyol?",
"Per què li planten cara?",
"Com ha titllat el govern del PSOE?",
"A què ha animat als ambaixadors?",
"Com defineix el que va ocórrer al país veneçolà?",
"De quins estats acceptava la seva intervenció?"
] |
{
"answer_end": [
41,
132,
177,
244,
391,
492,
577,
669,
733,
802,
901,
966,
1031,
1166,
1333
],
"answer_start": [
0,
27,
54,
134,
246,
445,
494,
579,
636,
735,
803,
882,
968,
1103,
1224
],
"input_text": [
"El president de Veneçuela.",
"Al ministre d'Afers Exteriors espanyol, Josep Borrell.",
"Convocar eleccions al més aviat possible.",
"Que si no ho feia reconeixeria a Juan Guaidó com a president.",
"Que Pedro Sánchez convoqui eleccions perquè no ha estat elegit president per les urnes.",
"En una conferència de premsa.",
"Que no pot donar lliçons ni posar cap ultimàtum.",
"De repetir el guió de l'ex-president José María Aznar.",
"Va donar suport al cop d'estat del 2002 contra Hugo Chávez.",
"Colonialista.",
"Pel seu racisme i per la seva discriminació.",
"L'ha situat a la dreta del d'Aznar.",
"A abandonar Veneçuela.",
"Com un cop d'estat.",
"De Mèxic i l'Uruguai."
]
}
|
vilaweb
|
La campanya electoral va acabar ahir amb una insinuació important, que pot marcar tant la jornada de demà com sobretot els dies posteriors a les eleccions. Una insinuació que va fer Albert Rivera amb una claredat que no havia fet durant tota la campanya, a de permetre la investidura de Mariano Rajoy. ‘Em sembla correcte deixar començar la legislatura encara que no doni suport als altres partits. Votarem en contra si algú pretén entre tres o cinc formacions –entre les quals, Podem- fer un projecte per trencar Espanya i pilars fonamentals com la Constitució, l'economia de mercat o Europa', va dir durant un dinar-col·loqui a Barcelona. Ciutadans permetrà que el guanyador dels propers comicis al congrés espanyol pugui començar a governar, bé siguin el PP o el PSOE, tot i que la totaliltat de les enquestes publicades al llarg de la campanya indiquen que seria el PP. I si una cosa ha volgut deixar clara aquest divendres Rivera és que s'oposarà frontalment que Podem prengui les regnes de la Moncloa. L'objectiu de Podem, ha denunciat el líder de C's, és ‘trencar Espanya, el marc constitucional, el model econòmic actual i l'estat del benestar.' Ciutadans s'abstindria, doncs, en una hipotètica votació per la investidura de Mariano Rajoy o Pedro Sánchez però això en cap cas implicaria una ‘llista de condicions' per imposar el seu plantejament: ‘no posarem cap condició perquè no formaríem part del seu govern', ha explicat el líder de la formació. Rivera ha insistit al llarg de tota la campanya, i també aquest divendres des de Barcelona, que si no guanyen no governaran. Aquest divendres ha detallat que faran ‘oposició responsable' permetent que el parlament espanyol comenci a treballar al més aviat possible i negociant ‘tema per tema' perquè, ha opinat, des de l'acció legislativa ‘es pot reformar' Espanya. Rajoy i el pacte PP-PSOE Rajoy, per la seva banda, s'ha mostrar prudent a l'hora de parlar de possibles pactes postelectorals. Ha descartat una gran coalició amb el PSOE durant una entrevista a RNE. Tanmateix, poc després, en una compareixença de premsa i preguntat sobre la qüestió, ha evitat pronunciar-se sobre aquesta possible coalició i ha emplaçat a esperar als resultats electorals. Segons que ha explicat a RNE, ningú del PP no ha posat damunt la taula una hipotètica coalició amb el PSOE. ‘Un pacte amb el PSOE canviant el seu secretari general no és damunt la taula', ha dit, i ha assegurat que no havia parlat de Pedro Sánchez ‘ni d'un PSOE renovat' i que no sabia d'on havia sortir la informació. Posteriorment, en una compareixença després del Consell Europeu, s'ha erigit com a garant per a impedir un pacte entre Podemos i PSOE i ha evitat de respondre sobre si pactaria amb Pedro Sánchez. Rajoy ha dit que votar el PP era la manera d'evitar pactes entre partits d'esquerres i ha ajornat la qüestió sobre una possible coalició amb PSOE fins a passades les eleccions. ‘Jo, de coalicions, en parlo després dels resultats, perquè tota la resta són especulacions. Nosaltres intentarem guanyar aquestes eleccions i allò que em preocupa més és que no es llenci per la borda tot el que s'ha fet durant aquests últims quatre anys.'
|
[
"Què ha finalitzat?",
"Com?",
"Per part de qui?",
"Sobre què ha parlat?",
"Enfront de qui s’ha posicionat en les seves declaracions?",
"Què ha declarat sobre els vencedors de les eleccions que s’apropen?",
"Qui s’espera que guanyi?",
"Tot i això, a qui no donaran suport en cap cas?",
"Per què?",
"A qui no posaran traves perquè governin?",
"Segons el president de Ciutadans, quina serà la seva tasca en la formació de govern?",
"Pel que fa al Partit Popular, què és el que han dit sobre els socialistes?",
"I contra què es posicionen des d’aquest partit?",
"Per a què ha explicat el president dels populars que serviria escollir el seu equip a les votacions?",
"I quan ha dit Rajoy que es pronunciaria sobre un possible acord?"
] |
{
"answer_end": [
36,
65,
195,
300,
592,
770,
872,
1006,
1153,
1262,
1645,
1994,
2667,
2814,
2958
],
"answer_start": [
0,
0,
156,
156,
399,
641,
782,
874,
1008,
1154,
1584,
1825,
2534,
2730,
2908
],
"input_text": [
"La campanya electoral.",
"Amb una insinuació important.",
"D'Albert Rivera.",
"Sobre permetre la investidura de Mariano Rajoy.",
"De qui pretengui entre tres o cinc formacions fer un projecte per trencar Espanya i pilars fonamentals com la Constitució, l'economia de mercat o Europa.",
"Que permetran que puguin començar a governar.",
"El PP.",
"A la Moncloa.",
"Perquè han denunciat que l'objectiu de Podem és trencar Espanya, el marc constitucional, el model econòmic actual i l'estat del benestar.",
"A Mariano Rajoy i a Pedro Sánchez.",
"La de fer oposició responsable.",
"Han descartat una gran coalició amb ells.",
"Contra un pacte entre Podemos i PSOE.",
"Per evitar pactes entre partits d'esquerres.",
"Després dels resultats."
]
}
|
mitologia
|
El Santuari de Pandion era un recinte sagrat a l'aire lliure situat al final de la via sacra a l'Acròpoli d'Atenes, just a l'extrem sud-oriental, vora la muralla, dedicat a Pandíon, llegendari rei d'Atenes, i a les festes que se celebraven en honor seu. En aquest lloc se li havia edificat un heròon per commemorar o retre culte a l'heroi, erigit com un cenotafi. Segons Pausànias, en aquest santuari li rendien culte també els megarencs, ja que Pandíon estava enterrat a Mègara.
El primer santuari data probablement del primer període clàssic, però el van construir de nou pels volts del 430 aC. Consistia en un recinte rectangular a l'aire lliure, de 40 m x 17.5 m, dividit en dues seccions per un mur: el santuari pròpiament dit a l'oest i un ergastèrion o taller a l'est, usat probablement pels diversos artesans que treballaven a l'Acròpoli. S'hi accedia a través d'un propileu situat al costat oest i s'hi aixecava una estàtua de l'heroi atenenc.
Se'n van trobar els fonaments durant les excavacions per a la construcció del Museu de l'Acròpoli (1865-1874), edifici que es va aixecar a l'extrem oriental de l'acròpoli. Actualment està tancat i el nou edifici, inaugurat el 2009, es troba a la ciutat baixa.
1 Partenó - 2 Antic temple d'Atena - 3 Erectèon - 4 Estàtua d'Atena Prómakhos - 5 Propileu - 6 Temple de Nike Àptera - 7 Eleusínion - 8 Santuari d'Àrtemis Braurònia - 9 Calcoteca - 10 Pandrósion - 11 Casa de les Arrèfores - 12 Altar d'Atena - 13 Santuari de Zeus Polieus - 14 Santuari de Pandíon - 15 Odèon d'Herodes Àtic - 16 Stoà d'Èumenes - 17 Santuari d'Asclepi - 18 Teatre de Dionís - 19 Odèon de Pèricles - 20 Tèmenos de Dionís - 21 Aglaurèon
|
[
"Què era el Santuari de Pandion?",
"On es trobava?",
"A qui consagraven?",
"De quin tipus d’edifici es tractava?",
"Per què els habitants de Mègara també l’adoraven?",
"Quan es va construir el temple per primera vegada?",
"I per segona?",
"Com era?",
"Què es trobava a ponent?",
"I a llevant?",
"Qui laborava allà?",
"Com s’entrava a l’edifici?",
"Hi havia una figura de Pandíon?",
"Quan es van trobar les seves restes?",
"Es pot visitar avui en dia?"
] |
{
"answer_end": [
60,
161,
205,
362,
478,
543,
595,
703,
740,
774,
845,
904,
951,
1062,
1147
],
"answer_start": [
0,
23,
163,
254,
382,
480,
517,
597,
676,
677,
743,
847,
847,
953,
1125
],
"input_text": [
"Un recinte sagrat a l'aire lliure.",
"Al final de la via sacra a l'Acròpoli d'Atenes, just a l'extrem sud-oriental, vora la muralla.",
"A Pandíon, llegendari rei d'Atenes.",
"D'un heròon erigit com un cenotafi.",
"Perquè Pandíon estava enterrat allà.",
"Durant el primer període clàssic.",
"Pels volts del 430 aC.",
"Un recinte rectangular a l'aire lliure, de 40 m x 17.5 m, dividit en dues seccions per un mur.",
"El santuari pròpiament.",
"Un ergastèrion o taller.",
"Els diversos artesans que treballaven a l'Acròpoli.",
"A través d'un propileu situat al costat oest.",
"Sí.",
"Durant les excavacions per a la construcció del Museu de l'Acròpoli (1865-1874).",
"No."
]
}
|
mitologia
|
Aditi (en sànscrit: अदिति, La que no té límits) és, dins del vedisme, la deessa-mare (Devamātri, mare dels déus). Representa el concepte de l'origen primordial, de l'expansió infinita creadora de totes les coses.
En la mitologia hindú, Aditi donà a llum els aditya, divinitats (deva) que personifiquen els dotze mesos de l'any i els signes del zodíac.
Representa l'amplitud, l'extensió, la llibertat. És la deessa que permet el floriment, allibera de tot el que restringeix, fa desaparèixer tot rastre de pecat, d'impuresa, de malaltia. Dona la bona salut. És la mare per excel·lència i les dones, durant el seu embaràs, llueixen l'amulet "que Aditi portava quan desitjava un fill". Per això és protectora dels parts.
Se la representa com una dona jove que retorça els seus cabells amb les dues mans. Dels seus cabells surt el riu, font de totes les riqueses.
|
[
"Què significa Aditi?",
"En quina llengua?",
"I qui va ser?",
"En quina religió?",
"A què fa referència la seva figura?",
"Segons els hinduistes, a qui va donar vida?",
"Qui foren?",
"Tornant a la divinitat, què encarnava?",
"Què aconseguia amb el seu poder diví?",
"Quina era la seva tasca principal?",
"A qui protegia?",
"Per a això, què duien elles?",
"Per què més vetllava?",
"Com era dibuixada?",
"Quina cosa li brollava de la cabellera?"
] |
{
"answer_end": [
47,
47,
84,
84,
211,
264,
350,
399,
535,
584,
681,
681,
716,
799,
858
],
"answer_start": [
0,
0,
48,
52,
114,
213,
266,
352,
401,
557,
587,
587,
683,
718,
801
],
"input_text": [
"La que no té límits.",
"En sànscrit.",
"La deessa-mare.",
"El vedisme.",
"Al concepte de l'origen primordial i de l'expansió infinita creadora de totes les coses.",
"Als aditya.",
"Divinitats que personificaven els dotze mesos de l'any i els signes del zodíac.",
"L'amplitud, l'extensió i la llibertat.",
"El floriment, alliberar de tot el que restringeix, fer desaparèixer tot rastre de pecat, d'impuresa i de malaltia.",
"La de mare.",
"A les dones durant el seu embaràs.",
"Un amulet que Aditi portava quan desitjava un fill.",
"Pels parts.",
"Com una dona jove que retorcia els seus cabells amb les dues mans.",
"El riu, font de totes les riqueses."
]
}
|
vilaweb
|
Ahir el programa ‘La Sexta Noche‘ va organitzar un debat polític amb motiu de les eleccions de dia 20, que se celebraran d'aquí a vuit dies. Entre els convidats hi havia el número dos d'ERC, Joan Tardà, que en una dura crítica a Ciutadans, va dir: ‘Fins i tot C's ha estat criticat per la dreta més rància, la del PP. Es tatuen amb una certa modernitat, però són carques posats al dia'. Aquest comentari no va agradar gens al secretari sectorial del PP, Javier Maroto. ‘Al senyor d'ERC, amb què no ens coneixem de res, no em diguis ranci. No ens coneixem de res. Mira't al mirall. Tu estàs en política des de fa molt de temps', va dir-li. Sense pensar-s'ho, el republicà va contestar-li contundentment: ‘No hauria d'haver dit ranci, sinó neofranquista'. Vegeu el vídeo a continuació:
|
[
"Què va conduir La Sexta?",
"Quan?",
"A quin espai es va emetre?",
"Quins comicis s’apropen?",
"Per tant, quant temps falta perquè es portin a terme?",
"Com s’anomena el candidat d’Esquerra Republicana que hi va assistir?",
"Quin és el seu càrrec dintre de la formació?",
"Contra qui es va posicionar?",
"Qui va criticar les declaracions que va fer?",
"Per quina raó?",
"Eren col·legues?",
"Què li va aconsellar el popular al candidat independentista?",
"Tardà va respondre vagament?",
"Què admet?",
"Per quin adjectiu ho canvia, llavors?"
] |
{
"answer_end": [
64,
64,
64,
101,
139,
201,
201,
238,
467,
537,
561,
579,
701,
752,
751
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
48,
78,
141,
170,
191,
191,
470,
539,
563,
639,
658,
704
],
"input_text": [
"Un debat polític.",
"Ahir.",
"Al programa La Sexta Noche.",
"Les eleccions del dia 20.",
"Vuit dies.",
"Joan Tardà.",
"És el número dos.",
"Contra Ciutadans.",
"El secretari sectorial del PP, Javier Maroto.",
"Perquè li havia dit ranci.",
"No.",
"Que es mirés al mirall.",
"No.",
"Que no hauria d'haver dit ranci.",
"Per neofranquista."
]
}
|
mitologia
|
Antístenes d'Atenes (Antisthenes, Ἀντισθένης) fou un filòsof cínic atenenc, fill d'un altre filòsof del mateix nom. Va fundar l'escola dels cínics. Va florir durant el segle iv aC. La seva mare era tràcia o frígia. Increpat per no ser purament grec, va contestar que la Gran Mare era també frígia.
De jove, va combatre a Tanagra (426 aC) i fou deixeble de Gòrgies de Leontins i Sòcrates, i estigué present durant l'execució d'aquest últim. També va estar a la Batalla de Leuctres (371 aC) i va morir a Atenes als 70 anys, probablement el 366 aC. Conversava amb qui el volia escoltar al gimnàs de Cynosargos, a poca distància del pòrtic de l'àgora.
Va ser el primer en definir la proposició, quan va dir que "proposició és allò que expressa el que era o és alguna cosa". Defensava que aconseguir la virtut era la fita màxima de la vida humana i que aquesta estava lligada a la raó, en la línia de l'intel·lectualisme moral socràtic. Va afirmar també que tots els déus eren imatges d'una divinitat superior, que no podia ser representada perquè no s'assemblava a res perceptible pels humans, anticipant idees de l'islam.
Quan una vegada s'iniciava en els Misteris òrfics, el sacerdot va dir que els que participaven en els rituals tindrien molta ventura a l'Hades, va replicar: "I llavors, perquè no et mores?". Una vegada el van elogiar uns homes de mala vida, i afirmava. "Estic angoixat pensant en quines coses hauré fet malament". Quan li van preguntar què n'havia tret de la filosofia va dir: "El ser capaç de parlar amb mi mateix". Es burlava de Plató dient que era un vanitós. Va aconsellar als atenencs que per decret nomenessin cavalls als ases. Com que ho van considerar absurd va replicar: "També nomeneu generals a gent sense coneixements, només perquè els voteu a mà alçada".
Se li atribueix un bust, avui al Museu Pius-Clementí.
|
[
"Qui va ser Antístenes d’Atenes?",
"Quina acadèmia va crear?",
"Quan va néixer?",
"La seva progenitora, d’on era?",
"Per quin motiu el criticaven?",
"A quines conteses va lluitar?",
"A on es va produir el seu decés?",
"Quina edat tenia?",
"Quin concepte va explicar per primer cop?",
"Què en va dir?",
"Què li semblava la virtut?",
"De quina manera afirmava que el pensament filosòfic l’havia ajudat?",
"A quin intel·lectual va criticar?",
"Per què?",
"Se li va construir cap escultura en el seu honor?"
] |
{
"answer_end": [
74,
146,
179,
213,
248,
479,
508,
520,
689,
767,
841,
1534,
1555,
1580,
1810
],
"answer_start": [
0,
116,
148,
181,
215,
298,
491,
491,
648,
708,
770,
1433,
1536,
1536,
1787
],
"input_text": [
"Un filòsof cínic atenenc.",
"L'escola dels cínics.",
"Al segle iv aC.",
"De Tràcia o Frígia.",
"Perquè no era purament grec.",
"A Tanagra i a la Batalla de Leuctres.",
"A Atenes.",
"70 anys.",
"La proposició.",
"Que era allò que expressa el que era o és alguna cosa.",
"La fita màxima de la vida humana.",
"Fent-lo capaç de parlar amb si mateix.",
"A Plató.",
"Perquè deia que era un vanitós.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
El ministre d'Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, ha afirmat que té previst de presentar una denúncia formal contra el Regne Unit per la confiscació d'un petrolier iranià que volia dur petroli a Síria. El conflicte sorgeix pel fet que l'estat espanyol considera que la mar que hi ha al voltant de Gibraltar forma part de les seves aigües internacionals. En canvi, els britànics consideren que són seves. Al tractat d'Utrecht no s'especificava si en la cessió s'incloïen les aigües que teòricament pertocarien als britànics per proximitat o només s'hi incloïa el penyal. El Regne Unit diu que les autoritats britàniques van informar Espanya que el vaixell era a punt de ser detingut per Royal Marines i que tota l'operació va ser vigilada per un vaixell de patrulla de la Guàrdia Civil. Borrell, en canvi, diu que els marines no eren sota comandament de la policia de Gibraltar, ans actuaven sota ordre dels Estats Units. Diu que s'estudien ‘les circumstàncies i la repercussió en la sobirania espanyola'. Gibraltar deté un petrolier que tenia la intenció de portar cru a Síria tot i les sancions de la UE Es considera que el petrolier traslladava una càrrega de cru que es dirigia a un port de Síria i, doncs, que incomplia les sancions que havia imposat la Unió Europea. La confiscació del vaixell ha suscitat una situació diplomàtica delicada per al Regne Unit, perquè s'esforça a mantenir bones relacions amb l'Iran. L'ambaixador britànic a Teheran va ser convocat al Ministeri d'Afers Estrangers.
|
[
"Qui és Josep Borrell?",
"Què ha anunciat?",
"Per quin motiu?",
"Quin ha estat l’origen de la disputa?",
"I el Regne Unit, què n’opina?",
"Com és que no es coneix a qui pertany aquest espai?",
"Degut a la situació geogràfica, a qui correspondrien?",
"Sobre la captura de l’embarcació, què expliquen els anglesos?",
"A més, qui diuen els britànics que van supervisar l'actuació?",
"De quina forma contradiu el ministre espanyol aquestes declaracions?",
"Què considera que s’haurà d’esbrinar ara?",
"Per quina raó havia estat detingut el vaixell?",
"La reacció britànica, què ha provocat al país insular?",
"En què estan treballant?",
"A on se celebrarà una assemblea entre el representant espanyol i el britànic?"
] |
{
"answer_end": [
54,
135,
206,
358,
408,
574,
543,
705,
790,
925,
1009,
1276,
1368,
1424,
1505
],
"answer_start": [
0,
56,
71,
208,
360,
410,
476,
576,
706,
792,
927,
1111,
1278,
1358,
1426
],
"input_text": [
"El ministre d'Afers Estrangers espanyol.",
"Que té previst de presentar una denúncia formal contra el Regne Unit.",
"Per la confiscació d'un petrolier iranià que volia dur petroli a Síria.",
"El fet que l'estat espanyol considera que la mar que hi ha al voltant de Gibraltar forma part de les seves aigües internacionals.",
"Que són seves.",
"Perquè al tractat d'Utrecht no s'especificava si en la cessió s'incloïen les aigües o només s'hi incloïa el penyal.",
"Als britànics.",
"Que havien informat Espanya que el vaixell era a punt de ser detingut per Royal Marines.",
"La Guàrdia Civil.",
"Dient que els marines no eren sota comandament de la policia de Gibraltar, ans actuaven sota ordre dels Estats Units.",
"Quines són les circumstàncies i la repercussió en la sobirania espanyola.",
"Perquè traslladava una càrrega de cru que es dirigia a un port de Síria i, doncs, incomplia les sancions que havia imposat la Unió Europea.",
"Una situació diplomàtica delicada.",
"En mantenir bones relacions amb l'Iran.",
"A Teheran."
]
}
|
bios
|
Magdalena Aulina i Saurina (Banyoles, 12 de desembre de 1897 - Barcelona, 15 de maig de 1956) fou una religiosa catalana, fundadora de l'Institut Secular d'Operàries Parroquials. Ha estat proclamada venerable per l'Església catòlica.
Nasqué a Banyoles, filla de Narcís Aulina, comerciant de carbó i llanes, i Carme Saurina, de profundes creences religioses. Molt religiosa, de petita acompanyava la seva germana major, que després fou monja carmelita, quan anava a fer caritat. El 1912, als quinze anys, Magdalena llegí una biografia de santa Gemma Galgani escrita per Germano Ruoppolo i en quedà impressionada. A partir de llavors, esdevingué devota de la Galgani, llavors serventa de Déu, i volgué seguir-ne l'exemple. Rebé la influència dels seus directors espirituals, el canonge Josep M. Carbó i el monjo de Montserrat Fulgenci M. Albareda.
En 1916 organitzà la devoció del Mes de Maria per als nens de la seva vila, a més d'un grup de catequesi a la seva parròquia. També sentí la seva vocació religiosa i pensà de seguir-la, però volgué fer-ho com a laica, igual que la Galgani. En 1921 emmalaltí del cor i cap al 1923 agreujà, fent pensar als metges que moriria aviat; pregava a Gemma Galgani i redactà una novena dedicada a ella; Aulina atribuí el seu guariment, sobtat i inexplicable per als metges, el 23 d'abril de 1923, a la intercessió de Gemma Galgani. Poc després, va tenir algunes visions místiques en les quals se li apareixia la santa italiana. Fou una ardent promotora de la devoció envers ella, i promogué l'erecció, el 1934, d'una font monumental dedicada a la santa a Banyoles, amb motiu de la seva beatificació.
En 1922, fundà a Banyoles el Patronat d'Obreres, que combinava el foment de la vida religiosa amb la formació humana i cristiana de les nenes i noies; oferia un lloc de recolliment i esbarjo per a les nenes a la sortida de l'escola o a les que no estaven escolaritzades, com també a les noies en sortir de la feina; especialment, per a aquestes s'oferia, a partir de quarts de vuit del vespre, classes d'alfabetització i formació professional, per augmentar les possibilitats de millorar-ne la vida.
En 1926 impulsà col·laborà en la construcció de l'església de la Sagrada Família a la Plaça de les Rodes, que fou el centre de l'activitat de catequesi del grup i hi organitzà un programa d'alfabetització. Poc després, amb donacions de famílies benestants, s'adquirí una casa on s'instal·la una residència i escola per a joves obreres a la que anomenà Casa Nostra; en 1929 s'hi començaren a fer classes diürnes i nocturnes i cursos de formació a l'estiu, amb una plantilla de catorze persones. En juliol de 1933, s'obrí un dispensari mèdic.
Per dur a terme aquestes tasques, des de 1931, Aulina i algunes de les noies que compartien el seu ideal de vida i d'apostolat començaren a viure en comunitat; eren: Montserrat, Carme i Soledat Boada, Montserrat i Roser Agell, Maria Cervera, etc., unes vint o trenta joves, a més de les col·laboracions en casos concrets d'altres famílies de la ciutat. El 1933, tres d'elles pronunciaren vots privats de castedat, pobresa i obediència.
El 1941, arran del conflicte amb el bisbe Josep Cartanyà, Aulina marxà a Navarra, on la comunitat continuà la seva activitat d'apostolat i catequesi i d'educació dels necessitats, i crearen la Pia Unió de Senyoretes Operàries Parroquials. Posat sota l'advocació de Gemma Galgani, Aulina volia que, com ella, els membres de l'institut també fossin laics. Ella mateixa fundà més cases de l'institut a Osca, la Rioja i València. En 1951 fundà una casa a Roma, i el 6 de novembre de 1962 la Santa Seu aprovà la congregació com a institut secular femení amb el nom Institut Secular d'Operàries Parroquials.
Magdalena Aulina havia mort a Barcelona el 15 de maig de 1956.
Magdalena Aulina ha estat declarada serventa de Déu. El procés de beatificació començà a Barcelona el 3 de novembre de 2006.
|
[
"Qui va ser Magdalena Aulina?",
"Com s'anomena la institució que va forjar?",
"De quin lloc és originària?",
"D’adolescent, amb què es va quedar impactada?",
"En conseqüència, en què es va convertir?",
"Qui foren els seus mentors?",
"Quan va caure malalta?",
"Ella qui considera que va actuar en la seva recuperació?",
"Què va manar construir en honor a Galgani?",
"Per quina raó?",
"A quin lloc organitzà lliçons per a joves treballadores?",
"Què va ser Casa Nostra?",
"Temps després, per quina raó Magdalena i les seves camarades es traslladaren a Navarra?",
"Allà, quina cosa van fundar?",
"Finalment, quan va traspassar?"
] |
{
"answer_end": [
120,
177,
251,
610,
689,
844,
1111,
1366,
1599,
1634,
2078,
2499,
3249,
3350,
3776
],
"answer_start": [
0,
122,
234,
488,
612,
721,
1086,
1239,
1518,
1549,
1645,
2355,
3113,
3171,
3715
],
"input_text": [
"Una religiosa catalana.",
"Institut Secular d'Operàries Parroquials.",
"De Banyoles.",
"Amb una biografia de santa Gemma Galgani escrita per Germano Ruoppolo.",
"En devota de la Galgani i serventa de Déu.",
"El canonge Josep M. Carbó i el monjo de Montserrat Fulgenci M. Albareda.",
"En 1921.",
"Gemma Galgani.",
"Una font monumental.",
"Per la seva beatificació.",
"Al Patronat d'Obreres.",
"Una residència i escola per a joves obreres que instal·la en una casa que havia adquirit amb donacions de famílies benestants.",
"Pel conflicte amb el bisbe Josep Cartanyà.",
"La Pia Unió de Senyoretes Operàries Parroquials.",
"El 15 de maig de 1956."
]
}
|
vilaweb
|
Som Alternativa ha decidit d'entrar com a membre al Consell per la República perquè consideren ‘imprescindible' que tots els catalans no independentistes però compromesos amb l'autodeterminació hi siguin representants. En un comunicat, la formació liderada per Albano Dante Fachín s'ha conjurat per ‘construir espais d'unitat a tots els nivells' i han assegurat que és ‘imprescindible' la unitat d'acció. D'altra banda, el partit que va formar part de la coalició Front Republicà el 28-A també ha demanat tornar a donar el protagonisme a la societat civil autoorganitzada ‘en detriment del protagonisme exclusiu dels partits a govern'. Aquestes decisions arriben després d'una reunió plenària a Mataró per fixar el seu full de ruta. Som Alternativa ha apostat així per la unitat, que veu representada en el Consell per la República, entre més espais. ‘Creiem que la unitat és més forta quan és capaç d'incloure la màxima pluralitat possible i la quantitat més gran de mirades', consideren. En aquest sentit, també han alertat del relat de l'estat espanyol de divisió entre independentistes i no independentistes i han avisat que així ‘només es beneficia un estat que basa la seva imposició en què no hi ha una majoria capaç de fer-li front coordinadament'. De fet, també han criticat que ERC insisteixi que ‘no són el 50%' i que ‘no són prou' perquè contribueix a aquesta visió. D'altra banda, la formació liderada per Dante Fachín també insisteix que cal generar ‘escenaris de ruptura democràtica i desobediència' i asseguren que la desobediència civil és un ‘instrument legítim per exigir i forçar l'acceptació del dret d'autodeterminació'. ‘Ens sembla una contribució a la llibertat i la democràcia', conclouen. En relació a l'acció de govern, Som Alternativa critica que se centrin en ‘gestionar engrunes' de l'autonomisme i retreuen que l'acció de govern dels últims vint mesos no hagi servit per ‘aprofundir en la consciència sobre els límits autonòmics'. De fet, asseguren que en haver-ho fet ‘sí que s'hauria eixamplat la base'. En aquest sentit, l'organització ha planificat un congrés nacional per principis d'octubre per debatre-hi tant l'estratègia a seguir els següents mesos davant la resposta a les sentències, unes possibles eleccions i la política d'aliances a seguir, així com la conformació dels seus òrgans interns i l'organització territorials. Hi participaran tots els seus afiliats.
|
[
"Quin partit vol accedir al Consell per la República?",
"Per quin motiu?",
"Qui és el cap d’aquesta formació?",
"Què han demanat des de l'organització?",
"Segons ells, com s’aconsegueix?",
"Quina altra cosa han exigit?",
"A on havien celebrat una assemblea?",
"Amb quin objectiu?",
"Sobre què adverteixen?",
"Qui treu profit d’això?",
"I què han recriminat a Esquerra Republicana de Catalunya?",
"Per fer-se veure, quina estratègia defensen des de Som Alternativa?",
"Per quin motiu?",
"Què han convocat?",
"Qui acudirà?"
] |
{
"answer_end": [
76,
217,
280,
345,
403,
571,
701,
731,
1111,
1255,
1342,
1514,
1641,
2127,
2404
],
"answer_start": [
0,
0,
236,
219,
281,
420,
636,
673,
1008,
1027,
1257,
1381,
1517,
2037,
2366
],
"input_text": [
"Som Alternativa.",
"Perquè consideren imprescindible que tots els catalans no independentistes però compromesos amb l'autodeterminació hi siguin representants.",
"Albano Dante Fachín.",
"Que es construeixin espais d'unitat a tots els nivells.",
"Amb la unitat d'acció.",
"Que es torni a donar el protagonisme a la societat civil autoorganitzada.",
"A Mataró.",
"Fixar el seu full de ruta.",
"Sobre el relat de l'estat espanyol de divisió entre independentistes i no independentistes.",
"Un estat que basa la seva imposició en què no hi ha una majoria capaç de fer-li front coordinadament.",
"Que insisteixin que no són el 50 % i que no són prou.",
"La generació d'escenaris de ruptura democràtica i desobediència.",
"Perquè asseguren que la desobediència civil és un instrument legítim per exigir i forçar l'acceptació del dret d'autodeterminació.",
"Un congrés nacional a principis d'octubre.",
"Tots els seus afiliats."
]
}
|
vilaweb
|
Els ex-consellers de la Generalitat de Catalunya Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull esperen ser traslladats a centres penitenciaris catalans aquesta mateixa setmana, després que el jutge Pablo Llarena hagi emès la mateixa ordre que amb la resta de presos polítics. Dolors Bassa, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Raül Romeva, Carme Forcadell i Oriol Junqueras han sortit avui cap als centres penitenciaris dels Lledoners, al Bages, i del Puig de les Basses, a l'Alt Empordà. En una interlocutòria, el jutge assegura que no veu cap raó processal per oposar-se al trasllat, però recorda –com va fer la setmana passada en la resta de casos– que la decisió està en mans del departament espanyol d'Institucions Penitenciàries. El magistrat respon d'aquesta manera l'escrit que li ha fet arribar Institucions Penitenciàries a través del director del centre d'Estremera que proposa el trasllat per raons de vinculació familiar. El vist i plau de Llarena és un pas més dins del protocol establert en aquest tipus de casos en què a més de la petició de les defenses cal un informe positiu per part d'Institucions Penitenciàries. Un cop obtinguda la resposta del jutge, com en els casos de Junqueras, Romeva, Sànchez, Cuixart, Bassa i Forcadell, la Junta d'Avaluació d'Estremera estudiarà i aprovarà el trasllat als centres penitenciaris catalans. La comunicació implica que el magistrat no preveu dur a terme noves diligències que requereixin la presència de Forn, Rull i Turull, que té en aquests moments en situació de presó provisional. Institucions Penitenciàries notifica a la Generaitat els trasllats de Rull, Turull i Forn, que aniran a Lledoners La Secretaria General d'Institucions Penitenciàries, del ministeri espanyol de l'Interior, ja ha notificat a la Conselleria de Justícia de la Generalitat el trasllat dels tres polítics presos que quedaven pendents de la resolució del magistrat Pablo Llarena. Així, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn també seran traslladats a una presó catalana, en el seu cas a la de Lledoners, com Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Després de la resolució de Llarena coneguda aquest dimarts al migdia, el govern espanyol ja ha notificat la decisió al govern de Catalunya i el trasllat es farà en els propers dies, una mica després de la resta de presos, que ja són de camí a Catalunya.
|
[
"Quin càrrec ocuparen Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull?",
"Què volen?",
"Qui ho va demanar?",
"A qui s’ha traslladat ja a penitenciaris catalans?",
"A on, concretament?",
"Qui té la potestat per decidir el canvi de centre dels tres exconsellers?",
"El lletrat que porta el cas, creu que és possible que els hi concedeixin?",
"Per quin motiu s’al·lega aquest desplaçament?",
"A més de la ratificació de la demanda per part del jutge, quins altres punts s’han de complir perquè es completi el trasllat?",
"Qui s’encarregarà d’avaluar ara la petició?",
"Què s’havia tingut en compte abans de lliurar la demanda?",
"S’ha acceptat finalment la sol·licitud?",
"A on els portaran?",
"Amb qui coincidiran allà?",
"Quan hi arribaran?"
] |
{
"answer_end": [
88,
169,
268,
457,
474,
721,
571,
920,
1119,
1337,
1470,
1903,
2028,
2093,
2275
],
"answer_start": [
0,
89,
171,
270,
361,
643,
476,
723,
922,
1121,
1339,
1646,
1911,
1911,
2095
],
"input_text": [
"El de consellers.",
"Ser traslladats a centres penitenciaris catalans aquesta mateixa setmana.",
"El jutge Pablo Llarena.",
"A Dolors Bassa, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Raül Romeva, Carme Forcadell i Oriol Junqueras.",
"Als centres penitenciaris dels Lledoners, al Bages, i del Puig de les Basses, a l'Alt Empordà.",
"El departament espanyol d'Institucions Penitenciàries.",
"Sí.",
"Per raons de vinculació familiar.",
"La petició de les defenses i un informe positiu per part d'Institucions Penitenciàries.",
"La Junta d'Avaluació d'Estremera.",
"Que el magistrat no havia previst dur a terme noves diligències que requerissin la presència de Forn, Rull i Turull.",
"Sí.",
"A Lledoners.",
"Amb Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.",
"En els propers dies."
]
}
|
books
|
Una volta esdevingué que, bufant l'oratge de la banda de l'Aquiló, veieren una illa, de prop, la qual tota era plena de una ruïna de còdols i de roquissar, lletja de veure. No hi verdejava cap bri ni el vent estival no hi movia l'alegre cabellera de cap arbre. Era tota negrejant i eixordadora de oficines de ferreria i tota encombrada de rodam i de martells i d'encluses i de falç i de seients de ferro i de trepans i de destrals. I dins de cascuna ferreria hi havia un hom mascarat i brut, com si en fos el mestre ferrer. I tots aquests ferrers batien l'enclusa amb cops eixordadors. Bategaven fort les fornals ardents d'un negre foc espaventable. Veient l'abad aquestes coses, que eren tristes de veure i temedores, així a sos monjos parlà: -Dolent d'estar, mos cars fills, és aquest lloc; perquè no voldria acostar-m'hi, tota vegada que Déu me'n fes mercè.- Havent dit això s'alçà un cap d'oratge violentíssim qui empengué la nau, incontrastablement, sobre la ribera desamable, d'aquesta illa, la qual era una gran muntanya, erecta i negra, sobre el mar. I oïren el buf de moltes manxes panteixants; i aquell bleixar conjunt sonava horrorós com un tro del cel. I oïren el batre espès de milia martells sobre les encluses sonores. El sant abad se signà i s'armà amb el senyal de la creu i va fer aquest prec humil: -O Senyor Jesucrist, feis-me escàpol d'aquesta illa, si en plaer us ve!- Havia dit això, quan arribà un home d'aquella illa, corrent cap a ells; era vell i tenia la barba molt llarga, i era tot ell negre, com la sutja, i era pelós i hirsut com l'erissó, i gitava fum pel nas i era tot pudent de sofre i de petroli. I tot d'una que descobrí aquells servents de Déu torna-se'n arrera cap a la negra oficina. L'abad senyà's encara devotament, se comanà a Déu i va dir a sos monjos: -Alçau, mos fills, més alta la vela i remau més fort i anem-nos-en d'aquesta illa, que mal estar hi fa.- I com va haver dit això, encara es presentà a la ribera un altre mal vell, barbat, el qual duia en les mans unes grans estenalles i una massa de ferro ablamat, la qual tota espurnejava, així com espurneja el ferro bullent, tret de la fornal i sebollit en l'aigua. I com fou arribat a la vorera, llançà la massa i les estenalles contra els monjos; però a Déu plagué que no els va fer mal, i el cop anà a caure devés una milla, més enllà, en l'aigua, sense naframent. I quan tocà l'aigua, començà l'aigua a bullir, com una olla al foc. I tantost comparegueren a la riba homens negres i més homens negres, brandant cascun semblants estenalles i sengles masses roents, que llençaren contra els monjos. I s'espandí una gran fumera, pudenta i feixuga, qui endolà i torbà l'aire. I la mar feia remor de bull singlotant, com una gran caldera. I l'aigua de la riba tota era abrandada i cremant, de manera que semblava que tota la illa feia flama i fum. Tres dies, aquest incendi tenebrós durà. I mentre els monjos anaven vorejant la illa eixordant i fumada, oïen udols i vasta cridadissa de molta gent, i infestava'ls el nas una intolerable pudor. L'abad confortava els monjos fugitius i els deia: -Hajau fiança, mos fills, i no temor, car les armes de Déu, són més poderoses que les armes del món. A saber heu, que som en les parts de l'infern i aquesta illa és una de les seues illes.- Encara l'abad parlava, quan sentiren una veu qui sonava molt planyívolament i deia: -¡O Sant pare, servent de Déu i son amic, prega per mi, miserable! Sàpies que jo som aquí per força i no de grat; i volenter amb vosaltres vindria, però no puc, ai las i dolorós! En mala hora fui nat en el món mesquí, el qual és ple d'enganys i tribulació. Estret so de tota part, i no sé qui és qui m'estreny; ni quina cosa! Turmentada serà ma vida d'ací en avant perdurablement.- Els monjos romangueren, d'aquests clams, enfellonits i consirosos i invocaren la divinal misericòrdia, que no els fassa anar mai al lloc de l'eterna dolor. Miraven vers la illa i descobriren l'home planyívol qui feia el dol i plant, el qual era menat al turment; i oïren unes veus qui deien: -Al foc, al foc!- I altres deien: -A l'aigua, a l'aigua!- I altres deien: -Pica, pica!- I altres deien: -Martell, martell!- I altres deien: -Corda, corda!- I altres deien: -Muira, muira! Muiren tots els nostres enemics, ço és, els servents de Déu.- I en aquell punt, tota l'aigua de la mar se començà a torbar i moure; i després s'ablamà i feia gran flamada i grans brases de foc. I l'olor de socarrim era gran, infecte mesclament de sofre encès i d'oli de pedra. I per aquest fum i per aquesta pudor no sabien els monjos on eren ni sabien on anar. I encara sentien veus que deien: -Rosteix, rosteix; bat, bat; talla, talla; sega, sega; estreny, estreny!-
|
[
"Què endevinaren els monjos i l'abat?",
"Els semblava un lloc bonic?",
"De què estava ple?",
"I qui hi havia a l'interior?",
"Amb aquest panorama, què era el que desitjava el religiós?",
"Com és que finalment acabaren allà?",
"Llavors, a qui demanaren ajuda?",
"Quan pretenien fugir, qui els va atacar?",
"Els va ferir?",
"Malgrat tot, qui aparegué en aquell moment?",
"I què és el que es va estendre per tot aquell indret?",
"El prefecte, com animava els frares?",
"Aleshores, què van escoltar?",
"En veure el senyor que parlava, es va estendre un sentiment de confusió entre la comunitat?",
"Tenien cap idea clara de com sortir d'allà?"
] |
{
"answer_end": [
83,
171,
317,
522,
823,
996,
1369,
1983,
2288,
2503,
2885,
3190,
3356,
4224,
4692
],
"answer_start": [
0,
75,
261,
432,
650,
862,
1234,
1798,
1958,
2436,
2737,
3043,
3281,
3903,
4505
],
"input_text": [
"Una illa.",
"No.",
"D'oficines de ferreria.",
"Un hom mascarat i brut, com si en fos el mestre ferrer.",
"No acostar-s'hi.",
"Perquè s'alçà un cap d'oratge violentíssim qui empengué la nau, incontrastablement, sobre la ribera desamable, d'aquella illa.",
"Al Senyor Jesucrist.",
"Un mal vell barbat.",
"No.",
"Homens negres.",
"Un incendi tenebrós.",
"Dient-los que les armes de Déu eren més poderoses que les armes del món.",
"Una veu qui sonava molt planyívolament.",
"Sí.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
El president dels Estats Units, Donald Trump, va ordenar al que aleshores era el seu advocat personal, Michael Cohen, que mentís davant del congrés sobre les negociacions que va dur a terme per tirar endavant la construcció d'una nova Torre Trump a Moscou, segons han explicat al diari digital Buzzfeed dos responsables federals implicats en la investigació dels fets. Trump també va donar suport a un pla, ideat per Cohen, per visitar Rússia durant la campanya de les eleccions presidencials, per reunir-se personalment amb el mandatari rus, Vladimir Putin, amb l'objectiu d'impulsar significativament les negociacions. ‘Fes que passi', va assegurar Trump a Cohen, segons les fonts consultades pel citat mitjà. Al novembre, Cohen es va declarar culpable per haver mentit en la seva compareixença davant del congrés nord-americà i a la declaració escrita de dues pàgines que va remetre a les comissions d'intel·ligència del senat i la cambra de representants. El fiscal especial Robert Mueller va constatar que Cohen va mentir quan va dir que el projecte per construir una Torre Trump a Moscou va acabar el gener del 2016 en un intent per minimitzar els vincles entre el projecte de Moscou i l'individu 1 – un terme que es fa servir en les seves investigacions i que s'interpreta com una referència a Donald Trump -, amb el desig de limitar les investigacions actuals sobre Rússia. Els dos responsables federals nord-americans implicats en la investigació han explicat a BuzzFeed que Cohen va dir a Mueller que, després de les eleccions, el president nord-americà li va ordenar personalment que mentís davant del congrés assegurant que les negociacions van acabar molt abans del que realment ho van fer, per minimitzar així les implicacions per Trump. L'oficina del fiscal especial va tenir coneixement de l'ordre de Trump a Cohen després d'una sèrie d'entrevistes amb múltiples testimonis de l'Organització Trump i després de consultar els missatges interns de correu electrònic, missatges de text i altres documents. Finalment, Cohen va admetre a les entrevistes amb l'equip de Mueller que havia rebut aquesta ordre de Trump perquè mentís davant del parlament. Buzzfeed ha assenyalat que l'existència d'aquesta ordre no és la primera prova que apuntaria al fet que Trump podria haver intentat obstruir la investigació de l'FBI i de l'equip del fiscal especial de Mueller sobre la possible ingerència de Rússia en les eleccions presidencials del 2016. L'ordre de Trump a Cohen, no obstant això, suposaria una prova que l'actual president dels Estats Units va ordenar directament a un subordinat que mentís sobre les seves negociacions amb Rússia.
|
[
"Com s’anomena el president dels EUA?",
"Què manà?",
"En referència a què?",
"El mandatari nord-americà, què havia defensat?",
"Amb quin objectiu s’hauria programat aquest viatge?",
"Qui havia insistit en el fet que es produís l'assemblea?",
"Pel que fa a l’advocat de Trump, què va confessar?",
"De què?",
"Qui ho va confirmar?",
"A continuació, què explicà l'exadvocat sobre Trump?",
"D’aquesta manera, què s’aconseguiria?",
"Qui es va adonar d’aquest fet?",
"Com?",
"És aquest l’únic delicte que hauria comès el president?",
"Tot i això, amb aquest escàndol, què s’estaria demostrant?"
] |
{
"answer_end": [
44,
147,
255,
492,
557,
664,
754,
958,
1026,
1620,
1750,
1830,
2017,
2328,
2646
],
"answer_start": [
0,
46,
103,
369,
424,
621,
712,
725,
960,
1484,
1484,
1752,
1752,
2163,
2453
],
"input_text": [
"Donald Trump.",
"Que el seu advocat personal, Michael Cohen, mentís davant del congrés.",
"A les negociacions que havia dut a terme per tirar endavant la construcció d'una nova Torre Trump a Moscou.",
"El pla ideat per Cohen, per visitar Rússia durant la campanya de les eleccions presidencials.",
"Reunir-se personalment amb el mandatari rus, Vladimir Putin.",
"Trump.",
"Que era culpable.",
"D'haver mentit en la seva compareixença davant del congrés nord-americà i a la declaració escrita de dues pàgines que va remetre a les comissions d'intel·ligència del senat i la cambra de representants.",
"El fiscal especial Robert Mueller.",
"Que després de les eleccions, li havia ordenat personalment que mentís davant del congrés.",
"Minimitzar les implicacions per Trump.",
"L'oficina del fiscal especial.",
"Després d'una sèrie d'entrevistes amb múltiples testimonis de l'Organització Trump i després de consultar els missatges interns de correu electrònic, missatges de text i altres documents.",
"No.",
"Que l'actual president dels Estats Units va ordenar directament a un subordinat que mentís sobre les seves negociacions amb Rússia."
]
}
|
bios
|
Pepa Plana (Valls, 2 de maig de 1965) és una actriu i pallassa catalana. Ha estat directora del Festival Internacional de Pallasses d'Andorra i un referent internacional com a clown femenina. Sense excloure l'espectador infantil, s'adreça també a l'espectador adult. És fundadora del grup Pretèrit Perfecte.
Pepa Plana estudià a l'Escola d'Art Dramàtic Josep Ixart (Tarragona) i es llicencià en Art Dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona l'any 1989, una formació que complementà amb mestres com Ariane Mnouchkine, Avner Eisenberg i John Wright.
El 1998 va crear el seu primer espectacle en solitari, De Pe a Pa, dirigida per Joan Busquets, que va estrenar a la Fira de Tàrrega, i després va portar la Sala Muntaner de Barcelona durant vuit mesos. Aquell mateix any aconsegueix el Premi Aplaudiment FAD (1999).
Amb Giulietta (2000), va guanyar la menció d'honor al IX Festival de Pallassos de Cornellà de Llobregat, on ja mostrava el seu estil amable, tan personal, i les seves posades en escena acurades i elegants. El 2004 estrenà dos espectacles: Hatzàrdia i L'atzar. El segon és una versió reduïda del primer, pensada per a espais més petits. El 2010 estrenà Penèlope al Festival Pallassòdrom de Vila-seca (Tarragona), una obra dirigida per la prestigiosa pallassa Nola Rae. Després d'Èxode (2011), en què ha compartit escena amb Joan Montanyès ‘Monti' i Joan Valentí ‘Nan', per explicar la duresa de les grans migracions per motius polítics i econòmics, marxà a Mont-real i col·laborà durant una temporada amb el Cirque du Soleil. Durant el 2012 actuà en el seu espectacle Amaluna. En tornar, presentà Despistats (2014), un espectacle de pallassos de carrer amb Toti Toronell. Al 2016 estrenà al Festival Grec Paradís pintat. I el 2017 presentà Suite, un nou espectacle de carrer que girà pels principals festivals d'estiu. L'any 2022 va presentar Si tu te'n vas, junt amb les pallasses Nöel Olivé i Lola González.
Ha participat en diverses expedicions de Pallassos Sense Fronteres a Jordània, Angola, Guatemala o Guinea Equatorial, entre d'altres.
Més enllà de la qualitat dels seus espectacles, i de l'acurada producció que els caracteritza, Pepa Plana representa un pas important en el món dels pallassos: la incorporació valenta i decidida d'un humor femení i la seva capacitat per capgirar la percepció habitual de les coses, pròpia dels estereotips de gènere. Així, sovint els seus espectacles exploren recursos dramàtics i caracterològics al servei d'una reinterpretació dels personatges femenins clàssics, ja siguin Giulietta o Penèlope.
Pepa Plana va crear, juntament amb Tortell Poltrona, el Festival Internacional de Pallasses d'Andorra, únic aleshores, que aviat esdevingué un referent i un model que va fer sorgir altres festivals de pallasses arreu del món. Plana ha estat sempre al capdavant de la direcció artística d'aquest festival, que ha tingut una periodicitat bianual i s'ha celebrat des de 2001 i fins al 2009, en què deixà de convocar-se per la crisi econòmica. A partir de 2018 el Comú d'Andorra la Vella recuperà l'esdeveniment i el festival es tornà a celebrar en un format més breu, una periodicitat anual i la mateixa direcció artística de Pepa Plana.
|
[
"Qui era Pepa Plana?",
"En què ha estat una figura destacable?",
"On va rebre estudis a Tarragona?",
"I a Barcelona?",
"Què va fer en el 1998?",
"Després, durant quant de temps va estar dirigint la Sala Muntaner?",
"Amb quina obra se li va concedir la menció d'honor al IX Festival de Pallassos?",
"Estaven relacionats els actes Hatzàrdia i L’atzar?",
"Quina és la temàtica de Després d’Èxode?",
"Amb qui va treballar a Mont-real?",
"Qui va representar amb ella Despistats?",
"En quina organització sense ànim de lucre ha col·laborat?",
"Per què és un gran referent femení en aquest món?",
"Per això, què es destaca dels seus xous?",
"Què va fundar amb Tortell Poltrona?"
] |
{
"answer_end": [
71,
190,
376,
444,
617,
752,
895,
1151,
1463,
1540,
1686,
1992,
2340,
2523,
2658
],
"answer_start": [
0,
144,
308,
377,
552,
687,
817,
1031,
1285,
1465,
1604,
1926,
2155,
2390,
2557
],
"input_text": [
"Una actriu i pallassa catalana.",
"Com a clown femenina.",
"A l'Escola d'Art Dramàtic Josep Ixart.",
"A l'Institut del Teatre de Barcelona.",
"Va crear el seu primer espectacle en solitari, De Pe a Pa.",
"Durant vuit mesos.",
"Amb Giuletta.",
"Sí.",
"La duresa de les grans migracions per motius polítics i econòmics.",
"Amb el Cirque du Soleil.",
"Toti Toronell.",
"Pallassos Sense Fronteres.",
"Per la incorporació valenta i decidida d'un humor femení i per la seva capacitat per capgirar la percepció habitual de les coses.",
"L'exploració de recursos dramàtics i caracterològics al servei d'una reinterpretació dels personatges femenins clàssics.",
"El Festival Internacional de Pallasses d'Andorra."
]
}
|
mitologia
|
Apol·lodor d'Atenes, el gramàtic (en llatí Apollodorus, en grec Άπολλόδωρος) fou un gramàtic atenenc fill d'un home dit Asclepíades i deixeble d'Aristarc, de Paneci de Rodes, i de Diògenes el Babiloni. Va florir cap a l'any 140 aC, pocs anys després de la destrucció de Corint. No es coneix res de la seva biografia.
Va escriure alguns llibres històrics i altres sobre variats temes. Se sap que una de les seves obres històriques (χρονικά), la va escriure el 143 aC i la va dedicar a Àtal II de Pèrgam, que va morir l'any 138 aC, però no se sap si Apol·lodor va viure més enllà d'aquesta data.
De les obres que va escriure només n'ha quedat una, i encara de forma parcial, que porta el títol de Βιβλιοθήκη (Biblioteca) i consta de tres llibres. És la millor entre les obres existents d'aquest tipus. Conté un relat ben ordenat de nombrosos temes de la mitologia i de l'època dels herois de Grècia. L'obra recull molts passatges dels poetes, especialment dels poetes eòlics, de logògrafs i d'historiadors. Comença parlant de l'origen dels déus i arriba fins a l'època de Teseu, on sobtadament s'acaba. La part final, conté les històries de les famílies de Pèlops i Atreu, i probablement incloïa tot el cicle de Troia. La primera part de l'obra parla dels antics mites de la teogonia (origen dels déus) i la cosmogonia (origen del món), ordenats segons les diferents creences dels països grecs, segons diu Foci. Els antics van valorar molt aquesta obra, ja que constituïa una recopilació dels comentaris sobre el tema fets pels poetes grecs, i que avui tenen molt de valor, ja que la majoria de les obres de les quals Apol·lodor va obtenir la seva informació, així com d'altres obres semblants a la d'Apol·lodor, ara no existeixen.
Apol·lodor relata les seves històries mítiques amb un estil senzill i parla només d'allò que va trobar a les seves fonts, sense interpolar res ni modificar les formes genuïnes de les llegendes per intentar explicar-ne el significat. Amb aquesta simplicitat extrema, la Biblioteca esdevé més un catàleg d'esdeveniments que no pas una història, però alhora serveix per reconèixer les diferents fonts d'Apol·lodor. De totes maneres, aquesta obra ara és atribuïda a l'autor conegut com el Pseudo-Apol·lodor.
Se li va atribuir un catàleg sobre copes i vasos, però segons Ateneu de Naucratis el va escriure Apol·lodor de Cirene. Segons Natalis Comes fou també Apol·lodor de Cirene el que va escriure aquesta obra anomenada Biblioteca.
De les seves obres perdudes en resten alguns fragments esparsos¨
|
[
"Qui va ser Apol·lodor d'Atenes?",
"I els seus mentors, qui foren?",
"Quan nasqué?",
"Se sap alguna cosa sobre la vida del gramàtic?",
"De quina temàtica eren els escrits que va fer?",
"Com es coneix que la figura d'Àtal II de Pèrgam fou important per a ell?",
"Quantes de les seves composicions han arribat fins als nostres dies?",
"Quina?",
"Quants volums la formen?",
"Amb quin fet s'inicia el relat?",
"I en quin moment finalitza?",
"Per què fou un treball tan reconegut?",
"De quina forma va escriure aquesta obra el seu autor?",
"D'aquesta manera, què va aconseguir?",
"Avui dia, qui es considera que fou el creador de Biblioteca?"
] |
{
"answer_end": [
100,
200,
230,
315,
382,
501,
644,
718,
743,
1042,
1075,
1538,
1797,
2071,
2232
],
"answer_start": [
0,
134,
202,
278,
317,
384,
594,
673,
721,
1005,
1045,
1410,
1730,
1963,
2160
],
"input_text": [
"Un gramàtic atenenc.",
"Aristarc, Paneci de Rodes, i Diògenes el Babiloni.",
"Cap a l'any 140 aC.",
"No.",
"Històrica però també sobre variats temes.",
"Perquè li va dedicar una de les seves obres.",
"Una.",
"Βιβλιοθήκη (Biblioteca).",
"Per tres llibres.",
"Amb l'origen dels déus.",
"A l'època de Teseu.",
"Perquè constituïa una recopilació dels comentaris sobre el tema fets pels poetes grecs.",
"Amb un estil senzill.",
"Que la Biblioteca esdevingués més un catàleg d'esdeveniments que no pas una història.",
"L'autor conegut com el Pseudo-Apol·lodor."
]
}
|
vilaweb
|
Nova demostració de força de Podem. El partit ha reunit aquesta tarda milers de persones a la Puerta del Sol, a Madrid, en una concentració que pretenia donar suport a la moció de censura registrada ahir al congrés espanyol. Malgrat que Podem no tindrà prou suports a la cambra perquè prosperi el canvi de govern, el partit vol posar de relleu que cal ‘fer fora' el PP del govern espanyol i visibilitzar quin suport té aquesta opció. Aquest matí el líder de Podem, Pablo Iglesias, ha admès a la reunió del consell ciutadà que la presentació de la moció de censura al president espanyol, Mariano Rajoy, té riscos perquè previsiblement no prosperarà. Els trenta-set diputats que van signar-la no ho podran tornar a fer durant aquesta legislatura, però Podem té prou pes per a presentar-ne una altra abans de les pròximes eleccions. En la seva intervenció a la Puerta del Sol, Iglesias ha justificat la moció de censura per la ‘dignitat democràtica davant de corruptes sense escrúpols que creuen que poden riure's d'Espanya cada dia des de la tribuna del congrés'. Ha assegurat que, encara que no tiri endavant, la moció de censura assenyala el futur i mostra una Espanya que està ‘obrint-se pas' i que està per sobre de les corts. A més, ha titllat Rajoy de ‘saquejador'. Ací podeu consultar la intervenció completa d'Iglesias. El líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech, ha titllat el govern espanyol de ‘govern de la corrupció' i ha dit que és el ‘govern més corrupte d'Europa'. Ha assegurat que cal acabar amb l'executiu de Rajoy perquè és el govern de la injustícia, de la desigualtat i el govern que nega als pobles la capacitat de decidir lliurement el futur, en una clara al·lusió a Catalunya. El secretari d'organització de Podem, Pablo Echenique, ha assegurat que Podem ha presentat la moció de censura perquè així ho demanaven tant els seus electors com els milions de persones que van votat els altres partits o que es van abstenir a les darreres eleccions espanyoles. Els concentrats a la Puerta del Sol han acusat el PP de corrupte i també s'han escoltat crítiques al PSOE i a Ciutadans per permetre que Rajoy continuï al capdavant de govern espanyol.
|
[
"A quin lloc ha convocat una assemblea Podem?",
"Quanta gent hi ha acudit?",
"Amb quin objectiu?",
"Quan la van presentar?",
"Tenen la victòria assegurada?",
"Tot i això, què volen remarcar?",
"Quin càrrec ocupa Pablo Iglesias en la formació?",
"A on ha parlat?",
"Quin fet hi ha assumit?",
"Com ha defensat el líder de Podem aquesta acció?",
"De quina manera explica que afectarà això a les institucions polítiques?",
"Amb quin adjectiu ha definit al president del Govern?",
"I què ha explicat Xavier Domènech sobre l'executiu?",
"Per la seva banda, a qui ha explicat Echenique que estan donant veu amb la seva proposta?",
"Finalment, des del col·lectiu reunit a la capital espanyola, contra quins altres partits s'han posicionat?"
] |
{
"answer_end": [
118,
88,
187,
203,
312,
388,
479,
521,
647,
1060,
1147,
1268,
1476,
1975,
2096
],
"answer_start": [
0,
36,
120,
168,
225,
314,
446,
446,
465,
874,
1062,
1229,
1326,
1698,
1977
],
"input_text": [
"A la Puerta del Sol, a Madrid.",
"Milers de persones.",
"Donar suport a la moció de censura.",
"Ahir.",
"No.",
"Que cal fer fora el PP del govern espanyol.",
"És el líder.",
"A la reunió del consell ciutadà.",
"Que la presentació de la moció de censura al president espanyol, Mariano Rajoy, té riscos perquè previsiblement no prosperarà.",
"Explicant que ho han fet per la dignitat democràtica davant de corruptes sense escrúpols que creuen que poden riure's d'Espanya cada dia des de la tribuna del congrés.",
"Assenyalant-ne el futur.",
"Saquejador.",
"Que és el govern més corrupte d'Europa.",
"Als seus electors, als milions de persones que van votat els altres partits i el que es van abstenir a les darreres eleccions espanyoles.",
"Contra el PSOE i Ciutadans."
]
}
|
books
|
Estava cansadíssim, l'alè li xiulava en la gargamella i una suor freda li regalava per les parpelles i pel nas. El colze de la balladora se li clava al costat dret. No s'acabaria mai, aquell vals?
Ah! beneïda sigui la claror del dia! Heu's aquí que el sol fogueja a contraclaror de les espesses teles. Sentiu el cant del gall? No, no és el cant del gall… és una veu enrogallada que crida:
-Rivelles!… Rivelles! Cal desempallegar-se de la balladora, sortir i respondre. Un esforç, un altre esforç…
En Rivelles se va trobar davant d'un llum d'una resplandor tan crua que la vista no li podia obeïr. De moment no va compendre on era. Després se va adonar del llit, on estava ajagut, i, a través d'una mena de tel llustrós, com el que l'aigua gemada sol deixar a l'istiu en el cristall d'una ampolla, va reparar unes cares, que se li acostaven. A poc a poc les va coneixer totes: la de la seva mare, la del seu germà, la del doctor Xipell. Si, eren ells. Pero allò altre no era tampoc un somni, al contrari, era la més real de totes les realitats, i ell en sentia encara el palp groller i esgarrifós.
|
[
"Com es trobava Rivelles?",
"Què li regalimava pel nas?",
"Què notava a la seva part dreta?",
"Quin era el seu pensament?",
"S’ha posat content perquè ja és de dia?",
"Què es confon amb un gall cantant?",
"Què li mana fer la dona?",
"Però, per què no podia veure bé?",
"Sabia on es trobava ara?",
"Al final, on era?",
"Què va poder apreciar?",
"Gràcies a què?",
"Qui eren?",
"Era una al·lucinació?",
"Què patia?"
] |
{
"answer_end": [
18,
110,
163,
195,
232,
387,
467,
595,
629,
678,
839,
818,
934,
1042,
1095
],
"answer_start": [
0,
56,
112,
165,
197,
302,
390,
497,
597,
631,
683,
683,
808,
951,
1046
],
"input_text": [
"Estava cansadíssim.",
"Una suor freda.",
"El colze de la balladora.",
"Que si no s'acabaria mai, aquell vals.",
"Sí.",
"Una veu enrogallada que crida.",
"Desempallegar-se de la balladora, sortir i respondre.",
"Perquè se va trobar davant d'un llum d'una resplandor molt crua.",
"No.",
"Al llit.",
"Unes cares, que se li acostaven.",
"A una mena de tel llustrós.",
"La seva mare, el seu germà i el doctor Xipell.",
"No.",
"Un palp groller i esgarrifós."
]
}
|
mitologia
|
L'Arpella és una àliga marina o dels aiguamolls que forma part del bestiari popular del Barri Gòtic de Barcelona. Es fa servir tant per a correfocs com per a espectacles d'animació diversos. La mobilitat, la forma i els punts de foc, al bec i a la cua, la converteixen en una peça atractiva, participativa i divertida. Per les dimensions que té, l'Arpella ha de ser portada per cinc persones.
La figura és de Manel Casserras, que el 1989 la construí com a àliga de Barcelona, amb fibra i fusta. El 1998, quan Xavier Jansana va fer l'àliga actual de la ciutat, la vella es reconvertí en bèstia foguera de l'Associació de Festes de la Plaça Nova, i així és com ha arribat a l'actualitat.
Des que va néixer, hem pogut veure-la sempre per Sant Roc, Santa Eulàlia, Sant Jordi i la Mercè, entre més festes barcelonines. Surt amb els tabalers en espectacles de foc, sola o acompanyada de la Víbria, els diables del Barri Gòtic. Així mateix, pot sortir acompanyada dels grallers de la Pessigolla en desfilades, cercaviles i espectacles d'animació diversos, tot sovint juntament amb els capgrossos i els xanquers.
Actualment l'Arpella és exposada a la Casa dels Entremesos i, més enllà de les festes de la Mercè, en surt per participar en cercaviles i trobades de bestiari. Ha format part d'espectacles de foc i de més actuacions, a llocs tan diversos com ara Arenys, Blanes, Figueres, Malgrat, Palma, Perpinyà, Sant Pol, Vilafranca del Penedès, etc.
|
[
"Què és l’Arpella?",
"A on està inclosa?",
"En quines festivitats s’utilitza?",
"Per què és tan reconeguda aquesta figura?",
"Quanta gent s’encarrega de transportar-la?",
"Per quin motiu?",
"Qui va elaborar-la?",
"Quan?",
"En un principi, què va representar?",
"Per què ho va deixar de ser?",
"Llavors, què va esdevenir?",
"A quines celebracions de la capital catalana ha participat?",
"Qui la sol custodiar?",
"Avui dia, a on es pot veure?",
"A més de la ciutat de Barcelona, a quines altres localitats ha estat present?"
] |
{
"answer_end": [
47,
112,
189,
317,
391,
391,
424,
474,
474,
643,
643,
812,
1103,
1163,
1435
],
"answer_start": [
0,
52,
114,
191,
346,
319,
393,
393,
430,
495,
504,
686,
814,
1105,
1265
],
"input_text": [
"Una àliga marina o dels aiguamolls.",
"Al bestiari popular del Barri Gòtic de Barcelona.",
"En correfocs i espectacles d'animació diversos.",
"Per la mobilitat, la forma i els punts de foc, al bec i a la cua.",
"Cinc persones.",
"Per les dimensions que té.",
"Manel Casserras.",
"El 1989.",
"L'àliga de Barcelona.",
"Perquè el 1998 Xavier Jansana va fer l'àliga actual de la ciutat.",
"Bèstia foguera de l'Associació de Festes de la Plaça Nova.",
"A Sant Roc, Santa Eulàlia, Sant Jordi i la Mercè.",
"Els tabalers, la Víbria, els diables del Barri Gòtic, els grallers de la Pessigolla i els capgrossos i els xanquers.",
"A la Casa dels Entremesos.",
"A Arenys, Blanes, Figueres, Malgrat, Palma, Perpinyà, Sant Pol, Vilafranca del Penedès."
]
}
|
books
|
Però en aquella ocasió l'home va pendre's la cosa a la valenta:
-Hem de veure qui podrà més: ella o jo.
I, de primer antuvi, va privar-la de sortir al carrer. Fora les estones que la necessitava perquè li aguantés la pota d'una bèstia o li abrandés la fornal a cops de manxa, no la deixava moure de la banda del darrera del casalot on vivien. De comprar la minestra de cada dia se'n cuidava ell mateix; si al cap de la setmana havien de proveir d'arròs o fideus, aprofitaven el moment de sortir de la missa matinal. Després, un cop feta la compra, se n'anaven de dret a casa, i, havent esmorzat, la mossa es quedava sola, tancada amb pany i clau, i el pare marxava per les seves, no deixant-se veure en tot el dia més, puix ja era cosa sabuda que les festes les passava a l'hostal.
¡Que tristos que els trobava, la Malena, aquells diumenges!… Tristos i cançoners que no s'acabaven mai.
I no era pas que li manqués distracció, perquè, entre netejar d'herbotes les regues i els caminals de l'hort, escatar el joquiner de les gallines i canviar el jaç dels conills, gairebé tenia entreteniment per a tot el dia.
Però, encara que mentre en Biel havia estat a presidi s'havia condemnat per gust a no moure's de casa, ara que aquell esclavatge li era imposat, semblava que li esdevingués feixuc: tan feixuc, que molts dies els passava capficada per la dèria d'escapar-se de casa, de fugir camps i boscos enllà, lluny, ben lluny, fins a les terres desconegudes de què, quan era criatura, li parlava sa mare en les rondalles. Amb tot, no somiava pas anar-se-n'hi sola, cap a aquelles terres, sinó en companyia d'en Biel, que hi podria viure tranquil, reposant de les fadigues i angúnies que li havia portat la seva hora d'encegament.
I encara, sense en Biel, hauria fet seguir la Ruixqueta, una cabra cega i coixa que criava i a la qual duia gran voluntat d'ençà que l'havia guarida de les nafres que varen cegar-la i ocasionar-li la coixera.
Se'n recordava com si acabés de passar, la Malena, d'aquell daltabaix. Era de bella nit quan va despertar-se tot d'una, enlluernada per una gran lluïssor que venia de la banda del llenyer. Aixecar-se, tirar-se al damunt uns faldillots, córrer desaforada a la cambra del seu pare i llançar-se al defora, va ser obra d'un dient d'avemaria. Verge pura! Tot el llenyer estava abrandat, i les flames, després d'aferrar-se a la porta de la cort, s'escampaven ja per la coberta, enrondant-la d'una corona resplendent.
|
[
"Què tenia prohibit la Malena?",
"Qui no la deixava sortir?",
"Quina era l’excepció?",
"A on habitaven ambdós?",
"La deixava anar al mercat?",
"Hi havia forma que s'escapés?",
"Per què?",
"Què angoixava la noia?",
"Com passava el temps?",
"Per què, aleshores, li estava costant tant aquell empresonament?",
"Sobre què pensava?",
"A on li agradaria arribar?",
"Amb qui?",
"Finalment, va fugir?",
"I què va aparèixer al voltant de la Malena?"
] |
{
"answer_end": [
157,
157,
274,
341,
401,
645,
645,
840,
1109,
1290,
1374,
1518,
1613,
2273,
2446
],
"answer_start": [
0,
0,
125,
276,
343,
596,
596,
783,
888,
1111,
1292,
1356,
1520,
2008,
2287
],
"input_text": [
"Sortir al carrer.",
"Un home.",
"Les estones que la necessitava perquè li aguantés la pota d'una bèstia o li abrandés la fornal a cops de manxa.",
"A un casalot.",
"No.",
"No.",
"Perquè es quedava tancada amb pany i clau.",
"Els diumenges.",
"Netejant d'herbotes les regues i els caminals de l'hort, escatant el joquiner de les gallines i canviant el jaç dels conills.",
"Perquè li era imposat.",
"Sobre escapar-se de casa.",
"A les terres desconegudes de què, quan era criatura, li parlava sa mare en les rondalles.",
"Amb en Biel.",
"Sí.",
"Una corona resplendent."
]
}
|
mitologia
|
Demogorgon és el nom d'un dimoni associat a una deïtat primitiva que habitaria l'inframón. El seu nom sembla venir de la fusió de l'arrel grega "daimon" i el nom de les gorgones i malgrat les adscripcions a la mitologia grega i a fonts pseudobíbliques, la figura neix als primers segles del cristianisme.
La primera menció documental es troba en un manuscrit de comentari a la Tebaida de Publi Estaci elaborat per Lactantius Placidus, on apareix com una divinitat o diable lligat a la tradició jueva. A partir d'aquí es va popularitzar i la figura apareix en nombroses referències medievals i posteriors, incloent-hi la recopilatòria Genealogia Deorum Gentilium de Giovanni Boccaccio o El Paradís perdut de Milton. El dimoni adquireix amb el pas dels segles unes proporcions majors, fins al punt que el seu nom esdevé un tabú i cal referir-s'hi amb eufemismes. És un diable del terror i de la terra i també regeix el destí d'altres dimonis. En algunes descripcions comparteix trets amb l'Abadon.
Alguns estudiosos lliguen el nom i la genealogia al demiürg platònic, que s'hauria corromput fins a esdevenir una figura malèfica en contraposició al déu veritable cristià. Voltaire recull aquesta tradició. En aquesta variant, es lliga a la màgia negra i es considera un pare d'altres déus de diferents mitologies, d'aquí el seu gran poder. Se'l representa com un home vell que viu en una cova i té la mirada plena d'ira i en altres ocasions és un habitant del caos. Aquesta imatge gràfica ha aparegut en diversos quadres i en descripcions poètiques, com per exemple a Orland Furiós, on l'autor situa la cova a les muntanyes de l'Himalaia.
Per últim, una tercera possible via d'anàlisi lliga el dimoni a un diable oriental que s'hauria transmès al món grecollatí i des d'allà a l'Europa cristiana a partir dels textos bizantins. En aquesta via es ressalta el seu caràcter creador, com a engendrador de la Terra, que inclou els mals i els vicis. La visió teocèntrica medieval hauria disminuït aquest vessant creador, que entrava en contradicció amb el caràcter monoteista del déu artífex de la Creació però hauria mantingut els trets lligats al mal, i d'aquí hauria pres com a propis diverses característiques de Satan.
La cultura popular ha heretat el nom de Demogorgon que s'aplica a diferents dimonis i monstres que apareixen a jocs de rol i tot el món que se'n deriva.
|
[
"Què és Demogorgon?",
"D'on prové aquest mot?",
"Quan va sorgir aquest personatge?",
"A on va aparèixer per primer cop?",
"De quina forma hi surt representat?",
"Llavors, va adquirir gran notorietat?",
"En què es va acabar convertint l’àlies d’aquesta figura?",
"Per quin motiu?",
"A quins elements representa?",
"Què considera Voltaire sobre aquesta figura?",
"Segons aquest mateix mite, de qui va ser progenitor Demogorgon?",
"I com és dibuixat, en aquest cas?",
"En quina obra ha estat representat així?",
"De quina altra forma s’explica que podria haver estat l’origen de la tradició?",
"Avui dia, el nom del diable, a què fa referència?"
] |
{
"answer_end": [
89,
177,
303,
400,
499,
535,
825,
825,
939,
1201,
1309,
1416,
1578,
1823,
2366
],
"answer_start": [
0,
91,
253,
305,
435,
501,
715,
715,
861,
996,
1203,
1337,
1463,
1636,
2215
],
"input_text": [
"El nom d'un dimoni associat a una deïtat primitiva que habitaria l'inframón.",
"De la fusió de l'arrel grega daimon i el nom de les gorgones.",
"Als primers segles del cristianisme.",
"A un manuscrit de comentari a la Tebaida de Publi Estaci.",
"Com una divinitat o diable lligat a la tradició jueva.",
"Sí.",
"Tabú.",
"Perquè el dimoni adquirí amb el pas dels segles unes proporcions majors.",
"Al terror, la terra i el destí d'altres dimonis.",
"Que fou el demiürg platònic, que s'hauria corromput fins a esdevenir una figura malèfica en contraposició al déu veritable cristià.",
"D'altres déus de diferents mitologies.",
"Com un home vell que viu en una cova i té la mirada plena d'ira.",
"A Orland Furiós.",
"Que s'hauria transmès a partir de textos bizantins.",
"A diferents dimonis i monstres que apareixen a jocs de rol i tot el món que se'n deriva."
]
}
|
bios
|
María Jesús Figa López-Palop (Barcelona, 26 d'abril de 1951) és una diplomàtica espanyola, membre de l'alta burgesia catalana. Des del 15 d'abril de 2011 fins al 15 de maig de 2012 va ser ambaixadora d'Espanya davant la Santa Seu, la primera dona que representava Espanya davant aquest estat.
Llicenciada en Dret, va ingressar en 1978 en la Carrera Diplomàtica. Ha estat destinada en les representacions diplomàtiques espanyoles a Costa d'Ivori, Mèxic i Lisboa. Ha estat cap del Gabinet Tècnic en la Subssecretaria d'Afers exteriors, i vocal assessora en la Direcció general de Política Exterior per a Europa i Amèrica del Nord i en el Departament Internacional i Seguretat del Gabinet del President del Govern. En 2002 va ser nomenada ambaixadora d'Espanya en la República Dominicana i, posteriorment, ambaixadora en Missió Especial per a les Cimeres Iberoamericans i Assumptes Multilaterals d'Iberoamèrica. Al desembre de 2005 va ser nomenada directora general de Relacions Econòmiques Internacionals i, d'octubre de 2007 a abril de 2011, subsecretària d'Afers exteriors i de Cooperació.
El 13 de novembre de 2009, la presidenta de l'Argentina, Cristina Fernández de Kirchner, va atorgar per decret a Figa, entre altres espanyols, la gran creu de l'Orde del Libertador San Martín.
Al maig de 2012, va passar a ocupar el lloc de representació en l'ambaixada de Hèlsinki, en substitució urgent del seu predecessor Marcos Vega Gómez, fulminantment destituït per un presumpte delicte de falsificació de documents, malversació i prevaricació en l'ambaixada finlandesa. Per aquesta causa, la fiscalia de l'Audiència Nacional en l'any 2015 sol·licità deu anys de presó. Prèviament, en 2011, Marcos Vega havia denunciat l'existència d'una caixa b en aquesta ambaixada.
|
[
"Quan va néixer María Jesús Figa?",
"Qui és?",
"A quin càrrec accedí l'any 2011?",
"Què va estudiar?",
"A quins llocs ha actuat en legacions?",
"En quins departaments d'ens públics va treballar?",
"Quin títol obtingué el 2002?",
"I més tard?",
"A continuació, quin càrrec ocupà?",
"Més tard, què la van designar?",
"A quin país llatinoamericà li lliuraren un reconeixement?",
"Quin?",
"Què va fer en 2012?",
"Per quin motiu?",
"Per quina raó havia estat acomiadat?"
] |
{
"answer_end": [
60,
125,
229,
360,
460,
710,
784,
907,
1002,
1088,
1208,
1281,
1370,
1431,
1564
],
"answer_start": [
0,
61,
127,
293,
362,
462,
712,
785,
909,
1003,
1090,
1179,
1283,
1372,
1414
],
"input_text": [
"El 26 d'abril de 1951.",
"Una diplomàtica espanyola, membre de l'alta burgesia catalana.",
"Al d'ambaixadora d'Espanya davant la Santa Seu.",
"Dret i la Carrera Diplomàtica.",
"A Costa d'Ivori, Mèxic i Lisboa.",
"Al Gabinet Tècnic en la Subssecretaria d'Afers exteriors, a la Direcció general de Política Exterior per a Europa i Amèrica del Nord, i al Departament Internacional i Seguretat del Gabinet del President del Govern.",
"El d'ambaixadora d'Espanya en la República Dominicana.",
"El d'ambaixadora en Missió Especial per a les Cimeres Iberoamericans i Assumptes Multilaterals d'Iberoamèrica.",
"El de directora general de Relacions Econòmiques Internacionals.",
"Subsecretària d'Afers exteriors i de Cooperació.",
"A l'Argentina.",
"La gran creu de l'Orde del Libertador San Martín.",
"Va passar a ocupar el lloc de representació en l'ambaixada de Hèlsinki.",
"Per substitució urgent del seu predecessor Marcos Vega Gómez.",
"Per un presumpte delicte de falsificació de documents, malversació i prevaricació en l'ambaixada finlandesa."
]
}
|
mitologia
|
L'Etiòpida (en grec antic Αἰθιοπίς) és una obra del cicle èpic de la literatura grega que no s'ha conservat. Usualment s'atribueix a Arctinos de Milet, que l'hauria escrit recopilant un relat del segle vii aC. El seu contingut es coneix parcialment per un resum efectuat pel filòsof Procle. El poema continuava la narració de la guerra de Troia després de la mort d'Hèctor, seguint a alguns dels personatges que havien aparegut a la Ilíada, incloent-hi la mort d'Aquil·les. La història se situaria cronològicament després de la Ilíada, i la seguiria la Petita Ilíada.
El poema comença immediatament després de la mort de l'heroi troià Hèctor, quan arriben les amazones dirigides per Pentesilea que van anar a ajudar els troians. Pentesilea té alguns moments de glòria a la batalla, però Aquil·les la mata. Després el guerrer grec Tersites provoca a Aquil·les, dient-li que estimava a Pentesilea, i Aquil·les també el mata. Aquil·les se'n va a Lesbos, i allà, després d'oferir un sacrifici en honor d'Apol·lo, Àrtemis i Leto, és purificat del crim per Odisseu.
Després arriben altres aliats troians, Mèmnon, fill d'Eos i Titonos, al davant d'un exèrcit d'etíops portant una armadura feta per Hefest. Durant la la batalla que va seguir, Mèmnon mata a Antíloc, el fill de Nèstor i bon amic d'Aquil·les. Aquest pren venjança matant a Mèmnon, i Zeus fa immortal a Mèmnon a petició d'Eos.
Aquil·les, ple d'ira, persegueix als troians fins a les muralles de Troia, i allà mor, davant de les portes Escees per una sageta de Paris assistit per Apol·lo. El cos d'Aquil·les el recuperen Àiax el Gran i Odisseu.
Els grecs celebren els funerals d'Antíloc. La nereida Tetis, mare d'Aquil·les, arriba per plorar damunt del cos del seu fill, acompanyada per les Muses i per les seves germanes. S'organitzen uns Jocs Fúnebres en honor del difunt, i les seves armes s'ofereixen en recompensa al més gran dels herois, moment en què s'estableix una una disputa entre Odisseu i Àiax el Gran.
Així acaba l'Etiòpida. No se sap segur si narrava també la qüestió sobre les armes d'Aquil·les i el suïcidi d'Àiax, o bé aquest tema es tractava a l'obra que la continuava, la Petita Ilíada.
|
[
"A quina època pertany l’Etiòpida?",
"Aquesta composició ha arribat fins als nostres dies?",
"Qui es creu que la va escriure?",
"Per què se sap de forma vaga de què tractava?",
"En què es basava el relat?",
"Concretament, en quin moment?",
"Amb quin fet s’iniciava?",
"Qui entra en escena, llavors?",
"En mans de qui mor la reina?",
"És l'única a qui assassina?",
"A continuació, a on es retira?",
"Tot i això, com acaba morint?",
"Què se celebra per enaltir la seva figura?",
"Amb quin conflicte finalitza l’obra?",
"Què és el que no queda clar?"
] |
{
"answer_end": [
85,
107,
150,
289,
344,
534,
641,
693,
804,
921,
949,
1542,
1828,
1992,
2160
],
"answer_start": [
0,
36,
109,
210,
291,
474,
568,
599,
729,
806,
923,
1383,
1778,
1899,
1994
],
"input_text": [
"Al cicle èpic de la literatura grega.",
"No.",
"Arctinos de Milet.",
"Per un resum efectuat pel filòsof Procle.",
"En la narració de la guerra de Troia.",
"Després de la Ilíada.",
"Amb la mort de l'heroi troià Hèctor.",
"Les amazones dirigides per Pentesilea.",
"D'Aquil·les.",
"No.",
"A Lesbos.",
"Per una sageta de Paris.",
"Uns Jocs Fúnebres.",
"Amb una disputa entre Odisseu i Àiax.",
"Si l'obra narrava també la qüestió sobre les armes d'Aquil·les i el suïcidi d'Àiax, o bé aquest tema es tractava a l'obra que la continuava, la Petita Ilíada."
]
}
|
vilaweb
|
La presidenta del grup parlamentari dels comuns, Jéssica Albiach, ha exigit al president de la Generalitat, Quim Torra, una resposta inclusiva a la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra els dirigents independentistes. També ha demanat que l'independentisme no la faci servir per a donar impuls al seu projecte: ‘Faríem un flac favor al país si s'utilitzés la sentència per intentar tirar endavant un projecte d'alguns partits polítics i no per a una resposta de país.' En una entrevista a Europa Press, ha recordat que va mantenir una reunió amb Torra en què li va traslladar la seva proposta: ‘No és el moment d'una resposta ni del 47% ni del 50%. Necessitem una resposta del 80, del 90, i, si pot ser, que impliqui el 100% del país'. ‘Seria un error tornar a caure en respostes que s'han demostrat fracassades, com la via unilateral', ha insistit. Segons Albiach, la resposta hauria de fonamentar-se en mobilitzacions encapçalades per entitats socials. ‘A partir d'aquí, els representants polítics hauran de fer la seva feina', que consistiria a asseure's en una taula de negociació per veure ‘quina és la sortida dialogada a presentar davant el conflicte'. També ha replicat al vice-president del govern, Pere Aragonès, que no ha descartat un avançament electoral o un govern de concentració com a resposta a la sentència: ‘Ells són els primers que saben que unes eleccions no són la resposta.' Així i tot, ha criticat que ERC hagi llançat la proposta en compte de posar-se en contacte amb els comuns per comunicar-los-la. Albiach ha deixat clar que els comuns no entraran mai en un govern en què hi hagi JxCat i Torra. Respecte de la Diada i de la tensió entre ERC i l'ANC, ha demanat que sigui transversal i ha dit que l'ANC sempre ha estat al mateix lloc, mentre que és ERC ‘la que sembla que es mou'. ‘Celebrem que finalment es mogui, perquè jo no comparteixo la proposta que fa l'ANC. S'ha evidenciat que la via unilateral ha estat un fracàs i crec que ens tornaria a abocar a un nou fracàs que només generaria més frustració', ha conclòs.
|
[
"Qui és Jéssica Albiach?",
"Quin càrrec desenvolupa Torra?",
"Què ha demanat la presidenta al dirigent català?",
"Alguna cosa més?",
"Com ho argumenta?",
"Amb qui es va entrevistar?",
"I què li va fer saber?",
"Quina iniciativa creu que seria desencertada?",
"De quina forma s'hauria d'actuar?",
"Quina seria la tasca dels representants institucionals, segons Albiach?",
"A qui més ha contradit?",
"Per què?",
"Què és el que no li ha agradat sobre Esquerra Republicana a Albiach?",
"Sobre un possible pacte, què ha descartat?",
"Finalment, a quin plantejament es mostra contrària també?"
] |
{
"answer_end": [
64,
118,
224,
317,
474,
559,
600,
842,
961,
1166,
1229,
1332,
1532,
1629,
1899
],
"answer_start": [
0,
77,
49,
226,
320,
527,
527,
745,
858,
963,
1168,
1174,
1406,
1534,
1817
],
"input_text": [
"La presidenta del grup parlamentari dels comuns.",
"És el president de la Generalitat.",
"Una resposta inclusiva a la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra els dirigents independentistes.",
"Que l'independentisme no la faci servir per a donar impuls al seu projecte.",
"Dient que farien un flac favor al país si s'utilitzés la sentència per intentar tirar endavant un projecte d'alguns partits polítics i no per a una resposta de país.",
"Amb Torra.",
"La seva proposta.",
"La via unilateral.",
"Amb mobilitzacions encapçalades per entitats socials.",
"Asseure's en una taula de negociació per veure quina és la sortida dialogada a presentar davant el conflicte.",
"Al vice-president del govern, Pere Aragonès.",
"Perquè Aragonès no ha descartat un avançament electoral o un govern de concentració com a resposta a la sentència.",
"Que hagin llançat la proposta en compte de posar-se en contacte amb els comuns per comunicar-se-la.",
"Que els comuns no entraran mai en un govern en què hi hagi JxCat i Torra.",
"A la proposta que fa l'ANC."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.