source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
mitologia
|
L'Àngel de Monteverde o Àngel de la Resurrecció és una escultura que representa un àngel i que es troba al Cementiri monumental de Staglieno de Gènova. És una de les obres més populars de l'escultor italià Giulio Monteverde i decora la tomba de la familia Oneto, realitzada l'any 1882. Aquesta tomba es troba a la porxada superior del cementiri, prop del Panteó, i es deu a la iniciativa del banquer Francesco Oneto,
Es tracta d'una escultura realitzada en marbre blanc. L'àngel és representat dempeus, però lleugerament recolzat en la tomba. A un costat hi té, apartada, la trompeta que hauria de sonar per anunciar el Judici Final. La gran força expressiva d'aquesta figura resideix en el seu aspecte misteriós i en la seva ambigüitat, en tots els sentits. Tan pel seu acusat aspecte andrògin, com per la seva expressió freda combinada amb una mirada fixa i penetrant, les pupil·les dilatades, i fins i tot pel seu gest, que no és el propi d'un àngel protector si no que més aviat suggereix temor o esglai davant la mort. Totes aquestes característiques permeten considerar aquesta obra com una peça molt representativa del simbolisme.
La popularitat d'aquesta obra es fa patent en les nombroses rèpliques i imitacions que ha generat.
Altres obres de Giulio Monteverde al cementiri de Staglieno son la tomba Pratolongo (1868) i la tomba de la familia Celle (1893)
|
[
"Quin altre nom rep l’Ángel de Monteverde?",
"Què és?",
"I on?",
"Qui la va esculpir?",
"A qui està dedicada?",
"Quan es va fer?",
"De quin material està feta, la figura?",
"Quina postura manté, l’àngel?",
"I quin objecte porta?",
"Què evoca, la figura?",
"Per quina raó?",
"Què desentona amb el seu caràcter de guardià?",
"A quin estil artístic pertany, l’escultura?",
"És famosa?",
"El mateix autor té més escultures en aquell entorn?"
] |
{
"answer_end": [
47,
88,
150,
223,
261,
284,
469,
541,
583,
736,
921,
962,
1136,
1235,
1358
],
"answer_start": [
0,
48,
95,
152,
226,
263,
417,
471,
543,
634,
759,
898,
1097,
1138,
1237
],
"input_text": [
"El d'Àngel de la Resurrecció.",
"Una escultura que representa un àngel.",
"Al Cementiri monumental de Staglieno de Gènova.",
"L'escultor italià Giulio Monteverde.",
"A la familia Oneto.",
"L'any 1882.",
"De marbre blanc.",
"Està dempeus, però lleugerament recolzat en la tomba.",
"Una trompeta.",
"Misteri i ambigüitat.",
"Tan pel seu acusat aspecte andrògin, com per la seva expressió freda combinada amb una mirada fixa i penetrant, les pupil·les dilatades, i fins i tot pel seu gest.",
"El seu gest.",
"Al simbolisme.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia grega, les nereides (del grec antic νεράϊδα, neraida) eren les filles de Nereu i de Doris. Nereu era un déu del mar i Doris era filla d'Oceà, la qual cosa fa que les nereides siguin considerades nimfes del mar. Es creia que vivien al fons del mar, al palau del seu pare, assegudes en trons d'or. Totes bellíssimes, passaven el temps teixint i cantant. Els poetes se les imaginaven barrejant-se entremig de les onades, amb els cabells al vent, nedant entre tritons i dofins.
Les nereides eren moltes, però el seu nombre exacte varia segons la font. Homer, a la Ilíada, dona el nom de 34 nereides, Hesíode en compta 53, al Pseudo-Apol·lodor se'n citen 45 i Gai Juli Higí en dona 48.
Generalment, però, en són 50, i a vegades el nombre s'eleva fins a cent. Tenim quatre llistes de nereides, que es complementen mútuament. Per ordre alfabètic són:
Aquesta llista global, que conté setanta-set noms, mostra la diversitat de tradicions sotmeses al capritx individual dels mitògrafs i poetes. Les pintures dels vasos citen encara altres nereides, com, per exemple:
Aquestes nereides, en general, no exerceixen individualment cap paper a les llegendes; això no obstant, algunes tenen una personalitat més rellevant que les seves germanes. Així, en primer lloc, tenim Tetis, mare d'Aquil·les; després Amfitrite, esposa de Posidó; Galatea i Oritia, que, més generalment, passa per ser la filla del rei d'Atenes Erecteu.
|
[
"A quina cultura pertanyien les nereides?",
"Qui eren els seus progenitors?",
"Quin tipus de deïtat era Nereu?",
"Per tant, quina atribució rebien les nereides?",
"Eren boniques?",
"I què feien?",
"Qui les fabulava?",
"Com les visualitzaven?",
"Quantes n’hi havia segons Homer?",
"I d’acord amb Hesíode?",
"Què van dir al respecte, la resta de pensadors?",
"Quina és la xifra més alta que se’ls ha atribuït?",
"Què manifesta, el catàleg de noms esmentat?",
"On apareixen altres noms?",
"Quines nereides han estat les més destacades?"
] |
{
"answer_end": [
35,
105,
131,
225,
329,
366,
396,
488,
610,
632,
695,
768,
1000,
1054,
1353
],
"answer_start": [
0,
70,
107,
166,
312,
331,
368,
379,
564,
612,
634,
729,
770,
1002,
1178
],
"input_text": [
"A la grega.",
"Nereu i Doris.",
"Era un déu del mar.",
"La de nimfes del mar.",
"Sí.",
"Passaven el temps teixint i cantant.",
"Els poetes.",
"Barrejant-se entremig de les onades, amb els cabells al vent, nedant entre tritons i dofins.",
"34.",
"53.",
"Al Pseudo-Apol·lodor se'n citen 45 i Gai Juli Higí en dona 48.",
"Cent.",
"La diversitat de tradicions sotmeses al capritx individual dels mitògrafs i poetes.",
"A pintures dels vasos.",
"Tetis, Amfitrite, Galatea i Oritia."
]
}
|
bios
|
Maria Rosa Boladeras i Domingo, més coneguda com a Rosa Boladeras (Terrassa, Vallès Occidental, 28 de juliol de 1972) és una actriu catalana de teatre i televisió, tot i que també ha fet cinema. És regidora de Cultura a Terrassa des de juny de 2019.
A mitjans de la dècada del 1980 va entrar a formar part del Quadre de Veus de Radioteatre, amb el que va intervenir en diverses representacions, com ara La filla del carmesí, de Josep Maria de Sagarra, a la vegada que participava amb el grup teatral del Casal de Sant Pere (Terrassa). Posteriorment va fer un curs d'iniciació al teatre al Centre Dramàtic del Vallès, i finalment el 1988 abandona el radioteatre per estudiar a l'Institut del Teatre de Barcelona, fins al 1991. Un cop finalitzats els estudis ja va començar a treballar professionalment en el camp del teatre.
Té una extensa carrera teatral, i ha treballat en diverses obres, entre les quals hi ha Lluny de NuuK de Pere Riera; A mi no em diguis amor, de Marta Buchaca, M de Mortal, de Carles Mallol o Stökolm, dirigida per Marc Martínez. Ha participat en sèries de televisió com Poble Nou, Estació d'enllaç i, més recentment, La Riera. En cinema ha aparegut en la pel·lícula El cònsol de Sodoma, de Sigfrid Monleón, i a Floquet de neu, d'Andrés G. Schaer. En la desena temporada del programa Caçadors de bolets va posar veu als fredolics.
L'any 2012 va ser guardonada amb el Premi Butaca a la millor actriu de repartiment per la seva intervenció en l'obra La nostra de la classe, de Tadeusz Slobodzianek, i amb direcció de Carme Portaceli, i el 2013 tant ella com la resta de l'elenc d'intèrprets del curtmetratge Secretos del lado oscuro van rebre el premi d'interpretació ex aequo al Festival de Cinema de Girona, juntament amb els actors de Tornem-hi.
El 13 d'abril de 2019 es feu públic que Boladeras ocuparia el número 2 de la llista de Tot per Terrassa a les eleccions municipals del mes següent. Boladeras entrà a l'ajuntament després que el seu partit guanyés les eleccions amb 10 regidors. Actualment n'és regidora de Cultura.
|
[
"D’on és la Maria Rosa Baladeras?",
"Quan va néixer?",
"A què es dedica?",
"I quin càrrec polític té?",
"De quina companyia va ser membre?",
"On es va formar fins a l’any 1991?",
"De quines composicions teatrals ha pres part?",
"I de quines produccions televisives?",
"Ha fet alguna aparició a la pantalla gran?",
"Amb quins films?",
"Quin reconeixement va rebre l’any 2012?",
"I amb quina obra va triomfar el 2013?",
"Què es va revelar el 2019?",
"Quants escons van ocupar, els membres de la seva formació política?",
"La Rosa exerceix avui dia?"
] |
{
"answer_end": [
117,
117,
162,
228,
339,
724,
1050,
1148,
1208,
1268,
1492,
1687,
1915,
2011,
2048
],
"answer_start": [
0,
0,
118,
195,
282,
619,
858,
1052,
1150,
1150,
1353,
1556,
1769,
1948,
2013
],
"input_text": [
"De Terrassa.",
"El 28 de juliol de 1972.",
"És una actriu catalana de teatre i televisió.",
"És regidora de Cultura a Terrassa.",
"Del Quadre de Veus de Radioteatre.",
"A l'Institut del Teatre de Barcelona.",
"De Lluny de NuuK de Pere Riera; A mi no em diguis amor, de Marta Buchaca, M de Mortal, de Carles Mallol o Stökolm, dirigida per Marc Martínez.",
"De Poble Nou, Estació d'enllaç i, més recentment, de La Riera.",
"Sí.",
"Amb El cònsol de Sodoma, de Sigfrid Monleón, i a Floquet de neu, d'Andrés G. Schaer.",
"Amb el Premi Butaca a la millor actriu de repartiment per la seva intervenció en l'obra La nostra de la classe.",
"Amb Secretos del lado oscuro.",
"Que Boladeras ocuparia el número 2 de la llista de Tot per Terrassa a les eleccions municipals del mes següent.",
"10.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
Durant tot el cap de setmana es fa a Molins de Rei la Fira de la Candelera. És un dels esdeveniments més importants del municipi, tant per l'antiguitat – ja fa 168 anys que es fa– com pel trànsit que implica: rep més de 300.000 visitants i la formen més de 900 expositors repartits per diversos espais del poble. Per això, pel caràcter multidisciplinari de les activitats que acull, es coneix popularment com la ‘fira de fires'. Tot i que va començar com una fira de caràcter agrari, actualment s'hi poden trobar expositors d'àmbits tan diversos com ara l'agricultura, l'automobilisme, l'alimentació i l'artesania. Però la Fira de la Candelera no acaba al recinte firal. Durant tot el cap de setmana s'han organitzat activitats lúdiques, com ara el pregó amb què s'inicia l'esdeveniment, les jornades agràries, el típic esmorzar de traginers, els concursos, les exposicions, els concerts, els espectacles teatrals, etc. Una oportunitat per a tastar la coradella La gastronomia és un altre dels reclams de la Fira de la Candelera. Al recinte firal hi ha un espai destinat a la degustació de vins i als maridatges amb altres productes, com ara formatges o embotits. Però si hi ha una menja estrella de la Fira de la Candelera, és la coradella, un estofat de menuts de xai que antigament menjaven els traginers per esmorzar. I com que Molins de Rei és un poble tradicionalment emplaçat en un anar i venir de comerciants i transportistes, la menja va esdevenir emblemàtica de la vila. Actualment, és difícil tastar la coradella fora dels dies de la fira, però mentre dura, hi ha diversos restaurants del poble que n'ofereixen. A més, l'any passat va començar una campanya per a modernitzar-la i animar la gent a fer-ne a casa. Per això se'n va llançar una versió embotida que es pot trobar en restaurants i comerços i també un receptari amb diverses versions del plat: amb forma d'hamburguesa, com a farcit d'uns raviolis, guarnint una coca de recapte, barrejada en un arròs de muntanya, acompanyant un cus-cus…
|
[
"A quin municipi es farà una celebració?",
"Quina?",
"Per què és rellevant?",
"Quanta gent hi sol assistir?",
"Quin nom rep?",
"De què són, les parades?",
"Què més es farà, a la fira?",
"I què s’hi podrà tastar?",
"Quin és el plat estrella?",
"Qui ho solia consumir, això?",
"I més endavant?",
"La coradella s’ha volgut promoure com a menjar quotidià?",
"Què s’ha fet amb aquest propòsit?",
"On es pot comprar?",
"I com es pot cuinar, la coradella?"
] |
{
"answer_end": [
74,
74,
207,
271,
427,
613,
919,
1240,
1240,
1320,
1479,
1721,
1767,
1811,
2006
],
"answer_start": [
0,
0,
76,
209,
383,
495,
671,
1030,
1164,
1242,
1325,
1630,
1723,
1772,
1837
],
"input_text": [
"A Molins de Rei.",
"La Fira de la Candelera.",
"Tant per l'antiguitat com pel trànsit que implica.",
"Rep més de 300.000 visitants i la formen més de 900 expositors.",
"La fira de fires.",
"D'agricultura, l'automobilisme, l'alimentació i l'artesania.",
"Activitats lúdiques, com ara el pregó amb què s'inicia l'esdeveniment, les jornades agràries, el típic esmorzar de traginers, els concursos, les exposicions, els concerts, els espectacles teatrals, etc.",
"Vins, formatges, embotits i la coradella.",
"La coradella.",
"Els traginers.",
"Comerciants i transportistes.",
"Sí.",
"Se n'ha llançat una versió embotida.",
"A restaurants i comerços.",
"Amb forma d'hamburguesa, com a farcit d'uns raviolis, guarnint una coca de recapte, barrejada en un arròs de muntanya o acompanyant un cus-cus."
]
}
|
vilaweb
|
Unió ha presentat les llistes i els seus principals candidats per al 27-S. A Ramon Espadaler, candidat a presidir la Generalitat, l'acompanyaran a la candidatura de Barcelona l'ex-fiscal en cap de Catalunya Martín Rodríguez Sol, la fins ara diputada Marta Plana i el portaveu del partit Roger Montañola. I Josep Antoni Duran i Lleida tancarà la llista per a Barcelona. A Girona, la llista l'encapçala el fins ara diputat Xavier Dilmé, seguit de Montse Ricart i Jordi Aurich. A Lleida és l'ex-conseller Josep Maria Pelegrí seguit de Cristina Bosch i Jordi Bolado. I a Tarragona encapçala la candidatura la diputada Anna Soler, i Josep Maria Prats i Antoni Polo l'acompanyen. Les llistes han estat lloades per Espadaler i Duran, que han remarcat el ‘compromís' amb els valors, ‘el catalanisme' i ‘la moderació' dels membres del partit. ‘Tenim el convenciment que les solucions no vindran de posicions extremes i irreconciliables, que es retroalimenten i tensen, sinó que vindran de les forces centrades i centrals, catalanistes com nosaltres, capaços de plantar cara a l'independentisme i a l'immobilisme de l'estat espanyol', ha reivindicat Espadaler, que ha dit a la resta de formacions que no hi havia ‘exclusives en la defensa del país'. Per la seva banda, Duran i Lleida ha destacat que la d'Unió era ‘una candidatura equilibrada territorialment' i ‘molt àmplia' tant sectorialment com professional. ‘És una bona candidatura, molt interclassista. Hi ha assalariats, petits empresaris, professors universitaris, dones emprenedores, dones que es dediquen a casa seva. És una llista que té molt bons caps i que té ingredients humans molt importants', ha destacat. No investirà ‘un president que declari la independència' Espadaler i Duran han volgut deixar clar que veien Unió lluny d'investir president Artur Mas després del 27-S. ‘No farem un president que declari la independència', ha sentenciat Espadaler. Duran ha recordat que CiU s'havia trencat per les posicions sobre la independència i que aquell mateix motiu continuava existint per no governar amb una força que proposava una DUI. El líder d'Unió també ha considerat ‘un despropòsit i una falta de sentit democràtic' el fet de voler emprendre la separació d'Espanya i ‘trencar el país' només amb seixanta-vuit diputats sobiranistes.
|
[
"Què ha fet Unió?",
"Quin és el principal aspirant per al govern de Catalunya?",
"A quina posició?",
"Quins altres postulants s’esmenten?",
"I per a Barcelona?",
"Quins altres municipis s’esmenten?",
"I quins són els seus respectius aspirants?",
"Què s’ha destacat de les llistes?",
"A què es vol enfrontar, aquest partit polític?",
"Qui ho ha dit?",
"Considera que Unió ha format un equip heterogeni?",
"Per què?",
"Qui no es contempla com a futur president?",
"Per quina raó es va fraccionar CiU?",
"Què opina que no té sentit, Espadaler?"
] |
{
"answer_end": [
73,
128,
128,
302,
367,
576,
624,
832,
1122,
1149,
1566,
1448,
1813,
1993,
2293
],
"answer_start": [
0,
77,
94,
130,
306,
369,
369,
675,
1052,
1125,
1274,
1404,
1721,
1911,
2094
],
"input_text": [
"Ha presentat les llistes i els seus principals candidats per al 27-S.",
"Ramon Espadaler.",
"La de president de la Generalitat.",
"L'ex-fiscal en cap de Catalunya Martín Rodríguez Sol, la fins ara diputada Marta Plana i el portaveu del partit Roger Montañola.",
"Josep Antoni Duran.",
"Girona, Lleida i Tarragona.",
"El fins ara diputat Xavier Dilmé, l'ex-conseller Josep Maria Pelegrí i la diputada Anna Soler.",
"El compromís amb els valors, el catalanisme i la moderació dels membres del partit.",
"A l'independentisme i a l'immobilisme de l'estat espanyol.",
"Espadaler.",
"Sí.",
"Perquè és interclassista.",
"Artur Mas.",
"Per les posicions sobre la independència.",
"El fet de voler emprendre la separació d'Espanya i trencar el país només amb seixanta-vuit diputats sobiranistes."
]
}
|
mitologia
|
Aristió (grec antic: Αριστίων, llatí: Aristion) va ser un filòsof epicuri o peripatètic, fill d'Atenió, un altre filòsof peripatètic. Va adquirir, de gran, la ciutadania atenenca.
Es va casar ben jove i va ensenyar filosofia a Messene i Larissa, fins que va tornar a Atenes amb una gran fortuna, i allí va ser nomenat ambaixador atenenc a la cort de Mitridates VI Eupator del Pont, de qui es va fer amic i va esdevenir un dels seus consellers. Enviat pel rei a Atenes, les seves cartes i discursos van convèncer els atenesos de la possibilitat de sostreure's del jou romà, i aviat es va poder proclamar tirà, en el marc de la guerra entre Mitridates i Roma.
El seu govern sembla que fou cruel i Plutarc en parla molt malament. Va lluitar contra Nabis i contra Catilina. Va enviar a Apel·licó de Teos a saquejar el tresor de Delos, Aristió fou assetjat a la ciutat per Luci Corneli Sul·la l'any 87 aC mentre el general Arquelau es trobava al Pireu. La gana va fer estralls a la ciutat assetjada, i es diu que els assetjats van haver de menjar-se els cossos dels seus companys morts, i finalment va ser presa a l'assalt i Sul·la va donar ordres de fer una matança indiscriminada.
Aristió va fer cremar l'Odèon, perquè Sul·la no utilitzés les fustes de l'edifici per construir màquines de guerra, i es va refugiar a l'Acròpoli, que Sul·la va ocupar ràpidament. Aristió fou capturat i executat a l'altar de Minerva. La mort per malaltia de Sul·la més tard va ser considerada per Pausànies un càstig per aquest acte contrari a la llei sagrada.
|
[
"Qui era Aristió?",
"I el seu progenitor?",
"Què va obtenir, Aristió?",
"A què es va dedicar?",
"On?",
"Es va enriquir?",
"Quin càrrec va obtenir a Atenes?",
"Per a qui va ser influent, Aristió?",
"Sobre què?",
"Quina conseqüència va tenir, això?",
"Va ser un bon governador?",
"Quan va ser assitiada, la seva metròpolis?",
"On es va amagar Aristió?",
"El van trobar?",
"Li van perdonar la vida?"
] |
{
"answer_end": [
87,
102,
178,
224,
244,
294,
380,
571,
571,
607,
692,
899,
1323,
1410,
1410
],
"answer_start": [
0,
89,
134,
203,
206,
255,
255,
469,
498,
575,
658,
831,
1296,
1366,
1366
],
"input_text": [
"Un filòsof epicuri o peripatètic.",
"Atenió.",
"La ciutadania atenenca.",
"A ensenyar filosofia.",
"A Messene i Larissa.",
"Sí.",
"El d'ambaixador atenenc a la cort de Mitridates VI Eupator del Pont.",
"Per als atenesos.",
"Sobre la possibilitat de sostreure's del jou romà.",
"Que aviat es va poder proclamar tirà.",
"No.",
"L'any 87 aC.",
"A l'Acròpoli.",
"Sí.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
L'Audiència de Barcelona ha criticat la policia espanyola per ‘no haver exhaurit els mitjans no violents' abans d'actuar a l'IES Pau Claris de Barcelona en el referèndum de l'1-O. Constata que no hi va haver cap ‘ordre expressa i concloent' adreçada als ciutadans que hi havia aplegats perquè desallotgessin les entrades a l'institut i per a transmetre el mandat que els policies tenien encomanat. ‘La policia mateixa va infringir una de les pautes d'actuació que els protocols per a l'atenció i control de multituds imposen', apunta l'Audiència, en referència a l'obligació ‘d'exhaurir els mitjans no violents, utilitzant el diàleg com a mitjà per a persuadir els congregats, autoritzant l'ús proporcionat i gradual de la força només quan no hi hagi cap més opció'. D'aquesta manera, rebutja el recurs del Sindicat Professional de Policia que demanava, novament, d'investigar pels delictes de desobediència i de resistència a l'autoritat els votants en aquest centre, acusant-los d'haver-se resistit a l'acció policíaca. La fiscalia espanyola i l'advocacia de l'estat s'hi havien adherit. A més, l'advocacia de l'estat, que representava l'acusació en nom del govern espanyol, va identificar amb imatges i noms i cognoms les persones que hi havia al Pau Claris l'1-O i que volia que fossin investigades. La decisió de l'Audiència de Barcelona confirma la que ja va prendre el jutjat número 7 de Barcelona, que és el jutjat que investiga més casos de denúncies de votants de l'1-O contra agents de la policia espanyola per les agressions el dia del referèndum. El jutge deia que no hi havia cap ‘escomesa dels ciutadans , essent l'actitud dels concentrats merament passiva davant de l'acció policíaca i essent retirats, arrossegats o empesos'. I l'Audiència afegeix que els votants del Pau Claris actuaven ‘emparats per l'exercici de drets constitucionals com la llibertat d'expressió, reunió i manifestació', i que els policies, per a dur a terme el mandat judicial de requisar les urnes de què disposaven, haurien d'haver avisat de manera expressa i amb claredat els concentrats. Però que no ho van fer. I més encara: ‘Per més que la policia tingués el deure de fer complir les disposicions emanades de l'autoritat judicial, continuava obligada a respectar els drets fonamentals de les persones, més encara quan la resolució judicial mateixa els ho advertia, introduint a manera de condició l'exigència que no s'alterés la convivència pacífica, una innegable referència a l'ús de la força que, per més que es pugui defensar com una modalitat d'intervenció policíaca legal i legítima, quedava més estrictament acotada pel tipus de persones que s'esperava que anessin als centres de votació: famílies, vells, joves, nens i adolescents, en un context molt allunyat d'aquell que típicament legitima l'ús de la força.' Conclou: ‘S'havia d'exhaurir l'alternativa del diàleg i la conciliació'. I descriu així l'actitud dels votants al Pau Claris, que és condemnada i considerada delictiva per part del sindicat policíac, la fiscalia i el govern espanyol: ‘Veiem un grup de persones que, assegudes als accessos de l'institut, van intentar obstaculitzar l'entrada dels agents de policia, cantant consignes pacifistes, amb les mans alçades proclamant el dret de votar, evitant el comportament suposadament requerit pels agents, que de manera explícita fan ús de la força d'una manera directa, sense ordre prèvia de cedir el pas, patint els altres la violència física sobre les seves persones.' Heus ací el vídeo que recull millor què va succeir al Pau Claris:
|
[
"A qui ha jutjat l’Audiència de Barcelona?",
"Per quina raó?",
"Què ha declarat, l’Audiència?",
"Què ha denegat, en conseqüència?",
"En què consistia la petició?",
"Qui donava suport a la petició de la policia?",
"La determinació de l’Audiència té algun precedent?",
"Quin?",
"Quina particularitat té el jutjat número 7 de Barcelona?",
"Què protegia els qui van assistir a la consulta de l’1-O?",
"Quin perfil de persones es va preveure que assistiria a la consulta?",
"Què miraven d'impedir, els votants?",
"I què cantussejaven?",
"El cos de seguretat mostrava una actitud pacífica, també?"
] |
{
"answer_end": [
57,
178,
396,
839,
967,
1088,
1404,
1404,
1558,
1907,
2733,
3178,
3208,
3382
],
"answer_start": [
0,
58,
180,
767,
793,
1022,
1304,
1304,
1373,
1769,
2644,
3050,
3180,
3311
],
"input_text": [
"A policia espanyola.",
"Per no haver exhaurit els mitjans no violents abans d'actuar a l'IES Pau Claris de Barcelona en el referèndum de l'1-O.",
"Que no hi va haver cap ordre expressa i concloent adreçada als ciutadans que hi havia aplegats perquè desallotgessin les entrades a l'institut i per a transmetre el mandat que els policies tenien encomanat.",
"El recurs del Sindicat Professional de Policia.",
"Demanava d'investigar pels delictes de desobediència i de resistència a l'autoritat els votants en aquest centre.",
"La fiscalia espanyola i l'advocacia de l'estat.",
"Sí.",
"La decisió que va prendre el jutjat número 7 de Barcelona.",
"És el que investiga més casos de denúncies de votants de l'1-O contra agents de la policia espanyola per les agressions el dia del referèndum.",
"L'exercici de drets constitucionals com la llibertat d'expressió, reunió i manifestació.",
"Famílies, vells, joves, nens i adolescents.",
"L'entrada dels agents de policia.",
"Consignes pacifistes.",
"No."
]
}
|
mitologia
|
Pontos (en grec antic Πόντος, ‘mar'; en llatí Pontus-ȏs: el Pont), o Pont era, a la mitologia grega, un antic déu del mar preolímpic, fill de Gea, la Terra, i germà d'Urà.
Hesíode (Teogonia, 116) conta que Gea va engendrar a Pont per si mateixa, sense aparellar-se. Per a ell, Pont sembla poc més que una personificació del mar, Pont és l'ona, la personificació masculina del mar. No té una llegenda pròpia, i només apareix a les geologies teogòniques i cosmogòniques. Higini (Faules, pr. 3, 5, 7) afirmava que va ser fill de Gea amb Èter, l'aire, i que va engendrar amb Thalassa els peixos del mar.
Va ser pare amb Gea dels ancians del mar, Nereu (pare de les Nereides, una d'elles Tetis), Taumant (l'esglaiador miracle del mar), dels aspectes perillosos del mar, Forcis i la seva esposa i germana Ceto, i de la "forta" deessa Euribia. Amb Thalassa (el nom de la qual significa simplement mar, però en una arrel pre-grega), va ser pare dels Telquines. De vegades se li atribueix la paternitat del gegant Briàreu. (Grimal. Diccionari de mitologia grega i romana, p. 455). Compareu-lo amb el tità del mar Oceà, la presència del qual era més vívida entre els hel·lens.
|
[
"Què significa Pontos en grec?",
"Com es deia en llatí?",
"Què era?",
"Qui en va parlar?",
"On?",
"Què va explicar?",
"Què encarnava Pontos segons ell?",
"Qui més va parlar sobre aquesta deïtat?",
"En quin context?",
"Segons ell, qui era el seu progenitor?",
"Què va crear juntament amb Thalassa?",
"I amb Gea?",
"Què personificava Taumant?",
"De qui més es creu que va ser pare, Pontos?",
"Amb quina altra figura mítica s’ha fet un paral·lelisme?"
] |
{
"answer_end": [
65,
65,
132,
229,
195,
244,
327,
538,
497,
538,
598,
835,
729,
1012,
1108
],
"answer_start": [
0,
0,
69,
172,
172,
172,
266,
469,
469,
498,
554,
600,
691,
837,
1072
],
"input_text": [
"Mar.",
"Pontus-ȏs.",
"Un antic déu del mar preolímpic.",
"Hesíode.",
"A la Teogonia.",
"Que Gea va engendrar a Pont per si mateixa.",
"El mar.",
"Higini.",
"A les Faules.",
"Èter.",
"Els peixos del mar.",
"Els ancians del mar, Nereu, Taumant, dels aspectes perillosos del mar, Forcis i la seva esposa i germana Ceto, i de la forta deessa Euribia.",
"L'esglaiador miracle del mar.",
"Dels Telquines i del gegant Briàreu.",
"Amb el tità del mar Oceà."
]
}
|
bios
|
Maria Dolors Medina Sánchez (Granada, 1949 – Cambrils, 27 de maig de 2002) va ser una política i sindicalista d'esquerres, catalana d'origen andalús. Va ser la primera dona regidora i la primera dona que va ocupar una regidoria a l'Ajuntament de Cambrils.
Era filla d'un sindicalista que va haver d'exiliar-se a Bèlgica l'any 1958. Aquesta experiència i d'altres viscudes durant l'exili, la van portar a començar a militar al PSUC a l'edat de 14 anys. A la dècada de 1970, durant la Transició democràtica espanyola, va tornar a Catalunya, arrelant a Cambrils, on va continuar amb la seva activitat política a l'àmbit municipal i sindical.
Va encapçalar la llista de la candidatura del PSUC a les eleccions municipals de 8 de maig de 1983 i es va convertir en la primera dona elegida regidora a la vila de Cambrils i també en la primera dona amb responsabilitats a l'equip de govern municipal, fent-se càrrec de la Regidoria d'Ensenyament. A les eleccions de 1987, es va presentar al capdavant de la candidatura d'Unió per al Progrés Municipal que no va obtenir representació.
A les eleccions de 1991 i 1995 va ser a l'oposició al Govern Municipal representant a IC- Els Verds. Va treballar molt activament en les àrees d'ensenyament i benestar social, fins que el 7 de maig de 1996 va anunciar la decisió de deixar el càrrec de regidora per motius professionals. A partir de juny del mateix any va assumir responsabilitats als plans de formació de la fundació CEPROM (des del 1998 Fundació per a la formació i l'estudi Paco Puerto) de Comissions Obreres (CCOO).
Va morir a conseqüència de les lesions produïdes per un accident de cotxe, el 27 de maig de 2002.
El novembre del 2002, se li va retre un homenatge on els participants van demanar a l'Ajuntament que es posés el nom de Maria Dolors Medina a una via pública o a una instal·lació municipal.
Durant el seu mandat com a regidora, el 1985, va impulsar unes jornades sobre educació que es van fer durant dos anys seguits. Aquesta iniciativa va ser represa l'any 2004 per Ramón García Mateos, regidor d'Ensenyament durant la legislatura 2003-07,i se'n van celebrar quatre edicions sota el nom de Seminari “M. Dolors Medina: Memòria i veu. Els seminaris estaven dirigits a professors però també s'obrien a estudiants universitaris i públic interessat en general.
L'agost de 2006 l'Ajuntament de Cambrils li va retre homenatge posant el seu nom a la primera escola bressol de titularitat municipal. La "Llar d'Infants Municipal Maria Dolors Medina" es va inaugurar oficialment a l'octubre de 2007.
L'agost de 2003, la Junta de Govern de l'Ajuntament de Cambrils va acordar donar el seu nom a un carrer de nova construcció, dintre del barri d'El Pinaret.
|
[
"Qui fou Maria Dolors Medina Sánchez?",
"En què va ser pionera?",
"Qui era el seu pare?",
"Què va dur-la a col·laborar amb el PSUC des de ben jove?",
"Quan va poder retornar al territori català?",
"On va establir-se?",
"Què va aconseguir l'any 1983?",
"I en les següents votacions?",
"Amb quin partit polític va cooperar a les dues següents votacions?",
"A quins àmbits va dedicar-se, sobretot?",
"Quin any va deixar aquesta ocupació?",
"I on va prendre poder?",
"Quina va ser la causa de la seva mort?",
"Com se la va commemorar?",
"Què va activar el 1985?",
"I qui ho va recuperar?",
"A qui s'adreçava?",
"Quins altres reconeixements se li van fer?"
] |
{
"answer_end": [
150,
256,
332,
452,
539,
639,
939,
1076,
1177,
1252,
1363,
1562,
1660,
1850,
1977,
2194,
2316,
2706
],
"answer_start": [
0,
152,
258,
258,
454,
541,
641,
941,
1078,
1179,
1263,
1365,
1564,
1662,
1852,
1979,
2195,
2318
],
"input_text": [
"Una política i sindicalista d'esquerres, catalana d'origen andalús.",
"En ser la primera dona regidora i la primera dona que va ocupar una regidoria a l'Ajuntament de Cambrils.",
"Un sindicalista que va haver d'exiliar-se a Bèlgica l'any 1958.",
"L'experiència del pare i d'altres viscudes durant l'exili.",
"A la dècada de 1970, durant la Transició democràtica espanyola.",
"A Cambrils, on va continuar amb la seva activitat política a l'àmbit municipal i sindical.",
"Va encapçalar la llista de la candidatura del PSUC a les eleccions municipals de 8 de maig i es va convertir en la primera dona elegida regidora a la vila de Cambrils i també en la primera dona amb responsabilitats a l'equip de govern municipal, fent-se càrrec de la Regidoria d'Ensenyament.",
"Es va presentar al capdavant de la candidatura d'Unió per al Progrés Municipal que no va obtenir representació.",
"Amb IC- Els Verds.",
"En el d'ensenyament i en el de benestar social.",
"El 1996.",
"Als plans de formació de la fundació CEPROM (des del 1998 Fundació per a la formació i l'estudi Paco Puerto) de Comissions Obreres (CCOO).",
"Les lesions produïdes per un accident de cotxe, el 27 de maig de 2002.",
"Es va demanar a l'Ajuntament que es posés el nom de Maria Dolors Medina a una via pública o a una instal·lació municipal.",
"Unes jornades sobre educació que es van fer durant dos anys seguits.",
"Ramón García Mateos, regidor d'Ensenyament durant la legislatura 2003-07,i se'n van celebrar quatre edicions sota el nom de Seminari “M. Dolors Medina: Memòria i veu\".",
"A professors però també s'obrien a estudiants universitaris i públic interessat en general.",
"L'agost de 2006 l'Ajuntament de Cambrils va posar el seu nom a la primera escola bressol de titularitat municipal, i l'agost de 2003, la Junta de Govern de l'Ajuntament de Cambrils va acordar donar el seu nom a un carrer de nova construcció, dintre del barri d'El Pinaret."
]
}
|
vilaweb
|
El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha adreçat una carta a tots els membres del cos, en què els agraeix la feina que han fet en la gestió de l'atemptat i els diu que han esdevingut una referència per als ciutadans i les autoritats. ‘Malgrat l'estat de xoc que una situació com aquesta provoca, tots i cadascun dels mossos i mosses vau reaccionar d'una manera exemplar', els diu. Afegeix que l'autor de l'atemptat de la Rambla va ser mort a Subirats ‘en una altra actuació regida per la professionalitat', i lloa la feina prèvia en vista de la possibilitat que hi hagués un atemptat. ‘Ens havíem preparat per a aquest moment: per assumir la responsabilitat i el colideratge en la nostra funció des de la perspectiva àmplia que Govern i societat ens han encomanat. I ho hem fet.' Així mateix, reconeix i agraeix l'esforç dels agents els dies següents a l'atemptat, durant els quals –diu– han donat ‘sobradament la talla'. També té un record destacat per als catorze agents que van resultar ferits a conseqüència dels atemptats. ‘Vull desitjar a tots i cadascun d'aquests mossos i mosses una ràpida recuperació i fer-los arribar, a ells i a les seves famílies, el meu escalf i el de tot el cos que els acompanya en aquests moments.' Rigor i solvència per a assumir el lideratge Trapero diu als mossos que han ‘donat tranquil·litat a tot un país', que ara els mira ‘amb total admiració i estimació'. I afegeix: ‘Segur que ja existien, però ara es demostren sense embuts i sense pal·liatius com a policia integral, professional i, sobretot, propera.' Diu també que la policia ha demostrat ‘un alt grau de rigor i solvència' per assumir de bon començament el lideratge en la gestió de l'incident i de la investigació, ‘però sempre amb esperit col·laboració en el marc del que han de ser les necessàries relacions de cooperació i coordinació amb la resta de forces i cossos de seguretat, cossos d'emergències, protecció civil i d'altres actors'.
|
[
"Qui és Josep Lluís Trapero?",
"A qui ha fet un escrit?",
"Amb quin objectiu?",
"Quines paraules els ha dedicat?",
"Què ha confirmat?",
"I quina actuació ha elogiat?",
"A quines persones ha volgut enaltir?",
"Què els ha volgut transmetre?",
"Com s'ha responsabilitzat del comandament?",
"Què ha assegurat a les forces policials?",
"Com se'ls definirà, a partir d'ara?",
"Què han fet palès les actuacions policials?",
"Ho han fet ells sols?",
"I doncs, amb qui han treballat?"
] |
{
"answer_end": [
52,
101,
248,
395,
521,
795,
1042,
1247,
1292,
1412,
1561,
1728,
1955,
1954
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
250,
397,
525,
938,
1044,
1248,
1293,
1458,
1564,
1730,
1788
],
"input_text": [
"El major dels Mossos d'Esquadra.",
"A tots els membres del cos.",
"Agrair-los la feina que han fet en la gestió de l'atemptat i dir-los que han esdevingut una referència per als ciutadans i les autoritats.",
"Que malgrat l'estat de xoc que una situació com aquesta provoca, tots i cadascun dels mossos i mosses van reaccionar d'una manera exemplar.",
"Que l'autor de l'atemptat de la Rambla va ser mort a Subirats en una altra actuació regida per la professionalitat.",
"La feina prèvia en vista de la possibilitat que hi hagués un atemptat, ja que s'havien preparat per a aquest moment: per assumir la responsabilitat i el colideratge en la seva funció des de la perspectiva àmplia que Govern i societat els han encomanat, i ho han fet.",
"Als catorze agents que van resultar ferits a conseqüència dels atemptats.",
"Una ràpida recuperació i fer-los arribar, a ells i a les seves famílies, el seu escalf i el de tot el cos que els acompanya en aquests moments.",
"Amb rigor i solvència.",
"Que han donat tranquil·litat a tot un país, i que ara els mira amb total admiració i estimació.",
"Com a policia integral, professional i, sobretot, propera.",
"Un alt grau de rigor i solvència per assumir de bon començament el lideratge en la gestió de l'incident i de la investigació.",
"No.",
"Amb la resta de forces i cossos de seguretat, cossos d'emergències, protecció civil i d'altres actors."
]
}
|
mitologia
|
Histieu (en llatí Histiaeus, en grec antic Ἱστιαῖος), mort l'any 494 aC, fou tirà de Milet. Va estar al servei de Darios I el Gran i després es va dedicar a la pirateria. Va morir empalat a mans dels perses.
Va dirigir el seu contingent de jonis al servei de Darios I el Gran durant la invasió del país dels escites europeus l'any 513 aC i va quedar en custòdia del pont de vaixells amb què l'exèrcit va creuar el Danubi. El rei li va dir que s'esperés seixanta dies. L'exèrcit persa no va tornar a temps i Milcíades d'Atenes va aconsellar als vigilants de destruir el pont i retirar-se, però Histieu va voler esperar. Quan per fi els perses van tornar, Histieu els va conduir sans i estalvis a l'altre costat del riu. Darios li va agrair profundament aquest servei i en tornar a Sardes li va concedir el govern de Mitilene i un districte de la zona del riu Estrimó a Tràcia, deixant el govern de Milet al seu parent Aristàgores.
Va construir una ciutat de nom Mircinos, on sembla que volia establir un regne independent, prop de mines de plata i altres metalls, però l'oficial persa Megabazos, governador de Tràcia, va donar part al rei. Darios va cridar Histieu a Susa on va romandre retingut per tretze anys, tractat amablement però sense poder tornar a Jònia.
Quan va esclatar la Revolta Jònica i es va cremar Sardes (499 aC), Darios va acusar a Histieu de ser part de la revolta, com de fet així era. Histieu es comunicava amb Aristàgores per mitjà d'un esclau al que rapaven el cap, escrivien el missatge i després deixaven créixer el pel. Histieu va protestar i va oferir al rei de parar la revolta i de sotmetre al seu poder l'illa de Sardínia i el rei el va deixar marxar, però quan va arribar a Sardes es va trobar que la revolta havia estat aplanada.
El sàtrapa de Sardes Artafernes el va acusar de dirigir la revolta per mitjà d'Aristàgores, i Histieu va fugir a Quios. Va començar a intrigar amb alguns notables perses a Sardes però Artafernes ho va descobrir i va fer executar als conspiradors. Histieu va anar a Lesbos on va aixecar una petita força amb la qual es va dirigir a Bizanci que encara romania revoltada i va confiscar tots els vaixells que va trobar a l'Euxí i que refusaven reconèixer-lo com a cap.
Rendida Milet l'any 494 aC Histieu va ocupar Quios però va perdre gran part de les seves forces a la batalla de Lade; també va ocupar Tasos, però llavors va arribar la flota fenícia que de Milet es dirigia cap al nord de Jònia i Eòlia. Histieu va baixar per la costa oposada i va assolar la plana de Caicus i Atarnea però va ser derrotar i fet presoner per les tropes de cavalleria dirigides pel general Hàrpag.
L'haurien mort al moment si no hagués cridat que era Histieu de Milet amb l'esperança de salvar la vida, el que segurament haguera aconseguit d'haver estat entregat al rei; però Hàrpagos i Artafernes el van fer empalar i van enviar al rei el seu cap. Darios el va fer enterrar honorablement i va amonestar als seus oficials per haver mort «l'home que havia salvat el seu exèrcit i el mateix rei», segons diu Heròdot, la font principal sobre aquest personatge.
|
[
"Com es diu Histieu en llatí?",
"Qui va ser?",
"A quin conflicte va enviar els seus homes?",
"Per quin espai va haver de vetllar?",
"I què va fer davant l’arribada dels combatents?",
"Amb què el va obsequiar Darios?",
"Què va fundar-hi Histieu?",
"On el van confinar?",
"Durant quant de temps?",
"Què va passar el 499 aC?",
"De què van culpar a Histieu?",
"Quin territori va conquerir Histieu el 494 aC?",
"On va ser vençut?",
"Com va morir?",
"I qui va manar la seva sepultura?"
] |
{
"answer_end": [
52,
90,
337,
420,
718,
874,
969,
1210,
1210,
1329,
1383,
2277,
2579,
2857,
2915
],
"answer_start": [
0,
73,
208,
340,
619,
719,
930,
1139,
1164,
1264,
1331,
2227,
2504,
2817,
2890
],
"input_text": [
"Histiaeus.",
"Un tirà de Milet.",
"A la invasió del país dels escites europeus l'any 513 aC.",
"Del pont de vaixells amb què l'exèrcit va creuar el Danubi.",
"Els va conduir sans i estalvis a l'altre costat del riu.",
"Amb el govern de Mitilene i un districte de la zona del riu Estrimó a Tràcia.",
"Una ciutat de nom Mircinos.",
"A Susa.",
"Tretze anys.",
"Que va esclatar la Revolta Jònica i es va cremar Sardes.",
"De ser part de la revolta.",
"Quios.",
"A la plana de Caicus i Atarnea.",
"El van fer empalar.",
"Darios."
]
}
|
books
|
-Vaja, vaja!- insistí don Eudald. -Aquí sempre s'ha fet així i no convenceria pas a ningú del contrari. I, si no, digui: què faria ara, vostè, aqui? ¿tallar els boscos i rompre els herbeis per a fer-ne artigues? Això no seria més que trencar la guardiola, i amb quatre anys seria tot acabat. ¿Què es creu que aquí és al pla? Si trec els boscos, faré una dinerada; mes, acabat, què? Com que gràcies a Déu per ara no ho necessito, bé val més que quedi per un mal trànsit, o per a treure tal volta d'apuros a un hereu menos afortunat. Altrament, la muntanya està mancada de braços, i per lo tant, ¿qui conrearia les noves terres? ¿qui extrauria l'excès de productes, sense camins? Vaja, que si vostè conegués la muntanya, no diria lo que diu. A part d'això, ¿no sap vostè que aquí tenim un enemic irreconciliable, una cuca que se'ns ho menja tot? Vull-ho que això li donés resultat: encara així no faria sinó treballar pel govern, que sempre està a la mira de qui guanya una pesseta.
-Don Eudald- digué reposadament en Montbrió, -sento haver-lo de contradir en quasi tot lo que acaba d'expressar, excepte lo del Govern, del que ja en parlarem també; mes ja que estem posats en amigable conversa, ho faré esperant que no m'ho pendrà a mal.
Seguí una curta pausa a l'exordi, i el jove Montbrió continuà:
-Em pregunta què és lo que faria jo en el cas de proposar-me variar l'explotació d'aquesta finca, que és com qui diu de tota aquesta comarca. En primer lloc, procediria a un estudi detingut que, de seguir, seria obra de molts mesos, ja que el cas seria de suficient gravetat per a no procedir pas de lleuger; però de moment, vaig a traçar-li les línies d'un plan, sols per a dar-li idea de si sóc radical o, millor dit, revolucionari en aquestes com en moltes altres qüestions. (I, de pas, observi al meu senyor oncle quina mitja rialleta fa, perquè no és pas la primera vegada que em sent pronunciar aquesta paraula…) De primer, recollint la idea de vostè de que aquí els productes no tenen valor per falta de medis d'extracció, procuraria, abans que tot, tenir una via còmoda de comunicació que em portés a la carretera més pròxima a Vall-llosell, per exemple; la faria, encara que hagués d'alçapremar la comarca en pes. Procuraria obtenir l'auxili del Govern o de la Diputació, per més que no tinc gaire fe en els recursos governamentals, perquè crec com vostè que l'Estat és el nostre primer enemic, però en darrer cas me valdria de mos propis medis, enc que hagués d'hipotecar mos boscos. Obtingut això, aquests boscos, sense destruir-los, sinó millorant-los, explotant sols aquella riquesa que avui es perd miserablement per aquestes aubagues, me produirien un augment de renda suficient per a cobrir els interessos de les hipoteques; i considerant que la riquesa de les muntanyes, en general, però d'aquesta en particular, és la producció pecuària, al desenrotllo d'aquesta tiraria a tot tirar. Un de mos primers cuidados seria obtenir una quantitat il·limitada de farratges i, per això lograr, procuraria convertir en prats de regadiu, no sols bona part de les terres del pla, sinó també els herbeis i artigatges de les muntanyes. Com?
|
[
"Don Eudald era partidari de canviar els costums?",
"Què li pregunta a en Montbrió?",
"Quina possibilitat exposa, l'Eudald?",
"Ell mateix la contradiu?",
"Com obtindria molts ingressos?",
"Qui és l'adversari d'aquelles terres, segons l'Eudald?",
"Montbrió estava excitat quan va respondre?",
"Està d'acord amb les paraules de l'Eudald?",
"Quina de les idees creu que és encertada, això no obstant?",
"Quin és el primer pas que faria, Montbrió?",
"De qui intentaria rebre suport?",
"Què li generaria un creixement d'ingressos?",
"Quin tipus de terreny transformaria en espais de regadiu?"
] |
{
"answer_end": [
102,
148,
210,
254,
362,
842,
1024,
1092,
1115,
1488,
2278,
2682,
3136
],
"answer_start": [
0,
104,
150,
212,
325,
773,
994,
1027,
1027,
1441,
2222,
2564,
3001
],
"input_text": [
"No.",
"Que què faria ara allà.",
"La de tallar els boscos i rompre els herbeis per a fer-ne artigues.",
"Sí.",
"Treient els boscos.",
"Una cuca que se'ls ho menja tot.",
"No.",
"No.",
"La del Govern.",
"Procediria a un estudi detingut.",
"Del Govern o de la Diputació.",
"Explotar aquella riquesa que avui es perd miserablement per aquelles aubagues.",
"Bona part de les terres del pla, els herbeis i artigatges de les muntanyes."
]
}
|
bios
|
Eleonor Carreras Torrescasana o Eleonor Carreras de Campa (Barcelona, 1843 - 29 de desembre de 1907) va ser una pintora catalana activa durant la segona meitat del segle XIX però de la qual hi ha cap obra documentada en l'actualitat. També se la coneix com a Elionor Carreras d'Urgell o Leonor Carreras de Campa.
Era filla d'Agustí Carreras de Campa natural de Barcelona i de Ramona Torrescasana de Calaf, i el seu germà Artur Carreras també és documentat com a pintor.
Es va casar amb el pintor Modest Urgell al monestir de Montserrat el maig de 1865.
No es coneixen els detalls de la seva formació artística i la primera notícia de la seva trajectòria expositiva és del 1866, quan va participar en l'Exposició Nacional de Belles Arts celebrada a Madrid, on va presentar l'esbós Efecto de luz artificial. Al catàleg consta que en aquell moment residia a Madrid i figura com Leonor Carreras de Campa, ja que als primers anys de la seva carrera emprava els dos cognoms del seu pare. Poc després va començar a emprar el cognom del seu marit. Segons consta, els primers anys la parella residia a Girona, en unes golfes d'un pis del carrer de la Força, i tenia certes dificultats econòmiques.
L'any 1868 va prendre part en l'exposició d'art organitzada a Barcelona per la Societat per a exposicions de Belles Arts, i ho va fer amb paisatges de la vora del Ter, dels voltants de Mata, del Prat, de Banyoles i diversos estudis de paisatge del natural. Posteriorment va ampliar la seva formació a l'Acadèmia de Belles Arts de Lió i l'any 1870 el matrimoni vivia al Boulevard Clichy de París junt amb una pagesa d'Olot. A França, Anna Torra i Modest Urgell van fer amistat amb Sarah Bernardt, Alexandre Dumas y Corot.
L'any 1870 va exposar de nou a Barcelona, a l'exposició d'art de la Societat per a exposicions de Belles Arts, mostrant quatre paisatges i l'obra titulada Unas lavanderas. En la del 1871 va participar amb cinc paisatges. En aquell moment vivia al carrer del Carme de Barcelona. Una de les obres que va presentar a l'edició del 1872, La precaución, (junt amb Camino de Berck i Una niña), la va adquirir el col·leccionista Josep Brugada.
El 1872 va presentar l'obra Carrer de Vimbodí al Saló de París. En aquell moment residien a Tolosa.
L'any 1874 van tornar a Catalunya i es van establir a Vilanova i la Geltrú, on va néixer el seu fill, el també pintor Ricard Urgell i Carreras, i a partir d'aquesta data no es tenen més notícies de la seva activitat artística. Va morir el 27 de desembre de 1907 a l'edat de 64 anys.
La localització d'obra d'Eleonor Carreras és difícil perquè, segons els historiadors, la seva obra era molt similar a la de Modest Urgell i alguns antiquaris i marxants van canviar la signatura d'algunes de les seves obres per la del seu companys per afavorir-ne la venda.
|
[
"De quina altra manera pot ser anomenada l'Eleonor Carreras Torrescasana?",
"On va néixer?",
"A què es va dedicar?",
"Quina variant del seu nom s'esmenta?",
"Qui eren els seus progenitors?",
"Amb qui va contreure matrimoni?",
"De quin esdeveniment de rellevància estatal va prendre part?",
"On vivien el Modest i l'Eleonor al principi?",
"Què representava en els quadres que va exposar a Barcelona el 1868?",
"Quina ciutat estrangera va acollir la parella a partir de 1870?",
"De quin país?",
"A qui van conèixer, allà?",
"I el següent any, on es va traslladar Eleonor?",
"I l'altre?",
"Què complica la tasca d'identificació dels quadres d'Eleonor?"
] |
{
"answer_end": [
57,
102,
130,
311,
404,
509,
735,
1147,
1445,
1583,
1620,
1708,
1986,
2244,
2800
],
"answer_start": [
0,
0,
101,
234,
313,
470,
683,
1055,
1189,
1525,
1549,
1612,
1882,
2146,
2529
],
"input_text": [
"Com a Eleonor Carreras de Campa.",
"A Barcelona.",
"Va ser pintora.",
"La d'Elionor Carreras d'Urgell.",
"Agustí Carreras de Campa i Ramona Torrescasana de Calaf.",
"Amb el pintor Modest Urgell.",
"De l'Exposició Nacional de Belles Arts.",
"A Girona, en unes golfes d'un pis del carrer de la Força.",
"Paisatges de la vora del Ter, dels voltants de Mata, del Prat, de Banyoles i diversos estudis de paisatge del natural.",
"A París.",
"De França.",
"A Sarah Bernardt, Alexandre Dumas y Corot.",
"Al carrer del Carme de Barcelona.",
"A Tolosa.",
"Que, segons els historiadors, la seva obra era molt similar a la de Modest Urgell i alguns antiquaris i marxants van canviar la signatura d'algunes de les seves obres per la del seu companys per afavorir-ne la venda."
]
}
|
books
|
Isabel havia decidit, ja feia temps, una norma de vida. Ella no tenia més enllà de trenta vuit anys, i els duia molt ben portadets. La seva persona era cotitzable, encara que fos per una petita quantitat, i estava resolta a no oferir-se en el mercat matrimonial si ella no sortia guanyant-hi amb escreix; i el pobre Melrosada, per bona persona que fos, no li oferia pas aquest guany. I per tan poca cosa Isabel no volia provar, de cap manera, una aventura matrimonial d'on potser sortiria amb les mans al cap.
Però, malgrat aquesta resolució, Isabel dubtava i patia. La seva amiga s'havia fet ja una falsa il·lusió. Aquesta il·lusió anava creixent a mesura que passaven els dies, i Isabel no tenia cor per a treure-la-hi d'un cop, per a dir-li que ella no estimava gens don Gaspar, i que tot el que fes Paulina i el professor era completament inútil.
Isabel era hipòcrita i covarda, i estava segura que Paulina no li perdonaria aquest engany. Li feia por de perdre una amiga com aquella, i li feia por, també, que vingués el moment terrible de decidir-se. I, en mig d'aquestes pors, sentia una mena de confiança en si mateixa: esperava que arribés algun esdeveniment, una cosa que justifiqués el seu refús, de manera que en Melrosada fos carbassejat i Paulina restés convençuda.
Els companys de dispesa d'en Melrosada notaren tot un canvi en el professor; però ell estava reservadíssim, i només a en Salvador Puntí feia les revelacions necessàries.
Les minyones de la casa en patiren les conseqüencies d'aquell canvi; perquè en Melrosada, home descuidat i pacífic, va tornar-se exigent de mala manera i cada dia cridava dues hores si no li havien enllustrat bé les sabates o no li havien cosit un botó dels pantalons en la forma que encomanà la nit anterior; es feia raspallar els vestits dues vegades el dia; i la minyona que li arreglava la cambra notà amb estupefacció que en Melrosada havia adquirit un raspallet de les dents i una mena de pasta que feia olor de menta. Tot això es comentà a la cuina, i les dones deduïen que el cast i innocent Melrosada tenia algun trafegot de faldilles.
|
[
"Quina edat tenia Isabel?",
"Es conservava bé?",
"Quina decisió havia pres?",
"En Melrosada li semblava un bon candidat?",
"Per què vacil·lava Isabel?",
"Què no gosava dir a Paulina?",
"Què l’atemoria?",
"Quin desig tenia?",
"Algú va notar que en Melrosada es comportés de forma diferent?",
"Quines persones van ser víctimes d’aquesta transformació?",
"Per què les renyava?",
"Què havia adquirit recentment en Melrosada?",
"Qui se’n va adonar?",
"Quina conclusió van treure les dones del canvi que havia fet en Melrosada?"
] |
{
"answer_end": [
99,
130,
303,
382,
614,
849,
1054,
1277,
1354,
1516,
1757,
1972,
1972,
2092
],
"answer_start": [
56,
103,
207,
307,
543,
682,
943,
1127,
1279,
1449,
1603,
1872,
1812,
1974
],
"input_text": [
"No més de trenta vuit anys.",
"Sí.",
"No oferir-se en el mercat matrimonial si ella no sortia guanyant-hi amb escreix.",
"No.",
"Perquè la seva amiga Paulina s'havia fet ja una falsa il·lusió.",
"Que no estimava gens don Gaspar, i que tot el que fessin Paulina i el professor era completament inútil.",
"Perdre una amiga com aquella i que vingués el moment terrible de decidir-se.",
"Que arribés algun esdeveniment, una cosa que justifiqués el seu refús, de manera que en Melrosada fos carbassejat i Paulina restés convençuda.",
"Els companys de dispesa d'en Melrosada notaren tot un canvi en el professor.",
"Les minyones.",
"Per si no li havien enllustrat bé les sabates o no li havien cosit un botó dels pantalons en la forma que encomanà la nit anterior.",
"Un raspallet de les dents i una mena de pasta que feia olor de menta.",
"La minyona que li arreglava la cambra.",
"Que el cast i innocent Melrosada tenia algun trafegot de faldilles."
]
}
|
vilaweb
|
El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha demanat als Mossos d'Esquadra que no deixin de ser el cos de policia del qual els catalans se senten ‘orgullosos', ‘passi el que passi i més enllà de crítiques excepcionals, temporals i puntuals', i que ‘continuïn representant' el model de seguretat propi de Catalunya que els ciutadans han reclamat. Buch també ha admès que, tot i que l'autoavaluació interna dels Mossos és ‘constant', la societat ‘potser no la coneix prou'. I ha elogiat la policia catalana, recordant que era la segona institució més valorada pels catalans, segons l'últim CEO, i que el seu model de policia es basava en l'excel·lència, la proximitat, la mediació i l'autoavaluació. En aquest sentit, ha dit que tothom podia cometre errors, però que el principal encert era reconèixer-lo aquest error i corregir-lo. Buch ha dit que la policia catalana tenia capacitat, talent i eines, i que si calia, la Generalitat les reforçaria per a afrontar els reptes de seguretat de Catalunya. A més, ha reiterat que el cos tenia la seva confiança com a conseller, sobretot per a mantenir un model públic de seguretat propi. Buch ho ha dit durant la inauguració de les cinquenes jornades internacionals de crim organitzat, centrades en el tràfic il·lícit. Des d'avui fins divendres, hi haurà ponències i xerrades d'experts policíacs, juristes i criminòlegs, entre més, sobre el tràfic de drogues, amb exemples de Galícia, Gibraltar, Holanda i Mèxic, sobre el tràfic d'immigrants, sobre el tràfic de dades informàtiques, el tràfic d'armes i el tràfic de diners. El conseller ha dit que el crim organitzat era un desafiament per a la policia i la societat i que actualment hi havia el perill de la seva constant renovació i internacionalització. I que un dels més greus era el tràfic de persones per a l'explotació laboral, sexual i el tràfic d'òrgans.
|
[
"Qui és Miquel Buch?",
"A qui ha fet una petició?",
"Què vol que encarni, el cos policial català?",
"Què ignora la societat?",
"Buch ha reconegut que qui té boca s'equivoca?",
"Quines virtuts té el cos de seguretat català, segons Buch?",
"Qui té la competència d'enfortir-les?",
"I amb quin objectiu?",
"Buch rep el suport del cos?",
"On ha comparegut el conseller?",
"Quina ha estat la temàtica principal d'aquesta trobada?",
"Quan acabarà?",
"I quines activitats hi ha programades?",
"Constitueix un repte, avui dia, el comerç il·legal?",
"Per a qui?"
] |
{
"answer_end": [
36,
70,
340,
466,
750,
894,
941,
993,
1064,
1222,
1255,
1282,
1396,
1654,
1654
],
"answer_start": [
0,
38,
240,
367,
712,
827,
902,
942,
1002,
1126,
1166,
1257,
1284,
1575,
1609
],
"input_text": [
"El conseller d'Interior.",
"Als Mossos d'Esquadra.",
"El model de seguretat propi de Catalunya que els ciutadans han reclamat.",
"L'autoavaluació interna dels Mossos.",
"Sí.",
"La capacitat, el talent i les eines.",
"La Generalitat.",
"Afrontar els reptes de seguretat de Catalunya.",
"Sí.",
"A la inauguració de les cinquenes jornades internacionals de crim organitzat.",
"El tràfic il·lícit.",
"Divendres.",
"Ponències i xerrades d'experts policíacs, juristes i criminòlegs, entre més, sobre el tràfic de drogues.",
"Sí.",
"Per a la policia i la societat."
]
}
|
books
|
-Ei! ves que la mixa no t'agafi!
-Que et creus que sóc un ratolí?
-La cassola! a la orden!- va fer un dels seguidors que havia fet la campanya de Cuba.
Les cassoles s'havien buidat entre rialles, xiscles i parloteig. Tots estaven vermells i escotorits. La Gràcia cofoia per l'acceptació del seu guis i el pare, rialler, movia els ulls allunyats de la vergonya que els amarava. Començà la repartició d'uns confits grossos i farinosos de colors diferents. La Gràcia amb una cullera en posava un munt a cada convidat. Mentre el que havia estat a Cuba tenia el porró en l'aire, el padrí li tirà un confit i el porró va trencar-se. Una riallada ufanosa s'alçà com un clam de victòria.
-Fuego!… Fem balega!- va exclamar el del porró i, fent un toc de trompeta amb la boca, la lluita va començar amb ardidesa. Els caps s'ajupien, les cares s'amagaven i els confits rebotien per les parets i saltaven per terra al so d'unes rialles llargues i grans exclamacions d'alegria.
Heu's aquí que quan tots estaven més engrescats en l'aldarull de la platxèria barroera, entrà tot fadigat i amb els clls plens d'esverament, el fill petit de la Clàudia que estava renyit amb la jove.
|
[
"Qui no l'havia d'atrapar?",
"Què li va preguntar l'altre?",
"A quin objecte va fer referència un tercer?",
"On havia estat destinat, aquest?",
"Hi havia un ambient festiu?",
"Com estava, la gent?",
"Qui havia cuinat?",
"Què va començar a servir?",
"En grans quantitats?",
"D'on bevia el que venia de Cuba?",
"I què li va passar?",
"Què va inaugurar aquella escena?",
"La batalla era amb menjar?",
"Com ho sabem?",
"Qui va irrompre en la sala?"
] |
{
"answer_end": [
31,
65,
90,
150,
215,
251,
299,
452,
513,
572,
625,
801,
902,
902,
1133
],
"answer_start": [
5,
34,
67,
92,
152,
217,
253,
377,
464,
515,
574,
767,
846,
846,
965
],
"input_text": [
"La mixa.",
"Que si es creia que era un ratolí.",
"A la cassola.",
"A Cuba.",
"Sí.",
"Vermella i escotorida.",
"La Gràcia.",
"Uns confits grossos i farinosos de colors diferents.",
"Sí.",
"D'un porró.",
"Que el padrí li tirà un confit i el porró va trencar-se.",
"La lluita.",
"Sí.",
"Perquè els confits rebotien per les parets i saltaven per terra.",
"El fill petit de la Clàudia."
]
}
|
books
|
Tota la desgràcia li venia d'haver mort un mal home. Perquè, d'ençà que l'havien enviat a presidi, mai més havia estat el Biel d'abans.
El dia que va tornar al poble amb la llicència, ja la va endevinar, la seva sort. La mala cara dels uns i la fredor dels altres, l'aire de tant se me'n dóna dels propis i el posat garneu dels estranys, varen ser per a ell l'anunci de la vida de penes i fatics que anava a empendre. Prou va trucar-hi, a totes les portes; prou va maldar, per a guanyar-se de bell nou la voluntat dels que havien estat els seus amics… Tot va ser en va. Allí on abans hi tenia sempre braços oberts que l'esperaven i rialles de goig que l'acollien, no hi trobava res més que visatges sorruts i portes tancades: tancades per a ell, encara que es mostressin esbatanades al sol d'ample a ample.
Als primers temps de ser al poble, quan, amb l'alegria de reveure els camps i vinyes on havia passat feliç la seva infantesa, tenia encara l'esperança de tornar a ser el mateix d'abans, recobrant, a còpia de ben obrar, les amistats perdudes, havia provat de treballar. Però el mal va ser que, per tot on demanava feina, li deien de no. I si bé, després de molt pregar i suplicar, va ensopegar algú que n'hi oferia, bé que feixuga i mal pagada, va trobar-se que, engandulit per la vida de presidi i revoltat per la mesquinesa del guany, no sabia fer-se amb l'agre de la terra i la trobava massa baixa per a vinclar la carcanada fins a esfonsar-hi la punta d'un magall o la fulla d'un tràmec.
Per això, un dia, després de molt rumiar sobre la seva sort, va acabar per dir-se que, ben comptat i debatut, la millor ruta que podia emprendre era la de viure a la bona de Déu, campant-se-la amb el que pesqués per les gorgues del córrec de l'Home-mort o amb el que pogués aplegar pels boscos del terme, del qual no es volia apartar mai més de la vida. Encara que tothom li girés l'esquena, la fiança de trobar una estada per aquells encontorns no la hi esvairia ningú. Prou i massa que els havia enyorat, per a apartar-se'n altre cop. Amb això, tant li era que fessin com que deixessin de fer, els veïns de Cassanelles: treure-se'l en un tot del damunt, no ho aconseguirien.
|
[
"D’on sortia tanta dissort?",
"Per què?",
"Quan va saber el futur que li esperava en sortir de la presó?",
"Com?",
"Va intentar recuperar les seves amistats?",
"Va servir de res?",
"Com el va rebre la gent del poble?",
"Què el feia feliç quan va arribar al poble?",
"Què havia intentat perquè tot tornés a ser com abans?",
"Li costava trobar feina?",
"Què passava quan finalment n’aconseguia una?",
"Què va decidir finalment després de donar-hi moltes voltes?",
"Com pensava alimentar-se?",
"Per què no volia abandonar aquelles terres?",
"Qui no podria desfer-se mai d’ell?"
] |
{
"answer_end": [
51,
134,
216,
416,
550,
568,
724,
931,
1074,
1141,
1496,
1675,
1801,
2033,
2173
],
"answer_start": [
0,
53,
136,
218,
418,
552,
570,
807,
933,
1076,
1143,
1498,
1677,
1890,
2094
],
"input_text": [
"D'haver mort un mal home.",
"Perquè, d'ençà que l'havien enviat a presidi, mai més havia estat el Biel d'abans.",
"El dia que va tornar al poble.",
"Per la mala cara dels uns i la fredor dels altres, l'aire de tant se me'n dóna dels propis i el posat garneu dels estranys.",
"Sí.",
"No.",
"Amb visatges sorruts i portes tancades.",
"Reveure els camps i vinyes on havia passat feliç la seva infantesa.",
"Havia provat de treballar.",
"Sí.",
"Que, engandulit per la vida de presidi i revoltat per la mesquinesa del guany, no sabia fer-se amb l'agre de la terra i la trobava massa baixa per a vinclar la carcanada fins a esfonsar-hi la punta d'un magall o la fulla d'un tràmec.",
"Que, ben comptat i debatut, la millor ruta que podia emprendre era la de viure a la bona de Déu.",
"Amb el que pesqués per les gorgues del córrec de l'Home-mort o amb el que pogués aplegar pels boscos del terme.",
"Perquè les havia enyorades molt.",
"Els veïns de Cassanelles."
]
}
|
vilaweb
|
TV3 estrena aquesta nit ‘El llenguado', un nou programa sobre el català que s'emetrà cada dimecres a les 22.35, després del programa ‘APM?'. Presentat per la cantant Yolanda Sey i l'actor Guillem Albà, cada setmana farà un retrat ampli del paisatge lingüístic, tot abordant tant les diversitats temàtiques del català com les geogràfiques i descobrint els diferents parlars del país. El programa és dirigit per la periodista Fúlvia Nicolás i té l'assessorament del filòleg Pau Vidal, que participa en el programa amb una secció pròpia on atén els dubtes lingüístics dels presentadors. Ho ha explicat a VilaWeb Vidal mateix: ‘La secció de “El consultori” és una paròdia del filòleg d'aquest país, tan especial amb la llengua, que rep preguntes lingüístiques i espera respostes taxatives i breus. Amb la llengua això molts cops no és possible, cal una resposta matisada que sovint no satisfà les demandes.' A banda, el programa té seccions provocadores com ‘El mot merdós', que defineix una paraula que, per la raó que sigui, no ha acabat d'agradar els presentadors, i ‘Les Optimotes', amb la col·laboració de l'equip de lingüistes de l'Optimot. Segons Vidal, ‘El llenguado' no és un programa per a ensenyar a parlar els espectadors, sinó que mira el fet lingüístic d'una manera tafanera. ‘És com fer una mirada zoològica a la llengua. Quan vas al zoo observes totes les varietats d'animals, no et planteges quina és millor o pitjor', diu. El programa es divideix en dues parts. A la primera meitat, els presentadors s'endinsen en diverses qüestions del català, com ara el parlar dels joves, les aportacions lingüístiques del feminisme, la correcció política i la llengua dels avantpassats. A la segona, els presentadors viatgen pel país a la recerca de les diverses varietats lingüístiques. En els deu episodis del programa, l'equip anirà a Andorra, Formentera, el Rosselló, l'Albera, la Marina Baixa, el Segrià, Menorca, el Matarranya i Barcelona. El primer programa tracta la llengua que es parla als mitjans de comunicació, amb la participació de Mònica Terribas, Jordi Basté, Roger de Gràcia, Albert Pla Nualart, Magí Camps i Ernest Rusinés. A més, s'hi explica com s'ha ideat el programa i s'avaluarà si el català de Yolanda Sey i Guillem Albà és adequat per a presentar un programa de televisió. A la segona meitat del programa, Albà anirà a l'Albera per conèixer el català de tramuntana, a la línia entre l'Empordà i el Rosselló. Demà a les quatre de la tarda, el canal d'Instagram de TV3 farà una emissió en directe amb Instagram Live amb els presentadors. Els seguidors connectats els podran fer preguntes en directe.
|
[
"Quin programa s’estrena avui a TV3?",
"Amb quina freqüència s’emetrà?",
"Qui conduirà el programa?",
"De què va El llenguado?",
"Hi ha algú encarregat de respondre les preguntes de llengua de la Yolanda i el Guillem?",
"Qui?",
"En quin mitjà de comunicació ha parlat d’El llenguado?",
"Quines seccions podem trobar al programa?",
"Amb quina activitat compara Vidal el programa?",
"Com està estructurat el programa?",
"En què consisteix la primera?",
"I la segona?",
"En algun dels programes d’aquesta temporada viatjaran a Olot?",
"De què anirà la primera emissió?",
"Quan es podrà interactuar amb Yolanda Sey i Guillem Albà?"
] |
{
"answer_end": [
38,
110,
200,
381,
582,
582,
621,
1141,
1429,
1474,
1686,
1787,
1945,
2142,
2623
],
"answer_start": [
0,
40,
141,
202,
441,
441,
584,
623,
1287,
1437,
1476,
1688,
1789,
1947,
2435
],
"input_text": [
"El llenguado.",
"Cada dimecres a les 22.35.",
"La cantant Yolanda Sey i l'actor Guillem Albà.",
"Cada setmana farà un retrat ampli del paisatge lingüístic, tot abordant tant les diversitats temàtiques del català com les geogràfiques i descobrint els diferents parlars del país.",
"Sí.",
"El filòleg Pau Vidal.",
"A Vilaweb.",
"El consultori, El mot merdós i Les Optimotes.",
"Amb una visita al zoo.",
"Està dividit en dues parts.",
"Els presentadors s'endinsen en diverses qüestions del català, com ara el parlar dels joves, les aportacions lingüístiques del feminisme, la correcció política i la llengua dels avantpassats.",
"Els presentadors viatgen pel país a la recerca de les diverses varietats lingüístiques.",
"No.",
"Tractarà la llengua que es parla als mitjans de comunicació, amb la participació de Mònica Terribas, Jordi Basté, Roger de Gràcia, Albert Pla Nualart, Magí Camps i Ernest Rusinés.",
"Demà a les quatre de la tarda."
]
}
|
mitologia
|
Harpàlice (en grec antic Ἀρπαλύκη), segons la mitologia grega, va ser filla del rei Harpàlic, de Tràcia.
La seva mare va morir quan ella era molt petita i el seu pare l'alimentà amb llet de vaca i d'euga, i la va acostumar a combatre. Com que no tenia descendència masculina, Harpàlic volia trobar en aquesta filla un successor. Harpàlice va trobar que aquesta vida li anava bé i es va convertir en forta i destra en l'ús de les armes. Durant un atac contra Harpàlic per part dels getes (els bàrbars de les planes del Danubi) o potser pels companys de Neoptòlem quan tornaven de la guerra de Troia el rei va trobar-se envoltat per l'enemic i el van ferir greument. Però Harpàlice va aparèixer i lliurà el seu pare d'una mort segura. Més tard, Harpàlic va ser expulsat del seu reialme per una sedició que ell mateix havia provocat, degut al seu caràcter cruel. El rei es va retirar al bosc amb la seva filla. Ella ajudava el seu pare en tot allò que necessitava: caçava i feia incursions als estables veïns. Els pastors, cansats del saqueig, van parar-li trampes com si fos una fera salvatge, la van capturar amb una xarxa i la van matar. Però la seva mort va provocar baralles sagnants. Quan es van apoderar d'Harpàlice, la noia duia un cabrit, procedent del seu últim robatori. Els pastors es van posar a discutir pel cabrit d'una manera tan aferrissada que alguns d'ells van morir. Es va erigir una tomba per la nois i se li va retre culte. En les festes que se celebraven en honor seu es feien simulacres de lluites, en record, segons dèien, de les lluites que havien seguit a la mort de la noia.
Una altra Harpàlice és la que comet incest amb el seu pare Climen. Segons les versions, Harpàlice desesperada després del fet, es va transformar en ocell nocturn, o bé es va suïcidar o Climen la va matar.
Un satèl·lit Harpàlice, porta el seu nom.
|
[
"Qui va ser Harpàlice?",
"Amb quins productes la va criar el seu pare?",
"Què feia habitualment Harpàlice?",
"Li agradava?",
"Hi tenia traça?",
"Qui eren els getes?",
"Com va acabar Harpàlic fora del seu regne?",
"On va anar?",
"Quines tasques feia Harpàlice per donar un cop de mà al seu progenitor?",
"Com es van venjar els pastors d'ella?",
"Quina conseqüència va tenir això?",
"Per què?",
"En què consistien les festes en què es retia homenatge a Harpàlice?",
"Segons la llegenda hi ha una altra Harpàlice?",
"Què va passar amb ella?"
] |
{
"answer_end": [
103,
203,
233,
377,
434,
525,
858,
906,
1005,
1136,
1185,
1382,
1598,
1665,
1665
],
"answer_start": [
0,
155,
207,
329,
380,
476,
743,
860,
908,
1007,
1143,
1187,
1443,
1600,
1600
],
"input_text": [
"La filla del rei Harpàlic de Tràcia.",
"Amb llet de vaca i d'euga.",
"Combatre.",
"Sí.",
"Sí.",
"Els bàrbars de les planes del Danubi.",
"Va ser expulsat del seu reialme per una sedició que ell mateix havia provocat, degut al seu caràcter cruel.",
"Es va retirar al bosc amb la seva filla.",
"Caçava i feia incursions als estables veïns.",
"Van parar-li trampes com si fos una fera salvatge, la van capturar amb una xarxa i la van matar.",
"La seva mort va provocar baralles sagnants.",
"Perquè quan es van apoderar d'Harpàlice, la noia duia un cabrit, procedent del seu últim robatori i els pastors es van posar a discutir per ell d'una manera tan aferrissada que alguns van morir.",
"Es feien simulacres de lluites, en record, segons dèien, de les lluites que havien seguit a la mort de la noia.",
"Sí.",
"Va cometre incest amb el seu pare."
]
}
|
bios
|
Antònia Vicens i Picornell (Santanyí, 27 de març de 1941) és una escriptora mallorquina autora de novel·les, contes i reculls poètics.
Nascuda a Santanyí, comença a escriure recollint el parlar popular i perfecciona el seu català a l'Obra Cultural Balear. Estudia per a ser administrativa. El seu primer llibre publicat, el recull de relats Banc de fusta, va rebre un premi a Cantonigròs el 1965. La seva següent novel·la, tanmateix, faria força més soroll: era l'any 1967 i els seus 39º a l'ombra va conquerir el Premi Sant Jordi de novel·la. L'univers mallorquí i els problemes d'equilibri entre turisme i conservació del territori forneixen la font d'inspiració principal per a aquests dos volums i l'obra posterior. Cal dir que la seva feina a diversos hotels li conferia un punt de vista privilegiat sobre la qüestió. Altres temes freqüents són la condició dels marginats (per ser dones, per estar fora del sistema) i la soledat que hi va aparellada.
En 1971 es casa i es muda a Palma, on alterna feines en diversos llocs i coneix de prop la realitat de l'illa des de diferents vessants. Va començar a col·laborar amb el diari Avui enviant-hi contes, així com amb el Diario de Mallorca. Més endavant va obrir una botiga d'artesania, fins que es va jubilar l'any 2000 i va tornar a marxar de la ciutat. Des del camp, va continuar escrivint la seva obra, on va introduir també la poesia. L'alterna amb articles a premsa.
El 1977 va entrar a formar part de la junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) com a vicepresidenta per les Illes Balears. Distingida amb altres premis literaris, un reconeixement global a la seva carrera li va arribar amb la Creu de Sant Jordi el 1999, la medalla Ramon Llull el 2004 (la va refusar en protesta per la política lingüística del Govern Balear), el Premi Nacional de Cultura el 2016, el Premi Nacional de Poesia el 2018 i el Premi d'Honor de les Lletres catalanes el 2022.
Els seus llibres han estat traduïts a l'alemany, al francès, al portuguès i al castellà.
Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41 · Associació de Paràlisi Cerebral · Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya · Coordinadora de Tallers per a Minusvàlids Psíquics de Catalunya · Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya · Federació Catalana de Patinatge · Fundació Esclerosi Múltiple · Institució Catalana d'Història Natural · Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat · Reial Club de Tennis Barcelona · Revista Econòmica de Catalunya
|
[
"Qui és Antònia Vicens i Picornell?",
"Què va fer a l’Obra Cultural Balear?",
"Quina és la seva formació?",
"Amb quina obra publicada es va estrenar com a escriptora?",
"Quin guardó va rebre amb 39º a l’ombra?",
"De quins temes es va nodrir pels seus textos futurs?",
"Quins altres continguts va tractar?",
"Quan es va casar?",
"En quins diaris va contribuir?",
"On va treballar fins a l’any 2000?",
"Va deixar d’escriure després de jubilar-se i deixar Palma?",
"On es va incorporar el 1977?",
"Amb quin càrrec?",
"Quin guardó no va voler acceptar com a protesta?",
"A quines llengües s’han traduït les seves obres?"
] |
{
"answer_end": [
87,
254,
288,
354,
542,
718,
954,
971,
1190,
1271,
1356,
1523,
1566,
1803,
2019
],
"answer_start": [
0,
204,
256,
290,
475,
544,
823,
956,
1093,
1205,
1238,
1424,
1424,
1699,
1932
],
"input_text": [
"És una escriptora mallorquina.",
"Perfeccionar el seu català.",
"Va estudiar per administrativa.",
"Banc de fusta.",
"El Premi Sant Jordi de novel·la.",
"De l'univers mallorquí i els problemes d'equilibri entre turisme i conservació del territori.",
"La condició dels marginats (per ser dones, per estar fora del sistema) i la soledat que hi va aparellada.",
"El 1971.",
"L'avui i el Diario de Mallorca.",
"En una botiga d'artesania.",
"No.",
"A l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.",
"Com a vicepresidenta per les Illes Balears.",
"La medalla Ramon Llull.",
"A l'alemany, al francès, al portuguès i al castellà."
]
}
|
vilaweb
|
El diputat de la CUP Carles Riera ha explicat que hi havia ‘avenços' en les converses per a preparar una resposta sobiranista unitària a una eventual condemna del Tribunal Suprem espanyol i a considerar que cal ‘aguditzar el conflicte' amb l'estat. En declaracions a Efe, Riera ha dit que, aquests darrers mesos, hi havia hagut reunions ‘bilaterals i multilaterals' per a explorar-ne la resposta i s'ha mostrat ‘una mica optimista‘ pels ‘progressos en la discussió' amb la resta de forces polítiques i socials sobiranistes, tot i que encara no es pot parlar d'acords finals, ha dit. ‘Estem d'acord que davant la sentència del Tribunal Suprem és necessària una resposta excepcional en l'àmbit civil i institucional', ha raonat Riera. ‘Jo crec que hi ha un avenç en el fet que en aquests moments la clau és intensificar i aguditzar el conflicte i la confrontació amb l'estat, i que això ha de passar per la mobilització social, la desobediència civil no violenta i una resposta molt contundent des del punt de vista institucional', ha destacat. En les converses amb altres forces sobiranistes, la CUP ha proposat aquesta necessitat de ‘redimensionar el conflicte' i impulsar una resposta política que ‘posi sobre la taula una agenda per a l'autodeterminació', ha explicat Riera. De fet, en aquesta mateixa línia, el president de la Generalitat Carles Puigdemont sosté en el llibre Re-unim-nos, publicat fa uns pocs dies, que ‘l'únic camí' per a assolir la independència de Catalunya ‘passa, lamentablement, per una inevitable confrontació amb l'estat', ja que ‘el diàleg, la negociació, el referèndum acordat avui sabem que són fantasies' després de l'experiència de l'1-O. Puigdemont proposa una ‘direcció aliada' per a avançar cap a una confrontació inevitable amb l'estat Riera ha posat èmfasi en el fet que la resposta al Suprem ‘no ha de ser només independentista', perquè hi ha en joc drets civils, polítics i democràtics bàsics que també defensen, diu, els comuns i les forces sindicals de Catalunya. Per tant, ha afegit, ‘la resposta ha de tenir dos nivells: un nivell ampli de defensa de drets democràtics i una resposta estratègica en l'àmbit de les forces independentistes'. Per ara, ha indicat, el sobiranisme és en una fase de ‘acumulació de forces, reconeixements i legitimacions internacionals' i de ‘desgast de l'estat espanyol per una qüestió de drets civils, polítics i democràtics', i a això contribuirà, diu, la sentència del Suprem. ‘Quan arribem a la resolució final d'aquest conflicte, òbviament això es produirà en el marc d'un acord multilateral amb actors internacionals implicats', ha opinat Riera, qui ha subratllat: ‘Com que l'estat ha manifestat reiteradament que no té cap voluntat de diàleg ni de negociació, per arribar a aquest punt haurà de forçar-ho.'
|
[
"Qui és Carles Riera?",
"Què ha manifestat?",
"En quin mitjà de comunicació?",
"Se sent optimista?",
"Per què?",
"Quina reacció creu Riera que cal davant la sentència del Tribunal Suprem?",
"Ha parlat la CUP amb altres grups polítics?",
"Quin plantejament els ha fet?",
"Quina publicació ha sortit recentment a la llum?",
"Qui n’és l’autor?",
"Per què defensa que la independència només passa per enfrontar-se amb Espanya?",
"Hi està completament d’acord Carles Riera?",
"Quina ha de ser segons ell la resposta de Catalunya?",
"En quina situació creu que es troba actualment el sobiranisme?",
"Què ha expressat en repetides ocasions l’estat segons Carles Riera?"
] |
{
"answer_end": [
33,
187,
284,
573,
573,
713,
1090,
1256,
1417,
1417,
1671,
1866,
2181,
2398,
2737
],
"answer_start": [
0,
21,
249,
398,
398,
584,
1043,
1043,
1369,
1311,
1342,
1773,
2028,
2184,
2644
],
"input_text": [
"És un diputat de la CUP.",
"Que hi havia avenços en les converses per a preparar una resposta sobiranista unitària a una eventual condemna del Tribunal Suprem espanyol.",
"A l'agènciai Efe.",
"Sí.",
"Pels progressos en la discussió amb la resta de forces polítiques i socials sobiranistes tot i que encara no es pot parlar d'acords finals.",
"Una resposta excepcional en l'àmbit civil i institucional.",
"Sí.",
"Ha proposat aquesta necessitat de redimensionar el conflicte i impulsar una resposta política que posi sobre la taula una agenda per a l'autodeterminació.",
"El llibre Re-unim-nos.",
"Carles Puigdemont.",
"Perquè després de l'experiència de l'1-O, el diàleg, la negociació i el referèndum acordat avui són fantasies.",
"No.",
"La resposta ha de tenir dos nivells: un nivell ampli de defensa de drets democràtics i una resposta estratègica en l'àmbit de les forces independentistes.",
"És en una fase d'acumulació de forces, reconeixements i legitimacions internacionals i de desgast de l'estat espanyol per una qüestió de drets civils, polítics i democràtics.",
"Que no té cap voluntat de diàleg ni de negociació."
]
}
|
vilaweb
|
Junts per Catalunya ha fet una conferència de premsa per anunciar que presentarà recursos contra la decisió de la Junta Electoral espanyola de vetar Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín. Malgrat que segons Josep Costa i Juame Alonso-Cuevillas, representants de JxCat i membres de l'equip jurídic Puigdemont i els consellers exiliats, aquests recursos prosperaran abans de les eleccions, Junts per Catalunya ha hagut de nomenar substituts provisional als tres polítics. Aquests seran l'advocat Gonzalo Boye, l'ex-batlle de Barcelona, Xavier Trias, i la periodista Beatriz Talegón. Qui forma part de la Junta Electoral espanyola? Quin paper tenen els partits? ‘Amb tota seguretat, guanyarem' Segons Costa i Cuevillas, presentaran els recursos al Tribunal Suprem i al Tribunal Constitucional espanyols i al Tribunal de Justícia de la Unió Europea de Luxemburg, els quals hauran de resoldre abans de les eleccions. ‘Amb tota seguretat, guanyarem', ha dit Alonso-Cuevillas, que ha augurat que la divisió a la JEC, amb quatre vots particulars, posarà les coses difícils al Suprem i al Constitucional. ‘Jurídicament és inexplicable, Les hem vist molt grosses els últims mesos, però això supera qualsevol cosa', ha criticat. Costa ha destacat que la resolució de la JEC estava signada amb data de diumenge, mentre que la reunió era prevista per aquest dilluns. Ha titllat la resolució d‘‘incomprensible jurídicament, kafkiana, grotesca, confusa, contradictòria i qualsevol cosa menys fonamentada en dret', una decisió que és ‘vergonyosa i antidemocràtica'. També ha reivindicat que els vots particulars donen la raó a les al·legacions que va presentar JxCat divendres. ‘S'han inventat una causa d'il·legibilitat no prevista a la llei, s'han inventat una cosa que ni tan sols el PP i Cs havien al·legat', ha denunciat Costa. A més, ha recordat que la JEC ho justifica amb l'aplicació de l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal contra Puigdemont, per la qual el jutge Pablo Llarena va suspendre els diputats del parlament, però que a Comín i Ponsatí no se'ls ha aplicat mai.
|
[
"Què ha decidit la Junta Electoral espanyola?",
"Quin grup polític ha informat que apel·larà aquesta decisió?",
"Es preveu que les al·legacions prosperin abans de la data dels comicis?",
"Quina conseqüència ha tingut el veto, però?",
"Qui són?",
"A quins organismes duran els recursos?",
"Quan està previst que es doni resposta als recursos presentats?",
"Qui està convençut de la victòria contra la resolució?",
"Segons Alonso-Cuevillas, quin fet posa problemes al Suprem i al Constitucional?",
"Des d’un punt de vista jurídic li sembla possible entendre la decisió presa pel jutge?",
"Troba que és el més greu que ha passat últimament?",
"Com ha qualificat Josep Costa la resolució?",
"Què ha dit en relació amb els vots particulars?",
"L’aplicació de quin article de la Llei d’Enjudiciament Criminal fa servir la JEC per justificar-se?",
"Quin jutge l’ha aplicat?"
] |
{
"answer_end": [
194,
139,
394,
476,
587,
865,
918,
976,
1102,
1224,
1224,
1556,
1668,
1940,
2034
],
"answer_start": [
97,
0,
196,
396,
478,
699,
699,
920,
960,
1104,
1135,
1362,
1558,
1832,
1872
],
"input_text": [
"Vetar Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín.",
"Junts per Catalunya.",
"Sí.",
"Junts per Catalunya ha hagut de nomenar substituts provisional als tres polítics.",
"Gonzalo Boye, l'ex-batlle de Barcelona, Xavier Trias, i la periodista Beatriz Talegón.",
"Al Tribunal Suprem i al Tribunal Constitucional espanyols i al Tribunal de Justícia de la Unió Europea de Luxemburg.",
"Abans de les eleccions.",
"Alonso-Cuevillas.",
"La divisió a la JEC, amb quatre vots particulars.",
"No.",
"Sí.",
"L'ha titllada d‘incomprensible jurídicament, kafkiana, grotesca, confusa, contradictòria i qualsevol cosa menys fonamentada en dret, una decisió que és vergonyosa i antidemocràtica.",
"Que donen la raó a les al·legacions que va presentar JxCat divendres.",
"Del 384 bis.",
"Pablo Llarena."
]
}
|
bios
|
Helena Bayo Delgado (Barcelona, 1970) és una pianista, directora d'orquestra i política catalana. Actualment és diputada al Parlament de Catalunya; també ha estat regidora de l'Ajuntament de Badalona.
Va estudiar al Conservatori de Música del Liceu i va completar al seva formació de piano a l'Acadèmia Marshall. Es va especialitzar en piano i habitualment va acompanyar cantants.
Amb el temps va entrar en l'àmbit de la direcció, i el 2000 va ser convidada a dirigir la Banda Municipal de Barcelona. Amb tot, ha continuat en l'àmbit instrumental com a pianista fent classes a l'Institut del Teatre des del 2002. També el 2009 va ser fundadora de l'Orquestra Lírica del Barcelonès, especialitzada en arts escèniques.
Va dirigir per primera vegada una gran orquestra el 2006 al capdavant de l'Orquestra Simfònica de Sofia, el Cor d'Arena de Verona i destacades figures de la lírica en una gran producció de l'Aïda de Verdi al Bilbao Exhibition Center. El 2011 va ser convidada per la Universitat de Califòrnia a dirigir l'Orquestra Simfònica de la Universitat de Los Angeles.
Ha estat la primera i única dona espanyola a dirigir l'Orquestra Simfònica de l'Havana al Teatre Nacional el 2013 amb el ballet Giselle. D'altra banda, ha estat directora assistent del Liceu el 2016 i ha dirigit l'English National Ballet el 2017 durant la representació El llac dels cignes al Royal Albert Hall.
El 2019 també va ser la primera dona en dirigir una obra a l'Òpera Süreyya d'Istanbul de la mà de l'Institut Cervantes, amb programació d'òpera i ballet amb el Don Quichotte de Jules Massenet.
En l'àmbit polític, és militant del PSC des del 2009, va començar com a voluntària del moviment Ciutadans pel Canvi de Pasqual Maragall, tot i que tenia vinculació amb el partit des de 1998.
Ha estat regidora de l'Ajuntament de Badalona des del 2019 fins al maig de 2021, període durant el qual va ser regidora de Cultura i Esports i regidora delegada del districte 4.
L'any 2021 es va presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya i va ser elegida diputada, càrrec que manté en l'actualitat.
Està casada i té un fill.
|
[
"Qui és Helena Bayo Delgado?",
"Quina és la seva formació?",
"Ha treballat de docent?",
"On?",
"Quan va dirigir per primer cop una orquestra?",
"Quin centre la va convidar a dirigir l’Orquestra Simfònica de la Universitat de Los Angeles?",
"Per què va passar a la història l’any 2013?",
"Quina obra va liderar al Royal Albert Hall?",
"Per què va destacar el 2019?",
"Quina obra?",
"Quina és la seva inclinació política?",
"Des de quan està relacionada amb el partit, però?",
"Quin càrrec va ocupar des del 2019 fins al maig del 2021?",
"És diputada al Parlament de Catalunya actualment?",
"Quina és la seva situació familiar?"
] |
{
"answer_end": [
96,
311,
611,
598,
773,
1073,
1210,
1385,
1505,
1578,
1632,
1769,
1850,
2077,
2103
],
"answer_start": [
0,
201,
510,
510,
717,
951,
1075,
1276,
1387,
1387,
1600,
1717,
1771,
1949,
2079
],
"input_text": [
"És una pianista, directora d'orquestra i política catalana.",
"Va estudiar al Conservatori de Música del Liceu i va completar al seva formació de piano a l'Acadèmia Marshall.",
"Sí.",
"A l'Institut del Teatre.",
"L'any 2006.",
"La Universitat de Califòrnia.",
"Ha estat la primera i única dona espanyola a dirigir l'Orquestra Simfònica de l'Havana al Teatre Nacional el 2013 amb el ballet Giselle.",
"El llac dels cignes.",
"Perquè va ser la primera dona en dirigir una obra a l'Òpera Süreyya d'Istanbul de la mà de l'Institut Cervantes.",
"El Don Quichotte de Jules Massenet.",
"És militant del PSC des del 2009.",
"Des de 1998.",
"Regidora de l'Ajuntament de Badalona.",
"Sí.",
"Està casada i té un fill."
]
}
|
books
|
La tia Paulina parla del caràcter una mica especial de la seva amiga, del to reservat que adopta amb ella sempre que es tracta del professor; però la tia Paulina està plena de confiança.
En Melrosada, a conseqüencia de les contínues emocions, no s'ha trobat gaire bé la nit passada i, al migdia, a penes ha dinat: això fa que senti una mica de mal de cor. Però no s'atreveix a demanar res: ha donat un cop d'ull a les llaminadures del menjador, i pensa, íntimament, que molt aviat barrejarà la dolçor dels tortells amb el sí de l'enamorada.
Han arribat els invitats. Són tres cosines de Paulina: totes tres solteres, intensament xerraires, primes i complimentadores. Després ve el matrimoni Perearnau, que són veïns, no tenen descèndencia, i sempre que veuen xocolata en perspectiva hi acuden, encara que sigui a les portes de l'infern. Després han vingut dues germanes bessones, amigues de Paulina. Aquestes bessones són el plat fort de la reunió, perquè tenen l'especialitat que l'una toca el piano i l'altra canta. Són filles d'un asturià i una anglesa. Han estat molt desgraciades, i fan l'ofici d'institutrius. Volen que se les tracti de miss, i tenen pretensions de ser molt distingides. Van més encarquerades que un lloro dissecat, duen perruques postisses, i es creuen ser les úniques persones de Barcelona que saben donar un te.
La tia Paulina les aprecia molt, per aquella debilitat que sent per totes les coses inútils. Les dues bessones no l'abandonen mai, perquè la tia Paulina és la sola persona que té paciència per a escoltar la història d'un plet que conten.
|
[
"Com és l’amiga de la tia Paulina?",
"Com es posa en relació amb el professor?",
"Ha passat bona nit en Melrosada?",
"Per quin motiu?",
"Té gana?",
"Què ha trobat a la sala que es podia menjar?",
"Qui són els primers convidats?",
"Com les descriu el narrador?",
"Quina parella arriba després?",
"Què els impulsa a presentar-se als llocs?",
"Quines són les convidades més destacades?",
"Per què?",
"A què es dediquen?",
"Els té estima la tia Paulina?",
"Com és això?"
] |
{
"answer_end": [
68,
140,
281,
281,
354,
443,
594,
665,
700,
792,
947,
1016,
1114,
1369,
1429
],
"answer_start": [
0,
70,
187,
187,
285,
390,
541,
567,
667,
742,
837,
900,
1088,
1338,
1338
],
"input_text": [
"Té un caràcter especial.",
"Adopta un to reservat amb la tia Paulina.",
"No.",
"Per les contínues emocions.",
"Sí.",
"Llaminadures.",
"Tres cosines de la Paulina.",
"Totes tres solteres, intensament xerraires, primes i complimentadores.",
"El matrimoni Perearnau.",
"La xocolata.",
"Dues germanes bessones amigues de la Paulina.",
"Perquè tenen l'especialitat que l'una toca el piano i l'altra canta.",
"Són institutrius.",
"Sí.",
"Per la debilitat que sent per totes les coses inútils."
]
}
|
bios
|
Alícia Sánchez-Camacho Pérez (Barcelona, 22 d'abril de 1967) és una advocada i política catalana; va ser presidenta del Partit Popular Català entre el 2008 i el 2017.
Nascuda a Barcelona, és filla de Francisco Sánchez-Camacho, nascut a Daimiel (Ciudad Real), treballador del camp fins als 21 anys, que posteriorment va marxar a Madrid per fer-se guàrdia civil. Va ser destinat al Protectorat Espanyol al Marroc, on va conèixer Manuela Pérez Zamora, d'Almendralejo (Badajoz). Alícia Sánchez-Camacho va viure a Blanes fins als 18 anys.
Es va llicenciar en dret i estudià un màster en Administració Pública. Ha estat jutgessa substituta, Directora Provincial de Treball a Girona, sotsdirectora General de Formació Professional, directora de l'Institut de Seguretat i Higiene en el Treball i Consellera Laboral de l'Ambaixada Espanyola a Washington DC. Presidenta del Partit Popular a Girona i portaveu del PP a Catalunya. Des del 5 de juliol del 2008 i fins al març del 2017 va ser presidenta del Partit Popular de Catalunya.
Fou escollida diputada per la circumscripció de Girona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 i 2003, i també per la circumscripció de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 2004. El 21 d'abril de 2008 fou designada senadora per designació de la Comunitat Autònoma en substitució de Daniel Sirera i Bellés. Feia de portaveu de Treball i Immigració del Grup Popular, i de vocal a les comissions d'Interior i Comunitats Autònomes.
L'1 de juliol de 2008 es va anunciar la seva candidatura a la presidència del Partit Popular de Catalunya, amb el suport de Mariano Rajoy com a candidatura de consens davant les altres candidatures presentades inicialment per a presidir el partit, i en va ser la guanyadora a les eleccions del dia 5 de juliol, derrotant l'altra candidata, Montserrat Nebrera, amb més d'un 56% dels vots, de manera que es va proclamar presidenta del PP català.
Al maig de 2008 fou designada conjuntament amb María San Gil i José Manuel Soria, membre de la comissió redactora de la ponència política del XVI Congrés estatal del PP, celebrat al juny d'aquell mateix any, ponència que precipitaria la sortida unilateral de San Gil del PP basc.
El 19 de setembre de 2009 Camacho va ser proclamada candidata del Partit Popular a la presidència de la Generalitat de Catalunya per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010. També va concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 com a cap de llista del Partit Popular Català per a la circumscripció de Barcelona. A les eleccions generals espanyoles de 2015 fou escollida novament diputada al Congrés dels Diputats.
Enmig de l'escàndol de presumpte espionatge vinculat a l'agència de detectius Método 3, el juny de 2013 es va fer pública una part de la conversa mantinguda amb Victória Álvarez (ex-companya sentimental de Jordi Pujol Ferrusola) al restaurant La Camarga, realitzada suposadament per aquesta agència de detectius. El Partit Popular Català (PPC) negà que Sánchez-Camacho estigués al corrent de la gravació i mesos després la presidenta del PPC arribà a un acord amb Método 3 per no portar el cas a la justícia, que l'arxivà. El 4 de juny de 2014 el Parlament de Catalunya va reprovar Sánchez-Camacho i li demanà la dimissió com a senadora per haver-se negat a comparèixer pel cas Método 3; es tracta de la primera vegada que la cambra catalana reclama la dimissió d'un senador per designació autonòmica i tot just la segona que es reprova un membre de l'oposició.
El febrer del 2017 es va fer públic que havia estat una de les primeres impulsores de la coneguda com a Operación Cataluña.
Candidata al número 9 de la llista del PP per a les eleccions a l'Assemblea de Madrid de 2019, va ser escollida diputada al parlament regional.
|
[
"Qui és Alicia Sánchez-Camacho?",
"En quin període va estar al capdavant del PP a Catalunya?",
"Què va estudiar?",
"De què ha treballat?",
"Quan es va fer públic que lluitaria per posar-se al capdavant del Partit Popular Català?",
"Amb la complicitat de qui ho va fer?",
"Ho va aconseguir?",
"Qui va vèncer en el procés?",
"Amb qui va ser escollida per formar part de la comissió redactora de la ponència política del XVI Congrés estatal del PP?",
"Quina conseqüència va tenir aquesta ponència?",
"Per quina zona va ser cap de llista del PP a les eleccions al Parlament del 2012?",
"Va ser diputada al Congrés?",
"En quin escàndol es va veure implicada?",
"Per què el Parlament li va demanar que plegués el juny de 2014?",
"Què es va saber el febrer del 2017?"
] |
{
"answer_end": [
96,
165,
603,
847,
1578,
1610,
1782,
1831,
2085,
2195,
2532,
2634,
2722,
3322,
3620
],
"answer_start": [
0,
98,
534,
605,
1473,
1473,
1723,
1723,
1933,
2125,
2381,
2534,
2636,
3159,
3498
],
"input_text": [
"Una advocada i política catalana.",
"Entre el 2008 i el 2017.",
"Es va llicenciar en dret i estudià un màster en Administració Pública.",
"Ha estat jutgessa substituta, Directora Provincial de Treball a Girona, sotsdirectora General de Formació Professional, directora de l'Institut de Seguretat i Higiene en el Treball i Consellera Laboral de l'Ambaixada Espanyola a Washington DC.",
"L'1 de juliol de 2008.",
"De Mariano Rajoy.",
"Sí.",
"Montserrat Nebrera.",
"Amb María San Gil i José Manuel Soria.",
"Va precipitar la sortida unilateral de San Gil del PP basc.",
"Per la circumscripció de Barcelona.",
"Sí.",
"En l'escàndol de presumpte espionatge vinculat a l'agència de detectius Método 3.",
"Per haver-se negat a comparèixer pel cas Método 3.",
"Que havia estat una de les primeres impulsores de la coneguda com a Operación Cataluña."
]
}
|
bios
|
Neus Martínez i Agustí, coneguda amb el nom artístic de Neus Mar (Palafrugell, 1974) és una cantant i professora de música catalana. Als nou anys debuta en un concurs de cançó de les Festes de Primavera acompanyada pels Vampirs. El 22 de setembre de 1984 intervé al Teatre Victòria de Palafrugell, acompanyat pel músic Joan Xicoira a la Primera Expressió Menuda i Jove de la Costa Brava. L'any següent repeteix el concurs. Als 18 anys, entra al món de les orquestrines amb Tràiler, La Gramola i Casablanca, i també al de les cerimònies nupcials amb diversos pianistes
El 1996 guanya el tercer premi al concurs de cançó de Salitja. El 2004 fa incursions al jazz. L'any 2006 entra al món de les havaneres amb Càstor Pérez i Enric Canadà. El 2008 estrenen l'espectacle Essència de l'havanera, i el presenten a Cuba l'any següent. Càstor Pérez i Neus Mar formen també el grup Cubacant, que es va dissoldre l'any 2012. Neus Mar és impulsora de la cantada anual d'havaneres de la Marató de TV3 a Palafrugell i membre de Sonora Indiana i del seu propi grup d'havaneres. El 13 de desembre de 2015 rep el premi Palafrugellenc de l'Any. Ha actuat a la 49a i 51a cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell.
El 2019 va presentar l'espectacle i disc Íntimament Llach, versionant cançons de Lluís Llach.
|
[
"Qui és Neus Martínez?",
"Quan comença a cantar?",
"Amb qui debuta?",
"On actua el 22 de setembre de 1984?",
"Qui col·labora amb ella?",
"A què es dedica quan és major d’edat?",
"A quin certamen aconsegueix quedar al tercer lloc?",
"A on s'endinsa en el 2004?",
"I en el 2006?",
"Quan presenta a Cuba Essència de l'havanera?",
"Qui és el seu company a Cubacant?",
"De què és promovedora?",
"Què se li atorga a finals de l’any 2015?",
"A quines edicions ha participat de cantades d’havaneres a Calella de Palafrugell?",
"En què consisteix Íntimament Llach?"
] |
{
"answer_end": [
131,
202,
227,
296,
331,
544,
629,
660,
702,
825,
880,
1001,
1125,
1197,
1291
],
"answer_start": [
0,
133,
156,
229,
263,
423,
568,
631,
662,
736,
827,
914,
1063,
1127,
1207
],
"input_text": [
"Una cantant i professora de música catalana.",
"Als nou anys.",
"Amb els Vampirs.",
"Al Teatre Victòria de Palafrugell.",
"El músic Joan Xicoira.",
"A les orquestrines i a les cerimònies nupcials.",
"Al de Salitja.",
"Al jazz.",
"A les havaneres.",
"El 2009.",
"Càstor Pérez.",
"De la cantada anual d'havaneres de la Marató de TV3 a Palafrugell.",
"El premi Palafrugellenc de l'Any.",
"A la 49a i 51a.",
"Versions de cançons de Lluís Llach."
]
}
|
books
|
Allí m'esperava la família amorosa i la llar encesa. Tothom estava ja amb ànsia per mi. M'adreçaren algunes preguntes, que vaig contestar amb laconisme. I vaig creure reparar que ningú no parava ment en les meves respostes. Seria que jo deia coses de poc interès i els ulls de tots descobrien en el meu rostre quelcom de greu i indesxifrable que atreia l'atenció més que les meves paraules. ¿Quina mena d'honesta vergonya o d'encongiment d'esperit me va fer callar lo més important de la meva jornada? No ho sé. Lo cert és que vaig defugir converses, me vaig asseure a l'escon amb excusa de cansament, i em vaig retre a les meves meditacions.
Mai com aquella nit havia coneguda la basarda, aqueixa por de lo infinit, de lo ignorat, aqueix sofriment intens que tothom ha experimentat alguna vegada i que mai no ha sigut estudiat amb la circumspecció que es mereix. ¿De què depèn la basarda? ¿És que la solitud, la immensitat i la fosca exerceixen de per si una influència maligna sobre les facultats de l'home, desordenant-les d'una manera boja? O ¿és que en aquelles circumstàncies se desperta en nosaltres una facultat quasi sempre esborrada per grolleres sensacions, un sentit íntim, que ens fa aptes per a rebre la suggestió de poders suprasensibles que ens pertorben i esborronen? O Déu meu! ¿com dubtar d'aquest sentit pregon amb què vos he palpat amb terror santa en mig de la buidor de la nit? És un sentit balb, obscur, com incipient, que, sense altres llums que he rebudes, m'hauria pogut portar a l'adoració de quelcom detestable, com a tants pobles que tal volta no tingueren en religió altre mestre que la basarda; mes, per balb i obscur que sia, cal reconèixer la seva existència.
|
[
"Qui estava a l’espera del protagonista?",
"Com va respondre a les qüestions de la gent?",
"De què es va adonar?",
"Quin pensava que era el motiu?",
"Per què destacava més la seva cara que el que deia?",
"Què no va comentar a la família?",
"Amb quin pretext va tallar la conversa?",
"Què li havia passat aquella nit?",
"De què?",
"Què es qüestiona sobre el temor?",
"Què podria provocar-ho?",
"Quina impressió podia també ser la responsable?",
"Com descriu aquesta sensació de por?",
"Quina podria haver estat la conseqüència?",
"Què creu que és necessari?"
] |
{
"answer_end": [
34,
151,
222,
262,
389,
501,
600,
688,
730,
889,
1044,
1167,
1441,
1539,
1692
],
"answer_start": [
0,
88,
155,
224,
224,
391,
512,
643,
663,
864,
890,
1048,
1297,
1483,
1659
],
"input_text": [
"La família amorosa.",
"Amb laconisme.",
"Que ningú no parava ment en les seves respostes.",
"Que deia coses de poc interès.",
"Perquè els ulls de tots descobrien en el seu rostre quelcom de greu i indesxifrable.",
"Lo més important de la seva jornada.",
"Amb el que estava cansat.",
"Havia coneguda la basarda.",
"De lo infinit, de lo ignorat.",
"Que de què depèn.",
"La solitud, la immensitat i la fosca.",
"Grolleres sensacions.",
"Com un sentit balb, obscur, com incipient.",
"L'adoració de quelcom detestable.",
"Reconèixer la seva existència."
]
}
|
vilaweb
|
El president Carles Puigdemont ha comparegut a la delegació del govern Brussel·les juntament amb el conseller Toni Comín per a demanar l'alliberament d'Oriol Junqueras i l'anul·lació de la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra el procés. ‘Espanya té segrestat un eurodiputat', ha dit. Puigdemont ha qualificat la sentència del Tribunal de Luxemburg d”històrica' perquè ‘reforça els valors fundacionals de la Unió Europea' davant l'amenaça d'alguns estats. ‘Avui no hem guanyat nosaltres. Ha guanyat la millor versió d'Europa', ha afegit, criticant l'anterior president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, i els serveis jurídics de l'eurocambra, per haver boicotat els eurodiputats catalans i haver cedit als interessos de l'estat espanyol. ‘Van preferir posar en perill la imatge del Parlament Europeu i negar-nos l'entrada de manera il·legal', ha etzibat, insinuant que això hauria de tenir conseqüències judicials. La sentència de Luxemburg afecta directament els drets de Puigdemont i Comín com a eurodiputats ‘Demanem a l'estat espanyol i a les institucions europees que reflexionin i facin autocrítica', ha afirmat. També ha demanat a la UE que s'impliqui en la recerca d'una resolució justa del conflicte polític entre Catalunya i Espanya. ‘La persistència ens ha mantingut dempeus els darrers dos anys i hem aconseguit neutralitzar l'estat', ha dit. Puigdemont ha convidat l'estat espanyol i les institucions europees a abandonar la repressió i la complicitat amb aquesta i a començar un camí de mediació i negociació. ‘És un afer europeu i s'ha de resoldre en el marc d'Europa', ha afegit. També ha criticat que justament avui s'hagi fet pública la condemna contra el president de la Generalitat, Quim Torra. ‘El Suprem faria molt bé de llegir amb molta atenció el recurs, no sigui cas que més aviat que tard arribi un altre clatellot', ha afegit. Ha elogiat la intervenció del president de l'eurocambra, David Sassoli, en què ha demanat a Espanya que acati la sentència del Tribunal de Luxemburg. Ha insistit que podria anar a Perpinyà, però no mudar-s'hi –desmentint notícies falses que s'han publicat els últims dies– i ha defensat la catalanitat de la Catalunya Nord. Preguntat per si ha pogut posar-se en contacte amb Junqueras, ha respost que no perquè no li és permès, però que el seu equip de JxCat a Barcelona s'ha coordinat amb ERC. ‘El millor contacte que puc fer amb Oriol Junqueras és acompanyar-nos mútuament a recollir les acreditacions com a eurodiputats', ha afegit. Puigdemont ha reivindicat la coordinació entre el seu equip jurídic i el de Junqueras i ha dit que és una gran victòria conjunta.
|
[
"On ha anat Puigdemont?",
"Amb quina finalitat?",
"Què ha comentat Puigdemont d’Espanya?",
"Per què defineix el dictamen de Luxemburg com històric?",
"Qui seria el vencedor?",
"Quina intenció té aquest missatge?",
"Ha aclarit que hi hauria repercussions judicials?",
"A qui beneficia aquest veredicte?",
"Què ha suggerit Puigdemont a Espanya i a la UE?",
"I a què més ha animat a la Unió Europea?",
"Com vol que reaccioni l’estat espanyol i Europa?",
"A més, què ha passat avui?",
"Com ha actuat David Sassoli?",
"Quin comentari ha fet Carles sobre Perpinyà?",
"Per què no pot parlar amb Junqueras?"
] |
{
"answer_end": [
82,
244,
303,
462,
544,
654,
926,
1004,
1130,
1255,
1535,
1726,
2015,
2075,
2293
],
"answer_start": [
0,
45,
246,
304,
464,
535,
856,
928,
1024,
1132,
1368,
1609,
1893,
2017,
2191
],
"input_text": [
"A la delegació del govern Brussel·les.",
"Demanar l'alliberament d'Oriol Junqueras i l'anul·lació de la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra el procés.",
"Que té segrestat un eurodiputat.",
"Perquè reforça els valors fundacionals de la Unió Europea davant l'amenaça d'alguns estats.",
"La millor versió d'Europa.",
"Criticar l'anterior president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, i els serveis jurídics de l'eurocambra.",
"Sí.",
"A Puigdemont i Comín.",
"Que reflexionin i facin autocrítica.",
"Que s'impliqui en la recerca d'una resolució justa del conflicte polític entre Catalunya i Espanya.",
"Que comencin un camí de mediació i negociació.",
"S'ha fet pública la condemna contra el president de la Generalitat, Quim Torra.",
"Ha demanat a Espanya que acati la sentència del Tribunal de Luxemburg.",
"Que podria anar-hi, però no mudar-s'hi.",
"Perquè no li és permès."
]
}
|
vilaweb
|
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, anuncia avui en una compareixença a les onze del matí una reforma important del govern per a encarar amb garanties el referèndum. Puigdemont, que es va trobar amb el govern fet quan va arribar a la presidència, tindrà ara l'ocasió d'envoltar-se de gent en qui confiï totalment per enfilar les setmanes decisives fins al primer d'octubre. Segons l'agència ACN, tot apunta que la consellera de la Presidència i portaveu del govern, Neus Munté, el titular d'Interior, Jordi Jané, i la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, abandonaran l'executiu de Puigdemont. I hi entraran el president de JxSí, Jordi Turull, a Presidència, i la mà dreta de Xavier Trias, Joaquim Forn, a Interior. Els consellers sortints sembla que no seran destituïts pel president, sinó que cessaran voluntàriament. Els nous consellers que ocupin llocs en compte dels actuals del PDECat seran tots membres del partit d'Artur Mas, que ahir va fer públic un comunicat donant suport a Puigdemont, prengués la mesura que prengués. Els canvis podrien atènyer també algun membre significat dels alts càrrecs dels departaments. Ahir Puigdemont va parlar d'un en un amb tots els consellers del PDECat per temptejar-ne la posició i avaluar fins a quin punt estaven disposats a suportar la repressió individualitzada que el govern espanyol ha començat a aplicar. Pel seu despatx del parlament, hi van passar també Oriol Junqueras i Marta Pascal, que van escoltar les explicacions i van transmetre les seves impressions. A darrera hora del vespre, un comunicat de presidència anunciava que el president havia anul·lat tots els compromisos d'avui, cosa que va desfermar especulacions de tota mena. Més informació: La repressió sofisticada contra el govern fa efecte
|
[
"Qui és Carles Puigdemont?",
"Què ha exposat?",
"Gràcies a això, què podrà dur a terme?",
"Qui sortirà del seu govern?",
"Quin càrrec tenia Meritxell Ruiz?",
"Com ho sabem?",
"Han estat acomiadats?",
"I qui esdevindrà el conseller d’Interior?",
"Qui els substituirà?",
"Quina ha estat la resposta d’Artur Mas sobre Carles?",
"Per què es va posar en contacte el dirigent amb els mandataris?",
"Quins polítics van anar a veure’l al Parlament?",
"Què van dur a terme?",
"Però, quins esdeveniments s’han cancel·lat?",
"Quina va ser la conseqüència?"
] |
{
"answer_end": [
49,
179,
387,
611,
573,
611,
837,
733,
951,
1048,
1374,
1457,
1531,
1657,
1707
],
"answer_start": [
0,
51,
262,
411,
528,
389,
735,
615,
839,
930,
1149,
1376,
1427,
1560,
1621
],
"input_text": [
"El president de la Generalitat.",
"Una reforma important del govern per a encarar amb garanties el referèndum.",
"Envoltar-se de gent en qui confiï totalment per enfilar les setmanes decisives fins al primer d'octubre.",
"Neus Munté, Jordi Jané i Meritxell Ruiz.",
"El de consellera d'Ensenyament.",
"Per l'agència ACN.",
"No.",
"La mà dreta de Xavier Trias, Joaquim Forn.",
"Membres del partit d'Artur Mas.",
"Li va donar suport a Puigdemont, prengués la mesura que prengués.",
"Per temptejar-ne la posició i avaluar fins a quin punt estaven disposats a suportar la repressió individualitzada que el govern espanyol ha començat a aplicar.",
"Oriol Junqueras i Marta Pascal.",
"Van escoltar les explicacions i van transmetre les seves impressions.",
"Tots els compromisos d'avui.",
"Desfermar especulacions de tota mena."
]
}
|
bios
|
Marta Reynal-Querol (Barcelona, 1973) és una economista catalana, professora de recerca ICREA al Departament d'Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i directora de l'Institute of Political Economy and Governance (IPEG) de Barcelona. L'any 2011 va rebre el Premi Fundació Banc Herrero, que s'atorga anualment a un científic social de l'Estat espanyol menor de 40 anys, per la seva recerca sobre la relació entre l'economia, la diversitat ètica i els conflictes civils.
Reynal-Querol és professora de recerca a la Barcelona Graduate School of Economics, directora del Màster en Economia de la Universitat Pompeu Fabra des de 2012, investigadora del Center for Economic and Policy Research (CEPR), investigadora del CEsifo i membre titular de la European Development Research Network (EUDN), membre del Consell de l'Associació Econòmica Europea (EEE), membre del Comitè Editorial de la Revista de Resolució de Conflictes i en el passat de la Revista Europea d'Economia Política.
És pionera en la recerca empírica sobre conflictes, que fa uns anys era considerada per molts economistes com una matèria extravagant. Un dels seus treballs més importants per al CSIC és Ethnicity, Political Systems and Civil Wars (Etnicitat, Sistemes Polítics i Guerres Civils). Les seves àrees de recerca inclouen les causes de les guerres civils, la resolució i seqüeles de conflictes, el lideratge institucional, la cerca de rendes i la polarització ètnica i l'eficàcia de les ajudes. Té publicacions a l'American Economic Review, American Political Science Review, Review of Economics and Statistics, Economic Journal, Journal of Economic Growth, Journal of Development Economics i Journal of Conflict Resolution. Va obtenir una beca ERC-Consolidator l'any 2014 i també una beca ERC-Starting amb la primera convocatòria del Consell Europeu de Recerca.
Durant cinc anys va estudiar, al costat de José Montalvo, la relació entre el desenvolupament econòmic d'un país i la formació dels seus líders polítics, analitzant dades de tots els països del món i de tots els seus màxims dirigents des de 1875 fins al 2004 i els resultats van ser publicats en 2012 en The Economic Journal.
Va treballar al Banc Mundial entre 2001 i 2005. Té un Doctorat en Economia per l'Escola d'Economia de Londres (2001) i un Màster amb Honors per la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
|
[
"Qui és Marta Reynal-Querol?",
"On és docent?",
"I què dirigeix?",
"Per què se li va concedir el Premi Fundació Banc Herrero?",
"Quin càrrec té a la UPF?",
"De quines associacions forma part?",
"En què és capdavantera?",
"Com s’anomena el seu projecte més destacat?",
"Què investiga?",
"En quines revistes ha col·laborat?",
"Quin tema va indagar amb José Montalvo?",
"Com?",
"Quan van exhibir les conclusions?",
"Durant quant de temps va exercir al Banc Mundial?",
"Quins estudis posteriors al grau universitari posseeix?"
] |
{
"answer_end": [
66,
168,
251,
486,
635,
867,
1046,
1226,
1483,
1713,
2005,
2111,
2153,
2225,
2350
],
"answer_start": [
0,
40,
40,
264,
488,
502,
996,
1131,
1276,
1485,
1870,
1968,
2114,
2179,
2227
],
"input_text": [
"Una economista catalana.",
"Al Departament d'Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra.",
"L'Institute of Political Economy and Governance de Barcelona.",
"Per la seva recerca sobre la relació entre l'economia, la diversitat ètica i els conflictes civils.",
"Directora del Màster en Economia de la Universitat Pompeu Fabra.",
"De la European Development Research Network i del Consell de l'Associació Econòmica Europea.",
"En la recerca empírica sobre conflictes.",
"Ethnicity, Political Systems and Civil Wars.",
"Les causes de les guerres civils, la resolució i seqüeles de conflictes, el lideratge institucional, la cerca de rendes i la polarització ètnica i l'eficàcia de les ajudes.",
"En l'American Economic Review, American Political Science Review, Review of Economics and Statistics, Economic Journal, Journal of Economic Growth, Journal of Development Economics i Journal of Conflict Resolution.",
"La relació entre el desenvolupament econòmic d'un país i la formació dels seus líders polítics.",
"Analitzant dades de tots els països del món i de tots els seus màxims dirigents des de 1875 fins al 2004.",
"En 2012.",
"Entre 2001 i 2005.",
"Un Doctorat en Economia per l'Escola d'Economia de Londres i un Màster amb Honors per la Universitat Pompeu Fabra."
]
}
|
mitologia
|
Tanais (grec: Τάναϊς, Tanaïs, precursor de la moderna ciutat d'Azov, llatí Tănăis) fou una ciutat al delta del riu Tanais o Don (els aiguamolls dels meocis, Palus Maeotis en llatí) a la part nord-est de l'actual mar d'Azov, que els grecs anomenaven llac Maeotis o Palus Maeotis. El lloc de l'antiga Tanais es troba a uns 30 quilòmetres a l'oest de la moderna Rostov del Don. El lloc central de la ciutat es troba en un altiplà inclinat, amb una diferència fins als 20 1.958 m en l'elevació en la part sud. El territori està confinat per una vall natural a l'est, i una rasa artificial a l'oest.
El lloc de Tanais va ser ocupat molt abans de l'establiment de la colònia milèsia. A la necròpolis s'hi troben moltes tombes que són una demostració que el lloc havia estat ocupat ja des de l'edat del bronze i dels enterraments continuats a través del temps fins als grecs antics.
Els comerciants grecs semblen haver estat nòmades en el segle VII aC sense un establiment formal i permanent. Les colònies de l'antiga Grècia tenia dues classes d'orígens, el del apoikiai dels ciutadans de la ciutat estat mare, i els emporion que formaven els comerciants, i eren simples estacions. La ciutat com a tal fou fundada al segle iii aC pels aventurers mercantils de Milet; Tanais es desenvolupà ràpidament tot i trobar-se a la part del nord-est més llunyana de l'esfera cultural hel·lènica. Era un lloc idoni per comerciar en primer lloc amb les poblacions de les estepes que arribaven fins a les muntanyes Altai, tot el que s'anomenava Escítia; en segon lloc per al comerç del Mar Negre, anellat amb els ports i els dipòsits grecs; i en tercer per al comerç del nord, de les pells i dels esclaus.
La ciutat estava governada per arconts, i situada a la vora del territori dels reis del Bòsfor. Un canvi important en èmfasi social es representa en el jaciment arqueològic, quan la porta o propylea que enllaçava la secció portuària a l'àgora va ser llevada, i el centre obert de la vida pública va ser ocupat en les èpoques romanes per un habitatge palatial per als reis del Bòsfor. Els reis clients dels romans vivien ara a Tanais: Sauromates II (173-210) i el seu fill Rescuporis II (220-227), que consten dues inscripcions públiques.
El 330 Tanais va ser devastada pels gots, però el lloc va ser ocupat contínuament fins a la segona meitat del segle v. El canal es va cobrir d'arena cada vegada a un nivell més alt, probablement com a resultat de la tala d'arbres, i el centre de la vida activa va canviar de lloc, potser a la petita ciutat d'Azov, a mig camí a Rostov.
|
[
"Què era Tanais?",
"Com mencionaven els grecs el mar d’Azov?",
"On se situa actualment el municipi?",
"Què la rodeja?",
"Què demostren les troballes de la necròpolis?",
"En quins períodes?",
"Com es dividien els grecs en el s. VII aC?",
"Oficialment, qui va establir el municipi?",
"Gràcies a la seva situació, amb qui van poder comercialitzar?",
"Amb quin regne feia frontera?",
"En què va influir això?",
"Aquests sobirans acabarien residint a Tanais?",
"Quan va ser la ciutat saquejada pels gots?",
"Què va causar la desforestació?",
"I quina va ser la seva conseqüència?"
] |
{
"answer_end": [
127,
277,
373,
593,
802,
874,
1147,
1258,
1499,
1779,
2067,
2117,
2263,
2452,
2502
],
"answer_start": [
0,
181,
279,
506,
595,
744,
876,
1175,
1378,
1685,
1781,
2069,
2223,
2342,
2405
],
"input_text": [
"Una ciutat al delta del riu Tanais o Don.",
"Llac Maeotis o Palus Maeotis.",
"A uns 30 quilòmetres a l'oest de la moderna Rostov del Don.",
"Una vall natural a l'est, i una rasa artificial a l'oest.",
"Que el lloc de Tanais a ser ocupat molt abans de l'establiment de la colònia milèsia.",
"En l'edat de bronze i fins als grecs antics.",
"Tenia dues classes d'orígens, el del apoikiai dels ciutadans de la ciutat estat mare, i els emporion que formaven els comerciants.",
"Els aventurers mercantils de Milet.",
"Amb les poblacions de les estepes que arribaven fins a les muntanyes Altai.",
"Amb el territori dels reis del Bòsfor.",
"La porta o propylea que enllaçava la secció portuària a l'àgora va ser llevada, i el centre obert de la vida pública va ser ocupat en les èpoques romanes per un habitatge palatial per als reis del Bòsfor.",
"Sí.",
"El 330.",
"Que el canal es cobrís d'arena cada vegada a un nivell més alt.",
"El centre de la vida activa va canviar de lloc."
]
}
|
books
|
-Estic al cel -deia la Tecla -: no em dóna cap amoïno, mateix que criatura no tingués…
Però de cop les coses canviaren: la nena començà a fer rabineries; de seguida escupía, se revolcava per terra, volia estripar-se la roba; al donar-li menjar, rebotia la cullera… A lo millor, a mig conversejar, amb xerradissa embullada d'aucellet, plegava en sec, baixava el caparró, els ullets clars se li enterbolien i no volia respondre per més que li preguntessen…
La pobra Tecla s'angunià.
-No sé el que li passa: se m'ha girat com una mitja… Si no fos que no es poden fer mals pensaments, diría que me l'han embruixada!…
¡Quan nasqué l'altre infant, pla semblà cosa de bruixes! Justament fou un nen, i a l'anar-lo a veure les veïnes, tothom li preguntava a la partera per l'hereu; i quan sortí a fora, lo mateix: l'hereu et va, l'hereu et ve, durant no sé quants dies.
La nena, arrupida en un recó de cambra o agafada a les faldilles de la mare, ho sentia tot, ho sotjava tot…
Deixà de cantar, deixà de riure, deixà de jugar…
Quan volien pentinar-la, s'arrabassava amb fúria la pinteta que li subjectava els cabells i s'embullava tota, fent-se venir els flocs daurats als ulls, estirant-se'ls, com amb enveja frenetica de posar- se lletja, de fer-se mal. Sempre havia tingut bona ganeta: aleshores la perdé enterament, i, amb tota la paciència del món, amb totes les herbes de Sant Antoni, amb tots els renys o enganys, no podien fer- li empassar una caixalada. Se li fongueren els colors i va desmillorar-se com si li llevessen la carn a pessics; i sempre estava rabiosa i xisclaire com una ferestola. La Tecla no sabia què fer-li i tan sols podia amansirla una mica quan, deixant el, nen al bressol, la prenia a la falda, amanyagant-la. Aleshores, la petita infeliç se li abraçava al coll, li posava el caparronet sota la barba, i amb un tartamudeig vergonyós, concentrat, murmurava paraules que la Tecla, distreta, no entenia…
|
[
"Què va comentar la Tecla?",
"Tenia una filla tranquil·la?",
"Però, com va canviar aquesta?",
"Què succeïa mentre parlava?",
"Què li passava als ulls?",
"De quina manera es va sentir la mare?",
"Com descriu el canvi de la filla?",
"Què pensa que li ha passat?",
"A qui li preguntaven pel nadó?",
"Com estava la pàrvula en aquell moment?",
"Què va parar de fer?",
"De quina forma es posava quan la volien pentinar?",
"Ja no menjava?",
"De què no se’n recordava?",
"Quan la podia calmar la Tecla?"
] |
{
"answer_end": [
28,
85,
263,
368,
404,
479,
532,
610,
771,
951,
1016,
1126,
1309,
1480,
1729
],
"answer_start": [
0,
32,
87,
265,
334,
455,
482,
534,
670,
861,
969,
1018,
1247,
1454,
1595
],
"input_text": [
"Que estava al cel.",
"Sí.",
"Començà a fer rabineries; de seguida escupía, se revolcava per terra, volia estripar-se la roba; al donar-li menjar, rebotia la cullera.",
"Plegava en sec i baixava el caparró.",
"Se li enterbolien.",
"S'angunià.",
"Que se li ha girat com una mitja.",
"Que l'han embruixada.",
"A la partera.",
"Arrupida en un recó de cambra o agafada a les faldilles de la mare.",
"De cantar, riure i jugar.",
"S'arrabassava amb fúria la pinteta que li subjectava els cabells i s'embullava tota.",
"No.",
"Dels colors.",
"Quan la prenia a la falda, amanyagant-la."
]
}
|
vilaweb
|
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha insistit a descartar el confinament de Madrid o de Catalunya –tal com reclama la Generalitat– per a frenar l'expansió del coronavirus 2019, i ha justificat la centralització de les competències per motius ‘d'eficàcia'. En resposta a la intervenció del portaveu d'ERC al congrés espanyol, Gabriel Rufián, Sánchez ha dit: ‘La solució no vindrà per la clausura de territoris, sinó per l'aplicació estricta de protocols de comportament, i si es restringeix la mobilitat es fa a tot el territori. Això no és una competició per veure qui adopta les mesures més extremes.' ‘El virus no entén de fronteres ni de colors polítics‘, ha dit Sánchez, i ha continuat dient que el seu govern era un ‘defensor a ultrança de la descentralització i de les competències de les comunitats autònomes'. ‘Si prenem aquesta decisió és perquè hem vist que aquesta és una dinàmica diferent, molt més intensa, i que cal anar adaptant els instruments de l'estat a l'estat de la pandèmia.' ‘Tingui la garantia que l'estat d'alarma no es proposa com un retret a la coordinació amb les comunitats autònomes amb qui hem parlat diàriament', ha dit dirigint-se a Rufián, i que les mesures responen a ‘l'efecte de l'expansió de la pandèmia' i a la necessitat de ‘reforçar la cooperació'. ‘Ningú no té motius per confondre l'intent de fer una gestió el més eficient possible amb altres tipus d'intencions que no estan a l'ànim del govern ni corresponen a la situació que vivim'. Sánchez també ha dit que no hi havia hagut més aglomeracions als trens, on es registra un ‘fre absolut en l'ús absolut per part dels ciutadans', i ha defensat l'actuació de l'exèrcit, que ajuda –ha dit– a les persones sense llar. ‘La recuperació pot ser ràpida si ho fem tots junts' Sánchez ha volgut oferir un missatge esperançador sobre la capacitat de reacció de l'economia espanyola als efectes de la crisi del coronavirus. ‘La recuperació pot ser ràpida si ho fem tots junts‘, ha dit, després d'agrair als grups parlamentaris el suport a les mesures de l'estat d'alarma. ‘Hem d'estar units per enfortir l'estat del benestar'. ‘És el moment del que és públic, de l'estat del benestar i els seus quatre pilars', ha afirmat. En el torn de rèplica a les intervencions dels grups, Sánchez ha anunciat que no tenia intenció de confrontar amb els portaveus i ha ‘agraït' el suport anunciat per l'oposició al decret de declaració de l'estat d'alarma. ‘Fins que la gent pugui sortir tranquil·la de casa, l'única preocupació que té el meu govern és recuperar la normalitat', ha afirmat. En aquest sentit, ha avançat que estudiarà les mesures que li ha proposat l'oposició. En tot cas, ha retret a Vox que critiqui ara la manca de previsió. ‘A pilota passada, creu que fa dues setmanes sabia que avui tindríem més de 10.000 infectats, però no ho sabia, perquè si ho hagués sabut amb la precisió que ara ho sabem tots, ho hauria dit'.
|
[
"Qui és Pedro Sánchez?",
"Què no vol implantar?",
"Quina finalitat té l’aïllament?",
"A qui ha contestat Sánchez?",
"Què li ha dit segons el seu criteri?",
"Què li ha retret?",
"Quina postura defensa?",
"Per què creu convenient la seva decisió?",
"Segons ell, de què no es tracta l’estat d’alarma?",
"Per a què serveix aquestes determinacions?",
"Com ha reaccionat la població davant d’aquest virus?",
"Quina frase ha dictat el cap d'estat per a encoratjar al país?",
"De què és hora ara?",
"A qui li ha donat les gràcies per haver defensat l’estat d’alarma?",
"Per quin motiu ha recriminat a Vox?"
] |
{
"answer_end": [
48,
112,
190,
370,
542,
615,
831,
1013,
1188,
1304,
1640,
1976,
2221,
2442,
2729
],
"answer_start": [
0,
34,
73,
271,
373,
544,
692,
833,
1014,
1190,
1496,
1779,
2127,
2353,
2676
],
"input_text": [
"El president del govern espanyol.",
"El confinament de Madrid o de Catalunya.",
"Frenar l'expansió del coronavirus 2019.",
"Al portaveu d'ERC al congrés espanyol, Gabriel Rufián.",
"Que la solució no vindrà per la clausura de territoris, sinó per l'aplicació estricta de protocols de comportament, i si es restringeix la mobilitat es fa a tot el territori.",
"Que no és una competició per veure qui adopta les mesures més extremes.",
"La descentralització i les competències de les comunitats autònomes.",
"Perquè aquesta és una dinàmica diferent, molt més intensa, i que cal anar adaptant els instruments de l'estat a l'estat de la pandèmia.",
"D'un retret a la coordinació amb les comunitats autònomes amb qui hem parlat diàriament.",
"Per respondre a l'efecte de l'expansió de la pandèmia i a la necessitat de reforçar la cooperació.",
"No hi ha hagut més aglomeracions als trens.",
"La recuperació pot ser ràpida si ho fem tots junts.",
"Del que és públic, de l'estat del benestar i els seus quatre pilars.",
"A l'oposició.",
"Perquè critiqui ara la manca de previsió."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Tisamen (en grec antic Τισαμενός "el Venjador") va ser un rei d'Esparta, fill d'Orestes i d'Hermíone.
Orestes va rebre el regne d'Esparta de Menelau, i Tisamen el va succeir i hi va regnar fins a la invasió dels Heraclides. Tisamen va morir lluitant contra ells.
Una altra tradició deia que havia estat expulsat d'Argos i d'Esparta pels Heràclides, però aquests l'havien permès marxar amb els seus súbdits. Tots plegats s'havien dirigit a terres dels jonis, que estaven establerts a la costa nord del Peloponès, i els hi van demanar asil. Els jonis, que coneixien el valor i la prudència de Tisamen, van témer que algun dia els sotmetés al seu poder, es van negar a donar-li hospitalitat i el van atacar. Tisamen va morir en el combat, però els seus soldats van aconseguir una victòria i van fer retirar els jonis que es feren forts a la ciutat d'Hèlice. Finalment, els jonis van aconseguir salconduits per retirar-se a l'Àtica, on els van acollir els atenesos. Els companys de Tisamen, conquerit el país, van celebrar uns magnífics funerals en honor del seu rei. Els fills de Tisamen van establir-se per la regió, a la que van donar el nom d'Acaia. El seu fill gran, Cometes, el va succeir, i més endavant va marxar a fundar una colònia a l'Àsia. Els altres fills de Tisamen eren Daímenes, Espartó, Tel·lis i Leontòmenes.
|
[
"Qui va ser Tisamen?",
"Què significa el seu nom?",
"En quina tradició?",
"Qui era el predecessor del tron del seu pare?",
"Ell també esdevindria monarca?",
"Fins quan va ser-ho?",
"Com moriria?",
"Però, què diu una altra versió de la seva història?",
"On es va voler exiliar?",
"Per què el poble dels jonis li tenien temor?",
"I quina va ser la seva resposta?",
"Gràcies a qui van aconseguir entrar a Hèlice?",
"Tisamen sobreviuria en aquesta història?",
"A on van fugir els jonis?",
"De quina manera van anomenar aquella zona els descendents de Tisamen?"
] |
{
"answer_end": [
98,
74,
98,
175,
200,
249,
288,
432,
564,
676,
730,
880,
812,
954,
1175
],
"answer_start": [
27,
27,
0,
129,
129,
179,
216,
290,
434,
566,
637,
763,
732,
893,
1091
],
"input_text": [
"Un rei d'Esparta.",
"El Venjador.",
"En la mitologia grega.",
"Menelau.",
"Sí.",
"Fins a la invasió dels Heraclides.",
"Lluitant contra els Heraclides.",
"Que havia estat expulsat d'Argos i d'Esparta pels Heràclides, però aquests l'havien permès marxar amb els seus súbdits.",
"A terres del jonis.",
"Perquè coneixien el seu valor i la seva prudència.",
"Es van negar a donar-li hospitalitat i el van atacar.",
"Als seus soldats.",
"No.",
"A l'Àtica.",
"Acaia."
]
}
|
books
|
Home panxut: tu ets elector, alcalde de barri, obrer de la parròquia, clavari de germandats; però…
-Què vol dir?
-M'alegro que m'interrompi, perquè anava a dir: -Però, ase.
-Déu los guard. ¿Que no hi és el senyor Andreu?
-Són a la torre tots.
-Bé, tornaré un altre dia. Recados.
Truco un altre dia. Ningú em respon.
Torno a trucar i una veïna surt a dir-me:
-Si busca els senyors d'aquí davant, són a la torre.
-Mil gràcies.- Ja que tinc temps, arribaré a veure en Fèlix i la seva dona.
|
[
"Qui és el primer personatge?",
"Segons ell, a què es dedica l’altre personatge?",
"Aquest entén per on es dirigeix la conversació?",
"Què li acontenta a l'home gros?",
"Per quin motiu?",
"Com li respon el segon personatge?",
"Per qui pregunta, a continuació?",
"Hi és?",
"On es troba?",
"Què farà llavors el personatge?",
"Com actua un dia?",
"Algú li diu alguna cosa?",
"Què passa quan torna a picar?",
"Què li comunica?",
"Com que no hi és l’Andreu, què podrà fer?"
] |
{
"answer_end": [
27,
91,
111,
139,
171,
187,
220,
241,
241,
268,
297,
314,
356,
409,
485
],
"answer_start": [
0,
13,
100,
114,
114,
174,
174,
189,
222,
244,
279,
299,
316,
333,
411
],
"input_text": [
"Home panxut.",
"És elector, alcalde de barri, obrer de la parròquia, clavari de germandats.",
"No.",
"Que l'interrompi.",
"Perquè li anava a dir ase.",
"Déu los guard.",
"Pel senyor Andreu.",
"No.",
"A la torre.",
"Tornarà un altre dia.",
"Truca.",
"No.",
"Una veïna surt.",
"Que si busca els senyors d'aquí davant, són a la torre.",
"A veure en Fèlix i la seva dona."
]
}
|
books
|
Hem quedat sorpreses al veure el Cerdà, rodejat de l'Ajuntament. Son posat de poca-vergonya demostrava bé que no era la devoció ni el respecte a l'acte lo que li portava, sinó més bé una ostentació d'autoritat i de despreocupació.
Acabat l'ofici, se n'és entrat a la sagristia, a demanar al senyor Rector, o, millor dit, a manar-li, que comparegués a la plaça per a beneir l'arbre de la llibertat, que solemnement anaven a plantar. Mossèn Joan li ha fet de contesta que, sense voler escatir-li sa autoritat, encara que ignorava qui l'hi havia conferida, no estava pas disposat a obeir-la. Que de bona gana el beneiria a ell i als seus companys, que bona falta els hi feia, però dins de l'església, perquè de moixigangues a la plaça no volia pas fer-ne.
Des de l'església s'oien les veus destrempades del Cerdà, amb gran escàndol de les dones i gatzara i rialles dels homes apilotats a la porta. Després ha sortit tot cridant, amb rialla grossera: -Anem, nois: ja el beneirem nosaltres, l'arbre; el beneirem amb vi!- Aquesta escena, d'irrespectuosa procacitat, ens ha deixat a totes el cor oprimit.
* * *
De darrera les persianes de la Rectoria l'he presenciada, la cerimònia de plantar l'arbre de la llibertat. No pots figurar-te espectacle més tristament moixiganguesc. Dalt d'un tablado hi havia tota la Junta Revolucionària. Des d'allí, en Gori i el Sabaté han fet discursos estrambòtics, chorejats per les rialles del poble. El Sabaté, que no estava gaire segur del cap, entrebancant-se, ha caigut del catafalc, i valga-li que l'han emparat els de baix: si no, s'ha romput la closca. Els de dalt l'han retingut pels peus, hissant-lo de nou entre tots de cap per avall, com un sac de trumfes, amb gran gatzara de tothom.
|
[
"Com han reaccionat les protagonistes en apreciar al Cerdà?",
"Què donava a entendre la seva postura?",
"On ha anat en acabar la missa?",
"Què li vol exigir?",
"Ho va acceptar Joan?",
"Què faria només per ell?",
"Què s’apreciava des de l’edifici religiós?",
"Quina va ser la resposta de les senyores sobre l’actitud del Cerdà?",
"Quin fet ha pogut observar el protagonista des de la Rectoria?",
"Com el qualifica?",
"Qui hi era?",
"Qui ha fet una declaració?",
"Què li ha passat al Sabaté?",
"Per què?",
"Com l’han ajudat els de l’escenari?"
] |
{
"answer_end": [
38,
229,
276,
430,
587,
696,
809,
1096,
1209,
1269,
1326,
1390,
1514,
1514,
1671
],
"answer_start": [
0,
65,
231,
247,
432,
589,
753,
1016,
1104,
1211,
1271,
1340,
1429,
1429,
1588
],
"input_text": [
"S'han quedat sorpreses.",
"Una ostentació d'autoritat i de despreocupació.",
"A la sagristia.",
"Que comparegués a la plaça per a beneir l'arbre de la llibertat, que solemnement anaven a plantar.",
"No.",
"El beneiria a ell i als seus companys, però dins de l'església.",
"Les veus destrempades del Cerdà.",
"Les ha deixat a totes el cor oprimit.",
"La cerimònia de plantar l'arbre de la llibertat.",
"De tristament moixiganguesc.",
"Tota la Junta Revolucionària.",
"En Gori i el Sabaté.",
"Ha caigut del catafalc.",
"Perquè no estava gaire segur del cap.",
"L'han retingut pels peus, hissant-lo de nou entre tots de cap per avall."
]
}
|
books
|
Una altra s'acosta a la porta del quarto amb dissimulo per a escoltar.
Se sent dintre un gran xisclet i plors. La criada surt corrents cridant:
-Ai pobre amo! Ai pobret! ¡Se'ns ha quedat a les mans!
La senyora Teresa, tota roja, es gira a les altres, i amb els punys a la cintura i bufant de satisfacció per haver acertat, diu:
-Què els deia, jo? ¿No els ho deia ara, ara mateix? Responguin.
El parent, tot embadalit, mira per tot i pregunta amb el cap en l'aire:
-Bé; però aquest testament a on deu ser?
Creixen, a dins, els plors i els gemecs, les veïnes se n'hi entren… Però… ja hem acabat: ja no hi ha malalt a la casa. Lo que succeeix després, ho dirà qui sàpiga lo que passa allí a on hi ha un mort.
|
[
"Què duu a terme un personatge?",
"Com ho fa?",
"Amb quina finalitat?",
"Què percep dins de l'habitació?",
"Qui marxa d’allí?",
"Què exclama?",
"Com actua Teresa?",
"Què designa el seu alegrament per haver-ho esbrinat?",
"Què recrimina als altres?",
"En quin estat estava el familiar?",
"Quina qüestió fa?",
"Com la pregunta?",
"Què va en augment?",
"Per quin motiu ja havien finalitzat?",
"Qui podrà explicar el que passi a continuació?"
] |
{
"answer_end": [
40,
54,
69,
109,
134,
198,
249,
321,
379,
416,
504,
504,
544,
622,
704
],
"answer_start": [
0,
10,
10,
71,
111,
121,
199,
251,
304,
392,
392,
418,
505,
573,
624
],
"input_text": [
"S'acosta a la porta del quarto.",
"Amb dissimulo.",
"Per a escoltar.",
"Un gran xisclet i plors.",
"La criada.",
"Ai pobre amo! Ai pobret! ¡Se'ns ha quedat a les mans!",
"Es gira a les altres tota roja.",
"Els seus punys a la cintura i el seu buf de satisfacció.",
"Que no els ho deia ara, ara mateix.",
"Embadalit.",
"Però aquest testament a on deu ser?",
"Amb el cap en l'aire.",
"Els plors i els gemecs.",
"Perquè ja no hi ha malalt a la casa.",
"Qui sàpiga lo que passa allí a on hi ha un mort."
]
}
|
vilaweb
|
Avui, 25 de juliol, és la data límit ordenada per la titular del jutjat d'Osca perquè la Generalitat informi sobre el pla del trasllat de les quaranta-quatre obres que fa dècades que es conserven al Museu de Lleida. El dia 31 d'aquest mes també s'acaba el termini, segons el mateix jutjat, per a traslladar-les al Monestir de Sixena. Però el Departament de Cultura de la Generalitat ja ha deixat clar que no estava disposat a complir cap d'aquests terminis, i ha recordat que havia interposat dos recursos de reposició, l'un al jutjat número 1 d'Osca i l'altre a l'Audiència d'Osca, contra l'última interlocutòria que n'ordenava el trasllat, i que tots dos encara estaven pendents de resoldre. La Generalitat argumenta que les quaranta-quatre obres que són al Museu de Lleida formen part d'una col·lecció unitària que no es pot separar i estan protegides per la llei catalana de patrimoni. El conseller de Cultura de la Generalitat, Lluís Puig, diu, en aquest mateix sentit, que confia que els recursos interposats els donin la raó i que treballen amb la tranquil·litat de tenir la raó. El conseller també explica que l'Audiència Provincial d'Osca ha reconegut, per primera vegada, que el Consorci del Museu de Lleida havia d'intervenir en aquest cas perquè era, realment, el propietari de les obres que es reclamaven. Per Puig això és un pas endavant, i espera més pronunciaments favorables a Catalunya abans del 31 de juliol. El nou conseller de Cultura, al·legant el seu nomenament recent, ha demanat més temps a la jutgessa per a estudiar el cas a fons. Reiterades peticions d'intervenció policial al Museu de Lleida Un dels temes que ha causat més perplexitat durant tot aquest temps ha estat el de les reiterades peticions públiques i judicials perquè la policia intervingués i s'endugués les quaranta-quatre obres d'art del Museu de Lleida. El primer a demanar que la jutgessa enviés la policia judicial a buscar les obres en litigi va ser l'Ajuntament de Vilanova de Sixena, per mitjà del seu advocat, Jorge Español. Prèviament, la Generalitat havia deixat clar que faria tot el possible per a impedir que les obres sortissin de Catalunya el 25 de juliol de l'any passat. La segona petició d'intervenció de la policia, la va fer el govern aragonès quan va sol·licitar, al jutjat d'Osca, ‘l'auxili de les forces i cossos de seguretat de l'estat, o qualsevol altra mesura necessària, per a garantir l'execució de la sentència'. Posteriorment, va ser la consellera d'Educació i Cultura del govern de l'Aragó, Mayte Pérez, qui va recordar que la devolució no havia ‘estat completada' i que prendria ‘les mesures oportunes', perquè només havien rebut les obres procedents del MNAC. Assegurava que el seu govern ja havia sol·licitat tot de mesures coercitives, entre les quals, ‘l'enviament de la policia judicial per a requisar les quaranta-quatre peces de Sixena dipositades al Museu Diocesà de Lleida'. L'historiador d'Osca Juan José Nieto també es va manifestar partidari de la intervenció de la policia, ja que, segons ell, Catalunya no havia dubtat a fer ús de la ‘mà dura' pel retorn dels anomenats papers de Salamanca. El director del Museu de Lleida, Josep Giralt, ha declarat que els dos temes no eren comparables i que ‘l'enviament de la policia judicial al Museu seria desproporcionat.' A. Velasco, expert sobre l'art de Sixena: ‘Al final et preguntes si l'interès del govern d'Aragó per les obres és que estiguin a Lleida'
|
[
"Què significa el 25 de juliol per al litigi de Sixena?",
"I el dia 31?",
"Però, què ha comentat la Generalitat sobre aquest procés?",
"Què ha recalcat?",
"Com ha justificat que no pot apartar els quadres?",
"Qui és Lluís Puig?",
"Quin comentari ha fet al respecte?",
"Què ha admès l'Audiència Provincial d'Osca?",
"Significa un punt a favor de Catalunya?",
"Quina petició ha fet Puig a la jutgessa?",
"Quina sol·licitud policial ha sorprès?",
"Qui va ser el primer a demanar-ho?",
"I el tercer?",
"Quina és la postura Juan José Nieto?",
"Què ha opinat Josep Giralt sobre l’actuació policial?"
] |
{
"answer_end": [
214,
332,
456,
640,
888,
943,
1085,
1317,
1403,
1556,
1846,
1981,
2626,
3009,
3300
],
"answer_start": [
6,
216,
339,
460,
694,
890,
933,
1118,
1319,
1428,
1676,
1848,
2434,
2929,
3162
],
"input_text": [
"És la data límit perquè la Generalitat informi sobre el pla del trasllat de les quaranta-quatre obres que fa dècades que es conserven al Museu de Lleida.",
"S'acaba el termini per a traslladar-les al Monestir de Sixena.",
"Ha deixat clar que no estava disposat a complir cap d'aquests terminis.",
"Que havia interposat dos recursos de reposició, l'un al jutjat número 1 d'Osca i l'altre a l'Audiència d'Osca, contra l'última interlocutòria que n'ordenava el trasllat.",
"Que formen part d'una col·lecció unitària i que estan protegides per la llei catalana de patrimoni.",
"El conseller de Cultura de la Generalitat.",
"Que confia que els recursos interposats els donin la raó i que treballen amb la tranquil·litat de tenir la raó.",
"Que el Consorci del Museu de Lleida havia d'intervenir en aquest cas perquè era el propietari de les obres que es reclamaven.",
"Sí.",
"Més temps per a estudiar el cas a fons.",
"Que intervingués i s'endugués les quaranta-quatre obres d'art del Museu de Lleida.",
"L'Ajuntament de Vilanova de Sixena.",
"La consellera d'Educació i Cultura del govern de l'Aragó, Mayte Pérez.",
"És partidari de la intervenció de la policia.",
"Que l'enviament al Museu seria desproporcionat."
]
}
|
vilaweb
|
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'ha reunit aquesta tarda amb el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, l'endemà de la trobada amb el PSOE i Ciutadans que va acabar sense acord entre les tres formacions. En aquesta reunió de dues hores al Palau de la Generalitat la proposta de referèndum que fa el partit d'Iglesias i el dret de decidir ha estat un dels temes principals que s'han abordat. Després de la reunió, Iglesias ha dit que el seu partit ha defensat ‘sempre amb la mateixa intensitat el referèndum ha negat que la darrera setmana hagi amagat aquesta proposta per afrontar la reunió d'ahir amb el PSOE i Ciutadans. ‘Ningú podria negar la coherència que hem mantingut sobre aquesta qüestió', ha assenyalat. I ha afegit: ‘Defensar el que pensem sobre la plurinacionalitat de l'estat espanyol no ha estat una cosa senzilla. Som la primera força política d'àmbit estatal que ho defensem. Defensar exactament el mateix a Barcelona que a Sevilla i Madrid no és una cosa tàcticament aconsellable, però tenim principis'. El líder de Podem ha insistit que ‘defensem i defensarem el referèndum com la millor opció política de desbloqueig' i ha recordat que la seva formació ‘no està a favor de la independència de Catalunya, però ha afegit que ‘la millor opció és que ho decideixin els catalans'. També ha aprofitat la reunió amb Puigdemont per insistir que ‘la millor opció' a l'estat espanyol és que hi hagi un govern d'esquerres com el que proposa Podem, amb el PSOE i l'abstenció dels partits independentistes del congrés espanyol. En aquest sentit, ha dit que ‘tant ERC com Democràcia i Llibertat s'abstindrien i, si hi hagués voluntat del PSOE, avui hi hauria un govern progressista'. Puigdemont regala un llibre d'Andreu Nin a Iglesias Abans de començar la reunió, Puigdemont ha regalat al líder de Podem el llibre ‘Andreu Nin. Seguint les teves passes', de Lluís Juste de Nin. Un regal que portava una dedicatòria -escrita en castellà- del president català: ‘Para Pablo: ‘Per al Pablo, com a agraïment. Perquè conegui millor la biografia d'algú que va expressar molt bé el compromís de l'obrerisme català en la lluita pels drets nacionals com a indissociables del projecte social'. En aquest sentit, s'han capgirat els papers perquè Iglesias ha destacat per fer regals abans de les seves reunions, com el llibre sobre la història del bàsquet que va lliurar a Pedro Sánchez. El líder de Podem ha dit al respecte: ‘Normalment faig jo els regals i avui m'ho fan a mi. Em fa molta il·lusió. Estic molt agraït'.
|
[
"Qui és el cap de govern de Catalunya?",
"Amb qui ha tingut una reunió?",
"Amb quins partits ho havia fet abans?",
"Quant de temps ha durat la quedada amb Iglesias?",
"Sobre què s’ha parlat?",
"Quin fet ha desmentit el representant de Podem?",
"I, per tant, què defensa?",
"Per què destaca el partit?",
"Com defineixen el referèndum?",
"Què ha aclarit Iglesias amb Carles?",
"Com li ha respost l’independentista?",
"Quin obsequi li ha fet al líder de Podem?",
"Quina dedicació li ha fet a la novel·la?",
"Amb qui havia actuat d’aquesta manera Pablo?",
"Per què s’ha posat content?"
] |
{
"answer_end": [
49,
126,
174,
286,
413,
530,
736,
914,
1160,
1556,
1711,
1905,
2210,
2402,
2535
],
"answer_start": [
0,
51,
81,
228,
228,
415,
647,
752,
1045,
1319,
1558,
1794,
1907,
2256,
2404
],
"input_text": [
"Carles Puigdemont.",
"Amb el secretari general de Podem, Pablo Iglesias.",
"Amb el PSOE i Ciutadans.",
"Dues hores.",
"Sobre la proposta de referèndum que fa el partit d'Iglesias i el dret de decidir.",
"Que ha defensat sempre amb la mateixa intensitat el referèndum.",
"La coherència que han mantingut sobre aquesta qüestió.",
"Per ser la primera força política d'àmbit estatal que defensa la plurinacionalitat de l'estat espanyol.",
"Com la millor opció política de desbloqueig.",
"Que la millor opció a l'estat espanyol és que hi hagi un govern d'esquerres com el que proposa Podem, amb el PSOE i l'abstenció dels partits independentistes del congrés espanyol.",
"Que tant ERC com Democràcia i Llibertat s'abstindrien i, si hi hagués voluntat del PSOE, avui hi hauria un govern progressista.",
"El llibre Andreu Nin. Seguint les teves passes, de Lluís Juste de Nin.",
"Per al Pablo, com a agraïment. Perquè conegui millor la biografia d'algú que va expressar molt bé el compromís de l'obrerisme català en la lluita pels drets nacionals com a indissociables del projecte social.",
"Amb Pedro Sánchez.",
"Perquè normalment fa ell els regals i avui li han fet a ell."
]
}
|
mitologia
|
Ganeixa (en sànscrit गणेश, Gaṇeśa, també transcrit Ganeśa o Ganesha) o Ganeix (Ganeś o Ganesh), també anomenat Ganapati (गणपति, Gaṇapati), Vinayaka (विनायक, Vināyaka) i Pilaiyar, és una de les divinitats més conegudes i venerades del panteó hindú. Representa la saviesa i té un cos d'home panxut, un cap d'elefant mancat d'un ullal i quatre braços. És venerat com a portador de bona sort i per la seva capacitat de resoldre els problemes.
Segons la mitologia índia, és fill de Xiva i Pàrvati. Com que la segona volia tenir un fill, li ho va demanar a Xiva i li va agafar la roba i la va embolicar. A dins va aparèixer un nadó. Pàrvati estava contenta, però, en un atac d'enveja, Xiva va enviar un raig mortal amb el seu ull frontal i li va llevar el cap. Més tard, penedit, va buscar de pressa quin cap hi havia disponible a la vora i li va posar el d'un elefant al qual li faltava un ullal.
La majoria de les representacions consta d'una figura antropomòrfica amb cap d'elefant i quatre braços (poden arribar fins a 16), en els quals porta elements que poden variar segons la representació. Generalment alguns d'aquests elements poden ser els següents:
El seu vehicle (vahana) és una rata, animal conegut pels hindús pel seu seny.
|
[
"Qui és Ganeixa?",
"Quins altres noms pot tenir?",
"Què simbolitza?",
"Quina és la seva aparença?",
"Per què és adorat?",
"Qui són els seus pares?",
"En quina creença?",
"Com va néixer Ganapati?",
"Per quin motiu el va atacar el seu pare?",
"I què li va passar a Pilaiyar?",
"De quina manera va reaccionar Xiva posteriorment?",
"Com solen representar a Ganeix?",
"Però, fins a quantes extremitats pot arribar a tenir?",
"De quina forma es transporta?",
"Per què destaca aquesta bèstia en l’hinduisme?"
] |
{
"answer_end": [
246,
177,
269,
347,
437,
491,
491,
625,
708,
753,
862,
994,
1020,
1189,
1230
],
"answer_start": [
0,
0,
248,
272,
349,
466,
439,
466,
627,
679,
755,
892,
926,
1154,
1178
],
"input_text": [
"Una de les divinitats més conegudes i venerades del panteó hindú.",
"Ganeix, Ganapati i Pilaiyar.",
"La saviesa.",
"Té un cos d'home panxut, un cap d'elefant mancat d'un ullal i quatre braços.",
"Per ser portador de bona sort i per la seva capacitat de resoldre els problemes.",
"Xiva i Pàrvati.",
"En l'índia.",
"Pàrvati va agafar la roba de Xiva i la va embolicar. A dins va aparèixer un nadó.",
"Per enveja.",
"Li va llevar el cap.",
"Es va penedir i li va buscar de pressa quin cap hi havia disponible a la vora i li va posar el d'un elefant.",
"Com una figura antropomòrfica amb cap d'elefant i quatre braços.",
"Fins a 16.",
"Mitjançant una rata.",
"Pel seu seny."
]
}
|
bios
|
Glòria Cot (Reus, 1965) és una artista, crítica d'art i professora catalana.
Graduada en Arts Aplicades i Oficis Artístics. Pintura Mural (1993) a l'Escola de la Llotja, de Barcelona. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (1993). Doctorat; Educació de les Arts Visuals (1994-96), Universitat de Barcelona. Màster en Gestió i Dret Local (2005) un màster en Arqueologia Clàssica (2007). Durant el curs 1991-92 va obtenir una beca Erasmus a l'École Nationale Supérieure des Beaux Arts (París), on va tenir com a professors Christian Boltanski i Peter Halley. Paral·lelament a la seva activitat com a artista visual, Cot té una extensa trajectòria com a crítica d'art en revistes i diaris del país, que va des del 1986 fins al 2012, a més dels texts per a catàlegs. Com a docent ha treballat a les escoles d'art de Reus i Olot. Actualment és professora titular de Dibuix Artístic i Color a l'EASD Llotja (Barcelona). Inicia la seva activitat professional coma creadora el 1987. Participa en diverses mostres col·lectives. Entre els anys 1988 i 1990 fa les seves primeres mostres individuals a la Sala Lola Anglada de Barcelona. L'any 1995 inaugura a l'Escola Taller d'Art de Reus la mostra “No situar-se ni per atzar entre l'espasa i la paret”. Dos anys després rep el premi Beca Arts Plàstiques, de l'Ajuntament de Reus.
L'obra de l'artista s'ha d'entendre com un treball al límit, com un resultat d'un procés de recerca. És una obra hermètica que exigeix de l'espectador un procés similar al de l'artista en la seva creació.
Una obra molt important en la seva trajectòria ha estat “Palimpsest”, un treball integrat per quatre intervencions fetes a les biblioteques del Centre Georges Pompidou (París. 1992), de Catalunya (Barcelona, 1993), Casanatense (Roma, 1997) i Nacional de Lisboa, 1999), una espècie de joc artístic conceptual que va crear una sèrie de dibuixos geomètrics acompanyats de paraules, encants en els mateixos llibres dels quals havia tret mots.
El 2001 presenta “Nunc” a la Sala de Reus, que, tal com assenyala Albert Macaya, constitueix una nova reflexió sobre el temps. Aquest mateix any, presenta “Taxidèrmies”, a l'antic Ajuntament de Tarragona. El 2003 presenta a la Capella de Sant Roc, de valls, l'exposició “Indicible”. Al 2004, presenta “U” al Museu d'Art Modern de Tarragona. La darrera de les mostres és “Témenos”, presentat a la Galeria Antoni Piñol de Reus el 2007.
|
[
"Qui és Glòria Cot?",
"En què es va graduar?",
"Quin màster va fer l’any 2005?",
"Què se li va concedir en el 1991?",
"Quins anys s’ha dedicat a la crítica d’art?",
"On ha exercit de professora?",
"I on treballa avui en dia?",
"Quan va començar la seva carrera professional?",
"Què fa del 1988 al 1990?",
"Què va establir el 1995?",
"En què consisteix el seu treball?",
"De què tracta Palimpsest?",
"Qui va participar?",
"Quina exhibició fa a l’antic Ajuntament de Tarragona?",
"Com s’anomena la presentació del 2004?"
] |
{
"answer_end": [
75,
210,
363,
510,
748,
843,
932,
993,
1143,
1196,
1438,
1981,
1811,
2186,
2287
],
"answer_start": [
0,
77,
327,
406,
634,
783,
845,
934,
1039,
1145,
1339,
1544,
1544,
2110,
2266
],
"input_text": [
"Una artista, crítica d'art i professora catalana.",
"En Arts Aplicades i Oficis Artístics i en Belles Arts.",
"Gestió i Dret Local.",
"Una beca Erasmus a l'École Nationale Supérieure des Beaux Arts (París).",
"Del 1986 fins al 2012.",
"A les escoles d'art de Reus i Olot.",
"A l'EASD Llotja (Barcelona).",
"El 1987.",
"Fa les seves primeres mostres individuals a la Sala Lola Anglada de Barcelona.",
"L'Escola Taller d'Art de Reus.",
"En un treball al límit, com un resultat d'un procés de recerca.",
"D'una espècie de joc artístic conceptual que va crear una sèrie de dibuixos geomètrics acompanyats de paraules, encants en els mateixos llibres dels quals havia tret mots.",
"Les biblioteques del Centre Georges Pompidou, de Catalunya, Casanatense i Nacional de Lisboa.",
"Taxidèrmies.",
"U."
]
}
|
vilaweb
|
Nissan estudia desprendre's de la planta de Barcelona i de la fàbrica que té al Regne Unit, segons publica avui ‘Bloomberg'. La companyia automobilística es planteja vendre les dues plantes, o una, en un context de caiguda de vendes a Europa, informa aquest mitjà, que cita fonts coneixedores de les converses. La consellera d'Empresa, Àngels Chacón, ha negat aquestes informacions, assegurant que ha conversat amb l'empresa i són falses. Sobre la taula hi hauria l'opció de vendre les plantes a diversos compradors, entre els que hi hauria, diu ‘Bloomberg', un productor automobilístic xinès. Unes 3.600 persones treballen a Nissan a Catalunya, entre les plantes de la Zona Franca i Montcada i Reixac. Amb tot, encara no hi ha cap decisió presa sobre el futur de Nissan a Catalunya, segons ‘Bloomberg'. “En aquests moments no tenim plans de vendre les plantes a Europa”, asseguren fonts de Nissan. ‘El primer que he fet avui és parlar amb la direcció general de Nissan a Catalunya, i m'han confirmat que això és fals', ha afirmat, per la seva banda, Chacón en declaracions a ‘El Matí' de Catalunya Ràdio. ‘Poden haver-hi rumors o especulacions, però és fals', ha insistit. El govern té previst viatjar el novembre al Japó La consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha detallat que la setmana del 10 de novembre representants del departament viatjaran al Japó es reuniran amb directius de Nissan. Durant una visita a Lleida, Chacón ha reconegut que, ‘en el indústria de l'automoció, les decisions es prenen des de les cases matriu i és obvi que el sector està en un moment de transformació' ja que ‘ha d'adoptar estratègies a nivell mundial no només pel que fa les plantes de Catalunya sinó a nivell global'. L'objectiu de la trobada serà poder conèixer de primera mà els plans de futur de la multinacional a Europa i Catalunya i ‘tornar a oferir tantes vegades com calgui el suport del govern'. ‘En el que depengui de nosaltres, estem tocant totes les tecles i sent proactius', ha assenyalat Àngels Chacón. En quest sentit, la consellera ha llençat un missatge als treballadors de Nissan de la planta de Barcelona en què ha assegurat que el Govern ‘posarà el 200% perquè la planta de Nissan o de qualsevol altra indústria no marxi de Catalunya'.
|
[
"Què li passa a l’empresa Nissan?",
"Qui ho ha exposat?",
"Per què és un tema que estan rumiant?",
"Qui és Àngels Chacón?",
"Ho ha confirmat?",
"Qui està interessat per alguna d’aquestes plantes?",
"Quants treballadors hi ha a Catalunya de Nissan?",
"Des de Nissan, saben quina mesura prendran?",
"Qui li ha comentat a la consellera que aquesta informació no és vertadera?",
"On ho ha exposat?",
"On viatjarà per a parlar amb els dirigents de la companyia?",
"Però, què ha admès a Lleida?",
"Quina serà la finalitat de la reunió?",
"Afirma Àngels que ells estan fent tot el possible?",
"Quina frase ha dedicat als treballadors de la multinacional japonesa de Catalunya?"
] |
{
"answer_end": [
90,
123,
241,
349,
381,
592,
644,
782,
1030,
1104,
1370,
1601,
1905,
2017,
2256
],
"answer_start": [
0,
56,
125,
311,
336,
454,
594,
703,
899,
1020,
1223,
1408,
1720,
1907,
2050
],
"input_text": [
"Estudia desprendre's de la planta de Barcelona i de la fàbrica que té al Regne Unit.",
"Bloomberg.",
"Per la caiguda de vendes a Europa.",
"La consellera d'Empresa.",
"No.",
"Un productor automobilístic xinès.",
"3.600.",
"No.",
"Que això és fals.",
"A El Matí de Catalunya Ràdio.",
"Al Japó.",
"Que en el indústria de l'automoció, les decisions es prenen des de les cases matriu i és obvi que el sector està en un moment de transformació.",
"Poder conèixer de primera mà els plans de futur de la multinacional a Europa i Catalunya i tornar a oferir tantes vegades com calgui el suport del govern.",
"Sí.",
"El Govern posarà el 200% perquè la planta de Nissan o de qualsevol altra indústria no marxi de Catalunya."
]
}
|
books
|
Aquí Sant Brandan, amb humilitat graciosa, demana-li com havia nom i de quin ordre monàstica ell era estat ans de fer aquesta penitència. El solitari respongué talment: -Mon nom és Pau; i jo de ma minyonia ençà fui nodrit en el monestir de l'abad Patrici, el qual fo sant hom. En aquell monestir vaig estar-hi cinquanta anys i era mon ofici guardar el cementiri i el claustre dels monjos; com ells morien, jo els aidava a soterrar. Un dia s'esdevingué, com jo estava en aquell lloc i deia mes oracions, que em va venir a trobar el meu degà i em va dir que un dels monjos germans era mort, i que era mester que fes una sepultura per enterrar-lo i me mostrà el lloc on l'endemà havia de cavar-la. I com la nit fou vinguda, aparegué'm un hom ancià que jo no coneixia i me va dir: -Germà amic, jatsia que el degà t'haja manat cavar una fossa per sebollir un mort, tu no la cavis per ço com aquell lloc que t'assignà és d'altri, encara que tu ho ignoris.- Jo el mirava i no coneixia qui fos ell, i li vaig dir: -Mon pare, qui sou vós?- Ell me respongué: -¿I què és això que no em coneixes? No som jo Patrici, el teu abad?- Jo vaig respondre: -A mon abad bé el conec; i si fósseu vós, bé prou que us coneixeria! ¿Com sou Patrici, si no ho semblau?- I ell encara digué: -Sàpies que jo som Patrici; i tu no em coneixes per ço com som mort i no viu. Ahir vaig passar d'aquesta vida i ja no som d'aquest món. Bell estar hi fa en l'altra vida, perquè jo en som ben content. Bé ho saben tots els altres monjos. Albeu té d'ésser l'abad, i serà bon hom i de santa vida i amic de Déu.- I encara més em va dir: -Aquell lloc senyalat pel teu degà per cavar-hi ma fossa, sí és el meu i de mon cos; pèrò altres l'han de cavar i no tu. I dic-te ço, que als altres no ho digues. A saber has, que no plau a Déu que tu estigues més temps en aquest monestir ni en aquest ofici, i demà al matí faràs ço que ara et diré: Com matines seran resades, en nom de Déu ves-te'n a la vorera de la mar, i allà trobaràs una barca menuda amb tots sos aparellaments, i hi entraràs dintre en nom de Déu, i deixa-la anar on Déu vulgui. Ella, en pocs dies, te conduirà, per la virtut del Sant Esperit, a aquell lloc on tu deus fer aspra i dura penitència. Allà moriràs, quan Déu voldrà. Aquell lloc és molt solitari i estrany de veure, i té prop el paradís terrenal; i moltes coses del paradís terrenal veuràs que et seran de gran consol. Està segur de que hauràs final salvació. I tens apariat un lloc molt delitós i bell on seràs introduït en l'altra vida.- I quan m'hagué dit això, jo no el viu pus ni me'n recordo de com se departí ni a quina banda anava. Perquè jo romanguí tot consirós i pensiu, tota aquella nit; i l'endemà, en complir el manament de l'abad Patrici, no fui peresós ni lleguiós. Me n'aní a la vorera de la mar i hi trobí una barca molt menuda amb sos rems i amb ses veles teses. D'aquesta manera, en nom del Pare i del Fill i del Sant Esperit, així com m'havia comanat mossenyer l'abad Patrici, entrí en la nau, i cert de les paraules que m'havia dit, em vaig confiar a la mar incerta. La nau partí del port. Vaig pendre un rem en cada mà i comencí a vogar vers aquella part on la proa apuntava, ço és, vers les partides de llevant. I la nau, abandonada a noure i empelagada, em portà primerament per unes aigües verdes, després per unes aigües rojes i finalment per unes aigües traluzents de diamant. Tres dies fui com encegat per l'esplendor de les vastes aigües lluminoses. I trobí un puig rodó i alt, que arborava dins el cel serè l'arduïtat de sos flancs coberts de boscatge; ço és, aquest puig on som. Volenterosament la nau se n'entrà per una cala estreta, on prenguí terra. I a Déu m'encomaní, i doní un cop de peu a la barca, la qual partí, ben aviat, vers aquella part d'on era venguda. Jo em vaig posar a trescar l'illa, la qual en set jorns l'haguí trescada tota; i al jorn setèn muntí en aquesta cima, on hi ha el planell i l'alt bell-veure i les dues esplugues i la bella font. Jo vaig escollir, per habitació, aquesta balma oberta a llevant, i en pendre'n possessori en nom d'Aquell qui dóna un cau a les volpelles, vaig dir aquells mots del Salmista: «Aquest és mon repòs perdurablement; en aquesta cova habitaré perquè l'he escollida.» El primer dia que hi era entrat vaig estar-m'hi fins a l'hora nona; i com fos que tingués fam vaig sortir a fora i comencí d'esguardar a mon entorn. Llunyana i petita vaig veure que s'anava acostant una nau, la qual corria cap a la ribera, i allà s'aturà. Ningún mariner no la comandava; ans em donà de parer que hi havia dintre una bèstia; perquè jo, a grans gambades, davallant del cim, vaig córrer a la riba i coneguí que la bèstia era un peix el qual tenia quatre peus i estava dret sobre els dos peus de darrera; en la boca portava un foguer i amb els peus de davant un manat d'encenalls i d'herba, per esca del foc. Jo, veient això comencí a pensar aquella cosa què significaria. I mentre aquest pensament me tenia en treball i en perplexitat, el peix saltà a terra, àgil i viu, i començà a caminar per la vorera, pendís amunt, cap a l'espluga; i quan fou al davant de la porta de l'espluga, llançà totes les coses a terra, i començà a cuetejar, així com peix fora de l'aigua i a moure convulsivament el cap i la cua, i morí. Jo em vaig pensar que era Déu aquell qui em trameté l'estranya missatgeria; i em semblà que havia d'encendre foc i coure aquell peix i menjar-lo. Així com Déu me significà, així fou fet. Dels tres bocins amb què el peix fou partit, vaig menjar tres dies. Al dia quart, quan ja no tenia romanalles ni relleu del peix, a hora de nona, viu acostar-se aquella mateixa nau, la qual a ma fam com l'altra vegada puntualment proveí. D'aquesta manera, Déu, durant trenta anys m'alimentà. I en aquells trenta anys mai no haguí set, sinó al diumenge a l'hora de terça. En aquesta hora, sota el broll de l'aiguaviu, havia-hi una copa de crestai, la qual era plena d'aigua, que jo bevia, amb acció de gràcies. Aquell bé de Déu regava l'eixutor de mes entranyes àrides, qui no tornaren a sentir set fins a l'altre diumenge, a hora de terça, quan la copa novellament compareixia. Passats aquests trenta anys, Déu m'envià altre manteniment, del qual no us diré cap paraula.- I havent dit això, donà'ls comiat i afegí: -Seguiu, si us plau, el vostre viatge; car ben tost hauran compliment els vostres incansables desigs, qui del monestir us tregueren. Anau-vos-en que jo tinc de dir mes Hores i recitar les mies oracions. Déu sia amb vosaltres. Amen.
|
[
"Què li va preguntar Sant Brandan al solitari?",
"On va créixer?",
"A qui es va trobar quan anava a cavar la tomba?",
"De qui es tractava?",
"Era el que acabava de fallir?",
"Què li va comentar sobre qui havia de fer el forat?",
"Com ha d’actuar el jove en nom de déu?",
"Com descriu Patrici el lloc on ha d’anar?",
"De quin color eren les aigües per on va navegar el capellà?",
"Al final, on va parar?",
"Quant de temps va necessitar per visitar tota l’illa?",
"Què va esmentar Pau quan va decidir viure en aquella cova?",
"Com era el monstre que va veure venir en el vaixell?",
"Què li va passar quan va trepitjar l’illot?",
"Què va fer l’home amb el peix?",
"Per què es va acomiadar dels monjos?"
] |
{
"answer_end": [
136,
254,
763,
1115,
1397,
1714,
2094,
2324,
3382,
3588,
3856,
4234,
4837,
5265,
5452,
6470
],
"answer_start": [
0,
170,
646,
1006,
1137,
1573,
1922,
2246,
3217,
3459,
3779,
3974,
4491,
4985,
5345,
6228
],
"input_text": [
"Com havia nom i de quin ordre monàstica ell era estat ans de fer aquesta penitència.",
"En el monestir de l'abad Patrici.",
"A un hom ancià que jo no coneixia.",
"De Patrici, el seu abad.",
"Sí.",
"Que l'han de cavar els altres i no ell.",
"Ha d'anar a la vorera de la mar, i allà trobarà una barca menuda amb tot sos aparellaments, i l'ha de deixar anar on Déu vulgui.",
"Solitari i estrany de veure, i té prop el paradís terrenal.",
"Primerament verdes, després roiges i finalment oer unes traluzents de diamant.",
"A un puig rodó i alt.",
"Set jorns.",
"Aquells mots del Salmista: Aquest és mon repòs perdurablement; en aquesta cova habitaré perquè l'he escollida.",
"Era un peix el qual tenia quatre peus i estava dret sobre els dos peus de darrera; en la boca portava un foguer i amb els peus de davant un manat d'encenalls i d'herba.",
"Quan fou al davant de la porta de l'espluga, llançà totes les coses a terra, i començà a cuetejar, i a moure convulsivament el cap i la cua, i morí.",
"El va coure i se'l va menjar.",
"Perquè tenia de dir mes Hores i recitar les mies oracions."
]
}
|
bios
|
Rossy de Palma, de nom real Rosa Elena García de Echave (16 de setembre de 1964, Palma, Illes Balears), és una actriu mallorquina. Començà a ser coneguda amb les pel·lícules de Pedro Almodóvar La ley del deseo, Mujeres al borde de un ataque de nervios i La flor de mi secreto. A França també és una actriu popular, gràcies als seus papers a les pel·lícules de Pedro Almodóvar i en altres pel·lícules com Sam suffit, Hors jeu, Le Boulet i Laisse tes mains sur mes hanches de Chantal Lauby.
El 2019 li va ser atorgada la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts.
A principis dels anys 80 va formar part d'un grup musical anomenat Peor Impossible, on va fer els seus primers passos en el cant i el ball. Van realitzar petites gires i es guanyaven la vida com podien com qualsevol altre grup sorgit durant l'època de la moguda madrilenya, moviment social del que Rossy va ser una de les seves protagonistes. També va treballar durant molts anys de cambrera en un pub d'ambient nocturn de l'època i va ser allà on va conèixer a Pedro Almodóvar, que començava a ser conegut entre el públic de la moguda gràcies a les seves pel·lícules Pepi, Lucy, Bom y otras chicas del montón, Laberinto de pasiones, etc. Rondava l'any 1986 quan Pedro Almodóvar la va descobrir i la va instar perquè participés amb un petit paper a La ley del deseo, en una divertida escena amb el gran actor Eusebio Poncela.
Des de llavors va realitzar diversos treballs amb el director manxec, títols com Mujeres al borde de un ataque de nervios, al costat d'actors de la talla de Carmen Maura, Antonio Banderas i María Barranco i també a la pel·lícula ¡Átame!. Les quals engreixaven el seu currículum d'actriu mentre repartia el temps en les seves altres aficions: cantar o posar com a model per a fotògrafs i dissenyadors, ja que tot i no comptar amb una gran bellesa, el seu peculiar rostre atreia als avantguardistes del disseny i la moda. De fet, ha tingut l'honor de treballar amb dissenyadors tan respectats com Jean Paul Gaultier (dissenyador per excel·lència de personalitats tan importants com Madonna, el qual com molts altres van veure en ella una bellesa cubista - com li deia el mateix Pedro Almodóvar).
Durant els anys 90 es va forjar com a noia Almodóvar amb títols com La flor de mi secreto (en què va donar vida a la germana ni més ni menys de Marisa Paredes o Tina), per les quals va ser nominada al Premi Goya de l'acadèmia de cinema com a millor actriu de repartiment. Poc després, va protagonitzar pel·lícules per a directors francesos com Karim Dridi i també es va deixar veure per la pantalla petita, realitzant alguns espots o petits papers en sèries televisives. El seu talent interpretatiu va ser reconegut minoritàriament però al marge de tot això des del principi es va convertir en un personatge absolutament popular, sent objectiu del món de la premsa rosa, amb la qual ha mantingut sempre una tortuosa i desagradable relació.
Tot i que la resta de cineastes la miraven amb recel i no li van confiar massa papers per a les seves respectives pel·lícules, Rossy també va treballar en altres projectes no dirigits pel manxec: títols com Los gusanos no llevan bufanda o Don Juan, mi querido fantasma, i va tenir l'oportunitat de col·laborar en pel·lícules més conegudes amb directors igualment reconeguts com a Acción mutante amb Álex de la Iglesia.
Durant anys va conviure personal i professionalment amb la prestigiosa actriu Victoria Abril (també noia Almodóvar en l'època de Rossy de Palma) i va tenir l'oportunitat de treballar amb ella i introduir-se al cinema francès amb pel·lícules com la dona del cosmonauta.
En el segle xxi la seva carrera es va bolcar gairebé totalment a França, on va exercir papers en pel·lícules com Le Boulet, La mule o Double zéro. Establerta a París amb els seus dos fills després d'acabar la seva relació amb el model espanyol Santiago Lajusticia, Rossy es va allunyar en els últims anys del cinema i de la vida pública per embarcar-se en projectes més privats relacionats amb la música i a Espanya va tornar fa uns anys per rodar i promocionar una pel·lícula musical en què realitzava una petita col·laboració: 20 centímetres.
|
[
"Qui és Rosa Elena García de Echave?",
"Però, amb quin nom se la coneix?",
"Com va esdevenir famosa?",
"Per què també és una persona rellevant a França?",
"Què se li va concedir en el 2019?",
"A què es va dedicar sobre el 1980?",
"Com es va topar amb Pedro Almodóvar?",
"Gràcies a quin film va començar la seva carrera filmogràfica?",
"Amb què compaginava el seu treball d’actriu?",
"A quin premi va ser aspirant per La flor de mi secreto?",
"Amb qui no s’avé?",
"Amb quin altre director famós va poder treballar?",
"Quina va ser la seva companya de films?",
"Gràcies a ella va aconseguir la fama al país francès?",
"Amb qui s’aniria a viure a la capital francesa?"
] |
{
"answer_end": [
129,
102,
275,
487,
559,
643,
1038,
1326,
1787,
2453,
2921,
3340,
3434,
3567,
3800
],
"answer_start": [
0,
0,
131,
277,
489,
561,
904,
1219,
1626,
2201,
2758,
3195,
3354,
3394,
3759
],
"input_text": [
"Una actriu mallorquina.",
"Amb el de Rossy de Palma.",
"Amb les pel·lícules de Pedro Almodóvar La ley del deseo, Mujeres al borde de un ataque de nervios i La flor de mi secreto.",
"Pels seus papers a les pel·lícules de Pedro Almodóvar i en altres pel·lícules com Sam suffit, Hors jeu, Le Boulet i Laisse tes mains sur mes hanches de Chantal Lauby.",
"La Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts.",
"Va formar part d'un grup musical anomenat Peor Impossible.",
"Treballant en un pub d'ambient nocturn de l'època.",
"A La ley del deseo.",
"Amb les seves altres aficions: cantar o posar com a model per a fotògrafs i dissenyadors.",
"Al Premi Goya de l'acadèmia de cinema com a millor actriu de repartiment.",
"Amb la premsa rosa.",
"Amb Álex de la Iglesia.",
"Victoria Abril.",
"Sí.",
"Amb els seus dos fills."
]
}
|
vilaweb
|
Dia i Amazon han arribat a un acord per entregar les compres fetes a la botiga virtual que ‘La Plaza de Dia' té Amazon Prime Now en un termini d'una hora a Barcelona i rodalies. Aquest servei s'instal·la ara a la capital catalana després de la bona acollida que ha tingut a Madrid. En total, s'oferiran un total de 5.300 referències de la botiga en línia, que estarà oberta cada dia de la setmana de vuit del matí a les dotze de la nit. Les compres es prepararan des d'un magatzem de DIA dedicat exclusivament a les comandes online, que està situat a l'Hospitalet de Llobregat. Per la seva banda, Caprabo va llençar el passat 17 de maig un servei d'entrega de les compres en un termini de 3 hores. Fins ara, el 42% dels compradors per Internet han optat per aquesta opció, una xifra que se situa ‘molt per sobre' de les expectatives, segons la cadena de supermercats catalana. Amb l'entrada en vigor de l'acord entre Dia i Amazon, el client podrà rebre les comandes en una hora o bé per franges de dues hores. Les compres es podran fer mitjançant la pàgina web o bé a través de l'app de Prime Now, disponible per a iOS i AndroidPel que fa Caprabo, el servei no té costos addicionals per al client. Es pot sol·licitar la compra fins a les 13 hores del dia per a rebre'l el mateix dia, a partir de les 16 hores i fins a les 22 hores. La cadena va llençar el primer supermercat en línia el 2001 i quinze anys després suposava a el 3% de la facturació total quan el mercat no arriba a l'1%. Ven els seus productes a Catalunya, el 98%, i a Navarra.En l'últim exercici, Capraboacasa ha incrementat un 8,3% el nombre de clients. El 17,4% dels clients comptabilitzats en l'últim any, són clients nous. Capraboacasa ven a la seva web fins a 10.000 productes.Caprabo també serveix la seva compra en línia des del magatzem central de l'Hospitalet de Llobregat, majoritàriament per a les entregues a les demarcacions de Barcelona i Tarragona.
|
[
"Què ha passat amb les empreses Dia i Amazon?",
"Quina zona proveirà?",
"Quina ciutat ja tenia aquest suport?",
"Quin és l’horari de La Plaza de Dia?",
"On es durà a terme la preparació de les comandes?",
"Qui va oferir un servei similar a aquest?",
"Però en què es diferencia amb el de Dia?",
"Com es pot fer la compra?",
"El comprador haurà de pagar alguna despesa més?",
"A quina hora has de comprar si vols que l’encàrrec arribi el mateix dia?",
"En què va ser capdavanter Dia?",
"En quines comunitats autònomes s’utilitza més aquest supermercat en línia?",
"Com ha augmentat la clientela de la compra en internet de Caprabo?",
"Quants articles ofereix?",
"La nau de Caprabo es troba a la mateixa localitat que la del Dia?"
] |
{
"answer_end": [
128,
176,
280,
435,
576,
671,
1008,
1096,
1196,
1282,
1391,
1542,
1620,
1748,
1848
],
"answer_start": [
0,
109,
178,
336,
437,
597,
597,
1010,
1119,
1198,
1332,
1487,
1564,
1694,
1749
],
"input_text": [
"Han arribat a un acord per entregar les compres fetes a la botiga virtual que La Plaza de Dia té Amazon Prime Now.",
"Barcelona i rodalies.",
"Madrid.",
"De vuit del matí a les dotze de la nit cada dia de la setmana.",
"En un magatzem de DIA dedicat exclusivament a les comandes online, que està situat a l'Hospitalet de Llobregat.",
"Caprabo.",
"En Caprabo el servei d'entrega té un termini de 3 hores, i en l'acord entre Dia i Amazon es poden rebre les comandes en una hora o bé per franges de dues hores.",
"Mitjançant la pàgina web o bé a través de l'app de Prime Now.",
"No.",
"A es 13 hores del dia.",
"En llençar el primer supermercat en línia.",
"A Catalunya i a Navarra.",
"Un 8,3%.",
"10.000.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Núria Sales i Folch (Barcelona, 1933) és una historiadora catalana.
És filla de l'editor i escriptor Joan Sales, l'autor d'Incerta glòria, i de la també editora Núria Folch i Pi. Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola, els seus pares es van exiliar a França, després a la República Dominicana i finalment a Mèxic, on romandrien fins al 1948. De nou a Barcelona, va treballar en un taller de decoració de porcellanes i posteriorment a les oficines de l'empresa Coma Cros. Com a historiadora, es va interessar en la història dels Mossos d'Esquadra i en la nissaga dels Veciana, originària de Valls. Més endavant es va casar amb Oriol Bohigas, amb qui es va establir a la regió de París el 1962, i on ha viscut una cinquantena d'anys, fins que va quedar viuda el 2013. Allà va entrar en contacte amb Pierre Vilar i fou deixeble seva. El 1965 es va doctorar en història a la Sorbona, amb una tesi sobre el servei militar. Als anys 80 va escriure una part de la Història dels Països Catalans, coordinada per Albert Balcells i publicada per Edhasa. Entre 1991 i 1995 va treballar com a professora a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha col·laborat amb la revista L'Avenç i amb la revista Afers, especialitzant-se en temes com l'esclavitud, els traginers o el bandolerisme, entre d'altres. Des de 1985 és membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
|
[
"Qui és Núria Sales i Folch?",
"Quan va néixer?",
"Qui són els seus pares?",
"On van marxar durant la Guerra Civil?",
"Fins a quin any es quedarien a Mèxic?",
"On va aconseguir treballar a Barcelona?",
"Quines temàtiques històriques li van cridar l’atenció?",
"Amb qui va contraure matrimoni?",
"On van anar a viure?",
"Quant de temps hi va estar vivint Sale?",
"A qui va conèixer allà?",
"Què va dur a terme en el 1965?",
"Qui dirigia la Història dels Països Catalans?",
"A quina institució universitària va exercir de professora Núria?",
"Des de quan forma part de la RABLB?"
] |
{
"answer_end": [
66,
37,
177,
316,
344,
473,
578,
643,
687,
734,
813,
882,
1022,
1138,
1368
],
"answer_start": [
0,
0,
68,
179,
297,
346,
475,
614,
626,
668,
770,
835,
934,
1065,
1296
],
"input_text": [
"Una historiadora catalana.",
"El 1933.",
"Joan Sales i Núria Folch i Pi.",
"A França, després a la República Dominicana i finalment a Mèxic.",
"Fins al 1948.",
"En un taller de decoració de porcellanes i posteriorment a les oficines de l'empresa Coma Cros.",
"La història dels Mossos d'Esquadra i la nissaga dels Veciana.",
"Amb Oriol Bohigas.",
"A la regió de París.",
"Una cinquantena d'anys.",
"A Pierre Vilar.",
"Es va doctorar en història a la Sorbona.",
"Albert Balcells.",
"A la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.",
"De de 1985."
]
}
|
vilaweb
|
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha avisat la Cambra dels Comuns britànica que ‘no hi haurà una tercera oportunitat' i ha instat els diputats del Regne Unit a aprovar l'acord de retirada del Brexit. Ho ha dit a Estrasburg després de pactar noves ‘garanties legals' amb el govern de Theresa May sobre la temporalitat del ‘backstop‘, el pla de contingència per evitar una frontera dura a Irlanda que fins ara ha dificultat la ratificació a l'acord per part de Westminster. Segons que han anunciat Juncker i May, les garanties complementen l'acord de retirada i la declaració política ja existents. ‘A la política de vegades s'obté una segona oportunitat. No hi haurà una tercera oportunitat, no hi haurà reinterpretacions', ha dit Juncker. Avui el parlament britànic votarà per segona vegada l'acord de sortida del Regne Unit de la UE, després de d'haver-lo refusat al gener. ‘Siguem clars: els membres de la Cambra dels Comuns tenen una gran responsabilitat', ha dit Juncker, que ha remarcat ‘l'enorme esforç' fet durant les negociacions. El president de la Comissió espera que les noves garanties acordades siguin suficients per a la votació a Westminster. Segons ell, l'acord assolit amb Londres ‘és el millor possible'. Quines són les noves garanties? Les garanties anunciades es recullen en tres documents nous: un ‘instrument' i una declaració conjunts i una declaració unilateral del Regne Unit, que Londres ha previst per si es troba abocat a una aplicació del pla de contingència i a formar part de la unió duanera de la UE tot i no formar part de la Unió estrictament. May ha explicat a Estrasburg que el primer document, l'instrument, garantirà que la UE no pugui actuar amb la intenció d'aplicar el pla de contingència indefinidament. ‘I si ho fa –ha afegit–, es podrà impugnar en un tribunal d'arbitratge, i si es considera que s'incompleix, el Regne Unit podrà sortir-ne', ha afegit. El segon document, la declaració conjunta, és segons el govern de May un suplement a la declaració política que fixa compromisos per part del Regne Unit i la UE per agilitar la negociació i fer entrar en vigor la relació futura. Finalment, la declaració unilateral fixa la interpretació que Londres fa de l'acord i el pla de contingència, que només s'aplicarà temporalment. El pla de contingència Les ‘garanties' addicionals pactades entre Londres i Brussel·les giren entorn del pla de contingència o backstop, la salvaguarda legal que inclou l'acord de retirada i que en la pràctica preveu que el Regne Unit continuï en la unió duanera de la UE si d'aquí a final del 2020, quan acaba el període de transició, no hi ha cap mecanisme previst que garanteixi que no hi haurà una frontera física entre Irlanda i el nord d'Irlanda. La UE va oferir des del començament que el pla de contingència només s'apliqués al territori del nord d'Irlanda, però May, lligada pels seus socis del DUP, va haver de demanar en canvi que el backstop cobrís tot el Regne Unit. ‘Hem aconseguit que el pla no pugui ser permanent i indefinit', ha dit May a Estrasburg. Segons que ha explicat, tenir una mena de ‘pòlissa de seguretat' per a garantir que no hi ha una frontera dura a l'illa d'Irlanda és ‘absolutament correcte' però si no s'aplica mai no pot ser ‘eterna'.
|
[
"Qui és Jean-Claude Juncker?",
"Què ha advertit a la Cambra dels Comuns del Regne Unit?",
"On ho ha comentat?",
"Quin acord ha fet amb Theresa May?",
"Què han resolt?",
"Quin fet es durà a terme avui al Regne Unit?",
"Creu Juncker que els representants de la cambra tenen un paper important?",
"Què s’espera d’aquestes solvències pactades?",
"On s'ha recopilat el resultat d’aquestes?",
"Què ha comentat May sobre l’instrument?",
"Quina seria la conseqüència si la UE decideix dur a terme un pla de contingència sense termini?",
"Com defineix la primera ministra del Regne Unit la declaració conjunta?",
"Què recull la declaració unilateral?",
"De què es tracta el backstop?",
"On vol Theresa que s’hi apliqui?"
] |
{
"answer_end": [
56,
141,
246,
289,
418,
857,
998,
1180,
1424,
1768,
1908,
2148,
2258,
2483,
2973
],
"answer_start": [
0,
58,
224,
234,
290,
763,
899,
1063,
1279,
1602,
1705,
1940,
2161,
2383,
2861
],
"input_text": [
"El president de la Comissió Europea.",
"Que no hi haurà una tercera oportunitat.",
"A Estrasburg.",
"Noves garanties legals.",
"La temporalitat del backstop, el pla de contingència per evitar una frontera dura a Irlanda.",
"Es votarà per segona vegada l'acord de la seva sortida de la UE.",
"Sí.",
"Que siguin suficients per a la votació a Westminster.",
"En un instrument i en una declaració conjunts i en una declaració unilateral del Regne Unit.",
"Ha explicat que garantirà que la UE no pugui actuar amb la intenció d'aplicar el pla de contingència indefinidament.",
"Es podrà impugnar en un tribunal d'arbitratge, i si es considera que s'incompleix, el Regne Unit podrà sortir-ne.",
"Com un suplement a la declaració política que fixa compromisos per part del Regne Unit i la UE per agilitar la negociació i fer entrar en vigor la relació futura.",
"Fixa la interpretació que Londres fa de l'acord i el pla de contingència.",
"De la salvaguarda legal que inclou l'acord de retirada.",
"A tot el Regne Unit."
]
}
|
mitologia
|
En Nébula és una bèstia festiva i popular del barri de Trinitat Vella, Barcelona. És una bèstia foguera que representa un follet del bosc, esperit protector de la natura. Porta tres punts de foc a la boca i té una estructura de gegant amb un cos que és una mescla d'elements de follet i elements de la natura: els braços com branques i el cos fet amb formes vegetals i d'arrels. Agafat al braç esquerre, hi porta un dimoniet que li fa de consciència i el fa estar a l'aguait dels atacs contra l'equilibri de la natura.
La idea de construir la figura va sorgir de la colla de diables Trinifoc del barri, que volien una figura que animés els espectacles pirotècnics on participaven. Es va encarregar la tasca a l'artista Dolors Sans, de Vilafranca del Penedès, i el 2008 va néixer en Nébula, una fusió entre gegant i bèstia que treu foc per la boca. La peça va ser presentada aquell mateix estiu a la festa major del barri i va ser apadrinada pel Drac de Sant Andreu de Palomar i pel del Bon Pastor, dues figures també construïdes per Sans.
La llegenda de la peça explica que en un temps immemorial va ajudar els veïns del barri a lluitar contra els abusos d'un senyor feudal. Després de la presentació oficial, en Nébula participa en els correfocs i en les trobades de bestiari més importants del barri, amb diables i tabalers. També es deixa veure en les festivitats barcelonines de més anomenada: la Mercè i Santa Eulàlia.
|
[
"Qui és Nébula?",
"D’on?",
"De què es tracta?",
"Com és?",
"Què té al braç de l’esquerra?",
"Qui van ser els creadors de la idea?",
"Quina era la seva intenció?",
"Quina escultora va participar en la seva creació?",
"Quan es va crear Nébula?",
"Quin tipus de criatura és?",
"On més es van apropiar d’aquesta bèstia?",
"Què conta el mite de Nébula?",
"On se la pot observar?",
"I en quines altres festes majors de Barcelona?"
] |
{
"answer_end": [
41,
80,
137,
377,
424,
601,
679,
730,
788,
821,
996,
1173,
1301,
1422
],
"answer_start": [
0,
32,
82,
171,
379,
519,
563,
681,
761,
779,
848,
1039,
1175,
1327
],
"input_text": [
"Una bèstia festiva i popular.",
"Del barri de Trinitat Vella, Barcelona.",
"D'una bèstia foguera que representa un follet del bosc.",
"Porta tres punts de foc a la boca i té una estructura de gegant amb un cos que és una mescla d'elements de follet i elements de la natura: els braços com branques i el cos fet amb formes vegetals i d'arrels.",
"Un dimoniet.",
"La colla de diables Trinifoc del barri.",
"Volien una figura que animés els espectacles pirotècnics on participaven.",
"Dolors Sans.",
"El 2008.",
"Una fusió entre gegant i bèstia.",
"A Sant Andreu de Palomar i al Bon Pastor.",
"Que en un temps immemorial va ajudar els veïns del barri a lluitar contra els abusos d'un senyor feudal.",
"En els correfocs i en les trobades de bestiari més importants del barri.",
"La Mercè i Santa Eulàlia."
]
}
|
books
|
Ell va entregirar una mica el seu caparràs, acotant més sa galta a la meva, i m'esguardà amb satisfacció. Estic certa de que anava a dir-me algun mot afectuós; però en Vadô Set-trossos, que llavors s'ensopegà a sortir d'una ombra, va estossegar amb un cert aire de malícia, i adéu-siau les bones disposicions. El pare, adonant-se de que era observat, va trasmudar en un moment el seu visatge.
-Vés, vés: no em rebreguis; no em destorbis la pipada- va dir agafant-me pel canell i despassant del seu clatell el meu braç. -Guarda les caranques per a quan tinguis criatures. El meu pèl no vol raspalls.
¡Ara veges de què es donava vergonya, aquell home! Però, per més que m'amagués el seu cor, ¡que segura estava jo de ser-ne la regina, i com ho comprenia tothom així!
En aquell temps la vetlla era llarga, i ens aplegàrem a popa a conversar. Ens hi havíem acoblat en Vadô Set-trossos, el pare, l'avi Mauva i jo; i, al cap d'una estona, en Pau Ternal i en Miquelet Cadernera comparegueren amb l'olla del lleixiu i la bujola de rentar els plats.
-Nosaltres també volem ser-hi, a sa garola- va dir en Pau. -Vatua ses tripes de Judes! Aquí podem rentar millor que enlloc. Ses aigües brutes ja correran cap an ets embons. Farem una mica de soroll; però… paciéncia.
|
[
"Com va actuar l’home amb ella?",
"I com la va observar?",
"Què va provocar que no li digués res romàntic?",
"Què va canviar aleshores?",
"Quina frase li va dir a la dona?",
"Vol el pare que el raspallin?",
"Quin fet li impressionava a la jove?",
"Tot i això, estava segura que li agradava al senyor?",
"Qui més estava assabentat d’això?",
"Què van fer aquella nit?",
"A part de la protagonista, qui més hi era?",
"Després, qui va aparèixer?",
"Amb què?",
"Quin comentari va fer Ternal?",
"Per què prefereixen escurar els plats a la popa?"
] |
{
"answer_end": [
74,
104,
272,
391,
465,
597,
649,
764,
764,
837,
907,
984,
1039,
1098,
1212
],
"answer_start": [
0,
76,
106,
310,
393,
520,
599,
650,
690,
765,
839,
912,
933,
1041,
1128
],
"input_text": [
"Va entregirar una mica el seu caparràs, acotant més sa galta a la seva.",
"Amb satisfacció.",
"Que en Vadô Set-trossos s'ensopegués a sortir d'una ombra i que estrossegués amb un cert aire de malícia.",
"El seu visatge.",
"Vés, vés: no em rebreguis; no em destorbis la pipada.",
"No.",
"Que li donava vergonya ara a aquell home.",
"Sí.",
"Tothom.",
"S'aplegaren a popa a conversar.",
"Vadô Set-trossos, el pare i l'avi Mauva.",
"En Pau Ternal i en Miquelet Cadernera.",
"Amb l'olla del lleixiu i la bujola de rentar els plats.",
"Que ells també volien ser-hi, a sa garola.",
"Perquè ses aigües brutes ja correran cap an ets embons."
]
}
|
bios
|
Mercedes Sampedro Calvo (València - 25 de juny de 1986) fou una activista política, feminista, socialista.
Mercedes Sampedro va ser membre de la FUE. Casada amb un altre membre de la mateixa Federació, Eugenio Puig, va ser amiga d'Alejandra Soler Gilabert i de Vicente Ramis. Va estudiar a l'Institut Lluís Vives de València, amb Eugenio Puig i Vicente Ramis, on acaba el batxiller. Va participar en totes les activitats de la FUE, en la instauració de la República. Fou membre de dues organitzacions: la Joventut Socialista Unificada (JSU) i després de la Unió de Xiques (Unión de Muchachas).
Fou una lluitadora. Segons conta ella mateixa en una entrevista que li van fer, en el camp social de la FUE atenia també els evacuats de la zona ocupada. En el seu centre del carrer Concordia rebien assistència estudiants i refugiats de tota mena, mentre que les joves de la Unió de Xiques –formada en part per elements fuesistes–, de la que també era ella membre, teixien robes d'abrigar i recollien diners per a les colònies i per al front.
La Unió de Xiques «portà a les fàbriques de guerra, tallers i barriades les classes que als diversos nivells d'ensenyament pogueren capacitar i fomentar l'estima als llibres». Ella mateixa relatà com, segons la consigna de la República d'estudiar «més i millor», es formaren en els instituts de segon ensenyament Lluís Vives, Blasco Ibàñez, Institut Escola i Institut Obrer de València, les brigades de xoc per a l'estudi: «fruit d'això (de la consigna més i millor que conscienciava els batxillers del seu paper) fou la brigada de xoc Juan Marco del Lluís Vives [de la que formava part Mercedes], que en 5è curs assolí més del 90% de les matrícules d'honor que s'atorgaren».
D'altra banda, també en l'ensenyament, el 1937, des del decret de 2 de setembre es va tractar de recuperar la normalitat acadèmica i, per manca de l'acte tradicional de la universitat que es retardava, l'associació d'estudiants del batxiller de l'Institut Lluís Vives va organitzar una solemne obertura de curs, presidida pel seu amic l'estudiant Vicente Ramis. Hi parlaren Mercedes Sampedro mateixa, com a secretària de Cultura, Antonio Bernáldez, comissari-director del centre, i M. Albiñana, comissari general. Sota el lema «En els centres d'ensenyament la tasca revolucionària és estudiar», aquests batxillers que havien organitzat les brigades de xoc per a l'estudi i complien fidelment les consignes de la FUE, feien honr al que el Front Universitari en va escriure: «potentíssimes organitzacions de batxillers que estan demostrant diàriament que mereixen ocupar el lloc d'honor que avui ocupen en la FUE de València».
Finalment, l'obertura oficial del curs va tenir lloc el dia 1 de novembre i estigué precedida per un gran acte d'adhesió al Paranimf de la Universitat, el dia 30 d'octubre. Hi intervingueren representants de totes les organitzacions juvenils i culturals que hi havia a València, i de les que Mercedes formava part.
Vicente Muñoz Suay va escriure sobre Mercedes Sampedro: «…recorde a Mercedes durant la guerra, en el Paranimf, parlant-nos com un tribú (supose que no es pot dir ‘tribuna') de la Revolució Francesa. Seria durant el Congrés del 37?» Posteriorment, sobre una conferència de Vicente Marco Orts recorda a Mercedes per segona vegada en el Paranimf i diu: «Va mencionar la República, el soterrament de Marco Miranda, va citar D. Juan… Va presidir M. Sampedro (el Paranimf, de nou). En eixir anàrem a sopar, amb V. M. uns quants amigots: Talón, Juanjo, Félix, Ribelles, Bonet, Llaneza... fins a 28-30. Crits de FUE, FUE, FUE. Estan bojos».
Malgrat la seua joventut en aquesta etapa, fou una estudiant amb inquietuds polítiques, preocupada pels assumtes socials… una lluitadora incansable.
|
[
"Qui va ser Mercedes Sampedro Calvo?",
"D’on va formar part?",
"Amb qui va contraure matrimoni?",
"A quines comissions va pertànyer?",
"Quin paper social va tenir a la FUE?",
"I a la Unió de Xiques?",
"Què va assolir a Lluís Vives?",
"Per què el seu institut va voler crear una espectacular festa d’introducció?",
"Què va redactar el Front Universitari per homenatjar-los?",
"Quan es va dur a terme la presentació?",
"Qui hi va participar?",
"Què se’n recorda Muñoz de Sampedro al Paranimf en la Guerra Civil?",
"I Marco?",
"Què van exclamar tot junts en sortir de la reunió?",
"Com es descriu a la valenciana?"
] |
{
"answer_end": [
105,
148,
214,
592,
746,
1035,
1711,
2023,
2636,
2711,
2915,
3184,
3380,
3584,
3733
],
"answer_start": [
0,
107,
150,
467,
614,
842,
1424,
1793,
2308,
2649,
2811,
2953,
3200,
3427,
3629
],
"input_text": [
"Una activista política, feminista, socialista.",
"De la FUE.",
"Amb Eugenio Puig.",
"A la Joventut Socialista Unificada (JSU) i a la Unió de Xiques (Unión de Muchachas).",
"Atenia els evacuats de la zona ocupada.",
"Teixien robes d'abrigar i recollien diners per a les colònies i per al front.",
"En 5è curs assolí més del 90% de les matrícules d'honor que s'atorgaren.",
"Per la manca de l'acte tradicional de la universitat que es retardava.",
"Potentíssimes organitzacions de batxillers que estan demostrant diàriament que mereixen ocupar el lloc d'honor que avui ocupen en la FUE de València.",
"El dia 1 de novembre.",
"Representants de totes les organitzacions juvenils i culturals que hi havia a València.",
"Que els parlava com un tribú de la Revolució Francesa.",
"Va mencionar la República, el soterrament de Marco Miranda, va citar D. Juan.",
"FUE, FUE, FUE.",
"Com una estudiant amb inquietuds polítiques, preocupada pels assumtes socials… una lluitadora incansable."
]
}
|
books
|
Beneïda sia la penitència!
A cada respir, un raig de sol moria en l'aire que s'omplia de porpra. L'or volava pel cel. Els ceps, que havien passat l'agonia tardoral, tenien la saba aturada dintre ses rels fredes. En tot se sentia la son misteriosa de l'hivern que regnava fatídica, lenta i muda, com una mort encantada. Les fulles seques, esperaven com una sentència eterna, aquella ventada macabra que les faria caure.
Capvespre d'hivern. A cada respir moria un raig de sol i naixia en el cor un bri de tristícia. La neu que vivia al cim de les muntanyes s'anava perdent en les tenebres que omplien el cel i obrien els parpres dels estels que brillaven enfredolicats.
L'Andreu donà el darrer cop d'aixada, escampà una mirada pel cel, plegà les eines i el cabàs on duia la minestra i, embolcallant-se amb la manta pesant, va encaminar-se cap a casa seva amb pas feixuc i posat atuït; tot aquell dia l'havia passat treballant. Feia un munt de mesos que no havia fet un jornal sencer com aquell dia, i això li feia néixer aquella joia benaurada que havia mort dintre la seva ànima feia molt de temps. La quietud d'aquell capvespre d'hivern va entrar en el fons de la seva ànima sovint solcada per la correntia de penediments, agrors i recances. La nit avançava damunt de tot. L'or del sol havia besat l'or de les argelagues florides i la neu dels camps de citrons. Els núvols s'havien aturat, l'aire s'adormia i esclataven els estels. La nit avançava, omplint el ulls de tenebres, l'esperit de paüra, la carn lassa de fredors i les oïdes d'un silenci llarg i pregon que aclaria el pensament i feia bategar el cor amb més força. L'Andreu no podia fer-hi més; son cervell fruitava idees llòbregues, trenava recordances tenebroses i de tant en tant els dubtes i recels zigzaguejaven son esperit com els llampecs d'un temperi. Llavors s'aturava i romania pensívol, immòbil, xuclat per aquell esbart de coses que passaven per la seva frontalera com una visió infinita de dolor. L'Andreu era ferit per un corcó etern, per un encongiment de cor. Se'l sentia petit, petit, ccm arrupit per un fred glaçat, per aquell fred tan paorós que sent l'ànima quan no està arrecerada pel consol calinós que dóna la bonesa confortant. L'Andreu es veia perdut, com un arbre defallit per l'abraçada fatídica d'una eura xucladora i cruel, sentint-se fugir la vida, sense poder apartar-se de l'abraçada mortal. Sentia que les penes li pujaven cor amunt com una eura malastruga, entortolligant-lo, fent-lo defallir, xuclant- li la saba que li donava delit i fent-li engroguir la faç, com les fulles que van morint, morint sense un gemec, sense tan sols un respir, ni aquell badall que fa obrir els llavis dels morents com si volguessin exhalar els darrers adéus a la claror de la vida que deixen eternament. I ell com els arbres xuclats per les eures, es veia indefens. Aquell delit ferreny que li havia donat crit per tota la contrada, aquella valentia coneguda per tot, no podien alliberar-lo d'aquell rosec pregon i constant que havia creat una estalactita de dolor que es clavava en son pit nit i dia. I aquell capvespre, més que mai, sentia la dolor amb el contrast de la joia d'haver treballat amb ardidesa. Aquell capvespre se sentia com si una confessió involuntària li mogués els llavis commosos i movia la testa en la fosca i sospirava en la gebror i sentia com una nosa als ulls, i una gota bullent caigué damunt sa mà rasposa i colrada. L'Andreu va restar corglaçat, mirà el cel reblert de celístia. No hi havia cap núvol, no hi havia cap arbre a prop; el dia havia estat eixut i cap fullatge no podia haver regalimat l'aigua copsada del cel, i ell tenia una gota damunt sa mà que no gosava moure ni esguardar-la, i va pensar esfereït : -Ploro!… Quina nyèrria tinc!… i tot per gallòfol!… jo no só jo!… avui criaturejo!… ploro ¡tant garnagàs!… si em veiés la Tecla… i el sometent… i fins els senglars!… quina riota!- L'Andreu, temerós que en arribant a casa seva li coneguessin que havia plorat, va asseure's prop d'una soca d'alzina voltada d'un flotó de bolets que creixien en la humitat. Allí, sol, anorreat i adolorit, va repassar tota la seva història.
|
[
"Què li passava al protagonista cada vegada que inhalava?",
"Què els passava als bolets d’ou?",
"En quina estació de l’any es trobava l’Andreu?",
"Què feia la neu del puig?",
"On es va dirigir el noi després de treballar?",
"Per què se sentia feliç?",
"S’estava fent fosc?",
"Com va canviar el cel?",
"Què li venia al cap al personatge?",
"Per què es trobava petit?",
"Com l’afectaven els disgustos?",
"Quin va ser el resultat?",
"Quines contrarietats sentia?",
"Quins eren els seus sentiments aquell capvespre?",
"Al final va descobrir que estava plorant?"
] |
{
"answer_end": [
72,
210,
270,
638,
923,
1041,
1271,
1430,
1762,
2210,
2527,
2840,
3185,
3362,
3728
],
"answer_start": [
27,
118,
212,
514,
821,
925,
1242,
1362,
1625,
2036,
2384,
2780,
3079,
3187,
3630
],
"input_text": [
"Un raig de sol moria en l'aire.",
"Tenien la saba aturada dintre ses rels fredes.",
"A l'hivern.",
"S'anava perdent en les tenebres i obrien els parpres dels estels.",
"A casa seva.",
"Perquè feia un munt de mesos que no havia fet un jornal sencer com aquell dia.",
"Sí.",
"Els núvols s'havien aturat i esclataven els estels.",
"Idees llòbregues, recordances tenebroses i de tant en tant dubtes i recels.",
"Per aquell fred tan paorós que sent l'ànima quan no està arrecerada pel consol calinós que dóna la bonesa confortant.",
"Li pujaven cor amunt com una eura malastruga, entortolligant-lo, fent-lo defallir, xuclant- li la saba que li donava delit.",
"Es veia indefens.",
"La dolor i la joia d'haver treballat amb ardidesa.",
"Se sentia com si una confessió involuntària li mogués els llavis commosos i movia la testa en la fosca i sospirava en la gebror i sentia com una nosa als ulls.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Gabaon (àrab: جبعون, Jabaʿūn; hebreu: גבעון) fou una antiga ciutat de Palestina. Les excavacions estableixen que fou fundada vers el 3000 aC i va servir de fortalesa per controlar la vall d'Aialon que portava a la plana costanera de Canaan; fou una de les quatre ciutats del hivites i capital del regne dels hivites, i els seus habitants són descrits com a bons combatents (Josuà 10:2); no s'han trobat signes de destrucció de la ciutat.
Suposadament, segons la Bíblia, Josuè la volia atacar però als habitants es van declarar estrangers com els israelites i van fer un tractat de pau i d'aliança. Després del tractat els reis amorites de Jerusalem, Hebron, Jarmuth, Lachish i Eglon van formar una lliga i van atacar Gabaon; la ciutat va demanar ajut als jueus, que la van enviar amb 4000 soldats que van marxar de nit des Gilgal i van atacar a la lliga de reis derrotant-la i obligant als amorites a retirar-se cap a l'oest a Makkedah a la vall d'Aialon (i més tard a la plana de Bethoron) on van morir més amorites que en combat.
Més tard, quan Josuè va saber que els gabaonistes eren cananeus i no estrangers, els va obligar a esdevenir aiguaders (portadors d'aigua) i llenyataires als serveis dels israelites. Aquests van permetre als habitants de la ciutat viure a Cefirah, Beeroth i Kiriathkarim amb altres cananeus i Gabaon fou ocupada i fou assignada a la tribu de Benjamí essent llavors poblada per levites. A la mort de Saül els generals Abner i Joab, (els respectius comandants de Saül —i del seu fill Ishbosheth— i David) van tenir una trobada a la ciutat La batalla de la llacuna de Gabaon va donar la victòria a Joab (Joab ben Zeruiah); el lloc es va dir des de llavors Helkath Hazzurim (Camp d'espases). Durant el regnat de David fou part del regne unificat d'Israel i Judà i la ciutat va participar en la revolta contra el rei sota la direcció d'un agitador anomenat Sheba; el cap general de la revolta, Amasa, fou perseguit per Joab, general de David, fins a Gabaon, on el va matar i el seu cadàver va quedar al mig del carrer. Durant una epidèmia de fam que va durar tres anys, David va consultar al seu deu al fet que era degut i se li va dir que per causa de què el rei Saül havia matat als gabaonites o els havia expulsat, i per esmenar l'error hauria de permetre que els gabaonites matessin a set successors mascles de Saül a la veïna Gibeah.
El rei Salomó va fer una sacrifici a la plaça major de Gabaon i suposadament se li va aparèixer deu en somnis i li va dir que podia demanar qualsevol cosa, i Salomó va respondre que li donés la facultat de governar acertadament i distingir el bé del mal.
La ciutat fou usada en els segles següents com a centre religiós amb un tabernacle que més tard fou traslladat a Jerusalem. No torna a ser esmentada fins al 600 aC quan el profeta Jeremies parlava de la destrucció de Jerusalem pels babilonis mentre el profeta de Gabaon, Ananies, predicava la condemnació de Nabucodonosor II. La ciutat es va lliurar de ser destruïda pels babilonis, i durant l'exili va continuar essent habitada.
Flavi Josep situa la ciutat propera a Jerusalem, però dona diverses distàncies. Eusebi diu que era a uns 6 km a l'oest de Betel, però Sant Jeroni la situa a la mateixa distància però a l'est; probablement aquesta darrera indicació és errònia. Hom pensa que és la moderna Al-Jib, que té algunes restes antigues; una font d'aigua, i aquesta aigua marxa cap a una cisterna que es feia servir com a reserva, i que encara es pot veure. La ciutat també emmagatzemava molt de vi, probablement el principal producte cultivat.
|
[
"Qui va ser Gabaon?",
"Quan va ser establerta?",
"De què va ser capital?",
"Què va impedir que Josuè envaís la ciutat?",
"Però, posteriorment, qui la va conquerir?",
"Quina va ser la repercussió de la mentida dels habitants de Gabaon?",
"Finalment, qui va acabar residint-hi?",
"Quin paper va tenir la localitat en el mandat de David?",
"Per què hi va haver fam durant 3 anys?",
"Quan al rei Salomó se li va aparèixer a la plaça déu, què li va demanar?",
"Quina finalitat tenia a partir de llavors?",
"En quin moment es va tornar a mencionar l’urbs?",
"Va ser també devastada pels babilonis?",
"Segons Eusebi, on es trobaria Gabaon?",
"Quina ciutat podria ser avui en dia?"
] |
{
"answer_end": [
80,
141,
316,
597,
724,
1213,
1416,
1843,
2243,
2619,
2685,
2784,
3002,
3178,
3328
],
"answer_start": [
0,
82,
242,
471,
599,
1048,
1325,
1720,
2046,
2366,
2621,
2745,
2947,
3131,
3294
],
"input_text": [
"Una antiga ciutat de Palestina.",
"Vers el 3000 aC.",
"Del regne dels hivites.",
"Que els habitants es van declarar estrangers com els israelites.",
"Els reis amorites de Jerusalem, Hebron, Jarmuth, Lachish i Eglon.",
"Els va obligar a esdevenir aiguaders (portadors d'aigua) i llenyataires als serveis dels israelites.",
"La tribu de Benjamí, els levites.",
"Va participar en la revolta contra el rei.",
"Perquè el rei Saül havia matat als gabaonites o els havia expulsat.",
"Que li donés la facultat de governar acertadament i distingir el bé del mal.",
"Com a centre religiós.",
"Al 600 aC.",
"No.",
"A uns 6 km a l'oest de Betel.",
"Al-Jib."
]
}
|
vilaweb
|
El president Carles Puigdemont va ser entrevistat al programa The Alex Salmond Show, de la cadena russa Russia Today. Puigdemont, descrit per Salmond com un dels polítics actualment més famosos del món, va reclamar al president espanyol, Mariano Rajoy, i a les institucions europees que obrin una nova etapa de diàleg i negociació amb Catalunya si el 21-D guanyen les forces independentistes. ‘Si la majoria del poble català vol ser independent, és una resposta real, una realitat, i nosaltres hem de fer política amb la realitat, no amb la fantasia', va dir. Vegeu l'entrevista sencera a partir del minut 13.30 del vídeo de dalt. ‘Si en les properes eleccions guanyem, proposo al senyor Rajoy, al senyor Juncker, al senyor Tajani, acceptar-ho i començar una nova etapa de diàleg i negociació sobre aquesta realitat', va dir. Puigdemont es va reafirmat en valorar l'aplicació de l'article 155 a Catalunya com un error que ha obert una nova era al país, però es va mostrar confiat que al final d'aquesta era començarà la República catalana. ‘En aquestes condicions no és possible, no hi ha futur per Catalunya a Espanya', ha remarcat. ‘Estic convençut de la victòria' ha dit Puigdemont, que ha afegit que la democràcia prevaldrà i que els catalans han de resistir. Puigdemont ha recordat, a més, que no hi ha possibilitat d'aconseguir el procés sense negociació, i ha apel·lat també a l'ONU a implicar-se per ajudar convidant totes les parts a començar el diàleg i les negociacions. A Escòcia van celebrar un referèndum sobre la independència pactat amb el Regne Unit, així que Alex Salmond li va demanar la seva opinió sobre per què el govern espanyol no en va pactar cap. ‘Saben perfectament que una gran majoria a Catalunya no accepta la situació actual. La mentalitat dels dirigents espanyols, especialment de Rajoy, és de veure la unitat d'Espanya com una religió. Hi ha una incapacitat intel·lectual d'admetre la possibilitat que Espanya podria ser diferent en un futur', va respondre Puigdemont. L'ex-primer ministre escocès li va demanar per l'1 d'octubre i Puigdemont va dir que va ser un dia de la victòria però també molt tràgic i emotiu, especialment per les destrosses que la policia espanyola va fer a pobles de Girona. ‘Per mi va ser una primera senyal que Espanya podria usar la violència per derrotar un moviment democràtic', explica.
|
[
"On va participar Carles Puigdemont?",
"És un programa televisiu dels Estats Units?",
"Com el defineix el presentador?",
"Què ha exigit el president a Espanya i a la UE?",
"Què suggereix a Rajoy, Juncker i Tajani?",
"Què opina del 155?",
"Per què no es pot quedar Catalunya a l’estat espanyol?",
"Segons ell, què es necessita per dur a terme el procés?",
"A qui ha fet una crida perquè s’involucri?",
"Quina pregunta li ha fet Salmond, respecte als comicis d’Escòcia sobre la independència?",
"Quina ha estat la resposta del català?",
"Com diu que és el pensament de Rajoy d’Espanya?",
"De quina manera descriu l’U d’Octubre?",
"Per quin motiu?",
"Què va significar per ell això?"
] |
{
"answer_end": [
83,
116,
201,
391,
824,
951,
1132,
1360,
1414,
1671,
1755,
1867,
2147,
2231,
2349
],
"answer_start": [
0,
50,
118,
203,
631,
837,
1040,
1275,
1364,
1482,
1674,
1757,
2002,
2116,
2233
],
"input_text": [
"Al programa The Alex Salmond Show.",
"No.",
"Com un dels polítics actualment més famosos del món.",
"Que obrin una nova etapa de diàleg i negociació amb Catalunya si el 21-D guanyen les forces independentistes.",
"Que si en les properes eleccions guanyen, que ho acceptin i comencin una nova etapa de diàleg i negociació sobre aquesta realitat.",
"Com un error que ha obert una nova era al país.",
"Perquè en aquestes condicions no és possible.",
"Negociació.",
"A l'ONU.",
"Li va demanar la seva opinió sobre per què el govern espanyol no en va pactar cap.",
"Que saben perfectament que una gran majoria a Catalunya no accepta la situació actual.",
"El de veure la seva unitat com una religió.",
"Com un dia de la victòria però també molt tràgic i emotiu.",
"Per les destrosses que la policia espanyola va fer a pobles de Girona.",
"Una primera senyal que Espanya podria usar la violència per derrotar un moviment democràtic."
]
}
|
books
|
-Començo per vostè, senyor oncle estimat, ja que vostè representa aquí nostra suprema autoritat espiritual- deia en Ramon, tot mostrant-li un hermós gotim pansit al sol, -i li dedico aquesta hermosura, que simbolitza l'aliment de l'ànima com fórmula de la sagrada sang de Jesucrist. Faltat de la saba vivificadora de la planta, les assoleiades li han pansit els grans, xuclan-los-hi la substància sobrera, però quintaessenciant sos elements i tornant-los incorruptes. Ara és tot dolçor, com certes ànimes de virtuts purificades per les sequedats del món.
El vell Rector copsà la intenció i finesa de la dedicatòria, i acceptà el present espurnejant-li els ulls.
-Dono la preferència al clero, per lo mateix que es veu avui tan atrotinat- seguí en Montbrió. -Mossèn Isidro, va per vostè: accepti'm aquest pessigadet de gerds, que semblen talment de coral. Se cullen entre aquells esbarzers del cingles, a on vostè hi alça les perdius. Un s'hi esgarrapa les mans per a abastar-los, com se les esgarrapa també vostè per a reclutar aquells estols de brivalls mig salvatges als quals, per a ensenyar-los la doctrina, té de començar per ensenyar-los a parlar, i així com els sacrificis de sa missió se li centupliquen en satisfaccions del cor, també copsarà les dolceses d'aquesta fruita bosquerola i esquerpa per excel·lència.
Vaig per a donya Dolors, l'excel·lent mare i mestressa model… Vaja, no en diré pas més, per no sufocar-la. Però permeti'm que li dediqui aquesta escollida mostra dels excel·lents fruits de nostra terra; aquesta poma camosina, que no té rival en el món, i el dia que aprenguem a conrear-la serà una font de riquesa per a nostres muntanyes. Vull afegir-hi que les virtuts d'aquesta fruita no són ben apreciades sinó pels que han tingut ocasió d'assaborir-les. ¡Vegi-la, que daurada, que sencera i que aromàtica! Aquí no hi ha desperdici; tota ella és cor.
I, mentre la poma giravoltava lleugera per la punta de sos dits, la fulla del ganivet la despullava de la pela, que anava allargant-se i caient en graciosa espiral.
|
[
"Quin paper té el tiet en aquesta situació?",
"Què li ensenya en Ramón?",
"Què diu que representa?",
"Com són alguns esperits?",
"El tiet accepta el regal?",
"Quina cosa li dona el Montbrió al pare Isidro?",
"On els ha trobat?",
"Com defineix els gerds?",
"A qui vol anar a buscar?",
"Quines virtuts diu d’ella?",
"Quina fruita li regala, entre d'altres?",
"Creu que és la millor del planeta?",
"Prové de les seves serres?",
"Com és aquesta fruita?",
"Li treu la pell?"
] |
{
"answer_end": [
106,
168,
281,
553,
660,
823,
900,
1320,
1345,
1382,
1546,
1573,
1659,
1830,
2039
],
"answer_start": [
1,
108,
139,
468,
555,
738,
855,
1238,
1322,
1333,
1434,
1533,
1533,
1781,
1876
],
"input_text": [
"És la suprema autoritat espiritual.",
"Un hermós gotim pansit al sol.",
"L'aliment de l'ànima com fórmula de la sagrada sang de Jesucrist.",
"Dolços.",
"Sí.",
"Un pessigadet de gerds.",
"Entre uns esbarzers del cingles.",
"Com una fruita bosquerola i esquerpa per excel·lència.",
"A donya Dolors.",
"Excel·lent mare i mestressa model.",
"Una poma camosina.",
"Sí.",
"No.",
"Daurada, sencera i aromàtica.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Mèlite (en grec antic Μελίτη) va ser, segons la mitologia grega, una nàiade filla del déu-riu Egeu.
Aquesta nimfa vivia a l'illa de Corcira (actualment Corfú) i era un dels amors de Zeus i també d'Hèracles. Zeus la va deixar triar i ella preferí Hèracles. Va donar a llum un fill d'aquest heroi, Hil·los, que alguns consideren diferent del fill d'Hèracles i Deianira. La tradició explica que Hèracles, desterrat, va buscar refugi a Corcira després d'haver mort els seus fills. Va decidir descansar prop d'un llac on vivien Mèlite i les seves germanes. Mèlite, enamorada de l'heroi, l'amagà en la part més obscura del llac, lluny de les seves germanes, on van engendrar Hil·los.
Mèlite va ser maleïda per Zeus pel fet d'haver triat un mortal abans del primer dels déus, i va castigar-la fent que no pogués unir-se mai més amb Hèracles ni amb cap mortal. Hèracles se n'anà aviat de l'illa, i la va oblidar, però ella va ser una de les dones que va plorar al seu funeral. Hil·los es va convertir en cap dels heràclides quan aquests van anar a atacar Tirint per acabar amb Euristeu.
|
[
"Qui era Mèlite?",
"De qui era descendent?",
"On residia?",
"De qui era amant?",
"Però, per qui es va decantar?",
"Com s’anomenaria el seu fill?",
"Per què l’heroi va anar a Corcira?",
"On va decidir dormitar?",
"Què va fer Mèlite en ell?",
"En aquell moment, se sentia atreta per Hèracles?",
"Quina va ser la resposta de Zeus a la nàiada per haver triat al mortal?",
"Quina va ser la maledicció?",
"L’home la recordaria sempre?",
"Tot i això, com va reaccionar ella al seu enterrament?",
"En què va esdevenir el fill d’ambdós?"
] |
{
"answer_end": [
75,
98,
139,
205,
254,
303,
439,
550,
621,
580,
767,
851,
903,
967,
1077
],
"answer_start": [
0,
0,
100,
161,
207,
256,
368,
477,
552,
552,
678,
771,
853,
905,
969
],
"input_text": [
"Una nàiade.",
"Del déu-riu Egeu.",
"A l'illa de Corcira.",
"De Zeus i també d'Hèracles.",
"Per Hèracles.",
"Hil·los.",
"Per buscar refugi.",
"Prop d'un llac on vivien Mèlite i les seves germanes.",
"L'amagà en la part més obscura del llac.",
"Sí.",
"Va ser maleïda.",
"No poder unir-se mai més amb Hèracles ni amb cap mortal.",
"No.",
"Va plorar.",
"En cap dels heràclides quan aquests van anar a atacar Tirint per acabar amb Euristeu."
]
}
|
mitologia
|
Esciró (en grec antic Σκίρων o Σκείρων Skiron o Skeiron) va ser segons la mitologia grega un corinti fill de Pèlops, o potser de Posidó que s'havia establert en territori de Mègara en un lloc anomenat Roques Esciròniques, per on passava el camí que corria vora la costa. Obligava els viatgers a rentar-li els peus i quan ho feien els llençava al mar on una enorme tortuga devorava els cossos de les víctimes. Teseu, quan anava de Trezè cap a Atenes, el va matar. A l'estoa d'Atenes un grup escultòric representava a Teseu matant a Esciró.
Però a Mègara s'explicava una altra història. Deien que Esciró va ser un heroi benefactor, i descendia de les millors famílies del país. Estava casat amb Cariclo, filla de Cicreu, que era fill de Salamina i Posidó. Del matrimoni d'Esciró i Cariclo va néixer Endeis, que va ser l'esposa d'Èac i la mare de Telamó i de Peleu. Segons aquesta llegenda, Teseu no l'hauria mort de retorn d'Atenes, sinó quan ja era rei i va fer una expedició per apoderar-se d'Eleusis. Una tradició diferent deia que Teseu i Esciró eren parents, perquè Esciró era fill de Canet i d'Heníoque, filla de Piteu i per tant germana d'Etra, la mare de Teseu. Teseu i Esciró eren cosins germans, i es deia que per purificar-se d'aquesta mort, Teseu havia establert els Jocs Ístmics, en honor d'Esciró.
També es presenta a Esciró com un fill del rei de Mègara, Pilas. El seu avi era Clesó i el seu besavi Lèlex. S'havia casat amb una de les filles del rei d'Atenes, d'on el van expulsar els fills de Mecíon. Va barallar-se amb Nisos, un dels seus cunyats, quan Pandíon ja havia mort, perquè Nisos havia obtingut el tron de Mègara. Tots dos es van sotmetre al judici d'Èac, que va distribuir el poder entre l'un i l'altre. Va donar la reialesa a Nisos i el comandament de l'exèrcit a Esciró.
|
[
"A quina tradició pertany Esciró?",
"Qui era el seu pare?",
"On vivia?",
"Què li feia a la gent que passava per allà?",
"Finalment, qui el va assassinar?",
"Però, com se’l representa a Mègara?",
"Qui era la seva dona?",
"Qui seria el seu fill?",
"I en aquest mite, quan el mataria Teseu?",
"En la tercera història, per què es relaciona a Teseu amb Esciró?",
"Quina relació tenien?",
"Per tant, què va crear Teseu per sentir-se millor d'haver-lo matat?",
"En una altra llegenda, de qui era fill?",
"Per què va tenir una disputa amb Nisos?",
"Gràcies al judici, què se li va atorgar a cadascun?"
] |
{
"answer_end": [
100,
135,
220,
349,
461,
674,
700,
803,
1000,
1166,
1202,
1308,
1373,
1636,
1796
],
"answer_start": [
0,
57,
57,
181,
409,
539,
676,
754,
863,
1002,
1168,
1204,
1310,
1515,
1638
],
"input_text": [
"A la mitologia grega.",
"Pèlops o Posidó.",
"A Mègara, en un lloc anomenat Roques Esciròniques.",
"Obligava els viatgers a rentar-li els peus i quan ho feien els llençava al mar.",
"Teseu.",
"Com un heroi benefactor, i com un descendent de les millors famílies del país.",
"Cariclo.",
"Endeis.",
"Quan ja era rei i va fer una expedició per apoderar-se d'Eleusis.",
"Perquè Esciró era fill de Canet i d'Heníoque, filla de Piteu i, per tant, germana d'Etra, la mare de Teseu.",
"Eren cosins germans.",
"Els Jocs Ístmics.",
"De Pilas, el rei de Mègara.",
"Perquè Nisos havia obtingut el tron de Mègara.",
"A Nisos, la reialesa; i a Esciró, el comandament de l'exèrcit."
]
}
|
books
|
-Emprò t'ho penses.
-Me cal estar-ne segura.
-I, con ho estiguis, me volràs?
-Ja t'ho he dit.
-Doncs… tracte fet?
-Tracte fet.-
I mentre la Malena es perdia, fosca enllà, pel camí del poble, en Biel s'entaforava per les foscors dels alzinars, fent via cap al seu estatge. Estava alegre, amb una alegria com mai de la vida l'hagués sentit d'altra, ni el dia en que per primera vegada s'havien contat, amb la Malena, llur estimació. I és que aleshores la satisfacció era una sola, mentre que ara en tenia dues: la de saber-se estimat i la d'estar segur que la dona que estimava no seria de ningú més que d'ell.
Per això, donant eixida al goig que li inundava l'ànima, va llançar una corranda al vent:
-«Ira de bet, Jan, te cremàs! quina minyona t'has cercada! Ira de bet, Jan, te cremàs! Tu bé la vols, pro no l'hauràs!»
|
[
"Què diu Biel?",
"Què necessita Malena?",
"Què espera el noi d’ella quan estigui segura?",
"Així doncs, creen un pacte?",
"Cap a on va marxa la noia?",
"I ell?",
"Per on?",
"Com es troba?",
"De quina manera ho descriu?",
"Quin altre fet el fa molt feliç?",
"La Malena i ell s’estimaven?",
"Per què està content?",
"Quin tipus de cançó canta a continuació?",
"Per quin motiu?",
"Com és el càntic?"
] |
{
"answer_end": [
18,
43,
75,
125,
189,
270,
270,
285,
345,
429,
429,
607,
689,
689,
821
],
"answer_start": [
1,
21,
46,
95,
128,
191,
191,
272,
272,
303,
364,
440,
666,
609,
666
],
"input_text": [
"Emprò t'ho penses.",
"Estar segura.",
"Que el vulgui.",
"Sí.",
"Cap al poble.",
"Cap al seu estatge.",
"Per les foscors dels alzinars.",
"Alegre.",
"Com mai de la vida l'hagués sentit d'altra.",
"El dia en que per primera vegada s'havien contat, amb la Malena, llur estimació.",
"Sí.",
"Per la satisfacció de saber-se estimat i per la d'estar segur que la dona que estimava no seria de ningú més que d'ell.",
"Una corranda.",
"Per donar eixida al goig que li inundava l'ànima.",
"Ira de bet, Jan, te cremàs! quina minyona t'has cercada! Ira de bet, Jan, te cremàs! Tu bé la vols, pro no l'hauràs!"
]
}
|
mitologia
|
A la mitologia cèltica i irlandesa, Cathbad és el primer druida del Regne de l'Ulster, molt reputat com a profeta, i també un guerrer el nom del qual significa "matador en combat". La seva llegenda es conta al Cicle de l'Ulster.
Està nuvi amb la reina Ness, i els seus fills són el rei Conchobar mac Nessa i Findchoem, esposa d'Amergin. Cathbad és també pare dels druides Genann Gruadhsolus i Imrinn i avi de l'heroi Cú Chulainn, del que és tutor. Quan Setanta assoleix l'edat de cinc anys, ho rebateja com Cú Chulainn.
Mentre estaven en guerra Cathbad va assassinar els dotze tutors de Ness, la va sorprendre nua a punt de banyar-se i en represàlia va robar els seus vestits i armes. Cathbad li va assegurar que no perdria la vida si acceptava tres condicions: la pau, l'amistat i el matrimoni. El matrimoni seria provisional. Cathbad va profetitzar que la bonica i desgraciada Deirdre provocaria la destrucció de l'Ulster, i que el seu petit fill Cú Chulainn tindria una existència gloriosa, encara que breu.
A la narració La Tain Bo Cuailnge, provoca la mort de l'emissari Sualtam, que ha parlat sense permís, perquè segons un geis o tabú, «ningú no parla davant el rei i el rei no parla davant el seu druida».
|
[
"De qui es tracta Cathbad?",
"En quina creença?",
"A què més es dedicava?",
"Què vol dir el seu nom?",
"On es narra el seu mite?",
"Qui era la seva muller?",
"Qui són els seus fills?",
"Què va fer Cathbad amb els professors de Ness?",
"I com la va castigar quan se la va trobar despullada?",
"Quins requisits havia de complir si volia viure?",
"Quin presagi va anunciar de Deirdre?",
"I de Cú Chulainn?",
"Què es comenta a La Tain Bo Cuailnge?",
"Per què?",
"Què diu una interdicció al respecte?"
] |
{
"answer_end": [
85,
63,
133,
179,
227,
256,
399,
591,
683,
794,
923,
1009,
1083,
1111,
1212
],
"answer_start": [
36,
0,
44,
117,
181,
229,
260,
538,
593,
693,
828,
836,
1011,
1046,
1085
],
"input_text": [
"Del primer druida del Regne de l'Ulster.",
"En la mitologia cèltica i irlandesa.",
"Era guerrer.",
"Matador en combat.",
"Al Cicle de l'Ulster.",
"La reina Ness.",
"El rei Conchobar mac Nessa, Findchoem, i els druides Genann Gruadhsolus i Imrinn.",
"Els va assassinar.",
"Li va robar els seus vestits i armes.",
"La pau, l'amistat i el matrimoni.",
"Que provocaria la destrucció de l'Ulster.",
"Que tindria una existència gloriosa, encara que breu.",
"Que provoca la mort de l'emissari Sualtam.",
"Perquè ha parlat sense permís.",
"Que ningú no parla davant el rei i el rei no parla davant el seu druida."
]
}
|
mitologia
|
Filonides (en llatí Philonides, en grec antic Φιλωνίδης) fou un poeta atenenc de la vella comèdia, que va viure al segle IV aC.
Amic d'Aristòfanes, és més conegut per haver presentat algunes comèdies d'aquest autor, que per les seves pròpies obres. Anteriorment, segons Suides i Eudòcia Macrembolites, va ser un pintor de cert mèrit.
Es coneixen per Suides els títols de tres de les seves nombroses comèdies, Ἀπήνη (El carruatge), Κόθορνοι (Els coturns) i Φιλέταιρος (Filetairos), encara que alguns crítics consideren que diverses obres d'Aristòfanes es van presentar amb el nom de Filonides. Quan un poeta volia fer representar una obra seva, havia de demanar un cor a l'arcont, que el concedia o no segons la seva opinió del mèrit de l'obra, o també per la influència política de l'autor. Els arconts havien negat cors a algunes obres de Sòfocles i Cratí d'Atenes. I encara que s'aconseguís el cor, hi havia la decisió última del públic, que podia fer fracassar la millor obra. Per reduir les dificultats, els poetes joves podien fer dues coses, o bé presentar amb el seu nom una obra d'algun poeta ja reconegut i popular per aconseguir fama, o bé aprofitar el prestigi d'algun autor conegut i estrenar l'obra amb el nom d'aquell. Per això algunes obres d'Aristòfanes porten el nom d'altri. Un passatge d'Aristòfanes explica les tres fases de la producció d'un autor. Primer ajudava a un altre poeta en la composició dels passatges menys importants de l'obra. A continuació presentava els seus propis drames amb el nom d'un altre autor, i finalment, si havia tingut èxit, les seves obres ja portaven el seu propi nom.
Sembla que Aristòfanes va presentar amb el nom de Filonides les obres Els núvols (423 aC), Les vespes (422 aC), Proagon (422 aC, perduda), Amphiaraos (414 aC, també perduda) i Les granotes (405 aC).
Un fill de Filonides, Nicòcares, també va ser un poeta de la vella comèdia.
|
[
"Qui va ser Filonides?",
"En quina època va existir?",
"Amb qui s’avenia?",
"Per què va esdevenir famós l'atenenc?",
"A què es dedicava abans de la poesia?",
"Què són els Suides?",
"Però, qui va anomenar els seus escrits com a Filonides?",
"Què s’havia de fer si algú volia interpretar alguna peça seva?",
"A qui se’ls havia prohibit?",
"Com podien actuar els artistes més joves, per tal que sigui més fàcil representar l’obra?",
"Què esmenta un fragment d’Aristòfanes?",
"Què s’havia de dur a terme primer?",
"I posteriorment?",
"Quins treballs es van exposar com a Filonides?",
"El descendent de Filonides es va dedicar al mateix que ell?"
] |
{
"answer_end": [
97,
126,
162,
214,
318,
479,
591,
678,
865,
1231,
1368,
1460,
1537,
1808,
1893
],
"answer_start": [
0,
99,
128,
128,
250,
334,
481,
593,
791,
940,
1293,
1370,
1462,
1643,
1819
],
"input_text": [
"Un poeta atenenc de la vella comèdia.",
"En el segle IV aC.",
"Amb Aristòfanes.",
"Per haver haver presentat algunes comèdies d'Aristòfanes.",
"A la pintura.",
"Els títols de tres de les seves nombroses comèdies, Ἀπήνη (El carruatge), Κόθορνοι (Els coturns) i Φιλέταιρος (Filetairos).",
"Aristòfanes.",
"Havia de demanar un cor a l'arcont.",
"A algunes obres de Sòfocles i Cratí d'Atenes.",
"Presentar amb el seu nom una obra d'algun poeta ja reconegut i popular per aconseguir fama, o bé aprofitar el prestigi d'algun autor conegut i estrenar l'obra amb el nom d'aquell.",
"Les tres fases de la producció d'un autor.",
"Ajudar a un altre poeta en la composició dels passatges menys importants de l'obra.",
"Presentar els seus propis drames amb el nom d'un altre autor.",
"Els núvols, Les vespes, Proagon, Amphiaros i Les grantoes.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
La batllessa de Vic, Anna Erra, està sorpresa perquè la fiscalia de Barcelona ha decidit d'obrir diligències i demanar als Mossos d'Esquadra que investiguin si l'emissió dels missatges per megafonia que s'han sentit a la plaça cada dia fins l'Onze de Setembre poden ser constitutius d'algun delicte. Erra ha criticat que se n'hagi assabentat pels mitjans de comunicació. ‘Encara no hem rebut res', ha dit. Ha afegit que ara el consistori estarà a l'expectativa per saber què els demanen exactament. La batllessa ha recordat que la ciutat de Vic –on 18 regidors dels 21 són de formacions obertament independentistes– s'ha adherit a moltes iniciatives per ‘fer visible' la situació política. ‘Durant el mes d'agost no volíem que la gent s'oblidés que tenim presos i exiliats', ha dit. Ha explicat que no hi ha hagut cap tràmit administratiu on s'hagi registrat l'autorització de l'acció del megàfon de la plaça, sinó que la proposta es va fer oralment a un representant de l'equip de govern i es va acordar entre els membres. La fiscalia, que ha obert diligències a partir de la denúncia d'un particular, també vol determinar si l'emissió dels missatges ha implicat cap despesa de la corporació municipal, bé per la instal·lació dels altaveus, bé la confecció del missatge emès. Segons la batllessa, als investigadors els serà difícil de quantificar la despesa, perquè el sistema ja funciona habitualment. En diferents moments del dia, ha dit, sonen també els goigs de Sant Miquel. En el missatge, que va ser acordat amb l'ANC, Òmnium i els CDR, es lamenta la situació dels presos polítics i els exiliats. La locució deia: ‘No normalitzem la situació d'excepcionalitat i d'urgència nacional. Recordem cada dia que encara hi ha presos i exiliats. No ens desviem del nostre objectiu: la independència de Catalunya.' El missatge es va repetir cada dia fins a l'11 de setembre. A partir de llavors, només sonarà quan hi hagi alguna manifestació pels presos i exiliats o ens moments concrets.
|
[
"Qui és Anna Erra?",
"Per què està desconcertada?",
"Com ha arribat a ella aquesta notícia?",
"Creu que això està bé?",
"A què hauran d’esperar ara?",
"De quin fet ha volgut fer memòria?",
"Quants regidors de Vic estan a favor de l’autodeterminació?",
"De quants?",
"Què volien evitar durant l’estiu?",
"Què vol investigar també la Fiscalia?",
"Què n’opina d’això l’alcaldessa?",
"Quines altres coses es poden sentir a través dels megàfons?",
"Què deia el missatge polític que sonava a través d’ells?",
"Fins quina data es van reproduir aquestes paraules?"
] |
{
"answer_end": [
30,
298,
369,
369,
497,
688,
615,
614,
781,
1275,
1402,
1478,
1811,
1870
],
"answer_start": [
0,
21,
300,
300,
406,
499,
528,
528,
690,
1024,
1277,
1404,
1604,
1812
],
"input_text": [
"La batllessa de Vic.",
"Perquè la fiscalia de Barcelona ha decidit d'obrir diligències i demanar als Mossos d'Esquadra que investiguin si l'emissió dels missatges per megafonia que s'han sentit a la plaça cada dia fins l'Onze de Setembre poden ser constitutius d'algun delicte.",
"A través dels mitjans de comunicació.",
"No.",
"A saber què els demanen exactament.",
"Que la ciutat de Vic s'ha adherit a moltes iniciatives per fer visible la situació política.",
"18.",
"De 21.",
"Que la gent s'oblidés que tenen presos i exiliats.",
"Si l'emissió dels missatges ha implicat cap despesa de la corporació municipal, bé per la instal·lació dels altaveus, bé la confecció del missatge emès.",
"Que als investigadors els serà difícil de quantificar la despesa, perquè el sistema ja funciona habitualment.",
"Els goigs de Sant Miquel.",
"No normalitzem la situació d'excepcionalitat i d'urgència nacional. Recordem cada dia que encara hi ha presos i exiliats. No ens desviem del nostre objectiu: la independència de Catalunya.",
"Fins a l'11 de setembre."
]
}
|
vilaweb
|
El portaveu d'ERC al congrés espanyol, Joan Tardà, ha acusat Mariano Rajoy d'haver ‘corromput la veritat i el Tribunal Constitucional'. Segons ell, en el ple del congrés espanyol sobre el cas Gürtel, ja només li queda ‘l'ús de la força i la violència' per imposar-se a Catalunya. Per Tardà les institucions espanyoles no tenen cap autoritat moral a Catalunya perquè són percebudes com a ‘corruptes' i ‘incapaces de sintonitzar' amb els ciutadans. ‘Només rebem insults, apel·lacions a la violència i amenaces, i només els queda la força per a imposar el poder', ha dit. Tardà ha recordat la lletra de la cançó del Club Super 3: ‘Uh, oh, no tinc por', per dir que ser valent és millor que no tenir força, i que els catalans es queden amb ‘la valentia' mentre deixen al govern espanyol l'ús de la ‘força corrupta'. En una segona intervenció, el portaveu d'ERC ha posat el referèndum del primer d'octubre sobre la taula i ha demanat a Rajoy: ‘Per què us penseu que volem marxar? Per què us penseu que volem fundar una república?'. Davant del murmuri dels diputats, Tardà ha afegit: ‘Estem tips de la corrupció. Sí, estem tips de la corrupció, fins i tot al nostre país. Sí, sí, per descomptat. Què us penseu, que som imbècils? Que per als nostres fills volem una Catalunya corrupta?'.
|
[
"Qui és Joan Tardà?",
"Què ha retret a Mariano Rajoy?",
"Segon ell, quin és l’únic poder que li queda?",
"On ho ha comentat?",
"Sobre què parlaven?",
"Per què diu que Espanya no té cap influència moral a Catalunya?",
"Què s’obté només de les institucions espanyoles?",
"Quina cançó ha esmentat el dirigent d'ERC?",
"Amb quina finalitat?",
"A més, quin tema ha exposat?",
"Quines qüestions li ha realitzat a Rajoy?",
"Com ha estat la resposta dels representants?",
"De què estan farts?",
"Què no desitgen?"
] |
{
"answer_end": [
49,
134,
278,
217,
217,
445,
507,
648,
810,
915,
1026,
1076,
1105,
1277
],
"answer_start": [
0,
51,
136,
136,
136,
280,
448,
569,
600,
839,
916,
1027,
1061,
1190
],
"input_text": [
"El portaveu d'ERC al congrés espanyol.",
"D'haver corromput la veritat i el Tribunal Constitucional.",
"L'ús de la força i la violència per imposar-se a Catalunya.",
"En el ple del congrés espanyol.",
"Sobre el cas Gürtel.",
"Perquè és percebuda com a corrupta i incapaç de sintonitzar amb els ciutadans.",
"Insults, apel·lacions a la violència i amenaces.",
"La del Club Super 3: Uh, oh, no tinc por.",
"Per dir que ser valent és millor que no tenir força, i que els catalans es queden amb la valentia mentre deixen al govern espanyol l'ús de la força corrupta.",
"El referèndum del primer d'octubre.",
"Per què us penseu que volem marxar? Per què us penseu que volem fundar una república?",
"Estaven murmurant.",
"De la corrupció.",
"Una Catalunya corrupta per als seus fills."
]
}
|
bios
|
Berta Ferreras i Sanz, més coneguda com a Berta Ferreras, (Mataró, 9 de setembre de 1997) és una nedadora sincronitzada catalana. Va obtenir els seus primers èxits als Jocs Europeus de 2015.
Ferreras va començar a tenir reconeixement a l'equip estatal de natació sincronitzada després dels Jocs Europeus de 2015 en què va aconseguir tres medalla de plata al solo, en equip i en combinació.
En el solo va aconseguir 162.9758 punts, lluny de la russa i superant per poc a la seva rival austríaca. En modalitat d'equip va aconseguir 162.0406 punts al costat d'altres companyes, quedant-se lluny de les russes de nou. En combinació, l'equip espanyol va aconseguir 87.7333 punts per darrere de Rússia de nou.
Després d'aquest torneig internacional va disputar el Campionat d'Europa de natació de 2016 de Londres, en el qual va aconseguir dues medalles de bronze en el duet mixt tècnic i lliure al costat de Pau Ribes. En el duet tècnic van assolir la medalla de bronze després d'aconseguir 82.0645 punts a poc més de 4 de la medalla de plata que va aconseguir Itàlia. En el duet lliure van signar una altra medalla de bronze quedant-se aquesta vegada a menys d'1 punt de la plata, aconseguida de nou per un duet italià.
Al Campionat del Món de natació de 2017 de Budapest va competir de nou al costat de Pau Ribes i va aconseguir la cinquena plaça en el duet mixt tècnic amb 84.3336 punts a la final, i de nou la cinquena plaça en el duet lliure amb 85.7333.
Al Campionat d'Europa de Natació de 2018, que es va celebrar a Glasgow, va revalidar la medalla de bronze en el duet mixt tècnic juntament amb Pau Ribes, després que aconseguissin més de 82 punts. I en el duet lliure també van revalidar el bronze. També va aconseguir la medalla de bronze en la modalitat lliure per equips.
Al Campionat del Món de natació de 2019 va obtenir la seva primera medalla en un mundial, després d'aconseguir el bronze per equips en la modalitat de rutina especial.
|
[
"Qui és Berta Ferreras i Sanz?",
"Quan va debutar?",
"Quins premis va assolir?",
"Quina va ser la seva puntuació en el solo?",
"I en la d’equip?",
"Quin equip quedaria el primer?",
"On va participar Berta posteriorment?",
"En quina modalitat obtindria 82.0645 punts?",
"Per quants punts va quedar després d’Itàlia?",
"Quin certamen va tenir lloc el 2017?",
"Quines posicions va quedar Ferreras amb Pau Ribes?",
"A quina ciutat es va dur a terme el Campionat d’Europa de Natació l’any 2018?",
"El duet va aconseguir més de 90 punts?",
"En quines categories aconseguiria la mataronina la medalla de bronze?",
"Quin campionat guanyaria?"
] |
{
"answer_end": [
128,
189,
354,
429,
544,
702,
806,
998,
1061,
1285,
1440,
1524,
1649,
1776,
1852
],
"answer_start": [
0,
130,
277,
390,
495,
629,
704,
913,
957,
1215,
1267,
1454,
1560,
1526,
1778
],
"input_text": [
"Una nedadora sincronitzada catalana.",
"Als Jocs Europeus de 2015.",
"Tres medalla de plata.",
"162.9758 punts.",
"162.0406 punts.",
"El de Rússia.",
"En el Campionat d'Europa de natació de 2016 de Londres.",
"En el duet tècnic.",
"Per 4 punts.",
"El Campionat del Món de natació de Budapest.",
"La cinquena plaça en el duet mixt tècnic, i de nou la cinquena plaça en el duet lliure.",
"A Glasgow.",
"No.",
"En el duet mixt tècnic, en el duet lliure i en la modalitat lliure per equips.",
"El Campionat del Món de natació de 2019."
]
}
|
bios
|
Tània Pardo i Van Hees (Girona, Gironès, 23 de juliol de 1979) és una jugadora, entrenadora i àrbitre internacional d'hoquei sobre patins catalana.
Formada com a defensa al Club Hoquei Lloret, va jugar en diversos equips catalans i estatals com el CHP Bigues i Riells, amb el qual va aconseguir una Lliga catalana i un Campionat d'Espanya la temporada 2000-01, HC Salt, amb el qual va guanyar un segon Campionat d'Espanya, CP Gijón Solimar, HC Sant Feliu, CH Mataró i Girona HC, on va es retirar al final de la temporada 2010-11. Internacional amb la selecció espanyola entre 1997 i 2004, va guanyar un Campionat del Món l'any 2000 i dues medalles de bronze el 2002 i 2004. Als Campionats d'Europa, va aconseguir tres medalles d'argent i una medalla de bronze. Amb la selecció catalana, va formar part de l'equip que va disputar el primer partit internacional contra Portugal el desembre de 2003. L'any 2019 va retornar a la competició en la modalitat de roller derby, aconseguint amb el CHP Bigues i Riells la primera Copa d'Espanya, celebrada a Mollet del Vallès.
També va exercir com a entrenadora de categories de formació en la majoria d'equips que hi va jugar. Per altra banda, va continuar exercint com a àrbitre d'hoquei sobre patins després de la seva retirada esportiva. Entre d'altres partits, va formar part de l'equip arbitral de la final de la Copa Reina de 2018-19 i la Lliga catalana de 2020-21. Internacionalment, va dirigir diversos partits als Jocs Mundials de Patinatge de Barcelona 2019.
Entre d'altres reconeixements, va ser escollida MVP de la Copa de la Reina el 2008 i va rebre el Trofeu Dona Marinera de l'Ajuntament de Lloret de Mar el 2000.
|
[
"Qui és Tània Pardo?",
"D’on és?",
"A quin equip va debutar?",
"Què va assolir amb el CHP Bigues i Riells?",
"I amb HC Salt?",
"On estava jugant quan es va retirar?",
"Quins anys va aconseguir el tercer lloc al Campionat del Món?",
"Arribaria a quedar en primer lloc als Campionats d’Europa?",
"Què va passar en el 2003?",
"Quan tornaria a competir Pardo en el roller derby?",
"On va ser entrenadora?",
"A quins campionats va exercir d’àrbitre?",
"També ho faria als JJOO de Patinatge de Barcelona 2019?",
"Quin premi se li va atorgar l’any 2008?",
"I per part de l’Ajuntament de Lloret de Mar?"
] |
{
"answer_end": [
146,
62,
191,
359,
421,
528,
672,
759,
895,
967,
1165,
1410,
1507,
1591,
1667
],
"answer_start": [
0,
0,
148,
193,
361,
468,
589,
674,
761,
897,
1066,
1184,
1431,
1540,
1594
],
"input_text": [
"Una jugadora, entrenadora i àrbitre internacional d'hoquei sobre patins catalana.",
"De Girona.",
"Al Club Hoquei Lloret.",
"Una Lliga catalana i un Campionat d'Espanya la temporada 2000-01.",
"Un segon Campionat d'Espanya.",
"Al Girona HC.",
"El 2002 i 2004.",
"No.",
"Amb la selecció catalana, va formar part de l'equip que va disputar el primer partit internacional contra Portugal.",
"L'any 2019.",
"En la majoria d'equips que hi va jugar.",
"A la Copa Reina de 2018-19 i a la Lliga catalana de 2020-21.",
"Sí.",
"El de MVP de la Copa de la Reina.",
"El Trofeu Dona Marinera."
]
}
|
mitologia
|
Orland furiós (Orlando furioso en italià) o Orland boig (furioso, al títol, vol dir que l'heroi ha enfollit per amor i està pres per la fúria de la bogeria) és un poema èpic del Cinquecento italià escrit per Ludovico Ariosto el 1516 i publicat en la versió definitiva el 1532. El poema narra les gestes d'alguns cavallers de Carlemany (segles viii i ix), principalment Orland i Roger, contra els musulmans i com intenten aconseguir l'amor, respectivament, d'Angèlica i de Bradamant. Orland ha enfollit d'amor i Astolf i Roger, amics seus corren aventures diverses perquè recuperi la raó.
Orland furiós és una continuació d'Orlando Innamorato de Matteo Maria Boiardo, tot i que es presenta en un estil diferent, ja que no conserva els conceptes humanistes de la cavalleria errant. Cal destacar la quantitat d'al·legories i metàfores que conté, que són per a demostrar la falsedat dels sentits i el judici de les persones.
Segons el poema, l'hipogrif procedeix d'unes muntanyes anomenades Rifeus: "molt més enllà d'aquells mars glaçats", assegura al poema. Bradamante, la bella neboda de Carlemany, busca Roger, el seu enamorat. Llavors, descobreix que ell és presoner d'un malvat fetiller que munta una estranya criatura voladora. Al final, Bradamante venç el fetiller i tots dos marxen muntats en aquella criatura, que és un hipogrif. En un altre episodi del poema, el cavaller Astulf puja a l'hipogrif, i aquest el porta fins al paradís; un cop allà, li dona la llibertat i se n'acomiada.
Durant l'època barroca, i també durant el classicisme, aquest poema va ser la base de diverses òperes, d'entre les quals destaquen les següents:
Orland furiós de Ludovico Ariosto, traducció de Bonaventura Vallespinosa (en dos volums), MOLU, 21.
|
[
"Què és Orland furiós?",
"Quan es va fer pública la seva última versió?",
"Quin és l’argument?",
"Què li passa a Orland?",
"Com l’ajuden els seus companys?",
"Quina és la història predecessora d’Orland boig?",
"Per què la història d’Orland està escrita de manera diferent?",
"Quina finalitat tenen les al·legories i les metàfores?",
"Quin és l’origen de la bèstia?",
"De qui està enamorada Bradamante?",
"De què s’assabenta la familiar de Carlemany?",
"Acabaria ella amb el mag?",
"Qui més tractaria amb l’hipogrif?",
"Què es va originar arran aquest poema?",
"Qui és l’autor d’aquesta obra?"
] |
{
"answer_end": [
196,
275,
481,
508,
586,
641,
778,
919,
993,
1125,
1228,
1267,
1402,
1591,
1668
],
"answer_start": [
0,
233,
277,
483,
490,
588,
667,
780,
938,
1055,
1127,
1240,
1335,
1545,
1635
],
"input_text": [
"Un poema èpic del Cinquecento italià.",
"El 1532.",
"Les gestes d'alguns cavallers de Carlemany, principalment Orland i Roger, contra els musulmans i com intenten aconseguir l'amor, respectivament, d'Angèlica i de Bradamant.",
"Que ha enfollit d'amor.",
"Corren aventures diverses perquè recuperi la raó.",
"Orlando Innamorato.",
"Perquè no conserva els conceptes humanistes de la cavalleria errant.",
"Demostrar la falsedat dels sentits i el judici de les persones.",
"Unes muntanyes anomenades Rifeus.",
"De Roger.",
"Que Roger és presoner d'un malvat fetiller que munta una estranya criatura voladora.",
"Sí.",
"Astulf.",
"Diverses òperes.",
"Ludovico Ariosto."
]
}
|
mitologia
|
Erin [ˈɛrɪn] és un derivat hiberno-anglès del mot gaèlic irlandès "Éirinn". "Éirinn" és el cas datiu de la paraula irlandesa per Irlanda - "Éire", genitiu "Éireann", essent emprat el datiu en frases preposicionals com ara "go hÉirinn" "a Irlanda", "in Éirinn" "a Irlanda", "ó Éirinn" "d'Irlanda". El datiu ha reemplaçat el nominatiu en uns pocs dialectes gaèlics regionals (especialment a Galway-Connemara i Waterford). Diversos poetes i nacionalistes irlandesos del segle XIX varen emprar Erin en anglès com a nom romàntic d'Irlanda. Sovint, es feia servir "Erin's Isle" ("Illa d'Erin"). En aquest context, al costat d'Hibernia, Erin és el nom que hom dona a la personificació femenina de l'illa d'Irlanda, malgrat que el nom era emprat molt rarament com a prenom, probablement perquè cap santa, reina o figura literària s'havia anomenat mai Erin.
Segons la mitologia i folklore irlandesos, el nom fou donat originàriament a l'illa pels Milesians a partir de la deessa Ériu.
Erin go bragh ("Éire go brách" en ortografia estàndard, datiu "in Éirinn go brách" -"a Irlanda per sempre"), eslògan que data de la Rebel·lió irlandesa de 1798, es tradueix sovint com a "Irlanda per sempre". L'etimologia del mot a mesura que s'escampava per la regió gaèlica va fer que els primers escocesos li donessin tant el significat d'Irlanda com d'"oest" -ja que Irlanda és a l'oest d'Escòcia.
Com a prenom, Erin es fa servir tant en femení com en masculí, tot i que, atès el seu origen, és sobretot un nom femení. Va esdevenir un nom popular per primer cop als EUA. La seva popularitat com a nom masculí en aquell país va arribar al màxim el 1974, amb 321 nens inscrits amb aquest nom. Erin és també un nom per a Irlanda en gal·lès, i és un dels 20 noms de noia més populars a Gal·les.
Com a cognom, Erin ha estat emprat com una de les moltes grafies del nom del clan escocès "Irwin" - el qual va participar en les colonitzacions britàniques d'Irlanda. Tanmateix, aquest nom derivava originalment d'un enclavament del mateix nom prop de Dumfries, i vol dir "aigua verda", del britònic comú ir afon.
|
[
"D’on prové Erin?",
"De què es tracta Éirinn?",
"Quan s’empra?",
"Què ha passat amb aquesta paraula?",
"Amb quina finalitat es va començar a utilitzar al s. XIX en anglès?",
"En la literatura, què representa Erin?",
"Per quina raó abans no era un nom tan reconegut?",
"Però en la mitologia irlandesa, d’on va sorgir el nom d’Éire per a Irlanda?",
"Quin va ser el lema de la Rebel·lió irlandesa?",
"Què va causar que s’estengués el mot per Escòcia?",
"Erin és un nom unisex?",
"On es va fer famós?",
"I a Gal·les?",
"Quin clan escocès representa Erin com cognom?",
"Però d’on és el seu origen?"
] |
{
"answer_end": [
74,
145,
213,
372,
533,
706,
847,
974,
1127,
1337,
1438,
1548,
1768,
1867,
2029
],
"answer_start": [
0,
76,
166,
297,
420,
589,
708,
849,
976,
1184,
1391,
1498,
1670,
1770,
1948
],
"input_text": [
"Del mot gaèlic irlandès Éirinn.",
"Del cas datiu de la paraula irlandesa per Irlanda - Éire.",
"En frases preposicionals.",
"Que el datiu ha reemplaçat el nominatiu en uns pocs dialectes gaèlics regionals.",
"Com a nom romàntic d'Irlanda.",
"La personificació femenina de l'illa d'Irlanda.",
"Perquè cap santa, reina o figura literària s'havia anomenat mai Erin.",
"De la deessa Ériu.",
"Erin go bragh.",
"Va fer que els primers escocesos li donessin tant el significat d'Irlanda com d'oest.",
"Sí.",
"Als EUA.",
"També.",
"El clan Irwin.",
"D'un enclavament del mateix nom prop de Dumfries."
]
}
|
books
|
Això era vell. En Víctor se n'adonà des d'un principi, però procurà sempre conciliar-ho una mica. Ell estimava follament la seva dona, però no podia ni volia abandonar la seva germana, i al punt de morir el pare, en Víctor, com a germà gran que era, procurà rodejar-la de tota llei d'atencions.
Aquesta mútua antipatia era un corcó dins l'ànima d'en Víctor; però, com que no tenia solució, ho trampejaven tots de la millor manera possible.
Quan la senyora Buxareu va adonar-se perfectament que les seves suposicions sobre mí, pel que es referia a la Lluïseta, eren infundades, no pogué fer-hi més: la satisfacció més viva se li pintà a la cara. Això, a mi, em va molestar una mica, i vaig procurar sempre fer veure que no me n'adonava, com si ignorés tot el que s'havia pensat de mi.
La senyora Buxareu parlava molt de la seva família, del seu pare i la seva mare; i en contava coses tan prodigioses, que jo ja tenia ganes de conèixer aquesta parella. A1guna vegada vaig fer-ne al·lusions an en Víctor; i, pel que va dir-me'n, em va semblar que els seus sogres el molestaven intensament.
Els quatre nens m'agafaren una franquesa il·limitada: érem els millors amics. Jo els vaig ensenyar una pila de coses sobre els animals i sobre les plantes, i algunes cançonetes d'un grotesc barroer que indignaven la seva mare i amb les quals ells es feien uns tips de riure que refrescaven el cor.
Així passà aquell istiu. Jo vaig tenir d'abandonar el poblet. Era l'endemà de la Mercè. A casa els Buxareu s'havia fet una mica de festa, i jo em trobava malament a conseqüencia d'un petit excés d'alcohol. Recordo que el dia que me'n vaig anar feia una pluja desagradable, i vaig sentir una gran recança de deixar aquella efímera joia de l'istiu, i sobretot la blavor, tan fina, de la muntanya una mica velada per la pluja.
|
[
"Què va advertir en Víctor?",
"Li tenia estima a la seva muller?",
"Però què no estava disposat a fer?",
"El seu progenitor encara és viu?",
"Què feria a en Víctor dins de l’esperit?",
"La senyora Buxareu es va sentir satisfeta quan va descobrir alguna cosa del narrador?",
"Això agradà al narrador?",
"Va intentar dissimular?",
"Què narrava sovint la senyora Buxareu?",
"Això encuriosia al narrador?",
"En Víctor tenia una bona relació amb els seus sogres?",
"Què ensenyà el narrador a quatre vailets?",
"Quin dia era quan el narrador va marxar del poble?",
"Tenia ressaca?"
] |
{
"answer_end": [
96,
133,
183,
211,
356,
643,
680,
734,
899,
950,
1086,
1285,
1472,
1590
],
"answer_start": [
0,
98,
140,
187,
295,
440,
645,
682,
784,
867,
952,
1088,
1411,
1474
],
"input_text": [
"Que el que passava era vell.",
"Sí.",
"Abandonar la seva germana.",
"Sí.",
"La mutua antipatia.",
"Sí.",
"No.",
"Sí.",
"Coses prodigioses de la seva família, del seu pare i la seva mare.",
"Sí.",
"No.",
"Una pila de coses sobre els animals i sobre les plantes, i algunes cançonetes d'un grotesc barroer.",
"L'endemà de la Mercè.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Un d'aquells dies, després d'haver ploïnejat tota la tarda, el temps va asserenar-se gairebé a sol morent, i vaig sortir al balcó a respirar l'aire lliure. Quina fresca més agradosa! I quants de matisos s'hi percebien! Així com dins l'aura d'un jardí un hom hi gaudeix les flaires de diverses plantes oloroses, així dins l'ambient d'aquella tarda s'hi sentien les frescors diverses de la terra molla, de les parets regalimants i de les gotes puríssimes i tremoladores, que penjaven com una filera de gemmes a sota els passamans de les balconeres i els relleixos de les fatxades, i que en caient se polvoritzaven en l'atmòsfera. A ulls clucs, només que de respirar-les, s'haurien endevinat aquelles coses; i per certa sentor agrella i densament humida, que de tant en tant aportava la pantejada del vent, s'hauria pogut sospitar enllà de les cases la fronda xopa de la nostra devesa. Oh exhalacions admirables de l'aigua!
El blau del cel era moll, tendre, intensíssim… El sol, ja força baix, cairejava de grogues lluentors les cases del Mercadal. Les teulades resplendien com a vidrim. Vagarosos reflexos irisats aclarien ça i lla les ombres amb llur delicadíssima lluminària. El carrer de Ciutadans començava a fosquejar; però a la plaça del Vi l'aire era tan diafànic, tan impregnat de claror, que la vista no perdia cap detall… ni una volva, ni una esquerda, ni un gra de sorra.
No passava quasi ningú: un senyor vell amb un paraigua sota l'aixella; una minyona de servei amb una ampolla a la mà; dos capellans que es passejaven per sota les voltes; poca gent més. Els balcons eren deserts. Els pardals piulaven i xerrotejaven sorollosament per damunt de les teulades invisibles. De tant en tant alguna de llurs ales apareixia esvalotadament per defora dels ràfecs. En l'aire, en mig del cel, a una profunditat immesurable, un ocell… tal vegada la primera oreneta… daurat de sol, immòbil en un punt, aletejava. Oh l'interessant solitari! Era un puntet viu, que palpitava isòcronament amb el meu cor… i es diria que fos el cor, el centre vital del món aeri. Ell i jo ens confoníem en un mateix ritme harmònic; i bevíem la mateixa llum, les mateixes blavors puríssimes i les mateixes exhalacions de la terra i de l'aigua i de les plantes amables… I em plaïa que fos així. I ara mireu quina sensibilitat més estranya la meva: fins i tot vaig entendrir-me i emocionar-me.
|
[
"Què havia passat tota la tarda?",
"On va anar la protagonista?",
"Amb què es compara la seva experiència al balcó?",
"Què es podia percebre després de la pluja?",
"Com ho va saber?",
"Com estava el cel?",
"Per què les resplendors del sol es veien grogues a les cases del Mercadal?",
"Què il·luminava l’illa?",
"També radiava el sol al carrer de Ciutadans?",
"Qui hi havia només pel carrer?",
"Què feien els ocells?",
"Què va apreciar al cel?",
"De quina manera la descriu?",
"Què compartien?",
"Quina característica li impressionava d’ella?"
] |
{
"answer_end": [
58,
129,
309,
577,
703,
966,
1043,
1129,
1220,
1530,
1642,
1834,
2000,
2245,
2323
],
"answer_start": [
0,
61,
183,
311,
642,
921,
968,
1085,
1176,
1381,
1593,
1768,
1940,
2059,
2272
],
"input_text": [
"Havia estat ploïnejant.",
"Al balcó.",
"Amb l'aura d'un jardí un hom hi gaudeix les flaires de diverses plantes oloroses.",
"Les frescors diverses de la terra molla, de les parets regalimants i de les gotes puríssimes i tremoladores, i els relleixos de les fatxades.",
"Respirant-ho.",
"Blau, moll, tendre i intensíssim.",
"Perquè era ja força baix.",
"Vagarosos reflexos irisats.",
"No.",
"Un senyor vell; una minyona de servei; dos capellans.",
"Piulaven i xerrotejaven sorollosament.",
"Un ocell.",
"Com un puntet viu, que palpitava isòcronament amb el seu cor.",
"El ritme harmònic; la llum, les blavors puríssimes i les exhalacions de la terra i de l'aigua i de les plantes amables.",
"La sensibilitat."
]
}
|
bios
|
Mari Pau Domínguez (Sabadell, Vallès Occidental, 1963) és una periodista i escriptora catalana.
Després de finalitzar els seus estudis, va començar a treballar en els mitjans escrits i va col·laborar amb El Periódico de Catalunya i Diario 16. En televisió va debutar en els serveis informatius del Centre Territorial de Catalunya de TVE, a Sant Cugat. El 1989 va ser fitxada per Jesús Hermida per incorporar-se a la plantilla del seu magazín Por la mañana. L'abril de 1990 va ser designada per presentar l'edició de cap de setmana del Telediario amb Francine Gálvez. No obstant això, tan sols tres mesos després va abandonar l'informatiu per incorporar-se a Catalunya Ràdio.
El 1991 va tornar a Madrid i es va fer càrrec de Telenoticias, l'informatiu de mitjanit de Telemadrid, on va romandre fins a 1993. El 1994 va tornar a TVE amb el programa d'entrevistes ¿Y quién es él?, que li va permetre apropar-se a personatges com a Antonio Gala. Dos anys després es va fer càrrec del magazín radiofònic A vivir que son dos días, de la Cadena SER durant els mesos d'estiu. El setembre de 1997 va tornar a Telemadrid amb un programa de testimoni, titulat La hora de Mari Pau, que es va mantenir en antena fins al març de 1999.
El seu següent projecte va ser en la recentment creada Castilla-La Mancha TV, on es va fer càrrec de l'informatiu des de 2001. El setembre de 2008 va començar la seva participació en el programa Queremos hablar, de Punto Radio, presentat per Ana García Lozano. Va col·laborar, a la vegada, en diverses publicacions, destacant la revista setmanal YO DONA, del diari El Mundo, on participa amb freqüència.
El setembre de 2011 va tornar a televisió com a col·laboradora al programa Te damos la tarde que presenta Nieves Herrero a 13 TV. Les seves col·laboracions s'han estès a altres programes de debat polític com El cascabel, Más claro agua (2013-actualitat) o La marimorena (2013-actualitat) a 13 TV, Más vale tarde (2013-actualitat) a La Sexta, Más Madrid (2014-2015) a Telemadrid, Las Claves del Día (2015-2016) a Telemadrid, Amigas y conocidas (2014-2016) a La 1 i Hoy es noticia (2016-actualitat) a 13 TV.
Ha fet també incursions al món de la literatura, publicant des d'assajos fins a llibres d'humor i la novel·la La tumba del irlandés.
|
[
"A què es dedica Mari Pau Domínguez?",
"Quan va començar a treballar en el món del periodisme?",
"On es va estrenar en la televisió?",
"Qui la va contractar l’any 1989?",
"Quin càrrec va aconseguir en 1990?",
"Per què ho deixaria?",
"Va exercir al Telenoticias de Telemadrid fins al 1996?",
"Per quin programa va regressar a TVE?",
"Quant de temps va participar en A vivir que son dos días?",
"Quin any començaria a Castilla-La Mancha TV?",
"Amb què va compaginar la seva ocupació en Punto Radio?",
"En quina cadena participaria en el programa Te damos la tarde?",
"On està actualment?",
"De quin programa formaria part del 2015 al 2016?",
"A què més s’ha dedicat?"
] |
{
"answer_end": [
85,
182,
336,
441,
545,
673,
804,
875,
1065,
1345,
1593,
1752,
2129,
2033,
2178
],
"answer_start": [
0,
96,
243,
360,
457,
584,
704,
814,
958,
1220,
1367,
1644,
1754,
1754,
2131
],
"input_text": [
"Al periodisme i a l'escrpitura.",
"Després de finalitzar els seus estudis.",
"En els serveis informatius del Centre Territorial de Catalunya de TVE.",
"Jesús Hermida.",
"Presentadora de l'edició de cap de setmana del Telediario.",
"Per incorporar-se a Catalunya Ràdio.",
"No.",
"Pel programa d'entrevistes ¿Y quién es él?",
"Durant els mesos d'estiu.",
"El 2001.",
"Amb diverses publicacions, destacant la revista setmanal YO DONA, del diari El Mundo.",
"En 13 TV.",
"A Más claro agua, La marimonera i Hoy es noticia a 13 TV i a Más vale tarde a La Sexta.",
"De Las Claves del Día.",
"A la literatura."
]
}
|
vilaweb
|
Dos dies després de la investidura de Pedro Sánchez, la presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, ha destacat que ‘calen més reunions i acords bilaterals' en política espanyola, perquè ‘a Espanya falla la lleialtat entre el govern espanyol i els autonòmics‘. En una entrevista a Els matins de TV3, la líder del PSIB ha defensat el diàleg com a eina política i ha reivindicat un estat espanyol federal. En el cas de Catalunya, Armengol ha dit que la situació és complexa, però ha assegurat que l'única via per a resoldre els conflictes polítics és dins de la mateixa política. Preguntada per una possible trobada amb el president Quim Torra, Armengol ha dit que encara no s'hi ha reunit, però que espera fer-ho en el futur. Pel que fa a la formació de govern a Espanya, la presidenta ha destacat que és una gran notícia perquè ‘s'obre una etapa de més drets i llibertats'. De totes maneres, ha lamentat que PSOE i Unides Podem no es posessin d'acord després de les eleccions del 28-A. De cara la legislatura, Armengol ha donat un consell a Sánchez i Iglésias: ‘És important seguir el full de ruta marcat, i molta empatia.' Sobre l'abstenció d'ERC, la dirigent del PSIB ha dit que fou gest de responsabilitat, però ha criticat el discurs de Montse Bassa, que va dir que no l'importava la governabilitat d'Espanya. ‘Empatitzo amb el dolor personal, però no crec que fos la veu necessària en aquell moment', ha dit. Per això ha demanat a ERC que ‘assumeixi el paper que li pertoca jugar ara'.
|
[
"Qui és Francina Armengol?",
"Què ha assenyalat de la política de l’Estat?",
"Per què?",
"En quin moment ho ha comentat?",
"I on?",
"Com defineix el diàleg?",
"De què està a favor?",
"Quina és la seva opinió de Catalunya?",
"Quina creu que és la seva solució?",
"Amb qui podria quedar?",
"Està a favor del nou Govern?",
"Per quin motiu?",
"Tot i això, què li ha sabut greu?",
"Quin suggeriment ha fet a Sánchez i Iglesias?",
"Com qualifica la decisió d’Esquerra Republicana?"
] |
{
"answer_end": [
106,
186,
267,
119,
337,
367,
410,
479,
584,
731,
828,
880,
992,
1131,
1216
],
"answer_start": [
53,
108,
165,
0,
269,
326,
370,
412,
481,
586,
733,
793,
900,
1018,
1132
],
"input_text": [
"La presidenta de les Illes Balears.",
"Que calen més reunions i acords bilaterals.",
"Perquè a Espanya falla la lleialtat entre el govern espanyol i els autonòmics.",
"Dos dies després de la investidura de Pedro Sánchez.",
"En una entrevista a Els matins de TV3.",
"Com una eina política.",
"D'un estat espanyol federal.",
"Que la seva situació és complexa.",
"La política.",
"Amb el president Quim Torra.",
"Sí.",
"Perquè s'obre una etapa de més drets i llibertats.",
"Que PSOE i Unides Podem no es posessin d'acord després de les eleccions del 28-A.",
"Que és important seguir el full de ruta marcat, i molta empatia.",
"Com un gest de responsabilitat."
]
}
|
bios
|
Assumpta Mercader i Solà (Malgrat de Mar, 30 de març del 1966) és una narradora, actriu, titellaire i escriptora catalana.
Mercader és diplomada en treball social i titulada a l'Institut del Teatre, on va treballar en els departaments de titelles i veu. També ha treballat com a dobladora en sèries infantils, com a professora de teatre i també com a manipuladora de titelles a l'espai infantil de La2 Los Lunnis, així com en publicitat. Ha realitzat diferents cursos en el Col·legi del Teatre i a l'Escola Municipal d'Expressió de Barcelona. Entre el 1991 i el 1993 treballà en la companyia Teatre de Lloguer. L'any 1994 va crear, juntament amb Lidia Massó, la companyia L'Espina de la Sardina.[cal citació]
Al llarg de 25 anys d'experiència, ha portat els seus espectacles arreu del territori català, les Illes, Andorra i per alguns festivals espanyols. A banda d'exercir com a contacontes, també escriu llibres. L'any 2009, va guanyar el premi de Narrativa Montserrat Roig amb el recull de contes Li pot passar a tothom. L'any 2016 publica el recull de contes La dona que somiava mariatxis. També ha publicat diferents contes a la revista Cavall Fort.[cal citació]
|
[
"De qui es tracta Assumpta Mercader i Solà?",
"Quina és la seva data de naixement?",
"Quina diplomatura va cursar?",
"En quines seccions va exercir a l’Institut del Teatre?",
"Quin paper ha tingut en les sèries infantils?",
"I a Los Lunnis?",
"On més s’ha pogut formar?",
"Què va fer del 1991 al 1993?",
"Qui seria la seva companya en L’Espina de la Sardina?",
"Quant de temps s’ha dedicat al teatre?",
"On ha actuat?",
"També es dedica a l’escriptura?",
"Per quin llibre se li va atorgar un premi?",
"Què va llençar al mercat en el 2016?",
"En quina publicació ha col·laborat?"
] |
{
"answer_end": [
121,
62,
162,
252,
308,
412,
541,
609,
694,
774,
854,
913,
1022,
1092,
1153
],
"answer_start": [
0,
0,
123,
165,
254,
339,
438,
543,
622,
709,
744,
856,
927,
1024,
1094
],
"input_text": [
"D'una narradora, actriu, titellaire i escriptora catalana.",
"El 30 de març del 1966.",
"Treball social.",
"En els de titelles i veu.",
"El de dobladora.",
"El de manipuladora de titelles a l'espai infantil de La2.",
"En el Col·legi del Teatre i a l'Escola Municipal d'Expressió de Barcelona.",
"Treballà en la companyia Teatre de Lloguer.",
"Lidia Massó.",
"25 anys.",
"Arreu el territori català, les Illes, Andorra i per alguns festivals espanyols.",
"Sí.",
"Per Li pot passar a tothom.",
"El recull de contes La dona que somiava mariatxis.",
"En la revista Cavall Fort."
]
}
|
vilaweb
|
El debat de la moció de censura presentada per C's es farà dilluns a les 10.00 al parlament. No té possibilitats de prosperar, però Lorena Roldán intentarà erigir-se igualment com a alternativa a Quim Torra en plena precampanya electoral del 10-N, en un moment en què els sondatges pronostiquen la caiguda de C's, i en espera de la imminent publicació de la sentència del Tribunal Suprem contra l'1-O. La mesa de la cambra ha admès aquest matí a tràmit la moció, que C's va presentar ahir. El PSC ha aclarit que s'abstindrà en la votació, els comuns tampoc no li donaran suport i la CUP ja s'hi va desmarcar. C's només compta, per tant, amb el suport del PP. Després que el ple esclatés la setmana passada amb l'empresonament dels set independentistes dels CDR, s'espera un nou debat d'alt voltatge, enmig de les filtracions de les interlocutòries dels empresonaments i parts del sumari, que és secret, i que intenten vincular el president de la Generalitat amb un suposat intent de fer una acció al Parlament. La portaveu dels socialistes catalans, Eva Granados, ha argumentat avui que la moció de censura és una ‘maniobra electoral' de C's en un moment de mals pronòstics per a Albert Rivera i Inés Arrimadas. El PSC intenta emergir com a alternativa a un govern independentista ara que les urnes semblen somriure al PSOE, i ha advertit que no farà el joc a Roldán com a cap de l'oposició. Rivera, però, ha reclamat a Pedro Sánchez que intervingui perquè el PSC voti a favor de Roldán, que només podria esdevenir presidenta si obtingués majoria absoluta, i n'està molt lluny. En concret, el líder de C's ha demanat al president espanyol en funcions el que ha anomenat com a ‘reunió d'estat'. Rivera s'ha desplaçat al parlament coincidint amb l'1-O per revestir de transcendència el moviment de C's, que des del principi del mandat va refusar intentar investir Arrimadas per falta de suports. Rivera s'ha reunit amb el grup parlamentari i després s'han fotografiat a l'hemicicle amb una doble bandera espanyola i catalana. Els comuns i la CUP han marcat una clara distància amb C's. En una roda de premsa al parlament, la presidenta de Catalunya en Comú Podem ha insistit que, malgrat que són molt crítics amb l'executiu de Torra, no contribuiran a ‘posar el llop a guardar les ovelles'. Per als comuns, el problema no és la moció de censura sinó qui l'ha presentada. ‘La setmana passada va intentar convertir el parlament en un circ i ara pretén que sigui un plató de televisió', ha rematat Jéssica Albiach. La CUP ja va aclarir ahir que refusen la moció de censura, que també veuen com una ‘maniobra electoralista' sense recorregut real.
|
[
"Què es durà a terme el dilluns a les 10 h?",
"Serà un èxit?",
"Quin és l’objectiu de Lorena Roldán?",
"En quin moment polític es troben?",
"Qui no està a favor d’aquesta decisió de Ciutadans?",
"I qui sí que ho està?",
"Com s’espera que sigui la deliberació?",
"Qui és Eva Granados?",
"Què ha opinat del vot de censura?",
"Quina és la postura del PSC?",
"Tot i això, per què vol Albert Rivera que formi part Sánchez?",
"Per quin motiu ha assistit al Parlament?",
"Què ha fet després de la reunió?",
"Com ha estat la resposta de Comú i la CUP?",
"Què ha dictaminat Comú sobre aquesta situació?"
] |
{
"answer_end": [
78,
125,
246,
400,
607,
657,
798,
1062,
1210,
1390,
1486,
1799,
2022,
2082,
2287
],
"answer_start": [
0,
93,
132,
248,
490,
609,
659,
1011,
1064,
1327,
1392,
1694,
1894,
2024,
2120
],
"input_text": [
"El debat de la moció de censura presentada per C's.",
"No.",
"Erigir-se com a alternativa a Quim Torra en plena precampanya electoral del 10-N.",
"Els sondatges pronostiquen la caiguda de C's, i l'espera de la imminent publicació de la sentència del Tribunal Suprem contra l'1-O.",
"El PSC, els comuns i la CUP.",
"El PP.",
"D'alt voltatge.",
"La portaveu dels socialistes catalans.",
"Que és una maniobra electoral de C's en un moment de mals pronòstics per a Albert Rivera i Inés Arrimadas.",
"No farà el joc a Roldán com a cap de l'oposició.",
"Perquè el PSC voti a favor de Roldán.",
"Per revestir de transcendència el moviment de C's.",
"S'han fotografiat amb el grup parlamentari a l'hemicicle amb una doble bandera espanyola i catalana.",
"Han marcat una clara distància amb C's.",
"Que no contribuiran a posar el llop a guardar les ovelles."
]
}
|
mitologia
|
Caelus (a vegades dit Coelus) fou el nom llatí que van usar els romans en la seva mitologia pel déu grec del cel Urà. Caelus es va casar amb Tellus (Gea) i amb fou pare de Saturn (Cronos), Ops (Rea), Oceà i els altres Titans, així com dels Gegants. En solitari, Caelus va ser el pare de Venus (Afrodita).
Caelus representa la regió que , juntament amb les personificacions de la terra i el mar, forma el mundus o món. S'ubica per tant per sobre de les divinitats clàssiques, engendrades posteriorment. Usualment se'l representa com un home gran, en una imatge pròpia d'altres divinitats del cel. Podia aparèixer també com Caelus Nocturnus, amb mant d'estrelles, oposant-se al sol.
La seva figura va popularitzar-se amb el mitraisme. Juvenal, entre d'altres autors, consideraven que el déu monoteista del judaisme era similar a Caelus, d'aquí la representació antropomòrfica habitual.
|
[
"Què és Caelus?",
"Com més se’l pot anomenar?",
"Quin seria el seu equivalent en la mitologia grega?",
"Amb qui va contraure matrimoni el déu?",
"Quin és el seu nom de la deessa en la cultura de l’Antiga Grècia?",
"I a qui va engendrar el matrimoni?",
"Venus va ser també filla de les dues deïtats?",
"Què simbolitza Caelus?",
"On resideix?",
"Com se’l descriu?",
"Com més se’l pot esmentar?",
"Què duu?",
"Gràcies a quina religió es va expandir la seva persona?",
"Què opina Juvenal de Coelus?",
"Per això, què s’explica?"
] |
{
"answer_end": [
112,
46,
116,
147,
153,
247,
292,
416,
473,
544,
638,
661,
731,
833,
882
],
"answer_start": [
0,
0,
34,
118,
125,
125,
249,
305,
418,
512,
596,
622,
681,
733,
813
],
"input_text": [
"El nom llatí que van usar els romans en la seva mitologia pel déu del cel.",
"Coelus.",
"Urà.",
"Amb Tellus.",
"Gea.",
"A Saturn, a Ops, a Oceà, als altres Titans i als Gegants.",
"No.",
"La regió que forma el mundus o món.",
"Sobre de les divinitats clàssiques.",
"Com un home gran.",
"Com Caelus Nocturnus.",
"Un mant d'estrelles.",
"Gràcies al mitraisme.",
"Que el déu monoteista del judaisme era similar al déu.",
"La representació antropomòrfica habitual."
]
}
|
vilaweb
|
La mesa política d'EH-Bildu ha aprovat un acord amb ERC per a les eleccions espanyoles. Arnaldo Otegi, coordinador general de Bildu, l'ha definit com una ‘coalició política', segons que informa el diari Naiz. ‘Alguns deien que aquest camí no era possible, però hem demostrat que ho és', ha dit Otegi en una conferència de premsa. La ‘unitat d'acció i coordinació' al congrés espanyol, tal com la defineix ERC, és oberta al BNG i a més forces sobiranistes d'esquerres. Segons que han explicat a VilaWeb fonts d'EH-Bildu, ara com ara l'acord es limita a una aliança estratègica, que implica elaborar un programa de mínims comú i treballar conjuntament per a preparar les eleccions. No s'ha definit encara com es concretarà aquest acord pel que fa a les candidatures electorals, si faran una coalició o no, ni si faran una campanya conjunta. Tampoc no han acordat si el pacte es traduirà en un únic grup parlamentari al congrés espanyol. Tant Bildu com ERC han assenyalat que aquests dies vinents concretaran totes aquestes qüestions. Després de la reunió de la permanent d'ERC, la portaveu, Marta Vilalta, ha dit que tenen ‘voluntat de sumar' perquè és el que els va ensenyar Oriol Junqueras i que ho continuaran fent per a fer créixer el projecte independentista. I, concretament, ha dit que hi ha un pre-acord ‘per a treballar plegats en alguns punts com ara el dret d'autodeterminació, els drets, les llibertats i les polítiques progressistes'.
|
[
"Què ha pactat EH-Bildu per als comicis estatals?",
"Qui és Arnaldo Otegi?",
"Com ha descrit l’acord?",
"Quin mitjà ho ha comunicat?",
"Quina era l’opinió d’aquesta coalició de la gent?",
"A qui invita Otegi a unir-se?",
"Quina finalitat té el pacte?",
"Però, què no se sap encara?",
"Se sap si esdevindran un únic partit polític?",
"Evitaran parlar sobre aquests punts?",
"Quin càrrec té Marta Vilalta a Esquerra Republicana?",
"Per quina raó el partit té ganes de fer coalició?",
"Han deixat de banda l’independentisme?",
"En quins temes es volen centrar?"
] |
{
"answer_end": [
86,
131,
173,
207,
299,
466,
678,
837,
933,
1030,
1102,
1189,
1262,
1444
],
"answer_start": [
0,
88,
133,
146,
209,
330,
520,
680,
839,
935,
1032,
1104,
1190,
1280
],
"input_text": [
"Un acord amb ERC.",
"El coordinador general de Bildu.",
"Com una coalició política.",
"El diari Naiz.",
"Que aquest camí no era possible.",
"Al BNG i a més forces sobiranistes d'esquerres.",
"Elaborar un programa de mínims comú i treballar conjuntament per a preparar les eleccions.",
"Si faran una coalició o no, ni si faran una campanya conjunta.",
"No.",
"No.",
"És la portaveu.",
"Perquè és el que els va ensenyar Oriol Junqueras.",
"No.",
"En el dret d'autodeterminació, els drets, les llibertats i les polítiques progressistes."
]
}
|
vilaweb
|
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha recordat que la unió fa la força, llegint una cita de la crònica de Ramon Muntaner, i ha dit que eren unes paraules que servien per a la Catalunya d'avui. Avui ha presidit l'acte inaugural de l'Any Llull, que durarà fins al novembre de l'any vinent i que commemora el setè centenari de la mort d'un dels màxims exponents de la cultura i el pensament a Europa. Mas ha criticat les ‘agressions' del govern espanyol a la cultura catalana, a la llengua catalana, al sistema d'autogovern i a la possibilitat de Catalunya de projectar-se internacionalment. També ha dit que Catalunya al segle XIX i en bona part del XX no havia tingut ‘un estat ni favorable ni neutral, sinó contrari durant molt temps; i encara en part avui apareix com un estat contrari a la difusió de la cultura i la llengua catalana tot i estar en democràcia'. Ha fet referència a un article de Josep Massot, en què assenyalava que Ramon Llull amb les seves obres mostrava preocupació pel bon govern i criticava els qui en el seu exercici actuen com a llops quan haurien d'actuar com a pastors. ‘Quan parlo d'agressions a la cultura i la llengua catalana, al sistema d'autogovern i a la possibilitat de projectar-nos internacionalment, us imagineu que em refereixo a actuacions de gent que veu l'exercici de la política més des del punt de vista de l'exercici de la força i l'abús del poder que no pas de l'exercici del servei que hauria de fer el pastor i no el llop', ha afegit. També ha dit que alguns, en l'exercici de la política, ‘exerceixen la condició de lleó, que vol dir abús de la força i un mal servei a allò que hauria de ser un bon exercici de tolerància entre tots plegats'. Així mateix, s'ha referit a la crònica de Ramon Muntaner, que ha indicat que ‘feia una al·legoria, que serveix per a la Catalunya d'avui, de com la unió fa la força. Muntaner feia un cant a la unitat i deia que dóna lloc a una fortalesa imbatible i inexpugnable'. Armengol vol transformar Espanya en un estat federal La presidenta del govern de les Illes Balears, Francina Armengol, ha manifestat que, ara que es commemoren els set-cents anys de Llull i que hi ha canvis a les Balears, el País Valencià i l'Aragó, li agradaria que Catalunya contribuís a construir una Espanya diferent: ‘Els nous governs –ha dit– som conscients de la necessitat de fer un front comú per un nou finançament, però sobretot per abordar la transformació cap a un estat federal. El meu compromís i del meu govern és evident.' Armengol ha dit que calia pensar en Llull per ‘enfortir els poderosos vincles entre Catalunya i les Illes Balears, vincles entre germans que no s'haurien de trencar mai, sinó que s'han d'estrènyer davant d'aquest món més globalitzat'. Per Mas, l'Any Llull ha de servir per a refermar tots els lligams entre Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i tots els altres territoris de la Mediterrània o Europa que formen part de la matriu cultural i lingüística catalana.
|
[
"Qui és Artur Mas?",
"Quin missatge ha volgut donar?",
"Com?",
"Què ha dirigit avui?",
"Quina finalitat té l’Any Llull?",
"Quins fets ha denunciat Mas?",
"Segons ell, tot i estar en una democràcia, Espanya és advers a la cultura catalana?",
"Què explica Josep Massot de l’escriptor?",
"A quin tipus de polítics ataca?",
"Què exposava Ramon Muntaner en el seu assaig?",
"Qui és la cap del govern de les Illes Balears?",
"A què anima a Catalunya?",
"Quina és la seva postura?",
"Per què comenta que és necessari recordar a Llull?",
"Per al president de Catalunya, què s'hauria de complir enguany?"
] |
{
"answer_end": [
41,
78,
128,
249,
404,
595,
870,
1010,
1490,
1962,
2082,
2285,
2456,
2619,
2977
],
"answer_start": [
0,
43,
55,
201,
235,
406,
597,
872,
1106,
1867,
2018,
2215,
2288,
2506,
2741
],
"input_text": [
"El president de la Generalitat.",
"Que la unió fa la força.",
"Llegint una cita de la crònica de Ramon Muntaner.",
"L'acte inaugural de l'Any Llull.",
"Commemorar el setè centenari de la mort d'un dels màxims exponents de la cultura i el pensament a Europa.",
"Les agressions del govern espanyol a la cultura catalana, a la llengua catalana, al sistema d'autogovern i a la possibilitat de Catalunya de projectar-se internacionalment.",
"Sí.",
"Que amb les seves obres mostrava preocupació pel bon govern.",
"Als que veuen l'exercici de la política més des del punt de vista de l'exercici de la força i l'abús del poder que no pas de l'exercici del servei que hauria de fer el pastor i no el llop.",
"Feia un cant a la unitat i deia que dóna lloc a una fortalesa imbatible i inexpugnable.",
"Francina Armengol.",
"A construir una Espanya diferent.",
"Fer un front comú per un nou finançament, i abordar la transformació cap a un estat federal.",
"Per enfortir els poderosos vincles entre Catalunya i les Illes Balears.",
"Refermar tots els lligams entre Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i tots els altres territoris de la Mediterrània o Europa que formen part de la matriu cultural i lingüística catalana."
]
}
|
mitologia
|
Abderos (en grec antic Ἄβδηρος) va ser un fill d'Hermes, i favorit d'Hèracles. Havia nascut a Opus, a la Lòcrida.
El destí d'Abderos es descriu en un dels dotze treballs d'Hèracles. Euristeu havia encarregat a l'heroi que acabés amb les eugues carnívores de Diomedes que es menjaven els forasters que arribaven al seu territori. Hèracles, amb una colla de joves que l'ajudaven, les va trobar i se les va endur. Però els habitants del lloc van voler impedir-ho, i Hèracles, deixant les eugues sota la supervisió d'Abderos, va anar a lluitar contra ells. Les eugues van atacar Abderos i se'l van menjar. Hèracles, matà Diomedes i fundà a la platja la ciutat d'Abdera, en honor del seu amic. A Abdera se celebraven anualment uns jocs on no hi havia curses de cavalls.
|
[
"Qui va ser Abderos?",
"Quina relació tenia amb Hèracles?",
"D’on era?",
"En quin episodi s’esmenta?",
"Què li havia demanat Euristeu a Hèracles?",
"Per què?",
"Què va fer amb elles?",
"Qui el va acompanyar?",
"No obstant això, com van reaccionar els ciutadans?",
"I quina va ser la resposta de l’heroi?",
"A qui li va encarregar que vigilés dels animals?",
"Malauradament, què li va passar al noi?",
"Finalment, assassinaria Hèracles a l’amo de les egües?",
"En homenatge a qui crearia Abdera?",
"Quines competicions s’hi feien?"
] |
{
"answer_end": [
55,
77,
112,
180,
266,
327,
409,
391,
459,
551,
539,
600,
625,
687,
763
],
"answer_start": [
0,
32,
79,
114,
182,
233,
329,
329,
411,
463,
463,
553,
602,
628,
689
],
"input_text": [
"Un fill d'Hermes.",
"Era el seu favorit.",
"D'Opus, de la Lòcrida.",
"En un dels dotze treballs d'Hèracles.",
"Que acabés amb les eugues carnívores de Diomedes.",
"Perquè es menjaven els forasters que arribaven al seu territori.",
"Se les va endur.",
"Una colla de joves.",
"Van voler impedir-ho.",
"Va anar a lluitar contra ells.",
"A Abderos.",
"El van atacar i se'l van menjar.",
"Sí.",
"Al seu amic.",
"Uns jocs on no hi havia curses de cavalls."
]
}
|
mitologia
|
Àsine o Asini (en grec antic Ἀσίνη; en grec modern Ασίνη) és una localitat i una antiga ciutat de l'Argòlida, en la perifèria del Peloponès, Grècia. De resultes del programa Cal·lícrates, en vigor des de gener de 2011, forma part del municipi de Nàuplia, del qual és un agregat o entitat local. Segons les dades del cens de població de 2001 tenia 6.177 habitants. Està situada al sud est d'aquest municipi, al costat del modern centre de Toló.
Àsine fou una antiga ciutat grega de l'Argòlida. Estava situada a pocs quilòmetres de Nàuplia. Se la menciona en el Catàleg de les naus, de la Ilíada, com una de les poblacions d'origen del contingent liderat per Diomedes, rei d'Argos.
Originàriamente fou una ciutat dels driops, que va estar habitada des de l'Hel·làdic antic fins al final del període geomètric. Posteriorment fou abandonada i tornà a ser un lloc habitat en el període hel·lenístic.
La seva localització fou descoberta pels arqueòlegs suecs Otto Frödin i Axel W. Persson, a la costa, prop de l'actual Toló. Les excavacions arqueològiques dutes a terme des de 1922, amb la participació del llavors príncep hereu Gustau Adolf de Suècia, han tret a la llum l'acròpolis envoltada de murs ciclopis i una necròpolis micènica. Les excavacions han continuat des de la dècada de 1920 gairebé ininterrompudament per part de l'Institut Suec d'Atenes. L'enclavament fou utilitzat per darrera vegada com a posició fortificada per les tropes italianes durant la Segona Guerra Mundial.
A la dècada del 740 aC, els argius i el seu rei Erat emprengueren una expedició contra Àsine, n'establiren el setge i després d'una curta resistència dels assetjats varen destruir la ciutat fins als seus fonaments, ja que els seus habitants havien ajudat els espartans, comanats pel seu rei Nicandre, en la seva guerra contra Argos, de la que en devastaren el seu territori. Després de la destrucció, els argius s'annexionaren el territori d'Àsine, els seus pobladors l'abandonaren i s'establiren a la ciutat d'Àsine a Messènia, en la terra que els concediren els espartans. Aquesta guerra, relatada tan sols per Pausànies, s'ha datat aproximadament, sobre la base de l'arqueologia, a la segona meitat del segle VIII aC. Fou reduïda a l'estatus de poble (kome).
La referència, totalment puntual i aïllada, que al Catàleg de les naus, de la Ilíada, es fa a la ciutat d'Àsine va donar peu a un dels poemes més destacats de la poesia neogrega, El rei d'Àsine, de Iorgos Seferis.[Nota 1] A partir del passatge iliàdic «Aquells qui posseïen Argos i Tirint ben murada, Hermíone i Àsine, davant del golf profund», Seferis, en el seu poema fa una evocació del rei d'Àsine i del seu reialme, tots dos oblidats, enfonsats.[Nota 2]
|
[
"Què és Àsine?",
"On pertany des del 2011?",
"Quants ciutadans tenia l’any 2001?",
"De quina perifèria formava part abans?",
"En quina obra apareix Asini?",
"Qui era el monarca llavors?",
"Qui la va fundar?",
"Quan es va repoblar?",
"Qui són Otto Frödin i Axel W. Persson?",
"Què van trobar?",
"Quin paper va tenir la troballa en la Segona Guerra Mundial?",
"Qui va conquerir Àsine?",
"Per què?",
"Quin autor parla sobre aquest fet?",
"Què es va inspirar en la ciutat?"
] |
{
"answer_end": [
108,
253,
362,
491,
593,
678,
722,
893,
983,
1230,
1481,
1575,
1856,
2105,
2438
],
"answer_start": [
0,
188,
295,
444,
539,
595,
680,
808,
895,
1147,
1352,
1507,
1648,
2058,
2331
],
"input_text": [
"Una localitat i una antiga ciutat de l'Argòlida.",
"Al municipi de Nàuplia.",
"6.177.",
"De l'Argòlida.",
"A la Ilíada.",
"Diomedes, rei d'Argos.",
"Els driops.",
"En el període hel·lenístic.",
"Els que van descobrir la seva localització.",
"L'acròpolis envoltada de murs ciclopis i una necròpolis micènica.",
"Fou utilitzada com a posició fortificada per les tropes italianes.",
"Els argius i el seu rei Erat.",
"Perquè els seus habitants havien ajudat els espartans en la seva guerra contra Argos, de la que en devastaren el seu territori.",
"Pausànies.",
"Un dels poemes més destacats de la poesia neogrega, El rei d'Àsine."
]
}
|
books
|
-Tot ha anat bé, és una noa.
-Sàlva-la que és tot ple maca.
-I fina.
-Calleu, teniu sa llengua com una cua de porc.
-No en feu cas, Tem, que liregen.
En Tem entrà a casa seva i sa muller va mostrar-li la noia que dormia, i ell arronsà les espatlles com sempre que la Monja li demanava el seu parer, i recaptà el dinar bo i descarregant-se de les eines que duia penjades al muscle.
Tot dinant en Tem va dir a la noia: -Còm te dius?
-No t'entendrà, que és de can Romà!
-Com te disses?
-Gemma- va dir la noia.
-Ema? això és una lletra! Poc m'agrada… mira, aquí te direm Mariagneitta, com sa morta, perquè hi tens una retirada, oi Monja?
-I ben pensat, Tem; Mariagneitta!…
|
[
"De quin sexe és el pàrvul?",
"Què li diu un personatge?",
"A part de bonica, què és?",
"Com els contesta Tem?",
"Amb quina frase el reconforta una persona?",
"On va anar el pare?",
"Què li va ensenyar la seva dona?",
"Com va actuar?",
"De què es va despendre?",
"Què li va preguntar a la nena?",
"Per què li diu la muller que no li podrà contestar?",
"Com s’anomenava la jove?",
"Però, com es pensa Tem que es diu?",
"Quin nom li posa?",
"La senyora hi està d’acord?"
] |
{
"answer_end": [
27,
58,
67,
114,
148,
174,
208,
297,
379,
430,
465,
505,
545,
580,
668
],
"answer_start": [
1,
30,
43,
69,
116,
150,
177,
223,
301,
381,
432,
467,
508,
553,
568
],
"input_text": [
"És una noa.",
"Que la salvi que és tot ple maca.",
"Fina.",
"Que callin, que tenen sa llengua com una cua de porc.",
"No en feu cas, Tem, que liregen.",
"A casa.",
"La noia.",
"Arronsà les espatlles.",
"De les eines que duia penjades al muscle.",
"Còm te dius?",
"Perquè no l'entén i és de can Romà.",
"Gemma.",
"Ema.",
"Mariagneitta.",
"Si."
]
}
|
bios
|
Anna Maria Pecanins i Aleix (Barcelona, 21 de juliol de 1930 - Ciutat de Mèxic, 8 de desembre de 2009) fou una pintora i galerista d'art mexicana d'origen català.
Era filla de la pintora Montserrat Aleix i germana de les galeristes d'art Maria Teresa (1930-2009) i Montserrat (1936), conegudes popularment a Mèxic com Las Pecas. Amb la seva germana Maria Teresa va estudiar a l'Escola Massana de Barcelona, on foren deixebles de Miquel Soldevila i Valls. El 1950 va marxar amb la seva família a Mèxic, on el seu pare, Jesús Pecanins i Fàbregas, hi havia estat nomenat per a un càrrec en una empresa industrial. Va treballar un temps com a encarregada a la Galeria Tussó, propietat de la seva germana Teresa, fins que el 1951 es casà i marxà als Estats Units amb el seu marit. El 1961 va tornar a Mèxic, i el 1964 va fundar amb les seves germanes la Galeria Pecanins, primer en un immoble de la colonia Juárez, i des de 1966 a la Zona Rosa, i més tard a la Colònia Roma, amb la idea de fer suport a les propostes d'artistes aleshores emergents com Francisco Corzas, Arnold Belkin, Arnaldo Coen, Philip Bragar, Fernando García Ponce, Leonel Góngora, José Muñoz Medina i Maxwell Gordon.
De 1972 a 1976 va obrir amb les seves germanes una sucursal de la Galeria Pecanins a Barcelona, al carrer de la Llibreteria, amb la finalitat de donar a conèixer artistes mexicans a Barcelona i artistes catalans a Mèxic, i que fou freqüentada per artistes llatinoamericans establerts a la ciutat com Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, José Donoso i Carlos Fuentes.
En 1992 organitzà amb les seves germanes al Palau Robert de Barcelona l'exposició A Mèxic: homenatge de Catalunya a Mèxic i el 2008 l'exposició Pintores catalanes en México, al Centro Cultural Español de Ciutat de Mèxic, on s'hi exposaren obres de Josep Guinovart, Antoni Tàpies, Joan Miró, Daniel Argimon i Granell, Joan Hernández Pijoan, Josep Bartolí i Guiu, Antoni Peyrí i Macià, Jordi Boldó, Alberto Gironella i Arcadi Artís i Espriu.
Anna Maria Pecanins va morir en un accident de cotxe el 8 de desembre de 2009, uns mesos després de la mort de la seva germana bessona Maria Teresa, morta a causa d'una aturada respiratòria provocada per un emfisema pulmonar. Un any més tard tancaria la Galeria Pecanins.
|
[
"Qui va ser Anna Maria Pecanins i Aleix?",
"Quan va néixer?",
"A què es va dedicar la seva mare?",
"Qui va ser el seu professor a l’Escola Massana?",
"Per què van haver de mudar-se a Mèxic?",
"Què va passar l’any 1951?",
"Què va crear juntament amb les seves germanes l’any 1964?",
"Quina finalitat tenia?",
"Quan va estar oberta la seva galeria de Barcelona?",
"On es trobava?",
"Qui la visitava sovint?",
"Com s’anomenava la seva exhibició al Palau Robert de Barcelona?",
"I què van presentar el 2008 a Mèxic?",
"Quina va ser la causa de la seva mort?",
"Què ocorreria en el 2010?"
] |
{
"answer_end": [
161,
102,
203,
453,
609,
774,
865,
1182,
1278,
1307,
1556,
1679,
1996,
2050,
2268
],
"answer_start": [
0,
0,
163,
362,
463,
708,
805,
813,
1184,
1231,
1411,
1566,
1682,
1998,
2018
],
"input_text": [
"Una pintora i galerista d'art mexicana d'origen català.",
"El 21 de juliol de 1930.",
"A la pintura.",
"Miquel Soldevila i Valls.",
"Perquè el seu pare hi havia estat nomenat per a un càrrec en una empresa industrial.",
"Es casà i marxà als Estats Units amb el seu marit.",
"La Galeria Pecanins.",
"La de fer suport a les propostes d'artistes aleshores emergents com Francisco Corzas, Arnold Belkin, Arnaldo Coen, Philip Bragar, Fernando García Ponce, Leonel Góngora, José Muñoz Medina i Maxwell Gordon.",
"De 1972 a 1976.",
"Al carrer de la Llibreteria.",
"Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, José Donoso i Carlos Fuentes.",
"A Mèxic: homenatge de Catalunya a Mèxic.",
"Obres de Josep Guinovart, Antoni Tàpies, Joan Miró, Daniel Argimon i Granell, Joan Hernández Pijoan, Josep Bartolí i Guiu, Antoni Peyrí i Macià, Jordi Boldó, Alberto Gironella i Arcadi Artís i Espriu.",
"Un accident de cotxe.",
"Tancaria la Galeria Pecanins."
]
}
|
mitologia
|
Sotera (Roma, últim quart del segle III - Palamós, 304) és una figura llegendària, introduïda pels falsos cronicons del segle xvii, i creada a partir de la figura de Santa Sotera de Roma. Segons els cronicons, fou una màrtir cristiana, santa i venerada com a copatrona de Palamós.
Sotera (del grec soter, "salvador") hauria estat una jove nascuda a Roma, de família noble, potser d'origen grec. Es va convertir al cristianisme i, en començar les persecucions de Dioclecià contra els cristians, davant del temor que l'empresonessin i la torturessin, va fugir a Palamós, on els seus pares tenien terres. Hi edificà una caseta on va viure fent dejuni i penitència. Fou, però, presa pels romans, que la portaren davant de Dacià, el pretor de l'emperador a Catalunya. Com que Sotera no va abjurar de la fe cristiana, fou tancada en una masmorra i fou torturada; malgrat les bufetades i cops de puny, no se'n planyia i es mantingué fidel a la seva fe. Finalment, fou degollada el 10 de febrer de 304.
Els cristians recolliren el seu cos i el portaren a Palamós, on la sebolliren. Temps després, les restes foren traslladades a Roma.
La llegenda, com el dia de la festivitat, coincideix punt per punt amb la història de Sotera de Roma, que el Martirologi romà cita el 10 de febrer com martiritzada a la Via Àpia de Roma. La història adaptada a Palamós no apareix fins al 1619, publicada a la falsificació històrica de Jerónimo Román de la Higuera i atribuïda a Luci Flavi Dextre. Com totes les altres invencions de la crònica, la història va tenir èxit i arrelà, especialment a Palamós, on el poble començà a venerar-la i la proclamà copatrona de la vila. A mitjan segle xvii, l'historiador Joan Gaspar Roig i Jalpí va escriure Vida de la gloriosa Santa Sotera en Palamós, que romangué inèdita fins que es publicà a Barcelona en 1901.
|
[
"Què és Sotera?",
"D’on prové?",
"Què expliquen els cronicons d’ella?",
"Quin és el significat del seu nom en grec?",
"D’on es creu que és originària?",
"On es va exiliar arran de la persecució cristiana?",
"De quina manera va decidir passar la seva vida?",
"La van acabar enxampant?",
"Sotera va renegar de la seva fe?",
"Com va morir?",
"Què se’n va fer de les seves despulles?",
"Quan es va fer l’adaptació d’aquesta llegenda a Palamós?",
"Com la van nomenar els palamosins?",
"Quina obra va crear en Joan Gaspar?",
"I quan va ser publicada?"
] |
{
"answer_end": [
81,
186,
279,
316,
353,
567,
660,
690,
810,
993,
1125,
1368,
1647,
1765,
1827
],
"answer_start": [
0,
134,
188,
281,
281,
430,
602,
662,
763,
946,
995,
1314,
1571,
1684,
1722
],
"input_text": [
"Una figura llegendària.",
"De la figura de Santa Sotera de Roma.",
"Que fou una màrtir cristiana, santa i venerada com a copatrona de Palamós.",
"Salvador.",
"De Roma.",
"A Palamós.",
"Fent dejuni i penitència.",
"Sí.",
"No.",
"Fou degollada.",
"Els cristians recolliren el seu cos i el portaren a Palamós, on la sebolliren. Temps després, les restes foren traslladades a Roma.",
"L'any 1619.",
"Com a copatrona de la vila.",
"La Vida de la gloriosa Santa Sotera en Palamós.",
"L'any 1901."
]
}
|
vilaweb
|
Agents dels Mossos d'Esquadra treien ahir a la tarda del Banc Expropiat de Gràcia l'activista que s'hi havia amagat des de diumenge, quan se'n va fer el desallotjament. A mig matí, el col·lectiu ocupant va publicar un vídeo on es veia el noi dins l'antiga oficina de Caixa Catalunya. Poc després, els mossos van arribar-hi i van envoltar-la. Els operaris van obrir un forat en una de les planxes metàl·liques que blocaven l'accés al local. Dos agents van entrar-hi amb un gos de la unitat canina i, més tard, també dos membres del SEM. Finalment, la policia va treure'n l'activista, que va ser posat en llibertat una vegada identificat. D'aquesta manera es posava fi a l'intent del col·lectiu de recuperar el Banc Expropiat. Al matí havien anunciat una concentració davant el local per a celebrar-ne la recuperació. Amb l'actuació dels mossos, els responsables del col·lectiu es van trobar obligats a anul·lar la convocatòria ahir al vespre, però van dir que tornarien a intentar ocupar l'espai. Una jugada legal? Segons que sembla, el col·lectiu del Banc Expropiat havia enginyat una argúcia amb l'objectiu de recuperar legalment el local. Ahir a migdia es complien setanta-dues hores d'ençà que havien estat desallotjats. Segons que van anunciar des de les xarxes socials, no es podia considerar que el desallotjament fos complet: un dels membres no n'havia estat expulsat perquè s'havia amagat dins un moble buit. Un cop exhaurit aquest període de 72 hores, l'ocupació ja no es podia considerar un delicte flagrant i, per tant, la policia havia d'obrir un nou procediment judicial i obtenir una ordre judicial per a poder fer el desallotjament. Aquest procediment és llarg i permetia als activistes de tornar a ocupar l'espai i tornar-lo a ‘obrir a la ciutadania'. Tanmateix, la policia diu que sí que tenia cobertura legal per a desallotjar l'activista del local passades aquestes hores.
|
[
"Com van actuar ahir els Mossos d’Esquadra al Banc de Gràcia?",
"Quan hauria entrat?",
"Què va mostrar al matí el grup activista?",
"Com va accedir el cos al banc?",
"Qui va acabar entrant?",
"Va ser empresonat el noi?",
"I què va significar l’expulsió de l’activista?",
"Què s’havia planejat davant del lloc?",
"I al final va ser possible?",
"Quina era la finalitat del grup?",
"Quan van passar les 72 hores des del desallotjament?",
"Per què no es va confirmar el desallotjament?",
"I què volia dir?",
"Com havia d’actuar ara la policia?",
"Però, els Mossos van intervenir igualment?"
] |
{
"answer_end": [
115,
131,
282,
438,
534,
635,
723,
781,
925,
1139,
1222,
1374,
1517,
1646,
1890
],
"answer_start": [
0,
82,
169,
297,
440,
547,
637,
725,
816,
1033,
1141,
1275,
1417,
1475,
1768
],
"input_text": [
"Treien a l'activista que s'hi havia amagat.",
"El diumenge.",
"Un vídeo on es veia el noi dins l'antiga oficina de Caixa Catalunya.",
"Van obrir un forat en una de les planxes metàl·liques que blocaven l'accés al local.",
"Dos agents amb un gos de la unitat canina i, més tard, també dos membres del SEM.",
"No.",
"La fi de l'intent del col·lectiu de recuperar el Banc Expropiat.",
"Una concentració.",
"No.",
"Recuperar legalment el local.",
"Ahir a migdia.",
"Perquè un dels membres no n'havia estat expulsat.",
"Que l'ocupació ja no es podia considerar un delicte flagrant.",
"Obrir un nou procediment judicial i obtenir una ordre judicial per a poder fer el desallotjament.",
"Sí."
]
}
|
books
|
I va posar-se els esclops sadollats de palla i va donar una establada a la somera; escampà uns quants grapats de blat a les gallines i va arreglar el menjar dels garrins. Després va mirar les nenes que encara dormien, i deixant ben engaldrufat el bordegàs va anar a comprar vi.
Quan feia la devallada en la penumbra del bosc d'alzines, va semblar-li que anava baixant cap a l'infern, i va aturar-se i es girà llambregant el molí desventurat, amb aquella tauleta feta de moles velles i aquell pou també fet de moles gastades i aquell arbre gegantí que dava ombra al riu. -És per desvesar-me; pendré el vi amb sal- i tement que altre cop els escrúpols la aturessin en sa via malastruga, va anar depressa, cantant per ofegar els dubtes que's congriaven en son magí, migrat per la debilesa.
En ésser de retorn al molí, va flairar l'ampolla plena de moscatell, obrint els badius amb una voluptuositat passional i aclucant els ulls amb la devoció dels embriagadissos, omplí l'ampolla que hi havia en la posella del faldó de la xemeneia i va veure un glop plena de desig i va fer un sospir i esclafi una rialla llarga que va escampar-se en el silenci de la matinada com la veu del mateix dimoni que rigués del bon nom del molí i de la beatitud de la natura que's deixondia pura i com a santificada.
La mica de voluntat que quedava en l'ànima de la Teresa va apagar-se amb el primer glop de vi. El vici corsecador, nit i dia l'anava empenyent i ella davallava. -Fins que vingui en Magí el beuré sense sal… després sal i fel i mai més!…
Cada dia, en arribar el vespre, després d'enllitejar tota la mainada i de besar-los amorosament, anava cap a la cort on hi havia les ampolles amagades entre la palla, encenia un gresol penjat alt, que feia un llum petit, petit, i s'ajaçava a terra, en la tovor del jas eixut i anava bevent, bevent, a glops, flairant el vi amb grans inspiracions sota la claror feble, tètrica, maligna! Bevia sentint tota la delícia malaltissa del degenerat que es dona als sentits i volent gaudir tots els matisos de la sensibilitat. Bevia un got depressa, un altre a glops, poc a poc, retenint el vi una bella estona en sa boca ardenta de maldat. Després el vi se acabava i ella se quedava dormida amb la pensa tèrbola. El llumet petit, petit, moria; les tenebres colgaven el crim i la fredor de la matinada hi arribava com una mort.
Una nit tranquila, mentres les boires baixes anaven passant davant de la lluna, com una voliana de pensaments perduts, en Magí tornà al molí. Tot era en calma. Les finestres obertes a la fosca, la porta barrada, el riu baixant com sempre cap a la mar i l'aigua de la bassa tant quieta que semblava glaçada… En Magí en veure son molí tant silenciós, feu un sospir de goig. En entrar-hi abraçaria la Teresa com si no hagués passat res, després els fills se deixondirien mig esverats, per a veure les joguines que'ls portava… i el noi fet un homenet tocaria aquella trompeta que duia tot el camí a la butxaca, per poder-li oferir tot seguit.
|
[
"Què va fer primerament la Teresa?",
"On va dirigir la seva mirada després?",
"Per on caminava?",
"Quina sensació tenia?",
"Què feia mentre caminava de tornada al molí?",
"Quin era el contingut l’ampolla?",
"A què es podia equiparar la forma en què va riure?",
"Què va exhaurir-se en el moment que la Teresa tastà el vi?",
"Què feia cada cop que queia el sol?",
"S’embriagava sempre de pressa?",
"Què va passar una d’aquelles nits?",
"Què faria en primer lloc?",
"I després?"
] |
{
"answer_end": [
169,
216,
334,
382,
785,
854,
1187,
1385,
1817,
2158,
2487,
2779,
2868
],
"answer_start": [
0,
171,
278,
336,
401,
815,
1085,
1292,
1528,
2046,
2347,
2719,
2781
],
"input_text": [
"Va posar-se els esclops sadollats de palla i va donar una establada a la somera; escampà uns quants grapats de blat a les gallines i va arreglar el menjar dels garrins.",
"A les nenes.",
"Per la penumbra del bosc d'alzines.",
"Com si anés baixant cap a l'infern.",
"Cantava.",
"Moscatell.",
"A la veu del mateix dimoni.",
"La mica de voluntat que quedava en la seva ànima.",
"Anava cap a la cort on hi havia les ampolles amagades entre la palla, encenia un gresol penjat alt, que feia un llum petit, petit, i s'ajaçava a terra, en la tovor del jas eixut i anava bevent.",
"No.",
"Que en Magí tornà al molí.",
"Abraçaria la Teresa com si no hagués passat res.",
"Ensenyaria als seus fills les joguines que portava."
]
}
|
books
|
Jo era una mòmia vivent. Les meves robes, ressecades per la febre, s'havien encartronat entorn del meu cos. Els lligams no em deixaven moure. Me sentia els ulls presos en un emmallat tivant, i les parpelles se'm cloïen totes soles: se'm cloïen totes soles i tornava a ensopir-me; però, de la manera que sol passar quan se dorm amb ànsia tot cuidant un malalt, me despertava a cada punt, figurant-me qui sap el temps que hauria transcorregut. I veia sempre la mateixa feble claror. Aquell dia, ¿no acabaria d'alçar-se mai més? L'estel Artur resplendia sempre sobre el meu cap. I aquella mar, aquella mar… ¿Era també desvari, allò? Tant de bó, que ho fos!
De vegades perdia el sentit de la realitat. Érem sers de l'altre món que, sotjats per l'ull de Déu, seguíem una navegació fatal i misteriosa. La barca era una mena de sepulcre. I la meva sopor revenia insensiblement, glossant aquestes fatídiques impressions i aportant-hi noves fantasmes.
Altres vegades m'atalaiava de la silueta dels tres mariners, drets a la vora de l'orla, amb el rem en l'aire, i se m'acudia una sotsombra d'idea de que esperavem quelcom. Aquell rem venia a ser una llengua comuna que s'estirava cap al cel i pregava per nosaltres: -Miserere, miserere!…- Inspirava un sentiment religiós. Però per què? Jo sabia que estava lligat amb una idea: quina?… Mancava el nus, el record s'era perdut, i el meu desvari el substituïa amb un cúmul d'absurditats. I marxa, marxa, amunt, avall, ara amb el cos en sec, ara banyat de malucs en avall per l'aigua que envaïa la coberta. El meu pensament flotava entre la realitat i el somni, sense assolir mai el descans del son ni la lluïdesa de la vetlla. I això va durar molt, molt. ¿Serà que, en el rellotge de la dolor, els instants no troben manera d'acabar de passar mai?
|
[
"Com se sentia la protagonista?",
"En quin estat estava la seva roba?",
"Per què tenia la mobilitat reduïda?",
"Què passava en les palpebres?",
"De quina forma?",
"Sabia quina hora era?",
"Què brillava damunt seu?",
"Com defineix als humans?",
"De què es tractava el bot?",
"Què podia apreciar a vegades?",
"Pensava que estaven a l’espera d’alguna cosa?",
"Què exclamava el rem per ells?",
"Per què tenia les galtes del cul xopes?",
"On es trobava la seva ment?",
"Quina era la conseqüència?"
] |
{
"answer_end": [
23,
65,
140,
230,
358,
440,
574,
794,
829,
1002,
1112,
1227,
1541,
1596,
1662
],
"answer_start": [
0,
25,
108,
193,
232,
360,
526,
698,
796,
943,
970,
1114,
1478,
1543,
1568
],
"input_text": [
"Com una mòmia vivent.",
"Ressecada.",
"Pels lligams.",
"Se li cloïen totes soles.",
"De la manera que sol passar quan se dorm amb ànsia tot cuidant un malalt.",
"No.",
"L'estel Artur.",
"Com sers de l'altre món que seguien una navegació fatal i misteriosa.",
"D'una mena de sepulcre.",
"La silueta dels tres mariners.",
"Sí.",
"Miserere, miserere!",
"Per l'aigua que envaïa la coberta.",
"Entre la realitat i el somni.",
"Que no assolís mai el descans del son ni la lluïdesa de la vetlla."
]
}
|
mitologia
|
La Bèstia de Bray Road és una suposada criatura críptida. El primer report de la seva suposada primera aparició és recent i va ser en els anys 1980, en un camí rural als afores de Elkhorn, Wisconsin. La mateixa etiqueta ha estat aplicada més enllà del lloc d'origen, a qualsevol criatura desconeguda o estranya del sud de Wisconsin o del nord d'Illinois que és descrita tenint característiques similars a aquelles dels primers albiraments.
La Bèstia de Bray Road és descrita per testimonis de diferents maneres:
Tot i que la Bèstia de Bray Road mai ha estat vista transformant-se d'un humà a llop en cap dels albiraments, ha estat etiquetada com a licantropa en alguns articles de premsa.
L'investigador del paranormal Todd Roll va dir que podria haver-hi una connexió de l'home-llop amb les activitats ocultes i animals mutilats com a sacrifici a Walworth County, Wisconsin.
Un nombre de teories basades en animals també han estat proposades. Aquestes inclouen:
Una altra teoria paranormal és la llegenda dels nadius Nord-americans d'un Canviant de Pell .
És també possible que la histèria col·lectiva sigui la causa que diverses criatures fossin etiquetades de la mateixa manera, ja que la Bèstia de Bray Road no llueix igual des d'una aparició fins a la següent.
La Bèstia de Bray Road va aparèixer al programa de televisió Mystery Hunters com també en molts llibres i pel·lícules. Articles sobre això han tingut la seva aparició a la revista Weekly World News .
|
[
"De què es tracta la Bèstia de Bray Road?",
"La primera vegada que es va informar va ser fa molts anys?",
"Quan va ser?",
"On?",
"En quin cas s’utilitza ara el terme Bèstia de Bray Road?",
"Tots els albiradors el descriuen de la mateixa manera?",
"De quin tipus de monstre es pot tractar?",
"Qui és Todd Roll?",
"Què explica de la bèstia?",
"Què més s’ha plantejat sobre la Bèstia de Bray Road?",
"D’on prové el mite dels Canviants de Pell?",
"Però, quina és la causalitat que fa que es titllin tots els animals de la mateixa forma?",
"Per què?",
"On es va esmentar aquesta criatura?",
"També va ser mencionada en mitjans escrits?"
] |
{
"answer_end": [
56,
121,
147,
198,
438,
510,
687,
728,
845,
942,
1054,
1180,
1264,
1342,
1464
],
"answer_start": [
0,
58,
112,
124,
200,
440,
622,
689,
719,
876,
963,
1057,
1160,
1266,
1385
],
"input_text": [
"D'una suposada criatura críptida.",
"No.",
"En els anys 1980.",
"En un camí rural als afores de Elkhorn, Wisconsin.",
"A qualsevol criatura desconeguda o estranya del sud de Wisconsin o del nord d'Illinois que és descrita tenint característiques similars a aquelles dels primers albiraments.",
"No.",
"D'un licantrop.",
"Un investigador del paranormal.",
"Que podria haver-hi una connexió seva amb les activitats ocultes i animals mutilats com a sacrifici.",
"Un nombre de teories basades en animals.",
"Dels nadius Nord-americans.",
"La histèria col·lectiva.",
"Perquè la Bèstia de Bray Road no llueix igual des d'una aparició fins a la següent.",
"Al programa de televisió Mystery Hunters.",
"Sí."
]
}
|
books
|
La caiguda del fullam no era sinó que la naturalesa se despullava d'un vestit vell per posar-se'n un altre de més interessant, que feia mesos que no li havíem vist: el vestit des verds tendres i gebrats, de les tofes de neu, dels caramells de glaç… I la xiscladissa de les orenetes en marxa em feia pensar en la vinguda dels pinsans, dels lluers, dels passerells… Com recordar-se de les coses, que se'n van, quan l'enteniment està encuriosit de les que vénen?
Aleshores tindria jo deu anys i l'entrada de la tardor m'inspirava les més agradoses il·lusions. Era pels volts de Tots Sants: un d'aqueixos dies grisos, calms i freds, sense sol, ni vent. Vaig sortir de matinet. El meu cosí, en Lluís, segut en una de les samals de brisa, que hi solia haver davant de casa seva per aquelles saons, enraonava amb en Xaneta, un noi grassó i rabassut, galta-gros com un àngel barroc. No sé per què em va causar un sentiment de satisfacció el veure'ls amb els tapaboques entortolligats al coll i am les puntes dels nassirons vermelles com fruita, que comença a verolar.
-Hola, hola, hola! -els vaig dir tot rient i amb tremolins. -Avui deu haver gelat., Brrr! …mireu, jo no puc fer l'ou: tinc les mans balbes. Oi, quin fred?
Ambdós rigueren i provaren de fer l'ou amb les mans. No, tampoc no podien! Ai noi!
-Ja és vingut es temps dets piulots -va dir en Xaneta. -Aquest any han començat d'hora.
En aquell moment passava l'avi Moixell abrigat amb la seva capa i, traient la barba per sobre l'embós, exclamà:
|
[
"Què significava que les fulles caiguessin?",
"Quins eren aquests vestits nous?",
"Què li venia al cap gràcies als ocells?",
"Quina pregunta es fa a ell mateix el protagonista?",
"Quants anys tenia en el record que li va vindre?",
"En quina època era?",
"A qui es va trobar en sortir de casa?",
"Amb qui parlava?",
"Com era aquest?",
"Què li va provocar al personatge principal observar-los amb els tapacolls?",
"Com els va saludar?",
"Per què va dir que no podia fer l’ou?",
"Lluís i Xaneta podien?",
"Què li va respondre Xaneta?",
"Qui va aparèixer llavors?"
] |
{
"answer_end": [
82,
247,
362,
459,
489,
585,
766,
815,
853,
983,
1092,
1198,
1288,
1384,
1424
],
"answer_start": [
0,
66,
249,
364,
460,
557,
649,
792,
806,
875,
1060,
1151,
1215,
1298,
1386
],
"input_text": [
"Que la naturalesa se despullava d'un vestit vell.",
"El des verds tendres i gebrats, de les tofes de neu, dels caramells de glaç.",
"La vinguda dels pinsans, dels lluers, dels passerells.",
"Com recordar-se de les coses, que se'n van, quan l'enteniment està encuriosit de les que vénen?",
"Deu anys.",
"Pels volts de Tots Sants.",
"Al seu cosí, en Lluís.",
"Amb en Xaneta.",
"Grassó i rabassut, galta-gros.",
"Un sentiment de satisfacció.",
"Hola, hola, hola!",
"Perquè té les mans balbes.",
"Tampoc.",
"Que ja és vingut es temps dets piulots. Que aquest any han començat d'hora.",
"L'avi Moixell."
]
}
|
bios
|
Misericordia Sugrañes Barenys (Reus, 1956), és una política i advocada de Menorca, batlessa d'Alaior des de 2011, diputada al Parlament de les Illes Balears des de 2002 pel Partit Popular de les Illes Balears, i presidenta del Partit Popular de Menorca des de maig de 2017.
Misericordia Sugrañes es Llicenciada en Dret per la Universitat Central de Barcelona, i advocada amb despatx en actiu fundat l'any 1983.
A la política municipal va ser Tinent d'Alcalde d'Hisenda al Ajuntament d'Alaior de 1991 a 1995. Amb posterioritat, portaveu de l'oposició des de 1995 a 2007, i Batlessa del municipi des de les eleccions municipals de 2011, a les que va obtenir majoria absoluta. A les eleccions municipals celebrades el 24 de maig de 2015 revalidava la majoria absoluta i per tant es convertia en alcaldessa electa del municipi, prenent possessió del càrrec el dia 13 de juny del mateix any.
A la política insular va ser Consellera al Consell Insular de Menorca des de 1999 a 2003, i quant a política autonòmica, diputada al Parlament de les Illes Balears des de 1999 a 2019.
Al Parlament de les Illes Balears va ostentar la Vicepresidència de la Comissió de Turisme a la V legislatura. Presidenta de la Comissió del Estatut dels Diputats i Vicepresidenta i Portaveu del Grup Popular de la Comissió d'Hisenda i Pressupostos a la VI legislatura. Vicepresidenta de la Comissió de Control de la Radiotelevisió de les Illes Balears a la VII legislatura i Secretària de la Comissió de Medi Ambient i Ordenació del Territori a la VIII.
Va exercir el càrrec de Presidenta de la Junta Local del Partit Popular d'Alaior de 1997 a 2002. Actualment és membre de la Junta General i executiva Regional del Partit Popular de les Illes Balears, i del Comitè Executiu Insular del Partit Popular de Menorca.
Va encapçalar la candidatura del Partit Popular al Consell Insular de Menorca a les eleccions del 26 de maig del 2019, resultant-ne elegida consellera i portaveu del Partit Popular a l'oposició.
|
[
"Qui és Misericordia Sugrañes?",
"Quin paper té a Alaior?",
"De quin partit és dirigent?",
"On va realitzar els seus estudis universitaris?",
"Quin càrrec va ocupar del 1991 al 1995?",
"I del 1995 al 2007?",
"Quin va ser el resultat dels comicis municipals en el 2011?",
"També ho va aconseguir en el 2015?",
"Quin paper va tenir en la política de les Illes Balears?",
"Què va exercir al Parlament en la V legislatura?",
"I en la VII?",
"Quina ocupació té avui en dia a les Illes Balears?",
"Forma part del Comitè Executiu del PP de Formentera?",
"Va continuar sent la número 1 del PP de Menorca el 2019?",
"També tindria èxit?"
] |
{
"answer_end": [
81,
112,
252,
358,
506,
568,
672,
764,
1050,
1180,
1443,
1723,
1784,
1903,
1979
],
"answer_start": [
0,
44,
212,
274,
411,
508,
572,
674,
887,
1071,
1340,
1622,
1633,
1786,
1864
],
"input_text": [
"Una política i advocada de Menorca.",
"És batlessa.",
"Del Partit Popular.",
"A la Universitat Central de Barcelona.",
"Va ser Tinent d'Alcalde d'Hisenda al Ajuntament d'Alaior.",
"Portaveu de l'oposició.",
"Va obtenir majoria absoluta.",
"Sí.",
"Va ser Consellera al Consell Insular de Menorca i diputada al Parlament de les Illes Balears.",
"Va ostentar la Vicepresidència de la Comissió de Turisme.",
"Va ser vicepresidenta de la Comissió de Control de la Radiotelevisió de les Illes Balears.",
"És membre de la Junta General i executiva Regional del Partit Popular de les Illes Balears.",
"No.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Hegesàndrides o Agesàndrides (en llatí Hegesandridas o Agesandridas, en grec antic Ἡγησανδμιδας o Ἀγησανδριδας) va ser un navarc (almirall) espartà, fill d'un Hegesandre que probablement era membre de la última ambaixada espartana enviada a Atenes abans de la guerra del Peloponès.
Hegesàndrides amb 21 anys va ser nomenat comandant d'una flota de quaranta-dos naus destinada a promoure la revolta a Eubea l'any 411 aC. Les notícies sobre la seva sortida d'Esparta van arribar a coneixement del govern dels Quatre-cents en el moment en què estaven construint una fortificació davant del port del Pireu i Teràmenes d'Atenes va usar aquesta notícia per fer tirar endavant més ràpidament el projecte. Aviat es va veure que el seu objectiu era Eubea i va arribar a Oropos. Alarmats els atenencs van preparar les seves naus que estaven disposades al port, amb un total de 36. Però les tripulacions eren noves i no havien remat mai juntes. Un estratagema dels habitants d'Erètria va aconseguir allunyar els atenencs de les naus, i un senyal fet des de la mateixa ciutat va fer avançar l'almirall espartà que va obtenir una victòria fàcil i els atenencs van perdre 22 vaixells i tot Eubea menys Oreos es va revoltar. Segons Tucídides els atenencs es van consternar més per aquesta derrota que pel fracàs del setge de Siracusa, i van veure que si l'enemic hagués estat més ràpid hauria pogut obtenir una victòria definitiva.
Després se'n va anar a reforçar la flota de Míndar a l'Hel·lespont; els vaixells d'Eubea que va enviar a Míndar van desaparèixer tots menys un en una tempesta al Mont Atos, però Hegesàndrides va poder arribar amb altres vaixells; a l'Hel·lespont va derrotar més tard a un esquadró atenenc dirigit per Timòcares.
El 408 aC és esmentat com a comandant espartà de la costa de Tràcia.
|
[
"Qui va ser Hegesàndrides?",
"Qui podria haver estat el seu pare?",
"Quin càrrec va ocupar quan tenia 21 anys?",
"Quin era l’objectiu militar?",
"Quan se’n va assabentar els Quatre-cents sobre aquesta expedició?",
"Com es va aprofitar d’això Teràmenes d’Atenes?",
"De quina ciutat es volia apoderar l’exèrcit d’Agesàndrides?",
"De quants vaixells van disposar els atenencs?",
"Com els van vèncer les forces d’Erètria?",
"Quina va ser la conseqüència d’aquesta victòria?",
"Va afectar més als ciutadans d’Atenes la pèrdua de Siracusa que aquesta?",
"Quina armada marina va ajudar l'almirall més tard?",
"Per què es van enfonsar les naus que va despatxar a Míndar?",
"L’espartà hi arribaria al final?",
"Què esdevindria en el 408 aC?"
] |
{
"answer_end": [
147,
247,
365,
405,
601,
696,
745,
869,
1131,
1208,
1318,
1467,
1588,
1645,
1796
],
"answer_start": [
0,
112,
282,
348,
420,
602,
698,
778,
934,
1102,
1210,
1417,
1485,
1590,
1729
],
"input_text": [
"Un navarc espartà.",
"Un membre de la última ambaixada espartana enviada a Atenes.",
"Comandant d'una flota de quaranta-dos naus.",
"Promoure la revolta a Eubea.",
"En el moment en què estaven construint una fortificació davant del port del Pireu.",
"Va usar aquesta notícia per fer tirar endavant més ràpidament el projecte.",
"D'Eubea.",
"De 36.",
"Aconseguint allunyar els atenencs de les naus.",
"Que tot Eubea menys Oreos es revoltés.",
"No.",
"La de Míndar.",
"Per una tempesta al Mont Atos.",
"Sí.",
"Comandant de la costa de Tràcia."
]
}
|
bios
|
Assumpció Laïlla i Jou (Barcelona, 3 d'octubre de 1975) és psicopedagoga, infermera i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en diverses legislatures.
Llicenciada en psicopedagogia per la Universitat Ramon Llull i diplomada en infermeria per la Universitat de Barcelona, ha treballat com a infermera i com a psicopedagoga a l'hospital de Sant Joan de Déu (1997-2003), i del 2003 ençà hi treballa com a supervisora d'infermeria. També des del 2003 exerceix la docència, com a professora adscrita, a l'Escola Universitària d'Infermeria de Sant Joan de Déu. És membre del Col·legi Oficial d'Infermeria de Barcelona.
És membre de l'associació cultural Seguem Cadenes i de l'associació donesjoves.cat. Militant d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i de la Unió de Joves des del 1998, és presidenta d'UDC del barri de Sarrià de Barcelona des del 2002 i presidenta de la Unió de Joves des del 2004. Fou consellera nacional d'UDC i de Convergència i Unió (CiU) per la Unió de Joves, membre de la Comissió Executiva Nacional de la Federació de CiU del 2004 ençà i diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006 i 2010.
El 22 de juliol de 2014 torna al Parlament de Catalunya, en substitució del fins ara diputat de CiU Oriol Pujol.
El 12 de juliol de 2015 es desvincula d'Unió Democràtica de Catalunya i s'afillia al nou partit Demòcrates de Catalunya, juntament amb altres companys que també deixen UDC.
El 30 de juliol de 2015 és designada diputada al Parlament de Catalunya en el número 35, en la candidatura de confluència "Junts pel Sí" per a les eleccions del 27 de setembre a la Generalitat de Catalunya. Des del 7 de novembre del 2015 forma part del Consell Nacional de Demòcrates de Catalunya.
Durant la primera onada de la Covid no va dubtar a demanar permís a la mesa del Parlament per poder treballar de nou com a infermera, i així ho va fer a l'hospital Sant Joan de Déu.
|
[
"A quines professions es dedica Assumpció Laïlla i Jou?",
"Què va cursar a l’URL?",
"I a l'UB?",
"Quins càrrecs va tenir a l’Hospital Sant Joan de Déu del 1997 al 2003?",
"On va ser docent?",
"De quines institucions forma part?",
"A quin partit polític pertany?",
"A més, militava en un altre?",
"Per què l’any 2014 regressaria al Parlament català?",
"Quan abandonaria la UDC?",
"Què va passar el 30 de juliol de 2015?",
"Per a quines votacions?",
"On es va inscriure el novembre del 2015?",
"Quina mesura va prendre per la COVID?",
"On tornaria a treballar de sanitària?"
] |
{
"answer_end": [
139,
226,
284,
381,
568,
710,
752,
989,
1249,
1320,
1560,
1599,
1720,
1854,
1902
],
"answer_start": [
0,
166,
227,
286,
462,
628,
712,
908,
1138,
1251,
1424,
1531,
1631,
1722,
1812
],
"input_text": [
"És psicopedagoga, infermera i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya.",
"Una llicenciatura en psicopedagogia.",
"Una diplomatura d'infermeria.",
"El d'infermera i el de psicopedagoga.",
"A l'Escola Universitària d'Infermeria de Sant Joan de Déu.",
"De l'associació cultural Seguem Cadenes i de l'associació donesjoves.cat.",
"A la Unió Democràtica de Catalunya.",
"Sí.",
"Per la substitució del fins ara diputat de CiU Oriol Pujol.",
"El 12 de juliol de 2015.",
"És designada diputada al Parlament de Catalunya en el número 35, en la candidatura de confluència Junts pel Sí.",
"Per a les del 27 de setembre.",
"Al Consell Nacional de Demòcrates de Catalunya.",
"Va demanar permís a la mesa del Parlament per poder treballar de nou com a infermera.",
"A l'hospital Sant Joan de Déu."
]
}
|
books
|
Prou! -saltà, exasperat, en Jeroni.-No vull menjar a la cantada ¿enteneu?
I, en dir això, no pogué estar-se d'esbatanar les grans parpelles dels seus ulls bovins i de ventar una encesa llambregada als de l'embafadora sirvent. La Xamosa restà una bella estona immòbil, com enlluernada. Després féu un surt i tocà soletes cap a la cuina, tot ganyotejant i estossegant.
-Diable! Si m'hauré compromès?…-va dir-se en Jeroni, penedint-se de la seva rauxa.
S'acuità a recompondre l'alterada fesomia i, ombrejant la vista amb les roges pestanyes, la decantà de nou, passejant-la per sobre les estovalles, com si preguntés a la munió de taques llardoses i virolades, que hi havia, la llista dels plats, que s'eren servits a l'hostal durant la setmana. Mes el certus és que no es preocupava de les taques, ni de les estovalles. Pensava en els secrets de la Quima Xamosa. Amb sols esguardar-la els hi havia sobtats sense voler; i s'havia endut com era dona de quaranta anys i no en declarava més que trenta, com patia d'un fluix poc honrós i com servia sense soldada en atenció a conquistar a les taules de l'establiment la parròquia per al llit, que era el taller dels seus guanys. Ho havia vist tan clar, fitre! Era possible que fos una falòrnia? Doncs ¿d'on redimontri s'ho empescava?
|
[
"Què va exclamar Jeroni?",
"On no vol fer l’àpat?",
"Què no podia parar de fer?",
"Com observava a la Xamosa?",
"Com va reaccionar ella?",
"Cap a on es va dirigir?",
"De quina manera?",
"De què es va lamentar l’home?",
"A què es va afanyar?",
"Per on va observar?",
"Què es trobava allà?",
"En veritat, sobre què rumiava el protagonista?",
"Quina edat aparentava Quima?",
"Quina actitud tenia?",
"Pensava Jeroni que podria ser una farsant?"
] |
{
"answer_end": [
38,
73,
161,
224,
266,
334,
365,
448,
491,
595,
741,
859,
995,
1134,
1236
],
"answer_start": [
0,
36,
90,
164,
226,
293,
307,
400,
450,
495,
571,
818,
919,
1031,
1203
],
"input_text": [
"Prou!",
"A la cantada.",
"Esbatanar les grans parpelles dels seus ulls bovins.",
"Amb una encesa llambregada.",
"Restà una bella estona immòbil.",
"Cap a la cuina.",
"Ganyotejant i estossegant.",
"De la seva rauxa.",
"A recompondre l'alterada fesomia.",
"Per sobre les estovalles.",
"La llista dels plats, que s'eren servits a l'hostal durant la setmana.",
"Sobre els secrets de la Quima Xamosa.",
"Trenta.",
"Servia sense soldada en atenció a conquistar a les taules de l'establiment.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
L'ex-president de la Generalitat Artur Mas ha proposat que Unides Podem cedeixi als socialistes el nombre just de diputats necessaris per fer possible la investidura de Pedro Sánchez i que la resta s'hi abstinguin. Aquesta és la fórmula que, segons ha dit, serviria per desencallar la situació davant la posició ‘enrocada' de Sánchez. En una entrevista a Los Desayunos de TVE, Mas ha instat el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, a ‘convertir-se en un líder'. Pel que fa a la valoració de la Diada, l'ex-president ha tret importància a la xifra de manifestants argumentant que no és el més principal. En canvi, ha posat l'accent en la persistència. ‘Quina ciutat europea durant 8 anys ha mobilitzat quantitats ingents de gent?', ha preguntat. Mas ha qualificat ‘d'escandalós i al·lucinant' que els dos partits d'esquerres espanyols no es posin d'acord després de passar-se la campanya demanant el vot per evitar el tripartit de la dreta. En aquest context, ha lamentat que la cultura del pacte està absent en la vida política espanyola. Davant la situació ‘d'enrocament' de Sánchez, Mas creu que el desbloqueig passa per Iglesias. ‘Ha d'escollir entre ser un polític més o convertir-se en un líder i un estadista', ha afegit tot defensant que cedir una part dels diputats no és donar un xec en blanc. Un cop facilitada la investidura, l'ex-president ha apuntat que s'hauria de negociar llei a llei. Mas ha tret importància a la xifra de manifestants a la Diada argumentant que no li sembla el més cridaner ni el principal. En aquest sentit, ha recordat que els ciutadans s'han manifestat durant vuit anys consecutius per la Diada i s'ha preguntat quina altra ciutat o territori europeu ha mobilitzat durant 8 anys ‘quantitats ingents' de gent. D'altra banda, ha assenyalat que les 600.000 persones que ahir es van manifestar, segons dades de la Guàrdia Urbana, equivaldria a una manifestació de 4 milions de persones tenint en compte la població de l'estat espanyol. Sobre si es tornarà a presentar a la presidència de la Generalitat, Mas ha insistit que personalment no ho vol però que, políticament, dependrà del ‘sentit de responsabilitat' tenint en compte les circumstàncies del moment. Així i tot, ha volgut deixar molt clar que el seu desig és que hi hagi una altra persona ‘amb menys tradició política' que pugui assumir el lideratge. No ha volgut concretar quina persona podria ser, però ha dit que té algun nom al cap.
|
[
"Qui és Artur Mas?",
"Què ha suggerit a UP?",
"Amb quin objectiu?",
"Per a què és una solució?",
"On ho ha exposat?",
"A què motiva Mas a Iglesias?",
"Segons ell, per què no té rellevància el nombre de participants de la manifestació?",
"Però, quin punt ha destacat?",
"Què li sembla mal sobre els partits d’esquerra d’Espanya?",
"Què li sap greu?",
"Quina creu que és la resposta d’aquest bloqueig?",
"Quin fet és sorprenent dels catalans?",
"A què equival els 600.000 participants a escala nacional?",
"Mas desitja tornar a esdevenir president de la Generalitat?",
"Qui creu que és el candidat ideal?"
] |
{
"answer_end": [
42,
133,
213,
333,
420,
466,
607,
655,
944,
1043,
1137,
1721,
1973,
2085,
2317
],
"answer_start": [
0,
43,
96,
215,
335,
381,
468,
609,
751,
965,
1091,
1549,
1767,
1975,
2211
],
"input_text": [
"L'ex-president de la Generalitat.",
"Que cedeixi als socialistes el nombre just de diputats necessaris.",
"Amb el de fer possible la investidura de Pedro Sánchez i que la resta s'hi abstinguin.",
"Per a desencallar la situació davant la posició enrocada de Sánchez.",
"En una entrevista a Los Desayunos de TVE.",
"A convertir-se en un líder.",
"Perquè no és el més principal.",
"La persistència.",
"Que no es posin d'acord després de passar-se la campanya demanant el vot per evitar el tripartit de la dreta.",
"Que la cultura del pacte està absent en la vida política espanyola.",
"Iglesias.",
"Que s'han manifestat durant vuit anys consecutius per la Diada.",
"A 4 milions de persones.",
"No.",
"Una altra persona amb menys tradició política."
]
}
|
mitologia
|
Arrancapins és un personatge mític, amic del gegant de caràcter bo i forçut, anomenat Tombatossals, qui, segons explica la llegenda, va fundar la ciutat de Castelló de la Plana.
Arrancapins, el forçut, viu, juntament amb Tombatossals i la resta dels seus amics: Cagueme, el voluntariós; Bufanúvols, el bufador i Tragapinyols, l'escatològic; a la Cova de les Meravelles, de la qual s'absenten per atendre la trucada d'auxili dels fills del rei Barbut, que volien tornar recuperar les terres que havien heretat. En prestar ajuda a aquests hereus, el grup d'amics es viuen nombroses aventures i desventures, com la guerra contra els habitants de les Columbretes per la conquesta de les illes.
La llegenda de Tombatossals i les seves aventures, és recollida en forma de conte per l'autor castellonenc Josep Pasqual Tirado, en l'obra titulada Tombatossals, publicada Castelló de la Plana en 1930.
A la ciutat de Castelló hi ha diverses escultures que decoren diferents rotondes en què apareixen aquests mitològics personatges que tanta importància tenen en la història de la ciutat. Les escultures són obres de l'artista sevillà Melchor Zapata.
L'escultura d'Arrancapins, és la segona de les escultures en ferro encarregades a l'artista Melchor Zapata per a commemorar el 750è aniversari de la Fundació de la ciutat de Castelló i en record dels personatges que formaven la colla de 'Tombatossals'. L'escultura presenta a aquest gegant de força sobrehumana agenollat davant de l'arbre que acaba d'arrencar de la terra la planta amb les seves arrels davant la mirada del seu company d'aventures Tombatossals que l'observa des de lluny. L'escultura descansa sobre un basament que li fa tenir major altura.
La vida heroica i aventurera d'aquest personatge fictici ha estat adaptada a diverses ocasions per obra d'altres llibres, com l'adaptació teatral realitzada per Matilde Salvador, "La filla del Reia Barbut"; o el conte infantil. "Viatge al país de Tombatossals", obra de Vicent Pitarch Almela, filòleg i activista cultural; amb il·lustracions de Joan Montañés, conegut com a Chipell.
També es va dur a terme un projecte gràcies a l'empresa valenciana, radicada a Castelló, Nereida Animation Films, per a realitzar un llargmetratge d'animació, sobre aquest personatge. A més, l'Institut Valencià de l'Audiovisual i la Cinematografia concedir un ajut de prop de 150.000 euros per a "Gegant, la llegenda de Tombatossals", pel·lícula basada en la història de Tombatossals.
El film té un guió de Miquel Beltrán i el disseny dels personatges és d'Harald Siepermann, animador que ha treballat per la factoria Disney en projectes com 'Mulan', 'Roger Rabbit' o 'Tarzan'. El film de prop 90 minuts de durada, barreja l'animació clàssica amb el 3D. La idea a l'origen era que el film fos doblat en valencià, per a posteriorment ser doblat en castellà.
|
[
"Què és Arrancapins?",
"I Tombatossals?",
"De què és fundador aquest?",
"Qui són els camarades d'Arrancapins?",
"Quin objectiu tenien els descendents del monarca Barbut?",
"El grup d’amics els van a ajudar?",
"Qui parla de les aventures d’aquests amics?",
"Hi ha representacions d’aquesta llegenda a Castelló?",
"Qui va crear les obres escultòriques?",
"Què s’hi pot veure a l’escultura d'Arrancapins?",
"A on està col·locada?",
"Arrancapins està representat en altres obres literàries?",
"Com quines?",
"I en alguna obra cinematogràfica?",
"Qui és Harald Siepermann?"
] |
{
"answer_end": [
34,
98,
176,
340,
509,
544,
818,
1077,
1139,
1628,
1697,
2080,
2080,
2465,
2606
],
"answer_start": [
0,
36,
86,
178,
397,
397,
691,
893,
893,
1141,
1630,
1699,
1699,
2082,
2539
],
"input_text": [
"Un personatge mític.",
"Un gegant de caràcter bo i forçut.",
"De Castelló de la Plana, segons la llegenda.",
"Tombatossals, Cagueme, el voluntariós; Bufanúvols, el bufador i Tragapinyols, l'escatològic.",
"Recuperar les terres que havien heretat.",
"Sí.",
"L'autor castellonenc Josep Pasqual Tirado.",
"Sí.",
"Melchor Zapata.",
"A Arrancapins agenollat davant de l'arbre que acaba d'arrencar de la terra la planta amb les seves arrels davant la mirada del seu company d'aventures Tombatossals que l'observa des de lluny.",
"Sobre un basament.",
"Sí.",
"Com l'adaptació teatral realitzada per Matilde Salvador, \"La filla del Reia Barbut\"; o el conte infantil. \"Viatge al país de Tombatossals\".",
"També.",
"Un animador que ha treballat per la factoria Disney."
]
}
|
books
|
Començava la batuda. Ell em deixava de parada en alguna clariana estratègica, i s'estimbava sol avall amb son trotar centàuric, seguit de la brivalla, trinxant mates, removent fullaraca, allunyant-se junts esgariposos i udolants.
En traspassar un serradet, o en endinsar-se en alguna pregonesa del clotaral, la remor bèl·lica s'extingia a poc a poc, insensiblement.
Llavors jo em trobava com perdut, com abandonat en mig del majestuós escalonament de serralades fosques verdejants, superbioses el mateix que les ones formidables d'un mar immòbil.
La quietud més gran, la quietud més fantàstica de les quietuds, em voltava. Era dia clar, mes tot dormia a la muntanya. El bosc no desperta mai. El bosc serva sempre una imposant sopitesa.
Viu impassiblement silenciós, sorrut, tràgic. No somriu al sol, i a les sacsejades de l'oratge respon amb brandeig d'ensunyat. ¿Quina energia o quin encís serien capaços de deixondir aquelles grandioses soques plenes de molsa i esvorancs, aquelles penyes travades per centenars d'arrels, aquelles ferestes calvícies de llécol o argila brunyides i esmolades per l'aigua dels núvols?
El meu cor xic, la meva ànima xica, es sentien estemordits, dissolts i contaminats per aquell son eternal.
Qui no les ha vistes, qui no les ha meditades, no podria pas imaginar-se el respecte que infonen aquestes extenses suredes inhabitades, monòtones, sense ocells, sense aigua, sense remors.
|
[
"Què s’iniciava?",
"On es quedava el narrador?",
"On marxava l’altre?",
"El soroll de la guerra romania?",
"Quan desapareixia?",
"Què sentia llavors el narrador?",
"Què el rodejava?",
"Era de nit?",
"La serra semblava adormida, però?",
"Per què?",
"Com diu que viu la floresta?",
"De què estan cobertes les soques?",
"I les pedres?",
"El narrador sent por?",
"Algú que no hagi vist mai aquell bosc, se’l podria imaginar?"
] |
{
"answer_end": [
19,
76,
101,
364,
364,
413,
480,
635,
665,
690,
780,
973,
1022,
1176,
1411
],
"answer_start": [
0,
21,
21,
230,
230,
366,
366,
623,
623,
667,
692,
919,
975,
1118,
1225
],
"input_text": [
"La batuda.",
"En alguna clariana estratègica.",
"Cap avall.",
"No.",
"Quan l'altre traspassava un serradet o s'endinsava en alguna pregonesa del clotaral.",
"Se sentia com perdut, com abandonat.",
"Un majestuós escalonament de serralades fosques verdejants.",
"No.",
"Sí.",
"Perquè el bosc no desperta mai.",
"Impassiblement silenciosa, sorruda i tràgica.",
"De molsa i esvorancs.",
"De centenars d'arrels.",
"Sí.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
L'any que ve la festa major de Gràcia celebrarà el seu bicentenari. En el seu origen, poc després del final de la Guerra del Francès, es tractava d'una festa pagesa, se celebrava al maig i no es guarnien els carrers. En aquella època, Gràcia era un districte fora del municipi de Barcelona, ple de masies i camp, i hi començaven a arribar barcelonins que hi tenien cases d'estiueig. La història de la festa és, també, la història de la ciutat de Barcelona. Malgrat l'aniversari, alguns anys Grècia ha hagut de prescindir de la festa. És el cas de 1853, en què hi va haver una epidèmia de còlera o 1909, pocs dies després de la Setmana Tràgica. La festa tampoc no es va celebrar durant la Guerra Civil i, de fet, durant el franquisme va estar a punt de desaparèixer. La festa major de Gràcia no es va traslladar al mes d'agost fins a 1817. Llavors va començar una polèmica, encara avui no resolta, si la festa en aquestes dates commemora la festivitat de Sant Roc, el dia 16 d'agost, o la Mare de Déu que se celebra el 15 d'agost. En un principi els carrers s'engalanaven amb branques, arbres i flors, una tradició que prové de les festes de la primavera relacionades amb el Corpus. El carrer Verdi, que abans s'anomenava carrer Ample, va ser el primer a innovar i posar-hi il·luminació i tires de papers de colors. A poc a poc, tots els guarniments van anar desenvolupant fins a esdevenir el que són avui: l'essència de la festa major. Si vols saber-ne més, ho pots fer aquí.
|
[
"Quants anys compliran les festes de Gràcia l’any vinent?",
"Quan es van començar a fer?",
"Quin tipus de festivitat era?",
"S’adonava de la mateixa manera que avui en dia?",
"En aquell moment, Gràcia era part de Barcelona?",
"Com estava el districte?",
"A més, què narra la història d’aquesta celebració?",
"S’ha celebrat sempre la festa major?",
"Per què no es va poder dur a terme l’any 1853?",
"I l’any 1909?",
"En quins moments històrics no es va poder organitzar tampoc?",
"Què no se sap ben bé d’aquestes festes?",
"Com es decoraven abans els carrers del barri?",
"Qui va ser el capdavanter en col·locar llums i tires de paper?",
"Al final, en què s'ha convertit la decoració?"
] |
{
"answer_end": [
66,
132,
164,
215,
289,
311,
455,
532,
594,
642,
764,
1028,
1099,
1313,
1434
],
"answer_start": [
0,
68,
68,
166,
217,
235,
383,
457,
534,
595,
644,
839,
1030,
1182,
1328
],
"input_text": [
"200 anys.",
"Poc després del final de la Guerra del Francès.",
"Una festa pagesa.",
"No.",
"No.",
"Ple de masies i camp.",
"La història de la ciutat de Barcelona.",
"No.",
"Perquè hi va haver una epidèmia de còlera.",
"Per la Setmana Tràgica.",
"Durant la Guerra Civil i durant el franquisme.",
"Si commemora la festivitat de Sant Roc, el dia 16 d'agost, o la Mare de Déu que se celebra el 15 d'agost.",
"Amb branques, arbres i flors.",
"El carrer Verdi.",
"En l'essència de la festa major."
]
}
|
bios
|
Anna Moliner (Badalona, 1984) és una actriu catalana.
Va estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. L'any 2004, quan encara estava estudiant, es va presentar al càsting de Mar i cel de Dagoll Dagom. Durant cinc anys va col·laborar amb la companyia en projectes com Boscos endins o la sèrie La sagrada família, mentre alhora actuava també al Super3. També ha treballat a les sèries Cites, Tiempos de guerra, Las chicas del cable, La catedral del mar, entre d'altres.
De 2009 a 2011 va formar part del projecte T6 del TNC, juntament amb Àngels Poch, Jordi Banacolocha, Míriam Iscla, i va representar sis projectes de diferents dramaturgs. El 2013, va actuar en la producció del TNC Barcelona, dirigida per Pere Riera. L'any 2014 va presentar l'àlbum de temes propis Scents.
Moliner ha estat guardonada al llarg de la seva carrera. Ha guanyat el Premi Gran Via a la millor actriu revelació (2006), el Premi Butaca a la millor actriu musical (2008 i 2019) i dos Premis de la Crítica (2016 i 2019).
|
[
"A què es dedica Anna Moliner?",
"Va néixer a la capital de Catalunya?",
"Quina carrera universitària va fer a la UPF?",
"S’havia graduat ja el 2004?",
"Què va fer aquell any?",
"En quines sèries va participar posteriorment?",
"Amb què ho compaginava?",
"Com s’anomenen les sèries espanyoles en les quals va col·laborar?",
"On va treballar de l’any 2009 al 2011?",
"Amb qui?",
"En el 2013 també va actuar per al Teatre Nacional de Catalunya?",
"És cantant també?",
"Ha aconseguit algun premi pel seu treball?",
"Què se li va atorgar en 2006?",
"I en 2019?"
] |
{
"answer_end": [
43,
29,
119,
174,
231,
342,
382,
498,
553,
613,
723,
804,
861,
927,
1026
],
"answer_start": [
0,
0,
54,
134,
134,
250,
265,
383,
500,
530,
671,
761,
806,
863,
863
],
"input_text": [
"És actriu.",
"No.",
"Comunicació Audiovisual.",
"No.",
"Es va presentar al càsting de Mar i cel de Dagoll Dagom.",
"Boscos endins i La sagrada família.",
"Amb Super3.",
"Tiempos de guerra, Las chicas del cable, La catedral del mar.",
"Al projecte T6 del TNC.",
"Amb Àngels Poch, Jordi Banacolocha, Míriam Iscla.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"El Premi Gran Via a la millor actriu revelació.",
"El Premi Butaca a la millor actriu musical i el Premi de la Crítica."
]
}
|
mitologia
|
Alberto Savinio, pseudònim d'en Andrea de Chirico, (Atenes, 25 d'agost de 1891 - Florència, 5 de maig de 1952) va ser un destacat escriptor, pintor i compositor italià, germà del Giorgio de Chirico. També va formar part del moviment artístic de pintura metafísica.
Entre les diverses arts cultivades, la música és un terreny en el que destacà sofrint la influència dels moviments d'avantguarda de l'època, especialment els parisencs. Estudià piano i composició a Atenes i el 1906 a Munic amb Max Reger. El 1904 va escriure una Missa de rèquiem a la mort del seu pare. Destacà en el Conservatori de Milà el 1908 amb la seva òpera Carmela, molt alabada per Tito Ricordi. També fou un apreciat dramaturg i va secriure els llibrets de les seves pròpies òperes; entre elles la inacabada Il tesoro del Rampsenita sobre el llibret de M-D. Calvocoressi. Esporàdicament retornà a la música: els ballets Perseo (Nova York, 1924); Due amori nella notte (Roma, 1925); La morte di Niobe (Roma, 1925); Batalla delle stagioni (Venècia, 1925).
Començà a pintar a París el 1927 i tronà al teatre el 1947 amb el ballet Vita dell'uomo (només música, Roma, versió escènica a Milà, La Scala, 1951), inspirat en la idea del seu famós quadre dels Genitori. El 1950 creà Orfeo vedovo, d'un sol acte, amb música, text, escenografia i vestuari, espectacle <<'complet>> del seu temps, situat entre la mort del melodrama i el naixement d'un succedani.
També va compondre les obres radiofòniques Agenzia Fix (1950) i Cristoforo Colombo (1952), plenes de les seves originals i dees i ideologia. Escriptor preocupat pels problemes musicals del seu temps, deixà assajos crítics (Narrate uomini la vostra storia, 1942; Scatola sonora, 1955, pòstuma; A. Casella, 1957, idem. amb B. Barilli. S'encarregà de l'escena i el vestuari d'importants espectacles: Oedipus rex (1948), L'ocell de foc (1949) d'Ígor Stravinski; Les Contes d'Hoffmann de Jacques Offenbach (idem.) i Armida de Rossini (Florència, 1952); també en la direcció d'aquestes mateixes obres.
|
[
"Qui va ser Andrea de Chirico?",
"Quin sobrenom emprava?",
"A quin moviment pertany?",
"Qui el va influir musicalment?",
"Quina formació va rebre a Grècia?",
"Què va compondre l’any 1904?",
"Per què es va distingir al Conservatori de Milà?",
"Quina obra va debutar l’any 1925?",
"On començaria Andrea a dedicar-se a la pintura?",
"En què es va basar el ballet Vita dell’uomo?",
"Quan es va presentar Orfeo vedovo?",
"En què se centra?",
"Quines obres per a ràdio va crear Alberto Savinio?",
"Què li amoïnava?",
"De quines obres teatrals va ser el responsable?"
] |
{
"answer_end": [
167,
49,
263,
404,
469,
566,
636,
954,
1060,
1232,
1259,
1422,
1506,
1622,
1952
],
"answer_start": [
29,
0,
199,
301,
434,
503,
568,
846,
1028,
1091,
1234,
1319,
1424,
1565,
1757
],
"input_text": [
"Un destacat escriptor, pintor i compositor italià.",
"Alberto Savinio.",
"A la pintura metafísica.",
"Els moviments d'avantguarda de l'època.",
"Estudià piano i composició.",
"Una Missa de rèquiem a la mort del seu pare.",
"Per la seva òpera Carmela.",
"Due amori nella notte.",
"A París.",
"En la idea del seu famós quadre dels Genitori.",
"El 1950.",
"En la mort del melodrama i el naixement d'un succedani.",
"Agenzia Fix i Cristoforo Colombo.",
"Els problemes musicals del seu temps.",
"D'Oedipus rex, L'ocell de foc, d'Ígor Stravinski; Les Contes d'Hoffmann de Jacques Offenbach i Armida de Rossini."
]
}
|
books
|
-Que ha baixat a pendre un te? No se'n fiï pas d'aquests tes d'estació. Són herbotes.
-Sí, sí, té raó,- exclamà el parent d'En Pepaito amb una ira reconcentrada.
I no tingué més remei que tornar-se'n al vagó, a son lloc. El senyor grassó es begué les dues gaseoses amb voluptuositat; i retornà a l'aire clar, amb mil sacsejaments repentins de son bust, cada petita bombolla de llur fràgil escuma.
-A les set, pensava el parent d'En Pepaito, serem a Barcelona.
Però al cap de molta estona, quan les ombres endolcidores ja queien damunt la terra i els pollancs eren d'un argentat fonedís, en ple camp, hagué d'aturar-se el tren. L'anterior havia descarrilat. Era joc de poques taules, però, la neteja de la via. Ja un seguit d'obrers hi treballava. S'hi escolaren cosa de tres hores. El parent d'En Pepaito les passà ajegut sota un marge, entre les herbes, envaït de la natura. La seva desesperació s'havia fet tranquil·la. Mirava les estrelles, inanimat com una soca, endurit per son dolor, oblidat de les exigències seculars de la raça. No tenia família, no tenia pàtria. El parent d'En Pepaito semblava un bòlid, alguna cosa inusitada, immòbilment atònita.
|
[
"De què no se’n pot refiar?",
"Per què?",
"Qui està d’acord amb això?",
"Està calmat?",
"On va anar de nou?",
"Com és l’home que beu gasosa?",
"A quina hora creu el familiar d’En Pepaito que arribaran a la ciutat comtal?",
"El tren va seguir la seva marxa amb normalitat?",
"Què va passar?",
"On ho va fer?",
"I per quin motiu?",
"Ja hi havia treballadors fent-se càrrec del problema?",
"Quant de temps van necessitar per enllestir-ho?",
"Com va passar l’estona el familiar d’En Pepaito?",
"Què li mancava, a ell?"
] |
{
"answer_end": [
70,
84,
134,
160,
207,
264,
458,
625,
625,
625,
655,
745,
780,
874,
1070
],
"answer_start": [
1,
31,
87,
112,
162,
221,
398,
460,
460,
460,
627,
710,
747,
782,
1037
],
"input_text": [
"Dels tes d'estació.",
"Perquè són herbotes.",
"El parent d'En Pepaito.",
"No.",
"Al vagó.",
"Grassó.",
"A les set.",
"No.",
"El tren hagué d'aturar-se.",
"En ple camp.",
"Perquè l'anterior havia descarrilat.",
"Sí.",
"Cosa de tres hores.",
"Ajegut sota un marge, entre les herbes, envaït de la natura.",
"Familia i pàtria."
]
}
|
vilaweb
|
L'Institut Valencià d'Art Modern i el Museu de Belles Arts de València acaben d'inaugurar l'exposició ‘Teníem tot al nostre favor'. És una mostra que sorgeix de la primera col·laboració entre ambdues entitats i recull obres que van del segle IV aC a l'actualitat. L'objectiu és suscitar un diàleg entre els artistes i mostrar com les creacions dels segles XX i XXI recuperen els gèneres clàssics de la pintura mitjançant la natura morta, el retrat i el paisatge. L'exposició, que es pot veure al Museu de Belles Arts fins el 20 de gener, aplega un centenar d'obres, entre pintures i escultures, d'artistes com ara Joaquín Sorolla, Francesc Ribalta, Joan de Joanes, Pablo Picasso, Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen, entre més. El nom de l'exposició sorgeix de la citació triada per Oldenburg i Van Bruggen per a l'exterior de la peça Bottle of notes, que obre la mostra. Aquestes paraules serveixen molt bé per a explicar el viatge que vol fer l'exposició, que cobreix un arc cronològic que comença a l'època ibèrica amb l'escultura El lleó de Bocairent, del segle IV aC, i culmina al segle XXI. L'exposició discorre en onze sales on es revisen els diversos gèneres per arribar a la conclusió que els autors, del segle IV aC al XXI, han continuat emprant els gèneres clàssics de la pintura: el retrat, la natura morta i el paisatge. Els organitzadors destaquen la presència de diverses obres que normalment no es poden veure juntes, com ara La nit, d'Equip Realitat, al costat de quadres barrocs, la combinació entre els paisatges del Bosco i els de Rauschenberg, i l'escultura Kopf der Judith, de Markus Lüpertz, que es vincula amb els retrats de Sorolla. Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes
|
[
"Quin fet ha ocorregut a L'Institut Valencià d'Art Modern i el Museu de Belles Arts de València?",
"De què tracta aquesta?",
"Quin és el seu propòsit?",
"Fins quan estarà disponible aquesta exhibició?",
"De quantes peces està conformada?",
"Hi ha alguna cosa més a part de pintures?",
"El què?",
"Quins artistes hi formen part?",
"Quin és l’origen del nom de l’exhibició?",
"Quina etapa artística abasta?",
"Quantes habitacions té l’exhibició?",
"A quina resolució es vol arribar amb aquest recorregut?",
"Quines són aquestes temàtiques clàssiques de l’art pictòric?",
"Quines peces no és usual que es puguin observar en un mateix lloc?"
] |
{
"answer_end": [
130,
262,
461,
536,
564,
593,
593,
727,
851,
1096,
1132,
1291,
1333,
1657
],
"answer_start": [
78,
132,
264,
463,
538,
538,
538,
595,
729,
924,
1098,
1098,
1261,
1335
],
"input_text": [
"S'acaba d'inaugurar l'exposició Teníem tot al nostre favor.",
"És una mostra que sorgeix de la primera col·laboració entre ambdues entitats i recull obres que van del segle IV aC a l'actualitat.",
"Suscitar un diàleg entre els artistes i mostrar com les creacions dels segles XX i XXI recuperen els gèneres clàssics de la pintura mitjançant la natura morta, el retrat i el paisatge.",
"Fins el 20 de gener.",
"D'un centenar d'obres.",
"Sí.",
"Escultures.",
"Joaquín Sorolla, Francesc Ribalta, Joan de Joanes, Pablo Picasso, Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen, entre més.",
"De la citació triada per Oldenburg i Van Bruggen per a l'exterior de la peça Bottle of notes.",
"Cobreix un arc cronològic que comença a l'època ibèrica amb l'escultura El lleó de Bocairent, del segle IV aC, i culmina al segle XXI.",
"Onze.",
"Que els autors, del segle IV aC al XXI, han continuat emprant els gèneres clàssics de la pintura.",
"El retrat, la natura morta i el paisatge.",
"Algunes com La nit, d'Equip Realitat, al costat de quadres barrocs, la combinació entre els paisatges del Bosco i els de Rauschenberg, i l'escultura Kopf der Judith, de Markus Lüpertz, que es vincula amb els retrats de Sorolla."
]
}
|
books
|
De sobte suspengué la taleia: immobilitzà el sedàs per escoltar millor.
Li semblava haver oït el trucar d'un bastó a la porta forana. Afinà les oïdes, i -Toc, toc… toc, toc, toc…- ja no era possible dubtar-ne. «El de casa» tenia una altra manera d'anunciar-se: pegava un cop de peu i la cridava pel seu nom. Qui podia ésser, en aquelles hores?
-Toc, toc… toc, toc, toc…- Demostrava el visitant una certa impaciència, repetint els trucs més violents i ardits.
-Qui hi ha?
La veu que respongué darrera la porta hauria esglaiat el més coratjós. Era la veu d'en Quimet, rogallosa velada, tranquila, ferma talment com la d'una ànima que ve a reclamar un deute. Alhora es percebien uns esbufecs satànics. Després, pel forat de la gatonera, aparegué un morro de bèstia apocalíptica, la fosforescència d'uns ulls, unes barres enceses eriçades de queixals punxeguts, i la pregonesa d'una gola grinyolant.
En això, la porta, mal tancada o empesa per una força sobrenatural, cedí, esbatanant-se. En la llobreguesa del defora, il·luminat pel llum de ganxo que sostenia entre tremolins la masovera, es destacà la forma corporal d'En Quimet.
|
[
"Va deixar de treballar?",
"I què va fer?",
"Quin soroll li semblava haver sentit?",
"Tractà d’escoltar millor?",
"S’havia equivocat?",
"Esperava algú?",
"Sabia qui era?",
"La persona que trucava a la porta estava tranquil·la?",
"Com colpejava?",
"En Quimet estava calmat?",
"Com de determinada era la seva veu?",
"Què va aparèixer per l’entrada dels gats?",
"Els ulls d’aquesta brillaven?",
"La porta aguantà els cops?",
"Qui aparegué pel llindar?"
] |
{
"answer_end": [
28,
70,
132,
149,
208,
343,
343,
415,
457,
593,
654,
774,
804,
983,
1126
],
"answer_start": [
0,
30,
72,
134,
154,
308,
308,
371,
417,
542,
542,
699,
755,
896,
985
],
"input_text": [
"Sí.",
"Immobilitzà el sedàs per escoltar millor.",
"El trucar d'un bastó a la porta forana.",
"Sí.",
"No.",
"No.",
"Tampoc.",
"No.",
"Amb violència.",
"Sí.",
"Com la d'una ànima que ve a reclamar un deute.",
"Un morro de bèstia apocalíptica.",
"Sí.",
"No.",
"En Quimet."
]
}
|
bios
|
Maria Josepa Quer Ivern va ser una religiosa catalana nascuda a Reus, a l'edifici de La Boella, el 27 d'agost de 1818.
Va ingressar al convent de les monges Carmelites Descalces de Reus, situat a la plaça de les Monges, (actualment la plaça de Prim) el 1833. El 1835 el convent va ser assaltat durant la bullanga. Josepa Quer i la comunitat es van poder salvar fugint al convent carmelità de Narbona, a França. L'Ajuntament va prendre possessió de l'edifici i el destinà a quarter de la Milícia Nacional. El 1851 les religioses van tornar de França i, tot i que el convent havia estat afectat per la Llei de Desamortització, l'Ajuntament el tornà a la comunitat. El 1860 va ser elegida Prelada, és a dir, superiora de la comunitat i el 1867 va tornar a ser elegida pel càrrec. El 1868, amb la revolució de Setembre que havia iniciat Juan Bautista Topete a Cadis i havia secundat Joan Prim, de signe liberal i laïcista, es va produir un moviment popular a Reus, força radicalitzat, que no va poder ser controlat sempre per la Junta Revolucionària i va cremar fàbriques i cases d'alguns empresaris que es consideraven propers al règim conservador, i es va voler tornara assaltar el convent. Josepa Quer es va refugiar de moment a casa dels seus familiars a Reus. El 22 d'octubre, la Prelada Quer va lliurar a la Junta Revolucionària un paper signat el dia 18 en el qual reconeixia que els de la Junta es van comportar en tot moment de forma immillorable amb ella i les altres monges, i que els van oferir diners i van deixar que retiressin tots els seus béns i a la superiora tot el que hi havia de valor a l'església i al convent sense cap coacció. Després, amb la comunitat es traslladà a Tarragona on es va estar set anys, presidí diferents comunitats i emprengué algunes fundacions a tot Catalunya. Mentrestant, el convent de Reus va ser enderrocat a inicis del 1869 per a donar feina als aturats i construir-hi la Plaça de Prim actual. Reedificat el convent de Carmelites a Reus en un altre lloc, hi va tornar el 1875, amb la Restauració borbònica per refundar la comunitat carmelitana de clausura. Va morir a Reus el 25 de juny de 1883. La seva ciutat natal, per la seva prudència i dedicació, la va nomenar filla il·lustre i li va dedicar un Carrer (el Carrer de la Prelada Quer).
|
[
"Qui era Maria Josepa Quer Ivern?",
"D’on era?",
"On va prendre l’hàbit?",
"Què va passar l’any 1835?",
"A quina ciutat es van exiliar les religioses?",
"Qui es va apoderar del convent?",
"Quan van tornar a Reus?",
"Van haver de lluitar per recuperar l’edifici?",
"Quin alt càrrec aconseguiria Quer?",
"La tornarien a escollir com a Prelada?",
"Què va provocar la revolta de 1868?",
"On va fugir Maria Josepa?",
"Què deia l’escrit que va formalitzar, dirigit a la Junta Revolucionària?",
"Quant de temps s’establirien les monges a Tarragona?",
"Quina finalitat se li va donar al convent en el 1869?"
] |
{
"answer_end": [
53,
68,
185,
312,
399,
457,
548,
661,
730,
775,
1187,
1259,
1628,
1722,
1937
],
"answer_start": [
0,
24,
119,
259,
314,
411,
505,
552,
671,
733,
919,
1189,
1278,
1648,
1814
],
"input_text": [
"Una religiosa catalana.",
"De Reus.",
"Al convent de les monges Carmelites Descalces de Reus.",
"El convent va ser assaltat durant la bullanga.",
"A Narbona.",
"L'Ajuntament.",
"El 1851.",
"No.",
"El de Prelada.",
"Sí.",
"Es van cremar fàbriques i cases d'alguns empresaris que es consideraven propers al règim conservador, i es va voler tornara assaltar el convent.",
"A casa dels seus familiars a Reus.",
"Reconeixia que es van comportar en tot moment de forma immillorable amb ella i les altres monges, i que els van oferir diners i van deixar que retiressin tots els seus béns i a la superiora tot el que hi havia de valor a l'església i al convent.",
"Set anys.",
"Donar feina als aturats i construir-hi la Plaça de Prim actual."
]
}
|
bios
|
Pilar Costa Serra (Eivissa, 18 de maig de 1967) és una advocada i política eivissenca, actual portaveu socialista al Parlament de les Illes Balears.
Es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona (1990). En acabar la carrera va fer una estada al Regne Unit, i el 1991 va obrir el seu despatx professional a Eivissa. Va estudiar també Ciències Polítiques per la UNED i va ser una de les impulsores de l'activitat d'Amnistia Internacional a les Pitiüses.
Interessada pel món del teatre des de l'adolescència, forma part del grup experimental Grup Experimental de Teatre de l'Escola d'Arts i Oficis , sota la direcció de Pedro Cañestro Torres.
Entre 1996 i 1999, va ser senadora per la circumscripció d'Eivissa i Formentera. La seva elecció va constituir una fita, ja que era la primera vegada des de 1977 que el senador per aquesta circumscripció no pertanyia al centredreta. Costa va ser el cap de llista independent de l'agrupació d'electors Eivissa i Formentera al Senat (formada pel PSOE, Els Verds, Esquerra Unida, Entesa Nacionalista i Ecologista d'Eivissa, ERC i independents d'esquerra) superant al candidat del Partit Popular, Josep Juan Cardona. La coalició es va presentar amb un programa electoral basat en la defensa del medi ambient, l'increment de l'autogovern i la promoció de la llengua i la cultura de les Pitiüses.
Entre 1999 i 2003 va ser la presidenta del Consell Insular d'Eivissa i Formentera. Costa era el cap de llista del Pacte Progressista, una coalició formada pel seu partit, el 9SIB-PSOE, Esquerra Unida i Els Verds. El Pacte va obtenir sis consellers, contra els sis del Partit Popular. El triomf a Formentera de la Coalició d'Organitzacions Progressistes (COP), quedant-se amb el conseller en joc, li va permetre accedir a la presidència del Consell. En ser escollida, va abandonar el seu escó en el Senat. En les eleccions de 2003, en les quals va tornar a ser el cap de llista del Pacte, aquesta vegada va perdre un conseller, la qual cosa unida a la pèrdua del conseller de la COP, es va traduir en la seva sortida de la presidència.
El setembre de 2006, i a causa de la no repetició del Pacte Progressista, anuncià la seva retirada de la vida política. A pesar d'això el juliol de 2007 va incorporar-se a l'equip de govern del Consell Insular presidit per Xico Tarrés, com a secretaria del Consell Executiu i titular del Departament de Corporació i Comunicació, reanomenat com a Departament de Govern Corporatiu tres mesos abans de la seva renúncia, ja que fou nomenada Consellera del GOIB.
El 14 de setembre de 2009 fou nomenada Consellera d'Innovació, Interior i Justícia del Govern de les Illes Balears, d'aquesta manera substitueix a María Ángeles Leciñena Esteban, càrrec que mantindria fins a la victòria de José Ramón Bauzá Díaz al 2011.
Fou vocal suplent de Vicenç Thomàs, com a diputada, en la Comissió Mixta de Transferències de l'Estat a la Comunitat Autònoma, en representació de les Illes Balears, des de febrer de 2012. Al gener de 2016 passà a ser vocal titular. Al setembre de 2016, com a consellera, passà a ser-ne la vicepresidenta de la Comissió Mixta.
Fou portaveu titular del Grup Parlamentari Socialista, a partir de dia 8 de juliol de 2015 i fins a dia 13 d'abril de 2016. Tornà a ser-ne la portaveu titular des del 17 de febrer de 2021 quan deixà de ser consellera.
El 7 d'abril de 2016 fou nomenada Consellera de Presidència del Govern Balear en substitució de Marc Pons i passà a ser també la nova portaveu del govern. Després de les eleccions al Parlament Balear de 2019, fou nomenada consellera de Presidència, Cultura i Igualtat per Francina Armengol.
|
[
"Qui és Pilar Costa?",
"Quin càrrec té actualment?",
"On es va traslladar en finalitzar els seus estudis?",
"I el 1991?",
"Quina afició tenia quan era jove?",
"Per què és rellevant el càrrec que va tenir entre 1996 i 1999?",
"Per què es caracteritzava el programa del grup polític Eivissa i Formentera al Senat?",
"Quan va deixar la política la Pilar?",
"Quina feina va exercir el 2007?",
"Quin càrrec a la conselleria va obtenir l’any 2009?",
"Fins quan el va mantenir?",
"I quan va esdevenir vicepresidenta de la Comissió Mixta?",
"Quin paper va tenir al Grup Parlamentari Socialista?",
"Quin any es va retirar de la conselleria?",
"Què va ocórrer després de les eleccions al Parlament Balear de l’any 2019?"
] |
{
"answer_end": [
85,
147,
266,
324,
515,
882,
1340,
2195,
2404,
2650,
2788,
3115,
3171,
3334,
3625
],
"answer_start": [
0,
87,
149,
270,
463,
651,
952,
2077,
2225,
2536,
2715,
3023,
3117,
3285,
3491
],
"input_text": [
"Una advocada i política eivissenca.",
"És portaveu socialista al Parlament de les Illes Balears.",
"Al Regne Unit.",
"A Eivissa.",
"El teatre.",
"Perquè era la primera vegada des de 1977 que el senador per aquesta circumscripció no pertanyia al centredreta.",
"Per la defensa del medi ambient, l'increment de l'autogovern i la promoció de la llengua i la cultura de les Pitiüses.",
"El setembre de 2006.",
"Va incorporar-se a l'equip de govern del Consell Insular presidit per Xico Tarrés, com a secretaria del Consell Executiu i titular del Departament de Corporació i Comunicació.",
"Va ser nomenada Consellera d'Innovació, Interior i Justícia del Govern de les Illes Balears.",
"Fins al 2011.",
"Al setembre de 2016.",
"Fou portaveu titular.",
"El 17 de febrer de 2021.",
"Que Pilar fou nomenada consellera de Presidència, Cultura i Igualtat per Francina Armengol."
]
}
|
vilaweb
|
La Fiscalia no considera que el Govern li hagi negat l'accés al Palau quan s'hi ha personat amb agents de la Guàrdia Civil per demanar documentació sobre el ‘cas 3%'. Segons el Govern, el conseller de la Presidència, Jordi Turull, ha ordenat que els agents no entressin físicament al Palau i que s'esperessin en una sala que hi ha a la zona de les cotxeres. En canvi, fonts de la Fiscalia han remarcat que els investigadors no tenien previst fer cap escorcoll a Palau i que és decisió del requerit determinar on s'espera la policia i la fiscalia mentre els faciliten la informació demanada. Les mateixes fonts han destacat la col·laboració de les institucions, que han lliurat tot el que han demanat. La Guàrdia Civil s'ha personat aquest dijous al Palau de la Generalitat, el Parlament de Catalunya, el Departament de Justícia i el CTTI per demanar informació sobre el ‘cas 3%' per ordre del jutge del TSJC Carlos Ramos, que instrueix la peça separada contra l'exconseller de Justícia i diputat no adscrit Germà Gordó. A excepció del CTTI, on sí que s'ha fet un escorcoll, a les altres tres institucions s'han fet requeriments d'informació. Fonts del ministeri públic han destacat que les institucions han lliurat tota la documentació que s'ha demanat sense posar cap problema. Una informació que els investigadors clonen i comparen abans d'endur-se-la. A més, han explicat que es tracta d'arxius antics i en algun cas complexos, fet que alenteix el procés. Les mateixes fonts també han volgut deixar que la documentació que s'està investigant són per fets antics i no perquè cap investigació ni contra la Generalitat ni contra la Secretaria del Govern actuals.
|
[
"Quin és el punt de vista de la Fiscalia?",
"Qui és Jordi Turull?",
"Que hauria manat aquest, segons el Govern?",
"On havien de romandre, aquests?",
"Això no obstant, què han determinat des de la Fiscalia?",
"Què més han volgut ressaltar?",
"Qui ha ordenat a la Guàrdia Civil que es personés en diferents institucions catalanes?",
"Quina d’elles s’ha escorcollat?",
"Què s’ha fet a les altres?",
"Aquestes han entregat tota la informació que se’ls ha requerit?",
"Aquesta documentació és actual?",
"I complicada?",
"Quina conseqüència té això?",
"Quin és el motiu de la investigació d’aquests arxius?",
"Té alguna cosa a veure amb el govern actual?"
] |
{
"answer_end": [
165,
229,
289,
356,
589,
699,
920,
1140,
1140,
1277,
1404,
1429,
1457,
1564,
1661
],
"answer_start": [
0,
185,
167,
246,
358,
591,
701,
1020,
1020,
1142,
1355,
1362,
1362,
1506,
1506
],
"input_text": [
"No considera que el Govern li hagi negat l'accés al Palau quan s'hi ha personat amb agents de la Guàrdia Civil per demanar documentació sobre el cas 3%.",
"El conseller de la Presidència.",
"Que els agents no entressin físicament al Palau.",
"En una sala que hi ha a la zona de les cotxeres.",
"Que els investigadors no tenien previst fer cap escorcoll a Palau i que és decisió del requerit determinar on s'espera la policia i la fiscalia mentre els faciliten la informació demanada.",
"La col·laboració de les institucions, que han lliurat tot el que han demanat.",
"El jutge del TSJC Carlos Ramos.",
"El CTTI.",
"Requeriments d'informació.",
"Sí.",
"No.",
"Sí.",
"Que alenteix el procés.",
"Fets antics.",
"No."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.