source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
books
|
En Melrosada guaitava la lluna.
Aprofitant la nit primaveral, se n'havia anat fins a l'Avinguda del Tibidabo.
El professor respirava un aire ple d'olors optimistes, assegut a una tauleta de la terrassa, contemplant l'or i l'escuma del seu vas de cervesa.
De tant en tant admirava l'estesa de llumets, i volia endevinar les vies de la ciutat, i fins volia endevinar l'indret precís on vivia ell. Completament oblidat de tot, i capficat en aquella feina pueril, s'hi passava una bella estona, sense adonar-se de la gent que el voltava.
Després de beure i pagar la cervesa, donà un tomb, cada vegada més satisfet del panorama nocturn ; i una mica allunyat de la gent, en plena ginesta i aconsellat pels pins, engegà un cop d'ull per les rutes dolorides del seu esperit.
Des que abandonà la casa de Paulina, aquella tarda de la seva desgràcia, havia romàs com un conill dins del cau, sense cara ni pit per a presentar-se davant de la gent. Aquell desmai portà cua. L'endemà del fracàs es sentí tot desballestat, amb una llengua espessa i un mal de cap entorpidor. En Melrosada estava positivament malalt, encara que sense gaire importància. Ell no s'hauria atrevit, per res del món, a fer sabedora Paulina del seu estat; però Paulina mateixa, sol·lícita i maternal, anà a visitar-lo i a aconsolar-lo.
Paulina fou sotragada pel desllorigament estúpid que el destí havia donat a tots el seus plans; però els que la coneixien i els que havien esmentat l'interès que l'atrafegava per assolir el pintoresc casament, quedaren una mica meravellats en veure la resignació de Paulina davant dels implacables manaments del destí. Sabia ella perfectament que era ja inútil tot el seu esforç. Conversà amb el pare Tudó, i va anar a veure la seva amiga una pila de vegades. Isabel, amb la valentia que li donà l'incident de la lligacama, es negava a tota solució de concòrdia; i, a cada consideració que feia la seva amiga, hi afegia sempre: -Ja ho veus tu mateixa, Paulina: en aquest cas, em sembla que obraries com jo: ja te'n fas càrrec-, i altres paraules per l'estil, que, encara que ferissin mortalment a Paulina, la feien impotent per a imposar-se com abans. Paulina ho veia ben clar, que la Isabel no era per al professor: Déu havia volgut la cosa d'aquesta manera, i, desgraciadament, la seva bona amiga passaria les nits d'hivern sense altre consol que l'escalfallits, i el digníssim Melrosada no tindria al seu costat aquella veu per a dir-li, de tant en tant: -Mira, demà és dia de peix.
|
[
"Què mirava en Melrosada?",
"A on era ell?",
"Quina cosa bevia?",
"Li agradava observar el que l'envoltava?",
"A on anà en acabar-se la beguda?",
"D'on havia partit una estona abans?",
"Des de llavors, de quina forma se sentia?",
"I a l'altre dia, ja es trobava bé?",
"A qui no volia avisar de la seva afecció?",
"Tot i això, ella què va fer en assabentar-se?",
"La vida l'havia tractada generalment bé?",
"I per quina raó ja estava resignada?",
"A qui intentà convèncer perquè es quedés amb el Melrosada?",
"Ho aconseguí?",
"Per tant, quin era el destí de l'home?"
] |
{
"answer_end": [
30,
108,
253,
393,
583,
817,
934,
1006,
1215,
1295,
1391,
1675,
2212,
2023,
2423
],
"answer_start": [
0,
62,
110,
255,
534,
767,
767,
961,
1060,
1217,
1297,
1616,
1757,
1757,
2214
],
"input_text": [
"La lluna.",
"A l'Avinguda del Tibidabo.",
"Cervesa.",
"Sí.",
"A donar un tomb.",
"De la casa de Paulina.",
"Com un conill dins del cau i sense cara ni pit per a presentar-se davant de la gent.",
"No.",
"A la Paulina.",
"Va anar a visitar-lo i a aconsolar-lo.",
"No.",
"Perquè sabia ella perfectament que era ja inútil tot el seu esforç.",
"A la Isabel.",
"No.",
"No tenir al seu costat la veu de la Isabel."
]
}
|
bios
|
Bàrbara Moyà Vicens (Artà, 1946), més coneguda amb el nom artístic de Bárbara Lys, és una ballarina i actriu mallorquina.
Als deu anys es traslladà a Palma on, a la vegada que feia el batxillerat, estudià ballet clàssic. Als disset anys obtingué diversos premis de bellesa en diferents concursos. Acabats de complir els divuit anys, fou triada Miss Balears i, en el certamen de Miss Espanya, segona dama d'honor. Els organitzadors van decidir enviar Moyà al certamen de Miss Europa però ella va rebutjar participar-hi en desacord amb les normes i l'ambient del certamen.
A Madrid, entrà al Ballet Oficial de RTVE, dirigit per Alberto Masulli, on ballaven clàssic, flamenc i modern. S'inicià en el món de la publicitat com a model fins que li proposaren treballar com a actriu de fotonovel·les, camp en el qual adquirí popularitat, protagonitzant-ne un bon nombre amb el nom de «Barbarella». Amb Narciso Ibáñez Serrador feu El agujerito, la seva única obra teatral, en la qual treballà amb Mari Carmen Prendes i Marta Puig.
Encaminada en la seva carrera teatral, participà en diferents obres: amb Fernando Guillén i Gemma Cuervo, Todo en el jardín, d'Edward Albee; amb Manolo Collado i Eusebio Poncela i dirigida per Alberto Closas, Chao, de Gilbert Sauvajon. Amb Juan José Alonso Millán feu la seva primera comèdia musical, Cantando se entiende la gente, amb Licia Calderón i Mirta Miller. També va estrenar Sé infiel y no mires con quién, de Ray Cooney i John Chapman, dirigida per Jaime Azpilicueta, amb Pedro Osinaga i José Sacristán, obra rècord en recaptació i permanència de l'escena teatral i en la qual va treballar quatre dels deu anys que va estar en cartellera.
Durant la vaga d'actors de 1971, es va negar a treballar, de manera que va caldre tancar el Teatro Maravillas del barri madrileny de Malasaña. Es va afiliar al PCE, va formar part de la candidatura del primer Sindicat d'Actors el 1975 i va participar activament en la lluita per la democràcia. Va presentar diversos actes polítics, entre ells el primer gran míting lliure, que va tenir lloc a la plaça de toros de Vista Alegre a Carabanchel, després de la legalització del PCE l'abril de 1977, i on es va fer la presentació oficial, ja en llibertat, de Santiago Carrillo. Va deixar el PCE quan la famosa «pinça» per a fer caure el govern de Felipe González. Va decidir estudiar Història a la UAM i va deixar el teatre en no poder compaginar-ho amb la universitat, dedicant-se llavors a la ràdio on treballava amb Ángel de Echenique-Ubide en el seu programa de cap de setmana.
Mentrestant, va fer curtmetratges i televisió. En cinema va participar en diverses pel·lícules: Operación Matahari, de Mariano Ozores; Vamos por la parejita, d'Alfonso Paso; Pero... ¿en qué país vivimos? i Juicio de faldas, de José Luis Sáenz de Heredia; Coqueluche, de Germán Lorente; Me debes un muerto, de Jesús Guzmán; El virgo de Visanteta, de Vicente Escrivá, Divorcio a la andaluza, de José María Zabalza; Secretos de alcoba, de Javier Escrivá; Parranda, de Gonzalo Suárez; La criatura i Colegas, d'Eloy de la Iglesia, i Mi hija Hildegart, de Fernando Fernán Gómez, entre altres.
Després de viure a Londres, va tornar a Madrid i va treballar tres anys com a professora d'Història i Anglès en un centre de formació privat. Va tenir un fill amb el dirigent polític Enrique Curiel i va estar un temps sense treballar. Quan va tornar, en lloc de reprendre la seva carrera d'actriu o tornar a l'ensenyament, es va decantar per la representació d'actors, professió que va exercir fins el 2008, any en què es va retirar per a tornar a la costa mediterrània.
|
[
"A on va néixer Bàrbara Moyà?",
"Amb quin àlies es va fer famosa?",
"De què ha treballat?",
"Quins van ser els primers guardons que va rebre?",
"Què va guanyar en complir la majoria d’edat?",
"A on foren els seus primers treballs en l'àmbit audiovisual?",
"Com s’anomena la primera funció teatral en què va participar?",
"De la mà de Juan José Alonso, què va fer?",
"Per què va decidir aturar la seva carrera a principis de la dècada dels setanta?",
"A quin partit polític va pertànyer?",
"En quin moment va deixar d’estar-hi afiliada?",
"Què va abandonar en començar la universitat?",
"A què es va dedicar durant aquell temps?",
"Temps més tard de tornar d’Anglaterra, quina professió va desenvolupar?",
"Quin any va jubilar-se?"
] |
{
"answer_end": [
32,
81,
108,
295,
356,
792,
963,
1353,
1729,
1836,
2329,
2390,
2594,
3276,
3568
],
"answer_start": [
0,
34,
83,
221,
297,
571,
891,
1259,
1673,
1816,
2245,
2331,
2371,
3136,
3505
],
"input_text": [
"A Artà.",
"Bárbara Lys.",
"De ballarina i actriu.",
"Diversos premis de bellesa que obtingué en diferents concursos.",
"El certament de Miss Balears.",
"Al Ballet Oficial de RTVE, en el món de la publicitat i en fotonovel·les.",
"El agujerito.",
"La seva primera comèdia musical, Cantando se entiende la gente.",
"Per la vaga d'actors.",
"Al PCE.",
"Quan la famosa pinça per a fer caure el govern de Felipe González.",
"El teatre.",
"A la ràdio i a fer curtmetratges i televisió.",
"La de professora d'Història i Anglès en un centre de formació privat.",
"El 2008."
]
}
|
mitologia
|
Esfandiyār (persa: سپنديار), també transliterat com Sepandiār, Sepandiyar, Esfandyar, Isfandiar, Isfandiyar o Esfandiar, és un heroi iranià llegendari. També rep el nom de Belfian. Era fill del rei de Kayanian, el rei Goshtasp (en persa mitjà: Wishtasp; en avèstic: Vishtaspa) i germà de l'immortal Pashotan (en persa mitjà: Peshotan; en avèstic: Peshotanu).
Esfandiyār és més conegut pel tràgic relat de la batalla amb Rostam descrita en el poema èpic de Ferdowsi, Shahnameh (Llibre dels reis). És un dels episodis més llargs del Shahnameh.
La paraula persa Sepandiār deriva del persa mitjà Spandadat o Spandyat que al seu torn deriva de l'avèstic Spentodata que significa ‘Donat per'.
Segons l'obra èpica Shahnameh, Esfandiyār era un príncep coronat i un guerrer diví de l'antiga Pèrsia que donava suport al profeta Zartosht (Zoroastre), per estendre el zoroastrisme. Agraït, Zartosht dona a Esfandiyār una cadena i armadura celestial. Aquesta armadura el feia invencible.
El pare d'Esfandiyār, Goshtasp, li va prometre, falsament, el tron a condició que repel·lís una invasió contra les províncies oriental. Després de diverses visicituds Esfandiyār ho aconseguí, però després hagué de lluitar contra Rostam que, esbrinant el seu únic punt feble, que era dirigir una doble fletxa feta de fusta de tamariu de la Xina, contra els seus ulls i així Rostam va vèncer l'heroi i aquest morí.
|
[
"Qui fou Esfandiyār?",
"De quina altra forma és conegut?",
"Qui fou el seu pare?",
"A on regnava aquest?",
"L'heroi fou fill únic?",
"Què el va convertir en una figura cèlebre?",
"A on està inclòs aquest escrit?",
"Es tracta d’una part breu de l’obra?",
"Com es traduiria Sepandiār, un dels àlies d’aquest personatge?",
"Tornant al llibre en què apareix, com hi fou descrit?",
"A qui ajudava?",
"Aquest últim, com li va donar les gràcies?",
"Alhora, què havia aparaulat l’heroi amb el seu progenitor?",
"El va aconseguir finalment?",
"Tot i això, qui va posar fi a la vida d'Esfandiyār?"
] |
{
"answer_end": [
150,
179,
226,
226,
307,
426,
475,
540,
685,
788,
826,
936,
1041,
1165,
1386
],
"answer_start": [
0,
152,
181,
191,
277,
359,
386,
496,
542,
687,
789,
870,
975,
1111,
1167
],
"input_text": [
"Un heroi iranià llegendari.",
"Com a Belfian.",
"El rei Goshtasp.",
"A Kayanian.",
"No.",
"El tràgic relat de la batalla amb Rostam.",
"A Shahnamehn, el poema èpic de Ferdowsi.",
"No.",
"Com Donat per.",
"Com un príncep coronat i un guerrer diví de l'antiga Pèrsia.",
"Al profeta Zartosht.",
"Donant-li una cadena i armadura celestial.",
"El tron.",
"Sí.",
"Rostam."
]
}
|
books
|
La Malena va guaitar-lo esverada; però ell la va tranquil·litzar tot seguit.
-Sóc dolent per tothom… menys per tu. ¿I sabes per què ho sóc, de dolent per tothom? Perquè tothom ho és per mi. Emprò tu no ho ets. Fa, Malena, que no?…
Com si no el sentís, la noia s'estava quieta, amb la vista clavada al fons del córrec, recoquillant frisosament amb els dits el corn del davantal de cànem i llana.
Tot d'una, sense respondre al que li preguntava en Biel, va fer, amb veu tremolosa:
-Diuen que t'ets donat a les bruixes.
-Als dimonis, me donaria!- va esclafir ell, encès per una onada de sang. Però va revenir-se aviat, i va afegir: -Mira, Malena: con vaig matar al Picotí, tota la gent de la rodalia va estar-ne contenta. I les mosses varen ser les primeres d'estar-ne, perquè totes sabien que amb el Picotí, el més sagrat hi perillava. Com que, quan la raja li venia no tenia fe ni llei! Prou que ho sabes tu, que més d'un cop havies estat en perill de caure a les seves urpes!… I prou que ho sabes, també, que això va ser una de les coses que em varen fer venir set de la seva sang!
|
[
"A qui esperava la Malena?",
"Estava inquieta?",
"El Biel la va calmar?",
"Com?",
"Per quina raó?",
"Tanmateix, què li pregunta el noi?",
"Ella va contestar aquesta qüestió?",
"Llavors, què li va dir al Biel?",
"Aquestes paraules el van molestar?",
"A quin fet es va remuntar ell?",
"Qui havia estat d'acord amb el que havia fet?",
"Per quina raó?",
"Qui més s'havia vist amenaça pel Picotí?",
"Quantes vegades?",
"I aquest fet, què va provocar en el Biel?"
] |
{
"answer_end": [
450,
32,
75,
113,
208,
229,
450,
515,
588,
668,
765,
832,
974,
974,
1080
],
"answer_start": [
0,
0,
34,
34,
115,
190,
395,
395,
518,
630,
630,
721,
886,
886,
975
],
"input_text": [
"Al Biel.",
"Sí.",
"Sí.",
"Dient-li que ell era dolent per tothom menys per ella.",
"Perquè tothom era dolent per ell, però ella no.",
"Si no era dolenta per ell.",
"No.",
"Que deien que ell era donat a les bruixes.",
"Sï.",
"A quan va matar al Picotí.",
"Tota la gent de la rodalia i les mosses.",
"Perquè sabien que amb el Picotí, el més sagrat hi perillava.",
"La Malena.",
"Més d'un cop.",
"Que li vingués set de la sang del Picotí."
]
}
|
vilaweb
|
Ernest Maragall, nou conseller d'Afers estrangers, ha garantit al programa ‘Via Lliure' de RAC1 que ‘la presència de Catalunya al món creixerà en eficàcia, en significació, en representació i en resultat'. Per fer-ho, ha avançat que convocarà el patronat del DIPLOCAT per ‘posar damunt la taula el moment actual i garantir que l'acció es reprèn amb tots els ets i uts'. Segons que ha dit, la Conselleria d'Afers estrangers és afectada pel 155, però no desmantellada. A propòsit de Raül Romeva, de qui ha parlat en l'entrevista, ha dit que espera ‘amb tanta impaciència com necessitat' de retrobar-s'hi i poder-hi mantenir un contacte regular. ‘L'actiu que representa Romeva per al país és tan gran que seria absurd no posar-lo al servei del futur de Catalunya', ha dit. Maragall s'ha referit al govern que ha de nomenar Pedro Sánchez. ‘El termòmetre del nou govern espanyol serà el tracte als consellers presoners i exiliats', ha dit. També creu important conèixer-ne l'actitud en relació a la recuperació de lleis suspeses, cosa que assegura que forma part de la voluntat explícita del seu govern. ‘Ens servirà per a continuar avançant i per a mesurar la voluntat de diàleg.' També hi ha demanat gestos respecte als represaliats. ‘La llibertat dels presos polítics i el el retorn dels exiliats és la primera mesura que hem d'esperar d'un govern que es fa dir “progressista”‘, creu Maragall. Pasqual Maragall a la presa de possessió Una de les imatges destacades de la presa de possessió del nou govern va ser la presència de l'ex-president de la Generalitat Pasqual Margall, germà de l'ara conseller, i malalt d'alzheimer. ‘Va ser especialment emotiva per a mi, però em consta que també per a molta gent', ha dit el conseller. Segons que ha explicat, no va saber que vindria fins al darrer moment i creu que ‘va ser un gran gest, tenint en compte el moment delicat que viu'.
|
[
"Qui és Ernest Maragall?",
"A quina emissió ha intervingut?",
"I què ha manifestat?",
"Com ho portarà a terme?",
"Amb quin objectiu?",
"Amb qui té ganes de reunir-se el conseller?",
"Per què?",
"Sobre quina altra institució ha parlat?",
"Com explica que la valorarà?",
"I què més hi tindrà en compte?",
"Per a què els seran útils aquests paràmetres?",
"A qui ha exigit que es tracti amb dignitat?",
"Què pretenen que permeti l’executiu de Sánchez?",
"Per què Ernest s’emocionà durant la investidura?",
"Com defineix l’assistència del seu germà a l’acte?"
] |
{
"answer_end": [
49,
95,
204,
267,
368,
601,
759,
833,
933,
1023,
1174,
1229,
1390,
1726,
1874
],
"answer_start": [
0,
0,
51,
206,
233,
467,
644,
770,
835,
935,
1100,
1177,
1231,
1433,
1728
],
"input_text": [
"El nou conseller d'Afers estrangers.",
"Al programa Via Lliure de RAC1.",
"Que la presència de Catalunya al món creixeria en eficàcia, en significació, en representació i en resultat.",
"Convocant el patronat DIPLOCAT.",
"Posar damunt la taula el moment actual i garantir que l'acció es reprèn amb tots els ets i uts.",
"Amb Raül Romeva.",
"Perquè considera que l'actiu que representa Romeva per al país és tan gran que seria absurd no posar-lo al servei del futur de Catalunya.",
"Sobre el govern que ha de nomenar Pedro Sánchez.",
"Segons el tracte als consellers presoners i exiliats.",
"L'actitud en relació a la recuperació de lleis suspeses.",
"Per a continuar avançant i per a mesurar la voluntat de diàleg.",
"Als represaliats.",
"La llibertat dels presos polítics i el el retorn dels exiliats.",
"Perquè l'expresident de la Generalitat Pasqual Margall hi estigué present.",
"Com un gran gest."
]
}
|
books
|
Un dia, tota resolta, la Guillema va dir a la seva àvia:
-Mireu, àvia; heu de donar entenent al pare que un dijous que vagi a mercat se m'emmeni.
-I què vols fer-hi a mercat?
-Vull que em compri un mirall per a pentinar-me. Ja n'estic tipa de trenar-me les cues sense saber el que em faig. Amb un mirallet rodó d'aquells que es pleguen ja en tinc prou. A l'Hostalet en vaig veure un i la mossa de l'ermitana em va dir que només costava un vintidós.
Però quan el pare va haver esment de la fatlera de la mossa, li va dir amb el to sorrut que acostumava:
-No tenim cortos per la sement… i en llançarem per miralls?…
-És que jo no us dic pas ara, totseguit…
-Doncs, quan?
-Quan… poguem vendre el roldó…
El pare va fer anar el cap com volent dir que ja veuria.
|
[
"Amb qui conversava la Guillema?",
"Ho feia de forma decidida?",
"Amb qui li va dir a la dona que havia de parlar?",
"Per què?",
"Com va respondre l’anciana?",
"Què era el que volia d’aquell indret la Guillema?",
"Per quin motiu?",
"Quina mena d’espill necessitava, doncs?",
"A quin lloc n’havia trobat?",
"Quin era el preu?",
"El seu progenitor va accedir a comprar-li?",
"Per què?",
"Malgrat això, la Guillema el requeria en aquell precís moment?",
"Per tant, quan li va demanar a son pare que l’adquirís?",
"Ell s’hi va negar rotundament?"
] |
{
"answer_end": [
55,
55,
144,
144,
174,
222,
288,
351,
382,
447,
612,
612,
653,
698,
755
],
"answer_start": [
0,
8,
58,
71,
147,
176,
224,
290,
353,
353,
449,
554,
615,
670,
700
],
"input_text": [
"Amb la seva àvia.",
"Sí.",
"Al seu pare.",
"Perquè un dijous que anés a mercat se l'emmenés.",
"Li va preguntar què volia fer-hi al mercat.",
"Un mirall per a pentinar-se.",
"Perquè ja n'estava tipa de trenar-se les cues sense saber el que en feia.",
"Un mirallet rodó d'aquells que es plegaven.",
"A l'Hostalet.",
"Vintidós.",
"No.",
"Perquè no tenien cortos per la sement.",
"No.",
"Quan poguessin vendre el roldó.",
"No."
]
}
|
books
|
Al vespre, l'un pren aigua de pega.
L'altre goma.
Tots duen canonets de càmfora a la boca.
Com la por fa corrípies…
Envien a buscar un metge, i l'endemà el despatxen per burro, perquè la por no la cura cap metge.
-Què tal? què han sentit a dir?
-Per ara… res.
-Doncs miri, avui ha passat dues vegades el cotxe dels morts.
-Carambas! Ahir vespre per la Rambla no es trobava una ànima.
-No veu que tothom és fora? Nosaltres hi anàvem sempre amb les cosines i les noies del primer pis; Pero ara…
-Que també són fora?
|
[
"És de matí?",
"Què s'empassa un dels personatges?",
"I el company?",
"A més, quina cosa mengen?",
"A qui manen avisar?",
"Per què?",
"Els acaba sent útil el doctor?",
"Per quina raó l'acomiaden?",
"Què vol saber el primer interventor?",
"El qui respon, què ha escoltat?",
"Pel que fa al primer personatge, què és el que havia vist?",
"Per quina raó això sorprèn el company?",
"On està la gent?",
"Amb qui anava a aquest lloc el qui parla?",
"Llavors, què vol saber l'altre personatge?"
] |
{
"answer_end": [
9,
34,
48,
89,
140,
140,
211,
175,
244,
258,
320,
382,
411,
481,
513
],
"answer_start": [
0,
11,
36,
50,
91,
91,
132,
132,
214,
246,
261,
323,
385,
412,
494
],
"input_text": [
"No.",
"Aigua de pega.",
"Goma.",
"Canonets de càmfora.",
"A un metge.",
"Perquè la por fa corrípies.",
"No.",
"Per burro.",
"El que han sentit a dir.",
"Res.",
"Que el cotxe dels morts havia passat dues vegades.",
"Perquè el dia anterior per la Rambla no es trobava una ànima.",
"Fora.",
"Amb les cosines i les noies del primer pis.",
"Si també són fora."
]
}
|
books
|
I en Jan, com si endevinés l'oblit en què el tenia tothom, sentia ajuntar-se al rau-rau de la consciència el pes d'una immensa solitud. Li semblava que fos arribada la fi del món i es trobés bregant entre els elements desfermats.
El bram d'aigua que baixava pel córrec omplia de terratrèmol la cofurna on es trobava, separada del corrent per una trista paret de maó de pla, trepada arran de sostre per un espirall tot esquifit, pel qual entraven les rates a dotzenes, fugint de l'aiguat, que les treia dels cataus.
Com un llop engabiat, en Jan es passejava entre la fosca, sense pensar tan sols que per aquell espirall que donava entrada a les rates s'hi havia estimbat més d'un cop, i més de cent, un doll d'aigua que havien negat la cofurna fins a les vigues. Passat l'esverament que l'havia fet bleixar de goig en veure sense vida el fill d'en Biel, no es podia arrabassar del magí aquella testa esberlada per la seva destral i aquell ventre esbotzat pels seus cops de peu. Era com si el tingués al davant, el cadàver del menut Galderic: era com si el veiés il·luminat per una claror estranya que fes encara més espesses les tenebres del voltant. Prou aclucava els ulls per no veure'l; prou encastava les parpelles de dalt amb les de sota; prou pertenia per foragitar la torturadora visió… Res li valia! La visió continuava cada cop més ferma, cada cop més vistent i més horrorosa.
¡Quina angúnia, Senyor, quina angúnia, la de l'homicida!… La sang innoscent que havia vessat li xarbotava pel cervell, enterbolint-l'hi i fent-l'hi sotragar a grans batzegades. La mà que havia estret el mànec de la picassa se li enasprava i se li obria malgrat ell, com si contrapuntés a llançar fora de si l'empremta de l'eina que li semblava dur-hi marcada… Els peus que havien saltat sobre el ventre de l'infant eren espolsats per en Bartra a cada moment, com si volgués foragitar els esquitxos de sang que sentia clavats a les espardenyes.
Volent escapar a aqueixa mania, va descalçar-se tot d'una; però aleshores li va semblar que els esquitxos, en lloc de quedar-se a les espardenyes, li havien travessat la pell per ficar-se-li carn endins fins al moll dels ossos.
Quina angúnia, Senyor, quina angúnia!…
I es passejava cada cop més de pressa, i s'apunyegava el cap com si volgués esberlar-se'l, i pernejava com un poltre guit.
|
[
"Quin sentiment creixia dintre en Jan?",
"Què pensava que s'estava apropant?",
"De què estava rodejat el noi?",
"A on era ell?",
"Quins animals hi corrien per allí?",
"Com passava l'estona?",
"Què havia passat en aquella cambra anteriorment?",
"Què l'havia espantat?",
"Quina cosa li rondava pel cap?",
"On pressentia que era el cadàver?",
"Va aconseguir desfer-se d'aquesta imatge?",
"Per quin motiu se sentia culpable?",
"I com és que en un moment es va treure les sabates?",
"Això va calmar-lo?",
"Què és el que sentia?"
] |
{
"answer_end": [
134,
178,
315,
315,
466,
571,
760,
851,
975,
1008,
1305,
1440,
1986,
2155,
2193
],
"answer_start": [
0,
136,
230,
291,
291,
515,
537,
762,
853,
977,
1150,
1386,
1745,
1929,
2157
],
"input_text": [
"Una immensa solitud.",
"La fi del món.",
"D'un bram d'aigua.",
"A una cofurna.",
"Rates.",
"Passejant entre la fosca.",
"Que s'havia negat.",
"Veure sense vida el fill d'en Biel.",
"La testa esberlada per la seva destral i el ventre esbotzat pels seus cops de peu.",
"Al davant.",
"No.",
"Perquè ell havia estat l'homicida.",
"Per escapar de la mania que li provocaven els esquitxos de sang que sentia clavats a les espardenyes.",
"No.",
"Angúnia."
]
}
|
vilaweb
|
Una pluja intensa caurà a tot el país fins dijous, especialment a la Catalunya Nord, el Principat i les Illes, on poden arribar a 170 o 180 litres per metre quadrat en dotze hores. Alhora, les temperatures baixaran entre cinc i deu graus. La situació és conseqüència d'una gota freda. Avui la pluja ha estat generalitzada a tot el país, sobretot al nord del País Valencià, el Principat i les Illes. Al Principat i a Catalunya Nord, pot haver-hi aiguats de més de seixanta a vuitanta litres per metre quadrat en una hora. A la part més oriental del Pirineu, en dotze hores, n'hi poden caure 150, i a la rodalia de Barcelona, uns 120. Consulta la previsió a: Principat País Valencià Illes Andorra Catalunya Nord Al nord del País Valencià s'acumularan uns cent litres per metre quadrat en dotze hores. A les Illes, es preveu que n'hi caiguin també cent en dotze hores i quaranta en una hora. També es formarà una depressió a la Mediterrània que durà més inestabilitat, amb vents de mar a terra, que faciliten les precipitacions persistents. Previsió del temps per aquesta nit Aquesta nit continuarà la pluja, que es desplaçarà en direcció nord i demà estarà present principalment a les Illes i pluges dispersa principalment al nord del país, fins a desaparèixer aquest dijous. En el cas del Principat s'ha activat el pla Inuncat i s'han suspès classes a diverses poblacions a les Terres de l'Ebre pel temporal, i arreu del país s'han activitat diverses alertes per la forta pluja. Recomanacions de Protecció Civil La pluja pot complicar la mobilitat i Protecció Civil demana d'extremar les precaucions: no romandre a prop de lleres, rius ni guals, i evitar de travessar rieres i torrents. També recorda que no s'han de deixar cotxes aparcats en zones inundables i que cal allunyar-se d'espigons i esculleres. En cas de tempestes, que poden anar acompanyades de llamps, recomana de cercar zones per a protegir-se, allunyar-se dels arbres, filats i objectes metàl·lics i, a casa, evitar els corrents d'aire.
|
[
"Els pròxims dies el temps serà assolellat?",
"A on plourà més?",
"Quanta aigua s'espera recollir en aquests indrets?",
"Què patirà canvis?",
"Per què es produiran aquests fenòmens?",
"A hores d'ara, a on s'han detectat ruixats?",
"Com s'espera que siguin les pluges a la capital catalana?",
"Quina és la previsió per a la Comunitat Valenciana?",
"Què es desenvoluparà, a més, sobre el Mediterrani?",
"I aquesta què comportarà?",
"Quan s'allunyarà la inestabilitat meteorològica del territori?",
"Quines mesures s'han hagut d'adoptar a causa del temporal?",
"On s'ha cancel·lat l'activitat lectiva?",
"Qui prega als ciutadans que activin protocols enfront d'aquestes previsions?",
"Quines són aquestes directrius?"
] |
{
"answer_end": [
49,
109,
179,
237,
283,
335,
631,
797,
937,
990,
1272,
1476,
1393,
1598,
2001
],
"answer_start": [
0,
0,
64,
181,
239,
285,
399,
710,
889,
906,
1073,
1274,
1328,
1511,
1549
],
"input_text": [
"No.",
"A la Catalunya Nord, el Principat i les Illes.",
"170 o 180 litres per metre quadrat en dotze hores.",
"La temperatura.",
"Per una gota freda.",
"A tot el país.",
"D'uns 120 litres per metre quadrat en 12 hores.",
"Que s'acumulin uns cent litres per metre quadrat en dotze hores.",
"Una depressió.",
"Més inestabilitat, amb vents de mar a terra.",
"El dijous.",
"En el cas del Principat s'ha activat el pla Inuncat i s'han suspès classes pel temporal, i arreu del país s'han activitat diverses alertes per la forta pluja.",
"A diverses poblacions de les Terres de l'Ebre.",
"Protecció Civil.",
"No romandre a prop de lleres, rius ni guals, i evitar de travessar rieres i torrents, no deixar cotxes aparcats en zones inundables, allunyar-se d'espigons i esculleres i, en cas de tempestes, cercar zones per a protegir-se, allunyar-se dels arbres, filats i objectes metàl·lics i, a casa, evitar els corrents d'aire."
]
}
|
books
|
Va posar-se a contemplar una olivera vella, molt alta, tot remembrant un pesombre, que havia tingut antanyasses una nit. Havia somniat que pujava al campanar de la catedral de Girona, primer per l'escala fosca amunt, amunt fins al replà de les campanes i, després, pel cim de la cúpula, cap al gabió de l'àngel: una ascensió, que fa feredat. Ja assolia l'últim graó, quan… rist!… li rellisca un peu, fa fallanca, perd l'equilibri, intenta recobrar- lo, s'entrebanca amb les propies cames, tomba de gairell sobre la llisa cúpula, s'esmuny per la seva vessant, va a estimbar-se i s'arrapa desesperadament a la cornisa, restant-hi clavat de mans amb tot el cos penjant campanar enfora. -Només que de pensar-hi m'escruixesc. No podia agafar-me bé. Els braços se m'enrampaven… Els dits se m'anaven escorrent per sobre el saplanet de la pedra… Bé semblava veritat allò! I, cansat de sofrir, vaig pensar: «Val més morir d'una vegada.» Vaig afluixar les mans i… avall a tallavent!… desnonat de la vida, tapats els esperits, eixordades les orelles del bram de l'aire. I, no res, amb el patatum de la caiguda vaig pegar un bot de ventrell i em vaig despertar tan bellament ajagudet al meu llit. Doncs, qui sap, Mare de Déu? Si m'enfilés a dalt d'aquella olivera i em tirés daltabaix de la branca més alta, amb el surt de la caiguda potsefer que em despertés al llit… potsefer que em despertés a l'eternitat.
Va estremir-se de cap a peus.
-Llamps! quines idees se m'acuden! Serva, Jeroni. Un mal pas aviat és donat. No estem per passos, que no puguin recular-se. La vida és una pilota, que, un cop engegada, es perd qui sap a on i no torna mai més a la mà.
|
[
"Què mirava el protagonista?",
"I què li va recordar?",
"Aquella nit mentre dormia, a on se n’havia anat el seu cap?",
"Per on va ascendir?",
"A on es dirigia?",
"Havia estat un camí fàcil?",
"Quan estava arribant, què li va passar?",
"D’on va quedar penjat, llavors?",
"Aleshores, quin pensament li va passar pel cap?",
"Per tant, què va fer?",
"Va morir?",
"Per què?",
"A qui explicava el somni?",
"I sobre què rumiava?",
"Finalment, com defineix l’existència?"
] |
{
"answer_end": [
42,
119,
182,
285,
310,
340,
429,
681,
927,
971,
1183,
1183,
1213,
1396,
1573
],
"answer_start": [
0,
25,
121,
139,
139,
287,
342,
380,
721,
928,
974,
1070,
1185,
1214,
1552
],
"input_text": [
"Una olivera vella.",
"Un pesombre que havia tingut antanyasses una nit.",
"Al campanar de la catedral de Girona.",
"Per l'escala fosca i pel cim de la cúpula.",
"Al gabió de l'àngel.",
"No.",
"Li va relliscar un peu i va perdre l'equilibri.",
"Del campanar.",
"Que valia més morir d'una vegada.",
"Va afluixar les mans i va anar avall a tallavent.",
"No.",
"Perquè es va despertar tan bellament ajagudet al seu llit.",
"A la Mare de Déu.",
"Sobre el fet que si s'enfilés a dalt d'aquella olivera i es tirés daltabaix de la branca més alta, potsefer que es despertés al llit, o a l'eternitat.",
"Com una pilota."
]
}
|
mitologia
|
Beat de Cerbi o Beado (Comtat de Tolosa o França?, s. XI - Sant Beado, la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà, s. XI) és un personatge llegendari, que segons la tradició morí a Cerbi, un poble de la Vall d'Àneu, el lloc on es troba l'ermita de Sant Beado. Probablement, la llegenda vol justificar la devoció de l'ermita. És venerat com a sant localment, però no figura com a tal en cap martirologi ni santoral oficial.
La llegenda diu que Beat o Beado era un romeu francès que anava en pelegrinatge cap a Sant Jaume de Galícia. En passar prop de Cerbi (Vall d'Àneu, Pallars Sobirà), una gran tempesta li va fer deturar-se en una cova. Com que el mal temps persistia, s'hi quedà mentre no amainava. Els habitants de la comarca, en saber que hi era i que era un sant pelegrí, pujaren a la cova per portar-li aliment i demanar-li consell i ajut espiritual.
Els seus consells foren de gran ajut i se li atribuïren miracles. Passat un temps, morí, i els vilatans, que el tenien per sant, aixecaren una ermita vora la cova on havia viscut, que li dedicaren: l'actual ermita de Sant Beado. L'ermita data de la primera meitat del segle xi, per la qual cosa si el sant hagués existit realment, hauria viscut al segle x o XI, quan comencen els pelegrinatges a Santiago.
Segons la tradició, cada any, cada pagès donava una garba de blat a l'ermita, amb les que es feien uns panallons que es repartien a l'aplec del sant i als que s'atribuïen propietats guaridores. Una llegenda diu que un any la collita fou molt dolenta i els pagesos no portaren cap garba a l'ermita. De mica en mica, els pagesos començaren a notar que els havia desaparegut una garba del seu graner; com que li passava a tothom, començaren a cercar el lladre i no el trobaren. En pujar a l'ermita per l'aplec anual, hi trobaren que el graner, tot i que no hi havien donat res, estava ple de garbes: les comptaren i hi havia exactament una per casa, les que hi hauria hagut si haguessin fet el donatiu habitual. Entengueren que havia estat el sant que les havia "recollit" en càstig per la seva gasiveria i des de llavors mai no deixaren de donar-la.
Els goigs actuals del sant, amb versos d'Agustí Campí, són de tradició erudita i identifiquen el sant amb el monjo càntabre Beat de Liébana, però és improbable que fos venerat a l'ermita a l'Edat mitjana pel desconeixement d'aquesta personalitat a la regió en aquells moments, i la poca difusió del seu culte, que fou molt posterior.
|
[
"Qui és Beat de Cerbi?",
"Segons la llegenda, a on va perdre la vida?",
"Què és el que es voldria explicar amb aquesta afirmació?",
"Va ser beatificat?",
"Qui fou, segons el mite?",
"A on es dirigia?",
"Què es va interposar en el seu camí?",
"Això què va provocar?",
"Durant la seva estada allà, a qui va ajudar?",
"Quan va morir, què van construir els habitants en aquell lloc?",
"Quan fou erigida?",
"Aleshores, què indica la llegenda que hi portaven al temple?",
"Per què ho van deixar de fer?",
"I per quin motiu van reprendre-ho?",
"Amb quin religiós ha estat relacionat erròniament Beat de Cerbi?"
] |
{
"answer_end": [
142,
251,
316,
414,
495,
523,
630,
630,
849,
1029,
1127,
1333,
1553,
2103,
2380
],
"answer_start": [
0,
148,
253,
318,
416,
474,
525,
525,
695,
917,
1080,
1257,
1451,
1555,
2105
],
"input_text": [
"Un personatge llegendari.",
"A Cerbi, un poble de la Vall d'Àneu, on es troba l'ermita de Sant Beado.",
"La devoció de l'ermita.",
"No.",
"Un romeu francès que anava en pelegrinatge.",
"A Sant Jaume de Galícia.",
"Una gran tempesta.",
"Que hagués de deturar-se en una cova.",
"Als habitants de la comarca.",
"Una ermita.",
"A la primera meitat del segle xi.",
"Una garba de blat.",
"Perquè un any la collita fou molt dolenta.",
"Perquè als pagesos els havia desaparegut una garba del seu graner i, tot i que no havien donat res a l'ermita, estava ple de garbes, i entengueren que el sant havia recollit les garbes en càstig per la seva gasiveria.",
"Amb Beat de Liébana."
]
}
|
mitologia
|
Sessho-seki (殺生石, , Sesshōseki?, 'pedra assassina') o Sesshōseki, és una pedra de les muntanyes volcàniques de Nasu, una zona de dins de la Prefectura de Tochigi, Japó, que és famosa per les seves deus termals sulfúriques. En la mitologia japonesa, es diu que la pedra mata qualsevol que hi entra en contacte.
El 5 de març de 2022 es va comunicar que la pedra s'havia partit en dos segurament arran de l'erosió natural.
Es creu que la pedra és el cadàver transformat de Tamamo-no-Mae (玉藻の前), una bella dona que resultava ser una guineu de nou cues que treballava per a un malvat daimiō que planejava matar l'emperador Konoe i prendre-li tron. Segons l'otogi-zōshi, quan la guineu de nou cues va ser assassinada pel famós guerrer Miura-no-suke, el seu cos es va convertir en la Sessho-seki. Més tard, un sacerdot budista anomenat Genno es va aturar a descansar prop de la pedra i va ser amenaçat per l'esperit de Tamamo-no-Mae. Genno va fer rituals d'exorcisme i va demanar a l'esperit que considerés salvar-lo. Tamamo-no-Mae va cedir i va jurar no tornar a habitar a la pedra mai més.
Hi ha una obra de Noh sobre la pedra, atribuïda a Hiyoshi Sa'ami.
Matsuo Bashō va visitar la pedra al segle XVII i explica la seva visita al seu llibre Oku no Hosomichi (en català Camí estret de l'interior).
La novel·la de Kido Okamoto Tamamo-no-Mae (玉藻の前), que es basa en la llegenda de la pedra, va ser adaptada a pel·lícula d'anime el 1967 amb el títol de Kyuubi no Kitsune to Tobimaru (Sesshouseki) 九尾の狐と飛丸 (殺生石).
Entrada de la zona
Mil Jizōs (estàtues de pedra de Kshitigarbha)
Fotografia de Toriyama Sekien
Fotografia de Yoshitoshi
|
[
"Què és Sessho-seki?",
"A on se situen aquests cims?",
"Per què és conegut aquest territori?",
"Segons la tradició, de què és capaç el mineral?",
"Què li va passar l'any 2022?",
"Es considera que és el cos d'una persona, de qui?",
"Qui era?",
"Quin pla tenia el sobirà?",
"Amb quin objectiu?",
"Quan és que la dona es va convertir en la pedra?",
"A continuació, a qui va coaccionar aquesta?",
"Per què finalment no li va fer res?",
"A quina pintura apareix representada?",
"I en quines altres dues obres apareix?",
"Finalment, com s'anomena el film que va sorgir a partir d'aquesta última novel·la?"
] |
{
"answer_end": [
115,
167,
221,
308,
381,
483,
585,
623,
641,
788,
925,
1083,
1149,
1381,
1487
],
"answer_start": [
0,
82,
117,
223,
310,
420,
470,
569,
590,
643,
790,
927,
1085,
1151,
1293
],
"input_text": [
"Una pedra de les muntanyes volcàniques de Nasu.",
"A la Prefectura de Tochigi, a Japó.",
"Per les seves deus termals sulfúriques.",
"De matar qualsevol que hi entri en contacte.",
"Que es va partir en dos.",
"De Tamamo-no-Mae.",
"Una bella dona que resultava ser una guineu de nou cues que treballava per a un malvat daimiō.",
"Matar l'emperador Konoe.",
"Prendre-li tron.",
"Quan fou assassinada pel famós guerrer Miura-no-suke.",
"A un sacerdot budista anomenat Genno.",
"Perquè Genno va fer rituals d'exorcisme i va demanar a l'esperit que considerés salvar-lo.",
"A una obra de Noh que s'atribueix a Hiyoshi Sa'ami.",
"Al llibre Oku no Hosomichi i a la novel·la de Kido Okamoto Tamamo-no-Mae.",
"Kyuubi no Kitsune to Tobimaru (Sesshouseki)."
]
}
|
books
|
Tot d'una, l'Angeleta va alçar-se amb esglai. Va semblar-li veure darrera una vaca, una figura d'home. Es passà les mans pels ulls ensunyats i es quedà corglaçada. Era un home que s'atansava decidit envers ella; venia de pressa, com si la boira no fes nosa a la seva mirada escorcolladora. La noia sentia que'l cor se li estrenyia i les mans li tremolaven i per sa espinada passava una fredor, talment com si una mà macabra l'amoixés.
I va posar-se a córrer boira endins; i es va sentir de cop i volta, una remor de pedres que se esllavissaven i després queien a la fondaria de l'abisme; i la boira com presa d'un èxtasi romangué immòbil, gebrada, infinita.
En Ció restà enhartat, amb la pensa buida i els ulls que li sortien de les caçoletes, com si volguessin fugir de la boira. Sos llavis tremolaven i ses cames romangueren ertes, clavades a terra com dues estaques, ran de l'abisme curull de boira. Com no se sentí res, ni un xiscle, ni un respir, pel magí d'en Ció passà ufana la idea de la mort, i com si ell es deixondís d'un encantament, va girar-se i reculà estemordit per a cercar delirós la devallada…
Com un esperitat va esmunyir-se cap al fons, pel barranc, per a salvar-la i recerar-la i assegurar-li cuitosament que ell l'estimava, que havia arribat a aquells topants perque la boira l'emparés, esborrant-li la cara, que sempre se la sentia com amarada de vergonya, i després dir-li que no fes cabal de l'amenaça, que ell era un covard, ben mirat i que en Patllari li havia donat un remei per a ésser bó, ben bó, no fer por a ningú i ésser estimat de tothom, fins d'ella!
I al seu darrera anaven caient una restallera de rocs.
I va arribar al fons de tot, i allí, entre els penyalars, l'aire era clar, no hi havia boira i es veien les flors del riberal gronxant-se en el ventijol; les remors dels xaragalls eren amigables, i les aigües del riu desfilaven damunt els còdols arrodonits, cobrint-los d'un vel d'escuma, com la testa d'una núvia. El cos de l'Angeleta no es veia en lloc. En Ció el cercava panteixant, i res, els esquitxos que feia la cascada volaven pels aires i un raig de sol va il·luminar-los fent totes les coloraines de l'arc de Sant Martí.
|
[
"L'Angeleta s'aixecà lentament?",
"Per què?",
"Què li va provocar això?",
"Qui s'apropava ràpidament cap al lloc on era la noia?",
"Llavors, què va provocar-li aquesta aparició a ella?",
"Com va actuar, aleshores?",
"De sobte, què va escoltar?",
"Qui es va quedar immòbil?",
"Semblava nerviós?",
"Què li va brollar al cap?",
"A continuació, va anar a buscar l'Angeleta?",
"Què li volia dir?",
"Per què s'havia convertit en una bona persona?",
"En Ciró va aconseguir desfer-se de la nuvolada que l'atrapava?",
"I va acabar trobant la noia?"
] |
{
"answer_end": [
44,
101,
162,
227,
392,
470,
586,
679,
742,
1000,
1199,
1245,
1572,
1734,
1996
],
"answer_start": [
0,
46,
103,
164,
290,
435,
474,
658,
658,
953,
1113,
1130,
1464,
1642,
1957
],
"input_text": [
"No.",
"Perquè va semblar-li veure darrera una vaca una figura d'home.",
"Que es quedés corglaçada.",
"Un home.",
"Que el cor se li estrenyés, les mans li tremolessin i hi passés una fredor per sa espinada.",
"Va posar-se a córrer boira endins.",
"Una remor de pedres que se esllavissaven i després queien a la fondaria de l'abisme.",
"En Ció.",
"Sí.",
"La idea de la mort.",
"Sí.",
"Que l'estimava.",
"Perquè en Patllari li havia donat un remei per a ésser bó.",
"Sí.",
"No."
]
}
|
bios
|
Marta Torrado de Castro (València, 20 de gener del 1966) és una advocada i política valenciana, regidora de l'ajuntament de València i diputada al Congrés dels Diputats en la IX i X legislatures. Ha estat senadora al Senat espanyol en la XI i XII legislatures.
Estudià al col·legi Domus. Llicenciada en dret per la Universitat de València i militant del Partit Popular, Rita Barberà la introduí en la política municipal el 1991, i després de les eleccions municipals espanyoles de 1995 fou nomenada regidora de Joventut i patrimoni de l'Ajuntament de València. Després de les eleccions municipals espanyoles de 1999 fou nomenada tinent d'alcalde i regidora de Benestar social i progrés humà, càrrec que va mantenir fins a 2012.
Fou escollida diputada per la província de València a les eleccions generals espanyoles de 2008. Ha estat secretària segona de la Comissió de Treball i Immigració del Congrés dels Diputats. Reelegida en les eleccions generals espanyoles de 2011, legislatura en què fou vocal de la Diputació Permanent, portaveu substitut de la Junta de Portaveus i vocal de la Comissió Mixta Control Parlamamentari de la Corporació RTVE i les seves Societats. A les eleccions generals de 2015 i 2016 fou elegida senadora. També practica el triatló.
|
[
"A on va néixer Marta Torrado?",
"A què es dedica?",
"Avui dia, quins càrrecs institucionals desenvolupa?",
"Quan formà part de la cambra alta?",
"Com s'anomena l'escola en què es va formar?",
"Quina carrera va estudiar?",
"A on?",
"A quina formació política pertany?",
"Des de quan té un paper actiu en els afers de política la local?",
"Què va esdevenir quatre anys més tard?",
"A partir de l'any 1999, quins títols ostentà?",
"I quin any va entrar a formar part del Congrés dels Diputats?",
"En quins comicis revalidà la seva posició?",
"A més, quines altres funcions desenvolupà durant aquest període?",
"Finalment, quin esport fa?"
] |
{
"answer_end": [
56,
83,
168,
259,
286,
307,
338,
368,
427,
559,
690,
823,
972,
1169,
1258
],
"answer_start": [
0,
57,
96,
196,
261,
288,
288,
341,
370,
431,
561,
728,
825,
918,
1233
],
"input_text": [
"A València.",
"A l'advocacia i la política.",
"El de regidora de l'ajuntament de València i diputada al Congrés dels Diputats.",
"En la XI i XII legislatures.",
"Col·legi Domus.",
"Dret.",
"A la Universitat de València.",
"Al Partit Popular.",
"Des de 1991.",
"Regidora de Joventut i patrimoni de l'Ajuntament de València.",
"El de nomenada tinent d'alcalde i regidora de Benestar social i progrés humà.",
"El 2008.",
"En les eleccions generals espanyoles de 2011.",
"Fou vocal de la Diputació Permanent, portaveu substitut de la Junta de Portaveus i vocal de la Comissió Mixta Control Parlamamentari de la Corporació RTVE i les seves Societats.",
"El triatló."
]
}
|
mitologia
|
Procles (grec antic: Προκλῆς; llatí: Procles) fou un rei d'Esparta llegendari, germà bessó d'Eurístenes i fill de l'heràclida Aristodem. El pare va morir després del naixement dels bessons i no va poder decidir quin l'havia de succeir i la mare, Àrgia, no podia determinar quin havia nascut primer.
Els espartans van demanar consell a l'oracle de Delfos que va dictaminar que tots dos fossin reis, però amb preeminència pel gran; com que això no se sabia del cert, es va decidir que el que la mare hagués vist primer seria el gran. Així la preeminència fou donada a Eurístenes i seria conservada pels seus descendents.
La mare Àrgia i el seu bessó Teres foren nomenats regents. Els nois es van casar amb dues germanes bessones, filles de Tersandre rei de Cleones, de noms Làtria i Anaxandra, les tombes de les quals Pausànies diu que va veure segles després quan va visitar Esparta.
Procles, juntament amb el seu germà i Temen es van unir per restaurar a Èpit, fill de Cresfontes, a Messènia, però en general, segons Heròdot, els dos germans van estar quasi sempre enfrontats. Segons Poliè, Eurístenes es va emparar del poder però Temen va imposar altre cop la dualitat. Ciceró diu que va morir un any abans que el seu germà, però que els seus fets foren més importants.
Procles va tenir un fill anomenat Sous, que va ser pare d'Euripont i avantpassat de Licurg, el legislador d'Esparta. Va originar la dinastia pròclida.
|
[
"Qui va ser Procles?",
"Quina relació mantenia amb Eurístenes?",
"Com s'anomenava el pare?",
"Quan va morir el progenitor?",
"Per què no era clar qui havia de succeir-lo en el tron?",
"Com se solucionà aquest fet?",
"I què va determinar?",
"Qui van decidir que fos el primogènit, llavors?",
"Per què?",
"Pel que fa a la progenitora i el seu altre fill, quin títol van obtenir?",
"Amb qui van contreure matrimoni els bessons?",
"Quina va ser, en general, la relació entre el rei d'Esparta i Eurístenes?",
"Quan es va produir el decés del monarca?",
"Tingué descendència?",
"I què és el que va iniciar la figura del rei d'Esparta?"
] |
{
"answer_end": [
77,
103,
135,
188,
297,
353,
428,
576,
576,
676,
790,
1075,
1224,
1295,
1420
],
"answer_start": [
0,
79,
106,
137,
137,
299,
347,
465,
465,
619,
678,
883,
1171,
1271,
1388
],
"input_text": [
"Un rei d'Esparta llegendari.",
"Era el seu germà bessó.",
"Aristodem.",
"Després del naixement dels bessons.",
"Perquè la mare, Àrgia, no podia determinar quin havia nascut primer.",
"Demanant consell a l'oracle de Delfos.",
"Que tots dos fossin reis, però amb preeminència pel gran.",
"Eurístenes.",
"Perquè fou el que la mare va veure primer.",
"El de regents.",
"Amb dues germanes bessones, filles de Tersandre rei de Cleones, de noms Làtria i Anaxandra.",
"Van estar quasi sempre enfrontats.",
"Un any abans que el seu germà.",
"Sí.",
"La dinastia pròclida."
]
}
|
mitologia
|
La gorgona (The Gorgon en el seu títol original en anglès) és una pel·lícula de l'any 1964 dirigida per Terence Fisher i protagonitzada per Christopher Lee i Peter Cushing.
Any 1910, sobre la població de Vandorf s'alça el castell de Borski. Diuen que hi viu un ésser maligne, posseït per l'esperit de la mort. El professor Jules Heitz (Michael Goodliffe) viatja fins allà per a esbrinar la troballa d'uns cadàvers petrificats. Descobreix quelcom sobre el sinistre doctor Namaroff (Peter Cushing), però Heitz és assassinat. Abans de morir, tramet un telegrama al seu fill Paul (Richard Pasco). Aquest i el professor Meister (Christopher Lee) viatjaran de Leipzig a Vandorf. Un cop allà, i relacionats amb la llegenda de les gorgones, descobriran alguns fets extraordinaris.
Segons la mitologia grega, de la cabellera de les gorgones (Sthénos, Euryálē i Medusa) sorgien serps verinoses que coronaven les testes, i cadascun dels ofidis era com un tentacle infernal. Tenien urpes de bronze, ullals de senglar i ales d'or. Molt poderoses, les gorgones podien petrificar a qui s'atrevís a mirar-les. Amb la reaparició d'aquestes criatures diabòliques i contractat per la productora Hammer Film Productions, Terence Fisher va realitzar una de les seues millors pel·lícules. Dins del tramat s'hi escau una singular transposició de la mitologia, atès que els monstres surten del seu entorn hel·lenístic per a adaptar-se a uns nous àmbits romàntics i gòtics. Al film, les renascudes gorgones (rebatejades ací com a Medusa, Megera i Tisífone) campen ara pels boscs de la Bohèmia eslovaca, contextura ideal per a aplicar el vell argument d'allò estrany i sobrenatural fent acte de presència i subvertint el plàcid ordre establert.
Després de coincidir en les celebrades resurreccions cinematogràfiques del comte Dràcula i del monstre del doctor Frankenstein (La maledicció de Frankenstein, 1957), Terence Fisher va tornar a treballar amb els dos actors més emblemàtics del cinema fantàstic i de terror anglès: Christopher Lee i Peter Cushing. Vorejant la consideració d'obra mestra, aquesta petita gran meravella esdevé absorbent i és assaborida pels coneixedors del gènere. Fisher imprimeix una sorprenent fluïdesa narrativa i planifica de manera imperant algunes sensacionals seqüències. Aquesta vegada, i sense que serveixi de precedent, Lee incorpora un sherlock-holmesià científic de Leipzig, mentre que Cushing caracteritza un impúdic doctor boig, el qual, per exigències del guió, pren protagonisme a les gorgones. Destacable banda sonora de James Bernard i presència espectral de la venerada Barbara Shelley, a qui, onze anys abans, Fisher havia fet debutar en pantalla.
|
[
"Què és La Gorgona?",
"Qui fou el director?",
"I els actors que interpretaren els personatges principals?",
"La trama de la pel·lícula, quan comença?",
"A on?",
"Qui s'explica que habita en aquell lloc?",
"Com s'anomena l'estudiós que hi descobreix alguns cossos?",
"Aquest acaba mort, però a qui aconsegueix avisar?",
"Quan Paul arriba, amb què es troba?",
"Què explica la llegenda sobre les gòrgones?",
"Quin poder tenien?",
"Es convertí en una pel·lícula de renom?",
"A on se situaren aquests éssers mitològics a la pel·lícula?",
"Qui acompanyà el director en el seu nou projecte?",
"En aquest cas, quin element de la composició es podria ressaltar?"
] |
{
"answer_end": [
90,
118,
171,
181,
239,
308,
425,
575,
771,
961,
1092,
1265,
1576,
2029,
2550
],
"answer_start": [
0,
91,
121,
173,
173,
241,
310,
427,
593,
773,
1034,
1094,
1449,
1719,
2510
],
"input_text": [
"Una pel·lícula de l'any 1964.",
"Terence Fisher.",
"Christopher Lee i Peter Cushing.",
"L'any 1910.",
"Al castell de Borski, que s'alça sobre la població de Vandorf.",
"Un ésser maligne, posseït per l'esperit de la mort.",
"El professor Jules Heitz.",
"Al seu fill Paul.",
"Amb alguns fets extraordinaris.",
"Que de la seva cabellera sorgien serps verinoses que coronaven les testes, i cadascun dels ofidis era com un tentacle infernal.",
"El de petrificar a qui s'atrevís a mirar-les.",
"Sí.",
"Als boscs de la Bohèmia eslovaca.",
"Christopher Lee i Peter Cushing.",
"La banda sonora de James Bernard."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Cassiopea (Cassiepeia o Cassiopeia, Κασσιέπεια o Κασσιόπεια) era l'esposa de Cefeu, rei d'Etiòpia (l'Etiòpia mitològica no correspon amb el país actual i era probablement a les costes orientals del Mediterrani), i mare d'Andròmeda. El nom grec antic Κασσιόπη significa "la de les paraules excelses".
Cassiopea presumia que ella i la seva filla Andròmeda superaven en bellesa les nereides, les nimfes del mar. Això va despertar la ira de Posidó, el déu del mar. Posidó va decidir castigar l'arrogància de Cassiopea i venjar les nereides mitjançant un monstre marí semblant a una balena, de vegades identificat amb Ceto, que va enviar contra les costes d'Etiòpia per destruir el país. Cassiopea i el seu marit varen consultar l'oracle de Líbia i aquest va dir que calia sacrificar Andròmeda, la filla de Cassiopea, per calmar al monstre i la ira de Posidó.
Així Andròmeda va ser encadenada a una roca a la costa perquè la devorés el mostre marí. Però va ser alliberada per Perseu, que va arribar a temps amb l'ajuda del seu cavall Pegàs. Perseu i Andròmeda es varen casar, però Posidó no va voler que Cassiopea romangués sense càstig i a fi de torturar-la eternament va posar Cassiopea al firmament lligada a una cadira amb el cap per avall la meitat del temps mentre gira al voltant de l'estel polar.
Les tradicions sobre l'origen de Cassiopea són diverses. De vegades se la relaciona amb la família del fenici Agènor. Seria l'esposa de Fènix i la mare de Fineu. És filla d'Àrab, un fill d'Hermes, que donà nom al país anomenat Aràbia. De vegades el seu marit no és Fènix sinó Èpaf, amb qui va engendrar Líbia, la mare d'Agènor. També, com hem dit, se la considera l'esposa de Cefeu, rei d'Etiòpia. Tots aquests mites relacionen Cassiopea amb els països del sud de Grècia, Aràbia, Etiòpia o Egipte.
Actualment els noms dels altres personatges del mite com Andròmeda, Ceto, Cefeu, etc. els duen constel·lacions veïnes a l'esfera celeste. En les representacions iconogràfiques, Cassiopea generalment apareix asseguda en una cadira o tron, la forma de la constel·lació, però no sempre es representa lligada.
|
[
"Qui fou Cassiopea?",
"Quin títol ostentava l'home?",
"Com s'anomenava la filla de la parella?",
"Sobre què es vanagloriava la reina?",
"Què provocà amb això?",
"Llavors, com va actuar la divinitat?",
"Amb què ho va fer?",
"Quina cosa li va ordenar que fes?",
"De quina forma el matrimoni es va intentar alliberar d'aquest càstig?",
"Malgrat tot, qui va salvar-la?",
"En conseqüència, van contreure matrimoni?",
"Aleshores, com condemnà el déu del mar Cassiopea?",
"Segons les llegendes, quins altres marits li han estat atribuïts a la dona?",
"Amb quins territoris és associada?",
"I com se la dibuixa?"
] |
{
"answer_end": [
109,
124,
257,
434,
470,
540,
644,
708,
969,
1004,
1096,
1325,
1607,
1823,
2129
],
"answer_start": [
0,
104,
239,
327,
436,
488,
495,
563,
710,
971,
1063,
1103,
1384,
1725,
1963
],
"input_text": [
"L'esposa de Cefeu.",
"Era el rei d'Etiòpia.",
"Andròmeda.",
"Sobre el fet que ella i la seva filla Andròmeda superaven en bellesa les nereides, les nimfes del mar.",
"La ira de Posidó.",
"Castigant l'arrogància de Cassiopea.",
"Amb un monstre marí semblant a una balena, de vegades identificat amb Ceto.",
"Que destruís Etiòpia.",
"Encadenant Andròmeda a una roca a la costa perquè la devorés el monstre marí.",
"Perseu.",
"Sí.",
"La va posar al firmament lligada a una cadira amb el cap per avall la meitat del temps mentre gira al voltant de l'estel polar.",
"Fènix i Èpaf.",
"Amb Grècia, Aràbia, Etiòpia i Egipte.",
"Generalment asseguda en una cadira o tron, i no sempre lligada."
]
}
|
vilaweb
|
El president del F.C.Barcelona, Josep Maria Bartomeu, afirma que no està preocupat per la convocatòria del Tsunami Democràtic pel 18 de desembre a Barcelona, durant el clàssic entre el Barça i el Madrid. Es desconeix en què consistirà l'acció. L'únic que se sap és que Tsunami va proposar a ambdós equips que durant el partit permetessin de fer visible el missatge ‘Spain, sit and talk‘ a les grades i al camp. El Tsunami convoca ‘tota la ciutadania' a Barcelona el dia del Barça-Madrid ‘Fer un acte reivindicatiu jugant un partit de futbol de forma pacífica i serena, cívica, és compatible. No veig cap problema en que puguem jugar a futbol i fer aquesta reivindicació cívica i pacífica', ha dit Bartomeu en una entrevista a ‘El Suplement' de Catalunya Ràdio. Sobre la necessitat d'una hipotètica intervenció policíaca, el president del Barça ha recordat que dins del Camp Nou el control és responsabilitat del club, que té el seu sistema de seguretat. ‘El soci del Barça, quan ve a l'estadi, és lliure: llibertat d'expressió, de moviment, per exhibir les pancartes i banderes que cregui necessari, sigui qui sigui. No hi ha restriccions'. Ha puntualitzat que l'únic que no es permetrà és insultar. Bartomeu creu que no hi ha cap motiu per a suspendre el partit i ha recordat ‘que estem en un moment excepcional de la història de Catalunya, passen coses que el Barça ens hem manifestat que no estem d'acord. Tot és compatible'. També ha evocat la tradició pacífica i cívica de reivindicar i manifestar al Camp Nou.
|
[
"Qui és Josep Maria Bartomeu?",
"Què és el que no li fa perdre la son?",
"Quan tindrà lloc?",
"Amb quin esdeveniment coincideix?",
"I què és que havia demanat la plataforma independentista als dos bàndols?",
"Des de l'organització, a qui més han mobilitzat durant la jornada del partit?",
"Sobre l'acte que volen portar a terme, què n'opina el president?",
"A on ha fet aquestes declaracions?",
"Creu que farà falta que intervingui personal dels cossos de seguretat?",
"Per què?",
"Sobre els qui acudeixen al camp a veure els partits, què ha dit?",
"Per tant, què poden mostrar?",
"Tot i això, què està prohibit?",
"En conseqüència, a què s'ha negat?",
"I què ha remarcat?"
] |
{
"answer_end": [
52,
125,
144,
202,
409,
486,
705,
759,
916,
952,
1003,
1098,
1198,
1262,
1514
],
"answer_start": [
0,
32,
87,
158,
244,
411,
487,
690,
761,
761,
955,
955,
1141,
1200,
1429
],
"input_text": [
"El president del F.C.Barcelona.",
"La convocatòria del Tsunami Democràtic.",
"El 18 de desembre.",
"Amb el clàssic entre el Barça i el Madrid.",
"Que durant el partit permetessin de fer visible el missatge Spain, sit and talk a les grades i al camp.",
"A tota la ciutadania a Barcelona el dia del Barça-Madrid.",
"Que és compatible i que no hi veu cap problema.",
"A una entrevista a El Suplement de Catalunya Ràdio.",
"No.",
"Perquè dins del Camp Nou el control és responsabilitat del club, que té el seu sistema de seguretat.",
"Que són lliures.",
"Les pancartes i banderes que creguin necessàries.",
"Insultar.",
"A suspendre el partit.",
"La tradició pacífica i cívica de reivindicar i manifestar al Camp Nou."
]
}
|
books
|
Tot just havia tingut temps de dubtar-ho que ja ells eren arribats i es movien dins l'aire, quasi en línia perpendicular sobre el meu cap. Amb el vogament del vol, els glops d'ombra de la conca de llurs aletes tan aviat s'esvaien com tornaven al seu lloc, a manera d'una delicada joguina que només fos visible quan la copsessin. Ah! passaven de llarg. Però no… El nostre reclam va brillar amb més insistència, amb més fervor i més pit que mai… I ells s'aturaren com corpresos, es giraren, davallaren… Baixaven en diagonal cap a l'arbret! Serien nostres. Mes, tot d'un plegat, esclafiren un piulet breu com un surt i reprengueren el vol cap amunt, cap a ponent, cap a enllà de les profundes blavors.
-Maleïts sigun ells! -va cridar en Xaneta, reapareguent. -Se'ns han escapat des puny i nosatros en tenim sa culpa. Oidà! com hem d'hajar aucells, si es nostro foc, mal apagat, encara fumeja i els espanta? Tots tres ens precipitàrem furiosos sobre els fumalls i els calcigàrem amb ràbia, esclafant-los sota els nostres peus; i, no contents encara d'això, cobrírem amb una verda capa de tomanyins la carbonitja i les cendres. Després ens acuitarem a completar l'empallament de l'arbret.
Mentrestant el dia entrava més i més. La calitja marina s'havia carenat d'una franja d'or, i tot el paisatge, des de llevant fins al Montseny, s'estremia sota una fluctuació de llum tenuíssima i vaporosa. La costa estava encalimada. Les serres de Tossa desapareixien embolcallades per una espessa boira, que esblenava sobre el cel ses grenyes caragoladiises. De sobte un dels seus flocs més altarosos s'ablamà com un encenall i foguejaren al nostre entorn una munió de gotetes de rosada, a faisó d'ullets tafaners i parpellejants, que la bosquina obrís a espiar la gloriosa sortida del sol. Segurament l'astre del dia s'alçava ja sobre el nostre horitzó darrera la fosca calitja.
|
[
"Hi havia ocells al voltant d'un dels protagonistes?",
"S'estaven quiets?",
"Què semblaven?",
"Per què, de sobte, aquestes aus van anar cap a ells?",
"I els personatges del relat, les volien atrapar?",
"Tot i això, què van fer els aucells?",
"A on es dirigien?",
"Per aquest motiu, qui es va enfadar?",
"A qui va acusar?",
"Per què va dir que s’havien escapat?",
"Per tant, el van apagar?",
"Com s’asseguraren que no tornaria a prendre?",
"El temps era totalment clar?",
"Què era el que no s’arribava a veure del tot?",
"És possible que ja s'hagués fet de dia?"
] |
{
"answer_end": [
137,
90,
327,
536,
552,
645,
697,
754,
812,
903,
1021,
1121,
1415,
1486,
1862
],
"answer_start": [
0,
69,
139,
329,
538,
559,
616,
700,
700,
814,
904,
1026,
1389,
1417,
1775
],
"input_text": [
"Sí.",
"No.",
"Una delicada joguina.",
"Pel seu reclam.",
"Sí.",
"Van reprendre el vol cap amunt.",
"A ponent, cap a enllà de les profundes blavors.",
"En Xaneta.",
"A ells mateixos.",
"Perquè el seu foc, mal apagat, encara fumejava i els espantava.",
"Sí.",
"Van cobrir amb una verda capa de tomanyins la carbonitja i les cendres.",
"No.",
"Les serres de Tossa.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia romana, les camenes foren nimfes llatines de les fonts i eren invocades per les dones treballadores. Com que se suposava que l'aigua de les fonts era capaç d'inspirar la poesia, aviat foren assimilades a les Muses de la mitologia grega.
Hi havia quatre camenes (en llatí: Camenae):
En alguns textos es fa servir la paraula carmentae per referir-se només a les dues darreres d'aquesta llista i en un principi devien ser dos aspectes de Carmenta. Aquesta era la principal i pel dia de la seva festa, la Carmentàlia, les verges vestals feien un ritual amb aigua en un lloc proper a la Porta Capena, una porta de la muralla Serviana que comunicava amb el Latium, d'on es creu que procedeix el seu culte.
Hi havia un bosc sagrat amb una font natural al mig, habitat per les camenes en una vall que s'estenia cap al nord-est des del sud del turó del Celi i estava travessat pel vicus Camenarum, que duia a la via Appia. Aquesta vall està actualment travessada per la Via delle Mole i el Ponte Marrana. Segons la tradició el rei Numa Pompili va fer construir a la vora d'aquesta font natural una aedicula de bronze. Aquest santuari va ser tocat per un llamp i el van traslladar al temple d'Honos et Virtus (l'honor i la Virtut).Més endavant el cònsol Marc Fulvi Nobílior I el va fer traslladar al temple d'Hèrcules i allà era anomenat aedes Herculis et Musarum. El voltant de la deu es va decorar amb marbre en temps del poeta Juvenal (iii. 10). Alguns autors parlen de les seves aigües om excel·lents.
Les camenes habitaven les fonts però no tenien poders sobre les aigües com Juturna o Portumnus.
Segons Agustí d'Hipona, les mares invocaven les camenes per ensenyar els nens a cantar.
|
[
"Què eren les camenes?",
"Segons què?",
"Per qui eren aclamades?",
"Amb quines criatures foren relacionades?",
"Per què?",
"Quantes nimfes eren?",
"Com s'anomenava la més important?",
"Quina festivitat se celebrava en el seu honor?",
"I què s'hi feia aquesta jornada?",
"A on vivien aquests quatre éssers mitològics?",
"A on era aquest indret?",
"En el broll, què hi van edificar per desig d'un monarca?",
"I per què aquest temple va haver de col·locar-se en un altre lloc?",
"Pel que fa a les propietats de l'aiguamoll, què se'n deia?",
"Finalment, qui pregava a les nimfes perquè els infants cantessin?"
] |
{
"answer_end": [
70,
70,
115,
251,
251,
276,
485,
528,
673,
792,
864,
1123,
1214,
1510,
1694
],
"answer_start": [
0,
0,
73,
117,
117,
253,
298,
461,
489,
716,
716,
1012,
1125,
1455,
1608
],
"input_text": [
"Nimfes llatines de les fonts.",
"Segons la mitologia romana.",
"Per les dones treballadores.",
"Amb les Muses de la mitologia grega.",
"Perquè se suposava que l'aigua de les fonts era capaç d'inspirar la poesia.",
"Quatre.",
"Carmenta.",
"La Carmentàlia.",
"Les verges vestals feien un ritual amb aigua en un lloc proper a la Porta Capena, una porta de la muralla Serviana que comunicava amb el Latium.",
"A un bosc sagrat amb una font natural al mig.",
"A una vall que s'estenia cap al nord-est des del sud del turó del Celi.",
"Una aedicula de bronze.",
"Perquè va ser tocat per un llamp.",
"Que les seves aigües eren excel·lents.",
"Les mares."
]
}
|
bios
|
Núria Marín Font (Viella, la Vall d'Aran, 29 setembre de 1981) és una presentadora de televisió i periodista aranesa.
Va estudiar periodisme a la Universitat Ramon Llull entre 1999 i 2003 i va començar a treballar com a redactora un any més tard, per a la revista Super Pop, en què va estar durant 3 anys. Més endavant, el 2008, va començar a treballar com a guionista per als programes Kaos i Condició Femenina de Canal Català.
Després d'un breu temps a la cadena autonòmica, va començar a treballar com a coordinadora de programes d'entreteniment de la productora La Fàbrica de la Tele. Per a aquesta empresa va treballar en programes com Sálvame, Abre los ojos y mira, Campamento de verano i, durant set anys, per Cazamariposas, del qual també va ser presentadora. Així, el seu debut com a presentadora va ser l'any 2013 de la mà de Cazamariposas i al costat de Nando Escribano, un programa emès diàriament a Divinity i alguns dies a Telecinco També va presentar les gales a les quals acudia Divinity.
El 2016 es va anunciar el seu fitxatge com a col·laboradora de Hable con ellas, a Telecinco. El juliol de 2017, va començar de co-presentadora de Mad in Spain, un nou espai a la nit de diumenge presentat per Jordi González a Telecinco. El gener de 2018 va exercir de col·laboradora en el format Sábado Deluxe de Telecinco i el 3 d'agost del mateix any es va estrenar com a presentadora substituta de Sálvame.
El 2020 va presentar el magazín La habitación del Pánico, de Cuatro, i a Telecinco el reality La casa fuerte, de la productora Mediaset, junt amb Jorge Javier Vázquez i Sonsoles Ónega. El mateix any va presentar Más tiempo de descuento, així com els espais Hormigas blancas y La última cena.
Presentadora
Col·laboradora
|
[
"A on va néixer Núria Marín?",
"Quina és la seva professió?",
"En què es va graduar?",
"Quina va ser la seva primera experiència laboral després de llicenciar-se?",
"A on?",
"A continuació, què va fer?",
"Hi treballà durant un llarg període?",
"Quin càrrec ostentà, llavors?",
"En quina companyia?",
"En aquest mateix lloc, en quines altres emissions va participar?",
"Com s’anomena el programa que va conduir?",
"Juntament amb qui?",
"En quin projecte es va endinsar a l’estiu de 2017?",
"Un any més tard, a on va aparèixer?",
"I el 2020, a quins espais treballà?"
] |
{
"answer_end": [
62,
108,
140,
273,
273,
427,
475,
548,
587,
692,
766,
880,
1163,
1412,
1704
],
"answer_start": [
0,
63,
118,
190,
190,
306,
429,
429,
477,
589,
696,
774,
1098,
1241,
1414
],
"input_text": [
"A Viella, a la Vall d'Aran.",
"És presentadora de televisió i periodista.",
"En periodisme.",
"Va treballar com a redactora.",
"A la revista Super Pop.",
"Va treballar com a guionista per als programes Kaos i Condició Femenina de Canal Català.",
"No.",
"El de coordinadora de programes d'entreteniment.",
"La Fàbrica de la Tele.",
"Sálvame, Abre los ojos y mira i Campamento de verano.",
"Cazamariposas.",
"Nando Escribano.",
"Mad in Spain.",
"A Sábado Deluxe i a Sálvame.",
"Al magazín La habitación del Pánico, al reality La casa fuerte, a Más tiempo de descuento, i a Hormigas blancas y La última cena."
]
}
|
books
|
-Però, papà, si sembla un ximplet!- exclamà ella amb encantadora ingenuïtat. I, seguidament, com penedint-se de son exabrupte afegí, resolta:
-Ni aquest, ni cap. si no pot ser amb en Ramon, no em casaré mai.
-Com s'entén, això!- exclamà don Eudald indignat. -T'atreviràs a desobeir a ton pare!
-Jo no em casaré pas sense el consentiment de vostè- replicà la noia amb una vivesa sorprenent; -però tampoc me casaré amb qui no em plagui, per més que vostè m'ho mani.
Don Eudald restà esglaiat davant d'aquella tan impensada manifestació de la seva filla. Aquell principi de revolta, que per altra part res tenia d'heterodoxa als ulls d'una persona sensata, l'afectà amargament, avinentant-li, una vegada més, que li havia tocat un os de mal rosegar.
-¡Vet aquí una altra revolucionària que també demana sang nova!- exclamà interiorment. -Està vist que aquest bordegàs m'ha de fer perdre el seny.
Al veure com la donzella, afectada de sa pròpia vehemència, que degué costar-li un esforç de gegant, se posava les mans a la cara rompent en amarg ploriqueig, sentí passar-li prop del cor una ràfaga d'admiració, ensems que de commiseració, per aquella mostra de sentiments, el fondo de noblesa dels quals no arribava ben bé a capir. Però fou una ràfaga només, ben prompte esvaïda pel dimoni de la rancúnia que el dominava, i, redreçant-se, cridà amb veu enfellonida:
-Surt-me del davant, filla insolent! Vés-te'n a amagar tes doctrines de noia malcriada, doctrines que no és pas ton pare qui te les ha ensenyades.
-Perdó, papà!- exclamà, postrant-se desoladament, la Montserrat.
|
[
"Sobre qui parlava la Montserrat?",
"Què en pensava?",
"Amb qui volia contreure matrimoni?",
"Tenia cap altra opció?",
"De quina manera reaccionà son pare a aquestes paraules?",
"Llavors, què li va retreure a la noia?",
"Ella què va contestar?",
"Tot i això, a què es va negar?",
"Per què se li glaçà la sang al senyor?",
"En què va pensar que s'havia convertit la seva filla?",
"Com va commoure aquesta conversa a la minyona?",
"Què provocà això en el senyor Eudald?",
"Malgrat tot, què va manar a la donzella?",
"Com la va definir?",
"Aleshores, ella li demanà disculpes?"
] |
{
"answer_end": [
206,
33,
206,
206,
256,
292,
345,
433,
673,
832,
1050,
1165,
1395,
1395,
1519
],
"answer_start": [
1,
1,
162,
162,
209,
259,
295,
391,
464,
748,
906,
893,
1361,
1381,
1508
],
"input_text": [
"Sobre un pretendent.",
"Que semblava un ximplet.",
"Am en Ramon.",
"No.",
"Amb indignació.",
"Que s'atrevís a desobeir-lo.",
"Que no es casaria pas sense el seu consentiment.",
"A casar-se amb algú que no li plagués.",
"Pel principi de revolta de la seva filla.",
"En una revolucionària.",
"Va rompre en un amarg ploriqueig.",
"Una ràfaga d'admiració, ensems que de commiseració.",
"Que sortís del seu davant.",
"Com a filla insolent.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Mes, aquells aires de beatitud duraven poc. Erem humils infants de la terra i al veure davant nostre la ruta, que duia al temple, tota enjoiada de poncelles i alegria per obra i gràcia del bon temps, perdiem, sense adonar-nos-en, la majestat de nins gloriosos. ¿Quin és l'infant, que s'està de saltar i ajogassar-se, quan la naturalesa balla davant dels ulls, esplendorosament abillada per a una festa de bodes? Eren els primers dies d'abril… generosa pel món, convertida en clapes verdes per les prades, en cantúries d'ocells per les arbredes, en constel·lacions de flors enceses pels jardins, en flaires ubriagadors destriats pels aires, en esclats de llum llampegant arreu… La vida nova, la vida nova, tan esperada en les llargues nits d'hivern, havia compareguda i ens feia bategar el cor i ens feia somriure els llavis i ens enlluernava els ulls i ens deslligava la llengua. Així és que, mentre els nins, formant un chor, cantàvem acompassats: El ram, el ram, el ram de la Passió!, els altres aixecaven crits aixordadors de ¡¡Juli!!
Avisades pels nostres cants, compareixien altres colles de nins, també proveïts de llors i palmes, i aquella enramada, que de bon principi no era més que un verger petit, esdevenia de prompte gran floresta, i quan venien més infants amb més llorers i palmons, la floresta creixia, es multiplicava, fins a convertir-se en bosc immens. Un bosc immens, bellugadís i remorós, ple de xiscles i rialles, com assotat per tempestats d'alegria; un bosc immens que fremia amb extremituds de joia; un bosc immens que caminava tot sol cap a l'Església, cap a l'Església…
L'Església es veia de lluny, gaia, somrient, idíl·lica, il·luminada de ple a ple per la claror matinal de primavera. Aquells murs, que a l'hivern semblaven tristos, ara somreien, acariciats per la llum; aquell cloquer tan rònec, que s'alçava negre com una amenaça, ara s'enlairava lluminós, escala per anar a la glòria; aquells carreus tan molsosos, ara lluïen daurats pel sol. Solament al mig del frontis es destacava la portalada del santuari, negra, insondable, fonda, com la boca del Misteri.
Mentrestant la munió de palmes i llorers, ara trontollant, ara gronxant-se, s'anava acostant cap a l'Església, cap a l'Església i, a l'arribar a les portes del creuer, el bosc s'aturava tot de sobte. Qui ha vist espectacle més meravellós? De l'una banda, la nau ombrívola, nua, glaçada, trista, sense llum i sense imatges; de l'altra, la ufana primaveral dels rams plens de color i de rosada; allà els vells sacerdots, immòbils i impassibles, severament revestits de foscos ornaments; aquí, la fressa alegroia dels infants, coberts de virolades túniques; d'una part, la gravetat de l'antífona a cant pla; de l'altra, el rebombori baladrer als crits de ¡Juli!
|
[
"Què s'acabava amb rapidesa?",
"Qui eren els protagonistes?",
"En quin mes de l'any se centra el relat?",
"Què havia portat, doncs, la primavera?",
"Què era, per tant, el que havien deixat enrere?",
"Com ho celebraven els nens?",
"Es va afegir algú a aquesta celebració?",
"Qui?",
"D'aquesta manera, què formaven tots junts?",
"I en què s'acabava convertint aquesta arbreda?",
"Què s'endevinava a la llunyania?",
"Durant l'estació de més fred, semblava un edifici fred?",
"I ara com estava?",
"Què és el que s'apropava a l'ermita?",
"I què és el que exclamaven els qui celebraven aquell esdeveniment?"
] |
{
"answer_end": [
42,
75,
441,
675,
747,
947,
1101,
1101,
1243,
1370,
1624,
1760,
1886,
2203,
2752
],
"answer_start": [
0,
44,
412,
412,
677,
677,
1038,
1038,
1038,
1298,
1597,
1597,
1714,
2094,
2585
],
"input_text": [
"Els aires de beatitud.",
"Humils infants de la terra.",
"Abril.",
"Clapes verdes per les prades, cantúries d'ocells per les arbredes, constel·lacions de flors enceses pels jardins, flaires ubriagadors destriats pels aires i esclats de llum llampegant arreu.",
"Les llargues nits d'hivern.",
"Formant un chor i cantant.",
"Sí.",
"Altres colles de nins.",
"Una gran floresta.",
"En bosc immens.",
"L'Església.",
"Sí.",
"Lluminosa.",
"La munió de palmes i llorers.",
"Juli."
]
}
|
vilaweb
|
Interns del CIE de Sapadors de València han dut a terme aquest cap de setmana una vaga de fam que haurien secundat ‘la majoria' dels 85 migrants del centre, en protesta per la seva ‘privació de llibertat injusta' i les seves ‘condicions inhumanes'. La protesta es va iniciar durant la nit del divendres i s'ha desconvocat aquest diumenge, segons ha informat a Europa Press el portaveu de la campanya CIE No, Adrián Vives. L'entitat té constància que els interns van començar a organitzar-se durant el migdia d'aquest divendres per a iniciar una vaga de fam a l'hora en la qual els serveixen el sopar. Així, segons han traslladat els mateixos estrangers a CIE No, efectivament no van sopar. La vaga pel que sembla va continuar durant aquest dissabte. Els interns van remetre a la campanya CIE No imatges en les quals, segons ha explicat Vives, es veu a ‘tots els interns asseguts en el menjador en cadires sense les safates i sense menjar'. Tampoc van menjar durant el sopar. Finalment, durant el migdia d'aquest diumenge, els interns han desconvocat la vaga i sí que han menjat. ‘Demanen la llibertat perquè consideren que estan tancats injustament i en condicions inhumanes', ha explicat el portaveu de CIE No, que destaca a més que els estrangers de Sapadors estan ‘bastant indignats' per un cúmul de circumstàncies, com el tancament d'un menor de 16 anys durant una setmana, que finalment ha estat traslladat a un centre de menors, i la presumpta agressió policial durant un trasllat que ha denunciat aquesta setmana un intern davant el jutjat de guàrdia. A això se suma que ‘hi ha diverses persones tancades per problemes de salut' que, segons la campanya CIE No, ‘no estan sent atesos com deurien'. També ha denunciat que el divendres a la tarda policies antidisturbis van accedir al CIE i van escorcollar als interns, un fet que al seu judici té caràcter intimidatori. Segons el portaveu de CIE No, les vagues de fam són una de les formes de protesta que solen utilitzar els interns, una eina ‘bastant habitual' al centre per a ‘reivindicar políticament quan consideren que s'estan vulnerant els seus drets'. Ha puntualitzat que la campanya no incita aquesta forma de mobilització però sí que la ‘secunda'. Vives ha posat el focus en què una vaga de fam deixa als interns en situació de gran vulnerabilitat. També ha remarcat que es tracta d'una reivindicació política amb unes finalitats i per unes causes, no un ‘problema de mal comportament'.
|
[
"Qui ha organitzat una protesta?",
"Com ho han fet?",
"Qui hi ha donat suport?",
"Què denunciaven amb aquesta acció?",
"Quan van iniciar la vaga?",
"Fins a quin dia s'ha allargat?",
"En quin moment del dia decidiren els usuaris del centre deixar de menjar?",
"Què mostren les fotografies que se'ls ha fet durant aquests dies?",
"Per què es queixen els migrants?",
"Qui ha estat l'encarregat de comunicar-ho?",
"Quin fet explica que els va irritar?",
"I quin altre?",
"A més, a qui consideren que no s'està tractant degudament?",
"Aquest tipus de reivindicació, és comuna en aquestes instal·lacions?",
"Qui és que l'ha defensada?"
] |
{
"answer_end": [
39,
93,
155,
247,
302,
337,
599,
938,
1174,
1210,
1376,
1557,
1702,
2027,
2211
],
"answer_start": [
0,
0,
78,
157,
249,
249,
424,
750,
1080,
1079,
1216,
1435,
1559,
1875,
1875
],
"input_text": [
"Interns del CIE de Sapadors de València.",
"Amb una vaga de fam.",
"La majoria dels 85 migrants del centre.",
"La seva privació de llibertat injusta i les seves condicions inhumanes.",
"La nit de divendres.",
"Diumenge.",
"A l'hora en la qual els servien el sopar.",
"Tots els interns asseguts en el menjador en cadires sense les safates i sense menjar.",
"Perquè consideren que estan tancats injustament i en condicions inhumanes.",
"El portaveu de CIE No.",
"El tancament d'un menor de 16 anys durant una setmana.",
"La presumpta agressió policial durant un trasllat que ha denunciat aquesta setmana un intern davant el jutjat de guàrdia.",
"A diverses persones tancades per problemes de salut.",
"Sí.",
"El portaveu de CIE No."
]
}
|
books
|
-Prou, prou!- va saltar, interrompent-lo, el pare.- Ja vos esllavisseu, Pau: val més que digueu «culleres». Però lo millor serà que porteu les sardines i que elles parlin per vós.
Mestrestant vaig fer plat per a lavi Mauva i per en Vadô Set-trossos, i els vaig portar allà a on eren. Déu tho pac- me va dir el primer; i laltre em va tirar una floreta:
-De mans tan boniques mai era estat servit, pubilla. Any de bé sia.
Quant vaig tornar a la taula vaig sentir un gran terrabastall cap a lindret del barracot que servia de cuina; i, abans dhaver pogut preguntar res, vaig veure sortir, per entre larbre de mitjana i una cimbellada de rodells, un peuàs calçat amb una bota clavetejada, i al capdevall daquell peuàs el pobre Miquelet Cadernera, que botent com una pilota, vingué a caure de boca terrosa a dos pams de mi.
-Fort!- rondinà el pare -Així se fa amb els nois que baden. Que aprengui a sirgar dret.
-Vaja això és massa!- vaig replicar jo acudint a lajuda del xicot, que saixecava adolorit, palpant-se les macadures. -¿On has rebut, caret?
-De primer a sos Bertran: sabeu?… i deprés aquí, a ses canyeles i es genolls… i en es colzes i… Llamp de Pau! Ès una mala bèstia. Se preval de que sóc petit; perquè si no…
|
[
"Què va exclamar el pare?",
"A qui va corregir?",
"Què li va dir?",
"Què li va aconsellar al seu fill?",
"Per què?",
"Alhora, per a qui cuinava Pau?",
"Aquests li van agrair d'alguna forma?",
"Per què van felicitar-la?",
"De sobte, què va escoltar la donzella?",
"D'on provenia el soroll?",
"Que va aparèixer, llavors?",
"Qui era?",
"A on va anar a parar?",
"La protagonista el va auxiliar?",
"A quina part del cos s’havia fet mal?"
] |
{
"answer_end": [
49,
106,
106,
151,
178,
248,
350,
403,
481,
528,
683,
741,
817,
972,
1139
],
"answer_start": [
1,
52,
52,
108,
108,
180,
180,
353,
420,
449,
533,
643,
714,
908,
1025
],
"input_text": [
"Prou, prou.",
"A Pau.",
"Que valia més que digués culleres.",
"Que portés les sardines.",
"Perquè parlessin per ella.",
"Per lavi Mauva i per en Vadô Set-trossos.",
"Sí.",
"Per les seves mans tan boniques.",
"Un gran terrabastall.",
"De lindret del barracot que servia de cuina.",
"Un peuàs calçat amb una bota clavetejada.",
"En Miquelet Cadernera.",
"De boca terrosa a dos pams de Pau.",
"Sí.",
"A ses canyeles, es genolls i es colzes."
]
}
|
bios
|
Anna Freixas Farré (Barcelona, 21 de juliol de 1946), doctora en Psicologia que ha centrat la seva investigació en dones i gènere, és una escriptora feminista i professora d'universitat catalana, actualment jubilada.
Es va llicenciar i doctorar en Psicologia a la Universitat de Barcelona, on va ser deixebla de Miquel Siguán i on va desenvolupar els primers anys de la seva activitat docent. El 1981 va ingressar a la Universitat de Còrdova, primer a l'Institut de Ciències de l'Educació i després a la Facultat de Ciències de l'Educació, on va arribar a ser directora del departament de Psicologia i catedràtica de Psicologia Evolutiva i de l'Educació. També va crear i va dirigir -entre 1994 i 2001- l'Aula d'Estudis de les Dones, transformada després en la Càtedra Leonor de Guzmán.
Les seves línies de recerca han versat sobre l'envelliment de les dones, coeducació i feminisme i l'evolució de la recerca i docència en Psicologia des d'una perspectiva de gènere. Es considera que ha tingut unes aportacions pioneres per al desenvolupament de la gerontologia feminista a Espanya.
La seva obra Mujer y envejecimiento. Aspectos psicosociales va merèixer el Premi Dr. Rogeli Duocastella de Recerca en el Camp de les Ciències Socials, atorgat per la Fundació La Caixa, en 1993.
En 1999 li va ser concedit el VI Premi de Divulgació Feminista Carmen de Burgos, atorgat per l'Associació d'Estudis Històrics i sobre la Dona de la Universitat de Màlaga.
En 2009 va rebre, ex aequo, el Premi Meridiana de la Junta d'Andalusia, atorgat en reconeixement a la labor realitzada per persones i institucions en pro de la igualtat de drets entre homes i dones, en la categoria d'Iniciatives de Producció Artística, Cultural o Esportiva.
En 2019 va ser nomenada doctora honoris causa per la Universitat Simón Bolívar de Barranquilla (Colòmbia), essent la primera dona a tenir aquest reconeixement.
El 2021 va rebre el Premi Amics dels Majors 2021.
|
[
"A on va néixer Anna Freixas?",
"I qui és?",
"Continua en actiu?",
"A on va estudiar la carrera universitària?",
"Treballà també a aquella institució?",
"A on va accedir l'any 1981?",
"Quina secció d'aquesta acadèmia acabà dirigint?",
"Als anys noranta, què va fundar?",
"Pel que fa a la investigació, en què s'ha centrat?",
"Per què és reconeguda?",
"Quina de les seves composicions fou guardonada?",
"Amb què?",
"Quins altres reconeixements obtingué al llarg de la seva carrera?",
"Quan li van lliurar el darrer?"
] |
{
"answer_end": [
54,
196,
217,
290,
393,
443,
655,
734,
968,
1084,
1235,
1235,
1934,
1934
],
"answer_start": [
0,
56,
198,
219,
261,
395,
403,
657,
789,
970,
1086,
1086,
1280,
1886
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"Una doctora en Psicologia, escriptora feminista i professora d'universitat catalana.",
"No.",
"A la Universitat de Barcelona.",
"Sí.",
"A la Universitat de Còrdova.",
"El departament de Psicologia i catedràtica de Psicologia Evolutiva i de l'Educació.",
"L'Aula d'Estudis de les Dones.",
"En l'envelliment de les dones, coeducació i feminisme i l'evolució de la recerca i docència en Psicologia des d'una perspectiva de gènere.",
"Perquè es considera que ha tingut unes aportacions pioneres per al desenvolupament de la gerontologia feminista a Espanya.",
"Mujer y envejecimiento. Aspectos psicosociales.",
"Amb el Premi Dr. Rogeli Duocastella de Recerca en el Camp de les Ciències Socials.",
"El VI Premi de Divulgació Feminista Carmen de Burgos, el Premi Meridiana de la Junta d'Andalusia, i el Premi Amics dels Majors 2021.",
"EL 2021."
]
}
|
books
|
I com veiés que en Ramon no es refeia de la seva sopresa, afegí:
-És un pudai de dona que sembla s'hagi feta paga de la bossa del senyor Rector i no pot sofrir que gasti un xavo per ell ni per ningú. I ¿que es pensa vostè que, a no ésser per la Feliça, no seria jo encara in totim a la Rectoria? Ha de pensar i entendre, pudai!, que des de què mossèn Joan va venir la primera vegada, era jo el campaner, l'escolà, el sagristà i l'home de confiança de la casa, a on menjava i dormia. Mes tan bon punt va entrar aqueixa dona, que no sé encara d'on rediantre és eixida, i li va donar la fal·lera de l'estalvi, allò va ésser un infern. Semblava, pudai!, que se m'havia de beure les sangs, tornant-se una espieta feta a les orelles del senyor Rector: «Que ara s'ha esclafat una ceba abans de l'hora de deu! ; que ahir, quan vostè se'n va anar al llit, va atiar les estelles del foc, en lloc d'apagar-les a raig de canti; que avui ha fet una tirada del porró, essent així que al poal hi havia aigua fresca»… No vulga saber-ho: allò era un viure del pudai. I encara si la gasòfia hagués anat rabenta rai! Mes és el, cas que amb el caldo de l'olla s'hi podia batejar, i, si hagués gosat, per tot companatge ens hauria amorrat a l'òbit dels porcs. Jo patia, encara més que per mi, per mossèn Joan, que no sabia com apariar-s'ho, fins que un dia vaig dir-li: «Bah, bah, val més que partim peres com a amics, perquè sinó encara seria pitjor. Aquesta dona em crema les sangs i un dia jo faria un desfèssit. Pudai, no! En ma vida m'he estalviat una hora de treball, tenint salut; mes tampoc me vull estalviar una ceba ni un trago del verd, si això em plau. Jo ja li faré la mateixa feina, si li està bé, però vull ésser amo de casa, pudai!» I així ho vàrem fer. Vaig llogar una estada al costat, vaig fer venir una germana vídua amb un noiet i allí estem com uns reis. Mossèn Joan ne va passar molta pena, perquè m'estima; però com veia que tenia raó i ell és molt enraonat, va compendre que així jo me la passaria millor i ell s'estalviaria els sufocos que la mala bruixa li donava per causa meva.
|
[
"Què li estava costant a Ramon?",
"De qui es queixava l'home amb qui parlava?",
"Com s'anomena ella?",
"Abans que arribés la Feliça, quines eren les tasques de l’home que parla?",
"Quan va canviar la situació?",
"I en què es va convertir per a ell?",
"Per què?",
"Li recordava tot el que no havia fet bé?",
"Com per exemple?",
"Tot i això, qui és que l’angoixava?",
"Per quina raó?",
"Al final s’animà?",
"Què li va demanar?",
"I ho va aconseguir?",
"Per què el mossèn hi va accedir?"
] |
{
"answer_end": [
56,
85,
251,
481,
605,
630,
683,
1000,
800,
1287,
1318,
1727,
1718,
1854,
1937
],
"answer_start": [
0,
66,
66,
296,
487,
607,
607,
632,
747,
1239,
1239,
1239,
1696,
1728,
1856
],
"input_text": [
"Refer-se de la seva sorpresa.",
"D'una dona.",
"Feliça.",
"Era el campaner, l'escolà, el sagristà i l'home de confiança de la casa, a on menjava i dormia.",
"Tan bon punt va entrar aquella dona.",
"En un infern.",
"Perquè semblava que se li havia de beure les sangs.",
"Sí.",
"Que havia esclafat una ceba abans de l'hora de deu.",
"Mossèn Joan.",
"Perquè no sabia com apariar-s'ho.",
"Sí.",
"Ésser amo de casa.",
"Sí.",
"Perquè veia que tenia raó."
]
}
|
vilaweb
|
L'Ajuntament de Tarragona ha incoat expedients sancionadors a tres entitats bancàries per no facilitar les dades d'un interlocutor respecte els pisos buits que tenen en propietat. Segons informa l'Ajuntament, el batlle, Josep Fèlix Ballesteros, ha signat els decrets contra Aliseda Servicios de Gestión Inmobiliaria, Altamira Santander Real Estate i Kutxabank. Les entitats tenen deu dies per facilitar les dades sol·licitades i presentar al·legacions. En el decret s'adverteix que, no donar compliment al requeriment en el termini establert, podria suposar una infracció sancionadora greu, que preveu multes d'entre 9.000 i 90.000 euros. Segons l'ajuntament, les entitats han infringit la Llei del dret a l'habitatge. Recentment, el grup municipal de la CUP va exigir celeritat a l'ajuntament perquè les dades es van requerir el 2016 i la infracció prescriu al cap de tres anys. Per contra, 43 entitats financeres van respondre a aquest requeriment municipal de facilitar un interlocutor i es van mantenir reunions per tractar la problemàtica envers els seus habitatges buits. Posteriorment, les principals entitats financeres van signar convenis de col·laboració i cessió d'habitatges amb la Generalitat. Els habitatges disponibles i provinents d'aquests convenis s'han anat incorporant al parc disponible de la Mesa d'Emergències Econòmiques i Socials de la Generalitat, que s'adreça a persones en situació de risc imminent de pèrdua d'habitatge. El regidor de Territori, Josep Maria Milà, va afirmar en el darrer plenari que, fent una extrapolació d'estudis realitzats en altres ciutats, a Tarragona hi ha menys de 1.000 pisos buits. En aquest sentit, va anunciar que l'Ajuntament ha tret a licitació un estudi de la qualitat de l'espai públic dels barris del Pilar, el Serrallo i la Part Baixa que recollirà la realitat actual dels pisos buits.
|
[
"Què ha fet l’Ajuntament de Tarragona?",
"A qui?",
"Per què?",
"Com s’anomena l’alcalde de la ciutat?",
"I què ha firmat?",
"Per a què s’ha obert el termini?",
"Amb quant temps compten per a fer-ho?",
"En cas que incomplissin el que se'ls ha requerit, quines serien les conseqüències?",
"En què consistiria?",
"Quina norma consideren des de les autoritats que han desobeït?",
"Com s’anomena el partit que va demanar que el consistori accelerés aquest procés?",
"Quants organismes aportaren les dades que els havien demanat?",
"Què van firmar, a continuació, els ens més importants?",
"Qui podrà accedir a aquests habitacles?",
"A partir d’ara, què expliquen que s'analitzarà a la ciutat?"
] |
{
"answer_end": [
59,
85,
178,
243,
359,
451,
451,
589,
637,
717,
878,
988,
1205,
1448,
1848
],
"answer_start": [
0,
26,
86,
209,
209,
361,
361,
453,
543,
639,
731,
880,
1093,
1207,
1656
],
"input_text": [
"Ha incoat expedients sancionadors.",
"A tres entitats bancàries.",
"Per no haver facilitat les dades d'un interlocutor respecte els pisos buits que tenen en propietat.",
"Josep Fèlix Ballesteros.",
"Els decrets contra Aliseda Servicios de Gestión Inmobiliaria, Altamira Santander Real Estate i Kutxabank.",
"Perquè les entitats facilitin les dades sol·licitades i presentin al·legacions.",
"Deu dies.",
"Que podria suposar una infracció sancionadora greu.",
"En multes d'entre 9.000 i 90.000 euros.",
"La Llei del dret a l'habitatge.",
"La CUP:",
"43.",
"Convenis de col·laboració i cessió d'habitatges amb la Generalitat.",
"Persones en situació de risc imminent de pèrdua d'habitatge.",
"La realitat dels pisos buits."
]
}
|
vilaweb
|
La Crida Nacional per la República, impulsada per Carles Puigdemont i Jordi Sànchez, es reactivarà el dimarts 17 de setembre amb la celebració d'una assemblea per constituir les sectorials ideològiques del moviment polític, el mateix mes en què està previst que es dugui a terme la reordenació de l'espai de JxCat. Fonts de la Crida consultades per l'agència Europa Press han explicat que el moviment, que es va fundar el 27 de gener d'enguany, segueix així l'activitat després que a finals de juliol ja convoqués les seves bases per a plantejar propostes que guiessin ‘en el camí cap a la independència i a la construcció de la república'. En la reunió del 17 de setembre, segons les citades fonts, es crearan tres grans sectorials ideològiques –esquerres, socialdemòcrata i liberal–, i la reunió probablement se celebrarà al centre cívic de les Cotxeres de Sants, malgrat que encara no està tancat. Després d'aquesta trobada, la Crida també té en el calendari la creació del consell de representants a finals de novembre, format per 204 persones i les funcions de les quals són assimilables a les d'un parlament per deliberar les qüestions del moviment. Reorganització A l'espera de l'inici del curs polític, la majoria dels actors implicats en la reorganització de JxCat estan d'acord que aquestes sigles s'erigeixin com a marca principal i facin de paraigua del PDECat i de la Crida, tret que hi hagi un canvi de rumb pensat per Puigdemont. I és que Puigdemont ha de presentar i enviar una proposta de reordenació de l'espai a l'ex-president de la Generalitat Artur Mas i al president del PDECat, David Bonvehí, formació que té el registre de la marca de JxCat com a partit polític. Mentre que Mas és partidari d'unificar tots els actors sota JxCat, el PDECat va impulsar al juliol un procés participatiu amb l'objectiu d'influir en la reordenació de l'espai amb data límit el 20 de setembre, i en tot això cal tenir en compte també la influència que puguin exercir els independents de JxCat. Lideratges També està en debat la futura organització de la formació que sorgeixi d'aquesta negociació, i la majoria dels implicats no posen en qüestió el lideratge de Puigdemont, i més després del resultat que va assolir en les eleccions europees. ‘És una marca', destaquen altres fonts consultades per Europa Press, per la qual cosa pocs discuteixen que Puigdemont pugui ocupar la presidència, i el que està obert és qui assumirà la secretaria general i la d'organització, i si el secretari general serà el candidat a la presidència de la Generalitat. El ball de noms no s'atura i entre els que més sonen està el dels consellers Miquel Buch –l'únic que s'ha postulat públicament–, Meritxell Budó, Damià Calvet i Àngels Chacón. Altres noms que guanyen pes en aquestes negociacions són el de l'actual portaveu de JxCat al congrés espanyol, Laura Borràs, el de la número dos de JxCat a l'Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi, i batlles del PDECat com Marc Castells, Marc Solsona, Marta Madrenas i Anna Erra. Són batlles que han aconseguit revalidar les batllies i, juntament amb d'altres, reclamen tenir pes en el disseny de la futura reorganització que es dugui a terme.
|
[
"Quin moviment polític ressorgirà?",
"Gràcies a qui?",
"Quan ho farà?",
"Amb quin esdeveniment?",
"Quan és que es va crear aquest espai?",
"Amb quin objectiu?",
"Què es portarà a terme durant la junta?",
"A on es farà aquesta?",
"De què més s'encarregarà el moviment?",
"Quins partits polítics defensaran aquesta proposta?",
"Qui s’haurà d’encarregar de recopilar els documents necessaris per a la reactivació?",
"Han sorgit desavinences entre les formacions polítiques?",
"Qui liderarà segurament la Crida?",
"Sobre quins altres càrrecs s’hauran de posar d’acord?",
"Qui són els possibles candidats?"
] |
{
"answer_end": [
98,
83,
124,
222,
443,
639,
745,
864,
1001,
1386,
1614,
1995,
2244,
2470,
3002
],
"answer_start": [
0,
3,
0,
85,
389,
389,
641,
788,
928,
1211,
1454,
1687,
2008,
2395,
2551
],
"input_text": [
"La Crida Nacional per la República.",
"Carles Puigdemont i Jordi Sànchez.",
"El dimarts 17 de setembre.",
"Amb una assemblea per constituir les sectorials ideològiques del moviment polític.",
"El 27 de gener.",
"Guiar en el camí cap a la independència i a la construcció de la república.",
"La creació de tres grans sectorials ideològiques.",
"Al centre cívic de les Cotxeres de Sants.",
"De crear del consell de representants.",
"JxCat i PDECat.",
"Puigdemont.",
"Sí.",
"Puigdemont.",
"El de la secretaria general i la de l'organització.",
"Miquel Buch, Meritxell Budó, Damià Calvet, Àngels Chacón, Laura Borràs, Elsa Artadi, Marc Castells, Marc Solsona, Marta Madrenas i Anna Erra."
]
}
|
bios
|
Ascensión Chirivella Marín (València, 28 de gener de 1893 - Mèxic, 9 d'abril de 1980) és coneguda per ser la primera llicenciada en dret que va poder col·legiar-se a Espanya per exercir com a advocada.
Ascensión Chirivella era filla d'un procurador dels tribunals de València. Malgrat que en un primer moment va estudiar Filosofia i Lletres i Magisteri, amb brillants notes, va voler seguir els passos del seu pare i es va matricular en la facultat de Dret, aconseguint llicenciar-se en 1922. En aquest mateix any entra a formar part del Col·legi d'Advocats de València amb la intenció d'exercir la professió com ho feien els seus companys de promoció, sent acceptada la seva sol·licitud a diferència del que ocorria a altres dones que intentaven col·legiar-se en països com França, Bèlgica o Itàlia.
Es va especialitzar en dret civil i va dur a terme una activa participació en reunions per reivindicar els drets de les dones, sent una gran oradora que defensava eloqüentment els beneficis que per a la dona suposava la Segona República Espanyola, en la qual la dona adquiria drets: dret a vot, dret a accedir a càrrecs polítics, dret al divorci, preveient-se el pagament de pensions per manutenció dels fills als homes divorciats, o el fet que a les dones per ser mares no se'ls discriminés en la pàtria potestat dels fills, ni en cas de ser vídues i tornar-se a casar, a diferència del previst en el codi civil de 1889. Es va casar amb Álvaro Pascual-Leone, natural de Vinaròs, advocat i diputat pel Partit Radical de Fernando Gasset; fruit d'aquesta unió va néixer la seva única filla. Gran defensora de la II República, després de la contesa civil espanyola no va tenir més remei que exiliar-se a Mèxic juntament amb la seva família; arribà a Veracruz l'1 de juliol de 1939, i residí en aquest país fins a la seva mort.
Durant el temps del seu exili, el matrimoni d'Ascensión i Álvaro van ser col·laboradors de la Junta de Cultura Espanyola, que aglutinava molts intel·lectuals exiliats a conseqüència del triomf del bàndol Nacional en la guerra del 36.
L'any 2012 l'Associació de Juristes Dones d'Alzira, va pensar a retre homenatge a Ascensión Chirivella Marín, i van convocar el “Premi AJUDA a la Igualtat, Ascensión Chirivella Marín”, prenent-la com a exemple de la gent que treballa amb convicció per la igualtat, amb independència que se li reconegui la tasca.
El primer any el premi va ser atorgat a María Luisa Pérez, una de les primeres dones que va poder cursar estudis gràcies a l'Institut Obrer.
L'any 2013, la guardonada va ser Didín Puig, una dona de la Ribera que va viure l'exili sense perdre la seva identitat ni oblidar els seus orígens, sent una de les pioneres de la ràdio.
En el 2014 Encarna Gil, una dona que ha dedicat la seva vida a la docència i a transmetre a més de coneixements, una visió del món que ens obliga a implicar-nos en ell treballant per erradicar les desigualtats de manera solidària.
En 2015, el premi va ser rebut per Carmen Soto, activista d'Amnistia Internacional de l'Agrupació de València, lluitadora en pro de la igualtat de gènere, dins de la lluita pels drets humans.
En 2017, el premi el va rebre Empar Bria, professora de l'institut Arabista Ribera de Carcaixent i activista pels drets humans dins d'Amnistia Internacional.
|
[
"A on va néixer Ascensión Chirivella?",
"Per què és cèlebre?",
"Per quina raó es va decantar per aquesta branca?",
"Quin any va acabar els seus estudis?",
"A continuació, a on va accedir?",
"En quin àmbit jurídic es va centrar?",
"Per quina causa va lluitar?",
"Què defenia?",
"Per quin motiu?",
"Quins?",
"Amb qui va contreure matrimoni?",
"Per quin motiu va haver de traslladar-se a Llatinoamèrica?",
"A quin país va instal·lar-se?",
"Què es va crear com a reconeixement a la seva figura?",
"Quines personalitats han rebut aquest guardó?"
] |
{
"answer_end": [
85,
200,
456,
491,
569,
834,
926,
1047,
1047,
1370,
1459,
1707,
1707,
2242,
3162
],
"answer_start": [
0,
86,
375,
417,
493,
801,
837,
954,
954,
977,
1423,
1590,
1663,
2059,
2372
],
"input_text": [
"A València.",
"Perquè va ser la primera llicenciada en dret que va poder col·legiar-se a Espanya per exercir com a advocada.",
"Perquè va voler seguir els passos del seu pare.",
"El 1922.",
"Al Col·legi d'Advocats de València.",
"En el dret civil.",
"Per reivindicar els drets de les dones.",
"La Segona República Espanyola.",
"Pels beneficis que suposava per a la dona.",
"El dret a vot, a accedir a càrrecs polítics, al divorci, i que les dones per ser mares no se'ls discriminés en la pàtria potestat dels fills, ni en cas de ser vídues i tornar-se a casar.",
"Amb Álvaro Pascual-Leone.",
"Perquè era una gran defensora de la II República.",
"A Mèxic.",
"El Premi AJUDA a la Igualtat, Ascensión Chirivella Marín.",
"María Luisa Pérez, Didín Puig, Encarna Gil, Carmen Soto i Empar Bria."
]
}
|
bios
|
Anna Miranda i Torres (Lleida, Segrià, 15 de juliol de 1961) és una metgessa i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la VII, VIII i IX Legislatures.
Llicenciada en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona i agent de la propietat immobiliària pel Ministeri de Foment. Metgessa inspectora per oposició (1987), ha exercit diverses funcions directives a l'Institut Català de la Salut (ICS) i al Servei Català de la Salut (1992-1999) a Lleida. És vocal de la Junta del Cercle d'Economia de Lleida, membre del Col·legi Oficial de Metges de Lleida i, des del 2003, presidenta del Comitè Executiu Nacional de la Unió de Dones.
Afiliada a Unió Democràtica de Catalunya (UDC) des del 1991, és membre del Comitè Executiu Local d'UDC a Lleida del 1992 ençà, n'ha estat també vicepresidenta (1992-1994), presidenta (1994-1999), vicepresidenta de la Comissió Sectorial de Sanitat d'UDC de Lleida (1994-1999), membre del Comitè Executiu Intercomarcal d'UDC de les Terres de Lleida des del 1994, n'és Secretària General des del 2002. Presidenta del Comitè Executiu Comarcal d'UDC del Segrià (1999-2002) i consellera nacional d'UDC (des del 1994).
Consellera general de la Unió de Regidors (2001-2003), vicepresidenta segona de la mesa del Consell Nacional de la federació de Convergència i Unió (CiU) des del 2002. Va ser suplent per UDC a la Cambra del Senat d'Espanya a les eleccions generals espanyoles de 1993. Ha estat delegada territorial del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya a Lleida (1999-2002), regidora per Convergència i Unió (CiU) de la Paeria de Lleida (1999-2003) i sotsdirectora general per Afers Laborals i d'Ocupació de la Delegació Territorial de Govern de la Generalitat de Catalunya a Lleida durant l'any 2003. Diputada al Parlament entre 2003 i 2006, quan fou Secretària Primera de la Mesa del Parlament, continua sent parlamentària en la següent legislatura (2006-2011).
|
[
"Qui és Anna Miranda i Torres?",
"On va néixer?",
"Quina formació té?",
"Ha treballat a l’Institut Català de la Salut?",
"En quin organisme va dur a terme diverses tasques entre 1992 i 1999?",
"Està vinculada a algun partit polític?",
"Des de quan?",
"De quin organisme n’és Secretària General des del 2002?",
"Quin càrrec ocupà del 1999 al 2002 en el Comitè Executiu Comarcal d’UCD del Segrià?",
"En quins comicis va ser suplent per UCD al Senat?",
"On va ser delegada territorial del Departament de Treball de la Generalitat a Catalunya?",
"En quin període?",
"Per quin partit va ser regidora a la Paeria de Lleida?",
"Ha estat diputada al Parlament?",
"Quan?"
] |
{
"answer_end": [
96,
60,
295,
415,
458,
695,
708,
1046,
1116,
1427,
1537,
1537,
1612,
1805,
1805
],
"answer_start": [
0,
0,
168,
338,
338,
649,
649,
925,
1048,
1329,
1429,
1429,
1539,
1766,
1766
],
"input_text": [
"Una metgessa i política catalana.",
"A Lleida.",
"És llicenciada en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona i agent de la propietat immobiliària pel Ministeri de Foment.",
"Sí.",
"Al Servei Català de la Salut.",
"Sí.",
"Des del 1991.",
"Del Comitè Executiu Intercomarcal d'UDC de les Terres de Lleida.",
"En va ser la presidenta.",
"A les eleccions generals espanyoles de 1993.",
"A Lleida.",
"Del 1999 al 2002.",
"Per CIU.",
"Sí.",
"Entre 2003 i 2006."
]
}
|
mitologia
|
Axis mundi és l'expressió que designa el centre del món en la concepció de la mitologia, usualment representat per un element natural destacable. Aquest lloc és sagrat i de contingut altament simbòlic. En aquest, un element vertical exerceix de connexió entre la terra i el cel (una derivació posterior d'aquesta idea d'unió es troba en els campanars i minarets).
L'axis mundi pot ser un punt sagrat on s'ha construït un temple per venerar-lo, com passa amb La Meca (amb l'obligació de pelegrinar-hi per als musulmans) o el mont del Temple.
També pot ser un arbre, com l'Yggdrasil nòrdic, l'arbre de la vida oriental o el del Bé i del Mal en la Bíblia. Les arrels estan sota terra i les fulles s'eleven cap al cel, reforçant el paral·lelisme amb l'eix vertical d'unió. L'arbre de Nadal, font de regals i veneració amb ornaments, és una resta d'aquests mites primitius.
En la cultura xinesa pren la forma de pilars que uneixen Terra i Cel.
En moltes cultures apareix una muntanya sagrada, com el mont Fuji japonès, el Kunlun xinès o les Black Hills per als sioux. Sovint, als seus cims viuen els déus, com a l'Olimp grec. La piràmide és la construcció artificial que imita aquesta muntanya o nexe, i com a tal apareix en els pobles maia i egipci. El tòtem indi també hereta aquesta verticalitat ritual.
L'arquitectura moderna sovint ha intentat crear nous símbols que actuïn com a centres de la comunitat, amb edificis singulars que destaquen de la resta, com els gratacels (que també pugen cap al cel).
|
[
"Què és l’axis mundi?",
"Com és mostra normalment?",
"Com es descriu?",
"Quin vincle estableix aquest element vertical?",
"L’axis podria ser un indret sagrat on s’hi ha fet un temple?",
"Quins exemples es donen?",
"Com pot aparèixer també representat l’axis?",
"Quins exponents hi ha?",
"Quin altre exemple és una reminiscència d’aquests mites antics?",
"Com es manifesta en la cultura xinesa?",
"Quins exemples tenim d’axis mundi com a muntanya sagrada?",
"Qui viu habitualment als cims?",
"Quina imitació artificial és l’adoptada pels pobles maia i egipci?",
"I quina és la versió índia?",
"Amb quines construccions s’ha mirat de fer el mateix en l’actualitat?"
] |
{
"answer_end": [
87,
144,
200,
277,
442,
539,
563,
651,
867,
937,
1061,
1119,
1244,
1300,
1472
],
"answer_start": [
0,
0,
146,
213,
364,
364,
541,
565,
769,
869,
939,
1063,
1121,
1246,
1302
],
"input_text": [
"És l'expressió que designa el centre del món en la concepció de la mitologia.",
"Està usualment representat per un element natural destacable.",
"Com un lloc sagrat i de contingut altament simbòlic.",
"Una connexió entre la terra i el cel.",
"Sí.",
"La Meca o el mont del Temple.",
"Com un arbre.",
"L'Yggdrasil nòrdic, l'arbre de la vida oriental o el del Bé i del Mal en la Bíblia.",
"L'arbre de Nadal.",
"Pren la forma de pilars que uneixen Terra i Cel.",
"El mont Fuji japonès, el Kunlun xinès o les Black Hills per als sioux.",
"Els déus.",
"La piràmide.",
"El tòtem.",
"Amb els gratacels."
]
}
|
mitologia
|
Nikolaos Lukanis (Zacint segle xvi - ? segle xvi), fou un humanista del Renaixement grec.
Fou un dels primers alumnes de Gimnàs grec fundat pel Lleó X a Roma per consell de Ianos Laskaris. Per tant, Lukanis degué haver fet els seus estudis a Itàlia i posteriorment deuria formar part de la colònia grega de Roma i de Venècia.
El mes de maig de 1526 va publicar, a Venècia, una traducció de la Ilíada d'Homer al grec modern, que es considera que és un dels primers textos literaris publicats en llengua neogrega (mentre la majoria dels erudits grecs contemporanis seus escrivien en koiné). L'obra fou impresa per Mestre Stefano Nicolini da Sabbio (germà dels altres impressors Giovanni Antonio i Pietro Nicolini da Sabbio), «ad instantia di Miser Damian di Santa Maria a Spici». Les obres en grec demòtic impreses a la tipografia dels germans Nicolini da Sabbio constitueixen els primers testimonis de la impremta neogrega, els primers llibres en grec destinats a grecs de mitjana cultura. Són obres que s'imprimien perquè els grecs menys cultes poguessin fruir part d'aquell extraordinari patrimoni literari del que n'eren, sense saber-ho, hereus. Lukanis, com ell mateix afirma en el seu llibre, no du a terme una simple transposició d'una llengua a l'altra, del grec al grec, sinó que intervé per simplificar el poema. De les seves manifestacions sembla traslluïr-se que no es basà excliusivament en el text homèric, sinó que tingué a la vista l'obra de Konstantinos Hermoniakos (segle xiv, que al seu torn prenia com a referència l'obra de Joan Tzetzes.
|
[
"Qui va ser Nikolaos Lukanis?",
"On va néixer?",
"En quin país es creu que es va formar?",
"Què va fer el maig de 1526?",
"On?",
"A quina llengua?",
"Què es diu d’aquesta obra?",
"En quina llengua escrivien la major part dels erudits grecs de l’època?",
"Qui la va treure a la llum?",
"Com es consideren les obres en grec demòtic impreses a la tipografia dels germans Nicolini da Sabbio?",
"Per a què servien?",
"L’obra és una simple traducció al grec modern?",
"Quina feina va fer Lukanis, doncs?",
"Es basà només en les paraules d’Homer?",
"Quins altres textos va tenir en compte?"
] |
{
"answer_end": [
88,
49,
248,
407,
407,
422,
510,
586,
645,
987,
1146,
1276,
1319,
1417,
1555
],
"answer_start": [
0,
0,
199,
326,
326,
326,
373,
519,
589,
778,
989,
1157,
1287,
1321,
1428
],
"input_text": [
"Un humanista del Renaixement grec.",
"A Zacint.",
"A Itàlia.",
"Va publicar una traducció de la Ilíada d'Homer.",
"A Venècia.",
"Al grec modern.",
"Es considera que és un dels primers textos literaris publicats en llengua neogrega.",
"En koiné.",
"Mestre Stefano Nicolini da Sabbio.",
"Constitueixen els primers testimonis de la impremta neogrega, els primers llibres en grec destinats a grecs de mitjana cultura.",
"Perquè els grecs menys cultes poguessin fruir part d'aquell extraordinari patrimoni literari del que n'eren, sense saber-ho, hereus.",
"No.",
"En va simplificar el poema.",
"No.",
"L'obra de Konstantinos Hermoniakos, que al seu torn prenia com a referència l'obra de Joan Tzetzes."
]
}
|
mitologia
|
L'oracle de Trofoni a Lebadea (Beòcia) era un conjunt religiós centrar en una cova, dedicat a Trofoni, al qual se'l considerava fill d'Apol·lo. El culte el va instaurar Saó, a partir d'un oracle rebut a Delfos.
Pausànies fa una detallada descripció de la forma de consultar l'oracle. Diu que quan algú decideix baixar al santuari, en primer lloc ha d'estar-se un nombre determinat de dies en un edifici consagrat al Bon Daimon i a la Bona Tique o bona sort, i mentre viu allí ha de fer les purificacions, mantenir-se apartat dels banys calents i només banyar-se al riu Hercina. A més, ha de fer sacrificis a Trofoni i als seus fills, i a Apol·lo, Cronos, Zeus, Hera, Henioca i Dèmeter, que allà anomenen Europa i diuen que va ser la dida de Trofoni. A cada sacrifici hi era present un endeví, que després d'examinar les entranyes de les víctimes predeia al consultant si Trofoni el rebria de forma propícia. Durant la nit en què baixava a la consulta, es sacrificava un moltó en un clot i s'invocava Agamedes, l'arquitecte germà de Trofoni. Si els auguris eren bons, se l'acompanyava al riu Hercina, i després de banyar-se l'ungien amb oli. Els sacerdots portaven al consultant a les fonts del riu, una anomenada Lete, l'oblit, per oblidar tot allò en el que fins aquell moment pensava, i l'altra Mnemòsine, la memòria, per recordar el que havia de veure al baixar a la cova. Els sacerdots li ensenyaven una estàtua de Trofoni que només podien veure els consultants i que es diu que va fer Dèdal, el vestien amb roba de lli i l'introduïen a la cova. El consultant baixava per una estreta escala de fusta i un cop a baix, s'estirava a terra aguantant a cada mà un pa d'ordi pastat amb mel i posava els peus en un forat. A partir d'aquí, els que havien entrat al santuari tenien una visió, que sempre era diferent per a cada persona. S'havia de sortir amb els peus per davant, i el consultant era rebut pels sacerdots i assegut al tron de Mnemòsine, no gaire lluny del santuari. Li preguntaven què havia vist i escoltat, i després el conduïen de nou a l'edifici on havia estat abans caminant sense saber gaire el que es feia i allà descansava i recobrava les seves facultats. Pausànies diu que parla per experiència, que ell va consultar aquest oracle, i que com tothom que el consultava, va oferir per escrit en una tauleta tot el que havia vist i sentit.
El temple fou saquejat per l'exèrcit romà de Luci Corneli Sul·la al segle i aC, però l'oracle va subsistir fins al segle iii. En temps de Plutarc era l'únic dels oracles de Beòcia que encara estava actiu.
|
[
"Què era l’oracle de Trofoni?",
"On es trobava?",
"De qui obtenim una explicació minuciosa del procés de consulta de l’oracle?",
"On s’ha de restar un temps abans de baixar al santuari?",
"I què hi ha de fer allà?",
"A qui s’havien de dedicar sacrificis?",
"Qui assistia a cada sacrifici?",
"Quina era la seva funció?",
"Quina pràctica es duia a terme la nit de la consulta?",
"Com es procedia si els presagis eren bons?",
"Quin paper tenien els sacerdots?",
"En quina posició s’havia de col·locar el consultant?",
"Per què Pausànies coneixia tan bé tot el procés?",
"Què va passar amb el temple?",
"I amb l’oracle?"
] |
{
"answer_end": [
101,
38,
282,
456,
576,
684,
791,
906,
1008,
1139,
1548,
1717,
2249,
2433,
2479
],
"answer_start": [
0,
0,
211,
284,
460,
585,
750,
782,
908,
1041,
1141,
1550,
2174,
2355,
2440
],
"input_text": [
"Era un conjunt religiós dedicat a Trofoni.",
"A Lebadea (Beòcia).",
"De Pausànies.",
"En un edifici consagrat al Bon Daimon i a la Bona Tique o bona sort.",
"Ha de fer les purificacions, mantenir-se apartat dels banys calents i només banyar-se al riu Hercina.",
"A Trofoni i als seus fills, i a Apol·lo, Cronos, Zeus, Hera, Henioca i Dèmeter.",
"Un endeví.",
"Predeia al consultant si Trofoni el rebria de forma propícia després d'examinar les entranyes de les víctimes.",
"Se sacrificava un moltó en un clot i s'invocava Agamedes.",
"S'acompanyava la persona que volia fer la consulta al riu Hercina, i després de banyar-se l'ungien amb oli.",
"Portaven el consultant a les fonts del riu, una per oblidar tot allò en el que fins aquell moment pensava, i l'altra per recordar el que havia de veure al baixar a la cova. Li ensenyaven una estàtua de Trofoni, el vestien amb roba de lli i l'introduïen a la cova.",
"S'havia d'estirar a terra aguantant a cada mà un pa d'ordi pastat amb mel i posar els peus en un forat.",
"Perquè segons ell va consultar l'oracle i parla per experiència.",
"Fou saquejat per l'exèrcit romà de Luci Corneli Sul·la al segle i aC.",
"Va subsistir fins al segle iii."
]
}
|
bios
|
Esther López Barceló (Alacant, 1983) és una política i professora valenciana, diputada a les Corts Valencianes entre 2011 i 2015 per Esquerra Unida (EUPV). Va nàixer a Alacant, filla de l'escriptor i professor d'Història, Gabriel López Mingot, i de la poeta i professora de Llengua i Literatura castellana, Adriana Barceló Mira. Va viure fins a l'edat adulta al barri alacantí del "Pla del Bon Repós" i va cursar els seus estudis de secundària a l'IES Jaume II.
Llicenciada en Història, amb l'especialització d'arqueologia a la Universitat d'Alacant, Esther López participà en la primera exhumació de fosses comunes dins d'un cementeri a Almansa en 2004. La seua sensibilitat cap a les víctimes del franquisme és la raó que l´ha portat a escriure el llibre "Testimonio de la Memoria" (2011) editat per l'Associació Guerra, Exili i Memòria Històrica del País Valencià (AGE-PV), de la qual ella és co-fundadora. Va ser una de les organitzadores al costat de l'ex-guerriller Francisco Martínez López, "Quico", de les primeres jornades de recuperació de la memòria històrica en el camp de concentració d'Albatera (San Isidro, Alacant).
Políticament, Esther López Barceló milita a EUPV i forma part de la seua executiva com a responsable de Confluència, també és responsable de Memòria Democràtica a Izquierda Unida Federal. A l'any 2009 va ser triada Responsable de les Joventuts d'IU i a més fou candidata d'Izquierda Unida (IU) a les eleccions europees de 2009 no obtenint suficients vots per ser eurodiputada. A les autonòmiques de 2011 formà part de les llistes d'EUPV per Alacant, aconseguint l'acta de diputada a les Corts Valencianes.
Durant la VIII Legislatura de Les Corts Valencians va obtindre dos guardons per la seua tasca parlamentària: en 2012 va obtindre "La Tuerka de Oro" -premi organitzat pel programa de televisió de Tele-K dirigit per Pablo Iglesias Turrión- pel millor discurs parlamentari femení i a 2014, als XXIII Premis Túria de la "Cartelera Túria".
Esther López, durant la VIII Legislatura de les Corts Valencianes, va protagonitzar diverses denuncies contra la presumpta corrupció del Partit Popular. A 2014 va presentar davant la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana una denúncia contra Juan Cotino per les decisions que va adoptar quan era conseller de Benestar Social sobre les places residencials de la tercera edat i que suposadament van beneficiar a l'empresa de la seua família. Al mateix any va presentar una denuncia contra Sergio Blasco per una presumpta trama de corrupció relacionada amb hospitals al Perú, per la qual el nebot de l'exconseller de Solidaritat i exdiputat popular en les Corts, Rafael Blasco, hauria "teledirigit" la construcció de diversos hospitals al Perú, amb l'anomenat 'model Alzira', comptant amb els servicis d'empreses espanyoles adjudicatàries de la Generalitat i amb la Fundació del centre sanitari "com a pantalla". Al mateix any va presentar la primera proposició de llei de Memòria Democràtica que es proponia a Les Corts Valencianes.
Posteriorment, va ser directora del gabinet del regidor de l'Àrea de Govern d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Madrid Carlos Sánchez Mato, fins que va obtindre una plaça de professora interina a València el 2017. Durant eixe temps va coordinar diverses accions polítiques com el primer informe d'impacte de gènere als Pressupostos Municipals de Madrid, o l'elaboració d'un decret de clàusules socials per a la contractació pública.
Al 2017 va publicar un llibre d'entrevistes als protagonistes polítics dels anomenats "Ajuntaments del canvi" que van aconseguir el govern de les principals ciutats del país als comicis municipals de 2015. L'obra se titulà "La conquista de las ciudades"
En juliol de 2018 va ser la responsable de presentar a les Corts Generals una Proposció de llei de Memòria Democàtica junt al coordinador d'IU, Alberto Garzón i representants d'associacions memorialistes.
Al novembre de 2018 va contraure matrimoni amb Ignacio Blanco, amb qui ja mantenia una relació de diversos anys.
|
[
"Qui és Esther López Barceló?",
"Quina formació té?",
"Què la va dur a fer Testimonio de la Memoria?",
"Per quin grup polític va ser aspirant als comicis europeus de 2009?",
"Va aconseguir ser eurodiputada?",
"Quants premis va rebre durant la VIII Legislatura de les Corts Valencianes pel seu paper al parlament?",
"Per què va denunciar Juan Cotino el 2014?",
"A qui més va denunciar aquell any?",
"Qui era?",
"Quin càrrec va ocupar Esther López a l’Ajuntament de Madrid?",
"On va aconseguir una posició com a mestra?",
"De què anava La conquista de las ciudades?",
"Amb qui va col·laborar per presentar una Proposició de llei de Memòria Democràtica a les Corts Generals?",
"Està casada?",
"Amb qui?"
] |
{
"answer_end": [
76,
549,
783,
1458,
1507,
1745,
2442,
2541,
2677,
3177,
3251,
3725,
3929,
3992,
3992
],
"answer_start": [
0,
462,
655,
1320,
1389,
1638,
2126,
2444,
2491,
3050,
3188,
3472,
3726,
3931,
3931
],
"input_text": [
"Una política i professora valenciana.",
"És llicenciada en Història, amb l'especialització d'arqueologia a la Universitat d'Alacant.",
"La seua sensibilitat cap a les víctimes del franquisme.",
"Per Izquierda Unida.",
"No.",
"Dos.",
"Per les decisions que va adoptar quan era conseller de Benestar Social sobre les places residencials de la tercera edat i que suposadament havien beneficiat l'empresa de la seua família.",
"Sergio Blasco.",
"Nebot de Rafael Blasco, exconseller de Solidaritat i exdiputat popular en les Corts.",
"Va ser directora del gabinet del regidor de l'Àrea de Govern d'Economia i Hisenda Carlos Sánchez Mato.",
"A València.",
"Era un llibre d'entrevistes als protagonistes polítics dels anomenats Ajuntaments del canvi que van aconseguir el govern de les principals ciutats del país als comicis municipals de 2015.",
"Amb el coordinador d'IU, Alberto Garzón, i representants d'associacions memorialistes.",
"Sí.",
"Amb Ignacio Blanco."
]
}
|
vilaweb
|
La primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, ha publicat un comunicat en què insisteix que cal fer un segon referèndum d'independència enguany, una volta consumat el Brexit perquè la majoria d'escocesos volen romandre a la Unió Europea. Defensa que les condicions amb què Escòcia va votar a favor de continuar formant part del Regne Unit el 2014 han canviat, i diu que ara és un ‘moment fonamental' pel futur d'Escòcia. Sturgeon fa una crida a convèncer la majoria dels escocesos que la independència és la millor opció pel futur d'Escòcia i adverteix dels perills del Brexit i del govern conservador de Boris Johnson. ‘Després d'aquesta nit, aquest futur només se'ns obre amb independència. La nostra tasca és convèncer la majoria de la gent a Escòcia per triar-la', diu. La dirigent de l'SNP recorda el consens que hi ha a Escòcia per a fer un segon referèndum i les successives eleccions guanyades pels independentistes, així com l'acord al parlament escocès per a fer-lo. En aquest sentit, critica que el blocatge de Jonhson al referèndum és un ‘menyspreu' per la democràcia escocesa i un signe de debilitat per la por a perdre'l. Descarta un referèndum unilateral Sturgeon s'ha mostrat convençuda que només pot haver-hi un referèndum ‘legal i legítim' que faci creïble el camí cap a la independència. Assegura que la millor manera és repetir l'acord entre el seu predecessor, Alex Salmond, i l'ex-primer ministre britànic David Cameron, que va suposar la transferència del poder per a convocar un referèndum del parlament britànic al parlament escocès. Respecte de la possibilitat de fer un referèndum consultiu convocat pel Parlament d'Escòcia, Sturgeon adverteix que podria provocar frustració si no s'implementés un resultat favorable a la independència i que a més seria objecte de litigi als tribunals, amb un resultat incert. No ha descartat que es pugui fer, però alhora deixa clar que no és la via que vol emprendre l'SNP.
|
[
"Qui és Nicola Sturgeon?",
"En què ha posat èmfasi?",
"Per què?",
"Quan va votar Escòcia a favor de seguir dins del Regne Unit?",
"Han canviat les condicions des d’aleshores?",
"Quina considera que és l’alternativa més beneficiosa pel futur d’Escòcia?",
"I amb què creu que haurien de vigilar?",
"Quina és la feina del seu partit?",
"Quins punts pensa que tenen a favor?",
"Què en pensa dels obstacles de Johnson al referèndum?",
"Creu que un referèndum unilateral és una opció?",
"Per què?",
"I quina és la millor forma d’aconseguir-ho?",
"Valora positivament l’opció d’un referèndum consultiu?",
"Per quin motiu?"
] |
{
"answer_end": [
46,
175,
238,
348,
360,
542,
620,
768,
977,
1136,
1171,
1307,
1559,
1838,
1838
],
"answer_start": [
0,
80,
176,
275,
252,
423,
545,
695,
776,
997,
1138,
1172,
1309,
1561,
1561
],
"input_text": [
"La primera ministra d'Escòcia.",
"Que cal fer un segon referèndum d'independència enguany, una volta consumat el Brexit.",
"Perquè la majoria d'escocesos volen romandre a la Unió Europea.",
"L'any 2014.",
"Sí.",
"La independència.",
"Amb el Brexit i el govern conservador de Boris Johnson.",
"Convèncer la majoria de la gent a Escòcia per triar la independència.",
"El consens que hi ha a Escòcia per a fer un segon referèndum, les successives eleccions guanyades pels independentistes i l'acord al parlament escocès per a fer-lo.",
"Critica que el blocatge de Jonhson al referèndum és un menyspreu per la democràcia escocesa i un signe de debilitat per la por a perdre'l.",
"No.",
"Perquè està convençuda que només pot haver-hi un referèncum legal i legítim que faci creïble el camí cap a la independència.",
"Repetir l'acord entre el seu predecessor, Alex Salmond, i l'ex-primer ministre britànic David Cameron, que va suposar la transferència del poder per a convocar un referèndum del parlament britànic al parlament escocès.",
"No.",
"Perquè podria provocar frustració si no s'implementés un resultat favorable a la independència i a més seria objecte de litigi als tribunals, amb un resultat incert."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia grega Galantis (en grec antic Γαλανθίς) (o Galintias Γαλινθιάς), filla del tebà Pretos, era una serventa pèl-roja d'Alcmena que la va assistir durant el naixement d'Hèracles. Quan Alcmena estava de part, tenia moltes dificultats per parir a un nen tan gran. Després de set dies va demanar l'ajuda de les Moires i d'Ilitia, la deessa dels naixements. No obstant això, Ilitia no la va ajudar per exprés desig d'Hera. En lloc d'això, va estrènyer les seves mans i va creuar les seves cames, evitant que el nen naixés. Alcmena es va retorçar de dolor, va maleir els cels i es va posar a la vora la mort. Galantis, que entrava i sortia sovint, la va veure i, sospitant de les seues intencions, va presentar-se davant les divinitats i va dir de sobte que la seua senyora ja havia parit per ordre de Zeus. Indignades, les divinitats van abandonar la seva actitud i Ilitia, sorpresa, s'aixecà tot separant les cames, i llavors pogué néixer Heracles. La deessa, indignada amb aquest engany, transformà Galantis en una mostela. Va seguir vivint amb Alcmena després de la seva transformació. Hècate va apiadar-se de la pobre bèstia i la va convertir en la seva serventa i el seu animal de companyia. Quan Heracles es va fer gran, recordà aquella que l'havia permès néixer i li va alçar un santuari. Els tebans, durant les festes d'Hèracles, portaven ofrenes a Galantis.
|
[
"Qui va ser Galantis?",
"En què va ajudar la seva mestressa?",
"Per què necessitava ajuda?",
"Quant de temps va trigar a sol·licitar l’assistència de les Moires i d’Ilitia?",
"Qui era Ilitia?",
"Per què no li va donar un cop de mà a Alcmena?",
"Què va fer Ilitia per perjudicar-la?",
"Què va fer Galantis en veure-ho?",
"Com van reaccionar les divinitats?",
"I Ililtia?",
"La deessa va castigar Galantis per la mentida?",
"Com?",
"Qui va fer un santuari en honor a Galantis com a agraïment?",
"Qui li duia ofrenes a Galantis?",
"En quina època?"
] |
{
"answer_end": [
189,
102,
272,
337,
364,
429,
529,
813,
871,
956,
1032,
1032,
1302,
1373,
1373
],
"answer_start": [
0,
0,
220,
274,
331,
383,
431,
616,
815,
874,
958,
958,
1205,
1304,
1304
],
"input_text": [
"Va ser una serventa pèl-roja d'Alcmena.",
"La va assistir durant el naixement d'Hèracles.",
"Perquè tenia moltes dificultats per parir a un nen tan gran.",
"Set dies.",
"La deessa dels naixements.",
"Per exprés desig d'Hera.",
"Li va estrènyer les mans i li va creuar les seves cames, per evitar que el nen naixés.",
"Sospitant de les intencions d'Ilitia, va presentar-se davant les divinitats i va dir de sobte que la seua senyora ja havia parit per ordre de Zeus.",
"Es van indignar i van abandonar la seva actitud.",
"Sorpresa, s'aixecà tot separant les cames, i llavors pogué néixer Heracles.",
"Sí.",
"La transformà en una mostela.",
"Heracles.",
"Els tebans.",
"Durant les festes d'Hèracles."
]
}
|
books
|
-Ja et fum!- s'exclamà l'home. -Una vegada que ensopego el pastor em sortiu amb aquests romansos! Sempre us deixeu entabanar.
Se les tragué del davant dient quatre sentències ofensives per a la mare, per a la filla i per a la generalitat de llur sexe.
Tanmateix l'home no romangué tan indiferent com feia veure. Les inquietuds de la muller i de la filla l'assetjaven estretament: no les podia esquivar. La visible excel·lència del pastor podia, fet i fet, no ésser altra cosa que una estratagema per a despistar sospites. Que tingués una lloca a Granollers, tant se li'n donava; pero la idea del contraban, diastre!, no l'assossegava pas. Podia agafar-s'hi els dits sense com va ni com costa. Sol·licità parer del secretari de l'Ajuntament, que tenia fama de persona honrada i saberuda.
-Quins dies sol anar a Granollers?- li preguntà.
-Crec que sempre s'escau a primer de mes.
-Doncs, si hi va sempre el mateix dia, pot ésser una cosa diferent de les que penseu vosaltres. Qui sap si aquest minyó ha comès un delicte i, mentre li segueixen causa, ha de presentar-se al Jutjat un cop cada mes!… No fóra res d'estrany. Mireu, fem una cosa: jo, per la meva banda, escriuré al secretari del Jutjat, que és amic, i, si hi ha res, m'ho dirà; vos, mentrestant, feu-lo seguir: això us costarà poc.
|
[
"Què exclama l’home?",
"Com es va desfer de les dones?",
"Se sentia tan indiferent com mostrava?",
"Per què?",
"Creia que el pastor amagava alguna cosa?",
"Li importava que pogués tenir una lloca a Granollers?",
"Què li feia por?",
"A qui va demanar opinió?",
"Què es deia d’ell?",
"Quan acostumava a anar el pastor a Granollers?",
"Quin podia ser el motiu d’acudir sempre el mateix dia a Granollers?",
"Era una cosa normal?",
"A què es va oferir el secretari?",
"Hi tenia cap relació?",
"I què li va aconsellar el secretari a l'home?"
] |
{
"answer_end": [
29,
250,
310,
401,
520,
577,
637,
739,
785,
876,
1092,
1116,
1194,
1207,
1289
],
"answer_start": [
0,
126,
252,
312,
403,
522,
579,
693,
710,
837,
886,
1095,
1118,
1171,
1237
],
"input_text": [
"Ja et fum.",
"Dient quatre sentències ofensives per a la mare, per a la filla i per a la generalitat de llur sexe.",
"No.",
"Perquè les inquietuds de la muller i de la filla l'assetjaven estretament: no les podia esquivar.",
"Sí.",
"No.",
"El contraban.",
"Al secretari de l'Ajuntament.",
"Que tenia fama de persona honrada i saberuda.",
"A primer de mes.",
"Que el minyó hagués comès un delicte i, mentre li seguien causa, hagués de presentar-se al Jutjat un cop cada mes.",
"Sí.",
"A escriure al secretari del Jutjat.",
"Era amic seu.",
"Que fes seguir el pastor."
]
}
|
books
|
En canvi teníem lleure per a visitar tot sovint els nostres petits presoners, aquells brillants senyors de l'aire, que eren devinguts esclaus i omplien la nostra gabiassa de tres sostres. Com protestaven de llur empresonament! Saltaven, s'atropellaven uns amb altres, es llançaven de cap contra els filferros, que els retenien… Semblava que haguessin de matar-se amb llurs esforços inútils per a reconquerir una llibertat, que sens dubte amaven més que la vida. Llurs ullets, que abraçaven la immensitat de l'espai, miraven sempre el cel; llurs aletes es plegaven i desplegaven neguitosament amb l'impuls de llançar-se a l'abisme blau. I que esplèndids, que règiament paramentats! Com i a on s'havien pintat tan ricament? Semblava que tota la naturalesa, convertida a llur servei en gabinet d'agençament, els hagués brindat els extractes de les seves pintures més belles; la quinta essència dels blaus més vius del cel i de la mar, dels verds més tendres de les herbes, dels blancs més purs de la neu, dels grocs més exquisits dels pòllens lilials, dels carmins més lluminosos del crepuscle, de les entonacions més suaus i harmonioses de la virolaina de l'iris… Per a admirar-los en llur màxima pompa era precís veure'ls aleshores, totjust d'eixarpats, impregnats encara d'aspre ferum bosquetana i alenosos d'amplituds d'aire-cel; aleshores que al pit dels paserells conservava encara llustres de mullena aquella taca sagnosa, que fa pensar en un crim ignorat; aleshores que el tupè dels pinsans s'alçava encara sobre llur front amb la superbia del plomall d'un guerrer salvatge; aleshores que encara no s'era esflorada ni poc ni molt la ruixa elegant de pèl moixí, que s'estufa, arran del plec de les ales, sobre el pit adamat de les caderneres; aleshores que els moixarrets i els lluers i els verdums resplendien encara amb l'espurneig de la soleiada dardosa, que acabaven d'atravessar a raig de vol; aleshores que tots ells, quasi improfanats, ostentaven totes les setineses i vellutors naturals a llur plomatge, i semblava que a voltes retraguessin encara vagaroses fulgències dels clars de lluna tombats al ras i que guardessin ombres besllumades de les màgiques verdors de la selva.
Jo no sé pas explicar-los bé aquells encants i, en intentar-ho, tal vegada fantasiejo sense to ni so. El cert és que m'hi embadalia i que pensava: «No, aquests ocells no són pas mústics i deslluïts com els que solem veure dintre les gàbies de les cases. Deuen fer com les maduixes, que l'endemà de collides ja no semblen la mateixa fruita. I amb això m'entrava una mica de corcò d'haver empresonat aquelles aus tan gentils i, en veure com maldaven per escapar i com s'enfollien de terror quan m'hi acostava per amanyagar-les, el meu cor els deia: «aquieteu-vos, petits, tranquilitzeu-vos; heu caigut en bones mans; no us farem cap dany.» Però, un altre pensament més profund m'entristia: una sorda aprehensió d'haver-lo ja causat aquell dany.
No per això deixava de córrer amb els meus companys a la caça de nous moixons, quan se'n presentaven; i, a última hora, quan ja feia estona que no n'havíem agafat cap, vaig convenir en batre les feixes veïnes a fi d'esquivar-los de les pastures i veure si, ahucant-los, anirien a caure al nostre parany. Vàrem córrer molt i ens afadigàrem de valent saltant marges, però no n'acabàrem res. Els ocells, esquivats d'una feixa, volaven a una altra de més amunt o més avall, i tornaven a peonar entre les ravenisses, pellucant-ne la groga flor i les bejotes granades, que els tenien enllaminats.
|
[
"Com era l’espai on estaven tancats els ocells?",
"Com intentaven escapar?",
"On dirigien sempre la mirada?",
"Què feien amb les seves extremitats toràciques?",
"Eren bonics?",
"Amb quins tons blaus feia la impressió que els havien acolorit?",
"I amb quins verds?",
"Quan es veien en el seu major esplendor?",
"I els pinsans?",
"Què pensava quan es quedava meravellat mirant-los?",
"Amb què els comparava?",
"Se sentia malament per haver-los engabiat?",
"Quines paraules els dirigia?",
"Es contradeia?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
186,
326,
537,
634,
870,
930,
968,
1329,
1578,
2441,
2527,
2611,
2824,
3009,
3009
],
"answer_start": [
144,
227,
462,
539,
636,
872,
932,
1162,
1461,
2291,
2443,
2529,
2737,
2827,
2932
],
"input_text": [
"Una gabiassa de tres sostres.",
"Saltaven, s'atropellaven uns amb altres i es llançaven de cap contra els filferros que els retenien.",
"Al cel.",
"Les plegaven i desplegaven neguitosament amb l'impuls de llançar-se a l'abisme blau.",
"Sí.",
"Amb la quinta essència dels blaus més vius del cel i de la mar.",
"Amb els verds més tendres de les herbes.",
"Totjust d'eixarpats, impregnats encara d'aspre ferum bosquetana i alenosos d'amplituds d'aire-cel.",
"Quan el seu tupè s'alça encara sobre el front amb la supèrbia del plomall d'un guerrer.",
"Que aquests ocells no eren pas mústics i deslluïts com els que solien veure dintre les gàbies de les cases.",
"Amb les maduixes, que l'endemà de collides ja no semblen la mateixa fruita.",
"Sí.",
"Aquieteu-vos, petits, tranquilitzeu-vos; heu caigut en bones mans; no us farem cap dany.",
"Sí.",
"Perquè malgrat sentir certs remordiments no deixava de córrer amb els seus companya a la caça de nous moixons."
]
}
|
bios
|
Mar Reguerons (Barcelona, 11 d'abril de 1970) és una actriu de cinema, teatre i televisió catalana.
Es va llicenciar a l'Institut del Teatre de Barcelona i va cursar estudis cinematogràfics amb Francisco Pi. També es va formar a l'Institut Superior de Dansa de Barcelona (clàssica, contemporània, jazz..) i va ser entrenadora Nacional de Gimnàstica Rítmica. I va aprendre domatge clàssic al Centre d'Ensinistrament Víctor Álvarez.
En els seus principis, Mar va participar en el mític concurs El Gran Juego de la Oca, com una de les "Oquettes" del programa. Si bé va participar a diversos programes de TVE, com Grand Prix, Música sí o El semàforo, també ho va fer en alguns programes de la televisió autonòmica catalana TV3.
Iniciada en el teatre, la seva primera incursió com a actriu en televisió va ser amb un paper recurrent en la sèrie El comisario, de Telecinco. En cinema va debutar amb Mi casa es tu casa.
Va aconseguir una candidatura en la XVII edició dels Premis Goya, com a Millor actriu secundària pel seu paper en la pel·lícula Rancor.
Va tenir una relació amb Toni Cantó de la qual va néixer la seva filla, Violeta, l'1 de novembre de 2006.
|
[
"Qui és Mar Reguerons?",
"Quin any va néixer?",
"On va estudiar?",
"Amb qui es va formar en cinema?",
"Quines altres disciplines va treballar?",
"Quin paper tenia a El Gran Juego de la Oca?",
"En quins altres programes va sortir?",
"Va treballar a TV3?",
"On va ser el seu primer paper en televisió?",
"On s’emetia?",
"I quina va ser la seva primera pel·lícula?",
"Quina nominació va aconseguir amb la pel·lícula Rancor?",
"Quan va néixer la seva filla?",
"Com es diu?",
"Qui n’és el pare?"
] |
{
"answer_end": [
98,
45,
304,
206,
429,
555,
645,
722,
852,
866,
911,
1047,
1153,
1128,
1128
],
"answer_start": [
0,
0,
100,
156,
208,
454,
557,
647,
724,
840,
868,
913,
1096,
1106,
1049
],
"input_text": [
"És una actriu de cinema, teatre i televisió catalana.",
"El 1970.",
"A l'Institut del Teatre de Barcelona i a l'Institut Superior de Dansa de Barcelona.",
"Amb Francisco Pi.",
"Es va formar en dansa (clàssica, contemporània, jazz), va ser entrenadora Nacional de Gimnàstica Rítmica i va aprendre domatge clàssic.",
"Va ser una de les Oquettes.",
"Al Grand Prix, Música sí o El semàforo.",
"Sí.",
"A la sèrie El Comisario.",
"A Telecinco.",
"Mi casa es tu casa.",
"A Millor actriu secundària.",
"L'1 de novembre de 2006.",
"Violeta.",
"Toni Cantó."
]
}
|
vilaweb
|
L'acord entre els veïns del bloc del número 113 de l'avinguda Barcelona de Sant Joan Despí amenaçats per un dràstic increment del preu del lloguer i l'empresa propietària, Medasil Desarrollos SL –vinculada a Goldman Sachs– està cada vegada més a prop. Diumenge els veïns votaran l'acord en una assemblea, a falta que s'acabin d'acordar alguns serrells. ‘És un desnonament invisible': 400 veïns de Sant Joan Despí s'enfronten a Goldman Sachs perquè no els facin fora de casa Així ho assegura Julio Jiménez, membre de la comissió negociadora, que confia que l'acord es pugui tancar la setmana vinent amb un increment gradual del lloguer del 20% repartit en els pròxims tres anys, en comptes del 24% proposat inicialment pels gestors del bloc. En l'última reunió celebrada ahir a la tarda, l'empresa propietària va garantir als veïns que tot i que aquest 15 de març han començat a vèncer els primers contractes de lloguer, cap família haurà d'abandonar casa seva fins que les negociacions finalitzin. Els afectats fa aproximadament cinc anys que viuen en aquest edifici, després que l'Ajuntament de Sant Joan Despí forcés la propietat a posar els habitatges en lloguer, ja que la finca estava buida i tenia un risc alt d'ocupacions. Ara, però, els contractes comencen a finalitzar i els veïns denuncien que el passat mes de gener se'ls va comunicar via burofax que els lloguers s'incrementarien entre un 40 i un 100%, el que els suposaria, en molts casos, passar de pagar uns 600 euros a 1.200. Del total de famílies, a 94 se'ls acaba el contracte de lloguer aquest 2018 i la a la resta gradualment fins el 2020. De fet, avui mateix ja han vençut alguns contractes. Segons que explica el representant dels veïns, l'empresa propietària els ha cobrat els quinze dies que portem de mes, és a dir, el 50% del lloguer, però les famílies afectades han pagat avui mateix l'altre 50% per evitar problemes futurs tot i que la propietària s'ha compromès a no actuar contra cap dels llogaters fins que les negociacions no finalitzin. En cas que la propietat els rebutgés aquest pagament, el dipositarien en seu judicial per cobrir-se les esquenes. Jiménez celebra la voluntat negociadora de l'empresa propietària i recorda que els veïns sempre han estat disposats a que se'ls augmentés el lloguer de manera ‘justa'. Així, l'acord que es perfila, comportarà un increment del lloguer del 20% repartit en tres anys amb un creixement dels preus d'aproximadament un 5% pels anys 2018 i 2019 i del 10% de cara al 2020.
|
[
"On viuen els inquilins coaccionats per un augment considerable del lloguer?",
"De qui són els pisos?",
"Quan s’han de reunir els veïns per votar?",
"Qui és Julio Jiménez?",
"Què ha dit?",
"Quin és l’acord que sembla que es signarà?",
"Què havia proposat inicialment l’empresa gestora dels pisos?",
"Quant de temps fa que els veïns amenaçats resideixen en aquest bloc?",
"Qui va forçar l’empresa propietària dels pisos a llogar-los?",
"Per quin motiu?",
"Com van saber els veïns que els volien apujar el lloguer entre un 40% i un 100%?",
"A quants pisos els finalitza el contracte de lloguer el 2018?",
"Els han cobrat alguna cosa pels quinze dies que portem de mes?",
"Què ha promès l’empresa gestora?",
"Els veïns s’han negat en rodó a l’increment del preu del lloguer?"
] |
{
"answer_end": [
146,
194,
303,
539,
597,
676,
739,
1066,
1165,
1228,
1413,
1567,
1809,
2018,
2300
],
"answer_start": [
14,
149,
252,
491,
474,
545,
678,
998,
1068,
1068,
1327,
1492,
1710,
1911,
2213
],
"input_text": [
"Al número 113 de l'avinguda Barcelona de Sant Joan Despí.",
"De l'empresa Medasil Desarrollos SL.",
"Diumenge.",
"És un membre de la comissió negociadora.",
"Que confia que l'acord es pugui tancar la setmana vinent.",
"Un increment gradual del lloguer del 20% repartit en els pròxims tres anys.",
"Un 24%.",
"Aproximadament cinc anys.",
"L'Ajuntament de Sant Joan Despí.",
"Perquè la finca estava buida i tenia un risc alt d'ocupacions.",
"Se'ls va comunicar via burofax.",
"A 94.",
"Sí.",
"Que no actuaran contra cap dels llogaters fins que les negociacions no finalitzin.",
"No."
]
}
|
mitologia
|
L'Epopeia de Sundiata (també Epopeia de Sunyata) és un poema èpic del poble mandenkàs que narra la història de l'heroi Sundiata Keïta, fundador de l'Imperi de Mali. Ha estat transmesa al llarg dels segles gràcies a la narració oral dels poetes griots de l'Àfrica Occidental.
L'Epopeia de Sundiata ha estat objecte d'àmplia discussió acadèmica. Malgrat que n'hi ha informació disponible del s. XIII a Mali, que es pot obtenir per fonts àrabs com l'historiador Ibn Khaldun, existeix una severa limitació de documentació escrita d'aquest període. Per això l'evidència oral de l'antic Mali és especialment crítica. Tot i que els historiadors occidentals han donat preferència als registres escrits, la tradició oral, inclosa l'Epopeia de Sundiata, ha guanyat recentment reconeixement com a demostració important de la rica herència cultural africana, així com una construcció literària legítima. Reflecteix els estadis primerencs de les tradicions d'Àfrica Occidental, quan les diferents influències culturals encara s'estaven entrellaçant. El coneixement de la història de Mali al s. XIII prové en gran part de la tradició de Sundiata. L'Epopeia de Sundiata és encara hui part integral de la cultura mandenkà. La recerca etnogràfica ha revelat que la història continua sent explicada una vegada i altra per griots i amb actuacions rituals amb màscares. Hui, l'Epopeia de Sundiata s'ha convertit en una lliçó d'història que reben els alumnes de les escoles de primària de Mali, Gàmbia, Senegal i Guinea.
|
[
"Què és l'Epopeia de Sundiata?",
"Què explica?",
"Qui era Sundiata Keïta?",
"Com s'ha conservat l'epopeia amb el pas del temps?",
"Se n'ha parlat molt a nivell acadèmic?",
"Hi ha dades disponibles del s.XIII a Mali?",
"Com es poden obtenir?",
"Com per exemple?",
"Quins registres han prioritzat els historiadors d'Occident?",
"I què passa amb la tradició oral?",
"L'Epopeia de Sundiata és encara una part important de la cultura mandenkà?",
"Què s'ha pogut comprovar mitjançant la investigació etnogràfica?",
"Què ha esdevingut avui dia l'Epopeia de Sundiata?",
"A quins països?"
] |
{
"answer_end": [
85,
133,
163,
273,
342,
404,
440,
470,
693,
845,
1205,
1348,
1464,
1498
],
"answer_start": [
0,
0,
119,
165,
275,
344,
344,
429,
611,
695,
1133,
1207,
1350,
1350
],
"input_text": [
"Un poema èpic del poble mandenkàs.",
"La història de l'heroi Sundiata Keïta.",
"El fundador de l'Imperi de Mali.",
"Ha estat transmesa al llarg dels segles gràcies a la narració oral dels poetes griots de l'Àfrica Occidental.",
"Sí.",
"Sí.",
"Per fonts àrabs.",
"L'historiador Ibn Khaldun.",
"Els escrits.",
"Ha guanyat recentment reconeixement com a demostració important de la rica herència cultural africana.",
"Sí.",
"Que la història continua sent explicada una vegada i altra per griots i amb actuacions rituals amb màscares.",
"Una lliçó d'història que reben els alumnes de les escoles de primària.",
"A Mali, Gàmbia, Senegal i Guinea."
]
}
|
bios
|
Clara Sanabras (Rouen) és una música catalana que canta principalment en anglès i català. També és compositora i toca diferents instruments. Barcelonesa establerta a Londres, Clara Sanabras és una artista versàtil i polifacètica. Com a cantant i multiinstrumentista, col·labora en bandes sonores de Hollywood com El Hobbit o Els Jocs de la Fam i ha cantat per a James Horner (Titanic), Howard Shore (El Senyor dels Anells), Nigel Kennedy o Jarvis Cocker. Sanabras ha actuat per tot el món, des de Glastonbury a Sydney Opera House. Com a cantautora i compositora, ha gravat quatre discos propis. Amb el seu últim treball El vol dispers - Songs of Spanish Exile, torna a les arrels i col·labora amb Eliseo Parra i la Cobla Sant Jordi. Toca, entre altres instruments, l'harmonium indi, la guitarra barroca, la mandolina, el llaüt, i ha experimentat amb les polifonies medievals.
Va néixer a la ciutat normanda de Rouen, però de ben petita es traslladà a Barcelona. Als 18 anys va anar a estudiar a la Guildhall School of Music and Drama de Londres. A la capital britànica –on viu–, ha estudiat llaüt, música clàssica i antiga, i ha treballat en diferents projectes musicals. Ha fet les versions escèniques de Gladiator o El senyor dels anells, com també produccions de Hollywood com The Hunter Games. Ha treballat amb compositors com James Newton-Howard o James Horner. Com a solista, ha fet concerts arreu del món i enregistrat amb agrupacions i orquestres internacionals com ara The Royal Philharmonic Orchestra, The Harp Consort, Theatre of Voices, London Voices, Charivari Agréable, Israel Camerata, Dufay Collective, entre altres. A Catalunya ha treballat, entre altres, amb Eliseo Parra i amb la Cobla Sant Jordi.
|
[
"Qui és Clara Sanabras?",
"En quines llengües canta?",
"Toca algun instrument?",
"On viu?",
"En quines bandes sonores ha participat?",
"Quants discos propis ha enregistrat?",
"Quin és el seu darrer àlbum?",
"Què toca?",
"Va néixer a Barcelona?",
"On va començar la seva formació amb 18 anys?",
"De quines pel·lícules n'ha fet les versions escèniques?",
"Ha fet feina amb altres compositors?",
"Quins?",
"Ha gravat amb Israel Camerata?",
"Amb qui ha col·laborat a Catalunya?"
] |
{
"answer_end": [
45,
88,
139,
173,
343,
593,
659,
826,
960,
1044,
1296,
1365,
1365,
1631,
1715
],
"answer_start": [
0,
0,
113,
153,
230,
531,
595,
733,
876,
962,
1172,
1298,
1298,
1367,
1633
],
"input_text": [
"Una música catalana.",
"Principalment en anglès i català.",
"Sí.",
"A Londres.",
"En la d'El Hobbit i Els Jocs de la Fam.",
"Quatre.",
"El vol dispers - Songs of Spanish Exile.",
"L'harmonium indi, la guitarra barroca, la mandolina i el llaüt, entre d'altres instruments.",
"No.",
"A la Guildhall School of Music and Drama de Londres.",
"De Gladiator, El senyor dels anells i The Hunter Games.",
"Sí.",
"James Newton-Howard i James Horner.",
"Sí.",
"Amb Eliseo Parra i amb la Cobla Sant Jordi."
]
}
|
books
|
-Prou que es veu. I una bona pila de coses hi ha que ho assenyalen. Els estables, les corts, el dipòsit…
-Doncs a veure si la fem reeixir.
-Per mi no es perdrà pas.
-Per mi tampoc.
I, aixecant-se de la immensa cadira de braços en que estava assegut, va donar a entendre, el comte, que per a ell no hi havia més de que parlar.
Aleshores, mossèn Esteve, estrenyent amb la seva mà ossosa i descarnada la que li allargava el comte, fina com d'una senyoreta, però robusta i ferma com d'un home fort, va confegir:
-Fins a…
-Fins d'avui en quinze, que ja hauré estat al Mas de la Caula i pujaré per veure el que s'hagi de fer i enllestir el tracte- va interrompre el jove senyor. I, donant un copet encoratjador a l'espatlla d'en Biel, va acompanyar-los, a ell i al sacerdot, fins a la porta del seu despatx, més semblant al d'un home de comerç que al del cap de casa d'una familia noble.
Després va asseure's darrera l'escriptori, va pendre un full de paper, i va començar a fer plans i xifres.
El seu front espaiós, la seva cara de linies robustes, i la seva barba rogenca i forta, contrastaven amb l'aire afeminat del seu pare, que es veia en retrat al seu darrera.
|
[
"Quines coses ho assenyalen?",
"On estava el comte?",
"Què va donar a entendre en alçar-se?",
"Com era la mà de mossèn Esteve?",
"I la del comte?",
"Quan es tornaran a veure?",
"Per on haurà passat ja el comte?",
"A qui va tocar l'espatlla?",
"Fins on els va acompanayar a ell i al mossèn?",
"Com era el despatx?",
"Va tornar a seure el comte?",
"On?",
"Què es va posar a fer?",
"Quin aspecte tenia?",
"En quin lloc tenia un retrat del seu pare?"
] |
{
"answer_end": [
103,
279,
324,
397,
493,
539,
578,
727,
800,
880,
923,
923,
987,
1075,
1160
],
"answer_start": [
18,
181,
250,
326,
326,
518,
518,
673,
673,
785,
882,
882,
925,
989,
989
],
"input_text": [
"Els estables, les corts i el dipòsit, entre d'altres.",
"Assegut en una immensa cadira de braços.",
"Que per a ell no hi havia res més a parlar.",
"Ossossa i descarnada.",
"Fina com la d'una senyoreta, però robusta i ferma com la d'un home fort.",
"En quinze dies.",
"Pel Mas de la Caula.",
"A en Biel.",
"Fins a la porta del seu despatx.",
"Més semblant al d'un home de comerç que al del cap de casa d'una familia noble.",
"Sí.",
"Darrera l'escriptori.",
"Va pendre un full de paper, i va començar a fer plans i xifres.",
"El front espaiós, la cara de linies robustes, i la barba rogenca i forta.",
"Al seu darrera."
]
}
|
bios
|
Montserrat Ponsa i Tarrés (El Pont de Vilomara, Bages, 9 de març de 1937) és una escriptora, activista cultural i social, reconeguda defensora dels drets dels homes i pobles. Col·labora amb la Fundació Cultura de Pau, amb France Libertés - Fondation Danielle-Mitterrand i amb Serpaj. Com a periodista ha col·laborat a La Vanguardia.
Als 8 anys d'edat va anar a viure amb uns parents a Granollers: Josep Perarnau, director de filats de l'empresa tèxtil Roca Umbert, i Teresa Ponsa, responsable de la Casa Cuna, un servei de l'empresa per als fills de les treballadores.
L'any 1953 participa en la creació de l'equip femení del Club Bàsquet Granollers. Allà estableix relació amb l'Oriol Muntanya i Tuset, amb qui es casa el 20 de juny de 1956.
Durant les dècades de 1960 i 1970 es va implicant en moviments cívics i socials a Granollers: Col·labora amb l'Associació Cultural, Cáritas, l'Assemblea de Catalunya i la Marxa per la Llibertat. També participarà, junt amb el seu marit, en la creació de la secció local de Convergència Democràtica de Catalunya en la clandestinitat.
Paral·lelament porta a terme col·laboracions com a periodista en diversos mitjans de comunicació tant locals com nacionals: Granollers Comunidad Cristiana, El Correo Catalán, La Vanguardia, AVUI, Serra d'Or, o Plaça Gran, un setmanari granollerí del qual seria redactora en cap entre 1978 i 1983.
Durant la dècada de 1990, la seva activitat adquireix una dimensió global ja que comença a sortir fora del país sobretot per participar en iniciatives relacionades amb la cultura de la pau a llocs com Equador, Cuba, Argentina o Brasil, establint relació amb Pere Casaldàliga. Va ser impulsora de l'Associació Amics del Poble Sahraui a Granollers.
Al llarg dels anys ha establert relacions amb personalitats com Fidel Castro, Evo Morales, Gabriel Garcia Márquez o Danielle Miterrand. Aquesta darrera l'animarà a fundar l'Associació Catalunya Llibertats, a imatge de la que ella presidia, France Libertés. Entre octubre de 2009 i gener de 2010 participa a la Marxa Mundial per la Pau i la No-Violència com a representant de la Fundació Cultura de Paz que presideix Federico Mayor Zaragoza. Durant 105 dies viatgen activistes de tot el món, des de Nova Zelanda fins a l'Argentina. Les seves experiències en pro de la pau i els més desfavorits formaran part, més tard, del seu llibre Caminos de paz.
Des de 2005 fins al 2009 fou jutgessa de pau a l'Ametlla del Vallès. Ponsa ha dedicat gran part de la seva obra en defensa de la pau. En el llibre Caminos de paz recull les experiències de l'escriptora durant els 105 dies que va recórrer Nova Zelanda, Austràlia, Àsia, Europa i Àfrica fins a Amèrica, descobrint cultures i civilitzacions. Entre les seves publicacions destaquen El arte de vivir (amb Joan Llenas), Els meus personatges, Converses. També ha escrit llibres de cuina, una de les seves grans passions: Una dèria pels fogons i Nens a la cuina.
A Granollers ha recolzat tot tipus de projectes socials, cívics i culturals com la construcció de l'Escola d'Educació Especial Montserrat Montero de Granollers, que en la seva fase d'estudi va rebre un ajut de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica gràcies a les seves gestions. Ha estat sempre molt lligada a la capital del Vallès Oriental participant en tot tipus d'iniciatives com el Festival Internacional de Música, la Fundació de l'Orquestra de Cambra de Granollers, Can Jonch Centre de Cultura per la Pau, el Comité d'Ètica i Investigació Clínica de l'Hospital General de Granollers; la Fundació Oncovallés; la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, l'Observatori de Salut Vallès Oriental Dr. Carles Vallbona, la Fundació Martí l'Humà de la Garriga i altres.
El 2017 Montserrat Ponsa va donar gran part del seu arxiu personal a l'Arxiu Municipal de Granollers.
|
[
"Qui és Montserrat Ponsa i Tarrés?",
"A quines entitats assisteix?",
"Quan es va traslladar a Granollers?",
"Amb qui va viure-hi?",
"En què va prendre part el 1953?",
"Qui hi va conèixer?",
"Va treballar Montserrat Ponsa en mitjans de comunicació?",
"Quins?",
"En quina època la seva influència va més enllà de les fronteres del país?",
"Quins països va visitar en projectes vinculats a la cultura de la pau?",
"Quan es va celebrar la Marxa Mundial per la Pau i la No-Violència?",
"En què va consistir?",
"Ha treballat mai a l'Ametlla del Vallès?",
"En quin altre àmbit que li agrada molt ha publicat textos?",
"En quines iniciatives de Granollers ha intervingut?"
] |
{
"answer_end": [
173,
282,
395,
395,
649,
702,
1198,
1296,
1484,
1607,
2072,
2249,
2436,
2881,
3715
],
"answer_start": [
0,
175,
333,
333,
569,
651,
1076,
1076,
1373,
1454,
1977,
2161,
2369,
2816,
3230
],
"input_text": [
"És una escriptora, activista cultural i social, reconeguda defensora dels drets dels homes i pobles.",
"Amb la Fundació Cultura de Pau, amb France Libertés - Fondation Danielle-Mitterrand i amb Serpaj.",
"Als 8 anys.",
"Amb uns parents.",
"En la creació de l'equip femení del Club Bàsquet Granollers.",
"Oriol Muntanya i Tuset.",
"Sí.",
"Granollers Comunidad Cristiana, El Correo Catalán, La Vanguardia, AVUI, Serra d'Or i Plaça Gran.",
"Durant la dècada de 1990.",
"Equador, Cuba, Argentina i Brasil.",
"Entre octubre de 2009 i gener de 2010.",
"Activistes de tot el món van viatjar durant 105 dies des de Nova Zelanda fins a l'Argentina.",
"Sí.",
"En l'àmbit de la cuina.",
"En El Festival Internacional de Música, la Fundació de l'Orquestra de Cambra de Granollers, Can Jonch Centre de Cultura per la Pau, el Comité d'Ètica i Investigació Clínica de l'Hospital General de Granollers; la Fundació Oncovallés; la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, l'Observatori de Salut Vallès Oriental Dr. Carles Vallbona i en la Fundació Martí l'Humà de la Garriga, entre d'altres."
]
}
|
mitologia
|
La Crònica de Paros (Χρονικὸν Πάριον) és un document epigràfic que conté una relació cronològica d'esdeveniments llegendaris, polítics i culturals ocorreguts al món grec en sincronia amb els diversos reis i arconts atenesos. Abasta el lapse des de l'any 1581 ae fins al 264-3 ae.
La crònica està tallada en el mateix tipus de marbre anomenat de Paros. El fragment més important —que sol denominar-se fragment A— el traslladà a Anglaterra al 1627 un emissari de Thomas Howard. La part superior en fou destruïda però se'n coneix el contingut perquè fou publicat al s. XVII abans de ser destruït. La part inferior es conserva al Museu Ashmolean d'Oxford (Regne Unit). Una tercera part —que es denomina fragment B— es trobà al 1897 a l'illa grega de Paros i es guarda al seu Museu Arqueològic.
Se la coneix també com:
En el contingut de l'estela de marbre figura:
Una de les qüestions destacables és que la crònica ofereix moltes dades sobre la fundació d'alguns Jocs panhel·lènics i altres jocs i festivals hel·lènics, però no hi ha dades sobre els Jocs Olímpics.
|
[
"Què és la crònica de Paros?",
"Què hi ha?",
"Quin any comença?",
"Quan acaba?",
"De quina forma està feta?",
"Com s’acostuma a dir-ne, del tros més important?",
"Quan el van dur a Anglaterra?",
"Qui ho va fer?",
"Què va passar amb la part superior?",
"Se sap què hi deia?",
"Com?",
"On es pot trobar la part inferior?",
"I el fragment B?",
"De quin tema hi ha molta informació a la crònica?",
"De què no se’n diu res?"
] |
{
"answer_end": [
62,
223,
261,
278,
332,
411,
445,
474,
509,
539,
592,
663,
788,
1014,
1059
],
"answer_start": [
0,
0,
225,
262,
280,
352,
352,
352,
476,
476,
476,
594,
665,
900,
1021
],
"input_text": [
"La Crònica de Paros (Χρονικὸν Πάριον) és un document epigràfic.",
"Conté una relació cronològica d'esdeveniments llegendaris, polítics i culturals ocorreguts al món grec en sincronia amb els diversos reis i arconts atenesos.",
"El 1581 ae.",
"L'any 264-3 ae.",
"Està tallada en el mateix tipus de marbre.",
"Fragment A.",
"L'any 1627.",
"Un emissari de Thomas Howard.",
"Fou destruïda.",
"Sí.",
"Perquè fou publicat al s. XVII abans de ser destruït.",
"Al Museu Ashmolean d'Oxford (Regne Unit).",
"Es trobà al 1897 a l'illa grega de Paros i es guarda al seu Museu Arqueològic.",
"De la fundació d'alguns Jocs panhel·lènics i altres jocs i festivals hel·lènics.",
"Dels Jocs Olímpics."
]
}
|
vilaweb
|
‘Hem de reduir les emissions a tot arreu, a Barcelona, a l'àrea metropolitana, al port i a l'aeroport. Això no és una opció'. Així s'ha expressat la batllessa de Barcelona, Ada Colau, en declaracions a Ser Catalunya, on ha insistit que és una qüestió de salut. ‘Hem de reduir les emissions per no morir-nos, per no posar-nos malalts, perquè els nostres nens no tinguin problemes de desenvolupament cognitiu', ha afegit. Colau ha demanat que totes les administracions s'asseguin a negociar mesures urgents ‘sense paralitzar res', i ha remarcat que la proposta que va plantejar el regidor Eloi Badia d'eliminar el pont aeri no és cap ‘ocurrència', sinó un debat que estan tenint totes les grans ciutats del món, una proposta ‘a escala global'. Segons ella, el que vol la ciutadania és que totes les administracions es posin d'acord per reduir les emissions de manera ràpida, i ha assegurat que això ‘no vol dir anar en contra de ningú ni anar en contra del dret a la mobilitat'. En aquest sentit, no ha volgut contraposar avions amb creuers i ha insistit que cal actuar a tot arreu. ‘La gent no entendria que ens baralléssim entre nosaltres i no afrontéssim la situació', ha reblat. Sobre l'entrada en vigor de la Zona de Baixes Emissions i la poca incidència que ha tingut en el trànsit, Colau ha recordat que la mesura està en període de prova i no hi ha sancions. A parer seu, només un dia és molt poc per valorar el seu impacte.
|
[
"Què ha afirmat Ada Colau?",
"Quins llocs ha posat com a exemple?",
"Quin càrrec ocupa Ada Colau?",
"On ha parlat?",
"Per quin motiu s’han de minimitzar les emissions?",
"Què ha instat a fer a les administracions Ada Colau?",
"Qui va suggerir la supressió del pont aeri?",
"Quina és la seva opinió al respecte?",
"És un tema generalitzat arreu del món?",
"Què creu que desitja la gent?",
"I què no acceptaria?",
"Això seria un problema pel que fa al dret a la mobilitat?",
"Què ha dit de l’entrada en vigor de la Zona de Baixes Emissions?",
"Se'n poden treure ja conclusions?",
"Per què?"
] |
{
"answer_end": [
40,
101,
182,
215,
406,
527,
621,
644,
740,
871,
1167,
975,
1363,
1429,
1429
],
"answer_start": [
1,
1,
146,
126,
262,
420,
547,
531,
622,
742,
1082,
875,
1181,
1365,
1365
],
"input_text": [
"Que s'han de reduir les emissions a tot arreu.",
"Barcelona, l'àrea metropolitana, el port i l'aeroport.",
"Batllessa de Barcelona.",
"A Ser Catalunya.",
"Per no morir-nos, per no posar-nos malalts, perquè els nostres nens no tinguin problemes de desenvolupament cognitiu.",
"A asseure's a negociar mesures urgents sense paralitzar res.",
"El regirdor Eloi Badia.",
"Que no és cap ocurrència.",
"Sí.",
"Que totes les administracions es posin d'acord per reduir les emissions de manera ràpida.",
"Que es barallessin entre ells i no afrontessin la situació.",
"No.",
"Que la mesura està en període de prova i no hi ha sancions.",
"No.",
"Perquè un dia és molt poc per valorar el seu impacte."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia celta, Condatis («on es troben les aigües») era una deïtat adorada principalment al nord de la Britània, però també a la Gàl·lia. Estava associat a les confluències dels rius, en particular al riu Wear, que flueix principalment dins del comtat de Durham. Condatis és conegut per diverses inscripcions a Britània i una sola inscripció trobada a Alonnes, Sarthe, (França). En cada cas, s'assembla al déu romà Mart.
El 1886, es va descobrir un altar romà prop de Chester-le-Street, on el Cong Burn s'uneix al riu Wear. L'altar estava enterrat a 1,80 m de profunditat en un sòl de caràcter al·luvial. La inscripció DEO marti CONDATI estava formada per una sèrie de puncions. L'altar probablement pertanyia al final del segle ii o al començament del segle iii. S'ha trobat un altar fragmentari amb la inscripció MARTI CONDATI a Bowes, a prop del castell de Barnard (al comtat de Durham), i un altre a Piercebridge, lloc d'un fort romà, també al comtat de Durham. Recentment s'ha descobert una nova inscripció amb el nom de Condatis a Cramond, a la regió d'escocesa de Lothian (AE 1978, 451; dedicada a d(eo) M(arti) Con(dati)).
En època romana es va assimilar amb el déu Mart, probablement en la seva funció curativa. L'associació amb la confluència de les aigües tendiria a vincular aquesta deïtat amb el culte cèltic predominant de les aigües termals més que únicament amb la guerra. Una vegada més, això pot reflectir els orígens de Condatis com a protector de la confluència de les aigües, amb un aspecte marcial només predominant en el món romà.
El nom Condatis es deriva de «condate» (Déu de la confluència). Els noms amb la paraula condate es troben en topònims com Condé-sur-Iton i Condat (Cantal) a França, així com l'antic nom de Northwich al comptat de Cheshire. Condate també era el nom cèltic de Rennes, la ciutat dels rèdons i actualment la capital de Bretanya.
|
[
"Qui va ser Condatis?",
"Amb què se'l relacionava?",
"A quin déu antic té una retirada?",
"Quan es va trobar un altar romà a poca distància de Chester-le-Street?",
"Estava a la vista?",
"Hi havia res escrit?",
"Com estava feta la inscripció?",
"A quina època es creu que corresponia l'altar?",
"En quins altres llocs s’han trobat altars amb el text MARTI CONDATI?",
"On s’ha trobat fa poc una nova inscripció amb el nom de Condatis?",
"D’on surt la relació de Condatis amb la confluència de les aigües?",
"D’on ve el nom Condatis?",
"Podem trobar aquesta paraula en algun topònim?",
"Quins?",
"Quina relació hi ha entre condate i la ciutat de Rennes?"
] |
{
"answer_end": [
144,
217,
427,
493,
611,
685,
685,
770,
972,
1052,
1363,
1624,
1783,
1783,
1826
],
"answer_start": [
23,
146,
400,
429,
532,
613,
613,
687,
772,
974,
1229,
1562,
1626,
1626,
1785
],
"input_text": [
"Una deïtat adorada principalment al nord de la Britània, però també a la Gàl·lia.",
"Amb les confluències dels rius, en particular amb el riu Wear.",
"Al déu romà Mart.",
"El 1886.",
"No.",
"La inscripció DEO marti CONDATI.",
"Amb una sèrie de puncions.",
"Al final del segle ii o al començament del segle iii.",
"A Bowes, a prop del castell de Barnard (al comtat de Durham), i un altre a Piercebridge, lloc d'un fort romà, també al comtat de Durham.",
"A Cramond.",
"De la vinculació d'aquesta deïtat amb el culte cèltic predominant de les aigües termals.",
"Es deriva de condate (Déu de la confluència).",
"Sí.",
"Condé-sur-Iton i Condat (Cantal) a França i l'antic nom de Northwich al comptat de Cheshire.",
"Condate era el nom cèltic de Rennes."
]
}
|
books
|
Acabada l'oració, en Vadô i en Pau varen portar galetes i vi ranci.
-Una mica de reixopó, pubilla -me va dir l'avi Mauva.- No manca pas tot: encara sa guingueta està ben proveïda. Demana: no et deixus enfredolir es cor.
Tal vegada el decandiment era la causa de l'angúnia que s'havia apoderat de mi. Vaig posar-me a menjar amb la bona voluntat del que cerca guarir-se; però la galeta se'm desfeia per la boca en una serradina eixuta, que se m'aferrava a les genives i a la volta del paladar, i sols a còpies de beure podia empassarme-la. El meu cos no estava per a viandes. En canvi el vi m'anava d'allò més bé: despertava en el meu ventrell una caloreta suau, difonia pels meu membres una rampa agradosa i m'emboirava el cap dolçament. Vaig escurar el meu vas fins a les escorries. Després me vaig allargassar i vaig trobar una positura còmoda. Sentia cert estoïcisme. Que passés lo que passés, podia adobar-hi res, jo? ¿Per què preocupar-se i perdre el repòs? En últim cas, morir. Psè! i què?… M'acodormia.
|
[
"Qui va dur galetes i vi ranci?",
"Quan?",
"Què va dir l’avi Mauva?",
"Se sentia cansada la narradora?",
"Per quin motiu va començar a menjar?",
"Quin problema tenia amb les galetes?",
"Què necessitava per fer-les baixar?",
"Li venia de gust menjar?",
"El vi se li posava bé?",
"Per què?",
"Es va beure tot el got?",
"Què va fer a continuació?",
"Es trobava a gust?",
"Què experimentava?",
"Què creia que no valia la pena?"
] |
{
"answer_end": [
66,
66,
120,
298,
367,
490,
536,
572,
610,
735,
781,
810,
844,
868,
961
],
"answer_start": [
18,
0,
68,
220,
300,
374,
494,
538,
574,
583,
737,
783,
813,
846,
921
],
"input_text": [
"En Vadô i en Pau.",
"Acabada l'oració.",
"Una mica de reixopó, pubilla.",
"Sí.",
"Amb la bona voluntat del que cerca guarir-se.",
"La galeta se li desfeia per la boca en una serradina eixuta, que se li aferrava a les genives i a la volta del paladar.",
"Beure.",
"No.",
"Sí.",
"Despertava en el seu ventrell una caloreta suau, difonia pels seus membres una rampa agradosa i li emboirava el cap dolçament.",
"Sí.",
"Es va allargassar.",
"Sí.",
"Cert estoïcisme.",
"Preocupar-se i perdre el repòs."
]
}
|
vilaweb
|
El referèndum sobre la separació de la ciutat de Venècia de la resta del municipi venecià no ha aconseguit el mínim de participació necessari, per la qual cosa el seu resultat es considerarà nul, segons han informat les autoritats locals. El municipi de Venècia està integrat en l'actualitat per la ciutat històrica de Venècia i per Mestre, una ciutat dormitori situada enfront de la ciutat dels canals. Perquè el referèndum fos considerat vàlid havia de comptar amb la participació d'almenys el 50% dels electors en la consulta celebrada aquest diumenge per a dirimir si Venècia se separa de Mestre però solament han votat el 21,7% dels ciutadans, segons l'Ajuntament de Venècia. Entre els participants, el vot a favor de la separació s'ha imposat amb el 66% del total, enfront del 34% que ha obtingut el manteniment de la situació actual. En el nucli antic de Venècia, el sí a la separació ha aconseguit imposar-se amb el 83,5% de les paperetes enfront del 16,5 dels sufragis a favor del manteniment del ‘statu quo'. Els defensors de la separació de Venècia argumenten que la ciutat històrica de Venècia i Mestre tenen realitats completament diferents i problemes diferents i que es beneficiarien amb dues administracions separades. Els partidaris de la continuació en la configuració política actual sostenen que una administració més gran pot tenir una visió més àmplia dels problemes de la regió veneciana i que fragmentar augmentaria els costos de la burocràcia. El municipi de Venècia té en l'actualitat uns 260.000 residents però solament uns 53.000 viuen en el centre històric, on el cost de vida és més gran i es pateixen inundacions amb freqüència. Al novembre, Venècia va patir les pitjors inundacions dels últims 50 anys, amb un augment de nivell de l'aigua fins als 187 centímetres, deixant sota l'aigua quasi el 90% del nucli històric i provocant danys greus. La consulta d'ahir ha estat la cinquena que es fa d'ençà del 1979 per a decidir sobre la separació de Venècia i de Mestre. En els tres primers referends, el no es va imposar en la votació, mentre que en la consulta de 2003 la baixa participació va provocar l'anul·lació del resultat.
|
[
"Què ha passat amb la consulta sobre la separació de Venècia?",
"Quina és la conseqüència directa?",
"Com està actualment configurada Venècia?",
"Quin percentatge de participació era necessari perquè la consulta fos vàlida?",
"Quin percentatge hi ha participat, però?",
"Ha votat més gent en contra de la divisió?",
"Què esgrimeixen els partidaris de la separació?",
"I els que hi estan en contra?",
"Quanta gent hi ha avui dia al municipi de Venècia?",
"Quants d’ells resideixen al centre històric?",
"Què va passar a Venècia el passat novembre?",
"Fins a quina alçada va pujar l’aigua?",
"Quantes consultes s’han fet des del 1979?",
"Què va passar en les tres primeres?",
"I en l’última del 2003?"
] |
{
"answer_end": [
141,
194,
402,
513,
647,
839,
1233,
1467,
1532,
1585,
1733,
1795,
1940,
2062,
2157
],
"answer_start": [
0,
90,
239,
404,
605,
705,
1019,
1235,
1469,
1538,
1660,
1735,
1875,
1998,
2075
],
"input_text": [
"Que no ha aconseguit el mínim de participació necessari.",
"El resultat es considerarà nul.",
"El municipi de Venècia està integrat en l'actualitat per la ciutat històrica de Venècia i per Mestre, una ciutat dormitori situada enfront de la ciutat dels canals.",
"El 50%.",
"El 21,7%.",
"No.",
"Que la ciutat històrica de Venècia i Mestre tenen realitats completament diferents i problemes diferents i que es beneficiarien amb dues administracions separades.",
"Que una administració més gran pot tenir una visió més àmplia dels problemes de la regió veneciana i que fragmentar augmentaria els costos de la burocràcia.",
"260.000 residents.",
"Uns 53.000.",
"Venècia va patir les pitjors inundacions dels últims 50 anys.",
"Fins als 187 centímetres.",
"Cinc.",
"El no es va imposar en la votació.",
"La baixa participació va provocar l'anu·lació del resultat."
]
}
|
vilaweb
|
La planta de motors de Ford a Almussafes deixarà de fabricar els motors Ecoboost de 2.0 i 2.3 litres el 2024, després que la companyia hagi decidit que la nova generació d'aquests propulsors es produeixi als Estats Units a partir de 2022. Segons que han informat fonts de Ford Espanya, la decisió es justifica perquè més del 90% dels actuals propulsors Ecoboost fabricats a Almussafes s'exporta EUA. Així, l'empresa espera estalviar en transport i reduir la incertesa que generen les polítiques aranzelàries. ‘Aquesta decisió situarà la producció del nou motor més prop de les operacions d'assemblatge dels vehicles implicats i millorarà la nostra eficiència global de fabricació', detallen des de la companyia. No obstant això, l'empresa apunta que les projeccions de volum de motors fabricats en l'actualitat a la planta continuen sent ‘fortes' i que la producció continuarà ‘almenys' fins al 2024. En aquest sentit, la companyia buscarà potencials oportunitats de producció per a la planta de motors de València a través d'una revisió contínua de la seva cartera de productes. ‘La companyia compartirà amb els representants dels treballadors i altres parts implicades de la planta de motors de València més detalls sobre futures alternatives a mesura que estiguin disponibles', han apuntat des de l'empresa. La corporació estatunidenca manté des del 1976 a Almussafes una instal·lació productiva dedicada a la fabricació de propulsors i també de vehicles. El centre de motors assembla l'actual generació de Ecoboost de 2.0 i 2.3 litres, mentre que la de vehicles fabrica els models Kuga, S-Max, Galaxy, Mondeo i Transit Connect. ‘Sense una alternativa la planta no és viable' El president del comitè d'empresa i secretari general d'UGT a Ford Almussafes, Carlos Faubel, ha explicat a Europa Press que, si no arriba una alternativa a partir de 2024 que supleixi la falta d'aquestes dues mecàniques, la planta ‘no serà viable.' Per la seva banda, el secretari general de CC.OO. a Ford, José Miguel Arocas, ha assenyalat que els treballadors han rebut la notícia amb ‘sorpresa' perquè es rumorejava que la planta, en la qual treballen al voltant de 1.000 persones, podria rebre l'adjudicació d'un nou motor a final d'any. ‘Ha estat com un gerro d'aigua freda. Sorprèn la notícia perquè la companyia ha invertit aquí i fins i tot la Generalitat valenciana ha concedit subvencions. Ha estat com “teniu fins al 2024 de vida i com no vingui res això és el que hi ha”‘, ha apuntat Arocas a Europa Press. El secretari general de CC.OO. a Ford ha detallat que els sindicats han estat convocats d'urgència per l'empresa per a una comissió consultiva i que aquesta no els ha avançat l'ordre del dia. ‘De manera inesperada i malgrat posar l'accent en l'excel·lent valoració del factor humà de la planta i als nivells de qualitat, la direcció de Ford Motor Company ens trasllada que el 90% de la producció de motors que ara mateix fabriquem i que exportem als EUA, es deixarà de fabricar a València el 2024, i passarà a fabricar-se als Estats Units', assenyalen des del sindicat STM. Un portaveu de l'empresa ha afirmat als treballadors que la direcció tornarà a convocar al comitè d'empresa quan disposi de més informació. ‘Tots els sindicats hem expressat la nostra contrarietat davant aquesta pèssima i inesperada notícia per a Ford València, i que entre tots hem de buscar alternatives als aproximadament 1.000 empleats de la planta de motors a partir de 2024. Fins a aquesta data el volum de treball serà alt', afegeixen des d'STM.
|
[
"A quina empresa pertany la fàbrica que presenta el text?",
"On és?",
"Quin producte deixarà de manufacturar?",
"Per quina raó?",
"Com s’explica aquest moviment?",
"Es preveu que, malgrat això, a la fàbrica s’hi seguirà fent aquest tipus d’element?",
"Fins quan?",
"L’empresa es mostrarà transparent amb els seus obrers?",
"Quan es va inaugurar aquesta fàbrica?",
"Quines seccions té?",
"Qui és Carlos Faubel?",
"Què ha al·legat?",
"Els obrers s’esperaven la nova?",
"Què ha assegurat als obrers un representant de la companyia?",
"Quants treballadors té la secció de motors de la fàbrica?"
] |
{
"answer_end": [
60,
40,
100,
237,
398,
899,
899,
1278,
1457,
1630,
1771,
1928,
2077,
3211,
3435
],
"answer_start": [
0,
28,
41,
110,
286,
712,
887,
1081,
1311,
1459,
1679,
1758,
2025,
3073,
3352
],
"input_text": [
"A Ford.",
"A Almussafes.",
"Els motors Ecoboost de 2.0 i 2.3 litres.",
"Perquè s'ha decidit que la nova generació d'aquests propulsors es produirà als Estats Units a partir de 2022.",
"Perquè més del 90% dels actuals propulsors Ecoboost fabricats a Almussafes s'exporta EUA.",
"Sí.",
"Fins al 2024.",
"Sí.",
"El 1976.",
"La de motors i la de vehicles.",
"El president del comitè d'empresa i secretari general d'UGT a Ford Almussafes.",
"Que, si no arriba una alternativa a partir de 2024 que supleixi la falta d'aquestes dues mecàniques, la planta no serà viable.",
"No.",
"Que la direcció tornarà a convocar al comitè d'empresa quan disposi de més informació.",
"Aproximadament 1.000."
]
}
|
books
|
Deixem ara la senyora Buxareu, i diguem alguna cosa de la germana d'en Víctor. En parlar d'aquesta donzella voldria que una absoluta fredor guiés les meves paraules. Això ho dic per algunes coses que més endavant han de ser comentades en aquesta història.
La germana, que es diu Lluïseta, és bruna, petita, té una cara simpàtica; no és bella, però és bufona, el cos ben proporcionat; té la veu de noia viciada, però sap donar-li unes inflexions molt dolces que a ella li escauen bé
La seva animeta no es manifesta mai. És d'aquelles noies que, al començament de tractar-la, un no sap ben bé amb qui se les heu. Tan aviat diu una cosa atinada i graciosa, com es despenja amb una lletania de consideracions enfavades i ridícoles. Tan aviat fa un gest de flexible llibertat, com s'encongeix en una hipòcrita virtut de col·legiala. Al punt de la nostra coneixença acabava de complir divuit anys.
Però ni la senyora Buxareu, que es diu Maria de la Mercè, ni la Lluïseta, són les que omplen aquella casa ni les que donen caràcter a la família Buxareu. S'aguanten totes dues dins d'un to correcte, descolorit i vulgar.
…Allí els que vibren de debò són en Víctor Buxareu i la canalla. La descendència està constituïda per quatre nois: el més gran té deu anys, i el més petit tres i mig. Llurs noms, per ordre de grans a petits, són: Josep, Víctor, Lluís i Ramon.
|
[
"Sobre qui ja no vol parlar el narrador?",
"A qui introdueix?",
"De quina manera desitja parlar d’ella?",
"Com es diu?",
"I com és físicament?",
"És guapa?",
"Què no mostra mai?",
"Quina sensació es té quan se l’aborda per primera vegada?",
"A quina contradicció de la seva personalitat fa referència el text?",
"I quina afegeix tot seguit?",
"Quina edat té la Lluïseta?",
"Com es diu la senyora Buxareu?",
"Qui destaca, dins de la família?",
"Com es diuen els més joves?",
"Quin d’ells és el menor dels germans?"
] |
{
"answer_end": [
29,
77,
164,
287,
328,
341,
517,
609,
726,
826,
890,
948,
1175,
1353,
1353
],
"answer_start": [
0,
33,
79,
256,
289,
330,
482,
519,
611,
728,
860,
892,
1113,
1177,
1279
],
"input_text": [
"Sobre la senyora Buxareu.",
"A la germana d'en Víctor.",
"Amb una absoluta fredor.",
"Lluïseta.",
"És bruna, petita i té una cara simpàtica.",
"No.",
"La seva animeta.",
"Un no sap ben bé amb qui se les heu.",
"A què tan aviat diu una cosa atinada i graciosa, com es despenja amb una lletania de consideracions enfavades i ridícoles.",
"Que tan aviat fa un gest de flexible llibertat, com s'encongeix en una hipòcrita virtut de col·legiala.",
"Divuit anys.",
"Maria de la Mercè.",
"En Víctor Buxareu i la canalla.",
"Josep, Víctor, Lluís i Ramon.",
"Ramon."
]
}
|
books
|
Don Eudald, l'home dels prejudicis i respectes humans qui per accidens, és a dir, quan era en benefici de les bones idees (les pròpies), professava les teories de què el fi justifica els medis, que pecat amagat és mig perdonat i allò de peor es meneallo; qui es lamentava sovint de lo dolent dels temps en què vivim (sobretot quan manen els contraris), encomiant la necessitat d'aplegar-se totes les persones de bé entorn d'un bon govern (el propi) per a extirpar tanta corrupció, mes sense fressa (no fos cas que s'alterés l'ordre), sense escàndol (perquè, de certes coses que com més se remenen més puden, no convé que el vulgo se n'enteri masa), tot sempre amb el degut respecte als drets adquirits, als fets consumats, perquè les lleis no han de mirar mai enrera, sempre aprofitant lo que bonament se puga, per allò de interim gaudeamus, etc., etc. (teories mamades i interpretades del diari que per aquells temps es cuidava de pasturar les ramades de l'infinitus numerus per les sempre delitoses margenades dels grans egoismes socials), es manifestava girat com una mitja, fent de mal sentir-li contar lo que sabia dels polítics de sa coneixença, d'aquells mateixos que havia rebut i obsequiat en sa pròpia casa, acceptant-ne les engrunes de favor que li feien.
Tocat del sentiment de la ingenuïtat o de l'esperit de la confessió en aquell sobretaula memorable, don Eudald buidava secrets que no havia tret mai a la llum del sol. Llavors s'aclarí aquell misteri que embolcallava el ràpid periode de sa diputació a Corts, del qual no parlava mai, amb estranyesa dels que coneixien son caràcter vanitós. Sembla que alguns companys de diputació li conegueren prompte la flaca de la vanitat i la curtedat de gambals (això no ho deia ell; ho deduïen els oients), i prenent-lo per primo, com ells diuen, li envestiren la bossa desconsideradament, comprometent-lo per fortes sumes. Sa fama de ricatxo tonto es degué estendre tant, que arribaren a atuïr-lo. Fins contava que s'havia vist assaltat pels corredors del Congrés, ni més ni menys que quan se les havia amb els timadors del moll de Barcelona. Però, així com aquests no li feien gran por perquè sabia que els municipals els agafaven, als del Congrés els temia; perquè els empleats se'ls hi llevaven la gorra i per no desplaure'ls es deixava saquejar.
-Tu tenies raó! (es complavia ja en tutejar al seu futur gendre). Tu tenies raó a l'assegurar que de polític verdaderament honrat no n'hi ha cap. El més inofensiu (com jo per exemple) és culpable de complicitat amb els verdaders criminals als quals obeeix, defensa, vota i se'n serveix, o, quan menys, oculta explícita o tàcitament.
Tot això no ho aprenc ara, perquè quan tu ho asseguraves jo ho reconeixia interiorment, però creia que s'havia d'ocultar per conveniència i per a evitar un mal major. Lo que he après ara és el valor necessari per a publicar-ho i confessar mon tant de culpa. Quan convingui ja en treuré de caretes; però començo per treure'm la meva, prometent formal esmena. D'aquí endavant no tinc de callar-me'n cap: al pa pa i al vi vi i qui no li agradi que ho deixi. Entre tantes coses com tinc d'agrair-te, una d'elles, la unió del poble, l'hem de conservar a tot preu, per a defensar-nos dels polítics enc que sigui a escopetades.
|
[
"Quins postulats defensava don Eudald?",
"Per què es mostrava afligit?",
"Què calia, segons ell?",
"Era una persona cridanera?",
"Per quina raó?",
"Criticava a l'esquena els seus coneguts?",
"Com es trobava en aquella ocasió don Eudald?",
"En quin context?",
"Sobre quina època de la seva vida va parlar?",
"Quina reputació es va guanyar, allà?",
"Amb qui afirmaven que s’havia trobat?",
"Don Eudald tenia fe en la classe política?",
"Va assegurar que, a partir d’aquell moment, parlaria amb claredat?",
"Què volia preservar?"
] |
{
"answer_end": [
253,
315,
437,
647,
647,
1216,
1365,
1365,
1524,
1904,
2098,
2451,
3093,
3197
],
"answer_start": [
137,
259,
353,
485,
485,
1090,
1267,
1335,
1435,
1880,
2047,
2405,
2998,
3149
],
"input_text": [
"Què el fi justifica els medis, que pecat amagat és mig perdonat i allò de peor es meneallo.",
"Per lo dolent dels temps en què vivim.",
"Aplegar-se totes les persones de bé entorn d'un bon govern.",
"No.",
"Perquè, de certes coses que com més se remenen més puden, no convé que el vulgo se n'enteri masa.",
"Sí.",
"Tocat del sentiment de la ingenuïtat o de l'esperit de la confessió.",
"En aquell sobretaula memorable.",
"Sobre el ràpid periode de sa diputació a Corts.",
"La de ricatxo tonto.",
"Amb els timadors del moll de Barcelona.",
"No.",
"Sí.",
"La unió del poble."
]
}
|
vilaweb
|
La premi Nobel de la Pau Jody Williams ha denunciat que el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol posa en perill drets humans. Williams ha assistit avui a la sessió del judici i ha alertat que s'estan criminalitzant manifestacions pacífiques i la llibertat d'expressió. La nord-americana també ha defensat el ‘dret de la gent a donar la seva opinió sobre el seu futur' i ha dit no acceptar-ho és ‘matar un dret humà'. Williams ha criticat la ‘por' de l'estat espanyol al diàleg amb Catalunya i ha dit que la manera de respondre a un ‘problema polític' no pot ser a través de la justícia. ‘Se'm fa una farsa', ha dit. Sobre la vista oral, ha denunciat que agents de la policia espanyola manteixen i ha lamentat que el tribunal no permeti contrastar amb vídeos els seus testimonis durant els interrogatoris. Williams va ser premiada amb el Nobel de la Pau el 1997 per la seva lluita contra les mines antipersones. És presidenta de l'organització Nobel Women's Initiative formada per sis dones Nobel de la Pau. Va signar el manifest ‘Let Catalan Votes'. Per aquest motiu, la defensa de Jordi Cuixart va demanar-la com a testimoni al judici de l'1-O però el tribunal va rebutjar-la i també és un dels motius pels quals ara Williams ha volgut assistir al judici. En una atenció als mitjans a les portes del Suprem, Williams ha qüestionat que es pugui parlar de ‘justícia' i ha dit que sent ‘tristesa' per la situació. ‘Crec que la cosa més important d'un govern és promoure i donar suport als drets humans de la seva gent', ha defensat, i ha acusat l'estat espanyol d'estar més preocupat per la unitat territorial. La premi Nobel de la Pau ha alertat del perill per a la resta de ciutadans de l'estat que es posin en qüestió drets fonamentals com el de manifestació o d'expressió i ha avisat que és una tendència que s'està donant a la resta del món. Williams ha citat el cas de Mèxic, Hondures o Ucraïna. També ha criticat la presó preventiva dels acusats per rebel·lió al Suprem i ha lamentat que empresonant-los, el tribunal ja els presenta com a culpables. La nord-americana no va presenciar l'1-O però ha explicat que ha seguit de prop el procés català.
|
[
"Qui és Jody Williams?",
"Què ha posat de manifest?",
"De què ha advertit?",
"Considera que Espanya tem el fet de debatre amb Catalunya?",
"Qui està enganyant?",
"Williams ha firmat un escrit de reivindicació?",
"Com es diu aquest?",
"Quina conseqüència va tenir aquest acte de Williams?",
"Es va acceptar això?",
"A Williams l’afligeix el que està passant?",
"Quina és la funció principal d’un govern, segons ella?",
"I quina fixació té el govern d’Espanya, en canvi?",
"Què és un risc, segons ella?",
"En quins països està passant?",
"Williams va veure en primera persona els fets de l’1 d’octubre?"
] |
{
"answer_end": [
38,
138,
281,
504,
708,
1062,
1062,
1158,
1190,
1424,
1529,
1621,
1787,
1912,
2109
],
"answer_start": [
0,
39,
191,
431,
651,
1021,
1021,
1064,
1159,
1382,
1427,
1547,
1648,
1790,
2069
],
"input_text": [
"Una premi Nobel de la Pau.",
"Que el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol posa en perill drets humans.",
"Que s'estan criminalitzant manifestacions pacífiques i la llibertat d'expressió.",
"Sí.",
"Els agents de la policia espanyola.",
"Sí.",
"Let Catalan Votes.",
"La defensa de Jordi Cuixart va demanar-la com a testimoni al judici de l'1-O.",
"No.",
"Sí.",
"Promoure i donar suport als drets humans de la seva gent.",
"La unitat territorial.",
"Que es posin en qüestió drets fonamentals com el de manifestació o d'expressió.",
"A Mèxic, Hondures o Ucraïna.",
"No."
]
}
|
mitologia
|
La mitologia europea o folklore europeu es refereix al folklore del continent europeu, especialment estudiat d'una manera comparativa. Òbviament, no existeix una únca cultura europea, però no obstant, la història comuna de cristiandat durant l'edat mitjana i l'Edat moderna ha resultat en que diverses tradicions siguin compartides entre les cultures ètniques o regionals d'Europa. Se sol utilitzar la concepció més ampla de mitologia indoeuropea.
Això concerneix notablement les tradicions comunes basades en la mitologia cristiana, com els aspectes més comuns del Nadal,, els regals de Nadal, o costums associats al Dia de les Ànimes.
A més a més, hi ha diversos gestos i pràctiques apotropaiques trobades en parts grans d'Europa, com picar fusta (o ferro) o creuar els dits.
La cultura de l'Antiguitat clàssica, incloent-hi la mitologia, la religió hel·lena i els cultes màgics van influir en gran manera durant l'etapa formativa del cristianisme, i es pot trobar com a substrat en les tradicions de tots els territoris anteriorment colonitzats per l'Imperi Romà, i per extensió en aquells territoris que van adoptar el cristianisme durant l'edat mitjana. Això inclou tot Europa, gran part de l'Orient Mitjà i Àfrica del nord. Aquestes tradicions heretades de les creences populars de l'època romana s'anaren fusionant amb les tradicions locals, molt notablement amb les germàniques, celtes i eslaves. Moltes tradicions populars s'originaren també per contacte amb el món islàmic, sobretot als Balcans i a la Península Ibèrica, que van ser governats durant molt de temps per imperis islàmics. El resultat d'aquest contacte cultural és visible per exemple a la tradició del Morris dance a Anglaterra, una adaptació dels balls "moros" del període medieval.
El resultat foren les tradicions europees (relacionades però regionalment diferenciades) que existiren fins als inicis de l'Edat moderna.
A l'edat mitjana, Saxo Grammaticus va escriure a la Gesta Danorum que "als temps antics tres tipus de mags":
Segons Saxo G. els hòmens de les èpoques anteriors (com els antics romans i els nòrdics) al triomf dels cristianisme creien en falsos déus que consistien en éssers d'aquests tres llinatges.
Al pròleg de l'Edda prosaica, Snorri Sturluson, també presenta una història universal.
Les característiques comunes s'han tractat d'explicar afirmant que la coincidència entre els mites grecs, nòrdics i el bramanisme ve d'un origen comú: la mitologia de les creences religioses dels aris. Aquesta explicació fou refutada al provar-se que la mitologia grega copia la semítica, concretament la mesopotàmica.
Les característiques parcialment en comú entre alguns pobles s'expliquen per "un culte comú en un període que visqueren junts".
Les característiques generals són:
|
[
"De quina altra manera ens podem referir a la mitologia europea?",
"Què és?",
"Què cohesiona les diferents cultures d’Europa?",
"Què s’engloba dins de la noció de mitologia europea?",
"I quines coses més?",
"Com per exemple?",
"Quins elements van impregnar en els seus inicis la religió cristiana?",
"Amb què es va barrejar el folklore romà?",
"Quina pràctica va inspirar el llegat musulmà a Anglaterra?",
"Quina obra va publicar Saxo Grammaticus?",
"Què s'hi explica?",
"Com es va justificar l’existència de trets compartits a les diferents cultures europees?",
"Aquesta teoria s’ha mantingut al llarg del temps?",
"Per què?",
"Quina és ara la creença?"
] |
{
"answer_end": [
40,
86,
381,
636,
732,
777,
950,
1348,
1757,
1962,
2194,
2483,
2516,
2600,
2728
],
"answer_start": [
0,
41,
202,
449,
638,
666,
779,
1265,
1597,
1915,
2006,
2283,
2485,
2504,
2602
],
"input_text": [
"Com a folklore europeu.",
"El folklore del continent europeu.",
"La història comuna de cristiandat durant l'edat mitjana i l'Edat moderna.",
"Les tradicions comunes basades en la mitologia cristiana, com els aspectes més comuns del Nadal, els regals de Nadal, o costums associats al Dia de les Ànimes.",
"Diversos gestos i pràctiques apotropaiques trobades en parts grans d'Europa.",
"Picar fusta (o ferro) o creuar els dits.",
"La cultura de l'Antiguitat clàssica, incloent-hi la mitologia, la religió hel·lena i els cultes màgics.",
"Amb les tradicions locals.",
"La tradició del Morris dance.",
"La Gesta Danorum.",
"Que els hòmens de les èpoques anteriors (com els antics romans i els nòrdics) al triomf dels cristianisme creien en falsos déus que consistien en éssers de tres llinatges.",
"Per un origen comú: la mitologia de les creences religioses dels aris.",
"No.",
"Perquè va provar-se que la mitologia grega copia la semítica, concretament la mesopotàmica.",
"Que les característiques parcialment en comú entre alguns pobles s'expliquen per un culte comú en un període que visqueren junts."
]
}
|
books
|
La porta forana era oberta i vaig veure el carrer atapeït d'una gentada macilent i resadora, que repetia de baix en baix: Miserere, miserere nobis.
Les dones anaven amb caputxes o mantellines com en dies de jubileu, i no hi havia mà, que no aguantés uns rosaris, un Sant Crist o algun altre objecte de devoció. Fins i tot hi havia qui portava una d'aquelles piques d'aigua beneita, que solen posar-se a les capçaleres dels llits. Se comprenia que, despertats d'un surt, alguns d'aquells infeliços s'havien emparat de la primera cosa santa, que havien trobat, així com un nàufrag s'arrapa a la primera taula, que troba entre les ones. Què havia esdevingut, doncs? I a on eren els de la meva família?.. Segurament haurien baixat abans que jo i s'haurien unit a la corrua de gent, que anava passant continuament. Serien ja més endavant, qui sap a on.
Que fer?… Vaig agregar-me als passants i vaig seguir el llur corrent enllà, enllà… La corrua caminava lentament, però sens aturar-se mai. Els que s'aturaven a trucar a les cases eren uns, que semblava que exercissin un càrrec especial, i anaven paramentats a estil d'arregladors de processó de Setmana Santa, amb sengles vestes negres encucurullades i empunyant uns llargs bordons. A on ens adreçavem? Què temíem? Què ens proposavem? Vaig preguntar-ho tímidament als meus companys d'ocasió i no em responien per a no interrompre el res. A l'últim, quan jo callava ja, una dona em va dir ràpidament: -Que no ho veus? Recorrem la ciutat i avisem els veïns perque s'ajuntin a la professó del Sant Confort d'Agonia.
|
[
"A través d’on va mirar, el protagonista?",
"Què va descobrir a l’altra banda?",
"Com vestien les senyores?",
"I què sostenien?",
"Com es refereix el protagonista als qui componien la processó?",
"Per qui es preguntà?",
"I què es va respondre a ell mateix?",
"Per tant, on suposava que eren?",
"Hi havia algú que interrompés la marxa?",
"Qui?",
"Com anaven mudats?",
"El protagonista coneixia el propòsit de la processó?",
"El va qüestionar?",
"Què li va respondre una senyora?"
] |
{
"answer_end": [
57,
57,
191,
309,
557,
698,
776,
832,
1013,
1082,
1155,
1281,
1328,
1558
],
"answer_start": [
0,
29,
148,
218,
470,
663,
701,
810,
986,
986,
1086,
1230,
1282,
1416
],
"input_text": [
"De la porta forana.",
"El carrer atapeït.",
"Amb caputxes o mantellines.",
"Uns rosaris, un Sant Crist o algun altre objecte de devoció.",
"Com a infeliços.",
"Per la seva família.",
"Que segurament haurien baixat abans que jo i s'haurien unit a la corrua de gent.",
"Més endavant.",
"Sí.",
"Uns, que semblava que exercissin un càrrec especial.",
"A estil d'arregladors de processó de Setmana Santa.",
"No.",
"Sí.",
"Que recorrien la ciutat i avisaven els veïns perque s'ajuntessin a la professó del Sant Confort d'Agonia."
]
}
|
vilaweb
|
Podem no ha inclòs la proposta de convocar un referèndum vinculant a Catalunya en el seu programa electoral per a les eleccions espanyoles del 20-D. Això es pot comprovar en el document programàtic que s'ha penjat a la pàgina web del partit. Al document hi ha un apartat dedicat al dret de decidir, que parla d'obrir ‘un ampli debat ciutadà sobre el reconeixement i les formes d'exercici del dret de decidir en el marc del debat sobre el canvi constitucional'. I afegeix: ‘Reconeixerem constitucionalment la naturalesa plurinacional d'Espanya, com també assegurarem el dret dels governs autonòmics a fer consultes a la ciutadania sobre l'encaix territorial del país.' Així mateix, parla de recuperar ‘el respecte com a fonament bàsic de les relacions entre els governs i els parlaments de tots els nivells territorials' de l'estat espanyol. Però no s'esmenta en cap moment la proposta de convocar un referèndum perquè els ciutadans de Catalunya decideixin el seu futur. Simplement, es limita a dir que impulsarà ‘un procés de canvi constitucional orientat a resoldre, entre més, els problemes d'estructuració territorial de l'estat' i que avaluarà i debatrà les experiències del Regne Unit i el Canadà. Les paraules de Pablo Iglesias sobre el referèndum El líder de Podem i cap de llista del partit a les eleccions espanyoles, Pablo Iglesias, va assegurar després del 27-S que permetria la convocatòria d'un referèndum a Catalunya. Ho va dir en el cara a cara amb Albert Rivera a La Sexta: ‘A mi no em fa gens de por, la democràcia. No vull que Catalunya se'n vagi d'Espanya. Però nosaltres ens comprometem no únicament a permetre el referèndum sinó a promocionar-lo, i demanarem al referèndum el sí a construir un projecte comú i que Catalunya continuï com una nació dins Espanya. Seduir-los no és prohibir-los de votar i dir-los que trencaran Espanya, sinó dir-los “voteu”. I qualsevol referèndum és vinculant. Després ja veurem com es pot articular això constitucionalment. Però no tinc gens de por que els catalans votin', va reblar. Vegeu el vídeo d'aquest cara a cara amb Albert Rivera:
|
[
"De quin partit polític parla el text?",
"Què se'n diu, d'aquest?",
"On es pot corroborar, aquesta informació?",
"Quina secció de l’escrit es destaca?",
"Què afirmen que garantiran?",
"I què reprendran?",
"Es posa sobre la taula la possibilitat de fer una consulta?",
"Qui és Pablo Iglesias?",
"Quan es va pronunciar?",
"On vol celebrar una votació?",
"A qui li ho va dir?",
"Està temorós?",
"Què sol·licita?",
"Quina característica comparteixen tots els referèndums?",
"I quina tasca delega per al futur?"
] |
{
"answer_end": [
107,
147,
240,
297,
665,
839,
910,
1341,
1372,
1430,
1488,
1531,
1780,
1911,
1975
],
"answer_start": [
0,
0,
149,
242,
554,
690,
846,
1254,
1343,
1327,
1432,
1491,
1670,
1878,
1913
],
"input_text": [
"De Podem.",
"Que no ha inclòs la proposta de convocar un referèndum vinculant a Catalunya en el seu programa electoral per a les eleccions espanyoles del 20-D.",
"En el document programàtic que s'ha penjat a la pàgina web del partit.",
"Un apartat dedicat al dret de decidir.",
"El dret dels governs autonòmics a fer consultes a la ciutadania sobre l'encaix territorial del país.",
"El respecte com a fonament bàsic de les relacions entre els governs i els parlaments de tots els nivells territorials de l'estat espanyol.",
"No.",
"El líder de Podem i cap de llista del partit a les eleccions espanyoles.",
"Després del 27-S.",
"A Catalunya.",
"A Albert Rivera.",
"No.",
"El sí a construir un projecte comú i que Catalunya continuï com una nació dins Espanya.",
"Que són vinculants.",
"La de veure com es pot articular això constitucionalment."
]
}
|
bios
|
Abigail Garrido Tinta (1962) és una mestra i política catalana, i alcaldessa de Sant Pere de Ribes des del 2015.
Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya, s'inicià en el govern municipal com a regidora de l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes l'any 1999, havent exercit des d'aquell moment diversos càrrecs amb responsabilitats de govern, durant els mandats del PSC a les diferents legislatures en què governà. Des d'aleshores, ha ocupat diversos càrrecs al govern municipal, al Consell Comarcal, i al mateix Partit dels Socialistes. Així, ocupà el càrrec de primera tinent d'alcalde i regidora de Via Pública, Educació, Participació Ciutadana i Edificis Municipals de l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes. També ocupà la secretària de Comunicació de l'Agrupació del PSC de Sant Pere de Ribes a partir de l'any 2008, i fou secretària adjunta de Política Municipal de la Federació Alt Penedès i Garraf dels socialistes. També fou consellera de Comunicació, Participació Ciutadana i Cooperació Internacional del Consell Comarcal del Garraf. D'aquesta manera, anà perfilant-se, progressivament, per al càrrec d'alcaldessa de Sant Pere de Ribes.
Abigail Garrido aconseguir guanyar les eleccions municipals del juny del 2015, al capdavant del PSC, i fou investida alcaldessa de Sant Pere de Ribes amb el vot dels set regidors del grup municipal del Partit dels Socialistes, que tornà a l'alcaldia dos anys després que el socialista Josep Antoni Blanco i Abad la perdés havent-la ocupat durant diverses legislatures.
El juny del 2019 Garrido revalidà el seu mandat com a alcaldessa de Sant Pere de Ribes, després d'una nova victòria socialista en les eleccions del 26 de maig del 2019, aconseguint aquesta vegada una majoria absoluta, obtenint un total de 12 regidors i regidores. Des de l'agost del 2019 Abigail Garrido també es convertí en presidenta del Consell Comarcal del Garraf.
|
[
"Qui és Abigail Garrido?",
"De quin poble és batllessa?",
"A quina agrupació política està afiliada?",
"Quan va començar a treballar per al govern del seu municipi?",
"Amb quin càrrec?",
"En quins òrgans ha treballat, des d’aquell moment?",
"De quina secció va ser consellera, al govern municipal?",
"I a escala comarcal?",
"Aquestes experiències la van anar encaminant per a la posició de batllesa?",
"Quan va obtenir aquest càrrec?",
"El seu partit ja havia liderat el govern municipal amb anterioritat?",
"Qui l’havia encapçalat?",
"Quin any va reprendre el seu càrrec de batllessa, Garrido?",
"Amb quin resultat a les votacions?",
"Amb quin altre càrrec ho va compaginar?"
] |
{
"answer_end": [
62,
98,
162,
259,
210,
538,
709,
1041,
1144,
1295,
1513,
1513,
1601,
1731,
1882
],
"answer_start": [
0,
66,
113,
164,
164,
417,
592,
923,
1043,
1146,
1329,
1405,
1515,
1684,
1779
],
"input_text": [
"Una mestra i política catalana",
"De Sant Pere de Ribes.",
"Al Partit dels Socialistes de Catalunya.",
"El 1999.",
"El de regidora.",
"Al govern municipal, al Consell Comarcal, i al mateix Partit dels Socialistes.",
"De Via Pública, Educació, Participació Ciutadana i Edificis Municipals.",
"De Comunicació, Participació Ciutadana i Cooperació Internacional.",
"Sí.",
"El juny del 2015.",
"Sí.",
"Josep Antoni Blanco i Abad.",
"El juny del 2019.",
"Amb majoria absoluta.",
"El de presidenta del Consell Comarcal del Garraf."
]
}
|
bios
|
Maria Luz Terrada Ferrandis (València, 5 de març de 1933) és una destacada investigadora valenciana, historiadora de la ciència i la bibliometria, i introductora a Espanya de la ensenyança universitària de la Documentació mèdica.
Nascuda a la ciutat de València, va estudiar Medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de València (1951-1957), obtenint el títol de doctora amb premi extraordinari el 1973. Des de 1963 es va dedicar a la Documentació Mèdica, especialitat per la qual va començar a interessar-se a causa dels problemes informatius plantejats pels seus treballs histopatològics i l'elevat nivell de la nova especialitat detectat en l'Alemanya dels anys seixanta. Va ampliar la seva formació al Centre de Documentation del CNRS de París (1972). Va ser professora ajudant (1963-1972), professora adjunta (1972-1975), investigadora contractada del CSIC (1975-1976) i professora agregada (1977-1983), ha estat catedràtica numerària de Documentació Mèdica a la Facultat de Medicina de València des de 1983 fins a la seva jubilació el 1998. Des de març de 1991 ha estat acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Medicina de la Comunitat Valenciana.
Terrada Ferrandis va introduir a Espanya l'ensenyament universitari de la Documentació Mèdica com a assignatura de la llicenciatura de Medicina, des de 1963, com cursos monogràfics i programa de Doctorat i com a especialitat des de l'any 1987.
Després de la seva jubilació, va fundar el Centre d'Informació per a la Salut de l'Alt Palància (2000), en col·laboració amb el també destacat historiador de la ciència José María López Piñero (1933-2010), amb el qual ha estat casada.
Ha publicat, sola o en col·laboració amb altres autors, 42 llibres, 15 capítols de llibre, 69 articles de revista i 139 volums de repertoris; i ha dirigit 26 tesis de doctorat i 18 de llicenciatura. Des de 1963, ha pronunciat diverses conferències inaugurals i de clausura, així com ponències a petició dels organitzadors de congressos científics espanyols i internacionals.
El 2014 se li va atorgar el Premi Lluís Guarner, per la seva tasca com a rellevant investigadora i introductora a Espanya de l'ensenyament universitari de la Documentació Mèdica, destacant la seva "importància cabdal en la posada en marxa i difusió de la Documentació i Informació Científica a l'estat espanyol gràcies a les seves connexions amb institucions internacionals i els seus treballs pioners en el camp de la bibliometria". Entre les condecoracions i premis rebuts figuren, també, l'Orde Civil d'Alfons X el Savi, la Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural, Medalla del Consell Valencià de Cultura i la Filla Predilecta de la Ciutat de València.
|
[
"D’on és la Maria Luz Terrada Ferrandis?",
"Quan va néixer?",
"Qui és?",
"Sobre què ha fet recerca?",
"On es va formar?",
"En quina disciplina es va centrar l’any 1963?",
"Per què?",
"A quina institució estrangera va continuar els seus estudis?",
"Quins càrrecs va tenir a partir de llavors?",
"Què va aportar al seu país natal, en l’àmbit acadèmic?",
"Què va fer el 2000?",
"És autora?",
"De quants llibres?",
"Quina distinció va rebre el 2014?",
"Quines altres menciona el text?"
] |
{
"answer_end": [
57,
57,
145,
145,
339,
465,
684,
758,
1011,
1261,
1514,
1787,
1713,
2069,
2693
],
"answer_start": [
0,
0,
58,
65,
263,
415,
467,
686,
767,
1168,
1442,
1647,
1647,
2022,
2456
],
"input_text": [
"De València.",
"El 5 de març de 1933.",
"Una destacada investigadora.",
"Sobre historia de la ciència i la bibliometria.",
"A la Facultat de Medicina de la Universitat de València.",
"En Documentació Mèdica.",
"Pels problemes informatius plantejats pels seus treballs histopatològics i l'elevat nivell de la nova especialitat detectat en l'Alemanya dels anys seixanta.",
"Al Centre de Documentation del CNRS de París.",
"El de professora ajudant, professora adjunta, investigadora contractada del CSIC, professora agregada i catedràtica numerària de Documentació Mèdica a la Facultat de Medicina de València.",
"Que va introduir a Espanya l'ensenyament universitari de la Documentació Mèdica.",
"Fundar el Centre d'Informació per a la Salut de l'Alt Palància.",
"Sí.",
"42.",
"El Premi Lluís Guarner.",
"L'Orde Civil d'Alfons X el Savi, la Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural, Medalla del Consell Valencià de Cultura i la Filla Predilecta de la Ciutat de València."
]
}
|
books
|
El primer xiscle d'oreneta, fresc i vibrant com una ratxa de matinada, va entrar a dins de la cort.
Clarejava; a dalt del mur, prop de les vigues hi havia una finestreta, com un ull obert a l'immensitat, per on es filtrava un tel de claror somorta, d'una claror cansada, que s'esbandia en polsina blanquinosa cap al fons. I allà moria, aclarint dèbilment les cantelludes anques dels bous, partides per aquelles cues llargues… llargues… tantost caigudes i immòvils, tantost cargolant-se com cucs enormes, ara sobre una anca, ara sobre l'altra, per a tornar a caure, totes esteses, mandrosament.
El vailet, l'Andreu, ja era dret. Arquejant-se endarrera, els ulls abotegats, la cara reinflada, s'estirava, s'estirava tant com podia, mentre en un badall immens exhalava tota la nyonya de la son a l'esvair-se. I els bous, tombant el cap, se'l miraven amb sos ullassos fondos, tristos, remugant pausadament…
-Hala, tocassons, que ja es dia!…
L'Andreu s'acabà d'espavilar; cuita-corrents va desfermar els bous, entortolligant-los-hi els ronsals entre les banyes; va treure el parpal que estrebava la porta… I un glop de calma serena, un tros d'immensitat, plena de l'aire de matinada, s'agambolà cap a dins. I com portada per son ambient de calma, l'Andreu va veure al mig d'una era grandiosa la silueta d'una dona jove, molt jove, nua de peus i cames, els braços arremangats, escampant grapats de blat-de-moro entre aixelabrada aviram.
Fou un moment; des de la fosca de la cort, el vailet la va veure a plena llum, tota rossa de celístia, com una d'aquelles visions que creuen a voltes pel cel de l'ànima, a flor de cervell… De seguida l'esborrà la massa enorme d'un bou, passant pel buit de la porta, com una força morta, pesada… irresistible…
-Quina hora és, Maria?- li preguntà a l'eixir, tot allarat…
-Quatre hores han caigut estones ha!…
I les veus es perdien en l'espai immens, com ofegades… Des de la porta de la cort, sols es veia aquella era, llarga… estesa… Després un buit enorme, una immensitat d'aire i cel, sospesos a plom, fins allà baix, al lluny de tot, on blavejaven esbarcenats els cims més alts d'una serra… I del fons d'aquell buit se'n alçava poc a poc una boira espessa, tèbia i humida, que escampava un baf de terra en la solemne quietud de la matinada, sense un alè d'aire, calma i fonda.
|
[
"Qui va proferir un so?",
"Des d’on es va sentir?",
"Era l’albada?",
"Quin altre animal s’esmenta al text?",
"Com es deia el protagonista del text?",
"S’acabava de despertar?",
"Què va fer després amb els braus?",
"I què va albirar un cop va haver sortit a l’exterior?",
"Amb quina acció s’ocupava la noia?",
"Semblava que l’estigués imaginant?",
"Què va interrompre la imatge?",
"A qui es va dirigir el noi, a continuació?",
"Per què?",
"En la distància es podia distingir una muntanya?",
"Feia un dia clar?"
] |
{
"answer_end": [
26,
98,
109,
387,
613,
804,
1055,
1313,
1429,
1618,
1665,
1798,
1798,
2121,
2271
],
"answer_start": [
0,
0,
100,
355,
594,
594,
967,
1242,
1371,
1484,
1620,
1740,
1740,
2049,
2148
],
"input_text": [
"Una oreneta.",
"Des de dins la cort.",
"Sí.",
"El bou.",
"Andreu.",
"Sí.",
"Va desfermar-los, entortolligant-los els ronsals entre les banyes.",
"La silueta d'una dona jove.",
"Escampava grapats de blat-de-moro entre aixelabrada aviram.",
"Sí.",
"La massa enorme d'un bou.",
"A la Maria.",
"Per preguntar-li quina hora era.",
"Sí.",
"No."
]
}
|
mitologia
|
Fineu (en grec antic Фινεύς Fineus) fou un rei de Tràcia segons la mitologia grega. Algunes tradicions el fan fill de Posidó, o bé de Fènix.
La seva llegenda presenta nombroses variants. La més coneguda diu que Fineu posseïa dots d'endeví, i va preferir viure molts anys a canvi dels seus ulls, i per això s'havia tornat cec, i el Sol, indignat, li havia enviat les Harpies, uns genis alats que el turmentaven de moltes maneres, robant-li els aliments o embrutant-los quan volia menjar. El seu càstig tenia també una altra explicació: abusant dels seu dots d'endeví, va revelar als homes les intencions dels déus. També es deia que havia indicat a Frixos el camí de la Còlquida, i als fills de Frixos la ruta que els havia de conduir cap a Grècia, fent caure damunt seu, així la còlera dels déus.
Quan els argonautes van sortir d'expedició cap a la Còlquida van anar a demanar indicacions a Fineu sobre el camí que havien de seguir. Fineu va dir que els ajudaria, però només si l'alliberaven de les Harpies. Els dos fills de Bòreas, Càlais i Zetes, van perseguir els monstres i els van matar.
Una altra llegenda, independent de l'anterior, diu que es casà amb Cleòpatra, filla de Bòreas, i tingué dos fills, Plexip i Pandíon. Més endavant, però, la repudià per casar-se amb Idea, la filla de Dàrdan. Però Idea, gelosa dels seus fillastres, els acusà d'haver-la volgut forçar. Fineu, creient la seva paraula, els va treure els ulls. Quan els argonautes van ser a la cort de Fineu, els fills de Bòreas i germans de Cleòpatra van venjar-se d'ell cegant-lo. Mentrestant Asclepi va tornar la vista als nois, i per això Zeus el va castigar fulminant-lo amb el llamp.
|
[
"Qui era Fineu?",
"I qui es creu que podria haver estat el seu pare?",
"Quins poders s’han associat amb aquest personatge?",
"Per quina raó era invident?",
"Hèlios el va punir per aquesta decisió?",
"Com?",
"Quina altra teoria existeix sobre la causa de la seva pena?",
"I en últim lloc?",
"Algú el va salvar?",
"Qui?",
"Amb qui es va casar, segons un relat alternatiu?",
"Per què la va abandonar més tard?",
"A qui va incriminar Idea?",
"Com es va venjar Fineu?",
"Aquesta història també explica com Fineu va esdevenir invident?"
] |
{
"answer_end": [
82,
139,
238,
324,
427,
485,
612,
795,
1091,
1091,
1186,
1278,
1374,
1430,
1552
],
"answer_start": [
0,
84,
187,
242,
297,
346,
487,
614,
933,
1008,
1093,
1226,
1305,
1376,
1376
],
"input_text": [
"Un rei de Tràcia segons la mitologia grega.",
"Posidó o Fènix.",
"Els dots d'endeví.",
"Perquè va preferir viure molts anys a canvi dels seus ulls.",
"Sí.",
"Li va enviar les Harpies, uns genis alats que el turmentaven de moltes maneres, robant-li els aliments o embrutant-los quan volia menjar.",
"Que, abusant dels seu dots d'endeví, va revelar als homes les intencions dels déus.",
"També es deia que havia indicat a Frixos el camí de la Còlquida, i als fills de Frixos la ruta que els havia de conduir cap a Grècia.",
"Sí.",
"Els dos fills de Bòreas, Càlais i Zetes.",
"Amb Cleòpatra, filla de Bòreas.",
"Per casar-se amb Idea.",
"Als seus fillastres.",
"Els va treure els ulls.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Eulàlia Espinet Borràs (Barcelona, 13 d'octubre de 1960 - 18 de gener de 1994), també coneguda com a Lali Espinet o amb el pseudònim d'Andrea Albani, va ser una actriu catalana. Va conèixer el seu major èxit amb les seves dues últimes pel·lícules, El pico (1983) i El pico 2 (1984), ambdues dirigides pel director basc Eloy de la Iglesia i obres destacades del cinema quinqui.
Nascuda al barri d'El Poble-sec, va marxar de casa als quinze anys. Va ser venedora de roba interior, jugadora de bàsquet al Club Juventut Badalona i nedadora abans de debutar al cinema.
Va començar la seva carrera artística fent cinema de destape, treballant el 1980 a la pel·lícula Las alumnas de madame Olga, de José Ramón Larraz, tot i que va ser amb La caliente niña Julieta (1981), del director Ignacio F. Iquino, amb la qual va assolir la fama, car la pel·lícula va ser el major èxit de taquilla d'aquell període. Espinet tornaria a treballar amb Iquino en tres pel·lícules més: La desnuda chica del relax (1981), Jóvenes amiguitas buscan placer (1982) i Esas chicas tan pu... (1982). L'any següent va realitzar una sèrie de cinc pel·lícules amb el director Alfonso Balcázar: Julieta (o Las lesbianas y la caliente niña Julieta), Las viciosas y la menor, Colegialas lesbianas y el placer de pervertir, La ingenua, la lesbiana y el travesti i El marqués, la menor y el travesti. En aquestes obres, de fort contingut eròtic, generalment interpretava papers de lesbiana.
A causa dels prejudicis de la societat (atès que el seu nom estava vinculat a el cinema eròtic) li va costar desenvolupar la seva carrera posterior, abandonant-la el 1984 després d'actuar a El pico i El pico 2, totes dues de gènere quinqui i dirigides per Eloy de la Iglesia. Ambdues pel·lícules van ser notablement exitoses a la dècada del 1980 i gràcies a les què va fer visible el seu talent interpretatiu.
Va estar detinguda i reclosa a la Presó Model de Barcelona per tràfic d'estupefaents. Va morir el dia 18 de gener de 1994 a l'Hospital del Mar de Barcelona a causa d'una meningoencefalitis aguda que li havia provocat el virus de la immunodeficiència humana que produeix la malaltia de la sida.
|
[
"Quan va néixer l’Eulàlia?",
"És viva?",
"Quan va morir?",
"Quins altres noms s’han relacionat amb ella?",
"Qui va ser?",
"A quina edat es va independitzar l’Eulàlia?",
"A què es va dedicar en la seva joventut?",
"De quin gènere eren els films amb què va debutar?",
"Quina d’elles va ser la més reconeguda?",
"Qui n’era l’autor?",
"Va fer més pel·lícules amb ell?",
"Generalment, quin tipus de personatges encarnava?",
"Quan va deixar enrere el cinema?",
"Per quina raó la van arrestar?",
"On va morir?"
] |
{
"answer_end": [
78,
78,
78,
148,
176,
443,
535,
624,
827,
795,
961,
1450,
1622,
1946,
2017
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
80,
150,
410,
445,
564,
711,
732,
898,
1362,
1548,
1862,
1948
],
"input_text": [
"El 13 d'octubre de 1960.",
"No.",
"El 18 de gener de 1994.",
"També era coneguda com a Lali Espinet o amb el pseudònim d'Andrea Albani.",
"Una actriu catalana.",
"Als quinze anys.",
"Va ser venedora de roba interior, jugadora de bàsquet al Club Juventut Badalona i nedadora.",
"Del cinema de destape.",
"La niña caliente Julieta.",
"Ignacio F. Iquino.",
"Sí.",
"Lesbianes.",
"El 1984.",
"Per tràfic d'estupefaents.",
"A l'Hospital del Mar de Barcelona."
]
}
|
bios
|
Maria Glòria Renom i Vallbona (Barcelona, 1947) és una política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la VII, VIII, IX i X legislatures.
Es filla de l'insigne tenor Gaietà Renóm.
Diplomada en magisteri a l'Escola Normal de Magisteri de Barcelona, llicenciada en filosofia i lletres, amb l'especialitat de psicologia, a la Universitat de Barcelona, i llicenciada en filosofia i ciències de l'educació a la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.
Ha estat professora i tutora a l'Escola Pia Balmes de Barcelona durant catorze anys, on va ser responsable del Gabinet de Psicologia durant tres anys. També ha estat col·laboradora amb Rosa Sensat en recerca metodològica de l'aprenentatge de la lectoescriptura, col·laboradora en diagnòstic i teràpia individual i familiar del Gabinet de Psicologia Credeyta per a nens superdotats i col·laboradora en teràpia i rehabilitació individual i familiar del Centre Mèdic de Cardiologia Deicon.
És membre de la Junta de la Federació de Barcelona i de la Confederació d'Associacions de Pares d'Alumnes de les Escoles Cristianes de Catalunya des del 1986, de la qual ha estat presidenta. També és membre del Consell i de la Comissió Permanent del Secretariat de l'Escola Cristiana i col·laboradora del Programa Família-Escola Acció Compartida (FEAC).
Ha publicat el llibre Cent anys d'escultura catalana amb la Càtedra Gaudí de la Facultat d'Arquitectura de Barcelona i una col·lecció de llibres per a l'aprenentatge de la lectoescriptura amb Rosa Sensat.
És fundadora de la coral Canticel i responsable del Concert de Santa Cecília del Districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona i de l'agrupació coral Cors Santa Cecília, integrada per dotze corals de diverses associacions de mares i pares d'alumnes. Ha col·laborat a Ràdio Canal Barcelona (RKB), en uns programes matinals sobre la família i la conciliació; a Ràdio Gràcia, sobre l'educació, i a TV2, en uns programes sobre la sarsuela a Catalunya.
És militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des del 1993 i diputada per la província de Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003, 2006, 2010 i 2012
|
[
"On va néixer la Maria Glòria Renom i Vallbona?",
"Quan?",
"Qui és?",
"Quins càrrecs ha tingut?",
"Què va estudiar?",
"A quines acadèmies?",
"On ha impartit classe?",
"Quin altre càrrec va tenir-hi, allà?",
"De quines agrupacions forma part?",
"És autora?",
"De quina obra?",
"La Maria està vinculada amb el món de la música?",
"Apareix als mitjans de comunicació, també?",
"Quins?",
"A quin partit està afiliada?"
] |
{
"answer_end": [
47,
47,
72,
145,
467,
356,
532,
619,
1301,
1513,
1426,
1683,
1913,
1913,
2015
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
74,
189,
189,
469,
469,
956,
1310,
1310,
1515,
1765,
1765,
1963
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"El 1947.",
"Una política catalana.",
"Va ser diputada al Parlament de Catalunya en la VII, VIII, IX i X legislatures.",
"Magisteri, filosofia i lletres i filosofia i ciències de l'educació.",
"A l'Escola Normal de Magisteri de Barcelona i a la Universitat de Barcelona.",
"A l'Escola Pia Balmes de Barcelona.",
"La de responsable del Gabinet de Psicologia durant tres anys.",
"De la Junta de la Federació de Barcelona, de la Confederació d'Associacions de Pares d'Alumnes de les Escoles Cristianes de Catalunya i del Consell i de la Comissió Permanent del Secretariat de l'Escola Cristiana.",
"Sí.",
"Del llibre Cent anys d'escultura catalana amb la Càtedra Gaudí de la Facultat d'Arquitectura de Barcelona.",
"Sí.",
"Sí.",
"A Ràdio Canal Barcelona, a Ràdio Gràcia i a TV2.",
"A Convergència Democràtica de Catalunya."
]
}
|
vilaweb
|
La reunió de la mesa del parlament que es farà demà no tractarà de la reforma de la llei de presidència que demana JxCat per a incloure el supòsit d'una investidura no presencial del candidat a presidir la Generalitat. La proposta no ha estat inclosa en l'ordre del dia. El grup de Carles Puigdemont va registrar divendres tot sol la proposta per a reformar dos articles de la llei de presidència per tal d'habilitar una investidura del president a distància i perquè el govern pugui ser efectiu des de Brussel·les. JxCat també havia demanat que la iniciativa es tramités pel procediment d'urgència i que es convoqués un ple per a aprovar la reforma. Aquest matí, el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, no ha explicat si el seu partit hi donaria suport: ‘No sé dir en quin punt exacte es troba . Hi ha algunes parts que són tècniques que no sé resoldre.' En canvi, fonts de JxCat han explicat a VilaWeb que la decisió l'havia presa unilateralment el president del parlament, Roger Torrent, que vetar una iniciativa com aquesta no té precedents i que aquestes propostes es tramiten sempre a la primera reunió de mesa que hi ha després de registrar-se. També han dit que JxCat volia avançar els terminis perquè l'oposició pot dur la proposta al Consell de Garanties Estatutàries, fet que endarreria el ple. La mesa sí que discutirà l'activació de la comissió del reglament perquè es pugui modificar durant les setmanes vinents. Tant el PSC com el PP han registrat dos escrits advertint que aquesta comissió té rang legislatiu i no pot constituir-se fins que no s'hagi format govern. Finalment, la mesa abordarà una sol·licitud de Ciutadans sobre l'operatiu de l'1-O, l'espot publicitari i un expedient de contractació que va quedar desert, a més de la proposició de llei del PSC contra el malbaratament alimentari i la petició –també dels socialistes– d'activar sis comissions no legislatives perquè comenci l'activitat parlamentària.
|
[
"Quin tema no serà abordat a la trobada de demà?",
"Com ho sabem?",
"Quina iniciativa va contemplar l’equip de Puigdemont?",
"Amb quin objectiu?",
"Què havia sol·licitat JxCat, per la seva banda?",
"Qui és Sergi Sabrià?",
"Sabem si la seva formació política està a favor de la reforma?",
"Què s’ha afirmat des de JxCat amb relació a aquesta?",
"Quin organisme encapçala Roger Torrent?",
"Ja s’havia prohibit alguna proposta d’aquest tipus amb anterioritat?",
"Quan se solen tractar aquesta mena d’iniciatives?",
"Per quina raó JxCat vol anticipar els terminis?",
"Què es debatrà recentment?",
"De què han avisat el PSC i el PP?",
"Quin serà el tema de debat a la trobada?"
] |
{
"answer_end": [
217,
269,
398,
515,
649,
696,
746,
983,
983,
1037,
1143,
1298,
1364,
1573,
1925
],
"answer_start": [
0,
219,
271,
397,
516,
664,
697,
859,
941,
988,
1044,
1163,
1299,
1420,
1586
],
"input_text": [
"La reforma de la llei de presidència que demana JxCat per a incloure el supòsit d'una investidura no presencial del candidat a presidir la Generalitat.",
"Perquè la proposta no ha estat inclosa en l'ordre del dia.",
"La de reformar dos articles de la llei de presidència.",
"El d'habilitar una investidura del president a distància i perquè el govern pugui ser efectiu des de Brussel·les.",
"Que la iniciativa es tramités pel procediment d'urgència i que es convoqués un ple per a aprovar la reforma.",
"El portaveu d'ERC.",
"No.",
"Que la decisió l'havia presa unilateralment el president del parlament, Roger Torrent.",
"El parlament.",
"No.",
"A la primera reunió de mesa que hi ha després de registrar-se.",
"Perquè l'oposició pot dur la proposta al Consell de Garanties Estatutàries, fet que endarreria el ple.",
"L'activació de la comissió del reglament.",
"Que aquesta comissió té rang legislatiu i no pot constituir-se fins que no s'hagi format govern.",
"La mesa abordarà una sol·licitud de Ciutadans sobre l'operatiu de l'1-O, l'espot publicitari i un expedient de contractació que va quedar desert, a més de la proposició de llei del PSC contra el malbaratament alimentari i la petició d'activar sis comissions no legislatives perquè comenci l'activitat parlamentària."
]
}
|
books
|
El català és veritat que tenia quartos; però el milord ne tenia tants, que la gent no sabia a on tirar-se: venia a ser com si diguéssim en Xifré i en Fontanelles deu o dotze anys atràs.
Un dia que estaven tots dos amb les seves xicotes, es va començar a parlar de parar la casa, i l'inglès, que era molt bufado, va dir que posaria un pis que no vacil·lava en assegurar que fóra el més sumptuos i ric que es pogues veure en aquest món.
El català, al sentir això, tant per deixar el pavelló ben parat com per compensar als ulls de la promesa lo vellot i lleig que era amb la generositat que anava a demostrar, va dir que millor pis posaria ell i… aquí te quiero ver, escopeta.
Que si guanyaré jo, que si guanyaràs tu, que cesta que ballesta, que esto que lo otro, les disputes van arribar a tal punt, que el sogre, que era un inglès roig com una remolatxa i amb unes patilles com dues panotxes amb cabellera i tot, s'hi va haver de ficar i arreglar-ho del modo següent:
Cada un dels nuvis havia de llogar un pis, parar-lo sense que l'un sapigués res de l'altre, nombrar un jurat de gent competent, i, el dia que els pisos estiguessen llestos, el jurat havia de judicar qui havia guanyat o perdut, sense apel·lació de cap classe.
Van convenir-hi: es nombrà el jurat, i els dos nuvis, rebent cada u com memòria una grenya de la seva xicota per fer-se un cordó de rellotge, se'n van anar a recórrer les principals ciutats de l'univers pels mobles o objectes que poguèssen convenir a son grandiós propòsit.
Al cap d'un mes ja tornaven a ser a Londres; van llogar dos pisos l'un al costat de l'altre, es va procedir a les obres i col·locació de mobles, i en mig any la cosa va quedar llesta.
El jurat, la família, el sogre, els nuvis i totes les persones interessades en l'assumpto, se van reunir en un punt que hi ha a Londres, que ve a ser com si aquí diguéssem la pega del mig de la plaça de Sant Jaume, i, formant-se en comitiva, se van dirigir a visitar els dos pisos, començant pel de l'inglès.
Entren a l'escaleta i lo primer que veuen és una companyia de tropa guardant la casa, i a fe que hi havia motiu.
Quin bé de Déu i quina riquesa!
L'enrajolat era tot d'unces espanyoles, la barana de dobletes de cinc duros foradades i enfilades amb fils d'or que feien de ferros. Els poms de la barana, copes plenes de brillants, topacios, esmeraldes i les pedres més precioses; les bigues, corals anats a pescar expressament; les parets, de mà de perla, i tot amb una riquesa tan extraordinària, que el jurat i tots els demés, muts de sorpresa, ja pensaven que ni calia anar a veure els salons per assegurar que l'inglès havia guanyat. Figureu's, doncs, quin seria l'assombro d'aquella gent al veure que l'entrada no era res en comparació del pis. El menjador empaperat amb bitllets de mil duros del Banc de Londres, la sala amb pagarés de dos mil, els salons amb lletres girades a favor dels primers comerciants, que formaven, juntes, milions de milions…; vamos, era una cosa tan immensa, que es va determinar deixar córrer l'anar a veure el pis de l'espanyol per no escarrassar-se i deixar sentat que havia guanyat l'inglès sense cap classe de dubte.
|
[
"El català tenia diners?",
"Quants en tenia el Milord?",
"Qui els acompanyava un dia?",
"Quin tema de conversa va sorgir?",
"Què va assegurar l’anglès?",
"El català va voler competir amb l’anglès?",
"Qui tenia la pell vermella?",
"Quines condicions es van posar?",
"On van marxar l'anglès i el català?",
"Quan van retornar?",
"I què van fer, llavors?",
"Qui va anar a veure les construccions?",
"Quina d’elles van anar a veure primer?",
"Era gran?",
"Què van decidir després?"
] |
{
"answer_end": [
38,
105,
235,
277,
433,
641,
853,
1225,
1429,
1544,
1644,
1965,
1992,
2981,
3053
],
"answer_start": [
0,
40,
186,
237,
281,
435,
817,
968,
1369,
1501,
1546,
1685,
1927,
2957,
2987
],
"input_text": [
"Sí.",
"Tants, que la gent no sabia a on tirar-se.",
"Les seves xicotes.",
"El de parar la casa.",
"Que posaria un pis que no vacil·lava en assegurar que fóra el més sumptuos i ric que es pogues veure en aquest món.",
"Sí.",
"L'inglès.",
"Que cada un dels nuvis havia de llogar un pis, parar-lo sense que l'un sapigués res de l'altre, nombrar un jurat de gent competent, i, el dia que els pisos estiguessen llestos, el jurat havia de judicar qui havia guanyat o perdut, sense apel·lació de cap classe.",
"A recórrer les principals ciutats de l'univers.",
"Al cap d'un mes.",
"Van llogar dos pisos l'un al costat de l'altre, es va procedir a les obres i col·locació de mobles.",
"El jurat, la família, el sogre, els nuvis i totes les persones interessades en l'assumpto.",
"La de l'anglès.",
"Sí.",
"Deixar córrer l'anar a veure el pis de l'espanyol."
]
}
|
mitologia
|
Lagertha, Ladgertha, Ladgerda o Lathgertha va ser una skjaldmö, semillegendària guerrera vikinga de Dinamarca, que segons algunes fonts i sagues nòrdiques era una de les esposes del cabdill Ragnar Lodbrok. El seu nom, transcrit per Saxo Grammaticus com a Lathgertha, és probablement una llatinització del nòrdic antic Hlaðgerðr (Hladgerd).
Segons la Gesta Danorum de Saxo, fou una guerrera i reconeguda valquíria, dona de Ragnar Lodbrok. La seva carrera bèl·lica s'inicia quan Frø, un cabdill tribal dels suions, va envair Noruega i va matar a un Jarl cap a l'any 840. Frø va anunciar que les dones de la família del jarl havien de formar part d'un bordell. Ragnar Lodbrok va emprendre una batalla contra ell amb el seu exèrcit, moltes dones es van abillar com a homes i van anar al campament de Ragnar per evitar la humiliació, algunes es van posicionar per lluitar al costat dels homes. Lathgertha es va unir a l'exèrcit de Ragnar per lluitar, deixant una gran impressió al cabdill viking:
Impressionat pel seu valor, Ragnar la va festejar. Lathgertha va fingir interès però quan Ragnar va demanar la seva mà, es va trobar amb un os i un gran gos protegint l'estatge. Ragnar va matar a l'os amb la seva llança i va deixar al gos ferit de mort, així es va guanyar la mà de Lathgertha.
En tornar a Dinamarca, on havia lluitat en una guerra civil, Ragnar estava molest després de lluitar contra bèsties i es va divorciar de Lathgertha, buscant el favor d'una jove princesa sueca Thora, també coneguda com a Aslaug o Kraka. Ragnar va viatjar a Suècia per aconseguir la mà del seu nou amor, però al seu retorn a Dinamarca van seguir les batusses de la guerra civil. Aparentment Lathgertha encara mantenia certa feblesa per Ragnar i va anar a Dinamarca per ajudar-lo, acompanyada del seu nou marit i fill, amb una flota de 120 naus, segons Saxo:
La batalla de Laneus va ser molt dura. En el moment culminant de la batalla, Siward, un dels fills de Ragnard va ser ferit i va caure en combat, provocant el desconcert entre els seus. En aquest moment clau, Lathgertha va atacar, perseguint i aguaitant a l'enemic.
Després de tornar a Noruega, es va enemistar amb el seu marit, el va matar amb una llança i va assentar el seu poder com a jarl, segons la Gesta Danorum:
|
[
"Quins altres noms rep Lagertha?",
"Què era?",
"Qui era el seu marit?",
"Quin és l’origen del seu nom?",
"Quina obra va escriure Saxo Grammaticus?",
"Amb qui es va enfrontar Ragnar?",
"Totes les dones es van unir al seu bàndol?",
"Lagertha ho va fer?",
"A qui va commoure aquesta dona?",
"Què va fer llavors l’home?",
"Va acabar comprometent-s’hi?",
"Quan va arribar a la seva fi, el seu matrimoni?",
"Lathgertha es va tornar a casar?",
"Ella mateixa va assassinar el seu nou home?",
"Com?"
] |
{
"answer_end": [
42,
109,
204,
327,
371,
708,
887,
932,
1041,
1041,
1284,
1433,
1793,
2181,
2196
],
"answer_start": [
0,
0,
155,
206,
340,
438,
729,
889,
992,
1020,
1170,
1286,
1729,
2050,
2170
],
"input_text": [
"Ladgertha, Ladgerda o Lathgertha.",
"Una skjaldmö, semillegendària guerrera vikinga de Dinamarca.",
"El cabdill Ragnar Lodbrok.",
"És probablement una llatinització del nòrdic antic Hlaðgerðr.",
"La Gesta Danorum.",
"Amb Frø, un cabdill tribal dels suions.",
"No.",
"Sí.",
"A Ragnar.",
"La va festejar.",
"Sí.",
"En tornar Ragnar a Dinamarca, on havia lluitat en una guerra civil.",
"Sí.",
"Sí.",
"Amb una llança."
]
}
|
bios
|
Mireia Abant i Condal (Sabadell, Vallès Occidental, 25 de març de 1989) és una ciclista catalana d'elit que ha destacat en la pràctica del bicitrial, tant en la modalitat del biketrial com en la del trial, havent-ne guanyat 4 campionats mundials individuals, 10 per equips, 3 d'Europa i altres títols destacats. Actualment, compagina l'activitat esportiva amb la seva formació universitària i, al mateix temps, fa de monitora al Trial Parc de Sabadell (situat al Parc de Catalunya), una de les principals escoles de bicitrial a nivell internacional.
La seva germana bessona, Gemma, també és una destacada ciclista que ha seguit una trajectòria paral·lela a la seva, fins al punt que, sovint, ocupen el primer i el segon lloc a les competicions. Segons el "Llibre d'Or de l'Esport Català", publicat el 2008 per la UFEC, Mireia i Gemma Abant són dues dels cinc corredors de bicitrial més destacats de tots els temps (al costat d'Ot Pi, César Cañas i Dani Comas).
Filla del comerciant de bicicletes sabadellenc Josep Abant (l'actual president de la BAC), Mireia tingué contacte des de sempre amb el món de la bicicleta i del trial (de petita en va tenir fins i tot una moto), a causa de l'afició del pare per aquests esports. Ben aviat va mostrar interès pels esports en general, arribant a practicar futbol, bàsquet, karate, gimnàstica i bicicleta de muntanya entre d'altres.
L'any 2001 va provar el bicitrial i descobrí que hi tenia una facilitat innata, decidint de seguida començar-hi a competir al costat de la seva germana. Des del moment del seu debut en competició, les bessones Abant han anat seguint una trajectòria ascendent que les ha dutes al cim d'aquest esport a nivell mundial. A tall d'anècdota, la semblança entre les dues és tan gran que, per tal d'evitar confusions a les zones, varen decidir que la Mireia competiria amb arracades i la Gemma, sense.
Mireia ostenta el rècord de Campiona del Món de biketrial més jove de la història, obtingut en guanyar el mundial del 2004 a l'edat de 15 anys. El 2008 li fou concedida la medalla de la Real Orden del Mérito Deportivo.
El global de títols de biketrial (normativa BIU) i trial (normativa UCI) aconseguits per Mireia Abant és el següent:
Mireia Abant ha format part de les següents seleccions estatals i nacionals:
Al llarg de la seva carrera, Mireia Abant ha rebut reconeixements de tota mena per part d'entitats diverses. Cal destacar-ne els següents:
Mireia Abant ha aparegut sovint als mitjans informatius. A banda de les notícies relacionades amb la seva activitat esportiva, ha estat objecte de reportatges destacats als diaris El Mundo Deportivo, Sport, El Mundo i El 9 Esportiu. També ha estat protagonista de reportatges televisius a TV3, Canal Català, la Xarxa de Televisions Locals i TVE. Ha aparegut també en diversos reportatges sobre competicions emesos per televisions d'arreu del món, especialment al Japó.
|
[
"On va néixer la Mireia Abant?",
"Quan?",
"Qui és?",
"Quines victòries ha aconseguit?",
"A què es dedica avui dia?",
"Com es diu la seva germana?",
"També és reconeguda?",
"A quina obra apareixen ambdues?",
"Qui és el seu pare?",
"A més del ciclisme, quines altres activitats feia durant la seva etapa formativa, la Mireia?",
"Què diferencia una germana de l’altre?",
"Quina distinció li van donar a la Mireia el 2008?",
"A quina premsa ha aparegut?",
"I a quins canals de televisió?",
"Ha aparegut en algun mitjà de comunicació estranger?"
] |
{
"answer_end": [
71,
71,
103,
310,
451,
580,
613,
913,
1019,
1372,
1866,
2085,
2651,
2764,
2865
],
"answer_start": [
0,
0,
72,
150,
312,
550,
550,
745,
961,
1223,
1711,
2012,
2547,
2653,
2766
],
"input_text": [
"A Sabadell.",
"El 25 de març de 1989.",
"Una ciclista catalana d'elit.",
"4 campionats mundials individuals, 10 per equips i 3 d'Europa.",
"Compagina l'activitat esportiva amb la seva formació universitària i, al mateix temps, fa de monitora al Trial Parc de Sabadell.",
"Gemma.",
"Sí.",
"Al Llibre d'Or de l'Esport Català.",
"Josep Abant.",
"Practicava futbol, bàsquet, karate, gimnàstica i bicicleta de muntanya.",
"Que la Mireia competeix amb arracades i la Gemma, sense.",
"La medalla de la Real Orden del Mérito Deportivo.",
"Als diaris El Mundo Deportivo, Sport, El Mundo i El 9 Esportiu.",
"A TV3, Canal Català, la Xarxa de Televisions Locals i TVE.",
"Sí."
]
}
|
books
|
La fosca s'ensenyoria de tot, ennegrint els torrents i entaforant-se per l'espessor dels boscos; mentre, imposada per la tempesta que venia, la natura callava.
Ni un crit d'ocell, ni una remor de fulles, torbava la quietud; i fins l'aigua que s'escorria avall per les obagues del córrec de l'Home-mort semblava que no gosés fressejar i davallava quietona i ensopida.
Els pagesos, amb tot i ser arribada l'hora de plegar, abandonaven de mal grat les treballades, tement ser víctimes d'alguna mala passada del temps que els robés en un instant les suades d'un rosari de dies. Sorruts i afeixugats sota el pes de llurs cavil·lacions, abaixaven el cap i caminaven silenciosos cap a llurs vivendes, bo i donant de reguard alguna que altra llambregada a l'indret de la torre.
Quan se'n creuaven dos per un camí en lloc de bescanviar un salut, llançaven una expressió d'angoixa.
-Mala nit se'ns prepara.
-Certa refè que sí.
I tiraven avant, mentre llurs paraules ressonaven, entre la quietud, a tall de malediccions.
Dintre les cases, les dones cremaven fulles de llor, encenien davant les imatges els ciris del monument i encreuaven candeles beneïdes a l'ampit de les finestres, subjectant-les amb pedres de llamp, mentre de baix en baix remugaven oracions a la Santa Creu i a Santa Bàrbara, a Sant Marc i a Sant Lluc.
I mentrestant la negror s'estenia més i més. Ja no era formada per un escastellament de núvols, sinó per un núvol sol, però gras, atapeït, pesat i ample: prou pesat per a fer la il·lusió que, a certs indrets, arribava a tocar la terra.
Una forta ventada, un imposador bufarut, va aixecar tot d'una la pols dels camins, fent-ne eixir una nuvolada que semblava encarar-se amb la del cel per entaular-hi batussa. Però la del cel, com si volgués repel·lir l'embestida, va començar a escopir una gotellada espessa i forta que matava la pols tot just nada.
|
[
"Com estava el cel?",
"Què afectava, la foscor?",
"I hi havia silenci?",
"Quins sorolls es trobaven a faltar?",
"Per on fluïa l’aigua?",
"Quines persones hi havia a l’escena?",
"Per què no volien marxar?",
"Com desfilaven?",
"Què es comentaven entre ells?",
"On eren les mullers?",
"I què feien?",
"A qui es dirigien?",
"La foscor havia remès?",
"Què hi havia al cel?",
"Va començar a ploure?"
] |
{
"answer_end": [
28,
95,
158,
365,
301,
378,
572,
692,
895,
1037,
1250,
1311,
1356,
1465,
1821
],
"answer_start": [
0,
30,
97,
160,
231,
367,
421,
574,
770,
1010,
1028,
1232,
1313,
1358,
1723
],
"input_text": [
"Fosc.",
"Els torrents i els boscos.",
"Sí.",
"Els crits dels ocells, la remor de les fulles i el so de l'aigua.",
"Per les obagues del córrec de l'Home-mort.",
"Pagesos.",
"Perquè temien ser víctimes d'alguna mala passada del temps que els robés en un instant les suades d'un rosari de dies.",
"Sorruts i afeixugats sota el pes de llurs cavil·lacions.",
"Que mala nit se'ls preparava.",
"Dintre les cases.",
"Cremaven fulles de llor, encenien davant les imatges els ciris del monument i encreuaven candeles beneïdes a l'ampit de les finestres, subjectant-les amb pedres de llamp, mentre de baix en baix remugaven oracions.",
"A la Santa Creu i a Santa Bàrbara, a Sant Marc i a Sant Lluc.",
"No.",
"Un núvol sol, però gras, atapeït, pesat i ample.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Les Arginuses fou el nom d'un grup de cinc petites illes de la mar Egea, entre Lesbos i la costa de l'Àsia Menor, on els atenencs van derrotar els espartans en una batalla naval el 406 aC, durant la Guerra del Peloponès.
El 412 aC el rei de Pèrsia va demanar el tribut a les ciutats de Jònia, que s'havien quedat sense la protecció atenenca; Milet, Quios, Eritrea de Jònia, Cnidos, Rodes i altres es van declarar per Esparta; Clazòmenes, Lesbos, Samos i Halicarnàs van romandre lleials a Atenes. Esparta i Pèrsia van negociar una aliança dirigida essencialment contra Atenes. Aquesta aliança havia estat beneïda per Alcibíades, el líder atenenc exiliat a Esparta i auspiciada pel sàtrapa de Lídia Tisafernes.
El 406 aC el termini de Lisandre com a cap de la flota esparta (un any) es va acabar i el va succeir Calicràtides que va ocupar Methymma o Metimma a Lesbos i va derrotar a la flota atenenca, dirigida per Conó, bloquejant les seves restes a Mitilene; però la perícia de Conó li va permetre trencar el bloqueig i unir-se a la resta de la flota a Samos. Un conjunt de 150 naus atenenques van derrotar a la flota espartana en aigües de les illes Arginuses (agost) batalla en la qual va morir Calacràtides i els espartans van perdre 70 naus. Lisandre fou nomenat altre cop almirall de la flota. El seu bloqueig de l'Helespont va impedir el subministrament de gra a Atenes.
Euriptòlem (Euryptolemus, Εὐρυπτόλεμος) un orador grec, fill de Pisianax i cosí d'Alcibíades, es va oposar al processament dels generals que havien pres part en la batalla de les Arginuses, procediment que considerava il·legal. El seu discurs en aquesta ocasió és esmentat per Xenofont, i demanava un judici separat per a cada general.
El 404 aC va capitular Sestos davant els espartans i Alcibíades va fugir a Pèrsia on fou assassinat per ordre de Farnabazos de Dascilios (instigat per Lisandre). El tractat de pau entre Atenes i Esparta es va signar a l'abril.
|
[
"De què parla el text?",
"Què eren?",
"Què hi va passar, allà?",
"Quines illes es van unir a Esparta?",
"I quines eren fidels a Atenes?",
"De qui rebia el suport, Esparta?",
"Qui conduïa els espartans, en un principi?",
"I més tard?",
"I els atenencs?",
"Quin dels bàndols va vèncer?",
"A quina localització?",
"Qui era Euriptòlem?",
"De què estava en contra?",
"A través de quina font ho sabem, això?",
"Quan es van reconciliar, les potències d’Atenes i Esparta?"
] |
{
"answer_end": [
13,
112,
177,
424,
494,
0,
771,
822,
917,
1127,
1160,
1431,
1565,
1662,
1938
],
"answer_start": [
0,
0,
114,
342,
426,
0,
733,
796,
881,
1060,
1060,
1377,
1471,
1605,
1875
],
"input_text": [
"De les Arginuses.",
"Un grup de cinc petites illes de la mar Egea, entre Lesbos i la costa de l'Àsia Menor.",
"Que els atenencs van derrotar els espartans en una batalla naval.",
"Milet, Quios, Eritrea de Jònia, Cnidos, Rodes i altres.",
"Clazòmenes, Lesbos, Samos i Halicarnàs.",
"",
"Lisandre.",
"Calicràtides.",
"Conó.",
"L'atenenc.",
"En aigües de les illes Arginuses.",
"Un orador grec.",
"Del processament dels generals que havien pres part en la batalla de les Arginuses.",
"De Xenofont.",
"A l'abril."
]
}
|
vilaweb
|
L'Ajuntament de Barcelona demana al Jutjat d'instrucció número 7 que investigui 28 comandaments intermedis de la policia espanyola com a responsables de l'operatiu de l'1-O. Vint-i-tres d'aquests agents no han estat encara investigats. Segons que ha explicat a Catalunya Ràdio el regidor de Drets de Ciutadania i Participació, Marc Serra, se'ls atribueixen delictes de lesions, contra la integritat moral, danys, coaccions, desordres públics comesos per funcionaris i delictes contra els drets individuals. En aquest darrer cas, Serra reconeix que és molt difícil de provar però considera que ‘també s'ha de poder estudiar'. L'objectiu de l'ajuntament és que s'investigui ‘la totalitat' dels comandaments que hi havia ‘sobre el terreny l'1-O' a més dels vuit inspectors en cap que ja estan sent investigats. A banda dels vuit inspectors en cap que ja estan senti investigats pel mateix jutjat i que no declararan fins a finals d'octubre, explica Marc Serra, hi havia comandaments intermedis del cos, inspectors i sotsinspectors, que també van donar ordres i que per tant, segons el regidor ‘també tenen responsabilitat sobre l'operatiu'. Serra recalca que és un problema, a l'hora d'investigar agents, que els policies no van ‘degudament' identificats segons els estàndards internacionals. La policia espanyola, especifica Serra, només porten un codi alfanumèric a l'esquena que fa gairebé ‘impossible' la identificació als llocs dels fets. Per això, ha explicat, van demanar col·laboració ciutadana per reunir imatges i vídeos, de manera que s'han arribat a identificar 90 agents. Serra creu que la sentència del Tribunal Suprem espanyol del judici contra el procés tindrà un ‘impacte' contra la causa, però confia que no pot avalar càrregues ‘indiscriminades, desproporcionades, antireglamentàries i intervencions policials sense avís previ'. Per això creu que no li pot ‘donar legalitat'. Serra creu que la instrucció de la causa s'ha de tancar en un termini màxim d'un any per obrir la fase intermèdia i anar cap al judici.
|
[
"Qui ha fet una sol·licitud al Jutjat d’Instrucció número 7?",
"De què?",
"Quantes persones no han estat estudiades?",
"Qui és Marc Serra?",
"De què acusa els policies?",
"És fàcil de corroborar, això?",
"Què es vol aconseguir des de la casa de la vila?",
"Quan compareixeran davant del jutge, els imputats?",
"Quina dificultat assenyala Serra?",
"Què distingeix cada agent de policia?",
"Com s’ha pogut saber quins dels agents van participar en l’1-O?",
"Quants d’ells s’han pogut reconèixer a través de l’audiovisual?",
"Quant de temps considera Serra que hauria de durar la primera fase del judici?",
"Amb quin propòsit?"
] |
{
"answer_end": [
64,
173,
234,
337,
505,
573,
742,
936,
1288,
1374,
1580,
1580,
2005,
2026
],
"answer_start": [
0,
0,
174,
277,
339,
529,
625,
821,
1138,
1290,
1464,
1529,
1892,
1977
],
"input_text": [
"L'Ajuntament de Barcelona.",
"De que investigui 28 comandaments intermedis de la policia espanyola com a responsables de l'operatiu de l'1-O.",
"Vint-i-tres.",
"El regidor de Drets de Ciutadania i Participació.",
"De delictes de lesions, contra la integritat moral, danys, coaccions, desordres públics comesos per funcionaris i delictes contra els drets individuals.",
"No.",
"Que s'investigui la totalitat dels comandaments que hi havia sobre el terreny l'1-O.",
"A l'octubre.",
"Que els policies no van degudament identificats segons els estàndards internacionals.",
"Un codi alfanumèric.",
"Per les imatges i vídeos.",
"90.",
"Un any.",
"El d'obrir la fase intermèdia i anar cap al judici."
]
}
|
books
|
Amb això, vaig acudir al costat d'en Xaneta i vaig advertir-li els meus escrúpols, avisant-li que ni en Lluís ni jo no agrediríem ningú que primerament no ens hagués maltractat d'obra. -Volem carregar-nos de raó -vaig afegir -i ens estimem més ésser màrtirs que facinerosos. Aixi, doncs, para ment a comprometre'l, entens? No ens facis baixar la cara. Deixa't d'arreplegar pedres, que no han de servir de res i… apa! tornem al nostre cau.
Semblava que el xicot ni tan sols m'escoltés. Estava situant una de les seves pedrasses, i, tot bleixant del fatic d'haver-la duta a braç i de remoure-la a rossegons per terra, prosseguia el seu treball. A la fi es redreçà, esguardà tranquil·lament els dos rocs enormes, que a poca distància l'un de l'altre havia posat sobre el marge, entre les mates, i, després, encarant-se amb mi, va dir-me:
-Que t'empatolles, cap de trons i tramuntanes? Que somniem, noi tit? No res de pedrades, no res de batusses. Que et penses que m'he tornat boig? No vaig a guerra jo: vaig a pau… i a una pau xalada, si sabeu representar es vostro paper i Nostre Senyor no se'ns gira d'esquena. -Va abraçar-nos per sobre els muscles, i, acotant a la seva les cares d'en Lluís i jo, va dir-nos baixet i falaguerament: -Riurem, creieu-me, riurem. No es xautarà des nostro parany en Llambregues.
|
[
"A qui es va acostar el protagonista?",
"Què li va dir?",
"Què preferien, el protagonista i el Lluis?",
"Quina activitat li va aconsellar a en Xaneta que interrompés?",
"On li va oferir de retornar?",
"En Xaneta li feia cas?",
"Què feia mentrestant?",
"Finalment va dirigir-se al protagonista?",
"Què li va preguntar?",
"Havia perdut el cap, en Xaneta?",
"Estava a favor del conflicte?",
"De què, llavors?",
"Creia en Déu en Xaneta?",
"Què va fer?",
"I què els va assegurar?"
] |
{
"answer_end": [
43,
183,
273,
379,
437,
483,
641,
881,
881,
979,
1011,
1011,
1109,
1148,
1259
],
"answer_start": [
10,
83,
228,
352,
417,
439,
485,
804,
836,
944,
980,
1001,
1033,
1112,
1198
],
"input_text": [
"A en Xaneta.",
"Que ni en Lluís ni ell no agredirien ningú que primerament no els hagués maltractat d'obra.",
"Ésser màrtirs que facinerosos.",
"La d'arreplegar pedres.",
"Al seu cau.",
"No.",
"Prosseguia el seu treball.",
"Sí.",
"Que què s'empatollava.",
"No.",
"No.",
"De la pau.",
"Sí.",
"Va abraçar-los per sobre els muscles.",
"Que riurien."
]
}
|
books
|
-Que no et trobes bé? Mira tot com floreix!
-Prou!
-Que no estàs contenta?
-Prou!
-I dôs, per què fas aquest posat?
-Tinc son!
I tot seguit En Quel finia la conversa i la Margarida restava altre cop quieta, callada i trista. En Quel, afligit, movia el cap en un recó del menjador ennegrit i la Margarida s'adormia sense esma de treure l'olla que bullia en el perol que enlairaven els clemàstecs fumats.
Així passaven els dies. La Margarida va oblidar-se de fer el pa. Un cop llevada de bon matí, en lloc de pastar i escalfar el forn fins que la pedra de fora fos ben calenta, va romandre a l'escon asseguda, després s'ajagué en un munt de faves que En Quel tenia apilonades a la cambra de dalt i després es menjà unes llavors de meló que hi havia en una finestra assecant-se.
En Quel, tot astorat, va demanar consell a la dona de la masia propera que era llarga, seca i menjada per l'enveja de tot el que veia al seu devora.
|
[
"Què li va preguntar en Quel a la Margarida?",
"Sobre què li va cridar l’atenció?",
"Ella volia sentir-lo?",
"I què li va preguntar després en Quel?",
"Ella el va tornar a rebutjar?",
"Després d'això, en Quel va callar?",
"Què li passava a ella?",
"Com estava?",
"On es trobava en Quel?",
"Van estar així molt de temps?",
"Quina activitat va negligir la Margarida?",
"Què va fer en el seu lloc?",
"Amb què es va alimentar?",
"En Quel va demanar ajuda?",
"A qui?"
] |
{
"answer_end": [
21,
42,
50,
74,
81,
115,
125,
223,
288,
425,
466,
606,
733,
846,
846
],
"answer_start": [
1,
22,
0,
52,
51,
83,
117,
168,
225,
403,
427,
468,
704,
776,
776
],
"input_text": [
"Si no es trobava bé.",
"Sobre com floria tot.",
"No.",
"Si no estava contenta.",
"Sí.",
"No.",
"Tenia son.",
"Quieta, callada i trista.",
"Al menjador.",
"Sí.",
"La de fer el pa.",
"Va romandre a l'escon asseguda.",
"Unes llavors de meló.",
"Sí.",
"A la dona de la masia propera."
]
}
|
bios
|
Georgina García Pérez (Barcelona, 13 de maig de 1992) és una jugadora de tennis catalana del Club Tennis Sabadell que ha guanyat un títol de dobles del circuit WTA a més de deu títols individuals i dotze de dobles en el circuit ITF. El 26 de febrer de 2018 va aconseguir el seu millor rànquing individual, que correspon al 154 del món en datat de març de 2018.
El 28 de novembre de 2016, va aconseguir el millor lloc en el rànquing de dobles, el número 120 del món.
Després d'estar tres anys sense jugar per motius personals, va tornar a la competició.
Només uns mesos després del seu retorn, va aconseguir 2 títols ITF de 10.000$, a Montsó i a Portugal.
Va aconseguir 3 títols individuals de la ITF, a més de 4 títols més en el circuit de dobles, la qual cosa li portà a debutar en el circuit WTA a la Copa Colsanitas 2016, fent parella amb Laura Pous Tió en la modalitat de dobles, on va perdre el seu partit en la primera ronda contra Nicole Melichar i Rebecca Peterson.
S'estrenà en el Gran Slam disputant la fase prèvia de Wimbledon, perdent per 3 sets davant la nord-americana Sachia Vickery. Una lesió en el canell li va impedir de jugar durant l'estiu. A finals d'any, va tornar a la competició amb la intenció de sumar els punts necessaris per jugar la prèvia de l'Open d'Austràlia i es quedà només a una setmana de poder entrar, en guanyar el Torneig de Pune.
Va estrenar la temporada en el torneig ITF 60.000$ de Adrezieux, a França, on va aconseguir el primer títol més important de la seva carrera derrotant en la final a la extop100, l'holandesa Arantxa Rus, per un marcador de 6-2 6-0. La setmana després d'aquest títol, va ser convocada per primera vegada en la seva carrera, per la nova capitana Anabel Medina, per jugar una eliminatòria de la Copa Federació de Tennis. Seria davant Itàlia durant els dies 10 i 11 de febrer, on va disputar el partit de dobles amb María José Martínez i van guanyar la parella italiana.
Després de superar la fase prèvia en la WTA de Budapest, tot remuntant sengles partits davant Naomi Broady i la vetaraníssima extop 10 Patty Schnider, va jugar el seu primer quadre final d'un torneig de nivell WTA on va caure en 2 sets (2-6 i 4-6) davant la sèrbia Aleksandra Krunic. Cal destacar també que en el segon partit de la fase de classificació, va fer un servei a 220km/h el qual es va convertir en el servei més ràpid en la història del tennis femení i està pendent de ser verificada per la WTA. En el mateix torneig, en la modalitat de dobles, va aconseguir conquerir el seu primer títol WTA al costat de la seva companya, Fanny Stollár. tot guanyant amb remuntada inclosa, per un joc decisiu (tie-break) les número 1 del quadre, la parella formada per la sueca Johanna Larsson i la belga Kirsten Flipkens.
|
[
"Qui és la Georgina García Pérez?",
"Quins premis ha guanyat?",
"Durant quant de temps va interrompre la seva carrera?",
"Per quina raó?",
"A quins països va ser reconeguda, després de la seva reincorporació?",
"On va competir el 2016?",
"Qui l’acompanyava?",
"Qui les va vèncer?",
"Quan va ser a Itàlia?",
"Quin rècord va fer en un torneig de nivell WTA?",
"I què va guanyar, a més a més?",
"Sola?",
"Amb qui?"
] |
{
"answer_end": [
113,
231,
524,
524,
653,
823,
856,
972,
1876,
2397,
2539,
2569,
2584
],
"answer_start": [
0,
118,
466,
466,
553,
800,
825,
884,
1787,
2087,
2443,
2540,
2540
],
"input_text": [
"Una jugadora de tennis catalana del Club Tennis Sabadell.",
"Un títol de dobles del circuit WTA a més de deu títols individuals i dotze de dobles en el circuit ITF.",
"Durant tres anys.",
"Per motius personals.",
"A Montsó i a Portugal.",
"A la Copa Colsanitas.",
"Laura Pous Tió.",
"Nicole Melichar i Rebecca Peterson.",
"Els dies 10 i 11 de febrer.",
"Un servei a 220km/h.",
"El seu primer títol WTA.",
"No.",
"Amb Fanny Stollár."
]
}
|
books
|
Volàvem. El vent aixollava els rompents de les ones i se'ls enduia polvoritzats, convertits en bromes ombrívoles que s'acorruaven com mals esperits en fantàstica desfilada. Passaven a escamots amb un silenci sinistre, mes a voltes la imaginació els atribuïa la udoladissa que sonava, i llavors no semblava sinó que aquells fills del mal temps xisclaven amb feréstega alegria, tot corrent cap allà on el mar i el cel barrejaven llurs tempestes. I nosaltres hi corríem també, mig de tomballons per les aigües negrenques i revoltes.
En un moment vàrem assolir la punta de Tossa. Un bram espantós i creixent omplia l'aire a manera que ens hi acostàvem. Lo que vaig veure no sé com explicar-ho. M'hauré de valer de lo petit per donar idea de lo gran. Tu posa-hi les dimensions. Tal com l'oli roent, al tirar-hi certes viandes sucoses, se foragita de la paella amb baladrera remor, així el mar fugia del seu llit, i es llançava, bramulant, a les penyes.
De seguida vaig compendre que era impossible abordar terra. Allí el perill era més gros que enlloc. A la boca de la badia, les ones s'agegantaven a l'engolar-se, cabdellant l'aigua com grans torns, i emportant-se-la de tal manera que llurs faldes se perdien en veritables abismes. Al davant de Tossa hi ha un niell en el qual s'estavellaven en bona part; i, a l'esqueixar-se en ses aspreses, s'alçaven formant una garba de brins de cristall que s'allargaven en arc i queien a feixucs borrallons a la banda oposada. Per a un esperit tranquil, certament aquell espectacle hauria sigut esplèndid; però ja pots comptar que jo no estava per engojaments: no desitjava sinó allunyar-me d'aquells paratges, que solament amb llurs sorolls ja m'estemordien.
|
[
"Què feien, els protagonistes?",
"Hi havia una ventada?",
"Com afectava el mar?",
"Quina imaginació suggeria aquella escena?",
"Quin so hi havia?",
"I quina impressió donava?",
"Els protagonistes es desplaçaven a tota velocitat?",
"Per on?",
"On van arribar?",
"En què feia pensar el moviment del mar, al protagonista?",
"Què va entendre?",
"Per quina raó?",
"Què hi havia enfront de Tossa?",
"Qui hauria gaudit d’aquella escena?",
"Què anhelava el protagonista, en canvi?"
] |
{
"answer_end": [
7,
51,
112,
171,
282,
442,
472,
528,
574,
946,
1006,
1046,
1301,
1540,
1645
],
"answer_start": [
0,
9,
9,
27,
258,
294,
446,
492,
530,
773,
959,
1008,
1229,
1463,
1567
],
"input_text": [
"Volaven.",
"Sí.",
"El vent aixollava els rompents de les ones i se'ls enduia polvoritzats.",
"Que els rompents de les ones s'acorruaven com mals esperits en fantàstica desfilada.",
"Una udoladissa.",
"No semblava sinó que aquells fills del mal temps xisclaven amb feréstega alegria, tot corrent cap allà on el mar i el cel barrejaven llurs tempestes.",
"Sí.",
"Per les aigües negrenques i revoltes.",
"A la punta de Tossa.",
"En la manera en què l'oli roent, al tirar-hi certes viandes sucoses, se foragita de la paella amb baladrera remor.",
"Que era impossible abordar terra.",
"Perquè allí el perill era més gros que enlloc.",
"Un niell.",
"Un esperit tranquil.",
"Allunyar-se d'aquells paratges."
]
}
|
books
|
Curt de vista, sense ulleres i arrupit al vetllador, treu la llengua i clava tatxes un sabater mort de son. Nostramo fa mala cara, i la bombeta pitjor. És de nit, fa un fred que pela, no passa una ànima i plou. En un plat de cou-dinar hi ha en remull un rosegó, i entremig de les pastetes, trist, magre, eixalat i coix, un pardal novell pidola en contínuo tremolor. Ja deixa l'home el martell, ja fa grunyir lo nyinyol, ja estiraganya lo cuiro, ja agafa lo brunyidor, atacona que atacona solemnement silenciós. A los peus hi té un gibrell ple de cendra i sense foc. Entra el fred per les escletxes i amb lo fred va lo terror de vent, xàfec i llampecs i terratrèmol de trons. Nostramo se tira enrera, baixa el cap i torç lo coll, i deixa caure los braços que està que no pot fer l'ou. Gira els ulls a la porrona esperant-ne algun consol; la porrona tota eixuta, li signa el cel amb lo broc, mira en l'aire i veu goteres, i s'aixeca fent un bot. -Xeixanta anys de pega!- exclama. -Xeixanta anys!- I amb lo puny clos se venta tres cops al nas no podent trobar-se el front. -Pega fou abans del part! -murmura: -per'xò só bord; i pega després del part lo anar sempre a tomballons, i no sent fill de ningú ser lo criat de tothom! Vint anys de fusell i ranxo en temps de Napulaon, deu anys de fam i fusell mentres va haver-hi facció; ara sies miliciano, ara ja ho has sigut prou, aqui caic, aquí m'aixeco, patint fred, patint calor: mai he passat de posar mitges soles i talons! I un gos pater que recullo (ai fidelitat de gos!) que se'm menja la carn d'olla l'endemà i em deixa sol! Si això no és pega, ni mai! No tinc foc, no tinc claror, no tinc vi, ni fills ni pares… Vinga la corda del pou!- I tal dit, tal fet: l'agafa, hi fa un llaç escorredor, la penja en un clau del sostre, s'enfila en dos esglaons, fica lo cap a la baga, i repenjant-s'hi de cop… se trenca el clau, ell ve a terra i es fa un xiribec tan gros, que deixant-lo estaburnit ne raja la sang a doll. Piula el pardal famolenc i s'apaga el llum del tot, cobrint de piadoses sombres les míseres afliccions d'aquell sabater de pega… imatge del Criador!
|
[
"Qui és el protagonista del text?",
"Com se l’anomena?",
"Quin moment del dia és?",
"Fa calor?",
"I la sala està atapeïda de gent?",
"Quin animal hi ha entre el menjar?",
"Quines eines utilitza l’home?",
"Hi ha una tempesta?",
"Quina edat té l’home?",
"Des de quan no està de sort, segons ell?",
"Quina època històrica va viure?",
"A qui havia acollit, l’home?",
"Què afirma Nostramo que li manca?",
"Es vol suïcidar?",
"Acaba caient?"
] |
{
"answer_end": [
94,
129,
161,
182,
202,
336,
466,
673,
966,
1094,
1272,
1498,
1663,
1849,
1884
],
"answer_start": [
71,
108,
152,
163,
184,
264,
367,
634,
945,
1071,
1224,
1474,
1605,
1710,
1851
],
"input_text": [
"Un sabater.",
"Nostramo.",
"La nit.",
"No.",
"No.",
"Un pardal novell.",
"El martell, lo nyinyol i lo brunyidor.",
"Sí.",
"Xeixanta anys.",
"Des d'abans del part.",
"Els temps de Napulaon.",
"A un gos pater.",
"El foc, la claror, el vi, els fills i els pares.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
El Jardí de les Hespèrides fou un lloc mitològic situat, segons alguns, en els límits d'Occident; segons d'altres, més enllà del deserts de Líbia o bé al llunyà nord; sempre més enllà dels límits coneguts, on només els herois s'aventuraven a la recerca de la immortalitat. En aquest jardí propietat de la deessa Hera, hi vivien les nimfes hespèrides i l'arbre de la vida amb les "pomes daurades", fruits preuats que atorgaven la immortalitat. Hera hi va ubicar Ladó, un drac de cent caps que mai no dormia, perquè guardés les preuades pomes.
Un dels treballs que el rei Euristeu encarregà a Hèracles fou apoderar-se de les pomes. L'heroi ho aconseguí després de matar el drac (o, segons d'altres, el mateix Atles les anà a collir mentre Hèracles sostenia la volta del cel en lloc seu). Més endavant, Atena va tornar les pomes al jardí de les Hespèrides.
L'origen d'aquest mite, el trobem en l'astrologia. Just sobre la constel·lació de la Lira, hi ha l'Ossa Menor, que només va ser considerada una constel·lació passat el segle vi aC, moment en què es va pensar que era com un osset. Fins aleshores, s'havia considerat que eren set germanes, en concret les hespèrides, que també van formar l'ala de la constel·lació del Dragó.
La constel·lació de l'Ossa Major queda entre l'Ossa Menor i l'eclíptica de la Lira. En temps antics, s'hi va pensar com en un pomer, i eren els seus tres fruits les estrelles més brillants, en el que avui es considera la cua de l'os. Entre l'Ossa Menor i l'Ossa Major, hi ha la constel·lació del Dragó, que sembla estar protegint les «pomes» de l'Ossa Major i queda com la línia frontal sota la qual hi ha les estrelles de l'Ossa Menor. El Drac mira amenaçador cap al Sol quan aquest està en Lira.
|
[
"Què era el Jardí de les Hespèrides?",
"On estava ubicat?",
"Qui hi accedia?",
"A qui pertanyia?",
"I quins éssers hi habitaven?",
"Com s’anomenava la bèstia que vigilava l’arbre de la vida?",
"Per què s’hi va dirigir, Hèracles?",
"Ho va poder fer?",
"Els fruits van retornar al seu lloc d’origen?",
"Com s’explica l’existència d’aquesta història?",
"Quina constel·lació està situada al damunt de Lira?",
"Quan va ser catalogada com a tal?",
"On és l’Ossa Major?",
"Amb quin element de la història va ser identificada?",
"Quina constel·lació separa l’Ossa Menor de l’Ossa Major?"
] |
{
"answer_end": [
48,
165,
239,
316,
349,
540,
628,
650,
852,
903,
963,
1033,
1309,
1358,
1528
],
"answer_start": [
0,
49,
167,
273,
318,
443,
542,
630,
786,
854,
905,
951,
1227,
1311,
1461
],
"input_text": [
"Un lloc mitològic.",
"Segons alguns, en els límits d'Occident; segons d'altres, més enllà del deserts de Líbia o bé al llunyà nord.",
"Els herois.",
"A la deessa Hera.",
"Les nimfes hespèrides.",
"Ladó.",
"Perquè el rei Euristeu li encarregà apoderar-se de les pomes.",
"Sí.",
"Sí.",
"Per l'astrologia.",
"L'Ossa Menor.",
"Al segle vi aC.",
"Entre l'Ossa Menor i l'eclíptica de la Lira.",
"Amb el pomer.",
"La del Dragó."
]
}
|
mitologia
|
A la mitologia grega, Galatea (en grec antic Γαλάτεια Galateia, 'blanca com la llet') és una estàtua que va rebre el do de la vida per l'amor que li professava el seu creador Pigmalió.
Va rebre també el nom de Galatea l'estàtua erigida pel rei de Xipre Pigmalió. A aquest rei no li agradaven les dones, i va viure en soledat durant molt de temps. Cansat de la situació en què estava, va començar a esculpir una estàtua de dona amb trets perfectes i bonics. El rei se sentia atret per la seva pròpia obra, i no podia deixar de pensar en la seva estimada d'ivori. En una de les grans celebracions en honor de la deessa Afrodita que se celebrava a l'illa, Pigmalió va suplicar a la deessa que donàs vida a la seva estimada estàtua. La deessa, que estava disposada a atendre'l, va elevar la flama de l'altar de l'escultor tres vegades més alt que la dels altres. Pigmalió no va entendre el senyal i se'n va anar a casa seva molt decebut.
En arribar a casa, va contemplar l'estàtua durant hores. Després de molt de temps, l'artista es va aixecar, i la besà. Pigmalió ja no va sentir els gelats llavis d'ivori, sinó que va sentir una suau i càlida pell en els seus llavis. Va tornar a besar-la, i l'estàtua va cobrar vida, enamorant-se perdudament del seu creador. Afrodita havia complagut del tot el rei concedint a la seva estimada el do de la fertilitat. D'aquesta unió va néixer Pafos, que donà nom a l'illa de Pafos.
El poeta llatí Ovidi va narrar en Les Metamorfosis (llibre 10) el mite del rei de Xipre Pigmalió i l'estàtua Galatea (que en el poema no rep cap nom). Al rei no li agradaven les dones perquè les considerava repeloses i imperfectes, i va arribar a la conclusió que no volia casar-se mai i que volia viure sense cap mena de companyia femenina. Amb el pas del temps, el rei es va sentir sol, i va començar a esculpir una estàtua d'ivori bella i de trets perfectes. De tant admirar la seva obra se'n va enamorar.
|
[
"Què significa Galatea?",
"Què era?",
"Qui era Pigmalió?",
"Tenia parella?",
"Què va fer per contrarestar aquestes circumstàncies?",
"Com era aquesta?",
"Quin sentiment va desvetllar en el rei?",
"Què li va demanar a Afrodita?",
"Quina resposta li va donar, ella?",
"On va marxar el monarca?",
"Què va passar quan li va fer un petó a l’escultura?",
"Com van anomenar el seu fill?",
"On es recull aquesta història?",
"Per quina raó el monarca no s’havia volgut unir a cap dona abans que Galatea?"
] |
{
"answer_end": [
85,
130,
261,
345,
426,
455,
503,
727,
857,
951,
1215,
1382,
1466,
1646
],
"answer_start": [
22,
86,
160,
263,
347,
407,
457,
562,
729,
934,
1191,
1352,
1416,
1567
],
"input_text": [
"Blanca com la llet.",
"Una estàtua que va rebre el do de la vida.",
"El seu creador i el rei de Xipre.",
"No.",
"Va començar a esculpir una estàtua de dona.",
"Tenia trets perfectes i bonics.",
"Atracció.",
"Que donàs vida a la seva estimada estàtua.",
"Va elevar la flama de l'altar de l'escultor tres vegades més alt que la dels altres.",
"A casa.",
"L'estàtua va cobrar vida",
"Pafos.",
"A Les Metamorfosis.",
"Perquè les considerava repeloses i imperfectes."
]
}
|
bios
|
Aliona Bolsova Zadoinov (Chișinău, Moldàvia, 6 de novembre de 1997) és una tennista catalana d'origen moldau, resident a Palafrugell. Va començar la seva carrera defensant la nacionalitat moldava però el 2013 va obtenir l'espanyola.
Filla de Vadim Zadoynov i Olga Bolșova, ambdós atletes olímpics per la URSS i Moldàvia, un en la modalitat de 400 metres tanques i l'altre en salt d'alçada i triple salt, va néixer a Chișinău, capital de Moldàvia, però de petita es van traslladar a Palafrugell. Té una germana petita de nom Taisia.
Durant la temporada 2016-2017 es va desplaçar als Estats Units per estudiar en l'Oklahoma State University i formar part del seu equip de tennis en la NCAA.
En el circuit júnior va arribar al número 4 del rànquing. Durant la seva estada a l'Oklahoma State University (Estats Units) es va unir al seu equip de tennis que competia en la NCAA. Va formar part de l'equip de la universitat que va arribar a quarts de final del campionat de la NCAA 2017.
Va ser convocada per l'equip espanyol de Copa Federació l'any 2015, quan tenia 17 anys, i va disputar un partit de dobles amb victòria.
Va aconseguir la seva primera victòria en un quadre principal del circuit WTA l'any 2019 a Charleston, tot i que no va aconseguir avançar més rondes. Aquest mateix any va disputar la fase prèvia de l'Open d'Austràlia 2019 sense èxit, però no en el Roland Garros 2019, on venint de la fase prèvia es va classificar pel quadre principal d'un Grand Slam per primera vegada, i va arribar a quarta ronda. Aquest resultat li va permetre entrar al Top 100 del rànquing individual per primer cop a la seva carrera.
|
[
"De quin any és l’Aliona Bolsova?",
"Qui és?",
"On viu?",
"Qui són els seus pares?",
"També són esportistes reconeguts?",
"En quins àmbits?",
"Van tenir una altra filla?",
"Com es diu?",
"Quan va marxar a l’estranger per formar-se?",
"Cap a on?",
"A quin club es va adherir?",
"Quan la van convidar a competir a Espanya?",
"Quina edat tenia?",
"Què va fer el 2019?",
"A quin llistat se la va incloure?"
] |
{
"answer_end": [
67,
108,
132,
271,
319,
402,
530,
530,
607,
594,
847,
1047,
1067,
1205,
1589
],
"answer_start": [
0,
0,
110,
233,
273,
321,
495,
495,
532,
532,
747,
981,
1049,
1117,
1517
],
"input_text": [
"Del 1997.",
"Una tennista catalana d'origen moldau.",
"A Palafrugell.",
"Vadim Zadoynov i Olga Bolșova.",
"Sí.",
"Un en la modalitat de 400 metres tanques i l'altre en salt d'alçada i triple salt.",
"Sí.",
"Taisia.",
"Durant la temporada 2016-2017.",
"Als Estats Units.",
"Al de l'Oklahoma State University.",
"L'any 2015.",
"17 anys.",
"Va aconseguir la seva primera victòria en un quadre principal del circuit WTA.",
"Al Top 100 del rànquing individual."
]
}
|
books
|
Mentrestant la barca corria a tall de rella, forategant i enclavant-se, lo qual era molt perillós. La resistència que havia de vèncer l'obligava a voltes a bornejar, i en una entregirada podia el vent agafar-la de costat i tombar-la. Per la remor coneixia que l'onatge la colgava sovint de proa. En canvi en Cadernera i jo estàvem relativament bé. La popa era la part més alta i lleugera de la nau, i els cops de mar no aconseguien sinó fer-la ballar i assolir-nos amb algun esquitx. Després aquesta disposició es modificà. Fos degut a l'esmotxament de l'arbre mestre o a qualsevulga altra causa, la Santa Rita es desemproà d'una embornada, igual que si l'haguessin descarregada d'un pes; circulà per la bodega un glo-glo i una roncadera com de budells gegantins, i per fi la popa s'aclofà de cop.
-Hem tocat?- vaig preguntar alarmada.
-Alerta!- cridà en Cadernera pegant-me grapada al clatell i fent-me ajupir sota la borda.
Una muntanya d'aigua es precipità sobre nosaltres amb una força i un pes aixafadors. Si em troba a cap descobert, de segur m'hauria colltorçada de mala manera. Valga'm la precaució del noi de bordo. Però… lo que vàrem patir! Un cop de mar s'aconseguia amb l'altre. ¡Ni que estiguéssim en un clotarell d'aquelles roques tempestejades que havíem atalaiat a Tossa i a Blanes! De tant en tant en Cadernera cridava demanant socors. Jo, amb l'espant, quasi no podia tornar el respir. Esllomada, malmesa, horroritzant-me del sol contacte de l'aigua com si hagués sentit sobre el meu cos la fredor esgarrifosa d'un rèptil, me debatia sense esma pels bancs galliners. Els instants se'm tornaven segles.
|
[
"Amb què es desplaçaven?",
"La situació era segura?",
"Per què?",
"Qui estava millor?",
"On eren?",
"Per què hi estaven millor, allà?",
"Aquesta situació va canviar?",
"Com es deia el vaixell?",
"Què va interrogar la protagonista?",
"Què va exclamar en Cadernera?",
"I què va fer seguidament?",
"Què va passar llavors?",
"Quins territoris havien deixat enrere?",
"En Cadernera demanava auxili?",
"I la protagonista tenia por?"
] |
{
"answer_end": [
43,
97,
232,
346,
482,
482,
522,
623,
834,
864,
924,
1009,
1297,
1351,
1369
],
"answer_start": [
0,
72,
99,
296,
348,
348,
484,
597,
798,
836,
865,
926,
1227,
1299,
1353
],
"input_text": [
"Amb barca.",
"No.",
"Perquè la resistència que havia de vèncer l'obligava a voltes a bornejar, i en una entregirada podia el vent agafar-la de costat i tombar-la.",
"En Cadernera i ella.",
"A la popa.",
"Perquè era la part més alta i lleugera de la nau, i els cops de mar no aconseguien sinó fer-la ballar i assolir-los amb algun esquitx.",
"Sí.",
"Santa Rita.",
"Si havien tocat.",
"Alerta.",
"Li va pegar grapada al clatell i la va fer ajupir sota la borda.",
"Que una muntanya d'aigua es precipità sobre ells amb una força i un pes aixafadors.",
"Tossa i Blanes.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Sant Moí és un sant llegendari, sense correspondència amb un personatge real. Forma part del folklore català i, concretament, del d'Osona. La tradició, recollida entre d'altres per Joan Amades, diu que era un ermità que vivia en solitud profunda a Santa Maria de Besora, a l'ermita de Sant Moí. Passava el temps dedicat a l'oració i a fer treballs amb fusta, concretament esclops, que deixava a la vora d'un corriol perquè els agafessin els caminants que hi passaven. No tenia eines, i feia els esclops només amb les mans. Era sord i, per tant, no parlava gaire i passava anys sense dir una paraula.
Segons una altra versió, fou per no parlar mai amb ningú que es va quedar sord, i per això l'adoptaren com a patró els qui perdien l'oïda, que demanaven: "Sant Moí, feu-m'hi sentir". Quan va morir, tota la terra al voltant de l'ermita es va poblar de lliris blancs i olorosos. Els pastors van veure l'ermita amarada d'una claror celestial i, en entrar-hi, la trobaren buida: l'ermità havia estat portat al cel per àngels.
A l'ermita es feia un aplec en el qual es mullaven cotons a l'oli de les llànties, que després s'usaven per guarir o prevenir el mal d'oïda. Segons Besora, la festivitat n'era el 7 de juny.
|
[
"Què és Sant Moí?",
"Va existir?",
"A quina cultura pertany?",
"De quin territori, concretament?",
"Qui va posar per escrit la seva història?",
"Què en va dir al respecte?",
"Quines ocupacions tenia en Moí?",
"Obsequiava les seves creacions?",
"A qui?",
"Com produïa el calçat?",
"Quina altra particularitat tenia?",
"Què va passar quan va perdre la vida?",
"Es va descobrir el seu cadàver?",
"Per què?",
"Quina data es relaciona amb ell?"
] |
{
"answer_end": [
30,
76,
108,
137,
192,
293,
379,
466,
466,
521,
531,
875,
1020,
1020,
1210
],
"answer_start": [
0,
32,
78,
112,
139,
194,
295,
359,
416,
486,
523,
783,
877,
975,
1163
],
"input_text": [
"Un sant llegendari.",
"No.",
"A la catalana.",
"Osona.",
"Joan Amades.",
"Que era un ermità que vivia en solitud profunda a Santa Maria de Besora, a l'ermita de Sant Moí.",
"L'oració i fer treballs amb fusta, concretament esclops.",
"Sí.",
"Als caminants.",
"Amb les mans.",
"Que era sord.",
"Que tota la terra al voltant de l'ermita es va poblar de lliris blancs i olorosos.",
"No.",
"Perquè l'ermità havia estat portat al cel per àngels.",
"El 7 de juny."
]
}
|
books
|
-Per Déu, Ramon! A on vas a parar?- digué el Rector alçant el cap, trastornat.
-Vaig a parar a què caldria combatre de fort i de ferm tot l'ordre de coses avui existent, enderrocant i extirpant tot lo podrit i corcat dels actuals organismes socials, perquè, desenganyem-nos!, res hi ha en ells que sia aprofitable… ni nosaltres mateixos, si no ens sotmetem a un fort tractament de depuració, injectant en nostres venes sang nova. Es precís revifar l'esperit pràcticament cristià de nostra raça, perquè aquest torni a influir, redreçant-los, els organismes socials peculiars de nostra terra, orejant-la del baf d'estrangeria que l'ofega. Així i sols així hi pot haver esperança de salvació. D'altre modo…
-Prou, fill meu, prou n'hi ha- exclamà, interrompent-lo, mossèn Joan. -No m'hauria figurat mai que em surtissis amb aquests aires de missionista de noves idees. En lo que acabes de dir hi ha coses que són veritats evidents, altres no m'atreveixo a jutjar-les jo, pobre rector bosquerol, que fa ara mateix trenta anys que visc fora del món. Mes, amb tot, he notat fets i circumstàncies el record dels quals se m'ha renovat ara mateix, donant-me esfereïment. Per exemple, al veure com minva el ramat dels bons, no he pogut menys de reflexionar algunes vegades, cercant les causes que tal vegada no resideixen exclusivament en la natural propensió que té la naturalesa humana al mal, sinó també bona part en el mal exemple dels encarregats de dirigir-lo. La suplantació dels antics organismes per noves institucions, contràries a l'esperit del pais, haurà portat el retraïment de la gent de bé i l'exaltament de la canalla que ha trobat la porta oberta a totes les seves concupiscències. D'aquí la prevaricació i la corrupció en tots els rams de l'administració, que a son torn ha portat la desesperació en les víctimes, ensems que la perversió en els que en resulten favorescuts: circunstàncies, totes, que predisposen, si no condueixen de ple, a la indiferència, a l'escepticisme i a la impietat… Mes, en fi, deixem això, que és massa fondo per a nosaltres: un altre dia en parlarem més llargament. Ves-te'n a descansar, que deus estar capolat.
|
[
"A qui es dirigeix el rector?",
"Què li pregunta?",
"A què es vol enfrontar?",
"Per quina raó ho vol fer?",
"Considera que ells mateixos han de canviar?",
"Què és necessari?",
"El Rector vol que en Ramon s’aturi?",
"Com es diu el rector?",
"Li dona la raó amb alguns aspectes?",
"Considera que els homes tendeixen a fer el mal?",
"Qui inspira a fer el mal, a més a més?",
"A quins fets atribueix la disminució de les persones bones?",
"Quines males pràctiques posa com a exemple?",
"En quin àmbit?",
"El Rector prefereix seguir amb la conversa en algun altre moment?"
] |
{
"answer_end": [
51,
34,
168,
313,
428,
493,
772,
772,
926,
1383,
1454,
1594,
1762,
1762,
2100
],
"answer_start": [
0,
17,
80,
250,
315,
430,
704,
735,
865,
1328,
1271,
1456,
1689,
1689,
2000
],
"input_text": [
"A en Ramon.",
"On va a parar.",
"Tot l'ordre de coses avui existent.",
"Perquè res hi ha en ells que sia aprofitable.",
"Sí.",
"Revifar l'esperit pràcticament cristià de nostra raça.",
"Sí.",
"Mossèn Joan.",
"Sí.",
"Sí.",
"El mal exemple dels encarregats de dirigir-lo.",
"A la suplantació dels antics organismes per noves institucions, contràries a l'esperit del pais.",
"La prevaricació i la corrupció.",
"En l'administració.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
El Regne Unit encara és a temps de desdir-se del Brexit, però no pas fent un altre referèndum. Segons l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Manuel Campos Sánchez-Bordona, el govern de Theresa May pot revocar de manera unilateral l'activació de l'article 50 dels tractats europeus, que contempla la sortida d'un estat membre de la unió. Per a Sánchez-Bordona, l'activació de l'article 50 ‘és, per definició, un acte unilateral d'un estat part i una manifestació de la seva sobirania. La revocació unilateral també seria una manifestació de la sobirania de l'estat sortint.' De totes maneres, l'advocat considera que la revocació unilateral només es pot contemplar en ‘certes condicions i límits.' En aquest sentit, considera necessari notificar de manera formal al Consell Europeu la intenció de retirar l'activació de l'article 50. A més, Sánchez-Bordona creu que cal ‘respectar les normes constitucionals internes.' En l'argumentació posa d'exemple el cas del Regne Unit i explica que si el parlament va votar la sortida de la UE, també hauria de fer el mateix si se'n desdiu. De totes maneres, l'advocat creu que la revocació de l'article 50 té ‘un límit temporal', en referència als dos anys de negociacions que s'obren una volta un estat demana formalment de sortir de la UE. En el cas del Regne Unit el termini expira al març. Finalment, Sánchez-Bordona considera que tot el procés ha d'estar regit pels ‘principis de bona fe i de cooperació lleial', una manera subtil de dir que no es faci servir l'article 50 per tensar negociacions amb Brussel·les. L'advocat general del TJUE ha fet aquestes consideracions en un plet al tribunal de Luxemburg en el qual diversos diputats escocesos cerquen aturar l'entrada en vigor del Brexit. Les conclusions del lletrat no són vinculants, però solen coincidir amb les decisions del TJUE. En els pròxims dies el tribunal haurà de dictaminar si el Regne Unit pot revocar de manera unilateral l'activació de l'article 50 dels tractats europeus.
|
[
"Què pot fer el Regle Unit?",
"Qui és Manuel Campos Sánchez-Bordona?",
"Què ha afirmat?",
"Quina possibilitat esbossa el cinquantè epígraf?",
"Què opina Sánchez-Bordona d’utilitzar-lo?",
"I d’anul·lar-lo?",
"A qui s’hauria d’avisar en cas de cancel·lar l'aplicació de l'article?",
"Defensa que s’hauria de fer una consulta al parlament?",
"Quin termini posa el Regne Unit per a l’anul·lació?",
"Quan s’acaba, aquest?",
"Quins valors han d’encapçalar el tràmit, segons Sánchez-Bordona?",
"Què vol dir, amb això?",
"On ha fet aquestes afirmacions?",
"Són determinants?",
"Què es decidirà pròximament?"
] |
{
"answer_end": [
55,
194,
304,
359,
506,
595,
855,
1101,
1219,
1355,
1479,
1580,
1675,
1806,
2009
],
"answer_start": [
0,
102,
95,
266,
361,
508,
739,
999,
1140,
1305,
1357,
1481,
1609,
1761,
1857
],
"input_text": [
"Desdir-se del Brexit.",
"L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.",
"Que el govern de Theresa May pot revocar de manera unilateral l'activació de l'article 50 dels tractats europeus.",
"La sortida d'un estat membre de la unió.",
"Que és un acte unilateral d'un estat part i una manifestació de la seva sobirania.",
"Que també seria una manifestació de la sobirania de l'estat sortint.",
"Al Consell Europeu.",
"Sí.",
"De dos anys.",
"Al març.",
"La bona fe i la cooperació lleial.",
"Que no es faci servir l'article 50 per tensar negociacions amb Brussel·les.",
"En un plet al tribunal de Luxemburg.",
"No.",
"Si el Regne Unit pot revocar de manera unilateral l'activació de l'article 50 dels tractats europeus."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia escandinava, Vár, també anomenada Vór (en nòrdic antic "jurament" o "estimada") és una deessa associada als juraments i als pactes. Vár apareix a l'Edda poètica, obra que fou compilada al segle XIII a partir de fonts tradicionals més antigues; a l'Edda en prosa, escrita al segle XIII per Snorri Sturluson; i a kennings de la poesia skàlidica i a inscripcions rúniques. Els estudiosos han proposat diverses teories sobre les implicacions d'aquesta deessa.
Al poema Þrymskviða de l'Edda poètica, Vár és invocada pel jötun Þrymr després que la "núvia" (qui, de fet, és el déu Thor disfressat de la deessa Freia) és consagrada amb el martell robat de Thor, el Mjöllnir, a la seva boda:
Al capítol 35 del llibre Gylfaginning de l'Edda en prosa, Hár parla a Gangleri (qui és el rei Gylfi d'incògnit) sobre aquesta ásynjur. Hár esmenta Vár en novena posició dins l'enumeració de setze ásynjur que fa en aquest capítol i ens en dona una mica d'informació:
La novena, Vár, escolta els juraments dels homes i els pactes que es fan entre homes i dones. És per això que aquests vots reben el nom de várar. També castiga aquells qui els trenquen.
A més a més, Vár apareix dues vegades més a l'Edda en prosa. Al capítol 75 del llibre Skáldskaparmál, Vár apareix en una llista de 27 noms d'ásynjur. Al capítol 87 del mateix llibre el nom de Vár és emprat a un kenning que fa referència a Skadi ("Vár-corda d'arc") al poema Haustlöng de l'skald Þjóðólfr de Hvinir. Una inscripció rúnica inscrita en un pal dels volts de l'any 1300 trobada a Bergen que registra una transacció comercial corrent i va seguida d'un vers d'un escrivà clarament disgustat que esmenta Vár (notes del traductor entre corxeres):
Mindy Macleod i Bernard Mees proposen que la primera línia de la inscripció bàsicament vol dir "les dones em fan miserable" o potser "el matrimoni em fa miserable", mentre que la segona línia vol dir "les dones sovint em prenen el son."
Andy Orchard opina, pel que fa a la referència a Vár a la cerimònia matrimonial al Þrymskviða, que "l'antiguitat d'aquest ritual no és gens clara." Britt-Mari Näsström sosté que, com d'altres deesses menors, Vár fou en un principi un dels noms de Freia i que després es consideraren com a deesses independents.
Rudolf Simek diu que les deesses Snotra, Sága, Hlín, Sjöfn, Vár i Vör haurien de ser definides vagament com a figures que "haurien de ser considerades com a deesses protectores" que totes són responsables "d'àrees específiques de l'esfera privada i que, tot i així, es van fer diferències clares entre elles per la qual cosa són, en molts aspectes, similars a les matronae."
|
[
"A quin imaginari pertany la figura de Vár?",
"Què significa el seu nom?",
"Qui era?",
"A quins llibres se’n parlava?",
"Qui manifesta a Vár en l’Edda poètica?",
"Qui era en realitat la muller d’aquest personatge?",
"A quina llista apareix Vár en l’Edda en prosa?",
"En quina posició?",
"Quina és la seva funció, segons aquest text?",
"Què són els várar?",
"Quina relació té Vár amb Freia?",
"Amb quines altres divinitats es compara Vár?",
"Què tenen en comú?",
"A quina altra figura s’assimilen totes elles?"
] |
{
"answer_end": [
32,
95,
146,
277,
542,
625,
927,
902,
1057,
1109,
2194,
2430,
2430,
2625
],
"answer_start": [
0,
50,
96,
148,
472,
551,
834,
834,
965,
1059,
2150,
2253,
2323,
2578
],
"input_text": [
"A l'escandinau.",
"Jurament o estimada.",
"Una deessa associada als juraments i als pactes.",
"A l'Edda poètica i a l'Edda en prosa.",
"El jötun Þrymr.",
"El déu Thor disfressat de la deessa Freia.",
"A l'enumeració de setze ásynjur.",
"En la novena.",
"Escoltar els juraments dels homes i els pactes que es fan entre homes i dones.",
"Els vots.",
"Vár fou en un principi un dels noms de Freia.",
"Amb Snotra, Sága, Hlín, Sjöfn i Vör.",
"Que haurien de ser considerades com a deeses protectores.",
"Amb la matronae."
]
}
|
mitologia
|
Segons la mitologia grega, Aglauros de vegades també Agraulos, (en grec antic Άγλαυρος o Άγραυλος) va ser una princesa atenenca, filla de Cècrops i d'Agraulos.
Juntament amb les seves germanes, Herse i Pàndrosos, apareix en les llegendes d'Erictoni. Atena criava en secret Erictoni, nascut d'una passió que Hefest havia sentit per ella. L'havia amagat en un cistell i l'havia donat a les filles de Cècrops. Pàndrosos era la responsable de l'encàrrec. Les seves germanes, encuriosides, no van resistir la temptació i van obrir el cabàs, on van trobar la criatura protegida per una serp. Van embogir de l'ensurt i es van llançar des de dalt de les roques de l'Acròpoli. La tradició diu que van ser denunciades per una cornella, que explicà a Atena com les germanes havien obert el cistell.
Ovidi per la seva part, diu que Aglauros, que era la més culpable de les tres, ja que havia incitat a les altres a obrir el cistell, no va patir l'atac de bogeria. Més endavant la presenta plena de gelosia de la seva germana Herse, de qui estava enamorat Hermes. Prometé a Hermes que l'ajudaria a obtindre la seua germana Herse. Però Atena, disgustada amb ella, va provocar aquesta gelosia, i quan Hermes es presentà, ella li impedí l'entrada a la cambra d'Herse, i el déu la va convertir en pedra.
Algunes tradicions expliquen que Aglauros va tenir un fill amb Hermes, Cèrix, que es dedicà al culte de Dèmeter.
|
[
"En quina cultura s’insereix, el personatge d’Aglauros?",
"Qui era?",
"I els seus progenitors?",
"Era filla única?",
"A quina història apareix?",
"Qui eren els pares d’Erictoni?",
"A qui el va lliurar, Atena?",
"Com?",
"I com van trobar al nadó?",
"Què els va causar aquesta imatge?",
"I què van fer, en conseqüència?",
"Qui va pronunciar-se sobre aquesta història?",
"Com se sentia Aglauros respecte a Herse?",
"En què la va transformar Hermes?",
"Aglauros i Hermes haurien estat pares, segons una versió?"
] |
{
"answer_end": [
35,
127,
158,
192,
248,
335,
405,
405,
584,
609,
666,
828,
1018,
1285,
1363
],
"answer_start": [
0,
99,
129,
160,
213,
250,
337,
337,
536,
586,
612,
788,
952,
1252,
1320
],
"input_text": [
"A la grega.",
"Una princesa atenenca.",
"Cècrops i d'Agraulos.",
"No.",
"A les llegendes d'Erictoni.",
"Atena i Hefest.",
"A les filles de Cècrops.",
"Amagat en un cistell.",
"Protegit per una serp.",
"Van embogir de l'ensurt.",
"Es van llançar des de dalt de les roques de l'Acròpoli.",
"Ovidi.",
"Estava plena de gelosia respecte a ella.",
"En pedra.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Es una mossa garrida, robusta, colorida de galtes, encesa de llavis, de cos bufó, pit abombat i ancacostats onejadors; una mossa en tota la frescor i exuberància de divuit anys ben aprofitats. Amb el seu saquet de mussolina blanca enflocat de vermell, el seu vestit a l'acordeó, i el sagasta desvergonyit del seu pentinat, eclipsa les més riques menestrales, que rumbegen seda i joiells. Altrament, ¿quin joiell pot haver-hi més brillant que els seus ulls castanys enlluernadors, ni quina pedreria més fina que les seves dentetes encoixinades en unes genives de color de rosa, que es mostren de soca-arrel quan l'abundosa rialla obre l'estoig on estan embotides? No: per a en Garet no hi ha cap noia que se li pugui comparar ni de lluny. Ella sola té la gràcia sempre atractívola, la formosor de què el cor no se sacia mai; i la naturalesa l'ha dotada d'una virtut esbojarradora, que s'exerceix a distància, així com ha dotat la mel novella i el dolç arrop del poder d'embriagar els que en llaminegen. Mes en Garet, al confirmar-se en aquestes idees, no les formula pas amb aquesta claredat. Avesat des de la infantesa a les solituds del mar, son pensament buit de paraules capeix les coses intuïtivament, sense necessitat de registrar-les en mots ni d'analitzar-les; i, essent sensible i d'inclinança meditadora, no troba sovint altra manera d'expressar-se que amb un sospir o amb una exclamació. Aquesta falla de paraules és precisamente la seva pena. Què li dirà, a la Cinta? Com la saludarà? Escorcolla que escorcolla el seu magí, i no troba pas lo que necessita; i, mentrestant, sua d'angúnia, el coratge se li desmaia a manera que s'acosta a la desitjada xicota, i cerca entremig de la gentada, sense adonar-se'n ell mateix, entorpiments que retardin la seva marxa.
-Lloc, lloc!… Plaça!- Va a rompre el ball. El director d'orquestra pega un cop d'arquet a la caixa de son violí, i de seguida esclata una ratxada de música tronadora, que passa sobre la multitud movent- hi un onatge de temporal. El vals giravolta ja en les imaginacions. Cames, ¿per què us vull? Braços, per què serviu? Ha mancat temps per a fer plaça, i ja les parelles circulen, obrint-se-la amb llur moviment de remolí.
|
[
"Com és la noia?",
"Quina edat té?",
"Crida l’atenció?",
"Amb què compara el narrador els seus globus oculars?",
"De quin color té l’iris?",
"Parla de la seva boca, també?",
"Qui l’admira?",
"És bella?",
"També se’n destaca la seva personalitat?",
"Amb quins elements en fa una metàfora?",
"On va passar la seva infància, en Garet?",
"Com es diu la noia que li agrada?",
"Està imaginant coses, en Garet?",
"A quin esdeveniment social es fa referència al darrer paràgraf?"
] |
{
"answer_end": [
117,
191,
357,
478,
478,
575,
736,
822,
878,
1000,
1141,
1478,
1533,
1813
],
"answer_start": [
0,
165,
323,
400,
442,
511,
667,
738,
826,
908,
1092,
1454,
1496,
1794
],
"input_text": [
"Garrida, robusta, colorida de galtes, encesa de llavis, de cos bufó, pit abombat i ancacostats onejadors.",
"Divuit anys.",
"Sí.",
"Amb el joiell.",
"Castany.",
"Sí.",
"En Garet.",
"Sí.",
"Sí.",
"Amb la mel novella i el dolç arrop.",
"Al mar.",
"Cinta.",
"Sí.",
"A un ball."
]
}
|
books
|
-Preneu de mi tots es perdons i totes ses benediccions que vulgueu; però… ¡alceu-vos, per s'amor de Déu i des sants!- saltà el minyó, interrompent-la. I provà de sollevar-la i no pogué, perquè ella, en comptes de donar-s'hi aire, s'hi oposava amb tot el seu pes, i era molt alta i corpulenta, enc que eixuta de carns. Aleshores, no trobant altra manera de deshumiliar-la, ell se li agenollà al davant, i, abraçant-la per sobre els muscles, amb suau pressió l'anà ajupint, tot instant-la a seure.
Ambdós s'aclofaren en terra a poc a poc; i la dona, emparant-se de les mans del xaval i retenint-les entre les seves, jup el cap i ombrejada la vista pels esblenats cabells, que hi flotaven pel davant en davassall, va dir, tota humil i anguniosa:
-Escolta'm, Temme, caret meu, escolta'm!… I no em trencus s'enraonament. Me vui confessar amb tu, que ja ets un homo pes seny i sa bondat. Ho necessito. Deixa'm descarregar es cor, per s'amor de Déu!…- Féu una pausa, i, abaixant la veu, prosseguí: -Suara t'hai atracallat… i tu parlaves com un sant; però jo, llavors, no ho coneixia. Més tard, sí. I, amb tot i això, com més bones eren ses teues paraules, més em ferien i em revoltaven. Estava tota enfurrunyada… i coneixia que no tenia raó… i m'enfurrunyava més. ¡Ai, Temme!- sospirà profundament. -Sigu com vulgu, quan has acabat de sopar estava a punt de caure as teus peus. Sa vergonya me n'ès aturada… i sa angoixa, sa meua gran angoixa, m'ha escanyada a sa gola sa bona nit cada vegada que volia tornar-te-la. No podia parlar, i t'hai deixat marxar entristit per sa meua mala cara. Però tu no as patit tant com jo… ah! no, Temme t'ho juro!… Així que has estat fora i só restada sola a sa cuina, me só vista negra com una bruixa, dolenta, botxina de sa innocéncia. ¡Ai, es turment de sa injustícia! ¡Ai, es turment de sa culpa, Temme! No em podia sofrir jo mateixa. Me sentia deixada de sa mà de Déu. M'espantava sa nit, m'espantava sa quietud… Talment sa soledat m'abordava per tots cantons amb una mena de lladrucs sense veu que em glaçaven es cor. ¡Hai patides ses penes eternes!… I aclaparada, endarnegada, boja, me só abatuda en terra, gement, implorant es teu perdó i el de Déu.
|
[
"Què va demanar el noi?",
"Intentava aixecar la noia?",
"Ella facilitava aquesta operació?",
"Quin físic tenia?",
"Què va fer ell, llavors?",
"Com es va expressar, ella?",
"Quin era el nom del noi?",
"Volia enraonar amb el noi, ella?",
"Com deia haver-se sentit, la dona?",
"Justificadament?",
"Quan va estar a punt d’humiliar-se davant d’ell?",
"Què li va impedir acomiadar-se d’ell?",
"La dona assegura haver-ho passat malament?",
"Amb què es va comparar?",
"Què la perseguia?"
] |
{
"answer_end": [
66,
173,
261,
291,
494,
741,
760,
839,
1204,
1233,
1369,
1507,
1612,
1726,
1989
],
"answer_start": [
1,
153,
193,
265,
372,
711,
744,
816,
1180,
1208,
1309,
1402,
1581,
1694,
1943
],
"input_text": [
"Que prenessin d'ell tots es perdons i totes ses benediccions que volguessin.",
"Sí.",
"No.",
"Era molt alta i corpulenta.",
"Ell se li agenollà al davant, i, abraçant-la per sobre els muscles, amb suau pressió l'anà ajupint, tot instant-la a seure.",
"Humil i anguniosa.",
"Temme.",
"Sí.",
"Enfurrunyada.",
"No.",
"Quan ell havia acabat de sopar.",
"Sa angoixa.",
"Sí.",
"Amb una bruixa.",
"Sa soledat."
]
}
|
bios
|
Maria Isabel Roig i Fransitorra (Barcelona, 5 de desembre de 1932 - Barcelona 22 de setembre de 2008) fou una dona catalana, lluitadora antifranquista, activista de Cristians pel Socialisme, militant del PSUC, sindicalista i lider veïnal.
Fou la gran dels set fills de l'advocat Tomàs Roig i Llop i de l'escriptora i periodista Albina Francitorra Aleñà. Es va criar a l'Eixample barceloní en un ambient cultural, artístic i polític on es compaginava el catolicisme conservador del pare -proper a la Lliga Regionalista de Cambó- amb el catalanisme d'esquerres de la mare. El seu primer contacte amb la política es produí mentre estudiava Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Va participar en la vaga de tramvies del 1951 quan la protesta per l'augment del preu dels bitllets, es va convertir en una de les primeres grans manifestacions contra el Franquisme. Des de l'any 1954 fins que es va casar, va treballar de secretària a l'àrea de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona. L'any 1963 arran del seu matrimoni amb Joan Viñas i Riera, es traslladà a Sant Andreu de Palomar on va descobrir la vida de barri i van néixer els seus tres fills.
El 1967 entrà a treballar al Col·legi d'Arquitectes, on trobà un ambient molt polititzat, amb prevalença de l'ideari comunista. Mentrestant, formava part de Cristians de base, una formació disconforme amb l'església oficial, que l'any 1973 es convertí en el moviment Cristians pel Socialisme, liderat per Alfons Comín. Compromesa amb els problemes del barri, va participar en la creació del Grup de Drets Humans de Barcelona a la Parròquia de Sant Andreu juntament amb el rector Josep Camps i Aleu, que acollí iniciatives i convertí el lloc en un aglutinador de l'antifranquisme.
L'any 1974 s'afilià al PSUC i participà en les protestes per l'execució de l'anarquista Salvador Puig Antich. El funeral oficiat per mossèn Camps i el vicari Ignasi Pujades Domingo, va concentrar més de tres mil persones. En aquell període convuls, Maria Isabel Roig participà activament en manifestacions, reunions clandestines i protestes contra el règim de Franco. Fou agredida diversos cops per la policia i a comissaria se la coneixia amb el renom de La rubia de San Andrés. L'any 1976 va tenir un paper clau en la vaga de l'empresa Motor Ibérica –actual Nissan– al costat de les dones dels treballadors tancades a l'església de Sant Andreu en solidaritat amb els marits. Maria Isabel es cuidava de la logística i les comunicacions exteriors, mentre la policia tenia custodiada l'entrada. El 1979, formant part de la llista del PSUC, es presentà a les primeres eleccions municipals. Sortí elegida i fou nomenada consellera de l'Àrea d'Urbanisme del districte de Nou Barris, dedicació que compaginà amb el seu treball al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.[cal citació]
Es va jubilar el 1997 i fins a la seva mort, l'any 2008, va participar activament en la vida social i cultural del barri. Fou presidenta del grup d'ajuda als familiars dels presos, organitzà exposicions, concerts i actes al SAT (Sant Andreu Teatre) i també liderà la campanya popular per la restauració de la cúpula de l'Església de Sant Andreu de Palomar. El març del 2009, en el marc de la setmana de la dona treballadora, se li va retre un homenatge a l'Auditori del Centre Cultural de Can Fabra. El 2014 fou inaugurat, a l'espai de les antigues casernes de Sant Andreu, el Centre de Salut Polivalent que porta el seu nom en reconeixement al compromís de tota una vida al servei de la comunitat.
|
[
"On va néixer la Maria Isabel Roig i Fansitorra?",
"Per què va ser coneguda?",
"On va créixer?",
"Què va passar en la seva època universitària?",
"A quina manifestació va participar?",
"On se'n va anar a viure posteriorment?",
"A quina institució va trobar feina el 1967?",
"Quina agrupació va ajudar a constituir a Sant Andreu?",
"A quin partit es va adherir el 1974?",
"El cos de seguretat la reprimia amb freqüència?",
"En quina protesta va actuar com a organitzadora?",
"Quan es va presentar com a candidata del PSUC?",
"Quin càrrec va obtenir en conseqüència?",
"Quina associació va encapçalar?",
"Quan va rebre un reconeixement?",
"Què s’ha anomenat en honor seu?"
] |
{
"answer_end": [
101,
237,
388,
686,
733,
1092,
1211,
1614,
1767,
2149,
2291,
2626,
2717,
2994,
3267,
3439
],
"answer_start": [
0,
0,
354,
571,
688,
1055,
1160,
1479,
1740,
2108,
2220,
2534,
2644,
2937,
3172,
3389
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"Per ser 1932 - Barcelona 22 de setembre de 2008) fou una dona catalana, lluitadora antifranquista, activista de Cristians pel Socialisme, militant del PSUC, sindicalista i lider veïnal.",
"A l'Eixample barceloní.",
"Que va tenir el seu primer contacte amb la política.",
"A la vaga de tramvies del 1951.",
"A Sant Andreu de Palomar.",
"Al Col·legi d'Arquitectes.",
"El Grup de Drets Humans de Barcelona a la Parròquia de Sant Andreu.",
"Al PSUC.",
"Sí.",
"En la vaga de l'empresa Motor Ibérica.",
"El 1979.",
"El de consellera de l'Àrea d'Urbanisme del districte de Nou Barris.",
"El grup d'ajuda als familiars dels presos.",
"El març de 2009.",
"El Centre de Salut Polivalent."
]
}
|
mitologia
|
D'acord amb la mitologia grega, Biant (en grec antic Βίας), va ser un rei d'Argos, fill d'Amitàon i d'Idòmene, filla de Feres.
El seu germà era Melamp, l'endeví, que es relaciona amb les seves aventures. Biant volia casar-se amb una filla de Neleu anomenada Pero, i va haver de sotmetre's a la condició que el pare de la noia havia imposat, que consistia en robar els ramats de Fílac (o del seu fill Íficle). Els bous eren vigilats per un gos al que no se li escapava mai cap presa. Melamp va aconseguir robar els ramats i quan va obtenir de Neleu la mà de Pero, la va entregar al seu germà Biant.
Més tard, quan Melamp va guarir les filles del rei Pretos de la follia, va obtenir d'aquest una tercera part del seu reialme per a Biant, que s'hi va instal·lar. De Pero va tenir Tàlau, pare d'Adrast, Perialces, Laòdoc, Areu i Alfesibea. Més endavant, ja instal·lat a Argos, al reialme de Pretos, va casar-se amb la filla d'aquest, Lisipe, abandonant Pero. Amb aquesta noia va tenir la seva filla Anaxíbia que més tard va casar-se amb Pèlias, segons algunes tradicions.
|
[
"Qui va ser Biant?",
"Qui eren els seus pares?",
"Per què era conegut el seu germà?",
"Amb qui volia unir-se Biant?",
"Què va haver de fer per tal d’aconseguir-ho?",
"Qui els tutelava?",
"Biant va superar el repte?",
"Qui el va superar?",
"Melamp es va unir en matrimoni amb Pero?",
"Què va fer?",
"En quin moment Melamp va adquirir terrenys per part de Pretos?",
"Biant s’hi va anar a viure?",
"Quin fill van tenir Biant i Pero?",
"Amb qui es va unir més tard Biant?",
"Biant i Lisipe van tenir descendència, també?"
] |
{
"answer_end": [
81,
109,
160,
262,
383,
481,
520,
520,
596,
596,
734,
758,
782,
936,
1003
],
"answer_start": [
0,
83,
127,
204,
266,
409,
483,
483,
523,
563,
613,
729,
760,
895,
955
],
"input_text": [
"D'acord amb la mitologia grega, va ser un rei d'Argos.",
"Amitàon i Idòmene.",
"Era endeví.",
"Amb una filla de Neleu anomenada Pero.",
"Robar els ramats de Fílac.",
"Un gos al que no se li escapava mai cap presa.",
"No.",
"Melamp.",
"No.",
"Va entregar la seva mà al seu germà Biant.",
"Quan va guarir les seves filles de la follia.",
"Sí.",
"Tàlau.",
"Amb Lisipe.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Els Quatre Sants Màrtirs de Girona, és a dir, els germans: Sant Germà, Sant Just, Sant Paulí i Sant Sici eren sants llegendaris que, segons la tradició gironina, havien nascut a la vila de la Pera, a l'església de la qual són venerats, i varen ser martiritzats a la ciutat de Girona durant la persecució de Dioclecià, al final del segle iii.
Capella dels Sants Màrtirs, a la Catedral (retaule de ca. 1690)
Arqueta dels Sants, a la Capella de la Catedral (primera meitat del segle xiv)
A partir del treball dels bol·landistes, com el pare Daniel Papenbroch, es considera que es tracta d'una llegenda apòcrifa i es dubta de la historicitat d'aquests quatre sants: és més probable que la llegenda s'hagi creat a partir de la història dels Quatre Sants Coronats de Pannònia (i els Quatre Sants Coronats de Roma, creats, al seu torn a partir d'ells), barrejant-ne elements (els sants pannonis eren, justament, els patrons tradicionals dels escultors a molts llocs d'Europa i també a Catalunya).
En la mateixa línia, la tradició i els historiadors antics, com Jeroni Pujades, atribuïen a Carlemany el trasllat de les relíquies, el 778, a la catedral que ell mateix hauria fundat. Aquesta versió, sense fonament històric, ha quedat rebatuda. Des de l'Edat Mitjana, però, es veneren les relíquies atribuïdes a aquests sants a la Capella dels Sants Màrtirs de la Catedral de Girona, on hi ha un sepulcre gòtic coronat per quatre caps de fusta del segle xvii.
Eren els patrons de pedraires, escultors en pedra i picapedrers, ja que tots quatre es dedicaven a aquest ofici. La seva festa és el 2 de juny. A Girona, aquest dia, els picapedrers ballaven sardanes a la Plaça del Vi, davant el relleu dels quatre sants col·locat a la façana de la Casa Barceló.
|
[
"Tenien una relació de consanguinitat els Quatre Sants Màrtirs de Girona?",
"Com es deien?",
"Són personatges històrics?",
"On es creu que van ser nats?",
"I que van morir?",
"Qui va fer recerca sobre ells?",
"I a quines conclusions va arribar?",
"A partir de quina història es creu que podria haver nascut, la dels Quatre Sants Màrtirs de Girona?",
"Qui més en va parlar sobre els sants?",
"La seva teoria ha estat aprovada?",
"On són els seus hipotètics vestigis, avui dia?",
"A quin sector de la societat representaven, els sants?",
"Quan és la seva festivitat?",
"Com se celebrava?"
] |
{
"answer_end": [
57,
104,
127,
196,
282,
555,
660,
769,
1068,
1233,
1372,
1513,
1592,
1667
],
"answer_start": [
0,
59,
105,
133,
238,
485,
485,
662,
990,
1174,
1264,
1450,
1563,
1594
],
"input_text": [
"Sí.",
"Sant Germà, Sant Just, Sant Paulí i Sant Sici.",
"No.",
"A la vila de la Pera.",
"A Girona.",
"El pare Daniel Papenbroch.",
"Que es considera que es tracta d'una llegenda apòcrifa i es dubta de la historicitat d'aquests quatre sants.",
"La història dels Quatre Sants Coronats de Pannònia.",
"Jeroni Pujades.",
"No.",
"A la Capella dels Sants Màrtirs de la Catedral de Girona.",
"Als pedraires, escultors en pedra i picapedrers.",
"El 2 de juny.",
"A Girona, aquest dia, els picapedrers ballaven sardanes a la Plaça del Vi."
]
}
|
books
|
Perdoneu si avui vaig a parlar-vos d'un assumpte terrible.
Les circumstàncies m'hi han portat i devem acatar les circumstàncies.
Quan se va a un sarau, és conseqüència natural sentir música alegre que fa bellugar les cames a son compàs, animar nostre rostre, acudir les rialletes als llavis, i tots aquells preludis que ens determinen a abraçar-nos amb una minyona i a dar voltes amb aquella bogeria autoritzada que en diuen ball.
Avui que l'assumpte, sento tenir que dir-ho, però que hi farem (mal camí, passa'l de pressa), avui que l'assumpte és de mort, no vos admiri contemplar sang, membres desquartisats que encara baten, mutilacions horroroses, encarnissament bestial, i tot portat al refinament més gran de la maldat, a la perfecció de lo terrible.
La causa us la diré en poques paraules, pel cas que no l'hagueu endevinada.
Es mata porc!
Donya Rita, que és dona molt de sa casa, i don Gervasi, home molt de la seva dona, inseguint la inveterada, econòmica i sàvia costum que vénen observant des que es varen unir en sant matrimoni, que compten que fou per l'any de les bombes, mata mig tocino, sols que es queda tot el sagí i un pernil que es conserva per endur-se'n a la torre.
-Diguin el que vulguin, senyora Tuyes, el tocino és el benestar de la casa: jo no em canso de repetir-ho an En Gervasi- diu donya Rita mentres para taula amb unes estovalles d'estopa teixides expressament per aquesta sanguinària festivitat.
-Ja ho pot dir, donya Rita: tenint tocino es té la carnisseria a casa; i ara, amb el preu a què s'han posat els queviures, és cosa de no poder menjar.
-Calli, dona, que no sé on anirem a parar: tot val els ulls de la cara; l'oli, sobretot, és cosa que esgarrifa.
-I a on me deixa el carbó i la gallina i tot?
-D'això, sap qui en té la culpa? Els revenedors. Agabellen tot lo de la plaça, fan baca amb les marmanyeres, i qui ho paga és el comprador. I cregui que això és l'Evangeli: fins les cols s'arramben.
|
[
"Què vol abordar el narrador?",
"Per què?",
"Què sol sonar en una festa?",
"Les persones estan d’humor?",
"Què és, pel narrador, la dansa?",
"Quina temàtica posa sobre la taula el narrador?",
"Per quina raó?",
"Qui protagonitza aquest esdeveniment?",
"Quines característiques li atribueix el narrador a la pràctica?",
"Des de quan són casats donya Rita i don Gervasi?",
"Amb què guarneix la taula, donya Rita?",
"Què implica aquesta pràctica segons la senyora Tuyes?",
"La Rita considera que tot està car?",
"Quins productes posa com a exemple la senyora Tuyes?",
"A qui li atribueixen la responsabilitat?"
] |
{
"answer_end": [
57,
93,
196,
257,
429,
555,
845,
1101,
979,
1084,
1427,
1498,
1650,
1737,
1785
],
"answer_start": [
0,
59,
129,
237,
384,
525,
757,
847,
930,
1000,
1308,
1430,
1623,
1623,
1739
],
"input_text": [
"Un assumpte terrible.",
"Perquè les circumstàncies l'hi han portat.",
"Música alegre.",
"Sí.",
"Una bogeria autoritzada.",
"La mort.",
"Perquè es mata el porc.",
"Donya Rita i don Gervasi.",
"Inveterada, econòmica i sàvia.",
"Des de l'any de les bombes.",
"Amb unes estovalles d'estopa teixides expressament per aquesta sanguinària festivitat.",
"Que es té la carnisseria a casa.",
"Sí.",
"El carbó i la gallina.",
"Als revenedors."
]
}
|
mitologia
|
D'acord amb la mitologia grega, Glauc (gren antic Γλαῦκος) fou un heroi lici, fill d'Hipòloc.
Anà a la guerra de Troia acompanyant el seu cosí Sarpèdon com a aliat de Príam. És famós pel seu enginy i el seu coratge. Durant els combats al voltant de la ciutadella, Glauc es trobà cara a cara amb Diomedes. Tots dos es van reconèixer, ja que les seves famílies estaven unides pels lligams de l'hospitalitat. Per part del seu pare, Hipòloc, era net de Bel·lerofont, i temps enrere, Eneu, avi de Diomedes, l'havia acollit al seu palau. Tots dos havien canviat, com era costum, els presents de l'hospitalitat. Davant les muralles de Troia els seus descendents van renovar l'intercanvi: Diomedes va donar a Glauc les seves armes de bronze i Glauc va oferir les seves, que eren d'or. Després, cadascú va tornar al seu lloc a la batalla. Glauc va realitzar diverses gestes. Quan Sarpèdon va caure ferit, Glauc el va ajudar, però Teucre s'hi va interposar i el va ferir, obligant-lo a abandonar el combat. En resposta a la seva pregària, Apol·lo el guareix i és a temps de recuperar el cos de Sarpèdon, però no pot evitar que els grecs li prenguin les armes al cadàver. Tot seguit s'uneix a Hèctor per tal de posseir el cadàver de Pàtrocle, que acaba de morir, però Àiax, el fill de Telamó, el va matar. Els vents, per ordre d'Apol·lo, van portar el seu cos a Lícia. Els reis de Lícia remuntaven el seu llinatge a aquest Glauc, net de Bel·lerofont.
Viccionari
|
[
"És un personatge fictici, Glauc?",
"A quin imaginari pertany?",
"Qui era, segons aquest?",
"A quin conflicte bèl·lic va assistir?",
"De quin bàndol era?",
"Què vinculava Glauc i Diomedes?",
"Amb què va obsequiar Diomedes a Glauc?",
"I a l’inrevés?",
"A qui va donar un cop de mà, Glauc?",
"Qui va interferir?",
"Què li va fer a Glauc?",
"Una divinitat el va curar?",
"Va fer-se amb el cos de Sarpèdon?",
"I el de Pàtrocle?",
"On va ser destinat, el cadàver de Glauc?"
] |
{
"answer_end": [
37,
30,
76,
118,
172,
404,
732,
775,
914,
946,
995,
1047,
1092,
1293,
1356
],
"answer_start": [
0,
0,
59,
94,
158,
264,
681,
735,
866,
916,
949,
997,
1050,
1161,
1295
],
"input_text": [
"Sí.",
"Al grec.",
"Un heroi lici.",
"A la guerra de Troia.",
"Al de Príam.",
"Les seves famílies estaven unides pels lligams de l'hospitalitat.",
"Les seves armes de bronze.",
"Glauc va oferir les seves, que eren d'or.",
"A Sarpèdon.",
"Teucre.",
"El va ferir, obligant-lo a abandonar el combat.",
"Sí.",
"Sí.",
"No.",
"A Lícia."
]
}
|
bios
|
Eva Prats (Barcelona, 1965) és una arquitecta catalana. És llicenciada per l'ETSAB el 1992 i doctora arquitecta per Royal Melbourne Institute of Technology el 2019, any en què va ser nominada al premi Women in Architecture atorgat per les revistes britàniques The Architectural Review i Architect's Journal. A més de la seva pràctica professional està involucrada en el món acadèmic. L'any 1998 s'uneix a Ricardo Flores per formar l'estudi Flores & Prats Arquitectes.
Projecte de rehabilitació d'un dels espais teatres de referència de Barcelona amb més de 25 anys d'història. L'edifici original estava en estat d'abandonament però conservava gran part de la decoració dels murs, sostres i paviments que transmetien la història i les emocions viscudes, fet que el nou projecte va saber incorporar i transmetre. La Sala Beckett actual aconsegueix que allò nou i allò vell funcionin conjuntament.
El Palau de Balaguer, situat en el centre històric de Palma, és una mansió aristocràtica del segle XIV transformada al llarg del temps. La remodelació transforma l'edifici en un centre cultural, casa museu, centre de documentació i seu del Cercle de Belles Arts.
L'edifici 111 és part del pla urbanístic dissenyat per l'arquitecte Manuel de Solà Morales ( 2004) que defineix els límits de la ciutat de Terrassa amb el Parc Nacional. El programa dels edificis és principalment habitatge social però, de manera innovadora, incorpora algunes botigues, cases i tallers al programa.
El projecte converteix un solar en un jardí públic que ha quedat incorporat al recorregut diari dels veïns. L'emplaçament, amb vista a l'església, estar delimitat per dues naus industrials de l'antiga fàbrica tèxtil Fabra i Coats (decisiva en el desenvolupament de Sant Andreu) i per un carrer estret de poc trànsit. Per tal de permetre possibles ampliacions d'una de les naus, destinada a equipament públic, s'han situat unes pistes de bàsquet entre l'edifici industrial i la rampa d'accés principal al jardí. Una rampa genera diversos camins delimitats per plantacions d'arbustos que formen un petit laberint. Al carrer posterior, seguint el recorregut de l'antic mur perimetral de la indústria, un paviment de maó forma un seguit de plataformes amb diferents ambients. En el punt més alt, s'ha construït un mirador de formigó des d'on es pot observar l'ordenació dels arbustos del laberint i la façana industrial de la fàbrica amb l'església de Sant Andreu al fons.
Habitatge de 4 metres d'amplada on s'ha projectat una gran claraboia central de tres plantes d'alçada. En el punt on s'ubica la claraboia es concentren les circulacions de l'habitatge: de les persones, dels fums, de la llum, de ventilació i aigua.
|
[
"On va néixer l’Eva?",
"Quan?",
"Qui és?",
"Amb quina universitat va fer la seva tesi?",
"Què va crear el 1998?",
"De quina iniciativa va formar part?",
"En quin edifici estem parlant?",
"Què és el Palau de Balaguer?",
"Com es fa servir actualment?",
"Què va idear Manuel de Solà Morales?",
"Quan?",
"Per a quin barri va ser rellevant, la fàbrica tèxtil Fabra i Coats?",
"Quina funció s'ha adjudicat a un dels seus espais?",
"Què es pot contemplar des d’un dels espais elevat de la fàbrica?",
"Quina mida té la llar que es presenta tot seguit?"
] |
{
"answer_end": [
27,
27,
54,
155,
466,
545,
833,
1029,
1156,
1248,
1256,
1750,
1880,
2440,
2473
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
93,
384,
468,
811,
895,
1031,
1158,
1158,
1665,
1790,
2245,
2442
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"El 1965.",
"Una arquitecta catalana.",
"Amb el Royal Melbourne Institute of Technology.",
"L'estudi Flores & Prats Arquitectes.",
"Del projecte de rehabilitació d'un dels espais teatres de referència de Barcelona.",
"De la Sala Beckett.",
"És una mansió aristocràtica del segle XIV transformada al llarg del temps.",
"Com un centre cultural, casa museu, centre de documentació i seu del Cercle de Belles Arts.",
"L'edifici 111.",
"El 2004.",
"El de Sant Andreu.",
"És un equipament públic.",
"Un mirador de formigó des d'on es pot observar l'ordenació dels arbustos del laberint i la façana industrial de la fàbrica amb l'església de Sant Andreu al fons.",
"4 metres d'amplada."
]
}
|
mitologia
|
Servaci de Tongeren, en neerlandès Servaas van Maastricht, en llatí Servatius, en francès Servais de Tongres (Armènia, s. IV - Maastricht, Països Baixos, ca. 384, o segle V) hauria estat el darrere bisbe de Tongeren que va residir a Tongeren abans que la seu es traslladés a Maastricht. És venerat com a sant per l'Església catòlica, i se'n celebra el dies natalis el 13 de maig. Com a sant de glaç, està invocat contra el gel i la febre.
No hi ha molts elements documentats sobre la seva vida. Hauria nascut a Armènia al segle iv. Un bisbe, nomenat Sarbatios o Arovatius ha participat en el Concili de Sàrdica (actualment Sofia) que va defensar la teoria de la trinitat i oposar-se a l'arrianisme. No és segur que Sarbatios i Servaci siguin la mateixa persona, i recerques recents dubten que Sarbatios i Servatio Tungrorum Episcopus siguin un, i situen Servaci cap a mitjan segle v. La llegenda accepta que va morir el 384 a Maastricht i que va ser sebollit al cementiri de la Via Bèlgica, fora les muralles.
Altres autors qüestionen la seva existència. Relíquies i sants eren arguments útils per a la cristianització i es van «crear» molts sants a partir de tradicions, confusions i troballes de restes a antigues necròpolis romans.
Les llegendes van continuar formant-se després d'una primera hagiografia encarregada pel capítol de l'església de Maastricht a Gregori de Tours, que contribuí a estendre'n el culte. Aquest culte va atènyer el seu apogeu vers 1170-80, quan el poeta Heinrich van Veldeke va redactar un poema en limburguès «Sente Servas».
El bisbe Monulf va construir una primera església al suposat sepulcre de Servaci a l'entorn de l'any 550, que va formar la cleda de la futura basílica de Sant Servaci de Maastricht.
|
[
"De quin idioma prové el nom Servaas van Maastricht?",
"I com es pot traduir al francès?",
"Qui era?",
"Quina categoria té per a l’Església catòlica?",
"Quins mals venç quan es manifesta?",
"Quan es creu que va viure?",
"Amb quina altra persona es relaciona?",
"Se sap del cert si ambdós noms feien referència al mateix individu?",
"S’està qüestionant, aquesta possibilitat?",
"Quan es creu que va perdre la vida?",
"De què s’ha dubtat, fins i tot, en relació amb aquest sant?",
"Per quina raó?",
"Qui li va dedicar una composició, al sant?",
"On va aixecar un temple, el bisbe Monulf?"
] |
{
"answer_end": [
77,
108,
241,
332,
437,
530,
760,
843,
843,
923,
1053,
1233,
1554,
1660
],
"answer_start": [
21,
79,
174,
287,
380,
495,
699,
764,
764,
884,
1010,
1055,
1475,
1556
],
"input_text": [
"Del neerlandès.",
"Com a Servais de Tongres.",
"El darrere bisbe de Tongeren que va residir a Tongeren.",
"És venerat com a sant.",
"El gel i la febre.",
"Al segle iv.",
"Amb Sarbatios.",
"No.",
"Sí.",
"El 384.",
"De la seva existència.",
"Perquè relíquies i sants eren arguments útils per a la cristianització es van crear molts sants a partir de tradicions, confusions i troballes de restes a antigues necròpolis romans",
"El poeta Heinrich van Veldeke.",
"Al suposat sepulcre de Servaci a l'entorn de l'any 550."
]
}
|
vilaweb
|
L'ex-diputada de la CUP Eulàlia Reguant no han declarat en el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol. Havia estat cridada com a testimoni pel partit d'ultradreta Vox i per la defensa de Cuixart. Però Reguant ha dit que no volia respondre a un partit masclista i xenòfob. I a més, ha demanat fer-ho en català. Prèviament el seu cas, Antonio Baños també s'havia negat a contestar les preguntes de Vox. En els dos casos, el jutge Manuel Marchena els ha amenaçat amb conseqüències penals. En el cas de Baños, ha interromput la sessió per a consultar-ho amb la resta de jutges. S'ha posat sobre la taula l'opció que Marchena repetís les preguntes de Vox i Baños respongués al jutge, opció que ha aplicat d'entrada, però que finalment ha descartat. Reguant ha estat directament expulsada de la sala sense haver començat a declarar, tot i que també havia estat proposada com a testimoni per la defensa de Jordi Cuixart. Els testimonis, a diferència dels acusats, tenen l'obligació de respondre a totes les preguntes que els facin, cosa a què s'han negat conscientment. Per això, el Suprem ha multat amb 2.500 euros i els dóna cinc dies perquè rectifiquin. Podeu seguir el vídeo de la compareixença de Eulàlia Reguant: Calendari del judici contra el procés Aquest dimecres 27 de febrer estan cridats a declarar: Joan Tardà, Artur Mas, Soraya Saenz de Santamaría, Cristóbal Montoro, Mariano Rajoy, Marta Pascal, Núria de Gispert, Eulàlia Reguant i Antonio Baños. També estava convocat el president del Parlament, Roger Torrent, qui ahir va anunciar que no aniria a declarar perquè havia de presidir el ple previst per avui. Les declaracions continuaran dijous. I si tot va segons el previst passaran per la sala del Tribunal Suprem espanyol tots aquests representants polítics: Iñigo Urkullu, Gabriel Rufián, Albano-Dante Fachin, Ernest Benach, Ada Colau, Juan Ignacio Zoido, Xavier Domènech, Josep Ginesta, Francesc Iglesias i Adrià Comella.
|
[
"Qui és Eulàlia Reguant?",
"Què no ha fet?",
"Qui l’havia convocada?",
"Per què s’ha negat, l’Eulàlia?",
"Què ha sol·licitat, a més a més?",
"Té algun precedent?",
"Com ha respost el jutge?",
"Estaven forçats a contestar?",
"Quina ha estat la conseqüència d’haver-s’hi negat?",
"Els ha donat un marge de temps per modificar la seva conducta?",
"Quin?",
"Quan haurà de comparèixer Joan Tardà?",
"I qui més?",
"Roger Torrent també hi anirà?",
"Com és?"
] |
{
"answer_end": [
39,
113,
206,
282,
320,
411,
496,
1035,
1120,
1160,
1160,
1327,
1465,
1566,
1626
],
"answer_start": [
0,
40,
115,
221,
284,
345,
413,
926,
1085,
1123,
1123,
1262,
1291,
1467,
1557
],
"input_text": [
"L'ex-diputada de la CUP.",
"No han declarat en el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol.",
"El partit d'ultradreta Vox i la defensa de Cuixart.",
"Perquè ha dit que no volia respondre a un partit masclista i xenòfob.",
"Fer-ho en català.",
"Sí.",
"Els ha amenaçat amb conseqüències penals.",
"Sí.",
"El Suprem ha multat amb 2.500 euros.",
"Sí.",
"Cinc dies.",
"Aquest dimecres 27 de febrer.",
"Joan Tardà, Artur Mas, Soraya Saenz de Santamaría, Cristóbal Montoro, Mariano Rajoy, Marta Pascal, Núria de Gispert, Eulàlia Reguant i Antonio Baños.",
"No.",
"Perquè havia de presidir el ple previst per avui."
]
}
|
books
|
-Quina negror! Sembla que estiguem dintre una ampolla de tinta.
En aquestes vaig sentir una gran fressa… un bleixar monstruós, una alenada rufladora, que ens envaïa. No esclata, creix, atabala i retruny més de pressa en el cervell la roncadera d'una tora esborneiada que ve a topar amb la nostra orella. Ni temps vaig tenir de pensar -Què és, això?
Vaig rebre una forta commoció, vaig botar en l'aire i vaig caure d'esquena, mig esbalaïda. D'una llambregada, en el curt espai que mitjançà entre el bot i la caiguda, recordo que vaig reparar una pila de coses: unes roentors que ratllaven la fosca de la nit; en Vadô Set-trossos llançat contra una escala de corda, amb els braços i les cames esparrancats; un fanal esbardellat, amb el ble encara encès, que cremava sobre coberta en mig d'un bassal d'oli; un núvol de fum que m'empudegava; la barca sencera davallant a l'abisme amb la cruixidera d'un bosc que s'estimba en una esllavissada. I vaig caure, i una massa d'aigua bramulosa passà per sobre meu, ofegant-me, arrossegant-me… Jo no estava pas en ús de raó, però em vaig defendre per instint arrapant-me d'esma ací, allà, en tots els tocoms que assolia.
Així que poguí treure el cap a respirar, la veu d'en Pau ferí les meves orelles.
-Lladre! lladre! assassí!- cridava. -Es Marsellès ens ha passat per ui… lladre!… i no s'atura! Som perduts, misericòrdia de Déu!
L'espinguet d'en Vadô Set-trossos sonava un xic més lluny, cap a la proa:
Auxili! auxili!… Ohè! ohè de sa gent!… Auxili!…Ohè!… Vira! vira!… Ohè! ohè!…
|
[
"Era fosc l’ambient?",
"De què els feia la impressió, als protagonistes?",
"Què sonava?",
"Sabien el que era?",
"Què li va passar a la protagonista?",
"I en conseqüència?",
"Qui més va sortir disparat enlaire?",
"Quin element omplia de pudor al protagonista?",
"Sobre quin mitjà de transport eren, mentre tot això passava?",
"Va ser empassada per una onada, la protagonista?",
"Com es va protegir?",
"Qui va parlar, després?",
"A qui insultava?",
"Per quina raó?",
"Mentrestant, en Vadô Set-trossos demanava ajut?"
] |
{
"answer_end": [
13,
62,
103,
348,
378,
438,
662,
836,
875,
1030,
1157,
1238,
1310,
1310,
1459
],
"answer_start": [
1,
15,
64,
335,
349,
380,
611,
804,
838,
955,
1068,
1200,
1240,
1277,
1369
],
"input_text": [
"Sí.",
"Que estiguessin dintre una ampolla de tinta.",
"Una gran fressa.",
"No.",
"Va rebre una forta commoció.",
"Va botar en l'aire i va caure d'esquena, mig esbalaïda.",
"En Vadô Set-trossos.",
"Un núvol de fum.",
"Sobre una barca.",
"Sí.",
"Arrapant-se d'esma ací, allà, en tots els tocoms que assolia.",
"En Pau.",
"A en Marsellès.",
"Perquè els havia passat per ui.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Conxa Pérez Collado (Barcelona, 17 d'octubre de 1915 - Barcelona, 17 d'abril de 2014), sindicalista, activista, miliciana i lluitadora antifeixista, va néixer en una família obrera de tendència anarquista del barri de Les Corts de Barcelona.
De ben jove s'incorporà a la lluita obrera i, seguint els ideals anarquistes, es va sindicar i militar a la CNT, al sector de les arts gràfiques, on treballava. Es va implicar activament en diferents Ateneus llibertaris de l'època, com l'Ateneu Faros, i formà part de les JJLL (Joventuts Llibertàries) i de diferents grups de la FAI. Durant la postguerra visqué al carrer de la Riereta, al Raval.
Intervingué en les diferents vagues revolucionàries del moment, cosa que li comportà un temps de presó durant la República. El 1935 fou una de les membres fundadores de l'Ateneu racionalista Humanitat de Les Corts i de l'Escola autogestionària Eliseu Reclús, juntament amb els coneguts germans Carrasquer. Va participar en els combats per aturar la sublevació feixista del juliol del 36 a Barcelona i en pocs dies sortí cap al Front d'Aragó com a miliciana, per participar en els atacs de Belchite i Almudévar. Més tard, a la rereguarda, va dirigir una fàbrica de Barcelona que durant la guerra va ser col·lectivitzada, va passar de fàbrica de cosmètica a fabrica de munició i va rebre el nom popular «Del pintallavis a la bala». S'exilià a França, tot passant per diversos camps de concentració i refugis francesos, fins que el 1942 pogué retornar a Espanya amb un fill de pocs mesos. Durant la dictadura acabà obrint una parada al mercat de Sant Antoni de Barcelona, juntament amb el que va ser el seu gran company, també llibertari, Maurici Palau, des d'on continuaren l'activisme antifeixista fins als nostres dies. El 1999 entrà a formar part del Grup de Dones del 36, i, juntament amb altres dones lluitadores antifeixistes, contribuirà a recuperar la memòria històrica recorrent moltes escoles i instituts de tot Catalunya.
|
[
"On va néixer la Conxa Pérez Collado?",
"Quan?",
"Qui era?",
"En quin entorn va créixer?",
"De quina agrupació política va començar a formar part des de jove?",
"De quin àmbit era professional?",
"En què es va involucrar?",
"Per quina raó va ser arrestada?",
"Quan va crear l’Ateneu racionalista Humanitat de Les Corts i l'Escola autogestionària Eliseu Reclús?",
"Ho va fer sola?",
"Va lluitar en algun combat?",
"Què va encapçalar?",
"Va haver de marxar del seu país?",
"A què es va dedicar des que va tornar a Catalunya?",
"Quin paper va tenir en temps més recents?"
] |
{
"answer_end": [
85,
85,
147,
240,
353,
401,
472,
761,
896,
943,
1095,
1257,
1386,
1606,
1968
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
159,
242,
355,
403,
639,
763,
898,
945,
1177,
1369,
1473,
1870
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"El 17 d'octubre de 1915.",
"Una sindicalista, activista, miliciana i lluitadora antifeixista.",
"En una família obrera de tendència anarquista del barri de Les Corts de Barcelona.",
"De la CNT.",
"De les arts gràfiques.",
"En diferents Ateneus llibertaris de l'època.",
"Perquè intervingué en les diferents vagues revolucionàries del moment.",
"El 1935.",
"No.",
"Sí.",
"Una fàbrica de Barcelona que durant la guerra va ser col·lectivitzada.",
"Sí.",
"Va obrir una parada al mercat de Sant Antoni de Barcelona.",
"Va contribuir a recuperar la memòria històrica recorrent moltes escoles i instituts de tot Catalunya."
]
}
|
bios
|
Dolors Torregrossa i Moratones (Barcelona, 21 de desembre de 1869 - el Masnou, Maresme, juny de 1924) fou una mestra catalana.
Va estudiar a l'Escola Normal de Mestres de Barcelona. Va obtenir el títol de títol elemental l'any 1884, i el de títol superior l'any 1885. L'any 1893 estava destinada com a mestra auxiliar a Sant Martí de Provençals.
El novembre de 1895 va ser destinada a l'escola municipal del Masnou, on romangué molts anys al capdavant de l'escola. Fou nomenada directora de la secció de nenes, mentre que Frederic Bosch i Serra ho era de la nens. Essent ella directora de la secció de nenes, es construí el nou edifici de l'escola, que és l'actual Escola Ocata.
El 17 de juny de 1924 va cessar en el seu càrrec de directora i mestra a l'escola municipal del Masnou.
L'any 1931, quan ja era difunta, durant la Festa Major del Masnou se li va fer un homenatge, juntament amb el director de la secció de nens, Frederic Bosch i Serra, que va culminar amb la instal·lació a les escoles nacionals de dues làpides d'agraïment, costejades per subscripció popular.
L'any 1957, Ajuntament del Masnou li va posar el seu nom a un carrer (Carrer de Dolors Torregrossa Moratones).
|
[
"On va néixer la Dolors Torregrossa?",
"I morir?",
"Qui va ser?",
"On es va formar?",
"Quan es va graduar?",
"I quan va començar a treballar?",
"On?",
"Més tard, a quina escola va anar?",
"La va dirigir?",
"Juntament amb qui?",
"Quina construcció es va erigir en aquella època?",
"Quin any es va enretirar?",
"Se li va fer algun reconeixement públic, a la Dolors?",
"En què va consistir?",
"Què se li va dedicar el 1957?"
] |
{
"answer_end": [
101,
101,
125,
180,
266,
344,
344,
414,
463,
562,
677,
781,
874,
1071,
1141
],
"answer_start": [
0,
0,
102,
127,
182,
268,
268,
346,
416,
465,
564,
679,
783,
952,
1073
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"Al Masnou.",
"Una mestra catalana.",
"A l'Escola Normal de Mestres de Barcelona.",
"El 1885.",
"El 1893.",
"A Sant Martí de Provençals.",
"A l'escola municipal del Masnou.",
"Sí.",
"Amb Frederic Bosch i Serra.",
"El nou edifici de l'escola, que és l'actual Escola Ocata.",
"El 17 de juny de 1924.",
"Sí.",
"En la instal·lació a les escoles nacionals de dues làpides d'agraïment, costejades per subscripció popular.",
"Un carrer."
]
}
|
books
|
La mort d'un senglar en aquell poble era sempre celebrada amb un esclat d'alegria. Un hivern sense senglar era trist i ple de monotonia. Per això tan tost va córrer la veu que l'Esparver feia la capta, la plaça va omplir-se de gent encuriosida i desitjosa de fer lluir les galindaines de la festa improvisada.
Havia caigut, lentament, en l'aire fred, el darrer borralló de neu; el darrer fill blanc de la nuvolada negra. Hi arribà a terra lleuger, com si volés i romangués rioler i venturós damunt la blancor silenciosa.
I després naixien les gotes transparents i pures, dalt de les branques nues que copsaven la neu flonja enlairada com una flor enlluernadora, i en el silenci solemnial de la nevada, s'alçà la remor del xaragall escotorit que s'esmunyia lleuger com una rialla. Tot el món regalimava aigua pura, freda i clara!
El cel s'havia aclarit; passaven els núvols duent-se'n la rojor dels primers raigs del sol ixent. La boira baixava pels cimals enasprats, lenta i amorosa com un encens exhalat pels àngels entre somriures celestials. I fou un matí de sol en un dia d'hivern. Fou un dia de claredat i tebiors inefables; dia de coloraines joioses i enlluernaments triomfals. L'aire era ple de claror; el cel ple de blavor i els ulls plens de gaiesa. El temps era abonançat i la visió victoriosa de l'Andreu féu esclatar rialles, crits, exclamacions. La taverna va omplir-se de gent, i el soroll dels vasos plens de vi es barrejava amb la bunior dels pagesos escotorits que picaven de peus i fumaven bo i garlant de les maleses dels senglars i enaltint la destresa astoradora de l'Andreu.
|
[
"Quin fet es festejava en aquell municipi?",
"En quina època de l’any?",
"Qui va caçar un senglar?",
"Com va reaccionar el poble?",
"Havia nevat?",
"Ara feia bon dia?",
"La gent estava alegre?",
"Quin establiment del poble estava a vessar de gent?",
"Què consumien, les persones?",
"Quin tipus de persones hi havia, al bar?",
"I què feien?",
"Quin tret de l’Andreu lloaven?"
] |
{
"answer_end": [
81,
116,
200,
308,
376,
851,
1257,
1390,
1426,
1466,
1549,
1595
],
"answer_start": [
0,
83,
176,
202,
310,
829,
1233,
1359,
1394,
1444,
1482,
1552
],
"input_text": [
"La mort d'un senglar.",
"A l'hivern.",
"L'Esparver.",
"La plaça va omplir-se de gent encuriosida i desitjosa de fer lluir les galindaines de la festa improvisada.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"La taverna.",
"Vi.",
"Pagesos.",
"Picaven de peus i fumaven bo i garlant de les maleses dels senglars.",
"La seva estresa astoradora."
]
}
|
mitologia
|
Áine és una deessa del cel en la mitologia cèltica i la reina de les fades irlandesa. Com a deïtat, viatja per l'espai i és filla del déu del mar Manannán mac Lir. És una deessa de la fertilitat en honor de la qual se celebrava la festa de la nit d'estiu, que després es transformaria en la festa de Sant Joan. També se li atribueixen altres dons, com l'amor pur, la fortuna o la màgia, perquè es tracta d'una deïtat associada a la Lluna.
Segons altres, el seu nom complet és «Aine na gClair» i el seu territori correspon a l'est del Comtat de Munster i Cnoc Aine hauria estat nomenat en honor seu. També discrepen en el seu parentiu, posant Donn d'Uisneach com el seu avi i el druida Eogabail com el seu pare.
Ella és la deessa de la fertilitat que va ser violada per Ailill Aulom, de qui prendria venjança i en tallaria les orelles. Amb la pèrdua de la seva orella, ell mai més podria tenir la prefectura de Munster (la qual cosa la va portar a ser associada també amb la sobirania), amb ira la va assassinar amb la seva espasa. Va ser sepultada a Cnoc Aine, proper al llac Guirr.
De vegades és confosa amb Morrigan o amb Dana.
Segons la llegenda dels reis de Munster, aquests en descendeixen.
"Aynia", la fada més poderosa de l'Ulster segons la tradició, pot ser una variant de la deessa.
|
[
"Áine és un personatge històric?",
"Què és?",
"Qui és el seu pare?",
"Quina festivitat es feia en honor seu?",
"En què ha derivat, en l’actualitat?",
"Quins atributs té Áine?",
"Per què?",
"A quin espai geogràfic s’associa?",
"I amb quins altres personatges?",
"Qui la va posseir a la força?",
"Ella va prendre represàlies?",
"Què va fer ell llavors?",
"On la van enterrar?",
"De quins altres personatges és difícil de distingir?",
"Què diu la història dels monarques de Monster?"
] |
{
"answer_end": [
50,
84,
162,
254,
309,
385,
437,
563,
709,
781,
833,
1029,
1059,
1128,
1194
],
"answer_start": [
0,
0,
86,
164,
228,
311,
387,
495,
599,
711,
783,
986,
1031,
1083,
1130
],
"input_text": [
"No.",
"Una deessa del cel en la mitologia cèltica i la reina de les fades irlandesa.",
"El déu del mar Manannán mac Lir.",
"La festa de la nit d'estiu.",
"En Sant Joan.",
"L'amor pur, la fortuna o la màgia.",
"Perquè es tracta d'una deïtat associada a la Lluna.",
"Amb l'est del Comtat de Munster i Cnoc Aine.",
"Amb Donn d'Uisneach com el seu avi i el druida Eogabail com el seu pare.",
"Ailill Aulom.",
"Sí.",
"La va assassinar amb la seva espasa.",
"A Cnoc Aine.",
"De Morrigan i Dana.",
"Que aquests en descendeixen."
]
}
|
vilaweb
|
Reclamar al banc i intentar arribar a un acord de manera amistosa, presentar una demanda per la via civil o bé anar a l'Agència Tributària de Catalunya per reclamar el retorn de l'import de l'impost d'Actes Jurídics Documentats que s'ha de pagar a l'hora de formalitzar una hipoteca. Són tres vies possibles per reclamar el retorn de l'impost sobre la hipoteca, que aquest dijous el Tribunal Suprem espanyol ha dictaminat que l'han d'afrontar els bancs i no els clients com havia passat fins ara. El professor de dret tributari de la UOC Benja Anglès ha explicat a l'ACN que la via que ell considera més garantista és la d'anar a reclamar a Hisenda, si bé aquesta només és a l'abast d'aquells que hagin liquidat l'impost en els últims quatre anys. La sentència del Suprem no deixa clar si les persones que han pagat l'impost en un passat tenen dret a reclamar-lo. Així doncs, Anglès posa de manifest que la sentència ‘no tanca la porta a la retroactivitat' i per tant això obre una escletxa per poder reclamar. Per fer-ho, assenyala tres vies possibles. La primera seria anar al banc directament i intentar que s'avingui a retornar els diners. La segona seria presentar una demanda civil contra l'entitat bancària per reclamar el retorn de l'impost. I la tercera, reclamar a l'Agència Tributària de Catalunya el retorn de l'impost, ja que el va cobrar a un subjecte passiu que, segons ara sentencia el Suprem, ‘no tocava'. Això sí, aquesta via té un límit temporal: els quatre anys que es pot reclamar al fisc segons la llei. Així doncs, per a hipoteques constituïdes fa més de quatre anys, les úniques vies factibles serien la judicial o la d'anar al banc a reclamar. Sigui com sigui, Anglès recomana esperar uns dies per veure com es pronuncien els diferents agents afectats: els bancs, les associacions de consumidors que fins ara havien reclamat per la via civil i Hisenda. En aquest sentit, l'expert recorda que pocs dies després de la sentència que declara exemptes d'IRPF les prestacions per maternitat, Hisenda ja ha habilitat una eina per reclamar les devolucions. L'impost d'actes jurídics documentats, que ara el Suprem indica que han de pagar els bancs i no els clients, és la despesa més elevada associada a la tramitació d'una hipoteca.
|
[
"De quins tres procediments parla en text?",
"Per a què serveixen?",
"Què ha comunicat el Tribunal Suprem espanyol?",
"Qui és Berja Anglès?",
"On ha parlat?",
"Quin procediment li sembla més segur?",
"És per a tothom?",
"Per qui específicament?",
"Segons Anglès, què no nega, la sentència?",
"I això quina implicació té?",
"Quin és el primer camí a què fa referència Anglès?",
"I el segon?",
"I el tercer?",
"Què aconsella Anglès?",
"La taxa de què parla el text és cara?"
] |
{
"answer_end": [
307,
360,
495,
550,
570,
648,
746,
746,
956,
1009,
1142,
1248,
1421,
1776,
2249
],
"answer_start": [
0,
284,
380,
497,
551,
575,
650,
650,
876,
959,
1054,
1144,
1252,
1686,
2074
],
"input_text": [
"De Reclamar al banc i intentar arribar a un acord de manera amistosa, de presentar una demanda per la via civil o bé d'anar a l'Agència Tributària de Catalunya per reclamar el retorn de l'import de l'impost d'Actes Jurídics Documentats que s'ha de pagar a l'hora de formalitzar una hipoteca.",
"Per reclamar el retorn de l'impost sobre la hipoteca.",
"Que l'han d'afrontar els bancs i no els clients com havia passat fins ara.",
"El professor de dret tributari de la UOC.",
"A l'ACN.",
"Anar a reclamar a Hisenda.",
"No.",
"Per aquells que hagin liquidat l'impost en els últims quatre anys.",
"La retroactivitat.",
"Que obre una escletxa per poder reclamar.",
"Anar al banc directament i intentar que s'avingui a retornar els diners.",
"Presentar una demanda civil contra l'entitat bancària per reclamar el retorn de l'impost.",
"Reclamar a l'Agència Tributària de Catalunya el retorn de l'impost, ja que el va cobrar a un subjecte passiu que, segons ara sentencia el Suprem, no tocava.",
"Esperar uns dies per veure com es pronuncien els diferents agents afectats.",
"Sí."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.